<doc id="87457" title="Argent (herldica)" nonfiltered="1" processed="1" dbindex="35000">

L'argent s un esmalt argentat usat en herldica. L'or i l'argent sn els esmalts herldics que s'anomenen metalls. S'acostuma a representar de color blanc o, en alguns casos, color plata, argentat. Als gravats es representa per l'absncia de qualsevol tra o marca.

La tonalitat d'argentat que la Societat Catalana d'Herldica recomana segons el sistema internacional Pantone s 877 U.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87459" title="Realitat virtual" nonfiltered="2" processed="2" dbindex="35001">
La Realitat virtual (RV) es defineix com la representaci de les coses a travs de mitjans electrnics. Es duu a terme mitjanant una simulaci per ordinador que aconsegueix fer la sensaci que all representat s real i en la que sovint es pot interactuar amb elements que rodegen l'usuari.

El terme realitat virtual va ser inventat per Jaron Lanier el 1989. Lanier s un dels pioners en aquest camp, fundant l'empresa VPL Resarch (de l'angls  Virtual Programming Languages) la qual cre alguns dels primers sistemes de RV a la dcada de 1980. El terme realitat artificial ha estat usat des de la dcada de 1970 i el terme ciberespai des de 1984.

Molts entorns de realitat virtual, sn principalment experincies visuals, mostrades en una pantalla o mitjanant dispositius per visualitzar imatges en tres dimensions, ulleres espectroscpiques, que poden incloure informaci sensorial addicional, com ara les auditives (so) o la tctil.

La RV s una de les rees de recerca que ha tingut un desenvolupament ms espectacular al llarg dels ltims anys i constitueix un dels elements que ms impacte est tenint en la transformaci del mn modern. Les tecnologies de RV estan permetent avenos importants en activitats com l automatitzaci del disseny, l entrenament, la formaci, la simulaci i visualitzaci de dades cientfiques, en sectors tan diversos com l automoci, la medicina i la indstria espacial. Segons els usuaris d aquestes noves tecnologies, els principals beneficis derivats del seu s sn una millor interpretaci de les dades 3D, l'increment en qualitat i volum de la productivitat industrial, la reducci de despeses i la detecci anticipada d errades en els dissenys.

La RV s est convertint en una eina fonamental. A les empreses, escoles i universitats, centres d investigaci, etc., ja s usen programes i aplicacions que utilitzen imatges de sntesi. A ms a ms, la indstria de l entreteniment informtic (els populars videojocs) s una de les que ms creix actualment.

Tipus.
Existeixen dos tipus bsics de RV:
Immersiva: els mtodes immersius de RV amb freqncia es lliguen a un ambient tridimensional creat per computadora el qual es manipula a travs de diferents dispositius perifrics que capturen la posici i rotaci de diferents parts del cos hum. Un tipus molt conegut de RV immersiva s la RA (realitat augmentada) que genera els estmuls en temps reals per a la interacci de l usuari, per aquests estmuls sn sobreposats, mitjanant complexos sistemes de visualitzaci o sonoritzaci, sobre l entorn fsic de l usuari; s per aix es diu que aquests estmuls augmenten l entorn fsic. Tamb ho s la RM (realitat mixta) , en la qual l experincia virtual no solament pot generar i permetre la interacci amb els elements virtuals, si no que, mitjanant sistemes de sensors especials, tamb pot permetre que objectes fsics de l entorn immediat de l usuari serveixin com elements d interacci en l experincia.
No immersiva: La RV no immersiva utilitza mtodes com el que actualment ens ofereix internet en el qual podem interactuar en temps real amb diferents persones en espais i ambients que en realitat no existeixen o com els videojocs que ens endinsen en mns interactius sense necessitat de dispositius perifrics a l ordinador. La RV no immersiva ofereix un nou mn a travs d una finestra de l escriptori i t varies avantatges sobre la immersiva com el baix cost i la fcil i rpida acceptaci dels usuaris. Els dispositius immersius sn d alt cost i generalment l usuari prefereix manipular un ambient virtual per mitj de dispositius familiars com sn el teclat i el ratol que per mitjans pesats com cascs o guants.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87462" title="Porpra (herldica)" nonfiltered="3" processed="3" dbindex="35002">

El porpra s un dels colors tradicionals menys utilitzats per l'herldica. s un color entre el morat i el violeta que, en gravat, es representa mitjanant lnies diagonals que baixen d'esquerra a dreta del camp o figura (aix s, de dreta a esquerra de l'observador).

La tonalitat de porpra que la Societat Catalana d'Herldica recomana segons el sistema internacional Pantone s 244-T.

Tot i que aquest color no s dels ms utilitzats en herldica, el podem veure als campers de molts escuts de pobles catalans com ara Oliola, Albatrrec o Sant Boi de Lluans.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87466" title="Amiskwia" nonfiltered="4" processed="4" dbindex="35004">

L'Amiskwia sagittiformis s un animal petit i probablement gelatins, de filiaci desconeguda, conegut a partir de fssils del Cambri mitj trobats a la formaci de Burgess Shale a la Colmbia Britnica.

L'estat de conservaci dels cinc especmens coneguts deixa molt a desitjar. La llargria del fssil s de fins a 2,5 centmetres. El cap cont dos tentacles curts, i el trax, no segmentat, t dues petites aletes i una cua aplanada. L'aparell digestiu va des del cap fins gaireb la cua.

L' Amiskwia va ser classificat per primera vegada pel paleontleg Charles Walcott. A en Walcott li va semblar veure tres espines bucals en els fssils, i per tant els va classificar com a chaetognatha. Tanmateix, com que l' Amiskia sembla que no t les tpiques espines i dents d'altres fssils similars de Burgess Shale, cientfics ms recents van suggerir que ms probablement devien pertnyer als nemertea. Conway Morris, que va dur a terme una revisi de la fauna de Burgess Shale als anys 70, va descriure aquest animal com a l'nica espcie coneguda d'un flum altrament desconegut, puix que t dos tentacles a prop de la boca, en lloc del tpic tentacle nic dels autntics nemertea.

No s un animal molt com en la formaci de Burgess. Aix, juntament amb les aletes i la cua, suggereix que es tractava d'un animal nedador que va quedar atrapat per accident en les espesses corrents sedimentries que van formar els dipsits de Burgess. s l'nica espcie descrita del gnere.

 Enllaos externs .
Amiskwia ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87467" title="Ermini (herldica)" nonfiltered="5" processed="5" dbindex="35005">

L'ermini s un folre emprat per l'herldica que consisteix en un camper d'argent sembrat d'un nombre indeterminat de cues d'ermini de sable.

El contraermini s el folre oposat (de sable sembrat de cues d'ermini d'argent).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87469" title="Jody Williams" nonfiltered="6" processed="6" dbindex="35006">

Jody Williams ( Putney, EUA 1950 ) s una mestra nord-americana guardonada amb el Premi Nobel de la Pau el 1997 juntament amb la Campanya Internacional per a la Prohibici de les Mines Antipersones, que ella mateixa liderava.

Joventut i estudis.
Nasqu el 9 d'octubre de 1950 a la poblaci de Putney, situada a l'estat nord-americ de Vermont. Desprs d'haver cursat estudis primaris es dedic a l'ensenyament de la llengua anglesa com a segona llengua, i entre 1972 i 1974 aconsegu realitzar un Mster en llengua castellana a la School for International Training. El 1984 realitz novament un Mster en relacions interncionals a la Universitat Johns Hopkins de Baltimore. Posteriorment es trasllad fins a Mxic, Regne Unit i, finalment, Washington DC com a mestra de llengua anglesa.

Activisme social.
A partir de 1984 entr a coordinar el "Projecte educacional per Nicaragua i Hondures", per tal d'aconseguir recursos per poder executar plans educatius en aquests dos pasos centreamericans. Posteriorment pass a ser la directora d'un centre de caritat "Ajuda mdica per El Salvador" a la ciutat de Los Angeles, crrec que ocup fins el 1992 quan va esdevenir portaveu de la Campanya Internacional per a la Prohibici de les Mines Antipersones (ICBL).

El 1997 l'Organitzaci aconsegu el seu primer objectiu: la signtura del Tractat d'Ottawa que prohibia l's de les mines terrestres. Tot i l'xit del tractat, signat per 154 pasos, algunes nacions tant importants com els Estats Units, Repblica Popular de la Xina o Rssia, a dia d'avui, encara no l'han firmat. Aquell mateix any, Jody Wiliams conjuntament amb la ICBL foren recompensats amb el Premi Nobel de la Pau pel seu treball conjunt per la prohibici i neteja de les mines antipersones.

Un dels aspectes de treball de Williams fou l's pioner de lenergia de la gent: collaboraci massiva de la gent distrubuda arreu del planeta mitjanant la utilitzaci del fax o el correu electrnic.

Williams continua servint a la ICBL com embaixadora i editora de la revista de l'organitzaci i ha continuat realitzant treballs de professorat i treball social a la Universitat de Houston entre 2003 i 2004.

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1997;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87471" title="Jesse Spencer" nonfiltered="7" processed="7" dbindex="35007">

Jesse Gordon Spencer s un actor australi. El seu paper ms conegut s el del doctor Robert Chase a la srie televisiva House, MD.

 Biografia.
Nascut el 12 de febrer de 1979 a Melbourne (Austrlia), s fill del doctor Rodney i de Robyn Spencer, fundadors del partit poltic australi Australians Against Further Immigration. 

El seu debut com actor, que el feu fams a Austrlia i al Regne Unit, fou a la srie Neighbours (coneguda a Catalunya com Vens) juntament amb Jason Donovan i Kylie Minogue.

Desprs d'altres collaracions en diferents pellcules, l'xit als EUA li arrib amb el paper del Dr. Chase a la srie House, MD. Posteriorment, mentre compartia rodatge a Flourish amb la seva companya a House Jennifer Morrison, s'hi va casar al 2007.

 Filmografia.
 House, MD (TV) (2004);
 Swimming Upstream (2003);
 Uptown Girls (2003);
 Death in Holy Orders (2003);
 Los Robinsons de los Mares del Sur (2002);
 Winning London (2001);
 Lorna Doone (TV) (2000);

Enllaos externs.
  ;
 The Official Website ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87472" title="Estatge faunal" nonfiltered="8" processed="8" dbindex="35008">
Els estatges faunals sn subdivisions de les capes rocoses, utilitzades ms aviat per paleontlegs que estudien fssils que per gelegs que estudien les formacions rocoses. Normalment, un estatge faunal consisteix en una srie de roques que contenen fssils similars. S'hi solen trobar un o ms fssils ndex, que solen ser comuns, fcils de reconixer, i limitats a un o a molt pocs estatges. Per tant, un paleontleg que trobs fragments del trilobit Olenellus podria identificar les capes com a pertanyents al Cambri inferior, mentre que fragments d'un trilobit ms recent com ara Elrathia indicarien que es tracta del Cambri mitj.

Per exposar-ho d'una manera ms simple, es pot fer una analogia entre edat i estatge; el primer terme defineix un perode de temps, mentre que el segon es refereix als estrats rocosos en qu s'hi reflecteix aquell temps en qesti. De totes maneres, se sol fer servir els dos termes com si fossin sinnims en obres informals.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87478" title="Rial omanita" nonfiltered="9" processed="9" dbindex="35009">

El rial omanita (en rab            rial umani, o simplement      rial) s la moneda d'Oman. El codi ISO 4217 s OMR i s'acostuma a abreujar RO, o tamb OR. Es divideix en 1.000 baisa (    ). 

T una taxa de canvi fixa respecte del dlar dels Estats Units, a ra de 2,6008 dlars per rial. Segons les taxes de canvi actuals, s la tercera unitat monetria de valor ms alt del mn, desprs del dinar kuwaiti i el dinar de Bahrain.

Es va adoptar el 1973 en substituci del rial sadita (que cal no confondre amb el riyal saudita) en termes paritaris (1 = 1). El canvi fou degut a un canvi de rgim el 1970, en qu el nom de l'estat va passar de l'antic Masqat i Oman a l'actual Sultanat d'Oman. Precisament, el 1970, el rial sadita havia substitut la rupia del Golf a ra de 13 1/3 rupies per rial, que havia esdevingut la moneda oficial de Masqat i Oman el 1959 en substituci de la rupia ndia (a la costa) i el tler de Maria Teresa (a l'interior).

Ems pel Banc Central d'Oman (                                  Al-Bank al-Markazi al-Umani), en circulen monedes de 5, 10, 25, 50 i 100 baisa i d'   i   rials, i bitllets de 100 i 200 baisa i d'1, 5, 10, 20 i 50 rials.

Taxes de canvi.
1 EUR = 0,491092 OMR; 1 OMR = 2,03628 EUR (6 de juliol del 2006);
1 USD = 0,384497 OMR; 1 OMR = 2,6008 USD (fixa des del 1986);

Vegeu tamb.
Rial;

Enllaos externs.
Banc Central d'Oman   ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87482" title="David Shore" nonfiltered="10" processed="10" dbindex="35010">
David Shore (London Ontrio, 3 de juliol del 1959) s un advocat i escriptor canadenc.

 Biografia.
De nacionalitat canadenca, Shore estudi dret i comena a exercir d'advocat, fins que arrib un moment que decid dedicar-se a escriure, convertint-se en un important guionista de sries de TV. Com a bon coneixedor de lleis, Shore comen escrivint a la srie Llei i ordre i tamb produ alguns captols de diverses sries. Assol l'xit, tanmateix, com a creador de la srie televisiva House, MD, srie que li ha valgut un premi Emmy amb el captol Outstanding Writing for a Drama Series en qu el doctor House dna una classe magistral i explica com i perqu es qued coix i es torn addicte a la Vicodina.

 Enllaos externs.
David Shore a IMDB;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87487" title="Gibeah" nonfiltered="11" processed="11" dbindex="35011">
Gibeah o Gibeah de Benjam o Gibeah de Sal fou una ciutat de Palestina propera a Jerusalem. Jesefus li dona el nom de Gabathsaoul. El nom hebreu vol dir "turo".

Hi va nixer Sal, primer rei d'Israel,  que hi va establir la seva capital. Era a la via cap a Nabls, entre Jerusalem i Ramah i podria ser un lloc al oest de la moderna Jeba identificat com Tell al-Full. L'antiga Geba (avui Jeba) i Gibeah es confonen sovint al textos bblics. 
 
Fou excavada per William F. Albright, que va descobrir cinc nivells d'habitaci: el nivell de vers el 1300 aC assenyala que fou destruda per una guerra, que se suposa fou la guerra de les tribus contra Benjam esmentada al llibre dels jutges. 

El segent nivell es del tremps del rei Sal (abans del 1000 aC) del que existeix una fortalesa que fou destruda al cap d'uns anys (desprs del 1000 aC) probablement pels filisteus desprs de la mort de Sal a Mont Gilboa, per fou reconstruda per servir de lloc de vigilncia entre Jud (d'on era rei David) i el regne d'Ishbosheth d'Israel, i posteriorment abandonat en temps del rei David, probablement quant ja David havia esdevingut tamb rei d'Israel i no necessitava una fortalesa entre els dos antics regnes ara unificats. 

A la rodalia es troben les roques Bozez i Seneh esmentades a (Sam. 14.4), que son dos roques cniques entre la ciutat i Michmas.

El rei assiri Senaquerib va dominar la ciutat, i els habitants es van refugiar a Jerusalem.

Segons Josefus el general Tit (que va destruir el segon temple l'any 70) va acampar a Gibeah per assetjar Jerusalem.

Modernament el rei Hussein de Jordnia hi va construir un palau. El palau va romandre inacabat al esclatar la guerra dels sis dies (1967) i passar el territori a ser zona d'ocupaci jueva. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87489" title="Antiguitat clssica" nonfiltered="12" processed="12" dbindex="35012">
L'antiguitat clssica s un terme general per referir-se a un perode cultural histric del Mediterrani que va comenar amb la primera poesia grega de la qual es t constncia (Homer, el segle VI aC) i continu fins a la caiguda de l'Imperi Rom d'Occident (el segle V dC), que acabaria amb la dissoluci de la cultura clssica i el comenament de l'Edat mitjana. 

Encara que aquest perode de temps abasta un ample territori i cultures diverses, el concepte d'antiguitat clssic generalment s utilitzat per referir-se a la visi idealitzada posterior de l'Antiga Grcia i l'Antiga Roma i hi inclou el perode d'expansi hellenstica. 

Grcia.
Antiga Grcia.
Article principal: Antiga Grcia;

L'Antiga Grcia es el perode de la histria grega que va abastar gaireb un millenni fins al naixement i expansi del cristianisme. Aquest perode s considerat per la majoria dels historiadors com el fonament de la cultura de la civilitzaci occidental. La cultura grega va ser una influncia molt important de l'Imperi Rom, el qual en portaria la seva versi a diverses parts d'Europa. 

La civilitzaci de l'Antiga Grcia ha estat molt influent en la llengua, la poltica, els sistemes educatius, la filosofia, la cincia, l'art i l'arquitectura del mn modern, alimentant el Renaixement de l'Europa occidental i els diversos moviments neo-clssics dels segles XVIII i XIX tant a Europa com a Amrica. 

El terme "Antiga Grcia" s'utilitza per descriure el mn de parla grega de l'antiguitat. No noms es refereix a la pennsula geogrfica de la Grcia moderna, sin tamb a les rees de la cultura hellensitca on s'assentarien els grecs: Xipre, les illes de la Mar Egea, la costa egea d'Anatlia, Siclia i el sud d'Itlia (rea coneguda com la Magna Grcia) aix com els assentaments costaners de Trcia, Egipte, Gllia, Ibria, etc. 

Perode hellenstic.
Articles principals: Perode hellenstic i Grcia hellenstica;

El perode hellenstic va comenar amb la mort d'Alexandre Magne el 323 aC i va acabar amb l'annexi dels territoris occidentals que ell conqueriria per Roma. Encara que l'establiment del govern rom no va trencar amb la continutat de la societat i cultura hellenstiques, que romandrien sense alteraci fins al naixement del cristianisme, aquest esdeveniment va marcar la fi de la independncia poltica de Grcia i dels regnes hellenstic de l'Orient Prxim. 

Antiga Roma.
Articles principals: Antiga Roma i Imperi Rom;

L'Antiga Roma va ser la civilitzaci que va sorgir de la ciutat-estat de Roma fundada a la pennsula italiana al voltant del segle IX aC. Durant la seva existncia -dotze segles- la civilitzaci romana va evolucionar d'una monarquia a una repblica oligrquica i finalment a un vast imperi. Va dominar Europa Occidental i l'Orient Prxim i el nord d'frica desprs de la conquesta i l'assimilaci d'aquests territoris i llurs pobles. No obstant aix, diversos factors van dur al declivi de l'Imperi Rom. La regi occidental de l'imperi, que incloa Hispnia, Gllia i Itlia, es va separar formant l'Imperi Rom d'Occident que finalment es dividiria en diversos regnes desprs de les invasions i conquestes dels pobles germnics. L'Imperi Rom d'Orient, va ser governat des de Constantinoble, i seria conegut a partir del 476 dC com a Imperi Bizant, la data tradicional de la caiguda de Roma i el comenament de l'Edat mitjana. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87495" title="Gabaon" nonfiltered="13" processed="13" dbindex="35014">
Gabaon fou una antiga ciutat de Palestina.

Les excavacions estableixen que fou fundada vers el 3000 aC i va servir de fortalesa per controlar la vall d'Aialon que portava a la plana costera de Canaan; fou una de les quatre ciutats del hivites i capital del regne dels hivites, i els seus habitants son descrits com a bons combatents (Josu 10:2); no s'han trobat signes de destrucci de la ciutat.

Suposadament, segons la Bblia, Josu la volia atacar per als habitants es van declarar estrangers com els israelites i van fer un tractat de pau i d'aliana. Desprs del tractat els reis amorites de Jerusalem, Hebron, Jarmuth, Lachish i Eglon van formar una lliga i van atacar Gabaon; la ciutat va demanar ajut als jueus, que la van enviar amb 4000 soldats que van marxar de nit des Gilgal i van atacar a la lliga de reis derrotant-la i obligant als amorites a retirar-se cap al oest a Makkedah a la vall d'Aijalon (i mes tard a la plana de Bethoron) on van morir mes amorites que en combat. 

Mes tard, quant Josu va saber que els gabaonistes eren cananeus i no estrangers, els va obligar a esdevenir aiguaders (portadors d'aigua) i llenyataires als serveis dels israelites. Aquests van permetre als habitants de la ciutat viure a Cefirah, Beeroth i Kiriathkarim amb altres cananeus i Gabaon fou ocupada i fou assignada a la tribu de Benjam essent llavors poblada per levites. A la mort de Sal els generals Abner i Joab, (els respectius comandants de Sal   i del seu fill Ishbosheth-  i David) van tenir una trobada a la ciutat La batalla de la llacuna de Gabaon va donar la victria a Joab (Joab ben Zeruiah); el lloc es va dir des llavors Helkath Hazzurim (Camp d'espases). Durant el regnat de David fou part del regne unificat d'Israel i Jud i la ciutat va participar a la revolta contra el rei sota la direcci d'un agitador anomenat Sheba; el cap general de la revolta, Amasa, fou perseguit per Joab, general de David, fins a Gabaon, on el va matar i el seu cadver va quedar al mig del carrer. Durant una epidmia de fam que va durar tres anys, David va consultar al seu deu a que era degut i se li va dir que per causa de qu el rei Sal havia matat als gabaonites o els havia expulsat, i per esmenar l'error hauria de permetre que els gabaonites matessin a set successors mascles de Sal a la vena Gibeah.

El rei Salom va fer una sacrifici a la plaa major de Gabaon i suposadament se li va aparixer deu en somnis i li va dir que podia demanar qualsevol cosa, i Salom va respondre  que li dons la facultat de governar acertadament i distingir el be del mal.

La ciutat fou usada en els segles segents com a centre religis amb un tabernacle que mes tard fou traslladat a Jerusalem. No torna a ser esmentada fins el 600 aC quant el profeta Jeremies parlava de la destrucci de Jerusalem pels babilonis  mentre el profeta de Gabaon, Ananies, predicava la condemnaci de Nabucodonosor II. La ciutat es va lliurar de ser destruda pels babilonis, i durant l'exili va continuar essent habitada.
 
Josefus situa la ciutat propera a Jerusalem per dona diverses distancies. Eusebius diu que era a uns 6 km al oest de Bethel, per Sant Jeroni la situa a la mateixa distancia per al est; probablement aquesta darrera indicaci es errnia. Es pensa que es la moderna Al-Jib, que te algunes restes antigues; te una font d'aigua, i aquesta aigua marxa cap a una cisterna que es feia servir com a reserva, i que encara es pot veure. La ciutat tamb emmagatzemava molt de vi probablement el principal producte cultivat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87497" title="Gilead" nonfiltered="14" processed="14" dbindex="35015">
Gilead (hebreu          rab      ) fou un districte de Palestina, al est del Jord, al sud de la Decpolis. Gilead es el nom bblic de la regi muntanyosa al est del Jord, entre el de la mar Morta (el riu Arnon) i la regi al nord del riu Jabbok al centre. El seu nom arameu es Yegar Sahdutha que vol dir el mateix que en hebreu (Massa rugosa o Tur del testimoni). Abraava els territoris de les tribus de Ruben i de Gad, i fins i tot part de Manasseh. El seu lmit al nord fou el Bashan i al sud Moab i Ammon. 

Quan Moiss va anar de les planes de Moab al mont Nebo, a Pisgah, oposada a Jeric, Iavh li va ensenyar la terra de Gilead fins a Dan, Neftal, Efraim i Manass; la terra de Jud fins a la mar, el Neguev, i la plana, i la vall de Jeric fins a Zoar, i li va dir que era la terra promesa a Abraham, Isaac i Jacob i que la donaria als seus descendents, per ell noms la veuria per no hi aniria (Deuteronomi 34:1-4 RSV).

Segons la Bblia la part sud fou posseda per Sihon i al nord del riu Jabbok per Og rei de Bashan. Derrotat Sihon les seves possessions foren repartides i en la divisi entre las tribus va correspondre a les de Gad (Ramoth-Gilead al sud del Jabbok), Manass (al nord del mateix riu) i Ruben (al sud de Gad).  Durant la revolta d'Amasa, fill de Ithra l'ismalita, contra el rei David, aquest va arribar a Mahanaim, i Absalom, cap de l'exrcit en lloc de Joab ben Zeruiah (degut a que Nahash, la germana del pare o mare de Joab, Zeruiah, tenia una filla, Abigal, que estava casada amb Amasa), va creuar el Jord amb els soldats jueus i va acampar a Gilead. En aquesta regi van nixer els jutges Jair i Jephthah, el rei d'Israel Jehu, i el profeta Elies. Sota Tiglatpileser III d'Assria fou una provncia anomenada Galazu

El 1948 aquesta regi fou atribuda a Transjordnia, i actualment tot el territori pertany al Regne de Jordnia.



Tamb s un dels Fills d'Odin, grup que va restaurar -amb la ajuda dels altres essers vius- la equitat en Brett.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87502" title="Kim Dae Jung" nonfiltered="15" processed="15" dbindex="35016">


Kim Dae Jung (en Hangul:    ; en Hanja:    ) ( Haui-do, Corea del Sud 1925 ) s un poltic sudcore, retirat, que arrib a ser President del seu pas i fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 2000.

Inicis poltics.
Entr en poltica el 1954, oposant-se a la poltica de Syngman Rhee, primer president de Corea del Sud. El 1961 fou escollit membre de l'Assemblea Nacional, per un cop militar liderat per Park Chungkin comport que no pogus entrar-hi. Dae Jung va esdevenir un lder de l'oposici mantenint-se a l'oposici al no ser candidat oficialista. 

El 1973 Dae Jung pat un atemptat contra la seva persona, sent segrestat pels agents del Servei Nacional d'Intelligncia (KCIA) en un hotel de Tquio com a resposta als seus atacs a la constituci promulgada per Chungkin. Dae Jung reb l'ajuda immediata dels Estats Units que grcies als esforos de Philp Habib, ambaixador americ, aconsegu trobar-lo en el seu amagatall i deslliurar-lo dels seus captors en un vaixell quan estava a punt de ser mort al Mar del Jap. El seu retorn al seu pas provoc que fos empresonat el 1976 desprs de participar en un manifest contra el govern, sent condemnat a cinc anys d'arrest, tot i que fou alliberat el 1978. En aquell perode de captiveri forat es convert al Catolicisme.

Amb l'assassinat el 1979 de Pak Chungkin-Hee Kim Dae Jung fou rehabilitat per el 1980 novament fou detingut amb crrecs de sedici i conspiraci contra el rgim, sentenciant Dae Jung a la mort. Novament l'ajuda dels Estats Units fou vital per aconseguir la commutaci de la pena de mort per 20 anys de pres, i posteriorment, l'exili als Estats Units.

Cam a la presidncia.
El 1985 Dae Jung retorn al seu pas, sent immediatament retingut a casa seva i convertint-se en un dels lders principals de l'oposici poltica. Amb la caiguda del poder de Chun Doo-Hwan l'any 1987 es van celebrar, des de 1961, les primeres eleccions democrtiques. Dae Jung va poder presentar-se per sofr la derrota davant de Kim Young-Sam, el seu rival i camarada poltic durant anys, i Roh Tae-Woo, general i delf de l'anterior president.

El 1992 torn a presentar-se a les eleccions, perdent novament davant de Kim Young-Sam. En aquells moments es retir de la poltica i decid dedicar-se a la docncia a la Universitat de Cambridge. El 1995 anunci el seu retorn a la poltica i es present, novament, a les eleccions per a la presidncia del pas. El 18 de desembre de 1997 aconsegu derrotar el seu rival Lee Hoi-Chang grcies a la seva uni amb Kim Jong-Pil, antic Primer Ministre del pas.

President del pas.

Kim Dae Jung va arribar a la presidncia enmig d'una greu crisi econmica, aconseguint la revitalitzaci de l'economia del pas, convertint-se en un dels pasos amb ms creixement del moment. 

Des del seu ascens al poder mir per enterrar la discriminaci a les minories del pas, del qual en formava part i que havia sofert en etapes anteriors. Aix mateix inici l'acostament vers el rgim estalinista de Kim Jong-Il de Corea del Nord, participant el 2000 en la primera cimera presidencial entre els presidents dels dos pasos des de la separaci del pas el 1948. El mateix any 2000 li fou otorgat el Premi Nobel de la Pau pel seu treball per a la democrcia i els drets humans a Corea del Sud i l'est d'sia, generalment, i per a la pau i la reconciliaci amb Corea del Nord, particularment.

El 2003 Dae Jung fin el seu mandat i decid no presentar-se a la reelecci, retirant-se de la poltica activa.

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 2000;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87504" title="Lloren d'ustria-Este" nonfiltered="16" processed="16" dbindex="35017">
Lloren d'ustria-Este, arxiduc d'ustria, duc de Mdena i prncep de Blgica (Pars 1955). Membre de la dinastia dels Habsburg i cap de la casa ducal de Mdena. Des de 1995 s, per reial decret, prncep de Blgica.

Nascut el 16 de desembre de 1955 a l'Hospital Belvedere de Pars, fill de l'arxiduc Robert d'ustria-Este i de la princesa Margarida de Savoia-Aosta. L'arxiduc s nt de l'emperador Carles I d'ustria i de la princesa Zita de Borb-Parma per via paterna i per via materna del duc d'Aosta, el prncep Amadeu de Savoia-Aosta i de la princesa Anna d'Orleans. 

Per naixement s arxiduc d'ustria, prncep d'Hongria i de Bohmia amb el tractament d'altesa imperial i des de 1996 duc de Mdena, la Mirandola i Massa i prncep de Carrara. 

L'any 1986 es cas a la Catedral catlica de Brusselles amb la princesa strid de Blgica, fills dels llavors prnceps de Lieja, desprs rei Albert II de Blgica i de la princesa Paola Ruffo di Calbria.

Establerts a Brusselles han tingut cinc fills que porten els ttols d'arxiducs d'ustria-Este i prnceps de Blgica amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.

SAIR l'arxiduc Amadeu d'ustria-Este, nat a Woluwe St.Lambert el 1986.

SAIR l'arxiduquessa Maria Laura d'ustria-Este, nada a Woluwe St.Lambert el 1988.

SAIR l'arxiduc Joaquim d'ustria-Este, nat a Woluwe St.Lambert el 1991.

SAIR l'arxiduquessa Llusa d'ustria-Este, nada a Woluwe St.Lambert el 1995.

SAIR l'arxiduquessa Leticia d'ustria-Este, nada a Brusselles el 2003.

L'any 1995 Lloren obtingu a travs d'un Reial Decret expedit pel rei Albert II de Blgica el ttol de prncep de Blgica amb l'inherent tractament d'altesa reial. La maniobra fou vista com la voluntat del monarca belga d'atorgar la Corona a la seva filla, la princesa strid, saltant-se de la successi al duc de Brabant que a l'edat de 35 anys encara no havia assegurat la continutat de la dinastia.

Lloren es dedica a l'activitat bancria a Blgica i empra el nom d'Habsburg com a cognom habitual en la seva vida professional.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87505" title="Gilgal" nonfiltered="17" processed="17" dbindex="35018">

Gilgal fou una ciutat de Palestina, on els jueus van establir un camp permanent quan van arribar de la vall de Sequem, entre Ebal i Gerizim. Gilgal era propera al lloc conegut pels "Roures de Moreh" on Abraham va establir el primer altar. Fou una de les tres ciutats on Samuel va establir l'administraci de justcia, i on es feren sacrificis desprs de qu l'arca deixs d'estar al tabernacle de Shiloh. En aquest lloc es va fer jurament a Sal com a rei, i aquest hi va fer sacrificis religiosos, per mes tard fou escenari de cultes idolatres.

S'identifica amb la moderna Jilglia, a l'esquerra de la carretera de Nabls, a uns 8 km al nord de Betel i a uns 8 km al sud-oest de Shiloh.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87506" title="Bethel" nonfiltered="18" processed="18" dbindex="35019">
Si busqueu la ciutat mencionada a la Bblia, vegeu Betel.;
Bethel s un municipi d'Alaska (Estats Units) que compta amb 6.356 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87507" title="Gilgal d'Efram" nonfiltered="19" processed="19" dbindex="35020">
Gilgal d'Efram fou una ciutat de Palestina, al territori de la tribu d'Efram, on hi va haver una escola de profetes i des on Elies i Eliseu, que residien all, es van traslladar a Betel.  Se la identifica amb Juljlia a uns 12 km de Betel.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87508" title="Gilgal de Jeric" nonfiltered="20" processed="20" dbindex="35021">
Gilgal de Jeric fou la primera ciutat israelita desprs de creuar el Jord, al est de Jeric i just desprs de creuar el riu des la actual Jordnia. En aquest lloc es van collocar dotze pedres al llit del Jord per celebrar el primer pas dels jueus cap a la terra promesa i es va renovar el ritus de la circumcisi; es va rebutjar all l'esclavitud egpcia.

Fou el quarter general de Josu durant la conquesta de la terra promesa i s'hi va establir all un tabernacle que mes tard fou traslladat a Shiloh.

Eusebi la situa a uns 3 km de Jeric. Modernament ha estat identificada com Tell Jiljulieh, a uns 8 km del Jord.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87509" title="Giligammes" nonfiltered="21" processed="21" dbindex="35022">
Giligammes (llat Giligammae) foren una tribu lbia de la costa nord, al oest dels adirmkides, a la part occidental de Cirene. Els grecs els van expulsar cap al interior.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87510" title="Gindanes" nonfiltered="22" processed="22" dbindex="35023">
Gindanes o Gindans foren un poble libi al oest dels maques i al sud dels tripolis, les costums dels quals son descrites per Herdot.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87511" title="Girgasites" nonfiltered="23" processed="23" dbindex="35024">
Girgasites foren una de les set nacions idolatres de Canaan, que foren despossets pels jueus. Alguns erudits suposen que foren del grup dels hivites. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87515" title="Glaucanites" nonfiltered="24" processed="24" dbindex="35025">
Glaucanites (llat glaucanitae) o glauses (glausae) foren un poble sotms per Alexandre el Gran durant la seva expedici a l'ndia. Vivien a la vora del riu Hidaspes. Alexandre va cedir el pas al rei Porus. Aristbul escriu el seu nom com glaucanicae i Claudi Ptolemeu com glausae.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87519" title="Campanya Internacional per a la Prohibici de les Mines Antipersones" nonfiltered="25" processed="25" dbindex="35026">


La Campanya Internacional per a la Prohibici de les Mines Antipersona, en angls: International Campaign to Ban Landmines (ICBL), s una coalici d'organitzacions no governamentals que t l'objectiu de suprimir la producci i l's de les mines antipersones.

Orgens.
La coalici fou formada el 1992 quan sis organitzacions nord-americanes amb interessos similars, Human Rights Watch, medico international, Handicap International, Physicians for Human Rights, Vietnam Veterans of America Foundation i Mines Advisory Group, van acordar una cooperaci mtua. Des d'aquell moment la campanya va anar creixent, agrupant avui dia unes 1.400 organitzacions, que inclouen grups de treball en favor de les dones, nens i veterans de guerra; grups religiosos, en favor del medi ambient i els Drets Humans, amb presncia en 90 pasos, treballant local, nacional i internacionalment per la supresi de les mines antipersones.

Des del primer moment Jody Williams va esdevenir cap visible i portaveu de la Campanya contra l's de les mines antipersona, tenint a la princesa Diana de Galles com un dels personatges que ms rellevncia mundial van donar a la Campanya. 

Tractat d'Ottawa.

El 1997 l'Organitzaci aconsegu el seu primer objectiu: la signatura del Tractat d'Ottawa que prohibia l's de les mines terrestres. Tot i l'xit del tractat, signat per 154 pasos, algunes nacions tant importants com els Estats Units, la Repblica Popular de la Xina o Rssia, a dia d'avui, encara no l'han firmat. 

El mateix any la ICBL, juntament amb la prpia Jody William, foren recompensats amb el Premi Nobel de la Pau pel seu treball conjunt per la prohibici i neteja de les mines antipersones.

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1997;
  Pgina Oficial de la Campanya Internacional per la Prohibici de les Mines Antipersones;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87524" title="Sela Ward" nonfiltered="26" processed="26" dbindex="35027">

Sela Ann Ward s una actriu estatunidenca.

 Biografia.
Nascuda l'11 de juliol de 1956 a Meridian (Mississippi-EUA). Estudi a la Uuniversitat d'Alabama on va participar en el Crimson Tide football cheerleaders, d'on era reina en els partits locals i on comen a sortir amb la futura estrella de la NFL Bob Baumhower que jug durant anys als Miami Dolphins.

Actualment est casada amb Howard Sherman amb qui t tres fills. El personatge pel que es va fer conixer s la de Teddy a la srie Sisters (1991-1996) pel qual va guanyar un premi Emmy, premi que repet amb el paper de la mare soltera  Lily a Once and Again (1999-2002). Tamb ha aparegut a la srie Frasier com la supermodel/zologa Kelly Easterbrook.

Al 2005, poc desprs de treballar amb Dennis Quaid i Austin Nichols a The Day After Tomorrow, comen a interpretar el paper de Stacy Warner, ex-dona del doctor Gregory House i responsable legal de la seva coixesa, a la srie televisiva House, MD.

 Filmografia.
 House, MD (2004) ;
 El dia de dem (2004);
 Dirty Dancing:  Havana Nights (2004);
 Once and Again (1999) ;
 Runaway Bride (1999);
 54 (1998);
 My Fellow Americans (1996);
 The Fugitive (1993);
 Sisters (1991) ;
 Nothing in Common (1986);
 Rustlers' Rhapsody (1985);

 Premis.
Emmy, Millor actriu per Sisters, 1994.
CableACE Millor actriu per Almost Golden: The Jessica Savitch Story, 1995.
Emmy Millor actriu per Once and Again, 2000.
Globus d'or Millor actriu per Once and Again, 2001.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87525" title="Delta del Danubi" nonfiltered="27" processed="27" dbindex="35028">
El delta del Danubi (Delta Dun rii en romans) s el delta del segon riu ms gran d Europa. Situat entre la regi de la Dobrudja (Romania) i la provncia d'Odessa (Ucrana), constitueix el major i millor conservat dels deltes fluvials europeus. Ocupa una superfcie de 3.446 km. 

Foto de satllit de la (NASA)]]

 Geografia .
El delta del Danubi s una regi de maresmes i pantans deshabitats, travessats per elevacions d arbres. Tots els anys, les terres dipositades pel Danubi fan crixer el delta uns 40 m. Per aix es tracta d'una estructura molt dinmica. Prop de Tulcea (Romania), el Danubi es divideix en tres braos principals abans d'arribar al mar Negre: Chilia, Sulina i Sfntu Gheorghe (Sant Jordi), per molts canals menors ho converteixen en una regi d aiguamolls, zones pantanoses i boscos, dels quals alguns s'inunden a la primavera i a la tardor.

A uns 44 km del delta del Danubi, riu amunt, es troba l'illa de les Serps, que actualment pertany a Ucrana per s reclamada per Romania. El 2004, Ucrana va inaugurar les obres del "Canal Bistroe", el qual facilitar un enlla navegable entre el mar Negre i la part ucranesa del delta del Danubi. No obstant aix, la Uni Europea va sollicitar a Ucrana que dessists de prosseguir amb els treballs a causa dels greus danys que sofririen els aiguamolls del delta. Romania, ms compromesa amb la protecci i la conservaci del delta, vol dur Ucrana al Tribunal Internacional de Justcia de l'Haia. 
 

 Naturalesa .
El delta alberga ms de 1.200 espcies de plantes i 320 d'aus, aix com ms de 3.400 espcies de fauna d aigua dola, incloent-n'hi unes 110 de peixos, com l esturi. L any 1974, ms de la meitat del delta va ser declarada "zona pantanosa d'importncia internacional" i designada com a Patrimoni de la Humanitat en virtut del Conveni de Ramsar (oficialment Conveni sobre Aiguamolls d'Importncia Internacional especialment a com Hbitat d'Aus Aqutiques). 

Actualment, el delta del Danubi ha estat incls en el llistat de la UNESCO de llocs qualificats com a Reserva de la Biosfera, amb el nom de Reserva de la Biosfera Transfronterera del Delta del Danubi. Aquesta rea t uns 2.733 km de superfcie estrictament protegida, repartida entre 18 zones. s el lloc on milions d'aus migratries de diferents llocs del mn (d'Europa, d'frica, d'sia i del Mediterrani) hi acudeixen per a niar. La vegetaci est dominada per formacions de canyes i canyissos, que cobreixen el 78% de la superfcie. Hi existeixen, a ms, salines (6%) i boscos de ribera, diferenciats segons la freqncia de la seva inundaci, amb rees de salzes permanentment inundades i pollancreres d'inundaci peridica. Existeixen boscos, com el de Letea, notables per les copes asimtriques dels seus arbres, que inclouen roures (Quercus pedunculiflora i Q. robur), pollancres (Populus tremula), oms (Ulmus foliacea) i freixes (Fraxinus angustifolia). 

Fa uns 2.500 anys, segons explicava l'historiador grec Herdot, el Danubi es dividia en 7 braos en arribar a la desembocadura.

 Poblaci .
Unes 15.000 persones habiten el delta del Danubi. La major part viu de la pesca, per a la qual usen les seves barques tradicionals fetes de fusta. Entre ells hi ha una comunitat de lipovans, descendents dels seguidors del Ritu Antic, que van sortir de Rssia l any 1772 per a evitar la persecuci religiosa. El principal centre d'aquesta comunitat a la part ucranesa del delta s Vilkov. 

 Histria .
Durant la major part de l'Edat Moderna, el delta del Danubi va estar en mans de l Imperi Otom. A mesura que el control otom sobre els Balcans s'afluixava, l'Imperi Austrohongars i altres potncies europees es van mobilitzar per impedir que el delta, igual que altres territoris otomans, caiguessin en mans de Rssia. El Tractat de Pars (1856), que posava fi a la guerra de Crimea, va establir que una comissi internacional (la Comissi Europea del Danubi) controls el delta. Aquesta comissi va portar a terme una srie de treballs al delta i al curs baix del riu, de manera que la navegaci pel riu des del mar Negre es va veure afavorida. Desprs del final de la Primera Guerra Mundial, el Tractat de Versalles (1919) va confirmar la comissi internacional (al mateix temps que s'establia una altra comissi per a controlar el curs superior del Danubi). 

Durant la Segona Guerra Mundial, les comissions van ser abolides per l'Alemanya nazi, que va controlar tot el curs del riu des del 1940 fins al 1944. En acabar la Segona Guerra Mundial dos dels braos del Danubi van quedar sota control romans i el bra nord sota control sovitic. Els sovitics abans van fer signar a un membre del Partit Comunista Romans un document de dubtosa legalitat pel qual Romania cedia l'illa de les Serps a l'URSS. Actualment hi ha un litigi obert per aquest enclavament entre Romania i Ucrana.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de la Comissi de la UNESCO per a Romania  ;
 Pgina oficial de la UNESCO  ;
 Pgina sobre el delta del Danubi   ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87527" title="Estrella Be" nonfiltered="28" processed="28" dbindex="35029">
Una estrella Be s una estrella del tipus espectral B que mostra lnies espectrals d'emissi. Les estrelles Be volten molt rpidament (a moltes centenes de kilmetres per segon a l'equador) i tenen un disc al seu voltant. s aquest disc on es produeixen les lnies d'emissi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87531" title="Glaucos" nonfiltered="29" processed="29" dbindex="35030">



Geografia:Glaucos o Glaukos (llat Glaucus) es el antic nom de quatre rius d'sia Menor.

Glaucos de Clquida, es el actual Tchorocsou.
Glaucos del Pont es un riu que s'uneix a un altre petit riu per formar lApsorrhus o Acampsis, al Pont.
Glaucos de Frgia  es un afluent del riu Meandre proper a Eumnia.
Glaucos de Lcia es un riu a la frontera amb Cria, que desaigua a la badia de Telmissos (Sinus Glaucus) avui badia de Makri.

Mitologia:
Glaucos (fill de Ssif);
Glaucos (fill de Posid);
Glaucos (fill d'Hiploc);
Glaucos (fill de Minos);


Glaucos (fill de Pram);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87532" title="Glinditions" nonfiltered="30" processed="30" dbindex="35031">
Els glinditions (llat glinditiones) fou un poble d'Illria, a la comarca de Ljbunje a Hercegovina, s esmentat per Plini el Vell.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87533" title="Glisas" nonfiltered="31" processed="31" dbindex="35032">
Glisas fou una antiga ciutat de Becia esmentada per Homer i famosa a la mitologia com a lloc on els epgons van combatre contra els tebans i on els caps argius que van morir al combat foren enterrats. Era a la via entre Tebes i Calcis, propera a la ciutat de Teumessos, a la vora de la muntanya Hypatos i no llunyana del riu o rierol Thermodon (que corria entre Glisas i Tanagra)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87534" title="Timi?oara" nonfiltered="32" processed="32" dbindex="35033">


Timi oara (en hongars Temesvr, en alemany Temeswar, en serbi: Temivar, en turc: Tam  var) s una ciutat en la regi occidental de Romania. Amb una poblaci de 305.977 persones en 2004, s la capital de la Provncia de Timi . Totes les variants del nom deriven del riu Timi , conegut en l'antiguitat romana com a Tibisis o Tibiscus. 

Timi oara s una ciutat multicultural amb influents minories, principalment alemanys, magiars i serbis, aix com italians, palestins i grecs. Va ser el lloc de naixement de Johnny Weissmuller (un nedador olmpic, ms conegut pels seus papers com Tarzn en el cinema). Gustave Eiffel, l'enginyer que va crear la Torre Eiffel en Pars, va construir el pont per als vianants de Timi oara sobre el Bega. Es tracta d'una ciutat industrial amb amplis serveis.

Histria. 

La primera referncia de Timi oara en un document escrit (com a Dibiscos/Bisiskos/Tibiskos/Tibiskon/Timbisko/etc.) apareix l'any 1019, en un text de l'emperador bizant Basili II, si b no tots els historiadors estan d'acord amb aquesta identificaci. La seva annexi al Regne d'Hongria es va produir l'any 1010. 


La ciutat va ser la primera de l'Imperi Austrohongars a gaudir  d'enllumenat pblic usant candeles i llums de greix i oli, i la primera a tenir una estaci d'ambulncies en el llavors Regne d'Hongria. La primera fbrica tabacalera de l'actual Romania es va ser establir a Timi oara. La ciutat va passar a integrar-se al Regne de Romania l'any 1919. 

Al desembre de 1989 va comenar en Timi oara un aixecament popular contra el rgim comunista de Nicolae Ceau escu. Els ciutadans donaven suport al pastor Lszl T ks contra els intents de deportar-lo per part de la Securitate (policia secreta). Aquest va ser el comenament de la revoluci romanesa de 1989, que va acabar amb el govern comunista una setmana desprs.

Educaci. 

La ciutat t cinc universitats aquestes sn: 
  La Universitat Dimitrie Cantemir ;
  La Universitat "Politehnica" ;
  La Universitat de l'Oest (Universitatea de Vest) ;
  La Universitat Victor Babes de Medicina i Farmcia ;
  La Universitat de Cincies Agrcoles del Banat ;

Enllaos externs. 

  Pgina web de la ciutat En  ;
  Ajuntament de la ciutat En  ;
  Mapa satelit de Timi oara (Google Maps);





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87538" title="Assetjament escolar" nonfiltered="33" processed="33" dbindex="35034">
L'assetjament escolar es produeix quan una o ms persones gaudeixen utilitzant el poder de qu disposen per tal de perjudicar de forma repetida i consistent una o ms persones (diana). Cal especificar que quan s anuncia el verb perjudicar  fa referncia a anullar l autoestima i la personalitat de l individu assetjat, s a dir, s una prctica depredadora. No es pot confondre un cas de assetjament escolar amb un conflicte ja que en el primer cas estem parlant de diferencia de poders entre l assetjat i l assetjador mentre que en el conflicte hi ha igualtat de poders.

Tot i que el assetjament escolar no s un problema relacional, es dna en un context de relacions: quan el nen es comena a relacionar amb l entorn fora de la famlia. s en aquest moment quan es necessita ms relaci amb els seus iguals i quan els diferencials de personalitat comencen a treballar. El diferencial d atracci, d intimitat i de poder sn els que defineixen l esmentada relaci amb els iguals, s en aquests diferencials que defineixen el carcter del nen on el bully ataca.

L assetjador fa creure a la diana que no cau b a la resta (atracci), que no s capa de fer-se guanyar per com s (intimitat) i que tampoc t capacitat de lideratge (poder). Aquest ltim diferencial s el que el bully t ms desenvolupat ja que gaudint de la seva situaci de lideratge utilitza el poder per perjudicar l altre.

L assetjament es pot presentar de moltes formes, no noms fsicament sin que pot tractar-se de procediments subtils que afecten psicolgicament al subjecte. Es pot diferenciar entre bulliyng directe i indirecte. El que s explicita de forma visible i directe es tradueix en agressions violentes fsiques per tamb situacions d agressi no verbal (perseguir, pressionar, fer malb o robar pertinences, ) o verbal com l insult. En un altre nivell es troba el assetjament escolar indirecte com l exclusi i allament o tamb missatges i notes ofensives. Ambds tipus d assetjament sn molt perillosos per tot i que el fsic pot fer ms impacte el verbal o psicolgic pot ser pitjor a llarg termini (requereix tractament psicolgic).

Tant per pares, professors o alumnes sempre que es pressuposi el perill de la integritat fsica de la diana cal actuar de manera contundent i rpida, per per resoldre correctament la situaci cal seguir tota una investigaci i uns  passos implicant a tota la comunitat fins que un cop resolt el problema s arribi a formular un protocol.

 Assetjament escolar .
A les escoles l'assetjament escolar pel general succeeix en llocs on no hi ha adults supervisant. Aix pot passar dins o al voltant de l'escola, encara que aix passa ms sovint a les classes d'Educaci Fsica, en llocs apartats, vestbuls, lavabos,  en autobusos escolars, en parades d'autobus, classes que requereixen grups de treball i activitats extraescolars. L'assetjament escolar  a vegades consisteix en un grup d'estudiants que s'aprofiten i allen un alumne en particular i es guanyen la lleialtat dels curiosos que volen evitar convertir-se en la prxima vctima. L'assetjament  tamb pot ser perpretat pels professors i el mateix sistema escolar.

Els "School shootings" o matances a tretst en escoles reben molta atenci per part dels mitjans de comunicaci. Els adolescents que perpetren estes accions de vegades afirmen que tamb van ser vctimes de bullying i que van recrrer a la violncia noms perqu l'administraci va deixar d'intervenir. En aquests casos, les vctimes del tiradors van demandar tant a les famlies dels tiradors com a les escoles.

Algunes persones suggereixen que aquests episodis violents han fet que les escoles intenten amb ms fora oposar-se al bullying, amb programes destinats a ensenyar els alumnes a cooperar, aix com a  formar-los com a mediadors en programes de mediaci.

 Estratgies per ajudar les vctimes a l'escola .
Moltes de les responsabilitats dels membres de l'equip escolar sn que cal ajudar a les vctimes de l'assetjament. Es poden considerar les segents estratgies:

 Parlar amb la vctima i preguntar-li si vol fer alguna cosa, i si rebutja, comenar una investigaci;
 Desprs d'investigar la situaci, pot ser necessria la intervenci amb l'intimidador/intimidadors. La situaci necessita de ser tractada i amb una mica d'optimisme la soluci al problema pot ser trobada.
 Informar els pares sobre la vctima o sobre l'intimidador. Discutir les possibles solucions amb ells i si s possible, intentar fixar una trobada amb ells.
 Seguir comunicant-se amb la vctima, amb els pares i amb el professor sobre la situaci.
 Controlar el comportament de l'intimidador i la seguretat de la vctima per tota l'escola.
 Si el problema continua, tornar a parlar amb els pares de l'intimidador i destacar l'idea de la possible expulsi de l'intimidador si el problema continua. Els intimidadors normalment ataquen no solament en un, sin que normalment s'ajunten uns 3 o 4 intimidadors, i per tant, s'ha de trobar exactament qui sn.

 Estratgies per reduir l'assetjament escolar a les escoles  .
Escoltar experincies sobre les vctimes de l'assetjament.
Incrementar la supervisi adulta als patis, vestbuls i lavabos ;
Tenir prudncia, respecte i seguretat.
Subratllar conseqncies de ferir els altres.
Fer complir les immediates conseqncies dels comportaments agressius .
Millorar la comunicaci entre els administradors de l'escola ,professors ,pares i alumnes.
Garantir que un adult spiga qu els passa als xiquets.
Tenir clar que l'assetjament no s mai acceptable.
Reconixer que assetjar pot passar en tots els nivells.
Tenir una bstia per als problemes on els nois i les noies expressin els seus problemes,preocupacions i ofereixen suggeriments;
Ensenyar activitats d'aprenentatge cooperatives;
 Ajudar els assetjadors a controlar la seva rbia i a desenvolupar l'empatia;
 Encoratjar  relacions positives entre iguals;
 Oferir una varietat d'activitats extracurriculars per atreure una gamma d'interessos;
 Educar els fills per a defensar-se verbalment i psicolgicament si es necessari;
 Valorar l'abast de les possibles causes:per exemple medicina,psiquitric,psicolgic,desenvolupament i problemes familiars.

 Enllaos externs .
http://campus.uab.es/~1161353/assetjamentescolar-teoria.htm   ;
http://www.xtec.es/~jcollell/8Links1.htm;
http://el-refugio.net/;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87540" title="Kylie Minogue" nonfiltered="34" processed="34" dbindex="35035">

Kylie Minogue OBE s cantant i cantautora. Va nixer el 28 de maig de 1968 a Melbourne, Austrlia.

Discografia.

 1998: Kylie;
 1989: Enjoy Yourself;
 1989: Enjoy Yourself;
 1990: Rhythm of Love;
 1991: Let's Get to It;
 1994: Kylie Minogue;
 1997: Impossible Princess;
 2000: Light Years;
 2001: Fever ;
 2003: Body Language;
 2004: Ultimate Kylie;
 2007: X;

 Enllaos .
 Plana web personal ;






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87541" title="Kelly Clarkson" nonfiltered="35" processed="35" dbindex="35036">

Kelly Clarkson (Forth Worth, Texas (Estats Units d'Amrica), 24 d'abril de 1982) s una cantant i cantauora.

Discografia.
Thankful (2003);
Breakaway (2004);
My December (2007);


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87542" title="Andrea Bocelli" nonfiltered="36" processed="36" dbindex="35037">
Andrea Bocelli s cantant i cantautor. Va nixer el 22 de setembre de 1958 a Lajatico, Toscana, Itlia.
 Biografia .
Va nixer el 22 de setembre de 1958 a Lajatico, un petit poble de la campia toscana. Als sis anys va comenar a estudiar piano i desprs va comenar amb la flauta i el saxofonista. A causa d'un glaucoma congnit (i un accident de futbol) que li va produir una hemorrgia cerebral, perd la vista a l'edat de 12 anys. Decidit a no deixar que aix destrueixi la seva carrera, continua endavant amb una gran fora de voluntat ja que era el seu somni. La seva passi per la msica volia oferir petites actuacions en celebracions familiars. 

En acabar l'escola, s'inscriu en la Facultat de Dret de la Universitat de Pisa, arribant a llicenciar, encara que en cap moment va deixar de banda la seva veritable passi. s capa de compatibilitzar les classes de dret amb les classes de cant que va rebre del mestre i gran tenor itali Franco Corelli. Tamb actua en nombrosos locals, la qual cosa li permet perfeccionar la seva tcnica vocal. En aquesta poca, coneix a Enrica, amb la qual es casa i t dos fills. 

El 1992, l'estrella de rock itali Zucchero busca un acord per fer un demo de "miserere", una can composta per ell i per Bono d'U2, qui espera convncer Luciano Pavarotti per cantar a duo amb ell. Ell coneix Andrea, qui assegura "ell t aix que jo anomeno Soul". Pavarotti quan escolta la demo, diu, "Qui s aquest company? Vost no necessita de mi. No podia fer-ho millor!" Tanmateix, el duo amb Pavarotti i Zucchero es fa. 

Desprs de gran xit al Festival de San Remo i tenir una amistat amb Zucchero, Pavarotti coneix Andrea i el convida a ser part del grup de cantants en el "Pavarotti & Friends" en la seva segona edici. El 1995, torna al festival de San Remo amb la can del seu llanament a la fama "Amb et sortir", tema que poc desprs cants a duo amb Sarah Brightman i que durant 14 setmanes consecutives ocupen el primer lloc en el Chart alemany. L'amistat que porta amb Sarah Brightman es veu reflectida durant la gira Time To Say Goodbye en aquest mateix pas el 1997 i amb el tema "Cant della Terra" ja com grans amics. La soprano i amiga va afirmar durant la gira: "Tinc meravellosos records cantant juntament amb Andrea, Time To Say Goodbye quedar en un lloc molt especial dins del meu cor per siempre". 

El 1997, apareix l'lbum Romanza costat de Sarah Brightman venent 17 milions de cpies en el mn, realitzen 22 concerts consecutius a Alemanya, participa en el Festival Puccini ia Paris, tancant l'any amb el seu primer gran concert "A night in Tuscany" al costat de Zucchero i Sarah Brightman, i el seu segent lbum Viaggio itali. 

Durant 1999 viatja a Estats Units d'Amrica pare debutar a l'pera La Bohme, es presenta en el Kennedy Center de Washington i al segent dia el president Bill Clinton el convida a la Casa Blanca. El seu xit "The Prayer" amb Celine Dion fa que es present en diferents programes de TV arribant a la nominaci de l'Oscar ia guanyar el Globus d'Or. Andrea est nominada com "Best New Singer" en el Grammy convertir en el primer cantant clssic amb noms 38 anys d'edat que rebi tal nominaci. Apareix el seu lbum pop Sogno, el qual immediatament arriba als primers llocs i el seu lbum clssic Sacred Arias. 

Durant el 2000 Andrea consolida la seva carrera pels EU i tothom amb el seu World Tour. El seu lbum Sacred Arias es converteix en el clssic d'lbums ms venuts, mai publicada per un sol artista. Andrea s'inscriu en el Llibre dels Rcords Guinness quedant en la part superior d'una setmana a una altra, durant gaireb tres anys i mig. 

En 2001, Andrea publica el seu llibre autobiogrfic "La msica del silenci" i acaba l'any amb un altre lbum pop de gran xit: "Cieli de Toscana". El disc s un nou triomf en el pop i msica clssica a tot el mn i permet a Andrea guanyar dues Classical Brit Awards, fins i tot com a "lbum de l'Any". Per donar suport a aquest projecte, Andrea s el protagonista d'una srie de concerts que el va portar a realitzar des de la Xina al Madison Square Garden a Nova York. Andrea s el primer cantant que ofereix un concert davant de l'Esttua de la Llibertat, a pocs dies de qu el seu pare mors en el qual dedica Sogno al finalitzar el concert, i adjuntar Sarah Brightman i la soprano Ana Mara Martnez. Tamb realitza un concert memorable en les pirmides d'Egipte, convertint ja en un artista de popularitat mundial. 

Durant 2002, grava l'lbum "Sentimento" amb el mestre Lorin Maazel. En aquest mateix any se separa de Enrica, la seva parella sentimental amb la que va tenir dos fills, Amos (1995) i Matteo (1997). Realitza juntament amb Zubin Metha diversos concerts entre ells diverses presentacions del Rquiem de Verdi al costat de la soprano Renn Fleming. Canta per als presidents George W. Bush i Silvio Berlusconi, a ms de cantar novament al costat de Pavarotti, debutar a "Madame Butterfly", realitza el "Sentimento Tour" guanyant diverses nominacions i premis com a millor cantant clssic. 

L'abril de 2003, Andrea, es presenta amb una vida al costat de la seva nova parella Veronica Aznar. Novament s convidat pel seu amic Pavarotti per cantar al costat d'ell en una nova edici del "Pavarotti & Friends". Realitza grans gires per Europa i Amrica al costat d'Ana Maria Martnez i Steven Mercurio. Tanmateix, al final de l'any, mor el seu mestre Franco Corelli. 

Ja en 2004, Andrea comena a fer gires per sia i ja com a tenor ms madur realitza Tosca, Werther i apareix l'lbum Il Trovatore amb l'pera completa. A ms llana un nou lbum totalment Pop anomenat Andrea amb el que inicia una nova gira mundial. 

Durant 2005, segueix amb la presentaci de l'pera Werther i en finalitzar l'any realitza un concert especial (el seu primer concert Pop) a Las Vegas amb msica d'autors llatins entre ells, Consuelo Velzquez, Armando Manzanero, Agustn Lara, Julio Iglesias, Jos Mara Lacalle, entre d'altres. 

En iniciar el 2006, se suma a la cerimnia de clausura dels Jocs Olmpics en Torino, Itlia amb el tema Because We Believe del seu lbum Amore. Inaugura el Teatre del Silenzio amb un concert totalment clssic, situat a la seva ciutat natal Lajatico i tanca l'any presentant-se en ciutats d'EU i en laCiutat de Mxic acompanyat d'Armando Manzanero. 

Durant el 2007, llana les peres Pagliacci i Cavalleria rusticana. A ms ofereix un concert Pop memorial al Teatre del Silenzio al costat dels seus ms grans amics Sarah Brightman, Elisa, Laura Pausini, Heather Headley, Chris Botti, Kenny G, Lang Lang i el productor David Foster. En aquest mateix any mor el seu gran amic Luciano Pavarotti, a qui canta a la Catedral de Mdena. I per celebrar els seus ms grans xits grava nous temes d'estudi recopilades en l'lbum titulat The Best of Andrea Bocelli: Viver. 

El 2008, es llena el concert gravat en viu des Lajatico. Surt a la venda l'lbum de l'pera Carmen de Bizet i aix mateix debuta a l'pera de Roma en el paper de Don Jos. Organitza una gira per sia, De nou compte ofereix un concert al Teatre del Silenzio per promoure el seu nou lbum "InCanto" que sortir a la venda durant els prxims mesos, aix com diverses participacions en festivals i ciutats com la Gala de Mascagni, Cavallera Rusticana i presentacions amb Plcido Domingo per finalitzar l'any.
Discografia.
Aria-The Opera Album;
Romanza;
Hymm for the World;
Il mare calmo della Sera;
Viaggo Italiano;
Bocelli;
Hymn for the World;
Sogno;
Sacred Arias;
Verdi;
La Boheme;
Cieli di Toscana;
Sentimento;
Tosca;
Il Trovatore;
Andrea;
Werther;
Amore;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87543" title="GEO 600" nonfiltered="37" processed="37" dbindex="35038">
El GEO 600 s un detector d'ones gravitatries localitzat a Hannover, Alemanya. Aquest instrument, i els altres detectors per interferometria similars, sn de lluny els instruments cientfics ms sensibles mai dissenyats: aquests aparells haurien de poder detectar canvis en la distncia comparables al dimetre d'un tom en la distncia que va de la Terra al Sol.

Vegeu tamb.

LIGO, el detector dels Estats Units.
Einstein@Home, el programa de la Universitat de Berkeley per investigar a casa vostra les ones gravitatries.
TAMA, el detector de Jap;
Ona gravitatria, article sobre les ones gravitatries.
VIRGO, el projecte d'Itlia i Frana.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87546" title="Amadeu de Savoia-Aosta" nonfiltered="38" processed="38" dbindex="35039">


 Amadeu I d'Espanya (1845 - 1890).

 Amadeu de Savoia-Aosta (III duc d'Aosta) (1898 - 1942);

 Amadeu de Savoia-Aosta (V duc d'Aosta) (1943);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87547" title="Amadeu de Savoia-Aosta (III duc d'Aosta)" nonfiltered="39" processed="39" dbindex="35040">

Amadeu de Savoia-Aosta, III duc d'Aosta (Tor 1898 - camp de concentraci de la Royal Army a Nairobi 1942). Prncep d'Itlia i duc d'Aosta de la casa de Savoia amb el tractament d'altesa reial.

Nascut el dia 21 d'octubre de 1898 a la ciutat de Tor sent fill del duc Manuel Filibert de Savoia-Aosta i de la princesa Helena d'Orleans. Amadeu era nt per via paterna del rei Amadeu I d'Espanya i de l'aristcrata Maria Vittoria del Pozzo, princesa de la Cisterna i per via materna del prncep Felip d'Orleans i de la princesa Maria Isabel d'Orleans. Amadeu era besnt del rei de la Unificaci, Vctor Manuel II d'Itlia.

Casat el dia 5 de novembre de l'any 1927 al Palau de Capodimonte amb la princesa Anna d'Orleans, la parella tingu dues filles:

SAR la princesa Margarida de Savoia-Aosta, nada el 1930 al palau de Capodimonte. Es cas el 1953 amb l'arxiduc Robert d'ustria-Este, duc de Mdena.

SAR la princesa Maria Cristina de Savoia-Aosta, nada el 1933 a Trieste. Es cas amb el prncep Casimir de Borb-Dues Siclies el 1967.

Format a l'exrcit itali, lluit amb distinci a la Primera Guerra Mundial al comandament de l'artilleria italiana. Abandon la seva carrera militar l'any 1921 i es dedic a recrrer l'frica ingressant posteriorment de nou a l'exrcit sota les ordres del mariscal Rodolfo Graziani lluitant per la pacificaci de Lbia.

El 1932 ingress a l'exrcit de l'Aire itali i esdevingu governador d'Etipia desprs de la conquesta italiana de 1936. El 1940 aument els seus atributs poltics a la regi esdevinguent governador general de l'frica Orietal Italiana i Comandant en cap de l'exrcit itali a la regi. Encarregat de la supervisi de l'ocupaci itali de la Somlia britnica, l'ofensiva fou avortada pels britnics i el duc fou fet pressoner l'any 1941 incapa d'aguantar als britnics.

Internat en un camp de concentraci a Nairobi mor el dia 3 de mar de 1942 com a conseqncia de la tubercolosis i la malria contretes al camp de concentraci fruit de les malssimes condicions higiniques i alimentcies. 

Esdevingut duc d'Aosta l'any 1931 desprs de la mort del seu pare, la seva fama de gentleman el va sobreviure. Des del comte Ciano, ministre d'afers estrangers del govern de Mussolini, fins a l'emperador Haile Selassie d'Etipia, manifestaren el seu respecte al duc d'Aosta per la seva cavallerositat.

A la seva mort el succe el seu germ, el prncep Aimone de Savoia-Aosta que ostent el ducat des de 1942 fins a 1948.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87549" title="gor Stravinski" nonfiltered="40" processed="40" dbindex="35041">

gor Fiodorovitx Stravinski (rus:                               "Igor' Fjodorovi  Stravinskij") (Oranienbaum, 17 de juny de 1882   Nova York, 6 d'abril de 1971) compositor rus.

Va compondre una gran quantitat d'obres clssiques abordant diversos estils com el primitivisme, el neoclassicisme i el serialisme, per s conegut mundialment sobretot per tres obres d'un dels seus perodes inicials - l'anomenat perode rus - : L'ocell de foc (l'Oiseau de feu, 1910), Petruixka (1911) i La consagraci de la primavera (Le Sacre du printemps, 1913). Per a molts, aquests ballets clssics, atrevits i innovadors, prcticament van reinventar el gnere. Stravinski tamb va escriure per a diversos tipus de conjunts en un ampli espectre de formes clssiques, des d'pera i simfonia a petites peces per a piano i obres per a grups de jazz.

Stravinski tamb va aconseguir fama com pianista i director d'orquestra, sovint de les seues prpies composicions. Va ser tamb escriptor; amb l'ajuda d'Alexis Roland-Manuel, va compilar un treball teric titulat Poetics of Music (Potica Musical), en el qual, va deixar la seua famosa frase: "La msica s incapa d'expressar res per si mateixa". Robert Craft va tenir diverses entrevistes amb el compositor, les quals van ser publicades com Conversations with Stravinsky (Converses amb Stravinski).

Essencialment un rus cosmopolita, Stravinski va ser un dels compositors i artistes ms influents de la msica del segle XX, tant en Occident com en la seua terra natal. Va ser considerat per la revista Time com una de les personalitats ms influents del segle XX.

Biografia.
Stravinski va nixer en Oranienbaum (actualment Lomonosov), prop de Sant Petersburg el 18 de juny de 1882. Va crixer a Sant Petersburg dominat fortament pel seu pare i el seu germ major. Encara que son pare Fyodor Stravinski era un cantant baix d'pera en el Teatre Mariinski, Stravinski va ser destinat als estudis de dret per tal d'esdevenir advocat, el canvi a la composici vindria temps desprs. El 1902, a l'edat de 20 anys, Stravinski es va convertir en alumne de Nikolai Rimski-Krsakov, considerat el compositor rus ms important del seu temps.  
  
Stravinski va deixar Rssia per primera vegada el 1910, viatjant a Pars per a assistir a l'estrena del seu ballet L'Ocell de Foc pels Ballets Russos. Durant la seua estada en la ciutat, va compondre altres dos treballs per als Ballets Russos: Petruixka (1911) i La consagraci de la primavera (1913). Els ballets mostren el desenvolupament estilstic del compositor: des de L'Ocell de Foc, l'estil del qual est molt influt per Rimski-Krsakov, a Petruixka amb un fort mfasi en la bitonalitat per a arribar finalment a la salvatge dissonncia polifnica de la Consagraci de la primavera.  L'estrena de La Consagraci de la primavera el 1913, va ser probablement el major "escndol" en la histria de la msica, amb baralles a punyades entre els membres del pblic i la necessitat de vigilncia policial durant el segon acte).

Stravinski va desplegar un desig inesgotable per aprendre i explorar l'art i la literatura. Aquest desig es va manifestar en algunes de les seues collaboracions a Pars.  No noms va ser  el compositor principal per a Serguei Diguilev, dels Ballets Russos, sin que tamb va collaborar amb Pablo Picasso (Pulcinella, 1920), Jean Cocteau (Oedipus Rex, 1927) i George Balanchine (Apollon Musagete, 1928).  
  
  
  
Relativament petit d'estatura i no convencionalment atractiu, Stravinski no era fotognic, com moltes fotos ho demostren. Encara era jove quan, el  23 de gener de 1906, es va casar amb la seua cosina Katerina Nossenko a qui coneixia des de petit. El seu matrimoni es va mantenir durant 33 anys, per el veritable amor de la seua vida, i desprs, la seua companya fins a la seua mort, va ser la seua segona esposa Vera de Bosset (1888-1982). Encara que un notori galantejador (es rumoreja que va tenir affaires amb personalitats influents com Coco Chanel), Stravinski tamb era un home familiar que va consagrar quantitats considerables del seu temps i diners als seus fills i filles. Un dels seus fills, Soulima Stravinski, tamb va ser compositor, per poc conegut en comparaci a son pare.

Quan Stravinski va conixer a Vera en els inicis dels anys 20, ella era casada amb el pintor i dissenyador d'escenaris Serge Sudeikin. Ats que molt aviat van comenar a tenir trobades amoroses, a va portar a Vera a deixar el seu marit al cap d'un temps. Des d'aquest moment i fins a la mort de Katerina el 1939 Stravinski va portar una doble vida, invertint part del seu temps amb la seua primera famlia i la resta amb Vera. Katerina va assabentar-se ben aviat de la relaci, i la va acceptar com inevitable i permanent.  Desprs de la seua mort, Stravinski i Vera es van casar a Nova York, on s'havien refugiat per a escapar de la guerra el 1940.  
  
Sempre va poder comptar amb mecenes i protectors. En els comenaments de la dcada de 1920 Leopold Stokowski va poder donar un suport regular a Stravinski com a "benefactor" annim. El compositor tamb va poder obtenir guanys pels seus treballs: la majoria de les seues obres de  L'Ocell de Foc endavant, van ser compostes per a ocasions especfiques i es van pagar generosament.  
  
Havent demostrat la seua aptitud per a interpretar el rol d'"home del mn", va adquirir un  instint perspica per a les qestions de negoci, que li va permetre aparixer relaxat i cmode en moltes de les principals ciutats del mn. A  Pars, Vencia, Berln, Londres i Nova York era rebut amb els majors respectes com un reeixit pianista i director. La majoria de les persones que el van conixer a travs de converses personals i de les seues actuacions el recorda com corts, atent i preocupat pels altres. Per exemple, Otto Klemperer, qui coneixia b Arnold Schoenberg, va dir que sempre va trobar a Stravinski molt ms cooperatiu i fcil de tractar. No obstant mostrava un cert menyspreu per les "classes socials inferiors": per exemple Robert Craft s'avergonyia pel seu hbit de colpejar un got insistentment amb una forqueta i sorollosament exigir l'atenci en els restaurants.   
  
L'aparici d'Stravinski a l'escena musical va ser obra de Serguei Diguilev, el director dels Ballets Russos a Pars. El 1911 Diguilev va fer la comanda a Stravinski d'escriure un ballet. Stravinski va fer cap a Pars, on va compondre el fams l'Oiseau de Feu (L'Ocell de Foc). No obstant aix, a causa de la Primera Guerra Mundial, va traslladar-se a la neutral Sussa el 1914. El 1920 va tornar a Pars per a escriure ms ballets aix com molts altres treballs. Posteriorment va viatjar a Estats Units el 1939, on es va nacionalitzar el 1945. Va continuar vivint als Estats Units fins a la seua mort en 1971. Stravinski s'havia adaptat fcilment a la vida de Frana, per el trasllat a Amrica, a l'edat de 58 anys, va resultar-li bastant ms dur. Durant un temps va conservar el desig de portar als seus amics russos amb ell, per al poc de temps  va comprendre que a no sostindria la seua vida intellectual i professional als EUA. Quan va planejar escriure una pera amb W. H. Auden sent amb ms insistncia la necessitat d'adquirir ms familiaritat amb el mn angloparlant. Aquesta necessitat va coincidir amb l'encontre amb el director i musicleg Robert Craft que va convertir-se en una mena de secretari d'Stravinski fins a la seua mort, actuant com a intrpret, cronista, director auxiliar i facttum per a una infinitat de tasques musicals i socials.  
  
El gust d'Stravinski per la literatura s ampli, i reflecteix el seu desig constant de nous descobriments. Els textos i les fonts literries per al seus treballs van comenar amb un perode d'inters pel folclore Rus, que van progressar cap als autors clssics i a la litrgia Llatina. Desprs es va interessar pels contemporanis francesos (Andr Gide, en Persephone) arribant finalment a la literatura anglesa: Auden, Eliot, i la poesia medieval anglesa. Al final de la seua vida  estava treballant les escriptures hebrees per a Abraham i Isaac .  
  
Va morir a Nova York el 6 d'abril de 1971 a l'edat de 88 anys i va ser soterrat a Vencia en l'illa del cementeri de Sant Michele. La seua tomba est prop de la del seu antic collaborador Diguilev.

Perodes estilstics.  
La carrera de Stravinski passa per tres grans perodes estilstics distints.

El perode primitiu o rus.  
El primer dels perodes estilstics principals d'Stravinski (excloent alguns treballs menors primerencs) va ser inaugurat pels tres ballets que va compondre per a Diguilev. Aquests ballets tenen diverses caracterstiques compartides: estan fets per a ser interpretats per orquestres summament grans;  els temes i motius argumentals es basen en el folklore rus; i porten la marca de Rimski-Krsakov tant en el seu desenvolupament com en la seua instrumentaci.  
  
El primer dels ballets, L'Ocell de Foc, s notable per la seua inusual introducci (trios de cordes baixes) i per l'orquestraci. Petruixka s el primer dels ballets de Stravinski que uliliza la mitologia folklrica Russa. Per s en el tercer ballet, La consagraci de la primavera,  el que generalment es considera l'apoteosi del "Perode Rus" de Stravinski. Ac, el compositor utilitza la brutalitat de la Rssia pagana, reflectint aquests sentiments en l'agressiva interpretaci, harmonia politonal i ritmes abruptes que apareixen al llarg del treball. Hi ha diversos passatges famosos en aquesta obra, per n'hi ha dos especialment clebres: el tema de l'obertura basat en els sons del fagot amb les notes en el lmit del seu registre, quasi fora de rang; i el colpejat de les cordes accentuat pels corns.  
  
Altres peces d'aquest perode sn: Renard (1916), Histria d'un soldat (Histoire Du soldat) (1918), i Les Noces (1923), instrumentada per a l'original combinaci de quatre pianos i percussi, amb participaci vocal. En aquestes obres el msic va portar al lmit l'herncia de l'escola nacionalista russa fins a prcticament esgotar-la.

El perode neoclssic.  
La segent fase del perode composicional de Stravinski, solapant al primer lleugerament, ve assenyalada per dos treballs: Pulcinella (1920) i Octet (1923) per a instruments de vent. Ambds treballs ofereixen el que ser un segell d'aquest perode; el retorn de Stravinski a la msica clssica de Mozart, Bach i els seus contemporanis. Aquest estil "neoclssic", que de fet va nixer com una oposici a l'arrabassat subjectivisme del romanticisme i l'expressionisme germnic, va suposar l'aband de les formes pensades per a grans conjunts orquestrals, exigides pels ballets. En aquestes noves obres, compostes aproximadament entre 1920 i 1950, Stravinski utilitza majoritriament els instruments de vent, el piano, cors i conjunts de cambra. La Simfonia d'Instruments de Vent (1920) i la Simfonia dels Psalms estan entre els millors treballs compostos per a vents.  
  
Altres treballs com dip Rei (Oedipus Rex) (1927), Apollo, du de les muses (Apollon Musagte) (1928) i el Concert en Mi bemoll (Dumbarton Oaks) (1931), continuen aquesta tendncia.   
  
Alguns dels principals treballs d'aquest perode sn les tres simfonies: la Simfonia dels Psalms (Symphonie des Psaumes) (1930), Simfonia en Do (1940) i Simfonia en Tres Moviments (1945). Apollon, Persphone (1933) i Orpheus (1947) tamb indiquen que Stravinski no noms volia un retorn a la msica del perode clssic, sin tamb als temes clssics, en aquest cas a la mitologia grega.  
  
El pinacle d'aquest perode s l'pera The Rake's Progress (La carrera del llibert) completada el 1951. Aquesta pera, escrita per W.H. Auden i basada en les pintures i gravats de William Hogarth, comprn tot el que Stravinski havia perfeccionat en els 20 anys anteriors al seu perode neoclssic. La msica s directa i innovadora; empra l'harmonia tonal clssica per amb l's de dissonncies sorprenents; s'hi poden trobar els atrevits ritmes propis genuns d'Stravinski; per recorda a les peres i temes de Monteverdi, Gluck i Mozart.  
  
Desprs d'aquesta pera Stravinski no va escriure mai ms un altre treball "neoclssic", comenant a compondre la msica que vindria a definir el seu canvi estilstic final.

El perode dodecafnic o serialista.  
Noms desprs de la mort d'Arnold Schnberg, l'inventor del dodecafonisme, el 1951, Stravinski comena a utilitzar aquesta tcnica en els seus propis treballs. Sens dubte, Stravinski es va recolzar en la seua comprensi, i fins i tot la seua conversi, al mtode dels dotze tons en el seu confident i ajudant Robert Craft, qui havia estat un defensor d'aquest mtode musical. D'aquesta manera, els segents quinze anys Stravinski ser serialista.  
  
Stravinski va comenar a impregnar-se de la tcnica dodecafnica en uns primers treballs vocals poc ambiciosos com Cantata (1952), Tres Canons de Shakespeare (1953) i In Memoriam Dylan Thomas (1954), com si estiguera provant el mtode.  Posteriorment va comenar a expandir l's de la tcnica en obres sovint basades en textos bblics com Canticum sacrum i Threni (1958), A Sermon, a Narrative and a Prayer (1961), i El Diluvi (1962). A ms durant aquesta etapa sobrexen ttols com Moviments per a piano i orquestra (1959), Monumentum pro Gesualdo i Requiem canticles (1966), encara que cap d'aquests ha obtingut el nivell d'acceptaci de les obres de les dues poques precedents. 
  
Un treball important de transici d'aquest perode s el seu retorn al ballet: Agon, un treball per a dotze ballarins escrit entre 1954 i 1957.  Alguns nmeros de Agon recorden la tonalitat de la "nota-blanca" del perode neoclssic, mentre que en altres (el Bransle Gay, per exemple) utilitza el mtode serial.  El ballet s aix una mena d'enciclopdia en miniatura d'Stravinski, contenint molts dels estils i caracterstiques que poden ser trobats al llarg de les seues composicions, primitivisme, neoclassicisme, o serialisme: peculiaritat rtmica i experimentaci, enginy harmnic i habilitat per a l'orquestraci impetuosa i autoritria.  De fet, aquestes caracterstiques sn les que fan que les obres d'Stravinski siguen niques front a les obres de compositors serials contemporanis.

La seua influncia i innovaci.  
El treball d'Stravinski abasta mltiples estils compositius, revolucionant l'orquestraci i comprenent diversos gneres,  prcticament va reinventar el ballet, incorporant-hi mltiples cultures, idiomes i literatures. Com a conseqncia, la seua influncia sobre els seus collegues durant la seua vida i posteriorment a la seua mort va ser, i ho continua sent, considerable.  

  
 Les innovacions compositives.  
Stravinski va comenar a repensar l's del "motiu" i l'ostinato ja en el ballet L'ocell de foc, per l's d'aquests elements va atnyer el seu complet desplegament en La consagraci de la primavera.  
  
Els "motius", que es desenvolupen usant una frase musical distintiva que s a continuaci alterada i desenvolupada al llarg d'una pea musical t els seus orgens en la  sonata de l'era de Mozart.  El primer gran innovador en aquest mtode va ser Beethoven; el clebre "motiu del dest" que obri la Cinquena Simfonia reapareix sorprenentment al llarg de l'obra.  No obstant aix, la manera en qu Stravinski desenvolupa els "motius" s completament original a causa de les permutacions. En "La consagraci de la primavera" introdueixen permutacions additives, s a dir, elimina o agrega una nota a un motiu sense tenir en compte els canvis en la mtrica.  
  
En aquest ballet tamb s remarcable l's implacable dels "ostinati". El passatge ms fams, mencionat anteriorment, s lostinato de l'octava nota de les cordes accentuades per vuit trompes, en la secci Auguris Primaverals (Danses de les adolescents). Aquest s, potser, el primer cas en la msica d'un  'ostinato ests que no s'usa ni per a la variaci ni per a l'acompanyament de la melodia. En diversos altres moments, Stravinski empra diversos ostinati sense tenir en compte l'harmonia o el  'tempo de l'obra, creant un pastitx, una mena d'equivalent musical al cubisme en la pintura.  Aquests passatges no noms sn notables per la seua qualitat-pastitx sin tamb per la seua longitud: Stravinski els tracta com un tot, com a seccions musicals completes.  
  
Aquestes tcniques han estat utilitzades posteriorment per compositors minimalistes com Terry Riley i Steve Reich.

El neoclassicisme .  
Stravinski no va ser el primer practicant de l'estil neoclssic; de fet el compositor alemany Richard Strauss podria ser el primer i principal exemple (va compondre l'pera  'mozartiana  Der Rosenkavalier  el 1910, quan Stravinski estava comenant els treballs del seu perode rus). Altres, com Max Reger, havien produit obra a la manera de Bach molt abans que Stravinski. No obstant cal dir que certament aquest ltim va ser un msic neoclssic intelligent. L'estil neoclssic s'adoptaria desprs per compositors tan diversos com Darius Milhaud i Aaron Copland. Serguei Prokfiev una vegada va reprendre a Stravinski pels seus amaneraments neoclssics, encara que simpticament, ja que Prokfiev havia utilitzat  msica semblant per a la seua Simfonia No.1 de 1916-17.  
  
Stravinski va anunciar el seu nou estil en 1923 amb la seua delicada obra per a vents Octet. Les harmonies clares, recordant l'era de la msica clssica de Mozart i Bach, i les combinacions ms simples de ritme i melodia eren una contestaci directa a les complexitats de la Segona Escola de Viena.
  
Entre 1920 i 1930, el neoclassicisme va ser acceptat com a gnere modern prevalent als cercles musicals arreu del mn. Irnicament, va ser el mateix Stravinski qui va anunciar la mort del neoclassicisme, almenys en el seu propi treball, i tal vegada per al mn, amb l'estrena de la seua pera The rake's Progress el 1951. Una mena de testament final del neoclassicisme, l'pera va ser mpliament criticada per  'mirar massa enrere, fins i tot per aquells que havien lloat el nou estil noms tres dcades abans.

Cita i pastitx.
Encara que l's de la cita musical no era nou, Stravinski va compondre obres basades en la distorsi sencera de peces de compositors anteriors. Un primerenc exemple n's Pulcinella de 1920, per a la qual utilitza msica de Giovanni Pergolesi com a matria primera, de vegades utilitzant-la directament i d'altres reinventant-la. Va utilitzar tamb aquesta tcnica al ballet El bes de la fada de 1928, basada en peces de piano de Txaikovski.

Altres exemples de cites distorsionades sn l's de msica de Schubert en la Circus Polka (1942) i Happy Birthday to You al Greeting Prelude (1955).

s de material popular.
Va haver altres compositors de principis del segle XX que recolliren msica popular i l'utilitzaren en la seua obra, per exemple Manuel de Falla, Bla Bartk o Zoltn Kodly. En La consagraci de la primavera ja es poden trobar cites de temes populars russos, sobre els que Stravinski fa una vertadera dissecci fins deixar-los en el seu esquema bsic, noms meldic, per a desprs manipular-los de nou amb inversions, disminucions o notes afegides fins a fer-los prcticament irregognoscibles. La transformaci es tal que noms en recents estudis s'hi han pogut posar al descobert els temes originals.

Innovacions Orquestrals.
Les darreries del segle XIX i els inicis del segle XX van veure un progrs accelerat de la tcnica orquestral. Compositors com Anton Bruckner i Gustav Mahler van fer-hi grans contribucions, sent, al seu torn influts per l'expansi que Richard Wagner havia fet de l'orquestra simfnica clssica.

Stravinski va continuar aquesta tendncia de la msica romntica, especialment en els primers ballets. Per a partir de llavors va fer un tomb i va comenar a innovar indroduint noves combinacions d'instruments. Per exemple en L'Histoire du Soldat el conjunt instrumental inclou un clarinet, un fagot, tromb tenor i baix, contrabaix, corneta, viol i percussi, una estranya combinaci per a l'poca (1918). Aquesta combinaci de diferents timbres esdevindria caracterstica de la msica de desprs de la Segona Guerra Mundial.

Altra innovaci notable de la tcnica orquestral que pot ser parcialment atribuda a Stravinski s l'explotaci dels rangs extrems dels instruments. El ms clebre passatge de La consagraci de la primavera s l'inici, on Stravinski utilitza els fagots en les octaves extremes per tal de simular l'alba (el despertar) d'un mat de primavera.

Cal dir, no obstant, que altres compositors com ara Anton Webern, Alban Berg o Arnold Schnberg tamb van explorar algunes d'aquestes tcniques instrumentals i que la seua influncia en les posteriors generacions de msics va igualar, si no superar, a la d'Stravinski.

Llista d'obres.
Llibres.
Potica Musical. Girona: Accent Editorial, 2008. Traducci d'Oriol Ponsat-Murl. Prleg de Benet Casablancas.

Ballets.
L'Ocell de foc (l'oiseau de feu), per a orquestra (1910);
Petruixka, per a orquestra (1911);
La consagraci de la primavera (Le sacre du printemps), per a orquestra (1913);
Solovey (El Rossinyol), per a solista, cor i orquestra (1914);
Renard (1916);
Histria d'el soldat (Histoire Du Soldat), per a grup de cambra i tres narradors (1918);
Pulcinella, per a orquestra de cambra i solistes (1920);
Apollo, du de les muses (Apollon Musagte), per a orquestra de corda (1928);
El bes del fada (Li Baiser de la fe), per a orquestra (1928);
Persphone, per a narrador, solistes, doble cor i orquestra (1933);
Jeu de cartes, per a orquestra (1936);
Scnes de ballet, per a orquestra (1944);
Orpheus, per a orquestra de cambra (1947);
Agon, per a orquestra de cambra (1957);

Obres orquestrals.
Simfonia en Mi bemoll (1907);
Scherzo fantastique (1908);
Focs artificials (Feu d'artifice) (1908);
El cant del rossinyol (1917);
Quatre tudes, per a orquestra (1918);
Simfonia d'instruments de vent (1920);
Suite de Pulcinella, per a orquestra (1920);
Suite No.2, per a orquestra de cambra (1921);
Suite No.1, per a orquestra de cambra (1925);
Concert per a piano i instruments de vent (1925);
Capriccio, per a piano i orquestra (1929);
Concert per a viol en Re (1931);
Divertimento per a orquestra, Suite de El Bes del fada (1934);
Preludium for jazz band (1937);
Concert en Mi bemoll (Dumbarton Oaks), per a orquestra de cambra (1938);
Simfonia en do (1940);
Circus polka, per a orquestra (1942);
Danses concertants, per a orquestra de cambra (1942);
Four norwegian moods, per a orquestra (1942);
Ode, per a orquestra (1943);
Scherzo a la russe, per a orquestra (1944);
Simfonia en tres moviments (1945);
Ebony concerto, per a clarinet i banda de jazz (1945);
Concert en Re, per a orquestra de corda (1946);
Tango, per a orquestra de cambra (1940/1953);
Greeting prelude, per a orquestra (1955) ;
Moviments, per a piano i orquestra (1958-1959);
8 instrumental miniatures, per a 15 interpretes, orquestraci de Les Cinq Doigts (1963);
Variacions (Variations), en memria d'Aldous Huxley (1963-1964);

Obres per a piano.
Tarantella, per a piano (1898);
Scherzo, per a piano (1902);
Sonata en Fa sostingut menor, per a piano (1904);
Quatre Etudes, per a piano OP.7 (1908);
La consagraci de la primavera (Le Sacre du Printemps) per a dos pianos (1913);
Valse des fleurs, per a dos pianos (1914);
Trois pices faciles, per a dos pianos (1915);
Souvenir d'une marche boche per a piano (1915);
Cinq pices faciles, per a dos pianos (1917);
Valse pour les Enfants, per a piano (1917);
Piano Rag Music, per a piano (1919);
Chorale, per a piano (1920);
Les Cinq Doigts, per a piano (1921);
Sonata, per a piano (1924);
Serenade, per a piano (1925);
Concert per a dos pianos (1935);
Tango, per a piano (1940) ;
Sonata per a dos pianos (1943);
Two Sketches for a Sonata, per a piano (1967);

Obres de cambra.
Tres peces per a quartet de corda (1914);
Pour Pablo Picasso, pea per a clarinet (1917);
Cnon per a dos trompes (1917);
Duet per a dos fagots (1918);
Suite per a Histria del soldat (Histoire Du Soldat), per a viol, clarinet i piano (1919);
Tres peces per a clarinet (1919);
Concertino per a quartet de corda (1920);
Octet, per a instruments de vent (1923);
Duo Concertant per a viol i piano (1932) ;
Pastorale, per a viol i piano (1933);
Suite Italienne (de Pulcinella), per a viol o violoncel i piano (1933-1934) ;
Elegy, per a sol de viola (1944);
Septet (1953);
Epitaphium, per a flauta, clarinet i arpa (1959);
Double Canon, per a quartet de corda en memria de Raoul Dufy (1959);
Monumentum Pro Gesualdo Da Venosa (arranjament), per a grup de cambra (1960);
Fanfare for a New Theatre, per a dues trompetes (1964);

Obres corals.
El rei dels estels (Le roi des toiles), per a cor d'hmens i orquestra (1912);
Pater Noster (1926);
Simfonia dels salms (Symphonie des Psaumes), per a cor i orquestra (1930);
Mass (1948);
Cantata per a soprano, tenor, cor femen, 2 flautes, obo, corn angls i violoncel (1953-1954);
Canticum Sacrum (1955);
Threni (1958);
A Sermon, a Narrative and a Prayer (1961);
Abraham and Isaac (1963);
Introitus (1965);
Cntics de rquiem (Requiem Canticles) (1966);

pera/Teatre.
El rossinyol (Le rossignol) (1914);
Burleske, per a orquestra de cambra (1916);
Histria del soldat (Histoire du soldat) (1918);
Mavra (1922);
Les noces (1923);
dip Rei (Oedipus Rex) (1927);
Babel (1944);
The Rake's Progress (1951);
El Diluvi (The Flood) (1962);

Obres vocals.
Romana, per a veu i piano (1902);
Faun and Shepherdess, per a mezzosoprano i orquestra OP. 2 (1907) ;
Pastorale, per a soprano i piano  (1907) ;
Two Melodies per a mezzosoprano i piano OP.6 (1908);
Dos poemes de Paul Verlaine (Deux pomes de Paul Verlaine), per a barton i orquestra OP.9 (1910/1951);
Two Poems of K. Balmont per a veu i piano o petita orquestra (1911/1954);
Trois posies de la lyrique japonaise per a veu i piano o veu i orquestra de cambra (1913);
Trois petites chansons, per a veu i piano (o petita orquestra) (1913/1930)   ;
Pribaoutki, per a veu, flauta, obo, clarinet, fagot, viol, viola, violoncel i contrabaix (1914);
Berceuses du Chat, per a contralt i tres clarinets (1916)  ;
Three Tales for Children, per a veu i piano (1917) ;
Four Russian Peasant Songs, Per a veu femenina sense acompanyament (1917) ;
Berceuse, per a veu i piano (1918)   ;
Quatre chants russes, per a veu i piano (1918/1919);
Petit ramusianum harmonique, per a veu solitria o cor (1938);
Tres canons de William Shakespeare, per a mezzosoprano, flauta, clarinet i viola (1953);
Quatre canons Russes (Four Russian Songs), per a mezzosoprano, flauta, arpa i guitarra, versi de Quatre chants russes i de Three Tales for Children (1954);
Dos poemes de K. Balmont (1954);
In Memoriam Dylan Thomas (1954);
Elegy for J.F.K., per a barton i tres clarinets (1964);
The Owl and the Pussy Cat, per a soprano i piano (1966);

Notes i referncies.








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87550" title="Aim de Savoia-Aosta (IV duc d'Aosta)" nonfiltered="41" processed="41" dbindex="35042">

Aimone de Savoia-Aosta, duc d'Aosta i com Tomislau II rei titular de Crocia (Tor 1900 - Buenos Aires 1948). Quart duc d'Aosta, prncep d'Itlia i rei titular de Crocia des de l'any 1941 fins a l'any 1943.

Nascut a Tor el dia 9 de mar de l'any 1900 essent fill del duc Manuel Filibert de Savoia-Aosta i de la princesa Helena d'Orleans. El duc d'Aosta era nt per via paterna del rei Amadeu I d'Espanya i de l'aristcrata Maria Victria del Pozzo, princesa de la Cisterna i per via materna del prncep Felip d'Orleans i de la princesa Maria Isabel d'Orleans.

Casat l'any 1939 amb la princesa Irene de Grcia, filla del rei Constant I de Grcia i de la princesa Sofia de Prssia. La parella tingu un nic fill:

SAR el prncep Amadeu de Savoia-Aosta, nat el 1943 a Florncia. Casat en primeres npcies amb la princesa Cludia d'Orleans de la qual es divorci i es cas amb l'aristcrata siciliana Slvia Patern di Spedalotto.

El 22 de setembre de 1904 fou honrat amb el ttol de duc d'Spoleto pel rei Vctor Manuel III d'Itlia. A la mort del seu germ gran, el duc Amadeu de Savoia-Aosta, sense descendncia masculina es fu crrer del ducat d'Aosta. 

L'any 1941 els nacionalsocialites i la Ustachi croata oferiren al duc d'Spoleto la corona de Crocia. Aimone i Irene acceptaren en un primer moment tot i que aviat se'ls hi fu entendre que establir-se a Zagreb seria problemtic per la seva integritat fsica. El viatge a Zagreb per jurar com a rei croata i l'any 1943 Aimone abandon les seves expectatives a la corona de Crocia.

Perdut el Referndum de 1946 i desprs de l'establiment de la Repblica, el duc d'Aosta abandon el pas i s'establ sol a l'Argentina amb la intenci de refer econmicament les seva deteriorada hisenda. Aimone mor el 1948 a Buenos Aires. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87551" title="Valacar" nonfiltered="42" processed="42" dbindex="35043">

Valacar (pronunciat V-la-car) va ser el vint rei de Gndor, el regne del sud de la Terra Mitjana fundat pels Numenoreans a l'exili que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien.

Nascut l'any 1194 de la Tercera Edat, era fill del rei Romendacil II de Gndor. Va ser enviat pel seu pare com a ambaixador a Rhovanion per enfortir les aliances amb els homes del nord. Durant la missi, va conixer Vidumavi, la filla del Rei de Rhovanion Vidugavia, amb qui es va casar.

El matrimoni va causar inquietut a Gndor, ja que molta gent considerava els homes del nord d'un llinatge molt inferior als numenoreans i no desitjaven que la sang de la famlia reial es barrejs amb la de raes menors. El malestar va augmentar quan Valacar pujava al tro, l'any 1366.

Vidumavi va morir aviat, ja que l'esperana de vida dels homes del nord era menor, per va deixar un nic fill: Eldacar.

Durant els ltims anys de vida de Valacar, les provncies de la costa es van rebellar. Al 1432 Valacar moria i la rebelli es convertia en una guerra civil que es coneixeria com "La Guerra entre Germans", enfronant els partidaris d'Eldacar contra els que consideraven que la seva sang mestissa no el feia digne de la corona.


Genealogia de la famlia reial de Gndor abans de la Guerra Civil.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87553" title="Carlos Chvez" nonfiltered="43" processed="43" dbindex="35044">

Carlos Antonio de Padua Chvez y Ramrez (Popotla proximitats de la Ciutat de Mxic, 13 de juny de 1899 - Ciutat de Mxic, 2 d'agost de 1978), compositor, director, professor i periodista mexic. Va ser tamb fundador de l'Orquestra Simfnica Nacional de Mxic. La seua msica va estar influenciada per la cultures natives de Mxic. De les seues sis simfonies, la segona, anomenada Simfonia ndia, que utilitza instruments de percussi Yaqui, s potser la ms popular.

El seu avi patern, Jos Mara Chvez, governador d'Aguascalientes, Mxic, va ser executat per ordre de l'emperador Maximili I de Mxic el 1864. Son pare, Augustn Chvez, va inventar una pala que va ser fabricada i utilitzada als Estats Units. Va morir quan Carlos comptava a penes amb tres anys. Carlos va rebre les seues primeres llions de piano del seu germ Manuel. Posteriorment va estudiar piano amb Asuncin Parra, Manuel Ponce i Pedro Luis Ozagn, i harmonia amb Juan Fuentes. La seua famlia passava les vacacions en llocs com Tlaxcala, Michoacn, Guanajuato, Oaxaca, i altres llocs on l'herncia cultural asteca era molt forta.

El 1916, Chvez i els seus amics van fundar un peridic cultural, Gladios, la qual cosa va conduir Chvez fins a l' staff del diari El Universal de Ciutat de Mxic el 1924. Acabada la Revoluci Mexicana i estant en el poder el president lvaro Obregn, Chvez es va convertir en un dels primers exponents de la msica nacionalista mexicana, especialment amb ballets sobre temes asteques.

El 1922, Chvez es va casar amb Otilia Ortiz i van passar la lluna de mel a Europa, on va conixer a Paul Dukas. Desprs d'Europa, viatgen a Nord-Amrica, a on va tornar i va viure el compositor des de 1926 fins a 1928. A la seua tornada Mxic, Chvez es va convertir en el director de l'Orquestra Simfnica Mexicana, que desprs s'anomenar Orquestra Simfnica de Mxic, primera orquestra permanent del pas, fundada per membres del sindicat de msics. Chvez va aconseguir que l'orquestra fera una gira per les zones rurals del pas. 

El 1928, Chvez va ser nomenat director del Conservatori Nacional de Msica, una posici que va mantenir durant sis anys. En aquest crrec, Chvez va dirigir projectes per a recollir i catalogar msica folklrica mexicana. Desprs que Arturo Toscanini deixara la Orquestra Simfnica de la Rdio NBC el 1938, Chvez la va dirigir en una srie de concerts. El 1940 va donar alguns concerts al Museum of Modern Art de Nova York.

Des de 1947 fins a 1952, Chvez va ser director general de l'Institut Nacional de Belles Arts de Mxic. El 1947 va formar l'Orquestra Simfnica Nacional, que va substituir a l'OSM com principal orquestra de Mxic. En aquets anys, Chvez va gaudir d'una intensa agenda de presentacions internacionals.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87554" title="Sibiu" nonfiltered="44" processed="44" dbindex="35045">



Sibiu (en alemany Hermannstadt, en hongars Nagyszeben) s la capital de la provncia de Sibiu, Romania. s el centre cultural dels saxons de Transsilvnia i comparteix un vincle molt estret i fort amb la ciutat de Bra ov. 

En l'actualitat, ms del 95 % dels habitants sn romanesos, els hongaresos i els alemanys sn dos importants minories. Tot i aix l'actual alcalde de la ciutat, Klaus Johannis reelegit l'any 2004 amb un 88,7% dels vots emesos, s d'origen germnic.

La ciutat t un aeroport internacional (amb el codi IATA SBZ), amb connexions diries amb Bucarest, Itlia i Alemanya.

Aquest any 2007 Sibiu comparteix amb Luxemburg el ttol de Capital europea de la cultura, fet pel qual la ciutat ser escenari d'importants mostres culturals de tot tipus. Sibiu t un centre histric medieval molt interessant i ben conservat que l'any 2004 va ser proposat pel govern romans com a candidat a ser considerat Patrimoni de la Humanitat.

 Histria . 

Sibiu al llarg del temps, com a ciutat que ha format part del principat de Transsilvnia, ha estat integrada al Regne d'Hongria, a l'Imperi Austrac dels Habsburg i a l'Imperi Austrohongars fins a integrar-se l'any 1919 al Regne de Romania. Alguns dels esdeveniments ms importants de la histria local han estat:

 Esdeveniments de caire internacional .

 1671 Molt a prop de Sibiu es localitza un jaciment de gas met.

 1782 El qumic Franz Joseph Mller descobreix al seu taller de Sibiu el telur.

 1795 S'installa a la ciutat el parallamps ms antic de tot el Sud-est europeu.

 1797 Samuel Von Hahnemann crea a Sibiu el primer laboratori d'homeopatia del mn. ;

 1852 Surt publicat a la ciutat el, (en catal el Telgraf Romans), que actualment encara es publica, esdevenint aix el ms antic diari del Sud-est europeu.

 1896 Sibiu s la primera ciutat on s'installen les primeres lnees de corrent elctrica de la meitat oriental d'Europa.

 Esdeveniments de caire romans .


 1292 S'installa a Sibiu el primer hospital de Romania;

 1380 Est documentada la primera escola de Romania;

 1494 S'obre a la ciutat la primera farmcia de Romania;

 1534 S'obre el primer mol paperer de Romania;

 1544 S'edita a Sibiu el primer llibre en llengua romanesa.

 1817 S'inaugura a Sibiu el museu Brukenthal, el primer museu de Romania.

 1859 Es construeix a la ciutat el primer pont de ferro de Romania.

 1875 S'installa a Sibiu la primera fbrica de cotxes de Transsilvnia.

 1895 S'inaugura el museu d'Histria natural.

 1896 Es construeix a Sibiu la primera central elctrica de Romania.

 1904 Sibiu s la segona ciutat europea en installar tramvia elctric.

 1928 S'inaugura el primer parc zoolgic de Romania.

 1989 Els ciutadans de Sibiu sn els primers a tota Romania que secunden l'acci dels ;
revolucionaris de Timi oara oposant-se al rgim dictatorial de Nicolae Ceau escu.

 2007 Sibiu esdev conjuntament amb Luxemburg Capital de la cultura europea.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87555" title="Sandringham" nonfiltered="45" processed="45" dbindex="35046">

El Palau de Sandringham s una casa de camp de 8.000 acrees (32 km) de terreny prop de la vila de Sandringham al comtat de Norfolk, a l'est d'Anglaterra el qual s una propietat privada de la Famlia reial britnica. 

Ocupada des dels temps de la reina Elisabet I d'Anglaterra, l'any 1771 l'arquitecte Cornish Hanley constru l'estructura bsica de l'actual residncia. Restaurada i reformada posteriorment per Charles Spencer Cowper.

L'any 1862 la reina Victria I del Regne Unit compr la mansi i la propietat a instncies del prncep de Galles, el futur rei Eduard VII del Regne Unit que la pretenia utilitzar com a casa de camp per ell i la seva muller, la princesa Alexandra de Dinamarca. La Corona pag la quantitat de 220.000 lliures estarlines. Els prnceps de Galles s'installaren a la mansi divuit desprs de les seves noces.

Malgrat tot, l'any 1865 es demostra que la casa s insuficient i s'encarreguen obres d'amplicaci a Humbert que engradeix notablement la mansi.
 
Acabada l'any 1870 i vista com el ms reeixit exemple de casa victriana de camp. La mansi compta amb una gran sala de ball. La casa es crem parcialment l'any 1891 durant els preperatius per la celebraci dels 50 anys del prncep de Galles i posteriorment fou reconstruda. 

Molt utilitzada pels diferents sobirans britnics i tingueren especial predilecci la princesa de Galles, la princesa Alexandra de Dinamarca, el rei Jordi V del Regne Unit i el rei Jordi VI del Regne Unit. Habitualment la reina Elisabet II del Regne Unit passa el mes de febrer i el nadal a la finca amb tota la Famlia Reial.

L'any 1936 amb l'abdicaci del rei Eduard VIII del Regne Unit, el nou rei, Jordi VI del Regne Unit, hagu de comprar la propietat al seu germ gran que possea tan Sandringham com Balmoral per herncia del seu pare.

L'any 1977 la casa fou oberta al pblic per primera vegada. Actualment la immensa propietat de Sandringham, al comtat de Norfolk, s explotat per la Reina en benefici propi.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87556" title="Josep Coll i Coll" nonfiltered="46" processed="46" dbindex="35047">
Josep Coll i Coll (Barcelona, 1924 - 1984), dibuixant de cmic catal, un dels puntals de la revista TBO.

 Biografia .

Inicis.
Fill de pare constructor, comen a treballar a una cantera quan noms tenia dotze anys, alhora que iniciava els seus estudis de mecnica i delineant a l'Escola d'Arts i Oficis. 

Aficionat tan al dibuix artstic com al tcnic, desenvolup el seu estil, a on hi barrejaria ms tard les notables habilitats adquirides a ambdues disciplines.

El 1946 public els seus primers dibuixos a diverses revistes infantils de l' poca com Chispa i, ms tard, a Mundo Infantil, PBT, KKT, Pocholo, Nicolas, Timoteo  i la La Risa; al temps que feia de paleta, dhuc les feines de dibuixant eren ms aviat espordiques i no massa ben pagades. El 1949, per, aconsegu de publicar les seves primeres historietes a la popular revista TBO d'una manera continuada, fet que el port a una dedicaci plena a la seva vocaci.

El TBO.
Seria a aquesta revista a on trobaria l'estil pel qual seria conegut, evolucionant des d'una primera etapa a on era palesa la forta influncia dels dibuixants veterans de la casa, especialment d'en Benejam, fins a trobar finalment el personal estil pel que hom el coneix.

Al llarg d'aquests anys, parallelament a la seva collaboraci a TBO, public per a d'altres revistes en catal, como Tururut o L'Infantil, a la qual hi cre una srie amb personatges fixos: en Bufa i en Pumpun.

A les dcades dels cinquanta i seixanta,la veterana TBO va haver de patir la competncia de les noves revistes de l'editorial Bruguera, amb personatges i guions una mica ms cids. Tot i que Coll ja era llavors un dels noms emblemtics de la casa, el 1964, desprs d'adonar-se que de paleta guanyaria ms que dibuixant, treballant menys hores, decid abandonar l'ofici i dedicar-se exclusivament a la construcci i a la seva famlia.

Retorn.
Malgrat el seu talent reconegut, en Josep Coll era una persona ms aviat modesta i poc amant de les servituds de la vida artstica. Al llarg dels anys segents reb ofertes de diversos editors per que torns al mon editorial, rebutjant-les totes fins que el 1981 torn a  collaborar espordicament a alguna revista, fins que el II Sal del Cmic de Barcelona li va rendir un homenatge.

A partir d'aquest moment reprengu la seva carrera, publicant des del 1982 a la revista mensual, especialitzada en cmic de lnia clara, Cairo, que el va acollir com  amb honors de mestre.

L'estiu del 1984 es va suicid a la banyera del seu domicili de Barcelona.

Estil grfic.
El que primer crida l'atenci del seu l'estil s l'estilitzaci extrema de paisatges i personatges, amb una eliminaci de tot element superflu, grcies al seu grafisme polit que permet, en tot moment, entendre d'una manera clara tot el que apareix a cada vinyeta. El contrast d'uns personatges allargassats, de lnies d'acci molt marcades, creant una illusi de moviment propera als dibuixos animats, amb uns fons serialitzats, freds per sempre executats segons les ms estrictes regles de la perspectiva, seria el recurs que, perfeccionat amb anys d'ofici, empraria  per a captivar als seus seguidors. 

La seva narrativa visual es basava en la ms extrema simplicitat, mantenint sempre el mateix punt de vista a totes les vinyetes: sempre en pla general, amb l'angle de tall una mica ms amunt que l'horitz, sacrificant tot element decoratiu pel b de la claredat dels fets narrats. Aquest estil grfic i narratiu l'emparenta amb dibuixants de l'escola d'Otto Soglow, el creador de The Little King.

Hom pot comprendre que hagi estat defensat pels amants de la lnia per tamb que qui prefereix un estil de dibuix ms detallista potser es pugui mostrar menys entusiasta, trobant-lo potser un xic fred.

Humor.
La principal caracterstica de l'humor de les historietes de  Coll  s la flema. s cert que, de tant en tant, participa de l'absurd surrealisme d'alguns dels seus collegues de revista per aquest apareix d'una manera noms espordica, preferint mostrar pinzellades humorstiques en les que es mostrin petites paradoxes, curiositats amagades a la vida quotidiana, vistes des d'un altre prisma per l'ull observador de l'autor, acostant-lo, tant en esttica com en contingut, a la manera cmica descriptiva del cineasta Jacques Tat.

Les situacions favorites son les que s'esdevenen pels carrers de les ciutats, pel camp i a qualsevol tipus d'escenari exterior en detriment dels interiors; amb situacions protagonitzades per automobilistes, boletaires, paletes, lladres i policies; esportistes, banyistes, pescadors de canya, etc. De tota manera, les historietes ms recordades siguin potser les protagonitzades per personatges ms extics, formant, d'una manera extraoficial, una espcie de sries sense ttol: els nufrags, els exploradors de safari, els caadors africans, els guerrers medievals, etc.

Enllaos externs.

Recordando a Josep Coll Rosa's Page ;
Josep Coll ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87559" title="Segundo de Chomn" nonfiltered="47" processed="47" dbindex="35048">
Segundo Victor Aurelio de Chomn y Ruiz (Terol- 1871- Pars- 1929) tcnic fotogrfic, inventor d'efectes especials cinematogrfics, camerman, pintor, productor i director de cinema va ser un dels pioners ms destacats dels primers anys del set art.

 Biografia .

Els inicis.
El 1897 an a Pars a on va estudiar a fons el cinematgraf ideat pels germans Lumire. Desprs es trasllad a Barcelona a on va crear la seva prpia productora Macava i Carro a on ja va comenar a experimentar en el camp dels trucatges cinematogrfics, camp on llavors el mestre indiscutible era el francs Georges Mlis. A la seva productora va comen a experimentar amb el rodatge d'alguns dels primers films cientfics i, al camp de la ficci, va inventar el gnere de la sarsuela.

La companyia cinematogrfica Path el va contractar i va estar rodant pellcules per a aquesta companyia des de Barcelona, abans de traslladar-se definitivament a Pars.

La polmica.

Va ser justament a Barcelona on va rodar el 1905 el que seria el seu film ms  clebre, El hotel elctrico, confirmada avui dia com a la primera pellcula que va emprar el recurs de l'animaci, fotograma a fotograma, abans que cap altra a la histria del cinema. 

Fins fa poc, molts historiadors encara afirmaven que aquesta tcnica revolucionria l'havia creada el nord-americ Stuart J. Blackton el 1900 amb el seu film Enchanted Drawing, per rigorosos estudis recents han demostrat que la pellcula de Blackton no emprava animaci fotograma a fotograma prpiament dita, sin la filmaci continua d'uns dibuixos fixos que canviaven per tall cada vegada que un actor- el propi Blackton- interactuava amb ells. Aquest recurs ja havia estat emprat per Georges Mlis a Escamotage d'une damme (1898). El que si va fer Blackton abans que ning fou Humorous Phases on Funny Faces (1906), el primer film de dibuixos animats.

Sovint s'ha intentat donar tamb a Blackton el paper d'inspirador de Segundo de Chomn grcies al seu filmThe Enchanted Hotel (1907) realitzat, aquest si, amb el sistema d'animaci fotograma a fotograma. La comparaci de les dates que apareixen als ttols de crdit d'ambdues pellcules fa obvi l'error i avui dia, especialment desprs de la seriosa investigaci de Sergi Camara al seu llibre, publicat als Estats Units amb el ttol de All About Techniques in Drawing for Animation Production, sembla que la polmica s'ha donat definitivament per tancada, fins i tot a Amrica, a favor de la pellcula catalana.

Contribucions tcniques al cinema europeu.
Poc desprs, encara sota contracte amb Path, marxaria a Pars, on rodaria la major part de la seus curtmetratges ms sorprenents, on utilitza els recursos i els efectes especials ms innovadors del moment, arribant a acolorir a m algunes de les cintes, aconseguint resultats esttics que fins i tot avui dia resulten interessants.

A partir de llavors, el nom de Segundo de Chomn seria sinnim de percia tcnica i inventiva, fins al punt de qu fou disputat per diverses productores cinematogrfiques-  franceses i italianes   i els directors europeus de ms prestigi de llavors- des del francs Ferdinand Zecca fins a l'itali Giovanni Pastrone- pels quals seria reclamat en diverses ocasions, collaborant amb tots ells, fent constants viatges d'un pas a l'altre.



Si b que aquesta nova activitat professional, feu que el seu nom fos poc conegut pel gran pblic, les seves innovacions anaven afermant el seu prestigi dins de la professi. Ell fou, de fet, el primer a crear el 1912 el primer sistema de filmaci de travelling, muntant el trpode de la cmera damunt de rodetes i desplaant-la a travs de vies especials per a aquest s. Si b el travelling com a recurs estilstic i narratiu ja existia prcticament des de l'invenci del cinema (trobem nombroses filmacions, anteriors al 1900, fetes amb cmeres installades a la part frontal de tramvies, simultniament a diverses ciutats del mon, aix com des de la ms gran varietat de  medis de locomoci,  fins i tot gndoles), ell va ser qui va crear les eines que serien emprades d'una manera comuna d'una manera professional.

La seva gran fita  en aquest sentit fou la seva collaboraci com a camerman i tcnic d'efectes especials a la obra mestra del cinema mut itali Cabiria (1914) de Giovanni Pastrone, amb gui del prestigis poeta Edmundo d'Annunzio, a on es poden apreciar uns moviments de cmera amb una suavitat mai vista fins aleshores. 

La seves darreres importants aportacions tcniques foren per al monumental fresc histric d'Abel Gance Napoleon (1927), a on Segundo de Chomn depass de llarg tots els reptes tcnics als quals fins llavors s'havia hagut de trobar. A aquest ambicis film va fer haver de fer s per primera vegada d'un primitiu sistema, que anunciava els formats panormics que apareixerien trenta anys desprs, al qual la pantalla s'allargava panormicament el triple de l'habitual, projectant-hi extenses imatges horitzontals- aconseguides mitjanant tres projectors simultanis- de vegades niques, d'altres combinant-ne unes quantes a la vegada, a manera de collage.

Poc desprs de fer realitat tots els somnis visionaris d'Abel Gance, Segundo de Chomn va quedar extenuat i va morir prematurament el 1929, poc abans que el cinema sonor s'acabs imposant.

Una obra oculta i la seva recuperaci.
En part degut a que a l'poca que va realitzar les seves produccions independents coincieix amb la de la figura de Georges Mlis- la qual ha eclipsat en gran mesura a gaireb tots els altres pioners de l'poca- i a que les aportacions posteriors van ser en uns camps molt importants per merament tcnics i, per tant, poc coneguts pel pblic en general, la figura de Segundo de Chomn ha estat sempre el gran ocult dels pioners del cinema tot i ser el ms important, de llarg, de tot el cinema catal i espanyol.   

Recentment s'ha fet bastant, tant des de l'administraci central com des de la Generalitat per a recuperar l'important patrimoni de Segundo de Chomn, restaurant les seves pellcules, fent ocasionals projeccions a les distintes filmoteques, publicaci de llibres monogrfics, documentals televisius i, fins i tot, durant uns quants anys, un apartat exclusivament dedicat a ell dins del Festival de cinema de Catalunya a Sitges, donant al pblic actual la possibilitat de conixer la seva obra.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87561" title="Eldacar" nonfiltered="48" processed="48" dbindex="35049">

Eldacar (pronunciat l-da-car) va ser el vint-i-un rei de Gndor, el regne del sud de la Terra Mitjana fundat pels Numenoreans a l'exili que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien.

Va nixer el 1255, nic fill del rei Valacar de Gndor i Vidumavi de Rhovanion. El seu pare havia conegut a Vidumavi quan havia exercit d'ambaixador entre els homes del nord, i havien acabat casant-se. Aquesta uni va provocar malestar entre molta gent de Gndor que defensava que la sang nmenoreana s'havia de mantenir pura i no havia de barrejar-se amb races d'homes que consideraven menors.

Ja als ltims anys de regnat de Valacar, quan s'esperava la imminent successi d'Eldacar, les provncies del sud van rebellar-se. Quan va pujar al tro el 1432 de la Tercera Edat els conflictes van augmentar d'intensitat fins a esclatar una guerra civil que reb el nom de "La Guerra entre Germans".

El candidat rival al tro era Castamir, un besnt del rei Calmacil que tot i no ser l'hereu legtim segons les lleis de successi era de sang completament numenoreana. Desprs de cinc anys de guerra, l'exrcit de Castamir va entrar a Osguliath i va derrocar a Elacar, causant grans desperfectes a la capital. Eldacar va poder fugir al nord, per el seu primognit Ornendil va ser capturat.

L'execuci d'Ornendil per part de Castamir, i el despotisme del seu govern durant els primers anys van fer que Eldacar comencs a sumar suports desde l'exili, especialment pels homes del nord (la gent de la seva mare) i els dnedain de les regions septendrionals de Gndor. Amb el temps Castamir era conegut pblicament com "l'usurpador".

El 1477 va liderar un exrcit cap al sud i va matar personalment a Castamir en una batalla als Guals de l'Erui. Els fills de Castamir, per, van fugir al sud i van fer-se forts al feu de Pelrguir. Sense flota per prendre la ciutat per mar, Eldacar va posar-hi setge fins que els fills de Castamir van fugir a mbar.

El segon regnat d'Eldacar va durar fins la seva mort el 1490, i fou succet pel seu segon fill: Aldamir.

No ha de ser confs amb ldacar d'rnor, el quart rei del Regne del Nord que port el mateix nom.


Genealogia de la famlia reial de Gndor abans de la Guerra Civil.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87563" title="Dr. Eric Foreman" nonfiltered="49" processed="49" dbindex="35050">

El Doctor Eric Foreman s un personatge de ficci, interpretat per Omar Epps, que apareix a la srie televisiva House, MD.


 Biografia.

Eric Foreman s un dels membres de l'equip del Dr. House que treballa en l'hospital fictici del Princeton Plainsboro Teaching Hospital. Especialitzat en neurologia, s contractat pel doctor House tres dies abans del captol pilot. s llicenciat en Medicina per la Johns Hopkins Medical School, d'on House va ser expulsat per copiar, i en relaci als seus companys la Dra. Cameron i el Dr. Chase s qui t millor expedient acadmic.

Dels diferents captols es pot extreure poca informaci sobre el passat de Foreman, segons sembla (episodi 10 Histories) la seva famlia no tenia un alt nivell de vida, i l'Eric havia estat detingut per violaci de domicili en l'adolescncia, un del motius pels que el doctor House decideix contractar-lo, ja que visitar la casa del pacient per detectar hbits o conductes de risc pot ajudar en el diagnstic de la malaltia.

El pare de Foreman, Rodney Foreman (interpretat per Charles S. Dutton en l'episodi Euphoria 2.20), s d'un profund carcter religis mentre que la seva mare no es troba en condicions de viatjar per motius relacionats amb la memria i les habilitats perceptives conseqncia del desenvolupament de malaltia d'Alzheimer o d'una Diabetes Mellitus. 

La seva relaci amb el House s problemtica, sempre qestiona els seus arguments i fins i tot li comporta problemes a nivell oficial i laboral. Durant la segona temporada, la cap de l'hospital, la Dra. Lisa Cuddy, es veu obligada a posar en Foreman de supervisor seu com a conseqncia del cas "Chase". De totes maneres ambds personatges comparteixen similituds, en termes de carcter i d'hbits fsics (episodi Poison).

Al final de la segona temporada, Foreman pateix una greu malaltia cerebral que es manifesta amb problemes de lateralitat i de memria.

 Vegeu tamb.
 Dr. Gregory House;
 Dra. Allison Cameron;
 Dr. Robert Chase;
 Dr. Lisa Cuddy;
 Dr. James Wilson;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87565" title="Sibiu (desambiguaci)" nonfiltered="50" processed="50" dbindex="35052">


 La ciutat romanesa de Sibiu.

 La provncia de Sibiu.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87566" title="Alva Myrdal" nonfiltered="51" processed="51" dbindex="35053">


Alva Reimer Myrdal ( Uppsala, Sucia 1902 - Estocolm 1986 ) fou una poltica i escriptora sueca guardonada amb el Premi Nobel de la Pau el 1982 juntament amb el mexic Alfonso Garca Robles.

Biografia.
Alva Reimer nasqu el 31 de gener de 1902 a la ciutat sueca d'Uppsala. Desprs de graduar-se a la Universitat el 1924 es cas amb l'economista Gunnar Myrdal, guanyador del Premi Nobel d'Economia el 1974, prenent el cognom d'aquest.

Myrdal mor l'1 de febrer de 1986 a la ciutat d'Estocolm.

Activitat social.
Als anys 30 inici els seus treballs, al costat del seu marit, en favor de la creaci d'un estat del benestar al seu pas, tradicionalment oblidat pels governs suecs. Els anys 40 entr en l mn de la poltica de ma del Partit Social-Demcrata de Sucia. 

A partir dels anys 40 s'implic en la lluita mundial per l'estat del benestar, entrant a dirigir la secci destinada a aquests mitjans de les Nacions Unides, i entre 1950 i 1955 fou la presidenta de la secci sociolgica de la UNESCO, esdevenint la primera dona en aconseguir una possici tant rellevant en un organisme de les Nacions Unides. 

El 1955 fou nomenada embaixadora sueca a la ndia, i posteriorment el 1962 fou nomenada diputada al Parlament suec i representant del seu pas en les Conferncies en favor del desarmament celebrades a Ginebra (Sussa). El 1967 entr a formar part del Govern govern com a ministra del Gavinet consultiu pel desarmament, crrec que va mantenir fins el 1973.

El 1982 fou guardonada, al costat del mexic Alfonso Garca Robles, amb el Premi Nobel de la Pau pels seus treballs com a delegats de l'Assamblea General de les Nacions Unides per al Desarmament.

Obra literria.
Entres els diversos llibres que va escriure destaquen:
1934: Kris i befolkningsfrgan;
1941: Nation and family ;
1957: Kvinnans tv roller;
1973: Spelet om nedrustningen;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1982;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87569" title="Vair" nonfiltered="52" processed="52" dbindex="35054">


El vair, o vaire, s un folre emprat per l'herldica, format per quatre tires horitzontals d'unes peces en forma de campanetes, alternativament d'argent i d'atzur, i capiculades. El vair reprodueix l'anomenat petit gris, la pell d'un esquirol de Sibria, de ventre blanc i esquena d'un gris blavs.

Al vair (fig. 1), les bases de les peces d'atzur d'una tira es corresponen amb les de les peces revessades d'argent de la immediata inferior. A ms a ms, la primera tira comena per una mitja campaneta d'argent, la segona per mitja campaneta d'atzur, i aix successivament. Si t ms tires i peces del que s habitual s'anomena vair menut, i si en t menys i de ms grosses es coneix com a vair gran o beffroi.

Hi ha moltes variants del vair, tant per la disposici de les peces com per la utilitzaci d'altres esmalts:
 Al vair en punta (fig. 2), les campanetes del mateix esmalt estan disposades en pal les unes sota les altres, amb la punta de l'una que toca el centre de la base de l'altra.
 Al contravair (fig. 3), la base de metall de les peces d'una tira est disposada contra la base de metall de les peces de la immediata inferior, i la base de color contra la de color.
 Al vair revessat (fig. 4), les peces de color estan dirigides cap a la punta de l'escut, s a dir a l'inrevs que al vair, que miren amunt.
 Al vair ondat (fig. 7), les peces de les tires segona i quarta s'han capgirat i les que tenen el mateix esmalt han quedat unides sense soluci de continutat, fent una mena d'ondes rectilnies.
 El vairat (fig. 5) s un vair amb altres esmalts diferents de l'argent i l'atzur. Pot adoptar tamb les altres tipologies anteriors (vairat en punta, vairat revessat, contravairat  fig. 6 , etc.).

El disseny del vair tal com s ara amb les campanetes s relativament recent, per la qual cosa tamb es coneix com a vair modern. El vair antic, o vair d'ondes, fou molt usat a Catalunya, i la seva forma era molt semblant a la de les faixes entades. Quan les tires del vair antic eren verticals s'anomenava vair antic en pal. El vairat d'ondes el podem veure, per exemple, a l'escut de Girona.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87570" title="Manuel Filibert de Savoia-Aosta" nonfiltered="53" processed="53" dbindex="35055">


Manuel Filibert de Savoia-Aosta, duc d'Aosta (Gnova 1869 - Tor 1931). Duc d'Aosta i Prncep d'Itlia amb el tractament d'altesa reial. Com a conseqncia de l'aventura espanyola del seu pare, fou infant d'Espanya des de 1871 fins a 1873.

Nascut a Gnova el dia 13 de gener de 1869 sent fill del rei Amadeu I d'Espanya i de la seva primera muller, la princesa de la Cisterna, Maria Victria del Pozzo. Manuel Filibert era nt del rei Vctor Manuel II d'Itlia i de l'arxiduquessa Adelaida d'ustria. 

Casat el 25 de juny de 1896 amb la princesa Helena d'Orleans, fill del prncep Felip d'Orleans i de la princesa Maria Isabel d'Orleans. La parella tingueren dos fills:

SAR el prncep Amadeu de Savoia-Aosta, nat a Tor el 1898 i mort a Nairobi el 1942. Casat amb la princesa Anna d'Orleans.

SAR el prncep Aim de Savoia-Aosta, nat el 1900 a Tor i mort el 1948 a Buenos Aires. Es cas amb la princesa Irene de Grcia.

Membre de l'Exrcit itali, particip amb enorme xit a les campanys italianes en contra de l'Imoeri austrohongars al Vneto. Arrib a ser comandant de la III divisi de l'exrcit de terra del rei Vctor Manuel III d'Itlia. 

L'any 1922, durant els fets de la Marxa feixista sobre Roma, el nom del duc d'Aosta son com a candidat a la Corona italiana en cas que el rei Vctor Manuel III d'Itlia no accepts el feixisme.

Mor l'any 1931 a Tor. Fou enterrat a la localitat de Redipuglia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87574" title="Dra. Allison Cameron" nonfiltered="54" processed="54" dbindex="35056">

La doctora Allison Cameron s un personatge de ficci de la srie televisiva House, MD, interpretat per Jennifer Morrison .



 Biografia.
Allison Cameron s un dels membres de l'equip del Dr. House que treballa en l'hospital fictici del Princeton Plainsboro Teaching Hospital. Especialitzada en immunologia, s contractada per House sis mesos abans del comenament de la srie, segons 
es desprn de les paraules d'aquest, pel seu atractiu fsic (segons la versi en espanyol de la srie Porqu ests como un queso). Abans de treballar a Nova Jersey, Cameron hauria treballat com a metgessa interna a la prestigiosa clnica Mayo i va ser la quarta de la seva promoci. 

Cameron s la ms emptica dels membres de l'equip. Es coneguda per la seva honestedat, sinceritat i fort sentit moral i tic. Malgrat que no creu en cap religi, si que afirma creure en un sser superior (episodi 1.05 Damned If You Do). s molt reticent a mentir als pacients i t dificultats per comunicar notcies dolentes als pacients cara a cara (episodi 1.04 Maternity). 

Cameron envidu amb tan sols 22 anys, ja que el seu marit mor 6 mesos desprs del casament com a conseqncia d'un cncer a la tiroides que arrib al cervell (episodi 1.07 Fidelity). Igualment, en un conversa amb el Dr. Wilson reconeix que conegu el seu marit poc desprs de qu li hagus estat diagnosticada la malaltia, i que si no s'hi hagus casat, hagus mort sol (episodi 2.01 Acceptance). 

En un altre episodi (2.07 Hunting) un pacient de SIDA estossega sang que li esquitxa la cara i els ulls, el que tot i que amb una minsa probabilitat de contagi, la fa potencialment candidata a la infecci pel VIH. Aquest fet la fa pensar que ha d'experimentar ms a la vida, i decideix prendre diverses drogues sinttiques que tenia el pacient i acaba mantenint relacions sexuals amb el seu company el Dr. Robert Chase. Posteriorment, s'oposa a fer-se la prova del VIH, cosa que causa que House li digui que n'est enamorat, i quan es queda bocabadada aprofita per prendre-li mostres de saliva per fer el test, que surt negatiu.

La relaci entre Cameron i Foreman tamb s tensa, ja que tots dos tenen un enfrontament per l'acusaci de Cameron de qu el seu company li havia robat la idea per a un article cientfic publicat en una revista mdica. La seva rbia i frustraci s ms elevada per la indiferncia que el tema causa als seus companys, en especial al doctor House. Posteriorment, un cop calmada, la doctor demana disculpes a en Foreman i li demana que aix no afecti la seva amistat, al que aquest respon que no sn amics, tan sols collegues.

Al final de la temporada 2, per, un agonitzant doctor Foreman per una infecci cerebral demana disculpes a Cameron pels tractes que ha tingut amb ella. Allison no les accepta pensant que s un atac de sinceritat d'alg que creu que morir. Tot aix suceex abans que en Foreman sigui indut a un coma qumic, i hagi decidit que la doctora sigui el seu metge proxy, amb el dret de fer una bipsia de la matria blanca del seu cervell, tot i les objeccions de House.

La relaci amb el doctor House tamb s tensa, ja que ella n'est molt. A ms de fer-li regals per Nadal, aconsegueix una cita amb ell a canvi que torni a l'equip un cop havia dimitit. Finalment en l'episodi en qu la ex-dona de House apareix, Cameron s'adona que no s que House no pugui estimar ning, sin que no pot estimar-la a ella.

 Curiositats.

 En l'episodi pilot, Cameron assegura tenir antecedents penals, tot i que no queda clar si es veritat o mentida.
 Cameron li diu a House que no ha estat filla nica (episodi 1.02 Paternity).
 En l'episodi Maternity (1.04), Cameron insinua que podria haver patit un avortament, de totes maneres en el captol (1.07) en House, contra totes les normes mdiques de confidencialitat, llegeix el seu historial mdic i observa la falta de vitamines pre-natals el que fa pensar que no ha estat mai en estat, tot i que segueix creient el contrari.
 s l'nic personatge regular que no ha estat en tots els captols. Es va perdre el captol (1.18) Babies and Bathwater com a conseqncia de la seva dimissi com a membre de l'equip.
 En el captol Sports Medicine (1.12) Cameron assegura que no s'ha de ser religis per creure que un fetus s una vida, el que fa pensar que es contrria a l'avortament.
 Reconeix en el captol Spin (2.06) que va estar enamorada del millor amic del seu marit mort, tot i que mai el va ferir sentimentalment.

 Vegeu tamb.
 Dr. Gregory House;
 Dr. Eric Foreman;
 Dr. Robert Chase;
 Dr. Lisa Cuddy;
 Dr. James Wilson;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87575" title="Betty Williams" nonfiltered="55" processed="55" dbindex="35057">


Betty Williams ( Belfast, Irlanda del Nord 1943 ) s una pacifista nord-irlandesa premiada l'any 1976 amb el Premi Nobel de la Pau, juntament amb Mairead Corrigan, pel seu lideratge pacfic en el problema d'Irlanda del Nord. 

Joventut.
Nasqu el 22 de maig de 1943 a Belfast, capital d'Irlanda del Nord. Fou batejada dins el catolicisme per era nascuda en una famlia amb gran barreja religiosa pel fet de tenir l'avi i l'via materns jueu i catlica respectivament, aix el seu pare protestant. El seu avi matern aviat li enseny un gran respecte per les religions, explicant-li com ell havia perdut gran part de la seva famlia durant l'Holocaust.

Amb la incapacitat de la seva mare per un accident cerebrovascular, Williams va agafar les regnes familiars i va haver d'educar a la seva germana. Desprs de realitzar estudis primaris en una escola catlica va treballar en una oficina de recepcionista i el 1961 es cas amb el protestant Ralph Williams.

Fou membre de l'Exrcit Republic Irlands el 1972, per desprs d'haver observat la mort d'un soldat |britnic davant d'ella l'any segent, decid agenollar-se i pregar per ell davant la resta de vens catlic, abandonant el moviment guerriller i apostant per la via pacfica.

Via pacfica.
Salt a l'arena poltica quan denunci la mort de tres nens catlics el 10 d'agost de 1976 quan foren embestits per un cotxe, conduit pel fugitiu de l'IRA Danny Lennon, que havia estat disparat per les autoritats britniques. La prpia Williams va ser testimoni dels fets i a partir d'aquell moment va treballar per obtenir 6.000 firmes, en tant sols dos dies, que demanaven una soluci pacfica al conflicte armat irlands. Al costat de Mairead Corrigan, tieta dels nens morts en l'accident del 10 d'agost, va fundar el moviment Dones per la Pau, que posteriorment juntament amb Ciaran McKeown van refundar en el Moviment per la Pau d'Irlanda del Nord.

L'enterrament dels nens tingu l'assistncia de ms de 10.000 persones, tant catlics com protestants, sent interromput per l'IRA que acus als assistents de ser partidaris de l'exrcit britnic. Corrigan i Williams posteriorment aconseguiren congregar ms de 35.000 persones en una marxa pacfica per demanar una soluci pacfica al conflicte.

Al costat de Ciaran McKeown signaren una declaraci de Pau, base principal de l'organitzaci Gent per la Pau:

 Tenim un missatge simple al mn d'aquest moviment per a la pau. ;
 Desitgem viure, estimar i construir a una societat justa i pacfica. ;
 Desitgem per als nostres nens, com desitgem per a nosaltres mateixos, les nostres vides a casa, al treball, i en el joc ser vides d'alegria i de pau. ;
 Reconeixem aix per a construir una societat que demanda dedicaci, treball dur, i valor. ;
 Reconeixem que hi ha molts problemes en la nostra societat que sn una font del conflicte i violncia. ;
 Reconeixem que cada bala encesa i cada bomba que esclata fan aquest treball ms difcil. ;
 Rebutgem l's de la bomba i la bala i totes les tcniques de la violncia. ;
 Ens dediquem al treball amb els nostres vens, prop i lluny, dia endins i dia cap a fora, per edificar una societat pacfica en qu les tragdies que hem conegut sn una memria dolenta i una cura de continuaci. ;

Premi Nobel de la Pau.
El 1976 Betty Williams i Mairead Corrigan foren recompensades amb el Premi Nobel de la Pau per les seves lluites pacfiques en el procs d'Irlanda del Nord mitjanant la fundaci del "Moviment per la Pau d'Irlanda del Nord".

Betty Williams en el moment de rebre el Premi Nobel continuava treballant de recepcionista a Belfast, treball que abandon en divorciar-se el 1982 per traslladar-se als Estats Units. Actualment treballa de professora convidada a les Sam Houston State University i Nova Southeastern University.

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1976;
  Pgina Oficial de Gent per la Pau;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87579" title="Joaquim Gutirrez i Ylla" nonfiltered="56" processed="56" dbindex="35061">
Joaquim Gutirrez i Ylla s un actor catal nascut a Barcelona, conegut amb el nom de Quim Gutirrez.

Comen la seva carrera artstica amb 12 anys a la srie Poblenou de TV3 i la continua al teatre amb obres com Unes polaroids explcites, Sbado, domingo, lunes i Romeu i Julieta. El 2000 torna a Televisi de Catalunya per a interpretar el paper de David Peris a la telenovella El cor de la ciutat, que li serveix de trampol quasi definitiu per a la seva carrera. Deixa la srie el 2005 i des de la temporada 2005-2006 el seu personatge s interpretat per Aleix Rangel, ja que ell el rebutj per tenir altres compromisos, tant a la televisi com al cinema.

Durant l'any 2006 ha estrenat dues pellcules, AzulOscuroCasiNegro de Daniel Snchez Arvalo i Sin Ti de Ramon Masllorens, aix com la srie , emesa per Cuatro Televisin. A ms, segueix els estudis d'humanitats.

Pel que fa a els estudis d'art dramtic, Quim Gutierrez va cursar el pl de formaci de l'actor a l'estudi Nancy tun de Barcelona.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87581" title="Dpkg" nonfiltered="57" processed="57" dbindex="35063">

El programa dpkg s la base del sistema de gesti de paquets de Debian GNU/Linux. Va ser creat per Ian Jackson el 1993; s semblant al RPM. S'usa per installar, eliminar i proporcionar informaci sobre els paquets deb.

dpkg s una eina de baix nivell, per tant, es necessita una eina d'alt nivell per treure els paquets de llocs remots o resoldre les dependncies. Debian usa l'APT per fer aix, a ms, a sobre de l'APT podem usar eines com Synaptic o Adept que ho fan de forma grfica.

 Creant dpkg .
Els dpkgs se solen construir cridant dpkg-buildpackage. dpkg-buildpackage llegeix diversos fitxer per saber com ha de construir el paquet. Aquests fitxers es troben al subdirectori debian de l'arbre de codi.

Es necessiten quatre fitxers. El fitxer copyright cont les condicions de la llicncia. El fitxer control cont el nom del paquet, la descripci i les dependncies. El fitxer rules s un Makefile que t les normes per construir el paquet Debian. Els programes com debhelp se solen cridar des del fitxer rules. A ms a ms, alguns paquets inclouen pegats del CDBS, per simplificar el fitxer rules. Finalment hi ha el fitxer changelog, el qual cont el changelog. La majoria de paquets inclouen altres fitxers per fer varies coses.

Quan un paquet s'ha construit, es poden buscar problemes mitjanant l'eina lintian.

 Eines de dpkg .
Debian t una srie d'eines que sn necessaries per construir un paquet:

dpkg-source empaqueta i desempaqueta els fitxers de codi font d'un paquet Debian.
dpkg-gencontrol llegeix l'informaci d'un arbre font Debian desempaquetat i genera un paquet binari de control, generant un entrada per aquest al fitxer debian/files;
dpkg-shlibdeps calcula las dependncies dels executables respecte les llibreries;
dpkg-genchanges llegeix l'informaci d'un arbre font Debian desempaquetat i construt, generant un fitxer de control dels ltims canvis (un .changes).
dpkg-buildpackage s un script de control que es pot usar per automatitzar la construcci del paquet.
dpkg-distaddfile afegeix una entrada al fitxer debian/files;
dpkg-parsechangelog llegeig el fitxer de canvis changelog d'un arbre font de Debian desempaquetat i genera una sortida amb l'informaci d'aquests canvis, convenientment preparat.

 Enllaos externs .
 Paquet Debian del dpkg;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87584" title="Barris de Sant Josep Obrer" nonfiltered="58" processed="58" dbindex="35064">
Els Barris de Sant Josep Obrer de la ciutat de Reus sn: 

 El Barri Sant Josep Obrer, propiament dit, es va crear als afores de la ciutat durant els anys seixanta per assumir part de la immigraci andalusa, apartat del centre per la via del tren i format per cases de planta baixa que els primers temps poc podrien diferenciar-se de les barraques. Amb el temps s'han anat millorant per encara en queden amb condicions poc recomanables.

 Mas Pellicer, barri de blocs de protecci oficial construts per l'estat els anys setanta i actualment gestionats per l'empresa pblica ADIGSA, s un barri de blocs de l'extrarradi de la ciutat, amb problemes de clavegueram, trfic d'estupefaents, deliqncia, marginalitat... en uns primers temps la majoria de la poblaci era d'origen andals, per a partir dels anys 80 i cada vegada ms la poblaci gitana ha augmentat considerablement i a principis del segle XXI hi ha un important increment de la poblaci marroquina.

 Mas Abell, barri que limita amb els altres dos per que est format per cases unifamiliars o aparellades de famlies de classe mitjana, l'aparici d'aquest barri ha comenat a eixugar i a posar en contacte els altres dos barris amb la resta de la ciutat.

El barri Sant Josep Obrer era el de pitjor fama del Baix Camp durant els anys 80 i 90, amb nombrosos crims i casos de delinqncia. Grcies a les inversions de les administracions i al creixement de la ciutat el barri es veu abocat a dissoldre's dintre l'entramat urb i a desaparixer com a "ghetto", tamb cal destacar el treball per a la convivncia i el millorament que diverses associacions i organitzacions han fet per normalitzar el barri.

La propera installaci del Tecnoparc, amb les universitats i l'Hospital Universitari tocant mateix al barri se suposa com un element que canviar radicalment la fesomia d'aquest nucli.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87588" title="Glppia" nonfiltered="59" processed="59" dbindex="35066">
Glppia (llat Glyppia o Glympia, grec Glyppia) fou una ciutat de Lacnia prop de la frontera amb Arglida.  Polibi esmenta una fortalesa de nom Glumpeis que sembla ser la mateixa ciutat i diu que fou el lloc on els messenis foren derrotats pels espartans el 218 aC.

Es possible que siguin unes runes a l'actual Lympida; el districte al sud d'aquesta ciutat es diu Olympokhria que seria derivat de la forma local d'Olmpia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87590" title="Golgoi" nonfiltered="60" processed="60" dbindex="35067">

Golgoi (llat Golgi)  fou una antiga ciutat de Xipre famosa per l'adoraci d'Afrodita que segons la llegenda ja existia al lloc abans de la seva introducci a Pafos per part d'Agapenor. Plini el Vell esmenta la ciutat per no indica la seva situaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87594" title="Riyal de Qatar" nonfiltered="61" processed="61" dbindex="35068">

El riyal de Qatar (en rab           rial qatari, o simplement      rial) s la moneda de Qatar. El codi ISO 4217 s QAR i s'acostuma a abreujar QR. Es divideix en 100 drhams (    ). 

Fins al 1966, Qatar usava com a moneda la rupia ndia, sota la forma de la rupia del Golf. Quan l'ndia va devaluar la rupia el 1966, Qatar, juntament amb els altres estats que feien servir la rupia del Golf, va decidir d'instituir una moneda prpia. Per un breu temps es va adoptar el riyal saudita, substitut al cap de poc temps pel riyal de Qatar i Dubai. El riyal saudita valia 1,065 rupies, mentre que el de Qatar i Dubai equivalia a la rupia anterior a la devaluaci. El 1973, en qu l'emirat de Dubai es va incorporar a la federaci dels Emirats rabs Units, Qatar va adoptar el riyal de Qatar i Dubai i la resta dels EAU el dirham dels Emirats rabs Units.

Ems pel Banc Central de Qatar (                             Masraf Qatar al-Markazi), en circulen monedes d'1, 5, 10, 25 i 50 drhams, i bitllets d'1, 5, 10, 50, 100 i 500 riyals.

Taxes de canvi.
1 EUR = 4,66804 QAR (7 de juliol del 2006);
1 USD = 3,64 QAR (fixa des de l'1 de juliol del 2001);

Vegeu tamb.
Riyal;

Enllaos externs.
Banc Central de Qatar   ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87595" title="Arnold Schnberg" nonfiltered="62" processed="62" dbindex="35069">


Arnold Franz Walter Schnberg (la forma anglesa de Schnberg, Schoenberg, va ser adoptada oficialment quan va deixar Europa i es va retrobar amb el judaisme el 1933), (Viena, 13 de setembre de 1874 - Los Angeles, 13 de juliol de 1951), compositor austrac i desprs estatunidenc. Part de les obres de Schnberg s'associen amb els moviments expressionistes de principis del segle XX en l'art i la literatura germniques. Va ser dels primers compositors en abraar l'atonalisme. La principal innovaci de Schnberg s la tcnica dodecafnica, que utilitza sries de notes (serialisme). Tamb va ser pintor, un important teric musical i un influent mestre de composici.

 Biografia .
Arnold Schnberg va nixer al si d'una famlia jueva ashkenazi al districte de Leopoldstadt (que un temps havia estat el ghetto jueu) a Viena . Encara que sa mare, Pauline, natural de Praga, era professora de piano (son pare, Samuel, natural de Bratislava, era comerciant), Arnold va ser un autodidacta, prenent tan sols llions de contrapunt amb el compositor Alexander von Zemlinsky, qui amb el temps esdevindria el seu primer cunyat. En la vintena, va treballar orquestrant operetes mentre componia obres com ara el sextet per a corda Verklrte Nacht ("Nit Transfigurada") el 1899. Ms tard va fer-ne una versi per a orquestra, que ha esdevingut una de les seues obres ms populars. Tant Richard Strauss com Gustav Mahler van reconixer la importncia de Schnberg, Strauss en escoltar els Gurre-Lieder, i Mahler desprs d'escoltar algunes de les seues primeres obres. Mahler va adoptar-lo com a protegit i fins i tot va mostrar-se preocupat sobre la sort de Schnberg desprs que ell morira. Schnberg, tot i ser molt crtic amb algunes de les simfonies de Mahler, va rebre una important influncia d'aquest, va defensar la seua obra i el va considerar un sant. Malgrat el seu origen jueu, el 1898 va convertir-se al Luteranisme. Va romandre luter fins a 1933.

L'estiu de 1908, quan la seua esposa Mathilde va abandonar-lo durant uns mesos fugint amb un jove pintor austrac, Richard Gerstl (que ms tard es va sucidar, desprs del retorn de Mathilde amb el seu esps i els seus fills), va marcar un canvi substancial en l'obra de Schnberg. Durant l'absncia de la seua esposa va compondre Du lehnest wider eine Silberweide; la primera de les seues obres considerada atonal. En el mateix any va enllestir una de les seues obres ms revolucionries: el Quartet de Corda No. 2, els dos primers moviments del qual, encara que cromtics en el seu "color", sn tonals, mentre que els dos darrers, inspirats en poemes del poeta mstic alemany Stefan George, trenquen els lligams amb la tonalitat tradicional (encara que ambds acaben en acords tonals i per tant no es puguen qualificar de completament atonals) i, desembarassant-se d'una tradici de dcades, incorporen la veu d'una soprano.

Altra de les seues obres importants d'aquest perode atonal s l'influent Pierrot Lunaire, op. 21, de 1912, un cicle de canons expressionistes sobre textos d'Albert Giraud ben diferents de tot el que abans s'havia fet en msica. Utilitzant la tcnica de lSprechgesang, o cant parlat, l'obra necessita d'una cantant, disfressada de Pierrot, amb un petit conjunt de cinc (o de vegades 6) instrumentitstes, que intervenen en diferents combinacions en cadascuna de les canons.

Posteriorment, Schnberg va crear el mtode dodecafnic de composici, que ms tard evolucionaria al serialisme. Aquesta tcnica va ser acceptada per molts dels seus alumnes, que tot plegat van constituir l'anomenada Segona Escola de Viena. Cal esmentar entre aquests a Anton Webern, Alban Berg i Hanns Eisler, tots els quals van ser profundament influts per Schnberg. Va excellir com a professor de composici (ensenyant a msics de la talla de John Cage), en part amb el mtode d'analitzar i transmetre els avanos aconseguits pels clssics, especialment Bach, Mozart, Beethoven, i Brahms, i en part enfocant-se en extraure la individualitat estilstica de cada alumne. Va publicar nombroses monografies, entre les que cal destacar la clebre Harmonielehre (Teoria de l'Harmonia) o els Fundamentals of Musical Composition (Fonaments de la Composici Musical), molts dels quals no han deixat de reimprimir-se i que encara avui s'utilitzen com a llibres de text.



Va ser forat a l'exili pels nazis el 1933, emigrant a Pars, on va retrobar-se amb el Judaisme (), i desprs als Estats Units. La primera plaa que va ocupar com a docent va ser al Malkin Conservatory de Boston. Desprs va traslladar-se a Los Angeles, on va ensenyar a la University of Southern California i a la University of California, Los Angeles. Va situar la seua residncia a Brentwood Park, on viuria la resta de la seua vida. 

Durant aquest perode final va compondre diverses obres notables, incloent-hi el difcil Concert per a Viol, op. 36 (1934/36), el Kol Nidr, op. 39, per a cor i orquestra (1938), L' Oda a Napole Bonaparte, op. 41 (1942), el freqentment interpretat Concert per a Piano, op. 42 (1942), i el seu homenatge a les vctimes de l'Holocaust, A Survivor from Warsaw, op. 46 (1947). No va ser capa d'acabar la seua pera Moses und Aron (1932/33), que va ser una de les primeres obres lriques en ser compostes totalment amb la tcnica dodecafnica. El 1941 es va nacionalitzar als Estats Units. Va morir el 1951.

Schnberg va tenir cinc fills de dos matrimonis: Gertrud, Georg, (Deborah) Nria (nascuda a Barcelona durant una estada d'uns mesos a la capital catalana), Ronald (Ronny) i Lawrence (Larry), aquest darrer concebut a l'edat de seixanta-sis anys. Nria esdevindr esposa del compositor itali (i marxista) Luigi Nono. Randol Schnberg, un dels seus nts (cal destacar l'anagrama que forma el seu nom) s un important advocat americ, especialista en dret de successi i particularment de les restitucions de bns espoliats pels nazis.

 Music .
 Obres i ideari .
Schnberg, com a intellectual jueu, va percaar la cerca de l'ideal i l'establiment de la Veritat (com qui intenta acostar-se al concepte suprem de Du). Va veure que l'evoluci de la msica s'havia accelerat, amb l'obra de Wagner, Richard Strauss i Mahler fins arribar a la "saturaci". Si la msica havia de tornar a gaudir d'una genuna i vlida simplicitat d'expressi, com en l'obra dels seus admirats Mozart i Schubert, calia renovar el llenguatge. 

En aquells anys la cultura occidental va veure el naixement de l'art abstracte i el psicoanlisi a la mateixa ciutat: Viena. Molts intellectuals tenien la impressi que el pensament s'havia desenvolupat fins a un punt de no retorn, i que no era possible, amb honestedat, simplement repetir els esquemes anteriors. Entre 1901 (Gurre-Lieder) i 1910 (Cinc peces per a orquestra) la msica de Schnberg va patir el canvi ms radical de tota la seua carrera. En compondre el seu quartet opus 7 i la seua Simfonia de Cambra opus 9, va imaginar que havia arribat a un estil madur i personal que podria fer servir en endavant. Per ja en el segon quartet de corda, opus 10 i en les Tres peces per a piano, opus 11, va haver d'admetre que la saturaci de notes afegides a l'harmonia havia aplegat a un nivell que no distingia entre consonncia i dissonncia. 

La Guerra Mundial va suposar una crisi en aquest desenvolupament. El servei militar va interrompre la seua vida. En realitat, mai no va ser capa de treballar durants llargs perodes ininterromputs, per aix va deixar bastants obres inacabades i projectes no desenvolupats. Va ser desprs de la guerra quan va treballar en el sentit de trobar una textura musical ms simple i clara, del que en va ser resultat el mtode de composici amb dotze tons, en el qual les dotze notes de l'escala cromtica sn considerades d'igual rang, sense establir relacions jerrquiques com ocorre en l'harmonia clssica. Aquesta revoluci va ser considerada l'equivalent en msica als descobriments d'Albert Einstein en Fsica. El mateix Schnberg ho va anunciar emfticament al seu amic Josef Rufer, durant una passejada, amb aquestes paraules: "Avui he fet un descobriment que garantir la la supremacia de la msica alemanya durant els prxims cent anys".

Aquesta observaci, massa malentesa i massa extreta de context, probablement era una de les acostumades ironies de Schnberg, que potser es referia a la prdua de la posici dominant dels pasos germnics en el mn musical en els anys previs, aix com al seu desig d'arribar a ser comparat als seus dols: Mozart i Bach.

En els segents anys va produir una srie d'obres instrumentals i orquestrals, mostrant com amb el seu mtode es podia crear msica completament nova, i en absolut deutora del passat. El clmax el va assolir amb l'pera Moses und Aron, de la qual en va escriure dos teros per que va ser incapa d'acabar, potser per raons psicolgiques. La msica acaba en el moment en qu Moiss es lamenta per la frustraci de no poder expressar-se tal i com s. No hi ha dubte que en aquesta poca Schnberg havia comenat a sentir-se tamb com una mena de profeta.

Quan es va establir a Califrnia, va escriure algunes obres en les que retornava a la msica tonal, per de un mode diferent, no simplement reutilitzant l'harmonia clssica. Aquest fet est d'acord amb la creena de Schnberg que la seua msica era una evoluci natural de la msica del passat. Una vegada va declarar: La meu msica no s realment moderna, noms ocorre que s'interpreta malament.

Cal dir que Schnberg no va ser l'nic (i potser ni tan sols el primer) en experimentar amb l's sistemtic dels dotze tons. Tant el compositor rus Nikolai Roslavets com l'alumne de Schnberg, l'austrac Josef Matthias Hauer van desenvolupar el seu propi sistema dodecafnic de manera completament independent i sobre la mateixa poca que Schnberg, i l'estatunidenc Charles Ives va experimentar amb tcniques de dotze tons bastant abans. Tanmateix, el sistema de Schnberg va ser el de ms xit, el ms difs i el ms influent.

 Controvrsies i polmiques .
Malgrat tot, gran part de la seua obra no va ser ben acollida. El 1907 es va estrenar la seua Simfonia de Cambra No. 1. L'audincia era petita i la reacci va ser tbia. Quan va ser reinterpretada, el 1913, en un concert que tamb incloa obres d'Alban Berg, Anton Webern i Alexander von Zemlinsky, part del pblic va comenar a escridassar-la. Poc desprs, al mateix concert i durant la interpretaci d'unes canons de Berg, l'escndol va derivar en una batalla campal entre el pblic, fins que va haver d'intervenir-hi la policia. La msica de Schnberg, i sobretot el seu trencament amb la tonalitat, ha polaritzat les opinions entre seguidors i detractors; els primers el consideren un dels pocs genis de la msica i els darrers odien tota la seua producci.

Schnberg era un home adust, amb qui era difcil establir relaci i amistat. En una de les seues cartes va dir "Espere que no sigueu tan estpid com per ofendre-vos pel que vaig dir...". Tamb va recompensar als directors que, com Otto Klemperer, van programar la seua msica, queixant-se de qu no havien fet prou. Per altra banda, entre aquells considerats els seus deixebles, era capa d'inspirar una absoluta devoci. Fins i tot compositors tan extremadament individualistes com Alban Berg o Anton Webern van demostrar una mena de servilisme cap al mestre.

La tcnica serial de composici amb 12 notes va estar al centre de les polmiques entre els msics europeus i americans de mitjans del Segle XX. A principis dels anys 1940 i fins avui dia, compositors com Pierre Boulez, Karlheinz Stockhausen i Milton Babbitt han conreat el llegat del serialisme ampliant-lo cap a nous horitzons, mentre que compositors que es consideraven com oposats als punts de vista de Schnberg, incloent-hi Igor Stravinsky i Aaron Copland, van comenar, en la dcada de 1950, a explorar el serialisme. Els mtodes de Schnberg van convertir-se en un hurac que va escombrar totes les altres tcniques musicals. Durant els anys 1960 i 1970 la discussi acadmica sempre concloa en termes d'acord o desacord amb el serialisme.

En dcades recents, els compositors han intentat trascendir la polmica serial, per per altra banda han aparegut noves controvrsies al voltant de Schnberg. Principalment el fet que la darrera msica composta per Schnberg no s estrictament consistent amb els principis serials que ell mateix havia establert. Aix, s'ha posat en dubte la centralitat del serialisme en Schnberg. Segons el compositor i escriptor Chaya Czernowin, la principal revoluci de Schnberg (encara que no prou acreditada) no va ser l'atonalitat o el serialisme, sin la descentralitzaci del motiu recognoscible com la principal font d'identitat en la composici musical, una caracterstica ms duradora i ms estesa en la msica avantguardista del darrer segle. Per altra banda, reconeixent la relativa importncia del serialisme en la msica contempornia, crtics com ara Pierre Boulez o James Tenney han argumnentat que la importncia histrica de Schnberg potser haja estat sobreestimada.

 Interessos extramusicals .
Schnberg va ser tamb un pintor de tcnica apreciable, les obres del qual van ser considerades com prou bones com per a ser exposades al costad de les pintures de Franz Marc i Wassily Kandinsky. A ms, va deixar una considerable obra literria, teatre i poemes, aix com assaigs, no noms sobre temes musicals sin tamb sobre poltica i sobre la situaci scio-histrica del poble Jueu.

 Obres .
 Composicions selectes .
Verklrte Nacht per a sextet de corda (1899);
Gurre-Lieder per a solistes, cor i orquestra sobre texts de Jens Peter Jacobsen (1900-1901, 1913);
Kammersymphonie No. 1 (Simfonia de cambra No. 1), op. 9 (1906);
Quartet No. 2 en Fa sostingut menor (amb soprano), op. 10 (1907);
Cinc peces per a orquestra, op. 16 (1909);
Sechs Kleine Klavierstcke, op. 19 per a piano (1911);
Pierrot Lunaire op. 21, sobre text d'Albert Giraud (1912);
Moses und Aron (Moiss i Aaron) (1930/32, pera inacabada) ;
Suite per a piano, op. 25 (1921/23);
Concert per a quartet de corda i orquestra en Si bemoll (1933) sobre el Concerto Grosso, op. 6, no. 7 de George Frederic Handel, lliuement transcrit i desenvolupat per Schnberg ;
Concert per a viol , op. 36 (1936);
Kammersymphonie No. 2 (Simfonia de cambra No. 2), op. 38 (1909/39);
Concert per a piano , op. 42 (1942);
A Survivor from Warsaw, op. 46 (1947);

 Llista completa d'obres amb nmero d'opus .
 2 Gesnge Canons per a barton, op. 1 (1898);
 4 Lieder Canons, op. 2 (1899);
 6 Lieder Canons, op. 3 (1899/1903);
 Verklrte Nacht transfigurada, op. 4 (1899);
 Pelleas und Melisande, op. 5 (1902/03);
 8 Lieder Canons per a soprano, op. 6 (1903/05);
 Quartet de corda no. 1, Re menor, op. 7 (1904/05);
 6 Lieder Canons amb orquestra, op. 8 (1903/05);
 Kammersymphonie de cambra no. 1, op. 9 (1906);
 Quartet de Corda no. 2, Fa sostingut menor (amb Soprano), op. 10 (1907/08);
 3 Stcke Peces per a Piano, op. 11 (1909);
 2 Balladen Balades, op. 12 (1906);
 Friede auf Erden en la Terra, op. 13 (1907);
 2 Lieder Canons, op. 14 (1907/08);
 15 Gedichte aus Das Buch der hngenden Grten Pemes del llibre dels jardins penjants d'Stefan George, op. 15 (1908/09);
 Fnf Orchesterstcke Peces per a orquestra, op. 16 (1909);
 Erwartung  per a Soprano i orquestra, op. 17 (1909);
 Die Glckliche Hand m afortunada per a cor i orquestra, op. 18 (1910/13) ;
 Sechs Kleine Klavierstcke petites peces per a piano, op. 19 (1911);
 Herzgewchse del cor per a Soprano, op. 20 (1911);
 Pierrot lunaire, op. 21 (1912);
 4 Lieder Canons per a veu i orquestra, op. 22 (1913/16);
 5 Stcke Peces per a Piano, op. 23 (1920/23);
 Serenade, op. 24 (1920/23);
 Suite per a Piano, op. 25 (1921/23);
 Quintet de vent, op. 26 (1924);
 4 Stcke Peces, op. 27 (1925);
 3 Satiren Stires, op. 28 (1925/26);
 Suite, op. 29 (1925) ;
 Quartet de corda no. 3, op. 30 (1927);
 Variacions per a orquestra, op. 31 (1926/28);
 Von heute auf morgen a dem per a cinc veus i orquestra, op. 32 (1929);
 2 Stcke Peces per a Piano, op. 33a (1928) & 33b (1931);
 Begleitmusik zu einer Lichtspielszene per a una escena cinematogrfica, op. 34 (1930);
 6 Stcke Peces per a cor mascul, op. 35 (1930);
 Concert per a viol , op. 36 (1934/36);
 Quartet de corda No. 4, op. 37 (1936);
 Kammersymphonie de cambra no. 2, op. 38 (1906/39);
 Kol nidr per a cor i orquestra, op. 39 (1938);
 Variacions sobre un recitatiu, per a orgue, op. 40 (1941);
 Oda a Napole Bonaparte, per a veu i Quintet amb piano, op. 41 (1942);
 Concert per a piano, op. 42 (1942);
 Tema i Variacions per a Banda, op. 43a (1943);
 Tema i Variacions per a orquestra, op. 43b (1943);
 Preludi al  Gnesi  per a cor i orquestra, op. 44 (1945);
 Trio de corda, op. 45 (1946);
 A Survivor from Warsaw, op. 46 (1947);
 Fantasia per a viol i piano, op. 47 (1949);
 3 Canons, op. 48 (1933);
 3 Canons Populars, op. 49 (1948);
 Dreimal tausend Jahre vegades un miler d'anys, op. 50a (1949);
 Psalm 130  De profundis , op. 50b (1950);
 Modern psalm, op. 50c (1950, inacabat);

 Obres sense nmero d'opus .
 pera .
 Moses und Aron i Aar (1930/32, inacabada);

 Obres per a Cor .
 Ei, du Ltte petit (late 1890s);
 Gurre-Lieder de Gurre (1901/11);
 3 Volksliedstze moviments populars (1929) ;
 Die Jakobsleiter de Jacob (1917/22, inacabada);

 Obres Orquestrals .
 Concert per a violoncel  sobre el concert en Re major per a clavec de Monn  (1932/33);
 Concert  sobre el Concerto Grosso, op. 6, no. 7 de George Frederic Handel, lliuement transcrit i desenvolupat per Schnberg ;
(1933) 
 Suite, en Sol major, per a orquestra de corda (1934);

 Obres de cambra .
 Stck, en Re menor per a viol i Piano (1893/94) ;
 Presto, en Do major per a Quartet de corda (1896/97);
 Quartet de corda, en Re major (1897);
 Scherzo, en Fa major per a Quartet de corda (1897);
 Die eiserne Brigade brigada de ferro per a Quintet amb Piano (1916);
 Weihnachtsmusik de Nadal per a Quartet amb Piano (1921);
 Fanfrria sobre motius dels Gurre-Lieder per a conjunt de vent i percussi (1945) ;
 Ein Stelldichein cita per a Quintet mixt (1905);
 3 kleine Orchesterstcke petites peces per a orquestra (1910);
 Sonata per a viol i piano (1927) (fragment de 43 compasos);

 Canons .
 Am Strande la costa (1909);
 Die Beiden (Sie trug den Becher in der Hand) (1899);
 8 Brettllieder Canons de Cabaret (1901);
 Deinem Blick mich zu bequemen (1903);
 4 Deutsche Volkslieder canons polulars alemanyes (1929);
 Ecloge (Duftreich ist die Erde) (1896/97);
 Gedenken (Es steht sein Bild noch immer da) (1893/1903?);
 Gruss in die Ferne (Dunkelnd ber den See) (Aug 1900);
 In hellen Trumen hab' ich dich oft geschaut (1893);
 12 erste Lieder Primeres Canons (1893/96);
 Mdchenfrhling (Aprilwind, alle Knospen) (1897);
 Mdchenlied (Sang ein Bettlerprlein am Schenkentor) (1897/1900);
 Mailied (Zwischen Weizen und Korn) ;
 Mannesbangen (Du musst nicht meinen) (1899);
 Nicht doch! (Mdel, lass das Stricken (1897);
 Ein Schilflied (Drben geht die Sonne scheiden) (1893);
 Waldesnacht, du wunderkhle (1894/96);
 Warum bist du aufgewacht (1893/94);

 Obres per a teclat .

 3 Stcke Peces (1894);
 6 Stcke Peces per a 4 mans (1896);
 Scherzo (Gesamtausgabe fragment 1) (ca. 1894);
 Leicht, mit einiger Unruhe, en Do sostingut menor (Gesamtausgabe fragment 2) (ca. 1900);
 Langsam , en La bemoll major (Gesamtausgabe fragment 3) (1900/01);
 Wenig bewegt, sehr zart, en Si bemoll major (Gesamtausgabe fragment 4) (1905/06);
 2 Stcke Peces (Gesamtausgabe fragments 5a & 5b) (1909);
 Stck  (Gesamtausgabe fragment 6) (1909);
 Stck  (Gesamtausgabe fragment 7) (1909);
 Stck  (Gesamtausgabe fragment 8) (ca. 1910);
 Mig, aber sehr ausdrucksvoll (Gesamtausgabe fragment 9) (Mar 1918);
 Langsam (Gesamtausgabe fragment 10) (Estiu 1920);
 Stck  (Gesamtausgabe fragment 11) (Estiu 1920);
 Langsame Halbe ], en Si (Gesamtausgabe fragment 12) (1925);
 Quarter note = mm. 80 (Gesamtausgabe fragment 13) (Febrer 1931);
 Sehr rasch; Adagio (Gesamtausgabe fragment 14) (Juliol 1931);
 Andante (Gesamtausgabe fragment 15) (10 Octubre 1931);
 Pea (Gesamtausgabe fragment 16) (after Octubre 1933);
 Moderato (Gesamtausgabe fragment 17) (Abril 1934?);
 Sonata per a orgue (1941);

 Cnons .

 O da der Sinnen doch so viele sind! (Brenreiter I) (April? 1905) (4 veus);
 Wenn der schwer Gedrckte klagt (Brenreiter II) (April? 1905) (4 veus);
 Wer mit der Welt laufen will (Brenreiter XXI) (Mar 1926; Juliol 1934) (3 veus);
 Cnon (Brenreiter IV) (Abril 1926) (4 veus);
 Von meinen Steinen (per a Erwin Stein) (Brenreiter V) (Desembre 1926) (4 veus);
 Arnold Schnberg beglckwnschst herzlichst Concert Gebouw Schnberg felicita al Concert Gebouw afectuosament (Brenreiter VI) (Mar 1928) (5 veus);
 Mirror cnon with two free middle voices, La major (Brenreiter VIII) (Abril 1931) (4 veus);
 Jedem geht se so home pot fugir (per a Carl Engel) (Brenreiter XIII) (April 1933; text 1943) (3 veus);
 Mir auch ist se so ergangen (per a Carl Engel) (Brenreiter XIV) (Abril 1933; text 1943) (3 veus);
 Perpetual cnon, La menor (Brenreiter XV) (1933) (4 veus);
 Mirror canon, La menor (Brenreiter XVI) (1933) (4 veus);
 Es ist zu dumm (per a Rudolph Ganz) (Brenreiter XXII) (Setembre 1934) (4 veus);
 Man mag ber Schnberg denken, wie man will (per a Charlotte Dieterle) (Brenreiter XXIII) (1935) (4 veus);
 Doble cnon (Brenreiter XXV) (1938) (4 veus);
 Mr. Saunders I owe you thanks (per a Richard Drake Saunders) (Brenreiter XXVI) (Desembre 1939) (4 veus);
 I am almost sure, when your nurse will change your diapers (per a Artur Rodzinsky en el naixement del seu fill Richard) (Brenreiter XXVIII) (Mar 1945) (4 veus);
 Cnon per a Thomas Mann en el seu 70 aniversari (Brenreiter XXIX) (June 1945) (2 violins, viola, violoncel);
 Gravitationszentrum eigenen Sonnensystems ets el centre de gravetat del teu propi sistema solar (Brenreiter XXX) (Agost 1949) (4 veus) ;

 Transcripcions i arranjaments .

 Bach: Preludi a Coral: Schmcke dich, o liebe Seele thyself, oh dear soul, BWV 654 (arr. 1922: orquestra);
 Bach: Preludi a Coral: Komm, Gott, Schpfer, heiliger Geist God, Creator, Holy ghost, BWV 631 (arr. 1922: orquestra);
 Bach: Preludi i fuga, Mi bemoll major  St Anne , BWV 552 (arr. 1928: orquestra);
 Brahms: Quartet amb piano, Sol menor, op. 25 (arr. 1937: orquestra);
 Denza: Funiculi, funicula (arr. 1921: veu, clarinet, mandolina, guitarra, viol, viola, violoncel);
 Mahler: Das Lied von der Erde can de la Terra (arr. Arnold Schnberg & Anton Webern, 1921; completada per Rainer Riehn, 1983: soprano, flauta i piccolo, oboe i corn angls, clarinet, fagot i contrafagot, trompa, harmonium, piano, 2 violins, viola, violoncel, contrabaix);
 Mahler: Lieder eines fahrenden Gesellen (arr. Arnold Schnberg, 1920: veu, flauta, clarinet, harmonium, piano, 2 violins, viola, violoncel, contrabaix, percussi);
 Reger: Eine romantische Suite, op. 125 (arr. Arnold Schnberg i Rudolf Kolisch, 1919/1920: flauta, clarinet, 2 violins, viola, violoncel, harmonium a 4 mans, piano a 4 mans);
 Schubert: Rosamunde, Frstin von Zypern: msica incidental, D. 797 (arr. Arnold Schnberg, 1903?: piano a 4 mans);
 Schubert: Stndchen , D. 889 (arr. Arnold Schnberg (1921) (veu, clarinet, fagot, mandolina, guitarra, 2 violins, viola, violoncel));
 Sioly: Weil i a alter Drahrer bin (arr. 1921: clarinet, mandolina, guitarra, viol, viola, violoncel);
 Strauss: Kaiserwalzer de l'Emperador, op. 437 (arr. 1925: flauta, clarinet, 2 violins, viola, violoncel, piano);
 Strauss: Rosen aus dem Sden del sud, op. 388 (arr. 1921: harmonium, piano, 2 violins, viola, violoncel);

 Bibliografia .
  Auner, Joseph. A Schoenberg Reader. Yale University Press. 1993. ISBN 0-300-09540-6.
 Brand, Julianne; Hailey, Christopher; and Harris, Donald, editors. The Berg-Schoenberg Correspondence: Selected Letters. New York, London: W. W. Norton and Company. 1987. ISBN 0-393-01919-5.
 Schoenberg, Arnold. Structural Functions of Harmony. (Translated by Leonard Stein.) New York, London: W. W. Norton and Company. 1954, 1969 (revised).  ISBN 0-393-00478-3.
 Schoenberg, Arnold (translated by Roy E. Carter). Harmonielehre (translated title Theory of Harmony). Berkeley, Los Angeles: University of California Press.  Originally published 1911. Translation based on Third Ed. of 1922, published 1978. ISBN 0-520-04945-4.
 Schoenberg, Arnold (edited by Leonard Stein). Style and Idea. London : 	 London, Faber & Faber . ISBN 0-520-05294-3. Some translations by Leo Black; this is an expanded edition of the  1950 Philosophical Library (New York) publication edited by Dika Newlin. The volume carries the note Several of the essays...were originally written in German translated by Dika Newlin in both editions.
 Schoenberg, Arnold (edited by Gerald Strang and Leonard Stein). Fundamentals of Musical Composition.  Belmont Music Publishers;
 Schoenberg, Arnold. Die Grundlagen der musikalischen Komposition. Universal Edition ;
 Schoenberg, Arnold. Preliminary Exercises in Counterpoint. Los Angeles: Belmont Music Publishers 2003;
 Shawn, Allen. Arnold Schoenberg's Journey. New York:  Farrar Straus and Giroux. 2002.  ISBN 0-374-10590-1.
The Origin of Music -- Bob Fink. Reviews; ISBN 0-912424-06-0. One or more chapters deal with modern music, atonality and Schoenberg.
 Weiss, Adolph (March-April 1932). "The Lyceum of Schonberg", Modern Music 9/3, 99-107;

 Enllaos externs .
 Centre Arnold Schnberg - Viena;
 Llista d'enllaos sobre Schnberg;
 Discografia completa i llista d'obres;
 IMSLP - International Music Score Library Project's Schoenberg page.
 Dibuixos i pintures de Schnberg;
 A Century of New Music in Vienna, amb fotos i enllaos a arxius d'udio;
 Biografia - Arnold Schoenberg Center;
Recording Phantasy, Op. 47 - Helen Kim, viol; Adam Bowles, piano Luna Nova New Music Ensemble;
Recording Simfonia de Cambra, Op. 9 (1906) Transcripci de Webern (1922-23) Luna Nova New Music Ensemble;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87598" title="Helena d'Orleans" nonfiltered="63" processed="63" dbindex="35070">


Helena d'Orleans, duquessa d'Aosta (Twickenham (Anglaterra) 1871 - Castellmara di Stabia 1951). Princesa de sang de Frana de la Casa reial dels Orleans amb el tractament d'altesa reial. Helena esdevingu la segona duquessa d'Aosta.

Nascuda a l'exili angls de la famlia Orleans a Twickenham al comtat de Middlesex a Anglaterra el dia 13 de juny de 1871. Helena era filla del prncep Felip d'Orleans, cap de la casa reial dels Orleans, i de la princesa-infanta Maria Isabel d'Orleans. Helena era nta del prncep Ferran Felip d'Orleans i de la princesa Helena de Mecklenburg-Schwerin per via paterna i per via materna del prncep Antoni d'Orleans i de la infanta Llusa Ferranda d'Espanya.

Casada l'any 1896 amb el prncep Manuel Filibert de Savoia-Aosta, fill del rei Amadeu I d'Espanya i de la princesa de la Cisterna, Maria Victria del Pozzo. La parella s'establ al Palau de la Cisterna de Tor i tingueren dos fills:

SAR el prncep Amadeu de Savoia-Aosta, nat a Tor el 1898 i mort en un camp de concentraci britnic a Nairobi el 1942. Es cas amb la princesa Anna d'Orleans l'any 1927 al Palau de Capodimonte.

SAR el prncep Aim de Savoia-Aosta, nat a Tor el 1900 i mort a Buenos Aires el 1948. Casat amb la princesa Irene de Grcia el 1939 a Florncia.

L'any 1931, el duc Manuel Filibert moria a Tor com a conseqncia d'una malaltia pulmonar i la princesa Helena torn a contraure matrimoni, l'any 1936, amb el coronel de l'exrcit itali, Otto Campini, amb qui no tingu descendncia.

La princesa sobrevisqu a la Segona Guerra Mundial i a la caiguda de la monarquia italiana l'any 1946. Mor l'any 1951 a la localitat italiana de Castellmara di Stabia a l'edat de 80 anys.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87600" title="Francesc d'Asss Trrega i Eixea" nonfiltered="64" processed="64" dbindex="35071">

Francesc d'Asss Trrega i Eixea (Vila-real, 21 de novembre de 1852   Barcelona 15 de desembre de 1909),  compositor i guitarrista valenci.

Biografia.
Infantesa i formaci musical.
Va nixer en una casa situada a la plaa de sant Pasqual, molt a prop del santuari del Sant. Son pare, Francisco Trrega Tirado, i sa mare, Antonia Eixea Broch, treballaven com a casers per a la comunitat de les mares Clarisses del convent de Sant Pasqual. A causa de l'ocupaci dels seus pares, el xicotet Francesc era cuidat per una assistenta. En cert moment, Francesc es va escapar de la seua mainadera, caient a un canal de reg prxim a la casa. A li va causar un fort xoc que va danyar els seus ulls per sempre. Son pare va pensar que Francisco podria perdre completament la vista, de manera que es van traslladar a Castell perqu assistira a classes de msica i, en cas de quedar cec, poguera guanyar-se la vida tocant algun instrument. 

Va ser curiosament un msic cec, Eugeni Ruiz, el que va impartir a Trrega les seues primeres llions musicals. I un altre cec, Manuel Gonzlez, tamb conegut per "El cec de la Marina" va ser qui el va iniciar en el mn de la guitarra. Aquest es guanyava la vida tocant tal instrument, i sabia molt b tots els trucs per a animar la generositat del pblic, secrets que va ensenyar al jove Trrega.

L'any 1862, el fams concertista Julin Arcas don un concert a Castell de la Plana i va tindre l'oportunitat d'escoltar tocar el jove. Va quedar tan impressionat per la seua habilitat que va recomanar a son pare que l'enviara a Barcelona per a millorar els seus estudis musicals. D'esta manera, Trrega es va desplaar a esta ciutat, per prompte va abandonar la casa dels familiars on residia i es va unir a un grup de joves msics, tocant a tavernes i cafeteries per a guanyar alguns diners, en compte d'assistir al conservatori. Son pare es va assabentar d'a, i va anar a Barcelona per a portar a Trrega de tornada a casa.

Anys de joventut. 
La situaci econmica fora a Trrega a contribuir als ingressos familiars, de manera que desprs de diversos concerts en pobles vens, aconseguix una plaa com a pianista en el Casino de Borriana. Durant aquest temps, alterna el seu treball de pianista amb una valenta defensa de la guitarra. Un ric home de negocis, Antonio Canesa, costeja un viatge de Trrega a Madrid per a millorar els seus coneixements en el Conservatori Nacional de Msica. Quan arriba all, ho fa portant la seua primera guitarra de qualitat, fabricada per Antonio Torres, de Sevilla, i que es convertir en la seua preferida per sempre. 

Va entrar al Conservatori de Madrid el 1874, on va estudiar composici amb Emilio Arrieta. Els anys d'estudiant sn difcils. El piano s l'instrument de moda, mentre que la guitarra ha perdut el seu anterior prestigi, caient al mxim en l'escala d'instruments. Sent considerada inapropiada per als concerts, el seu paper estava redut simplement al d'acompanyament de cantants. Va ser en el mateix Conservatori Nacional de Msica on, havent vist la gran qualitat de Trrega amb la guitarra en un concert, el seu professor Arrieta el va abraar i li va dir: "La guitarra et necessita, i tu has nascut per a ella". Des d'aquest instant, abandona la seua carrera de piano i es concentra exclusivament en el seu instrument preferit.

A finals de 1870 ensenyava guitarra (Emili Pujol i Miquel Llobet van ser alumnes seus) i donava concerts amb regularitat. Virtus del seu instrument, era conegut com el  Sarasate de la guitarra . 

Durant l'hivern de 1880, Trrega substitux el seu amic i guitarrista Luis de Sria en un concert a Novelda, ciutat on coneix a la seua futura esposa, Maria Rizo. La seua fama comena a crixer i el seu sentiment interpretatiu captiva a les audincies. En 1881 es desplaa a Frana. Desprs d'un meravells concert a Li, arriba a Pars on coneix els personatges ms importants de l'poca. Actua en diversos teatres, sent invitat a tocar per a la Reina d'Espanya, Isabel II, i prosseguix el seu viatge cap a Londres. D'all torna a Novelda per a contraure matrimoni amb la seua promesa Maria Rizo.

Concertista internacional.

La nova famlia es trasllada a Madrid, on la seua primera filla, Maria Josefa, naix i, al poc, mor. Desprs s'establixen a Barcelona, i des d'ac viatgen a multitud de llocs per a oferir els seus concerts. s el perode de maduresa musical de Trrega. Realitza freqents gires: Perpiny, Cadis, Nia, Mallorca, Pars, Valncia, ... 

A Valncia coneix una dama que influiria en la seua carrera: Conxa Martinez, rica viuda que el pren sota la seua protecci artstica, prestant-li a ell i la seua famlia una casa al barri de Sant Gervasi de Barcelona. Ac s on Trrega compon la majoria de les seues ms famoses obres mestres. En tornar d'un viatge a Granada escriu el trmolo "Recuerdos de la Alhambra", i estant a Algria li arriba la inspiraci per a compondre "Danza Mora". Ac coneix el compositor Camille Saint-Sans i ms tard, a Sevilla, escriu la majoria dels seus "Estudis", com el titulat "Adelita", dedicant al seu benvolgut amic i compositor Toms Bretn la bella composici "Capricho rabe". No obstant aix, Trrega no se sentia satisfet amb el so que estava obtenint de la seua guitarra i, als 50 anys, el 1902, decidix jugar-se el seu propi prestigi i comena a tallar les seues ungles a poc a poc fins a fer-les quasi desaparixer davall la pell dels dits, que s'endurix fins a obtenir el dol so caracterstic de la seua escola. 

Continua els seus grans concerts: Bilbao, Gnova, Mil, Florncia, Npols i Roma. A Itlia demostra la seua incomparable mestria, tal com reflectixen les crniques, fent multitud d'amics i admiradors. Per incls la fama no pot canviar la personalitat de Trrega. Home sensible i afectus, continua obrint les portes de sa casa tots els seus amics sense tindre en compte la seua condici social. Trrega era una persona tmida que preferia els concerts d'ambient familiar, amb un redut nombre d'assistents, als grans teatres. 

Malaltia i recuperaci.

Esta forma de ser li va fer gastar la majoria dels diners que havia guanyat, fins al punt que el seu germ Vicent va ser qui va ajudar a eixir avant a la famlia donant classes de guitarra als alumnes de Trrega quan  es trobava de gira. Per la sort no est del costat de Trrega i al gener de 1906 una hemiplegia deixa paraltica la meitat esquerra del seu cos. La recuperaci va ser lenta i penosa. La llarga malaltia va buidar les arques familiars, i els seus molts amics van demostrar que ho eren tornant-li els favors que els havia fet Trrega en temps millors. 

Aix, organitzen una srie de concerts bimensuals, les "Audicions Trrega", en les que els seus amics pagaven al mestre per les seues interpretacions. Trrega es recupera i inicia novament les seues gires. A l'octubre de 1908 sent nostlgia i torna a Castell. D'ac es desplaa a Novelda en 1909, tornant a Valncia, Cullera i Alcoi per a oferir alguns concerts. A Picanya compon les seues ltimes obres, "Endecha" i "Oremus", datada el 2 de desembre. 

El 3 de desembre se sent malament i torna a Barcelona, romanent en sa casa del carrer Valncia fins al 15 de desembre de 1909 de bon mat, quan es produeix la seua mort.

 Obra .
A banda de les seues obres originals per a guitarra va fer transcripcions per a guitarra de peces d'altres compositors, com ara algunes de Beethoven, Chopin i Mendelssohn.

Es considera que Trrega ha creat els fonaments de la tcnica de la guitarra clssica del segle XX  i de l'inters creixent per la guitarra com a instrument de recital.

Com altres dels seus contemporanis espanyols, el seu amic Isaac Albniz, per exemple, Trrega va tenir inters a combinar la tendncia romntica que prevalia en msica clssica amb els elements populars espanyols. El conegut guitarrista contemporani Angelo Gilardino ha escrit que els 9 Preludis de Trrega sn "... el ms profund pensament musical de Trrega de forma concentrada".

Dades curioses.
La msica ms tocada i sentida en el mn s la coneguda com Nokia perqu s el to d'alarma dels mbils Nokia, per est treta d'una pea anomenada Gran Vals, original de Trrega. Cal dir que de les seues obres s'han realitzat versions per artistes com Mike Oldfield i han aparegut en pellcules, com Entre Copes, de l'any 2005.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87602" title="Riyal saudita" nonfiltered="65" processed="65" dbindex="35072">

El riyal saudita (en rab            rial saudi, o simplement      rial) s la moneda de l'Arbia Saudita. El codi ISO 4217 s SAR i s'acostuma a abreujar SR, o tamb SRis. Es divideix en 100 hallals (    , hallalah). 

Histria.
El riyal ha estat sempre la moneda de l'Arbia Saudita des dels seus inicis com a estat, i abans ja ho era del Hidjaz, un dels regnes integrants. El riyal del Hidjaz originriament equivalia a la moneda otomana de 20 piastres i, en conseqncia, es va subdividir en 20 piastres o qurush, cadascuna de les quals es dividia en 40 para.

Tot i amb aix, el riyal saudita es va equiparar al tler de Maria Teresa, que tenia ms valor, ja que equivalia a 22 piastres otomanes. Aix doncs, la moneda saudita originriament es va subdividir en 22 qurush fins que, el 1960, es dividia en 20 qurush, tal com ho estava prviament el riyal del Hidjaz. Finalment, el 1963 es va produir la decimalitzaci de la moneda i el riyal va passar a subdividir-se en 100 hallalah. De tota manera, les monedes saudites actuals de hallals encara porten el valor tamb en qurush.

Monedes i bitllets.
Ems per l'Autoritat Monetria de l'Arbia Saudita (                                  Muasasat al-Naqd al-Arabi as-Saudi), en circulen monedes de 5, 10, 25, 50 i 100 hallals, i bitllets d'1, 5, 10, 50, 100 i 500 riyals. Tamb es van emetre bitllets de 20 i 200 riyals per commemorar el centenari del reialme.

Taxes de canvi.
1 EUR = 4,80742 SAR (7 de juliol del 2006);
1 USD = 3,75 SAR (fixa des de l'1 de gener del 2003);

Vegeu tamb.
Riyal;

Enllaos externs.
Autoritat Monetria de l'Arbia Saudita   ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87603" title="Muntanya de Tangra" nonfiltered="66" processed="66" dbindex="35073">

La Muntanya de Tangra (en blgar               , Tngra Planin) () forma la serralada principal d'Illa Livingston a les illes Shetland del Sud situa a l'Antrtida.  La muntanya havia estat annim fins a 2001, quan se li posava el nom del du suprem Tangra del Blgars antic.

 Descripci .

La Muntanya de Tangra s 30 km llarga entre Punt Barnard i Punt Renier, 8 km ampla, i s limitada per Badia Lluna i glacera Huron al nord, glacera Huntress al nord-oest, Badia Falsa a l'oest i Estret Bransfield al sud-est, i est connectat amb serallada de Bowles per sella de Wrner i amb serallada de Pliska per sella de Nesebar.  La muntanya es divideix en tres carenes principals:  Carena de Friesland a l'oest, carena de Levski en el centre, i carena de Delchev a l'est.

Els pics i els pendents de Tangra sn coberts per un casquet glacial, i es drenen per les glaceres Huron, Huntress, cascada de gel Ruen, Peshtera, Caritat, piemont de gel Tarnovo, Prespa, Macy, Boyana, Srebarna, Magura, Dobrudzha, Ropotamo, Strandzha, Pautalia, piemont de gel Sopot, i Iskar.

Camp Acadmia al peu nord-oest del pic de Zograf s la porta perfecta a Muntanya de Tangra central via collada Catalana (1260 m) al sud i sella de Lozen (437 m) a l'est.  Collada Catalana estava ocupada per un bivac de l'equip d'enquesta topogrfica Tangra 2004/05 14-16 de desembre de 2004.

 Carena de Friesland .


La carena de Friesland s 15,5 km llarga entre Punt Botev al sud-oest i sella de Shipka al nord-est.  El Mont Friesland () est aconseguint precisament 1700 m.  Uns altres cims principals sn Sant Boris (1665 m), Simeon (1576 m), Sant Ciril (1505 m), Lyaskovets (1473 m), Presian (1456 m), Sant Metodi (1180 m), Acadmia (1130 m) i Zograf (1011 m).  Les pujades primeres: Mont Friesland per J. Enrique i F. Sbat de la base Joan Carles I el desembre de 1991; Pic de Lyaskovets per L. Ivanov i D. Vasilev de Camp Acadmia 14 de desembre de 2004; i Pic de Zograf per L. Ivanov de Camp Acadmia 31 de desembre de 2004.

 Carena de Levski .
La carena de Levski s 8 km llarga entre sella de Shipka a l'oest i sella de Devin a l'est, i 8 km ampla entre la poca carena de Cherepish al nord i el penya-segat de Christoff al sud.  El Pic d'Agulla Gran (Great Needle Peak) () est aconseguint aproximadament 1700 m.   Uns altres cims principals sn Levski (1430 m), coll de Sant Joan de Rila (1350 m), Casc (Helmet) (1254 m), Serdica (1200 m), Vihren (1150 m), Ongal (1149 m) i Plovdiv (1040 m).  Les pujades primeres: Pic de Ongal i Cim de Komini (774 m) per L. Ivanov de Camp Acadmia 21 de desembre de 2004. 

 Carena de Delchev .
La carena de Delchev s 10 km llarga entre sella de Devin a l'oest i Punt Renier a l'est.  El Cim de Delchev () est aconseguint 940 m, uns altres cims principals sn Ruse (800 m), Asen (800 m), Peter (800 m), Kuber (770 m), Elena (700 m), Spartacus (650 m), Yavorov (640 m) i Paisiy (550 m).

 Mapatge .

Mapatge britnic de la muntanya el 1968, mapatge espanyol el 1991, i mapatge blgar el 2005 des d'enquestes topogrfiques el 1995/96 i el 2004/05.

 Pgines relacionades .
 Comissi Blgara per als Topnims Antrtics;
  ;
  ;
 Camp Acadmia;
 Illa Livingston;

 Mapa .

 L.L. Ivanov et al, Antarctica: Livingston Island, South Shetland Islands (from English Strait to Morton Strait, with illustrations and ice-cover distribution), 1:100000 scale topographic map, Antarctic Place-names Commission of Bulgaria, Sofia, 2005 ;

 Enllaos externs .
 Comissi Blgara per als Topnims Antrtics ;
 Expedici Tangra 2004/05  ;
 Expedici Omega Livingston 2003 ;

 Bibliografia .
 L.L. Ivanov, Livingston Island: Tangra Mountains, Komini Peak, west slope new rock route; Lyaskovets Peak, first ascent; Zograf Peak, first ascent; Vidin Heights, Melnik Peak, Melnik Ridge, first ascent, The American Alpine Journal, 2005, 312-315 ;
 Livingston Island, Climb Magazine, Issue 14, Kettering, UK, April 2006, 89-91 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87604" title="Castamir" nonfiltered="67" processed="67" dbindex="35074">

Castamir (pronunciat Cs-ta-mir) va ser Rei de Gndor, el regne del sud de la Terra Mitjana fundat pels Numenoreans a l'exili que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien.

Besnt del difunt rei Calmacil, Castamir es trobava molt enrere de la lnia successria a Gndor, per la seva sang reial i crrec destacat de Senyor dels Vaixells que havia ocupat durant el regnat de Valacar van situar-lo com a candidat al tro per aquells que un cop mort aquest rebutjaven a la seva descendncia com a legtims hereus.

El rei Valacar s'havia casat amb Vidumavi, que no era de sang numenoreana i pertanyia a la raa dels homes del nord. En conseqncia, els seu nic fill Eldacar no era considerat per a molts com a digne successor de la lnia reial al no tenir sang pura. Les protestes inicials es van convertir en una rebelli oberta, i quan amb la mort de Valacar va pujar al tro Eldacar, els opositors van unir-se entorn de Castamir i va esclatar la guerra civil. El conflicte s'acabaria coneixent com "La Guerra entre Germans".

Al cap de cinc anys de la coronaci d'Eldacar, Castamir va reunir el seu exrcit (format majoritriament per gondorians procedents dels feus del sud) i es va dirigir a la capital: Oguliath. Castamir van prendre la ciutat, obligant a fer fugir Eldacar i capturant el seu primognit Ornendil.

L'atac de Castamir i la batalla que es produ a Osguliath van causar grans desperfectes a la ciutat, provocant l'esfondrament de la gran Cpula de les Estrelles que es trobava al centre de l'nduin.

Castamir es proclam rei i durant deu anys va governar Gndor cruelment. Amb el temps es va anar guanyant l'enemistat de molts gondorians amb alguns dels seus actes, com l'execuci d'Ornendil. L'opini del poble es va anar girant contra seu i fou anomenat "l'Usurpador".

Des de Rhovanion, Eldacar va reunir un exrcit amb els seus partidaris i va marxar cap al sud. Finalment els dos bndols es van enfrontar a la Batalla dels Guals de l'Erui , i Eldacar en persona va matar a Castamir.

Tot i que Eldacar va recuperar la corona, part de l'exrcit de Castamir liderats pels seus fills es van retirar al port de Pelrguir, des d'on fugiren per mar fins a mbar. Els descendents de Castamir es coneixerien en el futur com "Els Corsaris d'mbar", uns pirates ferotges que terroritzarien els ports de Gndor durant segles.

Genealogia de la famlia reial de Gndor abans de la Guerra Civil.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87606" title="Josip Broz Tito" nonfiltered="68" processed="68" dbindex="35075">



 (Kumrovec, Crocia, 7 de maig de 1892 - Ljubljana, Eslovnia, 4 de maig de 1980), conegut pel seu ttol militar Mariscal Tito, va ser un lder de Iugoslvia des del final de la Segona Guerra Mundial fins a la seva mort.

Era fill de pare croat i mare eslovena. Desprs de l'escola primria va comenar a treballar com a pags, desprs en un restaurant i als 15 anys va entrar a treballar en un taller mecnic a Sisak, on va aprendre l'ofici de serraller. Va viatjar a Viena l any 1911, i va ingressar l'any 1913 a l'exrcit austrac, del que en va ser suboficial durant la Primera Guerra Mundial. Fet presoner pels russos, va ser alliberat quan va esclatar la Revoluci Russa (1917), tornant de nou a Crocia el 1918 i prenent part en la fundaci del Partit Comunista Croata i destacant-se en l'organitzaci sindical. Va romandre a la pres des de l'any 1928 fins l'any 1933. Posteriorment, quan es trobava a Pars, es va enrolar a les Brigades Internacionals que van lluitar al costat de la Segona Repblica Espanyola a la Guerra Civil. L any 1937 va ser nomenat secretari general del Partit Comunista de Iugoslvia. 

 Segona Guerra Mundial . 

Desprs de qu Iugoslvia fos envada per les forces de l'Eix l'abril del 1941, els comunistes van ser un dels primers i ms radicals sectors socials a organitzar un moviment de resistncia armada. El 10 d'abril, el politbur del Partit Comunista de Iugoslvia es va reunir a Zagreb decidint comenar la resistncia i nomenant a Tito com a Cap del Comit Militar. El 22 de juny del mateix any, un grup de 49 homes van atacar un tren de reserva alemany a prop de Sisak; aix comencen els primers alaments antifeixistes a l'Europa ocupada. El 4 de juliol, Tito va organitzar la resistncia armada contra l'ocupaci alemanya com a comandant suprem del Exrcit Popular d'Alliberament i Separaci Partisana de Iugoslvia amb suport de l'eslov Edvard Kardelj i el montenegr Milovan Djilas. Els partisans van ser protagonistes d'una gran campanya d'escamots que van permetre alliberar algunes parts del territori.

En els territoris alliberats, els partisans van organitzar comits populars que actuaven com a governs civils. Tito es convert en el lder ms important del Consell Anti-Feixista d'Alliberament Nacional de Iugoslvia  (AVNOJ), el qual va ser convocat a Biha  el 26 de novembre, 1942 i a Jajce el 29 de novembre de l'any segent. En aquestes 2 reunions es van establir les bases de la organitzaci posterior a la guerra dintre del pas, concebent-lo com una federaci, i nomenant a Tito com a Mariscal de Iugoslvia. El 4 de desembre de 1943, mentre la majoria del pas estava encara ocupat per les tropes alemanyes, Tito va proclamar un Govern democrtic provisional. Com a lder de la resistncia, va ser el principal objectiu de les forces alemanyes que ocupaven Iugoslvia. Els alemanys van estar molt prop de capturar i matar a Tito almenys en 3 ocasions: al 1943 a l'ofensiva Fall Weiss i en l'operaci subsegent, l'ofensiva Schwarz, en la qual va ser ferit (9 de juny). El 25 de maig de 1944 Tito tamb aconsegueix evadir als alemanys desprs de la Operaci Rosselprung fora de la seva caserna general en Drvar.

Durant els primers episodis de la Segona Guerra Mundial, les activitats partisanes no van comptar amb el suport dels Aliats occidentals. Aquests, en un primer moment, van preferir donar suport a les forces Txetniks (lleials a la monarquia iugoslava a l'exili) dirigides per Draza Mihailovic, perque eren contrries al comunisme. No obstant aix, desprs de les conferncies de Teheran i Yalta l any 1943, els partisans van rebre directament el suport dels Aliats mitjanant bombardejos combinats amb les accions armades terrestres partisanes. El brigadier Fitzroy MacLean va jugar un paper significatiu en les missions d'enlla. 

A causa de les bones relacions amb Stalin, Tito amb freqncia va tenir conflictes amb els oficials nord-americans i britnics. El 5 d'abril de 1945 Tito va signar un acord amb la Uni Sovitica permetent l'entrada temporal de tropes sovitiques en el territori iugoslau. Ajudat per l Exrcit Roig, els partisans van guanyar la guerra l any 1945. No obstant aix, la "Guerra per l'alliberament de Iugoslvia" s considerada l'nica victria de la Segona Guerra Mundial assolida per forces d'escamots locals, encara que amb una mnima ajuda externa.

Totes les forces estrangeres van ser expulsades de territori iugoslau desprs d'haver finalitzat el perode d'hostilitat a Europa. Les restants forces feixistes dels staixas croats, dels Domobrani eslovens i de les tropes reialistes dels Txtniks serbis van ser subjectes de judicis amb l'aplicaci posterior de la pena de mort.

 Postguerra . 
 

A mitjans de l'any 1945 els alemanys van ser derrotats i el pas va quedar reunificat sota el control del govern de Tito, el qual va establir un rgim socialista. Tito es va desmarcant progressivament de la lnia oficial estalinista, incrementant la democrcia entre els treballadors i l'autogesti proletria. Finalment les relacions entre Tito i Stalin es van trencar i el Partit Comunista Iugoslau va ser expulsat del Kominform (1948). L'any 1953, Tito assoleix, mitjanant una nova Constituci, la creaci de la Repblica Federal Socialista de Iugoslvia integrada per Srbia, Eslovnia, Bsnia i Hercegovina, Crocia, Macednia i Montenegro. A la dcada de 1960 Tito es va unir als lders de pasos africans i asitics per a promoure el concepte de no-alineament. Tito i el president de Romania Nicolae Ceau escu van ser els dos nics lders comunistes que van rebutjar les invasions d'Hongria (1956), Txecoslovquia (1968) i Afganistan (1979) per part dels sovitics.

Durant el temps que va estar al capdavant de la Repblica Federal Socialista de Iugoslvia, va defensar reformes del sistema econmic orientades a aconseguir un socialisme de mercat.

Tito va morir el 4 de maig de 1980 a Ljubljana, capital d'Eslovnia, desprs d'una perllongada malaltia. Va ser enterrat a Belgrad, actual capital de Srbia i per aquell temps capital federal de Iugoslvia. La figura de Tito encara t un gran prestigi entre certs sectors de les societats que fins l any 1991 formaven part d un mateix estat, ja que molts exiugoslaus valoren les seves poltiques a favor de la pau i la uni entre els pobles de Iugoslvia.

 Desprs de la mort de Tito . 
 

En el moment de la seva mort, es comena a especular si els seus successors podrien continuar mantenint una Iugoslvia unida. Les divisions tniques es van revifar, i alguns problemes de fons tancats en fals amb la finalitzaci de la Segona Guerra Mundial van tornar a sorgir. Els conflictes anaven creixent per esclatar en la desintegraci de la federaci i en una srie de sagnants guerres durant la dcada dels anys noranta.

Tito va ser enterrat en un mausoleu ubicat a Belgrad, anomenat Kuca cveca ( La casa de les Flors). Actualment nombroses persones visiten el lloc com si fos  el lloc on estan recollides les essncies dels "millors temps", encara que no mant cap gurdia d'honor. Els regals que va rebre al llarg del seu mandat estan dipositats al Museu de la Histria de Iugoslvia (que reb altres noms: "Museu 25 de Maig" i "Museu de la Revoluci") que es troba a Belgrad. El valor de la collecci s incalculable, incloent moltes obres famoses amb pintures originals com Els Capricis de Francisco de Goya. Durant la seva vida i especialment en el primer any desprs de la seva mort, molts llocs van ser nomenats en el seu honor (per exemple Titograd, actualment Podgorica, capital de Montenegro, o Titovska Mitrovica, actualment Kosovska Mitrovica). 

Tito va deixar una gran marca en el desenvolupament mundial del segle XX. La seva figura, com totes les grans figures, presenta nombrosos clarobscurs. Va ser un lluitador en la recerca d'un autntic model socialista i igualitari, a ms d'un gran diplomtic i militar, assolint aix transcendir en la histria del seu poble. D'altra banda, va ser un capdavanter amant dels plaers (amb una llarga llista d'amants) i que va provocar el culte a la seva personalitat en la societat iugoslava.














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87608" title="Illa de Mont-real" nonfiltered="69" processed="69" dbindex="35076">


L'illa de Mont-real (en francs le de Montral), a l'extrem sud-oest de la provncia canadenca del Quebec, es troba a la confluncia dels rius Sant Lloren i Ottawa. s l'illa ms gran de l'arxiplag d'Hochelaga i de tota la conca del riu Sant Lloren, noms superada per l'illa d'Anticosti, que ja es troba al golf del Sant Lloren. 

Amb una superfcie de 499 km, s la part principal del territori de la ciutat de Mont-real, format per gaireb una vuitantena d'illes. Al centre de l'illa s'alcen els tres pics del Mont-Royal. T una poblaci d'1.861.900 habitants (el 25% de la poblaci total del Quebec), amb la qual cosa s l'illa ms poblada del Canad i la sisena de tot Amrica.

Noms histrics.
El primer nom francs de l'illa fou el dle de Vilmenon, emprat per Samuel de Champlain en un mapa del 1616. Ara b, el mateix Samuel de Champlain far servir un altre nom per a referir-se a l'illa en un mapa posterior; el 1632, s'hi refereix com a Isle de Mont-real.

En mohawk, de l'illa en diuen Tiohti:ke Tsi o b Ka-w-no-te.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87614" title="Socialisme de mercat" nonfiltered="70" processed="70" dbindex="35077">
El socialisme de mercat s un sistema econmic en el qual els medis de producci sn controlats pels treballadors de cada empresa (en general, els beneficis sn repartits entre els treballadors de la prpia empresa) i la producci no est planificada centralment per l'Estat, sin orientada mitjanant les dinmiques  del mercat. El concepte central s que el lliure mercat no s un mecanisme exclusiu del capitalisme i que s plenament compatible amb la propietat dels treballadors de una gran part dels medis de producci (principi fonamental del socialisme). 

Els defensors del socialisme de mercat assenyalen que combina els avantatges del liberalisme amb els del socialisme. Un dels principals defensors del socialisme de mercat en l'actualitat s el nord-americ David Schweickart. 

 Socialisme de mercat com interpretaci radical del liberalisme econmic . 

Alguns socialistes ricardians del segle XIX com a Thomas Hodgskin van ser defensors radicals de la filosofia del laissez faire, ja que pensaven que en l'entorn d'un lliure mercat estricte absent de monopolis s'acabaria amb el predomini del capital sobre el treball, obtenint dels treballadors el seu producte complet. Aquesta interpretaci radical del lliure mercat va ser continuada per terics anarquistes mutualistes com Pierre-Joseph Proudhon o Benjamin Tucker arribant fins a l'actualitat amb Kevin Carson.

 Socialisme de mercat en les economies dels Estats socialistes . 

El terme tamb ha estat emprat per a alludir als intents de l'economia sovitica per a introduir elements de mercat en un sistema econmic planificat per l Estat. Ms concretament, seria el primer intent durant els anys 20 d'aplicar la Nova Economia Poltica (NEP) en la URSS, que aviat va ser abandonada. Posteriorment, elements del socialisme de mercat van ser introduts a Hongria, Txecoslovquia i Iugoslvia (en aquest ltim cas denominat com a socialisme autogestionari) en els anys 70 i 80. Actualment Vietnam i Laos es descriuen a si mateixos com sistemes de socialisme de mercat. 

Histricament, aquests intents de socialisme de mercat busquen retenir el control del govern en els principis fonamentals de planificaci, sobre rees com la indstria pesada, l energia i les infraestructures, i alhora descentralitzen les decisions a nivell local. Els sistemes del socialisme de mercat tamb permeten la propietat privada dels medis de producci i en serveis, en certs sectors econmics secundaris, i sota certs lmits que varien segons el pas (a Iugoslvia podien existir empreses privades de fins a cinc treballadors). El lliure mercat s perms per a determinar els preus en bns de consum i productes d'agricultura, i els camperols sn permesos a vendre tots o part dels seus productes en un mercat lliure, conservant tot o part dels beneficis com incentiu per a incrementar i assegurar la producci.

En qualsevol cas, l'experincia xinesa del socialisme de mercat s una altra situaci. El sistema introdut a la Repblica Popular Xinesa per Deng Xiaoping a finals dels setanta ha evolucionat fins a convertir-se en el que molts economistes denominen capitalisme xins o socialisme liberal. 

Veure tamb. 

Socialisme ;
Mercat ;
Repblica Federal Socialista de Iugoslvia ;
Vietnam ;
Laos ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87615" title="Gomfi" nonfiltered="71" processed="71" dbindex="35078">
Gomfi (llat Gomphi, grec Gomphoi) fou una antiga ciutat de Tesslia prop de la frontera amb Atamnia i Dolpia, que controlava el pas cap a les planes tesslies: el pas de Muski des Dolpia i el de Portes, des Atamnia.

El 189 aC Atamnia es va revoltar contra el rei Filip V de Macednia i aquest va entrar al pas pel pas de Portes, per fou rebutjat amb fortes prdues. 

A la guerra entre Filip V de Macednia i Roma, el rei Aminandre dels atamans, aliat de Roma, va ajudar al cnsol Flamin a baixar pel pas de Portes i tot seguit a prendre Feca (Pheca, entre el pas i Gomfi) el 198 aC, el que li va assegurar el control de la ruta des Ambrcia a Tesslia (rebia els subministraments pels golf d'Ambrcia). Desprs Flamini va ocupar Gomfi i la seva caiguda va arrastrar la d' Argenta, Pherinum, Thimarum, Lisinae, Stimo i Lampsus.

El 169 aC el cnsol Q. Marcius Philippus va seguir la ruta del pas de Portes per anar d'Ambrcia a Tesslia. A la guerra entre Csar i Pompeu el 48 aC, desprs de conixer que Csar havia estat rebutjat a Dirraquium, la ciutat de Gomfi li va tancar les portes quant va arribar procedent d'Aeginium (actual Stages), per la va ocupar per assalt amb poques hores. Csar, al seu relat de la campanya, descriu Gomfi com la principal ciutat de Tesslia de les que es troben arribant des l'Epir. 

Leake situa la ciutat a Episkop, un tur proper a la riba esquerra del riu Bliri a uns 3 o 4 km de les muntanyes, on queden les restes d'una antiga ciutat. El nom Episkop derivaria del fet que Gomfi fou seu d'un bisbe durant l'poca bizantina.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87616" title="Gonnos" nonfiltered="72" processed="72" dbindex="35079">
Gonnos (llat Gonni o Gonnus, grec        Gonnoi) fou una antiga ciutat del districte de Perrhabis, a Tesslia. El seu nom derivaria de Gonneus, esmentat a l'Illiada.

Era una de les ciutats principals del nord de Tesslia, i era situada al nord del riu Peneios, prop dels dos nics passos que permetien l'entrada a Tesslia des el nord (Vall de Tempe i Pas de l'Olimp). 

Pel pas del l'Olimp va entrar Xerxes I de Prsia a Tesslia. 

Desprs de la batalla de Cinoscfals (197 aC) Filip V de Macednia va fugir a Tempe, per es va aturar un dia a Gonnos per esperar a les tropes que havien sobreviscut.

A la guerra de Roma contra el selucida Antoc III el gran, aquest darrer va sortir de Demetrias i va arribar a Larissa de Tesslia mentre una part de l'exrcit rom dirigit per Appi Claudi va creuar el pas de l'Olimp i va arribar a Gonnos.

El 171 aC Gonnos fou fortificada per Perseu de Macednia, i quant va iniciar la seva retirada el cnsol Licini va avanar cap a Gonnos per la va considerar massa difcil de conquerir.

Ja no va tornar a ser centre de cap mes fet rellevant, per va subsistir com a ciutat durant la dominaci romana. Va desaparixer durant l'Imperi Bizant, i al segle XI, al lloc de l'antiga ciutat es va fundar Lykostomion (llat Lycostominium).

Leake estableix el lloc de l'antiga Gonnos a Lykstomo (Boca del Llop) a la vall de Derel, al peu del mont Olimp, i a menys de 2 km del riu Peneios. All es troben algunes runes d'una antiga ciutat, en part hellniques i en part d'altres poques.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87621" title="Gofna" nonfiltered="73" processed="73" dbindex="35080">
Gophna o Gofna fou una ciutat de Palestina al territori de la tribu de Benjam, capital d'una de les deu toparquies (Toparquia Gofntica). Josefus l'esmenta com la segona en importncia desprs de Jerusalem. El seu nom vol dir "un vi". Era a uns 22 km de Jerusalem en direcci a Nepolis o Nabls. 

Fou una de les quatre ciutats conquerides per Cassius per fou declarada lliure per Marc Antoni desprs de la batalla de Philippi.

Fou conquerida per Vespasi a la darrera campanya a Palestina i quant Titus va marxar cap a Jerusalem per Cesarea i Samria va passar per la ciutat.

Es la actual Jufna. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87624" title="Grsion" nonfiltered="74" processed="74" dbindex="35081">
Grsion (llat Gordium) fou una ciutat de Bitnia una mica al nord del riu Sangarius. Era a la via real entre Ldia i Babilnia, prop del lloc on aquesta creuava el riu Sangarius (Sakarya).

Fou capital del regne del frigis (establert al segle VIII aC). Els reis de Frgia van construir gran tombes en aquest lloc: eren unes cambres de fusta cobertes d'un munt de terra formant un tur artificial, normalment anomenat "tmul" dels que en queden uns 80, que han estat excavats. Les fortificacions de la ciutat son del segle VIII aC i era important al segle VII aC. Un palau es va construir a la ciutadella al sud de la qual hi havia la ciutat baixa; al altra costat del Sangarius hi havia un suburbi. En temps del rei Mides III es va produir la primera invasi dels cimmeris (vers 710 aC) que fou rebutjada amb ajut de Sargon II d'Assria; a la segona invasi (vers el 695 aC) Mides fou derrotat i es va sucidar. L'arqueologia presenta rastres de la destrucci de Gordion per sembla que fou posterior als atacs cimmeris. 

Desprs d'un perode de confusi es va establir el regne de Ldia amb Giges (vers 680-644 aC). Un rei de Ldia, Aliates II (vers 600-560 aC), va construir una fortalesa a un tur proper a la ciutadella.  Ldia fou annexionada pel rei de Prsia Cir II el gran i el darrer rei Cresos va morir (547 aC); una guarnici persa es va establir a Gordion, ciutat que fou inclosa a la regne de Frgia.

Els perses foren expulsats pel macedoni Parmeni el 334 aC. Al hivern hi va arribar Alexandre el Gran. El fet mes fams de la ciutat es va produir quant hi va arribar Alexandre i va tallar amb l'espasa el nus gordi, un nus que ning era capa de desfer, i del que estava profetitzat que qui el desfs conqueriria sia. El nus es trobava a l'acrpoli, que havia estat el palau dels reis de Frgia.

Fou domini d'Antgon, els selucides, els glates, Prgam i Roma. Sota Roma noms la part occidental va romandre habitada i la resta fou abandonada.

En temps d'Estrab era un llogaret sense importncia. Al comenament de l'Imperi, sota August, fou restaurada i anomenada Julipolis (llat Juliopolis). Durant el perode bizant, en temps de Justini, va patir la inundaci del riu Scopas i va quedar en part destruda,  per l'emperador la va reconstruir. 

Es la moderna Yassihyk a uns 75 km al sud-oest d' Ankara . Les runes de l'antiga capital s'anomenen en turc Gordiyon.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87628" title="Selecci catalana de bsquet" nonfiltered="75" processed="75" dbindex="35082">


La Selecci Catalana de Bsquet s una selecci esportiva de Catalunya. Competeix sota la jurisdicci de la Federaci Catalana de Basquetbol (FCB). Actualment no est reconeguda internacionalment per la FIBA pel que noms pot disputar partits amistosos. Malgrat aix, compta amb una llarga trajectria esportiva que es remunta als anys 20 del segle XX.

 1920-1940: Orgens .
El 25 de mar de 1927 per primera vegada la Selecci Catalana juga un partit internacional. Es va enfrontar a lHind Club de Buenos Aires, un dels millors conjunts de l'poca. Els argentins foren els vencedors de forma clara: 50-16. Per la selecci catalana jugaren Moncho, Prats, Rodoreda, Estany, Gelabert i Ramis. Malgrat la derrota, aquest primer enfrontament internacional va servir al combinat catal per a aprendre noves tcniques i tctiques per aquell nou esport, que tot just comptava amb cinc anys de vida a Catalunya.

La segona participaci va arribar amb motiu de l'Exposici Universal, el 8 de desembre de 1929. Es va inaugurar una pista a Montjuc i es va perdre enfront lAmbrosiana de Mil per 42-29, amb Guix, Romeva, Pl, Colomer, Muscat, Carbonell, Ramis i Domingo. El 13 de juliol de 1930 arriba la primera victria de la Selecci Catalana, en vncer el Foyer Alsacien de Mulhouse, 5 cops campi francs i imbatut des de 1927, per 29-26. Els artfexs d'aquella victria foren: Muscat, Pl, Carbonell, Colomer i Guix. El 17 de juliol de 1932, Catalunya derrota el CA Colonne francs per 31 a 22, amb Carbonell, Martnez, Muscat, Guix, Toms i Massagu.

A l'abril del 1933, la Federaci contacta amb lAS Bourse de Pars i derrota els equips B i A per 40-12 i 30-23 respectivament. Hi jugaren Brotons, Martnez, Carbonell, Muscat, Font, Toms i Arnaud. Aquest any, patrocinat pel diari L'Instant, es disputa a la pista del Gran Price el primer enfrontament Catalunya-Castella amb victria castellana per 29-33. Els catalans foren Maunier, Font, Mitchell, Muscat, Brotons, Toms i Martnez.

El 1935 es disput el Campionat d'Europa a Ginebra. La selecci espanyola, amb Muscat, Maunier i Carbonell, va quedar segona, perdent la final amb Letnia per 24-18. Aquell mateix any, el 31 de maig, a Ginebra, la Selecci Catalana derrota la de Ginebra per 29-25 amb Maunier, Font, Carbonell, Muscat i Arnaud.

El 1936 es disputa un Torneig Interciutats a Ginebra amb els equips de Barcelona, Brusselles, Lieja, Berna, Lausana, Ginebra, Pars, Berln, Varsvia, Lyon, Madrid i Mulhouse. Els resultats foren els segents:
Barcelona 24 - Varsvia 38;
Barcelona 50 - Berna 11;
Barcelona 52 - Lieja 14;
Barcelona 35 - Madrid 12;
Barcelona 19 - Mulhouse 36;
Barcelona 16 - Ginebra 32;
La selecci catalana es classific al final en un meritori 4rt lloc, per darrera de Varsvia (primera) i per davant de Madrid (vuitena).

L'any 1937, la Selecci Espanyola, formada prcticament per jugadors catalans, participa en la III Olimpada Obrera a Anvers i aconsegueix el ttol de campi, vencent Frana a al final per 24-23. Els jugadors catalans foren Martnez, Mirambell, Brotons, Vila, Centelles, Ramon, Redon i Dalmau. Cal destacar que amb Frana hi jugaren els catalano-francesos Arnaud i Maunier.

La Guerra Civil representa una forta ruptura per la selecci catalana de la mateixa manera que per tot el bsquet catal. Tot i aix va jugar alguns partits allats com el Juventus de Sabadell 42 - Selecci Catalana 23.

Pel que fa a les noies, el debut de la Selecci Catalana femenina tingu lloc el 3 d'agost de 1935 en imposar-se a l'Algria Sports per 20-17. Van jugar Valls, Cabanes, Sugraes, Mirapeix, Franco i Morros.

 1940-1970: Temps de dictadura .
Conclosa la guerra continua, amb fora dificultats, la trajectria de la Selecci Catalana. 

Al Gran Price de Barcelona, la Selecci Catalana femenina derrot per 25 a 9 el RCD Espanyol, l'any 1941. A la selecci jugaren Olivart, Soley, Morros, Jord i Vsquez.

L'any 1942, podem destacar el triomf enfront l'Urania Genve Sport per 28-11, amb Martnez, Vidal, Carretero, Maneja, Kucharski i Ferrando, dins d'un festival organitzat per Educacin y Descanso.

El 1944, doble confrontaci catalano-castellana. Al Gran Price de Barcelona, Catalunya 55 - Castella 44. Al Frontn Recoletos de Madrid, Castella 34 - Catalunya 32. Els catalans foren Martnez, Vidal, Maneja, Carretero, Kucharski, Duach, Esteve, Pen, Ferrando i Carreras. Una nova confrontaci tingu lloc el febrer de 1947, al Frontn Fiesta Alegre de Madrid, amb victria catalana per 26 a 21. Els catalans foren, Martn, Carreras, Galv, Ferrando, Kucharski, Dalmau, Bar i Pagan.

El 1947 la Federaci Espanyola va rebre la invitaci per participar en el Torneig de Nia. Es va decidir enviar la Selecci Catalana amb Bass, Martn, els germans Carreras, Oll, Gubern, Dalmau, Navarrete, Bar, Maneja, Galv i Ferrando; sota les ordres de Ferran Font. Hi participaren tamb el Virtus Bologna, Urania Genve, AS de Mnaco, la Selecci Francesa, i Erste Dieragige d'Amsterdam. La selecci catalana va classificar-se en segona posici. El setembre d'aquell any la Federaci Catalana va celebrar el 25 aniversari amb un torneig disputat a Montjuc amb la participaci de l'AS Mnaco i el Villeurbanne.

El 1951 Catalunya s'enfronta al Montgat en l'homenatge a Arno Jager. El 6 de gener d'aquell any, a Madrid, Castella 37 - Catalunya 33. Uns mesos ms tard a la plaa de braus de Las Arenas de Barcelona, Catalunya 39 - Castella 37. Aquell mateix any, el campi argent, Palermo ven Catalunya per 42 a 47. El gener de 1952, el campi brasiler, Flamengo, tamb viatja a Catalunya i derrota la selecci al Pavell d'Esports de la Gran Via. El 1953 Castella derrota Catalunya a Madrid (64-55) i a Barcelona (60-66).

Un cop acabats els Jocs del Mediterrani, el 2 de gener de 1956 a Barcelona, Catalunya 84 - Castella 74, amb en Canal, Dalmau, Brunet, els germans Martnez, Faxeda, Bonareu, Gonzlez, Lloret i Ballest. La selecci espanyola, amb molts catalans (Kucharski, Canal, Brunet, Hernndez, Bonareu, Alfons i Josep Llus Martnez) havia resultat vencedora dels esmentats jocs disputats a Barcelona el 1955. En plena eufria pel bsquet, els americans del NATS de Syracuse van meravellar a Montjuc enfront les seleccions de Catalunya i Espanya i el YCO Elizalde de Manila tamb derrota la selecci catalana. El 4 de mar de 1957 es disputa un memorable Castella-Catalunya amb 89-86 desprs de dues prrrogues. Els catalans foren Canal, Kucharski, Bonareu, Bonet, Enseat, Llus, Messeguer, Auladell, Soro i Lloret.

Malgrat aquests encontres, la Selecci Catalana no va tenir prcticament actuacions durant el franquisme el que supos una important aturada respecte el gran impuls que havia iniciat a les dcades anteriors. A ms, el naixement de la Lliga va afavorir d'un mode directe l'enfrontament entre clubs, enlloc dels de seleccions. Aix els tradicionals Catalunya-Castella dels any 40 i 50 deixaren de disputar-se.

 1970-2000: La represa .
Amb l'arribada de l'autonomia, la Federaci Catalana torna a emprendre l'activitat de la selecci nacional. Aix es produeix l'abril de 1980 amb quatre partits contra la Selecci d'Euskadi. Els resultats foren, a Valls : Catalunya 102-Euskadi 84 ; a Vic : Catalunya 99-Euskadi 92 ; a Vitria : Catalunya 101-Euskadi 96 i a Bilbao : Catalunya 124-Euskadi 129.

El 28 d'aquell ms, Catalunya s'enfront a la Uni Sovitica a Badalona, perdent per 97-109 amb el que era un dels millors equips del moment. En la selecci hi participaren els segents jugadors : Costa, Mora, Filb, Delgado, Estrada, Epi, Jimnez, Creus, Alcaiz, Germn, Garcia i Lpez Abril.

Per malgrat aquest primer intent, la selecci no ha pogut tenir un desenvolupament ms o menys programat. L'atapement dels calendaris espanyol i internacional fan prcticament impossible disposar de dates i jugadors per jugar els partits.

El juny de 1982 es disputa el Trofeu Barcelona amb els segents resultats:
 Catalunya 81 - Brasil 76;
 Txecoslovquia 88 - Frana 78;
 Catalunya 111 - Frana 98;
 Brasil 85 - Txecoslovquia 76;
 Catalunya 110 - Txecoslovquia 94;
 Frana 121 - Brasil 116;
Catalunya en result vencedora amb els jugadors: Solozbal, Flores, Epi, Jimnez, De la Cruz, Estrada, Pags, Creus, Delgado i Costa.

El 26 de desembre de 1987, Catalunya va perdre amb la potentssima Iugoslvia per 95-120. Els internacionals foren: Jofresa, Epi, Creus, Crespo, Freixenet, Ferran Martnez, Pags, Trumbo, White i Pardo. El 24 de maig de 1992 la Selecci Catalana perd amb Crocia a Badalona per 118-82. Per Catalunya formaren: Villacampa, Rosa, Morales, Ferran Martnez, Solozbal, Ruf, Rafael Jofresa, Toms Jofresa, Talaveron, Prez, Cargol i Ortiz. El 1999 la selecci disputa un amists a Manresa on s'enfronta al TDK Manresa en partit d'homenatge a Joan Creus.

El dia 27 de juny del 2002 es va batre el rcord d'assistncia en l'esport de la cistella a l'estat espanyol amb els 16.471 espectadors que van omplir el Palau Sant Jordi de Barcelona per a veure Catalunya. En l'aspecte esportiu tant la selecci masculina com la femenina es van imposar a Crocia per 82-75 i 76-62 respectivament. L'acte es va muntar per celebrar els 75 anys del primer partit de la selecci catalana i compt amb la presncia destacada de Pau Gasol.

El 30 de juny de 2005 al Pavell Olmpic de Badalona es disputaren els darrer partits de la selecci catalana (a data de juny del 2006). La selecci masculina s'impos a Cuba per 101 a 70. Per la seva banda, la selecci femenina catalana va perdre amb Cuba per 68-78 en partit que serv d'homenatge a la gran jugadora Marta Valls. A la Selecci Catalana Masculina jugaren Carles Marco (DKV Joventut), Jaume Comas (Plus Pujol Lleida), Joan Carles Navarro (Winterthur FC Barcelona), Rudy Fernndez (DKV Joventut), Roger Grimau (Winterthur FC Barcelona), Sergi Vidal (Tau Cermica), Dani Garcia (Baloncesto Len), Oriol Junyent (Etosa Alacant), Marc Gasol (Winterthur FC Barcelona) i Ramon Espua (Winterthur FC Barcelona), amb Francesc "Nino" Buscat com a entrenador. A la femenina: Laia Palau (Bourges), Rosa Prez (Estudiantes), Marta Fernndez (UB FC Barcelona), Cristina Garcia (UB FC Barcelona), Elsa Donaire (Arranz Acinas Burgos), Mar Xantal (Caja Canarias), Ingrid Pons (UB FC Barcelona), Betty Cebrin (UB FC Barcelona), Marina Ferragut (Hondarribia Irun) i Lucila Pascua (Mann Filter Zaragoza). L'entrenador fou Ramon Jordana.

Enllaos externs.
Pgina de la Generalitat dedicada a les seleccions catalanes;
Web de la Federaci Catalana de Basquetbol;
SelecciCatalana.org;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87630" title="Mairead Corrigan" nonfiltered="76" processed="76" dbindex="35083">

Mairead Corrigan o Mairead Corrigan-Maguire ( Belfast, Irlanda del Nord 1944 ) fou cofundadora, al costat de Betty Williams, de l'Organitzaci Gent per la Pau, una organitzaci que busc solucions pacfiques al conflicte armat nord-irlands. El 1976 reb, juntament amb Williams, el Premi Nobel de la Pau.

Joventut.
Nasqu el 27 de gener de 1944 en el si d'una famlia catlica de Belfast, capital d'Irlanda del Nord. Realitz estudis primaris en escoles catliques per entrar a treballar de secretria en una oficina. 

Activisme social.
Corringan inici el seu activisme en favor de la pau en el moment en qu tres fills de la seva germana, Anne Maguire, moriren el 10 d'agost de 1976 atropellats pel cotxe de Danny Lennon, un fugitu de l'IRA, el qual havia estat abatut per tropes britniques. 

Betty Williams, antic membre de l'IRA, fou testimoni de l'accident i inici la recerca de 6.000 firmes demanant una soluci pacfica al conflicte armat nord-irlands. Corrigan s'un al treball de William, fundant el moviment Dones per la Pau, que posteriorment va esdevenir el Moviment per la Pau d'Irlanda del Nord. Ambdues aconseguiren reunir als carrers de la ciutat de Belfast ms de 35.000 persones demanant una soluci pacfica al conflicte, aconseguint reunir tant catlics com protestants.

El 1976 Betty Williams i Mairead Corrigan foren recompensades amb el Premi Nobel de la Pau per les seves lluites pacfiques en el procs d'Irlanda del Nord mitjanant la fundaci del "Moviment per la Pau d'Irlanda del Nord".

El 1981 es cas amb el seu cunyat Jackie Maguire, vidu de la seva germana Anne Maguire la qual s'havia suicidat l'any anterior sense poder recuperar-se mai de la mort dels seus tres fills en l'accident de cotxe de 1976. Des de llavors segueix treballant per aconseguir la fi del conflicte armat nord-irlands, especialment, per tamb els dems conflictes armats que afecten el planeta viatjant arreu del planeta i donant a conixer els diversos conflictes. 

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1976;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87635" title="Altron" nonfiltered="77" processed="77" dbindex="35084">


Altron s un poblet que pertany al municipi de Sort, est situat a la Vall d'ssua sobre l'aiguabarreig del riu de Caregue i el de Pamano comunicat per la carretera de Sort a Llesu.Sn caracterstiques d'aquest lloc l'esglsia del segle XVII consagrada a Sant Serni i la Casa Subir que t un important paller a l'entrada del poble que constitueix la imatge ms caracterstica d'Altron. Abans de qu es fessin les pistes d esqu de Llessui  la llum del poble era produa per la La Mola de Sall propietat de la Famlia Subir i dels Betran de Surp. L edifici de la Mola s d un construcci ferma  i encara hi ha la maquinria de moldre blat i fer llum.
El nucli t solament quatre carrers, el carrer Major, el carrer de la Font, el carrer del Cementiri i el carrer de les Tres Hortes. La Plaa Major per s fora gran, la qual cosa sorprn ja que no acostumen a ser-ho en els petits pobles del Pallars Sobir.

L'activitat principal del nucli s l'Hostaleria, ja que compta amb dos hostals i un allotjament casa rural.

L'activitat tradicional era la cria de vaques de llet, que encara es mant en algunes cases del poble. L'agricultura s noms de farratge per als animals i els horts de les cases. Hi ha una petita industria de fabricaci artesana de formatges: La pea d'Altron.

L'escriptora Maria Barbal s originria de Casa Pona d'Altron i la seva obra Pedra de Tartera narra una histria del poble.



Enllaos externs: Les moles hidruliques del Pallars Sobir
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87639" title="Sen MacBride" nonfiltered="78" processed="78" dbindex="35085">

Sen MacBride ( Pars, Frana 1904 - Dubln, Irlanda 1988 ) fou un periodista, advocat i poltic irlands, cofundador d'Amnistia Internacional,  guardonat el 1974, conjuntament amb el japons Eisaku Sato, amb el Premi Nobel de la Pau.

Joventut i pertinena a l'IRA.
Nasqu a la ciutat de Pars el 26 de gener de 1904, fill de John MacBride i Maud Gonne, revolucionaris irlandesos. Va romandre a Frana fins la mort del seu pare durant l'Aixecament de Pasqua el 1916. En aquell moment fou enviat a l'escola de St. Benet, al comtat de Wexford. Posteriorment s'allist voluntriament a la Guerra anglo-irlandesa i el 1921 s'opos al Tractat anglo-irlands.

El 1924 va treballar de periodista a Pars i Londres, per retornar a Dubln el 1936. Estudi Dret i va ingressar a l'Exrcit Republic Irlands, convertint-se en cap de reclutament. Va dimitir de l'IRA quan la Constituci d'Irlanda fou aprobada, creant-se aix l'Estat Lliure d'Irlanda, i pass a defendre els pressos poltics de l'organitzaci terrorista.

Vida poltica.
MacBride va fundar el 1946 el partit poltic Clann na Poblachta, partit republic i socialista. El 1947 aconsegu entrar al Dil ireann (Parlament irlands). A les eleccions de l'any segent, tot i els pocs escons aconseguits al Parlament, aconsegu formar un govern de coalici i MacBride fou nomenat Ministre d'Afers Exteriors.

En el seu crrec poltica particip en la redacci de la Convenci europea dels Drets Humans, promoguda pel Consell d'Europa. Grcies al seu possicionament, Irlanda no ingress a l'OTAN. Aix mateix fou un dels artfexs principals de la Declaraci de la Repblica d'Irlanda el 1949, aconseguint el 18 d'abril del mateix any que la l'Estat Lliure d'Irlanda abandons la Commonwealth i esdevingus la Repblica d'Irlanda. Fou reelegit membre del Parlament el 1954, per perd el seu esc el 1957 i tampoc l'aconsegu el 1961, retirant-se aix de la poltica activa.

Drets Humans.
A partir dels anys 60 MacBride pass a defendre la causa Irlandesa al Tribunal Europeu dels Drets Humans. El 1961 fou un dels cofundadors d'Amnistia Internacional, esdevenint un dels seus caps ms visibles fins el 1974. Aix mateix presid la Comissi Internacional de Juristes entre 1963 i 1970, i entr a formar part el 1968 de l'Oficina Internacional per la Pau, esdevenint el seu president entre 1974 i 1985.

El 1973 fou nomenat per l'Assemblea General de l'ONU Comissionat per Nambia amb el crrec d'Assistent al Secretari General de les Nacions Unides.

El 1974 fou recompensat, al costat del japons Eisaku Sato, amb el Premi Nobel de la Pau per la movilitzaci de la concincia del mn en la lluita contra la injustcia.

Va proposar un pla per eliminar la discriminaci contra els catlics per part dels patrons d'Irlanda del Nord, per la qual cosa reb el suport dels Estats Units i del Sinn Fin. Els principis de MacBride van ser criticats pels governs d'Irlanda i del Regne Unit com a irrealitzable i inefica.

Sen MacBride va morir el 15 de gener de 1988 a Dubln.

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1974;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87641" title="Autocrom" nonfiltered="79" processed="79" dbindex="35086">
L'autocrom va ser el primer sistema defotografia a color, patentat pels francesos germans Lumire el 1907, a obtenir resultats considerables, a una velocitat raonable.



 Histria .
Els antecedents.

Ja abans havien hagut les proves experimentals per part del seu compatriota Louis Ducos de Hauron, qui aconsegu la primera foto a color reeixida (1872) o les de Gabriel Lippmann, a la dcada de 1890, per ambdues exigien un temps d'exposici excessiu i processos massa feixuc i inoperants per a gaudir d'xit comercial.

La invenci de l'autocrom.
Els germans Lumire, interesats tamb a aconseguir un sistema definitiu per a la fotografia a color, des de ja feia temps, tampoc havien tingut massa fortuna amb les seves proves. Poc desprs, l'aventura cinematogrfica, els absorb tot el temps i energia al llarg del perode 1894- 1903 (anys que comprenen des de la invenci del cinematgraf fins a la del fotorama) mantenint-los allunyats d'aquesta recerca. Desprs de l'xit ms aviat escs d'aquest darrer invent, van reprendre de nou el projecte anterior.

Van experimentar tot tipus de combinacions qumiques fins que, finalment, Louis Lumire trob la materia primera del seu futur invent: la patata.



Louis Lumire va tintar-ne tres, cadascuna amb un dels tres colors bsics. Un cop eixutes, les va ratllar fins a fer-ne una farina molt fina. Desprs les afeg a una placa fotogrfica convenientment preparada amb les emulsions que les feien sensibles a la llum i finalment ho enganx tot amb verns de carboni. Les fotografies resultants- els autocroms- van ser un tot xit cientfic, esttic i comercial.

L'expansi.
L'autocrom Lumire es pos a la venda el 1907 i, ja al 1913, la producci arribava a ms de 6000 diries.

Els autocroms van ser el millor sistema a color fins que als anys trenta la companyia americana Kodak i l'alemanya Agfa van treure els seus sistemes molt ms lleugers i moderns, en format carret i, tot i que els germans Lumire van contraatacar amb el seu propi sistema, el Lumicolor, que utilitzava com a base principal el llevat de la cervesa, no van poder fer gran cosa contra la gran competncia nord-amerciana.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87646" title="Batalla de Crcy" nonfiltered="80" processed="80" dbindex="35087">
La batalla de Crcy fou la primera batalla important de la Guerra dels Cent Anys i es va lliurar el 26 d'agost del 1346.

Els anglesos, sota les ordres del rei Eduard III d'Anglaterra comptaven amb 18.000 homes i 4.000 cavallers i es van enfrontar al rei francs Felip VI de Frana, que tenia un exrcit de 38.000 homes i 12.000 cavallers. Els anglesos es van posicionar dalt d'un tur, de manera que els francesos els havien d'atacar costa amunt i, a ms, creuar un rierol. En plena batalla va comenar a ploure fort i els arquers anglesos van tapar els seus arcs per impedir que es mullessin les cordes. Per la seva part, els ballesters francesos no van protegir les armes de la pluja. Desprs, el temps es va aclarir i el sol va enlluernar els francesos. Els ballesters francesos van ser massacrats i, en retirar-se, van topar amb els seus propis cavallers que carregaven tur amunt. Els arquers anglesos van aturar la crrega i els cavallers francesos que havien sobreviscut van ser massacrats pels cavallers anglesos quan van carregar tur avall.
La batalla va costar la vida a 10.000 francesos. El mateix rei Felip VI va ser ferit al coll per una fletxa, per va poder fugir.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87649" title="Batalla d'Anglaterra" nonfiltered="81" processed="81" dbindex="35088">

S'anomena Batalla d'Anglaterra a l'ofensiva aria que els alemanys van llanar contra la Gran Bretanya durant la Segona Guerra Mundial.
En els seus primers mesos es va dirigir contra les diferents rees industrials i els aerdroms del pas, per desprs es va concentrar sobre Londres, cosa que va permetre a la RAF, refer-se i plantar cara als alemanys.

 Antecedents . 
Desprs de l'evacuaci de l'exrcit anglo-francs a Dunkerque (26 de maig de 1940) i la rendici de Frana (22 de juny de 1940), Alemanya tenia el continent europeu sota control. L'nica potncia que li resistia era Gran Bretanya. 

Adolf Hitler va projectar la victria total en el teatre europeu suposant que, desprs de la rendici de Frana, Gran Bretanya no trigaria a sucumbir. Confirmada la neutralitat dels Estats Units, Gran Bretanya es trobava allada del continent europeu. Ni tan sols la Uni Sovitica, l'enemic natural d'Alemanya, estava disposada a plantar cara al poder alemany. De fet Molotov, el ministre d'Afers exteriors sovitic, es va apressar a enviar una felicitaci a Alemanya pel contundent triomf en sl francs. Amb aquest escenari tan favorable per als seus fins, Hitler va considerar que l'nica soluci honrosa que li quedava a Gran Bretanya era rendir-se. 

Aquesta visi de triomf va dur que durant el juny del 1940, no caigus una sola bomba a Gran Bretanya a l'espera de la seva rendici. La maquinria de guerra nazi estava preparada per a l'assalt final a les illes, per Hitler volia donar fi a la guerra amb teatralitat magnnima i sense que es vesss una gota de sang. No obstant aix, la intransigncia britnica el va dur a canviar d'estratgia. Anys desprs d'aix, Alemanya es va rendir a l'ofensiva del bloc aliat, impulsada per la uni de les forces militars i econmiques dels Estats Units, Regne Unit, Frana i molts altres pasos. 

 Operaci Lle Mar . 
 

Enfront de la frria postura de Winston Churchill, primer ministre britnic, Hitler es va veure obligat a seguir endavant amb les hostilitats, i va comenar a dissenyar un pla d'invasi denominat "Operaci Lle Mar". Hermann Gring, comandant de la Luftwaffe i segon home del Tercer Reich, estava exultant. La seva aviaci noms havia collit fins a aquest moment esclafadores victries sense sofrir prcticament baixes, i va prometre a Hitler acabar amb l'aviaci anglesa en pocs dies. L'estratgia desenvolupada es basava en una completa aniquilaci de la RAF que permets un desembarcament sense contratemps a les costes britniques. 

Hitler, confiat en l'estratgia de Gering, va ordenar al seus generals preparar-se per a la invasi. Com a condici indispensable per a l'xit, la Luftwaffe havia d'aconseguir durant tres dies seguits una superioritat total en el cel britnic. Una vegada aconseguit aix, la unitat de paracaigudistes de Kurt Student (la primera de la histria i l'nica en aquells moments) cauria sobre Dover per a establir un gegantesc cap de pont i comenar amb el trasllat de tropes per via martima. 

Durant els primers moments va semblar que el pla de Gering es compliria ja que els avions alemanys eren superiors als anglesos i els pilots alemanys, a diferncia dels britnics, estaven ben entrenats i tenien bastant experincia en combat. Els objectius de les bombes alemanyes en aquella primera etapa no eren les poblacions civils, sin les installacions industrials properes a la ciutat de Londres i aerdroms militars.

 Operaci Dia de l'guila . 
No obstant aix, la producci massiva del Supermarine Spitfire, un caa nomenat a convertir-se en llegenda, va dur vents d'esperances a la RAF. El Spitfire, a part de ser un avi maniobrable i b armat, possea una velocitat superior a la del Em109, permetent als pilots anglesos fugir del combat quan la situaci els era desfavorable. 

Ja que els pilots anglesos rebutjaven sempre que els era possible el duel en l'aire, Gring, a mitjan juliol de 1940, va decidir canviar de tctica i combatre no sobre el Canal de la Mnega, sin sobre el sl britnic. Els objectius van variar i van deixar de concentrar-se en les indstries per a passar a dedicar-se als bombardejos en els aerdroms. Els avions anglesos eren ms fcils de destruir si se'ls impactava abans d'haver desenganxat. 

L'inici d'aquesta nova operaci, denominada per Goering "Dia de l'guila", va comenar el 15 d'agost de 1940. La Luftwaffe contava amb ms de 1.000 bombarders i uns 700 caces per a l'operaci i es clcula que van realitzar 2.119 accions aquell dia. Desprs d'aquest primer dia d'operacions, quaranta avions alemanys van ser derrocats, per les conseqncies del bombardeig van ser devastadores; desenes d'avions destruts en terra, sense contar amb els derrocats pels caces alemanys. 

L'operaci "Dia de l'guila" continuava el seu curs amb excellents resultats fins que el 24 d'agost de 1940 els ports de Londres van ser bombardejats per error. Aquella va ser la primera vegada que s'atacava a una poblaci civil des de l'aire des que el 1915 diversos zepelins van bombardejar Londres. Malgrat les disculpes alemanyes (encara no estaven en temps de guerra total, i se seguien certes regles d'honor), Churchill va aprofitar l'error preparant un atac aeri sobre Berln. 

Aquest bombardeig va ser ms que gens un cop d'efecte per a pujar la moral britnica, ja que la RAF no estava dhuc en condicions de realitzar un veritable atac sobre sl alemany. Amb la immensa pressi exercida per la Luftwaffe sobri els aerdroms britnics, el poder de foc de la RAF era nfim. 

La data del bombardeig va ser escollida de bon tros cuidat, fent-la coincidir amb l'entrevista del ministre d'Afers exteriors del Reich, Joachim von Ribbentrop, a Berln amb el seu homleg sovitic, Molotov, per a demostrar a la Unin Sovitica el triomf alemany i realitzar nous acords. L'entrevista hagu d'interrompre's per a baixar a un refugi antiaeri, el que va fer que Molotov no dons crdit a les paraules de von Ribbentrop (en aquell moment Molotov va pronunciar una frase que passaria a la histria: "En vista del que est caient del cel de Berln, no sembla normal que els anglesos estiguin en les ltimes").

 Punt d'inflexi .

Si b els danys van ser prcticament irrisoris (almenys comparats amb els danys en sl britnic), Churchill va aconseguir el que buscava. Hitler, ferit en el seu orgull, va ordenar a la Luftwaffe abandonar l'estratgia de bombardejos a aerdroms britnics per a concentrar-se en les ciutats; principalment sobre Londres. Va ser llavors quan va comenar el Blitz, bombardeig sostingut de l'aviaci nazi sobre les ciutats britniques, que va tenir lloc entre el 7 de setembre de 1940 i el 16 de maig de 1941, i l'objectiu del qual va ser la poblaci civil. 

Encara que aquest canvi de tctica en la guerra aria implicava gaireb la destrucci de Londres, Churchill estava disposat a afrontar el sacrifici en canvi de qu la RAF tingus el temps necessari per a rearmar-se. 

Si b les baixes alemanyes no eren particularment enormes mentre que si ho eren les britniques, la sensaci era que Alemanya estava perdent la batalla. Els bombarders van trobar cada vegada ms resistncia, al no contar amb la protecci dels caces, donada la seva baixa autonomia de vol, per a poder complir les seves missions i la moral britnica no es va esquerdar. 

Finalment, cansat d'esperar i impressionat per les baixes (des del 10 de juliol de 1940 fins a octubre del mateix any, 1.733 avions segons xifres alemanyes i 2.698 segons fonts britniques), Hitler va decidir cancellar l'operaci "Lle Mar" i va ordenar comenar amb un nou tipus d'incursi aria: el bombardeig nocturn indiscriminat aprofitant la foscor de la nit per a evitar el mxim possible la caa britnica i els seus sistemes antiaeris. En certa manera, aquella va ser la forma inconfessa d'acceptar la victria britnica i la primera derrota de la fins a llavors la tot-poderosa Luftwaffe. 

 Referncies i notes .


Enllaos externs.


  Batalla d'Anglaterra;
  Histria de la Fora Aria Reial;
  Defenses d'invasi britniques;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87650" title="Afrika Korps" nonfiltered="82" processed="82" dbindex="35089">

L'Afrika Korps va ser el cos expedicionari de l'exrcit alemany que oper al nord d'frica (Lbia, Tunsia i Egipte) entre el 1941 i el 1943.

El fracs itali en la seva ofensiva contra Egipte, que va acabar en desgrcia, va fer que Hitler hagus d'enviar unes divisions alemanyes a l'Africa per ajudar als italians a resistir l'atac de l'exrcit britnic, que des d'Egipte estava ocupant Lbia.
Dirigides pel Mariscal Erwin Rommel, aquestes tropes van lluitar pels deserts de Lbia i van entrar a Egipte el 1942.
L'frika Korps va combatre al costat de les tropes italianes, que lluitant eren molt menys efectives i mal equipades.
Amb les seves unitats mancades de reforos, l'Afrika Korps va lluitar a la batalla de l'Alamein on va ser delmat definitivament.
Desprs d'una llarga retirada, la major part de les seves tropes van ser capturades a Tunis el 1943.

Vegeu tamb:.
Campanya del nord d'frica




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87652" title="Guerra d'Hivern" nonfiltered="83" processed="83" dbindex="35090">


La Guerra d'Hivern fou una guerra que va enfrontar la Uni Sovitica i Finlndia els anys 1939-1940.

 Antecedents .
Desprs de repartir-se Polnia amb el Tercer Reich, durant l'hivern del 1940, l'URSS va annexionar-se sense resistncia Estnia, Letnia i Litunia. Els plans d'Stalin incloen que Finlndia ceds a l'URSS alguns territoris fronterers, com l'istme de Carlia, i els ports de Petsamo al nord i Vipuri al sud.

 L'enfrontament .
Descartada la soluci diplomtica, el 30 de novembre del 1940, l'URSS va atacar Finlndia.
L'Exrcit Roig, desmotivat i amb pocs lders amb experincia desprs de les purgues estalinistes de les dcades anteriors va resultar ser poc efica davant de l'aferrissada i ben organitzada resistncia de l'exrcit fins, format en gran part per esquiadors experts que es podien infiltrar entre els exercits enemics i que van aguantar l'atac sovitic a tots els fronts, sobretot a l'estreta franja entre el llac Ladoga i el golf de Finlndia, on hi havia un sistema de defensa, conegut com la lnia Mannerheim, en honor del comandant fins on van ser rebutjats de manera sagnant.

De totes maneres l'arribada del comandant sovitic, Semyon Timoshenko, un dels pocs oficials competents que van sobreviure a les purgues, va acabar decantant la balana per l'URSS quan va aconseguir obrir una escletxa a la lnia Mannerheim, cosa que va aprofitar per enviar als finesos les condicions de la pau.

 L'armistici .
En els tractats de pau del 12 de mar del 1941, Finlndia va cedir a Rssia l'istme de Carlia, el control total de la costa del llac Ladoga i alguns territoris septentrionals, per va mantenir la seva independncia.





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87653" title="Primera Batalla d'El Alamein" nonfiltered="84" processed="84" dbindex="35091">

La Primera Batalla d'El Alamein, entre l'1 de juliol i el 27 de juliol de 1942 es va lluitar en la campanya del desert oriental de la Segona Guerra Mundial, entre l'Afrika Korps Italoalemany comandades per Erwin Rommel i el 8 Exrcit britnic, comandat per Claude Auchinleck.

Antecedents.
La Batalla d'El Alamein s'enmarca en la campanya del desert oriental, amb l'intent de control per part de l'eix d'Egipte i el Canal de Suez, ruta important per al trnsit de subministraments.

Desprs de la derrota a la Batalla de Gazala el juny de 1942, el 8 Exrcit britnic es va retirar de Mersa Matruh a la lnia d'El Alamein, a Egipte, un espai de 60 km entre la ciutat d'El Alamein a la costa del Mediterrani i la depressi Qattara, en el desert al sud.

Les tropes.
Els aliats contaven amb uns cansats 150.000 soldats britnics, en 3 cossos i 7 divisions, 1.114 tancs en tres divisions, 1000 peces d'artilleria i 1500 avions.

L'Eix contava amb 96.000 soldats, 56.000 d'ells italians, en 8 divisions, i quatre divisions blindades, dues italianes i dues alemanyes de panzers, i uns 500 avions. 

La Batalla.
L'1 de juliol l'Afrika Korps va atacar. La lnia aliada no va ser trencada fins al vespre, i aix va aturar l'avan italoalemany.

El 2 de juliol Rommel va concentrar les tropes al Nord, intentant arribar a El Alamein. Auchinleck va contraatacar al centre de la lnia de l'eix per l'atac va fracassar. Els aliats tamb van atacar al sud amb ms xit cointra els italians. Com a conseqncia de la resistncia aliada, Rommel va decidir reagrupar-se i defensar la lnia aconseguida.

Auchinleck va atacar de nou el 10 de juliol a Tel el Eisa al nord, i es van fer mil presoners. El contraatac de Rommel va aconseguir pocs resultats. Auchinleck va tornar a atacar al centre en dues batalles (14 i 21 de juliol). Cap de les batalles va ser un xit i que els blindats no arribessin a temps a cobrir la infanteria en la segona batalla va resultar en la prdua de 700 homes. Tot i aix, dos atacs van ser llanats el 27 de juliol. Al nord, a Tel el Eisa va resultar un fracs moderat, i el de Miteiriya va ser una calamitat, ats que els camps de mines no van ser netejats i la infanteria no va tenir suport blindat al rebre un contraatac alemany.

El 8 Exrcit estava esgotat, i el 31 de juliol Auchinleck va ordenar el final de les operacions per reforar les defenses en cas de contraofensiva.

Vegeu tamb.
Cronologia de la Segona Guerra Mundial;
Cronologia dels fets que van precedir a la Segona Guerra Mundial;
Unitat militar;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87654" title="Gortina" nonfiltered="85" processed="85" dbindex="35092">
Gortina o Gortin (grec i llat Gortyn o Gortyna) fou una antiga ciutat de Creta que apareix als poemes d'Homer com a Gortyn per generalment s'esmenta com a Gortyna. Esteve Bizant diu que originalment es va dir Larissa i Crmnia o Krmnia. La ciutat era a una plana regada pel riu Leteos, i a l'est de Festos; era una mica allunyada de la costa on tenia dos ports: Lebena i Metallum.

Gortina fou habitada des el final del neoltic (vers el 3000 aC) per a florir mes tard, especialment en el perode minoic, vers el 1600 a 1100 aC quant es va construir la vila amb l'altar al lloc de Kannia, prop de Metrpolis. 

En aquesta poca era casi tant important com Cnossos. Gortina i Cnossos es van disputar l'hegemonia de Creta i des llavors les dos ciutats es van enfrontar freqentment. 

Restes de l'poca arcaica (segle VII aC) es van trobar a la zona, al rea de l'Acrpoli, junt amb una inscripci coneguda com el codi de lleis de Gortina (segle V aC). La ciutat va romandre prospera al menys fins al segle III aC.

Durant la guerra del Pelopons fou aliada d'Atenes. Fou emmurallada de nou per Ptolomeu IV Filopator. El 201 aC Filopemen, invitat per la ciutat, va assolir el comandament. El 197 aC cinc cents ciutadans sota comandament de Cydas (un nom com a la ciutat) es van unir al cnsol Quinctius Flamininus a Tesslia. 

Al segle I aC fou aliada de Roma, i fou capital de la provncia romana de Creta i Cirenei durant els segents cinc cents anys va gaudir de prosperitat sota domini rom. Estrab diu que era fora gran per al seu temps ja s'havia redut.

El cristianisme hi fou predicat pel monjo Tit i vers la meitat del segle III els anomenats deu sants de la ciutat foren martiritzats. El segle III va esdevenir seu d'un bisbe i mes tard arquebisbe. La ciutat va existir fins el 824 quant fou destruda pels rabs. 

A la rodalia de la ciutat hi havia la font de Sauros que es diu que tenia unes alberes que feien fruits. A la vora del riu hi havia un altra font amb uns arbres que no perdien la fulla al hivern i als que la llegenda atribua haver servit d'escenari al casament d'Europa amb Zeus, i a la metamorfosi de Zeus que s'havia convertit en bou per segrestar a Europa.



Les runes de Gortina han estat descrites per nombrosos autors. Son properes a Haghius Dhka, on el sants de  Gortina, segons la tradici, van patir el martiri durant el regnat de Deci. Prop de la ciutat hi ha unes coves que alguns pensen que podrien ser el fams laberint del Minotaure. Hi ha un bon nombre de monedes de la ciutat grega i desprs sota el poder de Roma, des August fins a Adri.  Les primeres excavacions foren fetes per l'itali F. Halbherr el 1884. La troballa mes important que va fer fou el codi de Gortina, redactat en escriptura arcaica bustrofdica, datat al segle V aC, que es la compilaci de lleis gregues (dret privat) mes antiga que es coneix, i que es trobava al Odon, construt per l'emperador Traj, una estructura tpica de teatre rom del segle I amb dos entrades pel nord i una orquestra semicircular; la paret nord te quatre nnxols per esttues; noms s'han conservat tres fileres de bancs.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87657" title="Gortis" nonfiltered="86" processed="86" dbindex="35093">
Gortis o Gortina d'Arcdia fou una ciutat d'Arcdia al districte de Cinria, prop del naixement del riu Gortynios(llat Gortynius) o Lousios (llat Lusius), afluent de l'Alfeios. La llegenda atribueix la seva fundaci a Gortis, fill d'Estimpalos. Pausnies la descriu com un llogaret que havia estat una ciutat considerable. Una part dels  seus habitants foren traslladats a Megalpolis quant aquesta ciutat es va fundar el 371 aC per la ciutat va subsistir i Polibi esmenta que fou conquerida per Eurpides, el general d'Elis, durant la guerra social (219 aC); en aquest temps era dependent de Thelpusa i tenia un temple d'Asclepi, de marbre pentlic, amb les esttues d'Asclepi i Higieia fetes per Scopas. 

Les seves runes es troben prop de la vila d'Atzikolo, i les parts essencials sn la porta principal i les miralles de blocs poligonals. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87659" title="Futbol a Alemanya" nonfiltered="87" processed="87" dbindex="35095">
Histria.


Ja a finals del segle XIX es crearen a Alemanya les primeres associacions de clubs, com la Bund Deutscher Fussballspieler o la Deutscher Fussball und Cricket-Bund.

El 28 de gener de l'any 1900, 86 clubs (alguns d'ells de fora del pas) fundaren a Leipzig la DFB, liderats per E. J. Kirmse, president de l'Associaci de Futbol de Leipzig. Ferdinand Hueppe, del Deutscher FC Prag de Praga en fou primer president.

El primer campionat es disput el 1898 organitzat per la Verband Sueddeutscher Fussball Vereine (Associaci d'Alemanya del Sud de clubs de futbol). El primer campionat alemany es disput el 1903.

Entre els primers clubs alemanys destacaren: SC Germania (1887), Hertha BSC (1892), Mnchen 1893, FC Phnix Karlsruhe (1893), FV Karlsruher (1893), VfB Leipzig (1893), Stuttgart FV 93 (1893), Spandauer SV (1894), FuCC Eintracht Braunschweig (1895), Deutscher FC Prag (1896), Freiburger FC (1897), Dresdner SC (1898), Stuttgarter Kickers (1899), Werder Bremen (1899), Viktoria 89 Berlin (1899), TSV 1860 Mnchen (1899), FC Holstein Kiel (2000), Tasmania 1900 Berlin (1900)., SC Union 06 Berlin (1906).

Desprs de la Segona Guerra Mundial, Alemanya queda dividida en dues nacions, cadascuna amb la seva lliga i copa prpies. Aquesta situaci es mantingu fins el 1991 en qu el futbol teut rest definitivament reunit.

Competicions.
 Lliga alemanya de futbol;
 Copa alemanya de futbol;
 Lliga de la RDA de futbol;
 Copa de la RDA de futbol;
 Lliga de futbol de Saarland;

Principals clubs.


Jugadors destacats.


Des de 1910
 Otto 'Tull' Harder;
 Gottfried Fuchs;
 Adolf Jger;
 Eugen Kipp;
Des de 1930
 Hans Jakob;
 Paul Janes;
 Reinhold Mnzenberg;
 Fritz Szepan;
 Andreas Kupfer;
 Ludwig Goldbrunner;
 Albin Kitzinger;
 Albert Sing;
 Richard Hofmann;
 Ernst Lehner;
 Edmund Conen;
 Otto Siffling;
 Rudolf Gellesch;
 Karl Hohmann;
 Helmut Schn;

Des de 1945
 Werner Liebrich;
 Josef 'Jupp' Posipal;
 Horst Eckel;
 Herbert Erhardt;
 Horst Szymaniak;
 Maximilian Morlock;
 Helmut Rahn;
 Ottmar Walter;
 Fritz Walter;
 Hans Schfer;
Des de 1960
 Hans Tilkowsky;
 Karl Heinz Schnellinger;
 Wolfgang Weber;
 Horst-Dieter Httges;
 Willibald 'Willy' Schutz;
 Wolfgang Overath;
 Lothar Emmerich;
 Helmut Haller;
 Sigfried Held;
 Uwe Seeler;

Des de 1970
 Josef 'Sepp' Maier;
 Jrgen Croy (rda);
 Hans-Georg Schwarzenbeck;
 Hans Jrgen Drner (rda);
 Horst Blankenburg;
 Paul Breitner;
 Franz Beckenbauer;
 Hans Hubert 'Berti' Vogts;
 Joachim Streich (rda);
 Jrgen Sparwasser (rda);
 Rainer Bonhof;
 Gnther Netzer;
 Uli Hoeness;
 Hans Peter 'Hansi' Mller;
 Jrgen Grabowski;
 Ruediger Abramcik;
 Jupp Heynckes;
 Gerd 'Torpede' Mller;
 Jrgen Pommerenke (rda);
 Hans Jrgen Kreische (rda);
 Martin Hoffmann (rda);

Des de 1980
 Harald Schumacher;
 Karl-Heinz Frster;
 Ulrich 'Uli' Stielike;
 Andreas Brehme;
 Bernd Schuster;
 Lothar Matthus;
 Felix Magath;
 Pierre Littbarski;
 Karl-Heinz Rummenigge;
 Klaus Allofs;
Des de 1990
 Oliver Kahn;
 Andreas Kpke;
 Jrgen Kohler;
 Guido Buchwald;
 Mathias Sammer (rda);
 Thomas Hssler;
 Andreas Mller;
 Jrgen Klinsmann;
 Rudolf 'Rudi' Vller;
Des de 2000
 Michael Ballack;
 Miroslav Klose;
 Michael Ballack;
 Bastian Schweinsteiger;
 Kevin Kurnyi;
 Lukas Podolski;


Principals estadis.



 Articles relacionats .
Deutscher Fuball-Bund;
Deutscher Fuball-Verband;

 Enllaos externs .
Web de la Federaci Alemanya de Futbol;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87677" title="Yngwie J. Malmsteen" nonfiltered="88" processed="88" dbindex="35096">

Yngwie J. Malmsteen, amb el nom real de Lars Johann Yngwie Lannerback, va nixer el 30 de juny de 1963 a Estocolm, Sucia i s un dels guitarristes que van revolucionar l'execuci d'aquest instrument durant les dcades dels anys '80 i '90. Va formar part d'agrupacions com Steeler i Alcatrazz. 

Hereu dels enamoriscaments neoclssics de Ritchie Blackmore, la imatge, la fora de Jimi Hendrix, la innovaci de Steve Hackett i devot de Bach, Beethoven i Paganini, Malmsteen s sens dubte el responsable directe de l'anomenada escola neoclssica i un dels guitarristes ms influents dels ltims anys. Compta amb una autntica legi d'imitadors com Timo Tolkki, Roland Grapow, Tuca Turili, etc., i s sens dubte pioner d'un moviment que va compartir msics com Vinnie Moore, Tony MacAlpine, Marty Friedman i Jason Becker.

Malmsteen va suposar una revoluci tcnica com la que va ser al seu dia Van Halen i sn pocs els guitarristes contemporanis - amants de la distorsi - que d'una o altra manera no s'hagin vist influenciats per la manera de tocar d'Yngwie

Tamb procedeix de la factoria de Mikey Varney (sens dubte un dels grans descobridors de talents del segle XX) i va comenar el seu cam de la m de Graham Bonnet, a Alcatrazz (Steve Vai va ser el seu substitut quant va abandonar el grup). Desprs d'abandonar Alcatrazz, va comenar la seva carrera solista amb Rising Force, formaci feta a la seva mida i on podria desenvolupar tot el seu ideari musical, deixant alguns L.P. memorables com Rising Force, Marcing Out i Trilogy, noms pels quals ja mereix un lloc d'honor entre els millors.

s reconegut com a virtus del seu instrument degut a la seva gran velocitat d'execuci dins de l'estil Heavy Metal i Metal meldic. La seva tcnica el va portar a incorporar elements de la tcnica de digitaci del viol a l'estil de Niccol Paganini, aix com fragments estilstics meldics i harmnics barrocs. El seu primer disc solista, Rising Force, publicat el 1984, presentava el seu particular estil neoclssic, extremadament tcnic, i va ser una revoluci per al gnere. Era instrumental en la seva major part. No noms destacava ell com a guitarrista, sin que Jens Johansson aportava solos de teclat amb una qualitat tcnica equivalent a la de Malmsteen. Els seus segents discos sn una barreja de temes instrumentals i cantats, sempre en la mateixa lnia clssica. L'any 2004 s'uneix amb Steve Vai i amb Joe Satriani per al tur G3.

Fender fabrica una guitarra amb el seu nom: la Yngwie Malmsteen Stratocaser

 Discografia .

 Rising Force (1984);
 Marching Out (1985);
 Trilogy (1986);
 Odyssey (1988);
 Trial By Fire: Live in Leningrad (1989);
 Eclipse (1990);
 Collection (1991);
 Fire and Ice (1992);
 The Seventh Sign (1994);
 Magnum Opus(1995);
 Inspiration (1996);
 Facing the Animal (1997);
 LIVE! (1998);
 Concerto Suite for Electric Guitar and Orchestra in Em, Opus 1 (1998);
 Alchemy (1999);
 War to End All Wars (2000);
 Concerto Suite LIVE (2002);
 The Genesis (2002);
 Attack!! (2002);
 G3 Live: Rockin' in the Free World (2004);
 Unleash The Fury (2005);



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87678" title="Caracalla" nonfiltered="89" processed="89" dbindex="35097">


Caracalla (Lugdunum (actual Li), Gllia, 4 d'abril del 186 - Harran, Prtia, 8 d'abril del 217) va regnar com a emperador rom del 211 fins el 217.

Inicis.
Caracalla era el fill del futur emperador Septim Sever i de Jlia Domna. El seu nom de naixement era Lucius Septimius Bassanus, que els seus pares van canviar pel de Marcus Aurelius Antoninus a l'edat de set anys, per fer ms slida la connexi de la seva famlia amb la de Marc Aureli. Ms endavant va rebre el malnom de Caracalla.

Sever, que havia pujat al tron el 193, va morir el 211 mentre visitava Eboracum (actual York) i Caracalla va ser proclamat co-emperador amb el seu germ Publi Septimi Anton Geta. Caracalla, per, tenia l'ambici de ser l'nic emperador. Va manar que assassinessin Geta, el seu padrastre Gai Fulvi Plauti i la seva esposa Flvia Plautilla amb aquesta intenci, i va ordenar que s'apliqus la damnatio memoriae sobre el nom del seu germ. Quan la poblaci d'Alexandria va sentir la versi de Caracalla, segons la qual havia assassinat Geta en la seva prpia defensa, en varen fer una stira que va encendre l'ira de l'emperador. Segons la versi de Cassi Di el 215 va manar assassinar 20.000 persones a la ciutat, per exemple a Euprepes el millor conductor de carros de carreres del seu temps, a ms de deixar que l'exrcit saquegs la ciutat durant dies.

Regnat com a emperador.

Durant el seu regne com a emperador, Caracalla va pujar la paga dels legionaris a 675 denaris i va beneficiar molt l'exrcit, seguint el consell del seu pare Septimi Sever de tenir sempre content l'estament militar i d'ignorar la resta.

Hi ha tres fets a destacar del seu regnat: l'edicte del 212 (Constitutio Antoniana) guarantia la ciutadania romana a tots els habitants lliures de l'imperi rom per tal de poder pujar els ingressos fiscals i per ajudar a incrementar la unitat de l'imperi, baixar el contingut d'argent de les monedes romanes en un 25% per tal de pagar les legions, i la construcci d'unes grans termes fora de Roma, les restes de les quals (conegudes amb el nom de Banys de Caracalla), encara es poden veure.

Caracalla va reeixir en establir-se com a dictador militar amb tots els atributs d'un regnat poc favorable per a la majoria de la poblaci, i per tant va ser un emperador molt impopular excepte entre els soldats. Mentre viatjava cap a Edessa per comenar la guerra amb els parts, Juli Marcial, un oficial de la Gurdia Pretoriana el va assassinar mentre orinava en un cam prop d'Harran el 8 d'abril del 217. Herodi diu que el motiu era la revenja per l'assassinat del seu germ per ordre de Caracalla, mentre que Cassi Di diu que Marcial estava ressentit amb l'emperador per no haver-lo ascendit a centuri. Caracalla va ser succet pel prefecte de la gurdia pretoriana, Macr, qui se suposa que va conspirar per assassinar-lo.

Origen del seu nom.
El cognomen Caracalla fa referncia a una mena de capa oriental proveda de caputxa que l'emperador, d'origen siri per part de la seva mare, acostumava a portar durant el seu regnat. La paraula aramea k r k  t el significat d'un mantell ample de mniga curta que avui en dia encara es fa servir en pasos rabs, i que duu el nom de karaka(t).

Vegeu tamb.

 Dinastia Severa;
 Llista d'emperadors romans;
 Tarantus;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87679" title="Gotins" nonfiltered="90" processed="90" dbindex="35098">
Gotins (llat Gothini o Gotini) foren un poble al est dels quades i marcomans, al sud-est de Germnia (a la actual Estria). Tcit diu que parlaven celta. De vegades se'ls assimila als Cotini esmentats per Di Casi i als Kognoi esmentats per Claudi Ptolemeu. Tcit diu que al seu pas tenien mines de ferro.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87680" title="Graeis" nonfiltered="91" processed="91" dbindex="35099">
Graeis (llat Graaei, grec Graaioi) foren una tribu de Penia, que vivien a la vora del riu Estrim. Sn esmentats per Tucdides.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87681" title="Grabeis" nonfiltered="92" processed="92" dbindex="35100">
Els grabeis (llat grabaei) foren un poble d'Illria. La seva capital portava probablement el mateix nom (Oppidium Grabaei) i correspondria a la moderna Grahovo al sud de l'Hercegovina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87692" title="Enya" nonfiltered="93" processed="93" dbindex="35101">


Enya, pseudnim d'Enya O'Brennan, s una cantant i compositora de msica New Age. Va nixer el 17 de maig de 1961 a Gweedore, Donegal, Repblica d'Irlanda.

Histria.

Pertany a una famlia de msics, l'any 1982 es va unir a Nicky i Roma Ryan amb la intenci de compondre bandes sonores per a pellcules: el primer encrrec important que va rebre va sser  pel documental britnic The Celts ems cap al 1987 per la BBC. L'xit arrib amb la publicaci de Watermark (1988), que va donar lloc a l'esquema general que prendrien els seus discs.

Juntament amb alguns instrumentals, acostuma a tindre un lloc a la can en la seva llengua materna, el galic, i de tant en tant en llat. Tant mateix, ha fet petites incursions en altres idiomes, com ara el galls, l'espanyol, les llenges imaginaries del Senyor dels anells o, ms recentment, el japons. Tot i aix mai ha deixat de banda l'angls. La varietat lingstica, va acompanyada de varietat musical amb un to relaxant (o, ambiental) en la major part de les seues canons.

Els seus discs, construts de vegades partint-hi de melodies atomitzades, entusiasmen als seus seguidors encara que tamb provoquen rebuig entre els seus detractors, aix comporta que no hi acostumi a haver-hi una opini equnime entre ambdues parts. Una de les caracterstiques de les composicions d'Enya resideix en realitzar gravacions per superposici de veus modificades mitjanant sintetitzadors que continuen sonant diferent al que es publica en el mon de la msica moderna o lleugera.

A diferncia d'altres cantants actuals, Enya compon i produeix les seves prpies obres, i porta fent aquest treball des del 1987 i encara continua traient colleccions al mercat, cosa que no es al abast de tots els cantants actuals. Una altre diferncia entre Enya i altres artistes de msica lleugera o moderna es que Enya no ofereix pas concerts.

Discografia.
Enya (1987) La BBC preparava una srie documental sobre la vida dels celtes anomenada the Celts (els celtes) i va encarregar a Enya la banda sonora: la composici, que va portar deu mesos de treball, va agradar tant a la BBC que es va decidir a publicar-ne una selecci com a disc independent, fins i tot abans que la srie fos emesa. El ttol va ser-hi simplement el d'"Enya". ;

Watermark (1988) s el disc amb el qual la cantant irlandesa es va donar a conixer a escala mundial. A ms de l'xit comercial del single "Orinoco Flow", s un treball que cont canons en llat, com ara "Cursum perficio", o en galic, com "Na Laetha geal m'ige". Tanmateix hi inclou lletres en angls tant populars com "Orinoco flow" .

Shepherd Moons (1991)Segueix amb l'estructura establerta en el seu darrer lbum i la consolida. "Shepherd Moons" cont un dels seus majors xits, "Caribbean Blue", aix com altres canons com "Book of Days" o "Ebud", emprades en l'ambientaci de pellcules produdes per aquella poca. ;

The Celts (1992) s una reedici del seu primer lbum que millora el so de la gravaci original i substitueix la can "Portrait" per una altra versi 'Out of the Blue'. ;

The Memory of Trees (1995)s el disc instrumentalment ms complex mai creat per Enya. "The Memory of Trees" s la can que obre el disc i que dna nom a l'lbum, ve seguida per la famosa "Anywhere Is". El disc cont sons molt ms complexos i cors de veus molt elaborats. A l'Estat Espanyol arrib a collocar-se durant varies setmanes a la llista dels ms venuts.
 
Paint The Sky With Stars (1997)Recopilatori al qual Enya qualifica de diari musical que inclou dues canons noves: "Only If...", que fins i tot va arribar a l'octava posici de la llista dels 40 principals, a ms inclou el tema que dna nom a l'lbum (paint the sky with stars). En aquest any Enya tamb va publicar "A Box of Dreams" on la recopilaci de temes de la seva carrera es fa molt ms extensiva al llarg de tres lbums temtics especials: Oceans, Clouds i Stars. ;

A Day Without Rain (2000)El disc ms venut d'Enya, sobretot grcies a la tragdia de l'11-S i al fet que el famosssim "Only Time" va ser emprat per illustrar l'esdeveniment a les televisions i rdios dels Estats Units. Artsticament parlant, podria considerar-se la seva visi de les quatre estacions de l'any. s molt breu i presenta com a novetat el major pes que dna als sons de corda (violins i violoncels, sobretot en "pizzicato"). ;

Amarantine (2005)Desprs de l'xit obtingut al 2002 per la seva collaboraci a la primera de les pellcules del "Senyor dels anells", tres anys ms tard va arribar-hi el treball ms recent de la irlandesa, el qual s'han incorporat un grapat d'innovacions formals. En aquest disc, d'atmosfera molt ms calmada que el seu anterior treball i on es pot apreciar la seva veu de manera molt ms directa, hi ha tres canons en una llengua fictcia, el "loxian", creada pel seu lletrista, Roma Ryan. Per primera vegada no hi ha cap ni un tema en llat o galic, i si una en japons: "Sumiregusa". No obstant l'edici especial nadalenca del 2006 s inclou un tema en llat: la nadala clssica "Adeste Fideles", inclosa juntament amb altres tres ms: "We Wish you a Merry Christmas", "The Magic of the Night" i "Christmas Secrets".

And Winter Came... (2008);

Referncies.


Enllaos externs.
Web Oficial d'Enya;



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87696" title="Polipoesia" nonfiltered="94" processed="94" dbindex="35102">


La Polipoesia es un moviment potic fundat a Itlia per Enzo Minarelli a mitjans dels anys vuitanta.

La Polipoesia, com la traducci literal del terme explica, son "moltes poesies" o diverses maneres de interpretar un poema, ja que aplica al recitat disciplines com la performance, el sorollisme, la distorsi o desfragmentaci fontica, els mitjans audiovisuals, l'acci potica, la msica i les noves tecnologes.

La Polipoesia embranca i amplifica la Poesia Concreta, el Dadaisme i el Futurisme. Desenvolupant aspectes indits i posibilitats noves per a la poesia purament literaria o escrita. D'aquesta manera, la poesia esdev sonora, escenificada, gestualitzada, ballada, electrificada, interactuada i infinita.

Cada polipopeta desenvolupa el seu estil o marca personal al interpretar el poema mitjanant el filtre vocal, teatral, audiovisual, musical o tecnolgic. D'aquesta manera, les posibilitats de difusi i de trobada amb l'espectador son mltiples, polifactiques, polidriques i polimrfiques. Es a dir, polipotiques.


Breu histria.
Itlia   La tecnologa potica.
Originalment aquest terme neix al 1983, quan el poeta itali Enzo Minarelli (Venecia, 1951) l'utilitza en el seu assaig "Polipoesa, dalla lectura alla performance di poesia sonora", aparegut en el catleg d'art "Visioni, Violazioni, Vivisezioni". Encara que la seva concreci com tendncia potica no es verificaria fins quatre anys ms tard, amb l'aparici en el catleg "Tramesa d Art" (Valencia, 1987) del "Manifesto della Polipoesia".

Convertit en el principal teric del movimient, Minarelli ha protagonitzat de llavors ena diverses iniciatives, com festivals, encontres i l'arxiu de polipoesia "3ViTre". Aix mateix, s l'autor de poemaris com "Poemi Cognomi" (1988), "Meccanografie" (1991) o "Poesie Doccaso" (1993), entre d'altres.

Encara que vist amb recel per la poesia de vanguardia, aquesta incipient proposta molt aviat va despertar la curiositat d'una part significativa de la poesia sonora i fontica italiana. Autors com Stefano Docimo, Giovanni Fontana o Enzo Berardi seran els seus primers promotors. Als que s'hi afageix la revista holandesa "Slowscan", que publica un especial dedicat a la polipoesia l'any 1988. O la revista italiana "Baobab", que amb Adriano Spatola (Sapjane, 1941-Sant'Ilario d'Enza, 1988), Corrado Costa (Mulino di Bazzano, 1929-Reggio Emilia, 1991), Ivano Burani (Reggio Emilia, 1930), i la poetessa Tomaso Binga al capdevant (alias de Bianca Menna. Salerno, 1938) es converteixen en els seus principals impulsors.

Autors com Massimo Mori, Gian Paolo Roffi o Luigi Pasotelli aferman el terme. De tal forma que, durant els anys noranta, grcies entre d'altres a la desbordant activitat de poetes com Lello Voce (Npoles, 1957) o de grups como el laboratori Sparajurij de Tur, el gnere de la poesia-acci o performance potica (nom original de la polipoesia), coneix un gran xit. Sobre tot rellacionat amb l'organizaci de recitals de slam poetry, en la lnia de les llegendaries vetllades del Nuyorican Poets Caf de Nova Iork.

Catalunya   La poesia fora del llibre.
Potser per sser el pas on va veure per primera vegada la llum el manifest polipotic, l'altre gran focus de irradiaci d'aquest nou gnere es Catalunya. Concretament a Barcelona, on Xavier Sabater (Barcelona, 1953) i Xavier Theros (Barcelona, 1963) funden l'any 1989 el primer grup de polipoesia de la Peninsula: Poliphonetica Dinmica. Formaci de vida breu, desprs de la qual Sabater fundara amb Rafael Metlikovez (Canovelles, 1964) el grup La Papa (Performers, Artistes i Poetes Associats), l'any 1990. Junts organitzen el cicle "Topades amb les noves tendncies" (sala Ragtime, 1990) i la "Festa de la Polipoesia" (bar Glaciar, 1991), primers cicles rellacionats amb aquest estil organitzats a Espanya.

Desprs de totes dues separacions, Sabater es converteix en el teric espanyol amb ms pes, publicant nombroses antologies i recopilacions des de la seva editorial Sediciones. Aix mateix, des de 1991 dirigeix el Festival de Polipoesa de Barcelona i la revista on-line Barcelona Attractions, on han aparegut algunes de les seves reflexions sobre el gnere.

Por la seva banda, els altres dos introductors d'aquest moviment, Xavier Theros i Rafael Metlikovez, funden a finals de 1991 el grup de polipoesia ms conegut del panorama catal i espanyol: Accidents Polipotics. Junts organitzaran (amb al nom de guerra de "La hiena ya no se re"), els primers encontres de polipoetes, com "De reptiles y Batracios" (1992), "Robespierre contra el capitn Trueno" (1993) y "Poesa Paleopotica" (1994), amb la collaboraci de creadors com Enric Casasses, Jordi Pope, Oscar Abril ascaso, Noel Tat, C-72R o Antoni Ignorant. Una formaci que, desprs d'aquest perode dedicat a l'organitzaci de trobades, es va dedicar a difondre el trme per mig mn. Amb recordades participacions en el festival Polyphonix (CCCB de Barcelona al 1997 i centre Georges Pompidou de Paris en 2002), en el festival Faladura de spoken word (Porto, 2000 i 2003) o en la recent inclusi a la prestigiosa recopilaci on-line Lyrikline. Tamb van editar el CD "Polipoesa Urbana de Pueblo" (Madrid, 1995) i el curtmetratje "Ms Triste es Robar" (dirigit l'any 1997 per Lus de la Madrid, Andr Cruz i Pere Pueyo). Aix com diversos llibres, la revista "Polinesia" i els espectacles de teatre "Pim, pam, pum Lorca" (1998), "Soltero busca" (2001), "Franco ha muerto o cmo idiotizar a un pollo" (2005) i "Fe, esperanza y Cha-cha-ch" (2007).

L'aparici de la polipoesia barcelonesa coincideix en el temps amb l'activitat de diversos grups que mantindran complexes relacions amb els seus principals promotors. Per una banda, els poetes sonors de influncia conceptual, com Bartolom Ferrando, Vctor Sunyol, Carles Hac Mor, Ester Xargay, Benet Rossell, Perejaume o Gustavo Vega. D'altre, un grup molt actiu a finals dels anys vuitanta, amb Jordi Pope, Enric Casasses, ngel Carmona, Jess Lizano, David Castillo, Joan Vinuesa, Jaume Sisterna o Albert Subirats. Poetes que colaboraran activament amb els primers recitals de polipoesia. A aquests s'hi uneixen autors com el gallec Antn Reixa, el sevill Antonio Murga o els barcelonins Joan Crek i Victor Nubla (Macromassa).

La segona generaci de polipoetes l'encapala Eduard Escofet (Barcelona, 1979), organitzador del cicle "Viatges a la Polinesia" (1997-2000) i conegut internacionalment com a director d'un dels millors festivals d'aquest estil: "Projectes Potics Sense Ttol-PROPOSTA" (2000-2004). A la seva tasca com divulgador se li afegeixen llibres com "El vers i la mirada" (2005) i la inclusi en la pgina berlinesa Lyrikline, aix com nombrosos recitals per Europa i Iberoamrica.

Altres poetes que s'han definit com polipoetes son els catalans Jordi Teixid, Xavier Canals, Noel Tat, el tortos Josep Ramon Roig, el collectiu tarragon La Pell del Llavi o Josep Pedrals. Tamb artistes com Pau Riba, Jaume Sisa o Christian Atanasiu han conreat aquesta modalitat. Pel que fa a la resta de l'Estat espanyol destaca el poeta sevill Antonio Murga, l'esplndida posada en escena dels madrilenys Ajo y Mastretta o dels cordovesos Poliposeidas.

Panormica   Fontics i polipoetes.
La repercusi de la polipoesia fora d'Itlia i Catalunya ha estat molt menor. No obstant, encara que assimilada com una forma ms de la poesia sonora i de la performance de tall clssic, compte amb notables veus com els poetes nord-americans John Giorno i Lawrence Ferlinghetti, darrers membres vius de la Beatnik Generation. O el paris Jean Jacques Lebel, fundador junt amb Allen Ginsberg del festival Poliphonix i darrer director de la revista Surrealisme.

De la influncia de la polipoesia en la potica contemporania destaquen les aportacions dels nord-americans Richard Kostelanetz, Diamanda Galas, Lydia Lunch o Larry Wendt. A Canad, els membres del grup Four Horsemen. La sud-africana Tracy Splinter i el britnic Mark Sutherland. Els francessos Gerard Jacquet, Bernard Heidsieck, Christian Prigent o Nathalie Quintana. Els portuguessos Fernando Aguiar o el grup lisboeta Copo. El poeta rus Valeri Scherstjanoi. Els japonessos Nobuo Kubota, Suzuki Takeo i Seiji Shimoda. O el brasileny Philadelpho Menezes.

Fruit d'aquest creixent inters son les numeroses trobades de poesia que inclouen apartats de polipoesia en les seves programacions. Com els festivals de Medellin o Berlin. Pel que fa als dedicats estrictament a la poesia oral destaca el ms antic de tots: Poliphonix, celebrat de forma itinerant en diversos llocs del mn. El Festival de Polipoesia de Barcelona, Intersignos de Brasil, Yuxtaposiciones de Madrid, el Festival de Polipoesia de Bolonia, Bobeobi de Berlin o l'extint Proposta de Barcelona. Tamb s'han organitzat, amb ms o menys fortuna, encontres a Lisboa, Porto, Toronto, Moscou, Mxic DF, L'Habana, Budapest, So Paulo, Montevideo, Atenes o Buenos Aires.

 El Manifest de la Polipoesia . 
ENZO MINARELLI: Tramesa d'Art, Valencia 1987
 nicament el desenvolupament de les noves tecnologies marcar el progrs de la poesia sonora: els mitjans electrnics i l'ordinador sn i seran els veritables protagonistes. ;
 L'objecte  llengua  ha de ser indagat en les seus mnims i mxims segments: la paraula, element bsic de l'experimentaci sonora, assumeix les connotacions de multiparaula, penetrada en el seu interior i redefinida en el seu exterior. La paraula ha de poder alliberar la seva polivalent sonoritat. ;
 L'elaboraci del so no vol lmits, ha de ser empesa cap al llindar del sorollisme pur, un sorollisme significant: l'ambigitat sonora, ja sigui lingstica com oral, agafa sentit si s'explota al mxim l'aparell instrumental de la boca. ;
 La recuperaci de la sensibilitat del temps (el minut, el segon), ha d'anar ms enll dels cnons de l'harmonia o de la disharmonia, perqu noms el muntatge s el parmetre just de la sntesi i de l'equilibri. ;
 La llengua s ritme i els valors tonals sn els veritables vectors del significat: primer l'acte racional i desprs l'emotiu. ;
 La Polipoesia s concebuda i realitzada per a l'espectacle en viu; t com "prima donna" a la poesia sonora, que ser el punt de partida que interrelacionar entre: ;
 la musicalitat (acompanyament o lnia rtmica), ;
 la mmica, el gest, la dansa (interpretaci, ampliaci, integraci del tema sonor), ;
 la imatge (televisiva o per diapositiva, com associaci, explotaci, redundncia o alternativa), ;
 la llum, l'espai, ;
 els vestits i els objectes.

Bibliografia.
 Accidents Polipotics (1992), Accidents polipotics, Urgell: Dentro di me. ISBN.
 Accidents Polipotics (1997), Ms triste es robar, Barcelona: Del Khan. ISBN. ;
 Accidents Polipotics (2003), Todos tenemos la razn, Barcelona: La Tempestad. ISBN. ;
 Sabater, Xavier (1992), Polipoesia. Primera Antologia, Barcelona: Sabater Edicions. ISBN. ;
 Sabater, Xavier (1992), SABA-SANYO-CASIO, Barcelona: Sabater Edicions. ISBN. ;
 Theros, Xavier (2003), Gua turstica de las batidos, Barcelona: La Olla Exprs. ISBN. ;
 Theros, Xavier (2003), Diccionario inconveniente, Barcelona: La Tempestad. ISBN. ;
 VVAA (1993), Poesia Experimental, Barcelona: Sabater Edicions. ISBN.

Vegeu tamb.
 Performance;
 Poesia visual;
 Art Correu;
 Fluxus;
 Dadaisme;
 Futurisme;
 Accidents Polipotics;
 Joan Brossa;
 Xavier Theros;

Enllaos externs.
 http://www.3vitre.it/index.html ;
 http://www.lapapa.org ;
 http://www.usuarios.lycos.es/accidents ;
 http://www.usuarios.lycos.es/xtheros ;
 http://www.propost.org/ ;
 http://www.experimentaclub.com/ ;
 http://www.polyphonix.org ;
 http://www.lyrikline.org ;
 http://www.maulhelden.de ;
 http://www.krikri.be ;
 http://www.palabraymusica.org ;
 http://www.lellovoce.it;
 http://www.es.youtube.com/user/VJmongo;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87697" title="Lliga alemanya de futbol" nonfiltered="95" processed="95" dbindex="35103">

La Lliga alemanya de futbol, tamb coneguda com Bundesliga (en catal Lliga Federal) s la mxima competici futbolstica que es disputa a Alemanya. 

 Histria .

A diferncia de la majoria de pasos europeus, la lliga alemanya prpiament dita trig fora anys a crear-se. L'actual Bundesliga no nasqu fins l'any 1963. La 2. Bundesliga (segona divisi) va ser creada l'any 1974. Aquestes dues competicions sn actualment professionals, mentre que les categories inferiors sn semiprofessionals o amateurs. Les categories inmediatament inferiors sn la Regionalliga (tercera divisi) i la Oberliga (quarta divisi).El Hamburger SV s l'nic equip que ha estat a totes les edicions de la Bundesliga.

Amb anterioritat a la creaci de la Bundesliga, el futbol amateur alemany estava dividit en moltes lligues regionals. Els campions de les diverses lligues regionals competien entre ells fins a la final per tal de decidir el campionat nacional. L'any 1900 es cre la Deutscher Fussball Bund (DFB, l'Associaci Alemanya de Futbol) a Leipzig amb 86 membres. El primer campionat alemany reconegut es disput a Hamburg el 31 de maig de 1903 i el VfB Leipzig derrot el Deutscher FC Prag per 7 a 2. L'associaci alemanya permetia a diversos clubs formats per alemanys de fora del pas competir al campionat. Aquest fou el cas del DFC Prag, de la ciutat de Praga a Txquia. Un cop la DFB s'un a la FIFA el 1904, aquests clubs ja no foren admesos.

L'any 1930 el president del la DFB, Felix Linnemann, intent la creaci d'un campionat professional entre els millors clubs del pas anomenada Reichsliga. L'intent fou, per rebutjat per les diverses federacions regionals. Sota el tercer reich, per es reorgantizaren els diversos campionats regionals, creant-se setze lligues regionals anomenades Gauliga. Aquesta nova estructuraci es mantingu entre 1933 i 1945. L'any 1935 es cre la copa alemanya de futbol. Durant la guerra, amb motiu de les conquestes alemanyes diversos clubs dels territoris conquerits es van incorporar al campionat alemany, com ara equips del Saarland (que des de la Primera Guerra Mundial pertanyia a Frana), ustria, Polnia, Txecoslovquia, Alscia, Lorena i Luxemburg. Entre ells, destac el Rapid de Viena que guany el campionat alemany el 1941.

Desprs de la guerra, els campionats regionals es reemprengueren amb el nom dOberliga. El primer campi alemany de la post-guerra fou el 1. FC Nrnberg el 1948. Parallelament, degut a la divisi poltica que pat el pas, es crearen la lliga de la RDA de futbol el 1947 i la Lliga de futbol de Saarland (entre 1949 i 1951).

El 28 de juliol de 1962, sota la presidncia de la DFB de Hermann Neuberger es cre a Dortmund la Bundesliga. En aquells moments existien cinc lligues regionals (Oberliga): Nord, Sud, Oest, Sud-est i Berln. 46 equips demanaren entrar a la nova lliga i setze en foren escollits:
 De la Oberliga Nord: Eintracht Braunschweig, Werder Bremen, Hamburger SV;
 De la Oberliga Oest: Borussia Dortmund, 1. FC Kln, Meidericher SV, Preuen Mnster, FC Schalke 04;
 De la Oberliga Sud-est: 1. FC Kaiserslautern, 1. FC Saarbrcken;
 De la Oberliga Sud: Eintracht Frankfurt, Karlsruher SC, 1. FC Nrnberg, TSV 1860 Mnchen, VfB Stuttgart;
 De la Oberliga Berln: Hertha BSC Berlin;

L'any 1991, desprs de la reunificaci alemanya, la Deutscher Fuball-Verband der DDR (federaci de la RDA) es fusion amb al DFB (federaci de la RFA). La Bundesliga s'ampli a vint equips en ser admesos el Dynamo Dresden i el Hansa Rostock de la desapareguda lliga de la RDA. Al finalitzar la temporada la competici es redu de nou a 18 clubs.

A la temporada 1995-96 s'adopt la puntuaci de tres punts per victria de ms de dos gols.

Fins l'any 2001 la Bundesliga estava, directament, sota el control de la DFB. Aix cambi amb la creaci de la Deutsche Fuball-Liga (DFL, lliga de futbol alemanya)

Entre 1903 i 1944, els equips competien per la Viktoria Meisterschaftstrophe (Trofeu del Campionat de la Victria). Al final de la Segona Guerra Mundial aquest trofeu va desaparixer. La DFB cre un nou trofeu, el Meisterschale (bol del campionat). Posteriorment, el trofeu original fou retrobat a la ciutat de Dresden.

 Participants a la Bundesliga 2008/2009 .

 DSC Arminia Bielefeld;
 VfL Bochum;
 Borussia Mnchengladbach;
 SV Werder Bremen;
 Energie Cottbus;
 Borussia Dortmund;
 Eintracht Frankfurt;
 Hamburger SV;
 Hannoverscher SV von 1896 ;
 Hertha BSC Berlin;
 TSG Hoffenheim;
 Karlsruher SC;
 1. FC Kln;
 TSV Bayer 04 Leverkusen;
 FC Bayern Mnchen;
 FC Schalke 04;
 VfB Stuttgart;
 VfL Wolfsburg;

 Palmars .
Campionat d'Alemanya (1903 - 1963)


 1903: VfB Leipzig;
 1904: Campionat anullat ;
 1905: Union 92 Berlin;
 1906: VfB Leipzig;
 1907: Freiburger FC;
 1908: Viktoria 89 Berlin;
 1909: Phnix Karlsruhe;
 1910: Karlsruher FV;
 1911: Viktoria 89 Berlin;
 1912: Kieler SV Holstein;
 1913: VfB Leipzig;
 1914: SpVgg Frth;
 1915-1919: No es disput ;
 1920: 1. FC Nrnberg;
 1921: 1. FC Nrnberg;
 1922: Campionat anullat ;
 1923: Hamburger SV;
 1924: 1. FC Nrnberg;
 1925: 1. FC Nrnberg;

 1926: SpVgg Frth;
 1927: 1. FC Nrnberg;
 1928: Hamburger SV;
 1929: SpVgg Frth;
 1930: Hertha BSC Berlin;
 1931: Hertha BSC Berlin;
 1932: FC Bayern Mnchen;
 1933: Fortuna Dsseldorf;
 1934: FC Schalke 04;
 1935: FC Schalke 04;
 1936: 1. FC Nrnberg;
 1937: FC Schalke 04;
 1938: Hannoverscher SV von 1896;
 1939: FC Schalke 04;
 1940: FC Schalke 04;
 1941: Rapid Wien;
 1942: FC Schalke 04;
 1943: Dresdner SC;
 1944: Dresdner SC;

 1945-1947: No es disput ;
 1948: 1. FC Nrnberg;
 1949: VfR Mannheim;
 1950: VfB Stuttgart;
 1951: 1. FC Kaiserslautern;
 1952: VfB Stuttgart;
 1953: 1. FC Kaiserslautern;
 1954: Hannoverscher SV von 1896;
 1955: Rot-Weiss Essen;
 1956: BV Borussia Dortmund;
 1957: BV Borussia Dortmund;
 1958: FC Schalke 04;
 1959: Eintracht Frankfurt;
 1960: Hamburger SV;
 1961: 1. FC Nrnberg;
 1962: 1. FC Kln;
 1963: BV Borussia Dortmund;


Bundesliga (1963 - avui)


 1963/64: 1. FC Kln;
 1964/65: SV Werder Bremen;
 1965/66: TSV 1860 Mnchen;
 1966/67: Eintracht Braunschweig;
 1967/68: 1. FC Nrnberg;
 1968/69: FC Bayern Mnchen;
 1969/70: Borussia Mnchengladbach;
 1970/71: Borussia Mnchengladbach;
 1971/72: FC Bayern Mnchen;
 1972/73: FC Bayern Mnchen;
 1973/74: FC Bayern Mnchen;
 1974/75: Borussia Mnchengladbach;
 1975/76: Borussia Mnchengladbach;
 1976/77: Borussia Mnchengladbach;
 1977/78: 1. FC Kln;
 1978/79: Hamburger SV;

 1979/80: FC Bayern Mnchen;
 1980/81: FC Bayern Mnchen;
 1981/82: Hamburger SV;
 1982/83: Hamburger SV;
 1983/84: VfB Stuttgart;
 1984/85: FC Bayern Mnchen;
 1985/86: FC Bayern Mnchen;
 1986/87: FC Bayern Mnchen;
 1987/88: SV Werder Bremen;
 1988/89: FC Bayern Mnchen;
 1989/90: FC Bayern Mnchen;
 1990/91: 1. FC Kaiserslautern;
 1991/92: VfB Stuttgart;
 1992/93: SV Werder Bremen;
 1993/94: FC Bayern Mnchen;
 1994/95: BV Borussia Dortmund;

 1995/96: BV Borussia Dortmund;
 1996/97: FC Bayern Mnchen;
 1997/98: 1. FC Kaiserslautern;
 1998/99: FC Bayern Mnchen;
 1999/00: FC Bayern Mnchen;
 2000/01: FC Bayern Mnchen;
 2001/02: BV Borussia Dortmund;
 2002/03: FC Bayern Mnchen;
 2003/04: SV Werder Bremen;
 2004/05: FC Bayern Mnchen;
 2005/06: FC Bayern Mnchen;
 2006/07: VfB Stuttgart;
 2007/08: FC Bayern Mnchen;


Campions Zonals desprs de la II Guerra Mundial
Acabada la Segona Guerra Mundial, Alemanya fou dividida en quatre zones d'ocupaci. Durant els primers tres anys els campionats alemanys es disputaren segons aquestes zones divisries. El tercer any, temporada 1947/48, es disput per primer cop el Campionat alemany entre els millors de cada zona (als clubs de la zona sovitica no se'ls va permetre de participar).



 Notes 


 Rcords .
 Mxims golejadors de la competici .
 Gerd Mller (1965 - 1979) 365 Gols;
 Klaus Fischer (1968 - 1988) 268 Gols;
 Jupp Heynckes (1965 - 1978) 220 Gols;
 Manfred Burgsmller (1969 - 1990) 213 Gols;
 Ulf Kirsten (1990 - 2003) 182 Gols;
 Stefan Kuntz (1983 - 1999) 179 Gols;
 Klaus Allofs (1975 - 1993) 177 Gols;
 Dieter Mller (1973 - 1986) 177 Gols;
 Hannes Lhr (1964 - 1977) 166 Gols;
 Karl-Heinz Rummenigge (1974 - 1984) 162 Gols;

 Jugadors amb ms partits .
 Karl-Heinz Krbel (1972 - 1991) 602 Partits;
 Manfred Kaltz (1971 - 1991) 581 Partits;
 Klaus Fichtel (1965 - 1988) 552 Partits;
 Mirko Votava (1976 - 1996) 546 Partits;
 Klaus Fischer (1968 - 1988) 535 Partits;
 Eike Immel (1978 - 1995) 534 Partits;
 Willi Neuberger (1966 - 1983) 520 Partits;
 Michael Lameck (1972 - 1988) 518 Partits;
 Uli Stein (1978 - 1997) 512 Partits;
 Stefan Reuter (1985 - 2004) 500 v;

 Enllaos externs .
Web oficial de la Bundesliga;
Web de la DFB;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87698" title="Brescia Calcio" nonfiltered="96" processed="96" dbindex="35104">

El Brescia Calcio s un equip de futbol de Itlia, de la ciutat de Brescia a la provncia de Brescia (Regi de la Llombardia). Actualment juga a la Serie B del futbol Itali.

Histria.
1911 : Any de fundaci del club amb el nom de Brescia FC. ;
1919 : El club passa a anomenar-se AC Brescia. ;
1976 : Any en qu adopta el nom actual de Brescia Calcio. ;

Jugadors famosos que han jugat al Brescia Calcio.

El Brescia Calcio ha estat des de sempre un conjunt de joves promeses que han militat ms tard als equips ms importants de la lliga italiana. Entre aquests jugadors, han nascut futbolsticament al Brescia jugadors com Andrea Pirlo, Daniele Bonera, Emiliano Bonazzoli, Aimo Diana, Roberto Baronio, Evaristo Beccalossi, Eugenio Corini, Alessandro Altobelli i molts altres.

A la plantilla del Brescia han militat tamb jugadors com ara:

Albert Brlls;
Andrea Pirlo;
Andrea Caracciolo ;
Daniele Adani ;
Stephen Appiah ;
Roberto Baggio (que va acabar la seva carrera futbolstica al mateix Brescia) ;
Fabio Cudicini ;
Branco (Claudio Ibrahim Vaz Leal) ;
Luigi Di Biagio ;
Josep Guardiola ;
Gheorghe Hagi ;
Luca Toni ;
Dario Hubner ;
Florin Raducioiu ;
Pierre Wome ;

Dades del club.
Temporades a la Serie A: 31;
Temporades a la Serie B: 51;
Temporades a la Serie C: 4;
Millor posici a la lliga: 7 ;
Pitjor posici a la lliga: 19;

Brescia Calcio S.p.A.
Via Luigi Bazoli, 10
25127 Brescia
tel: 030/2410751
fax: 030/2410787

 Palmars .
Serie B: 1964/65,1991/1992,1996/97;
Serie C1: 1984/85;
Serie C: 1938/39;
Copa Anglo-Italiana: 1993-94;

 Temporades .
1911  Fundaci del Brescia F.C.  ;
1911-1912  Participa al campionat a la III categoria  ;
1912-1913  5 a la promoci de la Llombardia  ;
 1913-1914  2n al campionat del Veneto-Emiliano de la I Categoria Itlia Septentrional   ;
1914-1915  3r al campionat de la E del la Itlia Septentrional. Guanya el desempat contra el U.S. Milanese  ;
1919-1920  2n al campionat A del la Itlia Septentrional.   ;
1920-1921  3r al campionat E del la Itlia Septentrional.   ;
1921-1922  11 al campionat B del la Lega Nord del campionat de la I categoria C.C.I.  ;
1922-1923  7 al campionat C de la I categoria de la Lega Nord  ;
1923-1924  10 al campionat A de la I categoria de la Lega Nord  ;
1924-1925  10 al campionat A de la I categoria de la Lega Nord  ;
1925-1926  8 al campionat A de la I categoria de la Lega Nord  ;
1926-1927  7 al campionat A de la Divisi Nacional  ;
1927-1928  5 al campionat A de la Divisi Nacional  ;
1928-1929  2n al campionat B de la Divisi Nacional. Adms a formar part de la nova Seria A. ;
1929-1930  9 a la serie A  ;
1930-1931  9 a la serie A  ;
1931-1932  17 a la serie A. Retrocs a la serie B  ;
1932-1933  2on a la serie B. Ascens a la serie A  ;
1933-1934  12 a la serie A  ;
1934-1935  10 a la serie A  ;
1935-1936  16 a la serie A. Retrocs a la serie B  ;
1936-1937  8 a la serie B  ;
1937-1938  14 a la serie B. Retrocs a la serie C  ;
1938-1939  1r al campionat A de la seie C. Ascens a la serie  B  ;
1939-1940  5 a la serie B  ;
1940-1941  3r a la serie B  ;
1941-1942  5 a la serie B  ;
1942-1943  2n a la serie B. Ascens a la serie A  ;
1944  3r a la competici A del campionat Llombard desprs del desempat amb el Varese a Mil perd 1-0  ;
1945-1946  4rt al campionat Alta Itlia serie A  ;
1946-1947  18 a la serie A. Retrocs a la serie B  ;
1947-1948  2n a la girone A. Retrocs a la serie B  ;
1948-1949  5 a la serie B  ;
1949-1950  6 a la serie B  ;
1950-1951  9 a la serie B  ;
1951-1952  2n a la serie B. Perd el desempat contra el Triestina 0-1  ;
1952-1953  4t a la serie B  ;
1953-1954  9 a la serie B  ;
1954-1955  5 a la serie B  ;
1955-1956  7 a la serie B  ;
1956-1957  2n a la serie B. Perd el desempat contra l'Alessandria 2-1  ;
1957-1958  8 a la serie B  ;
1958-1959  13 a la serie B  ;
1959-1960  7 a la serie B  ;
1960-1961  15 a la serie B  ;
1961-1962  8 a la serie B  ;
1962-1963  4rt a la serie B  ;
1963 -1964  7 a la serie B  ;
1964-1965  1er a la serie B. Ascens a la serie A  ;
1965-1966  9 a la serie A  ;
1966-1967  13 a la serie A  ;
1967-1968  14 a la serie A. Retrocs a la serie B  ;
1968-1969  2on a la serie B. Ascens a la serie A  ;
1969-1970  14 a la serie A. Retrocs a la serie B  ;
1970-1971  5 a la serie B  ;
1971-1972  12 a la serie B  ;
1972-1973  16 a la serie B  ;
1973-1974  11 a la serie B  ;
1974-1975  9 a la serie B  ;
1975-1976  5 a la serie B  ;
1976-1977  16 a la serie B  ;
1977-1978  14 a la serie B  ;
1978-1979  5 a la serie B  ;
1979-1980  3r a la serie B. Ascens a la serie A  ;
1980-1981  14 a la serie A. Retrocs a la serie B  ;
1981-1982  18 a la serie B. Retrocs a la serie C1  ;
1982-1983  11 a la girone A di C1  ;
1983-1984  5 al campionat A de la serie C1  ;
1984-1985  1r al campionat A de la C1. Ascens a la serie B  ;
1985-1986  2n a la serie B. Ascens a la A  ;
1986-1987  14 a la serie A. Retrocs a la serie B  ;
1987-1988  8 a la serie B  ;
1988-1989  16 a la serie B. Guanya el desempat contra l'Empoli  ;
1989-1990  10 a la serie B  ;
1990-1991  9 a la serie B  ;
1991-1992  1r a la serie B. Ascens a la serie A  ;
1992-1993  16 a la serie A. Retrocs a la serie B perd el desempat a Bologna contra l'Udinese 1-3  ;
1993-1994  3r a la serie B. Ascens a A. Guanya a Wembley el torneig Anglo-Itali contra el Notts-County 0-1 amb un gol d'Ambrosetti  ;
1994-1995  18 la serie A. Retrocs a la serie B  ;
1995-1996  16 a la serie B  ;
1996-1997  1r a la serie B. Ascens a la A  ;
1997-1998  15 a la serie A. Retrocs a la serie B  ;
1998-1999  8 a la serie B  ;
1999-2000  2n a la serie B. Ascens a la A  ;
2000-2001  7 a la Serie A.  ;
2001-2002  13 a la Serie A.  ;
2002-2003  9 a la Serie A.  ;
2003-2004  11 a la Serie A.  ;
2004-2005  19 a la Serie A. Retrocs a la serie B (perdent al l'ultima jornada l'enfrontament directe contra la Fiorentina, a l'ull de l'hurac pel cas Moggi).
2005-2006  10 a la Serie B.  ;
2006-2007  6 a la serie B.
2007-2008  5 a la serie B. Eliminat a les semifinals del playoff per l'Albinoleffe;

Nmeros retirats.
El Brescia ha retirat en forma d'homenatge els segents nmeros de samarreta:

10 va pertnyer a Roberto Baggio. ;
13 va pertnyer a Vittorio Mero mort en un accident greu de cotxe.

 Plantilla 2007/08 .
Dades a 18 de juliol del 2007































Referncies.


Enllaos externs.
 Pgina oficial del club;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87702" title="Caldogno" nonfiltered="97" processed="97" dbindex="35105">

Caldogno s un poble d'Itlia a la regi del Vneto, provncia de Vicenza, t aproximadament 10.600 habitants, amb una extensi total de 15 km i amb una densitat de poblaci de 674 hab/km. 

Roberto Baggio es natal d'aquesta poblaci i es aqu on viu a l'actualitat.

Personalitats de Caldogno.
Roberto Baggio, futbolista.
Marino Basso, ciclista. ;

Enllaos externs.
Pgina oficial del municipi
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87704" title="Istituto Nazionale di Statistica" nonfiltered="98" processed="98" dbindex="35106">
El Istituto Nazionale di Statistica (ISTAT) es l'rgan estadstic del govern d'Itlia. Va ser institut al 1926, durant el feixisme, per tal de recollir de forma organitzada algunes dades essencials de la vida econmica i demogrfica del pas.

Les seves activitats comprenen el cens de la poblaci, de les activitats productives i dels serveis i estudis estadstics mitjanant mostres de famlies (consum, treball, aspectes de la vida quotidiana, salut, seguretat, oci, s del temps, etc.).

Vegeu tamb.
Inflaci ;
INE ;

Enllaos externs.
  Pgina web de l'ISTAT;
  Pgina demogrfica;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87706" title="Joan XXIII" nonfiltered="99" processed="99" dbindex="35108">


Joan XXIII (Ioannes PP. XXIII, en llat), nascut Angelo Giuseppe Roncalli (25 de novembre de 1881 - 3 de juny de 1963) fou Papa de Roma des del 28 d'octubre de 1958 fins a la seva mort. Va convocar el Concili Vatic Segon (1963-1965), tot i que va morir abans de la conclusi.
Fou beatificat el 3 de setembre de 2000, juntament amb el Papa Pius IX.

  La vida .
Angelo Giussepe Roncalli va nixer al poble de Sotto il Monte, provncia de Bergamo, en una pobra famlia de camperols.
Des de molt jove va sentir la vocaci sacerdotal i el seu oncle li va pagar els estudis del seminari.

En la seva joventut va ser secretari del bisbe de Bergamo, monsenyor Radini Tadeschi, que va tenir molta influncia en el jove Angelo tot i que va ser molt criticat per la societat del seu temps per haver recolzat els obrers en vaga i haver-los regalat el seu anell episcopal.
Quan Itlia va entrar a la Primera Guerra Mundial el 1915, es va allistar a l'exrcit com a sergent metge.
El 1921 el Papa Benet XV el va cridar a Roma perqu presids del Consell Central de l'Obra Pontificia de la Propagaci de la Fe per Itlia.
El 1925 el Papa Pius XI el va consagrar bisbe i el va enviar a Bulgria a establir relacions amb l'Esglsia ortodoxa.
El 1934 va ser enviat a Istambul com a visitador apostlic. Durant la Segona Guerra Mundial  va ajudar a escapar dels nazis un tren de fugitius jueus.
Al final del conflicte Pius XII el va enviar com a Nunci Apostlic a Frana per negociar amb el general Charles De Gaulle que volia destituir trenta-tres bisbes per haver collaborat amb el rgim nazi. Roncalli va aconseguir salvar-ne trenta.
El 1952 va ser nomenat cardenal i patriarca de Vencia, crrec que ostent fins que va ser cridat a Roma pel conclave a la mort de Pius XII, el 9 d'octubre del 1958.

El conclave es reuneix el dia 25 d'Octubre.
En lloc dels acostumats 70 cardenals noms n'hi havien 51, ja que dos havien mort i els altres no van poder travessar el tal d'Acer.
Dividits entre la facci conservadora, formada majoritriament pels italians i la facci conservadora, formada pels francesos els cardenals no arribaven a un acord fins que desprs de deu votacions fallides ambds bndols van decidir-se per una Papa de transici i van fer convergir els seus vots sobre el cardenal Roncalli, que el dia 28 d'octubre, en la onzena votaci va ser escollit Papa per una aclaparadora majoria. Va escollir el nom de Joan.

 El Pontificat .

Tot i que molts van considerar que seria un Papa de transici que no tindria histria, per Joan XXIII va demostrar aviat que no seria aix.
A diferncia dels seus predecessors,  volia estar en contacte amb la gent del carrer i es preocupava pels problemes de la seva vida diria, va ser el primer Papa que va abandonar el Vatic per visitar malalts i presos i va ser el primer Papa des del 1870 que com a bisbe de Roma va anar a visitar les seves parrquies.
Un dels seus primers actes de pontificat va ser baixar el sou als funcionaris de la Cria i pujar-lo al dels obrers del Vatic.
Va ser el primer que va nomenar cardenals procedents del tercer mn i augmentar el nombre de cardenals, superant els 70 que era mxim establert per Sixt V al segle XVI.
El seu pontificat, per ha quedat lligat a la convocatria del XXIII Concili Ecumnic, el Vatic II, fet que va anunciar el gener del 1959.
Joan XXIII era conscient de qu l'Esglsia s'estava distanciant dels problemes reals del mn i per ajudar a resoldre'ls primer havia de resoldre els seus problemes interns.

El 1960,a pesar de l'excomuni dels comunistes de Pius XII, va entrevistar-se amb la filla i el gendre del dirigent sovitic, Nikita Kruschov.

Tamb va entrevistar-se amb l'arquebisbe de Canterbury, cap de l'esglsia anglicana, per primer cop des de l'excomuni d'Isabel I el segle XVI.
Ell mateix va ignaugurar el Concili Vatic II l'11 d'octubre del 1962, on es va posar de manifest la divergncia d'opinions entre els bisbes del mn i la conservadora Curia Romana.
Ell mateix va marcar-ne les fites: no es tractava de corregir errors doctrinals, sin de buscar la manera d'obrir l'Esglsia als temps moderns.
Va escriure diverses enccliques durant el seu pontificat, per destaquen Mater et Magistra, sobre la poltica social de l'Esglsia i sobretot Pacem in Terris, sobre la pau del mn, en un moment en qu la Guerra Freda va arribar al seu moment de mxima tensi amb la crisi dels mssils de Cuba.

 Mort i Beatificaci .

Joan XXIII va morir el 3 de juny del 1963 a causa d'un cncer d'estmac.
Va ser plorat per tothom, especialment pel poble rom que va passar-se una nit en vetlla resant per ell.
Quan el seu successor, Pau VI, va concloure el concili l'any 1965 va obrir-ne la causa de beatificaci.
El procs va culminar el 2000, quan Joan Pau II el va proclamar beat.
La seva festa se celebra l'11 d'octubre en record de la data d'inauguraci del Concili Vatic II.































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87707" title="Paradoxa de Protgores" nonfiltered="100" processed="100" dbindex="35109">
La paradoxa de Protgores s una ancdota atribuda al filsof, que ben b podria illustrar la tesi contempornia segons la qual alguns problemes sn indecidibles, tal com demostr Kurt Gdel, seguint les propostes de David Hilbert:

Un estudiant, Euatle, volia anar a les llions de retrica del filsof, per poder exercir d'advocat, per no tenia diners per pagar-les. Va parlar amb Protgores, i aquest va veure que semblava un noi molt llest. Accept la seva assistncia amb la condici de pagar els honoraris quan guanys el primer plet.

Euatle va acabar la seva formaci seguint les llions de Protgores, per desprs decid no exercir d'advocat, i per tant, no pagar. Protgores reclamava els honoraris, per l'estudiant deia que no tenia cap obligaci de pagar, car no havia guanyat el primer cas. Davant l'amenaa d'un plet judicial es volia fer crrec de la defensa i argumentava:

Si anam a judici i jo guany, per manament judicial no t'haur de pagar, i si perd tampoc, car no haur guanyat el meu primer plet, i aquesta era la nostra condici. No anem a judici, Protgores, perdrs.

Protgores, que era expert en veure les dues cares d'una qesti, li respongu:

Si anam a judici, i jo guany, per manament judicial haurs de pagar, mentre que, si perd, haurs guanyat el teu primer plet, i segons el nostre pacte haurs de pagar.

Enllaos externs.
 http://www.xtec.cat/~lvallmaj/agora/protagor.htm;
 http://www.epsilones.com/paginas/t-paradojas.html#paradojas-pleitohonorarios ;
 http://independencia.blogia.com/2004/051902-protagoras-y-el-cristal-con-que-se-mira-.php ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87709" title="Fink" nonfiltered="101" processed="101" dbindex="35110">
En informtica, el projecte Fink fa referncia a la iniciativa per a portar alguns dels programes ms populars de les plataformes UNIX al Mac OS X. Fink utilitza el sistema de gesti de paquets de Debian, apt, i una interfcie prpia de programa, fink (basada en mduls del Perl). El seu manteniment s a crrec d'una comunitat de collaboradors.

Sovint Fink es recomana com la forma ms fcil per als usuaris d'installar i mantenir programes d'unix en llurs sistemes Mac OS X. Disposa d'una distribuci binria, per a una installaci rpida i fcil, com tamb una en codi font per a aquells usuaris que demanen una major flexibilitat. Apart de les eines de la lnia d'ordres, existeix tamb una interfcie grfica anomenada FinkCommander.

El Fink no compleix el Filesystem Hierarchy Standard, i emmagatzema totes les dades en una jerarquia amb arrel en el seu propi directori, /sw per defecte, en comptes de, per exemple, /usr/local. A va ser triat intencionadament pels desenvolupadors i permet que sigui molt fcil suprimir una installaci de Fink simplement desfent-se d'aqueix directori. 

El nom de Fink s la traducci alemanya de pins, que est relacionat amb el sistema operatiu Darwin (on descansa el nucli del Mac OS X), fent referncia als estudis fets per Charles Darwin sobre la diversitat dels pinsans.

El projecte va nixer el desembre del 2000 grcies al hacker alemany Christoph Pfisterer. Aquest deix el projecte el novembre del 2001, lamentant la manca de collaboraci en els projectes de codi obert.

El 2006, Fink esdev una organitzaci sense nim de lucre anomenada Fink Developer Network des d'on es mira de dirigir el futur desenvolupament del projecte.


 Enllaos externs .
 Pgina del projecte Fink ;
 Wiki del Fink ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87712" title="Granic (riu)" nonfiltered="102" processed="102" dbindex="35111">
Granic (grec Granikos         , llat Granicus) fou un riu de la Troade o Msia, amb naixement al mont Cotylos, una branca de l'Ida, que corria per la plana d'Adrastis i desaiguava a la Propntida. Com a riu-deu, Hesode el descriu com fill d'Oce i de Tetis. Esteve Bizant diu que el nom derivava de Graecus (Grec) el fill de Tessalos.

Es fams perqu fou escenari de dues batalles: 

La primera, el 334 aC, en la que Alexandre el Gran va derrotar els perses.

La segona en la que Luculle va derrotar a Mitridates VI Eupator el 74 aC .

Se'l va identificar amb el riu Dimtico i amb el Kodsha Su. Amb turc modern es diu Kocabas ayi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87713" title="Grudis" nonfiltered="103" processed="103" dbindex="35112">
Grudis (llat grudii) foren un poble del nord de la Gllia esmentat per Juli Csar, que era dependent dels nervis. No son esmentats per cap altra autor. D'Anville pensa que vivien a Zelanda on troba un llogaret anomenat Groede o Gronde al districte de Cadsant, que pensa que deriva el seu nom d'aquest poble.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87715" title="Grumentum" nonfiltered="104" processed="104" dbindex="35113">

Grumentum fou una ciutat de Lucnia, al interior del pas.

No fou un establiment grec sin una ciutat dels lucans; no apareix a la histria fins a la Segona Guerra Pnica, el 215 aC, quant el general cartagins Hann fou derrotat sota les seves muralles per Tiberi Semproni Longus; el 207 aC Annbal, expulsat dels seus quarters d'hivern al Brutium, va passar a Lucnia i es va establir a Grumentum on es va enfrontar amb el cnsol C. Claudi Ner i va patir una petita derrota; la ciutat era lleial als cartaginesos i estava en mans d'Annbal per poc desprs, vers el 206 aC, es va passar als romans. 

No torna a aparixer fins a la guerra social (90 aC) quant el pretor rom Licini Cras es va refugiar a la ciutat desprs de ser derrotat pel general lucani M. Lamponius; poc desprs es creu que fou ocupada pels aliats italians i fou assetjada pels romans.

Seguidament va esdevenir municipi rom. Estrab la defineix al seu temps com una ciutat petita i el Liber Coloniarum la qualifica noms de prefectura; per les inscripcions se sap que per un temps va tenir el rang de colnia durant l'imperi i altres inscripcions esmenten el senat local i els magistrats, el que, juntament amb les runes d'alguns edificis, fan pensar que tenia una certa importncia durant l'Imperi. 

Apareix als Itineraris al segle IV i fou seu d'un bisbe. No se sap quant fou destruda.

Inicialment es va pensar que fos situada a Chiaromonte, a l'esquerra del Siris (actual Sinno), per les seves runes es poden veure a la dreta del riu Aciris (actual Agri) prop de la moderna Saponara. Les runes les formen un amfiteatre, muralles, i parts d'edificis; queden tamb les restes de carrers al mig dels edificis; s'han trobat tamb nombroses inscripcions, monedes, joies i d'altres objectes. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87716" title="Gruneis" nonfiltered="105" processed="105" dbindex="35114">
Gruneis (llat Grunaei, grec Grunaioi o Grinaioi) foren un poble escita esmentat per Claudi Ptolemeu que no ha pogut ser situat geogrficament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87719" title="Copa alemanya de futbol" nonfiltered="106" processed="106" dbindex="35115">


La Copa alemanya de futbol (nom oficial DFB-Pokal, o Deutscher Fuball Bund Pokal) s una competici futbolstica alemanya disputada anualment per sistema d'eliminatries. s la segona competici en importncia del pas.

Des de l'any 1985 la final es disputa a l'Estadi Olmpic de Berln.

La primera copa alemanya es disput la temporada 1934-35 entre el 1. FC Nrnberg i el Schalke 04 amb victria per 2 a 0 dels primers. Fins el 1943 reb el nom de Tschammerpokal o Hans von Tschammer und Osten Pokal. Desprs de la Segona Guerra Mundial sofr una aturada de deu anys. L'any 1952 fou reintroduda per la DFB. Parallelament, es disput la copa de la RDA de futbol entre 1949 i 1991. Des de 1981 tamb es disputa la copa alemanya de futbol femenina.

 Finals disputades .


 Enllaos externs .
DFB-Pokal;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87720" title="Gugerns" nonfiltered="107" processed="107" dbindex="35116">
Gugerns (llat gugerni) foren un poble germnic esmentat per Tcit al narrar la rebelli de Julius Civilis: el comandant rom Dilli Vcula va acampar a Gelduba, i va atacar el districte del gugerns, aliats de Civilis. 

Vivien al oest del Rin, a la Germnia Inferior. Tamb son esmentats per Plini el Vell entre Colonia Agrippinensis i els bataus; Plini diu que Gelduba era al sud del pas del gugerni. Csar no els esmenta. Suetoni parla del ubis i sicambres que es van sotmetre a Roma en temps d'August i foren trasplantats al altra costat del Rin i potser fou llavors quant els gugernis es van establir a territori rom. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87742" title="Eisaku Sato" nonfiltered="108" processed="108" dbindex="35117">
 

Eisaku Sato, en japons:      , ( Tabuse, Jap 1901   Tquio 1975 ) fou un poltic japons que arrib a ser Primer Ministre de Jap i fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1974, juntament amb Sen MacBride.

Joventut.
Nasqu el 27 de mar de 1975 a Tabuse, prefectura de Yamaguchi, i estudi Dret a la Universitat Imperial de Tquio, passant a treballar al Ministeri de Ferrocarrils, esdevenint el 1948 vice-ministre de transports.

Vida poltica.
Entr al Parlament Japons el 1949 com a membre del Partit Liberal de Jap, i gradualment an escalant possicions dins el seu partit aix com en el govern japons. Aix inici les activitats poltiques sent primer Cap de Gabinet del ministre d'afers extrangers Shigeru Yoshida, i el 1952 fou nomenat Ministre de Construcci. Els posteriors moviments, i coalicions, del seu partit provocaren que Sato esdevingus Ministre de Finances en els governs de Nobusuke Kishi, el seu germ, i Hayato Ikeda.

Sato va succer Ikeda al capdavant del govern, degut a la malaltia d'aquell. Fou escollit Primer Ministre el 9 de novembre de 1964, sent reelegit el 17 de febrer de 1967 i el 14 de gener de 1970, estant en el crrec fins el 7 de juliol de 1972.

Com a Primer Ministre fou molt popular grcies al creixement que aconsegu de l'economia del pas. La seva poltica exterior, per, fou criticada per alguns degut al seu acostament als Estats Units i a la Repblica Popular de la Xina. Aix, el 1969 pact amb Richard Nixon la retirada de l'armament nuclear del territori japons a condici del manteniment de les bases americanes d'Okinawa.

Desprs de tres eleccions consecutives, Sato decid no presentar-se a un quart mandat, sense deixar el seu delf Takeo Fukuda en el poder, que perd a mans de Kakuei Tanaka.

Sato fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau de 1974, que compart amb l'irlands Sen MacBride, per la seva ferma defensa de l'entrada del Jap en el Tractat de no proliferaci nuclear. Sato mor a casa seva, a Tquio, el 3 de juny de 1975.






Enllaos externs.
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1974;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87751" title="Lliga de la RDA de futbol" nonfiltered="109" processed="109" dbindex="35118">
La lliga de la Repblica Democrtica Alemanya de futbol va ser la mxima competici futbolstica del pas. S'incici l'any 1948. La darrera edici es disput l'any 1991, amb el nom de Lliga del Nord-est d'Alemanya, desprs de la reunificaci de la RDA amb l'Alemanya Occidental. Els clubs d'aquesta lliga s'integraren en la Bundesliga.

 Historial .
Lliga de la Repblica Democrtica Alemanya
 1948:     SG Planitz;
 1949:     ZSG Union Halle;
 1949/50:  ZSG Horch Zwickau;
 1950/51:  BSG Chemie Leipzig;
 1951/52:  BSG Turbine Halle;
 1952/53:  SG Dynamo Dresden;
 1953/54:  SC Turbine Erfurt;
 1954/55:  SC Turbine Erfurt;
 1955:     SC Wismut Karl-Marx-Stadt (Aue)  oficial, canvi de dates del campionat;
 1956:     SC Wismut Karl-Marx-Stadt (Aue);
 1957:     SC Wismut Karl-Marx-Stadt (Aue);
 1958:     ASK Vorwrts Berlin;
 1959:     SC Wismut Karl-Marx-Stadt (Aue);
 1960:     ASK Vorwrts Berlin;
 1961/62:  ASK Vorwrts Berlin;
 1962/63:  SC Motor Jena;
 1963/64:  BSG Chemie Leipzig;
 1964/65:  ASK Vorwrts Berlin;
 1965/66:  FC Vorwrts Berlin;
 1966/67:  FC Karl-Marx-Stadt;
 1967/68:  FC Carl-Zeiss Jena;
 1968/69:  FC Vorwrts Berlin;
 1969/70:  FC Carl-Zeiss Jena;
 1970/71:  SG Dynamo Dresden;
 1971/72:  1. FC Magdeburg;
 1972/73:  SG Dynamo Dresden;
 1973/74:  1. FC Magdeburg;
 1974/75:  1. FC Magdeburg;
 1975/76:  SG Dynamo Dresden;
 1976/77:  SG Dynamo Dresden;
 1977/78:  SG Dynamo Dresden;
 1978/79:  Berliner FC Dynamo;
 1979/80:  Berliner FC Dynamo;
 1980/81:  Berliner FC Dynamo;
 1981/82:  Berliner FC Dynamo;
 1982/83:  Berliner FC Dynamo;
 1983/84:  Berliner FC Dynamo;
 1984/85:  Berliner FC Dynamo;
 1985/86:  Berliner FC Dynamo;
 1986/87:  Berliner FC Dynamo;
 1987/88:  Berliner FC Dynamo;
 1988/89:  SG Dynamo Dresden;
 1989/90:  SG Dynamo Dresden;
Lliga del Nord-est d'Alemanya (NFV Liga)
 1990/91:  FC Hansa Rostock;

 Palmars .
 10 ttols: Berliner FC Dynamo;
  8 ttols: SG Dynamo Dresden;
  6 ttols: FC Vorwrts Berlin traslladat a Frankfurt/Oder;
  3 ttols: FC Carl-Zeiss Jena els ttols obtinguts amb el nom de SC Motor Jena;
  3 ttols: 1.FC Magdeburg;
  3 ttols: SC Wismut Karl-Marx-Stadt (Aue) incls el ttol de 1955;
  2 ttols: SC Chemie Halle els ttols obtinguts amb els noms de Turbine Halle i Union Halle;
  2 ttols: BSG Chemie Leipzig;
  2 ttols: ZSG Horch Zwickau els ttols obtinguts amb el nom de SG Planitz;
  2 ttols: SC Turbine Erfurt;
  1 ttol: FC Hansa Rostock;
  1 ttol: FC Karl-Marx-Stadt;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87764" title="Gurzubitae" nonfiltered="110" processed="110" dbindex="35119">
Gurzubitae fou una fortalesa bizantina, erigida pel emperador Justini I, al Quersons Turic. En queden les seves ruines a Oursuf al oest de Lambat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87765" title="Giaros" nonfiltered="111" processed="111" dbindex="35120">
Giaros (en grec       ), de vegades transcrit Yiaros, s una petita illa de la mar Egea, a les Cclades, al sud-oest d'Andros i al nord-oest de Siros, que depn de la municipalitat d'Ano Siros i forma part de la provncia de Siros i de la regi de l'Egeu Meridional. Te 37 km2 i la seva mxima altura s de 489 m.

Antigament era coneguda com a Gyaros o Gyara (en llat Gyarus), era habitada i tenia una petita ciutat de pescadors que fou visitada per Estrab. Un delegat de l'illa fou enviat (30 aC) a Corint, on es trobava August, per demanar la reducci del tribut de 150 dracmes, ja que els illencs amb prou feines en podien pagar cent. Fou lloc de desterrament; entre d'altres, el filsof Musoni hi fou desterrat en temps de Ner.

Modernament va tornar a ser lloc de desterrament i entre 1948 i 1974 unes 22.000 persones de l'esquerra grega foren deportades a l'illa. El lloc on vivien els desterrats, equivalent a una pres, s al sud-est de l'illa i es diu tamb Giaros; el govern grec hi mant el record pels que hi van patir la repressi.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87767" title="Gymnias" nonfiltered="112" processed="112" dbindex="35121">
Gymnias es una ciutat esmentada a l'Anbasi, descrita com una gran i prospera ciutat habitada, on van arribar els "deu mil" desprs de passar per Harpasos. Grote pensa que es tracta de Gumish Khana a la carretera entre Trebisonda i Erzerum, on hi ha unes mines de plata, el que explicaria que els deu mil trobaren una ciutat gran i prou poblada al mig d'una regi de llogarets petits i de tribus mig salvatges com els calibis, els macrons, i els escitins.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87768" title="Girsens" nonfiltered="113" processed="113" dbindex="35122">
Els girsens (llat Gyrisoeni) foren un poble de la Btica, a Hispnia, que vivien a les rodalies de Castulo. Els esmenta Plutarc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87769" title="Girton" nonfiltered="114" processed="114" dbindex="35123">
Girton o Girtona (grec i llat Gyrton o Gyrtona)  fou una ciutat de Perrhbia a Tesslia, a una frtil vall entre els rius Titaresios i Peneios. Correspon a la moderna Ttdri o Tatri. A la mateixa plana hi havia Falana (Phalana), Atrax i Larissa, i era relativament propera a aquesta darrera.

Era considerada el lloc originaris dels pelsgics i la seva fundaci s'atribua a Gyrton germ de Pelasgos. Al inici de la guerra del Pelopons foren una de les ciutats tesslies que van enviar ajut a Atenes. Encara existia sota domini rom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87773" title="Gtion" nonfiltered="115" processed="115" dbindex="35124">
Gtion (grec Gythion, llat Gythium) fou una antiga ciutat aquea de Lacnia, prop del golf Lacnic, al sud-oest de la desembocadura del riu Eurotes, a uns 43 km d'Esparta. Era a la riba d'un petit riu anomenat Gythios, i en una frtil plana. Era famosa pels seus formatges que s'esmenten als dilegs de Luci.

Fou la principal ciutat martima de Lacnia i fou considerada el port d'Esparta, i els vaixells de guerra d'Esparta normalment estacionaven al port de Gtion. Durant la guerra del Pelopons fou atacada pels atenencs diverses vegades; el 455 aC fou incendiada per Tlmides, el comandant atenenc. Durant el perode d'hegemonia tebana, Epaminondes, desprs de la batalla de Leuctres, va avanar al sud fins a Gtion (370 aC) per, tot i que la va assetjar durant tres dies, no la va poder ocupar. Encara que era ben fortificada el tir Nabis d'Esparta en va reforar les muralles; fou conquerida pels romans el 195 aC i vers el 30 aC August la va incloure dins la confederaci de ciutats lliures de Lacnia (Eleuthero-Laconia), i durant la dominaci romana fou una ciutat de certa importncia.

Pausnies va visitar la ciutat i a la plaa del mercat va veure unes esttues d'Apollo i Hrcules, suposats fundadors de la ciutat, i prop d'elles una esttua de Dions, i al altra costat de la plaa una esttua d'Apollo Carneios, un temple d'Ammon, una esttua de bronze d'Asclepi, una font sagrada dedicada a aquest deu, un santuari de Demeter, i una esttua de Posid. Actualment la font sembla ser la que brulla entre la costa i l'acrpoli i indicaria el lloc de l'gora. A l'acrpoli hi havia el temple d'Atenea; les portes de Castor sn esmentades per Pausnies i es creu que portaven de la ciutat baixa a la ciutadella. En front de la ciutat hi havia l'illa de Crnia on suposadament Pars va portar a Hellena des Esparta.

Al sud de la ciutat hi havia la comarca anomenada Mignion (llat Migonium) que derivava el seu nom de la uni de Pars i Hellena a l'illa de Crnia, i on era el temple d'Afrodita Migonitis i la muntanya sagrada de Dions, anomenada Larsion (Larysion o Larysium) on cada any es feia un festival a la primavera dedicat a aquest deu. Prop de la ciutat Pausnies esmenta tamb una pedra anomenada Zeus el mitigador, en la que Orestes fou curat de la seva bogeria. 

A Mignion es troba actualment Marathonsi, construda al comenament del segle XIX, que s la capital del districte de Mani; L'antiga muntanya Larysion es diu Kmaro; i les runes de Gtion corresponen a Palepoli, una mica al nord de Marathonsi.

Les seves runes pertanyen exclusivament al perode rom. El seu port, com ja esmenta en el seu moment Estrab, era artificial. Les runes de la ciutat consisteixen en uns banys, part d'un teatre de marbre blanc, l'acrpoli, i algun fragment de muralla, a ms d'unes 30 restes d'edificis o tombes.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87774" title="Gitons" nonfiltered="116" processed="116" dbindex="35125">
Gitons (llat i grec Gythones) foren un poble de Sarmcia que vivia al oest del venedis, els quals suposadament vivien a la part oriental de Prsia. Sn esmentats per Claudi Ptolemeu. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87777" title="Adrianopolis" nonfiltered="117" processed="117" dbindex="35126">


Adrianopolis a Cania, mes tard Justinianpolis;

Adrianopolis, tambe Adriana a la Pentaplis Cirenaica;

Adrianopolis a Psdia;

Adrianpolis, tamb Orestis Uskudama, a Trcia, actualment Edirne, a la provncia d'Edirne a Turquia.

Adrianopolis, tamb Cabeira, Dospolis, Neocaesarea, i Sebaste, al Pont o Capadcia; actualment Niksar, a la provncia de Tokat a Turquia.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87778" title="Hadriani" nonfiltered="118" processed="118" dbindex="35127">
Hadriani fou una ciutat de Bitnia no llunyana de la riba oest del Rhyndacos. Fou construda per l'emperador Adri i era al sud-est de Poemanenus. Hamilton la situa a unes runes properes a Beyjik, entre Brusa i Prgam, per no se segur. El 117 hi va nixer el retric Publi Eli Aristides. Al segle IV era seu d'un bisbe. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87779" title="Adrianpolis (Cania)" nonfiltered="119" processed="119" dbindex="35128">
Adrianopolis (Adrianpolis de Cania) fou una ciutat d'Illria, fundada per l'emperador Adri a la via entre Apollnia d'Illria i Nicpolis (a mig cam entre ambdues ciutats). Fou restaurada per Justini I i rebatejada Justinpolis o Justinianpolis. Fou seu del govern d'un dels districtes de l'Epir i seu d'un bisbe. S'han trobat les restes d'un teatre a una plana sota la ciutat de Libkhovo; a uns 20 km es troben tamb les restes d'una fortalesa i petita ciutat bizantina anomenada Drinpolis, que contra el que es pensa sovint, no deriva d'Adrianpolis sin del riu Drino, a la vora del qual se situada. Probablement l'antiga Adrianpolis va ser destruda al segle IV o principis del V i llavors es va fundar Drinpolis. Aquesta darrera fou seu d'un bisbe en l'poca bizantina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87781" title="Hadrianutherae" nonfiltered="120" processed="120" dbindex="35129">
Hadrianutherae fou una ciutat de Msia a la via entre Ergastria i Miletpolis, construda per l'emperador Adri per commemorar un xit de casera que havia tingut a les rodalies.  Va arribar a ser seu d'un bisbe. Existeixen monedes de la ciutat des Adri en endavant, i en alguna s'esmenta al senat de la ciutat. Se l'ha identificat amb el llogaret de Trikala.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87782" title="B?neasa" nonfiltered="121" processed="121" dbindex="35130">
El barri de B neasa s un dels barris del Sector 1 de Bucarest, Romania. Es troba ubicat a la zona nord de la capital romanesa. Dins del mateix es troba el llac del mateix nom, que t una superfcie de 0.45 km. s una barri relativament poblat, ja que una bona part del mateix est ocupat per un parc. A partir de l'any 2000 es va  comenar a desenvolupar el barri, en espacial arran de la construcci d una gran centre comercial i de varies zones d apartaments de luxe. A partir dels anys trenta a la zona hi es varen edificar algunes viles de caire residencial, per a partir dels anys noranta i de l any 2000 la zona a experimentat un espectacular creixement urbanstic.

Molt a prop del barri es troba ubicat l'Aeroport Internacional Aurel Vlaicu, que s'utilitza per a vols militars i per vols de companyies de baix cost. 

Transport.

El barri de B neasa es troba comunicat amb la resta de la ciutat de Bucarest per varies lnees d autobs i tramvia aix com per metro. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87783" title="Berceni (Bucarest)" nonfiltered="122" processed="122" dbindex="35131">
El barri de Berceni s un dels barris integrats dins del Sector 4 de Bucarest, Romania. El barri es troba ubicat a la zona sud de la capital romanesa.

El nom de Berceni procedeix del nom dels hssars hongaresos de Mikls Bercsnyi que van participar en els conflictes de la guerra hongaresa de Kuruc en temps del prncep hongars Francis II Rkczi (a principis del segle XVIII), quan es proced a assetjar la ciutat de Bucarest.

No s'ha de confondre aquest barri amb la poblaci del mateix nom, Berceni, que es troba ubicada al sud de Bucarest.
 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87784" title="Crnga?i" nonfiltered="123" processed="123" dbindex="35132">
El barri de Crnga i s un dels barris integrats dins del Sector 6 de Bucarest, Romania. El barri es troba ubicat a la zona oest de la capital romanesa.

El barri es troba travessat pel riu Dmbovi a (riu) i en el mateix es troba ubicat el Lacul Morii (Llac Morii). El nom de Crnga i en catal vol dir "el poble viu en un bosc jove". El barri de Giule ti es un dels barris vens de Crnga i.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87785" title="Berceni" nonfiltered="124" processed="124" dbindex="35133">
La poblaci de Berceni s una de les localitats que formen part de la Provncia d'Ilfov, Romania. Es troba ubicada al sud-est de la capital romanesa, Bucarest. 

El nom de Berceni procedeix del nom dels hssars hongaresos de Mikls Bercsnyi que van participar en els conflictes de la guerra hongaresa de Kuruc en temps del prncep hongars Francis II Rkczi (a principis del segle XVIII), quan es proced a assetjar la ciutat de Bucarest.

No s'ha de confondre aquest poblaci amb el barri del mateix nom, Berceni (Bucarest), que es troba ubicat al sud de Bucarest.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87786" title="Baba Novac" nonfiltered="125" processed="125" dbindex="35134">
Baba Novac  fou un noble romans nascut a la actual Srbia a mitjans del segle XVI.  Comandant de l armada del prncep romans Mihai Viteazul (Miquel el Valent) en les seves campanyes de l any 1595, era un dels homes de confiana del prncep Miquel, que va ser l artfex de la  primera unificaci dels tres principats histrics de la actual Romania (Valquia, Moldvia i Transsilvnia). 

Quan uns mercenaris varen assassinar al prncep romans seguint instruccions dels nobles hongaresos de Transsilvnia,  Baba Novac va arrestar alguns d'aquells nobles que formaven la Dieta de Cluj que van conspirar per matar al prncep romans i els va executar, per possiblement trat per altres nobles romanesos va ser entregat als hongaresos, que l executaren. 

Desprs de la mort de Mihai Viteazul i els seus principals seguidors els tres principats es van tornar a separar, acabant de forma momentnia amb la possibilitat de constituir un regne de Romania. A  Cluj-Napoca es troba una esttua  en el seu honor i record .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87794" title="Jimmy Wales" nonfiltered="126" processed="126" dbindex="35136">


Jimmy Donal "Jimbo" Wales (Huntsville, 7 d'agost de 1966) s el fundador de la Viquipdia. 

Va nixer a Huntsville, Alabama (Estats Units), es va graduar a la Universitat de Auburn i Alabama. Juntament amb Larry Sanger, Wales va fundar la Viquipdia, una enciclopdia basada en el concepte wiki i el model de programari lliure. 

Wales s actualment el president de la Fundaci Wikimedia, una fundaci sense nim de lucre situada a Tampa (Florida). 

Wales s un admirador de l'objectivisme, la filosofia creada per Ayn Rand. Mentre estudiava a la Universitat, va ser amo i moderador d'una llista de correu denominada "Discussi moderada en Filosofia Objectivista". 

 Vegeu tamb.
 ;

 Enllaos externs .

Jimmy Wales (pgina personal);
Jimmy Wales (blog personal);
Entrevista al USA Today;
Article de Newsweek;
Entrevista de Bbc.com en castell;
Llista extremadament desactualizada de Mailing sobre l'objetivisme ;


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87797" title="Nupedia" nonfiltered="127" processed="127" dbindex="35139">

Nupedia va ser un projecte d'enciclopdia en lnia. Es va crear al mar del 2000 per Jimbo Wales i Larry Sanger. Aquest esperaven que es converts en la major enciclopdia de la histria, a causa de les seves caracterstiques essencials: contingut obert, gratut, llibertat de distribuci, rigorosa revisi per iguals, internacional, lliure de prejudicis. El seu editor en cap va ser, per poc ms d'un any, Larry Sanger. 

A causa del lent avan del projecte, es va crear la Wikipedia, amb la finalitat de crear rpidament articles que poguessin ser desprs revisats per experts per a ser inclosos a la Nupedia, per l'xit d'aquell "petit projecte parallel" va acabar eclipsant-la, quedant aviat sense finanament ni editor en cap. Finalment, la Nupedia va ser abandonada en favor de la Wikipedia. 

Enllaos externs.
Enlla actual a la Nupedia;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87800" title="Arquitectura Moderna" nonfiltered="128" processed="128" dbindex="35140">





L'Arquitectura Moderna s un terme molt ample que designa el conjunt de corrents o estils de l'arquitectura que s'han desenvolupat al llarg del segle XX a tot el mn. L'Arquitectura Moderna s'ha caracteritzat per la simplificaci de les formes, l'absncia d'ornament, i la renncia conscient a la composici acadmica clssica, la qual fou substituda per una esttica amb referncia a les diverses tendncies de l'art modern com el cubisme, l'expressionisme, el neoplasticisme, el futurisme i altres; per s sobretot, l's dels nous materials : com el ferro i el formig armat i l'aplicaci de les tecnologies associades, el fet determinant que va canviar per sempre la manera de projectar i construir els edificis o els espais per a la vida i activitat humana.

Les caracterstiques de l'Arquitectura Moderna van ser descrites per l'arquitecte Bruno Taut en el seu Llibre Die neue baukunst in Europa und Amerika (La nova arquitectura d'Europa i Amrica), Stuttgart, 1929 amb els segents enunciats :

La primera exigncia de cada edifici s assolir la millor utilitat possible.

Els materials i el sistema constructiu emprats han d'estar completament subordinats a aquesta exigncia primria.

La bellesa consisteix en la relaci directe entre l'edifici i la finalitat, en l's racional dels materials i en l'elegncia del sistema constructiu.

L esttica de la nova arquitectura no reconeix cap separaci entre faana i planta, entre carrer o pati, entre davant o darrera. Cap detall val per ell mateix, sin com a part necessria del conjunt. No creiem que una cosa tingui un aspecte lleig i, malgrat tot, funcioni b. El que funciona b, s bell.;

De la mateixa manera que les parts, en les seves relacions recproques expressen la unitat de l'edifici, tamb la casa es relaciona amb els edificis que l'envolten. La casa s el producte d'una disposici collectiva i social. La repetici no s'ha de considerar com un inconvenient que s'hagi d'evitar, sin que, al contrari, constitueix el mitj ms important d'expressi artstica. A exigncies uniformes, edificis uniformes. La singularitat resta reservada per a les exigncies singulars, es a dir, sobretot pels edificis d'importncia general i social.

L'Arquitectura del Moviment Modern s un concepte propi de la crtica i de l'historiografia de l'Arquitectura Moderna, t un significat histric i conceptual ms ample que els perodes de l'Arquitectura Racionalista o de l'Arquitectura Orgnica, ja que comprn tots els corrents, moviments i tendncies que des de mitjans del segle XIX tendeixen  a la renovaci de les caracterstiques, dels propsits i dels principis de l'arquitectura.

L'Arquitectura Moderna sorgeix a partir dels canvis tcnics, socials i culturals vinculats a la revoluci industrial. Els terics del Moviment Modern cerquen les arrels histriques de l'Arquitectura Moderna en un ample preludi, una etapa a cavall dels segles XVIII i XIX, en la qual diferents sectors culturals o de l'activitat econmica i de la vida poltica i social comencen a copsar i a definir les conseqencies constructives i urbanstiques de la revoluci industrial. En avanar el segle XIX, una srie d'innovacions i propostes en diferents camps relacionats, entre d'altres amb la construcci, l'administraci pblica i l'industria conflueixen en l'exigncia de la seva mtua integraci.

L'Arquitectura Moderna neix a la dcada dels 60 del segle XIX a Anglaterra, quan Wiliam Morris impulsa el moviment dels Arts and Crafts, com a reacci contra el mal gust que domina la producci en masa d'objectes per part de l'industria, propugnant el retorn als oficis i al medievalisme gtic en l'arquitectura. Morris va escriure :

Hem de conixer a fons l'arquitectura gtica, entendre que fou i que suposa : una explicaci magnfica de l'esperit orgnic. Seguint aquesta tradici, s'afirma el principi estructural que fa evolucionar llurs prpies formes adherint-se a la ms estricta veritat, s a dir, en funci de les condicions d's, dels materials i de les tcniques de construcci. (en l'article The Revival of Handicraft (El renaixement de l'artesania)), publicat per la revista Fortnightly Review , Londres 1888.

En parallel, les teories higienistes juntament amb els moviments del socialisme tpic senten els fonaments de l'urbanstica moderna. Amb el canvi de segle, un nou estil en l'arquitectura i el disseny triomfa a Europa, s lArt Nouveau, tamb anomenat Liberty, Sezession, Jugendstil, Modernisme, etc., que fou un estil que es contrapos, per no arrib a imposar-se, a l'academicisme imperant.

L'Art Nouveau trenca amb els esquemes acadmics tot imposant l's del ferro en l'arquitectura. Fins llavors, el ferro fou un material associat a les construccions dels enginyers que varen tenir un gran xit amb la Torre Eiffel y la galeria de les Mquines de l' Exposici Universal de Pars de 1889. L'Art Nouveau doblega i entortolliga el ferro en cintes primes que fan tota mena de formes o figuracions i el posa en les sales de les cases i en les faanes dels edificis com la Maison du Peuple de Brusselles obra de l'arquitecte Victor Horta.

L'Histria de l'Arquitectura Moderna registra la transici d'alguns arquitectes representatius de l'Art Nouveau, com Henry van de Velde , aix com altres de la Seccession vienessa com Josef Hoffmann vers les posicions prximes a les de l'arquitecte austrac Adolf Loos amb la qual cosa s'inicia una nova etapa, l'Arquitectura Moderna, un estil nou que trenca amb tot el que hi ha.

El primer perode de l'Arquitectura Moderna s'inicia en els anys immediatament anteriors a la Primera guerra mundial quan l'experincia del moviment Arts and Crafts va ser recollida i reelaborada en el moviment del Werkbund a Alemanya al qual s'adhereixen Hoffmann i van de Velde, aquest ltim va ser el primer director de l'escola Bauhaus a la ciutat de Weimar.

Walter Gropius, un dels arquitectes del Werkbund va dirigir, la Bauhaus a partir del 1919 primer a Weimar i posteriorment a Dessau. La segona etapa de l'Arquitectura Moderna, l'Arquitectura racionalista, comena en aquells anys de la postguerra i s'estendr per Europa fins la Segona guerra mundial. Els arquitectes compromessos amb el moviment : le Corbusier, Mies van der Rohe, Alvar Aalto i el propi Walter Gropius, juntament amb altres entre els quals hi ha els arquitectes catalans del G.A.T.C.P.A.C,  funden els congressos internacionals d'Arquitectura Moderna (C.I.A.M.) per difondre'n els principis i les experincies.

A l'altre costat de l'Atlntic, des de mitjans del segle XIX se succeeixen les innovacions en els camps de la construcci i l'urbanisme que protagonitzen la industrialitzaci i l'ocupaci del territori sota l'empenta d'un capitalisme sense concesions. La colonitzaci de la frontera Oest, l'expansi de l'industria aix com l'acollida massiva d'ingents onades d'inmigrants, sn la base d'una tradici cultural prpia dels Estats Units d'Amrica. Un nou i revolucionari sistema de construcci, la balloon frame, concebuda per que qualsevol pugui construr-se la prpia casa amb poc utillatge, subministr la tecnologia necessria per colonitzar l'Oest als pioners.

Per no tot s lliberalisme als E.U.A., car fou a la ciutat de Nova York on l'urbanista Frederick L.Olmsted projecta el Central Parc a l'illa de Manhattan, traient a l'especulaci immobiliria una gran extensi de terrenys. Olmsted project tamb el sistema de parcs metropolitans de la ciutat de Boston.

Amb els edificis industrials que s'arrengleren al llarg del riu Missouri o del llac Michigan s'inici el desenvolupament de la construcci en alada amb estructura de ferro i obra de fbrica que culminar en els gratacels de l'Escola de  Chicago, els quals desenvolupen una nova tipologia d'edificis d'oficines o comercials.

Simultniament es desenvolupa una arquitectura residencial per a les classes mitjanes feta amb fusta i pedra, derivada de la balloon frame, la qual constitueix el preludi de les Prarie Hauses (cases de la pradera) de l'arquitecte Frank Lloyd Wright. En mig d'aquesta srie innovadora, l'arquitecte nord-americ Louis Henri Sullivan, amb estudi a Chicago on s'inici Wright, reflexion sobre llur propi treball i escrigu la famosa cita form follows function (la forma segueix la funci) que es convertir, al llarg del segle XX, en el crit de combat i el lema de la nova arquitectura.

El moviment modern continua durant la segona postguerra desenvolupant-se a Europa a cavall de les tasques de reconstrucci. En el pla teric, les aportacions de l'anomenada Arquitectura orgnica, una tendncia inspirada en l'obra de l'arquitecte nord-americ Frank Lloyd Wright amb Alvar Aalto y Arne Jacobsen com a representants destacats, s'oposaven a l'anomenat Estil Internacional inspirat en l'obra de le Corbusier que postulava una ortodxia funcionalista segons la Carta d'Atenes (i la famosa cita de Sullivan) aix com l'absoluta puresa de la composici i els detalls la qual cosa, a la vegada, s'inspirava en l'obra de Mies. La cita de Taut, a l'inici d'aquest article, constitueix una sntesi terica de l'Estil Internacional, que tingu una molt ampla difusi als Estats Units, Europa i Sud-amrica.

El moviment modern entr en crisi a finals dels anys 50 del segle XX, quan es formulen una srie de crtiques molt severes als excessos de l'stil Internacional i a l'urbanisme derivat de la Carta d'Atenes. Un conjunt de tendncies que s'auto reivindiquen com a continuadores del Moviment Modern protagonitzen l'arquitectura, des dels anys 60 fins l'actualitat .

 Bibliografia.

 Leonardo Benevolo. Historia de la Arquitectura Moderna; Casa Editrice , Laterza & Figli, Bari. Traducci al castell de Mariuccia Galfetti i Juan Daz de Atauri. Amb textos de l'arquitecte Carlos Flores relatius al Pla Cerd, el Modernisme catal i l'arquitectura espanyola entre 1930-1940 i posterior a 1945. Editorial Gustavo Gili. Barcelona 2002. ISBN 9788425217937.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87801" title="Tenorita" nonfiltered="129" processed="129" dbindex="35141">

La tenorita, tamb anomenada melaconita quan es presenta en agregats escamosos i terrossos, s un mineral de la classe dels xids que rep el seu nom del botnic itali M. Tenore (1781-1861).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87803" title="Ramsdellita" nonfiltered="130" processed="130" dbindex="35143">

La ramsdellita s un mineral de la classe dels xids que rep el seu nom del mineralogista americ L. S. Ramsdell (1895-1975).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87804" title="Histria de la filosofia" nonfiltered="131" processed="131" dbindex="35144">

La histria de la filosofia s el conjunt de problemes i pensadors que han dominat el pensament al llarg dels segles, amb influncies constants entre perodes i relectures de les afirmacions de filsofs anteriors. s difcil parlar d'una sola histria de la filosofia, per, ja que al marge de la divisi entre filosofia oriental i occidental, cada disciplina de la filosofia t la seva prpia evoluci i sovint els avenos es deuen a altres cincies afins. 

Aix no obstant, es poden establir grans perodes, marcats per una manera de fer i un conjunt de temes com a preocupacions centrals:

 Filosofia antiga: nascuda a Grcia per l'intent de racionalitzar la mitologia. Senta les bases de totes les disciplines, el centre de recerca s l'home i la seva relaci amb el cosmos (de manera que sorgeixen les preguntes claus de qu vol dir sser i com ha d'actuar l'home civilitzat). Hi ha un transvassament total entre filosofia i la cincia incipient.

Filosofia medieval: preocupada bsicament per la relaci entre pensament racional i religi, est dividida en diverses branques segons les creences dels pensadors i mostra una gran depndencia de la filosofia antiga.

Filosofia moderna: impulsada per l'auge de la cincia, el centre d'inters es desplaa cap al coneixement i els seus lmits, incloent l'tica com a camp de coneixement moral. Comencen les divisions en escoles segons nacionalitats.

Filosofia contempornia: neix amb l'anomenat gir lingstic, que qestiona l's de la llengua ordinria. La majoria de problemes filosfics tradicionals es redueixen a una qesti semntica. S'impulsa per aquest motiu la lgica (en relaci amb l'aven de les matemtiques i la computaci). Sorgeixen noves subdisciplines, el pensament s'especialitza i rep influncies ben diverses. ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87805" title="Associaci Unitria Universalista" nonfiltered="132" processed="132" dbindex="35145">
(Original en angls: Unitarian Universalist Association, UUA).

Associaci de congregacions vinculades a la tradici religiosa conjunta Unitria-Universalista, amb presncia a Estats Units i, fins al 2003, a Canad. Fundada el 1961, s el resultat de la fusi de l'Associaci Unitria Americana (American Unitarian Association) i l'Esglsia Universalista d'Amrica (Universalist Church of America). T uns 250.000 membres registrats, comptant adults i infants, i aproximadament el doble de simpatitzants. s observadora al Consell Nacional d'Esglsies d'Estats Units.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87807" title="Ciutadans de Catalunya" nonfiltered="134" processed="133" dbindex="35147">

L'associaci Ciutadans de Catalunya s una plataforma cvica i cultural impulsada per un grup d'intellectuals catalans oposats al nacionalisme catal, que consideraven que les seves posicions no nacionalistes no estaven representades polticament a Catalunya. Va donar origen al partit poltic espanyol Ciutadans-Partit de la Ciutadania. L'associaci va prendre el nom de Ciutandans de Catalunya a partir de la famosa frase de Josep Tarradellas "Ciutadans de Catalunya, ja soc aqu", que va utilitzar en la seva primera intervenci pblica desprs de tornar de l'exili per a referir-se a tots els ciutadans de Catalunya, ms enll de que fossin originaris de Catalunya o de fora, en comptes d'nicament als nascuts a Catalunya (catalans).

Entre els seus fundadors van estar quinze intellectuals i professionals locals (la majoria, periodistes, editors, articulistes o professors universitaris); aquests quinze eren l'escriptor Flix de Aza, el dramaturg i actor Albert Boadella, el catedrtic de Dret Constitucional Francesc de Carreras, el periodista Arcadi Espada, l'escriptora Teresa Gimnez Barbat, la poeta i escriptora de assaigs Ana Nuo, el professor d'Economia, tica i Cincies Socials Flix Ovejero, l'antropleg Flix Prez Romera, el periodista i professor de periodisme Xavier Pericay, l'escriptor i crtic literari Pon Puigdevall, el professor d'Economia i Empresa Jos Vicente Rodrguez Habita, el filleg, i professor universitari Ferran Toutain, el mort escriptor Carlos Tras Sagnier, el periodista i poeta Ivn Tubau i l'escriptor Horacio Vzquez-Rial. 

Conv no confondre l'associaci Ciutadans de Catalunya amb el partit Ciutadans-Partit de la Ciutadania, malgrat la similitud del seu nom i que un tingui l'origen en l'altre; un s una associaci cultural i l'altre s un partit poltic. 

 Enllaos externs . 

 Pgina web oficial de Ciutadans de Catalunya ;
 Explicaci del nom de l'Associaci ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87810" title="Priceita" nonfiltered="135" processed="134" dbindex="35148">

La priceita, tamb anomenada pandermita, s un mineral de la classe dels borats que rep el seu nom del metallrgic americ T. Price.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87813" title="Ascharita" nonfiltered="136" processed="135" dbindex="35150">

La szajbelyita o ascharita s un mineral de la classe dels borats que rep el seu nom del miner Szajbelyi (1777-1855).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87815" title="Anomalocrid" nonfiltered="137" processed="136" dbindex="35152">

Els anomalocrids ("gambes estranyes") foren un grup d'animals marins molt antics coneguts a partir de fssils trobats en jaciments del Cambri a la Xina, Nord-amrica i Austrlia. Els anomalocrids sn els animal del Cambri ms grans coneguts (amb algunes formes xineses que arribaven als 2 metres de longitud), i molts d'ells foren probablement carnvors actius (malgrat que hi ha indicis que un gnere, Laggania, s'alimentava de plncton).

Caracterstiques.
Els anomalocrids foren animals segmentats nedadors, i que davant de llurs boques tenien dos apndixs que s'assemblen als cossos de les gambes. La seva boca s una estructura circular amb la forma d'una rodanxa de pinya americana, per amb un anell de dents dures i afilades en l'orifici central. La boca era ms rectangular que rodona, i les dents no es trobaven al mig. Aix els permetia esberlar les closques de petits artrpodes i altres animals similars, tals com els trilobits. De fet, s'han trobat molts trilobits amb marques de mossegades. Els anomalocrids tamb tenien ulls grans i un cos mig flanquejat per una srie de lbuls per a nedar.

En comparaci amb moltes de les altres criatures marines del seu temps, els anomalocrids eren extremament gils. Els lbuls dels seus flancs es podien moure en una formaci d'ona, cosa que els permetia moure's a grans velocitats o simplement "levitar". La closca dels anomalocrids era ms flexible que la de llurs preses, permetent un moviment ms fcil.

Desprs de morir, aquests grans organismes tendien a desintegrar-se i a trencar-se en trossos; el mateix solia passar quan mudaven l'exosquelet. Fssils completament intactes dels anomalocrids sn molt rars. Quan es van descriure els fssils per primer cop, els braos de davant de la boca foren classificats com a artrpodes d'un altre tipus, hom va pensar que la boca era una medusa fossilitzada que es deia "Peytoia" i el cos, que es pensaven que era un esponja anomenada "Laggania", no va ser relacionat amb cap d'ells. Com que les peces van ser finalment relacionades als anys 80, s'ha descrit una srie de gneres i espcies, que es diferencien en petits detalls dels braos, en si tenen cua o no, en la situaci de la boca, i altres trets. Curiosament, quan aquests fssils estan totalment reconstruts, s que s'assemblen (en aspecte exterior) a una gamba gegantina, amb un parell d'apndixs a prop de la boca.

El nom Anomalocaris es referia originriament als braos (que foren la primera part que reb un nom), i desprs es va fer servir per a l'animal sencer a causa de les normes de prioritat en l'anomenament de noves espcies.

Els anomalocrids van prosperar durant el Cambri inferior i mitj i desprs s'extingiren.

Classificaci.
Es coneixen tres gneres d'anomalocrids: Anomalocaris, Laggania i Amplectobelua. S'ha classificat com a anomalocrids a una srie d'altres animals que hi estan relacionats, com Parapeytoia, Pambdelurion i Kerygmachela, per probablement pertanyen a clades diferents.

En comparaci amb l'espcie Anomalocaris, Laggania no t cap tipus de cua i posseeix un cap considerablement ms gran, amb els ulls al darrere (en lloc d'al davant) de la boca, una adaptaci que podria ser desavantatjosa en un caador actiu. Com a resultat d'aix, alguns cientfics l'han definit com un animal que s'alimentava de plancton. En canvi, els Amplectobelua eren ms compactes i tenien un cos ms ample que els Anomalocaris, amb els ulls als laterals de la boca.

Els nics parents propers dels anomalocrids sn els opabnids, un altre grup enigmtic de formes antigues.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87820" title="Hidromagnesita" nonfiltered="138" processed="137" dbindex="35153">

La hidromagnesita s un mineral de la classe dels carbonats. El nom deriva de la seva composici qumica.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87821" title="Dawsonita" nonfiltered="139" processed="138" dbindex="35154">

La dawsonita s un mineral de sodi i alumini, de la classe dels carbonats que rep el seu nom del geleg canadenc J. W. Dawson (1820-1899).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87822" title="Zaratita" nonfiltered="140" processed="139" dbindex="35155">

La zaratita s un mineral de nquel de la classe dels carbonats que rep el seu nom de l'espanyol Zrate.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87823" title="Copa de la RDA de futbol" nonfiltered="141" processed="140" dbindex="35156">
La copa de la Repblica Democrtica Alemanya de futbol (en alemany  FDGB-Pokal, Freier Deutscher Gewerkschaftsbund Pokal; literalment, copa de la federaci sindical lliure alemanya) va ser la segona competici futbolstica del pas. S'incici l'any 1949 i es disput per sistema d'eliminatries. La darrera edici es disput l'any 1991 desprs de la reunificaci de la RDA amb l'Alemanya Occidental.

 Historial .
 1949:    Waggonbau Dessau;
 1949/50: BSG EHW Thale;
 1950/51: no es disput;
 1951/52: SG Volkspolizei Dresden;
 1952-54: Vorwrts KVP Berlin;
 1954/55: SC Wismut Karl-Marx-Stadt (Aue);
 1956:    SC Chemie Halle-Leuna;
 1957:    SC Lokomotive Leipzig;
 1958:    SC Einheit Dresden;
 1959:    SC Dynamo Berlin;
 1960:    SC Motor Jena;
 1961/62: SC Chemie Halle;
 1962/63: BSG Motor Zwickau;
 1963/64: SC Aufbau Magdeburg;
 1964/65: SC Aufbau Magdeburg;
 1965/66: BSG Chemie Leipzig;
 1966/67: BSG Motor Zwickau;
 1967/68: 1. FC Union Berlin;
 1968/69: 1. FC Magdeburg;
 1969/70: FC Vorwrts Berlin;
 1970/71: SG Dynamo Dresden;
 1971/72: FC Carl Zeiss Jena;
 1972/73: 1. FC Magdeburg;
 1973/74: FC Carl Zeiss Jena;
 1974/75: BSG Sachsenring Zwickau;
 1975/76: 1. FC Lokomotive Leipzig;
 1976/77: SG Dynamo Dresden;
 1977/78: 1. FC Magdeburg;
 1978/79: 1. FC Magdeburg;
 1979/80: FC Carl Zeiss Jena;
 1980/81: 1. FC Lokomotive Leipzig;
 1981/82: SG Dynamo Dresden;
 1982/83: 1. FC Magdeburg;
 1983/84: SG Dynamo Dresden;
 1984/85: SG Dynamo Dresden;
 1985/86: 1. FC Lokomotive Leipzig;
 1986/87: 1. FC Lokomotive Leipzig;
 1987/88: Berliner FC Dynamo;
 1988/89: Berliner FC Dynamo;
 1989/90: SG Dynamo Dresden;
 1990/91: FC Hansa Rostock;

 Palmars .
 7 ttols: SG Dynamo Dresden els ttols obtinguts amb el nom de Volkspolizei Dresden;
 7 ttols: 1.FC Magdeburg els ttols obtinguts amb el nom de Aufbau Magdeburg;
 5 ttols: 1.FC Lokomotive Leipzig;
 4 ttols: FC Carl-Zeiss Jena els ttols obtinguts amb el nom de Motor Jena;
 3 ttols: Berliner FC Dynamo;
 3 ttols: BSG Sachsenring Zwickau els ttols obtinguts amb el nom de Motor Zwickau;
 2 ttols: FC Vorwrts Berlin traslladat a Frankfurt/Oder;
 2 ttols: SC Chemie Halle els ttols obtinguts amb el nom de Chemie Halle-Leuna;
 1 ttol: FC Hansa Rostock;
 1 ttol: 1.FC Union Berlin;
 1 ttol: SC Wismut Karl-Marx-Stadt (Aue);
 1 ttol: BSG Chemie Leipzig;
 1 ttol: SC Einheit Dresden;
 1 ttol: BSG EHW Thale;
 1 ttol: BSG Waggonbau Dessau;

 Supercopa de la RDA .
La Supercopa de la Repblica Democrtica Alemanya fou una competici de vida curta ja que noms es celebr un any. Enfront el campi de lliga (Dynamo Dresden) amb el campi de copa (Berliner FC Dynamo), guanyant aquest darrer.
 1988/89: Berliner FC Dynamo 4-1 SG Dynamo Dresden;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87825" title="Vimblanc" nonfiltered="142" processed="141" dbindex="35157">
El vimblanc s un vi de licor tradicional de les DO Montsant i DO Tarragona. Antigament era sinnim de vi blanc.

s un vi blanc dol elaborat amb ram de la varietat pansal assolellada i sobremadurada, amb un grau alcohlic volumtric natural mnim d'11% vol. Es fermenta en btes de roure, sense addici d'alcohol, fins que s'obt un grau alcohlic volumtric adquirit mnim de 15% vol i mxim de 18% vol.

La localitat de Vinebre, de la Ribera d'Ebre, destaca per ser una de les ms antigues en l'elaboraci d'aquest tipus de vi. Molts particulars n'elaboren i la cooperativa agrcola els comercialitza.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87827" title="Lliga de futbol de Saarland" nonfiltered="143" processed="142" dbindex="35158">
El Saarland fou un territori incorporat a Frana desprs de la Primera Guerra Mundial. Desprs de la Segona Guerra Mundial fou estat independent, abans d'incorporar-se definitivament a Alemanya. Fou membre de la FIFA entre 1947 i 1956 i disput partits internacionals oficials entre 1950 i 1956. Cre la seva prpia lliga de futbol (Ehrenliga Saar). La temporada 1951/52, la lliga del Saarland fou incorporada definitivament a l'estructura de la lliga alemanya de futbol.

 Historial .
 1948/49: VfB Neunkirchen;
 1949/50: Sportfreunde Saarbrcken;
 1950/51: 1.FC Saarbrcken II;

 Internationaler Saarland Pokal .
Degut a la poca competitivitat d'aquesta competici, el seu club ms potent, el 1. FC Saarbrcken decid participar a la lliga francesa de futbol de segona divisi la temporada 1948/49. La segent temporada no se li permet de participar al campionat francs i cre la seva prpia competici, la Internationaler Saarland Pokal, de carcter amists. Finalment, la temporada 1951/52 s'incorpor a la lliga alemanya, com la resta de clubs de la regi.

 1949/50: 1.FC Saarbrcken 4-0 Stade Rennais UC;
 1950/51: torneig abandonat;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87830" title="Maniobra de Heimlich" nonfiltered="144" processed="143" dbindex="35159">

La Maniobra d'Heimlich, tamb anomenada Compressi abdominal s una procediment de primers auxilis per a desobstruir el conducte respiratori, normalment bloquejat per un tros d'aliment o qualsevol altre objecte. s una tcnica efectiva per a salvar vides en cas d'asfxia.

La maniobra d'Heimlich s anomenada aix pel Dr. Henry Heimlich, que va ser el primer a descriure-la en 1974. Aquest va promoure la tcnica com a tractament per a ofegats i atacs d'asma, encara que recents articles indiquen que el Dr. Heimlich va utilitzar casos fraudulents o de dubtosa veracitat per a promocionar-la en aquest aspecte.

 Realitzaci de la maniobra d'Heimlich .

En resum, una persona realitzant la maniobra d'Heimlich usa les seues mans per a exercir pressi en la part inferior del diafragma. A comprimeix els pulmons i exerceix pressi en l'objecte allotjat en la trquea, sent d'esperar que siga expulsat. A equival a un tossit artificial (la vctima d'una obstrucci respiratria, havent perdut la facultat d'introduir aire en els pulmons, perd la capacitat de tossir per si mateix).

 Mostres d'asfxia .
La vctima no pot parlar o emetre cap so.
La cara es torna blava per la falta de oxigen.
La vctima s'agafa desesperadament la gola.
Produeix tossits dbils, i la dificultat a respirar produeix un soroll agut.
Realitzant l'anterior, cau inconscient.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87831" title="Farmaciola" nonfiltered="145" processed="144" dbindex="35160">

Es denomina farmaciola a un element destinat a contindre els medicaments i utensilis indispensables per a brindar els primers auxilis o per a tractar malalties comunes. La disponibilitat d'un farmaciola sol ser prescriptiva en rees de treball.

Generalment es disposa dins d'una caixa o un altre adminicle capa de ser transportat per tamb s'aplica el terme a una installaci fixa ubicada en una rea d'atenci a la salut.

 La farmaciola familiar .

La farmaciola familiar cont els medicaments i els utensilis indispensables per a tractar les malalties de la vida quotidiana. Durant les vacacions, els diversos elements que integren un farmaciola familiar poden variar segons la funci i el lloc triat (mar, muntanya, camp, pas amb condicions sanitries limitades).

s important tindre en compte la presncia de xiquets menuts (i en este cas, s aconsellable que els medicaments siguen d's peditric, per a evitar sobredosi), les sensibilitats de cada familiar i les allrgies (medicaments aparentment tan innocus com el cid acetilsaliclic poden provocar allrgies). En tots els casos, conv llegir b les indicacions dels medicaments i comprovar la data de caducitat.

 Medicaments d'un farmaciola familiar .
 cid acetilsaliclic i paracetamol. Ambds medicaments poden alleujar xicotetes molsties (p. ex., dolor de queixals, adoloriments, colp de calor, mal de cap, febre). Hi ha presentacions adaptades per a xiquets (gotes, supositoris) en les quals la dosi ja est preparada, ats que en els comprimits tradicionals s excessiva. En cas de dolor localitzat en les extremitats (colzes, genolls, turmells, etc.) s preferible utilitzar pomades o gels analgsics. Si els smptomes persisteixen o el dolor augmenta, cal consultar amb un metge.

 En un viatge cal portar en la farmaciola una quantitat suficient de medicaments per a tot el viatge (anticonceptius, tractaments crnics, etc.).

 Vegeu tamb .
 Primers auxilis;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87834" title="Saint-Barthlemy (desambiguaci)" nonfiltered="146" processed="145" dbindex="35161">

Geografia:
A Frana:
 Saint-Barthlemy, municipi francs de l'Isre;
 Saint-Barthlemy, municipi francs de les Landes.
 Saint-Barthlemy, municipi francs de Manche;
 Saint-Barthlemy, municipi francs de Morbihan;
 Saint-Barthlemy, municipi francs de la Haute-Sane;
 Saint-Barthlemy, municipi francs  de Seine-et-Marne;
 Saint-Barthlemy, illa francesa situada al Carib.
A Sussa:
Saint-Barthlemy, un municipi del cant de Vaud. ;
Al Canad:
Saint-Barthlemy, un municipi de la provncia del Quebec.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87837" title="Amlie" nonfiltered="147" processed="146" dbindex="35162">

Amlie (ttol original en francs: Le Fabuleux Destin d'Amlie Poulain, "El fabuls dest d'Amlie Poulain") s una pellcula francoalemanya, del gnere comdia romntica, estrenada el 2001. El lema de la pellcula s Ella et canviar la vida... (En francs: Elle va te changer la vie...).

Coescrita al costat de Guillaume Laurant pel seu director, Jean-Pierre Jeunet, el film t com a protagonistes Audrey Tautou (Amlie Poulain) i Mathieu Kassovitz (Nino Quincampoix).

La banda sonora va ser composada per Yann Tiersen.

Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87838" title="Vi mut" nonfiltered="148" processed="147" dbindex="35163">
Un vi mut s un vi especial, blanc o negre, en el que la fermentaci s'ha aturat amb l'addici d'alcohol vnic, d'aiguardent o de most. Amb aquest procs es conserva el sucre residual que no ha arribat a fermentar. El vi presenta un gust dol natural i conserva les aromes i el sabor del ram.

Sn vins muts la majoria dels vins de licor, excepte els vins dolos elaborats amb ram sobremadurat o pansificat sense aturada fermentativa. Tamb sn vins muts les misteles i els vins dolos naturals que en ocasions no es consideren vins de licor.

Tradicionalment l'operaci d'aturada fermentativa consisteix en afegir alcohol vnic neutre sobre el most desprs del premsatge o trepig. Es pot fer en qualsevol moment de la fermentaci i quan ms d'hora ms dol resultar el vi. Una variant consisteix en afegir l'alcohol sobre el gra de ram, abans del premsatge, seguit d'una llarga maceraci.

S'atribueix l'elaboraci del vi mut a Arnau de Vilanova, metge de Pere el Gran. En el seu llibre De vinis: Elixir de vinorum mirabilus especierum et artificiatum vinum descriu la destillaci del vi, el maridatge de l'esperit i del vi, i les seves propietats curatives. Aquest procs es va comenar a utilitzar extensivament a la Catalunya del Nord com una soluci per a la conservaci i el comer dels vins.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87839" title="Anomalocaris" nonfiltered="149" processed="148" dbindex="35164">

Anomalocaris ("gamba estranya") s un animal extingit que pertany al clade dels anomalocrids.

Es tractava d'una criatura nedadora que possiblement usava uns lbuls flexibles que tenia als flancs del cos per a impulsar-se dins l'aigua. El seu gran cap tenia grans ulls amb diverses lents oculars i una boca rodona. Tenia dos grans "braos" amb una mena de punxes just davant de la boca; probablement, els utilitzava per atrapar les preses i posar-se-les a la boca.

Pel temps en qu visqu, Anomalocaris va ser una criatura realment gigantesca, arribant a longituds d'entre 60 cm i 2 metres. Fou com la balena blava dels seus temps, i sens dubte va ser el predador dominant. 

Se l'ha identificat incorrectament diverses vegades. El seu nom ve de la descripci d'un dels seus "braos", que va ser trobat per separat i es va pensar que era una criatura per s sol. Es va pensar que la boca era una medusa anomenada Peytoia, i el cos va ser descrit com una esponja anomenada Laggania.  Segons els codis de nomenclatura, el nom ms antic s l'elegit, i en aquest cas va ser Anomalocaris. El nom Laggania va ser usat ms tard per a un altre gnere d'anomalocrid.

Vegeu tamb. 

Anomalocrid;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87841" title="Associaci Alemanya de Futbol" nonfiltered="150" processed="149" dbindex="35165">

El futbol alemany s dirigit per l'Associaci Alemanya de Futbol (alemany: Deutscher Fuball-Bund o DFB)). s membre de la FIFA i la UEFA.

Histria.
La DFB va ser fundada el 1900 a Leipzig amb representaci de 86 clubs. Actualement compta amb uns 26.000 clubs afiliats i al voltant de 2 milions de licncies. T la seu central a Frankfurt del Main. Entre 1950 i 1990 exist tamb la Deutscher Fuball-Verband a la Repblica Democrtica Alemanya.

 Presidents .
Ferdinand Hueppe (1900-1904);
Friedrich Wilhelm Nohe (1904-1905);
Gottfried Hinze (1905-1925);
Felix Linnemann (1925-1945);
Peco Bauwens (1949-1962);
Hermann Gsmann (1962-1975);
Hermann Neuberger (1975-1992);
Egidius Braun (1992-2001);
Gerhard Mayer-Vorfelder (2001-2006), juntament amb Theo Zwanziger des del 2004;
Theo Zwanziger (2006-);

 Enllaos relacionats .
El futbol a Alemanya;
Selecci de futbol d'Alemanya;

 Enllaos externs .
Web de la Federaci Alemanya de Futbol;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87851" title="Provetes testimoni" nonfiltered="151" processed="150" dbindex="35166">

Mtode utilitzat en la detecci i control de la corrosi. Consisteix en insertar en el sistema (canonades,reactors,etc) unes provetes fetes del mateix metall que el sistema a monitoritzar. Peridicament s'extreuen se'n mira l'aspecte i es pesen. Mitjanant la diferncia de pes es pot saber l'avan de la corrosi i grcies a l'inspecci visual el tipus de corrosi. Es suposa que el comportament de les provetes s similar al del sistema.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87852" title="Pius III" nonfiltered="152" processed="151" dbindex="35167">

Francesco Todeschini-Piccolomini va nixer a Siena el 1439.

Va agregar al seu cognom el del Papa Pius II, Enea Silvio Piccolomini, que era el seu oncle. Va portar una vida honrada i pietosa, sent un dels pocs que no va vendre el seu vot a Alexandre VI en el conclave del 1492.

Quan va ser escollit ja era vell i estava malalat. Va intentar refusar per la insistncia dels cardenals el va fer acceptar. El seu pontificat noms va durar 26 dies, en els quals no va poder fer res destacat.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87853" title="Kim Jong-suk" nonfiltered="153" processed="152" dbindex="35168">
Kim Jong-suk (24 de desembre de 1917 - 22 de setembre de 1949) va ser la primera dona de Kim Il-sung, i la mare de Kim Jong-il, els dos dictadors comunistes de Corea del Nord.

Va nixer en la comuna d'Osan, a la provncia de Hangyong del nord (Corea del Nord) dins d'una famlia de pagesos pobres. Posteriorment abandonaren Corea per anar a viure a la Xina el 1922.

Creix odiant el japonesos en una famlia amb fort carcter revolucionari, i s'unir a la guerrilla comunista anti-japonesa el 1932 (liderada per Kim Il-sung, el seu futur marit) escalant llocs fins que el 1936 es troba directament sota el comandament de Kim Il-sung. El 1937 ser admesa dintre del Partit Comunista.

El 16 de febrer de 1942 dna a llum el seu fill, Kim Jong-il, imbuint en ell la seva passi comunista per a que segueixi les passes del seu pare.

Kim Jong-suk, mort el 1949 a l'edat de 32 anys, sent utilitzada la seva persona (tant en vida com en la mort) com a la imatge de la dna revolucionaria, per part de l'aparell de propaganda del partit comunista nordcore. Coneguda com a "l'herona de la revoluci anti-japonesa" i una lluitadora revolucionria dedicada amb cos i nima al seu pas i la seva gent, el govern de Corea del Nord li otorg el ttol de "Herona de la Repblica Democrtica Popular de Corea", el 21 de setembre de 1972.

Enllaos externs.
"Kim Jong Suk, l'herona antijaponesa"  ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87854" title="Federaci de Futbol de la Repblica Democrtica Alemanya" nonfiltered="154" processed="153" dbindex="35169">

El futbol a l'antiga Repblica Democrtica Alemanya era dirigit per la Federaci de Futbol de la Repblica Democrtica Alemanya, oficialment anomenada Deutscher Fuball-Verband.

S'encarregava d'organitzar la Lliga de la RDA de futbol i la Copa de la RDA de futbol, aix com la Selecci de futbol de la Repblica Democrtica Alemanya.

 Enllaos relacionats .
El futbol a Alemanya;
Selecci de futbol de la Repblica Democrtica Alemanya;
Deutscher Fuball-Bund;

 Enllaos externs .
 Nordostdeutscher Fuballverband: DDR-Fuball;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87857" title="Piperal" nonfiltered="155" processed="154" dbindex="35170">

Les piperals (Piperales) sn un ordre de plantes amb flor (angiospermes). Entre d'altres famlies cont la del pebrer (Piperaceae).

El sistema APG II de classificaci de les angiospermes, colloca aquest ordre dins del clade magnoliids amb aquestes agrupacions:

Famlies.
Aristolochiaceae;
Hydnoraceae;
Lactoridaceae;
Piperaceae;
Saururaceae;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87858" title="Anna d'Orleans (duquessa d'Aosta)" nonfiltered="156" processed="155" dbindex="35171">
Anna d'Orleans, duquessa d'Aosta (Chteau de Nouvion-en-Thirache (Blgica 1906 - Capo di Sorrento (Itlia) 1987). Princesa de la Casa reial dels Orleans de Frana amb el tractament d'altesa reial.

Nascuda al Chteau de Nouvion-en-Thirache, histrica propietat dels Orleans a Blgica el dia 5 d'agost de 1906. Filla del cap de la casa reial dels Orleans, el prncep Joan d'Orleans, i de la princesa Isabel d'Orleans. 

La princesa era nta per via paterna del prncep Robert d'Orleans i de la princesa Francesca d'Orleans i per via materna era nt del prncep Felip d'Orleans i de la princesa Maria Isabel d'Orleans.

Casada el dia 5 de novembre de 1927 al Palau de Campodimonte amb el prncep Amadeu de Savoia-Aosta, fill del duc Manuel Filibert de Savoia-Aosta i de la princesa Helena d'Orleans. La parella tingu dues filles:

SAR la princesa Margarida de Savoia-Aosta, nascuda el 1930 a Capodimonte. Casada el 1953 amb l'arxiduc Robert d'ustria-Este.

SAR la princesa Maria Cristina de Savoia-Aosta, nascuda el 1933 a Trieste. Es cas el 1967 amb el prncep Casimir de Borb-Dues Siclies.

L'any 1942, desprs de ser nomenat virrei d'Abissnia i de dirigir una expedici en contra de la Somlia britnica, el duc d'Aosta fou fet presoner i tancat a un camp de concentraci de l'exrcit britnic a Nairobi. 

Resident a Mil, la duquessa d'Aosta mor l'any 1987 a Capo di Sorrento. A la dcada de 1950, l'emperador d'Etipia pretengu prendre el te amb la duquessa en senyal de deferncia per l'actitud de respecte i cavallerositat del duc al pas. Malgrat tot, aquest bonic gest fou vetat per la Repblica italiana considerant-lo una falta de respecte a la voluntat popular del pas. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87860" title="Anna d'Orleans" nonfiltered="157" processed="156" dbindex="35172">


 Anna d'Orleans (reina de Sardenya) (1669 - 1725).

 Anna d'Orleans (duquessa d'Aosta) (1906 - 1987).

 Anna d'Orleans (duquessa de Calbria) (1938).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87862" title="Schwerin" nonfiltered="158" processed="157" dbindex="35173">

Schwerin s una ciutat del nord d'Alemanya. s la capital del estat de Mecklemburg-Pomernia Occidental. El 2005 tenia una poblaci de 97.045 habitants.

Histria.
Schwerin est envoltat de llacs. El ms gran de aquests llacs s el  Schweriner See, amb una rea de 60 km2. Al mig dels llacs hi havia un assentament dels  Obotrites al principi del segle XI. L'rea s'anomenava Zuarin, i el nom Schwerin se'n deriva. 

El  1160 Enric el Lle derrot els Obotrites i captur Schwerin. La ciutat va esdevenir un poders centre regional.

El 1358 Schwerin esdev part del ducat de Meklenburg, convertint-se en la seva capital des de llavors. Al voltant del 1500 comena la construcci del castell de Schwerin, ser la residncia dels ducs. 

Desprs de la divisi de Meklenburg (1621), Schwerin es convert en la capital del ducat de Meklenburg-Schwerin, tret del perode 1765   1837 que la capital s'establia a la ciutat de Ludwigslust.

Quan l'estat federat de  Meklemburg Pomernia Occidental fou establert en 1990, Schwerin es convert en la capital.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87868" title="Le Jan?ek" nonfiltered="159" processed="158" dbindex="35174">

Le Jan ek  (Hukvaldy, Morvia, 3 de juliol de 1854 - Ostrava 12 d'agost de 1928), compositor txec. Conegut principalment per la seua Sinfonietta i per la seua obra lrica. Considerat un dels ms importants compositors de l'inici del segle XX.

Biografia.
Jan ek va passar la infantesa molt humilment a Hukvaldy, Morvia, rebent de son pare, que era mestre d'escola, violinista i organista aficionat, les primeres llions de msica.

La seua formaci artstica va sofrir nombrosos entrebancs: desprs de diplomar-se en magisteri amb divuit anys a Brno, entre el 1874 i el 1875 va continuar els seus estudis musicals en l'escola d'orgue de Praga. Per tal d'estudiar va haver de patir grans dificultats: al principi, no podent disposar d'un piano, va haver d'exercitar-se sobre un teclat dibuixat sobre un cart.
En aquest temps coneix Antonn Dvo k, el msic txec que exercir una notable influncia sobre les seues primeres obres, i amb el qual va establir una amistat que duraria anys. Tamb va participar a la intensa vida cultural de Praga, animada per un grup d'intellectuals anomenats ruchovici, que es van unir entorn de la revista Ruch en la qual es contestaven les tendncies cosmopolites i s'afermava l'ideal d'una cultura nacional i antiaustraca. s en aquests anys quan Jan ek desenvolupa una forta conscincia nacional, que sempre mantindr.

El 1876 les dificultats econmiques el van obligar a retornar a Brno i a assumir la direcci de la societat coral Svatopluk; al cap de pocs mesos va dimitir i va passar a dirigir un altre cor; el Beseda brnensk, treballant alhora com a professor de msica a l'escola de magisteri.
Aquest perode veu la creaci dels seus primers treballs corals i instrumentals. Al mateix temps Jan ek es dedicava a aprofundir la prpia preparaci terica a travs de la lectura dels texts d'esttica de Josef Durdk i de Zimmermann i els de psicologia musical i fisioacstica de Wilhelm Wundt i Hermann von Helmholtz, cercant respostes cientfiques a algunes de les seues intucions sobre l'alliberament de l'harmonia de les rgides regles tradicionals. Ms avant, al seu diari, afirmar haver estudiat a fons entre el 1876 i el 1879 aquests textos i haver extret la conclusi de qu cada acord pot seguir un altre ms enll de les regles codificades de la concatenaci harmnica, sempre que aquest procediment responga a les exigncies de l'expressi i de la comunicaci amb el pblic al qual fra destinada la msica.

El 1879 Jan ek va deixar Brno i el seu lloc de treball per traslladar-se a Lipsia i ms tard a Viena, on, al seu Conservatori va seguir cursos de perfeccionament en composici, direcci d'orquestra i esttica, ampliant encara ms la seua ja vasta coneixena de la msica europea, sobre l'evoluci de la qual va estar sempre ben informat (va escriure: puc dir que cap treball de la literatura musical moderna m'ha estat desconegut).

El 1881 va tornar a Brno on va fundar l'escola d'orgue i composici que dirigiria fins l'any 1919. En aquest perode va intensificar la seua activitat com a director de cor i d'orquestra, dedicant-se principalment a l'execuci d'obres d'autors contemporanis, va aprofundir en l'estudi de la seua nova harmonia i encet una recerca sistemtica del folklore de Morvia, recollint i analitzant les melodies amb el seu amic i collaborador Frantiek Barto. Aquestes recerques van atraure l'atenci de l'ambient cultural txec ms que la seua activitat com a compositor, que va trigar en ser reconeguda: quan el 1891 va ser representat al Teatre Nacional de Praga el seu ballet Rkos Rkoczy, Jan ek va ser descrit per la premsa com una autoritat reconeguda en el cant popular, com a catalogador i arranjador, per quant a la composici i teoria musical, un innovador massa excntric.

El primer perode de la carrera musical de Jan ek - conegut com el perode romntic - est influt per Smetana i, sobretot per Dvo k. Aquest perode conclou amb l'pera en tres actes rka, sobre el mateix tema que l'homnim poema simfnic d'Smetana. Composta el 1887 i inspirada en una llegenda popular, Sarka ser revisada pel compositor molts anys desprs, per ser estrenada en una nova versi a Praga el 1924.

Del 1888 al 1906 Jan ek es va dedicar principalment a la recerca folklrica, que tamb va inspirar el seu treball creador, profundament lligat als cants i a les dances de Morvia. Al mateix temps la seua formaci intellectual i artstica anava completant-se, justament alhora que, a cavall entre dos segles, Thomas Masaryk estava nodrint, en clau materialista i positivista, la lluita antiimperialista de la burgesia de Praga, exercint un fort influx, en clau realista i naturalista, sobre els artistes del ressorgiment txec, i ajudant-los a emancipar-se de l'idealisme i del romanticisme alemanys.

L'adhesi al moviment de Masaryk confereix aix al treball de Jan ek un ms clar significat patritic i democrtic. Tamb la msica russa va exercir sobre Jan ek una important influncia, havent fixat des de ben aviat la seua atenci sobre la figura de Txaikovski. Un viatge decisiu a Polnia i Rssia el 1896 afavoreix el seu acostament a la msica de Mssorgski, que el colpeix per la seua forta i autntica inspiraci nacional. Aix mateix, el contacte amb els nacionalistes russos i polonesos incrementa el seu inters per l'eslavisme populista i anti-burgs, del qual se sent ben a prop a conseqncia de la situaci del seu pas.

Del 1894 al 1903 Jan ek compon Jen fa, una pera que a l'poca de la seua estrena a Brno (21 de gener de 1904) no va suscitar un particular inters, per que amb els anys ha gaudit d'un clamors increment de la seua estima. Amb Jenufa, Jancek manifesta amb decisi el seu rebuig a les concepcions romntiques i la voluntat de pertnyer a un mn ideal i moral en qu siguen respectats els drets dels homes, comenant pels dels ms humils i indefensos.

A la mateixa poca pertanyen altres composicions de relleu, entre les que cal esmentar Lask tance per orquestra (1889-90), en la qual Jan ek reprodueix en clau personal un conjunt de danses folklriques mitjanant la repetici d'alguns elements tmbrics, harmnics i rtmics; i les dues cantates: Amarus (per a solistes, cor i orquestra, 1897) i Pare nostre (per a solistes, cor i piano, 1901), la primera de les quals narra la histria d'un jove monjo que, tancat des de petit a un convent, observant dos enamorats un dia de primavera, descobreix el sentit de l'amor, de la natura i de la vida que li son negats i, desesperat se sucida sobre la tomba de sa mare.

A finals del segle XIX Jan ek va intensificar la seua activitat d'etnomusicleg avant-la-lettre. El 1894 va organitzar la secci musical morava a la Mostra etnogrfica de Praga, i el 1901 va ocupar-se de l'edici d'un recull de 2057 cants moraus. Parallelament es va dedicar als seus predilectes estudis sobre el llenguatge dels sons, publicant algun assaig per l'Acadmia Txeca de les Cincies i les Arts i, el 1897, el volum La composici dels acords i la seua resoluci. Aquesta monografia, que recull els resultats d'anys de recerca, ser reelaborat per l'autor fins a esdevenir el vast Tractat complet d'harmonia, publicat el 1913, en el qual va formular de manera orgnica les seues teories innovadores.

El 1906 Jan ek tanca de fet el llarg perode de la recerca folklrica publicant l'ampli assaig El recull de cants nacionals txecs a Silsia i Morvia. Des d'aquest moment es dedicar quasi exclusivament a la composici, iniciant el perode de maduresa creativa, que la crtica situa entre el 1906 i el final de la Primera Guerra Mundial, el 1918. En aquest perode, en el qual el seu esperit nacionalista i el seu comproms social es van manifestar encara amb ms vigor, va compondre l'pera en quatre escenes El viatge del senyor Brou ek a la lluna (completada el 1917 i estrenada el 1920) que cont una dura stira contra el conformisme de la burgesia txeca. A aquesta seguir una segona part: El viatge del senyor Brou ek al segle XV, representada el mateix any.

Tamb en temes patritics es va inspirar per a dues composicions del 1918: una coral, La legi txeca, i una altra orquestral, la rapsdia Taras Bulba sobre tema de Ggol.

A la postguerra s'installa en Jan ek una visi pessimista del mn, que troba la seua mxima manifestaci en quatre peres que contenen, de manera diferent, una forta crrega de protesta: Katia Kabanov (1921), La rabosa astuta (1924), El cas Makropoulos (1926) i De la casa dels morts (1930). La identificaci del compositor amb el material narratiu s sempre intensa: durant la composici de De la casa dels morts, sobre tema de Dostoevski, en la qual l'escriptor rus evoca les seues trgiques experincies en l'exili siberi, va confessar a un amic: em sembla descendir, esgla per esgla, sempre ms avall, i caminar en les profunditats ms miserables dels ssers humans. I es tracta d'un cam fora pens.

Si la vida artstica de Jan ek no va ser fcil ni feli, i el seu xit va arribar massa tard, la seua vida privada no va ser millor: un matrimoni trencat i la mort prematura dels seus dos fills el van empentar a la cerca de relacions que es van revelar tamb decepcionants. La relaci amb la primera Jen fa de Praga, la cantant Gabriela Orvatova, va empnyer a la seua esposa a un intent de sucidi que va marcar dolorosament la vida de la parella. El tard amor amb una noia de Pisek torbar els seus darrers anys i inspirar part del Quartet nmero 2, no casualment titulat "Cartes ntimes".

Els darrers anys van ser un perode particularment frtil. Dedicant-se fonamentalment a l'pera, va afrontar treballs de gran envergadura pertanyents a gneres musicals diversos com la El diari d'un desaparegut (composta entre el 1917 i el 1918), la Sinfonietta (1926), els dos quartets (1923 i 1928) i la clebre Missa glagoltica en la que fa reviure dramticament la Passi de Crist (1926).

Finalment comenava a rebre algunes gratificacions professionals: les seues partitures s'interpretaven a les sales de concert i la crtica palesava una major atenci i consideraci. El 1919 va ser nomenat professor al Conservatori de Praga i el 1826, durant un viatge a Londres, se li van tributar grans honors. Les autoritats txeques van encarregar-li algunes obres commemoratives, reconeixent-lo com el compositor ms representatiu del pas.

Malgrat l'xit, encara Jan ek va continuar portant una vida apartada. Va morir el 5 d'agost de 1928 a Ostrava, a l'edat de setanta-quatre anys, desprs d'un breu perode de reps a la seus ciutat natal, Hukvaldy. Segons el seu desig, al funeral va ser interpretada l'escena del gurdia forestal de La rabosa astuta.

Obres.
peres. 
 rka, 3 actes, llibret de Julius Zeyer (1887-88, nova versi 11 de novembre de 1925, Brno);
 Po tek romnu, 1 acte,  llibret de Jaroslav Tich (pseudnim de Rypek Frantiek) basat en la novella de Gabriela Preissov (10 de febrer de 1894, Brno);
 Jen fa (Jej pastorky a), 3 actes, llibret de Le Jan ek sobre el drama de Gabriela Preissov (21 de gener de 1904, Brno, revisions ulteriors els anys 1906, 1911 i 1916);
 Dest (Osud), 3 actes, llibret de Le Jan ek i Fedora Bartoov (1904 per estrenada pstumament, el 8 de setembre de 1934, Brno);
 Les excursions del Sr. Brou ek (Vlety pn  Brou kovy), 2 parts (El viatge del senyor Brou ek a la lluna i El viatge del senyor Brou ek al segle XV), llibret de Viktor Dyk (part I) i Frantiek Sarafnsk Prochzka (part II), sobre la novella de Svatopluk  ech (23 d'abril de 1920, Praga);
 Katia Kabanov, 3 actes, llibret de Le Jan ek sobre el drama Bou e d'Alexandra Ostrovski (23 de novembre de 1921, Brno);
 La rabosa astuta, 3 actes, (P hody liky Bystrouky), llibret de Le Jan ek sobre obra de Rudolf T snohldek (6 de novembre de 1924, Brno);
 El cas Makropoulos (V c Makropulos), 3 actes, llibret de Le Jan ek sobre drama de Karel  apek (18 de desembre de 1926, Brno);
 De la casa dels morts (Z mrtvho domu), 3 actes, llibret de Le Jan ek sobre la novella Memries de la casa dels morts de Fiodor Dostoievski (12 d'abril de 1930, Brno);

Obres simfniques.
Taras Boulba, rapsdia simfnica basada en la novella histrica de Nikolai Ggol (1915-1918).
Sinfonietta (1926).

Obres per a piano.
Zden iny variace (Variacions Zdenka), tema amb variacions (1880);
Nrodn tance na Morav  (1891-1893);
Po zarostlm chodn ku (1901-1908);
Sonata nm. 1. X. 1905 "Zulice" (1905);
V mlhch (1912);
Vzpomnka (1928);

Obres religioses.
Zdrvas Maria (Ave Maria) per tenor, cor, orgue i viola (1904);
Missa glagoltica (1926);

Obres de cambra.
 Dos Quartets de corda (a Kreutzer i Cartes ntimes);
 Capriccio (1925), per a piano (m esquerra) i set instruments de vent.
 Mld (Joventut), per a sextet de vents.

Bibliografia.
  Hans Hollander, Jan ek, Londres 1963;
  Jim Samson, Music in Transition: A Study of Tonal Expansion and Atonality, 1900-1920, New York, Norton & Company 1977, ISBN 0393021939;

Enllaos externs.
  IMSLP - International Music Score Library Project's Jan ek page.
  Informaci sobre s de la msica de Jan ek en el cine;

 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87870" title="Robert d'ustria-Este" nonfiltered="160" processed="159" dbindex="35175">
Robert d'ustria-Este, duc de Mdena (Viena 1915 - Basilea 1996). Arxiduc d'ustria, prncep de Bohmia i d'Hongria i cap de la casa ducal de Mdena amb el tractament d'altesa imperial i reial.

Nascut a la ciutat de Viena el dia 8 de febrer de 1915, fill de l'emperador Carles I d'ustria i de la princesa Zita de Borb-Parma. L'arxiduc era nt per via paterna de l'arxiduc Ot d'ustria i de la princesa Maria Josepa de Saxnia i per via materna ho era del duc Robert I de Parma i de la infanta Maria Antnia de Portugal.

Casat el dia 29 de desembre de 1953 al poblet francs de Brou amb la princesa Margarida de Savoia-Aosta, filla del duc Amadeu de Savoia-Aosta i de la princesa Anna d'Orleans. La parella tingu cinc fills:

SAIR l'arxiduquessa Maria Beatriu d'ustria-Este, nascuda a Bolougne sur Seine el 1954 i casada a Chartres amb el duc Ricard d'Arco-Zinneberg.

SAIR l'arxiduc Lloren d'ustria-Este, nascut a Boulogne sur Seine el 1955. Es cas el 1986 a Brusselles amb la princesa strid de Blgica.

SAIR l'arxiduc Gerard d'ustria-Este, nascut a Boulogne-sur-Seine el 1957.

SAIR l'arxiduc Mart d'ustria-Este, nascut a Boulogne-sur-Seine el 1960. Es cas l'any 2004 amb la princesa Caterina d'Isenburg-Bdingen.

SAIR l'arxiduquessa Isabel d'ustria-Este, nascuda a Boulogne-sur-Seine el 1963. Es cas amb el comte Andrea Czarnocki-Lucheschi. ;

L'any 1922, a Madeira, l'emperador Carles I d'ustria mor com a conseqncia d'una pneumonia. Mancats de recursos econmics, despossets de les seves propietats privades a ustria aix com de la nacionalitat austraca, els Habsburg reben el suport del rei Alfons XIII d'Espanya el qual els hi ofereix un palauet a la ciutat basca de Zarautz.

Robert d'ustria-Este reb del seu pare el ducat de Mdena i la branca secundria de la Casa d'ustria-Este. A partir d'aquest moment, Robert pass a titular-se duc de Modna i a cognominar-se ustria-Este. 

Robert pass el ttol al seu fill Lloren a la seva mort, l'any 1996, en un hospital sus.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87878" title="Llibret" nonfiltered="161" processed="160" dbindex="35176">
El llibret, es el text utilitzat en una pera o obra musical per al teatre, com  l'opereta, la sarsuela, l'oratori o el musical. A ms de parts que han de ser cantades pot incloure parts per a ser recitades. El terme itali libretto (plural libretti) s'utilitza en quasi totes les llenges.

Alguns compositors han estat alhora autors dels propis llibrets. El cas ms clebre s de de Richard Wagner. Altres van adaptar ells mateixos l'argument d'una obra preexistent (com Alban Berg va fer amb el Woyzeck de Georg Bchner). El ms com s que el llibret siga obra d'un escriptor, sota comanda o del compositor.

Sn habituals les adaptacions d'obres teatrals. Per exemple Francesco Maria Piave, llibretista que va collaborar sovint amb Verdi, va adaptar obres de Victor Hugo, del Duc de Rivas i d'altres. Moltes obres de William Shakespeare han estat adaptades per a l'pera per compositors com ara  Purcell, Gounod, Verdi o Britten. El Faust de Goethe tamb registra un elevat nombre d'adaptacions a l'pera.

De vegades, el llibret s completament original. Per exemple els llibrets d'Hugo von Hofmannsthal per a Richard Strauss.

Pietro Metastasio (1698-1782) (pseudnim de Pietro Trapassi) va ser un dels llibretistes ms apreciats d'Europa. Els seus llibrets van ser utilitzats repetidament pels compositors. Un altre llibretista clebre del segle XVIII va ser Lorenzo da Ponte, que va escriure els llibrets de tres de les ms importants peres de Mozart. Eugne Scribe va ser un dels ms prolfics llibretistes del segent segle, treballant per a Meyerbeer (amb qui va tenir una duradora collaboraci), Auber, Bellini, Donizetti, Rossini i Verdi. El duo francs constitut pels escriptors Henri Meilhac i Ludovic Halvy van escriure un gran nombre de llibrets per a l'pera i l'opereta i van ser molt molt apreciats per Jacques Offenbach, Jules Massenet i Georges Bizet. Arrigo Boito, que va escriure llibrets, entre d'altres per a Giuseppe Verdi i Amilcare Ponchielli, tamb va compondre dues peres.

Molts autors de llibrets no han estat reconeguts per la seua aportaci a l'obra lrica. s ben cert que alguns han estat reconeguts com a part d'una famosa i duradora collaboraci, com s el cas de Gilbert i Sullivan. No obstant aix, en la major part dels casos el compositor de la partitura musical d'una pera recull la major part del reconeixement i del crdit pel conjunt, mentre que l'autor del text s relegat a una breu nota a peu de pgina. En alguns casos, per, l'adaptaci a l'pera ha suposat per al text original una injecci de fama, com s el cas de Pellas et Mlisande sobre drama de Maurice Maeterlinck, musicada posteriorment per Claude Debussy.

Per altra banda, la utilitzaci d'un llibret amb msica de nivell ptim garanteix en alguns casos la immortalitat gaireb casual al seu autor. 

Enllaos externs.
Textos de llibrets operstics d'accs pblic;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87880" title="Foyle" nonfiltered="162" processed="161" dbindex="35177">

riu Foyle: riu irlands que desemboca a l'Oce Atlntic.
llac Foyle: estuari final del riu Foyle. ;
Foyles: llibreria de London (Anglaterra).
Escola Superior de Foyle i Londonderry: escola de gramtica de Derry (Irlanda).
Circumscripci electoral de Foyle: divisi administrativa d'una zona del nord d'Irlanda.
Kitty Foyle: novella de Christopher Morley (1939).
Adonal Foyle: jugador de bsquet de Saint Vincent i Les Grenadines.
Christopher Foyle: protagonista d'una srie de detectius de la TV britnica.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87881" title="Sybil Seely" nonfiltered="163" processed="162" dbindex="35178">
Sybil Seely (Califrnia, 1902 - Culver City, Los Angeles, Califrnia, 1984) actriu cinematogrfica nord americana, de vegades acreditada com Sybie Travilla, com Sibye Trevilla o com Sybie Trevilla. 

 Biografia .
D'una bellesa i simpatia captivadores, fou descoberta per Mack Sennett quan noms tenia setze anys, per a rpidament formar part de les Bathing Beauties a la seva companyia Keystone. Ms tard va passejar la seva figura per diversos curtmetratges protagonitzats per Ford Sterling, Billy Bevan, Ben Turpin i Louise Fazenda, algunes de les principals estrelles de la casa. Va ser tamb a la Keystone a on va coneixer a Virginia Fox i a Kathryn McGuire, futures collaboradores de Roscoe Arbuckle i Buster Keaton respectivament.

Fou justament amb aquest darrer amb qui va coprotagonitzar el primer curtmetratge indepentdent de la nova empresa Buster Keaton Productions One Week, que va ser rebuda per gran part de la crtica com a: "la sensaci de l'any en comedia curta", i va ser, de fet, el film que li va donar la oportunitat de demostrar, per primera vegada, les seves dots d'actriu de comdia.

Amb Buster Keaton encara va fer quatre curtmetratges ms, i poc desprs va participar a l'nic llargmetratge de la seva curta carrera amb Harold Lloyd, A Sailor-Made Man (1921), desprs del qual la va haver d'abandonar prematurament en casar-se amb el senyor Jules G. Furthman.

Filmografia seleccionada.
 Hearts and Flowers (1919) de Eddie F. Cline, amb Ford Sterling;
 Married Life (1920) de Erle C. Kenton, amb Ben Turpin ;
 One Week (1920) de Buster Keaton i Eddie F. Cline;
 The Scarecrow (1920) de Buster Keaton i Eddie F. Cline;
 The Boat (1921) de Buster Keaton i Eddie F. Cline;
 A Sailor-Made Man (1921) de Fred Newmayer, amb Harold Lloyd;

 Enllaos externs .
Base de dades a altres links;
article sobre Sybil Seely i altres herones del curtmetratge;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87887" title="Riu Foyle" nonfiltered="164" processed="163" dbindex="35179">


El riu Foyle (galic irlands: An Feabhail) s un riu del nord-oest d'Irlanda, que neix a partir de la confluncia del riu Finn i el riu Mourne a Strabane, en el comtat de Tyrone, i finalitza a la ciutat de Derry, on desemboca al llac Foyle i posteriorment a l'Oce Atlntic.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87890" title="Alba Iulia" nonfiltered="165" processed="164" dbindex="35181">


Alba Iulia (en hongars: Gyulafehrvr, en alemany: Karlsburg / Weienburg) s la capital de la provncia d'Alba,a Transsilvnia, Romania. Est situada a la vora del riu Mure , amb una poblaci de 71,651 habitants (2001). 

 Histria . 

En l'antiguitat en l'emplaament de l'actual ciutat va existir una poblaci dcia anomenada Apulon, esmentada pel gegraf grec Ptolomeo. Desprs de la conquesta de la Dcia pels romans, la ciutat va ser coneguda com a Apulum, i es va convertir en seu de la XIII Legi Gmina. En el segle IX la ciutat apareix esmentada en documents de l'poca com B lgrad ("Ciutadella Blanca"). En el segle X va ser elegida pel duc hongars Gyula com a capital dels seus territoris. Desprs de l'adopci del cristianisme pel rei hongars Esteban I, es va aixecar a Alba Iulia una primera catedral al segle XI. (Tot i que la catedral catlica actual s dels segles XII i XIII). L'any 1442 Juan Hunyadi (1387-1456), voivoda de Transsilvnia, va utilitzar la fortalesa com a base de la seva guerra contra els turcs otomans. Aix mateix es va procedir a ampliar l'edifici de la catedral, on des de la seva mort es conserva el seu sepulcre.

L'any 1541, Alba Iulia va passar a ser la capital del principat de Transsilvnia, situaci que es va perllongar fins l'any 1690. El novembre de 1599, Mihai Viteazul (en catal Miquel El Valent), Voivoda de Valaquia, va entrar triomfalment a Alba Iulia desprs de la seva victria a la Batalla de  elimb r i es va convertir en governador de Transsilvnia. L'any 1600, Mihai Viteazul es faria amb el control de Moldvia, reunint aix els tres principats sota el seu govern abans de ser assassinat l'any 1601 per agents al servei de Giorgio Basta. 

A pesar de la seva curta durada, l'assoliment de Mihai Viteazul va constituir un fet de gran significana histrica per als romanesos al representar la primera unificaci dels tres principats histrics de Valquia, Moldvia i Transsilvnia, majoritriament poblats per romanesos. Durant el regnat del prncep Gabriel Bethlen, la ciutat es va dotar d'una acadmia, fet que es considera un dels fites ms importants de la seva histria cultural. 

Entre altres esdeveniments importants lligats al desenvolupament urb destaquen la fundaci de la Biblioteca Batthyanaeum en el segle XVIII, i l'arribada del ferrocarril en el segle XIX. 

El 1 de desembre de 1918 es va celebrar a Alba Iulia la proclamaci solemne de la uni de Transsilvnia al Regne de Romania. El dia se celebra des de llavors a Romania com el dia de la unificaci. L'any 1922, Ferran I de Romania va ser coronat simblicament com a Rei de Romania a Alba Iulia, en un acte que honorava la proesa de Mihai Viteazul.

 Punts d'inters . 


Els principals llocs d'inters d'Alba Iulia es troben en el recinte de la ciutadella histrica. La construcci actual de la ciutadella (en romans cetatea) es va portar a terme entre els anys 1716-1735, durant el regnat de Carles VI d'Habsburg. En el seu honor, la fortalesa es va denominar Alba Carolina, i la prpia ciutat va rebre en alemany el nom de Karlsburg ("Ciutat de Carles"). 

Dintre del recinte de la fortalesa es troben: 

 La catedral de Sant Miquel (catlica, construda en el segle XIII en estil gtic). En el temple descansen les restes de Juan Hunyadi i de la reina d'Hongria Isabel Jagelln, polonesa de naixement. ;

 El Palau Episcopal. ;

 El palau que alberga la seu de la Biblioteca Batthyaneum, fundada l'any 1784 pel bisbe Ignatiu Bathyani (1741-1798), que t ms de 60.000 volums, entre ells molts manuscrits i incunables de gran valor. ;

 La Catedral de la Reunificaci (Catedrala #ntegririi) (ortodoxa) (construda ens els any 1921-1922 i inspirada en l'esglsia de Trgovi te). Aqu va ser coronat Ferran I com rei de Romania l'any 1922 . El conjunt est dominat per un campanar de 58 m d'alada, acabat en una cpula suportada per columnes. ;

 La Sala de la Uni (Sala Unirii), en la qual es va proclamar l'any 1918 la uni de Transsilvnia al regne de Romania.

Al costat de la porta occidental de la ciutadella es troba l'Obelisc d'Horea, Clo ca i Cri an (1937), que commemora el ajusticiament dels capitosts de la revolta que va tenir lloc en Transsilvnia entre els anys 1784 i 1785 en contra de la servitud feudal i a favor de l'equiparaci de drets entre els romanesos i les altres tnies de la regi.

 Enllaos externs . 

 Alba Iulia: Lloc oficial ;
 Galeria d'imatges;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87892" title="Br?ila" nonfiltered="166" processed="165" dbindex="35182">


Br ila s la ciutat capital de la provncia del mateix nom i un port al costat del riu Danubi, en el Nord-oest de la regi histrica de Valquia, en l'est de Romania. La ciutat t actualment una poblaci de 216.929 habitants. 

Histria. 

Un Llibre de Coneixement castell de segurament els anys 1350, aix com diversos mapes catalans (Angelino de Dalorto, 1325/1330 i Angelino Dulcert, 1339) mostren un assentament anomenat Drinago a la riba oest del riu Danubi, en el lloc ocupat per la Br ila actual. Documents grecs d'aproximadament la mateixa poca esmenten a la ciutat com a Proilabum o Proilava. 

Des de 1538-40, els turcs otomans van controlar la ciutat i els seus voltants fins que la Convenci d'Akkerman la va retornar al govern de Valquia l'any 1829. Els turcs la van anomenar Ibrail o Ibraila. La ciutat va ser atacada, saquejada i incendiada pel prncep moldau Stefan cel Mare (en catal Esteban el Gran) el 2 de febrer de 1470, com a part de la campanya de repressi contra les forces del prncep valac Radu cel Frumos (en catal Radu el Forms), qui s'havia aliat amb els turcs. Tamb va ser governada pel prncep valac Mihai Viteazul (en catal Miquel el Valent) entre els anys 1595 i 1596.

Durant el segle XIX, el port es va convertir, a ms dels de Drobeta-Turnu Severin  i Giurgiu, en un dels ms importants ports fluvials de Valquia dins del Danubi, servint de base per a gaireb tota la mercaderia que arribava o sortia de Romania, i la ciutat va arribar el seu principal punt lgid de prosperitat entre finals del segle XIX i comenaments del segle XX. 

Desprs de la Revoluci Romanesa de 1989, que va provocar la caiguda  del rgim comunista romans, la ciutat va entrar en un perode de declivi econmic. 

Punts d'inters. 

Els principals monuments de la ciutat sn: 

L'Esglsia Grega, construda en 1865 per la comunitat grega. ;

L'Esglsia dels Sants Arcngels que havia servit com a mesquita durant el domini otom. ;

L'Esglsia de San Nicolau, tamb del segle XIX. ;

El teatre Maria Filotti. ;

El centre antic de la ciutat alberga nombroses edificacions del segle XIX, algunes d'aquestes bellament restaurades. ;

Altres atraccions importants sn el Jard Pblic, un parc situat junt la riba del Danubi amb belles vistes del riu i les Forestes M cin, aix com l'antiga Casa de l'Aigua, amb el seu restaurant situat en la planta superior, i que compta amb un sistema rotatiu (360 en una hora). ;

Per Br ila transcorre una de les ms antigues lnies de tramvies elctrics de Romania, inaugur1ada a fins del segle XIX i mantinguda en servei fins als nostres dies.

Personatges famosos. 

Ana Aslan 

Panait Istrati 

Camelia Potec 

Mihail Sebastian 

Iannis Xenakis 

Enllaos externs. 

 braila.net ;
 braila.org ;





 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87893" title="Br?ila (desambiguaci)" nonfiltered="167" processed="166" dbindex="35183">


 La ciutat romanesa de Br ila.

 La provncia de Br ila.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87895" title="Jordi Colomer" nonfiltered="168" processed="167" dbindex="35184">
Jordi Colomer (Barcelona, 1962) s un artista multimdia catal.

Desprs de passar per l escola de disseny Eina comen a estudiar histria de l art per ho deix per continuar els seus estudis d arquitectura qu els abandon desprs de quatre anys al 1986. Aquesta data coincideix amb la seva
primera exposici individual a la Fundaci Joan Mir de Barcelona. Des de llavors, ha exposat per tot l Estat i a diversos pasos europeus.

Les seves primeres incursions plstiques es mouen en el terreny de l abstracci pictrica, activitat que relega, sense abandonar-se plenament, per l escultura, el dibuix i el collage. En la seva producci objectual busca les vinculacions que s estableixen
entre els objectes en l espai o el funcionament tridimensional dels mateixos. Escull un univers de motius (banyeres, vaixells, martells), reduits a fragments en moltes ocasions, on mant les alusions a l'atzar a travs de certa pervivncia de la idea de
objet trouv.

A partir de 1989 es fa patent la seva preocupaci en l articulaci de l espai i la naturalesa constructiva de l objecte on els elements formals i simblics participen en la definici de l escultura com entitat, en una lnia d investigaci on comena a prendre
fora l escenografia.

Entre 1991 i 1995, resid a Pars. Les obres d aquesta poca complementen una intensificaci de la resoluci arquitectnica de l espai amb referncies a entorns domstics, entesos com llocs on els objectes funcionen com vestigis d existncies.

A partir de 1996 treballa amb fotografia i vdeo, mitj amb el que introdueix explcitament el temps i els actors parlen d espais urbans i situacions domstiques on la familiaritat de les quals es veu alterada per les constants referncies al carcter artificial de la seva posada en escena. En altres casos la ciutat es converteix en protagonista. A travs de maquetes, construdes amb petits objectes de cartr i fusta simula trnsits i vies que li permeten parlar dels nous llenguatges que ofereixen els mitjans visuals i aix com la condici decadent de la ciutat.

Enllaos externs.
Web de l'artista;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87903" title="Reducci" nonfiltered="169" processed="168" dbindex="35185">
La reducci s un procs electroqumic pel qual un tom o i guanya un o ms electrons, tot disminuint el seu estat d'oxidaci. s el procs invers de l'oxidaci.

El Fe2+ i el Fe3+ sn reduts a Fe0 per l'H2 segons la segent reacci:

Fe2++H2 Fe+2H+
Fe3++3/2H2 Fe+3H+

L'hidrogen actua, en aquest cas, com a agent reductor i redueix els ions de ferro.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87904" title="Soroll electroqumic" nonfiltered="170" processed="169" dbindex="35186">
El soroll electroqumic s una tcnica per a monitoritzar la corrosi. Consisteix en la mesura de les petites fluctuacions de voltatge i/o intensitat entre uns elctrodes inserts en el sistema a monitoritzar. Les fluctuacions sn de poca magnitud, propera al soroll i es guarden en registres que es poden analitzar mitjanant mtodes estadstics, descomposici freqencial o teoria del caos; en alguns casos es possible determinar si el sistema pateix corrosi i el tipus de corrosi que succeeix.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87905" title="Espectroscpia d'impedncia electroqumica" nonfiltered="171" processed="170" dbindex="35187">
L'espectroscpia d'impedncia electroqumica s una tcnica que consisteix en la mesura de la impedncia que presenta un elctrode mtallic insertat en un medi aqus determinat. Mitjanant l'anlisi de l'evoluci de la impedncia amb la freqncia s possible generar un model que simula el comportament del metall en el medi.

S'usa per estudiar la resistncia dels metalls a la corrosi i elaborar mecanismes de corrosi.

 http://www.gamry.com/App_Notes/EIS_Primer/EIS_Primer.htm ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87907" title="Continuaci analtica maximal" nonfiltered="172" processed="171" dbindex="35188">
La continuaci analtica maximal s una formalitzaci ms abstracta de la noci de continuaci analtica.

Sigui  l'esfera de Riemann; una superfcie de Riemann regular sobre un conjunt obert
 s un parell  on  s una superfcie de Riemann (s a dir, una varietat complexa de dimensi 1) i  s
un biholomorfisme local exhaustiu.
Una continuaci analtica regular d'un element de funci holomorfa consisteix en una superfcie de Riemann regular sobre un conjunt obert  tal que , en una immersi holomorfa  
tal que  i en una funci holomorfa  tal que .

Un morfisme entre dues continuacions analtiques  i  del mateix element  s una funci holomorfa  tal que .

Un tal morfisme s una funci no constant, unvocament determinada en , (i per tant en tot ) mitjanant . A ms,  i  en  i per tant en tot .

L'nic morfisme entre una continuaci analtica i ella mateixa s la identitat, la composici de dos morfismes tamb s un morfisme; si un morfisme admet una funci holomorfa com a inversa, ella s tamb un morfisme: en tal cas, parlem d'un isomorfisme de continuacions analtiques.

Definici: una continuaci analtica  de l'element  s maximal si, per a cada continuaci  de  existeix un morfisme .

s de remarcar que dues continuacions maximals del mateix element sn necessriament isomorfes, ja que la continuaci analtica maximal s nica llevat d'isomorfismes.
 
Teorema: cada element  de funci holomorfa t una continuaci analtica maximal .

Demostraci: siguin # el conjunt format mitjanant els elements connectables amb ; #,  i ; # l'immersi natural.

Introdum una relaci d'equivalncia en :  i  es diran equivalents si  i  en un entorn de  en .

Sigui  el conjunt quocient i  la projecci cannica: una base per a la topologia d' est formada pels . Definim , ,  mitjanant ,  i .

Aquestes aplicacions estan ben definides i sn contnues; a ms,  s un homeomorfisme local.

L'espai topolgic  s Hausdorff: de fet, si  i , considerem un entorn connex  de , tal que  i  estiguin definits i siguin diferents en . Siguin  i  les cpies disjuntes de  en  i de  en : es veu que . De fet, si hi hagus dos punts  i  tals que , hi hauria tamb  en un entorn de , ja que en , aix s una contradicci.

L'espai  s connex, perqu per a tot parell de punts  amb  i , existeix una cadena  de conjunts oberts connexos no buits, tals que, per a tot , , i tals que  i . Per tant el conjunt obert  s connex i cont  i .

Puix que  s un homeomorfisme local entre  i , l'espai  s connex; per tamb  s un homeomorfisme local, ja que pel teorema de Poincar-Volterra (Narasimhan pag.25), tamb  s de base numerable.

L'atles  defineix una estructura complexa en , perqu per a tot parell  de mapes locals que se superposen, l'aplicaci de transici  s l'identitat d'un conjunt obert de .

Per a aquesta estructura, les aplicacions  sn holomorfes per construcci, ja que  s una continuaci analtica de .

Es pot demostrar que aquesta continuaci s maximal: sigui  una continuaci analtica de : podem construir un recobriment obert de  mitjanant uns  tals que, per a tot ,  s biholomorfa; llavors el parell  s un element de funci holomorfa connectable amb .

Definim  mitjanant : si ,  en , per tant les definicions locals s'enllacen per definir una aplicaci holomorfa  tal que .

Vegeu tamb.
Continuaci analtica;

Referncies.
Narasimhan:
Raghavan Narasimhan,
'Several complex variables'
The university of Chicago Press, Chigago 



 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87908" title="Element de funci holomorfa" nonfiltered="173" processed="172" dbindex="35189">
Un element de funci
holomorfa s un parell
, 
on
 s
un conjunt obert
a conexi simple
del pla complex,
 una funci holomorfa  definida en , 
que pren valors en .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87909" title="Anna d'Orleans (duquessa de Calbria)" nonfiltered="174" processed="173" dbindex="35190">
Anna d'Orleans, duquessa de Calbria (Woluw- Saint-Pierre (Blgica 1938). Princesa reial de Frana de la casa dels Orleans amb el tractament d'altesa reial.

Nascuda el dia 4 de desembre de 1938 a la finca belga dels Orleans de Woluw- Saint-Pierre sent filla del prncep Enric d'Orleans i de la princesa Isabel d'Orleans-Bragana. La princesa era nta per via paterna del prncep Joan d'Orleans i de la princesa Isabel d'Orleans i per via materna ho era del prncep Pere del Brasil i de la comtessa bohmia Elisabet de Dobrzensky von Dobrzenicz.

Casada l'any 1964 amb l'infant Carles de Borb-Dues Siclies, fill de l'infant Alfons de Borb-Dues Siclies i de la princesa Alcia de Borb-Parma. La parella establerta a Madrid t cinc fills:

SAR la princesa Cristina de Borb-Dues Siclies, nascuda a Madrid el 1966. Es cas el 1994 a Ciudad Real amb Pedro Lpez-Quesada.

SAR la princesa Maria Paloma de Borb-Dues Siclies, nada a Madrid el 1967. Es cas amb l'arxiduc Sime d'ustria el 1996 a Ciudad Real.

SAR el prncep Pere de Borb-Dues Siclies, nat a Madrid el 1968. Casat morganticament amb Sofia Landaluce y Melgarejo el 2001 a Madrid.

SAR la princesa Ins de Borb-Dues Siclies, nada a Madrid el 1971. Casada a Toledo amb l'aristcrata napolit Michele Carrelli Palombi dei Marchesi di Raiano l'any 2001.

SAR la princesa Victria de Borb-Dues Siclies, nada a Madrid el 1976. Casada des de l'any 2003 amb l'armador grec Markos Nomikos.

Els ducs de Calbria es conegueren i iniciaren el seu noviatge al casament dels prnceps d'Astries l'any 1962 a Atenes. Anna d'Orleans era dama d'honor de la princesa Sofia de Grcia, i Carles era cos i company d'estudis del prncep i desprs rei Joan Carles I d'Espanya.

Anna d'Orleans s un membre de la Famlia Reial habitual en actes pblics. Molts legitimistes consideren als ducs de Calbria hereus al tron espanyol com a conseqncia dels casament morgantics dels fills dels reis d'Espanya. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87910" title="Revestiment topolgic" nonfiltered="175" processed="174" dbindex="35191">
Siguin  i  dos espais topolgics: 
una aplicaci continua surjectiva
 s un 
revestiment topolgic
si cada punt 

t un entorn obert 
tal que la restricci de
 a cada component connexa

de
 s un 
homeomorfisme  de  sobre
. 

Recordem que 
una aplicaci continua 

t la 
propietat de l'elevament de les corbes
si, per a cada corba
 e cada 

existeix una corba 

tal que  e .

El resultat segent s estandard:
(vegeu per exemple KLA, secci  9.3):
Un homeomorfisme local
surjectiu 
entre dos
espais topolgics
s un revestiment topolgic
si i noms si t la propietat 
de l'elevament de les corbes.

Referncies.
KLA: Klaus Jnich: Topology, Springer Verlag, 1994.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87912" title="Ordal" nonfiltered="176" processed="175" dbindex="35192">

L'Ordal s un nucli de poblaci pertanyent a l'Ajuntament de Subirats, est situat al nord de la comarca del Alt Peneds a uns 400 metres d'altitud. Totalment rodejat de muntanyes i amb una temperatura agradable a l'estiu i freda a l'hivern. 

La poblaci aproximada de 600 habitants. La Festa Major se celebra cada primer diumenge d'agost.

La distncia fins a Barcelona s de 32 km. i hi ha 20 km. fins a la capital de comarca que s Vilafranca del Peneds. Tamb est a 10 km. de la capital del cava que s Sant Sadurn d'Anoia.

Plnol:
http://www.ajsubirats.org/images/subirats_turistic/planell_ordal.gif

Enllaos externs.
 Web de l'Ajuntament de Subirats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87915" title="Problemtica" nonfiltered="177" processed="176" dbindex="35193">

Taxonomia:
Un pseudoflum que es fa servir per a animals o plantes que no han pogut ser classificats: vegeu incertae sedis.
El nom concret d'algunes espcies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87917" title="Lumini?a Anghel" nonfiltered="178" processed="177" dbindex="35194">
Lumini a Anghel (Bucarest, 7 d'octubre de 1968) s una cantant romanesa. Ja a l'edat de 8 anys va comenar el seu inters per la msica, graduant-se ms tard en la Escola d'Art Popular, on va prendre llions en l'especialitzaci de msica lleugera. 

s una artista de gran fama en el seu pas i al llarg de la seva carrera, ha obtingut nombrosos guardons tant a nivell nacional, com a nivell internacional. 

 L'any 1993 aconsegueix el primer lloc en el festival de msica de Mamaia a Romania. En les edicions de 1995 i 1996 del mateix certamen aconseguiria la tercera posici. ;

 Sota les ordres de Bernard Tavernier participaria l'any 1995 en la pellcula "Captain Conan". ;

 Ja l'any 2001 aconsegueix el premi a la millor interpretaci en el festival internacional "The Golden Stag", tamb fent-se amb el guard atorgat pel pblic. ;

 Un any ms tard, aconsegueix els premis a la millor veu internacional i al millor tema en el "Song for Europe International Festival" de Malta; el guard a la millor veu en el festival "Discovery" de Bulgria i el premi de la premsa en el festival de "Universatalent" de Praga. ;

 El festival "Voice For sia" celebrat a Kazakhstan l'any 2003 li suposaria fer-se amb el premi a la millor intrpret internacional.

A ms de tots aquests guardons, ha presentat diversos programes de televisi en el seu pas i ha participat en nombroses preseleccions per a poder representar a Romania en Eurovisi. 

Aquest privilegi ho obtindria l'any 2005 a l'acudir a l'edici de 2005 al costat del grup Sistem. El seu tema "Let me try" guanyaria la semi-final prvia, i aconseguiria la tercera posici en la gran final (obtenint la millor posici de Romania fins al moment). 

 Veure tamb . 

 Festival de la Can d'Eurovisi 2005 ;

 Enllaos externs . 

 Galeria fotogrfica de l'artista  ;

 Lletra de la seva can Let me try  ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87920" title="Explosi cambriana" nonfiltered="179" processed="178" dbindex="35195">
L'explosi cambriana s l'aparici sobtada en termes geolgics de complexos organismes macroscpics multicellulars entre fa 542 i 530 milions d'anys. Aquest perode mostra una marcada transici en el registre fssil amb l'aparici dels membres ms antics de molts flums de metazous (animals multicellulars), incloent-hi el primer vertebrat (Myllokunmingia). L'aparici "explosiva" d'aquesta radiaci adaptativa ve causada tant per rpids canvis evolutius com pels lmits de la tecnologia anterior, que no podia identificar els microfssils que eren la base del registre fssil abans de l'explosi cambriana. 

Des d'un punt de vista modern, la radiaci aparentment explosiva a partir de comenaments obscurs va ser en part un efecte de no tenir en compte els microfssils, que eren a penes detectables amb la tecnologia del segle XIX, i concentrar-se noms en els macrofssils de closca dura, que definien els flums que ja estaven ben delimitats pels bilegs del segle XIX, i que eren tots metazous. De manera aparentment sobtada, a molts tipus de fssils del Burgess Shale se'ls identific trets esqueltics corporals ben obvis, mentre que les restes de la "fauna petita amb closca" dels inicis del Cambri foren ignorats.

Amb el temps, els avenos en la tecnologia dels microscopis han revelat l'extensi dels microfssils, ms antics. Abans del descobriment del Burgess Shale (1909), no s'havien publicat mai investigacions sobre la fossilitzaci d'organismes ms antics sense esquelet, i tot el que no es coneixia sobre la vida anterior, encara per descobrir, va ser adscrit a un enorme espai de temps; el Precambri, ara obsolet.

Algunes troballes ms recents de microfssils han demostrat que la vida del Precambri consistia en quelcom ms que organismes unicellulars o una simple fauna diploblstica. El 1994, es varen trobar embrions triploblstics fosfatats en unes roques de la Xina meridional. Tanmateix, abans d'aquest descobriment ja s'havien trobat indicis i proves de l'existncia de triploblasts de l'Ediacari.

Causes de l'explosi cambriana.
No hi ha cap causa que estigui universalment acceptada, i el tema s molt debatut en l'mbit cientfic. S'ha proposat una ampla varietat de factors biolgics i geolgics com a possibles detonadors de l'explosi. Aquests factors van des de la competici ecolgica fins a la fragmentaci de Rodnia, passant per l'homeobox. Recentment, alguns cientfics han suggerit la possibilitat de canvis climtics a gran escala, incloent-hi una glaciaci quasi global.

s possible que l'explosi cambriana hagus estat precipitada per diversos canvis ambientals, que tingueren lloc durant aquest perode i just abans. Primer hi hagu la glaciaci Varanger, que va dur a la Terra bola de neu, en qu gaireb tots, si no tots, els oceans van quedar completament coberts de gla. Aix va precedir un desgla i un rpid escalfament global, just abans de l'inici de l'explosi en s. En ecosistemes rtics moderns, els organismes unicellulars sovint formen catifes en la part inferior de les capes de gla per a maximitzar llur exposici a la llum solar. s possible que les adaptacions d'aquestes colnies tamb fossin presents en la formaci dels primers animals triploblstics, fa uns 570 milions d'anys. A ms, l'ambient de la Terra bola de neu hauria presentat relativament pocs nnxols ecolgics, aix que el desgla i l'escalfament global haurien donat un impuls perqu una evoluci rpida ompls molts ecosistemes.

L'augment del nivell d'oxigen atmosfric durant l'Ediacari pot haver jugat un paper important en l'aparici de grans metazous, que necessiten oxigen per a respirar. Obres recents han relacionat aquest increment en l'oxigen atmosfric a canvis en  els patrons globals d'erosi del sl a partir del Cryogeni i a la possible aparici de formes de vida terrestres primitives.

Diversificaci.
Dels 20 flums de metazous amb extensos registres fssils, almenys 11 aparagueren per primer cop al Cambri. De la resta, un ja existia al Precambri i els altres 8 aparegueren ms recentment. Hi ha 12 flums ms, de cos tou i per tant amb registres fssils pobres, per s'especula que un nombre important d'aquests tamb sn d'origen cambri.

Malgrat que aquest perode s sens dubte un temps d'especial rellevncia en termes de diversificaci rpida i l'aparici de noves formes, s possible que se sobreestimi aquesta importncia per un enfocament massa exclusiu de les formes macroscpiques a l'hora de definir i observar flums. L'evidncia molecular suggereix que almenys sis flums d'animals havien seguit diferents camins evolutius ja en el Precambri.

La simple diversitat de formes que es trobaren al Burgess Shale i en altres jaciments, ha fet que alguns siguin escptics sobre el fet que un perode de 10-15 milions d'anys hagus estat prou com per a donar tanta varietat. Una vista recent s que l'explosi cambriana s la conclusi macroscpica d'un llarg perode d'evoluci, iniciat uns 30 milions d'anys abans amb la innovaci dels organismes multicellulars.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87928" title="Le Duc Tho" nonfiltered="181" processed="179" dbindex="35197">


Le Duc Tho, en vietnamita: L  c Th  o Phan Dinh Khai, ( Vietnam 1911 - d. 1990 ) fou un revolucionari, militar i poltic vietnamita, guardonat al costat de Henry Kissinger amb el Premi Nobel de la Pau el 1973, premi que rebutj. 

Joventut.
Nasqu el 14 d'octubre de 1911 a la provncia vietnamesa de Nam Ha amb el nom de Phan  nh Kh i. El 1930 fou un dels artfexs de la fundaci del Partit Comunista d'Indoxina. Per aquest motiu les forces colonials franceses el van empresonar des de 1930 fins el 1936, i un altre cop entre 1939 i 1944. Des del seu alliberament ajud el Viet Minh, moviment vietnamita independentista contra els colonialistes francesos, fins que els Acords de Ginebra foren signats el 1954. A partir d'aquell moment lider el Politbur Lao Dong del Partit dels Treballs de Vietnam, avui dia Partit Comunista de Vietnam. El 1956 Le Duc Tho fou un dels caps que va supervisar la insurrecci comunista contra el govern del Vietnam del Sud.

Acords de Pau de Pars.
La Guerra del Vietnam es desenvolup a partir de 1960 entre guerrillers nacionalistes i comunistes a Vietnam del Sud amb el suport actiu de Vietnam del Nord. El 1964 els Estats Units intervingueren en la guerra, creant el conflicte internacionalment conegut d'avui dia. Entre 1968 i 1973 es realitzaren diverses rondes de negociacions entre ambdues parts a la ciutat de Pars, en algunes ocasions a nivell pblic i altres en privat.

Mentre Xuan Thuy fou el representant de la Repblica Democrtica del Vietnam o Vietnam del Nord a les conferncies de Pars, Le Duc Tho i Henry Kissinger, secretari d'estat del Govern dels Estats Units, engegaren unes converses secretes el febrer de 1970 que van permetre l'alto el foc en els Acords de Pars de 27 de gener de 1973. Uns acords en els quals, tot i que la presncia dels EUA al Vietnam del Sud es mantindira, garantien unes eleccions democrtiques i lliures i la futura reunificaci del Vietnam.

El dia 27 de gener s mundialment reconegut com la data de promulgaci dels acords de pau, per les negociacions continuaren per necessitat. Els bombardeigs per continuaren el 1973 en diverses regions del Vietnam del Nord, violant-se aix els acords de pau de Pars per amdues parts. El juny del mateix any Le Duc Tho i Kissinger es van reunir, novament, a Pars per firmar un comunicat d'ajuda mtua i per posar en prctica la totalitat dels Acords de Pars.

El 1973 l'Institut Nobel va concedir a Le Duc Tho i Henry Kissinger el Premi Nobel de la Pau pels esforos en els acords de pau que van posar fi a la Guerra del Vietnam. Tot i aix, Le Duc Tho va refusar el premi argumentant que el seu pas encara no estava en pau.

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1973;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87932" title="Llista de cnsols romans de la Repblica" nonfiltered="182" processed="180" dbindex="35198">
Aquesta llista de cnsols de Roma durant la Repblica es basa en la cronologia de Marc Terenci Varr.

Segle VI aC.
509: Lucius Iunius Brutus - Lucius Tarquinius Collatinus (no exerc) Publius Valerius Volusi Publicola 1r consolat (sufecte) 
508: Publius Lucretius T.f. Tricipitinus - Publius Valerius Volusi Publicola
507: Publius Valerius Volusi Publicola 3r consolat - Marcus Horatius Pulvillus II
506: Spurius Larcius Rufus Flavus I - Titus Herminius Aquilinus

505: Marcus Valerius Volusi - Publius Postumius Tubertus
504: Publius Valerius Volusi f. Poplicola 4t consolat - Titus Lucretius Tricipitinus 2n consolat
503: Agrippa Menenius Lanatus - Publius Postumius Tubertus 2n consolat.
502: Opiter Verginius Opit. f. Tricostus - Spurius Cassius Vecellinus (o Viscellinus)
501: Postumius Cominius Auruncus - Titus Larcius Flavus (o Rufus)

Segle V aC.
 Dcada del 490 aC .
500: Servius Sulpicius Camarinus (Camerinus) Cornutus - Manius Tullius Longus
499: Titus Aebutius Helva - Publius (o Gaius) Veturius (Vetusius) Geminus Cicurinus
498: Quintus Cloelius Siculus - Titus Larcius Flavus (o Rufus) II
497: Aulus Sempronius Atratinus - Marcus Minucius Augurinus
496: Aulus Postumius P.f. Albus Regillensis - Titus Verginius A.f. Tricostus Caeliomontanus

495: Appius Claudius M.f. Sabinus Regillensis (Inregillensis) - Publius Servilius P.f. Priscus Structus
494: Aulus Verginius A.f. Tricostus Caeliomontanus - Titus Veturius (o Vetusius) Geminus Cicurinus
493: Postumius Cominius Auruncus II - Spurius Cassius Vecellinus II
492: Titus Geganius Macerinus - Publius Minucius Augurinus
491: Marcus Minucius Augurinus II - Aulus Sempronius Atratinus II

 Dcada del 480 aC .
490: Quintus Sulpicius Camerinus Cornutus - Spurius Larcius Rufus Flavus II
489: Gaius Iulius Iullus - Publius Pinarius Mamertinus Rufus
488: Spurius Nautius Rutilus - Spurius (Sextus?) Furius (Medullinus o Fusus?)
487: Titus Sicinius (Sabinus) - Caius Aquillius Tuscus
486: Spurius Cassius Vecellinus III - Proculus Verginius Tricostus Rutilus

485: Servius Cornelius Maluginensis (Cossus) - Quintus Fabius K.f. Vibulanus 1r consolat.
484: Lucius Aemilius Mam.f. Mamercinus (Mamercus) - Kaeso (Caeso?) Fabius K.f. Vibulanus
483: Marcus Fabius K.f. Vibulanus - Lucius Valerius M.f. Potitus (Publicola)
482: Quintus Fabius K.f. Vibulanus 2n consolat - Gaius Iulius C.f. Iullus (II?)
481: Kaeso (Gaius) Fabius K.f. Vibulanus (II?) - Spurius Furius Fusus (Fusius)

 Dcada del 470 aC .
480: Marcus Fabius K.f. Vibulanus 2n consolat - Gnaeus Manlius P.f. Cincinnatus
479: Kaeso Fabius K.f. Vibulanus 3r consolat - Titus Verginius Opet.f. Tricostus Rutilus 
478: Lucius Aemilius Man.f. Mamercinus (Mamercus) II - Gaius Servilius Structus Ahala, suffectus: Opiter Verginius Tricostus Esquilinus
477: Gaius Horatius M.f. Pulvillus - Titus Menenius Agrippae f. Lanatus
476: Aulus Verginius Tricostus Rutilus - Spurius Servilius (P.f?) Structus

475: Publius Valerius P.f. Poplicola - Gaius Nautius Rutilus (o Rufus)
474: Lucius Furius Medullinus - Aulus Manlius Cn.f. Vulso
473: Lucius Aemilius Mam.f. Mamercus III - Vopiscus Iulius C.f. Iullus
472: Lucius Pinarius Mamercinus Rufus - Publius Furius Medullinus Fusus
471: Appius Claudius Ap.f. Crassinus (In)regillensis Sabinus - Titus Quinctius Capitolinus Barbatus

 Dcada del 460 aC .
470: Lucius Valerius M.f. Potitus (Publicola) II - Tiberius Aemilius L.f. Mamercinus (Mamercus)
469: Titus Numicius Priscus - Aulus Verginius (Tricostus) Caeliomontanus
468: Titus Quinctius Capitolinus Barbatus II - Quintus Servilius (Structus) Priscus
467: Tiberius Aemilius L.f. Mamercinus (Mamercus) 2on consolat - Quintus Fabius Vibulanus
466: Quintus Servilius Priscus II - Spurius Postumius A.f. Albus Regillensis

465: Quintus Fabius Vibulanus II - Titus Quinctius Capitolinus Barbatus III
464: Aulus Postumius A.f. Albus Regillensis - Spurius Furius Medullinus Fus(i)us
463: Publius Servilius Sp.f. Priscus - Lucius Aebutius T.f. Helva
462: Lucius Lucretius T.f. Tricipitinus - Titus Veturius T.f. Geminus Cicurinus
461: Publius Volumnius M.f. Amintinus Gallus - Servius Sulpicius Camerinus Cornutus

 Dcada del 450 aC .
460: Publius Valerius Publicola II - Gaius Claudius Ap.f. Inregillensis (Regillensis) Sabinus, suffectus: Lucius Quinctius Cincinnatus I
459: Quintus Fabius M.f. Vibulanus 3r consolat - Lucius Cornelius Maluginensis
458: Gaius Nautius Sp.f. Rutilus II - Lucius Minucius P.f. Esquilinus Augurinus
457: Marcus (o Gaius) Horatius M.f. Pulvillus II - Quintus Minucius P.f. Esquilinus (Augurinus)
456: Marcus Valerius Manius f. Maximus Lactuca - Spurius Verginius A.f. Tricostus Caeliomontanus

455: Titus Romilius T.f. Rocus Vaticanus - Gaius Veturius Cicurinus
454: Spurius Tarpeius M.f. Montanus Capitolinus - Aulus Aternius (Aterius) Varus Fontinalis
453: Sextus Quinctilius. Sex.f. (Varus) - Publius Curiatus (Curiatius) Fistus Trigeminus
452: Titus (Gaius) Menenius Agrippae f. Lanatus - Publius Sestius Q.f. Capito (Capitolinus) Vaticanus 
451: Appius Claudius Ap.f. Crassus Inregillensis Sabinus II - Titus Genucius L.f. Augurinus

 Dcada del 440 aC .
450: Decemvirs: Appius Claudius, Marcus Cornelius Maluginensis, Marcus Sergius, Lucius Minucius, Quintus Fabius Vibulanus, Quintus Poetelius, Titus Antonius Merenda, Gaius Duillius, Spurius Oppius Cornicen, Marcus Rabuleius
449: Lucius Valerius P.f. Potitus - Marcus Horatius Barbatus senadors que expulsaren als pretors anteriors. Els primers cnsols prpiament dits.
448: Lars (o Publius) Herminius Coritinesanus (Aquilinus) - Titus Verginius Tricostus Caeliomontanus
447: Marcus Geganius M.f. Macerinus - Gaius Iulius (Iullus?)
446: Titus Quinctius L.f. Capitolinus Barbatus IV - Agrippa Furius Fusus

445: Marcus Genucius Augurinus - Gaius (Gaius o Agrippa) Curtius Philo
444: Tribuns militars consulars: durant 3 mesos, desprs Lucius Papirius Mugillanus i Lucius Sempronius A.f. Atratinus
443: Marcus Geganius M.f. Macerinus (2n consolat) - Titus Quinctius Capitolinus Barbatus V
442: Marcus Fabius Q.f. Vibulanus - Postumius Aebutius Helva Cornicen
441: Gaius (Quintus) Furius Pacilus Fusus - M  (o M) Papirius Crassus

 Dcada del 430 aC .
440: Proculus Geganius Macerinus - Lucius (Titus) Menenius Agrippae Lanatus II 
439: Agrippa Menenius T.f. Lanatus - Titus Quinctius L.f. Capitolinus Barbatus VI
438: Tribuns militars consulars amb poder consular: Tres d'ells mencionats a Livi (IV, 16)
437: Marcus Geganius M.f. Macerinus III - Lucius Sergius L.f. Fidenas
436: Lucius Papirius Crassus - Marcus Cornelius Maluginensis

435: Gaius Iulius Iullus II - Lucius (o ProGaius) Verginius Tricostus
434: Tribuns militars consulars amb poder consular: Gaius Iulius (Iullus?) III, Lucius Verginius Tricostus II
433: Tribuns militars consulars amb poder consular
432: Tribuns militars consulars amb poder consular
431: Titus Quinctius L.f. Poenus Cincinnatus - Gaius Iulius Mento

 Dcada del 420 aC .
430: Lucius (o Gaius) Papirius Crassus - Lucius Iulius Vop.f. Iullus
429: Hostus Lucretius Tricipitinus - Lucius Sergius C.f. Fidenas II
428: Aulus Cornelius M.f. Cossus - Titus Quinctius L.f. Poenus Cincinnatus II
427: Gaius Servilius Structus Ahala - Lucius Papirius L.f. Mugillanus (II)
426: Tribuns militars consulars amb poder consular: durant tres anys fins el 424 aC. El primer fou Tit Quint Cincinnat Penne.

425: Tribuns militars consulars amb poder consular 
424: Tribuns militars consulars amb poder consular 
423: Gaius Sempronius Atratinus - Quintus Fabius Q.f. Vibulanus
422: Tribuns militars consulars amb poder consular
421: Gnaeus (o NuMarcus) Fabius Vibulanus - Titus Quinctius T.f. Capitolinus Barbatus

 Dcada del 410 aC .
420: Tribuns militars consulars amb poder consular: Lucius Quinctius Cincinnatus III, Lucius Furius Medulinus II, Marcus Manlius, Aulus Sempronius Atratinus
419: Tribuns militars consulars amb poder consular: Agrippa Memenius Lanatus, Publius Lucretius Tricipitinus, Spurius Nautius Rutilus
418: Tribuns militars consulars amb poder consular: Lucius Sergius Fidenas, Marcus Papirius Mugillanus, Gaius Servilius Priscus f
417: Tribuns militars consulars amb poder consular: Agrippa Menenius Lanatus II, Lucius Servilius Structus II, Publius Lucretius Tricipitinus II, Spurius Rutilius Crassus
416: Tribuns militars consulars amb poder consular: Aulus Sempronius Alvatinus III, Marcus Papirius Mugillanus II, Spurius Nautius Rutilus

415: Tribuns militars consulars amb poder consular: Publius Cornelius Cossus, Gaius Valerius Potitus, Quintus Quinctius Cincinnatus, Numerius Fabius Vibulanus
414: Tribuns militars consulars amb poder consular: Gaius Cornelius Cossus, Lucius Valerius Potitus, Lucius Fabius Vibulanus II, Marcus Postumius Regillensis
413: Aulus Marcus Cornelius Cossus - Lucius Furius L.f. Medullinus
412: Quintus Fabius Ambustus Vibulanus - Gaius Furius Pacilus
411: Lucius Papirius L.f. Mugillanus (Atratinus) - Spurius (o Gaius) Nautius Sp.f. Rutilus

 Dcada del 400 aC .
410: Manius Aemilius Mam.f. Mamercinus - Gaius Valerius L.f. Potitus Volusus
409: Gnaeus Cornelius A.f. Cossus - Lucius Furius L.f. Medullinus II
408: Tribuns militars consulars amb poder consular durant 15 anys. 
407: Tribuns militars consulars amb poder consular
406: Tribuns militars consulars amb poder consular

405: Tribuns militars consulars amb poder consular
404: Tribuns militars consulars amb poder consular
403: Tribuns militars consulars amb poder consular
402: Tribuns militars consulars amb poder consular
401: Tribuns militars consulars amb poder consular Marcus Furius Camillus fou un d'ells el 389 aC

Segle IV aC.
 Dcada del 390 aC .
400: Tribuns militars consulars amb poder consular.
399: Tribuns militars consulars amb poder consular.
398: Tribuns militars consulars amb poder consular.
397: Tribuns militars consulars amb poder consular.
396: Tribuns militars consulars amb poder consular.

395: Tribuns militars consulars amb poder consular.
394: Tribuns militars consulars amb poder consular i dictador Marcus Furius Camillus.
393: Lucius Valerius L.f. Potitus I - Publius (o Servius) Cornelius Maluginensis Cossus. Cnsols sufectes: Lucius Lucretius Tricipitinus Flavus - Servius Sulpicius Q.f. Camerinus
392: Lucius Valerius L.f. Potitus II - Marcus Manlius Capitolinus
391: Tribuns militars consulars amb poder consular.

 Dcada del 380 aC .
390: Lucius Valerius L.f. Potitus II - Marcus Manlius Capitolinus / Tribuns militars consulars amb poder consular: Luci Lucreci Flau Tricipt, Servi Sulpici Ruf (trib consolar), Marcus Aemilius, Lucius Furius Medulinus VII, Agrippa Furius, Gaius Aemilius II
389: Tribuns militars consulars amb poder consular
388: Dictador Marcus Furius Camillus, interrex segona vegada, creats tribuns militars consulars amb poder consular Lucius Valerius Publicola II, Lucius Virginius, Publius Cornelius, Aulus Manlius, Lucius Aemilius, Lucius Postumius
387: Tribuns militars consulars amb poder consular: Titus Quinctius Cincinnatus, Quintus Servilius Fidenas V, Lucius Julius Iullus, Lucius Aquilius Corvus, Lucius Lucretius Trecipitinus, Servius Sulpicius Rufus
386: Tribuns militars consulars amb poder consular: Lucius Papirius, Gaius Cornelius, Gaius Sergius, Lucius Aemilius II, Lucius Menenius, Lucius Publicola III

385: Dictador Marcus Furius Camillus, Tribuns militars consulars amb poder consular: Servius Cornelius Maluginensis, Quintus Servilius Fidenas VI, Lucius Quinctius Cincinnatus (II?), Lucius Horatius, Titus Valerius (fins el 382 aC)
381: Tribuns militars consulars amb poder consular: Servius Cornelius Maluginensis IV, Quintus Servilius, Servius Sulpicius, Lucius Aemilius IV

 Dcada del 370 aC .
380: Dictador Marcus Furius Camillus VII, tribuns militars consulars amb poder consular: Aulus i Lucius Postumius Regilus, Lucius Furius, Lucius Lucretius, Marcus Fabius Ambustus
379: Tribuns militars consulars amb poder consular: Lucius Valerius V, Publius Valerius III, Gaius Sergius III, Lucius Menenius II, Spurius Papirius, Servius Cornelius Maluginensis
378: Publius i Gaius Manlius, Lucius Julius. tribuns militars consulars amb poder consular: Gaius Sextilius, Marcus Albinius, Lucius Antiscius, patricis i plebeus en igual nombre
377: Tribuns militars consulars amb poder consular: Spurius Furius, Lucius Servilius II, Gaius Licinius, Publius Claelius, Marcus Horatius, Lucius Geganius. 
376: Tribuns militars consulars amb poder consular: Lucius Aemilius, Publius Valerius IV, Gaius Veturius Servius Sulpicius, Lucius i Gaius Quinctius Cincinnatus

375: Tribuns militars consulars amb poder consular: Gaius Licinius (Calvus) Stolo i Lucius Sextius
374: Tribuns militars consulars amb poder consular: Lucius Furius, Aulus Manlius, Servius Sulpicius, Servius Cornelius, Publius i Gaius Valerius.
373: Tribuns militars consulars amb poder consular: Quintus Servilius, Gaius Veturius, Aulus i Marcus Cornelius, Quintus Quinctius, Marcus Fabius
372: Tribuns militars consulars amb poder consular: Titus Quinctius, Servius Cornelius, Servius Sulpicius, Lucius Papirius, Lucius Veturius.
371: Tribuns militars consulars amb poder consular: Gaius Licinius Stolo i Lucius Sextius

 Dcada del 360 aC .
370: Tribuns militars consulars amb poder consular: Gaius Licinius Stolo i Lucius Sextius
369: Tribuns militars consulars amb poder consular: Gaius Licinius Stolo i Lucius Sextius
368: Tribuns militars consulars amb poder consular: Gaius Licinius Stolo i Lucius Sextius
367: Tribuns militars consulars amb poder consular: Gaius Licinius Stolo i Lucius Sextius
366: Lucius Aemilius L.f. Mamercinus I - Lucius Sextius (consolat restaurat per les leges Liciniae-Sextiae)

365: Lucius Genucius M.f. Aventinensis - Quintus Servilius Q.f. Ahala
364: C.Sulpicius M.f. Peticus - C. Licinius C.f. Stolo (Calvus). 
363: Gnaeus Genucius M.f. Aventinensis - Lucius Aemilius Mamercinus II
362: Lucius Genucius M.f. Aventinensis II - Quintus Servilius Q.f. Ahala II
361: C. Licinius C.f. Stolo (Calvus) - Gaius Sulpicius Peticus II

 Dcada del 350 aC .
360: Marcus Fabius N.f. Ambustus - Gaius Poetelius C.f. Libo Visolus
359: Marcus Popillius Laenas - Gnaeus Manlius L.f. Capitolinus Imperiosus I
358: Gaius Fabius N.f. Ambustus - Gaius Plautius P.f. Proculus
357: Gaius Marcius L.f. Rutilus - Gnaeus Manlius L.f. Capitolinus Imperiosus II
356: Marcus Fabius Ambustus II - Marcus Popillius Laenas II

355 Gaius Sulpicius M.f. Peticus (3r consolat), Marcus Valerius L.f. Poplicola (1r consolat)
354 Marcus Fabius N.f. Ambustus III, Titus Quinctius Poenus Capitolinus Crispinus
353 Gaius Sulpicius M.f. Peticus (4t consolat), Marcus Valerius L.f. Poplicola (2n consolat).
352 Publius Valerius P.f. Poplicola. Gaius Marcius L.f. Rutilus II
351 Gaius Sulpicius M.f. Peticus (5 consolat), Titus Quinctius Poenus Capitolinus Crispinus (Caius o Cacso) II

 Dcada del 340 aC .
350 Marcus Popillius Laenas III, Lucius Cornelius P.f. Scipio
349 Lucius Furius M.f. Camillus, Appius Claudius P. F. APP. N. Crassus
348 Marcus Valerius M.f. Corvus, Marcus Popillius Laenas IV
347 Gaius Plautius Vennox (o Venno) Hypsaeo, Titus Manlius L.f. Imperiosus Torquatus (1r consolat). 
346 Marcus Valerius M.f. Corvus II, Gaius Poetelius C.f. Libo Visolus.

345 Marcus Fabius Dorsuo, Servius Sulpicius Camerinus Rufus
344 Gaius Marcius L.f. Rutilus III, Titus Manlius L.f. Imperiosus Torquatus (2n consolat). 
343 Marcus Valerius M.f. Corvus III, Aulus Cornelius P.f. Cossus Arvina
342 Quintus Servilius Q.f. Ahala (cnsol un cop), Gaius Marcius L.f. Rutilus IV
341 Gaius Plautius Venox (Venno) II, Lucius Aemilius Mamercinus Privernas.

 Dcada del 330 aC .
340 Titus Manlius L.f. Imperiosus Torquatus III, Publius Decius Q.f. Mus
339 Tiberius Aemilius Mamercinus, Quintus Publilius Q.f. Philo I
338 Lucius Furius Sp.f. Camillus, Gaius Maenius P.f
337 Gaius Sulpicius Ser.f. Longus, Publius Aelius Paetus
336 Lucius Papirius L.f. Crassus, Kaeso (Gaius) Duillius

335 Marcus Atilius Regulus Calenus, Marcus Valerius M.f. Corvus IV
334 Spurius Postumius Albinus (Caudinus) I, Titus Veturius Calvinus I
333 Publius Cornelius Rufinus, dictador.
332 Gnaeus Domitius Cn.f. Calvinus, Aulus Cornelius P.f. Cossus Arvina II
331 Gaius Valerius L.f. Potitus (Flacus), Marcus Claudius C.f. Marcellus

 Dcada del 320 aC .
330 Lucius Papirius L.f. Crassus, Lucius Plautius L.f. L.n. Venno
329 Lucius Aemilius L.f. Mamercinus Privernas II, Gaius Plautius P.f. Decianus
328 Publius Plautius Proculus, Publius Cornelius Scapula 
327 Lucius Cornelius Lentulus, Quintus Publilius Q.f. Philo II
326 Gaius Poetelius C.f. Q.n. Libo Visolus II, Lucius Papirius Sp.f. L.n. Cursor

325 Lucius Furius Sp.f. Camillus II, Decimus Iunius Brutus Scaeva
324 Lucius Papirius Cursor, dictador
323 Gaius Sulpicius Ser.f. Longus II, Quintus Aemilius (Aulius) Q.f. Cerretanus
322 Quintus Fabius Maximus Rullianus, Lucius Fulvius L.f. Curvus
321 Titus Veturius Calvinus II, Spurius Postumius Albinus (Caudinus) II.

 Dcada del 310 aC .
320 Lucius Papirius Sp.f. Cursor II, Quintus Publilius Q.f. Philo III
319 Lucius Papirius Sp.f. Cursor III , Quintus Aulius Q.f. Cerretanus II
318 Lucius Plautius L.f. Venox (Venno), Marcus Foslius (Folius) C.f. Flaccinator
317 Quintus Aemilius Q.f. Barbula, Caius Iunius C.f. Bubulcus Brutus
316 Spurius Nautius Sp.f. Rutilus, Marcus Popillius M.f. Laenas

315 Lucius Papirius Sp.f. Cursor IV, Quintus Publilius Q.f. Philo IV
314 Marcus Poetelius M.f. Libo, Gaius Sulpicius Ser.f. Longus III
313 Lucius Papirius Sp.f. Cursor V, Caius Iunius C.f. Bubulcus Brutus II
312 Marcus Valerius M.f. Maximus Corrinus, Publius Decius P.f. Mus
311 Gaius Iunius C.f. Bubulcus Brutus III, Quintus Aemilius Q.f. Barbula II

 Dcada del 300 aC .
310 Quintus Fabius Maximus Rullianus II, Gaius Marcius C.f. Rutilus (Censorinus)
309 Lucius Papirius Cursor, dictador
308 Publius Decius P.f. Mus II, Quintus Fabius Maximus Rullianus III
307 Appius Claudius C.f. Caecus, Lucius Volumnius C.f. Flamma Violens
306 Quintus Marcius Q.f. Tremulus, Publius Cornelius A.f. Arvina

305 Lucius Postumius L.f. Megellus I, Tiberius Minucius M.f. Augurinus. Suffect: Marcus Fulvius L.f. Curvus Paetinus
304 Publius Sempronius P.f. Sophus, Publius Sulpicius Ser.f. Saverrio
303 Servius Cornelius Cn.f. Lentulus, Lucius Genucius Aventinensis
302 Marcus Livius Denter, Marcus Aemilius L.f.Paullus
301 Marcus Valerius Maximus Rullianus, dictador

Segle III aC.
Dcada del 290 aC.
300 Marcus Valerius M.f. Corvus V, Quintus Appuleius Pansa
299 Marcus Fulvius Cn.f. Paetinus, Titus Manlius T.f. Torquatus. Cnsols sufectes: Marcus Valerius M.f. Corvus VI
298 Lucius Cornelius Cn.f. Scipio Barbatus, Gnaeus Fulvius Cn.f. Maximus Centumalus
297 Quintus Fabius Maximus Rullianus IV, Publius Decius P.f. Mus III
296 Appius Claudius C.f. Caecus II, Lucius Volumnius C.f. Flamma Violens II

295 Quintus Fabius Maximus Rullianus V, Publius Decius P.f. Mus IV
294 Lucius Postumius L.f. Megellus II, Marcus Atilius M.f. Regulus
293 Lucius Papirius L.f. Cursor, Spurius Carvilius C.f. Maximus
292 Quintus Fabius Q.f. Maximus Gurges, Decimus Iunius D.f. Brutus Scaeva
291 Lucius Postumius L.f. Megellus III, Gaius Iunius C.f. Bubulcus Brutus.

Dcada del 280 aC.
290 Manius Curius Dentatus (1r consolat), Publius Cornelius Cn.f. Rufinus
289 Marcus Valerius M.f. Maximus Corvinus II, Quintus Caedicius Q.f. Noctua
288 Quintus Marcius Q.f. Tremulus (2n consolat), Publius Cornelius A.f. Arvina II
287 Marcus Claudius M.f. Marcellus, Gaius Nautius Rutilus
286 Marcus Valerius Maximus (Potitus), Gaius Aelius Paetus.

285 Gaius Claudius M.f. Canina, Marcus Aemilius Lepidus.
284 Gaius Servilius Tucca, Lucius Caecilius (Caelius) Metellus Denter, Sufecte: Manius Curius Dentatus
283 Publius Cornelius Dolabella, Gnaeus Domitius Cn.f. Calvinus Maximus
282 Gaius Fabricius Luscinus, Quintus Aemilius Cn.f. Papus (Papirius)
281 Lucius Aemilius Q.f. Barbula, Quintus Marcius Q.f. Philippus.

Dcada del 270 aC.
280 Publius Valerius Laevinus, Tiberius Coruncanius
279 Publius Sulpicius P.f. Saverrio, Publius Decius P.f. Mus
278 Gaius Fabricius Luscinus II, Quintus Aemilius Cn.f. Papus II
277 Publius Cornelius Cn.f. Rufinus II, Gaius Iunius C.f. Bubulcus Brutus I
276 Quintus Fabius Q.f. Maximus Gurges II, Gaius Genucius L.f. Clepsina

275 Manius Curius Dentatus (2n consolat), Lucius Cornelius Ti.f Lentulus
274 Manius Curius Dentatus (3r consolat), Servius Cornelius P.f. Merenda
273 Gaius Fabius M.f. Dorso Licinus, Gaius Claudius M.f. Canina II
272 Lucius Papirius L.f. Cursor II, Spurius Carvilius C.f. Maximus II
271 Gaius (o Kaeso) Quinctius L.f. Claudus, Lucius Genucius L.f. Clepsina

Dcada del 260 aC.
270 Gaius Genucius L.f. Clepsina II, Gnaeus Cornelius P.f. Blasio
269 Quintus Ogulnius L.f. Gallus, Gaius Fabius C.f. Pictor
268 Publius Sempronius P.f. Sophus, Appius Claudius APP. F. C. N. Crassus
267 Marcus Atilius Regulus, Lucius Iulius L.f. Libo
266 Decimus Iunius D.f. Pera, Numerius Fabius C.f. Pictor

265 Quintus Fabius Q.f. Maximus Gurges III, Lucius Mamilius Q.f. Vitulus
264 Appius Claudius C.f. Caudex, Marcus Fulvius Q.f. Flaccus
263 M' Otacilius C.f. Crassus, M' Valerius M.f. Maximus (Messalla)
262 Lucius Postumius (Albinus) L.f. Megellus, Quintus Mamilius Q.f. Vitulus
261 Lucius Valerius M.f. Flaccus, Titus Otacilius C.f. Crassus

Dcada del 250 aC.
260 Gnaeus Cornelius Scipio Asina, Gaius Duilius
259 Lucius Cornelius Scipio, Caius Aquillius M.f. Florus
258 Aulus Atilius A.f. Calatinus, Gaius Sulpicius Q.f. Paterculus
257 Gaius Atilius M.f. Regulus, Gnaeus Cornelius P.f. Blasio II
256 Lucius Manlius A.f. Vulso Longus I, Quintus Caedicius Q.f. Suffect: Marcus Atilius Regulus II

255 Marcus Aemilius M.f. Paullus, Servius Fulvius M.f. Paetinus Nobilior
254 Gnaeus Cornelius Scipio Asina II, Aulus Atilius A.f. Calatinus II
253 Gnaeus Servilius Cn.f. Caepio, Gaius Sempronius Ti.f. Blaesus
252 Gaius Aurelius L.f. Cotta, Publius Servilius Q.f. Geminus
251 Lucius Caecilius L.f. Metellus i Gaius Furius Pacilus.

Dcada del 240 aC.
250 Gaius Atilius M.f. Regulus II, Lucius Manlius A.f. Vulso Longus II
249 Publius Claudius Pulcher, Lucius Iunius C.f. Pullus
248 Gaius Aurelius L.f. Cotta, Publius Servilius Q.f. Geminus II
247 Lucius Caecilius L.f. Metellus II, Numerius (Marcus) Fabius M.f. Buteo
246 Manius Otacilius C.f. Crassus II, Marcus Fabius C.f. Licinus 

245 Marcus Fabius M.f. Buteo, Gaius Atilius A.f. Bulbus I
244 Aulus Manlius T.f. Torquatus Atticus I, Gaius Sempronius Ti.f. Blaesus II
243 Gaius Fundanius C.f. Fundulus, Gaius Sulpicius C.f. Galus
242 Gaius Lutatius C.f. Catulus, Aulus Postumius A.f. Albinus
241 Aulus Manlius Titus f. Torquatus Atticus (2n consolat), Quintus Lutatius Catulus f. Cerco

Dcada del 230 aC.
240 Gaius Claudius Ap.f. C.n. Centho, Marcus Sempronius C.f. Tuditanus. 
239 Gaius Mamilius Q.f. Turrinus, Quintus Valerius Q.f. Falto
238 Tiberius Sempronius Ti.f. Gracchus, Publius Valerius Q.f. Falto
237 Lucius Cornelius L.f. Lentulus Caudinus, Quintus Fulvius M.f. Flaccus
236 Publius Cornelius L.f. Lentulus Caudinus, Gaius Licinius P.f. Varus.

235 Titus Manlius T.f. Torquatus I, Gaius Atilius A.f. Bulbus II
234 Lucius Postumius A.f. Albinus, Spurius Carvilius Sp.f. Maximus Ruga
233 Quintus Fabius Q.f. Maximus Verrucosus I, M' Pomponius M.f. Matho
232 Marcus Aemilius M.f. Lepidus, Marcus Publicius L.f. Malleolus
231 Marcus Pomponius M'.f. Matho, Gaius Papirius C.f. Maso

Dcada del 220 aC.
230 Marcus Aemilius L.f. Barbula, Marcus Iunius D.f. Pera
229 Lucius Postumius A.f. Albinus II, Gnaeus Fulvius Cn.f. Centumalus
228 Spurius Carvilius Sp.f. Maximus Ruga II, Quintus Fabius Q.f. Maximus Verrucosus II
227 Publius Valerius L.f. Flaccus, Marcus Atilius M.f. Regulus
226 Marcus Valerius M'.f. Maximus Messala, Lucius Apustius L.f. Fullo

225 Lucius Aemilius Q.f. Papus, Gaius Atilius M.f. Regulus
224 Titus Manlius T.f. Torquatus II, Quintus Fulvius M.f. Flaccus II
223 Gaius Flaminius C.f., Publius Furius Sp.f. Philus
222 Gnaeus Cornelius Scipio Calvus, Marcus Claudius M.f. Marcellus I
221 Publius Cornelius Cn.f. Scipio Asina, Marcus Minucius C.f. Rufus, Suffect: Marcus Aemilius M.f. Lepidus II.

Dcada del 210 aC.
220 Lucius Veturius L.f. Philo, Gaius Lutatius Catulus.
219 Lucius Aemilius M.f. Paulus, Marcus Livius M.f. Salinator
218 Publius Cornelius L.f. Scipio, Tiberius Sempronius C.f. Longus
217 Gaius Servilius P.f. Geminus, Gaius Flaminius C.f. II. suffectus: Marcus Atilius M.f. Regulus II
216 Lucius Aemilius Paullus II, Gaius Terentius C.f. Varro.

215 Tiberius Sempronius Ti.f. Gracchus, Lucius Postumius A.f. Albinus III. suffectus: Marcus Claudius M.f. Marcellus II abd., Quintus Fabius Q.f. Maximus Verrucosus III
214 Quintus Fabius Q.f. Maximus Verrucosus IV, Marcus Claudius M.f. Marcellus III
213 Quintus Fabius Q.f. Maximus, Tiberius Sempronius Ti.f. Gracchus II
212 Appius Claudius P.f. Pulcher, Quintus Fulvius M.f. Flaccus III
211 Publius Sulpicius Ser.f. Galba Maximus I, Gnaeus Fulvius Cn.f. Centumalus Maximus

Dcada del 200 aC.
210 Marcus Valerius P.f. Laevinus II, Marcus Claudius M.f. Marcellus IV
209 Quintus Fabius Q.f. Maximus Verrucosus V, Quintus Fulvius M.f. Flaccus IV
208 Marcus Claudius M.f. Marcellus V, Titus Quinctius L.f. Crispinus
207 Gaius Claudius Ti.f. Nero, Marcus Livius M.f. Salinator II
206 Quintus Caecilius L.f. Metellus, Lucius Veturius L.f. Philo

205 Publius Cornelius Scipio Africanus, Publius Licinius P.f. Crassus Dives
204 Marcus Cornelius M.f. Cethegus, Publius Sempronius C.f. Tuditanus
203 Gnaeus Servilius Cn.f. Caepio, Gaius Servilius C.f. Geminus
202 Tiberius Claudius P.f. Nero, Marcus Servilius C.f. Pulex Geminus
201 Gnaeus Cornelius L.f. Lentulus, Publius Aelius Q.f. Paetus

Segle II aC.
 Dcada del 190 aC .
200 Publius Sulpicius Ser.f. Galba Maximus II, Gaius Aurelius C.f. Cotta
199 Lucius Cornelius L.f. Lentulus, Publius Villius Ti.f. Tappulus
198 Titus Quinctius T.f. Flamininus, Sextus Aelius Q.f. Paetus Catus
197 Gaius Cornelius L.f. Cethegus, Quintus Minucius C.f. Rufus
196 Lucius Furius Sp.f. Purpureo, Marcus Claudius M.f. Marcellus.

195 Marc Porci Cat Censor, Lucius Valerius P.f. Flaccus
194 Publius Cornelius P.f. Scipio Africanus II, Tiberius Sempronius Ti.f. Longus
193 Lucius Cornelius L.f. Merula, Aulus Minucius Q.f. Thermus
192 Lucius Quinctius T.f. Flamininus, Gnaeus Domitius L.f. Ahenobarbus
191 Manius Acilius C.f. Glabrio, Publius Cornelius Cn.f. Scipio Nasica

 Dcada del 180 aC .
190 Lucius Cornelius P.f. Scipio Asiaticus, Gaius Laelius C.f
189 Gnaeus Manlius Cn.f. Vulso, Marcus Fulvius M.f. Nobilior
188 Gaius Livius M.f. Salinator, Marcus Valerius M.f. Messalla
187 Marcus Aemilius M.f. Lepidus I, Gaius Flaminius C.f.
186 Spurius Postumius L.f. Albinus, Quintus Marcius L.f. Philippus I

185 Appius Claudius Ap.f. Pulcher, Marcus Sempronius M.f. Tuditanus
184 Publius Claudius Ap.f. Pulcher, Lucius Porcius L.f. Licinus
183 Quintus Fabius Q.f. Labeo, Marcus Claudius M.f. Marcellus
182 Lucius Aemilius L.f. Paullus, Gnaeus Baebius Q.f. Tamphilus
181 Publius Cornelius L.f. Cethegus, Marcus Baebius Q.f. Tamphilus

 Dcada del 170 aC .
180 Aulus Postumius A.f. Albinus (Luscus), Gaius Calpurnius C.f. Piso. Suffect: Quintus Fulvius Cn.f. Flaccus
179 Lucius Manlius L.f. Acidinus Fulvianus, Quintus Fulvius Q.f. Flaccus
178 Marcus Iunius M.f. Brutus, Aulus Manlius Cn.f. Vulso
177 Gaius Claudius Ap.f. Pulcher, Tiberius Sempronius P.f. Gracchus
176 Gnaeus Cornelius Cn.f. Scipio Hispallus i Quintus Petillius .Suffect: Gaius Valerius M.f. Laevinus.

175 Publius Mucius Q.f. Scaevola, Marcus Aemilius M.f. Lepidus II
174 Spurius Postumius A.f. Albinus Paullulus, Quintus Mucius Q.f. Scaevola
173 Lucius Postumius A.f. Albinus, Marcus Popillius P.f. Laenas
172 Gaius Popillius P.f. Laenas I, Publius Aelius P.f. Ligus
171 Publius Licinius C.f. Crassus, Gaius Cassius C.f. Longinus.

 Dcada del 160 aC .
170 Aulus Hostilius L.f. Mancinus, Aulus Atilius C.f. Serranus
169 Quintus Marcius L.f. Philippus II, Gnaeus Servilius Cn.f. Caepio
168 Lucius Aemilius L.f. Paullus II, Gaius Licinius C.f. Crassus
167 Quintus Aelius Paetus, Marcus Junius Pennus
166 Gaius Sulpicius Gallus, Marcus Claudius Marcellus I

165 Tiberius (Titus) Manlius Torquatus , Gnaeus Octavius
164 Aulus Manlius Torquatus, Quintus Cassius Longinus
163 Tiberius Sempronius Gracchus II, Marcus Juventius Thalna
162 Publius Cornelius Scipio Nasica Corculum I, Gaius Marcius Figulus I, Suffect: Publius Cornelius Lentulus, Gnaeus Domitius Ahenobarbus
161 Marcus Valerius Messalla, Gaius Fannius Strabo.

 Dcada del 150 aC .
160 Marcus Cornelius Cethegus, Lucius Anicius Gallus
159 Gnaeus Cornelius Dolabella, Marcus Fulvius Nobilior
158 Marcus Aemilius Lepidus, Gaius Popillius P.f. Laenas II
157 Sextus Julius Caesar, Luci Aureli Orestes
156 Lucius Cornelius Lentulus Lupus, Gaius Marcius Figulus II

155 Publius Cornelius Scipio Nasica Corculum II, Marcus Claudius Marcellus II
154 Lucius Postumius Albinus, Quintus Opimius
153 Tiberius Annius Luscus, Quintus Fulvius Nobilior
152 Lucius Valerius Flaccus, Marcus Claudius Marcellus III
151 Aulus Postumius Albinus, Lucius Licinius Lucullus

 Dcada del 140 aC .
150 Tiberius Quinctius Flaminius, M' Acilius Balbus
149 Manius Manilius, Marcius Censorinus
148 Spurius Postumius Albinus Magnus, Lucius Calpurnius Piso Caesoninus
147 Publius Cornelius Scipio Aemilianus Africanus I, Gaius Livius Drusus
146 Gnaeus Cornelius Lentulus, Lucius Mummius Achaicus

145 Quintus Fabius Maximus Aemilianus, Lucius Hostilius Mancinus
144 Servius Sulpicius Ser.f. Galba, Lucius Aurelius Cotta
143 Appius Claudius Pulcher, Quintus Caecilius Metellus Macedonicus
142 Quintus Fabius Maximus Servilianus, Lucius Caecilius Metellus Calvus
141 Gnaeus Servilius Caepio, Quintus Pompeius.

 Dcada del 130 aC .
140 Quintus Servilius Caepio, Gaius Laelius Sapiens
139 Gnaeus Calpurnius Piso, Marcus Popillius Laenas
138 Publi Corneli Escipi Nasica Serapi, Junius Brutus Callaicus
137 Marcus Aemilius Lepidus Porcina, Gaius Hostilius Mancinus
136 Lucius Furius Philus, Sextus Atilius Serranus.

135 Quintus Calpurnius Piso, Servius Fulvius Flaccus
134 Gaius Fulvius Flaccus, Publius Cornelius Scipio Africanus Aemilianus II
133 Lucius Calpurnius Piso Frugi, Publius Mucius Scaevola
132 Publius Popillius Laenas, Publius Rupilius
131 Lucius Valerius Flaccus, Publius Licinius Crassus Dives Mucianus

 Dcada del 120 aC .
130 Lucius Cornelius Lentulus, Marcus Perperna cnsol sufecte: Appius Claudius Nero.
129 Gaius Sempronius Tuditanus, Manius Aquillius
128 Titus Annius Rufus, Gnaeus Octavius
127 Lucius Cornelius Cinna, Lucius Cassius Longinus Ravilla
126 Marcus Aemilius Lepidus, Lucius Aurelius Orestes

125 Marcus Fulvius M.f. Flaccus, Marcus Plautius Hypsaeus
124 Gaius Cassius Longinus, Gaius Sextius Calvinus
123 Titus Quinctius Flaminius, Quintus Caecilius Metellus Balearicus
122 Gnaeus Domitius Ahenobarbus, Gaius Fannius
121 Quintus Fabius Maximus Allobrigicus, Lucius Opimius

 Dcada del 110 aC .
120 Gaius Papirius Carbo, Publius Manilius
119 Lucius Aurelius Cotta, Lucius Caecilius Metellus Delmaticus
118 Quintus Marcius Rex, Marcus Porcius Cato Licinianus
117 Lucius Caecilius Metellus Diadematus, Quintus Mucius Scaevola
116 Quintus Fabius Maximus Eburnus, Gaius Licinius Geta

115 Marcus Aemilius Scaurus, Marcus Caecilius Metellus
114 Manius Acilius Balbus, Gaius Porcius Cato
113 Gnaeus Papirius Carbo, Gaius Caecilius Metellus Caprarius
112 Lucius Calpurnius Piso Caesoninus, Marcus Livius Drusus
111 Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio, Lucius Calpurnius Bestia
 Dcada del 100 aC .
110 Spurius Postumius Albinus, Marcus Minucius Rufus
109 Quintus Caecilius Metellus Numidicus, Marcus Junius Silanus
108 Servius Sulpicius Galba, Lucius Hortensius.  suffectus: Marcus Aurelius Scaurus
107 Lucius Cassius Longinus, Gaius Marius I
106 Quintus Servilius Caepio, Gaius Atilius Serranus.

105 Gnaeus Mallius Maximus, Publius Rutilius Rufus
104 Gaius Flavius Fimbria, Gaius Marius II
103 Lucius Aurelius Orestes, Gaius Marius
102 Quintus Lutatius Catulus, Gaius Marius IV
101 Manius Aquillius, Gaius Marius V

Segle I aC.
 Dcada del 90 aC .
100 Lucius Valerius Flaccus, Gaius Marius VI
99 Aulus Postumius Albinus, Marcus Antonius Orator
98 Quintus Caecilius Metellus Nepos, Titus Didius
97 Gnaeus Cornelius Lentulus, Publius Licinius Crassus
96 Gaius Cassius Longinus, Gnaeus Domitius Ahenobarbus.

95 Lucius Licinius Crassus, Quintus Mucius Scaevola Pontifex
94 Gaius Coelius Caldus, Lucius Domitius Ahenobarbus
93 Gaius Valerius Flaccus, Marcus Herennius
92 Gaius Claudius Pulcher, Marcus Perperna
91 Sextus Julius Caesar, Lucius Marcius Philippus

 Dcada del 80 aC .
90 Lucius Julius Caesar, Publius Rutilius Lupus
89 Gnaeus Pompeius Strabo, Lucius Porcius Cato
88 Lucius Cornelius Sulla I, Quintus Pompeius Rufus
87 Lucius Cornelius Cinna I, Gnaeus Octavius
86 Lucius Cornelius Cinna II, Gaius Marius VII, Suffect: Lucius Valerius Flaccus

85 Lucius Cornelius Cinna III, Gnaeus Papirius Carbo I
84 Lucius Cornelius Cinna IV, Gnaeus Papirius Carbo II
83 Lucius Cornelius Scipio Asiaticus Asiagenus, Gaius Norbanus
82 Gnaeus Papirius Carbo III, Gaius Marius
81 Gnaeus Cornelius Dolabella, Marcus Tullius Decula

 Dcada del 70 aC .
80 Lucius Cornelius Sulla II, Quintus Caecilius Metellus Pius
79 Appius Claudius Pulcher, Publius Servilius Vatia
78 Marcus Aemilius Lepidus, Quintus Lutatius Catulus
77 Mamercus Aemilius Lepidus Livianus, Decimus Junius Brutus
76 Gnaeus Octavius, Gaius Scribonius Curio

75 Gaius Aurelius Cotta, Lucius Octavius
74 Marcus Aurelius Cotta, Lucius Licinius Lucullus
73 Gaius Cassius Longinus, Marcus Terentius Varro Lucullus
72 Gnaeus Cornelius Lentulus Clodianus, Lucius Gellius Publicola
71 Publius Cornelius Lentulus Sura, Gnaeus Aufidius Orestes

 Dcada del 60 aC .
70 Marcus Licinius Crassus Dives I, Gnaeus Pompeius Magnus I
69 Quintus Caecilius Metellus Creticus, Quintus Hortensius
68 Lucius Caecilius Metellus, Quintus Marcius Rex
67 Manius Acilius Glabrio, Gaius Calpurnius Piso
66 Manius Aemilius Lepidus, Lucius Volcacius Tullus.

65 Lucius Manlius Torquatus, Lucius Aurelius Cotta
64 Lucius Julius Caesar, Gaius Marcius Figulus.
63 Gaius Antonius Hybrida, Marcus Tullius Cicero.
62 Decimus Junius Silanus, Lucius Licinius Murena
61 Marcus Valerius Messalla Niger, Marcus Pupius Piso Frugi Calpurnianus.

 Dcada del 50 aC .
60 Lucius Afranius, Quintus Caecilius Metellus Celer
59 Gaius Julius Caesar I, Marcus Calpurnius Bibulus
58 Lucius Calpurnius Piso Caesoninus, Aulus Gabinius
57 Publius Cornelius Lentulus Spinther, Quintus Caecilius Metellus Nepos
56 Gnaeus Cornelius Lentulus Marcellinus, Lucius Marcius Philippus

55 Marcus Licinius Crassus Dives II, Gnaeus Pompeius Magnus II
54 Appius Claudius Pulcher, Lucius Domitius Ahenobarbus
53 Marcus Valerius Messalla Rufus, Gnaeus Domitius Calvinus I
52 Quintus Caecilius Metellus Pius Scipio, Gnaeus Pompeius Magnus III
51 Marcus Claudius Marcellus, Servius Sulpicius Rufus
 Dcada del 40 aC .
50 Lucius Aemilius Paullus, Gaius Claudius Marcellus Minor 
49 Lucius Cornelius Lentulus Crus, Gaius Claudius Marcellus Maior
48 Gaius Julius Caesar II, Publius Servilius Vatia Isauricus I
47 Quintus Fufius Calenus, Publius Vatinius
46 Gaius Julius Caesar III, Marcus Aemilius Lepidus I

45 Gaius Julius Caesar IV, sine collega, suffectus: Quintus Fabius Maximus, Gaius Trebonius, Gaius Caninius Rubilus
44 Gaius Julius Caesar V, Marcus Antonius I, suffectus: Publius Cornelius Dolabella
43 Aulus Hirtius, Gaius Vibius Pansa Caetronianus, suffectus: Gaius Julius Caesar Octavianus I, Quintus Pedius, Gaius Carrinas, Publius Ventidius Bassus
42 Marcus Aemilius Lepidus II, Lucius Munatius Plancus
41 Publius Servilius Isauricus (2n consolat), Lucius Antonius

 Dcada del 30 aC .
40 Gaius Asinius Pollio, Gnaeus Domitius Calvinus II, suffectus: Lucius Cornelius Balbus, Publius Canidius Crassus
39 Gaius Calvisius Sabinus, Lucius Marcius Censorinus, suffectus: Gaius Cocceius Balbus, Publius Alfenus Varus
38 Appius Claudius Pulcher, Gaius Norbanus Flaccus, suffectus: Lucius Cornelius Lentulus, Gaius Norbanus Flaccus
37 Lucius Caninius Gallus, Marcus Vipsanius Agrippa I, suffectus: Titus Statilius Taurus
36 Marcus Cocceius Nerva, Lucius Gellius Publicola, suffectus: Lucius Nonius Asprenas

35 Lucius Cornificius, Sextus Pompeius, suffectus: Publius Cornelius Scipio(?), Titus Peducaeus
34 Marcus Antonius II, Lucius Scribonius Libo, suffectus: Aemilius Lepidus Paullus, Lucius Sempronius Atratinus, Gaius Memmius, Marcus Herennius
33 Imperator Caesar (Gaius Julius Caesar Octavianus) II, Lucius Volcacius Tullus, suffectus: Lucius Antonius Paetus, Lucius Flavius, Gaius Fonteius Capito, Marcus Acilius Glabrio, Lucius Vinicius, Quintus Laronius
32 Gnaeus Domitius Ahenobarbus, Gaius Sosius, suffectus: Lucius Cornelius Cinna, Marcus Valerius Messalla
31 Imperator Caesar III, Marcus Valerius Messalla Corvinus, suffectus: Marcus Valerius Messalla Corvinus, Marcus Titius, Gnaeus Pompeius

Referncies.
 Llista de cnsols (Fasti consulares) 300 aC - 60 dC ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87935" title="Ren Cassin" nonfiltered="183" processed="181" dbindex="35199">

Ren Samuel Cassin ( Baiona, Pirineus Atlntics, Frana 1887   Pars 1976 ) fou un jurista i jutge francs, redactor principal de la Declaraci Universal dels Drets Humans, i guardonat el 1968 amb el Premi Nobel de la Pau.

Joventut i estudis.

Va nixer el 5 d'octubre de 1887 a la ciutat de Baiona en una famlia d'origens jueus. Estudi Dret i es llicenci el 1919, esdevenint posteriorment professor a Ais de Provena, Lilla i Pars. Durant la Primera Guerra Mundial Cassin fou ferit per la qual cosa posteriorment promogu la fundaci de l'Union fdrale des anciens combattants et victimes de guerre (Uni Federal d'antics combatens i vctimes de guerra).

Membre de la Societat de Nacions.
Delegat pel seu pas a la Societat de Nacions entre 1924 i 1938 refus continuar a Ginebra desprs d'expressar pblicament el seu rebuig als Acords de Munic, que posaven fi al Conflicte dels Sudets.

A partir de 1940, juntament amb el general Charles de Gaulle, fou un dels portaveus de la Frana Lliure, durant l'exili a Londres provocat per l'ocupaci nazi del territori francs.

Activisme social.
Posteriorment fou nomenat delegat a les Nacions Unides pel seu pas i com a humanista va defensar apassionadament els drets de l'home, sent un dels principals inspiradors i redactors de la Declaraci Universal dels Drets Humans. Aix mateix particip activament en la Comissi dels Drets Humans de les Nacions Unides i en el Tribunal Permanent d'Arbitratge de La Haia. Des de la seva posici privilegiada aconsegu que la seu central de la UNESCO s'installs a la ciutat de Pars.

El 1959 fou designat membre del Tribunal Europeu dels Drets Humans, amb seu a Estrasburg, que presidir entre els anys 1965 i 1968.  

El 1968 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau pels seus treballs com a redactor de la Declaraci Universal dels Drets Humans.

Cassin mor a la ciutat de Pars el 20 de febrer de 1976, sent transferides les seves cendres al Pante de Pars.

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1968;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87938" title="Metro de Palma" nonfiltered="184" processed="182" dbindex="35200">


El Metro de Palma s un sistema de transport collectiu rpid de ferrocarril de la ciutat de Palma (Mallorca). Actualment consta d'una sola lnia que circula des de l'Estaci Intermodal de la plaa d'Espanya de Palma fins a la UIB.

Serveis Ferroviaris de Mallorca s l'empresa pblica que opera el servei.

Estacions.




Totes les estacions sn accessibles mitjanant escales fixes i ascensors i gaireb totes tenen escales mecniques. Generalment tenen un vestbul (que contenen tots els serveis relacionats amb l'explotaci de la via) al nivell de les andanes, que tenen 80 metres de llargria i 5 d'amplada. Les estacions estan dissenyades de tal manera que, un cop s'accedeixi a les installacions, ja es puguin veure les vies de tren. D'aquesta manera es pretn ajudar l'usuari a orientar-se.

Histria.

Des dels anys 90 diversos grups d'esquerres i ecologistes han reivindicat la creaci d'una lnia de ferrocarril suburb entre el centre de la ciutat de Palma i la Universitat de les Illes Balears, situada a un campus als afores, com a alternativa a l's del vehicle privat, considerat insostenible, i del desdoblament de la carretera de Valldemossa, aleshores nica via possible d'accs al campus universitari.

No es fu cap proposta oficial fins que govern del Pacte de Progrs (1999-2003) propos el primer projecte seris per a unir els dos punts de la ciutat. Es tractava d'un ferrocarril suburb que, des de l'estaci de ferrocarril que SFM t a la plaa d'Espanya enllaaria a la Universitat passant pel carrer Jacint Verdaguer, el barri de Son Oliva, Son Hugo, el polgon de Son Castell i Son Sardina. El trajecte de la plaa d'Espanya fins a Son Oliva el faria en parallel a les vies existents d'SFM que van a sa Pobla i Manacor, mentre que el tram de Son Hugo fins a Son Sardina seria parallel al trajecte que realitza el ferrocarril de Sller. A partir de Son Sardina el tren faria un trajecte exclusiu per a arribar al campus universitari. Igualment tamb es project una lnia que enllaava el centre de Palma amb l'aeroport de Son Sant Joan, primer amb una connexi directa i desprs passant per les poblacions del pla de Sant Jordi (Son Ferriol i Sa Casa Blanca), per fou rebutjat per sser considerat poc viable econmicament. Aquestes dues lnies de ferrocarril suburb, juntament amb la lnia de tramvia que s'havien projectat, constituirien una alternativa al transport per carretera que collapsa freqentment la ciutat. Per a la lnia Palma-Universitat, fins i tot el Pla General d'Ordenaci Urbana de Palma havia reservat espai per a construir les infraestructures necessries, que desprs de l'anunci de la construcci de la lnia de metro ha quedat lliure.

El primer cop que es va parlar de la possibilitat que construir una xarxa de metro a Palma fou durant la campanya de les eleccions autonmiques de 2003. El PSM propos la construcci d'una xarxa que constaria de dues lnies. La lnia A aniria de la plaa d'Espanya fins a la UIB, en un recorregut semblant a l'actual. La lnia B seguiria la costa des de l'aeroport de Son Sant Joan fins a Portop, passant pel centre. Ambdues lnies convergirien a l'estaci de la plaa d'Espanya. D'aquesta manera es volia reivindicar un mitj de transport alternatiu a les autopistes i desdoblaments de carreteres proposats pel Partit Popular, aix com tamb al polmic Segon cintur de Palma. A ms, s'argumentava que algunes ciutats de grandria similar, com Bilbao, ja disposaven d'aquest sistema de transport collectiu.

El novembre de 2004, l'aleshores president de les Illes Balears, Jaume Matas i Palou (PP), anunci per sorpresa la construcci de la primera lnia del metro de Palma entre la plaa d'Espanya de Palma i la Universitat de les Illes Balears, juntament amb el polmic soterrament del corredor urb de Palma.

Les obres van comenar el setembre de 2004 i van durar dos anys i mig. La lnia suburbana es va obrir el 25 d'abril de 2007. El 27 d'agost i el 23 de setembre d'aquest mateix any hi hagueren inundacions en la lnia, motiu pel qual n'aconsellaren el tancament provisional fins que els tcnics en resolguessin els problemes estructurals. Un cop remodelada la xarxa, el servei es restabl per complet el 28 de juliol de 2008.


Construcci.
Les obres del soterrament de les lnies d'SFM comenaren el setembre de 2004, amb les obres de topografia, desviament de serveis (aigua, gas, electricitat) i de desbrossament. Aquestes obres implicaren la destrucci del Parc de les estacions (obert el 1999) i del Pont del tren dissenyat per l'arquitecte Gaspar Bennssar. A ms, l'anunci de l'ajuntament de Palma de convertir el carrer de Jacint Verdaguer en un bulevard obert al trnsit rodat en lloc de construir el Parc de les vies entre la Plaa d'Espanya i el barri de Son Fortesa, tal i com volia una associaci de vens de la zona. S'havia plantejat traslladar provisionalment l'estaci de la Plaa d'Espanya al barri de Son Oliva, fora allunyat del centre, i cobrir el trajecte fins al final de les lnies amb busos. Aquesta proposta va provocar queixes entre els usuaris que afirmaren que aquestes mesures provocarien un augment del temps en el recorregut fins a la plaa d'Espanya i una baixada en el nombre d'usuaris. Finalment, el Govern va construir una estaci provisional al carrer Jacint Verdaguer, vora el pont del tren, molt ms a prop del centre. Les esquerdes que van aparixer al Collegi Pblic Santa Isabel (situat just devora de les vies del ferrocarril), preocuparen els vens, que temien que es produs un esvoranc com el que s'havia produt mesos abans al barri del Carmel de Barcelona. Malgrat que el Govern desments aquest supsit, orden evacuar l'edifici, que torn a ser ocupat el setembre de 2006, desprs d'unes obres de manteniment i ampliaci.

Les obres del tnel d's exclusiu pel metro comenaren l'agost de 2005 per la Gran Via Asima, al polgon de Son Castell. El mtode emprat fou el mur pantalla, que abaratien les despeses de l'obra, ats que no es necessiten tuneladores per a aquest sistema. No obstant aix, obligaren a tallar els carrers al trnsit en els punts on passa la lnia. Precisament, les obres del metro al seu pas pel polgon produren queixes per part dels empresaris de la zona, que havien registrat grans prdues. Com a compensaci, l'ajuntament de Palma els exim del pagament de l'Impost d'Activitats Econmiques i de l'Impost de Bns Immobles. El 2006, Jaume Matas, i la consellera d'Obres Pbliques, Mabel Cabrer, assistiren a les obres d'uni del tnel exclusiu de metro amb el corredor soterrat que va a sa Pobla i a Manacor.

Els treballs de la darrera fase entre la UIB i Cam dels Reis, i les obres, tant pel que fan a la via com a les noves estacions, estan ja molt avanades provocaren queixes de professors i alumnes, especialment de l'edifici Ramon Llull, que asseguren que el renou produt per les obres els impedia fer classes amb normalitat.

Les obres d'enrasament de la superfcie del tnel del metro comenaren l'agost de 2006 en el tram que comparteix amb les lnies suburbanes d'SFM. Al contrari del que volien les associacions de vens, l'ajuntament de Palma hi havia comenat a construir un bulevard amb voravies amples que serviria com a via rpida d'accs al centre de la ciutat per al trnsit rodat. Aix va provocar noves queixes per part d'una plataforma de vens, que asseguraven de l'ajuntament no els escoltava. En canvi, el govern municipal assegur que havia escoltat totes les veus i que havia modificat la proposta inicial amb l'objectiu de trobar un projecte consensuat que fos la millor opci per als vens i per a tota la ciutat.

El PSM es va queixar del mal estat i la brutor dels carrers afectats per les obres i la ineficcia de l'ajuntament de Palma a trobar una soluci al problema.

L'agost de 2006 l'associaci ARCA, encarregada de la defensa del patrimoni arquitectnic i histric de Mallorca, ha denunciat desperfectes importants en els edificis histrics de l'estaci de la Plaa d'Espanya (declarats b d'inters cultural), aix com el secretisme que envolten els treballs de l'obra, per la qual cosa deman pblicament al Consell Insular de Mallorca que inspeccions els treballs. Uns dies desprs, aquesta instituci anunci pblicament l'ordre de paralitzaci de les obres que afecten les construccions histriques de l'estaci (que daten de 1875) i la intenci de sancionar els promotors de les obres, Serveis Ferroviaris de Mallorca i ajuntament de Palma, per no disposar dels permisos necessaris, cosa que la batlessa, Catalina Cirer Adrover (PP) ha negat rotundament.

Dia 18 de setembre de 2006 va entrar en servei l'estaci de Jacint Verdaguer, per noms la part destinada al tren cap a Inca, Manacor i sa Pobla.


Caracterstiques de la lnia.

La lnia del metro de Palma ser totalment electrificada (la segona de Mallorca d'aquestes caracterstiques desprs de la del ferrocarril de Sller) i de doble via amb una separaci de 3,50 metres (d'amplada estreta, 1000mm, com el de la resta de lnies de la SFM). La distncia entre eixos s de 2,70 metres i el glib vertical mnim de 5,50. Els combois, 6 en total amb 2 vagons cadascun, seran de la marca basca CAF i podran viatjar a una velocitat punta d'uns 100km/h. A ms comptaran amb megafonia bilinge (catal-castell) i indicadors electrnics. La primera remesa de combois va arribar el desembre de 2006.

Tot el trajecte, d'uns 8,2 km de longitud, ser soterrat a 8 metres de profunditat respecte el nivell del carrer, excepte el tram comprs entre el cam dels Reis i la Universitat de les Illes Balears on el traat discorrer en superfcie. Aix far que l'estaci de Son Sardina (situada enfront de la que el Ferrocarril de Sller ja t al nucli perifric) sigui l'nica estaci en superfcie del metro. El pendent no supera en cap cas el 25% a la via i el 2% a les estacions.

El metro anir en parallel amb les seves prpies vies a les lnies de Sa Pobla i Manacor entre la Plaa d'Espanya de Palma i el barri de Son Oliva. Desprs, els dos tnels es bifurcaran i, mentre les lnies de Sa Pobla i Manacor aniran en direcci a l'estaci de Verge de Lluc, el metro es desviar al polgon de Son Castell, on tindr quatre estacions. Passat el cam dels Reis, el metro sortir a la superfcie i anir en parallel a la vies del Ferrocarril de Sller fins a Son Sardina, on es desviar per arribar a la Universitat, on tindr la seva darrera estaci a l'alada de l'edifici de Cas Jai. Es tractar d'una estaci soterrada, doncs el metro tornar a abandonar la superfcie a l'alada de la carretera de Valldemossa. Per a travessar la carretera de Sller es construir un viaducte de 180 metres d'allargada compost per cinc pilars a uns dos-cents metres de la sortida de Son Sardina en direcci Sller. La lnia de ferrocarril metropolit es torbar uns 12 minuts en fer tot el recorregut. El metro no circular en cap tram per sota de cap edifici, doncs les caracterstiques del mtode emprat per a la construcci de la lnia aix ho impedeixen.

L'accident del metro de Valncia de 2006 han generat un debat sobre si les mesures de seguretat del metro de Palma serien les adequades. Dies desprs del sinistre, el Govern de les Illes Balears anunci que la SFM era assessorada per tcnics del metro de Madrid i que s'aplicaria la legislaci belga en seguretat ferroviria, la ms exigent d'Europa. D'aquesta manera, el Govern assegura que el metro ser modern i segur. Igualment, el cos de bombers de Palma ha rebut formaci especial sobre actuaci en tnels, formaci que a Mallorca sols rebien els bombers de Mallorca.

La lnia estar preparada per a integrar-se en el sistema tarifari integrat, que entrar en vigor el 2007, doncs es collocaran a totes les estacions mquines expenedores dels bitllets electrnics que s'utilitzen en tots els mitjans de transport de l'illa, aix com cancelladores amb lectors ptics capaos de llegir-les i controlar el crdit de la targeta.



Caracterstiques de la lnia.

La lnia del metro de Palma s totalment electrificada i de doble via mtrica i amb una separaci de 3,50 metres. La distncia entre eixos s de 2,70 metres i el glib vertical mnim de 5,50 metres. Els combois, de 2 vagons cadascun, sn de la marca basca CAF i poden viatjar a una velocitat punta d'uns 100 km/h. Contenen  una megafonia que, actualment, s nicament en catal, tot i que, anteriorment fou simultniament en catal, castell i angls, i tamb indicadors electrnics. La primera remesa de combois va arribar el desembre de 2006.

Tot el trajecte, d'uns 8,2 quilmetres de longitud, est soterrat a 8 metres de profunditat respecte el nivell del carrer, excepte el tram comprs entre Cam dels Reis i la Universitat de les Illes Balears on el traat discorrer en superfcie. Aix fa que l'estaci de Son Sardina (situada enfront de la que el Ferrocarril de Sller ja t al nucli perifric) sigui l'nica estaci en superfcie del metro. El pendent no supera en cap cas el 25% a la via i el 2% a les estacions.

El metro triga uns 13 minuts en fer tot el recorregut.

El metro no circula en cap tram per sota de cap edifici, doncs les caracterstiques del mtode emprat per a la construcci de la lnia aix ho impedeixen.


La lnia forma part del sistema tarifari integrat, que entr en vigor el 26 de gener de 2008, ats que a totes les estacions hi ha mquines expenedores de bitllets electrnics que s'utilitzaran en tots els mitjans de transport de l'illa, aix com lectors ptics capaos de llegir-les i controlar el crdit de la targeta.
</doc>
<doc id="87941" title="Vicenza Calcio" nonfiltered="185" processed="183" dbindex="35201">


El Vicenza Calcio s un club de futbol d'Itlia, de la ciutat de Vicenza a la regi del Vneto. Va ser fundat al 1902 i actualment juga a la Serie B del Calcio itali.

Histria.
El Vicenza Calcio va ser fundat el 9 de mar de 1902. El seu primer president va ser Tito Buy. Entre el 1953 i el 1990 l'equip es va nomenar Lanerossi Vicenza. Al 1997 va guanyar el seu primer i  nic ttol, la Copa de Itlia.

Actualment juga a la Serie B italiana.

Equipaci.
Equipaci titular: Samarreta vermella i blanca, pantal blanc i mitges blanques. ;
Equipaci suplent: Samarreta negra i blanca, pantal negre, mitges negres. ;

Dades del club.
Temporades a la Serie A: 29 ;
Temporades a la Serie B: ;
Major golejada conseguida: Vicenza 5 - Venecia (1946-47) 0 i Vicenza - Associazione Sportiva Roma (1959-60) ;
Major golejada encaixada: Torino calcio 6 - Vicenza 0 ;
Millor posici a la lliga: 2 (1977-78) ;
Mxim golejador: Piero Spinato (121 gols). ;
Ms partits disputats: Giulio Savoini (317 partits) ;

Palmars.
1 Copa d'Itlia (1997) ;
3 Campionats de la Serie B (1954/1955, 1976/1977, 1999/2000) ;
1 Campionat de la Serie C (1939/1940) ;
1 Copa Itlia de la Serie C (1981/1982) ;
2 Torneig de Viareggio (1954, 1955) ;

 Jugadors destacats .


Enllaos externs.

 Pgina oficial del club (en itali);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87943" title="Ana Aslan" nonfiltered="186" processed="184" dbindex="35203">
Ana Aslan (1897   1988) va ser una cientfica i metgessa romanesa que est considerada com la gran dama en la lluita contra l'envelliment. Famosa per la seva contribuci essencial a la geriatria i gerontologia per descobrir l'acci regeneradora de la procana i per crear diversos productes per al tractament de l'envelliment, com sn el Gerovital i el Aslavital.

Ana Aslan va nixer a Braila (Romania) l' 1 de gener del 1897. Va iniciar els seus estudis de medicina el 13 d'octubre del 1915 a la facultat de medicina de la Universitat de  Bucarest, va finalitzar la seva llicenciatura l'any 1922 i la seva tesi doctoral l'any 1924, arribant a ser especialista en cardiologia, endocrinologia, fisiologia i diverses especialitats ms. Va dedicar tota la seva vida al treball d'investigaci de l'envelliment i a l'assistncia de malalts. Els resultats de les seves investigacions van ser tan espectaculars que van sorprendre metges i cientfics de tot el mn. Els crrecs mdics que va ocupar en els seus llargs anys de treball van anar: 

 Entre els anys 1945 i 1949 va ser professora titular d'una clnica mdica a Timisoara. ;

 Entre els anys 1949 a 1958 va ser la cap de secci en l'Institut d' Endocrinologa de Bucarest. ;

 I des d'aquell any fou la directora de l'Institut Nacional de Geriatria i Gerontologia de Bucarest. ;

Ha estat membre de l'Acadmia de Cincies de Nova Iork, de la Uni Mundial de Medicina profilctica i higiene social, membre d'honor del Centre Europeu d'Investigaci Mdica Aplicada, membre del Consell de Direcci de l'Associaci Internacional de Gerontologia, membre de la Societat Nacional de Gerontologia de Xile, presidenta de la Societat Romanesa de Gerontologia i diverses responsabilitats ms. Des de l'any 1974 va ser membre de l'Acadmia Romanesa.

Ja l'any 1946 havia descobert les mltiples accions d'una substncia coneguda i usada en teraputica: la procana (l'havia provat en un estudiant amb artritis reumtica amb molt bons resultats, aquest va ser el comenament del seu fort inters en el que arribaria a ser el medicament Gerovital H3). L'any 1949, va iniciar els treballs cientfics en el camp de la geriatria per encrrec del govern romans, amb la finalitat de recuperar les persones sortides dels camps de concentraci o amb seqel.les fsiques de la Segona Guerra Mundial. Finalment l'any 1952, prepar aquesta vitamina, com un producte farmacutic amb acci en el tractament de fenmens d'envelliment. Es basa en el descobriment de les propietats regeneradores de la procana aplicada en tractaments crnics. 

L'any 1958 s'inicia la preparaci del producte a escala industrial i la seva introducci en els circuits farmacutics. Era evident la importncia del seu tractament en la millora dels problemes circulatoris per l'edat en realitzar una acci d'equilibri del sistema nervis vegetatiu, amb visibles efectes de millora en diversos aspectes psquics. El Gerovital va tenir concedida la patent farmacutica, perms de venda, en uns 30 pasos, sent considerat, al principi, com un medicament miraculs.

L'any 1985 (amb 88 anys d'edat), la Dra. Ana Aslan estava al cim de la seva celebritat. Els seus malalts eren innombrables tant annims com famosos (Charles De Gaulle, Ho Chi Minh, Tito, Sukarno, Indira Gandhi, Marlene Dietrich, Silvester Stallone, Zsa Zsa Gabor, Omar Sharif, entre molts d'altres). No obstant aix, la seva consagraci no va ser gens fcil ni definitiva, sobretot, perqu, fins al present, la gerontologia noms ha estat imposada com a disciplina mdica en uns pocs pasos. A ms, va haver de remuntar la incredulitat d'alguns collegues mdics (Ana Aslan va haver de suportar com altres companys seus l anomenaven "Faust amb faldilles"). Els prejudicis eren evidents i obvis, es tractava d'una dona que venia del centre d Europa amb un medicament que podia alterar els interessos dels grans imperis farmacutics. 

Trenta-cinc anys d'investigaci i els seus estudis en ms de 300.000 persones es van convertir en una poderosa evidncia per al Gerovital. En reconeixement per aquesta qualificada investigaci sobre envelliment i malalties relacionades, va rebre prop de 40 premis nacionals i internacionals, entre els quals destaca el rebut en 1952, "Lle Bernard", atorgat per l'Organitzaci Mundial de la Salut. 

L'nic premi que li va faltar perqu la seva collecci estigus completa va ser el Premi Nobel de Medicina. Els seus medicaments, essencials en el tractament contra l'envelliment, continuen amb patent en nombrosos pasos i sn garantits amb la marca de la signatura de la prpia doctora Ana Aslan. Va morir a Romania l'any 1988, a l'edat de 91 anys.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87944" title="Carme Juli Riqu" nonfiltered="187" processed="185" dbindex="35204">



Carme Juli i Riqu (Cadaqus, 17 d'octubre de 1902 - 20 d'octubre de 1977) fou una activa poltica catalana i mestra fundadora de diverses escoles.

 Biografia .

1918-1923: Estudia la carrera de Magisteri a l'Escola Normal de Barcelona.

1925: Es casa amb Benet Sal i Jord a Cadaqus.

1932: Exerceix de mestra al Grup Escolar Mossn Jacint Verdaguer de Barcelona. Mestra interina al parvulari Forestier. Desprs tamb treballar de mestra a Castellar del Valls.

1935-1937: Directora de l'escola.

A la vegada participa activament en el mn poltic catal. Militant d'Uni Socialista de Catalunya (USC), en crear-se el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) forma part de la direcci representant l'USC.

Dirigent de la Federaci Espanyola de Treballadors de l'Ensenyament (FETE, UGT). Va participar en diferents mtings i conferncies junt amb altres dones antifeixistes.

1938: La seva filla Montserrat de 7 anys s enviada a Frana junt amb d'altres nens espanyols.

1939: S'exilia a Frana i es reuneix amb la seva filla al camp de concentraci de Mouris (Bouches du Rhne) on fa de mestra. Desprs marxen a prop de Marsella a un centre per a nens refugiats portat pels ququers americans.

1942: Marxa cap a Veracruz (Mxic) amb la seva filla i els seus pares quan els alemanys ocupen Frana. Fa diverses feines, entre elles de cap de personal d'una fbrica de catifes a Amecameca (Mxic).

1957: Ja traslladada a Texcoco (a prop de la capital), va ser professora de l'escola secundria nocturna Benito Jurez i del centre escolar Netzahualcyotl. Funda l'escola nocturna Germn G. Garca i tamb l'escola particular Juana de Asbaje. Catedrtica de la Preparatria a Texcoco (l'escola Preparatria era la que preparava els estudiants per l'ingrs a la universitat).

A Texcoco funda el diari Texcoco Habla i collabora en la secci Epigramas del setmanari Texcoco. Al 1967 edita una selecci d'aquests epigrames. Tamb collabora en la secci Filosofa Poltica del mateix diari i en algunes seccions del diari local Amigo.

Secretria de l'organitzaci femenina Nosotras.

Continua amb la militncia poltica integrant-se al Partit Socialista Catal i al Moviment Socialista de Catalunya que dirigia Serra i Moret a Frana. Tamb participa en la vida poltica Mexicana a nivell municipal i t diferents crrecs en el Comit Municipal del Partido Revolucionario Institucional (PRI).

1970: Torna a Catalunya, s'estableix a Barcelona i reingressa al magisteri del que havia estat separada el 1941. Mestra propietria provisional del Collegi Ramon Llull de Barcelona.

1972: Treballa al Collegi Onsimo Redondo i desprs a l'escola Vidalet Pelegr d'Esplugues de Llobregat on es jubila el febrer de 1975.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87947" title="Albert Lutuli" nonfiltered="188" processed="186" dbindex="35205">

Albert Lutuli ( tamb conegut pel seu nom zul: "Mvumbi" ) ( Rhodsia del Sud v 1898 - KwaDukuza, Sud-frica 1967 ) fou un professor i poltic sud-afric guardonat el 1960 amb el Premi Nobel de la Pau per la seva lluita contra l'apartheid.

Joventut i estudis.
Nasqu a la colnia britnica de Rhodsia del Sud vers el 1898 sent el tercer fill del missioner cristi John Bunyan Lutuli i Mtonya Gumede. A la mort del seu pare retornaren al seu poble d'origen a la provncia de Natal a Sud-frica, al costat del seu oncle Martin Lutuli, cap dels cristians zulus de la zona. Desprs d'acabar els seus estudis de professor.

El 1928 fou nomenat secretari de l'Associaci de Professors Africans, per esdevenir-ne president el 1933. El 1936 accept fer-se crrec dels membres de la seva tribu acceptant el crrec de cap tribal fins el 1952.

Vida poltica.
El 1944 Lutuli entr a formar part del Congrs Nacional Afric, anant escalant possicions dins l'entitat i arribant-ne a ser el president el 1951. Des del 1948 el Partit Nacionalista, principal partit poltic del pas, adopt la poltica de l'apartheid, per la qual cosa Lutuli fou un dels caps evidents contraris a aquesta poltica. Per la seva opossici fou arrestat diverses vegades i confinat a un arrest domiciliari entre 1957 i 1960.

El 1960 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau per la seva feina com a president del Congrs Nacional Afric (ANC) en la lluita contra l'apartheid, sent alliberat per les autoritats sud-africanes del seu arrest domiciliari. 

Escollit rector de la Universitat de Glasgow pels estudiants el 1962, desenvolup el crrec fins el 1965. El 1964 fou novament confinat a arrest domiciliari per la seva lluita contra l'apartheid, morint el 21 de juliol de 1967 d'accident prop de casa seva.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1960;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87951" title="Philip Noel-Baker" nonfiltered="189" processed="187" dbindex="35206">

Philip John Noel-Baker ( Londres, Anglaterra 1889   d. 1982 ) fou un atleta, poltic i diplomtic britnic que fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1959.

Joventut i estudis.





Nasqu l'1 de novembre sent fill de Joseph Allen Baker, ququer canadenc, que es trasllad a Anglaterra per treballar en les manufactures angleses. Noel-Baker fou educat a la Bootham Scholl de York i posteriorment al Haverford College, seu principal dels ququers als Estats Units. Posteriorment retorn a Cambridge on fou escollit President de la Uni Social de Cambridge (Cambridge Union Society) aix com del Club Atltic Universitari de Cambridge (Cambridge University Athletic Club).

El 1912 fou seleccionat pel Regne Unit per participar en els Jocs Olmpics celebrats a Estocolm, aix com als Jocs Olmpics de 1920 i 1924. En les olmpiades de 1920 a Anvers guany la medalla de plata en la distncia de 1.500 metres.

Activisme social.
Durant la Primera Guerra Mundial Noel-Baker va organitzar i ordenar la Friends' Ambulance Unit, una unitat d'assistncia sanitria creada per l'associaci ququer britnica, que don cobertura al front militar de Frana entre 1914 i 1915, i d'Itlia entre 1915 i 1918, rebent condecoracions dels governs francs, itali i britnic. 

Posteriorment es dedic a la formaci de la Societat de Nacions, esdevenint ajudant de Robert Cecil of Chelwood, secretari del primer Secretari General de la Societat, Eric Drummond. Aix mateix continu exercint de professor de dret internacional a la Universitat de Londres entre 1924 i 1929, i posteriorment exerc de conferenciant a la Universitat de Yale entre 1933 i 1934.

Vida poltica.
El 1924 s'afili al Partit Laborista. El 1929 fou escollit diputat al Parlament de Westminster per Coventry, per perd el seient el 1931. El 1936 novament fou escollit diputat per Derby, seient que no abandon fins el 1970.

Secretari del Parlament durant la Segona Guerra Mundial sota el govern de Winston Churchill, no va abandonar els seus carrecs durant el govern de Clement Attlee. Aix el 1946 fou nomenat Secretari General de l'Aire i el 1947 Secretari d'Estat de les Relacions amb la Commonwealth. Aix mateix posteriorment particip en la delegaci britnica que fou present en la fundaci de les Nacions Unides.

El 1959 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau pel seu ardent treball de tota una vida destinada a la pau i la cooperaci internacional.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1959;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87962" title="Felix Mendelssohn" nonfiltered="190" processed="188" dbindex="35207">


Felix Mendelssohn Bartholdy (3 de febrer de 1809 - 4 de novembre de 1847) fou un compositor alemany, pianista i director d'orquestra del primer perode romntic. Naixia en una famlia jueva notable que ms tard es convertiria al luteranisme. El seva obra inclou simfonies, concerts, oratoris, piano i msica de cambra. Desprs d'un llarg perode de relativa denigraci a causa dels canvis dels gusts musicals i l'antisemitisme de finals del XIX i principis del XX, la seva originalitat creativa s'est reconeixent actualment i es revalua fins arribar a ser un dels compositors ms populars del Romanticisme.

Resum biogrfic.

Felix Mendelssohn va nixer a Hamburg, fill d'un banquer i nt del fams filsof Moses Mendelssohn. El seu nom complet s Jacob Ludwig Felix Mendelssohn-Bartholdy. Quan tenia tres anys, la seua famlia es va traslladar a Berln. Mendelssohn era un infant prodigi, que tocava el piano amb mestria i componia peces musicals. Va tenir una professora de piano formada a Pars i un professor de composici de Berln.  Als nou anys va fer la seua primera aparici en pblic, en participar a un concert de msica de cambra. Als 13 anys va compondre la seua primera obra publicada, un quartet per a piano.

En una trobada amb Goethe, el fams escriptor va quedar impressionat de la forma en qu Mendelssohn tocava el piano i li va dir que si algun dia estiguera trist, volguera que Mendelssohn acudira a visitar-lo amb la seua msica.

Entre 1821 i 1823, quan tenia entre 12 i 14 anys va compondre un conjunt de 12 simfonies per a orquestra de corda, i als 17 la seua obertura (msica) "Somni d'una nit d'estiu", basada en l'obra del mateix nom de Shakespeare, i probablement l'obra ms coneguda de la seua adolescncia. Un any ms tard es va representar per primera vegada una pera seua, encara que ja havia compost diverses amb anterioritat. En 1830 va escriure l'obertura Les Hbrides, que continua sent interpretada regularment en l'actualitat. La msica est inspirada en temes escocesos, pas que havia visitat uns anys abans. Aquesta mateixa msica va influir en la seua tercera simfonia, denominada Escocesa, que Mendelssohn va escriure de manera intermitent entre 1830 i 1842. Un dels seus nombrosos viatges per Europa va portar-lo a Itlia, on es va inspirar per a la seua quarta simfonia anomenada Italiana, una de les seues obres ms conegudes. En total va escriure cinc simfonies.

Mendelssohn va compondre tamb dos concerts per a piano que gaudixen d'una gran acceptaci, i un concert per a viol que s una de les obres mestres de la msica romntica. Tamb va escriure msica de cambra, entre les que es troba el seu conegut octet per a corda, obres per a piano, i dos grans oratoris. En aquests ltims s'aprecia una gran influncia de Bach, la msica del qual Mendelssohn va popularitzar davant d'un pblic encara poc coneixedor de la msica barroca.

El 1842 Mendelssohn va compondre msica per a determinats passatges de l'obra de Shakespeare Somni d'una nit d'estiu, per a la que ja havia escrit l'obertura. Una de les peces d'aquesta obra s la famosa Marxa nupcial, que es continua tocant en l'actualitat en nombroses bodes. Encara que Mendelssohn no va ser un compositor que va influir sobre altres del seu temps o d'poques posteriors, la seua msica va ser molt popular en el seu temps i segueix sent-ho en l'actualitat. El catleg de les seues composicions comprn 72 obres publicades en vida i 49 obres pstumes.

En els ltims anys Mendelssohn va patir una salut precria. Sembla que, a ms, la mort de la seua germana Fanny al maig de 1847 el va sumir en una profunda depressi. Pocs mesos desprs de la seua germana, Mendelssohn va morir a Leipzig als 38 anys d'edat.

Vida.
Un exquisit ambient intellectual.

Beethoven tenia 38 anys i Schubert 12, quan, el 3 de febrer de 1809, a Hamburg, Alemanya, va nixer Jacob Ludwig Felix Mendelssohn Bartholdy, una de les personalitats de major influncia en la vida musical de l'Europa de la primera meitat del segle XIX. Igual que Mozart, va ser un infant prodigi. Va nixer, va crixer i es va educar al si d'una societat amb poderosa influncia intellectual. D'avantpassats jueus per lnia paterna i materna, era fill del banquer Abraham Mendelssohn i nt del filsof Moiss Mendelssohn, el pare del qual es cognomenava Mendel, d'ac el cognom Mendelssohn, que significa fill de Mendel. La mare de Felix, Lea Salom, era com el pare, d'una gran cultura: parlava diverses llenges, tocava el piano i dibuixava de  manera admirable , habilitat que va heretar el seu fill.

Migracions en la fe.

Mendelssohn va tenir tres germans. Els quatre fills de la famlia Mendelssohn Bartholdy, van ser batejats i educats com a protestants, a suggeriment d'un cunyat del pare, Jacob Salom Bartholdy, qui va influir en els pares de Felix perqu canviaren de religi i adoptaren el cognom Bartholdy, amb la finalitat d'evitar l'antisemitisme de la societat alemanya de l'poca. L'educaci dels germans Mendelssohn Bartholdy, va ser molt rgida: els pares van saber crear un ambient adequat per al desenvolupament dels seus fills, amb la finalitat que aprofitaren la gran cultura que podien donar-los amb els seus recursos econmics. Aix, la famlia vivia cmodament per sense ostentaci. Un aspecte important de la formaci dels fills, va ser la profunda educaci religiosa que reberen.

Primers estudis.

Desprs del naixement de Felix i per raons poltiques i comercials, la famlia muda de residncia a Berln. Als 6 anys, l'infant Felix va comenar a rebre llions de piano de sa mare i als 8 va comenar a estudiar composici amb Zelter, aquest era un vellet grunyidor, per excellent i sever mestre. Emprava com a base de la seua ensenyana musical El clavec ben temperat de Bach, perqu admirava i difonia entre els seus alumnes les obres d'aquest gran mestre. Grcies a la seua influncia, Mendelssohn va apreciar la msica de Johann Sebastin Bach i anys desprs s'esforaria per difondre-la entre el seu pblic. El jove msic va dominar sense cap dificultat la teoria musical al mateix temps que aprenia a tocar el piano. A ms, no van descuidar la seua cultura general i li van ensenyar idiomes, dibuix i pintura, per la que va sentir un gran entusiasme, ball, nataci, equitaci i esgrima. Aviat es va convertir en un infant prodigi; practicava tots els gneres musicals. Podria afirmar-se que moltes de les seues composicions d'aquesta poca sobrepassen el mer assaig.

Un segon Mozart.

Als 9 anys, Mendelssohn es va presentar per primera vegada en pblic en un concert de cambra.  Als 10 anys va comenar a compondre i als 11 ja havia escrit un trio per a piano i corda, una sonata per a piano i viol, quatre peces per a orgue, una opereta cmica en tres actes i una cantata. Als 12 va compondre cinc quartets per a corda, nou fugues, diverses peces per a piano i dues operetes.  Als 13, va tocar en pblic un concert seu per a piano. Als 14, disposava d'una orquestra privada, la qual cosa estimulava amb escreix la seua producci musical. Al complir els 15, la seua pera  Els dos nebots  es va assajar per primera vegada amb orquestra; aquest any va acabar la seua dotzena simfonia juvenil, que s anterior a les seues cinc simfonies conegudes; i als 17 va dirigir la seua primera obra mestra: l'obertura de concert Somni d'una nit d'estiu.

Weber i Goethe.

En 1821 el jove Felix havia vist i admirat l'pera de Weber El caador furtiu; per aix, va tenir una gran alegria quan aquest compositor es va fer amic de la seua famlia. La influncia de Weber va ser decisiva en la vocaci professional del jove Mendelssohn. El 6 de novembre del mateix any, el seu mestre Zelter el va portar portar a visitar a Goethe, de 72 anys, a Weimar. El jove msic desprs, va escriure a sa mare una carta sobre el savi poeta: No em sorprn que la figura de l'anci cavaller resulte imponent, Goethe no s molt ms alt que el pare, per el seu aspecte, el seu llenguatge i el seu nom, sn imponents. El seu cabell no s del tot blanc, el seu pas s ferm i les seues maneres suaus, per la fora de la seua veu s meravellosa i pot cridar com deu mil guerrers. Mendelssohn sempre va ser un infant saludable i viva. La seua elegant figura, els seus cabells negres i arrissats, els seus ulls foscos i ardents i el seu somriure seductor, feien que tot el mn s'encapritxara amb ell, aix com del seu talent. Goethe s'hi referia afectuosament com el meu petit David, que em delita amb la seua msica quan estic fastiguejat del mn.

Fanny.

Per Felix no va ser l'nic msic de la famlia Mendelssohn. Tamb ho va ser la seua germana Fanny, la qual va nixer amb els dits per a tocar fugues de Bach, segons prpia expressi de la mare dels nois. La bona situaci econmica de la famlia va permetre que els infants reberen una slida cultura general. Tant Felix com Fanny estudiaven des de les cinc del mat fins a les ltimes hores de la vesprada. Aquest horari rigors era una tradici familiar des de l'poca de l'avi filsof. El pare de Felix tamb va ser exigent amb el seu fill, el qual, des de molt jove, com si fra all ms natural, va estudiar i va treballar en les seues obres amb gran aplicaci. Alguns entesos atribueixen a aix que la seua salut de desgastara rpidament, com la de Mozart, i morira a la primerenca edat de 38 anys.

La societat de l'poca, de clara tendncia paternalista, va influir molt en la famlia dels Mendelssohn Bartholdy; aix mentre al jove Felix, se'l va encoratjar, va educar i va recolzar en la seua vocaci musical, cosa un tant estranya per a un banquer jueu, amb Fanny,  per ser dona , no va ser pas aix. El seu dest era ser una bona esposa i ama de casa. En 1829 es va casar amb el pintor Hensel. Tanmateix, Felix i Fanny, donada la frria formaci familiar, van ser un exemple d'amor fraternal; fins i tot ella era millor pianista que ell i Felix sempre va valorar les crtiques que ella li feia.

Mestre als disset anys.

Podria dir-se que els elogis no li van faltar mai a Felix. El seu mestre Zelter, se sentia orgulls d'ell. A pesar del seu xit musical, ja s'acostava a l'edat en la qual havia d'optar per una carrera i el pare volia estar realment segur que el seu fill podia guanyar-se la vida com a msic. Per aix, el banquer va portar al seu fill a Pars en la primavera de 1825, amb la intenci de conixer l'opini del fams compositor itali Luigi Cherubini. L'opini de Cherubini, no va deixar dubtes: aconseguir molt; en realitat, ja ho ha aconseguit. Felix Mendelssohn, tenia 16 anys d'edat. Un any desprs va estrenar la seua obertura per al Somni d'una nit d'estiu de Shakespeare, i des de llavors va ser considerat un un mestre. Per aquella poca noms va haver de lamentar el fracs de la seua quinta pera Les bodes de Camacho, representada en un teatre de segona categoria. Tamb en aquesta poca, estudiava en la Universitat de Berln. Un dels seus mestres va ser el gran pensador Hegel.

Vetlades musicals a Berln.

Durant l'estiu de 1825 els Mendelssohn van canviar de domicili i es van installar en una elegant mansi situada en els afores de Berln. Aquest lloc va ser font d'inspiraci de moltes obres del jove Felix i tamb va ser el centre social i musical de Berln. En la part posterior de l'edifici, existia un jard d'uns set acres, que originriament havia format part del vedat de caa de Frederic el Gran. En el centre del jard i en lloc privilegiat, hi havia una prgola pintada al fresc amb capacitat per a uns quants centenars de persones. Oberta  a l'estiu i tancada amb vidres a l'hivern, es convertia en teatre i sal de concerts. A aquestes vetlades musicals en casa dels Mendelssohn van assistir algunes de les personalitats ms notables de l'poca: Humboldt, Hegel, Heyse, Moscheles, Weber, Chopin, Heine i altres.

Redescobriment de Bach.

Als 19 anys d'edat, Mendelssohn va compondre una altra obertura Mar en calma i prsper viatge. Els seus nombrosos xits com a pianista, director i compositor no van aconseguir envanir-lo: prova d'aix sn els esforos que va fer per a divulgar l'obra de Bach, que admirava grcies al seu mestre Zelter. Felix li va proposar al seu mestre dirigir en pblic la Passi segons Sant Mateu. Per raons tcniques, Zelter va considerar impossible l'execuci d'aquesta obra, per l'mpetu de Felix es va imposar i l'11 de mar de 1829, va ser executada per primera vegada des de la mort de Bach: Mendelssohn va dirigir l'orquestra i Zelter els cors. Des de llavors, Bach va ser redescobert per al gran pblic. Per aquella poca predominava la msica de Haydn, Mozart, Weber, Spontini, Rossini, Gluck, Graun, Fasch i Haendel.

Viatge a Anglaterra.

Temps desprs, per consells de son pare, Felix Mendelssohn, va emprendre una srie de viatges per a donar a conixer el seu talent en altres terres. A l'abril de 1829, va visitar Anglaterra per primera vegada i va dirigir a Londres un concert en la Societat Filharmnica. La ciutat li va produir al jove msic una profunda impressi:  s impressionant, s de bogeria!. Estic completament atordit i confs. Londres s el monstre ms gran i complicat que existeix sobre la fa de la terra . Els msics de la Filharmnica al principi es van sorprendre que hagueren d'obeir a un jovenet i no a un madur director. El talent de Felix, prompte els va fer oblidar-se de prejus i el concert va tenir un gran xit. Els crtics van aclamar la seua msica i la seua obra. Cinc dies ms tard, Felix va fer la seua primera aparici com a pianista tocant de memria Konzertstck de Weber. Felix Mendelssohn va escriure als seus pares: Per Jpiter!, jo toque millor ac que a Berln. I per qu? Perqu ac la gent mostra ms satisfacci en escoltar-me.

Viatge a Esccia.

Una vegada que va haver captivat a tot Londres, va estendre el seu viatge a Esccia, els paisatges de la qual li van inspirar algunes de les seues millors obres: la Simfonia escocesa  i l'obertura de concert  Les Hbrides , ms coneguda com  La gruta de Fingal. Per els paisatges escocesos van despertar no sols el seu geni musical sin tamb la seua inspiraci potica. Va escriure: Quan Du es posa a pintar paisatges, crea quadres d'estranya bellesa. D'Esccia va retornar a Londres on es va posar a treballar en diverses obres: una pea per a orgue per al casament de la seua germana Fanny amb el pintor Wilhelm Hensel i una opereta per a les bodes de plata dels seus pares. Lamentablement, un accident de trnsit li va danyar un genoll i va haver de guardar llit durant dos mesos.

Itlia: un somni realitzat.

Una vegada restablert del seu accident, va retornar als seus viatges. A la tardor de 1830 va fer realitat un dels seus ms volguts anhels: visitar Itlia. Va conixer Berlioz a Roma i a Franz Liszt a Pars. Per, all on anava, Munic, Viena, Vencia, Bolonya, Florncia, Roma, era el favorit de les reunions i l'elegit per la fortuna: tot el mn l'afalagava en excs. Tanmateix, mai va cedir a l'egoisme ni a la presumpci: era noble i devot dels seus amics. Als 21 anys d'edat, va escriure la Simfonia La Reforma, i als 22 va comenar les famoses simfonies  Italiana  i  Escocesa . A pesar de la seua intensa dedicaci al treball, va ser metdic amb la seua vida. El seu horari era: en els matins, msica; en les vesprades, visita als museus de pintura; i, en les nits, balls. En els salons de balls, amb la seua elegant figura, els seus llargs pantalons blancs, la seua casaca blava i el seu jupet de vistosos colors, era la llum central al voltant de la qual revolejaven les palometes ms belles de la societat italiana. Una vegada va escriure a la seua famlia: aix s; no faig una altra cosa que coquetejar. Com Franz Liszt, Mendelssohn tamb era un enamorat de la bellesa femenina, per, a diferncia d'aquest, mai no va incrrer en cap escndol.

Dsseldorf i Leipzig.

Al maig de 1833, Mendelssohn va rebre una invitaci per a dirigir l'orquestra en el Festival de Dsseldorf. Desprs de l'xit obtingut, se li va oferir el lloc de director de tots els establiments musicals, pblics i privats, de la ciutat, per un perode de tres anys, amb un bon sou. Felix Mendelssohn, ja era considerat un msic professional. Va fer una gran tasca, per no obstant va tenir problemes amb l'intendent de la ciutat i va preferir dimitir abans de sotmetre's a intrigues i mesquineses. A ms, va pesar en la decisi, el fet que havia rebut una invitaci per a dirigir a Leipzig. Es va traslladar a aquesta ciutat el 1835, per a fer-se crrec de la direcci de la Gewandhaus. Al novembre d'aquest any, als pocs mesos de la seua arribada a Leipzig, experimenta la primera gran pena de la seua vida: la mort de son pare a causa d'un atac al cor.

Mendelssohn i Schumann.

Poc abans de la tragdia, Mendelssohn havia conegut un altre msic romntic, Robert Schumann, l'amistat que va establir amb ell va mitigar una mica el dolor per la prdua de son pare. Schumann admirava molt Mendelssohn. Durant algun temps, van ser inseparables: Mendelssohn era el geni reconegut i Schumann el desconegut. Lluny d'enveges i zels professionals, ambds es van recolzar mtuament; aix, Schumann des del seu lloc de crtic musical en un diari, escrivia articles a favor de les composicions de Mendelssohn i aquest, com a director de la Gewandhaus de Leipzig, va prestar el seu ms geners suport, difonent les obres de Schumann. Tot indica que l'amistat va ser sincera: Schumann es va alegrar molt quan a Mendelssohn li van atorgar el ttol honorari de doctor de la Universitat de Leipzig. Un altre fet que ho corrobora s que Schumann va ser un dels primers que van felicitar Felix Mendelssohn amb motiu del seu matrimoni amb Ccile Jeanrenaud, la filla del pastor de l'Esglsia Francesa Reformista de Frankfurt.

Mendelssohn i l'amor.

El 1837, quan Mendelssohn es va casar amb Ccile Jeanrenaud, aquesta tenia 17 anys i ell 27. L'excepcional bellesa i dolor de la seua esposa van moderar els atacs d'irritabilitat a qu era propens Mendelssohn. Sota la cura de Ccile, Felix va viure un dels seus millors i ms productius moments de la seua vida. Va transformar la mediocre orquestra de Leipzig en la principal organitzaci musical d'Europa. El seu nom va arribar a ser una llegenda en els cercles musicals de tot arreu. Msics d'arreu del mn acudien en pelegrinatge per a visitar el jove msic i per a aprendre de les seues svies paraules. Centenars d'ulls el seguien amb gran admiraci quan, embolicat en la seua capa espanyola, es passejava pels carrers del bra de la seua amorosa Ccile. La bella parella va tindre cinc fills, amb els que la seua felicitat va augmentar.

Activitat febril.

Mendelssohn tenia al voltant de 33 anys i la vida li somreia: gaudia d'inqestionable prestigi i independncia econmica. A diferncia d'altres havia recollit moltes glries en poc de temps. Va emprendre diversos treballs al mateix temps, amb una activitat inusual i febril. Sense abandonar el seu lloc a Leipzig, va acceptar l'oferiment del rei Frederic Guillem IV de dirigir el departament de msica de l'Acadmia d'Arts de Berln. Durant els anys de 1844 a 1844, va alternar el seu temps entre Leipzig i Berln, per mai es va sentir a gust en aquesta ltima ciutat. Va compondre gran quantitat d'obres, com el fams Concert per a viol, va treballar amb afany per a erigir un monument a Bach, va obrir un Conservatori de Msica a Leipzig que esdevindria fams i va dirigir i va executar concerts a Alemanya i Anglaterra, molts d'ells a benefici de... o de carcter caritatiu.

El desgast d'un geni.

Tota aquesta gegantina tasca el deixaria extenuat. Una vegada els seus admiradors quasi el van asfixiar en voler felicitar-lo. En una altra ocasi, el pblic li exigia repeticions amb tal insistncia, que al final va haver de disculpar-se per trobar-se totalment extenuat. Al final, tantes fatigues van acabar per minvar la seua salut. Patia de severs dolors de cap. Per aix va suspendre les seues activitats per un temps. Va deixar Berln i es va retirar a Frankfurt. El 1845 va tornar al lloc de director dels concerts de la Gewandhaus de Leipzig, i amb aix a totes les seues activitats anteriors: compondre, dirigir, ensenyar, etc. En 1846, va visitar Anglaterra per ltima vegada. Va oferir concerts en diverses ciutats. Va ser invitat a tocar en el Palau de Buckingham, davant de la reina Victria i del prncep Albert. Se'l considerava el ms significatiu dels compositors germnics i la seua influncia era enorme.

La mort de Fanny.

Mendelssohn va tornar a Leipzig. Per recomanaci mdica, va acceptar ajuda d'altres per a complir les seues tasques; per al maig de 1847 va morir de sobte la seua germana Fanny, vctima d'emblia cerebral, i el colp que li va produir la notcia, li va causar un vessament cerebral. Es va restablir transitriament i va retornar al seu treball. Va escriure algunes composicions, va donar uns pocs concerts, per hi havia quelcom en el seu art, que el feia diferent de les seues poques anteriors  el seu amic Henry Chorley va assenyalar: Quan el vaig sentir tocar, vaig sentir com si m'haguera acomiadat per sempre del msic. La malaltia del msic era mental. Violents dolors de cap li provocaven esvaments. Abans de la seua recaiguda final, va escriure una can ms: Nachilied. Quan estava malalt de gravetat Mendelssohn, un gentada s'amuntonava en la porta de la seua residncia. Es publicaven butlletins cada hora sobre el seu estat de salut. A aix de les 21 hores del dia 4 de novembre de 1847, el compositor es trobava inconscient, rodejat per la seua famlia i amics. Va morir als 38 anys. Sis anys desprs, la seua bella esposa el seguiria.

Catleg d'obres.
Obra orquestral.

Simfonies

Simfonia nm. 1 en do menor, OP. 11 (1824);
Simfonia nm. 2 (simfonia cantata) en si bemoll major, OP. 52 (1840);
Simfonia nm. 3 Escocesa en la menor, OP. 56 (1830-42);
Simfonia nm. 4 Italiana en la major, OP. 90 (1833);
Simfonia nm. 5 en re menor, OP. 107 (1830-32).

Obertures

Obertura per al Somni d'una nit d'estiu en Mi major, OP. 21 (1826);
La Cova de Fingal o Les Hbrides en Si menor, OP. 26 (1830-32);
Meeresstille und Glckliche Fahrt en Re major, OP. 27 (1828-32);
Mrchen Von Der schnen Melusine en Mi major, OP. 32 (1833);
Ruy Blas en Do menor, OP. 95 (1839);
Obertura en Do, OP. 101.

Piano i orquestra

Capriccio brillant en Si menor, OP. 22 (1832);
Concert nm. 1 en Sol menor, OP. 25 (1831);
Ronde brillant en Mi bemoll major, OP. 29 (1834);
Concert nm. 2 en Re menor, OP. 40 (1837);
Srnade et allegro giocoso en Si menor, OP. 43 (1838).

Viol i orquestra

Concert en Mi menor, OP. 64 (1844).

Diversos

Trauermarsch en La menor, OP. 103 (1836);
Marxa en Re major, OP. 108 (1841);
13 simfonies per a orquestra de corda (1821-25).

Msica instrumental.

Piano

Capriccio en Fa sostingut menor, OP. 5 (1825);
Sonata en Mi major, OP. 6 (1826);
7 Peces caracterstiques en Mi menor, Si menor, Re major, La major, La major, Mi menor i Mi major, OP. 7 (pub. 1827);
Rond capriccioso en Mi menor, OP. 14;
Fantasia OP. 15;
3 Fantasies en La menor, Mi menor i Mi major, OP. 16 (1829);
Romances sense paraules, OP. 19 (1829), OP. 30 (1833-34), OP. 38 (1837), OP. 53 (1841), OP. 62 (1843-44), OP. 67 (1843-45), OP. 85 (1834-45), OP. 102 (1842-45);
Caprices en La menor, Mi major i Si bemoll menor, OP. 33 (1833-35) *6 Preludis i fugues, OP. 35 (1832-37);
Variacions serioses en Re menor, OP. 54 (1841);
6 Kinderstcke, OP. 72 (1842);
Variacions en Mi bemoll major, OP. 82 (1841);
Variacions en Si bemoll major, OP. 83 (1841);
3 Preludis i 3 estudis, OP. 104 (1834-38);
Sonata en Sol menor, OP. 105 (1821);
Sonata en Si bemoll major, OP. 106 (1827);
Albumblatt en Mi menor, OP. 117 (1837);
Capriccio en Mi major, OP. 118 (1837);
Perpetuum mobile en Do major, OP. 119;
Altres peces diverses.

Orgue

3 Preludis i fugues, OP. 37 (1833-37);
6 Sonates, OP. 65 (1839-44);
Fuga en Fa menor (1839);
Preludi en Do menor (1841);
Andante i allegro (1844).

Msica de cambra.

Variacions en Si bemoll major per a duo de pianos, OP. 83a;
Allegro brillant en La major per a duo de pianos, OP. 92 (1841);
Duo concertant sobre  'Preciosa de Weber per a dos pianos;
Sonata en Si bemoll major per a piano i violoncel nm. 1, OP. 45 (1838);
Sonata en Re major per a piano i violoncel nm. 2, OP. 58 (1843);
Variacions concertants en Re major per a violoncel i piano, OP. 17 (1829);
Can sense paraules en Re major per a violoncel i piano, OP. 109 (1845);
Sonata en Fa menor per a viol i piano, OP. 4 (1825);
Trio en Re menor per a piano, viol i violoncel, OP. 49 (1839);
Trio en Do menor per a viol i violoncel, OP. 66 (1845);
3 quartets en Do menor, OP. 1 (1822), Fa menor, OP. 2 (1823) i Si menor, OP. 3 (1824-25) per a piano i corda;
2 peces concertants en Fa menor i Re menor per a clarinet, corn de basseto, trompa i piano, OP. 113 i OP. 114 (1833);
7 quartets de corda en Si bemoll major, OP. 12 (1829), en La menor, OP. 13 (1827), en Re major, Mi menor i Mi bemoll major, OP. 44 (1837-38), en Fa menor, OP. 80 (1847) i OP. 81 (1827-47);
2 quintets de corda en La major, OP. 18 (1831) i Si bemoll major, OP. 87 (1845);
Sextet en Re major amb piano, OP. 110 (1824);
Octet en Mi bemoll major per a 4 violins, 2 violes i 2 violoncels, OP. 20 (1825).

Obra vocal i coral.

Veu i orgue

3 peces amb solista i cor: Aus tiefer Not, Au Maria, Mitten wir, OP. 23;
3 motets amb cor de dones, OP. 39 (1830).

Veu i piano

12 Lieder, OP. 8 (1830);
12 Lieder, OP. 9 (1829);
6 Lieder, OP. 19a (1830);
6 Lieder, OP. 31;
6 Lieder, OP. 34 (1834-37);
6 Lieder, OP. 47 (1839);
6 Lieder, OP. 57 (1839-42);
6 Lieder, OP. 71 (1842-47);
3 Lieder, OP. 84 (1831-39);
6 Lieder, OP. 86 (1826-47);
6 Lieder, OP. 99 (1841-45);
6 Duos amb piano, OP. 63 (1836-44);
7 Duos amb piano, OP. 77 (1836-47);
3 Volkslieder i altres canons.

Cor a capella

Prop de 50 obres, OP. 41, 48, 50, 59, 75, 76, 88, 100, 116 i 120, compostes entre 1834 i 1847.

Cors amb orquestra

Salm 115 per a solista i cor, OP. 31 (1830);
Salm 42 per a solistes i cor, OP. 42 (1837);
Salm 95 per a tenor i cor, OP. 46 (1839);
Salm 114, OP. 51 (1839);
Salms 2, 22 i 43 per a solistes i cor, OP. 78 (1844);
Salm 98, OP. 91(1843);
3 motets per a solistes i cor, OP. 69 (1847);
6 Anthems, OP. 79 (1843-46);
Tu es Petrus per a cor a 5 veus, OP. III (1827);
An Die Knstler, OP. 68 (1846);
Kyrie Eleison per a doble cor (1846);
Lauda Sion, cantata, OP. 73 (1846);
Paulus, oratori, OP. 36 (1836);
Elias, oratori, OP. 70 (1846);
Christus, oratori inacabat, OP. 97 (1847).

Msica de teatre

Antgona, msica incidental, OP. 55 (1841);
Die erste Walpurgisnacht, OP. 60 (1842);
Somni d'una nit d'estiu, OP. 61 (1843);
Athalia, OP. 74 (1843);
Oedipus in Kolonos, OP. 93 (1845).

pera

Die Hochzeit des Camacho, OP. 10 (1825);
Die Heimkehr aus Der Fremde, OP. 89 (1829);
Loreley (inacabada), OP. 98 (1847).
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87963" title="Won nord-core" nonfiltered="191" processed="189" dbindex="35208">

El won nord-core (en core               Chos n Minjuju i Inmin Konghwaguk w n, s a dir, "won de la Repblica Democrtica Popular de Corea"; o, simplement,   w n) s la moneda de Corea del Nord. El codi ISO 4217 s KPW i s'acostuma a abreujar  n, amb el smbol especial per al won, o b Wn. Se subdivideix en 100 ch n ( ). 

Es va adoptar el 1945, a l'acabament de la Segona Guerra Mundial, en substituci del ien core en termes paritaris (1=1). El 1959 fou revaluat a ra de 100 antics wons per un de nou. El canvi del won nord-core per monedes fortes com el dlar dels Estats Units o l'euro t unes grans variacions depenent de si es tenen en compte les taxes canviries oficials o les del mercat negre de Corea del Nord, segons les quals el won nord-core segurament encapalaria la llista de les monedes de valor ms baix del mn.

Ems pel Banc Central de la Repblica Democrtica Popular de Corea (                 Chungang  nhaeng Chos n Minjuju i Inmin Konghwaguk), en circulen monedes d'1, 5, 10 i 50 ch n i d'1 won, i bitllets d'1, 5, 10, 50, 100, 200, 500, 1.000 i 5.000 wons. 

 Taxes de canvi .
1 EUR = 216,621 KPW (10 de juliol del 2006);
1 USD = 170,000 KPW (10 de juliol del 2006);

 Vegeu tamb .
Won;

 Enllaos externs .
Bitllets nord-coreans ;
Monedes nord-coreanes ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87971" title="MetroValencia" nonfiltered="192" processed="190" dbindex="35209">

MetroValencia s la marca comercial amb la que l'empresa pblica Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) depenent de la Generalitat Valenciana gestiona les lnies de ferrocarril i tramvia de la ciutat de Valncia.

L'inici d'aquesta xarxa se situa en el popular trenet de Valncia, una xarxa de ferrocarrils de via estreta construida en la seva major part a finals del segle XIX. La modernitzaci de la xarxa i la seva conversi en un modern ferrocarril suburb, ha donat origen a la xarxa de MetroValencia, que en l'actualitat 2007, disposa de tres lnies de rodalies, i dues de tramvia.

El 2006 es va fer tristament fams en patir el major accident a la histria d'aquest tipus de transport a l'Estat en el que 43 persones van morir i 52 van resultar ferides per un descarrilament. 

Lnies.



Mapes del metro de Valncia respecte del Pas Valenci i la zona metropolitana de Valncia.





 La xarxa .

 Lnia 1 .
 

Histricament la lnia 1 prov de les lnies de Valncia-Jess a Castell de la Ribera (avui en dia, l'estaci t el nom en espanyol de Villanueva de Castelln) i la lnea de Valncia-Pont de Fusta a Btera i Llria.

A l'any 1986 van comenar els treballs de construcci d'un tnel passant sota la ciutat de Valncia per unir les antigues lnies de Castell de la Ribera, a l'estaci de Jess  al sud de Valncia, i l'estaci de Valncia-Pont de Fusta amb Llria i Btera. Aquest tnel es va inaugurar el 8 d'octubre del 1988, i compren el traat entre les estacions d'Adems (Empalme abans de 1988, i desprs de mar de 2001), i Sant Isidre.

El 3 de juliol de 2006, al tram comprs entre les estacions de Jess i Plaa d'Espanya, es va produir un dels ms greus accidents de ferrocarril a l'Estat Espanyol, que va terminar amb 43 persones mortes, i 52 ferits de diversa consideraci (vegeu Accident de metro a Valncia del 2006).

Estacions principals de la lnia 1.
 Per una llista completa de les estacions d'aquesta lnia, vegeu l'article principal;


 Lnia 2 .
 
Actualment, la lnia T-2 de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana est en construcci.
S'estan construint les estacions del Alacant (parallela a l'Estaci del Nord) i l'estaci del Mercat Central, que s'ubica a la plaa de la Ciutat de Bruges. Ambdues sn subterrnies.
Tamb s'est construint el tram sud, prop de la Ciutat de les Arts i les Cincies. L'explanaci s'est construint en superfcie en parallel al Centre Comercial El Saler i la seva extensi pel cam de les Moreres fins a Natzaret.

Estacions principals de la lnia 2.
 Per una llista completa de les estacions d'aquesta lnia, vegeu l'article principal;


 Lnia 3 .


La lnia 3, est basada en l'antiga lnia del trenet que connectava l'estaci Valncia-Central (dcades ms tard Pont de Fusta) i la localitat de Rafelbunyol.

El 5 de maig de 1995 es va inaugurar el primer tram del tnel de la lnia 3. A partir de l'antiga lnia del trenet entre la localitat de Rafelbunyol i l'estaci del Pont de Fusta. Aquest tnel seguia un traat distint en la seua entrada a la ciutat de Valncia finalitzant a l'estaci de l'Albereda, nomenada Alameda i situada a l'antic llit del riu Tria que va ser dissenyada pel fams arquitecte valenci Santiago Calatrava. Posteriorment aquesta lnia va ser ampliada el 16 de setembre de 1998 fins a la estaci d' Avinguda del Cid existint un ramal que la unia a la lnia 1 a l'altura de l'estaci de Jess i el 20 de maig de 1999 fins a l'estaci de Mislata-Almassil a la prxima localitat de Mislata.

Estacions principals de la lnia 3.
 Per una llista completa de les estacions d'aquesta lnia, vegeu l'article principal;


 Lnia 4 .


Aquesta lnia va sorgir de la reconversi d'una part de l'antiga lnia que passava pel nucli urb de la ciutat (entre l'estaci de l'Entroncament i la del Pont de Fusta i la lnia  que unia aquesta ltima amb el barri martim va ser alat i convertit en una lnia de tramvia modern, convertint-se aix en la primera ciutat de l'Estat Espanyol en tornar a introduir el tramvia inaugurant la lnia 4 el 21 de maig de 1994. Aquesta lnia ha patit diverses ampliacions en la seua zona oest, en concret es va inaugurar un ramal al mar de 1999 fins a la TVV que cobria la demanda del campus de Burjassot de la Universitat de Valncia , i al setembre de 1999 es va inaugurar un ramal que connectava la estaci de TVV amb la fira de mostres.

Estacions principals de la lnia 4.
Per una llista completa de les estacions d'aquesta lnia, vegeu l'article principal;



 Lnia 5 .
 

La lnia 5 uneix el port amb l'aeroport sent inaugurat el primer tram entre l'estaci d' Alameda i la d' Ayora el 30 d'abril de 2003. Un any desprs, el 3 d'octubre de 2005,  es va crear l'estaci de Bailn al ramal que unia les lnies 1 i 5 entre les de Coln i Jess, que valdr com a connexi amb la nova estaci del Nord subterrnia. Finalment, el 2 d'abril de 2007 es va inaugurar l'estaci Martim-Serreria al carrer de la Serradora, una estaci intermodal dissenyada per unir la lnia 5 amb el tramvia al port (lnia T5) i amb la lnia T4.

Estacions principals de la lnia 5.
 Per una llista completa de les estacions d'aquesta lnia, vegeu l'article principal;


 Lnia 6 .
 
La lnia T-6 uneix els barris d'Orriols i Torrefiel amb el barri martim de Valncia. El primer tram que es va inaugurar, de 9,2 kilmetres, va ser el tram "Tossal del rei - Martim Serrera" (compartint via amb la T-4 des de Pont de Fusta fins a Doctor Lluch. Es preveu que aquesta lnia siga circular en un futur.

Estacions principals de la lnia 6.
 Per una llista completa de les estacions d'aquesta lnia, vegeu l'article principal;


 Histria .
8 d'octubre de 1988.  Inauguraci del tnel de 6,7 quilmetres entre Jess i la Connexi a la lnia 1.

21 de maig de 1994. Inauguraci de la lnia 4. El tram entre la Connexi i Doctor Lluch t una longitud de 9,7 quilmetres;

5 de maig de 1995. Inauguraci del tnel de 3 quilmetres entre l'estaci de Palmaret i l'Albereda a la lnia 3.

16 de setembre de 1998. Inauguraci del tnel de 3,2 quilmetres entre l'Albereda i l'Avinguda del Cid i del ramal de 2,4 quilmetres entre Coln i Jess, ambds a la lnia 3.

Mar de 1999. Ampliaci de la lnia 4 des de l'Entroncament fins a TVV.

20 de maig de 1999. Inauguraci del tnel de 2,4 quilmetres entre l'Avinguda del Cid i Mislata-Almassil a la lnia 3.

Setembre de 1999. Creaci del ramal del tramvia entre TVV i Fira.

30 d'abril de 2003. Inauguraci del primer tram de la lnia 5 entre les estacions d' Alameda i Ayora amb una longitud de 2,3 quilmetres.

22 de setembre de 2004. Inauguraci del ramal entre la estaci de Torrent i Avinguda de Torrent de 2,3 quilmetres.

 9 de setembre de 2005. Accident a Picanya quan dos trens collisionen en la lnia 1. Hi hagu ms de quaranta ferits per cap mort.

23 de setembre de 2005. Inauguraci del ramal de la lnia 4 entre TVV i Mas del Rosari de 3 quilmetres.

3 d'octubre de 2005. Creaci de l'estaci de Bailn entre les de Coln i Jess.

20 de desembre de 2005. Inauguraci del ramal entre TVV i Valterna.

3 de juliol de 2006. Greu  entre les estacions de Jess i Plaa d'Espanya. El nombre de vctimes mortals va ascendir a 42 i el de ferits a 150. La caixa negra va revelar que el comboi viatjava en una corba a 80km/h, el doble de la velocitat permesa.

2 d'abril de 2007. Inauguraci de l'estaci de Martim-Serreria de la lnia 5.

16 d'abril de 2007. Posada en servei del tram tramviaire de la lnia 5 " Martim-Serreria - Nept ".
18 d'abril de 2007. Posada en servei del tram de 4,9 kilmetres  "Mislata Almassil - Aeroport" de les lnies 3 i 5.
27 de setembre de 2007. Inauguraci de la Lnia 6 (tramvia) de MetroValencia que en un principi cobreix el trajecte entre Tossal del Rei i Maritim-Serrera passant les universitats junt amb la lnia 4 i arribant al recentment estrenat tramvia de la lnia 5. En un futur la lnia s'ampliar i ser circular. (Empalme, Patraix i Ciutat de les Arts i les Cincies);

 Futur .




El desembre de 2008 o gener de 2009 s'inaugurar el tnel que soterrar les vies del Ramal de Llria des d' Empalme (Beniferri - Paterna).

S'eliminar l'anomenat "revolta de la mort" entre Plaa Espanya i Jess, i es prolonga cap a les estacions Bailn (T2, L5, L7, Rodalies i Renfe) Peris i Valero, Ausis March i La Nova Fe (T6, T8).

Aquest tnel passa davall del futur Parc Central i modifica per complet la primera lnia de MetroValencia donant servei a ms als barris de Malilla, La Plata i Font de Sant Llus.

Dates: Es va acordar que la lnia 1 hauria d'arribar a La Nova Fe alhora que s'acabaren les obres del nou hospital, que aproximadament acabaran a 2008.

  

Nou tramvia que unir el nord, centre i sud de la ciutat. Des de Tavernes Blanques fins a Natzaret, passant per Pont de Fusta, El Carme, Ajuntament, Alacant, Russafa i Ciutat de les Arts i les Cincies entre d'altes estacions.

El seu recorregut es en superfcie exceptuant el tram entre Pont de Fusta i General Urrutia. Aquest ser el tnel a major profunditat de la xarxa de MetroValencia.

Est previst, encara que posteriorment puga ser utilitzat per altres lnies, la creaci de dos ramals al nord (Empalme -Marxalenes - Museus i Tavernes Blanques - Pont de Fusta - Museus) i dos al sud (Ciutat de les Arts - Martim-Serrera i Ciutat de les Arts - Nazaret) quedant la T-2 com: Empalme (L1, T4, T6)/Tavernes Blanques  - Martim-Serrera (L5, T6, T10)/Natzaret (T10))

Dates: Tram Nord: 2007, Tram Sur: 2008, i, Tram Central: 2010.



El pas a nivell d'Alboraia quedar eliminat el novembre o desembre de 2009.



Perllongaci de la lnia 5 fins a Riba-roja de Tria (Inauguraci durant 2010) i possible ampliaci posterior fins a Vilamarxant i Llria per l'antic traat de la C4 de Rodalies.

El tram tramviaire de Martim Serrera (L5, T2, T6, T10) passar a formar part de la lnia 10.



La lnia es convertir en la Tramvia Orbital. Es tracta d'un tramvia que recorre els principals bulevards i avingudes perifriques a la ciutat, enllaant les estacions dEmpalme (L1, T2, T4) Orriols (T2), Tarongers (T4), Bulevard Sur, La Nova Fe (L1), Nou d'Octubre (L3, L5), Campanar (L1)... entre d'altres estacions.



MetroRibera: Un cop suprimida la corba entre Plaa Espanya i Jess, es millorar el servei entre les parades de Palmaret i Vva. Castell (Castell de la Ribera) mitjanant aquesta modificaci de l'actual lnia 3.



Tramvia de l'Horta Sud: comunicar els municipis de Manises, Torrent, Paiporta... entre ells, tenint com intercanviador l'estaci de Valncia Sud. 



Tramvia de la costa; recorre per complet la costa valenciana, des de Port Saplaya (Port Sa Platja) fins a El Palmar passant per la Malvarosa, Les Arenes (T4), Grau, Natzaret (T2), La Punta, Pinedo possible conexi amb (T2).

Actualment una part del seu recorregut l'efectua la lnia 5.

Les primeres obres de la fase Nord entre Serrera (t4) i Port Saplaya s'efectuaran davall la denominaci de T4.

Tindr 5 finals de lnia: Port Saplaya, Nept, Martim Serrera, Pinedo i El Palmar. El tram sud finalitzar en Natzaret (T2) i posteriorment es portar fins a les platges de Pinedo, Arbre del gos, El Saler i l'Albufera.

 Passatgers .


La quantitat de viatjers transportats per la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana a l'any 2006 s de 64.588.903. Les estacins amb ms volum de passatgers (en millons) durant 2006 sn:

Xtiva:              5.496.546;
Coln:               5.442.397;
Benimaclet:          3.024.960;
ngel Guimer:       2.985.612;
 Facultats:          2.794.312;
 Pl. Espanya:        2.699.019;

L's de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana est en continu creiximant amb un creiximent del 154% acumulat en els ltims anys degut tant a les contnues inauguracions, la supressi, i l'empitjorament de lnies d'autobusos de Metrobs i la EMT, i el creixement incontrolat del nombre de d'habitants de l'rea metropolitana de Valncia.

El total de viatgers per anys:
2007:                                    67.745.200;
2006:                                    64.588.903;
2005:                                    61.395.294;
2004:                                    57.586.069;
2003:                                    51.026.260;

 Estadstiques .

Nre. de lnies:		5 (Tres lnies de ferrocarril suburb (L1, L3 i L5) i 2 de tramva (T4 i T6)
Quilmetres de xarxa:	143,884
Quilmetres en tnel:	24,178
Quilmetres en superfcie: 	119,706
Nre. d'estacions i baixadors: 	171
Nre. d'estacions subterrnies:	31
Nre. d'estacions en superfcie:	31
Nre. d'escales mecniques:	130
Nre. d'ascensors:	62
Nre. de trens: 	97

 Enllaos externs .


Metrovalencia;
Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana;
Lnies d'Alacant de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana;
Pgina oficial del tramvia de la Costa;
Pgina no oficial del tramvia de Valncia;
Urbanrail;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87972" title="Viola de m" nonfiltered="193" processed="191" dbindex="35210">

La Viola de m, anomenada Vihuela en castell i Viola da mano en portugus i itali, va ser un instrument de corda molt popular a les pennsules ibrica i itlica, aix com a Llatinoamrica, en el segle XVI. En aquests pasos, a diferncia de la resta d'Europa, va reemplaar el llat com a instrument ms popular.



 Descripci .
Els mots viola i vihuela procedeixen d'un mateix orgen: Joan Coromines creu que es deriven de l'occit antic viola o viula. Haurien estat els noms genrics de tota una famlia d'instruments, que haurien variat en les caracterstiques i en la forma de tocar-los. La viola de m, vihuela o  vihuela de mano descrita ac s'hauria tocat com una guitarra, fregant o pinant les cordes amb els dits de la m. L'actual viola procedeix de la viola da braccio, o viola de bra, i es toca de forma similar al viol. Tamb hi hagu la vihuela de arco (tocada amb arquet), que originaria l'actual viola de gamba, i la vihuela de plectro (tocada amb plectre).

La viola de m  t una figura similar a la de la guitarra. s feta de fusta i consta d'un mnec  amb una xifra variable de , normalment deu, un claviller, 11 cordes fetes de tripa, disposades en una de solta ms cinc parelles de cordes afinades igual (ordres), i una caixa de ressonncia en forma de nmero 8, amb un o ms forats a la tapa (=taula harmnica) i amb una petita barra transversal per a fixar-hi les cordes (cordal).  La caixa t parets laterals rectes (riscle) i el fons pla o lleugerament acanalat. L'afinaci de les cordes s Sol-Do-Fa-La-Re-Sol. Per les illustracions conservades, sembla que hi va haver molta variabilitat en les formes i mides que tingu l'instrument (decoraci:  d'una a cinc rosetes a la taula harmnica, 6 i ms ordres, claviller recte o en angle respecte el mnec...).

 Histria .
Les primeres referncies a la viola de m sn del segle XV: el compositor valenci Llus del Mil public a l'any 1536 l'obra El Maestro, la primera collecci de msica per a viola de m; la notaci musical que s'hi utilitza s la tablatura. La viola de m va ser l'instrument de corda ms ests en la msica ibrica dels segles XV i XVI, per caigu progressivament en l'oblit, juntament amb la complexa msica polifnica que formava el seu repertori. Va ser reemplaada per la guitarra barroca, ms popular. A Portugal toquen en l'actualitat les Violas campanias (i altres varietats regionals), que en serien descendents, i arreu s'empren rpliques modernes de la viola de m en l'execuci de msica del Renaixement.

La recuperaci del ric patrimoni de msica de viola de m ha vingut modernament amb el guitarrista Emili Pujol, que a partir de 1920 edit i interpret els llibres clssics de Daa, Fuenllana, Mil, Mudarra, Narvez, Pisador i Valderrbano citats ms avall. Va realitzar una cpia d'una viola conservada al Muse Jacquemart Andre i, el 1933, va emprar-la en la gravaci de tres pavanes de Llus del Mil, en un dels enregistraments pioners de la histria de la msica, lAnthologie Sonore dirigida pel musicleg alemany Curt Sachs. Durant alguns estius, el mateix Pujol organitz, a Lleida i a Cervera, diverses edicions del Curs Internacional de Guitarra, Viola de m i Llat, amb fora assistncia.

En l'actualitat, aquest cordfon s'ensenya en conservatoris i escoles de msica, usualment junt amb dos instruments ms de corda polsada, el llat i la tiorba, i es toca en concerts de msica de l'poca.

 Instruments originals conservats .
Noms han sobreviscut tres exemplars originals de viola de m: el "Guadalupe" del Muse  Jacquemart-Andre, el "Chambure" del Muse Instrumental du Conservatoire National Superieur de Musique, els dos a Pars, i un tercer instrument conservat a Quito. Aquest darrer s una relquia de Santa Mariana de Jess i es conserva a l'esglsia de la Compaa, dels jesutes. Hom ha considerat com a viola de m un quart instrument, al museu del Royal College of Music de Londres, signat per Belchior Dias el 1581, per hi ha opinions divergents (per interessos econmics entre violers?) en si es tracta d'una viola o d'una guitarra (es pot resseguir la polmica a  i ).

 Bibliografia  .
 Obres clssiques originals .

nicament han arribat als nostres dies set llibres impresos coetniament amb msica per a  aquest instrument. En ordre cronolgic sn:

 Libro de msica de vihuela de mano intitulado "El Maestro", de Llus del Mil (Valncia, 1536) ;
 Los seys libros del Delphn, de musica de cifras para taer vihuela, de Luys de Narvez (Valladolid, 1538) ;
 Tres libros de msica en cifras para vihuela, d'Alonso Mudarra (Sevilla, 1546) ;
 Libro de msica de vihuela, intitulado Silva de sirenas, d'Enrquez de Valderrbano (Valladolid, 1547) ;
 Libro de msica de Vihuela, de Diego Pisador (Salamanca, 1552) ;
 Libro de mvsica para vihuela, intitulado Orphenica lyra, de Miguel de Fuenllana (Sevilla, 1554);
 Libro de musica en cifras para vihuela intitulado El Parnasso, d'Estevan Daa (Valladolid, 1576);

Tots aquests estan editats en format PDF en un CD-ROM. A l'article de John Griffith citat a Enllaos hi ha fora informaci sobre aquestes obres i els seus autors.

A banda, modernament s'ha imprs tota la msica manuscrita per a viola de m que s'ha conservat de l'poca.

 Edicions d'obres .
 Daa, Fuenllana, Mil, Mudarra, Narvez, Pisador, Valderrbano; estudio de Gerardo Arriaga Libros de mvsica para vihuela 1536-1576  Crdoba: Msica Prima, 2003;

 Higinio Angls La msica en la Corte de Carlos V, con la transcripcin del "Libro de Cifra Nueva para tecla, harpa y vihuela" de Luys Venegas de Henestrosa (Alcal de Henares, 1557) Barcelona: Instituto Espaol del Musicologa CSIC, 1984 (reimp.);
 Felipe Pedrell, Higinio Angls Obras de msica para tecla, arpa y vihuela : Antonio de Cabezn (1510-1566),  recopiladas y puestas en cifra por Hernndo de Cabezn (Madrid 1578) Barcelona: Instituto Espaol del Musicologa CSIC, 1982;
 Juan Jos Rey, estudi preliminar i transcripci de Ramillete de flores (1593). Msica espaola del  siglo XVI Madrid: Alpuerto, 1982;
 Julin Sagasta Galds, estudi i transcripci "Tonos de Palacio": msica per a tecla, arpa i vihuela dels segles XVI-XVII de la collecci de Fr. Antoni Martn i Coll Barcelona: Conservatori Superior de Msica del Liceu, 1981;
 Francesco da Milano; ed. A. Ness, C. Chauvel Intavolatura de viola o vero lauto cioe Recercate, Canzone francesa, Mottete (1536) Genve: Minkoff, 1977-1988;
 Thomas de Sancta Mara Libro llamado Arte de taer fantasia, assi para tecla como para vihuela 1565 Genve: Minkoff, 1973;

 Estudis .
 Revista Hispanica Lyra Madrid: Sociedad de la Vihuela, 2005-;
Sumari i selecci de pgines del nmero 1;
Sumari i selecci de pgines del nmero 2;

 Aux origines de la guitare: la vihuela de mano Paris: Muse de la Musique, 2004;
 John Griffiths "Taer Vihuela" segn Juan Bermudo de Declaracin de instrumentos musicales de Juan Bermudo, Osuna 1555 Zaragoza: Instituto Fernando el Catlico CSIC, 2003 Text de la introducci, ;
 Jos Lus Romanillos, Marian H. Winspear The vihuela de mano and the Spanish guitar. A dictionary of the makers of plucked and bowed musical instruments of Spain (1200-2002) Guijosa: The Sanguino Press, 2002;
 Jordi Ballester i Gibert Els instruments musicals a la Corona d'Arag (1350-1500): els cordfons Barcelona: Llibres de la Frontera, 2000;
 Oliver Schner Die Vihuela de mano im Spanien des 16. Jahrhunderts Frankfurt am Main: Lang, coop. 1999;

 Arxius de so .
 Delphn: Music Solo for Vihuela de Mano (peces de Mil, Fuenllana, Narvez, Francesco da Milano, Mudarra i Daa, amb exemples de so);
 Mil, Narvez, editat per Naxos (amb exemples de so);
 Plana web de Rob MacKillop sobre la viola de m. Inclou arxius MP3 gratuts ;

 Enllaos .
Petit article i fotografies de l'instrument;
John Griffiths "The two Renaissances of the vihuela" cont abundant informaci.  Publicat a Goldberg en  i traducci al ;
Pgina de la "Sociedad de la Vihuela", a Madrid ;
La viola de m a Espanya i a Itlia ;

 Vegeu tamb .

 Guitarra;
 Viola;
 Viola de gamba;
 Viola de roda;
 Vihuela mexicana;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87973" title="Vihuela mexicana" nonfiltered="194" processed="192" dbindex="35211">

La Vihuela mexicana s un instrument de corda tocat en la msica popular mexicana. Malgrat que aquest instrument comparteixi el nom amb la vihuela espanyola, no tenen cap relaci un amb l'altre. El mexic  t ms semblana amb el Timple Canario (tiple), ja que tots dos tenen cinc cordes i la banda de darrere dels dos s convexa.

Aquesta vihuela s usada pels grups de mariatxis (Mariachis), especialment a la zona central de Jalisco. Es toca amb els dits en els trastes pinant o fent arpegis a les cordes.

Afinaci: La-Re-Sol-Si-Mi (La-Re-Sol estan afinades una octava ms amunt que en una guitarra)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87974" title="Vihuela" nonfiltered="195" processed="193" dbindex="35212">


 La vihuela o vihuela de mano era un instrument castell del segle XVI, i es troba descrit a Viola de m;

 La vihuela tamb s un instrument de la msica popular mexicana. Vegeu Vihuela mexicana;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87977" title="Toms Luis de Victoria" nonfiltered="196" processed="194" dbindex="35213">

Toms Luis de Victoria (vila, 1548 - Madrid, 1611), compositor espanyol, segurament el ms clebre polifonista del Renaixement a Espanya.

Vida.

Toms Luis de Victoria va nixer a vila el 1548. Era el set fill dels onze que arribarien a tenir Francisca Surez de la Concha i Francisco Luis de Victoria, qui va morir quan el compositor tenia tan sols 9 anys. Amb 10 anys, el 1558, es va convertir en petit cantor de la catedral d'vila. All va iniciar els seus estudis musicals de teoria del cant pla, contrapunt i composici, exercitant-se tamb en la prctica del teclat sota la direcci dels mestres Jernimo de Espinar, Bernardino de Ribera, Juan Navarro i Hernando de Isasi fins als 18 anys, el 1566.

El 1567 es va traslladar a Roma i va ingressar en el  Collegium Germanicum , fundat pels jesutes, on va poder rebre llions del seu amic Palestrina, mestre de capella i instructor de cant i msica del ve Seminari Rom (del que va tindre influncies molt notables en les seves primeres composicions), per tal de perfeccionar i ampliar sobre els seus coneixements musicals i preparar-se per al sacerdoci.

El 1573 va succeir al seu instructor en el crrec de mestre de capella del Collegium Romanum.
L'any 1575 va rebre l'ordenaci sacerdotal, i tres anys ms tard, l'any 1578, va ingressar en la Congregaci de l'Oratori, fundada per sant Felip Neri, el sacerdot itali i futur sant.

El 1586 va ser nomenat capell i mestre de cor del Real convent de les Clarisses Descalces en Madrid, on vivia retirada la filla de Carles I, l'emperadriu Mara d'ustria (viuda de l'emperador Maximili II d'ustria i germana de Felip II), per la qual cosa va deixar Roma per a traslladar-se al seu pas natal. Durant els anys que va ocupar aquest crrec, Victoria va compondre poques obres: noms dues noves edicions de misses i l' Officium defunctorum a sis veus.

Durant aquesta poca, va rebre ofertes d'importants catedrals espanyoles, per les hi va rebutjar totes.

Va tornar a Roma el 1592 per a publicar el seu Missae, liber secundus. Dos anys desprs va assistir als funerals de Palestrina, i el 1595 va tornar definitivament a Espanya, on va morir el 1611 a Madrid.

Obra .
s tota religiosa i vocal. Destaquen:
Officium defunctorum.
Officium hebdomadae sanctae.
20 misses, entre elles: de Beata Maria Virgine, Ave maris stella, O magnum mysterium, Laetatus sum, Quam pulchri sunt, Trahe me post te.
44 Motets, entre ells: O vos omnes, Gaudent in coelis animae Sanctorum, O quam gloriosum est regnum, Vidi speciosam, Senex puerum portabat, Vadam et circuibo civitatem.
2 Passions: Passio secundum Joannem, Passio secundum Matthaeum.

Referncies.


Bibliografia.
CARDELLICCHIO, Antonio. La esencia de la historia de la msica. Buenos Aires, 1999. ISBN 950-43-4626-X (edici de 1992).

 Enllaos externs . 

Pgina sobre Toms Luis de Victoria  ;
Partitures del compositor a la pgina del IMSLP.
  























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87981" title="Temporada 1951-1952 del FC Barcelona" nonfiltered="197" processed="195" dbindex="35214">
Les dades ms destacates de la temporada 1951-1952 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

Ttols.
lliga: (5);
Copa: (11);

Plantilla.



Entrenador:  Ferdinand Daucik;

1952.

Juliol.

7 juliol - Un sopar d'homenatge als campions de Lliga, Copa i Copa Llatina t lloc a la sala de festes El Cortijo a la part alta de la Diagonal;

2 juliol - Milers de barcelonistes aclamen el pas de la caravana amb l'autocar que trasllada els campions de la Copa Llatina des de Matar fins a Barcelona. Un llarg trajecte pels carrers de la ciutat acaba amb l'ofrena del ttol a la Verge de la Merc i a les autoritats;

Juny.

29 juny -  Un solitari gol de Csar dna el ttol de la Copa Llatina al Bara. El partit final es disputa al Parc dels Prnceps de Pars davant el campi francs l'Olympique de Nia. El Bara juga amb samarreta blanca i pantal blau i els exiliats catalans omplen les grades de senyeres.

26 juny - Victria blaugrana (4-2) en el primer matx de la Copa Llatina enfront el campio itali Juventus FC. Basora (2), Kubala i Manchn sn els golejadors del Bara. ;

24 juny - El primer equip del Bara arriba a Pars per participar en la IV Copa Llatina com a campi d'Espanya, juntament amb l'Sporting de Lisboa, l'Olimpyque de Nia i la Juventus de Tor. ;
 
15 juny - El Camp de Les Corts acull un partit internacional amists amb l'Olympique de Nia en homenatge al legendari porter Ramon Llorens. El Bara goleja al campi francs per un contundent 8-2;

2 juny - Amists al Camp de Les Corts amb el Manchester City. Els anglesos sn golejats (5-1) per un Bara ple de reserves a causa de l'absncia dels internacionals que juguen amb la selecci espanyola;

Maig.

25 maig -  El Bara assoleix el doblet en proclamar-se campi de Copa. En la final, disputada a l'estadi de Chamartn de Madrid, els blaugrana s'imposen al Valncia (4-2). Els valencians s'avancen amb dos gols de Badenes, per Basora i Vila igualen el marcador i en la prrroga Kubala i Csar consoliden la remuntada del Bara;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87984" title="E" nonfiltered="198" processed="196" dbindex="35215">
Un e s un perode de temps definit arbitrriament pels humans. Els gelegs parlen d'eons com a la subdivisi ms gran de l'escala de temps geolgics. Per exemple, l'e Fanerozoic, que dura uns 550 milions d'anys, comprn el perode de temps en qu els animals amb closques dures que es fossilitzen han estat abundants.

Un e est compost per diverses eres, que al seu torn estan compostes de perodes geolgics, que estan formats per poques. Actualment hi ha l'e Fanerozoic, l'era Cenozoica, el perode Neogen i l'poca de l'Holoc. Antigament noms existia un e a part del Fanerozoic, el Precambri. Ms recentment, les antigues eres del temps Precambri (l'Hade, Arque i Proterozoic) han rebut la consideraci d'eons. 

Vegeu tamb.

Taula dels temps geolgics;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88003" title="Dominique Pire" nonfiltered="199" processed="197" dbindex="35216">


El pare Dominique Pire (Georges Charles Ghislain Clement Pire) (Dinant, Blgica 1910 - Lovaina 1969) fou un religis dominic belga guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1958.

Crida de Du.
Nasqu el 10 de febrer de 1910 a Dinant, Blgica, sentint de ben jove la crida de Du entr al seminari i va prendre els vots eclesistics el 1932, prenent el nom de "Dominique Pire". Continu estudiant teologia i cincies socials a la Universitat Dominica de Roma. Es doctor el 1934 i es trasllad al Monestir de La Sarthe, a la poblaci belga d'Huy on ajud a les famlies ms necessitades. 

Durant la Segona Guerra Mundial Pire va servir de capell a la resistncia belga i va participar activament ajudant a passar de contraban pilots aliats fora del pas, una tasca que li fou reconeguda desprs de la guerra pel seu pas.

Activisme social.
El 1949 es comen preocupar pels refugiats de la postguerra, escrivint un llibre (Du Rhin au Danube avec 60,000 D. P.) parlant sobre el tema. Aix fund lEurope du Coeur au Service du Monde, una organitzaci d'ajuda al refugiat, i grcies a les ajudes recaptades va aconseguir construir una srie de camps per auxiliar als refugiats provinents d'ustria i Alemanya. Tot i ser un religis Pire va refusar barrejar la seva fe personal amb la seva tasca social, cosa que no sempre fou ben vista pels seus superiors eclesistics.

El 1958 l'Institut Nobel el recompens amb el Premi Nobel de la Pau pel lideratge de "L'Europe du Coeur au Service du Monde", una organitzaci per l'ajuda als refugiats.

Desprs de ser guardonat amb el Premi Nobel, Pire va ajudar a crear una Universit de Paix (Universitat de la Pau) per poder fer entendre la comprensi global. Posteriorment fund l'organitzaci les de paix (Illes de la Pau), una ONG dedicada al desenvolupament de les poblacions rurals en pasos en vies de desenvolupament, iniciant les seves activitats a Bangla Desh el 1962 i l'ndia el 1968. 

Pire mor de complicacions post-operatries el 30 de gener de 1969.

Enllaos externs.
  Universit de Paix;
  les de Paix;
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1958;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88022" title="Prohibit als pares" nonfiltered="200" processed="198" dbindex="35217">

Prohibit als pares (o PAP) s un programa de rdio que s'emet a Rdio Flaixbac de Dilluns a Divendres en horari nocturn, concretament de les 10 a la 1 de la nit. s un programa de participaci oberta, orientat als joves, on els oients proposen i pregunten per temes referents a l'amor, el sexe, l'amistat, les infidelitats, entre altres. Actualment el programa, compta amb 1 hora on la sexloga del programa resol els dubtes sexuals o psicologics dels oients.
El programa est presentat i dirigit per Xavi Canalias, amb Elisenda Carod encarregada de producci i Helena Crespi, la sexloga. 

Histria.

El PAP va estar dirigit per diferents locutors on a la primera etapa del programa, que va comenar el 2003 i va acabar el 14 de juliol del 2006, estava presentat per en Josep Lobat, l'Oriol Sbat i la Venus.

A partir d'un recull d'intervencions del programa se'n va editar llibre homnim per a explicar, amb vocaci pedaggica, alguns temes relacionats amb el sexe i els joves. El llibre, igual que el programa de rdio, va ser molt criticat per tractar un tema tab, per va obtenir un notable xit de vendes.

Un any desprs, veient el gran xit del primer llibre, van posar a la venda el llibre Som PAP, un recull d'experincies d'amor, amistat i festes amb els pares i altres temes que no noms fossin de sexe. En aquest llibre, Josep, Oriol i Venus ens expliquen experincies prpies cada vegada que presenten un captol.

Els tres locutors que van iniciar el format van deixar l'emissora catalana, i van fitxar per Europa FM, on actualment segueixen amb el mateix format creat a Catalunya i Andorra, per per a tot el territori espanyol sota el nom de "Ponte A Prueba".

Parallelament, el 12 de setembre de 2006 es va iniciar la segona etapa de la versi catalana amb Xavi Canalias, l'Elisenda Carod i l'Elena Crespi com a presentadors, on ja porten 3 temporades.

Seccions.

Al llarg del temps, el programa ha anat elavorant seccins, on els oients hi expresen la seva.

"'Hora dels Dubtes Sexuals, on Helena Crespi resol tot all que els oients li demanen.
"'Diari de abort, una secci on els locutors recuperen les histories ms extranyes, divertides o tenses del programa.
"'Contacte Directe, cada X temps, els locutors porten a un fams a la rdio i els oients li fan tota mena de preguntes.
"'La Domadora de..., Elisenda Carod respon, sense pels a la llengua, el que els oients li pregunten.
"'Trucada de felicitaci, a les 00h fan una trucada a un oient, per felicitar-lo.

Bibliografia.
 Prohibit als pares, de Josep Lobat. Editorial La Magrana. ISBN: 8478713301. 112 pgines.
 Som PAP, de Josep Lobat, Oriol Sbat i Venus. Editorial La Magrana. ISBN: 84-7871-578-9. 110 pgines.

Enllaos externs.
Web de Rdio Flaixbac;
El Consell Audiovisual de Catalunya es manifesta en contra de les reclamacions fetes per detractors del PAP;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88035" title="Guerra de Crimea" nonfiltered="201" processed="199" dbindex="35218">

La guerra de Crimea (des del 28 de mar de 1853 fins a l'1 d'abril de 1856) va ser un conflicte bllic que va enfrontar l'Imperi Rus, per una banda, amb una aliana entre el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, el segon Imperi francs, el Regne de Sardenya i una part de l'Imperi Otom, per l'altra.

La major part del conflicte armat es va situar a la pennsula de Crimea a la Mar Negra. 

 La guerra .
La guerra va esclatar quan Nicolau I, tsar de Rssia va decidir atacar els territoris de l'imperi turc per expandir-se utilitzant l'excusa de que tenia dret jurisdiccional sobre els cristians ortodoxos que vivien a Turquia.

Els exrcits imperials russos van situar-se als territoris otomans de Valquia (actualment Romania) i Moldvia. 

Els estats europeus volien trobar una soluci per via diplomtica, per el Sult no va estar conforme amb els tractats.

La guerra va esclatar oficialment el 23 de setembre de 1853.

Els turcs van enviar els seus exrcits al Danubi a combatre als russos, per l'octubre de 1853 la flota turca va ser destruda per la russa en la batalla naval de Sinope, cosa que va precipitar que Frana i Gran Bretanya entressin en guerra a favor dels turcs per impedir l'expansi russa el 27 de mar de 1854.
Prssia i l'imperi Austrohongars van mantenir la neutralitat, deixant sola a Rssia que els comptava com a aliats.

Derrotats a Moldvia i Valquia, els russos es van retirar i la major part del conflicte es va centrar en la pennsula de Crimea, al mar Negre, on hi van desembarcar tropes anglofranceses, que van derrotar els russos a la batalla d'Alma i van posar setge al port estratgic de Sebastopol, aguantant els intents russos de trencar-lo en les batalles de Balaklava (25 d'octubre), on hi va tenir lloc el fams episodi bllic que ha passat a la histria com la crrega de la Brigada Lleugera;  i Ikerman (5 de novembre).
Desprs del dur hivern del 1854-55 les operacions es van restablir.
El regne de Piemont-Sardenya va entrar en guerra contra Rssia, enviant-hi 10.000 homes.
Sebastopol va caure el 8 de setembre de 1855 i els combats van cedir a finals d'octubre.

 Conseqncies .
En el tractat de pau, firmat a Pars el 25 de febrer de 1856, Rssia va perdre part de la seva influncia als Balcans, va perdre el delta del Danubi i va haver de jurar respectar el territori turc.

Frana es va tornar a alar com a gran potncia europea.

Gran Bretanya va protegir els passos del mar Negre, defensant la ndia dels russos.

L'Imperi Otom va quedar a la merc de l'entrada de capital i influncia occidental.

Piemont-Sardenya va aconseguir reconeixement internacional i anys desprs seria l'eix de la unificaci dels regnes italians.

La guerra va costar un total de 240.000 baixes.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88044" title="Rhonegletscher" nonfiltered="202" processed="200" dbindex="35219">

Rhonegletscher (Glacera del Roine) s una glacera dels Alps sussos, situada a la capalera de la vall del Roine, al cant de Valais. La glacera, que t una llargada de 8 km i ocupa una superfcie de 17'6 km2, ha retrocedit ms d'un quilmetre en el darrer segle.

Vora l'any 1860, arribava al fons de la vall, ben a prop de la poblaci de Gletsch, a uns 1.700 m d'altura. Actualment, ja no s visible des de la poblaci.

Enllaos externs.

 http://www.schweizerseiten.ch/gletscher_rhone.htm ;
 Cova de gel a la glacera ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88046" title="Myllokunmingia" nonfiltered="203" processed="201" dbindex="35220">

Myllokunmingia s un primitiu peix gnat del Cambri inferior xins, que es pensa que era vertebrat. S'assembla en part als mixins, uns agntids moderns. Feia uns 28 mm de longitud i uns 6 mm d'alria.

s el vertebrat conegut ms antic, i se l'ha trobat en roques del perode Cambri (fa 530 milions d'anys). Sembla tenir un crani i estructures esqueltiques cartilaginoses (com les lamprees, que tamb sn vertebrats). No hi ha cap indici de mineralitzaci dels elements de l'esquelet (biomineralitzaci).

L'holotip fou trobat a la formaci Qiongzhusi, a prop d'Haikou, a la ciutat de Kunming, Yunnan, a la Xina. Aquest animal t un cap i un tronc diferenciats, amb una aleta dorsal i una de ventral ms enrere. El cap t unes cinc o sis brnquies. Al trax, hi ha 25 segments en forma de V apuntant cap al darrera. T una corda dorsal, una faringe i un conducte digestiu que possiblement arribava fins la punta de la cua de l'animal. No s'ha pogut identificar amb claredat la boca, i s possible que hi hagi una cavitat pericardaca. No hi ha radials a les aletes. Noms s'ha trobat un espcimen amb cua, de la qual s'ha trobat la punta enterrada en sediments.

Una criatura similar trobada en els mateixos esquists s Haikouichthys. Tamb s'hi han trobat possibles cordats (hemicordats ms primitus).

Hi ha una sola espcie - Myllokummingia fengjiaoa.

Referncies.
Lower Cambrian vertebrates from south China. D-G. Shu, H-L. Luo, S. Conway Morris, X-L. Zhang, S-X. Hu, L. Chen, J. Han, M. Zhu, Y. Li  i L-Z. Chen. Nature 402, 42-46 (4 Novembre 1999);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88048" title="Crrega de la Brigada Lleugera" nonfiltered="204" processed="202" dbindex="35221">
La Crrega de la Brigada Lleugera fou un episodi bllic de la Guerra de Crimea.

Durant la batalla de Balaclava (25 d'octubre de 1854), el comandant britnic, Lord Raglan, va ordenar carregar contra les formacions d'artilleria russes que es retiraven, per tal de destruir-les.

Les seves ordres van ser malinterpretades pels seus subordinats, que van donar l'ordre al comandant de la Brigada Lleugera, Lord Cardigan, de carregar contra les posicions d'artilleria russes que hi havia al fons d'una vall, ben protegides i rodejades de russos.
Cardigan va complir la ordre encara que la considerava un suicidi.

Per arribar-hi, van travessar un congost, amb tiradors russos a tres flancs diferents, cosa que els va costar moltes baixes, per part de la brigada va aconseguir arribar fins a les posicions d'artilleria russes i destruir-les.

La major part de la Brigada va ser exterminada i els pocs supervivents van tornar amb penes i treballs, perseguits per la cavalleria russa.

Cardigan va ser aclamat com un heroi. Va declarar: Ha estat un insensatesa, de la que no en tinc la culpa.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88052" title="Alice Guy" nonfiltered="205" processed="203" dbindex="35222">
Alice Guy o Alice Guy-Blanch (Pars, 1873- Mahwah, Nova Jersey, 1968) directora de cinema francesa, histricament va ser la primera dona a tot el mn a excercir aquest ofici.

 Biografia .
Secretria a la companyia de fabricaci d'aparells fotogrfics francesa Gaumont, va suggerir al seu cap, justament l'any segent que els germans Lumire fessin pblic el seu cinematgraf, de provar a rodar una pellcula sobre una idea prpia. Aquesta fou La fe aux choux, (1896), l'xit de la qual feu que, des d'aquell moment, la companyia passs a ser tamb productora cinematogrfica i Alice Guy la directora encarregada de rodar tots els seus films de ficci.

L'any 1902 fou tamb pionera a l's del primer sistema de sincronia entre imatge i so, emprant discs de cera que calia gravar al mateix temps que la cmera rodava. Els films rodats amb aquest primitiu sistema foren anomenats phonoscnes i consistien, principalment, a breus monlegs cmics, extractes d'operetes i canons populars. El sistema fou acollit amb molt d'inters a l'Acadmia de les cincies de Pars i despert una certa curiositat pblica fins al 1906, per les imperfeccions del sistema el feren inviable a llarg termini. 

El 1907 es cas amb el tamb director Herbert Blache-Bolton, recordat per haver rodat The Saphead (1920), el primer llarg metratge de Buster Keaton, i poc desprs marxaren als Estats Units a on fundaren la productora cinematogrfica Solax Company. La parella tingu llavors t el seu primer fill, fet que atur momentniament la carrera d'Alice Guy. Dos anys ms tard, reemprengu la seva tasca com a directora a on destac als films de comdia, deixant a alguns d'ells una emprempta que avanaria les troballes ms subtils del gnere.

El 1922 la parella es divorci i, enmig de la crisi, Alice Guy torna a Frana a on mai ms no aconsegu suport finacer per a tornar a rodar degut a que, desprs de l'aventura americana, el seu nom ja havia estat oblidat. Desprs del fracs torn als Estats Units a on viuria fins a la seva mort.

El 1953 fou guardonada amb la Legi d'Honor pel govern francs. 

Filmografia seleccionada.
 La fe aux choux (1896);
 Les dangers de l'alcoolisme (1899);
 Le pommier (1902);
 Srie de phonoscnes (1902-1906);
 Fanfan la Tulipe (1907);
 Rose of the Circus (1911);

 Enllaos externs .
sitio official de la familia d'Alice Guy;
biografia i imatges de Thierry Peeters;
biografia i filmografia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88054" title="Pikaia" nonfiltered="206" processed="204" dbindex="35223">

Pikaia s un animal extingit, conegut a partir d'un fssil del Cambri mitj trobat a prop del Mont Pika, al Burgess Shale de la Colmbia Britnica. Va ser descobert per en Charles Walcott, i ell va ser el primer en descriure'l, el 1911. Basant-se en l'bvia i regular segmentaci del cos, en Walcott el va classificar com a membre dels Polychaeta. S'assembla a un peix que encara existeix, conegut com a llanceta.

Durant la seva revisi de la fauna de Burgess Shale el 1979, el paleontleg Simon Conway Morris va classificar el Pikaia gracilens com a cordat, convertint-lo potser en l'avantpassat ms antic conegut dels vertebrats moderns, perqu semblava tenir una protocorda dorsal molt primitiva.

D'uns 5 cm de longitud, el Pikaia nedava per sobre el fons mar usant el cos i la cua. s possible que s'aliments filtrant partcules de l'aigua a mesura que nedava. Fins ara noms se n'ha trobat 60 especmens.

Enllaos externs.
 Dibuix d'un artista;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88055" title="Kortatu" nonfiltered="207" processed="205" dbindex="35224">

Kortatu va ser un grup de musica del Pas Basc fundat al 1984 per Fermin Muguruza i Iigo Muguruza a la poblaci de Irun, Guipscoa. 

Van formar part del denominat Rock Basc i van ser pioners a introduir l'ska a la pennsula, sempre amb una base punk de fons. Una de les seves principals influncies va ser el grup britnic The Clash. 

Les seves lletres inicialment van alternar entre el castell i el basc, per finalment van adoptar exclusivament aquest ltim. Mai van ocultar la seva tendncia cap a l'esquerra abertzale. Per exemple, la seva can "Sarri, Sarri" est dedicada a la fuga del pres d'ETA Joseba Sarrionaindia, desprs d'amagar-se juntament amb Iaki Pikabea Burunza en els altaveus utilitzats en un concert d'Imanol Larzabal celebrat a la pres de Martutene.

La ideologia dels seus membres i les lletres es basen en la lluita contra l'Estat de dret, des del punt de vista poltic, policial, i judicial entre d'altres. Tamb es posicionen contra el capitalisme, l'imperialisme, l'exrcit, el consumisme o la hipocresia de la societat, entre d'altres.

Histria. 

El nom del grup prov del sobrenom d'un mugalari d'ETA mort a les mans de la Gurdia Civil espanyola. Els mugalaris eren els militants que s'encarregaven d'ajudar a altres persones a creuar la frontera francoespanyola. 

Aviat graven una maqueta amb temes com "Mierda de ciudad", "El ltimo ska" o  Hay algo aqu que va mal . La seva popularitat comena a finals de l'any 1984, quan entren a un estudi i graven els tres temes que apareixen a l'anomenat  "Disco de los quatro" (Soua, 1985), al costat de Cicatriz, Jotakie i Kontuz-Hi!. Els temes de la banda en aquests disc seran "Nicaragua Sandinista", "Mierda de ciudad" i "El ltimo ska de Manolo Rastamn". 

Durant el 1985 realitzen concerts per tot el Pas Basc, actuant en nombrosos concerts i festivals multitudinaris, tamb tocaran fora a les ciutats de Barcelona i Madrid. A mitjans d any tornen als estudis Tsunami de Donosti, on graven el seu primer LP: Kortatu (Soua, 1985). El disc s cantat en castell, excepte els temes "Sarri, Sarri" i "Zu  atrapatu arte", tamb apareix "Jimmy Jazz" (una tema adaptat de la can de The Clash). El disc els duu a alternar-se amb bandes locals com La Polla Records, Hertzainak, Zarama o Barricada, i s triat disc de l'any per la revista musical Muskaria i pels diaris Egin i El Diario Vasco. Aquest any arriben a tocar davant de 15.000 persones. 

L'any 1986 comencen a tocar diversos pasos d'Europa (Sussa, Alemanya i Pasos Baixos) i graven dues referncies ms. La primera s el single "A la calle" (Soua, 1986), on apareixen tres temes: "Hay algo aqu que va mal", "A la calle" i el primer dub que es va realitzar a la pennsula: "Desmond Dub", barreja del tema "Desmond Tutu" del seu primer LP. Al setembre entren als estudis Elkar i graven el seu segon LP,  El estado de la cosas  (Soua, 1986). L'esperit tan festiu del seu primer LP est present ("Equilibrio", "Cartel en el casco viejo de Bilbao" o "Aizkolari"), per comena a difuminar-se, com deixen veure temes com "9 Zuloak" o "Nivel 30". Com l'anterior, gaireb tots els temes estan cantats en castell. Apareixen com collaboradors Jabier Muguruza (acordi a "Jaungoikoa eta Lege Zarra"), Jabier Montoia (cantant del grup M-ak/, a "9 Zulo") o Josetxo Silguero (saxo de "Equilibrio"). En aquest any trenquen definitivament les fronteres del Pas Basc. 

Durant el 1987 es dediquen a fer concerts sense parar, tocant arreu d'Espanya, i realitzen una nova gira europea que els duu a Frana i, de nou, a Sussa i Alemanya. Es converteix en un dels grups de l'estat que ms havia tocat per Europa; mostra d'aix s un recopilatori editat exclusivament per a la seva distribuci a Europa:  A frontline compilation  (Red Rhino-Organik, 1988). 

Al 1988 ofereixen el seu tercer LP, Kolpez Kolpe (Oihuka, 1988), aquesta vegada cantat ntegrament en basc. El graven als estudis IZ, i apareix Kaki Arkarazo (guitarrista de M-ak) com productor i tcnic de so. El so ha evolucionat des dels dos primers discos (apareix una nodrida secci de vents) i ja es pot intuir el que seria Negu Gorriak. Tornen a aparixer mltiples collaboracions, com ara Yul (de R. i. p., guitarra a "Makurtu gabe"), Mikel Laboa (veu a "Ehun Ginen") i repeteix Jabier Muguruza (acordi a "Platinozko Sudurrak"). A la gira posterior per Europa s'incorpora Kaki Arkarazo com segon guitarrista. 

Es calcula que van dur a terme uns 280 concerts en els seus quatre anys d'existncia. En l'ltim d'ells (un primer d'octubre a Pamplona) graven el que seria el seu cant de cigne, el doble LP en directe Azken guda dantza (Nola!, 1988), que ser considerat com un dels millors discos en directe del mn per la revista Maximun Rock&Roll. 

Desprs de la separaci del grup el 1988, els germans Fermin i igo Muguruza formen Negu Gorriak al costat de Kaki Arkarazo. Al 2006, Fermin Muguruza desenvolupa la seva carrera en solitari. igo, en dissoldre's Negu Gorriak va formar Joxe Ripiau i va passar a formar part de Delirium Tremens com a guitarrista. Actualment forma part del grup Sagarroi. Treku es va retirar de la msica i Kaki Arkarazo va formar part de Negu Gorriak i Nacin Reixa i treballa com productor discogrfic i tcnic de so.

Membres.
 Fermin Muguruza - guitarra i veu ;
 Iigo Muguruza - baix i guitarra ;
 Treku Armendariz - bateria ;
 Kaki Arkarazo - guitarra ;

Discografia.
Sense ttol (Soua, 1985), juntament amb Cicatriz, Jotakie i Kontuz-Hi!. Reeditat a CD per Oihuka al 2000. ;
Kortatu (Soua, 1985). A la reedici en CD (Oihuka, 1998) es van incloure dues canons extra: "Mierda de ciudad" i "El ltimo ska". ;
A la calle (Soua, 1986). Maxi single amb 3 canons. ;
El estado de las cosas (Soua, 1986). A la reedicin en CD (Oihuka, 1998), es van incloure les canons del maxi single "A la calle". ;
A Front Line Compilation (Red Rhino-Organik, 1988). Recopilatori, reeditat a CD per Oihuka al 1998. ;
Kolpez kolpe (Oihuka, 1988). Reeditat a CD per Esan-Ozenki al 1998. ;
Azken guda dantza (Nola!, 1988). Doble LP en directe. A la reedici en CD (Esan-Ozenki, 1992) desapareixen els xiulets censors que s escoltaven al tema "Aizkolari". En aquesta edici tamb es descobreix que el personatge ocult que apareixia a la imatge del El estado de las cosas era Joan Carles I.

Enllaos externs.
Lletres de Kortatu a musikazblai.com.
  Pgina web de Fermn Muguruza;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88059" title="Segona Batalla d'El Alamein" nonfiltered="208" processed="206" dbindex="35225">

La segona Batalla d'El Alamein fou una batalla decisiva de la Campanya del nord d'frica de la Segona Guerra Mundial, on es van enfrontar les tropes italianes i alemanyes de l'Afrika Korps, sota les ordres del mariscal Rommel contra el 8 exrcit britnic, dirigit pel general Bernard Law Montgomery.

Antecedents.
Desprs de la ofensiva alemanya de l'estiu del 1942, els anglesos van ser expulsats de Lbia i les forces de l'Eix van entrar a Egipte i van ocupar l'est del pais fins a la lnia d'El Alamein, a menys de 200 quilmetres del port vital d'Alexandria i del canal de Suez.

L'intent alemany de rodejar els britnics a la batalla d'Alam-Halfa va fracassar, cosa que va aturar el seu avan i va obligar-los a atrinxerar-se a El Alamein, zona infranquejable, ja que el seu flanc nord es recolzava en el Mediterrani i en el flanc sud en les arenes movedisses de la depressi de Qatara.

Rommel mentrestant va haver de tornar a Alemanya, greument malalt d'ictercia.

Mentrestant, els britnics des de la base aeronaval de Malta, mantenien el control del Mediterrani i dificultaven cada cop ms l'arribada de subministraments d'armes, combustible i vehicles per les forces de l'Eix, mentre que els britnics van rebre grans quantitats de reforos tant logstics com humans de manera que tenien uns 110.000 homes enfront dels 80.000 de l'enemic i tenien aproximadament un miler de tancs, mentre que els alemanys noms en tenien la meitat.

La Batalla.
El 23 d'octubre del 1942 els britanics van llanar el primer atac desprs d'un dels bombardejos d'artilleria ms grans des de la Primera Guerra Mundial.

En aquests bombardejos, el substitut de Rommel, el general Stumme va morir a causa d'un infart i Hitler en persona va haver de demanar a Rommel, encara convallescent que torns a fer-se crrec de la situaci.

Desprs d'una finta al sud, els britnics van llanar un gran atac pel nord per trencar les lnies enemigues i tallar-los la retirada.

Rommel va tornar a frica el dia 26 i es va trobar tots els subministraments esgotats. Quan els seus intents de bloquejar els atacs britnics van veure's frustrats va planejar retirar-se, per per ordre de Hitler, va haver de quedar-se on era i contemplar impotent com el seu exrcit era destruit.

Les lnies van aguantar fins el 5 de novembre. Amb 15.000 baixes, ms de 25.000 homes capturats i amb noms 30 tancs en funcionament, Rommel es va haver de replegar cap a Lbia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88061" title="Lester Bowles Pearson" nonfiltered="209" processed="207" dbindex="35226">


Lester Bowles Pearson ( Toronto, Canad 1897 - Ottawa 1972 ) fou un estadista, diplomtic i poltic canadenc, que fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1957, i que arrib ser Primer Ministre de Canad entre 1963 i 1968.

Joventut i estudis.
Nasqu el 23 d'abril de 1897 a Newtonbrook, una barriada de la ciutat de Toronto sent fill d'un ministre Metodista. Estudi a la Universitat de Toronto el 1914, on despunt com a esportista en hoquei gel i rugbi. 

Es present voluntari a la Primera Guerra Mundial, ja que per la seva joventut no podia ser reclutat per l'exrcit, entrant al cos mdic i viatjant fins a Egipte i Grcia. El 1916 fou transferit a la secci aria de l'exrcit, on serv fins l'any segent, en qu fou repatriat a casa per un accident d'autocar.

Desprs de la Guerra va finalitzar els seus estudis, aconseguint una beca per estudiar a la Universitat d'Oxford i llicenciar-se en Histria Moderna. Desprs d'estudiar a Oxford va retornar a Canad on fou professor de la Universitat de Toronto aix com entrenador d'un equip d'hoquei sobre gel. 

Vida poltica.


Posteriorment entr a treballar al Ministeri d'Assumptes Exteriors, iniciant aix una carrera diplomtica que el va portar a encapalar delegacions canadenques a les Nacions Unides i la l'OTAN. El 1948 fou dessignat Secretari d'Estat d'Assumptes Exteriors durant el govern liberal de Louis St. Laurent, aconseguint aix mateix un esc al Parlament Nacional de Canad.

El 1952 fou dessignat President de l'Assemblea General de les Nacions Unides, presidint la 7a Sessi, i desenvolupant un paper molt important en la finalitzaci de la Guerra de Suez, creant una fora d'emergncia que part al territori de la disputa per posar una soluci pacfica al conflicte. Per aquest motiu el 1957 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau.

El 1958 fou escollit lder del Partit Liberal de Canad, aconseguint deixar en minoria l'any 1962 el govern conservador de John Diefenbaker. El 1963 fou escollit Primer Ministre de Canad introduint tot una srie de millores socials i sanitries: sistema mdic universal, Pla de pensions. Aix mateix fou l'impulsor de l'oficialitat del francs . El 1965 el seu govern establ l'actual Bandera del Canad, coneguda com la  Maple Leaf o l'Unifoli. Com a Primer Ministre va refusar la participaci del Canad en la Guerra del Vietnam com li deman el president nord-americ Lyndon B. Johnson.

El 1967 Perason decid retirar-se de la poltica activa, anunciant la finalitzaci del seu mandat presidencial l'any segent, nomenant el seu successor Pierre Trudeau.

ltims anys.
A l'abandonar la poltica activa Pearson esdevingu professor de Relacions Internacionals a la Universitat Carleton d'Ottawa. El 1971 fou guardonat amb l'Ordre del Mrit per la reina Elisabet II.

Pearson mor de cncer el 27 de desembre de 1972.





Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1957;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88064" title="Exrcit Roig" nonfiltered="210" processed="208" dbindex="35227">

Exrcit Roig i RKKA sn les formes curtes que fan referncia a l'Exrcit Roig de Treballadors i Camperols, (en rus       -                          , Rabotxe-Krestinskaia Krsnaia rmia), les forces armades organitzades pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa al 1918. Aquesta organitzaci es va convertir en l'exrcit de la Uni Sovitica desprs de l'establiment de la URSS al 1922, i va crixer formant el major exrcit del mn des dels anys 1940 fins a la caiguda de la Uni Sovitica al desembre del 1991 

"Roig" fa referncia a la bandera roja, emblema socialista i comunista. Malgrat que l'Exrcit Roig es va convertir oficialment en l'Exrcit Sovitic al 1946, el terme s d's com al mn occidental per referir-se a totes les Forces Armades Sovitiques al llarg de la seva histria.

Creaci.

L'Exrcit Roig va ser creat el 28 de gener de 1918. En principi, ho van integrar voluntriament els camperols i obrers comunistes. El comando es va formar amb oficials de l antic exrcit imperial del Tsar que havien decidit romandre en els seus llocs desprs de la Revoluci d'Octubre (1917). A l'intensificar-se la guerra civil deslligada per antics oficials aliats als kulaks (grans terratinents), Lenin va recrrer al reclutament obligatori. En el transcurs de la guerra interna, l'Exrcit Roig va arribar a contar amb cinc milions d'efectius que van enfrontar a l'Exrcit Blanc organitzat pels oficials Lavr Kornlov i Anton Denikin, entre d altres. 

L'organitzaci de l'Exrcit Roig va estar a crrec de Lev Trotski, el qual abans de la revoluci havia tingut al seu crrec el comit Militar Revolucionari que va comandar l'assalt al poder. Els bolxevics tenien notable influncia en l'exrcit del Tsar. La Primera Guerra Mundial va afeblir la moral d'aquest exrcit, en el qual es produen diriament desercions. Els comunistes van intentar amb bastant xit crear una moral revolucionria en el lloc de la moral patritica en declivi. Els soldats eren una pea clau del seu projecte insurreccional.
Les assemblees revolucionries (sviets), havien de ser "d'obrers, soldats i camperols", segons la consigna del Partit Bolxevic. Mesos abans de la revoluci, centenars d'unitats de l'exrcit van participar a un congrs d'organitzacions militars a Petrograd (avui Sant Petersburg). 

Desprs de crear l'Exrcit Roig, la poltica d'incorporaci voluntria donava per resultat un exrcit de base molt inestable i poc disciplinada. Trostsky va defensar el reclutament obligatori, el manteniment dels oficials tsaristas en els seus crrecs i el comisariat poltic (incorporaci de dirigents del Partit al costat dels comandaments militars). 

Trotski va recrrer personalment en un tren blindat els fronts de batalla durant ms de dos anys. Els blancs dominaven la regi meridional de l'antic imperi, Sibria i part de Rssia, i durant un temps van rebre ajuda dels aliats que havien triomfat a la Primera Guerra Mundial. Els blancs van arribar a amenaar seriosament a Moscou, per van resultar venuts. Alguns dels principals triomfs de l'Exrcit Roig van ser protagonitzats per la "Cavalleria Vermella" comandada pel mariscal Semi Budionni. La cavalleria va ser un dels nous cossos creats dins de l'exrcit per Trotski. Els blancs van capitular al 1920, per la guerra va seguir contra els anomenats "verds", bandes de camperols que van assolar alguns districtes russos, i contra polonesos i japonesos. El conflicte amb els polonesos va finalitzar al 1921 i els japonesos es van retirar al 1922. 

Acabada la guerra civil, l'exrcit no va evolucionar fins a la dcada dels anys '30, quan va comenar a desenvolupar l'etapa motoritzada. Les "purgues" de Stalin el van privar dels seus ms  valuosos caps, justament en vespres de la Segona Guerra Mundial. Ms de 30.000 oficials van ser destituts, i molts d'ells confinats o afusellats.

La Gran Guerra Ptria. 

Durant la Segona Guerra Mundial, anomenada oficialment "la Gran Guerra Ptria", la indstria bllica es va desenvolupar enormement. L'Exrcit Roig va ser dotat de nous canons, canons antiaeris, diferents tipus de carros de combat, un can antitank i avions molt efectius: els Mig, el Yak i el Il 2. Un llanacoets anomenat familiarment Katiusha o "l'rgan de Stalin" va ser un arma de gran poder destructiu. Es va enfortir tamb l'Armada. El comandant en cap de les tropes vermelles era el propi Stalin i per sota d'ell, com Comissari per la Defensa, Semin Timoshenko, considerat un dels millors estrategs de la histria sovitica. L'estat major va estar a crrec de Georgi Zhkov, qui havia iniciat la seva carrera a l'exrcit tsarista i que acabaria comandant diverses victries contra l Alemanya nazi. 

Georgi Zhkov, va ser comandant de l'exrcit vermell durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta va significar per a l'Exrcit roig un enorme triomf i tamb una gran prdua de vides humanes (ms de 13 milions de baixes). En reculada durant gaireb tota la contesa, es va batre amb heroisme durant la defensa de Stalingrad (avui Volgograd) i Moscou i desprs va fer retrocedir als alemanys fins a Berln desprs de la batalla de Kursk (Rssia, 1943), la ms gran batalla terrestre de tota la histria. Van intervenir en ella ms de dos milions de soldats. L'Exrcit Roig va ser el primer a entrar a la capital alemanya i alliberar la capital alemanya dels nazis. Els seus soldats van clavar simblicament la bandera vermella sobre l'edifici del Reichstag (parlament) alemany

La Guerra Freda. 

Acabada la Segona Guerra, l'Exrcit Roig va ser l'eix de l anomenat Pacte de Varsvia, integrat per les nacions que van quedar sota el control dels sovitics a l Europa de l'Est. El seu armament nuclear es va incrementar proporcionalment al dels nord-americans. Va envair Hongria (1956) i l'antiga Txecoslovquia (1968) per a sufocar alaments contra el poble comunista. L'ltima guerra en la qual va participar va ser la d'Afganistan, entre 1980 i 1988, en suport del govern prosovitic d'aquest pas, que lluitava contra un aixecament armat. 

Desprs de la caiguda de la URSS al 1991, l'Exrcit Roig va desaparixer com a tal.

 Taula de rangs de l'Exrcit Roig .



 Galeria fotogrfica .


Vegeu tamb.

Marina Sovitica;
Bandera Roja;
Pacte de Varsvia;
Uni Sovitica;

 Enllaos externs.
 Sovietarmy.com (angls);




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88068" title="Batalla de Stalingrad" nonfiltered="211" processed="209" dbindex="35229">

Antecedents.
 Ms informaci a l'article Operaci Barbarroja.;
La matinada del 22 de juny de 1941 comen l'Operaci Barbarroja, la invasi alemanya de la Uni Sovitica. Va ser un atac per sorpresa ja que fins a la data, Alemanya i la Uni Sovitica eren aliats segons el Pacte Molotov-Ribbentrop d'agost de 1939. 

L'ofensiva estava organitzada en tres grans fronts: el primer al nord en direcci a Leningrad; un segon, al centre en direcci a Moscou; i el tercer, ms al sud en direcci a la regi industrial del Donets i els camps petrolfers del Caucas. L'objectiu de Hitler era encerclar i derrotar rpidament a l'exrcit sovitic a les planes de Bielorssia i Ucrana per desprs ocupar tota la part europea de la Uni Sovitica fins a la lnia Arkhnguelsk-Urals-Volga-strakhan, des l'rtic fins al Mar Caspi. A

Els alemanys van concentrat prop de 140 divisions que incloen 3.200.000 d'homes, 625.000 cavalls, 7.100 peces d'artilleria, 3.300 tancs i 2770 avions. Els aliats d'Alemanya: Itlia, Hongria, Romania i Bulgria tamb aportaven unes quantes divisions cadascun. L'Exrcit Roig disposava de 134 divisions, 2.500.000 d'homes, 24.000 tancs i 8.000 avions. Va ser, sens dubte, l'operaci militar ms gran de la histria. 

Operaci Blau.

 Ms informaci a l'article Operaci Blau.;
L'estiu del 1942, Hitler va ordenar que es llancs un gran atac al sud d'Ucrana, a crrec dels grups d'exrcits A i B, que tenia com a objectiu creuar el riu Don, entrar al Caucas i aconseguir les reserves dels camps petrolfers que hi havia a la regi. Sota el nom en codi d'operaci Blau, va comenar el 28 de juny del 1942.

Els exrcits alemanys van creuar el riu Don, ocupant la ciutat de Vornej el 6 de juliol i Rostov el 23 d'agost.

Llavors Hitler va ordenar al grup A, sota comandament del mariscal Wilhem List avanar cap al Caucas, on van ocupar els primers camps petrolfers i al grup B avanar cap a la ciutat de Stalingrad, a la riba del riu Volga.

El 6 exrcit alemany, comandat pel general Fiedrich Paulus va arribar als afores de la ciutat el 19 d'agost.

Assalt a Stalingrad.
El 23 d'agost, ms de 1000 avions de la VIII flota aerea de la Luftwaffe, comandada per Wolfram von Richthofen, cos del Bar Roig, van arrassar la ciutat, delmant a la poblaci civil que havia rebut ordres de no fugir de la ciutat per no entorpir els moviments de l'exrcit Roig.

Els intents russos de bloquejar l'atac a la ciutat van fracassar i els alemanys es van llanar al centre industrial de la ciutat. Els esperava el 62 exrcit sovitic, comandat per Vasily Chuikov, que a l'inici de la campanya amb prou feines tenia 40.000 homes enfront dels 270.000 del 6 exrcit alemany.

Per desgrcia pels alemanys, els bombardejos que havien arrasat la ciutat van resultar contraproduents, ja que els russos van aprofitar cada edifici enrunat per parapetar-se. A Stalingrad, es va lluitar casa per casa i carrer per carrer. La ciutat arrasada, es va convertir en un parads pels franctiradors que reduen la mobilitat i obligaven als alemanys a fer una guerra de desgast, Rattenkrieg, com l'anomenaven ja molts soldats, guerra de rates. 

Tot i els progressos de les tropes alemanyes, que l'1 de novembre van aconseguir tallar en quatre zones la resistncia russa i posar els defensors molt aprop de l'aigua, van patir moltes baixes i van perdre unitats que hauren resultat escencials per ocupar el que quedava del Caucas, cosa que mai es va a dur a terme, ja que Hitler es va obessionar en ocupar aquesta ciutat. Els soldats del 6 exrcit ja comenaven a anomenar Stalingrad com la ciutat fatdica o el Kessel, la caldera, on les unitats es consumien.

Operaci Ur: Els alemanys encerclats.

 Ms informaci a l'article Operaci Ur.;
Mentre els alemanys s'arrossegaven per ocupar la ciutat, el cap de l'estat major sovitic, Georgi Zhukov va dissenyar amb el beneplcit d'Stalin, la operaci Ur, per tal de rodejar el 6 exercit en una maniobra en pina des del nord i el sud. Els flancs alemanys estaven compostos per exrcits d'aliats, sobretot romanesos, que estaven pitjor equipats que els alemanys. El dia 19 es va llanar l'atac al sector nord, que imediatament va comportar la destrucci del 3r exrcit romans. El 20 van atacar des del sud amb resultats idntics, destruint el 4t exrcit romans. El dia 23 els els exrcits russos es van trobar a la ciutat de Kalach, a 95 quilmetres de Stalingrad. El 6 exrcit havia quedat rodejat.

Hitler va ordenar a Paulus que no es retirs de la ciutat. El comandant de la Luftwaffe, Hermann Gring va assegurar que podrien aprovisionar l'exrcit des de l'aire, per les forces arees sovitiques van tornar la tasca impossible.

Tempesta d'Hivern i Petit Saturn.
 Ms informaci als articles Operaci Tempesta d'Hivern i Operaci Petit Saturn.;
Per ordre de Hitler, el mariscal Erich von Manstein va llanar el dia 12 de desembre la operaci Wintergewitter, Tempesta d'hivern per tal d'alliberar el 6 exrcit i en pocs dies es va situar a 55 quilometres de la ciutat. Els russos van llanar aleshores una operaci per frenar el contraatac, l'operaci Petit Saturn, que en repetits atacs sobre el flanc nord va obligar els alemanys a desistir i a tornar a les seves lnies.

El 6 exrcit penjava d'un fil. Mal aprovisionat i amb els soldats abocats a la fam i al fred del glacial hivern rus. El 8 de gener del 1943 Paulus va rebre dels russos l'oportunitat de capitular. Hitler li va ordenar que resstis i el va ascendir a mariscal de camp el dia 22 de gener. Com que mai cap mariscal s'havia rendit, Hitler esperava que se suicids, per sembla que Paulus va declarar: "no penso disparar-me cap tret per aquell caporal bohemi." El dia 31 de gener, Paulus i 22 generals es van rendir i poc desprs el 6 exercit va capitular.
108.000 homes van marxar cap al presidi. Noms 5.000 tornarien a Alemanya.

La campanya va costar als alemanys 280.000 homes. En poques setmanes, serien expulsats del Caucas.




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88071" title="Club Tennis Montblanc" nonfiltered="212" processed="210" dbindex="35230">
El Club Tennis Montblanc s una entitat esportiva privada fundada a Montblanc (Conca de Barber) el 19 d'agost de 1979 per diverses persones que tenien com a principal objectiu el foment, el desenvolupament i la prctica continuada de l esport del tennis.

Actualment el Club Tennis Montblanc s una entitat amb ms de 225 socis, gestionada per una Junta Directiva, on s organitzen campionats socials: Lliga d Hivern de tennis, Campionat de Festes i Fires de St. Maties de tennis, Lliga de tennis taula i Lliga d escacs; campionats federats: Open Memorial Batlle Dions Mestre i Memorial Carles Balaguer, nombrosos actes socials: festa de les 12 hores de tennis, festa de la Castanyada, sortides al Trofeu Comte de God de tennis,...

Tamb hi ha una escola de tennis amb entrenadors i monitors titulats que ensenyen a ms de 60 alumnes, i el club participa en nombrosos campionats per equips provincials i de Catalunya. 

Histria del club.
El Club Tennis Montblanc s una entitat privada fundada el 19 d agost de 1979 per diverses persones que tenien com a principal objectiu el foment, el desenvolupament i la prctica continuada de l esport del tennis sense finalitat de lucre a la vila de Montblanc. Aquesta iniciativa sorg de l'inters de l'Ajuntament de Montblanc de construir installacions dedicades al tennis a la vila de Montblanc. 

Fruit d aix es van construir dues pistes de tennis i una petita caseta a la zona poliesportiva de Montblanc, installacions que s inauguraren l'any 1978. Posteriorment, se sign un conveni entre l Ajuntament de Montblanc i el Club Tennis Montblanc en el qu l Ajuntament cedia la gesti de les mateixes al Club Tennis Montblanc. Posteriorment, i degut a un fort increment de la prctica del tennis a la vila de Montblanc, es feu necessari la construcci d una tercera pista, d un local social i d una graderia, obres que van ser una realitat l any 1981. Desprs van tenir lloc diversos episodis de deteriorament de les installacions com els aiguats de l'any 1994 que feren malb tota la graderia i part de la primera pista.

Finalment, l'any 2002, i amb una situaci lmit de deteriorament de les installacions s inici la darrera remodelaci de les mateixes, construint-se tres pistes de nou i arranjant-ne una. Tamb es constru un aparcament i una zona ajardinada, i es feren obres a la graderia. En aquest cas es modific la superfcie de joc que fins aquest moment havia estat de  quick  i es pass a superfcie Green-Set. Aquestes obres, inaugurades el 7 de setembre de 2002, foren una realitat grcies a l Ajuntament de Montblanc i a un nombrs nombre de socis de l entitat.

Enllaos externs.
 Club Tennis Montblanc;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88081" title="Louis Lumire" nonfiltered="213" processed="211" dbindex="35231">
Louis Lumire (Besanon, 1864- Bandol, 1948) inventor, fsic i industrial francs que, associat amb son germ Auguste Lumire, es va fer fams per la invenci del cinematgraf.


 Biografia .
Infncia i joventut.
Antoine Lumire, el seu pare era fotgraf a la ciutat de Besanon a on nasqu i de qui va aprendre l'ofici, quan encara era un nen. El 1870, la familia es trasllad a Lyon, a on el pare s'associ amb el fotgraf lions Fatalo, instalant el seu nou taller fotogrfic al cntric carrer Barre. 

Els dos germans foren matriculats al liceu La Maritinre de Lyon, a on Louis Lumire acabaria, amb el temps, cursant estudis de fsica. Parallelament als seus estudis, reb classes de piano, escultura i pintura, demostrant, a aquesta darrera, un preco talent per a la composici visual. Tamb per a aquesta poca li sobrevingueren els primers atacs de migrananya.

En augmentar les comandes al taller fotogrfic del seu pare, ambds germans comenaren a ajudar-lo amb tasques d'aprenent. El 1880, encara adolescent, comen a fer les seves primeres investigacions per a perfeccionar el sistema de plaques fotogrfiques que s'estava emprant a aquell moment. El 1882 patent, finalment, lEtiquete Bleue, la primera placa d'alta velocitat de la casa Lumire, amb la qual s'aconseguien fotografies amb una exposici d'una seixantava part de segon. Aquest fet feu que els Lumire s'independitzesin i el taller pass a ser fbrica, installant-se al nou solar de la zona lionesa de Montplaisir.

El cinema.
Al 1894, desprs de veure el funcionament del kinetoscopi d'Edison a l'Exposici de Paris, Antoine Lumire propos als seus fills la possibilitat de crear un aparell que pugus reciclar l'invent del nord americ i fer-lo til per a projeccions pbliques. Els dos germans comenaren a treballar plegats per, ben aviat, Auguste Lumire prefer fer-se crrec de la part ptica, treballant estretament amb l'ptic Alfred Molteni, mentre Louis Lumire es centrava a trobar el sistema que pogus sincronitzar el pas de la pellcula pel devant l'objectiu projector, amb l'ajut del tcnic Charles Moisson.

El problema de la sincronia de totes les parts mecniques era, de fet, l'atzucac ms difcil de resoldre per Louis Lumire trob l'inspiraci al sistema que emprat una mquina de cosir, capa, amb una mecnica simple, de sincronitzar diverses accions alhora. 

Finalment, amb un aparell construit per Jules Carpentier, sota les instruccions del mateix Louis Lumire, el cinematgraf fou patentat el 13 de febrer de 1895.

Al llarg de tot aquest any i part dels seguents, Louis Lumire, qui era dels dos germans qui tenia ms aptituds artstiques per a la composici fotogrfica, fou l'encarregat directe de supervisar totes les pellcules, mentre el seu germ era el model per a moltes d'elles.

Desprs de fer diverses presentacions a societats cientfiques i fotogrfiques feren la seva presentaci pblica, projectant els films Lumiere al Sal Indi del Grand Caf del carrer dels Capuchins de Paris el 28 de desembre de 1895
 

Altres invencions.
A ms del cinema, Louis Lumire fou el principal promotor i creador de posteriors invencions de la companyia Lumire, com el fotorama (1900), consistent a una gran sala de projecci de diapositives en format panormic envolvent o, la ms reixida de totes, l'autocrom (1907), primer sistema popular de fotografia a color.

A totes aquestes invencions ,Louis Lumire fou sempre qui hi tingu un paper preponderant, questi acceptada tamb pel seu germ, qui sempre estigu ms interesat a la qumica i la medicina. per una questi merament contractual, tots aquests invents eren patentats pel nom de la societat:

Darrers anys.
La fbrica Lumire arrib a tenir ms de trescents empleats i a convertir-se une de les ms importants empreses de material fotogrfic franceses de l'poca. 

En acabar la Segona Guerra Mundial els dos germans foren investigats com a sopitosos de collaboracionisme amb els alemanys per no es va poder trobar, al seu moment, rs que els pogus inculpar. A la fi de la seva vida, els dos germans van rebre tota mena d'honors- d'aquesta poca s una famosa entrevista de Georges Sadoul a Louis Lumire, per al llavors nou mitja televisiu- per darrerament s'han aixecat de nou les investigacions sobre el seu passat a la guerra, havent-hi importants sectors de la societat francesa que s'han oposat a que la seva imatge sigui impresa als billets de cent francs.

Filmografia essencial.
Aquestes primeres foren les pellcules que foren projectades a la primera sessi del Sal Indi del Grand Caf. Totes elles foren rodades entre el febrer de 1895 i l'octubre de 1895.

La Sortie de l'usine Lumire  Lyon (La sortida dels obrers de la fbrica) Primera pellcula de la histria del cinema, projectada a una sala a on es pot veure els obrers de la fbrica Lumire a l'hora de plegar.
La Voltige;
La Pche aux poissons rouges;
Le Dbarquement du congrs de photographie  Lyon Film que varen rodar el mateix dia que varen fer una presentaci del cinematgraf al congrs de fotografia de Lyon. Al film apareix l'astnom i pioner del cinema Jules Janssen parlant engrescadament amb Auguste Lumire.
Les Forgerons;
L'Arroseur arros (El regador regat) Considerada la primera pellcula de ficci de la historia a on hom pot veure un succs cmic basat en un fet real.
Le Repas de bb (L'esmorzar del beb) Primer film estrictament familiar a on apareix Auguste Lumire donant de menjar a la seva filleta Andre i a la seva dona, asseguts tots tres al jard de la Ville Lumire.
Le Saut  la couverture;
La Place des Cordeliers  Lyon;
La Mer (Baignade en mer);

Els germans Lumire rodaren encara uns quants films ms al llarg dels seguents anys, de les quals cal destacar:

L'arrive d'un train a la gare de la Ciotat de Lyon (L'arrivada del tren a l'estaci de Lyon);


 Enllaos externs .
Els films mostrats a la primera sessi del Grand Caf (Quicktime format)   December 28, 1895. Inclou un programa de l'esdeveniment;
Le muse Lumire   Museu Lumire;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88084" title="Carles de Borb-Dues Siclies (duc de Calbria)" nonfiltered="214" processed="212" dbindex="35232">
Carles de Borb-Dues Siclies ( Lausana, Sussa 1938 ) s un prncep de les Dues Siclies amb el tractament d'altesa reial que des del 1964 s el cap de la Casa Reial de les Dues Siclies, ostenta el ttol de duc de Calbria i des del 1994 s infant d'Espanya.

Orgens familiars.
Va nixer el 16 de gener de 1938 a Lausana, sent fill de l'infant Alfons de Borb-Dues Siclies i de la princesa Alcia de Borb-Parma. Nt per via paterna del prncep Carles de Borb-Dues Siclies i de la infanta Maria de la Merc d'Espanya i per via materna del prncep Elies de Borb-Parma i de l'arxiduquessa Maria Anna d'ustria.

Joventut.
Un any desprs del seu naixement s'install a Espanya. Elegit l'any 1948 pel comte de Barcelona per ingressar juntament amb el prncep Joan Carles de Borb a un collegi especial pel prncep hereu a la finca de Las Jarrillas preperat entre el comte i el general Francisco Franco.

Npcies i descendents.
L'any 1964 es cas amb la princesa Anna d'Orleans, filla del prncep Enric d'Orleans i de la princesa Isabel d'Orleans-Bragana. La parella s'install a Madrid on han format una famlia de cinc fills:

SAR la princesa Cristina de Borb-Dues Siclies, nascuda a Madrid el 1966. Es cas el 1994 a Ciudad Real amb Pedro Lpez-Quesada.

SAR la princesa Maria Paloma de Borb-Dues Siclies, nada a Madrid el 1967. Es cas amb l'arxiduc Sime d'ustria el 1996 a Ciudad Real.

SAR el prncep Pere de Borb-Dues Siclies, nat a Madrid el 1968. Casat morganticament amb Sofia Landaluce y Melgarejo el 2001 a Madrid.

SAR la princesa Ins de Borb-Dues Siclies, nada a Madrid el 1971. Casada a Toledo amb l'aristcrata napolit Michele Carrelli Palombi dei Marchesi di Raiano l'any 2001.

SAR la princesa Victria de Borb-Dues Siclies, nada a Madrid el 1976. Casada des de l'any 2003 amb l'armador grec Markos Nomikos.

Els ducs de Calbria es conegueren a Atenes l'any 1962 en motiu del casament dels futurs reis d'Espanya. L'any 1994 el rei atorg, per la seva estreta vinculaci amb la Casa Reial, el ttol d'infant d'Espanya a Carles de Borb-Dues Siclies. 

Duc de Calbria.
Des de l'any 1964 el prncep Carles s duc de Calbria, ttol que l'acredita com a pretendent al tron de les Dues Siclies. Malgrat tot, arran de la mort del cap de la Casa, el prncep Ferran de Borb-Dues Siclies, s'inici un conflicte successori que enfront al pare de Carles amb el seu germ, el prncep Rainier de Borb-Dues Siclies. El conflicte encara no s resolt i les dues visions mantenen punts radicalment enfrontats.

Carles esgrimeix el fet que per ordre successori la seva branca ocupa un lloc preferent en front de la del prncep Rainier i que Carles realitz un casament en el si de la reialesa. En canvi, Rainier esgrimeix que la branca de Carles renunci als seus drets successoris en motiu del casament del prncep Carles de Borb-Dues Siclies amb la princesa Maria de la Merc d'Espanya l'any 1900.

El duc de Calbria es dedica a l'explotaci agrria de les seves finques a les provncies ede Toledo i de Ciudad Real. A ms a ms, s propietari d'una important cartera accionarial en la qual hi destaquen empreses com Repsol o Telefnica.

Des de mitjans de la dcada de 1990, el duc mant un conflicte familiar amb el seu fill, el duc de Noto, ja que aquesta ha decidit, en contra de la voluntat del seu pare, casar-se amb l'aristcrata espanyola, Sofia Landaluce, la qual cosa invalida al duc com a successor del seu pare a la Corona de les Dues Siclies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88085" title="Giacomo Meyerbeer" nonfiltered="215" processed="213" dbindex="35233">


Giacomo Meyerbeer  (Tasdorf, 5 de setembre de 1791 - 2 de maig de 1864), compositor d'pera alemany, que va desenvolupar la seua carrera fonamentalment a Pars i que va ser el primer gran exponent de la Grand Opra francesa.

Biografia.
Meyerbeer va nixer al si d'una famlia jueva a Tasdorf, prop de Berln, Alemanya amb el nom de Jacob Liebmann Beer. Son pare era el financer Jacob Judah Herz Beer (1769-1825), possedor d'una gran fortuna,  i la seua benvolguda mare, Amalia Liebmann Meyer Wulff (1767-1854) tamb procedia de l'elit social. Altres fills del matrimoni van ser l'astrnom Wilhelm Beer i el poeta Michael Beer.

Meyerbeer va fer el seu debut als 9 anys, interpretant a Mozart en un concert a Berln. Durant la seua joventut, encara que decidit a dedicar-se a la msica, va dubtar entre la composici i la interpretaci. Certament, altres clebres msics de l'poca, incloent-hi Moscheles, van considerar Meyerbeer entre els grans virtuosos del piano. 

Meyerbeer va estudiar amb Salieri i amb el mestre alemany i amic de Goethe, Carl Friedrich Zelter. Adonant-se que una comprensi completa de l'pera italiana era essencial per al seu desenvolupament musical, va establir-se a Itlia durant alguns anys, on va adoptar el nom de Giacomo (forma italiana de Jacob  Jaume-). Va ser durant aquesta poca quan va conixer l'obra de Rossini, que el va impactar profundament. El 'Meyer' en el seu cognom va ser adoptat desprs de la mort del seu avi. 

Va esdevenir conegut internacionalment arran de l'estrena de la seua pera Il crociato in Egitto (estrenada a Vencia el 1824, i representada a Londres i Pars el 1825), per va ser amb Robert le diable (amb llibret d'Eugne Scribe i Casimir Delavigne i estrenada a Pars el 1831) quan va atnyer la celebritat. Robert le diable s considerada com la primera Grand opra. La fusi d'una msica brillant, argument melodramtic i sumptuoses posades en escena van resultar en una frmula d'xit que Meyerbeer repetiria amb Les Huguenots (1836), Le prophte (1849), i L'Africaine, (estrenada pstumament el 1865). Totes aquestes obres van formar part del repertori internacional en el segle XIX, aix com tamb la pastoral Dinorah (1859). Tanmateix, degut a diverses circumstncies, com ara els excessius costos de les posades en escena, els repartiments extensos de cantants amb facultats i sobretot el canvi de les predileccions del pblic, degut en part a l'ascensi de Wagner, van provocar-ne la gradual desaparici dels escenaris. Posteriorment, la msica de Meyerbeer va ser prohibida a Alemanya durant el Tercer Reich, a causa dels orgens jueus del compositor. Avui dia les seues obres gaudeixen d'un cert reviscolament, representant-se i gravant-se amb major assidutat.

Va ser immensament ric, tan pels seus orgens familiars com per la fortuna que li va reportar l'xit de les seues peres. Sempre va mantenir la seua fe jueva, a diferncia del que van fer alguns dels seus contemporanis (per exemple Mendelssohn). Es van arribar a difondre rumors que insistien en qu l'xit de Meyerbeer era degut a que subornava als crtics. Richard Wagner va atacar-lo injustament en el seu libel El judaisme en la msica, acusant-lo de estar interessat noms en el diners i no pas en la msica. Per en realitat Meyerbeer va ser un msic seris i sensible. Amb flegma va resignar-se a ser una vctima del seu propi xit.

Els extensos diaris i la correspondncia de Meyerbeer van sobreviure miraculosament als avatars del segle XX i actualment es troben publicats. Evidentment sn una font de valor incalculable per a l'estudi de la msica lrica del segle XIX.

 Meyerbeer i Wagner .
La vitrilica campanya de Wagner contra Meyerbeer, iniciada amb el seu antisemita article Das Judenthum in der Musik (' El judaisme en la msica ') de 1850, va tenir una notable influncia en el declivi de la popularitat de Meyerbeer desprs de la seua mort, el 1864. Aquesta campanya va ser tant una qesti de rancor professional com de racisme. Wagner va trair l'ajut que, en la seua joventut, havia rebut de  Meyerbeer per a la primera producci de la seua pera Rienzi a Dresden. A ms, la influncia de Meyerbeer en aquesta pera s evident, fins al punt que irnicament ha estat qualificada com 'L'obra amb ms xit de Meyerbeer' (tamb injustament perqu en el seu temps mai no va superar l'xit de les peres de Meyerbeer). 

Tanmateix, Wagner va resentir-se dels xits continuats de Meyerbeer, ms encara en una poca poc receptiva a la visi sobre l'evoluci de l'pera alemanya que Wagner defensava. Desprs de la Revoluci de 1848 a Dresden, Wagner es va convertir durant uns anys en un refugiat poltic, fugint d'una sentncia de pres a Saxnia. Durant aquest perode, en qu estava gestant la tetralogia L'Anell del Nibelung, va patir dificultats econmiques, sense ms ingressos que els que li proporcionava el periodisme i el suport d'alguns mecenes, i poques oportunitats de representar les seues obres. L'xit de Le Prophte va portar al Wagner fins al lmit del que podia ressistir. Desprs de la mort de Meyerbeer, Wagner va reelaborar el libel (1868) ampliant-ne la seua extensi i incloent-hi atacs encara ms explcits vers Meyerbeer. Aquesta versi extensa es va publicar amb el nom de Wagner   la primera versi havia estat publicada amb pseudnim   i com ara Wagner exercia una major influncia, degut a la seua creixent reputaci, els seus punts de vista van adquirir una major repercussi i acceptaci.

Aquests atacs a Meyerbeer (com tamb els adreats a Mendelssohn) es consideren una fita significativa en l'evoluci de l'antisemitisme alemany.

Llista d'peres.
Jephtas Gelbte; Munic 23 de desembre de 1812;
Wirt und Gast; Stuttgart 6 de gener de 1813;
Das Brandenburger Tor; Composada per a Berln, 1814;
Romilda e Costanza; Pdua 19 de juliol de 1817;
Semiramide riconosciuta; Tor, Teatro Regio, mar de 1819 (representada en temps recents a Bad Wildbad, 2005);
Emma di Resburgo; Vencia, Teatre de San Benedetto, 26 de juny de 1819;
Margherita d'Anjou; Mil 14 de novembre de 1820 ;
L'Almanzore; probablement composta entre 1820 i1821 per a Roma, on no obstant no va ser estrenada. s possible que quedara inacadaba i que la msica fra reutilitzada per a L'esule di Granata;
L'esule di Granata; Mil 12 de mar de 1821;
Il crociato in Egitto; Vencia, Teatre La Fenice, 7 de mar de 1824, revisada en diverses ocasions per l'autor;
Robert le diable; Pars, Opra, 21 de novembre de 1831;
Les Huguenots; Pars, Opra, 29 de febrer de 1836;
Ein Feldlager in Schlesien; Berln, Hofoper, 7 de desembre de 1844 Revisada com Vielka, Viena, Teatre an der Wien, 18 de febrer de 1847;
Le prophte; Pars, Opra, 16 d'abril de 1849;
L'toile du nord; Pars, Opra Comique, 16 de febrer de 1854 En part basada en la primerenca Feldlager in Schlesien, revisada sobre text itali, Londres, Covent Garden 19 de juliol de 1855;
Le pardon de Ploermel; Pars, Opra Comique, 4 d'abril de 1859 revisada sobre text itali com Dinorah, Londres, Covent Garden 26 de juliol de 1859;
L'Africaine; Pars, Opra, 28 d'abril de 1865 (pstuma);

 Enllaos externs . 
 Meyerbeer Club d'admiradors de Meyerbeer a meyerbeer.com;
Article de David Conway, 'Meyerbeer the Jew', en aquest portal dedicat als msics jueus;
 Fitxer Mp3 gratut de la interpretaci al piano per John Kersey de la Fantasia sobre "Dinorah" de Meyerbeer de Wilhelm Kuhe;
 Fitxer Mp3 gratut de la interpretaci al piano per John Kersey de la Fantasia sobre "L'Africaine" de Meyerbeer de Wilhelm Kuhe;
Meyerbeer cylinder recordings, Cylinder Preservation and Digitization Project de la Bibliotecas de la University of California;

Bibliografia.
 Heinz and Gudrun Becker: Giacomo Meyerbeer, a Life in Letters (London, 1989);
 Reiner Zimmermann: Giacomo Meyerbeer, eine Biographie nach Dokumenten (Berlin 1998);
 Giacomo Meyerbeer, tr. and edited by Robert Letellier: The Diaries of Giacomo Meyerbeer (4 volumes, Madison and London, 1999-2004);
 Giacomo Meyerbeer, ed. Heinz Becker and Sabine Henze-Dohring: Briefwechsel und Tagebcher (7 volums, 6 publicats, Berlin and New York, 1960 -  );
 Tom Kaufman: Wagner vs. Meyerbeer:Opera Quarterly Vol. 19 No. 4 Autumn 2003;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88088" title="Auguste Lumire" nonfiltered="216" processed="214" dbindex="35234">
Auguste Lumire (Besanon, 1862- Li- 1954) qumic, metge, industrial i inventor francs que, collabor amb el seu germ Louis Lumire a la invenci del cinematgraf.


Auguste Lumire tingu una vida parallela al seu germ, des de petit fins a la mort del primer: estudiant al mateix lloc (el liceu lions La Martinire), fent-se soci de l'empresa de productes fotogrfics Lumire i fins i tot casant-se cadascun d'ells amb una de les germanes Winckler (Auguste amb Marguerite Winckler, amb qui tindria una filla, Andre, i Louis amb Rosa Winckler).

De tota manera, mentre el seu germ tenia facilitat per a l'art, la mecnica i la fsica, August Lumire excell principalment a la qumica i la medicina. Sense deixar de treballar amb el seu germ per a l'empresa familiar, el 1910 fou el primer a emprar els raigs X a una consulta mdica a Frana i als anys vint obr un laboratori que aplegava ms de 150 empleats  als seus departaments de qumica, fsica, histologia, serologia i anlisi. El laboratori comptava tamb amb una biblioteca cientfica de ms de 30.000 volums. La seva contribuci al camp de la medicina s'estengu tamb a estudis al voltant de diverses malalties, especialment el cncer, sobre el qual public uns escrits que foren molt criticats per una important part de la comunitat cientfica.

La contribuci d'Auguste Lumire a la invenci del cinematgraf (1895) fou fora menor que la del seu germ per particip molt activament a les tasques de filmaci i exhibici de les pellcules, apareixent en moltes d'elles com a model, arribant fins i tot a dirigir el que seria la nica pellcula una mica llarga dels germans Lumire: La vie de Christ (1898), la qual fou un fracs comercial.

 Filmografia com a director .
 La vie de Christ (1898);












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88091" title="Won sud-core" nonfiltered="217" processed="215" dbindex="35235">

El won sud-core (en core        Daehan Minguk won, s a dir, "won de la Repblica de Corea"; o, simplement,   won) s la moneda de Corea del Sud. El codi ISO 4217 s KRW i s'acostuma a abreujar  , amb el smbol especial per al won, o b W. Tradicionalment s'ha subdividit en 100 jeon ( ), tot i que a causa del poc valor de la moneda fa temps que la fracci ja no circula. 

Es va adoptar el 1945, a l'acabament de la Segona Guerra Mundial, en substituci del ien core en termes paritaris (1=1). A causa de la inflaci, el 15 de febrer del 1953 fou substitut pel hwan ( ), a ra de 100 wons per hwan, el qual va tornar a ser substitut per un nou won el 9 de juny del 1962, al canvi de 10 hwans per won. Les monedes de hwan van continuar circulant fins al 22 de mar del 1975, en qu el won va esdevenir l'nica moneda de curs legal. 

Ems pel Banc de Corea (     Hanguk Eunhaeng), en circulen monedes d'1, 5, 10, 50, 100 i 500 wons, i bitllets de 1.000, 5.000 i 10.000 wons. A causa del valor tan baix de la moneda, les peces ms petites (1 i 5 wons) gaireb no s'utilitzen i els preus s'acostumen a arrodonir a la desena ms propera; d'altra banda, el bitllet de valor ms alt (10.000 wons), amb prou feines arriba als 10 euros. 

Taxes de canvi .
1 EUR = 1.203,99 KRW (11 de juliol del 2006);
1 USD = 944,714 KRW (11 de juliol del 2006);

Vegeu tamb.
Won;

Enllaos externs.
Banc de Corea  ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88094" title="Genotip" nonfiltered="218" processed="216" dbindex="35236">


En gentica s'entn per genotip la dotaci de gens o allels que presenta una espcie o un individu concret. Normalment els allels es troben de forma diploide, per en el cas de conjunts de gens monoploides s'anomena haplotip, els procariotes i alguns orgnuls cellulars tenen aquesta caracterstica. Aix doncs, en un sentit ampli, el genotip s el conjunt de gens que disposa un organisme viu o virus. Particularment, hom pot considerar-lo el conjunt d'allels per a un determinat gen. Per exemple, un bacteri t diversos gens en la seva dotaci gnica, cadascun amb diferents funcions i hom pot anomenar a aquest conjunt genotip. D'altra banda, si analitzem un sol d'aquests gens, amb la mateixa funci en tots els individus de l'espcie, aquest poden presentar diferents dotacions per a un mateix gen, que en aquest cas tamb s'anomena genotip

Aquest concepte est ntimament relacionat amb el concepte fenotip, ja que en general el genotip d'un individu determina l'expressi d'un determinat carcter. s a dir, que el genotip s quelcom imperceptible a simple vista, mentre que el fenotip s quelcom perceptible sense necessitat de cap anlisi gentic.
L'expressi del genotip ve determinat a ms de la crrega gentica, per l'ambient i el comportament dels ssers vius. Per exemple, el color dels cabells d'una persona pot ser canviat pel sol o per tints de cabell.

 Est ben establert el genotip t el seu suport fsic en els cids nucleics (l'ADN i ms rarament en l'ARN en alguns virus), subsegentment el fenotip s l'expressi d'aquest gen en un individu en concret, la seva "manifestaci". El genotip i el fenotip no sempre es troben correlacionats directament. Alguns gens sol expressen un mateix fenotip sota certes condicions ambientals (p.ex.: El color de pell varia segons la irradincia solar)). Inversament, alguns fenotips poden ser el resultat de diverses combinacions de gens. La distinci entre genotip i fenotip es constata sovint en estudiar els patrons familiars per a certes malalties o condicions hereditries, per exemple l'hemoflia.  Algunes persones que no sn hemoflics poden tenir fills amb el sndrome, perqu algun o tots dos progenitors "portaven" els gens de l'hemoflia al seu genotip, encara que aquests no sexpressaven. En aquest cas els pares s'anomenen portadors. La gent sana que no s portadora i la gent sana que s portadora del gen de l'hemoflia tenen la mateixa aparena externa (s a dir, no tenen la malaltia), i per tant es diu que tenen el mateix fenotip. Tanmateix, els portadors tenen el gen i la resta de la gent no (tenen diferents genotips). 



Origen del terme. 
El terme fou encunyat per Mendel al mitjans del segle XIX oblidat per la comunitat cientfica durant dcades fou recuperat per Hugo de Vries i Carl Correns el 1900. L'experiment de Hershey i Chase demostr que l'ADN era el suport fsic del genotip, William Bateson n'havia popularitzat el seu s. Actualment el terme s'empra en l'mbit acadmic i de la investigaci. Thomas Hunt Morgan estudi el lligament que existia entre gens sobre el mateix cromosoma, estructura gentica que lligava els carcters. Realitz les primeres "cartografies" cromosmiques i James Watson i Francis Crick en descriure l'estructura molecular de l'ADN obriren les portes a la seqenciaci gentica. Aquesta fou possible aplicar-hi tcniques de seqenciaci rpides grcies a les aportacions de Kary Mullis amb el desenvolupament de la PCR. L'inters cientfic fou molt fort i el projecte genoma hum liderat per Craig Venter es form amb l'objectiu de seqenciar totalment el genoma hum i d'altres criatures entre elles els virus, bacteris, altres vertebrats...

Articles relacionats.
 Gentica;
 Genmica;
 Fenotip;
 Biotecnologia;
 Lleis de Mendel;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88096" title="Fenotip" nonfiltered="219" processed="217" dbindex="35237">
El fenotip es l'expressi del genotip modulada per l'interacci amb el medi.

El fenotip d'un individu ho decideix principalment el seu genotip, s a dir, els gens que tenen les seves cllules. Per tamb hi ha altres factors que influeixen en el fenotip, com pot ser la nutrici, la temperatura, la llum, els agents infecciosos, etc.

Un exemple podria ser el de germans bessons, que tenen el mateix genotip, per a causa de diversos factors ambientals, no tenen el mateix fenotip. O el de plantes amb un mateix genotip que es conreen en sls diferents (amb diferents nutrients o diferent climatologia), tindrem plantes diferents.

Es pot resumir com: 
Fenotip = Genotip + influncia de factors ambientals.

Vegeu tamb Herncia poligentica.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88097" title="Els joves" nonfiltered="220" processed="218" dbindex="35238">


Els Joves s una srie britnica del gnere comdia de situaci (o sitcom) emesa entre 1982 i 1984 per la BBC protagonitzada per 4 joves que convivien en un pis d'estudiants a Londres.



 Histria.

La srie t el seu origen en els club de comdia del circuit londinenc a finals de la dcada dels 70 i comenaments de la dcada dels 80. Sayle era un dels actor ms prolfics d'aquest circuit. Igualment, Adrian Edmondson i Rik Mayall que s'havien conegut a la universitat, treballaven a l'obra 20th Century Coyote (Que sovint tenia escenes de violncia molt semblants a la que trobem a Els Joves). Mentrestant, Nigel Planer treballava amb Peter Richardson a The Other Limits on sovint interpretava a un hippie.

Mica en mica, aquest espectacles anaren agafant fama el que va permetre que els seus actors es coneguessin i comencessin a treballar junts. La seva feina va atreure a Jeremy Isaacs del Channel 4 angls que van permetre l'aparici de la srie The Comic Strip Presents. La BBC veient el potencial del grup va comenar a negociar amb ells i amb el productor Paul Jackson per realitzar una srie semblant a The Comic Strip Presents. La srie escrita per Rik Mayall i la seva parella Lisa Mayer, encara que les reserves de la BBC van propiciar l'entrada de Ben Elton. Finalment, el projecte es titul The Young Ones i ha obtingut xit i reconeixement internacional.

 Personatges.

 Neil Pye;
 Interpretat per Nigel Planer;
 Estudiant d'estudis per la pau al Scumbag College;
 D'esttica hippy, en Neil s un pacifista clnicament deprimit, que pateix insomni i s vegetari.  ;

Rick;
 Interpretat per Rik Mayall;
 Estudiant de Sociologia i cincies domstiques al Scumbag College.
 Anarquista, feminista, reaccionari i poeta del poble. Rick s extremadament hipocrtic, egocntric i gran aficionat a Cliff Richard. Contnuament intenta atreure la atenci dels seus companys de pis, amb la seva inexistent intelligncia. Presenta grans problemes per establir contacte amb dones.

Vyvyan;
 Interpretat per Adrian Edmondson;
 Estudiant de Medicina al Scumbag College;
 De pare desconegut, Vyvyan Basterd s un punk obsessionat per la violncia i per destrossar all que l'envolta, especialment si es diu Rick o Neil. Sempre porta una caadora amb el lema Very Metal i a pesar de la seva agressivitat sembla ser un personatge sociable i creatiu;

Mike The Coolperson;
 Interpretat per Christopher Ryan;
 Estudiant de Dret al  Scumbag College;
 Mike es podria considerar el lder i cervell del grup. Es considera faldiller i sempre fanfarroneja del seu inexistent xit amb les dones. Dorm amb nines ertiques de plstic i sempre t com a opci, especialment per superar les assignatures, de subornar a qui sigui necessari.

Mltiples personatges de la famlia Balowski;
 Interpretats per Alexei Sayle;
 Dins de diferents rols de la famlia Balowsky, es pot trobar des d'un vampir, un manac assass, l'amo del pis on viuen els quatre estudiants, etctera. Acostumen a ser personatges d'origen sovitic que han fugit del comunisme per viure al primer mn.

 Brigada Anti-disturbis;
 Ninot de peluix;
 Es tracta del hmster d'en Vyvyan, el qual acostuma a morir a tots els episodis de forma violenta a mans del seu amo.

 Llista d'Episodis .
Primera Temporada (1982)

 Enderroc - Els ocupants de la casa reben la notificaci de l'ajuntament de l'enderrocament de casa seva.
 Petroli - Mentre Vyvyan juga a l'assass al soterrani de casa, apareix un pou de petroli que provoca canvis en les estructures jerrquiques de la casa.
 Avorriment - Els joves intenten trobar una manera de abatre l'avorriment;
 Bomba - Una bomba nuclear no explosionada apareix al costat de la nevera.
 La festa - S'organitza una festa a la casa.
 Inundaci - Una terrible tempesta deixa Londres sota de l'aigua el que portar als joves a viure noves aventures.

Segona Temporada (1984)
 Bambi - Els joves competeixen contra els  Footlights Oxbridge College en una University Challenge (Artistes convidats Hugh Laurie, Stephen Fry i Emma Thompson).
 Cash - Neil s forat a inscriure's a les forces policials.
 Nasty - un estrany paquet provinent de Sud-frica (en plena apartheid) impossibilita als joves poder visionar un vdeo ertic.
 Temps - Per primera vegada a la seva vida, Rick es desperta acompanyat d'una jove noia.
 Malalts - Estant malalts, els joves han de fer mans i mnigues per compaginar la convivncia amb els pares d'en Neil i un manac assass.
 Vacances d'Estiu - Les vacances d'estiu propicien la recerca de noves sensacions als 4 personatges..

 Aparicions a la srie.
Convidats.
Keith Allen;
Robbie Coltrane ;
Ben Elton ;
Alan Freeman  ;
Dawn French ;
Stephen Frost ;
Stephen Fry ;
Gareth Hale ;
Lenny Henry ;
Terry Jones ;
Hugh Laurie;
Norman Lovett ;
Paul Merton ;
Norman Pace ;
Daniel Peacock ;
David Rappaport ;
Tony Robinson;
Griff Rhys-Jones;
Jennifer Saunders;
Mel Smith ;
Emma Thompson;

Grups Musicals Convidats.
Madness (dues aparicions - Avorriment i Malalt, tocant "House Of Fun" i "Our House" respectivament);
Motrhead (Bambi) interpetant "Ace of Spades";
The Damned (Nasty) interpretant "Nasty";
Dexys Midnight Runners (Bomb) interpretant "Jackie Wilson Said";
Nine Below Zero (Demolition) interpretant "Eleven Plus Eleven";
Rip, Rig and Panic i Neneh Cherry (Interesting) interpretant "You're My Kind Of Climate";
Amazulu (Time) interpretant "Moonlight Romance";
Radical Posture amb Alexei Sayle (Oil) interpretant "Dr. Martens Boots";
John Otway (Summer Holiday) interpetant "Body Talk";
Ken Bishop's Nice Twelve (Cash) interpretant "Subterranean Homesick Blues" ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88099" title="Neutralitat" nonfiltered="221" processed="219" dbindex="35239">
La neutralitat s la qualitat o actitud de no participar en cap de les opcions en conflicte, la qual cosa tamb implica no escollir durant el conflicte.

 En la guerra .
Seria aquella situaci en la qu un estat es declara pblica i oficialment neutral per a no intervenir en la lluita militar que es produeix entre d'altres estats, tant des del punt de vista comercial (no variar les seves relacions, per tampoc traficar armes amb les parts en guerra) com propagandstic (no fer campanya meditica a favor o en contra de cap bndol).

Al llarg de la histria hi hagueren diversos estats que, declarant-se oficial i pblicament en la neutralitat, tard o d'hora han pres part indirecta (no militarment) en el conflicte, b sigui financerament, propagandsticament o fent la vista grossa a la infiltraci d'un bndol dins el seu territori. Un cas histricament conegut s el de la Confederaci Helvtica (Sussa) durant la Segona Guerra Mundial.

 En la interpretaci de la realitat .
s molt coneguda la defensa que fan les corporacions o agncies d'informaci atorgant-se pblicament un Punt de Vista Neutral, tot i que la informaci que un subjecte produeix sempre s subjectiva i parcial, tant si aquest subjecte s una sola persona com si s una corporaci diferenciable d'altres corporacions. La pretensi de la neutralitat en la informaci periodstica t com a objectiu que el receptor de la informaci confii en qu la informaci s veritat.

Hi ha molts problemes per a establir un perfil de neutralitat en la informaci periodstica, sobretot quan aquesta t connotacions poltiques, donat que:
 Qui ha adquirit la primera informaci s'ha fixat en la realitat que ms li interessava (que troba ms rellevant), segons el seu punt de vista personal o de les directrius de la corporaci per la qual treballa. Sovint aix pot tenir a veure amb la conjuntura poltica o el reportatge monogrfic.
 La primera redacci, anotaci o edici de la informaci torna a patir el mateix filtre.
 La redacci o edici definitiva t molt en compte el pblic a qui va adreada i la finalitat de la publicaci, doncs aix influeix decisivament en l's del llenguatge, en el judici sobre els actors de la histria, en la supressi de parts de la informaci, en l'associaci a d'altres informacions o addici, i fins i tot en la publicaci o no de la mateixa.

La interpretaci de la realitat es posa ms en dubte quan la informaci ha d'esdevenir una base per a realitzar un judici.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88101" title="Atdabani" nonfiltered="222" processed="220" dbindex="35240">
El perode Atdabani, que pertany al Cambri inferior, comprn el temps entre fa 530 i 524 milions d'anys. Els primers foraminfers aparegueren en aquest perode.

Un jaciment important d'aquest perode sn els esquists de Maotianshan.

Enllaos externs.
Palaeos: Atdabani;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88102" title="Penyagolosa" nonfiltered="223" processed="221" dbindex="35241">

El cim de la Penyagolosa, a 1813 metres del nivell de la mar i amb una superficie de 31.921 hectrees, s el segon ms alt del Pas Valenci desprs del cerro Caldern, i el primer situat dins del domini lingstic valenci. Est situat a la comarca de l'Alcalatn i dna nom al masss al que pertany. La cima s'encontra dins del Parc Natural del Penyagolosa, del qual li dona el nom, va ser declarat al 2006 per la Generalitat Valenciana.


Es tracta d'un elevat i ben conservat nucli muntanys del Sistema Ibric. Culmina als 1.813 m en la cima del Penyagolosa, des de on es domina una immensa panormica sobre les comarques castellonenques i les venes terres d'Arag. La seua paret rocosa des de la posici sud s un precipici vertical de quasi 300 metres, punt d'encontre dels alpinistes. A prop, al terme de Vistabella del Maestrat, est el Santuari de Sant Joan de Penyagolosa, antic monestir i lloc de pelegrinatge. El Santuari de Sant Joan de Penyagolosa i extensos boscs de p negral, pi alber, roure reboll, etc. componen aquest magnfic lloc. L'accs al masss es pot realitzar per les pintoresques localitats de Puertomingalvo (provncia de Terol) Villahermosa del Ro, Vistabella del Maestrat, Xodos, Castillo de Villamalefa i Llucena a la provncia de Castell. 

El masss de Penyagolosa se situa a cavall entre els ltims contraforts del Sistema Ibric i la serralada costanera, en un espai de transici entre la costa i la muntanya. Les seues terres s'estenen entre dos mons, per una banda les valls clides del Millars i per altra les planes altes i fredes del Maestrat i l'Arag, la qual cosa fa que els seus paisatges canvien incessantment a mesura que ens endinsem per les seves sendes.

Una bona prova del paisatge abrupte d'aquestes terres, s la diferncia d'altitud: la localitat de Llucena se situa als 500 metres d'altitud i en pocs quilmetres s'encontra el pic de Penyagolosa als 1.813 metres d'altitud. 




Arribar al Penyagolosa tamb es pot fer a peu des de la capital de la plana ja que disposa del Sender de Gran Recorregut GR-33.

En la cima, junt a una esttua de la Verge del Lled (patrona de la ciutat de Castell) hi ha una placa que resa:


Penyagolosa gegant de pedra
La teua testa plena de neu
Penyagolosa, Penyagolosa
A la tempesta, al sol i al vent
Fita senyera del poble meu



I tamb aquesta:


Muntanyer!
Sou al Penyagolosa, el cim
senyera del Pas Valenci, el ms
enlairat de l'rea lingstica 
valencina, vrtex geodsic de 
primer ordre a 1813 metres
sobre el nivell del mar

Una vegada hageu contemplat
la magnificncia i grandiositat
del paisatge circumdant, t'invitem
a dipositar una tarjeta a la bstia
indicant les vostres impresions, nom,
Centre al qual perteneixes i
data de l'ascensi.


 Denominaci .
L'origen del topnim Penyagolosa es perd en el temps, per pareix que procedeix de la evoluci del terme pinna (muntanya) i lucosa (boscosa), segons diuen alguns document com el relatiu a la Donaci de Culla a l'Orde del Temple en el 1213.

 Vegeu tamb .
 Parc Natural del Penyagolosa;
 Barranc de la Pegunta;
 Santuari de Sant Joan de Penyagolosa;
 Llista de muntanyes del Pas Valenci;
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;


 Enllaos externs .
 Senderisme en Castell;
 Parc Natural del Penyagolosa;
 Rutas por el Pas Valenci: Penyagolosa;
 Diari d'un senderista;
 Penyagolosa, El Gegant de Pedra;
 Declaraci del Parc Natural del Penyagolosa;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88103" title="Esquists de Maotianshan" nonfiltered="224" processed="222" dbindex="35242">
Els esquists de Maotianshan s una formaci rocosa del perode Atdabani (Cambri inferior), d'una antiguitat d'uns 522 milions d'anys i que es troba a la provncia de Yunnan a la Xina, a prop de la ciutat de Kunming. Els esquists de Maotianshan sn part de la secci de Qiongzhusi del membre de Yu'anshan de la formaci Heilinpu, i comprenen un gran aflorament, d'uns 50 metres de gruix, d'estrats sedimentaris argilosos. Els organismes de Chengjiang s extremament variada, incloent-hi molts organismes tous perfectament conservats com a fssils, formant un jaciment de gran importncia. En el temps en qu aquests sediments foren depositats, aquesta secci de la meseta de Yangtze es trobava en una zona equatorial. Alguns braquipodes que s'hi troben, i els continguts dels estmacs d'alguns animals que s'alimentaven de fang indiquen que es tractava d'un mar clid i somer amb un fons fangs.

Aquests esquits van ser descoberts al voltant del 1984 per Xianguang Hou, i els seus fssils sn i han estat estudiats per paleontlegs tant xinesos com occidentals. Els esquists contenen una fauna molt variada i ben conservada, incloent-hi molts dels txons que es troben en els esquists de Burgess a la Colmbia Britnica o els esquists d'Emu Bay a Austrlia. Sovint se'n parla com a biota de Chengjiang.

A ms de de l'Anomalocaris, Opabinia, Hallucigenia i altres espcies espectaculars, conegudes ja als esquists de Burgess,  els esquists de Maotianshan inclouen almenys quatre possibles tipus de cordats, dos dels quals semblen peixos autntics; Haikouella, Haikouichthys, Yunnanozoon i Myllokunmingia. Tamb hi ha una gran varietat d'organismes com ara trilobits, braquipodes i esponges.

Els esquists de Maotianshan encara donen ms motius per a creure en una explosi cambriana que els esquists de Burgess, amb l'aparici d'un gran nombre d'estructures corporals molt diferents en un espai de temps desconcertantment curt.

Llista parcial de gneres trobats als esquists de Maotianshan.
Artrpodes.
Acanthomeridion;
Anomalocaris;
Canadaspis;
Chengjiangocaris;
Chuandianella;
Cindarella;
Eoredlichia, un trilobit;
Fortiforceps;
Fuxianhuia;
Isoxys;
Jianfengia;
Kuamaia;
Kuanyangia, un trilobit;
Leanchoilia;
Misszhouia;
Naraoia;
Primicaris;
Retifacies;
Saperion;
Sinoburius;
Skioldia;
Squamacula;
Xandarella;
Yunnanocephalus, un trilobit;

Cucs i aliats.
Hallucigenia;
Microdictyon;
Palaeoscolex;

Cordats.
Cathaymyrus;
Haikouella;
Haikouichthys;
Myllokunmingia;
Yunnanozoon;

Vetulicolia.
Banffia;
Didazoon;
Vetulicola;
Xidazoon;

Altres.
Dinomischus;
Eldonia;
Maotianshania;
Opabinia;
Xianguangia;
Cotyledion;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88105" title="Ferran de Borb-Dues Siclies (duc de Calbria)" nonfiltered="225" processed="223" dbindex="35243">
Ferran de Borb-Dues Siclies, duc de Calbria (Roma 1869 - Lindau 1960). Prncep de les Dues Siclies amb el tractament d'altesa reial que des de l'any 1934 fins a la seva mort fou cap de la Casa Reial de les Dues Siclies. 

Nascut a la ciutat de Roma el dia 25 de juny de 1869, sent fill del prncep Alfons de Borb-Dues Siclies i de la princesa Maria Antonieta de Borb-Dues Siclies. El duc de Calbria era nt per via paterna del rei Ferran II de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria i per via materna del prncep Francesc de Borb-Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Isabel d'ustria-Toscana.

Als pocs d'haver nascut, la famlia de les Dues Siclies hagu d'abandonar Roma com a conseqncia de l'ocupaci piemontesa de la ciutat l'any 1870. 

Casat el 31 de maig de 1897 amb la princesa Maria de Baviera, filla del rei Llus III de Baviera i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria-Este. La parella tingu sis fills:

SAR la princesa Maria Antonienta de Borb-Dues Siclies, nascuda a Madrid el 1898 i morta a la ciutat sussa de Winterthur el 1957.

SAR la princesa Maria Cristina de Borb-Dues Siclies, nascuda a Madrid el 1899 i morta a Quito el 1985. Esdevingu primera dama de l'Equador al casar-se amb el president Manuel Sotomayor-Luna;

SAR el prncep Roger de Borb-Dues Siclies, duc de Noto, nat al Sardinero de Santander el 1901 i mort a Munic el 1914.

SAR la princesa Brbara de Borb-Dues Siclies, nada a Munic el 1902 i morta a Perterswaldau el 1927. Es cas al 1922 amb el comte zu Stolberg-Wernigerode.

SAR la princesa Llcia de Borb-Dues Siclies, nada al castell de Nympenburg el 1908 i morta a Sao Pauo el 2001. Es cas amb el prncep Eugeni de Savoia-Gnova.

SAR la princesa Urraca de Borb-Dues Siclies, nada al Castell de Nymphenburg el 1913 i morta a Sigmaringen el 1999.

Ferran es dedic a la reforma de les lleis internes de la Casa reial de les Dues Siclies, entre les quals destaquen les que modernitzaren els estatuts de l'Ordre Constantiniana de Sant Jordi.

El duc de Calbria entreg part dels histrics arxius de la Casa de les Dues Siclies a l'estat itali.

A la seva mort s'inici una important disputa per ocupar el crrec de cap de la casa de les Dues Siclies entre el prncep Rainier de Borb-Dues Siclies que defensava el seu dret a successor en base a la renncia del seu germ gran, Carles de Borb-Dues Siclies; i Alfons de Borb-Dues Siclies, que reclamava els seus drets en base al matrimoni morgantic de Rainier. La casa reial espanyola, de qui s una branca secundria la casa reial de les Dues Siclies, es posicion a favor d'Alfons, cunyat i cos del comte de Barcelona.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88111" title="Yunnanozoon" nonfiltered="226" processed="224" dbindex="35244">

Yunnanozoon s un possible cordat o hemicordat del Cambri inferior de Yunnan, Xina.

Yunnanozoon s similar a Haikouella, que s quasi amb tota seguretat un vertebrat. Tanmateix, hi ha diferncies anatmiques respecta a Haikouella, com ara un estmac ms petit i unes dents farngees molt ms grans (1 mm). No se sap amb seguretat si el Yunnanozoon posseea molts trets ben evidents en Haikouella, com el cor, les brnquies, etc. Yunnanozoon s'assembla una mica al Pikaia del Cambri mitj, descobert als esquists de Burgess a la Colmbia Britnica. S'han descobert 13 parells de gnades arranjades simtricament com a possibles brnquies. Nogensmenys, hi ha cientfics que creuen que el Yunnanozoon est properament relacionat amb l'Haikouella i per tant molt probablement un cordat abans que un semicordat. Tamb s'ha proposat una relaci entre el Yunnanozoon i el flum Vetulicolia.
se'n coneix una espcie; Yunnanozoon lividum.

Enllaos externs.
Imatge de Yunnanozoon;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88114" title="Brnquia" nonfiltered="227" processed="225" dbindex="35245">


En organismes aqutics, les brnquies sn un rgan respiratori que serveix per a extreure oxigen de l'aigua i expulsar-hi dixid de carboni.

Molts animals aqutics petits absorbeixen oxigen per tota la seva superfcie corporal, per les formes ms complexes tenen rgans respiratoris localitzats per a presentar una rea de superfcie adequada a l'ambient extern. Normalment sn petites plaques de teixit o processos i, amb l'excepci d'alguns insectes aqutics, contenen sang o lquid celmic, que intercanvia gasos a travs de parets primes. En els insectes, hi ha un tips nic d'rgan respiratori, les brnquies traqueals, que contenent tubs d'aire. L'oxigen en aquests tubs es renova a travs de les brnquies. Altres insectes aqutics usen un tipus de brnquia fsica, amb una estructura coneguda com a plstron. 

En els equinoideus, estrelles de mar i erions de mar, la respiraci es fa per mitj de ppules, protuberncies primes que es troben a la superfcie del cos, i que contenen ramificacions del sistema ambulacral, una versi molt primitiva de brnquia desenvolupada. En els crustacis, molluscs i alguns insectes, hi ha estructures semblants a plaques a la superfcie del cos per les quals circula la sang. Les brnquies d'altres insectes sn del tipus traqueal i tamb inclouen les mateixes estructures, i en les larves de les libllules, la paret del recte est configurada com a brnquia rectal. L'aigua que entra i surt del recte dna oxigen a les trquees tancades.

Les brnquies dels vertebrats s'han desenvolupat a les parets de la faringe, amb una srie de brnquies que s'obren a l'exterior. L'aigua que entra a la boca passa per les brnquies, que alguns peixos utilitzen per a expulsar els electrlits. En alguns amfibis, les brnquies ocupen la mateixa posici en el cos per sobresurten del cos (vegeu imatge del trit). En moltes espcies, s'usa un sistema d'intercanvi a contracorrent per a millorar la difusi de substncies a dins i a fora de les brnquies, amb l'aigua i la sang que flueixen en direccions oposades. Es pensa que les brnquies dels peixos sn els precedents evolutius de la trompa d'Eustaqui.

L'mplia extensi de les brnquies tendeix a ser un problema per als peixos que proven de regular l'osmolaritat de llurs lquids interns. L'aigua salada est menys diluda que aquests fluds; per tant, els peixos d'aigua salada perden grans quantitats d'aigua a travs de les brnquies. Per a recuperar-la, beuen grans quantitats d'aigua salada i expulsen la sal. L'aigua dola est ms diluda que els lquids interns, aix que els peixos d'aigua dola prenen aigua a travs de les brnquies, aigua que expulsen per mitj de l'urina.

Vegeu tamb.

Pulm;
Brnquia fsica;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88117" title="Santa Eullia d'Ultramort" nonfiltered="228" processed="226" dbindex="35246">

L'esglsia de Santa Eullia a Ultramort s d'estil romnic i en la seva forma actual data dels segles XII-XIII, amb un estil auster, d'influncia cistercenca i propi de petites viles rurals. Ha estat objecte de diferents treballs de rehabilitaci en els darrers anys.

s el temple ms antic del bisbat del qual consta la consagraci, ja que la reb del bisbe Gualaric l'any 816. 

D'una sola nau sense absis destacat i coberta amb volta apuntada i seguida. La faana d'accs presenta una porta rectangular amb front trencat amb una forncula; a la part superior es conserva la base d'un campanar de paret, amb quatre pilars sense arcs. A l'angle sud-oest de l'edifici s'eleva un campanar de torre. Conserva un notable ostensori barroc.

 Imatges .


Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88119" title="Castell de Finestres (Ultramort)" nonfiltered="229" processed="227" dbindex="35247">
El Castell de Finestres a Ultramort actualment s una gran masia dels segles XVI i XVII, construda sobre l antic castell de Gleu, popularment conegut com el castell de Finestres.

Es troba situat al nord de la plaa, entre el raval del carrer de Figueres i del carrer de Torroella, damunt un pujol de formes suaus una mica ms enlairat que la resta de les edificacions venes.

El cos principal presenta una teulada a dos vessants, amb un gran portal adovellat i finestres alineades a la faana, davant una terrassa recolzada sobre arcs carpanells. Una torre de fortificaci cilndrica situada al centre de la masia sobresurt per damunt del conjunt i es conserva tamb part d'una altra torre de planta rectangular

La seva histria s prcticament desconeguda. La primera documentaci que se'n t constncia s la seva pertinena durant el segle XVII a la famlia Balle. El conjunt fou declarat b d'inters cultural el 1985 i recentment, B Cultural d'Inters Nacional.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88120" title="Aldamir" nonfiltered="230" processed="228" dbindex="35248">

Aldamir (pronunciat l-da-mir) va ser el vint-i-tres rei de Gndor, el regne del sud de la Terra Mitjana fundat pels Numenoreans a l'exili que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien.

Va ser el segon fill del rei Eldacar, i va succer-lo a la seva mort l'any 1490 de la Tercera Edat (el primognit Ornendil havia estat executat per Castamir l'Usurpador).

El seu regnat, de cinquanta anys de durada, va estar marcat pels constants atacs dels corsaris d'mbar (liderats pels fills de Castamir) i dels Haradrim.

Va morir en batalla el 1540, i va ser succet pel seu fill Vinyarion.


 Genealogia de la famlia reial de Gndor abans de la Guerra Civil .































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88121" title="Lon Jouhaux" nonfiltered="231" processed="229" dbindex="35249">

Lon Jouhaux ( Pars, Frana 1879 - d. 1954 ) fou un lder sindicalista francs que fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1951. 

Joventut.
Nasqu l'1 de juliol de 1879 a la ciutat de Pars, sent fill d'un treballador fabril d'Aubervilliers. Inici els seus estudis secundaris, per els hagu de deixar degut a la falta de diners del seu pare degut a les vagues. Als setze anys entr a treballar en la fbrica on treballava el seu pare, immediatament inici processos de vaga contra l's del fsfor blanc que va deixar cec al seu pare, motiu pel qual fou acomiadat. 

Vida sindical.
El 1906 fou escollit com a delegat i representant a la Confederaci General del Treball (CGT), on la seva capacitat de treball li permet anar escalant posicions internes. Abans de 1909 ja havia aconseguit esdevenir tresorer i aquell any fou designat Secretari General, un crrec que va desenvolupar fins el 1947. En el seu crrec Jouhaux promogu diverses millores pel treballador, aconseguint aix la jornada laboral de 8 hores, el dret a sindicaci, la signatura de convenis collectius aix com el dret a tenir vacances pagades. Grcies al govern del Front Popular Francs (Comunistes, socialistes i radicals) durant la Tercera Repblica Francesa Jouhaux aconsegu firmar amb el govern aquestes millores laborals en els Acords de Matignon de 1936.

Ferm opositor de qualsevol conflicte armat, a l'inici de la Segona Guerra Mundial don suport al seu pas i lluit contra els nazis convenut que la victria d'aquests suposaria el final de la democrcia a Europa. Durant la guerra fou arrestat i deportat al camp de concentraci de Buchenwald. A la fi de la guerra continu amb el seu crrec de Secretari General de la CGT fins la seva dimissi el 1947 per fundar una nova branca, la Confederaci General del Treball - Fora Obrera (CGT - FO).

El 1951 li fou concedit el Premi Nobel de la Pau per la seva lluita en favor dels sindicats i els treballadors. Posteriorment segu treballant en favor dels treballadors i el sindicalisme, i el seu treball obr camins per la fundaci de l'Organitzaci Internacional del Treball (OIT), i fou designat lder de la Federaci Sindical Mundial.

El 28 d'abril de 1954 Lon Jouhaux mor a Pars.

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1951;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88127" title="Hyarmendacil II" nonfiltered="232" processed="230" dbindex="35250">

Hyarmendacil II (pronunciat Jiar-men-da-cil)va ser el vint-i-quatr rei de Gndor, el regne del sud de la Terra Mitjana fundat pels Numenoreans a l'exili que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien.

Fill del rei , el seu nom era Vinyarion. El seu pare va morir durant una guerra amb els haradrim el 1540, i ell va seguir combatent per venjar la mort del seu pare. Va aconseguir-ho el 1551 a l'obtenir una victria incontestable contra els sudaners, i aleshores es va proclamar Hyarmendacil II com havia fet el seu fams avantpassat del dotz segle (Hyarmendacil significa "Vencedor del Sud")

Va morir el 1621 i fou succet pel seu fill Minardil.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88128" title="Rupia indonsia" nonfiltered="233" processed="231" dbindex="35251">

La rupia indonsia (en indonesi rupiah Indonesia o, simplement, rupiah) s la moneda d'Indonsia. El codi ISO 4217 s IDR i s'acostuma a abreujar Rp. Tradicionalment s'ha subdividit en 100 sen, tot i que, a causa del poc valor de la moneda, ja fa temps que la fracci no est en circulaci. De fet, a comenament del 2009, la rupia indonsia era la quarta unitat monetria de valor ms baix del mn. 

Histria .
La rupia, el nom de la qual es va agafar de la moneda ndia, es va introduir el 1945 en aquelles parts de les ndies Neerlandeses que estaven sota control de la Repblica d'Indonsia. Durant la guerra civil del 1945 al 1949 va circular juntament amb el flor de les ndies Neerlandeses i la rupia de les ndies Neerlandeses. A la fi del 1949 la rupia indonsia va substituir les altres unitats monetries en circulaci. Tamb les illes Riau i la meitat indonsia de Nova Guinea (Irian Barat) van tenir les seves prpies variants de rupia, que foren finalment integrades dins la rupia indonsia el 1964 i el 1971 respectivament (vegeu rupia de Riau i rupia de Nova Guinea Occidental).

A causa de la forta inflaci, el 13 de desembre del 1965 es va adoptar una nova rupia que en costava 1.000 de les antigues. La crisi financera del sud-est asitic del 1997-1998 va reduir de cop i volta el valor de la rupia en un 35% i fou un dels factors principals que van precipitar la caiguda del govern del president Suharto. La rupia, que tenia una taxa de canvi d'entre 2.000 3.000 rupies per dlar, va arribar a un mnim de 16.800 rupies per dlar el juny del 1998. Tot i que ha recuperat una bona part del seu valor, continua tenint uns nivells de canvi molt baixos.

Monedes i bitllets .
Emesa pel Banc d'Indonsia (Bank Indonesia), en circulen monedes de 25, 50, 100, 200, 500 i 1.000 rupies, i bitllets de 1.000, 5.000, 10.000, 20.000, 50.000 i 100.000 rupies. A causa del valor tan baix de la rupia indonsia, les monedes tenen una circulaci ben escassa.

Taxes de canvi .
1 EUR = 11.517,08 IDR (11 de juliol del 2006);
1 USD = 9.042,00 IDR (11 de juliol del 2006);

Vegeu tamb.
Rupia;

Enllaos externs.
Banc d'Indonsia  ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88132" title="Funci d'una variable complexa diferenciable en sentit real" nonfiltered="234" processed="232" dbindex="35252">
Aquest article serveix d'introducci a l'article sobre les equacions de Cauchy-Riemann. S'hi defineix les derivades parcials (respecte a  o ) i la diferenciabilitat en sentit real de les funcions (de valor complex) d'una variable complexa.


Considerem aqu una funci  d'una variable complexa, definida en un obert U de . Emprem les notacions segents :
la variable complexa  es nota per , on x, y sn reals;
les parts real i imaginria de  es noten respectivament per  i , es a dir : , on  sn dues funcions reals de dues variables reals.


Derivades parcials d'una funci d'una variable complexa.
 Derivades parcials respecte a x i y.
Definici : sigui , on  sn reals.
diem que f t derivada parcial (primera) al punt  respecte a la variable x, notada per  si existeix el lmit (finit) ;
diem que f t derivada parcial (primera) al punt  respecte a la variable y, notada per  si existeix el lmit (finit) ;


Propietat :
la derivada parcial  existeix si i noms si les derivades parcials ,  existeixen, i aleshores ;
la derivada parcial  existeix si i noms si les derivades parcials ,  existeixen, i aleshores ;

Derivades parcials d'ordre superior :
si, per exemple,  existeix en tot punt , es defineix la funci ;
si, a ms a ms, la funci  t derivada parcial primera al punt  respecte a la variable x, la notem per  : . Semblantment, si existeix , la notem per , etc.

 Derivades parcials respecte a  i .

Definici : suposem que f tingui derivades parcials primeres respecte a x i y al punt . Aleshores, definim :
;
;

Propietat : en conservar les hiptesis precedents
;
;

Diferenciabilitat en sentit real de les funcions d'una variable complexa.

Es diu que una funci d'una variable complexa s diferenciable en sentit real, o -diferenciable en un punt si es pot aproximar localment (a l'entorn d'aquell punt) per la suma d'una constant i d'una funci -lineal, anomenada diferencial.


Definici : diem que una aplicaci  s -lineal si : .
(aleshores : );


Definici : diem que la funci  s -diferenciable en un punt  si existeixen una aplicaci -lineal  i una funci  d'una variable complexa tals que  quan  i  (suposant que , on r s el radi d'una bola tal que ).
Quan existeix, l'aplicaci L s nica (com a conseqncia de la propietat segent) ; s'anomena -diferencial o diferencial de   en  i es nota habitualment per .
Diem que  s -diferenciable en U si s -diferenciable en tot punt de U.


Propietat : quan  s -diferenciable en un punt , aleshores;
s contnua en ;
t derivades parcials primeres en , i , .

demostraci :
continutat :  quan  perqu  (la -diferencial L s un endomorfisme d'un espai vectorial de dimensi finita, per tant s contnua) i .
existncia i expressi de les derivades parcials primeres :
per a tot u real tal que ,  ; per tant, si ,  quan  : aix prova l'existncia de la derivada parcial de la funci  en  respecte a , i la igualtat 
per a tot v real tal que ,  ; per tant, si ,  quan  : aix prova l'existncia de la derivada parcial de la funci  en  respecte a , i la igualtat .


Teorema : una condici suficient (no necessria) de -diferenciabilitat en un punt, o en un obert.
si  t derivades parcials primeres respecte a x i y (o a  i ) en tot punt d'un entorn de , i si ,  (o , ) sn contnues en , aleshores  s -diferenciable en ;
en particular, si  t derivades parcials primeres respecte a x i y (o a  i ) definides i contnues en tot punt de U, la funci  s -diferenciable en U. En aquest cas, es diu que  s -contnuament diferenciable en U, o de classe  en U.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88134" title="Hpica" nonfiltered="235" processed="233" dbindex="35253">



L'hpica s un esport equestre, que es practica a cavall, i que engloba diferents modalitats esportives com sn:
Disciplines olmpiques:
Concurs de salts d'obstacles;
Doma clssica;
Concurs complet d'equitaci;
Disciplines no olmpiques:
Raid;
Doma Vaquera;
Enganxes;
Volteig;
Trec;
Marxes a cavall;
horseball;
curses a cavall;

El cavall t una llarga histria igual que els esports relacionats amb aquest. Els primers rastres del cavall apareixen a la prehistria. No se sap ben b quina era la seva utilitat, per se suposa que s'utilitzaven com a pea de caa, per alimentar-se.

Ms endavant, l'home el va utilitzar per treballar ja que va considerar-lo com a un animal amb gran fora i velocitat.

A l'edat del bronze, el cavall va comenar a formar part dels exrcits. Aix els perses i grecs tamb utilitzaven l'animal per combatre. 

En els primers Jocs Olmpics ja apareixia la hpica com a esport. 

La primera escola d'equitaci es va fundar a Itlia (Ferrara) l'any 1539. Ms endavant es van crear les escoles de la Brouve i La Baume, a Frana, i ms tard "L'Escola Espaola de Viena", creada el 1572. I s a partir d'aqu que es va comenar a parlar de l'equitaci, no noms com un esport sin tamb com un art. 

Des del 1973 Espanya compta amb la Real Escola d'Art d'Equitaci de Xeres, i actualment la doma i el salt sn dos esports olmpics amb molta representaci espanyola.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88136" title="Batalla de Tannenberg (1914)" nonfiltered="236" processed="234" dbindex="35254">

La batalla de Tannenberg fou una batalla del front oriental de la I Guerra Mundial que va enfrontar el II exrcit rus, sota comandament d'Aleksandr Samsnov i el VIII exrcit alemany a les ordres de Paul von Hindenburg entre el 24 d'agost i el 31 d'agost de 1914. Fou una gran operaci d'envoltament, destacable per l's del ferrocarril per al transport rpid de tropes entre dos punts del front, que result en una clara derrota russa i implic la renncia a la penetraci cap a Prssia Oriental.

Malgrat que la batalla es produ vora le vila de Hohenstein (actualment Olsztynek), els alemanys la ban batejar com a batalla de Tannenberg com a smbol de la revenja per la batalla medieval de Tannenberg o de Grunwald, de 1410, en qu polonesos i lituans van derrotar els cavallers de l'Orde Teutnica.

Prolegmens.
Desprs de la retirada cap al Vstula del VIII exrcit alemany, sota les ordres de Maximilian von Prittwitz, com a conseqncia de la batalla de Gumbinnen, Helmuth von Moltke, el cap de l'Estat Major alemany, enfurismat per aquesta decisi de retirada de Prssia Oriental, va cridar Prittwitz i el seu segon, Georg von Waldersee, a Berln per destituir-los dels seus crrecs. Fent tornar del seu retir a Paul von Hindenburg, Moltke el va nomenar per a assumir el comandament del VIII exrcit, i li assign com a cap d'Estat Major Erich Ludendorff, que acabava de destacar al front occidental amb la presa de la ciutat belga de Lieja.

La retirada cap al Vstula no havia estat completada quan Hindenburg va arribar a la zona el 23 d'agost per prendre possessi del seu crrec. Desprs de consultes amb Ludendorff i amb el coronel Max Hoffman, segon cap d'operacions, Hindenburg va aconseguir aturar la retirada i va decidir reunir les seves tropes per llanar una ofensiva contra el II exrcit rus de Samsnov que pujava des del sud. Per a aix va traslladar cap al sud-oest bona part de les divisions que estaven concentrades a la zona nord-est, davant del I exrcit rus de Paul von Rennenkampf, que avanava molt lentament per un territori plagat de boscos i petits llacs que facilitaven la defensa i no representava una amenaa immediata; tot i aix el pla era arriscat, ja que si Rennenkampf descobria la situaci podia intentar avanar rpidament cap a Knigsberg, que quedava poc protegit. En qualsevol cas, utilitzant la lnia ferroviria transversal, Hoffmann aconsegu dur rpidament una gran quantitat de tropes a pocs quilmetres de l'exrcit de Samsnov.

Els russos, per la seva banda, estaven ja molt allunyats de les terminals ferroviries i la seva capacitat de moviment quedava limitada. Samsnov, que tenia una llarga enemistat amb Rennenkampf, es dirig cap al nord-oest per intentar tallar la retirada de Prittwitz, en lloc de mantenir el contacte amb el I exrcit de Rennenkampf, sense adonar-se que els alemanys ja estaven preparant un contraatac.

Desenvolupament.
Primers moviments.
Ja el 22 d'agost, abans de l'arribada de Hindenburg, les tropes de Samsnov havien contactar amb els alemanys en tot el seu front d'aven i havien aconseguit fer-los retirar en alguns llocs. El dia 24 es produ un enfrontament menor a Orlau-Frankenau, on les tropes alemanyes del 20 cos del VIII exrcit, fortament atrinxerades, van aturar l'aven alemany. Nogensmenys, Samsnov consider que aix li donava l'oportunitat d'allar completament aquest cos d'exrcit, ja que, segons les seves informacions, els flancs estaven lliures. Orden a la major part de les seves unitats que avancessin cap al nord-oest, cap al Vstula, i noms deix el 6 cos del seu exrcit per avanar cap al nord al seu objectiu original, Seeburg. 


Ludendorff orden al 1r cos de Hermann von Franois iniciar un atac el 25 d'agost a l'esquerra de Samsnov, a Usdau, el 25 d'agost. Franois no fu cas de l'ordre i prefer esperar a que el seu suport d'artilleria estigus preparat, cosa que no succeiria fins el 27 d'agost. Ludendorff i Hoffmann viatjaren personalment per trobarse amb von Franois i donar-li l'ordre en persona. Finalment Franois acord iniciar l'atac el dia previst. Posteriorment Hoffmann reb missatges interceptats de les comunicacions russes que confirmaven que Rennenkampf seguiria el seu pla, ignorant les accions de Samsnov, tal com Hoffmann esperava. D'aquesta manera, el I exrcit de Rennenkampf no representaria cap amenaa directa durant els propers dies. Els missatges interceptats tamb confirmaven que Samsnov seguiria avanant, pensant que l'exrcit alemany seguia en retirada.

Ludendorff i Hindenburg dubtaren dels missatges interceptats, ja que havien estat realitzats sense cap mena de codificaci per finalment tots els indicis apuntaren a qu les informacions eren correctes. Certament, durant els primers mesos de la guerra les comunicacions per rdio de l'exrcit rus es realitzaren, sorprenentment, sense cap tipus de codificaci, cosa que permet als alemanys tenir informaci de primera m sobre els plans enemics de forma rutinria. En definitiva, doncs, l'atac del 1r cos de von Franois s'iniciaria segons el previst sobre el flanc esquerra rus el 25 d'agost, mentre s'ordenava al 17 cos que es desplacs rpidament cap al sud per trobar el flanc dret de Samsnov. Nogensmenys, von Franois torn a protestar per la manca de suport d'artilleria i entre ordres i contraordres aconsegu retardar l'inici de l'atac fins el 27 d'agost.

La batalla.
A causa del retard de von Franois, finalment fou el 17 cos que inici la batalla al flanc dret de Samsnov el dia 26 d'agost. Les tropes alemanyes trobaren dues divisions del 6 cos rus a la vora de Seeburg i Bischofstein i rpidament aconseguiren fer-les retirar desorganitzadament, de forma que tot el flanc dret del II exrcit quedava exposat. Mentrestant, l'aven rus cap a Tannenberg seguia blocat pel 20 cos alemany, alhora que, a la part central del front, el 13 cos rus s podia avanar sense oposici cap a Allenstein.

El dia 27 von Franois inici el seu atac sobre el front esquerra rus, on es trobava el 1r cos. La insistncia prvia de von Franois en el suport d'artilleria qued confirmada, ja que result decisiva en l'atac alemany. Cap al vespre d'aquell dia les tropes russes daquest sector comenaven a retirar-se. Per estabilitzar les lnies Samsnov orden a l'aparentment reeixit 13 cos que abandons Allenstein, tot just capturat, i dirigir-se al sud-oest per ajudar a les tropes bloquejades a Tannenberg. Quan es complet aquesta maniobra, la major part del II exrcit es trobava a la zona de Tannenberg, amb el 13 cos acabat d'arribar, el 15 cos i parts del 23 cos.


Al vespre del 28 d'agost qued clar el perill potencial en qu es trobaven els russos. El 1r cos al flanc esquerra i el 6 cos al dret es trobaven en retirada. A la zona central les tropes estaven bloquejades i tenien greus problemes de subministrament. L'nica opci de Samsnov era ordenar una retirada general cap al sud-est per reorganitzar les lnies. Al mateix temps deman a Rennenkampf que aturs el seu aven cap a Knigsberg i girs cap al sud-oest per ajudar-lo. Malauradament per a les tropes russes, en aquest moment von Franois ja havia avanat cap a l'est, envoltant el flanc esquerra rus, i form una lnia al sud de les tropes russes entre Niedenburg i Willenburg, tallant la retirada. Al mateix temps, el 17 cos al nors s'havia desplaat cap al sud-oest per contactar amb von Franois, tancant d'aquesta manera un encerclament complet de l'exrcit de Samsnov. Al dia segent les tropes russes del centre en retirada es trobaren amb les alemanyes i s'adonaren que estaven envoltats. Diverses unitats es rendiren i altres formaren un nucli de resistncia a l'est de Tannenberg, a prop de Frogenau, que fou redut durant el 29 d'agost.

Els intents del I exrcit per ajudar les tropes de Samsnov arribaren massa tard. Les poques tropes que Hindenburg i Ludendorff havien deixat a la zona nord es mostraren prou efectives per enlentir les maniobres de Rennenkampf i quan la batalla ja havia acabat les unitats ms avanades encara eren a uns 70 quilmetres de Tannenberg. s ms, ara el I exrcit s'havia dispersat molt i resultava vulnerable als possibles atacs alemanys. Les darreres unitats russes es rendiren o foren capturades el 30 d'agost. En total els russos tingueren a la vora de 30.000 baixes i els alemanys feren 95.000 presoners i capturaren ms de 500 canons; noms 10.000 homes, principalment dels cossos situats als flancs, aconseguiren escapar. El II exrcit rus havia deixat d'existir i Samsnov, que havia aconseguit escapar, prefer sucidar-se abans d'haver de comunicar el desastre al tsar.

Moviments posteriors.
Desprs de la batalla el VIII exrcit alemany noms s'havia d'enfrontar al I exrcit rus, que desprs de les maniobres per intentar ajudar Samsnov, havia quedat en una posici fora vulnerable. En una srie de batalles posteriors, especialment la primera batalla dels llacs Masurians, el I exrcit tamb fou destrut quasi completament i les restes hagueren de tornar a creuar la frontera. D'aquesta manera finalitzava l'ofensiva inicial russa per envair la Prssia Oriental.

Conseqncies.
El resultata espectacular de la batalla convert Hindenburg i Ludendorff en herois nacionals i els propuls cap a una carrera meterica que els duria a dur les regnes de tota l'estratgia de les potncies centrals durant la segona meitat de la guerra, amb una autoritat que ni tan sols Guillem II gisava contradir.

Per a Rssia la batalla fou un cop dur, per aconsegu suplir les prdues humanes i materials amb rapidesa i, malgrat la posterior derrota de Rennenkampf amb el I exrcit, encara representaria una amenaa per a les fronteres alemanyes durant dos anys ms.

Ordre de batalla.
Rssia.


Alemanya.


Referncies.
 Showalter, D. Tannenberg: Clash of Empires (Archon Books 1991).
 Stevenson, D. 1914-1918. The history of the First World War (Penguin Books, 2004).
 Batalla de Tannenberg a Firstworldwar.com. ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88138" title="Casavells" nonfiltered="237" processed="235" dbindex="35255">

Casavells, junt amb Ca de Pelrs i Matajudaica, s un poble agregat al municipi de Cor, al Baix Empord, que forma un conjunt medieval.

El poble s aglutina entorn de l'esglsia romnica de Sant Gens, edificada bsicament al segle XII. Des d aquest indret s obt una magnfica panormica del pla de Belleses.

Al segle XVII el lloc formava, junt amb Llabi, Serra i Ullastret, una batllia reial.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88139" title="Sant Gens de Casavells" nonfiltered="238" processed="236" dbindex="35256">

L'esglsia parroquial de Sant Gens de Casavells s un edifici romnic dins del municipi de Cor, al Baix Empord.

s citada per primera vegada el 1071 i el 1182 fou sotmesa a la cannica de Santa Maria d'Ull. El temple, del segles XII-XIII, est composat d'una nau amb absis semicircular i amb un campanar de torre, d'uns 8 metres d'alada, amb finestres geminades separades per una columneta cilndrica amb capitell, datable entre el segles X o XI.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88144" title="Dmitri Xostakvitx" nonfiltered="239" processed="237" dbindex="35257">

Dmitri Dmtrievitx Xostakvitx (en rus:                                 ) (Sant Petersburg, 25 de setembre de 1906   9 d'agost de 1975) compositor sovitic. Va tenir relacions difcils amb el rgim, que va denunciar pblicament la seua msica el 1936 i el 1948. No obstant aix, en pblic es va mostrar lleial, prenent el carnet del PCUS en 1960 i arribant a ser membre del Sviet Suprem. Des de la seua mort, la seua actitud davant de la vida a l'URSS ha sigut tema de polmica tant poltica com musical, discutint-se fins a quin punt hauria sigut un dissident clandest.

Desprs d'un perode avantguardista inicial, Xostakvitx es va adherir al romanticisme musical, en la lnia de Mahler. No obstant aix, va fer algunes incursions en el terreny de l'atonalitat. La seua msica sol incloure contrastos aguts i elements grotescs. Les seues obres ms importants sn els seus cicles de quinze simfonies i quinze quartets de corda; a ms, va compondre diverses peres, sis concerts per a instrument solista i orquestra i msica de cinema.
 
 La seua vida .
 Els primers anys .

Nascut a Sant Petersburg, Uni Sovitica, Xostakvitx va ser un infant prodigi tant com a pianista com a compositor. La seua famlia era bastant liberal i tolerant (un dels seus oncles era bolxevic). El 1918 va escriure una marxa fnebre en memria de dos dirigents del Partit Constitucional Democrtic Rus que havien sigut assassinats per mariners bolxevics. El 1922 va ser adms al Conservatori de Petrograd, on va rebre les ensenyances d'Aleksandr Glazunov. Ac va patir les conseqncies de la seua falta d'inters per la poltica, i el 1926 va ser susps en el seu examen de metodologia marxista. La seua primera obra musical va ser la seua Primera simfonia (1925), que va presentar com a treball de graduaci.

Desprs de la graduaci, va iniciar una carrera doble com a compositor i pianista, per el seu estil fred d'interpretaci no va ser gaire apreciat. Prompte limitaria les seues actuacions bsicament a aquelles en qu presentava els seus propis treballs. En 1927 va compondre la seua segona simfonia (denominada Per a octubre). Mentre elaborava aquesta simfonia, va comenar a escriure la seua pera satrica El nas, basada en un conte de Nikolai Ggol. El 1929, la seua pera va ser titllada de  formalista  per l'Associaci Russa de Msics Proletaris, l'rgan oficial dels msics de l'URSS.

En 1927 va comenar tamb la seua relaci amb Ivan Sollertinski, que seria el seu millor amic fins a la seua mort el 1944. Sollertinski va donar a conixer a Xostakvitx l'obra de Gustav Mahler, que tindria una gran influncia en la seua msica a partir de la seua Quarta simfonia.

Cap al final dels anys vint, Xostakvitx va collaborar amb el TRAM (un teatre juvenil proletari de Leningrad). Encara que va desenvolupar poc treball per a aquesta instituci, va romandre protegit d'atacs ideolgics. Durant aquest temps es va dedicar intensament a compondre la seua pera Lady Macbeth del districte de Mtsensk, que es va estrenar el 1934 i va tenir un xit immediat, encara que desprs va ser prohibida en el seu pas durant vint-i-sis anys.

Quant a la seua vida personal, en 1932 va contraure matrimoni amb la seua primera esposa Nina Varzar. Encara que les dificultats que van tenir des del principi els van portar al divorci en 1935, la parella es va reconciliar poc de temps desprs.

 Primera denncia .

El 1936 va acabar-se-li la tranquillitat. Aquest any va comenar amb una srie d'atacs vers ell aPravda, amb un fams article titulat Caos en compte de Msica. La campanya va ser iniciada per Stalin, el qual va condemnar Lady Macbeth com a formalista; conseqentment, les seues obres cada cop s'interpretaven menys i els seus ingressos van caure en quasi tres quarts. La seua Quarta simfonia es va interpretar algunes vegades, per el clima poltic va acabar fent-ho impossible. No va tornar a ser interpretada fins a 1961, per Xostakvitx mai no va repudiar aquest treball i la va continuar designant com la seua "quarta" simfonia.

Ms encara, 1936 va marcar el comenament de les grans purgues, en les quals molts dels amics del compositor van ser enviats a pres o assassinats. El seu nic consol en aquest perode va ser el naixement de la seua filla Galina el 1936; el seu fill Maxim va nixer dos anys desprs.

La seua Cinquena simfonia, de 1937, va ser com un comproms: no s obertament poltica, ni a favor ni en contra del rgim, i s musicalment conservadora sense ser simplista. De fet, el compositor va dir que era "La resposta d'un artista sovitic a una crtica justa", ja que estilsticament es va adaptar a les exigncies del rgim: simplicitat formal i un final optimista, que havia de servir per demostrar les bondats del sistema. Amb aix es va guanyar el perd de les autoritats, que van oblidar l'episodi de Lady Macbeth. A ms, va ser tot un xit de pblic, i continua sent un dels seus treballs ms populars. 

Va ser en aquell moment que va comenar a escriure el primer dels seus quartets de corda. Els seus treballs de cambra li van permetre experimentar i expressar idees que hagueren sigut inacceptables en les seues peces simfniques ms populars.

Al setembre de 1937, va comenar a ensenyar composici en el conservatori, la qual cosa li va brindar certa estabilitat financera per al mateix temps va interferir amb el seu propi treball creatiu.

 La guerra .

Quan va esclatar la guerra entre Rssia i Alemanya el 1941, Xostakvitx va romandre inicialment a Leningrad durant l'assetjament i va comenar la seua Setena simfonia, coneguda precisament com Leningrad. A l'octubre de 1941, el compositor i la seua famlia van ser evacuats cap a Kuibixev (ara Samara), on va acabar el seu treball, que va ser adoptat com a smbol de la resistncia Russa tant en l'URSS com a Occident.

En la primavera de 1943 tota la famlia es va traslladar a Moscou. L'Octava Simfonia que va compondre aquest any s un treball extens i fosc que no va ser aprovat per les autoritats, sent la seua interpretaci condicionada a situacions d'excepci fins una resoluci en la primavera de 1958, amb la qual tamb s'absolia una bona quantitat de la msica que havia sigut condemnada en les resolucions zhdanovianes del quaranta-vuit. De la Novena Simfonia (1945) esperaven les autoritats una msica adequada al sensacional esdevenidor de la guerra per als seus interessos, per aquesta assumia les caracterstiques d'un divertimento, la qual cosa les va portar al recel envers el compositor, que davant aquesta reacci no reprendria el seu cicle simfnic fins a 1953.

 Segona denncia .

El 1948 Xostakvitx va ser acusat de formalisme pel Decret Zhdanov. La majoria dels seus treballs van ser censurats, va ser obligat a disculpar-se pblicament, i van ser retirats els privilegis de qu gaudia la seua famlia.

En els anys segents les seues composicions es van dividir en msica concessiva, treballs oficials per a assegurar la seua posici oficial, i treballs seriosos  per al calaix de l'escriptori . Aquests ltims incloen el Concert per a viol nm. 1 en La menor (que no es podria estrenar fins passats set anys de la seua redacci, amb el seu dedicatari David Oistrakh al viol), i el cicle de canons Poesia popular jueva (Op.79). Encara hi ha disputes entorn de si era conscient dels perills que corria en escriure aquestes ltimes. Laurel Fay diu que Xostakvitx estava intentant adequar-se a la poltica oficial a l'adoptar la can popular com el seu tema d'inspiraci; d'altra banda, aquestes obres van ser escrites en una poca en qu la campanya antisemita de postguerra estava acabant, i Xostakvitx tenia vincles prxims amb alguns dels seus afectats.

Les restriccions imposades a la msica de Xostakvitx i les seues condicions de vida van millorar el 1949, per a assegurar la seua participaci en una delegaci de personalitats Sovitiques en els Estats Units. Aquest mateix any, va escriure la seua cantata Can dels Boscos, la qual elogiava Stalin com el  Gran Jardiner . El 1951 el compositor es va convertir en diputat del Soviet Suprem.

La mort de Stalin el 1953 va ser el primer gran pas cap a la rehabilitaci oficial de Xostakvitx, marcada per la seua Desena simfonia, un dels seus treballs ms populars junt amb la Cinquena simfonia. La Desena simfonia cont certs codis i cites musicals, entre elles el "tema d'Elmira" i el "tema Xostakvitx", que deriva de les inicials del nom i cognom del compositor, transliterades a l'idioma alemany, s a dir "D. Sch.". En la notaci musical alemanya, la srie D Es C H representa els sons Re natural   Mi bemoll   Do natural   Si natural. En el tercer moviment usa un motiu format per aquests sons, junt amb un altre que representa el nom "Elmira", en homenatge a la seua alumna Elmira Nazirova. Segles abans, Johann Sebastian Bach havia usat el mateix recurs amb les lletres B A C H que, tamb en la notaci alemanya, representen els sons Si bemoll   La natural   Do natural   Si natural.

Durant els anys quaranta i cinquanta, Xostakvitx va mantenir una relaci molt prxima amb dues de les seues pupilles: Galina Ustvolskaya i l'esmentada Elmira Nazirova. Va ser tutor d'Ustvolskaya de 1937 a 1947. La naturalesa de la seua relaci no est clara: mentre que Rostopovitx la descriu com  tendra , Ustvolskaya va dir en una entrevista en 1995 que havia declinat una proposta de matrimoni de Xostakvitx en els anys cinquanta. No obstant aix, en la mateixa entrevista l'amic d'Ustvolskaya, Viktor Suslin, va dir que ella havia quedat  profundament decebuda  d'ell en el moment de la seua graduaci el 1947. La relaci amb Nazirova sembla haver sigut unilateral, segons les cartes que ell li escrivia, i es pot datar entre 1953 i 1956. En el rerefons estava la seua relaci amb la primera esposa, Nina Varzar, que mai no es va trencar, i que va durar fins a la mort d'aquesta el 1954. Xostakvitx va contraure matrimoni amb la seua segona esposa Margarida Kainova el 1956; aquest no va ser un matrimoni reeixit i es van divorciar tres anys desprs.

El significat de la seua Onzena simfonia, de 1956-7, s encara discutit, per b que duu el subttol de "L'any 1905": es pot interpretar que fa referncia a la Revoluci Russa de 1905, a la Revoluci Hongaresa, o a ambdues. Curiosament, en el quart moviment d'aquesta simfonia Xostakvitx empra com a un dels temes una can popular polonesa sorgida el s. XIX en temps de la revolta contra els ocupants russos.

 La seua vinculaci al partit .

1960 va marcar un altre punt d'inflexi en la vida de Xostakvitx: es va fer militant del Partit Comunista. Aquest esdeveniment ha estat interpretat com una mostra de comproms o de covardia, o com resultat de la pressi.

En aquest perode tamb va ser afectat per la polio que va comenar a patir el 1958.

La resposta musical de Xostakvitx a aquestes crisis personals va ser el seu Quartet de corda nm. 8, que igual que la seua Desena simfonia incorpora diversos codis i cites.

El 1962 es va casar per tercera vegada amb Irina Supinskaya, que llavors tenia noms 27 anys. El mateix any, Xostakvitx tornava al tema de l'antisemitisme amb la Tretzena simfonia (Subtitulada Babi Yar). La simfonia exposa una srie de poemes de Yevgeny Yevtushenko, el primer dels quals commemora una massacre de jueus durant la Segona Guerra Mundial. Les opinions estan dividides respecte al risc personal que representava compondre una obra d'aquestes caracterstiques: el poema havia estat publicat en els mitjans sovitics i no havia patit cap censura, per continuava sent controvertitl. Desprs de l'estrena de la simfonia, Yevtushenko va ser obligat a afegir una estrofa en el seu poema en qu diguera que russos i ucranesos havien mort junt amb els jueus en Babi Yar.

 Els ltims anys .

En els seus ltims anys de vida, Xostakvitx va patir d'una malaltia crnica: la polio va continuar empitjorant, i va comenar a patir problemes del cor a mitjan anys seixanta. La majoria dels seus ltims treballs  les seues Catorzena i Quinzena simfonies, i els ltims quartets  sn foscos i introspectius. Van atraure moltes crtiques favorables d'Occident. 

Xostakvitx va morir de cncer de pulm el 9 d'agost de 1975, i va ser soterrat al cementeri de Novodevichy, a Moscou, Rssia. El seu fill, el pianista i director Maxim Xostakvitx, va ser dedicatari i primer intrpret de diversos treballs de son pare.

 La seua obra .

Entre els seus treballs ms coneguts es troben les simfonies Cinquena, Setena ("Leningrad"), Desena i Onzena ("L'any 1905"), i els quartets Vuit i Quinz. La seua msica mostra la influncia que van tenir alguns dels compositors que ms admirava: Bach amb les seues fugues i les seues passacaglie; Beethoven en els seus ltims quartets; Gustav Mahler en les seues simfonies i Berg en l's de codis musicals i de cites. Els seus treballs sn mpliament tonals dins de la tradici romntica, per amb elements d'atonalitat, politonalitat i cromatisme. En alguns dels seus ltims treballs (per exemple el Dotz quartet) va utilitzar files de tons. Molts comentaristes han notat la disjunci dels seus treballs abans que fora denunciat el 1936, i els treballs subsegents ms conservadors.

Volkov va comentar que Xostakvitx va adoptar el paper del yurodivy o illuminat. El yurodivy exerceix un paper important en l'pera de Mussorgsky, Bors Godunov, la qual Xostakvitx admirava i que ell mateix va orquestrar.

 El seu carcter .

Xostakvitx era, de diverses formes, un home obsessiu: d'acord amb la seua filla, estava  obsessionat amb la neteja  (Ardov p. 139); sincronitzava els rellotges del seu apartament; regularment s'enviava cartes a si mateix per a provar si el servei postal funcionava correctament. En el llibre Shostakovich: A Life Remembered de Wilson, se citen 26 referncies al seu nerviosisme. Iuri Lyubimov comenta que  el fet que fora ms vulnerable i receptiu que les altres persones era sens dubte un component important de la seua genialitat  (Wilson p. 183). En els seus ltims anys de vida, Krzysztof Meyer va recordar,  la seua cara era una bossa de tics i gestos  (Wilson p. 462).

Quan estava de bon humor, l'esport era una de les seues principals formes per a distraure's, encara que s'estimava ms quedar-se com a espectador o com a rbitre que participar-hi (era un rbitre de futbol qualificat). Tamb li agradaven els jocs de cartes, particularment el solitari.

Ambds cares, fosca i clara, de la seua personalitat es feien evidents en la seua afici pels escriptors satrics com Ggol, Txkhov i Mikhail Zoshchenko (Wilson p. 41). La influncia dels anteriors es pot veure en les seues cartes, en les que fa pardies perverses dels funcionaris sovitics.

Xostakvitx era tmid per naturalesa: Flora Litvinova va dir que era incapa de dir  no  a qualsevol persona (Wilson p. 162). A significava que era fcilment persuadible per a firmar comunicats oficials, incloent una denncia pblica d'Andrei Sajarov el 1973.

 Ortodxia i revisionisme .

La resposta de Xostakvitx a les crtiques oficials s discutible. Est clar que aparentment era part de l'estat, llegint discursos i collocant el seu nom en articles que expressaven la lnia de pensament del govern. Tamb s generalment acceptat que li disgustava el rgim, un punt de vista confirmat per la seua famlia, les seues cartes a Isaak Glikman, i la cantata satrica  Rayok , on ridiculitzava la campanya antiformalista, i que es va mantenir oculta fins i tot desprs de la seua mort.

El que s incert s fins a quin punt Xostakvitx tractava de mostrar la seua oposici al rgim a travs de la seua altra msica. El punt de vista revisionista va ser exposat per Solomon Volkov en el seu llibre Testimoni el 1979, el qual es diu que sn les memries de Xostakvitx. El llibre argumenta que alguns dels treballs del compositor tenen missatges codificats en contra del govern. Se sap que incorporava cites i temes en el seu treball, i s evident la seua firma DSCH. El seu collaborador per molt de temps, Yevgeny Mravinsky, va dir que  Xostakvitx explicava sovint les seues intencions amb imatges i connotacions  (Wilson p. 139). La perspectiva revisionista va ser subsegentment recolzada pels seus fills, Maxim i Galina, i per diversos msics russos. La viuda Irina en general recolza aquesta tesi, per nega l'autenticitat de Testimoni. Altres revisionistes prominents sn Ian MacDonald, el llibre del qual The New Shostakovich (El nou Xostakvitx) aporta ms interpretacions de la seua msica, i Elizabeth Wilson, que amb el seu llibre Shostakovichl: A Life Remembered brinda testimoni de diverses idees del compositor.

Els antirevisionistes neguen l'autenticitat de Testimoni, allegant que Volkov va fer una compilaci de diversos articles, xafarderies, i possiblement alguna informaci obtinguda directament del compositor. Ms generalment, argumenten que la significaci de Xostakvitx est ms en la seua msica que en la seua vida, i que buscar missatges poltics va en detriment, en lloc de millorar, el seu valor artstic. Els antirevisionistes sn representats prominentment per Laurel Fay i Richard Taruskin.

 Lectures Complementries .
 Llibres .
 Meyer, Krzysztof (1997). Shostakovich: Su vida, su obra, su poca. Madrid, Alianza Editorial (Alianza Msica ; 75). ISBN 84-206-8675-1.
 Ardov, Michael (2004). Memories of Shostakovich. Short Books. ISBN 1-904095-64-X. ;
 Fay, Laurel (1999). Shostakovich: A Life. Oxford University Press. ISBN 0-19-513438-9.
 Ho, Allan and Feofanov, Dmitry (1998). Shostakovich Reconsidered. Toccata Press. ISBN 0-907689-56-6.
 MacDonald, Ian (1990). The New Shostakovich.  Northeastern University Press. ISBN 1-55553-089-3.
 Shostakovich, Dmitri and Glikman, Isaak (2001). Story of a Friendship: The Letters of Dmitry Shostakovich to Isaak Glikman. Cornell Univ Press. ISBN 0-8014-3979-5.
 Shostakovich, Dmitri and Volkov, Solomon (2000). Testimony (7th edition). Proscenium. ISBN 0-87910-021-4.
 Volkov, Solomon (2004). Shostakovich and Stalin: The Extraordinary Relationship Between the Great Composer and the Brutal Dictator. Knopf. ISBN 0-375-41082-1.
 Wilson, Elizabeth (1994). Shostakovich: A Life Remembered. Princeton University Press. ISBN 0-691-04465-1.
 

 Enllaos externs .
 Shostakovitx Myths Debunked, crtica de Testimoni i revisi general ;
 Shostakovichiana, exhaustiva collecci de materials sobre el compositor des d'una perspectiva crtica ;
Partitures Gratis Algunes partitures gratis de Xostakvitx. Ex: Simfonia No. 7.
 Jon Luebke's Shostakovitx Page, cont una discografia selecta i bibliografia comentada;
 Onno van Rijen's Opus by Shostakovitx, llista d'obres per categories ;

 udio .

Epitonic.com: Dimitri Shostakovich featuring tracks from Written With The Heart's Blood;
Archive of BBC's "Discovering Music" radio show, featuring Shostakovich's Symphony No. 5, Symphony No. 10, String Quartet No. 8, and Cello Concerto No. 1.
Classic Cat - Dimitri Shostakovich: An overview of free downloadable Shostakovich music on the internet by Classic Cat - the free classical music directory.
The Aviv String Quartet and Guest: String Quartet No. 8 in C minor, op. 110.





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88145" title="Contracte d'arrendament financer" nonfiltered="240" processed="238" dbindex="35258">

El contracte d'arrendament financer o lsing (del mot angls leasing) s un contracte mercantil de collaboraci que t per objecte exclusiu la cessi de l's de bns mobles o immobles, adquirits amb aquesta finalitat segons les especificacions del futur usuari a canvi d'una contraprestaci consistent en l'abonament peridic de les quotes. 

El lsing sorgeix normalment dins l'mbit de la collaboraci entre empreses. L'empresari que necessita determinats bns (principalment bns d'equip, plantes o installacions industrials) i no disposa o no vol arriscar el capital necessari per a comprar-los, contracta amb una societat d'arrendament financer, que es compromet a adquirir-los en nom i per compte propi i a cedir-ne l's. En el moment de finalitzar-se el contracte, l'arrendatari t la facultat d'exercitar una opci de compra sobre el b objecte del contracte. Si no exercits aquesta opci, l'arrendador podr cedir el b en qesti a un nou usuari.

La finalitat d'aquest tipus de contracte s la mobilitzaci de la riquesa, aix com facilitar i finanar l'adquisici de determinats bns. Aquest s el motiu pel qual no s'ha d'incloure dins l'mbit de las compravendes especials, doncs no s una compravenda, sin una activitat financera.

Parts del contracte.
El contracte requereix de la participaci de tres parts:
L'arrendatari: l empresari que necessita l'equip o installacions objecte del contracte.
El provedor: el venedor o fabricant dels bns en qesti.
L'arrendador: la societat d'arrendament financer que adquireix els bns per a cedir-ne el seu s.

Una excepci a aquesta regla s l'anomenat lease-back, que es dna quan arrendador i provedor sn la mateixa persona. En aquests cas, noms hi ha dues parts en el contracte, d'una banda la societat de lsing i de l altra l arrendatari.

La societat de lsing assumeix un paper exclusivament financer: conserva la propietat dels bns com a garantia dels eventuals incompliments contractuals, per no assumeix els riscos inherents a aquesta propietat, subrogant-se l'usuari en la seva posici davant el fabricant, que queda directament vinculat amb l'usuari en tot all relatiu al servei propi del client.

Aquest contracte es considera una operaci fiduciria perqu la companyia de lsing conserva la propietat formal del b, tot retenint l'usuari la propietat material. Aix, la societat de lsing mant un total desinters en relaci al b arrendat, ja que no assumeix cap tipus de responsabilitat per la manca de lliurament del b, per reparacions o per vicis ocults. s per aix que la relaci de la companyia de lsing amb el b s'assembla ms a la d'un creditor amb dret real de garantia, que a la d'un propietari.

Caracterstiques.
La selecci del b correspon a l'usuari, no a l'entitat de lsing. Aquesta s la principal diferncia amb el contracte de renting.
La propietat formal del b correspon a la companyia de lsing.
Les quotes d'arrendament han de tenir una durada terminada, essent aquesta en dret espanyol de:
2 anys per als bns mobles;
i 10 anys per als immobles.
En el moment del compliment del termini pactat al contracte, l'usuari t l'opci de pagar el valor residual, per poder adquirir aix la propietat formal. Normalment, s'exercita aquesta opci de compra, ja que a les companyies de lsing no els interessa que no s'exerceixi, perqu el ms probable s que el valor del b hagi baixat. Per aix, el valor residual que s'estableix s redut.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88148" title="Kiwi (ocell)" nonfiltered="241" processed="239" dbindex="35261">

S'anomena kiwi a qualsevol especie d'ocell sense ales, de petita mida, endmic de Nova Zelanda del gnere Apteryx (l'nic gnere de la famlia dels Apterygidae). De la mida aproximada d'una gallina domstica, el kiwi s de llarg el ms petit dels devoradors de petits vertebrats. Algunes espcies de kiwi sn en perill d'extinci. El nom kiwi s maori d'origen onomatopeic imitant el cant de l'ocell. S'ha convertit en un smbol nacional de Nova Zelanda. 

Hbitat.
Abans o poc desprs de l'arribada dels primers pobladors humans, al voltant del segle XIII, els nics mamfers naturals de Nova Zelanda eren tres espcies de rat penat, i els espais ecolgics que a d'altres parts del mon sn comunament reservats per cavalls, llops i rosegadors, eren ocupats per ocells i, en menor mesura, per rptils. 

El kiwi s una criatura nocturna molt tmida, amb un desenvolupat sentit de l'olfacte i, caracterstica totalment inusual als ocells, un nas a la punta del seu llarg bec. Amb aquest nas cerquen l'aliment, introduint-lo al terra, detectant els insectes i d'altres petits invertebrats; tamb s'alimenten de fruita i, si l'oportunitat se'ls hi presenta, de petites llagostes, amfibis i angules.
 

Desprs de la trobada, al principi de l'estaci de l'apariament (de juny a mar), el kiwi t per costum de viure en parella mongama. La parella fa les seves trobades, al cau de la seva llodriguera, una vegada cada pocs dies, cridant-se l'un a l'altre, en caure la nit. Aquest tipus de relacions estables poden arribar a durar fins a vint anys. (font: KiwiRecovery.org) Els ous de kiwi poden arribar a pesar la quarta part del pes total de la femella. Normalment noms ponen un ou. De tota manera, tenint en compte que la mida del kiwi s comparable a la de la gallina domstica, els ous d'aquell arriben a ser ms de deu vegades grossos la mida dels d'aquesta. 

Espcies.
 Apteryx haastii;
 Apteryx owenii ;
 Kiwi bru, espcie en perill d'extinci;
 Apteryx rowi;
 Apteryx australis australis;
 Apteryx australis lawryi;
 Apteryx;

Descobriment i documentaci.
El primer kiwi estudiat pels europeus va ser una pell de kiwi que George Shaw va comprar al capit Andrew Barclay a bord del vaixell Providence, el qual li va dir que li havia estat donada per un caador de foques a Sydney Harbour, pels volts de 1811. George Shaw li va donar al kiwi el seu nom cientfic i va dibuixar tota una srie d'esbossos a on hi representava l'aspecte que imaginava que havia de tenir l'ocell, inspirant-se en part en un ocell que apareixia a les illustracions 1057 i 1058 del volum 24 del The Naturalist's Miscellany de 1813.
 
Referncies.
Burbidge M.L., Colbourne R.M., Robertson H.A., i Baker A.J. (2003). Molecular and other biological evidence supports the recognition of at least three species of brown kiwi. Conservation Genetics 4(2):167-177;
Cooper, Alan et al (2001). Complete mitochondrial genome sequences of two extinct moas clarify ratite evolution in Nature 409: 704-707. ;
News In Science;

Enllaos externs .

 Article del Departament de Conservaci neozelands ;
 Save The Kiwi, societat per a la recuperaci del kiwi. ;
 Willowbank Wildlife Reserve, Christchurch, Nova Zelanda ;
 Wild Animals Online encyclopedia, entrada sobre el kiwi bru (Apteryx australis).  ;
 Online Encyclopedia, entrada per a "Kiwi". ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88149" title="Domini de Fatou Bieberbach" nonfiltered="242" processed="240" dbindex="35262">
Un domini de Fatou-Bieberbach s un subconjunt obert propi  de  biholomrfic a 
. En altres paraules, existeix una aplicaci biholomorfa , s a dir holomorfa amb aplicaci inversa holomorfa. Per a   no existeixen cap dominis de Fatou Bieberbach: una aplicaci biholomorfa sobre  s necessriament una aplicaci af, car surjectiva. Es pden trobar uns exemples en dimensi complexa almenys 2, com ara els bassins d'actraci dels punt fixos de les aplicacions de Hnon.

Referncies.
J.-P.Rosay and W.Rudin: Holomorphic maps from  to , Trans. of the A.M.S. 310/1, November 1988








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88150" title="Humor grfic" nonfiltered="243" processed="241" dbindex="35263">


Humor grfic s el terme amb el qual es designa una gama diversa d'obres grfiques realitzades per a la premsa, des d'acudits d'una sola vinyeta i caricatures fins a autntiques historietes, tires cmiques o pgines senceres. En general, abunda la stira de poltica i social.

La premsa, de bon principi va incloure dos tipus de grfics: les illustracions, imatges que acompanyen el text i amb una intenci didctica o esttica el que fan s complementar-lo, i les caricatures, paraula que denominava qualsevol imatge de caire satric o cmic, que no acompanyen un text sin que tenen sentit per elles mateixes i contenen un visatge crtic.  Avui en dia, del que aleshores s anomenava caricatura, i que s l adaptaci del terme caricatura en el sentit que li donaren els anglesos (que per la seva part adoptaren el terme del "caricare" itali), en el nostre idioma en diem humor grfic, per en moltes obres, sobretot anteriors als anys 20 del segle XX, caricatura i humor grfic sn sinnims, pel qu es considera Hogarth, Goya o Lautrec grans caricaturistes, quan en realitat el que feien eren imatges satriques. La nostra Caricatura es correspon al "portrait charg", retrat d un personatge real, exagerant-ne o simplificant-ne les faccions per aconseguir una efecte satric o purament esttic. El problema terminolgic fa que moltes paraules apareguin com a sinnims quant en realitat no ho sn, per com que s han utilitzat com si ho fossin, en realitat ho acaben essent. Una mica embolicat, la veritat.

Molts autors, per no estan d acord amb el terme humor grfic, car sobretot troben inadequat per a les seves obres el mot "humor", al considerar que ells realitzen stira grfica, que s una cosa on no hi ha l obligaci de fer riure, cosa que, en canvi, sembla implcita en l altra denominaci. Ivan Tubau apunta una definici a El humor grfico en la prensa del franquismo (Barcelona: Mitre, 1987), llibre imprescindible, que eximeix l acudit de la necessitat de fer riure, car diu que l acudit grfic "es un juego con ideas expresado mediante dibujos, con o sin  la ayuda de palabras". Anys abans, Junceda en el seu Assaig sobre l humorisme grfic (Barcelona: Institut Catal de les Arts del Llibre 1936), certifica la proximitat entre els humoristes grfics i els poetes; el dibuixant Mximo qualifica l humor grfic de gnere literari; Perich considera el gnere com un mitj que li permet expressar un seguit de missatges o idees; i Mingote considera la vinyeta d actualitat ms propera al document que a l obra d art. Kap, al catleg "Trazos, un siglo de ilustracin y buen humor en Mundo Deportivo" (Barcelona, MD, 2006) escriu: "Es un gnero de opinin, aunque el humorista no construye a travs de palabras sino de imgenes".

El dibuixant d humor tamb pot ser anomenat dibuixant satric, dibuixant cmic, ninotaire, acuditaire, humorista grfic, caricaturista, vinyetista, opinador grfic 

Histria.
Si b hi ha un seguit d antecedents clarssims, i hi ha qui faria comenar  la historia de l humor grfic ben b fins als gargots de les parets de les coves d Altamira,  no es pot posar en dubte que el gnere est lligat al creixement i desenvolupament de la premsa escrita. 

La stira grfica, que beu de les fonts de la stira literria per utilitzant les eines dels artistes grfics, s estructura com a llenguatge noveds i de gran acceptaci des del moment en qu li s possible una rpida fabricaci i uns tiratges massius. Podem citar com a antecedents les pintures dels Cranach,  Brueghel, El Bosco o Teniers, i encara ms els dibuixos "carregats" (d aqui ve el terme caricatura) dels Carracci, Bernini o Da Vinci; per s la possibilitat de realitzar i distribuir cpies d aquestes imatges grotesques, el que acaba per definir el gnere, pel qu el part de l humor grfic no ser fins a l aparici dels gravats de Hogarth i Goya. Al nostre pas hi ha la tradici de les auques, que s'empelta amb la d'aquesta disciplina, essent un fenomen autcton i que mereix el seu estudi particular. L'auca no ha influenciat excessivament la histria de l'humor grfic mundial, per s que deixa rastre en les millors manifestacions humorstiques del nostre pas, com l'obra de Xavier Nogus, Apa, Josep Maria de Martin, Toni Batllori o Kap.

Tot plegat afavorir l aparici d un nou tipus de premsa especfica. El 1825 apareix La Caricature a Frana, la revista d atzarosa existncia dirigida per l inefable Philippon que acollir les imatges de la primera generaci brillant de caricaturistes -Daumier, Gill, Gavarni, o Dor- i que ser la primera d una llarga llista de publicacions de caire satric.

Al nostre pas, les publicacions pioneres son El Lechuguino a la Dernire, aparegut el 1830, i que ser seguida per El Carlino (1836), Sancho Gobernador (1836) o Lo Pare Arcngel, que ser la primera publicaci satrica escrita en catal, que veu la llum l any del senyor de 1841. La majoria de les publicacions es dediquen a realitzar una furibunda crtica poltica aixoplugades sota el paraiges de la stira, i tindran continues topades amb la censura. El Can Rayado (1859), Gil Blas (1864), o La Flaca (1869),  son les publicacions ms significatives d aquest perode, tant per la seva duraci com per la qualitat dels collaboradors grfics, amb noms com Francisco Ortego, Josep Llus Pellicer o Toms Padr, que formen la generaci pionera de l humor grfic del nostre pas. Barcelona ser la seu d algunes de les millors publicacions humorstiques del pas, des de La Campana de Grcia (1870) i L Esquella de la Torratxa (1879) de l editor Lpez,  a Cu-cut! (1902), En Patufet (1904), Papitu (1908), Picarol (1912), Cuca Fera (1917), L Estevet (1921), Xut! (1922), o El Be Negre (1931). 

La vinyeta humorstica es desenvolupar en aquestes publicacions fins al seu format actual, amb diverses generacions d artistes grfics d extraordinari talent que se succeeixen fins al desastre de la guerra civil. Apelles Mestres, Manuel Molin o Lloren Brunet, complementen els noms de la primerssima generaci, amb un grafisme encara clssic de dibuix que encara no ha aconseguit separar-se de l academicisme (Mestres ser el dibuixant que ms experimentar i trobar nous camins grfics, que constituiran els fonaments de la brillant escola catalana d humoristes). La segent fornada la formaran Josep Costa "Picarol", Gaiet Cornet, Joan Llaverias, Feliu Elias "Apa", Joan G. Junceda, Ricard Opisso, Rom Bonet "Bon", Lluis Bagaria, o Xavier Nogus, que sn els que aconsegueixen elevar el llist de l humor grfic catal, i fer que aquest sigui universalment reconegut com, evidencien tant l especialista John Grand-Carteret al prleg del llibre de dibuixos Kameraden, com Fernando Garca Barros al seu feixuc llibre de dos volums La Caricatura Contempornea (Madrid: Ed. Amrica, 1916. Vol. II), on ja distingeix "l escola catalana" de la resta de dibuixants satrics i humorstics de les terres de la pennsula: Por eso resulta muy justo afirmar que hoy residen en Catalua los humoristas espaoles perfectamente capacitados para obtener un puesto en la evolucin universal de dicho arte refereix a la caricatura. Verdaderos maestros que junto  una grfica notable, dominadora de la psicologa, colocan muy  menudo, el acierto de unas leyendas que no he visto ni he podido aplaudir en Madrid.

Una tercera generaci de qualitat igual o superior va veure estroncada la seva consolidaci pels fets del 36: Avell Arts-Gener "Tsner", Benigani, Artur Moreno, Josep Bartol, Jaume Juez "Xirinius", Ernest Guasp o Mart Bas son alguns dels noms d aquesta prometedora  promoci que tanmateix no va poder desenvolupar amb normalitat el descomunal potencial que hauria eclosionat si les circumstncies no haguessin estat tan trgiques, per malauradament la cosa va acabar com el rosari de l aurora. 

Desprs de la guerra, prcticament tan sols Valent Castanys i Joaquim Muntaola feren d enlla entre els dibuixants d abans de la guerra i les noves fornades d artistes del llapis. L humor grfic, pel qu t de subversiu, fou desterrat dels mitjans que tan sols publicaven  vinyetes intranscendents d humor tou. Molts dibuixants es refugiaren en el mn de la historieta, per no toca parlar aqui de la interessant per ellptica obra publicada a les revistes infantils, els cmics i al camp de la illustraci, ni dels TBO, Bruguera, l Infantil, Tretzevents i Cavall Fort. A la premsa, i treballant sota l esguard ferotge de la censura, hi comencen a despuntar Conti, Cesc, Pearroya, Cifr, Garca Lorente, un recuperat Tsner, Cern i finalment el Perich, pedra de toc del que en els anys 70 s anomenar "boom" de l humor grfic. 

La llei de premsa de Fraga, que abolia la censura prvia, i els aires de canvi, s l poca en qu es fa cert el tpic que a travs d un acudit es podien dir moltes ms coses que a travs d una editorial. Aquest "boom" propici que, com els bolets a la tardor, nous valors apareguessin en el panorama de l humor grfic. I els joves d aleshores sn els veterans d avui: Toni Batllori, Fer, Jos Luis Martn, Tom, Romeu,L'Avi, Oscar Nebreda, Joma, Ja, Iv, Ferreres o Guilln, als que podem afegir els traspassats Gin, Iv, i Oli. Si b sempre la lnia que separa l humor grfic de la historieta sempre ha estat cofusa, i molts humoristes han dibuixat historietes i historietistes han realitzat acudits, d uns anys en, la cosa encara ha anat a ms, perqu les principals revistes d humor han seguit el model de la nord-americana Mad per a realitzar la stira dibuixada, utilitzant ms la historieta que no pas l acudit. El Jueves (1977) n s l exemple paradigmtic, ja que s una revista d historietes d humor, no pas d humor grfic prpiament dit; en canvi l humor grfic ha estat present a les revistes catalanes El B negre amb potes rosses (1977), El Drall (1988) o El Triangle (1990), que si b avui en da s un setmanari d informaci, va comenar com a mul de la publicaci satrica francesa Le Canard enchain. A banda d aquestes, magre s el balan pel qu fa a publicacions d humor grfic catalanes, que s ha hagut de refugiar a les comarques, si b amb collaboracions de primer nivell, tant grfiques com literries : El Pardal Moderat, emprengu el vol a Vic; Empord Funeral, que no cal ser molt espavilat per saber a quin tros de terra va nixer i, sobretot, morir; La Comarca Carlina, portaveu anti-liberal de les terres d Olot; l Escudella i carn d olla, cuinada amb algun ingredient d aquells de llepar-s hi els dits als fogons patumaires de Berga; i l nica que encara viu, la tarragonina Delirplis, sn els intents ms notables de recuperar una tradici tan catalana com la botifarra amb seques, que s la tradici de les publicacions satriques. 

Avui dia, al panorama de l humor grfic catal, tot i que pocs poden publicar amb regularitat en la nostra llengua  per aix ja s culpa del migrat panorama editorial, i no s hora aqui de parlar-ne, que aix sn figues d un altre paner   hi trobem novament alguns dels humoristes ms interessants de la pennsula: Toni Batllori, Miquel Ferreres, Joma, Fer,  Jap; un seguit de veterans al peu del can: Romeu, scar Nebreda, Kim, L'Avi, Alfons Lpez, Ventura, Nando, Guilln, Bi, Puyal, Pierino, Napi, Ermengol; i uns quants nous valors que apunten tant a la consolidaci del gnere com a una renovaci esttica i conceptual: Manel Fontdevila, Monteys, Pallars, Faro, Kap, Pepe Farruqo, Juanjo Sez o Jordi Labanda encapalen la llista.

Bibliografia.
 BARROS, Bernardo G. La caricatura contempornea (II vols.). Madrid: Editorial Amrica, 1916;
 BOZAL, Valeriano. La ilustracin grfica del siglo XIX en Espaa. Madrid: Comunicacin, 1979;
 CAPDEVILA, Jaume. Trazos, un siglo de ilustracin y buen humor en Mundo Deportivo. Barcelona: Mundo Deportivo, 2005;
 CAPDEVILA, Jaume. Bagaria. La guerra no fa riure. Caricatures antifeixistes a La Vanguardia (1936-1938). Barcelona: Duxelm, 2007;
 CASTILLO, Montserrat. Grans illustradors catalans. Barcelona: Barcanova / Biblioteca de Catalunya, 1997;
 CESC, SOL i DACHS, Llus. El humor cul. Barcelona: Barcanova, 1998;
 CHUMY CHUMEZ. 50 aos de humor espaol. Madrid: Ediobser / El Independiente, 1991;
 COLOMBANI, Philippe. Notre sicle en caricature. Paris: Atlas, 1981;
 CUADRADO, Jess. Atlas Espaol de la cultura popular. De la historieta y su uso, 1873-2000  (II Vols.). Madrid: Ediciones Sinse Ntido, 2001;
 DAZ-PLAJA, Fernando. "La caricatura espaola en la Guerra Civil". Tiempo de Historia, nm. 73.  Madrid: Prensa peridica SA, 1980;
 FIGUERES, Josep Ma. Cuca fera. Barcelona: AUSA, 1987;
 FREEDBERG, David, El poder de las imgenes. Madrid: Ctedra, 1989;
 GOMBRICH, Ernst H. La imagen y el ojo. Madrid: Debate, 2000;
 GOMBRICH, E. H. / KRIS, E. Caricature. Middlesex: The King Penguin Books, 1940;
 GUIRAL, Antoni. Cuando los cmics se llamaban tebeos, la escuela Bruguera (1945-1963). Barcelona: El Jueves, 2004;
 HELLER, Steven / ANDERSON, Gail. Savage mirror. The art of contemporary caricature. New York: Watson-Guptill, 1992;
 HOFMANN, Werner. Caricature from Leonardo to Picasso. New York: Crown, 1957;
 JUNCEDA i SUPERVIA, Joan G. Assaig sobre l humorisme grfic. Barcelona: Institut Catal de les arts del Llibre, 1936;
 MAS PEINADO, Ricard. Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Barcelona: Parsifal, Barcelona, 2002;
 MOREIRO, Julin, PRIETO, Melquades. El Humor en la transicin. Diciembre de 1973-Diciembre de 1978. Madrid: Edaf,2001;
 OSTERWALDER, Marcus. Dictionaire des ilustrateurs 1890-1945. Neuchtel: Ides et Calendes, 1992;
 ROCA, Javier, FERRER, Santiago. Humor poltico en la Espaa contempornea. Madrid: Cambio 16, 1977;
 ROGLAN, Joaquim. Revistes d Humor a Catalunya, 1972-1992. Barcelona: Diputaci de Barcelona/ Collegi de Periodistes de Catalunya, 1996;
 SABELLI FIORETTI, Claudio. Enciclopedia della satira politica. Roma: Panorama, 1979;
 SANCHEZ  De PALACIOS, Mariano. Los dibujantes de Espaa. Madrid: Ediciones Nuestra Raza, 1935;
 SHIKES, Ralph E. The indignant eye. Boston: Beacon Press, 1969;
 SOL i DACHS, Llus. El be negre i els seus homes. (II vols.). Barcelona: Edhasa, 1977;
 SOL i DACHS, Llus. La caricatura poltica i social a Catalunya (1865-2005). Barcelona: Duxelm, 2005;
 SOL i DACHS, Llus. Un segle d humor catal. Barcelona: Bruguera, 1973;
 SOLO, Francois; SAINT-MARTIN, Catherine: Dico Solo. Plus de 5000 dessinateurs de presse & 600 suports en France de Daumier  l an 2000. Vichy: Aedis, 2004;
 THARRATS i VIDAL, Joan Josep. Art de la illustraci a la Catalunya del segle XX. Barcelona: Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona, 1994;
 TILLIER, Bertrand. La Rpublicature. La Caricature poltique en France 1870-1914. Paris: CNRS Editions, 2002;
 TUBAU, Ivan.  El humor grfico en la prensa del franquismo. Barcelona: Mitre, 1987 ;
 VALLS, M de los Angeles. La caricatura valenciana en la II Repblica. Valencia: Ayuntamiento de Valencia, 1999;
 VILABELLA Guardiola, Jos Manuel. Los humoristas. Barcelona: Amaika, 1975		;
 WIRTH, Rafael / CAPDEVILA, Jaume. Seor director  La ciudad, vista con los ojos de los lectores y los humoristas grficos. Barcelona: La Vanguardia, 2006 Col. "Barcelona, una ciudad de vanguardia", n. 17;
 VV.AA. El dibuix a Catalunya. 100 dibuixants que cal conixer. Barcelona: Prtic, 2004;
 VV.AA. En Patufet (1904-1938). Antologia i histria . Barcelona: Els llibres del Castell / Fundacio Folch i Torres, 2004;
 VV.AA. Humor grfico espaol del siglo XX. Madrid: Salvat/Alianza Editorial, 1970;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88151" title="Ralph Bunche" nonfiltered="244" processed="242" dbindex="35264">


Ralph Johnson Bunche ( Detroit, EUA 1904   Nova York 1971 ) fou un politleg i diplomtic nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1950 per la seva mediaci a Palestina.

Joventut i estudis.
Nasqu el 7 d'agost de 1904 a la ciutat de Detroit, poblaci situada a l'estat nord-americ de Michigan. De petit es trasllad amb els seus pares fins a la ciutat de Los Angeles, i a la mort d'aquests fou criat per la seva via, activista de la comunitat negra de la ciutat.

Bunche destac com un estudiant brillant i es gradu en l'educaci secundria amb la millor nota possible. Ingress a la Universitat de Califrnia de Los Angeles per estudiar cincies poltiques, realitzant l'any 1927 un "Master" a la Universitat de Harvard, pagat grcies a una beca i a l'ajuda de la Comunitat Negra de la ciutat. L'any segent aconsegu presidir el departament de cincies poltiques de la Universitat de Howard a Washington DC, crrec que ostent fins el 1950.

El 1936 es don a conixer a l'opini pblica del seu pas mitjanant l'edici d'un pasqu A World View of Race on va escriure: 
I la classe un cert dia suplantar la raa en els assumptes del mn. La guerra de la raa passar a un segon lloc per donar lloc a una gegantina guerra de classes que passar a dominar all que anomenem mn.

Treballs a les Nacions Unides.
Durant la Segona Guerra Mundial Bunche fou adscrit a l'oficina de Serveis Estratgics, oficina precursora de l'actual CIA. Posteriorment entr a formar part de la Secretaria d'Estat, sent un dels lders de l'"Institut de Relacions Pacfiques".

El 1945 i 1946 va participar en les Conferncies de San Francisco com a membre de la delegaci americana en la constituci de les Nacions Unides. En aquell moment el nou Secretari General de l'ONU Trygve Lie el crid per passar a formar part de l'Organisme Mundial. A partir d'aquells moments fou una pea molt important, al costat d'Eleanor Roosevelt, perqu les Nacions Unides adoptessin la Declaraci Universal dels Drets Humans. 

El 1947 s'implic en el conflicte rabo-Israel com a ajudant de la Delegaci especial de les Nacions Unides enviades a mediar a Palestina. El 1948 viatj a Prxim Orient com ajudant de Folke Bernadotte, enviat especial de les Nacions Unides al conflicte. El setembre d'aquell any Bernadotte fou assassinat per membres del grup sionista "Lehi", per la qual cosa Bunche fou dessignat successor seu al capdavant de la missi, finalitzant la seva feina el 1949 mitjanant un armistici entre jueus i rab. El 1950 l'Institut Nobel li conced el Premi Nobel de la Pau per la seva mediaci en el conflicte de Palestina entre rabs i jueus. 

Posteriorment continu treballant a l'ONU per aconseguir la pau en diferents conflictes arreu del mn com a la Repblica Democrtica del Congo, Iemen, Caixmir i Xipre.

Bunche va morir el 9 de desembre de 1971 a la ciutat de Nova York.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1950;
  Exposici "Ralph Bunche, un gran artfex de la pau" de les Nacions Unides;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88155" title="Maria de l'Esperana de Borb-Dues Siclies" nonfiltered="245" processed="243" dbindex="35265">
Maria de l'Esperana de Borb-Dues Siclies, princesa imperial del Brasil (Madrid 1914 - Villamanrique de la Condesa (Sevilla) 2005). Princesa de les Dues Siclies amb el tractament d'altesa reial. 

Nascuda a la ciutat de Madrid el dia 14 de juny de 1914 sent filla de l'infant Carles de Borb-Dues Siclies i de la princesa Llusa d'Orleans. Maria de l'Esperana era nta per via paterna del prncep Alfons de Borb-Dues Siclies i de la princesa Maria Antonieta de Borb-Dues Siclies i per via materna del prncep Felip d'Orleans i de la princesa Maria Isabel d'Orleans.

Casada el 18 de desembre del 1944 a la catedral de Sevilla amb el prncep imperial Pere Gastao d'Orleans-Bragana, fill del prncep Pere d'Alcntara d'Orleans-Bragana i de la comtessa bohmia Elisabeth Dobrzensky von Dobrzenicz. La parella tingu sis fills:

SAI el prncep Pere Carles d'Orleans-Bragana, nat a Rio de Janeiro el 1945. Casat el 1975 amb Rony Kuhn de Souza de qui qued viudu l'any 1979 casant-se de nou amb Patricia Alexandra Brascombe el 1982.

SAI la princesa Maria Glria d'Orleans-Bragana, nascuda a Petrpolis el 1946. Es cas el 1972 a Villamanrique de la Condesa amb el prncep Alexandre de Iugoslvia de qui es divorci l'any 1985. Es torn a casar l'any 1985 amb el duc de Segorb i comte d'Empries, Ignacio de Medina y Fernndez de Crdoba.

SAI el prncep Alfons d'Orleans-Bragana, nat el 1948 a Petrpolis. Es cas amb Maria Parejo de qui es divorci per casar-se amb Silvia-Amalia Hungria de Silva Machado.

SAI el prncep Manuel del Brasil, nat a Petrpolis el 1949. Casat amb Margarida Haffner.

SAI la princesa Cristina d'Orleans-Bragana, nada a Petrpolis el 1950. Casada en primeres npcies amb el prncep Jan Sapieha-Roznski i en segones npcies amb Jos Carlos Calmon de Brito.

SAI el prncep Francesc Humbert d'Orleans-Bragana, nat el 1956 a Petrpolis. Casat amb Christina Schmidt Peanha de qui es divorci per casar-se amb Rita de Cascia Pires.

La princesa Maria de la Esperana era germana de la comtessa de Barcelona i per tant tia del rei Joan Carles I d'Espanya amb qui l'un una especial relaci d'afecte.

La princesa mor a Villamanrique de la Condesa el mes d'agost de 2005, per disposici del rei d'Espanya fou enterrada amb honors d'infanta d'Espanya. Al funeral hi assistiren els reis d'Espanya i les duquesses de Palma de Mallorca i de Badajoz








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88156" title="Adam Sedgwick" nonfiltered="246" processed="244" dbindex="35266">

Adam Sedgwick (22 de mar del 1785 - 27 de gener del 1873) va ser un dels fundadors de la geologia moderna. Va proposar els perodes Devoni i ms tard el Cambri. Aquesta ltima proposta estava basada en treball de camp que fu en estrats rocosos de Galles.

Els inicis.

Sedgwick va nixer a Dent. Va estudiar al Sedbergh School i al Trinity College de Cambridge.

El 1817 va ser ordenat sacerdot, i el 1818 va esdevenir Woodwardian Professor of Geology a la Universitat de Cambridge, ocupant un crrec que ja havia estat ocupat norenta anys abans per l'historiador naturalista John Woodward. No havia rebut llions formals de geologia, per ben aviat esdevingu un investigador actiu en els camps de la geologia i la paleontologia. Durant el temps que ocup el crrec, va ampliar moltssim la collecci de geologia de la Universitat de Cambridge, i va dur a terme un important treball de camp arreu de Gran Bretanya. Es diu que, quan va rebre el crrec, Sedgwick va comentar "Fins ara mai no he girat una pedra; des d'ara endavant no en deixar cap sense girar". El 1822 va conduir un treball de camp per a investigar la complexa geologia del Lake District del nord d'Anglaterra, armat amb els nous descobriments i les noves tcniques de William Smith. Durant aquesta expedici, va conixer i fer-se amic del poeta William Wordsworth, aix com el poeta Robert Southey i el qumic John Dalton. Les seves llions a Cambridge foren immensament populars; era un catedrtic molt hbil i - trencant amb les tradicions d'aquells temps - les seves llions estaven obertes a les dones, que segons en Sedgwick podien fer grans contribucions a la histria natural. Va continuar ascendint en la seva professi: el 1829 esdevingu President de la Geological Society of London, i el 1845, Vicemestre del Trinity College de Cambridge. Com a Vicemestre, va conduir campanyes per a obrir Cambridge als no anglicans i reorganitzar els programes acadmics. Durant aquest procs, va conixer la reina Victria i el seu marit Albert. Cap a la dcada dels 1850, la seva salut va empitjorar, per tanmateix va continuar donant les seves famoses llions fins 1871.

Primers treballs.
Sedgwick va ser un de les grans figures del que s'ha anomenat l'Edat Heroica de la geologia - el temps en qu es definiren els grans perodes geolgics i es dugu a terme molta investigaci i exploraci fundamentals. El treball de Sedgwick el situ al centre de la controvrsia geolgica ms escalfada dels seus temps, a causa del seu treball amb el geleg Roderick Murchison. Van explorar la geologia d'Esccia el 1827, i el 1839 van presentar conjuntament les seves investigacions sobre certes roques de Devon, Anglaterra, que tenien un ensamblatge fssil diferenciat que els port a proposar una nova divisi de l'escala dels temps geolgics; el Devoni. A principis de la dcada de 1830, ambds estaven treballant en roques de Galles, que eren i encara sn molt difcils d'examinar a causa dels plecs i falles que hi havia. Nogensmenys, semblaven ms antigues que la majoria de les roques sedimentries que es trobaven ms a l'est. Murchison va documentar la presncia d'un conjunt de fssils diferenciat, en qu hi havia molts pocs peixos, per que contenia molts tipus diferents de trilobits, braquipodes i altres fssils similars. Murchison va anomenar aquest sistema rocs el Siluri, en honor als Silurs, una tribu cltica que vivia a Galles a l'poca dels romans. Sedgwick, que havia estat treballant al centre de Galles, va proposar un sistema diferent per dessota del Siluri, i li don el nom de Cambri, per Cambria, el nom llat de Galles. Els dos presentaren un document conjunt el 1835, titulat "On the Silurian and Cambrian Systems, exhibiting the order in which the older sedimentary strata succeed each other in England and Wales." (Sobre els sistemes Siluri i Cambri, exhibint l'ordre en qu els estrats sedimentaris ms antics se succeeixen a Anglaterra i Galles).

El "Cambri" superior de Sedgiwck se solapava amb el "Siluri" inferior de Murchison. Sedgwick havia definit el seu "Cambri" a partir de les caracterstiques fsiques de les roques, que eren niques a Galles, i no havia tingut gaire en compte els fssils, que es poden trobar arreu. Murchison, que els havia tingut molt en compte a l'hora de definir el "Siluri", va proclamar al principi que el Cambri superior, i ms tard el Cambri en la seva totalitat, eren en realitat parts del Siluri. Aquesta discussi els distanci per sempre i van caldre molts anys per a resoldre-la. Es tractava de quelcom ms que un simple problema de nomenclatura. Ambds gelegs volien l'honor d'haver descrit les roques que registraven els inicis de la vida a la Terra, car en aquells temps no es coneixien fssils ms antics que els del Cambri. Murchison pensava que els fssils del Cambri de Sedgwick no eren prou diferents dels fssils del seu Siluri com per a merixer un perode geolgic separat, i van passar uns anys abans que es trobessin formes cambrianes realment distintives. Avui en dia, i continuant amb la soluci proposada el 1879 pel collega de Sedgwick, Charles Lapworth, els gelegs usen ambds perodes, juntament amb un tercer temps, l'Ordovici, que separa el Cambri i el Siluri, i que comprn els estrats que Sedgwick i Murchison s'havien disputat. Ara se sap que cadascun d'aquests perodes est caracteritzat per conjunts de fssils diferenciats.

Enllaos externs.

Sedgwick Museum, Cambridge;
Sedgwick Club, Cambridge;
Departament de Cincies de la Terra de la University of Cambridge;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88165" title="Canis" nonfiltered="247" processed="245" dbindex="35267">

Canis s un gnere que inclou moltes espcies de llops i xacals moderns, dhuc el llop gris (Canis lupus) que es creu s l'antecessor del  gos domstic femen gossa (tamb anomenat ca  femen: cussa) (Canis lupus familiaris). Es classifiquen en entre 7 i 10 espcies, depenent de la font que s'usa. El xacal se sol classificar en el seu propi gnere: Thor. Hi ha moltes espcies extingides del gnere Canis. s un gnere molt antic (per molt avanat), que data del Mioc.

Galeria.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88169" title="Carnvor" nonfiltered="248" processed="246" dbindex="35268">


Els carnvors (Carnivora) sn un orde de mamfers. El seu nom ve del fet que mengin sobretot carn, s a dir, altres animals, a diferncia dels herbvors que s'alimenten de vegetals o els omnvors, que tenen una dieta variada.

Entre els carnivors es troben diverses famlies, distribudes en dos sub-ordres:

Subordre dels canformes (gos, lldria, s, otaria, morsa, foca,...);
Subordre dels feloides o felformes (gat, hiena, mostela,...);

Tamb existeix un ordre d'animals fssils, prxims als actuals carnvors per avui extingit, els creodonts.

Trets distintius.
Es distingeixen per una mandbula i una dentici que els permet caar altres animals i un estmac simple per digerir-los. Una de les sinapomorfies que caracteritzen els carnvors s la presncia d'ullals. El seu cervell s de tipus girencfal. Sn animals bsicament terrestres. Acostumen a reproduir-se un cop l'any i amb menys cries que altres tipus d'animals.

Cladograma.































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88171" title="Mdul vectorial" nonfiltered="249" processed="247" dbindex="35269">
El mdul vectorial expressa el valor numric d'una magnitud vectorial. Grficament correspon a la longitud del segment orientat que representa el vector, sempre en valor absolut. Per exemple, si es vol expressar que el mdul de  val 5 unitats, es fa aix: .
Expressat en frmules, donat un vector  de coordenades (x,y,z) ) el seu mdul s . La seva direcci est donada per la recta que cont el vector i el sentit pot ser cap a un costat o cap a l'altre. 

Tamb es pot separar un vector en mdul i donar la direcci i sentit amb un vector unitari que es calcula com:
, essent i, j i k els vectors (1,0,0), (0,1,0) i (0,0,1) respectivament.

Vegeu tamb: Vector (fsica)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88174" title="Setge de Belgrad" nonfiltered="250" processed="248" dbindex="35270">






Aquest article tracta del setge de Nndorfehrvr (o Belgrad) de 1456, per la ciutat tamb va ser assetjada el 1444, el 1521, el 1718 i el 1788.;

Desprs de la caiguda de Constantinoble el 1453, el sult otom Mehmet II va preparar una ofensiva per sotmetre el Regne d'Hongria. El seu objectiu immediat va ser la fortificaci (en hongars vgvr) fronterera de la ciutat de Belgrad (en hongars antic Nndorfehrvr). Jnos Hunyadi, un noble guerrer hongars que provenia del llinatge valac, es dir romans, i que ja havia actuat en moltes batalles contra els otomans en les dues dcades anteriors, esperava que es produs aquest atac. 

El setge finalment es va convertir en una gran batalla, durant la qual Hunyadi va dirigir un sobtat contraatac que va arrasar el campament turc i va obligar el sult Mehmet II, ferit en l'atac, a aixecar el setge i retirar-se. Es diu que el setge de Belgrad va decidir el dest de la Cristiandat.

Les campanades de migdia ordenades pel papa Calixt III commemoren la victria del mn cristi fins a dia d'avui.

 Preparatius .
Al final de l'any 1455, desprs d'una reconciliaci pblica amb tots els seus enemics, Hunyadi va iniciar els preparatius. 
Utilitzant els seus propis recursos, va proveir i armar la fortalesa i, deixant-hi una forta guarnici sota el comandament del seu cunyat Mihly Szilgy i del seu fill primgenit Lszl, va procedir a formar un exrcit d'alliberament i una flota de dues-centes corbetes. Com que no hi havia cap altre bar disposat a ajudar (temien ms el poder creixent de Hunyadi que l'amenaa otomana), va haver de dependre completament dels seus propis recursos. 

El seu nic aliat era el frare francisc Giovanni da Capistrano, que va predicar una croada amb tanta eficcia que els pagesos i milicians, mal armats (la majoria noms duien dalles) per amb una moral alta, es van reunir sota l'estendard de Hunyadi. El nucli del seu exrcit estava format per un petit grup de mercenaris de temporada i algun grup de genets nobles. En total, Hunyadi va poder reunir una fora de 25.000 a 30.000 homes.

 El setge .
Tot i aix, abans que les forces es reunissin, l'exrcit invasor de Mehmet II (segons fonts antigues 160.000 homes que, arran de les ltimes recerques, devien ser noms 60.000 o 70.000) arrib a Nndorfehrvr. El 4 de juliol de 1456 va comenar el setge. Szilgyi noms tenia una fora de 5.000 a 7.000 homes al castell. Mehmet install l'exrcit al peu del tur de la fortalesa i comen a disparar a les muralles el 29 de juny. Va ordenar els seus homes en tres seccions: el cos rumeliota (s a dir, europeu) tenia la majoria dels canons i la seva flota d'aproximadament 200 vaixells fluvials tenia la resta. Els rumeliotes foren collocats a l'ala dreta, i el cos format per l'exrcit d'Anatlia, asitic, a l'ala esquerra. Al centre hi havia la gurdia personal del sult, els genssers, i el seu post de comandament.
Les tropes d'Anatlia i tamb els genssers eren tropes d'infanteria pesada. Va collocar els seus vaixells fluvials principalment al nord-est de la ciutat per patrullar els pantans i assegurar-se que la fortalesa no rebia reforos. Tamb controlaven el Sava, al sud-oest, per evitar que la infanteria fos atacada per un dels flancs per l'exrcit de Hunyadi. El Danubi, a l'est, era vigilat pels espahs, el cos de cavalleria lleugera del sult, per evitar ser atacats per la dreta. Aquestes forces impressionants s enfrontaven als solament 7.000 homes de la fortalesa, encara que s'ha de dir que els civils serbis tamb ajudaren a resistir els atacs musulmans.

Quan Hunyadi se n'assabent, es trobava al sud d Hongria, reclutant cavalleries lleugeres addicionals per a l'exrcit amb qu pensava trencar i alar el setge. Encara que pocs nobles s'havien decidit a proporcionar-li ajuda, els camperols estaven ms que disposats a fer-ho. El Vatic havia enviat el cardenal Giovanni da Capistrano a Hongria per predicar contra l'heretgia dels cristians ortodoxos grecs i, tamb, per animar la gent a afegir-se a la croada contra els otomans. Aconsegu, doncs, crear un exrcit de camperols bastant gran (tot i que mal entrenat i equipat), amb el qual es dirig a l'actual Belgrad (llavors Nndorfehrvr). Els dos exrcits viatjaren junts, per sota comandaments separats. Entre tots dos, tenien aproximadament uns 40.000-50.000 homes.

Els defensors, superats en nombre, confiaren principalment en la fora del formidable castell de Belgrad, que llavors era una de les millors obres d'enginyeria dels Balcans. Com que Belgrad fou elegida per ser capital del principat serbi pel dspota Stefan Lazarevi  el 1404 desprs de la batalla d'Angora, s'havia fet una gran tasca de transformaci del vell castell bizant per fer-ne una fortificaci ms que notable, digna d'una capital. Com que s'esperaven les incursions dels otomans un cop recuperats de la derrota amb els mongols, s'utilitzaren avanades tcniques bizantines i rabs de construcci i de disseny de fortaleses, apreses durant l'poca de conflicte que afect la regi a mitjan segle XI amb les operacions militars de seljcides i otomans que transformaren l'orient prxim.

La fortalesa va ser dissenyada d'una forma elaborada, amb tres lnies de defensa: un castell interior amb palau i una torre enorme; la ciutat alta, el campament base militar, amb quatre portes d'accs i doble muralla, i la ciutat baixa, amb la catedral al centre urb i un port al Danubi. Les tres parts estaven separades per fossats, portes i altes muralles. Aquest esfor donava com a resultat un dels assoliments militars ms elaborats de l'arquitectura medieval. Desprs del setge, els hongaresos reforaren els costats nord i est amb una porta addicional i diverses torres, una de les quals, la torre Neboja, fou dissenyada per a l'artilleria. 

El 14 de juliol de 1456, Hunyadi arriba a la ciutat, totalment encerclada pels musulmans, amb la seva flotilla de petites naus a travs del Danubi, on hi havia avarada la marina de guerra turca. Trenc el bloqueig naval aquell mateix dia: enfons tres galeres otomanes i captur quatre grans naus i 20 de ms petites. Destruda la flota del sult, Hunyadi pogu transportar les seves tropes i les necessitades provisions a la ciutat; la fortalesa podia recobrar forces.

A pesar d'aquests fets, Mehmet II no estava disposat a alar el setge i, desprs d'una setmana de bombardeig pesant de l'artilleria, comen a obrir escletxes als murs de la fortalesa per diversos llocs. El 21 de juliol, Mehmet II orden un assalt total, que comen amb la posta de sol i continu tota la nit. L'exrcit atacant entr en tromba a la ciutat i comen el seu assalt a la fortalesa. Com que aquest era el moment crucial del setge, Hunyadi orden als defensors de llenar per les muralles tot de fusta coberta de quitr i d'altre material inflamable i llavors hi cal foc. Aviat una paret de flames separava els genssers que lluitaven a la ciutat alta dels que intentaven entrar a la part baixa per les escletxes obertes. La ferotge batalla entre els soldats genssers encerclats i els de Szilgyi, a la part superior de la ciutat, s'inclinava a favor dels cristians i els hongaresos aconseguien repellir l'assalt frontal des de fora de les muralles. Massacraren els genssers que quedaven a dins de la ciutat, mentre que les tropes turques que intentaven entrar per les bretxes obertes sofrien greus prdues. Quan un soldat turc quasi havia aconseguit fixar la bandera del sult damunt d'un basti, un soldat anomenat Titus Dugovi  (Dugovics Titusz, en hongars) l'agaf i junts van caure des de la muralla (per aquest acte heroic, el fill de Jnos Hunyadi, el rei hongars Maties Corv, va nomenar noble el fill de Titus, tres anys ms tard).

 La batalla .
L'endem succe una cosa imprevista. Segons alguns relats, els croats camperols comenaren una acci espontnia i obligaren Capistrano i Hunyadi a fer s d'aquella situaci. A pesar de les ordres de Hunyadi de no tractar de saquejar les posicions turques, algunes de les unitats s arrossegaren fora de les fortificacions derrudes, agafaren posicions al llarg de la lnia turca i comenaren a empaitar els soldats enemics. La cavalleria turca intent sense xit dispersar els soldats enemics i de seguida s'uniren ms cristians als que havien sortit de la ciutat. El que comen com un incident allat, aviat es convert en una batalla a gran escala.
Giovanni da Capistrano intent al principi fer una crida a l'ordre als seus homes i refugiar-los dins de les muralles, per aviat es trob voltat de 2.000 croats. Llavors comen a dirigir-los contra les lnies otomanes, cridant: "El Senyor, que don inici a tot, s'ocupar del final!"

Capistrano dirig els seus croats a la rereguarda de l'exrcit turc, a travs del riu Sava. Al mateix temps, Hunyadi comen una aferrissada crrega des de la fortalesa per prendre les posicions d'artilleria del campament turc.

Agafats per sorpresa en aquest estrany tomb dels esdeveniments i segons conten alguns cronistes, els turcs, paralitzats per una por inexplicable, fugiren. El cos compost per la gurdia personal del sult (d'uns 5.000 genssers) tract desesperadament de controlar la situaci, posar fi al pnic i tornar a capturar el campament, per llavors l'exrcit de Hunyadi ja s'havia sumat tamb a la batalla i els esforos turcs es feren intils. El sult mateix es va afegir a la batalla i va matar un cavaller en un combat individual, per una fletxa se li clav a la cuixa i va caure inconscient. Desprs de la batalla, els exploradors hongaresos van rebre l'ordre de passar la nit darrere els murs de la fortalesa i estar alerta per a un possible contraatac turc, que no es va arribar a produir mai.

Protegits per la foscor, els turcs es van retirar rpidament, transportant els ferits en 140 carros. A la ciutat de Sarona, el sult recobr la conscincia. Quan s'assabent de la notcia que el seu exrcit havia estat venut, molts dels seus lders morts i tot el seu equipament abandonat, cost molt evitar que el dirigent, de 24 anys, no se sucids prenent ver. L'atac per sorpresa va causar importants prdues i molta confusi, s per aix que durant la nit, Mehmet, derrotat, es retir amb les tropes que li restaven i torn cap a Constantinoble. 

 Desprs de la batalla .

Els hongaresos, per, pagaren cara la victria; la pesta s'ensenyor del campament, de la qual el mateix Jnos Hunyadi mor tres setmanes ms tard, l'11 d'agost de 1456.

Com que el disseny de la fortalesa funcion b durant el setge, els hongaresos noms hi afegiren alguns reforos addicionals. Els murs ms febles de l'est, on els otomans havien aconseguit obrir la bretxa a la part alta de la ciutat, foren reforats amb la porta de Zindan i la gruixuda i pesada torre Neboja. Aquesta va ser l'ltima modificaci de la fortalesa fins el 1521, quan el sult Solim el Magnfic aconsegu capturar-la.

 Esdeveniments posteriors .
La victria va aturar l'avan de l'Imperi Otom cap a l'Europa catlica durant uns 70 anys, tot i alguna petita incursi, com la presa d'tranto (1840-1841) i les rtzies a Crocia i Sria el 1493.

Durant el setge, el papa Calixt III orden que sonessin les campanes al migdia, per cridar els creients a resar pels defensors. Com que les notcies tardaren a arribar ms en alguns llocs que en altres, aix es transform en una commemoraci de la victria i el papa no retir l'ordre. Les campanes de migdia encara continuen repicant avui en dia.

Desprs que el setge de Belgrad aturs l'expansi turca per Europa, Srbia i Bsnia quedaren absorbides dins l'Imperi Otom. Valquia, l'estat ttar de Crimea i, finalment, Moldvia foren simplement convertits en estats vassalls. No s'acaba de saber per qu el sult no va atacar Hongria i per qu abandon la idea d'avanar en aquella direcci desprs del fracassat setge de Belgrad; potser l'escull de Belgrad va ser un senyal que l'Imperi no podia expandir-se ms enll de Srbia i Bsnia, que es transformaren en una segura base d'operacions. A ms, el significatiu poder poltic i militar d'Hongria sota el govern de Maties I d'Hongria, conegut com Maties Corv, no hi ha dubte que va tenir alguna cosa a veure amb aquesta decisi.

Tamb ha sorgit un nou punt de vista en els ltims temps, probablement cert, segons el qual Mehmet II no tenia cap inters a ocupar Hongria i que consider el Danubi i el Sava el lmit fronterer definitiu per al seu imperi. L'objectiu de Mehmet hauria estat nicament convertir els Balcans en una part orgnica del seu imperi, que de manera natural el portaria a limitar la influencia hongaresa i veneciana a la regi. Des d'aquesta perspectiva, el setge de Belgrad del 1456 no podria ser considerat com la primera etapa d'una magnfica ocupaci d'Hongria; simplement privaria els hongaresos de la seva base d'operacions i atacs contra els Balcans. A la vegada, la fortalesa seria el lloc ms apropiat per atacar Hongria: la seva prdua deixava el pas obert a la invasi. Sigui com sigui, una cosa s segura: la balana del poder s'havia inclinat a favor dels otomans; intentar-los expulsar ara d'Europa era una feina impossible. Aquest fet influiria en les poltiques de les potncies europees. Fins i tot Maties I d'Hongria va oblidar el concepte de "gran guerra contra els turcs", perqu sentia que la seva prpia fora era insuficient i que difcilment podria comptar amb ajuda externa.

Desprs de la batalla de Mohcs del 1526, els turcs recuperaren els canons perduts per Mehmet II.

 Referncies i enllaos externs .
Relat del papa Calixt III del 14 d'agost de 1456 al bisbe de Borgonya, sobre la salvaci de la Cristiandat a Belgrad ;
El setge de Belgrad de 1456 ;
Pgina dedicada a la histria de Nndorfehrvr (Belgrad) i el setge de 1456, amb animacions fora interessants ;
Fotografies de la fortalesa de Belgrad ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88176" title="Micronavegador" nonfiltered="251" processed="249" dbindex="35271">

Un micronavegador (tamb conegut com mininavegador o navegador mbil) s un navegador web dissenyat per a dispositius de m com els organitzadors personals o els telfons mbils. 

Els micronavegadors s'optimitzen per a mostrar el contingut d'Internet de la forma ms efectiva possible en les pantalles petites dels dispositius porttils. Tamb acostumen a tenir unes mides de fitxer menors per a poder acomodar-se millor a les restriccions en la capacitat de memria i ample de banda en les xarxes sense fil. Habitualment sn versions redudes de versions de navegadors web utilitzats en altres dispositius amb ms capacitat, per tot i aix, actualment molts poden incorporar ltimes tecnologies com ara AJAX. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88177" title="Baixa edat mitjana" nonfiltered="252" processed="250" dbindex="35272">

La baixa edat mitjana s el terme utilitzat per descriure la histria europea dels segles XI a XIV. Aquest perode va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succet per l'edat moderna (el Renaixement). 

Desprs de les invasions dels musulmans, els hongaresos i els normands, que havien assolat Europa als segles precedents, pels volts de l'any 1000 comena un perode de creixement econmic i demogrfic que comportar la crisi de la societat feudal i l'aparici de noves formes d'organitzaci poltica i social: els comuns  especialment a Itlia  i els estats "nacionals", als territoris de les actuals Frana, Anglaterra i Espanya.

Al voltant del 1300, i desprs de diversos segles de prosperitat a Europa, el creixement es va aturar. Unes sries de fams i plagues, com la Gran Fam de 1315-1317 i la Pesta Negra, van reduir la poblaci a la meitat. Aquesta despoblaci va estar acompanyada de tensions socials i guerres endmiques; aixecaments dels camperols a Frana i Anglaterra i la Guerra dels Cent Anys en sn dos exemples. La unitat de l'Esglsia catlica va ser fracturada pel Gran Cisma d'Occident. Aquests esdeveniments han estat anomenat pels historiadors la Crisi de la Baixa Edat Mitjana. 

Per altra banda, per, el segle XIV tamb va ser un perode de gran progrs per a les arts i les cincies. El redescobriment dels textos antics grecs i romans van produir, amb el temps, un renaixement d'aquestes dues rees. El procs va comenar per mitj del contacte amb els rabs durant les Croades, per, es va accelerar amb la captura de Constantinoble pels turcs, ats que molts erudits bizantins es van refugiar a l'Occident, principalment a Itlia. 

Mentrestant, la invenci de l'impremta va tenir un efecte important en la societat europea. Va facilitar la disseminaci de la paraula i va democratitzar l'aprenentatge; un resultat derivat seria el sorgiment de la Reforma protestant. El creixement de l'Imperi Otom va culminar amb la caiguda de Constantinoble el 1453 (casualment, l'any de la fi de la Guerra dels cent anys), la qual cosa va tancar les possibilitats de comer amb l'Est. Per, el descobriment d'Amrica per Cristfor Colom el 1492, i la circumnavegaci d'frica per Vasco da Gama el 1498 van obrir noves rutes comercials, enfortint l'economia i el poder de les economies europees occidentals. 

Tots aquests desenvolupaments marquen la fi de l'Edat mitjana i el comenament de l'Edat moderna. Cal notar que la divisi s artificial, ats que l'aprenentatge no va desaparixer de la societat europea, i per tant, hi hauria una certa continutat entre les civilitzacions clssiques i l'Edat moderna. Igualment, els historiadors moderns, principalment a Itlia, no parlen de la Baixa edat mitjana, sin del Renaixement del segle XIV com a transici directa a l'era moderna.

 Vegeu tamb .
 Art romnic;
 Art gtic;
 Renaixement del segle XII;

 Notes .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88179" title="The Pinker Tones" nonfiltered="253" processed="251" dbindex="35273">




The Pinker Tones s un grup musical catal de Barcelona, creat el 2001, reconegut internacionalment, tant a alguns pasos d'Europa, com als Estats Units o el Jap, entre d'altres. "Mister Furia" i "Professor Manso" son els noms artstics dels components del duet.

La seva barreja d'estils, agafant com a base la msica electrnica, va des del pop a l'indie, passant pel lounge i altres.

Els seus treballs ja s'han publicat a l'estranger i el duet hi ha efectuat diverses actuacions amb crtiques excellents en els mitjans especialitzats.

El seu estil alternatiu els ha fet guanyar el favor de la crtica amb noms dos lbums publicats de moment, sense oblidar, per, mltiples participacions en altres projectes musicals, i diverses remescles (tant dels seus treballs, com d'altres autors).

Discografia.

Lp's.
 2008- Wild Animals. Pinkerland Records/Outstanding Records;
 2007- More Colours. Nettwerk. Disc de remescles;
 2005- The Million Colour Revolution. Pinkerland Records/Outstanding Records;
 2004- The Bcn Connection.

 Enllaos externs .
Pgina oficial de "The Pinker Tones" ;
"The Pinker Tones" a Acid Jazz Hispano.
MySpace del grup;
Entrevista al grup ;
Videoclip de la can "Karma Hunters";
Videoclip de la can "Fugaz" del disc Wild Animals;
Pgina del grup a ritmes.net";






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88181" title="Arthur C. Clarke" nonfiltered="254" processed="252" dbindex="35274">


Sir Arthur Charles Clarke,  ms conegut com a Arthur C. Clarke (Minehead, Anglaterra, 16 de desembre de 1917 - Colombo, Sri Lanka, 19 de mar de 2008), fou un escriptor i cientfic angls. Autor d'obres de divulgaci cientfica i de contes i novelles de cincia ficci, com Encontre amb Rama i , a la vegada que co-guionista de .  s considerat un dels millors escriptors de cincia ficci, juntament amb H. G. Wells, Philip K. Dick, Robert A. Heinlein i Isaac Asimov.

 Referncies .
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88183" title="H. G. Wells" nonfiltered="255" processed="253" dbindex="35275">


Aquest article s una traducci de l'angls, cal acabar-ho



Herbert George Wells (Bromley, Kent, 21 de setembre de 1866   Londres, 13 d'agost de 1946) fou un escriptor britnic molt conegut per las seves novelles de cincia ficci, de les que es poden destacar: La guerra dels mons, L'home invisible, La illa del doctor Moreau i La mquina del temps. Fou un escriptor poltic prolfic que entr per dret propi a la histria de la literatura i que escrigu obras de gaireb tots els gneres, incloent contes i obres que no sn ficci. Era obertament socialista, i moltes de les seves obres contenen notables comentaris poltics i socials.

Es pot dir que avui en dia s'hauria de considerar a H. G. Wells un clssic, que les obres esmentades ms amunt sn tamb clssiques, i que durant el segle XX aquestes obres han inspirat nombroses pellcules, i adaptacions a la televisi. La clebre adaptaci a la rdio de Orson Welles de La guerra dels mons atemor als Estats Units. Les seves obres son clssiques no noms per la seva perfecci intrnseca, sin tamb perqu contenen una srie de leit motivs que desprs han estat imitats i font d'inspiraci dels autors posteriors.


Biografia.

Els primers anys.
Herbert George (Anomenat el Caiser) era el cinqu i fill petit de Joseph Wells, un antic jardiner domstic i al mateix temps botiguer i jugador de criquet, i de la seva muller Sarah Neal, una antiga empleada domstica. Va nixer al 62 de High Street, Bromley, Kent. La seva famlia formava part de la emprobrida classe mitja baixa. Una herncia els va permetre comprar una botiga de porcellana, encara que prest s'adonaren de qu mai esdevindria un negoci prsper. Les mercaderies eren velles i el negoci estava situat a un lloc pobre. Ho dirigien per guanyar un ingrs magre, per poca cosa venia de la botiga. Joseph venia pals i pilotes de criquet i altres equips als partits als que jugava, per aquest motiu els seus ingressos eren inestables, degut a que no hi havia professionals del criquet, i els pagaments als jugadors destres venien de passar el capell, o de petits honoraris dels clubs on es jugaven els partits.

Es diu que un incident fou definitiu en la vida del jove H. G.: va tenir un accident en el 1874 quan tenia set anys. Va caure sobre un pal al camp d'esports local i va d'estar colgat al llit un temps amb una cama rompuda. Per passar el temps, comen a llegir i prest d'aquells mons i de les vides als que els llibres li donaven accs; aix tamb estimul el seu desig d'escriure. Ms tard aquest any  es matricul a la Thomas Morley's Commercial Academy, una escola privada fundada el 1849 desprs de la bancarrota de la primera escola de Morley. L'educaci fou errtica, el currculum en la major part enfocat, segons diria desprs Wells, a fer calderilla fent els manuscrits i els comptes dels negocis. Wells segu a l'acadmia Morley fins a 1880. Per el 1877 un altre accident afect la seva vida. Aquesta vegades li passa a son pare, la qual cosa deix a Joseph Wells amb una cuixa fracturada. Aquest accident supos el final de la carrera com a jugador den Joseph, i els seus guanys com a botiguer no bastaven per compensar la prdua. 

Quan els diners ja no bastaren, buscaren collocar els fills com a aprenents de diferents professions. En aquell temps era usual que els joves treballadors aprendre els seu ofici amb un empresari experimentat.

Des de 1881 a 1883 H.G. Tingu un aprenentatge malaurat com a draper a Southsea Drapery Emporium. La seva experincia seria la inspiraci de les seves novelles The Wheels of Chance i Kipps, on descriu la vida dels aprenents de drapers i on tamb es mostra crtic amb el sistema sanitari d'aquell temps.

La mare de Wells i tamb el seu pare mai varen estar completament b l'un amb l'altre (ella era Protestant, ell un lliure pensador) i quan ella torn a la seva feina com a criada (a Uppark, una casa de camp a Sussex) una de les condicions de treball era que ella no tindria espai pel seu marit o pels allots; desprs, ella i en Joseph viurien vides separades, encara que mai es divorciaren i mai tingueren cap altre relaci. Wells no sols fracas com a draper, tamb fracass com a ajudant d'apotecari i va tenir males experincies com a ajudant de mestre, tindria ocasi d'arribar a Uppark   "l'ovella negra ha tornat!" com el mateix va dir (the bad shilling back again!)   i es va quedar fins que es pogu preparar un nou comenament per ell. Afortunadament, Uppark tenia una magnfica biblioteca.

El professor.

En el 1883, el seu empresari el va engegar, allegant que estava descontent amb ell. El jove va manifestar no esta descontent amb aquest final del seu aprenentatge. Ms tard aquest any, esdevingu professor assistent de la Midhurst Grammar School, a West Sussex, fins que va guanyar una beca a la Normal School of Science (desprs el Royal College of Science, avui part del Imperial College de Londres) a Londres, on estudi biologia amb T. H. Huxley. Com un alumne, ajud desprs a arranjar la Royal College of Science Association, de la que esdevingu el primer president en el 1909.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88185" title="Lus de Freitas Branco" nonfiltered="256" processed="254" dbindex="35276">
Lus de Freitas Branco (Lisboa, 12 d'octubre de 1890 - Lisboa, 27 de novembre de 1955), compositor portugus i una de les ms importants personalitats de la cultura portuguesa del segle XX.

Breu biografia.

Va desenvolupar la seua activitat en diverses rees de la vida cultural. Educat en el medi familar, ben aviat va prendre contacte amb la msica, estudiant viol i piano. Als 14 anys ja componia canons que van atnyer una gran popularitat. Al 17 anys va comenar la seua tasca com a crtic musical al Dirio Ilustrado. Tamb va estudiar orgue.

El 1910 s'installa a Berln per tal d'estudiar composici, msica antiga i metodologia d'histria de la msica. El maig de 1911 va viatjar a Pars on va tenier ocasi de conixer Claude Debussy i el corrent esttic impressionista. El 1916 va ser nomenat director del Conservatori de Lisboa. Entre 1919 e 1924 en va ser subdirector.

Va mantenir relacions estretes amb diferents personatges de la vida cultural portuguesa, com ara Bento de Jesus Caraa i Antnio Srgio.

A partir de 1940 s acusat dirreverent per comportar-se de manera  imprpia  a les aules i per fets de la seua vida privada, patint un procs que culminaria en la seua suspensi com a docent del Conservatori. A partir de llavors es va dedicar a la rdio i als seus deixebles.

Enllaos externs.
Informaci sobre Freitas Branco a la web de la Rdio Televisi Portuguesa;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88186" title="Sant Iscle d'Empord" nonfiltered="257" processed="255" dbindex="35277">

Sant Iscle d'Empord s un petit poble del municipi de Serra de Dar. Com la majoria de pobles de la zona es troba dalt d'un tur, a causa de les antics aiguamolls, contemplant-se un dels paisatges ms caracterstics del Baix Empord.

Queden la base d'alguna antiga torre i tot un tros de muralla, que va ser restaurat l any 1985, d'un castell que era esmentat en documents de l'edat mitjana.

La parrquia de Sant Iscle d'Empord del segle XII amb una nau amb absis semicircular decorat amb un fris d'arcuacions, s citada per primnera vegada l'any 1081 i consagrada pel bisbe Berenguer Humbert l'any 1123.

Les masies del segle XVI al XVIII s escampen sense ordre entre l esglsia i les restes del castell formant un conjunt arquitectnic molt interessant.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88190" title="Anton Webern" nonfiltered="258" processed="256" dbindex="35278">


Anton Webern (3 de desembre de 1883 - 15 de setembre de 1945), compositor austrac. Va ser membre de l'anomenada Segona Escola de Viena. Com a estudiant i brillant seguidor d'Arnold Schnberg, s un dels ms coneguts exponents del dodecafonisme; a ms, les seues innovacions referents a l'organitzaci sistemtica d'altura, ritme i dinmica van ser decisives per a l'estil musical conegut ms tard com serialisme.

 Biografia .
 Inicis .
Webern va nixer a Viena, ustria, i va ser batejat com Anton Friedrich Wilhelm von Webern.  Mai no va usar els seus noms intermedis, deixant el von el 1918. Desprs de passar bona part de la seua joventut a Graz i Klagenfurt, Webern va ingressar a la Universitat de Viena el 1902. Va estudiar musicologia amb Guido Adler, i va presentar una tesi sobre els Choralis Constantinus del compositor renaixentista Heinrich Isaac. Aquest inters per la msica antiga influiria molt en la seua tcnica compositiva anys ms tard.

 La Segona Escola de Viena .
Va estudiar composici amb Arnold Schnberg, al graduar-se va escriure el seu Passacaglia, Op. 1 el 1908. Va conixer Alban Berg, que tamb era alumne de Schnberg, i aquestes dues amistats serien les ms importants de la seua vida al marcar decisivament el seu cam musical. Desprs de finalitzar els estudis, va ocupar la plaa de direcctor musical en els teatres d'Ischl, Teplitz, Gdansk, Stettin i Praga abans de tornar a Viena. Ac va ajudar a tirar endavant la Societat per a Execucions Musicals Privades que dirigia Schoenberg i va dirigir l'Orquestra Simfnica de Treballadors de Viena des de 1922 fins a 1934.

 Durant el nazisme .
La msica de Webern va ser denunciada com "Bolxevisme cultural" quan el Partit Nazi va invadir ustria el 1938. Per tant, va patir dificultats per a treballar, trobant finalment ocupaci com a editor i corrector per a l'editorial que publicava la seua msica, Universal Edition. Webern va deixar Viena el 1945 i se'n va anar a Mittersill a Salzburg buscant una major seguretat. No obstant aix, el 15 de setembre, durant l'ocupaci aliada d'ustria, va ser ferit mortalment pel tret d'un soldat americ ebri desprs d'arrestar el seu gendre per activitats de contraban.

 La msica de Webern .
Condemnat al fracs total en un mn sord d'ignorncia i indiferncia, inexorablement va continuar polint els seus diamants, els seus impressionants diamants, de les mines dels quals tenia un perfecte coneixement.   gor Stravinski;

Webern no va ser un compositor prolfic; noms trenta-una de les seues composicions van ser publicades durant la seua vida, i quan Pierre Boulez va dirigir un projecte per a gravar totes les seues obres, incloent aquelles sense nmero d'opus, el resultat final noms va ocupar sis CDs. No obstant aix, la seua influncia sobre els compositors posteriors, i particularment sobre l'avantguarda de la postguerra, s immensa. Les seues obres de maduresa, usant el dodecafonisme d'Arnold Schnberg, tenen una claredat de textura i una fredor emocional que va influir profundament a compositors com Pierre Boulez i Karlheinz Stockhausen.

 Caracterstiques .
Com en la majoria dels compositors, la msica de Webern va canviar a travs del temps. No obstant aix, es distingeix per les seues textures molt espartanes, en les quals cada nota pot ser clarament escoltada; escollint amb cura els timbres, dna instruccions molt detallades per als executants i usa tcniques instrumentals poc habituals (flutter tonguing, col legno entre altres); t salts meldics freqents sobre intervals de segona menor, sptima major i novena menor; i sn generalment molt breus: les Sis Bagatelles per a quartet de corda (1913), per exemple, dura prop de tres minuts en total.

Les obres ms primerenques de Webern sn d'un estil postromntico. No van ser publicades mentre va viure. Aqustes inclouen el poema simfnic orquestral Im Sommerwind (1904) i el Langsamer Satz (1905) per a quartet de corda.

 Harmonia .
L'obra amb qu Webern va finalitzar els seus estudis va ser la Passacaglia per a orquestra (1908). Harmnicament, s un pas avant cap a un llenguatge ms avanat, i l'orquestraci s distintiva. Emper, t poca relaci amb les obres de maduresa per les qu s ms conegut avui dia. Un element distintiu s la forma musical escollida: la passacaglia s una forma que data del segle XVII, i una caracterstica distingida de les obres posteriors de Webern va ser l's de tcniques compositives tradicionals (especialment el cnon) i formes tradicionals (la Simfonia, el Trio de Corda les Variacions per a piano) en un llenguatge harmnic i meldic molt ms modern.

Durant uns anys anys, Webern va escriure peces en atonalitat lliure, seguint l'estil de les primeres obres atonals de Schnberg. En les Drei Geistliche Volkslieder (1925) va emprar per primera vegada el dodecafonisme de Schoenberg, i totes les seues obres posteriors van usar la mateixa tcnica. El Trio de corda (1927) va ser la seua primera obra instrumental en qu va usar la tcnica dodecafnica (les anteriors eren canons) i la primera a usar una forma musical tradicional.

Les sries dodecafniques de Webern estan construdes de tal manera que les notes estan ordenades en quatre grups de tres i cadascun d'ells s una variaci de l'altre, el que produeix una invariaci. A dna a l'obra de Webern una gran unitat motvica. Un altre tret tpic de la seua msica s la seua tcnica de donar cada una o dos notes d'una simple lnia meldica a instruments distints. Aquesta tcnica es denomina Klangfarbenmelodie o melodia de colors.

Les ltimes obres de Webern semblen indicar un nou desenvolupament en el seu estil. Les dues ltimes Cantates, per exemple, usen grups instrumentals ms grans que les seues obres anteriors, sn ms llargues (la primera dura al voltant de nou minuts; la segona setze), sn de textures ms denses, i usen sries ms simples, sense l'organitzaci intervllica interna de les seues obres intermdies. La seua mort, desprs de finalitzar la Cantata No. 2 de 1943, ens va privar l'oportunitat de conixer cap a quina nova direcci s'adreava.

 Llista d'obres .
 Obres amb nmero d'opus .

Les obres amb nmero d'opus sn aquelles que Webern va veure publicades durant la seua vida, ms unes poques obres publicades desprs de la seua mort. Aquestes constitueixen el corpus principal de la seua obra i que, a banda de diverses de les seues obres juvenils i unes poques obres de maduresa que no tenen nmero d'opus, sn les ms habitualment interpretades en l'actualitat.

OP. 1: Passacaglia, per a orquestra (1908);
OP. 2: Entflieht auf Leichten Khnen, per a cor a cappella (1908);
OP. 3: Cinc Lieder del Der Siebente Ring, per a veu i piano (1907-08);
OP. 4: Cinc Lieder sobre poemes de Stefan George, per a veu i piano (1908-09);
OP. 5: Cinc Moviments per a quartet de corda (1909);
OP. 6: Sis Peces per a gran orquestra (1909-10, revisades en 1928);
OP. 7: Quatre Peces per a viol i piano (1910);
OP. 8: Dos Lieder sobre poemes de Rainer Maria Rilke, per a veu i piano (1910);
OP. 9: Sis Bagatelles per a quartet de corda (1913);
OP. 10: Cinc Peces per a orquestra (1911-13);
OP. 11: Tres Petites Peces per a violoncel i piano (1914);
OP. 12: Quatre Lieder per a veu i piano (1915-17);
OP. 13: Quatre Lieder per a veu i piano (1914-18);
OP. 14: Sis Lieder per a veu, clarinet, clarinet baix, viol i violoncel (1917-21);
OP. 15: Cinc Canons Sacres per a veu i petit conjunt (1917-22);
OP. 16: Cinc cnons sobre textos en llat per a soprano, clarinet i clarinet baix (1923-24);
OP. 17: Tres Rimes Tradicionals per a veu, viol (tamb viola), clarinet i clarinet baix (1924);
OP. 18: Tres Lieder per a veu, clarinet en Mi bemoll i guitarra (1925);
OP. 19: Dos Lieder per a cor mixt, celesta, guitarra, viol, clarinet i clarinet baix (1926);
OP. 20: Trio de Corda (1927);
OP. 21: Simfonia de cambra (1928);
OP. 22: Quartet per a viol, clarinet, saxfon tenor i piano (1930);
OP. 23: Tres canons del Viae inviae de Hildegard Jone per a veu i piano (1934);
OP. 24: Concert per a flauta, obo, clarinet, trompa, trompeta, viol, viola i piano (1934);
OP. 25: Tres Lieder sobre textos de Hildegard Jone per a veu i piano (1934-35);
OP. 26: Des Augenlicht sobre un text de Hildegard Jone per a cor mixt i orquestra, (1935);
OP. 27: Variacions per a piano (1936) -  dels primers compassos (ogg format, 19 segons, 85 KB);
OP. 28: Quartet de Corda (1937-38) - la srie dodecafnica d'aquesta obra est basada en el motiu BACH;
OP. 29: Cantata No. 1 per a soprano, cor mixt i orquestra (1938-39);
OP. 30: Variacions per a orquestra (1940);
OP. 31: Cantata No. 2 per a soprano, baix (msica), cor i orquestra (1941-43);

 Obres sense nmero d'opus .
Tres poemes per a veu i piano (1899-1903);
Vuit Lieder juvenils per a veu i piano (1901-4);
Tres Lieder d'Avenarius per a veu i piano (1903-4);
Im Sommerwind, idilli per a gran orquestra (1904);
Langsamer Satz per a quartet de corda (1905);
Quartet de corda (1905);
Moviment de sonata per a piano (1906);
Cinc Lieder amb text de Dehmel per a veu i piano (1906-8);
Quintet per a piano i corda (1907);
5 Peces per a orquestra (1913);
Sonata per a violoncel i piano (1914);
Pea infantil (1924);
Orquestraci de 6 Danses alemanyes de Franz Schubert (1931);
Orquestraci del Ricercare de l'Ofrena Musical de Johann Sebastian Bach (1935);

Enllaos externs.
 Pgina "oficial" d'Anton Webern - T llistes de totes les obres de Webern, a ms d'imatges i arxius de sons lliures de les seues obres.
 Pgina de Webern en Universal Edition.
IMSLP Pgina de Webern de la International Music Score Library Project.
 Textos i traduccions de diversos lieder i canons de Webern en Kareol.
 Textos i traduccions de l'obra vocal de Webern en The Lied and Art Song Textos Page.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88191" title="Duc (ocell)" nonfiltered="259" processed="257" dbindex="35279">



El Duc (Bubo bubo) s el ms gran dels mussols nidificant als Pasos Catalans i a gran part d'Eursia.

Biometria.

Mesura entre 29 i 73 cm de pic a cua, i la seva envergadura ronda de 1,38 a 1,7 m, una mica ms petit que  l'guila daurada. El seu pes oscilla dels 1,5 als 4 kg. Es caracteritza pels dos flocs de plomes al costats del cap, la lnia amb forma de V entre els ulls (que sn d'iris carabassa), el ventre pllid i llistat i el dors jaspiat i fosc amb taques clares. El mascle t el plomissol de les "orelles" ms eriat que la femella.

El seu vol s directe, potent i amb freqents planeigs. La seva veu s un udol profund, tipus -oo, que pot arribar a sentir-se fins a 2 km de distncia. Cada individu t un udol especfic, de manera que poden ser identificats individualment. Tamb produeix lladrucs potents d'alarma tipus guineu.

Viuen vora els 20 anys, una vida llarga ja que no tenen depredadors naturals. En captivitat s'han descrit casos d'exemplars que han arribat als 60 anys.

Subespcies.

 Bubo bubo bengalensis     ;
 Bubo bubo borissowi     ;
 Bubo bubo bubo     ;
 Bubo bubo hemachalanus     ;
 Bubo bubo hispanus  ;
 Bubo bubo interpositus    ;
 Bubo bubo jakutensis     ;
 Bubo bubo kiautschensis     ;
 Bubo bubo nikolskii     ;
 Bubo bubo omissus     ;
 Bubo bubo ruthenus     ;
 Bubo bubo sibiricus     ;
 Bubo bubo tarimensis     ;
 Bubo bubo tibetanus     ;
 Bubo bubo turcomanus     ;
 Bubo bubo ussuriensis     ;
 Bubo bubo yenisseensis;

Hbitat.

Principalment s una au nocturna que habita zones de muntanya poc poblades. Habita en boscos i penya-segats normalment allunyats de l'home evitant-ne la presncia, preferint normalment les superfcies rocoses per a fer-hi els nius. En alguns llocs desplaa a altres rapinyaires, el falc pelegr, encara que no es coneix la influncia de l'home en la competncia entre aquestes dues espcies que han conviscut milions d'anys en el mateix hbitat.

Sn animals solitaris, excepte en poca de cria. El seu territori pot abastar uns 80 km si l'aliment s escs, i el defensen amb fora d'altres mussols. Normalment no canviaran de territori excepte per causes majors, com ara la falta d'aliment o si sn expulsats per altres mussols.

De dia passen la major part del temps quiets als arbres, i a la nit surten a caar. Si l'aliment escasseja poden caar de dia, tamb.

Alimentaci.

T una fora comparable a la de l'liga daurada, tal com ho demostra la seua capacitat per caar animals de tota mena, com llebres, conills, esquirols, talps i tamb altres rapinyaires nocturns i dirns (aligots, falcons pelegrins, xoriguers grossos, etc.).

Referncies.



Enllaos externs.
 mplia informaci i fotografia del duc. ;
 Estudi del duc al Principat de Catalunya. ;
 Vdeos de ducs en llur hbitat natural. ;
 El duc a l'Animal Diversity Web. ;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88192" title="Empresa Municipal de Transports de Palma de Mallorca" nonfiltered="260" processed="258" dbindex="35280">

L' Empresa Municipal de Transports de Palma de Mallorca SA (abreujat EMT) s una companyia d'autobusos urbans de titularitat municipal que s'encarrega de la gesti de les lnies d'autobs urb que recorren la ciutat de Palma (Mallorca), encara que algunes de les seves lnies arriben a municipis vens com Calvi, Marratx o Llucmajor. El seu president s el regidor de mobilitat urbana (crrec actualment ocupat pel regidor del Partit Socialista Joaqun Rodrguez).

L' EMT s fundada com a Salma (Societat Annima Laboral Mallorquina d'Autobusos) el 1972. En els seus primers anys funcionava com una cooperativa de treballadors del sector del transport pblic urb per autobs de Palma. D'aquesta manera es va substitur l'empresa Societat General de Tramvies Elctrics Interurbans (SGTEI), que havia entrat en fallida econmica l'any anterior i que havia havia fet el servei de transport pblic interurb des de 1881 amb tramvies primer i autobusos desprs.

El 1985 l'ajuntament de Palma, llavors governat pel batle socialista Ramon Aguil, la municipalitza i la rebateja amb el nom actual. Durant l'etapa socialista es canvia el color corporatiu de l'empresa, que passa a tenir els colors del logotip palmes de l'poca, la pastanaga, i les marquesines de les parades, aix com tamb es procedeix a una renovaci gradual de la flota d'autobusos, que llavors eren obsolets.

L'any 2000, ja amb el govern conservador del batle Joan Fageda Aubert, es procedeix a una gran renovaci de la companyia. Segons el que deia les prpies autoritat municipals, arribava la nova EMT. Es renov per complet la flota d'autobusos amb un nova modalitat de finanament: el renting. Amb aquesta nova modalitat es podria renovar constantment la flota per un preu relativament econmic i no haver d'esperar anys fins a tenir-la obsoleta. Es canviaren els colors de la pastanaga com a colors corporatius per l'actual blau i tamb les marquesines de les parades, aquest cop inspirades amb un arbre que dna ombra i frescor mentre els passatgers esperen l'autobs. Les cotxeres han passat de ser al polgon de Son Castell (ara utilitzat com a aparcament pels treballadors del polgon) a ser a Son Banya, a l'est del centre de la ciutat. Malgrat tot, l'empresa conserva les seves oficines al carrer Anselm Clav, al districte Centre. A ms, la creaci de nous carrils bus a punts neurlgics de la ciutat (com ara les Avingudes), ha millorat notablement la mobilitat dels autobusos.

La nova flota d'autobusos est composta en la seva totalitat d'autobusos de la marca alemanya Mercedes-Benz de diversos models, destacant els petits busos elctrics (que es recarreguen amb energia solar a les cotxeres de l'empresa) que cobreixen les lnies amb menys demanda, aix com la 2, que s circular i atravessa els casc histric per carrers molt estrets on els altres autobusos de la flota no passarien. Tots ells compten amb un sistema GPS de localitzaci que permet anunicar per megafonia i pantalles llumisoses per on les parades on es para l'autobs. Aquest sistema ha generat polmica, ja que s totalment en castell, fet que incompleix la llei de normalitzaci lingstica, encara que l'empresa ha anunciat que el normalitzar a partir de 2007.  Tamb permet saber el temps que es torbar el bus a arribar a una parada concreta pels indicadors de les marquesines o a travs de missatges de telefonia mbil. En concret, l'EMT disposa de:

101 unitats Mercedes Benz Citaro (12 metres);
25 unitats Mercedes Benz Citaro G (articulats de 18 metres);
12 unitats Mercedes Benz Cito (minibus de 9 metres);
1 unitat Mercedes Benz Sprinter (microbus 7,7 metres);

Les modalitats de pagament del bitllet sn escasses i no sempre de fcil abast, el que ha provocat queixes entre els usuaris. Noms es pot pagar amb el bitllet senzill (1,10) o amb la Targeta Ciutadana, ms econmica i que funciona com a moneder electrnic que s'ha de carregar al banc, per que noms poden tenir els empadronats a Palma sollicitant-la a l'Ajuntament. D'aquesta manera la xarxa d'autobusos de Palma s de la ms cares de l'Estat espanyol. A partir de 2007 les lnies de l'empresa estaran integrades en el sistema tarifari integrat, pel que les modalitats de pagament es diversificaran, i els bitllets expedits per l'empresa tamb seran vlids per a altres mitjans de transport pblic de Mallorca.

Actualment sn 26 les lnies que gestiona l'EMT. Cada una d'elles s'identifica amb un nmero de l'1 al 52 i un color. Malgrat que en els darrers anys s'han recuperat lnies que arribaven fins alguns barris de Calvi i Marratx, el Govern de les Illes Balears ha retirat la concessi de les lnies de transport express que l'empresa tenia entre el centre de Palma i alguns barris de Calvi, com Palmanova. Actualment aquestes lnies sn gestionades per una companyia privada. Les lnies amb ms demanda sn la 3 (Pont d'Inca-Illetes i viceversa) i la 15 (Platja de Palma-Plaa de la Reina). En deu anys, l'empresa t tretze milions d'usuaris ms (de 22,3 milions d'usuaris el 1995 a ms de 35 el 2005) i ha augmentat la seva plantilla fins a 500 treballadors i flota fins a 150 vehicles en l'actualitat.


 Lnies de bus .

1 Aeroport - Ciutat - Port;
2 Circumvallaci Centre Histric;
3 Es Pont d'Inca - Ses Illetes;
5 Es Rafal Nou - Son Dureta;
7 Son Rapinya - Son Gotleu;
8 Son Roca;
9 Son Espanyol;
10 Son Cladera;
11 Sa Indioteria;
12 Son Sardina - Polgon de Llevant;
14 Son Ferriol;
15 S'Arenal - Can Pastilla - Plaa de la Reina;
16 Establiments;
18 Son Riera;
19 Universitat-Parc BIT;
23 S'Arenal;
25 Plajta de Palma per autopista;
27 Sa Garriga;
28 Son Lltzer circular;
29 Ronda Urbana;
30 Sant Joan de Du - Can Pastilla;
31 S'Aranjassa;
41 Bus de Nit;
46 Gnova - Sant Agust;
50 Bus Ciutat;
52 Tren Turstic;

Vegeu tamb.
Pgina web oficial de l'EMT;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88193" title="EMT (desambiguaci)" nonfiltered="261" processed="259" dbindex="35281">

Empresa Municipal de Transports de Valncia;
Empresa Municipal de Transports de Palma de Mallorca;
Entitat Metropolitana de Transports de Valncia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88195" title="Minardil" nonfiltered="262" processed="260" dbindex="35282">

Minardil (pronunciat Min-r-dil) va ser el vint-i-cinqu rei de Gndor, el regne del sud de la Terra Mitjana fundat pels Numenoreans a l'exili que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien.

Era fill del rei Hyarmendacil II, a qui va succer el 1621 de la Tercera Edat. El seu regne va ser breu i turbulent. L'any 1634, mentre es trobava a Pelrguir, el port va ser atacat per sorpresa pels corsaris d'mbar i ell va ser mort en batalla.

El seu senescal va ser Hurin d'Emyn Arnen, el primer de la nissaga de senescals hereditria que es coneixeria com la casa de Hurin i que es convertirien en els senescals regents uns segles ms tard.

Va ser succet pel seu fill Telemnar.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88197" title="Doma" nonfiltered="263" processed="261" dbindex="35283">
La doma s l'art d'ensenyar un cavall a ser dcil, equilibrat i obedient.
Doma Clssica.
s una disciplina hpica basada en l'execuci d'un conjunt de represes per a demostrar la preparaci del concursant i la franquesa, la submissi, l'equilibri i l'elegncia del cavall.

El treball bsic de doma comprn restricci i extinci (allargar i arronsar el tra) en el pas, trot i galop i moviments laterals com la doble trepitjada, en la qual el cavall es mou cap endavant i cap un costat de manera simultnia. 

Com a conseqncia el cavall es torna tranquil, elstic, gil i flexible, per tamb confiat, atent i decidit, amb el que contribueix un perfecte conjunt amb el seu genet. Les proves de Doma consisteixen en la realitzaci de diferents excercicis sobre el cuadrilong que sn valorats per diferents jutges.

Aquestes qualitats es manifesten per la franquesa i la regularitat en els aires, l'harmonia, lleugeresa i facilitat de moviments, la impulsi i equilibri, i la submissi a l'embocadura sense tensi ni resistncia. El cavall dna aix la impresi de transportar-se per si mateix.

La doma es pot utilitzar com a ensinistrament per altres disciplines, com competicions i concursos. 

L'Escola Espanyola d'Equitaci de Viena, fundada el 1572, s el centre mundial ms fams d'exhibici de doma.

Doma menorquina.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88198" title="Quebratxo" nonfiltered="264" processed="262" dbindex="35284">

Quebratxo blanc (Aspidosperma quebracho-blanco);
Quebratxo vermell (Schinopsis balansaei i Schinopsis lorentzii);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88199" title="Telemnar" nonfiltered="265" processed="263" dbindex="35285">

Telemnar (pronunciat Tel-m-nar) va ser el vint-i-sis rei de Gndor, el regne del sud de la Terra Mitjana fundat pels Numenoreans a l'exili que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien.

Va pujar al tro quan el seu pare, el rei Minardil, va morir en un atac dels Corsaris d'mbar a la ciutat de Pelrguir el 1634 de la Tercera Edat. 

Si el regnat del seu pare va ser breu, el de Telmnar encara ho fou ms. El seu regnat de tan sols dos anys va ser el ms curt de tots els reis de Gndor a excepci d'Isldur.

El 1636 la Gran Plaga es va escampar per la Terra Mitjana i Gndor va ser la regi ms afectada. Molta gent va morir i entre ells el Rei Telemnar i la seva famlia ms propera. Va ser succet pel seu nebot Tarondor, fill del seu germ petit Minastan.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88200" title="Cincona" nonfiltered="266" processed="264" dbindex="35286">

Cincona o arbre de la quina s el nom de diverses espcies del gnere Cinchona principalment Cinchona calisaya,  Cinchona  officinalis i Cinchona  succirubra. 

D'origen tropical sud-americ el seu conreu es va adaptar a partir de finals del segle XIX a l'illa de Java d'on actualment prov la major part de la producci mundial. Es conreen per la seva escora, coneguda com a quina, de la qual s'extreu principalment la quinina.

Sn plantes productores de diversos alcaloides medicinals principalment la quinina usada contra el paludisme) o usats en l'elaboraci de begudes refrescants com la tnica.

Referncies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88202" title="Quinina" nonfiltered="267" processed="265" dbindex="35287">

La Quinina s un alcaloide cristall blanc de gust amargant, que s'extreu de l'escora de diverses espcies de plantes anomenades quina del gnere Cinchona. S'usa com a antipirtic, anti-malria i t propietats analgsiques i antiinflamatries. 

La quinina s un trihidrat cristall soluble en alcohol i ter i poc soluble en aigua, i un estereoismer de la quinidina.

Es tracta d'un ver per a certs tipus de microorganismes responsables de malalties com el paludisme i a la vegada actua com neurotnic i estimulant. Tot i que pel tractament de la malria, es va deixar d'usar per la utilitzaci de la cloroquina, actualment torna a augmentar el seu s per l'augment de la resistncia de la malria a la cloroquina. Tamb s'ha usat per prevenir la caiguda del cabell, les rampes nocturnes i l'artritis i ha estat usada (amb un xit relatiu) per al tractament de persones infectades per prions. 

Obtenci.
La quinina d'origen vegetal, s'obt de les segents espcies de plantes anomenades quina del gnere Cinchona, que sn prcticament la nica font de quinina actual.
Quinina Groga extreta de Cinchona calisaya;
Quinina Loja extret de Cinchona officinalis;
Quinina Roja extret de Cinchona succirubra;

Tanmateix, degut a la pressi de les guerres, s'increment la recerca dels processos de producci artifical d'aquesta.  La sntesi formal de la quinina s'aconsegui el 1944 pels qumics americans R.B. Woodward i W.E. Doering. des de llavors, s'han trobat formes ms eficients de producci , per cap d'aquestes pot competir en termes econmics amb l'obtenci de l'alcaloide d'origen natural.

Usos no mdics.
La quinina s l'ingredient que dna el gust amarg a la tnica. Es creu que el gust amargant de la tnica anti-malria amb quinina que es donava com a medicament al exrcits britnics, van fer que aquests la barregessin amb ginebra, iniciant aix la popularitzaci del gin tnic.

Referncies.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88204" title="Tnica" nonfiltered="268" processed="266" dbindex="35288">

La tnica o aigua tnica s una beguda no alcohlica lleugerament amargant feta amb aigua carbonatada i diversos extractes, entre els quals trobem la quinina. 

En el seu origen tenia una funci medicinal per a combatre el paludisme (durant l'etapa colonial europea en els pasos tropicals) i, per tant, contenia prou quinina per ser efectiva; actualment, per, la quantitat de quinina est per sota del llindar teraputic.

s molt usada sola o en combinacions amb begudes alcohliques especialment amb ginebra, barreja anomenada popularment gin tonic.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88207" title="douard Lalo" nonfiltered="269" processed="267" dbindex="35289">

douard Lalo, (Lilla, 27 de gener de 1823 -  Pars, 22 d'abril de 1892), compositor francs d'origen espanyol. Est soterrat al cementeri parisenc de Pre Lachaise.

Biografia.
douard Lalo va estudiar viol i violoncel al Conservatori de Lilla i ms tard, a l'edat de setze anys, es va traslladar a Pars, contra la voluntat de son pare, per tal de continuar els seus estudis musicals, seguint cursos de viol al Conservatori d'aquesta ciutat. Tamb a Pars va establir amistat amb Eugne Delacroix.

Llevat de dues simfonies   destrudes, segons sembla, pel mateix compositor  , les seues primeres composicions van estar destinades a petits conjunts instrumentals o vocals, d'entre les que destaquen les sis Romances populaires (1849), les sis Mlodies, sobre poemes de Victor Hugo (1856), dos Trios amb piano (entre 1850 i 1852) i diferents peces per a viol i piano.

El 1855, va participar en la creaci del Quartet Armingaud, l'objectiu del qual era la de donar a conixer les obres dels mestres alemanys. Quatre anys ms tard, va compondre el seu Quartet de cora. El 1866, va concloure Fiesque, la seua primera pera, que mai no va ser duta a l'escena per que va nodrir altres obres, com ara el Divertissement pour orchestre (1872) o la Simfonia en Sol menor (1886).

La dcada de 1870 va ser especialment fecunda per a Lalo : a ms del Concert per a viol (1873) i el Concert per a violoncel (1877), Lalo va escriure les seues dues ms clebres obres, la Simfonia Espanyola (1874) i l'pera Le Roi d'Ys (1875-1881). Va adquirir notorietat amb la primera d'aquestes obres, que de fet s un concert per a viol en cinc moviments. Es tracta d'una composici brillant que va ser estrenada pel violinista espanyol Sarasate i que ha restat sempre molt popular. El seu Concert per a violoncel, encara que menys apreciat, s una obra molt interessant. Quant a l'pera Le Roi d'Ys, no va ser estrenada fins a lany 1888, per va aconseguir un xit triomfal.

Entre les seues composicions d'envergadura destaca el ballet Namouna (1882), que va compondre sota comanda de l'pera de Pars i que va ser coreografiat per Lucien Petipa. Aquesta obra va obtenir una freda acollida, entre l'escridassament del pblic i l'entusiasme de molts dels seus collegues msics, com Debussy, Faur o Chabrier. S'ha mantingut al repertori en forma de suite orquestral.

Les seues aportacions.
Lalo s apreciat principalment per la riquesa de la seua tcnica orquestral, per tamb se li reconeix la seua tasca com a intrprete i com a compositor en la renovaci de la msica de cambra francesa del seu temps. El seu Quartet de corda revela uns forta influncia de Beethoven, per tamb deixa entreveure un vigor rtmic molt personal.

Contempornia de Carmen de Bizet, la Simfonia Espanyola per a viol i orquestra s una de les primeres obres orquestrals franceses que van utilitzar material folclric espanyol. Aquest inters de Lalo per la msica popular es troba tamb en la Fantasia Noruega (1878), en la Rapsdia Noruega (1879), en el Concert Rus (1879), aix com tamb en la  llegenda bretona  de Le Roi d'Ys. En aquesta obra, Lalo, renunciant a la influncia wagneriana, utilitza formes breus i palesa una gran capacitat d'invenci meldica i rtmica, sostingudes per una rica escriptura harmnica.

Obres principals.
 Msica orquestral :
Aubade, per a deu instruments (1872);
Divertissement (1872);
Concert per a viol (1873);
Simfonia Espanyola (1874);
Concert per a violoncel (1877);
 Rapsdia Noruega  (1879);
Simfonia (1886);
Concert per a piano (1889);
 Msica de Cambra :
Sonata per a viol (1853);
Sonata per a  violoncel (1856);
Tres trios amb piano;
Quartet de corda;
 Musique vocale :
Cinc lieder sobre textos de Lamartine, Laprade i Silvestre (1879).
Sis melodies sobre poemes de Victor Hugo (1855);
Tres melodies sobre Musset;
 peres :
Fiesque (1866);
Le Roi d'Ys (1888);
 Ballet :
Namouna (1882);






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88208" title="Dong" nonfiltered="270" processed="268" dbindex="35290">

El dong (del vietnamita   ng, literalment "coure" i, per extensi, "moneda") s la unitat monetria del Vietnam. El codi ISO 4217 s VND i s'acostuma a abreujar amb un smbol especial:  , o b D. Tradicionalment s'ha dividit en 100 ho, tot i que a causa del poc valor de la moneda fa temps que la fracci ja no circula. Histricament, el ho se subdividia en 10 xu.

A comenament del 2009, el dong era la segona unitat monetria de valor ms baix del mn, desprs del dlar zimbabws. 

Histria.
A l'poca de la colonitzaci francesa, el Vietnam utilitzava la piastra de la Indoxina Francesa, que fou substituda pel dong, tant al Vietnam del Nord (el 1946) com al Vietnam del Sud (el 1952), en ambds casos en termes paritaris (1 dong = 1 piastra).

Al nord, el dong va patir dues revaluacions, el 1951 i el 1958, la primera a ra de 100 nous dongs per un d'antic i la segona al canvi de 1.000:1. Al sud, el 2 de setembre del 1975, desprs de la caiguda de Saigon, es va canviar la moneda pel "dong de l'alliberament" a ra de 500 antics dongs sud-vietnamites per cada nou dong. 

La unificaci monetria es va produir el 3 de maig del 1978, en qu el dong nord-vietnamita tenia un canvi paritari 1:1 mentre que el "dong de l'alliberament" sud-vietnamita es canviava per tan sols 8 ho. El 4 de setembre del 1985 el dong va experimentar una nova revaluaci a ra de 10 nous dongs per cada un dels antics.

Monedes i bitllets .

Ems pel Banc Estatal del Vietnam (Ngn hng Nh n  c Vi t Nam), en circulen monedes de 200, 1.000 i 5.000 dongs, i bitllets de 200, 1.000, 2.000, 5.000, 10.000, 20.000, 50.000, 100.000, 500.000 i 1.000.000 dongs. A partir del bitllet de 20.000, tots sn fets de polmer, un plstic especial, en comptes del paper tradicional.

Taxes de canvi .
1 EUR = 20.328,48 VND (12 de juliol del 2006);
1 USD = 15.966,50 VND (12 de juliol del 2006);

Enllaos externs.
Banc Estatal del Vietnam  ;
Monedes i bitllets del Vietnam i de la Indoxina Francesa ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88211" title="Max Linder" nonfiltered="271" processed="269" dbindex="35291">
Max Linder, nom artstic de Gabriel-Maximilien Lieuvielle (Caverne, Gironda, 1882- Pars, 1925) actor i director de cinema i teatre, va ser el primer gran cmic del cinema i un del ms grans mestres de la pantomima del segle XX.

 Biografia .
Inicis.
Fill de pares actors, va ingressar al Conservatori de Bordeus als setze anys, per a rebre les classes d'interpretaci del fams actor teatral Andr Caillard. Poc desprs fou contractat per una companyia teatral a on actu sota el pseudnim de Lacerda. El 1904 se'n an a Pars, seguint els passos del seu mestre, per no va continuar els seus estudis, en aprofitar l'oportunitat de treballar com a actor de repartiment per a la companyia dramtica Theatre de l'Ambigu. Conre tamb, parallelament a la feina de la companyia, l'espectacle burlesc per diversos clubs nocturns de la capital a on, per primera vegada, comen a fer-se un cert nom com a comediant.

El 1905 fou contractat per la productora cinematogrfica Path Frres, grcies al director teatral i de cinema Louis Gasnier, per a fer una srie de pellcules curtes, rodades al llarg dels dos seguents anys, de les quals actualment no se n conserva practicament cap.

Primera etapa a Frana.
Grhan, el principal cmic de la Path Frres, abandon la productora el 1907. Fou llavors quan en Max Linder va ser cridat per a substituir-lo, creant el personatge que li donaria la fama: Un jove atractiu, vestit elegantment amb aires de dandy, una espcie de playboy de la belle poque, ingenis, una mica trapella per de bon cor. En certa manera, Max Linder, tot i inspirar-se en una tradici que provenia del teatre burgs del boulevar, va trencar frontalment amb el tipus de comicitat burda, plena de personatges grotescos i mal vestits, com els que, majoritariament, poblaven la comdia cinematogrfica dels temps primitius pre-Mack Sennett. El personatge introdu una dimensi psicolgica nova, allunyant-lo de la simple caricatura, arribant a un tipus d'espectador ms exigent, sense deixar de ser popular.

L'xit del nou personatge no fou inmediat per, tan sols amb tres curtmetratges, va acabar quallant. Max Linder mai va abandonar les seves actuacions en directe, tot fent aclamades gires europes. El seu espectacle en directe era pl d'innovacions, barrejant-hi escenes filmades amb la seva presncia fsica, la qual apareixia pel lloc ms inversemblant de la sala.
 
Desprs de la primera gran gira del 1911, va comenar a dirigir totes les seves pellcules, investigant noves possibilitats dintre del llenguatge cinematogrfic, com la pantalla escapada  en dos o ms troos per a representar una conversa telefnica, angulacions de la cmera sorprenents, aix com efectes de camp i contracamp. Tot plegat va fer que els seus films guanyessin en modernitat respecte a la frontalitat i estatisme dels que va rodar als seus inicis a Path Frres.

La guerra.
Durant la Primera Guerra Mundial va ser mobilitzat. Particip en terribles combats cos a cos i fou greument ferit per un obs. La falsa notcia de la seva mort va desencadenar un dels primers fenmens d'histria collectiva de l'star-system. De fet, Max Linder no es va refer mai de les sequeles psicolgiques que va patir a la guerra. Tot i ser donat de baixa del servei, es torn a allistar per llavors com a pilot de l'aviaci, havent de deixar els combats poc desprs, degut a que els dolors de la ferida se li reproduiren. En tornar del front tota Frana el va rebre com un heroi.

Primera etapa americana.
El 1915 fou contractat, amb un sou de 5000$ setmanals, per la productora americana Essanay, per a ocupar el buit deixat per Charles Chaplin, que tot just acabava de deixar la companyia. Desprs de tres curtmetratges mediocres, una publicitat nefasta (la companyia es va emperrar a enfrontar-lo artsticament a Chaplin, fet que motiv l'antipatia del pblic americ, car Chaplin era llavors al zenit de la seva popularitat) i la revinguda dels dolors el van obligar a tornar a Frana.

Segona etapa francesa.
Una vegada a Frana, i desprs d'un llarg descans, rodaria el primer la primera comedia de llarg metratge francesa,Le petit caf (1919), dirigida per Raymond Bernard. El film fou un clamors xit a ambdues ribes de l'Atlntic, fet que provoc que fos cridat de nou pels americans.

Segona etapa americana.
Els cmics americans- des de Charles Chaplin, que l'havia reconegut publicament com al seu gran mestre, fins a Buster Keaton, que sempre el va defensar com  a un dels ms grans mims que havia vist- sempre havien professat una gran admiraci pel mestre francs, tant per la seva qualitat com per a la seva habilitat per a mantenir-se sempre al dia dins l'ofici. Amb l'ajut moral dels seus collegues americans, el retorn americ es feu en condicions molt millors que la primera vegada i es va poder installar com a productor independent. 

Entre 1921 i 1922 rodaria tres llarg metratges: Be my Wife (1921), Set anys de mala sort,Seven Years of Bad Luck (1921) i The Three Musk-get-theres (1922), que serien, sens dubte, el cim del seu geni creatiu. Tot i que els films tingueren una evident influncia a la posterior sofisticaci del cinema cmic americ dels anys vint, l'xit comercial no pass de discret, fet que acab forant el tancament de la companyia i el retorn al seu pais.

El final.
A partir de llavors Max Linder va decidir abandonar la direcci i deixar-la en mans de directors prestigiosos com Abel Gance, amb el que rod Au secours (1922) i l'austriaca Der Zirkuskonnig (1925), estrenades de nou enmig del gran xit de crtica i pblic que a Frana sempre havia tingut.

El 1924 es cas amb Helene Peters amb la qual tingueren una filla. El 1925 ambds se suicidaren, enmig d'extranyes circumstncies, a una habitaci de l'hotel Baltimore de Pars, tallant de cop la seva brillant carrera, quan noms tenia quaranta dos anys.

 Filmografia .
Curts anteriors a 1915.
 Max pdicure;
 Max dcor ;
 Max collectionneur de chaussures;
 Max et le quinquina;

Llargs.
 Le petit caf (1919) ;
 Be my Wife (1921) ;
 Seven Years of Bad Luck (1923);
 The Three Musk-get-theres (1922) ;
 Au secours ! (1924)  ;
 Le Roi du cirque (1925);

Enllaos externs .
Mister Cineaste / Histoire du Cinema / Portraits de Cineastes (Max Linder);
Une pgina sobre Max Linder;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88215" title="Nikolai Bukharin" nonfiltered="272" processed="270" dbindex="35292">


Nikolai Ivanovitx Bukharin,                         , (Rssia, 1888 - 1938). Poltic, economista i filsof marxista revolucionari rus. Va nixer el 27 de setembre de 1888 a la ciutat russa de Moscou. Fou detingut en diverses ocasions pel rgim tsarista i particip activament a la Revoluci d'Octubre (1917). Frrim opositor a la collectivitzaci agrcola forada, fou repressaliat per la poltica de Stalin comportant-li l'execuci el 13 de mar de 1938 a Moscou, dins del procs del Judici dels 21.

 Caricaturista .
Nikolai Bukharin era un gran caricaturista que va deixar algunes caricatures de poltics sovitics contemporanis. De vegades, aquestes caricatures s'han utilitzat per illustrar biografies d'oficials sovitics. L'historiador rus Yury Zhukov assegura que els seus retrats de Isif Stalin sn els nics dibuixats en viu, i no des d'una fotografia. 



Referncies.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88218" title="Matajudaica" nonfiltered="273" processed="271" dbindex="35293">
Matajudaica s un petit poble pertanyent des del 1969 al cap de municipi Cor, al Baix Empord, al costat de Casavells i a l'oest del riu Dar.

Est dominat per l'esglsia de Sant Joan que ja era citada el 1081 i que, amb elements romnics, s bsicament del segle XVIII. El lloc era de jurisdicci del bisbe de Girona, dins la batllia de la Bisbal.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88220" title="Cass de Pelrs" nonfiltered="274" processed="272" dbindex="35294">

Cass de Pelrs s una entitat de poblaci del municipi de Cor, al Baix Empord, situat en un pla, i regat molt a la vora per les aiges dels rius Dar i Fluvi.

S estn al voltant de l esglsia romnica de Sant Mart del segle XII, citada el 1060, amb capelles laterals del segle XVIII. Cal destacar que la pedra utilitzada en la construcci de les edificacions s volcnica, ja que en la zona n hi ha un important aflorament.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88221" title="John Boyd Orr" nonfiltered="275" processed="273" dbindex="35295">

John Boyd Orr ( Kilmaurs, Esccia 1880 - Glasgow 1971 ) fou un bileg i poltic escocs que fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1949 pels seus estudis en el camp de la nutrici.

Joventut i estudis.
Nasqu el 23 de setembre de 1880 a la poblaci de Kilmarus, una comunitat rural d'Esccia. Inici els estudis d'Art a la Universitat de Glasgow on posteriorment exerc de professor durant tres anys. Posteriorment retorn a la universitat per estudiar medicina i biologia, especialitzant-se en nutrici i arribant a ser director de nutrici de l'Institut d'Aberdeen.

Treballs en la nutrici.
Durant la Primera Guerra Mundial serv de metge miliar en l'Armada Britnica, primer activament i posteriorment en la realitzaci de les dietes pels soldats. A la fi de la guerra entr a treballar al Rowett Research Institute, aconseguint fons per a la seva ampliaci, i on, vers el 1920, canvi el focus dels seus estudis de recerca de la nutrici animal a la humana.

Orr, com a Rector de la Universitat de Glasgow, fou escollit membre del Parlament britnic com a independent en representaci de les Universitats d'Esccia en les eleccions d'abril de 1945, tot i que renunci a l'esc l'any segent.

Desprs de la Segona Guerra Mundial Orr renunci a la seva feina al Rowett Institute per esdevenir director de l'Organitzaci per l'alimentaci i l'agricultura (FAO), una organitzaci dependent de les Nacions Unides, on realiz plans per millorar la producci, aix com el seu repartiment igualitari arreu del planeta, per que no aconseguiren el suport necessari del Regne Unit i els Estats Units. Resignat per la incomprensi del seu pla, renunci al seu treball a la FAO i aconsegu reunir una gran fortuna com a inversor de borsa. 

El 1949 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau per la seva investigaci cientfica en el camp de la nutrici i el seu treball amb l'"Organitzaci per l'Alimentaci i l'Agricultura" (FAO) de les Nacions Unides. Orr, grcies a la seva fortuna, don la totalitat del premi a diverses organitzacions pacifistes.

Orr mor el 25 de juny de 1971 a casa seva, a la ciutat de Glasgow.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1949;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88223" title="American Friends Service Committee" nonfiltered="276" processed="274" dbindex="35296">


L' American Friends Service Committee o AFSC ( en catal: Comit Americ del Servei als Amics ) s una Societat Religiosa, coneguts popularment com a ququers, que treballa per a la justcia social, pau i reconciliaci, l'abolici de la pena de mort, la defensa dels drets humans i proporciona ajuda humanitria. El 1947 fou guardonada amb el Premi Nobel de la Pau junatament amb el Friends Service Council.

Orgens.
Aquesta societat fou fundada el 1917 pels membres americans de la Societat Religiosa d'Amics, una comunitat protestant pacfica fundada el segle XVII a Anglaterra.

La renncia expressa dels Ququers a la violncia en totes les seves formes, per la qual cosa refusen intervenir en qualsevol acci militar, proboca que la missi original de l'AFSC sigui proporcionar ajuda als Objectors de concincia i mostrar una alternativa al servei militar en l'acci civil a l'ajuda a les vctimes. L'AFSC ha estat present en la majoria dels conflictes armats del segle XX, com la Primera i Segona Guerra Mundial, Guerra Civil espanyola, Guerra de Corea i de Biafra, entre altres, ajudant a la poblaci a millorar les seves condicions.

El 1947 fou guardonada amb el Premi Nobel de la Pau, junatament amb el Friends Service Council, pels seus treballs d'ajuda social i d'arrel pacifista.

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de l'American Friends Service Committee;
  Pgina Oficial del Moviment Ququer ;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1947;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88224" title="Friends Service Council" nonfiltered="277" processed="275" dbindex="35297">

British Friends Service Council, actualment conegut com a Quaker Peace and Social Witness o QPSW, s una Societat Religiosa, coneguts generalment com a Ququers, que treballen per a promoure i posar en prctica els ideals dels Ququers de la igualtat, integritat i la pau. El 1947 fou guardonada amb el Premi Nobel de la Pau, juntament amb l'American Friends Service Committee, pels seus treballs d'ajuda social i d'arrel pacifista.

Orgens.
Fou estalberta el 1927 com l'amalgama de diferents associacions de carcter pacifista i caritatiu que formaven part de la Societat Religiosa d'Amics del Regne Unit i Irlanda. Al llarg dels anys aquesta Societat ha donat ajuda a la poblaci ms necessitada d'arreu del mn, especialment aquelles poblacions que han patit les cruels guerres durant el segle XX.

Enllaos externs.
  Pgina Oficial del QPSW;
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1947;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88228" title="Alban Berg" nonfiltered="278" processed="276" dbindex="35298">

Alban Maria Johannes Berg (9 de febrer de 1885 - 24 de desembre de 1935),compositor austrac. Va ser alumne d'Arnold Schnberg i el ms popular de la Segona Escola de Viena. Va practicar l'atonalitat i desprs en el dodecafonisme, escrivint obres vinculades a l'esttica expressionista, per la seua msica t una sonoritat que sempre evoca la tonalitat, un vessant  romntic, i una inclinaci marcadament dramtica. La seua obra ms coneguda s l'pera Wozzeck.

Vida i obra.
Infantesa i joventut.
Berg va nixer a Viena, el tercer de quatre fills de Conrad Berg, un comerciant i exportador benestant procedent de Nuremberg, que tenia una botiga de llibres, objectes d'art i articles religiosos prop de l'Esglsia de Sant Esteve, i de Johanna Braun, filla d'un joier imperial. El major dels seus germans, Hermann, va emigrar als Estats Units, per els altres dos Charly (Karl Bernhard) i Esmaragda, l'nica dona, van ser els seus companys d'infncia. La seua famlia, de formaci catlica, va viure molt confortablement fins a la mort de son pare el 30 de mar de 1900. 

Berg, de petit, va mostrar ms inclinaci vers la literatura que vers la msica per va comenar a compondre lieder i duos des dels quinze anys. La seua germana, excellent pianista, el va introduir en la msica francesa contempornia (Claude Debussy i Maurice Ravel sobretot). El 1903 va fallar en els exmens finals, la qual cosa va li ocasionar una depressi que el va portar a un intent de sucidi. A l'aprovar-los desprs, va iniciar una prctica com auxiliar de comptabilitat, en Statthalterei en la Baixa ustria, mentre simultniament assistia a classes de Dret i Musicologia.

La trobada amb Schnberg.

El 1904, Charly, germ de Berg, va portar alguns lieder a Schoenberg, qui gratament sorprs, es va oferir per a donar-los classes, les que van comenar des d'octubre d'aquell any (gratutes fins a 1906 a causa de la seua precria situaci econmica). En les classes de Shnberg va conixer Anton Webern.

El 1906 va adquirir una herncia que li va donar estabilitat econmica i li va permetre dedicar-se ms intensament als seus estudis. En aquest mateix any va conixer Helene Nahoswki, cantant i filla d'una famlia acomodada i la seua futura esposa. En un recital a Viena el 7 de novembre de 1907 va oferir les estrenes pbliques de 3 lieder (que desprs inclouria en els seus Sieben frhe lieder) i una fuga amb quartet de corda i piano. En totes aquestes primeres obres, Berg revela la influncia del romanticisme i el postromanticisme alemany (Schumann, Wagner, Brahms, Hugo Wolf, el seu mestre Schnberg) i tamb de l'impressionisme francs (Debussy).

El 1910 va acabar els seus estudis amb Schnberg. La seua obra de "graduaci" va ser la Sonata per a piano catalogada Op. 1, una de les obres "ms formidables mai escrites per un compositor". Quan Schnberg va abandonar l's de la tonalitat (que havia sigut el sistema principal usat en la msica occidental durant segles) i va comenar a experimentar en el que s'anomenaria atonalitat, Berg i el seu collega Webern es van unir a aquesta recerca de possibilitats sonores. El canvi de rumb s'evidencia en els seus Quatre Lieder Op. 2 i el seu Quartet de corda Op. 3. Durant tota la seua vida, Berg va mantenir una gran amistat i estima envers Schoenberg, a qui considerava com un pare. Tamb Webern va ser un gran amic seu.

Un concepte important que Schnberg li va ensenyar s el que es coneixeria desprs com variaci contnua, que consisteix en el fet que la unitat d'una pea depn que tots els aspectes d'ella deriven d'una senzilla idea bsica. Berg tamb va transmetre aquesta idea als seus alumnes; un d'ells, el filsof Theodor Adorno va dir: "El principi ms important que em va ensenyar s el de la variaci: s'assumeix que tot ha de desenvolupar-se i ser a ms intrnsecament diferent." La Sonata s un impactant exemple de treball sobre aquesta idea: tota la composici es deriva del motiu inicial de quartes i quintes i de la frase inicial.

Inicis com a compositor.

Berg va ser part de l'elit cultural de Viena durant el perode conegut com el fin de sicle. Aquest cercle va incloure els msics Alexander von Zemlinsky i Franz Schreker, el pintor Gustav Klimt, l'escriptor i satric Karl Kraus, l'arquitecte Adolf Loos i el poeta Peter Altenberg. El 14 d'abril de 1911, va estrenar la seua Sonata per a piano i el seu Quartet de corda, el 3 de maig es casava amb Helene Nahowski, a pesar de l'oberta hostilitat de la famlia de la nvia. Del seu idilli es conserven unes cartes d'amor que s'han fet clebres. El 18 de maig moria Gustav Mahler, el gran director i compositor austrac, a qui Berg admirava profundament i que va exercir una poderosa influncia en la seua msica.

El 1912 va comenar a compondre msica sobre uns textos de Peter Altenberg, singular poeta viens que escrivia breus poesies en postals que regalava als seus amics. En aquells anys, els membres de la Trinitat Vienesa van comenar a experimentar amb la forma musical, escrivint obres d'extremada concisi i densitat i per tant molt curtes; tamb va compondre en aquest estil (anomenat estil aforstic), les seues Quatre peces per a clarinet i piano el 1913. Precisament, el 31 de mar d'aquest any, es va preparar l'estrena dels Altenberg-Lieder Op. 4 per a un concert dedicat exclusivament a obres dels alumnes de Schnberg i dirigit per aquest. L'estranyesa de les peces i la discreci de l's de l'enorme orquestra simfnica van acabar per causar un escndol que va interrompre el concert - les canons serien acabades de "estrenar" el 1952.

Wozzeck.

El 14 de maig de 1914 Berg va assistir a una representaci teatral de Woyzeck (en aquell temps es titulava Wozzeck a causa d'un error d'edici), drama inconcls del llavors acabat de descobrir escriptor alemany Georg Bchner. Berg va decidir utilitzar-lo per a una pera. Tanmateix, el projecte es va veure interromput per la Primera Guerra Mundial. Berg va ser cridat a servir en l'Armada de l'Imperi Austrohongars. Al principi va ser destinat a Hongria, i ms tard, a causa de la seua malaltissa salut, al Ministeri de Guerra. Ac va comenar a treballar en la seua futura obra.

Acabada la guerra, el 1918 Schnberg va fundar la Societat per a Execucions Musicals Privades, que buscava crear un ambient ideal per a l'exploraci de msica nova mijanant assaigs pblics, execucions repetides, i l'exclusi de tots els crtics professionals i en la que Berg collaboraria assduament. El 1920 Berg va gaudir d'una reeixida activitat com a escriptor, per un temps va dubtar de si continuar component o enfocar-se a escriure. Tamb es va dedicar a l'ensenyament, un dels seus alumnes va ser el desprs brillant filsof Adorno.

El 1921 va concloure la seua pera Wozzeck. L'any segent va publicar la partitures de la reducci per a piano de la seua pera amb el suport econmic de la seua gran amiga Alma Mahler, la viuda del compositor. El 1923 va signar un contracte per a la publicaci de la seua obra amb Universal Edition (vigent fins a avui).

Degut que els teatres d'pera rebutjaven estrenar la seua obra, el director Hermann Scherchen va suggerir que escriguera una espcie de suite simfnica per a cridar l'atenci del pblic i els empresaris per la seua recent obra. Va estrenar llavors, el 1924 a Frankfurt del Main, les Tres escenes de Wozzeck per a soprano i orquestra, que van obtenir un gran xit, i va permetre l'estrena de l'pera completa el 14 de desembre d'aqueix mateix any en l'pera Estatal de Berln pel director Erich Kleiber. Wozzeck va consagrar internacionalment al compositor, que es va dedicar en els anys segents a viatjar arreu d'Europa per a supervisar les representacions de la seua pera i donar conferncies: Praga el 1926, Leningrad el 1927, Oldenburg el 1929 i 25 vegades ms durant la resta de la seua vida. Tamb li va permetre viure amb ms tranquillitat des del punt de vista de l'economia.

Dodecafonisme.

El 1923, Schnberg anuncia el seu ltim descobriment: la tcnica dodecafnica. Immediatament els seus alumnes van comenar a usar-la, la primera obra en qu l'empraria seria en la re-musicalitzaci de "Schliesse Mir Die Augen beide" (tanca els meus dos ulls). La va posar lliurement i parcialment en prctica en la Suite Lrica (1925) per a quartet de corda, obra inspirada en la seua relaci extramatrimonial amb Hanna Fuchs. Aquesta obra va ser estrenada pel fams Quartet Kolisch el 8 de gener de 1927, i desprs a comanda de la seua editorial faria un arranjament de 3 dels moviments per a orquestra de corda. Berg sempre va usar el dodecafonisme en forma molt lliure, violant les ortodoxes regles que inicialment va establir Schnberg, donant-li un particular color tonal. Tamb correspon a aquesta poca el Concert de cambra, que va dedicar al cinquantenari del seu mestre Schnberg, i en la que com era el seu costum, va collocar una srie de smbols, allusius a la Trinitat Vienesa.

El 1927 va considerar musicalitzar el conte fantstic de Gerhart Hauptmann Und Pippa tanzt. Finalment, el 1928, es va decidir a posar msica al tema de Lulu del dramaturg Frank Wedekind que havia vist en escena l'any 1905. El 1929 va escriure per encrrec una ria de concert: Der Wein (El vi), basada en poemes de Les flors del mal de Charles Baudelaire traduts per Stefan George. El 1930 va ser nomenat membre de la "Prischen Akademie Der Knste". Dos anys desprs va comprar una residncia d'estiu a Wrthersee.

Lulu i el final.

Berg es dedicava intensament a la composici de la seua nova pera. Amb l'Anschluss (annexi) d'ustria per l'Alemanya de Hitler, i amb la censura nazi dels estils musicals considerats Entartete Kunst (art degenerat), Berg va passar serioses dificultats econmiques. A ms va patir l'exili del seu gran amic Schnberg pel creixent antisemitisme.

A l'abril de 1934, estava culminant la composici de Lulu. L'estrena mundial estava programada per a Berln sota la direcci d'Erich Kleiber. Va compondre llavors, igual que per a Wozzeck, la Lulu Suite que es va estrenar el 30 de novembre en l'pera Estatal de Berln amb Erich Kleiber. A causa de les hostilitats contra Kleiber i la campanya de la premsa, aquest va emigrar al gener de l'any segent. Les obres de Berg van ser prohibides a Alemanya. Llavors interromp la composici de Lulu (faltava l'orquestraci dels ltims actes) des d'abril fins agost de 1935 per a compondre el seu Concert per a viol, dedicat a la filla del matrimoni d'Alma Mahler amb Walter Gropius, Manon, que havia mort recentment.

La nit de Nadal de 1935 mor d'una septicmia causada segons sembla per una picadura d'abella, deixant Lulu inconclusa - l'acte III seria orquestrat desprs pel compositor austrac Friedrich Cerha, estrenant-se completa el 24 de febrer de 1979 a Pars, sota la direcci de Pierre Boulez. El seu Concert per a viol "Dem Andenken eets Engels" (a la memria d'un ngel) seria estrenat pstumament el 19 d'abril de 1936 pel violinista Louis Krasner i el director Hermann Scherchen a Barcelona.

Composicions.
Diversos (al voltant de 70) Lieder juvenils (Jugendlieder) per a veu i piano (1900-8);
Diverses peces per a piano (1900-8);
Diverses obres per a quartet de corda (1900-8);
Set Lieder juvenils per a veu i piano (1905-8) (tamb orquestrats);
Schliesse Mir Die Augen beide per a veu i piano (1909);
Sonata per a piano en Si menor OP. 1 (1908);
Quatre Lieder per a veu i piano OP. 2;
Quartet de corda OP. 3 (1910);
Quatre Lieder sobre poemes de postals de Peter Altenberg OP. 4 (1912);
Quatre peces per a clarinet i piano OP. 5 (1913);
Tres peces per a orquestra OP. 6 (1913);
Wozzeck, pera OP. 7 (1917);
Tres fragments de Wozzeck per a soprano i orquestra (1924);
Concert de cambra per a piano, viol i 13 instruments de vent (1923-5);
Suite lrica per a quartet de corda (1925-6);
Lulu, pera (1929-35, inacabada);
Der Wein, ria per a soprano i orquestra (1929);
Concert per a viol i orquestra (1935);
Suite de Lulu per a soprano i orquestra (1934);

Bibliografia.
Escrits Analtics.
Adorno, Theodor W. Alban Berg: Master of the Smallest Link. Trans. Juliane Brand and Christopher Hailey. New York: Cambridge University Press, 1991.
Schmalfeldt, Janet. "Berg's Path to Atonality: The Piano Sonata, Op. 1." Alban Berg: Historical and Analytical Perspectives. Eds. David Gable and Robert P. Morgan, pgg. 79-110. New York: Oxford University Press, 1991.
Lauder, Robert Neil. Two Early Piano Works of Alban Berg: A Stylistic and Structural Analysis. Thesis. Chapel Hill: University of North Carolina, 1986.
Bruhn, Siglind, ed. Encrypted Messages in Alban Berg's Music. New York: Garland Publishing, 1998.
Schweizer, Klaus. Die Sonatensatzform im Schaffen Alban Bergs. Stuttgart: Satz und Druck, 1970.
Wilkey, Jay Weldon. Certain Aspects of Form in the Vocal Music of Alban Berg. Ph.D. thesis. Ann Arbor: Indiana University, 1965.
Perle, George. The operas of Alban Berg. Berkeley: University of California Press, 1980.
Jarman, Douglas. Dr. Schon's Five-Strophe Aria: Some Notes on Tonality and Pitch Association in Berg's Lulu. Perspectives of New Music 8/2 (Spring/Summer 1970).
Jarman, Douglas. Some Rhythmic and Metric Techniques in Alban Berg's Lulu. Musical Quarterly 56/3 (July 1970).
Jarman, Douglas. Lulu: The Sketches. International Alban Berg Society Newsletter, 6 (June 1978).
Jarman, Dougas. The Music of Alban Berg. Berkeley: University of California Press, 1979.
Jarman, Douglas. Countess Geschwitz's Series: A Controversy Resolved?. Proceedings of the Royal Musical Association 107 (1980/81).
Jarman, Douglas. Some Observations on Rhythm, Meter and Tempo in Lulu. In Alban Berg Studien. Ed. Rudolf Klein. Vienna: Universal Edition, 1981.
Jarman, Douglas. Lulu: The Musical and Dramatic Structure. Royal Opera House Covent Garden program notes, 1981.
Jarman, Douglas. The 'Lost' Score of the 'Symphonic Pieces from Lulu. International Alban Berg Society Newsletter 12 (Fall/Winter 1982).

Escrits biogrfics.
Brand, Juliane, Christopher Hailey and Donald Harris, eds. The Berg-Schoenberg Correspondence: Selected Letters. New York: Norton, 1987.
Grun, Bernard, ed. Alban Berg: Letters to his Wife. London: Faber and Faber, 1971.
Redlich, H.F. Alban Berg, the Man and His Music. London: John Calder, 1957.
Reich, Willi. The life and work of Alban Berg. Trans. Cornelius Cardew. New York : Da Capo Press, 1982.
Monson, Karen. Alban Berg: a biography. London: Macdonald and Jane's, 1979.
Carner, Mosco. Alban Berg: the man and the work. London: Duckworth, 1975.
Redlich, Hans Ferdinand. Alban Berg, the man and his music. London: J. Calder, 1957.
Leibowitz, Ren. Schoenberg and his school; the contemporary stage of the language of music. Trans. Dika Newlin. New York: Philosophical Library, 1949.

 Enllaos externs .
El Poder de la Palabra Breu biografia i escolta gratuta de de escenes 4 i 5 del tercer acte de Wozzek ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88231" title="Tarondor de Gndor" nonfiltered="279" processed="277" dbindex="35299">

Tarondor (pronunciat Tar-n-dor) va ser el vint-i-set rei de Gndor, el regne del sud de la Terra Mitjana fundat pels Numenoreans a l'exili que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien. No ha de ser confs amb el rei del Regne del Nord del mateix nom que havia viscut uns segles abans.

Tarondor va ser un dels membres de la famlia reial que va sobreviure a la Gran Plaga el 1636, durant la que van morir el rei Telemnar i els seus fills. Tarondor era fill de Minastan, germ del rei, i va heretar el tron de Gndor.

Com que va pujar al tron de molt jove, es va convertir en el Rei de Gndor que va ocupar el tron ms temps.

Durant el seu regnat va intentar reconstruir Gndor de la guerra i la plaga que l'havien assotat. Grans extensions de territori havien quedat prcticament deshabitades. Una de les seves decisions va ser traslladar la capital des d'Osguliath fins a Minas Anor.

Va ser succet pel seu fill Telumehtar el 1798.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88232" title="Tarondor" nonfiltered="280" processed="278" dbindex="35300">
 

Dos personatges de l'univers de J.R.R. Tolkien de la Terra Mitjana porten aquest nom:
El set Rei d'rnor. Vegeu Tarndor d'rnor.
El vinti-set Rei de Gndor. Vegeu Tarondor de Gndor.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88236" title="Telumehtar" nonfiltered="281" processed="279" dbindex="35301">

Telumehtar (pronunciat Tel-lu-mh-tar) va ser el vint-i-vuit rei de Gndor, el regne del sud de la Terra Mitjana fundat pels Numenoreans a l'exili que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien. 

Va succer el seu pare Tarondor a la seva mort, el 1798.

L'event ms important que es produ durant el seu regnat va ser la reconquesta per sorpresa a mbar, el 1810. Desprs d'aquesta victria es feu coneixer com a Umberdacil ("Victoris sobre mbar"). El port d'mbar va pertnyer a Gndor durant tot el regnat de Telumehtar, tot i que torna a caure a mans dels corsaris d'mbar poc desprs de la seva mort (situaci amb que es troba durant la trama de El Senyor dels Anells)

Va ser succet pel seu fill Narmacil II el 1850.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88237" title="Vi dol natural" nonfiltered="282" processed="280" dbindex="35302">
El vi dol natural s un vi de licor tradicional elaborat amb most d'elevada riquesa en sucres i amb el procs d'un vi mut.

El vi pot ser blanc, a partir de les varietats de moscatell o de macabeu, negre elaborat amb garnatxa, o rosat. Tamb es fan cupatges a partir d'aquestes varietats bsiques.

Es retarda la verema deixant sobremadurar el ram al cep. Quan el most est fermentant, i abans que tot el sucre s'hagi transformat en alcohol, s'hi afegeix alcohol en una proporci de 5 a 10% del volum del most, aturant l'acci dels llevats i deixant una certa quantitat de sucre residual no fermentat. Com a vi de licor de qualitat VLQPRD est regulat pels reglaments de les denominacions d'origen. El most ha de tenir una riquesa natural en sucre superior a 250 g/l. La graduaci alcohlica volumtrica natural s com a mnim de 12% vol. Amb l'addici d'alcohol rectificat de 96 o alcohol destillat de productes vnics d'una graduaci entre 52% vol i 86% vol, s'arriba a un grau alcohlic volumtric adquirit mnim de 15% vol i mxim de 22% vol.

Est autoritzada la producci de vins dolos naturals a les DO Alella, DO Conca de Barber, DO Montsant, DO Peneds, DO Pla de Bages, DO Priorat i DO Terra Alta. Per destaquen sobretot els vins dolos naturals del Rossell que produeixen el 90% d'aquests vins a Frana: AOC Banyuls i AOC Banyuls Grans Cru (vegeu vi de Banyuls), AOC Maury (vegeu vi de Maur) i AOC Rivestaltes, AOC Muscat de Rivesaltes i AOC Grand Roussillon (vegeu vi de Ribesaltes i moscat de Ribesaltes). s tradicional el vi dol natural de Banyuls que l'abat Rous, a finals del segle XIX, va convertir en el vi de missa de l'esglsia francesa.

El nom de vi dol natural porta a algunes confusions. No es tracta d'un vi natural, sense tractaments especials en la seva elaboraci, sin de dolor natural. A ms, cal distingir el vi dol natural de l'anomenat vi naturalment dol o vi dol de ram sobremadurat. El vi naturalment dol no s un vi mut i, per tant, s un vi ms natural.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88238" title="Vi dol de ram sobremadurat" nonfiltered="283" processed="281" dbindex="35303">
El vi dol de ram sobremadurat, tamb anomenat vi naturalment dol, s un vi de licor tradicional elaborat amb rams sobremadurats i pansificats amb una alta riquesa en sucres. 

S'elabora, a diferncia del vi dol natural, sense augment artificial del grau alcohlic natural. El vi obtingut tindr un grau alcohlic volumtric adquirit mnim de 12% vol i mxim de 22% vol. Est regulat com a vi de licor de qualitat VLQPRD a les DO Empord i DO Peneds.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88240" title="Realitat augmentada" nonfiltered="284" processed="282" dbindex="35304">
La Realitat augmentada consisteix en un conjunt de dispositius que afegeixen informaci virtual a la informaci fsica ja existent.
Aquesta s la principal diferncia amb la realitat virtual, ja que no substitueix la realitat fsica, sin que sobreimprimeix les dades informtiques al mn real.

Com funciona.

Els dispositius de Realitat augmentada normalment consten d un "headset" i d un sistema de "display" per mostrar a l usuari la informaci virtual que s afegeix a la real. 

El "headset" porta incorporat sistemes de GPS, necessaris per tal de poder localitzar amb precisi la situaci de l usuari. Tamb inclou sistemes inercials i ptics que sn capaos de mesurar caracterstiques com la acceleraci, la orientaci i l angle d inclinaci. 

Els dos principals sistemes de "displays" emprats sn la pantalla ptica transparent (Optical See-through Display)  i la pantalla de mescla d imatges (Video-mixed Display). Tant un com l altre fan servir imatges virtuals que es mostren a l usuari mesclades amb la realitat o b projectades directament en la pantalla.

D.A.R.T. (Designer s Augmented Reality Toolkit) .

El D.A.R.T. s un sistema de programaci que va ser creat al Augmented Environments Lab, al Georgia Institute of Technology, per ajudar als dissenyadors a visualitzar la mescla dels objectes reals i virtuals. Proporciona un conjunt d'eines per als dissenyadors: extensions per al Macromedia Director (eina per crear jocs, simulacions i aplicacions multimdia) que permeten coordinar objectes en 3D, vdeo, so i informaci de seguiment d'objectes de Realitat Augmentada.

Incorpora unes paletes de comportament  (accions que un sistema informtic t en resposta a un estmul) grcies a les quals es pot seguir objectes marcats en un vdeo i reaccionar en temps real a senyals de sensors, com per exemple quan en un vdeo la cmera segueix els moviments d'una persona.

EL D.A.R.T. ofereix un marc de treball extensible del qual els dissenyadors poden apropiar-se. Aix doncs, qualsevol que estigui desenvolupant una nova aplicaci de Realitat Augmentada pot editar els comportaments del D.A.R.T. per tal d'adaptar-lo a les seves prpies necessitats.

Reptes.

La Realitat Augmentada ha de generar models informtics de llocs i sons relacionats amb la realitat fsica, aix com determinar la situaci exacta de cada usuari, i ser capa de mostrar a l'usuari una representaci realista de l entorn que s ha afegit virtualment. 

s molt important determinar la orientaci i posici exacta de l usuari, sobretot en les aplicacions que aix ho requereixin: un dels reptes ms important que es t a l hora de desenvolupar projectes de Realitat augmentada s que els elements visuals estiguin coordinats a la perfecci amb els objectes reals, ja que un petit error d orientaci pot provocar un desalineament perceptible entre els objectes virtuals i fsics. En zones molt mplies els sensors d orientaci fan servir magnetmetres, inclinmetres, sensors inercials... que poden veure s afectats greument per camps magntics, i per tant s'ha d'intentar reduir al mxim aquest efecte.

Seria interessant que una aplicaci de Realitat augmentada pogus localitzar elements naturals (com arbres o roques) que no haguessin estat catalogats prviament, sense que el sistema hagus de tenir un coneixement previ del territori. 

Aplicacions.

La Realitat Augmentada ofereix infinitat de noves possibilitats d interacci, que fan que estigui present en molts i diversos mbits, com sn l arquitectura, l entreteniment, la educaci, l art, la medicina o les comunitats virtuals.

* Projectes educatius: 
Actualment la majoria d aplicacions d AR per a projectes educatius es fa servir en museus, exhibicions, parcs d'atraccions temtics... ja que el seu cost encara no s suficientment baix per a que puguin ser emprades en l mbit domstic. Aquests llocs aprofiten les connexions wireless per mostrar informaci sobre objectes o indrets, aix com imatges virtuals com per exemple ruines reconstrudes o paisatges tal i com eren en el passat.


* Entreteniment: 
Tenint en compte que el dels jocs s un mercat que mou uns 30.000 milions de dlars a l any als Estats Units, s comprensible que s estigui apostant molt per la Realitat Augmentada en aquest camp ja que aquesta pot aportar moltes noves possibilitats a la manera de jugar. 

Una de les posades en escena ms representatives de la Realitat augmentada s el "Can You See Me Now?", * de Blast Theory . s un joc on-line de persecuci pels carrers on els jugadors comencen en localitzacions aleatries d una ciutat, porten un ordinador porttil  i estan connectats a un receptor de GPS. L objectiu del joc s procurar que un altre corredor no arribi a menys de 5 metres d ells, ja que en aquest cas se'ls fa una foto i perden el joc. La primera edici es va fer a Sheffield per desprs es va repetir a moltes altres ciutats europees.

Un altre dels projectes amb ms xit s l'ARQuake Project, on es pot jugar al videojoc Quake en exteriors, disparant contra monstres virtuals.

Tot i aquestes aproximacions, encara s difcil obtenir beneficis d'aquest mercat ja que el maquinari s molt costs i es necessitaria molt temps d's per amortitzar-lo. 


* Simulaci:
Es pot aplicar la Realitat Augmentada per simular vols i trajectes terrestres.


* Serveis d'emergncies i militars:
En cas d'emergncia la Realitat Augmentada pot servir per mostrar instruccions d'evacuaci d'un lloc. En el camp militar, pot mostrar informaci de mapes, localitzaci dels enemics...


* Arquitectura:
La Realitat Augmentada s molt til a l'hora de ressucitar virtualment edificis histrics destruits, aix com projectes de construcci que encara estan sota pla.
 

 

Enllaos.

 How Augmented Reality Will Work Com funcionar la Realitat Augmentada (en angls);
 QuickTime Movies Demonstrating Hybrid Vision-assisted Tracking and Augmented Reality Research at UNC Vdeos de visi hbrida assistida i d'aplicacions mdiques de la Realitat Augmentada (en angls);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88241" title="Narmacil II" nonfiltered="285" processed="283" dbindex="35305">

Narmacil II (pronunciat Nr-ma-cil) va ser el vint-i-nov rei de Gndor, el regne del sud de la Terra Mitjana fundat pels Numenoreans a l'exili que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien. 

Va pujar al tro al succer el seu pare Telumehtar el 1850.

En el sis any del seu breu regnat una facci dels orientalencs coneguda com els Aurigues penetr en territori gondori i va prendre diversos territoris a la riba est de l'nduin.

Narmacil va marxar cap a Rhovanion a combatre els invasors, per a l'entrar en batalla reb una contundent derrota i mor. Va ser succet pel seu fill Calimehtar.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88242" title="Espai af" nonfiltered="286" processed="284" dbindex="35306">
Histricament, la noci d'espai af neix del problema creat per l'aparici de noves geometries, perfectament coherents, per diferents a la d'Euclides, i del seu axioma del parallelisme. Per aconseguir la seva l'harmonitzaci, va caldre redefinir el concepte d'espai euclidi, excloent-hi el concepte de distncia, i tot el que aix representa, com longitud i angle. El resultat de tot aix, va ser una geometria af, on l'espai apareix com una estructura algebraica, molt propera a espai vectorial, del que n'ha estat alliberat posteriorment, donant lloc a l'lgebra lineal.

Definicions.

Un espai af  sobre un cos  s el triplet , on:

 s un conjunt. .

 s  un espai vectorial sobre el cos , en el que estan definides les operacions  i , amb els element neutres 0 i 1 respectivament.

 s una aplicaci  , que compleix:

1.-, tal que , s una aplicaci bijectiva 

2.-,   .

Notaci.

Els elements del conjunt  s'anomenaran punts.

Els elements de l'espai vectorial  s'anomenaran vectors, i s'escriuran . O sigui que la segona condici anterior, es podr escriure: .

 s l'espai vectorial associat a .

Es defineix la dimensi de  com la dimensi de .

Propietats elementals.

;

;

;

Exemples d'espais afins.

Lespai af definit pel triplet  on definim  per .

s lespai af de dimensi 2, o sigui, el pla af.

De forma ms general, si  s un cos qualsevol, l'espai af cannic sobre  de dimensi n s el triplet:
   ;
on  s vist a la vegada com un espai de punts i un -espai vectorial, i l'aplicaci  est definida per:
   ;

Varietats lineals.

Sigui  un espai af. Sigui  un punt qualsevol, i  un subespai vectorial de . Es diu varietat lineal que passa per  i t la direcci de , el subconjunt de 
  ;

Aquesta varietat lineal es pot designar per: .

Noci de parallelisme.

En un espai af , dues varietats lineals  sn paralleles si o .

Cinqu axioma d'Euclides : En un espai af , donat un punt  i una direcci qualsevol , existeix una nica varietat que passa pel punt , i t a  com a direcci.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88243" title="Calimehtar" nonfiltered="287" processed="285" dbindex="35307">

Calimehtar (pronunciat Ca-li-mh-tar) va ser el trent rei de Gndor, el regne del sud de la Terra Mitjana fundat pels Numenoreans a l'exili que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien. 

Va pujar al tro quan el seu pare, el rei Narmacil II, va morir en batalla contra els aurigues de l'est.

Va obtenir fama al venjar la mort del seu pare en una batalla a Dagorlad en la que, amb l'ajuda de la gent de Rhovanion que es rebell contra els invasors orientalencs, va derrotar els aurigues expulsant-los fora de les fronteres de Gndor.

Va morir el 1936 de la Tercera Edat i fou succet pel seu fill Ondoher.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88244" title="The Smiths" nonfiltered="288" processed="286" dbindex="35308">

The Smiths va ser un grup britnic de rock alternatiu actiu des de 1982 fins a 1987.  El grup estava basat en el tndem de compositors format per Morrissey i Johnny Marr, i van publicar la majoria dels seus lbums sota el segell independent Rough Trade Records. El grup va vendre molts lbums al Regne Unit (tot i que noms va tenir dos senzills al top 10 britnic), i donat que van ser un dels grups de rock alternatiu britnic amb ms xit, ha tingut una gran influncia en l'escena indie britnica posterior, incloent el moviment Britpop i bandes com ara The Stone Roses, Belle and Sebastian, Radiohead, Blur, Suede, Oasis, The Libertines, o Doves.  En aquell moment, el grup va ser particularment notori per dues coses: les lletres inusuals, irniques i controvertides de Morrissey i la msica de Marr, que va ajudar a que la guitarra tornara a cobrar protagonisme a les llistes de vendes. El grup va publicar quatre lbums d'estudi i diversos recopilatoris en menys de cinc anys, aix com nombrosos senzills.

Tot i que no van gaudir d'xit comercial fora del Regne Unit durant la seua existncia, durant els darrers anys del segle XX van augmentar notablement la seua popularitat a tot el mn occidental.

Histria.

El grup va ser format el 1982 per dos residents a Manchester.  Morrissey (Steven Patrick Morrissey s el seu nom complet, per mai ha utilitzat els seus noms de pila) era un escritor a l'atur, fan de New York Dolls i que havia estat durant un breu perode de temps a la banda de punk rock The Nosebleeds.  Johnny Marr (John Maher era el seu nom autntic, per el va canviar per evitar la confusi amb el bateria de Buzzcocks) era un guitarrista molt habilids amb un talent per a la composici que va utilitzar durant tota la carrera del grup per a posar msica a les lletres de Morrissey. Mike Joyce va ser reclutat com a bateria desprs d'una breu audici.  Dale Hibbert tocava el baix inicialment, i va proporcionar al grup l'estudi (on ell treballava d'enginyer) per a gravar la seua primera maqueta. Tot i aix, l'amic de Marr Andy Rourke el va substituir desprs de dos concerts. Marr i Rourke ja havien treballat junts anteriorment a The Paris Valentinos amb Kevin Kennedy, qui desprs participaria a la srie de gran xit al Regne Unit Coronation Street fent el paper de Curly Watts.

L'origen del nom de la banda s desconegut. Sembla ser que va comenar com una reacci contra noms de bandes que ells consideraven rimbombants i pedants, com ara Orchestral Manoeuvres in the Dark i Depeche Mode. El nom tamb podria haver sigut un tribut a Patti Smith, una de les artistes favorites de Morrissey. Una altra teoria diu que el nom seria una forma de donar-li a la banda un nom tpicament angls, el que seria irnic donant que Morrisey, Maher, Rourke i Joyce sn tots cognoms d'origen irlands. Tot i aix, Morrissey va dir a una entrevista el 1984: "vaig decidir anomenar la banda The Smiths perqu era el nom ms com, i crec que ja s hora de qu la gent normal del mn mostrin les seves cares." La banda tamb va considerar, abans de quedar-se amb el seu nom definitiu, altres noms com ara "Smiths Family" i "Smithdom".

Una vegada havien signat el contracte amb la discogrfica independent Rough Trade Records, el 13 de maig de 1983 van publicar el seu primer senzill, "Hand in Glove".  El disc, com tots el que el van seguir, va estar molt publicitat pel locutor de rdio John Peel, per no va arribar a les llistes.  Els segents, "This Charming Man" i "What Difference Does It Make?" van anar millor, ajudats per Peel i David Jensen a la BBC i per la premsa musical en general. The Smiths van comenar a tenir un grup fidel de seguidors (de fet, en l'actualitat Morrissey encara t una legi de seguidors que l'han convertit en un "artista de culte").  Les lletres de Morrissey superficialment depriments, estaven sovint plenes d'humor morda (com va dir Peel, "una de les poques bandes que podien fer-me riure"), i les seues histries d'amor i alienaci van trobar la seua audincia ideal entre una part de la cultura juvenil, avorrida de les ubiqes bandes electrniques que dominaven les llistes. Morrissey escrivia sobre coses quotidianes, estament socials, i en general qualsevol cosa com la mort, el vegetarianisme, l'escena musical anglesa, el sentiment de ser rebutjat,...

El grup tenia un estil visual molt distintiu: les portades eren imarges d'estrelles del pop i el cinema, habitualment en dos colors (una banda que ha utilitzat aquest estil, potser com a tribut, ha sigut Belle and Sebastian), dissenyades per Morrissey i pel coordinador d'art de la discogrfica, Jo Slee. Les portades dels senzills rarament tenien cap altre text que no fos el nom de la banda, i la banda mai apareixia a la portada (tot i que Morrissey va aparixer en una portada alternativa de "What Difference Does It Make?", copiant la postura del subjecte original, Terence Stamp, desprs de qu aquest denegara el perms per utilitzar la imatge). Les "estrelles" eren una idicaci dels interessos de Morrissey: figures cinematogrfiques de cult (Stamp, Jean Marais, Joe Dallesandro, James Dean), o de la cultura britnica dels anys 60 (Viv Nicholson, Pat Phoenix, Yootha Joyce, Shelagh Delaney), o imatges de models desconegudes extretes de pelcules o revistes antigues. En contrast amb l'obsessi dels anys 80 per la moda extica, exemplificada pels nous romntics com ara Spandau Ballet o Duran Duran i revistes com The Face o i-D, el grup vestia roba normal (texans i samarretes), que reflectien la tornada a la senzillesa de la seua msica. Morrissey ocasionalment usava alguns objectes, com ara un audfon (ajudant una fan de la banda que tenia vergonya de portar-ne un) ulleres grosses (com les que proporcionava la sanitat pblica) i, caractersticament, rams de flors (apegats sovint a la part de darrere dels seus pantalons, habitualment lliris).

The Smiths.

El febrer de 1984 la seua audincia era suficientment gran com per a llanar el tant esperat lbum de debut (que rebia el nom de la banda) i portar-lo al nmero dos de les llistes britniques. Era un lbum trist, com exemplificaven els ttols de les canons: "Still Ill" ("Encara malalt") o "Suffer Little Children" ("Patiu nens petits"); la ltima referint-se a uns assasinats que havien conmocionat el Regne Unit durant els anys 60.

Tamb eren evidents les estudiades referncies de Morrissey a icones de la literatura i la cultura pop. El reconeixement als seus dols (sobretot a Alain Delon, James Dean i Oscar Wilde) a les entrevistes, aix com algunes referncies ms subtils (el ttol de la can "Pretty Girls Make Graves", per exemple, est agafat de Jack Kerouac) van impulsar una tendncia cap a la literatura entre els seus fans, que ja des del principi tenien fama de rates de biblioteca. Tant "Reel Around the Fountain" com "The Hand That Rocks the Cradle" van trobar controvrsia, ja que es va sopitar que tractaven sobre la pedoflia. A ms, "Suffer Little Children" va causar un escndol desprs de qu l'avi d'un dels nens assassinats la sentira a un pub. Enlloc d'escandalosa, la can s en realitat emptica amb els nens i va portar a Morrissey a establir una amistat amb Ann West, la mare de la vctima Lesley Ann Downey, que es menciona a la can.

Poc desprs de la publcaci de l'lbum, l'dol de Morrissey Sandie Shaw va gravar "Hand in Glove"/"I Don't Owe You Anything," acompanyat per Marr, Rourke i Joyce.  L'xit del senzill va fer que la banda tocara descala (una caracterstica de Shaw) al programa de televisi Top of the Pops.

1984 tamb va veure la publicaci d'un parell de senzills no extrets de l'lbum: "Heaven Knows I'm Miserable Now" (el primer de la banda en arribar al top 10, el ttol parodia un xit de Sandie Show anomenat "Heaven Knows I'm Missing Him Now"), i "William, It Was Really Nothing" (que, segons es creu popularment, tracta sobre l'amic de Morrissey Billy Mackenzie, cantant de The Associates i que portava com a cara B una de les canons ms conegudes de la banda, "How soon is now?"). 

L'any va acabar amb l'lbum recopilatori Hatful of Hollow. Aquest recopilava senzills, cares B, i les canons gravades pels programes de Peel i Jensen. Aquestes versions en directe estan considerades per molts (incloent la banda) com superiors a les gravades en estudi.

Meat Is Murder.

A principis de 1985 la banda va publicar el seu segon lbum, Meat Is Murder. Aquest lbum era molt ms estrident i poltic que el seu predecessor, incloent l'apologia del vegetarianisme que feia la can que donava titol a l'lbum (literalment "la carn s un assassinat", de fet, Morrissey va prohibir a la resta del grup ser fotografiats menjant carn), el republicanisme de "Nowhere Fast", i la crtica als cstigs corporals de "The Headmaster Ritual" i "Barbarism Begins at Home".  A ms, la banda va ser musicalment molt ms arriscada, amb Marr afegint frases de rockabilly a "Rusholme Ruffians" i Rourke tocant un solo de baix molt funky a "Barbarism Begins at Home."  L'lbum va estar precedit de la reedici de la cara B "How Soon is Now?" com a senzill, i tot i que la can no estava al LP original, va ser afegida a edicions posteriors. Meat Is Murder va ser l'nic lbum de la banda que va arribar al nmero 1 de les llistes britniques.

A ms de publicar un lbum ms poltic que l'anterior, Morrissey tamb va endurir el to poltic de les seues declaracions a entrevistes, causant major controvrsia. Entre els seus objectius estaven l'administraci Thatcher, la monarquia i Band Aid, del que Morrissey va dir "es pot estar molt preocupat per la gent d'Etipia, per inflingir tortura diriament a la gent d'Anglaterra s una altra cosa"

El segent senzill, "Shakespeare's Sister" (no extret de l'lbum) no va tenir gaire xit en termes de vendes taken, ni tampoc el senzill extret de l'lbum, "That Joke Isn't Funny Anymore". Molts el van considerar una elecci estranya com a senzill, amb una guitarra del revs i la manca d'una tornada identificable. Les llistes de vendes ho van reflexar, ja que prcticament ni va arribar al top 50. El senzill de setembre de 1985, "The Boy With The Thorn In His Side", no obstant, era una indicaci de qu venien coses ms grans.

The Queen Is Dead.

Durant el 1985 la banda va fer gires esgotadores pel Regne Unit i els EUA mentre gravava el seu seent lbum d'estudi, The Queen Is Dead, publicat el juny de 1986 poc desprs del senzill "Bigmouth Strikes Again".  Una mescla tpica de les lletres corrossives de la banda ("Never Had No One Ever" pareixia jugar amb els estereotips de la banda), l'humor ms sec ("Frankly, Mr. Shankly" era suposadament un missatge al cap de Rough Trade, Geoff Travis, disfressada com una carta de dimissi d'un treballador al seu superior) i un cert nombre de canons que sintetitzaven els dos costats ("There Is a Light That Never Goes Out" and "Cemetry Gates"); el disc va arribar al nmero dos de les llistes britniques, i avui en dia es considera generalment el seu millor treball. El 1989, la revista Spin va triar The Queen Is Dead com el nmero 1 de la llista de "els millors lbums que mai s'han fet". A partir de llavors, totes les llistes d'lbums que s'han fet dins de la premsa musical acostumen a tenir aquest disc entre els 10 primers. El juny de 2006, la revista NME fins i tot va dedicar-hi tot un nmero, per celebrar els 20 anys de la seua publicaci.

No obstant aix, no tot anava b al grup. Una disputa legal amb Rough Trade va endarrerir l'lbum uns nou mesos (el novembre de 1985 ja estava acabat) i Marr comenava a sentir la pressi de l'apretada i agenda de la banda. Ms tard va dir a NME: "Estava extremadament malalt. Quan la gira va acabar tot s'estava tornar una mica... perills. Simplement estava bevent ms del que podia aguantar." Mentrestant, Rourke va ser despedit de la banda a principis de 1986 pels seus problemes amb l'herona. Va rebre la notcia mitjanant un post-it apegat al vidre del seu cotxe on deia "Andy, has deixat The Smiths. Adeu i bona sort. Morrissey." Va ser substitut temporalment per Craig Gannon per es va reincorporar en poc temps. Gannon es va quedar i es va passar a la guitarra rtmica. Aquest quintet va gravar els senzills "Panic" i "Ask" (amb Kirsty McColl fent veus d'acompanyament), i va fer la gira britnica. Quan aquesta gira va acabar, l'octubre de 1986, Gannon va ser despedit.

Strangeways, Here We Come.

1987 va comenar b, publicant a principis d'any el senzill "Shoplifters of the world unite" ("Lladres del mn, uniu-vos"). El senzill, tot i el seu xit a les llistes, va despertar controvrsia i preocupaci entre els pares, que pensaven que la can podia induir als seus fills a robar. Aquest senzill va estar seguit d'una segona recopilaci, The World Won't Listen (el ttol feia referncia a l'amargura de Morrissey per no arribar a l'xit comercial, i significava "El mn no escoltar", tot i que irnicament l'lbum va arribar al nmero 2 de les llistes), i el senzill "Sheila Take a Bow", el segon (i ltim) de la banda en arribar al top 10 britnic. Es va publicar una altra recopilaci, Louder Than Bombs, pel mercat americ. 

Tot i el seu xit, les diferncies personals dins de la banda (incloent la tensa relaci entre Morrissey i Marr) van portar a la banda a la vora de la separaci, fins al punt que quan es va publicar Strangeways, Here We Come (que rebia el seu nom de la pres de Strangeways, a Manchester), el setembre de 1987, la banda havia deixat d'existir.

El trencament de la relaci es va atribuir sobretot a que Morrissey es va enfadar pel treball de Marr amb altres artistes, i Marr estava fart de la inflexibilitat musical de Morrissey. Marr odiava en especial l'obsessi de Morrissey per versionar artistes dels anys 60 com Twinkle i Cilla Black. Referint-se a les canons gravades a la ltima sessi de la banda, Marr va dir: "Vaig escriure "I keep mine hidden", per vaig odiar "Work is a four letter word". Va ser el que em faltava per fartar-me. No vaig formar una banda per a tocar canons de Cilla Black."

Strangeways va arribar al nmero dos de les llistes britniques per va ser un xit menor als EUA. La pista "Paint a Vulgar Picture" va acabar sent proftica de la forma com les seues canons serien reeditades en innumerables recopilacions. L'lbum va tindre una acollida tebia entre els critics, per els 4 membres el recorden com al seu favorit. Es van publicar un parell ms de senzills amb canons en directe i rareses com a cares B, i l'any segent l'lbum en directe Rank (gravat el 1986 mentre Gannon estava a la banda) va repetir l'xit a les llistes britniques dels anteriors lbums.

Carreres desprs de la separaci.

Desprs de la separaci del grup Morrissey va comenar a treballar immediatament en un lbum en solitari, collaborant amb el productor de Strangeways... Stephen Street i el guitarrista de Manchester Vini Reilly. L'lbum resultant, Viva Hate  (en referncia al final de The Smiths) es va publicar sis mesos desprs, arribant al nmero 1 de les llistes britniques. Des de llavors, Morrissey continua tocant i gravant en solitari.

Johnny Marr va retornar a l'escena musical quan, amb Bernard Sumner (de New Order) i Neil Tennant (de Pet Shop Boys) van formar el supergrup Electronic. Electronic va publicar tres lbums durant la dcada segent. Tamb va ser membre de The The, gravant dos lbums entre 1989 i 1993. Marr tamb ha treballat com a msic d'estudi i compositor per a altres artistes, com ara The Pretenders, Pet Shop Boys, Billy Bragg, Black Grape i Beck. L'any 2000 va ocmenar una altra banda, Johnny Marr and th Healers, amb un xit moderat, i colaboraria posteriorment a l'lbum d'Oasis Heathen Chemistry. A ms, ha treballat com a productor.

Andy Rourke i Mike Joyce han continuat treballant plegats, incloent treball d'estudi per a Morrissey (1988-1989) i Sinad O'Connor, aix com treballs epr separat. Rourke ha gravat i fet gires amb Proud Mary i actualment est formant un supergrup amb els baixistes Peter Hook (de New Order i Joy Division) i Mani (de The Stone Roses i Primal Scream), anomenat Freebass. A ms, ha comenat una carrera al mn de la rdio.

Problemes desprs de la ruptura.

The Smiths es van reunir als jutjats el 1996 per a aclarir una demanda per drets d'autor que Joyce va interposar contra Morrissey i Marr, qui havien donat noms el 10% dels drets de gravaci a Joyce i Rourke (els drets de composici pertanyien a Morrissey i Marr, aix no estava en discussi). Morrissey i Marr van alegar que els altres dos sempre van estar d'acord amb el repartiment, per el jutge va fallar a favor de Joyce, i va ordenar que se li pafara un mili de lliures en concepte de compensaci i que rebera el 25% des de llavors. Donat que els drets dels Smiths portaven congelats dos anys, i els deutes apretaven Joyce, aquest va decidir rebre una suma inferior i continuar rebent el seu 10%. Morrissey va ser descrit pel jutge com a "fals, truculent i poc fiable." El cantant va dir posteriorment que "el judici va ser una mostra de la vida de The Smiths. Mike, parlant continuament i sense dir res. Andy, incapa de recordar el seu propi nom. Johnny, tractant de complaure tothom i per tant sense complaure ning. I Morrissey sota l'abrasadora llum pblica, sent taladrat. 'Com t'atreveixes a tindre xit?' 'Com t'atreveixes a continuar?' Per a mi, The Smiths van ser una cosa meravellosa, i Johnny ho va diexar, i Mike ho ha espatllat.".  L'lbum en solitari de Morrissey de 1997, Maladjusted, portava una can titolada "Sorrow Will Come in the End" que comentava el cas, i que va ser omesa a la versi britnica per por a les demandes. Morrissey (per no Marr) va apelar el veredicte, per no va tenir xit.

Com a resultat d'aquest judici, una reuni dels Smiths semblava molt improbable, tot i la millora de les relacions entre Marr i Morrissey. Els dos havien dit en diverses ocasions que aquesta reuni mai tindria lloc. El 2005, un programa del canal de televisi musical VH1 ho va interntar, per sense xit.

Discografia.

(entre parntesi, l'any d'edici i el lloc a les llistes britniques)

 lbums .

The Smiths (1984);
Hatful of Hollow (1984);
Meat Is Murder (1985);
The Queen Is Dead (1986);
The World Won't Listen (1987);
Louder Than Bombs (1987);
Strangeways, Here We Come (1987);
Rank (1988);

Senzills.

Hand in Glove (1983 #124);
This Charming Man (1983 #25);
What Difference Does It Make? (1983 #12);
Heaven Knows I'm Miserable Now (1984 #10) ;
William, It Was Really Nothing (1984 #17);
How Soon Is Now? (1985 #24);
Shakespeare s Sister (1985 #26);
That Joke Isn't Funny Anymore (1985 #49);
The Boy with the Thorn in His Side (1985 #23);
Bigmouth Strikes Again (1986 #26);
Panic (1986 #11);
Ask (1986 #14);
Shoplifters of the World Unite (1987 #12);
Sheila Take a Bow (1987 #10);
Girlfriend in a Coma (1987 #13);
I Started Something I Couldn't Finish (1987 #23);
Last Night I Dreamt Somebody Loved Me (1987 #30);
There Is a Light That Never Goes Out (1992  #25);


Re-edicions.
 "This Charming Man" (1992, original el 1983 #8);
 "How Soon Is Now?" (1992, original el 1984 #16);
 "Ask" (1995, original el 1986 #62);

Bibliografia.
 David Bret. Morrissey: Scandal and Passion (Robson 2004; ISBN 1-86105-787-3; covers both Smiths and Morrissey's solo career);
 Simon Goddard. The Smiths: Songs That Saved Your Life (Reynolds and Hearn 2002, 2004; ISBN 1-903111-47-1);
 Mick Middles. The Smiths: The Complete Story (Omnibus 1985, 1988);
 Johnny Rogan. Morrissey and Marr: The Severed Alliance (Omnibus 1992, 1993; ISBN 0-7119-3000-7);

Enllaos externs.
 Morrissey-solo - Notcies actualitzades sobre Morrissey i The Smiths.
 Hiddenbyrags - Recursos sobre The Smiths i Morrissey.
 The Smiths & Morrissey Bootlegs - Descrregues de concerts de la banda.
 Morrisey a ponte los cascos! - Article sobre Morrisey i Eurovisi.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88246" title="Miquel Pou Vicens" nonfiltered="289" processed="287" dbindex="35309">

Miquel Pou Vicens (Ciutat de Mallorca, 1965) s un realitzador de documentals, escriptor i poltic.

Ha realitzat ms de 100 documentals, com ara  Blai Bonet segons Blai Bonet  i  el Carnatge  amb l escriptor Biel Mesquida, i tamb un video-clips pel  grup,  Ramones.

Ha collaborat en diverses revistes literries, i l'any 2004 public el seu llibre Carn de xoric.

En l'mbit poltic fund l'agrupaci local del PSM a Felanitx i l any 2006 l Entesa progressista de Felanitx (ERC, EU-V, PSM).

 Llibres .
 Carn de xori Palma: Hiperdimensional, 2004;

 Enllaos .
 Fitxa de publicacions seves a la "Biblioteca Nacional de Madrid" ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88247" title="Jaume Cuadrat Realp" nonfiltered="290" processed="288" dbindex="35310">
Jaume Cuadrat i Realp (l'Albags 1899 - Barcelona 1993). Escriptor catal en llengua catalana i francesa. De jove feia ja versos, mentre guardava el bestiar o b durant les hores de reps, desprs dels treballs de la terra de la casa pairal (Cal Sargento).
Apassionat de saber, grcies a l'afecci i a l'ajut d'una germana del seu pare, la tia Rosa, va deixar de guardar les ovelles i de treballar la terra per tal de cursar els estudis de Magisteri a l'Escola Normal de Lleida.

Orfe de mare de jove, de la seva infncia i joventut en guard un record amarg. Heus ac perqu en tots els seus poemes dedicats a la terra natal s'hi troba sempre l'esperana d'un dem millor, i ensems la por dels freds, que maten les plantades d'oliveres, les flors dels ametllers, i d'una fais especial l'angoixa de les llargues sequeres, que porten la misria i la desolaci a les llars garriguenques.

Desprs d'uns anys d'exercici de la professi a l'escola rural, fou nomenat mestre del Patronat de l'Ajuntament de Barcelona. Durant uns anys la seva activitat fou extraordinria, puix ultra sa vida professional, collaborava en diverses revistes catalanes i dirigia el Magisteri catal portaveu dels mestres nacionals de Catalunya.

Exiliat a Frana la fi de la Guerra Civil, va viure donant llions a Li durant els anys tristos de l'ocupaci hitleriana. A la fi de la Segona Guerra Mundial va obrir un magatzem de fotografia a la capital del Rhone, i amb diversos emigrats va fundar el Centre Catal, del qual fou el primer president. Freturs de conixer mn, apassionat d'aventures, emigr al Brasil i, a So Paulo fou un gran animador del Centre Catal i, ms tard, el seu president.

De retorn a Frana, ingress com a professor de llengua castellana al Lyce Massna de Nia on hi exerc la seva professi des de l'any 1956. Durant aquests anys de professorat va menar una vida literria molt intensa fins que ja gran va tornar a Catalunya.

Jaume Cuadrat ha escrit en catal diverses novelles, totes elles tradudes al francs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88248" title="Charley Bowers" nonfiltered="291" processed="289" dbindex="35311">
Charles R. Bowers (Cresco, Iowa, 1889 - Paterson, New Jersey, 1946) animador, dibuixant, actor i director de cinema cmic i d'animaci nord-americ, pioner a la mescla de l'animaci amb la imatge real.

 Biografia .
Els inicis de la carrera de Charley Bowers sn molt obscurs. El primer que se sap d'ell es que va comenar treballant als Barre Studios primer com a animador i desprs com a director d'una llarga srie, de ms de dos cents episodis, basada en els populars personatges de cmic Mutt and Jeff.

A meitat dels anys vint s'independitz, comenant a rodar la seva prpia srie per a R-C Pictures, protagonitzada, escrita, dirigida i animada per ell mateix. A aquesta srie Charley Bowers realitz un tipus de treball absolutament innovador, a mig cam de l'slapstick tradicional i de les animacions a l'estil  del rus Igor Starevich: per una banda, creant un personatge d'imatge real, amb una psicologia definida -interpretat per ell mateix - enfrontat a tota una srie de situacions cmiques i, per l'altra, la inclusi d'elements estranys, com personatges animats; que interactuen amb els actors i efectes especials delirants, a una  lnia ms propera a Georges Mlis o Segundo de Chomn.

Com a actor cmic Charley Bowers no t el carisma que tindria un Chaplin, un Keaton o fins gaireb qualsevol de les grans figures del gnere per composa un personatge (Bricolo)agradable amb solvent professionalitat, d'una manera molt superior, per exemple, als pobres intents interpretatius del propi Max Fleischer als  curtmetratges del pallasso Koko. Bricolo s un individu sempre optimista amb la tecnologia- fortament inspirat en els futuristes- fascinat per la tecnologia ms inversemblant, disposat a imaginar els invents ms impossibles per a les dificultats ms quotidianes. s precisament a travs d'aquests invents on Charley Bowers aporta el millor de la seva experincia al mn de l'animaci, creant algunes de les escenes ms sorprenents de tot el cinema mut.

Va fer el seu darrer film el 1939 i pass els darrers anys de la seva vida illustrant llibres per a nens i una tira cmica per al Jersey Journal.

 Redescobriment .
El redescobriment de Charley Bowers ha estat un dels ms espectaculars de les darreres dcades de la historiografia i recuperaci de clssics del cinema. El nom de Charley Bowers estava absolutament oblidat, fins i tot als ms rigorosos estudis sobre slapstick o animaci. Les niques referncies que quedaven d'ell eren dos fugaos comentaris: un d'Andr Breton i l'altre de Rafael Alberti.

Casualment, el 2001 es descobriren a Frana unes llaunes que contenien quinze pellcules completes del desconegut cineasta. Les pellcules van ser tota una sensaci i els historiadors no podien comprendre com es podia haver oblidat una obra d'un valor tan excepcional. Els segents treballs de recerca descobriren que el cmic era conegut a Frana pel nom artstic de Bricolo i poca cosa ms.

Els quinze films supervivents foren restaurats i editats en DVD el 2004 per Image Entertainment i Lobster Films de Frana.

 Filmografia restaurada .
Amb el personatge Bricolo.
 Egged On (1926);
 He Done His Best (1926);
 A Wild Roomer 1926);
 Fatal Footsteps (1926);
 Now You Tell One (1926);
 Many A Slip (1927);
 Nothing Doing (1927);
 It's A Bird (1930);

Noms animaci (dibuixos animats, marionetes i objectes).
 Grill Room Express (1917);
 A.W.O.L. (1917) ;
 Say Ah-h (fragments) (1928);
 A Sleepless Night (1933?);
 Believe It Or Don't (1935);
 Pete Roleum And His Cousins (1938);
 Wild Oysters 1940);

Enllaos externs.
 ;
Article sobre  Charles Bowers de Paul Brenner;
CHARLEY BOWERS (c.1889-1946);
Charley Bowers: The Rediscovery of an American Comic Genius at The DVD Journal;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88249" title="Ondoher" nonfiltered="292" processed="290" dbindex="35312">

Ondoher (pronunciat n-do-jer) va ser el trenta-un Rei de Gndor, el regne del sud de la Terra Mitjana fundat pels Numenoreans a l'exili que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien.

Era fill de Calimehtar, que havia aconseguit derrotar els aurigues i expulsar-los de Gndor. Per durant el regnat d'Ondoher els aurigues van tornar a atacar Gndor per l'est, aquest cop coordinant l'atac amb una incursi dels haradrim pel sud. Ondoher va liderar el gruix de l'exrcit fins al davant de la Porta Negra de Mrdor on es produ l'encontre amb els aurigues.

En la batalla, el prncep Adrahil de Dol mroth comandava l'ala esquerra de l'exrcit, el capit dels exrcits de Gndor Minothar dirigia l'ala dreta. El centre el comandava el mateix rei.

Gndor va ser derrotat, i tant Ondoher com els seus dos fills Artamir i Framir van morir. La reraguarda de l'exrcit aconsegu fugir a Ithlien i defensar-la de l'avan dels orientalencs.

El general Ernil, que havia derrotat els haradrim al sud, va marxar cap al nord i va vncer els aurigues. La mort d'Ondoher i els seus fills, per, origin un conflicte successori a l'aparixer dos candidats al tro de Gndor: Frel, la filla d'Ondoher casada amb Arvedui d'rnor que d'acord amb les antigues lleis de Nmenor hauria sigut Reina Regent, i el mateix general Ernil, parent distant del rei tot i que descendia per lnea exclusivament masculina.


Genealogia dels darrers reis de Gndor.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88253" title="Classificaci de la Copa del Mn de futbol 2006" nonfiltered="293" processed="291" dbindex="35313">
Per a la Copa del Mn de Futbol 2006, disputada a Alemanya, es van inscriure un total de 198 seleccions per tal de determinar les 32 seleccions participants. Alemanya es classific directament com a pas organitzador. Els 197 equips restants es dividiren segons la seva confederaci de la segent manera:

Europa: 51 equips competint per 13 places, a ms d'Alemanya, classificat directament.
Sud-amrica: 10 equips competint per 4 places ms una a decidir amb un representant ocenic.
Nord-amrica i el Carib: 34 equips competint per 3 places ms una a decidir amb un representant asitic.
frica: 51 equips competint per 5 places.
sia: 39 equips competint per 4 places ms una a decidir amb un representant nord-americ.
Oceania: 12 equips competint una plaa a decidir amb un representant sud-americ.

 Grups de classificaci .
Per primer cop des de 1934 el campi de la darrera edici Brasil no es classific automticament i hagu de superar la ronda classificatria. El sorteig dels grups de classificaci de les diferents confederacions tingu lloc a Frankfurt el 5 de desembre del 2003 i els primers partits es disputaren el gener del segent any. 

 Europa (UEFA) .
(14 places, inclosa Alemanya com a organitzador) 
Els equips en negreta classificats directament desprs de la fase de grups.
Els equips en cursiva i negreta classificats desprs de disputar el playoff.
Els equips en cursiva classificats per al playoff per no per la Copa del Mn.



Dates de classificaci
 3 de setembre de 2005: Ucrana;
 8 d'octubre de 2005: Crocia, Anglaterra, Itlia, Polnia, Pasos Baixos i Portugal.
 12 d'octubre de 2005: Frana, Sucia i Srbia i Montenegro.
 16 de novembre de 2005: Repblica Txeca, Espanya i Sussa.

Per a ms informaci vegeu l'article separat: Classificaci de la Copa del Mn de futbol 2006-UEFA.

 Sud-amrica (CONMEBOL) .
(4 places, desprs de perdre el playoff contra el representant ocenic)
Aquesta zona es disputa en un grup de classificaci nic amb tots 10 membres en partits tots contra tots. La competici s'inici el setembre del 2003. Els quatre primers es classificaren automticament (marcats en negreta). El cinqu (marcat en cursiva) es classific pel playoff contra el campi ocenic per no per la Copa del Mn.



Data en qu aconseguiren la classificaci
 8 de juny de 2005: Argentina.
 4 de setembre de 2005: Brasil.
 8 d'octubre de 2005: Paraguai i Equador.

Per a ms informaci vegeu l'article separat: Classificaci de la Copa del Mn de futbol 2006-CONMEBOL.

 frica (CAF) .
(5 places)
Es disputa en cinc grups classificatoris. Els primers de cada grup (marcats en negreta) es classifiquen automticament per a la fase final.



Data en qu aconseguiren la classificaci
 8 d'octubre de 2005: Togo, Ghana, Costa d'Ivori, Angola i Tunsia.

Per a ms informaci vegeu l'article separat: Classificaci de la Copa del Mn de futbol 2006-CAF.

Oceania (OFC).
(1 plaa, desprs de guanyar el playoff contra el representant sud-americ)
La classificaci del grup d'Oceania es divid en tres fases. A la primera s'enfrontaren els deu equips ms dbils. Els quatre millors s'uniren a Austrlia i Nova Zelanda en un segon grups on els dos primer classificats disputaren una eliminatria final. Aquests foren Austrlia i les Illes Salom amb victria dels primers en tots dos partits per 7-0 i 1-2. Degut a la gran diferncia esportiva existent entre els competidors es produren diversos resultats d'escndol com: Fiji 11 - Samoa Americana 0, Papua Nova Guinea 10 - Samoa Americana 0, Nova Zelanda 10 - Tahit 0 o Austrlia 9 - Tahit 0.

Austrlia s'enfront al cinqu classificat de la ronda sud-americana, Uruguai a qui derrot per penals (4-2) desprs de dues victries locals (1-0) en els dos partits. Austrlia es classific.

Dates de classificaci
 16 de novembre de 2005: Austrlia.

Per a ms informaci vegeu l'article separat: Classificaci de la Copa del Mn de futbol 2006-OFC.

 sia (AFC) .
(4 places, desprs de perdre el playoff contra el representant de la CONCACAF)
Les eliminatries de l'AFC es desenvoluparen en diverses fases. A la fase final arribaren vuit equips que es dividiren en dos grups de quatre. Els dos primers de cada grup (marcats en negreta) es classificaren directament. Els dos tercers classificats disputaren una eliminatria, el guanyador de la qual (marcat en cursiva) disput una segona eliminatria contra un representant de la CONCACAF en la qual sort derrotat i no es classific.


Data en qu aconseguiren la classificaci
 8 d'octubre de 2005: Arbia Saudita, Jap, Corea del Sud i Iran.

Per a ms informaci vegeu l'article separat: Classificaci de la Copa del Mn de futbol 2006-AFC.

 Amrica del Nord, Central i Carib (CONCACAF) .
(4 places, desprs de guanyar el playoff amb el representant asitic)
Desprs de diverses eliminatries prvies es disput una fase final amb els sis millors equips. Els tres primers (marcats en negreta) es classificaren directament. El quart (marcat en negreta i cursiva) es classific desprs des disputar un playoff amb el representant asitic.



Data en qu aconseguiren la classificaci
 3 de setembre de 2005: Estats Units.
 7 de setembre de 2005: Mxic.
 8 d'octubre de 2005: Costa Rica.
 16 de novembre: Trinitat i Tobago.

Per a ms informaci vegeu l'article separat: Classificaci de la Copa del Mn de futbol 2006-CONCACAF.

 Playoffs .
El 12 de novembre i el 16 de novembre de 2005 es disputaren cinc eliminatries a doble volta, anada i tornada. Els vencedors de cada eliminatria es classificaren per a la fase final de la Copa del Mn de Futbol 2006. Els equips classificats estan marcats en negreta.

 UEFA .
12 de novembre de 2005:
 a Madrid: Espanya 5-1 Eslovquia;
 a Berna: Sussa 2-0 Turquia;
 a Oslo: Noruega 0-1 Txquia;

16 de novembre de 2005:
 a Bratislava: Eslovquia 1-1 Espanya;
 a Istanbul: Turquia 4-2 Sussa;
 a Praga: Txquia 1-0 Noruega;

 COMEBOL / OFC .
12 de novembre de 2005:
 a Port of Spain: Trinitat i Tobago 1-1 Bahrain;

16 de novembre de 2005:
 a Manama: Bahrain 0-1 Trinitat i Tobago;

 CONCACAF / AFC .
12 de novembre de 2005:
 a Montevideo: Uruguai 1-0 Austrlia;

16 de novembre de 2005:
 a Sydney: Austrlia 1-0 (4-2 als penals) Uruguai;

 Articles relacionats .
Copa del Mn de Futbol 2006;

 Enllaos externs .
Classificaci de la Copa del Mn de Futbol 2006 a rsssf;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88254" title="Orqudia" nonfiltered="294" processed="292" dbindex="35314">

Les orqudies (famlia Orchidaceae) sn la ms gran famlia botnica existent, amb ms de 800 gneres i ms de 25.000 espcies. Es consideren les plantes ms recents dins del procs evolutiu.

Totes les espcies d'orqudies, llevat de les obtingudes artificialment en jardineria, estan protegides per lleis internacionals com a plantes amenaades.
 
Descripci general.
Sn plantes monocotilednies (amb un nic cotiled). De distribuci cosmopolita, noms manquen en els terrenys perptuament glaats i en els deserts extrems, per sn ms abundants i vistoses en climes tropicals. 
La majoria d'orqudies sn plantes perennes i epfites, per no parsites d'altres plantes.
Poques espcies creixen sobre roques o en sls rocosos.
Altres, com la majoria de les que creixen en climes temperats, sn terrestres.
En general, les flors tenen simetria bilateral, amb tres ptals i tres spals; el ptal medial pren una forma allargada i s'anomena labellum (llavi). El conjunt dels spals i els ptals (excepte el labellum) s'anomenen tpals.
El pollen est unit formant una massa anomenada pollinium.
La flor d'algunes orqudies com les del gnere Ophrys, anomenades per aix abelleres, imiten la forma de la femella dels insectes pollinitzadors, els quals en intentar copular amb la flor se'ls enganxa el pollinium al cap.  ;
Les llavors acostumen a ser microscpiques i sense endosperm i noms germinen amb l'acompanyament d'un fong simbitic o en laboratori.

Vainilla.

La vainilla (Vanilla planifolia) s l'nica orqudia conreada per a un altre s que no sigui l'ornamental. Actualment Madagascar n's el principal productor mundial.

Generes.
Generes d'orqudees;
Especies europees;
Botanics per l'abreviatura de l'autor;

Vegeu tamb.
Moyobamba - la "Ciutat de les Orqudies", que t unes 3.500 espcies originries de la regi ;

Referncies.
Batygina, T. B., Bragina, E. A. i Vasilyeva, E.  (2003):  The reproductive system and germination in orchids.  Acta Biol. Cracov. ser. Bot. 45: 21-34.
Berg Pana, H.  (2005):  Handbuch der Orchideen-Namen. Dictionary of Orchid Names. Dizionario dei nomi delle orchidee.  Ulmer, Stuttgart.
Kreutz, C. A. J.  (2004):  Kompendium der Europaischen Orchideen. Catalogue of European Orchids.  Ed. Kreutz, Landgraaf, Pasos Baixos.
Taylor,  D.L.  i Bruns, T.D. (1997): Ectomycorrhizal mutualism by two nonphotosynthetic orchids. Proc. Natl. Acad. Sci. USA; vol. 94, pp. 4510-4515, abril 1997 (en lnia).

Enllaos externs.

Societat Nord-americana de les Orqudies;
Fotos d'orqudies dins biocrawler.com;
Enciclopdia de les orqudies tropicals;
Frum sobre com tenir cura de les orqudies;
Directori d'orqudies a kew.org;
Societat d'orqudies del comtat d'Orange (Califrnia);
Enciclopdia fotogrfica d'orqudies;
Informe sobre les tctiques de pollinitzaci de les orqudies;
Societat d'Orqudies Austraca;
OrchidWorks - recull fotogrfic i visi general de la varietat d'orqudies;
Terrestrial Orchid Forum - frum de discussi del conreu d'orqudies terrestres;
Fundaci Sussa de les Orqudies de l'Herbari Jany Renz;
Frum de discussi de les orqudies abelleres;
Societat d'Orqudies de Guatemala - Asociacin Guatemalteca de Orquideologa;
 Congrs d'Orqudies Canadenc;
Discussi sobre el conreu de les orqudies a BellaOnline.com;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88259" title="Classificaci de la Copa del Mn de futbol 2006-UEFA" nonfiltered="295" processed="293" dbindex="35315">
La fase de classificaci de la Copa del Mn de Futbol 2006 de la zona europea fou organitzada i supervisada per la UEFA.

Alemanya es classific directament com a pas organitzador.

A ms d'Alemanya, la zona europea disposava de 13 places ms. Per decidir-les es dividiren els equips en 8 grups. Els 8 campions i els dos millors segons de cada grup es classificaven dirctament. Els altres 6 segons disputaven una eliminatria per decidir els tres equips restants.

 Grup 1 .


 18- 8-04 Skopje          : Macednia     3-0 Armnia;
 18- 8-04 Bucurest        : Romania       2-1 Finlndia;
  4- 9-04 Tampere         : Finlndia     3-0 Andorra;
  4- 9-04 Craiova         : Romania       2-1 Macednia;
  8- 9-04 Andorra la Vella: Andorra       1-5 Romania;
  8- 9-04 Yerevan         : Armnia       0-2 Finlndia ;
  8- 9-04 Amsterdam       : Pasos Baixos 2-0 Repblica txeca;
  9-10-04 Praga           : Repblica txeca       1-0 Romania;
  9-10-04 Tampere         : Finlndia     3-1 Armnia;
  9-10-04 Skopje          : Macednia     2-2 Pasos Baixos;
 13-10-04 Andorra la Vella: Andorra       1-0 Macednia;
 13-10-04 Yerevan         : Armnia       0-3 Repblica txeca;
 13-10-04 Amsterdam       : Pasos Baixos 3-1 Finlndia;
 17-11-04 Barcelona       : Andorra       0-3 Pasos Baixos;
 17-11-04 Yerevan         : Armnia       1-1 Romania ;
 17-11-04 Skopje          : Macednia     0-2 Repblica txeca;
  9- 2-05 Skopje          : Macednia     0-0 Andorra;
 26- 3-05 Yerevan         : Armnia       2-1 Andorra ;
 26- 3-05 Teplice         : Repblica txeca       4-3 Finlndia ;
 26- 3-05 Bucurest        : Romania       0-2 Pasos Baixos;
 30- 3-05 Andorra la.Vella: Andorra       0-4 Repblica txeca;
 30- 3-05 Skopje          : Macednia     1-2 Romania;
 30- 3-05 Eindhoven       : Pasos Baixos 2-0 Armnia;
  4- 6-05 Yerevan         : Armnia       1-2 Macednia;
  4- 6-05 Liberec         : Repblica txeca       8-1 Andorra;
  4- 6-05 Rotterdam       : Pasos Baixos 2-0 Romania;
  8- 6-05 Teplice         : Repblica txeca       6-1 Macednia;
  8- 6-05 Helsinki        : Finlndia     0-4 Pasos Baixos;
  8- 6-05 Constanta       : Romania       3-0 Armnia;
 17- 8-05 Skopje          : Macednia     0-3 Finlndia;
 17- 8-05 Constanta       : Romania       2-0 Andorra;
  3- 9-05 Andorra la.Vella: Andorra       0-0 Finlndia ;
  3- 9-05 Yerevan         : Armnia       0-1 Pasos Baixos;
  3- 9-05 Constanta       : Romania       2-0 Repblica txeca;
  7- 9-05 Olomouc         : Repblica txeca       4-1 Armnia;
  7- 9-05 Tampere         : Finlndia     5-1 Macednia;
  7- 9-05 Eindhoven       : Pasos Baixos 4-0 Andorra;
  8-10-05 Praga           : Repblica txeca       0-2 Pasos Baixos;
  8-10-05 Helsinki        : Finlndia     0-1 Romania;
 12-10-05 Andorra la Vella: Andorra       0-3 Armnia;
 12-10-05 Helsinki        : Finlndia     0-3 Repblica txeca;
 12-10-05 Amsterdam       : Pasos Baixos 0-0 Macednia ;

 Classificat: Pasos Baixos;

 Grup 2 .


  4- 9-04 Tirana        : Albnia     2-1 Grcia;
  4- 9-04 Copenhaguen   : Dinamarca   1-1 Ucrana ;
  4- 9-04 Trabzon       : Turquia     1-1 Gergia ;
  8- 9-04 Almaty        : Kazakhstan  1-2 Ucrana ;
  8- 9-04 Tbilisi       : Gergia     2-0 Albnia ;
  8- 9-04 Atenes        : Grcia      0-0 Turquia ;
  9-10-04 Tirana        : Albnia     0-2 Dinamarca ;
  9-10-04 Istanbul      : Turquia     4-0 Kazakhstan ;
  9-10-04 Kyiv          : Ucrana     1-1 Grcia;
 13-10-04 Copenhaguen   : Dinamarca   1-1 Turquia;
 13-10-04 Almaty        : Kazakhstan  0-1 Albnia ;
 13-10-04 Lviv          : Ucrana     2-0 Gergia;
 17-11-04 Tbilisi       : Gergia     2-2 Dinamarca;
 17-11-04 Pireu         : Grcia      3-1 Kazakhstan;
 17-11-04 Istanbul      : Turquia     0-3 Ucrana;
  9- 2-05 Tirana        : Albnia     0-2 Ucrana;
  9- 2-05 Atenes        : Grcia      2-1 Dinamarca ;
 26- 3-05 Copenhaguen   : Dinamarca   3-0 Kazakhstan;
 26- 3-05 Tbilisi       : Gergia     1-3 Grcia ;
 26- 3-05 Istanbul      : Turquia     2-0 Albnia ;
 30- 3-05 Tbilisi       : Gergia     2-5 Turquia;
 30- 3-05 Pireu         : Grcia      2-0 Albnia ;
 30- 3-05 Kyiv          : Ucrana     1-0 Dinamarca ;
  4- 6-05 Tirana        : Albnia     3-2 Gergia;
  4- 6-05 Istanbul      : Turquia     0-0 Grcia ;
  4- 6-05 Kyiv          : Ucrana     2-0 Kazakhstan;
  8- 6-05 Copenhaguen   : Dinamarca   3-1 Albnia;
  8- 6-05 Pireu         : Grcia      0-1 Ucrana;
  8- 6-05 Almaty        : Kazakhstan  0-6 Turquia;
 17- 8-05 Almaty        : Kazakhstan  1-2 Gergia;
  3- 9-05 Tirana        : Albnia     2-1 Kazakhstan;
  3- 9-05 Tbilisi       : Gergia     1-1 Ucrana;
  3- 9-05 Istanbul      : Turquia     2-2 Dinamarca;
  7- 9-05 Copenhaguen   : Dinamarca   6-1 Gergia;
  7- 9-05 Almaty        : Kazakhstan  1-2 Grcia;
  7- 9-05 Kyiv          : Ucrana     0-1 Turquia;
  8-10-05 Copenhaguen   : Dinamarca   1-0 Grcia;
  8-10-05 Tbilisi       : Gergia     0-0 Kazakhstan ;
  8-10-05 Dnipropetrovsk: Ucrana     2-2 Albnia;
 12-10-05 Tirana        : Albnia     0-1 Turquia;
 12-10-05 Pireu         : Grcia      1-0 Gergia;
 12-10-05 Almaty        : Kazakhstan  1-2 Dinamarca;

 Classificat: Ucrana;

 Grup 3 .


 18- 8-04 Vaduz          : Liechtenstein 1-2 Estnia  ;
 18- 8-04 Bratislava     : Eslovquia    3-1 Luxemburg  ;
  4- 9-04 Tallinn        : Estnia       4-0 Luxemburg  ;
  4- 9-04 Riga           : Letnia       0-2 Portugal ;
  4- 9-04 Moscou         : Rssia        1-1 Eslovquia;
  8- 9-04 Luxemburg      : Luxemburg     3-4 Letnia ;
  8- 9-04 Bratislava     : Eslovquia    7-0 Liechtenstein ;
  8- 9-04 Leiria         : Portugal      4-0 Estnia  ;
  9-10-04 Vaduz          : Liechtenstein 2-2 Portugal ;
  9-10-04 Luxemburg      : Luxemburg     0-4 Rssia;
  9-10-04 Bratislava     : Eslovquia    4-1 Letnia ;
 13-10-04 Riga           : Letnia       2-2 Estnia;
 13-10-04 Luxemburg      : Luxemburg     0-4 Liechtenstein  ;
 13-10-04 Lisboa         : Portugal      7-1 Rssia ;
 17-11-04 Vaduz          : Liechtenstein 1-3 Letnia ;
 17-11-04 Luxemburg      : Luxemburg     0-5 Portugal;
 17-11-04 Krasnodar      : Rssia        4-0 Estnia;
 26- 3-05 Tallinn        : Estnia       1-2 Eslovquia ;
 26- 3-05 Vaduz          : Liechtenstein 1-2 Rssia ;
 30- 3-05 Tallinn        : Estnia       1-1 Rssia ;
 30- 3-05 Riga           : Letnia       4-0 Luxemburg  ;
 30- 3-05 Bratislava     : Eslovquia    1-1 Portugal ;
  4- 6-05 Tallinn        : Estnia       2-0 Liechtenstein;
  4- 6-05 Lisboa         : Portugal      2-0 Eslovquia;
  4- 6-05 Sant Petersburg: Rssia        2-0 Letnia;
  8- 6-05 Tallinn        : Estnia       0-1 Portugal;
  8- 6-05 Riga           : Letnia       1-0 Liechtenstein;
  8- 6-05 Luxemburg      : Luxemburg     0-4 Eslovquia;
 17- 8-05 Riga           : Letnia       1-1 Rssia;
 17- 8-05 Vaduz          : Liechtenstein 0-0 Eslovquia;
  3- 9-05 Tallinn        : Estnia       2-1 Letnia;
  3- 9-05 Faro-Loul     : Portugal      6-0 Luxemburg;
  3- 9-05 Moscou         : Rssia        2-0 Liechtenstein;
  7- 9-05 Riga           : Letnia       1-1 Eslovquia;
  7- 9-05 Vaduz          : Liechtenstein 3-0 Luxemburg;
  7- 9-05 Moscou         : Rssia        0-0 Portugal;
  8-10-05 Aveiro         : Portugal      2-1 Liechtenstein;
  8-10-05 Moscou         : Rssia        5-1 Luxemburg;
  8-10-05 Bratislava     : Eslovquia    1-0 Estnia;
 12-10-05 Luxemburg      : Luxemburg     0-2 Estnia;
 12-10-05 Porto          : Portugal      3-0 Letnia;
 12-10-05 Bratislava     : Eslovquia    0-0 Rssia;

 Classificat: Portugal;

 Grup 4 .


  4- 9-04 Saint-Denis: Frana      0-0 Israel;
  4- 9-04 Dubln     : Irlanda     3-0 Xipre ;
  4- 9-04 Basilea    : Sussa 6-0 Illes Feroe;
  8- 9-04 Torshavn   : Illes Feroe 0-2 Frana;
  8- 9-04 Ramat Gan  : Israel      2-1 Xipre ;
  8- 9-04 Basilea    : Sussa 1-1 Irlanda;
  9-10-04 Nicsia    : Xipre       2-2 Illes Feroe;
  9-10-04 Saint-Denis: Frana      0-0 Irlanda;
  9-10-04 Ramat Gan  : Israel      2-2 Sussa;
 13-10-04 Nicsia    : Xipre       0-2 Frana;
 13-10-04 Dubln     : Irlanda     2-0 Illes Feroe;
 17-11-04 Nicsia    : Xipre       1-2 Israel;
 26- 3-05 Ramat Gan  : Israel      1-1 Irlanda;
 26- 3-05 Saint-Denis: Frana      0-0 Sussa ;
 30- 3-05 Ramat Gan  : Israel      1-1 Frana;
 30- 3-05 Zuric      : Sussa 1-0 Xipre ;
  4- 6-05 Toftir     : Illes Feroe 1-3 Sussa;
  4- 6-05 Dubln     : Irlanda     2-2 Israel;
  8- 6-05 Torshavn   : Illes Feroe 0-2 Irlanda;
 17- 8-05 Toftir     : Illes Feroe 0-3 Xipre ;
  3- 9-05 Lens       : Frana      3-0 Illes Feroe;
  3- 9-05 Basilea    : Sussa 1-1 Israel;
  7- 9-05 Nicsia    : Xipre       1-3 Sussa;
  7- 9-05 Torshavn   : Illes Feroe 0-2 Israel;
  7- 9-05 Dubln     : Irlanda     0-1 Frana;
  8-10-05 Nicsia    : Xipre       0-1 Irlanda;
  8-10-05 Berna      : Sussa 1-1 Frana;
  8-10-05 Ramat Gan  : Israel      2-1 Illes Feroe;
 12-10-05 Saint-Denis: Frana      4-0 Xipre ;
 12-10-05 Dubln     : Irlanda     0-0 Sussa;

 Classificat: Frana;

 Grup 5 .


  4- 9-04 Palerm         : Itlia      2-1 Noruega;
  4- 9-04 Celje          : Eslovnia   3-0 Moldvia;
  8- 9-04 Chisinau       : Moldvia    0-1 Itlia;
  8- 9-04 Oslo           : Noruega     1-1 Bielorssia;
  8- 9-04 Glasgow        : Esccia     0-0 Eslovnia;
  9-10-04 Minsk          : Bielorssia 4-0 Moldvia ;
  9-10-04 Glasgow        : Esccia     0-1 Noruega;
  9-10-04 Celje          : Eslovnia   1-0 Itlia;
 13-10-04 Parma          : Itlia      4-3 Bielorssia ;
 13-10-04 Tiraspol       : Moldvia    1-1 Esccia ;
 13-10-04 Oslo           : Noruega     3-0 Eslovnia ;
 26- 3-05 Mil           : Itlia      2-0 Esccia ;
 30- 3-05 Chisinau       : Moldvia    0-0 Noruega;
 30- 3-05 Celje          : Eslovnia   1-1 Bielorssia ;
  4- 6-05 Minsk          : Bielorssia 1-1 Eslovnia;
  4- 6-05 Oslo           : Noruega     0-0 Itlia;
  4- 6-05 Glasgow        : Esccia     2-0 Moldvia;
  8- 6-05 Minsk          : Bielorssia 0-0 Esccia ;
  3- 9-05 Chisinau       : Moldvia    2-0 Bielorssia;
  3- 9-05 Glasgow        : Esccia     1-1 Itlia;
  3- 9-05 Celje          : Eslovnia   2-3 Noruega;
  7- 9-05 Minsk          : Bielorssia 1-4 Itlia;
  7- 9-05 Chisinau       : Moldvia    1-2 Eslovnia;
  7- 9-05 Oslo           : Noruega     1-2 Esccia;
  8-10-05 Palerm         : Itlia      1-0 Eslovnia;
  8-10-05 Oslo           : Noruega     1-0 Moldvia;
  8-10-05 Glasgow        : Esccia     0-1 Bielorssia;
 12-10-05 Minsk          : Bielorssia 0-1 Noruega;
 12-10-05 Lecce          : Itlia      2-1 Moldvia;
 12-10-05 Celje          : Eslovnia   0-3 Esccia;

 Classificat: Itlia;

 Grup 6 .


  4- 9-04 Viena          : ustria     2-2 Anglaterra;
  4- 9-04 Baki           : Azerbaidjan 1-1 Galles;
  4- 9-04 Belfast        : Irlanda N.  0-3 Polnia;
  8- 9-04 Viena          : ustria     2-0 Azerbaidjan;
  8- 9-04 Chorzow        : Polnia     1-2 Anglaterra;
  8- 9-04 Cardiff        : Galles     2-2 Irlanda N.
  9-10-04 Viena          : ustria     1-3 Polnia;
  9-10-04 Baki           : Azerbaidjan 0-0 Irlanda N.
  9-10-04 Manchester     : Anglaterra  2-0 Galles ;
 13-10-04 Baki           : Azerbaidjan 0-1 Anglaterra;
 13-10-04 Belfast        : Irlanda N.  3-3 ustria  ;
 13-10-04 Cardiff        : Galles     2-3 Polnia;
 26- 3-05 Manchester     : Anglaterra  4-0 Irlanda N.
 26- 3-05 Warsvia       : Polnia     8-0 Azerbaidjan;
 26- 3-05 Cardiff        : Galles     0-2 ustria;
 30- 3-05 Viena          : ustria     1-0 Galles ;
 30- 3-05 Newcastle      : Anglaterra  2-0 Azerbaidjan;
 30- 3-05 Varsvia       : Polnia     1-0 Irlanda N.
  4- 6-05 Baki           : Azerbaidjan 0-3 Polnia;
  3- 9-05 Belfast        : Irlanda N.  2-0 Azerbaidjan;
  3- 9-05 Chorzow        : Polnia     3-2 ustria;
  3- 9-05 Cardiff        : Galles     0-1 Anglaterra;
  7- 9-05 Baki           : Azerbaidjan 0-0 ustria;
  7- 9-05 Belfast        : Irlanda N.  1-0 Anglaterra;
  7- 9-05 Varsvia       : Polnia     1-0 Galles;
  8-10-05 Manchester     : Anglaterra  1-0 ustria;
  8-10-05 Belfast        : Irlanda N.  2-3 Galles;
 12-10-05 Viena          : ustria     2-0 Irlanda N.
 12-10-05 Manchester     : Anglaterra  2-1 Polnia;
 12-10-05 Cardiff        : Galles     2-0 Azerbaidjan;

 Classificat: Anglaterra;

 Grup 7 .


  4- 9-04 Serravalle     : San Marino     0-3 Srbia i Mont.
  4- 9-04 Charleroi      : Blgica        1-1 Litunia;
  8- 9-04 Kaunas         : Litunia       4-0 San Marino;
  8- 9-04 Zenica         : Bsnia i Herc. 1-1 Espanya;
  9-10-04 Santander      : Espanya        2-0 Blgica;
  9-10-04 Sarajevo       : Bsnia i Herc. 0-0 Srbia i Mont.
 13-10-04 Vilnius        : Litunia       0-0 Espanya;
 13-10-04 Belgrad        : Srbia i Mont. 5-0 San Marino;
 17-11-04 Serravalle     : San Marino     0-1 Litunia;
 17-11-04 Brusselles    : Blgica        0-2 Srbia i Mont.
  9- 2-05 Almera        : Espanya        5-0 San Marino;
 26- 3-05 Brusselles    : Blgica        4-1 Bsnia i Herc.
 30- 3-05 Belgrad        : Srbia i Mont. 0-0 Espanya;
 30- 3-05 Sarajevo       : Bsnia i Herc. 1-1 Litunia;
 30- 3-05 Serravalle     : San Marino     1-2 Blgica;
  4- 6-05 Belgrad        : Srbia i Mont. 0-0 Blgica;
  4- 6-05 Valncia       : Espanya        1-0 Litunia;
  4- 6-05 Serravalle     : San Marino     1-3 Bsnia i Herc.
  8- 6-05 Valncia       : Espanya        1-1 Bsnia i Herc.
  3- 9-05 Belgrad        : Srbia i Mont. 2-0 Litunia;
  3- 9-05 Zenica         : Bsnia i Herc. 1-0 Blgica;
  7- 9-05 Madrid         : Espanya        1-1 Srbia i Mont.
  7- 9-05 Anvers         : Blgica        8-0 San Marino;
  7- 9-05 Vilnius        : Litunia       0-1 Bsnia i Herc.
  8-10-05 Vilnius        : Litunia       0-2 Srbia i Mont.
  8-10-05 Brusselles    : Blgica        0-2 Espanya;
  8-10-05 Zenica         : Bsnia i Herc. 3-0 San Marino;
 12-10-05 Belgrad        : Srbia i Mont. 1-0 Bsnia i Herc.
 12-10-05 Vilnius        : Litunia       1-1 Blgica;
 12-10-05 Serravalle     : San Marino     0-6 Espanya;

 Classificat: Srbia i Montenegro;

 Grup 8 .


  4- 9-04 Zagreb         : Crocia     3-0 Hongria;
  4- 9-04 Reykjavik      : Islndia    1-3 Bulgria;
  4- 9-04 Ta'Qali        : Malta       0-7 Sucia;
  8- 9-04 Goteborg       : Sucia      0-1 Crocia;
  8- 9-04 Budapest       : Hongria     3-2 Islndia ;
  9-10-04 Zagreb         : Crocia     2-2 Bulgria ;
  9-10-04 Ta'Qali        : Malta       0-0 Islndia ;
  9-10-04 Solna          : Sucia      3-0 Hongria;
 13-10-04 Sofia          : Bulgria    4-1 Malta;
 13-10-04 Reykjavik      : Islndia    1-4 Sucia  ;
 17-11-04 Ta'Qali        : Malta       0-2 Hongria ;
 26- 3-05 Sofia          : Bulgria    0-3 Sucia  ;
 26- 3-05 Zagreb         : Crocia     4-0 Islndia;
 30- 3-05 Zagreb         : Crocia     3-0 Malta ;
 30- 3-05 Budapest       : Hongria     1-1 Bulgria ;
  4- 6-05 Sofia          : Bulgria    1-3 Crocia;
  4- 6-05 Reykjavik      : Islndia    2-3 Hongria;
  4- 6-05 Goteborg       : Sucia      6-0 Malta;
  8- 6-05 Reykjavik      : Islndia    4-1 Malta ;
  3- 9-05 Budapest       : Hongria     4-0 Malta;
  3- 9-05 Reykjavik      : Islndia    1-3 Crocia ;
  3- 9-05 Solna          : Sucia      3-0 Bulgria;
  7- 9-05 Sofia          : Bulgria    3-2 Islndia;
  7- 9-05 Budapest       : Hongria     0-1 Sucia;
  7- 9-05 Ta'Qali        : Malta       1-1 Crocia;
  8-10-05 Sofia          : Bulgria    2-0 Hongria;
  8-10-05 Zagreb         : Crocia     1-0 Sucia;
 12-10-05 Budapest       : Hongria     0-0 Crocia ;
 12-10-05 Ta'Qali        : Malta       1-1 Bulgria;
 12-10-05 Solna          : Sucia      3-1 Islndia;

 Classificat: Crocia;

 Rnquing de segons classificats .
Els partits contra els equips que van finalitzar setens en els grups 1-3 no es comptabilitzen. Els dos primers es classifiquen dirctament, els sis restants disputen un playoff.



 Classificats: Sucia i Polnia;

 Playoffs de la zona UEFA .
Partit d'anada
 12-11-05 Madrid: Espanya    5-1 Eslovquia;
 12-11-05 Berna: Sussa     2-0 Turquia;
 12-11-05 Oslo: Noruega    0-1 Repblica txeca;

Partit de tornada
 16-11-05 Bratislava: Eslovquia  1-1 Espanya;
 16-11-05 Istanbul: Turquia     4-2 Sussa;
 16-11-05 Praga: Repblica txeca     1-0 Noruega;

 Classificats: Espanya, Sussa i Repblica Txeca;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88260" title="Contes de Tquio" nonfiltered="296" processed="294" dbindex="35316">
Contes de Tquio (    , Tokyo monogatari) s una pellcula japonesa, dirigida per Yasujiro Ozu l'any 1953.

Una de les cintes que apareixen ms sovint a les llistes de les deu millors de la histria, Contes de Tquio s la ms celebrada del seu autor a nivell internacional.


Enllaos externs.
 Peter Bradshaw, The Guardian, 10 de juny, 2005, "The quiet master";
Contes de Tquio at the Art i Zen Top100 Significat espiritual al cinema ;
assaig de David Bordwell a citerionco.com;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88262" title="Classificaci de la Copa del Mn de futbol 2006-CONMEBOL" nonfiltered="297" processed="295" dbindex="35317">
La fase de classificaci de la Copa del Mn de Futbol 2006 de la zona sud-americana fou organitzada i supervisada per la CONMEBOL (CSF).

La zona sud-americana comptava amb 4 places directes i una plaa de playoff contra el vencedor de la zona ocenica. El torneig de classificaci es disputa en un grup nic a a doble volta, entre els deu equips associats.

 Grup de classificaci .


 Ronda 1 ;
  6- 9-03 Buenos Aires   : Argentina   2-2 Xile ;
  6- 9-03 Quito          : Equador     2-0 Veneuela;
  6- 9-03 Lima           : Per        4-1 Paraguai;
  7- 9-03 Barranquilla   : Colmbia    1-2 Brasil;
  7- 9-03 Montevideo     : Uruguai     5-0 Bolvia;

 Ronda 2;
  9- 9-03 Caracas        : Veneuela   0-3 Argentina;
  9- 9-03 Santiago       : Xile        2-1 Per;
 10- 9-03 Asuncin       : Paraguai    4-1 Uruguai;
 10- 9-03 Manaus         : Brasil      1-0 Equador;
 10- 9-03 La Paz         : Bolvia     4-0 Colmbia;

 Ronda 3 ;
 15-11-03 Asuncin       : Paraguai    2-1 Equador;
 15-11-03 Montevideo     : Uruguai     2-1 Xile ;
 15-11-03 Buenos Aires   : Argentina   3-0 Bolvia;
 15-11-03 Barranquilla   : Colmbia    0-1 Veneuela;
 16-11-03 Lima           : Per        1-1 Brasil;

 Ronda 4 ;
 18-11-03 Maracaibo      : Veneuela   2-1 Bolvia;
 18-11-03 Santiago       : Xile        0-1 Paraguai;
 19-11-03 Curitiba       : Brasil      3-3 Uruguai;
 19-11-03 Quito          : Equador     0-0 Per;
 19-11-03 Barranquilla   : Colmbia    1-1 Argentina ;

 Ronda 5;
 30- 3-04 La Paz         : Bolvia     0-2 Xile ;
 30- 3-04 Buenos Aires   : Argentina   1-0 Equador;
 31- 3-04 Montevideo     : Uruguai     0-3 Veneuela;
 31- 3-04 Asuncin       : Paraguai    0-0 Brasil;
 31- 3-04 Lima           : Per        0-2 Colmbia;

 Ronda 6 ;
  1- 6-04 La Paz         : Bolvia     2-1 Paraguai;
  1- 6-04 San Cristbal  : Veneuela   0-1 Xile   ;
  1- 6-04 Montevideo     : Uruguai     1-3 Per;
  2- 6-04 Belo Horizonte : Brasil      3-1 Argentina;
  2- 6-04 Quito          : Equador     2-1 Colmbia;

 Ronda 7 ;
  5- 6-04 Quito          : Equador     3-2 Bolvia;
  6- 6-04 Santiago       : Xile        1-1 Brasil;
  6- 6-04 Barranquilla   : Colmbia    5-0 Uruguai;
  6- 6-04 Buenos Aires   : Argentina   0-0 Paraguai;
  6- 6-04 Lima           : Per        0-0 Veneuela;

 Ronda 8 ;
  4- 9-04 Lima           : Per        1-3 Argentina;
  5- 9-04 Asuncin       : Paraguai    1-0 Veneuela;
  5- 9-04 Santiago       : Xile        0-0 Colmbia;
  5- 9-04 Montevideo     : Uruguai     1-0 Equador;
  5- 9-04 So Paulo      : Brasil      3-1 Bolvia;

 Ronda 9 ;
  9-10-04 Barranquilla   : Colmbia    1-1 Paraguai;
  9-10-04 La Paz         : Bolvia     1-0 Per;
  9-10-04 Maracaibo      : Veneuela   2-5 Brasil;
  9-10-04 Buenos Aires   : Argentina   4-2 Uruguai;
 10-10-04 Quito          : Equador     2-0 Xile ;

 Ronda 10;
 12-10-04 La Paz         : Bolvia     0-0 Uruguai;
 13-10-04 Asuncin       : Paraguai    1-1 Per;
 13-10-04 Macei         : Brasil      0-0 Colmbia;
 13-10-04 Santiago       : Xile        0-0 Argentina;
 14-10-04 San Cristbal  : Veneuela   3-1 Equador;

 Ronda 11 ;
 17-11-04 Quito          : Equador     1-0 Brasil;
 17-11-04 Buenos Aires   : Argentina   3-2 Veneuela;
 17-11-04 Lima           : Per        2-1 Xile ;
 17-11-04 Montevideo     : Uruguai     1-0 Paraguai;
 17-11-04 Barranquilla   : Colmbia    1-0 Bolvia;

 Ronda 12 ;
 26- 3-05 La Paz         : Bolvia     1-2 Argentina;
 26- 3-05 Maracaibo      : Veneuela   0-0 Colmbia;
 26- 3-05 Santiago       : Xile        1-1 Uruguai;
 27- 3-05 Quito          : Equador     5-2 Paraguai;
 27- 3-05 Goinia        : Brasil      1-0 Per;

 Ronda 13;
 29- 3-05 La Paz         : Bolvia     3-1 Veneuela;
 30- 3-05 Asuncin       : Paraguai    2-1 Xile ;
 30- 3-05 Lima           : Per        2-2 Equador;
 30- 3-05 Montevideo     : Uruguai     1-1 Brasil;
 30- 3-05 Buenos Aires   : Argentina   1-0 Colmbia;

 Ronda 14 ;
  4- 6-05 Maracaibo      : Veneuela   1-1 Uruguai;
  4- 6-05 Quito          : Equador     2-0 Argentina;
  4- 6-05 Barranquilla   : Colmbia    5-0 Per;
  4- 6-05 Santiago       : Xile        3-1 Bolvia;
  5- 6-05 Porto Alegre   : Brasil      4-1 Paraguai;

 Ronda 15 ;
  7- 6-05 Lima           : Per        0-0 Uruguai;
  8- 6-05 Santiago       : Xile        2-1 Veneuela;
  8- 6-05 Asuncin       : Paraguai    4-1 Bolvia;
  8- 6-05 Barranquilla   : Colmbia    3-0 Equador;
  8- 6-05 Buenos Aires   : Argentina   3-1 Brasil;

 Ronda 16 ;
  3- 9-05 La Paz         : Bolvia     1-2 Equador;
  3- 9-05 Asuncin       : Paraguai    1-0 Argentina;
  3- 9-05 Maracaibo      : Veneuela   4-1 Per;
  4- 9-05 Montevideo     : Uruguai     3-2 Colmbia;
  4- 9-05 Braslia       : Brasil      5-0 Xile ;

 Ronda 17 ;
  8-10-05 Quito          : Equador     0-0 Uruguai;
  8-10-05 Barranquilla   : Colmbia    1-1 Xile ;
  8-10-05 Maracaibo      : Veneuela   0-1 Paraguai;
  9-10-05 Buenos Aires   : Argentina   2-0 Per;
  9-10-05 La Paz         : Bolvia     1-1 Brasil;

 Ronda 18 ;
 12-10-05 Montevideo     : Uruguai     1-0 Argentina;
 12-10-05 Belm          : Brasil      3-0 Veneuela;
 12-10-05 Asuncin       : Paraguai    0-1 Colmbia;
 12-10-05 Santiago       : Xile        0-0 Equador;
 12-10-05 Tacna          : Per        4-1 Bolvia;

 Classificats: Brasil, Argentina, Equador i Paraguai;

 Eliminatria CSF/OFC .
 12-11-05 Montevideo    : Uruguai     1-0 Austrlia;
 16-11-05 Sydney        : Austrlia   1-0 Uruguai;
 En els penals, Austrlia 4-2 Uruguai. Uruguai eliminada.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88263" title="Classificaci de la Copa del Mn de futbol 2006-CAF" nonfiltered="298" processed="296" dbindex="35318">
La fase de classificaci de la Copa del Mn de Futbol 2006 de la zona africana fou organitzada i supervisada per la CAF.

La zona africana disposava de 5 places directes per la fase final. Per decidir-les es disput una ronda preliminar i posteriorment, els equips guanyadors ms els cinc classificats a l'anterior mundial i quatre ms en funci del rnquing FIFA, es dividiren en cinc grups que classificaven els campions dirctament. Djibouti i Comores no es van inscriure a la competici i la Repblica Centreafricana es retir abans de comenar la ronda classificatria.

La competici serv com a classificaci per a la Copa d'frica de Futbol 2006 a disputar a Egipte. Els tres primers classificats de cada grup aconseguiren aquesta classificaci.

 Ronda classificatria .
Partit d'anada
 10-10-03 Bissau        : Guinea Bissau       1-2 Mali;
 11-10-03 Bata          : Guinea Equatorial   1-0 Togo;
 11-10-03 Victoria      : Seychelles          0-4 Zmbia;
 11-10-03 So Tom      : So Tom e Prncipe 0-1 Lbia;
 11-10-03 Niamey        : Nger               0-1 Algria;
 11-10-03 Dar-es-Salaam : Tanznia            0-0 Kenya;
 11-10-03 Antananarivo  : Madagascar          1-1 Benn;
 11-10-03 Gaborone      : Botswana            4-1 Lesotho;
 11-10-03 Kampala       : Uganda              3-0 Maurici;
 12-10-03 Harare        : Zimbabwe            3-0 Mauritnia;
 12-10-03 N'Djamena     : Txad                3-1 Angola;
 12-10-03 Addis Abeba   : Etipia             1-3 Malawi;
 12-10-03 Conakry       : Guinea              1-0 Moambic;
 12-10-03 Brazzaville   : Repblica del Congo 1-0 Sierra Leone;
 12-10-03 Khartoum      : Sudan               3-0 Eritrea;
 12-10-03 Mbabane       : Swazilndia         1-1 Cap Verd;
 12-10-03 Kigali        : Rwanda              3-0 Nambia;
 12-10-03 Bakau         : Gmbia              2-0 Libria;
 12-10-03 Bujumbura     : Burundi             0-0 Gabon;
 16-11-03 Accra         : Somlia             0-5 Ghana;

Partit de tornada
 14-11-03 Nouakchott : Mauritnia     2-1 Zimbabwe;
 14-11-03 Alger      : Algria  6-0 Nger;
 14-11-03 Bamako     : Mali     2-0 Guinea-Bissau;
 15-11-03 Libreville : Gabon    4-1 Burundi;
 15-11-03 Windhoek   : Nambia        1-1 Rwanda;
 15-11-03 Nairobi    : Kenya    3-0 Tanznia;
 15-11-03 Lusaka     : Zmbia   1-1 Seychelles;
 15-11-03 Lilongwe   : Malawi   0-0 Etipia;
 16-11-03 Freetown   : Sierra Leone   1-1 Repblica del Congo;
 16-11-03 Monrovia   : Libria  3-0 Gmbia;
 16-11-03 Asmara     : Eritrea        0-0 Sudan;
 16-11-03 Curepipe   : Maurici        3-1 Uganda (prrroga);
 16-11-03 Cotonou    : Benn    3-2 Madagascar;
 16-11-03 Lom       : Togo     2-0 Guinea Equatorial;
 16-11-03 Luanda     : Angola   2-0 Txad;
 16-11-03 Maputo     : Moambic       3-4 Guinea;
 16-11-03 Trpoli    : Lbia    8-0 So Tom e Prncipe;
 16-11-03 Maseru     : Lesotho        0-0 Botswana;
 16-11-03 Praia      : Cap Verd 3-0 Swazilndia;
 19-11-03 Kumasi     : Ghana    2-0 Somlia;
 Burkina Faso classificat per abandonament de la R. Centreafricana.

 Grup 1 .


  5- 6-04 Lusaka         : Zmbia      1-0 Togo;
  5- 6-04 Dakar          : Senegal     2-0 Rep. Congo;
  6- 6-04 Monrovia       : Libria     1-0 Mali;
 19- 6-04 Bamako         : Mali        1-1 Zmbia ;
 20- 6-04 Brazzaville    : Rep. Congo  3-0 Libria ;
 20- 6-04 Lom           : Togo        3-1 Senegal ;
  3- 7-04 Dakar          : Senegal     1-0 Zmbia ;
  4- 7-04 Brazzaville    : Rep. Congo  1-0 Mali ;
  4- 7-04 Monrovia       : Libria     0-0 Togo ;
  4- 9-04 Lusaka         : Zmbia      1-0 Libria;
  5- 9-04 Bamako         : Mali        2-2 Senegal ;
  5- 9-04 Lom           : Togo        2-0 Rep. Congo ;
 10-10-04 Brazzaville    : Rep. Congo  2-3 Zmbia ;
 10-10-04 Monrovia       : Libria     0-3 Senegal ;
 10-10-04 Lom           : Togo        1-0 Mali ;
 26- 3-05 Dakar          : Senegal     6-1 Libria ;
 26- 3-05 Chililabombwe  : Zmbia      2-0 Rep. Congo;
 27- 3-05 Bamako         : Mali        1-2 Togo (abandonat al minut 90);
  5- 6-05 Brazzaville    : Rep. Congo  0-0 Senegal ;
  5- 6-05 Sgou          : Mali        4-1 Libria ;
  5- 6-05 Lom           : Togo        4-1 Zmbia ;
 18- 6-05 Dakar          : Senegal     2-2 Togo ;
 18- 6-05 Chililabombwe  : Zmbia      2-1 Mali ;
 19- 6-05 Paynesville    : Libria     0-2 Rep. Congo;
  3- 9-05 Bamako         : Mali        2-0 Congo ;
  3- 9-05 Chililabombwe  : Zmbia      0-1 Senegal;
  4- 9-05 Lom           : Togo        3-0 Libria  ;
  1-10-05 Monrovia       : Libria     0-5 Zmbia ;
  8-10-05 Dakar          : Senegal     3-0 Mali ;
  8-10-05 Brazzaville    : Rep. Congo  2-3 Togo;

 Classificat: Togo;

 Grup 2 .


  5- 6-04 Bloemfontein   : Sud-frica   2-1 Cap Verd;
  5- 6-04 Ouagadougou    : Burkina Faso 1-0 Ghana;
  6- 6-04 Kampala        : Uganda       1-0 R.D. Congo;
 19- 6-04 Praia          : Cap Verd     1-0 Uganda;
 20- 6-04 Kumasi         : Ghana        3-0 Sud-frica;
 20- 6-04 Kinshasa       : R.D. Congo   3-2 Burkina Faso;
  3- 7-04 Praia          : Cap Verd     1-1 R.D. Congo;
  3- 7-04 Johannesburg   : Sud-frica   2-0 Burkina Faso;
  3- 7-04 Kampala        : Uganda       1-1 Ghana;
  4- 9-04 Ouagadougou    : Burkina Faso 2-0 Uganda;
  5- 9-04 Kinshasa       : R.D. Congo   1-0 Sud-frica;
  5- 9-04 Kumasi         : Ghana        2-0 Cap Verd ;
  9-10-04 Praia          : Cap Verd     1-0 Burkina Faso;
 10-10-04 Kumasi         : Ghana        0-0 R.D. Congo;
 10-10-04 Kampala        : Uganda       0-1 Sud-frica;
 26- 3-05 Ouagadougou    : Burkina Faso 1-2 Cap Verd;
 26- 3-05 Johannesburg   : Sud-frica   2-1 Uganda;
 27- 3-05 Kinshasa       : R.D. Congo   1-1 Ghana;
  4- 6-05 Praia          : Cap Verd     1-2 Sud-frica;
  5- 6-05 Kinshasa       : R.D. Congo   4-0 Uganda;
  5- 6-05 Kumasi         : Ghana        2-1 Burkina Faso;
 18- 6-05 Ouagadougou    : Burkina Faso 2-0 R.D. Congo;
 18- 6-05 Johannesburg   : Sud-frica   0-2 Ghana;
 18- 6-05 Kampala        : Uganda       1-0 Cap Verd;
  3- 9-05 Ouagadougou    : Burkina Faso 3-1 Sud-frica;
  4- 9-05 Kinshasa       : R.D. Congo   2-1 Cap Verd;
  4- 9-05 Kumasi         : Ghana        2-0 Uganda;
  8-10-05 Praia          : Cap Verd     0-4 Ghana;
  8-10-05 Johannesburg   : Sud-frica   2-2 R.D. Congo;
  8-10-05 Kampala        : Uganda       2-2 Burkina Faso;

 Classificat: Ghana;

 Grup 3 .


  6- 6-04 Yaound        : Camerun       2-1 Benn;
  6- 6-04 Abidjan        : Costa d'Ivori 2-0 Lbia;
  6- 6-04 Omdurman       : Sudan         0-3 Egipte;
 18- 6-04 Misurata       : Lbia         0-0 Camerun;
 20- 6-04 Cotonou        : Benn         1-1 Sudan;
 20- 6-04 Alexandria     : Egipte        1-2 Costa d'Ivori;
  3- 7-04 Omdurman       : Sudan         0-1 Lbia;
  4- 7-04 Cotonou        : Benn         3-3 Egipte;
  4- 7-04 Yaound        : Camerun       2-0 Costa d'Ivori;
  3- 9-04 Trpoli        : Lbia         4-1 Benn;
  5- 9-04 Abidjan        : Costa d'Ivori 5-0 Sudan;
  5- 9-04 Cairo          : Egipte        3-2 Camerun;
  8-10-04 Trpoli        : Lbia         2-1 Egipte;
  9-10-04 Omdurman       : Sudan         1-1 Camerun;
 10-10-04 Cotonou        : Benn         0-1 Costa d'Ivori;
 27- 3-05 Yaound        : Camerun       2-1 Sudan;
 27- 3-05 Abidjan        : Costa d'Ivori 3-0 Benn;
 27- 3-05 El Caire       : Egipte        4-1 Lbia;
  3- 6-05 Trpoli        : Lbia         0-0 Costa d'Ivori;
  4- 6-05 Cotonou        : Benn         1-4 Camerun;
  5- 6-05 El Caire       : Egipte        6-1 Sudan;
 19- 6-05 Yaound        : Camerun       1-0 Lbia;
 19- 6-05 Abidjan        : Costa d'Ivori 2-0 Egipte;
 17- 8-05 Omdurman       : Sudan         1-0 Benn;
  2- 9-05 Trpoli        : Lbia         0-0 Sudan;
  4- 9-05 Abidjan        : Costa d'Ivori 2-3 Camerun;
  4- 9-05 El Caire       : Egipte        4-1 Benn;
  8-10-05 Omdurman       : Sudan         1-3 Costa d'Ivori;
  8-10-05 Yaound        : Camerun       1-1 Egipte;
  9-10-05 Cotonou        : Benn         1-0 Lbia;

 Classificat: Costa d'Ivori;

 Grup 4 .


  5- 6-04 Libreville     : Gabon       1-1 Zimbabwe ;
  5- 6-04 Abuja          : Nigria     2-0 Rwanda ;
  5- 6-04 Annaba         : Algria     0-0 Angola;
 19- 6-04 Kigali         : Rwanda      3-1 Gabon ;
 20- 6-04 Luanda         : Angola      1-0 Nigria ;
 20- 6-04 Harare         : Zimbabwe    1-1 Algria ;
  3- 7-04 Libreville     : Gabon       2-2 Angola ;
  3- 7-04 Abuja          : Nigria     1-0 Algria ;
  3- 7-04 Kigali         : Rwanda      0-2 Zimbabwe ;
  5- 9-04 Annaba         : Algria     0-3 Gabon;
  5- 9-04 Luanda         : Angola      1-0 Rwanda ;
  5- 9-04 Harare         : Zimbabwe    0-3 Nigria ;
  9-10-04 Libreville     : Gabon       1-1 Nigria ;
  9-10-04 Kigali         : Rwanda      1-1 Algria;
 10-10-04 Luanda         : Angola      1-0 Zimbabwe ;
 26- 3-05 Port Harcourt  : Nigria     2-0 Gabon ;
 27- 3-05 Oran           : Algria     1-0 Rwanda ;
 27- 3-05 Harare         : Zimbabwe    2-0 Angola;
  5- 6-05 Kigali         : Rwanda      1-1 Nigria ;
  5- 6-05 Harare         : Zimbabwe    1-0 Gabon;
  5- 6-05 Luanda         : Angola      2-1 Algria;
 18- 6-05 Franceville    : Gabon       3-0 Rwanda ;
 18- 6-05 Kano           : Nigria     1-1 Angola ;
 19- 6-05 Oran           : Algria     2-2 Zimbabwe;
  4- 9-05 Oran           : Algria     2-5 Nigria;
  4- 9-05 Luanda         : Angola      3-0 Gabon ;
  4- 9-05 Harare         : Zimbabwe    3-1 Rwanda ;
  8-10-05 Franceville    : Gabon       0-0 Algria ;
  8-10-05 Lagos          : Nigria     5-1 Zimbabwe ;
  8-10-05 Kigali         : Rwanda      0-1 Angola ;

 Classificat: Angola;

 Grup 5 .


  5- 6-04 Blantyre       : Malawi      1-1 Marroc;
  5- 6-04 Tunis          : Tunsia     4-1 Botswana;
 19- 6-04 Gaborone       : Botswana    2-0 Malawi;
 20- 6-04 Conakry        : Guinea      2-1 Tunsia;
  3- 7-04 Gaborone       : Botswana    0-1 Marroc ;
  3- 7-04 Lilongwe       : Malawi      1-1 Guinea;
  4- 9-04 Nairobi        : Kenya       3-2 Malawi;
  4- 9-04 Rabat          : Marroc      1-1 Tunsia;
  5- 9-04 Conakry        : Guinea      4-0 Botswana;
  9-10-04 Gaborone       : Botswana    2-1 Kenya;
  9-10-04 Blantyre       : Malawi      2-2 Tunsia;
 10-10-04 Conakry        : Guinea      1-1 Marroc;
 17-11-04 Nairobi        : Kenya       2-1 Guinea;
  9- 2-05 Rabat          : Marroc      5-1 Kenya;
 26- 3-05 Nairobi        : Kenya       1-0 Botswana;
 26- 3-05 Rabat          : Marroc      1-0 Guinea;
 26- 3-05 Tunis          : Tunsia     7-0 Malawi;
  4- 6-05 Gaborone       : Botswana    1-3 Tunsia;
  4- 6-05 Rabat          : Marroc      4-1 Malawi;
  5- 6-05 Conakry        : Guinea      1-0 Kenya;
 11- 6-05 Rads          : Tunsia     2-0 Guinea;
 18- 6-05 Nairobi        : Kenya       0-0 Marroc;
 18- 6-05 Blantyre       : Malawi      1-3 Botswana;
 17- 8-05 Tunis          : Tunsia     1-0 Kenya;
  3- 9-05 Nairobi        : Kenya       0-2 Tunsia;
  3- 9-05 Rabat          : Marroc      1-0 Botswana;
  4- 9-05 Conakry        : Guinea      3-1 Malawi;
  8-10-05 Gaborone       : Botswana    1-2 Guinea;
  8-10-05 Blantyre       : Malawi      3-0 Kenya;
  8-10-05 Rads          : Tunsia     2-2 Marroc;

 Classificat: Tunsia;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88265" title="Mount" nonfiltered="299" processed="297" dbindex="35319">
En els sistemes operatius tipus UNIX, l'ordre mount s una ordre que ens permet saber quins dispositius de l'ordinador tenim muntats.

s una comanda de la shell (intrpret d'ordres).

Exemple d's:
mount /dev/hda1 /media/particio_del_disc1
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88266" title="Shell" nonfiltered="300" processed="298" dbindex="35320">

 Economia: Royal Dutch Shell s una de les grans companyies que dominen el mercat del petroli mundial.
 Informtica: Shell (informtica) s l'intrpret d'ordres usat per interectuar amb el nucli del sistema operatiu.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88267" title="AMule" nonfiltered="301" processed="299" dbindex="35321">


aMule s un programa d'intercanvi P2P lliure i multiplataforma, similar al conegut eMule per a Windows, que funciona tant amb la xarxa eDonkey com amb Kademlia.

 Histria .

Deriva del codi font de l'xMule, el qual deriva del projecte lMule, el primer intent de portar el client eMule a Linux. Igual que l'eMule, l'aMule es distribueix i publica amb una llicncia GPL. L'objectiu de l'aMule s ser un "eMule multiplataforma", funcionant actualment en els sistemes operatius Linux, FreeBSD, OpenBSD, NetBSD, Solaris, MacOS i Windows, i en les arquitectures x86, AMD64, UltraSPARC, PowerPC, Macintosh (G4, G5,...), Xbox i NSLU2. Existeixen dues versions de l'aMule, la versi estable, i la versi de desenvolupament (CVS), que es publica diriament amb els ltims avanos, encara que no se n'assegura la seva estabilitat.

 Vegeu tamb .
 eMule;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial d'aMule ;
 Wiki del projecte aMule ;
 Guia Amule;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88270" title="Representaci proporcional mixta" nonfiltered="302" processed="300" dbindex="35322">
La representaci proporcional mixta s un sistema electoral similar als sistemes de representaci proporcional, per, que inclou un nombre especfic (i fins i tot major) de diputats electes per majoria relativa. El votant realitza dos vots: un per elegir al representat (o diputat) del seu districte, i un d'altre per un partit. Aquests dos vots es poden realitzar de manera separada, o combinats (en votar pel representant automticament es vota pel partit). Els diputats electes per majoria relativa s'anomenen diputats uninominals, els diputats electes per representaci proporcional s'anomenen diputats plurinominals. 

En cada districte electoral el representant n's elegit utilitzant el principi de majoria relativa, en qu el candidat amb el nombre ms gran de vots, guanya la representaci del districte). Desprs, a nivell nacional (o a nivell de circumscripci electoral, superior al nivell districtal) el nombre total dels seients del cos legislatiu s designat proporcionalment al nombre de vots que el partit rep. Els diputats que s'assignen proporcionalment provenen d'una llista que el partit presenta abans de les eleccions. Per, del nombre de seients que s'assignen a cada partit es resten els seients que hagin guanyat directament per majoria relativa, per tal que es mantingui la proporci dels vots en relaci amb el nombre de seients que el partit t en total (uninonimals i plurinominals).

El sistema electoral que utilitza un sistema que combina la representaci proporcional i la majoria relativa i que noms conserva la proporci del nombre total de vots en l'assignaci dels diputats plurinominals, per, no la proporci total dels seients del cos legislatiu s'anomena vot parallel. L'nica diferncia entre la representaci proporcional mixta i el vot parallel s, doncs, que el nombre total dels diputats d'un partit en el cos legislatiu, assemblea o congrs, no correspon a la proporci de vots que hagi rebut en les eleccions.

Els segents pasos utilitzen el sistema de representaci mixta:

 Alemanya ;
 Nova Zelanda;
 Regne Unit;
 Bolvia;
 Lesotho;
 Mxic (el sistema mexic s una combinaci de representaci mixta i vot parallel; la proporci total no sempre correspon al nombre de vots). ;
 Hongria (el sistema hongars s complex amb una representaci menys proporcional que la representaci mixta, per, ms proporcional que el vot parallel). ;

Altres tipus de sistemes electorals.
 Escrutini uninominal majoritari;
 Escrutini proporcional plurinominal;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88274" title="Fernando Torres" nonfiltered="303" processed="301" dbindex="35324">

Fernando Jos Torres Sanz, apodat El nio, s un futbolista espanyol. Va nixer a Fuenlabrada (Provncia de Madrid). Juga de davanter al Liverpool FC i el seu primer equip va ser l'Atltic de Madrid.

Biografia.

Ha estat sempre a l'equip matalasser, on ja jugava a les categories inferiors. A la temporada 2000/01 debuta al primer equip de l'Atltic de Madrid. Amb el seu club aconsigueix l'ascens a la Primera divisi espanyola a la temporada 2001/02.

Debuta a la Primera Divisi l'1 de setembre de 2002 al partit FC Barcelona 2 - 2 Atltic de Madrid.

Fernando Torres aconsegueix el seu rcord golejador a la temporada 2003/04 en anotar 19 gols.

A la temporada 2004/05 va disputar 38 partits de lliga i va marcar 16 gols. A la 2005/06 va marcar 13 gols.

El dia 4 de juliol de 2007 es va acomiadar de l'afici de Madrid per anar-se'n al Liverpool FC.

Selecci nacional.

Ha sigut internacional amb la Selecci de futbol d'Espanya en 32 ocasions, en les que ha marcat 13 gols.

El seu debut com a internacional va ser el 6 de setembre de 2003 al partit Portugal 0 - 3 Espanya.

Amb els seus 8 gols, en Fernando va ser el mxim golejador d'Espanya a la fase de classificaci per a la Copa del Mn del 2006. 

Partits als quals ha marcat.

Itlia 1 - 1 Espanya (Gnova, 28-04-2004) (1 gol)

Espanya 5 - 0 San Marino (Almeria, 09-02-2005) (1 gol)

Espanya 3 - 0 Xina (Salamanca, 26-03-2005) (1 gol)

Blgica 0 - 2 Espanya (Bruselles, 08-10-2005)  (2 gols)

San Marino 0 - 6 Espanya (San Marino, 12-10-2005)  (3 gols)

Espanya 5 - 1 Eslovquia (Madrid, 12-11-2005) (1 gol)

Espanya 2 - 1 Crocia (Ginebra, 07-06-2006) (1 gol)

Espanya 4 - 0 Ucrana (Leipzig, 14-06-2006) (1 gol)

Espanya 3 - 1 Tunsia (Stuttgart, 19-06-2006)  (2 gols)

 Palmars .
 1 Campionat d'Europa de futbol: 2008;

Estadstiques.





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88276" title="Haka" nonfiltered="304" processed="302" dbindex="35326">

Hom anomena haka tot ball tradicional de grup d'origen maori, per hom sol referir-se amb aquest nom concretament a la dansa de guerra maori.

Actualment se sol veure abans de cada partit amb els All Blacks, l'equip nacional de rugbi de Nova Zelanda.

Sovint s'empra com a dansa de benvinguda i com signe d'hospitalitat.

La dansa.
Abans del haka el lder de l'equip executa aquesta dansa amb aquesta lletra, justament abans del  haka:
 Ringa pakia;
 Uma tiraha;
 Turi whatia;
 Hope whai ake;
 Waewae takahia kia kino hoki;

Traducci:
 Colpeja les mans contra les cuixes;
 Infla el pit;
 Doblega els genolls ;
 Desprs amb els malucs;
 Colpeja els teus peus contra el terra el ms fort que puguis ;


Els All black utilitzen aquesta lletra:
 Ka mate! Ka mate! Ka ora! Ka ora!  	;
 Ka mate! Ka mate! Ka ora! Ka ora!
 Tenei te tangata puhuru huru;
 Nana nei i tiki mai;
 Whakawhiti te ra;
 A upa   ne! ka upa   ne!
 A upane kaupane whiti te ra!
 Hi !!!

La traducci al catal seria:
 Moro! Moro! Visc! visc!
 Moro! Moro! Visc! visc!
 Aquest s l'home hirsut* ;
 Que port el sol;
 I el feu novament lluir ;
 Un pas cap amunt! Un altre pas cap amunt!
 Un pas cap amunt, un altre  .. el Sol resplendeix!
*Pels maoris hirsut o pils equival a valent.

Enllaos externs.
  Vdeo versi Kapa O Pango;
  Lletres i Histria del haka dels All Blacks ;
  web Oficial del haka dels All Blacks ;
  Aprn el haka maori ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88279" title="Reims" nonfiltered="305" processed="303" dbindex="35327">


Reims s un municipi francs, situat al departament de Marne i a la regi de Xampanya-Ardenes. L'any 2004 tenia 184.400 habitants. Junt amb pernay s una de les capitals del vi Champagne.

En l'antiguitat era la capital de la tribu gala dels Remi i els romans l'anomenaren  Durocortorum. Va ser la ciutat on tradicionalment es coronaven els reis de Frana. 

Destruda durant la Primera Guerra Mundial i reconstruda posteriorment, tamb va ser ocupada per l'exrcit alemany durant la Segona Guerra Mundial

Situada en una plana al nord del pas, a uns 130 km de Pars i envoltada pel riu Vesle, afluent de l'Aisne, i el canal Marne-Aisne. Disposa d'un dels millors ports fluvials de Frana. 

Enllaos externs.

 Site officiel de l'agence de Dveloppement conomique Reims Champagne Dveloppement (RCD);
 Site officiel de la Technopole Made in Reims;
 Site officiel de la Chambre de Commerce et d'Industrie;
 Office de tourisme de Reims;
 Site de La Vie Rmoise;
 Le Mildiou : la vie culturelle  Reims;
 Site de la vie musicale de Reims;
 La Cartonnerie : Centre de musiques et cultures actuelles de Reims;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88280" title="Dr. Robert Chase" nonfiltered="306" processed="304" dbindex="35328">
El Dr. Robert Chase s un personatge de la srie televisiva House, MD interpretat per Jesse Spencer. Sota la responsabilitat del Dr.Gregory House, Chase s especialista en cures intensives i medicina interna.



 Biografia.
Tot i desconixer moltes dades del personatge, del Dr.Chase es pot dir que s ambicis i amoral. Aquestes qualitats sembla que sn amplificades per la influncia de House. 

Chase neix en el marc d'una famlia amb important patrimoni tot i tenir una mala relaci amb el seu pare, mort durant la segona temporada, i que havia abandonat la famlia quan en Chase era jove. En un captol, en el que Chase esta tractant una monja que pateix una estranya allrgia, Chase reconeix haver estat en un seminari catlic. Finalment, Chase mant relacions sexuals amb la doctora Cameron tot i saber que en el moment es troba sota els efectes de narctics.

Alguns fans i crtics han comparat el personatge de House amb el de Sherlock Holmes, i aquests mateixos comparen el personatge de Chase amb el d'un dels membres de la colla de Baker Street que ajudaven el fams detectiu londinenc.

 Origen.
D'origen australi (a l'igual que l'actor Jesse Spencer), Chase ha de suportar les bromes de House sobre el seu origen angls, ja que segons ell totes dues sn illes i sn el mateix. El sarcasme d'aquestes bromes s que l'actor que interpreta House, Hugh Laurie, s nascut a Anglaterra. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88284" title="Llusa d'Orleans (princesa de les Dues Siclies)" nonfiltered="307" processed="305" dbindex="35332">


Llusa d'Orleans, princesa de les Dues Siclies (Cannes 1882 - Sevilla 1958). Princesa d'Orleans amb el tractament d'altesa reial descendent de la qual s el rei Joan Carles I d'Espanya.

Nascuda a Cannes el dia 24 de febrer de 1882, sent filla del prncep Felip d'Orleans i de la princesa-infanta Maria Isabel d'Orleans. Llusa era nta per via paterna del prncep Ferran Felip d'Orleans i de la duquessa Helena de Mecklenburg-Schwerin i per via materna ho era del prncep Antoni d'Orleans i de la infanta Llusa Ferranda d'Espanya.

Casada el 16 de novembre de 1907 a Wood Norton al comtat angls de Norfolk amb el prncep Carles de Borb-Dues Siclies, viudu de la infanta Maria de la Merc d'Espanya, i fill del prncep Alfons de Borb-Dues Siclies i de la princesa Maria Antonieta de Borb-Dues Siclies. La parella s'install a Madrid i tingueren els segents fills:

 SAR el prncep Carles de Borb-Dues Siclies, nat a Madrid el 1908 i mort en acci a Elgoibar el 1936. ;

 SAR la princesa Maria dels Dolors de Borb-Dues Siclies, nada a Madrid el 1909 i morta a Madrid el 1996. Es cas amb el prncep polons August Czartoryski i posteriorment es cas amb Carlos Chias Osorio.

 SAR la princesa Maria de la Merc de Borb-Dues Siclies, nada a Madrid el 1910 i morta a Lanzarote el 2000. Es cas amb el prncep Joan d'Espanya, comte de Barcelona.

 SAR la princesa Maria de l'Esperana de Borb-Dues Siclies, nada a Madrid el 1914 i morta a la localitat sevillana de Villamanrique de la Condesa el 2005. Es cas el 1944 a Sevilla amb el prncep Pere Gustau del Brasil.

Llusa part a l'exili itali l'any 1931 al costat del seu marit. Establerts entre Roma i Sussa, Llusa no pogu tornar a Espanya fins a l'any 1939. 

Des de 1939 i fins a la seva mort visqu ininterrompudament a Sevilla.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88285" title="Perestroika" nonfiltered="308" processed="306" dbindex="35333">

 s una paraula russa (           ) que significa reestructuraci que va ser utilitzada en el llenguatge poltic i periodstic internacional dels anys vuitanta del segle XX per referir-se al procs de reforma poltica de la Uni Sovitica iniciat per Mikhal Gorbatxov.
 El programa de la perestroika.
Mikhal Gorbatxov va arribar al poder l'any 1985 per no va ser fins 1987 quan va iniciar reformes profundes del rgim sovitic que van ser formalment anunciades el juny de 1987 en la sessi plenria del Comit Central del Partit Comunista de la Uni Sovitica.

La primera mesura de la reestructuraci econmica va ser la llei de juliol de 1987 que permetia l'autofinanament de les empreses estatals .

A continuaci, el maig de 1988, es vas promulgar la llei de cooperatives que permetia la propietat privada en negocis, manufactura i comer exterior.

Tamb es va permetre les inversions estrangeres en l'economia sovitica amb algunes restriccions que es van anar suavitzant.

En la prctica les reformes van fer perdre el control estatal de l'economia i els preus al consumidor van tenir una gran pujada (ms del 140 % de 1990 a 1991).
 Vegeu tamb.

 Glsnost;
 Enllaos externs.
 Yakovlev on perestroika;
 For a materialist vision of the perestroika - in russian;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88286" title="Glsnost" nonfiltered="309" processed="307" dbindex="35334">

  (del rus           , que vol dir transparncia) va ser la poltica portada a terme juntament amb la perestroika per Mikhal Gorbatxov, dirigent de la Uni Sovitica des de 1985 i 1991. Mentre que la perestroika s'ocupava de la reestructuraci econmica de la URSS, la glsnost pretenia liberalitzar el sistema poltic, fortament controlat pel PCUS.  

La finalitat principal era fer el govern de la Uni Sovitica transparent i obert per a discutir i sortir del cercle estret dels aparells del partit o apparttxiki que anteriorment exercien el control complet de l'economia. 

Tamb va comportar un alt grau de llibertat d'expressi en els mitjans de comunicaci i l'alliberament de presoners poltics.

Vegeu tamb.

Perestroika;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88292" title="Llusa d'Orleans" nonfiltered="310" processed="308" dbindex="35335">


 Llusa d'Orleans (reina de Blgica) (1812 - 1850).

 Llusa d'Orleans (princesa de les Dues Siclies) (1882 - 1958).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88293" title="Viatge a la lluna" nonfiltered="311" processed="309" dbindex="35336">

Viatge a la lluna (Le voyage dans la lune) (1902) s una pellcula muda francesa de Georges Mlis, adaptaci lliure de dues clebres novelles: De la Terra a la Lluna de Jules Verne i El primer home a la Lluna de H.G. Wells.

La pellcula va ser escrita i dirigida per Georges Mlis, assistit pel seu germ Gaston. El film t una durada de 14 minuts si es projecta a 16 fotogrames per segon, que era la velocitat estndard quan la pellcula va ser realitzada. Va ser sorprenentment popular en el moment de la seva realitzaci i s un dels films ms clebres del centenar de pellcules de fantasia dirigides per Mlis. Viatge a la Lluna s el primer film de cincia ficci, i incorpora animaci innovadora i efectes especials, inclosa la icona fotogrfica de la nau espacial aterrada a sobre de l'ull de la Lluna.

Va ser nomenada una de les millors pellcules del Segle XX per Village Voice, en la posici nmero 84.

Enllaos externs.
Le Voyage dans la Lune a l'Internet Movie Database;
Le film sobre la pgina web;
Watchmovies;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88294" title="Rockall" nonfiltered="312" processed="310" dbindex="35337">

Rockall s un petit illot rocs a l'Atlntic nord amb les coordenades geogrfiques de .

s un territori amb la sobirania del seu fons mar discutida entre la Gran Bretanya, Irlanda, Dinamarca i Islndia. Amb el nom de Waveland ha estat ocupat simblicament per Greenpeace del 1997 al 1999.

s d'origen volcnic i fa aproximadament uns 30 metres de llarg i 21 metres d'alada mxima.



Referncies.

 Fraser MacDonald, 'The last outpost of Empire: Rockall and the Cold War', Journal of Historical Geography, 32 (2006),627-647. available in pdf ;
 Birds breeding on Rockall. British Birds 86: 16 17, 320 321 (1993).
 Oral Questions to the Minister of Foreign Affairs in the Dil ireann, 1 de novembre de 1973;
 Written Answer from the Minister of Foreign Affairs in the Dil ireann, 14 de juny de 1990;
 Written Answer from the Minister for Communications, Marine and Natural Resources in the Dil ireann, 11 de juny de 2003;

Enllaos externs.
  Rockall   The most isolated speck of Rock, surrounded by Water on the Surface of the Earth by James A. Macintosh, published 1945. Includes Basil Hall's description of his Rockall landing.
 Icelandic Ministry of Foreign Affairs map showing all parties' claims to the continental shelf around Rockall.

 Waveland site;
 The Rockall Times, a surreal news site themed around Rockall.
 Pictures of Rockall;
 Description of a successful landing on Rockall in June 2005.
 British journalist Ben Fogle attempts to claim Rockall;
 A Rockall datasheet;
 1955: Britain claims Rockall, On This Day story from BBC website.
 MSIRC/p radio amateur expedition (16 June 2005);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88295" title="Model atmic de Bohr" nonfiltered="313" processed="311" dbindex="35338">

El 1913, i noms amb 28 anys, Niels Bohr, basant-se en el model del seu mestre Rutherford, s'atrev a establir-ne un de nou per a l'tom d'hidrogen, un tom amb un sol electr. Niels Bohr va resoldre les deficincies del model de Rutherford elaborant un model atmic basat en unes consideracions prvies i tres postulats que no va demostrar.

D'acord amb aquest model, l'electr de l'tom d'hidrogen es mou sota la influncia de l'atracci de Coulomb cap al nucli positiu d'acord amb la mecnica clssica, la qual prediu rbites circulars o elptiques amb el centre de forces en un focus, tal com t lloc en el moviment dels planetes al voltant del Sol.

El model de l'tom de Rutherford ja deixava clar la part referida al nucli. El nucli de l'tom s molt petit i s on es concentra la crrega positiva i gairab tota la seva massa.

Els tres postulats es refereixen exclusivament a l'electr.

Primer postulat: L'electr, com a conseqncia de la fora centrpeta produda pel prot del nucli, gira al seu voltant en rbites circulars ben definides sense emetre energia ni absorbir-ne, anomenades estats estacionaris. La radiaci s'emet noms, quan l'electr efectua una transici d'una rbita (estat estacionari) a una altra.

El segon postulat relaciona la freqncia de radiaci amb les energies dels estats estacionaris.

Segon postulat: Noms sn permeses per l'electr aquelles rbites circulars l'energia de les quals no pot tenir uns valors qualssevol, sin uns certs valors quantitzats.

Tercer postulat: El pas d'un electr d'una rbita a una altra provoca una emissi o absorci d'energia d'acord amb la diferncia d'energia entre els dos nivells energtics.

Si un electr passa d'una rbita de menys energia a una de ms energia, aquest absorbeix energia; en canvi si s a l'inrevs emet energia.

No gaire temps desprs de publicar-se aquest model, van aparixer espectgrafs de poder resolutiu ms gran i van posar de manifest que les lnies espectrals estven realment formades per diverses lnies molt fines tal com havia predit Bohr.

Enllaos externs.
Model atmic de Bohr (UPV) ;
Model atmico de Bohr i correccions al model ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88298" title="Cuir" nonfiltered="314" processed="312" dbindex="35339">

El cuir s la pell dels animals quan ha estat adobada per tal de garantir-ne la conservaci i les caracterstiques prpies del producte.

Tamb s'anomena cuir la pell sense adobar del bestiar gros.

Les diverses substncies qumiques d'adob fa que les pells siguin dures, menys flexibles i sovint gruixudes i es fan servir en usos industrials guanteria, confecci, pellisseria, i pells fines de sabateria o soles de sabata. 

Abans de la possibilitat de transportar carn congelada a grans distncies el cuir de les vaques per exemple tenia ms valor que la carn.

Articles relacionats.
Assaonador;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88304" title="Ernil II" nonfiltered="315" processed="313" dbindex="35340">

Ernil (pronunciat E-r-nil) va ser el trenta-dos Rei de Gndor, el regne del sud de la Terra Mitjana fundat pels Numenoreans a l'exili que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien.

Al seu naixement no hi havia expectatives de qu esdevingues rei, ja que era tan sols un parent distant de la famlia reial: era descendent del rei Telumehtar Umberdacil, el besavi del rei Ondoher.

L'any 1944 Gndor va veure's amenaada per un atac simultani pels haradrim al sud i els aurigues a l'est. El Rei Ondoher va liderar l'exrcit principal per combatre els orientalencs a Dagorlad, mentre que com a general de Gndor Ernil va rebre l'encrrec de protegir Pelrguir i fer front als haradrim.

Ernil va conduir el seu exrcit als guals del Poros on va obtenir una victria contundent enfront els sudaners. Aix li va permetre de dirigir les seves forces cap al nord per ajudar a aturar l'avan dels aurigues.

Per als aurigues havien derrotat al rei Ondoher a Dagorlad matant-lo a ell i als seus dos fills. Desconeixedors de la victria d'Ernil al sud havien posat setge a Minas nor quan van ser atacats per sorpresa. Ernil va ser victoris en el que es conegu com la Batalla del Camp i els aurigues van ser expulsats novament de Gndor.

Un cop eliminada l'amenaa, l'atenci de Gndor es va centrar en el problema successori que es plantejava. L'nica descendncia d'Ondoher que sobrevivia era la seva filla Firiel, casada amb el prncep Arvedui d'Arthedain (regne successor d'rnor). Tot i que a Gndor sempre s'havia heretat a travs de la lnea femenina, les lleis de Nmenor permetien que les dones accedissin al poder com de fet havia passat en el cas de les tres reines regents que havia tingut l'illa.

Si es primava el llinatge a travs de la lnea masculina, aleshores l'hereu era el general Ernil com a descendent del rei Telumehtar.

En la resoluci del conflicte va ser determinant el paper del senescal Pelendur, que va advocar amb contundncia per la candidatura d'Ernil. Quan Arvedui va reclamar la corona com a descendent directe d'Isldur i marit de Firiel, Pelendur va rebutjar la seva demanda argumentant que "La corona i reialesa de Gndor pertanyen tan sols als hereus de Menldil, fill Anrion, a qui Isldur va cedir el reialme."

Finalment Ernil va ser aclamat com a rei, grcies a la seva herncia, a les seves proeses militars i a la influncia de Pelendur. Va ser coronat coma Ernil II.

Amb el temps va demostrar que apart de ser un general hbil era tamb un governant savi. Tot i el conflicte successori va enviar missatges a Arvedui anunciant que havia rebut la corona de Gndor d'acord amb les lleis i necessitats del Regne del Sud, "per no oblido la reialesa d'rnor, ni nego el nostre parentiu, ni desitjo que els reialmes d'Elndil es distancin. Us enviar ajuda tan bon punt em sigui possible." Finalment a la tardor del 1973 van arribar missatges a Gndor de qu Arthedain es trobava en perill per l'amenaa del Rei bruixot d'ngmar. Ernil va enviar-hi un exrcit comandat pel seu fill Ernur, que va arribar massa tard per salvar Arthedain i Arvedui, per va derrotar el Rei Bruixot en la Batalla de Frnost amb l'ajuda dels elfs de Lindon i Rivendell.

Tanmateix, Ernil no va ser capa d'impedir la captura de Minas thil per part dels Espectres de l'Anell. Des d'aleshores Minas Ithil (Torre de la Lluna) es conegu com a Minas Mrgul (Torre de la Bruixeria), i Minas Anor (Torre del Sol) es pos en estat d'alerta permanent i es rebatej com a Minas Tirith (Torre de la Gurdia)

Ernil va morir el 2043 de la Tercera Edat i va se succet pel seu fill Ernur, que tot i que va demostra ser tan bon general com el seu pare, anava mancat de la seva saviesa.

 Genealogia dels darrers reis de Gndor .




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88305" title="Ov" nonfiltered="316" processed="314" dbindex="35341">

Els ovins (ovis) sn un gnere de bvids.

Els ovins estan especialment adaptats a regions seques i clides o b a les ms fredes on els farratges que es produeixen sn de qualitat poc adapatada a la ramaderia de vaqu.per aix tant es troben a Jordnia com Islndia. 

La llana, el cuir la carn i la llet sn els principals productes obtinguts dels ovins.

Hi ha uns mil milions de caps ovins a tot el mn principalment a Austrlia, Rssia i Nova Zelanda.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88310" title="Aviram" nonfiltered="317" processed="315" dbindex="35343">
L'aviram s el terme que en ramaderia designa a totes les aus mantingudes en un corral: gallina, guatlla, oca, nec, estru etc.

Sembla que un dels primers animals domesticats va ser l'nec en l'antiga Xina.

Les gallines sn l'aviram ms com. Es poden tenir engabiades en rgim intensiu (se'ls talla una part del bec i les ungles del peu) o a l'aire lliure en rgim extensiu.

Es diferencia entre l'obtenci de carn amb gallines tipus broiler en un temps de criana dos mesos i l'obtenci d'ous amb unes races diferents.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88311" title="Pere Gastao d'Orleans-Bragana" nonfiltered="318" processed="316" dbindex="35344">
Pere Gastao d'Orleans-Bragana, prncep imperial del Brasil (Castell d'Eu (Frana 1913). Prncep imperial del Brasil amb el tractament d'altesa imperial. Candidat al tron imperial del Brasil com a cap de la lnia primognita de la Casa dels Orleans-Bragana.

Nat al castell d'Eu a Frana el dia 19 de febrer de 1913, sent fill del prncep Pere d'Alcantara d'Orleans-Bragana i de la comtessa bohmia Elisabeth Dobrzensky von Dobrzenicz. Pere s nt per via paterna de la princesa hereva Isabel del Brasil i del prncep Gast d'Orleans. 

Com a conseqncia del matrimoni desigual o morgantic dels seus pares, Pere d'Alcantara hagu de renunciar per ell i els seus descendents als drets dinstics a la Corona imperial del Brasil. La parella s'establ a Petrpolis i a partir d'aquest moment foren coneguts com la branca Petrpolis. Els seus pares portaren el ttol de Prnceps de Gro Par. 

L'any 1944 es cas a la Catedral de Sevilla amb la princesa Maria de l'Esperana de Borb-Dues Siclies, filla del prncep Carles de Borb-Dues Siclies i de la princesa Llusa d'Orleans. La parella tingu sis fills:

 SAI el prncep Pere Carles d'Orleans-Bragana, nat a Rio de Janeiro el 1945. Casat el 1975 amb Rony Kuhn de Souza de qui qued viudu l'any 1979 casant-se de nou amb Patricia Alexandra Brascombe el 1982.

 SAI la princesa Maria Glria d'Orleans-Bragana, nascuda a Petrpolis el 1946. Es cas el 1972 a Villamnrique de la Condesa amb el prncep Alexandre de Iugoslvia de qui es divorci l'any 1985. Es torn a casar l'any 1985 amb el duc de Segorbe i comte d'Empries, Ignacio de Medina y Fernndez de Crdoba.

 SAI el prncep Alfons d'Orleans-Bragana, nat el 1948 a Petrpolis. Es cas amb Maria Parejo de qui es divorci per casar-se amb Silvia-Amalia Hungria de Silva Machado.

 SAI el prncep Manuel del Brasil, nat a Petrpolis el 1949. Casat amb Margarida Haffner.

 SAI la princesa Cristina d'Orleans-Bragana, nada a Petrpolis el 1950. Casada en primeres npcies amb el prncep Jan Sapieha-Roznski i en segones npcies amb Jos Carlos Calmon de Brito.

 SAI el prncep Francesc Humbert d'Orleans-Bragana, nat el 1956 a Petrpolis. Casat amb Christina Schmidt Peanha de qui es divorci per casar-se amb Rita de Cascia Pires.

Dedicat a negocis d'ndole immobiliari a la ciutat de Petrpolis fou president de la Companyia Immobiliria Petrpolis. Retirat de la vida immobiliria a finals del segle XX es retir junt amb la seva muller a la finca familiar de Villamanrique de la Condesa. 

Pere Gastao s Cavaller de la Gran Creu de l'Orde de Pere I, Cavaller de la Gran Creu de l'Orde de Rosa, Cavaller de l'Orde de Sant Gennaro, Membre de l'Orde constantiniana de Sant Jordi del Regne de les Dues Siclies i Gran creu d'honor i devoci de l'Orde de Malta.

La seva muller mor l'any 2005 a Villamanrique de la Condesa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88312" title="Helicicultura" nonfiltered="319" processed="317" dbindex="35345">


L'Helicicultura s la tcnica ramadera d'obtenir caragols, generalment terrestres.

Els principals productes que s'obtenen dels caragols sn la carn, amb alt contingut en protenas; els ous, amb els que es fa una espcie de caviar blanc; i les baves, ltimament sn utilitzades en cosmtica amb resultats poc fiables. 

Malgrat que la recollida de caragols silvestres ja la practicava intensament durant la prehistria la cria amb el cicle de cria complet s una branca recent de la ramaderia.

El principal tipus de cargol en l'helicicultura s el cargol bover o de vinya Helix aspersa.

Es cria en captivitat en diversos pasos que en consumeixen, com ara Frana i Catalunya. Sovint es crien en hivernacles on es fan crixer plantes per a alimentar-los, de vegades es complementen amb pinsos la seva dieta per tal d'optimitzar-ne la productivitat. Per sovint es crien en espais oberts mitjanant tanques fetes de xarxa. Si a la xarxa se li fa un plec cap endins per tal que els cargols no puguin fugir, tampoc passen barreres fetes amb cendra.

Per alimentar caragols es crien plantes per a ells com ara la col o se'ls dna pinsos fets de subproductes vegetals com el seg. Necessiten molt de calci, pel que els sols calcaris sn bons llocs per a la cria i recollecci de caragols.

Els principals problemes per obtenir caragols en llocs confinats sn la lluita contra la prdua de vigor per la cosanguinitat, degut a l'encreuament continu i les malalties associades i la creixent infertilitat.  

Enllaos externs. 
http://www.acrux.org/caracoles;
http://www.zoetecnocampo.com/helicicultura.htm;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88313" title="Apcola" nonfiltered="320" processed="318" dbindex="35346">
Apcola s el ramat menor constitut per la poblaci d'abelles sotmeses a tcniques d'apicultura.

Les lleis de cada pas, ja des del temps dels antics romans, regulen a qui pertany l'eixam que surt d'un rusc.

Els productes de l'apicultura sn la gelea reial, la mel, la cera i el prpolis. Hi ha empreses especialitzades en la producci de reines i en la venda d'eixams. Els japonesos tamb es mengen les larves dels abellots (mascles d'abella).

Ls malalties i plagues que afecten els ruscs sn de declaraci obligatria, entre elles destaquen la Varroa, Nosemiasis, Loques etc.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88315" title="Cuncula" nonfiltered="321" processed="319" dbindex="35347">
Cuncula s el conjunt de conills sota explotaci ramadera humana

Tots els conills del mn sembla que provenen de poblacions silvestres d'Espanya i sud de Frana.

S'han desenvolupat races de gran mida i de creixement accelerat.

Els productes que s'obtenen de la cria de conills sn principalement la carn i la pell. tamb es fan servir conills per a proves de laboratori i de cosmtica (aplicaci de productes als ulls) cosa que ha motivat protestes pels defensors dels animals. 

En determinats pasos com els estats Units no es mengen els conills i els consideren una animal de companyia i existeixen races amb tal finalitat.

La cunicultura s'exerceis sempre en gbies i utilitzen mascles reproductors que viuen entre 4 o 5 anys i diversos medicaments veterinaris per evitar les freents epizooties que afecten aquests animals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88316" title="Cavall" nonfiltered="322" processed="320" dbindex="35348">
Cavallo equ s la ramaderia feta amb cavalls

Actualment els cavalls es crien per al lleure,per a cavalls de carreres, determinats treballs forestals o per la carn principalment la del poltre.

Les races de cavalls que es dediquen a obtenir cadascun d'aquests productes o finalitats estan molt especialitzades, algunes d'elles com les de cavall de tir per exemple la raa bretona Perxeron han tingut una gran regressi en desaparixer la finalitat a la que estaven dedicats.

A les comarques del Pirineu de Catalunya com la Cerdanya la cria de cavalls per a la carn t encara certa importncia.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88318" title="John Raleigh Mott" nonfiltered="323" processed="321" dbindex="35350">

John Raleigh Mott ( Nova York, EUA 1865 - Orlando 1955 ) fou el lder de lAssociaci de Joves Cristians, coneguda amb l'acrstic YMCA, i fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1946, juntament amb Emily Greene Balch.

Biografia.
Mott nasqu el 25 de maig de 1865 a la ciutat de Nova York per de ben petit es trasllad fins a Postville, a l'estat d'Iowa, on el seu pare va treballar en mercaderies i posteriorment arrib a ser alcalde de la ciutat. Als 16 anys entr a estudiar a la Universitat d'Iowa, una universitat metodista, religi que Mott adopt rpidament.

John Raleigh Mott mor a la ciutat d'Orlando, situada a l'estat nord-americ de Florida, on s'havia retirat, el 31 de gener de 1955.

Associacionisme cristi.
El 1886 particip en la Primera Conferncia Mundial de Cristians, emparada sota l'associaci YMCA, una organitzaci repartida arreu del mn amb l'objectiu del desenvolupament social dels joves dins els ideals cristians, representant la Universitat de Cornwell, en la qual es llicenci en filosofia i lletres. El 1888 entr a treballar en la secretaria de l'associaci cristiana com a secretari nacional. El 1910 presid la Conferncia d'Edimburg dedicada a les Missions i que fou un clar precursor del moviment ecumnic actual. El 1915 fou escollit President del Comit Internacional del YMCA, crrec que ocup fins el 1928, i des de 1926 fins el 1937 President del Comit Mundial del YMCA.

Fou un dels principals valedors de la Concili Mundial d'Esglsies de 1948, del qual fou escollit president honorari. Reb diverses ofertes del President dels Estats Units Thomas Woodrow Wilson per entrar a formar part del seu gavinet poltic, ofertes que sempre rebutj, tot i que particip en diverses missions mediadores entre els Estats Units i Mxic o Rssia.

El 1946 fou guardonat, al costat de la sindicalista nord-americana Emily Greene Balch, amb el Premi Nobel de la Pau pel seu treball a establir i consolidar pont entre les organitzacions estudiantils cristianes internacionals per a promoure la pau.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (52291) Mott descobert el 10 d'octubre de 1990 per Freimut Brngen i Lutz D. Schmadel.

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1946;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88319" title="Mular" nonfiltered="324" processed="322" dbindex="35351">

Mular s la ramaderia que s'orienta a l'obtenci de muls o mules o sigui hbrids de l'ase i l'egua o del cavall i la somera (femella de l'ase). 

La ramaderia mular est en regressi i encara es practica a causa de la seva gran resistncia  i s emprada per a transportar crregues per llocs muntanyencs i difcils (com el Gran Cany del Colorado). Sovint transporta material militar. 

La raa catalana d'ase o guar catal s utilitzada, pel seu gran vigor, com a progenitor en l'exrcit dels Estats Units per tal d'obtenir mules de transport.

Els muls i mules sn estrils i per tant cal aparellar ases i cavalls per mantenir el ramat.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88321" title="Asn" nonfiltered="325" processed="323" dbindex="35352">
Asn s la ramaderia constituda per ases

Malgrat que histricament els ases tenien una gran importncia en l'economia de la petita explotaci agrria com a mitj de treball i de transport o de producci de ramat mular, la mecanitzaci ha portat a les races d'ases a un perill d'extinci. Actualment en el mn desenvolupat els ases es dediquen a activitats de lleure.

En els pasos en desenvolupament la introducci dels ases resulta sovint ms favorable que la de la mecanitzaci que depn de combustibles fssils i de problemtiques reparacions.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88326" title="Lleguminosa" nonfiltered="326" processed="324" dbindex="35353">

Les lleguminoses (Fabaceae) sn una famlia botnica que constitueix desprs de la famlia de les orqudies, orchidaceae la segona famlia en nombre de gneres (650) i espcies (18.000).

Moltes espcies d'aquesta famlia tenen gran importncia econmica com aliment hum (psol, llentia, regalssia, fava, cigr, mongeta), farratge animal (alfals, trvol) o com a planta ornamental (mimosa, robnia).

Acostumen a tenir bacteris simbitics que faciliten la fixaci de nitrogen atmosfric en el sl.

Totes les plantes de la famlia fabaceae tenen 5 ptals i l'ovari forma una beina o llegum. 

 Subfamlies .
Basant-se en la forma de la flor:

 Caesalpinioideae Flors zigomorfiques molt variables, com en el gnere Cercis o Bauhinia. A les nostres terres noms est representada pel garrofer (Ceratonia siliqua).
 Mimosoideae Ptals petits i estams molt visibles.
 Faboideae o Papilionoideae (Fabaceae sensu strictu o Papilionaceae): Un dels ptals s ms gran i t una cresta i els altres ptals estan junts. Hi pertanyen la major part de lleguminoses autctones.
Aquests tres grups sn considerats famlies separades en el Sistema Cronquist de Classificaci (1981), mentre que en el sistema APG II (2003) sn subfamlies de les lleguminoses.



 Referncies .


 Enllaos externs .

 International Legume Database & Information Service;
 Beanref - Links to research on Beans;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88333" title="Traqueobiont" nonfiltered="327" processed="325" dbindex="35355">

Les plantes vasculars o traqueobionts (Tracheobionta) sn un subregne de les plantes que tenen teixits especialitzats per a conduir l'aigua. L'xit evolutiu d'aquestes plantes es deu, en bona part, a poder-se allunyar de l'aigua i no veure's condicionat els seus cicles biolgics per la necessitat d'un medi aqus. 

En aquest grup, el cicle biolgic principal s el de l'esporfit que t una estructura de corm diferenciant-se clarament una tija amb una organitzaci interna de vasos conductors de saba que rep el nm genric d'estella. El transport de l'aigua s a travs del xilema i del floema que forma part de l'anomenat sistema conductor. 


 Sistemtica .

Malgrat que des del punt de vista sistemtic no hi ha un total consens, el cert s que la majoria de botnics fanerogamistes experts en sistemtica vegetal segueixen mantenir-se dins la taxonomia clssica (vegeu els projectes mundials Catalogue of life: Species 2000 and the Integrated Taxonomic Information System (ITIS)i Global Biodiversity Information (GBIF)) enfront dels ms moderns, per canviants i incomplerts del projecte Tree of Life. La sistemtica segent s la ms consensuada en l actualitat:  

Plantes vasculars amb espores;
Equisetophyta ~ cua de cavall;
Lycopodiophyta ~ licopodis ;
Psilotophyta ~ falgueres (grup arcaic);
Pteridophyta ~ falgueres;

Plantes vasculars amb llavors - Superdivisi Spermatophyta;
Pinophyta ~ conferes i araucries;
Cycadophyta ~ ciques;
Ginkgophyta ~ ginkgos;
Gnetophyta ~ gnetfits;
Magnoliophyta ~ plantes amb flors;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88337" title="Alcdia (desambiguaci)" nonfiltered="329" processed="326" dbindex="35358">

Geografia:;
Alcdia s un municipi de l'illa de Mallorca.
l'Alcdia s un municipi de la Ribera Alta, abans conegut com l'Alcdia de Carlet.
l'Alcdia de Crespins s un municipi de la Costera.
l'Alcdia de Veo s un municipi de la Plana Baixa.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88345" title="Llista de seleccions esportives de nacions sense estat" nonfiltered="330" processed="327" dbindex="35359">


A continuaci es presenten seleccions esportives de territoris d'arreu del mn sense estat propi.

En total hi ha una quinzena de casos de pasos que tenen ms d'una selecci esportiva.

Regne Unit.
El cas ms conegut s el del Regne Unit. Aquest pas compta, a ms de la selecci nacional del Regne Unit - que participa als jocs olmpics- i de la selecci nacional de Gran Bretanya -que participa en ben poques proves-, amb 17 combinats ms que en depenen: 
 Bermudes (reconeguda per 31 federacions internacionals);
 Anglaterra (per 20);
 Esccia (per 20);
 Galles (per 19);
 Gibraltar (per 12);
 Irlanda del Nord (per 8);
 Montserrat (per dues);
 Anguilla;
 Guernsey;
Illes Caiman;
 Illa de Man;
Illes Turks i Caicos;
 Illes Verges Britniques;
 Jersey;
 Illes Malvines (Falkland);
 Santa Helena;

Estats Units.
Els Estats Units d'Amrica, que a ms de la selecci nacional presenten les seleccions de: 
Puerto Rico (reconeguda per 46 federacions internacionals) ;
 Illes Verges Americanes (per 28) ;
 Guam (per 26) ;
 Samoa Americana (per 22) ;
 Illes Mariannes del Nord (per 15) ;
 Alaska ;
 Hawaii;

Frana.
Frana permet tamb la participaci de: 
 Tahit (reconeguda per 16 federacions internacionals);
 Guadeloupe;
 Guaiana Francesa;
 Martinica;
 Nova Calednia;
 Reuni;

Pasos Baixos.
Els Pasos Baixos presenten altres seleccions com: 
 Aruba (reconeguda per 28 federacions internacionals), ;
 Antilles Neerlandeses (per 25);
 Bonaire ;
 Curaao;

Xina.
Tamb es notori el cas de la Xina, que presenta tres seleccions ms a part de la nacional (Repblica Popular de la Xina): 
 Taiwan (reconeguda per 54 federacions);
 Hong Kong (per 50) ;
 Macau (per 31);

Estat espanyol.

 Pas Basc (noms en curses de muntanya, futbol sala i kung fu);
 Pas Valenci (noms en la modalitat de pilota valenciana) ;
 Catalunya (vegeu Seleccions esportives catalanes);

Altres.
Altres territoris amb seleccions reconegudes sn: 
 Palestina (reconeguda per 23 federacions internacionals);
 Illes Froe (Dinamarca), (per 10);
 Groenlndia (Dinamarca), (per 5);
 Flandes (Blgica);
Golf Arbic;
 Illa Norfolk (Austrlia);
 Quebec (Canad);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88348" title="Algmia" nonfiltered="331" processed="328" dbindex="35360">

Geografia:;
Algmia d'Alfara (o de la Baronia) s un municipi del Camp de Morvedre.
Algmia d'Almonesir s un municipi de l'Alt Palncia.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88349" title="L'Alqueria" nonfiltered="332" processed="329" dbindex="35361">

Geografia:;
l'Alqueria d'Asnar, municipi del Comtat.
l'Alqueria de la Comtessa, municipi de la Safor.
l'Alqueria Blanca, o s'Alqueria Blanca, nucli de poblaci de Santany, a Mallorca.
Televisi:;
L'Alqueria Blanca, srie de Canal 9.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88350" title="Shimon Peres" nonfiltered="333" processed="330" dbindex="35362">


Shimon Peres ( hebreu:                 ), nascut Szymon Persky, ( Wieniawie, Polnia 1923 ) s un poltic i estadista israeli, dues vegades Primer ministre d'Israel (1984-1986 i 1995-1996). Fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau, conjuntament amb Isaac Rabin i Issir Arafat, l'any 1994.
s l'actual president de l'Estat d'Israel. 

 Joventut .
Nasqu el 15 d'agost de 1923 amb el nom de Szymon Persky a la poblaci de Wieniawie, en aquells moments situada a Polnia, i actualment anomenada Vishiniova a Bielorssia, fil d'una familia jueva laica, de classe mitja. El seu pare, Isaac ("Guetzl") Persky, era un empresari de posici acomodada, absent durant llargues temporades de casa seva, que mantingu una relaci freda i distant amb el seu fill mentre la seva mare, Sara Meltzer, professora de llengua russa i bibliotecria voluntria en el seu temps lliure, fins i tot sobreprotegia el petit Shimon. De petit, Peres fou un nen tmid i solitari, amant dels llibres i atret pels ritus religiosos hebreus; motiu d'orgull dels seus mestres i la seva mare, que li provea constantment de material de lectura.

Les idees sionistes dels seus pares, molt populars entre els jueus d'aquell moment, es van sumar a l'onada d'antisemitisme que va assolar l'Europa Oriental de l'poca, i que van acabar per causar la runa de la famlia a causa de les crregues i confiscacions imposades als jueus. Per tot aix, el pare va viatjar el 1932 a Palestina, en aquell temps sota domini britnic, per preparar l'emigraci de tota la famlia, que es va concretar finalment l'any 1935. La resta de la famlia, entre ells els avis materns de Shimon, oncles i altres, que van decidir quedar-se, van crrer pitjor sort: pocs anys ms tard, a l'arribada dels nazis al llogaret, van ser fet presoners al costat de la resta dels jueus a la sinagoga local, i cremats vius. 

 Adolescncia a Palestina .
A la seva arribada a Palestina, a l'edat de 13 anys, Shimon Peres va comenar a cursar els seus estudis secundaris al collegi Gueula de Tel Aviv, i posteriorment, va anar a viure i estudiar a l'internat agrcola de Ben Shemen. El 1940, amb 17 anys, va participar en el grup fundacional de la comuna Kibbutz Alumot, a les proximitats del Llac de Tiberades. 

 Activitat poltica .
Les seves conviccions sionistes i socialistes el van dur a integrar-se molt jove en el Partit Laborista (Mapai), cap el 1946.

Fou membre de l'Hagan, una organitzaci armada clandestina que va lluitar per la formaci d'un Estat jueu en territori palest, objectiu que es va fer realitat amb la independncia d'Israel l'any 1948. Des de llavors va comenar a ocupar crrecs poltics sota la protecci de David Ben Gurion, incloent el crrec de Director General del Ministeri de Defensa (crrec ms administratiu que militar), des d'on va collaborar amb la creaci del reactor nuclear de Dimona. Peres va acompanyar Ben Gurion -i a Mosh Dayan  quan es van escindir del Mapai l'any 1965, fundant el partit Rafi. L'esclat d'una nova guerra rab-israeliana el 1967 el va fer tornar al reunificat Partit Laborista, erigint-se en lder de la seva ala moderada. Va ocupar diversos ministeris en els Governs de Golda Meir i Isaac Rabin. 


Amb aquest ltim va ocupar la cartera de Defensa, crrec que li va projecci fins a la presidncia del govern desprs de la dimissi de Rabin el 1977. Va perdre les eleccions d'aquell mateix any enfront de la coalici dretana Likud, cedint el poder a Menahem Begin; va perdre de nou el 1981, amb un partit dividit per les disputes entre Peres i Rabin. Per el 1984 va aconseguir retornar al poder, encara que alternant-se en la presidncia d'un govern de coalici amb el nou lder del Likud, Itzak Shamir. 

Peres es va anar significant cada vegada ms com partidari d'una pau negociada entre Israel i els rabs, que inclogus concessions als palestins; tals postures van acabar per trencar la coalici de govern el 1990. Els laboristes van recuperar el poder en solitari al guanyar les eleccions de 1992, per amb Rabin com a mxim lder, donant-li suport Peres des d'un segon pla.

En el nou govern de Rabin Peres ocup el Ministeri d'Afers exteriors impulsant l'obertura de converses de pau amb els pasos rabs i amb l'OAP de Issir Arafat entre 1993 i 1994. Aquest ltim any fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau al costat de Rabin i Arafat. L'assassinat de Rabin el 1995  que va convertir a Peres en primer ministre  i la posterior victria electoral del Likud van frenar el difcil procs de pau.  

A principis de 2006, desprs de perdre les eleccions internes del nou Partit Laborista, refundat amb el nom dAvod, contra Amir Pretz, Peres es retir d'aquest partit per unir-se a Kadima, partit format unes poques setmanes desprs per Ariel Sharon al separar-se del Likud. Va ser el nmero dos de la llista de Kadima a les eleccions a la Knset (Parlament), posici que Sharon li havia proms i que Ehud Olmert li va ratificar a l'ocupar el lloc de Sharon, desprs del seu intermanament per un vassamment cerebral.

El dia 13 de juny de 2007 fou elegit el 9 President de l'Estat d'Israel, sustituint a Mosh Katzav.

 Crrecs poltics .
A dia d'avui, el 2007, Shimon Peres s el President electe de l'Estat d'Israel. Ha ocupat nombrosos crrecs governamentals. 

1943: Secretari General del moviment juvenil Hanoar Ha'oved Vehalomed;
1948: Responsable de personal i compra d'armes de l'Hagana;
1952: Vice-Director General del Ministeri de Defensa;
1953-1959: Director General del Ministeri de Defensa;
1959-fins avui dia: Membre de la Knset;
1959-1965: Vice Ministre de Defensa;
1969: Ministre d'Absorci;
1970-1974: Ministre de Transport i Comunicaci;
1974-1977 i 1995-1996: Ministre de Defensa;
1977-1992, 1995-1996 i 2003-2005: Lder del Partit Laborista;
1978: Vice President de La Internacional Socialista;
1984-1986 i 1995-1996: Primer Ministre;
1986-1990 i 2004-2005: Vice Primer Ministre;
1986-1988, 1992-1995, 2001-2003 i 2004-2005: Ministre d'Afers Exteriors ;
1988-1990: Ministre d'Economia;
1990-1992: President de l'oposici a la Knset ;
1999-2001: Ministre de Desenvolupament Regional;
2006-2007: Ministre de Desenvolupament Regional;
2007-        : President  de l'Estat d'Israel;







 Enllaos externs .
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1994;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88351" title="Contracte estimatori" nonfiltered="334" processed="331" dbindex="35363">

El contracte estimatori s aquell en virtut del qual una de les parts (tradens) lliura a l'altra (accipiens) determinats bns mobles, el valor dels quals s'estima en una quantitat certa, obligant-se aquesta darrera a procurar la venda dels bns dins d'un termini, abonant el valor estimat dels bns venuts i tornant la resta. 

Aquest contracte constitueix una prctica freqent en la distribuci al detall de llibres, premsa, begudes i productes d'hosteleria. Grcies al contracte estimatori, laccipiens s'abasteix sense haver de desemborsar l'import de les mercaderies disposades, obtenint el seu benefici de la diferncia entre el valor estimat i el preu de venda. A canvi, el tradens aconsegueix una mplia difusi dels seus productes aprofitant la infraestructura dels seus collaboradors.

Caracterstiques.
Es tracta d'un contracte que presenta notes d'identitat amb el dipsit, ja que l accipiens corre amb el risc de les coses lliurades mentre estan en la seva possessi, la comissi, perqu l accipiens no adquireix la propietat en el moment del lliurament, i la venda sota condici suspensiva, encara que gaudeix de naturalesa autnoma.

A diferncia de la compravenda, el lliurament de la cosa no en transmet la propietat i noms atribueix a l' accipiens un dret exclusiu de disposici, doncs el tradens n's el propietari tot i no poder-ne disposar. Aix mateix, laccipiens t l'obligaci de custodiar els bns objecte del contracte, corrent amb els riscos de prdua o deteriorament d'aquests.
Un cop finalitzat el termini, es procedeix a la liquidaci, tornant laccipiens els productes no venuts i pagant al tradens el valor estimat de les mercaderies venudes.

Aquest contracte t la consideraci d'atpic en dret espanyol, en no estar previst expressament a la legislaci d'aquest estat. Aquesta opci tamb s la seguida per d'altres ordenaments jurdics. En aquests casos, a manca de regulaci especial, hom aplica al contracte estimatori per analogia les normes generals de la compravenda. 

Ara b, ja hi ha legislacions ms recents, d'entre les quals destaca la italiana amb el seu Codi civil, on el contracte estimatori s regulat com un contracte substantiu i independent. En general, aquesta s l'opci preferida per la doctrina moderna.

 Bibliografia .
URA, Rodrigo. Derecho mercantil. Madrid: Marcial Pons, 1999. ISBN 84-7248-698-2.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88352" title="Maori" nonfiltered="335" processed="332" dbindex="35364">


El maori (M ori o te reo M ori, literalment la llengua normal, habitualment abreujat com te Reo) s una llengua austronsia parlada a Nova Zelanda. Forma part del grup de llenges polinsies oriental, dins el subgrup tahtic, per la qual cosa t moltes similituds amb les llenges tahtiques nuclears: el tahiti i el maori de les Illes Cook. Igualment, comparteix una gran part del vocabulari i l'estructura amb el hawai, el samo o el tongals.

 Estatut oficial .
El maori s una de les tres llenges oficials de Nova Zelanda. Les altres dues sn l'angls i la llengua neozelandesa de signes (NZSL). Molts dels departaments del govern actual sn anomenats oficialment de manera bilinge, en angls i en maori com, per exemple, lInternal Affairs New Zealand Department anomenat tamb Te Tari Taiwhenua. Les biblioteques pbliques i d'altres tipus d'institucions utilitzen signes i senyalitzacions bilinges. El servei de correus (New Zealand Post) t informatitzades totes les dades i adreces de tot el pas en ambds idiomes. El mar de l'any 2004 fou fundada la primera cadena de televisi totalment parlada en maori. El govern de Nova Zelanda s actualment el principal responsable de la cura i promoci del maori, desprs de la signatura del tractat de Witangi.

 Histria .
  
El maori arrib a Nova Zelanda vers l'any 1000 amb els polinesis, provinents principalment de les illes Cook i de Tahit, a bord de les seves waka (canoes). Els darrers 200 anys de la histria del maori han estat especialment tumultuosos: fins als volts de 1860, el maori havia estat la llengua predominant a tota Nova Zelanda, per, d'en aleshores, comen una forta decadncia davant la preponderncia de l'angls portat pels missioners, cercadors d'or i comerciants. A les acaballes del segle XIX Nova Zelanda acab per introduir definitivament el sistema d'escolaritzaci angls. Per la dcada de 1880 el maori fou totalment prohibit a l'escola. Un creixent nombre de maoris aprengueren l'angls b per fora o b pel prestigi que la llengua dels nou vinguts donava i les oportunitats de tots tipus en general que comportava. Tot i aquests entrebancs, el maori continu com a llengua nativa a la vida privada dels maoris fins que va arribar la Segona Guerra Mundial. El maori comen llavors a sser emprat a alguns mtings poltics i a nombrosos articles periodstics.

L'angls continuava essent, per, l'nica llengua oficial i l'nica que era permesa al parlament de la naci, generant l'enuig dels poltics maoris. A partir d'aquesta poca, el nombre de parlants s'an reduint d'una manera alarmant fins arribar a la dramtica situaci de 1980, quan noms menys del 20% de la poblaci nativa podia parlar el maori amb la fludesa suficient  com per que aquesta en fos considerada la seva llengua materna: per a molts maoris, la seva prpia llengua havia desaparegut, fins i tot, de la seva vida privada.

A la dcada dels vuitanta, els lders maoris emprengueren campanyes per a conscienciar a la poblaci dels perills que suposaria la prdua del seu idioma i iniciaren programes de recuperaci i promoci del maori, com el moviment Kohanga Reo, que va ser el primer intent d'immersi escolar en maori. A aquest el segu la Kura Kaupapa M ori la qual ja era, de fet, un sistema d'escola primria totalment en maori.

 Classificaci .

La llengua maori pertany al grup de llenges polinsies. Els lingistes l'han classificat com a una llengua polinsia oriental, pertanyent al subgrup de les llenges tahtiques, al qual s'inclouen el rarotongals, parlada al sud de les illes Cook, i el tahiti, parlat a Tahit i a les illes de la Societat. Tamb sn parents fora propers el hawai i el marques, (ambdues pertanyents al subgrup de les llenges maqusiques), i el Rapa Nui de l'illa de Pasqua. Tot i que totes aquestes llenges tenen prou semblances entre s, no sn dialectes d'una llengua mare comuna, sin llenges amb unes identitats independents: han estat prou separades durant segles per a tenir diferncies que fan molt difcil la seva intelligibilitat comuna. No obstant aix, el capit Cook, als seus viatges a Nova Zelanda del segle XVIII, contract un parlant de tahiti per a la tasca d'intrpret i aquest podia comunicar-se amb una certa fludesa amb parlants maoris, sense canviar de llengua.

 Distribuci geogrfica .
El maori s parlat exclusivament a Nova Zelanda per aproximadament 100.000 habitants, gaireb tots ells descendents de maoris. De tota manera, les estimacions varien fora, depenent dels diversos estudis: al cens del 1996 es deia que els maori parlants eren uns 160.000, mentre que d'altres estudis, fets el mateix any, en donaven la xifra de 50.000. El nivell de qualitat del maori parlat pels que diuen usar-lo habitualment es desconeix. El nombre de parlants exclusius s molt redut, i se suposa que deuen ser noms algunes dotzenes, sobretot gent molt gran. El nombre de persones que aprenen el maori abans que l'angls se suposa que s molt superior perqu la comunitat maori encara s majoritria a importants sectors d'rees isolades, com la de Northland, la de Urewera i la de East Cape. El maori va aturar el seu creixement als anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, poca de rpida expansi urbanstica, a partir de la qual esdevingu una llengua minoritria. L'estatus del maori ha estat sovint comparat amb el del galic irlands, una autntica minoria en recs, a una illa amb ms de quatre milions d'habitants, que pateix la pressi inevitable de l'expansi de l'angls.

 Alfabet .
L'alfabet maori est format per 20 lletres i digrafs:

 A   E   H I   K M N O   P R T U   W NG i WH

 Sons .
 Vocals .


 Consonants .


 Mostres de maori .

Els nmeros.
 1 (un) = tahi;
 2 (dos) = rua;
 3 (tres) = toru;
 4 (quatre) = wh ;
 5 (cinc) =  rima;
 6 (sis) =  ono;
 7 (set) =  whitu;
 8 (vuit) =  waru;
 9 (nou) = iwa;
 10 (deu) =  tekau;

Els dies.
 dilluns = r hina/mane;
 dimarts = r t /t rei;
 dimecres = r apa/wenerei;
 dijous = r pare/t ite;
 divendres = r mere/paraire;
 dissabte = r horoi/hatarei;
 diumenge = r tapu;

El temps.
 ahir = inanahi;
 avui = t nei r ;
 dem =  p p ;
 hora = h ora;
 passat dem = ananahi atu;
 dia, sol = r ;
 dia (claredat) = ao;
 crepuscle = ahiahi;
 setmana = wiki (manlleu de l'angls);
 nit = po,
 migdia = awatea;
 mat = ata;
 mes = marama;
 any = tau;

Vocabulari elemental.
 terra = whenua;
 cel = rangi;
 aigua = wai;
 foc = ahi;
 home = t ne;
 dona = wahine;
 menjar = kai;
 boira = inu;
 gran = nui;
 petit = iti;

Exemple d'oraci maori.
 Arohaina t u hoa kia p n  an  i a koe. (Estima el teu ve com a tu mateix).

Curiositats.
 Aquesta llengua t el record de toponim ms llarg que s Taumatawhakatangihangakoauauotamateaturipukakapikimaungahoronukupokaiwhenuakitanatahu.

 Bibliografia.
 Biggs, Bruce (1994). Does Maori have a closest relative?  Sutton (Ed.)(1994), pp. 96 -105.
 Biggs, Bruce (1998). Let's Learn Maori. Auckland: Auckland University Press.
 Clark, Ross (1994). Moriori and Maori: The Linguistic Evidence.  Sutton (Ed.)(1994), pp. 123 -135.
 Harlow, Ray (1994). Maori Dialectology and the Settlement of New Zealand.  Sutton (Ed.)(1994), pp. 106 -122.
 Sutton, Douglas G. (Ed.) (1994), The Origins of the First New Zealanders. Auckland: Auckland University Press.

 Enllaos externs .

 Fitxa a l'Ethnologue (SIL) ;
 korero.maori.nz Poltiques de recuperaci del maori ;
 Identitat i orgull de Nova Zelanda ;
 Comissi pel llenguatge maori ;
 Traductor angls-maori ;
 Edici online del Dicionari Ngata maori-angls, angls-maori ;
 Revisor d'ortografia de maori gratuit ;
 Glossari de paraules ms comunes i la seva pronunciaci ;
 Collecci de diaris histrics maoris ;
 Fonologia maori ;
 maorilanguage.net Vdeo per aprendre les bases del maori ;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88354" title="Banyeres" nonfiltered="336" processed="333" dbindex="35365">

Geografia:;
Banyeres de Mariola s un municipi de l'Alcoi, al Pas Valenci.
Banyeres del Peneds s un municipi de la comarca catalana del Baix Peneds.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88358" title="Emili Sal i Ramell" nonfiltered="337" processed="334" dbindex="35366">
Emili Sal i Ramelll (Granollers, 1 de juny del 1905 - Barcelona, 13 de setembre del 1988), va ser msic i compositor, especialment de sardanes, les quals ocasionalment sign amb el pseudnim Pau Marons. Descendent d'una nodrida  nissaga de msics de Palau-sator, el seu pare va ser el cornetista Mart Sal, i el seu germ Conrad el director de La Principal de la Bisbal durant 55 anys i compositor de sardanes d'anomenada.

Biografia.
A quatre anys d'edat, la seva famlia es trasllad a viure a la Bisbal d'Empord. Tres anys ms tard, entr a l'Escolania de Montserrat (1913-1914),  on va comenar els estudis de msica. De tornada a la Bisbal, els continu amb el mestre Josep Maria Soler, instrumentista, compositor, mestre i director de la cobla La Principal de la Bisbal.  S'incorpora a aquesta formaci com a trompetista el 1923 (posteriorment en fou contrabaixista), i s'hi estigu fins al 1940. En una actuaci a Frana conegu el compositor , amb qui inici una correspondncia molt formativa que bevia del programa pedaggic de l' de Pars.

A l'any 1947 marx a actuar a l'estranger, i no en torn fins al 1961. En la seva estada al Caire compongu la coneguda sardana Tramuntanada (1948). Tingu molta relaci amb Matar.

A ms de simfonies i altres obres d'estil dodecafnic, s autor de ms de 250 sardanes i altra msica de concert per a cobla. Aquesta darrera requereix un notable esfor d'interpretaci i s rarament programada en els concerts. Una part de la seva producci sardanista, d'estil ms senzill i amb una menor tcnica musical, s signada amb el pseudnim Pau Marons, que esdev una mena de "segona marca"; tot i aix, aquestes sardanes (una seixantena) gaudeixen tamb de gran popularitat. El fons documental d'Emili Sal est dipositat a l'Arxiu Histric Comarcal de la Bisbal d'Empord. 

El compositor Toms Gil i Membrado li dedic la sardana Banyuls a Emili Sal. 

Obres.
 Poema sevillano: pasodoble (1944), amb C. Ramos (=Agustn Belgrano);

Msica per a cobla.
 Antnia (1920), glossa;
 El comte Gar (1933), glossa;
 Suite del riu Ter, suite per a cobla;

Sardanes.
Sardanes signades per Emili Sal.
 Adu Conrad (1981), al seu germ ;
 Aldarull de festa (1933);
 Aquell Mart del cornet, obligada de trompeta dedicada al seu pare;
 El bosc de les Violetes (1978), dedicada a la colla sardanista Violetes del Bosc;
 El castell de la Bisbal (1973);
 Cent anys ressonants (1988), en el centenari de La Principal de la Bisbal;
 Els dos valents (1957), obligada per a dos tibles;
 Encs de Festa Major (<1929);
 Engruna (1933);
 Els fadrins esvalotats, per a dues cobles;
 Gaia tardor (1945);
 El guerrer, obligada de tenora;
 Guspira, amb sonoritats ravelianes;
 Heroi, obligada de tenora;
 Idilli brau (1951), obligada per a tenora i tible;
 Idilli capricis, obligada per a tenora i tible;
 Illusi, obligada de tible;
 Joliua (1924);
 Maltempsada a les Roquetes (1986), obligada de cobla;
 Mestre Soler (1978), dedicada al seu mestre Josep Maria Soler;
 Pedregada damunt La Selva (1972), obligada de cobla;
 El petit Emili (1964);
 La riuada (1972), obligada de cobla;
 Synera cara al mar (1983), inspirada en l'obra del poeta Espriu;
 Tardorenca;
 Tramuntanada (1948), obligada de cobla i de gran dificultat en la interpretaci;
 Ventada de mar (1959), obligada de cobla;

Sardanes de Pau Marons.
 A saltar (1951);
 La ballada (1967);
 El bruel de Pals (1950), obligada per a dos fiscorns;
 Contrades gironines;
 Les coves de Montg, obligada per a dos fiscorns;
 Els dos tapers, obligada de tenora i fiscorn;
 Duet festiu, obligada per a 2 tibles;
 En Joan de Serrallonga (1978), obligada de fiscorn;
 En Nela i el gat vell (1972);
 L'Ermita dels ngels;
 La Festa de les Santes, de Matar;
 Fiscorns brunzents, obligada per a dos fiscorns;
 El galliner esvalotat, obligada de tenora i tible;
 El "Moreno" i el "Rosset", obligada de fiscorn i tible, dedicada a Josep Puig "Moreno" i Joan Pars, de la Principal de la Bisbal;
 Palau del Vent (1977), obligada per a cobla;
 Els petits almogvers, obligada per a dues trompetes i tromb;
 El Pi de les tres branques (1976), obligada de tenora i tible ;
 Els tres caadors (1976), obligada per a tres fiscorns;

Arranjaments.
 Dos discos Sardanes cantades per Montserrat Alavedra i La Principal de la Bisbal (1974 -1975), arranjament;
 En Quimet de Cabrils (1980), sardana de Sigfrid Galbany, instrumentaci;

Bibliografia.
 Eugeni Molero La Principal de la Bisbal Barcelona: Prtic, 1981;

Enllaos.
 ndex de les sardanes d'Emili Sal (1);
 ndex de les sardanes d'Emili Sal (2);
 ndex de les sardanes de Pau Marons;
 La cobla de Palau-sator (1);
 La cobla de Palau-sator (2)  i en ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88359" title="Contracte de corretatge" nonfiltered="338" processed="335" dbindex="35367">

El contracte de corretatge o de mediaci s aquell contracte segons el qual una de les parts, el corredor, facilita, mitjanant una retribuci, la conclusi d'un negoci jurdic amb un tercer.

Aix doncs, la finalitat d'aquest contracte s la de posar en relaci les parts que han de celebrar un futur contracte, sigui quin sigui aquest. 

La mediaci no s'ha d'identificar amb la comissi encara que tingui certes afinitats amb aquest contracte. Aix, encara que el mediador o corredor s'obliga a realitzar un encrrec rebut d'una altra persona, la seva activitat, a diferncia de la del comissionista, no s prpiament jurdica, sin material (aproximaci dels dos futurs contractants). Tampoc se l'ha de confondre amb l'arrendament d'obra, ja que el mediador en principi no es compromet a aconseguir un resultat concret, sin simplement a dur a terme l'activitat de cerca de possibles contractants. 

 Bibliografia .
URA, Rodrigo. Derecho mercantil. Madrid: Marcial Pons, 1999. ISBN 84-7248-698-2.
VICENT CHULI, Francisco. Introduccin al Derecho Mercantil. Valncia: Tirant lo Blanch, 2002. ISBN 84-8442-663-7.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88363" title="Temps polinmic" nonfiltered="339" processed="336" dbindex="35368">
En teoria de complexitat, temps polinmic es refereix al temps de computaci d'un problema on el temps, m(n), no s major que una funci polinmica de la mida del problema, n. Donada qualsevol mquina abstracta tindr una classe de complexitat corresponent als problemes que es poden resoldre en temps polinmic en dita mquina.

Escrivint-ho matemticament, m(n) = O(nk) on k s una constant (que depn del problema).

En matemtiques alguns cops s'usa la notaci  temps polinmic respecte la longitud d'entrada  com de definici d'una computaci  rpida  en lloc de  temps sper-polinmic , que s ms lent. Temps exponencial s un exemple de temps super-polinmic.

La classe de complexitat dels problemes de decisi que es poden resoldre en una mquina seqencial determinista em temps polinmic es coneix com P. La classe dels problemes de decisi que es poden verificar en temps polinmic es coneix per NP. De manera equivalent, NP s una classe de problemes de decisi que es poden resoldre en temps polinmic en una Mquina de Turing no determinista (NP significa Nondeterministic Polynomial time).

Subclasses de temps polinmic.

 Temps Constant: O(1);
 Temps Lineal: O(n);
 Temps Quadrtic: O(n2);
 Temps Cbic: O(n3);

Vegeu tamb.
 Teoria de complexitat;
 Temps Exponencial;
 P versus NP;
 NP;
 Algorisme;
 O;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88364" title="Sistema electoral" nonfiltered="340" processed="337" dbindex="35369">
Un sistema electoral est conformat per una srie de regles per mitj de les quals els votants poden expressar llurs preferncies, les quals, de manera agregada, defineixen un resultat final. L'estudi dels sistemes electorals s la teoria del vot, una subdisciplina de les cincies poltiques, de l'economia o de la matemtica. 

Criteris d un bon sistema.
s impossible dir que un sistema s "el" sistema perfecte, ats que algunes caracterstiques positives dels sistemes electorals sn contradictries. Si, per exemple, un candidat s molt apreciat per la majoria dels electors, per tamb molt odiat pels altres, s un millor candidat que un d altre que s moderadament apreciat per tots? Els sistemes electorals tenen cadasc una visi diferent d aquest tipus de problemes. 

Les actituds quant als sistemes electorals sn influenciades per l impacte que tenen sobre els grups que un elector prefereix, la qual cosa fa que les comparacions entre els diversos sistemes electorals sigui molt difcil. Per poder comparar els sistemes de manera adequada i independent de les ideologies poltiques, els teoritzadors del vot utilitzen una srie de criteris que defineixen potencialment les propietats dels sistemes electorals matemticament.

Teoria de la impossibilitat.
Kenneth Arrow va rebre el Premi del Banc de Sucia en cincies econmiques el 1972 per haver demostrat en la seva tesis de 1951 la impossibilitat de transformar les preferncies individuals en una elecci collectiva agregada sense violar almenys una de les condicions segents: 

 Universalitat: la funci de l elecci social ha de ser definida per a totes les possibles preferncies lgiques;
 No dictadura: cap individu no ha de imposar les seves preferncies, de manera independent a les preferncies dels altres;
 Monotonia: si un elector millora el rang o posici d una opci, aix no l ha de perjudicar mai;
 Irrellevncia de les opcions no pertinents: treure un candidat (llevat del guanyador) no ha de canviar pas el resultat del vot;
 Sobirania: cap elecci social no ha de ser impossible a priori.

Altres criteris.
Altres criteris que poden considerar-se sn:
 Criteri de la majoria: si hi existeix una majoria que prefereix un candidat en especfic, guanyaria sempre si aquesta majoria vota honestament?
 Criteri de la consistncia: si l electorat est dividit en dos i una opci guanya en els dos grups per separat, guanyaria en conjunt?
 Criteri de la participaci: sempre s millor votar honestament que no votar?
 Criteri de Condorcet: si un candidat guanya els altres candidats en una comparaci un a un, guanyaria sempre en conjunt?
 Irrellevncia dels candidats clonats: el resultat canvia si s agreguen candidats idntics als candidats ja existents?

Caracterstiques dels sistemes electorals.
Un sistema electoral ha d'especificar la papereta electoral, els vots permesos, i un mtode de cmput o compte (un algoritme per determinar el resultat). El resultat pot ser un guanyador nic, o mltiples guanyadors com s el cas de les eleccions d'un cos legislatiu. El sistema electoral tamb pot especificar com es distribueix el poder de vot entre l'electorat i com es divideix l'electorat (districtes o circumscripcions). 

La implementaci real d'una elecci no s part del sistema electoral. Per exemple, encara que un sistema electoral defineix la papereta de manera abstracta, no especifica si ha de ser un paper fsic, una targeta perforada o una representaci electrnica. Un sistema electoral tampoc no especifica si els vots s'han de conservar en secret, com s'ha de verificar que el cmput ha estat precs ni els grups que tenen dret a votar. Aquestes caracterstiques varien entre els diferents pasos independentment del sistema electoral que utilitzin. 

Mtodes amb un guanyador.
Els mtodes amb un guanyador sn classificats d acord al tipus de papereta que s utilitza: sistemes binaris (la papereta presenta l opci de votar o no votar per un o ms candidats), sistemes de rang o preferencials (la papereta presenta tots el candidats que l elector ha d ordenar del ms preferit al menys preferit) i sistemes d avaluaci o estimaci (la papereta presenta tots els candidats als quals l elector ha de donar una puntuaci). 

Sistemes binaris.


El sistema binari ms utilitzat arreu del mn s l'escrutini uninominal majoritari (tamb anomenat "majoria relativa" o "vot plural"), en qu l elector vota per una opci, i el candidat que rebi el major nombre de vots guanya l elecci, encara que no obtingui la majoria absoluta. Si, per, es requereix que el candidat guanyi per majoria absoluta, s utilitzen mtodes eliminatoris. Els mtodes eliminatoris mes comuns sn:
 segona volta entre els dos candidats amb ms vots;
 eliminaci gradual del candidat ms dbil fins que un candidat obtingui majoria absoluta;
 elecci exhaustiva sense eliminaci; cap candidat no n s eliminat, les votacions es repeteixen fins que un candidat rebi la majoria absoluta.

Cal esmentar que les paperetes dels sistemes binaris no necessriament sn exclusives; els sistemes de vot d aprovaci, per exemple, permeten que l elector voti per ms d un candidat. No obstant aix, s el candidat amb ms vots el que guanya l elecci.

Sistemes preferencials.
Els sistemes electorals preferencials o de rang sn mtodes que permeten que l elector ordeni els candidats d acord a les seves preferncies, de ms preferit al menys preferit. No s necessari que l elector ordeni tots els candidats; els candidats que no siguin ordenats es consideren menys preferits. Alguns sistemes electorals preferencials permeten que l elector ordeni dos o ms candidats en la mateixa posici. 

El mtode preferencial ms utilitzat s el mtode d eliminaci instantnia (IRV per les seves sigles en angls) tamb conegut com a "vot alternatiu" o "vot preferencial" en qu les preferncies dels electors sn utilitzades per simular una ronda d eliminacions. En computar els vots l opci amb menys vots s eliminada. En els cmputs successius els vots eliminats es transfereixen al segent candidat menys preferit que no ha estat eliminat, fins arribar a una elecci entre dos candidats, i el ms preferit guanya per majoria absoluta. Totes les paperetes sn considerades en cada ronda d eliminaci. 

Un altre mtode preferencial s el vot nic transferible (STV per les seves sigles en angls), que assegura una representaci proporcional sense la necessitat d utilitzar una llista de candidats per partit. STV s utilitzat a Austrlia, la Repblica d'Irlanda, Irlanda del Nord i Malta. Tamb s utilitzat en algunes eleccions locals de Nova Zelanda.

Sistemes d estimaci.
Els sistemes d avaluaci o estimaci sn ms flexibles que els sistemes preferencials, per, pocs mtodes han estat dissenyats per utilitzar-los. En els sistemes d estimaci cada elector dna una puntuaci a cada opci; les puntuacions sovint sn numriques (1 al 5, 0 al 100) o en lletres (A, B, C, D ...).  L opci o el candidat amb la major puntuaci guanya l elecci. El vot d aprovaci s una subcategoria dels sistemes d eliminaci en qu les puntuacions permeses sn 0 i 1.

Mtodes amb mltiples guanyadors.
Els mtodes amb mltiples guanyadors sn aquells per mitj dels quals s elegeixen dos o ms membres d una assemblea o cos legislatiu. Existeixen tres tipus de mtodes classificats d acord al resultat final en relaci amb la composici del cos legislatiu: mtodes no proporcionals, mtodes proporcionals i mtodes mixtos o semi-proporcionals. 

Mtodes no proporcionals.
La majoria dels mtodes amb mltiples guanyadors sn noms extensions dels mtodes amb un guanyador, en qu no s obt un resultat proporcional. Aquest sistema es prefereix quan els membres del cos legislatiu sn representants directes de llurs regions o comunitats especfiques, i per tant, la composici partidista del cos legislatiu s irrellevant o est subordinada a l elecci local.  

L extensi ms utilitzada s l extensi de l escrutini uninominal majoritari per districte o circumscripci electoral. Cada circumscripci elegeix a un representant per majoria relativa (uninominal majoritari) i el cos legislatiu s integrat per l agregaci dels guanyadors de cada circumscripci. Si, per alguna ra el partit A guanya el partit B en totes les eleccions locals de les circumscripci amb majoria relativa, el partit B no tindr cap representaci en el Congrs, encara que un percentatge considerable de la poblaci hagi votat pel partit B. Per tant, aquest sistema es prefereix quan l elecci del candidat s ms important (i.e. si s un membre conegut de la localitat o circumscripci i coneix els problemes locals per a representar la veu de la poblaci en el Congrs) que no pas la composici percentual partidista del cos legislatiu.

Un altre mtode no proporcional s el vot en bloc, o escrutini majoritari plurinominal en qu cada elector vota per n opcions i un nombre determinat de candidats (n o menys) amb ms vots sn declarats guanyadors, similar al sistema utilitzar per elegir els senadors espanyols. Altres mtodes sn el vot nic no transferible i el vot acumulatiu.

La majora de les repbliques presidencialistes utilitzen l agregaci de candidats uninominals majoritaris per conformar llurs cossos legislatius (cambres de diputats i senats) com ara els Estats Units, encara que altres pasos anglfons, per, amb sistemes parlamentaris tamb en fan s, com ara en l elecci dels membres de la Cambra dels Comuns del Regne Unit.  En la majoria de la resta de les democrcies parlamentries sovint s utilitza noms per a l elecci de senadors, encara que amb modificacions per augmentar-ne el nombre d acord a la poblaci de les circumscripcions (provncies o comunitats). 

Els mtodes no proporcionals, principalment l agregaci de l escrutini uninominal majoritari, tendeixen a crear sistemes bipartidistes de facto, sistemes poltics amb dos partits poltics influents o nics, sovint amb ideologies oposades. Ats que s ms fcil aconseguir majoria congressual o parlamentria amb aquest mtode, sovint no s necessari que els sistemes parlamentaris formin governs de coalici.

Mtodes proporcionals.
Article principal: Escrutini proporcional plurinominal;
Els mtodes proporcionals, sovint utilitzats en les eleccions parlamentries, es prefereixen quan la composici total de la legislatura s ms important que no pas els candidats que hi sn elegits. Els mtodes proporcionals cerquen la representaci proporcional; s a dir que si un partit poltic obt X% dels vots, tamb ha d obtenir X% dels seients del cos legislatiu (sense importar si el partit hagi obtingut majoria en les diverses circumscripcions electorals, si n hi ha). 

Els mtodes proporcionals o de representaci plena garanteixen la proporcionalitat donant a cada partit un nombre de seients que correspongui al percentatge de vots obtinguts. Cada candidat guanyador representa aproximadament al mateix nombre d electors o quota. Si la quota s 1000 electors, llavors cada candidat reflecteix les opinions de 1000 electors. 

La majoria dels sistemes de representaci proporcional (tamb anomenat escrutini proporcional plurinominal) sn basats en la representaci proporcional de llistes de partits, en qu els electors voten pels partits i no pas per candidats. Per cada quota que rebi el partit (o percentatge de vots) un dels seus candidats de la llista guanya un esc del cos legislatiu. Hi ha diversos mtodes per assignar els escons d acord a les quotes, com ara el mtode Sainte-Lagu i el mtode d'Hondt, que determinen la quota de manera indirecta. 

Independentment del mtode utilitzat per assignar els escons, les llistes dels partits poden ser obertes o tancades. En una llista oberta els electors decideixen quins candidats del partit han de guanyar els escons. En les llistes tancades, els escons s assignen als candidats d acord al ordre preestablert pel partit. La majoria dels estats d'Europa amb sistemes parlamentaris utilitzen l escrutini proporcional plurinominal, almenys en les eleccions a diputats. Espanya fa s d aquest mtode amb llistes tancades. 

Ats que tots els partits poltics sempre sn representants amb els mtodes proporcionals,  a diferncia dels mtodes no proporcionals, s difcil que un partit obtingui majoria absoluta; sovint els parlaments tendeixen al multipartidisme i s han de formar coalicions per a formar el govern o la presidncia.

Mtodes mixtos i semiproporcionals.
Articles principals: Representaci proporcional mixta i Vot parallel;

Alguns sistemes electorals combinen diferents tipus de mtodes d'elecci mltiple. En els mtodes mixtos la regi s dividida en districtes electorals que elegeixen llurs candidats per majoria relativa (diputats uninominals) que agregats conformen el cos legislatiu. Per, a ms s'hi agrega un nombre especfic de diputats que sn electes per representaci proporcional (diputats plurinominals). Els diputats plurinominals poden ser elegits d'acord al percentatge de vots nacionals o per circumscripci superior al districte electoral uninominal. (Per exemple, el pas pot estar dividit en 300 districtes electorals per a l'elecci de diputats uninominals per majoria relativa i en 5 circumscripcions nacionals per a l'assignaci de 60 diputats plurinominals per a cadascuna d'aquestes circumscripcions). Si la composici total del cos legislatiu mixt reflecteix la proporci dels vots que cada partit rep en l'elecci, el sistema s anomenat un sistema de representaci proporcional mixta. Si la composici del cos legislatiu mixt no reflecteix la proporci del vots, s'anomena sistema de vot parallel. Alguns estats que utilitzen mtodes mixtos sn: Mxic, Argentina, Hongria, Alemanya i Regne Unit.

Histria dels sistemes electorals i la teoria del vot.
Democrcia antiga.
Els sistemes de votaci han estat utilitzat com a element essencial de les democrcies ateneses des del segle VI aC. Una de les eleccions ms antigues de les que se n t constncia a Atenes va utilitzar era el vot majoritari en qu no era desitjable guanyar: en el procs d ostracisme, els electors escollien el ciutad que volien fos exiliat per deu anys. La majoria de les eleccions de la histria antiga utilitzaven el vot uninominal majoritari amb algunes variants. Durant l'Edat mitjana, l estat de Vencia, el segle XIII va adoptar el sistema que avui dia coneixem com a vot d aprovaci per elegir el seu Gran Consell. 

Fonaments de la teoria de vot.
La teoria del vot es va convertir en una disciplina acadmica a finals del segle XVIII. Jean-Charles de Borda va proposar el cmput borda el 1770 com a mtode per elegir els membres per a l'Acadmia Francesa de les Cincies. El marqus de Condorcet es va oposar a aquest sistema i va proposar el mtode de comparaci de dos candidats. Les diverses maneres d implementar aquest mtode s anomenen mtodes de Condorcet. Tamb va proposar all que es coneix com la paradoxa de Condorcet, que ell anomenaria la "intransivitat de les preferncies majoritries". 

Encara que Condorcet i Borda sn considerats com els fundadors de la teoria del vot, els estudis recents han demostrat que el filsof Ramon Llull va dissenyar un mtode que satisfeia el cmput de Borda i el criteri de Condorcet al segle XIII. Els manuscrits que descriuen aquests mtodes, perduts al llarg de la histria, van ser descoberts el 2001 . 

Ms tard, al segle XVIII es va comenar a estudiar el concepte de repartiment. La fora motivadora dels estudis dels mtodes de repartiment just va ser la constituci dels Estats Units d'Amrica que ordenava que els escons de la Cambra dels Representants fossin assignats entre els estats proporcionalment a llur poblaci, per, no especificava la manera de fer-ho. Es van proposar nombrosos mtodes per poltics com Alexander Hamilton, Thomas Jefferson i Daniel Webster. Alguns dels mtodes que es van descobrir als Estats Units, van ser redescoberts a Europa al segle XIX, com a mtodes d assignaci d escons per als nous sistemes de representaci proporcional que s hi havien proposat. Per tant, molts mtodes d assignaci tenen una nomenclatura dual: els mtode de Jefferson s conegut a Europa com el mtode d'Hondt, i el mtode de Webster hi s conegut com el mtode Sainte-Lagu. 

El sistema del vot nic transferible (STV) va ser creat per Carl Andrae a Dinamarca el 1855 i a Anglaterra per Thomas Hare el 1857. No se sap si llurs propostes i descobriments es van realitzar de manera independent. El 1856 es van realitzar les primeres eleccions amb el sistema STV a Dinamarca, i el 1896 a Tasmnia, desprs que el mtode hi fos promogut per Andrew Inglis Clark. La representaci proporcional amb llistes de partits van ser utilitzades per primera vegada per elegir els diversos parlaments d europea al comenament del segle XX; Blgica seria el primer estat a implementar-la el 1900. Des de llavors, els mtodes proporcionals i semi-proporcionals han estat utilitzats en gaireb tots els estats democrtics, llevat dels estats anglfons i les colnies britniques la majoria de les quals utilitzen l extensi de l escrutini uninominal majoritari. 

Possiblement influenciats pel desenvolupament rpid dels mtodes de mltiples guanyadors, els investigadors van comenar a publicar noves propostes per als mtodes amb un guanyador a finals del segle XIX. William Robert Ware va proposar l aplicaci del STV a les eleccions amb un guanyador la qual cosa va produir el mtode d eliminaci instantnia o vot alternatiu o preferencial (IRV). Els matemtics van comenar a revisar les idees de Condorcet i a inventar nous mtodes per a la conclusi de Condorcet. Edward J. Nason va combinar el recent IRV amb el cmput de Borda produint un nou mtode de Condorcet, que va ser anomenat el mtode de Nason. Charles Dogson (millor conegut com a Lewis Carroll) va publicar fullets sobre la teoria del vot. Va presentar l s de les matrius per a analitzar les eleccions de Condorcet. Tamb va proposar un mtode que porta el seu nom.

Influncies de la Teoria de jocs.
Desprs que John von Neumann va haver proposat la disciplina matemtica de la teoria de jocs durant la dcada de 1940, es van utilitzar noves eines matemtiques per analitzar els sistemes de vot i el vot estratgic. L s dels criteris matemtics per avaluar els sistemes electorals va ser proposat quan Kenneth Arrow va demostrar, en la teoria de la impossibilitat que alguns criteris desitjables eren mtuament contradictoris, demostrant, doncs, les limitacions inherents dels sistemes electorals. El teorema d'Arrow s un dels resultats ms famosos de la teoria del vot, i va ser el fonament d altres resultats significatius com el teorema de Gibbard-Satterhwaite, que demostra que el vot estratgic es inevitable en algunes circumstncies comunes. 

L s de la teoria de jocs per a analitzar els sistemes electorals tamb va dur al descobriment dels efectes estratgics emergents d alguns sistemes. La Llei de Duverger n s un exemple important, que va demostrar que el vot plural produeix sistemes bipartidistes. Noves investigacions de la teoria de jocs van ser realitzades per Steven Brams i Peter Fishburn per a definir i promoure formalment l s del vot d aprovaci el 1977. Encara que el vot d aprovaci era utilitzat abans, no havia estat definit formalment i no era considerat com a objecte d estudi acadmic.

Vegeu tamb.
 Poltica;
 Forma de govern;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88371" title="Ernur" nonfiltered="341" processed="338" dbindex="35371">

Ernur (pronunciat E-r-nur) va ser el trenta-tres i ltim Rei de Gndor, el regne del sud de la Terra Mitjana fundat pels Numenoreans a l'exili que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien.

Era fill del rei Ernil II. Com a prncep de Gndor va comandar l'exrcit que el seu pare va enviar a socrrer el regne del nord d'Arthedain de l'embestida del Rei bruixot d'ngmar. Va arribar massa tard per salvar el regne d'Arthedain i el seu rei Arvedui, que havia fugit en un vaixell que es va enfonsar a la badia de gla de Forochel.

Tanmateix, Earnr va presentar batalla i amb el suport dels elfs de Lindon i Rivendell (comandats per Cirdan i Glorfindel respectivament) van vncer al Rei bruixot a la Batalla de Frnost. Era l'any 1975 de la Tercera Edat.

El Rei bruixot va fugir al sud i s'erig com el cap dels Espectres de l'Anell. Van prendre Minas thil i la van convertir en Minas Mrgul (Torre de la Bruixeria).

A la mort del seu pare el 2043 va esdevinir rei, i immediatament el Rei Bruixot (ara Senyor de Minas Mrgul) li va enviar un desafiament. El primer cop va ignorar-lo, per el 2050 va rebre un segon desafiament i el va acceptar. Va ser vist per ltim cop entrant per les portes de Minas Mrgul, d'on mai va sortir.

Ernur va desaparixer sense deixar hereu, i tot i que hi havien parents distants de la famlia reial, no existia un hereu clar i ning es volia arriscar a repetir un episodi com la passada "Guerra entre Germans". Per aix, es va acordar que el govern del regne restaria en mans dels senescals de la Casa de Hurin "fins que el Rei torns", ja que no es tenia constncia de si Ernur havia mort. El primer senescal regent va ser Mardil Voronw.

Gndor no tornaria a tenir rei fins a les darreries de la Tercera Edat, quan el descendent d'Elndil a travs de la nissaga del Regne del Nord reclamaria el tro.


Genealogia dels darrers reis de Gndor.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88375" title="Antonn Dvo?k" nonfiltered="342" processed="339" dbindex="35372">

Antonn Leopold Dvo k () (Nelahozeves, 8 de setembre de 1841 - Praga, 1 de maig de 1904), compositor  bohemi del romanticisme.

Biografia.
Dvo k va nixer a Nelahozeves, prop de Praga (actualment Repblica Txeca), on va trascrrer la major part de la seua vida. Va estudiar msica a l'escola d'orgue de Praga a finals de la dcada de 1850, i lentament va anar desenvolupant-se com a violinista i violista professional. Durant la dcada de 1860 va tocar la viola en l'Orquestra del Teatre Provisional Bohemi, que va ser dirigida a partir del 1866 per Bed ich Smetana. La necessitat de guanyar-se la vida el va conduir a l'ensenyament, el que li va deixar ben poc temps lliure, de manera que el 1871 va deixar l'orquestra per a dedicar-se a la composici. Es va enamorar d'una alumna, i va escriure un cicle de canons, Xiprers, en els que va tractar d'expressar la seua angoixa quan aquesta es va casar amb un altre home. Tanmateix, va superar la decepci, casant-se el 1873 amb la germana de l'alumna, Anna Cermakova.

Del 1892 al 1895, Dvo k va ser director del Conservatori Nacional de Nova York. El Conservatori va ser fundat per una rica dama de l'alta societat, Jeannette Thurber, la qual volia com a director a un compositor reconegut, per donar brillantor a la instituci. Va escriure a Dvo k, demanant-li que acceptara l'encrrec, i ell va respondre afirmativament, amb la condici que els estudiants nadius americans i afro-americans dotats de talent, que no pogueren permetre's aquest nivell d'instrucci, havien de ser admesos gratutament (aquest va ser un primer exemple d'ajut financer en base a la necessitat, el que als Estats Units rep el nom de "need-based financial aid").

Durant la seua estada a Nova York, Dvo k va fer-se amic de Harry Burleigh, que va esdevenir un important compositor afro-americ. Dvo k va ensenyar a Burleigh composici i, a canvi, Burleigh passava hores cantant els tradicionals spirituals americans per a Dvo k. Burleigh va continuar creant spirituals que resisteixen b la comparaci amb obres musicals europees de l'poca.

Durant l'hivern del 1893, mentre era a Nova York, Dvo k va compondre la seua obra ms clebre, la Simfonia nm. 9 "Del Nou Mn". A conseqncia d'una invitaci de la seua famlia, passa l'estiu del 1893 en una comunitat de parla txeca a Spillville, Iowa. Ac compon dues de les seues obres ms famoses, el Quartet de corda No. 12 en Fa major, Americ, i el Quintet de corda en Mi menor.

Als Estats Units tamb va assistir a l'execuci d'un concert per a violoncel de Victor Herbert. Va eixir tan entusiasmat de les possibilitats que la combinaci de violoncel i orquestra oferia en aquesta obra que va decidir la composici del seu Concert per Violoncel en Si menor  (1895). Des de llavors el concert, considerat com un dels millors del seu gnere, ha crescut en popularitat i avui dia s interpretat molt sovint. Dvo k tamb va deixar una obra inacabada, el Concert per a Violoncel en La major (1865), que va ser completada i orquestrada pel compositor alemany Gnter Raphael entre el 1925 i el 1929 i per Jarmil Burghauser el 1952.

Va tornar finalment a Praga, on va ser director del Conservatori del 1901 fins a la seua mort, el 1904. Al final de la seua vida va patir dificultats econmiques, causades per les baixos imports pels que havia venut els drets de les seues obres. Est soterrat al cementeri Vyehrad a Praga.

Estil musical i influncies.
Dvo k va utilitzar diverses formes musicals: les seues nou simfonies responen al model clssic i haurien estat aprovades per Beethoven, encara que estan estilsticament ms a prop de les de Brahms, per tamb va conrear el poema simfnic i la influncia de Wagner pot rastrejar-se en alguna de les seues composicions. Moltes de les seues obres mostren la influncia del folclore txec, ja sia pels ritmes o per les formes meldiques; potser l'exemple ms clar sn els dos reculls de danses eslaves (Danses eslaves per a piano a quatre mans, op. 46 i 72, compostes el 1878). 

A ms, Dvo k va compondre peres (la ms clebre de les quals s potser Rusalka), msica de cambra (incloent-hi un redut conjunt de Quartets de corda, (entre els quals destaca l'anomenat  "Americ") i msica per a piano.

Les obres de Dvo k van ser catalogades per Jarmil Burghauser en el seu treball Antonn Dvo k. Thematic Catalogue. Bibliography. Survey of Life and Work (Export Artia  Praga, Txecoslovquia, 1960).  

Simfonies.
Durant la vida de Dvo k noms van gaudir de divulgaci cinc de les seues simfonies. El seu editor, Simrock, no era partidari de publicar grans obres simfniques, ats que aquestes eren ms difcils de vendre. La primera en ser publicada va ser la sisena, degut a que la fama internacional Dvo k comenava a crixer i que clebres directors, com ara Hans Richter (a qui va ser dedicada) desitjaven estrenar noves obres simfniques. Desprs de la mort de Dvo k, la recerca va conduir a altres quatre simfonies, de les quals la primera havia estat perduda fins i tot pel mateix compositor. Tot aix va conduir a una confusa situaci per la qual la Simfonia nm. 9 "Del Nou Mn" ha estat considerada successivament la nm. 5, la nm. 8 i la nm 9. En aquest article sn numerades en l'ordre en qu van ser compostes, el que correspon al sistema de numeraci ms correntment utilitzat avui dia.

Al contrari de molts altres compositors que no van compondre obres simfniques ambicioses fins a la maduresa (com per exemple el seu mentor Johannes Brahms), Dvo k va escriure la seua Simfonia nm. 1 en Do menor quan a penes comptava vint-i-quatre anys. Subtitulada Les Campanes de Zlonice (nom d'un llogaret de Bohmia) s clarament l'obra d'un compositor encara inexpert, tot i que prometedor. Hom considera l' Scherzo com el moviment ms reeixit. Aquesta simfonia posseeix semblances formals amb la cinquena simfonia de Beethoven, tot i que en harmonia i instrumentaci, Dvo k s ms romntic, seguint l'estil de Franz Schubert.

La Simfonia nm. 2 en Si bemoll major encara s deutora de Beethoven; per la Simfonia nm. 3 en Mi bemoll major mostra clarament el sobtat i profund impacte de la msica de Richard Wagner i Franz Liszt.

La influncia de Wagner, tot i aix, no va durar gaire; quasi no es pot percebre en la Simfonia nm. 4 en Re menor. Aquesta s la darrera de les seues simfonies de joventut, considerada la millor del conjunt. Tamb l' Scherzo s el moviment ms brillant, per en tota l'obra s palesa la mestria de Dvo k en tots els aspectes formals.

Les simfonies intermdies, la Simfonia nm. 5 en Fa major (publicada com la nm. 3) i la Simfonia nm. 6 en Re major (publicada com la nm. 1), son felices obres bucliques. No sn tan famoses com les segents, tot i que se les considera apreciables. La nm. 5 s la ms pastoral, encara que comprn un fosc i lent moviment que empra en prstec (o ms aviat cita) les primeres quatre notes del Concert per a piano nm. 1 de Txaikovski en el tema principal. La nm. 6 s'assembla molt a la Simfonia nm. 2 de  Brahms, en particular en els dos moviments extrems.

La Simfonia nm. 7 en Re menor del 1885 n's la ms romntica i per molts la considerada ms bella, donant prova d'una major tensi formal i ms intensitat que la seua ms clebre germana; la nm. 9.  La nm. 7 no podria haver gaudit d'un major contrast amb la segent, la Simfonia nm. 8 en Sol major (publicada com la nm. 4), una obra que Karl Schumann (en les notes a la gravaci integral de les simfonies de Dvo k per Rafael Kubelik) compara a les de Mahler. Junt amb la darrera, aquestes dues es consideren la cimera de la composici simfnica de Dvo k i entre les ms reeixides simfonies del Segle XIX.

De bon tros la ms clebre, la Simfonia nm. 9 en Mi menor (publicada com nm. 5), s ms coneguda pel seu subttol Del Nou Mn. Va ser composta entre gener i maig del 1893, mentre Dvo k era a Nova York. En un principi Dvo k va afirmar que hi havia utilitzat elements de la msica americana, com els spirituals, i msica nadiua americana, per desprs ho va negar. En el primer moviment es troba un sol de flauta que recorda molt Swing Low, Sweet Chariot, i un dels seus alumnes va declarar que el segon moviment descrivia, de manera programtica, els laments d'Hiawatha. Aquest segon moviment recordava tant un spiritual negre que n'han estat escrits texts per cantar-lo, per exemple Goin' Home.  Dvo k estava interessat per la msica indgena americana, en un article publicat al New York Herald el 15 de desembre de 1893, va manifestar, "En la Simfonia nm. 9 he escrit simplement temes originals que recullen les peculiaritats de la msica ndia". Hom reconeix generalment que aquesta simfonia t ms en com amb la msica popular bohmia que amb la msica americana.

Neil Armstrong va dur aquesta msica a la Lluna durant la missi de l'Apollo 11, la primera missi que va trepitjar la Lluna, el 1969.

 Curiositats .
 A Dvo k li ha estat dedicat el crter Dvo k, en la superfcie de Mercuri.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88378" title="Maria Glria d'Orleans-Bragana" nonfiltered="343" processed="340" dbindex="35373">


Maria Glria d'Orleans-Bragana, princesa de Iugoslvia (Petrpolis 1946). Princesa imperial del Brasil amb el tractament d'altesa imperial que arran del seu casament amb el prncep Alexandre de Iugoslvia esdevingu princesa hereva al tron de Iugoslvia.

Nascuda a la ciutat de Petrpolis, antiga ciutat residencial dels emperadors del Brasil el dia 13 de desembre de 1946. Filla del prncep Pere Gastao d'Orleans-Bragana i de la princesa Maria de l'Esperana de Borb-Dues Siclies. La princesa era nta per via paterna del prncep Pere d'Alcantara d'Orleans-Bragana i de la comtessa d'origen bohemi Elisabet Dobrzensky von Dobrzenicz i per via materna ho era del prncep Carles de Borb-Dues Siclies i de la princesa Llusa d'Espanya.

L'any 1972 es cas a Villamanrique de la Condesa, a la provncia de Sevilla, amb el prncep i cap de la casa reial de Iugoslvia, Alexandre de Iugoslvia, amb qui s'establ als Estats Units i amb qui tingu tres fills:

SAR el prncep Pere de Iugsolvia, nat a Xicago el 1980.

SAR el prncep Felip de Iugoslvia, nat a l'estat de Virgnia el 1981.

SAR el prncep Alexandre de Iugoslvia, nat a l'estat de Virgnia el 1981.

Maria Glria es divorci del prncep Alexandre l'any 1985. Pocs mesos desprs es cas amb l'aristcrata castell, Ignacio de Medina y Fernndez de Crdoba fill de la duquessa de Medinaceli i posseidors del ducat de Segorbe i del comtat d'Empries.

La princesa Maria Glria resideix a l'actualitat a Andalusia. 

Maria Glria decendeix per via directe de la reina Maria Leszczynska. Ara b, la quasilitat rau en el fet que des de la mencionada reina i seguint la lnia que ens condueix a Maria Glria, totes les seves avantpassades han contret matrimoni dins de la casa Capet de Frana. Aix l'ordre seria:

 Maria Leszczynska, esposa del rei Llus XV de Frana (1703 - 1768).

 Elisabet de Frana, esposa del duc Felip I de Parma (1727 - 1759).

 Maria Llusa de Borb-Parma, esposa del rei Carles IV d'Espanya (1751 - 1819).

 Maria Isabel d'Espanya, esposa del rei Francesc I de les Dues Siclies (1789 - 1848).

 Maria Cristina de Borb-Dues Siclies, esposa del rei Ferran VII d'Espanya (1806 - 1876).

 Llusa Ferranda d'Espanya, esposa del prncep Antoni d'Orleans (1832 - 1897).

 Maria Llusa d'Orleans, esposa del prncep Felip d'Orleans (1848 -1919).

 Llusa d'Orleans, esposa del prncep Carles de Borb-Dues Siclies (1882 - 1958).

 Maria de l'Esperana de Borb-Dues Siclies, esposa del prncep Pere Gastao d'Orleans-Bragana (1914 - 2005).

 Maria Glria d'Orleans-Bragana (1946);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88382" title="Invasi" nonfiltered="344" processed="341" dbindex="35375">
Invasi s una srie americana de cincia-ficci emesa al canal ABC durant una temporada a partir del setembre de 2005. Als Pasos Catalans la srie ha estat emesa per TVC i TVV.

Repartiment d'actors.
 William Fichtner com a sheriff Tom Underlay;
 Eddie Cibrian com a Russell Varon;
 Kari Matchett com a doctora Mariel Underlay;
 Lisa Sheridan com a Larkin Groves;
 Tyler Labine com a Dave Groves;
 Alexis Dziena com a Kira Underlay;
 Evan Peters com a Jesse Varon ;
 Ariel Gade com a Rose Varon;
 Nathan Baesel com a Lewis Sirk;

Enllaos externs.
 Invasi;
 Invasion fan site ;
 Invasion a Internet Movie Database ;
 Save Invasion ;
 Invasion Forum ;
 Invasion TV ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88387" title="Contracte" nonfiltered="345" processed="342" dbindex="35376">

Un contracte s l'acord de voluntats que genera drets i obligacions. s un acte jurdic bilateral o multilateral, perqu hi intervenen dues o ms persones (a diferncia dels actes jurdics unilaterals en qu hi interv una sola persona), i que t per finalitat crear drets i obligacions. L'element principal per la validesa d'un contracte s el consentiment de les parts (per exemple, si el contracte es fa per escrit, signant-lo), i s a partir del moment del consentiment que creen drets i obligacions. 

La llibertat contractual s un dels fonaments de la vida social moderna. Aquesta llibertat ha estat reconeguda per diferents textos normatius, essent un dels primers en fer-ho la Declaraci dels Drets de l'Home i del Ciutad de 1789.

Principals contractes.
El nombre de contractes possibles no est limitat per llei, tractant-se doncs d'un numerus apertus. Aix i tot, la legislaci civil de la majoria de pasos ha regulat els contractes ms importants, sia mitjanant els seus respectius Codis civils i de comer, sia a travs de lleis especials.

Els principals contractes existents sn els segents:



Vegeu tamb.

 Contracte de corretatge.
 Contracte estimatori.
 Contracte de complantaci.
 Carta de precria.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88388" title="Maria Isabel d'Espanya (reina de les Dues Siclies)" nonfiltered="346" processed="343" dbindex="35377">


Maria Isabel d'Espanya, reina de les Dues Siclies (Madrid 1789 - Portici 1848). Infanta d'Espanya amb el tractament d'altesa reial que es cas l'any 1802 amb el rei Francesc I de les Dues Siclies.

Nascuda al Palau Reial de Madrid el dia 6 de juliol de 1789, pocs dies abans de l'esclat de la Revoluci Francesa. Filla del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Llusa de Borb-Parma. Maria Isabel era nta del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amlia de Saxnia per via paterna i per via materna era nta del duc Felip I de Parma i de la princesa Elisabet de Frana.

Casada l'any 1802, a l'edat de 13 anys, amb el rei Francesc I de les Dues Siclies, fill del rei Ferran I de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria. Es casaren per delegaci a Barcelona el dia 6 de juliol i tres mesos justos desprs ratificaren el matrimoni a la Catedral de Npols. La parella reb el ttol de ducs de Calbria i s'installaren a Npols. Tingueren onze fills.

SAR la princesa Llusa Carlota de Borb-Dues Siclies, nascuda al Palau Reial de Portici el 1804 i morta a Madrid el 1844. Es cas amb l'infant Francesc de Paula d'Espanya. ;

SAR la princesa Maria Cristina de Borb-Dues Siclies, nascuda a Palerm el 1806 i morta el 1878 a Le Havre. Es cas en primeres npcies amb el rei Ferran VII d'Espanya i en segones npcies amb Agustn Fernndez Moz, creat duc de Riansares.

SM el rei Ferran II de les Dues Siclies, nat a Palerm el 1810 i mort a Caserta el 1859. Es cas amb la princesa Maria Cristina de Savoia i posteriorment amb l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria.

SAR el prncep Carles de Borb-Dues Siclies, nat a Palerm el 1811 i mort el 1862 a Tor. Es cas morganticament amb Penelope Smith.

SAR el prncep Leopold de Borb-Dues Siclies, nat a Palerm el 1813 i mort el 1860 a Pisa. Es cas amb la princesa Maria de Savoia-Carignano.

SAR la princesa Antonieta de Borb-Dues Siclies, nascuda a Npols el 1814 i morta a Orth el 1894. Es cas amb el gran duc Leopold II de Toscana.

SAR el prncep Antoni de Borb-Dues Siclies, nascut a Palerm el 1816 i mort el 1843 a Pozzuoli. ;

SAR la princesa Maria Amlia de Borb-Dues Siclies, nascuda a Pozzuoli el 1818 i morta a Madrid el 1857. Es cas amb l'infant Sebasti d'Espanya.

SAR la princesa Maria Carolina de Borb-Dues Siclies, nascuda el 1820 a Npols i morta el 1861 a Trieste. Es cas amb l'infant Carles d'Espanya, pretendent del carlisme.

SAR la princesa Teresa de Borb-Dues Siclies, nascuda el 1822 a Npols i morta el 1889 a Porto. Es cas amb l'emperador Pere II del Brasil.

SAR el prncep Llus Carles de Borb-Dues Siclies, nascut a Npols el 1824 i mort l'any 1897 a Pars. Es cas amb la princesa Januria Maria del Brasil.

SAR el prncep Francesc de Borb-Dues Siclies, nascut a Npols el 1827 i morta el 1892 a Pars. Es cas amb l'arxiduquessa Maria Isabel d'ustria-Toscana. Comte de Trapani.

L'any 1825 mor el rei Ferran I de les Dues Siclies, i l'esps de Maria Isabel ascend al tron napolit convertint a la seva muller en reina consort de les Dues Siclies. Malgrat tot, cinc anys desprs, l'any 1830, moria el rei Francesc I de les Dues Siclies deixant vidua a Maria Isabel.

Maria Isabel es retir al Palau Reial de Portici al nord de Npols on mor l'any 1848 a l'edat de 59 anys.


.
.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88402" title="Ran" nonfiltered="348" processed="344" dbindex="35379">
En l'univers fictici de J.R.R. Tolkien, Ran era la filla nica de Belegund de la Casa de Bor (la primera casa dels edain). Va viure durant la Primera Edat i s recordada per ser l'via paterna d'Erendil el Mariner.

Biografia.
Va nixer l'any 450 de la Primera Edat. Tan sols tenia cinc anys quan tingu lloc la Dagor Bragollach, que va dispersar la Casa de Bor expulsant-los de les seves terres. El seu pare Belegund esdevingu un dels companys de Brahir en la seva campanya de guerra de guerrilles contra els orcs. Ella va fugir amb la seva tieta Emeldir.

Quan Ran tenia vint anys, la seva cosina Morwen i ella es van casar amb els germans Hurin i Huor, de la Casa de Hdor. D'aquesta manera la primera i la tercera casa dels edain quedaven unides.

A la quarta batalla de Belriand, la Nirnaeth Arnoediad, Huor va morir. Poc desprs Ran va tenir un fill, Tuor.

Ran va morir l'any 473, amb noms 23 anys.

Genealogia de la Casa de Bor.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88410" title="Minimo" nonfiltered="349" processed="345" dbindex="35380">


El Minimo (de Mini Mozilla) s un projecte per a crear un navegador web Mozilla per a petits dispositius com ara els organitzadors personals o els telfons mbils. El projecte tamb t l'objectiu de facilitar que els desenvolupadors puguin incloure programari Mozilla en sistemes amb recursos limitats (per exemple, mquines amb poca memria RAM).

Per a minimitzar l's de recursos de sistema, el Minimo no inclou molta de funcionalitat no essencial de Mozilla. En comptes d'aix, incorpora tecnologia idnia per a mostrar pgines web en pantalles petites com les de dispositius de butxaca. La interfcie d'usuari tamb est dissenyada per a ocupar el menor espai possible de la pantalla.

 Vegeu tamb .
 Micronavegador;

 Enllaos externs .
 Pgina del projecte Minimo ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88411" title="Anton Reicha" nonfiltered="350" processed="346" dbindex="35381">

Anton (o Antonin o Antoine) Reicha (o Rejcha) (Praga, 26 de febrer de 1770   Pars, 28 de maig de 1836), compositor nascut txec i nacionalitzat francs. Va ser flautista en la seua joventut i un influent teric. Actualment s especialment recordat per la seua contribuci a la msica per a quintet de vent, i l experimentaci amb mesures imparelles.

Vida.
Va rebre la primera formaci musical del seu oncle, Josef Reicha, un virtus violoncellista Reicha va traslladar-se a Bonn amb la seua famlia el 1785, on va ser intrprete de flauta a la Hofkapelle sota la direcci del seu oncle i del mestre de capella Andrea Luchesi junt al llavors jove violista Ludwig van Beethoven, que va esdevenir el seu amic durant tota la vida. Desprs de cinc anys a Hamburg i dos a Pars, Reicha va installar-se a Viena el 1801, on va establir amistat amb Haydn, va conrear la relaci amb Beethoven, i va prendre llions dels millors professors vienesos, Johann Georg Albrechtsberger i Antonio Salieri. 

Reicha es va establir permanentment a Pars el 1808 on va atnyer el 1818 la plaa de professor de contrapunt i fuga al Conservatori de la ciutat. Molts dels compositors capdavanters del romanticisme van ser alumnes seus: Franz Liszt, Louis Hector Berlioz, Charles Gounod i breument Csar Franck. La seua influncia es va transmetre ms enll de la seua vida a travs dels seus texts, especialment el Trait de haute composition musicale.

Obres.

s recordat avui dia per la seua substancial contribuci a la literatura per a quintet de vent, vint-i-cinc obres escrites a Pars entre el 1811 i el 1820, que van gaudir de gran difusi arreu d Europa. Reicha va reivindicar en les seues memries que els seus quintets de vent van omplir un buit: "En aquell temps, hi havia una absncia de bona msica per a quintet de vent, simplement perqu els compositors en desconeixien la lcnica.". Avui dia alguns dels quintets de vent de Reicha s interpreten regularment i tots han estat gravats.

Va compondre de manera prolfica moltes altres obres, incloent-hi vuit simfonies, algunes amb els moviments connectats des del punt de vista temtic, set peres, msica per a piano, dos conjunts de variacions i un conjunt de treta-sis fugues; sonates per a viol i trios amb piano, cinc quintets per a vent i corda, 24 trios per a tres trompes (Op.82, publicats a Pars, 1815) ; deu quintets de corda, quatre quintets per a violoncel sol i quartet de corda i sis per a quartet de corda i una segona viola; almenys trenta-set quartets de corda, dels quals noms tres van ser interpretats durant el Segle XX. Els vuit quartets de corda de Viena (1801-5) es troben entre les seues obres ms importants. Tot i ser llargament ignorats desprs de la seua mort , van ser obres molt influents durant la seua vida, deixant la seua emprempta sobre els quartets de Beethoven i Schubert. La primera edici moderna de les partitures dels quartets de Viena va ser publicada en juny de 2006]. 
Els seus escrits terics van ser:
 Trait de mlodie (1814); ;
Cours de composition musicale  (1818); ;
Trait de haute composition musicale (2 vols.  1824 1826; amb traducci alenanya de Carl Czerny apareguda al voltant del 1835). La seua obra principal.   ;
L art du compositeur dramatique (4 vols., 1833). Tractat de la composici d pera que subministra informaci sobre les tcniques d interpretaci del seu temps.

Notes.


Referncies.
  Olga otolov, Antonn Reicha: A Biography and Thematic Catalogue. Deryck Viney, translator. Supraphon, Prague, 1990. ;

Enllaos externs.
Referncies generals.
  Ron Drummond, "Els Quartets de corda d Anton Reicha" ;
  Breu referncia de la msica clssica txeca;
  Anton Reicha;
  Klassiekemuziek: Anton Reicha;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88412" title="Can de l'estiu" nonfiltered="351" processed="347" dbindex="35382">
Rep el nom de can de l'estiu aquella o aquelles canons comercials que ms impacte meditic causen en la societat durant els mesos d'estiu. Solen tractar-se de canons amb tornades enganxoses, molt ballables, i sn les ms difoses amb diferncia en tots els mitjans de comunicaci audiovisual, aix com en bars i discoteques. No existeix cap organisme que les designi oficialment; les canons de l'estiu sn denominades com a tals pels mitjans de comunicaci.

A causa de la no oficialitat del terme, pot haver diverses canons de l'estiu en un sol estiu, encara que gaireb sempre sol haver-n'hi una que destaca per sobre de les altres. Es mostren aqu les canons de l'estiu dels ltims anys.

 Canons de l estiu a Espanya .

 De 1965 a 1969 .

 Any 1965;
"La yenka", Johnny and Charley;
"Chica ye ye" Conchita Velasco;
"Mejor", Los Brincos;
"La escoba", Los Srex;
"Me lo dijo Prez", Los Tres Sudamericanos;

Any 1966;
"Black is black", Los Bravos;
"La moto", Los Bravos;
"Juanita Banana", Luis Aguil;
"Un sorbito de champagne", Los Brincos;

Any 1967;
"Lola", Los Brincos;
"Los chicos con las chicas", Los Bravos;
"Vuelo 502", Los 4 de la Torre;
"El puente", Los Mismos;
"El turista 1.999.999", Cristina y los Stop;

Any 1968;
"La, la, la", Massiel;
"Congratulations", Cliff Richard;
Limn Limonero, Henry Stephen;
"Anduria", Juan y Junior;
"Tengo tu amor", Frmula V;

Any 1969;
Mara Isabel", Los Payos;
"Cenicienta", Frmula V;
"Vivo cantando", Salom;
"Cuntame", Frmula V;
"El bal de los recuerdos", Karina;

 De 1970 a 1979 .

Any 1970;
"Un rayo de sol",Los Diablos;
"Noelia", Nino Bravo;
"Las flechas del amor", Karina;

Any 1971;
"Help!, aydame", Tony Ronald;
"Un beso y una flor", Nino Bravo;
"Borriquito", Peret;
"Achilip", Dolores Vargas;

Any 1972;
"Vacaciones de verano", Frmula V;
"Dama, dama", Cecilia;

Any 1973;
"Eva Mara", Frmula V;
"Y viva Espaa!", Manolo Escobar;
"La estrella de David", Juan Bau;
"Amrica, Amrica", Nino Bravo;
"Taca, taca", Marin Conde;

Any 1974;
"Canta y s feliz", Peret;
"Te estoy amando locamente", Las Grecas;
"Waterloo", ABBA;

Any 1975;
"Sevillanas del adis", Amigos de Gins;
"Bimb", Georgie Dann;
"Melina", Camilo Sesto;
"Rumore", Raffaella Carr;
"Saca el giski, Cheli", Desmadre 75;

Any 1976;
"Qu pasa contigo, to?", Los Golfos;
"La Ramona", Fernando Esteso;
"chame a mi la culpa", Albert Hammond;

Any 1977;
"El ltimo guateque", Laredo;
"Fiesta", Raffaella Carr;
"Ensame a cantar", Micky;
"Gaviln o paloma", Pablo Abraira;
"Vete", Los Amaya;

Any 1978;
"Rock en la plaza del pueblo", Tequila;
"Vivir as es morir de amor", Camilo Sesto;
"A-ba-ni-bi", Izhar Cohen & The Alphabeta;
"Bailemos un vals", Jos Vlez;
"Slo t", Matia Bazar;

Any 1979;
"Hay que venir al sur", Raffaella Carr;
"Gloria", Umberto Tozzi;
"Su cancin", Betty Missiego;
"Chiquitita", ABBA;
"Volando voy", Camarn de la Isla;

 De 1980 a 1989 .

Any 1980;
"Horror en el hipermercado", Alaska y los Pegamoides;
"Santa Luca", Miguel Ros;
"Don Diablo", Miguel Bos;
"Ser porque te amo", Ricchi e Poveri;
"Chica de ayer", Nacha Pop;

Any 1981;
"El baile de los pajaritos", Mara Jess y su Acorden;
"Caperucita feroz", Orquesta Mondragn;
"Salta", Tequila;
"Que idea", Pino d'Angio;

Any 1982;
"Bailando", Alaska y los Pegamoides;
"Bienvenidos", Miguel Ros;
"Maquillaje", Mecano;
"Kounb", Georgie Dann;
"Me estoy volviendo loco", Azul y Negro;

Any 1983;
"Vamos a la playa", Righeira;
"Embrujada" Tino Casal;
"No controles", Ol Ol;
"Mamma Mara", Ricchi e Poveri;
"No tengo tiempo (Con los dedos de una mano)", Azul y Negro;

Any 1984;
"Escuela de calor", Radio Futura;
"Lobo-hombre en Pars", La Unin;
"La colegiala", Gary Low;
"Olvdame y pega la vuelta, Pimpinela;
"Fotonovela", Ivn;

Any 1985;
"El africano", Georgie Dann;
"Hawaii-Bombay", Mecano;
"Amante bandido", Miguel Bos;
"Devulveme a mi chica", Hombres G;
"Ni t ni nadie", Alaska y Dinarama;

Any 1986;
"No te olvides la toalla", Puturr de Fu;
"La puerta de Alcal", Ana Beln y Vctor Manuel;
"A quin le importa?", Alaska y Dinarama;
"Marta tiene un marcapasos", Hombres G;
"Al calor del amor en un bar", Gabinete Caligari;

Any 1987;
"La bamba", Los Lobos;
"Hijo de la luna", Mecano;
"La isla bonita", Madonna;
"Ellos las prefieren gordas", Orquesta Mondragn;

Any 1988;
"Ven, devrame otra vez", Lalo Rodrguez;
"Sabor de amor", Danza Invisible;
"Mediterrneo", Los Rebeldes;
Gimme hope Jo'anna", Eddy Grant;
"Que difcil es hacer el amor en un Simca 1000", Los Inhumanos;

Any 1989;
"Aqu no hay playa", The Refrescos;
"Lambada", Kaoma;
"La culpa fue del cha-cha-cha", Gabinete Caligari;
"Mi novio es un zombie", Alaska y Dinarama;
"Los amigos de mis amigas son mis amigos", Objetivo Birmania;

 De 1990 a 1999 .

Any 1990;
"Ojal que llueva caf", Juan Luis Guerra;
"Soldados del amor", Ol Ol;
"Corazn de tiza", Radio Futura;
"Cuando brille el sol", La Guardia;

Any 1991;
"Tractor amarillo", Zapato Veloz;
"Sopa de caracol", Banda Blanca;
"Bailar pegados", Sergio Dalma;
"Chiquilla", Seguridad Social;
"Cuidado con Paloma", Emilio Aragn;

Any 1992;
"Amigos para siempre", Los Manolos;
"Y nos dieron las diez", Joaqun Sabina;
"Mi gato", Rosario Flores;
"La ventanita", Sergio Vargas;
"Cuntame un cuento", Celtas Cortos;

Any 1993;
"La gota fra", Carlos Vives;
"Mi tierra", Gloria Estefan;
"Sin documentos", Los Rodrguez;
"Quiero tener tu presencia", Seguridad Social;
"Informer", Snow;

Any 1994;
"La Barbacoa", Georgie Dann;
"Saturday night", Whigfield;
"Johnny Techno Ska", Paco Pil;
"Baby I love your way", Big Mountain;
"El canario", No Me Pises Que Llevo Chanclas;

Any 1995;
"Macarena", Los del Ro;
"El Tiburn", Proyecto 1;
"Danza de los cuarenta limones", Juan Antonio Canta;
"El venao", Los Cantantes;
"Boombastic", Shaggy;

Any 1996;
"Mara", Ricky Martin;
"Cachete, pechito y ombligo", Missiego;
"Slo se vive una vez", Azcar Moreno;
"Mucho mejor", Los Rodrguez;
"Lo echamos a suertes", Ella Baila Sola;

Any 1997;
"El toro y la luna", Los Centellas;
"La flaca",  Jarabe de Palo;
"Flaca", Andrs Calamaro;
"Laura no est", Nek;
"Barbie girl", Aqua;

Any 1998;
"La copa de la vida", Ricky Martin;
"Corazn salvaje", Marcela Morelo;
"Up & down", Vengaboys;
"Ponle sabor", DJ Kun;
"Noches de bohemia", Navajita Plate;

Any 1999;
"Salom", Chayanne;
"Mambo No. 5", Lou Bega;
"Livin' la vida loca", Ricky Martin;
"La ltima carta", Los Cucas;
"Probe Miguel", Triana Pura;
"Libre", El chaval de la peca;

 De 2000 a 2007 .
Any 2000;
"La bomba", King frica;
"Boom Boom", Chayanne;
"Sobrevivir", Mnica Naranjo;
"Sueo su boca", Ral;
no verte ms", La Mosca Tse Tse;
"Levantando las manos", El Smbolo;

Any 2001;
"Yo quiero bailar", Sonia y Selena;
"Dile que la quiero", David Civera;
"Mayonesa", Chocolate Latino;
"No rompas mi corazn", Coyote Dax;
"Y yo sigo aqu", Paulina Rubio;

Any 2002;
"Aserej", Las Ketchup;
"Ave Mara", David Bisbal;
"Torero", Chayanne;
"Que la detengan", David Civera;
"Que el ritmo no pare", Patricia Manterola;

Any 2003;
"Papi chulo", Lorna ;
"Boogie boogie", Piercing;
"Hasiendo el amor", Dinio;
"Loca", Malena Gracia;
"Beso en la boca", Ax Bahia;

Any 2004;
"Dragostea din tei", O-Zone;
"Lola", Pastora;
"Obsesin", Aventura;
"Del pita del", Orleya;
"Mariacaipirinha", Carlinhos Brown & DJ Dero;

Any 2005;
"La camisa negra", Juanes;
"La tortura", Shakira y Alejandro Sanz;
"Zapatillas", El Canto del Loco;
"Gasolina", Daddy Yankee;
"Nada fue un error", Coti, Paulina Rubio y Julieta Venegas;

Any 2006;
"Op, yo viaz un corr", El Koala;
a Laura", Los Happiness;
don't lie", Shakira feat. Wyclef Jean;
"Summerlove", David Tavare;
"Satellites", September;

Canons de l'estiu a Catalunya.

 Any 2000;
"Sobrevivir", Mnica Naranjo;

 Any 2001;
"Yo quiero bailar", Sonia y Selena;
"Y Yo Sigo Aqui", Paulina Rubio;

 Any 2002;
"Aserej", Las Ketchup;

 Any 2003;
"Boogie boogie", Piercing;
"Baila Casanova", Paulina Rubio;
"Island in the sun", Wezzer;

 Any 2004;
"Dragostea din tei", O-Zone;
"Obsesin", Aventura;
"Del pita del", Orleya;
"Mariacaipirinha", Carlinhos Brown;

 Any 2005;
"La Camisa Negra", Juanes;
"La tortura", Shakira i Alejandro Sanz;
"Zapatillas", El Canto del Loco;
"Nada fue un error", Coti;

 Any 2006;
"Op, yo Viaz un Corr", El Koala;
"Hips don't lie", Shakira feat. Wyclef Jean;
"Je t'adore", Kate Ryan;
"Satellites", September;
"Summerlove", David Tavare;
"Have a nice Day", Carlos Jean;
"Is it any wonder", Keane;
"Stop! Dimentica", Tiziano Ferro;
"Sorry", Madonna;

 Any 2008;
"Vull saber-ho tot de tu", La Casa Azul - Sintonia del programa Els 25;

Fonts .
La cancin del verano 1965-2005;
Topping 25, Lista de xitos musicales (1983-2003);
tuGUeb;
Cuando calienta el sol;
Portalmix;
Lista de xitos de Radio Flaixbac;
"Tema del verano - CTI";













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88417" title="Fauna auxiliar" nonfiltered="352" processed="348" dbindex="35383">
Fauna auxiliar s com s'anomena en fitopatologia a tots aquells animals, generalment invertebrats, que sn tils per combatre una plaga en els conreus.

Generalment la fauna auxiliar es refereix a insectes arcnids i nemtodes que actuen com predators d'altres animals considerats nocius.

En la pctica dels tractaments contra plagues portats a terme en la prctica agrcola es tracta d'evitar afectar als insectes que ajuden a portar el control de les plagues.

Uns exemples molt coneguts de fauna auxiliar la constitueixen la marieta coccinelia septempunctata i la chrysopa gran devoradores de pug.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88418" title="Lupang Hinirang" nonfiltered="353" processed="349" dbindex="35384">
Lupang Hinirang s l'himne nacional de les Filipines. L'original s en castell, per l'oficial n's una traducci al tagal.

Lletra en castell.

Tierra adorada;
Hija del sol de Oriente,
Su fuego ardiente;
en ti latiendo est.

Tierra de amores!
Del herosmo cuna,
Los invasores;
No te hollarn jams.

En tu azul cielo, en tus auras,
En tus montes y en tu mar;
Esplende y late el poema;
De tu amada libertad.

Tu pabelln, que en las lides;
La victoria ilumin,
No ver nunca apagados;
Sus estrellas y su sol.

Tierra de dichas, del sol y de amores,
En tu regazo dulce es vivir.
Es una gloria para tus hijos,
Cuando te ofenden, por ti morir.

Lletra en tagal.
Bayang magiliw,
Perlas ng silanganan,
Alab ng puso,
Sa dibdib mo'y buhay;

Lupang hinirang,
Duyan ka ng magiting;
Sa manlulupig,
Di ka pasisiil.

Sa dagat at bundok,
Sa simoy at sa langit mong bughaw,
May dilag ang tula at awit;
sa paglayang minamahal.

Ang kislap ng watawat mo'y;
Tagumpay na nagniningning.
Ang bituin at araw niya;
Kailan pa ma'y di magdidilim;

Lupa ng araw, ng lualhati't pagsinta,
Buhay ay langit sa piling mo.
Aming ligaya na pag may mang-aapi,
Ang mamatay ng dahil sa iyo.


Traducci catalana de l'original en espanyol.

Terra adorada,
Filla del sol d'orient,
El seu foc ardent,
En tu bategant est.

Terra d'amors!
De l'heroisme bressol,
Els invasors,
No et trepitjaran mai.

En el teu blau cel en els teus auras,
en les teves muntanyes i en el teu mar;
Resplendeix i batega el poema;
De la teva estimada llibertat.

El teu pavell, que en els combats;
La victria va illuminar;
No veur mai apagats;
Les seves estrelles i el seu sol;

Terra de joia, de sol i d'amors;
A la teva falda dol s viure;
s una glria per als teus fills;
Quan t'ofenen per tu morir.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88421" title="Grec antic" nonfiltered="354" processed="350" dbindex="35385">



El grec pertany a la gran famlia de llenges derivades d'una llengua avantpassat com coneguda com a indoeuropeu. 

La llengua grega de l'antiguitat es parlava no noms a l'Antiga Grcia peninsular, sin tamb a les colnies, cosa que va donar lloc als distints dialectes que en coneixem. El grec modern s parlat per uns 14.000.000 de persones, i s la llengua oficial de Grcia i part de Xipre.

Dialectes del grec antic.

tic: Parlat a Atenes i els seus voltants, relacionat amb el jnic.
Jnic: Es parlava a Eubea, a les illes Cclades i a la regi d'sia Menor que comprn Esmirna, Efes i Milet. Aquest dialecte s la base de la llengua d'Homer, Hesode i Herdot. ;
Elic: Es parlava a la part nord de la costa d'sia Menor, a l'illa de Lesbos, a Tesslia i Becia.
Dric: Abastava el nord-oest de Grcia, el Pelopons, la part sud de la costa d'sia Menor, les illes de Creta i Rodes i la Magna Grcia .
Nord-occidental: relacionat, i a cops identificat, amb el dric;
Arcadoxipriota: Parlat a Arcdia i Xipre.
Macedoni: Es parlava a Macednia i es discuteix si s o no un dialecte. ;

La llengua grega tal com la coneixem actualment t el seu origen en aquesta poca, encara que ha sofert grans transformacions en els seus mes de tres mil anys d'histria, des del grec micnic de l'edat del bronze fins al grec demtic contemporani.

tic.

El grec que sovint s'estudia com a model de llengua de l'antiguitat s el que correspon al dialecte tic, ja que literriament va arribar a superar tots els altres dialectes, principalment en els segles V aC i IV aC. En aquest dialecte van escriure els grans autors de la literatura grega: els poetes trgics squil, Sfocles i Eurpides, el poeta cmic Aristfanes, els historiadors Tucdides i Xenofont, el filsof Plat i els oradors Lsies, Demstenes i Escairis. 

La llengua comuna.
A partir de la unificaci de Grcia sota Filip de Macednia, el dialecte tic, lleugerament alterat pel contacte amb els altres dialectes, es va imposar com a llengua literria a tot Grcia i es va estendre amb les conquestes d'Alexandre el Gran a tot l'Orient. 

El dialecte resultant es va anomenar "llengua comuna" o "Koin" (de      , com). Hi van escriure, entre altres, el filsof Aristtil, l'historiador Polibi i el moralista Plutarc. Va ser durant molts segles la lingua franca de l'imperi Rom (poca durant la qual el Nou Testament va aparixer, escrit en aquesta llengua i fent que la denominaci "grec del Nou Testament" no sigui inusual avui dia). 

Durant el perode bizant la llengua grega va perdre el seu antic carcter, per l'evoluci de les seves formes i per la barreja d'elements estranys, i va donar origen al grec modern.

De l'alfabet grec va evolucionar l'alfabet llat.

Vegeu tamb.
Grec modern;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88425" title="Fitopatologia" nonfiltered="355" processed="351" dbindex="35386">
Fitopatologia s la cincia agronmica que estudia les afeccions i malalties de les plantes i les seves possibles correccions.

Parts de la Fitopatologia.
Afeccions ambientals: danys per agents climatolgics: pedregada, secada insolaci excessiva; contaminaci etc;
Danys per plagues animals: invertebrats (insectes cars molluscs, aus o mamfers)o vertebrats;
Danys per vegetals: parsits (vesc, cuscuta orobanche o mala herba) ;
Danys per microorganismes: bacteris, fongs i virus;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88426" title="Henry Kissinger" nonfiltered="356" processed="352" dbindex="35387">


Henry Alfred Kissinger ( Frth, Alemanya 1923 ) poltic nord-americ, que fou Secretari d'Estat entre 1973 i 1977. El 1973 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau, juntament amb Le Duc Tho.

Joventut.
Nasqu amb el nom de Heinz Alfred Kissinger el 27 de maig de 1923 a Frth (Alemanya). El 1938 emigr, amb la seva famlia d'origen jueu, als Estats Units per la persecuci d'Adolf Hitler pels seus orgens jueus. El 19 de juny de 1943 obtingu la nacionalitat nord-americana.

Durant la Segona Guerra Mundial, grcies al seus coneixement d'alemany, fou intrpret d'alemany per a l'exrcit. Inici els seus estudis a la Universitat de Harvard on es llicenci, el 1950, en filosofia i art, dedicant-se posteriorment a la docncia.

Conseller de Seguretat Nacional.
Als anys cinquanta Kissinger fou nomenat conseller del poltic republic Nelson Rockefeller, governador de l'estat de Nova York, esdevenint ocasionalment conseller de Dwight Eisenhower, John Fitzgerald Kennedy i Lyndon B. Johnson. 


Apropament a la Xina.
El 1969 el President nord-americ Richard Nixon el nomen National Security Adviser (Conseller de Seguretat Nacional). En aquest crrec supervis les relacions poltques amb la Uni Sovitica, aconseguint signar els Acords SALT aix com el Tractat anti-mssils amb Leonid Brezhnev. Aix mateix inici les relacions amb la Repblica Popular de la Xina, desprs de 23 anys d'allament per la seva poltica comunista i pro-sovitica.

Guerra del Vietnam.
La implicaci de Kissinger en la Guerra del Vietnam va iniciar-se abans de ser nomenat Conseller de Seguretat Nacional pel President Nixon. Kissinger fou un informador secret durant la campanya electoral de Nixon, passant informaci confidencial de les negociacions de Pau a Pars realitzades per l'administraci del President Lyndon B. Johnson. 

Com a Conseller de Seguretat va optar per una retirada de les tropes nord-americanes alhora que ampliava el paper de l'exrcit de la Repblica del Vietnam, el qual havia de ser capa de defensar la integritat del Vietnam del Sud contra el poder nacionalista del Vietnam del Nord. Amb el suport de Nixon Kissinger fou l'impulsor de les campanyes de bombardeig de Cambodja, un pas ali a la Guerra del Vietnam, per que donava refugi a tropes de l'exrcit nacionalista i comunista del nord, el Viet Cong. Aquesta campanya es volgu mantenir en secret, davant una opini negativa als Estats Units, i al fer-se pblic provoc una srie de protestes en les principals universitats del pas. Aquests bombardeigs van agravar la difcil situaci a Cambdjo, immers en una Guerra civil, i que grcies al caos generat per l'atac nord-americ els Khmers Roigs es veieren afavorits.

El 1973 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau, juntament amb el lder vietnamita Le Duc Tho, pels esforos en els acords de pau que van posar fi a la Guerra del Vietnam. Kissinger va acceptar el premi per Le el va declinar adduint que el seu pas encara no estava en pau. 

Secretari d'Estat.
Guerra del Iom Kippur.
El 22 de setembre de 1973 fou nomenat Secretari d'Estat del govern de Richard Nixon. La primera acci que feu front fou la negociaci de pau per la guerra del Iom Kippur, que s'havia iniciat com un atac sorpresa dels exrcits rabs d'Egipte, Jordnia i Sria contra Israel. Tot i que Israel havia recuperat part de territori que havia perdut incialment, Kissinger va pressionar el govern sionista per afavorir la cessi de terreny als rabs, iniciant-se aix una de les primeres fases de pau entre Egipte i Israel, que Jimmy Carter finalitzaria amb els Acords de Camp David.

Poltica llatinoamericana.
Avui dia s'admet la seva participaci, sin activa si passiva, l'any 1973 en el cop d'estat d'Augusto Pinochet contra el govern de Salvador Allende a Xile, aix com el cop d'estat a Uruguai, quan tot feia preveure la victria de l'esquerra uruguaiana. 

Amb la dimissi de Nixon l'any 1974 en motiu de l'escndol Watergate continu la seva tasca de Secretari d'Estat sota la presidncia de Gerald Ford. Aix mateix tamb ha rebut diverses acussassions d'haver organitzat el cop d'estat de 1976 a Argentina, organitzant la Junta Militar, aix com l'Operaci Cndor, un pla sistemtic basat en el terrorisme d'estat per combatre el comunisme a Llationoamrica.

Amb l'arribada al poder de Jimmy Carter Kissinger renunci al seu crrec i es retir de la poltica activa, passant a treballar en el sector privat, creant la seva prpia consultora.

Activitat posterior.
L'any 1988 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgr, en favor del seu suport a la unitat europea. 

L'any 2000 fou nomenat membre honorfic del Comit Olmpic Internacional (COI).

L'any 2002 el president George W. Bush el nomen responsable de la Comissi encarregada d'investigar els atacs terroristes de l'11 de setembre de 2001. Aquest nomenament provoc la queixa de moltes organitzacions americanes que acusaven Kissinger de responsable de crims de guerra durant els seus mandats poltics, el que feu dimitir Kissinger de la seva posici el 13 de desembre del mateix any. 

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1973;
  Premi Internacional Carlemany;



 Holger Klitzing: The Nemesis of Stability. Henry A. Kissinger s Ambivalent Relationship with Germany. WVT, Trier 2007, ISBN 978-3-88476-942-3.
 Robert D. Schulzinger: Henry Kissinger. Doctor of diplomacy. Columbia Univ. Pr., New York 1989, ISBN 0-231-06952-9.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88429" title="Paleoproterozoic" nonfiltered="357" processed="353" dbindex="35388">

El Paleoproterozoic s la primera de les tres subdivisions (eres) de l'e Proterozoic, i que va durar entre fa 2.500 i 1.600 milions d'anys. Va ser aleshores que els continents s'estabilitzaren per primera vegada. Tamb va ser en aquest temps que van aparixer els cianobacteris, un tipus de bacteri que usen el procs bioqumic de la fotosntesi per a produir energia i oxigen.

Abans del gran increment en l'oxigen atmosfric, quasi totes les formes de vida que existien eren anaerbiques, s a dir, el seu metabolisme depenia d'un tipus de respiraci cellular que no requeria oxigen. L'oxigen lliure en grans quantitats s txic per a molts dels bacteris anaerbics, i per tant quan tingu lloc l'augment massiu en el nivell d'aquest gas a l'atmosfera, gran part de la vida a la Terra va desaparixer. Les niques formes que sobrevisqueren foren les que eren resistents als efectes oxidants i txics de l'oxigen, o b les que passaven la totalitat del seu cicle vital en un ambient lliure d'oxigen. Aquest esdeveniment s conegut com a la catstrofe de l'oxigen.


Vegeu tamb.
Origen de la vida;
Taula dels temps geolgics;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88434" title="Catstrofe de l'oxigen" nonfiltered="358" processed="354" dbindex="35389">
La catstrofe de l'oxigen va ser un canvi ecolgic massiu que es creu que va tenir lloc durant el perode Sideri a principis del Paleoproterozoic, fa uns 2.500 milions d'anys. Tamb rep el nom de crisi de l'oxigen.

Quan l'evoluci cre formes de vida que usaven la fotosntesi per a respirar, es comen a crear oxigen en grans quantitats. Aquesta abundncia d'oxigen caus una crisi ecolgica.

Al principi, l'oxigen acabat de produir qued retingut en forma d'xids al fons dels oceans, combinat principalment amb ferro. Quan s'acab el material oxidable, l'oxigen comen a fugir cap a l'atmosfera, que esdevingu l'atmosfera rica en oxigen d'avui en dia. Les roques ms antigues contenen formacions massives de banded iron beds que es dipositaren quan es combinaren per primera vegada el ferro i l'oxigen.

Des del punt de vista dels organismes anaerbics que ja existien a la terra i als oceans, l'ambient qued enverinat amb oxigen, i els oceans quedaren buits d'aliments importants per a ells. s des d'aquest punt de vista, i a causa del canvi drstic que l'oce caus a l'aire i als oceans, que es dna aquest nom a la catstrofe de l'oxigen.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88435" title="Maria Teresa de Borb-Dues Siclies (emperadriu d'ustria)" nonfiltered="359" processed="355" dbindex="35390">


Maria Teresa de Borb-Dues Siclies, emperadriu d'ustria (Npols 1772 - Viena 1807). Princesa de les Dues Siclies amb el tractament d'altesa reial que es marid amb l'emperador Francesc I d'ustria.

Nascuda a Npols el dia 6 de juny de 1772 sent filla del rei Ferran I de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria. Maria Teresa era nta per via paterna del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amlia de Saxnia i per via materna de l'emperador Francesc I, emperador romanogermnic i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'ustria.

El dia 15 d'agost de 1790 es cas per poders amb l'emperador Francesc I d'ustria i posteriorment la uni fou ratificada a Viena el dia 19 de setembre del mateix any. Francesc era fill de l'emperador Leopold II, emperador romanogermnic i de la infanta Maria Llusa d'Espanya. Maria Teresa i Francesc eren doblement cosins germans ja que l'emperador Leopold II, emperador romanogermnic era germ de l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria i el rei Ferran I de les Dues Siclies era germ de la infanta Maria Llusa d'Espanya.

La parella tingu dotze fills:

 SAIR l'arxiduquessa Maria Llusa d'ustria, nada a Viena el 1791 i morta a Viena el 1847. Es cas amb l'emperador Napole I de Frana el 1810 en primeres npcies; en segones npcies amb el comte Adam Adalbert von Neipperg; i en terceres npcies, amb el comte Charles de Bombelles.

 SM l'emperador Ferran I d'ustria, nat el 1793 a Viena i mort el 1875 a Praga. Es cas amb la princesa Maria Anna de Savoia.

 SAIR l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria, nada a Viena el 1794 i morta a Viena el 1795.
 
 SAIR l'arxiduquessa Carolina d'ustria, nada a Viena el 1795 i morta al Castell de Hetzendorf el 1799.

 SAIR l'arxiduquessa Maria Leopoldina d'ustria, nada a Viena el 1797 i morta a Rio de Janeiro el 1826. Es cas amb el rei Pere IV de Portugal.

 SAIR l'arxiduquessa Maria Clementina d'ustria, nada a Viena el 1798 i morta al Castell de Chantilly el 1884. Es cas amb el prncep Leopold de Borb-Dues Siclies. ;

 SAIR l'arxiduc Josep Francesc d'ustria, nat el 1799 a Viena i mort el 1807 al Palau de Laxenburg.

 SAIR l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria, nada a Viena el 1801 i morta a Dresden el 1832. Es cas amb el rei Frederic August II de Saxnia.
 
 SAIR l'arxiduc Francesc Carles d'ustria, nat a Viena el 1802 i mort a ] al 1878. Es cas amb la princesa Sofia de Baviera.

 SAIR l'arxiduquessa Maria Anna d'ustria, nada a Viena el 1804 i morta el 1858 a Baden bei Wien.

 SAIR l'arxiduc Joan d'ustria, nat a Viena el 1805 i mort el 1809;

 SAIR l'arxiduquessa Amlia d'ustria, nada a Viena el 1807 i morta el mateix any a la mateixa ciutat.

Maria Teresa mor l'any 1807 a Viena. Posteriorment el seu marit es cas en dues ocasions.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88436" title="Charles Lapworth" nonfiltered="360" processed="356" dbindex="35391">

Charles Lapworth (21 de setembre del 1842 - 13 de mar del 1920) fou un geleg angls.

Va nixer a Faringdon, Berkshire, i desprs d'estudiar per a ser professor, Lapworth es va establir a la zona fronterera d'Esccia, on va investigar la fauna fssil de l'rea, prviament poc coneguda. El 1869 es cas i es va quedar a la regi. Eventualment, grcies a un registre pacient i a un s innovador de l'anlisi de l'ndex fssil, Lapworth va demostrar que el que es creia que era una seqncia gruixuda de roques silurianes, de fet era una srie molt ms prima que havia estat repetida per plegaments i per falles.

Finalment, hom accept la seva anlisi controvertida, i a poc a poc an ascendint fins a convertir-se en un dels gelegs de primera fila de les Illes Britniques. Va ser professor a diversos instituts, i va rebre nombrosos premis pels seus treballs. Se'l coneix ms perqu va ser un pioner en l'anlisi faunal de les capes silurianes per mitj dels fssils index, especialment els graptolits; i per la seva proposta, adoptada desprs d'un temps, que les capes que hi havia entre els estrats cambrians del nord de Galles i els silurians del sud de Galles fossin assignades a un nou perode geolgics; l'Ordovici. Aquesta proposta va resoldre una rdua discussi sobre l'antiguitat dels estrats en qesti.

Es poden trobar documents sobre Charles Lapworth a les Colleccions Especials de la Universitat de Birmingham.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88437" title="Autovia del Nord-est" nonfiltered="361" processed="357" dbindex="35392">


L'Autovia del Nord-est (A-2) s una de les sis autovies radials d'Espanya i l'nica autovia radial de Catalunya, comunica Madrid amb Barcelona passant per Guadalajara, Saragossa i Lleida entre moltes altres localitats. Aquesta via canalitza, servint-se del tram La Jonquera - Barcelona de l'Autovia del Mediterrani, en gran mesura el trnsit procedent dels punts d'Europa que se situen a l'est dels Pirineus i que es dirigeix principalment al centre de la Pennsula Ibrica incloent-hi Portugal. 

Caracterstiques.

Saragossa]]
L'estructura d'aquesta via es compon de dues vies que es complementen, a vegades incls cobrint el mateix trajecte parallelament. En primer lloc, l'Autovia del Nord-est (A-2), lliure de peatge, amb dos itineraris: Madrid - Saragossa i Fraga (Osca) - Barcelona. En segon lloc, l'Autopista del Nord-est (AP-2), de peatge, amb un nic itinerari: Saragossa - El Vendrell (Tarragona).

El primer tram d'aquesta via va de Madrid a Saragossa i va sser tamb el primer d'obrir-se, en la seva major part el 1990 per completament el 1991, s tracta d'un nou tram d'autovia. En el seu inici passa parallelament al riu Henares pel seu Corredor i tamb a la lnia de AVE Madrid - Saragossa i a la R-2 amb la qual conflueix prop de Guadalajara. Ms tard, una vegada sobrepassada Castella - la Manxa, agafa com a referncia el riu Jaln del qual es desvia posteriorment per a dirigir-se a la capital aragonesa. Aquest primer itinerari de l'A-2 acaba a Saragossa i dita autovia no tornar a "aparixer" fins gaireb el lmit d'Arag amb Catalunya.

A partir de Fraga i fins l'entrada a Barcelona, la antiga carretera nacional radial N-II s'ha vingut desdoblant per a continuar l'A-2 i ha seguit un traat diferent al de l'AP-2. L'A-2 de nou comena a la variant de Fraga, que es va finalitzar l'any 2003, mentre que el tram fins a Lleida i la seva corresponent variant es van acabar abans, el 1996. Des de Lleida fins a Trrega es va obrir el 1992, i de Trrega a Cervera el 1993.

El tram de Cervera a Santa Maria del Cam (Barcelona) que va causar molta polmica degut a la "Opci Nord", projectada pel llavors Ministre d'Obres Pbliques Josep Borrell el 1992. L'any 1999 l'Audincia Nacional va paralitzar les obres i no va ser fins el 2001, quan es van poder continuar, per per un altre lloc, tamb amb molts retards. Finalment, es va poder tallar la cinta d'aquest tram el 29 de juliol del 2004, gaireb 12 anys desprs del seu projecte.

Des de Santa Maria del Cam fins a Igualada es va inaugurar el  2001, mentre que el tram des de Igualada fins a Martorell ja que estava en funcionament des del 1990. L'any 1998 s va posar en servei l'eix del Llobregat, l'ltim tram de l'A-2 abans d'arribar a la Ciutat comtal.Des de Girona fins a Tordera est mig inaugurat (Girona - Caldes de Malavella, 10km) en obres des d'aqu fins a Tordera, En aquest tram s'inclouen 34km. 

Trams.





Sortides de l'A-2.



Vegeu tamb.
Llista d'autopistes i autovies de Catalunya;
Llista d'autopistes i autovies del Pas Valenci;

Enllaos externs.
Enlla amb la Z-40, circumvallaci de Saragossa;
Enlla amb la A-68 (a baix) i AP-68 (a dalt), a Saragossa;
Enlla amb la A-23 i l'Avinguda dels Pirineus, a Saragossa;
Enlla amb la Z-30, a Saragossa;
Un enlla en forma de trvol i a l'esquerra creuant el Riu Gllego, a Saragossa;
L'A-2 (a dalt) i la AP-2 (a baix), prop de Lleida;
L'A-2 sobre la lnia de l'AVE Saragossa-Lleida, a Lleida;
L'antiga N-II (esquerra), el riu Llobregat (centre) i l'A-2 (dreta) arribant a Barcelona;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88438" title="Maria Cristina de Borb-Dues Siclies" nonfiltered="362" processed="358" dbindex="35393">


 Maria Cristina de Borb-Dues Siclies (reina de Sardenya) (1779 - 1849).

 Maria Cristina de Borb-Dues Siclies (reina d'Espanya) (1808 - 1878).

 Maria Cristina de Borb-Dues Siclies (arxiduquessa d'ustria-Toscana). (1877 - 1947).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88441" title="Gaiet de Borb-Dues Siclies" nonfiltered="363" processed="359" dbindex="35394">
Gaiet de Borb-Dues Siclies, comte de Girgenti (Npols 1846 - Lucerna 1871). Prncep de les Dues Siclies amb el tractament d'altesa reial que reb de mans del seu pare, el rei Ferran II de les Dues Siclies, el ttol de comte de Girgenti.

Nascut el 12 de gener de 1846 al Palau Reial de Npols. Fill del rei Ferran II de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria. Nt per via paterna del rei Francesc I de les Dues Siclies i de la infanta Maria Isabel d'Espanya i per via materna de l'arxiduc Carles Llus d'ustria i de la princesa Enriqueta de Nassau-Weilburg.

Casat el dia 13 de maig de 1868 al Palau Reial de Madrid amb la infanta Maria Isabel d'Espanya, filla de la reina Isabel II d'Espanya i de l'infant Francesc d'Asss d'Espanya.

El casament de Gaiet amb Maria Isabel d'Espanya pretenia ser la demostraci pblica de la Reina i del Govern espanyol del rebuig al procs unificador itali. Isabel II contrria a l'estratgia dels Savoia, que pretenia arraconar el poder papal i de les petites cases regnants italianes, vei en el casament de la seva filla amb el prncep Gaiet de la Casa de les Dues Siclies una oportunitat nica de girar l'esquena a l'obra del rei Vctor Manuel II d'Itlia i de recolzar al Sant Pare, Pius IX.

Malgrat tot, la felicitat de la parella fou escassa, ben aviat es demostr el carcter inestable de Gaiet ja manifestat en el moment de la celebraci dels captols matrimonials. A ms a ms, el mateix any 1868, la reina Isabel II d'Espanya hagu d'abandonar el pas i installar-se a Pars, la qual cosa repercut en les possibilitats econmiques de la parella, ja que Gaiet disposava d'escassos recursos propis.

Gaiet se sucid el dia 26 de novembre de 1871 a Lucerna deixant a Maria Isabel viuda a l'edat de 25 anys, les causes d'aquesta acci mai foren conegudes tot i que es planteja els desequilibris emocionals com la principal causa del sucidi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88443" title="Benifair" nonfiltered="364" processed="360" dbindex="35395">

Geografia:;
Benifair de la Valldigna, municipi de la Safor.
Benifair de les Valls, municipi del Camp de Morvedre.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88458" title="Rik Mayall" nonfiltered="365" processed="361" dbindex="35396">
Rik Mayall, nascut a Harlow (Essex, Regne Unit) el 7 de mar de 1958 conegut pel seu paper de Rick a la srie Els joves.

 Biografia.

Quan tenia tres anys, Mayall i els seus pares, ambds professors d'art dramtic, es van mudar a Redditch, Worcestershire, on va passar la resta de la seva infncia i va participar en les obres dels seus pares. Va estudiar art dramtic en la Universitat de Manchester i es va fer popular a l'aparixer a The Comedy Store amb Adrian Edmonson, on va debutar l'any 1980. Anomenats els germans perillosos, el seu paper era el de un parell d'infantils catics i temeraris.

Mayall va irrompre a la televisi amb el personatge Kevin Turvey a la srie A Kick Up the Eighties, que va comenar a emetre's l'any 1981.L'any 1982 aconseguiria el seu primer paper fams,  el de l'estudiant de sociologia i fan de Cliff Richard Rick a la comdia The *Young Ones (Els joves) que li va suposar l'estima del gran pblic. La srie estava escrita pel mateix Mayall amb el seu amic de tota la vida Ben Elton i la seva companya sentimental Lise Mayer. El cmic i actor Alexei Sayle posava el material addicional.Mayall va aparixer a Filthy Rich & Catflap (1986) amb Edmondson i Nigel Planer. 
El seu primer treball notable en solitari va ser la interpretaci de parlamentari conservador Allan Allan Beresford B'stard a la comdia The New Statesman (1987-1992) a la televisi local de Yorkshire. Desprs d'aix,  Bottom (1991-92, 1995), de nou amb Adrian Edmondson (en la qual ambds interpretaven papers semblants als de Els joves). 
L'any 1986 Mayall va arribar al nombre 1 en les llistes de singles quan, amb els seus companys de Els joves, va gravar amb Cliff Richard una nova versi de Living Doll per a la inauguraci de la campanya Comic Relief.

Tamb ha treballat en algunes pellcules com Murete Fred i sis episodis cmics sota el ttol com Rik Mayall presents el 1993. Tamb va aparixer a la primera temporada de l'escur negre i va gravar algunes escenes de Harry Potter i la pedra filosofal que no van ser incloses en el montatge final de la pellcula.

L'any 1998 va patir un accident que li va suposar greus lesions prop del seu domicili a Devon. Est casat amb Barbara i t dues filles i un fill.

 Enllaos Externs.
 Rik Mayall fansite ;
 Rik Mayall a IMDB  ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88463" title="Callosa" nonfiltered="366" processed="362" dbindex="35397">

Geografia:;
Callosa d'en Sarri, municipi de la Marina Baixa.
Callosa de Segura, municipi del Baix Segura.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88465" title="Adrian Edmondson" nonfiltered="367" processed="363" dbindex="35398">
Adrian Edmonson nascut el 24 de gener de 1957 a Bradford (Yorkshire, Regne Unit) s un actor britnic que interpretava el paper de Vyvyan a la srie Els joves. 

 Biografia.

Adrian Edmondson  actor, cmic, director i escriptor britnic que va adquirir fama en el paper de Vyvyan a Els joves a principis de la dcada dels 80. Amb el seu company cmic Rik Mayall, va ser un dels molts actors del circuit cmic alternatiu al comenament dels vuitanta que afloriren a Londres.

El seu treball inclou diversos shows televisius (Filthy, Rich and Catflap, Snakes and Ladders, Bottom i If You See God, Tell Him), la srie d'xit The Comic Strip Presents, aix com aparicions a Absolutely Fabulous, l'escur negre i, ms recentment, Jonathan Creek.

Edmonson s el segon de quatre fills. De nen va viure amb la seva famlia en diferents  llocs, incloent Xipre, Bahrain o Uganda.

Va assistir a l'escola pblica de Pocklington, Yorkshire, i ms tard a la Universitat de Manchester per a estudiar art dramtic. All va conixer a Rik Mayall, el seu company cmic. El seu nmero The Dangerous Brothers va ser un xit en The Comic Strip.

Est casat amb la cmica Jennifer Saunders i tenen tres fills. El sobrenom universitari de Edmonson, Eddie Monsoon, un joc amb el seu cognom, va inspirar el nom del personatge de Saunders Edina Monsoon a Absolutely Fabulous. La productora de la parella es diu Mr and Mrs.Monsoon Limited.

 Enllaos Externs.
 Adrian Edmondson a IMDB  ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88468" title="Santiago de Quertaro" nonfiltered="368" processed="364" dbindex="35399">
La ciutat de Quertaro (oficialment Santiago de Quertaro) s la ciutat ms gran i capital de l'estat mexic homnim de Quertaro localitzat a la regi central del pas. Quertaro s una ciutat molt industrialitzada, i el municipi ha estat catalogat com el segon ms ric de Mxic en termes del Producte Interior Brut per cpita. 

Quertaro va ser fundada el 25 de juliol, 1531 pel conquistador espanyol Hernn Prez Bocanegra y Crdoba. Quertaro va ser la capital de la federaci mexicana en tres ocasions al llarg de la histria del pas: el 1847 durant la Guerra d'Intervenci Nord-Americana, el 1867 durant la Intervenci Francesa, l'ltima ciutat capital de l'emperador Maximili I de Mxic (l'ltima batalla entre els republicans i els reialistes es lliuraria a Quertaro, on seria executat l'emperador), i el 1916-1917 durant la proclamaci de la Constituci Poltica dels Estats Units Mexicans pel Congrs Constituent.

La ciutat de Quertaro est dividida en 7 delegacions administratives: el Centre Histric, Santa Rosa Juregui, Felix Osores Sotomayor, Epigmeno Gonzlez, Josefa Vergara y Hernndez, Felipe Carillo Puerto i Cayetano Rubio. L'rea metropolitana, per, desborda els lmits del municipi i inclou els municipis de Corregidora, El Marqus i Huimilpan. En conjunt, l'rea metropolitana t una poblaci de 685.688 habitants. 

Enllaos externs.
 Ajuntament de Quertaro ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88481" title="Jocs del Mediterrani" nonfiltered="369" processed="365" dbindex="35400">
Els Jocs del Mediterrani sn una competici multi-esportiva que es disputa cada quatre anys i on participen els estats que banyats pel Mediterrani. Es van disputar per primer cop l'any 1951.

L'emblema dels Jocs sn tres anells que simbolitzen els tres continents que hi prenen part: Europa, sia i frica.

Histria.
La idea fou proposada el 1948 als Jocs Olmpics de Londres per Muhammed Taher Pasha, cap del Comit Olmpic d'Egipte. El 1949 es disput una edici no oficial a Atenes. Finalment, foren inaugurats l'octubre de 1951, a Alexandria, Egipte, en honor a Muhammed Taher Pasha, l'ideleg. La segona edici fou el 1955 a Barcelona. En aquesta edici es cre l'rgan de govern dels jocs, que es materialitz el 16 de juny de 1961 amb el nom de Comit Internacional per als Jocs del Mediterrani. La seu del Comit s a Atenes.

Les 10 primeres edicions es diputaren l'any anterior als Jocs Olmpics. Des 1993 es disputen l'any posterior als mateixos.

 Pasos Participants .

Actualment hi prenen part 21 estats. Aquests sn:
 frica: Algria, Egipte, Lbia, Marroc i Tunsia.
 sia: Lban, Sria;
 Europa: Albnia, Bsnia i Hercegovina, Xipre, Crocia, Eslovnia, Espanya, Frana, Grcia, Itlia, Malta, Mnaco, San Marino, Turquia;

Andorra ha sollicitat al CIJM participar tamb, malgrat no estar banyada pel Mediterrani, a l'igual que San Marino.

 Edicions .


Medaller total (1951-2005).



 Enllaos externs .
Comit Internacional dels Jocs del Mediterrani;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88518" title="Enric de Prssia" nonfiltered="370" processed="366" dbindex="35402">


Enric de Prssia, prncep de Prssia (Potsdam 1862 - Hemmelmark (Schleswig-Holstein 1929). Prncep de Prssia i d'Alemanya amb els tractaments d'altesa reial i imperial. 

Nascut al Neues Palais de la ciutat brandenburguesa de Potsdam el dia 14 d'agost de 1862. Fill de l'emperador Frederic III de Prssia i de la princesa reial Victria del Regne Unit. Enric era nt per via paterna del kiser Guillem I de Prssia i de la duquessa Augusta de Saxnia-Weimar-Eisenach i per via materna de la reina Victria I del Regne Unit i del prncep consort Albert de Saxnia-Coburg Gotha.

Casat el dia 24 de maig de 1888 al Palau de Charlottenburg amb la princesa Irene de Hessen-Darmstadt, filla de la princesa Alcia del Regne Unit i del gran duc Llus IV de Hessen-Darmstadt. La parella compr la finca septrentional de Hemmelmark on s'installaren i on nasqueren els seus tres fills:

SAR el prncep Valdemar de Prssia, nat a Kiel el 1889 i mort a Tutzing (Baviera) el 1945 com a conseqncia de l'hemoflia. Es cas amb la princesa Calixta de Lippe el 1919..

SAR el prncep Segimon de Prssia, nat a Kiel el 1896 i mort a Puntarenas (Costa Rica) el 1978. Es cas amb la princesa Carlota de Saxnia-Altenburg el 1919.

SAR el prncep Enric de Prssia, nat el 1900 a Kiel i mort el 1904 a la mateixa localitat.

L'ombra de l'hemoflia, nascuda en el si de la famlia reial britnica, afect greument a la famlia del prncep Enric de Prssia, ja que dos dels seus fills moriren com a conseqncia d'aquesta malaltia. El prncep Valdemar mor en un hospital bavars desprs de dies ferit com a conseqncia de la seva fugida de la regi de Silsia on vivia i d'on havia fugit de l'aven dels sovitics els ltims dies de la Segona guerra mundial. L'arribada a un hospital bavars no pogu fer res per salvar-li la vida ja que el centre mdic no tenia sang per realitzar una transfusi. El prncep Enric mor com a conseqncia d'una caiguda l'any 1904 a l'edat de 4 anys.

Educat junt amb el seu germ, el futur kiser Guillem II de Prssia en  un gymnasium de la ciutat de Kassel, ingress a la Marina prussiana. La seva educaci a la Marina inclogu una expedici al voltant del mn de dos anys (1878 - 1880). 

Com a conseqncia de la seva condici de prncep de Prssia ascend rpidament en l'escalaf de la Marina prussiana. Al llarg de la dcada de 1890 i 1900 realitz un seguit de viatges de representaci oficial del II Reich arreu del mn que el portaren tamb fins als Estats Units-

Durant la Primera Guerra Mundial esdevingu comandant en cap de la Marina prussiana al mar Bltic. La seva missi consistia en frenar l'expansi de la Marina russa durant el conflicte, el seu xit militar fou considerable i aconsegu paralitzar la marina russa i retenir-la als ports russos del Bltic. Amb l'acabament de la Guerra i la dissoluci de la monarquia, el prncep abandon la carrera militar.

Malgrat haver compartit els anys d'infancia amb el seu germ, Guillem II de Prssia, i amb la seva germana gran, la duquessa Carlota de Prssia, al llarg de la seva vida no es mostr egocntric ni pressumptus com si que si mostraren els seus germans. Extremadament apreciat al nord d'Alemanya, on vivia, i entre la Marina prussia, Enric realitz brillants intervencions militars i implacables gestions diplomtiques sobretot als Estats Units.

Introductor de nous esports i d'avenos cientfics a Alemanya, era una gran aficionat a la vela i a les carreres de cotxes de motor. Es mor el dia 20 d'abril de 1929 a la seva residncia de Hemmelmark on s'havia retirat des de la caiguda de la monarquia l'any 1918. Mor com a conseqncia d'un cncer de gola, igual que el seu pare trenta-un anys abans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88520" title="Amhrn na bhFiann" nonfiltered="371" processed="367" dbindex="35403">


Amhrn na bhFiann (pronunciat ), tamb conegut com Amhrn Nisinta na hireann (en catal, La can del soldat o Himne Nacional d'Irlanda) s l'himne oficial de la Repblica d'Irlanda. Altrament, s coneix per la denominaci anglesa: The Soldier's Song o National Anthem of Ireland. 

L'himne fou composat l'any 1907 i publicat, per primera vegada, l'any 1912 al peridic "Irish Freedom". La lletra en angls fou escrita per Peadar Kearney, acompanyada de la msica feta conjuntament amb el seu company Patrick Heeney. La versi en galic irlands fou escrita posteriorment per Bulmer Hobson. L'any 1926, la tornada va ser adoptada com a himne oficial, substituint l'himne feni God Save Ireland utilitzat fins el moment com a no-oficial. El 1934, la Repblica d'Irlanda compra el copyright. 

 Controvrsia .
Actualment, existeix un moviment contrari a l'actual himne que reivindica la seva substituci degut al seu to antibritnic i la dificultat per interpretar la melodia. Algunes polmiques sobre l'himne han sorgit en esdeveniments esportius. En ocasions s'ha interpretat tot l'himne i no nicament la tornada, que s l'himne oficial, com ara als Jocs Olmpics de Los Angeles de l'any 1984. O de vegades ha sonat a un ritme incorrecte tal i com va passar l'any 2000 als Jocs Olmpics de Sydney. 

Alguns han proposat substituir-lo per la can Ireland's Call (en catal, La veu d'Irlanda). Aquest himne, composat per Phillip Coulter i mancat de connotacions sectries, s'utilitza quan esportistes del nord i el sud d'Irlanda disputen un encontre en un mateix equip. Ara per ara, es considera, nicament, l'himne de la selecci irlandesa de rugbi.

Mentre que pels republicans irlandesos Amhrn na bhFiann suposa l'himne del conjunt d'Irlanda, tal i com podem apreciar en qualsevol acte de l'Associaci Atltica Galica, els unionistes britnics el rebutgen i prefereixen l'Ireland's Call.

Acords.
'Amhrn na bhFiann' 's en general cantada o tocada en Mar. Es poden utilitzar diferents ritmes, no obstant aix, el vers i el cor en ocasions s'usen. Rdio Telefs ireann (RT), empresa irlandesa de radiodifusi nacional, va portar a terme una versi de orquestra en un tempo lent en la clausura de la transmissi de 1962 i aix des d'ara. En els Jocs Olmpics d'Estiu 1996 en Atlanta, quan Michelle Smith va guanyar tres medalles d'or en nataci, el vers i cor es tocaren en un animat tempo. 

 Lletres .
Les lletres sn les d'una can irlandesa rebel, avisant a tots els ciutadans irlandesos a participar en la lluita per posar fi a l'hegemonia ( "dspota" sobre "esclau") de l'Angls ("l'enemic Sajonia") a Irlanda ("Inisfail"). Hi ha allusions a rebellions irlandeses anteriors, i al suport d'emigrants irlandesos en l'estranger ( "una terra ms enll de l'ona")



Nota: En la versi irlandesa, f i fn pot ser canviat amb faoi i faoin, respectivament.

 Versi completa en irlands .

1 estrofa,
Seo dhbh a chairde duan glaigh,
Caithrimeach, broghmhar, ceolmhar.
r dtinte cnmh go buacach tid,
 S an spir go mnraltgach.
Is fionmhar faobhrach sinn chun gleo,
 S go tinmhar gl roimh thocht don l,
F chinas chaomh na hoche ar seol,
Seo libh, canadh amhrn na bhFiann. 

Cor;
Sinne Fianna Fil,;
At faoi gheall ag irinn,;
Buon dr slua,;
Thar toinn do rinig chugainn,;
Faoi mhid bheith saor,;
Seantr r sinsear feasta,;
N fhgfar faoin tiorn n faoin trill;;
Anocht a tham sa bhearna bhaoil,;
Le gean ar Ghaeil chun bis n saoil,;
Le gunna scrach faoi lmhach na bpilar.;
Seo Libh canaidh amhrn na bhFiann. ;

2ona estrofa,
Cois bnta ridhe, ar ardaibh slibhe,
Ba bhuadhach r sinsir romhainn,
Ag lmhach go tran fn srbhrat sin,
 T thuas sa ghaoith go seolta,
Ba dhchas riamh dr gcine chidh,
Gan iompil siar  imirt ir,
 S ag sil mar iad i gcoinne nmhad,
Seo libh, canadh Amhrn na bhFiann.

Cor;

3era estrofa,
A bhuon nach fann d fhuil Ghaeil is Gall,
Sin breacadh lae na saoirse,
T scimhle  s scanradh i gcrothe nmhad
Roimh ranna laochra r dtre,
r dtinte is trith gan sprach anois,
Sin luisne ghl sa spir anoir,
 S an bobha i raon na bpilar agaibh,
Seo libh canadh Amhrn na bhFiann.
   
Cor;

 Versi completa en angls .
1 estrofa,
We'll sing a song, a soldier's song,
With cheering, rousing chorus,
As round our blazing fires we thong,
The starry heavens o'er us;
Impatient for the coming fight,
And as we wait the mornings light,
Here in the silence of the night,
We'll sing a soldier's song,

Cor;
Soldiers are we,,;
whose lives are pledged to Ireland,;
Some have come from a land beyond the wave,;
Sworn to be free,;
no more our ancient sireland,;
Shall shelter the despot or the slave;;
tonight we man the Bearna Baoghal,;
In Erin's cause.;
come woe or weal;;
'Mid cannon's roar and rifle's peal,;
We'll chant a soldier's song.

2ona estrofa,
In valley green or towering crag,
Our fathers fought before us,
And conquered 'neath the same old flag,
That's floating o'er us,
We're children of a fighting race,
That never yet has known disgrace,
And as we march the foe to face,
We'll sing a soldier's song 

Cor;

3era estrofa,
Sons of the Gael! Men of the Pale!,
The Long watched day is breaking;
The serried ranks of Innisfail,
Shall set the tyrant quaking.
Our camp fires now are burning low;
See in the east a silvery glow,
Out yonder waits the saxon foe,
So sing a soldier's song.

Cor;

 Referncies .


 Enllaos externs .

Amhrn na bhFiann (.ram);
Partitura (.jpg) ;
Text de l'Himne Nacional "Amhrn na bhFiann" publicat en la web del Departament de Taoiseach;
Lletres completes de Amhrn na bhFiann;
The Wolfe Tones cantant el Himne Nacional;
 A Soldier's Song - La web Professor F.C. McGrath de la Universitat de Southern Maine ofereix una collecci de canons irlandeses que inclou una versi vocal de la lletra completa.
Lletres, acords de guitarra i partitures extra amb el vers escrit en 1937;

Arxius Media.
 MIDI file 7.6 KB simple seqncia de Amhrn na bhFiann;
 MP3 file 1 MB himne tocat per l'Exrcit de la Banda de Amhrn na bhFiann;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88522" title="Expressi corporal" nonfiltered="372" processed="368" dbindex="35404">
L'expressi corporal s un llenguatge mitjanant el qual la persona, a travs de les percepcions i les sensacions que li transmeten el seu cos, els altres i l'entorn, s'expressa, comunica i interactua amb el mn que l'envolta.

Inclou totes les formes de moviment, realitzades amb el propi cos, ja siguin gestos, postures, actituds, estats d'nim, danses i accions que ens permetin relacionar-nos amb un mateix, amb els altres i amb els objectes.

Est condicionada per factors espaciotemporals, cosa que afavoreix l'orientaci, la coordinaci, l'agilitat i els aprenentatges motors, per tant el seu treball des de la infncia afavorir el desenvolupament de l'mbit emocional, social, educatiu, motor...

Enllaos externs.
 http://www.xtec.cat/~jroca222/expressio.htm;
 http://usuarios.lycos.es/expresio;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88526" title="Contracte de franqucia" nonfiltered="373" processed="369" dbindex="35405">

El contracte de franqucia s aquell en virtut del qual un empresari (franquiciador) cedeix a un altre (franquiciat), a canvi d'una prestaci financera, el dret a l'explotaci d'una franqucia per a comercialitzar determinats productes o serveis prviament prestigiats al mercat pels procediments de fabricaci i de mrqueting del franquiciador emparats en patents, marques i know-how.

Mitjanant el contracte de franqucia es pacta, a canvi de preu, la cessi d'un model d'empresa. La perfecci d'aquests contractes instrumenta la formaci de xarxes de distribuci molt integrades, que s'han anat estenent amb molt rapidesa i que han rebut ple reconeixement tant per la jurisprudncia com pels diferents ordenaments jurdics. A Europa es va estendre aquesta prctica a partir de mitjan segle XX, aconseguint el ple reconeixent per part de les institucions comunitries amb el Reglament de la Comissi de la CEE de 30 de novembre de 1988

Modalitats de franqucia.
Franqucia industrial o de producci: El franquiciat adquireix el dret a fabricar i revendre els productes del franquiciador sota la seva marca i sistema propi.
Franqucia comercial o de distribuci: El franquiciat adquireix el dret a revendre, pel seu compte i risc i en els seus propis locals, els productes de franquiciador. Es dna en sectors com ara l'hosteleria, l'alimentaci o la roba. Es poden distingir tres submodalitats:
Franqucies crner: El franquiciat cedeix una part del seu establiment al franquiciador. Es tracta de punts de venda especialitzats d'altres marques. ;
Mster franqucia: El franquiciat adquireix un dret exclusiu a desenvolupar la franqucia en un territori determinat. Aquests franquiciats poden fer, a la vegada, de franquiciadors cap a altres empresaris.
Franqucia associativa: El franquiciador participa en el capital social de l'empresa franquiciada, o a l'inrevs. Aquestes participacions sempre han de ser minoristes, perqu sin es tractaria d un negoci entre la matriu i la seva filial.
Franqucia de serveis: El franquiciat adquireix el dret a prestar serveis sota la denominaci i el sistema comercial del franquiciador. Aquest s el cas d'empreses de missatgeria o de bugaderia.

Obligacions del franquiciador.
Comunicar un know-how (manera d organitzaci interna i externa de l'empresa, que tenen una eficincia molt peculiar) o conjunt de coneixements prctics no patentats derivats de l'experincia del franquiciador i verificats i contrastats per aquest. El know-how ha de ser substancial i secret, estar identificat en el contracte i servir per a implementar els resultats del franquiciat, permetent-li introduir-se ms fcilment al mercat.
Transmetre al franquiciat els seus signes distintius.
Prestar assistncia tcnica i comercial al franquiciat de forma continuada durant tot el perode de duraci de l'acord. Aquesta obligaci comprn qualsevol avantatge, innovaci o aven que contribueixi a la millor comercialitzaci dels productes o serveis contractuals.
Proveir els productes o les matries primeres.

Obligacions del franquiciat.
Pagar el cnon d'entrada o forfet, que s'exigeix com un requisit per a incorporar-se a la xarxa.
Pagar els royalties, s a dir, els pagament peridics del franquiciat al franquiciador, els quals varien en funci del volum de vendes.
Pagar el preu del producte que compri al franquiciador.

Clusules freqents.
La prctica demostra que ens trobem davant de contractes en qu es realitza una exhaustiva previsi dels diversos aspectes que han de regir la relaci. Vegeu aqu una llista de les clsules contractuals ms freqents:
Limitacions de carcter territorial.
Obligacions d aprovisionament exclusiu dels productes al franquiciador. ;
Prohibici de no divulgar el know-how.
Obligaci de comunicar al franquiciador peridicament les seves experincies sobre els productes i la seva explotaci. Aix enriqueix la xarxa.
Obligaci dels franquiciats de protegir el respecte dels drets de la propietat intellectual i industrial.
Participaci conjunta en despeses de publicitat.
Seguir les obligacions del franquiciador en relaci a la presentaci dels locals.
Demanar autoritzaci al franquiciador per canviar de local.
Obligaci d'exclusiva del franquiciador, s a dir, aquest es compromet a no atorgar ms franqucies ni a actuar directament en un territori determinat. Aix no vol dir que el franquiciador no pugui emetre altres contractes diferents al de franqucia, com el de distribuci selectiva.
Obligaci del franquiciador de garantir els productes del franquiciat.
Impossibilitat per al franquiciador d'imposar els preus de revenda al franquiciat. Ara b, tot i incloure's aquest clusula al contracte es poden establir uns preus recomanats o uns preus mxims.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88527" title="Vitcia" nonfiltered="374" processed="370" dbindex="35406">

Les vitcies o vitidcies (Vitaceae o Vitidaceae) sn una famlia de plantes amb flor (angiospermes) que inclou la vinya i est formada per unes 700 espcies agrupades en 15 gneres. El nom de la famlia deriva del gnere Vitis.

Es tracta de plantes habitualment llenyoses i normalment en forma de liana, tot i que de vegades sn arbusts o herbes, de vegades suculentes. Es desenvolupen des de les regions temperades a les tropicals. Les fulles sn alternes i poden ser simples o compostes per molt lobulades, presenten circells oposats a les fulles per agafar-se a qualsevol tipus de suport. Les flors sn molt petites, hermafrodites o unisexuals, actinomorfes, pentmeres o, ms rarament, tetrmeres. El fruit s una baia que cont entre 2 i 4 llavors.
 
El sistema de classificaci APG II del 2003, basat en l'anlisi de la morfologia i en les seqncies d ARN ribosmic i d'alguns gens dels cloroplasts, situa aquesta famlia dins el clade rosids, per sense assignaci a cap ordre. Tanmateix actualment la web de l'APG aquesta famlia apareix dins el seu propi ordre denominat Vitales, hom suposa que ser el seu emplaament a un proper sistema APG III.

L'espcie ms comuna s la vinya (Vitis vinifera) que dna el ram. Algunes espcies sn utilitzades com a plantes ornamentals enfiladisses que presenten unes fulles molt acolorides a la tardor (Ampelopsis, Cissus, Parthenocissus). Aquesta famlia tamb inclou les 70 espcies que havien estat classificades dins la famlia Leeaceae.

Els 15 gneres de la famlia Vitaceae sn:

Acareosperma;
Ampelocissus;
Ampelopsis ;
Cayratia;
Cissus ;
Clematicissus;
Cyphostemma;
Leea;
Nothocissus;
Parthenocissus;
Pterisanthes;
Pterocissus;
Rhoicissus;
Tetrastigma;
Vitis;
Yua;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88529" title="Vitis vinifera" nonfiltered="375" processed="371" dbindex="35407">


Vitis vinifera s una planta de la famlia Vitaceae originria de la zona del Caucas i l'Orient Prxim i objecte de conreu des de les primeres civilitzacions. El nom com que rep en catal s vinya, tot i que tamb s'anomena cep quan ens referim a la planta cultivada en forma baixa, o parra, quan ens referim a la mateixa planta cultivada en forma alta.

Aquesta s l'nica espcie apta per fer vi, hi ha d'altres espcies que fan ram, per originen vins de baixa qualitat o desagradables al gust o a l'olfacte.

Histria.

La vinya t origen a una subespcie silvestre que va sobreviure l'Era glacial entre el Mar Cspia i el Golf Prsic, aquesta planta originria seria domesticada entre el 3500 i el 3000 AC i d'ella en sortirien tres subespcies, la Vitis vinifera pontica a la zona de Mesopotmia, Armnia i Anatlia que s'escamparia per Europa grcies als fenicis i donaria origen a algunes de les varietats blanques actuals; la Vitis vinifera occidentalis a la zona del Nil que s l'origen de l'actual pinot noir; i la Vitis vinifera orientalis a la vall del riu Jord que podria ser la precursora de l'actual chasselas.

El conreu de la vinya i la producci de vi i el seu comer va tenir una importncia cabdal pels fenicis, grecs i romans. A Catalunya la vinya va ser introduda pels grecs al voltant del segle IV AC a partir de la ciutat d'Empries. Amb la caiguda de l'imperi rom el conreu decau de manera generalitzada i hom podria dir que noms es conserva als monestirs, que, sens dubte, jugaren un paper fonamental a la preservaci i posterior difusi de la vinya i el vi. Entre els segles XII i XVI el conreu torna a generalitzar-se i cap a la segona meitat del segle XVIII la vinya s la principal font d'ingressos de la pagesia catalana. Les colonitzacions i migracions europees van portar la vinya a Amrica, Sud-frica i Austrlia. A partir de 1863 la filloxera (un insecte que ataca les arrels i mata la planta) va delmar la vinya a Europa i va portar a la introducci de peus americans, resistents a la filloxera, sobre els que es van empeltar les varietats europees.

Descripci.

La vinya s una liana enfiladissa que s'agafa a qualsevol suport mitjanant circells ramificats que apareixen oposats a les fulles. Les tiges (tries o sarments), que habitualment es tallen en les varietats cultivades, poden arribar a tenir una gran longitud i enfilar-se als arbres, aquesta caracterstica s'aprofita en la forma alta de conreu o parra. Les fulles sn de forma palmada i tenen cinc lbuls principals ms o menys marcats i retallats. Floreix entre maig i juny, les flors, hermafrodites, sn molt petites, verdoses i agrupades en cimes, els rgans masculins i femenins no apareixen al mateix temps. La pollinitzaci es fa per mitj del insectes (entomgama) i del vent (anemgama). El fruit s una baia comestible anomenada ram, que pot ser de forma i color variables, des del verd groguenc a colors foscs segons les varietats.

Aprofitaments.

Ram en fresc;
Ram en sec (panses);
Vi;
Vinagre;
Gelats i confitures;
Most i derivats;
Begudes a base de ram;
Alcohol destillat a partir de  la brisa;
Pinsos per alimentaci dels animals a partir de la brisa;
cid tartric destinat al sector agro-alimentari;
Oli de llavors de ram;
Retinol a partir de les llavors;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88535" title="Tuxpan" nonfiltered="376" processed="372" dbindex="35409">
Tuxpan s una ciutat i un port mexic, del Golf de Mxic, a l'estat de Veracruz. T una poblaci de 134.394 habitants. El nom de Tuxpan prov del huastec Toch-pan.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88539" title="Mquina de Turing no determinista" nonfiltered="377" processed="373" dbindex="35410">
En teoria de la computaci, una Mquina de Turing no determinista (MTN) s una Mquina de Turing on el seu mecanisme de control treballa com un autmat finit no determinista.

Descripci.

Una Mquina de Turing ordinria (MTD) t una funci de transferncia tal que, donat un estat i un smbol sota el capal de la cinta, especifica tres coses: el smbol a escriure a la cinta, el sentit (esquerra o dreta) cap on s'ha de moure el capal, i el segent estat del control finit. Per exemple, una X en la cinta en l'estat 3 pot fer que la Mquina de Turing escrigui una Y a la cinta, mogui el capal una posici cap a la dret i canvi a l'estat 5.

Una MTN es diferncia en qu l'estat i el smbol de la cinta ja no especifiquen nicament aquests parmetres   accions diferents poden succeir per la mateixa combinaci d'estat i smbol. Per exemple, una X en la cinta en l'estat 3 pot permetre a la MTN escriure una Y, moure cap a la dreta i canviar a l'estat 5 o escriure una X, moure cap a l'esquerra, i quedar-se en l'estat 3.

Com  sap  la MTN quines accions ha de prendre? Hi ha dues maneres de veure-ho. Una s que la mquina t  molta sort  i sempre tria la transici que eventualment la porta a un estat correcte, si existeix tal transici. L'altre manera s imaginar-se que la mquina  es divideix  en diverses cpies, i cada una segueix una de les possibles transicions. On una MTD t un sol  cam de computaci  a seguir, una MTN t un  arbre de computaci . Si alguna de les branques de l'arbre s'atura amb una condici  accepta , es diu que la MTN accepta l'entrada.

Definici.

Ms formalment, una Mquina de Turing no determinsta s un 6-tupla , on

 s un conjunt finit d'estats;
 s un conjunt finits de smbols de cinta (l'alfabet de cinta) ;
 s l'estat inicial ;
 s un smbol denominat blanc ();
 s el conjunt d'estats finals d'aceptaci ;
 s una funci multivaluada sobre els estats i els smbols anomenada funci de transici, on L s un moviment a l'esquerra i R s el moviment a la dreta. En les Mquines de Turing convencionals, aquesta funci no s multivaluada.

Equivalncia amb MTDs.

Intutivament es pot veure que les MTNs sn ms potents que no pas les  MTDs, ja que poden realitzar moltes possibles computacions, requerint tant sols que una d'elles sigui acabi amb xit. Per qualsevol llenguatge reconegut per una MTN pot ser reconegut tamb per una MTD; la MTD pot simular cada transici de la MTN, fent mltiples cpies de l'estat simulat quan hi ha mltiples transicions, i simular-les totes en parallel, no gaire diferent a un sistema operatiu multitasca

s evident que aquesta simulaci requerir fora ms temps. Quan ms temps normalment no es coneix   aquesta s, resumint, la definici del problema  s P = NP? . Vegeu P versus NP.

Vegeu tamb.

 Mquina de Turing probabilstica;
 Mquina de Turing;

Referncies.

 Harry R. Lewis, Christos Papadimitriou (1981). Elements of the Theory of Computation. 1era edici, Prentice-Hall. ISBN 0-13-273417-6. Secci 4.6: Nondeterministic Turing machines, pp.204 211.
 John C. Martin (1997). Introduction to Languages and the Theory of Computation. 2ona edici, McGraw-Hill. ISBN 0-07-040845-9. Secci 9.6: Nondeterministic Turing machines, pp.277 281.
 Christos Papadimitriou (1993). Computational Complexity. 1era edici, Addison-Wesley. ISBN 0201530821. Secci 2.7: Nondeterministic machines, pp.45 50.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88542" title="Parc Cientfic de Barcelona" nonfiltered="378" processed="374" dbindex="35411">

El Parc Cientfic de Barcelona s un espai de trobada entre universitat, empresa i societat que t com a finalitat potenciar la innovaci, principalment en cincies de la vida.

Establert per la Universitat de Barcelona el 1997, va ser el primer parc cientfic de l Estat espanyol i avui s un referent internacional en el foment de la innovaci que acull ms de 2.200 professionals. 

El Parc Cientfic de Barcelona t com a objectius:


 Potenciar la recerca d excellncia amb el suport d una mplia oferta tecnolgica;
 Dinamitzar la relaci entre la universitat i l empresa;
 Impulsar la creaci de noves empreses i instituts;
 Promoure el dileg cincia-societat i les vocacions cientfiques;

Actualment, s'hi ubiquen 4 instituts de recerca, ms de 50 empreses, una incubadora d empreses biotecnolgiques, ms de 70 grups de recerca i una mplia oferta tecnolgica de suport a la recerca. Aix mateix, organitza ms de 120 activitats de promoci de la cultura cientfica i de foment de noves vocacions cientfiques en qu participen prop de 6.000 persones anualment.

El Parc Cientfic de Barcelona finalitzar l any 2011 l'ampliaci del projecte en qu augmentar la seva superfcie fins a 96.000m2.

Enllaos externs.

Pgina del Parc Cientfic de Barcelona;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88547" title="Zoltn Kodly" nonfiltered="379" processed="375" dbindex="35412">


Zoltn Kodly (AFI: / zolta n  koda j/) ( Kecskemt, 16 de desembre de 1882 - Budapest, 6 de mar de 1967), compositor etnomusicleg, pedagog musical, lingista i filsof hongars.

Kodly (pronunciat ko-DAI) va passar la seua infantesa a Galnta i Nagyszombat (actualment Trnava, Eslovquia). Son pare era cap d'Estaci i msic aficionat, i Kodly va aprendre a tocar el viol des de ben menut. Tamb va cantar al cor de la catedral i va escriure msica, malgrat tenir una escassa formaci musical.

El 1900, Kodly va ingressar a la Universitat de Budapest per tal d'estudiar llenges modernes, i va comenar a estudiar msica a l'Acadmia Franz Listz de Budapest, on va ser alumne de composici de Hans Koessler.

Va ser un pioner de l'estudi del folclore musical, esdevenint una de les ms importants figures en el camp de l'etnomusicologia. Des del 1905 va comenar a visitar els llogarets ms allunyats gravant-hi els cants populars tpics en cilindres fonogrfics. El 1906 va escriure la seua tesi sobre els cants populars hongaresos ("Construcci Estrfica en els Cants Populars Hongaresos"). En aquest temps va conixer el compositor Bla Bartk, a qui va aconseguir interessar en el folclore hongars. Tots dos plegats van publicar diverses colleccions de msica folclrica, i la seua obra en reflecteix la seua influncia.

Desprs d'aconseguir el grau de Doctor en Filosofia i Lingstica, Kodly es va traslladar a Pars on va estudiar amb Charles Widor. Ac va descobrir la msica de Claude Debussy i en va absorbir la influncia. El 1907 va tornar a Budapest, on va guanyar una plaa de professor en l'Acadmia de Msica. Va continuar les seues expedicions per a la recollida de msica folclrica sense que la Primera Guerra Mundial en suposara una interrupci.

Kodly es va dedicar a la composici durant tot aquest temps, produint dos quartets de corda, la sonata per a violoncel i piano, la sonata per a violoncel sol (Op. 8, 1915), i el duo per a viol i violoncel, per no va gaudir d'un vertader xit fins a l'any 1923 amb el Psalmus Hungaricus, estrenat en un concert commemoratiu del cinquant aniversari de la uni de Buda i Pest (la Suite de Dances de Bartk tamb va ser estrenada per a l'ocasi). Desprs d'aquest xit, Kodly va viatjar al llarg d'Europa per tal de dirigir la seua msica.

Ms avant Kodly es va interessar pels problemes de l'educaci musical, i va escriure un excellent mtode d'ensenyament musical per a l'escola, aix com diverses monografies sobre el tema. El seu treball en aquest mbit va tenir una profunda influncia tant dins com fora del seu pas. 

Va continuar la composici amb Dances de Marosszk (1930, en versions per a piano sol i per a orquestra), les Dances de Galanta (1933, per a orquestra), les Variacions del Pa (1939, encarregades per l'Orquestra del Concertgebouw per a celebrar el seu cinquant aniversari) i la Missa Brevis (1944, per a solistes, cor, orquestra i orgue) entre d'altres. La suite de l'pera Hry Jnos (1926) tamb ha esdevingut molt popular.

Kodly va romandre a Budapest durant la Segona Guerra Mundial, retirant-se de l'ensenyament el 1942. el 1945 va ser nomenat president del Consell de les Arts d'Hongria, i el 1962 va rebre l'Orde de la Repblica Popular Hongaresa. Tamb va ser president del Consell Internacional de Msica Folclrica i president honorari de la Societat Internacional d'Educaci Musical. Va morir a Budapest el 1967, sent una de les figures ms conegudes i respectades de les arts hongareses.

El 1966, un any abans de la mort de Kodly, va ser fundat el Quartet Kodly en el seu honor.

Obres selectes.
Concert per a Orquestra (1939);
Trio per a 2 Violins i Viola;
Duo per a viol i violoncel, Op. 7 (1914);
Sonata per a violoncel sol, Op. 8 (1915);
Missa Brevis per a solistes, cor, orquestra i orgue;
Laudes organi, per a cor i orgue;
Dances of Marosszk (1930);
Dances of Galanta (1933);
Hry Jnos (1926);
Te Deum (1939);
Variacions del Pa (1939);
Psalmus Hungaricus (1923);

Enllaos externs.
  Biografia, obres, aportacions pedaggiques i etnomusicolgiques, escolta d'un fragment de Hry Jnos Universitat Ramon Llull;
  Biografia i llista d'obres (Universal Edition Composers);
  Biografia i informaci sobre el mtode d'ensenyament musical de Z. Kodly;
  Institut Kodly;
  Organitzaci Kodly d'educadors americans.;
  Institut Kodly d'Educaci Musical d'Australia;
  Biografia a Hungary.hu;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88550" title="Einstein@Home" nonfiltered="380" processed="376" dbindex="35413">
Einstein@Home s un projecte de  computaci distribuda seguint la plataforma del Berkeley Open Infrastructure for Network Computing (BOINC). Aquest projecte cerca plsars desconeguts i ones gravitacionals.


 Enllaos externs .
Einstein@Home Web;
Einstein@home informaci del projecte;
Einstein@home informaci del projecte en xins;
Berkeley Open Infrastructure for Network Computing (BOINC);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88551" title="Classificaci de la Copa del Mn de futbol 2006-CONCACAF" nonfiltered="381" processed="377" dbindex="35414">
La fase de classificaci de la Copa del Mn de Futbol 2006 de la zona d'Amrica del Nord, Central i Carib fou organitzada i supervisada per la CONCACAF.

La zona de la CONCACAF de classificaci per a la Copa del Mn de Futbol 2006 es disput en quatre fases. A la primera s'enfrontaren les seleccions caribenyes de menor nivell futbolstic en enfrontaments a doble volta. A la segona ronda s'afegiren la resta de seleccions participants, tamb en eliminatries a doble volta. Les dotze vencedores es dividiren en tres grups de quatre. Les dues primeres de cada grup passaren a la fase final en un nic grup de sis seleccions. Les trse primeeres aonseguiren la classificaci directa per al Mundial. La quarta classificada es disput la plaa contra la cinquena del grup asitic.

 Primera ronda .
 28- 2-04 St. George's  : Grenada     5-0 Guyana;
 14- 3-04 Blairmont     : Guyana      1-3 Grenada;

 29- 2-04 Prospect      : Bermudes   13-0 Montserrat;
 21- 3-04 Plymouth      : Montserrat  0-7 Bermudes;

 18- 2-04 Miami (EUA)   : Hait                5-0 Illes Turks i Caicos;
 21- 2-04 Hialeah (EUA) : Illes Turks i Caicos 0-2 Hait;

 22- 2-04 Tortola       : Illes Verges Britniques 0-1 Saint Lucia;
 28- 3-04 Vieux Fort    : Saint Lucia        9-0 Illes Verges Britniques;

 22- 2-04 Georgetown    : Illes Caiman 1-2 Cuba;
 27- 3-04 La Habana     : Cuba   3-0 Illes Caiman;

 28- 2-04 Oranjestad    : Aruba             1-2 Surinam;
 27- 3-04 Paramaribo    : Surinam     8-1 Aruba;

 18- 2-04 Saint John's  : Antigua i Barbuda           2-0 Antilles Neerlandeses;
 31- 3-04 Willemstad    : Antilles Neerlandeses 3-0 Antigua i Barbuda;

 26- 3-04 Nassau (Bah)  : Dominica    1-1 Bahames;
 28- 3-04 Nassau        : Bahames     1-3 Dominica;

 18- 2-04 Saint Thomas  : Illes Verges Nord-americanes 0-4 Saint Kitts i Nevis;
 31- 3-04 Basseterre    : Saint Kitts i Nevis    7-0 Illes Verges Nord-americanes;

 19- 3-04 Santo Domingo : Repblica Dominicana 0-0 Anguilla;
 21- 3-04 Santo Domingo : Anguilla    0-6 Repblica Dominicana;

 Segona ronda .

 13- 6-04 Columbus       : Estats Units 3-0 Grenada;
 20- 6-04 Saint George's : Grenada      2-3 Estats Units;

 13- 6-04 San Salvador  : El Salvador 2-1 Bermudes;
 20- 6-04 Prospect      : Bermudes    2-2 El Salvador;

 12- 6-04 Miami (EUA)    : Hait         1-1 Jamaica;
 20- 6-04 Kingston       :Jamaica  3-0 Hait;

 13- 6-04 C. de Panam  : Panam      4-0 Saint Lucia;
 20- 6-04 Vieux Fort    : Saint Lucia 0-3 Panam;

 12- 6-04 L'Havana      : Cuba              2-2 Costa Rica;
 20- 6-04 Alajuela      : Costa Rica  1-1 Cuba;

 12- 6-04 Paramaribo    : Surinam           1-1 Guatemala;
 20- 6-04 C. Guatemala  : Guatemala   3-1 Surinam;

 12- 6-04 Willemstad      : Antilles Neerlandeses 1-2 Hondures;
 19- 6-04 San Pedro Sula  : Hondures        4-0 Antilles Neerlandeses;

 13- 6-04 Kingston (Can) : Canad      4-0 Belize;
 16- 6-04 Kingston (Can) : Belize      0-4 Canad;

 19- 6-04 San Antonio (EUA) : Dominica    0-10 Mxic;
 27- 6-04 Aguascalientes    : Mxic 8-0 Dominica;

 13- 6-04 Bridgetown    : Barbados                  0-2 Saint Kitts i Nevis;
 19- 6-04 Basseterre    : Saint Kitts i Nevis 3-2 Barbados;

 13- 6-04 Santo Domingo  : Repblica Dominicana    0-2 Trinitat i Tobago;
 20- 6-04 Marabella      : Trinitat i Tobago 4-0 Repblica Dominicana;

 13- 6-04 Diriamba     : Nicaragua   2-2 Saint Vincent i les Grenadines;
 20- 6-04 Kingstown    : Saint Vincent i les Grenadines 4-1 Nicaragua;

 Ronda semifinal .
 Grup A .


 18- 8-04 San Salvador  : El Salvador  2-1 Panam;
 18- 8-04 Kingston      : Jamaica      1-1 Estats Units;
  4- 9-04 Kingston      : Jamaica      1-2 Panam;
  4- 9-04 Foxboro       : Estats Units 2-0 El Salvador;
  8- 9-04 San Salvador  : El Salvador  0-3 Jamaica;
  8- 9-04 C. de Panam  : Panam       1-1 Estats Units;
  9-10-04 San Salvador  : El Salvador  0-2 Estats Units;
  9-10-04 C. de Panam  : Panam       1-1 Jamaica;
 13-10-04 Kingston      : Jamaica      0-0 El Salvador ;
 13-10-04 Washington DC : Estats Units 6-0 Panam;
 17-11-04 C. de Panam  : Panam       3-0 El Salvador ;
 17-11-04 Columbus      : Estats Units 1-1 Jamaica ;

 Grup B .


 18- 8-04 Burnaby        : Canad      0-2 Guatemala;
 18- 8-04 San Jos       : Costa Rica  2-5 Hondures;
  4- 9-04 Edmonton       : Canad      1-1 Hondures;
  5- 9-04 C. Guatemala   : Guatemala   2-1 Costa Rica;
  8- 9-04 San Jos       : Costa Rica  1-0 Canad;
  8- 9-04 San Pedro Sula : Hondures    2-2 Guatemala;
  9-10-04 San Jos       : Costa Rica  5-0 Guatemala;
  9-10-04 San Pedro Sula : Hondures    1-1 Canad;
 13-10-04 Vancouver      : Canad      1-3 Costa Rica ;
 13-10-04 C. Guatemala   : Guatemala   1-0 Hondures;
 17-11-04 C. Guatemala   : Guatemala   0-1 Canad;
 17-11-04 San Pedro Sula : Hondures    0-0 Costa Rica ;

 Grup C .


 18- 8-04 Kingstown     : Saint Vincent i les Grenadines 0-2 Trinitat i Tobago;
  4- 9-04 Basseterre    : Saint Kitts i Nevis 1-2 Trinitat i Tobago;
  8- 9-04 Port of Spain : Trinitat i Tobago 1-3 Mxic;
 10- 9-04 Kingstown     : Saint Vincent i les Grenadines 1-0 Saint Kitts i Nevis;
  6-10-04 Pachuca       : Mxic 7-0 Saint Vincent i les Grenadines;
 10-10-04 Kingstown     : Saint Vincent i les Grenadines 0-1 Mxic;
 10-10-04 Marabella     : Trinitat i Tobago 5-1 Saint Kitts i Nevis;
 13-10-04 Basseterre    : Saint Kitts i Nevis 0-3 Saint Vincent i les Grenadines;
 13-10-04 Puebla        : Mxic 3-0 Trinitat i Tobago;
 13-11-04 Basseterre    : Saint Kitts i Nevis 0-5 Mxic;
 17-11-04 Monterrey     : Mxic 8-0 Saint Kitts i Nevis;
 17-11-04 Port of Spain : Trinitat i Tobago 2-1 Saint Vincent i les Grenadines;

 Ronda final .


  9- 2-05 Port of Spain  : Trinitat i Tobago 1-2 Estats Units;
  9- 2-05 C. de Panam   : Panam            0-0 Guatemala;
  9- 2-05 San Jos       : Costa Rica        1-2 Mxic;
 26- 3-05 San Jos       : Costa Rica        2-1 Panam;
 26- 3-05 C. Guatemala   : Guatemala         5-1 Trinitat i Tobago;
 27- 3-05 C. de Mxic    : Mxic             2-1 Estats Units;
 30- 3-05 Port of Spain  : Trinitat i Tobago 0-0 Costa Rica;
 30- 3-05 Birmingham     : Estats Units      2-0 Guatemala;
 30- 3-05 C. de Panam   : Panam            1-1 Mxic;
  4- 6-05 Port of Spain  : Trinitat i Tobago 2-0 Panam;
  4- 6-05 C. Guatemala   : Guatemala         0-2 Mxic;
  4- 6-05 Salt Lake City : Estats Units      3-0 Costa Rica;
  8- 6-05 C. de Panam   : Panam            0-3 Estats Units;
  8- 6-05 San Jos       : Costa Rica        3-2 Guatemala;
  8- 6-05 Monterrey      : Mxic             2-0 Trinitat i Tobago;
 17- 8-05 C. Guatemala   : Guatemala         2-1 Panam;
 17- 8-05 C. de Mxic    : Mxic             2-0 Costa Rica;
 17- 8-05 Hartford       : Estats Units      1-0 Trinitat i Tobago;
  3- 9-05 C. de Panam   : Panam            1-3 Costa Rica;
  3- 9-05 Port of Spain  : Trinitat i Tobago 3-2 Guatemala;
  3- 9-05 Columbus       : Estats Units      2-0 Mxic;
  7- 9-05 C. de Mxic    : Mxic             5-0 Panam;
  7- 9-05 C. Guatemala   : Guatemala         0-0 Estats Units;
  7- 9-05 San Jos       : Costa Rica        2-0 Trinitat i Tobago;
  8-10-05 C. de Panam   : Panam            0-1 Trinitat i Tobago;
  8-10-05 San Luis Pot.  : Mxic             5-2 Guatemala;
  8-10-05 San Jos       : Costa Rica        3-0 Estats Units;
 12-10-05 Foxboro        : Estats Units      2-0 Panam;
 12-10-05 C. Guatemala   : Guatemala         3-1 Costa Rica;
 12-10-05 Port of Spain  : Trinitat i Tobago 2-1 Mxic;

 Classificats: Estats Units, Mxic i Costa Rica;

 Eliminatria CONCACAF/AFC .
 12-11-05 Port of Spain:  Trinitat i Tobago 1-1 Bahrain;
 16-11-05 Manama       :  Bahrain 0-1 Trinitat i Tobago;

 Classificat: Trinitat i Tobago;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88552" title="Pas de zebra" nonfiltered="382" processed="378" dbindex="35415">


Un pas de zebra s un tipus de pas de vianants emprat a molts de llocs arreu del mn. El pas es caracteritza per les seves ratlles longitudinals (d'aqu el terme, nomenat a partir de les lnies de la zebra) perpendiculares al flux del trnsit, alternant un color clar (generalment blanc) i fosc (negre pintat, o sense pintar si la superfcie de la carretera s de color fosc). Les ratlles tenen generalment de 40 a 60 centmetres d'ample. Els passos van ser marcats originalment per llums per les ratlles aviat van ser afegides per motius de visibilitat. Els vianants tenen dret de pas en aquesta classe de pas una vegada hi hagin posat un peu a sobre. Llavors, els cotxes han de parar i deixar passar, sempre que ho puguin fer amb seguretat.

El pas de zebra a Europa.

Regne Unit.

El pas de zebra va ser emprat primerament (desprs d'alguns experiments allats) a 1.000 llocs del Regne Unit el 1949 (sent la forma original una alternncia de ratlles blaves i grogues), i una mesura de 1951 el va introduir per llei. El 1971, el Codi de la Creu Verda va ser introdut per a ensenyar hbits ms segurs als nens en el pas de zebra.

Al Regne Unit, el pas est marcat amb fars a ambds costats del cam. Aquests sn pals negres i blancs rematats per globus ataronjats que llampeguen.

Un pas de zebra fams apareix en la coberta de l'lbum de Abbey Road dels Beatles. Aquest s probablement el pas de zebra ms fams del mn, i fins i tot s'ha incorporat en la insgnia actual dels estudis d'Abbey Road. No obstant aix, des que la foto de l'Abbey Road va ser presa, les lnies del zigzag en la vorada i en el centre del cam s'han agregat a totes les travessies de zebra per a indicar les zones de no-espera d'ambds costats.

Altres pasos.
En els Pasos Baixos i Escandinvia, els vianants tenen dret de pas noms si estan parats prop del pas de zebra a la vorera.
A Finlndia i Austrlia, el pas de zebra tamb s utilitzat pels ciclistes.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88555" title="L'ombra del vent" nonfiltered="383" processed="379" dbindex="35416">
L'ombra del vent (ttol original La sombra del viento) s la primera novella per a adults de Carlos Ruiz Zafn, publicada en 2001. Conjumina les tcniques del relat d'intriga i de suspens, la novella histrica i la comdia de costums, per es tracta sobretot d'una trgica histria d'amor. En l'obra, l'autor va entrellaant trames i enigmes amb una gran fora narrativa, en un relat sobre els secrets del cor i l'embruixament dels llibres. 

Aquesta novella s'ha convertit en un best-seller mundial, amb milions d'exemplars venuts en 36 idiomes diferents. La crtica internacional la va aclamar com una de les grans revelacions literries dels ltims temps.

Argument. 
 
L'ombra del vent narra una histria de misteri en la Barcelona de meitat del Segle XX. T una ambientaci freda, fosca i solitria, en la qual abunden les descripcions de carrerons, places i barris en els quals es desenvolupa la histria. 

Comena un mat de 1945, quan Daniel Sempere s condut pel seu pare al "Cementiri dels Llibres Oblidats", d'on li deixa triar un llibre. Escull un anomenat "L'Ombra del Vent", del que Daniel es quedar fascinat, pel que intentar esbrinar una mica ms sobre el seu autor Juli Carax, el que li dur a endinsar-se en un mn d'intrigues i misteris, per tamb d'histries d'amor, que acabaran reflectint-se sobre la seva prpia vida i els diferents personatges que aniran coneixent al llarg de la novella. 

Premis rebuts. 
Espanya. 
 Premi de la Fundaci Jos Manuel Lara al llibre ms venut ;
 Premi dels Lectors de La Vanguardia en 2002 ;
 Premi Protagonistes ;
 Finalista del Premio *Llibreter 2002 ;
 Finalista del Premi de Novella Fernando Lara 2001 ;

Estats Units. 
 Borders Original Voices Award;
 Gumshoe Award, New York;
 Public Library Book to Remember;
 BookSense Book of the Year (Honorable Mention);
 Barry Award, Joseph-Beth and Davis-Kidd Booksellers Fiction Award.

Frana. 
 Premi al millor llibre estranger en 2004 ;
 Prix du Scribe;
 Prix Michelet;
 Prix de Saint Emilion.
 prix de Saint jonh;

Pasos Baixos. 
 Premi dels Lectors.

Noruega. 
 Bjornson Order al mrit literari.

Canad. 
 Premi dels llibreters de Canad/Quebec. ;

Enllaos externs. 
 Web oficial de La sombra del viento ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88556" title="Classificaci de la Copa del Mn de futbol 2006-AFC" nonfiltered="384" processed="380" dbindex="35417">
La fase de classificaci de la Copa del Mn de Futbol 2006 de la zona asitica fou organitzada i supervisada per l'AFC.

La zona asitica disposava de 4 places directes per la fase final, ms una a disputar amb un representant de la CONCACAF. La competici es disput en tres fases: una ronda preliminar, una fase de grups (vuit grups on es classifica el millor) i una fase final amb els viut millors. En aquesta fase els dos primers de cada grup obenen plaa directa. Els dos tercers disputen una eliminatria i el vencedor d'aquesta disputa la plaa de classificaci amb el representant de la CONCACAF. Butan, Brunei, Cambodja i Filipines no hi prengueren part. Myanmar fou exclosa per haver refusat jugar a Teheran en l'anterior fase de classificaci del 2002.

 Ronda classificatria .
Partit d'anada
 19-11-03 Ashgabat       : Turkmenistan 11-0 Afganistan;
 21-11-03                : Guam          --- Nepal (ambds abandonaren);
 23-11-03 Taipei         : Taiwan        3-0 Macau;
 26-11-03 Dhaka          : Bangladesh    0-2 Tadjikistan;
 29-11-03 Vientiane      : Laos          0-0 Sri Lanka;
 29-11-03 Karachi        : Pakistan      0-2 Kirguizistan;
 29-11-03 Ulaan Baatar   : Monglia      0-1 Maldives;

Partit de tornada
 22-11-03 Kabul      : Afghanistan      0-2 Turkmenistan;
 29-11-03 Macau      : Macau            1-3 Taiwan;
 30-11-03 Dushanbe   : Tadjikistan 2-0 Bangladesh;
  3-12-03 Colombo    : Sri Lanka  3-0 Laos;
  3-12-03 Bishkek    : Kirguizistan 4-0 Pakistan;
  3-12-03 Mal       : Maldives  12-0 Monglia;
Degut a l'abandonament de Guam i Nepal, Laos es classific com a millor perdedor.

 Primera fase de grups .
 Grup 1 .


 18- 2-04 Amman         : Jordnia    5-0 Laos;
 18- 2-04 Teheran       : Iran        3-1 Qatar;
 31- 3-04 Vientiane     : Laos        0-7 Iran;
 31- 3-04 Amman         : Jordnia    1-0 Qatar;
  9- 6-04 Teheran       : Iran        0-1 ordnia;
  9- 6-04 Doha          : Qatar       5-0 Laos;
  8- 9-04 Amman         : Jordnia    0-2 Iran;
  8- 9-04 Vientiane     : Laos        1-6 Qatar;
 13-10-04 Vientiane     : Laos        2-3 ordnia;
 13-10-04 Doha          : Qatar       2-3 Iran;
 17-11-04 Teheran       : Iran        7-0 Laos;
 17-11-04 Doha          : Qatar       2-0 ordnia;

 Grup 2 .


 18- 2-04 Toshkent       : Uzbekistan  1-1 Iraq;
 18- 2-04 Doha (Qatar)   : Palestina   8-0 Taiwan;
 31- 3-04 Doha (Qatar)   : Palestina   1-1 Iraq;
 31- 3-04 Taipeh         : Taiwan      0-1 Uzbekistan;
  9- 6-04 Amman (Jord.)  : Iraq        6-1 Taiwan;
  9- 6-04 Toshkent       : Uzbekistan  3-0 Palestina;
  8- 9-04 Doha (Qatar)   : Palestina   0-3 Uzbekistan;
  8- 9-04 Taipeh         : Taiwan      1-4 Iraq;
 13-10-04 Amman (Jord.)  : Iraq        1-2 Uzbekistan;
 14-10-04 Taipeh         : Taiwan      0-1 Palestina;
 16-11-04 Doha (Qatar)   : Iraq        4-1 Palestina;
 17-11-04 Toshkent       : Uzbekistan  6-1 Taiwan;

 Grup 3 .


 18- 2-04 Margao         : ndia       1-0 Singapur;
 18- 2-04 Saitama        : Jap        1-0 Oman ;
 31- 3-04 Kochi          : ndia       1-5 Oman;
 31- 3-04 Singapur       : Singapur    1-2 Jap;
  9- 6-04 Saitama        : Jap        7-0 ndia;
  9- 6-04 Muscat         : Oman        7-0 Singapur;
  8- 9-04 Calcutta       : ndia       0-4 Jap;
  8- 9-04 Singapur       : Singapur    0-2 Oman;
 13-10-04 Muscat         : Oman        0-1 Jap;
 13-10-04 Singapur       : Singapur    2-0 ndia;
 17-11-04 Saitama        : Jap        1-0 Singapur;
 17-11-04 Muscat         : Oman        0-0 ndia;

 Grup 4 .


 18- 2-04 Kuantan        : Malisia    1-3 Hongkong;
 18- 2-04 Guangzhou      : Xina        1-0 Kuwait;
 31- 3-04 Kuantan        : Malisia    0-2 Kuwait;
 31- 3-04 Hongkong       : Hongkong    0-1 Xina;
  9- 6-04 Tianjin        : Xina        4-0 Malisia;
  9- 6-04 Kuwait City    : Kuwait      4-0 Hongkong;
  8- 9-04 Hongkong       : Hongkong    0-2 Kuwait;
  8- 9-04 Penang         : Malisia    0-1 Xina;
 13-10-04 Hongkong       : Hongkong    2-0 Malisia;
 13-10-04 Kuwait City    : Kuwait      1-0 Xina;
 17-11-04 Guangzhou      : Xina        7-0 Hongkong;
 17-11-04 Kuwait City    : Kuwait      6-1 Malisia;

 Grup 5 .


 18- 2-04 Sana'a         : Iemen           1-1 Corea del Nord;
 18- 2-04 Al-Ain         : Em. rabs Units 1-0 Tailndia ;
 31- 3-04 Sana'a         : Iemen           0-3 Tailndia;
 31- 3-04 Pyongyang      : Corea del Nord  0-0 Em. rabs Units;
  9- 6-04 Bangkok        : Tailndia      1-4 Corea del Nord;
  9- 6-04 Al-Ain         : Em. rabs Units 3-0 Iemen;
  8- 9-04 Pyongyang      : Corea del Nord  4-1 Tailndia;
  8- 9-04 Sana'a         : Iemen           3-1 Em. rabs Units;
 13-10-04 Pyongyang      : Corea del Nord  2-1 Iemen;
 13-10-04 Bangkok        : Tailndia      3-0 Em. rabs Units;
 17-11-04 Bangkok        : Tailndia      1-1 Iemen;
 17-11-04 Al-Ain         : Em. rabs Units 1-0 Corea del Nord;

 Grup 6 .


 18- 2-04 Bishkek        : Kirguizistan  1-2 Tadjikistan;
 18- 2-04 Muharraq       : Bahrain     2-1 Sria;
 31- 3-04 Dushanbe       : Tadjikistan  0-0 Bahrain;
 31- 3-04 Bishkek        : Kirguizistan  1-1 Sria;
  9- 6-04 Muharraq       : Bahrain     5-0 Kirguizistan;
  9- 6-04 Homs           : Sria       --- Tadjikistan amb 3-1 al minut 75;
 10- 6-04 Homs           : Sria       2-1 Tadjikistan ;
  8- 9-04 Bishkek        : Kirguizistan  1-2 Bahrain;
  8- 9-04 Dushanbe       : Tadjikistan  0-1 Sria;
 13-10-04 Damasc         : Sria       2-2 Bahrain ;
 13-10-04 Dushanbe       : Tadjikistan  2-1 Kirguizistan ;
 17-11-04 Muharraq       : Bahrain     4-0 Tadjikistan ;
 17-11-04 Damasc         : Sria       0-1 Kirguizistan ;

 Grup 7 .


 18- 2-04 Hanoi          : Vietnam       4-0 Maldives;
 18- 2-04 Suwon          : Corea del Sud 2-0 Lban;
 31- 3-04 Mal           : Maldives      0-0 Corea del Sud;
 31- 3-04 Nam Dinh       : Vietnam       0-2 Lban;
  9- 6-04 Beirut         : Lban         3-0 Maldives;
  9- 6-04 Daejeon        : Corea del Sud 2-0 Vietnam;
  8- 9-04 Mal           : Maldives      2-5 Lban;
  8- 9-04 Ho Chi Minh    : Vietnam       1-2 Corea del Sud;
 13-10-04 Beirut         : Lban         1-1 Corea del Sud;
 13-10-04 Mal           : Maldives      3-0 Vietnam;
 17-11-04 Beirut         : Lban         0-0 Vietnam;
 17-11-04 Sel           : Corea del Sud 2-0 Maldives;

 Grup 8 .


 18- 2-04 Ashgabat      : Turkmenistan   2-0 Sri Lanka ;
 18- 2-04 Riyadh        : Arbia Saudita 3-0 Indonsia;
 31- 3-04 Colombo       : Sri Lanka      0-1 Arbia Saudita;
 31- 3-04 Ashgabat      : Turkmenistan   3-1 Indonsia;
  9- 6-04 Jakarta       : Indonsia      1-0 Sri Lanka  ;
  9- 6-04 Riyadh        : Arbia Saudita 3-0 Turkmenistan ;
  8- 9-04 Colombo       : Sri Lanka      2-2 Indonsia ;
  8- 9-04 Ashgabat      : Turkmenistan   0-1 Arbia Saudita ;
  9-10-04 Colombo       : Sri Lanka      2-2 Turkmenistan ;
 12-10-04 Jakarta       : Indonsia      1-3 Arbia Saudita;
 17-11-04 Jakarta       : Indonsia      3-1 Turkmenistan ;
 17-11-04 Dammam        : Arbia Saudita 3-0 Sri Lanka ;

 Segona fase de grups .

 Grup A .


  9- 2-05 Toshkent      : Uzbekistan     1-1 Arbia Saudita;
  9- 2-05 Sel          : Corea del Sud  2-0 Kuwait;
 25- 3-05 Kuwait City   : Kuwait         2-1 Uzbekistan;
 25- 3-05 Dammam        : Arbia Saudita 2-0 Corea del Sud;
 30- 3-05 Kuwait City   : Kuwait         0-0 Arbia Saudita;
 30- 3-05 Sel          : Corea del Sud  2-1 Uzbekistan;
  3- 6-05 Toshkent      : Uzbekistan     1-1 Corea del Sud;
  3- 6-05 Riyadh        : Arbia Saudita 3-0 Kuwait;
  8- 6-05 Kuwait City   : Kuwait         0-4 Corea del Sud;
  8- 6-05 Riyadh        : Arbia Saudita 3-0 Uzbekistan;
 17- 8-05 Toshkent      : Uzbekistan     3-2 Kuwait;
 17- 8-05 Sel          : Corea del Sud  0-1 Arbia Saudita;

 Classificats: Arbia Saudita i Corea del Sud;

 Grup B .


  9- 2-05 Saitama        : Jap            2-1 Corea del Nord;
  9- 2-05 Manama         : Bahrain         0-0 Iran;
 25- 3-05 Pyongyang      : Corea del Nord  1-2 Bahrain;
 25- 3-05 Teheran        : Iran            2-1 Jap;
 30- 3-05 Pyongyang      : Corea del Nord  0-2 Iran;
 30- 3-05 Saitama        : Jap            1-0 Bahrain;
  3- 6-05 Teheran        : Iran            1-0 Corea del Nord;
  3- 6-05 Manama         : Bahrain         0-1 Jap;
  8- 6-05 Bangkok (Tha.) : Corea del Nord  0-2 Jap;
  8- 6-05 Teheran        : Iran            1-0 Bahrain;
 17- 8-05 Yokohama       : Jap            2-1 Iran;
 17- 8-05 Manama         : Bahrain         2-3 Corea del Nord;

 Classificats: Jap i Iran;

 Eliminatria pel cinqu lloc .
  3- 9-05 Toshkent : Uzbekistan  1-0 Bahrain ;
  8-10-05 Toshkent : Uzbekistan  1-1 Bahrain ;
 12-10-05 Manama   : Bahrain 0-0 Uzbekistan;

 Eliminatria CONCACAF/AFC .
 12-11-05 Port of Spain:  Trinitat i Tobago 1-1 Bahrain;
 16-11-05 Manama       :  Bahrain 0-1 Trinitat i Tobago;

 Bahrain eliminada.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88557" title="Carlos Ruiz Zafn" nonfiltered="385" processed="381" dbindex="35418">


Carlos Ruiz Zafn s un escriptor que va nixer a Barcelona el 25 de setembre de 1964. Viu a Los Angeles (Estats Units) des de 1993, on es va dedicar uns anys a escriure guions de cinema al mateix temps que desenvolupava la seva carrera com novellista. 

La seva primera novella per a adults, L'ombra del vent, va ser un gran xit de vendes, aclamada com una de les grans revelacions literries dels ltims temps. Aquesta novella s'ha tradut a ms de 36 idiomes, ha venut cinc milions d'exemplars en tot el mn i ha obtingut nombrosos premis internacionals. 

La literatura de Carlos Ruiz Zafn es caracteritza per un estil molt elaborat amb gran influncia de la narrativa audiovisual, una esttica gtica i expressionista i la combinaci de molts elements narratius en un registre tcnicament perfecte. Aquesta tcnica impecable i un extraordinari domini del llenguatge i de l'estructura narrativa li permet combinar elements dispars, des de la tradicional novella del segle XIX a una ocupaci impactant d'imatges i teixidures de gran fora sensorial. Ruiz Zafn s aix mateix un gran creador de personatges, la qual cosa unit al seu expert domini de la tensi i la construcci narratives li permet articular trames d'extraordinria complexitat amb una simplicitat i facilitat enganyoses. 

 Bibliografia de l'autor . 
Narrativa. 
 El Juego del ngel (Barcelona: Planeta, 2008);
 L'ombra del vent (Barcelona: Planeta, 2002);

Literatura juvenil. 
 El prncep de la boira (Barcelona: Edeb, 1993) ;
 El palau de la mitjanit (Barcelona: Edeb, 1994) ;
 Les llums de setembre (Barcelona: Edeb, 1995) ;
 Marina (Barcelona: Edeb, 1999);

 Premis obtinguts . 
 Premi de Literatura Edeb, per El prncep de la boira, al 1993.
 Finalista del Premi Fernando Lara de Novella 2000, per L'ombra del vent. ;
 Finalista British Book Awards, autor de l'any 2006 ;
 Premi al millor llibre estranger a Frana 2004 ;
 Premi de l'associaci de llibreters Canadencs ;
 Premi de Veus Novoa, Portugal. ;
 Bjornson Order of Literary Merit, Noruega ;
 Barry Award a la millor novella, USA ;
 Original Voices Award, USA ;
 Seleccionat com "llibre per a recordar de l'any 2004" per la biblioteca central de Nova York City, USA. ;
 Premio Booksense 2005, USA ;
 Nielsen Award, UK ;
 Premi de la Fundaci Jose Manuel Lara. ;
 Finalista del Premio Llibreter ;
 Ottakar's award, UK;

 Enllaos externs . 
Biografia;
Web oficial de Carlos Ruiz Zafn;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88558" title="Giuseppe Garibaldi" nonfiltered="386" processed="382" dbindex="35419">

 
Giuseppe Garibaldi (Nia, 4 de juliol de 1807 - Caprera, 2 de juny de 1882), militar i poltic itali. 

Tot i nixer a Nia, ciutat situada en la costa francesa del Mediterrani prop de la frontera italiana, pot considerar-se que era itali, ats que en aquesta data la ciutat de Nia pertanyia al Regne del Piemont  posteriorment incorporat a l'Estat itali amb la unificaci  havent estat Nia cedida a Frana en 1860, a conseqncia de la guerra amb ustria. Es va fer notori histricament, a causa de la seva participaci en les activitats guerreres vinculades al procs que finalment va produir la unificaci poltica d'Itlia, durant el segon i tercer quart del segle XIX. 

Adolescncia i joventut. 

Era el segon fill d'un pescador, d'una famlia orinda de Ligria, en la seva joventut va treballar com mariner enrolat en diverses tripulacions. Va estudiar de forma irregular, per sempre li va atreure tot el relacionat amb el mar i la marina. Amb 15 anys es va enrolar com grumet en un vaixell mercant, i tamb en aquesta poca s ja considerat un heroi al salvar a una noia que havia caigut a una fossa. El seu pare el va enrolar en l'escola martima de Gnova en 1821 Durant aquests primers viatges va estar envoltat d'homes de mar amb grans ideals i idees, com el comandant del vaixell Constana, Angelo Pesante, que li van marcar la seva personalitat. 

En 1827 va formar part del vaixell Cortese, que va salpar de Nia i va estar viatjant pel Mar Negre, Istanbul i Glata vivint avatars com la guerra turc-russa. En 1832 va ser capit de segona classe en la Clorinda tamb pel mar Negre. Aquesta nau va ser capturada per uns pirates turcs, fins i tot Garibaldi va estar apunt de ser afusellat, encara que va ser ferit a la m, amb l'ajuda dels altres tripulants i el seu cos, van aconseguir escapar-se dels pirates. Desprs de 73 mesos fora, Garibaldi va tornar de nou a Nia. Encara que en 1833 torna a partir cap a Istanbul en el vaixell Henri de Saint-Simon, el comandant del qual era Emile Barrault. Aqu s on es va a donar a conixer grcies als seus discursos sobre la llibertat.

De mariner a bandit. 

En 1834 va formar part del moviment de la Jove Itlia de Mazzini, lliurant la seva vida a la ptria i guanyat els galons de capit en la Marina del Piemont. Va rebre l'lies de Cleombroto, un heroi teb. Va estar involucrat en la insurrecci del Piemont, costant-li una condemna a mort quan va ser capturat, ja que se l va considerar com un dels lders de la revolta. s considerat un bandit i ha de fugir, primer a Nia desprs passa per Marsella (allotjant-se a casa del seu amic Giusseppe Paris), s'embarca des d'aqu cap al Mar Negre de nou, mentre al mar de 1835 es trobar en Tunis. Desprs aconsegueix anar-se a Sud-amrica partint des de Marsella en el Nautonnier amb el nom fictici de Borrel, homenatjant al mrtir revolucionari Joseph Borrel, establint-se en el sud de Brasil.

Lluites a Amrica. 

A Sudamrica va trobar el que volia per a lluitar per la independncia, encara que no fos per Itlia. Noms arribar va contactar amb altres dissidents italians per les revoltes de la Jove Itlia, i va arribar a ser president de la filial d'aquesta organitzaci en el continent americ grcies al seu amic Giuseppe Stefano Grondona. Tamb va formar part de la lgia masnica de Asil digues Vertud. 

Va lluitar llavors contra Pere I de Brasil en la revoluci de la Repblica Riograndense liderada per Bento Gonalves da Silva, que va ser capturat poc desprs i executat, encara que la lluita va continuar. Garibaldi va entrar en el cos de revolucionaris de La jove Europa. En 1837 va passar a Uruguai, en circumstncies que estava en curs la guerra contra el govern argent de Juan Manuel de Rosas, per part del General Urquiza, Governador d'Entre Ros i que contava amb el suport del Brasil i del govern de l'Uruguai presidit pel General Fructuoso Rivera, que acabava de desplaar de la presidncia al General Manuel Oribe. 

Declarada al desembre de 1838, la Guerra Gran es va desenvolupar des de 1839 a 1843. Montevideo es trobava assetjada per forces rosistes, recolzades per les forces lleials a Oribe, que procurava recuperar la presidncia de l'Uruguai, de la qual havia estat desplaat per Rivera. En el Riu de la Plata, operava la flota rosista al comandament de l'Almirall Guillermo Brown, que intentava bloquejar el port de Montevideo; sent combatuda per una flota lleial als anti-rosistes al comandament de Juan Co. 

En 1842 el govern de Montevideo va designar a Garibaldi com substitut de Coe al comandament de la flota, lliurant-se llavors, el 16 d'agost de 1842 un combat naval en el Riu Paran prop de la localitat de Costa Brava. Les naus comandades per Garibaldi van ser derrotades per les forces de Brown, superiors en vaixells i homes. Garibaldi va incendiar les seves naus, evitant que caiguessin en mans dels rosistes. Garibaldi va tornar a dirigir una esquadrilla naval, al capdavant de la qual va impedir que les naus de Brown ocupessin l'Illa de Rates, en la badia de Montevideo (que va passar llavors a anomenar-se Illa Llibertat), impedint aix l'intent de la flota rosista de bloquejar Montevideo. 

Tornat a Montevideo, en 1843 Garibaldi va organitzar una unitat militar que va ser denominada  La Legi Italiana , al capdavant de la qual es va posar al servei del govern de Montevideo. Entre les accions militars en qu va participar Garibaldi al capdavant de la seva Legi Italiana, es destaca la que va tenir lloc als afores de les muralles de Montevideo, anomenada El Combat de Tres Creus, per haver-se realitzat en el paratge aix anomenat, el 17 de novembre de 1843. Desprs d'aix - novament embarcat en la seva flota, i comptant amb el suport de les esquadres de Frana i Anglaterra - va poder ocupar en 1845 la ciutat de Colnia a l'abril, l'illa Martn Garca i la ciutat de Gualeguaych al setembre, i la ciutat de Salt a l'octubre. El 8 de febrer de 1846, en territori de Salt, en les proximitats del rierol San Antonio, afluent del Riu Uruguai, Garibaldi i la seva Legi Italiana van lliurar el Combat de San Antonio contra forces oribistas, a les quals van infligir nombroses baixes, aconseguint retirar-se de les seves posicions sense majors conseqncies. Desprs de diversos avatars en aquest pas es casa en 1842 amb Ana Mara de Jess Ribeiro, anomenada desprs Anita Garibaldi. L'havia coneguda el 1839 a Laguna, Brasil.

Tornada a Itlia. 

Desprs de tornar a Itlia el 1848, va emprendre nombroses batalles a favor de la independncia dels regnes i territoris italians, ocupats per ustria i Frana a les ordres de l'exrcit del Regne de Savoia. Es va convertir en un autntic heroi per al poble itali, vid de llibertat. Amb suport francs, va intervenir en la guerra contra ustria, si b el canvi d'actitud de Napole III, apostant sobtadament per la negociaci, va truncar temporalment els objectius de Garibaldi i va deixar l'exrcit en 1859. 

En les negociacions de pau, Vctor Manuel II va aconseguir d'ustria l'annexi de Llombardia, desprs de la qual vindrien les de Parma, Mdena, Toscana i Romanya, en sollicitar els seus governs provisionals la seva uni al Piemont. El segent objectiu de Garibaldi fou assolir l'alliberament del regne de les Dues Siclies, en el qual Francesc II de Npols exercia una monarquia absoluta. Les constants revoltes produdes foren la preparaci per a l'expedici dels Mil Camises Vermelles, afavorida per Cavour. Al capdavant de la seva tropa de voluntaris, Garibaldi va arribar a Palerm (desprs d'haver salpat des de Gnova), on va ser rebut amb entusiasme pels rebels, fins i tot alguns d'aquests es van unir als Mil. 

Va participar llavors en la supressi de la resistncia, dirigint ms tard les seves tropes cap a Npols. Davant aix, va obligar Francesc II de les Dues Siclies a fugir i refugiar-se als Estats Pontificis, instaurant a Npols una repblica regida per un govern provisional. Ambicionant una Itlia unida sota un sol govern radicat a Roma, va concebre la idea de marxar sobre els Estats Pontificis, defensats per tropes franceses. No obstant aix, Vctor Manuel i Cavour, temerosos de perdre l'assolit davant una radicalitzaci del conflicte, van evitar l'avan de Garibaldi. L'incident no va suposar un enfrontament entre el rei del Piemont i Garibaldi; al contrari, el revolucionari va reconixer a Vctor Manuel com rei d'Itlia el 26 d'octubre de 1860. Garibaldi va prosseguir incansablement les seves activitats militars a la recerca de la unitat d'Itlia, emprenent accions sense xit en 1863 i 1867 per a ocupar els Estats Pontificis que regirien bona part del territori de la pennsula italiana. Igualment, va lluitar en la guerra de Frana contra Prssia en 1871, intervenint en la batalla de la ciutat de Dijon. 

Finalment, assolida la unitat italiana en 1870, Garibaldi va ser electe diputat al Parlament, crrec al qual posteriorment va renunciar en no concretar-se en els fets les idees republicanes per les quals va lluitar. En els seus ltims anys es va retirar a la illa de Caprera, on va morir. Per les seves lluites a Itlia i Sudamrica se l'ha anomenat lheroi de dos mons, d'Europa i d'Amrica. 































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88561" title="Escut de Torrefeta i Florejacs" nonfiltered="387" processed="383" dbindex="35420">


L'escut oficial de Torrefeta i Florejacs t el segent blasonament:

Escut caironat partit: al 1r, de sinople, una torre oberta d'argent; i al 2n, d'argent, una flor (rosa) de gules tijada i fullada de sinople en un test de sable. Per timbre, una corona mural de poble.


Histria.
Va ser aprovat el 3 de maig del 2005 i publicat al DOGC el 17 de maig del mateix any.

Torrefeta i Florejacs van unir els termes municipals respectius el 1972 per crear aquest nou municipi (anomenat en un principi Torreflor), el segon de la Segarra en extensi. L'escut fa referncia als dos pobles principals i en mostra els senyals parlants tradicionals: la torre de Torrefeta (del llat Turre fracta, "torre trencada, esberlada") i la flor de Florejacs. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88562" title="Matrix" nonfiltered="388" processed="384" dbindex="35421">

Matrix s un pellcula de cincia-ficci i acci del 1999, escrita i dirigida pels germans Larry i Andy Wachowski. Els protagonistes estan encarnats pels actors Keanu Reeves, Laurence Fishburne, Carrie-Anne Moss i Hugo Weaving.

Trama.

Thomas A. Anderson (Keanu Reeves) s un programador informtic dedia i un intrs amb l'alies de Neo de nit, que passa la seva vida buscant a una persona, Morfeu (Laurence Fishburne), i la resposta a una pregunta: Qu s Matrix?. Una trobada amb una altra intrusa, Trinity (Carrie-Anne Moss), el condueix fins a Morfeus i la resposta als seus dubtes.

Neo descobreix que el mn en el qual creia viure no s ms que una simulaci virtual creada per una comunitat de maquines superevolucionades, que ara controlen el planeta, a la qual es troba connectat mitjanant un cable endollat al seu cervell. Els milers de milions de persones que viuen connectades al seu voltant estan sent conreades de la mateixa manera per a poder donar energia a les mquines. Aquesta illusi collectiva (o simulaci interactiva) s coneguda com a Matrix.

El grup de rebels del mn real que lidera en Morfeu rescata a Neo de la collita de persones on es trobava pres i li expliquen en qu consisteix la realitat: es troben prop de l'any 2199 i la humanitat est esclavitzada per les mquines, que desprs del desenvolupament de la Intelligncia Artificial, es van rebellar contra els seus creadors i ara empren a l'espcie humana com font d'energia. (Vegeu The Second Renaissance de Animatrix per a una explicaci mes detallada). Morfeus tamb li conta a Neo que creu que ell (Neo) s l'Escollit. Aquest Escollit, segons la profecia, ser l'encarregat d'alliberar a la humanitat de l'esclavitud a la qual est sotmesa. 

El mn virtual de la Matrix es converteix en el camp de batalla on Neo haur de combatre contra els agents de Matrix, que sn uns programes que intenten impedir que els rebels rescatin a les persones que estan connectades, i en particular contra el temible Agent Smith (Hugo Weaving). En aquest mn virtual, els ssers humans que sn conscients de la veritable essncia del que els envolta, sn capaos de desafiar parcialment les lleis fsiques com la gravetat, ja que son conscients que (igual que totes les alres coses del mn) noms es tracta d'un artifici creat com un programa informtic.

Al final Neo resultar ser efectivament l'escollit i desenvolupar un gran poder que li permetr manipular Matrix fins a uns extrems mai vistos fins aleshores. Ser capa d'enfrontar-se amb els agents i derrotar-los.

Vegeu tamb.
 Matrix reloaded;
 Matrix revolutions;
 Animatrix;

 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88564" title="Escut de Montclar" nonfiltered="389" processed="385" dbindex="35422">


L'escut oficial de Montclar t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un mont movent de la punta somat d'una creu llatina patent d'argent, acostada d'una espasa d'argent guarnida d'or a la destra i d'una fletxa pujant d'argent a la sinistra. Per timbre, una corona mural de poble.


Histria.
Va ser aprovat el 18 de maig del 2005 i publicat al DOGC el 8 de juny del mateix any.

El mont d'argent, una "muntanya clara", s un senyal parlant referent al nom del poble. Els tres elements restants sn senyals allusius a les tres parrquies del municipi: Sant Mart (l'espasa), la Santa Creu i Sant Quint (la sageta).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88565" title="Escut de Gualba" nonfiltered="390" processed="386" dbindex="35423">


L'escut oficial de Gualba t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un mont floronat d'or acompanyat a la punta de dues faixes ondades d'argent. Per timbre, una corona mural de poble.


Histria.
Va ser aprovat l'1 de juny del 2005 i publicat al DOGC el 27 de juny del mateix any.

El mont floronat d'or s el senyal tradicional del poble i prov de l'escut herldic dels Gualba, barons de Montnegre i antics senyors de la localitat. Les faixes ondades del peu sn un senyal parlant allusiu a l'etimologia del poble: Gualba prov del llat Aqua alba, "aigua blanca"; alhora fan referncia a la riera de Gualba, que travessa el municipi, tributria de la Tordera, riu que marca el lmit sud-oriental del municipi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88566" title="Escut de Santa Eullia de Ronana" nonfiltered="391" processed="387" dbindex="35424">


L'escut oficial de Santa Eullia de Ronana t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un sautor ple o creu de Santa Eullia d'argent. Per timbre, una corona de bar.


Histria.
Va ser aprovat l'1 de juny del 2005 i publicat al DOGC el 27 de juny del mateix any.

El sautor s el senyal del martiri de Santa Eullia, patrona del poble. La corona de bar alludeix rememora que Santa Eullia de Ronana va exercir, de fet, de capital de la baronia de Montbui, depenent del castell homnim, al terme municipal ve de Bigues i Riells. La baronia se situava al centre de la comarca i ocupava una bona part del Valls Oriental.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88567" title="Escut de Canovelles" nonfiltered="392" processed="388" dbindex="35425">


L'escut oficial de Canovelles t el blasonament segent:

Escut caironat: d'or, un gos reguardant d'atzur. Per timbre, una corona mural de poble.


Histria.
Va ser aprovat el 30 de juny del 2005 i publicat al DOGC el 21 de juliol del mateix any.

El gos reguardant (s a dir, mirant enrere) s el senyal tradicional del poble i s un element parlant referit al nom de la localitat, segons l'etimologia popular de Canovelles, que fa derivar el nom de "ca", gos, tot i que en realitat sembla provenir del llat Casas novellas, "cabanes noves".



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88568" title="Escut de Castellfollit del Boix" nonfiltered="393" processed="389" dbindex="35426">


L'escut oficial de Castellfollit del Boix t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, un castell d'or obert; el peu d'argent, una mata de boix de sinople. Per timbre, una corona mural de poble.


Histria.
Va ser aprovat el 14 de setembre del 2005 i publicat al DOGC el 29 de setembre del mateix any.

El castell s un senyal parlant tradicional, allusiu al nom del poble, i tamb fa referncia al castell de Castellfollit, del segle X, del qual queden ben poques traces. El boix del peu s un altre senyal parlant tradicional.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88569" title="Escut del Montsi" nonfiltered="394" processed="390" dbindex="35427">


L'escut oficial del Montsi t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un mont de sinople de quatre cims, sostingut d'una faixa d'argent sostinguda d'un peu d'atzur; bordura componada d'or i de gules. Per timbre, una corona mural de comarca.


Histria.
Va ser aprovat el 14 de setembre del 2005 i publicat al DOGC el 29 de setembre del mateix any.

L'escut fa referncia a la geografia de la comarca, travessada pel masss del Montsi que li dna nom (el mont de quatre cims) i emmarcada per l'Ebre al nord-est (la faixa d'argent) i per la Mediterrnia a l'est (el peu d'atzur). La bordura representa els quatre pals de l'escut de Catalunya.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88570" title="Escut de Sant Mart de Torroella" nonfiltered="395" processed="391" dbindex="35428">


L'escut oficial de Sant Mart de Torroella t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una torre d'argent tancada de sable acostada d'una espasa d'argent a la destra i d'una ferradura d'argent a la sinistra.


Histria.
Va ser aprovat el 14 de setembre del 2005 i publicat al DOGC el 29 de setembre del mateix any.

La torre s un senyal parlant relatiu a l'etimologia del nom del poble (Torroella prov del llat Turricella, "torre petita") i s una de les dues torres representades a l'escut de Sant Joan de Vilatorrada, municipi del qual forma part Sant Mart de Torroella, que originriament en fou la capital i el poble principal. L'espasa i la ferradura sn smbols allusius a sant Mart, patr del poble.

Com s habitual en tots els escuts de les entitats municipals descentralitzades, el de Sant Mart de Torroella tampoc porta corona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88571" title="Escut de Castell d'Empries" nonfiltered="396" processed="392" dbindex="35429">


L'escut oficial de Castell d'Empries t el segent blasonament:

Escut caironat: faixat d'or i de gules i, ressaltant sobre el tot, un castell d'atzur tancat de sable. Per timbre, una corona de comte.


Histria.
Va ser aprovat el 14 de setembre del 2005 i publicat al DOGC el 3 d'octubre del mateix any.

El castell s un senyal parlant tradicional referit al nom de la vila, allusiu tamb al palau dels comtes d'Empries, que van tenir Castell com a capital del comtat ja des del segle X. Rememoren tamb el comtat d'Empries el faixat d'or i de gules (les armes herldiques dels comtes) i la corona del capdamunt.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88572" title="Escut de Fontanilles" nonfiltered="397" processed="393" dbindex="35430">


L'escut oficial de Fontanilles t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una espasa d'argent guarnida d'or, acostada de dues fonts d'argent i d'atzur. Per timbre, una corona mural de poble.


Histria.
Va ser aprovat el 14 de setembre del 2005 i publicat al DOGC el 3 d'octubre del mateix any.

L'espasa s un element allusiu a sant Mart, patr del poble. Les dues fonts herldiques sn un senyal parlant referent al nom de la localitat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88573" title="Escut de Castell de Farfanya" nonfiltered="398" processed="394" dbindex="35431">


L'escut oficial de Castell de Farfanya t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un castell obert de sable; el peu escacat d'or i de sable. Per timbre, una corona mural de vila.


Histria.
Va ser aprovat el 4 de novembre del 2005 i publicat al DOGC el 28 de novembre del mateix any.

El castell s un senyal parlant tradicional i fa referncia al castell de Castell, d'origen islmic, que fou conquerit per al comtat d'Urgell pel vescomte Guerau II de Cabrera el 1116. L'escacat d'or i de sable del peu sn les armories del comtat. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88574" title="Escut de Riudellots de la Selva" nonfiltered="399" processed="395" dbindex="35432">


L'escut oficial de Riudellots de la Selva t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, una palma de gules en faixa, acompanyada al cap de tres cdols de gules malordenats, i a la punta de tres faixes ondades d'atzur. Per timbre, una corona mural de poble.


Histria.
Va ser aprovat el 21 d'octubre del 2005 i publicat al DOGC el 30 de novembre del mateix any.

La palma i els cdols sn els smbols del martiri de sant Esteve, patr del poble. Les faixes ondades sn un senyal tradicional i fan referncia a l'Onyar, que travessa el municipi de sud a nord.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88575" title="Escut del Masnou" nonfiltered="400" processed="396" dbindex="35433">


L'escut oficial del Masnou t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un mas d'argent acompanyat a la punta de dues claus passades en sautor amb les dents a dalt i  mirant cap enfora, la d'or en banda i per damunt de la d'argent, en barra. Per timbre, una corona mural de vila.


Histria.
Va ser aprovat el 15 de desembre del 2005 i publicat al DOGC el 4 de gener del 2006.

El mas s un senyal parlant tradicional referent al nom de la vila i que recorda tamb l'origen de la localitat, nascuda vora el Mas Nou dins el terme de Tei, del qual es va independitzar el 1825. Les claus de Sant Pere alludeixen al patr de la vila i tamb sn un senyal tradicional.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88576" title="Escut d'Aldover" nonfiltered="401" processed="397" dbindex="35434">


L'escut oficial d'Aldover t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un vol abaixat d'atzur. Per timbre, una corona mural de vila.


Histria.
Va ser aprovat el 17 de gener del 2006 i publicat al DOGC el 9 de febrer del mateix any.

Armes parlants: el vol abaixat, unes ales, s un senyal tradicional que fa referncia al nom de la vila.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88577" title="Escut de Bassella" nonfiltered="402" processed="398" dbindex="35435">


L'escut oficial de Bassella t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una perla ondada d'argent acompanyada d'un castell obert d'or i de dues basses o estanys d'argent i d'atzur. Per timbre, una corona mural de poble.


Histria.
Va ser aprovat el 17 de gener del 2006 i publicat al DOGC el 9 de febrer del mateix any.

L'escut vol reflectir la situaci geogrfica de Bassella, assenyalada pel castell, senyal tradicional del municipi (antigament anomenat Castellnou de Bassella), situat a la confluncia de la ribera Salada i la ribera de Madrona amb el Segre, que aqu forma el pant de Rialb. Les dues basses o estanys herldics sn un senyal parlant, allusiu a l'etimologia popular del nom del poble.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88578" title="Escut de Santa Maria de Martorelles" nonfiltered="403" processed="399" dbindex="35436">


L'escut oficial de Santa Maria de Martorelles t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un ram de murta d'or acostat de dues flors de lis d'argent. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 27 de gener del 2006 i publicat al DOGC el 16 de febrer del mateix any.

La branca de murta de l'escut s un senyal tradicional i parlant que fa referncia al nom de la vila. Les flors de lis sn l'atribut de la Mare de Du, patrona del poble.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88579" title="Escut de Sort" nonfiltered="404" processed="400" dbindex="35437">


L'escut oficial de Sort t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, una liga bicfala de sable en reps bicoronada a l'antiga, carregada al pit d'un escudet de gules amb tres palles d'or posades en banda. Per timbre, una corona de comte.

Histria.
Va ser aprovat el 27 de gener del 2006 i publicat al DOGC el 16 de febrer del mateix any.

La vila ha adoptat les armories dels comtes de Pallars, amb l'guila bicfala coronada i l'escudet amb les palles, que sn les armes parlants del comtat, ja que el castell de Sort era l'antiga residncia dels comtes. Tamb fa referncia al comtat de Pallars la corona del capdamunt. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88580" title="Escut de Sant Joan les Fonts" nonfiltered="405" processed="401" dbindex="35438">


L'escut oficial de Sant Joan les Fonts t el segent blasonament:

Escut caironat partir: al 1r, de gules, una creu plena d'argent; al 2n, de porpra, una palma de sinople enfilant una corona de flors de  gules  fullada de sinople. Per timbre, una corona mural de poble.


Histria.
Va ser aprovat el 28 de mar del 2006 i publicat al DOGC l'11 d'abril del mateix any.

La primera partici presenta la creu de Sant Joan, en referncia al cap del municipi, mentre que la palma i la corona de la segona partici sn els atributs del martiri de santa Eullia, patrona de Begud, poble que fins a mitjan segle XX havia estat la capital d'aquest terme municipal.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88582" title="Srie de Laurent" nonfiltered="406" processed="402" dbindex="35439">
En matemtiques, la srie de Laurent d'una funci analtica  s la representaci d'aquesta funci en srie de potncies.

La srie de Laurent pot ser utilitzada per poder expressar una funci complexa en el cas en qu no pot ser aplicada la srie de Taylor.

Les sries de Laurent van ser anomenades aix, desprs de ser publicades per Pierre Alphonse Laurent al 1843, tot i que havien estat descobertes per Karl Weierstrass, que no les va publicar mai.

Srie de Laurent.

Sigui  una funci analtica en un anell.  d'aquest anell, es complir que:

on 

sent  la circumferncia, amb .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88583" title="Tensor de Ricci" nonfiltered="407" processed="403" dbindex="35440">
En geometria diferencial, el tensor de curvatura de Ricci (anomenat aix a partir de Gregorio Ricci-Curbastro) s un tensor (0,2) bivalent, obtingut com una traa del tensor de curvatura complet. El tensor de Ricci es pot representar segons els vectors u i v,  usualment representat per Ric(u,v) i es pot definir com a la traa de l'endomorfisme 
;
on R s el tensor de curvatura de Riemann. En coordenades locals, es pot escriure (fent servir la notaci d'Einstein)
;
on
.

s a dir, es pot expressar com a un laplaci del tensor mtric riemani en el cas de les varietats de Riemann. En dimensions 2 i 3 el tensor de curvatura s determinat totalment per la curvatura de Ricci. 

Hom pot pensar en la curvatura de Ricci en una varietat de Riemann com un operador a l'espai tangent. 

;
Per qualsevulla vectors u i v el vector Ric(u) satisf
;

Aix es pot deduir del fet de qu la smbol de Levi-Civita no presenta torsi.

Si aquest operador s multiplicat simplement per una constant, llavors tenim varietat d'Einstein. La curvatura de Ricci s proporcional al tensor mtric en aquest cas. 

La curvatura de Ricci es pot explicar en termes de la curvatura seccional de la manera segent: per a un vector unitari v, (v), v > s summa de les curvatures seccionals de tots els plans travessats pel vector v i un vector d'un marc ortonormal que cont a v (hi ha n-1 d'aquests plans). Aqu R(v) s la curvatura de Ricci com un operador lineal en el pla tangent, i ,.> s el producte escalar mtric. La curvatura de Ricci cont la mateixa informaci que totes les aquestes sumes sobre tots els vectors unitaris. En dimensions 2 i 3 aquest s igual que especificar totes les curvatures seccionals o el tensor de curvatura, per en dimensions ms altes la curvatura de Ricci cont menys informaci. Per exemple, les varietats d'Einstein no han de tenir curvatura constant en les dimensions 4 i ms. 

Si es canvia la mtrica g pel factor conformal  la curvatura de Ricci canvia a
;
que s un tensor (0,2).

Aplicacions del tensor de curvatura de Ricci. 

La curvatura de Ricci es pot utilitzar per a definir les classes de Chern d'un varietat, que sn invariants topolgics (per tant independents de l'elecci de la mtrica). La curvatura de Ricci tamb s'utilitza en el flux de Ricci, on una mtrica s deformada en la direcci de la curvatura de Ricci. En superfcies, el flux produx una mtrica de curvatura de Gauss constant i se segueix el teorema d'uniformitzaci per a les superfcies. La curvatura de Ricci ocupa un paper important en relativitat general, on s el terme dominant en les equacions de camp d'Einstein.

Topologia global i la geometria de curvatura de Ricci positiva. 

El teorema de Myers establix que si la curvatura de Ricci s limitada per baix en una varietat completa de Riemann per , llavors el seu dimetre s , i la varietat ha de tenir un grup fonamental finit. Si el dimetre s igual a , llavors la varietat s isomtrica a una esfera de curvatura constant k. 

La desigualtat de Bishop-Gromov establix que si la curvatura de Ricci d'una varietat m-dimensional completa de Riemann s  0 llavors el volum d'una bola s ms petit o igual al volum d'una bola del mateix rdio en el m-espai euclidi. Ms encara, si  denota el volum de la bola amb centre p i radi  en la varietat i el  denota el volum de la bola de radi R en el m-espai euclidi llavors la funci  s no creixent. (l'ltima desigualtat es pot generalitzar a una cota de curvatura arbitrria i s el punt dominant en la prova del El teorema de compacitat de Gromov.) 

El teorema de partici de Cheeger-Gromoll indica que si una varietat completa de Riemann amb el Ricc  0 t una lnia recta (s a dir una geodsica minimitzant infinita a ambds costats, aix s una geodsica    tal que   per tots els )) llavors s isomtrica a un espai R x L, on L s una varietat de Riemann. 

Tots els resultats de dalt demostren que la curvatura de Ricci positiva t cert significat geomtric, en contrari, la curvatura negativa no s tan restrictiva, en particular com va ser demostrat per Joachim Lohkamp, qualsevol varietat admet una mtrica de curvatura negativa.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88603" title="Bandera d'Almacelles" nonfiltered="408" processed="404" dbindex="35441">


Blasonament.
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres d'ample (2x3, verd fosc, amb faixa blanca, de gruix 7/38 de l'alria del drap, situada a 6/19 de la vora inferior, i amb un pentadctil de porpra d'alria 15/19 de la del drap i amplria 15/57 de la llargria del mateix drap, sobreposat a la faixa, i centrat, en relaci a les vores superior i inferior, a 6/57 de la vora de l'asta
Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 17 de juny del 2005.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88604" title="Bandera de Cerdanyola del Valls" nonfiltered="409" processed="405" dbindex="35442">


Blasonament.
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, verda, amb el primer ter vertical ocupat per quatre barres vermelles d'estructura rmbica, que no es toquen entre elles, sobre un fons groc contornejat de blanc.

Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 21 de novembre del 2005.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88605" title="Bandera de Corbera de Llobregat" nonfiltered="410" processed="406" dbindex="35443">


Blasonament.
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, groga, amb el corb negre del llinatge Corbera .mirant al pal. al centre.

Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 17 de mar del 2006.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88606" title="Bandera de Corbins" nonfiltered="411" processed="407" dbindex="35444">


Blasonament.
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blanca, amb el cor vermell acompanyat de dues branques verd fosc posades en aspa a baix i somades cadascuna d'un corb negre picant el cor de l'escut, i amb la mateixa disposici que a l'escut, tot el conjunt d'alria 7/9 de la del drap i amplria 2/3 de la llargria del mateix drap, al centre.

Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 11 de juliol del 2005.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88607" title="Bandera de Guils de Cerdanya" nonfiltered="412" processed="408" dbindex="35445">


Blasonament.
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, vermella, amb una estrella groga de vuit puntes al centre, de dimetre 1/3 de l'alria del drap; al seu voltant i en cercle, vuit estrelles de cinc puntes grogues, de dimetre 1/9 i separades de la central per la mateixa distncia.

Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 21 d'octubre del 2005.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88608" title="Bandera de Montagut i Oix" nonfiltered="413" processed="409" dbindex="35446">


Blasonament.
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, sembrada de creus gregues abscisses blanques, sis de les quals sn completes, i dos pals juxtaposats, cadascun de gruix 1/6 de la llargria del drap: el primer, groc i a la vora de l'asta, i el segon, negre; les creus, de braos de gruix 1/9 de l'alria del drap, situades dues a la vora superior, dues al centre i dues a la vora inferior, les primeres de dalt i de baix juxtaposades al pal negre.

Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 14 de novembre del 2005.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88609" title="Bandera de Montmajor" nonfiltered="414" processed="410" dbindex="35447">


Blasonament.
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blanca a dalt i groga a baix, amb una faixa negra de gruix 1/6 de l'alria del drap juxtaposada al centre i amb el primer ter vertical vermell carregat, al centre, del mn creuat amb la creu grega patent groc i cintrat de blau clar de l'escut, tot el conjunt d'alria 7/10 de la del drap i amplria 3/10 de la llargria del mateix drap.

Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 14 de setembre del 2005.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88610" title="Bandera del Pont d'Armentera" nonfiltered="415" processed="411" dbindex="35448">


Blasonament.
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blau clar, amb el pont de tres ulls groc de l'escut, d'alria 5/12 de la del drap i amplria 4/9 de la llargria del mateix drap, posat al centre i a 1/6 de la vora inferior, amb una creu grega patent, tamb groga, d'alria 1/6 de la del drap, posada al centre i a 1/8 de la vora superior, i amb dos pals igualment grocs, cadascun de gruix 1/18, posats, un a 1/9 de la vora de l'asta, i l'altre, a 1/9 de la del vol.

Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 16 de setembre del 2005.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88611" title="Bandera de Puigcerd" nonfiltered="416" processed="412" dbindex="35449">


Blasonament.
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, vermella, amb el mont floronat groc de l'escut, d'alria 5/6 de la del drap i amplria 1/3 de la llargria del mateix drap, centrat a 1/6 de la vora de l'asta.

Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 4 de juliol del 2005.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88612" title="Bandera de Rossell" nonfiltered="417" processed="413" dbindex="35450">


Blasonament.
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, vermella, amb una creu plena blanca de braos de gruix 1/16 de l'alria del drap i amb la rosa groga de l'escut, de dimetre 37/64 de la mateixa alria, sobreposada a l'encreuament.

Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 5 d'abril del 2006.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88613" title="Bandera de Sant Jaume de Llierca" nonfiltered="418" processed="414" dbindex="35451">


Blasonament.
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, groga, amb una faixa ondada de mitja, tres i mitja crestes blau clara, de gruix 2/9 de l'alria del drap, al centre, i amb dos pals juxtaposats, cadascun de gruix 5/54 de la llargria del mateix drap, el primer, negre, i el segon, ataronjat, sobreposat a la faixa i a 7/27 de la vora de l'asta.

Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 14 de setembre del 2005.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88614" title="Bandera del Pla del Peneds" nonfiltered="419" processed="415" dbindex="35452">


Blasonament.
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blau fosc, amb el segon ter vertical groc, amb la flor de lis blanca de l'escut, d'alria 1/3 de la del drap, posada a 1/12 de la vora superior i a 1/8 de la de l'asta.

Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 14 de setembre del 2005.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88615" title="Bandera d'Esparreguera" nonfiltered="420" processed="416" dbindex="35453">


Blasonament.
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, groga, amb cinc pals verd fosc cadascun de gruix 1/27 de la llargria del drap, al centre, i amb una aspa blanca de llargria 14/27 de la del drap en cadascun dels dos travessers, i de braos de gruix 2/27 de la mateixa llargria, centrada i sobrepasada als pals.

Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 10 de juny del 2005.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88616" title="Bandera d'Esplugues de Llobregat" nonfiltered="421" processed="417" dbindex="35454">


Blasonament.
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blava, amb una m destra palmellada blanca, d'alada 5/7 de la del drap i amplada 1/4 de la del mateix drap, al centre.

Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 14 de novembre del 2005.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88617" title="Bandera d'Ull" nonfiltered="422" processed="418" dbindex="35455">


Blasonament.
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blau clar, amb una aspa blanca de braos de gruix 1/8 de l'alria del drap i amb una flor de lis blanca d'alria 1/4 de la del mateix drap i amplria 1/8 de la llargria del mateix drap centrada a 3/32 de la vora superior.

Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 17 de mar del 2006.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88623" title="Gaspare Spontini" nonfiltered="423" processed="419" dbindex="35456">
Gaspare Luigi Pacifico Spontini, comte de San Andrea (1844), (Magolati, prop d'Ancona, 14 de novembre de 1774 - Magolati, 14 de gener de 1851), compositor itali.

Biografia.

Gaspare Spontini va nixer al si d'una famlia molt humil. Els seus pares desitjaven per a ell la carrera eclesistica, per el jove Spontini va elegir esdevenir msic i es va traslladar a Npols per tal de perfeccionar la seua formaci al Conservatori della Piet dei Turchini. La irregularitat dels seus resultats i el seu carcter difcil i pertorbador li van valdre fracassos humiliants que el van empnyer a abandonar abans d'haver concls els estudis. Els seus inicis en l'pera buffa o seria se'n van ressentir, per ja sn testimoni d'una personalitat singular i de la voluntat de distanciar-se estilsticament de la tradici de la vella escola napolitana.

El 1803, Spontini va decidir installar-se a Pars, atret per la glria de Napole Bonaparte i la nova esttica que el rgim tractava d'impulsar. Hom tractava llavors de trobar compositors capaos d'aconseguir una sntesi entre l'esttica revolucionria i republicana, principalment amb les seues referncies antigues i les grans masses orquestrals, i l'estil francs tradicional. A ms, aquesta sntesi havia de ser no noms nacional, sin europea, a l'escala de l'imperi francs.

Spontini, des de la seua arribada a Pars, va comprendre que hi havia un buit que omplir i es va esforar a assimilar l'estil francs. Desprs d'alguns tmids assaigs de reelaborar les seues obres italianes, va produir rpidament tres opras-comiques per al Teatre Feydeau : La Petite maison (1804), Milton (1804) i Julie ou le Pot de fleurs (1805). Parallelament, va anar conreant algunes relacions: el president del Senat, Lacpde, el fabricant de pianos rard, el crtic musical Franois-Joseph Ftis, Madame de Stal, Juliette Rcamier, per sobretot l'Emperadriu Josphine.

Grcies als seus protectors, va poder estrenar el 1806 una cantata a la glria de Napole, L'eccelsa gara aix com el vodevil Tout le monde a tort, compost per a l'aniversari de l'Emperador i que va ser interpretat per les seues germanes i els seus cortesans. Abans, el 1805, Spontini havia estat nomenat compositor de cambra de S.M. l'Emperadriu.

Poc desprs, Spontini treballava sobre un llibret proposat per Victor-Joseph-tienne de Jouy sobre un argument que ja havia estat utilitzat abans per altres compositors com ara Mhul o Boieldieu. Quan La Vestale va ser estrenada a l'Opera de Pars el 15 de desembre de 1807 l'obra sembl encarnar de manera gaireb miraculosa l'esperit de l'Imperi i va causar sensaci. L' Institut de France la va declarar la millor obra lrica del decenni. L'xit es va repetir amb Fernando Cortez el 28 de novembre de 1809.



Spontini va ser nomenat director de l'orquestra del Teatre itali de l' Odon el 1810, on va estrenar moltes de les obres importants de l'poca. El 3 d'agost de 1811, es va casar amb Marie-Catherine Cleste rard, filla del clebre fabricant de pianos Jean-Baptiste rard. La parella es va installar al castell de la Muette, propietat del pare de la nuvia. No van tenir fills, per el matrimoni va ser perfectament feli.

Spontini va ser nomenat cavaller de la Legi d'Honor el 29 de maig de 1818. El 15 de desembre de 1819, va estrenar la seua pera Olympie, sovint considerada com la seua millor obra, per que llavors no va gaudir d'xit. Desprs de revisar-la, la va reestrenar el 28 de febrer de 1826 i, aquesta vegada, el pblic va ser conquerit.

Desprs d'aquest primer fracs, Spontini va deixar Pars i es trasllad a Berln el 1820 on va ser nomenat Kapellmeister en cap, amb un salari de 4.000 thalers i la possibilitat de donar un concert anual en el seu benefici. Va portar a l'pera Lalla Rookh de Thomas Moore, estrenada al Palau Reial el 27 de gener de 1821. Desprs va compondre Agnes von Hohenstaufen (1829). Aquest mateix any, va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Halle i, el 1834, va dirigir representacions de La Vestale a Hamburg. Va tornar a la seua vila natal el 1835, va viatjar a Anglaterra el 1838 i va tornar a Pars on va ser elegit acadmic de l'Acadmie des Beaux-Arts el mateix any. El 1837, va estrenar una versi revisada d' Agnes von Hohenstaufen.

El 1842, va deixar definitivament Alemanya i s'establ a Roma, on el Papa el va fer comte de San Andrea el 1844. Aquest mateix any va viatjar a Pars i a Dresden, desprs es va retirar a la seua vila natal el 1850. A la seua mort, va llegar la seua fortuna a institucions caritatives. Tot i tenir un carcter difcil, sempre es va mostrar geners amb els seus collegues msics ms necessitats.

Obres.

 Li puntigli delle donne, pera buffa, Roma, 1796;
 Il finto pittore, pera buffa, Roma, 1797;
 Teseo riconosciuto, pera, Florncia, 1798;
 L'eroismo ridicolo, pera buffa, Npols, 1798;
 La finta filosofa, pera buffa, Npols, Teatro Nuovo, estiu 1799;
 I quadri parlanti, pera buffa, Palerm, 1800;
 Gli Elisi delusi, pera buffa, Palerm, 1800;
 La fuga in Maschera, pera buffa, 1800;
 Gli amanti in cimento, pera buffa, Roma, Teatro Valle, 3 de novembre de 1801;
 Le metamorfosi di Pasquale, pera buffa, Vencia, 1802;
 La Petite maison, opra-comique, Pars, Thtre Feydeau, 1804;
 Milton, opra-comique, Pars, Thtre Feydeau, 27 de novembre de 1804;
 Julie ou le Pot de fleurs, "opra-comique", Pars, Thtre Feydeau, 12 de mar de 1805;
 La Vestale, tragdia lrica en 3 actes, llibret de Victor-Joseph-tienne de Jouy, pera de Pars, 15 de desembre de 1807;
 Fernando Cortez ou la conqute du Mexique, pera en 3 actes, llibret de Victor-Joseph-tienne de Jouy i Joseph-Alphonse Esmnard, pera de Pars, 28 de novembre de 1809;
 Plage ou le Roi de la Paix, pera, Opra de Pars, 1814;
 Les Deux rivaux, pera, 1816;
 Olympie, pera, pera de Pars, 22 de desembre de 1819;
 Lalla Rookh, 27 de gener de 1821;
 Nurmahl oder Das Rosenfest von Kaschmir, pera, pera de Berln, 27 de maig de 1822;
 Alcidor, pera en 3 actes, llibret de Guillaume M. Thaulon de Lambert, tradut a l'alemany per C. A. Herklots, Berln, pera Reial, 23 de maig de 1825;
 Agnes von Hohenstaufen, pera en 3 actes, llibret d'Ernst Raupach, Bern, pera Reial, 28 de maig de 1829;

Enllaos externs.

  Centre d'estudis Gaspare Spontini : Portal dedicat ntegrament al compositor.
  Fernand Cortez, opera, un dossier proposat per Jean-Paul Penin.
  La Vestale pera d'Spontini. Un dossier proposat per Catherine Scholler Forum Opra;
  Richard Wagner Els meus records sobre Spontini  de Records de la meua vida a "Archivo Richard Wagner";
  Fondazione Pergolesi Spontini, Jesi;
  Article de l'Enciclopdia Catlica;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88630" title="Bandera de Passanant i Belltall" nonfiltered="424" processed="420" dbindex="35457">


Blasonament.
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blanca, amb el segon ter vertical vermell, carregat amb una creu de Malta blanca, d'amplria 1/5 de la llargria del drap, al centre, i amb els altres dos teros amb una faixa abscissa vermella, d'alria 3/20 de la del drap i llargria 1/5 de la del mateix drap, al centre.

Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 24 de mar del 2006.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88639" title="Esquist" nonfiltered="425" processed="421" dbindex="35458">

Els esquists sn roques metamrfiques en qu els constituents originals foren argiles o fangs. Es caracteritza per estructurar-se en fines lmines que es trenquen de manera irregular i en parallel (exfoliaci).
Presenta laminaci odulada, i els cristalls, a diferncia dels de la pissarra, sn perceptibles a ull nu. Molts d'aquests minerals sn de mica, cosa que proporciona a l'esquist una brillantor intensa.

Formaci.
El procs del cicle rocs que forma els esquists s el metamorfisme regional. Les partcules fines que composen els esquists poden romandre suspeses en l'aigua durant molt de temps desprs que les partcules grans i denses de la sorra hagin desaparegut. Els materials que formaran els esquists estan dipositats normalment en aiges de moviment molt lent i se'ls sol trobar en dipsits de llacs o llacunes, en deltes fluvials, planes inundables i en sorres de platja. Tamb es poden trobar a la plataforma continental, en aiges relativament profundes i calmades.

Els "esquists negres" sn foscos, essent especialment rics en carboni no oxidat. Els esquits negres, comuns en estrats paleozoics i mesozoics, foren dipositats en ambients anxics.

Els fssils, les petges i caus d'animals, i fins i tot marques de caiguda de la pluja es poden preservar en els esquists, a diferncia del que passa amb un grau de metamorfisme ms alt. A vegades tamb contenen concrecions.

Els esquists tenen un grau de metamorfisme mitj. Si sn exposats temperatures i pressions superiors es converteixen en un material metamrfic ms dur conegut com a pissarra, que se sol usar en la construccins.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88642" title="Mara Moliner Ruiz" nonfiltered="426" processed="422" dbindex="35459">
Mara Moliner Ruiz (Paniza, Saragossa, 1900 - Madrid, 1981) fou una bibliotecnoma i lexicogrfa espanyola.

Filla d'un metge rural, es llicenci en Histria el 1921 a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa. Treball com a funcionria del Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arquelegs entre 1922 i 1970. Es cas amb el catedrtic de fsica Fernando Ramn y Ferrando el 1925 i tingueren quatre fills. Fou candidata a la Real Academia Espaola el 1972, per fou rebutjada.

Fou una promotora activa de la difusi de la cultura durant la II Repblica. Va collaborar activament a les Biblioteques Populars i a l'Escola Cossio de Valncia, inspirada de la Institucin Libre de Enseanza.

s l'autora del Diccionario de uso del espaol, una de les obres principals de la lexicografia castellana. Va iniciar-ne la confecci el 1952 i l'editorial Gredos en public la primera edici entre 1966 i 1967. Tot i que l'autora continu treballant-hi per preparar-ne una nova edici, la segona edici no sort al mercat fins al 1998 (un cop morta Mara Moliner), en dos volums i CD-ROM, aix com en una edici abreujada d'un volum.

Segons un dels seus fills, Fernando Ramn Moliner, la segona edici, amb totes les alteracions i modificacions efectuades, s una edici apcrifa, car Mara Moliner patia d'Alzheimer, no se n'assabent i no pogu donar un consentiment conscient a la publicaci d'aquesta nova edici.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88646" title="Cottbus" nonfiltered="427" processed="423" dbindex="35460">

Cottbus (Srab: Ch ebuz or Cho ebuz, alemany arcaic:  Kottbus) s una ciutat alemanya que pertany a l'estat de Brandenburg. Est situada 125 kilmetres al sud-est de Berln a la vora del riu Spree.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88647" title="Mesoproterozoic" nonfiltered="428" processed="424" dbindex="35461">

El Mesoproterozoic s la segona de les tres subdivisions (eres) de l'e Proterozoic, i que va durar entre fa 1.600 i 1.000 milions d'anys.

Els events ms importants d'aquesta era sn la formaci del supercontinent de Rodnia i l'aparici de la reproducci sexual.
Vegeu tamb.
Origen de la vida;
Taula dels temps geolgics;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88649" title="Neoproterozoic" nonfiltered="429" processed="425" dbindex="35462">
El Neoproterozoic s la tercera i ltima de les subdivisions (eres) de l'e Proterozoic, i va durar entre fa 1.000 i 542 milions d'anys. El Neoproterozoic comprn possiblement el temps ms interessant del registre geolgic, durant el qual la Terra va sofrir les glaciacions ms severes que es coneixen (durant les quals els casquets polars arribaven fins l'equador) i, en la part final de l'era (el perode Ediacari), es troben els primers fssils de vida multicellular, incloent-hi els animals ms antics.

La idea d'una era Neoproterozoica va aparixer fa relativament poc temps - als anys 60. Els paleontlegs del segle XIX situen els inicis de la vida multicellular en l'aparici dels animals amb closca dura coneguts com a trilobits i els archaeochyatha. Aix fou el comenament del perode Cambri. A principis del segle XX, els paleontlegs van comenar a trobar fssils d'animals multicellulars que precedien la frontera cambriana. Es trob una fauna complexa al sud-oest d'frica als anys 20 per no va ser ben datada. Se'n trob una altra al sud d'Austrlia als anys 40 per no va ser examinada intensament fins a finals dels anys 50. Altres possibles fssils primitius van ser trobats a Rssia, Anglaterra, Canad i altres llocs (vegeu fauna vendiana). Alguns foren identificats com a pseudofssils, per es va descobrir que altres eren membres de grups bastant complexos que encara no sn ben coneguts. Almenys 20 regions arreu del mn han proporcionat fssils de metazous d'abans del lmit cambri.

Alguns d'aquests animals primitius semblen poder ser avantpassats dels animals moderns. Molts d'ells estan en grups ambigus d'animals semblants a algues, discoides que semblen ser anclatges per a animals "medusoides", especmens amb forma de matals, petits tubs calcaris, i animals blindats d'origen desconegut. Normalment se'ls anomena fauna vendiana o ediacariana, i molts d'ells eren de cous tou. Llurs relacions, si n'hi ha, amb els animals moderns sn obscures. Alguns paleontlegs relacionen moltes d'aquestes formes als animals moderns. D'altres accepten algunes relacions possibles o fins i tot probables per opinen que moltes de les formes ediacarianes sn representants de tipus desconeguts d'animals.

Geolgicament, es pensa que el Neoproterozoic comprn un temps de complexa moci continental, a mesura que un supercontinent anomenat Rodnia es va fragmentar en fins a vuit peces. Possiblement a causa de la deriva continental, van tenir lloc diverses glaciacions globals massives, conegudes conjuntament com a glaciaci Varanger, les ms severes que mai han tingut lloc a la Terra. Es pensa que els casquets polars arribaren fins l'equador, portant el mn cap a una "Terra bola de neu".

La nomenclatura del Neoproterozoic ha estat inestable. Els gelegs russos parlaven del seu perode final com a Vendi, els xinesos com a Sini i la majoria de gelegs australians i americans com a Ediacari. Finalment, el 2004, la Uni Internacional de les Cincies Geolgiques va ratificar l'Ediacari com a perode geolgic del Neoproterozoic.

Vegeu tamb.
Origen de la vida;
Taula dels temps geolgics;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88651" title="Sideri" nonfiltered="430" processed="426" dbindex="35463">

El Sideri (del grec sideros, "ferro") s el primer perode geolgic del Paleoproterozoic i va durar entre fa 2.500 i 2.300 milions d'anys. A diferncia del que es fa amb perodes geolgics ms recents, que es daten estratigrficament, aquestes dates es defineixen cronolgicament.

L'abundncia dels banded iron beds va arribar al seu punt mxim a principis d'aquest perode. Es creaven a mesura que les algues produen oxigen com a residu, que es combinava amb ferro per a formar magnetita (Fe3O4, un xid ferrs). Aquest procs va eliminar el ferro dels oceans i els oceans, abans verdosos, esdevingueren clars. Eventualment, aquest procs va formar l'atmosfera rica en oxigen que la Terra t actualment.

La glaciaci huroniana va comenar a principis del Sideri (- 2.400 milions d'anys) i va acabar a finals del Riaci (- 2.100 milions d'anys).

Vegeu tamb.

Crisi de l'oxigen;
Origen de la vida;
Taula dels temps geolgics;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88658" title="X.Org" nonfiltered="431" processed="427" dbindex="35464">

X.Org s la implementaci oficial de referncia del X Windows System. s de codi obert i programari lliure.

El projecte corre sota el patronatge de la Fundaci X.Org i est allotjat a freedesktop.org.

X11R6.7.0, la primera versi del servidor X.Org, va ser un fork del XFree86 4.4 RC2, degut al desacord amb la nova llicncia del XFree86 4.4 final, amb altres canvis del X11R6.6. Alguns antics desenvolupadors de XFree86 s'han sumat al projecte, ja que es gestiona d'una forma ms oberta que XFree86.

El servidor X.Org augmenta dia a dia la seva popularitat entre els sistemes operatius de codi obert. Ha estat adoptat per Gentoo, Debian, Fedora Core, Slackware, SuSE, Mandrakelinux, Cygwin/X, Ubuntu i FreeBSD 5.x en lloc de XFree86. 

Les versions actuals sn la X11R6.9.0 i X11R.7.0, alliberades el 21 de desembre del 2005.

 Vegeu tamb .
 XFree86;

 Enllaos externs .
 Wiki del projecte ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88661" title="Salvador Bacarisse" nonfiltered="432" processed="428" dbindex="35465">
Salvador Bacarisse Chinoria, (Madrid, 12 de setembre de 1898 - Pars, 5 d'agost de 1963), compositor espanyol.

Va estudiar al Real Conservatorio de Msica in Madrid, amb Manuel Fernndez Alberdi (piano) i Conrado del Campo (composici). Bacarisse va ser membre del Grupo de los Ocho (fundat en l'esperit del grup francs de Les Six pe combatre el conservadurisme musical) i va ajudar a promoure la msica contempornia com a director artstic dUnin Radio fins el 1936. En acabar la Guerra civil el 1939, Bacarisse va exiliar-se a Pars, rebutjant la dictadura de Franco. Des del 1945 fins a la seua mort va treballar per a la  Radio-Tlvision Franaise com a productor de programes en llengua castellana.

Bacarisse va compondre per a piano, per a conjunts de cambra, pera (incloent-hi El tesoro de Boabdil amb la qual va guanyar un premi de la rdio francesa el 1958), i obres orquestrals incloent-hi dos concerts per a piano i un concert per a viol. La seua obra ms clebre i interpretada s el Concertino per a guitarra i orquestra en La menor Opus 72, composta el 1952, en estil neoromntic.

Bibliografia.
  Christiane Heine. "Salvador Bacarisse", Grove Music Online, ed. L. Macy (accs 3 de gener de 2005), grovemusic.com (accs amb subscripci).
  Enrique Franco. "Salvador Bacarisse", Grove Music Online, ed. L. Macy (accs 3 de gener de 2005), grovemusic.com (accs amb subscripci). (pera);

Enllaos externs.

  Breu biografia i escolta de la romanza del Concertino per a guitarra i orquestra a El Poder de la Palabra;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88663" title="Temporada 1946-1947 del FC Barcelona" nonfiltered="433" processed="429" dbindex="35466">
Les dades ms destacates de la temporada 1946-1947 del Futbol Club Barcelona sn les segents:


1947.

Mar.

9 mar - 21a. jornada de Lliga. El Bara perd a San Mames (1-0) davant l Athletic de Bilbao. El gol de Zarra colloca els bascos lders amb dos punts ms que els blaugrana;

1946.

Setembre.

22 setembre - Lliga. Jornada 1. Bara i Celta de Vigo empaten a les Corts (1-1) en la jornada inaugural de la lliga 1946-47 amb gol blaugrana de Martn. ;

20 setembre - Els membres de la nova junta directiva blaugrana presidida per Montal prenen possessi dels seus crrecs. ;

15 setembre - El Bar s'imposa a Les Corts (4-3) a l'Atltico Aviacin en l'ultim partit amists abans de l'imminent inici del campionat de Lliga. Marquen Escol (2), Csar i Amors.

11 setembre - Agust Montal i Galobart pren possessi del seu crrec de president del Bara. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88665" title="XFree86" nonfiltered="434" processed="430" dbindex="35467">


XFree86 s un producte derivat del projecte Xfree86, Inc. Va nixer com una implementaci lliure del X Window System, conegut com X, X11 i X11R6. Xfree86 funciona principalment en sistemes UNIX i totes les seves variants BSD (FreeBSD, NetBSD, OpenBSD, Mac OS X (via Darwin), etc), Solaris, SGI IRIX, i derivats, com Linux (qualsevol distribuci), aix com a OS/2 i Cygwin (per Windows).

Desprs d'un canvi de llicncia el febrer del 2004, que el fa incompatible amb la llicncia GPL, es va produir un fork creant-se X.Org amb el suport de molts desenvolupadors de XFree86 descontents amb el canvi de llicncia. Actualment X.Org ha substituit a XFree86 com el sistema de finestres de la majoria de distribucions de GNU/Linux i BSD.

XFree86 proveeix una interfcie grfica client/servidor entre el maquinari (ratol d'ordinador), teclat i sistemes grfics) i un entorn d'escriptori que proveeix un sistema de finestres aix com una interfcie estandaritzada d'aplicaci (API, per les seves sigles angleses).

XFree86 s independent de la plataforma, extensible i es pot utilitzar en xarxa.

Servidors X Window basats en XFree86.
Basats en XFree86 4.0.
 KDrive (TinyX);
 FreeDesktop.org Xserver (fd.o xserver). Derivat de TinyX. Es va iniciar pels desenvolupadors de KDE i Gnome.

Basats en XFree86 4.2.
 Apple X11 (per Mac OS X);

Basats en XFree86 4.3.
 XWin (per Windows/Cygwin);
 XDarwin (per Darwin i OSX);
 OroborOSX (per Darwin i Mac OSX);

Basats en XFree86 4.4 RC2 per la Fundaci X.Org.
 Xorg (la implementaci X11 per defecte per FreeBSD).
 Debrix. Derivat de X.org.

Enllaos externs.
 XFree86. Lloc web del projecte de codi obert XFree86.
 Linux XFree COMO. Guia pas a pas per configurar XFree86 en un sistema Linux.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88682" title="Inversi trmica" nonfiltered="435" processed="431" dbindex="35468">
Inversi trmica s el fenomen atmosfric pel qual la temperatura augmenta amb l'altitud al contrari del que s usual.

Les condicions d'inversi trmica poden ser quasi permanents (corrents freds )o ocasionals (anticicl hivernal)

Amb altes pressions atmosfriques l'aire fred com que pesa ms que el calent es diposita al fons de les depressions, una vall per exemple, on queda retingut i incapa de barrejar-se amb una altre tipus d'aire especialment quan no hi ha vent. A la vegada es forma un estrat inmbil fins a una certa altura, per exemple 700 metres, amb el resultat que fa una temperatura ms alta a major altitud.

A Catalunya la inversi trmica que es produeixa l'hivern a la Plana de Vic explica que les rouredes (ms resistents al fred) ocupin les  cotes baixes i les alzines que sn ms termfiles en canvi estiguin en les zones ms altes on les temperatures mnimes no sn tan baixes (s'arribat al fons de la Plana de Vic a 24C per sota zero mentre a 800 metres estaven a 20 graus ms.

Articles relacionats.
Fata morgana;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88687" title="Clima atlntic" nonfiltered="436" processed="432" dbindex="35469">
Clima atlntic o clima d'influncia atlntica s un tipus de clima de la Pennsula Ibrica

Caracterstiques.
Situat al ter nord de la Pennsula des del nord de Portugal, Galcia, Astries, Cantbria, Pas basc, nord de Navarra, Pirineu aragons, Vall d'Aran i part de les comarques del Ripolls i la Garrotxa. ;
Temperatures suaus oceniques , s a dir sense grans contrastos entre les estacions. Per exemple Vigo passa dels 10 graus de gener de mitjana als 20 graus al Juliol. La probabilitat de glaades s molt baixa. Altres localitats de clima ocenic de muntanya com Vielha presenten freds ms rigorosos a l'hivern per l'estiu s fora fresc (17C al Juliol) i el contrast entre hivern i estiu no passa dels 15 graus.
Pluviometria elevada i sobretot bastant regular i constant, encara que a l'estiu pot ser insuficient tamb hi ha pluges que sn ms abundants en el Cantbric i Pirineu.
Hidrografia caracteritzada per rius curts i cabalosos de cabal fora constant.
Vegetaci de roureda humida, fageda i prats.

El clima atlntic presenta aquestes caracterstiques:
La temperatura s suau tot l'any. Els estius sn frescos i els hiverns, no gaire freds.
La pluja s fora abundant, sobretot al hivern.
La humitat sol ser alta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88690" title="Subflum" nonfiltered="437" processed="433" dbindex="35470">

En biologia, un subflum s un txon intermig entre flum i superclasse. El txon subdivisi, en les plantes i fongs, equival al subflum.

No tots els flums estan dividits en subflums. Entre els que s que ho estan hi ha:
Arthropoda: dividit en els subflums Trilobitomorpha, Chelicerata, Myriapoda, Hexapoda i Crustacea,
Branchiopoda: dividit en els subflums Linguiliformea, Craniformea and Rhychonelliformea,
Chordata: dividit en els subflums Urochordata, Cephalochordata and Vertebrata.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88691" title="Clima mediterrani continentalitzat" nonfiltered="438" processed="434" dbindex="35471">
El clima mediterrani continentalitzat s un tipus de clima present a la Pennsula Ibrica i altres llocs de clima mediterrani. 

Caracterstiques.
Es ms fred que el clima mediterrani tpic: la temperatura mitjana de gener, que en el clima mediterrani estndard est per sobre dels 7 graus i pot arribar a 14 (Costa del Sol, Algarve. etc.), se situa normalment en els climes continentalitzats al voltant dels 4 o 6 graus.
La pluviometria pot ser ms alta (Plana de Vic) o ms baixa (Lleida) que les del clima mediterrani litoral.

Vegeu tamb.
 Clima Mediterrani;
 Clima continental;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88695" title="Clima de muntanya" nonfiltered="439" processed="435" dbindex="35472">
Clima de muntanya s un tipus de clima de carcter azonal, s a dir, present en qualsevol latitud en llocs amb una altitud diferent de la resta del territori.

A la Pennsula Ibrica es considera a partir de 600 o 800 metres que comena la muntanya mitjana i a partir de 1500 l'alta muntanya encara que el lmit on creixen els arbres se situa a uns 2200 metres. 
Caracterstiques.
En general disminuci de 0'6C per cada 100 metres d'ascens en altitud.
Diferenciaci entre l'exposici al sol (solana) i a l'ombra (obaga);
Dins de certs lmits s'incrementa la pluviometria per pot disminuir a partir d'una certa cota. La neu es fa present , o la neu perptua, a diferents altituds segons la latitud.
Les carcterstiques climtiques es presenten en forma d'uns estatges molt ben definits.
El pendent i l'orografia influeixen decisivament en el clima.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88707" title="Nebulosa difusa" nonfiltered="440" processed="436" dbindex="35473">

Una nebulosa (del Llat Nebulosa: boirs, nebuls) designa en astronomia, un objecte celeste d'aspecte difs i compost de gas enrarit. Les nebuloses sn estudiades pels astrofsics especialistes en el espai interestellar.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88709" title="Concurs Internacional de Castells de Focs Artificials Ciutat de Tarragona" nonfiltered="441" processed="437" dbindex="35474">
El Concurs Internacional de Castells de Focs Artificials Ciutat de Tarragona va ser creat l'any 1990, en una ciutat amb una llarga tradici pirotcnica. Tarragona ja compta amb fabricaci de "voladors de foc grec" per part dels droguers i els especiers en l'any 1383, i s'usaven per a les festes populars. Entre aquestes destaquen les Festes de Santa Tecla, celebrades des de 1321 i declarades d'inters estatal i autonmic, i antigament les del Corpus.

El concurs actual t un antecedent documentant l'any 1891 a la mateixa ciutat de Tarragona, amb motiu de les Festes de Santa Tecla. Es tracta del primer concurs de focs artificials de qu es t notcia no nicament a l Estat espanyol sin tamb a hores d ara arreu del mn.  Aquest concurs tarragon aporta les primeres bases escrites d un certamen pirotcnic, que sortosament s han conservat.

El Concurs de Tarragona t lloc cada primera setmana completa del mes de juliol durant sis nits, i s'ha convertit en el ms important de la Mediterrnia. Hi acudeixen les pirotcnies ms prestigioses del mn, que rivalitzen en focs aeris, terrestres i aqutics. Diriament uns seixanta mil espectadors contemplen la bellesa dels focs a la badia que s'obre a la Punta del Miracle, un magnfic paratge elogiat pel genial arquitecte catal Antoni Gaud.

El jurat, integrat per reconeguts especialistes i periodistes internacionals i del propi pas, vota diriament els castells dels participants, igual que els mateixos espectadors. Aquests atorguen el Gran Premi del Pblic, mentre que el jurat oficial concedeix el trofeu Venus de Tarragona al primer i al segon participant, aix com l'adjudicaci dels grans focs de les Festes de Santa Tecla, un magnfic espectacle que se celebra la nit del 23 de setembre.

Impacte econmic.

Actualment el concurs de Tarragona s seguit diriament per una mitjana de 60.000 espectadors durant sis nits consecutives. Diferents estudis realitzats estimen que se'n deriven 18.000 pernoctacions directament relacionades amb aquest esdeveniment, en l'rea d'influncia immediata de la Costa Daurada.

 Palmars .
 1990: Pirotcnia Antonio Caballer, Montcada, Pas Valenci;
 1991: Pirotcnia Antonio Caballer;
 1992: Pirotcnia beda, La Font d'en Carrs, Pas Valenci;
 1993: Pirotcnia beda;
 1994: Pirotcnia Ricardo Caballer, Godella, Pas Valenci;
 1995: Pirotcnia Francesco Pagano, Npols, Itlia;
 1996: Pirotcnia Francesco Pagano;
 1997: Fuochi Artificiali Martarello, Rovigo, Itlia;
 1998: Lidu Fireworks, Nantxang, Xina;
 1999: Pirotcnia Francesco Pagano;
 2000: Pirotcnia Pirogesti, Vila-rodona, Catalunya;
 2001: La Rosa Lorenzo, Siclia, Itlia;
 2002: Pirotcnia Ricardo Caballer;
 2003: Pirotcnia Francesco Pagano;
 2004: Fuegos Artificiales Arco Iris, Real de Montroi, Pas Valenci;
 2005: Pirotcnia Tamaya Kitahara Enkaten, Jap;
 2006: Gamma-P, Kassel, Alemanya;
 2007: Maria Angustias Perez, Guadix, Andalusia;
 2008: Ape Parente, Melara/Bergantino, Itlia;

Enllaos externs.
 Web oficial del certamen;
 Festes de Santa Tecla;
 xagatarragona.cat Especial Concurs de Castells de Focs de Tarragona;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88710" title="Port del Comte" nonfiltered="442" processed="438" dbindex="35475">

El Port del Comte s un masss del Prepirineu catal, situat a cavall de les comarques del Solsons i l'Alt Urgell. Fa tamb de divisria d'aiges entre les conques del Cardener i el Segre. Son pic ms alt s el Pedr dels Quatre Batlles, de 2.383 m.

Els materials, d'poca trisica i cretcia, sn generalment calcaris i molt durs, on noms algunes capes margoses han estat clarament erosionades en els sectors trisics.

La vegetaci arbria s de roure i pinassa a la base i de pi roig a la major part del masss. Als sectors alts (2 000-2 100 m), hi ha pi negre, amb alguns avets, fins que sn substituts per prats alpins.

El masss consta de diverses unitats orogrfiques: la Serra de Querol, el Puig Sobir, els Prats de Bassies, la Serra del Port del Comte i la Serra d'Odn en sn les principals  

Estaci d'esqu.


Al vessant nord de la Serra del Querol aix com als voltants del Tossal d'Estivella, hi ha implantada una estaci d'esqu.


Est dividida en dos grans sectors: l'un comprn el Querol i el nord del Serrat de la Bfia, i s on hi ha tots els nuclis de serveis i aparcaments. Compta a ms amb els remuntadors amb ms capacitat, desprs d'un procs de modernitzaci que els darrers anys hi han deixat 3 telecadires de quatre places (un dels quals desembragable), aix com innivaci artificial a algunes de les pistes. L'altre, situat a una zona ms elevada entre el Pedr dels Quatre Batlles i Estivella, no compta amb accs rodat: per arribar-hi cal agafar un telecadira de 2 places d'orientaci SSW les pistes sota el qual pateixen sovint manca de neu. Aix fa que aquest sector (que no compta amb cap can de neu artificial) estigui sovint tancat quan la resta de l'estaci est oberta; malgrat que les pistes ms altes i ben orientades (i per tant amb ms neu) de l'estaci siguin precisament a l'extrem del sector d'Estivella, baixant cap a la Rasa de Carbasser. El parc de remuntadors en aquest sector s ms antic (2 telecadires de 2 i 3 teleesqus, un d'ell per a debutants). Un dels telecadires presenta la particularitat de ser de doble s, amb la seva traa abraant ambds vessants de la carena del Clot Rod.

Galeria.



Enllaos externs.
Lloc web oficial de l'estaci d'esqu;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88712" title="Robert Schuman" nonfiltered="443" processed="439" dbindex="35476">

Robert Schuman ( ciutat de Luxemburg, Luxemburg 1886 - Metz, Frana 1963 ) fou un poltic francs, diverses vegades ministre i dos cops Primer Ministre de Frana.

s considerat metafricament com el "Pare d'Europa", juntament amb Konrad Adenauer, Jean Monnet i Alcide De Gasperi per haver presentat davant de ms de dos-cents periodistes la coneguda Declaraci Schuman, escrita i preparada juntament amb Jean Monnet, precursora del que serien les Comunitats Europees, i ms tard, la actual Uni Europea.

Biografia.
Va nixer el 29 de juny de 1886 a ciutat de Luxemburg, fill de pare francs i mare luxemburguesa. El seu pare era orind del departament francs de Mosella, i va servir a l'exrcit francs durant la Guerra franco-prussiana de 1870, desprs de la qual va adoptar la nacionalitat alemanya, desprs que Alscia i Lorena fossin annexionades per l'Imperi Alemany. Desprs d'establir-se a Luxemburg fou considerat com un alemany igual que la seva esposa, convertida en alemanya a causa del seu vincle matrimonial. 

La seva educaci familiar est emmarcada per la profunda prctica del catolicisme. El 1904 finalitz els seus estudis secundaris a Metz i inici l'estudi de dret a les universitats de Munic, Bonn, Estrasburg i Berln, on es gradu l'any 1911 en dret civil. L'any segent inici la seva activitat professional en un bufet d'advocats a Metz, abandonant la idea d'entrar al seminari per esdevenir sacerdot. A la universitat Schuman forma part de la corporaci Unitas, integrada principalment per seminaristes i estudiantes de teologia.

Primera Guerra Mundial.
Per raons de salut no va realitzar el servei militar, per a l'esclatar la Primera Guerra Mundial, el reclutament s'intensifica, per la qual cosa s cridat a files per l'administraci alemanya a causa de les seves competncies jurdiques. Incorporat al servei auxiliar va ser installat a Metz en una unitat de no combatents, on realitza funcions de soldat secretari durant un any. Desprs de ser rellevat del seu crrec s nomenat adjunt de l'administraci a Boulay, on roman fins a la fi de la guerra l'any 1918, continuant parallelament amb el seu treball en el despatx d'advocat de Metz. 

Perode d'entre guerres.
Una vegada acabada la guerra s'inscriu com a advocat a Metz, estatut que conservar tota la seva vida. La seva formaci de jurista i el seu coneixement del francs fa que les autoritats el convidin a participar en la reintegraci d'Alscia i Lorena. 

Els catlics de Lorena s'inquieten per la integraci a l'estat francs, temorosos d'aquesta repblica anticlerical. La dissoluci de les ordres religioses (1902-1904) a Frana i la separaci d'estat i esglsia (1905), que va suprimir tota subvenci econmica, no van ser aplicades en els territoris ocupats per alemanya. Aquestes regions vivien encara sota el concordat de 1801. Per defensar aquesta particularitat, Schuman s sollicitat pels grups catlics per a presentar-se com a diputat, resultant escollit pel crrec l'any 1919 com a representant de Mosella per la circumscripci de Thionville, crrec que ocuparia durant tota la seva carrera. 

En el parlament francs, per, fou acusat d'haver format part de l'exrcit alemany, encara que la denncia no progress. En aquesta poca impulsa la formaci de seccions departamentals de la Confederaci francesa de treballadors cristians (CFTC) a Mosella. 

Durant la dcada del 1920 s'associa als esforos de pau i l'acci del president Aristide Briand (1924-1932) que busca l'aproximaci entre la Repblica de Weimar i la Frana del govern de Raymond Poincar. Desprs dels atacs per part d'Itlia a Etipia es mostra favorable a les sancions imposades per la Societat de Nacions, per contra per es mostra partidari dels acords de Munic de 1938. 

Desfavorable del Front Popular (1936-1938), sempre mostr simpaties per Lon Blum. La seva activitat parlamentria fou modesta, de 1929 a 1939 fou membre de la comissi de finances de l'Assemblea Nacional. Va romandre al Senat sense interrupci fins l'any 1940. Inicialment inscrit en el partit Union Rpublicaine Lorraine, associat al Bloc National de Raymond Poincar, a partir de l'any 1931 fou membre del Dmocrate Populaire, un dels orgens del MRP. 

Segona Guerra Mundial. 
Schuman fou nomenat sub-secretari d'estat per als refugiats en l'administraci de Paul Reynaud formada el 21 de mar de 1940 - perode conegut amb el nom de drle de guerre ("Guerra de mentida"), crrec que conserv durant el primer govern del mariscal Philippe Ptain. Favorable d'atorgar plens poders a Ptain es neg a participar en aquest govern i retorn a Metz on fou fet presoner per la Gestapo el 14 de setembre de 1940 desprs de rebutjar la sollicitud de cooperaci presentada pels nazis. Fou posat sota custdia del Palatinat Ren l'abril de 1941, d'on posteriorment assol evadir-se a l'agost de 1942. Refugiat a la zona lliure, va romandre ocult en diferents monestirs fins a l'expulsi dels nazis. 

Postguerra. 
 
Desprs de la invasi de Frana pels aliats i la conseqent expulsi del wehrmacht, el setembre de 1944 el general De Lattre al comandament de l'exrcit francs fa cridar Schuman a fi de tenir un conseller experimentat en assumptes d'Alscia-Lorena. Tres setmanes desprs el ministre de guerra, Andr Diethelm, exigeix que Schuman sigui arrestat. La societat de Metz acull Schuman, per les autoritats el tracten com un exministre de Ptain i parlamentari que vot a favor del seus plens poders. s considerat com "indigne", per a pesar d'aix s collocat en el comit departamental d'alliberament on tracta de moderar la depuraci. 

El 24 de juliol de 1945 escriu al general Charles de Gaulle i aconsegueix que arxivin l'expedient en contra seu. Es proclama la seva innocncia en l'alta cort al setembre segent, el que li permet reprendre el seu lloc en la vida poltica del pas. 

Rpidament es converteix en un dels lders principals de la Quarta Repblica Francesa, sent nomenat Ministre de finances entre 1946 i 1947, en els governs de Georges Bidault i Paul Ramadier, en un moment crucial on la inflaci i el mercat negre prenen fora. 

El novembre de 1947 s nomenat Primer Ministre de Frana, crrec que desenvolup fins el juliol de 1948, sent acusat d'haver estat un oficial alemany pel comunista Jacques Duclos. Al caure el seu govern s nomenat Ministre d'Afers exteriors, crrec que ocupa fins a 1952. El seu bilingisme li s til en les relacions que implementa amb Alemanya, on pronuncia conferncies en l'idioma local. 

Poltica europeista.
L'opini francesa vacill entre diverses possibilitats pel que fa al futur immediat de l'Alemanya derrotada. La majoria prefereix exercir un control aliat a l'Alemanya descentralitzada, un hbrid entre la Confederaci Germnica (1815-1866) i la Federaci Alemanya del Nord (1867-1871). s aquesta la posici de Charles de Gaulle i els seus successors fins el 1947, unes opinions que preferien desmantellar les fonts institucionals i culturals del militarisme alemany i enfortir les relacions intraeuropees. 

Al mar 1948 es crea la Uni Europea Occidental (uni diplomtica i militar) entre Frana, Blgica i el Regne Unit, com a resposta a la presa de poder dels comunistes a Praga. Aquesta Uni va servir de base per a la creaci de l'Organitzaci del Tractat de l'Atlntic Nord (OTAN) l'any 1949. 

La fusi de les unions duaneres del Benelux, sorgida entre guerres i concretada el 1948 i un projecte d'uni entre Frana i Itlia iniciat el 1947, fracassat per finalment el 1951, foren les bases de laboratori per a la futura creaci de la Comunitat Econmica Europea (CEE). Aix mateix la creaci l'any 1949 del Consell d'Europa s una de les primeres bases per preparar la confederaci d'estats europeus. 

La Declaraci Schuman. 
 
Schuman no disposava de grans qualitats com a orador per aix no va impedir que pronuncis un dels discursos ms transcendentals en la histria europea. El 9 de maig de 1950 es va dirigir a ms de dos-cents periodistes per a presentar una declaraci, preparada al costat de Jean Monnet, considerada com la primera proposta oficial per a la construcci d'una Europa integrada i que es coneix a partir d'aquesta data com la Declaraci Schuman. Aquest dia va nixer l'Europa comunitria, actualment concretitzada en la Uni Europea (UE).  

En el seu discurs Schuman proposava la creaci d'una comunitat franco-alemanya per a aprofitar conjuntament el carb i l'acer dels dos pasos, en un moment que Alemanya produeix el doble d'acer que Frana. Una vegada en funcionament, s'ampliaria la comunitat a altres pasos europeus per a formar un espai de lliure circulaci de persones, mercaderies i capitals. Aquest sistema creuat d'interessos evitaria la possibilitat d'una nova guerra. Cinc anys desprs de la capitulaci de l'Alemanya nazi es presenta aquest projecte de cooperaci europea. 

Extracte: Europa no es far d'una vegada ni en una obra de conjunt: es far grcies a realitzacions concretes, que creuen en primer lloc una solidaritat de fet. L'agrupaci de les nacions europees exigeix que l'oposici secular entre Frana i Alemanya quedi superada, pel que l'acci empresa ha d'afectar en primer lloc a Frana i Alemanya. 

A la cimera de Mil de 1985 els Caps d'Estat i de govern van decidir establir el 9 de maig com el Dia d'Europa. 

Inicis de la Uni Europea.
 
Schuman va signar el Tractat de Pars, del 18 d'abril de 1951, constituint la Comunitat Europea del Carb i de l'Acer (CECA) entre Alemanya, Blgica, Frana, Itlia, Luxemburg i els Pasos Baixos. 

Posteriorment va impulsar el pla per a la formaci d'un exrcit europeu denominat Comunitat europea de Defensa, iniciativa rebutjada per part francesa l'any 1954. 

Va planejar al costat de Konrad Adenauer l'Estatut del Sarre. Aquesta iniciativa buscava dotar a aquest estat alemany que es trobava ocupat per l'exrcit francs desprs del final de la guerra, d'un estatut europeu que el convertiria en la seu de les institucions europees i en la "Capital d'Europa". Els dos lders decidiren fer aprovar la mesura per referndum, confiats del seu resultat positiu. No obstant aix els ciutadans del Sarre es pronuncien en contra d'aquest estatut i a favor de la seva reintegraci a l'Repblica Federal Alemanya. 

L'any 1958 fou nomenat el primer president de l'assemblea parlamentria europea, crrec que ocup fins el 1960. En aquest perode presideix en conjunt la CEE-CECA-CEEA on els membres sn designats pels seus estats d'origen i on la seva funci s merament consultiva.

L'any 1958 li fou concedit el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgr, en reconeixement dels seus esforos en favor de la integraci europea.

ltims anys. 
A l'octubre de 1959, durant una visita oficial a Itlia, es manifestaren els primers smptomes de la malaltia que afectar progressivament la salut de Schuman, quan enmig d'una conferncia de premsa perd la lucidesa a conseqncia d'una esclerosi mltiple. 

Desprs de retirar-se definitivament de l'Assemblea parlamentria europea, Schuman inicia la redacci del seu nic llibre, "Per Europa", amb la idea de fer descobrir les seves intucions europees. Pocs mesos desprs cedeix l'escrit a un amic proper donant-li la llibertat de publicar-lo desprs de la seva mort. 

L'estiu de 1963 Schuman t moltes dificultats per articular paraules i solament s capa de mirar i prendre la m del seu interlocutor. Alguns dies abans de la seva mort, el Bisbe de Metz, desprs d'administrar-li la unci dels malalts, li fa lectura d'una carta que el papa Pau VI havia escrit per a ell. El 4 de setembre de 1963, a les nou hores i trenta minuts, mor a la seva residncia de Metz.

Solament un representant de l'estat francs, el vicepresident de l'Assemblea nacional, va assistir a les exquies. La rdio i la televisi de Frana van dedicar una curta emissi a la cobertura de la seva defunci. Les restes de Schuman estan sepultats en l'Esglsia St. Quentin de Scy-Chazellesvient.
 
Enllaos externs.
  Declaraci Schuman;
  Premi Internacional Carlemany;
  Fundaci Robert Shcuman;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88713" title="Jean Monnet" nonfiltered="444" processed="440" dbindex="35477">


Jean Omer Marie Gabriel Monnet (Cognac, Frana 1888 - Bazoches-sur-Guyonne 1979) fou un economista francs i s considerat un dels pares de l'actual Uni Europea juntament amb Konrad Adenauer, Robert Schuman i Alcide De Gasperi. Tot i no ser elegit mai per un crrec pblic, treball pels governs d'Europa i dels Estats Units d'Amrica. 

Biografia.
Va nixer el 9 de novembre de 1888 a la ciutat de Cognac, poblaci situada al departament francs de Charente, en una famlia dedicada al comer. Amb tan sols 17 anys va rebre l'encrrec patern d'obrir mercats internacionals per a la producci del celler que la seva famlia possea al poble natal, per la qual cosa l'any segent es trasllad fins a Winnipeg. "No duguis llibres. Ning pot pensar per tu. Mira per la finestra, parla a les persones. Para esment a qui est al teu costat", li va dir el seu pare. Aquesta es convertiria en la seva regla. Aquesta situaci va contribuir a ampliar la seva visi del mn, i a assentar els fonaments d'un futur dedicat al projecte de l'Europa unida. 

Mor el 16 de mar de 1979 a la seva residncia de Bazoches-sur-Guyonne, poblaci situada al departament de Yvelines. El president francs Franois Mitterrand va fer traslladar les seves restes mortals al Pante de Pars l'any 1988. 

Perode d'entreguerres.
Durant la Primera Guerra Mundial va proposar al president del consell la coordinaci dels recursos dels aliats. L'any 1919, durant el perode d'entreguerres, fou nomenat secretari general adjunt de la Societat de Nacions, crrec que va desenvolupar fins el 1923. A San Francisco va participar en la creaci d'un banc d'inversi, que posteriorment es va veure afectat per la Gran Depressi, fet al qual es va referir en les seves memries: "Els homes noms accepten el canvi resignats per la necessitat i noms veuen la necessitat durant les crisis". Tamb va treballar a Xangai per al govern de Chiang Kai-shek. 

L'any 1939 va ser nomenat president del comit franco-britnic de coordinaci econmica per fer front a la Segona Guerra Mundial. Desprs de la invasi de Frana per part de l'Alemanya nazi (1940) va concebre un pla per a la fusi poltica entre Frana i el Regne Unit, que va rebre el suport de Winston Churchill, per que no va trobar eco entre els exiliats de la Frana lliure. L'any 1943, a Alger, va plantejar ja les seves ideals europeistes: "No hi haur pau a Europa, si els Estats es reconstruxen sobre una base de sobirania nacional (...) Els pasos d'Europa sn massa petits per a assegurar als seus pobles la prosperitat i els avanos socials indispensables. Aix suposa que els Estats d'Europa s'agrupin en una Federaci o "entitat europea" que els converteixi en una unitat econmica comuna. 

Monnet va treballar per als aliats en missions diplomtiques i financeres, i va formar part del Comit d'Alliberament Nacional francs que presid Charles de Gaulle. 

Vers la unitat europea.
Acabada la guerra va dirigir l'elaboraci d'un pla d'equipament i reconstrucci econmica, conegut amb el nom de Pla Monnet que, recolzant-se en l'ajuda nord-americana del Pla Marshall, va permetre a Frana modernitzar les seves estructures productives i rellanar el creixement en poc temps. Per, conscient de les limitacions dels Estats nacionals tradicionals, es va aplicar des de llavors a lluitar per l'ideal europeista, concebent l'estratgia de comenar per la integraci econmica d'Europa per a fomentar aix una solidaritat material que contrarests els particularismes nacionals i fora la base per a una futura uni poltica. 

Partint del plantejament que Aristide Briand va exposar l'any 1929, Monnet va reelaborar la idea de la unitat europea fonamentant-la en una base econmica solidria, i imprescindible per a arribar a la posterior uni poltica. Amb tal propsit va participar l'any 1948 en la creaci del Consell d'Europa a la ciutat neerlandesa de La Haia i l'elaboraci de la Declaraci Schuman (1950), per la qual Frana i la Repblica Federal Alemanya van posar els seus sectors carbonfer i siderrgic sota una autoritat supranacional conjunta. 

Entre 1952 i 1955 va ser el primer president de la Comunitat Europea del Carb i de l'Acer (CECA), que seria l'embri de la posterior Comunitat Econmica Europea (CEE). Monnet va tenir un paper decisiu en la concepci d'aquest instrument d'integraci continental mitjanant la seva constituci amb el Tractat de Roma de 1957, si b va discrepar del protagonisme que van mantenir en el seu si els governs nacionals. La segona part del pla ideat per Monnet anava molt ms lluny en la integraci i la unitat poltica: la Comunitat Europea de Defensa (CED). El veto del Parlament francs de l'any 1954 va suposar el primer fracs important en el procs d'unitat. 

L'any 1956 va crear un Comit d'Acci per als Estats Units d'Europa per a donar suport el seu model federalista. Aquest comit fou dissolt l'any 1975, satisfet per l'assoliment de l'elecci directa del Parlament Europeu per sufragi universal. 

L'any 1953 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgr, en reconeixement del seu treball en favor de la unitat territorial i poltica d'Europa. El Consell Europeu reunit a Luxemburg l'any 1976 va concedir a Jean Monnet el ttol de "Ciutad d'honor d'Europa". 

Vegeu tamb.
Autoritat Monnet;
Cronologia de la Uni Europea;

Enllaos externs.

  Fundaci Europea Jean Monnet;
  Premi Internacional Carlemany;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88714" title="Alcide De Gasperi" nonfiltered="445" processed="441" dbindex="35478">

Alcide De Gasperi ( Pieve Tesino, Imperi austrohongars 1881 - Sella di Valsugana, Itlia 1954 ) fou un poltic itali, que ocup la Presidncia italiana i el crrec de Primer Ministre d'Itlia. s considerant un dels "Pares d'Europa" de forma conjunta amb Konrad Adenauer, Robert Schuman i Jean Monnet.

Biografia.
Va nixer el 3 d'abril de 1881 a la ciutat de Pieve Tesino, poblaci situada en aquells moments a l'Imperi austrohongars per que avui en dia forma part de la provncia de Trento. S'inici en la vida poltica de la seva regi i en la d'ustria durant els seus anys universitaris que pass a Viena, on estudi filosofia i literatura per esdevenir posteriorment periodista.

Va morir el 19 d'agost de 1954 a la ciutat de Sella di Valsugana, poblaci situada a la provncia de Trento.

Vida poltica.
Comen la seva veritable carrera poltica com a diputat en el parlament austrac l'any 1911 en representaci de la petita comunitat italiana en el si d'un gran imperi multinacional. Aquesta experincia li aport una visi ms global de la vida poltica, enriquint-lo amb una cultura ms mplia, ms diversa i que li va servir per a fonamentar el seu ideal europeista. 

A l'esclatar la Primera Guerra Mundial fou nomenat responsable del Comit dels Refugiats. En el desenvolupament del seu crrec ajud a milers d'exiliats de Trento, detinguts pel govern austrac per raons militars, a emigrar cap a l'interior del pas. Desprs de l'annexi de Trento a Itlia, al final de la guerra, s'involucr, al costat del frare Luigi Sturzo, Alberto Marvelli i diversos laics i poltics, en la creaci del Partit Popular Itali (PPI), i que posteriorment fou anomenat Democrcia Cristiana. L'any 1921 fou escollit diputat per Trento, i presid el grup parlamentari del PPI al Parlament. Fins a l'arribada de Benito Mussolini al poder l'any 1922 ocup un paper important en la vida poltica italiana. 

En la seva qualitat d'opositor s acusat d'activitats antifeixistess, per la qual cosa s detingut i condemnat a 4 anys de pres. A pesar del seu alliberament, queda sota vigilncia fins a la caiguda de Mussolini, ocupant un lloc d'auxiliar a la Biblioteca de El Vatic. 

Europeisme. 
AL final de la Segona Guerra Mundial De Gasperi es convert en lder incontestable de la democrcia cristiana. Entre 1945 i 1953 dirig 8 governs successius com a primer ministre, compaginant aquest crrec amb el de Minsitre d'Afers exteriors. L'any 1946 quan Itlia esdev una repblica tamb s nomenat president del pas, crrec que mant durant 18 dies fins a nomenar Enrico De Nicola.

Durant l'exerci del seu crrec aconseguit que Itlia s'adhereixi a l'OTAN i la integra en la Comunitat Europea del Carb i l'Acer (CECA) i dna suport activament el projecte de la fallida Comunitat Europea de Defensa (CED). 

Al costat de Robert Schuman i Konrad Adenauer realitza grans esforos en les primeres etapes de la construcci d'Europa. Entre xits i fracassos, neix entre ells una uni, una solidaritat i una estima profundes. Alcide De Gasperi consagrar els ltims anys de la seva carrera a l'edificaci de la construcci europea. Dimitit pel seu propi partit l'any 1953, poc abans de la seva mort, es converteix en el primer president l'Assemblea parlamentria de la CECA. L'any 1952 havia estat guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgr, en reconeixement dels seus esforos en la unitat d'Europa.

"Constituir aquesta solidaritat de la ra i del sentiment, de la fraternitat i de la justcia, i insuflar a la unitat europea l'esperit heroic de la llibertat i del sacrifici que han estat sempre el de la decisi en els grans moments de la histria". 

Enllaos externs.
  Pgina sobre Alcide De Gasperi;
  Premi Internacional Carlemany;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88716" title="Dracs de Tardor" nonfiltered="446" processed="442" dbindex="35479">

Dracs de Tardor s el primer llibre de la Saga de Dragonlance. Est escrit per Tracy Hickman i Margaret Weis.  s la primera novella de la triologia Crniques de la Dragonlance, seguida de Dracs d'Hivern i Dracs de Primavera. Aquesta novella narra els primers esdeveniments que es desenvolupen en la Guerra de la Llana.

Enllaos externs.
Pgina web de la versi en catal del llibre;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88721" title="Classificaci de la Copa del Mn de futbol 2006-OFC" nonfiltered="447" processed="443" dbindex="35480">
La fase de classificaci de la Copa del Mn de Futbol 2006 de la zona ocenica fou organitzada i supervisada per l'OFC.

Aquesta zona fou l'nica que no tenia cap representant assegurat per a la fase final de la Copa del Mn de futbol. Hi van prendre part les 12 seleccions inscrites a la confederaci. La classificaci es divid en dues rondes de grups i un partit final per decidir el classificat de la zona a enfrontar-se amb el representant de la CONMEBOL. A la primera ronda s'enfrontaren les deu seleccions ms fluixes dividides en dos grups. Les dues millors de cada grup disputaren la segona fase juntament amb Austrlia i Nova Zelanda. Els dos millors d'aquesta segona fase s'enfrontaren entre ells en una eliminatria a doble partit per decidir el campi ocenic de la fase de classificaci.

Les dues primeres rondes d'aquest torneig serviren, tamb, per a la Copa d'Oceania de Nacions 2004. La final, en canvi, es disput en dos nous enfrontaments.

 Primera ronda .
 Grup 1 .
Es disput a Honiara, a les Illes Salom.



 10-5-04 Honiara : Illes Salom 6-0 Tonga;
 10-5-04 Honiara : Tahit       2-0 Illes Cook;
 12-5-04 Honiara : Illes Salom 5-0 Illes Cook;
 12-5-04 Honiara : Tahit       0-0 Nova Calednia;
 15-5-04 Honiara : Tonga        2-1 Illes Cook;
 15-5-04 Honiara : Illes Salom 2-0 Nova Calednia;
 17-5-04 Honiara : Illes Cook   0-8 Nova Calednia;
 17-5-04 Honiara : Tahit       2-0 Tonga;
 19-5-04 Honiara : Tonga        0-8 Nova Calednia;
 19-5-04 Honiara : Illes Salom 1-1 Tahit;

 Grup 2 .
Es disput a Apia, a Samoa.



 10-5-04 Apia : Vanuatu            1-1 Papua Nova Guinea;
 10-5-04 Apia : Samoa              4-0 Samoa Americana;
 12-5-04 Apia : Vanuatu            9-1 Samoa Americana;
 12-5-04 Apia : Fiji               4-2 Papua Nova Guinea;
 15-5-04 Apia : Fiji              11-0 Samoa Americana;
 15-5-04 Apia : Samoa              0-3 Vanuatu;
 17-5-04 Apia : Papua Nova Guinea 10-0 Samoa Americana;
 17-5-04 Apia : Samoa              0-4 Fiji;
 19-5-04 Apia : Fiji               0-3 Vanuatu;
 19-5-04 Apia : Samoa              1-4 Papua Nova Guinea;

 Segona ronda .
Es disput a Adelaide, a Austrlia.



 29-5-04 Adelaide : Austrlia     1-0 Nova Zelanda;
 29-5-04 Adelaide : Illes Salom  1-0 Vanuatu;
 29-5-04 Adelaide : Tahit        0-0 Fiji;
 31-5-04 Adelaide : Austrlia     9-0 Tahit;
 31-5-04 Adelaide : Nova Zelanda  3-0 Illes Salom;
 31-5-04 Adelaide : Vanuatu       0-1 Fiji;
  2-6-04 Adelaide : Austrlia     6-1 Fiji;
  2-6-04 Adelaide : Nova Zelanda  2-4 Vanuatu;
  2-6-04 Adelaide : Illes Salom  4-0 Tahit;
  4-6-04 Adelaide : Austrlia     3-0 Vanuatu;
  4-6-04 Adelaide : Nova Zelanda 10-0 Tahit;
  4-6-04 Adelaide : Illes Salom  2-1 Fiji;
  6-6-04 Adelaide : Vanuatu       1-2 Tahit;
  6-6-04 Adelaide : Austrlia     2-2 Illes Salom;
  6-6-04 Adelaide : Nova Zelanda  2-0 Fiji;

 Tercera ronda .
 3- 9-05 Sydney  : Austrlia    7-0 Illes Salom;
 6- 9-05 Honiara : Illes Salom 1-2  Austrlia ;

 Eliminatria CSF/OFC .
 12-11-05 Montevideo    : Uruguai     1-0 Austrlia;
 16-11-05 Sydney        : Austrlia   1-0 Uruguai;
 En els penals, Austrlia 4-2 Uruguai.

 Classificat: Austrlia;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88722" title="Clima subtropical" nonfiltered="448" processed="444" dbindex="35481">
Clima subtropical s aquell tipus de clima amb caracterstiques intermdies entre els climes prpiament tropicals i el clima mediterrani.

Caracterstiques.
Es troben en l'hemisferi nord entre la latitud 40 i 25 Nord i en l'hemisferi sud en les latituds 20 i 35 Sud. ;
La temperatura del mes ms fred s inferior als 18 graus per generalment superior als 10C;
Les temperatures mitjanes dels 6 mesos ms clids superen els 20C ;
Les precipitacions en aquest clima sn variables. Poden ser abundants o del tipus desrtic, establint-se aleshores subdivisions entre clima subtropical humit, subhumit, sec o desrtic.
Exemple de clima subtropical s el de les illes Macaronsiques (Canries, Aores, Madeira i Cabo Verde),la pennsula de Florida o el sud de la Xina, per exemple Hong Kong. Tamb la costa andalusa de Granada i Mlaga (Motril, Estepona, etc).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88724" title="Clima temperat" nonfiltered="449" processed="445" dbindex="35482">
Clima temperat s el tipus de clima intermedi entre el clima subtropical o mediterrani i el clima fred

Caracterstiques.
Temperatura mitjana del mes de gener superiors als -3 C i inferiors al +5C. Perode lliure de gelades superior als 4 mesos.
Temperatures mitjanes d'estiu superiors als 15C i en generals inferiors als 25C. Es diferencien aix climes temperats freds (on es poden conrear els cereals com el blat, ordi i civada)i climes temperats clids (on s possible el conreu del del blat de moro o fins del cot com succeeix a parts de l'sia central.
Pluviometria suficient per al creixement de la vegetaci generalment entre 500 i 1000 litres anuals. Tamb hi ha climes temperats secs que es classifiquen aleshores com de praderia o de subdesert  o desert.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88726" title="Clima temperat fred" nonfiltered="450" processed="446" dbindex="35483">

Clima fred o temperat fred s aquell tipus de clima a prop dels pols i caracteritzat per l'existncia de vegetaci del tipus taig 

Caracterstiques.
 Situats en l'hemisferi nord per sobre dels 55 graus de latitud i per sota dels 70.
 Temperatura mitjana del mes de gener inferior a -3C fins arribar a Sibria als -45C.
 Temperatures mitjanes mximes d'estiu superiors als 10 graus durant almenys 4 mesos cosa que permet el creixement de les conferes (principalment pins i avets);
 Pluges poc abundants inferiors als 500 litres i superiors als 200 per degut a l'escassa evaporaci amb el terreny humit.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88733" title="Bed?ich Smetana" nonfiltered="451" processed="447" dbindex="35485">


Bed ich Smetana (Litomil, Repblica Txeca, 2 de mar de 1824 - Praga, 12 de maig de 1884) fou un compositor txec.

 Biografia .

Bedrich Smetana va nixer a Bohmia. Son pare era elaborador de cervesa. De menut, va estudiar piano i viol. Va estudiar msica a Praga, i va arribar a treballar com a mestre amb el comte Leopold Thun. Va editar les seues primeres obres i va fundar una escola de msica el 1848 grcies al suport financer de Franz Liszt. Es va comprometre amb el moviment nacionalista txec.

El 1856, Smetana es trasllada a Gteborg, on treballar de professor, de director d'orquestra i de msic de cambra. En tornar a Praga el 1863, va fundar una altra escola de msica, amb l'objectiu de promocionar la msica txeca. Va aconseguir el rang de director d'orquestra en l'pera de Praga el 1866.

El 1874, i a causa d'una sordesa causada per la sfilis, va haver de deixar les seues funcions de director d'orquestra, dedicant-se en exclusiva a la composici. Smetana va ser ingressat en un hospital psiquitric a Praga el 1883, on va morir el 12 de maig de 1884.

 Msica .

Smetana va ser el primer compositor que va utilitzar elements especficament txecs en la seua msica . Les seues peres es basen en temes txecs i va utilitzar molts ritmes i melodies del folklore txec en les seues composicions. Els Brandemburguesos a Bohmia s la primera pera escrita totalment en txec. Va influir notablement en Antonn Dvork i Le Jan ek.

 Obres .
 peres .

 Els Brandemburguesos a Bohmia (Branibori v Cechch) (1863);
 Dalibor (1865);
 La nvia venuda (Prodan nevesta) (1866);
 Libue (1869);
 Les dues vdues (Dv  vdovy) (1873);
 El bes (Hubicka) (1875);
 El secret (Tajemstv) (1877);
 El mur del diable (Certova stena) (1879);

 Obres simfniques .

 Simfonia triomfal (1854);
 Ricard III, poema simfnic (1858);
 El Camp de Wallenstein, poema simfnic (1859);
 Hakon Jarl, poema simfnic (1861);
 La meua ptria, cicle de sis poemes simfnics (1879) entre els quals destaca El Moldava ("Vltava");

 Msica de cambra .

 Trio per a piano, viol i violoncel op.15;
 Quartets;
 Quartet de corda n 1 (de la meua vida) (1876);
 Quartet de corda n 2 (1883);

 Msica per a piano .

 Sonata (1846);


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88739" title="Esquirol (desambiguaci)" nonfiltered="452" processed="448" dbindex="35486">


Geografia: poble de la comarca natural del Collsacabra, Osona, a Catalunya. El nom oficial s Santa Maria de Corc;
Economia: terme utilitzat per referir-se, despectivament, a un treballador que no s'afegeix a una vaga o que supleix altres treballadors en vaga. Tot i que es desconeix l'origen exacte del terme, sembla que prov d'una vaga de 1855 en qu els obrers de les fbriques de Manlleu (Osona) van ser substituts per treballadors del poble de l'Esquirol (Santa Maria de Corc). Vegeu esquirol (economia);
Msica: grup de msica popular durant els anys 70 i 80. Vegeu Esquirols.
Zoologia: Esquirol s un animal de nom cientfic Sciurus vulgaris.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88741" title="Classificaci climtica de Kppen" nonfiltered="453" processed="449" dbindex="35487">
La Classificaci climtica de Kppen  s un dels sistemes de classificaci del clima ms usats.

Va ser elaborat per Wladimir Kppen al voltant de l'any 1900 efectuant ell mateix revisions posteriors els anys 1918 i 1936.

Kppen parteix de la hiptesi que la vegetaci espontnia reflecteix fidelment el clima d'un lloc determinat.

El sistema de classificaci combina les mitjanes de temperatura i precipitaci i l'estacionalitat d'aquesta ltima. S'hi estableixen 5 grups principals (designats amb lletres majscules: A,B,C,D,E) i el patr de la precipitaci i altres caracterstiques indicats amb lletres minscules.w: winter,(precipitaci predominant d'hivern) s:summer (per exemple). 

Grup A.
Clima tropical, temperatura mitjana del mes ms fred superior a 18C.

Subdivisions del clima tropical:
Clima tropical plujs de selva humida, amb tots el mesos amb pluviometria superior a 60 mm(Af) (per exemple Singapur);
Clima tropical monsnic, on la major part de la precipitaci es concentra a l'estiu. per exemple Bangladesh.
Clima tropical amb estaci seca i estaci humida, o de la sabana (Aw) ;

Grup B.
Climes sec rid i clima semirid, caracteritzats pel fet que la precipitaci total anual s menor que l'evaporanspiraci potencial.

Subdivisions:
Clima d'estepa (Bs);
Clima desrtic (BW);

Grup C.
Clima temperat, caracteritzat per temperatures dels mesos ms clids per sobre de 10C mentre el mes ms fred s superior a -3C.

Subdivisions del clima temperat:
Clima mediterrani (Csa, Csb), situats en rees redudes a la part occidental dels continents, presenten secada a l'estiu.
Clima subtropical humit (Cfa, Cwa), similar en temperatura amb els anteriors per sense secada d'estiu. ;
Clima temperat martim(Cfb, Cwb), situats en el cas d' Europa al nord dels climes mediterranis, sn humits tot l'any i amb temperatures moderades, estius frescos. ;
Clima martim subrtic (Cfc) o un tipus de clima fred , situats al nord dels anteriors com exemple el clima d'Islndia.

Grup D.
Clima continental, temperatura per sobre dels 10C en els seus mesos ms clids i el mes ms fred per sota de -3C.

Subdivisions del clima continental:
 D'estiu clid (Dfa, Dwa, Dsa), sia i Nord-amrica entre les latituds 30 i 40. Exemple: Chicago.
 Continental d'estiu no tan clid, per sota de 20C el ms ms clid per per sobre de 15C (Dfb, Dwb, Dsb). Exemple: Estocolm.
 Continental Subrtic o Clima fred (taig) (Dfc, Dwc, Dsc). Exemple: Qubec. ;
 Clima continental subrtic amb hiverns molt freds (Dfd, Dwd), noms es troba a l'est de Sibria. Exemple Verkhoyansk.

Grup E.
Clima Polar, caracteritzat per temperatures mitjanes per sota de 10C en tots els mesos de l'any.

Subdivisions del clima polar:
 Clima de Tundra (ET), el mes ms clid t una temperatura entr 0 i 10C. Exemple Longyearbyen a les illes Svalbard.
 Clima de casquet polar (EF), amb els dotze mesos de l'any amb temperatures mitjanes per sota de 0C. s el clima de la major part de l'Antrtida i l'interior de Groenlndia.

Enllaos externs.
 Kppen climate classification - world map;
 Kppen Climate Classification - United States;
  Kppen Climate Classification - overview map, description and municipality data of So Paulo State;
 WorldClimate;
 Weatherbase;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88743" title="Tundra" nonfiltered="454" processed="450" dbindex="35488">

Tundra s un bioma terrestre caracteritzat per que les baixes temperatures noms permeten el creixement d'una vegetaci herbcia o arbustiva.

La paraula tundra deriva de la paraula finlandesa tunturi amb la que ells designen el turons sense arbres per causa del descens de la temperatura amb l'altitud.

Es reserva el nom de tundra per les latituds circumpolars mentre que una vegetaci semblant, tamb sense arbres, establerta a l'alta muntanya de clima temperat, rep el nom de prat alp.

La tundra representa un 8% dels ecosistemes terrestres 

Aquest tipus de vegetaci correspon a un clima amb temperatures mitjanes mensuals sempre per sota dels 10C que no permeten que creixi cap tipus d'arbre amb dimensions de port arbori, encara que hi hagi arbres com salzes ( per exemple Salix polaris) i pollancres de creixement arbustiu i de molt lenta taxa de creixement. 

La ra que no creixin arbres a la tundra no s per l'extrem fred de l'hivern (hi ha zones de tundra per exemple a Islndia on el gener s menys fred que a Nova York) sin que l'estiu s massa curt i fred (hi pot haver glaades a ple estiu) per permetre el creixement i la reproducci de les conferes. 

La gran llargada del dia durant l'estiu compensa en part els pocs dies amb temperatures aptes per a vegetar. A ms durant la "nit" la temperatura pot ser superior a la del migdia. El vent acostuma a bufar molt fort i a l'estiu hi pot haver dies amb molta boira. A l'hivern roman nevada i fosca. Tot i que la quantitat total anual de precipitaci pot estar per sota dels 200 litres com que l'evaporaci s molt poca la tundra resulta humida. Pels animals herbvors s millor que la capa de neu no sigui gaire alta ja que a l'hivern molt 

En moltes zones continentals el subsl de la tundra est permanentment glaat (permafrost) noms a l'estiu es desglacen uns decmetres on poden crixer i arrelar les plantes. Aquest sl glaat i fos a l'estiu tamb s un obstacle per a la construcci d'habitatges

A illes de tundra com Islndia hi creixen unes 400 plantes vasculars gramnies, crucferes, ranunculcies o papavercies principalment a Svalbard es redueixen a 173 espcies. Per sn ms freqents i caracterstiques les molses i lquens. (A la pennsula ibrica hi creixen ms de 7.000 espcies)

La fauna de la tundra s ms aviat poc variada: ossos polars, Bous mesquers, mamfers martims,rens, guineus rtiques i diversos micromamfers (que no sn capaos d'excavar el sol glaat) acompanyats de moltes aus nidificants o migratries (oques, frarerets, mussols, etc.) que s'alimenten en gran part de lexplosi de mosquits a l'estiu. Sn absents els rptils i batracis poiquiloterms (de sang freda)

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88753" title="Jena" nonfiltered="455" processed="451" dbindex="35489">




Jena s una ciutat d'Alemanya situada a la riba del riu Saale. Amb una poblaci que supera els 102.000 habitants ( 31 de desembre 2004) s la tercera ciutat ms gran de l'estat federat de Turngia, desprs d'Erfurt i Gera i per davant de Weimar.

La ciutat es divideix en 4 grans districtes: Stadtzentrum, Lobeda, Winzerla i Zwtzen.

Histria.


La primera menci que es fa de Jena s el 1236. Es va desenvolupar com ciutat mercat fins la fundaci de la universitat en 1558.

El 14 d'octubre de 1806 Napole derrota l'exrcit prussi a la batalla de  Batalla de Jena-Auerstedt.

El 1788 el conegut poeta i escriptor alemany Friedrich von Schiller s'installa a la ciutat, on resideix fins el 1799.

Karl Marx es doctor el 1841 en filosofia a la universitat Friedrich-Schiller de Jena.

Al 1945, cap a  la fi de la Segona Guerra Mundial, Jena fou  fortament bombardejada per l'aviaci americana i britnica. Moriren 153 persones  i la major part del centre medieval de la ciutat fou destrut.

Economia.

Jena destaca per la seva indstria ptica (Zeiss) i farmacutica (fins ara Jenapharm, recentment adquirida per Schering).
Tamb hi ha presncia d'indstria mecnica, qumica, mecnica de precisi, fotogrfica i del vidre.

La ciutat constitueix un dels millors exemples de ciutat de la ex-RDA que s'ha adaptat a la transici a l'economia capitalista. Grcies a les ajudes i subvencions del govern federal i la Uni Europea, la ciutat ha recuperat l'estructura d'empreses centenries com la Carl Zeiss, que van aconseguir sobreviure a la nacionalitzaci realitzada per l'antic govern comunista. 

Jena s, a ms, un important focus d'inversi alemanya i extrangera.


Infraestructures.

La ciutat es troba molt ben comunicada amb la seva perifria, aix com amb la resta de grans ciutats dels Lnder adjacents. A nivell local compta amb un excellent transport pblic operat per JeNah (Jenaer Nahverkehrsgesellschaft mbh) consistent en un ampli nombre de lnies d'autobusos urbans i tamb de tramvia (conegut popularment com Straba, de Strassenbahn).

Quant a la xarxa ferroviria, Jena compta amb 4 estacions de tren operades per la companyia ferroviria Deutsche Bahn: Jena Paradies (principal), Jena Ost, Gschwitz (Saale) i Saale Bahnhof.

Esports.

L'equip local de futbol s el FC Carl-Zeiss Jena, fundat el 1966. El seu estadi, Ernst-Abbe-Sportfeld es troba al costat del Paradies, nom que rep el parc ms gran de la ciutat, a la riba del riu Saale. L'estadi es va fundar el 24 d'agost de 2004.

Al Paradies hi ha ms installacions esportives, com un camp de llanament de disc, un camp de tir amb arc i un camp de beisbol.





----










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88761" title="Marina (llibre)" nonfiltered="457" processed="452" dbindex="35491">
Marina s una novella fantstica desenvolupada en la segona meitat del segle XX en la ciutat de Barcelona. Est escrita per Carlos Ruiz Zafn i publicada en 1999 per l'editorial Edeb (ISBN 8423662152). 

Argument. 
 
La novella narra la histria d'scar Drai, un estudiant adolescent internat en una escola de la ciutat de Barcelona, que desprs de retornar un rellotge a qui l'hi va arravassar, coneix a Marina, una bella i misteriosa noia amb la qual s'insereix de ple en una terrorfica investigaci, en la qual hi ha intriga, morts, assassinats i una bella histria d'amor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88763" title="Tetraceratops" nonfiltered="458" processed="453" dbindex="35492">

Els tetraceratops (Tetraceratops, gr. "cara amb quatre banyes") es un gnere exingit de sinpsids que visqu a principis del perode Permi. Es dubta sobre si s el terpsid ms antic conegut o si s un tipus ms primitiu de sinpsid, un pelicosaure. S'ha de destacar que la fossa temporal del Tetraceratops s'assembla a la dels Biarmosuchia i altres terpsids del Permi-Trisic. Els Tetraceratops sn una mena d'enlla entre els sphenacodontia i els terpsids. Presentaven sis banyes, de les quals quatre eren ms visibles, d'aqu el seu nom. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88766" title="Conlon Nancarrow" nonfiltered="459" processed="454" dbindex="35493">
Conlon Nancarrow ( Texarkana, 27 d'octubre de 1912 - Ciutat de Mxic, 10 d'agost de 1997), compositor nascut estatunidenc i nacionalitzat mexic.

 Vida i obra.
Nancarrow s recordat gaireb exclusivament per les peces que va escriure per a pianola. Va ser un dels primers compositors a utilitzar instruments i mquines mecnics per executar la seua msica, ms enll de la participaci humana com a intrpret. Va passar la major part de la seua vida en completa introspecci, no esdevenint amplament conegut fins a la dcada de 1980. Avui dia s recordat com un dels compositors ms originals i singulars del Segle XX.

Va nixer a Texarkana, Arkansas. En la seua joventut va tocar la trompeta en una banda de jazz, abans d'estudiar msica, primer a Cincinnati (Ohio) i desprs a Boston (Massachusetts) amb Roger Sessions, Walter Piston i Nicolas Slonimsky. Va conixer Arnold Schnberg durant una breu estada d'aquest a Boston el 1933.

A Boston, Nancarrow es va afiliar al Partit Comunista. Quan va esclatar la Guerra civil espanyola, va viatjar a Espanya per allistar-se a la Brigada Abraham Lincoln contra el bndol de Franco. En retornat als Estats Units, a l'igual que als seus collegues d'armes, li va ser denegat el passaport nord-americ causa de la seua filiaci poltica. Per tal de fugir del fustigament contra els intellectuals d'esquerra, Nancarrow es va refugiar a Mxic el 1940, romanent en aquest pas fins a la seua mort. Va adquirir la nacionalitat mexicana el 1955. 

Va ser a Mxic on Nancarrow va crear la part de la seua obra ms coneguda avui dia. Ja havia compost algunes peces als Estats Units, per els requeriments tcnics extrems a qu sotmetia els intrprets feien que les obres foren molt difcils d'executar. A Mxic, amb menys msics capaos d'interpretar les seues obres, va haver de buscar una altra via per fer-ne possible la interpretaci. Prenent un suggeriment del llibre New Musical Resources ('"Nous recursos musicals") de Henry Cowell, que havia comprat a Nova York el 1939, Nancarrow va trobar la resposta en la pianola, amb la seua capacitat per a produir esquemes rtmics extremadament complexos a una velocitat molt ms enll de les possibilitats d'un intrprete hum. Cowell havia suggerit que igual que hi ha una escala de notes ben b podria construir-se una escala de tempi. Nancarrow va emprendre la creaci d'un tipus de msica amb la sobreposici de tempi, i en la seua composici nmero vint-i-u per a pianola, havia comenat a crear seccions amb "lliscament" de tempi (acceleraci i desacceleraci dels tempi, veure:  William Duckworth, Talking Music.) Nancarrow va manifestar ms tard que si en el seu temps haguera disposat de recursos electrnics, probablement els hauria utilitzat.

Beneficiari d'una herncia, Nancarrow va viatjar temporalment a Nova York el 1947, on va comprar una pianola i una mquina adaptada per a permetre-li perforar els rolls a m. La mquina era una adaptaci de les utilitzades en la producci industrial de rolls, per fer la feina a m va resultar un treball molt dur i lent. Tamb va adaptar les pianoles, incrementant els seus rangs dinmics modificant-ne el mecanisme i cobrint els percutors amb cuir o metall per tal de produir ms so. En el seu viatge a Nova York tamb va entrevistar-se amb Cowell, i va assistir a la interpretaci de Sonatas and Interludes per a piano modificat, de John Cage (obra tamb influda per les idees esttiques de Cowell). Aquesta experincia va empnyer Nancarrow a experimentar amb piano modificat en el seu Estudi nm. 30.

Les primeres obres de Nancarrow combinaven el llenguatge harmnic i els motius meldics dels primeres pianistes de jazz, com ara Art Tatum, amb esquemes mtrics extraordinriament complicats. Els primers cinc rolls van constituir l'anomenada Boogie-Woogie Suite (desprs batejats com Study No. 3 a-e), i sn probablement les seus obres ms jazzstiques. Les ltimes obres tendeixen a ser ms abstractes, sense cap referncia a msiques diferents de les del mateix compositor.

Moltes d'aquestes darreres peces (incloent-hi el conjunt dels Estudis) sn cnons en augment o disminuci. La majoria de cnons, com els de Johann Sebastian Bach, disposen els tempi en ratios simples, com 2:1. Per els cnons de Nancarrow disposen de ratios molt ms complexos. L' Estudi nm. 40, per exemple, te les parts en ratio e:pi, mentre que l' Estudi nm. 37 t dotze lnies meldiques individuals, cadascuna a un tempo diferent.

A banda de la seua mestria musical, hi ha en la seua obra una bellesa i elegncia matemtica. Nancarrow mai no va establir una frontera clara entre els dos enfocaments i mai no va mostrar-s'hi preocupat. La seua natural i orgnica "doble esttica" s una de les contribucions ms rellevants a la msica del Segle XX.

Altra important contribuci t relaci amb una mena d' extrapolaci semiolgica. Per una banda, les seues obres poden ser escoltades com a 'smbols', amb les seues freqents correspondncies analgiques ("Blues", "Jazz", "Flamenco", etc.). Per altra banda, hi ha un "perfil descodificat, abstracte' (les estructures complexes poli-temporals, per exemple) que cohabiten en la mateixa pea. Aquest fet trenca l'afirmaci 'quelcom s ms diferent quan la similitud decreix' generalment emprada en semiologia... 

Desprs de molts anys en l'obscuritat, Nancarrow es va beneficiar el 1969 de la publicaci d'un album complet  de Columbia Records dedicat a la seua obra, conseqncia d'un breu flirteig de la divisi de msica clssica d'aquest segell amb la msica d'avantguarda.

Entre 1976 1977, Peter Garland va comenar a publicar partitures de Nancarrow en la seua revista Soundings, i Charles Amirkhanian va comenar a publicar gravacions de les seues obres per a pianola en el seu segell 1750 Arch . Aix, a l'edat de 65 anys, Nancarrow va comenar a atraure l'atenci del pblic. Encara va esdevenir ms conegut en la dcada de 1980, i va comenar a ser considerat com un dels compositors ms significatius del Segle XX. Gyrgy Ligeti qualific la seua msica com "el major descobriment des de Webern i Ives ... el millor de tots els compositors vius." El 1982 va rebre una beca MacArthur per import de 300.000 dlars per a 5 anys. L'inters creixent sobre la seua obra el va encoratjar a compondre per a instruments convencionals, i va produir diverses obres per a conjunts de cambra.

Encara recentment, la integral de Nancarrow per a pianola ha estat gravada pel segell alemany Wergo. Alguns dels seus estudis per a pianola han estat arranjats per a la interpretaci humana. El 1995, el compositor i crtic musical Kyle Gann va publicar un estudi sobre Nancarrow,  The Music of Conlon Nancarrow (Cambridge University Press, 1995, 303 pp. ). Jrgen Hocker, altre especialista en Nancarrow, ha publicat Begegnungen mit Nancarrow (neue Zeitschrift fr Musik, Schott Musik International, Mainz 2002, 284 pp.)

El llegat de Nancarrow, incloent-hi els seus instruments i estris, els rolls de pianola, els llibres i altres documents, es conserva a la Fundaci Paul Sacher de Basilea. Actualment els alemanys Jurgen Hocker i Wolfgang Heisig interpreten els rolls de Nancarrow utilitzant instruments acstics similiars.

 Enllaos externs.
  Article de Julio Estrada sobre Nancarrow Universitat Pompeu Fabra;
  CompositionToday - Article sobre Conlon Nancarrow i revisi de les seues obres ;
  Pgina sobre Conlon Nancarrow per Kyle Gann, compositor i musicleg Gann, autor de "The Music of Conlon Nancarrow," s un dels experts actuals sobre l'obra del compositor. ;
  Vida i obra de Conlon Nancarrow. Informaci valuosa, fotos i cartes Per Jurgen Hocker.
  Pgina de Carlos Sandoval Informaci especfica sobre Nancarrow, bibliografia i altres. ;

Escolta.
  Art of the States: Conlon Nancarrow Algunes obres del compositor.
  A Sense of Place: The Life and Work of Conlon Nancarrow (Helen Borten, autora i narradora; 28 de gener de 1994);
  Conlon Nancarrow: Composicions per a pianola Pgina de la Minnesota Public Radio publicada pocs mesos desprs de la mort de Nancarrow; s'inclouen algunes obres.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88767" title="Fossa temporal" nonfiltered="460" processed="455" dbindex="35494">
La fossa cranial mitjana (tamb anomenada fossa esfenotemporal o fossa temporal) s un tret caracterstic del crani dels amniotes. L'especulaci fisiolgica la relaciona amb un increment en el ritme metablic i un augment en la musculatura de les mandbules. Els amniotes primitius del Carbonfer no posseen fossa temporal per els saurpsids i els sinpsids, ms avanats, s que en tenien. A mesura que pass el temps, les fosses temporals dels saurpsids i sinpsids esdevingueren ms desenvolupades i grans per a possibilitar mossegades ms fortes i ms musculaci mandibular. Els dinosaures, que sn saurpsids, tenen grans obertures davanteres i els seus descendents, els ocells, tenen fosses temporals ms modificades. Els mamfers, que sn sinpsids, no tenen fosses temporals crani, ja que aquest tret ha canviat. Tanmateix, encara tenen l'rbita temporal (que sembla una obertura) i els msculs temporals. Es tracta d'un forat que hi ha al cap i est situat darrere l'rbita ocular.

La presncia i la morfologia de la fossa temporal s crtica a l'hora de fer la classificaci taxonmica dels sinpsids.

Els euripsids tenen una gran obertura als costats de llurs caps, com els sinpsids, per de fet, els euripsids sn dipsids, ja que les seves fosses temporals inferiors es perderen.

Nota:
 Anpsids - cap obertura;
 Sinpsids - una obertura;
 Dipsids - dues obertures;
 Euripsids - una obertura (per sn dipsids);

Enllaos externs.
LAURIN, M. Temporal Fenestration and the Classification of Amniotes dins de Tree of life web project;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88769" title="Euripsid" nonfiltered="461" processed="456" dbindex="35495">

Els euripsids (euryapsida) sn un grup d'animals tetrpodes que es distingeixen perqu tenen una sola obertura darrera l'rbita ocular; la fossa temporal. Sn diferents als sinpsids per la situaci precisa d'aquesta obertura. Actualment es pensa que de fet els euripsids sn dipsids (amb dues fosses temporals i no una sola) que han perdut la fossa inferior.
Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88775" title="Anpsid" nonfiltered="462" processed="457" dbindex="35496">

Els anpsids (Anapsida) sn un grup d'amniotes que es caracteritzen per no tenir obertures cranials a prop de l'rbita ocular. Els nics membres no extingits d'aquest grup sn les tortugues. Tanmateix, se'n coneixen ms grups a partir de fssils del Permi i el Trisic. Els anpsids han estat classificats tradicionalment com a subclasse de la classe Reptilia, per com que aquest grup s parafiltic, a vegades se'ls posa en una classe separada, Anapsida.

Molts dels ordres d'anpsids, incloent-hi els Millerettidae, Nyctiphruretidae i els pareiasaures, s'extingiren a finals del Permi durant l'extinci permiana. Tant els Procolophonidae com els avantpassats dels Testudines aconseguiren sobreviure fins al Trisic, i actualment els Testudines sn l'nic ordre existent.

Recentment, s'ha suggerit que els Testudines no sn un membre del clade anpsid, sin que sn dipsids, i que les similituds que tenen sn un cas d'evoluci convergent. Els que propugnen aquesta hiptesi estan dividits pel que fa a quin clade s'haurien de situar els Testudines; els lepidosaures o els arcosaures.

Enllaos externs.
Introducci als anpsids de la UCMP (angls);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88778" title="Llusa Carlota de Borb-Dues Siclies" nonfiltered="463" processed="458" dbindex="35497">


Llusa Carlota de Borb-Dues Siclies, infanta d'Espanya (Portici 1804 - Madrid 1844). Princesa de les Dues Siclies amb el tractament d'altesa reial que contragu matrimoni amb un membre de la casa de Borb d'Espanya.

Nascuda al Palau Reial de Portici el dia 24 d'cotubre de 1804. Filla del rei Francesc I de les Dues Siclies i de la infanta Maria Isabel d'Espanya. La princesa era nta per via paterna del rei Ferran I de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria i per via materna del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Llusa de Borb-Parma. 

A l'edat de quatre anys, el 1808, segu la seva famlia a l'exili sicili com a conseqncia de l'ocupaci de la part continental del regne de Npols per part de l'exrcit napolenic. 

Casada per poders el dia 15 d'abril de 1819 al Palau Reial de Npols amb l'infant Francesc de Paula d'Espanya, fill del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Llusa de Borb-Parma. Francesc de Paula era oncle per via materna de la princesa Llusa Carlota i la seva uni fou ratificada al Palau Reial de Madrid el dia 12 de juny del mateix any. 

La parella installada a la Cort de Madrid tingu onze fills:

 SAR l'infant Francesc d'Asss d'Espanya, nat a Madrid el 1820 i mort a la mateixa ciutat el 1821.

 SAR l'infanta Isabel Ferranda d'Espanya, nada a Madrid el 1821 i morta a Pars el 1897. Es cas amb l'aristcrata polons comte Ignaz Gurowski.

 SAR l'infant Francesc d'Asss d'Espanya, nat al Palau d'Aranjuez el 1822 i mort a Epinay-sur-Seine el 1902. Es cas amb la reina Isabel II d'Espanya.

 SAR l'infant Enric d'Espanya, nat a Sevilla el 1823 i mort a Alarcon com a conseqncia d'un duel el 1870. Casat morganticament amb Elena de Castellvi i Shelly-Fernandez de Cordova.

 SAR l'infanta Maria Teresa d'Espanya, nada al Palau d'Aranjuez el 1824 i morta a Madrid el 1900. Es cas amb el duc de Sessa, Jos Maria Osorio de Moscoso.

 SAR l'infant Duarte Felip d'Espanya, nat a Madrid el 1826 i mort el 1830. ;

 SAR la infanta Josepa Ferranda d'Espanya, nada al Palau d'Aranjuez el 1827 i morta a Pars el 1910. Es cas en primeres npcies amb Josep Gell i Rent.

 SAR la infanta Teresa d'Espanya, nada a Madrid el 1828 i morta el 1829.

 SAR l'infant Ferran d'Espanya, nat al Palau d'Aranjuez el 1832 i mort a Madrid el 1854.

 SAR la infanta Maria Cristina d'Espanya, nada a Madrid el 1833 i morta el 1902. Es cas amb l'infant Sebasti de Portugal. ;

 SAR la infanta Amlia d'Espanya, nada a Madrid el 1834 i morta a Munic el 1905. Es cas amb el prncep Adalbert de Baviera.

El marit de Llusa Carlota, l'infant Francesc de Paula d'Espanya fou nombrat castell d'Amposta. 

La princesa mor l'any 1844 al Palau Reial de Madrid.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88808" title="Dipsid" nonfiltered="464" processed="459" dbindex="35498">

Els dipsids (Diapsida, gr. "dos arcs") sn un grup de vertebrats tetrpodes que han desenvolupat dos orificis (fosses temporals) als laterals del seu crani. Aquest aven es produ fa uns 300 milions d'anys, a finals del perode Carbonfer. Hi ha una gran varietat de dipsids vius, i inclouen totes les aus, cocodrils, llangardaixos, serps i tutares, i possiblement tamb les tortugues. Mentre que alguns d'ells han perdut una (sargantanes) o ambdues (serps) fosses temporals, encara se'ls classifica com a dipsids amb motiu de llur ascendncia. Hi ha unes 14.600 espcies de dipsids arreu del mn, i inclouen la gran majoria de vertebrats verinosos o voladors.

Aquestes obertures ancestrals es troben just a sobre i a sota dels ulls, i permeten que la mandbula s'obri ms i estigui ms musculada. Una altra caracterstica ancestral ms obscura s un radi relativament llarg en comparaci a l'hmer. Els grups extingits de dipsids inclouen els dinosaures, pterosaures, plesiosaures, mosasaures, i molts altres llinatges obscurs. La classificaci de molts dels grups ms antics s incerta i pot canviar.



Grups de dipsids.
Subclasse DIAPSIDA
 Ordre Araeoscelidia;
 Ordre Avicephala;
 Neodiapsida;
 ?Superordre Ichthyopterygia (ictiosaures);
 Ordre Younginiformes;
 Infraclasse Lepidosauromorpha;
 Superordre Sauropterygia (plesiosaures);
 Superordre Lepidosauria (tuatara, sargantanes, Amphisbaenia i serps);
 Infraclasse Archosauromorpha;
 ?Ordre Testudines (tortugues);
 Ordre Prolacertiformes;
 Archosauria;
 Crurotarsi ;
 Superordre Crocodylomorpha (cocodrils i aliats extingits);
 Ornithodira;
 Ordre Pterosauria (pterosaures);
 Superordre Dinosauria (dinosaures);
 classe AVES (aus);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88812" title="Manuel Ponce" nonfiltered="465" processed="460" dbindex="35499">
Manuel Maria Ponce (Fresnillo, 1882 - Ciutat de Mxic, 1948), pianista i compositor mexic.


Va estudiar piano a Mxic i desprs va perfeccionar-se el 1903 a Roma i Berln fins l'any 1908. La seua visi compositiva est lligada a l'escola clssica. No va intentar ser un innovador; algunes de les seues obres semblen apuntar a la recerca de la melodia fina i gentil del belcanto, noms acompanyada d'harmonies simples (tot i que en algunes peces com la Sonata nm. 3 o "Tema variat i final" per a guitarra, Ponce va a la recerca d'un teixit harmnic robust i d'un bastiment polifnic basat en l'escriptura per a tres o quatre veus). Fins i tot en la forma, va preferir l'extensi clssica a la breve o ornada forma romntica.

Va escriure un gran nombre d'obres per al guitarrista Ands Segovia (que li va donar el seu suport). La seua obra guitarrstica constitueix una de les ms importats de la literatura per a aquest instrument de tots els temps.

El seu concert per a guitarra, estrenat el 1912 a Mxic, va constituir un escndol pel seu intens nacionalisme contra corrent, exactament com passaria anys desprs amb Villa-Lobos a Brasil.


 Obres .
Estrellita 1914;
Sonata Mexicana 1923;
Allegretto quasi una sonata 1923 dedicat a Segovia;
Tema variat i finale 1926;
Sonata III  1927;
Sonatina Meridional;
Sonata Romntica 1928 homenatge a Schubert;
24 preludis 1929;
Sonata Clssica 1930 homenatge a Ferran Sors;
Concert del sud 1941;
Variacions sobre un tema d'Antonio de Cabezn;
Variacions sobre La fola de Espaa y fuga;
Seis perludios cortos;
Tres peces;
Vals;
Zvinates;
Alborada;
Estudi;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88816" title="Friedrich August von Alberti" nonfiltered="466" processed="461" dbindex="35500">

El Dr. Friedrich August von Alberti (1795-1878) fou un geleg alemany que va reconixer la uniformitat de tres estrats caracterstics que componen el perode Trisic (del llat trias, que vol dir "trada"), en un assaig del 1834; Monographie des Bunten Sandsteins, Muschelkalks und Keupers, und die Verbindung dieser Gebilde zu einer Formation ("Monogrfic sobre el gres acolorit, el guix i els esquists, i la uni d'aquests components en una formaci"). A partir dels fssils que contenien les tres capes diferents, von Alberti va deduir que pertanyen a una sola formaci, el que avui en dia s'anomena un "sistema". 

Va crixer a Stuttgart, on va anar a l'Escola Militar. Desprs de l'Escola Militar, va anar a Rottweil, una petita ciutat, 100 km al sud de Stuttgart. Va aprendre el sistema de processament de la sal i esdevingu un tcnic de la salinitzaci, i en poc temps va anar ascendint.

El 1823, se li va acudir minar en busca de sal a Rottenmnster. Vuit mesos ms tard, el seu projecte tingu xit i trobaren sal. El que ho fa especial s que mai ning havia pensat que en aquell lloc hi pogus haver sal.

Von Alberti es compr una casa a Rottenmnster i hi visqu entre el 1829 i el 1853. Mentre hi visqu, va treballar per a dues companyies de sal. Quan es va jubilar, es va mudar a Heilbronn, on prengu un crrec com a assessor, tcnic de la sal i geleg. Tenia grans habilitats pel que fa al gres i la pedra calcria. Va descobrir que si es troba una combinaci d'aquests dos tipus de roca, sempre hi haur sal. Va escriure llibres sobre la seva experincia en la detecci i extracci de sal.

Va inventar un mtode d'extracci de sal consistent en bombejar aigua dins la mina. Quan l'aigua salada arribava a la superfcie, simplement s'esperava que l'aigua s'assequs per desprs recollir la sal.

La Eberhard Karls Universitt de Tbingen el va nomenar Doctor Honoris Causa pels seus xits en la indstria salina. La ciutat va donar el seu nom a un carrer.

La gent el tenia molt en consideraci per la seva personalitat, la seva alegria i el fet que era molt obert i honest amb tothom. Quan va morir, sa famlia va romandre a Rottweil.

Enllaos externs.

 Museu de la sal a Rottweil, Alemanya;
Manfred Stephan, introducci al llibre Monographie des Bunten Sandsteins...;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88817" title="Erodium" nonfiltered="467" processed="462" dbindex="35501">

Erodium s un gnere que agrupa diverses plantes de la famlia de les geranicies. s format per una seixantena d'espcies, la majoria originries de les regions mediterrnies i de l'sia occidental.

Linn va incloure dins el gnere Geranium les plantes que avui dia considerem dintre del gnere Erodium. Va ser Charles Louis L'Hritier de Brutelle qui va diferenciar entre Erodium, Geranium i Pelargonium basant-se en el nombre d'anteres : cinc per Erodium, set per Pelargonium i deu per Geranium. Tots tres gneres tenen deu estams per no tots els filaments (la part de l'estam a l'extrem de la quan hom troba l'antera o bossa de pollen) tenen antera.

El nom d'aquest gnere t relaci amb la forma de bec de les seves llavors, com la resta de les geranicies, en aquest cas procedeix del mot grec erodios que significa garsa.

Descripci.

Sn plantes xerfiles (que viuen en indrets secs), anuals o vivaces, sobre arrels pivotants, amb fulles dentades, pinnatfides, pinnatipartides, pinnatisectes o pinnaticompostes. Algunes espcies adopten forma de coixinet. Les flors presenten colors molt variats, si b la majoria d'espcies autctones tenen tons rosats, i sn formades per cinc spals i cinc ptals sovint irregulars; l'androceu (conjunt d'estams) s format per cinc estams frtils (amb antera) i cinc d'estrils (estaminodis); el gineceu s format per un ovari amb cinc carpels i cinc estils formant un bec que es conserva en el fruit, un esquizocarp composat per cinc mericarps.

Espcies autctones.
Als Pasos Catalans hi viuen dotze espcies autctones d'aguest gnere::

Amb fulles simples no pinnatisectes, o compostes noms a la base:
 Erodium botrys;
 Erodium chium - Herba ascendent amb la tija pilosa i les fulles ovades o en forma de cor, el spals mucronats (o sigui, amb la punta sortint en forma de mugr) i els ptals de color rosa purpuri. Floreix de febrer a agost. s com i es troba en vores de camins a tot el territori per sota dels 600 m, si b al nord del principat es fa rar.
 Erodium laciniatum;
 Erodium malacoides - Filamaria - Pubescent glandulosa (o sigu, amb pls enganxosos). T les fulles relativament poc dividides (excepci la subespcie aragonense, fora rara), ms o menys ovades amb la base en forma de cor. Flors d'un rosa violaci, en umbelles de 3 a 8 flors amb un involucre amb algunes brctees. Es troba en poblaments ruderals de plantes annuals a les terres mediterrnes. T dues subespcies autctones:
Erodium malacoides malacoides: T els fulles poc dividides (dentades o pinatfides). Es fa a vores de camins, horts, etc. Com a tot el territori del Principat, el Pas Valenci i les Illes fins als 1300 m.
Erodium malacoides aragonense: Sol tenir les fulles pinnatipartides, i freqentment s ms petit. s fora rar, per es troba en camins i erms de les Illes, el Pas Valenci i el sud del Principat.
 Erodium maritimum;
 Erodium reichardii;
 Erodium sanguis-christi;

Amb fulles pinnatisectes o pinnaticompostes en tota la seva longitud:
 Erodium acaule;
 Erodium ciconium;
 Erodium cicutarium - Com l' Erodium moschatum t fulles compostes amb tots els folols laterals semblants, per t els folols molt dividits (pinnatipartits). Es distingeix de l' Erodium acaule en qu s anual i en qu en l'poca de la floraci t tiges folioses d'on neixen les flors (al principi de temporada t noms una roseta basal de fulles). T fulles d'entre 3 i 20 cm, spals mucronats (o sigui, acabats en un sortint semblant a un mugr) i ptals rosats o una mica purpuris. Es troba estesa per bona part del mn i als Pasos Catalans en trobem quatre subespcies en pradells d'herbes anuals:
Erodium cicutarium cicutarium: Molt comuna a tot arreu del Pas Valenci i el Principat. s l'nica subespcie que trobem al Principat.
Erodium cicutarium microphyllum: s fora rara i es troba als sls sorrencs del litoral mallorqu.
Erodium cicutarium bipinnatum: Sls sorrencs del sud del Pas Valenci. Molt rara.
Erodium cicutarium jacquinianum: Sud i interior del Pas Valenci. Molt rara.
 Erodium foetidum;
 Erodium moschatum - T fulles compostes amb tots els folols laterals semblants, per poc dividits (cada folol s dentat o pinnatfid, per no pinnatipartit, o sigui, els folols no tenen divisions profundes). Floreix gaireb tot l'any amb flors d'un rosa violaci.  Es fa en vores de camins i solars abandonats, des del Rossell i la Catalunya Central fins al sud del Pas Valencia, i tamb a les Illes. s com, per es fa mes rar cap al sud del territori.

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88820" title="Abellerol" nonfiltered="468" processed="463" dbindex="35502">

L'abellerol (Merops apiaster) s un ocell de l'ordre dels coraciformes i de la famlia dels meropids. Molt acolorit, d'alimentaci apivora.

s un ocell migratori que marxa a l'hivern a l'frica tropical i l'ndia. 

Nia a les zones ms clides de l'Europa del sud i a parts de l'frica del Nord. Fa els nius fent forats en costers arenosos com, per exemple, en una terrassa fluvial. s nidificant a la Pennsula Ibrica i als Pasos Catalans on s una espcie legalment protegida. A la primavera s ocasional al nord d'Europa.

Descripci morfolgica.

Com gran part dels ocells tropicals destaca per ser molt acolorit: la part superior del cos s de color groga i marronosa, les ales verdes i el bec negre. Pot arribar a una mida de 30 cm les plomes de la cua incloses.

Alimentaci.

Es nodreix a base d'insectes amb predilecci pels de la famlia de l'abella incloent tamb la vespa o el borinot, els caa a l'aire i evita consumir-ne el fibl. Ingereix uns 250 insectes diaris. 

La problemtica dels abellerols en l'apicultura, no s el fet d'alimentar-se d'un nombre relativament redut d'abelles obreres sin del fet que elimina tamb  l'abella reina quan va  o torna del viatge d'aparellament i deixen aix la seva colnia d'abelles rfana i aquesta acaba desapareixent. 

Reproducci.

Fa el niu, solitari o en colnies, en talusos terrosos i sorrencs tous de la vora dels rius i rieres. Consisteix el niu en un tnel llarg (de fins a 2 m) que desemboca en una cambra, que no entapissen de cap manera, sin que hi ponen els ous directament.

Referncies.

  Database entry includes justification for why this species is of least concern;

Enllaos externs.
 SCOC, Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 - Abellerol ;
 European Bee-eater videos on the Internet Bird Collection;
 European Bee-eater breeding;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88821" title="Apache Tomcat" nonfiltered="469" processed="464" dbindex="35503">


Apache Tomcat (abans sota el projecte Apache Jakarta) s un contenidor de servlets desenvolupat a l'Apache Software Foundation. Tomcat implementa les especificacions de servlet i de Java Server Pages (JSP) de Sun Microsystems, proporcionant un entorn per al codi Java a executar en cooperaci amb un servidor web. Aquest afegeix eines per a la configuraci i el manteniment, per tamb pot ser configurat editant els fitxers de configuraci que normalment sn en format XML. Tomcat inclou el seu propi servidor HTTP, per aix tamb se'l considera un servidor web independent.


Entorn.
Tomcat s un servidor web amb suport de servlets i JSPs. Inclou el compilador Jasper, que compila JSPs convertint-los en servlets.

El motor de servlets de Tomcat sovint es presenta en combinaci amb el servidor web Apache o altres servidors web. Tomcat pot funcionar com servidor web per si mateix. En els seus inicis, va existir la percepci que l's de Tomcat de forma autnoma era noms recomanable per a entorns de desenvolupament i entorns amb requisits mnims de velocitat i gesti de transaccions. Avui dia ja no existeix aquesta percepci, i Tomcat s usat com servidor web autnom en entorns amb alt nivell de trfic i alta disponibilitat.

Ja que Tomcat va ser escrit en Java, aix fa que funcioni en qualsevol sistema operatiu que disposi de la JVM. 

Estat del seu desenvolupament.
Tomcat s desenvolupat i mantingut per membres de l'Apache Software Foundation i voluntaris independents. Els usuaris disposen de lliure accs al seu codi font i a la seva forma binria en els termes establerts en l'Apache License. Les primeres distribucions de Tomcat van ser les versions 3.0.x. Les versions ms recents sn les 5.x, que implementen les especificacions de Servlet 2.4 i de JSP 2.0. Les versions 4.0 i posteriors, utilitzen el contenidor de servlets Catalina internament.

Estructura de directoris.
La jerarquia de directoris per defecte d'installaci de Tomcat inclou:

 /bin - arrencada, aturada, i altres scripts i executables;
 /common - classes comunes que poden utilitzar Catalina i les aplicacions web;
 /conf - fitxers XML i els corresponents DTDs per a la configuraci de Tomcat;
 /logs - logs de Catalina i de les aplicacions;
 /server - classes utilitzades solament per Catalina;
 /shared - classes compartides per totes les aplicacions web;
 /webapps - directori que cont les aplicacions web;
 /work - fitxers temporals, pgines JSP precompilades, i altres fitxers intermedis;


No obstant aix, les configuracions alternatives sn possibles. La documentaci que s'inclou amb el Tomcat cont ms detalls. 

Caracterstiques del producte.
Tomcat 3.x (distribuci inicial).
 implementa les especificacions Servlet 2.2 i JSP 1.1;
 recarrega de servlets;
 funcionalitats bsiques de l'HTTP;

Tomcat 4.x.
 implementa les especificacions Servlet 2.3 i JSP 1.2;
 contenidor de servlets redisenyat com Catalina;
 motor JSP redisenyat com Jasper;
 connector Coyote;
 Java Management Extensions (JMX), JSP i administraci basada en Struts;

Tomcat 5.x.
 implementa les especificacions Servlet 2.4 i JSP 2.0;
 reduda la recollida d'escombraries (en angls garbage collection), funcionament i escalabilitat millorats;
 wrappers nadius per a Windows i Unix per a la integraci de les plataformes;
 analitzador sintctic de JSP ms rpid;

Histria.
Tomcat va comenar sent una implementaci de l'especificaci dels servlets comenada per James Duncan Davidson, que treballava com arquitecte de programari a Sun. Posteriorment va ajudar a fer el projecte open source i en la seva donaci a l'Apache Software Foundation.

Duncan Davidson inicialment esperava que el projecte es converts en open source i ats que la majoria dels projectes open source tenen llibres d'O'Reilly associats amb un animal en la portada, va voler posar-li al projecte nom d'animal. Va triar Tomcat, pretenent representar la capacitat de cuidar-se per si mateix, de ser independent.

Enllaos Externs.

 Pgina oficial del projecte Tomcat ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88825" title="Geranial" nonfiltered="470" processed="465" dbindex="35504">

Les geranials (Geraniales) sn un ordre de les plantes amb flor (Magnoliophyta). La famlia ms important d'aquest ordre s la Geraniaceae amb ms de 800 espcies, tamb inclou altres petites famlies que conjuntament contribueixen amb molt poques espcies. La majoria de les Geraniales sn plantes herbcies, per hi ha algunes que sn arbusts o petits arbres.

La importncia econmica de les geraniales s petita. Algunes espcies del gnere Pelargonium sn cultivades pels seus olis aromtics que sn emprats a la indstria de la perfumeria. Algunes poques espcies ms, sobre tot Geraniaceae, tenen inters per l'horticultura o la medicina.

El sistema de classificaci APG II del 2003, inclou l'ordre Geraniales dintre del clade rosids i reconeix aquestes famlies:

Geraniaceae;
Melianthaceae;
Francoceae;
Vivianiaceae;
Ledocarpaceae;

En total: 5 famlies, 17 gneres, 836 espcies.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88827" title="Hesboll" nonfiltered="471" processed="466" dbindex="35505">


Hesboll (en rab           "Partit de Du"), transcrit tamb Hezbollah o Hizbollah, s un grup islmic libans amb un bra civil i un bra armat. Va ser fundat el 1982 per combatre l'ocupaci israeliana del sud del Lban.

Hesboll s considerat, a gran part del mn rab i musulm, com un legtim moviment de resistncia. Al Lban, s un partit poltic reconegut legalment que fins i tot ha arribat a formar part del govern. Tot i aix, a causa dels seus atacs contra civils a Israel i del seu suport ideolgic a altres organitzacions, com Hams o la Jihad Islmica, s considerat pels Estats Units i per altres pasos occidentals una organitzaci terrorista. La Uni Europea, per part seva, tan sols considera com a terrorista el seu bra armat.

Aquesta organitzaci s, juntament amb Amal, la principal expressi poltica de la comunitat xita libanesa, el grup religis ms important del pas.

Fundada amb el suport de l'Iran, Hesboll segueix la ideologia islamista xita que preconitz l'aiatoll Khomeini, lder de la Revoluci Islmica iraniana. L'objectiu de Hesboll s la implantaci d'un Estat islmic al Lban, si b admeten que podria implantar-se nicament amb el consens de la poblaci libanesa.

A ms a ms del seu bra armat, el moviment compta amb una infraestructura civil que, de manera semblant al partit palest Hams, proveeix la poblaci de serveis socials, sanitaris i educatius. La seva campanya de reconstrucci Jihad al-Bina ha realitzat diversos projectes de desenvolupament econmic i d'infraestructures a les rees del Lban amb poblaci majoritria xita. El suport amb qu compta Hesboll entre la poblaci xita s'expressa amb els vuit diputats que t l'organitzaci al parlament del Lban, avui en dia, part del govern de coalici.

Hesboll compta amb un suport explcit per part de Sria, i conseqentment es manifest contra l'evacuaci de les tropes sirianes desprs de l'anomenada Revoluci del Cedre. Respecte a Israel, l'organizaci no en reconeix la legitimitat i la seva retrica apunta cap a la destrucci d'aquest estat.

El mxim lder de Hesboll s Hassan Nasrall.

L'any 2000 s'hauria d'haver dissolt desprs de la retirada israeliana del sud del Lban, per a causa del gran poder acumulat continua operant, amb el llanament de mssils contra Israel.

L'any 2006, dos soldats de les forces armades israelianes desplegades als Alts del Golan (zona fronterera entre Israel, el Lban, Jordnia i Sria) foren raptats en un atac per efectius de Hesboll. Aquest fet desencaden la major ofensiva de l'exrcit d'Israel des de l'Operaci "Pau de Galilea" de l'any 1982. L'ofensiva, que acab amb un acord internacional i treva, i que port a la retirada completa de l'Exrcit israeli de tot el territori libans, no s respectat pel Hesboll, ja que fins avui, Hesboll se nega a donar cap senyal sobre els soldats raptats, ni permet que els visitin els emissaris de la Creu Roja, en contra de tots els acords internacionals.
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88829" title="Gaufred Bastons" nonfiltered="472" processed="467" dbindex="35506">
Gaufred Bastons noble cavaller del tribunal del comte d'Empries que possea en feu els castells de Pbol i de Cervi. El 1065 cedeix la potestat als comtes de Barcelona (Ramon Berenguer I i Almodis de la Marca) per una forta suma. Bastons els jur fidelitat i es compromet a mantenir-hi fins a vint cavallers.

Partidari de Ramon Berenguer II, aquest el ced en ostatge (1080), ensems amb altres prohoms, al seu germ Berenguer Ramon II el Fratricida.

L'any 1149, el seu fill Guillem Gasfred ven els castells citats a Arnau de Llers.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88833" title="Meliantcia" nonfiltered="473" processed="468" dbindex="35508">


Melianthaceae s una famlia de plantes amb flor (angiospermes). La classificaci filogentica (APG II) la situa dins l'ordre Geraniales, dins del clade rosidae, i n'incorpora l'antiga famlia Greyiaceae. Els gneres que composen la famlia sn:

Bersama;
Greyia;
Melianthus;

Es tracta, sobre tot, de petits arbres originaris d'frica tropical i del sud que es caracteritzen per les seves fulles serrades i llargues estpules dentades. Presenten inflorescncies racemoses amb flors ms o menys zigomorfes (amb un sol pla longitudinal de simetria) a les quals el nectari (glndules que produeixen nctar) es troba fora dels estams.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88835" title="Campdor" nonfiltered="474" processed="469" dbindex="35509">


Campdor s una entitat de poblaci del municipi catal de Girona, situada al nord de la ciutat, entre el riu Ter i el peudemont de les Gavarres. Els barris de la Muntanya de Campdor i el Pla de Campdor (barris urbans de natura eminentment rural) limiten amb l'entitat de poblaci. Antigament, fou un agregat dispers del municipi de Celr, per al 1975 pass a formar part de Girona. L'any 2005 l'entitat de poblaci tenia 199 habitants.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88837" title="Domeny (Sant Gregori)" nonfiltered="475" processed="470" dbindex="35510">

Domeny s una entitat de poblaci dividida entre els municipis de Girona i Sant Gregori, situada al nord-oest de la ciutat de Girona, a la riba dreta del Ter. La part gironina es troba dividida en dues parts: Domeny Nord i Domeny Sud, que formen dos barris urbans. Antigament, Domeny pertanyia ntegrament al municipi de Sant Gregori, per l'any 1975 fou agregat a Girona. L'any 2005 tenia 23 habitants a la part girionina i 87 a la part gregorienca. Es tracta de la darrera zona urbanitzable del municipi de Girona i l'ajuntament de la ciutat ha previst de fer un gran creixement en aquella zona amb la construcci d'uns 1.500 habitatges.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88838" title="Emmanuel Chabrier" nonfiltered="476" processed="471" dbindex="35511">


Emmanuel Chabrier, (Ambert (Puy-de-Dme), 18 de gener de 1841 - Pars, 13 de setembre de 1894), compositor francs.

 Biografia .

Desprs d'haver treballat des del 1862 al Ministeri de l'Interior a Pars, el 1880 decideix consagrar-se exclusivament a la msica. Les seues obres coloristes han influt sobre nombrosos compositors francesos, principalment Claude Debussy, Maurice Ravel i Francis Poulenc. La seua rapsdia Espaa per a orquestra s sense dubte una de les seues obres ms clebres, composta en una poca en qu nombrosos compositors francesos s'interesaven en el folclore espanyol (Georges Bizet, douard Lalo, etc.). Tamb s'interpreta sovint la Marche Joyeuse per a orquestra.

 Obres principals .

 Msica per a piano:
Pices pittoresques (1881);
Bourre fantasque (1891);

 Msica orquestral:
Espaa (1883);
Marche Joyeuse (1888);

 Msica vocal:
Lieder;

 peres :
L'toile (1877);
Une ducation manque (1879);
Gwendoline (1886);
Le Roi malgr lui (1887);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88839" title="Hortes (Girona)" nonfiltered="477" processed="472" dbindex="35512">

Hortes o  les hortes de Santa Eugnia de Ter s una entitat de poblaci i barri del municipi catal de Girona, situada a l'oest de la ciutat, entre la riba esquerra del riu Ter i l'antic municipi de Santa Eugnia de Ter, que actualment s un districte de la ciutat. Per la seva proximitat al riu Ter tenen un valor ecolgic que ha causat que  hagin estat objecte d'un pla especial de protecci i adequaci redactat als anys 2005-2006. L'any 2005 tenia 9 habitants.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88845" title="Antoni Puigvert i Romaguera" nonfiltered="478" processed="473" dbindex="35513">
Antoni Puigvert i Romaguera (la Bisbal d'Empord, Baix Empord 1954) s un escriptor i poeta que signa els seus llibres i articles com a Antoni Puigverd. Tamb el podem considerar un periodista d'opini, per collaborar habitualment a la premsa (Presncia (El Punt), Diari de Barcelona, Revista de Girona, El Pas, Jano, El 9, Avui, El Peridic d'Andorra, Serra d'Or), rdio (tertuli del Mat de Catalunya Rdio i COM Rdio), i televisi (BTV, TV3). Llicenciat en filologia hispnica, tamb ha exercit com a professor de literatura.
 
Llibres publicats:

 Narrativa breu:
 1990 La prctica dels vius Barcelona: Quaderns Crema;
 Novella:
 1993 Paper de vidre Barcelona: Quaderns Crema;
 1999 La gbia d'or Barcelona: Quaderns Crema;
 Poesia: ;
 1990 Vista cansada Barcelona: Columna;
 1992 Curset de nataci Barcelona: Proa;
 1995 La migranya del faune Barcelona: Ed. 62;
 1997 Hivernacle Barcelona: La Magrana;
 Prosa no de ficci:
 1988 Ombres i dies Girona: Diputaci;
 1996 L'Empord, llibre de meravelles (amb Xavier Miserachs) Barcelona: Ed. 62;

Premis literaris:

 1986, Gaziel: Articles sobre tema internacional;
 1989, Premis Literaris de Girona-Miquel de Palol de poesia: Vista cansada;
 1991, Carles Riba: Curset de nataci;
 1992, Premi de la crtica - poesia catalana: Curset de nataci;
 1995, Englantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona: La migranya del faune;
 1997, Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona: Hivernacle;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88850" title="Sacre" nonfiltered="479" processed="474" dbindex="35514">
El sacre (Os sacrum, en llat) s un os curt, imparell, central i simtric, oblic, compost per cinc peces soldades (vrtebres sacres) en forma de pirmide quadrangular, amb una base, un vrtex i quatre cares, anterior, posterior i laterals. 

Es troba sota la vrtebra L5 i damunt del cccix i entre els ossos coxals, amb tots els quals s'articula. Contribux a formar la columna vertebral i la pelvis 

En ell s'insereixen els msculs: 
Illac a la base ;
Piramidal a la cara anterior ;
Isquiococcigi als trams laterals ;
A la cara posterior: gran dorsal, dorsal llarg, sacre-lumbar, tranvers espins, gluti major ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88851" title="Mr. Bean" nonfiltered="480" processed="475" dbindex="35515">

Mr. Bean va ser una srie de televisi britnica protagonitzada per Rowan Atkinson en el paper de Mr. Bean. El primer episodi va ser ems el 1 de gener de 1990 per la ITV i la srie va seguir en antena fins al 31 d'octubre de 1995.
Ms tard, al 2002, la srie va reviure en forma de dibuixos animats. 

Al 1997 es va estrenar "", una pellcula basada en la srie, i al 2007 vam poder gaudir de l'estrena d'una segona adaptaci cinematogrfica: "Les vacances de Mr.Bean". Tamb va realitzar una pellcula en qu Rowan Atkinson, l'anomenat Mr. Bean, reb un altre mot, Johnny English (aix tamb el ttol) . En aquest paper, haur de fer d'una espcie de detectiu britnic. S'enamorar d'una noia, la qual tamb s detectiva, i junts s'embarcaran en la missi de desenmascarar al impostor rei de Frana.
 
Enllaos externs.
 Pgina Oficial de Mr. Bean;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88853" title="Mquina de Turing probabilstica" nonfiltered="481" processed="476" dbindex="35516">
En teoria de la complexitat, s'utilitzen Mquines de Turing probabilstica per definir diferents classes de complexitat.

Una Mquina de Turing probabilstica s una mquina de Turing, en concret de la forma no determinista, que selecciona aleatriament entre las transicions disponibles a cada punt amb idntica probabilitat per cada alternativa.

Alternativament, es pot definir tamb com una mquina de Turing determinista amb una instrucci addicional  escriure  on el valor de l'escriptura est uniformement distribut en l'alfabet de la mquina.

Com a conseqncia, una mquina de Turing probabilstica pot (a diferencia d'una mquina de Turing) tenir un resultat estocstic: donada una entrada i un programa per la mquina, pot executar el programa en temps variables d'execuci, o pot no parar, o ms encara, pot acceptar una entrada en una execuci, i no acceptar-la en la segent.

Es desprn que l'acceptaci d'una cadena d'entrada d'una mquina de Turing probabilstica pot ser definida de diferents maneres. I a aquestes formes d'acabar corresponen diferents classes de complexitat que inclouen RP, Co-RP, BPP i ZPP. Al restringir-se la mquina a usar tant sols espai logartmic en lloc de temps polinmic, es pot definir les classes anlogues RL, Co-RL, BPL i ZPL. Al incloure ambdues restriccions s'obtenen les classes RLP, Co-RPL, BPLP i ZPLP. 

Els computadors quntics sn un altre model de clcul que es inherentment probabilstic.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88854" title="Selecci (algorisme gentic)" nonfiltered="482" processed="477" dbindex="35517">
La selecci s l'etapa d'un algorisme gentic en la que els genomes individuals s trien d'una poblaci per a la cria de la segent (recombinaci o creuament).
Hi ha uns quants algoritmes de selecci genrics. Una de les ms comuns s l'anomenada selecci de ruleta que s'inclou dins dels mtodes de selecci proporcionals a l'aptitud.

Hi ha uns altres algoritmes de selecci que no consideren tots els individus per a la selecci, sin noms aquells amb un valor d'adaptaci que s ms alt que un valor donat (arbitrari) constant. Uns altres algoritmes seleccionen d'una preselecci restringida on noms un cert percentatge dels individus sn permesos, basat en valor d'aptitud.

 Algorismes de selecci .

 Proporcionals a l'aptitud: Els individus sn triats en funci de la seva contribuci d'aptitud respecte al total de la poblaci. ;
 Selecci de la ruleta.
 Selecci sobrant estocstic.
 Selecci universal estocstic.
 Selecci per mostreig determinstic.

 Selecci per truncament;
 Selecci per torneig;
 Selecci elitista;
 Selecci per rang;
 Selecci per escalada;
 Selecci jerrquica;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88856" title="Selecci de la ruleta" nonfiltered="483" processed="478" dbindex="35518">
Es tracta d'una forma de selecci proporcional a l aptitud en la que la probabilitat de qu un individu sigui seleccionat s proporcional a la diferncia entre la seva aptitud i la dels seus competidors. Conceptualment, aix pot representar-se com un joc de ruleta   cada individu obt una secci de la ruleta, per els ms aptes obtenen seccions majors que la dels menys aptes. Desprs, la ruleta es fa girar i cada cop es tria a l individu que  tingui  la secci en la que la ruleta s ha parat.


Existeix un algorisme per a realitzar aquest procs:
 Suma Total: Calcular la suma total acumulada dels fitness de tots els individus da la poblaci actual.
 Elegir un nmero aleatori r: Generar un nmero aleatori entre 0 i la Suma Total.
 Recrrer: Recrrer la poblaci acumulant novament els fitness. Quan la suma que es porti sigui major o igual a r seleccionem l individu actual.

Caracterstiques:
s simple pero ineficient.
Presenta el problema de qu l individu menys apte pot ser seleccionat ms d un cop.

Problemes:
 Diferncies entre el valor de cpies esperat i el valor real de cpies obtingut.
 El pitjor individu pot seleccionar-se diverses vegades.

Complexitat:

L algorisme t una complexitat de O(n2) tornant-se ineficient a mesura que creix n (la mida de la poblaci)




 Enllaos externs .

Codi (en C) (veure selector.cxx).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88861" title="Cristiano Lucarelli" nonfiltered="484" processed="479" dbindex="35520">
Cristiano Lucarelli s un futbolista itali que ocupa la posici de davanter centre. Va nixer a Livorno (Livorno, Toscana, Itlia) el 4 d'octubre de 1975.  

Biografia poltica.
Lucarelli al 2003 jugava amb el Torino a la Serie A (la primera divisi italiana), en aquell moment cobrava 1,2 milions d'euros anuals, al 2004 va fitxar pel Livorno, que jugava en aquell moment a la segona divisi italiana, tenia ofertes d altres equips com ara el CSKA Moscou que li oferien 2,5 milions d'euros anuals.
Per el Livorno era el seu equip de tota la vida i no va dubtar en anar-hi ha jugar quan li van oferir la possibilitat tot i cobrar 600.000 euros, la meitat del que feia fins aquell moment al Torino i menys d'una quarta part del que podria cobrar al CSKA i a ms en una categoria inferior com era la Serie B. 
Un cop firmat el contracte ell mateix va declarar que mai pensaria en deixar el Livorno a no ser que l equip en tragus benefici de la seva sortida.

Polticament parlant, Lucarelli sempre s ha manifestat comunista (per naixement i vocaci) i de votar al partit comunista itali de Rifondazione Comunista. Els seguidors del Livorno sempre han tingut aquestes tendncies comunistes i 
Lucarelli sempre ha sigut un ms del major grup d aficionats de l equip, els BAL (Brigate Autonome Livornesi), l'afici de tendncies de ms d'esquerra del calcio. En homenatge a aquest grup fundat l any 1999, el jugador porta a la seva samarreta el nmero 99.
Lucarelli portava el seu equip al cor, fins al punt de faltar a partits professionals per animar juntament amb les BAL al seu equip. Aix va ocrrer, per exemple, quan es va fer expulsar un diumenge quan jugava al Torino, per poder presenciar el diumenge segent el clssic Livorno - Pisa, o en un altre ocasi, quan va jugar el partit Torino-Roma, mirant a la seva dona, que des de tribuna l'indicava si el Livorno descendia aquell dia o no a la Serie C.

Els seguidors del Livorno van realitzar una de les majors sortides en suport al seu equip. Van anar ms de 12.000 aficionats al camp del Milan (Giuseppe Meazza), tots ells van anar amb mocadors al cap, per riures del president del govern itali i tamb del Milan  Silvio Berlusconi, que feia pocs dies havia aparegut pblicament amb un mocador al cap per a tapar-se una ferida al cap a conseqncia d un trasplantament capillar que s havia fet.

A l inici del campionat, quan el Livorno es sentia atacat pels arbitres, Lucarelli va manifestar:  Estem malvistos perqu som d esquerres. No es un cas casual, perqu Han descendit quatre equips (AC Perugia, Empoli, Ancona i Modena,) que tenen els seguidors d esquerres.

La versi digital del diari ms popular de Cuba (La Gramma), va dedicar un especial sobre el Livorno, es per aix que el president de l equip juntament amb Lucarelli han decidit realitzar un torneig amists a l Havana al final del campionat de lliga.

Clubs. 
Cuoiopelli - 28 (5) - (Itlia) - 1992-93 ;
Perugia - 7 (0) - (Itlia) - 1993-95 ;
Cosenza - 32 (15) - (Itlia) - 1995-96 ;
Padova - 34 (18) - (Itlia) - 1996-97 ;
Atalanta BC - 26 (5) - (Itlia) - 1997-98 ;
Valncia CF - 13 (1) - (Espanya) - 1998-99 ;
Lecce - 59 (26) - (Itlia) - 1999-2001 ;
Torino Calcio - 55 (10) - (Itlia) - 2001-03 ;
Livorno - 146 (92) - (Itlia) - 2003-2007;
Shakhtar Donetsk - 12 (4) - Ucrana - 2007-2008;
Parma Football Club - 11 (3) - Itlia - 2007-2008;

Selecci nacional. 
Ha estat internacional amb la Selecci absoluta. El seu debut va ser tard, als 29 anys, en un amists contra la selecci de Srbia i Montenegro. Va sortir de la banqueta i va marcar en el seu debut internacional a vuit minuts de la conclusi del partit el que va servir perqu Itlia, amb deu homes, empats el partit. 
En total ha jugat dos partits amb la selecci absoluta i ha marcat un gol.
Amb la categoria sub'21 va jugar 10 partits anotant igual nombre de gols. 

Estadstiques.
Durant la seva carrera (fins a final de la temporada 2004-05) ha jugat 330 partits i ha marcat 133 gols.
Amb la samarreta del Livorno ha jugat 76 partits a la lliga italiana a les darreres dues temporades, anotant un total de 53 gols, aix li va donar el premi al mxim golejador de la lliga (capocannoniere) de la temporada 2004-05, i de segon mxim golejador (a un del primer) de la Srie B al 2003-04;
Ha anotat 65 gols en 201 partits a la Srie A (ms 13 partits i 1 gol a la Lliga espanyola);
Ha anotat 62 gols a la srie B en 112 partits.

Trivia.
El seu germ Alessandro Lucarelli, juga de defensa, que ha tamb al Livorno, i que va estar cedit al 2005 a la Reggina.
Va jugar amb la selecci nacional de futbol itali sub-21. Durant un partit entre Itlia i Moldvia, jugat al camp Armando Picchi de Livorno. Desprs d anotar un gol, es va aixecar la samarreta  azzurra , fent veure la samarreta que portava sota amb la cara del Che Guevara. Desprs d aquest fet, va ser multat i mai ms va poder jugar amb la selecci sub-21.
L equip amb el que ha anotat ms gols es la del Palermo.
Va anotar quatre gols durant el partit Parma-Livorno, el 1 de maig del 2005 (el partit va acabar 6 a 4).
Al seu telfon te la msica de les Brigate Rosse (Brigades Roges).
Est casat amb Susy i te dos fills (Mattia i Alisia) .
Va ser elegit  Esportista Tosc de l any 2005  en una votaci per internet en la qual van participar ms de 100.000 persones, Lucarelli va vncer amb el 48% dels vots.
S han fet dues canons dedicades en ell. Sempre destacant el seu carcter i lluita pel comunisme. ;

 Enllaos externs.
Pgina oficial ;
Pgina oficial del Livorno Calcio ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88866" title="Folcsonomia" nonfiltered="485" processed="480" dbindex="35522">
Folcsonomia, calc de l'angls , s un neologisme que dna nom a la categoritzaci collaborativa per mitj d'etiquetes simples en un espai de noms pla, sense jerarquies ni relacions de parentiu predeterminades. Es tracta d'una prctica que es produeix en entorns de software social els millors exponents dels quals sn llocs compartits com del.icio.us (hipervincles favorits), Flickr (fotografies), Tagzania (llocs) o 43 Things (desitjos). 

Si es compara amb d'altres sistemes de categoritzaci, com el de Gmail, el qual tamb utilitza etiquetes, es distingeix en qu els usuaris comparteixen las categoritzacions, aspecte que no succeix a Gmail. 

Les folcsonomies sorgeixen quan diversos usuaris collaboren en la descripci d'un mateix material informatiu. Per exemple, a del.icio.us moltes persones han guardat la wikipedia marcant-la amb diferents etiquetes, per coincidnt la major part en reference, wiki i encyclopedia.

Jon Udell (2004) suggereix que "l'abandonament de les taxonomies a favor de les llistes de paraules claus no s cap novetat, i la seva diferncia fonamental s l'intercanvi d'opinions (el feedback) que es dna en la folcsonoma i no en la taxonomia.  

Aquesta diferncia s tamb la que apropa la folcsonomia a la memtica, en una relaci similar a la que es produeix entre les ontologies i la semntica. D'altra banda, el concepte t relaci amb el de classificaci facetada utilitzat en biblioteconomia. 

Derivat de  taxonomia, el terme folksonomy ha estat atribut a Thomas Vander Wal.. Taxonomia procedeix del greg "taxis" i "nomos": Taxis significa classificaci i nomos (o nmia), ordenar, gestionar; per la seva banda, "folc" prov de l'alemany "poble" (volks). Com a conseqncia, d'acord amb la seva formaci etimolgica, folcsonomia (folc+taxo+nma) significa literalment "classificaci gestionada pel poble (o democrtica)".

Enllaos externs.
Article de Clay Shirky  ;
Article de Gene Smith  ;
Article  de Vanderwal  ;
Mob indexing? Folk categorization? Social tagging?  ;
Flickr i les "folcsonomies" ;
Folksonomies - Cooperative Classification and Communication Through Shared Metadata by Adam Mathes Article recomanat.  ;
Peter Van Dijck sobre els efectes emergents de l'i18n en les folcsonomies ;
MetaFilter folksonomy ;
Technorati folksonomy ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88873" title="ngel Casas i Mas" nonfiltered="486" processed="481" dbindex="35523">
ngel Casas i Mas s un presentador televisiu catal nascut el 17 d'abril de 1946 a Barcelona. La barba i ulleres i el fet que no pronuncia gaire b la doble erra sn les caracterstiques ms fcilment reconeixibles de la seva imatge televisiva.

Els programes que ha dirigit o presentat sn els segents:
 Musical Express, TVE 1 (1980-1983);
 ngel Casas Show, TV3 (1984-1988);
 Un da s un da, TVE 1 (1990-1993);
 Tal Cual, TVE 1 (1992-1994);
 Esto es lo que hay, TVE 1 (1995-1996);
 Temps era temps, TV3 (2001);
 Catalunya, parada i fonda, La 2 (2003-2004);
 Totes aquelles canons, TV3 (2004);
 Senyores i senyors, La 2 (2004-2007);

A ms, tamb ha presentat diversos programes de rdio i ha collaborat en els documentals La Nova can (1976) i Canet Rock (1976), de Francesc Bellmunt.

A part del llibre que s'edit el 1983 sobre el seu programa, ngel Casas Show: Anecdotari secret, escrit per Slvia Soler, ell mateix ha escrit tamb dues novelles: Fred als peus (2002) i L'home a qui se li precipitaven els esdeveniments (2005).

Des del 22 de setembre de 2008 s el director de Barcelona TV (televisi local de Barcelona)

Enllaos externs.
 ngel Casas a IMDB;
 Crtica de Fred als peus;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88874" title="Lepe" nonfiltered="487" processed="482" dbindex="35524">

Lepe s un municipi de la provncia de Huelva. Fa uns anys, eren molt populars a Espanya els acudits que es mofaven de la presumpta poca intelligncia dels seus habitants. La localitat est situada a l'oest de la provncia, a 41 km de la capital provincial i a 20 de la frontera portuguesa. Limita al nord amb Sanlcar de Guadiana, al nord-oest amb San Silvestre de Guzmn i Ayamonte, al nord-est amb Cartaya, a l'oest amb Villablanca, al sud-oest amb Isla Cristina i al sud-est amb Punta Umbra.

 Demografia .



Evoluci demogrfica de Lepe, els dos ltims segles:


 Clima .



 Referncies .


Enllaos externs.
 Pgina oficial de l'Ajuntament de Lepe ;
 Frum de Lepe  ;
 La web de Lepe ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88890" title="John Field" nonfiltered="488" processed="483" dbindex="35525">

John Field (Dubln, juliol del 1782   Moscou, 1837), compositor i pianista irlands, conegut per ser el creador de la forma musical pianstica coneguda com  nocturn .

Biografia.

Nascut a Dubln el 1782, Field va iniciar els seus estudis de piano, amb el seu avi, del mateix nom, organista professional, i ms tard, amb Tommaso Giordani - msic d'origen napolit -. Era el fill major del violinista Robert Field.
 
Va debutar als 9 anys, amb una bona acollida. La seua famlia es va traslladar a Bath el 1793, i posteriorment, el mateix any, a Londres. Ac, son pare va aconseguir que rebera classes del pianista, compositor i constructor de pianos Muzio Clementi. Va atraure favorables comentaris de Joseph Haydn per les seues interpretacions. Als 17 anys va presentar el seu primer Concert per a piano (va escriure un total de set). Considerat un excellent pianista, no va gaudir de la mateixa consideraci com a compositor fins que el 1801 publicara el seu primer conjunt de sonates per a piano, dedicades a Clementi.

El 1801 Field va acompanyar en una gira per Pars i Viena a Clementi (a Viena va rebre algunes classes de Johann Georg Albrechtsberger). Quan Clementi es va traslladar a Rssia, Field el va acompanyar com a demostrador de pianos. Field va consolidar la seua prpia carrera com a concertista, dividint les seues actuacions entre  Sant Petersburg i Moscou, passant a residir en aquesta darrera ciutat a partir del seu matrimoni, el 1810. La seua bona posici econmica, complementada amb els ingressos obtinguts com a professor van fer que el seu estil de vida fora considerat extravagant, amb tocs de Bon vivant. Fruit de les seues aventures amoroses va tenir un fill illegtim.

El 1831, i amb la salut deteriorada, a causa d'un dolors cncer de recte, va tornar a Londres per a sotmetre's a tractament mdic. Va tornar a Rssia, passant per Frana i Itlia, on va haver de passar nou mesos hospitalitzat a Npols. Ajudat per una famlia aristocrtica russa, va tornar a Moscou el 1835. Ac va compondre els seus ltims nocturns durant els seus ltims setze mesos de vida. 

Msica.
Field s recordat avui dia per les setze peces que va compondre sota el ttol de nocturns. Es tracta de peces en un nic moviment (impromptus) per a piano.  El primer dels nocturns data de l'any 1812. Aquestes peces van influir notablement sobre Frdric Chopin, que va escriure 21 nocturns.

Obres destacades.
Field va escriure 7 Concerts per a piano i orquestra.

 Comcert per a piano No. 1 en Mi bemoll, H. 27 (1799);
 Concert per a piano No. 2 en La bemoll, H. 31 (1811);
 Concert per a piano No. 3 en Mi bemoll, H. 32 (1811);
 Concert per a piano No. 4 en Mi bemoll, H. 28 (1814, revisat el 1819);
 Concert per a piano No. 5 en Do, H. 39 (1817), l'Incendie par l'Orage;
 Concert per a piano No. 6 en Do, H. 49 (1819, revisat el 1820);
 Concert per a piano No. 7 en Do menor, H. 58 (1822, revisat el 1822-32);

Entre les seues obres per a piano sol, destaquen el 16 nocturns, 4 sonates per a piano (les tres primeres publicades conjuntament com Opus 1), aix com fantasies, estudis, ronds i variacions.

Bibliografia.
Keith Anderson, notes a la gravaci Field: Piano Music, Vol. 1, Benjamin Frith (piano), Naxos 8.550761;

Enllaos externs.
  John Field: El Romntic Irlands (1782-1837);
  Article sobre Field originriament publicat a The Etude, 1915;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88891" title="Tarragona Rdio" nonfiltered="489" processed="484" dbindex="35526">
Tarragona Rdio s l'emissora de rdio pblica de Tarragona. Emet al 96.7 de la FM, arriba a tota la ciutat de Tarragona i fins a Constant.
Segons l'ltim estudi d'audincia, fet al mar de 2005, l'emissora registra 17600 oients diaris.

Programaci.

Laborables:
0:00  	Boira (Repetici);
3:00   	Frmula de cap de setmana;
7:00  	El Mat de Tarragona Rdio;
13:30 	Tarragona Actualitat (1 edici);
14:05 	Msica a la carta;
15:00 	Resum Informatiu Migdia;
15:10 	Msica a la carta;
16:00 	Ja Tardes;
19:30 	Tarragona actualitat (2a edici);
20:00 	Sempre Nstic;
22:00 	Resum Informatiu Nit (1a edici);
22:15 	La Nit de Tarragona Rdio;
23:45 	Resum Informatiu Nit (2a edici);

Dissabte:
0:00  	Boira;
2:00  	Frmula de cap de setmana;
9:30  	Porta a l'esperana;
10:00 	Frmula de cap de setmana;
12:00 	Un dos i seguit;
13:00 	Toc de castell;
14:00 	Frmula de cap de setmana;

Diumenge:
0:00  	Frmula de cap de setmana;
9:30  	Havaneres des del Balc;
10:00  	Un dos i seguit (Repetici);
11:00 	Toc de castell (repetici);
12:00 	Frmula de cap de setmana;

Enllaos externs.
Web oficial de Tarragona Rdio




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88892" title="Enric d'Espanya" nonfiltered="490" processed="485" dbindex="35527">
Enric d'Espanya, infant d'Espanya i duc de Sevilla (Sevilla 1823 - Alarcon, mort en duel 1870). Infant d'Espanya amb el tractament d'altesa reial i membre de la Famlia Reial espanyola.

Nat a la ciutat de Sevilla el dia 17 d'abril de 1823. Fill de l'infant Francesc de Paula d'Espanya i de la princesa Llusa Carlota de Borb-Dues Siclies. Nt del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Llusa de Borb-Parma per via paterna i per via materna del rei Francesc I de les Dues Siclies i de la infanta Maria Isabel d'Espanya.

Casat morganticament a Roma el 6 de maig de l'any 1847 amb la valenciana Elena de Castellvi y Shelly-Fernandez de Cordova, la seva cosina, la reina Isabel II d'Espanya li atorg el ducat de Sevilla. La parella tingu cinc fills:

 SE Enric de Borb, duc de Sevilla, nat a Tolosa de Llenguadoc el 1848 i mort a la Mar Roja el 1890. Casat amb Josephine Parade i Sibie. ;

 SE Llus de Borb, nat a Tolosa de Llenguadoc el 1851 i mort a Valncia el 1854.

 SE Francesc de Paula de Borb, nat a Tolosa de Llenguadoc el 1853 i mort a Madrid el 1942. Casat amb Maria Luisa de la Torre i posteriorment amb Felisa de Leon i Navarro de Balboa, marquessa de Balboa.

 SE Albert de Borb, duc de Santa Helena, nat a Valncia el 1854 i mort a Madrid el 1939. Es cas amb Marguerite d'Ast de Novele, posteriorment amb Clotilda Gallo Ruiz i Diaz de Bustamente, i finalment amb Isabel Rodriguez de Castro.

 SE Maria del Olvido de Borb, nada a Madrid el 1863 i morta a Madrid el 1907. Es cas amb Carlos Fernandez-Maquieira i Oyanguren. ;

Enric de Borb fou conegut a la poltica espanyola del perode isabel per les seves idees liberals. Coneguts foren els seus enfrontament amb la reina i molt especialment amb el duc de Montpensier.

Enric financi una bullanga iniciada a Galcia i que reclamava la liberalitzaci del sistema poltic espanyol. L'any 1870 es va batre amb duel amb el duc de Montpensier la qual cosa supos la mort de l'infant espanyol i el judici per un tribunal militar al duc de Montpensier.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88895" title="Geometria diferencial" nonfiltered="491" processed="486" dbindex="35528">
En matemtiques, la geometria diferencial s la utilitzaci de les eines del clcul diferencial a l'estudi de la geometria. Els objectes d'estudi sn les varietats diferencials, que tenen una estructura suficient com per poder introduir la noci de derivaci,  i  tamb, les funcions definides en aquestes varietats.

La geometria diferencial troba la seva principal aplicaci fsica en la teoria de la relativitat on permet la modelitzaci d'una curvatura de l'espai-temps. Es pot igualment citar altres aplicacions de la fsica clssica. En la mecnica dels medis continus, per exemple, s til en la descripci de les deformacions dels cossos elstics, en particular, de les bigues o de les estructures.

Punts de vista intrnsecs i extrnsecs. 

Fins a mitjans del segle XIX, la geometria diferencial tenia essencialment un punt de vista extrnsec respecte de les varietats trobades, aix significa que eren definides com un subconjunt d'un espai vectorial (normalment ). Per exemple, s'estudiava les propietats d'una corba en el pla, o d'una superfcie en l'espai de dimensi tres. Geometria diferencial clssica.

Els treballs de Bernhard Riemann van introduir una visi intrnseca de les varietats, constantment desenvolupada posteriorment. A partir d'aleshores, sn considerades com un objecte  en ell mateix, i no com a part d'un altre. Ja no t sentit voler sortir de la varietat, per ell sol t prou consistncia, independentment de qualsevol noci d'espai circumdant, i per tant es podr donar un sentit a les nocions de tangncia i curvatura, etc.

El punt de vista intrnsec t l'avantatge de ser molt ms flexible que el punt de vista extrnsec, ni que sigui pel fet que no obliga a trobar un espai que pugui contenir la varietat considerada, el que a vegades, pot ser difcil. Per exemple l'ampolla de Klein s una superfcie (s a dir, una varietat de dimensi 2) per per tal de submergir-la en un espai circumdant cal escollir . Fins i tot, no s evident de poder trobar un espai continent de l'espai-temps corbat. Tantmateix, la flexibilitat guanyada es tradueix en una major abstracci i dificultat per poder definir nocions geomtriques com la curvatura, o topolgiques com la connexitat.  

Explicaci matemtica.

La geometria diferencial abasta l'anlisi i l'estudi de diferents conceptes:
l'estudi de varietats.
els fibrats tangents i cotangents;
les formes diferencials;
les derivades exteriors;
les integrals de les P-formes sobre les P-varietats;
El teorema de Stokes;
Les derivades de Lie;
la curvatura;

Tots aquests conceptes estan relacionats amb l'anlisi de variables mltiples, per, en les aplicacions geomtriques, cal raonar sense preferir un determinat sistema de coordenades. Aquesta diversitat de conceptes de la geometria diferencial es pot veure dins la naturalesa geomtrica de la derivada segona, s a dir, en les caracterstiques de la curvatura.

Una varietat diferencial en un espai topolgic s un conjunt d'homeomorfismes dels conjunts oberts en una esfera unitria , tals que els conjunts oberts cobreixen l'espai i que si  sn homeomorfismes llavors la funci  d'un subconjunt obert de l'esfera unitria cap a l'esfera oberta unitria s infinitament diferenciable. Es a dir que la funci d'una varietat cap a R s infinitament diferenciable si la composici de cada homeomorfisme s el resultat d'una funci infinitament diferenciable a partir de l'esfera unitria a R.

En cada punt de la varietat es troba un espai tangent en aquest punt, constitut per totes les velocitats (direcci i intensitat) possibles i i amb les que s possible apartar-se d'aquest punt. Per  a una varietat de n-dimensions, l'espai tangent en cada un dels punts s un espai vectorial de n-dimensions o, en altres termes, una cpia de .L'espai tangent t diverses definicions. Una definici possible s l'espai vectorial dels camins que passen per aquest punt, factoritzat per la relaci d'equivalncia que identifica dos camins que tenen el mateix vector velocitat en aquest punt (s a dir la mateixa derivada si s'opera amb qualsevol identificador).
 
Un camp de vectors s una funci d'una variable respecte la uni disjunta dels seus espais tangents (la uni amb ella mateixa s una varietat coneguda com el fibrat tangent) de tal forma que, en cada punt, el valor obtingut s un element de l'espai tangent en aquest punt. Una tal relaci s'anomena secci d'una fibrat. Un camp vectorial s diferenciable si per a cada funci diferenciable, l'aplicaci del camp en cada punt produeix una funci diferenciable. Els camps vectorials poden ser percebuts com equacions diferenciables independents del temps. Una funci diferenciable dels reals sobre la varietat s una corba de la varietat. Aix defineix una funci dels reals sobre els espais tangents: la velocitat de la corba en cada un dels punts que la contitueixen. Una corba s una soluci del camp vectorial si, per a cada punt, la velocitat de la corba s igual al camp vectorial en aquest punt.

Una k-forma lineal alternada s un element de la  potncia d'un tensor antisimtric del espai dual  d'un espai vectorial . Una k-forma diferencial d'una varietat s una opci, en cada punt de la varietat, de la dita k-forma alternada on  s l'espai tangent en aquest punt. Ser diferenciable si el resultat desprs d'una operaci sobre -camps vectorials diferenciables, s una funci diferenciable de la varietat cap els reals.

Branques de la topologia i de la geometria diferencials.

Geometria de les varietats de contacte.
s semblant a la geometria simplctica que treballa amb les varietats que tenen dimensi senar. A grans trets, l'estructura de contacte d'una varietat de dimensi  s una tria d'una forma diferencial  tal que   no s'anulla en cap punt.

Geometria de Finsler.
La geometria de Finsler fa de la varietat de Finsler el seu principal objecte d'estudi. s una varietat diferencial proveda de la mtrica de Finsler, aix s una norma de Banach definida en cada espai tangent. La mtrica de Finsler dna una estructura ms general que la mtrica de Riemann.

Geometria de Riemann.
La geometria de Riemann estudia les varietats de Riemann, varietats amb una estructura suplementria que les fa aparixer com l'espai euclidi amb un punt de vista infinitesimal. Permeten generalitzar la noci de la geometria euclidiana i l'anlisi del gradient d'una funci, la divergncia, la longitud de la corba, etc. sense sortir del principi que l'espai s globalment simtric. 

Topologia simplctica.
Tracta de les varietats simplctiques , aix s, varietats diferenciables provedes d'una forma simplctica.

Referncies.
 A Comprehensive Introduction to Differential Geometry (5 Volums), 3 Edici de Michael Spivak (1999);
 Differential Geometry of Curves and Surfaces de  Manfredo Do Carmo (1976).
 Riemannian Geometry de Manfredo Perdigao do Carmo, Francis Flaherty (1994);
 Geometry from a Differentiable Viewpoint de John McCleary (1994);
 A First Course in Geometric Topology and Differential Geometry de Ethan D. Bloch (1996);
 Modern Differential Geometry of Curves and Surfaces with Mathematica, 2nd ed. de Alfred Gray (1998);

Vegeu tamb.
 Topologia;
 Fibrat vectorial;
 Varietat de Riemann;
 Geometria no-euclidea;
 Topologia symplctica;
 Geometria de contacte;
 Grup de Lie;
 Relativitat general;

Enllaos externs.
Curs de corbes i superfcies ;
Galeria d'imatges;
Notes sobre la gomtrie diferencial ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88897" title="Superfcie de Riemann" nonfiltered="492" processed="487" dbindex="35529">
 

En matemtiques i particularment en anlisi complexa, una superfcie de Riemann (anomenada aix en honor a Georg Friedrich Bernhard Riemann) s una varietat complexa d'una dimensi. Les superfcies de Riemann es poden imaginar com a "versions deformades" d'un pla complex: localment poden semblar unes 'peces' (o conjunts oberts) del pla complex, per la topologia global pot sser fora diferent. Per exemple, poden sser homeomorfes a una esfera, a un torus o a un parell de fulls enganxats.

La qesti principal sobre les superfcies de Riemann s que es poden definir les funcions holomorfes entre elles. Avui en dia les superfcies de Riemann sn considerades el context natural per a estudiar el comportament global d'aquestes funcions, especialment les funcions multvoques com la funci arrel quadrada o el logaritme natural.

Cada superfcie de Riemann s una varietat analtica real de dos dimensons, per tamb t una estructura complexa, necessria per a una  definici no ambivalent de les funcions holomorfes. Una varietat real de dos dimensions pot sser transformada en una superfcie de Riemann (generalment de moltes maneres no equivalents) si i noms si s orientable.
Aix l'esfera i el torus admeten una estructura complexa, per no la banda de Mbius, l'ampolla de Klein o el pla projectiu.

Els fets geomtrics a propsit de les superfcies de Riemann sn els millors possibles, i forneixen la intuci i la motivaci per a la generalitzaci a altres corbes o varietats. El teorema de Riemann-Roch s un exemple important d'aquesta influncia.

Definici formal.

Sigui X  un espai de Hausdorff. Un homeomorfisme de un subconjunt obert U X a un subconjunt de C s'anomena carta. Dues cartes f i g de les quals els dominis s'intersequen es diuen compatibles si les aplicacions  i  sn holomorfes sobre els seus dominis.
Si A s una col lecci de cartes compatibles e cada  s en el domini d'una f de A, llavors es diu que A s un atles. El parell (X, A) s'anomena tamb superfcie de Riemann.

Diversos atles poden generar la mateixa estructura de superfcie de Riemann sobre X. Per a evitar aquesta ambivalncia, es demana que l'atlas sigui 'maximal', s a dir, que no sigui contingut en cap altre atles. Cada atles A s contingut en un nic atles maximal grcies al Lema de Zorn.

 Exemples .
El pla complex amb l'aplicaci identitat f(z) = z.
Anlogament cada subconjunt obert del pla complex o d'una superfcie de Riemann.
Sigui S = C    i f(z) = z si z   S  ,  g(z) = 1 / z si z   S  , i  1/  s definit 0. Llavors  f i g sn cartes compatibles i  s un atles per a  S, aix doncs  S s una supefcie de Riemann. Aquesta superfcie s'anomena esfera de Riemann i pot sser interpretada com a l'envoltori del pla al voltant de l'esfera. Al contrari del pla, es tracta d'un espai compacte.

La teoria de les superfcies compactes de Riemann pot ser considerada com a equivalent a la teoria de les corbes algebraiques sobre el pla complex i no singular. ;

Uns exemples de superfcies de Riemann no compactes s'originen mitjanant continuaci analtica maximal.

 Propietats .
Una funci f : M   N entre dues superfcies de Riemann s'anomena holomrofa si per a cada carta g en l'atles de M i per a cada carta h en l'atles de N l'aplicaci  s holomorfa on s definida. La composici de dues funcions holomorfes s holomorfa. Les dues superfcies de Riemann M i N s'anomenen conformement equivalents si existeix una aplicaci holomorfa bijectiva de M a N (aquest fet implica que la inversa s tamb holomorfa). Dues superfcies de Riemann conformement equivalents sn de fet la mateixa superfcie.

Cada superfcie de Riemann simplement connexa s conformement equivalent a una de les superfcies a continuaci:
C, el pla complex;
C     l'esfera de Riemann;
 el disc unitat obert.

Aquest enunciat s conegut com al Teorema d'uniformitzaci de Riemann.

Cada superfcie de Riemann connexa pot sser transformada en una varietat Riemanniana real a 2 dimensions amb curvatura constant

-1 : es diu una superfcie hiperblica;
 0 : es diu una superfcie parablica;
 +1: es diu una superfcie el lptica.
L'estrctura Riemanniana s nica a menys de multiplicaci per una constant real.

Exemples de superfcies hiperbliques.
El disc unitat obert amb la mtrica de Poincar;
Cada superfcie de gnere g>1. ;
Exemples de superfcies parabliques.
 C ;
 El torus de 2 dimensions reals;
Exemples de superfcies el lptiques.
 L'esfera de Riemann;

 Modelitzaci.
Cada superfcie de Riemann parablica tancada t el grup fonamental isomrfic al grup reticle de rang 2, per tant la superfcie pot sser construda com a C/ , on   s el grup reticle. Els conjunts representatius de les classes d'equivalncia s'anomenen dominis fonamentals.

Per a tota superfcie de Riemann hiperblica el grup fonamental s isomrfic a un grup fuchsi, per tant la superfcie pot sser construda com a H/ , on   s el grup grup fuchsi i H el semipl superior.
Els conjunts representatius de les classes d'equivalncia s'anomenen conjunts regulars lliures i poden sser modelats en polgons fonamentals mtrics.

Quan una superfcie de Riemann hiperblica s compacta, l'rea total de la superfcie s , on g s el gnere; l'rea s obtinguda aplicant el teorema de Gauss-Bonnet a l'rea del polgon fonamental.


Orientabilitat.
Totes les superfcies de Riemann, aix com ara les varietat complexes, sn orientables com a varietats reals. La ra s que, per a cartes complexes f i g , amb funci de transici  h = f(g-1(z)), es pot considerar 
h com una aplicaci entre subconjunts de R2: en aquest cas, el determinant Jacobi a un punt z s la multiplicaci per a h'(z). De tota manera, el determinant real d'una multiplicaci per a un nombre complex    s igual a | |^2, aix doncs s positiu, i l'atles complex s orientat.

 Funcions .

Cada superfcie de Riemann no compacta admet funcions holomorfes no constants (a valors en ).  De fet, cada superfcie de Riemann no compacta s una varietat de Stein. 

Al contrari, sobre una superfcie de Riemann compacta, totes les funcions holomorfes a valors en  sn constants grcies al principi del mxim. Per existeixen funcions meromorfes (s a dir, funcions holomorfes a valors en l'esfera de Riemann) no constants.  


 A l'art i la literatura .
 Una de les obres de M.C. Escher, Print Gallery, consisteix en una mena de graella o quadrcula que creix cclicament i que ha estat descrita com a una superfcie de Riemann.
A la novella d'Aldous Huxley Un mn feli, el tenis a la superfcie de Riemann s un joc popular.

Vegeu tamb.

Geometria algebrica;
Geometria confurme;
Varietat de Khler;
Espai da Teichmller;
Esfera da Riemann;
Teoremes sobre les superfcies de Riemann;
Teorema de Riemann-Roch;
Frmula de Riemann-Hurwitz;
Teorema de l'aplicaci da Riemann;
Teorema d'uniformitzaci de Riemann;
Teorema dels automorfismes de Hurwitz;

Referncies.
 Hershel M. Farkas and Irwin Kra, Riemann Surfaces (1980), Springer-Verlag, New York. ISBN 0-387-90465-4;
 Jrgen Jost, Compact Riemann Surfaces (2002), Springer-Verlag, New York. ISBN 3-540-43299-X ;
 ;




Mbius strip,















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88900" title="Francesc Prat i Figueres" nonfiltered="493" processed="488" dbindex="35530">
Francesc Prat i Figueres (la Bisbal d'Empord, Baix Empord, 24 de gener de 1950) s un poeta i professor de batxillerat a l'IES Salvador Espriu (Barcelona). Estudi filologia catalana i hispnica a la Universitat de Barcelona. Combina prosa amb poesia a semblana dels diaris de viatge japonesos en qu es combina el haibun -prosa descriptiva- i el haik -poesia en tres versos.

 Llibres publicats .
Poesia:
 1982 Parads de cendra. Barcelona: Ed. 62.
Poesia i prosa: ;
 1983 El soldat rosa. Valncia: Eliseu Climent / 3i4.
 1986 Larari. Barcelona: Pennsula.
 Premis literaris .
 1983 Premis Octubre-Vicent Andrs Estells de poesia: El soldat rosa.
 1987 Crtica Serra d'Or de poesia: Larari.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88906" title="Cortes" nonfiltered="494" processed="489" dbindex="35531">

Geografia:;
Cortes d'Arens, municipi de l'Alt Millars.
Cortes de Navarra, municipi de Navarra.
Cortes de Pallars, municipi de la Vall de Cofrents.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88907" title="Santa Brbara de Casa" nonfiltered="495" processed="490" dbindex="35532">


Santa Brbara de Casa s un municipi de la provncia de Huelva, dins la comunitat autnoma d'Andalusia.

El poble est situat a l'interior de la provncia, a 85 quilmetres de la capital provincial, i a la frontera amb Portugal (tot i que el pas fronterer est situat al poble ve del Rosal de la Frontera).

Aquest municipi de l'Andvalo occidental es troba a 310 metres d'altitud sobre el nivell del mar. El terme municipal t una extensi de 144,8 km i limita amb els municipis andalusos del Rosal de la Frontera, Cabezas Rubias, la Puebla de Guzmn i Paymogo.

 Poltica .
L'actual batllessa de Santa Brbara de Casa s la socialista Gonzala Gmez Santos, que ocupa aquest crrec des de les eleccions municipals celebrades l'any 2003, comicis que va guanyar per majoria absoluta. A les eleccions municipals de 2007, el PSOE revalid la seva majoria, aconseguint el seu sis regidor. Actualment, els nou regidors del consistori pertanyen a dos partits poltics diferents: 6 al PSOE i 3 al PP.

 Economia .
Les activitats econmiques principals sn la ramaderia i l'explotaci forestal. 

El sector ramader gira entorn del porc i l'ovella. Els porcs ibrics que es crien a les deveses d'alzines i alzines sureres del municipi sn destinats a la producci de pernil i embotits, mentre que de l'ovella se n'aprofita sobretot la llet per a la producci de formatge. Dins el terme municipal de Santa Brbara de Casa, hom troba l'explotaci ramadera Dehesa de Dos Hermanas, que produeix el formatge ms conegut de tota la provncia.

La producci de fusta de pi i eucaliptus es destina a la factoria que l'empresa ENCE t a la ciutat de Huelva. Aquesta fbrica s la primera subministradora de cellulosa del mercat espanyol. 

 Poblaci .


 Referncies .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88908" title="Daia" nonfiltered="496" processed="491" dbindex="35533">

Geografia:;
Daia Nova, municipi del Baix Segura.
Daia Vella, municipi del Baix Segura.
Daia (Romania);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88911" title="Fabra i Coats" nonfiltered="497" processed="492" dbindex="35534">
La Compaa Annima Hilaturas de Fabra y Coatsfou fundada el 1903, fruit de la fusi de la S.A. Sucesora de Fabra y Portabella amb el grup angls 'J&P Coats Ltd', convertint-se en la primera inversi estrangera en l'economia industrial catalana.
Histria.

A comenaments del segle XIX , Sant Andreu era un petit nucli agrcola. A partir de 1830, com a conseqncia de la industrialitzaci, es produeix un important increment poblacional i urb. A Barcelona, a mesura que passava el segle l'agricultura es convertia en una activitat residual, per Sant Andreu era una excepci a causa de les possibilitats que oferia el mercat de Barcelona i les condicions agrcoles excepcionals que propiciaven l'existncia del Rec Comtal. Aix persistien coetniament l'agricultura amb una indstria emergent, fins que l'any 1880 el poble comena a ser clarament industrial.

Els orgens de Can Fabra es remunten a l'any 1839, quan Ferran Puig i Gibert, un industrial potent i relacionat socialment, crea el  vapor de Fil  una fbrica de filatures ubicada a Sant Andreu de Palomar. Va casar la seva filla amb un bon client Camil Fabra i Fontanils, i des de 1860 l'empresa passar a dir-se Fernando Puig e hijo (Puig i Fabra). Aquesta fou la primera fbrica de troques i cabdells de fil de cot d'Espanya. L'any 1884 l'empresa es consolida ja plenament amb el nom de Filatures Fabra, al fusionar-se amb  Manuel Portabella e hijo  (els alemanys). L'any 1903 es fusiona amb la casa anglesa  J&P Coats  i en surt l'empresa  compaa Annima de Hilaturas Fabra y Coats  que monopolitzar el sector en l'mbit estatal.

L'any 1915, l'empresa tenia ms de 1.500 treballadors i en el seu moment lgid va arribar a donar feina a tres mil persones, majoritriament venes de Sant Andreu.

El conjunt d'installacions fabrils que formaren part de l'empresa o giraven en torn de la Fabra, han tingut al llarg de la seva vida diversos noms populars, des d  el vapor del fil o el vapor del rec ,  els alemanys ,  les filatures ,  Ca n'Alzina ,  Can Portabella ,  Can Mamella  o  Can Fabra : els primers per l'energia que s'utilitzava, el vapor;  els alemanys  per l'origen dels seus directius; i  Can Mamella , per nodrir una poblaci obrera extensa i alhora prodigar un seguit d'avantatges socials, realment pioners a l'poca. L'edifici, ara ja conegut com  Can Fabra , ocupava dues illes, entre la fbrica de Sant Andreu i la Fbrica del Rec, i va ser construt a finals del segle XIX, d'acord amb els models constructius del segle XVII.

Cal destacar que amb la introducci de la firma britnica es va dur a terme ( a partir de 1903), una srie d'innovacions en el camp dels serveis socials de l'Empresa. Can Fabra anir donant a Sant Andreu els trets de colnia industrial seguint el model de Torell. Als anys trenta va ser una de les primeres empreses que atorgava als treballadors una setmana de vacances pagades i poc a poc la seva organitzaci interna va anar millorant, creant-se, fins i tot, un cos de bombers propi.

A partir de l'any 1949, el grup britnic va anar augmentant la seva participaci fins arriba al 85% l'any 1992.

L'any 1970 van comenar els tancaments d'installacions i l'acomiadament de treballadors.

Les diferents naus s'anaren tancant fins que noms va quedar activitat a la nau del carrer Sant Adri, ara ja tancada.

Recentment ha estat restaurada una part de la nau industrial convertint-la en el Centre Cultural Can Fabra. D'aquesta manera un edifici simblic del desenvolupament industrial, econmic i social, es converteix en un equipament cultural llargament reivindicat pels vens del barri de Sant Andreu.

La resta d'espai que encara ocupa la vella fbrica ha estat adquirit per l'Ajuntament i properament es decidir com modificar-lo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88913" title="Fond" nonfiltered="498" processed="493" dbindex="35535">

Geografia:;
el Fond dels Frares, municipi del Vinalop Mitj.
el Fond de les Neus, municipi del Vinalop Mitj.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88917" title="Vegetaci" nonfiltered="499" processed="494" dbindex="35536">
La vegetaci en botnica s el conjunt de plantes que creixen en un lloc determinat.

Es diferencia la vegetaci de la flora pel fet que aquest segon terme s refereix nicament a la presncia i diversitat en espcies vegetals. Es pot donar el cas de llocs amb un ampli cobriment de vegetaci per de poca riquesa en espcies i per tant de rica vegetaci i flora pobre. Per exemple el bosc boreal eursiatic i nordameric sn iguals en vegetaci per a Amrica sn ms rics en espcies. La flora murciano-almeriense i la de les muntanyes valencianes s molt rica en espcies o txons per amb un recobriment de la vegetaci escs per raons de la baixa pluviometria.

La vegetaci est determinada per factors ambientals (el clima i la composici del sl principalment) i bitics (microfauna i macrofauna, competncia entre plantes etc)

Els tipus de vegetaci (bosc, garriga, brolla, canyer, prat) s'agrupen en un bioma (aiguamoll, tundra, taig, bosc caducifoli temperat, estepa,desert, sabana i selva equatorial). 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88919" title="Dr. James Wilson" nonfiltered="500" processed="495" dbindex="35537">
El doctor James Wilson s un personatge de ficci de la srie televisiva House, MD interpretat per Robert Sean Leonard.

 Biografia.
D'origen jueu, el doctor Wilson s el cap del servei d'oncologia del Princeton-Plainsboro Teaching Hospital on t l'equip el Dr. House. s el millor, i probablement l'nic amic del Dr. House i sovint li passa casos. Tamb s el metge que firma les receptes de Vicodina que pren en House per combatre el dolor de la cama. La seva fidelitat arriba al punt de ser acomiadat de l'hospital per negar-se a votar afirmativament el cessament del seu amic.

Es desconeix on va estudiar medicina, tot i que en diferents episodis en Wilson porta un jersei de la McGill University, el que fa pensar que va estudiar en aquesta universitat. 

Igualment, en Wilson s conegut per les seves infidelitats. Casat diverses vegades, es dedueix que durant la srie est casat per tercera vegada, i el seu matrimoni es trenca quan descobreix que la seva dona t un embolic sentimental. De totes maneres, el doctor admet en diversos captols que la fidelitat no s una de les seves caracterstiques personals. 

El nom del seu personatge sembla seguir les similituds entre el doctor House i Sherlock Holmes, on Wilson agafaria el paper del Dr. Watson. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88921" title="George Marshall" nonfiltered="501" processed="496" dbindex="35539">


George Catlett Marshall ( Uniontown, Pennsilvnia, EUA 1880   Washington DC 1959 ) fou un militar i poltic nord-americ, cap de l'Estat Major durant la Segona Guerra Mundial i Secretari d'Estat nord-americ. El 1953 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau grcies al desenvolupament del Pla Marshall, un pla d'ajuda econmica per a setze pasos europeus debastats per la Guerra Mundial.

Joventut i estudis.
George Marshall va nixer el 31 de desembre de 1880 a la petita ciutat d'Uniontown, a l'estat nord-americ de Pennsilvnia en una famlia de classe mitjana. Fou educat a l'Institut Militar de Virgnia, i desprs de graduar-se s'allist a l'exrcit dels Estats Units. 

Carrera militar.
Durant la Primera Guerra Mundial serv com a planificador dels entrenaments i de les operacions. El 1917 fou traslladat a Frana, on s'ocup de la planificaci de les operacions de la Primera Divisi d'Infanteria. El 1918 fou traslladat al quarter general de l'exrcit nord-americ des d'on planific, i coordin, una de les operacions ms importants de la Guerra i que permetrien la derrota de l'exrcit alemany al front occidental, l'ofensiva d'Argonne.

A partir de 1920, sent ajudant del cap de personal de l'exrcit John J. Pershing, Marshall fou encomanat de reordenar els entrenaments de l'exrcit aix com l'ensenyament de noves i modernes tcniques militars. El 1934 fou nomenat coronel, per esdevenir general el 1936. El 1939 Franklin Delano Roosevelt el va nomenar cap de personal, un crrec que va desenvolupar fins el 1945.

Durant la Segona Guerra Mundial Marshall reorden l'estructura de l'exrcit de terra i de l'aire, dotant-lo d'una visi ms moderna, i preparant-lo per entrar en combat. Va disenyar l'estratgia central de totes les operacions aliades a Europa, va seleccionar Dwight Eisenhower com el comandant suprem de l'exrcit aliat a Europa, i va disenyar l'Operaci Overlord, que va servir per a la invasi de Normandia. Winston Churchill l'anomen l'organitzador de la victria aliada, sent nomenat el 1944 home de l'any per la Revista Time. Marshall, desprs de la victria dels aliats, es retir de l'exrcit el 1945.

Carrera poltica.

Desprs de la Segona Guerra Mundial fou enviat a la Xina per a negociar una treva i construir un govern de coalici entre els nacionalistes i els comunistes que lluitaven en una guerra civil. La seva mediaci no tingu efecte i el 1947 abandon la Xina per retornar als Estats Units.

Aquell mateix any fou ordenat Secretari d'Estat, preparant des del primer moment un pla per la recuperaci econmica europea, una economia que havia quedat devastada com a conseqncia de la Segona Guerra Mundial. Aquest pla de recuperaci europea, conegut com a Pla Marshall, va ajudar econmicament setze pasos europeus, tots ells aliats, i aconsegu que la Revista Time el torns a nomenar Home de l'any el 1948. Com a Secretari d'Estats s'opos al reconeixment de l'Estat d'Israel, en contra de l'opini del President Harry S. Truman. Aquest enfrentament provoc la seva dimissi el 1949, sent nomenat el 1950 Secretari de Defensa, crrec al qual renunci el 1951 desprs de tenir diverses disputes amb el senador Joseph McCarthy. Posteriorment fou nomenat president de la secci nord-americana de la Creu Roja.

El 1953 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau per la seva ajuda a la reconstrucci europea desprs de la Segona Guerra Mundial amb el Pla Marshall. L'any 1969 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgr, en reconeixement dels seus esforos per la unitat i l'estabilitat europea. Marshall mor el 16 d'octubre d'aquell mateix any a la ciutat de Washington DC.


 Condecoracions . 
 Medalla del Servei Distingit a l'Exrcit amb una fulla de roure;
 Estrella de Plata ;
 Medalla del Servei a la Frontera de Mxic;
 Medalla de la Victria a la I Guerra Mundial amb 4 estrelles de campanyes;
 Medalla del Servei de Defensa Americana amb la insgnia "Servei a l'estranger" ;
 Medalla de la Campanya Americana ;
 Medalla de la Campanya Asitica-Pacfica ;
 Medalla de la Campanya Europea-Africana-Orient Mitj amb 2 estrelles de bronze ;
 Medalla de la Victria a la II Guerra Mundial;
 Medalla de l'Exrcit del Servei d'Ocupaci d'Alemanya ;
 Medalla del Servei a la Defensa Nacional ;
 Orde del Bany (Regne Unit) ;
 Legi d'Honor (Frana) ;
 Creu de Guerra (Frana) ;
 Orde de Suvorov (URSS) ;
 Gran Creu de la Ouissam Alaouite (Marroc) ;
 Medalla de la Campanya de Filipines ;
 Orde del Mrit Militar de 1a Clase (Cuba) ;
 Medalla Centenal (Libria) ;
 Gran Creu de l'Orde de Jordi I amb Espases (Grcia) ;
 Orde de la Corona d'Itlia;
 Orde de Sant Maurici i Sant Lltzer (Italia) ;
 Gran Creu amb Espases de l'Orde d'Orange-Nassau (Holanda) ;
 Medalla de Plata al Valor (Montenegro) ;
 Medalla de la Solidaritat de 2a classe (Panam) ;
 Gran Oficial del Sol del Per ;
 Orde del Mrit Militar (Brasil) ;
 Orde del Mrit (Xile) ;
 Estrella d'Abdn Caldern de 1a Classe (Ecuador) ;
 Gran Creu de l'Orde de Boyaco Cherifien (Columbia);

Vegeu tamb.
 Pla Marshall;

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1953;
  Fundaci George Marshall;
  Premi Internacional Carlemany;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88924" title="Problema de la parada" nonfiltered="502" processed="497" dbindex="35540">
En teoria de la computabilitat el problema de la parada s un problema de decisi que es pot formular de forma informal:
 donada una descripci d'un programa i el seu estat inicial, determinar si el programa, quan executa aquesta entrada, s'atura (completa). L'alternativa s que funciona per sempre sense aturar-se;

Alan Turing va provar al 1936 que un algorisme general per resoldre el problema de la parada per totes les possibles parelles programa-entrades no pot existir. Es diu que el problema de la parada s indecidible amb mquines de Turing.

Descripci formal.
Una forma possible de definici formal del problema de la parada s el segent:

Donat un nombre de Gdel  de funcions computables,

amb  les Funcions de cpia de Cantor, 

el conjunt  i s'anomena  el conjunt d'aturada .

El problema de decidir si el conjunt d'aturada s recursiu o no s'anomena el problema de l'aturada. Encara que el conjunt s recursivament enumerable, el problema de la parada no es pot resoldre per funcions computables.

Sn possibles altres formulacions equivalents, per exemple usant mquina de Turing.

Importncia i conseqncies.

La importncia histrica del problema de la parada recau en el fet que va ser un dels primers problemes en provar-se que eren indecidibles (La demostraci de Turing es public el Maig del 1936, i la demostraci de Church de la indecidibilitat d'un problema en el clcul lambda s'havia publicat l'Abril del 1936). Ms endavant, molts altres problemes s'han descrit; el mtode habitual per provar que un problema s indecidible s mitjanant la tcnica de la reducci. Per fer-ho, es demostra que si es trobes una soluci al nou problema, es podria fer servir per decidir un problema indecidible (transformant-lo en instncies del nou problema). Com que se sap que no existeix un mtode per decidir l'antic problema, tampoc cap mtode por decidir el nou problema.

Una conseqncia de la indecidibilitat del problema de la parada s que no pot existir un algorisme general que decideixi si una afirmaci sobre nombres naturals s certa o no. La ra s que la proposici que afirma que un cert algorisme acabar donat una certa entrada es pot convertir en una afirmaci equivalent sobre nombres naturals. Si es tingues un algorisme que pogus resoldre qualsevol afirmaci sobre els nombres naturals, podria resoldre aquest en particular; per aix determinaria si el problema original s'atura, el que s impossible, ja que el problema de la parada s indecidible.

Una altre conseqncia de la indecidibilitat del problema de la parada s el teorema de Rice que diu que la veritat de qualsevol afirmaci no trivial sobre la funci que s definida per un algorisme s indecidible. Per exemple, el problema de decisi  aquest algorisme parar per l'entrada 0  s indecidible. Noteu que aquest teorema parla sobre la funci definida per l'algorisme i no per l'algorisme mateix. s possible, per exemple, decidir si un algorisme acabar en 100 passos, per aquesta no s l'afirmaci sobre la funci que es definida per l'algorisme.

Gregory Chaitin ha definit una probabilitat d'aturada, un tipus de nombre real que informalment es diu que representa la probabilitat que un programa aleatori s'aturi. Aquests nombres tenen el mateix Grau de Turing que el problema de la parada.

Mentre que la demostraci de Turing afirma que no pot existir un mtode general o algorisme per determinar si un algorisme s'atura, instncies individuals d'aquest problema poden ser susceptibles d'atacar. Donat un algorisme especfic, sovint es pot veure fcilment que s'aturar per qualsevol entrada, i sovint se'n dona una demostraci parcial. Per cada d'aquestes demostracions necessita nous arguments: no existeix un mtode mecnic general per determinar si un algorisme en una mquina de Turing acaba. Tot i aix, hi ha algunes heurstiques que es poden usar de forma automtica per intentar construir una demostraci, cosa que succeeix sovint en programes tpics.

Hi ha un altre punt a tenir en compte. La indecibilitat del problema de la parada recau en el fet que els algorismes poden tenir emmagatzemament infinit: en qualsevol moment, noms es poden guardar un nombre finit d'objectes, per sempre es poden guardar ms i mai s'esgota la memria. Per els computadors actuals no sn equivalents a una mquina de Turing, en canvi sn Autmat lineal limitat, ja que la seva memria i emmagatzemament extern sn limitats. En aquest cas, el problema de la parada per programes executant-se en aquestes mquines es pot resoldre amb un algorisme general fora simple. Es tracta d'executar el programa, i veure si sobrepassa la capacitat de la memria de la mquina.

Esbs de demostraci.
La demostraci es fa per reducci a l'absurd. Es comena per triar un llenguatge de programaci, de manera que s'associa cada programa amb almenys una cadena de carcters. Llavors se suposa que alg presenta un programa para(p, i) que retorna cert si  p descriu un programa que s'atura que se li passa com a entrada la cadena i, i retorna fals altrament. Es pots construir un altre programa problema que fa servir para com a subrutina:


  funci problema(cadena s)
      si para(s, s)
          funciona per sempre
      si no
          retorna cert

Aquest programa pren una cadena s com a argument i executa el programa para, passant-li s tant com descripci de programa i com a dades d'entrada pel programa. Si para retorna cert, llavors problema es queda executant-se per sempre; si no, problema retorna cert. Com que tots els programes es poden representar mitjanant cadenes de carcters, existeix una cadena t que representa el programa problema. problema(t) s'aturar?
Considerant els dos casos:
 Si problema(t) s'atura, ha de ser perqu para(t,t) ha retornat fals, per aix voldria dir que problema(t) no s'hauria d'haver aturat.
 Si problema(t) no s'atura mai, s perqu o b para no s'atura, o b perqu ha retornat cert. Aix voldria dir que o b para no funciona per a tots les entrades vlides, o b que problema s'hauria d'haver parat.

En qualsevol cas es pot concloure que para no ha donat la resposta correcte, contradient l'afirmaci inicial. Com que el mateix raonament es pot aplicar a qualsevol programa que es pugui presentar com a soluci al problema de la parada, no pot haver-hi soluci.

Aquesta soluci clssica s'anomena demostraci diagonal, anomenada aix perqu si s'imagina una quadrcula contenint tots els valors de para(p, i), amb totes els possibles valors de p a cada fila, i cada valor possible di a les columnes, llavors els valors de para(s, s) estan a la diagonal d'aquesta quadrcula. La demostraci es pot canviar per la pregunta: a quina fila de la quadrcula li correspon la cadena t? La resposta s que la funci problema s concebuda de forma que para(t, i) s diferent a cada fila en almenys una posici: en concret, la diagonal principal, on t=i. Aix contradiu el requeriment de qu la quadrcula cont una fila per a cada valor possible de p, i per tant constitueix una demostraci per reducci a l'absurd que el problema de la parada s indecidible. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88925" title="Taig" nonfiltered="503" processed="498" dbindex="35541">

Taig s un bioma caracteritzat principalment per boscos de conferes en un clima fred.

La taig s'estn generalment per sobre dels 60 de latitud nord fins arribar a la zona de la tundra. Pel sud limita amb el bosc caducifoli temperat. 

La paraula taig s un prstec de l'idioma rus i es fa servir tant per Eursia com per a Nordamrica, que sn els nics llocs on s'estn aquest tipus de vegetaci, ja que a l'hemisferi sud les terres emergides no arriben a latituds tan meridionals on es pugui desenvolupar aquests boscos. Bosc boreal de conferes s un sinnim de taig.

Ocupa grans extensions dels pasos escandinaus, nord de Rssia (especialment  a Sibria), parts de Monglia i del Nord de la Xina, el Canad en la seva major part i l'extrem nord dels Estats Units.

Clima de la taig.
Es tracta d'un clima fred continental on les diferncies entre les temperatures mitjanes d'hivern i les d'estiu van des de uns 20 (Finlndia) a ms de -60C (Sibria oriental).
 A l'hivern les temperatures estan sempre per sota de zero i les glaades nocturnes continuen durant la primavera. Segueix un curt perode de 30 a 45 dies lliure de temperatures negatives i a finals d'estiu ja torna a glaar.
 La temperatura mitjana pot ser encara positiva en els llocs relativament temperats 4 o 5C anuals per en general s negativa de -5 a -15C. ;
L'hivern s molt fred per a gran part del bioma en aquesta estaci hi neva poc per la presncia d'un persistent anticicl. Aquest fa tamb que la humitat ambiental sigui baixa i amb poc vent. A causa de l'alta latitud durant l'poca freda les hores de llum sn molt poques. ;
A l'estiu (temperatures mitjanes entre 12 i 19C) s quan es produeix gaireb tot el creixement vegetal ajudat pel fet que s quan plou ms (la pluviometria anual varia entre 500 i 200 litres) i s major la llargada dels dies.

Sls.
A la major part d'aquest bioma el sl est perptuament glaat i noms es fon la capa superficial, poc ms d'un metre, on arrelan la vegetaci.
Els sls sn cids i pobres en nutrients. Estan sotmesos a un intens rentatge i amb l'activitat biolgica reduda per l'escassedat de microorganismes i activitat biolgica en general.
s comuna l'aparici de torberes, propiciada a llocs amb xicoteta infiltraci d'aigua i abundant matria orgnica.

Flora i vegetaci.
Sn poques les espcies capaces d'adaptar-se i sobreviure a la taig per les que ho aconsegueixen ocupen gran part del territori i per tant la vegetaci domina el paisatge.
A la taig hi creixen principalment conferes: El pi roig (Pinus sylvestris), que s una subespcie diferent de la que creix en llocs ms meridionals com Andalusia, habita en els llocs ms secs de la taig. Diferents espcies d'avets i Picea es troben a Eursia i Nordamrica on la flora s ms rica perqu desprs de les glaciacions la vegetaci no ha trobat obstacles geogrfics per expandir-se. ;
Bedolls i pollancres tamb es troben com a successi natural desprs dels incendis o al costat dels rius.
Diferents tipus de molsa recobreixen el sotabosc.
Entre els petits arbusts s molt corrent el nabiu vaccinum myrtillus;

Fauna.
 Entre els grans mamfers destaca l'os bru o gris. Els rens (carib a Nordamrica) es refugien a la taig durant l'hivern i mengen brots de conferes i la seva escora. L'ant s un gran crvid ms meridional que els rens. El llop, la guineu i el senglar (de mida ms grossa que els que viuen en latituds ms meridionals) sn sempre presents. Tamb hi ha molts petits mamfers i nombroses espcies d'ocells.

Poblaci humana.
El 60% de la gent que habita per sobre dels 60 de latitud nord s finlandesa. Hi ha uns 10 milions d'habitants a la taig i la densitat de poblaci no arriba ni a un habitant per kilmetre quadrat al nord del Canad.

A la taig s'hi poden establir pocs cultius (ordi, patates, cebes, plantes farratgeres) i l'agricultura es practica a petita escala. L'explotaci forestal demanda actualment poca m d'obra. Antigament era molt important la caa amb trampa per a la obtenci de pells precioses (marta, castors i altres), cosa que va ser un impuls per a la colonitzaci. La mineria (or i diamants) actualment s important a la Sibria oriental.
jeje














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88934" title="Llocnou" nonfiltered="504" processed="499" dbindex="35542">

Geografia:;
Llocnou de la Corona, municipi de l'Horta Sud, tamb conegut com Poblenou de la Corona.
Llocnou d'en Fenollet, municipi de la Costera.
Llocnou de Sant Jeroni, municipi de la Safor.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88937" title="La Llosa (desambiguaci)" nonfiltered="505" processed="500" dbindex="35543">

Geografia:;
la Llosa (o la Llosa de la Plana), municipi de la Plana Baixa.
la Llosa del Bisbe, municipi dels Serrans.
la Llosa de Ranes, municipi de la Costera.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88938" title="Tor (Alins)" nonfiltered="506" processed="501" dbindex="35544">
Tor s un petit poble del Pirineu catal, pertanyent al municipi d'Alins (Pallars Sobir) i fronterer amb Andorra.

El 2005 tenia 25 habitants.

Conflicte de la Muntanya de Tor.

S'ha fet fams per una truculenta histria sobre la propietat d'una muntanya que fa un segle que dura i que ja ha provocat tres assassinats. El valor d'aquesta muntanya ve donat per la seva situaci estratgica ja que s un dels passos entre Andorra i Espanya passant pel Port de Cabus a 2.301 metres d'alada i tamb pel fet de que a la vesant andorrana es troben les estacions d'esqu de La Massana i Pal que formen el complex Vall Nord.


Per tant a part de la lluita per la propietat de la muntanya, s'ha d'afegir la lluita pel seu s entre les empreses amb aspiracions immobiliries que veien la zona com la prolongaci natural de les estacions d'esqu abans citades i els contrabandistes que utilitzaven el port pel contraban sobretot de tabac. No deixa de ser curis el fet de que el pas en la part andorrana consisteix en una carretera de 7 metres d'ample perfectament asfaltada que finalitza en la pista sense asfaltar de la part espanyola.


D'aquestes conspiracions i lluites que van esdevenir en els tres assassinats, se n'han fet molts reportatges i estudis. Destaquen el reportatge que en fu el programa 30 minuts de TV3 i el llibre que en sort d'aquest reportatge: Tor: tretze cases i tres morts, de Carles Porta.


La propietat de la muntanya ha anat canviant de mans en funci de les diferents resolucions que anaven fent els diferents Jutjats competents, passant primer a ser propietat del Sr. Josep Montan Bar "Sansa", desprs va ser terreny comunal i finalment un cop esgotada la via judicial la propietat torna a ser de la "Societat de Conduenyos de la Montanya de Tor", societat que va ser fundada al 1896 per les tretze famlies que habitaven al poble i que actualment formen els seus successors.

Habitans Destacats .
 Jordi Riba Segals alies "El Palanca".
 Josep Montan Bar alies "Sansa";

Enllaos externs.
 Web d'Alins;
 Tor:La muntanya Maleida (Reportatge del programa 30 minuts de TV3);
 Crtica del llibre a La Vanguardia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88944" title="Granja" nonfiltered="507" processed="502" dbindex="35545">
Per a d'altres significats, vegeu Granja (desambiguaci);
Una granja s un terreny rural on s'exerceix l'agricultura i la ramaderia. s la unitat bsica de l'agricultura, destinada a la producci i administraci de la collita o a la cria d'aviram i de bestiar. Ms especficament la granja pot designar noms el lloc o edifici destinat a la cria d'animals.

En el sentit de l'explotaci agrria tradicional constituda per una casa de camp amb diverses dependncies, de la qual depenen els boscos, les pastures i les terres de conreu de la propietat, s anomenada mas a Catalunya, alqueria al Pas Valenci i a les Balears, possessi a Mallorca o lloc a Menorca.

Segons les regions, la granja pot tenir una activitat diversificada en el sector agrari i ramader, o b estar ms o menys especialitzada en un sector particular: els cereals, la vinya (viticultura), els arbres fruiters, productes de l'hort (horticultura), etc. 

Quan la granja transforma i comercialitza els seus propis productes, com ara formatges, productes lctics, aviram, ous, embotits, fruites i hortalisses, confitura, vi, llana..., parlem de productes de granja. La comercialitzaci d'aquests productes, per regla general, segueix un circuit curt (venda a la granja mateix, al mercat o al comer local).



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88946" title="Granja (desambiguaci)" nonfiltered="508" processed="503" dbindex="35546">

Agricultura:;
Una granja s la unitat bsica d'explotaci agrcola i ramadera.
Arquitectura:;
La Granja de San Ildefonso o, simplement, La Granja, palau reial espanyol situat a San Ildefonso (Segvia).
Geografia:;
la Granja de la Costera, municipi de la Costera.
la Granja d'Escarp, municipi del Segri.
la Granja de Rocamora, municipi del Baix Segura.
La Granja, municipi de la provncia de Cceres.
Televisi:;
La Granja, srie de ficci de TV3 emesa entre el 1988 i el 1991.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88950" title="El Genovs" nonfiltered="509" processed="504" dbindex="35547">


El Genovs s una poblaci de la comarca de la Costera.

Limita amb Barxeta, Xtiva i Llocnou d'en Fenollet (a la mateixa comarca) i amb Benignim (a la Vall d'Albaida).

 Geografia .
Situat en la ribera del riu Albaida. La superfcie del terme s muntanyenca.

En la part meridional s'aixeca la Serra Grossa, que les seves estribacions en aquest territori es denominen Serra de la Creu, amb una altitud de 410 m. que, en els contraforts ms meridionals, denominats La Solana, arriba a els 436 m. Entre La Solana i el vrtex geodsic de Les Bateries (437 m.), i fent de lmit entre els municipis del Genovs i Benignim, es troba el port de Benignim. El riu Albaida penetra pel sud-oest, per la gola de L Estret dels Aiges, entre les muntanyes de la Serra Grossa, i aflux de sud a nord per la part occidental del terme, fent en ocasions la labor del lmit territorial.

Altres accidents sn els barrancs del Portitxol, Such, Ferrer, Garca, de l'Hort i de la Creu.

 Histria .
Antiga alqueria musulmana, en temps de la conquesta cristiana depenia de Xtiva. Jaume I la va donar a un tal Baldu, metge, i a son germ Joan el 1268. El 1441 compr el lloc Ramon Ripoll, fou del senyoriu dels comtes d'Olocau i per matrimoni de Maria San de Castellvert amb Francesc Fenollet, pass a aquesta famlia. Lloc de moriscos de la fillola de Xtiva, en 1609, l'any de l'expulsi, comptava amb 70 cases (juntament amb Fenollet). En 1611 s repoblada amb carta pobla per a recuperar-la de les despoblaci en qu romania des de l'expulsi. Els ltims senyors del lloc van ser els Frigola.

 Demografia.

 Economia .
Els terrenys no conreats estan coberts per pins i pastures. Els cultius estan ocupats per terrenys de regadiu amb un predomini dels tarongers, a molta distncia de l'arrs, hortalisses i altres cereals, i de sec, on el cultiu predominant s l'olivera, garrofera i vinya.

 Administraci .

 Monuments .
L'ermita del Crist, del segle XVIII, amb Calvari i l'esglsia de nostra senyora dels Dolors del segle XX sn els monuments que podem esmentar. D'altra banda, cal destacar el Museu de la Pilota, que acull exposicions permanents i d'altres eventuals.

 Festes i celebracions .
 Festes Patronals. Celebra les seves festes en honor del Crist del Calvari, Verge dels Dolors i Sants Abd i Senent, del 6 al 8 d'agost.

 Pilota valenciana .
El Genovs s un poble fortament relacionat amb la pilota valenciana, puix sn nombrosos els pilotaris professionals, o aficionats de primer nivell, que en sn originaris, tant en la modalitat de raspall (la tradicional al poble), com en l'escala i corda.

Caldria fer esment als Batiste, als Pigat, als Sarasol, entre molts d'altres com Oltra, Len, etc... Per, sens dubte, el ms popular, el que va resultar una revoluci per a l'esport, i el campi indiscutible durant dos llargues dcades, fou Paco Cabanes, El Genovs.

El poble del Genovs, a ms de bressol de figures, tamb fomenta el coneixement de la pilota valenciana mitjanant el Museu de la pilota, annex al Trinquet del Genovs, innovador grcies a les remodelacions del 2008, per a millorar les retransmissions televisives.

 Pilotaris illustres del Genovs .


 Enllaos externs .
 Ajuntament del Genovs;
 Museu de la Pilota;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment;
 Institut Valenci d'Estadstica;
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88952" title="Histria del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord" nonfiltered="510" processed="505" dbindex="35548">

El Regne Unit s un estat sobir conformat per les nacions d'Anglaterra, Esccia, Galles i Irlanda del Nord. El Regne Unit va nixer amb l'Acta d'Uni de 1707 que va unir els parlaments angls i escocs per crear el "Regne Unit de la Gran Bretanya". Amb l'Acta d'Uni de 1800, es van unir el Regne de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda per crear el "Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda". El 1922 la Repblica d'Irlanda se'n va independitzar, encara que Irlanda del Nord va romandre com a part del Regne Unit; com a resultat d'aix, des de 1927 el nom formal del regne s "Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord". 

Conquestes i unions abans de 1800.
Conquesta anglesa de Galles.

El Galles medieval no era una entitat unida sin que estava sota el control de diversos principats nadius. Desprs de l'ltima invasi dels normands, els invasors van comenar a penetrar els territoris gallesos i a dominar la seva regi oriental. Com a resultat, les diverses faccions galleses es van a unificar, encapalats per diversos lders, com Llywelyn el Gran. 

El 1282 el rei Eduard I d'Anglaterra va conquerir finalment l'ltima principalitat de Galles del nord i l'oest. L'Estatut de Rhuddlan va formalitzar el govern d'Eduard sobre terres galleses dos anys desprs. Per apaivagar als gallesos, el fill d'Eduard, que havia nascut a Galles va rebre el ttol de Prncep de Galles el 7 de febrer, 1301, convertint el pas en un principat semiindependent que es va conservar oficialment fins al 1536. La tradici del ttol ha continuat fins als nostres dies; l'hereu de la corona britnica s el Prncep o la Princesa de Galles. Les lleis de l'Acta de Galles de 1535 van annexar el pas al sistema legal d'Anglaterra i va fer de l'angls l'nica llengua d's oficial, la qual cosa va excloure a la major part dels gallesos nadius de les funcions pbliques. No obstant a partir de llavors Galles seria representada en el Parlament a Westminster.

Conquesta d'Irlanda.

La conquesta d'Irlanda va comenar el 1169 sota Enric II d'Anglaterra. Al comenament, no seria una conquesta estrictament anglesa, ats que va ser promoguda per un petit grup d'invasors normands que no van actuar en representaci de la corona anglesa. Un bar normand de Galles, Richard fitzGilbert de Clare es va aliar amb el rei irlands exiliat, Diarmuid MacMorrough i el va donar suport per recuperar el seu regne de Leinster. Els normands van aconseguir ms territori a Irlanda i van capturar Dubln el 1170. L'xit de Richard de Clare va alarmar Enric II, preocupat del seu creixent poder. Enric, llavors, va envair Irlanda el 1171. Dubln i les rees que l'envoltaven van passar al seu control. 

El 1541 el Parlament irlands va canviar l'estatus d'Irlanda a "regne", amb Enric VIII d'Anglaterra com a monarca. Durant la resta del segle XVI, els monarques anglesos van expandir llur control sobre Irlanda; al comenament noms controlaven Dubln i les regions que l'envoltaven, el 1603 ja controlaven tota la illa. Aquesta reconquesta va ser acompanyada d'actes violents que van culminar amb les Rebellions de Desmond i la Guerra dels Nou Anys. Durant el segle XVI es van realitzar les plantacions angleses a Irlanda, per tal d'estendre la influncia anglesa confiscant les terres dels irlandesos i "plantant" colnies angleses.

Uni de les Corones.
Esccia havia estat un regne independent que havia resistit el domini angls. Ats el seu clima, era una regi ms pobre que el seu ve del sud, per, amb l'Aliana Auld amb Frana, Anglaterra es veia amenaada amb la necessitat de separar Esccia de la Frana catlica. 

La Reforma Escocesa va ser un enfrontament entre la religi antiga (el catolicisme) i la nova (el calvinisme). La regna catlica d'Esccia, Maria I, va ser forada a abdicar i va fugir a Anglaterra, deixant el seu fill Jaume VI sota la cura de tutors protestants. Per causa del controvertible matrimoni d'Enric VIII d'Anglaterra amb Anna Bolena, els catlics anglesos consideraven Maria una hereu ms legitima del tron angls que la seva cosina protestant Elisabet I d'Anglaterra. El besavi de Maria era l'avi d'Elisabet, Enric VII d'Anglaterra per una aliana matrimonial anterior entre Anglaterra i Esccia. Elisabet va arrestar Maria finalment entre els remors d'una conspiraci per prendre el tron, i la va executar per traci. 

Jaume VI va succeir Elisabet I com a Jaume I d'Anglaterra el 1603. Els Stuart ara es convertien en la famlia reial de "Gran Bretanya", monarques d'Anglaterra i Esccia, encara que els dos reialmes conservarien els seus propis parlaments. La pujada al tron de Jaume s considerada el comenament de la Uni de les Corones. Durant els segents 100 anys, les diferncies religioses i poltiques van continuar dividint els regnes i la corona com no va impedir les disputes i fins i tot les guerres entre les dues nacions. 

Govern republic.
L'accessi del fill de Jaume, Carles I d'Anglaterra el 1625 va marcar el comenament d'un cisma intens entre el rei i el Parlament. Creient de la doctrina del Dret Div dels Reis, Carles va entrar en conflicte directe en la lluita per la supremacia amb el parlament. La crisi va culminar en la Guerra Civil Anglesa (1642-49), i l'execuci de Carles, seguit d'un perode de govern parlamentari (1649-53) de la Commonwealth d'Anglaterra.  Oliver Cromwell va encapalar desprs un perode de govern personal com a Lord Protector. El seu rgim va ser molt impopular, tanmateix, la mort de Cromwell va deixar un buit poltic que no va ser omplert pel seu fill Richard que governaria de 1658 a 1659. Finalment, amb el desig de retornar a l'estabilitat poltic, el parlament va negociar la restauraci de la democrcia en la persona del fill de Carles, Carles II d'Anglaterra. Aquest perode tamb s anomenat la Revoluci Anglesa. 

Durant el perode republic el Regne d'Irlanda i el Regne d'Esccia van ser annexionats a Anglaterra amb l'abolici de llurs respectius parlaments. Irlanda va viure un perode greu de guerra civil ats que la poblaci catlica irlandesa va ser desposseda de les seves terres desprs de la conquesta de Cromwell. Desprs de la restauraci de la monarquia Esccia i Irlanda van recuperar llur autonomia nominal. No obstant aix, les Guerres dels Tres Regnes van acabar amb la supremacia anglesa sobre els altres dos regnes en la dinastia Stuart.

El Regne Unit.
Naixement del Regne Unit: L'Acta d'Uni de 1707.

La poltica de la reina Anna d'Anglaterra seria realitzar una integraci ms profunda. La proposta de la Uni va comenar el 1706 amb les negociacions entre Anglaterra i Esccia. Les circumstncies de l'acceptaci de la proposta sn encara discutides. Els opositors creien que en no acceptar la proposta se'ls imposaria la Uni en termes molt menys favorables. Desprs de molt temps de debats el parlament hi va accedir. 

El 1707 l'Acta d'Uni va rebre l'aprovaci reial, abolint els regnes separats d'Anglaterra i Esccia i van crear el Regne Unit de la Gran Bretanya amb un parlament nic. Anna seria la primera reina del tron britnic; Esccia enviaria 45 representants al parlament de Westminster que s'havia transformat en el Parlament de la Gran Bretanya. Aix tamb va significar que Esccia i Anglaterra podien gaudir d'un del lliure comer entre elles. No obstant aix, algunes institucions escoceses i angleses no es van unificar: les lleis escoceses i angleses seguirien separades aix com llurs monedes; l'Esglsia d'Esccia i l'Esglsia d'Anglaterra no serien afectades per la Uni.

La uni d'Irlanda.
La invasi normanda d'Irlanda el 1170 va produir segles de lluites. Els reis d'Anglaterra volien conquerir tot el territori. Durant el segle XVII es va produir un assentament angls i escocs a Irlanda. Possiblement influenciada per la guerra d'independncia nord-americana, una fora de voluntaris irlandesos va utilitzar la seva influncia per a promoure la independncia del parlament irlands, la qual els va ser atorgada el 1782, acompanyada de lliure comer entre les dues nacions. la Societat dels Irlandesos Units, conformat pels presbiterians de Belfast i catlics i anglicans de Dubln van demanar la fi de la dominaci britnica. Llur lder, Theobald Wolfe Tone va treballar amb la convenci Catlica de 1792, a qual demanava la fi de les lleis penals. Sense aconseguir el suport del govern britnic, va viatjar a Pars on va sollicitar el suport de les forces navals franceses en la insurrecci. Les forces independentistes van ser derrotades per les forces britniques. El primer ministre William Pitt va concloure que l'nica soluci al problema seria acabar amb la independncia irlandesa completament. 

La uni legislativa de la Gran Bretanya i Irlanda va concloure l'1 de gener, 1801 sota l'Acta d'Uni de 1800, i canviant el nom de l'estat a "Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda". Irlanda va enviar 100 representants a la Cambra dels Comuns del Parlament de Westminster, electes noms pels irlandesos protestants, i d'aquests els pars irlandesos elegien un nombre limitat per representar-los a la Cambra dels Lords. No obstant aix, la lluita armada per la independncia va continuar espordicament durant el segle XIX. Finalment, una repblica d'Irlanda es va autoproclamar a Dubln el 1916 i aprovada el 1919 pel Dil ireann, el parlament autodeclarat. Una guerra angloirlandesa va tenir lloc entre les forces de la corona i l'exrcit republic d'Irlanda des del gener de 1919 al juny de 1921. 

El tractat anglo-irlands de 1921, negociat entre els representants de la Gran Bretanya i Irlanda, i aprovat per tres parlaments, va establir l'Estat Lliure Irlands, que va sortir del Commonwealth britnic convertint-se en una repblica independent desprs de la Segona Guerra Mundial sense cap enlla constitucional amb el regne britnic. No obstant aix, sis comtats majoritriament protestants del nord d'Irlanda van escollir romandre com a part del Regne Unit. 

El Regne Unit i el Commonwealth.
Al comenament de la Primera Guerra Mundial, les colnies britniques es van veure obligades a entrar en la guerra als costat del Regne Unit. El 1931, el Regne Unit va crear el Commonwealth, una organitzaci conformada pel Regne Unit i les colnies britniques que havien obtingut l'estatus de "domini", s a dir, un cert tipus d'independncia. Tot estat membre del Commonwealth s independent, per, roman dintre de la influncia poltica internacional del Regne unit. El mateix any, per mitj de l'estatut de Westminster el Canad, l'Austrlia i la Nova Zelanda van entrar al Commonwealth. Havent obtingut una certa autonomia, els estats del Commonwealth no estan obligats a entrar a cap guerra amb el Regne Unit. Amb el comenament de la Segona Guerra Mundial l'1 de setembre, 1939, el Regne Unit va entrar a la guerra el 3 de setembre, seguit d'Austrlia, Nova Zelanda i l'ndia. Caldria esperar si mesos perqu Sud-frica entrs a la guerra i set dies ms pel Canad. L'ndia i Pakistan es van independitzar el 1947 que simbolitzaria la fi de l'Imperi. No obstant aix, els territoris d'ultramar britnics (Bermudes, Gibraltar i les Illes Malvines entre altres) van preferir conservar l'enlla orgnic amb el Regne Unit. A l'actualitat el Commonwealth compren cinquanta-tres estats. 

El segle XX.

Els ideals victorianes van continuar durant les primeres dcades del segle XX, i el que realment va canviar la societat britnica va ser el comenament de la Primera Guerra Mundial. L'exrcit mai no havia estat massa gran, amb noms 247.432 soldats al comenament de la guerra. El 1918, per, l'exrcit tenia ja 5 milions de soldats, i la recent nascuda fora aria tenia la mateixa grandria que l'exrcit abans de la guerra. Les gaireb tres milions de morts durant la guerra van ser conegudes com la "generaci perduda", i aquest nombre inevitablement va afectar la societat. 

Les reformes socials de les ltimes dcades del segle XIX van continuar el segle XX i van incloure la formaci del Partit del Treball (Labour Party) el 1900. El Partit del Treball no va aconseguir l'xit fins a les eleccions generals de 1922. Lloyd George va dir, desprs de la Primera Guerra Mundial, que la "naci est en un estat fos" i que la seva Acta d'Habitatge de 1919 permetria que la gent sorts dels barris baixos. L'Acta de la Representaci del Poble de 1918 va atorgar el dret al vot a les dones propietries, per no seria fins al 1928 que el sufragi equitatiu ser atorgat. 

Desprs de la fi de la Segona Guerra Mundial el Partit Laboral va aconseguir una contundent victria, basada en el manifesto de justcia social i les poltiques d'esquerra com ara la creaci del Servei de Sanitat Nacional i la provisi d'habitatge dels consells (council housing). El Regne Unit era molt pobre i depenia fora dels prstecs dels Estats Units per reconstruir la seva infraestructura danyada. Aquesta reconstrucci va continuar durant la dcada de 1950, per, el Regne Unit havia perdut el seu estatus com a superpotncia i ja no podia mantenir el seu imperi. Aquesta situaci va dur a la descolonitzaci dels territoris, procs que acabaria la dcada de 1970. La dcada de 1960 seria una dcada prspera i el comenament de la modernitzaci de l'Estat. 

Durant la dcada de 1970, el Regne Unit es va incorporar a la Comunitat Econmica Europea (anteriorment Frana havia rebutjat el seu ingrs). Aquesta seria una dcada d'altes taxes d'atur i de desindustralitzaci de la manufactura tradicional. La situaci canviaria durant la dcada de 1990, que seria un perode de creixement econmic continuat que ha perdurat fins l'actualitat.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88954" title="Ecosocialisme" nonfiltered="511" processed="506" dbindex="35549">
L'ecosocialisme s una ideologia poltica sorgida a finals del segle XX que integra les idees del socialisme amb les de l'ecologisme poltic. 

Partint, com el socialisme, de la crtica al capitalisme com un sistema socialment injust, l'ecosocialisme denuncia que el capitalisme tamb s un sistema depredador del medi ambient que porta a mitj i llarg termini a la destrucci del planeta.

Davant d'aix l'ecosocialisme propugna transformar la societat a partir dels valors de la justcia social, la solidaritat, la igualtat d'oportunitats, el respecte i la defensa de les llibertats personals, la pau, l'emancipaci personal i la sostenibilitat; aspirant a aconseguir una societat, basada en la democrcia i el socialisme, de persones lliures i autnomes en una Terra habitable. 

Altres denominacions que, en ocasions, s'utilitzen per designar l'ecosocialisme sn ecopacifisme o socialisme verd.

Crtica al model capitalista i a la globalitzaci.
L'ecosocialisme recull del marxisme la crtica de les contradiccions internes del capitalisme, en el sentit que considera que l'acumulaci de riquesa (el Capital, i per tant les minories que l'acumulen) s sustenta en l'explotaci del Treball de la immensa majoria de la humanitat. Tanmateix, per tal de seguir acumulant riquesa la minoria acumuladora de Capital requereix d'anar incrementant successivament l'explotaci sobre el Treball, fet que, al seu torn, acaba limitant la capacitat de Consum de la resta de persones; el que pot acabar posant en crisi el mateix sistema capitalista ats que la manca de capacitat de Consum trenca la cadena d'acumulaci del sistema i pot portar a les majories explotades a revoltar-se.  

L'ecosocialisme tamb denuncia que aquesta contradicci interna del capitalisme s'ha accentuat amb l'actual procs de globalitzaci econmica neoliberal, ats que, en el capitalisme financer el Capital virtual (les accions burstils) se separa cada vegada ms del Capital real (els mitjans de producci).

Alhora, l'ecosocialisme tamb exposa una nova contradicci interna del capitalisme, segons la qual aquest no es pot estendre ill imitadament perqu resulta insostenible al destruir els recursos naturals a un ritme major del que aquests sn regenerats, sobreexplotant-los i malbaratant-los, sense que els avanos tecnolgics i cientfics pugin solucionar aquest problema, ats que els recursos naturals tenen carcter limitat. 

Segons l'ecosocialisme, aquestes dues grans contradiccions (l'econmica i la mediambiental) son inherents al sistema capitalista i noms es poden superar a partir de l'impuls cap al socialisme, amb garantia de democrcia econmica i de promoci dels drets socials i individuals de les persones. Davant d'aix l'ecosocialisme propugna una reconversi ecolgica de l'economia; un replantejament del sistema de necessitats amb eliminaci del consumisme i la mercantilitzaci; i la transformaci de les relacions socials perqu aquestes es basin en la igualtat entre les persones, la cooperaci entre els pobles, la solidaritat intergeneracional i la sostenibilitat.

Aix mateix, l'ecosocialisme tamb denuncia que el capitalisme neoliberal s un sistema generador de desigualtats construdes a partir de les diferncies de sexe, d'edat, de raa, de nacionalitat, d'tnia o d'idees, que neguen o limiten l'efectivitat dels drets humans, o estableixen diferncies prctiques entre la ciutadania.

Evoluci ideolgica.
L'ecosocialisme ha sorgit a partir de la reflexi d'alguns partits poltics que anteriorment es definien com a socialistes o comunistes que han evolucionat cap a aquesta tendncia com a conseqncia, d'una banda, d'incorporar en el seu ideari el concepte de sostenibilitat; i d'altra banda, com a fruit del seu contacte amb els moviments socials (especialment l'ecologisme, el feminisme, el pacifisme, i ms recentment el moviment antiglobalitzaci); aix com tamb del fet d'afegir juntament a la lluita pels drets collectius, la lluita per drets individuals com les llibertats sexuals, l'emancipaci personal, el respecte a la diversitat i el rebuig a l'homogenetzaci cultural.

D'acord amb les tesis ecosocialistes, el canvi de model econmic i social que propugnen s'ha d'assolir mitjanant mtodes democrtics a travs de la conscienciaci i el suport de la ciutadania cap al procs de canvi i transformaci. En aquest sentit, recollint el que ja avanaven les tesis eurocomunistes, l'ecosocialisme rebutja de ple les estructures productivistes de les variants burocrtiques del socialisme i estableix la democrcia formal com un mecanisme necessari per no suficient per a la transformaci social. 

En aquest sentit l'ecosocialisme aposta pel concepte de radicalitat democrtica ja que veu com un objectiu i una necessitat una major implicaci i participaci de la ciutadania en la gesti dels afers pblics, pel que considera que cal establir mecanismes de participaci ciutadana en qu les persones siguin les protagonistes i els principals actors de la vida poltica i de les decisions de les estructures de govern, en oposici a la situaci actual de democrcia delegada o de baixa intensitat. D'altra banda, aquesta defensa de la radicalitat democrtica tamb est fonamentada en el rebuig a les retallades de drets poltics o individuals.

Un altre dels aspectes destacats de l'ecosocialisme s que es tracta d'una ideologia que t molt present que els canvis que propugna han de tenir una dimensi internacional i que, per tant, es declara altermundista. En aquest sentit defensa una redefinici radical de les institucions internacionals (ja que considera que aquestes no responen a la voluntat de la ciutadania sin als dictats de les grans multinacionals); i l'establiment de mecanismes (com per exemple la Taxa Tobin) de regulaci internacional de l'economia i dels mercats de capitals.

En l'mbit de les nacions sense estat, les forces que s'identifiquen com a ecosocialistes generalment sn partidries del dret a l'autodeterminaci com una expressi democrtica de la voluntat collectiva de la ciutadania.

Situaci actual.
L'ecosocialisme com a ideologia poltica, tot i que es nodreix d'uns antecedents histrics determinats (el socialisme i l'ecologisme) es tracta d'un corrent recent, encara en fase d'estructuraci i d'autoidentificaci; existint encara diversos graus de desenvolupament ideolgic entre les forces que assumeixen com a propi aquest concepte. En aquest sentit es tracta d'un concepte que genera debats ideolgics importants en alguns partits anteriorment comunistes o socialistes que pretenen incorporar en el seu ideari el concepte transversal de sostenibilitat; per tamb en alguns partits verds que paulatinament es plantegen incorporar una visi ms social als seus postulats.

Aquest tipus de debat nominatius sn especialment importants en els pasos europeus i a l'Amrica del Nord; mentre que, en general, als pasos del sud, les forces que defensen un ideari similar (i que en alguns casos tenen ms desenvolupades les concrecions prctiques d'aquesta ideologia) no se solen autodefinir com a ecosocialistes.

A Europa es defineixen com a ecosocialistes moltes de les formacions que integren el Partit Verd Europeu, entre elles la formaci catalana Iniciativa per Catalunya Verds.

Alhora hi ha d'altres forces ms disperses que tamb s'autodefineixen com a ecosocialistes, aix com tamb ho fan algunes corrents internes en d'altres partits d'esquerres i progressistes.

Enllaos externs.
Un manifest ecosocialista .
Partit Verd Europeu .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88955" title="Maria Antnia de Borb-Dues Siclies" nonfiltered="512" processed="507" dbindex="35550">


Maria Antnia de Borb-Dues Siclies, princesa d'Astries (Caserta 1784 - Palau d'Aranjuez 1806). Princesa de les Dues Siclies amb l'habitual tractament d'altesa reial dels membres d'aquesta casa sobirana. 

Nascuda al Palau de Caserta el dia 14 de desembre de 1784. Filla del rei Ferran I de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria. Nta del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amlia de Saxnia per via paterna, era nta per via materna de l'emperador Francesc I, emperador romanogermnic i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'ustria.

Educada en l'ambient conservador i religis de la Cort de Npols, Maria Antnia mai destec per la seva bellesa fsica ni per les seves dots intellectuals. Malgrat tot, la seva mare, l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria, realitz una brillant poltica de matrimonis entre les seves filles, cas a la princesa Maria Teresa amb l'emperador Francesc I d'ustria, a la princesa Llusa amb el gran duc Ferran III de Toscana, a la princesa Maria Cristina amb el rei Carles Flix I de Sardenya, a la princesa Maria Amlia amb el rei Llus Felip I de Frana i finalment a la princesa Maria Antnia amb el rei Ferran VII d'Espanya.

Maria Antnia es cas a Npols per poders el dia 16 d'agost de 1802 i la uni fou confirmada a la Catedral de Barcelona el dia 6 d'octubre del mateix any. Alhora tamb se celebr la uni entre el duc de Calbria i futur rei Francesc I de les Dues Siclies amb la infanta Maria Isabel d'Espanya, unions que tenien la voluntat d'aproximar les dues branques de la Casa de Borb.

Maria Antnia esdevingu per matrimoni princesa d'Astries, al ser el seu esps hereu al tron espanyol que en aquell moment era ocupat pel rei Carles IV d'Espanya, pare del prncep d'Astries. 

Polticament parlant fou molt activa en favor de la causa del seu marit en contra de la reina Maria Llusa i del seu vlid, Manuel Godoy. Maria Antnia i Maria Llusa mai tingueren una relaci fcil, la princesa napolitana de gran carcter no permet que la reina entrs en els seus afers privats i aquesta relaci personal afect i enrar les relacions en el s de la Cort amb una profunda divisi entre el bndols dels reis i del seu vlid en contra del que capitanejaven els prnceps d'Astries.

Malgrat tot, Maria Antnia mor al Palau d'Aranjuez el dia 21 de maig de 1806 com a conseqncia d'una tuberculosi. La parella no tingu fills, tot i que patiren dos avortaments, el 1804 i el 1805.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88957" title="Maria Isabel de Portugal" nonfiltered="513" processed="508" dbindex="35551">


Maria Isabel de Portugal, reina d'Espanya (Palau de Queluz 1797 - Madrid 1818). Infanta de Portugal amb el tractament d'altesa reial tal i com s habitual a les princeses de la Casa de Bragana.

Nascuda el dia 19 de maig de 1797 al Palau de Queluz a Portugal era filla del rei Joan VI de Portugal i de la infanta Carlota Joaquima d'Espanya. Nta dels reis Pere III de Portugal i Maria I de Portugal per via paterna ho era del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Llusa de Borb-Parma per via materna.

Casada amb el rei Ferran VII d'Espanya el dia 6 de setembre de 1816 per poders a la ciutat de Cadis, la uni fou ratificada el dia 29 de setembre de 1816 a Madrid. La uni de Ferran i Maria Isabel fou acompanyada pel casament de l'infant Carles Maria Isidre de Borb i la infanta Maria Francesca de Portugal amb un intent de la diplomcia espanyola i portuguesa d'acostar els interessos dels dos pasos.

La reina Maria Isabel va destecar per la seva cultura i la gran afici per les arts. Seva fou la idea de reunir totes les obres d'art que havien reunit els monarques espanyols en un nic espai obert al pblic: el Museu del Prado. El museu fou ignaugurat un any desprs de la mort de Maria Isabel.

La parella noms tingu una filla:

 SAR la infanta Maria Llusa d'Espanya, nada el 1817 a Madrid i morta a Madrid el 1818.

Morta al Palau Reial de Madrid el dia 26 de desembre de 1818 fou enterrada al Pante dels Prnceps del Reial Monestir de Sant Lloren de l'Escorial. La seva mort es degu a les complicacions originades arran d'un segon part de la reina en el qual la criatura nasqu sense vida.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88958" title="Morfisme" nonfiltered="514" processed="509" dbindex="35552">
En matemtiques, un morfisme (o un homomorfisme) s, en general, una aplicaci entre dos conjunts dotats d'una mateixa estructura algebraica, que s respectada per l'aplicaci.

Sinnim: homomorfisme, que no s'ha de confondre amb homeomorfisme.

Aquesta noci s un dels conceptes bsics de la teoria de les categories, on se li dna una definici formal molt ms mplia. Aix, un morfisme no s obligatriament una funci, s simplement una relaci entre dues classes que poden no ser conjunts.

Els morfismes es poden classificar en:

un endomorfisme s un morfisme d'una estructura en ella mateixa.
un isomorfisme s un morfisme  entre dos conjunts dotats de la mateixa mena d'estructura, tal que existeix un morfisme  en el sentit invers, tal que  i  sn la identitat de les estructures.
un automorfisme s un isomorfisme d'una estructura en ella mateixa.
un epimorfisme s un morfisme  tal que per a tot parella de morfismes del tipus , si , llavors ha de ser .
un monomorfisme s un morfisme  tal que per a tot parella de morfismes del tipus , si , llavors ha de ser .

Exemple: la identitat d'un conjunt s sempre un morfisme, que respecta l'estructura considerada. I s un automorfisme.


Cas dels grups.
En el cas que els dos conjunts siguin dos grups, per tal que una certa aplicaci 
;
sigui un morfisme ha de verificar que:
;

Cas dels anells.

En el cas de dos anells  i  amb elements neutres , per al conjunt , i , per al conjunt , una aplicaci  

ha de verificar:
;
i
;

Si els anells considerats a ms a ms, sn unitaris, ser necessari que es compleixi:
.

Cal fer notar que un morfisme d'anells entre anells unitaris, pot no ser unitari.

Cas dels espais vectorials.
En el cas de dos -espais vectorials  i  , un morfisme verifica:

  s un morfisme de grup per a  i ;
 ;

Que s equivalent a::

;

O dit d'una altra forma, un morfisme d'espais vectorials, no s res ms que una aplicaci lineal.

Cas de conjunts ordenats.
Un morfisme entre dos conjunts ordenats s una aplicaci creixent (una aplicaci que conserva l'ordre):

Si ( A,   ) i ( B,   ) sn conjunts ordenats i f s una funci de A en B, f s un morfisme si per a tot x i y de A tals que x   y, f(x)   f(y).

En la teoria dels ordres, es diu sovint funci montona a la funci creixent.

Conjunts isomorfs.
Es diu que els conjunts  i  sn isomorfs si existeix un isomorfisme de   en  .

Saber que dos conjunts sn isomorfs t molt inters ja que aix permet traspassar resultats i propietats demostrades d'un a l'altre conjunt.

Exemple: El grup de Klein s isomorf a .

Aplicacions prctiques.
L'estudi dels morfismes t aplicacions particularment importants en la Fsica moderna i en particular, a la Mecnica quntica















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88971" title="Cala dels Tamarius" nonfiltered="515" processed="510" dbindex="35553">
La cala dels Tamarius s un indret de Tossa de Mar, anomenat tamb "All on raja l'aigua" en la toponimia costanera antiga dels pescadors d'aquesta vila. s una cala de cdols de poca fondria -i tanmateix punt de desembocadura d'un torrent-, situada geogrficament a la zona des Cars, concretament entre un entrant de mar conegut com sa Caleta d'en Jeroni -a la banda sud-oest- i la caleta vena de la banda de llevant, coneguda com es Sot d'en Cona.  A la cala dels Tamarius hi sobreviuen encara petits tamarius salvatges -extingits en altres indrets costaners- i tamb hi prosperen altres plantes com ara canyes o esponeroses enfiladisses del gnere Ipomoea, que aprofiten la humitat subterrnia del cau del torrent. Per sort encara no s'hi ha edificat cap construcci als voltants d'aquest indret.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="88999" title="Monestir de l'Escorial" nonfiltered="516" processed="511" dbindex="35554">

El Reial Monestir de Sant Lloren de l'Escorial s una histrica residncia de la Famlia Reial Espanyola. s un gran complex monumental que inclou el monestir i la baslica, el palau reial, el museu i la biblioteca. s tamb el lloc d'enterrament dels monarques espanyols. La seva titularitat i administraci correspn a l'ns Patrimoni Nacional, que gestiona els bens de l'Estat al servei de la Corona. Ubicat al municipi de San Lorenzo del Escorial a la comunitat autnoma de Madrid es troba a 45 quilmetres de la capital de l'Estat espanyol. El topnim sembla que prov d'uns antics dipsits d'escria ubicats a la poblaci de l'Escorial, prxima al monestir.

 Localitzaci i funci . 
Situat al mont Abantos a la Serra de Guadarrama, aquest monumental complex fou construt per ordre del rei Felip II d'Espanya per tal de commemorar la Batalla de Sant Quint en la qual les tropes del rei castell s'imposaren a les del rei Enric II de Frana, el dia 10 d'agost de 1557 a les proximitats de Pars a la localitat de Sant Quint.

En un primer moment el Monestir tenia la voluntat de fer la funci de Pante Reial on enterrar-hi els reis Carles I d'Espanya i la seva esposa, la infanta Isabel de Portugal, aix com els descendents del monarca. Felip II va fixar en ell la seva residncia.

La forma amb qu es constru el Monestir, una graella, ha provocat que tradicionalment es parls que es va fer en honor de Sant Lloren, martiritzat pels romans en una graella i del qual se celebra la seva festivitat el dia 10 d'agost, dia en qu tingu lloc la batalla de Sant Quint.

 L'edifici .
El 2 de novembre de 1984 es declar el Monestir de Sant Lloren de l'Escorial com a monument Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Les principals estances del Monestir es poden dividir entre les segents:

Biblioteca: Projectada per l'arquitecte Juan de Herrera. Els frescos de les bvedes foren pintats per Pellegrino Tibaldi. La biblioteca posseeix ms de 40.000 volums d'extraordinari valor molts dels quals van pertnyer a les biblioteques privades dels ustries espanyols.

Palau de Felip II: Format per una srie d'estances decorades amb austeritat, fou la residncia del rei Felip II. Situat al costat de l'alta major de la Baslica la qual cosa permetia al monarca segu la missa des del llit.


Baslica: Pea central de l'organigrama del Monestir al voltant del qual s'organitzen les dependncies restants.

Sala de Batalles: Sala on s'exposen a travs de frescos les principals batalles guanyades per l'exrcit espanyol als camps de batalla europeus.

Pante de Reis: Cripta on s'enterren tots els monarques espanyols des de Carles I d'Espanya i les reines que donaren un monarca al pas. A part de la Cripta, l'estana est formada per un podrimener (pudridero), sala on s'ubiquen el cos per espai d'anys i on es deixen que els cossos es descomposin. A excepci del rei Felip V d'Espanya i de la seva muller, la reina Isabel de Farnesio tots els monarques espanyols des de l'any 1504 descasen a aquesta cripta. Actualment es troben al podrimener els cossos de la reina Victria Eugnia de Battenberg i dels comtes de Barcelona, amb la qual cosa la Cripta quedar complerta.

Cripa d'Infants: Destinada a allotjar infants i infantes, prncep i princeses, i reines que no han tingut fills monarques. Construt l'any 1888, actualment sn ocupats 36 dels 60 nnxols existents. Destaca la tomba de Joan d'ustria.

Sales capitulars: Espais on els monjos del Monestir celebren els seus captols, una espcie de confessi mtua que t l'utilitat de garantir la puresa de la congregaci.

Pinacoteca: Formada per colleccions reials de pintura italiana, castellana, alemanya i flamenca dels segles XV, XVI i XVII.

Molt a prop del cos central del Monestir hom hi pot localitzar la Caseta del Prncep, destinada al futur rei Carles IV d'Espanya, i la Caseta de l'Infant, destinada a l'infant Gabriel d'Espanya i que foren dissenyades a la dcada de 1770 per l'arquitecte Juan de Villanueva.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89005" title="Eragon" nonfiltered="517" processed="512" dbindex="35556">
Eragon s una novella escrita per Christopher Paolini i s el primer llibre de la trilogia El Llegat (Inheritance). Va ser originalment autopublicada per l'autor abans que fora recollit per Alfred A. Knopf i el converts en un xit de publicaci i un Bestseller en el Nova York Times. La seqela d'Eragon s Eldest, i sembla que el tercer llibre de la srie s'anomenar Imperi. 

 Argument .
 
La histria t lloc en una terra anomenada Alagasia, que s governada pel rei tir Galbatorix. Eragon s el protagonista, un noi de quinze anys que troba una espcie de safir a les Vertebrades, una indmita srie de muntanyes a prop de Carvahall, mentre est caant en el bosc. Ell, un noi que viu en una modesta granja amb el seu oncle Garrow, creu que aix podr comprar carn per a poder passar el fred hivern. Per en veritat, la pedra s un ou de drac. Just quan el descobreix, l'ou s'obre, i en neix una dragona, a la qual anomena Saphira.

Cria el drac en secret fins que dos Ra zac s introdueixen a la ciutat buscant la pedra blava misteriosa. Eragon i Saphira aconsegueixen evitar el perill amagant-se al bosc, per el seus oncles Garrow i Marian no ser tan afortunat. Els Ra zac els mataran i destruiran casa seva.

Acompanyat per Brom, el conta contes del poble i un vell misteris a la vegada, comenaran a empaitar els Ra zac. Brom, que sap molt sobre els Genets de Drac, la lluita amb espasa i la mgia, instruir al jove Eragon. A la ciutat de Teirm esbrinen que podran trobar els Ra zac a Dras Leona. Ell, Saphira i Brom, per, es veuran en mig d una emboscada dels mateixos Ra zac i seran rescatats per un desconegut anomenat Murtagh. En aquesta emboscada, resultar mortalment ferit Brom, el qual li contar algunes coses del seu passat a Eragon, com per exemple que ell n era un Genet de Drac a qui van matar el seu drac... que s anomenava tamb Saphira.

Tots tres (Eragon, Saphira i Murtagh) viatjaran llavors cap a la guarida dels vardens, tal i com els havia esmentat Brom. Pel cam, Eragon somia amb una elfa que pateix moltssim. Eragon ser capturat i empresonat a la mateixa pres que la elfa. Murtagh i Saphira el rescaten, i aquest fa el mateix amb la elfa. Eragon i Murtagh s enfrontaran amb Durza, un ombra (una de les criatures ms fortes a la terra).

Els rgals empaitaran a Eragon i els seus companys en el cam cap a la guarida dels vardens, un lloc profund a les muntanyes Beor. All podran descansar i guariran a Arya, la elfa que Eragon va rescatar. Els rgals intentaran prendre la fortalesa dels vardens, per Eragon matar Durza i ho impedir, pagant un preu molt alt: rebr una ferida terrible a la seva esquena que el deixar molt tocat. Tamb morir en aquesta batalla el rei dels vardens, i Nasuada, la seva filla, el succeir. Tamb es decideix que Eragon haur de marxar cap a Ellesmra, el regne lfic, on haur de comenar el seu entrenament.

 Personatges .

 Arya: Elfa, guardiana de l'ou del que va nixer Saphira. ;
 Brom: Anci conta contes que habita a la regi de Carvahall i que es converteix en mentor d'Eragon. Realment era un antic Genet de Drac.
 Eragon: s el protagonista principal, t 15 anys, viu amb el seu oncle Garrow i el seu cos Roran. La seva mare, Selena, el va abandonar al nixer. ;
 Galbatorix: Rei de l'Imperi, un dels Genets del Drac i enemic d'Eragon.
 Murtagh: fill de Morzan i amic d'Eragon.
 Roran: Cos d Eragon, fill de Garrow i Marian.
 Saphira: s una dragona i la millor amiga d'Eragon. Est lligada mentalment a ell. ;
 Sloan: Carnisser de Carvahall i pare de Katrina. ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89016" title="Extinci permiana" nonfiltered="518" processed="513" dbindex="35557">

L'extinci permiana, o extinci del Permi-Trisic, va ser una extinci en massa que tingu lloc fa aproximadament 251 milions d'anys, i que marca el lmit entre els perodes Permi i Trisic. Es caracteritz per perodes de glaciaci i la generalitzaci de la baixada del nivell del mar provocaren grans prdues d escalfor i mars poc profunds. L'activitat del vulcanisme massiu a l'actual regi de Sibria va estendre el refredament global. 

Fou l'extinci massiva ms gran de la histria de la Terra, car el 96 per cent d'espcies marines i el 70 per cent d'espcies terrestres de vertebrats es van extingir. 

Durada de l'extinci.
Fa un temps, es creia que aquesta extinci havia passat de forma escalonada al llarg de diversos milions d'anys. Tanmateix, ara es pensa que va durar menys d'un mili d'anys, entre fa 252,3 i 251,4 milions d'anys (ambds  300.000 anys), un perode molt breu en termes geolgics. Els organismes d'arreu del mn, sense que imports llur hbitat, van sofrir un ritme similar de canvi gradual. Noves proves de Grenlndia mostren indicis d'una extinci doble, amb una extinci menys dramtica que va tenir lloc 9 milions d'anys abans del lmit Permi-Trisic, cap al final del Guadalupi. s probable que la confusi d'aquests dos esdeveniments afavors la teoria d'una extinci de llarga durada.

Desprs de l'extinci.
Durant un temps desprs de l'extinci, els fongs foren la forma dominant de vida terrestre. Malgrat que abans de l'extinci, i just desprs, noms componien el 10% del registre fssil, aviat van crixer fins a formar-ne la prctica totalitat. Malgrat aix, alguns investigadors argumenten que els fongs no dominaren la vida terrestre, encara que els seus fssils noms s'han trobat en dipsits marins somers. D'altres diuen que les hifes dels fongs estan simplement ms ben adaptades per a sobreviure, creant una representaci equivocada d'algunes espcies en el registre fssil.

Teories sobre les possibles causes de l'extinci.
S'han proposat moltes teories sobre la causa de l'extinci, incloent-hi moviments de les plaques tectniques, un impacte meteric, un vulcanisme extrem, l'alliberament d'clatrats de met dels fons marins, que van causar un efecte hivernacle, o una combinaci de diversos factors. Recentment, es va descobrir un crter d'impacte de 500 quilmetres de dimetre a la regi antrtica de la Terra de Wilkes, i es pensa que est relacionat amb l'extinci.

Tectnica de plaques.
En temps de l'extinci permiana, feia (relativament) poc que tots els continents s'havien unit per formar el supercontinent de Pangea i el superoce Panthalassa. Aquesta configuraci geogrfica va reduir drsticament l'extensi i abast dels ambients aqutics somers, i al mateix temps va exposar organismes que sempre havien estat allats a la plataforma continental a la competici d'invasors d'aiges ms profundes. A mesura que els sistemes epicontinentals del planeta se soldaven, molt ecosistemes marins, especialment aquells que s'havien desenvolupat allats, no podien sobreviure aquests canvis. La formaci de Pangea hauria alterat els patrons tant de la circulaci marina com del temps atmosfric, creant monsons estacionals. Tanmateix, sembla que Pangea es va formar milions d'anys abans d'aquesta enorme extinci, i canvis molt graduals com la deriva continental per si sola, probablement no poden explicar la destrucci sobtada i simultnia de la vida terrestre i marina.

Impacte meteric a l'Antrtida.

El juny del 2006, Ralph von Frese va anunciar el descobriment del crter de la Terra de Wilkes a la regi de la Terra de Wilkes de l'Antrtida occidental, que possiblement marca el lloc de l'impacte que caus l'extinci permiana. Un crter de 500 quilmetres de dimetre, situat ms d'un quilmetre i mig per dessota del casquet polar, va ser descobert a partir de mesuraments de fluctuaci gravitatria duts a terme pels satllits GRACE de la NASA. Aquests mesuraments van mostrar un mascon (concentraci en massa de material del mantell que ha penetrat i es troba en l'escora terrestre), i que sembla haver arribat a la seva situaci entre fa 500 i 100 milions d'anys, un marge de temps que pot incloure el temps de l'extinci permiana.

Quan els cientfics van comparar la imatge obtinguda d'aquesta manera amb imatges fetes amb radar de la superfcie sota el gla, van veure que el mascon estava perfectament centrat dins una gorja circular d'uns 500 quilmetres de dimetres. El crter de Wilkes s ms de dues vegades ms gran que el crter de Chicxulub a la pennsula del Yucatn, que marca l'impacte que podria haver extingit els dinosaures fa 65 milions d'anys. Es calcula que el meteorit de Chicxulub (probablement un asteroide) devia fer uns 10 quilmetres de dimetre, mentre que el de la Terra de Wilkes (un asteroide o un gran nucli cometari) podria haver arribat als 50 quilmetres de dimetre - quatre o cinc vegades ms gran.

Els mesuraments gravitatoris tamb suggereixen que aquest impacte podria haver causat la fragmentaci de l'antic supercontinent de Gondwana, creant el rift que ms tard va empnyer Austrlia cap al nord. Fa uns 100 milions d'anys, Austrlia se separ de Gondwana i comena a derivar cap al nord, empesa per l'expansi del rift.

Quan blids grans impacten contra la Terra, la situaci ambiental posterior debilita o mata gran part de la vida que abans hi prosperava. L'alliberament de pols i dixid de carboni a l'atmosfera redueix la productivitat de la vida i causa una reducci del nivell d'oz atmosfric i tamb un escalfament global. L'anlisi de les proporcions dels istops de carboni i bor en el registre fssil mostra indicis d'un increment en els nivells de dixid de carboni atmosfric. A ms, s'ha comprovat que en el material del mantell terrestre que s'expulsa durant les erupcions volcniques hi ha iridi, un element associat amb els meteorits. Actualment, noms hi ha indicis limitats i discutits sobre la presncia d'iridi i shocked quarz en relaci amb l'extinci permiana, malgrat que s que hi ha bastant consens sobre la seva relaci amb l'extinci K-T.

Si la dataci estimada del crter de Wilkes no s correcte, i va ser un impacte meteric diferent el que desencaden l'extinci permiana, el crter d'aquest esdeveniment probablement ja no existiria, perqu tota l'escora ocenica del Permi ha estat eliminat pel procs de subducci, pel que els moviments tectnics dels ltims 252 milions d'anys haurien eliminat qualsevol possible crter ocenic del P-T.

Adrian Jones, al University College London, ha modelat els efectes d'impactes a l'escora terrestre i suggereix que, desprs d'un impacte, l'escora rebota per formar un gran crter de poca profunditat. En un impacte realment massiu, les temperatures combinades de l'impacte i del "rebot" sn suficients per a desfer l'escora. Aleshores, la lava flueix a travs del forat creat i el crter desapareix sobre una nova capa d'escora. Si en Jones te ra, no es pot trobar el crter de l'extinci del Permi perqu simplement no existeix.

Per anteriorment, el goleg John Gorter, de la companyia Agip, va trobar proves d'una estructura circular de 200 km de dimetre anomenada Bedout, en l'escora terrestre actualment submergida davant la costa nord-occidental d'Austrlia, i el geleg Luann Becker, de la Universitat de Califrnia, ho va confirmar, trobant shocked quartz i llims bretxatsbretxats??? no s traduir aquest mot. La geologia de l'rea d'aquesta plataforma continental data de finals del Permi. El crter de Bedout tamb s d'una antiguitat corresponent amb un temps d'extrem vulcanisme i la fragmentaci de Pangea. "Creiem que les extincions en massa es poden definir amb catstrofes com un impacte meteric i un gran vulcanisme simultanis en el temps", explica el Dr. Becker "Aix s el que pass fa 65 milions d'anys a Chicxulub, per molts cientfics ho descartaren com a mera coincidncia. Amb el descobriment de Bedout, no crec que pogussim seguir dient que aquestes catstrofes van ser una simple coincidncia.", va afegir en una nota de premsa.

Tamb s'ha proposat que una tal collisi podria haver escalfat les aiges oceniques prou com per a produir "hipercans", tempestes de proporcions gegantesques amb vents que possiblement haurien sobrepassat la velocitat del so. Tot i que no s impossible, aquesta teoria t poques proves que li donin suport.

Supernova.
Una supernova que hagus tingut lloc a deu parsecs (32,6 anys llum) o menys de la Terra hauria produt prou rajos gamma per a destruir la capa d'oz durant uns quants anys. Els rajos ultravioleta del Sol, que haurien penetrat fcilment una atmosfera sense oz, haurien debilitat o matat la prctica totalitat de les espcies existents. Noms les que vivien al fons dels oceans haurien roms inafectades. L'estadstica mostra que una supernova en el temps del lmit P-T no seria pas improbable. Un esclat de rajos gamma (les explosions ms enrgiques de l'univers; es creu que estan causats per una supernova molt massiva (hipernova) o la collisi de dos objectes tan densos com les estrelles de neutrons) que hagus tingut lloc a 6.000 anys llum o menys hauria tingut el mateix efecte.

Vulcanisme.

El lmit P-T est marcat amb moltes erupcions volcniques. A les Trappes Siberianes, que ara sn una zona de tundra subrtica, ms de 200.000 quilmetres quadrats quedaren coberts per rius de lava. L'erupci de lava basltica siberiana, el procs volcnic ms gran de la histria de la Terra, dur milions d'anys.

La pluja cida, un breu refredament global amb cada ratxa de vulcanisme, seguit d'un escalfament global ms prolongat causat pels gasos volcnics, i altres fenmens meteorolgics relacionats amb aquestes enormes erupcions haurien amenaat els ssers vius a escala global. Es debat sobre si l'activitat volcnica, en un perode de temps tan llarg, pot alterar el clima suficientment com per a matar el 95% de la vida a la Terra. L'activitat volcnica afecta la concentraci de gasos atmosfrics indirectament i els gasos dissolts en l'oce indirectament. Un increment en el dixid de carboni hauria magnificat l'efecte hivernacle, causant un escalfament global que hauria redut la diferncia de temperatura entre l'equador i els pols. Com a conseqncia d'aix, la circulaci termohalina s'hauria anat alentint fins a aturar-se. Els oceans s'haurien estancat, i els nutrients no s'escamparien. Molts ecosistemes marins depenen de la circulaci de nutrients i d'oxigen, i sense ella, els ssers vius s'haurien mort de gana o s'hagueren asfixiat. A ms, el sofre i elements semblants contribueixen a un refredament, o hivern volcnic, d'una durada d'uns 3-6 mesos. Una combinaci d'aquests dos efectes hauria produt un cicle de refredament en qu el clima s'escalfaria i refredaria alternativament. Aquestes fluctuacions trmiques causarien que les aiges anxiques de les profunditats oceniques arribessin a la superfcie; en un ambient ja prou empobrit d'oxigen, aix hagus estat letal per a moltes formes de vida.

Hi ha bastants indicis que apunten cap a aquesta teoria. Les fluctuacions en la temperatura de l'aire i l'aigua sn evidents en el registre fssil, i les proporcions d'urani/tori en els sediments del Lopingi indiquen que els oceans estaven en un estat greu d'anxia en temps de l'extinci. Tamb hi ha molts indicadors d'activitat volcnica en el lmit P-T, tot i que sn similars als indicadors d'impacte meteric en qu mostren dipsits d'iridi. La teoria volcnica t un avantatge sobre la meterica perqu s cert que l'erupci de les Trappes Siberianes - l'erupci volcnica ms gran de la histria de la Terra - va tenir lloc en aquell temps, mentre que fins ara, no s'ha trobat cap prova directa de l'impacte d'un blid en temps de l'extinci.

Acumulaci de sulfur d'hidrogen en l'atmosfera.
El 2005, el Dr. Lee R. Kump, un geleg de la Pennsylvania State University, va publicar una teoria, que explicava una cadena d'esdeveniments que portaren a l'extinci. Diverses erupcions volcniques massives a les Trappes Siberianes, descrites abans, van comenar a escalfar l'atmosfera. L'escalfament per s sol no sembla haver estat prou important com per a causar una extinci en massa. Tanmateix, podria haver influt en la circulaci ocenica.

L'aigua freda que es troba als pols dissol l'oxigen atmosfric, es refreda encara ms i s'enfonsa, movent-se lentament cap a l'equador, emportant-s'hi l'oxigen dissolt. Com ms clida s l'aigua, menys oxigen pot dissoldre-s'hi i ms lentament es mou.

Aquesta manca d'oxigen dissolt en l'aigua hauria estat letal per a la vida marina aerbica. Els oceans s'haurien convertit en una concentraci de bacteris metabolitzadors de sulfurs i productors de sulfur d'hidrogen, que desprs hauria estat alliberat a l'aigua i a l'atmosfera, eliminant les plantes oceniques i la vida terrestre. Una vegada que un procs com aquest s'hagus posat en marxa, l'atmosfera s'hauria convertit en una mescla de met i sulfur d'hidrogen. 

Les plantes terrestres prosperen amb dixid de carboni, mentre que el sulfur d'hidrogen les mata. Un increment en la concentraci de dixid de carboni no causaria una extinci de les plantes; tanmateix, el registre fssil mostra que les plantes tamb foren afectades drsticament. El sulfur d'hidrogen tamb malmet la capa d'oz, i espores fssils de finals del Permi mostren deformitats que podrien haver estat causades per radiaci ultravioleta.

El Dr. Kump i els seus collegues estan actualment a la recerca de biomarques en els sediments ocenics. Busquen un tipus de bacteris la presncia de la qual indica una manca d'oxigen en combinaci amb llum solar disponible. Aquestes biomarques foren recentment descobertes en sediments d'aiges someres de temps permians per Kliti Grace i altres investigadors de la Curtin University of Technology (Austrlia).

Una gasificaci de l'hidrat de met.
El 2002, un documental de la BBC 2, The Day the Earth Nearly Died ("El dia que la Terra va estar a punt de morir"), va resumir algunes troballes recents sobre l'extinci permiana. En Paul Wignall va examinar estrats permians a Grenlndia, on les capes rocoses sense cap mena de vida marina tenen desenes de metres de gruix. Amb una mostra tan gran, va poder jutjar el ritme de sedimentaci ms acuradament i va afirmar que l'extinci completa no dur ms de 80.000 anys, i que hi hagu tres fases diferents, reflectides en els fssils animals i vegetals que contenien. Sembla que l'extinci va matar la vida terrestre i marina alternativament, i no alhora. Dos perodes d'extinci de la vida terrestre separats per un perode breu d'extinci gaireb total i absoluta de la vida marina. Un procs com aquest, tanmateix, sembla massa llarg com per a haver estat causat per un impacte meteric. La seva millor pista fou la proporci dels istops de carboni en les roques, que mostra un increment en la quantitat de carboni-12 al llarg del temps. L'explicaci comuna per un fet aix (putrefacci vegetal) no sembla suficient per aquest cas.

El geleg Gerry Dickens va suggerir que l'increment en el carboni-12 podria haver estat causat per surgncies d'hidrat de met glaat des del fons ocenic. Els experiments realitzats per a comprovar com de gran hauria d'haver estat l'augment de la temperatura de les profunditats marines suggeriren que un increment de 5C hauria estat suficient. Alliberat de les pressions de les profunditats abissals, l'hidrat de met s'expandeix per a crear enormes volums de gas met, un dels gasos hivernacle ms potents. L'increment "addicional" de 5C en les temperatures mitjanes hauria estat suficient per a matar la prctica totalitat de la vida terrestre. A aquesta hiptesi se la coneix amb el nom de "fusell de clatrats"

Un alliberament sobtat d'hidrat de met tamb podria haver estat la causa del mxim trmic del Paleoc-Eoc.

Una combinaci.
L'extinci permiana s una extinci sense parallels; evidentment, no s fcil destruir la prctica totalitat de la vida sobre la Terra. La dificultat d'imaginar una nica causa d'un esdeveniment d'aquesta magnitud ha condut alguns a postular que va ser una combinaci de moltes causes. Un exemple s aquest: la deriva continental crea una situaci ecolgica global no letal per s precria, aleshores una supernova malmet la capa d'oz, i un gran impacte meteric desencadena l'erupci de les Trappes Siberianes. L'escalfament global que en resulta allibera els dipsits d'hidrat de met que hi ha a les plataformes continentals de Panthalassa.

No hi ha cap manera de calcular les probabilitats que una combinaci d'aquest tipus hagus tingut lloc, per que hagi pogut passar en algun moment del 4.600.000.000 anys d'antiguitat de la Terra no s impossible.

Enllaos externs.

"The Permo-Triassic extinction" Introducci. ;
"The Permo-Triassic extinction" Una introducci ms detallada. ;
Lloc web del documental de la BBC2 The Day the Earth Nearly Died. ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89029" title="Homeomorfisme" nonfiltered="519" processed="514" dbindex="35559">
No s'ha de confondre amb homomorfisme.

Un homeomorfisme s un isomorfisme topolgic. 

Suposant que X i Y sn espais topolgics, i f una funci de X a Y. Llavors, f s un homeomorfisme, si i noms si es compleix:

 f s bijectiva;
 f s funci contnua;
 La funci inversa  s contnua.

Si existeix un homeomorfisme , es diu que Y s homeomorf a X i sovint s'escriu que X Y.

Si dos espais sn homeomorfs, llavors tenen exactament les mateixes propietats topolgiques.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89044" title="Aplicaci" nonfiltered="520" processed="515" dbindex="35560">

Informtica: ;
Conjunt ordenat d'ordres que es dna a un ordinador per a realitzar una tasca determinada. Vegeu Programa informtic;
Aplicaci Web;
Matemtiques: Funci matemtica. Vegeu Funci matemtica;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89049" title="Operaci" nonfiltered="521" processed="516" dbindex="35561">


La paraula operaci pot tenir diferents significats:

En economia. Transacci comercial. Operaci bancria, operaci borsria, operaci a termini.

En medicina. Intervenci directe sobre alguna part del cos, per tal de diagnosticar, curar o calmar certes malalties, vegeu operaci (medicina);

En matemtiques. Acci ben definida que s'aplica a qualsevol combinaci permesa, i que produeix una nova entitat. suma, multiplicaci, operaci lgica, operaci matemtica...

En programaci informtica. Part d'una instrucci realitzada per l'ordinador, vegeu operaci (informtica).

En estratgia militar. Cadascun dels moviments de tropes, vegeu operaci (militar).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89050" title="Estructura algebraica" nonfiltered="522" processed="517" dbindex="35562">
Una estructura algebraica s un conjunt d'elements amb unes propietats operacionals determinades. O sigui, all que defineix l'estructura algebraica del conjunt sn les operacions matemtiques que es poden realitzar amb els elements del conjunt, i les propietats matemtiques que aquestes operacions tenen en el conjunt.

Entre moltes altres estructures algebraiques que es poden descriure, per la seva importncia destaquen:
Els grups;
Els anells;
Els cossos.
Els monoides;
Els magmes;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89051" title="Rick" nonfiltered="523" processed="518" dbindex="35563">
Rick s un personatge de ficci de la srie Els joves interpretat per Rik Mayall.

 Biografia.

Nascut fora de Londres, els seus pares viuen al camp, Rick aconsegueix un beca per estudiar sociologia al Scumbag College.

Rick, es defeneix com un anarquista radical i trotskista i s possiblement el personatge amb una militncia poltica ms marcada. Es considera un agitador de les masses i el poeta del poble (desenvolupa una collecci de poemes) i s molt crtic amb la primera ministre britnica Margaret Thatcher.

Dins de la casa, acostuma ser la vctima, juntament amb en Neil Pye de les bromes dels seus companys. Presumptament homosexual i contnuament acusat de neneta i de guardar roba de dona a la seva habitaci. 

Fan de Cliff Richards i Gnesis i la msica pop en general. 

 Contradiccions del Personatge.
 Sempre crtica a la policia de fatxes tacheristes, per a la vegada sempre vol recrrer a la policia per defensar-se dels atacs dels seus companys;
 Promou el comunisme i la vida collectiva per ning pot tocar cap de les seves possessions;
 Es considera anarquista, per vol fer queixes al seu diputat.
 Li agradaria sentir-se un mrtir de les seves idees, per en canvi t por de ser violat a la pres.

 Enllaos externs.
Pgina sobre Els Joves ;
Gua sobre Els Joves de la BBC;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89052" title="Art of Life" nonfiltered="524" processed="519" dbindex="35564">


Art of Life s el quart lbum de la banda de rock japons X Japan, l'lbum cont una sola can de 29 minuts amb el mateix nom de l'lbum. L'lbum va debutar al nmero  dels Oricon.

Composici.
La can, com la majoria de les de X Japan, fou composta per en Yoshiki. Si per alguna cosa destaca la can, s per la seva peculiar estructura i per la seva duraci, els seus 29 minuts, 34 en la versi en directe, la fan una de les canons ms llargues de la histria del rock. La can comena amb una introducci amb una guitarra acstica i una mica de piano, per desprs cedir el protagonisme a la veu d'en Toshi, desprs el piano cedeix el protagonisme al baix de Heath, les guitarres d'en hide i d'en Pata i la forta i rpida bateria d'en Yoshiki, en aquest moment de la can d'en Toshi ja s ms forta. Als vuit minuts sona una mica d'orquestra que desprs ms tard tornaria a sonar per acompanyar el solo de piano d'en Yoshiki, aquest solo a piano s considerat per alguns una de les millors peces a piano del rock. Desprs del solo les guitarres i els baixos tornen a l'acci per acabar la can.

Histria.
Al 1989, la banda per promocionar el seu lbum, Blue Blood, van fer una segona gira, anomenada Rose & Blood Tour, mentres feien aquella gira, a causa de qu en Yoshiki tocava molt fort la bateria, es va fer mal i va tenir que estar una dies en reps, durant aquells dies va comenar a compondre la can, i fins i tot van tocar una versi preliminar amb en Taiji, anomenada End of the World, que desprs aquest ltim va llanar en un lbum seu, Rose & Blood of X al 2001. Ja desprs amb Heath a la banda es va llanar una demo per all al juliol de 1993, en aquesta versi el solo de piano era quasi b idntic a la versi final.

 Crdits .
Yoshiki (bateria i piano);
Toshi (vocal);
hide (guitarra);
Pata (guitarra);
Heath (baix);
Lori Tritel (veu);
Diana Barrows (veu);
Christine Lane (veu);

 Enllaos externs .
Lletra de Art of Life;
Versi en directe;
Anlisis de la can;
Art of Life;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89054" title="Neil Pye" nonfiltered="525" processed="520" dbindex="35565">
Neil Pye s un personatge de ficci de la srie Els joves interpretat per Nigel Planer

 Biografia.



Estudiant d'estudis per a la pau i d'esttica hippy, el personatge de Neil s el d'un extremadament pessimista que pensa que tothom i tot l'odia amb trets depressius. Al comenament de la srie, a en Neil l'obsessiona la idea del sucidi, i fins i tot erra en el seu intent.

Habitualment, Neil s vctima de les burles dels seus companys de pis i s qui fa totes les feines domstiques, les compres i qui cuina. No li agrada la tecnologia i t un discurs contnuu en favor dels drets dels vegetals i de la pau. La seva actitud davant de la vida s de pau i amor i en contra dels enfrontaments bllics i l'energia nuclear. 

El seu plat preferit sn les llenties, per quan no n hi ha sempre mengen Corn Flakes (per tant, aquesta s la dieta bsica de tots Els joves, ja que el Neil s l nic que cuina). Sempre detecta les males vibracions i el mal carma.

 Enllaos Externs.

Pgina sobre Els Joves ;
Gua sobre Els Joves de la BBC;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89057" title="Anticicl" nonfiltered="526" processed="521" dbindex="35566">
Un anticicl s un nucli d'altes pressions atmosfriques.

Els anticiclons de l'hemisferi nord quan el seu moviment s cap al nord donen lloc a perodes de fred ms intens de l'habitual, a l'hivern, i temps clar, sense nvols, i fresc, la resta de l'any. Els anticiclons de l'hemisferi nord quan el seu moviment s en sentit sud donen, a l'hivern, temps temperat, i a l'estiu, calent i sec. 


A l'hemisferi nord per l'efecte de la fora de Coriolis un anticicl gira en sentit horari mentre que a l'hemisferi sud ho fa en sentit antihorari.

La pressi a la part central de l'anticicl varia normalment entre 1 020 i 1 030 millibars al nivell del mar per a les regions polars pot arribar a ser de 1 050 a1 080 millibars.

Als oceans, motivat per la baixa fricci, el vent segueix exactament les isbares i per tant els anticiclons ocenics sn molt estables (com per exemple l'anticicl de les Aores)

Causes que originen els anticiclons.
Una anomalia trmica negativa prolongada (anticicl trmic), per exemple, l'anticicl siberi d'hivern;
Mecanismes generalitzats de descens (anticicl dinmic), per exemple els anticiclons tropicals.
Combinaci de les dues causes anteriors.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89059" title="Huelva" nonfiltered="527" processed="522" dbindex="35567">



Huelva s una ciutat d'Andalusia, capital de la provncia homnima. Est situada a la desembocadura dels rius Odiel i Tinto, a la costa atlntica.

 La ciutat ha estat punt de trobada de diferents cultures i civilitzacions. En 2006, a la zona del Seminari, es van trobar restes datades entre el 3000 aC i el 2500 aC., molt anteriors a Tartessos.  La troballa de dos dipsits cilndrics amb al voltant d'unes trenta peces de detats prehistriques, la major coneguda fins al moment, situarien a la capital de Huelva "el poblament continuat ms antic de la Pennsula Ibrica".  Malgrat tot, els historiadors coincideixen a assenyalar l'any 1000 aC com el de la fundaci del nucli urb per part dels fenicis amb el nom d'Onoba, en la part baixa de l'actual ciutat i situada a extramuros d'un enclavament tartesio que ocupava l'actual part alta.

 En el segle XIX, amb la compra de les mines de coure del nord de la provncia es produeix un impactant procs d'industrialitzaci i creixement a la ciutat que assumeix un important creixement poblacional i industrial. Novament, des del segle XX la ciutat est tamb lligada econmicament a la indstria qumica. Per tant compta amb un ampli Pol Industrial de Desenvolupament (indstries qumiques, refineria de petroli, metallrgia del coure, cellulosa i centrals trmiques) que, segons unes opinions ha afavorit el desenvolupament econmic de la ciutat i segons d'altres s un exemple del deteriorament mediambiental provocat per la concentraci d'aquestes mateixes indstries. El sector terciari i al sector pesquer sn tamb considerablement importants a la ciutat. Per la seva situaci atlntica -en el Golf de Cadis-, posseeix una important flota pesquera i una de les majors flotes congeladores del pas.

 En ser capital de provncia acull al seu torn els principals serveis pblics de la zona tant provincials, autonmics com a estatals. Per la seva vinculaci al descobriment d'Amrica tamb posseeix un important sentiment americanista  amb llaos peridics amb entitats iberoamericanes.

 Topnim .

El nucli urb ha aparegut amb diferents noms al llarg de la seva histria. Aix s com referir-se a la ciutat amb el nom fenici de       (Onoba o Onuba) -resultant dOnos Baal, "Fortalesa de Baal", du del sol i el foc encara que possiblement tamb d'origen Protoindoeuropeu, en interpretar-se el sufix uba com "aigua"- o Onuba Aestuaria una vegada romanitzat i que apareix ja en diverses fonts clssiques d'autors com Pomponi Mela, Plini el Vell, Estrab i Ptolomeu. Utilitzant aquestes fonts, en el Segle XVIII, Rodrigo Caro va dictaminar que Onuba era l'actual localitat propera de Gibralen encara que al 1775 Antonio Jacobo del Barco va impugnar aquesta equiparaci demostrant que la ciutat d'Huelva era l'antiga Onuba. A aquesta confusi se li havia sumat l'existncia d'una altra "Onuba" a la zona de Crdoba, en l'actual municipi de El Carpio.

El topnim "Onuba" ha estat usat freqentment per diverses empreses i institucions de la ciutat en el segle XX a l'ha servit per donar nom en gentilici oficial de la gent de la ciutat i la provncia: 'de Huelva'. Anteriorment a aquests topnims tamb se'n van utilitzar altres com el d'Olba' (segons l'arqueleg alemany Adolf Schulten). Amb l'arribada dels rabs a la zona la ciutat prendr nou nom i encara que s'han estudiat diversos topnims com Gaelbah o Umba s Welba el ms acceptat.  La presncia cristiana posterior va llatinitzar lentament el nom de Welba a l'actual: Huelva.

 Geografia .
 Ubicaci .
Huelva es troba localitzada en la confluncia dels rius Tinto i Odiel, en la cridada terra plana pertanyent a la Conca del Guadiana. La seva altitud s de 54 metres sobre el nivell del mar i est ubicada a escassos quilmetres del mateix, del qual el separen una ria i diverses illes.




 Relleu .

El terme municipal d'Huelva se situa en la denominada com a zona de la terra plana o gran plana litoral pertanyent a la Depressi Btica en zona on abunden formacions de Aiguamolls, caos, llacs, llacunas, al costat de zones de arenes. Est format majoritriament per materials molt fins, normalment argiles, i exposats tant a la dinmica continental com a martima amb materials encara no molt consolidats. s important la seva situaci en la confluncia i desembocadura dels rius Tinto i Odiel, els dos ms importants i emblemtics de tota la provncia. El riu Negre, que neix a la serra oriental de l'Andvalo, s un riu mort (si exceptuem els organismes anomenats extremfils  a causa de la gran quantitat de minerals dissolts que porten les seves aiges, producte de la intensa activitat que va tenir lloc en la conca minera de Riotinto, situada al nord; malgrat tot quan arriba a els limitis de la ciutat la dinmica del riu canvia per la influncia de l'aigua que entra procedent de l'Atlntic. Protegida del mar per la "Barra de Huelva", pel sud la ciutat es troba delimitada per maresmes, la Ria d'Huelva i les diferents illes (Salts, d'Enmedio, Bacuta, del Burro...) que componen un important paratge natural.

 Dins ja del nucli urb destaquen com a formaci geolgica els "cabezos" localment denominats, monticles allats per terreny pla plens de vegetaci mediterrnia que en alguns casos s'han integrat al paisatge com el Cabezo del Conquero mentre altres com el del Mol de Vent, de la Forca o el de la Joia han desaparegut fruit de la m humana  mostrant algunes restes arqueolgiques.  L'altitud varia des dels zero als cinquanta-quatre metres sobre el nivell del mar.

 Clima .
En estar situada a la franja costanera de Huelva, el clima de la ciutat s de tipus mediterrani (de transici entre el subtropical i el temperat) amb influncia atlntica. El seu rgim de temperatures s de tipus martim, amb una mitjana anual de 19,2 C el que fa d'aquesta ciutat una de les ms clides d'Europa i rebent 2.984 hores de sol anuals.  El mes ms calors s juliol, superant-se els 40 C en diverses ocasions a l'estiu. El mes ms fred s gener, quan les mnimes ronden els 7C i les mximes els 17C.




 Poltica .
L'actual batlle del municipi s Pedro Rodrguez Gonzlez, pertanyent al Partit Popular, que ocupa aquest crrec des de 1995, quan va guanyar les eleccions per majoria relativa. Posteriorment, ha revalidat la seva majoria guanyant per majoria absoluta les eleccions municipals de 1999, 2003 i 2007.

Actualment, els 27 regidors que formen la corporaci local pertanyen a tres formacions poltiques diferents: 15 al PP, 10 al PSOE i 2 a IU-LV-CA.

Poblaci.
Huelva compta amb 146.173 habitants (INE 2007). La ciutat va tenir un important enlairament poblacional arran de l'explotaci de les mines de la provncia el segle XIX i la construcci del Pol de Desenvolupament ja en els anys 60 del segle XX. Si al 1787 la ciutat comptava amb 5.377 habitants i al 1857 amb 8.519, a partir de 1887 es produeix un important creixement arribant la poblaci a 18.195 nimes. A partir d'all aquest augment d'habitants s significatiu, des dels 21.359 el primer any del segle XX als 56.427 quaranta anys desprs. Al 1960 assoleix els 74.384 habitants censats i deu anys desprs, amb el Pol ja en funcionament, s'arriba als 96.689. A partir d'aquells anys es produeix una explosi demogrfica: 127.806 al 1981 i 144.479 al 1991.

En els ltims deu anys s'ha produt un altre augment poblacional causat tant per la immigraci estrangera com per la gent de la provncia que es trasllada a la capital. Aix la ciutat supera en 2007 la barrera dels 145.000 habitants i amb seu rea metropolitana frega els 221.000, englobant les principals localitats del voltant (Aljaraque, Moguer, San Juan del Puerto, Punta Umbra, Gibralen i Palos de la Frontera). El cens de 2007 indica una poblaci estrangera en el nucli urb 5.654 persones, la majoria d'elles (15,14%) procedents de Marroc.



 Histria .

 Tartessos, fenicis i romans .
 
Des del mtic regne tartesio de Argantoni fins a l'Imperi Rom, la colonitzaci vandlica i visigot o l'assentament de cultures com l'rab van donar esplendor al sud peninsular i van convertir la provncia d'Huelva en un autntic gresol en qu es fundi el que avui s la realitat andalusa.
Ha estat freqent relacionar la de Huelva Illa de Salts amb la capital de Tartesios. Aix ho va fer, en la seva Ora Martima , el poeta rom Rufo Festo Avieno en el Segle IV quan podria referir-se a ella com l'"illa entre dos rius". Anteriorment, Estrab (III,5,5) parlava dels viatges dels mariners fenicis a la zona des del Segle VIII aC Lo cert s que entre la llegenda i la referncia bblica -el Tarschish de "El Llibre dels Reis" -, Tartessos contacta amb el mn grec a mitjan el Segle VII aC.

 Tradicions i mites van moure a no pocs romntics i investigadors, com Adolf Schulten,  a buscar en aquestes terres, entre el Guadiana i el Guadalquivir, tresors de valor incalculable que s'atribuen a aquest poble assentat a la rica terra de Tharsis o Tartesios. Queda clar en tot cas, i hi ha contrastat arqueolgicamente, que en aquestes terres va florir una cultura avanada grcies al contacte amb l'element indgena, dedicat al pasturatge i l'agricultura, amb altres orientals, fenicis, resultant-ne una rellevant cultura metallrgica i comercial en les albors del bronze final. L'esplendoroso regne tartesio desapareix entre 530 i 508 a. C. quan els Pnics aconsegueixen prohibir el comer grec amb aquesta zona. All implica una possible crisi a la ciutat que enfonsa l'economia i demografia. Per encara en crisi, la ciutat continua permanentment habitada en ser la seva situaci (mines, riu, mar) estratgica per a nous pobles.



 La investigaci cientfica d'aquest perode va tenir el seu moment culminant el 2000, en trobar-se una necrpoli en l'antic Collegi Francs que va permetre delimitar la ciutat de manera ms precisa.

 L'Edat Mitja: del regne taifa d'Huelva a 1492 .





 La investigaci histrica sobre l'poca visigtica a Huelva s molt escassa i plena de llacunes pel que s molta ms coneguda la anomenada "Welba" de l'poca musulmana.

A comenaments del segle VIII el sud de la pennsula s ocupat molt rpidament pels rabs, sent el nucli urb d'Huelva conquerit en 713 per Abd-en-Aziz. A partir de l'ocupaci podem considerar dos nuclis urbans o ciutats:
 Welba (o Gaelbah o Umba), que correspon amb l'actual ciutat i desenvolupada a partir de l'anterior estructura urbana romana. Els assentaments humans es van ubicar preferiblement en els pendents dels cabezos, trobant-se les primeres evidncies de poblament en l'actual Cabezo de San Pedro, amb una Alcassaba que va ser la precursora del castell ja tamb desaparegut cristi;
 Xaltis (l'actual Illa de Salts), de la que se sap estava protegida per una fortalesa de 70 x 40 metres de permetre.

En 1012, Abd al-Aziz en-Bakri, erigeix el regne taifa d'Huelva atorgant-se el ttol de senyor d'Umba' i Xaltis' (Huelva i Salts). El regne va ser durant quaranta anys econmicament segur i fort fins a la guerra amb el regne de Sevilla. En 1052 cau el regne taifa de Niebla a les mans de al-Mutadid i Abd en-Aziz s'ha de retirar sent confinat a l'illa de Salts.

 Quant a l'poca cristiana se sap que la ciutat va ser presa, primer, per Iigo de Mendoza en 1238 i per les tropes de Alfons X, finalment, al 1262. A partir d'all ser governada per diversos nobles com Juan Mathe de Luna, Diego Lpez de Haro o Juan Alonso de la Cerda fins i tot que l'any 1351 se li confirmen els seus drets com a ciutat de certa importncia. Mara de la Cerda, senyora d'Huelva i de l'Illa de Salts, de la Casa de Medinaceli, va aportar en dot la vila d'Huelva al matrimoni amb el I Duc de Medina-Sidonia, per en morir sense descendncia, la seva casa li va reclamar al duc la devoluci de la vila, el qual no es va dur a terme per part de los guzmanes. Per aix, entorn de 1466, va sorgir un llarg plet sobre la vila entre ambdues cases que no finalitzaria fins a 1509 quan, a la mort del III duc, Ferran el Catlic va autoritzar als governadors de la distinci a abonar-ne 10.000.000 de morabats a la Casa de Medinaceli en compensaci per Huelva, que romandria sota la distinci jurisdiccional de la Casa de Medina-Sidonia fins a l'abolici de les distincions el 1812.

Aquesta Huelva bajomedieval de l'estuari del Tinto i l'Odiel, relacionada amb les poblacions venes i amb Portugal, i una srie de bases cientfiques i tcniques desenvolupades en els ltims anys del segle XIV, li faran ser testimoni i agent d'un fet transcendental per a la histria de la humanitat: l'arribada espanyola a Amrica.

 El Descobriment d'Amrica .

Des del Tractat d'Alcaovas de 1479, les costes africanes estaven vedades als mariners castellans i, per tant, als de les costes de Huelva. Per la forta expansi demogrfica i econmica de Castella, junt amb els nous avenos i tcniques de navegaci, van permetre que aquestes terres i la seva gent es convertissin en els ms interessats en realitzar les futures expedicions atlntiques. L'arribada de Colom a La Rbida i el suport, junt amb la Corona, de diverses famlies de les localitats de Palos de la Frontera i Moguer van fer possible una gesta a que, la llavors petita ciutat d'Huelva, va aportar bon nmero|nombre de marineros.
Si tot poble s'assegui orgulls de la seva "petita histria", les esmentades localitats de Huelva ho estan d'una gesta que va protagonitzar gent de la terra. El Descobriment d'Amrica i les relacions entre la provncia i les terres de l'altre costat de l'oce sn, i han estat sempre, una mica presents en la memria collectiva d'aquest poble. Deia Pierre Chaunu que "Colom va arribar a Portugal cinquanta anys massa tard i a Anglaterra i a Frana mig segle massa aviat".  A les costes d'Huelva va arribar en el moment oport. En aquestes terres colombines van quedar els reflexos d'aquesta apotesica aventura que va marcar la idiosincrsia i cultura de generacions de de Huelva.

 El 2 de mar de 1967, es va declarar, per decret llei, conjunt histric-artstic als "Lugares colombinos" onubenses.

 L'Huelva dels ustria i la crisi .

Marginada del trfic a Amrica en benefici de Cadis o Sevilla, la ciutat malgrat tot continua desenvolupant-se. El port creix i es construeixen installacions importants, avui tristament desaparegudes, com l'Arc de l'Estrella, que servia de porta d'entrada a la ciutat des del port. Per a finals del segle XVI la ciutat deixa de crixer, sobretot, si se la compara amb la majoria de les ciutats del regne. Les raons d'aquest fet sn algunes per destaquen sobretot l'important fluix|flux migratori cap a Amrica, els atacs de pirates berberiscos o les recurrents epidmies de pesta.
El segle XVII tampoc no porta res bo; la guerra amb Portugal, la caiguda del duc de Medina Sidonia o la nova pesta de 1650 que ell es porta per davant a gaireb la meitat dels habitants continuaran estancant la ciutat. No ser fins i tot l'ltim quart del segle quan es faci evident una recuperaci demogrfica i econmica. Aix, en 1658 el rei Felipe IV declara a la ciutat com "deslliuri i exempta de lleva i saca de gent per a la milcia".

 Segle XVIII .


 El 1 de novembre de 1755 a les 10.00, es va produir un immens terratrmol (8,5 de l'escala Richter) a la badia de Lisboa. La seva durada va ser de sis minuts que van sacsejar ciutats i nimes de la majoria de la Pennsula Ibrica. A la provncia es va sentir de manera especialment forta i a la capital va acabar amb la vida de vuit persones i va deixar afectades la majoria de les edificacions.

A la seva obra Sobre el terratrmol de primer de novembre de 1755 el vicari d'Huelva, Antonio Jacobo del Barco, va descriure els efectes d'un sisme que canviar la major part de la fisonomia de la ciutat. La destrucci dels edificis, majoritriament temples, i el lent creixement de la ciutat en aquells segles va fer que gran part del patrimoni de la capital previ al sisme desaparegus en resultar seriosament danyades les esglsies de San Pedro,  la Concepci o el Convent de la Merc i fins i tot monuments ja desapareguts com el Castell o l'Arc de l'Estrella.





 En el primer quart del segle XVIII la costa d'Huelva es fa ms segura i sobretot es produeix una modernitzaci en les tcniques i arts de pesca. A ms, el fet de traslladar-se la Casa de la contrataci a la ciutat de Cadis permet augmentar considerablement el nombre d'embarcacions que recalen i es proveeixen al port de la ciutat. s aquest segle quan s'obre la duana i els Ducs de Medina Sidonia ubiquen a Huelva la seva tresoreria. Desprs del terratrmol de 1755 la ciutat es reconstrueix i creix rpidament i passa (ja en 1811) a les mans de la Corona espanyola. Seria en 1823 quan es realitzaria la divisi per provncies que avui existeix. L'antic regne de Sevilla es divideix en parts creant-se dues noves delimitacions administratives: Huelva i Cadis. Deu anys desprs es converteix en capital de provncia segons la divisi administrativa de Javier de Burgos.

 Segle XIX a l'actualitat. L'Empremta britnica .
Des de l'ltim quart del segle XIX -a causa de les importants explotacions de la Conca Minera al nord de la provncia a crrec de la Rio Tinto Company Limited- la ciutat es converteix en un petit territori angls. Aix, en 1873 el govern d'Espanya permet la venda de les millenries mines de Riotinto, la construcci d'un ferrocarril fins a la capital i un moll|molla d'embarcament per a la sortida del mineral cap a l'Atlntic.

Aix permet una important expansi de la ciutat a causa de l'arribada de treballadors de la resta del pas (sobretot d'Andalusia, Badajoz i Galcia) i fins i tot de la propera Portugal. Aix el nucli creix i es fa necessria la poblaci de les zones ms properes a les maresmes creant-se les barriades de Las Colonias i d'El Matadero. s en aquesta poca quan la ciutat comena a donar l'esquena a la Ria de l'Odiel perqu les vies del ferrocarril tanquen l'expansi del nucli urb. Aix mateix l'Onuba antiga -ja seriosament danyada desprs del Terratrmol de Lisboa- va a anar desapareixent mentre que la ciutat creix molt desarticulada i comena a conformar la seva caracterstica forma de "mitja lluna" que no normalitzaria fins a inicis del Segle XXI.
Malgrat tot l'ambient de la ciutat canvia enormement, d'una vila marinera de construccions petites i modestes neixen amb motiu d'aquest llegat: La Casa Colom, el Barri Reina Victria o Barri Obrer, la Plaa del Veldrom, l'estaci de tren de RENFE, els Molls del Tinto, de Llevant i de Tharsis aix com les cotxeres del port.
Es pot destacar que a causa de la seva extensa poblaci anglosaxona i alemanya la capital va exercir un important paper durant la II Guerra Mundial. Aix va ser notable l'existncia de nombrosos espies aliats i nazis (homes de negoci de la ciutat i diplomtics) que es controlaven entre si i que van considerar la ciutat un enclavament estratgic grcies al seu port. En aquest sentit van ser nombrosos els vaixells aliats que van sofrir sabotatges i fins i tot van ser bombardejats per avions alemanys procedents de la base de Tablada (Sevilla). Prova d'aix s el pecio existent a la desembocadura de la ria.  Per on va ser realment important el paper de la ciutat s en la coneguda com Operaci Carn Picada aliada, quan el servei secret britnic va deixar a la propera Punta mbria les restes d'un presumpte soldat angls amb documentaci falsa que va ser interceptada pels Nazis grcies a l'ajuda de les autoritats locals com b havia predit l'exercito britnic. El fet que els alemanys creguessin aquest muntatge va ser finalment crucial per a la seva derrota.



 

L'Huelva de lent desenvolupament de segles passats anava a partir del segle XX a canviar tan rpid que les seves condicions orogrfiques comencen a veure's com un impediment. Per aix, les zones venes a la ria comencen a separar-se de part de la ciutat amb la construcci de ramals ferroviaris i alguns cabezos -els pendents dels quals portaven habitats segles- comencen a ser desmuntats.

 Les primeres dcades del segle XX sn una continuaci dels canvis desarrollistas iniciats a finals del segle XIX. Es tracta d'una ciutat que va conformant lentament la seva fisonomia i L'Institut d'Ensenyament del qual "La Rbida" acull els primers estudis d'un jove ve de la propera poblaci de Moguer: Juan Ramn Jimnez.

Durant la Guerra Civil espanyola, la capital va ser ocupada per l'exrcit revoltat contra la II Repblica el dia 29 de juliol de 1936, onze dies desprs del cop militar, moment en qu el comandant de la legi Jos de Viena declara el estat de guerra. S'estima que durant la sublevaci i els anys segents de repressi van ser assassinades sis persones pel bndol republic i unes set-centes cinquanta pel bndol nacional.

Durant la dictadura militar, i per tal de revitalitzar la zona, s quan es construeix el pol qumic, que portar a la ciutat a gran nombre d'emigrants procedents de la resta de la provncia. Aix, entre els anys 1960 i 1981 la poblaci de la ciutat augmenta vertiginosament incrementant-se en ms de 50.000 nous habitants.

s amb l'arribada de la democrcia quan es consoliden les institucions de la ciutat, neixen associacions venals i la ciutat creix en serveis.

 Bandera i escut .

Segons acord municipal de 28 de mar de 2003 i posterior resoluci de la Junta d'Andalusia de 29 de setembre de 2004, l'herldica municipal d'Huelva s la segent:

 Escut: En un camp de plata, arbre (olivera) en el centre acompanyat a la dreta d'un castell i a l'esquerra d'una ncora, orlado amb la inscripci Portus maris et terrae custodia i timbrat per corona ducal.
 Bandera: De forma rectangular, de color blanc amb un dau o quadrat blau en el centre.

Encara que la descripci herldica aprovada no inclou la referncia als colors dels esmalts, aquests tradicionalment han estat: atzur per a la bordura, ncora en sable, castell en or. A ms sempre s'ha presentat carregat sobre pergam d'or.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Pgina oficial de l'Ajuntament de Huelva ;
Universitat de Huelva ;
Autoritat Porturia de Huelva  ;
Festival de Cinema Iberoameric de Huelva ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89062" title="Efecte de Coriolis" nonfiltered="528" processed="523" dbindex="35568">


L'efecte de Coriolis, acceleraci de Coriolis o fora de Coriolis s una acceleraci aparent, afegida a la real, que un observador atribueix a un cos en moviment amb una velocitat diferent a zero, quan l'observa des d'un sistema de referncia S' en rotaci respecte a un sistema de referncia inercial S. s a dir, sempre apareix quan hi ha una translaci de qualsevol cos respecte una rotaci.

Si la velocitat del cos respecte a S' s v, i la velocitat angular de rotaci de S' respecte a S s  , l'acceleraci de Coriolis del cos s aC= 2 v. El valor de la fora de Coriolis s FC=-2m v.

L'acceleraci de coriolis apareix, per exemple, en nombroses mquines i mecanismes que tenen una corredera que es mou linealment sobre una barra que t una determinada velocitat angular  . Cal esmentar com a exemples ms entenedors el Tim Raphson o la mquina llimadora. 
La fora de Coriolis explica entre altres coses, el sentit dels ciclons i anticiclons atmosfrics, dels corrents martims i el moviments dels projectils.

Coriolis s el cognom del fsic francs Gaspard Gustave de Coriolis que va descobrir l'acceleraci complementria que porta el seu nom.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89064" title="Vyvyan Basterd" nonfiltered="529" processed="524" dbindex="35569">
Vyvyan Basterd s un personatge de ficci de la srie Els joves interpretat per l'actor Adrian Edmondson.

 Biografia.

De pare desconegut i mare cambrera, Vyvyan s un estudiant de Medicina obssessionat per la violncia en totes les seves vessants. D'esttica punk, en Vyvyan gaudeix amb destruir tot all que pot i en intentar lesionar a en Rick i en Neil Pye. Dins les seves preferncies es trobar jugar a l'assass, consistent en destrur tot all que troba amb una destral, o intentar que una serra mecnica parteixi a en Rick en dues meitats.

El defineixen les quatre estrelles que porta al front junt amb un anell al nas, els pantalons elstics i les botes militars Martins. Tamb es caracterstic el seu pentinat amb cresta pl roig i la jaqueta texana amb lema Very Metal. Normalment, rep les bromes de la seva mare, amb qui durant la srie es coneix que feia du anys que no veia. 

No es defineix a nivell poltic, per, no t problemes en ser membre d'un cos repressor quan en Mike es converteix en dictador de la casa desprs que Vyvyan trobi petroli a les golfes.

 Enllaos Externs.
Pgina sobre Els Joves ;
Gua sobre Els Joves de la BBC;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89068" title="Softonic" nonfiltered="530" processed="525" dbindex="35570">
Softonic s una empresa fundada a inicis de 1997 a cerdanyola del Valls (desde 2008 Barcelona), que pertany al Grup Intercom, actualment t tamb oficines a Alemanya. s coneguda per la pgina web que gestiona, dedicada a la descrrega de programari per a diferents plataformes. 

Enllaos externs.
http://www.softonic.com ,;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89070" title="Dover (grup musical)" nonfiltered="531" processed="526" dbindex="35571">
Dover s un grup de rock de Madrid, que canta en angls.

Est liderat per les germanes Cristina (veu i guitarra) i Amparo Llanos (guitarra) i acompanyat per dos components ms que sn Samuel ("Samu", ex-Sperm) al baix i Jess Antnez a la bateria.

El nom va sortir d'una marca de roba que la mare de les germanes t a la seva botiga a Majadahonda (Madrid) Des que van comenar a tocar fins l'actualitat han editat 6 discs. Tamb tenen 3 DVD's amb videoclips, canons en directe o acstiques, etc.

 Histria .

Dover va sorgir als afores de Madrid, Boadilla del Monte, a comenaments de la dcada dels 90 quan les germanes Llanos van decidir formar una banda de rock encoratjades per l'escena alternativa irradiada des de Seattle. En 1994, la bateria Jess Antnez i el baixista lvaro Gmez es van unir a la banda. Una de les maquetes del grup va anar a parar al programa de rdio Disco Gran de RNE Radi 3. La banda va firmar llavors un contracte d'un any amb la petita discogrfica independent Everlasting-Caroline. El seu lbum debut Sister de 1995 va mancar de promoci i es va vendre poc; tanmateix, el fanzine espanyol Mondo Sonoro el va incloure entre els 10 millors lbums nacionals d'aquell any.

Desprs de concloure el seu primer contracte, van firmar amb el segell independent Subterfuge Records, el qual va produir el seu segon lbum Devil Came to Me. Aquest lbum va resultar ser un xit sense precedents en l'escena independent espanyola. Un fragment de la can que dna ttol a l'lbum va ser incls en un popular anunci televisiu de Radical Fruit Company i la banda va ser llanada a la fama nacional. Durant la promoci d'aquest lbum, el 1997, el baixista va ser reemplaat per lvaro Dez (Tripi), que ja havia format part de la banda en els seus inicis. L'lbum va vendre ms de 500.000 cpies i els va collir fans tamb a l'estranger a Europa i Amrica.

La relaci de la banda amb Subterfuge Records es va deteriorar i desprs d'aix van firmar amb Chrysalis Records. El 1998, van crear el seu propi segell Loli Jackson Records. A l'any segent van gravar el seu tercer lbum Late at night a Seattle.

El 2000, van rebre el premi de MTV Europa al Millor Artista Espanyol. El 2001, Chrysalis va reeditar el seu primer lbum Sister incloent la can indita Noche despus de noche. El setembre d'aquell mateix any, desprs de tenses sessions d'enregistrament a Los Angeles marcades per les seves desavinences amb el productor del disc Barret Jones, la banda treu a la llum el seu quart lbum I was dead for 7 weeks in the city of angels. El 2003, van llanar el seu cinqu lbum The Flame, amb un so ms pop. El maig de 2005 el baixista lvaro Dez s expulsat del grup i substitut per Samuel Titos, antic guitarrista i vocalista de Sperm.

El mes d'octubre de 2006 van treure un nou lbum cridat, Follow the city lights, produt per Alcover. Dover canvien radicalment d'estil introduint arranjaments electrnics en la seva msica. El primer single d'aquest disc va ser "Let m'out", que va rebre un Premi Ones per millor can el 2006  . A ms, va aconseguir ser nmero 1 en les llesta la cadena espanyola Los 40 principals durant diverses semanes El segon senzill extret d'aquest disc va ser "Dg. ja". I li a donat temps de treure un tercer, Keep on mooving, encara que hi ha hagut gent que prefira Madrid, can amb el nom de la seva ciutat natal. Per als seus concerts en directe van canviar les canons anteriors a l'ltim disc per adequar-les al nou estil, alterant en ocasions la lletra (per exemple en la can DJ).

Membres.
Actualment Dover est format per:

 Amparo Llanos - guitarra i lder de la banda;
 Cristina Llanos - veu i guitarra;
 Jess Antnez - bateria;
 Samuel Titos - baix;

Altres components anteriors:

 lvaro Gmez - baix (des de 1994 fins 1997);
 lvaro Dez - baix (des de 1997 fins 2005);
 Daniel Palacios - guitarra (principis dels 90);
 Jordi Bacs - bateria (principis dels 90);

Discografia.

Discs.
 Sister (1995 / Reedici en 2001);
 Devil Came to Me (1997);
 Late at Night (1999);
 I Was Dead for 7 Weeks in the City of Angels (2001);
 The Flame (2003);
 Follow the City Lights (2006);
 2 (2007);

Singles.

Espanya Top 40 (ESP), Polnia (POL), E.U. Euro Digital Tracks (E.U.)

(*) Encara en llista.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89071" title="Celtas Cortos" nonfiltered="532" processed="527" dbindex="35572">
Celtas Cortos s un conjunt musical castell fundat a Valladolid a mitjan dcada dels 80, reconegut pel seu particular estil de rock celta i lletres combatives (per tamb romntiques) amb la veu caracterstica del cantant, Jess Hernndez Cifuentes. Amb el temps, l'estil del grup ha incorporat influncies d'altres msiques com el metal, l'ska, el flamenc, el son cubano o -fins i tot- el tecno.

El nom del grup, amprat del d'una coneguda marca de cigarrets sense filtre, fa referncia a la seua predilecci pel so distinctiu de la msica celta: la portada del primer disc i la tipografia del seu logotip n'evidencien la relaci.

 Biografia .

Agrupats en 1986 baix el nom genric de Colectivo Eurofolk amb la intenci de presentar-se a un concurs, en guanyar les deu mil pessetes del premi, els huit membres del nou conjunt (procedents dels grups de folk com Almenara i el Colectivo de Msica del Instituto Delicias) decidiren seguir junts i canviar-se el nom pel de Celtas Cortos a proposta del bateria, Nacho Castro; la resta de components d'esta formaci primerenca eren Goyo Yeves (saxfon i tin whistle), Csar Cuenca (guitarra elctrica i banjo), Carlos Soto (flauta, gaita i saxo), scar Garca Vinagre (baix elctric), Luis M. de Tejada (viol), Fernando Gmez (teclat) i l'ads esmentat Cifuentes (guitarra acstica i -ms avant- veu), fins aleshores baixista en Almenara.

As es como suena (1988).

En abril de 1987, en tocar a la festa comunera de Villalar van ser seleccionats per participar en un concurs organitzat per la Junta de Castella i Lle i la RNE que els valdria l'enregistrament de tres temes, Duendes, Riao vivo i Buscando el Norte, editats en el recopilatori As es como suena (Folk Joven, 1988) junt amb els dels altres dos grups guanyadors del certamen: gora i Yedra. En contractar el servici d'Eduardo Prez Lpez com a mnager i comenar a treballar el repertori, Fernando Gmez seria el primer en deixar el grup per buscar-se la vida d'una altra manera: el va substituir als teclats Nacho Martn.

Salida de emergencia (1989).

En 1988 gravaren una maqueta amb deu temes que enviaren a les companyies discogrfiques: l'nic que es va interessar va ser Paco Martn, que acabava de fundar un segell independent anomenat Twins. Aix, a principis de l'any segent gravaren el seu primer disc, instrumental, en noms deu dies: Salida de emergencia (eixida d'emergncia, subtitulat Rock celta), del qual n'arribarien a vendre seixanta-mil cpies. El volum d'assaigs i d'actuacions fa que Luis M. de Tejada abandone el grup i tinga de ser substitut per Alberto Garca, un violinista de conservatori al qual li costava tocar sense partitures. Llavors el conjunt comenaria a plantejar-se afegir lletra i veu a algunes de les seues composicions per diferenciar-se de la resta de grups de folk.

Gente impresentable (1990).

El segon -i ltim- disc amb Twins, Gente impresentable, el van gravar entre febrer i mar del 90 i constava d'onze temes, dels quals els cinc que tenen lletra deixen endevinar com sonaria el grup en el futur: destaquen Qu puedo hacer yo? (qu puc fer jo?), Si no me veo no me creo (si no em veig no em crec) i -especialment- La senda del tiempo (la senda del temps) en un disc on comenaven a experimentar amb estils com el rap, el reggae, el New Age o el heavy de Hacha de guerra (estraleta de guerra). El seu xit fu que superaren el disc de plat amb cent huitanta-mil cpies venudes, ms de cent concerts oferits eixe mateix any (i cent vint-i-sis al segent) abans de passar a mans d'una altra discogrfica, DRO/Gasa (que havia comprat la Twins), i comenar a funcionar en les rdiofrmules de tot l'estat.

Cuntame un cuento (1991).

Entre 1991 i 1992 van fer ms de dos-centes cinquanta actuacions: en gener del 91 cobraren set-centes mil pessetes per tocar en el festival Actual; la primera quinzena de mar d'eixe any embastaven el seu tercer disc, Cuntame un cuento (conta'm un conte), durant un retir al poblet sori de Calatanyaor. El disc s'acabaria de perfilar en novembre, en plena gira i amb molta pressi, per arribaria a superar l'xit dels anteriors en vendre'n ms de tres-centes mil cpies. Dels tretze talls del disc, noms huit tenen lletra, entre les quals la de 20 de abril, una can nostlgica d'una estada del Cifu als Pirineus) o la can homnima, que esdevenen peces clau del repertori habitual.

A l'any segent ja eren famosos i actuaven en el New Music Seminar de Nova York, a l'Expo '92 de Sevilla, venien vint-i-cinc mil entrades del seu concert a Las Ventas (Madrid) i aplegaven seixanta-tres mil espectadors en festes de la Merc de Barcelona; fins i tot collaborarien amb els britnics Oysterband en la can Granite Years (anys de granit), per no tot eren bones notcies: Alberto Garca es va ferir el bra en un accident cassol i, encara que es pronosticava que no tornaria a tocar el viol, al remat aconseguiria recuperar-se i, mentrestant, aprendria a tocar el tromb de vares. Eixe estiu tornarien a Calatanyaor per assajar els temes del prxim disc, que gravarien al sud d'Anglaterra.

Tranquilo majete (1993).

Aparegut a principis de 1993, Tranquilo majete (tranquil, boniquet) seria considerat el millor disc dels Celtas per la quantitat de canons sonades com Lluvia en soledad, Romance de Rosabella y Domingo, Madera de colleja (fusta de bescollada) o la pista homnima, que -desprs de l'absorci del grup DRO per la multinacional WEA- sonaren en les radiofrmules de tot l'estat; d'entre els tretze talls del disc, quatre d'ells intrumentals) tamb destaca Carta a Rigoberta Mench, en homenatge a la famosa Premi Nobel de la Pau.

Recopilatori i discs en solitari (1995).

L'xit d'est ltim disc faria possible una gira per Frana i Alemanya on, malgrat no tindre tant xit com a Espanya, la roda els serviria d'excusa per editar un recopilatori l'any 95 -exclusiu pel mercat d'eixos pasos- titulat Vamos! que contenia una versi indita de Cuntame un cuento en la qual Willy DeVille collabora cantant la lletra en angls. El mateix any, en un recs del conjunt, dos membres del grup van publicar sengles discs en solitari: La noche de las once lunas, un disc instrumental de Nacho Martn; i El caimn verde, primera referncia de Jess Cifuentes com a artista titular on comena a sentir-se la influncia de la msica cubana.

En estos das inciertos... (1996).

El 1996, en un moment difcil pel grup desprs de l'xit estatal i la gira europea, apareixia el nou disc d'estudi dels Celtas, En estos das inciertos...: subtitulat ...en que vivir es un arte, malgrat representar un trencament estilstic amb Tranquilo majete, s considerat l'altra pea clau de la seua discografia bsica, amb noves influncies del merengue o el flamenc (en Irlandalusi una revisi d'un clssic irlands en clau andalusa a cura de Jess Prieto Pitti). Assajat a Canfranc, gravat a Sant Pere d'Alcntera i mesclat a Madrid per Eugenio Muoz i masteritzat a Nova York per Howie Weinberg, en lletres com la de No nos podrn parar combinen un estil de pop-rock comercial amb lletra compromesa.

Nos vemos en los bares (1997).

En 1997 el conjunt va publicar un disc (doble) en directe, gravat a la capital vallisoletana els dies 6 i 7 de febrer; no debades, l'any anterior havien sigut els artistes estatals que ms concerts havien fet. Nos vemos en los bares (ens vorem als bars) presenta vint-i-cinc canons, dos d'elles (Blues del Rosario y Le Strade) indites i una (Qu dir la gente?) dEl caimn verde del Cifu, enregistrades en viu amb un guitarrista nou (Jos Sendino) i la collaboraci de Rosendo o Jota Lanuza d'Ixo Rai!, entre molts altres.

Llavors, els integrants del grup decidiren prendre un descans, i malgrat els rumors de cansament i separaci, a l'any segent van tornar a assajar junts, esta volta a Velliza, per dur a terme un projecte en collaboraci amb la Junta de Castella i Lle i fer una gira instrumental a teatres baix el nom d'El Alquimista Loco, amb set peces instrumentals noves i els msics, asseguts, en una postal inslita per al grup. L'xit de la proposta els duria a enregistrar un disc homnim (i sense el Cifu!) a l'any segent a les Landes per publicar-ho eixe mateix estiu.

Tienes la puerta abierta (1999).

Encara en novembre del 99, van publicar Tienes la puerta abierta: el disc ms arriscat i experimental dels Celtas, gravat entre Mlaga, Madrid i Li, que ja sonava a comiat (no debades, seria l'ltim disc d'estudi amb Cifuentes a la veu). A les acaballes de 2001 publicaren una antologia de dos CD i un DVD amb les canons ms representatives, tots els vdeoclips i una selecci d'actuacions en televisi.

Finalment, en febrer del 2002 Jess Cifuentes anunciava la seua marxa dels Celtas per mamprendre carrera en solitari: el seu comiat oficial (i del Sendino) va tindre lloc el 28 de setembre d'eixe any en un concert a la seua Pucela (malgrat l'aparent oposici de l'alcalde), durant el qual van presentar oficialment el nou cantant del grup, Antonio Enrique Muoz Antun, d'origen murci i veu agitanada.

C'est la vie (2003).

El segent disc, C'est la vie, va aparixer el 12 de maig del 2003: en ser el primer amb Antun a la veu, les lletres i les canons havien sigut escrites per la resta dels Celtas abans de saber qui les cantaria i, potser per tot aix, no va arribar a quallar entre el pblic; hui en dia s un disc difcil de trobar.

A l'any segent Carlos Soto, un altre dels membres fundadors, deixava el grup; malgrat aix, el grup va tirar avant amb xit una gira estival, durant la qual editaren un minidisc amb sis temes clssics cantats per Antun. Cifuentes, que tamb havia editat el seu segon disc en solitari baix el nom de Cifu & la Calaa Sound amb no massa xit, tamb revisitava els vells clssics dels Cortos amb la seua nova banda.

El segon disc dels nous Celtas amb Antun hauria d'haver eixit en 2005, per la companyia va donar preferncia a d'altres artistes ms en voga i el grup va haver de fer la gira d'eixe estiu sense cap disc nou a presentar. A les acaballes del mateix any, per, va comenar a circular el rumor que Jess Cifuentes podria tornar als Celtas Cortos: al remat la notcia es va confirmar, alhora que tamb s'anunciava l'aband del bateria, Nacho Castro.

20 soplando versos (2006).

El 24 d'abril de 2006, novament reunits amb Cifuentes (i Sendino), els Celtas Cortos celebraven el seu vint aniversari amb un nou disc recopilatori, 20 soplando versos, compost de dos compactes amb xits, indits i cinc canons noves i un DVD retrospectiu amb ms metratge del grup que ampliava el del ...pequeos regalos. Mentre preparaven un nou disc d'estudi, el conjunt perfilava una nova gira que els duria fins a Mxic D.F.

 Cronologia .


TimeAxis = orientation:horizontal format:yyyy
ImageSize = width:750 height:280
PlotArea = width:630 height:230 bottom:20 left:20

Colors =
  id:canvas value:rgb(0.97,0.97,0.97)
  id:grid1  value:rgb(0.86,0.86,0.86)
  id:grid2  value:gray(0.8)
  id:bars   value:rgb(0.8,0.9,0.96)
  id:blue1_bars   value:rgb(0.5,0.6,0.96)
  id:blue2_bars   value:rgb(0.6,0.8,0.96)

BackgroundColors = canvas:canvas

Period     = from:1986 till:2007
ScaleMajor = unit:year increment:1 start:1986 gridcolor:grid1

BarData=
  #barset:Bandmembers
  bar:cifu_bar
  bar:antuan_bar
  bar:carlos_bar
  bar:luis_bar
  bar:agarcia_bar
  bar:goyo_bar
  bar:oscar_garcia_bar
  bar:nacho_castro_bar
  bar:nacho_martin_bar
  bar:cesar_cuenca_bar
  bar:roberto_jabonero_bar
  bar:anton_davila_bar
  bar:jorge_arribas_bar
  bar:jose_sendino_bar
  bar:diego_martin_bar

PlotData=

 set defaults;
  width:14 fontsize:M textcolor:black align:left anchor:from shift:(10,-4) color:bars

  bar:cifu_bar 
     from:1986 till:2002 color:blue1_bars
     from:2006 till:2007 color:blue1_bars text:"Jess Cifuentes"  
  bar:antuan_bar
     from:2002 till:2006 text:"Antun"
  bar:carlos_bar
     from:1986 till:2004 color:blue2_bars text:"Carlos Soto"
  bar:luis_bar
     from:1986 till:1990 text:"Luis M. de Tejada" 
  bar:agarcia_bar
     from:1990 till:2006 color:blue2_bars
     from:2006 till:2007 color:blue2_bars text:"Alberto Garca" 
  bar:goyo_bar
     from:1986 till:2006 color:blue1_bars
     from:2006 till:2007 color:blue1_bars text:"Goyo Yeves"
  bar:oscar_garcia_bar
     from:1986 till:2006 color:blue1_bars
     from:2006 till:2007 color:blue1_bars text:"scar Garca"
  bar:nacho_castro_bar
     from:1986 till:2006 color:blue2_bars text:"Nacho Castro"
  bar:nacho_martin_bar
     from:1986 till:1996 text:"Nacho Martn "
  bar:cesar_cuenca_bar
     from:1986 till:1993 text:"Csar Cuenca"
  bar:roberto_jabonero_bar
     from:2003 till:2006 text:"Roberto Jabonero"
  bar:anton_davila_bar
     from:2004 till:2006
     from:2006 till:2007 text:"Antn Davila"
  bar:jorge_arribas_bar
     from:2006 till:2007 text:"Jorge Arribas"
  bar:jose_sendino_bar
     from:1997 till:2002 text:"Jos Sendino"
     from:2006 till:2007 text:"Jos Sendino"
  bar:diego_martin_bar
     from:2006 till:2007 text:"Diego Martn"



 Discografia .



 Enllaos externs .



  CeltasCortos.com web oficial, amb apartats per a membres;

  CeltasCortos.org lloc de seguidors amb a munt d'informaci;

  CeltasCortos.tk una altra pgina no oficial;

  MySpace.com pgina no oficial sobre el grup;

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89072" title="Salvador Mil i Solsona" nonfiltered="533" processed="528" dbindex="35573">
Salvador Mil i Solsona s un poltic catal nascut l any 1953 a Barcelona. Llicenciat en Dret a la UB, especialitzat en dret administratiu i urbanstic i en dret civil.

El 1975 va ingressar formalment al PSUC, desprs de mantenir-hi vincles de collaboraci. Elegit regidor de l Ajuntament de Matar l any 1979 a les llistes del PSUC, va ocupar la regidoria d urbanisme fins l any 1984.

L any 1987 va encapalar les llistes d ICV, repetint candidatura a les eleccions de 1991, 1995 i 1999. Del 1992 al 1999 va ocupar la regidoria d'urbanisme, per el 1999 pass a l'oposici. Va deixar les seves responsabilitats municipals el maig de 2003.

El 20 de desembre de 2003 va ser nomenat Conseller de Medi Ambient i Habitatge en el govern de Catalunya 2003-2006, conselleria des de la que va impulsar l'aplicaci efectiva de la legislaci mediambiental en l'mbit de la indstria, fet que li va suposar un enfrontament amb alguns sectors empresarials.

El 20 d'abril de 2006, arran de la remodelaci de govern impulsada pel president Pasqual Maragall va ser cessat del crrec, en una decisi que, generalment, s'ha interpretat ms en clau interna de la correlaci de forces en el govern que no pas en un qestionament personal envers la seva actuaci.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89074" title="Molly Malone" nonfiltered="534" processed="529" dbindex="35574">

Molly Malone o "Cockels and Mussels", s l'himne no oficial de la capital irlandesa, Dubln. El nom prov de la famosa peixatera irlandesa, del qual n'ha derivat el tema.

El 1988, la ciutat de Dubln li dedic una esttua al cntric carrer de Grafton Street.

 Lletra .
In Dublin's fair city,
where the girls are so pretty,
I first set my eyes on sweet Molly Malone,
As she wheeled her wheel-barrow,
Through streets broad and narrow,
Crying, "Cockles and mussels, alive alive oh!"

"Alive-a-live-oh,
Alive-a-live-oh",
Crying "Cockles and mussels, alive alive oh".

She was a fishmonger,
And sure 'twas no wonder,
For so were her mother and father before,
And they each wheeled their barrow,
Through streets broad and narrow,
Crying, "Cockles and mussels, alive, alive oh!"

(tornada)


She died of a fever,
And no one could save her,
And that was the end of sweet Molly Malone.
Now her ghost wheels her barrow,
Through streets broad and narrow,
Crying, "Cockles and mussels, alive, alive oh!"

(tornada)




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89079" title="Gaspard Gustave de Coriolis" nonfiltered="535" processed="530" dbindex="35575">

Gaspard-Gustave Coriolis ( 1792 - 1843) va ser un fsic francs conegut principalment com a descobridor de l'anomenada acceleraci, fora o efecte  de Coriolis 

Estudi a l'escola politcnica de Frana i es convert en enginyer de ponts i camins, a partir de 1816 va ser professor de l'escola politcnica i a partir de 1829 professor de mecnica i anlisi geomtrica a l'Escola central d'Art i Manufactures de Pars.

A ms d'estudiar i descriure els sistemes inercials i determinar la fora que porta el seu nom, contribu decisivament a l'establiment d'una terminologia precisa per a la mecnica, en assignar una significaci concreta a les expressions dels termes com treball i fora viva. 

 Obres .
Clcul dels efectes de les mquines 1829;
Teoria matemtica dels efectes del joc de billar 1835.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89080" title="Mike The Coolperson" nonfiltered="536" processed="531" dbindex="35576">
Mike The Coolperson s un personatge de ficci de la srie Els joves interpretat per l'actor Christopher Ryan.

 Biografia.

Estudiant de dret (de fet es dedica a comprar als professors de dret), i lder de la casa (fins i tot no t problemes en fer un cop d'estat i autoproclamar-se El presidente de la casa) o d'organitzar l'atracament d'un banc. Sempre intenta solucionar tots els problemes mitjanant el suborn, i intenta crear-se fama de faldiller i de persona exitsa amb el sexe femen.   

Polticament sembla ser l'expressi del conservadurisme. Quasi sempre porta unes ulleres de sol retros, molt grans, i vesteix tamb retro a l estil dels 60-70. 

Totes les seves frases disfressades d un registre culte i formal amaguen les expressions ms sarcstiques de la srie. Tots el respecten de forma incondicional i acaten les seves decisions.

 Enllaos externs.
Pgina sobre Els Joves ;
Gua sobre Els Joves de la BBC;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89082" title="Antoni Roig" nonfiltered="537" processed="532" dbindex="35577">

 Antoni Roig Cuart: Poltic mallorqu del PSIB. Fou cap de l'oposici a l'ajuntament de Palma durant dues legislatures.
 Antoni Roig Muntaner: Qumic i poltic mallorqu. Fou el rector de la Universitat de les Illes Balears.
 Antoni Roig Sierra: Msic i escultor mallorqu, component dels grups de msica tradicional Msica Nostra i Al-Mayurqa.
 Antoni Roig i Copons: Indi de Torredembarra que va crear el Patronat Antoni Roig.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89083" title="Siringa" nonfiltered="538" processed="533" dbindex="35578">


En la mitologia grega, Siringa (Sirinx en grec antic       ) era una niade d'Arcdia filla del Lad a qui agradava caar amb arc.

El du Pan la va trobar un dia quan baixava del mont Liceu, es va enamorar d'ella i va comenar a perseguir-la fins que la nimfa es va llanar al riu Lad. All, acorralada, va demanar ajuda a les seves germanes les nimfes, qui, commogudes, la van convertir en un canyar.

Quan Pan va arribar noms va poder abraar les canyes gronxades pel vent i la remor que produen li va agradar tant que va decidir construir un nou instrument musical amb elles. Aix va crear la siringa (anomenada aix en record de la nimfa) que en catal tamb s'anomena flabiol de canons o flauta de Pan (conjunt de diverses flautes paralleles unides).

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 198.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89089" title="Cala d'en Jaume" nonfiltered="539" processed="534" dbindex="35580">



Cala d'en Jaume o Cala de Sant Jaume s una petita cala de pedruscall i sorra gruixuda pertanyent al terme municipal de Tossa de Mar i situada al peu d'un alt precipici de roca vertical; es troba a mig cam entre l'indret de Es sot d'en Boada i Cala Bona, en sentit nord-est -vers Sant Feliu de Guxols- i es mant encara prou ben conservada paisatgsticament.

L'accs ms com s per aigua, per hom tamb pot arribar-hi per muntanya, tot baixant per unes estretes i llargues escales que voregen la paret de roca. En front de la cala hi ha unes petites illes, la ms gran de les quals, coneguda amb el nom de Sa Palomera , cont una cova al seu interior amb una obertura natural al seu damunt per on entren els raigs de sol en determinades hores de l'any, oferint-ne un bell espectacle visual. Els passadissos d'aigua entre aquestes petites illes, solen sser aprofitats per caiacs i d'altres petites embarcacions, especialment a l'estiu, quan els passejants de les quals s'esbargeixen gaudint de la bellesa del seu fons submar, molt ric de coloracions i amb gran diversitat d'organismes. De fa poc temps en, a ms a ms, val a dir, el pintoresc perfil d'aquestes illes i el de Sa Palomera en especial, est essent reprodut en forma de dolos, els quals es venen en alguna que altre pastisseria de la villa de Tossa.

Apart de les illes i la cova mencionada, la cala d'en Jaume, guarda ella mateixa una petita cova a la base del penya-segat que l'arracona. L'interior d'aquesta s humit donat que hi sol gotejar aigua regularment i a ms s rica en carbonat clcic, fet que s aprofitat per les espores d'una grcil falguera, l'adiant,que si ning la malmet o no hi arriba una forta llevantada sovint germina colgada de les parets internes d'aquest petit refugi natural.

Ms amunt, a mitja alada del penya-segat no s estrany veure algun falc, el qual hi troba en el mateix un anidament fcil aix com bons punts d'observaci per a les seves captures. Els pins blancs troben dificultats per arrelar-hi per ho aconsegueixen mitjanament b i son bviament l'element vegetal ms caracterstic de l'indret (i de la faana costanera de la comarca en general,val a dir).

En el sector ms al nord de la cala, hi ha un penya-segat annex molt ms gros -de 60 metres de verticalitat , la visi del qual resulta fora impactant, sobretot des del mar, car s en realitat una gran cicatriu a la muntanya, conseqncia d'un antic terrabastall que va desplomar en el seu moment tones de pedruscall i de rocs, els quals s'amunteguen caticament a la base del mateix.

A diferncia del penya-segat de roca de la Cala d'en Jaume, aquest altre s un precipici terrs, sotms a forta ventilaci textural i d'altres efectes erosius. L'absncia de fissures i d'esquerdes no permeten per altre banda tampoc, l'establiment de cap mena de vegetaci rupcola.

Notes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89091" title="Aquari (astrologia)" nonfiltered="540" processed="535" dbindex="35581">

El Sol est dins la constellaci zodiacal de Aquari des del 16 de febrer fins l'11 de mar, segons les creences tradicionals de l'astrologia correspon al signe astrolgic d'aquest nom que comena el 20 de gener i acaba el 18 de febrer.

S'associa amb la constellaci d'Aquari. En algunes cosmogonies, Aquari s'associa amb l'element clssic de l'Aire, i s per tant un signe d'aire (amb Balana i Geminis. El seu oposat es Lle.

El signe d'Aquari es creu que est regit per  la figura de Ganimedes.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89098" title="Laixkar-e-Toiba" nonfiltered="541" processed="536" dbindex="35582">


Laixkar-e-Toiba (Urd:            lakar-   aiyyiba, literalment l'Exrcit dels Purs, tamb transliterat internacionalment en angls com Lashkar-i-Tayyaba, Lashkar-e-Tayyaba o Lashkar-e-Toiba) s un grup militar de lnee dura de Caixmir. Es la branca militar de Markaz Dawa-Wal-Irshad, partit islamista. Es seu lder es Mohammed Latif. 

Es va formar a l'Afganistan el 1990, per les seves primeres accions a Caixmir son de 1993 en cooperaci amb el moviment Islami Inquilabi Mahaz. Des el 1997 la seva activitat fou important. El lder del grup a l'interior, Abu Muwaih, va morir en combat el 30 de desembre de 1999. Des el 1999 fa atacs suicides a bases de les forces ndies.

El 2005 el comandant suprem era Mohammed Saeed i Zia-Ur-Rehman Lakhvi lies Chachaji era el comandant de l'interior.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89108" title="Montfort" nonfiltered="542" processed="537" dbindex="35583">

Geografia:;
Montfort, municipi castellanoparlant del Vinalop Mitj, de nom oficial Monforte del Cid.
Montfort, municipi francs de l'Aude.
Castells:;
Castell de Montfort (Vinalop Mitj);
Castell de Montfort (Vitrac);
Personatges histrics:;
Bertrada de Montfort (1070-1172), reina consort de Frana, esposa de Felip I.
Sim de Montfort (1150-1218), vescomte de Carcassona, Besiers i Tolosa, perseguidor dels ctars.
Amalric de Montfort (1192-1242), fill de Sim de Montfort.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89110" title="Juan Eslava Galn" nonfiltered="543" processed="538" dbindex="35584">
Juan Eslava Galn va nixer a Arjona (Jan) el 1948, es llicenci en Filologia anglesa a la Universitat de Granada i posteriorment estudi al Regne Unit. El 1983 es doctor en Filosofia i Lletres amb la tesi Poliorctica y fortificacin bajomedieval en el reino de Jan. L'any 1987 guany el Premi Planeta amb la novella En Busca del Unicornio. Historiador, assagista i traductor, ha publicat ms de trenta llibres. Tamb ha publicat novelles de gran xit internacional ("bestseller") amb el pseudnim de Nicolas Wilcox.

Enllaos externs.

La seva plana oficial;
Plana sobre Juan Eslava Galn;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89113" title="Ammophila" nonfiltered="544" processed="539" dbindex="35585">

Ammophila s un gnere de plantes de la famlia de les Poaceae, amb dues espcies molt semblants que viuen gaireb exclusivament als sorrals litorals. Tenen potents rizomes que els permeten arrelar-se en un substrat solt i mogut pel vent, a la vegada que sobreviure en circumstncies desfavorables (secada, principalment) perdent les parts aries (o sigui, sn hemicriptfits).

Espcies:
 Ammophila arenaria - Borr o canya d'arena - Europa i mediterrnia. Floreix de maig a juliol;
 Ammophila breviliguata - Costa atlntica de Nord-amrica i ribes dels Grans Llacs;

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89114" title="Nigel Planer" nonfiltered="545" processed="540" dbindex="35586">
Nigel Planer nascut el 22 de febrer de 1953 s un actor, guionista i novellista britnic.

 Biografia.

Londinenc de naixement, Nigel Planer va estudiar a la Westminster School a la Sussex University. Els seus primers xits en el mn del teatre es varen forjar interpretant el paper de Ernesto Guevara al musical Evita al West End de la capital britnica.

Va ser un dels membres originals del grup The Comic Strip, pioners de la comdia alternativa al Regne Unit amb qui realitzaren diferents obres. 

El paper per, que el llanaria a l'xit fou el de Neil Pye a la srie de la BBC, Els joves. Igualment, Neil Planer aconseguiria estar a les llistes d'xit musical amb una nova versi Hole in My Shoe del grup Traffic que el seguirien diferents propostes musicals que tingueren un xit menor. 

Posteriorment, Planer treballaria amb la cantant Liza Goddard a Roll Over Beethoven i es reuniria amb Rik Mayall i Adrian Edmondson, Rick i Vyvyan a Els joves, a Filthy Rich & Catflap a la BBC. 

Entre diferents treballs, cal destacar que va retrobar-se amb Ben Elton amb qui havia treballat als Els joves al musical del West End We Will Rock You basat en el grup Queen.

Filmografia.

 Shine on Harvey Moon;
 Els joves  (1982-1984);
 Roll Over Beethoven (1983-1984);
 The Comic Strip Presents... (1983-2000);
 Filthy, Rich & Catflap;
 King & Castle (1986-1988);
 Blackeyes  (1989);
 Frankenstein's Baby (1990);
 The Naked Actor/Masterclass (1991-1992);
Carry On Columbus (1992);
 The Magic Roundabout ;
 Two Lumps of Ice;
 Bonjour La Classe (1993);
 Sherlock Holmes (1993);
 Let's Get Divorced (1994);
 l'escur negre;
 The Lenny Henry Show;
 French & Saunders;
 The Tube;
 Saturday Live Channel 4 Show;
 Jonathan Creek.

 Llibres Publicats.

 The Right Man (2000) (ISBN 009927227X);
 Faking It (2003) (ISBN 0099409860) ;

 Enllaos Externs.
 Nigel Planer a IMDB  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89118" title="Riu Borr" nonfiltered="546" processed="541" dbindex="35588">


El Borr s un riu de Catalunya, afluent pel marge esquerre del Fluvi. Neix als peus del puig de Bassegoda per la seva vessant sud-oriental, i va a parar al Fluvi, entre Argelaguer i Besal desprs d'uns 14 quilmetres de curs. Gran part del seu recorregut es troba dins l'espai protegit de l'Alta Garrotxa. El seu curs sol estar sec.

Principals afluents.
Pel marge esquerre:
 Torrent de Lliurona;
Riera de Buaranc;

Poblacions que travessa.
Sales de Llierca;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89129" title="Flauta de Pan" nonfiltered="547" processed="542" dbindex="35592">

La flauta de Pan,conegut tamb com a bufacanyes, flabiol de set forats o flabiol de canons,  s un Instrument de vent compost originalment d'un conjunt de tubs sonors ajuntats per diferents procediments, que produeix un so semblant al de la flauta travessera. Sovint s'utilitzen canyes, tapades per un extrem. 

Orgens de l'instrument.
La mitologia grega explica l'origen d'aquest instrument, al que tamb anomenen syrinx polycalama (siringa  de moltes canyes), com a resultat de l'amor del deu Pan vers la ninfa Siringa.

Generalitats.

Arreu del mn podem trobar una gran varietat de formes i variacions d'aquesta flauta. Els materials utilitzats per a la seva construcci sn tamb molt variats. Independentment de la forma que prengui o de l'poca histrica on hagi aparegut, totes aquestes flautes deriven d'un arquetipus com: algunes canyes (canyes, bambs, etc) reunides per a confegir un instrument musical.

Trobem flautes de Pan a Europa, a sia, a Amrica, a Oceania i a l'frica. Aquestes flautes porten naturalment nombrosos noms diferents pel mn i "Flauta de Pan" s noms el nom genric per al conjunt de les flautes que pertanyen a aquesta famlia d'instruments.

Variants americanes.

Aquest instrument s tpic de les regions situades als Andes. No produeix sons simultanis o acords, sin que noms un nic so a la vegada.

A l'Altipl, dins de la serralada dels Andes, la zampoa existia des de l'poca precolombina. Els habitants de la zona utilitzaven dos tipus diferents, anomenats sicu i antara, i que se segueixen utilitzant en la msica folklrica peruana i boliviana, a l'actualitat. 

El nom zampoa s una deformaci de la paraula espanyola simfonia. s possible que fos com els indgenes del Per creien que s'anomenava la msica dels conquistadors espanyols.

Execuci.

L'executant ha d'aguantar les canyes de manera vertical (que es troben unides rgidament entre s, mitjanant cordes o pals), i collocar el llavi inferior al costat d'un dels tubs, dirigint el cop d'aire cap endavant, de manera perpendicular a l'eix del tub. Cada atac s accentuat mitjanant un esclafit de la llengua.

El so es produeix perqu l'aire que s'introdueix al tub entra en ressonncia amb la vibraci produda per la fricci del vent contra la vora de la canya. La nota musical obtinguda t relaci directa amb la longitud de la columna d'aire, mentre que el volum t relaci amb el dimetre intern del tub.

Vegeu tamb.
Siku;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89130" title="Palma (desambiguaci)" nonfiltered="548" processed="543" dbindex="35593">

Botnica:;
Una palma s qualsevol planta de la famlia de la qual formen part les palmeres (Areccies).
Fulla de palmera, usada com a decoraci o ornament i que es beneeix el Diumenge de Rams. Tamb usada com a smbol de triomf o de martiri, sobretot en herldica. Vegeu palma (ornament).
Nom amb qu tamb s conegut el margall.
Anatomia:;
 El palmell de la m.
Astronomia:;
 (372) Palma, asteroide descobert el 1893.
 Cinema:;
La Palma d'Or, el premi principal atorgat al Festival de Canes.
Esports:;
 Les Llargues de la pilota valenciana tenen una modalitat anomenada A palma.
Geografia:;
 Palma, capital de Mallorca i de les illes Balears, coneguda tamb com a Palma de Mallorca o Ciutat de Mallorca.
 La badia de Palma.
 la Palma, caseria del municipi de l'Aldea, al Baix Ebre.
 la Palma, venat del municipi de Cabanelles, a l'Alt Empord.
 la Palma, caseria del municipi de Cubelles, al Garraf.
 La Palma, illa de les Canries.
 Palma Campania, localitat de la provncia de Npols, a Itlia.
 la Palma d'Ebre, municipi de la Ribera d'Ebre.
 la Palma de Cervell, municipi del Baix Llobregat.
 Palma de Gandia, municipi de la Safor.
 La baronia de Palma.
 El castell de Palma.
 La Palma del Condado, municipi de la provncia d'Huelva, a Andalusia.
 Palma del Ro, municipi de la provncia de Crdova, a Andalusia.
 Palma de Mallorca, nom amb qu tamb s coneguda Palma, capital de les Illes Balears.
 Palma di Montechiaro, ciutat de la provncia d'Agrigent, a Siclia, Itlia.
 El pic de la Palma, contrafort del puig Peric, al masss del Carlit.
 Histria:;
 El marquesat de la Palma.
 Mitjans de comunicaci:;
 La Palma, setmanari publicat a Palma (1840-1841).
 Personatges:;
 Andreu de Palma de Mallorca (1889-1963), escriptor i caputx mallorqu.
 Aule Corneli Palma, cnsol rom els anys 99 i 109.
 Brian de Palma (1940), director de cinema nord-americ.
 Cosme Palma de Fontes (segle XVI), humanista valenci.
 Jorge Palma (1950), compositor i cantant portugus.
 Palma el Jove (1540-1628), pintor itali.
 Palma el Vell (1480-1528), pintor itali.
 Ricardo Palma (1833-1919), escriptor peru.
 Rossy de Palma (1964), actriu i cantant mallorquina;

Vegeu tamb.
 Platja de Palmanova i Palmanova, urbanitzaci i nucli turstic del municipi de Calvi, a l'illa de Mallorca.
 El Desert de les Palmes, paratge natural de la Plana Alta;
 Las Palmas de Gran Canaria, municipi de les Canries;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89131" title="YouTube" nonfiltered="549" processed="544" dbindex="35594">
YouTube s un lloc web que permet als usuaris de carregar, mirar i compartir vdeos. Va ser fundat el febrer del 2005 per tres antics emplegats de PayPal: Chad Hurley, Steve Chen, Jawed Karim. YouTube utilitza un format Macromedia Flash per a oferir el seu contingut. s popular, de la mateixa manera que ho s Google Video, grcies a la possibilitat d'allotjar els vdeos de qualsevol persona. YouTube t una varietat de clips de films i programes de televisi, vdeos musicals i vdeos casolans (encara que la regla de YouTube interdeix de carregar vdeos amb copyright, aquest material existeix en abundncia). Els enllaos a vdeos de YouTube poden ser tamb allotjats en blogs i llocs web personals utilitzant APIs.

YouTube va ser comprat per l'empresa Google Inc, propietria tamb de Google Video el 13 de Novembre de 2006 per 1.650 milions de dlars. Aix Google Inc s'ha assegurat prcticament el monopoli d'aquest tipus d'aplicacions.

s i operacions.
Al juny del 2006, 65.000 nous vdeos es carregen diriament a YouTube. La suma de vdeos visualitzats diriament s'ha estimat a 30 milions i, pel que fa al nombre total de vdeos allotjats al lloc web, 100 milions. YouTube t 25 emplegats, amb quatre persones en prctiques de la Universitat de Stanford contractats com a censors per tal d'avaluar vdeos que els usuaris han marcat com a "ofensius". L'oficina de YouTube es troba a San Mateo, California.

Crtiques.
Qualitat de vdeo.
De la mateixa manera que passa amb Google Video i en altres pgines de vdeos, hi ha queixes sobre la qualitat. Un problema s que, en alguns clips, l'udio i el vdeo no sn sincronitzats.

Cpies de seguretat.
Per a evitar cpies dels arxius de vdeo, aquests sn distributs en format Macromedia Flash, la qual cosa impedeix als usuaris de fer cpies digitals fcilment.
Vegeu tamb.

Google Video;
Dailymotion;

Notes i referncies.

Enllaos externs.
Pgina oficial de YouTube;
Pgina tipus Youtube en catal;











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89133" title="Pina (Algaida)" nonfiltered="550" processed="545" dbindex="35595">








Pina s un poble de Mallorca que pertany al municipi d'Algaida.

La seva poblaci s de 492 habitants (2006).

Llocs d'inters del poble sn l'esglsia parroquial de Sant Cosme i Sant Dami, Sa Creu, el Convent i la Font de Pina.

Vegeu tamb.
 Algaida;

Enllaos externs.
 Pina al web de l'Ajuntament d'Algaida;
 Fotos de Pina;
 Pina, un parads per descobrir;
 COF Pina, la web del nostre poble;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89138" title="Ruslana" nonfiltered="551" processed="546" dbindex="35596">
Ruslana Stepanivna Lyzhychko (en ucrans:                           ), nascuda el 24 de maig de 1973 a Lviv (Ucrana), s una de les cantants ms famoses d'Ucrana. Va guanyar per Ucrana, la 49 edici del Festival d'Eurovisi amb la can Wild Dances.

Ruslana s una artista ucranesa. A ms de cantant, tamb s compositora, productora, pianista, directora d Orquestra Simfnica i ballarina.  Ella s qui s encarrega d escriure, compondre i produir les seves canons i videoclips. Tamb s ambaixadora de Bona Voluntat d UNICEF.

El seu primer xit a Ucrana va ser al 1998 amb la can Sunrise i l lbum A Moment of Spring. Al 1999 va treballar al musical de Nadal The Final Christmas of the 1990s, que va guanyar el premi a la pellcula de l any d Ucrana.  El seu lbum Dyki Tantsi (o Wild Dances en la versi anglesa), que va sortir al mercat al 2003, va ser disc de plat, venent ms de 100.000 cpies.

Va guanyar el Festival de la Can d Eurovisi 2004 interpretant Wild dances, on va aconseguir 280 punts. Dels 35 pasos que van participar al festival, tots van donar alguna puntuaci a Ruslana excepte Sussa.

En les eleccions presidencials ucraneses del 2004, Ruslana es va declarar a favor de Viktor Yushchenko.

Biografia.
Ruslana Stepanivna Lyzhichko va nixer a Lviv, centre regional de l oest ucrans.  Als quatre anys va comenar a estudiar al conservatori i a cantar en una banda musical.  El micrfon va ser la seva primera joguina.  Fins i tot va aprendre les notes musicals abans que les lletres de l abecedari.  Els millors records de la seva infncia estan relacionats amb les seves experincies a l escenari, i per aix va decidir que es dedicaria a la msica.  Quan va finalitzar els seus estudis al conservatori, va obtenir dues titulacions: la de pianista i la de directora d orquestra simfnica.

El pare de Ruslana s de l oest ucrans, terra dels Hutsuls, els habitants de les muntanyes dels Crpats ucranesos. Els Hutsuls tenen una cultura nica i una histria plena de riquesa i amb molts anys d antiguitat, i tot aix va inspirar a Ruslana a crear la seva can Wild Dances (Danses Salvatges).

L estil de Wild Dances s difcil de definir, per se l podria anomenar drive-etno-dance.  Els poderosos i penetrants tambors tnics es combinen amb moderns passos de ball. Els hey de la can sonen com crits militars acompanyats de forts cops de peu contra el terra. Les fortes guitarres distorsionades es combinen amb la famosa vibraci de veu Hutsul.  La pauta de la trompeta, tocada a la manera Hutsul-Moldava, va acompanyada de la trembita (un antic instrument musical Hutsul).
La can Wild Dances li va donar la victria a Ruslana en el Festival de la Can d Eurovisi 2004 i tamb l entrada a molts charts musicals europeus. Va ser una brillant representaci del nou estil de Ruslana.  La versi en angls de l lbum Dyki Tantsi va sortir al mercat a Europa a la tardor del 2004: Wild Dances (Welcome to my Wild World).

Projectes socials.
L activitat social de Ruslana actualment est centrada en tres camps:

Recol als nens i nenes que pateixen les conseqncies del desastre nuclear de ;
Xernbil.
Activitats com Ambaixadora de Bona Voluntat d UNICEF.
Projectes comuns amb l'OSCE per a combatre el trfic d ssers humans.

Wild Energ.
El nou projecte de Ruslana es diu Wild Energy.  La presncia de la paraula Wild pot fer pensar que es tracta del mateix estil que Wild Dances, per no s aix. Wild Energy inclou ms sons electrnics que Wild Dances.
Es tracta d un projecte totalment diferent, que a ms de canons tamb inclou un llibre, cmics, etc.

Al seu nou videoclip Wild Energy, Ruslana canvia el seu color i llargada del cabell, passant de ser molt llarg i negre a tenir-lo per l altura de les espatlles i ros.  Mitjanant aquest canvi la cantant ucranesa vol representar una Ruslana sinttica, que es diu Lana.
Aquesta transformaci de Ruslana va ser idea dels escriptors ucranesos Sergiy i Marina Djachenki, els dos autors que van rebre al 2005 el premi als Millors Escriptors de Cincia Ficci a Europa, a la ciutat de Glasgow, Esccia.  

El llibre d aquest nou projecte s una novella i el seu argument tracta sobre Lana, una herona que viu a una ciutat del futur.  Els habitants d aquesta ciutat sn sinttics i necessiten prendre de manera peridica determinades quantitats del combustible de les persones per a obtenir l energia que els dna la vida.  Aquests habitants depenen totalment d aquest combustible.  Lana vol trencar amb aquesta rutina i cercar l energia salvatge.  L inici de la transformaci...
Els prxims vdeos de Ruslana tamb estaran relacionats amb la novella. 
El llibre ha sortit a la venta a Ucrana amb dues portades completament diferents.

Wild Energy s un gran projecte que inclou un lbum, singles, vdeos, un gran show, un videojoc, una srie de cmics.

Discografia.
lbums.

 Myt Vesny - Dzvinkyj Viter (1998);
 Ostannje risdvo 90 (El darrer Nadal, 1999);
 Naykrashche(El millor, 2001);
 Dobriy vechir, tobi ... (Bon vespre per a tu..., 2002);
 Dyki Tantsi (Danses salvatges, 2003);
 Dyki Tantsi + Bonus (2004);
 Wild Dances (2004);
 Wild Dances (New Year Edition) (2005);
 Club'in (remix de Wild Dances) (2005);
 Amazonka (2008);

Singles.
 Wild Dances (2004);
 Dance with the wolves (2004);
 The Same Star (2005);
 Dyka Enerhiya (Wild Energy) (2006);
 Moon Of Dreams (2008);

Enllaos externs.
 
 Pgina oficial de Ruslana    ;
 Club de Fans Oficial    ;
 Ruslanaclub.in    ;
 Ruslana.eu  ;
 Club de Fans Oficial Espaa.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89142" title="Naruto" nonfiltered="552" processed="547" dbindex="35597">
La pgina s sobre el manga, per al protagonista vegeu Naruto Uzumaki o per a la segona part vegeu Naruto Shippudden.
Naruto (    en japons) s un manga creat per Masashi Kishimoto sobre un ninja adolescent hiperactiu anomenat Naruto Uzumaki, que persegueix constantment ser reconegut i ser el Hokage de la Vila de la Fulla (Konoha). El seu xit va fer que la seva trama fos adaptada a una srie d'anime originalment transmesa per TV Tokyo i traduda a diferents idiomes per centenars de fansubs al voltant del mn. L'editorial Glnat l'est editant actualment en catal des del dia 8 de juny.
Aquesta seria que encara est oberta, al Jap conte amb 423 captols del manga i 291 captols de l'anime repartits en 220 de Naruto i 81 de Naruto Shippuuden.

Es tracta d'un dels mangues ms parodiats avui en dia, amb versions com ara Raruto, Haruto o Joputo (aquesta ltima d'autor catal).

 Introducci .

Dotze anys abans dels fets en qu es centre la histria, el Kyubi (el dimoni de les nous cues) ataca la vila de Konoha, el poder d'aquest dimoni s tant gran que per poder-lo el mateix Hokage va tenir que donar la seva vida per poder segellar el dimoni en el cos d'un nen recent nascut i aix salvar la vila, aquest nen s Naruto Uzumaki.

Per ordre del 3r hokage, ning pot parlar sobre el tema d'en Naruto relacionat amb en Kyubi, per tot i aix la gent l'ignora i en certa manera el rebutgen com si ell fos el mateix Kyubi, provocant que la seva infancia sigui molt trista i solitria sense amics ni familiars.

Tot i aix la seva vida canvia quan aconsegueix graduar-se com a ninja grcies al Kage Bunshin no jutsu (tcnica de la multiplicaci de cossos) i Iruka Umino, el seu mestre, el reconeix.

Posteriorment en Naruto entra en un grup de quatre mentre en Sasuke Uchiha i la Sakura Haruno com a companys i Kakashi Hatake com al seu mestre. Els tres alumnes a mida que van fent missions es fan fent ms forts i van aprenent tcniques noves.  

Volums en catal.
Volum 1:
1: Naruto Uzumaki;
2: Konohamaru;
3: Jo sc en Sasuke!
4: Kakashi Hatake!
5: Una distracci s el pitjor enemic!
6: En Sasuke no s d'aquests;
7: La conclusi d'en Kakashi;

Imatge del primer cmic:
http://www.lacarceldepapel.com/images04/1614.jpg

Volum 2:
8: Que esteu suspesos us dic!
9: El pitjor client!
10: Dos de menys!
11: Ja som aqu!!
12: S'ha acabat!
13: Sc un ninja!
14: Atac sorpresa!
15: El retorn del sharingan!
16: I tu qui ets?!
17: Els preliminars de la batalla!!

Volum 3:
18: Comena l'entrenament;
19: El signe del coratge;
20: Un pas on hi havia un heroi;
21: Trobada al bosc!
22: Bons contrincants!
23: Dos atacs inesperats!
24: Velocitat!
25: Per un somni!
26: La disseci del sharingan;
27: Desperta't!

Volum 4:
28: El kybi!
29: Una persona important!
30: Vet aqu el teu futur!
31: Cadasc, a la seva lluita!
32: Un arma anomenada ninja;
33: El pont dels herois!
34: Invasors?!
35: L'Iruka vs. Kakashi?!
36: Les cabries de la Sakura;

Volum 5:
37: Completament incompetibles!
38: START!!
39: Aspirants!
40: La primera prova!
41: Temptacions irresistibles?!
42: Cadasc, una batalla!
43: La desena pregunta!
44: Capacitats a prova!
45: La segona prova!

Volum 6:
46: La contrasenya es...!
47: Depredador!
48: L'objectiu es...!
49: Covard!!
50: Jo sola!
51: La bella bstia!!
52: Amb una condici!
53: La decisi de la Sakura!
54: La Sakura i l'Ino;

Volum 7:
55: Lluita acarnissada!
56: La fora rebuda!
57: 10 hores abans;
58: Testimonis!!
59: Tragdia de sorra!
60: L'ltima oportunitat!
61: El cam a seguir!
62: Atzucac!!
63: Un altre rostre;

Volum 8:
64: Missatge del mestre Hokage!
65: Lluita a mort!!
66: El consell de la Sakura;
67: Un poder extraordinari;
68: La sang dels Uchiha!!
69: Un visitant terrorfic!
70: Qui morir...?!
71: Un mur massa alt!
72: Adversaris!

Volum 9:
73: Declarai de derrota?!
74: El sis combat...I desprs...!
75: Els progressos d'en Naruto!
76: En Kiba contraataca!! En Naruto contraataca?!
77: L'estratgia d'en Naruto!
78: La Hinata i en Neji;
79: El clan Hyga;
80: Ms enll del limit;
81: En Gaara vs...

Volum 10:
82: El secret d'en Lee!
83: La defensa perfecte...Destrossada?!
84: El geni de l'esfor!
85: Ara si...!
86: Un ninja digne!
87: S'acaba la fase preliminar!
88: I en Sasuke...?!
89: El desig d'en Naruto!
90: I el meu entrenament, qu?!

Volum 11:
91: Deixeble busca mestre?!
92: Konoha, Oto, Suna i...!
93: Motivacions ardents!
94: La clau...!
95: Encontre!
96: Un visitant inesperat!
97: La ra d'existir!
98: Un fracassat amb orgull!
99: Comena l'ltima prova!

Volum 12:
100: Mentalitat de Kamikaze!
101: Un altre...!
102: L'ocell engabiat!
103: Intil!
104: Fora per canviar!
105: Emprenguem el vol!
106: En Sasuke s desqualificat?!
107: L'home amb l'os a l'esquena!
108: La clau de la victria!

Volum 13:
109: Fulles esvalotades!
110: A la fi...!
111: En Sasuke contra en Gaara!
112: El taijutsu d'en Sasuke!
113: El motiu de l'endarreriment!
114: Atac sorpresa!
115: S'acaba l'examen de chnin!
116: La destrucci de Konoha!
117: Una nova missi!

 Nivell ninja .
Els ninjes es divideixen per nivells segons els seus estudis i destresa demotrada:
Estudiant d'acadmia "aprenents de ninjes";
Sn aquelles que estudien a mans d'un Chunnin en una acadmia per arribar a ser ninjes, aquest encara no poden ser considerats com a tals fins que no superin un examen d'ingrs.
Gennin " ninjes inferiors " ;
Sn els ninjes de menor grau, sn els encarregats de fer les missions ms simples de totes en les quals no solen haver assassinats i molt rarament han de lluitar contra altres ninges. aquest sn els ninjes que vene de l'acadmia i solen anar amb grup de 4 ninjes, 3 gennins i un Jounin que fa de mestre i cap de grup.
Chunnin " ninjes nivell mitj ";
s un grau ms alt que els gennins.
Jounin " ninjes superiors ";
Sn els anomenats ninjes de grau superior i sn els encarregats de fer les missions ms complicades, a ms a ms molt cops se'ls assigna un grup en qu hi ha 3 gennin per que aquest els ensenyi.
Anbu " ninjes d'elit";
Sn els ninjes d'elit, aquest es caracteritzen per anar amb una mascara blanca amb forma de animal, totes les missions d'aquest ninges sn de mxim nivell i sn els encarregats de manar sobre la resta de ninges sempre i quan sigui necessari.
Sannin " ninjes llegendaris ";
s un ttol que els van donar al grup format per: en Jiraya, l'Orochimaru i la Tsunade, aquest tres ninjes ja van demostrar en el seu moment ser extremadament forts i per aix els van atorgar aquest rang honorific ( ja que no el t ning ms) que dona a coneixer que sn els ms forts de la vila per sota el hokage.
Kage " cap ninja de la vila ";
s kage s el rang mxim que pot assolir un ninja i s el cap de la vila, per tant noms pot haver-hi un kage en una vila en el mateix moment. Segons la vila que sigui aquest rep un nom a un altre: al Pas de la Fulla es diu Hokage, al Pas de la Sorra, Kazekage; al Pas de la Roca, Tsuchikage; al Pas de la Boira,Mizukage i en el pas dels Nvols es diu Raikage.

 Personatges .
Naruto Uzumaki s el protagonista d'aquesta srie. s un jove ninja de Konoha de carcter espontani i impredictible. La seva mxima ambici s arribar a ser Hokage del llogaret per aix obtenir el reconeixament de tots. El seu nom tradut al catal fa referncia a un condiment del ramen anomenat Kamaboko i el seu cognom Uzumaki) significa espiral.
Sakura Haruno El seu nom tradut al catal vol dir Sakura: Bot de Cirerer i Haruno: Camp de Primavera o primaveral. Al ser els cirerers rosats sembla que el seu cabell fa allusi a la seu significat.Sobresurt per ser companya d'equip i gran amiga d'en Naruto. En un principi li agradava en Sasuke, el tercer miembro del Equipo 7, per en la segona part (Naruto Shippuden) hi ha diferents indicis de qu podria estar comenant a sentir alguna cosa per en Naruto.
Sasuke UchihaEn Sasuke procedeix del fams Clan Uchiha, el qual s un dels ms antics i poderosos del llogaret de Konoha. Va ser un dels tres integrants del grup 7, dirigit per en Kakashi Hatake, junt amb en Naruto Uzumaki i la Sakura Haruno. Al principi a en Naruto el t per un imbcil, tot i que acabar convertint-se en el seu millor amic i tamb en el seu rival. Lo valora especialment, ja que els dos comparteixen una infncia atpica. Fa boges a les noies de la seva edat, en especial a la Sakura i a l'Ino Yamanaka, tot i que sembla ser que a ell no li interessi tan els embolics amorosos com el seu entrenament ninja.
Kakashi Hatake El que ms destaca d'en Kakashi s el seu cabell, color blanc grisenc, i la forma en la qual cobreix part del seu rostre: per un costat, oculta el seu ull esquerre amb el protector ninja de Konoha, mentres que oculta la seva boca amb una mscara. Els nics que han vist el seu rostre complet sn els propietaris de fideus Ramen Ichiraku . El seu protector amaga un ull que originriament no li pertany: el Sharingan. Al Kakashi Gaiden es mostra que va ser un regal del seu company d'equip Obito Uchiha, original possedor d'aquest ull, abans de quedar enterrat per les roques. A causa d'aquest ull, en Kakashi va rebre el sobrenom de Ninja Cpia. Posseeix el rang de jounin del Llogaret Ocult de Konoha. s ms jove que els altres jounin, a causa de que, pel que sembla, es va convertir en chunnin als 6 anys i desprs en jounin als 13.
Tercer Mestre Hokage ;
Iruka Umino;
Tsunade;
Jiraya  ;
Asuma Sarutobi;
Shikamaru Nara;
Ino Yamanaka;
Choji Akimichi;
Kurenai Y hi;
Hinata Hy ga;
Kiba Inuzuka;
Shino Aburame;
Maito Gai;
Neji Hy ga;
Rock Lee;
Tenten;
Baki;
Gaara del Desert;
Kankur ;
Temari;
Orochimaru;
Kabuto Yakushi;
Dosu Kinuta;
Abumi Zaku;
Tsuchi Kin;
Konohamaru ;
Guineu nou cues ;
Ebisu ;
Touri Mizuki;
Sasori;
Deidara;
Hidan;
Itachi Uchiha;
Kakuzu;
Kisame;
Lider d'Akatsuki;
Tobi;
Zabuza Momochi;

Enllaos externs.
 Lloc web oficial de Naruto ;
 Lloc web oficial angls de Naruto ;
 Naruto Image Collection ;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89146" title="Cabanya" nonfiltered="553" processed="548" dbindex="35598">
Una cabanya o cabana, (del llat, cap na) s en general, un habitatge construit per l'home, amb parets, planta i sostre. Serveix de refugi contra la pluja, el vent, la calor, el fred i persones o animals intrusos. Quan s habitada per humans, pot ser anomendada llar.

Les cases sempre tenen una entrada (porta) i poden tenir diverses finestres.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89160" title="Classificaci de la Copa del Mn de futbol 1958" nonfiltered="554" processed="549" dbindex="35599">
Per a la Copa del Mn de Futbol 1958, disputada a Sucia l'any 1958, s'hi van inscriure 53 equips per a un total de 16 places disponibles. El campi (Alemanya Occidental) i l'organitzador (Sucia) es van classificar automticament.

Els 51 equips restants van ser dividits en grups en funci de la regi, de la segent manera:
 Europa: 9 places per 27 equips. Grups 1 a 9.
 Sud-amrica: 3 places per 9 equips. Grups 10 a 12.
 Nord-amrica: 1 plaa per 6 equips. Grup 13.
 sia i frica: 1 plaa per 9 equips. Grup 14.

Europa.
Grup 1.



 Classificat: Anglaterra;

Grup 2.



 Classificat: Frana;

Grup 3.




 Classificat: Hongria;

Grup 4.



1- Galles fou convidat per la FIFA a disputar la classificaci a Israel, guanyador del grup 14 (sia/frica), per abandonament de la resta de participants, Egipte, Indonsia i Sudan.

 Classificat: Txecoslovquia;

Grup 5.




 Classificat: ustria;

Grup 6.




 Classificat: Uni Sovitica;

Grup 7.




 Classificat: Iugoslvia;

Grup 8.




 Classificat: Irlanda del Nord;

Grup 9.




 Classificat: Esccia;

Amrica del Sud.
Grup 10.
Veneuela es retir de la competici.



 Classificat: Brasil;

Grup 11.




 Classificat: Argentina;

Grup 12.




 Classificat: Paraguai;

Amrica del Nord, Centre i Carib.
Grup 13.
Subgrup A.




1- En sse ja decidida la classificaci de Costa Rica per a la segent ronda, el partit Antilles Neerlandeses - Guatemala no es disput.

Subgrup B.




Ronda final.


 Classificat: Mxic;

sia i frica.
Grup 14.
Primera ronda.
Subgrup 1.
Taiwan es retira.


Indonsia pasa a la segent ronda per haver marcat ms gols fora de casa.

Subgrup 2.
Turquia es retira, pel que Israel pasa a la segent ronda.

Subgrup 3.
Xipre es retira, pel que Egipte pasa a la segent ronda.

Subgrup 4.


Segona ronda.
Indonsia es retira, pel que Israel pasa a la segent ronda.
Egipte es retira, pel que Sudan pasa a la segent ronda.

Ronda final.
Sudan es retira, pel que Israel es classifica en primera instncia.

La FIFA, revoca la classificaci d'Israel argumentant que al menys ha d'haver disputat un partit de classificaci. Es decideix que Israel disputi una eliminatria contra un dels perdedors de la zona europea, plaa que finalment li s atorgada a Galles.



 Classificat: Galles;

 Articles relacionats .
Copa del Mn de Futbol 1958;

 Enllaos externs .
Pgina oficial de la FIFA;
Detalls a RSSSF;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89161" title="Cordell Hull" nonfiltered="555" processed="550" dbindex="35600">


Cordell Hull (Olympus, EUA 1871 - Washington DC 1955 ) fou un advocat i poltic nord-americ que fou Secretari d'Estat entre el 1933 i 1944, i que fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1945.

Joventut i estudis.
Nasqu el 2 d'octubre de 1871 a la ciutat d'Olympus, situada a l'estat nord-americ de Tennessee. Ingress a la Universitat per estudiar la carrera de Professor, per ser escollit el 1890 president del Partit Democrtic del Comtat de Clay. Desprs de graduar-se el 1891 en Dret entr a treballar a un bufet d'advocats, per entrar a formar part posteriorment en la Cambra de Representants de Tennessee. Durant la guerra hispano-americana Hull va servir a Cuba de capit en el quart regiment d'infanteria voluntria de Tennessee.

Poltica activa.
Entre 1903 i 1907 Hull va servir com a jutge local, per ser escollit aquell any representant de Tennessee a la Cambra de Representants dels Estats Units, servint durant 11 legislatures entre 1907-1921 i 1923-1931.

En la primera derrota de l'any 1920, Hull fou nomenat President del Comit Democrtic Nacional, lluitant per aconseguir una tarifes ms baixes i denunciant les lleis de l'impost sobre la renda de 1913 i 1916 aix com la del dret d'herncia de 1916. El 1930 fou escollit membre del Senat per ser nomenat, el 1933, Secretari d'Estat nord-americ pel President dels Estats Units Franklin Delano Roosevelt. Durant el seu mandat Roosevelt sovint no va fer cas de les decissions de Hull, deixant a aquest de mediador, i segons bona part dels historiadors, deixant a Hull desenvolupar un paper altament popular.

Fou un ferm partidari de la creaci de les Nacions Unides, aconseguint l'inters del seu pas el 1943. L'any segent Hull dimit del seu crrec per motius de salut, moment en que Roosevelt l'anomen la nica persona al mn que ha fet el mxim a la seva vida per aconseguir aquest gran pla per la pau referncia a les Nacions Unides. El Comit Nobel noruec li otorg el 1945 el Premi Nobel de la Pau en reconeixement dels seus esforos per aconseguir la pau i entendre en l'hemisferi occidental, els seus acords comercials i el seu treball en la creaci de les Nacions Unides.

Cordell Hull mor a casa seva, a Washington DC, el 23 de juliol de 1955.

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1945;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89164" title="Escalar de Ricci" nonfiltered="556" processed="551" dbindex="35601">
En geometria de Riemann, l'escalar de curvatura o escalar de Ricci s la forma ms simple per descriure la curvatura d'una varietat de Riemann. Aquest escalar assigna a cada punt de la varietat un nic nombre real que caracteritza la curvatura intrnseca de la varietat en aquest punt.

En dues dimensions la curvatura escalar caracteritza completament la curvatura d'una varietat riemaniana. Tot i aix, en dimensions iguals o superiors a 3, cal ms informaci (vegeu curvatura de les varietats riemanianes per a una discussi ms extensa).

La curvatura escalar s'acostuma a denotar per S (altres notacions sn Sc, R). Es defineix com la traa del tensor de curvatura de Ricci respecte a la mtrica:

;

La traa depn de la mtrica ja que el tensor de Ricci s un tensor (0,2); primer s'ha de contreure amb la mtrica per obtenir un tensor (1,1) de cara a obtenir la traa. En termes de coordenades locals podem escriure:

;

on

;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89167" title="Spiel des Jahres" nonfiltered="557" processed="552" dbindex="35602">
El Spiel des Jahres (joc de l'any en alemany) s un premi concedit anualment a jocs de tauler i jocs de cartes. El premi es cre l'any 1978 per premiar l'excellncia en la creaci i disseny de jocs i per fomentar jocs de qualitat al mercat alemany. En els anys segents es va anar consolidant com un dels premis ms prestigiosos dins el mn dels jocs i actualment n's una referncia imprescindible.

Criteris per a la concessi del premi.
El premi el concedeix un jurat que revisa els jocs publicats a Alemanya durant els dotze mesos anteriors. Habitualment els jocs considerats sn jocs d'estil europeu (eurogames) i no els tradicionals jocs de guerra (wargames). Des de 1989 es concedeix tamb un premi independent a jocs per a nens. A ms de les nominacions, el jurat tamb proporciona una llista de jocs recomanats i, a vegades, concedeix premis especials a jocs que no encaixen dins les categories principals.

Els criteris principals per a la concesi del premi sn:
 Idea del joc i originalitat;
 Estructura i claredat de les regles;
 Presentaci (illustracions principals i components);
 Mecnica del joc;

 Guanyadors del premi .

 Premi Spiel des Jahres .



 Premis especials .



 Enllaos externs .
 Spiel des Jahres, lloc web oficial.  ;

Vegeu tamb.
As d'Or;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89173" title="Lluna cendrosa" nonfiltered="558" processed="553" dbindex="35603">

Lluna cendrosa s el nom que rep l'aspecte que ofereix la lluna quan, malgrat estar en fase de quart creixent o quart minvant, mostra una circumferncia completa, com si s tracts de la lluna plena; aix s, tanmateix, amb una tonalitat ms apagada, platejada o cendrosa (d'aqu el nom).

L'efecte es produeix a causa que, en certs casos, la part fosca de la lluna no rep els raigs directes del Sol, encara que s que rep la llum reflectida pel planeta Terra.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89175" title="Nintendo 64" nonfiltered="559" processed="554" dbindex="35604">

Nintendo 64, tamb coneguda com a N64, s una videoconsola de videojocs de la companyia Nintendo, llanada l'any 1996 al Jap i Estats Units, i el primer ter de l'any 1997 a Europa. Va ser la tercera consola de sobretaula llanada per la companyia, pensada originalment per a competir amb la Playstation de Sony i la Sega Saturn de Sega tot i que, per la prematura desaparici del mercat de 64 bits (del qual se'n deriva el nom de la mquina) i fou la primera consola en utilitzar tecnologia analgica per a detectar els moviments que feia el jugador ("stick" analgic), tenir quatre ports de srie per a controladors, i la primera en oferir l's de la tecnologia de vibraci, amb l'ajut d'un petit accessori ("Rumble Pack") aparegut l'any 1997 en el mercat i que es connectava directament al controlador en la seva part posterior.


Al contrari que les seves competidores ms directes (ja anomenades anteriorment) i altres consoles menys importants de l'poca, que utilitzaven discos compactes per emmagatzemar els seus videojocs, la Nintendo 64 continuava utilitzant els coneguts "cartutxos", una tecnologia que oferia avantatges per a l'hora, bastants inconvenients. Com a exemple, un Disc Compacte estndard t una capacitat de 700  750 MBytes, mentre que el mxim d'un cartutx de la N64 estava fixat en uns 512 Mbits (uns 64 MBytes), sense tenir en compte que el ms normal era la utilitzaci de cartutxos de 64, 128 o 256 Mbits (8, 16 i 32 MegaBytes, respectivament). A ms, el cost de fabricaci d'un cartutx superava el d'un disc compacte, tot i tenir molta menys capacitat. Les avantatges principals d'aquest suport radiquen en qu no necessita temps de crrega i t la possibilitat de fer guardar la partida en el mateix cartutx, estalviant al consumidor l'obligaci de comprar targetes de memria (tot i que s'ha de deixar clar que tamb hi ha molts videojocs de la N64 que no permeten guardar partida si no s amb una targeta de memria)


Un dels aspectes destacats de l'arribada al mercat de la Nintendo 64 va ser el gran salt qualitatiu que ofer en els seus primers mesos de vida comercial, amb ttols com Super Mario 64, The Legend of Zelda: Ocarina of Time, Wave Race 64, GoldenEye 007, PilotWings 64, Turok, Mario Kart 64, o ISS64, entre d'altres, sorprenent als aficionats de l'entreteniment electrnic per la seva qualitat (sobretot grfica) i diversi.

 Vegeu tamb .
Llista de videojocs de Nintendo 64;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89176" title="Nintendo GameCube" nonfiltered="560" processed="555" dbindex="35605">


Nintendo GameCube, o senzillament GameCube, s la quarta consola de sobretaula de la successora consola Nintendo 64, de la companyia japonesa Nintendo, llenada el 2001. Aquesta consola competia amb la PlayStation 2 de Sony i X-Box de Microsoft.

Histria.
Al 1999 van aparixer els primers rumors sobre la nova consola de Nintendo. Tot apuntava que la companyia, fidel a la seva tradici, continuaria utilitzant el cartutx com a suport d'emmagatzemament per als seus jocs i que seria retrocompatible amb Nintendo 64. Nintendo va presentar la seva consola davant de la premsa amb el nom en clau de "Project Dolphin", encara que posteriorment el projecte per a la nova videoconsola de sobretaula va passar a denominar-se Star Cube i va quedar clar que el seu objectiu era desbancar a Sony i a Sega, amb les seves respectives consoles: PlayStation 2 i Dreamcast.

Nintendo volia reprendre el control en el mercat dels videojocs, dominat llavors per Sony i el seu PlayStation, per la qual cosa es va aliar amb IBM. Li va encarregar a aquesta companyia la fabricaci del maquinari de la seva futura consola, la qual va dissenyar el microprocessador central (denominat Gekko), basat en la tecnologia PowerPC i que funciona amb una freqncia de rellotge de 485 MHz.

Respecte al desenvolupament del sistema grfic, Nintendo es va concentrar prou en aix i li va encarregar a la companyia ATI Technologies desenvolupar una potent GPU, superant, tericament, a la que porta Playstation 2 i comparable amb el maquinari grfic de la potent X-Box (basada en tecnologia NVidia).

A pesar que tot indicava que, una vegada ms, Nintendo es tornaria a decantar pel cartutx com a suport per als seus videojocs (totes les seues consoles anteriors fan s d'ell), en aquesta ocasi, Nintendo es va desmarcar d'aquesta tendncia i va decidir adoptar un nou suport, encara que, una vegada ms, es tractaria d'un format propietari: el GOD (sigles de "GameCube Optical Disc").  Basat en el mini-DVD de Matsushita (Panasonic als Estats Units i Europa), es presenta en forma de disc ptic de 8 cm de dimetre i s capa d'emmagatzemar fins a 1'5 GB d'informaci. Aix mateix, la unitat lectora de la consola s capa de llegir-los a una velocitat molt superior a la de qualsevol lector de DVD.

En un principi, la consola seria llanada a nivell mundial l'any 2000, per Nintendo tenia la intenci de dotar a la seva consola dels elements necessaris per a connectar-la a Internet i va fer un canvi de plans. Les dades tcniques ja estaven sobre la taula, per les possibilitats reals de la consola de nova generaci de Nintendo continuaven sent una incgnita. El 24 d'agost de 2000 a les 15:30 (hora nacional al Jap), en el dia previ al Nintendo SpaceWorld 2000, la "Gran N" va presentar el disseny i perifrics de Nintendo GameCube (finalment, va rebutjar el nom de Star Cube), i unes imatges que mostraven un salt qualitatiu enorme respecte al que la seva antecessora, la Nintendo 64, va poder arribar a oferir. Per tant, aquesta nova consola prometia superar amb escreix els resultats oferits per l'anterior generaci de consoles.

Caracterstiques.
La consola t forma de "poal" (11'4 cm x 15 cm x 16 cm) i est disponible en diversos colors: negre, indi, platejat, blanc (edici limitada), i or (noms al Jap). Els seus controls i connectors estan repartits entre les seves cares de la manera segent:

Frontal: Ports per a comandaments (molt ergonmics, tant en forma com en posicionament dels botons, i amb funci de vibraci), targetes de memria i micrfon.
Superior: Unitat de lectura de discos i botons d'encesa, reinici, obertura de la coberta del disc i una placa intercanviable. De srie, aquesta placa mostra el logotip de Nintendo GameCube.
Laterals: Reixetes de ventilaci (una d'entrada i una altra de sortida) que incorpora un ventilador per a mantindre refrigerat el maquinari.
Posterior: Connector SNS A/V MultiOut, DOL D A/V MultiOut, entrada CD de 12 V i ansa per al seu transport.
Inferior: Port srie 1 (12 pins), port srie 2 (8 pins) i port d'alta velocitat (36 pins).

Especificacions.
Disposa d'un processador IBM i un chipset grfic d'ATI, que li proporciona una gran potncia de clcul. Quant a so, la seva qualitat s superior a la del CD.

Especificaciones tcnicas.
 MPU (Unitat Microprocessador): "Gekko", basada en l'arquitectura PowerPC d'IBM.
 Procs de fabricaci: tecnologia de semiconductors de coure de 0'18 microns.
 Freqncia de rellotge: 485 MHz.
 Capacitat de CPU: 1125 DMIPS (Dhrystone 2'1).
 Precisi de dades internes: 32 bits (nombres enters) i 64 bits (nmeros en coma flotant).
 Amplada de banda del bus extern: un mxim d'1'6 GB/segon. El bus de direccions t un grandria de 32 bits, mentre que el bus de dades s de 64 bits, a 162'5 MHz).
 Cach interna:
L1: 32 KB per a instruccions i 32 KB per a dades (16 vies).
L2: 256 KB (2 vies).
 Sistema LSI "Flipper".
 Procs de fabricaci: 0'18 microns DRAM Incorporada, desenvolupada per NEC.
 Frame Buffer incorporat: Aproximadament, 2 MB.
 Velocitat de la memria de Frame Buffer: 5 ns turbo (1 T - SRAM).
 Cach de textures incorporat: Aproximadament, 1 MB.
 Velocitat de la memria cach de textures: 5 ns (1 T - SRAM).
 Amplada de banda d'accs a les textures: 12'8 GB/segon com a mxim.
 Amplada de banda de la memria principal: 3'2 GB/segon com a mxim.
 Color, Z-Buffer: 24 bits cada u.
 Capacitat real de processament grfic: de 6 a 12 milions de polgons per segon. (capacitat de processament estimada en un joc real incloent modelatges complexos, textures, etc). Encara que han arribat a realitzar jocs amb ms polgons (uns 28 milions de polgons).
 Funcions de processament d'Fitxer: Boira, Subpxel Anti-aliasing, Llums HW x8, Alpha Blending, Virtual Texture Design, Multi-texture Mapping/Bump/Environment, Mapping, MIPMAP, Bilinear Filtering, Real-estafe Texture Decompression (S3TC), etc.
 Altres funcions: Real-estafe Decompression of Display List, HW Motion Compensation Capability.
 Processador de so: DSP 16 bit Especial.
 Memria de so: 16 MB (100 MHz DRAM).
 Memria d'instrucci: 8 KB RAM + 8 KB ROM.
 Memria de dades: 8 KB RAM + 4 KB ROM.
 Freqncia de rellotge real: 101'25 MHz.
 Mxim nombre de canals de reproducci simultnia de sons: 64 canals ADPCM.
 Freqncia de mostratge: 48 kHz.
 Sistema de coma flotant - Capacitat aritmtica: 13'0 GFLOPS com a mxim (MPU, Geometry Engine, HW Lighting Total).
 Memria principal del sistema: 24 MB.
 Velocitat d'accs: 10 ns o menys (1 T - SRAM).
 Unitat de disc: sistema CAV (velocitat angular constant).
 Suport: GOD ("GameCube Optical Disc"), de 8 cm de dimetre, basat en la tecnologia de disc ptic de Matsushita, amb una capacitat d'1'5 GB.
 Temps d'accs mitj: 128 ms.
 Velocitat de transmissi de dades: de 16 a 25 Mbps.

Especificacions fsiques.
 Dimensions de la unitat principal: 150 mm (ample) x 110 mm (alt) x 161 mm (llarg).
 Entrada/Sortida:
 4 ports per a comandaments de control.
 2 ranures Digicard per a targetes de memria.
 1 sortida analgica SNS A/V Multiout.
 1 sortida digital AV (noms en models fabricats abans del 22 de mar de 2004).
 2 ports de srie d'alta velocitat (noms en models fabricats abans del 22 de mar del 2004; els models actuals noms porten un).
 1 port parallel d'alta velocitat.
 Alimentaci: adaptador de corrent DC 12 V x 3'5 A.

Versions.
Models domstics.
Nintendo GameCube Model DOL-001: el model original de la consola.
Nintendo GameCube Model DOL-101: model actual, fabricat desprs de mar de 2.004, en el que s'elimina el port A/V digital i un dels ports srie.
Nintendo-Panasonic Q: versi amb reproductor de CD i DVD, a ms de capacitat de reproduir arxius MP3. Noms va ser llanada al Jap.

Ttols de llanament.
Els videojocs llanats de GameCube a l'Amrica del Nord, sn aquests:





A la consola GameCube, actualment hi ha sobre els 600 videojocs disponibles.

Enllaos externs.
Nintendo GameCube Lloc web oficial de Nintendo of America;
1UP.com: GameCube;
GameSpot;
IGNCube;
Dolby - Dolby's Guide del so a la Nintendo GameCube;
Nintendo Gamecube a WikiKnowledge;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89178" title="Sega Saturn" nonfiltered="561" processed="556" dbindex="35606">

Sega Saturn, tamb coneguda com Saturn, s una consola de 32 bits de la companyia de videojocs Sega, llenada l'any 1994 al Jap, i el 1995 als Estats Units i al continent europeu.
Vegeu tamb.
Llista de videojocs de la Sega Saturn;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89179" title="Super Nintendo" nonfiltered="562" processed="557" dbindex="35607">

Super Nintendo, altrament coneguda com SNES, Super NES, o Super Famicom (aquesta ltima denominaci, noms al Jap), s una consola de 16 bits de la companyia Nintendo, llenada el 1990 al Jap. Als EUA va ser introduda al mercat el 1991 i a Europa, el 1992. Malgrat la dura competncia que va mantenir amb la Sega Mega Drive per fer-se amb el mercat de la quarta generaci de consoles, finalment la Super Nes va ser la consola de 16 bits ms exitosa. Nintendo va aconseguir vendre 49 milions de consoles.

Maquinari.
El disseny de la Super Nintendo / Super Famicom va ser inusual en la seva poca. Comptava amb un processador relativament poc potent, ajudat per poderosos xips propis per al processament de so i video, tamb anomenats xips de suport. Aix s com en el maquinari de videojocs d'avui en dia, per va ser una novetat per als creadros de jocs, i com a primer resultat els productes de terceras companyies van tenir poca qualitat tcnica. Els creadros van acabar acostumant-se al sistema ms endavant i la qualitat grfica dels jocs va augmentar amb el pas del temps.

Unitat Central de Procs;
UCP: Processador WDC W65C816 de 16 bits funcionant a 1.79, 2.68 MHz, o 3.58 MHz (variable), amb 128 KB de RAM i el 2a03 part sonora de la NES.
So;
UCP de So: Sony SPC700 de 8 bits funcionant a 4.1 MHz, amb 64 KB de RAM, extensi de l'arxiu en PC: .SPC;
Xip principal de So : S-SMP de 16 bits a 32 Khz de 8 canals amb maquinari de descompressi similar al ADPCM;
Xip secundari de So : S-DSP de 16 bits a 32 Khz de 3 canals amb maquinari de descompressi utilitzat per als efectes sonors;
Temps de Cicle de Memria: 279 Minuts;
Capacitat del cartutx: 2 - 64 Mb;
udio RAM: 512 Kb;
Canals de so: 8, usa samples en forma de ona comprimits;
 Modulador de Pulsos de codis: 16 Bits;
Video ;
Unitat processadora d'imatges: 16 Bits;
Paleta: 32,768 Colors;
RAM de textures i mapes: 128 KB;
Colors en pantalla: 4096. Segons el mode grfic : exemple, 241 en mode 1 o 256 en mode 7, sense comptar sub-blending;
Resoluci: 256x224 a 512x448. La majoria dels jocs utilitzen 256x224, 320x224 o 400x300 pxels; tamb hi havia trucs per a obtenir  512x448 per era emprat en poques ocasions;
Mxims sprites en pantalla: 128 (32 per lnia);
Mxim nombre de pxels de sprites en un scanline: 256. El generador d'imatges t un error de software que es desfeia dels sprites ms propers en compte dels ms llunyans si un scanline excedia el lmit.
Modes de pantalla ms comuns: Modo 1 text pxel a pxel (16 colors per tile; 3 capes de scroll) text affine mapped, mode 7 (256 colors per tile; una capa de rotaci/escalat);
Alimentaci;
Transformador d'Entrada: 120 V AC, 60 Hz, 17 Watts;
Transformador de Sortida: 10 V DC, 850 mA (NTSC), 9 V AC (PAL);
Controladors i connectors;
Port per a controladors de set pins en el frontal de la mquina (2);
Resposta del controlador: 16 Millisegons;
Sortida d'udio Video SNS A/V Multiout (1);
Baha per a dispositius externs (1);
Entrada de CD 10 V (1);
Sortida de radiofreqncia A/V (1) *Eliminada en la versi compacta de Super Nintendo;
Connector per a cartutxos de joc;

Jocs.
Entre els seus jocs ms famosos es troben:
Super Mario World;
Donkey Kong Country;
The Legend of Zelda: A Link to the Past;
Starwing;
Super Mario Kart;
Chrono Trigger (no distribut a Europa);
Super Mario RPG (no distribut a Europa);
Final Fantasy VI (no distribut a Europa);













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89180" title="Nintendo 64DD" nonfiltered="563" processed="558" dbindex="35608">
Nintendo 64DD o 64DD, s un maquinari d'ampliaci per a la Nintendo 64, que mitjanant la uni fsica per una ranura que la N64 t a la part posterior (anomenada "EXTension Port") permetia a l'usuari de la videoconsola, entre altres coses, connectar-se  a internet, jugar en lnia amb altres usuaris d'una Nintendo 64 a distncia, o ampliar el contingut d'alguns jocs apareguts a Nintendo 64.

Utilitzava com a format uns discs magntics especials d'alta capacitat, que podien contenir nous videojocs, ampliacions per jocs ja llanats per la N64 o b aplicacions de software per retocar imatges i vdeos, crear models 3D, animacions, etc...

Previst per ser llenat poc desprs de la prpia Nintendo 64, els retards van provocar que aparegus a finals del 1999 noms al Jap, amb poc xit de vendes, mltiples cancellacions de jocs, i poca vida comercial (que afect decisivament al servei online de la mquina, el qual no arrib a l'any de funcionament). Com a curiositat, fou la primera mquina de Nintendo en tenir un sistema operatiu (al contrari que la N64), cosa que permetia posar en funcionament la mquina, encara que no tingus cap disquet inserit. Posteriorment, la GameCube o la Nintendo DS tamb han incorporat Sistemes Operatius.

Jocs.
 Mario Artist: Communication Kit;
 Mario Artist: Paint Studio;
 Mario Artist: Polygon Studio;
 Mario Artist: Talent Studio;
 F-Zero X Expansion Kit;
 Kyojin no Doshin 1(Doshin the Giant);
 SimCity 64;
 Japan Pro Golf Tour 64;
 Kyojin no Doshin: Kaihou Sensen Chibikko Chikko Daishuugou;

Jocs proposats.
La Nintendo 64DD va tenir una extensa llista de jocs que desprs, o foren cancellats o foren llanats ms tard per a la Nintendo 64.




 Vegeu tamb .
Nintendo 64;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89182" title="Virtual Boy" nonfiltered="564" processed="559" dbindex="35609">
Virtual Boy o Nintendo Virtual Boy s una consola porttil de Nintendo llenada al mercat japons i nordameric l'any 1995. Ideada pel creador de la famosa Game Boy, Gumpei Yokoi, el Virtual Boy era una consola de jocs de 32 bits capa de crear una sensaci de tridimensionalitat en el jugador, grcies a l'utilitzaci d'uns sofisticats projector i sistema estereoscpic.

L'escassa venda del producte (no superior a les 50.000 unitats, durant la seva vida comercial) i les seves caracterstiques tan especials, fan que actualment sigui un objecte de coleccionista molt buscat i preuat pels interesats en el mn dels videojocs.

A pesar de la definici de porttil per part de Nintendo, el sistema no ho s vertaderament, ja que el pes i la necessitat d'usar-lo d'una forma determinada (sentat o ajagut a terra), i el perill de fer malb la maquinaria interior de la consola si s'usa dins d'un lloc en moviment (com un cotxe) impossibiliten poder-lo comparar amb qualsevol altra consola porttil, per tamb, amb una consola de sobretaula, sent aix una de les definicions ms acertades la de sistema semi-porttil, o portable.

Una de les caracterstiques ms criticades de la mquina fou el fet que la pantalla simplement es veia en una paleta de color roja i negra, produint que no fos recomanable la utilitzaci per menors de 7 anys, i per estones superiors a 20 minuts en la resta de gent. La ra de fer una paleta de colors basada noms en el vermell, es deu, segons Nintendo, a que la inclusi dels filtres blau i verd per fer la resta de paleta cromtica haura causat una imatge molt borrosa, i un increment notable del preu del producte.

Vegeu tamb.
Llista de videojocs del Virtual Boy;
 Enllaos exteriors .
Bona pgina sobre el Virtual Boy;
Una altra pgina excelent sobre aquest sistema;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89185" title="Club Esportiu Despertaferro" nonfiltered="565" processed="560" dbindex="35610">


El Club Esportiu Despertaferro s un club esportiu fundat l'any 2000

 Fundaci.
Club esportiu de futbol de la ciutat de Reus, fundat el 2000 per gent propera al Casal Despertaferro, el casal independentista de la ciutat. Aquest club t la caracterstica d'estar autogestionat pels mateixos jugadors i tcnics i t una especial sensibilitat per temes socials i nacionals. 

 Seccions.
Futbol;
Futbol sala mascul;
Futbol sala femen;
Futbol sala cadet;
Futbol sala juvenil;
Futbol sala infantil;
Basquetbol;
Tennis de taula;
Bitlles catalanes;

 Enllaos Externs.
Web del C.E. Despertaferro;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89188" title="Vaginitis" nonfiltered="566" processed="561" dbindex="35611">
La vaginitis s una inflamaci dels teixits vaginals, causada per microorganismes que poden transmetre's durant les relacions sexuals. Los dones diabtiques estan ms predisposades a patir vaginitis.

 Tipus de vaginitis.
 Vaginitis per Tricomones;
 Presenta una secreci vaginal amb un olor desagradable, picor i cossor dels genitals i dolor durant l'acte sexual. Si la pacient no rep tractament pot atacar el coll uter. ;

 Vaginitis per fongs;
 Coneguda tamb com Candiasis o Monilia. Es ocasionada per un creixement excessiu d'un ferment tipus fong que normalment est present a la vagina. Els smptomes solen ser secreci lletosa espessa i cossor intensa. El tractament sol ser via supositoris vaginals.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89191" title="Fenassar" nonfiltered="567" processed="562" dbindex="35614">


Un fenassar s un prat, ms aviat sec, dominat pel fens de marge (Brachypodium phoenicoides), una  gramnia. N'hi ha diferets tipus, que formen l'aliana Brachypodion phoenicoides, el nom de la qual, pres del nom cientfic del fens de marge, s prou expressiu de la seva composici.

Fan de 40 a 80 cm d'alada i recobreixen el terreny de manera contnua. El seu sistema radicular s potent i diversificat i aguanten molt b la terra impedint-ne l'erosi de manera efica. Necessita terres d'una certa fondria amb suficient capacitat de retenci d'aigua, de ms de 40 cm, i on el sl s ms prim el fenassar se substitut pel llistonar, que s un prat dominat per una altra espcie del mateix gnere, el llist (Brachypodium retusum).

Es fan en climes subhumits en els quals no hi ha prou humitat per a un desenvolupament ptim de les herba durant l'estiu per amb suficient humitat la resta de l'any. Fora de l'poca de creixement actiu (de mitjan primavera a principi d'estiu) presenten un aspecte ms aviat sec. A l'estiu, per, tenen fulles verdes al costat de les seques.

Dominen en molts marges i talusos de la part dels Pasos Catalans de clima intermig entre els humits i els semirids. Es mantenen si sn pasturats pel bestiar menor (ovelles i cabres), i sense ser pasturats evolucionarien cap a bosquines i comunitats forestals, si no ho impedeix algun altre factor.

Classificaci dels fenassars.
Dins de l'aliana Brachypodion phoenicoides Br.-Bl. (que pertany a l'ordre Brachypodietalia phoenicoides, a la classe Ruderali secalietalia i a la divisi Vulpio-Brachypodiea retusi) els fenassars es classifiquen en les segents associacions (indiquem noms les que trobem a Catalunya, el Pas Valenci i les Illes Balears):
Fenassar tpic (Brachipodietum phoenicoidis): s la forma ms tendra i magestuosa, i la que correspon millor a la descripci general que hem donat. Necessita una certa humitat, pel que es troba sobretot a les zones ms humides del domini de l'alzinar i en ocasions al de les rouredes, situant-se sobretot als marges dels conreus (d'aqu el nom de fens de marge de l'espcie dominant). Arriba al Pas Valenci, per a les comarques ms eixutes noms es troba a les fondalades ms humides. Aquesta comunitat s present, per escssa, a Mallorca i Eivissa.
Fenassar amb psol valenci (Lathyro-Brachipodietum phoenicoidis): Caracteritzada per la presncia del psol valenci (Lathyrus tremolsianus). Es troba en algunes muntanyes del Pas Valenci.
Fenassar amb fromental petit (Trisetario-Brachipodietum phoenicoidis): Semblant al fenassar tpic per propi de llocs ms humits, pel que hi poden viure algunes espcies de distribuci centreuropea com el fromental (Arrhenatherum elatius) i el fromental petit (Trisetum flavescens). Es fa a l'est de Catalunya.
Fenassar amb polgala gironina (Polygalo-Brachipodietum phoenicoidis): Molt semblant al fenassar amb fromental petit, per amb polgala gironina (Polygala vulgaris ssp. mediterranea var. gerundensis).
Fenassar amb peric perfoliat (Hyperico-Brachipodietum phoenicoidis). Menorca.
Fenassar d'estaca ross groc (Brachypodio-Kundmannietum siculae). Mallorca oriental;
Pradell d'herba-fam (Salvio-Plantaginetum albicantis): No s exactament un fenassar, precisament per escassesa de fens, per l'incloem aqu perqu perqu la semblana de la seva composici amb les comunitats precedents ha dut els fitosociolegs a classificar-la dins de la mateixa aliana. s una pastura de poca entitat, corrent a la terra baixa, on les espcies dominants sn l'herba-fam (Plantago albicans) i el trrec (Salvia verbenacca).

Vegeu tamb.
Brachypodium

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89192" title="Maria Francesca de Portugal" nonfiltered="568" processed="563" dbindex="35615">
Maria Francesca de Portugal, infanta d'Espanya (Palau de Queluz 1800 - Alverstoke Rectory, Hants (Anglaterra) 1834). Infanta de Portugal de la Casa dels Bragana amb el tractament d'altesa reial. Casada amb el pretendent carlista al tron d'Espanya Carles Maria Isidre de Borb, mor a l'edat de 34 anys.

Nascuda el dia 22 d'abril de 1800 al Palau de Queluz a les proximitats de Lisboa, sent filla del rei Joan VI de Portugal i de la infanta Carlota Joaquima d'Espanya. Nta per via paterna del rei Pere III de Portugal i de la reina Maria I de Portugal ho era per via materna del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Llusa de Borb-Parma.

Educada a la conservadora cort de Lisboa s'exili junt amb la resta de la famlia reial portuguesa al Brasil arran de l'ocupaci del pas per part dels exrcits francesos de Napole Bonaparte.

Casada el dia 4 de setembre per poders a Cadis i ratificat el dia 22 de setembre de 1816 en persona al Palau Reial de Madrid amb l'infant Carles Maria Isidre de Borb, fill de rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Llusa de Borb-Parma. La parella visqu a la Cort de Madrid i tingueren tres fills:

 SAR l'infant Carles de Borb, comte de Montemoln, nat a Madrid el 1818 i mort a Trieste el 1861. Es cas el 1850 al Palau de Caserta amb la princesa Maria Carolina de Borb-Dues Siclies.

 SAR l'infant Joan de Borb, comte de Montizn, nat al Palau d'Aranjuez el 1822 i mort a la localitat anglesa de Brighton el 1887. Casat el 1847 a Mdena amb l'arxiduquessa Maria Beatriu d'ustria-Este.

 SAR l'infant Ferran de Borb i de Bragana, nat el 1824 a Madrid i mort poc abans que el seu germ gran Carles a Brunse, Estria, ustria, el 1861.

A partir de l'any 1832 segu el seu marit en el periple que el fu voltar per la pennsula com a conseqncia de la no acceptaci de la Pragmtica Sanci que abolia la Llei Slica i permetia l'accs al tron a la infanta Isabel, futura reina Isabel II d'Espanya.

L'any 1834 mor a Anglaterra on el seu marit es trobava momentniament retingut per evitar la seva entrada de nou a la pennsula. A la seva mort, l'infant Don Carles es torn a casar, aquest cop amb la infanta Maria Teresa de Portugal, germana gran de Maria Francesca.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89193" title="Science Citation Index" nonfiltered="569" processed="564" dbindex="35616">
El Science Citation Index s una base de dades bibliogrfica on es recullen totes les contribucions (articles, editorials, cartes, revisions, discussions, etc.) que es puguin publicar a les principals revistes de cincia i tecnologia i est produda per ISI - Thomson Scientific.

s una base de dades selectiva, s a dir, no pretn buidar el mxim nombre de revistes cientfiques, sin que selecciona aquelles que, segons determinats criteris, es consideren les de ms importncia a cadascn dels mbits temtics de cincia i tecnologia.

Enllaos externs.
 Science Citation Index ;
 ISI - Thomson Scientific ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89197" title="Brolla" nonfiltered="570" processed="565" dbindex="35618">
La brolla s una formaci vegetal que pot recobrir la major part del sl per deixa passar molta claror i est constituda per arbusts, mates i herbes amb una alada aproximada de 0'5 a 2 metres.

Es pot formar sobre terres bsiques (per exemple: la Brolla de roman) o silcies (Brolla de bruc i estepes). 

A les illes balears les brolles tenen una constituci prpia amb la presncia d'espcies endmiques com l'estepa joana.

La brolla s un tipus de vegetaci altament inflamable



Brolla calcria.
Roman;
Bruc d'hivern (Erica multiflora);
Botja;
Argelaga;
Bufalaga;
Cistcies o estepes de terra calcria;
Brolla acidfila.
Bruc boal (Erica arborea);
Cistcies o estepes de terra cida;

La brolla s tpica de la regi mediterrnia, s'hi ha ests molt i forma una etapa de successi vegetal un cop s'han destrut els boscos.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89199" title="Vall de Jizreel (consell regional)" nonfiltered="571" processed="566" dbindex="35619">

El consell regional de la vall de Jizreel s un municipi del districte del Nord d'Israel que agrupa la majoria d'assentaments de la vall de Jizreel. Sn 15 kibbutz, 15 moshav, 6 pobles jueus i 2 pobles de minories. Malgrat el nom del municipi, alguns d'aquests assentaments no es troben a la vall mateixa, sin a les rodalies.

La majoria de kibbutz i moshav, que abans depenien de l'agricultura, han comenat un perode de declivi econmic, encara que la zona segueixi atraient molta gent del centre d'Israel. El municipi disposa de 71 escoles bressol, 23 escoles primries i 6 escoles secundries. Hi ha tamb una universitat, el Jezreel Valley College, i l'Acadmia de Msica i Dansa.

La vall de Jizreel s visitada per molts turistes. Al municipi s'hi troba el parc nacional de Tzipori i el museu dels Assentament Agrcoles Pioners.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89203" title="Mnimes i mximes absolutes" nonfiltered="572" processed="567" dbindex="35620">
Mnimes i mximes absolutes referit a les temperatura d'un lloc determinat mesurades dins un abric meteorolgic estndar sn els valors ms baixos i ms alts enregistrats en un perode.

Els valors extrems de temperatura, encara que no s'assoleixen ms que excepcionalment,  condicionen la biologia de moltes espcies en el medi ambients o en agricultura.

Exemples de mnimes absolutes limitants.
Eucalyptus globulus mort per sota de -5C;
Taronger: congelaci del fruit per sota de - 2C i mort de l'arbre per sota del -7C ;
Olivera: mort de la vegetaci per sota dels -10C (pot rebrotar des de terra);
Figuera: mort de l'arbre per sota de -12C;
Roman: mort de la planta per sota de -15C;
Pi pinyoner i alzina: mort per sota dels -20C;

A la Plana de Vic l'existncia, encara que espordica, de temperatures per sota dels -20C a causa dels fenmens d'inversi trmica explica l'absncia d'alzinars, que s que es troben a les serres del voltant. Les glaades de l'any 2001 que van arribar a -17C a la vall de l'Ebre van afectar oliveres i no es va recuperar la producci d'olives en 3 o 4 anys.

Als Estats Units les mnimes absolutes resulten molt ms baixes que a Europa i frica a la mateixa latitud i en estats amb mitjanes de temperatura subtropicals com Florida (a la latitud de les illes Canries) o Georgia no estan lliures totalment de glaades.

Exemples de mximes absolutes limitants.
Temperatures per sobre de 40C sn limitants per a molts conreus especialment en floraci (vinya) creixement o maduraci. A Andalusia on hi ha mximes de ms de 40C de juny a setembre no es fan varietats tardanes de prssecs perqu quedarien afectats. ;
Els cereals si quan s'est formant el gra hi ha un cop de calor (alta temperatura amb baixa humitat) el gra no es formar b. Per aquest motiu no es conreen blat, ordi i segol en climes molt clids.

En els oasis del deserts clids les plantacions (d'espcies ja resistents a la calor) es fan a l'ombra de les palmeres o altres plantes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89206" title="Observatori astronmic" nonfiltered="573" processed="568" dbindex="35621">

Un observatori astronmic o simplement un observatori s un emplaament dedicat a l'observaci del firmament des de la Terra.

Els observatoris ms antics del mn (segons la NASA).
Abu Simbel, Egipte;
Stonehenge, Gran Bretanya;
Angkor Wat, Cambodja;
Kokino, Repblica de Macednia;
Goeck, Alemanya;

En els observatoris antics les observacions es feien a ull nu; a partir de l'edat mitjana es va introduir l's del sextant i, a partir de Galileu, el telescopi. 

Els observatoris astronmics actuals.
En l'actualitat, el problema de la contaminaci lumnica ha fet portar els observatoris a llocs remots i a gran altitud com s el cas de Mauna Kea a Hawaii o el Roque de los Muchachos a les Illes Canries. La majoria dels telescopis estan situats en l'hemisferi nord, tot i aix hi ha observatoris importants a Sudfrica i Xile. D'altra banda, els telescopis espacials com el Hubble permeten obtenir imatges que no sn possibles des de la Terra ni en les millors condicions.

Enllaos externs.
Ocean Observatory Information,  Woods Hole Oceanographic Institution;
Climate Change Observing Systems Information from the Ocean & Climate Change Institute, Woods Hole Oceanographic Institution;
Milkyweb Astronomical Observatory Guide Base de dades d'observatoris astronmics des de 2001 ;
Coastal Observatory Information from the Coastal Ocean Institute, Woods Hole Oceanographic Institution;
Map: Planetaria and Observatories;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89208" title="El Puig" nonfiltered="574" processed="569" dbindex="35622">


El Puig, tamb conegut com el Puig de Santa Maria, s un municipi valenci que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Limita amb la Pobla de Farnals, Puol i Rafelbunyol (a la mateixa comarca); amb Albalat dels Tarongers, Sagunt (a la comarca del Camp de Morvedre) i amb Nquera (al Camp de Tria). 

 Geografia .
Situat en la part ms septentrional de l'Horta de Valncia. El seu relleu presenta quatre parts diferenciades: la primera d'elles s la ms occidental i correspon a algunes estribacions muntanyenques de la Serra Calderona. Les altures ms importants sn les del Pic dels Bords  i la Serra Llarga, en les quals hi predominen les calcries del Buntsandstein.

El clima s tpicament mediterrani. Destaca el barranc de la Calderona, que es perd en la planura plistocnica sense arribar a la mar, i les fonts de Blanca i la Tanca.

Al mig de la planura s'alcen alguns puigs (d'ac el nom) de la mateixa natura calcria que els de Bords i Serra Llarga. Un d'ells, el de la Pedrera, ha desaparegut completament en haver estat desmantellat per construir l'espig del port del Grau de Valncia. Els altres sn la Muntanya del Castell o de la Pat, la Muntanya de Santa Brbara, i la Muntanya del Monestir.

Les principals vies de comunicaci del municipi sn les autovies V-21 i AP-7 (a l'est i oest del casc urb, respectivament), i la lnia de ferrocarril Valncia-Castell.

 Barris i pedanies .
Al terme municipal del Puig s'hi troba tamb el nucli de poblaci de la Platja del Puig.

 Histria .
Vegeu l'article d'Histria del Pas Valenci

Fortalesa musulmana denominada pels cristians Puig de Cebolla per deformaci de l'rab "Juballa" (pujol), va ser base de l'exrcit del rei Jaume I el Conqueridor en la conquesta de la ciutat de Valncia. En 1240 el rei don terres a Arnau de Cardona, entre altres, per qu construir un monestir a Santa Maria en memria de la batalla que va permetre el setge a la ciutat de Valncia. En 1343 el castell de El Puig pertanyia, de per vida, al comte de Terranova. El 30 de mar de 1343 el rei el conced a Nicolau Janvila. Posteriorment el rei el ven, en 1385, a Pere de Centelles. En 1608 es produeix la separaci dels termes de El Puig i la Pobla de Farnals. Els ltims senyors territorials foren el Marqus de Blgida i l'Ajuntament de Valncia, per meitats.

 Demografia .

 Economia i urbanisme.
La seua economia, bsicament agrria fins dates recents, est en un progressiu estat de transformaci cap a un esquema industrial la base fonamental de la qual la constitueix la metallrgia. A ms, una part del seu creixement demogrfic als ltims anys es deu al seu funcionament en part com a ciutat dormitori de Valncia.

Dins de la superfcie llaurada, el sec l'ocupen la vinya i la garrofera i el regadiu els fruiters com tarongers, pans, hortalisses, etc. Per sense cap mena de dubte, el principal impuls econmic el reb el poble del cultiu i l'exportaci de la taronja. La ramaderia est representada per quasi mig centenar de caps de bov i altres tants de porc, a ms d'algunes granges avcoles.

El sector industrial compta amb diversos tallers de relaminaci de ferros, fbriques de conserves vegetals, dues d'envasos de fusta, una de de cervesa, i altres installacions ms recents com sn les d'arts grfiques. D'altra banda, l'activitat pesquera ha desaparegut. En les seues platges s'hi han installat ara complexos residencials d'estiu.  

El creixement urbanstic al municipi es desenvolupa actualment en dues zones. La primera al nord del casc urb, on s'estan construint aproximadament 1.500 habitatges. I en segon lloc, en la zona de la marjal propera a les platges, en la quals s'estan programant 6.255 habitatges al voltant d'un camp de golf. Hi ha hagut ms propostes de creixement urbanstic als ltims anys, per part de diferents forces poltiques i promotors urbanstics, per aquests no s'estan duent a terme en l'actualitat.

 Administraci i poltica .

El resultat de les darreres eleccions municipals, celebrades el 27 de maig del 2007, foren de 1.601 vots (32,07%) per al PSPV-PSOE (5 regidors), 1.504 vots (30,13%) per al PP (4 regidors), 739 vots (14,80%) per a la coalici Comproms pel Puig, formada pel Bloc i EUPV (2 regidors), 525 vots (10,52%) per a Coalici Valenciana (1 regidora), 328 vots (6,57%) per al Partit Independent del Puig (1 regidor) i 174 vots (3,49%) per a Uni Valenciana (cap regidor).

Jos Miguel Tolosa (PP) s alcalde del Puig des del 18 de gener de 2008 mitjanant una moci de censura recolzada per 2 trnsfugues del PSPV-PSOE i el regidor del Partit Independent.

 Monuments .
El seu casc urb s'extn principalment per la vessant meridional de les muntanyes de la Pat i Santa Brbara. 

 Castell del Puig: situat al cim de la muntanya de la Pat. Es conserven algunes restes, sent d'origen musulm.

 Monestir de Santa Maria del Puig, regit per frares mercedaris. Aquest edifici, comenat a construir al segle XIII, va patir nombroses reformes als segles posteriors. La seua esglsia (gtica desprs de llevar-li afegits posteriors) s l'esglsia parroquial del poble.

 Ermita de Santa Brbara: situada dalt de la Muntanya de Santa Brbara.

 Ermita de Sant Jordi, situada al pla es troba amb la seua planta quadrada i cpula barroca. ;

 Torre Vigia: construcci defensiva dels atacs que venien per la mar, del segle XVI.

 Cartoixa d'Ara Christi. El seu origen es remunta a l'ltim ter del segle XVI, quan s'installaren en aquest lloc uns quants membres independents de la Cartoixa de Portaceli.

 Festes i celebracions locals .
 Sant Pere se celebra el darrer diumenge de gener. Es cuinen grans perols dolla de Sant Pere i es reparteix als vens. La tradici parteix del menjar que els frares mercedaris donaven als necessitats.

 Sant Antoni se celebra al mes de febrer, a diferncia de la majoria de pobles del Pas Valenci en qu aquesta festa se celebra en gener. ;

 Les Falles es celebren al mes de mar. Actualment hi ha tres comissions falleres a El Puig.

 Sant Roc se celebra durant el mes d'agost. Destaca la nit de les albaes, que se celebra la nit del 15 al 16 d'agost.

 Les Festes de la Mare de Du sn les festes patronals i es celebren el primer cap de setmana de setembre.

 El Nou d'Octubre se celebra amb una festa a lermita de Sant Jordi i actuacions de danses valencianes.

 El darrer diumenge d'octubre se celebra l'Aplec del Puig. Aquesta s una celebraci de diferents forces poltiques de l'esquerra i el nacionalisme valencians. Aquesta celebraci s'ha realitzat de manera intermitent des de l'any 1915, i tingu certa importncia durant els anys de la transici. La can Darrer diumenge d'octubre d'Al Tall s un homenatge a aquest aplec.

 Vegeu tamb .
 Normes del Puig;
 Castell del Puig;
Aplec d'El Puig;

 Enllaos externs .
 Web oficial de l'ajuntament;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
  Federacin Valenciana de Municipios y Provincias - Gua Turstica D'on s'hi ha extret informaci amb el seu consentiment. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89210" title="Quart (desambiguaci)" nonfiltered="575" processed="570" dbindex="35623">

Esports:;
Quart o el Xiquet de Quart, sobrenom amb qu s conegut Alberto Arnal, jugador professional de pilota valenciana.

Geografia:;
Quart (o Quart d'Onyar), municipi del Girons.
Quart de Poblet, municipi de l'Horta Oest.
Quart de les Valls, municipi del Camp de Morvedre.

Numismtica:;
Quart, moneda catalana vigent durant l'ocupaci francesa del Principat (1808-1814), que don origen a diverses expressions com ara tenir molts quartos.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89212" title="Videoart" nonfiltered="576" processed="571" dbindex="35624">

El videoart s la utilitzaci de mitjans electrnics (analgics o digitals) amb una finalitat artstica. El vdeo no s ms que aix, un suport, i el fonamental s l's que se n fa. L'art est en saber narrar i fer propostes que emocionin l'espectador i que el duguin a reflexionar sobre el seu sser, aquesta eterna incgnita. Els cineastes van buscar alternatives ms econmiques a la producci tradicional en cinema, d'aquesta forma sorgeix el videoart, com proposta ms enfocada a persones que trenquen amb els parmetres comercials i busquen un mitj ms econmic per no per aquest motiu amb menys valor que les formes tradicionals de producci. El videoart ha incidit en la producci de curtmetratges principalment, la seva esttica s'est construint amb les enormes possibilitats que brinda el suport magntic. El videoart no necessriament compleix amb les convencions del cinema. El videoart pot no emprar actors, dilegs, pot no tenir una narrativa o gui, o altres convencions que generalment defineixen a les pellcules com entreteniment.

 Histria del Videoart .

El videoart neix amb la popularitzaci de la televisi a Estats Units. Es diu que va comenar quan el core Nam June Paik va utilitzar la seva Sony Portapak nova per a filmar la process del Papa Pau VI per la ciutat de Nova York a la tardor del 1965. Aquest mateix dia, en un caf del Greenwich Village, Paik va escriure el videoart ha nascut. 

Des del primer moment, el videoart es converteix en eina de treball dels diferents moviments d'art contemporani com sn Fluxus o l'art conceptual.

Al 1959 Wolf Vostell va incorporar un set de televisions en un dels seus treballs, "Deutscher Ausblick" 1959, que actualment forma part de la collecci del Museum Berlinische Galerie, ssent probablement la primera obra d'art que fa servir una televisi. El 1963 Vostell va presentar la seva obra "6 TV de-coll/age" a la Smolin Gallery de Nova York. Aquesta obra actualment pertany a la collecci del Museu Reina Sofia de Madrid.

Abans de la introducci de la cmera Sony Portapak, la tecnologia de la imatge en moviment noms era disponible per als consumidors o artistes en films de setze millimetres, que no donven la possibilitat de reproducci playback automtica que s tenien les cintes de vdeo. Conseqentment, molts artistes van comenar a trobar el vdeo molt ms atractiu que el cinema, i molt ms quan la tecnologia va permetre editar o modificar les imatges enregistrades.

Els dos exemples citats anteriorment feien servir petits trucs per crear efectes artstics en els seus treballs.

L'obra Double Vision de Peter Campus va combinar les senyals de video de dues Sony Portapak mitjanant un mesclador electrnic, obtenint imatges distorsionades. 

La primera obra de videoart en multi-canal (fent servir diferents monitors o pantalles) va ser Wipe Cycle, d'Ira Schneider i Frank Gillette. Es tractava d'una installaci de nou pantalles de televisi, que combinven imatges dels visitants de la galeria, anuncis de televisi i cintes pre-enregistraddes. Les imatges anven alternant d'un monitor a altre com si es tracts una coreografia.

El 1970, als estudis de la San Jose State TV, Willoughby Sharp va emetre  Videoviews , una srie de programes d'entrevistes enregistrades amb artistes. El programa consistia en converses amb Bruce Nauman (1970), Joseph Beuys (1972), Vito Acconci (1973), Chris Burden (1973), Lowell Darling (1974) i Dennis Oppenheim (1974).

 Llistat de Videoartistes .

 Adel Abdessemed;
 Marina Abramovic;
 Vito Acconci;
 Gustavo Aguerre;
 Eija-Liisa Ahtila;
 Doug Aitken;
 Oladl Ajiboy Bamgboy;
 J. Tobias Anderson;
 Ant Farm Group;
 Eleanor Antin;
 Martin Arnold;
 Kutlug Ataman;
 Matthew Barney;
 Maurice Benayoun;
 Gretchen Bender;
 Sadie Benning;
 Zarina Bhimji;
 Dara Birnbaum;
 Helene Black;
 Angie Bonino;
 Olaf Breuning;
 Candice Breitz;
 Roderick Buchanan;
 Colin Campbell;
 Robert Cahen;
 Campement Urbain;
 Peter Campus;
 David Claerbout;
 Maurizio Collini;
 Jordi Colomer;
 Cecelia Condit;
 Carles Congost;
 Tony Conrad;
 Chris Cunningham;
 Willie Doherty;
 Stan Douglas;
 Juan Downey;
 Shahram Entekhabi;
 Bill Etra;
 Valie Export;
 Ingrid Falk;
 Judy Fiskin;
 Terry Flaxton;
 Yang Fudong;
 Dominique Gonzalez-Foerster;
 Dryden Goodwin;
 Douglas Gordon;
 Dan Graham;
 Rodney Graham;
 David Hall;
 Gary Hill;
 Nan Hoover;
 G. H. Hovagimyan;
 Pierre Huyghe;
 Runa Islam;
 Christian Jankowski;
 Taly and Russ Johnson;
 Joan Jonas;
 Stephen Jones;
 Isaac Julien;
 Wolf Kahlen;
 Svetlana & Igor Kopystiansky;
 Elka Krajewska;
 Athanasia Kyriakakos & Dimitris Rotsios;
 David Lamelas;
 Lennie Lee;
 Mary Lucier;
 Cecilia Lundqvist;
 Paul McCarthy;
 Kevin McCoy;
 Steve McQueen;
 Bjorn Melhus;
 Ana Mendieta;
 Aernout Mik;
 MTAA;
 Bruce Nauman;
 Shirin Neshat;
 Jun Nguyen-Hatsushiba;
 Graham Nicholls;
 Marcel Odenbach;
 Orlan;
 Arthur Omar;
 Tony Oursler;
 Nam June Paik;
 Mabel Palacin;
 Zhang Peili;
 Raqs Media Collective;
 Relja Penezic;
 Paul Pfeiffer;
 Daniel Pflumm;
 Jeroen de Rijke;
 Pipilotti Rist;
 Don Ritter;
 Miroslaw Rogala;
 David Rokeby;
 Martha Rosler;
 Anri Sala;
 Jacqueline Salloum;
 Domingo Sarrey;
 Julia Scher;
 Ira Schneider;
 Cindy Sherman;
 Lorna Simpson;
 Konstantia Sofokleous;
 Doron Solomons;
 Lisa Steele;
 Jana Sterbak;
 Fiona Tan;
 Sam Taylor-Wood;
 Pascale Marthine Tayou;
 Diana Thater;
 Steina i Woody Vasulka;
 Bill Viola;
 Wolf Vostell;
 Jeremy B. Warner;
 Mark Wallinger;
 Andy Warhol;
 Gillian Wearing;
 Peter Weibel;
 Jane i Louise Wilson;
 Shaun Wilson;
 Eva Koch;

 Enllaos externs .
Festival Loop BCN;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89215" title="Cap Agulhas" nonfiltered="577" processed="572" dbindex="35625">

 


El Cap Agulhas (en Portugus: Cabo das Agulhas) representa el punt ms meridional de l'frica (latitud: 34 49  43,39  Sud, longitud: 20 00  09,15  Est). El Cap es troba dins del municipi de Cape Agulhas encabit en la Provncia Occidental del Cap de Sud-frica.

Sovint s'identifica, errniament, el Cap de Bona Esperana (Latitud: 3421 29  Sud, Longitud: 1828 19  Est) amb el punt ms meridional del continent afric, per aquest ltim es troba a una distncia d'uns, aproximadament, 150km cap al nord respecte del cap Agulhas. Ambds es troben dintre de la sobirana nacional de Sud-frica.

Aquesta singularitat meridional el converteix en el punt d'intersecci entre els oceans ndic i Atlntic.



 Enllaos externs .
 Cape Agulhas / Struisbaai / Overberg Coast (en angls);
 The estuary of the Heuningnes River, the southernmost in Africa (en angls);

 Referncies .



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89218" title="Die Siedler von Catan" nonfiltered="578" processed="573" dbindex="35626">

Die Siedler von Catan (Els colons de Catan) s un joc de tauler d'estil europeu (o alemany) creat per Klaus Teuber i publicat per primera vegada el 1995 a Alemanya per Kosmos; a l'estat espanyol el distribudor n's Devir Iberia, que el publica en versi castellana amb el nom Los descubridores de Catn.

s un dels primers jocs d'aquest tipus que obtingu ress a nivell mundial, ms enll d'Europa, i el 1995 guany el premi Spiel des Jahres i tamb la Ploma d'Essen (Essener Feder) a la fira de jocs d'Essen. El seu xit ha donat lloc a diverses expansions, variants i jocs derivats.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89221" title="Nosaltres, els valencians" nonfiltered="579" processed="574" dbindex="35627">
Nosaltres, els valencians s un assaig publicat per Joan Fuster l any 1962. Com ell mateix declara, el va realitzar perqu no sabia ben b qu eren els valencians. Mai no havia trobat una reflexi seriosa sobre la identitat del poble valenci i per este motiu ell mateix es va veure obligat a desxifrar-ho. El mestre suec es va inspirar en Notcia de Catalunya de Jaume Vicens i Vives per a escriure eixe llibre. Era un "parntesi" en la seua obra que per motius aliens a la seua voluntat s havia vist obligat a realitzar.

Sobre la incidncia de Nosaltres els valencians, val a dir que hom pot parlar d'un Pas Valenci abans i desprs de la publicaci d esta obra. Es va originar un moviment anomenat nou valencianisme que cal en molts sectors universitaris, progressistes i d esquerres. Figures tan destacades com Sanchis Guarner, Joan Regl, Francesc de Paula Burguera, Josep Giner, Alfons Cuc, entre d altres, formaren part d'este "nou valencianisme".
Fuster trencava de sobte amb tot el valencianisme predecessor per considerar-lo "folkloritzant". Cal recordar que els Jocs Florals que organitzava l'associaci Lo Rat Penat estaven en mans de les institucions franquistes, el mateix Franco honrava la senyera de la ciutat de Valncia aprofitant la manca de conscincia collectiva dels valencians envers dels seus propis smbols. Desprs, durant la Transici, les mximes figures d aquell valencianisme primerenc que datava de la Repblica (Casp i Adlert) se situaran al costat de la dreta i l'extrema dreta espanyola formant un moviment de reacci contra l'expansi del valencianisme anomenat blaverisme.

A "Nosaltres els valencians" Fuster hi proposa la reconstrucci nacional del Pas Valenci dins d'un marc compost pels territoris de parla catalana i mitjanant el terme que ell mateix va encunyar: Pasos Catalans. Arran d'ac se'ns planteja un dubte i s el fet que el Regne de Valncia des de la seua mateixa naixena ha presentat una "dualitat nacional indissoluble". L autor tracta esta problemtica argumentant que estes comarques castellanoparlants no han tingut mai incidncia en la personalitat collectiva dels valencians en tant que poble, per tant no sn ms que un annex, un penjoll que tant sols es mant "fidel" a Valncia per interessos econmics. D'altra banda representa un entrebanc de cara a la futura uni del Pas Valenci amb el seu marc nacional natural. El valencianisme fusteri es basa, doncs, en el fet de parlar una llengua per tal de formar una naci que s'estn des de Salses fins a Guardamar i de Fraga fins a Ma.

En acabar-se el Franquisme, l'esquerra, no sense contradiccions, assumir gran part dels postulats fusterians en llurs programes poltics. Aix la dreta trobar un pretext tant per tal d'atacar a l'adversari poltic com per a destruir el desenvolupament del nacionalisme pancatalanista al Pas Valenci. Arran d all que hom coneix com a Batalla de Valncia i l aprovaci de la Constituci espanyola i l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana el fusterianisme es veur apartat a la marginalitat social.

A la meitat dels anys vuitanta alguns escriptors valencians (Mira, Moll, Franch...) realitzaran una revisi dels plantejaments fusterians amb la publicaci d obres com "De impura natione" o "Document 88: Destinat sobretot a nacionalistes" els quals marcaran en certa mesura el cam que seguir el valencianisme els anys posteriors. Naix aix all que hom coneix com a  "la tercera via" que consistix grosso modo en la consideraci del Pas Valenci com a naci tot i reconeixent els lligams histrics i lingstico-culturals amb els altres territoris de l'antiga Corona d'Arag. Malgrat haver sigut plantejat com a "valencianisme de reconciliaci" la convergncia mai no ha sigut total dins del moviment nacionalista valenci.

 Enllaos externs .
 Nosaltres, els valencians. Versi electrnica del llibre ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89224" title="Rfol" nonfiltered="580" processed="575" dbindex="35628">

Topnims:;
el Rfol d'Almnia, municipi de la Marina Alta.
el Rfol de Famut, llogaret histric del terme de Xal, a la Marina Alta.
el Rfol de Salem, municipi de la Vall d'Albaida.
el Rfol de Xal, nom amb qu es coneix la part ms antiga del poble de Xal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89227" title="Rocafort (desambiguaci)" nonfiltered="581" processed="576" dbindex="35629">

Geografia:;
Rocafort (o Rocafort de Campolivar), municipi de l'Horta Nord.
Rocafort (el Pont de Vilomara i Rocafort), poble del terme del Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), antic cap del municipi.
Rocafort de Queralt, municipi de la Conca de Barber.
Rocafort de Vallbona, poble del municipi de Sant Mart de Riucorb (Urgell). ;
Rcafrt, poble del departament d'Avairon i la regi Migdia-Pirineus. ;
Gastronomia:;
El Rocafort (formatge) s un formatge d'ovella florit, conegut tamb amb el nom occit de rcafrt i el francs de roquefort, pel poble on t origen.
Personatges histrics:;
Bernat de Rocafort, cabdill almogver.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89229" title="Salem" nonfiltered="582" processed="577" dbindex="35630">


Geografia:
Salem (Vall d'Albaida), municipi de la Vall d'Albaida, al Pas Valenci.
Salem (Oregon), capital de l'estat nord-americ d'Oregon.
Salem (Massachusetts), ciutat de Massachusetts, als Estats Units, coneguda per l'afer de les bruixes de Salem.
Salem (Indiana), ciutat de Indiana, als Estats Units.;
Winston-Salem, ciutat de Carolina del Nord (EUA).
Hi ha una trentena de localitats ms dels Estats Units que es diuen Salem o que porten aquest nom dins el topnim.
Salem (Alemanya), ciutat d'Alemanya, a l'estat de Baden-Wrttemberg.
Salem (Sucia), ciutat de Sucia, al comtat d'Estocolm.
Salem (Tamil Nadu), gran ciutat ndia de l'estat de Tamil Nadu.
Altres:
Salem (Stephen King), novella de Stephen King.
Salem (groupe), grup de rock israeli.
Salem, antic nom de Jerusalem abans de la conquesta de la ciutat pel rei David.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89232" title="Montilivi" nonfiltered="583" processed="578" dbindex="35631">

Montilivi s una entitat de poblaci de la ciutat i barri de la ciutat de Girona. Se  situa a reds del puig del mateix nom (d'uns 169 m d'alada) al sud-est de la ciutat, entre la Creu de Palau i la Creueta. Aquesta entitat de poblaci allotja el campus de la Universitat de Girona, l'IES Montilivi i les installacions del Girona Futbol Club. Es tracta d'un barri de classe alta gironina que s'ha traslladat del centre de la ciutat a les noves zones perifriques edificades del municipi. Fonamentalment, pel que fa a l'arquitectura, est format per edificis de planta baixa i tres o quatre plantes i cases en filera o cases separades amb jard. Disposa d'amplis espais i zones verdes. Rep una gran afluncia de persones, fonamentalment estudiants/tes, durant els dies feiners ats que s'hi emplacen les seus de la Facultat de Cincies, la Facultat de Dret, la Facultat de Cincies Econmiques i l'Escola Politcnica Superior de la Universitat de Girona. . Tamb hi ha una gran biblioteca que serveix a tota la comunitat universitria i diversos edificis d'administraci i serveis de la Universitat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89233" title="Santa Mariana de Jess" nonfiltered="584" processed="579" dbindex="35632">
Santa Mariana de Jess, nascuda Mara Ana de Paredes y Flores (Quito, 31 d'octubre del 1618 - 26 de maig del 1645) va ser la primera santa equatoriana i s la patrona del pas.

 Biografia .
A quatre anys qued rfena i fou educada per una germana seva. S'explica que als set anys ja aplegava les seves cosines per a resar el rosari; ben aviat, comen a menar una vida de pietat i mortificaci i fu vot de virginitat. Aprengu a tocar el piano i la viola de m (es conserva com una relquia la que havia tingut, molt usada). Cerc orientaci a l'esglsia dels jesutes, i de resultes dels seus consells, n'adopt prctiques religioses. En no tenir aquesta orde una branca femenina, el 6 de novembre del 1639 ingress amb el nom de Mariana de Jess a la Tercera Orde de Sant Francesc, que li proporcion l'escalf de la congregaci, sense els lligams d'haver de residir en una comunitat (sembla que a Quito, en aquells moments, una congregaci religiosa no sempre era sinnim d'una vida religiosa). Com a manifestaci de pietat, decid recloure's a casa a pregar, d'on noms sortia per a anar a missa. Sembla que molta gent li demanava consell, i tingu fama com a mitjancera. Tamb se li atribu el do de la profecia i el d'haver viscut els sis darrers anys de la seva vida en dejuni gaireb absolut, ingerint noms l'hstia consagrada de l'eucaristia diria.

El 1645, i com a conseqncia d'una srie de terratrmols, i una epidmia subsegent dalfombrilla (xarampi, probablement) i garrotillo (diftria), una gran mortaldat caus estralls a Quito. En un serm, el  sacerdot jesuta Alonso de Rojas ofer la seva vida a canvi de la fi dels terratrmols, i Mariana de Jess intervingu per posar-se en el lloc del sacerdot. Aquell mateix dia hagu d'enllitar-se, malalta, i mor el 26 de maig, amb vint-i-sis anys. Els terratrmols no es reproduren i aquest fet li atorg popularment fama de santa. Les seves restes i altres relquies es conserven a l'esglsia de la Compaa de Quito  .

s coneguda com lAssutzena de Quito (La Azucena de Quito) per un fet sobrenatural que li s atribut: Quan emmalalt, calgu sagnar-la i la minyona aboc la sang a un sot del jard, on nasqu poc desprs una assutzena. Iconogrficament, es representa a Santa Mariana de Jess amb aquesta flor a les mans.

L'Asamblea Nacional Constituyente d'Equador li atorg, el trenta de novembre del 1945, el ttol d'Herona de la Patria . Pius IX la beatific el 20 de novembre del 1853 i Pius XII la canonitz el 4 de juny del 1950; fou la primera santa equatoriana. L'esglsia catlica celebra la seva festa el 26 de maig.

 Institucions que en porten el nom .
 Hermanas de Santa Mariana de Jess .
La Beata Mercedes de Jess Molina va constituir a Riobamba el 14 d'abril del 1873 l'orde de les Hermanas de Santa Mariana de Jess, amb l'objectiu d'educar rfenes joves i acollir dones marginades. Actualment, est estesa per una quinzena de pasos. Les membres d'aquest institut religis sn conegudes com a Marianitas. 

 Fundacin "Mariana de Jess" .
La Fundacin "Mariana de Jess  va ser creada a Quito el 1939 per Mara Augusta Urrutia de Escudero; quan es van redactar els estatuts,  el 1950, la fundadora va decidir confiar-la a la Companyia de Jess. Els seus objectius sn la realitzaci de programes de benefici pblic en els camps de la salut, l'educaci, l'habitatge i els menjadors populars, l'organitzaci social i comunitria i d'altres. El govern equatori en va ordenar la dissoluci el 2005, per la mesura va ser revocada poc desprs, possiblement per la pressi internacional   .

 Altres institucions .
 La parrquia  i el collegi  de St. Mariana de Paredes (Saint Marianne de Paredes) a Pico Rivera, Los Angeles (EUA) ;
 A Equador, parrquies de Santa Mariana de Jess o Santa Marianita de Jess a diversos bisbats . Collegis de Santa Mariana de Jess a Cuenca (Equador)  i a Chacao (Veneuela);
 Parrquies a Santiago de Cali i a Medelln (Colmbia);

 Bibliografia .
 Carlos Manuel Larrea Las biografas de Santa Mariana de Jess Quito: Corporacin de estudios y publicaciones, 1970;
 Frances Parkinson Keyes The Rose and the Lily Rosa de Lima i Santa Mariana de Jess New York: Hawthorn Books, 1961 ;
 Aurelio Espinosa Plit Santa Mariana de Jess, hija de la Compaa de Jess Quito: Prensa Catlica, 1957;
 Jacinto Morn de Butron, edicin crtica por Aurelio Espinosa Plit Vida de Santa Mariana de Jess Quito: Imprenta Municipal, 1955 extreta del manuscrit de 1697 i de l'edici del 1724;
 Isabel Flores de Lemus Santa Mariana de Jess, Virgen: 1618-1645 Madrid: Consejo Superior de Misiones, 1950;
 Jos Jouanen Historia de la Compaa de Jess en la antigua provincia de Quito. Tomo I Quito: Editorial Ecuatoriana, 1941 Reproducci de l'obra a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes;
 Jos Jouanen Vida de la bianaventurada Mariana de Jess, llamada la Azucena de Quito 3a. ed. Quito: Editorial Ecuatoriana, 1941;
 Federico Gonzlez Surez Historia general de la Repblica del Ecuador. Tomo IV Quito: Imprenta del clero, 1893 Reproducci de l'obra a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes;
 Antonia Rodrguez de Ureta La azucena de Quito  sea la Beata Mariana de Jess Barcelona: Imprenta Montserrat, 1891;

Referncies.


 Enllaos externs.
 Plana oficial de la Conferencia Espiritual Ecuatoriana, amb les biografies dels sants i beats equatorians ;
 Declaraci Institucional com a Herona de la Patria ;
Biografia, per Gustavo Amig Jansen;
Biografia molt completa, per Luis Mancero Villagmez ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89241" title="Josep Maria Llorens i Ventura" nonfiltered="585" processed="580" dbindex="35633">
Josep Maria Llorens i Ventura (Tarragona, 1886 - Labastida (laba), 1967) va ser sacerdot catlic, musicleg i professor de msica.

Als 14 anys debut com a msic a lAteneo Tarraconense de la Clase Obrera, entitat on, ms endavant, coneixeria Pau Casals quan aquest hi va fer un concert. Llorens va ser deixeble del msic i compositor Josep Gols, a qui dedic la primera obra que compongu. Estudi la carrera eclesistica al seminari tarragon, i la de msica al Conservatori del Liceu de Barcelona. S'orden sacerdot a l'any 1911 i cant la seva primera missa a Montserrat. En aquest perode, tamb  promogu amb gran entusiasme la sardana entre els tarragonins. Destinat temporalment a Osca, hi fund lOrfen Oscense (<1929). 

Quan vivia a Lleida, on era professor del seminari i beneficiari i mestre de la capella de la catedral, va publicar el llibre Teoria de la msica (1933). A causa del seu ascendent popular, durant la guerra civil no fou perseguit, sin que, a ms, fou nomenat director de lEscola de Msica de Lleida; el febrer del 1939 hagu d'exiliar-se i an a raure al camp de concentraci. Es refugi a la dicesi de Montalban, de la qual fou canonge i professor de msica al seminari; tamb exerc de rector de Campsas. Amb el pseudnim Joan Comas va publicar a Tolosa de Llenguadoc el controvertit assaig L'Esglsia contra la Repblica Espanyola (1960). Jubilat per una artritis, es retir a Labastida, i all hi mor. De forma pstuma, hom public el seu llibre La meva Tarragona.

 Bibliografia.
 Joan Comas Maria Llorens L'Esglsia contra la Repblica Espanyola Toulouse: Impr. Rgionale, ;
 Josep Maria Llorens (Joan Comas) La Iglesia contra la Repblica Espaola  Frana: Grupo de Amigos del Padre Llorens, 1968;
 Josep Maria Llorens La meva Tarragona Andorra la Vella: Mirador del Pirineu, 1971;
 Josep Maria Ventura, prleg de Llus Millet Teoria de la msica. Amb ms de 250 exemples autgrafs Lleida: Arts Grfiques Ilerda, 1933;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89249" title="Maria Teresa de Portugal (infanta d'Espanya)" nonfiltered="586" processed="581" dbindex="35634">


Maria Teresa de Portugal, princesa de Beira i infanta d'Espanya (Lisboa 1793 - Trieste 1874). Infanta de Portugal de la Casa dels Bragana amb el tractament d'altesa reial. 

Nascuda el dia 29 d'abril del 1793 al Palau Reial de Lisboa. Filla del rei Joan VI de Portugal i de la infanta Carlota Joaquima d'Espanya. Nta per via paterna del rei Pere III de Portugal i de la reina Maria I de Portgual per lnia materna ho era del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Llusa de Borb-Parma. Esdevinguda princesa de Beira, histric ttol dels prnceps hereus de Portugal, des del seu naixement. Part a l'exili al Brasil amb la resta de la Famlia Reial arran de la invasi napolenica. 

El dia 13 de maig de 1810 es cas a Rio de Janeiro amb l'infant Pere Carles d'Espanya, fill de l'infant Gabriel d'Espanya i de la infanta Maria Anna de Portugal. La parella tingu un nic fill:

 SAR l'infant Sebasti d'Espanya, nat a Rio de Janeiro el 1811 i mort a Pau el 1875. Es cas amb la princesa Maria Amlia de Borb-Dues Siclies i amb segones npcies amb la infanta Cristina d'Espanya, de la branca dels ducs de Sevilla.

L'any 1813 l'infant Pere Carles mor a Rio de Janeiro convertint la princesa de Beira en viuda. Maria Teresa, com a infanta d'Espanya des del seu matrimoni, acompany la infanta Maria Francesca de Portugal a Madrid arran del seu matrimoni amb l'infant Carles Maria Isidre de Borb. 

Arran de l'esclat del conflicte dinstic entre Isabel II d'Espanya i el seu oncle, Carles Maria Isidre de Borb, hagu de fugir a Portugal i posteriorment a Anglaterra on mor la seva germana, la infanta Maria Francesca de Portugal.

Establerta posteriorment a la Cort de Viena on es dedic a l'educaci dels fills de Carles Maria Isidre de Borb i de la seva germana, es cas en segones npcies amb el pretendent carlista, el mencionat infant Carles Maria Isidre de Borb el 1838 i per poders a la ciutat austriaca de Salzburg.

Realitz un llarg viatge des de Salzburg fins a Azpeitia on s'havia concentrat la Cort que donava suport a Carles Maria. Per tal d'arribar a Azpeitia i travessar el front liberal tingu l'ajuda del clebre contrabandista Ganix de Macaye.

Arran del Conveni de Vergara part a l'exili junt amb el seu marit installant-se a la ciutat de Trieste on Carles Maria Isidre mor l'any 1855. Forta de carcter i amb gran visi poltica, Maria Teresa esdevingu des de llavors i fins a la seva mort la gran matriarca del moviment carlista.

Desprs de la mort de Carles de Borb, la direcci del moviment carlista recaigu en mans de Joan de Borb, germ de Carles. La liberalitat que introdu al carlisme fu que grans sectors afins al moviment quedaren fortament decepcionats amb la deriva que prenia la causa. Maria Teresa rpidament aconsegu la renncia de Joan i fu que l'infant Carles de Borb i Austria-Este, fill de Joan, fos elegit cap del carlisme.

La decisi signific un crtic moment pel carlisme. La Carta als espanyols, firmada l'any 1864 pretenia exposar les raons basades en la legitimitat dinstica per les quals s'havia operat el canvi en la mxima posici del carlisme. 

Maria Teresa mor l'any 1874 quan el seu nebot-nt, Carles de Borb i Austria-Este lluitava en la Tercera Guerra Carlina. 


.
.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89256" title="Punta de coix" nonfiltered="587" processed="582" dbindex="35635">

Les puntes de coix sn un treball artesanal de fil, delicat i de gran bellesa, fruit d entrecreuats i moviments fcils.
s una de les poques artesanies que ha resistit la mecanitzaci i les produccions industrialitzades.
Les puntes de coix tenen una gran tradici en el nostre principat, especialment a Arenys de Mar, Arenys de Munt i l Arbo.

Els materials necessaris per a fer puntes de coix sn: coix, boixets, fil, patrons i agulles.

Els coixins varien segons els pasos i tamb segons les regions. A Frana, Blgica, als Pasos Baixos, a Anglaterra, Itlia, Rssia... els coixins varien entre ells i sn molt diferents dels nostres, per ms adequats a les seves puntes.
A Catalunya, Portugal i Malta el coix s allargat i cilndric, d una llargada de 65 cm. I uns 25 cm. de dimetre (mida estndard).
Els coixins estan fets de roba plena de serradures, seg, crin, palla de sgol, palla de blat, etc. El millor material s la palla llarga.

Els boixets estan fets de la fusta de boix (arbust de fusta forta i lleugera), cirerer, caoba, d ivori, os, carei, etc. Tenen forma de bitlla amb mnec per poder-los agafar amb les mans. Els boixets que es fan servir gaireb a tota Espanya sn fets a Sant Feliu de Torell. 
Poden tenir diferents mesures i formes. Els boixets grans s utilitzen per a fer puntes de fil gruixut i puntes grosses; els petits per a fils prims i puntes fines.

Els fils emprats per a fer puntes de coix sn de cot, perl, cot d Alscia i seda. Antigament s utilitzava el lli, per actualment s difcil trobar-ho. 
Els boixets s omplen de fil per parelles. Desprs d omplir-ne un, es fa una llaada que evitar que el boixet caigui un cop penjat al coix, es deixa el fil suficient per omplir el boixet que fa de parella i s omple aquest segon boixet amb una altra llaada.

Un patr s una cartolina gruixuda, de color i setinada on hi ha el dibuix guia per a realitzar l obra. Els patrons sn de color perqu les puntes solen fer-se amb fil blanc i aix es pot veure millor el treball. Sn gruixuts perqu es puguin utilitzar fora vegades.
Hi ha una gran varietat de dibuixos de diferents estils i amplades. 
Acostumen a venir puntejats, i normalment venen acompanyats d instruccions sobre el nombre de boixets utilitzats, el tipus de fil, etc.

Les agulles es claven als forats del patr. Aix aguanten els fils amb qu es confeccionen les puntes. Normalment s utilitzen agulles de cap. 


Per iniciar una punta de coix es posa el coix verticalment sobre la falda i s hi clava el patr. Seguidament, s hi pengen les parelles de boixets amb agulles, com indiqui el patr. Sempre es treballa amb una parella de boixets en cada m.
Encara que menys utilitzat, tamb existeix el coix rod, amb forma de llenta, que se suporta sobre la falda per a realitzar el treball. Per a ms comoditat, s'utilitzen peus de fusta que suporten els coixins.


Els moviments bsics de la punta de coix sn: volta i creu.

Les voltes es fan sempre cap a l esquerra, passant el boixet de la dreta per sobre del boixet de l esquerra de la mateixa m.

Per fer una creu es passa el boixet interior de la m esquerra per sobre del boixet interior de la m dreta.

Utilitzant aquest dos moviments bsics es poden fer diferents punts com: punt sencer, mig punt, tuls, trenes, creuat de les trenes, empuntillat, aranyes, punt de la verge, punt d esperit i punt de guipur. Una punta molt apreciada s el Ret-f o Punta d'Arenys.

Emprant diferents tipus de fil metllic (com el fil d'or o de plata) podem construir anells, polseres, cornes o d'altres complements utilitzant aquesta tcnica.

 Enllaos externs .
Museu Mars de la Punta d'Arenys de Mar


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89260" title="Ottorino Respighi" nonfiltered="588" processed="583" dbindex="35636">
Ottorino Respighi (Bolonya, 9 de juliol de 1879 - Roma, 18 d'abril de 1936), compositor, musicleg i violinista itali. Conegut fonamentalment pel conjunt de tres poemes simfnics conegut com la Trilogia Romana (Pini di Roma, Fontane di Roma i Feste Romane) i les suites de ries i Danses Antigues.

Vida i obra.
Respighi va nixer a Bolonya, fill d'un professor de piano, el qual va ensenyar-li piano i viol. Ottorino va continuar els estudis amb Federico Sarti al "Liceo Musicale" de Bolonya, i composici amb Giuseppe Martucci i Luigi Torchi. El 1900, Respighi va ser alumne de composici de Rimski-Krsakov a Rssia durant cinc mesos, mentre treballava com a violinista de l'orquestra del Teatre Imperial de Sant Petersburg, durant la temporada d'pera italiana. Tamb va estudiar composici amb Max Bruch el 1902 a Berln. Fins el 1908 la seua principal activitat va ser el lloc de primer viol del Quintet Mugellini. A partir d'aquest any decideix dedicar-se en exclusiva a la composici.

Va viure a Roma des de 1913 fins a la seua mort, desprs d'haver aconseguit una plaa de professor de composici al Conservatori de Santa Ceclia de la capital italiana. Des de 1923 fins 1926 va ser director del Conservatori.

Durant els ltims anys de la seua vida Respighi va mantenir una relaci difcil amb el Partit Feixista de Mussolini, encara que no va adoptar una posici crtica extremada (com per exemple en el cas d'Arturo Toscanini que va haver d'exiliar-se). Feste Romane, la tercera part de la trilogia romana, s'ha considerat una comanda del rgim per glorificar Itlia sota el Feixisme. No obstant aix, a l'igual que ocorre en les obres de circumstncia de Xostakvitx, la celebraci sembla ambigua, sin obertament satrica.

Respighi va ser tamb un musicleg, enamorat de la msica italiana dels segles XVI, XVII i XVIII. Va publicar edicions d'obres de Claudio Monteverdi i Antonio Vivaldi, i el Didone de Benedetto Marcello. A causa de la devoci a aquestes fonts antigues (amb les que tamb va treballar per a les seues prpies obres), va comenar a ser considerat un exponent tpic de la msica neoclssica (tot i que neorenaixentista o neobarroca serien qualificatius ms adients per a la seua obra). De fet, a diferncia de la majoria de compositors neoclssics, Respighi no va prendre l'"idioma" tpic del perode clssic, ms aviat va combinar les formes preclssiques, com les suites de danses amb un idioma tpic del romanticisme musical del Segle XIX.

La Suite nm. 1 d'ries i Danses Antigues, de 1917 est basada en obres renaxentistes per a llat de Simone Molinaro, Vincenzo Galilei (pare de Galileo Galilei), i d'altres compositors annims. La Suite nm. 2 d'ries i Danses Antigues, de 1924 utilitza peces originriament escrites per a llat, llat d'arc i viola de Fabrizio Caroso, Jean-Baptiste Besard, Bernardo Gianoncelli, altres compositors annims i la clebre can Divine Amaryllis d'Antoine Bosset, a ms d'una ria atribuda a Marin Mersenne. La Suite nm. 3 d'ries i Danses Antigues es diferencia de les precedents en qu est composta per a orquestra de corda. Utilitza peces per a llat de Besard, Santino Garsi da Parma i d'altres compositors annims, a ms una pea per a guitarra de Lodovico Roncalli.

Va morir a la seua villa romana anomenada "I Pini" (Els Pins).  Un any desprs del seu sepelli, les seues restes van ser traslladares a Bolonya.

La seua esposa, Elsa Respighi, (nascuda Olivieri-Sangiacomo) (1894-1996) va ser alumna seua. Era cantant (mezzo-soprano) i compositora. Va arreglar les ries i Danses Antigues de Respighi per al ballet i va completar la darrera pera del seu esps, Lucrezia, el 1937. Al llarg de la seua vida va defensar incansablement l'obra de Respighi. El 1955 va publicar unes memries sobre les seues relacions amb importants figures de la cultura del Segle XX. Tamb va publicar una biografia d'Ottorino Respighi el 1962. 

El 1969 va fundar el Fons Respighi per a la promoci de l'educaci musical, amb seu a Vencia. Tamb va ser capdavantera de la celebraci del centenari Respighi el 1979, que va suposar la interpretaci i gravaci de moltes obres oblidades del compositor. Des de llavors s'han estrenat algunes de les obres compostes per Elsa (principalment obres vocals) .

Obres principals.
pera.

 R Enzo (1905);
 Semirama (1910);
 La bella addormentata nel bosco (1922);
 Belfagor (1923);
 La campana sommersa (1927);
 Maria Egiziaca (1932);
 La fiamma (1934);
 Lucrezia (1 acte) (1937);

 Obres simfniques.
 Fontane di Roma (Fonts de Roma) Poema simfnic (1915-1916);
 Pini di Roma (Pins de Roma) Poema simfnic  (1923-1924);
 Concert per a piano en el Mode Mixolidi (1925);
 Feste Romane (Festes de Roma) Poema simfnic (1928);
 Impressions Brasileres (1928);
 Tres suites  dries i Danses Antigues (1917, 1924, 1931);
 La Boutique Fantasque, ballet sobre temes de Rossini, comanda de Serguei Diguilev, estrenat a Londres, el 5 de juny de 1919.
 Suite per a petita orquestra Gli Uccelli (Els Ocells) (1933);

Bibliografia.

Respighi, Elsa (1955) Fifty Years of a Life in Music;
Respighi, Elsa (1962) Ottorino Respighi, London: Ricordi;
Nupen, Christopher (director) (1983) Ottorino Respighi: A Dream of Italy, Allegro Films;

Enllaos externs.
  La Fundaci Respighi;
  Portal de la "Respighi Society";
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89264" title="Oficina Internacional per la Pau" nonfiltered="589" processed="584" dbindex="35637">

L'Oficina Internacional per la Pau o IPB (en angls: Permanent International Peace Bureau i en francs: Bureau International Permanent de la Paix) s l'organitzaci internacional ms antiga dedicada a buscar solucions als conflictes mitjanant la pau. El 1910 fou guardonada amb el Premi Nobel de la Pau.

Els primers anys.
L'Oficina Internacional per la Pau va ser fundada el 1891 com a resultat del Tercer Congrs Universal per la Pau celebrat aquell any a Roma, amb Fredrik Bajer com un dels seus principals fundadors i com a primer president. L'oficina s'establ a Berna (Sussa) com un rgan central i executiu de la Uni Internacional de les Societats per la Pau per coordinar les activitats de les diferents societats en favor de la pau i promoure el concepte de buscar solucions pacfiques en els conflictes internacionals. Els seus primers anys de vida la IPB estigu formada per organitzacions amb una mateixa ideologia i programa.

Als principis de l'Organitzaci eren iniciar procediments d'arbitratge internacional, la consecuci de tractats bilaterals de pau, la creaci d'una cort internacional de justcia aix com la creaci d'un cos, o cossos, intergovernamentals o supranacionals per la cooperaci i la negociaci entre les nacions. Per poder promoure aquestes idees l'Oficina va realitzar congressos anuals en favor de la pau. Va proporcionar mitjans de comunicaci entre aquells que treballaven en favor de la pau, editant una publicaci Correspondance bimensuelle aix com l'Anuari Annuaire du mouvement pacifiste.

El 1910 fou guardonada amb el Premi Nobel de la Pau per la seva promoci de la Pau internacional, i grcies als diners rebuts pogueren incrementar la seva labor internacional, molt debilitada en aquells moments i reduda als donatius fets per voluntaris.

Al costat de la Uni Interparlamentria, amb la qual tenia una relaci molt propera, l'Oficina Internacional per la Pau fou molt influent en aconseguir aproximar la preocupaci per la pau a l'opini pblica aix com els poltics, promovent des del seu inici la creaci de la futura Societat de Nacions.

Primera Guerra Mundial.
La Primera Guerra Mundial va comportar la paralitzaci del treball de l'Oficina, aconseguint, aix mateix, l'extinci de la Uni Internacional de les Societats per la Pau. A la fi de la guerra, l'IPB no tingu la mateixa fora predominant entre organitzacions i institucions internacionals. Intent en aquells moments la creaci d'un cos supranacional que treballs en favor de l'arbitratge i la negociaci, per les temptatives foren en va. Desprs de la guerra els moviments pacifistes augmentaren de nombre aix com d'ideologia, diversificant els interessos i els projectes a desenvolupar, per la qual cosa l'IPB concentr totes les seves forces en abordar les qestions sobre l'origen de la guerra i el benestar humanitari.

Per facilitar la reconstrucci de l'activitat i treballar en contacte amb la recent creada Societat de Nacions, l'Oficina Internacional per la Pau decid moure la seva seu de Berna a Ginebra.

Segona Guerra Mundial.
Durant la Segona Guerra Mundial, per raons tcniques i ideolgiques, el treball de l'IPB va aturar-se, posant els seus actius sota supervisi temporal de les autoritats susses. El 1946, un cop finalitzada la guerra, algunes de les seves organitzacions formants van rependre el seu treball. El resultat fou la creaci d'una nova organitzaci internacional anomenada International Liaison Committee of Organizations for Peace (ILCOP), que desprs de diversos anys de negociacions fou reconeguda el 20 de gener de 1961 pel Consell Federal de Sussa com la successora de l'antiga Uni Internacional de Societats per la Pau. Els actius d'aquesta oficina foren integrats dins l'ILCOP, emparada dins l'Organitzaci de les Nacions Unides a Ginebra. Posteriorment l'ILCOP tamb va integrar dins seu els actius de l'Oficina Internacional per la Pau, emparada sota la llei sussa.

Avui dia.
Avui dia est oberta a:

 Organitzacions Internacionals que treballen en favor de la pau i la cooperaci internacional.
 Consells nacionals de Pau i altres federacions coordinades amb els moviments per la pau en els seus pasos respectius.
 Organitzacions internacionals que tenen la promoci de la pau i la cooperaci internacional com una de les seves principals missions.
 Organitzacions nacionals i locals que treballen directament en favor de la pau i la cooperaci internacional.

T com a principal objectiu servir a la causa de la pau per la promoci de la cooperaci internacional i la soluci dels conflictes internacionals mitjanant una soluci no-violenta, mitjanant la celebraci de seminaris i congressos. 

Vegeu tamb.
 Fredrik Bajer;
 Elie Ducommun;
 Charles Albert Gobat;
 Henri La Fontaine;

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de l'Oficina Internacional per la Pau;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1910;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89272" title="Super Mario 64" nonfiltered="590" processed="585" dbindex="35638">
Super Mario 64 s un videojoc per la videoconsola Nintendo 64 llanat el 1996 al Jap i els Estats Units, i el 1997 a Europa.

Considerat com un dels jocs de videoconsola ms importants de la histria (tant per les excellents crtiques dels mitjants especialitzats i majoria d'usuaris, com per la seva importncia en definir els jocs de plataformes en 3D), fou llenat junt amb la Nintendo 64, sent un dels dos nics jocs (juntamemt amb Pilotwings 64) que acompanyaren la sortida de la mquina de Nintendo el dia del llanament japons, el 23 de juny de 1996.

 Enllaos exteriors .
Pgina sobre Super Mario 64 en la web oficial japonesa de Nintendo ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89274" title="Forma de govern" nonfiltered="591" processed="586" dbindex="35639">


----








]]La forma de govern, sistema de govern o tipus de rgim sn diferents termes per referir-se al conjunt de les institucions poltiques per mitj de les quals un estat s'organitza per a exercir els seus poders sobre una comunitat poltica. Cal notar que aquesta definici s vlida encara que el govern sigui illegtim o si est incapacitat per a exercir els seus poders.

Classificaci de les formes de govern segons l'estructura poltica actual.
Com a subdisciplina de les cincies poltiques, l'estudi de l'organitzaci poltica i de les institucions poltiques s una cincia comparativa i especialitzada, i en constant actualitzaci. No existeix una classificaci fixa i exhaustiva de les diverses formes de govern ats llur variabilitat. La divisi tradicional dels governs ha estat la dicotomia entre "democrcia" i "dictadura" i no pas una topologia amb mltiples possibilitats. La majoria dels investigadors s'enfoquen en l'estudi especialitzat i comparatiu de dos o tres diferents tipus de rgims. Els expertes en els sistemes electorals permeten definir i comparar els diversos sistemes d'elecci dels poders de govern d'un rgim determinat o independentment del rgim. Aix, una altra dicotomia per classificar les formes de govern s "repblica" i "monarquia", independentment de la forma d'organitzaci governamental nacional i regional, o del grau de democrcia dels estats. 

Sistemes republicans.
Una repblica s una organitzaci d'un estat en qu tots els crrecs pblics sn escollits democrticament. No obstant alguns governs dictatorials, unipartidistes sovint utilitzen el terme "repblica" per a referir-se al rgim de govern encara que els funcionaris pblics no siguin elegits de manera democrtica. Les llistes segents inclouen a totes les repbliques segons el seu rgim intern constitucional independentment de qu s'hagin elegit democrticament o no. 

Parlamentarisme.
El parlamentarisme s un sistema d'organitzaci poltica en qu la branca executiva del govern depn del suport directe o indirecte del parlament, sovint expressat per mitj d'un vot de confiana. El poder executiu dels sistemes parlamentaris prov i depn del poder legislatiu; el cap de govern (anomenat "primer ministre") sovint s el lder del partit o coalici amb major representaci en el parlament o cos legislatiu. Existeix tamb un cap d'Estat independent (anomenat "president") amb poders limitats, simblics o merament cerimonials. Els segents estats sn repbliques parlamentries:




Presidencialisme.
Els sistemes presidencialistes tenen una clara separaci de poders de govern; l'executiu s electe de manera independent de la branca legislativa, la qual sovint es coneix com a "congrs". El cap de govern s alhora cap d'estat (anomenat "president") i per tant no existeix el crrec de primer ministre. Els segents estats sn repbliques presidencialistes:





Semipresidencialisme.
En els sistemes semipresidencialistes existeix un primer ministre i un president. A diferncia dels sistemes parlamentaris el president no s una figura cerimonial, sin que posseeix alguns poders executius i s'encarrega d'algunes rees del govern. El president sovint s'elegeix de manera separada de la branca legislativa. Les segents sn repbliques semipresidencialistes (s'hi inclouen governs de pobles que aspiren a la independncia i que sn reconeguts per la comunitat internacional):





Repbliques unipartidistes i apartidistes.
Les repbliques unipartidistes sn estats no democrtics en qu un partit nic t tot el poder de govern, o estats en qu l'estructura del partit s alhora l'estructura del govern i que no permeten la creaci d'altres partits (o si hi existeixen altres partits, tenen una representaci molt limitada). Als estats apartidistes no es permet la creaci de cap partit poltic. Les segents sn repbliques unipartidistes:

Amrica;
 Cuba (Partit Comunista de Cuba);
frica;
 Eritrea (Front Popular per la Democrcia i la Justcia);
sia;
 Corea del Nord (Partit dels Treballadors de Corea);
 Laos (Partit Popular Revolucionari);
 Repblica Popular de Xina (Partit Comunista de Xina);
 Sria (Partit rab Socialista Ba'ath);
 Turkmenistan (Partit Democrtic de Turkmenistan);
 Vietnam (Partit Comunista de Vietnam);

Monarquies.
Les monarquies sn sistemes de govern en qu el cap d'estat no s electe de manera democrtica (sovint s un crrec hereditari). 

Monarquies constitucionals.
En les monarquies constitucionals el monarca s el cap d'estat amb poders molt limitats o merament simblics o cerimonials que exerceix la seva autoritat per mitj del cap de govern (anomenat primer ministre o, ms rarament, president del govern) el qual s el lder del partit o coalici amb major representaci en el parlament o cos legislatiu electe democrticament. Per tant, les monarquies constitucionals no difereixen en res de les repbliques parlamentries, llevat del fet que el cap d'estat no s escollit de manera democrtica. Les segents sn monarquies constitucionals o parlamentries:





Reialme del Commonwealth.
El Reialme del Commonwealth est integrat per tots els estats el cap d'estat dels quals s la reina Elisabet II d'Anglaterra. Ella s el monarca de cadasc dels estats i per tant en pren el ttol corresponent (i.e. reina d'Austrlia, reina de Canad, etc.). La reina designa un Governador-General per a cada estat (llevat del Regne Unit) com a representant seu amb poders executius limitats i cerimonials. El primer ministre s el cap de govern de la branca executiva de cadasc dels estats del Reialme del Commonwealth, el qual prov del cos legislatiu com a lder del partit o coalici amb ms representaci. Llevat de l'existncia del Governador-General com a representant del cap d'estat, els estats que conformen el Reialme del Commonwealth sn monarquies constitucionals i de fet sistemes parlamentaris. El Reialme del Commonwealth est integrat pels segents estats:





Monarquies semi-constitucionals.
Les monarquies semi-constitucionals sn monarquies en qu el primer ministre s el cap de govern actiu de la naci, per, el monarca encara conserva poders executius significatius que pot utilitzar a discreci. Els segents estats sn monarquies semi-constitucionals: 



Monarquies absolutes.
Les monarquies absolutes sn rgims monrquics en qu el monarca t el poder absolut del govern. Les segents sn monarquies absolutes:


Teocrcies.
Les teocrcies sn estats basats en una religi d'estat en qu el cap d'estat s escollit de la jerarquia religiosa. Els segents estats poden ser considerats com a teocrcies:

 Iran; de fet, Iran combina la forma presidencialista en qu el president s elegit per sufragi universal, i la teocrcia, amb un lder religis responsable de la poltica de l'Estat.
 Ciutat del Vatic; el papa s elegit per un grup de cardenals de diverses regions del mn designats o aprovats pels seus predecessors;

Juntes Militars.
Els estats governats per juntes militars o sota control militar sn:
sia;
 Birmnia;
 Pakistan;
frica;
 Lbia;
 Mauritnia ;
 Sudan;

No classificats o en transici.
Per causa dels conflictes armats recents o passats, els segents estats es troben en transici o sense classificaci:
 Hait;
 Somlia;

Altra classificaci segons la filosofia de govern.
Aquesta classificaci de les formes de govern (amb conceptes no excloents) es basa en qui s el que governa i/o la seva filosofia de govern, d'acord a les cincies poltiques:

 Anarquisme: absncia de govern o eliminaci del govern jerrquic i reglamentari. L'anarquisme ha sorgit com a proposta en estats capitalistes, comunistes i socialistes.
 Autocrcia: forma de govern en qu el poder s ostentat per un sol individu. L'autocrcia inclou:
 Dictadura;
 Tirania;
 Monarquia (incloent-hi la monarquia constitucional ats que el poder recau sobre el monarca que designa, encara que de manera cerimonial, un primer ministre o president que governa en representaci seva);
 Patriarcat i Matriarcat;
 Autoritarisme: forma de govern en qu l'Estat demana obedincia estricta a la seva autoritat per mitj del control social i les poltiques opressives. L'autoritarisme es pot manifestar en les dictadures o juntes militars; als estats comunistes unipartidistes, i a les repbliques presidencialistes o parlamentries feixistes. ;
 Democrcia: forma de govern en qu el poder recau sobre tot el poble. El concepte inclou la democrcia deliberativa, la democrcia directa, la democrcia representativa i la socialdemocrcia. Aquests conceptes no sn excloents. ;
 Oligarquia: forma de govern en qu el poder s ostentat per un grup privilegiat de la societat en funci de llur riquesa, llur ascendncia, llur influncia poltica o llur participaci militar. Inclou les segents formes de govern:
 Aristocrcia;
 Gerontocrcia;
 Meritocrcia;
 Teocrcia: forma de govern en qu el governant s el cap de la religi de l'Estat. Es manifesta als:
 Califats;
 Ciutat del Vatic;
 Repbliques islmiques;
 Sultanat;

Forma interna de govern.
Independentment de la forma d'organitzaci poltica dels estats, els estats poden ser classificats d'acord a l'estructura interna dels governs de les regions que els integren (si n'hi ha). Aquesta s una llista no exhaustiva i no mtuament excloent de les formes d'organitzaci interna:

Estats unitaris purs.
Els estats unitaris purs conformen una sola entitat amb un govern estatal nic sense cap divisi administrativa regional. L'nic estat unitari pur s Montenegro.

Estats unitaris o centralitzats.

L'estat unitari regionalitzat o estat centralitzat s un estat dividit en diverses regions que no sn autnomes en llurs rgims interns. Els governants de les regions sn designats directament pel govern central. Els segents estats sn estats centralitzats:

 Xile (dividit en 13 regions no autnomes);
 Frana (ats el recent augment de l'autonomia legal de les regions; s a dir l'existncia de assemblees locals, Frana sovint s classificada com a estat regional);
 Itlia (ats l'existncia de cinc regions autnomes, Itlia t una classificaci dual entre estat centralitzat i estat regional);
 Nova Zelanda (dividida en 12 regions i 4 autoritats unitries);
 Repblica Popular de Xina (dividida en 22 provncies i 5 regions autnomes de jure, 2 municipalitats, i 2 regions especials; la majoria dels crrecs pblics no s'elegeixen de manera democrtica);
 Filipines (79 provncies agrupades en 17 regions, noms 1 t un estatus d'"autonomia"). ;
 Srbia (encara que s'ha atorgat un elevat grau d'autonomia a Kosovo);
 Pasos Baixos (amb una classificaci dual com a estat regional i estat federat amb les Antilles Neerlandeses i Aruba);

Estats regionals o descentralitzats.
Els estats regionals o descentralitzats sn estats amb un passat centralista, per que progressivament han atorgat major autonomia i sobirania a les diverses regions que els conformen. El grau d'autonomia varia depenent de l'estat, i si el grau d'autonomia s prou elevat els estats regionals sn federacions de facto. En aquest cas l'nica diferncia entre l'estat federat i l'estat regional s l'origen de les atribucions: als estats regionals el govern central ha retornat o cedit alguns drets i capacitats de govern a la regi, mentre que als estats federats sn les regions les que han cedit algunes de llurs atribucions al poder central. Ats que el grau d'autonomia pot variar substancialment amb el temps, aquesta classificaci no s excloent i sovint s molt ambigua; s a dir, alguns estats que han perms el desenvolupament d'assemblees regionals locals amb poders molt limitats encara sn considerats estats centralitzats (com Frana); d'altres han perms un elevat grau d'autonomia (com ara Espanya i el Regne Unit), i d'altres ja s'han convertit en federacions en tot el sentit de la paraula (com Blgica). Si les regions reben l'autonomia que gaudien en el passat (com a dret histric), el procs de descentralitzaci sovint s anomenat "procs de devoluci".

Estats federats.

Les federacions sn estats conformats per entitats sobiranes i autnomes. L'estatus autnom d'aquestes entitats no pot ser alterat de manera unilateral pel govern central (encara que n'hi ha d'excepcions, com ara Argentina, el govern de la qual ha intervingut en diverses ocasions a les provncies). Els segents estats sn federacions:

 Argentina (23 provncies i 1 ciutat autnoma);
 Austrlia (6 estats i 2 territoris);
 ustria (9 estats);
 Blgica (Flandes, Valnia i Bruselles capital) ;
 Bsnia i Hercegovina (federaci de Bsnia i Hercegovina i la Republika Srpska);
 Brasil (26 estats i un Districte federal);
 Canad (10 provncies i 3 territoris);
 Comores (Anjuouan, Grande Comore i Mohli);
 Etipia;
 Micronsia (Chuuk, Kosrae, Pohnpei i Yap);
 Alemanya (16 estats o lnder);
 ndia (28 estats i 7 territoris de la uni);
 Malisia (13 estats i 3 territoris federals);
 Mxic (31 estats i un Districte federal);
 Pasos Baixos (una federaci dels estats unitaris dels Pasos Baixos, les Antilles Neerlandeses i Aruba);
 Nigria (36 estats);
 Pakistan (4 provncies i 1 territori);
 Palau (16 estats);
 Rssia (88 subjectes);
 Saint Kitts i Nevis;
 Sussa (26 cantons);
 Emirats rabs Units (7 emirats);
 Estats Units d'Amrica (50 estats, el Districte de Colmbia, i altres territoris i dependncies);
 Veneuela (23 estats i 1 Districte Capital);

Vegeu tamb.
 Bipartidisme i Multipartidisme;
 Govern;
 Separaci de poders;

Referncies.

  A Bangladesh, un govern provisional pren el poder durant els tres mesos en qu es realitzen les campanyes prvies a les eleccions parlamentries. El govern provisional s presidit per un conseller en cap (l'ltim Cap de Justcia a retirar-se) i un grup de consellers neutrals apartidistes elegits per la societat civil. Durant aquest perode el president t jurisdicci sobre el Ministeri de Defensa i dels Afers Estrangers. ;
  No existeixen el crrec de primer ministre ni el de president a Sussa. El President de la Confederaci Sussa s merament un primus inter pares del Consell Federal Sus, un consell executiu de set membres que constitueix el govern i la prefectura d'Estat de Sussa. ;
  La Repblica rab Sahrau Democrtica (RASD) s un govern en exili, localitzat a Tindouf, Algria. La major part del territori de la Shara Occidental est ocupat militarment pel Marroc, la resta s administrat per la RASD. ;
  El bisbe d'Urgell i el president de Frana sn co-prnceps ex-officio. ;
  El rei es va atorgar autoritat absoluta per tres anys el 2005; ha renunciat al poder absolut el 21 d'abril, 2005, per, el govern constitucional encara no ha estat restaurat.
  Bhutan est en un procs de democratitzaci a petici del rei.
  Els Emirats rabs Units sn una federaci de monarquies absolutes; el president federal s'elegeix entre els emirs hereditaris.
  El 3 d'agost, 2005, l'exrcit va dirigir un cop d'estat i va declarar una dictadura de transici de dos anys. ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89276" title="Anlisi" nonfiltered="592" processed="587" dbindex="35640">


Economia: Anlisi econmica.
Economia: Anlisi fonamental.
Matemtiques:
 Anlisi matemtica;
 Anlisi funcional;
 Anlisi numric;
Qumica: Anlisi qumica.
Informtica: Anlisi de sistemes.
Medicina: Anlisi clnica.
Msica: Anlisi d'una obra;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89287" title="Sant Daniel (Girona)" nonfiltered="593" processed="588" dbindex="35641">


Sant Daniel s una entitat de poblaci i un barri de la ciutat de Girona. Se situa a la vall del mateix nom, a l'est del barri vell de la ciutat i al peudemont de les Gavarres. El riu Galligants travessa la vall. Aquest antic municipi agregat a Girona al 1963 s un dels paratges naturals ms bells de la ciutat, amb una gran rica flora i fauna i un bon nombre de fonts. T, a ms, un edifici singular, com s el monestir romnic de Sant Daniel. A principis dels anys 90 del segle XX la construcci de la polmica variant de la carretera N-II va dividir la vall en dos i va afectar la seva harmonia. Al 2005 tenia 76 habitants.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89288" title="Creu de Palau (Girona)" nonfiltered="594" processed="589" dbindex="35642">


La Creu de Palau s una entitat de poblaci i barri de la ciutat de Girona. Se situa al sud del municipi, entre Montilivi i el municipi de Vilablareix. Aquest antic municipi agregat a Girona al 1963 ha estat una de les zones de major creixement urbanstic de la ciutat en els darrers 10 anys. Els antics boscs que van caracteritzar el petit poble de Palau han deixat pas a xalets i cases adossades de la classe mitjana i la classe alta. Al 2005 l'entitat de poblaci tenia 75 habitants.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89289" title="Clima subhumit" nonfiltered="595" processed="590" dbindex="35643">
El clima subhumit s aquell tipus de clima classificat com massa sec per a ser humit i massa humit per a ser rid 

Els climes subhumits presenten un dficit de precipitaci sobre l'evaprotranspiraci potencial moderat, ja que les pluges cobreixen ms del 80% de les necessitats anuals (dada que depn de les classificacions).

Quan en un clima disminuexen les precipitacions per sota del llindar del clima subhumit es classifica en primer ordre com a subrid i si l'aridesa augmenta com  rid.

Exemples de climes subhumits mediterranis.
Puigcerd: El perode subhumit correspon als mesos d'estiu el total de pluja anual (900 litres) s superior per a l'evapotranspiraci.
Seu d'Urgell: A ms baixa altitud que l'anterior i encara ms sec tot l'any (650 litres)i durant els mesos d'estiu ,malgrat que la precipitaci s considerable, no arriba a cobrit la meitat de les necessitats d'aigua. ;
Solsona: Ms clid, continetal i no tan humit;
Torell: No tan continental, ms temperat que el de Vic, i amb ms pluviometria estival que l'anterior;
Penyagolosa: (1250-1500 m) Fred continental i relativament sec amb pluviometria anual d'uns 700 litres;
Morella: (980 m) Minim pluviomrtic estival poc acusat, amb pluges importants al juny. ;
Castellfort: Als ports de Beseit (1180 m). Fora sec a l'estiu.    ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89291" title="Sebasti d'Espanya" nonfiltered="596" processed="591" dbindex="35644">


Sebasti de Borb i de Bragana (Rio de Janeiro 1811 - Pau 1875)fou Infant d'Espanya i de Portugal amb el corresponent tractament d'altesa reial. 

Nascut el dia 4 de novembre de 1811 a la ciutat de Rio de Janeiro on la famlia reial portuguesa s'havia refugiat arran de l'ocupaci del pas per part de la tropes napoleniques. Fill de l'Infant Pere Carles d'Espanya i de la Infanta Maria Teresa de Portugal; era nt per via paterna de l'infant Gabriel d'Espanya i de la infanta Maria Anna de Portugal i per via materna del rei Joan VI de Portugal i de la Infanta Carlota Joaquima d'Espanya.

Molt ben format, tenia amplis coneixements en idiomes, dominava el castell, el portugus, l'angls, el francs i l'alemany, form una tertlia d'intellectuals al seu voltant i exerc de poders mecenes.  

L'any 1816 s'establ a la Cort espanyola. Arrib a Madrid amb la seva mare, la infanta Maria Teresa de Portugal i la seva tia, la infanta Maria Francesca de Portugal que acabava de contraure matrimoni amb l'infant Carles Maria Isidre de Borb. A la mort del rei Ferran VII d'Espanya va fugir de la capital i s'install a Roma on s'uniria formalment i a la prctica a l'exrcit del pretendent carl, el seu oncle, l'infant Carles Maria Isidre de Borb.

Casat el dia 7 d'abril de 1832 amb la princesa Maria Amlia de Borb-Dues Siclies, filla del rei Francesc I de les Dues Siclies i de la infanta Maria Isabel d'Espanya. La princesa napolitana mor sense descendncia el 1857 a Madrid. Sebasti es cas en segones npcies amb la infanta Cristina d'Espanya, filla de l'infant Enric d'Espanya, duc de Sevilla. La parella tingu cinc fills:

 SE Francesc de Borb, duc de Marchena, nat a Madrid el 1861 i mort a Neully-sur-Seine el 1923. Es cas amb Maria del Pilar de Muguiro i Beruete, duquessa de Villafranca.

 SE Pere d'Alcntara de Borb, duc de Drcal, nat a Madrid el 1862 i mort a Pars el 1892. Es cas amb Maria de la Caridad de Madan i Uriondo.  ;

 SE Llus de Borb, duc d'Ansola, nat a Madrid el 1864 i mort a Algier el 1889. Es cas amb Maria Anna Bernaldo de Quiros, marquessa d'Atarfe.

 SE Alfons de Borb, nat a Madrid el 1866] i mort a Madrid el 1934.

 SE Gabriel de Borb, nat a Pau el 1869 i mort a Madrid el 1889.

Particip activament a la lluita carlista en el segon setge de Bilbao i desprs de la desfeta de Luchana fou nombrat General en cap de l'exrcit del Nord. Lluit tant contra el general Espartero com contra el general Sarsfield. El seu paper fou decisiu en la victria d'Oriamendi on les seves tropes destrossaren la Legi Auxiliar Britnica a les portes de Sant Sebasti. 

L'any 1837, el pretendent carl li confer l'ordre d'organitzar l'exrcit carlista per l'Expedici Reial que el conduiria fins a les envistes de Madrid. El fracs de l'expedici, degut a fets bsicament d'ndole poltica i no militar, feren caure en desgrcia a l'infant Sebasti que es vei relegat del seu crrec a l'exrcit del pretendent. 

En mantingu fidel al costat del pretendent carl fins l'any 1839, any del Conveni de Vergara, any en qu abandon la pennsula per establir-se a Npols. No fou fins l'any 1859 que pogu retornar a la Pennsula desprs d'una amnistia promuguda per la reina Isabel II d'Espanya. 

L'any del derrocament de la reina Isabel II d'Espanya, 1868. s'ofer a Sant Sebasti per organitzar escamots contrarevolucionaris junt amb els generals carlistes Elo i Perla. L'any 1868 s'insatall a la ciutat bearnesa de Pau on es dedic a intentar reconciliar les dues branques borbniques, els carlistes i els isabelins, sense massa xit.

Mor l'any 1875 al seu exili bearns com a conseqncia d'una complicaci en una malaltia pulmonar.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89293" title="Clima tropical" nonfiltered="597" processed="592" dbindex="35645">

El clima tropical s un tipus de clima que correspon a l'estat mig de l'atmosfera en les zones tropicals i per extensi en les equatorials (excloent el clima de muntanya tropical).

Segons les diferents classificacions t una o altra categoritzaci:
 Dins la classificaci climtica de Kppen el clima tropical, anomenat alternativament com megatermal, correspon al grup A i se subdivideixen segons els rgims de precipitaci per no inclouen en aquest grup els climes tropicals desrtics.
 La classificaci agroclimtica de Papadakis distingeix entre els climes equatorials, ms uniformes pel que fa a temperatura i precipitaci dels prpiament tropicals que resulten amb ms variaci especialment pel que fa a l'estacionalitat de les precipitacions.

Caracterstiques.
Les altes temperatures caracteritzen els climes tropicals, ja que tots els mesos de l'any tenen temperatures mitjanes superiors als 18C i no hi ha glaades. En el clima equatorial o tropical humit les diferncies de temperatura entre el dia i la nit (amplitud trmica) sn ms grans que les estacionals, per aix es diu que la nit s l'hivern de la selva. Tanmateix la temperatura no baixa mai dels 15C. Acostuma ploure gaireb totes les tardes i la humitat relativa s molt alta. 

Vegetaci.
El tipus de vegetaci corresponent es de la selva humida i els conreus principals de cacau. Aquest clima, es una estaci seca ms o menys llarga, les temperatures mximes poden ser superior al tipus equatorial sobretot al final de l'estaci seca. El tipus de vegetaci correspon a la jungla o bosc tropical decidu i quan augmenta l'aridesa o la durada de l'estaci seca a la sabana. Els conreus principals: canya de sucre, el caf i el blat de moro.

El clima tropical desrtic s el que correspon al desert clid, com el Shara, les temperatures mitjanes de l'estiu sn les ms altes del mn (mitjana de Juliol al golf prsic de 35C ) i la variaci diria molt alta per la baixa nuvolositat i escassedat de vegetaci. Hi ha climes tropicals desrtics rids (menys de 250 lm2 anuals) i hiperrids (menys de 50 lm2). La vegetaci es refugia principalment en les rambles o uadis  que conserven aigua fretica o ms en les sorres que en les zones argiloses per sempre, en aquestes condicions, amb una molt baixa densitat. isidre  guapo



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89294" title="Malv canemer" nonfiltered="598" processed="593" dbindex="35646">

El malv canemer (Althaea cannabina) s una planta de la famlia de les malvaceae present en els fenassars de tendncia humida.

s notable la gran semblana de les fulles d'aquesta planta amb les del cnem Cannabis sativa malgrat pertnyer a famlies botniques diferents.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89295" title="Funci contnua" nonfiltered="599" processed="594" dbindex="35647">
Funci contnua s un terme utilitzat en matemtiques i en particular en topologia.

Definici matemtica per funcions de variables reals.
Funci contnua en un punt.

Siguin  un intrval de ,  una aplicaci de  a , i  un punt de . Es diu que  s contnua en el punt  si i noms si:
 ;

s a dir, una funci s contnua quan per qualsevol punt  del seu domini podem trobar un interval tal que la seva imatge estigui continguda en un interval tant petit com vulguem al voltant de la seva imatge .

Continuitat i lmits.

Si  s contnua en , llavors .

Si aix s cert nicament per a , es diu que  s contnua a la dreta de .

De la mateixa forma, si s contnua per a ,  s contnua a  l'esquerra de .

Dir que  s contnua en  significa que aquesta aplicaci s contnua a la dreta i a l'esquerra d'aquest punt.

Continutat en un interval.
Es diu que  s contnua en  si s contnua en tots el punts d'aquest interval.

s a dir:
 ,
que equival a qu:
 s contnua a .
El lmit a la dreta de  quan  val  i el lmit a l'esquerra quan  val .

Derivabilitat i continutat.
Qualsevol funci derivable en un punt o en un interval, s igualment contnua en aquest punt o interval.

El recproc s fals.

Per exemple, la funci  (valor absolut de  s una funci contnua a , en canvi no s derivable en el punt .

Funcions usuals.
Les funcions polinmiques, exponencials, logartmiques, hiperbliques, trigonomtriques sn derivables en els intervals en qu estan definides, i sn, doncs, igualment contnues en aquests intervals.

lgebra de les funcions contnues i composici de funcions contnues.
Per definici:
 contnua a .

Dels teoremes obre els lmits resulta:

lgebra de les funcions contnues.
Siguin  i  dues funcions contnues en un mateix interval . Llavors:
 (combinaci lineal);
 (producte);
 (quocient)

sn funcions contnues a .

Composici de funcions contnues.
Si  s contnua a  i  s contnua a  llavors  s contnua a .

Funcions continues entre espais topolgics.



La definici esmentada de funci continua es pot expressar de forma ms general a les funcions entre dos espais topolgics; donada una funci  entre dos espais topolgics, aquesta s continua si i noms si per a tot obert  es dna que  s un obert de .

Enllaos externs.

Plana de Josep E. Peris;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89297" title="Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2007" nonfiltered="600" processed="595" dbindex="35649">

Les Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2007 sn una cita electoral que, segons l'Estatut de les Illes Balears, es celebrr el 27 de maig de 2007. En ella, tots els ciutadans de les Illes Balears majors de 18 anys segons el cens electoral de dia 1 de mar de 2007 van ser  trucats a les urnes per a elegir els 59 diputats del Parlament de les Illes Balears que hauran de legislar i nomenar en representaci seva un nou president del Govern Balear per a la VII legislatura. Aquestes eleccions foren convocades pel president del Govern de les Illes Balears, Jaume Matas i Palou, el 3 d'abril de 2007 desprs de decretar la dissoluci del Parlament de les Illes Balears de la VI legislatura, juntament amb les de les altres autonomies espanyoles (excepte les de Catalunya, Pas Basc, Galcia i Andalusia) i amb les municipals pel 27 de maig d'acord amb la Llei Orgnica del Rgim Electoral General (LOREG).

Candidatures anunciades.

Totes les candidatures han de ser presentades a la Junta Electoral escaient per a la seva aprovaci. Finalment, han de ser publicades al Butllet Oficial de les Illes Balears (BOIB). Vegeu el calendari electoral per a ms informaci.

Partit Popular.

El Partit Popular, que ha governat les Illes Balears amb majoria absoluta durant la VI legislatura, presentar un programa continuista de caire conservador, amb la creaci de noves infraestructures, com ara autopistes o ports, i una poltica de bilingisme social, aix com de tamb afavorir l'arribada de ms turistes com a principal font de riquesa econmica. El candidat a la presidncia de la Comunitat Autnoma ser l'actual president Jaume Matas i Palou. El lema de precampanya s complit i el de campanya confiana. D'aquesta manera el PP vol fer valer el seu treball de govern durant la darrera legislatura per a guanyar vots.

Partit dels Socialistes de les Illes Balears.

El Partit dels Socialistes de les Illes Balears, Federaci Balear del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i principal partit de l'oposici, presentar un programa alternatiu de caire progressista. No pretn crear noves infraestructures si aquestes suposen un desgast excessiu del medi ambient i afavoreixen un creixement sostenible, tant econmic com social. Tamb vol presentar un programa alternatiu d'ensenyament i de model lingstic, car segons el PSIB, la poltica seguida pel PP perjudica notablement la llengua catalana. A ms, vol revisar el finanament i dependncia d'alguns ens autonmics, com EPRTVIB. L'objectiu s desfer la majoria absoluta del PP i recuperar el poder en algunes de les poblacions on l'han perdut a favor dels conservadors, com ara Palma o Calvi. A Mallorca i Menorca es presentaran en solitari, mentre que a Eivissa ho faran amb els altres partits d'esquerra en una coalici preelectoral anomenada PSOE-Eivissa pel Canvi. El candidat socialista a la presidncia del Govern de les Illes Balears ser l'expresident i actual diputat al Congrs espanyol Francesc Antich i Oliver. El seu lema de campanya ser Miram endavant.

Bloc per Mallorca.

Aquest bloc poltic est constitut pel Partit Socialista de Mallorca, Alternativa Esquerra Unida-Els Verds i Esquerra Republicana de Catalunya. El PSM i Alternativa Esquerra Unida-Els Verds anunciaren la creaci d'una coalici electoral per concrrer en aquestes eleccions per a l'illa de Mallorca. La declaraci ideolgica, signada pels dos partits i presentada a l'opini pblica l'agost de 2006 defineix la coalici com a desquerres, ecologista i sobiranista. Malgrat ara sols sigui una coalici, la idea s perpetrar-la i convertir-la progressivament en una federaci de partits o bloc que participi en totes les eleccions que es celebrin a les Illes Balears. La idea es consolidar-se com l'alternativa a l'esquerra del PSIB, al que consideren que no dna les suficients garanties per a dur a terme una poltica progressista i catalanista. L'objectiu ser convertir-se almenys en la tercera fora poltica al Parlament i superar la crisi que actualment tenen aquests partits. Aquesta idea, per, ha xocat amb la d'alguns militants histrics d'aquests partits, especialment del PSM i d'Els Verds de Mallorca, que es queixen que la seva ideologia es veur diluda. Algunes seccions locals d'aquest partit, properes al corrent renovador, s'han escindit del partit i es presentaran a les prximes eleccions municipals (i potser tamb a les eleccions al Parlament de 2011), com ara Sller, Bunyola o Santa Eugnia, en una coalici alternativa amb partits independents d'esquerres que defensin el mallorquinisme poltic. Aquesta coalici t el nom de Entesa per Mallorca. En molts municipis, aquesta plataforma es presentar juntament amb Uni Mallorquina, PSIB o ERC.  

ERC-Illes, que en un principi tamb havia fet pblica la seva intenci de crear un bloc amb PSM i EU, va fer paleses les seves queixes entorn al pes que cada partit havia de tenir dintre del bloc, per aix en principi va desistir d'entrar-hi desprs d'una consulta entre els seus militants feta l'octubre de 2006. Tanmateix, desprs d'haver superat les diferncies i d'haver-ho aprovat en assemblea, el 21 de mar de 2007 ERC es va reintegrar a la coalici.
 
Els candidats de la coalici al Parlament serien, per ordre, Gabriel Barcel (PSM), Joana Llusa Mascar (PSM) i Miquel ngel Llauger (EU-EV); mentrestant, a l'Ajuntament de Palma, presentaran com a cap llista Eberhard Grosske d'EU-EV, seguida de Nanda Ramon del PSM. Segons s'acord, en el document d'annexi d'Esquerra s'indica que a Esquerra li correspondran el 4t lloc a la llista del Consell de Mallorca, el 6 lloc a la Llista del Parlament de les Illes Balears i el quart lloc a l Ajuntament de Palma ser una persona independent a proposta d Esquerra. Per tant, per no rompre la paritat per sexes, ERC renunciar als seus candidats inicials al Parlament i a l'Ajuntament de Palma, Bernat Joan i Mar i Ferran Tarong respectivament. Per tant, els candidats d'ERC integrats al Bloc seran Margalida Segu per al Parlament, Joan Llad al Consell i Cathy Sweeney a les municipals de Palma. Tamb han confirmat la participaci del bloc en les eleccions municipals de 2007 a Felanitx, a Manacor (sense EU), a Porreres, a Calvi (sense ERC) i a Art i a Son Servera (sense el PSM ni EU).

PSOE-Eivissa pel Canvi.
El febrer de 2007, totes les forces progressistes de l'illa d'Eivissa (PSIB, EU, Els Verds de Mallorca, ENE, ERC i independents) anunciaren la formaci d'una coalici nica per a concrrer en aquestes eleccions, de manera similar a la que ja havien fet en altres cites. D'aquesta manera esperen contribur decisivament en la victria de les forces d'esquerra a les Illes Balears, ja que segons els analistes, la majoria absoluta que aconsegu el PP a les eleccions de 2003 es degu en gran mesura per la contundent victria popular en aquesta circumscripci.

De tota manera, refer el Pacte no ha estat fcil. En un primer moment, gran part de la Federaci Socialista Pitisa, dirigida pel seu president Roque Lpez, es mostr en contra de refer-lo i de presentar-se en solitari, contradint aix la postura del PSIB, el PSOE i els partidaris de l'actual batle d'Eivissa, Xicu Tarrs. Mentre els socialistes pitisos estaven en plena crisi, la resta de partits de la coalici crearen la plataforma Eivissa pel Canvi, amb la intenci de concrrer sota aquesta marca. Finalment, el 10 de febrer, tots els partits arribaren a un acord pel qual el Pacte es tornaria a presentar.

Tanmateix, encara a data d'avui no han transcendit els aspectes programtics de la coalici. Les llistes al Parlament i al Consell Insular d'Eivissa seran encapalades per Xicu Tarrs.

Uni Mallorquina.
Uni Mallorquina, partit nacionalista de centre-dreta, ha anunciat que es tornar a presentar en solitari exclusivament a la circumscripci de Mallorca. El seu objectiu ser tornar a ser la clau de la governabilitat a les Illes Balears, que el li permet tenir una enorme influncia al Govern de les Illes Balears i dirigir en solitari (exceptuant les poltiques socials) amb el suport del Partit Popular el Consell Insular de Mallorca. La seva candidata ser la presidenta d'aquesta instituci i del partit, aix com tamb batlessa de Costitx, Maria Antnia Munar i Riutort. Munar tamb es presentar al capdavant de la llista al Consell Insular per aquest partit. Desprs de les eleccions deixar la batlia de Costitx.

Coalici de Treballadors per la Democrcia.
Aquest partit extraparlamentari de carcter republic i progressista que sols aconsegu 600 vots al Parlament el 2003 (darrera fora en nombre de vots) i fora conegut a Palma perqu les associacions de vens del barri de Santa Catalina li han donat suport en les seves reivindicacions venals i ciutadanes, ha anunciat la seva intenci de tornar a participar. nicament presentar llistes al Parlament per Mallorca, al Consell Insular de Mallorca i a l'Ajuntament de Palma.

Partit Illenc de ses Illes Balears.
El Partit Illenc de ses Illes Balears s un partit de recent creaci de carcter populista i declarat defensor de la idiosincrsia prpia de les Illes Balears. Presentar llistes al Parlament, al Consell Insular de Mallorca i als Ajuntaments de Palma, Marratx i Andratx. El seu candidat a la presidncia del Govern de les Illes Balears ser Juan Holgado Mena.

Partido Balear.
El Partido Balear s una formaci poltica de les illes Balears que es defineix com a de dreta moderat, liberal i no nacionalista.

La seva aparici dins la societat illenca es produ el gener del 2006 i es presenta a les eleccions autonmiques i municipals del 2007 al Parlament de les illes Balears (Susana Oliver Nuez), al Consell de Mallorca (Miquel ngel Estars Gelabert) i a l'ajuntament de Palma (Francisco Fernndez Ochoa).

S'ha considerat una escisi del PP per motivacions lingstiques, s'inclou dins el moviment gonella.

Enquestes.

Sortiren poques enquestes i estudis d'opini sobre les eleccions de 2007. Segons un estudi fet pel Centre d'Investigacions Sociolgiques de juliol de 2006, PP i PSIB hauarien guanyat un esc cada un, mentre que el Bloc i Uni Mallorquina n'haurien perdut un. Amb aquests resultats s'hauria impossibilitat d'un pacte postelectoral entre PSIB, Bloc i UM, per la qual cosa el PP podria haver governat amb tranquillitat amb majoria absoluta.

El desembre de 2006, la direcci federal del PSOE afirm a l'agncia espanyola de notcies EFE que disposava d'enquestes que afirmava que el partit estava en condicions de convertir-se en la primera fora poltica en algunes Comunitats Autnomes on fins ara havia governat el PP. Entre aquestes comunitats hi haurien les Illes Balears.

Segons una enquesta feta per GADESO, en cas que fossin necessaris pactes post-electorals per a governar la Comunitat Autnoma, els votants d'Uni Mallorquina (partit histricament clau quan s'han hagut de fer aquesta classe de pactes), preferirien Jaume Matas (PP) com a president del Govern, mentre que els del Bloc, es decantarien per Francesc Antich (PSIB).

El mar de 2007, desprs del canvi de candidats del PP al Consell Insular de Mallorca, El Mundo present una enquest que revel que el 51% dels votants de Mallorca haurien votat el Partit Popular, que hagus atorgat un esc ms del necessari per a la majoria absoluta a la instituci insular. El PSIB hauria augmentat la seva intenci de vot, mentre que Bloc i UM haurien disminut considerablement el seu suport electoral.

El 8 d'abril de 2007, Diario de Mallorca public una enquesta que encarregada sobre la intenci de vot al Parlament de les Illes Balears i al Consell Insular de Mallorca.

Campanya.

La campanya tengu lloc entre els dies 11 i 25 de maig de 2007, dia 26 fou la Jornada de reflexi. 

El Partit Popular havia anunciat que els seus crrecs pblics no participarien en cap inauguraci de nova infraestructura en els tres mesos inmediatament anteriors a la data electoral, per tal de mantenir un imatge de transparncia.

IB3 havia anunciat la seva intenci de regular la seva dedicaci electoral a les candidatures depenent del percentatge de vots aconseguit a les Eleccions de 2003. Fu entrevistes a tots els candidats que aniran des dels 30 minuts de durada als 7.

El Partit Popular tenia com a lema de precampanya el lema Complit als llocs on tenia resposabilitats de govern i en aquells indrets on no governava Complim.
Quant a la campanya electoral, els conservador varen optar pel lema Funciona all on governava i Perqu X funcioni all no ho feien.
Totes les imatges publicitries eren tan en castell com en catal.

El Partit Socialista presentava com a lema de precampanya Nous temps i com a lema de campanya Defensa el teu futur. Tamb eren en catal i en castell.

Mentrestant el Bloc tenia com a lema de campanya Vota en positiu.

Uni Mallorquina va emprar tant en precampanya com en campanya la frase Avanam amb tu.

Llistes als Consells Insulars.

Les Corts Generals de l'Estat van aprovar un nou Estatut per a les Illes Balears que entr en vigor el 28 de febrer de 2007, just a temps per a les eleccions. Per tant, aquesta cita electoral ser la primera en qu el Parlament i els Consells Insulars s'elegeixen en llistes separades, s a dir, hi haur dues urnes, per a les candidatures al Parlament i una altra pel Consell insular corresponent. Les paperetes del primer seran de color crema, mentre que les del segon seran blaves. Per tant, els Consells Insulars deixaran de formar-se a partir dels diputats del Parlament de cada circumscripci. A ms, es contitur per primer cop un Consell Insular de Formentera, que estar format pels regidors de l'Ajuntament de l'illa.

Aquests sn els candidats ja anunciats per als Consells Insulars (en negreta els guanyadors o elegits):



Resultats.
Els comicis varen donar els segents resultats:

En negreta, els partits del govern





A part, es comptabilitzaren 8.613 vots en blanc.

Font: Junta Electoral de les Illes Balears

Resultats per circumspcricions.

Mallorca.



A part, es varen recomptar 6.696 vots en blanc, que suposaven l'1,98% del total dels sufragis vlids.

 Diputats elegits .
 Margalida Cabrer Gonzlez (PP);
 Aina Maria Castillo Ferrer (PP);
 Rosa Estars Ferragut (PP);
 Carme Feliu lvarez de Sotomayor (PP);
 Francesc Fiol Amengual (PP);
 Joan Flaquer Riutort (PP);
 Jaume Font Barcel (PP);
 Isabel Carmen Llins Warthmann (PP);
 Sandra Morell Cuart (PP);
 Gaspar Oliver Mut (PP);
 Antoni Pastor Cabrer (PP);
 Encarnacin Pastor Snchez (PP);
 Jos Mara Rodrguez Barber (PP);
 Pere Rotger Llabrs (PP);
 Antoni Serra Torres (PP);
 Catalina Soler Torres (PP);
 Rosamaria Alberdi Castell (PSIB-PSOE) ;
 Francesc Antich Oliver (PSIB-PSOE) ;
 Francesca Lluch Armengol Socas (PSIB-PSOE) ;
 Miquel ngel Coll Canyelles (PSIB-PSOE) ;
 Anna Cresp Pruns (PSIB-PSOE) ;
 Francesc Josep Dalmau Fortuny (PSIB-PSOE) ;
 Antoni J. Diguez Segu (PSIB-PSOE) ;
 Antoni Garcas Sim (PSIB-PSOE) ;
 Francisca Llad Pol (PSIB-PSOE) ;
 Aina Rado Ferrando (PSIB-PSOE) ;
 Antoni Alorda Vilarrubias (BxM);
 Gabriel Barcel Milta (BxM);
 Miquel ngel Llauger Rossell (BxM);
 Fina Santiago Rodrguez (BxM);
 Maria Antnia Munar Riutort (Uni Mallorquina);
 Josep Meli Ques (Uni Mallorquina);
 Bartomeu Vicens Mir (Uni Mallorquina);

Font: Junta Electoral de les Illes Balears

Menorca.



A part, es varen recomptar 830 vots en blanc, que suposaven el 2,24% del total dels sufragis vlids.

 Diputats elegits .
 Joana Barcel Mart (PSIB-PSOE) ;
 Josep Llus Carretero Niembro (PSIB-PSOE) ;
 Miquel Gascn Mir (PSIB-PSOE) ;
 Margarita Mercadal Mercadal (PSIB-PSOE) ;
 Ernest Ribalaiga Briones (PSIB-PSOE) ;
 Cristina Rita Larrucea (PSIB-PSOE) ;
 Antnia Gener Bosch (PP);
 Jos Simn Gorns Hachero (PP);
 Cristbal Huguet Sintes (PP);
 Misericordia Sugraes Barenys (PP);
 Jaume Tadeo Florit (PP);
 Assumpta Vinent Barcel (PP);
 Eduard Riudavets Florit ( PSM-Els Verds de Menorca) ;

Font: Junta Electoral de les Illes Balears

Eivissa.



A part, es varen recomptar 1.043 vots en blanc, que suposaven el 2,49% del total dels sufragis vlids.

 Diputats electes .
 Joan Boned i Roig (PSOE-Eivissa pel Canvi);
 Josep Maria Costa Serra (PSOE-Eivissa pel Canvi);
 Esperana Mar i Mayans (PSOE-Eivissa pel Canvi);
 Marin Surez Ferreiro  (PSOE-Eivissa pel Canvi);
 Xico Tarrs i Mar  (PSOE-Eivissa pel Canvi);
 Maria Torres i Mar (PSOE-Eivissa pel Canvi);
 Carmen Castro Gandasegui (PP);
 Miquel ngel Jerez Juan (PP);
 Josep Juan Cardona (PP);
 Catalina Palau Costa (PP);
 Pere Palau Torres (PP);
 Carolina Torres Cabaero (PP);

Font: Junta Electoral de les Illes Balears

Formentera.



A part, es varen recomptar 44 vots en blanc, que suposaven el 1,32% del total dels sufragis vlids.
 Diputats elegits .
 Josep Mayans Serra (AIPF);

Font: Junta Electoral de les Illes Balears


Vegeu tamb.

Eleccions al Consell Insular de Mallorca de 2007;
Eleccions al Consell Insular de Menorca de 2007;
Eleccions al Consell Insular d'Eivissa de 2007;
Eleccions al Consell Insular de Formentera de 2007;

Enllaos externs.

Pgina web de la Junta Electoral de les Illes Balears sobre tots els comicis autnomics i insulars;

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89301" title="Safed" nonfiltered="601" processed="596" dbindex="35651">

Safed (en hebreu,    ) s una ciutat del districte del Nord d'Israel, que es troba a la regi de Galilea.


Histria.
Segons la llegenda, Safed fou fundada per un fill de No desprs del diluvi universal. Les fonts histriques semblen indicar que la localitat fou fundada cap al segle II, durant el domini rom. Safed no tornar a ser mencionada durant uns quants segles, per se sap que el 1289 el rab en cap de Safed, Moiss ben Jud ha-Cohen, an a Tiberades a retre homenatge a Maimnides.

A principis del segle XVI, l'imperi Otom de Selim I conquer Palestina. Sota el domini otom, Safed fou part de la provncia de Sid i posteriorment de la de Beirut.

El 1491 es feu menci que el rab de Safed hagu d'obrir una botiga de queviures per completar els seus ingressos. Desprs de l'expulsi dels jueus d'Espanya el 1492, molts rabins destacats van establir-se a Safed, que esdevingu el centre del misticisme jueu, aix s, de la cbala. D'entre els cabalistes ms importants de la ciutat cal destacar Isaac Lria i Moiss Cordovero. La influncia dels jueus sefardites feu de Safed un centre de les ensenyances jueves i del comer regional. La primera impremta de l'Orient Mitj es fund a Safed el 1578.

Una plaga el 1742 i un terratrmol el 1759 van fer que minvs la comunitat jueva de Safed, fins al punt que noms en quedaren set famlies. L'arribada de jueus procedents de Rssia el 1776 i el 1781 i de fariseus lituans el 1809 i el 1810 va revitalitzar la comunitat.

El 1812, una altra plaga va exterminar aproximadament el 80% de la poblaci jueva, i el 1819 el governador d'Ac, Abdallah Pasha, els feu xantatge. Entre 1833 i 1834, una horda d'rabs atac la comunitat jueva, matant-ne molts i cometent pillatge. Un 7% de les propietats requisades fou retornat posteriorment. L'1 de gener de 1837 un terratrmol mat 4.000 habitants jueus, a causa de l'esfondrament de les cases. El 1847 una plaga assol Safed de nou.

La poblaci jueva torn a crixer a finals del segle XIX amb l'arribada d'immigrants de Prsia, del Marroc i d'Algria. Moiss Montefiore visit Safed set cops i financi gran part de la reconstrucci de la ciutat.

Divuit jueus van ser morts i vuitanta ferits durant l'alament palest de 1929.

Abans de 1948, aproximadament 10.000 dels 12.000 habitants de Safed eren d'origen rab, i la majoria va fugir durant la Guerra araboisraeliana de 1948. Segons el relat d'un soldat jueu, els combatents de la Hagan i de la Irgun van iniciar l'ofensiva, per els residents rabs van fugir desprs dels atacs de morter dels reforos de la Palmach. Entre els fugitius hi havia el futur president de l'Autoritat Nacional Palestina Mahmud Abbas i la seva famlia .

Actualment, la poblaci de Safed ha tornar a augmentar, i torna a ser un centre de la cultura jueva. Amb llambordes pintoresques als carrers, la ciutat tamb s un centre artstic de gran fama.

Demografia.
Segons l'Oficina Central d'Estadstica d'Israel (CBS), la poblaci de Safed el 2003 era formada en un 97,2% per jueus i poblaci no rab. Hi havia 12.700 homes i 13.200 dones.

Un 43,2% dels ciutadans tenia 19 o menys anys, un 13,5% entre 20 i 29, un 17,1% entre 30 i 44, un 12,5% entre 45 i 59, un 3,1% entre 60 i 64 i un 10,5% 65 o ms. La taxa de creixement era, l'any 2001, d'un 3,0%, i d'un 0,9% el 2003.

Ingressos.
Segons la CBS, el desembre de 2001 hi havia 6.450 empleats i 523 autnoms a la ciutat. El sou mensual mitj dels empleats era de 4.476 nous xquels . Els homes guanyaven un salari mensual de 5.631 nous xquels  i les dones 3.330 nous xquels . Els ingressos mitjans dels autnoms eren de 4.843 nous xquels . 425 persones rebien prestaci d'atur i 3.085, ajuts socials.

Ensenyament.
Segons la CBS, hi ha 25 centres educatius i 6.292 estudiants a la ciutat. Hi ha 18 escoles primries amb 3.965 estudiants i 11 escoles secundries amb 2.327 estudiants. L'any 2001, un 40,8% dels estudiants d'ltim curs de secundria es van graduar.

Ciutats agermanades.
 Lilla (Frana);
 Guarda (Portugal);

Notes.
MAES, Kevin: Safed: A Battle of Living History, 15 de gener de 2000. ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89303" title="Sot" nonfiltered="602" processed="597" dbindex="35652">

Un sot s un clot o una petita depressi del terreny que s'entolla quan plou. Tamb pot fer referncia a una fossa o tomba excavada. ;
Geografia:
Un sot s una petita vall. Apareix com a topnim, entre d'altres, en dos municipis del Pas Valenci:
Sot de Ferrer, municipi de l'Alt Palncia.
Sot de Xera, municipi dels Serrans.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89307" title="Dracs d'Hivern" nonfiltered="603" processed="598" dbindex="35653">

Dracs d'Hivern s el segon llibre de la Saga de Dragonlance. Est escrit per Tracy Hickman i Margaret Weis.

Enllaos externs.
Pgina web de la versi en catal del llibre;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89308" title="Tavernes" nonfiltered="604" processed="599" dbindex="35654">

Geografia:;
Tavernes Blanques, municipi de l'Horta Nord.
Tavernes de la Valldigna, municipi de la Safor.
Tavernes, comuna francesa del departament de Var, a la regi de Provena-Alps-Costa Blava.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89310" title="Mail Art" nonfiltered="605" processed="600" dbindex="35655">
El Mail Art o Art Postal (AP) s un moviment planetari d'intercanvi i comunicaci a travs del correu postal. El seu origen es pot remuntar a l inici del servei postal, ja que s aquest el seu mitj de difusi. 

 Concepte i histria .
Seria tant erroni creure que una butlla papal s noms un document histric com esmentar-la com un exemple de mail art. El moviment artstic cal situar-lo dins de grups com Fluxus o els neo-dadastes. El fet d'utilitzar aquest mitj de transport condiciona les caracterstiques de l'objecte a enviar, quant a grandria, pes o forma, que han d'atenir-se a les condicions establertes pels diferents serveis postals de cada pas. s freqent que existeixin el que podrem denominar  transgressions  del sistema per ambdues parts, de vegades els artistes postals juguen amb les especificacions estatals del correu, i altres, els funcionaris permeten la circulaci d'aquests objectes prenent part en un joc del que ja formen part siguin o no conscients d'aix. El canal s part integrant, i de vegades la de major pes, ja que aporta el soroll, la incertesa, o la intervenci sobre l'obra de les diferents fases administratives per les quals transcorre el viatge postal. Per el mail art s una mica ms que un simple intercanvi d'art a travs del correu, s sobretot comunicaci. Ambds aspectes, art i comunicaci es fonen en l'enviament postal, prevalent en cada ocasi i depenent de cada artista postal, un sobre l'altre, o establint una compensaci entre ambdues caracterstiques. Avui dia, el mail art ha fet seves les noves tecnologies ofimtiques o digitals i utilitza qualsevol d'aquests nous instruments com mitjans de difusi, aix, es van generalitzar abans els enviaments a travs del fax i, desprs, per mitj del correu electrnic. Existeixen diversos principis que s'entenen acceptats i compartits pels actors del mail art. Aquests, fossin formulats expressament o no en els seus comenaments, han esdevingut en normes a complir en l'exercici del mail art i constitueixen la seva essncia ms profunda, de manera que si no es respecten, fa trontollar-se l'esperit del mail art. Tots ells no sn sin signes diferenciadors de l'art oficial, on el mercat s qui dicta les normes i al que cal ajustar-se per a sobreviure. 
 Llibertat d'expressi: encara que de vegades en els projectes del mail art s'estableixen temes determinats, a l'artista postal se li suposa llibertat absoluta per a l'exercici de la seva activitat. ;

 No hi ha seleccions, no hi ha jurats. Tots els treballs rebuts en els projectes s'accepten i s'exposen, sense limitacions. ;

 No hi ha vendes. Els diners i el mail art no es duen b, els treballs enviats romanen en poder dels seus receptors en forma d'arxius, i aquests tenen el dret d'exposar-los, colleccionar-los o disposar d'ells com desitgin, amb una certa obligaci entesa de preservar-los i conservar-los de la millor manera possible. ;

 Realitzar catlegs o llistes dels participants en els projectes entra dintre tant de les possibilitats econmiques del moment i de cada artista postal, com de les normes de la bona educaci. Els objectes que constitueixen aquest moviment artstic sn variats i inclouen llibres d'artista, postals d'artista, segells d'artista, collages, segells de cautx, vdeos, udios, copy-art, cadenes d'artista, ATC, objectes en 3D, creacions digitals, net-art, i un llarg etctera en el qual cap citar els mateixos sobres postals, intervinguts i convertits en objectes artstics pels remitents. Actualment, acceptat en les biennals, objecte d'estudis acadmics, incls en llibres i antologies, estudiat en les universitats, o de tractament obligat en tota revista d'art de prestigi, est sofrint els intents de ser integrat socialment, per aquesta clssica manera d'absorci que realitza la societat davant la presncia d'un cos estrany en la seva estructura cultural.

Artistes.
Hi ha pocs referents de mail art, destaquen:

Ray Johnson;
Guy Bleus;
Mark Bloch;
Hans Braumller;
Crackerjack Kid;
Pam Chatfield;
Honoria;
Ruud Janssen;
Henning Mittendorf;
Shozo Shimamoto;
Ryosuke Cohen;
Dobrica Kamperelic;
Pere Sousa;
Kiyotei;
On Kawara ;
Jean Kusina;
Anna Banana ;
Monte Cazazza ;
Sean Woodward aka Planet Dada;
Genesis P-Orridge;
Cosey Fanni Tutti;
Geert de Decker;
ex posto facto;
buZ blurr;
BuBu;
Linda Hedges;
Litsa Spathi;
Clemente Padin;
Simone Rondelet;
Robin Crozier;
Keith Bates;
Michael Leigh;
Ko de Jonge;
Luc Fierens;
frips;
Sam Six;
Guglielmo Achille Cavellini;
Nadia Russ;
Fabio Sassi;
 Paul Tiilila ;
El Taller de Zenn;
Blaster Al Ackerman;
Eerie Billy Haddock;
Jukka-Pekka Kervinen;
Mick Boyle;

Projectes.

Paper Voices - Projecte-obert i internacional que fomenta l'art postal com a eina social.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89312" title="Antoni Literes i Carrin" nonfiltered="606" processed="601" dbindex="35656">
Antoni Literes i Carrin, (Art, 18 de juny de 1673   Madrid, 18 de gener de 1747), compositor mallorqu i un dels principals exponents de la sarsuela barroca. El seu primer cognom apareix de vegades com Lliteres o de Literes i el segon com Carri.

 Vida .
Literes va desenvolupar la seua activitat a Madrid, primer com a msic de la Capella Reial, on va tocar el contrabaix i el violoncel, i desprs com a compositor.

Va produir msica religiosa i profana sent considerat pels entesos de l'poca com el principal compositor de la Cort. Desprs de l'incendi del Palau Reial, el 1734, se li va encomanar, junt a Jos de Nebra, la composici d un nou corpus de msica sacra per substituir les obres desaparegudes en l incendi.

Avui dia s conegut per la seua producci de sarsueles, de les que se n interpreten les ms representatives amb certa regularitat. Tamb hi ha gravacions d algunes de les seues sarsueles.

 Obres .
 Jpiter y Joo, "Fiesta de Zarzuela", amb llibret del Comte de Clavijo, (1699);
 Jpiter y Danae Sarsuela en 3 actes, llibret de T. Aorbe y Corregel, Estrenada en el Coliseo del Buen Retiro de Madrid, el 6 de gener de 1700;
 Acis y Galatea, Sarsuela en 2 actes, llibret de J. de Caizares, estrenada en el Coliseo del Buen Retiro de Madrid, el 19 de desembre de 1708;
 El estrago en la fineza o Jpiter y Danae, sarsuela, llibret de J. de Caizares, estrenada en el Teatro de la Cruz de Madrid el 9 de maig de 1718;
 Celos no guardan respeto, sarsuela, llibret d'A. de Zamora, (1723);
 Antes difunta que ajena, sarsuela;
 Coronis, sarsuela en 2 actes;
 Dido y Eneas, pera Harmnica en 2 actes;
 Hasta lo insensibre adora, sarsuela amb llibret de J. de Caizares;
 Los Elementos Sarsuela en un acte (denominada en la primera edici com pera Armnica en estilo Italiano), dedicada a la Duquesa de Medina de las Torres per al seu aniversari.
 Diverses cantates profanes;
 Diverses obres religioses;

 Reconeixements .
A Art, el seu poble natal, t un carrer amb el seu nom

 Referncies .


 Bibliografia .
 Article  Antonio Literes  a The new Grove Dictionary of music and musicians. Londres, 1998. ISBN 1-56159-174-2 ;
 Diccionario de la Msica Espaola e Hispanoamericana. Sociedad General de Autores y Editores. Madrid, 2000. ISBN 84-8048-303-2  ;
 Antoni Piz. Antoni Literes: Introducci a la seva obra (Palma de Mallorca: Edicions Documenta Balear, 2002) ISBN 84-956-9450-6;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89314" title="Carnvor (desambiguaci)" nonfiltered="607" processed="602" dbindex="35657">

Botnica: planta que obt elements dels insectes. Vegeu Planta carnvora.
Diettica: dieta consistent en la menja exclusiva de productes crnics. Vegeu dieta carnvora.
Fauna: tipus d'animal que s'alimenta d'altres animals. Vegeu animal carnvor.
Taxonomia: Ordre de mamfers. Vegeu Carnvor.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89321" title="Monoide" nonfiltered="608" processed="603" dbindex="35658">
En matemtiques, un monoide s una estructura algebraica consistent en un conjunt dotat d'una llei de composici interna associativa i d'un element neutre. Un monoide s doncs,  un grupoide associatiu i amb element neutre.

Amb altres paraules,  s un monoide si:
 (llei de composici interna).
  (associativitat);
 (element neutre).

A vegades es troben definicions de monoide en qu no es requereix l'existncia de l'element neutre.

Un monoide es diu simplificable a l'esquerra si
 ;

De forma similar, es pot definir simplificable a la dreta.

Submonoide.
Un submonoide d'un monoide  s un subconjunt   de  que verifica

  (estabilitat);
 ;

Exemples.

El conjunt dels naturals, amb l'addici, s un monoide, en qu 0 s l'element neutre.
El conjunt dels naturals, amb la multiplicaci, s un monoide, d'element neutre 1, que no se simplificable ja que .
El conjunt de les paraules formades sobre un alfabet, dotat de concatenaci, s un monoide que s'anomena monoide lliure, en qu la paraula muda s l'element neutre.
El conjunt de les parts d'un conjunt, dotat de la uni de conjunts, s un monoide, en qu el conjunt buit s l'element neutre.
El conjunt de les parts d'un conjunt, dotat de la intersecci de conjunts, s tamb un monoide, en qu l'element neutre s el conjunt total.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89322" title="Aleksandr Borodn" nonfiltered="609" processed="604" dbindex="35659">

Alexnder Porfrevitx Borodn                              ) (Sant Petersburg, 12 de novembre de 1833 - Sant Petersburg, 27 de febrer 1887). Compositor i qumic rus, destacat entre els compositors del nacionalisme rus, tamb conegut com el Grup dels Cinc.

Fill illegtim del prncep georgi Luka Gedevanishvili, qui el va enregistrar com a fill d'un dels seus servents. Va rebre una bona educaci incloent-hi classes de piano, no obstant la seua rea d'especialitzaci va ser la qumica, per la qual cosa no va rebre classes formals de composici fins a 1863, quan es va convertir en deixeble de Mili Balakirev.

El 1869 Balakirev va dirigir la primera simfonia de Borodn i en aquest mateix any va comenar la composici de la seua segona simfonia. Encara que l'estrena russa d'aquesta ltima va ser un fracs, Franz Liszt va aconseguir que fra interpretada en Alemanya el 1880 on va tenir bastant xit, donant-li fama fora de Rssia.

Tamb el 1869 va comenar a treballar en la composici de la seua pera El prncep gor, que s considerada per alguns la seua obra ms important. Aquesta pera cont les mpliament conegudes Danses Polovotsianes, sent aquest un fragment comunament interpretat per si mateix, tant en la seua versi coral com orquestral. A causa de la gran crrega de treball com a qumic, l'pera va quedar inconclusa al moment de la seua mort, sent completada posteriorment per Nikolai Rimski-Krsakov i Aleksandr Glazunov.

Malgrat ser un compositor reconegut, Borodn sempre es va guanyar la vida com a qumic, camp en el qual era molt respectat, particularment pel seu coneixement dels aldehids. Com a resultat sempre es va considerar a si mateix un "compositor diumenger" i no va ser tan prolfic com altres compositors contemporanis.

Les seues obres inclouen el poema simfnic En les estepes de l'sia central, dos quartets de corda, canons i peces per a piano, aix com les ja esmentades simfonies 1 i 2 ms una tercera incompleta al moment de la seua mort (amb 2 moviments completats per Glazunov).

Borodn va morir en Sant Petersburg el 27 de febrer de 1887 i va ser soterrat en el cementeri Tikhvin del monestir Aleksandr Nevski.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89344" title="Catal tarragon" nonfiltered="610" processed="605" dbindex="35660">
Variant de la llengua catalana parlada bsicament a gran part de les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragons. Tot i que forma part del bloc del catal oriental, est situat a en contacte amb el bloc occidental i les zones de transici, i per tant t molts trets lingstics que l'acosten a aquest bloc i que fins i tot fan que se'l consideri un parlar de transici.

Tot i que no moltes vegades no se l'ha tingut en compte com a subdialecte, des de la Universitat Rovira i Virgili o des de monografies se l'ha considerat fins i tot un dialecte prou diferenciat de l'anomenat central.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89345" title="Aleksandr Glazunov" nonfiltered="611" processed="606" dbindex="35661">


Aleksandr Konstantnovitx Glazunov (Sant Petersburg, 10 d'agost de 1865   Pars, 21 de mar de 1936), compositor rus i influent pedagog musical.

Va estudiar msica amb Nikolai Rimski-Krsakov.

La primera de les seues 8 simfonies va ser estrenada el 1882 quan Glazunov tenia noms 16 anys. La popular obra Stenka Razin, tamb va ser una obra de joventut.

El 1899, Glazunov va esdevenir professor del Conservatori de Sant Petersburg, i desprs el seu director.

Va ser reconegut com un dels grans compositors russos de la seua poca. Junt amb Rimski-Krsakov, va completar algunes de les obres inacabades d'Aleksandr Borodn, entre elles l'pera El prncep gor. Tamb plegats van editar una de les ms conegudes peces de Borodn, les Danses Polovtsianes de l'esmentada pera. 

Biografia.
Glazunov va nixer a Sant Petersburg, fill d'un llibreter i editor. El seu talent va ser descobert per Mili Balakirev, el 1879. Va estudiar msica sota la direcci de Nikolai Rimski-Krsakov. La seua primera composici la va acabar als 14 anys. La primera de les seues 8 simfonies va ser estrenada l'any 1882, quan Glazunov tenia 16 anys. El seu popular poema simfnic Stenka Razin tamb va ser un treball de joventut. Franz Liszt es va fixar en el seu treball i va divulgar la seua obra internacionalment. Glazunov va tornar-li el favor dedicant-li la seua segona simfonia.

La tradici el culpa del fracs de la primera simfonia de Serguei Rakhmninov, perqu se suposa que va dirigir borratxo l'estrena d'aquesta obra l'any 1897. Aquesta versi mai no va poder ser confirmada. Algunes fonts sospiten d'un espcie de boicot de Glazunov a Rakhmninov, fruit de rivalitats estilstiques. Rakhmninov es va limitar a comentar respecte d'aix:
...aquesta ha estat pssimament executada. Em sorprn que un home de tan enorme talent com Glazunov dirigisca tan malament l'orquestra. No em referisc a la seua tcnica; parle simplement de la seua musicalitat. No sent res quan dirigeix. Fins i tot sembla com si no comprenguera res...

A occident va ser reconegut com una gran autoritat al seu camp, tamb grcies a l'ajuda del seu mentor i amic Nikolai Rimski-Krsakov. Junt amb aquell, va acabar l'any 1889 alguns dels grans treballs inconclusos d'Aleksandr Borodn, com l'pera El prncep gor i les Danses Polovtsianes. El mateix any, es va encarregar de compondre la msica que va representar a Rssia en l'Exposici Universal de Pars de 1889.

L'any 1899 esdevingu professor del conservatori de Sant Petersburg. Va renunciar a aquest treball l'any 1905 en solidaritat davant l'expulsi del director de l'establiment, Rimski-Krsakov, a causa del seu suport als estudiants que protestaven per la situaci poltica i social de Rssia. Glazunov arribaria a ser, l'any segent, tamb director del conservatori (1906 a 1917). Al conservatori va ser mestre de Dmitri Xostakvitx. 

Va escriure 8 simfonies (ms una inconclusa), poemes simfnics, concerts, gran quantitat de msica, teatral, cerimonial i de cambra. Per, possiblement les seues obres ms recordades i interpretades sn els seus 3 ballets clssics (Raymonda, Les estacions i Astcies d'amor), que van ser coreografiades originriament per Marius Petipa. 

Durant la primera fase de la Primera Guerra Mundial va realitzar una composici propagandstica: Parfrasi sobre l'Himne dels Aliats (1915). 

La inspiraci post-romntica de Glazunov, fortament influda pel llenguatge musical de Johannes Brahms, el feia xocar amb altres compositors de tendncies ms modernes, com l'altre gran deixeble de Rimski-Krsakov, gor Stravinski. Una mostra de la seua posici tradicional s una ancdota que narra el comportament intransigent de Glazunov enfront de les noves propostes. s fama que el dia de l'estrena de la Suite Escita, de Serguei Prokfiev (Sant Petersburg, 1916), Glazunov va eixir del teatre tapant-se les orelles. 

A partir de la primera meitat de la dcada dels anys 1920s les seues composicions van ser cada vegada ms espordiques.

L'any 1922 va ser condecorat com a Artista del Poble de l'URSS.

El 1928 va ser el comissionat de la llavors Uni Sovitica en la celebraci del centenari de Franz Schubert, a Viena. En finalitzar l'esdeveniment va decidir "desertar" i no tornar amb la seua delegaci. 

Es va casar. Va viatjar per Europa i els Estats Units d'Amrica. Va morir a Pars en 1936, ciutat en qu s'havia establert feia quatre anys. En els seus ltims temps, Glazunov va patir certa indiferncia del pblic francs, ms interessat en les composicions associades a l'avantguarda.

Llista completa d'obres.
Opus 1: Quartet de corda No. 1 en Re major (1881-1882);
Opus 2: Suite sobre el tema "S-A-S-C-H-A" per a piano (1883);
Opus 3: Obertura No. 1 en Sol menor per a orquestra "sobre temes grecs" (1882;
Opus 4: "Cinc Romances" Canons (1882-1885);
Opus 5: Simfonia No. 1 en Mi major "Simfonia Eslava" (1881-1884);
Opus 6: Obertura No. 2 en Re major per a orquestra (1883);
Opus 7: Serenade No. 1 en A major per a orquestra (1882);
Opus 8: A la memria d'un heroi, elegia per a orquestra (1885);
Opus 9: Suite Characteristique en Re major per a orquestra (1884-1887);
Opus 10: Quartet de corda No. 2 en Fa major (1884);
Opus 11: Serenade No. 2 en Fa major per a petita orquestra (1884);
Opus 12: "Pome Lyrique" en Re bemoll major per a orquestra (1884-1887);
Opus 13: Stenka Razin, poema simfnic en Si menor (1885);
Opus 14: "Dos Peces" per a orquestra (1886-1887);
Opus 15: "Cinc Novelettes" per a Quartet de corda (1886);
Opus 16: Simfonia No. 2 en Fa sostingut menor "A la memria de Liszt" (1886);
Opus 17: "Elegia" en Re bemoll major per a violoncel i piano (1888);
Opus 18: "Masurca" en Sol major per a orquestra (1888);
Opus 19: El bocs, fantasia en Do sostingut menor per a orquestra (1887);
Opus 20: "Dos Peces" per a violoncel i orquestra (1887-1888);
Opus 21: Marxa Nupcial en Mi bemoll major per a orquestra (1889);
Opus 22: Dos Peces per a piano (1889);
Opus 23: Valsos sobre el nom S-A-B-E-L-A per a piano (1990);
Opus 24: "Reverie" en Re bemoll major per a trompa i piano (1890);
Opus 25: Preludi i Dues Masurques per a piano (1888);
Opus 26: Quartet de corda No. 3 en Sol major "Quartet eslau" (1886-1888);
Opus 26A: Festa Eslava, esbossos simfnics ;
Opus 27: dos canons sobre Puxkin (1887-1890);
Opus 28: El Mar, fantasia en Mi major per a orquestra (1889);
Opus 29: Rapsdia Oriental en Sol major per a orquestra (1889);
Opus 30: El Kremlin, pintura simfnica en tres parts (1890);
Opus 31: Tres estudis per a piano (1891);
Opus 32: "Meditaci" en Re major per a viol i orquestra (1891);
Opus 32A: "Meditaci" en Re major per a viol i piano (1891);
Opus 33: Simfonia No. 3 en Re major (1890);
Opus 34: La primavera, pintura simfnica en Re major (1891);
Opus 35: Suite en Do major per a Quartet de corda (1887-1891);
Opus 36: Petit Vals en Re major per a piano (1892);
Opus 37: Nocturn en Re bemoll major per a piano (1889);
Opus 38: "In Modo Religioso", quartet per a trompeta, trompa i dos trombons (1892);
Opus 39: Quintet de corda en la major per a Quartet de corda i violoncel (1891-1892);
Opus 40: Marxa Triomfal per a gran orquestra i cor (1892);
Opus 41: Gran vals de concert en mi bemoll major per a piano (1893);
Opus 42: Tres Miniatures per a piano (1893);
Opus 43: Vals de Sal en Do major per a piano (1893);
Opus 44: Elegia per a viola i piano (1893);
Opus 45: Carnaval, Obertura per a gran orquestra i orgue en Fa major (1892);
Opus 46: Chopiniana, suite per a orquestra sobre peces per a piano de Chopin (1893);
Opus 47: Concert Valsos No. 1 en Re major per a orquestra (1893);
Opus 48: Simfonia No. 4 en Mi bemoll major (1893);
Opus 49: Three Pieces per a piano (1894);
Opus 50: Cortge Solennel en Re major per a orquestra (1894);
Opus 51: Valsos de Concert No. 2 en Fa major per a orquestra (1894);
Opus 52: Escenes de Ballet, suite, (1894);
Opus 53: Fantasia De la foscor a la llum per a orquestra (1894);
Opus 54: Dos Impromptus per a piano (1895);
Opus 55: Simfonia No. 5 en Si bemoll major (1895);
Opus 56: Cantata de la Coronaci per a quatre solistes, cor i orquestra (1895);
Opus 57: Raymonda, ballet en tres actes (1898);
Opus 58: Simfonia No. 6 en Do menor (1896);
Opus 59: Sis canos per a mitja veu (1898);
Opus 60: Sis canos per a alta veu (1897-1898);
Opus 61: Ruses d'Amour AKA The Trial of Damis AKA Lady Soubrette, ballet en un acte (1900);
Opus 62: Preludi i Fuga en Re menor, per a piano (????);
Opus 63: Cantata Festiva per a solistes, cor femen i 2 pianos a quatre mans (1898);
Opus 64: Quartet de corda No. 4 en La menor (1894);
Opus 65: Cantata sobre text de Puxkin per a solistes, cor i orquestra (1899);
Opus 66: Himne sobre text de Puxkin per a cor femen i piano (1899);
Opus 67: Les Estacions, ballet en un acte (1900);
Opus 68: "Pas de Caractre" de "Raymonda" en Sol major per a orquestra (1899);
Opus 69: Intermezzo Romntia en Re major per a orquestra (1900);
Opus 70: Quartet de corda No. 5 en Re menor (1898);
Opus 71: Chant du Mnestrel per a violoncel i piano (1900);
Opus 72: Tema i Variacions en Fa sostingut menor per a piano (1900);
Opus 73: Obertura Solemne per a orquestra (1900);
Opus 74: Sonata per a piano No. 1 en Si bemoll menor (1901);
Opus 75: Sonata per a piano No. 2 en Mi menor (1901);
Opus 76: Marxa sobre un tema rus en Mi bemoll major (1901);
Opus 77: Simfonia No. 7 "Pastoral" en Fa major (1902-1903);
Opus 78: Balada en Fa major per a orquestra (1902);
Opus 79: De l'Edat Mitjana, suite en Mi major per a orquestra (1902);
Opus 80: Chant Sans Bornes per a soprano i contralto amb piano (1900);
Opus 81: Escena de Dansa en La major per a orquestra (1904);
Opus 82: Concert per a viol en La menor per a viol i orquestra (1904);
Opus 83: Simfonia No. 8 en Mi bemoll major (1905-1906);
Opus 84: La can del dest, Obertura Dramtica en Re menor per a orquestra (1908);
Opus 85: Dos preludis per a orquestra (1906);
Opus 86: Fantasia Russa en La major per a balalaika i orquestra (1906);
Opus 87: A la memria de Gogol, Prleg Simfnic en Do major (1909);
Opus 88: Fantasia Finlandesa en Do major per a orquestra (1909);
Opus 89: Esbosos Finlandesos en Mi major per a orquestra (1912);
Opus 90: Introducci i Dansa de Salom per al Drama d'Oscar Wilde (1908);
Opus 91: "Cortge Solennel" en Si bemoll major per a orquestra (1910);
Opus 92: Concert No. 1 en Fa menor per a piano i orquestra (1910-1911);
Opus 93: Preludi i Fuga No. 1 en Re major per a orgue (1906-1907);
Opus 94: Amor sobre Shukovsky per cor mixt a cappella (1907);
Opus 95: Music per al drama El rei dels jueus de K.K. Romanov (1913);
Opus 96: Parfrasi sobre l'Himne d'Allies per a orquestra (1914-1915);
Opus 97: Can dels remers del Volga per a cor i orquestra (1918);
Opus 98: Preludi i Fuga No. 2 en Re menor per a orgue (1914);
Opus 99: Legenda de Karelia en La menor per a orquestra (1916);
Opus 100: Concert No. 2 en Si major per a piano i orquestra (1917);
Opus 100A/B: Masurca Oberek (1917) per a viol i orquestra o piano (1917);
Opus 101: Quatre Preludis i Fugues per a piano (1918-1923);
Opus 102: Romana de Nina per a l'obra "Masquerada" (1918);
Opus 103: Idilli en Fa sostingut major per a piano (1926);
Opus 104: Fantasia en Fa menor per a dos pianos (1919-1920);
Opus 105: Elegia en Re menor per a quartet de corda (1928);
Opus 106: Quartet de corda No. 6 en Si major (1920-1921);
Opus 107: Quartet de corda No. 7 en Do major "Hommage au pass" (1930);
Opus 108: Concert Balada en Do major per a violoncel i orquestra (1931);
Opus 109: Concerto per a Saxfon alt en Mi bemoll major (1934);
Opus 110: Fantasia en Sol menor per a orgue (1934-1935);
Obres sense nmero d'Opus:
Simfonia No. 9 en Re menor (1910);
Primer moviment (incompleta).




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89348" title="Connectiva lgica" nonfiltered="612" processed="607" dbindex="35662">
En lgica, les connectives lgiques sn les eines que permeten construir enunciats o |frmules a partir dels toms. Les ms conegudes sn no, i, o i la construcci condicional si ...llavors.

Aquestes connectives es representen:


 , no;
 , i;
 , o (inclusiva);
 , si...llavors;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89352" title="Jess Serra i Santamans" nonfiltered="613" processed="608" dbindex="35663">
Jess Serra i Santamans (El Pont de Vilomara, Bages, 1911 -- Barcelona, 18 de desembre del 2005) va ser un empresari catal emprenedor que va participar en la creaci de diferents empreses, entre les quals es troba Catalana-Occident, que s sens dubte per la que ms se'l coneix.

Va comenar com a agent d'assegurances seguint la tradici del seu pare i l'any 1944 funda la mutualitat Asepeyo. El 1947 assumeix la direcci general de la companyia d'assegurances Occidente. El 1959, junt amb el seu germ Antoni Serra i Santamans i un grup d'amics pren el control de Catalana de Seguros i en passa a ocupar la direcci general. L'any 1965, amb la nacionalitzaci de l'assegurana obligatria dels accidents de treball, ha de cessar temporalment l'activitat d'Asepeyo. En aquest mateix any, la companyia Cantabria s'integra a Catalana-Occident.

L'empresa va traslladar-se el 1971 a Sant Cugat del Valls, on actualment t encara la seva seu central.

De 1979 a 1993 va ser president de la Companyia  Espaola de Crdito y Caucin.

La seva trajectria empresarial el va convertir l'any 1980 en objectiu d'ETA. Aquesta organitzaci el va tenir segrestat durant 65 dies, alliberant-lo, segons sembla, desprs de pagar un rescat.

Tenia una bona relaci amb l'ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol, que es desenvolup especialment quan compartien responsabilitats a Banca Catalana.

Va ser president durant 15 anys (1976-1989) del Reial Club de Tennis de Barcelona i president fundador (1964) de l'estaci d'esqu de Vaquira-Beret. El Conselh Generau d Aran el nombr Fill Adoptiu de la Val d Aran per la seva tasca empresarial a la vall i per tot el que va aportar l'estaci d'esqu a la zona, convertint-se en un dels motors econmics ms importants de l'Aran.

El 1992 la Generalitat de Catalunya li atorg la Creu de Sant Jordi com a catal illustre en el camp empresarial.

 Bibliografia .

 Jeronima Pons Pons: Biografia de Jesus Serra Santamans. Los 100 Empresarios Espaoles del Siglo XX. Madrid. Lid. 2000. Pag. 451-455. ISBN 84-88717-27-X. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89353" title="Torre (desambiguaci)" nonfiltered="614" processed="609" dbindex="35664">

Arquitectura / Enginyeria:;
Una torre s una estructura en qu predomina l'altitud sobre l'amplada, com les torres d'un castell, d'un campanar, les de guaita, les de control, etc.
Folklore:;
Una torre s un castell format per dos pilars.
Jocs:;
La torre s una de les peces del joc dels escacs.
Topnims:;
Torre Annunziata, ciutat de la Campnia vora el golf de Npols.
Torre Baixa, municipi del Rac.
la Torre d'en Besora, municipi de l'Alt Maestrat.
la Torre de Cabdella, municipi del Pallars Juss.
la Torre de Claramunt, municipi de l'Anoia.
la Torre del Comte, municipi del Matarranya.
la Torre d'en Domnec (o la Torre dels Domenges), municipi de la Plana Alta.
la Torre d'Elna, municipi del Rossell.
la Torre de l'Espanyol, municipi de la Ribera d'Ebre.
la Torre de Fontaubella, municipi del Priorat.
Torre del Greco, ciutat de la Campnia vora el golf de Npols.
la Torre de les Maanes, municipi de l'Alacant.
la Torre de Rialb, cap del municipi de la Baronia de Rialb, a la Noguera.
la Torre de Vilella, municipi del Baix Arag, histricament considerat del Matarranya.
la Torre, entitat de poblaci del municipi de Sant Feliu de Pallerols (la Garrotxa).
la Torre, llogaret del municipi d'Alpont (els Serrans).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89354" title="Dracs de Primavera" nonfiltered="615" processed="610" dbindex="35665">

Dracs de Primavera s el tercer llibre de la Saga de Dragonlance. Est escrit per Tracy Hickman i Margaret Weis.

Enllaos externs.
Pgina web de la versi en catal del llibre;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89362" title="scar Pereiro Sio" nonfiltered="616" processed="611" dbindex="35666">

scar Pereiro Sio es un ciclista gallec nascut el 3 d'agost de 1977 a Mos, Pontevedra.

 Biografia.

Debut com a professional l'any 2000 amb el modest equip portugus Porta da Ravessa. Dos anys ms tard, el tamb gallec lvaro Pino el fitx per l'equip sus que dirigia, el Phonak. El 2006 fitx per l'equip Illes Balears - Caisse d'pargne 

Palmars.
 1 etapa del GP R.L.V.T. - 2001;
 1 etapa de la Setmana Catalana - 2002;
 1 etapa de la Volta a Sussa - 2003;
 Campi de la Classica dels Alps - 2004;
 1 etapa del Tour de Romandia - 2005;
 1 etapa del Tour de Frana - 2005;
 1 general del Tour de Frana - 2006;

Al Tour de Frana de 2005 va guanyar el premi de la Combativitat, i acab en des lloc, igualant aix la classificaci assolida el 2004.

Al Tour de Frana del 2006, va vestir el maillot groc durant unes quantes etapes i acab segon de la classificaci general. A causa, per, del cas de dopatge de Floyd Landis, que fou desposset del Tour, Pereiro es va convertir en el guanyador de l'edici de 2006.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89364" title="Antonieta de Borb-Dues Siclies" nonfiltered="617" processed="612" dbindex="35667">


Antonieta de Borb-Dues Siclies, gran duquessa de Toscana (Palerm 1814 - Gmunden 1898). Princesa de les Dues Siclies de la casa dels Borb amb l'inherent tractament d'altesa reial. 

Nascuda el dia 19 de desembre de 1814 a la ciutat de Palerm on la famlia reial de les Dues Siclies es trobava exiliada arran de l'ocupaci de la part continental del Regne per part dels exrcits napolenics. Filla del rei Francesc I de les Dues Siclies i de la infanta Maria Isabel d'Espanya. Nta del rei Ferran I de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria per via paterna mentre que per via materna ho era del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Llusa de Borb-Parma.

Als pocs mesos del seu naixement, la famlia reial de les Dues Siclies es trasllad a viure a Npols com a conseqncies de recuperar la part napolitana del Regne arran del Congrs de Viena. 

El dia 7 de juny de 1833 es cas a Npols amb el gran duc Leopold II de Toscana, membre de la dinastia dels ustria-Toscana, era fill del gran duc Ferran III de Toscana i de la princesa Llusa de Borb-Dues Siclies. Per tant, tant Maria Antonieta com Leopold eren nts del rei Ferran I de les Dues Siclies i de la seva muller, l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria; en conseqncia eren cosins.

La parella s'establ a Florncia on tingueren deu fills:

 SAIR l'arxiduquessa Maria Isabel d'ustria-Toscana, nada a Florncia el 1834 i morta a Lucerna el 1901. Es cas amb el prncep Francesc de Borb-Dues Siclies, comte de Trapani.

 SM el gran duc Ferran IV de Toscana, nat a Florncia el 1835 i mort a Salzburg el 1908. Es cas en primeres npcies amb la princesa Anna de Saxnia i amb segones npcies amb la princesa Alcia de Borb-Parma.

 SAIR l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria-Toscana, nada el 1836 a Florncia i mort a a la capital de l'Arno el 1838.

 SAIR l'arxiduquessa Maria Cristina d'ustria-Toscana, nada a Florncia el 1838 i morta a Florncia el 1849. ;

 SAIR l'arxiduc Carles Salvador d'ustria-Toscana, nat a Florncia el 1839 i mort a Viena el 1892. Es cas amb la princesa Immaculada de Borb-Dues Siclies.

 SAIR l'arxiduquessa Maria Anna d'ustria-Toscana, nada a Florncia l'any 1840 i morta el 1841.

 SAIR l'arxiduc Rainier d'ustria-Toscana, nat a Florncia el 1842 i mort el 1844.

 SAIR l'arxiduquessa Maria Llusa d'ustria-Toscana, nada a Florncia el 1845 i morta a Hanau el 1917. Es cas amb el prncep Carles d'Isenburg-Bdingen. ;

 SAIR l'arxiduc Llus Salvador d'ustria-Toscana, nat a Florncia el 1847 i mort al Castell de Brandeis a Bohmia el 1915.

 SAIR l'arxiduc Joan d'ustria-Toscana, nat a Florncia el 1852, el seu cos mai fou trobat i fou donat per desaparegut l'any 1890.

L'any 1860, el gran ducat de Toscana caigu en mans dels piemontesos i posteriorment fou annexat al Regne de nova factura d'Itlia dirigit per la dinastia dels Savoia. Antonieta i el seu esps, que havia renunciat al tron en favor del seu fill, el gran duc Ferran IV de Toscana, s'exiliaren a Roma.

El gran duc Leopold II trob la mort durant el seu exili rom l'any 1870, escassos dies abans que les tropes piemonteses ocupessin el Laci i la capital vaticana. Antonieta s'acoll a l'hospitalitat de l'emperador Francesc Josep I d'ustria que es fu crrec de la famlia reial de Toscana.

Antonienta mor a Orth el dia 7 de novembre de l'any 1898 a l'edat de 84 anys.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89365" title="Maria Teresa d'ustria (reina de les Dues Siclies)" nonfiltered="618" processed="613" dbindex="35668">


Maria Teresa d'ustria, reina de les Dues Siclies (Viena 1816 - Albano 1867). Arxiduquessa d'ustria, princesa reial de Bohmia i Hongria amb el doble tractament d'altesa reial i imperial. 

Nascuda a la ciutat de Viena, capital de l'Imperi austrac, el dia 31 de juliol de 1816, sent filla primognita de l'arxiduc Carles Llus d'ustria, duc de Teschen, i de la princesa Enriqueta de Nassau-Weilburg. L'arxiduquessa era nta per via paterna de l'emperador Leopold II, emperador romanogermnic i de la infanta Maria Llusa d'Espanya i per via materna pertanyia a la famlia gran ducal dels Nassau.

Casada el dia 27 de gener de 1837 amb el rei Ferran II de les Dues Siclies es convert amb reina de les Dues Siclies i es produa el tercer casament entre un rei de les Dues Siclies i una arxiduquessa austriaca. La parella tingu els segents fills:

SAR el prncep Llus de Borb-Dues Siclies, nascut a Npols el 1838 i mort el 1886 a Pars. Es cas amb la princesa Matilde de Baviera l'any 1861 a Munic. Nomenat comte de Trapi.

SAR el prncep Albert de Borb-Dues Siclies, nat el 1839 a Capodimonte i mort el 1844 a Npols. Fou nomenat comte de Castrogiovanni.

SAR el prncep Alfons de Borb-Dues Siclies, nascut el 1841 a Caserta i mort el 1934 a Cannes. Casat amb la princesa Antonienta de Borb-Dues Siclies. Comte de Caserta, esdevingu el cap de la Casa Reial de les Dues Siclies d'ena de la mort del rei Francesc II de les Dues Siclies.

SAR la princesa Maria de l'Annunciaci de Borb-Dues Siclies, nascuda a Caserta el 1842 i morta a Viena el 1871. Es cas amb l'arxiduc Carles Llus d'ustria.

SAR la princesa Immaculada d'ustria, nascuda el 1844 a Npols i morta el 1899 a Viena. Es cas amb l'arxiduc Carles Salvador d'ustria-Toscana.

SAR el prncep Gaiet de Borb-Dues Siclies, nascut a Npols el 1846 i mort a Lucerna el 1868. Es cas amb l'infanta Maria Isabel d'Espanya. Comte de Girgenti.

SAR el prncep Josep de Borb-Dues Siclies, nascut a Npols el 1848 i mort el 1851 al Palau de Portici.

SAR la princesa Maria Pia de la Grcia de Borb-Dues Siclies, nascuda a Gaeta el 1849 i morta el 1882 a Biarritz. Es cas amb el duc Robert I de Parma.

SAR el prncep Vicen de Borb-Dues Siclies, nascut a Npols el 1851 i mort el 1854 a Caserta.

SAR el prncep Pasqual de Borb-Dues Siclies, nascut a Caserta el 1852 i mort el 1904 a La Malmaison. Es cas morganticament amb Blanche Marconnay el 1878.

SAR la princesa Maria Immaculada de Borb-Dues Siclies, nascuda a Npols el 1854 i morta el 1874 a Pau al sud de Frana. Es cas amb el prncep Enric de Borb-Parma, comte de Bardi.

SAR el prncep Genaro de Borb-Dues Siclies, nascut a Caserta el 1857 i mort a Albano el 1867. ;

L'any 1859 Maria Teresa qued viuda. El tron de les Dues Siclies fou ocupat per un dbil rei Francesc II de les Dues Siclies, nic fill del primer matrimoni de Ferran. Francesc no aconsegu fer front a l'ocupaci del Regne per part de les tropes piemonteses dirigides per Garibaldi. L'any 1861 la famlia reial de les Dues Siclies anava a l'exili, installant-se a Roma i a la vena Albano.

De carcter molt fort, Maria Teresa mald per recuperar el tron napolit i finana nombroses petites insurreccions de carcter local a Npols. Malgrat tot, cap reeix i l'any 1867 l'arxiduquessa moria a l'exili rom d'Albano junt amb el seu fill, el prncep Genaro.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89366" title="Carlos Sastre Candil" nonfiltered="619" processed="614" dbindex="35669">


Carlos Sastre Candil (nascut el 22 d'abril de 1975 a Madrid) s un ciclista espanyol, format com a ciclista a El Barraco (vila), a l'escola de ciclisme de son pare, Vctor Sastre. Professional des de 1997, ha aconseguit 3 victries i diversos llocs d'honor en curses importants. 

s un bon escalador que, en els ltims anys, ha millorat notablement el seu rendiment contrarrellotge.

A l'equip dans Team CSC, Sastre actua com a cap de files en la Volta a Espanya i, fins el 2005, com a independent en el Tour de Frana. Tanmateix, en el Tour de Frana 2005, Sastre actu com a gregari d'Ivan Basso, lder de l'equip en aquesta cursa.

El seu millor resultat a la Volta a Espanya ha estat el segon lloc obtingut en l'edici de 2005, encara que ja fou sis el 2004 i vuit el 2000.

Al Tour de Frana, ha fet molt bones actuacions que li han reportat bones posicions a la classificaci general:
2001: 20 de la classificaci general;
2002: 10 de la classificaci general;
2003: 9 de la classificaci general;
2004: 8 de la classificaci general;
2005: 21 de la classificaci general;
2006: 3r de la classificaci general;
2007: 4t de la classificaci general;

I a ms va ser el guanyador del Tour de Frana de 2008, en el que es va collocar lder desprs de guanyar l'etapa de Alpe d'Huez on va aconseguir el maillot de lder amb 1,24 minuts d'avantatge sobre el segon de la general, que va ser suficient per aconseguir el triomf final en Pars.

 Palmars .
 Rei de la muntanya de la Volta a Espanya del 2000;
 1 etapa de la Volta a Burgos - 2001;
 1 etapa del Tour de Frana - 2003;
 1 etapa de l'Escalada a Montjuc - 2005;
 Clssica de Primavera - 2006;
 Guanyador del Tour de Frana 2008;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89369" title="Floyd Landis" nonfiltered="620" processed="615" dbindex="35670">

Floyd Landis (nascut el 14 d'octubre de 1975 a Farmersville, Pennsylvania) s un ciclista estatunidenc, professional des de 1999. La seva especialitat son les contrarrellotges, per s tamb un bon escalador.

 Biografia.
Nascut a Farmersville (Pennsylvania), els inicis de Landis no destacaren especialment abans del seu pas a l'equip US Postal, aconseguint noms algun triomf en voltes menors, tot i una tercera i una quarta posici en el Tour de l'Avenir en les edicions de 1999 i 2000, respectivament. 

Durant el 2002, en el seu primer any a les files de l'equip nordameric, Landis obt un segon lloc a la Dauphin Libr i un tercer en la Tirrena-Adritica. Aquest mateix any corre per primera vegada el Tour de Frana com a gregari de Lance Armstrong, tasca habitual durant la militncia a l'equip US Postal. El 2004, aconsegueix vncer a Portugal la Volta a l'Algarve, a ms de guanyar-ne una de les etapes.

El 2005, fitxa per l'equip sus Phonak i aconsegueix el seu millor resultat en una gran volta en acabar nov al Tour de Frana.

El seu millor any esportiu fins al moment ha estat el 2006, en el qual guany la Pars-Nia, a ms de dues altres competicions als Estats Units, la Volta a Califrnia i la Volta a Gergia.

Durant el Tour de Frana de 2006,va dur el maillot groc en dues etapes, i va guanyar la classificaci general desprs d'una espectacular fuga de 130 quilmetres a l'etapa que acabava a Morzine i d'una contrarellotge en la que super al fins aleshores maillot groc el gallec scar Pereiro. Al finalitzar la prova, Landis va anunciar que desprs del Tour hauria de fer-se implantar una prtesi de maluc per a intentar solucionar una necrosi que afectava aquesta part de son cos.

El 27 de juliol de 2006, el seu equip, el Phonak confirmava que havia donat positiu en un control antidoping per testosterona en l'etapa que acabava a Morzine i on Landis va recuperar ms de sis minuts a scar Pereiro. 

El 20 de setembre de 2007 Floyd Landis s declarat culpable del possitiu del Tour 2006, per la qual cosa el ttol de campi va recaure en scar Pereiro. 


Palmars.

 2000 .
 Tour du Poitou-Charentes;

 2004 .
 Volta a l'Algarve;

 2006.

 Volta a Califrnia;
 Volta a Gergia;
 Pars-Nia;

Trajectria.
 Mercury Pro Cycling Team (1999-2001);
 US Postal Service-Berry Floor (2002-2004);
 Phonak Hearing Systems (2005-2006);

Notes. 


Enllaos externs.
 Pgina oficial de Floyd Landis ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89371" title="Garibaldi" nonfiltered="621" processed="616" dbindex="35671">


 Giuseppe Garibaldi (1807-1882) militar i poltic itali.
 Ricciotti Garibaldi (1847-1924), militar itali.
 Ricciotti Garibaldi jr, militar itali.
 Garibaldi (Rio Grande do Sul), ciutat a l'estat brasiler de Rio Grande do Sul, batejada en honor a Giuseppe Garibaldi.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89374" title="Canyissada" nonfiltered="622" processed="617" dbindex="35672">


La canyissada s el conjunt de canyes teixides o disposades parallelament i fermades entre elles, amb les quals es construxen des de l'antiguitat cobertes, sostres, estacades, escuts i armadures. 

Pot estar fet de canya de bamb, comuna (Arundo donax) o canys (Phragmites), si s per a coberta del sol pot ser feta de meitats alleugerint l'estructura. 

Tant la canya comuna com la de bamb sn materials molt longeus, resistents a la humitat i a la intemprie. L'estructura de les seves fibres llargues i laminades per a absorbir l'aigua per capillaritat de baix a dalt, i que els raigs solars no la deshidratin sn les caracterstiques que fan un material natural idoni per a allar i reforar sostres i envans. 

La canyissada, que durant el segle XX encara s'usava, amb guix, per fer els sostres de les cases, ha estat desplaada per altres materials considerats ms adients, per gens sostenibles.

Vegeu tamb.
Sequer;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89382" title="Societat comanditria" nonfiltered="623" processed="618" dbindex="35673">

La societat comanditria o en comandita s aquella societat en qu, sota una ra social, uns socis (anomenats collectius) responen amb tots els seus bns del resultat de la gesti social, mentre que d'altres (comanditaris) responen nicament amb el capital aportat a la societat. 

La societat comanditria, tamb coneguda com a comanditria simple, per a diferenciar-la de la societat comanditria per accions, s una societat mercantil existent en diferents ordenaments jurdics, tant de dret continental (com ara Espanya, Frana, Alemanya, Itlia, Mxic i Argentina) com de dret anglosax (d'entre els quals destaquen el Regne Unit, els EUA, el Canad, Irlanda i Singapur), rebent en aquest ltim el nom de limited partnership.

Similituds amb la societat collectiva.
s essencial l'existncia d'aquestes dues classes de socis, i la distinta responsabilitat d uns i altres s el que realment diferencia aquesta societat de la societat collectiva, amb la qual t nombroses semblances:
Funciona sota una ra social, formada a base dels noms dels socis collectius.
Constitueix una comunitat de treball, si b en aquesta comunitat d'acci no participen els socis comanditaris, privats de tota ingerncia en la gesti de la societat.
T plena autonomia patrimonial.
Encara que la nota personalista estigui un tant debilitada per l'existncia de socis capitalistes (els comanditaris), la preponderncia que dins la societat tenen els socis collectius permet incloure la societat comanditria dins el grup de les societats personalistes. ;

 Histria .
 El contracte de commenda .
La doctrina es mostra divida a l'hora de determinar l'origen de la societat comanditria. Una part de la doctrina defensa que la societat en comandita s una simple forma evolutiva de la societat collectiva. Ara b, la doctrina majoritria es decanta per considerar que la societat comanditria t el seu origen en l'antic contracte de commenda. 

El contracte de commenda ja existia a l'Imperi rom, al segle II, on l'auge en el desenvolupament de l'activitat comercial va propiciar l'organitzaci d'associacions sota la forma del contracte de commenda. Aquesta forma contractual es caracteritzava per la intervenci d'un capitalista que no es donava a conixer i un o ms comerciants. El capitalista aportava nicament capital i limitava el seu risc a aquesta aportaci.

Amb la caiguda de l'imperi rom aquest contracte es deixar de fer servir i no ser fins a la baixa edat mitjana que els comerciants italians el recuperaran. Mitjanant aquest contracte el soci capitalista (anomenat commendator, stans o socius stantus) invertia el seu capital en el projecte aportant per exemple les mercaderies o el vaixell, mentre que el tractator (tamb conegut com commendatario) feia servir aquests bns per dur a terme l'expedici martima.

La distribuci dels dividends era d'un 75% per al commendator i la resta per al commendatario. Cal destacar que era el socius stantus qui assumia tot el risc de l'empresa, essent ell qui havia de suportar totes les prdues en cas de fracs de l'expedici. El soci capitalista no es donava a conixer davant dels tercers. D'aquesta manera els tercers contractants noms coneixien el nom i patrimoni del tractator. Aquesta prctica va ser tant emprada  que a les ciutats de Florncia, al segle XV, i a Bolonya, al segle XVI, va esdevenir obligatori registrar el contracte de commenda, i que l'esmentada societat adopts una ra social i dugus una certa comptabilitat.

D'aquesta commenda medieval van nixer dues figures jurdiques diferents: la societat comanditria i el contracte de comptes en participaci. La primera apareix quan es fa pblica l'associaci entre les parts en el contracte, i la segona quan no es fa i la societat roman oculta.

 La codificaci .
Com a conseqncia del carcter principalment consuetudinari i professional que tenia el dret mercantil en els seus inicis, la societat en comandita roman a la majoria d'estats europeus sense un cos legal que la reguli fins a comenaments del segle XIX, quan s'inicia la codificaci mercantil sota la influncia dels principis de la Revoluci Francesa.

El primer codi de comer en ser aprovat va ser el Code de commerce napolenic, aprovat el 1807, noms tres anys desprs d'haver-ho estat el Code civil des Franais. El Codi de Comer francs de 1807 fou el primer cos normatiu en consagrar una regulaci general de l'activitat comercial i preveure el rgim jurdic de les societats comercials. Per al legislador francs, la societat en comandita era un punt intermedi entre la societat collectiva i la societat annima, que permetia als capitalistes arriscar nicaments els capitals invertits. Aix mateix, l'article 38 del Codi permetia la creaci de societats comanditries per accions en preveure "que el capital d'una societat en comandita pugus ser dividit en accions". Ara b, les primeres empreses d'importncia a profitar-se d'aquest article no van ser creades fins el 1836. Les dificultats amb qu es topaven els emprenedors per a obtenir el perms governamental per a la constituci de societats annimes van ser el principal motiu de l'xit de la societat comanditria per accions. L'autoritzaci per a la constituci de societats annimes era atorgada per l'autoritat governativa a travs del Consell d'Estat. Aquesta restricci va romandre en el sistema jurdic francs fins el 1867, any en qu es va reformar el Codi autorizant-se la lliure constituci de societats annimes.

El Codi de Comer francs de 1807 va influir sobre els posteriors cossos normatius semblants, com l'espanyol de 1829, el portugus de 1830, el brasiler de 1850, l'alemany de 1861 i l'itali de 1865.

Cal destacar per, que la primera regulaci de la societat comanditria a Espanya va tenir lloc abans de la codificaci mercantil, amb les Ordenances de Bilbao de 1737. Aquestes ordenances van ser el primer cos legal orgnic de carcter mercantil d'Espanya. Aprovades per Felip V el 2 de desembre de 1737 per a Bilbao, aviat van comenar a ser aplicades a d'altres zones del regne, com ara les colnies d'Amrica, on fins i tot van continuar sent aplicades desprs de la seva independncia.

 Estatut jurdic dels socis en dret espanyol.
 Estatut jurdic dels socis collectius .
Aquest estatut s idntic al que tenen els socis de la societat collectiva. Aix ho estipula el pargraf segon de l'article 148 del Codi de Comer.

 Estatut jurdic dels socis comanditaris .
 Drets .
El rgim de drets del soci comanditari presenta analogies i diferncies amb el rgim del soci collectiu. 
Els drets de contingut essencialment econmic es concedeixen a tots els socis sense distinci. Tret que l'escriptura social faci una previsi diferent, el soci comanditari participa, com el collectiu, en les guanys i en el patrimoni repartible a la liquidaci en proporci a la seva aportaci.
Quant als drets de carcter administratiu, les diferncies entre socis collectius i comanditaris s que sn considerables:
El soci comanditari no t dret a participar en la gesti de la societat.
El seu dret d'informaci s limitat. ;

 Obligacions .
Les obligacions que assumeix el soci comanditari difereixen dels assumides pel soci collectiu:
El comanditari contrau en entrar en la societat l'obligaci fonamental d'aportar una determinada part del capital social.
El comanditari est sotms, com els socis collectius, a l'obligaci d'indemnitzar la societat pels danys causat per malcia, abs de facultats o negligncia greu.
Les prdues socials tamb afecten el soci comanditari. Per a diferncia del soci collectiu, el comanditari noms perd el capital aportat o que s'havia comproms a aportar, per res ms. Per a cobrir les prdues que excedeixin del patrimoni ja hi ha la responsabilitat illimitada dels socis collectius.
El comanditari no est subjecte a l'obligaci de no fer la competncia a la societat, ja que noms s un soci capitalista. ;

 Denominacions de la societat comanditria en el dret comparat .
 Estats europeus .
Alemanya i Liechtenstein: Kommanditgesellschaft;
ustria: Kommanditerwerbsgesellschaft (KEG);
Blgica: Commanditaire vennootschap (en neerlands) / Socit en commandite simple (en francs);
Crocia: Komanditno drustvo;

Eslovnia: Komanditna druzba;
Espanya: Sociedad en comandita, sociedad en comandita simple o sociedad comanditaria;
Finlndia: Kommandittiyhi;
Frana, Luxemburg i Mnaco: Socit en commandite simple (S.C.S.);
Grcia: Eterrrythmos etaira;
Itlia: Societ in accomandita semplice;
Noruega: Kommandittselskap (KS);
Pasos Baixos: Commanditaire vennootschap;
Polnia: Komanditn spolo nos ;
Regne Unit i Irlanda: Limited partnership;
Sucia: Kommanditbolag;
Txquia: Komanditn spole nost;

 Estats africans .
Maurici i els estats membres de l'OHADA: Socit en commandite simple
Seychelles: Limited partnership;

 Estats americans .
Brasil: Sociedade em comandita;
Diversos estats d'Hispanoamrica: Sociedad en comandita o sociedad en comandita simple;
Estats Units d'Amrica i Canad: Limited partnership;

 Estats asitics .
Jap: Goshi kaisha;
Singapur: Limited partnership;

 Estats ocenics .
Austrlia, Illes Marshall, Nova Zelanda i Vanuatu: Limited partnership;

 Bibliografia .
URA, Rodrigo. Derecho mercantil. Madrid: Marcial Pons, 1999. ISBN 84-7248-698-2.

 Notes i referncies .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89385" title="Finestra" nonfiltered="624" processed="619" dbindex="35675">
Una finestra s una obertura de forma regular, generalment rectangular, practicada en un mur o paret per a deixar entrar aire i claror dins un edifici i per a poder mirar de dins a fora. Poden estar cobertes amb elements de tancament que permeten controlar la comfortabilitat de l'interior.

Les finestres s'usen com element decoratiu, com a part de les composicions de faana, amb especial creativitat en els finestrals i rosetons en la construcci religiosa de l'poca gtica, o en l'arquitectura contempornia, amb els murs cortina
Parts de la finestra.
La finestra es composa de 
 Llinda s la part superior de la finestra, que serveix d'element de suport del parament vertical sobre ella, i permet la continutat de la transmissi de les crregues. ;
 Lleixa: Tancament inferior, que dona continutat al parement vertical;
 Bastiment, l'ormeig que va fixat a una paret, seguint el contorn d'una obertura, i en el qual se suporta el marc.
 Marc, que s la part fixe, suportada pel bastiment, en la que s'encaixa la fulla;
 Fulla s la part principal de la finestra, i pot ser fix o mbil. La fulla encaixa amb el marc mitjanant galzes que permeten la seva estanquetat.
Materials.
Cada un dels elements parcials de la finestra pot estar fet en materials diferents a la resta. 
El bastiment pot estar fet en fusta, alumini o xapa d'acer, en canvi, tant marc com fulla poden ser en fusta, metall (alumini o acer), o PVC, i els panells de tancament, en vidre o fusta.
Tipus de finestra.

Segons el moviment possible de part de la finestra, es poden classificar en:
 Fixe, on la finestra no t cap moviment possible.
 Abatible, amb un o dos eixos de rotaci en les cares perimetrals, mitjanant frontisses;
 Giratria, d'una sola fulla amb un eix de rotaci no perimetral, que pot ser vertical o horitzontal;
 Gelosia, amb diverses fulles, cada una amb un eix de rotaci no perimetral;
 Eix lliscant: amb diverses fulles que roten sobre un eix, vertical o horitzontal, que a la vegada es pot desplaar sobre un segon eix, de manera que es permet plegar la fulla en un extrem;
 Batent lliscant:En ella les fulles llisquen sobre un eix, vertical (de guillotina) o horitzontal (corredissa);

La finestra a la cultura.
A les primeres ciutats les finestres servien per evacuar els excrements, fins que les normes d'higiene i urbanisme ho van prohibir, mentre s'installava clavegueram i inodors a les cases. "Aigua va!" era el crit per alertar els vianants que es llenava orina, com apareix a nombroses obres literries medievals i modernes.

La finestra, amb el balc, juga un paper important en la literatura galant, ja que s l'indret on la noia surt de casa per ser vista per l'amant o la via d'entrada d'aquest a la nit (com passa a Romeu i Julieta). Les tunes i canons dels mariatxi tenen com  aobjectiu justament que la dona es deixi veure i surti de l'habitaci.

Les finestres servien d'aparadors per a les botigues i van anar creixent fins tocar amb el vidre a terra, de forma que es veis al mxim el producte interios, fins arribar als cristalls actuals, a mode de paret transparent als locals comercials. La decoraci dels aparadors s un dels reclams de la botiga, publicitat directa. El creixemet d'aquestes finestres-aparadors va forar en ocasions impostos especials.

A les esglsies i cases de luxe les finestres estan dotades de gran ornament, com vitralls i arcs o escultures adossades. Als edificis religiosos completaven els ensenyaments dels frescos murals amb imatges de les Escriptures, especialment al gtic. Al judaisme, serveixen per collocar el menorah o canelobre ritual.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89386" title="Sailor Moon" nonfiltered="625" processed="620" dbindex="35676">


Sailor Moon: (en japons:              Bish jo Senshi S r  M n), tradut al catal com La Bonica Guerrera Marinera LLuna, s un manga shojo creat per Naoko Takeuchi el 1991. Ms coneguda simplement com Sailor Moon, la srie era particularment famosa per tornar a popularitzar el gnere de les Magical Girls i els seus elements sentai aconseguiren que el seu xit tamb fos massiu entre el sector mascul, generalment menys interessat en aquest tipus de histries. Fou publicada a la revista japonesa Nakayoshi (Amigues ntimes) y recopillada en 18 tankoubon (volmens). El 2003, es public una reedici revisada de luxe en 12 tankoubon amb certs retocs especialment a les portades i alguns dilegs.

Takeuchi, inicialment public la histria curta Codename wa Sailor V (Nom Clau Sailor-V) a la revista Run-Run, on comptava les gestes de la justiciera Minako Aino, alies Sailor-V. La histria agrad tant que de seguida se li ofrer una proposta per realitzar una srie d'anime. Tanmateix, l'autora va preferir afegir ms personatges i un argument ms slid. Aix sorg la srie Bish jo Senshi Sailor Moon, a partir de Codename wa Sailor V, publicada a la revista Nakayoshi (de la mateixa editorial que la de Run-Run) que comenaria a publicar paralelament a la de Codename wa Sailor V, encara que aquesta ltima fou publicada irregularment finalitzant fins i tot desprs de Sailor Moon.

La serie salt a l'anime quasi simultneament a la seva publicaci el 1992, i el manga super en xit a Codename wa Sailor V. La srie compt tamb amb una srie de musicals anomenats Sera Myu i una srie de acci real, anomenada Pretty Guardian Sailor Moon, amb 49 captols i 3 especials de vdeo.

 Argument .
Conta les gestes de la Usagi Tsukino, una adolescent molt distreta i imprudent a la seva vida, qui coneix per casualitat una gata anomenada Lluna, que li parla de la seva misi com a Sailor Senshi i de salvar la Tierra de futurs invasors malignes. Amb el temps, sorgeixen la resta de les sailors (marineres) en l'ordre: Sailor Mercury (la Marinera Mercuri) (Ami Mizuno), Sailor Mars (la Marinera Mart) (Rei Hino), Sailor Jupiter (la Marinera Jpiter) (Makoto Kino) y Sailor Venus  (la Marinera Venus) (Minako Aino) (extreta directament de Codename wa Sailor-V i durant el recorregut Tuxedo Mask (Mamoru Chiba, l'Antifa de Gala), que l'ajudaran a cercar el desitjat Cristall de Plata. Durant la srie, s'hi uneixen ms aliats, nous enemics i en general, l'argument es va enfosquint poco a poco, sobretot al manga.
Glnat ha publicat el manga en la seva totalitat a Espanya (en castell).

 Anime .
La srie de televisi compta amb 200 captols repartits entre cinc temporades d'aquesta manera:

Sailor Moon (Compren els primers 46 captols) Com s'ha dit anteriorment a la definici, Sailor Moon i les altres marineres van buscant el sagrat Ginzuishou (Cristall de Plata), derrotant primerament als quatre generals del Dark Kingdom (Regne de la Foscor), liderats per la Reina Beryl.

Sailor Moon R, (entenent-se "R" com Return o Romance). (Compren els dos arcs agumentals y va des del captol 47 al 89). ;

Els primers 13 captols foren creats exclusivament per a TV mentre Naoko Takeuchi aconseguia avanar en la seva publicaci en paper. Aquest mini-arc conta la histria de lAlex(Eiru) y lAnn, dos extraterrestres que envaeixen la Terra volent apoderar-se de tota l'energia que hi ha al planeta per alimentar lArbre de la Foscor (Makaiju). 

El segon arc conta l'arribada de la Chibiusa (el seu nom s, realment, Usagi Tsukino, com la protagonista de la srie), qui ve del segle XXX per a cercar la Sailor Moon (la Marinera Lluna) i obtindre el sagrat Ginzuishou per a salvar la futura ciutat de Tokyo (Crystal Tokyo) d'una malvada banda provinent d'un antic planeta que es fan dir Black Moon (Lluna Negra). En aquesta temporada apareix una nova Sailor Senshi, Sailor Pluto (la Marinera Plut) (Setsuna Meiou).

Sailor Moon S (Super) (Compren els captols 90 a 127) ;

D'aquesta temporada sorgeixen Sailor Uranus (la Marinera Ur) (Haruka Tenoh) i Sailor Neptune (la Marinera Nept) (Michiru Kaiou) (que tienen una relaci de parella confirmada per l'autora i clarament observable) en recerca dels tres "Sacred Talisman" (Talismans Sagrats), necesaris per a l'obtenci del Grial (Sant Grial) i prevenir l'adveniment del Meses. Una estranya organitzaci anomenada Death Busters, liderada pel professor Tomoe, planeja apoderar-se de la Terra fent renixer el seu lder del cos de la filla d'aquest, Hotaru Tomoe. A aquesta srie apareix tamb per primer cop Sailor Saturn (la Marinera Saturn) (Hotaru Tomoe).

Sailor Moon SuperS (Super en plural o Super super) (Compren els captols 128 a 166). ;

s el ms polmico pel ttol a l'extranger, per qu el nom de la temporada es va associar amb les SS del III Reich i es va canviar per Super S. 

La histria es concentra en la Chibiusa i la seva relaci amb el pegs Helios, ja que aquest li demana ajuda a la Chibiusa degut a que el seu mn Illusi, est sent dominat per la bruixa Zirkonia de la banda Dead Moon Circurs que plangen trencar l'encanteri al que es troba sotmesa la perversa reina Neherenia.

Sailor Moon Sailor Stars. (Compren els captols 167 a 200). ;

Al primer mini-arc realitzat exclusivament per a la televisi, Neherenia reapareix por corto temps volent vengar-se de les Sailor Senshi que quasi aconsegueixen acabar amb ella a l'anterior arc.

Al segon arc argumental, apareixen inicialment un equip de noves marineres, Sailor Star Maker (la Marinera Estrella Creadora), Sailor Star Healer (la Marinera Estrella Sanadora) i Sailor Star Fighter (la Marinera Estrella Lluitadora), que busquen la seva princesa. Tamb apareix Sailor Chibichibimoon (la Chibi Chibi). Al band contrari es troba Sailor Galaxia (la Marinera Galxia), qui amb el seu propi equip de Sailor Senshis (Marineres guerreres) planeja matar les marineresi ferse amb el control de tota la galxia.

 Pellcules .
 Animaci .
 Sailor Moon R: La promesa de la rosa:(desembre 1993). Fiore, un noi que va conixer en Mamoru quan era un nen torna amb ambicions malfiques. Es va emetre als cinemes japonesos acompanyat del curt Make Up!, que recull els millors moments del primer arc argumental.

 Sailor Moon S: The Movie - L'Amor de la Princesa Kaguya: (desembre 1994) Es centra en l'amor de la Lluna amb un astrnom, corresponent a la temporada S.

 Sailor Moon SuperS- El Miracle del Forat Negre dels Somnis: (desembre 1995) Tamb en roman, per aquesta vegada amb la Chibiusa i el flautista Peruru, corresponent a la temporada SS. Es va emetre acompanyat del curt Ami-chan No Hatsukoi (El Primer Amor de l'Ami), centrat en el roman de la Sailor Mercury (Marinera Mercuri) i basat en una histria curta que aparegu als volums originals.

 Imatge Real .

Existixen rumors d'una propera producci en Hollywood d'una pelcula amb personatges reals. La Fox ha comprat els drets de Sailor Moon i es diu que la realitzar Joss Whedon, que est actualment fent Wonder Woman.

 Censura .
A l'Occident, la srie d'anime fou acusada de continguts poc apropiats per al pblic al que anava dirigit i fou censurada en molts aspectes. L'ltima temporada Sailor Stars no fou transmesa als Estats Units.


 Mitologia, astronomia i mineralogia .
Per donar les bases mitolgiques de l'obra, Naoko Takeuchi va utilitzar la llegenda japonesa del sacrifici del conill, aix com la mitologia grega, l'Edad Mitjana i l'astronomia.

Pels noms, es va basar principalment en l'astronomia i la mineralogia.

La major part dels enemics tenen noms basats en minerals, amb unes niques excepcions: l'An y Ail (Ann y Alex), Pharaon 90 i Death Phantom.
Els noms del Quartet d'Amazones i les Shadow Galctica estan basats en la mitologia i l'astronomia.

Aqu una llista:

Negavers:

Jedite (Jadeite) = Jadeita

Neflyte (Nephrite) = Nefrita

Zyocite (Zoisite) = Zoicita

Malachite (Kunzite)= Kunzita/Malaquita

Reina Beryl = Berilo

El Clam Black Moon

Rubeus (Crimson Rubeus) = Rob

Maragda (Green Esmeraude) = Maragda

Zafir (Blue Sapphire) = Safir

Prncep Diamant (Prince Demand) = Diamant

Karmecyte (K an) = Carmesita

Bethieryte (Beruche) = Berthierita

Calaveryte (Calaveras) = Calaverita

Petzyte (Petz) = Petzita

Death Busters

Kaorinite = Caolinita

Eudial = Eudialita

Mimete = Mimetita

Tellu = Telurita

Viluy = Viluita

Cyprine i Petirol (Cyprine i Ptilol)=Ciprina i Ptilolita

Circ Dead Moon

Reina Neherenia (Queen Nehellenia)=Nefelina, tamb es refereix a la deesa teutnica Nehallenia

Zirconia = Zirconi

Zirc = Zirc

Ull de Tigre (Tiger's Eye), Ull de Falc (Hawk's Eye), Ull de Peix (Fisheye)=gemmes del mateix nom.

Quartet d'Amazones

CereCere = el planeta nan Ceres i/o la deesa romana Ceres

ParaPara = l'asteroide Pallas i/o la deesa grega Palles Atenea

JunJun = l'asteroide Juno i/o la deesa romana Juno

VesVes = l'asteroide Vesta i/o la deesa romana Vesta

Sailor AnimaMates

Sailor Iron Mouse = Marinera Rata de Ferro

Sailor Aluminum Seiren = Marinera Sirena d'Alumini

Sailor Lead Crow = Marinera Corb de Plom

Sailor Tin Nyanko = Marinera Mixeta de Llauna

Sailor Heavy Metal Papillion = Marinera Papallona de Metall Pesant

 Personatges .

A continuaci la llista de personatges de Sailor Moon i els seus noms a cada versi:



 Inclou al Mamoru Chiba.
 La versi s'aplica per a tota Hispanoamrica.
 Com t els cognoms dels pares s'omet, tamb correspon a la Chibiusa.
4 Anderson - Temporada 1 i 2. Mizuno - Temporada 3 i 4. Companyies de doblatge foren diferents.5 Protagonista de Codename wa sailor V.
-o-: No indica nom

 Vegeu tamb .
Cristall Daurat;
Cristall de Plata;
Three Lights/Tres Llums;

 Enllaos externs .

La Pgina de Sailor Moon del Xisqi Pgina de Sailor Moon en catal ;
Sailormoon Channel Pgina oficial de la srie i de la seva autora Naoko Takeuchi ;
Luna Plateada pgina amb molts grfics de Sailor Moon ;
princess serenity Comunitat de fantics de Sailor Moon ;
The Oracle Pgina amb molta informaci ;
Luna eterna Tamb molt bona amb molta info ;
La guerreras de la luna Pgina amb molta informaci de Sailor Moon. ;
Tuxedo mirage ;
Wishing moon ;
Galactic paradise ;
sailor saturn.net Sobre sailor saturn -  ;
Sailor MusicPgina amb la Discografia completa de la srie, les pellcules i el "Live Action"  ;
Pretty Soldier Sailor Moon Pgina molt bona de la srie, imformaci i multimedia en general.  ;



 Enllaos externs .











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89389" title="Nimrud" nonfiltered="626" processed="621" dbindex="35677">
Nimrud (coneguda com Kalkhu pels assiris, i com Calah o Kalakh a la Bblia) fou una de les capitals d'Assria, juntament amb Assur, Nnive i Dur Sharrukin. Est situada junt al riu Tigris, a uns 30 km al sud-est de Mosul en l'actual Iraq.

Histria.

La ciutat fou fundada pel rei Salmanasar I en el segle XIII aC com un petit centre administratiu sense gran importncia, fins que el rei Asurnasirpal II va decidir construir la seva nova capital. La nova ciutat es troba en la vora est del Tigris, de manera que quedava protegida dels atacs dels arameus procedents de l'oest, i al nord del Petit Zab, que la protegia pel sud. 

Per a la construcci de la ciutat s'utilizaren milers de treballadors que tingueren que anivellar una extensi de 360 hectrees, construir una muralla de 7,5 km de llarg i una alada d'uns 15 metres, i un canal (al que es va anomenar portador de l'abundncia) procedent del riu Zab, per a irrigar la plancie dels voltants. Segons una clebre inscripci del rei trobada a les ruines de la ciutat en 1951 coneguda com a l'estel del banquet, quan finalitz la construcci l'any 879 aC, se celebr un banquet que va durar deu dies i al qual assistiren 16.000 habitants, 47.000 convidats, 5.000 convidats extrangers, i 1.500 dignataris de l'estat.

Als felios pobles de tots els paisos, aix com a les gents de Kalhu, els vaig festejar durant deu    dies, i els vaig oferir vi, els vaig banyar, els vaig ungir i els vaig honorar i els vaig enviar de volta a casa plens de pau i alegria.;

Salmanasar III, fill d'Asurnasirpal II, va fer construir el que es coneix com a Gran Zigurat ubicat junt al riu Tigris.

La ciutat fou capital d'Assria fins a l'any 710 aC en el qual Sargon II trasllad la capital a Dur Sharrukin, i els seus successors a Nnive.

Es va mantinder com a una de les principals ciutats asries fins a l'any 612 aC en el qual va ser completament destruida quan Assria va caure davant la invasi per part de Babilnia i de Mdia.

Es va mantenir com una de les principals ciutats assries fins a l'any 612 aC en el qual va ser completament destruida quan Assria va caure davant la invasi per part de Babilnia i de Mdia.

Arqueologia.

Les restes arqueolgiques de Nimrud foren excavades per Austen Henry Layard entre 1845 i 1851, qui va identificar errniament la ciutat como l'antiga Nnive. Les excavacions foren continuades per Max Mallowan entre 1949 i 1957, i per David Oates entre 1958 i 1962.

Layard va extraure una gran quantitat d'escultures de bous alats i relleus que actualment es troben en el Museu Britnic, aix com l' obelisc negre de Salmanasar III, un bloc d'alabastre obscur acabat en graons, com un Zigurat en miniatura, amb relleus als costats que commemoren les victries del rei.

La majoria de les excavacions es realitzaren en l'rea de la ciutadella, una extensi de 20 hectrees en l'interior de la ciutat, envoltada per un mur d'un 8 metres d'alada. S'ha identificat el palau d'Asurnasirpal II o palau del nord-oest per als arquelegs, actualment restaurat i convertit en museu amb fins turstics, el palau de Samanasar III i el de Tiglath-Pileser III. Les parets de les habitacions d'aquestos palaus estaven recobertes per relleus realitzats en pedra i pintats de colors, amb els enormes bous o lleons alats amb cap hum situats als costats de les portes d'accs la finalitats dels quals era impressioar als dignataris extrangers amb el poder dels reis d'Assria.  

Tamb s'han identificat temples dedicats als dus Ninurta, Enlil i Nabu.

Enllaos externs. 

En angls:
Imatges de Nimrud;
Ms iatges, Universitat de Chicago;
Imatges  de  National Geographic.;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89390" title="Bronx" nonfiltered="627" processed="622" dbindex="35678">

 


El Bronx s un comtat de l'estat de Nova York, i un dels cinc districtes metropolitans (borough) de la ciutat de Nova York. Comtat i districte tenen els mateixos lmits geogrfics. s el districte situat ms al nord i s l'nic dels cinc que no est en una illa sin en terra ferma. A l'any 2006 la poblaci era de 1.361.473 habitants.

 Histria .

La primera colnia d'europeus s'hi va establir quan la Companyia Holandesa de les ndies Occidentals va comprar la zona en 1639. Aquest mateix any, l'immigrant suec Jonas Bronck, en l'honor del qual es va batejar la colnia, va construir la primera granja.

Fins a la dcada de 1890, no va ser ms que una zona de granges i petites colnies, per l'arribada dels tramvies i el metro elevat va accelerar el ja rpid creixement de la zona, que va passar a ser un comtat de la ciutat.

Originriament, era una zona residencial amb nombrosos edificis d'apartaments. Desenvolupa una mnima activitat industrial, comparada amb la que es realitza al conjunt de la ciutat, principalment a la secci meridional, on existeixen establiments de sectors com l'alimentari i el de la confecci de roba, entre altres. Els magatzems, installacions navals i comercials es troben en la riba nord-oriental.

Algunes zones del Bronx, sobretot les del sud-est, han aconseguit un alt nivell de deterioraci. Tot el contrari del que succeeix a Riverdale, situat al costat del riu Hudson, que presenta un paisatge d'habitatges unifamiliars amb jardins. Les lnies de metro i les carreteres elevades fan possible la comunicaci rpida amb qualsevol part de Nova York. A Manhattan es pot arribar per carretera a travs dels deu ponts que creuen el riu Harlem.

 Atraccions .

Les atraccions del Bronx inclouen el Estadi "Yankee", llar dels New York Yankees, el Zoolgic del Bronx, el Jard Botnic de Nova York. Inclou tamb dos dels parcs ms grans de Nova York, el "Pelham Bay" i el "Van Cortlandt".

Diverses universitats se situen en el Bronx:
Universitat de Fordham;
Manhattan College;
Lehman College;
Monroe College;
College of Mount Saint Vincent;

El Bronx t la distinci de ser el lloc de naixement del Hip Hop.

En el seu cementiri es troben les tombes de Duke Ellington, Milers Davis o Herman Melville, entre altres personatges histrics. En l'entrada, es pot sollicitar un mapa amb dites sepultures assenyalades.

 Govern .

El territori que actualment forma el comtat del Bronx pertanyia al Comtat de Westchester.

El 1874, la part occidental del que s l'actual comtat del Bronx va ser transferit al comtat de Nova York i el 1895 es transfir la resta oriental. El 1914, aquelles parts transferides es van separar del comtat de Nova York i van formar l'actual comtat del Bronx.

Igual que els altres comtats de la ciutat de Nova York, al Bronx no hi ha govern comtal, per s que existeixen les corts de comtat i altres autoritats com el fiscal. Cada districte metropolit a Nova York tria un President per de fet aquest crrec no t molt poder.

L'oficina del President de Districte (Borough President) va ser creada amb la consolidaci dels cinc comtats, per a equilibrar la balana d'aquests, respecte del govern municipal central. Cada president de districte tenia un rol important, que es derivava del fet de tenir un vot en el New York City Board of Estimate, el cos responsable de crear i aprovar els pressupostos municipals i realitzar les propostes per a l'ordenaci del territori. El 1989, la Cort Suprema dels Estats Units va declarar que aquesta Junta era inconstitucional, per donar-se el fet que Brooklyn, el comtat ms poblat del muncipi, no tenia ms vot sobre el terreny que Staten Island, el comtat menys poblat de la ciutat, el que es va considerar una violaci de la Clusula de Protecci Igual de la Dcimocuarta Esmena de la Constituci dels Estats Units, emesa el 1964, sota la premissa de un home, un vot.

Les competncies del Board of Estimate van ser transferides a la Junta de Regidors (City Council, amb 51 membres, encarregat del poder legislatiu a la ciutat), augmentant aix el poder centralitzat en el municipi novaiorqus.

Des de 1990, el President de Districte actua com a defensor dels interessos del comtat davant les agncies de l'ajuntament, les regidories municipals, el govern estatal de Nova York i les corporacions. El president del Districte del Bronx s Adolfo Carrin, Jr., el dotz d'ells, des que el Bronx pertany a la ciutat de Nova York.

El Fiscal del Districte de Bronx (conegut com a District Attorney o simplement D.A., en l'original angls) s Robert T. Johnson i ocupa el crrec des de l'1 de gener de 1989, el que el fa el fiscal de districte que va exercir el crrec durant ms temps en la histria del Bronx.

Tamb t 12 districtes administratius, cadascun d'ells servit per una Junta de Comunitat local (Community Board). Aquestes Juntes sn els cossos representatius que recullen les queixes ciutadanes i serveixen com defensors dels residents de la seva rea, davant l'Ajuntament.

Anecdticament, el nom oficial del "borough" s The Bronx, mentre que el nom del comtat s Bronx County (sense l'article).

 Geografia .

El Bronx no t altres subdivisions, est situat als 4042'15" latitud nord i els 7355'5" longitud oest.

La comuna t un rea de 148,7 quilmetres quadrats. 108,9 km2 formats per terra i 39,9 km2 d'aigua que constitueix un 26,82% del total.

Moltes dels carrers del Bronx estan numerats, per a diferncia de la numeracin a Brooklyn i Queens, el seu sistema de numeraci s una continuaci del sistema de Manhattan, a causa de que originalment pertanyia al comtat de Nova York, per la qual cosa la numeraci comena al carrer 132 est.

 Demografia .

Cap a 1840 van comenar a arribar al Bronx immigrants alemanys i irlandesos per treballar a les obres del ferrocarril; aviat altres immigrants van prendre el relleu, com els italians, polonesos i grecs. Desprs de la II Guerra Mundial la poblaci del Bronx es va incrementar amb l'arribada de nombroses famlies de classe mitja i de moltes persones procedents de Puerto Rico, i en conseqncia va variar la composici de la poblaci. En l'actualitat s el districte ms poblat i amb la major diversitat tnica de tot el pas.

La seva poblaci actual s de 1.361.473 persones, de les quals:

El 51.0% sn llatins o hispans.
El 33.1% sn d'tnia negra.
El 12.9% sn blancs (europeus o descendents d'europeus).
El 3.4% sn d'origen asitic.
La resta la conformen persones d'altres tnies.

La poblaci d'origen llat / hisp s la de ms rpid creixement, a causa de l'alta taxa de fecunditat de les dones llatines residents als Estats Units, i tamb a causa de la immigraci legal i illegal provinent d'Amrica Llatina i El Carib.

 Llengua .

Segons el cens de l'any 2000 al Bronx hi ha parlants de 77 llenges diferents. Les majoritries sn l'angls, amb un 47,3% de parlants, i el castell, amb un 42,7%, no arribant la resta de parlants d'altres llenges al 2%.

 Enllaos externs .

 Oficina del President de Districte del Bronx (en angls) Notes de premsa de l'Oficina (en castell);
 Llistat de Community Boards o Juntes de Comunitat del districte metropolit de Bronx (en angls);
 Oficina del Fiscal del Districte de Bronx (en angls);
 Jo amo al Bronx (en angls);
 Wave Hill (en angls);
 Arthur Avenue (en angls);



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89395" title="Classificaci de la Copa del Mn de futbol 1954" nonfiltered="628" processed="623" dbindex="35679">
Per a la Copa del Mn de Futbol 1954, disputada a Sussa l'any 1954, s'hi van inscriure 39 equips per a un total de 16 places disponibles. El campi (Uruguai) i l'organitzador (Sussa) es van classificar automticament.
Els 37 equips restants van ser dividits en grups en funci de la regi, de la segent manera:
 Europa: 11 places per 27 equips (inclosos Egipte i Israel). Grups 1 a 10. ;
 Sud-amrica: 1 plaa per 4 equips. Grup 11.
 Nord-amrica: 1 plaa per 3 equips. Grup 12.
 sia: 1 plaa per 3 equips. Grup 13.

Europa.
Grup 1.





 Classificat: Alemanya Occidental;

Grup 2.





 Classificat: Blgica;

Grup 3.
Tal com es va fer quatre anys abans, s'us com a fase de classificaci el Campionat Britnic de Nacions.





 Classificats: Anglaterra i Esccia.

Grup 4.





 Classificat: Frana;

Grup 5.


 Classificat: ustria;

Grup 6.


 Classificat: Turquia, per sorteig.

Grup 7.
Polnia es retira de la competici.

 Classificat: Hongria;

Grup 8.





 Classificat: Txecoslovquia;

Grup 9.


 Classificat: Itlia;

Grup 10.





 Classificat: Iugoslvia;

Amrica del Sud.
Per primer cop en els Mundials es van disputar partits de classificaci a aquesta zona. Fins aleshores els equips s'havien classificat per renncies d'altres participants.

Grup 11.
Per es retir. Argentina s'abstingu de participar per ordre del govern de Pern. Colmbia no particip per estar sancionada per la FIFA per violar les normes de transferncia de jugadors establertes aleshores.






 Classificat: Brasil;

Amrica del Nord, Central i Carib.
Grup 12.





 Classificat: Mxic;

sia.
Per primer cop en els Mundials es van disputar partits de classificaci a aquesta zona. Fins aleshores els equips s'havien classificat per renncies d'altres participants.

Grup 13.
Taiwan es retira de la competici.



 Classificat: Corea del Sud;

 Articles relacionats .
Copa del Mn de Futbol 1954;

 Enllaos externs .
Pgina oficial de la FIFA;
Detalls a RSSSF;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89410" title="Balana (instrument)" nonfiltered="629" processed="624" dbindex="35680">
Una balana (del llat bis, 2 vegades, i lanx, plat, plata) s un instrument de mesura que serveix per avaluar el pes o la massa d'un objecte.

Les balances s'usen per amidar el pes, o la massa, en la cincia, i la tcnica de diferents objectes materials, dhuc d'una persona, i a la indstria i el comer les balances serveixen per moltes aplicacions diferents, i segons molts diferents ordres de magnitud, des de petites quantitats de materials en el laboratori, fins a transports pesants.

Un balancer (femen: balancera) s la persona que fa o fabrica balances, i tamb, a vegades, aquell que t l'ofici de pesar, segons el DIEC.

La balana s el smbol de la justcia, que calibra els arguments a favor i en contra de cada cas (sovint est subjecta per una dona amb els ulls embenats).

Histria.

Si b les balances apareixen ja en els jeroglfics egipcis representades en nombroses pintures murals i papirs  en el Llibre dels morts (qualsevol mmia d'una persona de classe alta en solia tenir un) apareix sovint la balana de la deessa Maat en la que es pesa el cor del difunt, fent de pes la ploma de la deessa  no fou fins el segle XIX quan esdevingueren vertaders instruments de precisi.

En l'antiguitat, els funcionaris verificaven la justesa del pes dels negociants i dels comerciants amb l'ajuda de patrons de mesura. Els primers patrons, realitzats eren de coure o bronze, foren realitzats a sia i a Egipte abans de la invenci de la moneda.

A la Roma antiga hi havia ja diversos tipus d'instruments de pes. Els nostres en sn descendents. La trutina era utilitzada per a les pesades grosses, la moneta per a les petites. La statera s la balana que diem avui romana. Permet utilitzar un sol instrument per pesar. La libra s la unitat de mesura (lliura) i correspon al pes de la moneda as, aproximadament 327 grams. Aquest pes es divideix en 12 unces d'aproximadament 27,29 g.


Al final del segle XII, Felip II de Frana (Felip August), reempla la unitat de pes (la lliura) pel marc, que continuar sent la unitat de pes fins a 1795. El marc ser utilitzat a tots els pasos Europa, per desgraciadament amb valors diferents de pes.

El segle XVI s el perode del desenvolupament de les capses de pesos utilitzades per les petites pesades. Aquestes petites capses de fusta, d'aproximadament 15 cm de longitud, contenien una balana amb braos iguals sobre una columna desmuntable, aix com els seus pesos. Molt escampades pels comerciants, servien per verificar la massa de les peces d'or i de plata en circulaci. Els pesos continguts en aquestes capses s'anomenaven dits pesos monetaris. Cadascun d'aquests pesos era ajustat sobre el pes legal d'una moneda determinada i sovint a la seva efgie.

En el segle XVII la invenci de Roberval (vegeu ms baix) revolucion el pes. s la primera vegada que es t la idea de posar les safates sobre la plaga i no a sota.

En el segle XVIII Lavoisier perfeccion la balana i els principis del pes. En generalitz l's als laboratoris, desprs haver-ne concebuda una de molt sensible (prop del milligram).

En el segle XIX el sistema arcaic dels pesos i mesures prpies de cada ciutat o de cada regi s qestionat en el moment de la revoluci francesa. Els beneficis del sistema mtric, establert a Frana el 1795 i declarat obligatori l'1 de gener de 1840, i l's d'un patr nic per a tot el pas, s'estenen a tots els pasos progressivament. Les formes dels pesos sn d'altra banda reglamentades:

un model cilndric amb un mnec de coure, ;
un model hexagonal o rectangular en fosa de ferro, provet d'un anell. ;

Els diferents tipus de balana no han evolucionat des del segle XXII. Caldr esperar les millores degudes a Louis Poinsot el 1821 perqu la balana anomenada de Roberval s'estengui molt mpliament. Un decret ministerial autoritza l'admissi, la comprovaci i l'encunyament de la balana Roberval.

La balana Roberval s perfeccionada per Branger que aconsegueix reduir les forces laterals i els fregaments utilitzant petits braos secundaris que reemplacen les tiges de fora.

s igualment en aquesta poca que apareix el pont-bscula que permet, grcies a la palanca compensada inventada a Anglaterra, realitzar grans pesades sense utilitzar dinammetres massa gruixuts.

En el segle XX les balances Roberval i Branger sn a tots els mostradors dels comerciants quan apareix, al final del segle XIX, la balana automtica constituda per una esfera graduada, circular o en forma de vano on es pot llegir directament el pes de l'objecte pesat.

Ms recentment, aquestes balances seran reemplaades per les balances electrniques que imprimeixen directament el pes i el preu corresponent.

Funcionament de la balana.

Primer s'ha de distingir entre pes i massa magnituds fsiques fonamentalment diferents:

La primera s una fora, s a dir, una magnitud vectorial definida per una magnitud escalar (la intensitat de la fora) i la direcci (la del sentit en qu fa moure la fora al seu objecte, en el cas del pes la vertical).
La segona s una magnitud escalar definida per un nombre i per la seva  dimensi fsica .

Aquestes dues magnitud estan relacionades per l'equaci fonamental de la dinmica:



Segons les lleis descobertes per Isaac Newton la fora es igual a la massa multiplicada per la acceleraci.

en el cas del pes (una fora) podem escriure:



Mentre la massa s una qualitat intrnseca de la matria, el pes depn del valor de g, l'acceleraci de la gravitaci, terrestre, per la qual cosa pot canviar d'un lloc a l'altre.

Des del punt de vista cientfic, encara que s'expressi amb el mateix nombre, el pes i la massa sn entitats diferents.

La balana s un instrument de mesura basat en les lleis de la mecnica, i funciona cercant l'equilibri entre dues forces, que poden ser de natura diferent. De fet hi ha dos tipus de balances: les que comparen dos pesos: el resultat de la seva mesura s, doncs, una massa. En canvi si es compara el pes amb la fora de torsi  con fan els dinammetres, les balances pneumtiques i les balances elctriques  el resultat de la mesura s un pes.

Enllaos externs.

Prctiques amb la balana ;
La balanza al Llibre del Morts ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89411" title="Qiryat Xemona" nonfiltered="630" processed="625" dbindex="35681">

Qiryat Xemona (en hebreu,            , ciutat dels vuit) s una ciutat del districte del Nord d'Israel. Es troba al nord-oest de la vall d'Hul i a tocar de la frontera amb el Lban.

Histria.
La ciutat fou fundada el 1949 com a camp d'acollida d'immigrants jueus sobre les runes del poble rab al-Khalassah, que havia estat destrut durant la guerra araboisraeliana de 1948. La ciutat s'anomen aix en honor a Joseph Trumpeldor i set camarades seus, que foren assassinats per rabs a Tel Hai el 1920.

Qiryat Xemona s coneguda, sobretot, per la seva situaci propera a la frontera libanesa, que la fa objecte d'atacs freqents. L'11 d'abril de 1974 es produ la Massacre de Qiryat Xemona, en qu tres membres de l'Organitzaci per a l'Alliberament de Palestina (OAP) van travessar la frontera des del Lban, van entrar en un bloc de pisos i van matar les divuit persones que hi vivien, entre les quals nou infants.

La ciutat va viure enfrontaments greus l'any 1981, quan hi hagu disparaments d'artilleria entre l'exrcit israeli i l'OAP. Durant l'ocupaci israeliana del sud del Lban (entre el 1982 i el 2000), la ciutat fou blanc de llanaments indiscriminats de nombrosos coets Katiuixa per part de Hesboll, fet que es repet durant la crisi entre Israel i el Lban del 2006. Els atacs fan que la ciutat sigui anomenada, irnicament, Qiryat Katiuixa.

Demografia.
Segons l'Oficina Central d'Estadstica d'Israel (CBS), la poblaci de Qiryat Xemona el 2001 era formada en un 97,9% per jueus i poblaci no rab. Hi havia 10.800 homes i 10.700 dones.

Un 33,5% dels ciutadans tenia 19 o menys anys, un 19,8% entre 20 i 29, un 19,3% entre 30 i 44, un 15,3% entre 45 i 59, un 3,5% entre 60 i 64 i un 8,5% 65 o ms. La taxa de creixement era, l'any 2001, d'un 1,8%.

Ingressos.
Segons la CBS, el desembre de 2000 hi havia 8.303 empleats i 467 autnoms a la ciutat. El sou mensual mitj dels empleats era de 4.306 nous xquels . Els homes guanyaven un salari mensual de 5.443 nous xquels  i les dones 3.065 nous xquels . Els ingressos mitjans dels autnoms eren de 6.769 nous xquels . 564 persones rebien prestaci d'atur i 1.655, ajuts socials.

Ensenyament.
Segons la CBS, hi ha 12 centres educatius i 4.339 estudiants a la ciutat. Hi ha 9 escoles primries amb 2.355 estudiants i 6 escoles secundries amb 1.984 estudiants. L'any 2001, un 49,3% dels estudiants d'ltim curs de secundria es van graduar.

Ciutats agermanades.
 Nancy (Frana);

Notes.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89413" title="Cabraboc" nonfiltered="631" processed="626" dbindex="35683">


El cabraboc s un sser mig persona per la part de dalt mig cabra/boc per la part de sota.

Sn ssers de bosc motiu pel que la gent prefereix evitar-los quan viatja de nit. Persegueixen als homes com si fossin cabres i a les dones com si fossin bocs. Sovint les persecucions acaben fent estimbar la vctima per un penya-segat. Algunes vegades se'ls descrivia amb ales de rata-pinyada.

Els diables de Caldes de Montbui donen el nom de cabraboc al casc que porta el diable principal, que anomenen de Llucifer. Aquest casc te forma de cap de boc amb banyes grans i cargolades.

A Ripollet s'explica la llegenda de El Vell la Vella i el Cabraboc, segons la qual un vell i una vella que arribaren a Ripollet per carnestoltes amb un gat en un cistell es trobaren amb un grup de diables i aleshores el gat salt del cistell convertit en un diable ms, el Cabraboc. Sembla ser que antigament el personatge havia sortit a la rua de carnaval, i modernament ha estat recuperat per la colla de les Bruixes de Ripollet (colla femenina de diables), que escenifiquen la llegenda per la festa major. 

Referncies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89415" title="Cavall mallorqu" nonfiltered="632" processed="627" dbindex="35684">
El cavall mallorqu s una raa de cavall prpia de l'illa de Mallorca.

T el seu origen en els cavall meridionals de la Pennsula Ibrica. s un parent estret del cavall menorqu i el cavall catal aquest ltim ja extingit. Tamb t algunes caracterstiques segurament obtingudes dels cavalls del nord de la pennsula com la capa de pelatge i el seu color.

Actualment hi ha uns 150 exemplars. Va ser reconegut com a raa el 1988 per la Jefatura de Cria Caballar del Ministeri de Defensa.

El seu s original havia estat en les feines del camp per actualment es cria per l'esquitaci i l'alta cotitzaci que t fa preveure la preservaci de la raa.

Caracterstiques.
Capa de pelatge de color negre.
Figura esvelta.
Coll curt i poc ample.
Pit ample.
Carcter tranquil.
Cap allargat mitj tirant a gran i amb poques carns.
Arcades orbitals marcades.
Ulls foscs.
Oronells poc marcats.
Morro ample.
Orelles dretes, quasi sempre plenes de pl i petites.
La cua es troba baixa i el seu pl llarg i fort.

Enllaos externs.
Direcci General d'Agricultura del Govern de les Illes Balears;
Es cavall ;
Patronat de Races Autctones de les Illes Balears;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89416" title="Cavall menorqu" nonfiltered="633" processed="628" dbindex="35685">
El cavall menorqu s la raa de cavall prpia de Menorca.

La seva existncia s molt antiga. s un exemple de raa preservada al llarg dels segles. T el seu origen en els cavall meridionals de la Pennsula Ibrica. s un parent estret del cavall mallorqu i el cavall catal aquest ltim ja extingit

Mai ha estat en perill real d'extinci, ja que fa dos-cents anys que es fan servir en les festes tradicionals de Sant Joan, molt abans que es deixessin de fer servir en el camp. s una raa que sempre ha estat apreciada tant per al camp com per a l'equitaci. Va ser reconegut com a raa el 1988 per la Jefatura de Cria Caballar del Ministeri de Defensa. Actualment hi ha comptabilitzats uns 1200 exemplars.

Degut a la popularitat de les festes en qu es fan servir n'ha augmentat molt la demanda externa i els seus possedors es dediquen molt a la venda de cries.

Caracterstiques.
Carcter tranquil i obedient.
Color negre de la capa.
Cua baixa de pl llarg i fort.
Tronc allargat.
Orelles amb orientaci divergent i mbils, de mida mitjana.

Enllaos externs.
Patronat de Races Autctones de les Illes Balears;
Direcci General d'Agricultura del Govern de les Illes Balears;
Es cavall ;
Associaci de Criadors i Propietaris de Cavalls de Raa Menorquina;
Histria del cavall de raa menorquina;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89418" title="Ase mallorqu" nonfiltered="634" processed="629" dbindex="35686">

L'ase mallorqu s la raa d'ase prpia de Mallorca. Est emparentada amb les races occidentals d'ases i s l'antecessora directa de la raa de l'ase de Kentucky.

Va ser a punt d'extingir-se degut a qu en va decaure l's. Actualment n'hi ha uns 150 exemplars.

Caracterstiques.
Cap quadrat i llarg.
Color negre marrons de la capa amb espais blanc-grisos al voltant dels ulls, el ventre i les aixelles.
Perfil esvelt.
Coll tirant a curt.
Cabellera curta i pobra.
Orelles musculoses, mbils i grosses.

Enllaos externs.
Direcci General d'Agricultura del Govern de les Illes Balears;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89420" title="Milligram" nonfiltered="635" processed="630" dbindex="35687">
El milligram (smbol mg) s una unitat de massa en el Sistema Internacional d'Unitats que equival a una milionsima de quilogram. El milligram s'usa per a amidar la massa de petites porcions de reactius qumics, mostres slides, drogues, medicaments i els seus ingredients, i objectes petits en general. 



Les balances analtiques dels laboratoris tenen una sensibilitat de 0.1 mg. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89421" title="Cap de Bona Esperana" nonfiltered="636" processed="631" dbindex="35688">



El cap de Bona Esperana (en angls Cape of Good Hope, en afrikaans Kaap die Goeie Hoop) s un cap de la costa atlntica de Sud-frica. Tot i que possiblement s el ms conegut dels caps sud-africans, no s la punta ms meridional del continent; de fet, aquesta es troba a uns 150 km al sud-est, i s el cap Agulhas. De tota manera, el primer cop que el navegant portugus Bartolomeu Dias va sobrepassar el cap de Bona Esperana, l'any 1488, va representar una fita important per als intents europeus d'establir una ruta martima cap a l'Extrem Orient i era pas obligatori martim entre Orient i Europa fins a la creaci del Canal de Suez.

Don nom a la colnia holandesa i desprs britnica del Cap de Bona Esperana, que el 1910 va esdevenir la provncia del Cap de Bona Esperana dins la Uni Sud-africana.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89424" title="Claude Debussy" nonfiltered="637" processed="632" dbindex="35689">


Achille-Claude Debussy, (Saint-Germain-en-Laye, 22 d'agost de 1862 - Pars, 25 de mar de 1918), compositor francs.

Biografia.

Se'l considera com un dels principals compositors del Segle XX. Admirador en un principi de l'obra de Wagner, va trencar amb el corrent romntic del Segle XIX, adherint-se a l'Impressionisme. Tot i aix, sempre va refusar encasellar-se en un motlle preestablert i sempre va anar a la recerca d'una llibertat estilstica absoluta.

Naixement i context familiar.

Va nixer a Saint-Germain-en-Laye (a l'oest de Pars) el 22 d'agost de 1862, sent el major dels cinc fills de Manuel i Victorine Debussy. La seua famlia es va traslladar el 1865 a la captal, desprs que la botiga de porcellanes regentada pel pare va fer fallida. El pare volia que el seu fill esdevinguera mar, per el jove Claude es va decantar vers la msica i el piano. No va prendre classes d'aquest instrument fins que Mme. Roustan, una tia benestant de Canes, amb qui sovint passava temporades amb els seus germans i germanes, el va fer assistir a classes amb una tal Mme. Maut de Fleurville. Aquesta havia estat alumna de Chopin i no era pas altra que la sogra del poeta Paul Verlaine.

Els anys d aprenentatge.

Arran dels seus progressos, Debussy va ser adms al Conservatori de Pars el 1872, quan noms comptava deu anys. Hi va estudiar durant els dotze anys segents, treballant el solfeig amb Albert Lavignac, el piano amb Antoine Marmontel, l'harmonia amb Emile Durand, l'acompanyament amb Auguste Bazile i la composici amb Ernest Guiraud.

Alumne tan dotat com indisciplinat, el jove Claude va patir la incompresi de certs professors i per tant va guardar sempre un record amarg dels seus anys d'aprenentatge. A aquest respecte han circulat diverses ancdotes, com per exemple una amb Guiraud, qui li va dir :  Jo no dic pas que aix que feu no siga bonic, noms que s tericament absurd . Al que Debussy va respondre :  No existeix la teoria. No teniu ms que escoltar. El plaer s la llei. . Mai no va endur-se el primer premi de piano, noms un de segon als quinze anys. No obstant aix, va obtenir poc temps desprs el primer premi d'harmonia prctica.

Durant la seua adolescncia va ser acompanyant al piano de Marguerite Wilson-Pelouze, dama benestant i cultivada. Arran d'aquesta relaci va tenir l'oportunitat de conixer la rica baronessa i viuda russa Nadezdha Von Meck, protectora de Tchaikovski. Aquesta el va rebre a sa casa d'Alemanya, on va treballar en qualitat de pianista, el que li va permetre viatjar durant l'estiu per Europa i Rssia durant tres anys amb els membres de la famlia Von Meck. De retorn a Pars el 1880, va reprendre els estudis de composici i va conixer a personalitats del mn musical com ara Erik Satie i Paul Dukas. A la mateixa poca va esdevenir amic ntim de la famlia Vasnier, i en particular de l'esposa; Blanche-Adlade, a qui va donar classes i amb qui possiblement va mantenir una relaci amorosa durant cinc anys (relaci bastant vague i poc coneguda fins avui). Siga com siga, aquesta dama va esdevenir la principal dedicatria de les seues obres de joventut.

L estada a Roma.


El 1884, el jove msic va guanyar el primer Prix de Rome amb la seua cantata L'enfant prodigue i, d'acord amb el reglament, va obtenir una beca i una estada de tres anys a la Villa Medicis. Va marxar cap a la  Ciutat Eterna  el gener de 1885. A Roma, Debussy va descobrir la msica de Palestrina i els esplendors d'Itlia, per va continuar hermtic al bel canto. Tamb a Roma va conixer diversos msics importants, com ara Verdi i Liszt.

Malgrat tot, l'artista va suportar malament aquest exili i noms va aconseguir, amb penes i treballs, compondre quatre obres: l'oda simfnica Zuleima (sobre un text de Heinrich Heine), la pea orquestral Printemps i la cantata La Damoiselle lue (1887-1888). Aqueste obres, trameses al Conservatori de Pars, van ser jutjades, en particular Zuleima, com  estranyes, incomprensibles i impossibles d'executar . Encara sotms a la influncia de Csar Franck, la quarta obra s una Fantasia per a piano i orquestra que, ms endavant, va ser retirada del seu catleg pel mateix compositor.

El retorn a Frana.

A cap de dos anys, Debussy va presentar la seua renncia i va retornar a Frana. Va installar-se a Pars, en el barri de Montmartre, trencant definitivament amb Mme. Vasnier i comenant una relaci amb Gabrielle Dupont a la qual li agradava anomenar  Gaby aux yeux verts  (Gaby la dels ulls verds). Van viure plegats durant deu anys.

Vers 1887, Debussy freqentava els cercles dels literats simbolistes, on va conixer Rimbaud, Baudelaire (en la frontera del romanticisme i el simbolisme), Verlaine i Mallarm. El 1888, va visitar Bayreuth on va assistir a diverses representacions de les peres de Richard Wagner : Els mestres cantaires de Nuremberg, Tristany i Isolda i Parsifal. Si b llavors aquestes obres no van causar-li ms que una impressi moderada, hauran de marcar-lo per sempre.

El 1889 es va produir un esdeveniment que ser crucial en l'evoluci de l'estil de Debussy. Es tracta de l'Exposici Universal de Pars, on va tenir possibilitat de descobrir altres ritmes i sonoritats  extiques , ms especficament les del gamelan javans, que van causar-li una forta impressi i van influir profundament en les seues obres futures: escales,  colors  sonors, ruptures rtmiques.

Un reconeixement difcil.

El 1890 estrena la Suite Bergamasque per a piano, el seu primer gran xit, seguit ms endavant pel poema simfnic Prlude  l'aprs-midi d'un faune extret d'un poema de Mallarm. L'estrena a Pars el desembre de 1894 va patir d'una dolenta execuci i l'obra va atraure la fria d'una part de la crtica, tot i que en certs cercles artstics va causar bona impressi. Aquesta obra va gaudir d'un vertader xit arreu d'Europa.

Debussy es va posar mans a l'obra immediatament amb l'nica pera que acoseguiria completar (la segona, Rodrigue et Chimne, va quedar inacabada). Desprs de treballar-hi durant deu llargs anys, Pellas et Mlisande, mescla de poesia (sobre llibret de Maurice Maeterlinck) i de msica, va ser objecte d'una important estrena a l'Opra-comique de Pars el 1902, quan la reputaci del compositor estava consolidada. Va ser un triomf que li va permetre no haver de preocupar-se de les finances durant un temps. No obstant aix, durant els assaigs de la representaci, es van produir incidents que haurien pogut convertir l'estrena en una debacle. Debussy havia obtingut l'autoritzaci de Maeterlinck d'utilitzar el seu drama amb l'nica condici que l'amant d'aquest darrer cantaria el rol de Mlisande. Per no va succeir aix, l'Opra-comique i el compositor van acordar oferir el paper a Mary Garden, une jove soprano americano-escocessa. El dramaturg s'ho va prendre malament, i va arribar fins a provocar a Debussy a un duel. Van seguir diverses temptatives de sabotatge, com la manipulaci de les partitures, fent impossible la identificaci dels bemolls i sostinguts.

D'altres esdeveniments van complicar-ne l'execuci. Per exemple, pocs dies abans de l'estrena Debussy va haver de compondre diversos interludis orquestrals, en constatar que sovint no hi havia prou temps per als canvis de decorat si l'obra s'executava segons la partitura original. Com a remat de tot, grups de detractors es van dedicar a repartir pamflets contra l'obra a l'entrada del teatre el mateix dia de l'estrena. Malgrat tot, Pellas et Mlisande va adquirir definitivament una gran reputaci a nivell internacional, sent representada poc desprs a Londres i Nova York.

Els ltims anys.

Debussy es va separar de Gabrielle Dupont el 1899. La va deixar per casar-se amb Rosalie Texier, una costurera. Quatre anys ms tard, coneix Emma Bardac, esposa d'un banquer que havia estat l'amant de Gabriel Faur i amb la qual estableix una nova relaci, abandonant la seua esposa. Aquesta ruptura va empnyer aquesta a una temptativa de sucidi (disparant-se un tret al pit) a la que va sobreviure. L'afer va provocar un escndol i Debussy va ser durament criticat per la seua actitud en tota aquesta histria, fins i tot pels seus amics ms propers. Finalment, va obtenir el divorci i va casar-se amb Emma el 1908. Van tenir una filla, Claude-Emma Debussy, anomenada familiarment  Chouchou , a qui va dedicar la seua obra per a piano Children's corner, composta entre 1906 i 1908. Nada el 30 d'octubre de 1905, va morir de diftria el 14 de juliol de 1919. L'album que Claude Debussy li va dedicar porta aquesta dedicatria:  A la meua benvolguda Chouchou... amb les tendres excuses de son pare pel contingut . Est soterrada a la tomba de son pare, a Passy, sense que el monument fnebre hi porte cap signe distintiu.

A les primeries del Segle XX, i per tal de garantir l'economia de la llar, Debussy va diversificar les seues activitats. Va publicar nombrosos articles a la premsa i a diverses revistes en qualitat de crtic musical, sota el pseudnim de  Monsieur Croche  (Senyor Corxea). Va collaborar amb Diguilev, sobre una idea de Nijinski, per a la creaci dels ballets  Prlude  l'aprs-midi d'un faune  i  Jeux , que no obstant, no van obtenir l'xit esperat. Entre les noves coniexences que va fer en aquest perode destaca la d'gor Stravinski, encara un jovenet.

Vers 1910, se li va diagnosticar un cncer de recte. La seua salut es va deteteriorar, i els patiments van esdevenir cada vegada ms insuportables. A partir d'ac va deixar d'eixir de casa i es va dedicar a completar les seues obres.

Claude Debussy va morir el 25 de mar de 1918, entre la indiferncia dels seus contemporanis, capficats en la seua guerra, de la que el msic no arribar a veure el final.

Caracterstiques de la seua obra.

Ms enll dels romntics, Debussy va trencar absolutament amb la forma clssica. Les seues obres es distingeixen per una construcci meldica lliurement inspirada en les msiques orientals (recurs a l'Escala Pentatnica, amb nombroses alteracions). Els temes sn dispersos, dissipats, les recerques harmniques audaces, els matisos delicats i els ritmes subtils. Les seues obres sn per damunt de tot sensorials. El seu propsit s fer sentir a l'auditori sensacions singulars, traduint en msica determinades imatges i impressions. A aquest respecte, els ttols de les seues peces en sn un bon exemple:  Des pas sur la neige  (Passes sobre la neu) ,  La fille aux cheveux de lin (La noia de cabells de lli) ,  Reflet dans l'eau (Reflexos en l'aigua) ,  La cathdrale engloutie (La catedral submergida) , etc. D'aquesta manera, aconsegueix dotar de  color  a les notes... Per altra banda, si s complicat assignar a Debussy a un corrent artstic especfic, hom el qualifica sovint com  impressionista , etiqueta que mai no va reivindicar i que, ms aviat, va desmentir.

A conseqncia de les seues innovacions sovint s'ha considerat que Debussy se situa a la base de la msica moderna i contempornia. Tot i aix, s sorprenent que un compositor de tan gran importncia, no haja creat  escola  i que no se li puga atribuir cap vertader deixeble. Els musiclegs que han estudiat la msica cinematogrfica han destacat la considerable influncia de Debussy sobre la msica de Hollywood, fenmen encara persistent a travs de produccions recents.

Obres Principals.
 Piano .
Deux Arabesques (1888);
Petite Suite (1889);
Suite bergamasque (1890);
inclou Clair de Lune;
Rverie (1890);
Pour Le Piano (1899);
Estampes (1903);
L'Isle Joyeuse (1904);
Images, quaderns primer i segon (1905, 1907);
inclou Reflets dans l'eau;
Children's Corner Suite (1909);
Preludis, quaderns primer i segon (1910-1913);
inclou La Fille aux Cheveux de Lin, La Cathdrale Engloutie i Canope;
Etudes, quaderns primer i segon (1915);

 Dos pianos o piano a quatre mans .
Six pigraphes antiques per a piano a quatre mans (1914, de la msica per a Chansons de Bilitis);
En blanc et noir per a dos pianos (1915);

 pera .
 Pellas et Mlisande (1893-1902);

 Cantates .
L'enfant prodigue per a soprano, barton, tenor i orquestra (1884);
La demoiselle lue per a dos solistes, cor femen i orquestra (1887-1888, text de Dante Gabriel Rossetti);
Ode  la France per a soprano, cor i orquestra (1916-1917, completada per Marius Francois Gaillard);

 Orquestra .
Le printemps per a cor a quatre veus i orquestra (1884);
Prlude  l'aprs-midi d'un faune, (poema simfnic) per a orquestra (1894);
Nocturnes per a orquestra i cor (1899);
Dances Sacre et Profane per a arpa i orquestra (1903);
Msica per a Le roi Lear, dues peces per a orquestra (1904);
La Mer, esbossos simfnics per a orquestra (1905);
Images pour orchestre (1905-1911);
Le martyre de St. Sbastien, fragments simfnics per a orquestra (de la msica per al drama de Gabriele d'Annunzio, 1911);
Khamma, ballet (1911-1912, orquestrat per Charles Koechlin);
Jeux, ballet (1913);
La bote  joujoux, ballet (1913, orquestrat per Andr Caplet);

 Msica per a instrument solista i orquestra .
Fantaisie per a piano i orquestra (1889-1890);
Rapsdia per a clarinet i orquestra (o piano) (1909-1910);
Petite pice per a saxfon alt i orquestra (o piano) (1901-1911);

 Msica de cambra .
Quartet de corda en Sol menor (1893);
 Msica per a Chansons de Bilitis per a dues flautes, dues arpes i celesta (1901, text de Pierre Louys);
Syrinx per a flauta (1913);
Sonata per a violoncel i piano (1915);
Sonata per a flauta, viola i arpa (1915);
Sonata per a viol i piano (1917);
Enllaos externs.

  Catleg complet de les seues obres;
 Partitures de Debussy en format pdf;
  Centre de documentation Claude Debussy;
 Classic Cat - Debussy  Guia de fitxers MP3;
  Piano Society Diverses gravacions d'obres de Debussy en format MP3.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89426" title="Vaca bruna dels Pirineus" nonfiltered="638" processed="633" dbindex="35690">


La vaca bruna dels Pirineus s una raa de vaca prpia de les comarques dels Pirineus Catalans: Vall d'Aran, Alta Ribagora, Alt Empord, Alt Urgell, Bergued, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Sobir, Pallars Juss, Ripolls i Solsona.

Aquesta raa s un producte d'Indicaci Geogrfica Protegida, el Consell Regulador Vedella dels Pirineus Catalans es troba a la Seu d'Urgell, a l'Alt Urgell. L'IGP s una identificaci de protecci atorgada per la Uni Europea que t una reputaci i una qualitat concreta i la producci, la transformaci o l'elaboraci es realitzen en la zona geogrfica delimitada. 

Al maig, a la Fira de Primavera de la Seu hi ha una exposici d'exemplars de vaca de raa bruna dels Pirineus.

Histria.
T el seu origen en els exemplars de vaca sussa (bruna alpina) que es varen importar a finals del segle XIX barrejant-se amb les vaques autctones. 

Fins al segle XIX al Pirineu la ramaderia bovina no era una activitat predominant. A causa de la filloxera es va abandonar el conreu de la vinya i la ramaderia fou una possible alternativa econmica al tradicional conreu.

En un principi era una vaca de la que se'n pretenia extreure profit carni, lctic i de treball. El primer inters que es va perdre va ser el feiner deixant una vaca de profit carni i lctic i actualment noms es cria per a la carn.

Actualment constitueix el 80% dels bovins dedicats a la carn de Catalunya. Els ramaders segueixen programes intensos de millora gentica dels animals mitjanant tecnologia BLUP. Es vol controlar el pes al naixement i el deslletament i millorar el part.

s bona pasturadora, plenament adaptada als paisatges del Pirineu i de creixement preco.

Actualment el cens aproximat s d'uns 30.000 animals, encara que la xifra es redueix bastant si es considera nicament els animals amb un elevat grau de puresa racial..

Caracterstiques.
Capa de color bru amb tonalitats uniformes i descoloriments cap a les aixelles, el ulls, el baix ventre, el morro, la cara interna de les extremitats,  el braguer, i el perineu.
Pl fi i esps de llargada uniforme.
Borl de la cua ms fosc que la capa.
Musell negre.
Mucoses rosades.
Papada no excessiva.
Coll gros i recte i una mica convex en els mascles.
Ventre gros.
Musculatura molt desenvolupada.
Carcter molt dcil.
Orelles grosses i rectes amb pls a la part interna.
Banyes de color blanquins amb les puntes negres.
Ulls grossos i mai enfonsats.
Narius grossos en un morro ample.

Enllaos externs.
Programa de control i rendiments de la vaca bruna dels Pirineus;
Races domstiques autctones de Catalunya;
Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca ;

Vegeu tamb.
DOP Formatge de l'Alt Urgell i la Cerdanya;
Fira de Primavera de la Seu d'Urgell;

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89427" title="Carles de Borb" nonfiltered="639" processed="634" dbindex="35691">


 Carles Maria Isidre de Borb (1785 - 1855).
 Carles Llus de Borb i de Bragana (comte de Montemoln), Pretendent carl (1818 - 1861).
 Carles de Borb (duc de Madrid) (1848 - 1909).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89431" title="Maria Carolina de Borb-Dues Siclies" nonfiltered="640" processed="635" dbindex="35692">


 Maria Carolina de Borb-Dues Siclies (duquessa de Berry) (1798 - 1870).

 Maria Carolina de Borb-Dues Siclies (comtessa de Montemoln) (1820 - 1861).

 Maria Carolina de Borb-Dues Siclies (princesa d'Orleans) (1822 - 1869).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89432" title="Vaca de l'Albera" nonfiltered="641" processed="636" dbindex="35693">
La vaca de l'Albera s una raa de vaques prpia de l'Albera que ha sobreviscut en temps de semi-llibertat durant molt de temps. Es creu que la manca d'interferncia humana podria haver ocasionat que fossin els exemplars ms propers a l'ur, el bvid del que descendeixen tots els braus occidentals.

Es tracta d una raa autctona, endmica de la zona .s una vaca negra, de mida petita que viu al bosc en rgim de total llibertat.Les seus costums estan ms acostades a les dels animals salvatges que a les dels domstics.
 
N'hi ha dues varietats que sn la fagina (per qu menja brots tendres del faig) i la negra. Entre les dues, per, no arriben als tres-cents exemplars. Un cop l'any, els habitants del poble les atrapen, guareixen si cal i es queden amb un nombre de vedells.

El nombre dels seus exemplars ha anat minvant drsticament en el temps, a causa sobre tot del baix rendiment carni.A l actualitat s estan efectuant esforos per part de propietaris i de l administraci per tal de recuperar-ne les poblacions.
 
Caracterstiques.
Articulacions molt definides.
Extremitats fortes.
Pl abundant amb molta variaci de color.
Noms crien un vedell cada dos anys.
Coll llarg i aplanat.
Banyes en forma de ganxo curt o de mitja lluna.
Alada baixa.
Llom poc musculat.
Sistema mamari recobert de pl.

Enllaos externs.
Les races domstiques autctones de Catalunya;
Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya;
El medi ambient - Televisi de Catalunya;
Un Cop d'ull a L'Albera;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89434" title="Grupoide" nonfiltered="642" processed="637" dbindex="35694">
Un magma o un grupoide s una estructura algebraica definida en un conjunt dotat d'una llei de composici interna.

No s'imposa cap axioma sobre aquesta llei de composici interna. Aix fa que rarament el magma hagi estat motiu d'estudi.

Evidentment qualsevol altra estructura com ara els monoides, grups, els cossos, els anells, etc., tamb sn magmes.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89436" title="Toms Motos" nonfiltered="643" processed="638" dbindex="35695">
Toms Motos, s un pedagog especialitzat en creativitat, teatre i expressi corporal, que treballa com a professor a la Universitat de Valncia.

Doctor en Filosofia i Cincies de l educaci. Premi Extraordinari (Universitat de Valncia). Llicenciat en Psicologia, llicenciat en Pedagogia, Mestre. Premi Nacional d Investigaci educativa en 1985 (Accssit).

Obra.
Expressi corporal.
 Iniciacin a la Expresin Corporal (1983);
 Juegos y experiencias de Expresin Corporal (1985);
 Prctica de la Expresin Corporal (2001);

Dramatizaci i teatre en l'educaci.
 Prcticas de dramatizacin (1987 i 1999);
 Dramatizacin y tcnicas dramticas en la enseanza y el aprendizaje, (1996);
 Creatividad Dramtica (1999);
 Taller de  teatro (2001);
 Palabras  para la accin (2003);

Didctica de la llengua i la literatura.
 Expresin escrita (1987);
 Dinamizar textos (1987);
 Juegos creativos de lenguaje (1999);

Direcci i gesti.
 Las relaciones personales en los centros educativos, en AA.VV.
 Funci directiva: Recursos per a la gesti de centres educatius (2000);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89438" title="Henryk Wieniawski" nonfiltered="644" processed="639" dbindex="35696">

Henryk Wieniawski (Lublin, 10 de juliol de 1835   Moscou, 31 de mar de 1880),  compositor i violinista polons.

Va nixer a Lublin, una ciutat polonesa que aquell temps es trobava sota el govern rus. El seu talent per a tocar el viol va ser reconegut enjorn, i el 1843 va entrar al Conservatori de Pars. Desprs de graduar-se, va realitzar diverses gires, donant un gran nombre de recitals, en els que habitualment era acompanyat pel seu germ Jzef al piano. El 1847 va publicar la seua primera obra Gran Capritx Fantstic, el comenament d'un escs per important catleg de 24 obres.

Quan els seus pares es van oposar al seu comproms amb Isabella Hampron, Wieniawski va compondre "Llegenda, Opus 17" i aquesta obra va ajudar a fer que els pares canviaren d'opini i la parella es va casar el 1860.

Per invitaci d'Anton Rubinstein, Wieniawski es va mudar a Sant Petersburg, on va viure de 1860 a 1872, ensenyant a diversos estudiants de viol i dirigint l'orquestra i el quartet de corda de la Societat de Msica Russa. De 1872 a 1874 Wieniawski va realitzar una gira pels Estats Units amb Rubinstein. El 1875 va reemplaar a Henri Vieuxtemps com a mestre de viol en el conservatori de Brusselles.

Mentre vivia a Brusselles, la seua salut va empitjorar, i aix el va obligar diverses vegades a aturar-se al mig dels concerts. Va oferir un concert d'acomiadament a Odessa, a l'abril de 1879 i va morir l'any segent a Moscou. Els seus restes reposen al Cementeri Powazki de Varsvia.

Henryk Wieniawski va ser considerat un violinista genial i va escriure alguns dels treballs ms populars del repertori per a viol, incloent-hi dos concerts extremadament difcils, el segon (Re menor, 1862) s'interpreta ms sovint que el primer (Fa sostingut menor, 1853). Se li van atorgar diversos honors pstums. El seu retrat va aparixer en un segell postal a Polnia el 1952 i de nou el 1957. Una moneda de 100 zlotys polonesos va ser editada el 1979 amb la seua imatge. El poble de Wieniawska a la vora del Riu Czechowka s una comunitat nova que va ser anomenada en el seu honor.

El primer concurs de viol a portar el seu nom va tenir lloc a Varsvia el 1935. El  Concurs Internacional de Viol Henryk Wieniawski es fa cada cinc anys des del 1952.

Obres.
 Op.1 Gran Capritx Fantstic sobre un tema original, per a Lambert Massart; 1847, ;
 Op.2 Sonata, Allegro + Presto per a viol i piano concertant , per a Stanislaus Moniuszko ;
 Op.3 Souvenir de Poznan, Mazurka en Re menor, Jeanette de Niemojewska ; 1854, ;
 Op.4 Primera polonesa de concert en Re major, Karol Lipinski; 1852, ;
 Op.5 Adagio elegac en La major, Adolf Haaren; 1852, ;
 Op.6 Souvenir de Moscou. Transcripcions de dues romances russes i variacions, 1853 ;
 Op.7 Capriccio-Valse en Mi major, 1852, ;
 Op.8 Grand duo polons, per a viol i piano concertant 1852;
 Op.9 Romance sans paroles i Rondo elegant Maximilien de Bavire 1852;
 Op.10 L'ecole moderne. Estudis-capritxs per a viol sol, per a Ferdinand David ; 1854;
 Op.11 Le Carnaval russe: Improvisacions i  variacions humoresques per al tsar Nikolas I. 1853;
 Op.12 2 Masurques, La champetre (1850?) i Chanson polonaise (1853); ;
 Op.13 Fantasia pastorale; 1853;
 Op.14 1er Concert per a viol en Fa sostingut menor, per al Rei de Prssia 1852;
 Op.15 Theme original vari 1854;
 Op.16 Scherzo-tarantelle en Sol menor, per a Lambert Massart; 1855 ;
 Op.17 Legende, Isabel Hampton (per a la seua esposa futura) 1859,
 Op.18 Estudis-Capritxs, 2 violins; 1862.
 Op.19 2 Masurques caracterstiques; Obertass i le Menetrier; 1860, ;
 Op.20 Fantasia brillante sur Faust, sobre l'pera de Charles Gounod, 1865, ;
 Op.21 Polonaise brillante en La major, per a Charles XV, Rei ne Noruega i Sucia 1870 ;
 Op.22 2on Concert per a viol en Re menor, dedicat a Pablo Sarasate 1870;
 Op.23 Giga en Mi menor;
 Op.24 Fantasia Oriental en La bemoll;
 3er Concert per a viol en La bemoll, 1878.
 Cadncia per al concert no.7 de Rode, vers. 1848;
 Cadncia per al concert no.2 de von Lipi ski, vers. 1850;
 Cadncia per al concert  de Felix Mendelssohn, 1853;
 Cadncia per al concert de Ludwig van Beethoven, ca. 1854;
 Cadncia per al concert no.5 d'Henri Vieuxtemps, ca. 1864;
 Cadncia per al concert d'Ernst, ca. 1860;
 Fantasia sobre un tema de l'pera Le Prophte de Giacomo Meyerbeer, 1948.
 Fantasia sobre un tema de l'pera Richard cur de Lion,  d'Andr Ernest Modeste Grtry, 1851.
 Fantasia sobre un tema de l'pera La sonnambula,  de Vincenzo Bellini, 1855.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89441" title="The Kooks" nonfiltered="645" processed="640" dbindex="35697">
The Kooks sn una banda indie provinents de Brighton, Anglaterra. Altres artistes similars sn The Rakes, Razorlight i Kaiser Chiefs. The Kooks tamb sn coneguts com "The Raisin Boys" a la seua ciutat natal de Brighton.

Discografia.
lbums.
Inside In/Inside Out: 23 de gener de 2006;
Konk: 14 d'abril de 2008;

Singles.


 Actuacions destacades .
Festival Internacional de Benicssim el 20, 21, 22 i 23 de juliol del 2006.
Lowlands festival en Biddinghuizen, Pasos Baixos el 18, 19 o 20 d'agost del 2006.
Leeds and Reading Festivals el 25 i 27 d'agost de 2006 (Respectivament).
Norwich UEA  l'1 d'octubre del 2006.
Exeter Great Hall el 9 d'octubre del 2006.

Enllaos externs.

 The Kooks Official Website;
 The Kooks Forum;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89445" title="Eric Castel" nonfiltered="646" processed="641" dbindex="35698">
Eric Castel s un personatge de cmic, futbolista professional i jugador de l'Inter de Mil, del FC Barcelona i del Pars Saint-Germain.

 Biografia.
Nascut a Frana, Eric Castel fitxa pel FC Barcelona per rellanar la seva carrera futbolstica. Un cop a Barcelona i a Catalunya, coneix a un grup de joves capitanejats pel noi anomenat Toni. 

Durant diverses temporades, i diferents aventures, Castel juga al Bara i aconsegueix diferents ttols i l'afecte de l'afici culer, fins que decideix fitxar pel Pars Saint-Germain. Dues temporades all i una bona amistat amb una tennista professional sn suficients perqu Castel decideixi tornar a jugar al Bara.

 Orgens.

L'Eric Castel s un dels personatges de cmic que ms bona acollida ha tingut entre el pblic catal. Creat per dos belgues, Raymond Reding i Franoise Hugues, el personatge recre la passi i el sentiment que crea el Bara a Catalunya. El Bara d'Eric Castel, s'endinsa en aquest univers blaugrana i el del mn del futbol professional i en repassa els aspectes ms rellevants. Des de la vinculaci del club amb el territori fins als valors d'esportivitat, civisme i ciutadania que histricament ha representat.

 Llibres.
PSG
 Volum 1: En Castel i els Tonis (1979);
 Volum 2: Partit de tornada (1979) ;
 Volum 3: Expulsat! (1980) ;
 Volum 4: De dret a gol! (1981) ;
 Volum 5: L'home de la tribuna F (1981) ;
 Volum 6: El secret d'en Toni (1982) ;
 Volum 7: La nit del Tibidabo (1983) ;
 Volum 8: La gran decisi (1984) ;
 Volum 9: Els cinc primers minuts (1984);
 Volum 10: El retorn (1985) ;
 Volum 11: Segrest! (1986);
 Volum 12: La casa del cormor (1987) ;
 Volum 13: Aventura a Tunis (1989);
 Volum 14: Alarma en el museu! (1990) ;
 Volum 15: El missatge del malts (1992);

 Ramon Usall: Un mn en blau i grana. El Bara d'Eric Castel (premi Rovell d assaig sobre literatura infantil i juvenil).  Pags Editors. Lleida, 2004. Amb prleg de Joan Laporta. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89449" title="Eleccions generals espanyoles de 1993" nonfiltered="647" processed="642" dbindex="35699">

Les Eleccions generals espanyoles de 1993 es van celebrar el 6 de juny. En elles el PSOE torn a guanyar malgrat patir un fort descens i un fort augment del Partit Popular. Felipe Gonzlez torn a ser investit president del govern, per el 1996 es va veure obligat a convocar eleccions anticipades.


(*) Prenent com a base els escons d'Agrupaciones Independientes de Canarias.

 Dades .
 Cens electoral: 31.030.511;
 Votants: 76,44%;
 Abstenci: 23,56%;
 Vots vlids: 99,46%;
 Vots nuls: 0,54%;
 Vots a candidatures: 99,2%;
 Vots Blancs: 0,8%;

 Diputats .
 Catalunya .
 Barcelona .
 Narcs Serra i Serra (PSC-PSOE)  ;
 Josep Borrell i Fontelles (PSC-PSOE) ;
 Jordi Sol i Tura (PSC-PSOE) ;
 Eduardo Martn Toval (PSC-PSOE) ;
 Merc Aroz i Ibez (PSC-PSOE) ;
 Salvador Clotas i Cierco (PSC-PSOE)  ;
 Joan Marcet i Morera (PSC-PSOE)  ;
 Anna Balletb i Puig (PSC-PSOE) ;
 Francisco Neira Len (PSC-PSOE) ;
 Jordi Marsal i Muntal (PSC-PSOE) ;
 Pere Jover i Presa (PSC-PSOE) ;
 Carme Figueras i Siol (PSC-PSOE) ;
 Miquel Roca i Junyent (CiU)  ;
 Joaquim Molins i Amat (CiU)  ;
 Francesc Homs i Ferret (CiU) ;
 Josep Snchez i Llibre (CiU) ;
 Rafael Hinojosa i Lucena (CiU) ;
 Joaquima Alemany i Roca (CiU) ;
 Llus Miquel Recoder i Miralles (CiU);
 Jordi Casas i Beds (CiU)  ;
 Pere Balt i Llopart (CiU) ;
 Ramon Camp i Batalla (CiU)  ;
 Jorge Fernndez Daz (Partit Popular) ;
 Manuel Milin Mestre (Partit Popular)  ;
 Guillermo Gortzar Echevarra (Partit Popular)  ;
 Sergio Gmez-Alba Ruiz (Partit Popular) ;
 Reyes Montseny Masip (Partit Popular) ;
 Salvador Sanz Palacio (Partit Popular) ;
 Rafael Rib i Mass (Iniciativa per Catalunya) ;
 Ramon Espasa i Oliver (Iniciativa per Catalunya) ;
 Merc Rivadulla i Grcia (Iniciativa per Catalunya)  ;
 Pilar Rahola i Martnez (ERC)    ;
 Girona .
 Josep Lpez de Lerma i Lpez (CiU)   ;
 Salvador Carrera i Comes (CiU)  ;
 Pere Vidal Sard (CiU)   ;
 Joan Manuel del Pozo i lvarez (PSC-PSOE) ;
 Llus Maria de Puig i Oliv (PSC-PSOE) ;
 Lleida .
 Jaume Cardona i Vila  (CiU)   ;
 Josep Grau i Sers (CiU)  ;
 Josep Pau i Pernau (PSC-PSOE);
 Josep Ignasi Llorens i Torres (Partit Popular);
 Tarragona .
 Francesc Xavier Sabat i Ibarz (CiU)  ;
 Salvador Sed i Marsal (CiU)  ;
 Jaume Antich i Balada (PSC-PSOE)  ;
 Llus Miquel Prez i Segura (PSC-PSOE)  ;
 Juan Manuel Fabra Valls (Partit Popular)  ;
 Comunitat Valenciana .
 Alacant .
 Federico Trillo-Figueroa Martnez-Conde (Partit Popular)  ;
 Luis Fernando Cartagena Travesedo (Partit Popular)  ;
 Jos Cholbi Diego  (Partit Popular);
 Diego Such Prez (Partit Popular)  ;
 Julio Francisco de Espaa Moya (Partit Popular);
 Josep Vicent Bevi Pastor (PSPV-PSOE);
 Alberto Javier Prez Farr (PSPV-PSOE)  ;
 Teresa Sempere Jaen   (PSPV-PSOE);
 Luis Berenguer Fuster (PSPV-PSOE);
 Narcs Vzquez Romero (EUPV)  ;
 Castell de la Plana .
 M Carmen Pardo Raga (Partit Popular)  ;
 Juan Costa Climent (Partit Popular)  ;
 Gabriel Elorriaga Fernndez (Partit Popular)  ;
 Francisco Arnau Navarro  (PSPV-PSOE);
 Ofelia Soler Nomdedu (PSPV-PSOE);
 Valncia .
 Leopoldo Ortiz Climent  (Partit Popular)  ;
 Jos Manuel Garca-Margall Marfil  (Partit Popular)  ;
 Guillermo Mara Martnez Casa (Partit Popular)  ;
 Jos Ramn Pascual Monz  (Partit Popular)  ;
 Eva Mara Amador Guilln  (Partit Popular)  ;
 Ignacio Gil Lzaro (Partit Popular)  ;
 Gerardo Camps Devesa  (Partit Popular)  ;
 Cipri Ciscar Casaban  (PSPV-PSOE);
 Vicente Albero Silla  (PSPV-PSOE);
 Antoni Asuncin Hernndez (PSPV-PSOE);
 Jaume Castells Ferrer (PSPV-PSOE);
 Jos Mara Mohedano Fuertes (PSPV-PSOE);
 Adela Pla Pastor  (PSPV-PSOE);
 Ricardo Peralta Ortega  (EUPV])  ;
 Presentacin Urn Gonzlez (EUPV)  ;
 Vicent Gonzlez Lizondo (UV);
 Illes Balears .
 Mara Luisa Cava de Llano y Carri  (Partit Popular);
 Francisco Gilet Girart (Partit Popular);
 Adolfo Vilafranca Bosch  (Partit Popular);
 Joaqun Cotoner Goyeneche (Partit Popular);
 Albert Moragues Gomila (PSIB-PSOE);
 Antoni Costa Costa (PSIB-PSOE);
 Flix Pons Irazazbal (PSIB-PSOE);
 Senadors .
 Astries .
 ngel Fernndez Menndez (Partit Popular);
 Rafael Fernndez lvarez (PSOE);
 Jos Ramn Herrero Merediz (PSOE);
 Mara Nelly Fernndez Arias (PSOE);
 Catalunya .
 Barcelona .
 Jordi Maragall i Noble (PSC-PSOE);
 Marta Mata i Garriga (PSC-PSOE);
 Victria Camps i Cervera (PSC-PSOE);
 Sixte Cambra i Snchez (CiU);
 Girona .
 Arseni Gibert i Bosch (PSC-PSOE);
 Ramon Sala i Canadell (CiU);
 Manuel Ibarz i Casadevall (CiU);
 David Marca i Caellas (CiU);
 Lleida .
 Miquel Aguil i Barril (PSC-PSOE);
 Manuel Ferrer i Profits (CiU);
 Pere Grau i Buld (CiU);
 Estanislau Felip i Monsons (CiU);
 Tarragona .
 Vicent Beguer i Oliveres (CiU);
 Josep Maria Bertran i Soler (CiU);
 Ramon Aleu i Jornet (PSC-PSOE);
 Ramon Vallv i Navarro (CiU);

 Comunitat Valenciana .
 Alacant .
 Angel Antonio Franco Gutiez (PSPV-PSOE);
 Laura Martnez Berenguer (Partit Popular);
 Jos Joaqun Ripoll Serrano (Partit Popular);
 substitut per Juan Antonio Rodrguez Marn;
 Miguel Barcel Prez (Partit Popular);
 subsittut per Miguel Ortiz Zaragoza;
 Castell .
 Miguel Bellido Ribs (PSPV-PSOE);
 Juan Jos Ortiz Prez (Partit Popular);
 Jos Mara Escun Monfort (Partit Popular);
 Miguel Prim Toms (Partit Popular);
 Valncia .
 Alfons Cuc Giner (PSPV-PSOE);
 Josefa Frau Ribes (PSPV-PSOE);
 Pedro Agramunt Font de Mora (Partit Popular);
 Esteban Gonzlez Pons (Partit Popular);
 Illes Balears .
 Mallorca .
 Jos Caellas Fons (Partit Popular);
 Antoni Garcas Coll (PSIB-PSOE);
 Jaume Font Barcel (Partit Popular);
 Menorca .
 Martn Jos Escudero Sirerol (Partit Popular);
 Eivissa-Formentera .
 Josep Juan Cardona (Partit Popular);
 Euskadi .
 laba .
 Estrella Rojo Tudela (PSE-PSOE);
 Ramn Rabanera Rivacoba (Partit Popular);
 Augusto Borderas Gaztambide (PSE-PSOE);
 Francisco Javier Rojo Garca (PSE-PSOE);
 Biscaia .
 Pello Caballero Lasquibar (EAJ-PNB);
 Ramn Rubial Cavia (PSE-PSOE);
 Jon Gangoiti Llaguno (EAJ-PNB);
 Ricardo Sanz Cebrin (EAJ-PNB);
 Gipscoa .
 Mario Onainda Natxiondo (PSE-EE);
 Jos Luis Elkoro Unamuno (Herri Batasuna);
 Gemma Zabaleta Areta (PSE-EE);
 Ana Mara Urchuegua Asensio (PSE-EE);
 Galcia .
 La Corunya .
 Manuel Jaime Barreiro Gil (PSOE);
 substitut per Leopoldo Rubido Ramonde;
 Jos Mara Hernndez Cochn (Partit Popular);
 Juan Blanco Rouco (Partit Popular);
 lvaro Someso Salvadores (Partit Popular);
 Lugo .
 Francisco Cacharro Pardo (PP);
 Jos Blanco Lpez (PSOE);
 Julio Manuel Yebra-Pimentel Blanco (PP);
 Csar Aja Mario (PP);
 Orense .
 Luis Milia Mndez (PSOE);
 Jorge Bermello Fernndez (Partit Popular);
 Antonio Hervella Martnez (Partit Popular);
 Jos Luis Baltar Pumar (Partit Popular);
 Pontevedra .
 Jos Castro lvarez  (Partit Popular);
 Csar Jos Mera Rodrguez  (Partit Popular);
 Jaime Rey Barreiro (PSOE);
 Jos Luis Rivera Mallo  (Partit Popular);
 Navarra .
 Santiago Cervera Soto (Uni del Poble Navarrs);
 Jos Iribas Snchez de Boado (Uni del Poble Navarrs);
 Pedro Jos Ardaiz Egs (PSOE);
 Balbino Bados Artiz (Uni del Poble Navarrs);
 Enllaos externs .
 Resultats oficials de les eleccions de 1993;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89458" title="Gabriel Piern" nonfiltered="648" processed="643" dbindex="35700">

Henri Constant Gabriel Piern, (Metz, 16 d'agost de 1863 - Ploujean (Finistre),  17 de juliol 1937), organista, compositor i director d'orquestra francs.

Biografia.
Sa mare era professora de piano i son pare professor de cant. La desfeta francesa de 1870 va conduir la famlia a Pars. 

Piern va entrar al Conservatori de Pars, on va estudiar amb Albert Lavignac, Antoine Franois Marmontel, mile Durand, Csar Franck i Jules Massenet. El 1882, va obtenir, alhora que el primer premi d'orgue, el Segon Grand Prix de Rome amb la cantata Edith. Al Conservatori va conixer Claude Debussy, amb qui l'uniria sempre un fort lligam. A la mort de Csar Franck en 1890, va reemplaar el seu mestre a la tribuna de l'orgue de l'Esglsia de Santa Clotilde durant vuit anys, abans que Charles Tournemire en prenguera el relleu el 1898. 

La vertadera carrera musical de Piern es va efectuar a la direcci d'orquestra. El 1903 va esdevenir adjunt d'douard Colonne a front dels Concerts Colonne, fins obtenir-ne ms endavant (1910 a 1934) la direcci principal. Va obtenir una gran celebritat com a director d'orquestra i en va traure profit per a imposar la interpretaci de msica contempornia (Claude Debussy, Maurice Ravel, Albert Roussel, gor Stravinski). Va atraure les crtiques del seu amic Camille Saint-Sans en dirigir la Segona suite de Darius Milhaud. Tamb va estrenar la simfonia de Louis Vierne el 1919. El 1924 va ser nomenat membre de l'Acadmie des Beaux-Arts ocupant la vacant de Thodore Dubois. Aquest mateix any va rebre la Legi d'Honor.

Obres.
Va abordar tots els gneres amb xit: amb dotze anys va compondre la Srnade, opus 7. Els seus treballs a Roma, primer una Suite per a orquestra, opus 11, desprs Les Elfes, llegenda dramtica en tres moviments i una Obertura simfnica, opus 10 (1885) sn molt apreciats.

Per cal buscar el millor Piern en la msica de cambra, per exemple la bella Sonata per a viol i piano composta el 1900 a Bretanya. Per a piano va compondre un encisador recull de Quinze peces publicat des del 1883, un quadern de sis peces Pour une petite amie, opus 14 (1887), Trois pices formant une suite de concerts, opus 40 (1903), i un Concert en Do menor per a piano i orquestra, opus 25 (1890).

Va compondre una Pea en Sol menor per a piano i corn angls (1883); una Canzonetta per a clarinet i piano, opus 19 (1888); un Solo de concert per a fagot i piano (1898); una Fantasia impromptu; una Berceuse ; una Sonata, opus 36. La seua Sonata da Camera per a flauta, violoncel i piano mostra, probablement el millor del seu estil, l'originalitat de les seues construccions rtmiques i l's dels timbres.

Tamb va deixar nombroses melodies, com ara Le Petit Rentier, reflectint els diferents estats d'nim segons els temes, per exemple l'humor a Les petits lapins (Jean Aicard, 1891), Les Trois petits oiseaux (Jean Richepin), Les Trois pomes de Klingsor. Cal destacar finalment la magnfica Sonata per a violoncel i piano de 1919. S'hi troba una msica superba que no fa cap concessi a la facilitat. El carcter franckista d'aquesta noble sonata s tan evident que sembla escrita pel mateix mestre belga.

Va compondre, a ms, belles pgines per a orquesta amb o sense solista: Les Paysages franciscains; La Fantaisie basque per a viol i orquestra, dedicada a Jacques Thibaud; la msica incidental per a Ramuntcho de Pierre Loti (Thtre de l'Odon, 29 de febrer de 1908); el Divertissement sur un thme pastoral que va dedicar el 1934 a  els seus amics i collaboradors, els artistes dels Concerts Colonne 

Els seus oratoris i el teatre constitueixen una part important de la seua producci. El 8 de desembre de 1895 es va estrenar als Concerts de l'pera un episodi lric sobre llibret d'Eugne Morand titulat La nuit de Nol 1870. El 1897, L'an Mil, poema simfnic amb cor; La Croisade des Enfants sobre llibret de Marcel Schwob (1902) va obtenir el premi Ciutat de Pars el 1903 i les Enfants de Bethlem, poema de Gabriel Nigond, oratori va ser estrenat a Amsterdam el 13 d'abril de 1907 ; Saint-Franois d'Assise (oratori) va ser estrenat al Teatre Chtelet el 24 de mar 1912.

Per al teatre va compondre Le Chemin de l'Amour (un acte), Don Luis (pera en tres actes), Vende.

Tamb va compondre nombroses opras-comiques : La Fille de Tabarin (comdia lrica en tres actes, 1901), On ne badine pas avec l'amour (comdia lrica en tres actes, 1910), Fragonard (comdia musical en tres actes i quatre quadres, llibret d'Andr Rivoire i Romain Coolus representada al Thtre de la Porte Saint-Martin l'octubre de 1934 sota la direcci de Maurice Lehmann).

Entre les obres concertants cal destacar el clebre i esplndid Konzertstck per a arpa i orquestra (1903). Les seues peces per a orgue (Coral, Fuga, Tes peces) i per a piano (Variavions) sn de gran qualitat.

Les partitures coreogrfiques sn tamb importants : Le Collier de saphirs (1891) ; Bouton d'Or (1895) ; Cydalise et le Chvre-Pied, Impressions de music-hall, Images...

Piern va patir, tot al llarg de la seua vida, l'eclipsi que la seua brillant carrera com a director d'orquestra va projectar sobre la seua faceta de compositor. Ren Dumesnil ha escrit :  Tots aquells que es fixaran el les partitures de Gabriel Piern tindran assegurats un gran profit i un gran plaer. 

 Bibliografia .
  Bongers (Cyril), Gabriel Piern, correspondance romaine, Symtrie, Lyon, 2006;
  Masson (Georges), Gabriel Piern, musicien Lorrain, Editions Serpenoises, Metz, 1987;

 Enllaos externs .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89459" title="Sardana obligada" nonfiltered="649" processed="644" dbindex="35701">
La Sardana obligada s una sardana escrita per al llument d'un, o ms, dels msics de la cobla.


 Histria .
Ja des dels inicis, la sardana obligada ha estat una forma  perqu els sardanistes jutgessin el nivell d'un instrumentista o d'una cobla; ha estat fora usual que els organitzadors d'aplecs de sardanes programessin una roda d'obligades a crrec de les diverses cobles participants per comparar-les i, d'alguna manera, intentar enfrontar-les entre elles, per obtenir-ne les millors  interpretacions. El pblic tamb les acostuma a demanar perqu sn considerades com a  sardanes balladores.

Inicialment, a principis del segle XX, la sardana obligada acostumava a estar composta per llargues tirallongues de notes curtes per a un instrument tocant en solo i amb sosteniment de cant de forma ininterrompuda (sense pausa per respirar). Modernament, a ms, hom prima el "pinyol", acabar el cant sostenint fora estona una nota alta.

Moltes d'aquestes sardanes foren escrites per a s d'una determinada cobla i perqu fossin executades per un instrumentista; esdevenien aix un actiu de cada formaci en concret. Eren peces escrites aposta perqu un msic determinat pogus mostrar les seves facultats: En Cacaliu, per al contrabaixista Josep  Junc, Sa Roncadora, per a llument de Ricard Viladesau, El "Moreno" i el "Rosset", per a llument d'en Josep Puig "Moreno" i d'en Joan Pars, Tenores flamejants, dedicada als tenores Jordi Molina i Mart Cams.

Des del punt de vista musical, moltes de les sardanes obligades, especialment les ms antigues, no passen de ser exercicis acrobtics o de resistncia fsica, que usualment no fan  prou insistncia en la sensibilitat musical. Darrerament, diversos compositors han elevat el nivell del gnere amb composicions espectaculars i de difcil interpretaci, escrites alhora amb gran domini musical.

 Obligades amb variacions .
Algunes obligades estan escrites "amb variacions". Aix significa que la partitura del solista t msiques diferents per a diverses tirades; la resta de la cobla toca la mateixa msica a cada repetici de tirada. Exemples d'obligades amb variacions: La clavellina i La juguetona,  per a flabiol, Geni, per a contrabaix, Cap d'estopa per a dos fiscorns.

 Obligades per a un instrument (selecci) .
 Flabiol .
 La calndria, Felip Cervera;
 Cinc rossinyols (1978), de Francesc Mas Ros (per a 5 flabiols);
 La clavellina, d'Antoni Agramont;
 Dues calndries (1894), de Josep Serra (dos flabiols);
 La juguetona (1894), de Josep Serra;
 Ocellets enjogassats (1960), Llus Buscarons;
 La patinadora (1975), de Pere Rigau i Jordi Len (versions per a 4 i per a 3 flabiols);
 Vora el niu (1949), de l'Enric Sans;

 Tible .
 Encisadora, de Josep Maria Boix i Robert Vilallonga i Vila;
 La fi del mn (1926), de Josep Blanch i Reynalt, arranjada per Conrad Sal;
 Gallardia (1944), de Conrad Sal, dedicada a l'Enric Barnosell;
 El judici final, de Josep Blanch i Reynalt;
 Record, d'Enric Barnosell, instrumentada per Josep Maria Soler;
 Rialletes (1947), d'Enric Barnosell, instrumentada per Pere Mercader;

 Tenora .
 A en Josep Coll (1948), de Ricard Viladesau;
 Cant a la vida, de Josep Coll;
 Obligat diferent (1988), de Josep Vicens i Busquets;
 Recordant l'Albert (1947), d'Agust Borguny, dedicada al gran tenora Albert Mart;
 Sa Roncadora (1960), de Ricard Viladesau;
 La tenora enamorada (1962), de Narcs Pauls;

 Trompeta .
 Aires de Rub (1979), de Jaume Bonaterra;
 Apa, Jordi (1975), de Miquel Tudela i Benavent;
 Grotesca (1946), de Conrad Sal (tres trompetes);
 Pica, picot (1964), de Manuel Saderra i Puigferrer;

 Tromb .
 L'avi Enric (1975), de Ricard Viladesau;
 La pecadora, de Pere Rigau;
 El rellotge de l'avi (1948), d'Agust Borguny (dos trombons);
 Trombonada (1983), de Francesc Camps;

 Fiscorn .
 L'avi Vador (1978), de Max Havart;
 El bruel de Pals (1950), de Pau Marons, pseudnim d'Emili Sal (dos fiscorns);
 Bfalo Bill, de Josep Coll;
 Cap d'estopa (1947), d'Enric Vil i Armengol (dos fiscorns);
 Parella de fet (2003), de Josep Cass (2 fiscorns);
 Rossinyol (1950), de Josep Saderra;
 Els tres caadors (1976), de Pau Marons-Emili Sal (tres fiscorns);

 Contrabaix .
 En Cacaliu (1948), de Joaquim Serra;
 Geni (1963), d'Honorat Vilamany;
 Rondinaire (1990), de Martiri Font;

 Obligades per a dos o ms instruments .
 Collblanc (1964), de Francesc Mas i Ros (tenora i fiscorn);
 De la gresca (1929), de Josep Serra (2 tibles i 2 tenores);
 Dos solistes (1981), de Josep Auferil (trompeta i tenora);
 El Foc de Calonge, de Ricard Viladesau (tenora, tible i fiscorn);
 El "Moreno" i el "Rosset", de Pau Marons, pseudnim d'Emili Sal (fiscorn i tible);
 Oca amb naps (1955), de Ricard Viladesau (tenora i tible);
 Pic, repic i repic (1956), de Ricard Viladesau (trompeta i fiscorn);
 Pim, pam, pum (2005), de Marcel Artiaga (tenora, tible i fiscorn);
 Santi Coll (1971), de Francesc Mas i Ros (tenora, trompeta i flabiol);
 Tap i carabassa (1989), de Ricard Viladesau (flabiol i contrabaix);

 Obligades de cobla .
Categoria especial de sardanes obligades, de gran dificultat d'execuci per al conjunt de la cobla. El compositor que ms s'hi vincula s el mestre Emili Sal, amb el seu nom o com a Pau Marons.

 L'amic Homar (1969), de Francesc Mas i Ros;
 Maltempsada a les Roquestes (1986), d'Emili Sal;
 Palau del Vent (1977), de Pau Marons;
 Tramuntanada (1948), d'Emili Sal;
 Ventada de mar (1959), d'Emili Sal;

 Gravacions en disc compacte .
 Cobla Selvatana, Josep Farrs tenora Allegoria i 11 sardanes obligades de tenora Banyoles: Foment de la Sardana, 2000;
 Cobla La Principal de la Bisbal, Josep Riumall i Salagran fiscorn El fiscorn i la cobla Barcelona: udiovisuals de Sarri, 2003;
 Cobla La Principal de la Bisbal Sardanes d'or 16: obligades Barcelona: udiovisuals de Sarri, 1999;
 Cobla La Principal de la Bisbal Sardanes d'or 20: obligades Barcelona: udiovisuals de Sarri, 2004;
 Cobla Ciutat d'Igualada, Jordi Tarrida tible Sardanes obligades de tible Barcelona: udiovisuals de Sarri, 1998;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89460" title="Darius Milhaud" nonfiltered="650" processed="645" dbindex="35702">
Darius Milhaud, (Ais de Provena, 4 de setembre de 1892   Ginebra, 22 de juny de 1974), compositor francs. La seua obra es caracteritza per l's de la politonalitat i de patrons rtmics derivats del jazz.

Va comenar als set anys a estudiar viol amb Leo Bruguier, qui el va incorporar al seu quartet de corda. Va ingressar en el Conservatori de Pars el 1909. Va ser alumne de Berthelier (viol), Leroux (harmonia), Andre Gedalge (contrapunt), Paul Dukas i Vincent d'Indy (direcci d'orquestra) i Charles Widor (fuga).

El 1910 va escriure una pera cmica basada en un llibret de Francis Jammes titulat Brebis gare (ovella desencarrilada). Ms avant es va veure atret per la msica de cambra. La seua 1a Sonata per a viol i piano data de 1911 i el seu primer Quartet de corda va ser escrit en 1912. Va conixer el poeta Paul Claudel, del que va musicar algun dels seus poemes. Entre els seus amics estaven Georges Auric i Arthur Honegger.

El 1916 va viatjar a Brasil com a secretari de Paul Claudel, llavors ambaixador. En aquest viatge Milhaud va escriure les Saudades do Brazil (enyorances del Brasil) , Le Buf sur le toit (El bou en el teulat) i el poema coreogrfic l'Homme et son desir (L'home i el seu desig). El 1918 va tornar a Frana i va entaular amistat amb Erik Satie i amb els msics del Grup dels Sis.

Durant els segents anys l'activitat creadora de Milhaud s incessant: cantates, concerts, canons, obres corals se succexen en rpida cadncia. Es va casar amb la seua cosina Madeleine, que a partir de 1937 seria la seua collaboradora en diverses obres. Va fer nombrosos viatges i va oferir concerts en tots els pasos d'Europa.

El 1940 es va traslladar als Estats Units en rebre l'encrrec d'una simfonia per a l'orquestra de Chicago. Ac va romandre fins al 1947, treballant com a professor de composici al Mills College de Oakland, Califrnia, on va tenir com a alumnes, entre d'altres, al msic de jazz Dave Brubeck. Va abandonar Amrica per a treballar com a professor honorari de composici en el Conservatori de Pars, on va tenir com a deixebles a Iannis Xenakis i a Karlheinz Stockhausen.

El 1952 va viatjar a Israel, on va escriure part de la seua pera David.

El 1965 el seu catleg estava integrat per 409 obres, petites i grans, escrites per a tots els gneres musicals. D'entre totes aquestes destaquen els ballets  Le Buf sur le toit  (1920) i La Cration du Monde (1923), l'pera Christophe Colomb (1930) i la pea orquestral Suite provenale (1937).


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89461" title="Jeordie White" nonfiltered="651" processed="646" dbindex="35703">
Jeordie White va nixer el 20 de juny de 1971. Actualment s el baixista dels grups musicals A Perfect Circle i NIN.

Va sortir de l'anonimat tocant en el grup musical Marilyn Manson, sota el pseudonim de Twiggy Ramirez (format pel nom de la model Twiggy Lawson i de Richard Ramirez, un assass en serie).

En la seva adolescncia, tocava en un grup anomenat Amboog-a-lard, mentre hi tocava va rebre un premi al millor baixista de l'estat de Florida. En aquella poca va conixer Brian (ms conegut com Marilyn Manson) i va nixer entre ells una amistat que els uniria pels prxims anys.

Quan el baixista que tocava llavors per Marilyn Manson va sortir de la banda va entrar-hi Jeordie que va ser-hi fins al 2002. Durant aquest perode va estar involucrat en la composici dels sis lbums que va treure el grup, mostrant el seu potencial.

Desprs del 2002, l'esttica que havia dut fins llavors (vestits de nena petita, botes militars i maquillatge que el feien veure com una noia) va quedar oblidada.

Va entrar a tocar per A Perfect Circle, on encara hi s actualment i es va involucrar en diversos projectes ms, entre ells destaca el lloc que ocupa com a baixista de Nine Inch Nails.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89462" title="Font de la Plvora" nonfiltered="652" processed="647" dbindex="35704">


La Font de la Plvora s una entitat de poblaci i barri de la ciutat de Girona. Se situa en una carena sobre el riu Onyar, dins la part gironina de les Gavarres, a l'est de la ciutat i al costat del barri de Vila-roja. s un dels barris ms deprimits i marginals de la ciutat. S'edific als anys 60 del segle XX per allotjar les onades migratries de la resta de la pennsula ibrica que arribaven a Girona i que no disposaven d'habitatge. En un primer moment, es cre un centre d'acollida a l'actual barri de Fontajau, que ben aviat es vei desbordat i els immigrants ocuparen amb barraques la muntanya de Montjuc. A la fi, les autoritats projectaren un nou barri a la font de la Plvora per allotjar rpidament en blocs d'apartaments de mala qualitat els nous nouvinguts. Des d'un bon principi fou un barri marginal i marginat de la ciutat amb problemes de convivncia, agreujats per la no integraci de les gents d'tnia gitana, majoritaris al barri. Actualment, juntament amb el barri de Vila-roja, hi continua havent problemes d'atur, delinqncia i trfic de drogues. L'ajuntament de Girona ha millorat i augmentat els serveis socials del barri (escoles, installacions esportives, centres cvics, etc.), per que no han pogut acabar amb els problemes estructurals del barri. Al 2005 tenia 1.956 habitants.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89466" title="Castellers de Sant Cugat" nonfiltered="653" processed="648" dbindex="35705">


Els Castellers de Sant Cugat sn una colla castellera de Sant Cugat del Valls creada l'any 1996. El color de la seva camisa s verd collserola.

 Histria de la Colla .
 Els inicis de la colla .

Els Castellers de Sant Cugat van nixer l'any 1996, i grcies a una molt bona resposta dels santcugatencs, ara poden dir que estan plenament consolidats i que sn una entitat ms dins el teixit associatiu del poble. Una entitat que aplega unes dues-centes persones amb un objectiu com: fer dels castells una tradici arrelada al municipi. Va ser a finals d'octubre de 1995, que el Club Muntanyenc Sant Cugat va encarregar-se de convocar una xerrada sobre el fet casteller, per tal de reunir tota aquella gent que estigus interessada en la creaci d'una colla castellera santcugatenca. Una resposta massiva, l'empenta dels ms joves, el seny dels no tan joves, la saviesa dels ms grans i la illusi de tots plegats va permetre que els assaigs comencessin a la E. P. Joan Maragall, i que a finals de febrer del 1996, es constitussin com a entitat jurdica prpia, desvinculant-se del Club Muntanyenc. Parallelament als assajos de castells, un grup de gent igualment illusionada van emprendre la difcil tasca d'aprenentatge de les tcniques de tocar la gralla i el tabal. Tots els esforos estaven centrats a crear una colla seriosa, amb ganes de fer les coses ben fetes, amb l'objectiu de fer castells i promoure les relacions humanes i de fraternitat entre els seus membres i el conjunt de la societat, i amb molts anys per arrelar i fer estimar els castells a una poblaci poc acostumada a ells, per que des de l'inici de l'activitat n'ha seguit amb entusiasme els avenos, omplint de gom a gom la plaa en les diades ms importants de la colla: la Festa Major de Sant Cugat i la Diada de la colla.

 Any 1996 .

Comenaven a aparixer els cossos organitzatius de la colla: la comissi tcnica, la junta administrativa, el grup de jovent,... I els santcugatens anaven descobrint, poc a poc, qu eren els castells en viu. La nostra presentaci en pblic va tenir lloc en el marc de la Festa Major, el 30 de juny de 1996, apadrinats pels Castellers de Barcelona i els Xics de Granollers. D'en d'aquesta primera actuaci, els Castellers hem tingut una evoluci constant, comenant per tots els castells de sis en la primera temporada, incloent-hi com a millor construcci el complex nou de sis amb una sola enxaneta.

 Any 1997 .

Va ser el 2 de mar del mateix any quan els nostres grallers es van presentar, acompanyant-nos per primer cop en una actuaci. L'esfor de la colla, i el suport de la poblaci santcugatenca, ens van portar a descarregar el primer quatre de set quan tot just feia un any de la nostra presentaci; fou una inoblidable actuaci en el marc de la Festa Major, amb l'assistncia d'uns dos-cents castellers i la plaa plena a vessar. Aquesta segona temporada va acabar amb la consolidaci dels primers castells de set, descarregant el tres de set en dues ocasions, i sis vegades el quatre de set. A nivell intern, comen a publicar-se el butllet de la colla, anomenat "Vano de pilars", del qual ja n'hem editat vuit nmeros. A ms, la colla engeg una srie de xerrades de temtica castellera, que van fer de Sant Cugat un punt de referncia dins el mn casteller.

 Any 1998 .

La tercera temporada fou la de consolidaci de la colla, aconseguint les dues fites marcades per la comissi tcnica: els sempre difcils cinc de set i quatre de set amb agulla, descarregats en cinc ocasions cadascun d'ells. Les sortides i actuacions van sovintejar ms, i fins i tot vam actuar a Figueres. Aquell any, a ms a ms, vrem ser els encarregats d'organitzar la VII Trobada de Colles del Valls, amb la participaci de quatre colles i la collaboraci de sis ms, tot un repte que vam atendre de manera molt correcta. La colla particip, tamb, en la gravaci d'un curtmetratge sobre la integraci dels immigrants marroquins a la nostra terra, sota el ttol "Sube, sube, Ahmed!": tota una experincia.

 Any 1999 .

Els objectius per l'any 1999 eren clars: consolidar els castells de set (inclosa la torre de set i el complex tres de set per sota), i treballar la colla per a objectius de ms alada. Problemes amb el local (vam assajar a set espais diferents en vuit mesos) no van fer possible seguir amb la lnia evolutiva exemplar dels anys anteriors, si b vrem carregar el 3/7 aixecat per sota per la Festa Major. L'any 1999 ens deix una plaa de nou, mercs al 4/9f dels Minyons de Terrassa per Sant Pere; la colla apadrin per primer cop la creaci d'una nova colla, a Cerdanyola. I grcies a un conveni amb l'Esbart de Sant Cugat, a la primavera vam inaugurar el flamant local social dels Castellers de Sant Cugat, en ple centre histric, desprs de considerables esforos de molta gent de la colla.

 Any 2000 .

L'any 2000 vam comenar a assajar al Pavell Municipal amb un objectiu clar: el 2de7 i el 3de7xs. Un cop acostumats al nou "local" compartit amb els del bsquet, la colla inici l'any amb bon peu, i ben aviat aparegueren els castells de gamma alta de 7. A mitjans d'any, la colla gaud d'una sortida especial: la visita a Eivissa i altres poblets de la illa, el primer viatge de la colla fora de Catalunya. El treball als assajos don els seus fruits, i per Festa Major vam intentar el 3de7xs, que malauradament ens cau a la darrera aixecada. Malgrat tot, la colla continu endavant, descarregant fins a 11 cops el 4de7a i 6 cops el 5de7 durant tota la temporada. La segona part de temporada supos per a la colla un augment significatiu d'efectius, la qual cosa propici grans actuacions arreu: Sitges, el Concurs de Castells (ms de 250 persones), Esparreguera -amb un intent de 5de7-,... per arribar a la Diada amb els dos grans castells en cartera: el 2de7 i el 3de7xs, desprs d'un intensssim treball als assajos. Descartat el segon, els Castellers de Sant Cugat descarregaren la seva primera torre de set, fet que la colla celebr com mai. Havem descarregat un castell nou, desprs de molt de temps de no fer-ho. La millor temporada de la colla.

 Any 2001 .

L'any s'inici amb cares noves a les comissions tcnica i administrativa de la colla. Els assajos comenaren amb molta fora, de cara a convertir-nos en colla de 8 pel mes de juny; no en va, les proves als assajos eren significatives, i l'assistncia als mateixos fou important. Malgrat tot, el 2de7, condici que es marc per encarar el 4de8, ens fall fins a la Festa Major, amb el desencs evident de la colla tot i el treball fet a l'assaig. L'11 de setembre la colla pat una caiguda dolenta d'un 3de7 a la Plaa Barcelona de Sant Cugat, i aix provoc un cert replantejament tcnic: calia lluitar per recuperar el 5de7, i oblidar fites ms llunyanes. Aix, i desprs d'unes setmanes de treball, recuperem el 5de7 en una emblemtica actuaci a Vilafranca, a ms de descarregar el nostre primer p5xs. L'any finalitz amb una bona Diada, on tot i haver lluitat fins al final no es pogu revalidar el 2de7 aconseguit l'any anterior.

 Any 2002 .

Amb alguns canvis a la tcnica, la colla encar aquest any amb la voluntat de recuperar el 5de7 com a castell insgnia, a ms del 2de7 i el 3de7xs. Tot i descarregar el primer castell de 7 a l'esplanada de Sant Medir, 2 intents desmuntats de 4de7a a Vic s'encarregaren de demostrar que no tot serien flors i violes. La colla no descarreg el primer 5de7 fins a la Festa Major, tot i demostrar solidesa amb els castells de 7 al llarg dels primers mesos. Degut a les obres al Pavell Municipal, ens tornem a trobar sense local d'assaig en un moment important de la colla; el mes de juliol, a ms, una caiguda durant un assaig provoc una forta impresi dins la colla, especialment a la canalla i al tronc. Els segents mesos foren de lenta recuperaci del nivell de 7: molts castells de 6 amb el lgic desencs de part de la pinya--, fins a revalidar el 3de7 a Cornell, 3 mesos desprs del darrer castell de 7 pisos. Encarant els assajos cap a la Diada, el dia 20 d'octubre caigu l'nic castell de 7 de l'any, un 4de7a, amb molta mala fortuna. Del resultat en rest una colla intranquilla, que finalitz l'any amb un sol 5de7 i 3 4de7a, i amb dubtes sobre el cam a seguir.

 Any 2003 .

Comencem l'any amb una nova Tcnica i Junta, i amb el neguit de no saber com respondr la colla desprs d'un fluix final de temporada l'any anterior. Amb una canalla insegura i un gruix de colla dubitatiu es comena a treballar desde els castells de 6.
Comencem amb unes actuacions una mica decepcionants amb castells bsics de 6.
Finalment i amb la proximitat de la nostra Festa Major la cosa s'anima i dues setmanes abans descarreguem el primer castell de 7 d'enguany. Per la festa Major descarreguem dos castells de 7, on els minyons descarreguen el segon castell de 9 a Sant Cugat !
No es fins a finals de setembre que comencem a apretar fort repetint la mateixa actuaci de Festa Major.
Finalment el dia 12 d'Octubre descarreguem el 4 de 7 amb el pilar i ens treiem l'espina clavada de la caiguda de l'any passat. El castell el repetiriem dues vegades ms fins a final de temporada. Aix ens permet acabar amb l'embranida suficient com per descarregar el 5 de 7 per la diada de la colla.
Finalitzarem aix la temporada amb un bon regust de boca, i amb la convicci que l'any vinent encara la podriem superar, car el treball realitzat amb la canalla, el tronc i la pinya ha estat bo.

 Any 2004 .

Any per recordar en l'histria de la colla, i en el que vrem poder assolir tots els castells de 7 (incloent-hi la torre de 7 i el tant desitjat 3 per sota). Si hi ha un per, s que no vrem poder freqentar els castells de 7 tant com voldriem.
Comencem la temporada justos d'efectius, per amb tots els castells ben ferms. La colla s va anar animant amb el bon temps, i arribem al climax durant aquells tant recordats dies entre Sant Joan i Sant Pere, on en una marat de castells fem els millors registres de l'any i descarreguem per fi el 3 de 7 aixecat per sota.
La tornada de vacances tamb sembla triomfal, fem la millor actuaci a Santa Perpetua, i la igualem una setmana desprs a Figueres, fins que a mitjans d'octubre tornem a repetir el 3 per sota, per ja amb la mirada posada a una cada vegada ms ferma torre de 7. I arriba el dia que tots esparavem, aquest cop s a Esparraguera, la descarraguem, i la tornem a repetir una setmana desprs a la nostra diada, culminant l'actuaci ms completa de l'histria amb el 3 per sota i el 5 de 7.
De cara a l'any vinent queda tota la illusi del mn, per amb l'experincia de fa 4 anys, i sabent que amb els que actualment sm hem arribat al lmit, i per fer un pas endavant hem de crixer socialment. 

  Els grallers i tabalers dels Castellers de Sant Cugat .
L escola dels Grallers dels Castellers ja fa uns anys que funciona i la valoraci s ben positiva. 
A ms a ms, els grallers de l escola juntament amb els timbalers d El Tudell formen els GRABALS. Aquest grup de castellers, per a ms a ms de msics sn els encarregats d acompanyar els camisesverdes en tots els seus actes i actuacions, per a ms a ms acompanyen a altres entitats santcugatenques i a altres colles castelleres, munten el Carnestoltes de la colla, organitzen unes colnies de msics...

Enllaos externs.
Web oficial de la colla;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89467" title="Filippino Lippi" nonfiltered="654" processed="649" dbindex="35706">

Filippino Lippi (* ca. 1457 a Prato:   1504 a Florncia) fou un pintor itali del Renaixement. El tra nervis i la paleta tirant a fosca de la seva obra tardana en fan un precursor del Manierisme.

Lippi va aprendre l'ofici al taller del seu pare Fra Filippo Lippi. La seva obra primerenca va rebre la influncia del pintor Sandro Botticelli. A ms, les seves obres reben una forta inspiraci de la pintura flamenca. Lippi va passar un temps a Roma, on va estudiar peces de l'antiguitat clssica. Entre 1482 i 1484 va completar els frescos de Masaccio a la capella Brancacci de S. Maria del Carmine (Florncia).

 Obres escollides .
 Visi de Sant Bernat (pels volts de 1486, Florncia) ;
 Cicle de frescos de la capella Strozzi, Santa Maria Novella: Escenes de la vida dels sants Joan i Filip (aprox. 1497-1502, Florncia);
 Noces mstiques de Santa Catarina (1501, Bolonya);
 Martiri de Sant Sebasti (Gnova);

 Bibliografia .
 Antonio Paolucci Filippino Lippi Cantini: Florncia, 1992. ISBN 88-7737-171-4;

 Enllaos externs .
Obres de Filippino Lippi a la Galeria dels Uffizi de Florncia ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89470" title="Manuel Godoy" nonfiltered="655" processed="650" dbindex="35707">
Manuel de Godoy y lvarez de Feria Ros Zarosa (Badajoz, 12 de maig de 1767 - Pars, 4 d'octubre de 1851), gentilhome, poltic espanyol ennoblit i favorit real. Primer Ministre o 'Ministre Universal' durant el regnat de Carles IV i reconegut com Prncep de la Pau. Va ser Duc d'Alcdia i de Sueca.


Primers anys.
Va nixer al carrer Santa Luca de Badajoz el 12 de maig de 1767. Els seus pares van ser Jos de Godoy, la famlia del qual procedia de Castuera, i Mara Antonia lvarez de Faria, d'origen portugus. Ambds nobles, per d'hisenda mitjana i majoritriament heretada.

Jos de Godoy, coronel de l'exrcit, es va preocupar com va poder de la instrucci dels seus fills en l'aspecte intellectual i en l'educaci fsica, per mitj de la prctica de l'equitaci o la esgrima; indispensable perqu poguessin seguir amb xit la carrera militar. Desprs d'acabar els estudis elementals, Godoy va adquirir coneixements de matemtiques, humanitats i filosofia.

En 1784 va arribar a la Cort i va ser adms per Carles III en la Gurdia de Corps on servia el seu germ ms gran Luis. Va estudiar francs i itali amb els germans Joubert als que manifestava deure molt, aix com al seu confessor.

La rpida ascensi de Godoy.
El 15 de novembre de 1792, vuit anys desprs del seu ingrs en la Gurdia de Corps, Manuel Godoy va ser elevat al crrec de primer secretari d'Estat o del Despatx, s a dir Primer Ministre o 'Ministre Universal', pel nou sobir Carles IV, qui des que va pujar al tron en 1788 no havia deixat d'omplir-lo d'honors: cadet, ajudant general de la Gurdia de Corps brigadier, mariscal de camp i sergent gran de la Gurdia.

Motius de la seva rpida ascensi.
Un sector atribueix aquest ascens a la passi que la reina Mara Lluisa va sentir per gurdia tan ben plantat: alt, fornit, cabell ros, cutis blanc, ulls blaus... Aix ens ho descriuen els que li van conixer i el propi Goya ens el retrata. Bellesa i intelligncia van ser les virtuts que la sobirana va apreciar en el seu protegit, i que la idea que va arribar a forjar-se del talent poltic de Godoy va aconseguir infondre-la-hi tamb al seu esps. La seva presumpta aventura amb la reina va contribuir al desprestigi de la monarquia, com demostren aquestes coplillas que circulaven en aquella poca:
Mi puesto de Almirante;
me lo dio Luisa Tonante,;
Ajipedobes la doy,;
considerad donde estoy.;
Tengo con ella un enredo,;
soy yo ms que Mazarredo.;
Y siendo yo el que gobierna;
todo va por la entrepierna;

 Un altre sector de gent, malgrat que reconeixen l'aventura de la reina amb Godoy, la consideren en un paper secundari. Opinen que la rpida ascensi de Godoy va ser impulsada per les repercussions que la revoluci francesa i el seu gir cada vegada ms radical van tenir a la pennsula. Davant dels esdeveniments que van obligar a renunciar al tron a Llus XVI, el ministre Floridablanca va adoptar una actitud vacillant, sense atrevir-se a intervenir, mentre va intentar mantenir fora de perill el pas de la ideologia revolucionria (1789 - 1791). Fracassada aquesta poltica el Comte de Aranda va prendre el poder, per a causa de la seva ideologia illustrada, no va saber millorar la delicada situaci de la monarquia de Carles IV, ni la del rei francs, en la qual ja s'havia proclamat una repblica. Davant d'aquests esdeveniments el rei va nomenar Godoy a governar, un home lliure d'influncies i relacions amb Floridablanca o amb el partit aragons d'Aranda.
 
 En les seves Memories el favorit protesta contra els que van atribuir al galanteig i a les tonades les preferncies de lloa reis: "En la meva vida vaig entendre de guitarra, ni de cantar, ni podia acudir a aquestes habilitats, que no tenia, per sostenir-se en la cort. Jo dir poques coses sobre aix, i observar el decrum que requereix la seva memria, com conv entre espanyols." No pot negar-se noblesa d'intenci en les esmentades paraules.

Tanmateix, la repugnncia dels espanyols pel nouvingut va ser gran: aix ho testimonia l'Abat Muriel segons el sentir general de l'poca; no per la joventut de Godoy, car un jove podia governar b, i en Anglaterra tenien l'exemple de Pitt,sino per la forma en la qual havia arribat al crrec.
 
Per la seva part Carles, membre de l'ambaixada francesa en Madrid, explica que la rpida ascensi d'aquell aventurer era causa de murmuraci de totes les classes socials i que la falta de modstia de la reina lasciva, qui enriquia al seu favorit a compte del tresor pblic, escandalitzava tots.

En 1908 Juan Prez de Guzmn va intentar per primera vegada la vindicaci de la desprestigiada Maria Lluisa. El marqus de Villaurrutia humilia novament a la sobirana a la seva obra 'La reina Maria Lluisa, esposa de Carles IV', mentre que el mexic Carlos Pereyra en la seva edici de les Cartes confidencials de la Reina Maria Lluisa i del senyor Manuel Godoy va considerar calumnis tot el referent a la illustre dama i el va sotmetre a aguda crtica.

En l'ltima edici de les Memries del Prncep de la Pau, el doctor Carlos Seco ofereix potser una de les versions ms desapassionades i completes de l'origen de la privadesa del favorit. Admet la possibilitat d'amors amb Maria Lluisa, per els dna una importncia secundria. L'origen del fervor d'ambds sobirans - no de la reina sola - caldria trobar-lo en la recerca, quan eren Prnceps d'Astries, d'alg que els hi degus tot a ells per tal de contraposar-ho als omnipotents ministres de Carles III, amb els qui no simpatitzaven.

Primer Ministeri (1792-1798).
La guerra amb Frana i la pau de Basilea.

El 21 de gener de 1793, Llus XVI moria a la guillotina. Desprs d'alguns intents intils a fi de detenir l'execuci, Godoy va provocar el conflicte per castigar el magnicidi i la Convenci Nacional va declarar la guerra el 7 de febrer. La Guerra Gran va ser al principi favorable per a Espanya. El General Antonio Ricardos va arribar fins i tot a Perpiny, per l'organitzaci de la defensa per part francesa va frenar l'empenta inicial. 

El 25 de maig de 1793, Godoy va firmar en Aranjuez el conveni provisional d'aliana defensiva contra Gran Bretanya amb els ttols de duc d'Alcudia, gran d'Espanya de primera classe, regidor perpetu de la ciutat de Santiago, cavaller del Toisn de Oro, gran Creu de la Orde de Carles III, comanador de Valncia del Vents, conseller d'Estat, primer secretari, secretari de la reina, superintendent general de Correus i Camins, gentilhome de cambra amb exercici, capit general dels Reials Exrcits, inspector i sergent gran del Reial Cos de Gurdia de Corps.

En desembre de 1794, espanyols i anglesos aliats van aixecar el setge de Tol, plaa que havia estat recuperada pels republicans. La contraofensiva francesa va refredar els nims dels espanyols que havien anat a la contesa en defensa de la religi i de la monarquia. Godoy va guanyar la partida a Aranda, partidari de la cessaci de la lluita, pel que es va desterrar. La mort del general Ricardos i la invasi de Catalunya, Navarra i Pas Basc per part republicana, aix com l'adequada rplica espanyola, van estabilitzar els fronts. 

Davant del cansament d'ambds contendents, es va arribar a la pau de Basilea, signada el 22 de juliol de 1795, en la que Espanya va cedir a Frana la seva part de l'illa de Santo Domingo a canvi de la retirada francesa de dels territoris peninsulars conquerits. Godoy es va afanyar a recollir el premi de la cessaci d'hostilitats i va ser investit pel seu sobir com 'Prncep de la Pau' a ms de rebre quatre grandeses d'Espanya, set grans creus de Carles III, deu banderes de Maria Lluisa, i ms tard, Godoy va ser nomenat a ms com a senyor de Soto de Roma i de l'Estat d'Albal; regidor perpetu de la vila de Madrid i de les ciutats de Cadis, Mlaga i cija; vint-i-quatre de la de Sevilla; cavaller gran creu de l'Orde de Crist i de la religi de San Juan; protector de la Reial Acadmia de Nobles Arts i dels Reials Instituts d'Histria Natural, Jardn Botnico, Laboratori Qumic i Observatori.

Aliana amb el Directori i guerra amb Anglaterra.
Un cop acabada la Guerra Gran, Godoy va oblidar l'enemistat amb la Primera Repblica Francesa i es va aliar amb ella pel primer Tractat de San Idelfonso el 18 d'agost de 1796, tement que el rearmament angls s'utilitzs contra els territoris hispans d'ultramar, a causa del disgust britnic en haver firmat a Madrid la pau de Basilea sense una prvia consulta al seu anterior aliat. A ms Carles IV i Maria Lluisa necessitaven el suport francs davant del futur del ducat de Parma, ja que la seva filla Maria Llusa, estava casada amb l'hereu d'aquell territori.

Finalment, Godoy palpava l'hostilitat creixent envers la seva persona i en tmer la caiguda, com es va manifestar per la fracassada conspiraci d'Alejandro Malaspina, va pensar que en aliar-se amb el Directori francs apaivagaria els ltims idillis republicanistes suscitats a Espanya, el que li atrauria, encara ms si hi ha, l'agrament dels seus augustos senyors.

A la derrota de l'esquadra espanyola prop del cap de San Vicente (14 de febrer de 1797) i la conquesta anglesa de Trinidad va ser compensada per la defensa de Cadis, Puerto Rico i Tenerife. Les intrigues contra el favorit, atiades pel propi Directori, que va obrir negociacions de pau amb Anglaterra sense comptar amb Espanya, van donar el seu fruit, i Godoy va haver de retirar-se com a primer secretari de Despacho (28 de mar de 1798).

Poltica a Espanya.
Entretant, Godoy va reprendre les poltiques reformistes, encara que sense poder maquillar el seu desprestigi. Va reduir els monopolis gremials, va recolzar la llei agrria, va suprimir alguns impostos, va liberalitzar els preus de les manufactures i fins i tot en 1797 va reunir un govern integrat pel ms magraner de la Illustraci espanyola, la majoria dels quals ja havia exercit llocs rellevants amb Carles III. Gaspar Melchor de Jovellanos es va convertir en Secretari de Justcia. Francisco de Saavedra es va fer crrec de la Hisenda. Francisco de Cabarrs, un dels creadors del 'Banco de San Carlos', va ser enviat com a ambaixador a Pars. L'escriptor Juan Melndez Valds i Mariano Luis de Urquijo van ocupar tamb llocs importants. No s ms que un episodi de la tremenda fractura ideolgica que la revoluci francesa i les guerres napoleniques produirien en la societat espanyola.

Segon Ministeri.
En la caiguda de Godoy havien intervingut alguns ministres que ell havia incorporat al seu Consell per conferir-li cert to liberal, aix Saavedra i Jovellanos els quals van quedar com a homes forts dels destins del pas, per no van tardar a ser rellevats per motius de salut.

En 1801, Godoy es va desfer dels seus rivals i, va ser nomenat generalssim, ttol mai no usat abans a Espanya, encara que el crrec de primer secretari el va ocupar el seu cos poltic Pedro Cevallos, va tornar a ser de nou la figura preeminent del govern. 

La Guerra de les Taronges.
Napole, primer cnsol de Frana, va oferir a la duquessa de Parma, filla Carles IV, el nou regne d'Etrria com a propietat de la famlia real espanyola (2n Tractat de San Ildefonso octubre de 1800), i a canvi, Espanya prometia a Frana la recuperaci de la Luisiana, unir la flota a la francesa, i obrir les hostilitats amb Portugal per obligar-lo a renunciar a l'aliana amb el Regne Unit. La Guerra de les Taronges, pel ram de taronges que va oferir Godoy a la reina, va ser breu (20 de maig - 6 de juny de 1801), i Portugal va demanar la pau cedint a Espanya Olivenza, i es va comprometre a tancar els ports als anglesos.

Si b el resultat no va satisfer Napole, necessitat d'una treva, va firmar la Pau d'Amiens amb Anglaterra (1802), per la que Espanya va recobrar Menorca, perduda durant la contesa, i va cedir la illa Trinitat als britnics. Tanmateix, el Prncep de la Pau ratificava el tractat de San Ildefonso de 1800.

La Tercera Coalici.
Amb el pretext que Godoy afavoria els anglesos, Napole va obligar Espanya, amb amenaces a executar els seus designis. Aix va arrencar primer a Carles IV un conveni de neutralitat i desprs una nova aliana (1805) en la guerra de la Tercera Coalici, que va portar la derrota de la flota franco-espanyola en la batalla de Trafalgar (21 d'octubre de 1805) a mans britniques. Godoy es va adonar que la seva privadesa arribava a la seva fi, mentre l'entorn del prncep hereu Ferran es van agrupar els descontentaments amb la poltica del favorit, que, en tmer per la seva sort i la de Carles IV, va creure que, de moment, el millor era unir-se ms estretament a l'emperador francs.

La Quarta Coalici.
Napole menyspreava Godoy com a home i com a ministre, per va fomentar els recels i ambicions per les seves finalitats. Entre 1805 i 1806, Godoy li va proposar entrar en un repartiment de Portugal i que li conceds una de les porcions, planejant un canvi de l'ordre de successi al tron espanyol per eliminar el prncep hereu Ferran o exercir ell la regncia. A l'hivern de 1806, l'emperador va concedir el regne de Npols al seu germ Josep desprs d'expulsar a Ferran IV de Borb, germ del sobir espanyol i pare de Mara Antnia, casada amb el prncep d'Astries. Aconseguir l'aprovaci de Carles IV no hauria estat fcil sense comptar amb l'animadversi de Godoy al prncep. Napole, a la cim de la seva glria va desatendre les pretensions del favorit i va exigir en canvi homes, diners, l'adhesi d'Espanya al Bloqueig Continental contra el Regne Unit, i el port de Pasaia o les Illes Balears per al rei destronat de Npols. Godoy es va adonar llavors de les verdaderes intencions de l'emperador i va pretendre allunyar-se de la seva rbita, ja que fins i tot va pensar a aliar-se amb els seus enemics en la Quarta Coalici, per la victria francesa a la Batalla de Jena ho va impedir.

El Prncep de la Pau es va plegar llavors a les exorbitants exigncies napoleniques, mentre el francs va fingir creure en la sinceritat de Godoy i es va aliar amb els partidaris del prncep Ferran. Espanya es va adherir al bloqueig continental el 19 de febrer de 1807 i va atorgar a Napole el seu concurs militar. Com era necessari que Portugal entrs tamb en el bloqueig i el regent del regne s'oposava, l'emperador francs va preparar amb Izquierdo, un agent secret de Godoy, el tractat de Fontainebleau (27 d'octubre de 1807), pel qual Portugal es dividiria en tres parts: la del nord, per compensar als reis destronats d'Etrria, la del centre, per canviar-la per Gibraltar i altres colnies arrabassades pels anglesos, i la del sud, per a Godoy, com 'prncep dels Algarves'. Carles IV, a qui Napole garantia la possessi dels seus estats d'Europa, prendria el ttol d'emperador de les Amriques. Un exrcit francs entraria a Espanya cam de Portugal, que seguiria un altre espanyol. Quan Godoy descobr que en els clculs napolenics, a ms de sotmetre a Portugal, es trobava el d'ocupar la prpia Espanya, ja no tindria remei. 

Finalment, en 1807, a prop ja de la seva caiguda, Carles IV li va concedir els crrecs d'almirall, amb tractament d'altesa serenssima, i de president del Consell d'Estat.

Mot d'Aranjuez: la caiguda de Godoy.
Poc abans de la ratificaci del tractat, tropes franceses van franquejar els Pirineus amb el beneplcit de Godoy, que confiava en el pactat, i del prncep Ferran, que aproximat a Napole per fer caure al favorit, havia intentat, sense aconseguir-ho, emparentar amb l'emperador, en enviduar la princesa Mara Antonia. Per Godoy va descobrir els plans del partit fernandista per enderrocar Carles IV. En el procs de L'Escorial (octubre de 1807 - gener de 1808) el prncep d'Astries, en ser perdonat, va contribuir que el desprestigi de Godoy fos en augment.

Les tropes franco-espanyoles es van apoderar de Portugal, mentre les principals places d'Espanya eren guarnides per tropes de l'emperador. Napole va exigir un cam militar fins a Portugal i la lnia de l'Ebre com a frontera amb Frana. Els reis des d'Aranjuez van decidir partir a Amrica i el poble es va alarmar, i encara que es va fixar una proclama en la qual es declarava fals el viatge projectat, va fer culpable Godoy de la desgraciada poltica portada fins llavors.

La nit del 17 de mar de 1808, el poble va assaltar el palauet del favorit, que va ser destitut dels seus crrecs i honors i tancat al castell de Villaviciosa de Odn (Madrid) per ordre del prncep Ferran i que amb prou feines va salvar la vida grcies a la intervenci de Joachim Murat, qui el va conduir a Baiona, en on es va veure per primera vegada directament amb Napole. All es va trobar tamb amb els seus senyors i amb el seu enemic Ferran; ni pare ni fill no eren ja reis per haver fet cessi dels seus drets a la corona espanyola a la dinastia Bonaparte (Constituci de Baiona).

Exili i mort.

En acabar la Guerra de la Independncia, Ferran VII va tornar a Madrid el 14 d'abril de 1814. El 1 d'octubre de 1814, Carles IV va abdicar novament en el seu fill Ferran VII, a canvi de vuit milions de reals. Els monarques es van installar definitivament en l'exili i van residir en la cort papal, a Roma. Ferran VII tamb va aconseguir que Manuel de Godoy fos desterrat a Pesaro (Itlia).

En l'exili, la seva esposa Maria Teresa de Borb y Vallabriga, Comtessa de Chinchn, cosina de Carles IV, amb qui es va casar el 1797), el va abandonar, cansada ja de la seva constant infidelitat amb Pepita Tud i a la que Godoy havia conferit els ttols de comtessa de Castillofiel i vescomtessa de Rocafuerte a fi que passessin als dos fills bastards que havia tingut amb ella.

Godoy va acompanyar a Carles IV i Maria Llusa a Compigne,Marsella. El 1812 es va installar amb ells a Roma, on van morir els reis (1819). Ferran VII, ja rei d'Espanya, el va perseguir constantment. Li va obligar a renunciar al ttol de Prncep de la Pau i al principat de Bassano, concedit pel Papa. Poc abans, havia mort la seva esposa legtima i Godoy es va afanyar a regularitzar la seva uni amb Pepita Tud, encara que finalment aquesta tamb va optar per deixar-lo.

Installat a Pars el 1832, Llus Felip d'Orleans li va concedir una modesta pensi, amb la que va poder dedicar-se a escriure les seves Memries, tradudes al francs pel coronel Esmnard i publicades a Pars entre 1836 i 1838 i desprs a Madrid en versi espanyola.
Dos decrets de 1844 i 1847 d'Isabel II van tornar a Godoy tots els seus bns (encara que van ser retinguts fins desprs de la seva mort), ttols i honors, llevat dels de 'Prncep de la Pau', generalssim i gran almirall. Amb vuitanta anys, Godoy podia ja per fi tornar a Espanya, per no s'hi va decidir. A Pars va assistir a les jornades revolucionries de juny de 1848 i a l'exaltaci al poder de Napole III.

El 4 d'octubre de 1851, va morir sense que la seva desaparici amb prou feines interesss ni a Frana ni a Espanya. Va ser enterrat en una modesta sepultura al cementiri del Pre-Lachaise. De la comtessa de Chinchn li sobreviuria una filla, Carlota Luisa, hereva del comtat i duquessa de Sueca, que casaria amb Camilo Ruspoli.

Valoraci.
La historiografia  posterior ha estat molt crtica amb Godoy, en especial per les seves capacitats de govern i les circumstncies del seu rpid ascens. Va ser l'ltim dels validos de l'antic rgim, amb un poder superior a un Lerma o a un Olivares, ja que va aconseguir ser equiparat a la reialesa: els seus criats van vestir igual que els del monarca, Carles IV el visitava a casa seva i l'ajudava a vestir-se, es va unir en matrimoni amb una infanta de Borb, etc.

El resultat de la seva poltica exterior va ser catastrfic en ser desbordats els seus escassos dots pels esdeveniments revolucionaris i per l'arribada de Napole.

En l'aspecte ideolgic la seva actuaci va ser vacillant, doncs, encara que va afavorir el regalisme i l'enciclopedisme i va mantenir a ratlla la Inquisici, de vegades es va valer d'ella per a les seves finalitats i va autoritzar la tornada dels jesutes.

La seva tasca de modernitzaci de les arts i les cincies va resultar, al contrari, encomiable. En 1793 va fundar la primera escola de veterinria i dos anys desprs, una escola superior de medicina a Madrid. Va crear el cos d'Enginyers Cosmgrafs, el Dipsit Hidrogrfic, l'Observatori Astronmic, l'Escola de Sordmuts, etc.
Va ser tamb un gran mecenes: va protegir a Goya, Melndez Valds, Moratn, etc.

Bibliografa.
 A. Muriel, Memorial histrico espaol, ts. XXIX-XXXIX. Madrid, 1893-1894.
 J. Prez de Guzmn, Estudios de la vida, reinado, proscripcin y muerte de Carlos IV y Mara Luisa. Madrid, 1908.
 Marqus de Villaurrutia, La reina Mara Luisa esposa de Carlos IV. Madrid, 1927.
 C. Pereyra, Cartas confidenciales de la reina Mara Luisa y de don Manuel de Godoy. Madrid, 1935.
 C. Seco, Edicin a las Memorias del prncipe de la Paz, Biblioteca de Autores espaoles, t.88. Madrid, 1935.
 R. Herr, Espaa y la revolucin del siglo XVIII. Madrid, 1971.

Vegeu tamb.
 Carles IV d'Espanya;
 Napole;
 Ferran VII d'Espanya;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89476" title="Dover" nonfiltered="656" processed="651" dbindex="35708">

Geografia:
Dover (Anglaterra);
Dover (Estats Units), capital de l'estat de Delaware als Estats Units d'Amrica;
Msica:
Dover (grup musical);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89479" title="Teatre Kursaal de Manresa" nonfiltered="657" processed="652" dbindex="35709">


El Kursaal s un teatre-auditori ubicat al Passeig de Pere III de Manresa, al bell centre de la ciutat. Andreu Cabot i Puig, empresari amb una llarga experincia en la indstria cinematogrfica, va ser el promotor de la construcci de l'edifici, a primers del segle XX. Va encarregar l'elaboraci dels plnols al manres Josep Firmat Serramalera. Aquest arquitecte va optar per dissenyar un edifici de composici clssica, en la lnia dels postulats noucentistes vigents a l'poca. La seva rehabilitaci va permetre reinaugurar-lo el 2007 amb una sala gran, amb ms de 800 localitats, i una altra de petita, polivalent, amb capacitat per a unes 200 persones.

 Histria .
El teatre Kursaal de Manresa va ser inaugurat el 26 d'agost del 1927, amb un acte protocollari i l'actuaci de l'orquestra Massana. L'estrena popular, per, va ser uns dies ms tard, el 30 d'agost, en plena Festa Major de la ciutat, amb la representaci de l'pera Ada per part de l'orquestra del Liceu. Va ser concebut, des d'un bon principi, com un espai escnic capa d'acollir tota mena d'actes: teatre, pera, sarsuela, concerts de msica i, sobretot, cinema. Mut, primer, amb acompanyament musical tal com s'estilava, i sonor, a partir del 1929.

El Kursaal va ser escenari de moments importants de la ciutat, tant en el terreny cultural com social i poltic. Va acollir, per exemple, els actes de commemoraci de la proclamaci de les Bases de Manresa, el 1931, amb la presncia del president Francesc Maci; un concert de l Orquestra Simfnica Catalana organitzat per la Generalitat republicana i radiat per a tot Catalunya, el 1937; la darrera actuaci del barton Marcos Redondo en el seu comiat dels escenaris fora de Barcelona, el 1957; o les celebracions del 25 i el 50 aniversaris de l Orfe Manres, els anys 1927 i 1952. 

El Kursaal va perdre el seu rol d equipament escnic principal i destacat en el context cultural manres durant els anys 70 i 80, bsicament passant a ser un cinema de segona categoria, buidant-se paulatinament d'espectadors. L'any 1977 hi tingu lloc un recital de Raimon.

Va passar a mans municipals, el 1988. L estiu d aquell any es va fer la darrera representaci sobre el seu escenari: la revista Loco, loco music hall amb Mary Santpere i la companyia d'El Molino. Mancat d s i sense un manteniment bsic, l interior del teatre es va anar degradant per la humitat i el pas del temps. Va tancar portes per Manresa no va voler deixar-lo escapar com a referent cultural. Aix, el pati d accs i els porxos van continuar essent utilitzats per a tota mena d activitats: teatre, dansa, cinema o msica. Sempre a l aire lliure, tot aprofitant la seva centralitat i l encant d una faana que en recordava temps millors.

El teatre Kursaal va tornar a obrir les portes set anys desprs, el 24 de desembre del 1995. L associaci cultural El Galliner va escollir aquest espai per presentar-se pblicament a la ciutat de Manresa, tot fent-hi una visita guiada. L acci pretenia posar en evidncia l estat de deixadesa en qu es trobava l equipament i constatar la pertinena d un dels seus objectius fundacionals: treballar per la recuperaci del Kursaal com a equipament cultural i tornar-lo a posar en funcionament abans del 2006. Si b amb un any de retard, el treball d'El Galliner ha convertit la reivindicaci de fa deu anys en una realitat. L'estrena del nou teatre rehabilitat es va fer el 20 de febrer del 2007, la viglia de la festa que commemora el Miracle de la llum a Manresa. El 23 de febrer del 2007, s'hi va estrenar l'espectacle Inauguraal, del qual se'n van fer cinc representacions que van veure ms de 4.000 persones.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89503" title="Magdeburg" nonfiltered="658" processed="653" dbindex="35710">

Magdeburg s una ciutat alemanya, capital de l'estat de Saxnia-Anhalt. Es troba a la riba del riu Elba i supera els 225.000 habitants.
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89504" title="Karmiel" nonfiltered="659" processed="654" dbindex="35711">

Karmiel (en hebreu,       ) s una ciutat del districte del Nord d'Israel. Fundada el 1964, es troba a la vall de Betaqurem, que separa l'Alta i la Baixa Galilea. La ciutat es troba al centre de la xarxa viria del nord del pas, a 35 km de Tiberades, a 30 km de Safed, a 22 km d'Ac i a 45 km de Haifa.

Karmiel s coneguda com el cor de Galilea, o tamb com la ciutat de la coexistncia grcies als esforos duts a terme per a esdevenir una autntica comunitat multicultural. Durant el perode d'immigraci massiva des de l'URSS a principis dels anys noranta, Karmiel fou un dels centres d'acollida dels nouvinguts. La ciutat sempre procura estar en bons termes amb els pobles rabs de les rodalies com ara Dir-Al-Assad, Majd-Al-Krum, Ba'ane i Rama.

Segons el pla de desenvolupament municipal, hom espera que al futur la ciutat arribi als 120.000 habitants, especialment desprs que arribi el tren a Karmiel.

Ciutats agermanades.
 Denver (Estats Units);
 Pittsburgh (Estats Units);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89507" title="Wifredo Espina i Claveras" nonfiltered="660" processed="655" dbindex="35712">
Wifredo Espina i Claveras (Vic, 1930) ha estat un periodista catal, actualment jubilat.

Wifredo Espina va ser el quart fill d'una famlia que tenia un petit negoci d'embotits. De jove ja va ser un lletraferit, i aix el va portar a guanyar diversos premis de poesia i de prosa i a collaborar en diverses publicacions, entre elles el diari local Ausona, que ms endavant va dirigir. Va estudiar Dret i Periodisme, i per finalitzar els estudis d'aquesta carrera va traslladar-se a Madrid, on va viure ms de dos anys i va dirigir el setmanari Crtica.

De retorn a Barcelona va cursar el doctorat en Dret i va exercir durant onze anys de professor ajudant en la ctedra de Dret poltic de la Universitat de Barcelona. Al mateix temps treballava al setmanari cultural Revista i dirigia CEAM, una revista d economia. Desprs, i durant sis anys, va ser professor de periodisme a la Escuela Archidiocesana de Barcelona. L'any 1961 es va casar amb na Maria Dolors Pah i Salvad, amb qui tingu cinc fills.

El mateix any va entrar al diari El Correo Cataln, on va treballar vint-i-quatre anys, disset dels quals com a sotsdirector. Durant aquests anys destac per la seva popular columna Cada cual con su opinin, creant un estil de periodisme i influint com a comentarista poltic durant els darrers anys del franquisme i en la transici poltica. L'any 1968, el diari Pueblo, de Madrid, el va escollir "Periodista Espaol del Ao".

Com a directiu de l'antiga "Asociacin de la Prensa" va crear el Servei de Defensa Jurdica dels Periodistes, i, ms tard, essent-ne vicepresident, va promoure i redactar una proposta de la Clusula de Conscincia i Secret Professional que, presentada pels diputats catalans, va ser introduda a la vigent Constituci espanyola (art. 20.1d). L'any 1978 va pronunciar el primer preg, en democrcia, del Mercat del Ram, que fou  publicat per l Ajuntament de Vic.

Ha collaborat tamb en diverses revistes, entre les quals cal destacar Destino, Telos i Imcom  aquesta de l'"Institut Mditerranen de la Communication", amb seu a Pars i del qual va ser vicepresident.

L'any 1986, desprs que El Correo Cataln es deixs de publicar, va dirigir el programa setmanal de debat Dileg, de TVE a Catalunya, i va collaborar com a articulista poltic en diferents diaris: La Vanguardia, ABC, Ya, La Razn i El Mundo.

L'any 1987 va fundar el Centre d'Investigaci de la Comunicaci (CEDIC), de la Generalitat de Catalunya, que signific una important aportaci en el camp de la recerca i que va dirigir fins a l'any 1997, en qu es va jubilar. Arran de la seva jubilaci, un nombrs i ideolgicament plural grup d'intellectuals, poltics i periodistes li va retre un homenatge. 

Actualment, Wifredo Espina presideix el jurat dels Premis d'Investigaci de la Comunicaci, premis que va crear ja fa quinze anys i que ara concedeix anualment el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89509" title="Operaci Market Garden" nonfiltered="661" processed="656" dbindex="35713">


L'Operaci Market Garden fou una operaci empresa pels Aliats amb l'objectiu d'assegurar ponts en els principals rius en els Pasos Baixos ocupats per Alemanya durant la Segona Guerra Mundial amb l'objectiu estratgic de permetre la travessia del riu Rin, la darrera gran barrera natural per l'avan cap a terres alemanyes. Es pretenia aconseguir-ho mitjanant l's a gran escala de paracaigudistes, conjuntament amb l'avan d'unitats blindades per carretera. L'abast de l'operaci Market Garden s comparable amb la del Desembarcament de Normandia; i estava planejada per a donar un cop definitiu a Alemanya, cop que poss final a la guerra al 1944.

L'operaci inicialment va ser un xit amb la captura del pont del riu Waal a Nimega el 20 de setembre, per va ser un fracs perqu el pont final sobre el Rin a Arnhem mai va ser pres, i la 1a Divisi Aerotransportada britnica va ser destruda durant els combats, a ms de provocar entre els aliats ms baixes que les que van tenir a la invasi de Normandia. El Rin es mantindria com una barrera fins les ofensives aliades de mar de 1945. Aquesta derrota aliada es considera la darrera gran victria d'Alemanya en el Front Occidental, i provoc que la guerra a Europa s'allargus gaireb un any ms.

Antecedents.
Desprs de la gran derrota a Normandia entre el juliol i l'agost de 1944, la resta de les forces alemanyes es van retirar cap a la frontera alemanya, travessant els Pasos Baixos i la Frana oriental. Al nord, els britnics, amb el 21 Grup d'Exrcits comandat pel mariscal de camp Bernard Montgomery avanava a tota velocitat des d'Anvers cap a la frontera nord de Blgica. Al sud, les tropes americanes del 12 Exrcit comandat pel general Omar Bradley s'apropaven a la frontera alemanya amb les ordres de buscar el forat d'Aquisgr amb el 1r Exrcit.

Tamb al sud, el 6 Exrcit del general Jacob Devers avanava cap Alemanya desprs de l'Operaci Drac, al sud de Frana.

A finals d'agost de 1944, per problemes de logstica, els aliats van aturar l'ofensiva perqu l'nic port important amb possibilitats de ser usat era el de Cherbourg en la pennsula de Cotentin. El gran port d'Anvers estava en mans britniques per l'estuari de l'Escalda, que duu cap a l'interior, va quedar controlat pels alemanys.

La manca de transport a les lnies del front des de la costa va crear un coll d'ampolla. L'efectivitat dels bombardeigs anteriors a la invasi havia deixat la zona sense ferrocarrils, que no es van restablir des de Normandia de manera limitada fins l'agost de 1944. Problemes amb 1.500 camions britnics van obligar moltes tropes a anar a peu, per poder usar els seus vehicles per servir material a les tropes en combat

El dilema aliat era buscar una soluci logstica (netejant la costa fins a Anvers) o una decisiva acci tctica (destruir les tropes alemanyes). La majoria dels comandants aliats estaven per una acci agressiva contra els trencats exrcits alemanys. Tant Bradley (i el seu subordinat Patton) com Montgomery van demanar prioritat en els subministraments per creuar el Rin en una empenta, en oposici al pla d'Eisenhower d'un aven ampli, dissenyat abans de la batalla de Normandia

La decisi per emprendre la Market Garden va estar influda per molts factors. Desprs de Normandia, les forces aerotransportades s'havien retirat a Anglaterra, formant el 1r Exrcit Aliat Aerotransportat composat per tres divisions americanes i dues britniques, amb una brigada polonesa, i el general Eisenhower havia estat pressionat pels americans per usar aquestes tropes l'abans possible, i ja s'havien cancellat 18 operacions.

 Les tropes alemanyes .
L'exrcit alemany va patir grans prdues durant el desembarcament de Normandia i les batalles que van seguir-lo. En noms dos mesos de combats a Frana van tenir ms de 20.000 morts, gaireb 200.000 desapareguts o capturats i gaireb 70.000 ferits, veient com les seves forces d'infanteria quedaven redudes a menys de la meitat. Les forces supervivents es van retirar a travs dels Pasos Baixos i l'est francs, pretenent arribar a la frontera alemanya a finals d'agost de 1944.  

Durant la retirada, els alemanys van tractar de reorganitzar-se sobre la marxa, pensant que l'enemic els perseguia de ben a prop. Travessar Frana no era senzill, doncs els partisans francesos feien tot el possible per dificultar la retirada alemanya, amb estratgies que anaven des de posar un cable a la carretera per a fer caure als soldats, o omplir la via amb claus, fins a emboscades organitzades a on els soldats alemanys eren capturats o morts. A ms, les tropes alemanyes tenien dificultats en aconseguir aliments a Frana. La retirada a travs dels Pasos Baixos va ser menys difcil, doncs la poblaci era menys hostil i les tropes avanaven ms de pressa
.

La ruta de les tropes alemanyes durant juliol i agost va fer creure als aliats que els alemanys no podien reconstruir les seves forces escampades, per no s el qu semblava.  La fallada del 21 Exrcit per tallar el Scheldt va permetre als alemanys moure el 15 Exrcit amb 86.000 homes i 600 peces d'artilleria de nou cap als Pasos Baixos, directament al cam d'atac. L'arribada del Mariscal Gerd von Rundstedt com a comandant en cap de la Wehrmacht a principis de setembre va ajudar a estabilitzar el front alemany. Rundstedt, va reemplaar Walther Model, detestat per Hitler, per respectat per les seves tropes. Rundstedt immediatament va planejar la defensa contra el que els espies deien que eren 60 divisions completes

A ms, al coronel general Kurt Student, pioner dels paracaigudistes de la Wehrmacht, se li va ordenar que obtingus posicions al Canal Albert amb el que es va anomenar eufemsticament 1r Exrcit de Paracaigudistes, 3.000 estudiants paracaigudistes, recollits de tot el Reich, i probablement eren les niques tropes de reserva preparades en tot Alemanya. A ms, el tinent general Kurt Chill, comandant l'escampada 85a Divisi, va establir els punts de rebuda en els ponts de creuaments dels Pasos Baixos. Les accions de Chill van crear el que semblaven unitats militars i van permetre als estudiants crear una lnia de defensa. La 719a Divisi d'infanteria es va afegir a les tropes. 

Model havia ordenat al 2n Cos Panzer SS sota el comandament del tinent general Wilhelm Bittrich, descansar i aprovisionar-se a la reraguarda. Un lloc tranquil era Arnhem. Aix volia dir uns altres 9.000 homes ben entrenats i dirigits, i amb blindats a la zona d'atac

 Les tropes aliades .
Al centre de Frana, l'exrcit estatunidenc s'apropava a Alemanya en dos fronts: un, el 12 Grup d'Exrcits estatunidenc del general Omar Bradley, que s'apropava a la frontera alemanya prop d'Aquisgr i l'altre, el 6 Grup d'Exrcits del general Jacob Devers, que avanava des de la costa sud francesa. Al nord, el 21 Grup d'Exrcits britnic del Mariscal Montgomery avanava en un front que anava des d'Anvers fins a la frontera nord de Blgica.


Tot i que els alemanys pensaven que l'enemic retallava distncies a la persecuci pel nord, en realitat la situaci era diferent per qestions d'organitzaci, doncs els successos no havien anat com s'havien planejat. El General Dwight Eisenhower, Comandant Suprem de les Forces Aliades, esperava que els alemanys es defendrien a cadascun dels accidents naturals que es trobessin en la seva retirada a travs de Frana, i els planificadors aliats havien calculat que es trigarien 11 mesos en arribar fins a la frontera alemanya. Per tant, tota la previsi es va desmuntar quan van veure els seus plans avanats 7 mesos, doncs el 4 de setembre (Dia D+90) ja havien arribat a Anvers. Aquest avan inesperat va portar problemes de subministraments, doncs no s'havia planejat un subministrament d'aliments, munici i gasolina per a un avan tan velo: noms els tancs i els transports necessitaven 3,5 milions de litres de gasolina diaris, que no arribaven amb rapidesa a la seva destinaci.

El subministrament d'aliments noms es podia fer des dels ports Mulberry, construts a les platges de la invasi a Normandia i des del port proper de Cherbourg. Alemanya controlava altres ports que haurien pogut facilitar l'arribada de subministraments, aix com l'estuari del riu Escalda, que donava accs a Anvers. Tot i que els subministraments arribaven a temps als ports, era necessari portar-los terra endins fins a on estaven les tropes, cada vegada ms lluny. S'arrib a l'extrem de tenir 70.000 tones de provisions a Cherbourg esperant transport terrestre que els ports al front. El transport ferroviari era prcticament nul, doncs moltes vies havien estat destrudes durant els bombardeigs. A ms, els aliats tenien ms de mil camions de crrega espatllats, i els transports de tropes van ser fletats per a substituir-los. Peces d'artilleria pesada van haver de ser abandonades a l'oest del riu Sena per alliberar els seus transports.

Per a continuar amb el seu avan cap a Alemanya tal i com estava planejat, els Aliats van haver de triar entre buscar una soluci als seus problemes logstics, netejant l'accs per canals cap a Anvers; o trobar una estratgia mitjanant la qual es destrus l'exrcit alemany, que se suposava ferit i desmoralitzat, obrint aix un corredor d'accs al Reich per a les tropes aliades. Entusiasmats per les victries recents, molts comandants aliats es van pronunciar en favor de la possibilitat de perseguir a l'exrcit alemany mentre es retirava, allegant que podrien acabar la guerra si se'ls concedien les provisions necessries. Cadascun a la seva manera, tant Bradley com Patton o Montgomery recolzaven la idea de donar un cop nic que travesss el Rin i esclafs l'exrcit alemany, mentre que preferia Eisenhower un avan lent per ms ampli, seguint amb els plans fets abans del desembarcament.

 Alternatives plantejades al pla d'avan aliat .

El 4 de setembre de 1944, Bradley i Patton van suggerir a Eisenhower que es capturs la ciutat de Metz i que es penetrs cap a l'est, a la regi industrial del Sarre, travessant la Lnia Sigfrid i continuant cap al Rin, i van proposar que Montgomery ataqus des del nord, ocupant la vall del Ruhr. 

Montgomery va argumentar que aquest pla separaria a les forces aliades sense necessitat, i que els problemes de subministrament serien encara ms greus si s'hagus d'atendre a dos fronts simultniament. En comptes d'aix, el general britnic va suggerir lOperaci Cometa, consistent en un assalt mitjanant tropes aerotransportades, reforades per forces terrestres. Durant l'agost, Montgomery ja havia suggerit en diverses ocasions una operaci semblant, de manera que aquesta era una nova temptativa per convncer a Eisenhower. El Comandant Suprem preferia dedicar les seves forces a assegurar que tots els ports del Canal de la Mnega eren capturats, aix com que els canals cap a Anvers quedaven nets d'enemics.

 Dubtes d'Eisenhower i concepci de Market Garden .
Montgomery estava convenut que l'Operaci Cometa seria fatal per a Alemanya, i que seria l'nic que necessitarien els Aliats per derrocar al Reich. La primera reacci d'Eisenhower va ser pensar que el pla de Montgomery "no era realista, sin fantasis. No hi ha ning que pensi que sigui factible, llevat de Montgomery". La disputa entre el Comandant Suprem Aliat i el General britnic ms popular era evident.

No obstant aix, el 5 de setembre Eisenhower decid acceptar el pla de Montgomery, per don instruccions per a no executar-lo immediatament:
Estic d'acord amb la seva concepci d'un cop nic i poders que ens porti cap a Berln... per no immediatament, doncs no s'ha de fer a expenses de la resta de les maniobres ja planejades. De moment, no podem redistribuir els nostres recursos militars per recolzar una maniobra sobre Berln

Aquella mateixa tarda, Eisenhower envi el missatge, que arrib a mans de Montgomery 36 hores desprs. Aquest, sentint que l'Operaci Cometa havia estat rebutjada un cop ms, requer una reuni urgent amb el Comandant Suprem que se celebr a Brusselles el 10 de setembre.

A la reuni, Montgomery propugn furiosa i porfiadament el seu pla. Al seu favor es trobava el fet de qu Londres havia estat atacada amb coets V-2 dos dies abans, i com que se sospitava que les bases dels V-2 estaven als Pasos Baixos, la invasi d'aquests era necessria per eliminar aquella amenaa. A ms, va adduir que les seves tropes no estaven rebent la prioritat adequada en la distribuci de subministraments, mentre que s'estava donant preferncia a Patton amb el seu pla d'atacar el Sarre, a expenses de les tropes britniques.

 Concepci de l'Operaci .
Davant la nova negativa del Comandant Suprem, Montgomery descart l'Operaci Cometa i present un pla encara ms ambicis, que necessitava el triple de soldats. Aquest pla era l'Operaci Market Garden.

En essncia, el pla consistia en qu forces aerotransportades desembarcarien a l'est de l'Holanda ocupada, capturessin 5 ponts sobre la carretera principal que unia Eindhoven i Arnhem, obrint un "passads" de 103km de longitud fins que poguessin arribar les tropes terrestres del 2n Exrcit britnic des de les seves posicions actuals a la frontera belga-holandesa. Aix s'envoltaria la Lnia Sigfrid pel nord i es travessaria el Rin, atrapant al 15 Exrcit alemany entre Arnhem i la costa de Ijsselmeer. Posteriorment, les tropes aliades podrien irrompre a la vall del Ruhri avanar cap a Berln.

Eisenhower estava sota la pressi dels Estats Units perqu fes servir les nombroses tropes paracaigudistes que havien estat reagrupades a Anglaterra desprs del Dia D i de la Batalla de Caen. Totes aquestes tropes formaven el Primer Exrcit Aerotransportat Aliat, consistent en 3 divisions aerotransportades estatunidenques (la 17a, la 82a i la 101a) i dues britniques (la 1a i la 6a).

Aquest exrcit ocis, juntament amb la 1a Brigada Paracaigudista Independent Polonesa, esperava participar en alguna operaci militar, desprs de 18 missions cancellades. El renovat pla de Montgomery prometia donar sortida a aquest dilema, al necessitar a la majoria dels paracaigudistes. A ms, el pla tenia d'altres avantatges: allaria les bases de llanament dels coets V-2, revitalitzaria el lent avan aliat i, en envoltar la lnia Sigfrid, evitaria un enfrontament directe amb les tropes nazis, que se suposava es dirigien a la seguretat de la lnia.

Eisenhower qued impressionat amb el nou pla: era un pla auda i imaginatiu, exactament la mena de pla que necessitava pels seus paracaigudistes. Per si l'aprovava, seria necessari aturar temporalment l'obertura del port d'Anvers i retirar els subministraments a Patton. No obstant aix, l'aprov i sollicit que s'executs d'immediat. L'auda pla del previngut Montgomery va sorprendre a tots. Bradley, un dels principals crtics de Montgomery, afirm que: 
si el piets i abstemi Montgomery hagus entrat trontollant al SHAEF pels efectes d'una borratxera, no m'hagues sentit ms astorat... Tot i que mai em vaig reconciliar completament amb la idea d'una operaci tan arriscada, admeto, no obstant, que va ser una de les ms imaginatives de la guerra
El pla d'acci consistia en dues operacions coordinades: 
 Market: Les forces aerotransportades del 1r Exrcit Aliat Aerotransportat, del General Brereton haurien de conquerir una srie de  ponts i altre terreny clau darrera les lnies enemigues, i mantenir-los durant 3  4 dies, mentre que arribaven els reforos de Garden, sota el comandament tctic del general Browning, i ;
 Garden: Tropes terrestres del 2n Exrcit britnic es mourien cap al nord, per arribar fins als ponts capturats pels paracaigudistes, reforar les unitats d'aquests ltims i establir un corredor sota domini aliat que, travessant el territori ocupat per l'enemic, permets un accs segur cap a Alemanya.

 Desenvolupament del pla .
Montgomery fix la data per a executar l'Operaci Market Garden pel diumenge 17 de setembre de 1944. La part aerotransportada del pla va ser concretada per un equip de 27 oficials, encapalats pel tinent general Lewis Brereton, reunit al seu quarter general a Sunninghill Park, prop de Londres, el 10 de setembre de 1944.

Brereton i el seu equip noms tenien una setmana per a planejar els detalls de la major operaci aerotransportada de la histria. L'equip inici els treballs amb la confiana de qu en el passat s'havien planejat nombroses operacions (inclosa l'Operaci Cometa) que, tot i que menors, proveen d'una base slida per comenar. Brereton tenia una gran experincia en operacions aries, tot i que mai no havia participat abans en una operaci paracaigudista. La seva assignaci anterior havia estat comandar el 9 Exrcit de l'USAAF.

 Obstacles fsics per a arribar fins al Rin .

Entre les tropes aliades i la riba nord del Rin hi havia 8 grans obstacles fluvials. Aix doncs, era necessari capturar i retenir els ponts que els travessaven, gaireb de manera simultnia. En cas de qu els ponts no poguessin ser assegurats, els enginyers militars podrien construir petits ponts per passar els canals ms petits; per els rius Waal (a Nijmegen) i Rin (a Arnhem) i no podrien ser travessats d'altra manera que sobre els ponts ja existents. 

L'autopista 69 (desprs anomenada "L'autopista de l'infern") travessava la ruta proposada de sud a nord. Estava elevada sobre el terreny aproximadament un metre. El terreny que envoltava l'autopista era massa feble per a suportar el transport de maquinria militar. A la ruta, prop de Groesbeek, hi havia un solitari tur de 100 metres d'alada. La conquesta i defensa d'aquest tur es consider vital per a retenir els ponts de l'autopista.

 Market .
Tal i com va ser concebut, Market faria servir 3 de les 5 divisions del 1r Exrcit Aliat Aerotransportat:
 La 101a Divisi Aerotransportada estatunidenca, a les ordres del General Maxwell Taylor, es llanaria en dos llocs diferents: just al nord del XXX Cos Britnic, per capturar els ponts que estaven al nord d'Eindhoven en un espai de 25km, a Son en Breugel i a Veghel.
 La 82a Divisi Aerotransportada estatunidenca, a les ordres del Major General James Gavin, que es llanaria al nord-est, per a capturar els ponts de Grave i de Nijmegen, en un tret de 16km. El general britnic Frederick Browning participaria en el primer salt, per a establir el seu quarter general prop de i poder aix comandar el front.
 La 1a Divisi Aerotransportada Britnica, comandada pel Major General Roy Urquhart, juntament amb la 1a Brigada Paracaigudista Independent Polonesa del Major General Stanislaw Sosabowski, es llanarien a l'extrem nord de la ruta, per a capturar el pont d'Arnhem i el pont ferroviari d'Oosterbeek . El pont d'Arnhem, de 600 metres de longitud, era l'objectiu ms important de tota l'operaci. Sense la seva captura, la travessa del Rin no estaria assegurada pels aliats i tota l'operaci hauria estat en va. El desafiament addicional per a Urquhart i per a Sosabowski era que els seus soldats haurien de passar 3  4 dies sense que els reforos de Garden arribessin.



Un cop a terra, cadascuna de les divisions hauria d'establir contacte amb la Resistncia holandesa per a proveir-los d'armes i subministraments i integrar-los a l'ofensiva.

Per a transportar durant 500 kilmetres a gaireb 35.000 paracaigudistes (prcticament el doble dels que van intervenir a la invasi de Normandia), era necessari preparar una complicada logstica aria, que involucrava avions de transport, avions de protecci i de subministrament. El cor de la flota consistia en avions que transportaven tropes i, ams, remolcaven els planadors. Els planadors aterrarien amb la seva crrega d'artilleria, jeeps i un ter dels soldats. La resta dels soldats haurien de llanar-se en paracaigudes. Es necessitarien ms de 1.500 caces per a protegir els transports. Es van necessitar 24 camps d'aviaci anglesos (Balderton, Fulbeck, Langar, Balkston Heath, Saltby, Cottesmore, Spanhoe, Folkingham, Broadwell, Brize Norton, Fairford, Chalgrove, Down Ampney, Blakewell, Keevil, Membury, Ramsbury, Welford, Greenham Common, Chilbolton, Tarrant Rushton, Boreham, Chipping Ongar i Aldermaston) per als enlairaments, i les rutes aries entre aquest i els Pasos Baixos haurien de ser traades curosament per evitar les crulles i les collisions, aix com per evitar les zones protegides amb foc antiaeri. Aquest detall era especialment important, doncs els planadors no comptaven amb cap mena de blindatge, i els transports aeris C-47 Skytrain usats no estaven equipats amb tancs de combustible que s'autosegellessin.

La decisi ms important que es necessitava prendre era l'hora del llanament. Anteriorment, totes les operacions de paracaigudistes importants sempre havien estat executades de nit per a maximitzar el sigil i la sorpresa de l'enemic. no obstant, la penombra tamb havia causat problemes perqu era fcil que hi hagus confusi, tropes perdudes i baixes innecesries. Ams, la setmana en qu s'havia programat Market Garden hi havia lluna nova, la qual cosa feia prcticament impossible que els planadors poguessin aterrar. Brereton decid doncs que l'operaci seria a plena llum del dia. Ams, tamb decid que Market seria comandat pel Tinent General britnic Frederick Browning, qui anterioment ja havia estat nomenat comandant de l'avortada Operaci Cometa. Aquesta designaci significava que, per primera vegada, tropes paracaigudistes estatunidenques estarien sota el comandament d'un general britnic.

Browning ja coneixia el pla, doncs desprs de la reuni del 10 de setembre amb Eisenhower, Montgomery li va fer un esbs de l'operaci. La reacci de Browning en saber quants ponts s'haurien de capturar i quants dies s'haurien de conservar figura entre les frases ms populars de la II Guerra Mundial:
Podem conservar-ho durant quatre dies. Per, senyor, crec que potser estem anant a un pont massa lluny

 Garden .

Garden, principalment es composava de les forces del XXX Cos, que eren el cor del 2n Exrcit del Tinent General Brian Horrocks. El XXX Cos estava reforats per la brigada neerlandessa Princesa Irene i pel Grup Blindat de la Gurdia Irlandesa. Les tropes de Garden haurien de partir per terra des d'un pont al front aliat situat prop de Neerpelt, a la frontera oriental de Blgica. Aquest pont, sobre el canal del riu Mosa-Escalda, havia de ser capturat per la Gurdia Irlandesa un dia abans de l'inici de l'operaci.

Garden es disseny perqu el XXX Cos arribs en 3  4 dies mxim fins a on es trobaven els paracaigudistes de Market, assegurant aix els ponts capturats. El pla contemplava que el primer dia arribessin a l'extrem sud del tret controlat per la 101a Divisi; el segon dia contactessin amb la 82a, i al final arribessin fins a Arnhem, on estava la 1a britnica. A ms, s'aprofitaria per a reforar amb unitats d'infanteria les posicions defensives dels paracaigudistes, alliberant-los per a d'altres operacions.

Horrocks esperava que entrant als Pasos Baixos, podria arribar a Eindhoven en dues o tres hores. El trajecte posterior des d'Eindhoven fins a Arnhem significava que els tancs i les tropes de Horrocks haurien de recrrer 103km en 3  4 dies sobre l'autopista 69. S'esperava que 20.000 vehicles aliats transitessin fins a Arnhem en 60 hores, convertint l'autopista 69 en una via d'un nic sentit.

Per a que Horrocks tingus xit, era essencial que els paracaigudistes capturessin i conservessin intactes tots els ponts que hi havia en el trajecte. En cas de qu els alemanys reaccionessin rpidament i destrussin els ponts, els enginyers haurien de construir ponts provisionals per a permetre que el XXX Cos continus la seva cursa vers Arnhem. Per a fer front a aquesta contingncia, Garden va ser proveda amb 9.000 enginyers militars.

 Situaci a la setmana prvia a la batalla .
 Forces alemanyes .
Els alemanys estaven sorpresos pel sobtat final de la persecuci. Tot i que no podien explicar-se perqu l'exrcit aliat s'havia aturat, la setmana del 10 al 17 de setembre va ser decisiva per a que els alemanys poguessin reorganitzar-se i proveir-se novament d'equipaci. Diversos batallons i companyies es van reorganitzar per complert, dividint-se i integrant-se a d'altres unitats, d'acord amb les possibilitats de la situaci. 

Dies abans, i sense saber res de l'atac que rebria a Arnhem, el comandant del 2n Cos Panzer SS, Wilhelm Bittrich, orden a la 10a Divisi Panzer SS Frundsberg que establs la reraguarda a l'oest de Maastricht. Durant el seu trajecte, la divisi trob un tren abandonat carregat amb 40 peces d'artilleria pesada, i a Maastricht reun diverses unitats de soldats alemanys que havien estat desbandades. Bittrich orden a la divisi dirigir-se cap a Arnhem, a on van arribar amb els seus nous reforos humans i materials. La 9a Divisi Panzer SS Hohenstaufen va tenir activitats semblants prop de Nijmegen, reunint-se finalment amb la 10a tamb a Arnhem. Entre les dues divisions sumaven entre 6  7.000 homes.

El 15 de setembre, la Wehrmacht captur l'espia doble neerlands Christiaan Lindemans. Aquest inform als alemanys que el 17 de setembre tindria lloc un atac aliat per terra. La notcia no va sorprendre als alemanys, doncs per a ells l'atac era imminent. L'espia, tot i que no coneixia els plans aerotransportats, inform tamb que aquell mateix dia tindria lloc un atac amb paracaigudistes a Eindhoven. Els alemanys no van trobar-li el sentit a aquesta afirmaci, doncs Eindhoven podia ser capturat pels Aliats amb una simple operaci terrestre, aix que van desestimar la informaci.

 Forces aliades .

El 10 de setembre, la Resistncia holandesa inform sobre moviments detectats a les forces alemanyes que indicaven que la Wehrmacht s'estava reagrupant desprs de la seva retirada. A travs del Comandant , mariner neerlands a l'exili a Londres i principal contacte militar amb els Pasos Baixos, la resistncia envi als aliats dos informes separats, informant de l'arribada d'una columna amb com a mnim 20  30 tancs Tigers que es dirigien cap a Arnhem. Els aliats van fer diversos vols de reconeixement que van mostrar tancs alemanys a 15km d'on aterrarien els paracaigudistes britnics, per se supos (errniament) que estaven espatllats i que, per tant, no representaven un perill.

L'exrcit dels Estats Units tenia a la seva disposici 1.545 transports aeris i 478 planadors. Els comandants de divisi van demanar efectuar l'operaci en dos salts el primer dia. No obstant aix, Brereton program un nic salt durant cadascun dels tres dies previstos per a aquesta operaci, amb l'objectiu de programar manteniments i donar descans a les tripulacions. Aix implicava que la 82a estaria sense artilleria fins a un dia desprs del salt, la 101a ho estaria dos dies i que la 1a britnica estaria sense una brigada sencera durant 3 dies. La selecci inicial dels llocs pel salt no va ser la ideal: donat al temor dels pilots de qu els ponts estarien altament protegits per foc antiaeri, es van triar zones de llanament fins a 15km dels ponts que havien de ser capturats, o els terrenys triats eren massa pantanosos com per resistir l'aterratge segur dels planadors.

Brereton revis el pla, buscant com els subministraments poguessin estar a disposici dels paracaigudistes en el menor temps possible i que els ponts fossin capturats de manera tal que les forces aliades no se separessin innecessriament. Els salts van ser programats de sud a nord, per a facilitar l'avan del XXX Cos.

Mentre que els plans de la invasi de Siclia i Normandia s'havien madurat durant mesos, el pla de Market Garden es va enllestir en una setmana, amb els previsibles errors i llacunes.

 Execuci de l'Operaci Market Garden .

 Primer dia: Diumenge, 17 de setembre de 1944 - L'Assalt.




La nit del 16 i la matinada del 17 de setembre, els aliats van enviar uns 1.400 bombarders per atacar les defenses antiaries que els alemanys tenien a les zones on hores desprs es produiria l'assalt.

Des de les 9:45 del mat, i durant dues hores i quart, van sortir d'Anglaterra 1.545 transports aeris motoritzats C-47, remolcant 478 planadors, protegits per 1.131 caces i bombarders Spitfire, Thunderbolt, Typhoon, Mustang i d'altres. L'enorme flota aria formava una "catifa" de 16km d'ample i 150km de longitud.

 xit inicial .
Les primeres hores de l'operaci van ser un xit pels Aliats. Tot i alguns problemes en els enlairaments i el trajecte, la majoria de les tropes van arribar a dest sense problemes: el 89% dels paracaigudistes de la 82a Divisi i el 84% dels seus planadors van aterrar en un radi d'1km del seu objectiu (en altres operacions aerotransportades s'havien donat casos de fins a 20km d'error). Les baixes causades pel foc antiaeri alemany van ser molt poques:
 Al sud, els 7.000 paracaigudistes de la 101a Divisi no van trobar molta resistncia, capturant 4 dels 5 ponts que se li havien assignat. No obstant aix, al apropar-se desprs de diversos combats al pont de Son, els alemanys el van fer explotar. Els estatunidencs van establir contacte amb la Resistncia holandesa i d'immediat els integraren a les seves tropes.
 Ms al nord, els 7.277 paracaigudistes i 48 planadors de la 82a Divisi van aterrar sense inconvenients i van establir contacte amb la Resistncia, tal i com s'havia planejat. La divisi va capturar el pont de Grave en 3 hores i el pont Heumen, a un canal del Waal, en 6. El tur que dominava els boscos propers a Groesbeek, i que era l'nica prominncia del terreny, tamb va ser capturat. El 508 Regiment de Paracaigudistes va ser enviat a capturar el pont de Nijmegen, per va ser detingut per tropes alemanyes del 9 Batall SS, deixant el pont en mans alemanyes durant el primer dia.
 A l'extrem nord, de l'operaci, la 1a Divisi Britnica (anomenada "Els Diables Vermells"   "Red Devils") va aterrar sense majors incidents. D'acord al pla, noms la meitat de la divisi havia fet el primer salt. Seguint instruccions, la divisi se separ: mentre que una part avanava cap al pont d'Arnhem, l'altre es quedava a les zones d'aterratge durant la nit per a defensar-les, doncs el salt del dia segent tindria lloc all mateix. L'Esquadr de Reconeixement va ser enviat en jeeps com a avanada cap a Arnhem per a retenir el pont mentre que arribava el gruix de les forces. No obstant aix, l'Esquadr no va poder avanar molt desprs de trobar diversos punts de resistncia alemanys al seu cam. Dos dels tres batallons de la 1a Brigada van ser emboscats per unitats alemanyes. El 2n Batall, encapalat pel Tinent Coronel John Frost, va poder esquivar la resistncia alemanya prenent una ruta cap al sud i rodejant les rutes obvies cap a Arnhem. Els alemanys van volar un pont de ferrocarril abans que Frost pogus capturar-lo, i un petit pont de pontons ms endavant va resultar ser intil, per el seu objectiu principal (el pont de la carretera) estava intacte. Frost i el seu batall van aconseguir arribar a l'extrem nord del pont d'Arnhem quan comenava a fer-se fosc i van establir posicions defensives a les cases que dominaven ambds costats de la llarga rampa de l'accs nord. El batall va revisar el pont, desactivant les crregues explosives posades pels alemanys. Van haver dos intents britnics per a capturar el pont totalment, per van resultar infructuosos i Frost es va mantenir allat a l'extrem nord. Tot i que Wolters es trobava amb les forces britniques, no es contact amb la resistncia neerlandesa durant el primer dia.
 A les 14:35, en quant es reb l'avs de qu els paracaigudistes havien aterrat i pres posicions, el General Horrocks don l'orde de comenar l'avan per terra. Horrocks no havia volgut avanar abans per a no crrer el risc de trobar-se sol, en cas de qu l'operaci aerotransportada hagus estat cancellada, com ja havia succet en diverses ocasions anteriors. El Grup de Gurdies Irlandesos obria la marxa del contingent terrestre, sota les ordres del tinent coronel Joe Vandeleur. Van obrir foc abans d'avanar, recolzats per caces Typhoon, per a netejar l'inici del cam, abans de comenar la seva cursa blindada, a 13km/h. Gaireb immediatament van travessar la frontera dels Pasos Baixos i es van trobar amb resistncia alemanya, que va ser destruda a costa de baixes i retarda. Al capvespre, a les 17:00, encara es trobaven a 15km d'Eindhoven.

 Problemes de comunicaci .
Gaireb en el moment d'arribar, les tropes britniques d'Arnhem van notar que la comunicaci per radio era dolenta. Era previsible una certa prdua de comunicaci si les rdios s'usaven a ms de 8km entre elles, i les distncies entre els diferents grups britnics van arribar a ser fins de 12km. Per desprs es comprov que els aparells tampoc funcionaven dins del seu radi d'acci, una situaci greu que tindria un considerable efecte en el curs i el resultat final de la batalla. Les unitats de la 1a Divisi no podien comunicar-se entre s, motiu pel qual el combat seria terriblement confs, sin que tampoc tenien contacte exterior, especialment amb els bombarders britnics que els podrien haver ajudat contra la defensa alemanya.

 Reacci alemanya .
Inicialment, l'exrcit alemany estava confs, doncs l'atac els havia pres per sorpresa, les dimensions de les forces aliades eren impressionants i els objectius aliats no estaven clars. Hi havia informes de combats a tot arreu i sense connexi aparent entre s. Per a augmentar la confusi, la RAF deix caure ninots paracaigudistes a les rodalies d'Utrecht amb el propsit de desviar tropes alemanyes. Tamb hi havia rumors de qu els aliats havien realitzat salts a Varsvia, que es demostraren ser falsos.

Els alemanys van reaccionar improvisant davant de la situaci local i sense entendre quin era l'abast de l'assalt. Sepp Krafft, era un SS-Hauptsturmfhrer que estava fent exercicis amb el 16 Batall d'Entrenaments i Reemplaos a una zona propera a les zones d'assalt properes a Arnhem. Quan els paracaigudistes van comenar a aterrar, Krafft organitz la resistncia amb les forces de qu disposava, aconseguint bloquejar els dos accessos principals a Arnhem, impedint aix l'accs a dos dels tres batallons britnics a la zona. Aquesta acci don temps per a que, entre les 20:00 i les 00:00, arribs el SS Kampfgruppe Spindler per a reforar la resistncia alemanya. El Kampfgruppe es dispos a l'entrada d'Arnhem, facilitant el replegament de Krafft.

Al sud, a Vught, el Coronel General de la Luftwaffe Kurt Student va veure passar als aliats per damunt del seu quarter, sentint admiraci cap a una fora aerotransportada molt major de les que ell havia encapalat com a comandant dels Fallschirmjger. Aquella tarda, un planador Waco va ser abatut prop d'on estava Student. All trobaren diverses ordres escrites sobre el pla Market:
... La 101a Divisi Aerotransportada haur de capturar els ponts sobre els obstacles fluvials a Son-St. Oedenrode i a Veghel. Tamb haur de retenir-los fins a l'arribada de les forces terrestres britniques, la Divisi Blindada i les divisions d'infanteria 43a i 50a.

Aquest missatge, tot i que parcial, va ser suficientment clar per a Student, qui havia executat operacions semblants quatre anys abans. Com que les vies de comunicaci havien estat tallades, Student envi un missatger al seu superior, el Mariscal Model.



Durant les primeres hores de l'assalt, Model pens que els Aliats tenien el propsit de capturar-lo a ell, fugint cap a Doetinchem, fent diverses parades al cam i canviant la seva ruta per a despistar. Aquests moviments van provocar que el missatger de Student trigus 10 hores en trobar-lo. No obstant aix, el missatge era tan precs en la seva descripci de l'operatiu que Model va dubtar de la seva autenticitat i no el comunic als seus superiors.

A les 15:00, Model i Bittrich es van trobar al quarter d'aquest darrer a Doetinchem. Un cop al quarter de Bittrich, van trucar al seu superior, el Mariscal von Rundstedt per a dissenyar un pla de defensa i sollicitar reforos. Von Rundstedt havia sigut nomenat comandant del Oberbefehlshaber Westun mes abans. Coneixia b a Montgomery i a Patton, i estava convenut de qu la major amenaa pel Reich eren les forces de Patton que amenaaven el Sarre. Al tenir coneixement dels informes de Model i de Bittrich se sorprengu del moviment aliat, ordenant a les forces alemanyes que esperaven a Patton a Aquisgr que es desplacessin fins al nord per a envoltar la Lnia Sigfrid i que s'unissin a l'exrcit de Model. Aquesta arriscada maniobra desprotegia la lnia de defensa que von Rundstedt havia preparat, a ms de qu dites unitats trigarien unes 48 hores en arribar als Pasos Baixos. No obstant aix, von Rundstedt estava convenut de qu Patton podria esperar.

Entre els alemanys, Model es destacava per la seva capacitat d'improvisaci i de poder prendre decisions encertades en temps de crisi. Ams, tenia reputaci de tenir uns nervis d'acer. Tot i a la seva confusi inicial sobre els primers fets de l'assalt, en poques hores disseny juntament amb Bittrich l'estratgia defensiva, dividint la zona en tres sectors. A les 23:15, Model orden l'organitzaci de 3 forces de resistncia amb les tropes que tenia disponibles:

 A Eindhoven, el Kampfgruppe Chill, la 107 Brigada Panzer i la 59a Divisi d'Infanteria, comandats pel General Student;
A Nijmegen, la unitat Wehrkreis VI reforada per la 10a Divisi Panzer SS Frundsberg, comandats pel General Meindl;
A Arnhem, el II Panzerkorps-SS, que ja havia estat enviat per Bittrich; comandats pel Tinent General von Tettau. Inicialment no se sabia que les forces de Sepp Krafft ja estaven en la zona, per aquestes s'uniren al grup de von Tettau, anomenat Kampfgruppe Tettau.

 Segon dia: Dilluns, 18 de setembre de 1944 - L'Alliberament de Nijmegen .
Al mat del 18 de setembre, cap comandant de Market Garden (incloent a Montgomery) sabia quin era realment l'estat de l'operaci. Les tropes tampoc no tenien una certesa complerta de l'estat de les dems unitats, i per tant, cadascuna actuava de manera independent tractant de seguir com fos amb els plans fets.

 El Front Britnic Aerotransportat .
A l'alba, els batallons paracaigudistes 1r i 3r seguien aturats en batusses amb els alemanys, els quals estaven delmant als britnics lenta per curosament. Es desconeixia on estava el General Urquhart, qui, frustrat per les fallades del seu enlla per radio, havia abandonat el quarter general de la divisi a la zona de llanament el dia anterior i se'n havia anat amb jeep a veure qu succea amb les seves unitats. Va arribar a temps per trobar-se amb el segon al comandament, el brigadier Latgbury, comandant de la 1a Brigada, que avanava amb el 3r Batall. Per en aquell moment esclat per tots costats una prolongada lluita urbana que va impedir als dos generals de la divisi exercir cap mena de control general en un moment crtic de l'operaci. Lathbury, ferit en una cama, va ser fet presoner; i Urquhart va haver d'amagar-se a unes golfes durant diverses hores. Sense el seu comandant, cada batall va haver de seguir endavant amb el pla. Urquhart va sentir en aquell moment que comenava a perdre el control de l'assalt. Durant aquella nit, alguns soldats britnics van aconseguir arribar al sector nord del pont d'Arnhem, per van ser rpidament detinguts pels alemanys, que llanaven freqents i ferotges atacs per a expulsar-los d'all. A l'albada, Fost calcul que tindria 600  700 homes en aquell sector del pont. Durant el dia n'arribaren 200 ms. Els Batallons 1r i 3r havien estat reduts a la sisena part de la seva fora original. Aquell mateix dia es va fer el segon assalt, que consistia en la 4a Brigada de paracaigudistes.

Cap a les 09:30 del mat, els alemanys llanaren un dels atacs ms ferotges, quan una columna blindada de 22 vehicles del 9 Batall de Reconeixement Panzer, a les ordres del capit Paul Grabner, intent travessar el pont des de l'extrem meridional. No obstant aix, la majoria dels vehicles van ser destruts o incendiats (12 dels 22 vehicles sobre el pont), i el propi capit Grabner mor en l'acci.

 La zona de la 82a Divisi .
Grave estava ben defensada pels alemanys. Tot i que la 82a havia capturat el tur proper a Groesbeek, a l'est de Nijmegen, la pressi alemanya no disminua i la divisi es mantenia a la defensiva a Horst, Grafwegen i Riethorst. Pel mat, els alemanys van capturar les zones just per on s'havien programat els aterratges dels segon salt per a les 13:00. La 82a aconsegu rescatar les zones d'aterratge a les 14:00, capturant 16 canons FlaK i 149 presoners. La segona onada de paracaigudistes no va arribar fins a les 15:30, portant elements de 3 batallons i recursos mdics.

 La zona de la 101a Divisi .
Desprs de perdre el pont de Son, la 101 intent capturar un pont similar que es trobava a uns quants kilmetres al nord, a Best, per l'accs estava bloquejat. Quan llavors es dirigiren cap al sud arribaren a Eindhoven, a on es trobaren amb unitats de reconeixement del XXX Cos. A les 16:00 van aconseguir avisar que el pont de Son havia estat destrut i que es necessitava installar un pont prefabricat. El XXX Cos va arribar poc desprs a Eindhoven, a on esper que els Enginyers Reials britnics muntessin el pont.

Desprs de dos dies, l'avan del XXX Cos anava amb un retard de 36 hores respecte al programa, i els ponts de Nijmegen i d'Arnhem encara es trobaven en mans alemanyes.

 Tercer dia: Dimarts, 19 de setembre de 1944   La conquesta de Grave .
 Arnhem .
Abans del mat del dimarts 19, 1r i el 3r batallons de la 1a Brigada van intentar capturar de nou el pont d'Arnhem. Un cop ms van ser detinguts abans d'arribar i dispersats amb 150 baixes. Al veure's superats numricament, van comenar a replegar-se cap a Oosterbeek. El 2n Batall encara continuava en possessi de l'accs nord del pont, i resist durant tot el dia tot i als repetits atacs alemanys. Al final del dia, el 2n Batall seguia sent l'nica fora aliada resistint a Arnhem.

A les 7:45, arrib a Oosterbeek el General Urquhart, de qui se suposava que estava mort o capturat desprs d'una absncia forosa de gaireb 40 hores. Durant tot aquell temps havien succet moltes coses, i gaireb totes dolentes: la segona onda, que havia de portar la resta de la 1a Divisi Aerotransportada, s'havia vist retardada pel mal temps a Anglaterra. Quan finalment arrib a Arnhem a les 16:00 els alemanys, grcies a l'exemplar del pla que havien trobat, sabien qu havien d'esperar i havien preparat una ruda recepci. A ms, hi havia molt poca coordinaci entre les unitats aerotransportades molt pressionades, escampades en una zona molt ample, algunes de les quals intentaven defendre's del tancs Panther i Tiger i contra l'atac de canons autopropulsats amb fusells, subfusells i granades. Per el ms decebedor era que no se sabia res del II Exrcit, la punta de llana del qual (la Divisi Cuirassada de la Gurdia) hauria d'estar apropant-se a Arnhem si la part Garden de l'operaci es desenvolupava d'acord amb el pla. De fet, la nica noticia que el podia animar era que el 2n Batall d'en Johnny Frost encara dominava l'extrem nord del pont, encara que les seves baixes eren greus.

Al nord, la 4a Brigada de Paracaigudistes arribada el dia anterior va intentar trencar el front alemany. Tamb sense comunicacions i davant d'una ferotge resistncia alemanya, la brigada va haver d'aturat l'atac desprs de patir baixes considerables. A causa de l'excessiva dispersi i d'estar totalment envoltats per l'enemic, havien perdut tant la seva capacitat ofensiva com les seves possibilitats d'auxiliar a Frost i al seu 2n Batall. Es van replegar cap a una zona defensiva a Oosterbeek, creant un baluard a la riba nord del Rin. Segons l'esquema de l'operaci, la Brigada de Paracaigudistes Polonesa havia d'arribar aquell dia, per no van poder enlairar-se per la densa boira del mat. Els planadors de transport antitanc i vehicles si que van tenir sort i van aconseguir sortir a temps, per van aterrar enmig del foc creuat quan la 4a Brigada de Paracaigudistes s'estava batent en retirada. Com que les zones de llanament havien estat capturades, Urquhart va transmetre repetidament la petici de qu els avions que arribaven deixessin anar la crrega dels seus contenidors prop de l'Hotel Hartenstein. No obstant aix, la seva radio encara funcionava malament i els missatges no van arribar. Amb gran valor, pilots de la RAF van volar a travs d'una barrera de foc antiaeri per a lliurar la seva preciosa crrega, la major part del qual va caure en mans alemanyes: de les 390 tones de munici, menjar i subministres mdics, la 1a Divisi Aerotransportada noms en van rebre 31 tones.

Urquhart, que se n'adonava de qu els seu comandament estava fragmentada i patia grans prdues, va arribar a una decisi dura per inevitable: el batall allat de Frost s'ho hauria d'arreglar per s mateix mentre que el que quedava de la divisi es replegava per formar una bossa defensiva a l'hotel Hartenstein. All els supervivents intentarien repelir els atacs alemanys fins que arribs el II Exrcit, que de fet noms es trobava a 16km al sud.

Nijmegen.
A les 08:20, el 504 Regiment establ contacte amb el XXX Cos a Grave. Aix va permetre al Regiment moure's cap a d'altres missions i situar al 3r Batall a la reserva del Batall. Al vespre del 19 de setembre, les unitats d'avanada del XXX Cos estaven arribant a Nijmegen (tot i que en aquells moments, d'acord al pla original, ja haurien d'estar a Arnhem). 

Es realitz un atac combinat per capturar el pont de Nijmegen mitjanant dues companyies de la Divisi Blindada de Gurdies Britnics i el 2n Batall del 505 Regiment de Paracaigudistes. L'atac noms van arribar fins a 400 metres del pont abans de ser aturats, continuant les batuses durant la nit. Es prepar un pla per atacar la punta sud del pont de nou mentre que el 3r Batall del 504 Regiment de Paracaigudistes travessaria el riu Waal en boots 2km ms enll i atacaria el costat nord. Els bots necessaris, demanats per a darrera hora del vespre, no van arribar. Una altra vegada el XXX es trobava aturat davant d'un pont.

El 1r i el 5 batallons del Gurdies de Coldstream van ser incorpotats a la divisi. Es va provar enviar subministraments mitjanant 35 C-47, per fracass: els subministraments van ser llanats des d'una gran alada i no es van poder recuperar.

Les primeres noticies que es van rebre del front britnic a Arnhem no van arribar dels aliats, sin que de la propaganda alemanya, que afirmava que Urquhart estava mort i que la 1a Divisi Aerotransportada havia sigut destruda.

Wijchen.
A les 09:50, el 504 Regiment de Paracaigudistes va avanar cap a Wijchen, per atacar el Edithbrigde des de la seva pota sud. El pont estava assegurat. Desprs d'un combat ferotge, s'aconsegu assegurar el pont.

 Eindhoven- Veghel .
Al sud, unitats de la 101a enviades a capturar Best el dia abans va ser forades a retirar-se pels contraatacs alemanys durant el mat. Els tancs britnics arribats durant el dia van ajudar a fer retirar-se als alemanys a darrera hora del vespre. Posteriorment, un petit grup de tancs Panther van arribar a Son i van comenar a disparar sobre el pont Bailey, per van ser rebutjats pels canons anti-tanc que havien arribat feia poc, i s'aconsegu assegurar el pont.

 Quart dia: Dimecres, 20 de setembre de 1944   Canvis a Arnhem i Nijmegen .
 El pont d'Arnhem .




El 2n Batall britnic aconsegu comunicar-se amb la resta de la 1a Divisi a travs de telfons pblics. Les males notcies que van rebre van ser que la Divisi no estava en condicions de rescatar-los o de recolzar-los, i que el XXX Cos encara no havia arribat. Per la tarda, la situaci del Batall de Frost era crtica. Les baixes, principalment ferits, eren altes pel bombardeig constant. La manca de munici, especialment l'anti-tanc, permetia als blindats enemics demolir les posicions britniques des de molt a prop. El menjar i els subministraments mdics eren reduts, i molts edificis estaven en flames i en un seris perill d'enfonsar-se. Davant la situaci, el batall negoci un alto el foc de dues hores per a traslladar als ferits, incloent al Tinent Coronel Frost, cap a hospitals sota control alemany. El comandant del batallo pass a ser Frederick Gough.

A mida que avanava el dia, l'exrcit alemany va anar dominant un per un els focus de resistncia, recuperant el pont. Aix va permetre que els soldats alemanys es desplacessin cap al sud per a reforar les seves unitats a Nijmegen. Tot i que la resistncia britnica va continuar en zones allades, de vegades noms armats amb els ganivets, a primeres hores del dijous prcticament tots van ser controlats i els supervivents van ser fets presoners. El darrer missatge ems des del pont "Sense munici, Du salvi al Rei" ("Out of ammo, God save the King"), noms va ser escoltat pels interceptadors alemanys.

El pla original de Market Garden estimava que la 1a Divisi Aerotransportada britnica, consistent en 10.000 homes, seria capa de capturar el pont d'Arnhem i mantenir-lo sota el seu control durant 4 dies. En realitat, noms van ser necessaris 740 homes per a capturar-lo i retenir-lo, tot i que per molt menys temps i davant d'un enemic el doble de poders que el inicialment estimat. Mentre que 81 soldats britnics van morir defensant el pont d'Arnhem, les prdues alemanyes no poden establir-se acuradament, tot i que van ser molt altes; 11 de les unitats que van participar als combats van informar un 50% de baixes desprs de la batalla. Al 1977, en record a la lluita que hi tingu lloc, el pont va ser redenominat "Pont John Frost".

La tena resistncia de Frost i el seu batall est considerada una de les majors proeses militars de la guerra.

 Oosterbeek .
A l'oest d'Arnhem, els soldats que restaven de la 1a Divisi es van reunir a Oosterbeek per a la resistncia final. Durant el dia no es van rebre atacs de consideraci, per les forces aliades que s'estaven replegant cap all van rebre l'atac constant dels alemanys i, especialment, de la seva artilleria. La 4a Brigada va patir greus baixes, arribant noms 60 homes del 10 batall sans i estalvis per la tarda.

El 156 Batall de paracaigudistes va veure el seu nombre redut a 150 soldats abans de veure's atrapats amb el seu accs a Oosterberk bloquejat per tropes alemanyes, restant 8 hores a una clariana del bosc. En un desesperat atac amb baionetes al capvespre, 75 homes van aconseguir traspassar la lnia alemanya i refugiar-se a Oosterbeek. Els soldats que es refugiaren all no van saber de la sort dels seus companys a Arnhem fins a uns dies desprs.

 Nijmegen .


Els bots de lona que s'havien demanat per a travessar el riu Waal, previstos inicialment per a la una del migdia, van arribar cap a les 3 de la tarda. S'orden a corre cuita que l'atac s'efectus d'immediat, per a no perdre un altre dia ms. S'orden a un batall de la 82a Divisi, a les ordres del Major Julian Cook que travesss el riu amb els 26 bots disponibles. La travessia va ser difcil, dons els soldats no estaven familiaritzats amb el disseny dels bots britnics i, davant la manca de rems, els soldats van fer servir les culates dels seus fusells. Noms la meitat dels bots van aconseguir arribar a l'altra riba. Els soldats supervivents van prendre a l'assalt la part nord del pont, desprs de travessar 200 metres de terreny obert sota foc enemic. Les forces alemanyes es van retirar dels dos costats del pont, el qual va ser rpidament ocupat per tancs irlandesos i pel 2n Batall de la divisi, i miraculosament no va ser volat (no es van poder activar els explosius, tot i als frentics esforos del General Heinz Harmel). Desprs de quatre dies de combats, el pont va ser finalment capturat pels enemics. L'operaci va ser anomenada "petita Omaha", en referncia al costs desembarcament a la Platja Omaha el Dia-D.

Cap a l'est, els atacs alemanys als turons dels voltants va donar els seus fruits. Alemanya va capturar l'nic pont que era apropiat per a permetre el pas de tancs. En aquell moment es feu evident que la intenci alemanya era capturar l'autopista, partint-la en dos seccions a on es pogus allar a les unitats aerotransportades del XXX Cos. Els aliats van contraatacar a Mook amb elements del 505 Regiment de Paracaigudistes i del 4t Batall dels Coldstream Guards, la qual cosa va fer que els alemanys es repleguessin a les 20:00. No obstant aix, el 508 Regiment de Paracaigudistes va perdre terreny a Im Thal and Legewald quan va ser atacat per infanteria alemanya i tancs. 

Al sud seguien els combats entre les unitats de la 101a i diverses unitats alemanyes. En ocasions alguns tancs Panther aconseguien tallar les carreteres, per es retiraven quan anaven curts de munici.

Quan el Tinent General Dempsey es trob amb el Brigadier Gavin li digu (en referncia a l'atac de Nijmegen) estic molt orgulls de trobar-me amb el comandant de la major divisi del mn avui.

 Cinqu dia: Dijous, 21 de setembre de 1944   Der Hexenkessel .
Oosterbeek.


Desprs de la captura del pont d'Arnhem per part d'Alemanya, la batalla a l'extrem nord del corredor es trasllad cap a Oosterbeek, a on els britnics s'havien retirat. Aproximadament 3.584 supervivents s'havien establert als edificis i boscos dels voltants amb la intenci de mantenir un cap de pont a la riba nord del Rin fins que el XXX Cos pogus arribar. L'exrcit alemany envolt poc a poc les tropes britniques pels flancs est, oest i nord. Al sud, el riu impedia la retirada britnica. Durant tot el dia la seva posici va ser durament atacada per tots els costats. Al sud-est, la Lonsdale Force (les restes dels Batallons Paracaigudistes 1r, 3r i 11 i el 2n South Staffordshires) va rebutjar un gran atac ajudat pel foc de l'artilleria lleugera de la divisi. Al nord, els 7th King's Own Scottish Borderers gaireb van ser superats al vespre, per un contraatac a la baioneta va restaurar la situaci i les restes del batall es van dirigir ms al sud per ocupar un front ms estret. L'atac ms seris del dia va ser fet contra la Companyia B del 2n Batall del Border Regiment que controlava una zona vital a uns turons a la punta sud-oest del permetre, des d'on es veia el ferry que travessava el riu a Driel, que era l'nic mitj amb el qual la divisi podria rebre reforos. La companyia va ser atacada per infanteria i blindats enemics, usant tancs francesos equipats amb llanaflames, i els turons van ser perduts. Els contraatacs van fracassar i les restes de la companyia van ser redistribudes. La divisi qued en una posici molt precria, controlant noms 700 metres de la riba. La divisi rebutj diversos atacs ms al seu front.

Un intent d'avituallament de Stirlings del 38 Grup va ser desbaratat per l'nica intercepci efectiva per part de la Luftwaffe durant tota l'operaci. Els Fw 190 van interceptar els Stirlings a baixa alada i van abatre 7 d'una lnia de 10. El foc antiaeri n'abat 8 ms. Els Fw 190 van ser capaos d'introduir-se a la pantalla dels caces aliats enviats per cobrir el llanament quan un grup, el 56 Grup de Caces va arribar tard al seu sector de patrulla entre Lochem i Deventer. El 56, no obstant, es va redimir abatent a 15 dels 22 Fw 190 mentre que abandonaven la zona.

La lluita a Oosterbeek es va reduir llavors a intentar sotmetre el darrer reducte britnic, a la zona que els alemanys van anomenar "la caldera de les bruixes" (alemany: Hexenkessel, angls: witches' cauldron).

 L'arribada dels paracaigudistes polonesos .
Desprs d'un retard de dos dies pel mal temps, els paracaigudistes de la 1a Brigada Paracaigudista Independent Polonesa del Major General Stanislaw Sosabowski van arribar finalment a la zona d'Arnhem, aterrant per la tarda a prop de Driel, al sud del Rin. Dues dels tres batallons de la brigada van ser llanats contra un intens foc alemany. La pobre coordinaci amb la RAF i els persistents atacs de la Luftwaffe van fer que les provisions fossin llanades a 15km de distncia, a la riba oposada del Rin. Els polonesos pensaven fer servir el ferry de Heveadorp per travessar el riu i reforar a la 1a Divisi a Oosterbbek, per van descobrir que la riba oposada del riu estava dominada per l'enemic i que el ferry no hi era (les seves amarres s'havien deixat anar dos dies abans, trobant-lo riu avall inservible). Impotents, els polonesos es van replegar fins a Driel per passar la nit.

Abans del salt, el General Sosabowski havia tingut oportunitat de veure el pont d'Arnhem des de l'aire. Al veure que els tanc sobre el pont avanaven de nord a sud, va deduir que el pont estava en mans alemanyes (a l'inrevs del que li havia dit el General Brereton aquell mat. Veient que els britnics havien fracassat en la captura del pont, i a jutjar per l'intens foc antiaeri que els reb al saltar, Sosabowski en va convncer de qu estaven saltant cap a un sacrifici segur.

La 1a Divisi Paracaigudista va aconseguir establir contacte radiofnic durant el dia amb els canons del 64 Regiment Medium de l'artilleria del XXX Cos, que havia avanat amb les forces de terra i tenia com a missi proveir a la divisi de suport artiller. A diferncia d'altres, aquest enlla radiofnic tingu continutat durant la batalla i el regiment atorg un valorable foc artiller de suport a la divisi.

 Nijmegen .
Tot i a la captura del pont de Nijmegen i la neteja de la ciutat al vespre anterior, la Divisi Blindada de Gurdies no comena a avanar unes 18 hores desprs, quan s'havien pogut reorganitzar per la confusi causada pels combats del dia anterior, segons deman el tinent General Horrocks (aquesta va ser una decisi que despert controvrsia i que ha estat sovint estudiada posteriorment). La meitat de la Divisi Irlandesa havia estat destacada per a recolzar a la 82a Aerotransportada; i la meitat restant necessitava combustible i estava exhausta pel combat. El pla de Market Garden depenia d'una nica carretera com a via d'avan i de subministrament. Aix impos un retard degut a que les altres unitats no podien ser desplegades per rutes alternatives per mantenir l'avan. Com que la Divisi Irlandesa era la punta de llana de l'avanada del XXX Cos, la resta de les unitats va haver-se d'esperar darrera d'ells, doncs no hi havia rutes alternatives.

Aquesta demora va donar un respir per a l'exrcit alemany, doncs aconsegu acumular les seves defenses al sud d'Arnhem, facilitat pel fet que posseen el pont. Quan els irlandesos estaven a la vista, una forta defensa va detenir per complert l'avan del XXX Cos. La 43a Divisi va ser enviada a la avantguarda amb ordres de prosseguir l'atac i d'unir-se a Driel amb els polonesos, amb els que s'havia aconseguit contactar per rdio. No obstant aix, es trobaven a ms de 30km darrera de la Gurdia Irlandesa, amb tota la resta del XXX Cos enmig d'un monumental embs de trnsit. No va ser fins al dia segent en qu la 43a Divisi va aconseguir travessar el riu Waal i iniciar el seu avan.

Els alemanys, mentrestant, comenaven a guanyar terreny, continuant els seus contraatacs per tota l'extensi del XXX Cos, si b el cos aconsegu mantenir l'avan i la 101a Aerotransportada continuava explotant els seus guanys.

A les 15:00, una flota de 406 avions C-47 aliats van deixar caure provisions per a la 82a Aerotransportada, de les quals se'n van recuperar un 60%, grcies a l'ajut dels civils neerlandesos. La major part de la 82a i de la 101a Aerotransportada, reforades amb unitats blindades britniques, van ser desplegades en missions defensives, amb l'objectiu de mantenir el corredor. 

 El pont de Wijchen .
Desprs de la victria del 504t Regiment de Paracaigudistes a Wijchen, els alemanys van intentar atacar el Edithbridge des de la punta nord. El 504t deman ajut a la 101a. Avanant directament, no podien arribar suficientment a prop dels alemanys. Semblava un altre error en l'assegurament del pont. Per llavors, la 101a es dirig cap a Wijchen. Els alemanys encara no eren prou forts per defensar les seves posicions i van haver d'abandonar els ponts de Wijchen per al 504t Regiment.

 Sis dia: divendres, 22 de setembre de 1944   El divendres negre .
 Contacte entre polonesos i el XXX Cos .

L'exrcit alemany comen a fer servir morters contra les posicions aliades, mentre que les seves tropes descansaven dels durs i infructuosos combats dels dies anteriors. Els alemanys van portar fins a Oosterbeek 110 peces d'artilleria per mantenir ocupats als aliats protegint-se dels projectils i van limitar els seus atacs directes fins a posicions especfiques, arribant fins i tot a atacar noms cases individuals. Tamb nombrosos canons anti-tanc britnics, ben situats, van fer que els alemanys fossin reticents a atacar directament. En aquells moments, els supervivents britnics estaven sent superats en nombre en una relaci de 4 a 1.

Les tropes poloneses a Driel no podien travessar el Rin per a ajudar als seus companys, per la seva presncia va fer retirar part de les tropes alemanyes que envoltaven a la divisi britnica. Bittrich estava convenut de qu els polonesos havien arribat a Arnhem per intentar reconquerir el pont d'Arnhem o, encara pitjor, atacar la reraguarda alemanya i evitar que la 10a Divisi Panzer SS que es dirigia cap a Nijmegen pogus travessar el pont d'Arnhem i queds atrapada entre la Divisi Blindada de Gurdies i la 1a Brigada Polonesa. Aix doncs, Bittrich desvi cap a Driel a prop de 2.400 soldats situats a Oosterbeek. Els soldats van entrar en combat amb les tropes poloneses.

Al mat, elements de la 43a Divisi va sortir de Nijmegen enmig de la boira dirigint-se cap a Driel, a on se sabia que estaven les forces poloneses, exposant-se al foc alemany. No va ser possible que altres unitats del XXX Cos els seguissin, doncs la boira s'aixeca, exposant qualsevol sortida al foc enemic. La unitat de reconeixement va arribar a Driel al vespre. Els enginyers d'ambdues unitats van intentar travessar el riu aquella nit, per sense xit. La manera emprada va ser amb balses de goma unides per cables, per els cables es trencaven fent que els polonesos anessin molt lentament enmig d'un fort corrent, a ms de qu es va fer sota observaci i foc enemic. A la matinada, s'intent novament la travessia, fent servir dos vehicles amfibis, per van quedar embussats a la riba del riu. A les 3:00, quan noms havien aconseguit fer la travessia 52 homes de la 8a Companyia Paracaigudista Polonesa, es van cancellar tots els intents.

 Atacs alemanys al corredor aliat .
Horrocks notava que la crisi estava creixent per moments. Aquell dia, al que posteriorment anomenaria el "divendres negre", les tropes de Market Garden va rebre una comunicaci de la RAF avisant que tots els vols programats per a reaprovisionar les tropes havien estat cancellats pel mal tems a Anglaterra i als Pasos Baixos. Tamb van ser cancellat el recolzament dels caces que necessitaven amb urgncia. Tot i que gran part del corredor de "l'autopista de l'infern" seguia en mans aliades, les contraofensives alemanyes eren cada cop ms sovints per tota l'autopista.

Algunes unitats alemanyes es van concentrar entre Veghel i Grave. Aquest punt havia sigut escollit personalment pel mariscal Model, perqu contenia 4 ponts relativament propers entre ells. La Resistncia holandesa va descobrir les forces alemanyes abans que ataquessin a Veghel i van avisar a la 101a Aerotransportada. Els estatunidencs van aconseguir resistir l'atac durant 4 hores, per al final l'exrcit alemany va aconseguir tallar a la columna aliada a Uden. El resultat va ser crtic per al combat que tenia lloc a Arnhem, doncs Horrocks va haver d'enviar tancs de tornada cap a Veghel per a recuperat "l'autopista de l'infern".

 Set dia: dissabte, 23 de setembre de 1944   Divisi del XXX Cos .
Els repetits intents dels polonesos per travessar el riu van motivar que les tropes alemanyes dediquessin el dia a tractar de netejar de britnics la riba nord del riu. Aquests van resistir els repetits atacs, patint nombroses baixes i causant-les per igual als alemanys. Els alemanys tamb atacaren a les tropes poloneses que es trobaven a l'altra costat, per l'atac va ser breu grcies a l'arribada de diversos tancs del XXX Cos que van reforar la posici dels polonesos. Cent cinquanta polonesos ms del 3r Batall polons van aconseguir arribar al costat nord del riu, grcies als bots canadencs recent arribats.

Al sud, els alemanys van haver d'abandonar el tros d'autopista que havien conquerit a Uden el dia anterior, doncs van arribar els reforos del XXX Cos. Al final del dia, el XXX Cos es trob fragmentat en 3 unitats: les forces que pretenien continuar avanant cap al nord, per que estaven detingudes per l'exrcit alemany noms a 20km d'Arnhem; les forces desviades cap a Driel per a intentar recolzar a Urquhart i a Sosabowski; i les forces que van haver de recular cap al sud per a recuperar els trams d'autopista conquerits per Model.

 Vuit dia: diumenge, 24 de setembre de 1944   El darrer intent .
Al mat, seixanta tancs Tiger van arribar a les mans de Model, disposats per a entrar en combat. Al sud de Veghel va haver un nou intent per capturar l'autopista. L'intent va tenir xit i les tropes es prepararen per a resistir tota la nit. Els aliats no tenien clar si aquest atac representava realment una amenaa seriosa, per de qualsevol manera es decid muntar un front nou a Nijmegen, abandonant-se l'objectiu principal de l'Operaci Market Garden, es a dir, la travessa aliada del Rin.

Mentrestant, a Arnhem, s'intent fer un nou intent per reforar a la 1a Divisi amb soldats que travessessin el Rin. Dues companyies del 4t Batall del Regiment Dorsetshire (anomenats Dorsets) van aconseguir travessar el riu, per van arribar a l'altra riba just enmig de dues posicions alemanyes. Dels 315 soldats que van travessar el riu, noms 75 van aconseguir arribar a Oosterbeek i la resta va ser capturat. Amb escassetat de provisions i munici, els Diables Vermells creien que noms era qesti de temps que els alemanys ocupessin el "Calder" per complert.

El General Horrocks s'havia resistit a pensar en la retirada, doncs creia que desprs de tant treball per portar al XXX Cos tan a prop d'Arnhem (la qual cosa ja per s semblava impossible), noms era qesti de donar un cop final per conquerir la riba nord del Rin. No obstant aix, desprs d'aquest nou fracs per travessar el riu, va accedir a la proposta del General Browning per a traar un pla de retirada. 

 Nov dia: diumenge, 25 de setembre de 1944   La retirada final .


Urquhart i la seva 1a Divisi Aerotransportada van rebre l'ordre de retirada a les 6:05 (tot i que Montgomery no aprov l'ordre fins a les 9:30). No obstant aix, la divisi va haver d'esperar a que caigus la nit per a intentar travessar el Rin de nord a sud. Durant el dia, els alemanys van formar dos Grups de Combat de les SS que van atacar als britnics des de l'est. L'atac comen amb xit i pos en perill a la darrera defensa de la divisi, per finalment va ser repellit per un bombardeig del 64 Regiment Mitj. 

Usant tots els trucs possibles per donar la impressi als alemanys de qu les posicions seguien sense modificaci, la divisi comena la retirada a les 22:00. Els enginyers britnics i canadencs van transportar les tropes a travs del Rin, coberts pel 3r Batall Paracaigudista Polons a la riba nord. 2.398 soldats van aconseguir arribar a la riba sud (1.741 paracaigudistes britnics, 422 pilots de planadors, 160 paracaigudistes polonesos i 75 Dorsets), entre ells el General Urquhart i el capit Arnoldus Wolters, l'oficial d'enlla holands del Quarter General d'Urquhart. A l'alba, encara quedaven 300 homes al nord del riu. El foc alemany va impedir que el travessessin, i per tant van haver de rendir-se. Encara hi va haver una ironia final: ning esperava que sortissin tants homes i no hi havia transport suficient per a tots, i aix, soldats esgotats que havien suportat 8 dies de combat ferotge van haver de caminar 18km fins a les posicions principals del II Exrcit a Nijmegen. La 1a Divisi Aerotransportada havia saltat amb ms de 10.000 homes. D'aquests, 1.485 havien mort i 6.414 van ser capturats, dels quals uns 2.000 estaven ferits. Els alemanys van informar de 3.300 baixes, un ter de les quals eren morts.

Al sud, la recentment arribada 50a Divisi d'Infanteria (Northumbria) va atacar als alemanys que es trobaven a la carretera, assegurant-la per tot el dia. Els aliats van rebre als supervivents de la 1a Divisi Aerotransportada a Nijmegen i van retenir la posici (que seria anomenada el Sortint de Nijmegen) fins al novembre de 1944, quan van ser rellevats pel I Exrcit canadenc. Els canadencs van retenir la posici sense canvis fins al febrer de l'any segent, quan s'execut l'Operaci Veritable, que finalment alliber Arnhem de l'ocupaci alemanya.

 Resultat de l'operaci .

Els objectius de l'Operaci Market Garden no es van acomplir. Els Aliats van fracassar en mantenir un cap de pont sobre el Rin, no van aconseguir rodejar la Lnia Sigfrid ni estaven en condicions d'intentar un avan pel Ruhr. Les ciutats de Nijmegen, Oosterbeek i Arnhem van quedar devastades, i els exrcits d'ambds bndols van quedar exhausts i delmats. L'operaci va fer que unitats d'elit com ho eren les paracaigudistes aliades patissin greus prdues. Desprs dels combats, aquestes van ser deixades per mantenir posicions defensives, un paper per al qual no estaven preparades. A partir d'aquell moment la lnia del front als Pasos Baixos es dobl, dificultant els atacs massius en operacions ofensives posteriors vitals que van tenir lloc a finals de 1944, com la Batalla de l'Escalda i l'Operaci Aintree. Per tal d'acomplir aquestes dues ofensives simultnies i per poder fer front a les altes baixes tingudes duran l'Operaci Market Garden, es van retirar tropes del front de les zones d'Aquisgr i de les Ardenes, circumstncia que va ser aprofitada pels alemanys al desembre per llanar l'Operaci vigilncia del Rin, que result en la Batalla de les Ardenes.

Per un altre costat, quan la batalla havia acabat i els supervivents britnics havien estat evacuats, els alemanys van treure a tota la poblaci d'Arnhem, declarant-la zona militar, com a venjana per la calurosa benvinguda que havien atorgat als paracaigudistes britnics. No va ser fins a la primavera de 1945 quan els habitants d'Arnhem van poder tornar a les runes del que havien estat les seves llars.

Market Garden s considerada com una victria tctica d'Alemanya i la major catstrofe que havien rebut les forces Aliades. 

Per Montgomery, optimista, consider que, de qualsevol manera, l'Operaci Market Garden havia tingut xit en un 90%, doncs s'havien acomplert tots els seus objectius llevat el de capturar un pont a Arnhem i ara el front aliat comptava amb un cap de pont a Nijmegen.

 Anlisis posteriors .


Des de 1944, l'Operaci Market Garden ha estat analitzada per nombrosos historiadors i militars que, majoritriament, atribueixen el fracs aliat a l'acumulaci d'errors i a les males decisions dels comandants, combinats tamb amb la dissort. Alguns han reconegut tamb l'alta capacitat de la Wehrmacht per a regenerar-se enmig d'una crisi, formant grups de combat eficients a partir d'unitats disperses i mal equipades. Desprs d'estudiar les alternatives que no es van prendre a cadascuna de les etapes, les conclusions a les que s'ha arribat sn:
 Pla excessivament optimista: prcticament, el pla de Market Garden no donava marge de maniobra en cas de qu alguna cosa sorts malament, motiu pel qual el ms mnim desviament port als Aliats a situacions extremes.
 Mala elecci dels llocs de salt: En el cas de la 1a Divisi Aerotransportada britnica, la llunyania entre el lloc del salt i el pont d'Arnhem elimin el factor sorpresa i facilit que les forces de Krafft s'interpossessin al seu avan. Desprs d'un canvi d'ltima hora ordenat per Brereton, els paracaigudistes polonesos van saltar enmig de dues divisions panzer i lluny de les forces a les que havien d'ajudar. Ams, els alemanys van desxifrar els codis que designaven algunes zones d'enviament de subministraments, ams de qu els Aliats, sense voler, van lliurar prop de 390 tones de menjar, municions, armes i instrumental mdic als alemanys.;
 Avan lent del XXX Cos: en ocasions, les forces terrestres es van veure impossibilitades a avanar amb la velocitat desitjada, com al travessar Eindhoven en 4 hores per la quantitat de gent que sortia a rebre'ls al carrer; o quan els alemanys van volar el pont de Son i l'avan es vei detingut fins a la construcci d'un pont Bailey per travessar-lo. En d'altres ocasions, el XXX Cos decid que es farien aturades tctiques, per passar la nit o per rebre combustible. La major barrera a la que el XXX Cos s'enfront va ser la batalla pel pont de Nijmegen. Segons el pla, per a quan s'aconsegu capturar el pont, el XXX Cos ja hauria d'haver arribat a Arnhem. ;
 Falta de confiana en la Resistncia Holandesa: els britnics dubtaven de la confiabilitat de la informaci que proporcionava la resistncia neerlandesa i la seva xarxa clandestina d'intelligncia. El coronel alemany Hermann Giskes havia infiltrat la xarxa al 1942, aconseguint frustrar les accions d'intelligncia als Pasos Baixos durant els segents 20 mesos. La infiltraci va ser descoberta al novembre de 1943 i la xarxa va ser netejada i renovada. No obstant aix, aix no va ser suficient per guanyar de nou la confiana britnica. Al setembre de 1944, la resistncia neerlandesa tenia informes sobre els moviments alemanys a Arnhem. Aquests informes van ser transmesos als britnics per Henri Knap, Arnoldus Wolters i fins al prncep Bernard dels Pasos Baixos; i no obstant van ser descartats. Aquesta desconfiana tamb imped que els Red Devils contactessin immediatament amb la Resistncia a Arnhem, la qual els hauria recolzat amb homes, provisions i informaci.
 Tipus de combat: el retard del XXX Cos va obligar a les divisions de paracaigudistes a resistir ms del previst i a entrar en una guerra urbana casa per casa a Nijmegen, Arnhem i Oosterbeek. Aquest tipus de combat s propi per a unitats d'infanteria, per al qual els paracaigudistes no estaven entrenats.
 Fragmentaci del XXX Cos: molts historiadors es centren en el que succe a Arnhem i Oosterbeek, oblidant que el XXX Cos va ser detingut pels alemanys al nord de Nijmegen, segellant el dest dels Red Devils.;
 Reorganitzaci de l'exrcit alemany: les maltretes i imcomplertes forces alemanyes es van reorganitzar en grups de combat amb una rapidesa formidable. Desprs de la sorpresa inicial, els alemanys van aconseguir reunir a les tropes de 10 a 11 batallons a Arnhem per a la nit del 17 de setembre. A Nijmegen noms hi havia dos batallons el primer dia, per en 24 hores les forces havien crescut fins a 13 batallons, a ms de 9 ms a Brest i a Son. Les xifres continuaren augmentant conforme anaven arribant reforos a la zona. La pressa en formar forces de resistncia provoc que moltes de les tropes de refor noms estiguessin formades per adolescents de 15 a 17 anys, amb un entrenament mnim. Es calcula que noms el 10% de les tropes alemanyes podia considerar-se veterana en combat. Per a aquesta reorganitzaci van ser necessries una alta capacitat d'improvisaci i una gran flexibilitat, recolzades per la direcci del Mariscal Model.
 Tancs alemanys prop d'Arnhem: ams dels informes neerlandesos sobre l'activitat alemanya a la zona d'Arnhem i d'Oosterbeek, els britnics tenien fotografies de reconeixement que confirmaven els informes. No obstant aix, van decidir ignorar-los allegant que es tractava d'equips descompostos.
 Mal temps: noms el primer dia es va gaudir d'un clima propici per a l'aviaci. Durant la resta de l'Operaci, el mal temps a Anglaterra i als Pasos Baixos va impedir que els salts es realitzessin com estava previst, ams de qu les tropes no disposaven dels caces de recolzament necessari.
 Escs recolzament aeri: tot i a l'enorme potencial aeri aliat, el comandament aliat no va donar la deguda atenci a la superioritat aria sobre les zones de combat, fent-la servir en missions secundries. Aix va permetre a la Luftwaffe aturar les operacions paracaigudistes i de subministraments aeris.
 Poca flexibilitat del comandament britnic: el comandament britnic va mostrar molt poca iniciativa i lentitud en la presa de decisions.

 Baixes .
Tots dos bndols van patir un nombre considerable de baixes, arribant a ser superiors al 90% en algunes unitats, com s el cas del SS Kampfgruppe Gropp, que va perdre al 91% dels seus efectius. Les xifres oficials de les baixes sn merament una aproximaci. Al bndol alemany, algunes unitats van ser reforades durant el combat amb reclutes sense experincia, incloent a treballadors de la Luftwaffe o del ferrocarril que no havien estat entrenats per a lluitar. Aix tamb dificultava el recompte dels soldats que van prendre les armes, i per tant, dificulta l'estimaci de baixes. En qualsevol cas, se sap que els Aliats van patir ms baixes que no pas al Desembarcament de Normandia, amb el Regne Unit suportant la pitjor part.



A ms, la Resistncia i els civils neerlandesos van patir prop de 500 baixes a Arnhem i Oosterbeek; tot i que es calcula que la xifra de baixes (entre morts i desapareguts) va poder arribar a 10.000 per l'hivern de fam i privacions que va seguir a l'operaci.

 Condecoracions .
Entre totes les accions heroiques conegudes realitzades durant l'Operaci Market Garden, es concediren cinc Creus Victria i dues Medalles d'Honor:
 Creu Victria .

 Sergent inter John D. Baskeyfield (1a Divisi Aerotransportada, Regiment de South Staffordshire) .
El 20 de setembre de 1944, durant la Batalla d'Arnhem, el Sergent inter Baskeyfield era el sots-oficial al comandament d'un can antitanc de 6 lliures a Oosterbeek. L'enemic estava portant a terme un gran atac sobre aquell sector amb infanteria, tancs i canons autopropulsats, amb la intenci de superar la posici del batall. Durant les primeres etapes de l'acci, la dotaci del can va destruir dos tancs Tiger i almenys un can autopropulsat, grcies a la sang freda del sots-oficial, que (amb total despreocupaci per la seva prpia seguretat) permetia apropar-se cada tanc fins a uns 100 metres abans d'obrir foc. 

En el transcurs d'aquests combats preeliminars, el Sergents Baskeyfield va ser ferit a la cama, mentre que la resta de la dotaci estaven morts o malferits. Durant un breu respir desprs dels combat, Baskeyfield rebutj ser evacuat a l'hospital del regiment i pass l'estona tenint cura del seu can i animant als companys a les trinxeres venes.

Desprs d'un breu interval, l'enemic renov el seu atac amb major ferocitat que abans, sota la cobertura de foc de morter i d'obs. Manejant el seu can tot sol, el Sergent Baskeyfield continu disparant fins que el seu can va ser destrut. Llavors, Baskeyfield s'arrosseg sota un intens foc fins a un altre can de 6 lliures, la dotaci del qual estava morta, operant-lo amb una nica m. Mentre que s'enfrontava amb un can autopropulsat que s'apropava, un altre soldat s'arrosseg a travs del camp obert per ajudar-lo, per va ser mort. El Sergent Baskeyfield aconsegu disparar el can dues vegades, assolint un impacte directe sobre el seu oponent. Mentre que es preparava per efectuar un tercer tret, va ser mort per foc d'obs d'un altre tanc enemic.

 Major Robert H. Cain  (1a Divisi Aerotransportada, Fusellers Reials de Northumberland) .
El 19 de setembre de 1944, mentre que avanava cap a Arnhem, la seva companyia va ser separada de la resta del batall i durant els propers 6 dies va combatre sense descans amb tancs, canons autopropulsats i infanteria enemiga. Els alemanys van efectuar repetits intents d'infiltrar-se en les posicions de la companyia, per van fracassar. El Major Cain, per la seva extraordinria devoci al deure i remarcable lideratge va ser altament responsable d'evitar que un sector vital caigus en mans de l'enemic. El 20 de setembre, un tanc Tiger s'aprop a la zona, i el Major Cain s'enfront sol armat noms amb un PIAT, disparant-lo noms des de 20 metres. Tot i que ferit, continu disparant fins que aconsegu diversos impactes que immobilitzaren el tanc i supervis l'arribada d'un obs de 75mm que el destru (noms llavors accept ser curat). Al mat segent, aquest oficial destru 3 tancs ms en camp obert i sense preocupaci de la seva prpia seguretat.

Durant els dies segents, el Major Cain estigu present a on amenaava el perill, movent-se entre els seus homes i encoratjant-los. Refus descansar i l'atenci mdica tot i a tenir un timp rebentat i tenia diverses ferides. 

El 25 de setembre, l'enemic realitz un atac concentrat sobre la posici del Major Cain, usant canons autopropulsats, llanaflames i infanteria. Per a llavors, el darrer PIAT ja estava fora de servei, i el Major Cain noms estava armat amb un morter lleuger de 2 polsades. No obstant aix, la seva habilitat amb aquesta arma i el lideratge sobre els seus homes van desmoralitzar l'enemic, el qual, desprs de 3 hores de combat, es retir en desordre.

Desprs de la guerra torn a la vida civil.
 Tinent John H. Grayburn (Regiment Paracaigudista, 2n Batall) .
El Tinent John Grayburn era un comandant de secci del Batall Paracaigudista que salt el 17 de setembre, amb la missi de conquerir el pont sobre el Rin a Arnhem. La punta nord del pont va ser conquerida i, a primera hora de la nit, s'orden al Tinent Grauburn que assalts i capturs la punta sud amb la seva secci. Comand la seva secci cap al pont i inici l'atac amb total determinaci, per la secci es trob amb 2 canons de 20mm i un vehicle blindat amb metralladores. Tot i a ser ferit a una espatlla gaireb immediatament, continu endavant amb gran determinaci i valentia fins que la xifra de baixes va ser tan alta que se'ls orden retirar-se. Va dirigir personalment la retirada del pont, sent ell mateix el darrer home en abandonar-lo. Posteriorment, s'orden a la seva secci que ocups una casa que era vital per a la defensa del pont, ocupant-se ell personalment de l'organitzaci de l'ocupaci.

Durant tot el dia segent l'enemic atac la casa, no noms amb infanteria armada amb morters i metralladores, sin que tamb amb tancs i canons autopropulsats. La casa estava molt exposada i era molt difcil de defendre; i si no va caure va ser pel coratge i pel lideratge inspirador del tinent Grayburn, que s'expos contnuament al foc enemic mentre que es movia entre els seus homes per dirigir-los i encoratjar-los.

El 19 de setembre, els alemanys van renovar els seus atacs, incrementant la seva intensitat, degut a que la casa era un punt vital per defensar el pont. Tots els atacs van ser rebutjats, si b la casa va ser incendiada i va haver de ser evacuada. Llavors, el tinent Grayburn va organitzar una posici defensiva per cobrir les aproximacions al pont. El 20 de setembre va estendre la seva defensa mitjanant diverses patrulles per evitar que l'enemic pogus accedir a les cases del venat, l'ocupaci de les quals hagus perjudicat la defensa del pont. Aix oblig als alemanys a fer servir tancs, i la situaci va arribar a ser crtica quan els alemanys van intentar situar crregues de demolici sota el pont. Grayburn organitz una patrulla per eliminar les crregues, la qual cosa s'aconsegu, si b ell va resultar ferit a l'espatlla, tot i que refus ser evacuat. Finalment, s'aprop un tanc contra la posici de Grayburn, la qual no tenia defenses. Ell personalment dirig la retirada dels seus homes, per ell va ser mort. 

Des del vespre del 17 de setembre fins a la nit del 20 de setembre, el Tinent Grayburn dirig als seus homes amb una valentia i determinaci suprema. Tot i al dolor i a la feblesa provocats per les seves ferides, menjant poc i sense dormir, el seu coratge mai no va vacillar.

 Tinent de Vol David S.A. Lord  (271 Esquadr de la RAF, Comandament de Transport) .
El Tinent de Vol David S.A. Lord era pilot i capit d'un avi de transport Dakota Douglas destacat per llanar subministraments sobre Arnhem al vespre del 19 de setembre de 1944. Els paracaigudistes havien estat envoltats i estaven sent empesos cap a una petita zona defensada per molts canons antiaris. Les tripulacions aries van ser advertides de la intensa oposici que es trobarien sobre la zona de llanament. Per assegurar el llanament se'ls orden que volessin a 900 peus quan deixessin els seus contenidors.

Mentre volaven a un 1.500 peus prop d'Oosterbeek, l'ala de l'avi de Lord va ser tocada en dues ocasions pel foc antiaeri, i el motor d'estribord s'incendi. En aquestes circumstncies, hagus estat justificat llanar all mateix la crrega i continuar a la mateixa alada o fins i tot abandonar l'avi. Per com que no hi havia cap membre de la tripulaci que estigus ferit i arribarien a la zona de llanament en 3 minuts, volgu completar la seva missi, doncs les tropes tenien gran necessitat dels seus subministraments.

En aquells moments, el motor d'estribord ja cremava furiosament. El Tinent de Vol Lord descend fins a 900 peus, i el foc antiaeri es concentr sobre el seu avi. Al arribar a la zona de llanament va mantenir l'alada i el curs de l'avi mentre que es llanaven els contenidors. Desprs de fer la passada, se n'adon que quedaven encara dos contenidors a bord; i tot i que l'ala dreta no resistiria gaire, don la volta per fer una segona passada per llanar la resta de subministraments. Tota aquesta maniobra port uns 8 minuts en total, amb l'avi sota constant foc antiaeri.

Un cop completada la lliurana, el Tinent Lord orden a la seva tripulaci que abandons l'avi. Pocs segons desprs, l'ala d'estribord es destru i l'avi va caure en flames. Noms va haver un supervivent.

Per prosseguir la seva missi en un avi danyat i incendiant-se, descendint per llanar el seus subministraments acuradament, tornar a la zona de llanament en una segona passada i, finalment, continuar als comandaments per donar a la seva tripulaci una oportunitat de salvar-se, el Tinent de Vol Lord demostr un valor suprem i auto-sacrifici.

 Capit Lionel E. Queripel  (Regiment Paracaigudista, 10 Batall) .
El 19 de setembre de 1944 a Arnhem, el Capit Queripel estava actuant com a comandant de companyia, d'una companyia formada per homes de 3 batallons de paracaigudistes.

A les 14:00 la seva companyia avanava per una carretera principal que portava cap a un embarcador cap a Arnhem. L'avan va ser sota un continu foc de metralladora, i durant una estona van haver d'estar a una cuneta patint greus prdues. El capit Queripel proced a reorganitzar les seves tropes, passant d'un costat a l'altre de la carretera contnuament, tot i al perill i al foc acurat. Durant un dels trajectes port a un sergent ferit cap al post de primers auxilis del regiment i ell mateix va ser ferit a la cara.

Desprs de reorganitzar la seva fora, ell mateix encapal una fora contra un punt fort (consistent en un can anti-tanc britnic capturat i dues metralladores) que aturava l'avan. Tot i al foc dirigit cap a ell, el capit Queripel aconsegu matar als membres de les dotacions de les metralladores i recapturar el can; i aix l'avan pogu prosseguir.

Ms endavant va trobar-se bloquejat amb un petit grup d'homes i va prendre posicions. En aquells moments estava ferit en ambds braos, per tot i a aix i al foc continu de morter es prepar per mantenir la posici. Quan la pressi alemanya s'increment, el capit Queripel decid que la posici era insostenible i orden retirar-se als seus homes, cobrint-los ell mateix amb la seva pistola automtica i unes granades. Mai ms se'l torn a veure.

 Medalla d'Honor .

 Soldat John R. Towle (82a Divisi Aerotransportada, 504t Regiment, Companyia C) .
La companyia de fusellers en la que el Soldat Towle servia com a llanador de coets ocupava una posici defensiva a l'oest del sector del cap de pont de Nijmegen quan una fora enemiga composada per uns 100 soldats, recolzats per dos tancs i un mitja-tracci van formar un contraatac. Sabedor de les conseqncies desastroses que portaria que els alemanys es poguessin establir all, el soldat Towle abandon sense esperar les ordres el seu forat de tiradors i avan uns 200 metres sota un intens foc d'armes petites fins a una posici exposada a un dic.

Des d'aquesta precria posici, el soldat Towle dispar el seu bazoka i impact al frontal d'ambds tancs. Si b el blindatge imped la penetraci dels projectils, s que tots dos vehicles van quedar danyats. Tot i a l'intens foc i seguint estant exposat a l'enemic, el soldat Towle dispar contra una casa on s'havien refugiat 9 alemanys i on s'havien fet forts, matant-los a tots 9 amb un sol projectil. Va ser mort mentre estava de genolls preparant-se per disparar contra el mitja-tracci alemany, que li dispar un obs.

 Soldat de 1a Joe E. Mann  (101a Divisi Aerotransportada, 502n Regiment, Companyia H) .
El 18 de setembre de 1944, prop de Brest, la seva secci, va ser envoltada i allada per una fora enemiga molt superior en homes i potncia de foc mentre que intentaven arribar al pont sobre el Canal Wilhelmina. El soldat de 1a rept cap a una posici enemiga actuant com a cap d'escamot, destruint un can de 88mnm davant del foc enemic.

Mentre que es trobava en una posici molts exposada, i armat amb el seu fusell M-1, va ser ferit en 4 ocasions. Tot i a ser portat a una posici ms resguardada, insist a tornar a una posici d'avantguarda. Al mat segent, l'enemic llan un nou atac, avanant fins a pocs metres de la seva posici, llanant granades de m mentre que s'apropaven. Una d'aquestes va caure a prop del peu de Mann. Incapa d'aixecar els braos (doncs estaven embenats al cos), va cridar "granada!" i es va llanar al damunt, morint amb l'explosi salvant als seus camarades.

 Comentaris retrospectius sobre l'Operaci Market Garden .
Des del meu punt de vista parcial, crec que, si l'Operaci Market Garden hagus estat respaldada adequadament des de la seva concepci i proveda dels avions, forces terrestres i recursos administratius necessaris, s'hagus assolit l'xit, tot i als meus errors, del clima advers o de la presncia del II Cos Panzer SS a Arnhem. No em penedeixo d'haver defensat el pla de Market Garden
Pocs episodis poden haver tan gloriosos com l'epopeia d'Arnhem
El meu pas mai ms no es podr permetre el luxe de patir un altre dels xits de Montgomery

 Principals protagonistes .


Es llisten els rangs militars que tenien al setembre de 1944.;

 Llegat .
Prop d'Arnhem va ser erigit un monument dedicat a la poblaci neerlandesa que pat les batalles de l'Operaci Market Garden. A la placa es llegeix:
A la gent de Gelderland; fa cinquanta anys, tropes aerotransportades britniques i poloneses van lluitar contra abrumadores circumstncies per a obrir el cam cap a Alemanya i anticipar el final de la guerra. Vam portar mort i destrucci, de la qual vosts mai no ens han culpat. Aquest monument assenyala la nostra admiraci per la seva gran valentia, i recorda especialment a les dones que van atendre els nostres ferits. Al llarg hivern que segu, vosts i les seves famlies van crrer el risc de mort per amagar soldats aliats que esperaven ser portats a un lloc segur per la Resistncia.

Als Estats Units, al quarter general de la 82a Divisi Aerotransportada a Fort Bragg (Carolina del Nord), els punts d'entrenament de salt en paracaigudes porten el nom d'algun camp usat durant la Segona Guerra Mundial. Els punts Holland, Nijmegen i Netherlands commemoren l'Operaci Market Garden.

L'Operaci Market Garden i la Batalla d'Arnhem han estat reflectides en un munt de llibres, aix com al cine i a la televisi. La crnica ms famosa de l'operaci s el llibre Un pont lluny, de Cornelius Ryan. Va ser portada al cine al 1977 amb el mateix ttol. Va ser dirigida per Richard Attenborough, i al seu repartiment apareixen, entre d'altres, Sean Connery, Anthony Hopkins, Robert Redford, Michael Caine, Gene Hackman, Liv Ullmann i Laurence Olivier. No obstant aix, la primera pellcula sobre el tema va ser "Theirs is the Glory" (1946) de Brian Desmond Hurst. A la televisi ha aparegut, entre d'altres, a la producci holandesa "Arnhem, het verhaal van een ontsnapping" de 1976, escrita per Graeme M. Warrack, un metge militar britnic que particip a l'Operaci; i al 4t captol de la srie "Band of Brothers", que narra l'experincia del primer dia de l'Operaci des del punt de vista de la Companyia Easy de la 101a Divisi Aerotransportada.

El pont d'Arnhem actualment es diu Pont John Frost; i el pont sobre el Waal a Nijmegen, Pont James Gavin.


 Referncies .


 CORNELIUS RYAN, Un puente lejano - Plaza Jans SA Barcelona 1975 - ISBN 84-85224-14-0;
 JOHN MACDONALD, Grandes batallas de la II Guerra Mundial - Ediciones Folio SA Barcelona 1993 - ISBN 84-7583-368-3;
 JOHN MACDONALD, Grandes batallas del Mundo - Ediciones Folio SA Barcelona 1989 - ISBN 84-7583-173-7;
Tieke, Wilhelm: Im Feuersturm Letzter Kriegsjahre. II SS-Panzerkorps mit 9 und 10SS Division Hohenstaufen und Frundsberg. Munin-Verlag, 1975. ISBN 3-921242-18-5;
Clark, Lloyd: Arnhem: operation Market Garden, September 1944. Sutton Publishing, 2003. ISBN 0-7509-2835-2;
Kershaw, Robert J. It never snows in September. The German view of Market-Garden and the battle of Arnhem. Surrey (Inglaterra): Ian Allan Publishing, 1994. ISBN 0-7110-3062-6;
MacDonald, Charles Brown: The Siegfried line Campaign. The US army in World War 2. Center of Military History, US Army, 1982. ASIN B00070YFEU;
Keegan, John:. Six armies in Normandy. Penguin (non-classics), 1994. ISBN 0-14-023542-6;
Haupt, Werner: Rckzug im Westen 1944: Von d. Invasion zur Ardennen-Offensive. Motorbuch-Verlag, 1978. ISBN 3-87943-557-X;
Khn, Volkmar: Deutsche Fallschirmjger im Zweiten Weltkrieg: (grne Teufel im Sprungeinsatz u. Erdkampf 1939-1945). Motorbuch-Verlag, 1974. ISBN 3-87943-351-8;

Vegeu tamb.
Cronologia de la Segona Guerra Mundial;
Cronologia dels fets que van precedir a la Segona Guerra Mundial;
Orde de batalla de l'Operaci Market Garden;
Pas del riu Waal;
Operaci Berln (rescat d'Arnhem);
Operaci Veritable;

 Enllaos externs .

Market Garden;
Pgina sobre els combats a Arnhem;
Pgina sobre les forces paracaigudistes britniques durant la II Guerra Mundial;
Pgina molt complerta sobre l'Operaci Market Garden;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89513" title="June Carter Cash" nonfiltered="662" processed="657" dbindex="35714">

June Carter, tamb coneguda com a June Carter Cash, (23 de juny de 1929, Maces Spring, Virginia - 15 de maig de 2003, Hendersonville, Tennessee) era una cantant, compositora, actriu, comediant, filntrop, i la segona muller del cantant llegendari Johnny Cash. Tocava la guitarra, el banjo, i l'autoarpa.

El mar del 1943, junt amb la seva mare Maybelle i les seves germanes Helen i Anita formen el grup Mother Maybelle & the Carter Sisters, un dels millors grups de country millors de tots els temps. Malgrat no posser el talent vocal de les seves germanes, desenvolupava un do per la comdia que tenia un bon efecte.

El 1950 s'integra al grup Opry format per diversos artistes que feien gires. Aqu la famlia es feia amiga de Hank Williams, Elvis Presley i Johnny Cash, amb qui comena a establir una complicada relaci. Amb la seva fesomia prima, June sovint optava per les actuacions cmiques del grup al costat d'estrelles com Faron Young i Webb Pierce.

Es va casar tres vegades, primer amb el cantant d'honky-tonk Carl Smith el 9 de juliol de 1952, del qual es divorci el 1956. Van tenir una filla: Rebecca Carlene Smith, lies Carlene Carter. L'11 de novembre de 1957, es casava amb el camioner Edwin "Rip" Nix i tenia una filla Rozanna (Rosie Nix Adams). Se'n divorciava el 1966. Les dues filles van arribar a ser cantants.

s en aquests moments que actua sovint fent duo amb Cash. La seva relaci es veu afectada per les caigudes de Johnny en la dogradicci i la beguda de la que se'n surt grcies a l'ajuda de June i la seva famlia.

El 1968 es casava amb Johnny Cash, el seu tercer marit, desprs que aquest li demans l'enlla pblicament en un concert. La parella va tenir un fill dos anys ms tard, John Carter Cash, tamb cantant.

El 1967, junt amb Cash van guanyar un premi Grammy a la categoria Best Country & Western Performance, Duet, Trio Or Group (vocal or instrumental) per la can Jackson. El 1970, vencien una altra vegada en la mateixa categoria per If I Were a Carpenter.

El 1999, va guanyar un altre premi Grammy per al seu lbum Press On. El seu ltim lbum, Wildwood Flower, es llanava pstumament el 2003 guanyant dos Grammys addicionals. Cont, a ms, extractes de la pellcula de les sessions d'enregistrament que tenien lloc en la propietat familiar dels Carter a Hiltons, Virginia.

June moria el 15 de maig del 2003 a Nashville, Tennessee, desprs de les complicacions que seguiren a una operaci a cor obert. Se l'enterrava als Jardins Hendersonville Memory a Hendersonville, Tennessee. Johnny Cash moria quatre mesos ms tard.

Johnny Cash va dir a la seva autobiografia:

June era les meves senyals del cam, feia alar-me quan estava dbil, m'animava quan em descoratjava, i m'estimava quan estava sol i em sentia desemparat. s la dona ms gran que mai he conegut. Ning ms, excepte la meva mare, se li acosta.  	 ;

 Enllaos Externs.
 ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89520" title="Nuremberg" nonfiltered="663" processed="658" dbindex="35715">

Nuremberg (en alemany Nrnberg) s una important ciutat de Baviera, Alemanya, a la vora el riu Pegnitz. s el centre de negocis de la Francnia amb quasi mig mili d'habitants actualment.









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89525" title="Pforzheim" nonfiltered="664" processed="659" dbindex="35716">

Pforzheim s una ciutat alemanya situada a l'estat federat de Baden-Wrttemberg. Es troba 25 km a l'est de Karlsruhe i 27 km a l'oest de Stuttgart.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89526" title="Vaca pallaresa" nonfiltered="665" processed="660" dbindex="35717">
La vaca pallaresa s una raa de vaca prpia del Pallars Juss, el Pallars Sobir i la Vall d'Aran.

Histria.
El seu origen es perd en la tradici oral. Es creu que podria provenir del 
nord d'Europa establint-se els primers exemplars cap el 1750 a la Casa Tort d'Als d'Isil al Pallars Sobir diseminant-se desprs pel Pirineu.

Actualment noms queden una vintena d'exemplars (ms els que hi puguin haver de no identificats i localitzats en masies allades). Amb la vinguda de la vaca bruna alpina de finals del segle XIX va ser encreuada sense control amb aquesta de manera que va donar lloc a la vaca bruna dels Pirineus.

s creu que la seva recuperaci podria ser inviable.

Caracterstiques.
Coloraci uniformement blanca de la capa;
El pes oscilla entre 575 i 625 kg de pes viu les femelles i de 625 a 650 kg els mascles.
Fa una mitjana de 136 grams fins a la creu.
Protuberncia occipital poc sobresortida;
Cap ample en la base de les banyes;
Front ample i pla.
rbites oculars una mica prominents.
Musell entre gris i negre.
Narius amples.
Cuixes musculades.
Testicles grossos.
Pl esps fi i llis.
Unglots grisos foscos.
Pelles dures i poc obertes.

Enllaos externs.
Les races domstiques autctones de Catalunya;
Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89528" title="Maia Plistskaia" nonfiltered="666" processed="661" dbindex="35718">


Maia Mikhilovna Plisitskaia (en rus:                          ) ( Moscou, Uni Sovitica 1925 ) s una ballarina de dansa clssica d'origen rus i nacionalitzada espanyola el 1993.

Primers anys.
Nasqu el 20 de novembre de 1925 a Moscou dins una famlia d'origen jueu. Entr al mn de la dansa a l'edat de 3 anys a l'Escola de Dansa de Moscou, i tot i la difcil situaci familiar (amb el seu pare executat per ordre de Iosif Stalin el 1937 i la seva mare deportada amb el seu germ al gulag) va destacar rpidament a l'escola de dansa del Teatre Bolxoi sota les ordres dels seus oncles Asaf i Sulamith Messerer.

Carrera.
El 1943 s'un a la Companyia del Teatre Bolxoi, convertint-se rpidament en la primera ballarina. La seva cabellera roja i la seva ferma mirada comport que rpidament aconsegus un grandssim xit. Grcies a la seva fortalesa fsica i el seu carisma aconsegu fer uns salts que cap altra ballarina havia fet fins aquells moments, aconseguint superar el renom d'Anna Pvlova, fins aquells moments la mxima figura del ballet rus.

El 1956 se li neg participar en la gira del Teatre Bolxoi pel seu origen jueu. El 1959 per li fou perms participar-hi, donant-se a conixer internacionalment grcies a les gires internacionals que la van dur als Estats Units, Frana, Regne Unit, Itlia i Espanya, entre d'altres pasos.

El 1990 abandon la Uni Sovitica per installar-se primer a Itlia, on fou directora del Ballet de l'pera de Roma, i posteriorment s'install a Espanya, on fou nomenada directora del Ballet Lric Nacional de Madrid i aconsegu la nacionalitat espanyola el 1993.

L'any 2005 fou guardonada amb el Premi Prncep d'Astries de les Arts al costat de la tamb ballarina Tamara Rojo.

Fundaci Internacional.
Maia Plisitskaia i el seu marit Rodion Shchedrin han creat una Fundaci amb la qual pretenen contribuir a la creaci i al manteniment d'un arxiu documental sobre la trajectria d'ambds, un museu sobre la dansa clssica i la compossici musical. Aquesta fundaci organitza concursos de dansa clssica i conferncies  relacionades amb el ballet i la compossici.

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de la Fundaci Plisetskaya-Shchedrin;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de les Arts 2005;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89530" title="Ovella aranesa" nonfiltered="667" processed="662" dbindex="35719">
L'ovella aranesa s la raa d'ovella prpia de la Vall d'Aran.

Histria.
Fenotipicament es fa evident que est emparentada amb l'ovella tarasconina dels Pirineus centrals francesos i de fet en podria ser una raa derivada. Els seus orgens ms ancestrals podrien haver estat per la raa d'ovella merina ja que es t constncia de qu al segle XV ja hi havia exemplars a la zona.

Actualment hi ha uns 1.700 exemplars. S'exploten per a la producci de xais.

Caracterstiques.
Dismorfisme sexual molt definit.
Els masclen pesen entre 80 i 100 kg i les femelles entre 50 i 70.
Front sense llana.
Arcades orbitries poc prominents.
Nas sense plecs.
Cara llarga.
Pell sense plecs i gruixuda.
Ventre no volumins.
Llavis prims.
Llana blanca.
Banyes ms llargues en els mascles.
Banyes normalment corbades cap enrere.
Orelles horitzontals.
Extremitats llargues.
Cua baixa i gruixuda.
Hi ha sis varietats de capa:
Negra: uniforme a vegades amb alguna taca blanca de poca extensi.
Blanca: varietat ms habitual.
Mascarda: motejats de color fosc.
Beret: virada.
Capiroja: color roig ms o menys uniforme.
Pigallada: motejats de color vermell.

Enllaos externs.
Les races domstiques autctones de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89533" title="Ovella ripollesa" nonfiltered="668" processed="663" dbindex="35720">
L'ovella ripollesa s una raa d'ovella prpia de les comarques gironines. Tamb ha rebut d'altres noms com ovella berguedana, caralpina (o queralpina), muntanyola, de Pardines, pirinenca, de Sant Hilari, del Serrat, solsonenca o vigatana.

Histria.
El seu origen podria ser l'encreuament d'ovelles tarasconines amb d'altres de merines i petites influncies d'altres tipus com la segurenya, la manxega, l'aragonesa, la Laucane, la Suffolk o la Romanov que li hauria donat certa variabilitat regional.

N'hi ha censades unes 70.000 si b el llibre genealgic tan sols n'inclou una desena part.

El 1987 es va formar l' Associaci Nacional de Criadors d Ovins de Raa Ripollesa. El 1991 es public l'estndard oficial de la raa. El 1997, el ministeri de ramaderia va reconixer l'ovella com a raa.

Caracterstiques.
Cap allargat;
Mamelles grosses i amb freqncia pigmentades.
Tots dos sexes poden tenir banyes per les dels mascles sn ms desenvolupades amb dues voltes i puntes cap a fora.
Orelles lleugerament caigudes.
Capa i vell de color blanc.
Llana fina.
La llana de naixement pot ser peluda o arrissada.
Nas pigmentat.

Enllaos externs.
Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca;
Les races domstiques autctones de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89534" title="Lost" nonfiltered="669" processed="664" dbindex="35721">

Lost (en catal Perduts) s una srie de televisi nord-americana emesa per la cadena ABC. Combina el drama, el suspens i l'aventura, tot aix amanit amb tocs d'humor. Creada per J. J. Abrams, s produda per Bad Robot Production i Touchstone Television. La histria es centra en les vides d'un grup de supervivents d'un accident aeri, que van a parar a una illa "deserta" del sud de l'Oce Pacfic plena de misteris i anomalies. Cada captol t un protagonista principal, al voltant del qual gira l'argument de l'episodi. A la majoria de captols, el personatge central es troba davant d'un conflicte interior relacionat amb algun aspecte de la seva vida anterior i que s mostrat en escenes retrospectives durant l'episodi. 

Actualment s'est emetent la quarta temporada i, segons informacions recents, la srie en tindr fins a 6. La quarta temporada va comenar la seva emissi a Estats Units el 31 de Gener del 2008 i consta de 13 captols (n'havien de ser 16 per la vaga de guionistes l'ha fet reduir). La cinquena i la sisena temporada tindran 35 captols entre totes dues. El fet que les 3 darreres temporades tinguin menys captols s degut a l'acord al que van arribar els productors i els creadors de la srie. Aquests ltims, tenien la intenci de qu la srie durs 5 temporades de 24 captols cadascuna, ja que la trama est pensada perqu tots els misteris que s'han anat presentant fins avui es resolguin sense allargar-la innecessriament. Aix mateix, asseguren que el final ser tan espectacular com inesperat.

Personatges principals.


1a temporada.

Naveen Andrews s Sayid Jarrah: exoficial de l'exrcit iraqui.
Emilie de Ravin s Claire Littleton: mare d'Aaron.
Matthew Fox s Jack Shephard: metge cirurgi.
Jorge Garcia s Hugo "Hurley" Reyes: guanyador de la loteria.
Maggie Grace s Shannon Rutherford: germana de Boone.
Josh Holloway s James "Sawyer" Ford: timador.
Malcolm David Kelley s Walter "Walt" Lloyd: fill de Michael.
Daniel Dae Kim s Jin-Soo Kwon: core que no parla angls, marit de Sun.
Yunjin Kim s Sun-Hwa Kwon: coreana, muller de Jin.
Evangeline Lilly s Katherine "Kate" Austen: fugitiva.
Dominic Monaghan s Charlie Pace: exestrella de rock drogaadicta.
Terry O'Quinn s John Locke: expert en supervivncia.
Mira Furlan s Danielle Rousseau: francesa que viu a l'illa des de fa 16 anys.
Harold Perrineau Jr. s Michael Dawson: pare de Walt.
Ian Somerhalder s Boone Carlyle: germ de Shannon.
L. Scott Caldwell s Rose: muller de Bernard.
Fredric Lene s Edward Mars, policia.
John Terry s Christian Shepard: metge cirurgi, el pare de Jack.
William Mapother s Ethan Rom: cirurgi, un dels "Altres".
Daniel Roebuck s Leslie Arzt: professor de secundria.
 Madison s Vincent, el ca de Walt.

2a temporada.
A part de la majoria dels de la primera temporada, tamb hi apareixen:
Adewale Akinnuoye-Agbaje s el Sr. Eko: capell nigeri amb un passat trbol.
Michelle Rodriguez s Ana-Luca Cortez: exagent de policia.
Cynthia Watros s Libby: psicloga clnica.
Sam Anderson s Bernard: dentista, el marit de Rose.
Henry Ian Cusick s Desmond David Hume: habitant del bnquer.
Michael Emerson diu que s'anomena 'Henry Gale': Suposat supervivent d'un accident a l'illa.
Sonya Walger s Penny Widmore: exnvia de Desmond.
Alan Dale s Charles Widmore: Poders empresari, pare de Penny.

3a temporada.
A part de la majoria dels de la primera i segona temporades, tamb hi apareixen:
Michael Emerson s Ben (aquest s el seu nom real): el cap dels "altres".
Elizabeth Mitchell s Juliet: metgessa experta en fertilitat, una dels "altres".
Brett Cullen s Goodwin: un dels "altres".
Blake Bashoff s Karl: nvio de Alex.
M.C. Gainey s Tom Friendly: un dels "altres".
Tania Raymonde s Alex: filla de Rousseau.
Kiele Sanchez s Nikki: una supervivent de l'accident.
Rodrigo Santoro s Paulo: un supervivent de l'accident.
Nestor Carbonell s Richard Alpert: un dels "altres".
Andrew Divoff s Mikhail Bakunin: exmilitar sovitic i un dels "altres".
Marsha Thomason s Naomi Dorrit: membre d'un suposat equip de rescat.

4a temporada.
A part de la majoria dels de les primeres tres temporades, tamb hi apareixen:
Lance Reddick s Matthew Abaddon: advocat de Ocean Airlines.
Fisher Stevens s George Minkowski: oficial de comunicacions.
Jeremy Davies s Daniel Faraday: fsic membre de l'"equip de rescat".
Ken Leung s Miles Straume: membre de l'"equip de rescat", capa de comunicar-se amb els morts.
Rebecca Mader s Charlotte Lewis: antroploga membre de l'"equip de rescat".
Jeff Fahey s Frank Lapidus: pilot d'helicpter membre de l'"equip de rescat".
Kevin Durand s Martin Keamy: lder dels militars.

ndex de captols.


Enllaos externs.
Lost a Internet Movie Database ;

Pgines oficials.
 La web oficial dABC sobre Lost; inclou un joc Flash basat en la srie. ;
Pgina de l'aerolnea Oceanic cont alguns secrets per descobrir, inclosa la distribuci de seients dels personatges a l'avi i l'avan de la segona temporada de Lost. ;

Pgines no oficials.
LOST-PERDUTS, cont subttols, descrrega directa i captols online, tot en catal;
Lost-TV, lloc de fans de Lost. ;
Lost media, una de les majors comunitats formada al voltant de Lost. ;
Lostpedia - Wiki de Lost. ;
Vuelo Ocenaic 815,abundant informac sobre "lost";

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89538" title="Jocs del Mediterrani 1951" nonfiltered="670" processed="665" dbindex="35722">


Els primers Jocs del Mediterrani es van celebrar a Alexandria (Egipte), del 5 al 20 d'octubre de 1951.

Hi van participar un total de 734 esportistes  (tots homes) en representaci de 10 estats mediterrans. En total es disputaren 91 competicions repartides en 14 esports.

Medaller.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89539" title="Espai Europeu d'Ensenyament Superior" nonfiltered="671" processed="666" dbindex="35723">
L'espai europeu d'ensenyament superior (EEES), altrament conegut com a espai europeu d'educaci superior (EEES), s el marc educatiu europeu i de qualitat creat a partir de la Declaraci de Bolonya amb la finalitat de fomentar el creixement econmic d'Europa, la seva competitivitat internacional i la seva cohesi social a travs de l'educaci i la formaci dels ciutadans al llarg de la seva vida i mobilitat.

 Objectius .
Els objectius estratgics de l'EEES es centren en:
Implantaci d'un sistema fcilment comprensible i comparable de titulacions.
Adopci d'un sistema d'acumulaci i transferncia de crdits que afavoreixi la mobilitat (crdits ECTS).
Promoci de la cooperaci europea en matria de garantia de la qualitat i desenvolupament de criteris i metodologies comparables.
Impuls de mobilitat d'estudiants, professors i personal administratiu de les universitats i altres institucions d'educaci superior europees (programa Erasmus).
Foment de la dimensi europea en l'educaci superior com condici necessria per l'assoliment dels objectius de l'EEES.

A ms a ms, es crear el suplement europeu al ttol que consisteix en un document personal per a cada titulat que afegeix informaci al ttol, mitjanant una descripci de la seva naturalesa, nivell, context i contingut. L'objectiu del suplement s el d'incrementar la transparncia de les diverses titulacions impartides a Europa i facilitar el seu reconeixement acadmic i professional per les institucions. 

 Estructura .
El sistema, pres del model anglosax, es basa en dos nivells i tres cicles: grau i postgrau. Aix doncs, el sistema de diplomatures i llicenciatures queda suprimit.

 Estudis de grau .
Els estudis de grau sn els ensenyaments de primer cicle i tindran per objectiu aconseguir una formaci acadmica i professional dels estudiants que els capaciti tant per incorporar-se a l'mbit laboral europeu com per prosseguir la seva formaci en el postgrau. El nombre total de crdits necessaris per obtenir el grau est comprs entre 180 i 240 crdits ECTS, el que vindria a ser 4 anys. No obstant aix, hi ha carreres que queden fora d'aquest nombre de crdits, sent major en Medicina, Farmcia, Veterinria, Arquitectura, Infermeria, Dret i altres.

 Estudis de postgrau .
Els estudis de postgrau sn el segon nivell dels estudis universitaris i comprn dos cicles: 
Formaci avanada per l'obtenci del ttol de mster. ;
Formaci investigadora per l'obtenci del ttol de doctorat.
Per accedir al ttol de doctorat es requereixen al menys 300 crdits de grau i posgrau (mster). L'oferta de msters i doctorats ve determinada per cada universitat.

 Procediment .

El procediment de convergncia cap a l'EEES es coneix com a Procs de Bolonya i s'articula en 2 fases:
(1999-2007) Establiment d'un mapa de titulacions que renovi l'actual catleg mitjanant l'elaboraci de les directrius generals prpies de cada titulaci.
(2007-2010) Implantaci dels nous plans d'estudi.  ;

 Enllaos externs .

 Desclaraci de Bolonya. Traducci al catal ;
 Espai europeu d'educaci superior a la Generalitat de Catalunya;
 Espai europeu d'educaci superior a la UAB;
 Espai europeu d'educaci superior a la UA;
Espai europeu d'educaci superior a la UIB;
 Espai europeu d'educaci superior a la UMH ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89545" title="Jocs del Mediterrani 1955" nonfiltered="672" processed="667" dbindex="35724">


Els segons Jocs del Mediterrani es van celebrar a Barcelona, del 16 al 25 de juliol de 1955, organitzats sota la influncia del bar de Gell. Per primer cop en fou seu una ciutat europea.

Participaren un total de 1.135 esportistes  (sense participaci femenina) d'un total de 9 estats mediterranis. Es disputaren 102 competicions d'untotal de 20 esports. La gran estrella dels jocs fou el gimnasta catal Joaquim Blume, que aconsegu sis medalles d'or i una de bronze.

Medaller.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89546" title="Jocs del Mediterrani 1959" nonfiltered="673" processed="668" dbindex="35725">


Els tercers Jocs del Mediterrani es van celebrar a Beirut (Lban), del 11 al 23 d'octubre de 1959. Desprs de les edicions disputades a frica i Europa aquesta tingu lloca a sia, tancant, aix, el cercle de continents banyats pel Mediterrani.

Participaren un total de 792 esportistes (sense presncia femenina) en representaci de 13 estats mediterranis. Es disputaren un total de 106 competicions de 17 esports.

Medaller.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89547" title="Jocs del Mediterrani 1963" nonfiltered="674" processed="669" dbindex="35726">


Els quarts Jocs del Mediterrani es van celebrar a Npols (Itlia), del 21 al 29 de setembre de 1963.

Participaren un total de 1.057 esportistes (sense presncia femenina) en representaci de 13 estats mediterranis. Es disputaren un total de 93 competicions de 18 esports.

Medaller.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89549" title="Jocs del Mediterrani 1967" nonfiltered="676" processed="670" dbindex="35728">


Els cinquens Jocs del Mediterrani es van celebrar a Tunis (Tunsia), del 8 al 17 de setembre de 1967.

Participaren un total de 1.249 esportistes (1.211 homes i 38 dones) en representaci de 12 estats mediterranis. Es disputaren un total de 93 competicions de 14 esports.

Medaller.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89550" title="Jocs del Mediterrani 1971" nonfiltered="677" processed="671" dbindex="35729">


Els sisens Jocs del Mediterrani es van celebrar a Esmirna (Turquia), del 6 al 17 d'octubre de 1971.

Participaren un total de 1.362 esportistes (1.235 homes i 127 dones) en representaci de 14 estats mediterranis. Es disputaren un total de 137 competicions de 18 esports.

Medaller.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89552" title="Jocs del Mediterrani 1975" nonfiltered="678" processed="672" dbindex="35730">


Els setens Jocs del Mediterrani es van celebrar a Alger (Algria), del 23 d'agost al 6 de setembre de 1975.

Participaren un total de 2.444 esportistes (2.095 homes i 349 dones) en representaci de 15 estats mediterranis. Es disputaren un total de 160 competicions de 19 esports.

Medaller.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89553" title="Jocs del Mediterrani 1979" nonfiltered="679" processed="673" dbindex="35731">


Els vutens Jocs del Mediterrani es van celebrar a Split (actual Crocia), del 15 al 29 de setembre de 1979.

Participaren un total de 2.408 esportistes (2.009 homes i 399 dones) en representaci de 14 estats mediterranis. Es disputaren un total de 192 competicions de 26 esports.

Medaller.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89554" title="Jocs del Mediterrani 1983" nonfiltered="680" processed="674" dbindex="35732">


Els novens Jocs del Mediterrani es van celebrar a Casablanca (Marroc), del 3 al 7 de setembre de 1983.

Participaren un total de 2.180 esportistes (1.845 homes i 335 dones) en representaci de 16 estats mediterranis. Es disputaren un total de 162 competicions de 20 esports.

Medaller.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89555" title="Jocs del Mediterrani 1987" nonfiltered="681" processed="675" dbindex="35733">


Els desens Jocs del Mediterrani es van celebrar a Latakia (Sria), del 11 al 25 de setembre de 1987.

Participaren un total de 1.996 esportistes (1.529 homes i 467 dones) en representaci de 18 estats mediterranis. Es disputaren un total de 164 competicions de 19 esports.

Medaller.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89556" title="Acacius de Beroea" nonfiltered="682" processed="676" dbindex="35734">
Acaci de Beroea (Acacius) fou un siri nascut a un monestir prop d'Antioquia, defensor de l esglsia oficial contra les doctrines d'Arri. El 377 fou enviat a Roma per fer front a Apollinar davant el papa sant Damas I. Fou nomenat bisbe de Beroea (Berhoea) el 378 per Sant Eusebi de Samosata. Va participar al concili ecumnic de Constantinoble el 381. A la mort de Sant Meleci va participar a l ordenaci de Flavi com a bisbe d'Antioquia i va anar a Roma per evitar una separaci entre les esglsies oriental i occidental. Va prendre part a la persecuci contra Sant Joan Crisstom, i desprs va ordenar al successor de Flavi, Porfiri, un home de fora el clergat. Va defensar a Nestori contra Sant Ciril, per no va ser ell mateix al concili d'Efes. Ja molt vell va intentar reconciliar a Sant Ciril amb els bisbes orientals mitjanant un snode a Berhoea el 432. Va morir el 437 suposadament amb 116 anys.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89557" title="Jocs del Mediterrani 1991" nonfiltered="683" processed="677" dbindex="35735">


Els onzens Jocs del Mediterrani es van celebrar a Atenes (Grcia), del 28 de juny al 12 de juliol de 1991.

Participaren un total de 2.762 esportistes (2.176 homes i 586 dones) en representaci de 18 estats mediterranis. Es disputaren un total de 217 competicions de 24 esports.

Medaller.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89568" title="Jocs del Mediterrani 1993" nonfiltered="684" processed="678" dbindex="35736">


Els dotzens Jocs del Mediterrani es van celebrar a la regi de Llenguadoc-Rossell (Frana), del 16 al 27 de juny de 1993. La competici es disput dos anys desprs de l'anterior edici (en lloc dels quatre habituals), ja que es pass a disputar dels anys anteriors als Jocs Olmpics als anys posteriors. No fou atorgada a una ciutat concreta sin a una regi. Es disputaren proves a Narbona, Besiers, Agde, Nimes o Perpiny.

Participaren un total de 2.598 esportistes (1.994 homes i 604 dones) en representaci de 19 estats mediterranis. Es disputaren un total de 217 competicions de 24 esports.

Medaller.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89569" title="Jocs del Mediterrani 1997" nonfiltered="685" processed="679" dbindex="35737">


Els tretzens Jocs del Mediterrani es van celebrar a  Bari (Itlia), del 13  al 25 de juny de 1997.

Participaren un total de 2.803 esportistes (1.999 homes i 804 dones) en representaci de 21 estats mediterranis. Es disputaren un total de 234 competicions de 27 esports.

Medaller.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89570" title="Jocs del Mediterrani 2001" nonfiltered="686" processed="680" dbindex="35738">


Els catorzens Jocs del Mediterrani es van celebrar a  Tunis (Tunsia), del 2 al 15 de setembre de 2001.

Participaren un total de 3.041 esportistes (2.002 homes i 1.039 dones) en representaci de 23 estats mediterranis. Es disputaren un total de 230 competicions de 24 esports.

Medaller.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89572" title="Jocs del Mediterrani 2005" nonfiltered="687" processed="681" dbindex="35739">


Els qunzens Jocs del Mediterrani es van celebrar a  Almeria (Espanya), del 24 de juny al 3 de juliol de 2005. La seu central de la competici fou Almeria per tamb es disputaren competicions a sis subseus: 
 Cuevas del Almanzora (piragisme i rem);
 El Ejido (basquetbol i futbol);
 Gdor (tir olmpic);
 Hurcal de Almera (lluita i tennis);
 Roquetas de Mar (handbol, tennis taula, esgrima i futbol);
 Vcar (handbol i futbol);

Participaren 21 estats mediterranis. Es disputaren un total de 258 competicions de 25 esports.

 Medaller .


 Enllaos externs .
Web oficial dels jocs;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89576" title="Jocs del Mediterrani 2009" nonfiltered="688" processed="682" dbindex="35740">


Els setzens Jocs del Mediterrani es celebraran a Pescara (Itlia), del 19 al 28 d'octubre de 2009.

Te prevista la presncia de 22 estats mediterranis que s'enfrontaran en 22 esports.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89584" title="Palau d'Aranjuez" nonfiltered="689" processed="683" dbindex="35741">



El Palau Reial d'Aranjuez s una de les residncies de la Famlia Reial Espanyola. Est ubicat a la localitat madrilenya d'Aranjuez. La seva titularitat i administraci correspn a l'ns Patrimoni Nacional, que gestiona els bens de l' Estat al servei de la Corona. s troba a la riba del riu Tajo.

El paratge d'Aranjuez, de gran bellesa natural, ja albergava installacions pertanyents a la Corona durant l'poca dels Reis Catlics. La residncia reial fou substituda pel rei Felip II d'Espanya durant el segle XVI que orden la construcci d'un nou palau a l'arquitecte Juan Bautista de Toledo i Juan de Herrera. 

Malgrat tot, fou el rei Felip IV d'Espanya qui consolida Aranjuez com una residncia de la Famlia Reial. A Felip IV se li deu la disposici dels jardins, els jocs d'aiges i les mltiples fonts i ornaments artstics del paratge. 

Durant els regnats de Ferran VI d'Espanya i de Carles III d'Espanya, ja al segle XVIII, el Palau fou definitivament concls afegint-hi dues ales laterals a la residncia. 

El Palau d'Aranjuez fou molt emprat durant tot el segle XVIII i XIX i molt especialment durant els regnats de Carles IV d'Espanya i d'Isabel II d'Espanya. A Aranjuez hi ocorrogu el fams Mot d'Aranjuez l'any 1808 i la lnia ferroviria que uneix Madrid i el Real Sitio fou construida davant la petici de la Reina Isabel II pel marqus de Salamanca.

El Palau era emprat per la Cort durant la primavera desprs de passar la tardor i l'hivern al Palau Reial de Madrid i l'estiu al Palau Reial de La Granja de San Ildefonso. La ubicaci a la riba del Tajo permetia escapar del rigors clima de Madrid ja que el conjunt representa un espai de naturalesa exhuberant al mig de l'rida meseta castellana.

Durant el regnat de Carles IV d'Espanya al Jard del Prncep s'hi constru la Casa del Labrador o casa del llenyataire. La Casa del Labrador s un dels ms brillants conjunts neoclssics d'Europa.

L'any 2001 fou declarat per la UNESCO com a Paisatge Cultural Patrimoni de la Humanitat.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89596" title="Wittenberg" nonfiltered="690" processed="684" dbindex="35742">

Wittenberg s una ciutat alemanya situada a la riba del riu Elba. Pertany a l'estat de  Saxnia-Anhalt. T una poblaci d'uns 50.000 habitants.

Wittenberg s clebre per la seva estreta relaci amb Mart Luter i la reforma protestant.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89597" title="Balmoral" nonfiltered="691" processed="685" dbindex="35743">



El Castell de Balmoral es troba situat a la propietat escocesa de Balmoral al comtat d'Aberdeenshire. El Castell de Balmoral fou adquirit per la reina Victria I del Regne Unit i el seu esps, el prncep Albert de Saxnia-Coburg Gotha, durant la dcada de 1850. Actualment s la residncia de la Reina durant els mesos d'agost i setembre.

Durant una rutinria visita de la reina Victria i el seu esps als Highlands escocesos, la parella qued enamorada de la propietat de Balmoral. L'any 1852 la parella compr la finca de Balmoral i quatre anys desprs, el prncep consort iniciava la construcci de l'actual palau de Balmoral escassos metros al nord de l'antiga casa de la finca. El Palau ha sofert molts canvis des de l'any 1856, els ms recents foren projectat pel duc d'Edimburg que redisseny els extensos jardins de la finca. 

El Palau s, avui en dia, una edificaci romntica inspirada en els antics castells escocesos i s'inscriu en el si d'una corrent de recuperaci i admiraci del llegat medieval que transcorregu a tot Europa al llarg del segle XIX. Altres clars exemples d'aix s el castell de Sigmaringen al sud d'Alemanya.

La finca de Balmoral t ms de 20.000 hectrees (50.000 acres) en el qual hi treballen ms de 50 treballadors a temps complet i 100 treballadors a temps parcial. L'explotaci de la finca s la principal font de riquesa de la regi. Com a conseqncia de la duresa del clima, la prctica agrcola s molt difcil i aix provoca que sigui l'explotaci forestal la principal font d'ingressos de la finca. Anualment visiten el castell un total de 85.000 persones.

Al castell de Balmoral hi nasqu la reina Victria Eugnia de Battenberg, via del rei Joan Carles I d'Espanya.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89600" title="Palau de Kensington" nonfiltered="692" processed="686" dbindex="35744">


El palau de Kensignton s una de les ms importants residncies reials a Londres de la Famlia Reial britnica. Entre d'altres membres de la Famlia Reial, les desaparegudes princeses Margarida del Regne Unit i lady Diana Spencer, el prncep Miquel de Kent i les famlies del duc de Gloucester i del duc de Kent hi possexen o hi posseren apartaments.

La importncia del Palau de Kensingotn rau en la llarga i ininterrompuda relaci que ha mantingut amb la Famlia Reial. Mentre que la majoria de Palaus histrics de la Monarquia britnica, Hampton Court o el Palau de Kew, sn simples atraccions turstiques, el Palau de Kensignton s, avui, una de les residncies ms actives de la Famlia reial.

L'any 1689 el rei Guillem III d'Anglaterra va comprar una mansi a Londres anomenada Nothingham House al seu secretari d'estat, el comte de Nothingham. Posteriorment encarreg a l'arquitecte Christopher Wren l'ampliaci del Palau i l'annexi de diverses sales de nova creaci i dedicades a albergar les funcions d'estat de la Famlia reial.

Fins a la mort del rei Jordi II del Regne Unit, l'any 1760, Kensignton fou la residncia preferida dels monarques anglesos. A Kensignton fou on nasqu i cresqu la princesa Victria de Kent, futura reina Victria I del Regne Unit. Tamb a Kensignton hi nasqu la princesa Maria de Teck, futura esposa del rei Jordi V del Regne Unit i hi pass llargues temporades el duc d'Edimburg en els apartaments de la seva via, la princesa Victria de Hessen-Darmstadt.

Certes parts del Palau de Kensignton sn visitables avui en dia tot i que la majoria de les cambres del Palau sn emprades com a residncia de membres menors de la Famlia Reial. Actualment habiten el Palau de Kensington, la famlia del duc de Gloucester, la famlia del duc de Kent i la famlia del prncep Miquel de Kent.

Arran de la publicaci de les finances de la famlia reial esclat un important escndol al voltant de la residncia de Kensington. L'any 1979 es cas a Viena el prncep Miquel de Kent amb una aristcrata bohmia catlica; en conseqncia, el prncep hagu de renunciar als seus drets a la Corona anglesa i per tant no t, dret teric, d'habitar a Kensington. El fet que el prncep Miquel no pagus cap classe de lloguer pels seus luxosos apartaments a Kensington despert fortes crtiques contra la reina que opt per pagar un total de 180.000 euros de la seva butxaca en concepte de lloguer anual pels apartament del prncep Miquel de Kent.

El Palau de Kensington alberg les habitacions de la princesa Diana de Galles durant els ltims anys de la seva vida desprs de la separaci de l'any 1992. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89602" title="Palau Reial de La Granja de San Ildefonso" nonfiltered="693" processed="687" dbindex="35745">


El Palau Reial de La Granja de San Ildefonso s una de les residncies de la Famlia Reial Espanyola. Est situat al municipi del mateix nom, al vessant nord de la serra de Guadarrama, a la provncia de Segvia (Castella i Lle). Aquest nom prov d'una antiga granja que hi havia als terrenys de l'actual palau, propietat dels monjos jernims del monestir segovi d'El Parral. La titularitat i administraci del palau correspn a l'ens pblic Patrimoni Nacional, que gestiona els bens de l'Estat al servei de la Corona.

La construcci s'inici durant el regnat del rei Felip V d'Espanya, que man la construcci del palau seguint principis esttics emprats pel seu avi, Llus XIV de Frana, durant la construcci del palau de Versalles. La Granja de San Ildefonso fou utilitzada com a residncia d'estiu per tots els successors de Felip V fins a Alfons XIII. No obstant la seva poca ms gloriosa va ser el regnat del primer Borb i de la seva segona esposa Isabel de Farnesio i la seva Cort, de la que formava part el fams castrat Farinelli.

El palau fou vctima d'un incendi l'any 1913 i posteriorment hagu de ser restaurat. Durant els ltims anys ha estat profundament restaurat per part de Patrimoni Nacional. El palau cont importants tresors pel que fa a pintures, mobiliari i obres d'art dels segles XVIII i XIX. Alberga la col.lecci d'esculptures de la reina Cristina de Sucia, adquirides per Felip V.

Per si per alguna cosa s conegut La Granja de San Ildefonso s pels seus jardins, dissenyats pel jardiner del Palau de Versalles, Ren Carlier. Tpic exemple de jard francs del segle XVIII, es mantenen desprs de ms de 250 anys prcticament inalterats. Nombroses fonts, esttues i gerros de flors ocupen una superfcie ms que destacable de la serra de Guadarrama. 

Aqu nasqu Joan de Borb, comte de Barcelona.

 Els Jardins Reials .
 
Amb una extensi de sis quilmetres, els jardins envolten el palau i constitueixen un dels millors exemples del disseny de jardineria de l'Europa del segle XVIII.

Ren Carlier va aprofitar les pendents naturals dels pujols per aconseguir la perspctiva visual i per obtenir l'energia per fer brollar l'aigua de cadascuna de les vint-i-sis fontanes monumentals que decoren el parc. Les fonts estn inspirades en la mitologia clssica. Es construren en plom per prevenir la corrosi, i posteriorment ennoblides amb pintura imitant coure.

Les canonades funcionen actualment segons el sistema original, sense motor; s la prpia gravetat la que impulsa l'aigua fins a quaranta metres. Un llac artificial anomenat El Mar es troba al punt ms alt del parc per a proveir d'aigua i pressi suficient a tot el sistema.

Avu tan sols algunes fonts es fan servir cada dia. Tanmateix dues vegades a l'any s'activen les vint-i-sis fonts, el 30 de maig, festivitat de Sant Ferran, i el 25 d'agost, festivitat de Sant Lluis IX.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89603" title="Zamacueca" nonfiltered="694" processed="688" dbindex="35746">
La zamacueca s un estil musical peru i un ball en parella en el qual es representa l'asedi amors d'una dona sobre un home.

L'origen de la zamacueca es peru. Neix a Lima durant els segles XVI i XVII, en ple virreinat, dels barris del Rmac i les festes dels Barris Alts, els barris del Callao i els bars ubicats entre els ponts, els carrers i Balcones Limeos

El ritme i la execuci de la zamacueca limea neix entre els diversos grups tnics que vivien durant el virreinat a Lima, ja que en la seva immensa majoria es tractava d'esclaus africans els que practicaven aquest ball. Tamb el solien practicar mulats, indgenes, mestissos, espanyols, moriscs, gitanos i sefardites. 

El ritme en qu es tocava la zamacueca solia ser amb el llat (abans de convertir-se oficialment en la guitarra) l'arpa i el caix peru.

La zamacueca arriba a Xile (amb el nom de cueca) a finals del segle XVIII i principis del segle XIX a travs del port de Valparaso per la m de msics del Callao (al port de Lima).

Des de Xile s'anir estenent fins a Mendoza (Argentina) on es convertir en la cueca cuyana o en la zamba. Ms endavant la zamacueca arriba a Bolvia des d'Arqueripa (Per), i des de Bolvia arriba tamb a l'Argentina, on es converteix en la cueca nortea

Desprs de la guerra del Pacfic (entre el Per i Xile) els peruans comenaren a anomenar a la seva cueca marinera. Existeixen diversos tipus de marinera: limea, nortea, serrana i de la selva.

Antics balls similars foren: la zanguaraa, el canto jarana i la resbalosa.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89607" title="Sistema Europeu de Transferncia de Crdits" nonfiltered="695" processed="689" dbindex="35747">
El Sistema Europeu de Transferncia de Crdits, tamb conegut com a sistema de crdits ECTS, s el mecanisme previst a l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior per mesura el treball que realitzen els estudiants universitaris per l'adquisici dels coneixements i capacitats necessries per superar les mteries del seu pla d'estudis. L'activitat d'estudi (entre 25 i 30 hores per crdit), inclou el temps dedicat a les classes lectives, hores d'estudi, tutories, seminaris, treballs, prctiques o projectes, aix com les exigides per la preparaci i realitzaci d'exmens i avaluacions. L'objectiu d'aquest sistema s facilitat la mobilitat dels estudiants (programa Erasmus), mitjanant la utilitzaci d'un sistema de crdits com a tota la Uni Europea.

 Peu de pgina .


 Vegeu tamb .
 Procs de Bolonya;
 Espai Europeu d'Ensenyament Superior;
 programa Erasmus;

 Enllaos externs .
 Informaci ECTS de la Comissi Europea ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89615" title="Pedro Almodvar" nonfiltered="696" processed="690" dbindex="35748">

Pedro Almodvar Caballero ( Calzada de Calatrava, Ciudad Real, Espanya 1951 ), director de cinema i guionista espanyol.

Inicis.
Va nixer el 25 de setembre de 1951 a Calzada de Calatrava, provncia de Ciudad Real, en el si d'una humil famlia. Als vuit anys va emigrar fins Extremadura, on va estudiar batxillerat a Cceres i on comen a aficionar-se en el cinema.

Als setze anys va traslladar-se a Madrid, on no pogu matricular-se a l'Escola de Cinema ja que aquesta fou tancada pel General Franco. Va treballar en diversos oficis temporals, aconseguint finalment entrar d'auxiliar administratiu a la Compaa Telefnica Nacional de Espaa, on va permanixer dotze anys. Grcies a aquest treball pogu comprar-se la primera cmara super-vuit, aix mateix en aquesta poca s'interess en el teatre d'avantguarda com a membre del grup teatral Los Goliardos.

A finals de la dcada del 1970 va escriure guions de cmic i va colaborar en revistes contraculturals com Star, Vbora i Vibraciones. El 1972 comen a rodar els primers curtmetratges en super-vuit, convertint-se en aquells moments en una de les figures capdavantals de la Movida madrilea, creant al costat de Fabio McNamara un duet de punk-glam pardic. Va realitzar, entre altres, una novella curta anomenada Fuego en las entraas; una fotonovella pornogrfica Toda Tuya; collaboracions amb diaris i revistes com El Pas, Diario 16 i La Luna.

El 1980 i amb 500.000 pessetes (aproximadament 3.000 euros) va aconseguir rodar la seva priemra pellcula Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montn. Grcies a l'xit de les seves primeres pellcules va fundar l'any 1985, amb el seu germ Agustn Almodvar, la productora cinematrogrfica El Deseo, amb la qual a ms de produr-se les seves prpies pellcules ha ajudat a tot un seguit de noms joves de la cinematrografia espanyola: lex de la Iglesia, Guillermo del Toro, Daniel Calparsoro, Mnica Laguna i Isabel Coixet, entre d'altres.

L'any 2003, Almodvar es va convertir en un dels cineastes ms actius de la plataforma del No a la guerra, en opossici a la guerra d'Iraq. L'any 2006 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de les Arts i el 2007 amb el Premi Internacional Terenci Moix a la millor pellcula de l'any per Volver.

Obra musical.
Almodovar&Mcnamara "Como est el servicio...de seoras!" (Editat per Lollipop)

Obra cinematogrfica.
El cinema d'Almodvar, prxim en tcnica i esttica al d'Eloy de la Iglesia, conrea un naturalisme que deconstrueix l'usual costumisme burgs del cinema espanyol. Sol representar, per contra, una realitat marginal i abunda en elements escandalosos i provocadors: policies corruptes, consum de drogues, maltractament, prostituci, nens precoos, curts de gambals filosfics, homosexualitat, etc, tot aix sense renunciar al seu humor irreverent i sense eludir el sexe explcit.

La funci de l'ocasional element escandals de mal gust incorporat a les seves pellcules s, com en el cas dels surrealistes, pater le bourgeois (en castell: perturbar a los pijos), per tamb als intellectuals. Amb el temps, no obstant aix, va desenvolupant histries cada vegada ms sofisticades i coloristes propers al melodrama clssic inspirat en Douglas Sirk i va polint la seva escriptura fins a convertir-se en un formidable guionista, amo del ritme i l'estructura narrativa. 

La seva experincia com actor i cantant l'ha transformat en un gran director d'actors, especialment dels personatges femenins amb histries carregades de dramatisme. Amb el temps tamb ha aconseguit transformar-se en un gran guionista, aconseguint una bona depuraci estilstica que no prescindeix d'ocasionals i brillants troballes formals.

No es poden classificar les pellcules d'Almodvar en etapes, per alguns parlen de:

 Etapa "punk": Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montn i Laberinto de pasiones. ;
 Etapa amb una clara influncia de Berlanga-Fellini: Entre tinieblas i Qu he hecho yo para merecer esto?. ;
 Etapa clssica-mestra: Matador, La ley del deseo, Mujeres al borde de un ataque de nervios, tame! i Tacones lejanos. ;
 Etapa experimental: Kika, La flor de mi secreto i Carne Trmula. ;
 Etapa refinada-vanguardista: Todo sobre mi madre, Hable con ella, La mala educacin i Volver. ;

Filmografia.



(DG) Director i guionista;
(DGAM) Director, guionista, actor i msica.

Nominacions i Premis.
s'esmenten les nominacions que ha rebut personalment Pedro Almodvar en la seva faceta de guionista i director, incloent aix mateix les nominacions a millor pellcula;
 Premis Goya .


Premi scar.


Globus d'Or.


 Premis Csar .


Premi BAFTA. 


Festival de Berln.


Festival de Cannes.


Festival de Vencia.


Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Premi Prncep d'Astries de les Arts 2006;
  Productora El Deseo;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89620" title="Francesc Baltasar i Albesa" nonfiltered="697" processed="691" dbindex="35749">

Francesc Baltasar i Albesa (Barcelona, 1949). Poltic i periodista catal. 

Francesc Baltasar va ingressar al clandest Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) el 1970, partit del que va ser secretari general a la comarca del Baix Llobregat entre 1974 i 1979. Parallelament va treballar de periodista al Grupo Mundo fins el 1979 en que, amb 29 anys, va ser escollit alcalde de Sant Feliu de Llobregat, en les primeres eleccions municipals desprs de la dictadura franquista.

Baltasar va ser successivament reelegit en el crrec fins l'any 2000 en qu va deixar l'alcaldia. Al llarg d'aquests anys tamb va assumir diverses responsabilitats en diferents administracions supramunicipals com la Diputaci de Barcelona (de la que en va ser vice-president primer entre 1987 i 1989), el Consell Comarcal del Baix Llobregat, l'rea Metropolitana de Barcelona, la Federaci de Municipis de Catalunya o la Federaci Espanyola de Municipis i Provncies.

Entre els anys 2000 i 2003 va ser directiu d'STE Consulting (Grup Altran), una empresa de consultoria tecnolgica i estratgica. El desembre d'aquell any, amb l'entrada d'Iniciativa per Catalunya Verds, (partit successor del PSUC) al Govern tripartit de la Generalitat, Baltasar va ser nomenat secretari general del departament de Relacions Institucionals i Participaci que dirigeix Joan Saura.

El 20 d'abril de 2006 el president de la Generalitat Pasqual Maragall va remodelar mpliament el govern i Francesc Baltasar va ser nomenat Conseller de Medi Ambient i Habitatge, en substituci del tamb ecosocialista Salvador Mil.

Al llarg de la seva trajectria, Baltasar ha participat com a columnista, collaborador i tertuli en diversos mitjans de comunicaci catalans i estatals. Especialment recordada s la seua participaci com a tertuli en el programa La Barberia, de TVE a Sant Cugat, una tertlia futbolstica dirigida pel periodista Pitu Abril.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89621" title="Pau de Basilea" nonfiltered="698" processed="692" dbindex="35750">
La Pau de Basilea s un conjunt de dos tractats firmats respectivament entre la Frana i Prssia i entre Frana i el Regne d'Espanya el 1795, pels quals ambds pasos firmaven la pau amb la Frana revolucionria, abandonant aix la Primera Coalici.

El primer tractat es va firmar l'1 d'abril de 1795 entre Prssia i Frana. Mitjanant aquest tractat, Prssia cedia els territoris renans situats a l'oest del Rin.

El segon tractat es va firmar desprs, entre Frana i Espanya, i va significar el final de la coneguda com Guerra Gran o guerra de la Convenci, que enfrontava a ambds pasos des de 1793. Aquesta guerra, encara que s'havia iniciat de forma favorable per als interessos espanyols, havia suposat un dur revs per a les armes espanyoles i la invasi del territori espanyol per Catalunya, Pas Basc i Navarra (arribant fins i tot a ocupar Miranda de Ebro).

Vista la desfavorable evoluci del conflicte, Manuel Godoy havia firmat ja un tractat previ el juny de 1795. En aquest acord preliminar, el govern espanyol proposava el reconeixement de la Repblica francesa a canvi de mantenir els lmits territorials espanyols, ja que Frana volia annexionar-se Guipscoa, ocupada per les seves tropes. A ms, Espanya pretenia tamb el restabliment del culte catlic a Frana, l'alliberament dels fills de Llus XVI, aix com l'establiment d'una aliana contra Anglaterra (Espanya estava ressentida amb el seu, fins al moment, aliat a causa de certs enfrontaments al Carib). La versi definitiva del tractat es va firmar en el 22 de juliol. Constava d'un prembul i 17 articles. Al tractat s'establia que Frana tornava els territoris ocupats a Espanya.

A canvi, Espanya cedia a Frana la part espanyola de l'illa de Santo Domingo, en la que els francesos ja controlaven la part occidental de l'illa, Hait, des de la firma del Tractat de Ryswick el 1697) i es normalitzaven les relacions comercials entre ambds pasos.

Les clausules secretes del tractat disposaven que Espanya no perseguiria als afrancesats i l'alliberament de la filla del rei Llus XVI. Es va postergar per a ms tard un nou tractat, el que seria denominat Tractat de San Ildelfonso, en el que es formalitzaria una aliana contra Anglaterra.

Carles IV va concedir a Godoy el ttol de Prncep de la Pau per la seva intervenci en el tractat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89631" title="Museu d'Art Modern de Nova York" nonfiltered="699" processed="693" dbindex="35751">


MoMA s l'acrnim en angls de Museum of Modern Art (Museu d'Art Modern) de Nova York, una de les colleccions d'art modern ms importants del mn. Els seus edificis permanents es troben situats a Manhattan tot i que, degut a importants reformes en los mateixos, la collecci s'ha traslladat a Astria.

Situat al carrer 11 West amb el carrer 53 de Nova York, el MoMA obr les seves portes al pblic el 7 de novembre de 1929.

Est considerat un dels santuaris de l'art modern i contemporani del mn, i constitueix (segons el parer de molts) una de les millors colleccions d'obres mestres. Allotja peces com La nit estelada de Van Gogh, Broadway Boogie Wogie de Piet Mondrian i obres d'artistes americans de primera lnia tals com Jackson Pollock, Andy Warhol i Edward Hopper. El MoMA posseeix tamb una important collecci dedicada al disseny modern.

Quan el Museu d'Art Modern comen a exposar les seves obres, els artistes d'aquella poca pensaven que el cubisme, l'art abstracte, etc., era quelcom que topava amb les lnies directrius que fins aleshores eren considerades la pauta en l'art veritable.

El MoMA conserva a les seves galeries el millor i ms bell de l'art, incloent des de fotografies, pellcules, objectes d'orfebreri, mobiliari i objectes arquitectnics, aix com obres mestres de pintura i escultura. Pel que fa les pintures dels Vells Mestres, compta amb obres de Pablo Picasso, Marc Chagall, Kandinsky, Mondrian, Matisse, entre d'altres.

T tamb un Jard d'Escultures d'Auguste Rodin, Alexander Calder, Nevelson i Maillol, i una sala de cinema.

Desprs de quatre anys de reformes que han costat prop de 55 milions de dlars, hi ha noves galeries i molt ms espai. Aquest museu t dos restaurants: el Garden Cafe, una cafeteria, i el Members Dining Room. s obert de divendres a dimarts de les 11h fins les 18h, i els dijous fins les 21h. Roman tancat els dimecres.
Vegeu tamb.
 NYArts;

Enllaos externs.
Histria, arquitectura i collecci del MOMA ;

Pgina oficial.
Web oficial del museu;

Guies.
Insecula;
Modern Art: The Museum of Modern Art;
Contemporary Art: Museum of Modern Art;
Art Mobs: MoMA Audioguides (audioguies no oficials);

 Imatges .
Flickr MoMA Group;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89638" title="Bosc dels Estats Alemanys" nonfiltered="700" processed="694" dbindex="35752">
El Bosc dels Estats Alemanys s una iniciativa per a la plantaci i reforestaci del desert del Ngueb a Israel que, a ms, simbolitza l'amistat entre Alemanya i Israel.

Grcies a les nombroses donacions rebudes d'Alemanya, l'any 1991 ja s'havien plantat al Bosc dels Estats Alemanys, situat al voltant de la ciutat de Beerxeba, ms de 420.000 arbres.

L'iniciador i patrocinador de la iniciativa, posada en marxa a principis dels anys noranta, fou l'expresident d'Alemanya Johannes Rau. L'any 1995, el Fons Nacional Jueu (en alemany, Jdischer Nationalfonds) li conced la seva primera Branca d'Olivera d'or per la tasca duta a terme.

Actualment la proposta rep el patrocini de diversos poltics, com ara Kurt Beck (president de Rennia-Palatinat), Hans Eichel (expresident de Hessen), Johannes Rau (expresident de Rin del Nord-Westflia i d'Alemanya) i de Bernhard Vogel (expresident de Rennia-Palatinat i president de Turngia), aix com de diversos alcaldes i exalcaldes com ara Eberhard Diepgen (Berln), Jens Beutel (Magncia), Petra Roth (Frankfurt), Manfred Ruge (Erfurt), Peter Schnlein (Nuremberg), etc.

Molts municipis alemanys hi han participat plantant arbres i petits boscos al Bosc dels Estats Alemanys, collaborant significativament en el reviscolament del desert.

La millora del clima i l'espai d'esbarjo que suposa el bosc sn una collaboraci important a la millora de la qualitat de vida dels habitants de la regi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89643" title="Molins de Beneixama" nonfiltered="701" processed="695" dbindex="35753">
Els Molins de Beneixama estan situats principalment a les vores de l'anomenat "Cam del Salze", a la poblaci valenciana de Beneixama (Baix Vinalop).

s un conjunt de prop d'una desena de molins, actualment en dess, testimonis de l'activitat econmica de Beneixama des del segle XVII a primeries del XX.

Tot i que la majoria estan necessitats d'una restauraci urgent, encara conserven restes d'arqueologia industrial ben interessants. Aprofitaven la fora de l'aigua d'una squia propera per moure "la cacau", que movia les moles de pedra.

Hi ha molins destinats a feines diverses. La major part es destinava a la mlta de cereals (blat i civada, principalment), tot i que tamb n'hi havia destinats a almssera per a la producci de l'oli. Es tracta de construccions de carcter particular, la qual cosa ha perms que alguns dels molins s'hagen reaprofitat com a xalets o segones residncies i es troben en condicions adequades de conservaci.

Juntament amb els molins, hi ha tota una altra srie d'infrastructures relacionades amb l'aprofitament de l'aigua, com  "el repartidor" (assut i basses) i diverses squies i braals que testimonien l's racional de l'aigua que es feia des de temps ben antics.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89645" title="Espai mtric" nonfiltered="702" processed="696" dbindex="35754">
En Matemtiques, un espai mtric s un cas particular d'espai topolgic, on est definida una distncia.

Definici formal.
Formalment, un espai mtric s un conjunt  amb una funci distncia associada, (tamb anomenada mtrica) .

 s el conjunt dels nmeros reals.
Als elements del conjunt, se'ls anomena punts.
Una funci  compleix les condicions d'una distncia en  si :
 .
  ';
 si ;
 ;
 ;

Sistemes axiomtics alternatiuus.
La condici 1  no s necessria, ja que tamb es pot veure com una conseqncia de les condicions 4 i 5.
Qualsevol mtrica, per tal d'evitar els valors , permet una reescalaci a una mtrica finita, definint, per exemple, , els dos espais mtrics sn equivalents des d'un punt de vista topolgic.

Exemples.
En qualsevol conjunt existeix la mtrica discreta: .
En el nmeros reals, la funci dstncia . Distncia euclidiana.
La distncia euclidiana, a , o sigui .
Qualsevol espai vectorial normat s un espai mtric si definim .









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89646" title="Cavall catal" nonfiltered="703" processed="697" dbindex="35755">
El cavall catal fou una raa ja extingida de cavalls que havia estat prpia de Catalunya. El seu origen era remot i estava emparentat amb els cavalls del sud de la Pennsula Ibrica essent parent del cavall mallorqu i el menorqu.

Es va extingir cap al primer ter del segle XX fonent-se amb cavalls de tir hipermtrics com els bretons els de Comtois i els d'Ardenesa, donant lloc a l'actual agrupaci hipermtrica pirinenca.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89648" title="Ovella xisqueta" nonfiltered="704" processed="698" dbindex="35756">
L'ovella xisqueta o pallaresa s una raa d'ovella prpia del Pirineu lleidet. Concretament es troba sobretot al Pallars Juss, el Pallars Sobir i l'Alta Ribagora.

Histria.
La raa deriva del tronc Ovis aries ibericus que alhora s descendent d'ovelles asitiques.

Actualment hi ha entre 12.000 i 15.000 individus amb un elevat grau de puresa.

Caracterstiques.
No tenen banyes.
Cap petit.
Orelles horitzontals una mica aixecades i de mida petita mitjana.
Cua petita.
Mucoses pigmentades.
Pell sense plecs.
Capa blanca excepte a la punta de les orelles al voltant dels ulls i als genitals on s negre.
Vell blanc;
Entre 40 i 45 kg els mascles i 30 i 35 kg les femelles.
Fort instint maternal. A diferncia d'altres races no hi ha rebuig de les criatures per part de les mares.

Enllaos externs.
Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya;
Les races domstiques autctones de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89651" title="Cabra catalana" nonfiltered="705" processed="699" dbindex="35757">
La cabra catalana fou una antiga raa de cabres prpia de Catalunya que ja s documentada amb aquest nom al segle XIV.

La competncia que exerciren altres races va provocar que aquesta s'extings cap a mitjans del segle XX probablement quedant-ne les ltimes cap a la zona de la Vall d'Aran.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89652" title="Isfiya" nonfiltered="706" processed="700" dbindex="35758">
Isfiya (en hebreu,      ; en rab,      ) s un poble de gaireb 10.000 habitants situat al cim del mont Carmel a uns 15 km al sud de Haifa, a Israel. La poblaci d'Isfiya s majoritriament drusa i compta amb una minoria cristiana. Juntament amb Daliyat el-Carmel, tamb de poblaci drusa, forma el municipi de Ciutat de Carmel.

Isfiya fou fundada a mitjans segle XVII, durant l'Imperi Otom. L'any 1930 s'hi van trobar diverses restes arqueolgiques que incloen una sinagoga amb mosaics i 4.500 monedes d'or de l'poca romana. Al voltant de la ciutat tamb hi ha el parc nacional del mont Carmel.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89653" title="Daliyat el-Carmel" nonfiltered="707" processed="701" dbindex="35759">
Daliyat el-Carmel (en hebreu,          -    ; en rab,             ) s un poble drus de gaireb 24.000 habitants que, juntament amb Isfiya, forma el municipi de Ciutat de Carmel, al districte de Haifa d'Israel.

Cap al segle XVII hi havia a la zona ms de deu pobles drusos, que foren destruts a principis del segle XIX durant una rebelli. Noms algunes dcades desprs els drusos van poder tornar-hi i quedar-s'hi.

Al contrari que els drusos que resideixen als alts del Golan, que se senten pertanyents a Sria, els drusos del Carmel donen suport a l'estat d'Israel. Sn un dels grups de poblaci que serveixen regularment a l'exrcit israeli (tzahal), i molts pertanyen a les unitats especials. Junt amb ells, podem comptar amb els Txerquesos i els Beduns, que tamb serveixen a tzahal.

Uns quants quilmetres al sud de Daliyat el-Carmel hi ha el Muhraqa, un dels dos convents de monges carmelites que encara resten al mont Carmel.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89658" title="Ir ha-Karmel" nonfiltered="708" processed="702" dbindex="35760">

Ir ha-Karmel (en hebreu,          , ciutat del Carmel) s una ciutat al districte de Haifa d'Israel. Fou fundada el 2003 de la uni dels consells locals de Daliyat el-Carmel i d'Isfiya. Encara que originriament s'anomen Daliyat el-Carmel - Isfiya, posteriorment fou rebatejada com Ciutat de Carmel.

La ciutat, situada a la part ms alta del mont Carmel, agrupa aquests dos nuclis de poblaci drusa. La ciutat atrau gran nombre de turistes que volen conixer ms d'aprop la cultura drusa i que volen visitar el fams basar.

Tanmateix, la ciutat travessa un perode de dificultats econmiques: el pressupost municipal s insuficient i l'ajuntament est molt endeutat. Es cregu que la fusi de tots dos pobles milloraria la situaci mitjanant la collaboraci i l'aprofitament de sinergies, per ara s'ha pogut comprovar que la fusi no ha aportat beneficis als comptes pblics.

Vegeu tamb.
Daliyat el-Carmel;
Isfiya;

Cites.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89659" title="Allianz Arena" nonfiltered="709" processed="703" dbindex="35761">
El Allianz Arena s un estadi de futbol situat al barri de Frttmaning, al nord de Munic, a l'estat federat de Baviera, Alemanya. Els seus equips titulars sn el FC Bayern Mnchen i el TSV 1860 Mnchen, equips que jugaven prviament de local a l'Estadi Olmpic de Munic. 

Va ser una de les subseus de la Copa Mundial de Futbol de 2006 celebrada a Alemanya. Per a aquest esdeveniment, l'estadi va dur temporalment el nom d'Estadi de la Copa Mundial de la FIFA de Munic, per raons estipulades en el reglament de la FIFA. Per raons similars, tamb duu el nom de Mnchen Arena en els campionats organitzats per la UEFA, com la Lliga de Campions. Malgrat aquests canvis, el nom oficial s Allianz Arena. 

El Allianz Arena s conegut popularment amb l alies de Schlauchboot (en catal: pot inflable) per la seva forma.


 Enllaos externs .


 Web oficial de l'Allianz Arena ;
 Plana web de la ciutat de Munic sobre la Copa Mundial de Futbol de 2006, en alemany.
 Allianz Arena al Google Maps;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89665" title="Johannes Itten" nonfiltered="710" processed="704" dbindex="35764">
Johannes Itten (11 de novembre de 1888 a Sderen-Linden, Sussa; 25 de maig de 1967 a Zuric), fou un pintor i pedagog artstic sus. Itten pertany a l'Escola de Zuric de l'art Concret.

 Biografia .


l'Any 1913 Itten esdev estudiant del mestre Adolf Hlzel a l'Acadmia de Belles Arts d'Stuttgart (Stuttgarter Akademie). All s'hi troben Ida Kerkovius, Oskar Schlemmer i Willi Baumeister. Durant la Primera Guerra Mundial Itten s'estableix a Viena (1916), on no hi funda cap escola d'art prpia. A Viena hi coneix, entre d'altres, en Walter Gropius, que el crid l'any 1919 per ser un dels primers professors de l'escola estatal Bauhaus a Weimar. Itten va romandre a la Bauhaus de l'any 1919 fins el 1923 exercint de Mestre. Juntament amb Gertrud Grunow van desenvolupar l'innovador "Curs Preliminar", que havia d'aportar als estudiants coneixements bsics de les caracterstiques dels materials, composici i color. (Temporalment fou docent de pintura mural i pintura en vitralls).

Johannes Itten s el fundador de la nova Teoria cromtica (la seva principal obra s L'Art del Color (1961)). La seva teoria dels "7 constrasts cromtics" s'ensenya a tot taller o Acadmia d'Art de renom. 

Un important treball previ a L'Art del Color s el curs preliminar titulat  "Anlisi dels antics Mestres". Va ser publicat amb la "Roda cromtica en 12 tons i 7 lluminositats" en la Publicaci "Utopia" l'any 1921 a Weimar. 

1926 1934 Escola d'art privada a Berln;
1932 - 1938 Director de l'Escola d'Ofici Textil a Krefeld;
1938 1954 Director de l'escola d'art (Kunstgewerbeschule) i ;
1943 1960 Director de l'Escola d'Ofici Textil a Zuric;
 1949 - 1956 Direcci del Museu Rietberg per Art de fora d'Europa a Zuric;
 1955 Pintura lliure i elaboraci de la seva teoria;
 1955 Curs de color a la HfG Ulm (Hochschule fr Gestaltung) Escola superior de composici a Ulm.

La seva filla Marion Lichardus-Itten s Professora d'Histria Antiga i Contempornia a la Universitat de la Sorbona a Pars.

Obra.
 "Analysen alter Meister" (Anlisi dels antics Mestres). A: Bruno Maria Adler (Hrsg.): Utopia. Dokumente der Wirklichkeit (Utopia. Document de la Realitat). Weimar: Editorial Utopia , 1921.
 Kunst der Farbe (L'art del color), 1961;
 Mein Vorkurs am Bauhaus, Gestaltungs- und Formenlehre (El meu curs preliminar a la Bauhaus, teoria de la forma i la composici), Editorial Otto Maier Ravensburg, 1963;

 Enllaos externs .
 Breu biografia ;
 Johannes Itten a l'Artcyclopedia - llistat de galeries i llocs museu en lnia. ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89666" title="Convent de les Monges Teresianes" nonfiltered="711" processed="705" dbindex="35765">
El convent de les monges Teresianes s un edifici de grans dimensions de Beneixama situat a la cantonada dels actuals carrers "Constituci" (tradicionalment anomenat "de les Monges") i Cardenal Pay.

Histria.
Fins a l'abandonament per les monges Teresianes, va ser dedicat a la instrucci femenina. Va ser fundat grcies a una donaci d'Elena Santonja, de Biar. Dama molt rica i d'un cert esperit filantrpic.

Posteriorment a l'abandonament de l'orde Teresiana, la Conselleria de Cultura i Educaci hi va installar una escola llar que va funcionar diversos anys.

Desprs, aquest casalot imponent ha quedat novament en dess, atesa la seua precarietat estructural que amenaava de runa diverses parts de l'edifici.


L'edifici.
La seua faana (que dna als dos carrers abans esmentats), presenta un joc ben interessant de finestres i diversos elements arquitectnics de carcter decimonnic. El seu claustre i l'antic menjador escolar han estat utilitzats els darrers temps en diversos actes socials i culturals.

L'antiga capella del convent necessita una rehabilitaci que preserve els elements arquitectnics ms interessans (sobretot, l'altar major i alguns altarets).

Actualment, es treballa en la seua rehabilitaci total a l'espera d'ubicar-hi un futur "centre de dia" per a persones majors.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89672" title="Ellsworth Kelly" nonfiltered="712" processed="706" dbindex="35766">
Ellsworth Kelly (nascut a Newburgh, Nova York, el 31 de Maig de 1923), s un pintor i escultor nord-americ associat amb l'escola minimalista. Moltes de les seves pintures consisteixen en un sol color (normalment llumins), essent algunes de les teles de forma irregular, s el principal representant de l'estil Hard edge. 

Va estudiar a l'Institut, Brooklyn, de l'any 1941 al 1943 i, desprs de fer el servei militar de 1943 a 1945, va acudir a l'Escola del Museu de Belles Arts de Boston, de 1946 a 1947. Ms tard va estudiar a l'Escola de Belles ARts (cole des Beaux-Arts) de Paris, Frana mitjanant el G.I. Bill of Rights (Servicemen's Readjustment Act).

La seva primera exposici en solitari va tenir lloc a la Galeria Arnaud, a Paris, l'any 1951. La seva primera exposix retrospectiva va tenir lloc al Museum of Modern Art, Nova York, el 1973.

El 2000 li fou concedit al Meiji Memorial Hall de Tquio, Jap, el premi Praemium Imperiale.

Enllaos externs.
Ellsworth Kelly a St Ives exposici a la Tate Collection Tate St Ives, Regne Unit, 2006 (angls);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89675" title="Home de Ceprano" nonfiltered="713" processed="707" dbindex="35767">

L'Home de Ceprano (Homo cepranensis) s un exemplar fssil del crani d'un homnid, descobert per Italo Bidittu el 1994, a la localitat de Ceprano, provncia de Frosinosne a Itlia. Desprs de la reconstrucci dels fragments trobats, realitzada pel geleg Aldo Segre i la paleontloga Eugenia Segre Naldini, es calcula que la capacitat craniana d'aquest espcimen podria ser d'uns 1200 c.c., el que significa un cervell clarament major que el de l' Homo ergaster i l' Homo erectus. S'ha estimat que aquest fssil data de fa almenys 800 mil anys. S'ha proposat la denominaci Homo cepranensis com a espcie diferent. El paleoantropleg Antonio Ascenzi el considera com a Homo erectus, i creu que tamb haurien de considerar-se les seves relacions amb el Homo antecessor i Homo heidelbergensis.

Referncies.
Early Humans (Roy A. Gallant)/Copyright 2000 ISBN 0-76140960-2  ;
PudMed Central ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89685" title="Heidelberg" nonfiltered="715" processed="708" dbindex="35769">

Heidelberg s una ciutat d'Alemanya situada a la vall del Neckar, al nord-oest del land de Baden-Wurtemberg. s la cinquena ciutat ms gran de l'estat (darrere Stuttgart, Mannheim, Karlsruhe i Friburg de Brisgvia). 

s coneguda principalment pel seu castell i per la seva  universitat (Ruprecht-Karls Universitt Heidelberg), fundada el 1386 per Ruprecht I, i refundada el 1803 pel duc Karl-Friedrich de Bade. Fou tamb un dels focus de la Reforma protestant i acoll a Mart Luter en 1518.

s una ciutat independent (en alemany Stadt) i al mateix temps centre del districte Rhein-Neckar (en alemany Rhein-Neckar-Kreis). La regi densament poblada, on Heidelberg est situada, es diu Rhein-Neckar-Dreieck. 

 Galeria d'imatges .





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89686" title="Llista de frases S" nonfiltered="716" processed="709" dbindex="35770">
Les Frases S o frases de seguretat sn uns consells de prudncia relatius a les substncies i preparats perillosos. Es descriuen a l'Annex III de la Directiva 67/548/CE, en els idiomes oficials de la Uni Europea.

Aquestes frases tamb es poden categoritzar en diferents apartats segons;
Emmagatzematge i manipulaci;
En cas d'incident o accident;
Vessaments i residus;
Higiene personal;
Equips de protecci personal (EPI);
Reactivitat i incompatibilitats;

Frases S.
S1 Conservi's sota clau.
 Mantingui's fora de l'abast dels nens.
S3 Conservi's en lloc fresc.
S4 Mantingui's lluny de locals habitats.
S5 Conservi's en... (lquid apropiat a especificar pel fabricant).
S6 Conservi's en... (gas inert a especificar pel fabricant).
S7 Mantinguis en recipient ben tancat.
S8 Mantinguis el recipient en lloc sec.
 Conservi's el recipient en lloc ben ventilat.
S12 No tancar el recipient hermticament.
S13 Mantinguis lluny d'aliments, begudes i pinsos.
S14 Conservi's lluny de .. (materials incompatibles a especificar pel fabricant).
S15 Conservar allunyat de la calor.
 Conservar allunyat de tota flama o font d'espurnes. No fumar.
S17 Mantingueu lluny de materials combustibles.
S18 Manipuleu i obriu el recipient amb prudncia.
S20 No menjar ni beure durant la seva utilitzaci.
S21 No fumar durant la seva utilitzaci.
 No respirar el pols.
S23 No respirar els gasos/fums/vapors/aerosols adequada(s) a especificar pel fabricant.
S24 Eviti's el contacte amb la pell.
S25 Eviti's el contacte amb els ulls.
 En cas de contacte amb els ulls renteu-vos immediata i abundantment amb aigua i aneu a un metge.
S27 Rentar-se immediatament la roba tacada o esquitxada.
 En cas de contacte amb la pell, rentar-se immediatament i abundantment amb... (productes a especificar pel fabricant).
S29 No tirar els residus per l'aigera;
S30 No tirar mai aigua a aquest producte.
S33 Evitar l'acumulaci de crregues electrosttiques.
S35 Elimineu els residus del producte i els seus recipients amb totes les precaucions possibles.
 Useu indumentria protectora adequada.
 Useu guants adequats.
S38 En cas de ventilaci insuficient, useu equip respiratori adequat.
S39 Useu protecci per als ulls/la cara.
S40 Per a netejar el sl i els objectes contaminats per aquest producte, useu... (a especificar pel fabricant).
S41 En cas d'incendi i/o d'explosi no respireu els fums.
S42 Durant les fumigacions/polvoritzacions, useu equip respiratori adequat. adequada(s) a especificar pel fabricant.
S43 En cas d'incendi, utilitzar... (els mitjans d'extinci els ha d'especificar el fabricant). Si l'aigua augmenta el risc, s'haur d'afegir: No usar mai aigua.
 En cas d'accident o malestar, aneu immediatament al metge (si s possible, mostreu-li l'etiqueta).
S46 En cas d'ingesti, aneu immediatament al metge i mostreu-li l'etiqueta o l'envs.
S47 Conservar a una temperatura no superior a...C (a especificar pel fabricant).
S48 Conservar humit amb... (medi apropiat a especificar pel fabricant).
S49 Conservar nicament en el recipient d'origen.
S50 No mesclar amb... (a especificar pel fabricant).
S51 Feu-ho servir nicament en llocs ben ventilats.
S52 No usar sobre grans superfcies en locals habitats.
 Eviteu l'exposici. Demaneu instruccions especials abans de l's.
S56 Elimineu aquesta substncia i el seu recipient en un punt d'arreplegada pblica de residus especials o perillosos.
S57 Utilitzeu un envs de seguretat adequat per a evitar la contaminaci del medi ambient.
S59 Remetre's al fabricant o provedor per a obtenir informaci sobre la seva recuperaci/reciclatge.
S60 Elimineu el producte i el seu recipient com a residus perillosos.
S61 Eviteu el seu alliberament al medi ambient. Demaneu instruccions especfiques de la fitxa de dades de seguretat.
S62 En cas d'ingesti no provocar el vmit: Acudiu immediatament al metge i mostreu-li l'etiqueta o l'envs.

Combinacions de frases S.
 Conserveu sota clau i mantingueu fora de l'abast dels nens.
S3/7 Conserveu el recipient ben tancat i en lloc fresc.
S3/9/14 Conserveu en lloc fresc i ben ventilat i lluny de... (materials incompatibles, a especificar pel fabricant).
S3/9/14/49 Conserveu nicament al recipient d'origen, en lloc fresc i ben ventilat i lluny de... (materials incompatibles, a especificar pel fabricant).
S3/9/49 Conserveu nicament al recipient d'origen, en lloc fresc i ben ventilat.
S3/14 Conserveu en lloc fresc i lluny de... (materials incompatibles, a especificar pel fabricant).
S7/8 Mantingueu el recipient ben tancat i en lloc sec.
57/9 Mantingueu el recipient ben tancat i en lloc ben ventilat.
S7/47 Mantingueu el recipient ben tancat i Conserveu a una temperatura no superior a...C (a especificar pel fabricant).
S20/21 No menjar, ni beure, ni fumar durant la seva utilitzaci.
 Eviteu el contacte amb els ulls i la pell.
S29/56 No tirar els residus per l'aigera.
S36/37 Feu servir indumentria i guants de protecci adequats.
 Feu servir indumentria i guants adequats i protecci per als ulls/la cara.
S36/39 Feu servir indumentria adequada i protecci per als ulls/la cara.
S37/39 Feu servir guants adequats i protecci per als ulls/la cara.
S47/49 Conservi's nicament al recipient d'origen i a temperatura no superior a...C (a especificar pel fabricant);

Articles relacionats.
Frases R (de risc);
Smbols de perillositat;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89689" title="Javier Prez de Cullar" nonfiltered="717" processed="710" dbindex="35771">

Javier Prez de Cullar Guerra ( Lima, Per 1920 ) s un advocat i diplomtic peru que esdevingu el 5 Secretari General de les Nacions Unides entre 1982 i 1991.

Joventut i carrera diplomtica.
Nasqu el 19 de gener de 1920 a la ciutat de Lima. Estudi dret i ingress el 1940 al Ministeri de Relacions Exteriors del Per. El 1944 entr a formar part del Servei Diplomtic, sent enviat com ambaixador del Per a Frana, Regne Unit, Bolvia, Brasil, Sussa, la Uni Sovitica (sent el primer ambaixador del Per al pas), Polnia i Veneuela.

El 1961 retorn a Lima on desenvolup els crrecs de Director del Departament Jurdic, Director de l'Administraci, Director de Protocol i Director d'Assumptes Poltics. El 1966 aconsegu ser nomenat viceministre i Secretari General de Relacions Exteriors.

Fou dessignat pel seu pas com a delegat en l'Assemblea General de l'ONU ja el 1946, per esdevenir representant permanent a les Nacions Unides des de 1971 fins el 1975. Represent el Per al Consell de Seguretat de l'ONU entre 1973 i 1974, desenvolupant la funci de President del Consell durant els conflictes de Xipre de 1974. El 18 de setembre d'aquell any fou nomenat Representant Especial del Secretari General a Xipre, crrec que ocup fins el 1977, moment en el qual va retorn al seu crrec al Ministeri de Relacions Exteriors del Per.

El 27 de febrer de 1979 fou nomenat Secretari General Adjunt de les Nacions Unides per Assumptes Poltics concrets. Des d'abril de 1981 altern el crrec anterior amb el de Representant Personal del Subsecretari General durant la crisi a Afganistan. Sota aquesta condici va viatjar fins Afganistan i Pakistan durant l'abril i agost del mateix any per continuar les negociacions de pau iniciades pel subsecretari general mesos abans.

El maig de 1981 va retornar al Ministeri de Relacions Exteriors del Per, continuant per representant al Subsecretari General en la crisi d'Afganistan fins la seva designaci com a Secretari General de les Nacions Unides.

Secretari General de les Nacions Unides.
L'1 de gener de 1982 Javier Prez de Cullar prengu possessi del seu crrec de Secretari General de les Nacions Unides. El 10 d'octubre de 1986 fou reescollit per continuar amb un segon mandat, que inici l'1 de gener de 1987. Els membres del Consell de Seguretat demanaren la realitzaci d'un tercer mandat de Prez de Cullar per aquest no accept l'oferiment i renunci al seu crrec el 31 de desembre de 1991. L'octubre de 1987 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional.

Durant el seu mandat va manar directament les negociacions entre Argentina i el Regne Unit durant la guerra de les Malvines aix com promogu les accions del Grup de Contadora per l'adveniment de la pau a l'Amrica Central. Les Nacions Unides intercediren en les negociacions per la independncia de Nambia, el conflicte del Shara Occidental entre el Marroc i el Front Polisario, aix com en el conflicte de Xipre. Durant el seu mandat els Cascos Blaus de les Nacions Unides foren guardonats amb el Premi Nobel de la Pau el 1988.

Activitat Poltica.
Desprs de la seva retirada de la seva activitat a les Nacions Unides retorn al seu pas on opt a les eleccions presidencial de 1995, perdent la seva candidatura presidencial pel nou partit Unin por el Per davant Mximo San Romn. 

Entre el 25 de novembre de l'any 2000 i el 28 de juliol de 2001 fou nomenat Primer Ministre i Ministre de Relacions Exteriors del Per durant el govern de transici de Valentn Paniagua desprs de la sortida del govern d'Alberto Fujimori.

Immediatament desprs va assumir el crrec d'ambaixador del Per a Frana i la UNESCO, per renunciar al crrec el 22 de juliol de 2004. El 31 de desembre d'aquell any es feu efectiva la seva renncia a l'activitat diplomtica, retirant-se de la vida poltica activa. Des d'aquell moment viu retirat a Pars, on el juliol de 2005 sofr un infart coronari, del qual es recuper satisfactriament.

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de les Nacions Unides, biografia oficial Prez de Cullar;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional 1987;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89690" title="Joaqun Turina" nonfiltered="718" processed="711" dbindex="35772">

Joaqun Turina Prez (Sevilla, 9 de setembre de 1882 - Madrid, 14 de gener de 1949) fou un compositor  espanyol del Segle XX.

Vida i obra.

Poques vegades el lloc de naixement d'un artista estar tan lligat a la seua obra com en el cas de Turina. La histria d'amor de Turina amb Sevilla el va portar a dedicar a la seua ciutat natal una bona part de la seua producci, estenent-se el seu poder inspirador per tots els gneres que el compositor va conrear: en l'orquestra amb la Simfonia Sevillana, en la msica vocal amb el Canto a Sevilla , en la msica de cambra i intrumental amb Rincones Sevillanos per a piano o Sevillana per a guitarra, i en l'pera amb Margot.

D'ascendncia italiana, son pare era pintor. Sent infant va iniciar els seus estudis musicals amb el mestre de capella de la catedral sevillana, Evaristo Garca Torres, i amb Enrquez Rodrguez. El 1897 va efectuar la seua primera actuaci pblica com a pianista. A Madrid amplia els seus estudis amb Jos Trag. Entre Madrid i Sevilla va comenar una carrera com a reputat pianista.

En morir els seus pares va traslladar-se a Pars (1905) on va estudiar piano durant un mesos amb Moritz Moszkowski, decantant-se desprs per l'Schola Cantorum de Vincent d'Indy, on va estudiar composici. El 1908 va contraure matrimoni amb Obdulia Garzn. Va tenir 5 fills.

A Pars va conixer Isaac Albniz, Paul Dukas, ngel Barrios i Manuel de Falla entre d'altres. Si b en un principi la influncia de l'Schola Cantorum sembl regnar absolutament en la inspiraci de Turina, el poder de seducci i la influncia d'Albniz sembla que van ser determinants en un canvi de rumb del seu treball. El mateix Turina va narrar un dels ltims encontres amb Albniz amb aquestes paraules:

En una de les meues darreres visites Albniz em va prendre del bracet  i em va dir el segent amb gran estranyesa per la meua part: Aquest quintet francki s'editar. Ho faig qesti personal. Per em doneu la vostra paraula de no escriure ms msica d'aquesta classe. Heu de fonamentar el vostre art en el cant popular espanyol, o andals, ats que sou sevill...

El 1913 estrena una de les seues obres clau: La procesin del Roco, poema simfnic en dues seccions, dedicat al director d'orquestra Fernndez Arbs. Aquesta obra ja gaudeix de l'estil orquestral inconfusible de Turina, mescla d'un tardo-romanticisme d'inspiraci francesa i d'un nacionalisme de bona factura, amb un bon coneixement de la tcnica orquestral. L'obra va gaudir d'un immediat xit a tot Espanya i va ser ben aviat interpretada a diverses ciutats europees.

En iniciar-se la Primera Guerra Mundial va fixar la seua residncia a Madrid. El 1919, va contribuir a la fundaci  com a pianista del Quartet Francs, desprs Quintet de Madrid.

Les Danses Fantstiques op. 22 i la Simfonia Sevillana op. 23, de 1919 i 1920 respectivament, formen amb La Procesin del Roco el trptic d'obres orquestrals de Turina ms interpretades. El poema simfnic per a orquestra de corda La oracin del torero op. 34 de 1925, composta inicialment per a conjunt de llats, s tamb molt popular.

Va obtenir grans xits com a director d'orquestra, arribant a dirigir les representacions dels Ballets Russos de Serguei Diguilev (1918). El 1929 va firmar un acord amb Unin Musical Espanyola per a la composici d'obres de piano. Va ser nomenat el 1931 catedrtic de composici del Conservatori de Madrid i el 1935, va ser nomenat acadmic de nmero de la Reial Acadmia de Belles de Sant Ferran, de Madrid.

Durant la Guerra Civil no va compodre gens. La forta impressi que va causar-li l'enfrontament bllic i el fet de tenir dos fills lluitant en el front van ser determinants. Arran del seu carcter conservador va buscar la protecci del cnsol britnic, que va certificar que Joaqun Turina era personal administratiu del consolat, per tal de sentir-se ms segur al Madrid republic, tot i gaudir del respecte del govern legtim de la Repblica.

En acabar la guerra es produeix una vertadera dispora intellectual que tamb va afectar a la msica: Robert Gerhard s'exlia a Anglaterra, Casals a Puerto Rico, Falla a l'Argentina, Salvador Bacarisse a Frana, Rodolfo Halffter a Mxic, scar Espl a Blgica... Altres, com ara Pablo Sorozbal opten per un exili interior. Davant aquesta hecatombe cultural, Turina queda com l'nic compositor amb notable reconeixement internacional en l'interior del pas. 

Se segueixen aleshores els homenatges, reconeixements i crrecs oferits per un rgim poltic orfe del suport de les principals figures artstiques. El 1941 s nomenat comissari de la Msica.

Entre els seus escrits cal destacar l'Enciclopdia abreviada de la Msica de 1917 i un Tractat de composici de 1946, a ms de nombrosos articles, crtiques i conferncies.

Va morir el 14 de gener de 1949 a Madrid.

Opinions.

 Claude Debussy (1913): Com Albniz, Turina sembla fortament impregnat de msica popular; titubeja encara en la seua manera de desenvolupar i creu til acudir als illustres provedors contemporanis. Crec que Turina pot passar-se sense ells i escoltar veus ms familiars.;

 Manuel de Falla (1917): El talent i l'alt sentiment artstic del que el nostre compositor ha donat brillants proves en les seues prpies obres musicals, garanteixen tot all que puga dir-nos sobre l'art de la composici.;

 Rodolfo Halffter (1932): Turina no sap o no pot renovar-se. Totes les seues obres sn iguals.;

 Xavier Montsalvatge (1945): Sense evadir-se de si mateix ni violentar el seu temperament, amb el llast d'un passat musical sense a penes agafador per a un artista d'alada, per amb l'ntima conscincia de les enormes possibilitats verges que s'obrien, Turina ha aconseguit crear una obra que respon a la idea del ms pur nacionalisme en l'art i alhora als ms slids preceptes de la msica del nostre temps.;

Obres.
pera.

 Margot op. 11;
 Navidad op. 16;
 La adltera penitente op. 18;
 Jardn de Oriente op. 25;
 La Anunciacin op. 27;

Orquestra.

 La Procesin del Roco op. 9;
 Evangelio op. 12;
 Danses Fantstiques op. 22;
 Simfonia Sevillana op. 23;
 Ritmos fantasia coreogrfica, op. 43;
 El castillo de Almodvar, op. 65;
 Rapsdia simfnica op. 66, per a piano i orquestra de corda;
 Fantasia sobre cinc notes op. 83;

Msica de cambra.

 Quintet op. 1 per a piano i quartet de corda op. 1;
 Quartet de corda op. 4;
 Escena Andaluza op. 7 per a viola, piano i quartet de corda;
 El poema de una sanluquea op. 28, per a viol i piano;
 Oracin del Torero op. 34 per a quartet de llats, posteriorment per a quartet de corda i orquestra de corda;
 Trio op. 35, per a piano, viol i violoncel;
 Recuerdos de la Antigua Espanya op. 48, per a quartet de llats;
 Sonata op. 51 per a viol i piano;
 Quartet amb piano op. 67;
 Variacions clssiques op. 72 per a viol i piano;
 Trio op.76 per a piano, viol i violoncel;
 Sonata op. 82 per a viol i piano;
 Serenata op. 87 per a quartet de corda;
 Crculo... op. 91 per a piano, viol i violoncel;
 Euterpe (Musa de Andaluca) op. 93 nm. 2, per a viol i piano;
 Tala (Musa de Andaluca) op. 93 nm. 3, per a quartet de corda;
 Polimnia (Musa de Andaluca) op. 93 nm. 4 per a violoncel i piano;
 Calope (Musa de Andaluca) op. 93 nm. 9 Quintet;
 Tema i variacions op. 100, per a arpa i piano;
 Homenaje a Navarra op. 102 per a viol i piano;

Piano .

 Sevilla, op. 2;
 Sonata Romntica sobre un tema espaol, op. 3;
 Rincones sevillanos, op. 5;
 Tres danzas andaluzas, op. 8;
 Recuerdos de mi rincn, op. 14;
 lbum de viaje, op. 15;
 Mujeres espaolas, op. 17;
 Cuentos de Espaa, op. 20;
 Nieras, op. 21;
 Sanlcar de Barrameda, op. 24;
 El Cristo de la Calavera, op. 30;
 Jardines de Andaluca, op. 31;
 La Venta de los Gatos, op. 32;
 El Barrio de Santa Cruz, op. 33;
 La leyenda de La Giralda, op. 40;
 Dos danzas sobre temas populares espaoles, op. 41;
 Verbena madrlea, op. 42;
 Mallorca, op. 44;
 Evocaciones, op. 46;
 Cuentos de Espaa, op. 47;
 Recuerdos de la Espaa Antigua, op. 48;
 Viaje martimo, op. 49;
 Tocata y fuga, op. 50;
 Miniaturas, op. 52;
 Cinco danzas gitanas, op. 55;
 Nieras, op. 56;
 Partita en Do, op. 57;
 Tarjetas postales, op. 58;
 Sonata Fantasia, op. 59;
 Radio Madrid, op. 62;
 Jardn de nios, op. 63;
 Pea romntica, op. 64;
 El Castillo de Almodvar, op. 65;
 El Circo, op. 68;
 Siluetas, op. 70;
 En la zapatera, op. 71;
 Mujeres espaolas, op. 73;
 Fantasia italiana, op. 75;
 El poema infinito, op. 77;
 Rincones de Sanlcar, op. 78;
 Bailete, op. 79;
 Preludis, op. 80;
 Fantasia sobre cinc notes, op. 83;
 Cinco danzas gitanas, op. 84;
 Ofrenda, op. 85;
 Hipcrates, op. 86;
 Concert sense orquestra, op. 88;
 Mujeres de Sevilla, op. 89;
 En el cortijo, op. 92;
 Clo (Musa de Andaluca), op. 93, nm 7;
 Urania (Musa de Andaluca), op. 93, nm. 7;
 Minu (Musa de Andaluca), op. 93, nm. 8;
 Fantasa del reloj, op. 94;
 Por las calles de Sevilla, op. 96;
 Rincn mgico, op. 97;
 Poema fantstico, op. 98;
 Contemplacin, op. 99;
 Linterna mgica, op. 101;
 Fantasa cinematogrfica, op. 103;
 Desde mi terraza, op. 104;

Guitarra.

 Sevillana, op. 29;
 Fandanguillo, op. 36;
 Rfaga, op. 53;
 Sonata, op. 61;
 Homenaje a Trrega, op. 69;

Orgue.

 Preludi, op. 10;
 Musette, op. 13;

Vocal.

 Rima, op. 6, per a veu i piano;
 Poema en forma de canciones, op. 19, per a veu i piano;
 Tres ries, op. 26, per a veu i piano;
 Canto a Sevilla, op. 37, per a veu i piano o per a veu i orquestra;
 Dos canons, op. 38, per a veu i piano;
 Corazn de mujer, op. 39, per a veu i piano;
 Trptico, op. 45, per a veu i piano;
 Tres Sonetos, op. 54, per a veu i piano;
 Saeta en forma de Salve, op. 60, per a veu i piano;
 Vocalizaciones, op. 74, per a veu i piano;
 Tres poemas, op. 81, per a veu i piano;
 Homenaje a Lope de Vega, op. 90, per a veu i piano;
 Melpmene (Musa de Andaluca), op. 93 nm. 5, per a veu i piano;
 Erato (Musa de Andaluca), op. 93 nm. 6, per a veu i quartet de corda;
 Ave Maria, op. 95, per a veu i piano;

 Enllaos Externs .
  Pgina web oficial del compositor;
  Brevssima biografia i escolta gratuta de la tercera de les Danses Fantstiques "Orga" El Poder de la Palabra;

 Bibliografia .
  Garca del Busto, Jos Luis. Turina Espasa Calpe, S.A.. 1981, Madrid. ISBN 84-239-5347-5.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89691" title="Quatre morros" nonfiltered="719" processed="712" dbindex="35773">

Botnica:
Varietat de tomquet. Vegeu tomquet quatre morros.
Varietat de pebrot. Vegeu pebrot quatre morros.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89693" title="Tomquet quatre morros" nonfiltered="720" processed="713" dbindex="35774">
El tomquet quatre morros s una varietat de tomquet (Lycopersicon esculentum) prpia de l'rea de Manresa.

Es caracteritza per tenir protuberncies molt marcades que fan recordar els grills de les mandarines.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89694" title="Pebrot quatre morros" nonfiltered="721" processed="714" dbindex="35775">
El pebrot quatre morros s una varietat de pebrot (Capsicum annuum) propi de l'rea de Vilanova de Bellpuig.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89696" title="Francesc de Paula d'Espanya" nonfiltered="722" processed="715" dbindex="35776">
Francesc de Paula d'Espanya, infant d'Espanya (Madrid 1794 - 1865). Infant d'Espanya de la Casa de Borb amb l'habitual tractament d'altesa reial.

Nat al Palau Reial de Madrid el dia 10 de mar de 1794, sent fill del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Llusa de Borb-Parma. Nt per via paterna del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amlia de Saxnia i per via materna del duc Felip I de Parma i de la princesa Elisabet de Frana.

Es cas per delegaci el dia 15 d'abril de 1819 amb la princesa Llusa Carlota de Borb-Dues Siclies, filla del rei Francesc I de les Dues Siclies i de la infanta Maria Isabel d'Espanya. La parella s'establ entre la Cort de Madrid i el Palau d'Aranjuez. Tingueren onze fills:

 SAR l'infant Francesc d'Asss d'Espanya, nat a Madrid el 1820 i mort a la mateixa ciutat el 1821.

 SAR l'infanta Isabel Ferranda d'Espanya, nada a Madrid el 1821 i morta a Pars el 1897. Es cas amb l'aristcrata polons comte Ignaz Gurowski.

 SAR l'infant Francesc d'Asss d'Espanya, nat al Palau d'Aranjuez el 1822 i mort a Epinay-sur-Seine el 1902. Es cas amb la reina Isabel II d'Espanya.

 SAR l'infant Enric d'Espanya, nat a Sevilla el 1823 i mort a Alarcon com a conseqncia d'un duel el 1870. Casat morganticament amb Elena de Castellvi y Shelly-Fernandez de Cordova.

 SAR l'infanta Maria Teresa d'Espanya, nada al Palau d'Aranjuez el 1824 i morta a Madrid el 1900. Es cas amb el duc de Sessa, Jos Maria Osorio de Moscoso.

 SAR l'infant Duarte Felip d'Espanya, nat a Madrid el 1826 i mort el 1830. ;

 SAR la infanta Josepa Ferranda d'Espanya, nada al Palau d'Aranjuez el 1827 i morta a Pars el 1910. Es cas en primeres npcies amb Josep Gell i Rent.

 SAR la infanta Teresa d'Espanya, nada a Madrid el 1828 i morta el 1829.

 SAR l'infant Ferran d'Espanya, nat al Palau d'Aranjuez el 1832 i mort a Madrid el 1854.

 SAR la infanta Maria Cristina d'Espanya, nada a Madrid el 1833 i morta el 1902. Es cas amb l'infant Sebasti de Portugal. ;

 SAR la infanta Amlia d'Espanya, nada a Madrid el 1834 i morta a Munic el 1905. Es cas amb el prncep Adalbert de Baviera.

L'any 1844 moria a Madrid la princesa Llusa Carlota de Borb-Dues Siclies i posteriorment l'any 1851, es cas morganticament amb Teresa Arredondo. 

L'infant Francesc de Paula mor al Palau Reial de Madrid el dia 13 d'agost de 1865.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89703" title="Juventino Rosas" nonfiltered="723" processed="716" dbindex="35777">

Jos Juventino Policarpo Rosas Crdenas, (Santa Cruz de Galeana, avui Santa Cruz de Juventino Rosas, 25 de gener de 1868 - Surgidero de Bataban (Cuba), 9 de juliol de 1894), compositor mexic mundialment conegut pel seu vals Sobre las olas.


 Inicis .

Des d'infant, Juventino va mostrar una gran disposici i talent per a l'aprenentatge de la msica, sent indut i ensenyat per son pare a tocar el viol, el seu instrument preferit. Va viure de jove en un venat del barri de Tepito en la ciutat de Mxic i va treballar de campaner, violinista i cantor en l'Esglsia de Sant Sebasti.

Desprs va passar a formar part del grup dels germans Aguirre, amb els quals va conixer la vida nocturna de la capital; tamb va integrar-se al grup dels germans Elvira. 


 Obra .

El 1885 es va inscriure al Conservatori Nacional. Ac va estudiar solfeig i teoria musical. Ja havia escrit "Te volv a ver", "Seductora", "Sueo de las Flores" i "Ensueo". Tamb va escriure un vals denominat "Carmen", dedicat a Carmen Romero, esposa del president Porfirio Daz. El 1888, va escriure la marxa Cuahutmoc i l'obra que li donaria la immortalitat, Junto al manantial que va ser rebatejada com Sobra las olas, inspirada en un riu que creua la delegaci (en aquell llavors poble, de Contreras, avui Magdalena Contreras). Aquest vals va ser dedicat a la senyora Calixta Gutirrez de Alfaro, que era la seua mecenes. Desprs de l'xit musical, el president Daz li va regalar un piano, que va vendre per a pagar els seus deutes.

Tot i que Sobre las olas va obtenir un gran xit, Rosas va vendre'n, tamb per a pagar els seus deutes, els drets d'autor a la casa Wagner y Levien.

Va pertnyer a la companyia d'pera de ngela Peralta i a una companyia de sarsuela amb la que va viatjar a Cuba, per sense xit. A Cuba, una malaltia ataca a Juventino: la mielitis espinal i trobant-se en la misria total, ha d'internar-se en la Casa de Salut de la Mare de Du del Roser a Surgidero de Bataban.

El 8 de juliol de 1894, des de l'hospital, sent a un grup de msics ambulants interpretar el Sobre las olas. L'endem, mor. Alg en Cuba va escriure en la seua tomba: "Juventino Rosas, violinista mexic i autor del clebre vals Sobre las olas, va morir al juliol de 1894. La terra cubana sabr conservar el seu somni."


 Herncia .

El 1909, el periodista Miguel Necochea i la Societat de Compositors Mexicans duen a terme gestions per a exhumar i traslladar les restes de Juventino a Mxic i els mexicans residents en l'illa, n'assumeixen les despeses. En arribar a Veracruz, les despulles del compositor van ser rebudes pels tamb compositors Miguel Lerdo de Tejada i Ernesto Elorduy. Un dels vagons del Ferrocarril Mexic es va convertir en capella ardent i les notes del vals s'escolten all per on passa el tren.

Les restes de Juventino Rosas van romandre en el Teatre del Conservatori per a rebre el tribut del poble.

Juventino Rosas va ser sepultat en el Pante Civil de la ciutat de Mxic i al desembre de 1939, s va traslladar a la Rotonda dels Homes illustres.

El que fora popular actor i cantant Pedro Infante, va interpretar el paper de Juventino Rosas, en la pellcula "Sobre las olas".

Composicions.
I. Waltzes
 Dos pensamientos (vor 1888, ohne Verlagsangabe) ;
 Sobre las olas (ber den Wellen - Over the Waves) (1888, A. Wagner y Levien, Mexico City) ;
 Carmen (1888, A. Wagner y Levien, Mexico City/Friedrich Hofmeister, Leipzig) ;
 Amelia (1890, A. Wagner y Levien, Mexico City/Friedrich Hofmeister, Leipzig) ;
 Aurora (1890, A. Wagner y Levien, Mexico City/Friedrich Hofmeister, Leipzig) ;
 Ensueo seductor (1890; A. Wagner y Levien, Mexico City/Friedrich Hofmeister, Leipzig) ;
 Ilusiones juveniles (1890, A. Wagner y Levien, Mexico City/Friedrich Hofmeister, Leipzig) ;
 Eva (1888-1891, Verlag unklar, wahrscheinlich A. Wagner y Levien, Mexico City) ;
 Josefina (1892, A. Wagner y Levien Sucs., Mexico City/Friedrich Hofmeister, Leipzig) ;
 Flores de margarita (1893, Eduardo Gariel, Saltillo/Robert Forberg, Leipzig) ;
 Soledad (1893, Eduardo Gariel, Saltillo/Robert Forberg, Leipzig);
II. Polkas 
 La cantinera (1888, A. Wagner y Levien, Mexico City/Friedrich Hofmeister, Leipzig) ;
 Carmela (1890, A. Wagner y Levien, Mexico City/Friedrich Hofmeister, Leipzig) ;
 Ojos negros (1891, A. Wagner y Levien, Mexico City/Friedrich Hofmeister, Leipzig) ;
 Flores de Mxico (1893, Eduardo Gariel, Saltillo/Robert Forberg, Leipzig);
III. Mazurkas 
 Acurdate (vor 1888, A. Wagner y Levien, Mexico City) ;
 Lejos de ti (vor 1888, H. Nagl. Sucs.) ;
 Juanita (1890, A. Wagner y Levien Sucs., Mexico City/Friedrich Hofmeister, Leipzig);
 ltimo adis (1899, A. Wagner y Levien Sucs., Mexico City/Friedrich Hofmeister, Leipzig);
IV. Schottische 
 El sueo de las flores (1888, (vor 1888, A. Wagner y Levien, Mexico City/Friedrich Hofmeister, Leipzig) ;
 Floricultura-Schottisch (1888, (vor 1888, A. Wagner y Levien, Mexico City/Friedrich Hofmeister, Leipzig) ;
 Lazos de amor (1888, A. Wagner y Levien Sucs., Mexico City/Friedrich Hofmeister, Leipzig) ;
 Julia (1890, A. Wagner y Levien Sucs., Mexico City/Friedrich Hofmeister, Leipzig) ;
 Salud y pesetas (1890, A. Wagner y Levien Sucs., Mexico City/Friedrich Hofmeister, Leipzig) ;
 Juventa (1892, A. Wagner y Levien Sucs., Mexico City/Friedrich Hofmeister, Leipzig) ;
 El espirituano (1894, Handschrift Archivo Provincial de Sancti Spritus, Kuba);
V. Danzas  
 A Lupe (1888, A. Wagner y Levien, Mexico City/Friedrich Hofmeister, Leipzig) ;
 En el casino (1888, A. Wagner y Levien, Mexico City/Friedrich Hofmeister, Leipzig) ;
 Juanita (1888, A. Wagner y Levien, Mexico City/Friedrich Hofmeister, Leipzig) ;
 No me acuerdo (1888, A. Wagner y Levien, Mexico City/Friedrich Hofmeister, Leipzig) ;
 Qu bueno! (1888, A. Wagner y Levien, Mexico City/Friedrich Hofmeister, Leipzig) ;
 Y para qu? (1888, A. Wagner y Levien, Mexico City/Friedrich Hofmeister, Leipzig) ;
 Flores de Romana (1893, Eduardo Gariel, Saltillo);


Bibliografia.
 Hugo Barreiro Lastra: Los das cubanos de Juventino Rosas, Guanajuato 1994 ;
 Helmut Brenner: Juventino Rosas, His Life, His Work, His Time (=Detroit Monographs in Musicology/Studies in Music 32), Warren, Michigan 2000;
 Jess Rodrguez Frausto: Juventino Rosas. Notas nuevas sobre su vida, Guanajuato 1969 ;


Enllaos externs.

 Escolta gratuta dels vals Sobre las olas El Poder de la Palabra;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89705" title="Moneda" nonfiltered="724" processed="717" dbindex="35778">
Aquest article tracta sobre la moneda com a unitat monetria. Per a d'altres significats, vegeu moneda (pea de metall).;


La moneda o unitat monetria d'un estat s una unitat de canvi que facilita la transferncia de bns i serveis. Apareix en forma de peces de metall anomenades tamb monedes, generalment rodones, i de peces de paper (i modernament tamb de polmer) anomenades bitllets o paper moneda. Altres tipus de moneda sn l'anomenat "diner de plstic" (targetes de crdit), els xecs o pagars, els xecs de viatge o traveler cheques, etc. De la moneda estrangera en mans de particulars o de l'estat se'n diu divises.

Una zona monetria s un territori en qu una moneda especfica s el mitj d'intercanvi comercial dominant o oficial. Per a facilitar l'intercanvi entre dues zones monetries diferents, s'estableixen les taxes de canvi, s a dir, els preus als quals les monedes (i els bns i serveis de les zones monetries individuals) poden intercanviar-se. Les monedes es poden classificar com a monedes en lliure flotaci o monedes fixes, d'acord amb el seu rgim de canvi. 

En la majoria dels casos, cada estat t el control monopolstic de la seva prpia moneda. Una excepci en sn els membres d'una uni monetria supranacional, com ara la Uni Monetria Europea, els membres de la qual han cedit el control de llur poltica monetria al Banc Central Europeu. 

Quan l'estat t el control de la seva prpia moneda, aquest control s'exerceix per mitj d'un banc central o per un ministeri de finances o d'hisenda. La instituci que t el control de la poltica monetria es coneix com a "autoritat monetria". Les autoritats monetries poden tenir diferents graus d'autonomia dels governs que les creen. Als Estats Units, el banc central, conegut com la Reserva Federal, opera amb completa independncia del govern, per s responsable de les seves accions davant d'ell. En altres casos, com a Cuba, s el govern el que estableix la poltica monetria del pas. 

Diversos pasos poden compartir el mateix nom per a la prpia unitat monetria (per exemple, els dlars canadencs, nord-americans, australians o neozelandesos). Tamb diversos pasos poden utilitzar la mateixa moneda (com per exemple passa amb l'euro), o b un pas pot declarar la moneda d'un altre pas com de valor legal al seu territori (per exemple, el Panam i El Salvador han declarat legal l's del dlar dels Estats Units dins llurs territoris).

Cada unitat monetria t una moneda fraccionria, sovint valorada en 1/100 de la moneda principal: 100 cntims = 1 euro, 100 cents = 1 dlar, 100 penics = 1 lliura. Els valors d'1/10 o 1/1.000 tamb sn comuns, per hi ha unitats monetries que no tenen moneda fraccionria. Mauritnia i Madagascar sn els nics pasos que encara no usen el sistema decimal; aix, l'ouguiya maurit es divideix en 5 khoums, mentre que l'ariary malgaix es divideix en 5 iraimbilanja. De tota manera, a causa de la inflaci, aquestes unitats fraccionries a la prctica han caigut en dess.

 Histria de la moneda .

Abans de la invenci de les monedes s'utilitzava la barata, que consistia en l'intercanvi directe dels bns que es desitjaven. Per aquest mtode era molt inefica. Al continent americ, per exemple, abans de l'arribada dels conquistadors espanyols s'utilitzava com a moneda el cacau. 

Els grecs van introduir la moneda cap al final del segle VIII aC i es va difondre per tot el mn antic. Romans i rabs van continuar encunyant monedes, que eren d'or i argent. Carlemany va unificar el sistema monetari i va imposar les monedes d'argent, tot i que les d'or, que encara s'usaven a l'Orient Prxim, no es van deixar de fer servir. D'aqu deriva la proliferaci de diferents monedes medievals i modernes.

El 1865 a Pars es va crear la Uni Monetria Llatina, que establia un nic tipus de moneda que es podia usar a tots els estats membres. Es pot considerar un precedent de l'actual moneda comuna europea, creada l'1 de gener de 1999 per acord d'alguns pasos de la Uni Europea, que varen unificar les seves monedes nacionals i les van substituir per una nova moneda anomenada euro.

 Vegeu tamb .
Unitat monetria de valor ms alt;
Unitat monetria de valor ms baix;
Llista de monedes del mn;
ISO 4217, codificaci de les diverses monedes del mn;
Moneda catalana;
Diner;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89709" title="Bauhaus (desambiguaci)" nonfiltered="725" processed="718" dbindex="35779">

Bauhaus, escola d'art i arquitectura alemanya.
Bauhaus (grup de msica), grup de rock gtic angls.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89710" title="Palau Reial de Madrid" nonfiltered="726" processed="719" dbindex="35780">


El Palau Reial de Madrid s la residncia oficial dels Reis d'Espanya. Va ser residncia privada fins el regnat d'Alfons XIII. Els actuals Reis Joan Carles I i Sofia resideixen al Palau de la Zarzuela, a les afores de Madrid. El Palau Reial de Madrid allotja bona part dels actes oficials presidits pel Rei, com la presentaci de credencials dels ambaixadors estrangers, celebraci de concerts, audincies o els banquets d'Estat. El 12 de juny de 1985, al Sal de Columnes de palau se celebr la signatura del Tractat d'adhesi del Regne d'Espanya a les Comunitats Europees.

S'ubica al carrer de Bailn, davant de la Plaa de Oriente, a la part occidental del centre histric de Madrid, i els seus jardins arriben fins la ribera est del riu Manzanares.

Ja al segle X una antiga fortalesa d'origen musulm s'erigia a l'actual emplaament del Palau. La fortalesa fou construda per Mohamed I, emir de Crdova, i posteriorment fou ocupada pel regne independent de la taifa de Toledo. 

Amb l'ocupaci cristiana de la ciutat per part del Rei Alfons VI de Castella l'any 1085, l'edifici perd gran part de les funcions oficials exercides en l'poca de la taifa de Toledo i no fou fins l'any 1329 que el Rei Ferran V de Castella empr la fortalesa per a un acte oficial de gran rellevncia, les Corts de Madrid de 1329. 

L'any 1561, el Rei Felip II d'Espanya trasllad la cort de Toledo a Madrid i s'erig un alcsser que ocupava l'antiga superfcie de la fortalesa musulmana. L'alcsser dels ustries es crem el 24 de desembre de 1734 durant el regnat de Felip V d'Espanya.

El Rei Felip V, que ja havia fet construir el Palau de La Granja de Sant Ildefons, orden la construcci d'un nou palau que substitus l'antic alcsser austrac. La construcci s'inici l'any 1738 i no es conclogu fins a l'any 1755 i fou realitzada a travs dels dissenys de Juan Bautista Sachetti, Ventura Rodrguez, Francesco Sabatini i Scrimento.



El nou Palau Reial no pogu sser ocupat per la Cort fins l'any 1764 durant el regnat del Rei Carles III d'Espanya. El Palau s el ms gran de l'Europa occidental ocupant una superfcie de 135.000 m. Ricament decorat per artistes com Velzquez, Tiepolo, Mengs, Caravaggio, Goya o Gasparini reuneix gran part de la rica collecci de mobles, rellotges i obres d'art dels fons de la Famlia Reial espanyola. 

Les principals colleccions ubicades al Palau sn: d'una banda l'Armeria Reial que posseeix gran quantitat d'objectes relacionats amb el mn militar des de l'edat mitjana fins a l'poca moderna. D'altra banda la collecci ms important del mn d'instruments de msica realitzats al taller del mestre Stradivarius. Finalment, tamb s destacable, la important collecci de tapissos, porcellanes i mobles, aix com objectes d'art de gran importncia histrica, que el Palau alberg en les seves sales.

Les principals sales que es conserven sn: El Sal del Tron, la Cambra del Rei o Sal Gasparini i la Sala de Porcellana de la Fbrica del Buen Retiro, totes tres sales del regnat de Carles III d'Espanya. El Sal dels Miralls s la principal pea arranjada en temps de Carles IV d'Espanya, i el Gran Menjador de Gala data del regnat d'Alfons XII d'Espanya.

A l'eix del Palau es va construir la Catedral de l'Almudena, i a l'entorn es troben el Teatre Reial i els Jardins del Campo del Moro. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89716" title="Mongeta del veremar" nonfiltered="727" processed="720" dbindex="35781">
La mongeta o fesol del veremar s una varietat de mongeta (Phaseolus vulgaris), tpica de la zona de Gironella.

Es pot menjar tan de forma seca com tendra.

El gra t un to canyella.

Per al conreu es t en compte que t un cicle curt que permet plantar-la desprs de les patates. s del tipus de mongeta que cal enramar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89719" title="Ceba de Figueres" nonfiltered="728" processed="721" dbindex="35782">

 La ceba de Figueres s una varietat de cultiu de ceba (Allium cepa) no hbrida, de bulb subglobs, una mica aplatat, amb la capa externa morada i les tniques interiors d'un color ms pllid, molt apreciada per la seva carn dola i textura tova. Tal i com diu s seu nom s  tpica de la regi de Figueres.  
La ceba de Figueres es diferencia de les altres perqu t un gust dol, s de consistncia tova, de color rosat amb tendncia a lils, de forma una mica aplanada, de mida mitjana i d'uns 200 grams de pes per unitat. s fcil de diferenciar sense ser-hi expert.   
 Propietats nutricionals .
 Ajuda a eliminar lquids perqu t molt potassi i poc sodi. s una font de vitamines del grup B, com l'cid flic, necessries durant l'embars. El magnesi de la ceba afavoreix el bon funcionament dels intestins, dels nervis, dels msculs i del sistema immunolgic. Abusar de la ceba pot produir flatulncia, perqu cont sofre.

 Cultiu .
s una planta resistent al fred per requereix temperatures una mica elevades i un mnim de duraci del dia per formar el bulb. Es fa de planter. S'ha de sembrar entre desembre i gener, tot i que depn de la meteorologia tamb es pot plantar al febrer. Plantar-la abans d'hora no sempre s bo. La ceba necessita fred i si l'agafa avanada es desenvolupa pitjor i produeix ms can de bulb. La collita de ceba seca s a l'estiu i la de ceba tendra a l'hivern. s una planta explotada, per tant una bona prctica s l'alternativa de cultiu, no noms per la nutrici sin tamb per evitar malalties. Una altra pecularitat s que requereix un ambient sec, a l'Empord diuen que " Val ms dos dies de vent (Tramuntana) que una ensulfatada.    

 Gastronomia .
Una caracterstica que millora el seu gust al menjar-la en cru, per amanida, a l'hora de preparar-la, s no utilitzar cap eina de tall, sin fer-li un cop per esclafar-la, i separar el troos per menjar.  s de gust suau i cruixent a la mossegada. Aix fa que sigui popular per prendre-la en sofregits o directament sense coure.

 Enllaos externs .
Productes de la Terra;
Tarpura Iniciatives Sostenibles;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89723" title="Expressionisme" nonfiltered="729" processed="722" dbindex="35783">
L'Expressionisme s un moviment  artstic sorgit a Alemanya a principis del segle XX, en concordna amb el fauvisme francs. Reb el seu nom l'any 1911 amb ocasi de l'exposici de la Secessi berlinesa, en qu s'exposaren els quadres fauvistes de Matisse i els seus companys francesos, a ms d'algunes de les obres pre-cubistes de Pablo Picasso. 

El 1914 foren tamb etiquetats com a expressionistes el grup dels pintors alemanys a Dresden i Berln a partir de 1911; i Der Blaue Reiter (El Genet Blau), format el 1912 a Munic, entorn d'un almanac, dirigit per Vasili Kandinski i Franz Marc.

L'Expressionisme s'entn com una accentuaci o deformaci de la realitat per tal d'aconseguir expressar adequadament els valors que es pretenen posar en evidncia, i es manifest com una reacci parcial a l'impressionisme.

 Die Brcke (El Pont) .


Els seus fundadors foren Bleye, Heckel y Schmidt-Rottluff, tots ells estudiants d'arquitectura, als que s'afegiren ms endavant Nolde i Pechstein el 1906 i Otto Mller el 1910. El fauvista Van Dongen tamb s'afeg a ells i va fer d'intermediari amb els seus companys francesos.

La intenci del grup  era atraure qualsevol element revolucionari que volgus unir-s'hi, aix ho van expressar en una carta dirigida a Nolde; el seu major inters era destruir les velles convencions, d'igual forma que s'estava fent a Frana. Segons Kirchner, no podien posar-se regles i la inspiraci havia de fluir lliurement i donar expressi immediata a les pressions emocionals de l'artista; es preocuparen menys dels aspectes formals, fet que els allunyava del fauvisme de Matisse i Braque. Per als alemanys, el contingut era ms important que la forma. La crrega de crtica social que imprimiren a l'obra els valgu els atacs de la crtica conservadora, la qual els titll d'sser un perill per a la joventut alemanya.

Kirchner ha estat considerat el ms genu representant de Die Brcke. Fou un artista hipersensible que retrat els carrers i la vida urbana de Berln de forma nova i original. Les seves formes seques i punxegudes, amb colors cids, sn caracterstiques en obres com L'Escola de Dansa de 1914.

Emil Nolde, malgrat que va deixar el grup el 1911, tamb ha estat considerat com un dels mxims representants del grup. Influt pel belga Ensor i per Van Gogh, se sent fortament atret pel primitivisme afric e pel mite del salvatge. La seva cerca del parads se centr ms en la concreci d'all primordial que en actituds escapistes, plasmant aix el seu sentiment trgic de la natura i la  seva inspiraci, de carcter psicolgic i instintiu, elements que han fet d'ell un pintor expressionista per excellncia. Cap al 1909, i desprs de patir una greu malaltia, comen a pintar quadres de tema religis, en els quals express la seva inspiraci mstica.

Edvard Munch, malgrat no es va vincular amb Die Brcke, s considerat com el pare de l'Expressionisme. Era noruec i fins el 1885 coneix l'obra de l'expressionisme i el simbolisme. Des de 1892, el seu estil est plenament format, amb corbes sinuoses, colors arbitraris, obsessi per la malaltia i la mort, ssers inquietants que fugen entre una massa de color, tai i com s'observa en la seva pintura ms famosa: "El crit"
La seva estada a Alemanya fins el 1908 ens explica la seva influncia en el grup.

El 1913, se produ la dissoluci del grup, a conseqncia de les clares diferncies entre els seus components i de l'establiment d'un mercat per a tots ells que complicava les exigncies d'un front com.

 Der Blaue Reiter (El Genet Blau) .



A diferncia del grup Die Brcke, els artistes del Genet Blau sentien la necessitat de modular un llenguatge ms controlat per tal d'emetre els seus missatges. Publicaren llibres i organitzaren exposicions. Desenvoluparen un art espiritual, en el que reduren el naturalisme fins a arribar a l'abstracci. Compartien certes actituds amb els expressionistes de "Die Brcke", per tendien ms a una purificaci dels instints i el que volien era captar l'essncia espiritual de la realitat; en aquest sentit les seves actitud eren ms refinades i especulatives. Els seus mxims representants foren Kandinski i Franz Marc, els seus fundadors; la resta del grup el composaven Macke, Javlensky i Klee.

Kandinsky arrib a Munic el 1896 procedent de Moscou. El 1909 fou nomenat president de la Nova Associaci d'artistes de Munich, on organitz ambdues exposicions, en els anys 1909 i 1910, per a presentar el treball dels fauvistes i els primers cubistes. En el catleg elaborat per a la segona exposici comena a plantejar la seva teoria de l'art que culminar, dos anys ms tard, amb la publicaci del seu llibre De l'espiritual en l'Art.

El 1912, quan dimit del seu crrec a l'Associaci, fund juntament amb Marc El genet blau. El nom deriva de l'amor de Kandinsky pels genets i del de Marc pels cavalls. El grup acabar dispersant-se amb la guerra, en la que moriren Macke i Marc. Les dues primeres exposicions del Genet Blau foren d'obra grfica y de dibuixos.

El 1913 foren convidats a participar en una mostra internacional a Berln anomenada El Sal de Tardor Berlins. La seva potica es defin com un expressionisme lric, en el que l'evasi no s'encaminava cap al mn salvatge, sin cap a all espiritual de la natura i al mn interior. Per  a Kandinsky, el cam de la pintura havia de ser des de la pesada realitat material fins a l'abstracci de la visi pura, amb el color com a medi; per aix desenvolup tota una complexa teoria del color. En La Pintura com art pur, llibre de 1913, sost que la pintura s ja un ens separat, un mn en si mateix, una nova forma de l'sser, que actua sobre l'espectador a travs de la vista i que provoca en ell profundes experincies espirituals. Anys abans, el 1910, Kandinsky havia realitzat les primeres aquarelles abstractes.

Per a Klee, l'artista havia d'integrar-se en les forces de la naturalesa i actuar com a medium, de manera que les seves creacions arribessin a sser acceptades de la mateixa manera que s'accepten els fenmens de la natura. A diferncia de Kandinsky, Klee estava convenut que l'art pot captar el sentit creatiu de la natura i, per tant, refusava l'abstracci absoluta. Formalment, Klee es deix influir al principi, igual que Macke, pel cubisme de Delaunay i la seva llei ptica dels contrasts simultanis, al mateix temps que fou el primer artista que s'endins en els dominis de l'inconscient que Freud i Jung estaven comenant a estudiar.

Desprs de la dissoluci del grup, el 1919, Walter Gropius fund la Bauhaus a Weimar, escola de disseny i arquitectura, els professors de la qual foren els mestres ms famosos de l'expressionisme constructiu. A la Bauhaus impartiren classes professors com en Feininger, Klee o Kandinsky.

Finalitzada la Primera Guerra Mundial a Alemanya, es desenvolupa el Realisme Expresionista, moviment en el que els artistes se separen de l'abstracci, tot reflexionant sobre l'art figuratiu i refusant qualsevulla activitat que no atengus els problemes de dramtica realitat de la postguerra. Aquest grup l'encarnaren Otto Dix, George Grosz, Max Beckmann i l'escultor Barlach.




 L'expressionisme en el cinema .

Amb l'aparici de la pellcula El gabinet del doctor Caligari, el 1919, Robert Wiene es convert en un dels primers directors que introdu elements clarament expressionistes en el cinema. En aquest medi s'arriba al simbolisme a travs dels decorats, els llums, el vestuari i la interpretaci dels personatges, elements que volien mostrar a travs de la gran pantalla una ptica deformada de la realitat. En un principi, el cinema mut alemany estigu plenament vinculat a l'expressionisme amb directors tals com Fritz Lang, Friedrich Murnau, Paul Leni iy Paul Wegener, entre d'altres. Algunes de les obres ms representatives d'aquest perode foren: Nosferatu, Metrpolis, Els tres llums, L'ltim ("Der Letzte Mann", tamb coneguda com L'ltima rialla), i El testament del Dr. Mabuse. La desmesura anava associada a un tipus de cinema de terror i fantstic, la qual cosa condicion el seu desenvolupament. Algunes obres posteriors es realitzaren en l'etapa del cinema sonor, per exemple, M el Vampir (tamb coneguda simplement com M), una altre film de Fritz Lang. No obstant aix, en la cinematografia ms moderna, els seus representants ms significatius com Orson Welles i Andrzej Wajda incorporaren una esttica molt ms madura i allunyada de l'excs de teatralisme.

A Espanya, poden trobar-s'hi algunes pellcules influenciades per diversos d'aquests directors, malgrat molt poques assoliren xit. Especialment singular s l'aportaci del madrileny Edgar Neville amb la seva pellcula La Torre dels 7 Geperuts, on va comptar amb un equip de decoradors alemanys que treballaren en alguns films expressionistes.

 L'expressionisme en el teatre .

La influncia del cinema en el teatre expressionista s'evidenci des dels primers moments, emprant-se tamb el decorat i la indumentria dels actors com a instruments al servei d'obres dramtiques superadores del conformisme de les representacions teatrals convencionals. L'autor, l'actor i el pblic havien de compartir la visi interior del primer, assolint un to mstic que accentuava la mmica. El seu representant ms destacat apareix desprs de la Primera Guerra Mundial: Ernst Toller. Amb posterioritat es veurien influts per aquest moviment autors tals com Bertolt Brecht.

 La msica expressionista .

El genet blau en el seu primer nmero public l'obra de tres compositors: Arnold Schnberg, Alban Berg i Anton Webern, trada que formava l'anomenada Segona Escola de Viena. En la trajectria d'aquests msics hi trobem la presncia plenament expressionista en l'pera de Lul o Wozzeck d'en Berg i en els drames "Die Erwartung" i "Die Glcklihe Hand".

 Bibliografia complementria .

 Thomas Anz: Literatur des Expressionismus. Stuttgart: Collecci Metzler, 2002. ISBN 3-476-10329-3.
 Ralf Georg Bogner: Einfhrung in die Literatur des Expressionismus. 1. Aufl. - Darmstadt: Hannich-Bode, Stuttgart: J.B. Metzlersche Verlagsbuchhandlung 1985, ISBN 3-476-00575-5. ;
 Theodor Sapper: Alle Glocken dieser Erde. Expressionistische Dichtung aus dem Donauraum, Viena: Europaverlag Wissenschaft, 1974, ISBN 3-203-50494-4.

 Vegeu tamb .

Impressionisme;
Ernst Ludwig Kirchner;
Eugenio Hermoso;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89730" title="Linkat" nonfiltered="730" processed="723" dbindex="35784">



La Linkat s un projecte de programari educatiu de forma que tots els centres educatius, per tamb tota la societat, tinguin accs a un conjunt molt ampli d'aplicacions de forma legal, gratuta (sense el pagament de cap llicncia per part de l'usuari final), amb suport professional i en llibertat, que inclou aplicacions d'ofimtica, d'internet, jocs, multimdia, i sobretot aplicacions educatives.

El projecte forma part d'una actuaci del Departament d'Educaci de la Generalitat de Catalunya per impulsar l's del programari lliure que comporta, entre altres avantatges, l'extensi de l'alfabetitzaci digital respectant la legalitat, la promoci dels principis del treball collaboratiu, tan necessaris perqu la societat del coneixement avanci pels camins de la garantia de la igualtat d'oportunitats i l'efectiva llibertat de tria al mercat.

Tcnicament, LinKat s una distribuci GNU/Linux basada en Novell Linux Desktop 9 (Linkat 1.0 i Linkat 1.1) i en Suse Linux Enterprise Desktop 10 (Linkat 2) que incorpora aplicatius de la distribuci d'openSUSE i d'altres de propis, com el Jclic.

Utilitza per defecte l'entorn d'escriptori GNOME, tot i que tamb estan disponibles els escriptoris KDE i XFCE.

Caracterstiques.
 Deriva de Novell Linux Desktop 9 (Linkat 1.0 i Linkat 1.1) i del Suse Linux Enterprise Desktop 10 (Linkat 2) i incorpora aplicatius d'openSUSE.
 Est relacionada amb la comunitat openSUSE.org directament a travs del projecte openSUSE-edu, en el que s'hi col.labora directament.
 Es presenta en quatre modalitats:
 Live CD.
 Estaci autnoma.
 Servidor de centre.
 Client de centre.
 Incorpora una gran quantitat d'aplicacions tant d'eines de comunicaci i de creaci com de programari educatiu.
 S'actualitza automticament i compta amb el suport del servei tcnic general de qu gaudeixen els centres educatius catalans.
 Permet que qualsevol persona que en sigui usuria pugui prendre part activa en el desenvolupament i millora de la distribuci a travs del portal http://linkat.xtec.net;
 Incorpora tecnologia LTSP, acrnim de Linux Terminal Server Project per tal de permetre la reutilitzaci d'ordinadors i components en "aules de baix cost" tot allargant la vida til del maquinari.


 Versions anteriors .

 1.0 - 12 de setembre de 2006;
 1.1 - 7 de juny de 2007;
 2.0 - 20 de maig de 2008;

 Enllaos externs .
 Web oficial de Linkat;
 Frum de la LinKat;
 Programari incls a la distribuci;
 Empreses que en donen serveis;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89731" title="Monument a la Brigada del Ngueb" nonfiltered="731" processed="724" dbindex="35785">

El monument a la Brigada del Ngueb (en hebreu,                  ) es troba en un tur al nord-est de la ciutat israeliana de Beerxeba, al desert del Ngueb. El monument s visible a gran distncia i ha esdevingut un dels smbols de la ciutat.
El monument fou dissenyat pel fams escultor israeli Dani Karavan i construt entre els anys 1963 i 1968, en record dels soldats de la brigada del Ngueb caiguts durant la guerra araboisraeliana de 1948 i de la conquesta de Beerxeba i del Ngueb.

El monument s compost de divuit parts; cadascuna simbolitza un aspecte diferent de la histria o de la geografia del desert. Aix, l'enorme tub que sembla una torre cilndrica simbolitza la defensa de les importantssimes conduccions d'aigua que creuen el desert i abasteixen els pobles del Ngueb.

El memorial s fet, principalment, de formig sense polir, i s una de les obres d'art ms reeixides de l's del formig en l'art minimalista.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89732" title="Aeroport Internacional de Ben Gurion" nonfiltered="732" processed="725" dbindex="35786">

L'Aerport Internacional de Ben Gurion (en hebreu,                     , namel te'ufa Ben Guryon, en rab :                      , ma  r Ben Ghuryon ad-dawl ) s l'aeroport ms gran i important d'Israel i l'nic del pas amb lnies internacionals. L'aeroport tamb s anomenat de vegades "aeroport de Tel Aviv". El codi IATA s TLV i el codi ICAO s LLBG.

L'aeroport reb el nom actual l'any 1975 en honor del primer primer ministre d'Israel, David Ben-Gurion. Anteriorment l'aeroport s'anomenava aeroport de Lod, per la ciutat propera de Lod. s, a ms, el centre d'operacions de l'aerolnia El Al.


Situaci i connexions.
L'aeroport Ben Gurion es troba a uns 20 km a l'est de Tel Aviv, al costat de l'autopista de Jerusalem, ciutat que es troba a 50 km.

Des d'octubre de 2004, l'aeroport disposa de connexi ferroviria d'alta velocitat cap a Tel Aviv, cosa que facilita la continuaci del viatge amb tren cap a Haifa i Nahariyya. L'empresa Egged ofereix tamb diferents lnies d'autobs, entre les quals cap a Jerusalem.

Als palestins no els s perms d'aterrar en aquest aeroport, sin que han d'anar a un altre pas ve, com ara Egipte, i entrar a Israel amb cotxe, autobs, etc.

L'aeroport.
La pista d'enlairament i aterratge i la Terminal 1 es van construir ja a l'poca del Mandat britnic, a finals dels anys trenta.

Als anys noranta s'inaugur la Terminal 2, que dna servei als vols nacionals aix com a alguns vols internacionals sortints.

Recentment es finalitz la construcci de la nova Terminal 3, que es compta entre les ms modernes de mn. Aquesta ampliaci de l'aeroport s'inici el 1997 i es complet al novembre de 2004, encara que la lnea de tren d'alta velocitat ja estava en marxa des del mes anterior, l'octubre de 2004. Amb la nova Terminal 3, la capacitat de l'aeroport augment de 9 a 16 milions de passatgers anuals.

Un dels aspectes ms coneguts del Ben Gurion sn la seguretat estricta i els rgids controls; per exemple, els vehicles sn inspeccionats ja abans d'accedir al recinte de l'aeroport.

Estadstica.
L'any 2006 8'8 milions de passatgers de vols internacionals van passar per l'aeroport Ben Gurion. Tot i que el nombre de passatgers es mant a l'ala, encara s lluny del rcord de passatgers de l'any 2000: 9'3 milions.

Enllaos externs.

Pgina oficial de l'aeroport ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89735" title="Sndrome d'Asperger" nonfiltered="733" processed="726" dbindex="35789">

La sndrome o trastorn d'Asperger s'enquadra dins els Trastorns Generalitzats del Desenvolupament, als que una vegada exclosos el Trastorn Infantil Desintegratiu i la sndrome de Rett hem de considerar equivalents als denominats Trastorns de l'Espectre Autista. El terme "sndrome d'Asperger" fou utilitzat per primer cop per Lorna Wing el 1981 en un peridic mdic, batejant-lo en honor a Hans Asperger, un psiquiatra i pediatra austrac el treball del qual no fou conegut internacionalment fins la dcada de 1990. Fou reconegut per primera vegada en el Manual Estadstic de Diagnstic de Trastorns Mentals en la seua quarta edici el 1994 (DSM-IV).

Caracterstiques.
Les majoria de les persones possexen un sofisticat sentit de reconeixement dels estats mentals aliens, i sn capaces d'ajuntar informaci sobre els estats cognitius i emocionals d'altres persones basada en pistes atorgades per l'ambient i el llenguatge corporal d'aquestes persones. Les persones amb la sndrome d'Asperger no possexen aquesta habilitat i es pot dir que tenen "ceguesa mental". Per a aquelles persones severament afectades per aquesta "ceguesa mental", per exemple, pot resultar impossible reconixer el significat d'un somriure o, en el pitjor dels casos, fallar planament en veure el somriure, aix com qualsevol altre gest facial, corporal o qualsevol altre mats de comunicaci indirecta. Generalment sn incapaos de "llegir entre lnies", el que significa, que sn incapaos d'entendre les implicacions ocultes en el que una persona diu de forma directa i verbal. s important notar, per, que, ats que s un trastorn espectral, alguns pacients s'aproximen a un nivell de normalitat en els seves habilitats per llegir expressions corporals i interpretar intencions. Sovint troben particularment abrumador el contacte ocular i per tant l'eviten amb freqncia. La falta de contacte ocular pot portar a majors dificultats al moment d'interpretar emocions alienes.

La sndrome d'Asperger involucra un intens nivell de concentraci en temes d'inters i s generalment caracteritzat per un do especial. Un pacient pot, per exemple, trobar-se obsessionat amb la lluita professional de la dcada del 1950, un altre amb els himnes nacionals de les dictadures africanes, un altre amb la construcci de models de mistos, etc. Interessos particularment comuns entre pacients sn els mitjans de transport (per exemple els trens) i els ordinadors. En termes generals, sn atrets per coses ordenades. Quan aquests interessos coincideixen amb una tasca til des de l'mbit material o social, l'individu amb Asperger pot aconseguir realitzar-se plenament a la vida.

En la carrera per dominar el seu inters, els individus amb Asperger sovint manifesten un raonament extremadament sofisticat, una concentraci obsessiva i una memria quasi perfecta. Hans Asperger denomin als seus petits pacients "petits professors", per la causa que aquests pacients de tan sols tretze anys d'edat coneixien la seua rea d'inters amb el professionalisme d'un professor universitari. s per esta qesti que els individus amb Asperger sn considerats superdotats intellectualment, per menys dotats en l'mbit social.

Aquestes circumstncies comporten innombrables problemes durant la infncia i l'adultesa. Quan un mestre pregunta a un nen amb Asperger "El teu gos s'ha menjat els teus deures?", el nen amb Asperger romandr silencis de no conixer l'expressi, tractant de decidir si ha d'explicar al seu mestre que no t cap gos i que, a ms, els gossos generalment no mengen paper. El nen no comprn el que la seua mestra est preguntant i no pot inferir el que el mestre intenta significar o el fet que existeix un significat no literal marcat pel to de veu, postura o expressi facial, i s per tant enfrontat a una pregunta amb tant de sentit com "Va rebotre hui el glaciar de la llibreria?". El mestre abandona l'experincia pensant que el nen s arrogant, rancunis i insubordinat. El nen roman callat, sentint-se frustrat.

La sndrome d'Asperger pot tamb causar problemes en la interacci social normal amb els pares. Durant la infantesa i l'adolescncia, a pot provocar severs problemes al nen o adolescent amb Asperger, el qual pateix dificultats per interpretar les pistes subtils de la comunicaci i per tant pot ser objecte de burla o fins i tot ser ignorat pels seus pares, portant a la crueltat social. El nen o adolescent amb Asperger s freqentment confs per la font d'aquesta crueltat, sent incapa de comprendre en qu s'equivoca. Aix pot causar un trastorn en l'individu que el condusca a una major retracci social o timidesa per por al rebuig.

Controvrsia: Es tracta d'una malaltia?.
Hi ha diversos aspectes de la sndrome d'Asperger que sn summament controvertits, especialment en la comunitat de persones diagnosticades i autodiagnosticades Asperger, i en la comunitat de pares d'infants diagnosticats com a tals. S'ha de considerar, per, com una patologia, ats que s inseparable del sofriment i de la dificultat, per commovedors i atractius que resulten i s considerada com a tal per l'Organitzaci Mundial de la Salut.

Molts adults diagnosticats amb sndrome d'Asperger sostenen que no sofreixen una malaltia, desordres o sndromes en si, sin que simplement tenen una forma de ser. Aquest punt de vista obt el suport del fet que les persones amb Asperger tenen una expectativa de vida igual al de les persones neurotpiques ), perqu aquestes condicions provexen a l'individu amb avantatges i inconvenients, i tamb perqu els professionals mdics han tingut serioses dificultats en desxifrar les causes, models i tractaments per a aquestes suposades malalties. No obstant aix, aquests fets tamb es donen en altres moltes malalties que no es qestionen com tals. Els proposants d'aquestes idees demanen tolerncia per al que anomenen la seua neurodiversitat.

Els pares d'infants diagnosticats amb sndrome d'Asperger moltes vegades no donen suport a aquestes idees. La crtica principal s que els qui les proposen sn bviament persones de funcionament molt alt que poden articular les seues idees
clarament per escrit, la qual cosa no s el cas dels seus infants.

Aspergers famosos.
S'especula que persones excepcionals i excntriques que han aportat molt a l'aven de la civilitzaci possiblement eren autistes o Aspergers. Els exemples ms esmentats sn els d'Isaac Newton i Albert Einstein. En cada cas es donen raonaments controvertits basats en les biografies d'aquests personatges. En el cas d'Einstein, per exemple, es diu que no parlava fins als 3 o 4 anys, i no ho feia fluidament fins als 9. Fou un nen amb enrabiades violentes, que repetia cada oraci que deia i, dhuc, els seus pares el consideraven retardat. En el cas de Newton, se sap que sofria d'epilpsia i que quequejava.

La crtica principal a aquestes especulacions s que s impossible diagnosticar els morts o sols basant-se en biografies.

Tamb existeixen algunes persones famoses que se sap que han sigut diagnosticades Asperger. Tal es el cas del premi Nobel Vernon Smith, la Dra. Temple Grandin, l'actor-comediant Dan Aykroyd i el cantant de The Vines Craig Nicholls. El creador de la franqucia Pokmon, Satoshi Tajiri, tamb pateix de la sndrome i el creador mort de Pink Floyd, Syd Barrett, en fou diagnosticat igualment. Un altre msic britnic que pateix aquesta malaltia s Gary Numan. Bram Cohen, creador del programa informtic Bittorrent, tamb sofreix sndrome d'Asperger.

 La sndrome d'Asperger en el cinema .
La pellcula Mozart and the Whale (2005), estava basada en la histria d'una parella en la que tots dos patien aquesta sndrome.

Enllaos externs.
Associaci Sndrome d'Asperger de Catalunya;
 Associaci Asperger Comunitat Valenciana;
 Portal dedicat a la informaci i difusi de la sndrome d Asperger Inclou articles, vdeos, qestionaris de detecci, udio (mp3), enllaos.
 Pgina de l'associaci Asperger Argentina;

 Un apropament a la sndrome d'Asperger. Guia teoricoprctica (.pdf);
  Criteri per al diagnstic del F84.5 Trastorn d'Asperger (299.80);
 Associaci Asperger Espanya. Bibliografia per a descrrega gratuta en pdf i enllaos a totes les associacions regionals i frums.
 Agrupaci de persones amb trastorns mentals o autisme.
 Portal que inclou vdeos, descrregues de documents i divers material i recursos sobre la sndrome d'Asperger.;
 Informaci la sndrome d'Asperger ;
 Eines per la diagnosi de la sndrome d'Asperger de Simon Baron-Cohen.;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89739" title="Blanca de Rasquera" nonfiltered="734" processed="727" dbindex="35790">
La blanca de Rasquera s una cabra prpia de diverses comarques meridionals de Catalunya com, el Baix Camp, el Baix Ebre, el Montsi (aqu ja extingida), la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.

Histria.
Filogenricament estaria emparentades amb la Capra prisca influda per la Capra aegagrus tot i no saber-se del cert.

No se sap de l'origen de la seva existncia a Catalunya ja que en els texts medievals en qu es parla de cabres no es descriuen morfolgicament. Ara b, grcies a la tradici oral s'ha pogut establir que ja existien als inicis de la primera meitat del segle XX.

A meitats del segle XX n'hi va arribar a haver uns 30.000 exemplars per ara n'hi ha uns 5.000. La regressi de la raa l'est empenyent a viure a les zones ms muntanyoses que s on es conserven ms.

Es tracta d'una raa crnia destinada exclusivament a la producci de cabrits de llet.

Caracterstiques.
Orelles grans, caigudes i cap endavant.
Cap allargat.
Els mascles pesen de 65 a 70 kg i les femelles de 55 a 60.
Els mascles tenen una alada mitjana fins a la creu de 77 cm i les femelles de 72.
Ulls entre groc i taronges.
Llavis gruixuts i amb freqncia pigmentats.
Front ample i pla.
Cua curta i de naixement baix.
Capa o b del tot blanca o b negre i blanca.
Pell gruixuda i elstica.
Mucoses no del tot pigmentades.

Enllaos externs.
La cabra blanca de Rasquera;
Les races domstiques autctones de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89745" title="Pablo Sarasate" nonfiltered="735" processed="728" dbindex="35791">


Pablo Martn Melitn Sarasate y Navascus, (Pamplona, 10 de mar de 1844   Biarritz, 20 de setembre de 1908), violinista i compositor espanyol.

 Biografia .
Fill del msic militar Miguel Sarasate Juanenay i infant preco, el seus pares van ser aviat conscients de les qualitats del seu fill i li van fer prendre llions de viol, debutant a l'edat de 7 anys a La Corunya. Va estudiar a Santiago de Compostella entre 1846 i 1849 amb Jos Courtier, primer viol de la catedral i professor de l'Escola de Msica de Santiago de Compostella.

El 1852 es va traslladar a Pontevedra on va continuar els seus estudis musicals amb el msic local Urbano Casasvellas. s assidu dels assajos de la banda del Regiment d'Arag que dirigeix son pare.

La Comtessa de Espoz y Mina li va concedir una pensi per a estudiar a Madrid. Una vegada en la capital d'Espanya, la Reina Isabel II li va concedir una beca per a ampliar els seus estudis a Pars, a on es va traslladar el 1856, ingressant en el Conservatori de Pars sota la tutela de Jean-Delphin Alard. 

El 1857 va obtenir el Premi de Viol del Conservatori de Pars, i dos anys desprs va comenar la seua carrera de concertista que el portar per tot Europa i Amrica. 

L'immediat xit que va obtenir com a intrpret va ser la causa del seu aband dels estudis de d'harmonia i composici.

Segons les crtiques i crniques de l'poca la seua fora radicava ms en la subtilesa d'interpretaci que en el foc temperamental, unint atac, passi, flexibilitat i una facilitat natural per al viol. La seua tcnica de la m esquerra va ser tamb famosa aix com la velocitat d'execuci. Arrancava el ms bell so que puga esperar-se del viol sense palesar l'enorme esfor.

Els millors compositors del seu temps van dedicar-li obres: Max Bruch (el Concert per a viol n 2 i la Fantasia Escocesa), douard Lalo (el Concert per a viol en Fa menor y la Simfonia Espanyola), Wieniawski (el Concert per a viol n 2), o Camille Saint-Sans (Introducci i Rondo Capriccioso i els concerts per a viol nm. 1 i nm. 3).

La seua formaci musical i l'esperit de triomf el van mantenir en actiu fins a la seua mort. 

En el seu testament va cedir el seu viol Stradivarius i 25.000 francs al Conservatori de Madrid per a l'organitzaci d'un premi que portara el seu nom i que acabaria convertint-se en el Premi Nacional de Viol.

 Sarasate compositor .
Pel grau de dificultat tcnica de les peces del seu catleg s'endevina que els elogis van haver de ser sincers, ja que no haguera compost el que ell mateix no s'atrevira a tocar amb propietat i brillantor. 

Una constant en les seues obres s el folklore espanyol com a punt de partida i com principal element rtmic i meldic. 

 Catleg d'obres .
Opus - Composici - Instrumentaci ;
  Fantasia Capritx, viol i piano ;
  Souvenir de Faust, viol i piano ;
  Masurca en Mi, viol i piano ;
1 Fantasia de La forza del destino de Verdi, viol i piano ;
2 Homenatge a Rossini, viol i piano ;
3 Fantasia sobre La dame blanche de Boieldieu, viol i orquestra ;
4 Rverie, viol i piano ;
5 Fantasia de Romo et Juliette de Gounod, viol i piano ;
6 Caprice sobre Mireille de Gounod, viol i piano ;
7 Confidences, viol i piano ;
8 Souvenir de Domont, viol i piano ;
9 Les Adieux, viol i piano ;
10 Srnade Andalouse, viol i piano ;
11 Le sommeil, viol i piano ;
12 Moscovinne, viol i piano ;
13 Fantasia de Faust de Gounod, viol i orquestra ;
14 Fantasia sobre Der Freischtz de Weber, viol i orquestra ;
15 Mosaque de Zampa, viol i piano ;
16 Gavota sobre Mignon d'Ambroise Thomas, viol i piano ;
17 Prire sobre Berceuse, viol i piano ;
18 Airs espagnols, viol i piano ;
19 Fantasia sobre on Martha de Flotow, viol i piano ;
20 Zigeunerweisen (Aires Gitanos), viol i orquestra ;
21 Malaguenya i Havanera, viol i piano ;
22 Romana andalusa i jota navarresa, viol i piano ;
23 Playera i zapateado, viol i piano ;
24 Capritx basc, viol i piano ;
25 Fantasia sobre Carmen de Bizet, viol i orquestra ;
26 Vito i havanera, viol i piano ;
27 Jota aragonesa, viol i piano ;
28 Serenata andalusa, viol i piano ;
29 El cant del rossinyol, viol i orquestra ;
30 Bolero, viol i piano ;
31 Balada, viol i piano ;
32 Mueira, viol i orquestra ;
33 Navarra, viol i orquestra ;
34 Airs cossais, viol i orquestra ;
35 Peteneras, caprice espagnol, viol i piano ;
36 Jota de San Fermn, viol i piano ;
37 Zortzico  Adis Montaas mas , viol i piano ;
38 Viva Sevilla! , viol i orquestra ;
39 Zortzico de Iparraguirre, viol i piano ;
40 Introduction et fandango vari, viol i piano ;
41 Introduction et caprice-jota, viol i orquestra ;
42 Zortzico Miramar, viol i orquestra ;
43 Introduction et tarantelle, viol i orquestra ;
44 La Chase, viol i orquestra ;
45 Nocturn   Serenata, viol i orquestra ;
46 Gondolira Veneziana, viol i piano ;
47 Melodia romanesa, viol i piano ;
48 L'Esprit Follet, viol i orquestra ;
49 Canons russes, viol i orquestra ;
50 Jota de Pamplona, viol i orquestra ;
51 Fantasia sobre Don Giovanni de Mozart, viol i piano ;
52 Jota de Pablo, viol i orquestra ;
53 Le Rve, viol i piano ;
54 Fantasia sobre La flauta mgica de Mozart, viol i orquestra;

 Bibliografa .
  Fernando Prez Ollo. Sarasate. Fondo de Publicaciones del Gobierno de Navarra. Pamplona, 1980.
 Luis Gracia Iberni. Pablo Sarasate. Iberautor Promociones Culturales, S.L. Madrid, 1994. ;
 Alberto Huarte Myers. Vuestro amigo y paisano Pablo Sarasate. Huarte Myers, Alberto. Pamplona, 1996.
 Custodia Platn Meiln. Pablo Sarasate (1844-1908). Eunsa, Ediciones Universidad de Navarra, S.A. Barain, 2000.

 Enllaos externs .
  Sarasate i el viol;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89746" title="Palau de Buckingham" nonfiltered="736" processed="729" dbindex="35792">



El Palau de Buckingham s la residncia oficial  de la reina Elisabet II del Regne Unit a Londres. A ms a ms, s el principal espai on es desenvolupen les activitats oficials de la Famlia reial britnica entre les quals destaquen les obligacions d estat. El Palau s ha convertit en una de les principals atraccions turstiques de la capital britnica. 

Originalment conegut com a Buckingham House, l'empleament de l'actual Palau era ocuypat per dependncies municipals construdes pel duc de Buckingham l'any 1703 i adquirides pel rei Jordi III del Regne Unit l'any 1762. Al llarg dels setanta-cinc anys posteriors a la compra per part del monarca angls es proced a una intensa activitat de reforma i sobretot d engrandiment de l edifici primitiu. Les obres foren dirigides pels arquitectes John Nash i Edward Blore. No fou fins l'any 1837 que esdevingu la principal residncia del sobir angls a Londres, essent la reina Victria I del Regne Unit la primera sobirana a establir-s hi definitivament.


Al llarg del segle XIX i del segle XX es conclogueren un seguit de construccions extres al voltant del Palau, tals com el The Mall, el Marble Arch o el Memorial Victria. La faana principal del Palau fou reformada l any 1913 essent l actual imatge palatina.

La decoraci interior s de l'poca del regnat dels Hannover, segle XVIII i inici del segle XIX. Posteriorment, en el regnat del rei Eduard VII del Regne Unit es redecoraren algunes sales en estil belle-epoque.

Els jardins del Palau sn els jardins privats ms grans de Londres i foren dissenyats per William Townsend Ailton. El llac artificial fou creat l'any 1828 essent provet per l'aigua dels llacs de Hyde Park.

Les Cambres d'Estats sn el nucli principal de la zona oficial i de treball del Palau. Emprades habitualment per la Reina i altres membres de la Famlia reial s'utilitzen com a despatxes i cambres de recepcions. 

A ms a ms de ser la residncia de setmana de la reina i del duc d'Edimburg, el palau s el lloc de treball de 450 persones. Cada any prop de 50 000 persones sn rebudes en recepcions, audincies i banquets. El pati s utilitzat en el moment del relleu de la gurdia, una cerimnia que s'ha convertit en una atracci turstica (tots els dies a l'estiu, cada dos dies a l'hivern).

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89747" title="Fagus" nonfiltered="737" processed="730" dbindex="35793">


Fagus s un gnere de plantes amb 10 espcies, incloent el faig i plantes relacionades, que pertanyen a la famlia Fagaceae (la mateixa famlia que el garric l'alzina i el roure).

Sn plantes originries d'Europa, sia, i Amrica tpiques de clima temperat humit. Als Pasos Catalans l'nica espcie autctona s el Fagus sylvatica, que es troba sobretot a la Catalunya humida i les fagedes ms extenses es fan al Ripolls, la Garrotxa i la Vall d'Aran. Al Pas Valenci noms es troben alguns exemplars a Fredes al municipi de La Pobla de Benifass als Ports de Beseit, i a Penyagolosa, que s l'extrem sud de la seva distribuci a les nostres terres. No existeixen a les Balears.

Els faigs antrtics o del Con Sud d'Amrica, Austrlia, Nova Zelanda, Nova Guinea i Nova Calednia Nothofagus abans estaven classificats dins la famlia Fagaceae per pertanyen actualment a la famlia Nothofagaceae. 

Descripci del gnere Fagus.
Fulles dentades que fan de 5 a 15 cm de llarg i de 4 a 10 cm d'ample.
Flors monoiques petites,poc vistoses de pollinitzaci anemfila. Floraci masculina en aments al principi de la primavera.
Fruit (anomenat faja) de forma triangular de 10 a 15 mm comestible (el de l'espcie europea no s amargant) pels animals i humans amb un elevat contingut en greixos.

Usos.
La fusta de faig es considera una fusta noble molt usada en mobles ;
Antigament els fruits caiguts a terra eren aprofitats per ramats de porcs el mateix que les glans d'altres fagcies.



Enllaos externs.

Flora de Xina - Fagus;
Flora de Nordamrica - Fagus;
Kew Checklist - Fagus;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89749" title="Ambroise Thomas" nonfiltered="738" processed="731" dbindex="35794">

Charles Louis Ambroise Thomas, (Metz, 5 d'agost de 1811   Pars, 12 de febrer de 1896), compositor francs del Segle XIX reputat fonamentalment per les seues peres, i en especial per la clebre Mignon.

Biografia.
Infant prodigi, fill dun violonista de Metz, Jean-Baptiste-Martin Thomas, i d'una cantant, Ambroise Thomas va estudiar msica amb son pare al mateix temps que l'alfabet, practicant el piano i el viol. Son pare va morir el 1823, deixant la famlia sense recursos. La viuda es va installar a Pars el 1827 i, l'any segent,  Ambroise va ingressar al Conservatori de Pars, on va ser alumne de Zimmerman, Doulen i Lesueur en composici i de Kalkbrenner en piano. Va guanyar el primer premi de piano el 1829, el primer premi d'harmonia el 1830 i, desprs d'una temptativa infructuosa el 1831, el Prix de Rome el 1832 amb la cantata Herman et Ketty.

Durant la seua estada a Itlia a la Villa Mdici, va compondre principalment msica de cambra i va entaular amistat amb el pintor Hippolyte Flandrin, que va fer-li un retrat i amb Ingres, llavors director de l'Acadmia. Desprs va viatjar a Viena, Munic i Leipzig. Era aleshores, segons els records de Lon Escudier,  un home jove i prim, amb un rostre expressiu illuminat per uns ulls blaus d'una atractiva dolcesa, amb un posat indolent, i amb maneres elegants i polides. Aquest jove esvelt amb veu flexible i penetrant, no es feia massa de pregar quan hom li demanava de posar-se al piano. Tocava fora b aquest instrument, no fins al punt dels virtuosos de concert a la cerca dovacions i sense preocupar-se d'una sonoritat massa sorollosa, sin com un poeta que sap parlar al cor i trobar fines colors per pintar els seus xtasis i els seus somnis. 

Al seu retorn a Pars el 1837, Thomas se submergeix en la composici d'peres, que seran totes interpretades. Si b algunes de les pres d'aquest perode, compostes en un estil lleuger i melodis, van gaudir d'xit, cap d'elles va romandre al repertori: La Double chelle (1837), que va atraure els elogis d'Hector Berlioz; Le Cad (1849), opereta brillant que va obtenir un gran xit; Le Songe d'une Nuit d't (1850), fantasia dramtica que va ser ben acollida, on s'hi troben Falstaff i el mateix Shakespeare per no pas Titnia ni Oberon; Raymond (1851), l'obertura de la qual continua sent popular, Le Roman d'Elvire, etc. Grcies a l'xit de Cad, Ambroise Thomas va ser elegit triomfalment com a membre de l'Acadmie de Belles Arts el 1851, superant Berlioz que no va obtenir ni un sol vot.

Tenia ms de cinquanta anys quan Mignon (1866), sobre un llibret basat en la novella de Goethe, Wilhelm Meister (Wilhelm Meisters Lehrjahre), va obtenir un xit considerable desprs d'uns tebis inicis. Des d'aleshores, Ambroise Thomas, la fama del qual havia restat fins llavors restringida, va accedir a l'estatus de figura principal del panorama musical. El 1894, Mignon havia estat representada ms de 1000 vegades noms a l'Opra-Comique i s'havia presentat a tots els principals teatres europeus. 

La seua segent pera, Hamlet (1868), sobre la tragdia de Shakespeare, li va suposar el reconeixement internacional. En aquest cas, la msica composta per Thomas no s'adapta massa b al tema, per no obstant la partitura atresora algunes de les seues millors pgines, principalment l'escena de l'esplanada, la part completa d'Oflia, i un ballet particularment brillant. La interpretaci de Jean-Baptiste Faure i de Christina Nilsson van contribuir a l'xit de l'obra, fins al punt que el compositor va ser el primer msic a rebre, de mans de Napole III, la Legi d'Honor.

Thomas va guanyar la plaa de professor de composici del Conservatori de Pars el 1856, succeint Adolphe Adam. Van ser alumnes seus Massenet, douard Colonne, Thodore Dubois, Albert Bourgault-Ducoudray, Albert Lavignac i Francis Thom entre d'altres. A la mort d'Auber el 1871, Thomas va succeir-lo al cap del Conservatori. Llavors va deixar de compondre, amb l'excepci de Franoise de Rimini (1874), que va ser un fracs, i del ballet La Tempte (La Tempesta) (1889), tamb sobre l'obra homnima de Shakespeare, estrenat a l'pera de Pars. Mentre va ser director del Conservatori es va oposar a les influncies germniques. Si va atribuir la classe d'orgue a Csar Franck el 1872, va batallar contra el nomenament de Gabriel Faur, que no va ser acceptat al Conservatori fins a la mort de Thomas el 1896.

A banda de les seues peres, Ambroise Thomas va compondre algunes peces de msica sacra, instrumental i simfnica. El 1887 va presidir la comissi creada pel Ministeri francs de la Guerra per a establir una versi oficial de La Marsellesa. La versi resultant es va mantenir com a oficial per a les cerimnies oficials franceses fins al 1974.

 Hi ha dos classes de msica, la bona i la dolenta. I desprs hi ha la msica d'Ambroise Thomas , va dir Emmanuel Chabrier: pot dir-se efectivament que la msica d'Ambroise Thomas no s ni bona ni dolenta; lleugera, fcil, melodiosa, feta principalment al gust del pblic burgs del Segon Imperi. Thomas era, segons Alfred Bruneau,  el darrer representant de la llarga generaci de productors rpids que, durant mig segle, van nodrir amb una fecunditat infatigable i potser excessiva els nostres teatres lrics. Posat a la feina en els temps fcils dels Auber o els Adolphe Adam, el dol cantor de  Mignon , que no era en absolut un innovador, no va covar una altra ambici que seguir el cam marcat per la moda. 

Obres lriques.

 La Double chelle, Pars, Opra-Comique, 1837;
 Le Perruquier de la Rgence, 1838;
 Gipsy, 1839;
 Le comte de Carmagnola, 1842;
 Anglique et Mdor, 1843;
 Le Cad, 1849;
 Le Songe d'une nuit d't, 1850;
 Raymond, 1851;
 Psych, 1857;
 Le Roman d'Elvire, 1860;
 Mignon, tragdia lrica en 3 actes i 5 quadres, llibret de Michel Carr i Jules Barbier, estrenada a l'Opra-Comique de Pars el 17 de novembre de 1866;
 Hamlet, pera en 5 actes, llibret de Michel Carr i Jules Barbier,estrenada a l'pera de Pars le 9 mars 1868;
 Franoise de Rimini, pera de Pars, 1874;
 La Tempte, ballet, 1889;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89753" title="Javier Solana Madariaga" nonfiltered="739" processed="732" dbindex="35795">

Javier Solana de Madariaga ( Madrid, Espanya 1942 ) s un poltic, diplomtic, fsic i professor universitari espanyol. Diverses ocasions ministre del Govern d'Espanya sota la presidncia de Felipe Gonzlez i antic Secretari General de l'OTAN s actualment el Representant de la Poltica exterior i de Seguretat Comuna de la Uni Europea (UE).

Trajectria acadmica.
Va nixer el 14 de juliol de 1942 a la ciutat de Madrid sent nebot en segon grau de l'escriptor i diplomtic espanyol Salvador de Madariaga. El seu pare va ser professor de qumica. El seu germ gran, Lus, va ser empresonat per les seves activitats opositores a la dictadura del general Francisco Franco.

Va estudiar a l'exclusiu Colegio del Pilar de Madrid i a la Universitat Complutense de Madrid, on es va llicenciar en fsica l'any 1964. Aquell mateix any va ingressar al Partido Socialista Obrero Espaol (PSOE), un partit que havia estat declarat illegal a Espanya per part de la dictadura franquista.

Entre 1965 i 1971 va estudiar a diverses universitats dels Estats Units d'Amrica grcies a una beca de la Fundaci Fulbright. En aquest pas va participar a les protestes contra la  guerra del Vietnam i va arribar a ser president de la Asociaci d'Universitaris Estrangers. L'any 1971 realitz el seu doctorat a la Universitat de Virgnia sobre la superfluidesa de l'heli. Aquell mateix any retorn a Espanya i va entrar com a professor associat de Fsica de l'estat slid a la Universitat Autnoma de Madrid, on l'any 1973 va obtenir la ctedra d'aquesta especialitat. Durant aquests anys va publicar ms de renta articles sobre la matria.

Activitat poltica. 
Al seu retorn a Espanya l'any 1971 es va unir a l'Organisme Coordinaci Democrtica de Madrid, una de les principals plataformes poltiques opositores al rgim franquista, com a representant del PSOE. 

El desembre de 1976, durant el XXVII Congrs Federal del PSOE, el primer celebrat a Espanya des de la Guerra Civil, va ser escollit secretari d'organitzaci i premsa de la Comissi Executiva, romanent cinc anys en aquest crrec. Considerat amic personal i estret collaborador del lder del PSOE Felipe Gonzlez Mrquez i un dels responsables de la transformaci del PSOE en els anys segents a la mort de Franco, el 20 de maig de 1977 va acompanyar a Gonzlez en la seva visita al rei Joan Carles I al Palau de la Zarzuela. 

El 15 de juny de 1977 fou escollit diputat per Madrid com a integrant de les llistes electorals del PSOE en les primeres Eleccions generals realitzades desprs de la Guerra Civil. Desprs de les Eleccions generals de 1982, amb les quals el PSOE va aconseguir guanyar la majoria absoluta al Parlament espanyol, fou nomenat ministre en diverses ocasions, ocupant la cartera de Cultura (1982 1988), de Educaci i Cincia (1988 1992), de Afers Exteriors (1992 1995) i portaveu del Govern (1985-1988), sempre en governs presidits per Gonzlez. 

Durant els tretze anys que va romandre com a ministre Solana va aconseguir crear-se una reputaci de persona discreta i hbil diplomtic. Durant els ltims anys del govern de Felipe Gonzlez va assolir mantenir-se al marge dels escndols de corrupci i de la implicaci en la guerra bruta contra ETA (el cas dels GAL), que van caracteritzar el final del govern del PSOE. 

A finals de 1995 Solana era l'nic membre del primer govern de Gonzlez que romania amb ell, arribant-se a especular sobre la seva possibilitat d'esdevenir el possible candidat a substituir a Felipe Gonzlez al capdavant del PSOE. Aquell mateix any abandon el Parlament dels Diputats per fer el salt a la poltica internacional.

Secretari General de l'OTAN. 
El 5 de desembre de 1995 Solana es va convertir en Secretari General de l'Organitzaci del Tractat de l'Atlntic Nord (OTAN), en substituci de Willy Claes, que s'havia vist obligat a dimitir per un escndol de corrupci. El seu nomenament va ser controvertit ja que anteriorment Solana s'havia oposat a l'Aliana Atlntica i havia escrit un document denominat "50 raons per a dir no a l'OTAN". El PSOE s'havia manifestat contrari a l'OTAN, per una vegada en el govern la seva actitud va canviar. El 12 de mar de 1986 a Espanya es va sotmetre a referndum la permanncia a l'OTAN, fent el govern i Solana campanya de forma reeixida a favor d'aquesta permanncia. 

Durant el seu mandat al capdavant de l'Aliana Atlntica es va desenvolupar la guerra de Kosovo, la primera guerra en la qual va participar l'OTAN des de la seva constituci en 1949. Aquesta intervenci mancava de l'autoritzaci de la Organitzaci de les Nacions Unides (ONU) i va consistir bsicament en el bombardeig d'objectius militars i civils de la Repblica Federal de Iugoslvia. L'OTAN va justificar els atacs per motius humanitaris a fi d'evitar una neteja tnica a Kosovo, no obstant aix el deliberat atac d'objectius civils va generar crtiques que van arribar a acusar a l'OTAN de violar la Convenci de Ginebra. 

El 6 d'octubre de 1999 cess de les seves funcions al capdavant de l'OTAN, sent succet pel britnic George Robertson. 

Senyor PESC. 

Solana es va convertir en el primer Representant de la Poltica Exterior i de Seguretat Comuna, anomenat popularment com a Senyor PESC, de la Uni Europea, desprs de la seva elecci per a aquest crrec, creat l'any 2000. 

En funci del seu crrec Solana s tamb Secretari General del Consell de la Uni Europea. El 2004 fou nomenat formalment el primer Ministre d'Exteriors de la Uni Europea en convinaci amb el representant escollit per la Comissi Europea.

El 9 de desembre de 2006 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany de la Uni Europea, que distingeix a personalitats pels seus serveis a la unitat europea i el progrs d'Europa aix com per la seva contribuci a la pau. 

Guardonat amb l'Ordre de Sant Miquel i Sant Jordi (en angls: Order of St Michael and St George), concedida per la Commonwealth, i per la Gran Creu d'Isabel la Catlica, s tamb membre del Club de Roma i actualment s president de la Fundaci Madariaga.

Enllaos externs.
  Pgina de Javier Solana al Consell de la Uni Europea;
  Javier Solana al CIDOB;
  Pgina del Premi Internacional Carlemany, edici 2007;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89754" title="Joan-Baptista Pastor i Aicart" nonfiltered="740" processed="733" dbindex="35796">
Joan-Baptista Pastor i Aicart s la figura literria ms important de Beneixama. Metge de professi, tamb fou escriptor i poeta. Va escriure tant en catal com en castell. Es tracta d'una figura rellevant (tot i que poc coneguda) de la Renaixena Valenciana. Va guanyar nombrosos premis i distincions en els "Jocs Florals" de Valncia i Barcelona.

Va mantenir relacions epistolars amb escriptors del relleu de Teodor Llorente o Jacint Verdaguer. La majoria de la seua obra roman indita i per estudiar, llevat del petit opuscle que va editar l'Associaci Cultural "La Quarantameula", de Beneixama, ja fa uns anys. La seua obra ms coneguda a nivell local sn les ambaixades de moros i cristians que es representen cada any durant les festes locals dedicades a la Divina Aurora.

Actualment hi ha un investigador, becat per l'Ajuntament de Beneixama, que estudia l'obra del poeta i que, possiblement, far que apareguen a la llum obres i/o poemes indits de l'autor.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89755" title="Museu Poeta Pastor Aicart" nonfiltered="741" processed="734" dbindex="35797">
El Museu Poeta Pastor Aicart es troba situat a la primera planta de l'Ajuntament de Beneixama. Es tracta d'una sala annexa al Sal de Plens. Cont mobles, quadres, condecoracions, llibres i premis del poeta Pastor. Es pot visitar a les hores d'oficina de l'ajuntament amb cita prvia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89756" title="Separaci de Biar" nonfiltered="742" processed="735" dbindex="35798">
La separaci de Beneixama de Biar va constituir un fet traumtic per a la relaci entre ambds pobles. Es veu que hi havia una mala entesa entre els venats que es va veure agreujada en retornar a dependre Beneixama de Biar. La situaci es fa tan insostenible que Beneixama es veu forada a demanar al rei d'Espanya la seua independncia de Biar.

Els fets que apareixen esmentats al document d independncia de la vila (que es troba custodiat a l'arxiu de l'ajuntament de la localitat),  com a  motius  per a la concessi de la separaci es citen textualment (tradut de l'original en castell mitjanant un programa):

"que se segueixen indisculpables perjudicis (per a Beneixama), quals sn el primer exigir de la persona mes pobre del Lloc (s refereix a Beneixama) el dret de peita , imponent-li sol cap  de les poderoses i riques de la mateixa Vila: segon carregar al Lloc la major part de Bagages per a la tropa, i altres urgncies particulars, quan s mes que doblegat el numero de vens de l'esmentada Vila (s refereix a Biar) : tercer no permetre que tingui el Lloc a la seva costa Mestre de primeres lletres, ni Medico, ja que l'any de mil set-cents setanta i quatre va llanar l'Alcalde de la Vila (novament, Biar) al Mestre que s'habia traido al, i per tenir Medico ha sofert el Lloc amb la Vila un prolongat pleyto sobre l'assumpte a l'Audincia de dit el meu Reyno de Valncia: quarto no permetre-li que tingui Carniceria prpia i Abundncia publico, amb perjudici dels molts Pasageros que transiten pel Lloc, i dels malalts i convalescents del: cinqu no haver-hi llano la corresponent indagaci i cstig dels que van incendiar en el mateix any de mil set-cents setanta i quatre, una vegada gran part de la Muntanya de la Propietria, i dos el de Solana, causant gravisime dany en les seves Pinedes: sis l'haver procedit contra els Alcaldes de la Germandat que en Lloc hi ha hagut, no excedint-se a les seves facultats, com aconteci l'esmentat any: set el no nomenar-se per la Vila, com es debia, un Alcalde d'Aiges ve del Lloc, per a que des de mes a prop vetlls, i atengus ala repartici d'elles sin un de la prpia Vila, que no sembla una vegada en tot l'any a aquest efecte, per la causa del qual es perden, amb dany de l'Agricultura, pel Rio, Squia, mare, i camins; i el vuit, que el nomenar en els mes dels anys alguna, o algunes persones del Lloc per a Alcalde primer, Rexidores, o Procuradors Sndics generals no s per estimaci, sin per perjudicar-los en els seus interessos i hisenda per la precisa assistncia a l'actes Municipals: Que per aquests danys, i inconvenients no sofreix, ni admet remei mes efica que la total inconnexi, independncia del Lloc amb la Vila".


El text original en castell:
 de que se siguen indisimulables perjuicios (per a Beneixama) , quales son el primero exigir de la persona mas pobre del Lugar (es refereix a Beneixama) el derecho de peita , imponiendole solo  alguna de las poderosas y ricas de la misma Villa: segundo cargar al Lugar la mayor parte de Bagages para la tropa, y otras urgencias particulares, quando es mas que doblado el numero de vecinos de dicha Villa (es refereix a Biar) : tercero no permitir que tenga el Lugar a su costa Maestro de primeras letras, ni Medico, pues en el ao de mil setecientos setenta y quatro ech el Alcalde de la Villa (novament, Biar) al Maestro que se habia traido a el, y para tener Medico ha sufrido el Lugar con la Villa un prolongado pleyto sobre el asunto en la Audiencia de dicho mi Reyno de Valencia: quarto no permitirle que tenga Carniceria propia y Abasto publico, con perjuicio de los muchos Pasageros que transitan por el Lugar, y de los enfermos y convalecientes de el: quinto no haber echo la correspondiente pesquisa y castigo de los que incendiaron en el mismo ao de mil setecientos setenta y quatro, una vez gran parte del Monte de la Duea, y dos el de Solana, causando gravisimo dao en sus Pinares: sexto el haber procedido contra los Alcaldes de la Hermandad que en Lugar ha habido, no excediendose en sus facultades, como acontecio en dicho ao: septimo el no nombrarse por la Villa, como se debia, un Alcalde de Aguas vecino del Lugar, para que desde mas cerca velase, y atendiese ala reparticion de ellas sino uno de la propia Villa, que no parece una vez en todo el ao a este efecto, por cuya causa se pierden, con dao de la Agricultura, por el Rio, Acequia, madre, y caminos; y el octavo, que el nombrar en los mas delos aos alguna, o algunas personas del Lugar para Alcalde primero, Rexidores, o Procuradores Sindicos generales no es por aprecio, sino por perjudicarles en sus intereses y hacienda por la precisa asistencia alos actos Concejiles: Que por estos daos, e inconvenientes no sufre, ni admite remedio mas eficaz que la total inconexion, independencia del Lugar con la Villa .

Malauradament, d'aleshores en, les relacions van anar empitjorant entre ambdues poblacions i noms ara comena a haver-hi ponts d'entesa i de certa amistat.

Bibliografia.
 FERRE PUERTO J. (1999): Aproximaci a la histria de Beneixama: 1245-1850, Beneixama, Ajuntament de Beneixama.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89757" title="Haribo" nonfiltered="743" processed="736" dbindex="35799">
Haribo s una empresa de llaminadures alemanya. La marca s un acrnim ideat pel fundador, Hans Riegel, l'any 1920. s format per les dues primeres lletres del nom, del cognom i de la ciutat on es fund la primera fbrica, Bonn (Hans Riegel, Bonn).


Histria.

Dos anys desprs de la fundaci d'Haribo, Hans Riegel cre els ssos de goma, que en aquella poca s'anomenaren Tanzbren (ssos ballarins). Actualment, Haribo fabrica tot tipus de llaminadures a ms dels ssos de goma, com ara caramels, pega dola, etc.

Desprs de la mort de Hans Riegel, la firma qued en mans dels seus fills Hans i Paul. Hans Riegel fill dirigeix el negoci, mentre que Paul Riegel s'encarrega del departament de recerca i desenvolupament i no apareix mai en pblic.

Haribo t ms de 6.000 treballadors, 5 fbriques a Alemanya i 13 ms a la resta d'Europa, una de les quals a Catalunya, a Cornell del Terri, inaugurada el 1985. La seu social de l'empresa segueix sent, des de la fundaci, Bonn. Al juny de 2003, els productes de Haribo es venien a ms de cent pasos. A l'octubre de 2003, Hans Riegel fill va donar a conixer per televisi el nom del successor, el seu nebot Hans-Jrgen Riegel, que actualment dirigeix la filial francesa.

Des de 1991, el presentador de televisi Thomas Gottschalk s la imatge de l'empresa. El gener de 2006, aquesta llarga collaboraci publicitria va entrar al Llibre Guinness dels rcords.

El grup Haribo tamb s propietari d'altres empreses del sector, com ara Maoam, BrenSchmidt i Dulcia.

Curiositats.
L'eslgan de l'empresa s, des de l'any 1962, Haribo macht Kinder froh (Haribo fa la canalla contenta). Segons una enquesta de la cadena de televisi Kabel1, s l'eslgan ms conegut d'Alemanya. L'autor va cobrar 20 marcs (uns 10 euros) per aquest eslgan, ideat el 1935, que s'ha tradut a nombroses llenges.

L'emperador Guillem II de Prssia atorg als ssos de goma el premi "Obra mestra de la Repblica de Weimar".

Cada tardor, des de l'octubre de 1936, Haribo organitza unes jornades de barata en qu intercanvia castanyes i aglans per llaminadures. Els infants poden anar al magatzem de la Haribo a Bonn i canviar 10 castanyes o 5 aglans per un producte Haribo. Els fruts recollits serveixen per a alimentar, durant l'hivern, el bestiar que hi ha a les finques i als vedats de caa de la famlia Riegel. Als darrers anys, la participaci s de ms de 10.000 nens i nenes.

La gerncia de la fbrica de Cornell del Terri va ser denunciada el 2006 per menysprear la llengua catalana i per tenir una actitud discriminatria vers els treballadors que en defensen l's.;

Enllaos externs.
Pgina de l'empresa a tot el mn;

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89760" title="Proboscidi" nonfiltered="744" processed="737" dbindex="35800">

Els proboscidis (Proboscidea) sn un ordre pertenyent als mamfers  placentaris. A l'actualitat comprn noms tres espcies: l'elefant afric (Loxodonta africana), l'elefant afric dels boscos (Loxodonta cyclotis) i l'elefant asitic (Elephas maximus), els tres inclosos a la famlia Elephantidae. Un llegat molt pobre d'un grup que va aparixer fa ms de 30 milions d'anys i entre les famlies desaparegudes cal destacar els meritrids, baritrids, mastodntids, dinotrids i estegodntids (antecessors directes dels elefntids posteriors). Fa menys de deu mil anys, a finals de l'ltima glaciaci, encara quedaven dues espcies de mastodonts a Amrica i diverses ms d'elefntids, entre elles el mamut llanut (Mammuthus primigenius) d'Eursia i Amrica del Nord, el mamut de Colmbia (Mammuthus columbii) i unes quantes espcies insulars nanes dels gneres Palaeoloxodon i Stegodon.

Grups Principals.
Gnere Jozaria (extingit)
Anthracobunidae (extingit)
Moeritheriidae (extingit)
Euproboscidea
Numidotheriidae (extingit);
Barytheriidae (extingit);
Deinotheriidae (extingit);
Elephantiformes;
Phiomiidae (extingit);
Palaeomastodontidae (extingit);
Hemimastodontidae (extingit);
Mammutidae (extingit);
Euelephantoidea;
Choerolophodontidae (extingit);
Amebelodontidae (extingit);
Gnathabelodontidae (extingit);
Gomphotheriidae (extingit);
Elephantidae ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89766" title="Arsenal Stadium" nonfiltered="746" processed="738" dbindex="35802">

L'Arsenal Stadium va ser l'estadi de futbol del Arsenal, tamb era conegut popularment amb el nom de Highbury, que era el nom del districte de Londres on es trobava.

 Enllaos externs .

 Plana web del Arsenal Stadium (Highbury);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89776" title="Pometa de Vilagrassa" nonfiltered="747" processed="739" dbindex="35804">
La pometa de Vilagrassa s una varietat de tomquet (Lycopersicon esculentum) prpia de l'rea de Vilagrassa.

Caracterstiques.
Plantes molt altes.
Influorescncies collocades en forma de ram.
Fulles petites.
Fullatge dens.
Poques llavors per fruit.
Fuit immadur:
verd clar.
esquena amb solcs i de de verd ms fosc.
Fruit madur:
roig prenetrant.
uns 5 centmetres de llarg.
menys de 150 grams de pes.
forma arrodonida.

Conreu.
Cal tenir en compte que creix amb molta precocitat. La floraci tamb s preco per de forma esglaonada dintre del ram de flors. El fruit s primerenc.

Cada tomaquera genera uns tres quarts de quilo de tomquets sans.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89779" title="Maurici Carri i Serracanta" nonfiltered="748" processed="740" dbindex="35805">
Maurici Carri i Serracanta (Manresa, Bages, 17 de febrer del  1779 - Manresa, 2 de juny del 1859) va ser un guerriller antinapolenic que va arribar al grau de tinent coronel, smbol dels patriotes manresans combatents en la Guerra del Francs.

Va comenar la seva carrera militar molt jove i amb noms quinze anys ja va lluitar a la Guerra Gran amb una companyia del Sometent, on hi tocava el timbal. s en aquesta poca que participa en la batalla de Colldejou. 

Ms endavant, durant la Guerra del Francs, el 1808 participa en la Crema del Paper Segellat napolenic a Manresa i en la batalla del Bruc del 6 al 14 de juny del mateix any. La Junta Suprema de Catalunya el nomena capit i lluita en els combats de Moi a les ordres del bar d'Eroles. El 1820 es rebell contra el govern constitucional i, perseguit, es pos a les ordres de la Regncia d'Urgell, que l'ascend a tinent coronel.

L'any 1826 es retira, per intervingu en activitats carlines. Aix, el 1827, participa en la Guerra dels Malcontents que sorgeix dels que consideren massa suau la repressi poltica de Ferran VII, i el 1834 fou empresonat.

En sser indultat, es dedica a la seva professi d'agrimensor i a escriure. El 1859 escriu Relacin, sobre els fets del Bruc, que contribu a convertir-los en llegenda.

El 1905, l'Ajuntament de Manresa el va nomenar manres illustre i va collocar el seu retrat en aquesta galeria.

Tamb se li dedic un carrer de la ciutat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89780" title="lber" nonfiltered="749" processed="741" dbindex="35806">

L'lber, lber blanc, pollancre blanc, lber platejat, afg, lamagueire o lamigueire (Populus alba) s una espcie de pollancre. s un arbre de la famlia de les saliccies originari del centre i el sud d'Europa i del Marroc fins a l'sia central. 

Pertany a la famlia de les Saliccies, que es composa d unes 200 espcies de plantes llenyoses, en casos excepcionals herbcies, per generalment arbries o arbustives, 30 de les quals pertanyen al gnere Populus i les restants a Salix.

Populus alba com la resta d'lbers i pollancres s'inclou dins del gnere Populus, que comprn unes 40 espcies a tot el mn, i del les quals al continent europeu n'hi sn representades amb prou feines una dotzena. Entre elles es troben arbres importants per la seva fusta, en general tova i lleugera, encara que algunes espcies s utilitzen tamb a Europa com a arbres d ombra. Entre elles destaquen per la seva freqncia el  pollancre o lber blanc  (P. alba) i el pollancre (P. nigra), comuns a prop de camins mentre que altres com el trmol (P. tremula) sn de carcter ms munt. 

Etimologia.
El terme  Populus alba  prov del llat, de manera que rep el nom de Populus (del  llat: popular) per ser abundant i en gran quantitat, i a ms, val a dir que aquest era el nom antic llat que rebia el pollancre o lber. D'altra banda, el terme alba (del llat: blanc) fa referncia al dens toment blanc del revers de les fulles.

Descripci.

Forma vital.
Macrophanerophyta: macrofanerfits, amb gemmes persistents a ms de 2 m d alada. 
Arbre del gnere Populus, caducifoli i dioic.

Port i dimensions.

s un arbre alt i corpulent, de forma arrodonida i de creixement molt rpid que pot arribar a fer uns 30 m d alada i 10 m de dimetre (s un dels arbres ms alts de la flora autctona de la Pennsula Ibrica ). En ocasions pot presentar-se una mica tort. T una forma ampla i columnar, amb un tronc gruixut i sistema radical fort. Est desprovet de turions i la capada s oberta i desparramada, s a dir, ampla i irregular, amb branquetes i brots tomentosos
 
rgans vegetatius.


Morfologia de la rel: Rel axonomorfa, amb una arrel forta principal i d altres secundries. El sistema radical fort que presenta t nombroses arrels secundries llargues que emeten multitud de renovaments. Grcies a la seva fortalesa les arrels poden arribar a grans profunditats. Les arrels superficials donen sovint rebrots, que apareixen a vegades, ben lluny de l'arbre que les origina (20 m o ms).

Morfologia de la tija:. Sistema monopdicTronc llenys, gruixut i arrodonit. Amb una escora llisa amb una coloraci entre blanquinosa i grisa,esquerdada amb marques fosques en forma de diamant, amb cicatrius negroses d antigues branques, ms fosca a la base. Noms els troncs d individus ms vells presenten l escora esquerdejada i enfosquida, ja que als exemplars nous l escora s de color blanc agrisada, i amb el temps apareixen moltes fissures. Les branques noves o joves sn verdes i peludes, cobertes d'una escora blanca i llisa. Gemmes pubescents, lleugerament viscoses, amb diverses escames exteriors, i branquillons i brctees florferes piloses. Les brctees dels aments sn dentades, laciniades, o profundament dividides.

Morfologia de les fulles: Fulla caduca, simple, peciolada, generalment alternada, oval, irregularment sinuada o lobulada, de vora dentada amb dents obtuses, coricia i provedes d estpules. Fulles de 4 a 15 cm de llarg, de color verd a l anvers i blanc al revers, tomentoses a les dues cares i al pecol, llarg (de 4-6cm) i gruixut (fortament comprimit). Cobertes al revers per una capa densa de pls enfeltrats de color blanquins. Fulles variables en els brots, experimenten un canvi de joves a ms madures. Les joves inicialment sn blanques i piloses per ambdues cares, per desprs es tornen verd fosques, glabres i llustroses per l anvers, mentre que el revers continua de color blanc pur, densament blanc toments. Les fulles superiors o majors s obren en 3-5 lbuls ms o menys profunds, normalment palmades-lobulades, amb base en forma de cor i llargs pecols. Les fulles de les branquetes, o inferiors, sn ms arrodonides o ovades, poc lobulades, menys tomentoses, irregularment denticulades i amb els pecols lleugerament aixafats, ms curts. Les fulles dels brots subterranis sn profundament lobulades. A la tardor la coloraci s marr o groguenca

rgans reproductors.
Les flors:

Repartici de sexes: Flors unisexuals amb distribuci dioica, sobre arbres diferents, disposades en inflorescncies amentiformes, composades de moltes flors sentades que neixen a l axilla de les brctees escarioses. Flors ms o menys aclamdies. 

Inflorescncies: Aments penjants, cilndrics, flexibles i de color carm. Els masculins de 3-6 cm de longitud, llanosos, amb moltes flors, cadascuna d elles amb estams visibles i sobresortints. Els femenins d uns 8-10 cm de longitud sn ms llargs i prims, tamb amb nombroses flors. Generalment les inflorescncies es desenvolupen abans que apareguin els primers brots de les fulles, el que implica que floreix a principi de la primavera, de Febrer a Abril.

Morfologia de les peces florals:
Les flors sn molt simplificades,queden tan redudes d abillament que gaireb no tenen calze ni corolla. Com que el periant est molt redut de manera que les peces sexuals apareixen a les axilles de les brctees.  Les flors estan protegides per unes gemmes oloroses i resinferes de color groguenc o marr. Tenen una petita escameta en cada flor, tant en les masculines com en les femenines.

Flors masculines: sn grans i vermelloses. Presenten nombrosos estams, de 8 a 18 estams amb les anteres vermelles, lliures o soldats i pollen binucleat, inaperturat i anemgam, ja que la pollinitzaci la realitza el vent.(Androceu)

Flors femenines: Sn de color groc-verds, molt ms llargues en la fructificaci. Llanoses, es troben sobre peus separats. Noms t un sol pistil. Ovari sper, bicarpelar, unilocular bivalve i prolongat en un estil amb 4 estigmes reflexos i groguencs, que cont al seu interior nombrosos primordis seminals antropes. (Gineceu)

Fruit i llavors: Desprs de la fecundaci es produeix el fruit en forma de cpsula oblonga-cnica, bivalva, ovoide i glabre, on es desenvolupen nombroses llavors petites, lleugeres i piloses, provedes d un plomall de pls basals, llargs i de tacte llans o seds, sense endosperma i per tant, sense albumen, i amb embri recte, les quals, generalment noms conserven el seu poder germinatiu durant breus dies. Els fruits en cpsula maduren de maig a juliol.

Ecologia.
Hbitat.
Generalment apareixen a les vores del rius, a prop dels cabals d'aigua, a terrens fangosos y profunds, on poden suportar temperatures extremes i certa salinitat. No t grans requeriments en quant al tipus de sl, ja que pot viure a sls calcris. Pel que fa als grans rius europeus de curs permanent cap a la vora del riu es troben els boscos de fusta tova, formats per pollancres tant Populus alba com Populus nigra, i verns (Alnus glutinosa) que contacten amb les salzedes. 
Com a arbres de ribera, el gnere Populus es caracteritza per la captaci d aigua de capes fretiques profundes tot i que prefereixen les que no  ho sn gaire, a les quals poden accedir mitjanant sistemes radiculars de gran longitud.
Les plntules de Populus sn helifiles, i per tant, incapaces de prosperar sota un dosser dens.

Una de les seves caracterstiques s que suporta b el fred. Populus inclou uns dels pocs arbres planocaduciflis que poden suportar mpliament temperatures de -40C. Mentre que la immensa majoria dels arbres caduciflis mostren, no obstant, limitacions en la seva capacitat de resistncia al fred, lligades probablement a l escurament del perode d activitat vegetativa propi dels climes de latituds boreals i alta muntanya, on sn reemplaats pels boscos de conferes perenniflies. A latituds altotemperades i boreals, aix com a l alta muntanya temperada, l hbit arbori perennifoli correspon gaireb en exclusiva a les conferes; d altra banda, els pocs arbres caducifolis de fulla plana que conviuen amb ella sn algunes espcies del gnere Populus, aix com altres dels gneres Betula (bedolls) i Salix (salzes). Aix doncs, habita boscs caducifolis clars.
En alguns casos les espcies del gnere Populus, entre d altres, que siguin arbres caducifolis de fulla petita i creixement rpid, participen secundriament o formen bosquets de substituci quan les conferes sn destrudes pel foc o les allaus. 

Distribuci mundial.
Espcie amb una mplia distribuci, situada fonamentalment al centre i sud d Europa, a l sia central i al Nord d'frica, especialment al Marroc, i tamb a tota la Pennsula Ibrica. Principalment presenten gran importncia als boscos temperats de l'Hemisferi Nord, i per contra tenen una escassa representaci a l'Hemisferi Austral.

Pel que fa referncia a Europa central i sud-oriental, es troba a boscos a les proximitats d aigua. Majoritriament situats a Itlia i la Uni Sovitica; i ha estat introdut a Portugal, Espanya, Frana, Gran Bretanya, Blgica, Holanda, Dinamarca i Sussa.

s un arbre abundant a la Pennsula Ibrica, es troba als Pirineus, i sobretot tamb s freqent per tota la zona de Castella, on es poden trobar principalment tres espcies de Populus: Populus alba, Populus nigra i Populus tremula. Es troben en jardins i voreres de riu enjardinades. s present a la provncia de Sria, al Duero, per sota d Almazn comencen a haver-hi algunes alberedes naturals. Tamb el podem trobar a boscos de ribera de La Rioja, i del riu Guadiamar, i als Pirineus, per en general a prop dels rius. s a dir, podem trobar aquesta espcie acompanyada de cursos d aigua tant en zones atlntiques com en zones mediterrnies.

Distribuci als Pasos Catalans.
S ha de destacar que les espcies arbries del gnere Populus a Catalunya presenten formacions de boscos de ribera o de zones sempre humides que, per la seva constant disponibilitat d aigua, es distribueixen de manera azonal pel territori. 

s caracterstic dels boscos de ribera de la terra baixa i de l estatge mont, on conviu gaireb sempre amb el pollancre (Populus nigra). Forma alberedes amb altres arbres com l'om, el freixe de fulla petita, l'ar blanc, els salzes i el mateix pollancre. 

Es pot trobar als Pirineus (de la Vall d'Aran i del Pallars Juss al Vallespir i a l'Alt Empord), on s poc com; a comarques plujoses del nord-est (de la Garrotxa al Montseny i a la Selva), on hi s fora com; a Muntanyes Catalandiques del sud del Montseny (al Maresme, al Valls Oriental,a la Serra Superior del Valls,i al masss de Prades, tot i que en aquests indrets s fora rar). S acostuma a trobar a altures que se s inclouen dins del interval: 300-2000 m.

La comarca de la Selva s la primera en superfcie ocupada pel conreu de pollancre. El conreu de pollancre t una gran tradici en aquesta comarca. Trobem el pollancre en plantacions seguint els corrents d aigua a les conques dels rius Tordera i Ter, i en terrenys hidromorfes com l estany de Sils, on hi hagi disponibilitats d aigua superficial.
Creix en ribes de rius i altres cursos d'aigua o all on la capa fretica d'aigua est molt prop de la superfcie com en el cas de les proximitats del riu Tordera
Populus alba el podem trobar a la confluncia de la riera de Rajadell al riu Cardener, i amb algunes interrupcions acostuma a serpentejar pel fons de la vall d algunes rieres del Bages i dels dos rius, el Cardener i el Llobregat. Tamb s un arbre abundant a la Cerdanya, essent una de les espcies ms representatives de la comarca.

Al Pas Valenci es troba sobretot al nord i s totalment absent a l'extrem sud. A Ports de Morella, tot i que s bastant rar, i conegut de poques localitats, Balada. Localitzat a altituds entre 950-1000 m. 

No es troba a les illes Balears. S'hi hi ha algun exemplar sn de cultiu.

Cultiu.
Es conrea per a l obtenci de fusta, ja que sn arbres de creixement molt rpid, i en uns 30 anys poden produir una bona quantitat de fusta til. La fusta s homognia, de densitat lleugera, porosa, de secat fcil i rpid; resistent a l abrasi i elstica. s una fusta blanca i poc resistent, que s utilitza en fusteria lleugera, per a paviments, embalatges i part interior dels mobles, per a pasta de cellulosa per fer paper, panells, tamb llumins per la seva lenta combusti, etc. L escora t un colorant groc.

Tamb es conrea com a arbre ornamental, sn generalment utilitzats pel color de la seva escora, el contrast de les seves fulles i per l agradable ombra que ofereixen. Sn molt freqents tamb com a defensa del mar, com a tallavents en camins propers al mar, aix es aix per la seva facilitat de reproducci vegetativa i longevitat, pot arribar fins als 400 anys i tamb perqu poden suportar la contaminaci.

Per la quantitat de renovaments que emet pot competir amb altres espcies prximes. Les seves arrels sn agressives, per la qual cosa s ha de descartar la seva plantaci a prop d installacions o construccions. Per aix s ha de vigilar quan es cultiva com a arbre ornamental, perqu necessiten jardins grans ja que posseeixen moltes arrels i molt grans.

Pel que fa al cultiu a la Selva trobem que actualment, la populicultura selvatana s'orienta cap a la producci de fusta tova blanca apta per al desenrotllament, neta de nusos, la qual cosa exigeix una acurada poda i un marc de plantaci suficientment ampli. Habitualment, s'adopta un marc de plantaci de 5x5 m utilitzant planons de l'any plantant-los a 1,20 m de fondria, fent els forats amb una barrina. Encara que aquest marc permet el pas de maquinria per fer el treball de conreu, per al manteniment del sl i control de la vegetaci herbcia, s totalment insuficient per tal de produir gruixos d'un dimetre mnim de 30 cm que exigeix actualment la indstria. D'aquesta manera, en les noves plantacions ja es recomanen unes distncies superiors, de 6x6 m.

Es cultiven molts hbrids a tota Europa per a obtenir pasta de paper. Com que els arbres d'aquesta famlia s'hibriden amb facilitat, es fan plantacions amb espcies d'aquesta mena, que donen ms rendiment de fusta que no pas els arbres silvestres dels quals provenen. Els hbrids d'lber i trmol (Populus alba amb Populus tremula) anomenats botnicament (Populus x canescens)sn plantats molt freqentment pel seu gran vigor i creixement molt rpid.

Farmacologia.

S'usen totes les parts de l'arbre, majoritriament les escorces, generalment de les branques, per tamb les fulles i les gemmes.

S ha utilitzat en el tractament d afeccions urinries, de citica i de processos febrils. No presenta efectes secundaris ni txics. L lber s utilitza poc com a remei antiinflamatori, ja que existeixen preparats ms actius fets a base d altres plantes com el salze. Algunes preparacions farmacutiques alemanyes inclouen els extractes de fulles de l lber a frmules destinades al tractament de la hipertrfia de la prstata.

Les fulles i l escora tenen propietats astringents i sn bones per a combatre la febre. L escora s aplicava sobre les ferides i la resina s bona pels refredats i dolors.

La medicina popular utilitza les gemmes, que es recollecten a la primavera, quan encara es troben tancades i rodejades d escames viscoses. Es recomana fer la recollecci a arbres ja caiguts o abatuts, de manera que no s alteri l ecosistema i el arbres joves puguin arribar a madurar per complet. Les gemmes, un cop recollides, s han d assecar rpidament i preferentment a un assecador; un cop finalitzat el procs d assecat, es conserven a recipients tancats.

L'escora de l'alber s molt adequada per a l obtenci de carb vegetal. El carb de l lber ofereix un remei amb alt poder absorbent (absorci de lquids) i adsorbent (de gasos). En el tractament de mltiples problemes digestius el carb vegetal de fusta d lber finament polvoritzat, actua com un poders adsorbent de toxines al conducte digestiu. Les aplicacions ms destacades sn:
 Antdot en casos d intoxicacions per plantes o substancies verinoses.
 Antidiarreic i antitxic en cas de gastroenteritis i colitis, aix com en cas de fermentacions i putrefaccions intestinals que ocasionen disppsies flatulentes o ftides.
 Dentfric: Al raspallar-se les dents amb carb vegetal polvoritzat, aquests es blanquegen i les genives es desinflamen. El carb arrossega el carrall i les restes d aliments en putrefacci que s acumulen entre les dents i a sota de les genives.

Indicacions aprovades per la Comissi E del Ministeri de Sanitat alemany:
 Hemorroides;
 Lesions cutnies;
 Cremades;
 Altres indicacions: Tradicionalment s ha utilitzat per al tractament d artritis, artralgia, oliguria, retenci urinria, edema, laringitis i hiperplsia prosttica.

Principis actius.
Les saliccies produeixen glucsids, el ms important dels quals s la salicina, que s acumula principalment a l escora dels arbres de les branques joves. Les escorces tamb tenen abundncia de matries tniques; i a ms, manana, galactana, xilana, que es localitzen al tronc; a vegades, tamb produeixen manita i en casos excepcionals, petites quantitats d essncies. En les saliccies no es coneixen alcaloides.
En el cas concret de Populus alba:

L escora i les fulles contenen:
 Fenols senzills (2-6% en fulla; 1.5-2.0% a l escora). Salicortina, tremulacina, salicina, tremuloidina, salirepsid, populina i ericina.

Les gemes contenen:
 Resina: A les  foliars d aquest arbre trobem diverses matries resinoses i una essncia groguenca, d olor semblant a la que desprn la camamilla, constituda per una barreja de parafines homlogues (d uns 24 toms de carboni), de d-humul i de diversos sesquiterpens; l humul s cariofil  .
 Traces d oli essencial, amb cariofil(alfa i beta cariofil). Tamb monoterpens com eucaliptol, sesquiterperns com arcurcum, cadin, bisabol, bisabolol, humul, fames.
 Flavonoides: Els ms representatius crisol (Crisina) i tectocrisol (tectocrisina), tamb t galangsid, quercetsid, ramnsid, galengina, izalpinina, pinocembrina, pinostrobina, genkwanina, apigenmina, kenferol.
 cids fenlics derivats de l cid cinmic. cids cafeic, ferlic.
 Fenols senzills: Salicina, tremulina. Salipopulsid (saliciltremulona, salicina). La salicina s un principi actiu (classificada com a salicilat) que s extreu de l escora de les saliccies, entre elles l lber i el salze. Es considera el precursor natural de l aspirina. La salicina transformada en cid, es fa reaccionar amb l anhdrid actic per formar l cid acetilsaliclic (nom qumic amb que es coneix l aspirina).
 Tanins.;

Acci farmacolgica/propietats.
Per les substncies presents en aquest arbre trobem propietats altament desinfectants i dirtiques. La seva eficcia contra les malalties de les vies respiratries superiors est mpliament demostrada. 

Aix doncs, es pot afirmar que actua com a: dirtic wricosric, antisptic urinari, sudorfic. s a dir, que provoca sudoraci, baixa la febre i augmenta la producci d orina. Aix el fa especialment til en el cas de malalties febrils, i sempre que es vulgui provocar un efecte depuratiu a l organisme. Tamb actua com a balsmic i expectorant. De manera que s administren en cas de bronquitis agudes i crniques, aix com en qualsevol tipus de refredats bronquials. Desinflamen la mucosa bronquial i faciliten que es produeixi una mucositat ms fluida, que aix s elimina amb facilitat.

s indicat per a estats en els que es requereix un augment de la diresi: afeccions genitourinries (cistitis, ureteritis, uretritis, pielonefritis, oliguria, urolitiasis), hiperazotmia, hiperuricmia, gota, hipertensi arterial, edemes, sobreps acompanyat de retenci de lquids.I faringitis, bronquitis, enfisema, i asma. 

Pel que fa a l s extern, te propietats d analgsic i cicatritzant. 

A l s tpic s hi pot incloure: el tractament de ferides, hemorroides, cremades y dolors reumtics. Aix doncs, actua com a antiinflamatori (ja que inhibeix la ciclooxigenasa) i antireumtic, es recomana contra els atacs de reuma, les poliartritis (inflamaci de diverses articulacions) i dolors reumtics en general. El carb vegetal, que s utilitzat com a carb medicinal, actua com a antdot-neutralizant de certes intoxicacions y com a antidiarreic, pel seu efecte adsorbent y absorbent, per aix s efica en diarrees, meteorisme i intoxicacions.

En plantes com l lber blanc, tot i que encara que no s han descrit casos, els derivats salicilats, de la mateixa manera que l cid acetilsaliclic, podrien donar lloc a un augment del efectes de la warfarina

Tamb fa que cessin la inquietud i la por per causes desconegudes i permet afrontar les situacions amb ms confiana.

Formes galniques/posologia.
A les oficines de farmcia se sol trobar l extracte d aquesta planta. Es poden trobar en forma de xarops, tintures, pomades d s extern, etc.  

Antigament les substncies resinoses i l'essncia que cobreixen les gemes, afegides sobre greix de porc i altres substncies, s empraven per a calmar els dolors de les hemorroides.

 Mode d administraci: S utilitza la droga pulveritzada, infusions/decoccions, extracte fluid o sec, tintures.
 Dosificaci: La droga polvoritzada se subministra en 5-10g/24 hores.
Es preparen infusions a partir de l escora de les branques i les gemes, que serveixen per a alleugerir les hemorroides i per millorar la bronquitis. Preparades en decocci, s'utilitzen per a les neurlgies preparant compreses mullades en decocci realitzades amb 15 grams d escora.
 s intern:
 Infusi d s intern: dues cullerades soperes en mig litre d aigua, infondre 10 minuts. Prendre durant el dia. ;
 Extracte fluid (1:1): 30 a 50 gotes, tres a cinc vegades al dia.
 Xarop (3% d extracte fluid): 1 a 5 cullerades soperes al dia.
 Carb vegetal: un o dos comprimits o una o dues culleradetes de caf, d una a tres vegades al dia. ;
 Tintura: 2-5g, repartits en diverses preses.
 Tintura mare: 40g tres cops al dia.
 s extern:
 Infusi de brots o decocci de l escora aplicat en forma de rentats o compreses.
 Pomada, amb extracte fluid o gliclic.
 L'ungent Populi: s un remei contra la inflamaci de les hemorroides. Figura des de fa tres segles a les farmacopees de tota Europa, i segueix essent un tractament vlid per alleugerir la congesti i el dolor hemorrodal. A ms s vulnerari, s a dir, que guareix les ferides i contusions de la pell. S aplica, encara que amb dubtosa eficcia, per evitar la caiguda del cabell.

Toxicitat.
No es coneixen efectes txics:
No s han descrit reaccions adverses a les dosis teraputiques recomanades. Tanmateix, a altes dosis, en tractaments crnics o en individus especialment sensibles es poden produir reaccions adverses.
 Digestives. L lber pot produir rarament nusees, vmits, gastrlgia, gastritis, lcera pptica o hemorrgia digestiva, a causa de la presncia de precursors de l cid saliclic, produint-se una sobredosi saliclica.
 Allrgies dermatolgiques. Les gemmes de l lber poder produir reaccions d'hipersensibilitat o dermatitis per contacte:

Tot i aix, la probabilitat d intoxicaci pel consum de les infusions s molt baix. 
Contraindicacions:
 Hipersensibilitat al medicament. Hi pot haver reaccions creuades de hipersensibilitat amb prpolis o blsam del Per.
 Hipersensibilitat als salicilats.
 lcera pptica, gastritis. Aquest medicament podria produir un empitjorament de la lcera pptica o de la gastritis a causa de l efecte ulcerognic dels derivats salicilats.
 Cal no prescriure extractes alcohlics a nens de menys de dos anys ni a consultants en procs de deshabituaci etlica.

Precaucions.
 Allrgia a AINEs (Antiinflamatoris no esteroides). Les persones allrgiques als salicilats poden presentar sensibilitat creuada amb altres antiinflamatoris.
 Asma. Aquest medicament s ha d utilitzar amb precauci en cas d asma a causa de l efecte broncoconstrictor dels salicilats per inhibici de la sntesi de prostaglandina E2.
 Alteracions de la coagulaci. Aquest medicament s ha d utilitzar amb precauci en cas de trastorns de la coagulaci ja que els salicilats presenten una activitat antiagregant plaquetria i per tant pot afavorir l aparici d hemorrgies.
 Insuficincia cardaca. Aquest medicament s ha d utilitzar amb precauci en cas d insuficincia cardaca perqu, pel seu efecte dirtic, pot produir un desequilibri hidroelectroltic que empitjori el quadre. L s de dirtics en presencia d hipertensi o cardiopaties, noms s ha de fer per prescripci i sota control mdic, donada la possibilitat d aparici d una descompensaci tensional o, si la eliminaci de potassi es considerable, una potenciaci de l efecte dels cardiotnics.
 Insuficincia renal. Aquest medicament s ha d utilitzar amb precauci en cas d insuficincia renal perqu pot empitjorar la funcionalitat renal.
 Tenir en compte el contingut alcohlic del extracte fluid, la tintura i el xarop;

Interaccions amb altres substncies.
 AINEs. Aquest medicament pot potenciar l activitat i els efectes secundaris d altres AINEs;
 Heparina, anticoagulants orals, antiagregants plaquetaris. Aquest medicament pot potenciar els efectes de l heparina, anticoagulants orals o antiagregants plaquetaris, afavorint l aparici d hemorrgies.
 Alcohol. L alcohol pot emmascarar els smptomes de la sobredosi per salicitats i pot potenciar la toxicitat d aquests.
 Barbitrics. Els barbitrics poden emmascarar els smptomes de la sobredosi per salicilats i poden potenciar la toxicitat d aquests. ;
 Inhibidors de l anhidrasa carbnica (acetazolamida, diclofenamida). Els salicilats s han associat a la producci d acidosi metablica en nens consumidors de inhibidors de l anhidrasa carbnica. S ha de procurar evitar l associaci en qesti.

Curiositats.
 Es coneixen molts fssils de Populus i de Salix, que es remunten des del quaternari fins al cretaci superior.
 Com a curiositat trobem que Populus alba presenta aplicacions mgiques: L lber blanc (Eadha pels druides) corresponia a la lletra E a l alfabet drudic Ogham i era molt apreciada. Creien que els dos colors de les seves fulles eren smbol de la dualitat de l sser hum, de la vida i la mort, del dia i la nit, del bo i el dolent. Les gemes i fulles de l lber es portaven a sobre per atraure els diners. ;
 Una llegenda diu que Hrcules desprs de la victria sobre el cancerber, es va coronar una corona feta de fulles d aquest arbre. La part de les fulles enganxades al cap eren del color clar, mentre que la part de fora era la fosca, pels focs dels inferns. Per aquest motiu s pel qual tamb va rebre el nom de lber d Hrcules. Els sacerdots d aquest du portaven la corona de pollancre.
 Oracle celta. Entre els pobles celtes era molt valorat per les seves virtuts medicinals. I a ms, s ha d afegir que el fet que sigui un arbre molt relacionat amb el vent (les fulles tenen llargs pecols i tremolen quan bufa, sembla que  parlen ) va fer que fos considerat com un missatger dels deus i utilitzada d oracle per a predir el futur.
 De vegades tamb s associat als viatges astrals.
 Moltes espcies s'hibriden entre s fent la identificaci d'individus allats, en ocasions difcil.

Referncies.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89781" title="Peadar Kearney" nonfiltered="750" processed="742" dbindex="35807">


Peadar Kearney, en galic irlands Peadar O'Cearnaigh (Dubln, 1883 - 1942) Revolucionari, escriptor, poeta i compositor irlands. s autor de nombroses canons patritiques, entre d'altres, l'himne nacional irlands (Amhrn na bhFiann).

Va nixer el 12 de desembre de 1883 al nmero 68 del carrer Lower Dorset de Dubln (Irlanda). De jove, compatibilitzava la seva feina de jornaler amb la de compositor de canons, poemes i peces teatrals. D'altra banda, fou oncle de Brendan Behan i Dominic Behan, dos escriptors irlandesos tamb famosos.

L'any 1901 ingress  a la Lliga Galica i l'any 1903 a la Germandat Republicana Irlandesa (IRB). L'any 1907, quan treballava fora d'escenari al Teatre de l'Abadia, va escriure ntegrament la lletra de l'Amhrn na bhFiann, i posteriorment en va compondre conjuntament la meldia. L'any 1912 fou publicada per primera vegada al peridic "Irish Freedom" i esdevingu, rpidament, la can ms famosa del patriotes irlandesos. Va ser membre fundador dels Voluntaris Irlandesos l'any 1913. En la Revolta de Pasqua de 1916, va lluitar des de la fbrica de galetes Jacob's al II Batall dirigit per Thomas MacDonagh. Va aconseguir escapar abans que el batall fos arrestat. L'any 1920, a la Guerra d'Independncia, fou destinat al camp d'internament de Ballykinlar situat al comtat de Down. ntim amic de Michael Collins, es decant per la creaci de la Repblica d'Irlanda durant la Guerra Civil Irlandesa (1922-1923). Desprs d'haver venut la Guerra Civil s'alluny dels temes de poltica. L'any 1926, la tornada va ser adoptada com a himne oficial, substituint l'himne feni God Save Ireland utilitzat fins el moment com a no-oficial.  L'any 1928 es public el llibre "La Can del Soldat de Kearney i altres poemes". Algunes de les altres canons importants que va escriure sn: The Three-coloured Ribbon, Down by the Liffey, Down by the Glenside, i Erin Go Bragh -lema inscrit en la bandera republicana irlandesa abans de la formaci de l'estat irlands-. 

Mor el 23 de novembre de 1942 a Dubln (Irlanda) en situaci de precarietat econmica. Fou enterrat al cementiri de Glasnevin a Dubln i, a la mateixa ciutat, a la vorera oest del carrer Dorset, li dedicaren una placa commemorativa.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89782" title="s bru" nonfiltered="751" processed="743" dbindex="35808">

L's bru (Ursus arctos) habita, o habitava antigament, les zones boscoses d'Europa, sia i nord d'America amb clima temperat.

N'hi ha nombroses subespcies morfolgicament molt diferents.

Sn animals tpicament omnvors per amb predomini vegetal i s coneguda la seva afici per la mel (el fibl de les abelles no pot penetrar en el seu pelatge). Tamb mengen invertebrats i mamfers.

La reintroducci de a les comarques del Pirineu, amb exemplars provinents d'Eslovnia, ha portat alguns problemes pel fet que aquests animals s'han comportat com carnvors atacant els ramats d'ovelles.

Subespcies.
Ursus arctos arctos, s bru europeu;
U. a. californicus, s daurat  (extingit);
U. a. crowtheri, s nordafric (extingit);
U. a. horribilis, s grizzly;
U. a. isabellinus, s del Nepal;
U. a. middendorffi, s kodiak;
U. a. nelsoni, s grizzly mexic;
U. a. pruinosus, s blau del Tibet;
U. a. syriacus, s siri;
U. a. yesoensis, s de Hokkaido;

Cladograma.




Referncies.


Enllaos externs.

L's bru, al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya - Inclou informaci sobre l'espcie a Catalunya (presncia histrica i reintroducci);
Fauna Ibrica ;
Fundacin Oso Pardo ;
Fondo para la Proteccin de los Animales Salvajes ;
National Geographic Creature Feature: Brown Bears ;
GrizzlyBear.org ;
Informaci sobre l's bru dels Pirineus. ;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89786" title="Llista de compositors de sardanes" nonfiltered="752" processed="744" dbindex="35810">
Aquesta llista s una selecci dels compositors de sardanes ms representatius, ja sigui perqu han obtingut premis, per ser rellevants en la seva poca, pel nmero de sardanes compostes o per ser les ms interpretades. Si b s difcil classificar alguns compositors amb llarga vida musical, s'han agrupat segons el perode de mxima producci.

 Segle XIX .
 Abd Mund (1817-1872);
 Pep Ventura (1818-1875);
 Joan Carreras i Dags (1828-1900);
 Cndid Candi i Casanovas (1844-1911);
 Antoni Agramont i Quintana (1851-1905);
 Albert Cot i Fita (1852-1906);

 Trasps del segle XIX al XX .
 Joan Baptista Lambert i Caminal (1844-1945);
 Eusebi Guiteras i Guiu (1861-?);
 Enric Morera i Viura (1865-1942);
 Joaquim Palmada i Butiny (1865-1947);
 Miquel Serra i Bonal (1867-1922);
 Pere Rigau i Poch, Barret, (1868-1909);
 Josep Vicens i Juli, L'Avi Xaxu, (1870-1956);
 Amadeu Vives i Roig (1871-1932);
 Pau Guanter i Casadevall (1871-1944);
 Josep Maria Soler i Montaner (1872-1936);
 Joan Lamote de Grignon i Bocquet (1872-1949);
 Josep Serra i Bonal (1874-1939);
 Juli Garreta i Arboix (1875-1925);
 Antoni Junc i Soler (1875-1952);
 Pau Casals i Defill (1876-1973);
 Benvingut Socias i Mercad (1877-1951);
 Francesc Pujol i Pons (1878-1945);

 Segle XX: anys 20 i 30 .

 Cassi Casademont i Busquets (1875-1963);
 Josep Sancho i Marraco (1879-1960);
 Josep Gravalosa i Gerons (1882-1975);
 Joan Balcells i Garcia (1882-1972);
 Ramon Serrat i Fajula (1883-1944);
 Josep Cervera i Bret (1883-1969);
 Josep Saderra i Puigferrer (1883-1970);
 Joan Mann i Planas (1883-1971);
 Antoni Prez i Moya (1884-1964);
 Vicen Bou i Geli (1885-1962);
 Francesc Vilar i Carbonell (1885-1966) ;
 Pere Mercader i Andreu (Joan Calders) (1885-1969);
 Enric Gratacs i Massanella (1887-1969);
 Rafael Cabrisas i Palau (1888-1950);
 Josep Blanch i Reynalt (1888-1954);
 Josep Junc i Juscafresa (1888-1972);
 ngel Obiols i Palau (1888-1973);
 Enric Sans i Salellas (1890-1953);
 Francesc Juanola i Reixach (1891-1968);
 Antoni Catal i Vidal (1891-1978);
 Josep Bar i Gell (1891-1980);
 Enric Casals i Defill (1892-1986);
 Rossend Palmada i Teixidor (1893-1988);
 Josep Coll i Ligora (1893-1965);
 Agust Borguny i Garriga (1894-1967);
 Joaquim Zamacois i Soler (1894-1976);
 Pere Masats i Vilalta (1894-1981);
 Eduard Toldr i Soler (1895-1962);
 Josep Vicens i Mornau (1895-1987);
 Antoni Botey i Badia (1896-1939);
 Francesc Riumall i Caralt (1896-1955);
 Jaume Bonaterra i Dabau (1898-1985);
 Artur Rimbau i Clos (1898-1978);
 Ricard Lamote de Grignon i Ribas (1899-1962);
 Joan Dotras i Vila (1900-1978);
 Josep Maria Ruera i Pinart (1900-1988);
 Josep Maria Tarridas i Barri (1903-1992);
 Josep Maria Vil i Gandol (1904-1937);
 Honorat Vilamany i Serrat (1905-1963);
 Francesc Basil i Oliveras (1905-1975);
 Emili Sal i Ramell (Pau Marons) (1905-1988);
 Joaquim Serra i Corominas (1907-1957);
 Narcs Costa i Horts (1907-1990);
 Domnec Moner i Basart (1907-2003);
 Narcs Pauls i Vila (1908-1988);
 Josep Maria Boix i Rissech (1908-1980);
 Rafael Ferrer i Fit (1911-1988);

 Segle XX: anys 40 a 70 .
 Antoni Plans i Marca (1890-1980);
 Iu Alavedra i Ferrer (1895-1972);
 Francesc Mas i Ros (1901-1985);
 Pau Sicart i Gell (1901-1990);
 Gabriel Pallars i Roig (1902-1973);
 Antoni Carcell i Tosca  (1904-1983);
 Josep Maria Cervera i Berta (1904-1998);
 Honorat Vilamany i Serrat (1905-1963);
 Emili Sal i Ramell (1905-1988);
 Conrad Sal i Ramell (1906-1981);
 ngel Blanch i Reynalt (1907-1965);
 Jaume Vil i Mlich (Javimel) (1907-1982);
 Josep Griv i Simon (1907-1984);
 Josep Maria Boix i Risech (1907-1980);
 Manel Saderra i Puigferrer (1908-2000);
 Pere Alegre i Puech (1909-1986);
 Jaume Roca i Delpech (1910-1968);
 Jaume Ventura i Tort (1911-1985);
 Joan Pich i Santasusana (1911-1999);
 Enric Vil i Armengol (1911-2007);
 Josep Carb i Vidal (1912-1988);
 Bartomeu Vallmaj i Soler (1912-1997);
 Xavier Montsalvatge i Bassols (1912-2002);
 Ramon Vil i Ferrer (1912-2003);
 Llus Buscarons i Pastells (1913-1999);
 Josep Capell i Hernndez (1914-1994);
 Llus Lloans i Marill (1914-);
 Joaquim Soms i Janer (1914-);
 Toms Gil i Membrado (1915-);
 Josep Auferil i Costa (1916-2006);
 Manuel Balasch i Su (1916-);
 Jaume Vil i Comas (1917-1977);
 Josep Vicens i Busquets (1917-);
 Ricard Viladesau i Caner (1918-2005);
 Josep Maria Albert i Busquets (1919-1996) ;
 Flix Martnez i Comn (1920-1995);
 Pere Buscarons i Pastells (1920-);
 Llus Duran i Massaguer (1922-1999) ;
 Manuel Oltra i Ferrer (1922-);
 Agapit Torrent i Batlle (1923-1991);
 Llus Albert i Rivas (1923-);
 Martiri Font i Coll (1923-);
 Max Havart (1924-2006);
 Josep Maria Bernat i Colomina (1925-1992);
 Florenci Maun i Marimont (1925-1995);
 Eduard Mart i Teixidor (1925-1998);
 Pepita Llunell i Sanahuja (1926-);
 Carles Rovira i Reixach (1929-);
 Antoni Albors i Asins (1929-);
 Salvador Costa Pineda (1930-2006);
 Josep Sol i Snchez (1930-);
 Pere Fonts i Puig (1932-2002);
 Montserrat Pujolar i Gimnez (1939-);
;

 Segle XX: anys 80 i 90 .
 Emili Juanals i Roqu (1928-)  ;
 Jordi Texid i Mata (1929-)   ;
 Jaume Burjachs i Gispert (1931-1995) ;
 Albert Taul i Vias (1932-2007);
 Enric Aguilar i Matas (1932-);
 Joan Segura i Gotsens (1936-);
 Antoni Ros Marb (1937-);
 Florenci Trulls i Altimira (1937-);
 Antoni Giner i Xicoira (1938-);
 Jaume Cristau Brunet (1940-);
 Josep Cass i Serra (1941-);
 Joan Gibert i Canyadell (1941-);
 Joan Llus Moraleda i Perxachs (1943-);
 Xavier Forcada i Carreras (1943-);
 Joan Lzaro i Costa (1944-);
 Joan Lloans i Mndez (1944-);
 Antoni Mas i Bou (1945-);
 Vicen Acua i Requejo (1946-);
 Xavier Boliart i Ponsa (1948-);
 Jordi Len i Royo (1952-);
 Carles Santiago i Roig (1953-);
 Joan Josep Blay i Mez (1955-);
 Agust Serratac i Costa (1955-);
 Salvador Brotons i Soler (1959-);
 Joan Jordi Beumala i Sampons (1960-);
 Jess Ventura i Bernet (1960-);
 Concepci Rami i Diumenge (1961-);

 Segle XXI .

 Jordi Moraleda i Perxachs (1950-);
 Pau Castanyer i Bachs (1958-);
 Ren Picamal i Coma (1961-);
 Alfred Abad i Gascon (1962-);
 Jordi Molina i Membrives (1962-);
 Josep Navarro i Zafra (1962-)   ;
 Carles Sagarra i Mas (1963-) ;
 Antoni de Villasante Tapias  (1963-);
 Marcel Artiaga i Valls (1965-);
 Francesc Cass i Jordi (1965-);
 David Estaol i Martells (1965-);
 Josep Farrs i Casliva (1965-);
 Enric Ort i Martin (1966-);
 Francesc Teixid i Ponce (1966-);
 Llus Pujals i Carretero (1966-);
 Jordi Paul i Safont (1969-);
 Daniel Gasulla i Porta (1970-);
 Frederic Guisset i Fontourci (1970-);
 Joan Manuel Margalef i Ayet (1970-);
 Xavier Pags i Corella (1971-);
 Jordi Feliu i Horta  (1971-);
 Josep Coll i Ferrando (1976-);
 Marc Timn i Barcel (1980-);

 Bibliografia .
 Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de msica per a cobla Girona: SOM, 2002;

Enllaos externs.

 Bases de dades de Boig per la sardana.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89787" title="Pardal" nonfiltered="753" processed="745" dbindex="35811">



El pardal com, dit tamb teulad on pardal s sinnim d'ocell petit, (Passer domesticus) s un membre de la famlia Passeridae originria d'Europa i sia i introduda en altres continents. Als Estats Units van ser introduts deliberadament a la segona meitat del segle XIX i ara s l'ocell ms abundant.
Poden arribar a viure 13 anys en captivitat, per en llibertat, pocs arriben a sobrepassar els 7 anys. 

Morfologia.

 Fa de 14 a 16 cm de llarg. ;
 Presenta dimorfisme sexual: el mascle s de color terrs, jaspiat en el dors, les ales i la cua. El pili s gris, el bec fosc, la nuca de color castany, el ventre i les galtes blanques, i la gorja porta un pitet negre. La femella, en canvi, s tota de color terrs grisenc sense taques negres o castanyes, el pit i el ventre sn ms clars que els del mascle.
 A les ales duu una franja blanca i al pit una altra negra (aix darrer noms en el mascle).

Reproducci.

Fa un niu mal acabat amb herba seca en un forat d'arbre o d'una construcci humana. A l'abril-agost la femella comena els 12-14 dies d'incubaci dels seus 3 o 5 ous. L'alimentaci dels pollets s assumida per ambds pares, fins que aquells volen, als 15 dies. Poden fer fins a 3 cries.

Alimentaci.

s fonamentalment granvor i consumeix gran quantitat d'aliment d'origen animal, com ara larves d'artrpodes (fins i tot ha estat vist menjant petites sargantanes). A ms, s'ha adaptat molt b a la vida amb l'sser hum, amb qui conviu des de fa millenis. Aix fa que el pardal com, aprofiti tot tipus d'aliment hum, ja sigui d'origen vegetal o animal. A ciutat prcticament s'alimenta noms de deixalles.

Distribuci geogrfica.
El podem trobar a tot el territori dels Pasos Catalans, dhuc a les seues zones humides, en les quals aprofita els canyars per a reunir-se i dormir en grans estols.

Costums.
El seu caminar s molt caracterstic: a base de saltets a terra. D'altra banda, s sedentari, molt com i summament antropfil ja que segueix l'sser hum all on aquest vagi (particularment a les ciutats).

Observacions.
A Europa el seu nombre ha disminuit molt, segurament per l'aparici de noves tcniques d'agricultura i en el sistema de construcci d'habitatges.

Referncies.

  ;
;

Enllaos externs.

SCOC, Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 - Pardal com - Mapes de distribuci a Catalunya ;
ARKive - imatges i pellcules de pardals.;
 Vdeos de pardals a la Internet Bird Collection.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89791" title="Elena Prez-Llorca" nonfiltered="754" processed="746" dbindex="35812">
Elena Prez-Llorca s una actriu i presentadora catalana.

Va fer de presentadora al programa Persones humanes de TV3, presentat i dirigit per Mikimoto.

Filmografia.
 1993: Monturiol, el senyor del mar de Francesc Bellmunt.
 1995: Escenes d'una orgia a Formentera de Francesc Bellmunt (Ingrid).
 1996: Depizza depizza de David Pujol (Lisa Canals).
 1997: Nadie como t de Criso Renovell (Teresa).

Enllaos externs.
 Elena Prez-Llorca a IMDB;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89792" title="Jordi Nogueras" nonfiltered="755" processed="747" dbindex="35813">
Jordi Nogueras s un msic argenton autor de nombroses bandes sonores de pellcules.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89795" title="Josep Cass i Serra" nonfiltered="756" processed="748" dbindex="35814">
Josep Cass i Serra (Bordils, 23 de juliol del 1941) s msic, compositor de sardanes i professor de msica. Va ser director de les cobles Els Montgrins i La Principal de la Bisbal. s pare del tamb msic i compositor Francesc Cass i Jordi.

 Biografia .
Descendent d'una nissaga de msics, els Grau de Bordils, estudi al Conservatori del Liceu, a Barcelona. Tamb reb llions de piano de Josep Viader i Molin, de fiscorn de Llus Palet, i de Conrad Sal (msica de cobla, en general). Exerc de fiscornaire a diverses formacions, fins que el 1963 s'incorpor com a instrumentista i director a la cobla Montgrins, on romangu fins a l'any 1977. D'all pass com a fiscornaire i director a la Cobla La Principal de la Bisbal, en qu substitu un director prestigis, en Conrad Sal,  de forma meritssima. Ocup el crrec 13 anys, fins al 1990. En aquesta tasca el succe en Josep Maria Surrell (1990-1992), primer, i el seu fill Francesc Cass (1992- ), desprs.

Amb posterioritat, s'incorpor com a director a la cobla La Flama de Farners (1996), on continua en l'actualitat (2008), tasca que complementa amb l'ensenyament al Conservatori de Msica de Girona i al collegi Bell-lloc del Pla, de la mateixa poblaci.

El seu fill Francesc li dedic la sardana Ferm amor (1992) per commemorar els vint-i-cinc anys de matrimoni de Josep Cass i la poetessa Carme Jordi.

 Obres .
 Les voltes d'en Ross, havanera per a cobla;

 Sardanes .
 L'avi Pep (2000), obligada de fiscorn, dedicada a Josep Riumall;
 Capdanser (2006), obligada de tible, dedicada a Sebasti Alba, capdanser de la colla Violetes del Bosc;
 Centenria (1988), en ocasi de l'aniversari de la Cobla La Principal de la Bisbal. N'ha fet versi orquestral (2003);
 De vegades penso en Palafrugell (2003), dedicada a Josep Pla;
 Dilecte mestre (1980), dedicada a Conrad Sal;
 En Llus de casa (1963);
 Esperit de Principal (1996), obligada de tenora;
 La memria dels cargols (2000);
 Parella de fet (2003), obligada per a dos fiscorns;
 Promesa de tardor (2000), dedicada a lAgrupaci Sardanista Ideal d'en Clav;
 Quina canya (2005), obligada per a 2 tenores i 2 tibles;
 Ullets blaus (1982);
 La Xefla a Besal, composta per a tres trompetes;

 Referncies .
 

 Bibliografia .
 Albert Vancells i Noguer Histria grfica d'un centenari La Bisbal d'Empord: Ajuntament de la Bisbal, 1988;
 Albert Vancells i Noguer La Principal de la Bisbal, Cobla de la Generalitat de Catalunya Girona: Diputaci de Girona, 1981;

 Enllaos externs.
 ndex de les sardanes de Josep Cass i Serra;
 Plana web de la Principal de la Bisbal;
 Plana web dels Montgrins;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89803" title="Windsor" nonfiltered="757" processed="749" dbindex="35815">


 Windsor (ciutat);

 Castell de Windsor;

 Windsor (dinastia);

 Windsor (Ontario);

 Windsor (Nova York);

 Torre de Windsor a Madrid. Va patir un incendi en el febrer del 2005.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89805" title="Endomorfisme" nonfiltered="758" processed="750" dbindex="35816">
En matemtiques, un endomorfisme s un morfisme que t com a codomini el mateix conjunt que el seu domini. Si a ms el morfisme s bijectiu s'acostuma a parlar d'automorfisme.

lgebra lineal.
En l'lgebra lineal, quan es fa referncia a morfismes aquests ho sn d'espais vectorials, s a dir, es parla d'aplicacions lineals. Per tant, sigui E un espai vectorial, un endomorfisme s qualsevol aplicaci f:E E lineal. Seguint la usual identificaci de les aplicacions lineals amb matrius, el conjunt d'endomorfismes en un espai vectorial de dimensi n est en correspondncia bijectiva amb el conjunt de matrius quadrades nn. Aix permet definir-hi conceptes com els de polinomi caracterstic, polinomi mnim o valors i vectors propis que sn molt importants en aquesta branca algebraica i en la geometria lineal i af.

lgebra universal .

En general, es parla d'endomorfismes dins de qualsevol categoria de morfismes (o homomorfismes). Per exemple, un endomorfisme del grup G s un homomorfisme de grups h:G G.

Suposem un objecte X d'una certa categoria C, i dos endomorfismes , la composici de funcions f g s tamb un endomorfisme. Com que l'aplicaci identitat s tamb un endomorfisme, es pot observar que en el conjunt de tots els endomorfismes de X, , es poden definir certes categories.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89806" title="Castell de Windsor" nonfiltered="759" processed="751" dbindex="35817">


El Castell de Windsor s la residncia habitada de forma interrompuda ms antiga del mn. Junt amb el Palau de Buckingham a Londres i el Palau de Holyrood a Edimburg s una de les residncies principals de la reina Elisabet II del Regne Unit. El castell es troba a la ribera del riu Tmesi a la localitat del mateix nom que el castell, Windsor.

La Reina utilitza el castell com a residncia de caps de setmana i com a emplaament de recepci de caps d'estat. El castell data de l'epoca de Guillem I d'Anglaterra, dit el Conqueridor, havent exercit la majoria de reis i reines del pas una influncia directe sobre l'evoluci arquitectnica del Castell. El Castell esdev una mostra insuperable de la trajectria histrica del Regne Unit, en temps de pau s'afegien al castell noves estances i en temps de guerra el castell es fortificava.

El castell iniciat durant el regnat de Guillem I d'Anglaterra l'any 1066 essent la construcci de fusta. Al llarg de l'edat mitjana l'emplaament jug un rol primordial en la defensa del pas i de la capital. Durant la Guerra civil anglesa, el castell qued parcialment destrut i al llarg del segle XVIII el seu estat de deteriorament cresqu de forma important. No fou fins el regnat del rei Guillem IV del Regne Unit que s'aprov una partida pressupostria per part del Parlament de 300.000 lliures esterlines per la reconstrucci del castell. Malgrat tot, els principals canvis es realitzaren durant el regnat de la reina Victria I del Regne Unit que establ al Castell de Windsor la seva principal residncia.

L'obra del prncep consort, Albert de Saxnia-Coburg Gotha, fou essencial per la reconstrucci i la preservaci del castell. L'any 1861, Albert mor al Castell i fou all mateix on la Reina es refugi.

La capella de Sant Jordi s una de les obres mestres de l'arquitectura gtica anglesa.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89808" title="Josep Elies i Bosquets" nonfiltered="760" processed="752" dbindex="35818">
Josep Elies i Bosquets (Begur, Baix Empord, segle XVIII  --  Barcelona, Barcelons, segle XIX), va ser un advocat que particip a la guerra del Francs.

L'any 1809, durant la guerra de la independncia, s'un al sometent d'ajut a Girona i contribu a organitzar-hi un cos d'exrcit de reserva amb el sometent de l'Empord, que comandava Joan Clars. Mentre fou sndic de l'ajuntament de Barcelona (1821-1823), tract amb el mariscal Moncey sobre la capitulaci d'aquesta ciutat davant les tropes franceses. Desprs d'un exili, fou promotor fiscal de l'audincia de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89813" title="Gra" nonfiltered="761" processed="753" dbindex="35819">

 Un tipus de fruit, anomenat tcnicament caripside, tpic dels cereals;
 Per extensi, als cereals mateixos o qualsevol llavor;
 Diverses unitats de masa anomenades gra usades en farmcia, en els sistemes imperial, valenci, catal i el castell, hui obsoletes;
 Gra mtric, una unitat de mesura usada en joieria;
 La granularitat de la pellcula fotogrfica;
 Una lesi cutnia, produda per l'obstrucci per su i ceratina del canal del follicle pils, vegeu gra (lesi);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89815" title="Isomorfisme" nonfiltered="762" processed="754" dbindex="35820">
En matemtiques, un isomorfisme s un morfisme que admet un invers, que s tamb un morfisme.

Conseqentment, un isomorfisme s una bijecci, ja que les relacions algebraiques  entre els elements del conjunt d'arribada sn les mateixes que els seus antecedents respectius. (L'estructura algebraica es conserva).

Categories.
De forma ms general, en la teoria de les categories, un isomorfisme s un morfisme que t un invers a la dreta i un invers a l'esquerra.

Invers a la dreta: si , llavors, existeix  tal que ;
Invers a l'esquerra: si , llavors, existeix  tal que ;

Cal observar que, generalment, l'existncia de l'invers a la dreta no comporta l'existncia de l'invers a l'esquerra. 

Conjunts isomorfs.
Dos conjunts enllaats per un isomorfisme s'anomenen isomorfs.

Des de molts punts de vista, dos conjunts isomorfs poden ser considerats idntics. En efecte, normalment les propietats interessants d'un conjunt seran compartides per tots els seus conjunts isomorfs de la categoria.  




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89817" title="Provncia de Linares" nonfiltered="763" processed="755" dbindex="35821">
La provncia de Linares se situa en la regi del Maule, a Xile; t una superfcie de 9.414 km2 i possex una poblaci de 253.000 habitants. La capital provincial s la ciutat de Linares, important centre industrial i comercial i seu episcopal.  

La provncia es divideix en 8 comunas o municipis:

 Linares;
 San Javier de Loncomilla;
 Parral;
 Villa Alegre;
 Longav;
 Colbn;
 Retiro;
 Yerbas Buenas;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89818" title="Brake" nonfiltered="764" processed="756" dbindex="35822">

Brake s una ciutat alemanya, s cap del districte de Wesermarsch en la regi administrativa (Regierungsbezirk) de Weser-Ems que pertany a l'estat de Baixa Saxnia. Tenia  16.275 habitants el 2003.


Brake est en el centre del quadrilter format per les ciutats de Bremerhaven, Bremen, Oldenburg i Wilhelmshaven. 

La seva connexi amb la mar del Nord a travs del riu Weser, que permet el pas de vaixells de gran tonatge, la proximitat a les autopistes A27 i A29 i a l'aeroport de Bremen fan de Brake una ciutat molt ben comunicada. A ms a ms els ferrocarrils que van cap a  Nordenham i   Oldenburg/Bremen passen per la ciutat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89820" title="Bambi (Els joves)" nonfiltered="765" processed="757" dbindex="35823">
Bambi s el set episodi de la srie Els joves escrit per Ben Elton, Rik Mayall i Lise Mayer, i dirigit per Geoff Posner.

 Personatges.

A ms a ms dels 4 personatges permanents d'en Rick, Vyvyan, Neil Pye i Mike The Coolperson, Griff Rhys-Jones parodia a Bamber Gascoigne el presentador del programa University Challenge. Els joves s'enfronten en un concurs de preguntes i respostes a un equip del fictici Footlights College, d'Oxbridge interpretat per Hugh Laurie (Lord Monty), Stephen Frye (Lord Snot), Emma Thompson (Miss Money-Sterling) i Ben Elton (Kendal Mintcake).

 Argument.

Els joves sn convidats a participar en el programa de preguntes i respostes universitari. El problema est en qu la notcia la rep Neil qui s'oblida de comunicar-la. Quan ho recorda, tots ells agafen corre cuita un tren on estudien les respostes, a excepci de Vyvyan que prefereix treure el cap per la finestra del tren durant un tnel el que li provoca que el seu cap quedi separat del cos. Aquest fet atura el tren i Els joves arriben dues setmanes tard al concurs. El mateix s una enganyifa, ja que l'equip d'Oxbridge sn rics i poden des de subornar a encertar la pregunta per ser fill de qui sn.




 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89822" title="Frstenfeldbruck" nonfiltered="766" processed="758" dbindex="35824">


Frstenfeldbruck s una ciutat de Baviera (Alemanya). s la capital del districte de Frstenfeldbruck. La seva poblaci era de 35.494 habitants el 2004. 
Frstenfeldbruck est situada a mig cam entre Munic i Augsburg, a la riba del riu Amper.

El nom Frstenfeldbruck s compost de 'bruck', "pont" en el dialecte bavars, i Frstenfeld, pel monestir del mateix nom.

Des dels anys 30 s la seu d'una important base aria.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89830" title="Tour de Frana de 1903" nonfiltered="767" processed="759" dbindex="35825">


El primer Tour de Frana es va celebrar entre el 1 de juliol i el 19 de juliol, tot i tenir noms 6 etapes, de 1903. Va ser un recurs publicitari del diari francs L'auto-Vlo i el seu recorregut fou dissenyat pel director del mateix, Henri Desgrange.

 Hi ha 80 corredors inscrits, per sols 60 prendran la sortida i d'aquests 21 seran els que acabaran el primer Tour. Els francesos, amb 71 inscrits sn majoria. 3 belgues, 3 sussos, 2 alemanys i un itali completen la llista d'inscrits.

En aquest Tour els ciclistes que abandonen en una de les etapes els s perms de continuar prenent-hi part, tot i que, a partir d'aquell moment, no competeixen per a la classificaci general. Aix permet a Hippolyte Aucouturier guanyar dues etapes, tot i haver abandonat durant la primera etapa del Tour.

L'organitzador de Tour ofereix 20.000 francs als vencedors: 3.000 pel vencedor de la classificaci general final, 2.000 pel segon i 1.200 pel tercer, entre d'altres premis. El vencedor de l'etapa Pars-Li, la primera de totes, rep 1.500 francs. Cada corredor que es mantingui en carrera rep tots els dies una premi de 5 francs.

El primer guanyador fou el francs Maurice Garin qui va treure gaireb 3 hores al seu perseguidor a la general, el tamb francs Lucien Pothier.

 Resultats.

 Classificaci General.



 Etapes.



Enllaos externs.
 1903 Histria del Tour de Frana  ;
 La memria del ciclisme. Tour de 1903 ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89836" title="Punt 6 Camp" nonfiltered="768" processed="760" dbindex="35826">
Nascuda a Reus el 1982 amb el nom de Rdio Music Club, amb la filosofia de les rdios lliures dels anys 80, com Radio Pica o Contrabanda, el 1993 va agafar el nom de Punt 6 Rdio i finalment el 2000 Punt 6 Camp. Com que en aquests vint-i-cinc anys d'histria s'ha quedat com a nica rdio municipal i aix ha fet qua a part de la programaci musical i alternativa hagi adquirit continguts de proximitat i d'informaci local i regional, ja que l'emissora arriba a tota l'rea del Camp de Tarragona.

A part d'aix, l'emissora mant convenis amb altres emissores dels Pasos Catalans, Europa o Amrica Llatina.
Un dels programes histrics s Cops i flames (1989), dirigit per Josep Cartany, s el programa de msica en catal ms antic que continua en actiu.

Enllaos externs.
 Web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89839" title="La Canya" nonfiltered="769" processed="761" dbindex="35827">


La Canya s un nucli de poblaci dins la comarca de la Garrotxa repartit entre els municipis de la Vall de Bianya i Sant Joan les Fonts. El 2004 tenia 1.090 habitants, repartits gaireb meitat i meitat en cada municipi (557 a Sant Joan i 533 a la Vall de Bianya, on s el nucli ms habitat). La part de la Vall de Bianya forma un enclavament dins el terme municipal de Sant Joan les Fonts.

Est situat a 360 metres d'alada, al peu del volc de la Canya i vora el Fluvi, al nord d'Olot, ciutat amb la qual es troba gaireb unit al llarg de la carretera C-26, que comunica la Canya tamb amb l'Hostalnou de Bianya i Ripoll. Tamb t comunicaci per carretera local (GI-522) amb Sant Joan les Fonts i Castellfollit de la Roca.

Actualment, la Canya es divideix en tres barris: la Canya de Dalt, la Canya de Baix i la Roureda. La Canya de Dalt forma part de Sant Joan les Fonts, mentre que la Canya de Baix s la part de la Vall de Bianya. La Roureda s una zona residencial ms nova situada al terme municipal de Sant Joan les Fonts.

 Histria .
Les referncies ms antigues de la Canya sn del mas Illa, datat del segle XIV, i situat a la falda de la muntanya d'Aiguanegra.
En el segle XIX, al costat del cam hi havia dos nuclis: la Canya de Baix, pertanyent a Sant Joan les Fonts, i la de Dalt pertanyent al llavors municipi de Capsec (actualment la Vall de Bianya). Al final del segle XIX entre la Canya de Dalt i la de Baix hi havien 244 habitants, la major parts vinculats a les indstries a la vora del riu Fluvi.

Aix, doncs, la causa del seu poblament va ser l'aixecament industrial que va tenir lloc en la segona part del segle XIX al costat del Fluvi. Una altra ra de la seva existncia s que sempre ha estat una important crulla de camins. Per aix, l'existncia d'un establiment d'hostalatge i d'una ferreria a peu de carretera es remunta a segles enrere.

En el decurs de la guerra Civil, la Generalitat va installar la indstria de guerra nmero 4 a la fbrica de can Porxes. En aquesta factoria s'elaboraven productes per a la fabricaci d'explosius.

El primer que van reivindicar els vens de la Canya en el segle passat va ser una escola, i aix, l'any 1902 ja estava prevista la creaci d'una escola a la Canya, dins del terme de la Vall de Bianya. El 14 de juliol de 1930 es va constituir una mancomunitat formada per membres dels tres ajuntaments del poble per tal de crear i conservar l'escola. En aquesta poca es va establir l'escola en un local arrendat, en qu acudien entre 70 i 80 alumnes. En temps de la Repblica es va iniciar la construcci d'un centre escolar, per no es va poder acabar per la guerra.

A ms, el 1941 Olot va deixar la mancomunitat arran de la construcci del Grup Escolar Malagrida. Els ajuntaments de Bianya i Sant Joan van acabar el centre l'any 1959. Va funcionar fins als anys setanta, en qu es va posar en funcionament l'Escola Llar, prop de la Canya, per dins del terme d'Olot.

Actualment, l'edifici de l'antiga escola fa les funcions de Casal d'Avis.

 Llocs d'inters .
 Esglsia de Sant Josep Obrer: edifici de construcci moderna amb parament de rajola. La faana cont una curiosa torre construda amb cercles de formig, que sost una creu a la part superior. Les grans escales frontals donen accs a l'esglsia.
 Ermita de la Mare de Du d'Esperana: ermita dedicada a la patrona del poble. Havia fet la funci d'esglsia anteriorment, abans que es construs l'actual. Normalment s'hi fa missa el dia de la Mare de Du d'Esperana (el diumenge abans de Nadal).

 Festivitats .
 Festa major: 1 de mar;
 Festa dels avis: 15 de juny;
 Mare de Du d'Esperana: Diumenge abans de Nadal.

 Esport .
L'esport a la Canya s representat pel club del poble, l'Agrupaci Esportiva La Canya. Aquest club fou fundat l'any 1973 i durant la seva histria han destacat les seccions de futbol i de bsquet. Aquesta ltima jugava en una pista descoberta al costat del camp de futbol, i va tenir durant els anys noranta equips snior mascul i femen i sots 21 mascul. El 2002 fou, de moment, l'ltim any on es va practicar bsquet federat al poble, amb la participaci d'un snior femen a Tercera Catalana. Aquest 2008, desprs de 5 anys sense bsquet, s'ha tret la pista poliesportiva on solien jugar els equips federats.

La secci de futbol continua activa. L'equip mascul s un clssic de Tercera Regional. La temporada 2005/06 es va construir un equip amb antics jugadors de Segona Regional, cosa que va permetre a la Canya quedar en un magnfic segon lloc de la lliga i li donava accs a participar a la lligueta de promoci per pujar a Segona. L'AE la Canya aconsegu superar la lligueta i la temporada 2006/07 l'equip particip a la Segona Regional. Tot i comenar la lliga bastant b, el final fou dur i l'equip caigu al descens, per la qual cosa tornava a Tercera un any desprs. El gran equip que s'havia fet no es va poder mantenir i actualment l'equip est a la zona mitjana-baixa de Tercera Regional. A part de l'equip absolut, el club tamb disposa de 3 equips masculins: un cadet, un alev i un benjam.

L'AE la Canya tamb t equips de futbol femenins. L'equip absolut femen juga des de fa bastants anys a la Primera Femen. Tamb t un equip femen de base.

Els colors del club sn samarreta granada i pantalons i mitges blaves.

 Enllaos externs .
 Pgina de l'ajuntament de Sant Joan les Fonts;
 Pgina de l'ajuntament de la Vall de Bianya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89843" title="Tour de Frana 2005" nonfiltered="770" processed="762" dbindex="35828">

El Tour de Frana del 2006 tingu lloc entre el 2 de juliol i el 24 de juliol. L'estatunidenc Lance Armstrong va revalidar el seu ttol de campi de la Grande Boucle, portant fins a set el rcord de victries consecutives a la cursa francesa, abans de retirar-se desprs de l'ltima etapa als Camps Elisis de Pars.

Etapes.

02-07-2005: Fromentine-Noirmoutier-en-l'Ile, 19 km. (CRI).



03-07-2005: Challans-Les Essarts, 182 km..



04-07-2005: La Chtaigneraie-Tours, 212,5 km..



05-07-2005: Tours-Blois, 67,5 km. (CRE).



06-07-2005: Chambord-Montargis, 182 km..



07-07-2005: Troyes-Nancy, 199 km..



08-07-2005: Lunville-Karlsruhe, 228 km..



09-07-2005: Pforzheim-Grardmer, 232 km..



10-07-2005: Grardmer-Mulhouse, 172 km..



12-07-2005: Grenoble-Courchevel, 182 km..



13-07-2005: Courchevel-Brianon, 173 km..



14-07-2005: Brianon-Digne-les-Bains, 187 km..



15-07-2005: Miramas-Montpeller, 174 km..



16-07-2005: Agde-Ax-3 Domaines, 220 km..



17-07-2005: Lzat-sur-Lze-Saint-Lary-Soulan, 206 km..



19-07-2005: Mourenx-Pau, 181 km..



20-07-2005: Pau-Revel, 240 km..



21-07-2005: Albi-Mende, 189 km..



22-07-2005: Suire-Lo Pui de Velai, 154 km..



23-07-2005: Saint-Etienne, 55 km. (CRI).



24-07-2005: Corbeil-Essonnes-Pars, 144 km..



Classificaci General.


Classificaci de la Muntanya.



Classificaci per Punts.



Millor Jove.



Millor Equip.



Progrs de les classificacions.
Aquesta taula mostra el progrs de les diferents classificacions durant el desenvolupament de la prova.



Enllaos externs.

Lloc web de la cursa ;
Article sobre la cursa a UCI ProTour-Cycling;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89844" title="Giovanni Battista Piranesi" nonfiltered="771" processed="763" dbindex="35829">

Giovanni Battista Piranesi (Mogliano Veneto 4 d'octubre del 1720   Roma 9 de novembre del 1778) Arquitecte, escriptor, arqueleg i gravador itali. Va realitzar ms de 2.000 gravats d'edificis reals i imaginaris, esttues i ornaments. 

Estudi escenografia i perspectiva a Vencia i continu estudiant art a Roma, on s establ. Les runes d'aquesta ciutat van encendre el seu entusiasme i la seva necessitat de representar-les. Copi amb fidelitat i un excellent tra les restes arquitectniques, i afeg amb inventiva les peces que hi mancaven, basant-se en el disseny original. Va introduir amb gran destresa conjunts  florals, altars i tombes. En el decurs de la seva vida va executar un gravat rera un altre amb gran talent. 

Les seves entusiastes reproduccions i interpretacions idealitzants d'antics monuments romans van suposar una important contribuci al desenvolupament del Neoclassicisme. En aquests gravats s'inclouen imatges fidedignes i exactes de les runes existents, igual que reproduccions imaginries d'antics edificis en les quals l'alteraci de l'escala i la juxtaposici d'elements contribueixen a realar-ne la grandiositat. 

El valor afegit de Piranesi, en tant que teric, s el seu inters per l'art antic rom que considera per damunt del grec i pel que fa als seus gravats, l'enfoc teatral i angoixant.

Aquests gravats han exercit una enorme influncia en moviments com el Romanticisme del segle XIX o en el desenvolupament del Surrealisme en el segle XX i entre els artistes de diferents disciplines: pintors, escriptors, directors de cinema. 

Inventa espais ordenats per profundament dramtics. Ens planteja l arquitectura com un paisatge, majestus, esglaiador. Aquest pot ser ordenat per tamb laberntic. Amb aquestes caracterstiques les presons adquireixen un valor d'infern imaginari.

Com a arquitecte, reconstrueix algunes construccions religioses, destacant l'Esglsia de Santa Maria del Priorato a Roma el 1764 i projecta la Plaa dels Cavallers de Malta adjacent a l esglsia.

L'Acadmia de Belles Arts de Sant Carles, de Valncia, conserva una extensa collecci de gravats de Piranesi.

L'Abadia de Montserrat va adquirir a Roma l'any 1908 una riqussima collecci de gravats de Piranesi.

 Les Presons (Carceri) .

Una de les primeres i ms destacades collel'accions d'aiguaforts de Piranesi va ser la de les seves Presons (Carceri d'Invenzione, 1745-1760), on va transformar les runes romanes en fantstics i desmesurats calabossos dominats per majestuosos i ombrvols passadissos, escales que se s'enfilen a increbles alades i galeries estranyes que no condueixen enlloc.

Piranesi va publicar les Presons en dues edicions. La primera, del 1745, comprenia catorze gravats. A la segona, del 1761, en reelabor les planxes, n'hi afeg dues ms i les numer de l'I al XVI. Els gravats de l'I al IX sn verticals, i els restants, apaisats.

En les edicions del 1745 i del 1761 els gravats eren ms lluminosos; en el 1770, per, l'editor Bouchard els feu obscurir per a obtenir un efecte ms teatral. La majoria de les reproduccions posteriors s'han fet a partir d'aquestes imatges ms fosques.

 Bibliografia .
 Els mestres del gravat en la Collecci del British Museum: Segles XV-XX = Los maestros del grabado en la Coleccin del British Museum : Siglos XV-XX Barcelona: Fundaci "La Caixa", 2003;
 Roma, nostlgia i rescat: Gravats de Giovanni Battista Piranesi Palma: Sa Nostra, 2000;
 Adela Espins Daz, Jos Gmez Frechina, Santiago Montoya Belea Piranesi : Una visi de l'artista a travs de la collecci de gravats de la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Carles Valncia: Museu de Belles Arts de Valncia, 1996 trilnge valenci-castell-angls;

 Enllaos externs.
Article de la revista "Nexus" 35 ;
Estampa de la vila d'Este a Tivoli ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89852" title="Constana (Alemanya)" nonfiltered="772" processed="764" dbindex="35830">


Constana s una ciutat d'Alemanya, situada al sud de l'estat de Baden-Wurtemberg. Est enclavada a la riba sud del llac de Constana, envoltada de terres susses. El 2003, tenia una poblaci de 80.716 habitants.

Situaci.
Est travessada pel Rin, que neix a molt prop als Alps cap el llac Constana, anomenat Bodensee en alemany. Al nord del riu hi jau la part ms extensa, amb rees residencials i industrials. Al sud es troba el nucli antic, on s'hi troben els edificis administratius i el comer, que es fonen amb la ciutat sussa de Kreuzlingen.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89853" title="Magma" nonfiltered="773" processed="765" dbindex="35831">


 Magma (volcnic): es refereix a la matria que brolla dels volcans.
 Magma (lgebra): tamb anomenat Grupoide.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89855" title="Canal 24 Horas" nonfiltered="774" processed="766" dbindex="35832">
Canal 24 Horas (Canal 24 Hores) s el canal de notcies 24 hores de TVE. Cada mitja hora repassa la poltica, l'economia, els esports i la informaci metereolgica. A part d'informatius, el canal emet debats i documentals. Aquest canal fou reconegut per lAcademia de Televisin de Espaa (ATE) com a millor canal temtic i de servei pblic l'any 2001.

Emissi.
En l'actualitat emet en obert per la televisi digital terrestre espanyola i pels satllits Hotbird i Hispasat. Tamb forma part de les plataformes de pagament Digital+ i Kabel Deutschland.

Plantilla.
 Director: Juan Pedro Valentn;

Enllaos externs.
Canal 24 Horas 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89859" title="Agrupaci hipermtrica pirinenca" nonfiltered="775" processed="767" dbindex="35833">
L'agrupaci hipermtrica pirinenca s un grup de cavalls del Pirineu i Prepirineu de Lleida i de la Cerdanya. Degut a la seva variada morfologia entre individus no s reconegut actualment com a una raa. Els nics subgrups que tenen certa homogenitat sn els anomenats bret cerd i bret empordans (aquest darrer ja extingit).

Histria.
El seu origen seria la fusi al llarg del segle XIX i primer ter del XX del ja extint (per diluci amb aquests animals) cavall catal i de diferents races de cavalls pesants (com la bretona, la de Comtois i l'ardenesa) desconeguts a Catalunya fins a entrat el segle XIX.

Actualment hi ha menys de 5.000 exemplars que es crien bsicament per a la producci crnia.

Caracterstiques.
Gran divergncia fenotpica entre individus.
Dimorfisme sexual molt manifest.
Pesen entre 650 i 750 quilos.
L'alada fins a la creu s d'uns 155 cm.
Orelles una mica grosses.
Cap gros.
Crinera llarga i espesa.
Capa generalment castanya amb tendncia a presentar taques blanques normalment al cap.
Tres signes positius de la classificaci baroniana:
hipermtrica (+);
subconvexa (+);
longilnia (+).

Enllaos externs.
Les races domstiques autctones de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89860" title="Malqui" nonfiltered="776" processed="768" dbindex="35834">
Malqui (en hebreu      , Malkiya) s un kibbutz que pertany al consell regional de l'Alta Galilea. Es troba entre Qiryat Xemona i Safed, al nord d'Israel. Hi viuen al voltant de 450 persones, de les quals unes 150 sn nens i nenes.

Fou fundat l'any 1949 per veterans de la guerra araboisraeliana de 1948. Part dels lmits del kibbutz fan de frontera amb el Lban, i molt a prop hi ha una base militar israeliana i un pas fronterer. La proximitat amb el Lban fa que el kibbutz hagi estat diversos cops objecte d'atacs violents des de l'altra banda de la frontera.

L'activitat econmica del kibbutz es centra en l'agricultura (cultiu de vinya, kiwis, pomes, prunes, etc.) i en el turisme rural.

Dintre del kibbutz hi ha les restes arqueolgiques de Tel Qudeix, entre les quals s'hi compta un mur de tova de 5.000 anys d'antiguitat i un temple rom del segle III. Tamb s'hi trob una premsa de vi de l'poca bizantina d'uns 1.500 anys d'antiguitat.

Enllaos externs.
Pgina web del kibbutz Malqui , ,  i .
Descripci de la premsa de vi (Autoritat d'Antiguitats d'Israel)  i ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89861" title="Bret cerd" nonfiltered="777" processed="769" dbindex="35835">
El bret cerd s el subgrup de cavalls de l'agrupaci hipermtrica pirinenca fenotpicament ms ben definit de manera que t caracterstiques prou homognies com per qu es pugui considerar un grup racial. s propi de la Cerdanya.

El seu aspecte s una mica ms esvelt i menys masss que el de l'agrupaci. Potser tenen una major influncia gentica del cavall catal que la resta de poblaci. Hi ha a ams el costum de tallar-los les crins que els dna un aspecte ms diferent.

Compta amb lAssociaci de Criadors de Cavalls de la Cerdanya que vetlla pel manteniment de la raa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89863" title="Porc catal" nonfiltered="778" processed="770" dbindex="35836">
El porc catal fou una antiga raa ja extingida de porcs prpia de Catalunya.

Histria.
Esdev molt difcil saber per les restes antigues quines sn d'exemplars salvatges (senglars) i quines de porcs prpiament dits, per queda clar que en el neoltic ja se'n criaven.

s probable que el porc catal fos descendent directe d'aquests porcs. Com la resta de porcs de la Pennsula Ibrica era un porc de la branca celta.

Al llarg del segle XX va entrar en una molt rpida regressi essent substituit per races estrangeres com el Large White o el porc de Yorkshire o per la nova raa porc de Vic que possiblement sigui barreja del poc catal i dels estrangers. Cap al primer ter del segle als llocs ms allunyats del Pirineu encara era possible trobar-ne exemplars i els ltims localitzats varen ser el 1954.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89867" title="Porc de Vic" nonfiltered="779" processed="771" dbindex="35837">
El porc de Vic s una raa de porcs prpia de la zona d'Osona.

Histria.
Probablement el seu origen sigui la fusi del ja extingit porc catal i de races foranes com el Large White o el porc de Yorkshire a principis del segle XX.

Actualment es dediquen molt a fer embotits tals com butifarres, llonganisses o fuets.

Caracterstiques.
Capa de color blanc;
Cap de forma allargada.
Orelles estretes i llargues enfocades cap a endavant.
Cua de naixement baix.
Costellam alt i pla.
Poca precocitat ebn el creixement.
Elevada prolficitat.
Elevada producci lctica.
Alt contingut en greix, arribant a fer ms de 10 centmetres de cotna.
Ventre recollit.
Pes comparativament petit.
Extremitats altes.
Potes que no donen per a fer molt de pernil. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89870" title="Automorfisme" nonfiltered="780" processed="772" dbindex="35839">
En matemtiques, un automorfisme s un isomorfisme d'un conjunt matemtic en ell mateix. 

Altrament dit, un automorfisme s un morfisme bijectiu en ell mateix, en qu l'invers tamb s un morfisme.

El conjunt dels automorfisme d'un conjunt, amb la llei de composici de funcions, s un grup, amb la identitat com a element neutre.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89873" title="Rossinyol (desambiguaci)" nonfiltered="781" processed="773" dbindex="35842">

Zoologia:
Rossinyol;
Biologia:
Rossinyol (bolet);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89875" title="Rossinyol (bolet)" nonfiltered="782" processed="774" dbindex="35843">



El rossinyol (Cantharellus cibarius, del llat Cantharellus diminutiu de kntharos: copa; cibarius: comestible) s un tipus de bolet excellent comestible i molt buscat. 

 Descripci .

Tot ell s masss i de color groguenc, groc-daurat o ataronjat, per el peu s ms atenuat a la base. El barret, de 4 a 10 cm., primer s convex, desprs aplanat-deprimit i finalment en forma d'embut; el seu marge s ondulat. Fa una olor agradable, fruitada, i el seu gust s dol. 

Els rossinyols tenen la particularitat de no corcar-se mai i es poden collir molts dies desprs del seu naixement. En fer-se vell, negreja a les puntes del capell i el groc es torna amarronat.

 Hbitat .

Es fa als boscos de latifolis (alzinars, suredes, fagedes, castanyedes i rouredes) i conferes, des de la primavera fins a la tardor, depenent de la pluja.

 Gastronomia .

Sol utilitzar-se en guisats i s apte per assecar o salar. Tamb es pot menjar cru.

 Perill de confusi .

Hi ha dos bolets que s'assemblen al rossinyol amb una coloraci similar. Sn, per una banda, el fals rossinyol (Hygrophoropsis aurantiaca), que s comestible, i, per l'altra, la grgola d'olivera (Omphalotus olearius), que s txica.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89876" title="Universitat de Tel Aviv" nonfiltered="783" processed="775" dbindex="35844">

La Universitat de Tel Aviv (en hebreu,                   ) s una universitat pblica i una de les ms importants d'Israel. Hi estudien 29.000 alumnes aproximadament.


 Facultats .
La universitat t 9 facultats, 106 departaments i 90 instituts de recerca.
Facultat Katz d'Art;
Facultat Fleischman d'Enginyeria;
Facultat Sackler de Cincies exactes;
Facultat Entin d'Humanitats;
Facultat Buchmann de Dret;
Facultat Wise de Biologia;
Facultat Recanati d'Administraci empresarial;
Facultat Sackler de Medicina;
Facultat Gordon de Cincies socials;

 Histria .
La Universitat de Tel Aviv es fund l'any 1956 unint la Universitat de Dret i Economia (fundada el 1935), l'Institut de Biologia i Pedagogia (fundat el 1931) -els dos primers centres d'educaci superior de Tel Aviv- i l'Institut de Judaisme. La universitat esdevingu independent de l'ajuntament de Tel Aviv el 1963, i aquell mateix any es constru el campus al barri de Ramat Aviv.

En aquesta zona hi havia, anteriorment, el poblat rab d'Al-Shaikh Muannes (en rab,           ), els habitants del qual van fugir durant la guerra araboisraeliana de 1948. Una gran part del campus es troba en els terrenys d'aquest poblat. La universitat va comprar legalment part dels terrenys, per una altra part no . La qesti encara segueix generant crtiques tant de la part palestina com dels grups de defensa dels drets humans, especialment tenint en compte que a la Universitat hi ha l'Institut Eva i Marc Besen de Memria Histrica. L'nica casa rab que queda del poblat al campus la fa servir actualment l'associaci d'estudiants de la Universitat.

 Cites .



 Enllaos externs .
Universitat de Tel Aviv  i ;
Institut Eva i Marc Besen de Memria Histrica ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89878" title="Informatius de Punt 2" nonfiltered="784" processed="776" dbindex="35845">
Notcies 9 Sord i 24.2 Notcies sn els informatius diaris de Punt 2. El dijous o d'Octubre de 2008 els informatius, tant de Canal 9 com de Punt 2, estrenaren nova imatge.

Notcies 9 Sords.
S'emet de dilluns a divendres a les 19:50. Est presentat per Vicent Juan acompanyat per un intrpret de llengua de signes. T una duraci de deu minuts.

24.2 Notcies.
s l'ltim informatiu del dia, presentat per Josep Llus Torr. Comena a les dotze de la mitjanit amb una durada de mitja hora. Abans d'acabar s'emet l'espai "l'Entrevista", on cada nit es tracta un tema amb un convidat especial.

 Antics informatius .

Punt 2 Notcies, Metropolit i ltima hora sords.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89880" title="Canya (msica)" nonfiltered="785" processed="777" dbindex="35846">

Una canya, inxa o llengeta s una tira fina, en un principi de canya, que es fa vibrar per produir msica. Les llengetes dels instruments musicals solen ser fetes de canya de l'espcie Arundo donax, per tamb n'hi ha de plstic, fusta o metlliques.

Per a un instrument determinat, diferents canyes produeixen sons amb efectes i estils distints. Les canyes varien en resistncia, per exemple, i les resistncies varien entre els fabricants. La resistncia, o duresa, d'una canya afecta l'articulaci i la dificultat a produir un so ple. Una bona canya produeix un so lleuger desprs de ser tocada per una estona, mentre que canyes dolentes poden produir un bon so immediatament i es desgasten de pressa.

 Tipus de canyes.
Hi ha tres tipus de llengetes de canya que produeixen el s en els instruments musicals que sn: Canya simple, doble canya i bruma

 Canya simple .

Les canyes o llengetes simples sn usades, des de fa ms de 4.000 anys, per a instruments variats de vent. L'utilitzen el clarinet i el saxfon entre els instruments de l'orquestra. Pel que fa als instruments tradicionals no s tan freqent com la canya doble. Es troba en els bordons de molts tipus de cornamuses, entre ells el sac de gemecs, aix com al reclam de xeremia eivissenc, als orgues de boca i al launeddas sard.

Entre els fabricants de canyes es troben Medir de Palams, Xilema del Pas Valenci, Vandoren i Rico, entre altres. La millor canya, per fer msica, creix a l Empord i tamb a la regi provenal del Var. 

A vegades, de manera genrica, s'anomenen "clarinets" els instruments aerfons de llengeta doble, tot i que s una terminologia poc acurada i en dess.

 Doble canya .

Les canyes, llengetes o inxes dobles,  produeixen un so molt diferent de les canyes simples. Hi ha diversos tipus de canyes dobles que fan sonar el fagot, l'obo, els grall de la gaita i del sac de gemecs, el corn angls, la Xeremia, la tenora, el tible, la gralla, la dolaina, etc.

A vegades, de manera genrica, s'anomenen "obos" els instruments aerfons de llengeta simple, tot i que s una terminologia poc acurada i en dess.

Vegeu tamb.
Instrument de fusta;
Instruments tradicionals;
Aerfons;

 Enllaos externs .
Medir (Palams);
http://www.argendonax.com.ar/index.asp Argendonax (Argentina)];
Curs de fabricaci d'inxes;
Curs de fabricaci de brumes;
Instruments amb canya a edu3.cat;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89882" title="Palau de Soestdijk" nonfiltered="786" processed="778" dbindex="35847">


El Palau de Soestdijk s una de les quatre residncies oficials de la Famlia reial holandesa als Pasos Baixos. Fou al llarg de sis dcades la residncia preferida de la reina Juliana I dels Pasos Baixos i del seu marit, el prncep Bernat de Lippe-Biesterfeld.

Format per un cos central del qual es desprenen dues ales, el palau es troba al municipi holands de Soest a la provncia d'Utrecht.

Construt l'any 1678 per l'arquitecte Maurits Post per tal de convertir-se en un pavell de caa per l'stadhounder Guillem III d'Orange-Nassau. Durant les guerres napoleniques, el palau fou ocupat per les forces franceses i no fou fins al final de la guerra que retorn en mans de la famlia reial holandesa. Durant la contenda pat un greu espoli. 

L'any 1971 la propietat del Palau pass a mans de l'Estat holands tot i que romangu per us de la famlia reial holandesa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89884" title="Campionat del mn de ciclisme en ruta mascul" nonfiltered="787" processed="779" dbindex="35848">
El Campionat del mn de ciclisme s una cursa ciclista que acostuma a desenvolupar-se al final de la temporada ciclista ordinria. La primera competici data del 1927 en categoria masculina, i del 1958 en categoria femenina.

s una competici organitzada per la Uni Ciclista Internacional i es disputa anualment en un pas diferent. La prova es realitza en un circuit, i excepcionalment, per l'equip nacional (els ciclistes durant la resta de l'any participen sota el seu equip de marca). El guanyador de la prova obt el maillot arc iris que ostenta durant l'any segent al campionat en totes les competicions en qu pren part.

Des de 1994 s'organitza una prova contrarellotge, en categoria masculina i femenina, que tamb proporciona un maillot arc iris especfic en aquesta competici.

Campionat del mn en lnia.




Classificaci per pas.


 Classificaci per corredors .


Veieu tamb.
Campionat del Mn de ciclisme en contrarellotge mascul;
Campionat del Mn de ciclisme en ruta femen;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89888" title="Reinhold Glire" nonfiltered="788" processed="780" dbindex="35849">
Reinhold Moritzovitx Glire (en rus:                         , Rejngol'd Moricevi  Glir) ( 11 de gener de 1875 - 23 de juny de 1956), compositor rus d'ascendncia alemanya.

Glire va ser el segon fill del fabricant d'instruments de vent Ernst Moritz Glier (1834-1896) d'Untersachsenberg (Saxnia), qui va emigrar a Kev i es va casar amb Jzefa Korczak (1849-1935), filla dels seu mestre, procedent de Varsvia. El seu nom original, com consta en el certificat de baptisme, era Reinhold Ernst Glier. Al voltant de 1900 va canviar l'escriptura i pronncia del seu cognom a Glire, la qual cosa ha provocat la falsa creena, establerta per L.Sabaneev per primera vegada el 1927, de l'ascendncia francesa o belga del compositor.

 Biografia .
Glire va incriure's a l'escola de msica de Kev el 1891, on va estudiar viol amb Otokar Sevcik entre d'altres. El 1894 va accedir al Conservatori de Moscou on va estudiar amb Serguei Taniev (contrapunt), Mikhail Ippolitov-Ivanov (composici), Jan Hrimaly (viol), Anton Arenski i Georgi Konjus (harmonia). Es va graduar el 1900 havent compost l'pera en un acte Terra i Cel (basada en un text de Byron) i rebent la medalla d'or en composici. En el segent any Glire va acceptar un lloc com a professor a l'escola de msica Gnesin, de Moscou. Taneev va proporcionar-li dos alumnes privats el 1902: Nikolai Miaskovski i el jove de disset anys Serguei Prokfiev, a qui Glire va donar classes a la propietat dels pares de Prokfiev, a Sontsovka. Glire va estudiar direcci d'orquestra amb Oskar Fried a Berln des de l'any 1905 fins a 1908. Un dels seus companys d'estudis va ser Sergei Koussevitzki, que va dirigir l'estrena de la Simfonia nm. 2 op. 25 de Glire el 23 de gener de 1908 a Berln. De retorn a Moscou, Glire va reincorporar-se a l'escola Gnesin. En els segents anys Glire va compondre el poema simfnic Sireny, op. 33 (1908), la simfonia programtica Il'ya Muromec, op. 42 (1911) i el ballet-pantomima Chrizis, op. 65 (1912). El 1913 va obtenir un lloc a l'escola de msica de Kev, que havia adquirit la categoria de Conservatori feia poc; uns anys desprs n'esdevindria director. A Kev va ser professor de Levko Revutski, Boris Lyatoshynski i Vernon Duke (Vladimir Dukelski) entre d'altres.

El 1920 Glire es va traslladar al Conservatori de Moscou, on va ser professor (de manera intermitent) fins el 1941. Boris Aleksandrov, Aram Khatxaturian, Aleksandr Davidenko, Lev Knipper i Aleksandr Mosolov van ser alguns dels seus alumnes de l'etapa moscovita. Durant uns quants anys va ocupar llocs directius en l'organitzaci Proletkul't i va treballar amb el Comissariat per a l'Educaci del Poble . Llavors, el teatre era el centre de les seues preocupacions artstiques. El 1923 Glire va ser convidat el Comissariat per a l'Educaci del Poble  d'Azerbaidjan per viatjar a Baku i fer-se crrec de la composici d'un prototip d'pera nacional azerbaidjana. El resultat de la seua recerca etnomusicolgica va ser l'pera Shakh-Senem, considerada la pedra de toc de la tradici operstica nacional Sovitic-Azerbaidjana. Ac, el llegat musical dels clssics russos, des de Glinka a Skriabin es combina amb els cants populars i amb alguns orientalismes simfnics. El 1927, inspirat per la ballarina Ekaterina Vasilevna Gelcer (1876-1962), va compondre el ballet Krasnyj mak (La rosella roja), desprs revisat, per tal d'evitar les connotacions amb l'opi, com Krasnyj cvetok (La flor roja, 1955). La rosella roja va ser considerat el primer ballet rus sobre tema revolucionari. Potser aquesta va ser l'obra ms famosa de Glire a Rssia. El ballet-pantomima Chrizis va ser revisat just abans que La rosella roja, en els ltims anys de la dcada de 1920, seguit del popular ballet Comediants (1931, desprs reescrit i rebatejat com La donzella de Castella) sobre una obra de Lope de Vega. 

Desprs de 1917, a diferncia d'altres compositors russos, Glire no va visitar Europa occidental. Va donar concerts a Sibria i altres rees de la Uni Sovitica. Va treballar a Uzbekistan com a "promotor del desenvolupament musical" a finals de la dcada de 1930. D'aquesta poca s el seu "drama amb msica" Gjulsara i l'pera Lejli va Mednun, ambdues obres compostes en collaboraci amb l'uzbek Talib Sadykov (1907-1957). De de 1938 a 1948 Glire va ser president del comit d'organitzaci de l'Associaci Sovitica de Compositors. 

Glire va rebre moltes distincions al seu pas: Azerbaijan (1934), la Repblica Sovitica de Rssia (1936), Uzbekistan (1937) i la URSS (1938) el van nomenar Artista del Poble. El 1941 va rebre el ttol de doctor honorfic en arts i cincies. Tamb va rebre el Premi Stalin en diverses ocasions: El 1946 (Concert per a veu i orquestra), 1948 (Quart Quartet de corda), i 1950 (El genet de bronze). 

Com a alumne de Taneev i membre 'asociat' del cercle de l'editor de Sant Petersburg Mitrofan Beljaev, tot indicava que Glire estava destinat a la msica de cambra. El 1902 Arenski va escriure sobre el Sextet op. 1:  hom reconeix fcilment a Taneev com a model, el que parla a favor de Glire . No obstant aix, al contrari que Taneev, Glire va sentir ms atracci per la tradici russa i va buscar el consell dels alumnes de Rimski-Krsakov: Ippolitov-Ivanov i Arenski. Fins i tot Aleksandr Glazunov va observar un "estil obstrusivament rus" en la primera Simfonia de Glire. Al final, Glire va trobar amb la tercera Simfonia (Il'ja Muromec) una sntesi entre la tradici nacional russa i un refinament impressionista. L'estrena d'aquesta darrera obra va tenir lloc a  Moscou el 1912, i va ser determinant per a que el compositor obtinguera el "Premi Glinka". La simfonia narra en quatre moviments les aventures i la trgica mort de l'heroi rus Il'ja Muromec. Aquesta obra ha estat molt interpretada, tant a Rssia com a l'estranger, i va reportar a Glire el reconeixement internacional. Va esdevenir en una de les favorites de Leopold Stokowski, qui en va fer, amb aprovaci de Glire, una versi abreujada, amb una durada d'aproximadament la meitat de l'original (uns 80 minuts). L'obra gaudeix d'un llenguatge simfnic modern, una instrumentaci brillant i extensos desenvolupaments lrics. 

Tot i que Glire es va comprometre polticament amb la revoluci d'octubre, desprs es va mantenir al marge de les disputes ideolgiques que van sorgir a finals de la dcada de 1920 entre l'Associaci per a la Msica Contempornia i l'Associaci Russa de Msics Proletaris, concentrat-se principalment en la composici. El seu llenguatge simfnic, que combina les grans epopeies eslaves amb un lirisme cantabile, est governat per una harmonia rica i colorista, colors orquestrals brillants i ben balancejats i formes tradicionals perfectes. bviament, tot aix va assegurar l'acceptaci de la seua obra tan per la Rssia tsarista com per les autoritats sovitiques, provocant vers ell el ressentiment de molts collegues que van sofrir la punyent persecuci ideolgica sota el rgim sovitic. Com a darrer representant genu de l'escola musical russa prerevolucionria , quasi considerat un  clssic vivent , Glire va ser immune a l'habitual reprotxe de "formalisme" (equivalent a "modernitat" o "decadentisme burgs"). Aix, les infames purgues de 1936 i 1948 no van afectar-lo.

Els concerts per a arpa (op. 74, 1938), per a soprano de coloratura (op. 82, 1943) i trompa (op. 91, 1950, dedicat a Valery Polekh), populars fins i tot a occident, han estat designats com 'msica objecte per a virtuosos'. Encara desconegudes resten les seues composicions per a l'ensenyament musical, les obres de cambra i les canons i obres per a piano de la seua etapa com a professor de l'Escola Gnesin de Moscou.

Obres principals. 
 Obres orquestrals ;
Simfonia No 1 en Mi bemoll major, op. 8 (1900);
Simfonia No 2 en Do minor, op. 25 (1907);
Simfonia No 3 (Il'ja Muromec) en Si menor, op. 42 (1911);
Sireny (Les Sirenes) en Fa menor, poema simfnic, op. 33 (1908);
Zaporocy (Els cossacs de Zaporozhy), poema simfnic - ballet, op. 64 (1921; interpretat noms en concert);
Na prazdnik Kominterna! (Fantasia per a la festa del Komintern), Fantasia per a banda militar i orquestra (1924);
Mar Krasnoj Armii (Marxa de l'Armada Roja) per a banda (1924);
Fragment Simfnic (1934);
Geroitsheskij mar Burjatskoj-Mongolskoj ASSR (Marxa herica per a l'ASSR Burjat-Monglica) C major, op. 71 (1934-1936) ;
Torestvennaja uvertjura k 20-letiju Oktjabrja (Obertura Festiva per al 20 aniversari de la Revoluci d'Octubre), op. 72 (1937);
Pochodnyj mar (Marxa campestre) per a banda, op. 76 (1941);
Druba narodov (L'amistat entre els pobles), Obertura per al 5 aniversati de la Constituci Sovitica op. 79 (1941) ;
25 let Krasnoj Armii (25 Anys d'Armada Roja), Ouverture per a banda op. 84 (1943);
Pobeda (Victria), Obertura op. 86 (1944); versi per a banda op. 86a;
Vals de concert en Re bemoll major, op. 90 (1950);
Concerts ;
Concert per a arpa i orquestra en Mi bemoll major, op. 74 (1938);
Concert per a soprano de coloratura i orquestra en Fa menor, op. 82 (1943);
Concert per a violoncel i orquestra en Re menor, op. 87 (1946);
Concert per a trompa i orquestra en Si bemoll major, op. 91 (1950);
Concert per a viol i orquestra (Concerto-Allegro) en Sol menor, op. 100 (1956), completat i orquestrat per B. Ljatoynskyj ;
Obres vocals;
Gjul'sara, pera, op.96 (1936, rev. 1949), coautor Talib Sadykov;
ach-Senem, pera, op.69 (1923-25);
Lejli va Mednun, pera uzbeka, op. 94 (1940), coautor Talib Sadykov;
Canons;
Cors;
Cantates;
Ballets ;
Krasnyj mak (La rosella roja) op.70 (1927, rev. 1949 i 1955 Krasnyj cvetok (La flor roja));
Mednyj vsadnik (El genet de bronze; basat en Aleksandr Puixkin) op.89 (1948/49);
Komedianty (Comediants) op. 68 (1922, rev. 1930 i 1935 com Doc Kastilii (La donzella de Castella);
Taras Bul'ba (basada en l'obra de Nikolai Ggol) op.92 (1952);
Msica de cambra ;
Quartet de corda No 1 en La major, op.2 (1899);
Quartet de corda No 2 en Sol menor, op.20 (1905);
Quartet de corda No 3 en Re menor, op.67 (1927);
Quartet de corda No 4 en Fa menor, op.83 (1943);
Sextet de corda No 1 en Do menor, op.1 (1898);
Sextet de corda No 2 en Si menor, op.7 (1904);
Sextet de corda No 3 en Do major, op.11 (1904);
Octet de corda en Re major, op.5 (1902);
Duos per a diversos instruments;
Obres per a piano;

Msica incidental;

Msica de cine;

Enllaos externs.  
  Glire i la seua tercera Simfonia Ili Murometz;
  Reinhold Glire Sextet de corda No.3 amb una breu biografia i talls de so;
  Reinhold Glire Vida i Obra;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89890" title="Tour de Frana de 1988" nonfiltered="789" processed="781" dbindex="35850">


Desprs de perdre el Tour per tan sols 40 segons, Pedro Delgado tornava el 1988 amb ganes de guanyar la ronda gala i desprs d'haver entrenat al Giro d'Italia i no a la Vuelta a Espanya.

Delgado es posaria lder desprs de l'etapa a l'Alpe d'Huez i ja no deixaria el maillot groc fins els Camps elisis de Pars. La seva victria, per, es va veure esquitxada pel un cas de positiu en un control antidopatge que no es va confirmar amb la contra-anlisi.

 Podi.

 1er: Pedro Delgado;
 2on: Steven Rooks;
 3er: Fabio Parra;


Etapes.


 Equips Participants.




Enllaos externs.
  Pgina Oficial del Tour de Frana;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89896" title="Anton Arenski" nonfiltered="790" processed="782" dbindex="35851">

Anton Stepanovich Arenski (Novgorod, 12 de juliol, calendari juli: 30 de juny] de 1861,   Perkijarvi, Finlndia, 25 de febrer calendari juli: 12 de febrer] de 1906), compositor i professor de msica rus.

Biografia.
Arenski va compondre diverses canons i peces per a piano als nou anys. Son pare i sa mare es van traslladar a Sant Petersburg el 1879, on va estudiar composici en el Conservatori de Sant Petersburg, com a alumne de Rimski-Krsakov. Desprs de graduar-se, el 1882, es va fer professor en el Conservatori de Moscou. Entre els seus alumnes van estar Skriabin, Serguei Rakhmninov i Alexander Gretchaninov. El 1895 Arenski va tornar a Sant Petersburg com a director del Cor Imperial, havent sigut recomanat per Balakirev. Es va retirar el 1901, emprant el seu temps com a pianista, director d'orquestra i compositor.

Arenski va morir de tuberculosi en un sanatori fins el 1906. S'ha dit que la beguda i les apostes van debilitar la seua salut.

Piotr Ilich Txaikovski va ser la major influncia en les composicions musicals d'Arenski. Fins i tot Rimski-Krsakov va dir, "En la seua joventut Arenski no va escapar a certa influncia meua; posteriorment la influncia li va venir de Txaikovski. Ser rpidament oblidat." Ha existit la percepci que Arenski va defugir l'establiment d'un estil personal distintiu, i aix ha contribut a l'oblit de la seua msica, per en els ltims anys diverses de les seues obres han sigut gravades. Les Variacions sobre un tema de Txaikovski, basades en una de les Canons infantils, Op. 54, sn especialment populars. Potser el millor Arenski es troba en la msica de cambra: va escriure dos quartets de corda, dos trios amb piano i un quintet amb piano.

Obres selectes.
pera.
Son na Volge (               Un somni en el Volga, llibret d'Anton Arenski basat en l'obra de teatre d'Alexander Ostrovski "Voyevoda", 1888, estrena: 2 de gener de 1891 calendari juli: 21 de desembre de 1890, Moscou, Teatre Bolshoi);
Rafael (          'Escenes musicals de l'poca del Renaixement', llibret d'A. Kryukov, 1894, 6 de maig calendari juli: 24 d'abril de 1894, Conservatori de Moscou);
Nal' i Damayanti (                  Nal i Damayanti, sobre l'epopeia hind "Mahabharata", llibret de Modest Txaikovski sobre la novella de Vasili Zhukovski, 1903, estrena: 22 de gener, calendari juli: 9 de gener de 1904 Sant Petersburg), Moscou, Teatre Bolshoi);

Ballet.
Noch v Egipte o Egipetskiye nochi (               o                    Nits egpcies Opus 50 1900;

Altres.
Opus 2: Concert per a piano i orquestra simfnica en fa menor;
Opus 4: Simfonia nm. 1 en si menor;
Opus 11: Quartet de corda nm. 1 en sol major;
Opus 15: Suite per a dos pianos nm. 1 en Fa major;
Opus 22: Simfonia nm. 2 en la major;
Opus 23: Suite per a dos pianos nm. 2 "Silhouettes";
Opus 25: Cantata pel centenari de la coronaci;
Opus 32: Trio amb piano nm. 1 en re menor;
Opus 33: Suite per a dos pianos nm. 3 "Variacions";
Opus 35: Quartet de corda nm. 2 en la menor;
Opus 35a: Variacions sobre un tema de Txaikovski;
Opus 46: Cantata "La font de Bakhchisarai" ;
Opus 48: Fantasia per a piano i orquestra sobre temes de Ryabinin;
Opus 51: Quintet amb piano en Re major;
Opus 54: Concert per a viol i orquestra en la menor;
Opus 62: Suite per a dos pianos nm. 4;
Opus 63: Dotze preludis per a piano;
Opus 61: Cantata "El bussejador" ;
Opus 73: Trio amb piano nm. 2 en fa menor;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89897" title="Emboscall" nonfiltered="791" processed="783" dbindex="35852">

Emboscall s una editorial amb seu a Vic. Va nixer l'any 1998 amb la intenci de donar sortida a la literatura minoritria o alternativa, amb obres sovint deixades de banda per les editorials comercials. Amb el pas dels anys, ha acollit tamb autors amb una certa notabilitat i autors oblidats. En el seu catleg, compta amb dotze col.leccions (que inclouen poesia, narrativa, assaig i obres de difcil classificaci) i vora quatre-cents ttols. En alguns camps, treballa conjuntament amb l'editorial Caf Central.

Ha publicat autors com Jess Aumatell, Carme Cabs, Felip Cid, Antoni Claps, Meritxell Cucurella-Jorba, Ramon Erra, Jordi Guardans, Carles Hac Mor, Joaquim Horta, Pep Rosanes-Creus, Vctor Sunyol i Ester Xargay.

Referncies.
Article de Vilaweb sobre el ttol 100 de la col.lecci de poesia;
Article a El Punt sobre l'edici perifrica;


Enllaos externs.
Pgina de l'editorial Emboscall





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89898" title="El Cep i la Nansa" nonfiltered="792" processed="784" dbindex="35853">
L'editorial El Cep i la Nansa va nixer a Vilanova i la Geltr l'any 1979 amb la intenci de publicar l'obra d'escriptors o investigadors locals o b llibres d'encrrec de l'Ajuntament de la ciutat. Amb els anys, per, s'ha obert a tot tipus de literatura sense menystenir els llibres artstics, d'assaig o de divulgaci.

Enllaos externs.
Pgina de l'editorial





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89901" title="Picornell" nonfiltered="793" processed="785" dbindex="35854">

 Biografies .
 Aurora Picornell Femenies (Es Molinar, 1912   Ciutat de Mallorca, 1937), sindicalista mallorquina;
 Bernat Picornell i Richier (Marsella, 1883   Barcelona, 1970), nedador i dirigent esportiu;
 Climent Picornell Bauz (Ciutat de Mallorca, 1949), professor, escriptor i editor mallorqu;
 Joan Antoni Picornell i Obispo (1782   segle XIX), periodista, fill de Joan Maria Picornell i Gomila;
 Joan Baptista Mari Picornell i Gomila  (Ciutat de Mallorca, 1759   Cuba, 1825), metge i poltic mallorqu;
 Mateu Picornell i Cladera, gegraf mallorqu, professor de la Universitat de les Illes Balears;

 Micologia .
 Camagroc o picornell de crritx (Cantharellus lutescens), bolet comestible;
 Llengua de bou o picornell pelut o picornell de pi (Hydnum repandum), bolet comestible;
 Rossinyol o picornell (Cantharellus cibarius), bolet comestible molt apreciat;

 Institucions .
 IES Aurora Picornell, instituci educativa a Palma de Mallorca;
 Museo de Arte contemporneo Castilla-La Mancha "Fernando Picornell", instituci cultural d'Helln (Albacete);
 Piscines Picornell (o Piscines Bernat Picornell), installaci esportiva situada a Barcelona;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89909" title="Camagroc" nonfiltered="794" processed="786" dbindex="35855">


El camagroc (Cantharellus lutescens, del grec Cantharellus diminutiu de kntharos: copa; del llat lutescens: que es torna groc), rossinyolic, rossinyol de pi, Vaqueta de pi, Misto, picornell de crritx, picornell de pi o Ginesterola de pi, s un bolet que viu als boscs de pins, principalment als de pi roig, i s bon comestible. Creixen formant grans colnies a les molsoses obagues per la qual cosa sn molt fcils de trobar.

De barret bru grisenc, en un principi convex-umbilicat i desprs imbutiforme, de 3 a 6 cm de dimetre i marge molt ondulat. La cara inferior, que s d'un bell color taronja suau, primer llisa i desprs venada, sense lmines definides, i s'uneix sense soluci de continutat amb la cama, afuada i del mateix color.

La carn, que s elstica, s'asseca fcilment i desprn aleshores un perfum intens, de brou de carn. Un cop assecat tamb es pot moldre. Tamb es pot conservar havent agafat el bull i congelat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89912" title="Keith Haring" nonfiltered="795" processed="787" dbindex="35856">

Keith Haring (4 de maig, 1958 - 16 de febrer, 1990) fou un artista extraordinari i un activista social, els treballs del qual responien a la cultura del carrer al Nova York dels anys 80. 

Va nixer a Reading, Pennsilvnia per va crixer a Kutztown, i li interess l'art de ben petit. Des de l'any 1976 al 1978 va estudiar disseny grfic a "The Ivy School of Professional Art", una escola de belles arts i publicitat a Pittsburgh.  Keith es trasllad a la ciutat de Nova York, on va rebre una gran inspiraci de l'art del graffiti, i a ms va estudiar a l'Escola d'Arts Visuals "School of Visual Arts".  Moltes de les seves obres de pop art (art popular) mostren temes homoertics.

Va assolir atenci del pblic per primer cop amb els seus dibuixos de guix en el metro de Nova York (vegeu art pblic). Les exposicions van ser fotografiades pel fotgraf Tseng Kwong Chi. En aquells moments, "The Radiant Baby" (el ned radiant) tamb esdeven el seu smbol. A partir de l'any 1980, va organitzar exposixions al Club 57. Va participar a l'exposici del Times Square i va dibuixar per primer cop animals i cares humanes. L'any 1981 va esbossar els seus primers dibuixos de guix sobre paper negre i plstic pintat, metall i objectes trobats. 

Va contribuir a la difusi de la "New Wave" de Nova York. Va conixer l'artista de graffiti L.A. II (Angel Oritz). Desprs d'aquesta trobada, va obtenir la seva primera exposici individual a la galeria "Tony Shafrzi Gallery".  Aquell mateix any, Haring va participar a la fira Documenta 7 de Kassel, Alemanya. Va participar tamb a la Biennal Whitney l'any 1983, aix com a la biennal de Sao Paulo. Va arribar a conixer Andy Warhol; Warhol va ser tamb el tema principal de diverses obres de Keith Harings, inclosa "Andy Mouse".  

L'any 1984 va pintar murals sobre parets a Melbourne (tals com el mural de l'any 1984 a Collingwood College, Victoria', edifici que malauradament est destinat a la demolici), Sydney, Rio de Janeiro, Minneapolis iManhattan. El 1985 va comenar a pintar sobre tela. Simultniament, el Museu d'Art Modern de Bordeus va obrir una exposici de les seves obres, i va poder participar a la Biennal de Pars.  El 1986 Haring va pintar murals a Amsterdam, Pars, Phoenix, i a Berln sobre el Mur de Berln a Checkpoint Charlie. Va pintar el cos de la Grace Jones per al seu video "I'm Not Perfect."

Va tenir exposicions individuals el 1987 a Hlsinki i Antwerp, entre d'altres. La imatgeria de Haring ha esdevingut un llenguatge visual del segle XX reconegut arreu del mn. La Fundaci Keith Haring (Keith Haring Foundation), establerta el 1989, continua el llegat de Keith Haring fent donatius a organitzacions d'infants. 

El Juny de 1989 va pintar l'ltima obra pblica de la seva vida, el mural "Tuttomondo", a la paret del darrera del convent de l'esglsia de Sant Antoni.

Keith Haring va morir el 1990 d'una malaltia relacionada amb el HIV (SIDA)-. Li havien diagnosticat que era seropositiu dos anys abans.

Vegeu tamb.
Pop Shop;

Enllaos externs.
http://www.haring.com/;
http://www.haringkids.com/  (angls);
 Dibuixos de'n Keith Haring;
 Keith Haring exposicions, llibres i notcies (alemany);
 Figuration Libre France/USA;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89915" title="Gos d'atura catal" nonfiltered="796" processed="788" dbindex="35857">


El gos d'atura catal s una raa de gos prpia de Catalunya. Es feia servir sobretot per vigilar els ramats durant el dia a la zona del Pirineu i a l'ocupada per la transhumncia relacionada amb aquesta zona.

Histria.
L'origen d'aquesta raa de gossos s la mateixa que la dels altres gossos de pastura de les altes muntanyes europees. Provenen dels gossos asitics arribats a Europa amb les invasions de brbars orientals i escampats per Europa pels romans. Aix doncs t com a parents propers el berger des Pyrnes, el cao de Serra d'Aires o el pastore bergamasco. Tanmateix, en jaciments com els de Minferri s'ha trobat restes de gossos de mida i estructura semblants ja en el neoltic, cap el 2000 aC. Amb tot, no s possible determinar quan fa que hi ha exactament el que ara s'entn per gos d'atura catal ja que noms es t dibuixos de dos-cents anys que testimonin la seva existncia.

Dintre de la poblaci heterognia de gossos que vivia en els mateixos Pirineus s'han pogut seleccionar diversos gossos que han donat lloc a estndards i races diferents com venen a ser el petit Berger des Pyrnes, el mast dels Pirineus, l'Euskal artzain txakurra o el mateix gos d'atura catal. I dintre d'aquest grup encara ha estat possible seleccionar subgrups allats com sn el gos d'atura arans, el gos d'atura cerd i el gos d'atura catal de pl curt per b que no tenen cap reconeixement oficial.

El 1919 es va reconixer com a raa canina espanyola. El 1929 es va redactar el primer estndard a partir de Tac i Iris, els dos guanyadors d'un concurs de gossos. Tot aix no obstant, no va poder frenar la davallada de la raa. Amb l'arribada del turisme als Pirineus que s on es trobava ms la raa, tamb varen arribar les races fornies, i el gos d'atura va ser considerat una mena de gos petaner infravalorat de tota la vida front els gossos estrangers que ja duien tantes dcades seleccionant-los i millorant-los, de manera que es va anar abandonant i barrejant amb d'altres races.

Durant la dcada de 1970, per, una organitzaci anomenada Laketnia va agafar dos gossos que romanien amb un aspecte molt pur, un de Solsona i l'altre del Bergued i van criar-los selectivament per a recuperar la raa. Tots els gossos de cria actuals porten gens d'aquests dos exemplars. El 1982 es va crear el Club del Gos d'Atura Catal, varen comenar a proliferar diversos criadors i el 1984 es va redactar un nou estndard que s el que segueix en curs.

Actualment el gos s'ha pogut estendre molt en comprovar-se que no noms serveix per als ramats sin tamb per a fer d'animal de companyia i se'n comptabilitzen ms de 4.000 exemplars. Dades que sn a la baixa ja que no entren en el recompte els exemplars que no sn de cria especialitzada que encara hi ha en les masies ni les varietats de pl curt i cerdana que s'escapen dels cnons actuals fixats pel club per a la raa. Per tot plegat actualment es considera que la raa ja est fora de perill.

Caracterstiques.
De 47 a 55 cm en els mascles i de 45 a 53 cm en les femelles.
Estructura intermdia i alada mitjana. Lleugerament ms llarg que alt, aproximadament en la proporci 9 a 8.

Cap.
Fort, lleugerament convex i ample de base, sense que resulti pesat, ben proporcionat amb la resta del cos. La proporci crani-morro s de 4 a 3.
Crani: Lleugerament ms llarg que ample, amb un solc netament accentuat en el seu primer ter, que desprs s'aplana; i la resta, fins l'occipital, forma una cresta. Os occipital pronunciat. El perfil superior del crani s lleugerament corbat i pot presentar un curt espai menys accentuat al centre. Les rbites frontals ben desenvolupades, tant en sentit longitudinal com transversal. Arcs superciliars ben marcats.
Depressi fronto-nasal (o stop): Ben visible, per no molt pronunciada.
Morro: Recte, ms aviat curt, en forma de pirmide truncada i amb les arestes arrodonides.
Nas: Recte, proporcionat al cap, i sempre negre.
Llavis: Ms aviat grossos, recollits, d'un tall gaireb recte, el llavi inferior no cau. Intensament pigmentats de negre. Tamb s negre el paladar.
Dents: Fortes, de bona mida, blanques i sanes. Mossegada en tisora. En alguna ocasi, ullals despuntats, en els gossos que treballen.
Ulls: Molt oberts, expressius, de mirada viva i intelligent. Arrodonits, de color ambre fosc i amb les parpelles envoltades de negre.
Orelles: D'inserci alta, triangulars, fines i acabades en punxa. Cartlag d'inserci suau i gens gruixut, pengen enganxades al cap. Relaci d'amplada-llargada de 8 a 10. Cobertes de pls llargs que acaben amb un serrell. Mbils. S'accepta que en gossos de treball se'ls retallin.

Coll.
Vigors, slid, musculs;
Ms aviat curt.
Amb una proporci que li permet una bona mobilitat.
Ben enganxat a l'esquena.

Tronc.
Lleugerament allargat, fort, musculs, amb sensaci de fora i agilitat.
Creu: Destacada.
Llom: Lnia dorsal recta, gens ni mica ensellat, amb una lleugera elevaci a la gropa que sempre s igual, o lleugerament menys elevada que la creu. A cop d'ull pot semblar que s ms alta la gropa a causa del pl i subpl que hi t.
Gropa: Robusta i musculosa, suaument inclinada.
Pit: Ample, ben desenvolupat, arriba a l'alada dels colzes. Costellam arquejat, no pla, per a obtenir una bona capacitat de treball.
Ventre i costats: Ventre lleugerament recollit, amb els costats curts, per forts i ben marcats.

Cua.
D'inserci ms aviat baixa.
Pot sser llarga (sobrepassant lleugerament el garr) o curta (sense passar dels 10 cm).
Hi ha exemplars anurs i, en els de treball, s'admet la cua tallada. La cua, quan el gos reposa, cau repenjada en la seva part inferior; tamb s'accepta en forma de sabre.
En moviment, porta la cua alegrement, per mai enroscada al llom.
Est coberta d'abundant pl suaument arrissat.

Membres davanters.
Les potes davanteres sn fortes, segures, dretes i ben aplomades tant si es miren per davant com de costat.
Proporcions: La distncia colze-creu s aproximadament igual a la del colze-terra.
Espatlla: Musculosa i forta, lleugerament obliqua.
Bra: Fort i musculs, amb els colzes parallels, ni tancats ni oberts, ben enganxats al cos.
Angle escpulo-humeral: Aproximadament de 110.
Avantbra: Vertical, fort, molt adequat per al treball.
Angle humero-radial: Aproximadament de 135.
Carp i metacarp: Segueixen la mateixa verticalitat que l'avantbra, i sn ms aviats curts.
Peus: Ovalats, sotapeus negres i durs. Membranes interdigitals ben manifestes i cobertes d'abundants pls. Ungles negres i fortes.

Membres posteriors.
Forts, musculats i ben aplomats, donant sensaci de potncia i agilitat.
Cuixes: Llargues, amples i musculoses, amb ossos forts.
Angle coxo-femoral: Aproximadament de 120.
Cames: D'os i msculs ms aviat forts.
Angle fmoro-tibial: Aproximadament de 120.
Garrons: Ms aviat baixos. Parallels i ben aplomats.
Angle del garr: Aproximadament de 140.
Metatars: Ms aviat curt, fort i vertical al terra.
Peus: Iguals als anteriors, per presenten un doble esper amb os, d'inserci baixa i units entre ells amb el primer dit del peu mitjanant una membrana interdigital. ;

Marxa.
Suau, tpica dels gossos de pastor.
Noms galopen en espais molt grans, la qual cosa fa que al "ring" la marxa tpica sigui el trot curt, com fan tots els gossos amb esperons.

Pell.
Ms aviat gruixuda.
Tensa en el cos i cap.
Ben pigmentada. ;

Pl.
Llarg, estirat o molt poc arrissat.
Aspre.
Abundant subpl, sobretot al ter posterior.
En el cap t barba, bigoti, tup i sobrecelles que permeten veure els ulls.
Cua ben proveda de pl, igual que les extremitats.
Quan muden el pl succeeix un tpic fenomen, ja que ho fa en dos temps.
En el primer, es canvia el pl de la meitat davantera del gos, i dna la sensaci que es tracta de dos mitjos gossos amb pl diferent.
En el segon temps, canvia la meitat posterior i torna a igualar-se.

Color.
De lluny semblen monocroms, i poden presentar tonalitats ms clares a les extremitats. Vistos d'aprop s'observa que la coloraci v donada per la barreja de pls de diferents tonalitats: neula, terrs ms o menys rogenc, gris, blanc i negre. Els colors bsics que resulten de la barreja sn:
Neula: En les seves tonalitats clara, mitjana i fosca.
Terra: Amb pls de color terra, neula, blancs i negres. Amb tres tonalitats clara, mitjana i fosca.
Gris: Format per pls blancs, grisos i negres, amb tonalitats que poden anar del gris-argent al gris-negre. Si domina el negre i noms combina amb pls blancs, dna un negre amb aspecte de gebre.

Tamb hi ha exemplars amb mescla de pls negres, neula i terra rogenca que poden dominar en algunes parts, donant la sensaci d'exemplars negre i foc.

No s'admeten les taques negres ni blanques. A vegades es toleren unes petites agrupacions de pls blancs en forma d'estrella pectoral o en la part superior dels dits, que en cap cas no han d'anar acompanyades de l'ungla blanca.

Defectes.
Greus.
Cap pla o sense solc.
Orelles en forma de rosa, mal implantades, amb el cartlag d'inserci fort, llargues o separades.
Ulls clars.
Manca de dos pre-molars.
Lleuger prognatisme.
Esquena ensellada.
Membres o peus desviats.
Alguna ungla blanca.
Manca d'os en els esperons o esper simple.

Eliminatoris.
Manca de pigmentaci en els llavis, nas, parpelles o paladar.
Nas marr.
Ulls blavosos.
Taques blanques.
Manca de ms de dos pre-molars o de dues dents.
Cua enrotllada sobre el llom.
Manca d'esperons o de membranes interdigitals.
Totes les ungles blanques.
Ms de 3 cm per excs o per defecte, sobre els lmits de l'alada.
Cap amb aspecte de pastor dels Pirineus o briard.
Prognatisme superior o inferior.
Exemplars mascles monorquidis o criptorquidis.

Enllaos externs.
Les races domstiques autctones de Catalunya;
Club del gos d'atura catal;
Federaci de concursos de gossos d'atura dels Pasos Catalans;
Text del BOE amb les caracterstiques de la raa;
Blog on es narra l'experincia d'adopci d'un Gos d'Atura Cec;
El Gos d'Atura portat al cmic;
Gos d'Atura info;
Gos d'Atura;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89917" title="Aplicaci lineal" nonfiltered="797" processed="789" dbindex="35858">
En matemtiques, una aplicaci lineal s un morfisme entre dos espais vectorials que respecta l'operaci suma de vectors i la multiplicaci escalar definides en aquests espais vectorials, o, en altres paraules que preserven les combinacions lineals.

Definicions.
Sigui
 ;
una aplicaci on  i  sn dos -espais vectorials.
  s una aplicaci lineal (o un morfisme de -espais vectorials) si:
 *;
 *;

Una aplicaci que compleixi la primera condici es diu additiva, si, en canvi compleix la segona es diu homognia.

Si  s una aplicaci lineal, , i  es compleix:
;
;
;
;
Si  tamb s una aplicaci lineal, aleshores:, tamb s una aplicaci lineal.

Nucli i imatge.
Sigui 
S'anomenar nucli de  al subespai vectorial de ;
 ;
S'anomenar imatge de  al subespai vectorial de ;
 ;

Teorema del rang.
 ;

Teorema d'isomorfisme.
 ;

L'espai dual.
S'escriur  com el conjunt de totes les aplicacions lineals de  a , que sn espais vectorials sobre el cos .

Es defineix l'espai dual com el conjunt .

 s un espai vectorial de la mateixa dimensi de . De tal forma que si  s una base de , les aplicacions
  ;
definides per 

formen una base  de  que anomenarem base dual de 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89919" title="Gallina del Prat" nonfiltered="798" processed="790" dbindex="35859">
La gallina del Prat o potablava s una raa de gallina prpia de l'rea del Prat de Llobregat.

Histria.
s la raa definida des de ms antic a Espanya conjuntament amb la castellana negra. El seu origen es trobaria entre les races criades des d'antic a la zona. Ja a l'edat mitjana tenia fama la seva carn de ser molt bona i per tant era molt preuada.

A finals del segle XIX es va dur a terme una selecci d'exemplars que va acabar de definir la raa de manera que es va anar expandint fins ben b la dcada de 1960 moment en qu es va aplicar l'heterosi a les gallines de la zona per tal d'obtenir quasi el dobel d'ous i carn que les gallines de raa pura. Aix va fer que el seu nombre entrs en devallada i que gaireb noms es guards com a decoraci degut al seu aspecte caracterstic.

El 1975 es va posar en marxa un programa de recuperaci de l'espcie.

Havia estat molt explotada per l'elevada producci d'ous de la raa, motiu per la que era famosa, per avui destaca en la producci de capons.

El 1986 es va fundar l' Associaci de Criadors de Raa Prat.

Actualment n'hi ha comptabilitzats uns 2.000 exemplars la meitat dels quals es troba a Catalunya.

Els programes de millora gentica han aconseguit reduir el temps de sacrifici a les 6 setmanes sense que perdi propietats organolptiques.

Caracterstiques.
Grandria mitjana (pesada en el cas dels millorats);
Cresta grossa i simple;
Potes de color blau piassarra;
Orelletes de clor blanc intens;
Posta entre 150 i 160 ous l'any (180 en els millorats);
Ous grans de color rosat;
N'hi ha dues varietats:
Lleonada;
Blanca;

Enllaos externs.
Granja de cria del potablava;
Les races domstiques autctones de Catalunya;
Associaci alemanya per a la cria de gallines catalanes ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89922" title="Palau del Quirinal" nonfiltered="799" processed="791" dbindex="35860">

El Palau del Quirinal (en itali Palazzo del Quirinale) s la residncia oficial del president de la Repblica Italiana a la capital de l'estat, Roma. El palau rep el nom del tur sobre el qual se situa, el Quirinal, un dels set turons que formaven l'antiga Roma.

Iniciada la construcci l'any 1573 per ordre del papa Gregori XIII, est situat sobre l'antiga Via del Quirinale i davant de l'anomenada Piazza del Quirinale. Durant l'poca papal (1573-1871), el palau fou emprat com a residncia estival del pontfex a Roma.

Amb l'ocupaci dels Estats Pontificis l'any 1860 i la posterior ocupaci del Laci i de Roma, el Palau del Quirinal qued sota la jurisdicci del nou Regne d'Itlia. L'any 1871, Roma es convertia en la capital del nou regne i el Quirinal fou convertit en la residncia oficial del monarca. 

Malgrat haver-se convertit en residncia oficial de la famlia reial, els monarques italians tendiren a utilitzar el palau en comptades ocasions i sempre per obligacions d'estat. Especialment el rei Vctor Manuel III visqu fora del Quirinal. 

Amb l'abolici de la monarquia l'any 1946, el Palau del Quirinal esdevingu propietat de l'Estat i immediatament es convert en la residncia oficial del president de la Repblica a la ciutat de Roma. Actualment es permet la visita palatina en dies de festa nacional.

Arquitectnicament, la faana del Palau fou ideada per Domenico Fontana. La Gran Capella, que s la sala ms remarcable del conjunt, fou dissenyada per Carlo Maderno. El palau cont frescos de Guido Reni i de Melozzo da Forl. Tamb sn destacables els jardins d'estil divuitesc. Amb la conversi en palau reial l'any 1871, l'edifici s'enriqu considerablement de mobiliari i peces de gran valor artstic provinents d'altres palaus italians.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89924" title="Bad Honnef" nonfiltered="800" processed="792" dbindex="35861">


Bad Honnef s una ciutat alemanya. Forma part de l'estat de Rin del Nord-Westflia, districte Rhein-Sieg. Est a prop de la ciutat federal (Bonn) i del limit amb l'estat de Rennia-Palatinat.

s una ciutat  balneari que est banyada pel Rin.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89925" title="Societat annima" nonfiltered="801" processed="793" dbindex="35862">

La societat annima s aquella societat mercantil en la qual el capital s dividit en accions i integrat per les aportacions dels socis, els quals no respondran personalment dels deutes socials. Tots els accionistes tenen els mateixos drets, en proporci a les accions que posseeixen, i participen en la direcci a travs de llur intervenci en els rgans de la societat.

De totes les diferents formes de societats mercantils que existeixen, cap altra t la rellevncia de la societat annima. La divisi del capital en accions, la mobilitat d'aquestes grcies a llur incorporaci en ttols negociables i la limitaci individual del risc al capital representat per les accions possedes, han fet de la societat annima l'instrument jurdic preferit per dur a terme les empreses ms arriscades i costoses, i el ms apte per aconseguir la contribuci de l'estalvi privat al desenvolupament econmic. S'ha convertit aix, la societat annima, en l'instrument ms efica del sistema econmic mundial. 

Histria.
L'origen de la societat annima est lligat a les companyies creades al segle XVII per al comer amb les colnies d'Amrica i sia. La primera societat annima de la histria va ser la Companyia holandesa de les ndies Orientals, creada el 1602 amb el tot seu capital social dividit en accions. Posteriorment, tamb als Pasos Baixos, es cre la Companyia de les ndies Occidentals (1612). La seva homloga anglesa va ser creada el 1621, essent seguida per companyies similars a Frana i altres pasos europeus.

Aquestes companyies eren ben diferents de les actuals societats annimes. Es tractava d'entitats semipbliques, creades pels governants dels quals rebien privilegis monopolstics, alhora que aquests governants es reservaven una participaci en els beneficis i una certa intervenci o control constant en els assumptes socials.

L'evoluci cap a la forma actual de la societat annima s'inicia a partir de la Revoluci Francesa sota la pressi dels postulats del capitalisme liberal. En el Codi de Comer napolenic de 1807, la societat annima ja no s fundada per l'Estat sin per voluntat del socis, sens perjudici de quedar supeditada la creaci a la prvia concessi o autoritzaci governativa. Aquest sistema de prvia autoritzaci no va desaparixer fins la segona meitat del segle XIX, i va ser substitut per un sistema de lliure constituci de les societats. La llei francesa de 1867 fou la primera en optar per aquest segon sistema.

Caracterstiques.
Hi ha una srie de caracterstiques fonamentals comunes a les diverses legislacions on la instituci de la societat annima existeix i que permeten distingir-la respecte d'altres societats. Aquestes caracterstiques sn les segents:
s una societat capitalista, constituda intuitu pecuniae.
s una societat per accions, en qu el capital haur d'estar necessriament dividit en parts alquotes, les accions, que atorguen a llur titular la condici de soci.
s una societat de responsabilitat limitada, en qu el soci s'obliga a aportar a la societat l'import de les accions que hagi subscrit, per sense que aix comporti per a ell cap responsabilitat personal pels deutes socials.

Fundaci de la societat annima.
La forma com es crea una societat annima varia entre els diferents ordenaments jurdics. Mentre que alguns noms preveuen l'existncia d'un nic procediment de constituci, d'altres en preveuen ms d'un. Aquesta ltima opci s la seguida pels legisladors espanyol i francs.

La Llei de Societats Annimes espanyola de 1989 contempla dos procediments de fundaci: la fundaci simultnia i la fundaci successiva (tamb coneguda com fundaci per subscripci pblica de les accions), encara que aquesta ltima gaireb no es fa servir per la seva gran complexitat. Quant a la legislaci francesa, la llei de 24 de juliol de 1966 preveu la creaci de la societat annima mitjanant appel public  l'pargne ("crida pblica a l'estalvi" en catal), l'equivalent a la fundaci successiva a Espanya. L'altra opci s fundar la S.A. sense aquest appel public  l'pargne, un sistema fora similar a la fundaci simultnia espanyola.

Capital social.
Per la naturalesa de la societat annima, el capital juga dins aquesta una funci d'extraordinria importncia. Totes les societats es constitueixen amb un capital determinat, l'import del qual, en dret espanyol i francs, haur de figurar necessriament en l'escriptura fundacional com a menci inexcusable dels estatuts. Aix doncs, als estatuts que hauran de regir el funcionament de la societat hi figurar tamb la menci del capital social. L'import d'aquest capital representar la suma total dels respectius valors nominals de les accions en qu estigui dividit.

Ara b, cal no confondre els conceptes de capital i patrimoni socials. Stricto sensu, el concepte de capital social fa referncia nicament a la xifra escripturada, suma dels valors nominals de les accions que a cada moment tingui emeses la societat. Per la seva banda, el concepte de patrimoni social es refereix al conjunt de drets i obligacions de valor pecuniari pertanyents a la societat. En el moment de fundar-se la societat s freqent que coincideixin l'import del capital i del patrimoni, en estar aquest ltim integrat pels fons que els socis han posat o s'han obligat a posar en la societat. Aquesta coincidncia inicial, per, desapareix quan la societat comena la seva activitat econmica, ja que les vicissituds de l'empresa repercuteixen necessriament sobre el patrimoni de l'entitat, sia de forma positiva, sia de forma negativa, fent que aquest augmenti o disminueixi, mentre que la xifra del capital roman invariable, podent ser modificada noms mitjanant acord social d'augment o reducci del capital pres d'acord amb les formalitats exigides per la llei.

Les diferents legislacions nacionals normalment exigeixen la subscripci d'un capital mnim. Aquesta exigncia respon al propsit d'evitar que s'utilitzi la forma de societat annima per part de les petites empreses. L'import d'aquest capital mnim varia en funci dels pasos, essent de 60.101 a Espanya (la Llei de Societats Annimes espanyola encara fa servir la pesseta, per la qual cosa l'article 4, que fa referncia al capital social mnim, diu literalment deu milions de pessetes) i de 30.050,60 al Principat d'Andorra.

A Frana, el capital social mnim exigit per a constituir una societat annima varia en funci de si la societat en qesti ha fet o no una "crida pblica a l'estalvi" (appel publique  l'pargne en francs). En cas que aix hagi estat, el capital mnim haur de ser de 225.000. Si aquesta crida pblica no s'ha fet, el capital mnim exigit s de noms 37.000, i la societat rep llavors el nom de socit par actions simplifie ("societat per accions simplificada" en catal).

Quant a d'altres estats europeus, la societ per azioni italiana ha de tenir un capital mnim de 120.000, la societat annima belga un de 61.500 i la sussa un de 100.000 francs sussos (63.371,36 segons el tipus de canvi del dia 25 de juliol de 2006).

rgans de la S.A..
La societat annima, com a persona jurdica que s, necessita de persones fsiques per actuar o expressar la seva voluntat. Aquestes persones poden ser els propis socis reunits en junta general o b altres persones, que poden no ser socis, i als quals la societat nomena o contracta com als seus administradors.

Als pasos de dret civil hom troba, grosso modo, dos sistemes d'rgans possibles: d'una banda, el sistema d'rgans francs tradicional, i de l'altra, el sistema germnic. En el sistema francs, que regeix, entre d'altres estats, a Frana i Espanya, hom pot distingir dos rgans: la Junta general i els administradors. En canvi, en el sistema germnic hi ha tres rgans: la Junta general, el Consell de Vigilncia i el Directori, assumint aquest ltim l'administraci efectiva de la societat, essent elegit i controlat pel Consell de Vigilncia.

Denominacions de la SA en el dret comparat.
Estats europeus.
Alemanya, ustria i Liechtenstein: Aktiengesellschaft (AG);
Andorra: Societat annima (S.A.);
Blgica: Naamloze vennootschap (en neerlands) / Socit anonyme (en francs);
Dinamarca: Aktieselskab;
Eslovquia: Akciov spolo nos ;
Espanya: Sociedad annima (S.A.);
Estnia: Aktsiaselts;
Finlndia: Julkinen osakeyhti (en fins) / Publikt aktiebolag (en suec);
Frana i Luxemburg: Socit anonyme (S.A.);
Grcia: Anonymos eteria (AE);
Hongria: Rszvnytrsasg (Rt.);
Irlanda: Public limited company (en angls) / Cuideachta phoibl the (cpt) (en galic);
Islndia: Hlutafelag (HF);
Itlia: Societ per azioni (S.p.A.);
Malta: Kumpaniji pubblici (en malts) / Public limited liability company (en angls);
Mnaco: Socit anonyme mongasque (S.A.M.) ;
Pasos Baixos: Naamloze Vennootschap (N.V.);
Polnia: Sp ka Akcyjna ;
Portugal: Sociedade annima (S.A.);
Regne Unit: Public limited company (PLC) ;
Sussa: Aktiengesellschaft (en alemany) / Socit anonyme (en francs) / Societ anonima (en itali);
Txquia: Akciov spole nost;

Estats africans.
Estats membres de l'OHADA: Socit anonyme (S.A.)
Maurici, Seychelles i Sud-frica: Public company limited by shares;

Estats americans.
Brasil: Sociedade annima (S.A.);
Diversos estats d'Hispanoamrica: Sociedad annima (S.A.);
Estats Units i Canad: Corporation;
Per: Sociedad annima abierta;
Repblica Dominicana: Sociedad por acciones;
Surinam: Naamloze vennootschap (N.V.);

Estats asitics.
Jap: Kabushiki kaisha (K.K.);
Malisia: Berhad (Bhd);
Turquia: Anonim  irket (A.S.);

Estats ocenics.
Austrlia: Company limited by shares;

 Referncies .


 Bibliografia .
URA, Rodrigo. Derecho mercantil. Madrid: Marcial Pons, 1999. ISBN 84-7248-698-2.
VICENT CHULI, Francisco. Introduccin al Derecho Mercantil. Valncia: Tirant lo Blanch, 2002. ISBN 84-8442-663-7.

 Enllaos externs .
Text refs de la Llei de Societats Annimes espanyola ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89929" title="Llaurar" nonfiltered="802" processed="794" dbindex="35863">



Llaurar la terra s l'operaci agrcola consistent en fer solcs ms o menys profunds amb una eina de m o un arreu.

La paraula llaurar deriva del llat laborare que tenia el significat genric de treballar. Un sinnim de llaurar s efectivament treballar la terra 

Finalitats que es persegueixen amb les llaurades.
Acumular aigua en el sl.

Destruir les males herbes.

Fer ms flonja la terra, especialment per a la sembra

Tipus de llaurades.
Llaurades superficials: En general de menys de 20 cm de fondria i sense voltejar la terra. Es fan amb els anomenats cultivadors que sn aparells dotats d'un conjunt de pues que es desplacen arrossegades per un tractor. 

Les llaurades amb ganivets rotatius deixen la terra especialment esmicolada per a poder ser sembrada per ocasionen una capa compactada a partir d'on arriben aquestes eines molt perjudicial 
  
Manualment les llaurades superficials i el desherbatge es fan amb aixada coneguda amb el nom d'aixad quan sn de redudes dimensions  

Llaurades profundes: Si voltegen la terra es fa amb un arreu conegut popularment com pala Si no la voltegen i fan un solc profund com un canal subterrani es fan amb els subsolador

Evoluci histrica de la llaurada.
Les llaurades primitives es feien amb pals de l's dels quals encara hi ha restes en alguns pobles d'Amrica del Sud i es coneixen com pals cavadors que requereixen un gran esfor.

L's de l'arada romana, en gran part de fusta i la tracci animal (bous o equins) va perdurar fins la mecanitzaci agrria del segle XX a partir de aleshores els arreus i els tractors van permetre llaurades profundes que van ser responsables de grans procesos erosius de prdua de terra

En l'actualitat la tendncia s a llaurar menys (mnim conreu) i en qualsevol cas aplicar tcniques com el llaurar perpendicularment al pendent que redueixen l'erosi.

L's d'herbicides o de dalladores permet actualment prescindir de les llaurades per eliminar la mala herba

Estudis recents demostren que llaurar noms temporalment augmenta la infiltraci d'aigua i que el balan hdric s ms favorable si no es pertorba la terra. A ms no llaurar permet que els conreus perennes tinguin ms arrels prop de la superfcie.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89930" title="Rdio 9" nonfiltered="803" processed="795" dbindex="35864">
Rdio 9 s la primera emissora de rdio de la Rdio Valenciana pertanyent al grup Rdio Televisi Valenciana (RTVV). Es caracteritza per la seva programaci esportiva i pels informatius. Emet tota la programaci en valenci, exepte la publicitat.

La seu de Rdio 9 es troba a l'avinguda Blasco Ibez de Valncia. Per en un futur s'instalaran a Burjassot, al costat de les installacions de TVV, desprs de la contrucci del nou edifici de Punt 2, Rdio 9 i S Rdio.

Internet.
A la pgina web de Rdio 9, www.radionou.com podeu seguir l'emissi en directe de l'emissora.

 Enllaos externs .
 Rdio Nou;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89931" title="Llat" nonfiltered="804" processed="796" dbindex="35865">




El llat (de l'rab       al-ad) s un instrument de corda pinada amb la caixa de ressonncia en forma de mitja pera -s a dir, amb el fons cncau, corbat, constitut per diverses lames de fusta, unides entre elles- unida a un mnec.  

 Histria. 

Els seus orgens es remunten a l'edat mitjana. Fou molt utilitzat entre els segles XIV i XVIII i va ressorgir de nou al segle XX amb el moviment denominat de la msica antiga. El seu perode d'esplendor, per va ser el del Renaixement i el del Barroc. Des del segle XVI fins a mitjans segle XVIII, aproximadament, va ser l'instrument ms popular a tot Europa. La seva popularitat noms -potser- va ser igualada per la viola d'arc, excepci feta de la Pennsula Ibrica on l'instrument de corda polsada per antonomsia era la viola de m que complia les mateixes funcions i prestacions que el llat per amb un so diferent.

 Parts .

El llat consta de les parts segents:
 Claviller;
 Clavilla;
 Celleta;
 Trasts;
 Mnec;
 Batedor o diapas;
 Caixa de ressonncia;
 roseta;
 Cordes;
 Pont;
 Cordal;

 Afinaci .

L'afinaci de les cordes del llat va variar en els diferents models ms difosos en l'poca en mxima difusi de l'instrument, entre el Renaixement i el Barroc. Aqu es mostren algunes de les afinacions ms utilitzades:



 Altres significats del nom .


Actualment, en el context de la msica tradicional, en diversos indrets de la Pennsula Ibrica tamb s'anomena llat un instrument de corda polsada i amb una caixa de ressonncia que tamb t un perfil en forma de pera, per amb el fons pla, amb claviller igualment pla, semblant a la de la guitarra, amb sis ordres dobles, i que habitualment forma part de les rondalles. 

Per extensi, tamb s'anomena llat tot aquell instrument en qu les cordes se situen en un pla parallel a la caixa durant tota la llargada d'un mnec ixent. En aquest cas s'acostuma a parlar, ms aviat de la famlia dels llats. Corresponen als instruments de l'apartat 321 de la classificaci numrica de classificaci de Hornbostel-Sachs

 El llat rab .

El llat utilitzat als pasos rabs i a tot l'Orient Mitj no t trastos, ja que impedirien la realitzaci dels quarts de to, necessaris en les escales orientals. T el mnec una mica ms curt en comparaci amb el llat europeu i una caixa de ressonncia ms grossa. Normalment compta amb un bord, o corda greu, i quatre dobles cordes. El seu registre s de dues octaves i mitja. Aquest instrument s utilitzat en la musica clssica i popular de tots els pasos rabs, a ms de Turquia, l'Iran, el Pakistan, Armnia i Grcia.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89932" title="Campionat del Mn de ciclisme" nonfiltered="805" processed="797" dbindex="35866">


 Campionat del Mn de ciclisme en ruta mascul;
 Campionat del Mn de ciclisme en ruta femen;
 Campionat del Mn de ciclisme en contrarellotge mascul;
 Campionat del Mn de ciclisme en contrarellotge femen;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89933" title="Empelt" nonfiltered="806" processed="798" dbindex="35867">

Empeltar s l'operaci de fer un empelt o eixert entre dues plantes anomenades bionts un d'ells s l'empelt i l'altre el portaempelt. 

Empeltar s un tipus de reproducci vegetativa utilitzada amb finalitats agronmiques.

El patr o portaempelt s la planta que t les arrels i sobre la que s'uneix la varietat a empeltar que s la planta que s'aprofita.

En l'empeltada s'han d'unir les zones del cambium dels dos exemplars i aix s'aconsegueix amb diverses tcniques i en uns moments determinats de la vegetaci, generalment quan entren en saba o quan la perden.

De vegades amb plantes del mateix gnere (Prunus) no prospera l'empelt i s que ho fa entre espcies diferents (perera en codonyer).

Molts arbres fruiters (per exemple els ctrics) sempre estan empeltats en el conreu comercial. Els arbres sorgits de llavor, donat el seu origen sexual, no reprodueixen generalment les caracterstiques de la varietat. 

Finalitats d'empeltar.
Aprofitar les caracterstiques adequades d'un patr (per exemple resistncia a l'asfxia de les arrels).

Escurar el temps que es triga per a produir fruits, per exemple un albercoquer nascut de llavor tarda 6 o 7 anys en donar fruit per un empelt noms en triga dos.

Reproduir plantes que autoarrelen malament, per exemple la varietat d'olivera anomenada empeltre, nom relacionat amb empelt ;

Reproduir determinades varietats que han aparegut per mutaci (per exemple les pomes golden).

Alguns tipus d'empelt.
Empelt herbaci: Usual en hortalisses com la sndria sobre patr d'una cucurbitcia resistien a malalties).
Empelt d'ullet: Corrent en molts fruiters consisteix en collocar un borr o gemma de la planta a reproduir en un portaempelt es fa a ull dormit (a principi de tardor) o a ull viu (a final de primavera).
Empelt de corona: Es fa a finals d'hivern i principi de primavera. Es posen brots llenyosos amb alguns borrons al voltant d'un tall transversal del portaempelt.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89935" title="Llagut" nonfiltered="807" processed="799" dbindex="35868">
Un llat o llagut s una barca de fusta, sovint amb aparell de vela llatina. A l'actualitat moltes d'aquestes barques han estat motoritzades. Els llats sovint sn propulsats tamb amb rems.
Vegeu tamb.
Gussi;
Xaica;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89950" title="Clickair" nonfiltered="808" processed="800" dbindex="35869">


Clickair s una lnia aria de baix cost, controlada majoritriament per Iberia, amb base d'operacions a Barcelona.

Clickair comen a volar el primer d'octubre de 2006 essent el primer, un vol Barcelona-Sevilla.

Les primeres destinacions van ser des de Barcelona a Sevilla, Lisboa, Zuric i Ginebra. Des de Sevilla tamb hi va haver un vol fins a Pars (Orly).

El primer de novembre de 2006 van comenar els vols des de Valncia: un a Roma (Fiumicino) i un altre a Pars (Orly).

La pgina web de Clickair va comenar a vendre vols el 7 de setembre de 2006 i est disponible en catal, angls, castell, alemany, itali, francs i portugus.

Els avions que utilitza sn la majoria ex-Iberia, de la mateixa manera que les rutes en les quals opera.  s a dir, opera en rutes que per Iberia eren poc rentables, i que ara, havent disminut el nivell de qualitat del servei, si que ho sn.

Destinacions. 



A 1 de gener de 2008, Clickair vola des de 6 bases a Espanya a les segents destinacions. 

Des de Barcelona, Aeroport Internacional de Barcelona: (Alacant el 24 de febrer de 2008, Amsterdam, Asturies l'1 de mar de 2008, Atenes, Berlin-Tegel, Bilbao, Brusselles l'1 de mar de 2008, Bucarest-Otopeni, Budapest, Casablanca, Dublin, Dubrovnik temporada, Edimburg, Frankfurt, Ginebra, Granada, Gran Canria, Eivissa, Helsinki, Jerez de la Frontera, La Corunya, Lisboa, Li, Marrakesh, Mlaga, Malta temporada, Menorca, Mil-Malpensa l'abril de 2008, Moscou-Domodedovo temporada, Munic, Nador temporada, Npols, Oporto, Palerm, Palma de Mallorca, Pisa, Praga, Roma-Fiumicino, Santiago de Compostela, Sevilla, Sofia l'1 de febrer de 2008, Tangier temporada, Tenerife Nord, Tunis, Vencia, Verona, Viena, Vigo, Varsvia, Zric). Planejat per la temporada alta de 2008: El Caire, Estambul, Tel Aviv;

Des de La Corunya: Barcelona, Sevilla, Londres-Heathrow;
 
Des de Bilbao: Barcelona, Mlaga, Paris-Charles De Gaulle, Londres l'abril de 2008;

Des de Mlaga: Barcelona, Bilbao;

Des de Sevilla: La Corunya, Amsterdam, Barcelona, Londres-Gatwick, Paris-Orly, Roma-Fiumicino;

Des de Valncia: Londres-Heathrow, Mil-Malpensa, Paris-Orly, Roma-Fiumicino;

Referencies.


Enllaos externs.
Clickair.com (Web oficial);
Web no oficial de fans de Clickair;
Mapa de les destins de Clickair i informacions estadstiques ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89952" title="Plataforma pel Dret de Decidir" nonfiltered="809" processed="801" dbindex="35870">
La Plataforma pel Dret de Decidir s una agrupaci de diverses entitats i membres de la societat civil d'arreu dels Pasos Catalans.

Histria.
Aquesta plataforma es cre al final del 2005 amb l'objectiu principal de fer una gran manifestaci sota el lema "Som una naci i tenim el dret de decidir" per reclamar que, com a naci, el poble catal ha de poder decidir el seu futur lliurement i que per tant s'havia de respectar l'Estatut d'Autonomia aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre del 2005, conegut tamb com l'Estatut de Miravet.

A aquesta plataforma s'hi uniren unes 700 entitats, 58 ajuntaments i ms de 4.000 persones a ttol individual. 

Manifestaci del 18 de febrer del 2006.

La manifestaci, motiu de la creaci de la plataforma, va ser convocada a Barcelona el 18 de febrer del 2006 a les cinc de la tarda.

Aquesta manifestaci va ser un motiu de polmica, ja que, dels partits que havien donat suport al text aprovat pel Parlament, noms s'hi va sumar ERC, i tamb Esquerra Unida i Alternativa, encara que sense participar-hi tan activament. La resta de partits van dir que era el moment de negociar i treballar i no pas de manifestar-se, potser, en part, tement un fracs de la manifestaci. A ms, no feia gaires dies, el 21 de gener, el lder de Convergncia i Uni, Artur Mas, havia arribat a un acord amb el president del govern espanyol, Jos Luis Rodrguez Zapatero, sobre l'estatut que seria aprovat per les Corts espanyoles, que modificava substancialment l'aprovat pel Parlament de Catalunya. Tot aix va fer que la manifestaci no es pogus publicitar de la forma com ho haguessin volgut els organitzadors, ja que se'ls va retirar la publicitat de la rdio i la televisi pbliques. Els principals mitjans publicitaris que van utilitzar van ser la penjada massiva de cartells i els anuncis en diaris i rdios no pbliques, a ms del boca a boca facilitat per l'enviament de correus electrnics. Tamb es va contractar el servei de 300 autobusos per tal de facilitar el transport a la gent de fora de Barcelona.

Finalment la manifestaci fou un gran xit que sorprengu fins i tot els organitzadors. Les xifres d'assistncia, com acostuma a passar en aquests casos, van oscillar notablement segons les fonts. Segons la Plataforma, hi van participar 700.000 persones, xifra que la Gurdia Urbana rebaix fins a 125.000 i que el collectiu Contrastant deix en unes 82.000. Sigui com sigui, es va omplir la Gran Via i la Ronda de la Universitat entre la plaa d'Espanya, on comen la manifestaci, i la plaa de Catalunya, on acab, en la que va ser una de les manifestacions ms multitudinries que ha viscut Catalunya en els ltims anys.

Encapalaren la manifestaci, amb una pancarta amb el lema de la plataforma escrit, personalitats de la societat civil, com ara els actors Joel Joan, Lloll Bertran i els membres de Teatre de Guerrilla, el cantant del grup Els Pets Llus Gavald, l'historiador Oriol Junqueras, els periodistes Vicent Partal i Martxelo Otamendi, o els escriptors Isabel-Clara Sim i Vctor Alexandre, entre d'altres. Ms endarrere, apartats de la capalera, amb una altra pancarta anaven els lders d'ERC amb simpatitzants d'aquest partit.
En arribar a la plaa de Catalunya, es lleg el manifest de la plataforma diverses vegades, tot plegat combinat amb actuacions teatrals i musicals.

Desprs de la manifestaci.
L'xit de la manifestaci, per, no serv perqu es respects el text aprovat al Parlament de Catalunya, que fou modificat substancialment.

Desprs de la manifestaci, la Plataforma an perdent rellevncia, en part per les desavinences internes entre els membres de cara a una posici unitria en el referndum de l'Estatut. Comenaren demanant tot un ventall de formes d'oposici a l'estatut, tant el no, com el vot nul i en blanc, per a finalment acabar demanant el no. Per aquest i altres motius, se'ls acus de ser una plataforma al servei d'Esquerra, ats que, per exemple, els darrers passaren de pronunciar-se a favor d'un vot nul a un no desprs de la queixa de les prpies bases. 

En el referndum per aprovar l'Estatut, dut a terme el 18 de juny del 2006, guany el s per un aclaparador 73,9% dels vots, hi hagu un 20,76% de vots contraris i un 5,34 % de vots en blanc (curiosament, ats que era una opci que no demanava cap partit). El vot nul no arrib a l'1%. El que si cal destacar s, sobretot, la baixa participaci que hi hagu, de noms el 49% del cens. Sembla que el vot nacionalista an majoritriament cap al S, amb el qu l'objectiu de la plataforma no fou assolit.

Manifestaci de l'1 de desembre del 2007.
La Plataforma pel Dret de Decidir torn a convocar una manifestaci, aquest cop l'1 de desembre del 2007 a les 5 de la tarda. El lema s Som una naci i diem PROU! Tenim dret a decidir sobre les nostres infraestructures. El manifest de la convocatria exigeix el trasps de la xarxa de transports i d'infraestructures a la Generalitat de Catalunya, la publicaci de les Balances fiscals entre Catalunya i l'estat espanyol i que la Generalitat recapti i gestioni tots els impostos dels catalans.

A la manifestaci hi donen suport CiU, ERC, ICV, EUiA i les CUP entre de molts altres partits de carcter ms minoritaris, aix com tamb dues-centes entitats dels Pasos Catalans i una cinquantena de personalitats de la societat civil.

La convocatria de la plataforma va aconseguir una resposta multitudinria amb unes 700.000 persones segons la plataforma i 200.000 segons els cossos de policia: la manifestaci ms massiva a Barcelona des de la Guerra d'Iraq.

Divisi posterior.
A mitjans del 2008 sorgiren diferncies entre les entitats fundadores i d'altres que s'hi havien afegit ms tard i la plataforma actualment est dividida en dues que utilitzen el mateix nom, tot esperant un acord per tornar-se unir o que es decideixi judicialment quina de les parts t dret a seguir utilitzant el nom original.

 Fotografies.
Manifestaci de l'1 de febrer del 2006.




 Referncies .


 Vegeu tamb .

Dret a l'autodeterminaci;
 Cercle d'Estudis Sobiranistes;
 Frum Catal pel Dret a l'Autodeterminaci;
 Sobirania;
 Nacionalisme;
 Nacions sense estat;
 Estat;

Enllaos externs.
Web de la Plataforma pel Dret de decidir (una de les parts);
Blog de la Plataforma pel Dret de decidir;
Web de la plataforma pel dret de decidir (una de les parts);
Web de la plataforma pel dret de decidir (una de les parts);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89959" title="Bloc comercial" nonfiltered="810" processed="802" dbindex="35871">
Un bloc comercial (sovint anomenat comunitat econmica) s una rea de comer formada per dos o ms acords de comer, de tarifes i d'impostos. Els acords comercials que defineixen els blocs o les rees comercials poden especificar les institucions supranacionals que els supervisen, amb diversos graus de responsabilitat, ja sigui noms un panell per a les disputes comercials (com s el cas del NAFTA) o un cos legislatiu i representatiu supranacional (com es el cas de la Uni Europea). 

Un bloc comercial pot tenir diversos graus d'integraci econmica:
 rea de comer preferencial;
 rea de lliure comer;
 uni duanera;
 mercat com;
 uni monetria;
 completa integraci econmica i creaci de estat supranacional;

Llista dels blocs comercials multinacionals ms actius.
Els segents sn els blocs multinacionals ms actius del mn:
 Uni Europea (UE): s el bloc comercial ms integrat del mn, conformat per diversos estats d'Europa i que ha establert un parlament supranacional;
 Comunitat i Mercat Com Caribeny (CARICOM): mercat com integrat per diverses illes del Carib, Belize i Surinam;
 Comunitat Econmica dels Estats de l'frica Occidental (ECOWAS): un mercat com amb la intenci de crear una uni monetria;
 Comunitat Econmica i Monetria de l'frica Central (CEMAC): mercat com i uni monetria;
 Comunitat Africana de l'Est (EAC): una uni duanera conformada per Kenya, Uganda i Tanznia;
 Mercosur: uni duanera (amb limitacions) amb el propsit de crear un mercat com i una uni monetria, integrada per 5 estats de Sud-Amrica;
 Comunitat Andina de Nacions (CAN): rea de comer amb lliure circulaci de bns i persones integrada per 5 estats andins;
 Consell de Cooperaci per als Estats rabs del Golf (GCC): organitzaci regional amb propsits d'integraci econmica i social integrada per 6 estats del Golf Prsic;
 Uni Duanera Sud-Africana (UDSA o SACU): uni duanera integrada pels 5 estats ms australs d'frica;
 Mercat Com d'frica de l'Est i Sud (MCAES o COMESA): rea de comer preferencial integrada per 20 estats africans;
 rea de Lliure Comer d'Amrica del Nord (NAFTA): rea de lliure comer complementada amb acords ambientals i laborals integrada per Estats Units, Canad i Mxic;
 G-3: rea de Lliure Comer entre Colmbia, Veneuela i Mxic; Veneuela va anunciar que sortiria oficialment del grup per les diferncies ideolgiques amb els seus socis;
 Associaci de Nacions del Sud-Est Asitic (ASEAN): organitzaci poltica amb comer preferencial de 10 nacions sud-asitiques;
 Associaci Sud-Asitica de Cooperaci Regional (ASACR o SAARC): bloc de cooperaci agrcola, tecnolgica i cientfica de 8 nacions asitiques;
 Comunitat Econmica Eurasitica (CEE o ErAsEc): successor de la uni duanera de la Comunitat d'Estats Independents, integrada per 5 estats eurasitics;
 Mercat Com Centreameric (MCCA): rea de lliure comer amb unificaci de la majoria de les tarifes externes; possiblement desaparegui amb la signatura del Tractat de Lliure Comer de Centreamrica, Repblica Dominicana i els Estats Units ;
 Frum de les Illes del Pacfic (PARTA): organitzaci consolativa intergovernamental de les illes del Pacfic; no s una rea de lliure comer sin de cooperaci econmica;

Blocs multinacionals proposats.
Els segents sn blocs multinacionals comercials proposats:
 rea de Lliure Comer Euro-Mediterrnia (o Acord d'Agadir): amb el propsit entrar en vigor el 2010;
 Comunitat Sud-Americana de Nacions: una proposta de fusi entre la CAN i el Mercosur; no obstant les divergncies poltiques entre els dos grups han aturat les negociacions; Veneuela, fins i tot, ha anunciat que sortir del CAN oficialment;
 Comunitat Econmica Africana: la uni de ECOWAS, CEMAC, UDSA, COMESA i altres blocs poltics d'frica que entraria en vigor el 2019;
 rea de Lliure Comer de les Amriques (ALCA): rea de lliure comer de tots els estats del continent americ, llevat de Cuba, proposat pels Estats Units; va ser rebutjat per les grans potncies sud-americanes; anava a entrar en vigor el 2005;
 Alternativa Bolivariana de les Amriques: rea de lliure comer i cooperaci econmica proposada per Hugo Chvez com a alternativa social a l'ALCA;

Vegeu tamb.
 Comer;
 Organitzaci Mundial de Comer;
 Integraci econmica;
 Comer internacional;
 Globalitzaci;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89961" title="Adobar" nonfiltered="811" processed="803" dbindex="35872">


En general adobar s preparar alguna cosa. El seu significat originari germnic s colpejar i es feia referncia al cop a l'esquena amb una espasa en nombrar a alg cavaller;

Gastronomia: Preparaci d'un aliment addicionant-li diverses substncies que canviaran les seves carcterstiques gustatives  Adobar (alimentaci).
Indstria: Convertit la pell en cuir mitjanant certes substncies que fan que la pell no es podreixi i tingui  caracterstiques fsiques adequadesAdoberia.
Agricultura: Aplicar adobs qumics o orgnics a la terra per tal de millorar la seva fertilitat Adobar (agricultura).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89964" title="Gallina del Peneds" nonfiltered="812" processed="804" dbindex="35874">
La gallina del Peneds o ballarica s la raa de gallina prpia de l'rea de Vilafranca del Peneds.

s un tipus de gallina molt reconegut a la zona com a propi, fins al punt que li han dedicat una construcci del bestiari popular catal.

Histria.
No s possible saber com d'antiga s l'espcie i quan fa que es cria a la zona. Se sap que al 1921 ja es va intentar establir un patr de selecci. Se sap que als anys 30 es venien uns ous rogens de Vilafranca que eren molt preuats a Barcelona i que es venien a preu molt alt.

Amb l'entrada de races estrangeres ms productives es va anar marginant la raa fins al punt que va estar a punt de desaparixer i fins i tot va acabar per fer-ho la varietat anomenada negra cap  a mitjans del segle XX. Actualment sobreviu l'anomenada varietat aperdiuada, la blat i la barrada.

El 1982, la Diputaci de Tarragona en volgu recuperar la mena i actualment hi ha uns mil exemplars a Catalunya per tamb se'n crien molts a l'estranger. Fins a Alemanya hi ha l'associaci Sonderverein der Zchter Katalanischer Hhnerrassen especialitzada en la cria de races catalanes.

Caracterstiques.
Fa un ou molt caracterstic pel seu roig intens.
Pon uns 160 o 170 ous l'any (uns 210 la varietat millorada) d'uns 60 grams cada un.
Orelletes blanques vorejades de roig.
Tarsos de color blau pissarra (excepte en la varietat barrada que els t blancs).
s una au de tipus lleuger (per la varietat millorada ha esdevingut pesant).
Cresta senzilla en clavell.

Enllaos externs.
Les races domstiques autctones de Catalunya;
Associaci alemanya per a la cria de gallines catalanes ;
Agrupaci del bestiari festiu i popular de Catalunya ;
El gall del Peneds ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89969" title="Lynx Edicions" nonfiltered="813" processed="805" dbindex="35875">
Lynx Edicions, s una editorial fundada el 1989 a Barcelona. L any 2002 es trasllad a Bellaterra. Fou creada inicialment per publicar bsicament l enciclopdia Handbook of the Birds of the World (Manual dels Ocells del Mn) que s'inici el 1992 amb el primer volum. La obra constar de 16 volums dels que ja s han publicat els dotze primers. Per l octubre de 2008 est anunciada l aparici del volum 13.

El seu fons editorial compte tamb amb  llibres de divulgaci naturalista relacionats amb la flora, fauna, guies i itineraris ecoturstics. Tamb ha creat una nova collecci infantil, Ales de Paper. Els ttols d aquesta srie consten de dues seccions: narraci d una histria imaginria inspirada en el mn natural i mpliament illustrada i un apartat de coneixements que tracta sobre el personatge del conte, d una manera didctica i fcil de comprendre. 

L editorial mant acords de collaboraci amb entitats com BirdLife International (l organitzaci mundial ms importat per l estudi i la conservaci dels ocells), l  Institut Smithsoni (Smithsonian Institution) de Washington, Conservation International i l American Museum of Natural History de Nova York. Actualment est treballant en l obra Threatened Amphibians of the World amb la IUCN, The World Conservation Union, i Conservation International

Desprs del Handbook of the Birds of the World, est preparant la srie equivalent, el Handbook of the Mammals of the World, en collaboraci amb Conservation International el primer volum del qual est previst pel 2009.

L any 2002 Lynx Edicions endeg un nou projecte: la IBC (Internet Bird Collection). Es tracta d una gran base de dades d accs gratut, Internet Bird Collection , que pretn compilar vdeos, fotografies, gravacions i d altra informaci relativa a tots els ocells del mn. Actualment hi ha disponibles 20.284 vdeos que representen a 4.560 espcies (un 47 % de les existents), i s'hi va incorporant nou material diriament. Fins desembre de 2007 hi han collaborat 143 persones de 38 pasos diferents.

 Enllaos externs .
 Ms informaci sobre l'editorial a la seva pgina;

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89970" title="Conill del Peneds" nonfiltered="814" processed="806" dbindex="35876">
El conill del Peneds fou una raa domstica de conill prpia de l'rea del Peneds.

Es calcula que es va extingir cap al tomb de segle entre el XIX i el XX. Podria ser que hagus estat arraconat i substitut per altres races hbrides foranes millorades o que s'haguessin hibridat i dilut en aquestes mateixes races.

El cas s que ja no queden restes de l'existncia d'aquesta raa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89971" title="Handbook of the Birds of the World" nonfiltered="815" processed="807" dbindex="35877">
El Handbook of the Birds of the World (HBW), o Manual dels ocells del mn s una obra de 16 volums publicada en angls per Lynx Edicions dirigida, editada i publicada ntegrament a Barcelona, que pretn ser un compendi de totes les espcies d'ocells del mn. L'obra, que t subscriptors a ms de 160 pasos, constar d'un total de 16 volums, que apareixen cada any o cada dos anys; els dotze primers volums de l'obra ja sn a la venda i est previst que el mes d'octubre del 2008 en surti el tretz.

La publicaci del Handbook of the Birds of the World s'inici el 1992 amb la publicaci del primer volum. Quan es publiqui el darrer volum de la collecci, l'any 2011, s'haur descrit i illustrat, de manera exhaustiva per primera vegada, una classe completa del regne animal, amb les prop de 10.000 espcies d'ocells que existeixen en el nostre planeta. Els seus editors sn Josep del Hoyo, Andrew Elliott, David Christie i Jordi Sargatal.

Fins ara hi han participat ms de 202 prestigiosos especialistes i 35 illustradors d'uns 40 pasos, a ms de 834 fotgrafs. Actualment s la principal obra de referncia ornitolgica a escala mundial, aclamada per la crtica i pel pblic especialitzat. 

El HBW es comercialitza en ms de 160 pasos des de les oficines prpies de la editorial. L'any 1992, el primer volum fou distingit amb el premi Bird Book of the Year, que atorga anualment la prestigiosa revista BirdWatch. L'any segent, el mateix volum fou considerat com a Best Bird Book of the Year per la revista British Birds . Ambdues revistes sn britniques i de gran prestigi internacional. Quan l'any 2002 es va publicar el volum 7 de la srie va rebre altre cop la distinci com a Best Bird Book of the Year.  Tot i que es tracta d'una obra dirigida principalment a la comunitat cientfica, la crtica ha assenyalat que el seu format facilita molt la consulta a qualsevol persona mnimament interessada en el mn dels ocells.

L'excepcional acollida que el projecte ha tingut, tant als mitjans cientfics com a quasi totes les publicacions especialitzades, ha portat a considerar l'HBW com a l'obra lder de l'ornitologia mundial. Tamb se n'han fet ress molts mitjans de comunicaci, tant internacionals com nacionals (Avui, El Peridico, El Pas, La Vanguardia, El Mundo, The Guardian, etc., a ms de revistes especialitzades en ornitologia com les dalt esmentades).

Actualment, Lynx Edicions tamb publica altres ttols d'Ornitologia i d'Histria Natural, a ms d'una nova collecci infantil, Ales de Paper, per ajudar a difondre els temes de la Natura entre els ms petits.

L'any 2002, Lynx Edicions va endegar un nou projecte, la IBC (Internet Bird Collection). Es tracta d'una gran base de dades d'accs gratut  que pretn compilar vdeos, fotografies, grabacions i d altre informaci sobre els ocells del mn. Actualment (juny 2008) hi estan disponibles 26.218 vdeos que representen a 5.249 espcies (un 54% de les espcies existents), i s'hi incorpora nou material diriament. En aquests moments (juny 2008) hi han collaborat 181 persones i institucions de 37 pasos diferents.



Els volums del HBW publicats fins ara sn:
Volum 1: Ostrich to Duck (1992).
Volum 2: New World Vultures to Guineafowl (1994). ;
Volum 3: Hoatzin to Auks (1996).
Volum 4: Sandgrouse to Cuckoos (1997).
Volum 5: Barn-owls to Hummingbirds (1999).
Volum 6: Mousebirds to Hornbills (2001).
Volum 7: Jacamars to Woodpeckers (2002).
Volum 8: Broadbills to Tapaculos (2003).
Volum 9: Cotingas to Pipits and Wagtails (2004).
Volum 10: Cuckoo-shrikes to Thrushes (2005).
Volum 11: Old World Flycatchers to Old World Warblers (2006).
Volum 12: Picathartes to Tits and Chickadees (2007).

 Enllaos externs .
 Ms informaci sobre el Handbook of the Birds of the World ;

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89972" title="BirdLife International" nonfiltered="816" processed="808" dbindex="35878">
BirdLife International s l'associaci no governamental ms gran del mn dedicada a la conservaci dels ocells i del seus hbitats per tamb a la biodiversitat global per una sostenibilitat en l's dels recursos naturals.  

T ms de 4.000 persones treballant amb aquest objectiu i ms de 2.500.000 de socis.

BirdLife collabora en programes a nivell regional en ms de 100 pasos en tots els continents.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89973" title="Peugeot" nonfiltered="817" processed="809" dbindex="35879">

Peugeot s una marca d'autombils francesa, per b que va comenar fabricant bicicletes i molinets de caf. Peugeot encara segueix sent lder en la fabricaci de bicicletes a Frana.

En societat amb Citron formen el grup PSA Peugeot-Citron.

 Histria .

L'origen de la famlia Peugeot es remunta al segle XVIII quan Jean-Jacques Peugeot s'installa a prop de Doubs on comena a fabricar molinets de caf. Aquest primer mitj de producci porta com a conseqncia, desprs de la seva defunci, la construcci d'un emplaament per a la construcci de molinets a Sous-Cratet. Els seus dos fills, Jean-Pierre Peugeot i Jean-Georges Peugeot, crearan posteriorment un imperi productiu. El ms petit dels dos, Jean-Pierre, es va llanar posteriorment al sector del txtil a Hrimoncourt. Aquest tindr dos fills, Jean-Pierre Peugeot junior i Jean-Frdric Peugeot, que transformaran el molinet de Sous-Cratet en una fundaci.

En 1832 Jean-Pierre Peugeot funda la societat "Peugeot Frres ans" per a l'explotaci de la fundaci a Sous-Cratet. Els resultats sn bons i el 1833 es construeix una segona fbrica a Terre-Blanche. Al 1852 Jean-Pierre jnior va morir deixant dos fills, en Jules i l'mile. Els dos explotaran nous sectors del comer de l'poca.

Al 1885 Armand Peugeot es va interessar per un nou invent, la bicicleta (que segueix avui dia sota el nom de Peugeot Cycles). S'ha d'aclarir que la famlia Peugeot va destacar tamb (i encara ho fa) en la fabricaci artesana de pebreres i salers de taula finament decorats pel lle de la marca. Tamb van fabricar eines d'alta qualitat. Finalment s el 1889 quan l'Armand es va llenar a l'aventura de l'autombil, pressentint l'xit que esdevindr aquest nou mitj de transport. Sense saber-ho l'Armand va crear la que s avui dia la segona marca d'autombils amb ms tradici del mn: Peugeot.



Grup.

1974: PSA Peugeot compra Citron a Michelin.
1977: PSA Peugeot absorbeix la filial europea de la americana Chrysler.
1980: PSA es converteix en PSA Peugeot-Citron.

Actualment s el segon constructor europeu, per darrera de Volkswagen.

Models d'autombil Peugeot.



 Enllaos externs .

 Pgina internacional de Peugeot;
 Pgina del grup PSA ;
 Pgina dels prototips de Peugeot;
 El lloc web del Peugeot 309 ;
 Frum Peugeot;
 Lloc web de Peugeot Catleg amb les illustracions;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89975" title="Vaca marinera" nonfiltered="818" processed="810" dbindex="35880">
La vaca marinera fou una antiga raa de vaques prpia de l'rea de Catalunya.

Actualment est extingida, per en el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empord hi ha un projecte de recuperaci de la mena a partir d'exemplars de la vaca menorquina.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89978" title="Internet Bird Collection" nonfiltered="819" processed="811" dbindex="35881">
La Internet Bird Collection s una videoteca d'ocells, de lliure accs, a Internet (IBC) creada pels Editors de l'enciclopdia Handbook of the Birds of the World. 
A data de Mar de 2008, ms del 50% d'espcies d'ocells hi tenen vdeos.
 Enllaos externs .
 http://ibc.hbw.com/ibc;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89979" title="Trompeta de la mort" nonfiltered="820" processed="812" dbindex="35882">



La trompeta de la mort (Craterellus cornucopioides, del grec Cantharellus diminutiu de kntharos: copa; del llat cornucopia: corn de l'abundncia), o simplement trompeta, o vaqueta negra, rossinyolic negre, rossinyol negre, o orella d ase, s un bolet comestible apreciat per molt desconegut per a molts boletaires. El seu aspecte gris-negrs f que sigui rebutjat per molta gent, no obstant s un bolet tant o ms b que el seu parent el camagroc.

Descripci.

De color gris fosc o bru negrs, en forma de corn o d'embut profund (d'aqui el seu nom) que arriba gaireb fins a la base del peu, de marge ests, carn tena i aromtica, amb la superfcie himenial simplement rugosa. La seva carn prima i fibrosa difcilment es podreix.

Hbitat.

Es troba en boscos de planifolis en sls silcics humits. Poden trobar-se formant erols a l estiu i a la tardor.

Gastronomia.

T moltes aplicacions culinaries i hom les conserva seques en enfilalls o b en pols com a condiment. Despren una olor que recorda la pruna i el seu gust s semblant a la trufa.

Perill de confusi.

s molt semblant, per ms fosca, a la trompeta grisa (Cantharellus Cinereus), tamb comestible. No se'l pot confondre amb cap espcie verinosa.

Mes imatges.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89992" title="Daniel-Franois Esprit Auber" nonfiltered="821" processed="813" dbindex="35887">

Daniel-Franois Esprit Auber (Caen, Normandia, 29 de gener de 1782   Pars, 12 de maig de 1871), compositor francs, autor de al voltant de 70 obres per a l'escena, peres, ballets i msica religiosa.

Biografa.
L'avi d'Auber era pintor del Rei sota el regnat de Llus XVI i son pare, majoral de caa del mateix monarca. Aquest va ser al mateix temps pintor i gran aficionat a la msica. Desprs de la Revoluci va obrir un magatzem de lmines. El jove Auber va ser predestinat per son pare per a continuar amb el negoci, per li va ser perms satisfer la seua illusi per la msica i va aprendre a una primerenca edat a tocar alguns instruments. El 1802 va ser enviat a Londres per a aprendre l'angls, tornant dos anys desprs al reprendre's les hostilitats entre Frana i Anglaterra com a conseqncia de la ruptura del Tractat d'Amiens.

De tornada a Frana va comenar la seua carrera musical com a afeccionat, compartint l'afici amb el negoci familiar d'estampaci de lmines que funcionava molt b. Durant aquesta poca va compondre una petita pera cmica L'erreur d'un moment, interpretada per una societat d'afeccionats a la msica de Pars. Luigi Cherubini es va interessar per ell i el va introduir en la famlia Chimay, relaci de la que va eixir molt afavorit. Llavors va escriure tamb Jean de Couvin, pera cmica en tres actes.

Es va orientar llavors cap al teatre per al que va escriure prop de 70 partitures. La seua primera representaci es va efectuar en el teatre Feydeau el 27 de febrer de 1813 amb  Sjour militaire, d'xit mediocre, sis anys desprs es va representar en el mateix teatre Le Testament et les billets doux.

Mentrestant el pare d'Auber va morir arrunat. Llavors el jove Auber va intentar viure de la msica. El 1820 va escriure La Bergre chatelaine i va descobrir la msica de Rossini que va influir notablement en la seua obra. Va conixer tamb Eugne Scribe, autor dels llibrets d'algunes de les peres de ms xit, amb el qui va establir una bona relaci durant vint anys, i amb qui es va complementar perfectament.

A partir de llavors, va compondre una pera per any. Al llarg de la seua vida va escriure 37 peres cmiques i 10 peres que formen un total de 132 actes i quinze ballets.

Els seus principals xits van ser Le Maon, pera cmica en tres actes (525 representacions des de 1825 a 1896), Emma ou La promesse imprudent, pera cmica en tres actes que es va interpretar 121 vegades sense interrupci des de 1821 a 1832, La beige ou le Nouvel Eginhard amb 145 representacions i Locadie amb 120 representacions en vuit anys. Va aconseguir la glria amb La muette de Portici, gran pera en cinc actes, interpretada per Laure Cinti-Damoreau (soprano) i Adolphe Nourrit (tenor) que des de 1828 fins a 1882 va gaudir d'un total de 505 representacions. Durant la seua representaci en Brusselles el 25 d'agost de 1830 es va produir un tumult que va ser el senyal per a la revoluci per la qual Blgica es va independitzar del Regne Unit dels Pasos Baixos. Aquesta obra va assentar les bases de la gran pera francesa.

Auber va succeir el seu mentor Luigi Cherubini com a director del Conservatori de Pars el 1842, lloc que va ocupar fins a la seua mort el 1871. El 1825 va ser nomenat membre de la Legi d'Honor, aconseguint el rang de comandant el 1847. Napole III el va nomenar Mestre de la Capella Imperial el 1857.

Durant l'assetjament alemany a Pars (1870-71), es va quedar a la ciutat, per les calamitats patides van emmalaltir el seu cor i va morir el 12 de maig de 1871.

 peres .
L'Erreur d'un moment (1805, Salle Doyen, Pars) ;
Jean de Couvin (setembre 1812, Castell de Chimay, Blgica) ;
Le Sjour militaire (27 de febrer 1813, Teatre Nacional de l'pera Cmica, Pars) ;
El Testament et les billets-doux (18 de setembre 1819, pera cmica, Pars);
Li Bergre chtelaine (27 de gener 1820, pera cmica, Pars) ;
Emma, ou la Promesse imprudent (7 de juliol 1821, pera cmica, Pars) ;
Leicester, ou le Chteau de Kenilworth (25 de gener 1823 pera cmica, Pars) ;
La Neige, ou le Nouvel ginhard (8 octobre 1823, Opera Comique, Pars) ;
Vendme en Espagne (5 de desembre 1823, pera nacional de Pars) ;
Les Trois genres (27 d'abril 1824, Thtre de l'Odon, Pars) ;
Le Concert  la cour, ou la Debutante (3 de juny 1824, pera cmica, Pars) ;
Locadie (4 de novembre 1824, pera cmica, Pars) ;
Le Maon (3 de maig 1825, pera cmica, Pars) ;
Le Timide, ou li Nouveau sducteur (30 de maig 1826, pera cmica, Pars) ;
Fiorella (28 de novembre 1826, pera cmica, Pars) ;
La muette de Portici (29 de febrer 1828 Teatre de l'pera, Pars) ;
La Fiance (10 de gener 1829, pera cmica, Pars) ;
Fra Diavolo, ou l'Htellerie de Terracine (28 de gener 1830, pera cmica, Pars) ;
Le Dieu et la bayadre, ou la Courtisane amoureuse (13 d'octubre 1830, Teatre de l'pera, Pars);
Le Philtre (20 de juny 1831, Teatre de l'pera, Pars) ;
La Marquise de Brinvilliers (31 d'octubre 1831, Teatre de l'pera, Pars) ;
Le Serment, ou les Faux-monnayeurs (1 d'octubre 1832, Teatre de l'pera, Pars) ;
Gustave III, ou le Bal Masqu (27 de febrer 1833, Teatre de l'pera, Pars) ;
Lestocq, ou l'intrigue et l'amour (24 de maig 1834, Opera Cmica, Pars) ;
Le Cheval de bronze (23 de mar 1835, pera Cmica, Pars) ;
Acton (23 de gener 1836, pera Cmica, Pars) ;
Les Chaperons blancs (9 d'abril 1836, pera cmica, Pars) ;
L'Ambassadrice (21 de desembre 1836, pera cmica, Pars) ;
Le Domino noir (2 de desembre 1837, pera cmica, Pars) ;
Le Lac des fes (1 d'abril 1839, Teatre de l'pera, Pars) ;
Zanetta, ou Jouer avec le feu (18 de maig 1840, pera Cmica, Pars) ;
Les Diamants de la couronne (6 de mar 1841, pera cmica, Pars) ;
Le Duc d'Olonne (4 de febrer 1842, pera cmica, Pars) ;
La Part du diable (16 de gener 1843, pera cmica, Pars) ;
La Sirne (26 de mar 1844, pera cmica, Pars) ;
La Barcarolle, ou l'Amour et la musique (22 d'abril 1845, pera cmica, Pars) ;
Les Premiers pas (15 de novembre 1847, pera Nacional, Pars) ;
Hayde, ou le Secret (28 de desembre 1847, pera cmica, Pars) ;
L'Enfant prodigue (6 de desembre 1850, Teatre de l'pera, Pars) ;
Zerline, ou la Corbeille d'oranges (16 de maig 1851, Teatre de l'pera, Pars) ;
Marco Spada (21 de desembre 1852, pera cmica, Pars) ;
Jenny Bell (2 de juny 1855, pera cmica, Pars) ;
Manon Lescaut (23 de febrer 1856, pera cmica, Pars) ;
La Circassienne (2 de febrer 1861, pera cmica, Pars) ;
La fiance du roi de Garbe (11 de gener 1864, pera cmica, Pars) ;
Le premier jour de bonheur (15 de febrer 1868, pera cmica, Pars) ;
Rve d'amour (20 de desembre 1869, pera cmica, Pars);

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89993" title="Campionat del Mn de ciclisme en ruta femen" nonfiltered="822" processed="814" dbindex="35888">

El Campionat del Mn de cicilisme en ruta femen s una competici ciclista que es realitza per tancar la temporada ciclista ordinria. Comen a disputar-se l'any 1958 i, com en la categoria masculina, es disputa per l'equip nacional de cada pas. La guanyadora de la prova obt el maillot arc iris que ostenta durant l'any segent al campionat en totes les competicions en qu pren part.

La competici en categoria femenina no es realitz els anys Olmpics 1984, 1988 i 1992.

Campionat del Mn en lnia.




Classificiaci per pas.


 Classificaci per corredores .


Vegeu tamb.
Campionat del Mn de ciclisme en contrarellotge femen;
Campionat del Mn de ciclisme en ruta mascul;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89994" title="Campionat del Mn de ciclisme en ruta" nonfiltered="823" processed="815" dbindex="35889">


 Campionat del Mn de ciclisme en ruta mascul;
 Campionat del Mn de ciclisme en ruta femen;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89997" title="Arthur Honegger" nonfiltered="824" processed="816" dbindex="35890">

Arthur Honegger (Le Havre, 10 de mar de 1892 - Pars, 27 de novembre de 1955), compositor sus. Tot i havent nascut a Frana i de passar part de la seua vida a Pars va conservar sempre la seua nacionalitat sussa. Va ser membre del Grup dels Sis. La seua obra ms interpretada s la seua composici per a orquestra Pacific 231, que imita el so d'una locomotora de vapor. Des d'infant, Honegger va ser un entusiasta dels trens i una vegada va declarar: "Sempre he estimat les locomotores d'una manera passional. Per a mi, sn sers vius als que estime, igual que altres estimen les dones o els cavalls".

Nascut com Oscar-Arthur Honegger (mai no va usar el seu primer nom), va estudiar harmonia i viol a Pars i, desprs d'una breu estada a Zuric, va tornar a la capital francesa per a estudiar junt amb Charles-Marie Widor i Vincent d'Indy. Durant la dcada de 1910 va seguir amb els seus estudis, abans d'escriure el ballet Le dit des jeux du monde en 1918, considerada com la seua primera obra caracterstica.

Entre la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial, Honegger va ser un compositor prolfic. Va compondre la msica per a la pellcula pica Napolen d'Abel Gance (1927). Una de les seues peres, Jeanne d'Arc au bcher (1935), est considerada com el seu treball ms refinat. A ms de les peres que va escriure en solitari, va collaborar amb Jacques Ibert en la composici de l'pera l'Aiglo (1937) aix com en la composici de l'opereta Les Petites Cardinal. Durant aquest perode de temps va escriure tamb Danse de la Chvre (1921), una pea per a sol de flauta; dedicada a Ren Le Roy, una pea viva i juvenil.

Honegger va estar sempre en contacte amb Sussa, per amb l'esclat de la guerra i la invasi nazi, es va trobar atrapat a Pars. Es va unir a la Resistncia francesa encara que mai va tenir excessius problemes amb els nazis, que van permetre-li continuar treballant sense massa interferncies. No obstant, la guerra va ser un dur colp per al compositor. Tot i aix, des de l'esclat de la guerra fins al moment de la seua mort va escriure les seues ltimes quatre simfonies (de la segona a la cinquena), que sn les ms interpretades.

Arthur Honegger va morir en sa casa, vctima d'un atac al cor, al novembre de 1955 i va ser soterrat en el Cementeri Saint-Vicent del barri parisenc de Montmatre.

Encara que va ser un membre del grup dels Sis, els seus treballs no comparteixen la simplicitat dels d'altres membres del grup. Lluny de reaccionar contra el romanticisme de Richard Wagner i Richard Strauss, com els collegues dels Sis, els treballs de maduresa de Honegger demostren una clara influncia d'aquests autors. A pesar de les diferncia d'estils, el seu company en Els Sis Darius Milhaud va ser un dels seus millors amics. Milhaud va dedicar un dels seus quintets de corda a la memria de Honegger 

Obres principals.

 Musique orchestrale :
Simfonies :;
1930 : Simfonia n1;
1941 : Simfonia n2, per orquestra de corda i trompeta ad libitum;
1946 : Simfonia n3, litrgica;
1946 : Simfonia n4, Deliciae basiliensis;
1950 : Simfonia n5, Di tre re;
Moviments Simfnics :;
1923 : Moviment Simfnic n1, Pacific 231;
1928 : Moviment Simfnic n2, Rugby;
1933 : Moviment Simfnic n3;
Concerts :;
1924 : Concertino per a piano i orquestra;
1929 : Concerto da camera, per a flauta, corn angls i orquestra de corda;
1948 : Concert per a violoncel;
Altres :;
1917 : Preludi per a Aglavaine i Slysette;
1917 : Le Chant de Nigamon;
1920 : Pastorale d't;
1921 : Horace victorieux, Simfonia mim;
1923 : Prlude pour La Tempte, per a l'obra homnima de Shakespeare;
1923 : Chant de joie;
1936 : Nocturne;
1938 : Allegretto;
1942 : Le Grand Barrage;
1951 : Monopartita;
1951 : Suite archaque;
1951 : Toccata sur un thme de Campra;
???? : Chevauche;
???? : Pathtique;
???? : Srnade  Anglique;

 Msica de cambra :;
Quartets de corda;
1917 : Quartet de corda n 1 en Do mineur;
1935 : Quartet de corda n 2 en Re;
1937 : Quartet de corda n 3 en Mi;
Sonates i sonatines;
1912 : Sonata per a viol i piano en Re menor (nmero 0);
1918 : Prrimera Sonata per a viol i piano en Do sostingut menor;
1919 : Deuxime Sonata per a viol i piano en Si;
1920 : Sonata per a violoncel i piano en Re menor;
1920 : Sonatina per a dos violins en Sol Major;
1920 : Sonata per a viola i piano;
1922 : Sonatina per a clarinet i piano en La;
1932 : Sonatina per a viol i violoncel en Mi menor;
1940 : Sonata per a viol sol en Re menor;
Lieder;
1920 : Trois Fragments extrets de Pques  New-York, de Blaise Sandrar, per a quartet de corda i soprano;
1926 : Trois Chansons de La Petite Sirne;
Altres;
1914 : Trio en Fa menor per a viol, violoncel i piano;
1920 : Hymne, per a conjunt de deu instruments de corda;
1921 : Danse de la chvre;
1934 : Petite Suite per a 2 instruments i piano;
1941 : L'Ombre de la Ravine per a quartet de corda, flauta i arpa;
1953 : Romana per a flauta i piano en Sol menor;
La Esmeralda;
La Mort de sainte Almenne;
Philippa;
Sigismond;

Msica per a piano :;
1916 : Toccata et variations;
1919 : Trois Pices pour piano (Prlude, Hommage  Maurice Ravel, Danse);
1920 : Sarabande;
1920 : Sept Pices brves;
1923 : Le Cahier romand;
1925 : La Neige sur Rome de L'Impratrice aux Rochers;
1928 : Hommage  Albert Roussel;
1929 : Suited'aprs Les Trois Contrepoints;
1932 : Prlude, arioso, fuguette sur le nom de Bach;
1937 : Scenic Railway;
1941 : Petits Airs sur une basse clbre;
1944 : Deux Esquisses;
???? : Petite Pice en sol;

 Ballets :
1918 : Le Dit des jeux du monde;
1921 : Horace victorieux, Simfonia mim;
1922 : Fantasio;
1922 : Skating Rink, Simfonia coreogrfica;
1925 : Sous-marine;
1928 : Orquestraci de la Suite de Les Noces d'Amour et de Psych de Johann Sebastian Bach;
1928 : Roses de mtal;
1929 : Amphion, llibret de Paul Valry;
1934 : Smiramis, llibret de Paul Valry;
1937 : Le Cantique des cantiques;
1943 : L'Appel de la montagne;
La Naissance des couleurs;
Le Mangeur de rves;
Chota Roustaveli;
De la musique;
Icare;
Un Oiseau blanc s'est envol;
Vrit ? Mensonge ?;
Sortilges;

 peres :
1925 : Judith, llibret de Ren Morax;
1926 : Antigone, de Jean Cocteau basada en Sfocles;
1937 : L'Aiglon (en collaboraci amb Jacques Ibert);

 Operetes :
1930 : Les Aventures du roi Pausole;
Les petites cardinales;

 Oratoris :
1921 : Le Roi David, llibret de Ren Morax, versi parisenca per a orquestra en 1923;
1927 : Judith, llibret de Ren Morax;
1931 : Cris du monde, llibret de Ren Bizet;
1935 : Jeanne d'Arc au bcher, llibret de Paul Claudel, versi amb el prleg el 1941;
1938 : La Danse des morts, llibret de Paul Claudel;
1939 : Nicolas de Flue;

 Msica incidental :
1921 : La Noce massacre;
1925 : L'Impratrice aux rochers;
1926 : Phaedre;
1929 : La Tempte, de William Shakespeare;
1943 : Le Soulier de satin, llibret de Paul Claudel;
1944 : Charles le tmraire;
14 Juillet;
800 mtres;
Hamlet;
L'Ombre de la ravine;
L'tat de sige, d'Albert Camus;
La Belle de Moudon;
La Construction d'une cit;
La Danse macabre;
La Ligne d'horizon;
La Mandragore;
Les Suppliantes;
Libert;
On ne badine pas avec l'amour;
Pour le cantique de Salomon;
Promthe;
Sal;
Sodome et Gomorrhe;

 Peces radiofniques :
1940 : Christophe Colomb;
1944 : Battements du monde;
1949 : Saint Franois d'assise;
1951 : La Rdemption de Franois Villon;

 Msica cinematogrfica :
1922 : La Roue d'Abel Gance;
1927 : Napolon d'Abel Gance;
1934L'ide, film d'animaci;
1936 : Mayerling;
1942 : Le Journal tombe  cinq heures de Lacombe;
1942 : Secrets de Blanchart;
1943 : Le Capitaine Fracasse d'Abel Gance;
1943 : Mermoz de Cuny;
1943 : Un Seul Amour de Blanchart;
1945 : Un Ami viendra ce soir de Bernard;
1946 : Les Dmons de l'aube d'Allgret;
1946 : Un Revenant de Christian-Jacques, en la que Honegger interpreta un petit paper de compositor;
1950 : Bourdelle de Lucot;
1951 : Paul Claudel de Gillet;
Cavalcade d'amour de Bernard;
Huit Hommes dans un chteau de Pottier;
La Boxe en France de Gasnier-Raymond;
La Nativit de Marty;
La Tour de Babel de Rony;
Le Dserteur de Moguy;
Les Antiquits de l'Asie occidentale de Membrin;

 Obres diverses :
Les Mille et une nuits, cntic per a soprano, tenor i quatre Ones Martenot;
nombroses canons i poemes;

 Llibres :
L'incantation aux fossiles, recull de les seues crtiques musicals.
Je suis compositeur;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="89999" title="Clam (escriptura)" nonfiltered="825" processed="817" dbindex="35891">


El clam o estil es un instrument de canya (Arundo donax o bamb) tallada en punta de la qual es pot servir-se per a l'escriptura sobre argila, cera o mullat en una tinta, sobre papir, pergam o paper i actualment en pantalles tctils com els Tablet PC. Va donar la seva forma caracterstica a l'escriptura cuneforme: de petits triangles fruits de l'enfonsament del clam en l'argila tendra. s probable que primer fou utilitzat com instrument per decorar l'argila.

El clam va ser utilitzat a Europa fins l Edat Mitja, segle XII, en que va ser substitut per la ploma d'au.

La calligrafia rab encara utilitza el clam (qalam). En rab modern, qalam simplement significa llapis o ploma. La paraula grega tamb clam       (        ) designa la canya d'escriure.

Una falta d'ortografia s de vegades anomenada lapsus calami.



 Enllaos externs .
 Realitzaci i s;
 Clam egipci;
 Article de Linotipia;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90000" title="Rupia de les Maldives" nonfiltered="826" processed="818" dbindex="35892">

La rupia de les Maldives (en divehi               dhivehi rufiyaa o, simplement,        rufiyaa) s la moneda de les Maldives. El codi ISO 4217 s MVR i s'acostuma a abreujar Rf o MRF, o amb l'abreviatura thaana . . Es divideix en 100 laari (    ). 

Fou introduda el 1947 en substituci de la rupia singalesa en termes paritaris (1 = 1). Les primeres monedes es van encunyar el 1960, i per a la unitat fraccionria es va adoptar el nom d'una antiga moneda de bronze del soldanat de les Maldives, el laari, que passava a ser la centsima part de la rupia. 

Emesa per l'Autoritat Monetria de les Maldives (en angls Maldives Monetary Authority), en circulen monedes d'1, 5, 10, 25 i 50 laari i d'1 i 2 rupies, i bitllets de 5, 10, 20, 50, 100 i 500 rupies. 

Taxes de canvi .
1 EUR = 16,2491 MVR (27 de juliol del 2006);
1 USD = 12,80 MVR (27 de juliol del 2006);

Vegeu tamb.
Rupia;

Enllaos externs.
Autoritat Monetria de les Maldives ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90001" title="Carlet (bolet)" nonfiltered="827" processed="819" dbindex="35893">


El carlet o escarlet (Hygrophorus russula, del grec higrs: humit, phors: portador; del llat russa: rosat) s un bolet comestible de l'ordre dels agaricals apreciat sobretot a les comarques gironines.

Descripci.
La cutcula, que s parcialment separable, s llisa i lleugerament llistada, viscosa en temps humit, de color rosat i tacat de vermell vins, s ms fosca al centre. Contrasta amb les lmines i el peu ms blancs. Carn abundant i compacta, fibrosa al peu, d'olor suau i gust dol, a vegades una mica amargant.

Hbitat.
Creix en alzinars, rouredes i fagedes, en tota mena de sls, amb preferncia pels bsics i els neutres. Fructifica a la tardor, generalment en grans clapades, que reben el nom d'escarleteres. s un bolet tard sent el seu mes preferit el novembre.

Gastronomia.
No s'acostuma a menjar desprs de ser collit, sin que es conserva en sal o salmorra per a una utilitzaci posterior. Tamb es pot servar al bany maria o en vinagre. Traient-li la cutcula, ja que amarganteja, se'n millora la qualitat. s un bon comestible, millor per acompanyar guisats que per menjar-lo sol, perqu la seva carn absorbeix tots els agradables sabors del plat. s adequat per ser cuinat amb tota classe de carns.

Perill de confusi.
S'ha d'anar en compte de no confondre amb el fals carlet (Entoloma sinuatum) que provoca intoxicacions greus, caracteritzades per trastorns gastrointestinals.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90004" title="Carlet (desambiguaci)" nonfiltered="828" processed="820" dbindex="35895">

Geografia: municipi de la Ribera Alta. Vegeu Carlet.
Histria: ttol jurisdiccional. Vegeu comtat de Carlet.
Literatura: autor dramtic i novellista francs. Vegeu Pierre Carlet de Chamblain de Marivaux.
Micologia:
bolet de la famlia de les higroforcies. Vegeu Carlet (bolet).
Carlet blanc.
Carlet vermell.
Fals carlet.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90005" title="Avukana" nonfiltered="829" processed="821" dbindex="35896">

Avukana s una ciutat i un temple d'Sri Lanka, prop de Dambulla, a la provncia d'Anuradhapura. 

El temple d'Avukana,  construit durant el regnat de Dathusena, el segle V, cont l'esttua de Buda ms gran del pas, de 13 metres d'alt 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90006" title="Lev Nikolievitx Tolstoi" nonfiltered="830" processed="822" dbindex="35897">




Lle Tolstoi (Lev Nikolievitx Tolstoi,                         ) (1828-1910), fou un escriptor rus, un dels grans novellistes clssics de tots els temps, especialment distingit per obres com Guerra i pau i Anna Karnina. Per llur ambici, al i descripci de la vida a Rssia, tots dos llibres compten entre dels mxims exponents del realisme. En el seu ideari filosfic es destaca la noci de resistncia pacfica, que va influir en personalitats del segle XX com Gandhi i Martin Luther King. A ms d'escriptor i filsof, va ser un anarquista cristi, un pacifista, un reformador de l'educaci i un vegetari.

Biografia.
Tolstoi va nixer el 1828, com el quart dels cinc fills d'una famlia aristocrtica (el 9 de setembre segons el calendari gregori, el 28 d'agost segons el calendari juli). La propietat familiar de Isnaia Poliana estava a la regi de Tula. Els pares van morir quan ell era jove i el van criar uns parents. Va rebre una educaci particular acurada, prpia del seu origen social privilegiat. Va estudiar dret i rab i turc a la universitat de Kazan des del 1844, amb la intenci d'exercir de diplomtic. Tanmateix no va acabar els estudis, i els professors van dir d'ell que "no vol ni pot aprendre". Va tornar a Isnaia Poliana, i va passar gran part del temps a Moscou i Sant Petersburg. Desprs de contreure enormes deutes de joc, va acompanyar un dels seus germans grans al Caucas el 1851 i es va unir a l'exrcit. En aquesta poca comena a escriure literatura.

L'evoluci de la personalitat dissoluta i despreocupada dels anys joves a l'anarquista espiritual i no violent dels darrers anys es va comenar a  gestar durant dos viatges per Europa, un el 1857 i l'altre entre 1860 i 1861. Viatjar a Europa, per eludir el clima sufocant de repressi poltica que hi havia a Rssia, ho van fer altres aristcrates d'inclinacions liberals com ara Alexander Herzen, Mikhal Bakunin i Piotr Kropotkin. Durant la visita de 1857, Tolstoi va assistir a una execuci pblica a Pars. L'experincia va resultar traumtica i el va marcar per sempre, com es pot intuir llegint el que va escriure al seu amic V. P. Botkin:


La veritat s que l'Estat s una conspiraci pensada no noms per explotar sin sobretot per corrompre els ciutadans ... D'ara en endavant, no penso servir cap govern enlloc. 


L'itinerari europeu del 1860-61 va anar donant forma a la seva evoluci literria i poltica. Va conixer Victor Hugo i en va lloar Els miserables, aleshores tot just acabada. En el tractament literari de l'evocaci d'escenes de batalla a Guerra i pau es pot detectar una influncia del mateix motiu en la novella del francs. 

Pel que fa a la filosofia poltica, va ser determinant conixer l'anarquista francs Pierre-Joseph Proudhon, a qui va visitar el mar de 1861 a Brusselles, on vivia exiliat i amb un nom fals. Els dos homes van repassar l'obra de Proudhon La Guerre et la Paix, que estava a punt de publicar-se, i el ttol de la qual ressona en l'obra mestra del rus. Van parlar entre altres qestions de l'educaci. Tolstoi va escriure en un dels seus quaderns:


Si explico aquesta conversa amb Proudhon, s per mostrar que, segons la meva experincia personal, era l'nic home que va entendre la importncia de l'educaci i de la impremta en els nostres temps.


Tolstoi va tornar Isnaia Poliana amb molt d'entusiasme, i hi va fundar tretze escoles per als fills dels criats. El 1862 va descriure els innovadors principis llibertaris que les regien, en un assaig, L'escola de Isnaia Poliana. Els experiments educatius de Tolstoi van tenir una vida curta, per culpa de l'assetjament de la policia secreta tsarista. Tanmateix l'escola de Isnaia Poliana s el primer exemple d'una teoria coherent de l'ensenyament llibertari.



El 23 de setembre de 1862 es va casar amb Sofia Andrievna Bers (1844-1919), 16 anys ms jove, amb qui va tenir tretze fills, cinc dels quals van morir durant la infantesa. El matrimoni amb Sofia Bers va quedar marcat des del principi quan, el dia abans del casament, Tolstoi va mostrar els seus diaris a la seva promesa, on explicava amb detall les relacions sexuals amb els servents. Tanmateix els primers anys del matrimoni van ser prou felios, i van permetre a Tolstoi la llibertat suficient per escriure Guerra i pau i Anna Karnina. En canvi els darrers anys, segons A.N. Wilson, van ser molt tristos i difcils. La relaci amb l'esposa es va deteriorar a mesura que es radicalitzava en les creences. Volia refusar la riquesa heretada i guanyada, fins i tot renunciant als drets d'autor de les seves primeres obres.

Tolstoi va tenir un gran reconeixement en vida. Guerra i pau i Anna Karnina van obtenir una gran fama, a ms de les novelles breus La mort d'Ivan litx i Khadj-Murat. Dostoievski el considerava el ms gran novellista viu. Gustave Flaubert s'exclamava: "Quin artista i quin psicleg!". Anton Txkhov, que solia visitar Tolstoi a la casa de camp, va escriure: "Quan la literatura posseeix un Tolstoi, resulta fcil i plaent ser escriptor; fins i tot quan saps que tu mateix no has aconseguit res i continues sense aconseguir res, no s tan terrible com podria ser, perqu Tolstoi ho aconsegueix per tothom. El que ell fa serveix per justificar totes les esperances i aspiracions invertides en la literatura". Autors i crtics posteriors van continuar lloant el seu art: Virginia Woolf va arribar a declarar-lo "el ms gran novellista" i James Joyce observava: "No s mai avorrit, estpid, cansat, pedant ni teatral!". Thomas Mann va escriure, sobre la seva mestria sense palliatius: "Rara vegada l'art ha treballat de manera tan semblant a la natura". Aquests sentiments semblen compartits, si ms no en part, per molts altres; per exemple, Marcel Proust, William Faulkner, Vladmir Nabkov. Aquest ltim elogiava sense parar Anna Karnina i La mort d'Ivan litx, per posava en qesti la reputaci de Guerra i pau o criticava amb duresa Resurrecci i La sonata a Kreutzer.

Les novelles autobiogrfiques de Tolstoi, Infantesa, Adolescncia i Joventut (1852-1856), les primeres que va publicar, parlen del fill d'un ric propietari rural i de la lenta presa de conscincia de les diferncies entre ell i els pagesos. Malgrat que ms endavant va renegar d'aquests llibres per sentimentals, contenen una bona part de la seva vida i mantenen una certa vigncia, si es considera que giren entorn d'un motiu d'inters universal, com s el fet de crixer i convertir-se en adult. Hi ha d'altres episodis biogrfics que tenen un efecte en l'obra i en l'evoluci del pensament: per exemple, Tolstoi va ser subtinent d'artilleria durant la Guerra de Crimea, tal com explica als Apunts de Sebastopol. L'experincia de combat va impulsar el seu pacifisme i li va fornir material per a un retrat realista dels horrors de la guerra, en obres posteriors.

L'obra.
En l'obra de ficci reprodueix de manera realista la societat russa en qu va viure. A Els cosacs (1863) descriu la vida del poble cosac servint-se de la histria d'un aristcrata rus enamorat d'una jove cosaca. Anna Karnina (1877) parla de les histries paralleles d'una dona adltera atrapada per les convencions i falsedats de la societat i d'un terratinent filsof (fora semblant a Tolstoi), que treballa amb els seus pagesos i mira de reformar-ne les vides. Altres personatges semblants a l'autor sn Pierre Bezukhov i el Prncep Andrei de Guerra i pau; Levin dAnna Karnina i, en certa mesura, el Prncep Nekhliudov de Resurrecci.

Se sol considerar Guerra i pau com una de les millors novelles escrites, d'una fora i una unitat impressionants. Inclou 580 personatges, molts d'ells histrics, altres de ficci. Entre els escenaris hi ha el quarter general de Napole, la cort d'Alexandre I de Rssia i els camps de batalla d'Austerlitz i Borodin. La idea original del llibre era investigar les causes de la revolta fallida del desembre de 1825, en qu alguns militars van intentar implantar reformes liberals, En els darrers captols s'hi fa referncia, i es pot deduir que el fill d'Andrei Bolkonski s'afegir als desembristes. Tolstoi no considerava Guerra i pau com una novella sin com "pica en prosa". De fet, tampoc trobava que gran part de les obres de ficci russes del seu temps ho fossin. Aquesta visi esdev menys sorprenent si es t present que Tolstoi era un autor realista i considerava la novella com un marc per examinar les qestions poltiques i socials del segle XIX. 

En canvi Tolstoi veia en Anna Karnina la seva primera novella de veritat, i de fet s una de les millors novelles realistes. Desprs dAnna Karnina es va concentrar en temes cristians. Les ltimes novelles, com La mort d'Ivan litx (1886) i Aleshores qu hem de fer? desenvolupen una filosofia cristiana anrquico-pacifista que li va costar l'excomuni de l'Esglsia Ortodoxa Russa el 1901.

Malgrat totes les lloances que va rebre com a autor de dos pilars de la civilitzaci russa, Anna Karnina i Guerra i pau, Tolstoi en va renegar al final de la seva vida, per no no considerar-les tan autntiques. Defensa aquest argument a La mort d'Ivan litx, on el protagonista principal lluita contnuament contra la famlia i els criats, exigint, ms encara que l'aigua i el menjar necessaris per seguir viu, honestedat. Aquesta nsia tolstoiana de representar la pura realitat apareix en frases com ara:


L'heroi de la meva novella, el que estimo amb totes les forces de l'nima, el que m'he esforat a reproduir en tota la seva bellesa i el que ha estat sempre, s i ser meravells, s la veritat.


Conversi.
Desprs de llegir El mn com a voluntat i representaci de Schopenhauer, Tolstoi es va anar convertint a la moralitat asctica que defensa el llibre. En una carta escrita a A. A. Fet, el 30 d'agost de 1869, s'expressa aix:


Sabeu qu ha significat per a mi aquest estiu? Un xtasi constant amb Schopenhauer i tota una srie de plaers espirituals que no havia experimentat mai abans.  Cap estudiant ha estudiat mai tant, ni aprs tant, en aquest curs com jo aquest estiu.


En el captol sis dUna confessi, Tolstoi cita el darrer pargraf de l'obra del filsof alemany. En aquest pargraf, s'explica que el no-res que resulta de la negaci absoluta d'un mateix s noms un no-res relatiu del qual no cal tenir por. Tolstoi va quedar impressionat per la descripci de la renncia asctica cristiana, budista i hind com el cam vers la santedat. Desprs de llegir pargrafs com el segent, que abunden en els captols sobre tica de Schopenhauer, Tolstoi, el noble rus, escull la pobresa i la negaci de la voluntat.


Per aquesta mateixa necessitat de sofriment involuntari (per part dels pobres) per obtenir la salvaci eterna s'expressa tamb en aquestes paraules del Salvador (Mateu 19:24): "s ms fcil que un camell passi per l'ull d'una agulla que no pas que un ric entri al regne dels Cels". Per tant, qui estava seriosament preocupat per la salvaci eterna, escollia voluntriament la pobresa quan el dest l'hi havia negat i havia nascut ric. D'aquesta manera, Buda Sakyamuni havia nascut prncep, per va adoptar voluntriament la feina de captaire. Per la seva part, Francesc d'Asss, fundador dels ordes mendicants, un dia que, de jove, participava en un ball en el qual totes les filles dels notables seien juntes, va rebre la pregunta: "I ara, Francesc, no triars aviat entre aquestes belleses?" Ell va replicar: "He fet una tria molt ms bella". "Qui?" "La povert (la pobresa). Poc desprs es va desprendre de tot i errava pels camps pidolant. (De Schopenhauer, Parerga i Paralipomena, Vol. II, 170)


Les creences cristianes de Tolstoi es basaven en el Serm de la muntanya i, en concret, en la frase sobre parar l'altra galta, on veia una justificaci del pacifisme, la no violncia i la no resistncia. Tolstoi creia que ser cristi el convertia en pacifista i, per culpa de la fora militar que emprava el govern rus, ser un pacifista el convertia en un anarquista. Se sentia allat amb aquestes conviccions i sofria ocasionalment depressions tan fortes que, cada vegada que veia una corda, pensava en penjar-se. Igualment per evitar el sucidia va a amagar les armes de foc i va deixar de caar. Parla de la seva lluita contra el sucidi en els captols 4-7 del seu llibre Una confessi.

Tolstoi creia que un autntic cristi podia assolir la felicitat duradora esforant-se envers la prpia perfecci, seguint el manament superior d'estimar els altres i Du, en comptes de girar-se vers l'Esglsia o l'Estat i trobar un sentit en aquestes institucions. La creena en la no resistncia (no violncia) a l'hora d'enfrontar-se a un conflicte s un altre tret distintiu de la seva filosofia basada en els ensenyaments de Crist. Amb el El Regne de Du s dins teu va influir en Gandhi, i a travs d'ell ha tingut una gran influncia en el moviment de resistncia pacfica. Tolstoi tamb creia que l'aristocrcia era una crrega per als pobres, i que l'nica soluci per a viure tots junts era l'anarquisme cristi. Tamb s'oposava a la propietat privada i a la instituci del matrimoni, i mantenia uns ideals de castedat i abstinncia sexual. 

La seva obra tardana s sovint criticada per massa didctica i per tenir una redacci apedaada. No obstant aix, fan nixer fora i passi d'aquesta visi moral austera. L'escena de la temptaci de Sergius a Pare Sergius, per exemple, figura entre els seus darrers mrits. Maksim Gorki explica que Tolstoi, un dia, va llegir-los un pargraf a ell i a Txkhov fins al punt de posar-se a plorar abans d'acabar-ne la lectura. Altres passatges de l'obra tardana amb una fora notable sn les crisis d'identitat dels protagonistes de La mort d'Ivan litx i Amo i criat, on el personatge principal (a litx) o el lector (a Mestre i home) pren conscincia de l'estupidesa de les vides dels protagonistes.

Tolstoi va exercir una forta influncia en el desenvolupament del pensament anarquista cristi. De fet, es va constituir el grup dels tolstoians, per part de Vladmir Txrtkov (1854 - 1936), amic ntim i confident de Tolstoi, per difondre l'ensenyament religis del gran Lev. En aquest sentit, resulta interessant el que el prncep Piotr Kropotkin va escriure sobre Tolstoi en l'article referent a l'anarquisme cristi de l'edici de 1911 de lEncyclopdia Britannica:


Sense definir-se anarquista, Lle Tolstoi, com els seus predecessors en els moviments religiosos populars dels segles XV i XVI, Petr Chel ick, Denk i molts altres, va adoptar la posici anarquista davant l'Estat i els drets de propietat extraient conclusions de l'esperit general de l'ensenyament de Jess i de les necessries directrius de la ra. Amb tota la potncia del seu talent va criticar (en especial a El Regne de Du s dins teu) amb fora l'Esglsia, l'Estat i la Llei en conjunt, especialment, les lleis contempornies sobre la propietat. Descriu l'Estat com la dominaci dels malvats, sostinguts per una fora brutal. Els lladres, diu, sn fora menys perillosos que un Govern ben organitzat. Elabora una crtica enraonada dels danys respecte als beneficis que aporten l'Esglsia, l'Estat i la distribuci actual de la propietat. A ms, de les llions de Jess, dedueix la norma de la no resistncia i la condemna absoluta de totes les guerres. Els seus arguments religiosos queden, tanmateix, tan ben combinats amb els que es deriven d'una observaci desapassionada dels mals del present, que la postura anarquista de la seva obra atreu tant al lector religis com al que no ho s.


En escrits dels seus darrers vint anys de vida, Tolstoi reitera la crtica anarquista a l'Estat i recomana llibres de Kropotkin i Proudhon als seus lectors. A la vegada, rebutja l'adopci de mitjans revolucionaris violents per a l'anarquisme. Per exemple, el 1900 escriu, en un article titulat "Sobre l'anarquia":


Els anarquistes tenen ra en tot: en negar l'ordre existent i en afirmar que, sense l'Autoritat, la violncia no seria pitjor que la de l'Autoritat en les condicions actuals. S'equivoquen noms en pensar que l'anarquia es pot instaurar mitjanant una revoluci. S'instaurar noms si cada vegada hi ha ms gent que no demana la protecci del govern.  Noms hi pot haver una revoluci permanent: la revoluci moral, la regeneraci de l'home interior.


Malgrat els recels envers la violncia anarquista, Tolstoi es va arriscar a fer circular els llibres prohibits dels pensadors anarquistes russos. Fins i tot va corregir les proves de "Paraules d'un rebel" de Kropotkin, que publicaria d'amagat a Sant Petersburg el 1906.

De resultes d'una carta a un diari indi el 1908 va sorgir una intensa correspondncia amb Gandhi que va durar poc ms d'un any, des d'octubre de 1909 fins a la mort de Tolstoi, el novembre de 1910. La lectura de El Regne de Du s dins teu va convncer el futur Mahatma d'abandonar la violncia i d'abraar la resistncia pacfica. L'afinitat entre els dos homes anava des de creure en la no violncia fins a la convicci en la bondat del vegetarianisme. En senyal d'homenatge, Gandhi va batejar com a Colnia Tolstoi el seu segon ashram a Sud-frica, i en la seva autobiografia va definir Tolstoi com "el major apstol de la no violncia que ha generat l'poca actual".  

El 1904, durant la guerra entre Rssia i Jap, Tolstoi va escriure al sacerdot budista japons Soyen Shaku en un intent en va de proclamar una declaraci pacifista conjunta. Altres fets indicatius de les seves creences van ser una defensa del moviment esperantista, o el suport als doukhobor, un grup cristi rus de trets sectaris, amb creences contra l'Estat, l'Esglsia i la guerra. Va cridar l'atenci internacional sobre la persecuci de qu eren objecte aquests dissidents religiosos per part de les autoritats russes, i els va ajudar a exiliar-se a Canad.

El comte Lev Nikolievitx Tolstoi va ser un membre molt ric de la noblesa. Va arribar a creure que no mereixia la fortuna heretada, i va ser famosa entre els pagesos la seva generositat. Tot sovint tornava a casa amb rodamons que sentia que necessitaven ajuda, i donava grans quantitats de diners als captaires quan estava a la ciutat, per ms que rondins la seva dona.

La mort li va arribar el 1910, al balneari d'Astapovo, dies desprs d'aplegar el valor per abandonar la famlia i les riqueses i emprendre una vida d'asceta errant, tal com havia volgut fer durant molt de temps. L'edat avanada, 82 anys, i l'estat de salut delicat van convertir en fatal la pneumnia que va contreure en ple hivern. El dia del seu funeral milers de camperols van omplir els carrers.   

Tolstoi tenia a ms opinions prpies sobre altres tradicions religioses. En referncia als jueus, el que en va dir permet intuir la seva visi del mn. S'hi refereix com "l'sser sagrat que va dur del cel el foc etern i amb ell va illuminar tot el mn. s la font, l'origen, la deu d'on tots els altres pobles han tret les creences i religions. El jueu s el pioner de la llibertat. El jueu s el pioner de la civilitzaci. El jueu s l'emblema de l'eternitat".

Obres.
 Guerra i pau;
 Anna Karnina;
 La mort d'Ivan litx;
 Resurrecci;
 La sonata a Kreutzer;
 Infantesa;
 Adolescncia;
 Joventut;
 Els cossacs;
 Una confessi;
 Amo i criat;
 Khadj-Murat;

Referncies.


Enllaos externs.

Obres ms importants de l'autor;



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90011" title="Bingen am Rhein" nonfiltered="831" processed="823" dbindex="35898">


Bingen am Rhein, o Bingen, s una ciutat alemanya que pertany a l'estat de Rennia-Palatinat. Est situada en la confluncia dels rius Rin i Nahe a l'oest d'Alemanya a prop de la ciutat de Magncia.

Bingen s un port actiu i un important encreuament ferroviari.

En temps dels romans Drus fortific la ciutat (segle I aC).





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90012" title="Emili Sagi Lin" nonfiltered="832" processed="824" dbindex="35899">
Emili Sagi Lian (conegut com Sagi-Barba) va ser un destacat futbolista catal dels anys 20.

 Biografia .
Emili Sagi Lian va nixer a Bolvar, (Provncia de Buenos Aires), a l'Argentina el 15 de mar del 1900. Era fill del barton catal Emili Sagi Barba i per aquest motiu va ser conegut amb aquest nom. El seu pare viatjava molt degut a les seves actuacions fet que motiv el seu naixement a terres argentines. A l'edat de tres anys va tornar a Catalunya on fou educat al Collegi Condal i al Collegi Bonanova. Entre les seves amistats de joventut destacaren Salvador Dal i Josep Samitier, amb els que solia jugar a futbol a les seves vacances a Cadaqus.

Jug a la posici de davanter esquerr durant els anys vint i trenta. Debut com a jnior al Futbol Club Catalnia, abans d'ingressar al FC Barcelona el 1915. Dos anys ms tard debut al primer equip i el 1919 quany el seu primer Campionat de Catalunya de futbol. En finalitzar aquesta temporada abandon el futbol per poder casar-se i dedicar-se a estudiar a Terrassa. El 1928 retorn al mn del futbol, de nou al Bara, on gaud d'una gran trajectria aconseguint nou nous campionats de Catalunya, quatre Copes d'Espanya i una lliga espanyola.

Va disputar un total de 455 partits amb el FC Barcelona amb qui marc 134 gols. Va disputar un partit internacional amb Espanya el 1926 i diversos ms amb Catalunya. Form part de la primera poca daurada del Bara dels Jack Greenwell (entrenador), Paul Alcntara, Josep Samitier, Ricard Zamora, Flix Sesmaga o Franz Platko. El seu darrer partit al club fou l'any 1936.

Va morir a Barcelona el 25 de maig de 1951. Un germ menor seu, Lus Sagi Vela fou tamb barton destacat. Un net seu, Vctor Sagi fou un destacat publicista i pre-candidat a la presidncia del Bara el 1978.

 Trajectria esportiva .
 Futbol Club Catalnia;
 Futbol Club Barcelona: 1916-1936.

 Palmars .
 10 Campionat de Catalunya de futbol: 1918-19, 1921-22, 1923-24, 1924-25, 1925-26, 1926-27, 1927-28, 1929-30, 1930-31, 1931-32, ;
 1 Lliga espanyola de futbol masculina: 1928-29.
 4 Copa espanyola de futbol masculina: 1921-22, 1924-25, 1925-26, 1927-28.

 Enllaos externs .
 Sagi: Estadstiques a la lfp;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90020" title="Isabela" nonfiltered="833" processed="825" dbindex="35900">

Isabela (batejada en honor de la reina Isabel I de Castella, tamb anomenada Albermale), s la major illa de l'arxiplag de les Galpagos, amb una superfcie de 4.588 km. El punt ms alt s el volc Wolf que assoleix 1.707 metres d'altitud. 

La forma allargada de l'illa es deu a la fusi de sis grans volcans en una sola massa. En aquesta illa es poden observar pingins, cormorans no voladors, iguanes marines, mascarells, pelicans, aix com crancs vermells (zayapas). 

A les vessants i calderes dels sis volcans d'Isabela, es poden observar iguanes terrestres i tortugues, aix com pinsans, falcons de Galpagos, coloms de Galpagos i una interessant vegetaci. El tercer major assentament hum de l'arxiplag, Puerto Villamil, est ubicat en l'extrem sud de l'illa.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90021" title="Fredolic" nonfiltered="834" processed="826" dbindex="35901">


El fredolic (Tricholoma terreum, del grec Tricholoma: marge pelut; del llat: terreum: terrs, color de terra), s un bolet de l'ordre dels agaricals tamb anomenat freduluc, negret, grgola d'estepa o negrito.

Descripci.

T un barret sovint irregular, amb el centre que sobresurt i la cutcula seca amb diferents tonalitats de color gris, com de vellut. Sol tenir fibres i esquames negroses, en especial a la part central. Les lmines sn d'un blanc brut o grises i estan espaiades. El peu s cilndric i fibrs. El peu s prim i fibrs i es trenca en un no res; la carn, molt minsa i frgil, a penes fa olor.

Hbitat.

s un bolet tard que surt a les pinedes formant grups nombrosos amb els primers freds (d'on li v el nom popular) de manera que allarga la temporada boletaire. Se'l pot arribar a trobar congelat.

Gastronomia.

El fredolic s de carn blanca i bon comestible. Es fa servir per guisats i per sopes. Es passa amb facilitat.

Perill de confusi.

Hi ha espcies prximes, amb esquames molt negres, fins i tot pel peu, o algunes en les quals tendeixen a barrejar-s'hi coloracions grogues, totes elles comestibles de semblant qualitat. Tanmateix, cal evitar confondre'l amb el fredolic metzins (Tricholoma pardinum), ms robust i ms gros, amb el barret esquams; s propi de les fagedes i avetoses, pel damunt dels 1.500 m d'altitud El fredolic sol tenir el peu buit, mentre que el del fredolic metzins s sempre ple.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90028" title="Vaca cerdana" nonfiltered="835" processed="827" dbindex="35904">
La vaca cerdana fou una raa de vaques prpia de l'rea de la Cerdanya actualment ja extingida.

Segurament la seva desaparici es va deure a la pressi d'altres races ms noves com la bruna dels Pirineus que la desplaarien o potser s'hi fondrien.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90030" title="San Cristbal" nonfiltered="836" processed="828" dbindex="35905">

San Cristbal (tamb anomenada Chatham s una de les illes de l'arxiplag de les Galpagos. Duu el nom del sant patr dels navegants, Sant Cristfor, mentre que el seu nom en angls s el d'un noble angls, el comte Chatham.

T una superfcie de 558 km i el seu punt ms alt assoleix 730 metres. Aquesta illa s habitada per fregates, llops marins, tortugues gegants de Galpagos o galpagos, mascarells camablaus i mascarells camaroigs, faetons, iguanes marines, dofins i gavines de cua bifurcada. La vegetaci inclou Calandrina galapagos, Lecocarpus darwinii i arbres com Lignum vitae. El major llac d'aigua dola de l'arxiplag, la llacuna El Junco, est situada a la part alta de l'illa.

La capital poltica de l'arxiplag, Puerto Baquerizo Moreno, est localitzada en l'extrem sud de l'illa.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90031" title="S Rdio" nonfiltered="837" processed="829" dbindex="35906">
S Rdio s la segona emissora de Rdio Autonomia Valenciana pertanyent al grup Radiotelevisi Valenciana (RTVV). Es caracteritza pel seu format encarat a la radiofrmula i, per tant, amb una programaci musical orientada a un pblic jove. La major part de la programaci est basada en continguts musicals de forma ininterrompuda a l'estil de les radiofrmules privades. Tot i sser un ens pblic valenci, la presncia de la msica en feta en la llengua prpia s escs en comparaci al volum de msica en castell i en angls.


Internet.
A la pgina web de S Rdio, www.siradio.com podeu seguir l'emissi en directe de l'emissora.

 Enllaos externs .
 S Rdio;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90032" title="Rdio Autonomia Valenciana" nonfiltered="838" processed="830" dbindex="35907">

Rdio Valenciana s una societat pblica valenciana pertanyent al grup Rdio Televisi Valenciana (RTVV) que gestiona les emissores de rdio: Rdio 9 i S Rdio.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90035" title="Ron Wood" nonfiltered="839" processed="831" dbindex="35908">

Ron Wood (Hillingdon, Middlesex, 1 de juny de 1947) s un guitarrista, baixista i compositor angls de rock.

Es don a conixer tocant el baix amb el grup de Jeff Beck, amb el qual enregistr dos discs (1968-1969). A la tardor de 1969 entr com a guitarrista dels antics Small Faces, que passaren a anomenar-se Faces. Conjuntament amb Rod Stewart, cantant del grup, compos algunes canons d'xit com "Flying", "Stay with me" o "Ooh la la", abans que se separessin, el 1974.

Des de finals de 1974, en qu particip en l'enregistrament del disc "Black and blue", s el guitarra solista de The Rolling Stones, en substituci de Mick Taylor. El seu estil, influt per Chuck Berry, s'adapt ms a les formes de Keith Richard que el seu antecessor. Aix mateix, es disting per la seva manera de tocar la guitarra en escena, amb una cigarreta a la boca.

Com a guitarrista ha tocat, a ms, amb altres grups o formacions, com en el concert del Rainbow d'Eric Clapton (1973) o en el de The Band, "The Last Waltz" (1976).


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90036" title="Negret" nonfiltered="840" processed="832" dbindex="35909">

 Mitologia Catalana:  Un negret s un follet, vegeu Negret (mitologia).
 Micologia: Un negret s un bolet agarical, vegeu Fredolic.
 Zoologia: El negret s una espcie de taur, vegeu Negret (taur);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90039" title="Floreana" nonfiltered="841" processed="833" dbindex="35911">
Floreana (tamb anomenada Charles i Santa Mara) s una de les illes de l'arxiplag de les Galpagos. Rep el nom en honor a Juan Jos Flores, el primer president de l'Equador, durant l'administraci del qual el govern equatori va prendre possessi de l'arxiplag. Tamb se la coneix com Santa Mara en honor a una de les caravelles de Colom.

T una superfcie de 173 km i una altitud mxima de 640 metres. Va ser una de les primeres illes en ser habitades i que ms polmica va causar en la premsa internacional de comenaments del segle XX. Flamencs rosats i tortugues marines nien en aquesta illa entre desembre i maig. 

A la Badia de Correus, des del segle XX els baleners van usar un barril a manera d'oficina de correus perqu les cartes poguessin ser recollides i lliurades als seus destinataris, principalment a Europa i els Estats Units, pels vaixells que hi passessin en el seu viatge de retorn. A la Corona del Diable, un con volcnic submergit, es poden observar interessants formacions corallines.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90041" title="Temps de Silenci" nonfiltered="842" processed="834" dbindex="35912">
Temps de Silenci s una srie de televisi catalana estrenada per TV3 el gener de 2001 que t com a eix central la vida d'una famlia acomodada de Barcelona, els Dalmau, des de poc abans de la Guerra Civil fins quasi acabat el segle XX. Els 52 captols de qu consta es varen acabar d emetre l'abril del 2002 i ha estat reemesa posteriorment.

La srie explica la histria d'un famlia, els Dalmau, des de 1935 fins a 1997. La primera part de la srie va de l'estiu del 1935 fins a 1977. En un principi, la srie hauria d'haver acabat aqu, per el seu xit va fer que TV3 i Diagonal TV l ampliessin fins el 1997. 

Durant la primera part, el fil conductor s la histria de la Isabel Dalmau a travs dels seus diaris. Isabel, una jove, filla d'una famlia acomodada de Barcelona, s'enamora de Ramon Comes, fill del servei. La histria comena l'estiu de 1935, just abans de l'esclat de la Guerra Civil, i en la seva histria s'interposa el moment histric que els hi toca viure i una srie de fets aliens a la seva voluntat que els impedir viure plenament el seu amor. Al voltant d'ells es mouen altres conflictes personificats pels membres de tres famlies de diferent estatus i origen; els Dalmau, una famlia acomodada de Barcelona i propietaris d'un fbrica txtil; els Comes, que aniran assumint el paper de classe ascendent i els Hernndez-Utrera, una famlia andalusa de nivell humil, que representa la onada migratria de finals del 50 i la posterior integraci de les generacions ms joves a la societat catalana.

La histria explica la guerra des del cant de la gent que la va viure i el temps de postguerra i dictadura que la van seguir. El sofriment, el dolor i els sacrificis de la postguerra porten fins als canvis que el temps provoca a la situaci social dels protagonistes. La acomodada famlia Dalmau sofreix la crisi del txtil, mentre que els Comes veuen prosperar el seu negoci.

A partir de 1977, la filla de la Isabel, Nria Ribalta, s qui pren el fil de la narraci a travs de la transici democrtica i els anys 80 i 90 fins al moment que la seva filla, tamb anomenada Isabel, se'n va a estudiar a l'estranger i rep de la seva mare els diaris de la seva via.

Personatges.
Famlia Dalmau.
Francesc Dalmau (Josep Maria Pou): Patriarca de la famlia. Mor en l'accident de cotxe provocat per la seva esposa desprs que li digus que l'abandonava per la seva secretria. La tragedia succe a la torreta d' estiu de la famlia, en els primers captols de la srie (guerra civil).
Victria (Isabel Rocatti) :Esposa de Francesc i matriarca de la famlia. Una dona sobrbia, dominadora i manipuladora que mata el seu marit abans que la deixi per una altra. Representa el mxim exponent d' una mentalitat rncia, tradicionalista i retrgada, on les aparences i l' esttus social esdevenen la referncia. Prova del seu carcter la trobem quan la Carmeta (que no sap llegir) rep una carta del seu fill Ramon des de la pres; Victria li menteix dient-li que s d'un concurs de la rdio perqu la Isabel no spiga que segueix viu. Aix Victria aconseguir que Isabel es casi amb en Frederic. Mor en el 76, amb avanada demncia senil.
 Francesc Dalmau, fill: Primognit de Francesc i Victria. Mor en l'accident de cotxe provocat per la seva mare per assassinar el seu pare.
 Lloren Dalmau (Pep Pla): Segon fill de Francesc i Victria. Un arquitecte que, desprs de la mort del seu germ gran, es veu obligat a posar-se al davant de la fbrica txtil familiar, Filatures Dalmau, i sacrificar els seus sommnis.
 Marta Ribalta (Rosa Gmiz): La dona d'en Lloren i germana d'en Frederic. De carcter cada cop ms semblant al de Victria, per, al contrari que aquesta, estima de veritat el seu marit.
 Francesc Xavier Dalmau Ribalta (Joan Carreras): L'nic fill d'en Lloren i la Marta. La seva primera esposa, la Maria Merc, l'abandona per un capell. La segona mor en un accident aeri en un vol entre Roma i Barcelona. Finalment, trobar l'estabilitat amb Regina, una advocada del despatx de la seva cosina Nria. Orgulls i presumit de jove, treballa a la immobiliria del seu sogre fins al divorci i no s'entn gaire amb la seva cosina Nria. Els anys el canviaran, i acabaran sent bons amics.
 Isabel Dalmau (Cristina Dilla): L'nica filla d'en Francesc i la Victria. En Ramon s el gran amor de la seva vida i es casa amb ell durant la guerra civil, per ell marxa al front. El matrimoni no s vlid desprs de la guerra, i, creient-lo mort, es casa amb Frederic. Ramon torna viu, per massa tard. Sn amants durant un temps, fins que la dona d'en Ramon se sucida quan descobreix que l'anava a deixar. Anys ms tard, ella abandona el seu marit per ell. Per, en descobrir que a en Frederic li queden pocs mesos de vida, torna amb ell perqu no mori sol. Un cop vdua, es casa amb en Ramon, el 1975. La Isabel perd el seu primer fill poc desprs de nixer i ms tard noms pot tenir una altra filla, la Nria.
 Frederic Ribalta (Pep Ferrer): Marit de la Isabel i germ de la Marta. Un doctor homosexual enamorat d'en Lloren, a qui va prometre que mai enganyaria la seva germana amb un altre home, i ho va complir (la Isabel sabr la veritat sobre ell anys ms tard). La gran obra de la seva vida es una histria de la medicina a Catalunya a la qual ha dedicat molts anys i que la seva famlia decideix editar privadament quan descobreixen que li queda poc temps de vida. Mor l'any  1973, de leucmia.
 Nria Ribalta (Sara Loscos): L'nica filla de la Isabel i en Frederic. Una advocada intellectual i rebel que lluitar contra el franquisme i que ser diputada a les Corts espanyoles. Es casar primer amb un company de la lluita, en Llus, per el deixar per l'Antonio, el seu primer amor. Finalment es casar, es divorciar i tornar a ajuntar-se amb l'Andreu, amb qui tindr una filla.
 Andreu (Marc Cartes): El segon marit de la Nria. s periodista, locutor de rdio i presentador de televisi. Quan es coneixen, ell est casat i no vol abandonar la seva dona, la Joana, perqu ella el necessita perqu est en cadira de rodes. Aix fa que hi hagin conflictes en la relaci fins que tallen, per es reconcilien quan ell la va a buscar a Madrid desprs del 23F. La Nria es queda embarassada i es casen. Ell desprs accepta el treball de corresponsal de TV3 a Nova York i ms tard de director d'un diari, lActual, la direcci del qual deixa desprs de diversos anys, al 94, degut a les diferncies d'opini amb el propietari i una baixada de les vendes. Desprs d'aix, torna a la rdio, per no s el mateix que abans. La Nria no entn la seva actitud conformista. A principis del 95, la tensi i els seus punts de vista diferents acaba fent que l'Andreu li demani la separaci a la Nria per, en l'ltim captol, tornen a juntar-se.
 Isabel: L'nica filla de la Nria i l'Andreu. Al final de la srie, se'n va a estudiar a l estranger i rep de la seva mare els diaris de la seva via.
 Joaquim Dalmau (David Bages): El fill petit d'en Francesc i la Victria. De jove era franquista i va lluitar a la Guerra Civil amb el bndol nacional i, ms tard, a la Divisin Azul. Advocat de profesi, anys ms tard es converteix en un lluitador per la democrcia, especialment des que no va poder salvar el seu mig germ, en Pau Genovs.
 Rene (ngels Bassas): La esposa francesa d'en Joaquim.
 Rene Dalmau (Alba Sanmart): L'nica filla d'en Joaquim i la Rene. Es casa amb en Jaumet, amb qui t tres fills (un durant la srie i dos mencionats en l'epleg).

Familia Comes.
 Carmeta (ngels Poch): La Carmeta va servir durant tota la seva vida a la famlia Dalmau. Vdua amb dos fills, un dels quals, en Joan, perd durant la guerra.
 Ramon Comes (lex Casanovas): El fill gran de la Carmeta. Lluitador republic durant la guerra civil. Isabel s l'amor de la seva vida i es casa amb ella, per ha de marxar cap al front. Quan torna, descobreix que ella el creia mort i s'ha casat amb un altre. Es casa amb una exprostituta, Dolors, i adopta el seu fill com propi. Fa fortuna amb una botiga d electrodomstics. Ell i la Isabel sn amants fins que la seva dona se sucida quan ho descobreix. Anys ms tard, la Isabel deixar el seu marit per ell i es casaran quan ella sigui vdua. ;
 Dolors: Una exprostituta vdua i amb un fill que es converteix en amant del Ramon i es casen quan li fa creure que est embarassada. Desprs va fer veure que perdia el fill en caure per les escales. Se sucida quan descobreix que el Ramon i la Isabel sn amants i que ell l'anava a deixar per ella. ;
 Jaume: El fill adoptiu d'en Ramon, a l'ombra del qual sempre se sentir. Abandona la seva famlia per una altra dona, per acaba tornant i la seva esposa el perdona.
 Teresa: La dona d'en Jaume, amant de Ramon Comes. ;
 Jaumet (Joan Ramon Bonet): Fill gran d'en Jaume i la Teresa i marit de la filla de la  Rene, de mateix nom, amb qui t en Cesc.

Famlia Hernndez.
 Paco Hernndez (Miquel Gelabert): Porter de l'edifici dels Dalmau. Mor assassinat per en Pau Genovs la nit de Nadal de 1962.
 Avelina Utrera: Esposa de Paco i portera de l'edifici.
 Antonio Hernndez Utrera (Julio Manrique): Fill gran d'en Paco i l'Avelina i lluitador antifranquista. Abandonar la seva dona per la Nria, el seu gran amor. Desprs de passar-se 3 anys a la pres com a pres poltic, mor salvant la vida d'en Joaquim en un intent d'assassinat orquestrat per la ultradreta.
 Rossy Hernndez Utrera (Leo Castro): Filla petita d'en Paco i l'Avelina. s la millor amiga de la Nria i treballa a la botiga d'en Ramon.
 Albert Mussons (Andreu Bans): Marit de la Rossy, treballa a la botiga d'en Ramon.
 Eullia i Nria Mussons Hernndez: Filles bessones de l'Albert i la Rossy.

Altres personatges.
 Consol (Julieta Serrano): Portera de la casa dels Dalmau fins als anys 60. El seu fill Constant, s executat desprs de la guerra per republic.
 Sebasti (Xavier Soler): Propietari de la botiga de queviures de la plaa, el Colmado Riera, amb pocs escrpols a l'hora de fer negocis. Mor el 1973, assegut davant de la seva botiga.
 Hermnia (Rosa Boladeras): Criada dels Dalmau que, desprs d'estar preocupada durant molts anys per no tenir proms, es casa amb un vidu amb tres fills.
 Mingo (Xicu Mass): Amo del bar de la plaa.
 Mossn Vents (Santi Pons): Mossn amic de la famlia.
 Clara Alemany (Txe Arana): Secretria d'en Francesc Dalmau, de qui ser amant i tindr un fill. Mor en un bombardeig a la ciutat durant la guerra.
 Pau Genovs Alemany: Fill d'en Francesc i la Clara. Criat a la Casa de la Caritat. Executat per matar en Paco Hernndez. No sabr mai que s un Dalmau. Noms la Victria, la Carmeta i en Joaquim ho sabran.

16 Dobles.
16 Dobles s una srie de televisi que TV3 va emetre entre 2002 i 2003 i que s hereva de Temps de Silenci. Al final d'aquesta srie, els fills de la famlia Dalmau decideixen vendre la casa familiar, que es converteix en l'hotel on s'ambienta 16 Dobles. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90042" title="Laari" nonfiltered="843" processed="835" dbindex="35913">


El laari (en alfabet thaana:     ) fou una moneda de bronze de les Maldives de l'poca del soldanat que va durar fins al 1913, en qu fou substituda per la rupia singalesa. Des de 1960, amb l'adopci de la rupia de les Maldives (Rf) com a unitat monetria, el laari n'ha passat a ser la moneda fraccionria (100 laari = 1 Rf). Precisament en divehi, la llengua de les Maldives, laari vol dir "moneda".

El primer laari de qu es t notcia fou introdut pel sult Mohamed Ibn Hajji Ali (1692-1700). 

Valors actuals en circulaci:
1 laari, rodona, d'alumini;
5 i 10 laari, en forma de petixina, d'alumini;
25 i 50 laari, rodones, de cupronquel;

Les monedes de laari sn encunyades per l'Autoritat Monetria de les Maldives.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90043" title="Santa Cruz (Galpagos)" nonfiltered="844" processed="836" dbindex="35914">
Santa Cruz (tamb anomenada Indefatigable) s una illa de l'arxiplag de les Galpagos. T una superfcie de 986 km i una altitud mxima de 864 metres. 

A Santa Cruz hi ha localitzat el major assentament hum de l'arxiplag, la ciutat de Puerto Ayora, on tamb s'ubiquen l'Estaci Cientfica Charles Darwin i les oficines centrals del Servei del Parc Nacional. A l'Estaci Charles Darwin opera un centre de criana de tortugues on aquests quelonis es preparen per a la seva reintroducci en el seu hbitat natural. La part alta de Santa Cruz t una vegetaci exuberant i s famosa pels tnels de lava. Aquesta regi s habitada per una quantitat considerable de tortugues gegants. 

La Caleta Tortuga Negra s una rea envoltada de manglar que tortugues marines, rajades i petits taurons utilitzen com a lloc d'aparellament. El Cerro Dragn, conegut per la seva llacuna de flamencs i les seves iguanes terrestres, tamb es troba en aquesta illa.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90046" title="Prunus" nonfiltered="845" processed="837" dbindex="35915">


Prunus s un  gnere composat per arbres i arbusts que pren el nom de la prunera que s considerat com el tipus d'on derivarien les altres espcies entre les quals es troben entre les conreades els cirerers, presseguers (i nectarina), albercocs i ametllers i entre les silvestres l'aranyoner (prunus spinosa).

El gnere Prunus est classificat dins la famlia Rosaceae dins la subfamlia Prunoideae (o Amygdaloideae), per alguna vegada s'ha classificat dins la seva prpia familia: Prunaceae (o Amygdalaceae).

Hi ha centenars d'espcies del gnere Prunus que sn originries de l'hemisferi nord en zones de clima temperat.  


Classificaci.

Subgneres de Prunus:;
Subgnere Amygdalus: (ametllers i presseguers) ;
Subgnere Prunus: (pruneres i albercoquers);
Subgnere Cerasus: (cirerers Prunus avium i guinders Prunus cerasus );
Subgnere Lithocerasus: (cirerers nans) Prunus pumila;
Subgnere Padus: Prunus padus i Prunus laurocerasus;

Algunes espcies per continent.
Mn antic:.
Prunus africana frica Subsahariana i Madagascar.
Prunus apetala - Jap.
Prunus armeniaca - Albercoquer.  sia Central a Xina.
Prunus avium Europa i sia.
Prunus brigantina - Frana.
Prunus buergeriana - Jap.
Prunus campanulata - Xina i Taiwan.
Prunus canescens - Xina.
Prunus cantabridgensis -.
Prunus caspica;
Prunus cerasus - ;
Prunus cerasifera - Mirabol Europa i sia. ;
Prunus cocomilia - Itlia.
Prunus cornuta - Himalaia.
Prunus dasycarpa - ;
Prunus davidiana - Xina.
Prunus divaricata;
Prunus domestica - Prunera .
Prunus dulcis - Ametller. *Prunus grayana - Gray's Bird Cherry. Japan.
Prunus incana - ;
Prunus incisa -  ;
Prunus insititia;
Prunus italica;
Prunus jacquemontii - ;
Prunus japonica - ;
Prunus laurocerasus - ;
Prunus lusitanica - Pennsula Ibrica. ;
Prunus maackii - ;
Prunus mahaleb - Cirerer de Santa Llcia Europa.
Prunus maximowiczii - ;
Prunus mume - ;
Prunus nipponica - ;
Prunus padus - Eurasia. ;
Prunus persica - Presseguer, probablement d'origen asitic.
Prunus prostrata - Regi mediterrnia.
Prunus ramburii;
Prunus salicina - ;
Prunus sargentii -;
Prunus serrula -  ;
Prunus serrulata - ;
Prunus sibirica - ;
Prunus simonii - ;
Prunus sogdiana;
Prunus speciosa - ;
Prunus spinosa - Aranyoner  ;
Prunus spinulosa - ;
Prunus ssiori - ;
Prunus subhirtella - ;
Prunus tenella - ;
Prunus tomentosa - ;
Prunus ussuriensis;
Prunus ursina;
Prunus verecunda - ;
Prunus yedoensis - ;
Prunus zippeliana -;

Nord d'Amrica:.
Prunus allegheniensis - ;
Prunus americana - Prunera americana.
Prunus andersonii - ;
Prunus angustifolia -;
Prunus besseyi -;
Prunus caroliniana - ;
Prunus emarginata - ;
Prunus hortulana - ;
Prunus ilicifolia. ;
Prunus maritima - ;
Prunus mexicana - ;
Prunus munsoniana - ;
Prunus nigra - ;
Prunus pensylvanica - ;
Prunus pumila - ;
Prunus serotina - ;
Prunus subcordata - ;
Prunus virginiana - ;

 Enllaos externs .
 Partial Prunus species listing: by National Genetics Resources Program;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90047" title="Espaola" nonfiltered="846" processed="838" dbindex="35916">
Pel que fa a l'illa del Carib, vegeu Hispaniola.;
Espaola (tamb anomenada Hood) s una de les illes de l'arxiplag de Galpagos. Batejada en honor a Espanya, l'illa ms meridional tamb es coneix com Hood en honor a un noble angls. T una superfcie de 60 km i una altitud mxima de 206 metres.  s l'illa ms meridional de l'arxiplag i cont una proporci elevada de fauna endmica.

Espaola s el lloc on nien els albatros i tamb t poblacions de falc de Galpagos, tortugues marines, mascarells de Nazca, iguanes marines, taurons, llops marins, gavines de cua bifurcada, coloms de Galpagos, tortugues gegants i mascarells camablaus. Una fissura en la lava en un punt de la costa ha creat un buit bufador on l'aigua s'eleva diversos metres quan les ones colpegen contra la paret del penya-segat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90050" title="Oriol Junqueras Vies" nonfiltered="847" processed="839" dbindex="35918">
Oriol Junqueras Vies (11 d'abril de 1969) s llicenciat en Histria Moderna i Contempornia i doctor en Histria del Pensament Econmic per la Universitat Autnoma de Barcelona. La seva tesi port per ttol "Economia i pensament econmic a la Catalunya de l'alta edat moderna" i analitzava el naixement del pensament econmic modern en el Mediterrani occidental establint els parallelismes oportuns amb el pensament angls i castell de les primeres dcades del segle XVII.

Actualment s professor associat al departament d'histria moderna i contempornia de la UAB. Ha collaborat en diferents mitjans de comunicaci, com ara en els programes "En Gurdia" i "El nas de Clepatra" de Catalunya Rdio, en els programes "Minoria absoluta" i "Tu Dirs" de RAC 1 i en el programa "El favorit" de TV3.

Ha treballat com a guionista i assessor en sries documentals de televisi, com "Els Maquis". "La guerra silenciada" o "Conviure amb el risc", entre altres. 

s autor de nombrosos llibres: "Els catalans i Cuba", "La pres model de Barcelona", "La batalla de l'Ebre", "Manel Girona", el "Banc de Barcelona" i el "Canal d'Urgell", etc.

s promotor de la plataforma Sobirania i Progrs. Des del 16 d'abril de 2008, just un any desprs que s'estrens a la xarxa el diari digital directe!cat, va agafar el relleu de Joan Camp en la direcci d'aquest mitj electrnic d'informaci i actualitat.

Enllaos externs.
directe!cat;
Bloc personal d'Oriol Junqueras;
Tesi doctoral d'Oriol Junqueras;
Escolta l'Oriol Junqueras al Minoria Absoluta de RAC1;
Escolta l'Oriol Junqueras al Tu Dirs de RAC1;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90052" title="Renault Dauphine" nonfiltered="848" processed="840" dbindex="35919">

El Renault Dauphine fou un autombil concebut per Renault els anys 50 com a successor del Renault 4CV del que heretava la seua configuraci amb quatre portes i el motor que tamb anava situat al darrere. Totes les versions van compartir el mateix motor de 845cc amb una potncia entre els 31cv i els 55 de la versi R1093.

Del Dauphine es van produir a Frana 2.021.152 unitats entre 1956 i 1968, bona part de les quals van ser exportades als Estats Units. FASA va produir 125.912 exemplars a Valladolid. Tamb va ser produt a Argentina i Brasil.

El Dauphine va tenir la seua versi italiana, Alfa Romeo el va produir a Mil sota llicncia a partir de 1960. 

Al llarg de la seua vida comercial el Dauphine va rebre altres denominacions com Renault Ondine, per a la versi ms luxosa, i Renault Gordini per a les versions ms potents. Tot i que no es pot considerar un cotxe esportiu, el Dauphine va aconseguir alguns xits en competici, destacant la victria al Ralli de Montecarlo de 1958.

Inicialment el sistema elctric del Dauphine era de 6V, la caixa de canvis de 3 velocitats i els frens de tambor a les quatre rodes. Amb el temps i comenant per les versions ms luxoses els Dauphine van acabar sent de 12V, amb quatre velocitats i frens de disc a les quatre rodes. Bona part de les millores que va incorporar el Dauphine procedien del Renault 8, model que el va substituir, per amb el que va conviure uns quants anys.

La mecnica del Dauphine, heretada del 4CV va fer que el cotxe fos considerat fiable en alguns mercats. No va ser aix als Estats Units, on una carrosseria poc resistent a la corrosi i uns conductors gens avesats a les caixes de canvi manuals van fer malb la reputaci de la marca. A Espanya el Dauphine es va guanyar el malnom de "cotxe de les vdues" degut als problemes d'estabilitat i la tendncia a sortir-se'n de la carretera.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90054" title="Coblena (Alemanya)" nonfiltered="849" processed="841" dbindex="35920">

Coblena (en alemany Koblenz) s una ciutat d'Alemanya que pertany a l'estat de Rennia-Palatinat. Est situada a la riba esquerra del Rin, al punt on rep les aiges del Mosella.

El nom Koblenz probablement deriva del llat Confluentes.
Fou un dels posts militars establerts per Drus pels voltants de l'any 8 aC. La ciutat celebr el 2000 aniversari l'any 1992.

s la tercera ciutat ms gran de l'estat de Rennia-Palatinat desprs de Magncia i  Ludwigshafen am Rhein i es troba a 92 km al sud-oest de Colnia.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90058" title="Darth Maul" nonfiltered="850" processed="842" dbindex="35921">


Darth Maul s un aprenent Sith en l'univers d'Star Wars.

Aprenent de Darth Sidious, pertanyia a l'espcie dels Zabrak, del planeta Iridonia, i tenia tot el cos tatuat i pintat de color roig, amb antics dissenys Sith. Una corona de deu banyes reposava al seu cap i una mandbula de dents afilades li atorgaven un aspecte realment terrible. Darth Sidious va segrestar-lo quan tenia noms dos mesos de vida, i li digu que el trob perdut en una nau accidentada. Com a tots els coneixedors de la Fora, fou entrenat en l's de l'espasa lser, tot i que no seguia la manera tradicional de lluita dels Sith.

La seva missi ms important fou capturar la Reina Padme Amidala i portar-la a Naboo per tal que firms un tractat de la Confederaci de Comer.

A Tatooine, desprs d'una lluita amb Qui-Gonn Jinn, no pogu interceptar la nau de la reina Amidala, i va alertar amb la seva aparici un nou brot del moviment Fosc o el renaixement dels Sith, considerats, segons la Repblica Galctica, extingits, de la qual cosa fou informat detalladament pel cnsol Qui-Gonn. 

Fou a Naboo on hi hagu la lluita final contra el Consul Qui-Gonn i el seu Padawan Obi-Wan Kenobi, els quals guanyaren Darth Maul amb el notable preu de la vida del cnsol Qui-Gonn.

L'estil de lluita de Darth Maul s una variaci del Makashi adaptat per al sabre lser de doble fulla, es basa en la defensa amb un extrem del sabre lser i l'atac amb l'altre. Funciona a la perfecci; no obstant aix, per combatre amb alguna possibilitat de victria ha de ser com a mnim un dos contra un, s a dir se centrava ms en l's de la Fora que en l'estil de lluita del sabre lser. Per aix, quan aquest es qued sol amb Obi-Wan, aquest no pogu contenir-lo i Darth Maul caigu mort.

Darth Maul, avui dia s considerat com un duelista Sith, que s l'equivalent d'un Mestre d'Armes Jedi. Per aix, Maul s'ha convertit en un dels Sith ms poderosos de la histria i fa s de la seva tcnica per aconseguir ms fora, fermesa i agilitat.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90062" title="Eubacteri" nonfiltered="851" processed="843" dbindex="35922">

Els eubacteris (Eubacteria o Bacteria), colloquialment anomenat bacteris (tot i que, estrictament parlant, aquest terme tamb inclouria els arqueobacteris, un grup diferent de procariotes) sn un gran grup de microorganismes unicellulars. Solen mesurar uns quants micrmetres de llargada, i presenten una gran varietat de formes, que van d'esferes a barres i espirals. El seu nom prov dels tims grecs eu "bon", i bakt rion, "petit bast"). Els eubacteris sn omnipresents en tots els hbitats de la Terra, vivint al sl, en aiges termals cides, residus radiactius, aigua, i en les profunditats de l'escora terrestre, aix com en matria orgnica i en els cossos vivents de plantes i animals. Hi ha habitualment 40 milions de cllules eubacterials en un gram de sl, i un mili en un millilitre d'aigua dola; en total, hi ha aproximadament cinc nonilions (51030) d'eubacteris a la Terra, i representen gran part de la biomassa del planeta. Els eubacteris juguen un paper vital en el reciclatge de nutrients, i molts passos importants dels cicles de nutrients depenen d'ells, com ara la fixaci del nitrogen de l'atmosfera i la putrefacci. Tanmateix, la majoria d'eubacteris no han estat definits, i noms aproximadament la meitat dels flums d'eubacteris inclouen espcies que es poden cultivar dins un laboratori. L'estudi dels bacteris s conegut com a bacteriologia, i s una branca de la microbiologia.

Al cos hum hi ha aproximadament deu vegades ms cllules eubacterials que humanes, amb grans quantitats d'eubacteris a la pell i el sistema digestiu. Tot i que la gran majoria d'aquests bacteris sn inofensius grcies als efectes protectors del sistema immunitari, i alguns d'ells sn beneficiosos, alguns sn bacteris patgens i causen malalties infeccioses, incloent-hi el clera, la sfilis, l'ntrax, la lepra i la pesta. Les malalties bacterials letals ms comunes sn les infeccions respiratries, i la tuberculosi sola ja mata uns dos milions de persones cada any, majoritriament a l'frica subsahariana. Als pasos desenvolupats s'utilitzen antibitics per a tractar infeccions bacterials, aix com en diversos processos agrcoles, de manera que la resistncia als antibitics s'est tornant habitual. A la indstria, els eubacteris sn importants en processos com ara el tractament d'aiges residuals, i la producci de formatge i iogurt per mitj de la fermentaci, aix com en la biotecnologia i en la manufacturaci d'antibitics i altres productes qumics.

Antigament considerats plantes de la classe dels esquizomicets, els eubacteris sn actualment classificats com a procariotes. A diferncia de les cllules dels animals i altres eucariotes, les cllules bacterials manquen d'un nucli plenament diferenciat, i molt rarament presenten orgnuls limitats per la membrana. El terme "bacteri" es fa servir informalment per a referir-se a tots els procariotes, per aix s incorrecte: la classificaci cientfica canvi desprs del descobriment a la dcada del 1990 que la vida procariota consisteix de dos grups d'organismes molt diferents que evolucionaren independentment a partir d'un avantpassat com ancestral. Aquests dominis evolutius sn els eubacteris i els arqueobacteris.

Histria de la bacteriologia.


Els eubacteris foren observats per primer cop per Antonie van Leeuwenhoek el 1676, per mitj d'un microscopi monolenticular dissenyat per ell mateix. Els anomen "animlculs" i public les seves observacions en una srie de cartes a la Royal Society. El terme "bacteri" fou encunyat molt ms tard, el 1838, per Christian Gottfried Ehrenberg, i deriva del mot grec           -  , bakt rion -a , que significa "petit bast".

Louis Pasteur demostr el 1859 que el procs de fermentaci s causat pel creixement de microorganismes, i que aquest creixement no es deu a una generaci espontnia (els llevats i floridures, habitualment associats amb la fermentaci, no sn eubacteris, sin fongs). Juntament amb el seu contemporani Robert Koch, Pasteur fou un dels primers defensors de la teoria microbiana de la malaltia. Robert Koch fou un pioner de la microbiologia mdica i treball en el clera, l'ntrax i la tuberculosi. Finalment, Koch demostr la teoria microbiana, cosa que li valgu el Premi Nobel el 1905. En els seus postulats, establ criteris per a determinar si un organisme s la causa d'una malaltia; aquests postulats encara s'utilitzen avui en dia.

Referncies.



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90063" title="Rosana Pastor" nonfiltered="852" processed="844" dbindex="35923">
Rosana Pastor s una actriu valenciana nascuda a Alboraia el 7 d'agost de 1960.

Va estudiar a l'escola d'art Dramtic de Valncia.

A part de la seva extensa carrera com a actriu de cinema i televisi, tamb ha exercit com a actriu de teatre en obres com La pell en flames (Barcelona, 2005)

Guardons.
 Obtingu el premi Goya a la millor actriu revelaci el 1995 pel seu paper a Tierra y Libertad.
 Fou nominada al premi Goya a la millor actriu de repartiment el 2002 per la seua interpretaci a Juana la loca.

Filmografia seleccionada.
 Un negre amb un saxo (1988) Francesc Bellmunt;
 Las edades de Lul (1990) J.J. Bigas Luna;
 El hombre de la nevera (1993) Vicente Tamarit;
 Tierra y libertad (1995) Ken Loach;
 En brazos de la mujer madura (1996) Manuel Lombardero;
 Slo se muere dos veces (1997) Esteban Ibarretxe;
 A Further Gesture (1997) Robert Dornhelm;
 No se puede tener todo (1997) Jess Garay;
 Dos mujeres (1998) Enric Folch;
 The Commissioner (1998) George Sluizer;
 Coraje. (1998) Alberto Durant;
 Arde, amor (1999) Ral Veiga;
 Sobrevivir (1999) Alfonso Albacete;
 Leo (2000) Jos Luis Borau;
 Juana la Loca (2001) Vicente Aranda;
 El refugio del mal (2002) Flix Cbez;
 El coche de pedales (2004) Ramn Barea;
 Projecte Cassandra (2005) Xavier Manich;
 A ras de suelo (2005) Carles Pastor;
 La bicicleta (2006) Sigfrid Monlen;
 Latidos (2006) Carles Pastor;

Enllaos externs.
 Rosana Pastor a IMDB;
 Galeria fotogrfica de Rosana Pastor, comentada per ella mateixa;
 Entrevista a Rosana Pastor;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90079" title="Atalanta" nonfiltered="853" processed="845" dbindex="35925">


 Esports:
Atalanta Bergamasca Calcio;

 Geografia:
Atalanta (Emtia), ciutat del distrocte de Macednia, Emtia.
 Mitologia:
 Atalanta (filla de Iasos);
 Atalanta (argonauta), l'nica dona de l'expedici dels Argonautes;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90080" title="Tetrahidrocannabinol" nonfiltered="854" processed="846" dbindex="35926">

El tetrahidrocannabinol, tamb conegut per THC s la principal substncia psicoactiva que cont la planta del cnnabis. Va ser allat per Raphael Mechoulam i Yechiel Gaoni de l'Institut Weizmann a Rehovot, Israel el 1964.

Vegeu tamb.
Cnnabis;
Haixix;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90085" title="Llengua prpia" nonfiltered="855" processed="847" dbindex="35929">
Llengua prpia refereix, a la Llei d ordenaci de l s de la llengua oficial del Principat d Andorra i en diferents Estatuts d autonomia d Espanya a llenges que han estat declarades oficials del territori.

El diccionari de la llengua castellana de la Reial Acadmia Espanyola fa referncia, des del 1803, a la llengua prpia i natural d un pas o naci. Consta per primer cop amb rellevncia jurdica en l Estatut de rgim interior aprovat pel Parlament de Catalunya el 25 de maig de 1933 i fou posteriorment reprs a partir de la Transici espanyola en diferents Estatuts d autonomia i altres normes jurdiques d una posici inferior en l ordenament.

El 1996, el Govern espanyol, a iniciativa unnime del Congrs dels Diputats i del Senat, es va adherir a la proposta de Declaraci Universal dels Drets Lingstics, signada a la ciutat de Barcelona, que disposa que la denominaci de llengua prpia d un territori fa referncia a l idioma de la comunitat histricament establerta en aquest espai. Aquesta declaraci va ser signada, entre d'altres, per l'Associaci Internacional de la Lingstica Aplicada.

Vegeu tamb.
 Llengua inicial;
 Llengua d'identificaci;
 Llengua amb progenitors;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90087" title="Arts visuals" nonfiltered="856" processed="848" dbindex="35930">

Les arts visuals sn aquelles arts que produeixen objectes percebuts per l'ull de l espectador. El concepte engloba les arts plstiques tradicionals, a les quals s afegeix la fotografia i el videoart. No s una classificaci estricta, els diferents autors i inclouen ms o menys disciplines.

Hem d'entendre les arts visuals com un conjunt de llenguatges que tenen en com el sentit pel qual sn percebuts, la vista. Secundriament podem dir que el tacte tamb pot jugar un paper important. Tradicionalment, entenem per arts visuals l'arquitectura, la pintura i l'escultura. Amb el decurs del temps, el camp de l art ha anat variant per les possibilitats tcniques com per l inters dels terics de l'art com dels mateixos artistes; s'han incls o excls algunes disciplines en funci dels seus interessos. Sembla indiscutible que el cinema s un art visual, per la cermica, tot i que compleix la condici establerta, s acostuma a incloure en el que s anomenen les arts aplicades.
 Disciplines .


 Vegeu tamb .
Histria de l'art;
Premi Nacional d'Arts Visuals;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90091" title="Autoritat d'Antiguitats d'Israel" nonfiltered="857" processed="849" dbindex="35931">
L'Autoritat d'Antiguitats d'Israel (AAI), coneguda fins al 1990 com a Departament d'Antiguitats s un organisme governamental israeli independent que s'encarrega del compliment de la Llei d'antiguitats de 1978 i que controla l'excavaci i conservaci de les antiguitats, aix com en promou la recerca.

El director general de l'AAI s, actualment, Shuka Dorfmann. Les oficines es troben a l'edifici del Museu Rockefeller, a Jerusalem.

Histria.
El Departament d'Antiguitats i Museus d'Israel, depenent del Ministeri d'Educaci, fou fundat el 26 de juliol de 1948, llavors de l'establiment de l'estat d'Israel. Va continuar la tasca del Departament d'Antiguitats del Mandat britnic desprs de la partici de Palestina. Les activitats del nou departament es basaven principalment en les normatives del Departament d'Antiguitats britnic.

Era l'organisme del govern d'Israel responsable de les antiguitats del pas i de l'administraci dels museus petits. Entre les funcions principals s'hi incloen el manteniment i la restauraci de la collecci nacional d'antiguitats, la conservaci de la collecci, l'elaboraci d'una llista dels jaciments arqueolgics, la inspecci d'aquests jaciments, la catalogaci de noves troballes, dur a terme operacions de rescat de jaciments en perill, el manteniment d'una biblioteca arqueolgica nacional i d'un arxiu, la publicaci dels resultats de les excavacions, etctera. Tamb cre i gestion el Cens Arqueolgic d'Israel, que fou publicat en 10 km de mapes.

L'AAI fou creada a partir del Departament pel parlament, la Knesset, en gran part a instncies de l'ltim director, Amir Drori, el 1999. Amir Drori esdevingu, a ms, el primer director de l'AAI. L'Autoritat assum totes les tasques i obligacions del Departament, per compt amb un augment molt significatiu del personal per poder fer-se crrec del Cens Arqueolgic. Aquest perode d'expansi dur uns quants anys, per actualment l'AAI ha vist el seu pressupost redut i ha disminut el nombre de collaboradors. Tanmateix, segueix sent una instituci activa i important.

Directors de l'AAI.
Shmuel Yeivin, 1948-1961;
Avraham Biran, 1961-1974;
Avharam Eitan, 1974-1988;
Amir Drori, 1988-2000;
Yehosha Shuka Dorfmann, 2000-...

Enllaos externs.
Pgina de l'AAI  i ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90092" title="Fernando Fernn Gmez" nonfiltered="858" processed="850" dbindex="35932">


Fernando Fernn Gmez (Lima, 21 d'agost de 1921 - Madrid, 21 de novembre de 2007) va ser un actor, director de cinema i teatre, dramaturg, guionista i novellista espanyol.

Biografia.
Nasqu a la ciutat de Lima (Per) durant la gira de la seva mare per Sud-amrica, l'actriu de teatre Carola Fernn Gmez. Al seu retorn a Madrid va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Madrid, tot i que la seva vocaci fou el teatre, activitat que va desenvolupar fins els primers anys de la dcada del 1940 per a dedicar-se al cinema com actor i director.

Parallament a la seva obra cinematogrfica intensific la seva vocaci literria amb la publicaci de diverses novelles, com Las bicicletas son para el verano, El viaje a ninguna parte, El vendedor de naranjas, El mal amor (finalista al Premi Planeta), El mar y el tiempo, El ascensor de los borrachos, La Puerta del Sol i El lirio dorado. Algunes de les quals ha portat al cinema ell mateix o per altres directors.

Es va casar el 1947 amb la cantant Mara Dolores Pradera, amb la qual va tenir un fill i una filla. El 1959 es divorci i s'un amb l'actriu Emma Cohen. 

Va ser membre de la Real Academia Espaola, ocupant el seient B majscula. El 1995 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de les Arts per la seva contribuci al mn del cinema.

 Filmografia com a director .
Manicomio (1954);
El mensaje (1955);
El malvado Carabel (1956);
La vida por delante (1958);
La vida alrededor (1959);
Slo para hombres (1960);
La venganza de Don Mendo (1961);
Y el mundo sigue (1963);
Los palomos (1964);
El extrao viaje (1964);
Ninette y un seor de Murcia (1965);
Mayores con reparos (1966);
Crimen imperfecto (1970);
Cmo casarse en 7 das (1971);
Yo la vi primero (1974);
La querida (1976);
Bruja, ms que bruja (1976);
Mi hija Hildegart, basada en la vida de l'activista Hildegart Rodrguez Carballeira (1977);
Cinco tenedores (1979);
Mambr se fue a la guerra (1986);
El viaje a ninguna parte (1986);
El mar y el tiempo (1989);
Fuera de juego (1991);
Siete mil das juntos (1994);
Pesadilla para un rico (1997);
A Porta do Sol (1998);
Lzaro de Tormes (2001);

Televisi.
Juan soldado (1973);
El pcaro (Srie) (1974);
La mujer de tu vida 2: Las mujeres de mi vida (1992);

Filmografia com a actor .
Rosas de otoo (Juan de Ordua, Eduardo Morera, 1943);
Se vende un palacio (Ladislao Vajda, 1943);
Turbante blanco (Ignacio F. Iquino, 1943);
Viviendo al revs (Ignacio F. Iquino, 1943);
Cristina Guzmn (Gonzalo Delgrs, 1943);
Noche fantstica (Luis Marquina, 1943);
La chica del gato (Ramn Quadreny, 1943);
Empez en boda (Raffaello Matarazzo, 1944);
Una chica de opereta (Ramn Quadreny, 1944);
Mi enemigo y yo (Ramn Quadreny, 1944);
Eres un caso (Ramn Quadreny, 1945);
Espronceda (Fernando Alonso Casares, 1945);
Se le fue el novio (Julio Salvador, 1945);
El destino se disculpa (Jos Luis Senz de Heredia, 1945);
El camino de Babel (Jernimo Mihura, 1945);
Bamb (Jos Luis Senz de Heredia, 1945);
Domingo de carnaval (Edgar Neville, 1945);
La prxima vez que vivamos (Enrique Gmez, 1946);
Los habitantes de la casa deshabitada (Gonzalo Delgrs, 1946);
Es peligroso asomarse al exterior (Alejandro Ulloa, Arthur Duarte, 1946);
Noche sin cielo (Ignacio F. Iquino, 1947);
La muralla feliz (Enrique Herreros, 1947);
La sirena negra (Carlos Serrano de Osma, 1947);
Embrujo (Carlos Serrano de Osma, 1947);
Hoy no pasamos lista (Ral Alfonso, Rafael Alonso, 1948);
Pototo, Boliche y compaa (Ramn Barreiro, 1948);
Encrucijada (Pedro Lazaga, 1948);
La mies es mucha (Jos Luis Senz de Heredia, 1948);
Botn de ancla (Ramn Torrado, 1948);
Noventa minutos (Antonio del Amo, 1949);
Alas de juventud (Antonio del Amo, 1949);
Facultad de letras (Po Ballesteros, 1950);
Tiempos felices (Enrique Gmez, 1950);
El ltimo caballo (Edgar Neville, 1950);
La noche del sbado (Rafael Gil, 1950);
Balarrasa (Jos Antonio Nieves Conde, 1951);
La trinca del aire (Ramn Torrado, 1951);
El capitn Veneno (Luis Marquina, 1951);
Cincuenta aos del Real Madrid (Rafael Gil, 1952);
El sistema Pelegrn (Ignacio F. Iquino, 1952);
Me quiero casar contigo (Jernimo Mihura, 1952);
Los ojos dejan huellas (Jos Luis Senz de Heredia, 1952);
Vida en sombras (Lorenzo Llobet Gracia, 1952);
La conciencia acusa (Georg Wilhelm Pabst, 1953);
Esa pareja feliz (Juan Antonio Bardem, Luis Garca Berlanga, 1953);
Aeropuerto (Luis Lucia Mingarro, 1953);
Nadie lo sabr (Ramn Torrado, 1953);
Manicomio (Fernando Fernn Gmez, Luis Mara Delgado, 1954);
Rebelda (Jos Antonio Nieves Conde, 1954);
Morena Clara (Luis Lucia Mingarro, 1954);
La otra vida del capitn Contreras (Rafael Gil, 1955);
El guardin del paraso (Arturo Ruiz Castillo, 1955);
Congreso en Sevilla] (Antonio Romn, 1955);
El mensaje (1955);
Lo scapolo (El soltero, Antonio Pietrangeli, 1955);
La gran mentira (Rafael Gil, 1956);
El fenmeno (Jos Mara Elorrieta, 1956);
El malvado Carabel (Fernando Fernn Gmez, 1956);
Viaje de novios (Len Klimovsky, 1956);
El inquilino (Jos Antonio Nieves Conde, 1957);
Las muchachas de azul (Pedro Lazaga, 1957);
Faustina (Jos Luis Senz de Heredia, 1957);
Un marido de ida y vuelta (Luis Lucia Mingarro, 1957);
Los ngeles del volante (Ignacio F. Iquino, 1957);
La vida por delante (Fernando Fernn Gmez, Jos Luis de la Torre, 1958);
Ana dice s (Pedro Lazaga, 1958);
La vida alrededor (Fernando Fernn Gmez, 1959);
Luna de verano (Pedro Lazaga, 1959);
Soledad (Mario Craveri, Enrico Gras, Flix Acaso, 1959);
Bombas para la paz (Antonio Romn, 1959);
La irona del dinero] (Edgar Neville, Guy Lefranc, 1959);
Slo para hombres (1960);
La vida privada de Fulano de Tal (Jos Mara Forn, 1960);
Crimen para recin casados (Pedro Luis Ramrez, 1960);
Les Trois etc. du Colonel (Claude Boissol, 1960);
La venganza de Don Mendo (1961);
Adis, Mim Pompn (Luis Marquina, 1961);
Fantasmas en la casa (Pedro Luis Ramrez, 1961);
Dnde pongo este muerto? (Pedro Luis Ramrez, 1962);
Benigno, hermano mo (Arturo Gonzlez hijo, 1963);
Rifif en la ciudad (Jess Franco, 1963);
La becerrada (Jos Mara Forqu, 1963);
Un vampiro para dos (Pedro Lazaga, 1965);
El mundo sigue (1965);
Ninette y un seor de Murcia (1965);
La mujer de tu prjimo (Enrique Carreras, 1966);
Mayores con reparos (1966);
La vil seduccin (Jos Mara Forqu, 1968);
Por qu pecamos a los cuarenta? (Pedro Lazaga, 1969);
Las panteras se comen a los ricos (Ramn Fernndez, 1969);
Carola de da, Carola de noche (Jaime de Armin, 1969);
Un adulterio decente (Rafael Gil, 1969);
Estudio amueblado 2.P. (Jos Mara Forqu, 1969);
triangulito (Jos Mara Forqu, 1970);
De profesin, sus labores] (Javier Aguirre, 1970);
Crimen imperfecto (1970);
Pierna creciente, falda menguante (Javier Aguirre, 1970);
Cmo casarse en 7 das (1971);
Las Ibricas F.C. (Pedro Mas, 1971);
Los gallos de la madrugada (Jos Luis Senz de Heredia, 1971);
Vera, un cuento cruel (Josefina Molina, 1973);
Don Quijote cabalga de nuevo (Roberto Gavaldn, 1973);
La leyenda del alcalde de Zalamea (Mario Camus, 1973);
Ana y los lobos (Carlos Saura, 1973);
El espritu de la colmena (Vctor Erice, 1973);
Yo la vi primero (1974);
El amor del capitn Brando (Jaime de Armin, 1974);
Sensualidad (Germn Lorente, 1975);
Pim, pam, pum... fuego! (Pedro Olea, 1975);
Yo soy Fulana de Tal (Pedro Lazaga, 1975);
J, pap (Jaime de Armin, 1975);
La querida (1976);
El anacoreta (Juan Estelrich, 1976);
Bruja, ms que bruja (1976);
Gulliver (Alfonso Ungra, 1976);
Las cuatro novias de Augusto Prez (Jos Jara, 1976);
Imposible para una solterona (Rafael Romero Marchent, 1976);
Reina Zanahoria (Gonzalo Surez, 1977);
La ragazza dal pigiama giallo (La chica del pijama amarillo, Flavio Mogherini, 1977);
Ms fina que las gallinas (Jess Yage, 1977);
Parranda (Gonzalo Surez, 1977);
Chely (Ramn Fernndez, 1977);
Los restos del naufragio (Ricardo Franco, 1978);
Arriba Hazaa (Jos Mara Gutirrez Santos, 1978);
Madrid al desnudo (Jacinto Molina, 1979);
Milagro en el circo (Alejandro Galindo, 1979);
Mam cumple cien aos (Carlos Saura, 1979);
Yo qu s (Emma Cohen, 1980);
Maravillas (Manuel Gutirrez Aragn, 1981);
127 millones libres de impuestos (Pedro Mas, 1981);
Apaga... y vmonos (Antonio Hernndez, 1982);
Copia cero (Eduardo Campoy, 1982);
Bsame, tonta (Fernando Gonzlez de Canales, 1982);
Soldados de plomo (Jos Sacristn, 1983);
Interior roig (Eugenio Anglada, 1983);
La colmena (Mario Camus, 1983);
Juana la loca... de vez en cuando (Jos Ramn Larraz, 1983);
Stico (Jaime de Armin, 1984);
Feroz (Manuel Gutirrez Aragn, 1984);
Los Zancos (Carlos Saura, 1984);
La noche ms hermosa (Manuel Gutirrez Aragn, 1984);
De hombre a hombre (Ramn Fernndez, 1985);
Luces de bohemia (Miguel ngel Dez, 1985);
Rquiem por un camperol (Francesc Betri, 1985);
La corte de Faran (Jos Luis Garca Snchez, 1985);
Marbella, un golpe de cinco estrellas (Miguel Hermoso, 1985);
La mitad del cielo (Manuel Gutirrez Aragn, 1986);
Pobre mariposa (Ral de la Torre, 1986);
Mambr se fue a la guerra (1986);
El viaje a ninguna parte (1986);
Delirios de amor (Antonio Gonzlez Vigil, Luis Eduardo Aute, Cristina Andreu, Flix Rotaeta, 1986);
El gran Serafn (Jos Mara Ulloque, 1987);
Cara de acelga (Jos Sacristn, 1987);
Mi general (Jaime de Armin, 1987);
Moros y Cristianos (Luis Garca Berlanga, 1987);
Esquilache (Josefina Molina, Joaqun Molina, 1987);
El mar y el tiempo (1989);
El ro que nos lleva (Antonio del Real, 1989);
Fuera de juego (1991);
El rey pasmado (Imanol Uribe, 1991);
Marcellino (Luigi Comencini, 1991);
Chechu y familia (lvaro Senz de Heredia, 1992);
Belle poque (Fernando Trueba, 1992);
Cartas desde Huesca (Antonio Artero, 1993);
As en el cielo como en la tierra (Jos Luis Cuerda, 1995);
Pintadas (Juan Estelrich junior, 1996);
Pesadilla para un rico (1996);
Tranva a la Malvarrosa (Jos Luis Garca Snchez, 1996);
La hermana (Juan Jos Porto, 1997);
El sueo de los hroes (Sergio Renn, 1997);
Pepe Guindo (Manuel Iborra, 1998);
El abuelo (Jos Luis Garci, 1998);
Todo sobre mi madre (Pedro Almodvar, 1999);
Plenilunio (Imanol Uribe, 1999);
La lengua de las mariposas (Jos Luis Cuerda, 1999);
Voz (Javier Aguirre, 2000);
Visionarios (Manuel Gutirrez Aragn, 2001);
El embrujo de Shanghai (Fernando Trueba, 2002);
En la ciudad sin lmites (Antonio Hernndez, 2002);
Bibliofrenia (Marcos Moreno, 2003);
Hay motivo! (Varios, 2004)   voz en el eplogo;
Tiovivo c. 1950 (Jos Luis Garci, 2004);
Para que no me olvides (Patricia Ferreira, 2005);
Mia Sarah (Gustavo Ron, 2005);

Televisi.
Fbulas (1968) (Srie);
El alcalde de Zalamea (Episodi de "Estudio 1") (1968);
Del dicho al hecho (Srie) (1971);
Juan soldado (1973);
El pcaro (Mini-serie) (1974);
Memorias del cine espaol - (Episodi) (1978);
Fortunata y Jacinta (Mini-srie) (1980);
El alcalde de Zalamea (Episodi de "Teatro estudio") (1981);
Ramn y Cajal (Srie) (1982);
Los desastres de la guerra (Mini-srie) (1983);
Las pcaras - (Episodi) (1983);
El jardn de Venus (Srie) (1983);
Nuevo amanecer (Episodi de "Cuentos imposibles") (1984);
"La noche del cine espaol" - (Dos episodis) (1985 - 1986);
Juncal (Mini-srie) (1987);
La mujer de tu vida: La mujer perdida (1988);
La mujer de tu vida 2: Las mujeres de mi vida (1992);
Esta noche es Nochebuena (Episodi de "Farmacia de guardia") (1992);
Los ladrones van a la oficina (Srie) (1993-1995);
Cuntame cmo pas (2001);

Nominacions i Premis.
 Premi Goya .


Festival de Berln.


Festival de Vencia.


Festival de Donostia.


Premis Sant Jordi.


Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de les Arts 1995;
  Fernando Fernn Gmez a IMDB;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90095" title="Contrastant" nonfiltered="859" processed="851" dbindex="35933">
El collectiu Contrastant sn un grup de persones que a travs de la seva pgina web analitzen de forma crtica els discursos emesos pels mitjans de comunicaci.

Les seccions principals de la seva pgina web sn:

 Ves amb compte, que analitza la manera com els mitjans de comunicaci tracten certes realitats conflictives, centrant la seva atenci en com es tracta la informaci referent al Pas Basc per part dels mitjans de comunicaci catalans i espanyols.
 Los nacionales s una secci que s'ocupa de com els mitjans de comunicaci collaboren en la difusi del nacionalisme espanyol tot i que en principi diuen no professar aquesta ideologia.
 Los regionales es dedica a les notcies de mitjans de comunicaci catalans que tracten a Catalunya com una simple regi d'Espanya.
 Llenges s una secci  que analitza les informacions relacionades amb els usos de les llenges, sobretot pel que fa a la llengua catalana.

Un dels fets que ha fet ms conegut a aquest collectiu sn els seus recomptes d'assistents de manifestacions, que publiquen a la secci Vs amb compte i que tenen una tendncia a rebaixar les xifres triomfalistes dels organitzadors siguin de la ideologia que siguin o a posar en dubte l'objectivitat de la gurdia urbana o el govern a l'hora de fer el recompte.

L'11 de febrer de 2007, dia que feia sis anys de la creaci de la pgina web, aquest collectiu va anunciar que deixarien d'actualitzar-la peridicament, per falta de temps dels seus membres. Tot i aix, no descarten publicar algun article de manera excepcional i continuar fent recomptes de manifestacions.

Enllaos externs .
Pgina web del collectiu Contrastant




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90101" title="Santo Andr (Portugal)" nonfiltered="860" processed="852" dbindex="35934">


Santo Andr s una freguesia portuguesa del consell de Santiago do Cacm, amb 74,32 km  d'rea i 10.696 habitants (2001). Pertany a la regi de l'Alentejo, al sud de Portugal. Densitat: 143,9 hab/km . Fou declarada ciutat el 2003, sota el nom de Vila Nova de Santo Andr. 

 Patrimoni .
Esglsia de Santa Maria da Graa (Santiago do Cacm), casa de Nostra Senyora de Graa i font de Nostra Senyora de Graa.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90102" title="Santo Andr (Brasil)" nonfiltered="861" processed="853" dbindex="35935">



Santo Andr s una ciutat de l'estat brasiler de So Paulo situada a 18 km de la ciutat de So Paulo. Fa part de la regi metropolitana de la capital.

En els anys 1950 i 1960 van comenar installar-se grans indstries (especialment indstries mecniques i de peces per autombils) i el gran creixement de la seva poblaci.



Districtes.

 Paranapiacaba;
 Utinga;
 Capuava;

Esports.
 Esporte Clube Santo Andr, el club de futbol de la ciutat.

Enllaos externs.
 Lloc web de l'ajuntament de Santo Andr ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90104" title="Quaderns Crema" nonfiltered="862" processed="854" dbindex="35936">
L'editorial Quaderns Crema va nixer a Barcelona, on t la seu, l'any 1979. Va ser fundada per Jaume Vallcorba i Plana, que n's encara el responsable. La lnia editorial combina prosa i poesia, autors catalans i estrangers, amb una especial atenci als clssics (per exemple, Honor de Balzac, Dante, Edgar Allan Poe, Fernando Pessoa o Lev Tolstoi) que calia incorporar a la literatura catalana. No s'han deixat de banda tampoc els clssics catalans (per exemple, Bernat Metge o J.V. Foix). Grcies a aquesta editorial s'han donat a conixer autors que, amb el pas del temps, han esdevingut alguns dels ms populars, premiats i traduts de la literatura catalana. Es podrien esmentar Quim Monz i Sergi Pmies.

L'any 1999 es va fundar la contrapart en castell de Quaderns Crema, El Acantilado, tamb amb seu a Barcelona.

Enllaos externs.
 Pgina de l'editorial;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90105" title="Irun" nonfiltered="863" processed="855" dbindex="35937">

Irun (nom uscar oficial) s un municipi de la provncia de Guipscoa, al Pas Basc. La ciutat fa frontera amb Frana mitjanant el riu Bidasoa, que limita el municipi a l'est. Es tracta de la segona ciutat ms important de Guipscoa desprs de la capital, Sant Sebasti, amb una poblaci al voltant dels 60.000 habitants.

L'economia de la ciutat es basa en la importncia com a pas fronterer entre Frana i Espanya. Es tracta del principal pas fronterer entre aquests dos estats, juntament amb la Jonquera, a l'Alt Empord. A ms, s un important nus ferroviari, logstic i de transports. Compta tamb amb un important comer i certa indstria.

 Administraci . 


(*) l'elecci de Ricardo Etxepare com alcalde en 1983 no va estar exempta de polmica. Enfront del candidat ms votat (Alberto Buen), va sortir escollit Etxepare amb els vots del seu partit i una aliana contra natura que abastava des de l'esquerra abertzale fins a AP. Es va causar una important revolada arran d'aquest assumpte. El PSE-PSOE va assolir que la sessi d'investidura es repets 2 mesos desprs (11 de juliol de 1983) per un defecte de forma en la primera votaci. En aquesta segona ocasi, els regidors de AP, seguint consignes del seu partit, es van abstenir i Alberto Buen va sortir escollit alcalde.  
(**) a mitjan la legislatura 1999-2003, l'alcalde Alberto Buen dimiteix del seu crrec i el seu company de partit i tinent d'alcalde, Jos Antonio Santano s escollit alcalde. Santano ja havia estat anunciat amb anterioritat com candidat del PSE-EE/PSOE a l'ajuntament en les eleccions de 2003.

 Demografia .


 Persones clebres nascudes en aquesta localitat . 
Almirall Arizmendi segle XVI: general als comandaments de la milcies d'Irun i posteriorment almirall de la flota espanyola ;
 Jos Mara Franco Bordons (1894-1971): compositor i director d'orquestra. ;
 Ramn Iribarren Cavanilles (1900-1967): llicenciat en Cincies Exactes i Doctor enginyer de Camins, Canals i Ports, autoritat mundial en la matria i genial descubridor de les lleis matemtiques i fsiques relatives a la dinmica de l'onatge i la seva aplicaci a la regeneraci de costes. Va Ser nomenat Fill Predilecte de la Ciutat d'Irun per acord unnime de l'Ajuntament. ;
 Mariano Eusebio Gonzlez (Luis Mariano) (1914-1970): cantant de fama internacional, especialment a Frana, on va realitzar la major part de la seva carrera musical. ;
 Pedro Mourlane (1888-1945): periodista i assagista. ;
 Els germans Fermn (1963-), igo i Jabier Muguruza: msics. Integrants dels grups de rock radical basc Kortatu i Negu Gorriak, el primer i segon; i de Joxe Ripiau, el segon i tercer. ;
 Pedro Manuel de Arstegui y Petit: diplomtic, ex-Governador Civil de Guipscoa, mort en atemptat quan exercia com Ambaixador d'Espanya a Lban el 16 d'abril de 1989 ;
 Prez de Azcue (segle XVI): comandant de les tropes iruneses. ;
 Jon Sistiaga (1967-): periodista, escriptor i reporter de guerra. ;
 Teodoro Murua (1888-1968): msic. Director de la banda municipal de msica d'Irun. ;
 Ricardo Arregui (1952-): Metge neurocirujano de prestigi mundial, expert en congelacions. Actualment president de l'equip d'handbol de Balonmano Aragn. ;
 Amaia Montero (1976-): vocalista del grup pop La Oreja de Van Gogh fins a novembre de 2007 ;
 Lourdes Maldonado (1973-): presentadora de notcies cap de setmana Antena 3. ;
 Esportistes . 
 Juan Manuel Garate (1976-): ciclista. Campi d'Espanya en 2005. ;
 Alberto Lpez (1969-): porter de la Reial Societat i del Reial Valladolid. ;
 Miguel ngel Ziga (1959-): porter de handbol. ;
 Alberto Grriz (1958-): ex-futbolista internacional de la Reial Societat. ;
 Roberto Lpez Ufarte (1958): futbolista internacional. Nascut a Fes (Marroc) i iruns d'adopci. ;
 Javier Irureta (1948-): ex-futbolista internacional de l'Atltic de Madrid i Athletic Club de Bilbao i actualment entrenador de futbol. ;
 Pedro Regueiro (1906- ): futbolista internacional que va militar en Reial Uni d'Irun i Reial Madrid. ;
 Luis Regueiro (1908-1995): futbolista internacional que va militar a la Reial Uni d'Irun i Reial Madrid. ;
 Santiago Urtizberea (1910-1985): futbolista que va guanyar 4 vegades el campionat de Frana amb el Girondins de Bordeus. ;
 Francisco Gamborena (1901-): futbolista internacional que va jugar en la Reial Uni Club d'Irun. ;
 Patricio Arabolaza (1893-1935): futbolista internacional de la Reial Uni Club d'Irun. Autor del primer gol de la histria de la selecci espanyola de futbol.
 Jos Echeveste (1889 -): futbolista internacional de la Real Uni Club d'Irun. ;
 Jos Luis Zabala: futbolista internacional que va jugar en la Reial Uni, Espanyol, Oviedo i Valncia. ;
 Javier Yubero (1972-2005): futbolista que va jugar entre altres equips en la Reial Societat, Reial Betis Balompi i Rayo Vallecano. ;
 Javier Garrido: exjugador de la Reial Societat i jugador actualment al Manchester City. ;
 Mikel Amantegui: (1979-) futbolista format al planter de la Reial Societat i actualment a les files del Girona FC. ;

Enllaos externs.
Bidasoa Activa;
Ajuntament d'Irun;
Fira Internacional de la Costa Basca;
San Marciales. Alarde d'Irun;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90112" title="Sony" nonfiltered="864" processed="856" dbindex="35938">


Sony Corporation o Sony s una de les companyies electrniques ms importants del mn. s actualment una corporaci de carcter mundial originria de Jap. 

Histria.
El setembre de 1945, Masaru Ibuka va tornar a Tquio, que havia quedat destrossada pels bombardejos aliats durant la Segona Guerra Mundial. El tercer pis dels Grans Magatzems Shirokiya, es va convertir en el nou taller de Ibuka i el seu grup. L'exterior de l'edifici, presentava esquerdes pertot arreu. 

L'octubre, Ibuka i el seu grup van establir una installaci anomenada Tquio Tsushin Kenkyujo (Totsuken) o Institut de Telecomunicacions de Tquio. A pesar de l'entusiasme, ning sabia al principi qu fer. La majoria dels salaris es pagaven recorrent als limitats estalvis de Ibuka. 

La fbrica reparava rdios i feia convertidors d'ona curta o adaptadors que podien convertir fcilment les rdios d'ona mitja en superheterodins o receptors d'ones de qualsevol longitud, la demanda de la qual creixia rpidament. 

Els adaptadors d'ona curta van atreure l'atenci i l'Asahi Shimbun va publicar un article referent a aix. Quan la guerra arribava a la seva fi, Akio Morita havia decidit regressar a Kosugaya, en la Prefectura d'Aichi. Un dia va llegir la columna que esmentava a Ibuka i immediatament va escriure al seu amic, qui li va contestar i va insistir a venir a Tquio. 

Ibuka i Morita, es van conixer per durant les reunions del Comit d'Investigacions en Perode Bllic. Els dos es van convertir en amics ntims encara que Ibuka duia al seu company ms de dotze anys. 

A ms del treball remunerat, les reparacions de rdios van aportar una recompensa addicional, car ms enll de les comissions de servei rebien freqentment arrs en les cases que visitaven per a donar manteniment. 

La fbrica de Ibuka va treballar en una olla elctrica per a coure arrs (un producte primitiu). Era rar obtenir un arrs sabors. Va ser un primer fracs per a Ibuka i el seu grup. 

L'arrs provenia de Shozaburo Tachikawa, un parent lluny de Ibuka que operava en el mercat negre. De nen, Ibuka solia visitar a la famlia Tachikawa en Hakodate (Hokkaido). Tachikawa se sentia reunit a Ibuka i li admirava. Al graduar-se de la universitat, Tachikawa havia administrat amb habilitat els assumptes generals de la Companyia d'Instruments de Mesurament de Jap (Nissoku). En Totsuken, ell es va ocupar de les finances, del personal i d'assumptes generals. Una de les seves primeres tasques va ser comprar arrs en el mercat negre.

La companyia va comenar a proveir el seu voltmetre de tubs al buit en el qual Yasuda va treballar des de l'poca de Nissokua, a les oficines del govern, amb el que el negoci de Ibuka va iniciar plena marxa a fins al 1945. 

L'establiment de Totsuko.

El 7 de maig de 1946, ms de vint executius i part del personal varen assistir a la cerimnia inaugural de Tquio Tsushin Kogyo o Totsuko (Corporaci d'Enginyeria de Telecomunicacions de Tquio). El sogre de Ibuka, Tamon Maeda, va ser nomenat president. Maeda havia estat fins llavors el ministre d'educaci en els gabinets de postguerra de Higashikuni i Shidehara. 

En el discurs inaugural Ibuka va declarar: "Hem d'evitar els problemes que afligeixen a les grans corporacions en el procs de crear i introduir tecnologies. La reconstrucci de Jap depn del desenvolupament de tecnologies dinmiques". 

El fullet fundacional 

La companyia, que va capitalitzar  190.000, no tenia maquinria i noms disposava d'algun equip d'I+D. Tot i aix amb el nou impuls varen comenar a obrir nous mercats. El president Maeda va subratllar: "Avui s'ha iniciat la nostra petita companyia. Alimentada per les seves tecnologies superiors i pel seu esperit d'unitat, la companyia creixer. I a mesura que ho faci aportarem una contribuci real a la societat". Aix va nixer Tquio Tsushin Kogyo Kabushiki Kaisha.

Primers contractes.

El 8 de maig, Ibuka va visitar el Ministeri de Comunicacions i va rebre una comanda de cinquanta voltmetres de tubs al buit. El problema era que trobar-los en el mercat negre representava fer viatges a Akihabara, a Tquio, o Yokohama o fins i tot a la Prefectura de Ibaraki. 

Totsuko es veia obligat a fabricar el seu propi equip. Comenant amb els cautines, feien tornavisos utilitzant ressorts de motocicletes. Construen les seves prpies bobines elctriques i usaven alambrat elctric en els cables telefnics en els seus productes de prova. La major preocupaci de tots, era financera. El producte de major venda que Totsuko podia oferir, va anar un coix electrocalentat. No era un dispositiu molt segur perqu mancava de termostat i no utilitzava material pirorretardant. Ats que no estaven disposats a entelar el nom de Totsuko, el producte es venia amb el nom fictici "Ginza Nessuru Shokai" (Companyia Ginza de Calefacci). El coix es venia com "pa calent", car en aquest llavors havia escassesa de gaireb tot. La companyia pagava a les famlies dels empleats per cosir forros, adornar cordons amb calats i completar altres tasques encarregades.

Kazuo Iwama era un fsic associat a l'Institut d'Investigacions de Terratrmols de la Universitat de Tquio abans d'unir-se a Totsuko. Iwama i Morita havien estat bons amics en el districte Shirakabe de Nagoya, i estava casat amb la germana menor de Morita. El 1 de juny, Iwama es va unir a la companyia.

Trasllat a Gotenyama.

Desprs de traslladar-se a l'Edifici Tokuya en Ginza, la NHK va sollicitar a Totsuko que converts l'equip sense fil d's militar en receptors de repetidora per a difusi. 

Ja que Jap mancava de materials i subministraments, Shima va pensar a utilitzar l'equip de reserva de comunicacions de l'exrcit, de la Prefectura de Yamanashi, que incloa molts receptors sense fil terra-aire d'ona curta i mitja, amb bobines reemplaables. Gaireb totes les companyies japoneses de telecomunicacions treballaven exclusivament en la restauraci de telfons amb el Ministeri de Comunicacions. Aquesta va ser la primera connexi de Totsuko amb NHK. 

Per a unificar les installacions es van traslladar a Gotenyama, a Shinagawa. 

xits comercials.

El 1955 Sony va desenvolupar la primera rdio de transistors del mn, el que li va valer l'acceptaci en el mercat d'EUA. Aix va ser seguit per altres productes com el televisor Trinitron a colors (1968). 

El Betamax aparegut a mitjan els 70's, va anar un concepte de Ibuka, que es va convertir en un xit, per que a poc a poc va perdre el seu domini del mercat a les mans del format VHS, liderat per JVC. Aquesta situaci es va deure a la negativa de Sony de compartir l's del seu format amb altres companyies, ra per la qual, la majoria de fabricants van adoptar el format VHS. 

Altres grans xits de Sony sn: l'estreo personal Walkman (1979), el audilector de CD (1982), la Betacam per a usos de transmissi professional (1982), el Micro Floppy (1983), la cmera de vdeo Handycam (1985), el MiniDisc (1993), la PlayStation (1994), la videolectora DVD (1997) i el Memory Stick(1998). 




Adquisicions a Amrica.

Al gener de 1988 Sony va adquirir CBS Records. per a donar origen a Sony Music Entertainment i, en el 1989, Sony va comprar Columbia Pictures i va crear Sony Pictures. 

El cas rootkit.

Des de l'any 2004, Sony, que tamb tenia interessos en la indstria discogrfica, va comenar a incorporar sistemes de protecci anticpia basats en un rootkit als seus CDs musicals. Dita rootkit era capa d'installar-se en els nuclis dels sistemes Windows 2000 o XP. Al mes posterior que la notcia va sortir a la llum(Octubre de l'any 2005) ja va haver fortes demandes contra la companyia, aix com peticions a escala mundial per a boicotejar-la. Dita rootkit no noms va despertar la ira dels detractors de l'espionatge amb fins comercials, sin tamb el dels promotors del programari lliure, car es va descobrir que el rootkit(de codi tancat) utilitzava codi alliberat sota llicncies LGPL i GPL, transgredint tals llicncies.

Era Ken Kutaragi.

Ken Kutaragi (1950), creador del negoci de la consola PlayStation, va ascendir al centre del negoci d'electrnica de Sony, que representa gaireb el 70% dels ingressos de l'empresa (2004). 

Cada vegada ms artefactes depenen dels seus semiconductors o programari, el que afavoreix a les companyies de la indstria informtica. Les companyies que tenen control de tecnologies clau, com en el cas de Intel, prosperen, contrriament a les quals es dediquen a ensamblar components bsics. 

Per aix, Kutaragi est decidit a construir la nova generaci d'aparells de Sony que giri entorn de xips fets internament i un programari que uns altres no puguin copiar fcilment i est desenvolupant un microprocessador ultrarpid, anomenat Cell, que servir de base per a la nova PlayStation prevista per al 2006. Per a promoure el treball en equip, est unint divisions de Sony que anteriorment tot just es comunicaven entre si. 

Sony i la innovaci.

Sony histricament ha estat una marca innovadora en el mercat de a creaci d'estndards per a la reproducci, gravaci i emmagatzemament de dades.

Tamb ha realitzat diversos productes exitosos destinats a la electrnica de consum.

L'any 1968 apareixen els primers televisors Trinitron ;
L'any 1975 el video Beta (Betamax), tot i que es va estandarditzar el vdeo VHS;
L'any 1979 el primer Walkman;
L'any 1982 El format Compact Disc;
L'any 1983 els disquets de 3.5 que substituiria els de 5.25;
L'any 1984 el primer Discman (Cd porttil);
L'any 1985 els  Digital Audio Tape una alternativa al CD que va fracassar;
L'any 1992 el MiniDisc;
L'any 1993 l'estandard  Sony Dynamic Digital Sound (era un 7.1), tot i aix aquest format va fracassar ja que en l'entorn domstic s'han imposat els Home Cinema (5.1) i en el format del cinema el DTS (Digital Theatre System).
Als principis dels 90 la Playstation;
L'any 2000 la Playstation 2;
L'any 2006 el format Blu-ray ;
L'any 2007 (a Europa) la Playstation 3;

Enllaos externs.

Guia de cmares digitals Sony;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90116" title="Columna Edicions" nonfiltered="865" processed="857" dbindex="35939">
Columna Edicions s una editorial en llengua catalana amb seu a Barcelona, fundada l'any 1985. Des dels seus inicis va apostar per la narrativa que dominava el mercat internacional, sense deixar de banda ni els joves autors ni els clssics. Igualment, disposa d'un ampli catleg d'autors catalans. En els ltims anys ha estat una de les editorials pioneres en la publicaci dels anomenats llibres meditics.

Convoca els premis literaris Nstor Lujn de novella histrica i el Columna Jove de narrativa juvenil, i publica els premis de novella Prudenci Bertrana, Carlemany, Pin i Soler (Ciutat de Tarragona) i Fiter i Rossell, el Ramon Muntaner de literatura juvenil i el Miquel de Palol de poesia. Durant uns anys (1992-1999) va publicar tamb el prestigis premi Sant Jordi de novella. 

Fou adquirida pel Grup Planeta i actualment est englobada dins el Grup 62.

Enllaos externs.
 Pgina de l'editorial;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90118" title="Bernat de Lippe-Biesterfeld" nonfiltered="866" processed="858" dbindex="35940">


Bernat de Lippe-Biesterfeld, prncep consort dels Pasos Baixos (Jena 1911 - Utrecht 2004). Prncep de la casa principesca dels Lippe i pertanyent a una branca menor i morgantica contragu matrimoni l'any 1934 am la princesa Juliana d'Orange-Nassau esdevinguent d'aquesta forma prncep consort dels Pasos Baixos. 

Nascut a la ciutat de Jena, a l'actual land alemany de Turngia el dia 29 de juny de 1911, essent fill del prncep Bernat de Lippe-Biesterfeld i de la baronessa Armgard of Sierstorpff-Cramm. Com a conseqncia de la uni morgantica dels seus pares, els descendent de Bernat perderen els drets dinstics al Principat de Lippe.

Tot i que l'any 1918 la famlia dels Lippe perd el poder al Principat com a conseqncia de la caiguda de la monarquia de Guillem II de Prssia, la famlia mantingu una fortuna personal considerable que els permet mantenir un alt nivell de vida. La infncia del prncep transcorregu a la finca rural de Reckenwalde, actualment a Polnia. Educat a casa posteriorment ingress en un gymnasium a Zllichau  i posteriorment a Berln on es gradu el 1929.

Ingress a l'NSDAP i concretament a l'SS. Segons les paraules del mateix prncep, no ingress al Partit per convicci sin per obligaci i per facilitar-se la vida. El Partit Nazi tenia especial inters que els prnceps alemanys ingressessin al partit per tal de dotar-se d'una legimitat de la qual mancaven. Alhora, segons Bernat, aquestes organitzacions facilitaven la vida d'un jove com ell.

L'any 1930, el germ menor de Bernat, Aschwin, declar pblicament el seu suport al Partit Nazi mentre que Bernat mantenia la seva posici com a membre de l'SS. Posteriorment Berant entr a treballa a la fbrica qumica IG Farben esdevenit secretari del directori a l'estranger de Pars l'any 1935.

 Membre de la Casa dels Orange .

Com a membre d'una famlia principesca de religi protestant fou pres en consideraci per la reina Guillermina I dels Pasos Baixos com a possible candidat per maridar-se amb la seva filla, la princesa hereva Juliana. El passat poltic de Bernat fou investigat profundament per la cort holandesa i molt especialment la seva vinculaci amb el nacionalsocialisme.

Posteriorment al casament, el prncep Bernat fou investigat i vist amb recel tant pels Serveis Secrets holandesos com alemanys. Alhora s'investig el prncep Aschwin i els seus contactes amb el Partit Nazi i el prncep Bernat.

El 7 de gener de 1937 es cas definitivament amb la princesa hereva i futura reina Juliana I dels Pasos Baixos, filla de la reina Guillermina I dels Pasos Baixos i del duc Enric de Mecklenburg-Schwerin. La parella tingu quatre filles:

 SM la reina Beatriu I dels Pasos Baixos, nada el 1938 al Palau de Soestdijk. Es cas l'any 1966 a Amsterdam amb l'aristcrata d'origen prussi Claus von Amsberg.

 SAR la princesa Irene dels Pasos Baixos, nada el 1939 al Palau de Soestdijk. Es cas l'any 1964 a Roma amb el prncep Carles Hug de Borb-Parma del qual es divorci l'any 1981.

 SAR la princesa Margarida dels Pasos Baixos, nada el 1943 a Ottawa. Es cas el 1967 a L'Haia amb Pere van Vollenhoven.

 SAR la princesa Cristina dels Pasos Baixos, nada el 1947 al Palau de Soesrdijk. Es cas el 1975 a Utrecht amb el cub Jorge Guillermo.

La popularitat de Bernat comen a forjar-se durant la Segona Guerra Mundial. Malgrat el seu origen alemany i el seu passat prxim al moviment nacionalsocialista, la defensa que fu de la independncia dels Pasos Baixos no pass desapercebuda pels holandesos. Organitz la defensa del Palau Reial i planej la fugida de la reina Guillermina I dels Pasos Baixos cap a Londres on tamb s'hi instalerien la seva muller i les seves filles. Posteriorment, i quan la situaci es fu impossible, el prncep Bernat abandon el pas amb dest a la capital britnica. 

A Anglaterra, el prncep Bernat entr a treballar als serveis d'inteligncia britnics malgrat que la seva participaci sempre fou vista amb cert recel pel seu origen alemany. Tot i aix, les recomenacions d'amics del prncep i l'admiraci que li professava el rei Jordi VI van permetre a Bernat pendre part en accions ms compromeses.

A partir de l'any 1940, el prncep Bernat inici accions bliques a la Royal Air Force de la m del lloctinent Murray Payne, essent elevat l'any 1941 a la categoria de comandant. Des de 1942 i fins a 1944 la seva participaci a la Royal Air Force fou plena i alhora collabor activament com a secretari de la reina Guillermina als diferents moviments de resistncia holandesos, essent elevat a la categoria de general per la reina.

L'any 1944, el prncep esdevingu comandant en cap de la forces armades holandesos. Desprs de l'alliberaci dels Pasos Baixos, la famlia reial al complet retorn al pas, i el prncep esdevingu un membre actiu en les converses de pau amb Alemanya. 

El prncep esdevingu un heroi de guerra per la majoria de la poblaci del pas, essent respectat i incls admirat, pels comunistes. Posteriorment adquir un important prestigi per la seva tasca en la restauraci de l'economia holandesa de postguerra.

Desprs de la guerra el prncep es dedic en exclusiva a la gesti del patrimoni de la famlia reial que incloia accions a la KLM Royal Air Dutch, a la petroliera Shell i en mltiples altres companyies en qu la famlia reial hi tenia interessos. Grcies a la seva privilegiada posici fou un dels principals activistes per la fundaci del Grup Bildelberg l'any 1954 dedicat a la lluita contra el comunisme i a la promoci del model capitalisme i del liberalisme.

La seva participaci en afers econmics junt amb les llargues estades de negocies a l'estranger crearen numerosos escndols relacionats amb festes i relacions extramatrimonials que amb el pas del temps s'aneren fent pbliques. Tot i aix, aix no esborr el seu prestigi adquirit durant la Guerra i la recuperaci econmica del pas.

Malgrat tot, l'any 1970, el prncep Bernat accept una comissi d'1.100.000 US$ procedent de la companyia aeronutica Lockheed Corporation, per influenciar al govern holands en la compra de material d'aeronautica militar. Immediatament que l'escndol es fu pblic, la premsa holandesa i la internacional iniciaren una campanya de desprestigi del prncep que traigu a la vida pblica la seva participaci en el moviment nacionalsocialista, les seves perilloses relacions amb el mn econmic internacional, les seves relacions extramatrimonials, l'apartament luxs en el qual hi mantenia la seva amant a la ciutat de Pars, i la seva filla, Alexia, nascuda fora del matrimoni.

Tot plegat va conduir a l'abdicaci de la reina Juliana l'any 1980 i l'ascens al tron de la seva filla primognita, la princesa Beatriu. A partir d'aquest moment la reina Juliana adopt el ttol de princesa i Bernat es retir de la vida pblica.

Tot i aix, l'any 1988, el prncep Bernat subast en oferta pblica dos quadres de la seva prpia collecci privada obtenint la xifra de 850.000 lliures esterlines que serien dedicades ntegrament a la World Wildlife Fund. Els diners foren ingressats al compte privat a un banc sus de la fundaci. Anys desprs es conegu que Halle, director de la WWF, retorn 500.000 lliures al prncep que les dedic al pagament d'un grup de paramilitars que tenien per objectiu la detenci de caadors furtius que actuaven dins de reserves naturals principalment encarregades de la recerca d'elefants.



Posteriorment se'l relacion, encara que no forma provada, amb certes activitats illegals en el rgim sudafric de l'apartheid. 

Tot plegat contribu a incrementar la llegenda del prncep com un home de negocis sense escrpols i introdut en el si de la jet-set internacional. El seu amor pels cotxes, la velocitat, el luxe i les dones feren que Winston Churchill s'express d'ell de la segent manera: "Jo noms he conegut un home que enmig del desordre de la Segona Guerra Mundial visqu la vida tan intesament, aquest era el prncep Bernat de Lippe-Biesterfeld".





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90119" title="Abejar" nonfiltered="867" processed="859" dbindex="35941">

Abejar s un municipi espanyol ubicat a la provncia de Sria, a Castella i Lle.

 Demografia .


Enllaos externs.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90120" title="Adradas (Sria)" nonfiltered="868" processed="860" dbindex="35942">

Adradas s un municipi espanyol ubicat a la provncia de Sria, dins la comunitat autnoma de Castella i Lle.

 Demografa .






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90122" title="Josep Termes Ardvol" nonfiltered="869" processed="861" dbindex="35943">
Josep Termes Ardvol (Barcelona, 1936) s un historiador catal especialitzat en el moviment obrer catal del segle XIX i segle XX.

Llicenciat en farmcia i lletres per la Universitat de Barcelona l'any 1963, el seu activisme en contra del rgim del general Francisco Franco va provocar que fos expulsat de la Universitat de Barcelona l'any 1958 i el 1966. Obtingu el doctorat en histria contempornia per la Universitat Autnoma de Barcelona el 1971, universitat de la qual tamb va ser professor. Ha estat catedrtic d'histria contempornia a la Universitat de Barcelona entre el 1982 i el 1991, any en qu va passar a la Universitat Pompeu Fabra, en concret a l'Institut Universitari d'Histria Jaume Vicens Vives. Es jubila l'1 d'octubre del 2006. 

En l'mbit de la recerca, Termes s'ha centrat sempre a estudiar el  moviment obrer catal dels segles XIX i XX i les vinculacions d'aquest amb el catalanisme poltic. D'aquesta manera, Termes ha combatut les tesis de Jordi Sol i Tura sobre l'origen burgs del catalanisme. Tamb ha revisat d'altres teories sobre la histria de la Catalunya contempornia a partir de les conclusions extretes del seu vast coneixement dels moviments socials i d'una lectura cientfica i popular de les interpretacions fetes per Antoni Rovira i Virgili.

Entre les seves obres destaquen els llibre segents:

 Anarquismo y sindicalismo en Espaa: La primera Internacional (1864-1881) (1972);
 Els moviments socials a Catalunya, Pas Valenci i les Illes (1967), en collaboraci amb Emili Giralt, Alfons Cuc i Albert Balcells;
 El nacionalisme catal. Problemes d'interpretaci (1974), ponncia presentada al Colloqui d'Historiadors, organitzat per la Fundaci Bofill, i que va esdevenir referent de la seva teoria del catalanisme popular.
 Federalismo, anarcosindicalismo y catalanismo (1976);
 La immigraci a Catalunya i altres estudis d'histria del nacionalisme catal (1984, que inclou l'esmentada ponncia del 1974.
 De la Revoluci de setembre a la fi de la guerra civil (1987) Vol. 6 de la Histria de Catalunya, dirigida per Pierre Vilar i coordinada per ell mateix;
 Les Bases de Manresa de 1892 i els orgens del catalanisme (1992) amb Agust Colomines;
 Les arrels populars del catalanisme (1999);
 Histria del catalanisme fins el 1923 (2000);
 Histries de la Catalunya treballadora (2000);
 Patriotes i resistents. Histria del primer catalanisme(2003) amb Agust Colomines ;
 Misria contra pobresa. Els fets de la Fatarella del gener de 1973 (2005);

Igualment, Termes ha publicat molts articles en publicacions peridiques especialitzades com l'Aven, Estudios de Historia Social o El Contemporani, revista de la qual s codirector amb Rafael Aracil. Abans va ser un dels fundadors de la revista Recerques. Malgrat ser refractari a crear una escola historiagrfica en un sentit estricte, molts historiadors actuals se'n consideren deixebles, entre ells: Teresa Abell, Josep M. Sol i Sabat, Enric Oliv, Llus Duran, Josep Pich, Santiago Izquierdo, Josep Grau, Andreu Mayayo, Jordi Llorens o Agust Colomines.

La seva trajectria reb un reconeixement pblic l'any 2006 amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, atorgat per mnium Cultural. El 1990 ja havia rebut la Creu de Sant Jordi.

En el camp poltic, Termes fou militant del PSUC fins a mitjan dcada dels anys seixanta del segle XX. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90126" title="Ruggero Leoncavallo" nonfiltered="870" processed="862" dbindex="35944">

Ruggero Leoncavallo (Npols, 23 d'abril de 1857- Montecatini, 9 d'agost de 1919), compositor itali d'pera.

Biografia.
Leoncavallo va estudiar al Conservatorio San Pietro a Majella de Npols. Desprs de molts anys d'estudi i de diverses temptatives fracassades de composici d'almenys una pera, va assistir a l'enorme xit de l'pera de Mascagni Cavalleria Rusticana el 1890, i no va tardar massa en concloure el seu gran xit, Pagliacci, seguint l'estil verista.  Pagliacci va ser estrenada a Mil el 1892 amb un xit immediat; avui dia s l'nica obra de Leoncavallo que ha quedat en el repertori estndard d'pera. La ms clebre de les ries d'aquesta pera s Vesti la giubba, que va ser gravada pel tenor Enrico Caruso i esdevingu el primer disc que va vendre ms d'1 mili de cpies.

L'any segent va estrenar, de nou a Mil, la seua pera I Medici, per ni aquesta ni la segent (Chatterton, de 1896) van obtenir xit. No va ser fins a La Bohme, estrenada el 1897 a Vencia, que el seu talent va obtenir la confirmaci de l'estima del pblic. Les dues ries per a tenor d'aquesta darrera pera s'interpreten ocasionalment a Itlia, per en realitat l'xit se'n va veure apaivagat per l'ascensi de l'obra homnima de  Puccini; pera sobre el mateix tema i amb un millor llibret, que va estrenar-se el 1896.  Les segents peres de Leoncavallo van ser Zaz (1900) (l'pera amb qu Geraldine Farrar va acomiadar-se del Metropolitan Opera), i Der Roland (1904).  Cap d'aquestes s'escolta avui dia amb assiduitat, tot i que l'ria per a barton de Zaz s certament popular.

Leoncavallo era el llibretista de totes les seues peres. Alguns el van considerar el millor llibretista itali del seu temps, noms per darrere de Boito.

peres.

Pagliacci (21 de maig de 1892 Teatro Dal Verme, Mil) ;
I Medici (9 de novembre de 1893 Teatro Dal Verme, Mil) part de la trilogia Crepusculum   no completada ;
Chatterton (10 de mar de 1896 Teatro Argentina, Roma) D'una obra composta el 1876  ;
La bohme (6 de maig de 1897 Teatro La Fenice, Vencia) ;
Zaz (10 de novembre de 1900 Teatro Lirico, Mil) ;
Der Roland von Berlin (13 de desembre de 1904 Deutsche Oper, Berln) ;
Maia (15 de gener de 1910 Teatro Costanzi, Roma) ;
Gli Zingari (16 de setembre de 1912 Hippodrome, Londres) ;
Mimi Pinson (1913 Teatro Massimo, Palerm) de La Bohme ;
Edipo Re (13 de desembre de 1920 Opera Theatre, Chicago);

Operetes.

La jeunesse de Figaro (1906, USA) ;
Malbrouck (19 de gener de 1910 Teatro Nazionale, Roma) ;
La reginetta delle rose (24 de juny de 1912 Teatro Costanzi, Roma) ;
Are You There? (1 de novembre 1913 Theatre Prince of Wales, Londres) ;
La candidata (6 de febrer de 1915 Teatro Nazionale, Roma) ;
Prestami tua moglie (2 de setembre de 1916 Casino delle Terme, Montecatini) ;
Goffredo Mameli (27 d'abril de 1916 Teatro Carlo Felice, Gnova) ;
A chi la giarrettiera? (16 d'octubre de 1919 Teatro Adriano, Roma) ;
Il primo bacio (29 d'abril de 1923 Salone di cura, Montecatini) ;
La maschera nuda (26 de juny de 1925 Teatro Politeama, Npols);






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90129" title="Acadmia de la Llengua Hebrea" nonfiltered="871" processed="863" dbindex="35945">
L'Acadmia de la Llengua Hebrea (en hebreu,                     , Ha-Aqademya Lallaixon ha-Ivrit), instituda per la Knesset el 1953 com a instituci superior per a la llengua hebrea, defineix la normativa per a la gramtica, l'ortografia, els neologismes, les regles de transliteraci oficial i la puntuaci diacrtica de l'hebreu, basant-se en el desenvolupament histric de l'idioma.

L'Acadmia s la successora del Comit per a la Llengua Hebrea, creat per Eliezer Ben-Yehuda el 1889. Amb seu a Jerusalem, acutalment s integrada per 23 membres, entre els quals hi ha lingistes, professors d'estudis judaics i bblics, aix com ara catedrtics d'altres disciplines, poetes, escriptors i traductors, entre d'altres.

Les decisions i normes de l'Acadmia en matria lingstica, lxica i idiomtica sn de carcter obligatori per a tots els assumptes oficials d'Israel.

Funcions.
Segons l'acta fundacional, les funcions de l'Acadmia sn les segents:
Investigar i compilar el lxic de la llengua hebrea, d'acord als diferents estrats histrics.
Estudiar la histria i l'estructura de l'idioma.
Dirigir i encarrilar el desenvolupament de l'hebreu segons la seva naturalesa, les seves necessitats i el seu potencial en tots els mbits de la vida quotidiana i acadmica.

Enllaos externs.
Acadmia de la llengua hebrea  i ;
Projecte del Diccionari histric de la llengua hebrea ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90132" title="Joan Tarrs i Bru" nonfiltered="872" processed="864" dbindex="35946">
Joan Tarrs i Bru (Olot, 1880 - Girona, 1972) fou un poltic giron i metge oculista. 

Tarrs i Bru pertanyia a una nissaga de metges i poltics de la ciutat de Girona. En la seva joventut, Tarrs no emprengu el cam tradicional de la seva famlia i ingress al seminari dioces de Girona, que finalment abandon per dedicar-se als estudis de metge oculista. Tot i que no disposava de vocaci poltica, Tarrs fou escollit alcalde de Girona al 1924 per la dictadura del general Miguel Primo de Rivera. Desprs de la Guerra civil espanyola fou el primer alcalde del rgim franquista. La seva estada al crrec fou breu (del 6 de febrer al 23 d'octubre de 1939), ats que era l'nic oculista actiu de la Provncia de Girona i no podia donar una dedicaci exclusiva al crrec. En abandonar-lo, fou immediatament nomenat president de la Diputaci de Girona, crrec que va detentar fins al mar de 1940. 

En l'mbit civil, Tarrs fou president del Cercle Artstic de Girona del 1947 a 1949.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90135" title="Nria Gago" nonfiltered="873" processed="865" dbindex="35947">
Nria Gago s una actriu catalana.

Biografia.

Comen la seva carrera una mica abans d'acabar els seus estudis, interpretant el personatge de la Rut de la srie de televisi El cor de la ciutat (TVC). Tot seguit es transllad a Madrid, on ha comenat a fer carrera al cinema: Noviembre, Tu vida en 65 minutos, etc.

Ha rebut una nominaci als Premis Goya per la pellcula Hctor, de Gracia Quejereta.

Filmografia.

Televisi.

El cor de la ciutat (TVC);
Mis adorables vecinos (Antena 3);
MIR (Tele 5);

Cinema.

Noviembre, d'Achero Maas.
Hctor, de Gracia Quejereta.
Tu vida en 65 minutos.
Faltas leves.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90137" title="Josu Jon Imaz" nonfiltered="874" processed="866" dbindex="35948">

Josu Jon Imaz San Miguel ( Zumarraga, Guipscoa, 6 de setembre de 1963) s un poltic basc. s doctor en Cincies Qumiques per la Universitat del Pas Basc  Euskal Herriko Unibertsitatea  i es va llicenciar a la Facultat de Cincies Qumiques de Sant Sebasti, on se li va concedir el premi extraordinari de final de carrera. La seva especialitat sn els polmers. Alhora, el 1978 es va afiliar al Partit Nacionalista Basc. Durant el curs 1989-1990 es va formar en Direcci General d'Empreses, dins el Pla de formaci de la Direcci General d'Ikasbide-Grupo Cooperativo Mondragn. L any 1994 va finalitzar la tesi doctoral a l Escola Superior d'Enginyers Industrials de Bilbao.

El desembre de 1986 el centre tecnolgic INASMET el va enviar al centre francs CETIM de Nantes, amb una beca del Ministeri d'Indstria i Energia, dins el programa de formaci d investigadors a l'estranger. Durant el perode 1987-1989 va ser responsable de l rea de Compsits i Polmers d'INASMET. Ms tard, durant el perode 1989-1991, es va incorporar al Grupo Cooperativo Mondragn com a promotor industrial. Tamb va ser responsable del Departament de mrqueting i relacions exteriors d INASMET durant els anys 1991-1994.

Va ser escollit eurodiputat en les eleccions al Parlament Europeu de 1994 pel PNB, crrec que va ocupar fins que el 7 de gener de 1999 va ser nomenat conseller d Indstria, Comer i Turisme del Govern Basc i portaveu del mateix Govern Basc. A partir del consell de govern celebrat el 17 de juliol de 2001 va tornar a ser titular de la cartera d Indstria, Comer i Turisme del Govern Basc i portaveu del govern, crrecs que va ocupar fins al 13 de gener de 2004.  Finalment, a l assemblea general de l'Euzko Alderdi Jeltzalea-Partit Nacionalista Basc, celebrada els dies 17 i 18 de gener de 2004, va ser escollit president de l'Euzkadi Buru Batzar (executiva nacional), crrec que va ocupar fins l'anunci el 12 de setembre de 2007 de la seva retirada de la poltica, per discrepncies amb el sector sobiranista. L'enfrontament pel lideratge del PNB es mantenia des de la seva pugna per la Presidncia del EBB al 2003 amb Joseba Egibar, partidari de tesis independentistes.

El 2006 li fou concedida la Creu de Sant Jordi pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

Currculum poltic.
 Afiliat a EAJ-PNB l any 1978;
 President d'EGI Urretxu-Zumarraga (1979-1982);
 Membre del Consell Regional Euzko Gaztedi Guipscoa (1980-1986);
 Membre del Consell Nacional d'EGI (1981-1986);
 Membre de la Junta Municipal d'EAJ-PNB d'Urretxu-Zumarraga (1979-1982);
 Representant de l Assemblea Nacional EAJ-PNB durant els perodes segents:
 1983-1985;
 1986-1988;
 1992-1994;
 Membre del GBB (1988-1990);
 Tinent d alcalde i conseller d Hisenda i Desenvolupament de Zumarraga (1991-1995);
 Diputat al Parlament Europeu (1994-1999);
 Membre de la Comissi de Pressupostos, Indstria i Afers Econmics i Pesca;
 Vicepresident de la Subcomissi Monetria;
 Conseller d'Indstria, Comer i Turisme i portaveu del Govern (1999-2001);
 Parlamentari basc per Guipscoa (2001);
 Conseller d'Indstria, Comer i Turisme i portaveu del Govern (2001-2003);
 President de l'EBB d'EAJ-PNB (2004);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90138" title="Antoni Franquet i Alemany" nonfiltered="875" processed="867" dbindex="35949">
Antoni Franquet i Alemany (Girona, 1909 - ?) fou un poltic giron. 

Procedent d'una famlia d'impressors i llibreters de la ciutat de Girona, Franquet es vincul amb la vida militar, per la qual cosa al 1936 particip al cop d'Estat contra la Segona Repblica espanyola amb el rang d'alferes de complement. Arran d'aquest fet, fou jutjat per un tribunal popular que, a la fi, l'absolgu. Al desembre de 1936 creu la frontera amb Frana i s'incorpor a l'exrcit faccis del general Francisco Franco. Ferit a la batalla de l'Ebre el 1939 retorn a Girona com a Caballero mutilado. En tant que militant de la FET i de les JONS, comen a ocupar crrecs dins el nou rgim: delegat provincial d'excombatents, diputat gestor, secretari provincial de la FET i de les JONS i sotscap provincial del movimiento (1944 - 1957), crrec que compart amb el d'alcalde de Girona. La seva gesti fou austera i, en contrast amb el seu antecessor Albert de Quintana i Vergs, fou totalment subms al governador civil de la provncia de Girona Luis Mazo Mendo. L'any 1946 fou nomenat diputat al Congrs dels Diputats, crrec que ocup fins el 1955. Al 1957 abandon tota l'activitat poltica de cop, adduint raons familiars.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90140" title="Gustave Charpentier" nonfiltered="876" processed="868" dbindex="35950">
Gustave Charpentier (Dieuze, 25 de juny de 1860   Pars, 18 de febrer de 1956), compositor francs principalment conegut per la seua pera Louise.

Era fill d'un forner. Desprs d'estudiar al conservatori de Lilla va accedir al Conservatori de Pars el 1881. Ac va estudiar composici amb Jules Massenet i el 1887 va guanyar el Prix de Rome amb la cantata Didon. Durant la seua estada a Roma, va compondre l'obra orquestral Impressions d'Italie i va comenar a treballar en el llibret i msica de la que havia d'esdevenir la seua obra de major xit, l'pera Louise.

Charpentier va tornar a Pars, on va continuar la composici, incloent-hi peces sobre texts de Charles Baudelaire i Voltaire. Haven acabat Louise, aquesta va ser acceptada per a la seua estrena a l'Opra-Comique. Louise s un retrat realista de la vida de les classes obreres de Pars, i ha estat considerada un prematur exemple del verisme operstic.

L'estrena de Louise va tenir lloc el 2 de febrer de 1900 sota la direcci d'Andr Messager, sent la primera pera estrenada en aquest teatre en el Segle XX. Va constituir un xit immediat, sent representada arreu del mn i convertint el seu autor en un home aclamat. Va contribuir al llanament de la carrera de la soprano escocesa Mary Garden que va fer seu el paper des de ben aviat. Existeix una versi cinematogrfica de l'pera de 1939 amb Grace Moore en el paper protagonista de Louise. L'ria "Depuis le jour" s una pea molt popular que s'interpreta sovint avui dia.

El 1902, Charpentier va fundar el "Conservatoire Populaire Mimi Pinson", l'objectiu del qual era proveir d'educaci musical a les joves treballadores de Pars.

Amb el pas del temps, Charpentier va anar abandonant la composici. El 1913 va compondre una seqela de Louise, Julien, que va ser rpidament oblidada. 

Opera.
Louise - 1900;
Julien, ou La vie du pote - 1913;
L'amour au faubourg - 1913;
Orphe   No representada, probablement inacabada.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90141" title="Galligants" nonfiltered="877" processed="869" dbindex="35951">
El Galligants s un dels quatre rius de Girona. Galligants neix a les Gavarres i s'escola fins al pla de Girona a travs de la vall de Sant Daniel, on s'uneix al rius Onyar i Ter. El tram urb del riu se situa entre el burgs medievals  de Sant Feliu i de Sant Pere. L'any 1843 el Galligants fou el causant d'una de les pitjors inundacions de la ciutat, en la qual es negaren els barris de Sant Pere i de la Barca i moriren unes 100 persones de la classe obrera.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90145" title="Ramon Mart i Alsina" nonfiltered="878" processed="870" dbindex="35952">

Ramon Mart Alsina (Barcelona, 1826 - 1894) fou un pintor realista catal.

Considerada la figurada ms important del realisme artstic de Catalunya i Espanya, Mart Alsina s'emmarc dins els corrents europeus ms moderns i trencadors del moment. Estudi a Pars, on conegu l'obra de Gustave Courbet el major exponent internacional del realisme, i l'obra de l'escola de Barbizon. Atret pel pensament positivista i els corrents progressistes, Mart Alsina express el seu realisme militant en obres com el Bornet o La migdiada on es palesa el postulat realista bsic de retratar la realitat sense idealitzacions o embelliments innecessaris. La temtica principal de la seva obra se centr en un esdeveniment histric: els setges de Girona de 1808 i 1809. Les obres ms destacades d'aquesta quasi obsessi sn les herones de Santa Brbara o el setge de Girona de 1809. Amb el temps Mart Alsina s'an adaptant tbiament als nous corrents com l'impressionisme. s per aix que alguns crtics consideren el pintor un artista eclctic, que no es pot adscriure a cap corrent pictric concret.

Figura cabdal de l'art catal de la segona meitat del segle XIX, Mart i Alsina protagonitza un dels episodis pictrics ms fecunds i renovadors del Vuitcents. s un autor amb una producci abundant que emmascara l'existncia d'un taller, el ms important de l'poca, que assumeix un gran volum d'encrrecs i que l'integren un gran nombre de collaboradors, els quals treballen sota la direcci de Mart Alsina. Aquest taller, per, tamb va tenir una funci pedaggica, fins al punt d'esdevenir una escola artstica parallela i contrria a l'ensenyament oficial que s'impartia a l'escola de la Llotja i un centre formatiu per a tot un estol de pintors de la generaci segent.

A banda dels seus retrats, l'artista excelleix per les representacions de vistes urbanes, paisatges de muntanyes, marines tempestuoses, nus i natures mortes. En aquest sentit, tot i que el paisatge, seguint la tradici romntica en qu es forma el pintor, ocupa un lloc molt important en la seva producci, la forma d'abordar-ne la representaci s la millor prova de l'aparici d'una nova potica basada en la defensa de la realitat com a nica font d'inspiraci, tot desestimant el subjectivisme i el sentimentalisme romntic de l'artista que descobreix en la natura el reflex dels seus estats d'nim.

Fou membre de l'ara anomenada Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90146" title="Ou de reig" nonfiltered="879" processed="871" dbindex="35953">



L'ou de reig o simplement reig, o tamb cocou (Amanita caesarea, del llat manos: nom d'una muntanya entre Cilcia i Sria on sembla que abundaven les amanites; caesarea: del Cesar) s un bolet excellent comestible de l'ordre dels agaricals i un dels ms apreciats a Catalunya potser tamb perqu s poc com. Ja era coneguda pels romans.

 Descripci .

Pot arribar a fer uns 15 cm d'alria, amb un barret de 8-20 cm, primer hemisfric i finalment aplanat, amb el marge recte i lleugerament acanalat. La cutcula, que s separable, s llisa i lluent, un xic lubrificada en temps humit, de color taronja vermells viu, que amb el temps s'engrogueix i es fa ms plid. A vegades pot presentar restes de vel. La carn s tendra, de color blanc, excepte sota la cutcula i a l'exterior del peu, on s d'un bell groc de rovell d'ou i amb la volva blanca a la part baixa del peu. La seva olor s suau i el seu gust, dol.

El seu desenvolupament s el tpic d'aquesta mena de bolets: en nixer recorda un ou (d'aqui el nom), ms endavant n'emergeix el peu que porta el barret tancat al capdamunt; quan el barret s'obre i s'estn, el vel que fins aquell moment cobria les lmines s'esquina per la vora i cau formant el tpic anell de les amanites, que resta penjant a mig aire del peu.

 Hbitat .

Viu a les terres baixes en boscos de planifolis, associat bsicament amb suros, alzines, roures i castanyers, en llocs nets i illuminats orientats a llevant, amb clara preferncia pels sls silcics i saulosos. Fructifica des de la primavera fins a comenaments de la tardor, ja que no s gens amant del fred.

 Gastronomia .

Es pot menjar tant fregit, com cru, tallat a llesques fines i macerat amb oli d'oliva.

 Perill de confusi .

En cas de menjar-se l'ou, s'ha de tenir la precauci d'obrir-lo i comprovar que sigui de color taronja, per tal d'evitar una lamentable confusi amb l'ou de la farinera borda (Amanita phalloides), que t l'interior de color verds. La quasi totalitat de les intoxicacions mortals sn degudes a aquest bolet molt txic i bastant freqent als boscos.

Hi ha cert perill de confusi amb el txic reig bord (Amanita muscaria), que t el barret d'un vermell viu, cobert de nombroses granulacions de color blanc, les lmines blanques i el peu en forma de nap, tamb blanc, sense volva aparent. Aquesta confusi s ms fcil que es produeixi si abans ha plogut i, en rentar-se la cutcula, ha quedat descolorida i ha perdut les granulacions.

 Altres imatges .



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90147" title="Launeddas" nonfiltered="880" processed="872" dbindex="35954">
Els launeddas, el Clarinet triple s un dels instruments musicals de vent-fusta ms antics de la mediterrnia (900 a.C.) i que en l'actualitat noms es troba a Sardenya, consisteix en tres tubs amb llengeta simple, que formen part del mateix cos de canya. s polifnic i es toca amb la tcnica de la respiraci circular.  El launeddas encara es toca durant les cerimnies i les danses religioses (su ballu). 

 Origens .
La utilitzaci del Launeddas es certifica durant un perode que va de la prehistria fins als nostres dies.
Instruments del mateix tipus, que utilitzen tcniques similars, estan presents a tota la costa mediterrnia, xeremies eivissenques, flautes d'encantadors de serps a l'frica septentrional, sac de gemecs als Pasos Catalans, aulos a l'antiga Grcia, l'auletis en la cermica ibera al capdavant dels exrcits, a l'antic Egipte i en Orient Mitj, revelant els contactes i els intercanvis recprocs i antics d'aquestes regions geogrfiques. Les ocasions d'utilitzacions podien ser laiques o religioses. s probable que s'utilitzs en rituals mgics.

 Descripci de l'instrument .
El launeddas s format per tres canyes que poden tenir diferents mesures i gruix:

 La primera canya s la baixa (basciu o tumbu). s el ms llarg i desprovet de forat que noms permet sonar una nica nota greu i constant. ;
 La segona canya (mancosa manna) t per funci produir les notes d'acompanyaments i est vinculada a la primera canya, per a formar el croba. ;
 La tercera canya (mancosedda) s independent en relaci amb dues precedents, i t per funci produir les notes de la melodia. Sobre el  'mancosa i sobre el  'mancosedda es tallen quatre forats a distncies preestablertes. Es fa un cinqu en la part terminal de les canyes en rituals mgics.



 Tipus de launeddas . 
Existeixen diversos tipus de launeddas ; els principals son:
Punt'e organu;
Fiorassiu;
Mediana;
A partir d'aquests tres tipus, podem trobar-ne diversos sub-tipus:
Fiuda bagadia;
Tzampognia;
Spinellu;
 	Contrappuntu
 	Su para et sa mongia
 	Frassettu

 Enllaos externs.
Estudis sobre etimologia (en itali);
Sonus de Canna ;
Triplepipe.net - MP3;
Musica de Sardenya;
LauneddasWorld.com - Launeddas i instruments musicals de la Sardenya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90151" title="Jan Dismas Zelenka" nonfiltered="881" processed="873" dbindex="35955">
Jan Dismas Zelenka, (Lunovice, Bohmia, 16 d'octubre de 1679   Dresden, 22 de desembre de 1745), compositor barroc txec.

La seua vida.

Jan Dismas Zelenka va nixer el 16 d'octubre de 1679 a Lunovice. Encara que no es coneix molt de la seua infncia i joventut, probablement va ser son pare, professor i organista d'aquesta ciutat, qui el va introduir en el mn de la msica. Es pensa que va poder haver rebut una educaci musical en el collegi jesuta de Praga, anomenat Clementinum.

El 1709 va ser contrabaix de la capella del comte J.L. Von Hartig a Praga i el 1710 de la Capella Reial Saxona de Dresden. De 1715 a 1719 va estudiar amb Johann Joseph Fux a Viena i amb Antonio Lotti i Alessandro Scarlatti a Itlia. El 1719 va fixar la seua residncia definitiva a Dresden, on va ser nomenat el 1721 vicemestre de capella i, el 1729, director de msica de l'Esglsia. Va romandre en aquesta ciutat fins a la seua mort, el 1745.

La seua obra.

Jan Dismas Zelenka va compondre msica instrumental i vocal, encara que la major part de la seua obra est dedicada a la msica religiosa. La seua msica s poc convencional i de gran originalitat. Tot i aix i pel fet que Zelenka era considerat un compositor massa conservador en el seu temps (igual que Johann Sebastian Bach), la major part de la seua obra va quedar en l'oblit desprs de la seua mort, i no va ser sin fins a finals del segle XX que algunes de les seues obres van tornar a interpretar-se.

La major part de la seua msica religiosa va ser escrita per a la cort de Dresden, que s'havia convertit al catolicisme per qestions poltiques. Zelenka hi uneix les tcniques de composici arciques, basades sobretot en un contrapunt molt estricte, amb els elements ms moderns de la seua poca, aconseguint aix obres de gran expressivitat. Es coneixen prop de 20 misses, fragments de missa, responsoris, 2 Magnficats, un d'ells en re major, que Johann Sebastian Bach va fer copiar per al seu fill Wilhelm Friedemann, nombrosos salms, responsoris a capella, elogiats per Telemann, i 3 oratoris: Ges al Calvari, Il Serpente de bronzo e I penitente al Sepolcro.

El nombre de composicions vocals profanes s molt redut. Entre aquestes destaca l'pera llatina Sub Olea pacis et palma virtutis. 

En la seua msica instrumental introdueix elements de la msica popular txeca. Entre les seues obres instrumentals es troben: 6 sonates de cambra, 5 capriccios per a orquestra, una simfonia, una suite-obertura, una obertura de programa, Hipochondria, i un concert per a orquestra en sol major.

Zelenka es mostra prxim als grans mestres del barroc tard. La seua originalitat en la invenci de temes, en les progressions harmniques, en el seu s constant de cromatisme i en la cerca de noves sonoritats, igual que la seua escriptura de gran viruosismo sn molt apreciades actualment i l acosten considerablement a Johann Sebastian Bach, qui el considerava un excellent compositor.

La msica de Zelenka es troba registrada i ordenada temticament en el catleg Zelenka-Werke-Verzeichnis (ZWV) de Wolfgang Reiche.

Enllaos externs.
  Versi simplificada del catleg ZWV de Wolfgang Reiche;
  Pgina sobre la msica de J.D. Zelenka;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90168" title="Beatriu" nonfiltered="882" processed="874" dbindex="35956">
Beatriu s el personatge femen principal de la Vida nova i La Divina Comdia de Dante. Segons sembla, s'inspira en una persona real, Beatrice Portinari, que l'autor va conixer i que va morir molt jove. Superant el rol de donna angelicata de la tradici immediatament anterior a l'autor florent, el paper de Beatriu a La Divina Comdia s el de guiar el protagonista del poema en el tram final, el parads, per ajudar-lo a trobar el cam recte fins al punt ms alt del Cel.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90169" title="Tour de Frana de 1987" nonfiltered="883" processed="875" dbindex="35957">


El Tour de 1987, un dels ms llargs, va ser tamb un dels ms disputats de la histria. Dos corredors, l'irlands Stephen Roche i el espanyol Pedro Delgado que militava a l'equip holands del PDM van estar lluitant pel maillot groc fins a la ltima contrarellotge on es va decidir el Tour per tan sols 40 segons. Records d'aquell Tour sn les etapes de muntanya i escapades de Pedro Delgado i sobretot l'etapa on Sthepen Roche per a poder treure uns segons a Delgado va necessitar assisstncia mdica i l'administraci d'oxigen.

 Podi.

 1er: Stephen Roche;
 2on: Pedro Delgado;
 3er: Jean Franois Bernard;


Equips participants.



Etapes.


 Classificacions .















Enllaos externs.
  Pgina Oficial del Tour de Frana;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90174" title="Gallina empordanesa" nonfiltered="884" processed="876" dbindex="35958">
La gallina empordanesa s una raa de gallina prpia de l'rea de l'Empord.

Histria.
Es creu que s una raa criada des d'antic a la zona, per no va ser fins el 1928 que es va fer els primers intents de descriure-la, i no s fins a temps moderns que el seu aspecte ha quedat fixat.

Durant els temps de la Mancomunitat de Catalunya hi hagu concursos on s'hi presentaven dos tipus de gallines empordaneses, la blanca i la rossa, per amb l'arribada de la Dictadura de Primo de Rivera tot es va perdre i van desaparixer les agrupacions que tenien cua d'aquest tipus d'aviram. 

Seguiren intents seriosos de tria i preservaci de la raa, per amb l'arribada de la Guerra Civil Espanyola i la mancana d'aliments que comport la cria es feu impossible i acabaren desapareixent. La raa sobrevisqu grcies a qu encara quedaven masies que la feia crixer.

Actualment els ous que ponen sn molt rogencs, ms si es compara amb els colors blancs que tenien abans. Es creu que s degut a qu durant el Franquisme van rebre influncies gentiques d'exemplars de la gallina penedesenca.

Durant la dcada de 1980 es va dur a teme una tasca de recuperaci d'aquest aviram, moment en el que es va escriure el perfil actual i qued dividit en els tipus actuals.

Actualment hi ha ms de 1.000 exemplars, la meitat d'ells a Catalunya. Tant a Frana com a Alemanya hi ha empreses explotadores amb el seu perfil.

Les millores gentiques han aconseguit que sigui actualment una raa productiva.

Caracterstiques.
Pon uns 160 ous (220 les millorades) rogencs a l'any d'uns 60 grams cada un.
N'hi ha quatre varietats: blanca, blanquirossa, roja i rossa.
s de tipus semipesant (pesant la millorada).
Orelletes normalment grogues.
Tarsos grocs.
Cresta senzilla amb clavell.

Enllaos externs.
Les races domstiques autctones de Catalunya;
Associaci alemanya per a la cria de gallines catalanes ;
AVIRAUT empresa explotadora de la raa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90178" title="Masss de Randa" nonfiltered="885" processed="877" dbindex="35959">


El masss de Randa s un masss muntanys situat entre les comarques mallorquines del Pla i Migjorn. La major part del masss pertany als termes de Llucmajor i Algaida, encara que tamb entra dins els de Monturi i Porreres. La principal elevaci s el puig de Randa (543 m), per tamb hi trobam el puig d'en Ros (501 m), el puig de Galdent (420 m) i es Socorrat (283 m).

Aquest masss ocupa una superfcie de 3700ha.

 Flora i fauna .
En els vessants dels cims s'hi troben boscos de pi blanc i restes d'alzinar. En canvi les valls estan cobertes d'ullastre (mata, dit en mallorqu) i de zones de conreu d'atmetller, d'olivera i de garrofer.
Entre la fauna destacarem l'eri afric, el lir, la mostela, el pitroig i el corb.

Etnologia.

Les vessants del puig presenten diferents restes d'activitats tradicionals que es realitzaven antigament a la falda de la muntanya. Sn comuns els rotlles de sitja a la zona anomenada Cam del Bon Pastor que recorden la producci de carb d'alzina a la contrada. Tamb sn freqents a la part ms baixa els forns de cal.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90180" title="Bot (desambiguaci)" nonfiltered="886" processed="878" dbindex="35960">


Geografia: Bot s un municipi catal de la comarca de la Terra Alta.
Msica: Bot s com es coneix tamb el sac de gemecs o gaita. ;
Nutica: Un bot s una embarcaci petita, propulsada amb rem o motor. ;
Recipients: Un bot s un recipient de cuir per contenir lquids, especialment vi.
Tecnologia: Bot s l'abreviatura de robot, un dispositiu dissenyat per a efectuar automticament certes tasques. Aquesta abreviatura s'utilitza especialment en el camp de l'informtica.
 Internet: Un bot s un programa informtic que efectua automticament tasques repetitives a travs d'Internet.
 Viquipdia: Els  sn usuaris que reben certs drets per a ajudar-los a fer tasques repetitives de manteniment.
Zoologia: El bot s un peix de la famlia dels mlids, de nom cientfic Mola mola.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90181" title="Drac de Sant Feliu de Llobregat" nonfiltered="887" processed="879" dbindex="35961">



El drac de Sant Feliu es va construir a Can Boter (Tiana) arrel de la proposta d'acompanyar als gegants de la ciutat (el cavaller Guillem i Violant de Bar futura reina de la corona d'Arag) de Sant Feliu de Llobregat, per representar contes i llegendes de cavallers i dracs. Es va construir el 1984 i l'estrena va ser el 1985 com a representaci de la llegenda del cavaller Guillem i la princesa Violant. Aquesta fou segrestada per un drac que atemoria les contrades i hagu de lluitar contra el cavaller Guillem, que el derrot alliberant a la princesa i al poble. Tothom ho va celebrar amb una gran festa. Des de llavors que es representa la lluita del cavaller i el drac, el darrer de dia de les festes de la Tardor (per Sant Rarimi, co-patr del poble; el mateix dia de la Mare de Du del Pilar). Tamb hi destaca el ball del seguici (msica dels Ministrils de Sant Feliu de Llobregat), el correfoc i el cercavila, per les mateixes dates. Tamb l'acompanyen dos dragonets, que fan funci de diables i un grup de percussi per animar la festa.

Aquest drac es va encarregar a un equip de professional del Taller de Figures Can Boter (Tiana) liderat per l'actor Joan Armengol, Albert Argimon, Isabel Fors, entre altres; ells mateixos van treballar per TV3 i TVE dissenyant diversos personatges i muntant espectacles de tot tipus; aquest taller s responsables de molts gegants i bestiari de Catalunya.

Es va construir de manera que fos portat per 4 persones a pes sobre les espatlles, des de dins la bstia; aix li donava molt de moviment i realisme; a ms a ms, l'estructura s de tires de 2mm d'alumini i 3 o 4 cm d'amplada; aix li dna lleugeresa i major flexibilitat comparant amb el ferro, acer o fibra de vidre que no en tenen. Tamb cal destacar que les ales es poden moure des de dins la figura, aix com el cap. Per als pocs anys, degut a que cada cop es feien ms correfocs, tenint que anar a ms velocitat i recorreguts ms llargs, es va modificar l'estructura posant-hi 4 rodes petites de pneumtic; obligant a reforar l'estructura pel fet d'espitxar i no pas dur la bstia sobre les espatlles. Ara, el drac, segueix gaudint de cert moviment donat per la flexibilitat de l'alumini i la tela (tipus lona) que el recobreix; s un avantatge en els valls i cercaviles.

De totes les poblacions on ha participat de la festa, destaquem les segents: Terrassa, Barcelona (Grcia, La Sagrera i Festes de la Merc), Lleida, Villeneuve le Roi (Pars - Frana), Castell (Pas Valenci), La Bisbal d'Empord, Sabadell, Tiana, Agramunt, Gav, Begues, L'Hospitalet de Llobregat, Sant Joan Desp, Cornell de Llobregat, Viladecans, Sant Boi de Llobregat, Reus, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Olesa de Montserrat, Castelldefels, La Colnia Gell...

Fitxa.
 Alada: 2,95 m;
 Amplada: 2,0 m (ales plegades);
 Llargada: 6,0 m;
 Punts de foc: 13;
 Pes aprox.: 350 kg;

Enllaos externs.
 http://eldrac.santfeliu.net;
 http://bestiari.cat/quants_som_fitxa.asp?IDB=152&TL=TE&AM=5&RnD=7363;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90182" title="Part Forana" nonfiltered="888" processed="880" dbindex="35962">
Part Forana s el nom amb qu es denomina tot el territori de Mallorca que no pertany a Palma.

Tradicionalment ha estat un concepte oposat al de Ciutat en ser la capital la nica ciutat de la illa durant segles.

La major part de la poblaci mallorquina viu a la capital. La Part Forana de Mallorca concentra aproximadament la meitat de la poblaci de la illa. La Part Forana mallorquina es divideix en cinc comarques:

 Pla de Mallorca;
 Serra de Tramuntana;
 Raiguer;
 Migjorn;
 Llevant;

La Part Forana presenta una gran diversitat en els tipus de poblacions que constitueixen els seus municipis: ciutats ms o menys industrials com Inca o Manacor, viles i pobles tradicionalment agrcoles com Sineu o sa Pobla, llogarets residencials o de cap de setmana com Ruberts o Randa, nuclis residencials com Maioris o Colnia de Sant Pere, i nuclis turstics de vorera del mar com Calvi o Colnia de Sant Jordi.

La Part Forana va prendre estatus jurdic a l'etapa foral del Regne de Mallorca, al segle XIV, amb institucions com el Veguer de Fora, que tenia seu a Sineu, o el Sindicat de Fora.

Tradicionalment els de la part forana han mantingut una certa rivalitat amb Palma. Els de la part forana eren de poble (d'un carcter ms rural), mentre els de Palma eren de ciutat (d'un carcter ms burgs). Els de la Part Forana anomenen els palmesans, en to sarcstic, llonguets (ats que el llonguet es un tipus de pa tpic de Palma).

Avui dia, la prctica totalitat de diaris tenen una secci dedicada a la Part Forana, en qu s'inclouen les notcies ms relacionades amb aspectes concrets de les poblacions que no sn Palma.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90183" title="Gallina nana flor d'ametller" nonfiltered="889" processed="881" dbindex="35963">
La gallina nana flor d'ametller tamb coneguda per molts altres noms populars com periqueta, periquina, peterrona, quica o quiquina s una raa de gallina prpia de Catalunya.

Histria.
No se sap de la seva antiguitat, s una raa diseminada que sempre es recorda a les masies de tota Catalunya, sobretot de la zona de Barcelona cap abaix. El seu nom prov de les clapes caracterstiques que tenen en forma dels ptals dels ametllers.

La seva disemninaci faria que es tracts ms aviat d'un grup racial en comptes d'una raa, per des de la dcada de 1990 que s'ha redactat un estndard per perfilar la poblaci.

L'IRTA i l'empresa Aviraut han collaborat per recuperar-la. Tamb s'ha creat una associaci de criadors.

Caracterstiques.
Plomatge de diferents colors, per sempre clapat de blanc.
Daurada amb clapat blanc.
Canyella amb clapejat blanc.
Negra amb clapejat de blanc.
Blava amb clapejat de blanc.
Blanc cendrs.
Gall d'uns 1.100 grams i gallina d'uns 800.
Tarsos predominantment blancs.
Orelletes blanques.
Ous d'uns 38 grams.
Grans aptituds maternes.

Enllaos externs.
Les races domstiques autctones de Catalunya;
Associaci alemanya per a la cria de gallines catalanes ;
AVIRAUT empresa explotadora de la raa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90196" title="Alexmenos" nonfiltered="890" processed="882" dbindex="35964">
Alexmenos o Alexam (Alexamenus, ) fou un general la Lliga Etlia nomenat vers el 196 aC; vers el 192 aC fou enviat al front dels etolis per ocupar Lacedemnia, missi que va acomplir i va matar al tir Nabis d'Esparta. Per els lacedemonis no van tardar a revoltar-se i Alexmenos i bona part dels seus soldats van morir en els combats.

Vegeu tamb: Alexmenos de Teos




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90197" title="Indre (Loira Atlntic)" nonfiltered="891" processed="883" dbindex="35965">


Indre (Antr o Endrez en bret) s una comuna francesa del departament del Loira Atlntic a la regi del Pas del Loira. L'any 2006 tenia 3.688 habitants.


Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.5,0.7,0.9)

ImageSize  = width:650 height:250
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:6000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:500 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:100 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1801 text:1801
  bar:1866 text:1866
  bar:1921 text:1921
  bar:1936 text:1936
  bar:1954 text:1954
  bar:1962 text:1962
  bar:1966 text:1966
  bar:1968 text:1968
  bar:1975 text:1975
  bar:1982 text:1982
  bar:1990 text:1990
  bar:1999 text:1999
  bar:2006 text:2006


PlotData=
  color:barra width:30 align:left

  bar:1801 from:0 till: 1600
  bar:1866 from:0 till: 3660
  bar:1921 from:0 till: 4323
  bar:1936 from:0 till: 4244
  bar:1954 from:0 till: 4571
  bar:1962 from:0 till: 4625
  bar:1966 from:0 till: 4629
  bar:1968 from:0 till: 4286
  bar:1975 from:0 till: 3709
  bar:1982 from:0 till: 3513
  bar:1990 from:0 till: 3262
  bar:1999 from:0 till: 3643
  bar:2006 from:0 till: 3670

PlotData=
  bar:1801 at: 1600 fontsize:S text: 1600 shift:(-10,5)
  bar:1866 at: 3660 fontsize:S text: 3660 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 4323 fontsize:S text: 4323 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 4244 fontsize:S text: 4244 shift:(-10,5)
  bar:1954 at: 4571 fontsize:S text: 4571 shift:(-10,5)
  bar:1962 at: 4625 fontsize:S text: 4625 shift:(-10,5)
  bar:1966 at: 4629 fontsize:S text: 4629 shift:(-10,5)
  bar:1968 at: 4286 fontsize:S text: 4286 shift:(-10,5)
  bar:1975 at: 3709 fontsize:S text: 3709 shift:(-14,5)
  bar:1982 at: 3513 fontsize:S text: 3513 shift:(-14,5)
  bar:1990 at: 3262 fontsize:S text: 3262 shift:(-14,5)
  bar:1999 at: 3643 fontsize:S text: 3643 shift:(-14,5)
  bar:2006 at: 3670 fontsize:S text: 3670 shift:(-14,5)





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90199" title="Milo Manara" nonfiltered="892" processed="884" dbindex="35966">
Milo Manara, sobrenom de Maurilio Manara (nascut  el 12 de setembre del 1945) s un dibuixant de cmic itali (escriptor i artista), principalment conegut per la crrega  ertica dels seus treballs.

Biografia.
Manara va nixer a Luson, Provncia de Bolzano.

Desprs d'estudiar arquitectura i pintura, va comenar a treballar en el mn del cmic el 1969 per a Genius, un cmic book entre ertic i de srie negra. Va treballar per publicacions minoritries (Jolanda, comic book de carcter soft-core, i a la revista satrica Telerompo) fins que va ser demanat per Il Corriere dei Ragazzi per treballar juntament amb l'escriptor Mino Milani.  La seva primera histria com a escriptor va ser HP i Giuseppe Bergman de 1983. "HP" sn les inicials del seu amic, l'escriptor de cmics Hugo Pratt. Bergman havia estat creat per Manara cinc anys abans, per a la revista de comics francesa A Suivre.

Els seus cmics introdueixen generalment noies excepcionalment belles i elegants, atrapades en estranys i fantstics escenaris ertics. Alguns dels seus llibres ms famosos sn Il Gioco (1983, tradut per El Click) (en quatre parts), sobre un petit aparell que provoca una irrefrenable excitaci en una dona, i Il Profumo dell'invisibile (1986, tradut com  el perfum de l'invisible), sobre la invenci d'una pintura corporal que fa que qui la utilitza resulti invisible. Alguns dels seus llibres (cmics) ms aclamats sn en collaboraci amb Hugo Pratt. El rei Mono, distribuida en una srie a la revista Heavy Metal a principi dels 80, reexplic la histria del Rei Mono - amb humor, erotisme i incorrecci poltica.

L'estil de Manara es basa en la lnia clara en el dibuix de les dones, reservant els traos ms complexos per monstres o elements sobrenaturals. Com el seu compatriota Tinto Brass, t una fixaci evident per les dones voluptuoses. Molts dels seus cmics tenen com a contingut el sadomasoquisme, voyeurisme, el sobrenatural, i la tensi sexual en diversos aspectes de la societat italiana. Els seus treballs varien en explicitat, per la intenci principal s ms de diversi que no pas misgina. La capacitat de Manara per a crear una atmosfera, el seu obvi talent, i les seves excursions ocasionals a histries ms convencionals, han ajudat a donar-li un aire de respectabilitat artstica.

El seu treball va aconseguir una gran audincia americana grcies a aparixer a la revista Heavy Metal. Curiosament, Manara s menys popular a Itlia que a Frana, on s considerat un dels millors dibuixants de cmic del mn.

El juliol de 2006, Manara va dissenyar un casc per Valentino Rossi fet especialment pel Gran Premi de Mugello. Segons Rossi: "Ha dibuixat una mena d'histria mtica de la meva vida en dibuixos, amb alguns dels meus herois com Steve McQueen, Enzo Ferrari, Jim Morrison, i altres personatges com el meu gos Guido, el pollastre Osvaldo i un munt de dones boniques! M'encanta Milo... s una persona que he admirat durant molt de temps".

Enllaos externs.
 Plana web oficial de Milo Manara (utilitza Macromedia Flash; contingut explcit)  ;
 La mansarda di miele (contingut explcit) ;
 Vdeo de Manara dibuixant;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90200" title="Bot (recipient)" nonfiltered="893" processed="885" dbindex="35967">


Un bot s un recipient amb forma de gota o llgrima, generalment de pell de boc, empegat per dins i cosit per fora, que s'utilitza principalment per guardar i mantenir fresc el vi. Tamb es pot fer servir per contenir altres lquids, com ara oli. 

Els bots de vi de mida ms petita s'anomenen btes o botelles, les quals van provedes d'un broc o xeremina que permet beure-hi a galet directament sense necessitat d'abocar el vi en un got, tot inclinant-les alhora que se'n prem la part inferior. Tamb acostumen a dur un cordill per poder-les portar penjant. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90201" title="Combusti espontnia" nonfiltered="894" processed="886" dbindex="35968">
La combusti espontnia s el suposat incendi del cos d'alg sense una font d'ignici externa fcilment identificable. La combusti pot provocar cremades simples i butllofes a la pell, fums, o una incineraci completa de tot el cos. Aquesta darrera s la forma ms freqent reconeguda com combusti espontnia. Hi ha molta especulaci i controvrsia sobre la combusti espontnia. No s un succs natural comprovat, per diverses teories han intentat explicar la seva existncia i com pot haver ocorregut. Les dues explicacions que amb ms freqncia s'ofereixen per explicar les aparents combustions espontnies sn el foc amb efecte metxa i el provocat per l'estranya descrrega esttica, cap dels quals s espontani. Tot i que pot demostrar-se fsicament que el cos hum cont suficient energia emmagatzemada en forma de greix i altres teixits per consumir-se per complet, en circumstncies normals els cossos no mantenen un foc per si mateixos.

 Presumptes caracterstiques .

Hi ha moltes caracterstiques que juntes distingeixen una presumpta combusti espontnia d'altres tipus de foc.

De fet, s una combinaci de tots o la majoria dels segents factors en una mort per foc, s a dir, d'una primera combusti espontnia.

 El foc sembla haver estat generat espontniament sense cap medi d'ignici observable.
 El mal del foc sol estar localitzat en el cos de la vctima. Els mobles i electrodomstics propers a la vctima solen quedar intactes. Els voltants de la vctima pateixen pocs o cap mal. Tanmateix aix pot ser una distorsi del procs de mostreig, donat que s possible que en altres casos el foc s'estengui i provoqui una gran destrucci arreu (especialment domstics).
 El cos de la vctima sol quedar molt ms cremat que en un incendi convencional. Les cremades, no es distribueixen uniformement per tot el cos. El tors complet i els braos de la vctima solen quedar reduts a cendres, mentre el cap moltes voltes sobreviu com un crani nu i les extremitats inferiors queden tpicament intactes.
 La major part dels presumptes casos de combusti espontnia han ocorregut sota un sostre. De nou, aix pot sser una distorsi del procs de mostreig.
 La temperatura d'incineraci en els casos de presumpta combusti espontnia s aparentment molt ms alta que no pas les arribades en crematoris comercials alimentats per benzina.
 Degut a l'alta temperatura per naturalesa localitzada del foc, l'exposici a l'aire calent pot malmetre objectes situats amunt sobre el foc.
 Aparentment les vctimes poden sser homes o dones.
 En la major part dels presumptes casos, la vctima s anciana.
 Els testimonis oculars del procs real de combusti sn estranys, tendint a crear suspiccia o fins i tot confusi sobre suposats casos de combusti espontnia. Malgrat que, Heymer ha conjecturat que la recurrent circumstncia de soledat, o soledat real en presumptes vctimes de combusti espontnia pot sser significativa. La ra de la raresa dels testimonis oculars pot, en la seva opini, sser degut precisament a qu la combusti espontnia passa a gent quan est sola.

 Algunes morts per presumpta combusti espontnia .

 Robert Francis Bailey;
 Dr. John Irving Bentley;
 Alan J. Hinkle;
 George I. Mott;
 Mary Hardy Reeser (lies La Dona Cendra);
 Jeannie Saffin;
 Henry Thomas;
 Anne Gertrude Web;

 Alguns supervivents de presumpta combusti espontnia .

Cert nombre de persones han informat que van patir greus cremades al seu cos sense cap causa aparent. Si no es deu al presumpte fenomen conegut com combusti espontnia, aleshores seria un succs estretament relacionat.

Algunes d'aquestes persones sn:

 Jack Angel;
 Wilfred Gowthorpe;

 Controvrsia histrica sobre la combusti espontnia .

La idea de qu un cos hum pugui cremar en flames sense cap font externa de combusti no est acceptada per la cincia establerta, malgrat que alguns cientfics individuals ho creuen possible. No es tracta d'un debat nou, sin que t diversos segles d'antiguitat, i encara es mant. Aquest debat es tracta amb ms detall en l'article controvrsia sobre la combusti espontnia.

 Hiptesis .

Avui dia les opinions sobre la combusti espontnia segueixen dividides. Com amb qualsevol aparent fenomen paranormal, hi ha cert nombre de teories que intenten explicar com ocorre la combusti espontnia. Dites teories poden classificar-se en dos grups amplis, que es podrien anomenar de difcil identificaci i de combusti espontnia.

 Hiptesi general de mala identificaci .

Aquesta hiptesi afirma que tots els casos d'una presumpta combusti espontnia sn simples focs normals en els que la causa no ha estat pas identificada. Aix no exclou necessriament l'efecte metxa ni la descrrega esttica.

Un cas histric influent d'una dolenta identificaci s el de la comtessa Gorlitz. El 1847, el comte Gorlitz arrib a casa seva (vivia a la regi de Darmstadt) i no va poder trobar la seva muller. Quan va forar-se la porta de la seva habitaci privada on es trobava el seu cos parcialment incinerat. L'habitaci havia patit danys pel foc i estava desendreada, amb una porta i les finestres trencades. Tamb es trob que l'escriptori s'havia cremat i el seu mirall s'havia trencat. Les espelmes de l'habitaci tamb s'havien fos. Sorg la qesti de si aquesta mort (en una habitaci aparentment tancada) havia estat provocada per la combusti espontnia.

Tres anys ms tard, un home anomenat Stauff, antic servent de la comtessa, fou acusat del seu assassinat. Va sser arrestat, jutjat i condemnat. Stauff va confessar que havia anat a l'habitaci de la comtessa i que en veure joies i diners all va sentir temptacions. La comtessa va tornar inesperadament i la sorprengu. Hi hagu una baralla, on Stauff l'escany. Per amagar el seu crim, pos objectes combustibles sobre l'escriptori i hi va calar foc. La seva intenci fou destruir tota l'habitaci.

Aquest s un clar cas d'un assass intentant esborrar les seves emprentes, per la hiptesi de mala identificaci no proposa una nica causa per les presumptes combustions espontnies. En comptes d'aix, la teoria sost que cert nombre de casos d'incendis sense resoldre han forjat el mite predominant de la combusti espontnia.

En temps ms moderns, Beard i Dryslade citen el segent exemple de mala identificaci:
Un home annim deixava el seu lloc de treball (presumiblement un garatge o similar, per raons que quedaran clares immediatament) quan encengu una cigarreta i va quedar immediatament envoltat de flames. Result que la vctima havia tingut el costum d'usar aire comprimit per ;
netejar la seva roba de restes de brossa. En aquesta ocasi la vctima havia emprat accidentalment oxigen pur, incrementant temporalment (per enormement) la inflamabilitat de la seva roba.

Dins la hiptesi de mala identificaci hi ha dues corrents d'opini principals, que no s'exclouen l'una a l'altra. S'acostuma a alludir-se com les teories de l'efecte metxa i de la descrrega esttica.

 La hiptesi de l'efecte metxa .

L'efecte metxa s un fenomen real que s'ha demostrat que pot ocrrer sota certes condicions, i que ha estat observat acuradament. La teoria afirma essencialment que una persona resulta cremada pel seu propi greix desprs d'haver-li calat foc, accidentalment o d'alguna altra manera. Un cos hum vestit s com una espelma del revs: el greix hum (la font de combustible) est dins i la seva roba (la metxa) est enfora. Es produeix aix un subministre constant de combustible, a mesura que el greix es desf i mulla les robes de la vctima. El greix cont una gran quantitat d'energia degut a la presncia en aquesta de llargues cadenes d'hidrocarbonis.

En el cas de Henry Thomas, Heymer va publicar a la revista New Scientist una 
descripci de l'escena i les seves prpies preguntes sobre el que sospitava que era un cas de combusti espontnia. En el segent nmero de la mateixa es public un refutament a crrec de David J.X. Halliday, de la Unitat d'Investigaci d'Incendis de la Fora de Policia Metropolitana, afirmant entre altres coses:
Aquest procs, que jo m'estimo ms anomenar-lo combusti perllongada, sol alimentar-se del greix que el foc extrau del cos. No s coincidncia que en molts dels casos aquesta unitat hagi trobat que la vctima tenia obesitat, i que sempre passa molt de temps fins que es descobreix el foc.;
La veritat s que els exemples de combusti espontnia sn estranys, per aix no hauria d'sser considerat com a prova de qu una font d'ignici inusual est involucrada. De fet, tots els casos investigats per aquesta unitat han estat resolts a gust dels jutges sense recrrer pas a l'excusa de la combusti "espontnia".;

 La hiptesi del foc per descrrega esttica .

Aquesta hiptesi afirma que sota certes circumstncies l'electricitat esttica puja fins a nivells tan perillosos en el cos hum que una descrrega en forma d'espurna pot cremar robes.

Un xoc elctric esttic perceptible creat quan es realitzen certes activitats fa tpicament 3.000 volts. La descrrega elctrica pot pujar fins a nivells molt ms alts depenent d'altres condicions com l'humitat. Caminar per una catifa pot crear una diferncia potencial de 1.500 a 35.000 volts.

Les descrregues d'electricitat esttica poden fer foc els gasos d'hidrocarburs a les benzineres, i sn una de les possibles causes d'explosions en les mateixes que popular per errniament es creuen causades per les radiacions dels telfons mbils. El 70% d'aquests successos ocorren en un clima fred i sec, que afavoreix la crrega d'electricitat esttica.

El fenomen d'enormes crregues esttiques en cossos humans fou advertit per primera vegada pel professor Robin Beach de l'Institut Politcnic de Brooklyn. El professor Beach creia que algunes persones podien arribar a acumular la suficient crrega esttica com per calar foc materials inflamables amb el contacte amb el seu cos. Tanmateix propos aix com una possible causa pels efectes de combusti espontnia, Breach no creia que hi hagus una relaci amb la presumpta combusti espontnia genuna, ja que cap manera coneguda de descrrega electrosttica podia fer que els teixits del cos hum cremessin. S que creia que una descrrega esttica el suficientment forta podia provocar la ignici de pols a la roba.

John E. Heymer dna al seu llibre The Entrancing Flame dos exemples de supervivents de descrregues esttiques potencialment fatals, ambds amb testimonis oculars. Els testimonis apareixen amb declaracions per escrit i signades, ometent alguns detalls per preservar la intimitat dels testimonis, aquests casos sn:
 Debbie Clark, qui en setembre de 1985 observ que ones de llum blava eixien ocasionalment del seu cos.
 Susan Motteshead, qui a l'hivern de 1980 va patir un incendi espontani a les seves robes, segons el testimoni de la seva filla.

Enllaos externs.

 Historia de la combusti espontnia ;
 Combusti Espontnia Humana en el Diccionari de l'Escptic ;
 Artcle sobre l'experiment de la BBC ;
 Venent Fum Steven Novella (Univ. de Yale)  ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90206" title="Adrumetum" nonfiltered="895" processed="887" dbindex="35970">
Adrumetum o Hadrumetum (grec Adrumetos)  fou una ciutat de la provncia romana de l'frica, i ms tard capital de la provncia de la Bizacena. Era a la costa, a la part sud del golf d'Hammamet (antic Sinus Neapolitanus).

Fou una colnia fencia ms antiga que Cartago, que desprs la va dominar. Va passar a Roma juntament amb Cartago i Plini l'esmenta com a ciutat lliure (oppida libera) del districte de Bizacium. Apareix esmentada a les guerres pniques i a les guerres civils. Traj la va convertir en colnia romana (Colonia Concordia Ulpia Trajana Augusta Frugifera Hadrumetina) i es coneixen monedes amb el nom Colonia Concordia Julia Hadrumetina Pia. Al segle V va caure en mans dels vndals i va quedar damnada, per fou restaurada per Justini I i rebatejada amb eln om de Justiniana o Justinianpolis. Possiblement es va dir Heraclea durant el regnat de l'emperador Heracli. 

El seu districte era frtil i fou un port exportador de gra del que Bizacena era productor destacat.

El lloc tenia un amfiteatre mirant al mar, i estava rodejat per muralles que no incloen el port anomenat Cothon. Les runes de la ciutat es conservaven en temps del gegraf rab Abu Obeid Bekri de Crdova, que en descriu l'edifici anomenat Mela'b, construt amb pedra de l'Etna, possiblement un teatre, i un altre edifici anomenat Al-Kubtas, que probablement era un temple (i que encara es conserva i rep el nom de Makluba). La resta de runes que es conserven sn una part del port i de les muralles, a mes d'algunes inscripcions i alguns mosaics

Si be alguns la van identificar amb Herklah pels Itineraris, es dedueix que s la moderna Sussa, 15 km al sud, i Herklah correspon a Horrea Coelia, un empori comercial d'Adrumetum.

A la ciutat i va nixer Csar Clodi Alb.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90207" title="Pere Ordis i Llach" nonfiltered="896" processed="888" dbindex="35971">
Pere Ordis i Llach (Crespi, 1913 - 2000) fou un poltic giron i un metge urleg, membre d'un llinatge de terratinents i poltics.

Ordis, amb antecedents tradicionalistes, pass durant la Guerra civil espanyola al territori controlat pels exrcits rebels per unir-s'hi i lluitar contra la Segona Repblica espanyola. El 1939 retorn a la ciutat de Girona amb les tropes franquistes comandades per Camilo Alonso Vega. En arribar s'afili a la FET i de les JONS. El 1949 fou nomenat director de l'hospital provincial i acced a l'Ajuntament de Girona com a tinent d'alcalde, crrec que mantingu fins al 1955, any en el qual esdevingu diputat al Congrs dels Diputats. Igualment, fou secretari provincial de Sanitat de la FET i de les JONS. L'any 1957 aconsegu d'sser escollit alcalde de la ciutat. El seu mandat coincid amb l'inici de la poltica del "desarrollismo" a Espanya. Ordis s'encarreg d'aplicar-la a Girona amb fora xit. El creixement urbanstic desmesurat fou un dels majors emblemes del consistori dirigit per Ordis, que aprov projectes com el Plan Perpi de 1964, que preveia la construcci a la riba esquerra del riu Onyar, entre els carrers Joan Maragall i Ultnia, de 5 torres de 16 plantes i 5 blocs d'apartaments de 10 plantes, amb un basament de dues plantes amb galeries comercials. En total, 25.806 m2 de superfcie edificada. Un pla de cobriment gaireb total del riu Onyar al seu pas per la ciutat acompany ms tard aquesta gran ordenaci urbanstica del centre de Girona.

Per al compliment de la poltica urbanstica d'expansi, Ordis promogu la creaci de la "Gran Girona", aix s, un gran municipi que annexions la resta de municipis del voltant. Aquest projecte es consum al 1963, en incorporar Sant Daniel, Santa Eugnia de Ter i Palau-Sacosta. Grcies a aquesta maniobra, amb el suport de les autoritats governamentals, el municipi de Girona pass dels seus escassos 7 km2 a uns 29 km2. Ordis inici una poltica vers els municipis vens, que continuaren els seus successors. Aix, al 1974 es culminaren les agregacions de Salt i Sarri de Ter, a part de les annexions de territori municipal de Celr i Sant Gregori.

El 1967 fou rellevat del crrec d'alcalde i pass a ocupar la presidncia de la Diputaci de Girona fins al 1972. La seva mala gesti davant les fortes inundacions del 1970 de la ciutat de Girona provocaren les dures crtiques de Josep Pla, que el responsabilitz de la catstrofe. A l'mbit civil, Ordis fou president de la Societat de Tir de Girona.

Bibliografia.
CLARA, Josep, El personal poltic de l'Ajuntament de Girona (1917-1987). Girona: Cercle d'Estudis Histrics i Socials, 1987. ISBN 84-505-4982-5;
CLARA, Josep, Girona sota el franquisme, 1939-1976. Girona: Ajuntament i Diputaci de Girona, 1991. ISBN 84-86812-24-0;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90209" title="Rafael Mas i Valent" nonfiltered="897" processed="889" dbindex="35972">

Rafael Mas i Valent (Girona, 1880 - 1935) fou un arquitecte, poeta i poltic catalanista, mxim exponent del modernisme i noucentisme a la ciutat catalana de Girona i la seva provncia.

Biografia.

El 1900 va iniciar els estudis d'Arquitectura a Barcelona obtenint el ttol el 1906, el mateix any que Josep Maria Pericas i Josep M. Jujol.

Format en l ambient del modernisme, estil de les seves primeres obres, evoluciona rpidament vers els trets del que ser el noucentisme giron. Recupera la tradici artesana de la cermica, la fusta, el vitrall i la forja i marca un estil arquitectnic que dna carcter a la ciutat. La seva producci a Girona compta amb obres tant importants com la Farinera Teixidor, les cases Batlle, Ensesa i Teixidor. Tamb va projectar obres a la provncia, com ara la Casa Masramon a Olot, la Cooperativa Palafrugellenca a Palafrugell i el conjunt de ciutat-jard de S'Agar, entre moltes altres.

Rafael Mas mor a Girona l'any 1935, essent president de la Demarcaci del Collegi, a l'edat de 55 anys.

L'arquitecte.

La seva activitat com a arquitecte arriba a les escorrialles del modernisme, adaptant-se als canvis d'un cert neopopulisme i de les experincies d'avantguarda de l'arquitectura europea. S'interess especialment per la domstica anglesa de Voysey o l'escocs Mackintosh, i la Sezesion vienesa de Hoffmann, Olbrich, o Loos.

En un primer perode (1906-1911), malgrat les influncies europees, Rafael Mas busca un llenguatge propi. Sn els anys de la reforma del Mas El Soler, la farmcia Mas, la Casa Batlle, la Farinera Teixidor, el magatzem Ensesa i les cases Salieti i Mas.

En un segon perode (1912-1922), s el moment de les obres plenament noucentistes, que es considera el ms interessant de la seva trajectria. Projectant els segents edificis: l'Athenea, les cases Cendra, Masramon, Ensesa, Cases i Teixidor, el garatge Callic i la Casa Gispert Sach.

En un tercer i darrer perode (1923-1935), refora la idealitzaci de Catalunya i l'expressi d'aquesta mitjanant elements de la tradici (esgrafiats, columnes, terracotes...). La Econmica Palafrugellense, les cases Cots i Colomer i les urbanitzacions Teixidor i S'Agar, en sn bona mostra. En aquesta etapa tamb demostra un inters creixent per l'estudi i la recuperaci del patrimoni.

Vida cultural i poltica.

Al marge de la faceta professional com arquitecte, Mas destaca tamb en el vessant literari. A Girona, collabora en diverses publicacions i entra en el cercle que formaven el compositor Xavier Montsalvatge, l'arquitecte Miquel de Palol i els escriptors Prudenci Bertrana i Carles Rahola. A Barcelona entra en contacte amb intellectuals noucentistes com Josep Carner, Jaume Bofill i Mates, Josep Maria Lpez Pic, i Emili Valls.

En aquest context Rafael Mas tamb escriu proses potiques manifestant el seu amor per les petites coses, pels costums familiars, i per la seva ciutat. Els seus poemes foren premiats en diferents Jocs Florals i alguns foren inclosos a lAlmanac dels Noucentistes (1911). Tamb publica articles d'opini a la premsa de l'poca.

De la m del seu amic Jaume Bofill i Mates, va militar a les Joventuts Catalanistes de la Lliga. Per no ser fins les eleccions municipals de 1920 quan entra a l'ajuntament com regidor de la Lliga, amb el doble objectiu de racionalitzar la poltica urbanstica de la ciutat, sobretot pel que fa tractament del barri vell i la millora de la dotaci per equipaments culturals.

El setembre de 1923 s'interromp la vida democrtica per l'aixecament de Primo de Rivera, i per Nadal Rafael Mas i altres regidors catalanistes sn empresonats. Al cap d'unes setmanes s alliberat per se l incapacita per actuar com a professional en obres oficials. No ser fins l'adveniment de la Repblica que pot tornar a exercir d'arquitecte municipal.

Rafael Mas, tamb va ser arquitecte delegat de l'Institut d Estudis Catalans pel Servei de Catalogaci i Conservaci de Monuments, corresponsal a Girona del Foment de les Arts Decoratives, acadmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i membre de la Comissi Provincial de Monuments.

Obra arquitectnica.

Alt Empord;
Casa Coll o Ballell / Cal Gobernador  - c. Baix, 26 - Borrass - Alt Empord - S. XVIII / ref. 1909-1910;
Cementiri / Pante Sol  -  - Garriguella - Alt Empord - 1862/1909 (pante);
Esglsia de Sant Andreu (i antic Castell)  - Plaa Major - Borrass - Alt Empord - s. XVII-XVIII (1684-1765)/;
Baix Empord;
Caixa de Pensions i Biblioteca / La Caixa i Biblioteca  - Rambla Vidal, 9 - c. Major, 2 - Sant Feliu de Guxols - Baix Empord - 1923-1924 ;
Caixa de Pensions per a la Vellesa Esplai La Bisbal - av. Les Voltes, 13 - La Bisbal - Baix Empord -  ;
Can Passerini o Casa Salieti  - Passeig del Mar, 62-63 - (L'Estartit) Torroella de Montgr - Baix Empord - 1918 ;
Casa Badia  - Urbanitzaci S'Agar - Sant Feliu de Guxols - Baix Empord - 1930-1935 ;
Casa Bonet  - Urbanitzaci S'Agar - Sant Feliu de Guxols - Baix Empord - 1930-1935 ;
Casa Bufal  - Urbanitzaci S'Agar - Sant Feliu de Guxols - Baix Empord - 1930-1935 ;
Casa Can Quintana  - Ull, 31 - Torroella de Montgr - Baix Empord -  ;
Casa Cases  - Urb. Urcatusa. (Ctra. de  Sant  Feliu  a Palams ) - Sant Feliu de Guxols - Baix Empord - 1914-1916 ;
Casa Comadira  - Urbanitzaci S'Agar - Sant Feliu de Guxols - Baix Empord - 1930-1935 ;
Casa Cruz  - Av. Sa Conca - Sant Feliu de Guxols - Baix Empord - 1930-1935;
Casa Esteve  - Urbanitzaci S'Agar - Sant Feliu de Guxols - Baix Empord - 1930-1935 ;
Casa Gorina  - av. de Sa Conca, 1 - Urbanitzaci S'Agar - Sant Feliu de Guxols - Baix Empord - 1930-1935 ;
Casa Greiner  - Urbanitzaci S'Agar - Sant Feliu de Guxols - Baix Empord - 1930-1935 ;
Casa Gual  - Urbanitzaci S'Agar - Sant Feliu de Guxols - Baix Empord - 1930-1935 ;
Casa Gurdia  - Urbanitzaci S'Agar - Sant Feliu de Guxols - Baix Empord - 1930-1935 ;
Casa Jaume Massaguer  - Cam de Bellcaire - Albons - Baix Empord - 1921-22 ;
Casa Perdrieux o Sibils  - Passeig del Mar n 8 - cantonada Sant Pere - Sant Feliu de Guxols - Baix Empord - 1892/1934 -1935 (reforma);
Casa Puigrs - Casa Roca Blanca  - Urbanitzaci S'Agar - Sant Feliu de Guxols - Baix Empord - 1930-1935 ;
Casa Rafael Mas  - Urbanitzaci S'Agar - Sant Feliu de Guxols - Baix Empord - 1930-1935 ;
Casa Robert o Palau Solterra  - c. de l'Esglsia, 14 - Torroella de Montgr - Baix Empord - s. XV / s. XIX / 1929-1934;
Casa Santiago Mas  - Urbanitzaci S'Agar - Sant Feliu de Guxols - Baix Empord - 1930-1935 ;
Casa Senya Blanca  - Parcella I - Urbanitzaci S'Agar - Sant Feliu de Guxols - Baix Empord - 1923-1924/ 1949;
Casa Sibils o Niub o Domus Nostrum  - Urbanitzaci S'Agar - Sant Feliu de Guxols - Baix Empord - 1930-1935 ;
Central Elctrica Vinyals  - carretera de Sant Lloren Arenes - Sant Lloren de les Arenes - Baix Empord - 1920-1923 ;
Cooperativa   La   Econmica   Palafrugellense Biblioteca Pblica - c. Sant Mart, 18 - c. Botines - Palafrugell - Baix Empord - 1924-1927/;
Esglsia parroquial de Sant Juli i Santa Basilisa  - Plaa de la Vila - Verges - Baix Empord - s. XII-XIII / XVII-XVIII /;
Hostal  La Gavina  - Plaa de la Rosaleda, s/n Urbanitzaci S'Agar - Sant Feliu de Guxols - Baix Empord - 1929-30/1932 -34 /despr.
Palau - Castell del Mirador o Casa Carles / Palau Lo Mirador - Passeig de l'Esglsia, 1 - Torroella de Montgr - Baix Empord - s.XV-XX / 1929 -1932 ref.
Urbanitzaci de S'Agar  - Platja de S'Agar - Sant Feliu de Guxols - Baix Empord - 1923-1935/ altres;
Xalet Faixat  - Urbanitzaci S'Agar - Sant Feliu de Guxols - Baix Empord - 1930-1935 ;
Barcelons;
Clnica Mental  - c. Prat de la Riba, 171 - Santa Coloma de Gramanet - Barcelons - 1917/1926 -1927/1927;
Reforma Casa Renau  - c. Riera Buscarons, 81 - Canet de Mar - Barcelons - 1929 ;
Garrotxa;
Casa Masramon - c. Vayreda, 6 - Olot - Garrotxa - 1913-1914;
Esglsia de Sant Salvador.  -  - Sant Salvador de Bianya - Garrotxa - s. XI / 1910 -1911;
Mas La  Riba  - Cra. d'Olot a Camprodon  - Vall de Bianya - Garrotxa - 1909-1911 (ref.) / 1965;
Girons;
Athenea / Escola de Mestres  - c. Anselm Clav, 30 - Girona - Girons - 1912-13/1917 /1940?
Banc de Terrassa /  Banc Urquijo Catalan / Pastisseria La Vienesa - Pont de Pedra, Pujada - Girona - Girons - 1920/1923-24 / 2000 (rest.);
Bloc Casa Cots  - c. Santa Clara, 53 - Girona - Girons - 1924/1927 -1928/2002;
Bloc d'habitatges  / Caixa d'Estalvis i Institut de la Dona que treballa / La Caixa - c. Santa Clara, 9 - Girona - Girons - 1846/1922 -1923 (ref.);
Casa Batlle  - c. Fontanilles - c. Nou - Av. Sant Francesc - Girona - Girons - 1908-1910/ 1925;
Casa Cadenas  - c. Sant Antoni M. Claret - Girona - Girons -  ;
Casa de pisos Salieti - c. Neu, 1 - Girona - Girons - 1914-1915;
Casa Dr. Francesc Coll Turbau - c. Joan Maragall, 29 - Girona - Girons - 1935-1936;
Casa Ensesa i Farinera Montserrat / Conservatori Municipal - c. Barcelona, 68 - Girona - Girons - 1913-1915 i 1932/1950;
Casa Gabald  o Gavald / Bar La Terra i habitatges  - c. Ballesteries, 23 - Girona - Girons - 1924-1926 (ref.);
Casa Gispert - Sach (Magatzems Mary)  - Gran Via de Jaume I, 66 - Girona - Girons - 1921-1923/ 1955/2004;
Casa Mas  - Pda. de Sant Feliu, 28 - Girona - Girons - 1934 (proj) / 1942-1949;
Casa Mas - Bru. Reforma interior i mobiliari  - c. Santa Eugnia, 5 - Girona - Girons - 1912,1916 i 1921;
Casa Oliveras  - c. Juli Garreta, 13 - Girona - Girons - 1932-1933 ;
Casa Ribas Crehuet  - c. de la Fora, 6 - Girona - Girons - 1926-1928/ 2004;
Casa Rigau  - pl. Marqus de Camps, 14 - Girona - Girons -  ;
Casa Teixidor o de La Punxa / Collegi Aparelladors i Arquitectes Tcnics - c. Santa Eugnia, 19 - Girona - Girons - 1918-1922/ 1981;
Casa Vinyals  - pl. Bell-lloc, 2 - Girona - Girons - S. XIX / 1921 ;
Cementiri de Girona / Capella, faana i tanca  - Ctra. Sant Feliu de Guixols - Girona - Girons - 1829/1851/ 1917-1919;
Convent de les filles de Sant Josep (Butinyanes) Josefines - c. Rocabert - pl. Lledoners - Girona - Girons - 1887/1907 (altar Mas);
Escoles i Ajuntament / CEIP Madrenc  - c. Perell, 142 - Vilablareix - Girons - 1912/1985 -1995 ref. i;
Escoles Municipals / Escola Comarcal / CEIP Agust Gifre - pl. del Poble s/n - Sant Gregori - Girons - 1909-10 i 1917 -19 / 1967 ref. /;
Fbrica Fills de N. Busquets i Vilaret i magatzem  - pl. de Sant Pere - c. de la Rosa - Girona - Girons - ??/1921 (magatzem);
Farinera Teixidor / El Punt  - c. Santa Eugnia, 42 - Girona - Girons - 1910-11 i 1923 /1946-50/;
Farmcia Mas Puig / Farmcia Saguer - c. Argenteria, 29 - Girona - Girons - 1908 / 1935 ref.
Galeria dels Bells Oficis (GBO)  - Carrer  lvarez - Girona - Girons - 1919-1920 ;
Orfe Juventut o El Coro / Cooperativa Agrcola de Sarri / Escola  Graduada F. Maci - pl. de la Font, 11 - Sarri de Ter - Girons - 1898/1921 ;
Palau de Caramany o Casa Prez - Xifra o Casa Foix - Carreras Peralta, 2 - Pujada Sant Domnec - Girona - Girons - S. XVIII / 1912 -13 (ref.);
Plateria Gaspar  - Rambla de la Llibertat, 2 - Girona - Girons - 1924 ;
Reforma Casa Colomer - c. Barcelona, 7 - Girona - Girons - 1927-1928;
Reforma Casa Corominas  - pl. Marqus de Camps, 2 - c. Squia - Girona - Girons - 1927-1928 ;
Reforma Casa Mas (i mobles per a Joan Mas)  - c. Ballesteries, 29 - Girona - Girons - 1911-1912/ 1918-1919/;
Reforma Casa Salieti  - c. Ciutadans, 8 - Girona - Girons - S. XIV / 1910 -1911/1920/;
Tres cases / Antigues Escoles / Dispensari /  - c. Major, 59 - Sarri de Ter - Girons - ?/1909-1910 ;
La Selva;
Casa Armengol  - Afores - Lloret de Mar - La Selva - 1929 ;
Casa Vinyes Miralpeix  - Carretera del Castell, - Angls - La Selva - 1907-1908 ;
Esglsia Santa Maria  -  - Sils - La Selva -  ;
Mas El Soler o el Soler de Mansol  - Ctra. de la Font Picant - Sant Hilari Sacalm - La Selva - s. XVIII / 1906 -1910 (ref.);
Reforma  Castell  dels  Marquesos  de  Montsols (Castell de Saleta) - a 1 Km de Sant Hilari (direcci Angls) - Sant Hilari Sacalm - La Selva - s. XV i altres / 1920 (proj. ref.);
Reforma Casa Arag  - Jacint Verdaguer, 26 - Santa Coloma de Farners - La Selva - 1903 (reforma) ;
Reforma i ampliaci Casa Toms de Cendra  - c. d'Avall, 31, c.ra. De Girona, 7-9 - Angls - La Selva - 1913-1915/ 1930;
Maresme;
Cooperativa Agrcola La Canetense o La Uni  - c. del Gram, 22 - Canet de Mar - Maresme - 1920-1924/ 1931-32;
Pla de l'Estany;
Banc Urquijo Catalan  - Plaa Major, 46 - Banyoles  - Pla de l'Estany - 1924 ;
Valls Occidental;
Casa Alfred Vinyes o Vias  - c. Nria - c. Circumvallaci baixa (Urbanitzaci C d ll) - Cerdanyola - Valls Occidental - proj. 1929. 1930-1931;

Enllaos externs.
Web oficial del centenari de l'arquitecte;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90211" title="Haemimontus" nonfiltered="898" processed="890" dbindex="35973">
Haemimontus fou el nom donat al segle IV a una provncia romana de l'antiga regi de Trcia que va prendre el nom del mont Hemus (Haemus). La capital fou Adrianpolis i la principal ciutat Anchialus. L'esmenta Ami Marcell com a provncia del nord-est de Trcia. 

Enlla extern: Text amb llat i francs d'Ami Marcell


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90212" title="Obo" nonfiltered="899" processed="891" dbindex="35974">

El obo s un instrument de vent-fusta. Dins d'aquesta gran famlia, el obo pertany als instruments de doble canya, a l'igual que el fagot.
 Descripci de l'instrument .

El seu cos s un tub cnic format per 3 seccions: la superior, la inferior i la part del pavell. El dimetre de l'obertura amida 0,47 cm en la part ms alta i 1,58 cm al comenament del pavell. El pavell s'acanpana un poc i acaba amb un anell de metall. Per l'altre extrem s per on s'insereix el tudell de la inxa, adaptada per mig suro; la llengeta s de doble canya (Arundo donax)i de 0,63 cm d'ample i est lligada al tub mitjanant un fil enrotllat. La longitud de l'instrument, inclosa la llengeta s aproximadament de 64,77 cm; la llengeta i el tub de metall sobresurten uns 6,35 cm. L'afinaci de l'obo pot variar-se, encara que molt lleugerament, ficant o traient la llengeta.

El seu so ha estat descrit com acre, nasal, penetrant, aspre, ronc i abellutat. Aquests adjectius representen les qualitats ms bvies de la doble llengeta, qualitats que ho distingeixen d'altres instruments.

 Tessitura .
El seu registre va des del si bemoll3 fins al sol6, encara que en alguns casos s possible arribar a fins al do7 (dos octaves i mitja o tres). les canyes o llengetes amb es es toquen sn de diferents grandries i sn en la majoria dels casos fetes pels interprets, les quals prenen molt temps per la elaboraci.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90213" title="Hemus" nonfiltered="900" processed="892" dbindex="35975">
Hemus (llat Haemus, grec Haimos) fou el nom d'unes muntanyes de Trcia avui conegudes com els Balcans. El nom deriva suposadament de la paraula trcia "saimon" (serralada) que els grecs van convertir en Haimos. . Un altra teoria suposa el nom derivat del snscrit himan o hman, que voldria dir "muntanya freda" o "muntanya turmentosa"  i que els grecs van deformar a Keima o Keimos.

Les muntanyes conegudes per Hemus s'estenien de la mar Adritica al Eux (Mar Negre). Herdot aplica aquest nom a les muntanyes al oest de les muntanyes Rdope, amb el riu Cios (Cius), tributari de l'Ister, com a divisria, per la majoria d'autors limiten el nom a les muntanyes del est, des el mont Scomius fins a la mar Negra on acabava entre les ciutat de Naulochus i Mesmbria. Els antics deien que des la muntanya mes alta es podien veure l'Adritic i la mar Negre, per aix fou aviat refutat. Plini el Vell diu que prop de la cimera de la muntanya mes alta hi havia una ciutat de nom Aristaeum. Fins a sis pas de muntanya importants son esmentats pels antics, per el principal el situat entre Filippolis i Serdica que Ami Marcell esmenta amb el nom de Succi o Succorum angustiae, per es mes conegut com a Portes Trajanes (els otomans el van anomenar  Ssulu Derbend).

A la serralada del Hemus vivien pobles tracis i Herdot i Estrab esmenten algunes tribus especifiques: els crobizis, els corallis, els bessis, els astis i d'altres. Els romans els consideraren bandits i als astis especialment els consideraven els principals pirates de la mar Negra, per mes tard foren traslladats a un altre emplaament per Felip V de Macednia. 

Al segle IV va donar nom a la provncia romana d' Haemimontus.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90216" title="Narcs-Jordi Arag i Mas" nonfiltered="901" processed="893" dbindex="35976">
Narcs-Jordi Arag i Mas (Girona, 1932) s periodista, advocat i escriptor catal. 
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i diplomat en Periodisme per l'Escola Oficial de Madrid. De 1957 a 1977 va exercir d'avocat i des del 1962, de periodista.
Entre 1955 i 1963 col.labor a Rdio Girona on va tenir cura de diversos programes.
Com a periodista ha dut a terme una mplia activitat. Fou redactor en cap de la revista Vida Catlica (1962-1967), va dirigir el setmanari Presncia (1967-1980) i fou corresponsal de Tele/Exprs (1970-1980).
Ha estat director del Centre d'Informaci i Documentaci de la Cambra de Comer i Indstria de Girona (1975-1995) i va ser cap del Gabinet de Premsa i director del Butllet d'aquesta Corporaci.
Des de 1979 s col.laborador del diari El Punt. Des de 2007 s president del Consell Editorial d'aquest diari. Des de 1985 s director de la Revista de Girona.
Des de 2008, s president d'honor de la Fundaci Rafael Mas de Girona. Des de 2006, s membre del Consell assessor de la Biblioteca Valvi, de Girona.

Obra.
 Girona grisa i negra (1972) (amb J.M Casero, J. Guillamet i P. Pujades);
 La Devesa, parads perdut 1980;
 Protagonistes de la histria econmica gironina (1981);
 Guia de la Girona monumental (1981);
 Girona ara i sempre: (una crnica) 1982;
 Papers de butxaca 1986;
 La Girona dels poetes (1986);
 Els jueus a les terres gironnes (amb R. Alberch) (1991);
 L'Empord d'anar i tornar 1992;
 Teoria i prctica de Girona (1994);
 Guia literria de Girona (1995);
 Els epistolaris de Carles Rahola (amb J. Clara) (1996);
 Girona. Guia del visitant (amb J. Moreno) (2000);
 Atles literari de les terres de Girona (amb Maringela Vilallonga) (2003);
 Arrels empresarials gironines (amb E. Mirambell) (2005);
 Rafael Mas i els noucentistes (2008);

Premis.
Creu de Sant Jordi 2002;
Premi d'honor de la comunicaci de la Diputaci de Barcelona (2000);
Distinci Ciutadania de l'Ajuntament de Girona (2001);
Distinci al mrit cultural de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona (2007);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90238" title="Beta Aquarii" nonfiltered="902" processed="894" dbindex="35977">



(  Aqr /   Aquarii) s una estrella de la constellaci Aquarius. Tamb t el nom tradicional de Sadalsuud, que deriva de l'expressi rab             sacd as-suc d, que significa  afortunada entre les afortunades .

Sadalsuud t una magnitud aparent de 2,90 m. Pertany al  tipus espectral G0IB, i est a 610 anys-llum de la Terra.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90242" title="Jean Sibelius" nonfiltered="903" processed="895" dbindex="35978">

Jean Sibelius (Hmeenlinna, 8 de desembre de 1865 - Jrvenp, 20 de setembre de 1957), compositor finlands, i un dels ms populars compositors de finals del segle XIX i principis del segle XX. La seua msica i el seu geni van jugar un important paper en la formaci de la identitat nacional finlandesa.

Sibelius va nixer al si d'un familia de parla sueca a Hmeenlinna al Gran Ducat de Finlndia, llavors part de l'Imperi Rus. Va ser batejat com Johan Julius Christian Sibelius, i va ser conegut com Janne per la seua famlia, per durant els seus anys d'estudiant va comenar a utilitzar Jean, forma francesa del seu nom. Significativament, en el context del renaixement nacional finlands, cristallitzat en el moviment Fennoman, la seua famlia va decidir enviar al jove Sibelius a una important escola de llengua finlandesa, la Hmeenlinna Normal-lyce, a la que va assistir entre 1876 i 1885. El nacionalisme d'inspiraci romntica va esdevenir una part crucial de la producci artstica i del comproms poltic de Sibelius.

El nucli de la producci musical de Sibelius el constitueix la collecci de les seues set simfonies. Com en el cas de Beethoven, Sibelius va servir-se de cadascuna d'elles per a treballar una idea musical o per fer evolucionar el seu estil personal. Les simfonies continuen sent populars i es programen i graven sovint.

Entre les obres ms difoses de Sibelius cal esmentar Finlndia, Vals Trist, el Concert per a viol, la Suite Karelia i la Suite Lemminkinen (i ms especficament, d'aquesta darrera El Cigne de Tuonela, un dels seus quatre moviments). Altres obres importants sn: les peces inspirades pel Kalevala, al voltant de 100 canons per a veu i piano, msica incidental per a 13 obres teatrals, l'pera (Jungfrun i tornet, traduda La donzella en la torre), msica de cambra, obres per a piano, 21 publicacions independents de msica coral, i msica ritual per a la Maoneria.  Fins al voltant de 1926 va ser prolfic; tot i ax, malgrat haver viscut ms de 90 anys, no va completar gaireb cap obra en els seus darrers 30 anys de vida, desprs d'haver compost la setena simfonia (1924) i el poema simfnic Tapiola (1926).

Vida personal i familiar.
Sibelius va comenar a estudiar dret a la Universitat Imperial Aleksander de Hlsinki, per com que en realitat la msica havia estat sempre la seua matria preferida, va abandonar. Des del 1885 al 1889, Sibelius va estudiar msica al Conservatori de Hlsinki (actualment Acadmia Sibelius). Un dels seus professors va ser Martin Wegelius. Desprs va continuar els estudis a Berln (des de 1889 a 1890) i a Viena (des de 1890 a 1891). 

Va casar-se amb Aino Jrnefelt (1871-1969) a Maxmo el 10 de juny de 1892. La casa de Jean i Aino Sibelius, Ainola, va ser bastida junt al Llac Tuusula a Jrvenp el 1903. En aquesta casa van viure tota la seua vida. Van tenir sis fills: Eva, Ruth, Kirsti (mort a curta edat), Katarine, Margaret i Heidi.

Sibelius estimava la natura; el paisatge finlands va tenir una influncia decisiva sobre la seua msica. Respecte a la sisena simfonia, va manifestar, "Sempre em recorda l'aroma de les primeres neus." Tamb s'ha dit que els boscos que envolten Ainola van influir poderoament sobre la seua obra Tapiola. Erik Tawaststjerna, un bigraf de Sibelius biographer, ha declarat, "Sempre a la manera nrdica, Sibelius va respondre amb excepcional intensitat a les manifestacions de la natura i als canvis de les estacions: guaitava el cel amb els seus binoculars cercant les oques volar sobre el llac glaat, escoltant el cant de les grues, i sentint l'eco dels crits del siglot sobre els aiguamolls situats sota Ainola. Assaboria la floraci primaveral i els perfums i colors de la tardor.

Tawaststjerna tamb conta una reveladora ancdota sobe la mort de Sibelius. " tornava del seu acostumat passeig matinal. Content, va dir a la seua esposa Aino que havia vist una bandada de siglots acostant-se. 'Hi arriben, els ocells de la meua joventut,' va exlamar. Sobtadament, un dels ocells va sortir de la formaci i va sobrevolar Ainola en cercles. Desprs va retornar a la bandada per continuar el seu viatge. Dos dies desprs Sibelius moria d'una hemorrgia cerebral."  Va morir el 20 de setembe de 1957 a Ainola, on est soterrat al jard. Aino hi va viure els 20 anys segents, fina a la seua mort el 8 de juny de 1969; est soterrada al costat del seu esps..

El 1972 els hereus de Sibelius van vendre Ainola a l'Estat Finlands. El govern de Finlndia i la Societat Sibelius hi van installar un museu el 1974.

Estil musical. 

Sibelius va formar part del grup de msics que no van trencar amb les normes musicals establertes al Segle XIX. Com la majoria dels seus contemporanis, va apreciar Wagner, per noms durant un temps perqu aviat va trobar el seu cam propi. Pensant que l'pera podia ser l'oportunitat per a la seua carrera, va comenar a estudiar les partitures operstiques de Wagner: Tannhuser, Lohengrin, i La Walkria. Tamb va assistir al Festival de Bayreuth, on va tenir l'oportunitat d'escoltar Parsifal, obra que va causar-li gran impacte: va escriure a la seua esposa "No res en el mn m'havia fet tan gran impressi, ha colpit els ms ntims racons del meu cor." Llavors Sibelius va comenar a compondre una pera titulada Veneen luominen (La construcci del vaixell).

No obstant aix, l'estima per Wagner es va esvanir i ben aviat Sibelius va rebutjar la tcnica wagnerina del Leitmotif, adduint que era massa deliberada i calculada. Abandonant l'pera, el material compost per a la incompleta Veneen luominen va ser usat per a la Suite Lemminkinen, de 1893.

Altres influncies inicials sobre Sibelius van ser Ferruccio Busoni i Txaikovski. la influncia del darrer s particularment evident en la primera simfonia de 1899, i tamb en el Concert per a viol de 1903.

Progressivament, Sibelius va anar abandonant el motlle de la forma sonata i, en lloc de temes contrastats va enfocar-se en la idea de desenvolupar cllules i fragments sonors envolvents culminant en un clmax grandis. En aquest sentit, les seues obres poden ser considerades com un desenrotllament ininterromput, amb permutacions i derivacions que fan avanar el discurs musical. La sntesi s sovint tan completa que hom pensa que habitualment comenava la composici pel final, construint-la cap enrere.

Daquesta manera, Sibelius va intentar simplificar radicalment la construcci interna de la pea musical. Com Dvo k, va anar a la recerca d'un idioma meldic que fra inconfusiblement nacional, per alhora va desenvolupar un nic i idiosincrtic mtode de desenvolupament musical.

Aquest va ser un perode essencial en la carrera de Sibelius, en qu el rebuig de les primeres influncies va proporcionar-li la llibertat per a compondre amb melodies envolvents i formes msicals orgniques, que esdevingueren la base dels seus futurs treballs.

Aix representava un contrast evident amb l'estil simfnic de Mahler. Mentre ambds aprecien l'economia de la variaci, Mahler s'estima ms el contras abrupte de temes enfrontats en lloc de manipular-los pausadament convertint-los en un resultat diferent. Sibelius narra una conversa amb Mahler: "Jo vaig dir que admirava la severitat en l'estil i la profunda lgica que creava la connexi ntima entre tots els motius... L'opini de Mahler era justament la contrria. 'No, una Simfonia ha de ser un mn. Ha d'abastar-ho tot.'" Tot i aix, Sibelius va comptar amb el respecte Mahler i ambds van compartir reptes comuns.

Com Mahler, Sibelius va fer un s freqent de la msica popular i va buscar inspiraci en la literatura. El moviment lent de la segona simfonia va ser inspirat per l'escena de Don Giovanni en la qual l'esttua del comendador s'enlluerna amb el clar de la lluna, mentre que la rgida quarta simfonia combina fragments d'una planejada Simfonia de les Muntanyes amb un poema simfnic basat en l'obra de Poe El Corb. Va compondre tamb diversos poemes simfnics inspirats en poesia finlandesa, comenant pel primerenc En Saga i culminant amb el seu darrer poema simfnic, Tapiola de 1926.

Tot i aix, comparant-lo amb Mahler, l'orquestraci de Sibelius s menys elaborada, potser -com han remarcat alguns crtics- pel carcter finlands, que rebutja tot all que s superflu. Tamb, a diferncia de Mahler, no va citar material especfic, per va inspirar les seues melodies en la msica folclrica, utilitzant un caracterstic moviment per etapes, harmonia diatnica i modal i petits rangs meldics. Tamb va fer un s freqent de les notes pedal. Va afirmar que "sovint la msica perd la drecera sense un pedal."

Les melodies de Sibelius tenen sovint fortes implicacions modals. Com el seu contemporani, el dans Carl Nielsen, va estudiar la polifonia renaixentista. Tamb va fer s de les qualitats inherents de les msiques folclriques feno-karelianes i ax t molt a veure amb el sentiment meldic i harmnic de la seua msica. Sovint, les variacions en els moviments d'una pea les contrueix canviant el valor de les notes de la melodia, en lloc del convencional canvi en els tempi.  Sovint dibuixa una melodia amb un nombre determinat de notes i, mentrestant, fa sonar una melodia diferent en un ritme ms curt. Per exemple, la setena simfonia t quatre moviments sense pausa, el tema principal de cadacuns dels quals est en Do major o Do menor; la variaci ve donada pel comps i el ritme. El seu llenguatge harmnic no va evolucionar al nivell del dels seus contemporanis, es podria dir que el seu conservadurisme esdevingu fins i tot iconoclasta. Sibelius, en declaracions al diari Manchester Guardian el 1958, va resumir el seu estil dient que mentre els altres compositors gastaven el seu temps en confeccionar cctels, ell oferia al pblic pura aigua freda.

A causa del ser conservadorisme, la msica de Sibelius ha estat de vegades tatxada d'insuficientment complexa, per tamb ha estat respectada fins i tot pels seus coetannis ms innovadors. Al final de la seua vida va trobar un defensor en la figura del crtic Olin Downes, qui en va escriure una biografia, per per altra banda va ser molt atacat pel compositor i crtic Virgil Thomson. Potser una de les raons que explica per qu Sibelius va atraure les adulacions i les crtiques siga que al llarg de les seues set simfonies va anar bastint una manera particular i personal de resoldre els problemes formals, tonals i constructius. Per una banda, la seua creativitat simfnica (i tonal) era nova, per estava enfrontada a la ruta que la majoria defensava per al futur del desenvolupament musical. La resposta de Sibelius a les crtiques sempre va ser radical: "No cal prestar atenci als crtics. Mai cap esttua ha estat erigida a un d'ells." 

Amb el temps va utilitzar nous patrons d'acords, fins i tot tritons nus (per exemple en la quarta simfonia), i estructures meldiques simples per a construir llargs moviments musicals, de manera similar a com va fer Joseph Haydn amb l's de les dissonncies. Sibelius alterna sovint les seccions meldiques amb forts acords del vent que ressonen i es dissipen lentament, o b intercala la seua msica amb figures repetitives que lluiten amb la melodia i la contra-melodia.

El 1926 va ser el punt d'inflexi a partir del qual la producci de Sibelius va comenar a disminuir: desprs de la setena simfonia, noms va compondre unes poques obres importants en la resta de la seua vida.  Les dues ms significatives van ser la msica incidental per al drama de Shakespeare La Tempesta i el poema simfnic Tapiola. Durant quasi els trenta darrers anys de la seua vida (bsicament desprs de la Primera guerra mundial i d'una operaci per una sospita de cncer de gola el 1911), Sibelius va evitar parlar de la seua msica.

Hi ha evidncia que Sibelius va trebllar en una vuitena simfonia. Va prometre l'estrena d'aquesta Simfonia a Serge Koussevitzky el 1931 i 1932, i una interpretaci a Londres que hauria de dirigir Basil Cameron el 1933, i que mai no va ser anunciada pblicament. Tot i ax, l'nica evidncia concreta sobre el paper de l'existncia de la simfonia s una factura de 1933 per una cpia del primer moviment . Sibelius havia estat sempre molt autocrtic, i hi ha rumors en el sentit que va confessar als seus amics, "Si no puc compondre una simfonia millor que la meua setena, aleshores aquesta ser la meua darerra."  Ats que no ha sobreviscut cap manuscrit, algunes fonts consideren que Sibelius va destruir-ne la partitura.

Obres selectes.
Vet ac, ordenades cronolgicament, les obres principals de Sibelius amb la data de composici, publicaci o estrena.

Obres orquestrals.
 Kullervo, Simfonia per a soprano, barton, cor i orquestra Op.7 (1892);
 En Saga, Poema Simfnic per a orquestra Op.9 (1892);
 Karelia Obertura per a orquestra Op.10 (1893);
 Karelia Suite per a orquestra Op.11 (1893);
 Rakastava (The Lover) per a veus masculines i corda o corda i percussi Op.14 (1893/1911);
 Lemminkinen Suite (Quatre llegendes del Kalevala) per a orquestra Op.22 (1893);
 Skogsret (La nimfa del bosc), Poema Simfnic per a orquestra Op.15 (1894);
 Vrsng per a orquestra Op.16 (1894);
 Kung Kristian (Rei Christian), Suite de msica incidental per a orquestra Op.27 (1898);
 Sandels, Improvisaci per a cor i orquestra Op.28 (1898);
 Finlandia per a orquestra i cor (opcional) Op.26 (1899);
 Snfrid per a recitador, cor i orquestra Op.29 (1899);
 Tulen synty (L'Origen del Foc) Op.32 (1902);
 Simfonia nm. 1 en Mi menor per a orquestra Op.39 (1899/1900);
 Simfonia nm. 2 en Re major per a orquestra Op.43 (1902);
 Concert per a viol en Re menor Op.47 (1903/1905);
 Kuolema (Vals Trist i Escena amb Siglots) per a orquestra Op.44 (1904/1906);
 Dance Intermezzo per a orquestra Op.45/2 (1904/1907);
 Pellas et Mlisande, Msica Incidental/Suite per a orquestra Op.46 (1905);
 Pohjolan tytr (La filla de Pohjola), Poema Simfnic per a orquestra Op.49 (1906);
 Simfonia nm. 3 en Do major per a orquestra Op.52 (1907);
 Svanevit (Cigne blanc), Suite de la msica incidental per a orquestra Op.54 (1908);
 Ocs i Albada', Poema Simfnic per a orquestra Op.55 (1909);
 Dryadi per a orquestra Op.45/1 (1910);
 Dos Peces de Kuolema per a orquestra Op.62 (1911);
 Simfonia nm. 4 en La menor per a orquestra Op.63 (1911);
 Dos Serenates per a viol i orquestra Op.69 (1912);
 Barden (El Bard), Poema Simfnic per a orquestra i arpa Op.64 (1913/1914);
 Luonnotar, Poema Simfnic per a soprano i orquestra Op.70 (1913);
 Aallottaret (Les Ocenides), Poema Simfnic per a orquestra Op.73 (1914);
 Simfonia nm. 5 en Mi bemoll major per a orquestra Op.82 (1915, revisada 1916 i 1919);
 Oma Maa (El Pare Terra) per a cor i orquestra Op.92 (1918);
 Jordens sng (Can de la Terra) per a cor i orquestra Op.93 (1919);
 Simfonia nm. 6 en Re menor per a orquestra Op.104 (1923);
 Simfonia nm. 7 en Do major per a orquestra Op.105 (1924);
 Stormen (La Tempesta), Msica incidental per a solistes, cor i orquestra Op.109 (1925);
 Vinn virsi (La can de Vin) per a cor i orquestra Op.110 (1926);
 Tapiola, Poema Simfnic per a orquestra Op.112 (1926);
 Andante Festivo per a orquestra de corda (1925/1930);

Altres obres.
 Viisi joululaulua, Op. 1, cin canons de Nadal (1895 1913);
 Voces intimae, Op.56, quartet de corda (1909);
 Jkrimarssi (1915);

Enllaos externs.

  Sibelius link collection;
  Sibelius biography;
  Sibelius page Tamb en finlands i suec;

References.
 Notes al programad'una interpretaci de la sisena Simfonia el 2006.
 Contemporary Music on the Finnish Music Information Centre;
 Minnesota orquestra's showcase concert magazine, May 06, page 44;
 
 
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90243" title="Friedrichshafen" nonfiltered="904" processed="896" dbindex="35979">

Friedrichshafen s una ciutat d'Alemanya que pertany a l'estat de Baden-Wurtemberg, districte de Bodensee. Est situada a la riba nord  del llac Constana (Bodensee), al sud d'Alemanya, molt a prop de les fronteres amb Sussa i ustria.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90244" title="Serralada dels Balcans" nonfiltered="905" processed="897" dbindex="35980">

La serralada dels Balcans s un conjunt de cadenes muntanyoses que s'estenen des la mar Adritica fins a la mar Negra i que dna nom a la pennsula Balcnica, tamb coneguda simplement com els Balcans. Estrictament, la serralada dels Balcans s'estn per Srbia, Bulgria, Macednia i Grcia. Un dels seus estreps es prolonga en direcci nord-est cap als Carpats, dels quals est separada pel Danubi. La part central, anomenada en blgar i serbi               (Stara Planina, literalment "la Vella Muntanya"), t una llargria d'uns 560 km i va des Srbia a la mar Negra, passant per Bulgria.

La muntanya ms alta de tot el conjunt, el Musala, a les muntanyes de Rila, prop de Sofia, t 2.925 metres, i la segueix l'Olimp, al nord de Grcia (2.919 m) i el Vihren, a les muntanyes de Pirin (2.914 m). La serralada de Stara Planina t com a cim culminant el Botev, de 2.376 metres, situat dins el Parc Nacional dels Balcans Centrals, que va ser batejat aix en honor a l'heroi de la lluita contra els otomans Hristo Botev.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90245" title="Olof Selling" nonfiltered="906" processed="898" dbindex="35981">
Olof Selling fou un palinleg suec.

Les seves primeres anlisis de pollen i espores sobre depsits de sediments recollits per Thor Heyerdahl el 1955 a l'illa de Pasqua van servir per determinar que l'illa havia estat coberta de boscos d'una palmera no identificada.

La fusta va ser un dels elements necessaris per desenvolupar la tecnologia del transport i bastiment de les famoses escultures moai.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90247" title="Meersburg" nonfiltered="907" processed="899" dbindex="35982">

Meersburg s una ciutat d'Alemanya que pertany a l'estat de Baden-Wurtemberg, districte de Bodensee. Est situada a la riba nord  del llac Constana, al sud-oest d'Alemanya.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90250" title="Kasukabe" nonfiltered="908" processed="900" dbindex="35983">
Kasukabe (    ; -shi) s una ciutat que es troba a la Prefectura de Saitama, Jap.

Segons dades de l'1 d'octubre de 2003, la ciutat t una poblaci estimada de 206.859 habitants i una densitat de poblaci de 5.468,12 persones per km. L'rea total s de 37,83 km.

Fou reconeguda com a ciutat l'1 de juliol de 1954. s coneguda fora del Jap per ser la ciutat on viu Shinnosuke Nohara, el protagonista de la coneguda srie d'animaci Crayon Shin-chan.

Amb motiu del cinquant aniversari de la designaci de Kasukabe com a ciutat, l'ajuntamient ha decidit atorgar el certificat de residncia a Shinnosuke Nohara (Shin-chan).

 Enlaces externos .
 Pgina oficial  ;
 Celebraci del cinquantenari de Kasukabe com a ciutat ;
 Kasukabe a google maps;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90251" title="Hales" nonfiltered="909" processed="901" dbindex="35984">
Hales o Halesus fou un riu de Jnia, a l'sia Menor, que anava des el puig Cercafos (Cercaphus) i desaiguava a la mar Egea prop de Colof. Es diu que les seves aiges eren les mes fredes d'sia Menor. Podria ser el Havagichay o el Tartalu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90253" title="Halsion" nonfiltered="910" processed="902" dbindex="35985">
Halsion fou una comarca del sud-oest de la Troade al sud del riu Satinoeis, que era coberta per la mar uns mesos i al retirar-se deixava molta sal. Unes salines anomenades Tuzla encara existeixen a la zona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90256" title="ONCE" nonfiltered="911" processed="903" dbindex="35986">
L'ONCE (Organitzaci Nacional dels Cecs d'Espanya, Organizacin Nacional de los Ciegos de Espaa) s una instituci sense nim de lucre que t com a proposit amillorar la qualitat de vida de la gent cega a Espanya.

Per tant, organitza l'anomenat Cup de l'ONCE, un sorteig que, a ms de dnar premis a la combinaci sortejada, proporciona una gran part dels fons de l'organitzaci.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90258" title="Walter Wild" nonfiltered="912" processed="904" dbindex="35987">
Walter Wild (tamb conegut com Gualteri Wild) fou el primer president del Futbol Club Barcelona i futbolista del club als seus inicis.

 Biografia .
Walter Wild va nixer a Anglaterra.

Fou un dels dotze fundadors del Bara a la reuni del 29 de novembre de 1899 al gimns Sol. Fou escollit primer president del club a petici de Joan Gamper en ser el membre de major edat de la reuni. Mantingu aquest crrec fins el 25 d'abril de 1901 quan fou substituit per Bartomeu Terradas. A ms, durant aquest temps, el seu domicili particular al carrer Princesa de Barcelona fou la seu social provisional de l'entitat. Durant el seu mandat el club aconsegu el seu primer camp propi, el de l'Hotel Casanovas. Fou reescollit tres cops entre el 13 de desembre de 1899 i el 27 de desembre de 1900. Dimit a meitat del 1901 al haver de retornar a Anglaterra per motius laborals. En total, fou president del Futbol Club Barcelona durant 513 dies. Fou nomenat soci d'honor en reconeixement a la seva tasca.

Fou, tamb, futbolista del club, participant en el primer partit de la histria del club el 8 de desembre de 1899 entre el Bara i membres de la Colnia Anglesa de la ciutat. Disput un total de 10 partits amb el club a la posici de defensa.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90261" title="ABC" nonfiltered="913" processed="905" dbindex="35988">

 Mitjans de comunicaci: ;
ABC (televisi) s una emissora de televisi nordamericana.
ABC (diari) s un diari madrileny.
Msica: ;
discogrfica ABC Records;
ABC (grup musical);
 Geografia: Illes ABC s un terme que s'usa per denominar conjunatament les illes caribenyes de Aruba, Bonaire i Curaao.
 Malnom: Andrew Browne Cunningham, va ser un almirall britnic de la Segona Guerra Mundial.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90262" title="Halex" nonfiltered="914" processed="906" dbindex="35989">
Halex es el nom d'un riu que marcava el lmit entre els territoris de Locri i Rhegium. A la seva riba els locris tenien un fort que fou ocupat pels atenencs dirigits per Lakes. Avui dia es diu Alice i desaigua a uns 12 km al est del Capo dell' Armi, (antic cap de Leucopetra), i 20 km al oest de Capo  Spartivento.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90263" title="Gary Winston Lineker" nonfiltered="915" processed="907" dbindex="35990">
Gary Winston Lineker va ser un destacat futbolista angls dels anys 80.

 Biografia .
Gary Lineker va nixer a Leicester el 30 de novembre del 1960. Va ser un dels golejadors anglesos ms destacats de la histria.

Comen la seva carrera futbolstica al Leicester City el 1976, club amb el que debut al primer equip el 1978. Posteriorment fitx per l'Everton FC amb qui aconsegu la xifra de 38 gols en 52 partits la temporada (1985-86) aconseguint la pilota d'argent europea. Aquest fet el port a fitxar per FC Barcelona el 1986. Durant les seves tres temporades al club guany una Copa del Rei i una Recopa d'Europa. El 1989 fitx pel Tottenham Hotspur amb qui guany una copa anglesa. Acab la seva carrera futbolstica a la lliga japonesa de futbol al Nagoya Grampus Eight.

Debut amb la selecci anglesa de futbol el 1984. Fou el mxim golejador de la Copa del Mn de Futbol 1986 a Mxic. Quatre anys ms tard fou semifinalista al Mundial d'Itlia 90. Es retir de la selecci amb les xifres de 80 partits i 48 gols, l'any 1992.

Altres guardons individuals que obtingu foren el Futbolista angls de l'any el 1986 i l'Ordre de l'Imperi Britnic. Actualment s comentarista de la BBC. Es feu famosa una frase seva: "el futbol s un esport molt simple, 22 jugadors lluiten per una pilota durant 90 minuts i al final sempre guanyen els alemanys".

 Trajectria esportiva .
 Leicester FC 1983-1985, 95 gols;
 Everton FC 1985-1986, 30 gols;
 FC Barcelona 1986-1989, 43 gols;
 Tottenham Hotspur 1989-1992, 67 gols;
 Nagoya Grampus Eight 1992, 9 gols;

 Ttols .
 1 Copa espanyola de futbol masculina 1988;
 1 Copa anglesa de futbol 1992;
 1 Recopa d'Europa de futbol 1989;

 Enllaos externs .

Perfil de Lineker al Football Hall of Fame;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90265" title="ngrid Rubio i Ruiz" nonfiltered="916" processed="908" dbindex="35991">
ngrid Rubio i Ruiz (Barcelona, 2 d'agost de 1975) s una actriu catalana. 

Es presenta davant el gran pblic a la telesrie de TVC Secrets de famlia, on la seva cara es fa popular a Catalunya. Poc desprs fa el salt al cinema, on triomfa rpidament grcies a la seva interpretaci a Ms all del jardn, que li reporta el premi Goya a la millor actriu revelaci. Ha rodat 16 llargmetratges en 9 anys, i s'ha obert les portes al cine argent.

 Filmografia .
2006 Transtorno, de Fernando Cmara;
2006 Tirant el Blanc, de Vicente Aranda;
2006 Salvador, de Manuel Huerga;
2005 Sisters, de Julia Solomonoff;
2003 Haz conmigo lo que quieras, de Ramn De Espaa;
2003 November, de Achero Maas;
2002 The Beach of the Greyhounds, de Mario Camus;
2002 Every Stewardess Goes to Heaven, de Daniel Burman;
2001 The Impatient Alchemist, de Patricia Ferreira;
2001 This Was Solitude, de Sergio Renn;
2001 Visionaires, de Manuel Gutirrez Aragn;
2000 Arian's Journey, de Eduard Bosch;
2000 I Know Who You Are, de Patricia Ferreira;
2000 Viaje de ida y vuelta de Nria Cabestany;
1999 L'altra cara de la lluna, de Llus Josep Comern;
1998 The Lighthouse, de Eduardo Mignogna;
1998 En dag til i solen, de Bent Hamer;
1998 Extraos, de Imanol Uribe;
1997 In Praise of Older Women, de Manuel Lombardero ;
1996 Taxi, de Carlos Saura;
1996 Ms all del jardn, de Pedro Olea;
1996 Not Love, Just Frenzy, de Albacete, Menkes i Bardem;

 Premis principals .
2003: Premi Festival Internacional de Cinema de Comdia de Penscola a la millor actriu per Haz conmigo lo que quieras.
1999: Premi de l'Asociacin de Crticos Cinematogrficos de Argentina a la millor actriu per The Lighthouse.
1998: Premi Festival des films du monde de Montral a la millor actriu per The Lighthouse.
1997: Premi Goya a la millor actriu revelaci per Beyond the Garden.

 Enllaos externs .
 Web no oficial;
 ngrid Rubio a IMDB;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90272" title="Juan Crisstomo de Arriaga" nonfiltered="917" processed="909" dbindex="35992">

Juan Crisstomo Jacobo Antonio de Arriaga y Balzola (27 de gener de 1806 - 17 de gener de 1826), compositor espanyol.

 Vida .
Nascut a Bilbao, son pare, Juan Simn de Arriaga, organista a Berriata, li va ensenyar els fonaments de la msica. El seu talent el va portar a convertir-se en alumne de Faustino Sanz, acreditat violinista. Als onze anys ja compon i representa obres en les societats musicals de Bilbao, fins al punt que, per la seua precocitat, amb posterioritat va rebre el qualificatiu del "Mozart Espanyol". 

Als quinze anys son pare decideix que continue la seua formaci en el Conservatori de Pars, on estudia viol amb Pierre Baillot, harmonia amb Franois-Joseph Ftis i contrapunt amb Luigi Cherubini. Va ser nomenat professor auxiliar de Ftis el 1824. Va morir a Pars amb 19 anys, segons sembla d'una malaltia pulmonar.

La seua obra, de la qual noms s'havien editat els quartets, va caure en l'oblit fins que a finals del Segle XIX, dins del moviment del nacionalisme musical espanyol, es va convertir en un mite ms pel seu immens potencial que per les seues obres acabades. En la seua nativa Bilbao es va construir un teatre amb el seu nom i es va alar un monument en el seu honor. La seua msica no presenta trets de la tradici musical espanyola i ms aviat se la pot relacionar amb Haydn i amb el primer Beethoven. Desprs de la seua mort, amb alguns informes de Ftis com a nic material biogrfic confiable, la histria de la vida d'Arriaga va ser mitificada i se li va voler trobar semblances amb Mozart, com ara que va nixer exactament 50 anys desprs i va portar el mateix nom (Juan Crisstomo, com Joannes Chrysostomus Wolfgangus), encara que la coincidncia no s estranya, ja que per aquesta poca se solia batejar els xiquets amb el nom del sant del dia del seu naixement i la festivitat de Sant Joan Crisstom se celebrava el 27 de gener. Tamb se li va trobar una precocitat semblant, perqu tocava el viol als 3 anys i va compondre la seua primera pera als 13.

Cites.

 Quarteta que el pare d'Arriaga va escriure amb el seu puny i lletra a la partitura de Nada y Mucho, obra per a quintet de corda, guitarra, trompa i piano, composta als 11 anys d'edat:


Nada y mucho a la verdad;
vale aquesta pequeez,;
nada, por lo que en s es;
mucho, para tierna edad;

(No res i molt en veritat,;
val aquesta petitesa,;
no res, pel que en si s;
molt, per a minsa edat.);
   

Obra.
Poques sn les obres musicals d'Arriaga que han sobreviscut fins avui, per tot i la seua prematura mort entre elles s'inclou l'obertura de la seua pera en dos actes Els esclaus felios, el llibret de la qual va ser obra del clebre dramaturg Luciano Francisco Comella. Encara que Arriaga la va completar, l'obertura s l'nic que ha quedat d'ella. Va compondre a ms una Simfonia en Re en la qual les tonalitats de Re major i de re menor s'alternen tan equilibradament, que no se la pot considerar ni en una ni en una altra tonalitat i, com a niques obres publicades en vida, tres quartets de corda. 

Obra religiosa.
 
Audi benigne ;
Missa a quatre veus (perduda);
Salve Regina (perduda);
Et vitam ventura, Fuga per a vuit veus (perduda);
Stabat Mater, Motet per a dos tenors, baix i orquestra (1822);
O salutaris", Motet per a dos tenors, baix i orquestra de corda (1823);

Obra instrumental.
 No res i molt, OP. 1, (octet) (1817) ;
Obertura nonetto, per a petita orquestra, OP. 2 (1818) ;
Ptria, Himne per a cor i orquestra, OP. 3 (1819);
Cntabres nobles Himne per a cor i orquestra', OP. 4 (1819) ;
Marxa militar Per a banda (1819);
Romana, per a piano (1819);
Tema variat en quartet, OP. 17 (1820) ;
Obertura per a orquestra en Re major, OP. 20 (1821) ;
Variacions sobre el tema de "L'hongaresa",  per a viol amb acompanyament de baix ad libitum, OP. 22 (1821);
Variacions sobre el tema de  L'hongaresa  , per a quartet de corda, OP. 23 (1822) ;
Tres estudis o capritxos, per a piano (1822);
Tres quartets (1823);
Quartet de corda nm. 1 en Re menor;
Quartet de corda nm. 2 en La Major;
Quartet de corda nm. 3 en Mi bemoll major;
Simfonia en Re per a gran orquestra (c.1824);

Obres vocals i dramtiques.
dip, ria per a tenor i orquestra. Escena liricodramtica;
Ermnia. Cantata liricodramtica per a soprano i orquestra, basada en un episodi del poema "Jerusalem alliberada", de Torquato Tasso. ;
Els esclaus felios, pera en dos actes (1820) ;
Ma tante aurore, Duo per a tenor, baix i orquestra. Escena liricojocosa;
Medea, ria per a soprano i orquestra. Escena liricodramtica;
Agar en el desert, cantata liricodramtica per a soprano, tenor i orquestra (1825-1826);

Bibliografia.
  Gmez, J.A., Juan Crisstomo Arriaga (1806-1826), Tesi doctoral, Universitat d'Oviedo, 1990. ;
  Ruiz Jaln, S., Juan Crisstomo de Arriaga, Caixa d'estalvis biscana, Bilbao, 1979. ;
  Sagardina, A., El compositor Juan Crisstomo de Arriaga, Bilbao, 1956. ;
  Figuerido, C., El Arte y la mente del msico Juan Crisstomo de Arriaga, Junta de cultura de Biscaia, Bilbao, 1948. ;
  Eresalde, J., Los esclavos felices. pera de J.C. Arriaga. Antecedents, comentari, argument i algunes notcies bibliogrfiques, Impremta Mayli, Bilbao, 1935. ;

Enllaos externs.
Portal I sobre Juan Crisstomo Arriaga;
Portal II sobre Juan Crisstomo Arriaga;
Biografia de Juan Crisstomo Arriaga;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90275" title="greda" nonfiltered="918" processed="910" dbindex="35993">

greda s un poble de 3.215 habitants (2004) de la provincia de Sria, a Castella i Lle.

 Demografia .


 Esdeveniments histrics .

 Hi fou signat el Tractat d'greda de 1162 un 27 de setembre entre Alfons I de la Corona d'Arag i Ferran II de Lle.
 Hi fou signat, tamb, el Tractat d'greda de 1281 els dies 27 i 28 de mar entre Pere II de la Corona d'Arag i Alfons X de Castella.

 Administraci .



 Personalitats .
 Fermn Cacho, atleta;

 Enllaos externs .
 Ajuntament d'greda;
 http://www.agreda-soria.com;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90280" title="Rita Kleinstein" nonfiltered="919" processed="911" dbindex="35996">
Rita Yahan-Farouz Kleinstein, coneguda com a Rita, s una cantant i actriu molt popular a Israel. Va nixer a Teheran el 1962 i va immigrar a Israel el 1970.

El 1989 Rita fou escollida l'actriu israeliana de l'any, i ha estat escollida cantant de l'any diversos cops. El 1990 represent Israel a Eurovisi amb la can Xara Barehovot (cantant als carrers). Tamb t alguns discs d'or i de plat per lbums com Miletones i Great Love. Com a actriu ha participat en obres com ara My Fair Lady o Chicago, en la qual el 2004 va representar el paper de Roxie Hart en la versi hebrea d'Ehud Manor, que vengu 55.000 entrades en noms 40 actuacions .

Rita s casada amb el fams pianista, compositor i cantant Rami Kleinstein.

Bibliografia.
SIMON, Griver: The Ingathering of the Exiles. Web del Ministeri d'Afers Estrangers d'Israel, 25 de mar de 2005. ;
HARTOG, Kelly: Diva Sings Out About Her Tour, Fans. "The Jewish Journal of Greater Los Angeles", 4 de gener de 2005. ;
PRI, Tal: Behind the Curtains of 'Chicago'. "Maariv", 25 de mar de 2005. ;

Enllaos externs.
Rita Kleinstein a la Internet Movie Database.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90285" title="Mikhal Aleksndrovitx Bakunin" nonfiltered="920" processed="912" dbindex="35997">


Mikhal Aleksndrovitx Bakunin (en rus:                             ) va ser un filsof anarquista rus nascut el 8 de maig de 1814 a Priamkhino (Rssia) i mort l'1 de juliol de 1876 a Berna (Sussa). Amb els seus escrits va posar les bases del socialisme llibertari.

Biografia.
Bakunin formava part d'una famlia aristocrtica, va iniciar la seva formaci militar a l'acadmia de Sant Petersburg, on arriba al grau d'oficial de la gurdia imperial. No obstant aix, decideix abandonar l'exrcit i es trasllada a Moscou per a estudiar filosofia, decantant-se per l'idealisme alemany. Cinc anys desprs recorre les principals capitals europees, coneixent pensadors de la talla de Marx i Proudhon. Participa activament en les revolucions del 48 i 49 de Pars i Alemanya, fins que el detenen a ustria, desprs del fracs de Dresden, el condemnen a mort, per la pena no es duu a terme. 

Una vegada retornat a les autoritats russes, aquestes l'empresonen set anys i llavors el desterren a Sibria al 1857, d'on assoleix escapar i arribar a Anglaterra al 1861. Des de llavors una de la feina de casa prioritria va ser la propagaci de les seves idees anarquistes per tota Europa i la creaci de l'organitzaci semiclandestina Aliana Democrtica i Social al 1869. Al 1870, va fundar el Comit per a la Salvaci de Frana, una associaci que va dirigir la insurrecci de la Comuna de Li. El seu enfrontament amb Marx va provocar la seva expulsi, junt amb la de tots els anarquistes de la Primera Internacional al 1872. Per aquestes dates funda la Federaci Jurasiana que dna suport a l'acci enfront del pensament. El final dels seus dies discorren a Sussa. El seu pensament es resumeix en la supressi de classes i de la propietat privada, juntament amb la necessitat de promoure actes revolucionaris per a acabar amb l'entramat social. El seu carcter revolucionari va ser decisiu entre els nihilistes russos i el moviment anarquista espanyol i itali. Du i Estat, la seva obra ms important, no va ser publicada fins a 1882.

Autodefinici.
"Jo no sc ni un savi ni un filsof, ni tan sols un escriptor d'ofici. He escrit molt poc durant la meva vida i solament ho he fet, per dir-ho aix, a pl, quan una convicci apassionada em forava a vncer la meva repugnncia instintiva contra tota exhibici del meu propi jo en pblic. Qui sc jo, doncs? I qu s el que m'impulsa ara a publicar aquest treball? Jo sc un cercador apassionat de la veritat i un enemic, no menys apassionat, de les ficcions desgraciades amb que el partit de l'ordre, aquest representant oficial, privilegiat i interessat en totes les malapteses religioses, metafsiques, poltiques, jurdiques, econmiques i socials, presents i passades, pretn servir-se, encara avui, per a dominar i esclavitzar el mn. Jo sc un amant fantic de la llibertat, a la qual considero com l'nic mig, dins el qual poden desenvolupar-se i engrandir-se la intelligncia, la dignitat i la felicitat dels homes... La llibertat que consisteix en el ple desenvolupament de totes les potncies materials, intellectuals i morals que es troben latents en cadascun... Jo entenc aquesta llibertat com una cosa que, lluny de ser un lmit per a la llibertat de l'altre, troba, per contra, en aquesta llibertat de l'altre la seva confirmaci i la seva extensi a l'infinit; la llibertat limitada de cadascun per la llibertat de tots, la llibertat per la solidaritat, la llibertat en la igualtat; la llibertat que triomfa de la fora bruta i del principi d'autoritat, que no va ser mai ms que l'expressi ideal d'aquesta fora... Jo sc partidari convenut de la igualtat econmica i social, perqu s que, fora d'aquesta igualtat, la llibertat, la justcia, la dignitat humana, la moralitat i el benestar dels individus, aix com la prosperitat de les nacions no seran mai sols que mentides." Mikhal Bakunin 

El seu pensament.
S'ha anomenat a l'anarquisme que Bakunin desenvolup, anarcocolectivisme o anarquisme colectivista i referent a aix primer de tot s'hauria d'esmentar la diferncia de mats que aquesta concepci suposa davant l'enunciat de l'anarquisme que Kropotkin va denominar comunisme llibertari i que ha suposat una crtica del colectivisme que ha arribat a ser generalment acceptada en tots els mitjans llibertaris i s la forma ms encertada d'entendre aquest concepte bakuni. Per a Bakunin l'anarquisme suposa una societat lliure sense necessitat de govern ni autoritat basada en el treball, el factor de producci, els seus mitjans i distribuci i que s'organitzaria mitjanant la federaci de productors i consumidors des de la base que es coordinarien entre si en confederacions. Sense necessitat, doncs, de governs, sistemes legislatius, poders executius que monopolitzin la violncia, etc. No obstant aix en la visi de Bakunin a cadasc se li ha de retribuir segons el treball realitzat de manera que s'impedeixi el sorgiment d'una classe ociosa que s'aprofits del treball de les associacions lliures. All que el comunisme llibertari de Kropotkin va objectar, el ressorgiment d'una burocrcia que hagus de vigilar i regular el treball i la seva remuneraci, el que fatalment tendiria a constituir-se en un nucli d'autoritat i de tirania potencial.

Les creences poltiques de Bakunin es basaven en la llibertat (en forma d'anarquia), en el socialisme (en forma d'anarquisme collectivista), en el federalisme (com a forma d'organitzaci per al treball) i en el rebuig cap a les religions i els seus deus.

Llibres.
 La dona, el matrimoni i la familia;
 Deu i l'estat;
 L'associaci roja;
 Socialismo sin estado: anarquismo;
 Patria i nacionalitat;
 La poltica del consell;
 El principi de l'estat;
 La crida als esclaus;
 L'estatisme i l'anarquia;
 El catecisme revolucionari;

Vegeu tamb.
Antiteisme;

Enllaos externs.

Arxiu Bakunin als Arxius Anrquics ;
Biografia de Bakunin a Flag Blackened ;
Escrits de Bakunin al Marxist Internet Archive ;
Biografia de Bakunin de James Guillaume ;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90288" title="Pierre-Joseph Proudhon" nonfiltered="921" processed="913" dbindex="35998">


Pierre-Joseph Proudhon (15 de gener de 1809, Besanon, Frana   19 de gener de 1865, Passy, Frana) fou un dels pares de l'anarquisme modern.

Actiu combatent contra el poder i l'Estat, Proudhon fou un dels mxims idelegs dels nous socialismes que succeren els corrents historiogrficament anomenats de "socialisme utpic". Ensems amb Karl Marx  amb el qual tingu en un principi una ferma amistat que deriv en una forta rivalitat personal i poltica  s'encarreg d'establir els fonaments d'una de les dues branques del socialisme de la segona meitat del segle XIX: l'anarquisme. Justament, fou el primer pensador llibertari que empr aquest terme per a definir un ideari socialista concret. Les bases de l'antiestatisme, el federalisme social (a partir del principi federatiu) i el mutualisme aparegueren en Proudhon. Sintetitzen la visi collectivista de l'anarquisme, que compart, en certa manera, amb Mikhal Bakunin, l'altre gran pensador i activista anarquista del moment.

En afirmar el mutualisme, Proudhon concep un sistema molt particular, allunyat del comunisme fourierista i del terme collectivisme en si, del qual recelava, per b que tradicionalment hom considera Proudhon en la lnia de l'anarcocollectivisme. La idea de mutualisme proudhoni es lliga a la seva concepci de la propietat, encunyada principalment a Qu'est ce que la proprit ? (1840). En aquesta obra primerenca, l'autor descriu una complexa semblana d'una "propietat federativa". Formalment, Proudhon s'oposa a la propietat comuna i collectiva, de la mateixa manera que s'oposa a la propietat privada. L'autora trotskysta Annie Kriegel ha definit la idea de la propietat proudhoniana com una "copropietat de m comuna" (Kriegel, 1968: 39), que fra a l'essncia del seu mutualisme. Aquesta idea tan singular i particular de propietat fou el blanc de les crtiques de Karl Marx, que l acusava d utopista petitburgs (Gurvitch, 1965: 53).

Obres.
 Qu'est ce que la proprit? Ou recherches sur le principe du droit et du gouvernement (1840)  ;
 Avertissement aux propritaires (1841);
 Systme des contradictions conomiques ou Philosophie de la misre (1846);
 Solution du problme social  (1848);
 Les Confessions d un rvolutionnaire pour servir  l histoire de la Rvolution de Fvrier (1849);
 Ide gnrale de la rvolution au XIXe sicle(1851);
 Le manuel du spculateur  la bourse (1853);
 De la justice dans la rvolution et dans l'glise. Nouveaux Principes de philosophie pratique (1858);
 La Guerre et la Paix (1861);
 Du principe Fdratif (1863);
 De la capacit politique des classes ouvrires (1865);
 Du principe de l'art et de sa destination sociale (1865);
 Thorie de la proprit (1866);
 Thorie du mouvement constitutionnel (1870);
 Correspondances (1875);

Bibliografia.
ANSART, P. et alii, Anarchistes et Proudhon: actes de la Journe d  Proudhon, 19 octobre 1991. Paris: cole des Hautes tudes en Sciences;
ANSART, P., Proudhon. Paris: Librairie Gnrale Franaise, 1984.
DROZ, E., P.-J. Proudhon (1809-1865). Paris: Librairie de Pages Libres. 1909.
GURVITCH, G., Proudhon; sa vie, son oeuvre, avec un expos de sa philosophie. Paris: Presses Universitaires de France, 1965.
KRIEGEL, A., Le pain et les roses: jalons pour une histoire des socialismes. Paris: Presses Universitaires de France, 1968.
KRIEGEL, A., Le syndicalisme rvolutionnaire et Proudhon, dins BANCAL, J.; GURIN D.; GURVITCH G. et alii, Actualit de Proudhon. Colloque des 24 et 25 novembre 1965. Bruxelles: Institut de Sociologie de l Universit Libre de Bruxelles, 1967.
NETTLAU, M., Anarchismus von Proudhon zu Kropotkin: seine historische Entwicklung in den Jahren 1859-1880. Berlin: F. Jater, 1927.
WOODCOCK, G., El Anarquismo. Historia de las ideas y movimientos libertarios. Barcelona: Ariel, 1979.
WOODCOCK, G., Pierre-Joseph Proudhon, a biography. London: Routledge & Paul, 1956.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90292" title="Max Bruch" nonfiltered="922" processed="914" dbindex="35999">


Max Bruch (Colnia, 6 de gener de 1838 - Friedenau, 2 d'octubre de 1920), compositor i director d'orquestra alemany de l'poca romntica. 

 Biografia .
Son pare va ser inspector de policia i sa mare una soprano. Sent un infant Bruch ja va mostrar talent per a la msica i va rebre'n classes. D'ac que als 11 anys ja havia compost algunes obres que es van interpretar en pblic. El 1852, quan noms tenia 16 anys, ja va compondre la seua primera simfonia i un quartet de corda, el que li va valdre un premi de la Fundaci Mozart a Frankfurt del Main i una beca.

L'any segent Bruch va iniciar els seus estudis de msica a Frankfurt, que va prosseguir ms avant a Leipzig. Desprs de cinc anys va acabar la seua formaci i va treballar durant tres anys a Colnia com a professor de msica. Entre 1861 i 1865 va realitzar nombrosos viatges per Alemanya, ustria, Frana i Blgica, on va donar recitals com a director d'orquestra. Al final d'aquest perode va acceptar el crrec de director de msica a Coblena i ms avant de director d'orquestra prop de Turngia.

El 1870 Bruch es va installar a Berln, on va tornar a treballar com a professor de msica. El 1880, amb 42 anys, es va casar amb una cantant, amb la que va tindre quatre fills. Tamb aquest any va ser nomenat director de l'orquestra filharmnica de Liverpool, a Anglaterra, on va romandre tres anys. A continuaci va dirigir l'orquestra de la ciutat de Breslau, a Alemanya, fins que es va fer fa crrec, el 1891, de la direcci de l'escola de composici a Berln.

En els anys segents Bruch va rebre moltes distincions: va rebre el ttol de professor honoris causa per les universitats de Cambridge i de Berln i en aquesta darrera ciutat va ingressar a l'Acadmia de Belles Arts com a membre de la direcci. 

En els deu ltims anys de la seua vida Bruch va renunciar als seus crrecs i es va dedicar completament a la composici. Entre les seues obres ms importants es troben els seus concerts per a viol, dels que el Concert per a viol en sol menor continua tenint en l'actualitat una acollida extraordinria, comparable a la del concert per a viol de Mendelssohn. Tamb sn molt conegudes avui  dia la seua Fantasia escocesa, per a viol i orquestra, i les seues Variacions sobre el Kol Nidrei, per a violoncel i orquestra, basades en melodies hebrees. Bruch va compondre moltes altres obres que van ser populars en la seua poca, com les seues tres simfonies i altres obres orquestrals, les seues peres, entre elles especialment Loreley, i les seues obres corals.

Va morir als 82 anys d'edat.

 Obres principals .
 Obres vocals .

pera Die Loreley, en dos actes, op.16 (1863);
Cantata Frithjof-Szenen, op.23 (1860, revisada el 1864);
Oratori Odysseus, op.41 (1871/72);
pera Hermione (1872);
Oratori Arminius, op.43 (1875);
Oratori Das Lied von der Glocke, basat en Friedrich Schiller, op.45 (1872);
Oratori Mose, op.67 (1893/94);

 Obres simfniques .

Concert per a viol N1, op.26 (1865-67);
Simfonia N1, op.28 (1868);
Simfonia N2, op.36 (1870);
Concert per a viol N2, op.44 (1877);
Fantasia escocesa per a viol i orquestra, op.46 (1879/80);
Kol nidrei, per a violoncel i orquestra, op.47 (1880/81);
Simfonia N3, op.51 (1882, rvise en 1886);
Concert per a viol N3, op.58 (1891);
Serenata per a  viol i orquestra, op.75 (1899/1900);
Suite sobre melodies populars russes, op.79b (1903);
Suite N2 sobre melodies populars sueques (1906);
Suite N3 per a orgue i orquestra (1909, revisada el 1912);
Konzertstck per a viol i orquestra, op.84 (1910);
Concert per a clarinet i viol, op.88 (1911);

 Msica de cambra . 

Septet per a instruments de vent i corda (1849);
Trio per a viol, violoncel i piano, op.5 (1857);
Quartet de corda N1, op.9 (1858/59);
Quartet de corda N2, op.10 (1860);
Quintet amb piano (1886);
Quintet de corda N1 (1918);
Quintet de corda N2 (1918);
Octet de corda (1920);

 Enllaos externs .
  Biografia de Max Bruch;
  Ausfhrlicher Lebenslauf;
 ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90293" title="Vila-roja" nonfiltered="923" processed="915" dbindex="36000">


Vila-roja s una entitat de poblaci i barri de la ciutat de Girona. Se situa en una carena sobre el riu Onyar, dins la part gironina de les Gavarres, a l'est de la ciutat i al costat del barri de la Font de la Plvora. Juntament amb aquest darrer barri, forma el nucli urb ms deprimit econmica i socialment de la ciutat, per b que darrerament sembla haver experimentat unes certes millores i una diferenciaci quant a problemtica social del seu barri ve de Font de la Plvora. La composici del barri s una barreja de poblaci immigrada de la resta de la pennsula Ibrica (arribada a Girona vers els anys 60 del segle XX i poblaci d'tnia gitana). Tot i la inversi que l'administraci ha fet als darrers anys en infraestructures escolars, mdiques i socials, el barri continua essent un reducte amb atur, marginaci i problemes de trfic de drogues. Al 1986 el barri tenia 3.919 habitants i l'entitat de poblaci al 2005, 1.176.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90294" title="Nahariyya" nonfiltered="924" processed="916" dbindex="36001">

Nahariyya (en hebreu,      ) s una ciutat del districte del Nord d'Israel. Es troba a la costa de la mar Mediterrnia, al sud de la frontera amb el Lban. 


Histria.
A l'antiguitat ja hi havia a la zona un port fenici, per la ciutat moderna no fou construda fins al segle XX.

Nahariyya fou fundada per immigrants alemanys als anys trenta. La construcci dels primers habitatges comen el 1933, i les primeres dues famlies que s'hi installaren van arribar el 10 de febrer de 1935, data que es considera la de la fundaci de Nahariyya.

Els primers projectes eren que la ciutat fos de carcter agrcola, per els residents aviat van comprovar que era gaireb impossible de cultivar aquelles terres i van decidir enfocar l'economia local cap al turisme, atret per la platja i l'entorn natural. Molts oficials britnics provinents de Khartum, durant el Mandat britnic de Palestina, triaven la ciutat com a lloc d'oci i descans. La companyia lctia Strauss (actualment Strauss Elite) fou fundada a Nahariyya desprs del fracs dels intents agrcoles.

Durant la guerra araboisraeliana de 1948, la ciutat fou assetjada, i noms podia ser abastida per mar mitjanant petites barques.

El juliol de 2006, Nahariyya fou blanc de nombrosos atacs de mssils Katiuixa llanats per Hesboll.

 Dades estadstiques .
 Demografia .
Segons l'Oficina Central d'Estadstica d'Israel (CBS), l'any 2001 la poblaci de la ciutat era un 97,3% jueva o no-rab, i no hi ha un nombre significatiu d'rabs.

L'any 2001 hi havia 22.200 homes i 23.700 dones. La poblaci de la ciutat es compon en un 29,5% de persones de menys de 20 anys, un 16,3% de persones d'entre 20 i 29 anys, un 18,8% d'entre 30 i 44, un 17,3% d'entre 45 i 59, un 4,1% d'entre 60 i 64, i un 13,9% de majors de 65. La taxa de creixement de la poblaci aquell mateix any era de 4,2%.

 Ingressos .
Segons la CBS, l'any 2000 hi havia 17.916 empleats i 1.283 autnoms a la ciutat. El salari mensual mitj de la ciutat per als empleats era de 5.736 nous xquels . El salari mitj dels homes era de 7.353 nous xquels  i el de les dones era de 3.950 nous xquels . Els ingressos mitjans dels autnoms eren de 9.078 nous xquels . 886 persones rebien prestaci d'atur i 3.611 ajuda social.

 Ensenyament .
Segons la CBS, hi ha 22 centres educatius i 7.541 estudiants a la ciutat. Hi ha 15 escoles primries amb 4.074 estudiants i 10 escoles secundries amb 3.467 estudiants. L'any 2001, un 56,5% dels estudiants d'ltim curs de secundria es van graduar.

Ciutats agermanades.
 Berln-Schneberg (Alemanya);
 Bielefeld (Alemanya);
 Offenbach am Main (Alemanya);

Notes.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90296" title="Drets del collectiu gai a Espanya" nonfiltered="925" processed="917" dbindex="36003">

Aquest article tracta sobre els drets de la comunitat homosexual a Espanya aix com de la seva situaci actual.

Histria.
Franquisme (1939-1975).

L'homosexualitat no era illegal sota la dictadura del general Francisco Franco Bahamonde, tot i que s'usaven les lleis de peligrosidad social (en catal, perillositat social) per a perseguir les activitats i comportaments gais. De totes maneres, als anys seixanta la cultura gai comen a aparixer, d'amagades, a Barcelona,  Eivissa i Sitges.

Democrcia.
Governs de Surez i de Calvo-Sotelo (1975-1982).

Mort el dictador, el rei Joan Carles I assum el poder i nomen Adolfo Surez president del govern d'Espanya; aquest antic collaborador de Franco decid tallar amb el seu passat i el d'Espanya i modernitzar-la i democratitzar-la. Surez fou reelegit, aquesta vegada a les primeres eleccions democrtiques des de la Segona Repblica (s a dir, les primeres eleccions des de 1936).

En aquest perode entr en vigor la Constituci de 1978, un text que assegurava la democratitzaci i la liberalitzaci de l'Estat (per exemple, el catolicisme va deixar de ser la religi de l'Estat i Espanya esdevingu aconfessional).

Govern de Gonzlez (1982-1996).

Quan la fase ms decisiva de la Transici havia passat, a Espanya esclat una revoluci social, parallelament a una d'econmica i de poltica, sent la seva mxima expressi la Movida Madrilenya.

Cap als anys vuitanta, els movimients gai comenaren a crixer (degut a la fi de la dictadura i a l'enfortiment d'aquests movimients a l'altra banda dels Pirineus).

Govern d'Aznar (1996-2004).

 A les eleccions del 96, els socialdemcrates van perdre, i el poder recaigu, per primera vegada des de 1934, en una dreta democrtica.

A les dues legislatures de govern del Partit Popular, tot i que no s'actu contra els drets del collectiu LGBT i es defengueren els drets ja adquirits, se n'atur l'aven, ja que no es regularitz ni el matrimoni homosexual ni l'adopci per part de parelles del mateix sexe.

Govern de Zapatero (des de 2004).


El 2004 se celebraren eleccions generals a Espanya, unes eleccions on els conservadors perderen el poder, que qued en mans dels progressistes (liderats per Zapatero) que, entre altres mesures socials, tenia com a objectiu legalitzar el matrimoni homosexual.

Per tant, i complint amb el programa electoral, el govern socialdemcrata de Zapatero, regul tant el matrimoni com l'adopci per part de parelles homosexuals, convertint Espanya en un dels pasos ms avanats respecte els drets del collectiu gai (al mateix nivell que Blgica, els Pasos Baixos i el Canad), capgirant la poltica espanyola de les darreres dcades en matria de drets dels homosexuals.

Matrimoni i adopci per part de parelles homosexuals.

A finals de juny de 2005, el govern Zapatero present al Congrs dels Diputats el projecte de llei amb qu es regulava el matrimoni i l'adopci per part de parelles del mateix sexe. Aquest projecte de llei fou aprovat amb els vots del partit del govern i dels seus aliats i amb el vot contrari del Partit Popular, principal partit de l'oposici al Congrs.

Des d'aleshores, diversos homosexuals s'han casat, com per exemple Fernando Grande-Marlaska.

Situaci actual.

A Espanya hi ha hagut un canvi en la percepci social de l'homosexualitat (no compartit por tots els ciutadans), orientant-se cap a poltiques tolerants. Tot i aix, aquesta realitat s ms acceptada a les grans ciutats (Madrid, Barcelona, Valncia, Sevilla, Mlaga, Santa Cruz de Tenerife, las Palmas de Gran Canaria, Cadis...) que als petits pobles de l'interior, de mentalitat ms conservadora.

Una mostra de la liberal societat espanyola s que molts homosexuals han reconegut la seva homosexualitat, entre ells es troben personatges famosos com Boris Izaguirre, Jess Vzquez o Pedro Zerolo, o alts funcionaris, com el jutge Fernando Grande-Marlaska. Existeixen publicacions orientades al pblic gai com ara la revista Zero i es difonen per televisi sries "gai" com Queer as Folk o Will & Grace.

Ciutats i barris gais.

Chueca (Madrid);
Gaixample (Barcelona);
Sitges;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90299" title="Taial i Germans Sbat" nonfiltered="926" processed="918" dbindex="36004">


Taial i Germans Sbat s una entitat de poblaci de la ciutat de Girona. No s'ha de confondre amb els barris de Germans Sbat i l'entitat de poblaci de Taial (municipi de Sant Gregori) , adjacents a aquest nucli. Se situa a l'oest de la ciutat, prop del municipi ve de Sant Gregori, a la riba esquerra del riu Ter. Aquesta entitat de poblaci s una mena d'amalgama on no queda gens definida una i altra zona.

Els terrenys que la formen quedaren annexats a Girona el 1975. Al 2005 aquesta entitat de poblaci tenia 54 habitants.

A Taial, hom hi pot trobar el conegut restaurant el Celler de can Roca, que ha rebut un reconeixement internacional a la seva cuina d'autor.

Enllaos externs.
El Celler de can Roca;
Revista digital de Germans Sbat, Torre de Taial i Domeny;
Associaci de Vens de Germans Sbat;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90312" title="Albert Lortzing" nonfiltered="927" processed="919" dbindex="36005">



Gustav Albert Lortzing (Berln, 23 d octubre de 1801 - Berln, 21 de gener de 1851), compositor alemany.

Lortzing era fill d actors. Als 19 anys va comenar a interpretar papers de jove amant (Jugendlicher Liebhaber) als teatres de Dsseldorf i Aquisgr, de vegades fins i tot assumint curtes parts cantades de tenor o barton.

La seua primera pera, Ali Pascha von Janina, va aparixer el 1824, per la seua fama com a compositor s ha bastit principalment sobre dos ttols Der Wildschtz (El caador del bosc) (1842) i Zar und Zimmermann (Tsar i fuster) (1837). 

Zar und Zimmermann va rebre una tbia acollida del pblic de Leipzig.  Tot i ax, les posteriors representacions a Berlin van produir una millor reacci. L pera va ser ben aviat representada en els principals escenaris d Alemanya, i ara s considerada una de les obres mestres de lpera cmica alemanya. Va ser traduda a l angls, francs, suec, dans, holands, bohemi, hongars i rus. La trama esta basada en la vida del tsar Pere  el Gran  de Rssia, qui va viatjar per Alemanya, Holanda i Anglaterra disfressat de fuster amb el propsit d obtenir informaci de primera m que considerava necessria per al progrs del seu pas, com eren les modernes tcniques de construcci de vaixells.

Der Wildschtz, basada en una comdia d August von Kotzebue, s una stira sobre l exagerada i ximple admiraci per la bellesa en l art expressada per un gentilhome burgs.

Entre les altres peres de Lortzing cal destacar Der Pole und sein Kind, estrenada poc desprs de la insurrecci de 1831 a Polnia, i Undine de 1845.

Enllaos externs.

Portal sobre Albert Lortzing per George Overmeire;

Aquest text s ha adaptat de l edici de 1911 de l Encyclopdia Britannica.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90316" title="Arna" nonfiltered="928" processed="920" dbindex="36006">

 Habitatge tradicional de les abelles, tamb anomenat rusc.
 Insecte lepidpter, generalment nocturn, vegeu arna (insecte).
 Antic districte armeni, tamb anomenat Salmas.
 Descamaci de la pell del cap, tamb anomenada caspa.
 Arna (Noruega);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90320" title="Gallicisme" nonfiltered="929" processed="921" dbindex="36007">
Un gallicisme s un estrangerisme provinent de la llengua francesa. Quan no s acceptat normativament, especialment quan ja existeix un equivalent en la llengua que l'adopta, s un barbarisme.

 Gallicismes en la llengua catalana .
 Normatius .
 amateur;
 argot;
 bricolatge;
 collage;
 complot;
 dossier;
 rol;
 Xovinisme;

 Barbarismes .
 guixeta;

 Vegeu tamb .
 Castellanisme;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90322" title="Oca empordanesa" nonfiltered="930" processed="922" dbindex="36009">
L'oca empordanesa s la raa d'oca prpia de Catalunya. El nom li prov de ser ms comuna a l'rea de l'Empord.

Histria.
L'origen deu ser el mateix que el de la resta de races que tenen el seu origen en Europa i que serien poblacions europees salvatges de l'espcie Anser anser.

La raa no s citada fins a finals del segle XIX. s fcil seguir-li el rastre, per qu s l'nica del mn que presenta una protuberncia (castanya) al cap. En aquells temps d'anomenaven oques del pas i oques blanques, essent molt populars tant a Girona com a Barcelona. Fou per al segle XX quan es va establir l'estndard actual de cria.

Havia estat molt criada per a la carn i la posta, pero tot i mantenir uns nivells acceptables actualment es fa crixer ms per a qu faci companyia. s un animal molt territorial agressiu amb els estranys (no amb el pags) i que per tant pot fer les funcions d'un gos vigilant una masia per amb menys costs de manteniment.

Actualment queden unes 170 parelles per hi ha inters en qu el seu nombre segueixi creixent i el perill de l'extinci es va allunyant a poc a poc. A Frana i Alemanya ha estat incls dintre dels llibres de patrons avcoles.

Tot i haver-hi un nombre tan redut el seu arquetip d'oca amb castanya al cap s el ms conegut pels catalans per qu s la raa d'oques que sempre hi ha al claustre de la Catedral de Barcelona.

Caracterstiques.
Estuctura esbelta i granvolum de plomatge.
Plomam absolutament de color blanc.
Ulls de color blau cel.
Bec de color carabassa.
Potes de color rosat.
Protuberncia al cap (castanya) nica d'aquesta raa en tota l'espcie.
Talla mitjana.
Postes d'uns 65 ous l'any d'uns 140 grams el primer any i quasi dos-cents la resta d'anys.
Postes entre el gener i el maig i durant els deu primers anys de vida.
Pes d'uns 5,5 kg les femelles i uns 6 kg els mascles.
Coll llarg i prim sense papada.
Boses abdominals molt desenvolupades.
Pot pasturar en comptes de prendre herba.

Enllaos externs.
Les races domstiques autctones de Catalunya;
AVIRAUT;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90329" title="Alikmonas" nonfiltered="931" processed="923" dbindex="36010">


El Alikmonas (antic Haliacmon o Haliakmon) es un riu de la regi grega de Macednia.

Segons Juli Csar aquest riu marcava el lmit amb Tesslia. A la part inicial corria cap al sud-est per l'Elimiotis i desprs cap al nord-est formant el lmit entre Piria, Eordaea i Emtia, fins desaiguar al golf de Tessalnica o Thermakos.

El riu es deia amb tic A        (Halikm n) i amb jnic Alikm n; amb grec modern es diu            (Alikmonas), i amb eslau del sud           (Bistritsa o Vistritza); els otomans l'anomenaren  nce Karasu o Injkara.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90334" title="Guy Debord" nonfiltered="932" processed="924" dbindex="36011">
Guy Debord (28 de desembre de 1931 - 30 de novembre de 1994) va ser un filsof, escriptor i cineasta francs, membre de la Internacional Lletrista, del grup radical de postguerra Socialisme o barbrie i fundador i principal teric de la Internacional Situacionista.

La seva obra principal s La societat de l'espectacle (1967).
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90335" title="Haliartos" nonfiltered="933" processed="925" dbindex="36012">
Haliartos (llat Haliartus)  fou una antiga ciutat de Becia i una de les ciutat de la Lliga Becia, situada a la part sud del llac Copais. Segons la mitologia grega, fou fundada per Haliart, fill de Tersandre.

Quant Xerxes va envair Grcia el 484 aC va ser l'nica ciutat becia que va romandre aliada d'Atenes, i fou destruda pels perses. Fou reconstruda i a la guerra del Pelopons apareix com una de les principals ciutats de Becia i fou teatre de la batalla lliurada sota els seus murs entre Lisandre i els tebans, en la que aquell va morir (395 aC). El 171 aC fou altra cop destruda pels romans, quant era aliada de Perseu de Macednia: el pretor rom Lucreci la va conquerir, va vendre els seus habitants com esclaus, es va emportar les esttues, pintures i obres d'art, i va arrasar els edificis fins els fonaments; el seu territori fou donat a Atenes, i ja mai ms va recobrar l'antiga prosperitat. Estrab diu que ja no existia la ciutat al seu temps i Pausnies esmenta noms un recordatori de Lisandre i les runes d'alguns temples que havien estat incendiats pels perses i mai havien estat reconstruts i foren deixats expressament aix pels romans.

En queden algunes restes (muralles i algunes tombes) prop de la vila de Mazi, entre Tebes i Lebadeia a uns 20 km de cadascuna. Les muralles discorren entre el rierol Mazi al oest, i el Kefalri al est, tenint ambds naixement al Mont Helic. Tamb es conserven les runes d'una mesquita i dos esglsies abandonades.

Un tur de nom Haliartos, se situat proper al llac Copais. 

El territori de la ciutat s'anomen Halirtia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90336" title="Halirtia" nonfiltered="934" processed="926" dbindex="36013">
Halirtia era el territori de la ciutat d'Haliartos, situat a una frtil plana regada per nombrosos rierols que desaiguaven al llac Copais, conegut de vegades com maresma Haliartana. 

Els principals rierols eren l'Ocalea, el Lophis, el Hoplites (lloc on va morir Lisandre), el Permesos i el Olemios. Arribava al oest fins el mont Tilphossion, on els haliartans tenien un santuari dedicat a la deessa Paxidices (Praxidicae). 

A part de la capital, Haliartos, altres ciutats eren Peteon, Medeon, Ocalea i Onquestos (Onchestus).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90365" title="Coral Catalana de Caracas" nonfiltered="935" processed="927" dbindex="36014">
La Coral Catalana de Caracas, fundada per Joan Gols i Soler el 1942, va ser la primera instituci catalana a la capital de Veneuela. A l'any 1943 va fer un concert en pro d'un bust per a Andrs Bello i a l'any segent ofer un altre concert al president del pas, Isaas Medina Angarita. Es present oficialment el 1944, en el Teatre Municipal de Caracas. En constituir-se el Centre Catal de Caracas (1945), la coral s'hi integr com a secci. En morir el fundador, el 1947, el rellev el seu fill, Maral, que canvi el nom de la instituci pel de Coral Joan Gols. El 1955, la coral acompany un concert de l'Orquestra Simfnica de Veneuela.

 L'Esbart dansaire .
A l'any 1952 en debut una secci filial, l'Esbart Dansaire, amb una actuaci a l'auditori del Centro Andrs Bello. A l'any segent particip en el seu primer festival folklric, amb ocasi del des aniversari del Centro Canario. Actu al Teatro Municipal en ocasi dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de Caracas, el 1966. El 1989 adopt el nom dEsbart Dansaire Terra Nostra.

 Enllaos externs.
Centre Catal de Caracas

Plana web de l'Esbart Dansaire Terra Nostra







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90367" title="Llocalou" nonfiltered="936" processed="928" dbindex="36015">


Llocalou s un nucli de poblaci situat a la comarca de la Garrotxa i pertanyent al municipi de la Vall de Bianya. Compta amb una poblaci de 110 habitants. Celebra les seves festes el dia 15 de maig. El nom de la poblaci v de "Lloc" i d'"Alou", ja que antigament era un lloc d'alous.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90368" title="Halikyai" nonfiltered="937" processed="929" dbindex="36016">
Halikyai (llat Halicyae) fou una ciutat grega de Siclia, a la costa occidental, a uns 15 km al sud de Segesta entre Entella i Lilybaeum. Es suposa que era una ciutat dels sicans, i que depengu sovint de Segesta. Quant es esmentada per primer cop era dependent de Cartago, i el 397 aC quant les ciutats gregues es van revoltar contra els cartaginesos al arribar a la zona Dions de Siracusa, Halikyai fou una de les ciutats que van romandre lleials als pnics; el seu territori fou assolat per Dions i el 396 aC la ciutat va signar un tractat d'aliana amb els siracusans, tractat que van trencar quant va aparixer per Siclia el general cartagins Himilc amb un fort exrcit, retornant a l'aliana cartaginesa.

No torna a ser esmentada fins el 276 aC durant l'expedici de Pirros d'Epir, quant seguint els passos de Selinunt i Segesta es va declarar pel rei epirota. 

A la Primera Guerra Pnica va seguir a Segesta en la seva revolta contra Cartago i es va aliar a Roma, i mercs a aix va ser reconeguda per Roma com a ciutat federada, immune i lliure (foedere immunes ac liberae), privilegis que encara tenien els seus ciutadans en temps de Cicer a la meitat del segle I aC, privilegis que no els van lliurar de les exaccions de Verres. 

Al segle I apareix com a ciutat estipendiaria ordinria, i sembla que havia perdut els antics privilegis. Ja no torna a ser esmentada mes tard. 

S'ha identificat amb la moderna Salemi. El nom modern i antic sembla derivar d'unes fonts termals salades a la rodalia. Es a uns 30 km al est de Marsalas (l'antiga Lilibea) i uns 25 km al nord de l'antiga Selinunt.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90369" title="Vi de Crsega" nonfiltered="938" processed="930" dbindex="36017">

Els vins de Crsega sn uns vins d'una llarga tradici amb unes vinyes que s'estenen per la major part del litoral de l'illa de Crsega i on es cultiven majoritriament unes varietats de ceps autctones.

Geografia.
L'illa de Crsega est formada per una carena de muntanyes que culmina a ms de 2.000 metres d'altitud. Les planes litorals i les nombroses valls tenen una exposici solar i un microclima diferenciat. T una mitjana de 2.750 hores de sol a l'any, la major de Frana, per la calor s moderada per la influncia del mar i la muntanya. Les gelades sn rares i la primavera s preco i plujosa.

El sl s divers i apropiat per la vinya: esquists a l'est, granits a l'oest, sediments alluvials al centre i afloraments calcaris al nord i al sud.

Histria.
Els grecs van iniciar l'elaboraci del vi a Alria, a la costa oriental, i posteriorment els romans hi van establir la capital de la provncia romana contribuint als desenvolupament de la vinya. A l'edat mitjana els mercaders de Pisa i de Gnova van afavorir el negoci dels vins del litoral nord de l'illa: Patrimonio, Cap Corse i Calvi.

Desprs de la plaga de la filloxera les vinyes no es recuperen fins a l'arribada dels repatriats d'Algria, el 1961. Es van replantar sobretot ceps d'alt rendiment com la carinyena, la garnatxa tintera o el sams. Algunes famlies, per, van continuar cultivant les varietats tradicionals.

La poltica vitcola de la comunitat europea va contribuir a la substituci dels ceps massa productius pels ceps tradicionals d'alta qualitat. Avui la majoria dels vins de l'illa tenen una marcada tipicitat deguda a les condicions del terreny i a la riquesa dels ceps majoritaris: sciaccarellu i niellucciu en les varietats negres, i vermentinu o malvasia de Crsega en les blanques. Les altres varietats autctones sn minoritries i no s'inclouen en els vins amb denominaci d'origen: barbarossa, paga debiti, carcaghjolu neru, biancu gentile, genovese, rossola bianca. Les varietats d'importaci que s'autoritzen en certes proporcions en els cupatges amb les varietats autctones sn l'ugni pels vins blancs i la sir, la garnatxa, la garnatxa tintera i el sams pels vins negres i rosats.

Denominacions d'origen.
Els vins amb denominaci d'origen (Appellation d'Origine Contrle, AOC) sn:
Dues denominacions de categoria cru: AOC Ajaccio i AOC Patrimonio.
Una denominaci regional AOC Corse elaborada sobretot a la costa oriental.
Denominacions comunals especfiques dins de la denominaci regional: AOC Corse Calvi, AOC Corse Coteaux du Cap Corse, AOC Corse Figari, AOC Corse Porto-Vecchio i AOC Corse Sartne.
Una denominaci Muscat du Cap Corse pel vi moscat de les vinyes de Patrimonio i del Cap Corse.
En la categoria de vi de la terra existeix una denominaci regional de "Vin de Pays de l'le de Beaut".

La producci total en la verema del 2001 va ser de 330.000 hectolitres amb un 30% de vins de qualitat produts en les AOC. Per denominacions la distribuci s: 
55,5% AOC Corse;
13,6% AOC Patrimonio;
7,6% AOC Corse Calvi;
7,3% AOC Ajaccio;
6,4% AOC Corse Sartne;
Per tipus de vi, la meitat sn negres i un 2% sn moscats. Destaquen els vins rosats grisos, de color pllid, frescos, lleugers i fruitosos, amb una producci d'un ter del total. En general, els vins de Crsega no sn gaire aptes per l'envelliment.

Enllaos externs.
Comit Intersyndical des Vins de Corse ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90373" title="Halieis" nonfiltered="939" processed="931" dbindex="36018">
Halieis fou el nom d'un poble de pescadors de la costa d'Hermionis, que van fundar una ciutat anomenada tamb Halieis, on els habitants de Tirint i els d'Hermi es van refugiar quant foren expulsats de les seves ciutats pels argius.

Vers el segle VII aC l'esparta Aneristos, fill d'Esperties, va ocupar la ciutat. El districte fou assolat algunes vegades a finals del segle V i principis del IV aC pels atenencs.

Al final de la guerra del Pelopons la ciutat d'Halieis va ser reconeguda independent segons afirma Xenofont.

El pas dels halieis es anomenat Halias o Halieas per Tucdides (que anomena halieis al poble i la ciutat). Scylax esmenta el port d'Hlia a la boca del golf Arglic; Callmac esmenta el mateix port amb el nom d'Alicos (llat Alycus); i Pausnies l'esmenta com Halike (llat Halice).

A la pennsula de Krandhi, la comissi francesa que va estudiar les antigues ciutats va trobar les restes de dos establiments, un al sud a uns 5 km d'Hermi (llat Hermione) i del cap Musdki; i l'altra al sud-oest, a la badia de Kheli o Bizti; se suposa que el primer seria el port d'Hlia o Halice, suposici rebutjada per alguns erudits que situen el port a l'actual Cheli; el segon seria l'antiga Mases.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90381" title="L'Hostalnou de Bianya" nonfiltered="940" processed="932" dbindex="36019">
L'Hostalnou de Bianya s una entitat de poblaci del municipi de la Vall de Bianya. s el cap del terme municipal, on es troba l'Ajuntament. Se situa a una altitud de 367 m sobre el nivell del mar. Al 2005 tenia 89 habitants.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90384" title="Alnnisos" nonfiltered="941" processed="933" dbindex="36020">

Alnnisos (grec:           llat: Halonnesus) tamb anomenat Halonnesos, s una illa de la mar Egea, a l'extrem sud de Magnsia, a Tesslia. La seva capital s la ciutat d' Alnnisos, a una badia del sud-oest. El seu producte principal s el vi.

 Histria .
La seva possessi va provocar una disputa entre Filip II de Macednia i Atenes el 343 aC. Els macedonis van ocupar l'illa i els atenencs van enviar una ambaixada dirigida per Hegesippos que va demanar la seva restituci.

Es creu que es la mateixa illa que Claudi Ptolemeu i Hiercles anomenen Skopelos, ja que  Estrab anomena a les tres illes Skathos, Halonnesos i Peparethos per no esmenta Skopelos, mentre que Claudi Ptolemeu i Hiercles esmenten Skiathos, Skopelos i Peparethos.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90385" title="Capsec" nonfiltered="942" processed="934" dbindex="36021">
Capsec s un nucli de poblaci pertanyent al municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa). Era l'antic cap del municipi de Capsec, per va ser traslladat a l'Hostalnou de Bianya i el nou municipi es va anomenar Vall de Bianya.
T 84 habitants. S'hi troba l'esglsia de Sant Mart de Capsec.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90386" title="Skpelos" nonfiltered="943" processed="935" dbindex="36022">
Skpelos (en grec         ) s una illa grega de l'Egeu occidental, una de les Esprades Septentrionals. Skpelos se situa a l'est de la Grcia continental, al nord-est de l'illa d'Eubea, i forma part del departament de Magnsia i de la regi de Tesslia. 

Les seves mximes altituds sn el mont  Delfi (681 m), al centre de l'illa, i Palouki (546 m), al sud-est. Amb una superfcie de 95 km, Skpelos s lleugerament ms gran que Mkonos i ms petit que Santor. Les illes habitades ms properes sn Skathos a l'oest i Alnnissos a l'est. L'any 2001 tenia 4.696 habitants.

La capital, tamb anomenada Skpelos o Khora (3.027 habitants), n's el port principal i s el cap del municipi que forma l'illa, que comprn tamb les comunitats de Glossa (1.195 habitants) i Neo Klima o lios (415 habitants). 

Antigament es va dir Peparethos (en llat Peparethus). Segons Plini el Vell abans es va dir Staphylos, que s el nom d'un rei mtic. L'illa tenia tres ciutats, una de les quals portava el mateix nom que l'illa, i va patir un terratrmol el 426 aC. Fou atacada per Alexandre de Feres. A mitjan segle IV aC es va apoderar de l'illa d'Halonnesos i en represlia fou devastada per Filip II de Macednia. El 207 aC, Filip V de Macednia va guarnir la ciutat per defensar-la contra els romans i finalment fou destruda el 200 aC per evitar la conquesta per part d'aquests. Finalment va passar a mans romanes (146 aC), bizantines (330 dC), venecianes (1204) i otomanes (1538), fins que el 1830 va entrar a formar part del nou estat grec. Fou ocupada per les potncies de l'Eix entre 1941 i 1944.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90388" title="Halos" nonfiltered="944" processed="936" dbindex="36023">
Halos o Alos (llat Halus o Alus) fou una antiga ciutat de Tesslia al districte de  Phthiotis. Estrab la situa prop de la costa i del mont Othrys, sobre una plana anomenada Crocion (Crocium) per que la rodalia de la ciutat es deia Athamantion (Athamantium) en honor d'Athamas, suposat fundador d'Halus. El riu  Amphrysus passava molt proper a la ciutat. 

Es suposa que es la moderna Keflosi, on es conserven les restes d'unes muralles.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90389" title="Josep Gols i Veciana" nonfiltered="945" processed="937" dbindex="36024">
Josep Gols i Veciana (Els Pallaresos, 1870 - La Canonja, 1938) va ser msic, compositor i pedagog.

 Biografia.
Estudi msica al Seminari Pontifici de Tarragona i ms tard va fer la carrera de Magisteri. Treball de mestre  a Constant i, al cap d'un temps, exerc de professor de cant i msica a l'Escola Normal de Tarragona. Compagin  aquestes tasques amb les de compositor i mestre de capella a diverses esglsies de Tarragona. Des del 1906, i fins al 1930, va ser director de l'Orfe Tarragon, on el va substituir el seu fill, i msic d'anomenada, Xavier Gols.  A l'estiu del mateix fund lOrfe Canong, del que tamb en va ser director.

El 1923 organitz lAplec d'Orfeons de les Comarques Tarragonines, que reun a Reus 700 cantaires de 6 orfeons.

La seva producci musical comprn un gran nombre de canons populars, composicions de msica sacra, entre les quals una missa de difunts, i una quinzena de sardanes. Casat amb  Josepa Soler i Valls, tingu nou fills, dos dels quals assoliren reconeixement com a msics: en Xavier, ja esmentat, i en Joan.

LOrfeo Canong convoca peridicament el Premi d'Assaig Mestre Gols sobre temes canongins (XII edici, 2006).

 Obra .
 Cant a Maria (1891), a tres veus i orgue, lletra de R. Tarrag;
 Cant a Sant Antoni, goigs amb lletra de Ventura Gassol;
 Ecce Sacerdos Magnus (1930), antifonia;
 Missa de difunts;
 Somni de reis (1909);

 Sardanes .
 Beatriu (1937);
 Can d'amor;
 Clavells i roses (1931);
 El dimoni escuat;
 Encisera (1934);
 Fum, fum, fum (1907);
 Maria Antnia (1925);
 Murmuris;
 Nit de Sant Joan;
 Nit de vetlla;
 Pageseta enamorada;
 La pastoreta (1908);
 Primavera;
 Ruixada de flors (1908);
 El teu record;

 Enllaos .
ndex de les sardanes de Josep Gols i Veciana

L'Orfe Canong







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90390" title="Gordon Banks" nonfiltered="946" processed="938" dbindex="36025">
Gordon Banks fou un destacat porter de futbol angls dels anys 60. s considerat, per molts especialistes, el millor porter angls de tots els temps.

 Biografia .
Nascut a Sheffield el 30 de desembre de 1937, comen a practicar el futbol al Chesterfield FC. En categories inferiors aconsegu arribar a la final de la FA Cup. El 1958 debut amb el primer equip a la Tercera Divisi. L'any segent firm amb el Leicester City de primera divisi, club que pag per ell un trasps de 7.000 lliures.

L'any 1961 arrib a la final de la FA Cup per el seu club sort derrotat davant el Tottenham Hotspur. Dos anys ms tard, el 1963 debut amb la selecci anglesa de l'entrenador Alf Ramsey per perd la seva segona final de la FA Cup, aquest cop davant del Manchester United. El seu primer ttol l'aconsegu a la Copa de la Lliga anglesa l'any 1964. Per el seu gran any arrib el 1966. La Copa del Mn de Futbol es disputava a Anglaterra i Banks era el porter titular de la selecci. Desprs de superar Argentina i Portugal l'equip angls derrot Alemanya Occidental a la prrroga de la final per 4 a 2. Gordon fou un dels millors jugadors del seleccionat.

La temporada segent al Mundial, Banks fou transferit al Stoke City. El seu lloc al Leicester fou ocupat per un jove porter anomenat Peter Shilton. El 1970 torn a ser el porter titular de la selecci anglesa a la Copa del Mn. En total disput 73 partits amb la selecci anglesa entre 1963 i 1972. Aquest darrer any guany la seva segona Copa de la Lliga (primera amb l'Stoke) i fou guardonat amb el premi al futbolista de l'any de l'Associaci d'Escriptors de Futbol. Un accident de cotxe el 22 d'octubre de 1972 li caus la prdua de visi de l'ull dret. Aquest fet el decid a provar l'aventura nord-americana de la NASL amb el Fort Lauderdale Strikers abans de retirar-se del futbol. Fou incls al Sal de la Fama del futbol angls, reb l'Ordre de l'Imperi Britnic i fou guardonat amb el doctorat honoris causa a la Universitat de Keele (2006).

 Ttols .
 2 Copa de la Lliga anglesa: 1964, 1972.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90391" title="Halicos" nonfiltered="947" processed="939" dbindex="36026">
Hlic o Halicos (grec Halykos, llat Halycus) fou un riu de Siclia que naixia al centre de l'illa i corria al sud-oest desaiguant prop d'Heraclea Minoa. Correspon al modern riu Platani.

Aquest riu fou important perqu formava el lmit oriental dels dominis cartaginesos a Siclia, segons va quedar establert al tractat del 383 aC entre Cartago i Dions de Siracusa, i confirmat mes tard per un altre tractat entre Cartago i Timole de Siracusa; la ciutat d'Heraclea Minoa, tot i que era al est del riu, va quedar com excepci en mans de Cartago.
  
Altre cop apareix a la histria el 249 aC, a la Primera Guerra Pnica, quant la flota cartaginesa es va retirar a la boca del riu desprs d'un atac fracassat contra la flota romana a Phintias, i all van esperar a una segona flota romana dirigida pel cnsol Lucius Iunius C.f. Pullus. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90394" title="Oxalidal" nonfiltered="948" processed="940" dbindex="36027">

Les oxalidals (Oxalidales) sn un ordre de plantes amb flor (angiospermes).

El sistema APG II de classificaci de les angiospermes, colloca aquest ordre dins del clade eurosids I amb aquestes famlies:

 ordre Oxalidales;
 Famlia Oxalidaceae;
 Famlia Connaraceae;
 Famlia Elaeocarpaceae;
 Famlia Cunoniaceae;
 Famlia Cephalotaceae;
 Famlia Brunelliaceae;

Les plantes d'aquest ordre sn morfolgicament molt heterognies, inclou des d'abres fins a herbes, algunes sn carnvores com les Cephalotaceae d'Austrlia, altres s'exploten pels seus fruts com el caramboler (Averrhoa carambola), i dintre les Oxalidaceae hi ha plantes que s'utilitzen amb fins ornamentals con el pa de cucut articulat (Oxalis articulata).

A l'antic sistema Cronquist la majoria de les famlies esmentades ms amunt formaven part del grup Rosales, mentre la famlia Oxalidaceae eran dins el grup Geraniales i Elaeocarpaceae estava repartida entre Malvales i Polygalales, i en aquest darrer cas tractades com a Tremandraceae. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90395" title="Bla Bartk" nonfiltered="949" processed="941" dbindex="36028">


Bla Bartk (Nagyszentmikls (actualment Snnicolau Mare, Romania), 25 de mar de 1881- Nova York, 26 de setembre de 1945), compositor, pianista i investigador de msica folklrica. Bartk va ser un dels fundadors del camp de l'etnomusicologa, l'estudi de la msica folklrica i la msica de cultures no occidentals.

Infantesa i primers anys.

Bartk va crixer en la Gran Hongria de l'Imperi Austrohongars que va ser trencat pel Tractat de Trianon desprs de la Primera Guerra Mundial. El seu lloc de naixement, Nagyszentmikls (Gran Sant Nicolau), esdevingu Snnicolau Mare, Romania. Desprs de la mort de son pare el 1888, la mare de Bla, Paula, va dur a la famlia a viure a Vinogradiv, ara a Ucrana, i desprs a Preporok, avui Bratislava, en la seua nativa Eslovquia. Quan va ser creada Txecoslovquia, el 1918, Bla i sa mare es van establir en costats oposats de la frontera.

Carrera musical inicial.

Va estudiar piano amb Istvn Thoman i composici amb Jnos Koessler en la Reial Acadmia de Msica de Budapest. Ac va conixer a Zoltn Kodly i junts van recollir msica folklrica de la regi. Aquesta tasca va tenir un gran impacte en el seu estil posterior.

Anteriorment, la idea de Bartk de la msica folklrica hongaresa es derivava de les melodies gitanes trobades en les obres de Franz Liszt i altres, aix que el 1903 va escriure un extens treball orquestral, Kossuth, nom de l'heroi de la revoluci hongaresa de 1848, incorporant aquestes melodies.

Influncies en la msica de Bartk.

Quan va descobrir les canons folklriques dels llauradors magiars, va comenar a incorporar-les en la seua prpia msica i a escriure melodies amb el mateix estil, aix com amb l's freqent de figures rtmiques de sabor folklric.

Una altra gran influncia va ser la msica de Richard Strauss, a qui va conixer a Budapest en l'estrena de Aix parl Zaratustra el 1902, que va ser l'obra del mestre bavars que ms el va influir. Aquest nou estil va emergir en els segents anys. Bartk s'estava bastint una carrera com a pianista, quan el 1907 va obtenir un treball com a professor de piano en l'Acadmia Reial. Aix li va permetre romandre a Hongria en comptes de fer gires per Europa com a pianista, i li va permetre recollir ms msica folklrica, principalment a Transsilvnia. Mentrestant la seua msica va comenar a incorporar les influncies d'aquesta activitat i les de la msica de Debussy, que Kodly va portar de Pars. Els seus grans treballs orquestrals continuaven sent molt propers a la msica de Brahms i Richard Strauss, per va escriure una bona quantitat de petites peces per a piano que mostraven el seu creixent inters en la msica folklrica. Probablement la primera pea que va mostrar clars signes d'aquest nou inters s el Quartet de Corda nm. 1.

Etapa mitjana.

El 1909, Bartk es va casar amb Marta Ziegler. El seu fill Bla va nixer el 1910.

El 1911 va escriure la que va ser la seua nica pera, El Castell de Barba-blava, dedicada a la seua esposa Marta. Va presentar-la al premi de la Comissi per a les Belles Arts Hongareses, per el jurat va manifestar que l'obra era impossible d'interpretar, i van rebutjar-la de seguida. 

L'pera no es va estrenar fins a 1918, amb la condici del govern que esborrara el nom del llibretista, Bla Balzs, del programa, a causa dels seus punts de vista poltics. Bartk va refusar.

En els segents tres anys no va escriure molt, concentrant-se a arreplegar msica folklrica i arreglar-la (a Europa central, els Balcans i Turquia). Quan va comenar la Primera Guerra Mundial va acabar aquestes expedicions i va tornar a la composici, escrivint el ballet El prncep de Fusta el 1916 i el Quartet de Corda no. 2.

A continuaci va treballar en un altre ballet, El Mandar Miraculs, influt per gor Stravinski, Arnold Schnberg, i Richard Strauss, i desprs les seues dues sonates per a viol, que sn harmnicament i estructuralment unes de les ms complexes peces que va escriure. Va escriure el seu tercer i quart quartet de corda el 1927. El cinqu Quartet, de 1934, s menys innovador que els dos anteriors. Va escriure el seu sis (i ltim) Quartet el 1939.

El Mandar Meravells va ser comenat el 1918, per no va ser interpretat fins a 1926, a causa del seu contingut sexual: una srdida histria de prostituci, robatori i assassinat.

Bartk es va divorciar de Marta el 1923 i es va casar amb una estudiant de piano, Ditta Psztory. El seu segon fill, Pter, va nixer el 1924. Per a les llions de msica de Pter va comenar a compondre una collecci de sis volums de peces de piano graduades, Microcosmos, bastant popular entre els estudiants de piano d'avui dia. Va ser l'ltima obra que va compondre a Europa.

Segona Guerra Mundial i carrera posterior. 

El 1940, desprs de l'inici de la Segona Guerra Mundial, i amb una situaci poltica deteriorada, Bartk va ser temptat cada vegada ms a deixar Hongria.

Bartk estava en forta oposici als Nazis. Desprs de llur ascensi al poder a Alemanya, va refusar donar-hi concerts i va abandonar el seu editor alemany. 

Primer va enviar els seus manuscrits fora del pas, i desprs, no sense cert rebuig, es va mudar als Estats Units amb Ditta. Pter Bartk se'ls va unir en 1942 i desprs es va allistar en la Fora Naval. Bla Brtok fill va romandre a Hongria.

Bartk mai no es va sentir confortablement als Estats Units, i hi va trobar molt difcil la composici. A ms, no era massa conegut i hi havia poc inters en la seua msica.

El seu ltim treball haguera sigut el Quartet per a Cordes no. 6, de no haver sigut per Serge Koussevitsky que li va encarregar el Concert per a Orquestra, el treball ms popular de Bartk, que va alleujar la seua situaci financera. Tamb va rebre una comanda de Yehudi Menuhin per a escriure una Sonata per a Viol sol. Sembla que aix va renovar el seu inters en la composici, i va comenar el seu Concert per a Piano no. 3, un melodis i quasi neoclssic treball, i el seu Concert per a Viola.

Bla Bartk va morir a Nova York de leucmia. Va deixar el Concert per a Viola inconcls a la seua mort, el qual va ser completat pel seu alumne Tibor Serly.

Va ser soterrat en el Cementeri Ferncliff d'Hartsdale, Nova York, per desprs de la caiguda del comunisme a Hongria el 1988, les seus restes van ser trameses a Budapest. Es va realitzar un funeral d'estat el 7 de juliol de 1988 i va ser soterrat en el Cementeri Farkasreti de la mateixa ciutat.

Obres selectes.
Msica orquestral.
 tres concerts per a piano;
 dos concerts per a viol;
 un concert per a viola;
 un Concert per a Orquestra;

Msica coral.
 Cantata Profana (1930);
 De temps antics (1935);

Msica de cambra.
 Sonata per a dos pianos i percussi;
 Msica per a corda, percussi i celesta;
 "Contrastos" per a clarinet, viol i piano (veure enllaos externs);
 sis quartets de corda;
 tres sonates per a viol;

Piano.
 Allegro barbaro (1911);
 Sonatina (1915);
 Danses folfclriques romaneses (1915);
 A l'aire lliure (1926));
 Sonata (1926);
 Mikrokosmos (1926, 1932 39);

Msica escnica.
 El castell de Barba-blava, pera;
 El Mandar Meravells, ballet;
 El prncep de Fusta, ballet;

 Enllaos externs .
  Bartk en Clariperu Anlisi del primer moviment dels "Contrastos" de Bartk. Cont grfics, gravaci histrica i una video.
  Bla Bartk Memorial House, Budapest;
  Piano Society   Bartk   Una breu biografia i gravacions.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90396" title="Halis" nonfiltered="950" processed="942" dbindex="36029">



Halis o Halys fou el principal riu d'sia Menor. Nascut a les muntanyes d'Armnia Menor, pop de la frontera amb el Pont, serralada coneguda com Antitaure. Desprs de passar pel Pont i per Capadcia girava al nord i nord-est, formant al final el lmit entre Paflagnia (que quedava al oest) i Galcia i Pont (al est)  fins a desaiguar a la mar Negra (Eux). Segons Estrab el seu nom derivava d'unes salines per es creu que aquest detall no es correcte. 

Sota els hitites fou conegut com Marassantiya. El 585 aC es va lliurar una batalla entre lidis i perses a la seva riba (coneguda com batalla de l'eclipsi) i des llavors fou la frontera oriental del regne de Ldia amb l'Imperi persa; el 547 aC el rei Cressus va creuar el riu per atacar als perses, per fou derrotat pel rei Cir II el gran, que va guanyar la decisiva batalla coneguda com Batalla de l'Halis que va posar fi al regne de Ldia i va portar el domini persa fins a la mar Egea.

Sota domini turc des el segle XI, fou anomenat Kizil Irmak (riu vermell) nom conservat sota els otomans i que encara porta. Avui dia el seu cabdal es fa servir per produir electricitat. 

El seu curs es de 1150 km i el seus principals afluents sn el Delice Irmak (grec Cappadox) i el Devrez.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90399" title="Hamae" nonfiltered="951" processed="943" dbindex="36030">
Hamae fou un lloc de Campnia entre Cpua i Cumae on els habitants de Cpua es reunien cada any en assemblea per un festival religis; aprofitant aquest festival els capuans van planejar apoderar-se de Cumae el 215 aC, durant la Segona Guerra Pnica,  per el complot va fracassar i ells mateixos foren conquerits i massacrats pel cnsol rom Semproni Grac.

Livi esmenta que Hamae era a uns 5 km de Cumae per el lloc exacte no s'ha localitzat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90400" title="Maral Gols i Cavagliani" nonfiltered="952" processed="944" dbindex="36031">
Maral Gols i Cavagliani (Barcelona, 1928 - ), fill de Joan Gols i Soler, ha estat director d'orquestra i pedagog.

Estudi primer en el si de la seva famlia (el seu avi Josep, el seu pare i el seu oncle Xavier eren msics). Quan la seva famlia s'exili a Caracas, continu els estudis amb Primo Casale al Conservatorio Juan Manuel Olivares, on ms tard treballaria de professor. Reempla son pare en la direcci de la Coral Catalana de Caracas i en la gesti de lInstituto Montessori de San Jorge. Per les seves harmonitzacions de canons populars catalanes, guany el premi Llus Millet en els Jocs Florals de la Llengua Catalana de Mxic, el 1957.

A l'any 1959 torn a Catalunya, i a l'any segent es feu crrec de la direcci de l'Orquestra de Cambra de les Joventuts Musicals de Barcelona. Entre 1960 i 1964 estudi amb Cristfor Taltabull i Balaguer (contrapunt i fuga, especialment) i direcci d'orquestra amb Sergiu Celibidache. Entre 1964 i 1978 port la batuta de lOrquesta Sinfnica de Las Palmas de Gran Canaria. 

A l'any 1966 dirig la gravaci de la Missa de Glria de Manuel Blanch i Puig, amb els cors i l'orquestra del Liceu i la Coral Sant Jordi. Dirig l'Orquesta Sinfnica de Crdoba (Argentina) i fou collaborador dels cursos de formaci musical que la UNESCO desenvolupava a Amrica. En el perode 1982-1988 fou el director del Conservatori Superior Municipal de Msica de Barcelona, i posteriorment es fu crrec de lEscola Internacional d'Estudis Musicals (almenys, fins al 1992).

El 2003 encara vivia, a Barcelona.

 Enllaos .
 Maral Gols parla del seu mestre Cristfol Taltabull;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90401" title="Histria d'Austrlia" nonfiltered="953" processed="945" dbindex="36032">


Prehistria.
La prehistria d'Austrlia s un terme per referir-se al perode de temps de 40.000 o 45.000 anys entre el primer assentament hum al continent australi i el primer albirament realitzat pels europeus el 1606, data que es pot considerar el comenament de la histria recent d'Aust`ralia. Aquesta era s considerada prehistrica ats que no hi ha cap registre ni cap document escrit abans del contacte amb els europeus. 

Exploraci europea.

Els documents que esmenten el descobriment australi per les expedicions europees daten del segle XVII. El primer albirament del continent es va realitzar el 1606 pel navegador neerlands Willem Janszoon, que amb el seu vaixell Duyfken va navegar a traves del Golf de Carpentria, albirant i desembarcant a la costa occidental de la Pennsula del Cap de York. Alguns historiadors han argumentat que els navegadors portuguesos haurien descobert Austrlia el segle XVI, per no hi ha prou evidncia per confirmar aquesta teoria. Altres navegants europeus (principalment neerlandesos, per tamb francesos i anglesos hi van arribar, i el comenament del segle XVIII les costes occidentals i septentrionals del territori que havia estat batejat com a "Nova Holanda" van ser cartografiats. No es va produir, per, cap assentament permanent. 

El 1770 l'expedici de l'Endeavour sota el comandament del lloctinent de la Marina Reial Britnica James Cook va navegar i va mapar la costa oriental d'Austrlia, desembarcant a la Badia de Botany el 29 d'abril del 1770. Cook va continuar navegant cap al nord, i abans d'abandonar el continent va reclamar l'illa Possessi de l'estret de Torres el 22 d'agost del 1770, formalment reclamant la costa oriental que havia descobert per a la corona britnica, i batejant-la amb el nom de "Nova Galles del Sud". Ats que els descobriments de Cook durien a l'establiment del primer assentament europeu d'Austrlia, ell s conegut com el seu descobridor europeu, encara que va ser precedit per Janszoon per ms de 160 anys. 

Els reports positius sobre les terres de l'expedici de Cook van causar gran inters com a soluci al problema de la sobrepoblaci de les presons a la Gran Bretanya, exacerbat per la prdua de les colnies americanes. El 13 de maig, 1787, els onze vaixells de la Primera Flota van salpar de Portsmouth, Anglaterra cap a la Badia de Botany.

Assentament i colonitzaci.

La colnia britnica de Nova Galles del Sud va comenar amb l'establiment d'un assentament i una colnia penal a Port Jackson pel capit Arthur Phillip el 26 de gener, 1788. Aquesta data es convertiria en el futur en la diada nacional d'Austrlia. La terra de Van Diemen, coneguda com a Tasmnia va ser colonitzada el 1803 i es va convertir en una colnia separada el 1825. El Regne Unit va reclamar formalment la secci occidental d'Austrlia el 1829. Es van crear colnies separades a partir de la Nova Galles del Sud: Austrlia Meridional, el 1836, Victria el 1851 i Queensland el 1859. El Territori del Nord va ser fundat el 1863 com a part de la Provncia d'Austrlia Meridional. Victria i Austrlia Meridional van ser fundades com a "colnies lliures", s a dir, no serien colnies penals, encara que l'ltima va rebre alguns presoners de Tasmnia. Austrlia Occidental tamb es va fundar com a colnia lliure, per, desprs va acceptar la transportaci de presoners a causa de l'escassesa de m d'obra. La transportaci de presoners a Austrlia va ser eliminada gradualment entre 1840 i 1868. 

Autonomia colonial i la febre d'or.
Una febre d'or va comenar a Austrlia al comenament de la dcada de 1850. El 1854 es va produir la primera expressi del sentiment nacionalista, amb la Rebelli d'Eureka, i la bandera que van utilitzar els rebels ha estat considerada, per alguns, com a bandera australiana alternativa. La febre d'or va portar-hi immigrants de la Gran Bretanya, Irlanda, Amrica del Nord i Xina. 

Entre 1855 i 1890 les sis colnies van guanyar, de manera individual, autonomia governamental, amb la capacitat de gestionar la majoria dels afers interns i romandre com a part de l'Imperi Britnic. L'Oficina Colonial a Londres encara conservava el control dels afers estrangers, la defensa i la transportaci internacional. 

La febre d'or va produir un perode de gran prosperitat, per, amb el temps, l'expansi econmica s'aturaria i la dcada de 1890 seria una dcada de grau depressi econmica. 

La federaci i les guerres mundials.

L'1 de gener, 1901 desprs d'una dcada de planejament, consultes i votacions, es va formar la federaci australiana: el naixement del Commonwealth d'Austrlia com a domini de l'Imperi Britnic. 

El Territori de la Capital Australiana (TCA) es va formar el 1911 en una localitzaci neutral entre Melbourne i Sydney. El mateix any el Territori del Nord va ser transferit del control de l'Austrlia Meridional al govern federal. Les tropes australianes van participar en les dos guerres mundials.

L'Estatut de Westminster de 1931 va trencar amb la majoria dels enllaos constitucionals entre Austrlia i el Regne Unit, encara que no seria adoptat sin fins al 1942. Amb la derrota de les forces britniques a l'sia el 1942 i l'amenaa d'una invasi japonesa, Austrlia va comenar una nova relaci amb els Estats Units com a aliat militar. 

Prosperitat de la postguerra.

Desprs de la Segona Guerra Mundial el govern australi va promoure un programa massiu d'immigraci europea. Desprs de prevenir una invasi japonesa i de lliurar batalles en territori australi, els poltics van considerar que el pas havia de "poblar-se o morir". La immigraci va portar-hi migrants tradicionals del Regne Unit, per, tamb, per primera vegada, un gran nombre d'europeus del sud i de l'est. Amb el creixement de l'economia australiana, en comparaci amb l'Europa de la postguerra, els nouvinguts van trobar-hi feina per mitj dels programes d'assistncia governamental. Dos milions d'immigrants van arribar a Austrlia entre 1948 i 1975. 

El Partit Liberal d'Austrlia va dominar la major part de la poltica australiana de la postguerra. Robert Menzies, el seu fundador, va dirigir l'expansi econmica de la postguerra i es convertiria en el lder que governaria l'Austrlia per ms temps. La indstria de la manufactura es va expandir en aquest perode de manera substancial. 

El 1951 es va signar el tractat de defensa ANZUS entre Austrlia, Nova Zelanda i els Estats Units. Austrlia es comprometia a enviar tropes a la Guerra de Corea i a Malisia. Melbourne va ser seu dels Jocs Olmpics d'estiu de 1956. La poblaci va arribar als 10 milions el 1959. En la dcada de 1970 el govern va abolir la poltica de l'Austrlia Blanca, i es va permetre l'entrada d'immigrants de totes les regions del mn, principalment asitics i llatinoamericans. 

Els ltims enllaos constitucionals entre Austrlia i el Regne Unit es van trencar amb l'Acta d'Austrlia, el 1986 amb el qual acabava el dret a l'apellaci judicial al Consell Privat del Regne Unit. Austrlia encara s una monarquia constitucional en qu la reina Elisabet II d'Anglaterra s alhora la reina d'Austrlia; el referndum de 1999 per establir una repblica va ser rebutjat. 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90402" title="Hamaxitos" nonfiltered="954" processed="946" dbindex="36033">
Hamaxitos fou una ciutat de Msia, a la costa sud-oest de la Troade, al sud de Larissa i prop de la plana d'Halesion. Fou una colnia elia suposadament fundada per cretencs de Teucris, que va desaparixer abans del temps d'Estrab que ja l'esmenta com despoblada. Es suposa que va quedar despoblada desprs de la mort d'Alexandre el gran quant el didoc Lismac va ordenar als seus habitants deixar la ciutat i establir-se a la propera Alexandria de Troas. La ciutat tenia com a deu principal a Apollo al que donaven el nom d'Smintheos. Les seves restes podrien correspondre a unes runes prop del Cap Baba.

Un altra ciutat del mateix nom es esmentada per Plini el Vell a Cria, a la costa nord del Quersons de Cnidos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90404" title="Hamaxobis" nonfiltered="955" processed="947" dbindex="36034">
Els hamaxobis (llat hamaxobii) foren un poble de Sarmcia al est de l'Esctia alana, que vivien prop del Volga. Eren d'tnia srmata.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90405" title="Club Bsquet Olot" nonfiltered="956" processed="948" dbindex="36035">


El Club Bsquet Olot (abreviat C.B. Olot) s una entitat de la ciutat d'Olot dedicada a la prctica del bsquet. Des de sempre ha tingut una gran rivalitat amb el Club Poliesportiu Santjoanenc.

 Histria .
El Club Bsquet Olot es funda a l'any 1972, rellevant a importants clubs de bsquet de la ciutat d'Olot com van ser el Centre Catlic, l'Orfe Popular Olot o el S.E.P.O. El primer president del club fou Jaume Turr. L'Escola Pia d'Olot va cedir les seves installacions al CB Olot per poder-hi celebrar partits i entrenaments, entre altres. En total van ser 6 anys jugant en aquests patis.
La federaci gironina va celebrar el naixement del nou club amb un torneig en les pistes de l'Escola Pia. Entre els equips hi havia el CB Blanes, el CB Adepaf de Figueres i el mateix CB Olot.
El 13 de desembre de 1997 es va celebrar el 25 aniversari de la fundaci del club.

 Pavell .
 Patis de l'Escola Pia d'Olot (1972-1978);
 Pavellons Municipals d'Esports d'Olot (1978-Present);

El Club Bsquet Olot utilitza els Pavellons Municipals d'Esports d'Olot, que comparteix amb altres clubs com el Club Patinatge Artstic Olot o el Club Pat Hoquei Olot. Van ser inaugurats l'any 1978 amb un partit entre el FC Barcelona i una selecci catalana de jugadors de primera divisi, la majoria de la Penya. Tamb, per a l'ocasi es va portar als Harlem Globetrotters.

 Equips .
Actualment, el club compta amb una vintena d'equips aproximadament, i amb una escola de bsquet.
El primer equip snior mascul juga a tercera catalana i el femen a primera catalana.

 Patrocinadors .
El club compta amb una quinzena de patrocinadors, sent, el ms important, la immobiliria Puigsacalm, que patrocina als dos equips sniors, adoptant aquests el nom de CB Olot Puigsacalm.

 Enllaos .
 Pgina web oficial del CB Olot ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90407" title="AOC Ajaccio" nonfiltered="957" processed="949" dbindex="36036">

La denominaci AOC Ajaccio (Appellation d'Origine Contrle) regula els vins de qualitat de la costa occidental de Crsega, al voltant d'Ajaccio des de Porto fins a Sartne. Fins el 1984 era anomenada Coteaux d'Ajaccio.

La vinya ocupa unes 230 hectrees en un sl grantic. Sn les vinyes amb ms alada de Crsega i les ms assolellades de Frana amb 2.900 hores de sol anual. El clima s mediterrani suavitzat per les brises (de mar, de terra i de muntanya) i pels vents: el mestral (maestrale), el llebeig (libecciu) i la tramuntana. 

El clima i el sl afavoreixen l'adaptaci del sciaccarellu, la varietat negra autctona utilitzada com a mnim en un 60% en els vins negres i rosats. Altres varietats secundries sn: barbarossa, niellucio, sams, garnatxa i carinyena. En els vins blancs la varietat principal s el vermentinu, o malvasia de Crsega, amb un 80% com a mnim, encara que t menys cos i menys carcter que el cultivat al Cap Corse o a Patrimonio.

Els vins que es produeixen sn:
Vins negres elegants i gils, d'un color un poc pllid, amb aromes marcades de grosella, gerd, pebre, ametlla...
Vins rosats de color clar, refrescants i molt fruitosos amb matisos d'espcies.
Vins blancs sn de color palla amb reflexos verds i d'aroma floral.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90408" title="Hamaxoecs" nonfiltered="958" processed="950" dbindex="36037">
Hamaxoecs (llat Hamaxoeci, grec Hamaxoikoi, que significa "viure al carro") o hamaxobians fou  el nom donat a uns grups d'hordes nmades del nord-est d'Europa que anaven d'un lloc a l'altra vivint del que produen els animals (llet, formatge, pells, carn ) i que es movien en carros coberts de pells, de manera similar a com els trtars ho van fer segles desprs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90410" title="Hammanients" nonfiltered="959" processed="951" dbindex="36038">
Hammanients (llat Hammanientes) foren una tribu lbia que vivia desprs dels maces (macae) al oest del gran Sirte, a un oasi en mig del desert. Les seves cases eren de pedra trobada i tallada als turons de les rodalies.  Solinus els esmenta com els "amants" (amantes) i algun erudit els ha identificat amb els atarants (atarantes) d'Herdot.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90413" title="PhpBB" nonfiltered="960" processed="952" dbindex="36039">


phpBB s un conjunt gratut i lliure de paquets de codi basats en el popular llenguatge PHP, la funci dels quals s proporcionar amb una ampla possibilitat de personalizaci un servei de frums.

phpBB t una interfcie molt senzilla i amigable. Tamb proporciona un ampli soport, incloent un complet FAQ. La seva completa compatibilitat amb SQL i PHP-Nuke el fa ser compatible amb la majoria de servidors, i altament integrable en el sistema de notcies, complementant-se, a ms de ser de codi obert.

phpBB es expandible: s possible installar-hi noves funcions (MODS) i pantilles.

A ms, existeixen numeroses comunitats en moltes llenges, on es dna suport i ajuda tcnica als usuaris de phpBB.

 Enllaos externs .
Web oficial ;
phpBB en catal;
Hacks per a phpBB ;
Projecte phpBB a Sourceforge ;
Recursos grfics per a phpBB ;
Tutorial d'installaci ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90414" title="Vinton Cerf" nonfiltered="961" processed="953" dbindex="36040">

Vinton 'Vint' G. Cerf s un enginyer i tecnleg nordameric, considerat com un dels 'pares' d'Internet.

Nascut a Connecticut (Estats Units) el 1943, es gradu en Matemtiques i Cincies de la Computaci a la universitat de Stanford (1965).

A principis dels anys 70 comen a treballar amb Robert Kahn en el desenvolupament d'un conjunt de protocols de comunicacions per a la xarxa militar ARPANET finanat per l'agncia governamental DARPA. L'objectiu era crear una "xarxa de xarxes" que permets interconnectar les diferents xarxes del Departament de Defensa nordameric, totes de diferent tipus i funcionant sobre diferents sistemes operatius, amb independncia del tipus de connexin: radioenllaos, satllits i lnies telefniques. 

Les investigacions, lideradas por Vinton Cerf, primer desde la Universitat de Califrnia (1967-1972) i posteriormente des de la Universitat de Stanford (1972-1976), dugueren al disseny del conjunt de protocols que avui sn coneguts com TCP/IP (Transmission Control Protocol/Internet Protocol), que fou presentat per Vinton Cerf i Robert Kahn el 1972).

Entre 1976 i 1982, treballant a DARPA, fou pioner en el desenvolupament de la transmissi per radio i satllit de paquets, responsable del projecte Internet i del programa d'investigaci de seguretat a la xarxa. Sempre preocupat pels problemes de connexi de xarxes, Cerf establ el 1979 la Internet Configurarion Control Board (que posteriorment pass a denominar-se Internet Activities Board) i en fou el seu primer president.

Entre 1982 i 1986, Cerf disseny el MCI MAIL, el primer servei comercial de correu electrnic que es connectaria a Internet.

En 1992 fou un dels fundadors de la Internet Society i el seu primer president.

Actualment, Vinton Cerf s el Chief Internet Evangelist de Google, ocupaci que compagina amb el crrec de president del ICANN.

 Premis rebuts .
 Premi Turing 2004 (Compartit amb Robert Kahn) ;
 Premi Prncep d'Astries d'Investigaci Cientfica i Tcnica 2002 (Compartit amb Lawrence Roberts, Robert Kahn i Tim Berners-Lee);
 Doctor Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears;
 Doctor Honoris Causa per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona;

 Enllaos externs .
 Pgina de la UIB sobre Vinton Cerf;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries d'Investigacio Cientfica i Tcnica 2002;
  Pgina personal de Vinton Cerf;
  Entrevista en vdeo a Vinton Cerf al programa de TV "Domini Digital" (Argentina) o a la URL mms://200.80.72.153/vinton.wmv;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90417" title="Projecte Xarxiplag" nonfiltered="962" processed="954" dbindex="36041">
El Projecte Xarxiplag s un pla del Govern de les Illes Balears per incorporar les noves tecnolgies de la informaci i de la comunicaci (TIC) en la prctica educativa dels centres docents no universitaris de les Illes Balears.

L'objectiu fonamental s proporcionar als estudiant de les Illes Balears l'accs a les TIC i la capacitaci necessria per fer-les servir com a eina d'aprenentatge durant l'poca d'estudi i com a eina de treball quan s'incorporin al mn laboral.

Des dels seus inicis, aquest projecte ha apostat pel programari lliure com a eina bsica per a complir els seus objectius.

Enllaos externs.
 Documents tcnics del Projecte;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90420" title="Clic" nonfiltered="963" processed="955" dbindex="36042">
Clic s un programari desenvolupat per Francesc Busquets pensat per a crear activitats educatives.

El Clic est format por un conjunt d'aplicacions de programari lliure que permeten crear diversos tipus d'activitats educatives multimdia: associaci, relaci, trencaclosques, exercicis d'omplir buits, etc.

La zonaClic s un servei del Departament d'Educaci de la Generalitat de Catalunya creat amb l'objectiu de donar difusi i suport a l's d'aquests recursos i oferir un espai de cooperaci obert a la participaci de tots els educadors que vulguin compartir els materials didctics creats amb el programa.

Les dues versions existents del Clic sn:
 Clic 3.0 (per a Windows);
 JClic (multiplataforma);

Els dos programes han tengut un grn xit entre la comunitat educativa, com ho demostra el fet de qu el programari ha estat traduit a sis idiomes ms: espanyol, basc, gallec, angls, francs i alemany i que, els mateixos mestres, han creat moltssimes activitats agrupades en un miler de projectes.

Enllaos externs.
 ZonaClic;
 Pgina personal de Francesc Busquets;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90424" title="Xarnoppix" nonfiltered="964" processed="956" dbindex="36043">
Xarnoppix s una distribuci educativa de Linux creada per Llus Gras Serni, un mestre d'una escola de Barcelona.

Enllaos externs.
 Web oficial (falla sovint);
 Captures de pantalla de la distribuci (versi 1.0);
 Captures de pantalla de la distribuci (versi 21.0);
 Article a Softcatal;
 Xarnoppix a Distrowatch;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90427" title="Toni Mestre" nonfiltered="965" processed="957" dbindex="36044">
Toni Mestre, Antoni Beneyto Mestre, (Valncia, 1943 - Valncia, 28 de juliol de 2006) fou un periodista valenci molt comproms amb els valors democrtics i valencianistes i defensor de la cultura i llengua catalana al Pas Valenci.

Va ser guionista i presentador del programa De dalt a baix, primer programa en valenci a la rdio pblica (Rdio Peninsular, RNE), que es va iniciar sota el franquisme i que es va mantenir amb diverses interrupcions fins als anys 80. En els seus programes va difondre la Nova Can durant la transici, emetent canons d'Els Pavesos, Llus el Sifoner, Carraixet, Paco Muoz o Llus Miquel, a ms de Raimon, Ovidi Montllor, Marina Rossell, Llus Llach, Pau Riba, Maria del Mar Bonet o Joan Manuel Serrat. Parallelament a la seva tasca periodstica, Mestre escrivia poemes i canons.

El programa va reaparixer posteriorment amb un altre nom: Ara i ac. Tenia cobertura sobre tot el territori valenci i va crear escola. Desprs, Toni Mestre va ser "condemnat" a llegir els butlletins horaris en castell, fins que va decidir jubilar-se, als 58 anys, el febrer de 2001. Darrerament collaborava a mitjans com L'Avan i Levante-EMV.

L'any 2001, la Generalitat de Catalunya li va atorgar el Premi Nacional de Radiodifusi per la seva trajectria professional al servei de la llengua i la cultura catalanes al Pas Valenci. El juny de 2006 va rebre un premi pel seu suport a la msica en valenci en la festa dels Premis Ovidi Montllor que es va fer a Valncia. 

El 5 de novembre de 2005 va protagonitzar, amb la seva parella, el primer casament entre persones del mateix sexe a l'Ajuntament de Bocairent. 

Va morir el 28 de juliol de 2006 a causa d'un cncer.

Enllaos externs.
 Petita biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90428" title="Cala Tuent" nonfiltered="966" processed="958" dbindex="36045">


Cala Tuent s una cala del municipi d'Escorca, a Mallorca.

Es troba situada entre La Costera i La Calobra.

s una de les poques cales verges que es conserven a l'illa.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90430" title="Sa Calobra" nonfiltered="967" processed="959" dbindex="36046">





La Calobra s una cala del municipi d'Escorca (Mallorca) i, a la vegada, nucli turstic que pren el nom d'un petit llogaret que hi havia a les proximitats.

s coneguda per la seva proximitat al Torrent de Pareis i per la seva dificultat d'accs, a travs d'una carretera amb moltes corbes.

Enllaos externs.
Guia de Mallorca: Sa Calobra;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90431" title="Duisburg" nonfiltered="968" processed="960" dbindex="36047">

Duisburg () s una ciutat d'Alemanya que pertany a l'estat de Rin del Nord - Westflia. Forma part de la regi del Ruhr i t el port fluvial ms gran d'Europa.


----


----




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90432" title="Marka Ragnos" nonfiltered="969" processed="961" dbindex="36048">
Marka Ragnos es un personatge de l'univers d'Star Wars.

Marka Ragnos, de procedencia desconeguda, fou entrenat en les arts Sith pel seu pare, mig hum, mig humanoide. Ragnos regn L'Imperi Sith durant 200 anys aproximadament, des del 5200 Abans de la batalla de Yavin fins al 5001 o 5000 AY. El seu regnat fou molt conservador ja que gaireb no va expandir l'imperi i es concentr a expandir el poder dels Sith. Ragnos, desprs de la seva mort podia utilitzar la seva fora i la seva veu en el mn real incls desprs de mort. Aqui es veu l'inmens poder que Ragnos va arribar a obtenir. 

Millenis desprs una Secta Sith va obtenir una vara mgica que contenia gran part del poder de Ragnos. Tavion, la seva capitana volia utilitzar aquesta vara per donar poder als seus deixebles i aixi acabar amb la Repblica Galctica. 

Luke Skywalker, un mestre Jedi que rega un temple de Jedis, volia acabar amb aquesta Secta amb l'ajut de Kyle Katarn, un mestre Jedi que antigament form part de L'Imperi Galctic. La batalla contra la secta dur molt de temps fins que els Jedi arribaren a Korriban i, all, un alumne de l'academia anomenat Jaden Korr, va vncer a Tavion i aconsegu eliminar la vara de Marka Ragnos soterrant aquest Lord del Sith sota les runes de la Histria de la Galaxia. No se sap certament quines eren les arrels de Korr per se sap que provenia de Coruscant, un planeta de la Galxia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90434" title="Biocida" nonfiltered="970" processed="962" dbindex="36049">



Un biocida s aquella substncia qumica que serveix per a matar repelir, atraure, regular o interrumpre el creixement d'organismes vius usat comunament en diversos camps agricultura, silvicultura, control de plagues, medicina i fins i tot en s domstic.

Els biocides acostumen a ser especfics per a atacar diferents organismes, com ara Insectes, herbas, ocells, mamfers, peixos i microbis que competeixen amb les persones per a aconseguir aliments, destrueixen collites i alguns propaguen malalties. Els biocides no sn necessariament verins qumics, per sovint sn txics o nocius i poden produir intoxicacions si no sn aplicats adequadament. 

Clasificaci.
Comunament es consideren biocides les segents substncies:

Herbicidas;
Insecticidas;
Acaricidas;
Fungicidas;
Rodenticidas;
Mollusquicidas;

Directiva Europea sobre Biocides.
A la directiva europea 
 Directiva sobre productes biocides 98/8/EC (BPD), es divideixen els biocides en 23 categories, agrupades en 4 grans grups; ;

Grup 1: Productes desinfectants i biocides genrics;
Productes per a la higiene humana, i veterinaria, desinfectants d'espais, aliments i aigua.
 Desinfectant;
Germicida;
Antibitic;
Antisptic;
Antiviral;
Antiparsit;
Espermicida: til en organismes amb fecundaci externa.

Grup 2: Conservants;
Conservants de fusta, pell, fibra, goma, materials de construcci, ...

Grup 3: Control de plagues;
 Fungicida;
 Insecticida;
 Rodenticida;
 Algicida;
 Mollusquicida;
 Avicida;
 Acaricida;
 Raticida;

Grup 4: Altres productes biocides;
Control d'altres vertebrats, substncies per a la taxidrmia, ...

 Pesticides en Apicultura .
 Clasificaci de toxicitat  .
La clasificaci de toxicitat es basa en la dosi letal al 50% (LD50) (expressa't en mg/abella : 
 > 100 mg/abella : Quasi no-txico ;
 11-100 mg/abella: Lleugerament txic ;
  2-10,99 mg/abella: Txico ;
 < 2,0 mg/abella: Molt txico;

 Proporci de morts .
La mort d'abelles per rusc es pot quantificar de la segent manera com (manca cita): 
 < 103 morts diries - el dado normal fuera de la proporcin ;
 200-400 morts diries - la muerte baja ;
 500-900 morts diries - la muerte moderada ;
 >1000 morts diries - la muerte alta;

 Pesticides altament txics per a les abelles .
Llistat incomplet incloent nom genric i duraci de la toxicitat residual. 

Carbamats.
Pertanyen al grup dels carbamats txics per a les abelles:
 Propoxur ;
 Carbofur     7 - 14 dies.
Methiocarb;
Metomil ;

Organofosforats.
Els organofosforats que afecten a les abelles sn:
Pirazofs.
 Monocrotofs ;
Fenti ;
Dicrotofs ;
 Dimetoat Dimethoate    3 dies prohibit por 3 dies als EUA. ;
 Malati ;
Fensulfoti;
 Diclorvs ;
 Naled      16 h;
  Clorpirifs  prohibit als EUA per a s en cases i jardins. ;
 Fonofos    3 h;
 Tetraclorvinfs;
 Azinfos    2,5 dies.
 Fosmet ;
Malathion ;
 Oxidemetonmethyl     < 2 h;
 Matamidafs ;
 Parati ;
 Metil Parati   5-8 dies. s el biocida potencialment ms perjudicial per a les abelles melferes, en formulaci de microencapsulats. El microencapsulat metil paratio s una formulaci lquida que cont les cpsules aproximadament de la mida de grans de pollen que contenen el principi actiu. Quan les abelles estan fora del rusc al camp, les cpsules es poden adherir electrostticament als pels colectors de polen dels insectes. Quan guarden el polen contaminat, essent un assass potencial durant diversos mesos. No hi ha cap manera de descobrir a l'actualitat, si les abelles sn enverinades de fet pel metil parati microencapsulat i un apicultor perdi potencialment les abelles que retornen al rusc, o b totes morin enverinades pel biocida. Conseqentment, es recomana fortament que aquesta formulaci noms s'usi quan s'estigui segur que no hi ha exposici d'abelles melferes. ;

 Carbaryl    3 - 7 dies. LEs abelles enverinades amb el carbaril triguen de 2 a 3 des a morir i resta aparentment inactiu si fa fred. Les da temps per a portar Nctar i pollen contaminat a la colnia. Algunes collites foren tratadas con Sevin  sota males condicions (s a dir, utilitzant el producte amb moltes abelles en campo) essent responsables d'un desastre. Sevin s l'insecticida ms ampliament usat als EUA. s un insecticida d'ampli espectre. Tamb s un dels ms txics per a les abelles melferes en determinades formulacions. Hi ha formulacions, no obstant, que son menys txiques. Normalment, la comunicaci entre l'aplicador i l'apicultor pot usar-se per a protegir les abelles adecuadament de l'enverinament per carbaril eficament. ;
 Diazin ;
 Fenitotri ;
 Metidati ;
 Methamidofs ;
 Forat    5 h;
 Diclorvs ;

Piretroides sinttics.
Pertanyen al grup dels piretroides sinttics:
Permetrina Permethrin    1 - 2 dies, sota condicions rides. Les permetrines es l'ingredient actiu en insecticides usats contra el petit escarabat del rusc que s un parsit dels ruscos a les regions de clima temperat. ;
 Cipermetrina     Menys de 2 h;
 Esfenvalerat       1 da, s'agreuja sota condicions rides.
 ResmetrinaResmethrin;

Clorinatats ciclodiens.
Pertanyen al grup dels Clorinats ciclodins:
 Metoxiclor       2 h;
 Endosulf      8 h;

Cloronicotines.
 Imidacloprid  Hi ha investigacions sobre els efectes sobre la poblaci d'abelles.

 Herbicides .
Herbicida  herbicida;

Altres.
Pertanyen al grup dels piretroides sinttics :
 Fosfamidon;
 Famfur;
 Mevinfs ;
 Dimecron;
 Demeton ;
 Tepp molt txic a abelles LD50 0,001  g per abella per poca activitat residual ;
 Mexacarbat ;

Alta toxicitat i prohibits als EUA.
Aldrin Aldrin  prohibit per la EPA el  1974.
 Carbofur Carbofuran (prohibido en formulacin granular);
 Dieldrin Dieldrin Prohibido por la EPA en 1974, en EE.UU.
 Heptaclor Heptaclor;
Lind, BHC (Prohibit a California i Catalunya.

Moderadament Txics.
Acephate  3 das;
demeton-s-methyl;

Relativament no txics.
Muchos fungicidas y herbicidas;
Cumafs -   Aqust s un organofosforat utilitzat en apicultura per a combatre Varroa i Aethina tumida.
Endosulf;
Dicofol;
Pirimicarb;
 Olis de petroli;
Diverso piretroides;
Aldicarb     4 setmanes desprs de l'aplicaci.
Triclorfon   3 - 6 h;

 Insecticidas comunament usats en el cultiu de soia .
Muchos insecticidas utilizados en los fids de la soia son altamente txicos para las abejas.
Acefato (1);
Carbaril  (1);
Clorpirifs;
Dimetoato;
Indoxacarb;
Metomil (1);
Metil Parathion (1);
Metil Parathion  (1);
Spinosad;

 (1) Prohibidos en la Comunidad Europea.

Fuente: Insecticidas Comunmenle usados en soia Kansas State University Extension, agosto 2004
Vase tambin:
 Enfermedades de las abejas;
 Convenio de Rtterdam;

Enllaos externs.
Ministerio de Salud. Argentina. Manual de procedimientos sobre Pesticidas en Argentina;
Protecting Honeybees From Pesticides, Dean K. McBride, 1997 North Dakota State University;
Honey Bees and Pesticides, 1978, Mid-Atlantic Apiculture Research and Extension Consortium ;
Protecting Honey Bees From Pesticides, University of Florida Institute of Food and Agricultural Sciences Extension, Malcolm T. Sanford, abril 1993;
US EPA Pesticide Registration (PR) Notice 2001-5;

 Referncies .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90435" title="Metamorfosi" nonfiltered="971" processed="963" dbindex="36050">
La metamorfosi s el procs mitjanant el qual un insecte o un amfibi passa dels diferents estadis del seu desenvolupament. Aquest s un procs d'organognesi important i en qu es desencadenen una srie de processos hormonals d'activaci de diferents gens que provoquen un canvi radical en l'estructura general de l'insecte.

No noms hi ha canvis de grandria i un augment del nombre de cllules sin que hi ha canvis de diferenciaci cellular. Molts insectes, amfibis, molluscs, crustacis, cnidarios, equinodermos i tunicados sofrixen metamorfosis, la qual generalment est acompanyada de canvis en hbitat i comportament. En sentit cientfic aquest terme no es refereix a canvis generalitzats de l'aspecte de les cllules o a episodis de creixement rpid. En els mamfers el terme s d's familiar, no cientfic i s ms aviat imprecs. 

 Tipus de metamorfosi . 


 En la metamorfosi senzilla, simple o incompleta (hemimetabolismo) l'individu passa per diverses mudes fins a transformar-se en individu adult sense passar per una etapa d'inactivitat i sense parar d'alimentar-se. Els estadis juvenils o inmaduros s'assemblen a l'adult a part que sn ms nois, manquen d'ales i no sn madurs sexualment. Tamb poden tenir menor nombre de segments corporals. Aquest tipus de metamorfosi es dna en alguns insectes i tamb en anllids, equinodermos, molluscs i crustacis. En aquest tipus de metamorfosi les fases juvenils d'insectes sn cridades nimfes. Sn exemples d'aix les chinches i les llagostes que se semblen als seus pares, per sn ms petits. ;

 La metamorfosi complicada o completa (holometabolismo) s un procs complex. De l'ou neix una larva que s molt diferent de l'adult i que a ms de passar per diverses mudes entra en l'estat de pupa al completar el seu creixement. Durant aquest estadi deixa per a mejar i en la major part dels casos s'immobilitza i generalment es tanca en una coberta protectora sofrint dintre d'ella una reorganitzaci morfolgica i fisiolgica que culmina amb la formaci de l'insecte adult o imago. La reorganitzaci dels teixits i rgans t lloc per mitj de l'acci d'enzims digestius que destruxen la major part de les cllules, la qual cosa rep el nom de histolisis. Els nutrientes derivats d'aquest procs sn usats per a construir els nous teixits de l'adult en el procs de histognesis. Aquest tipus de metamorfosi s prpia de gaireb el 80% dels insectes i d'alguns crustacis. Els exemples sn les papallones, mosques, escarabats i les vespes. ;

Algunes espcies passen la major part de la seva vida en els estats larvarios i tenen una vida adulta breu. Els exemples ms notables sn els de les efmeres, els adults de les quals viuen un o dos dies i no s'alimenten. Altre exemple sn les cigarras les nimfes de les quals viuen fins a 13 o 17 anys en alguns casos i l'adult viu uns pocs dies. Generalment aquests casos es donen entre insectes de metamorfosi simple. En els de metamorfosi complexa els adults solen tenir una vida ms llarga que les larves encara que hi ha excepcions, tal com algunes polillas o alguns altres lepidpters que ni tan sols s'alimenten com adults.
 
Control hormonal  .

El creixement i metamorfosi dels insectes estan controlats fonamentalment per tres hormones sintetitzades per glndules endocrinas localitzades en la part anterior del cos: una hormona cerebral que estimula a certes glndules torcicas. Aquestes al seu torn produxen una segona hormona cridada ecdisona, un esteroide que indux les mudes o ecdisis. La tercera s l'hormona juvenil produda per la corpora allata l'efecte de la qual s impedir el desenvolupament de les caracterstiques de l'adult, permetent que ocorrin les mudes necessries per al creixement. Aix l'insecte t diverses mudes fins que la producci d'hormona juvenil cessa. Noms llavors pot tenir lloc la metamorfosi. El coneixement de les hormones de creixement serveix per al control de pestes d'insectes. s possible usar productes qumics que interfereixen amb el funcionament normal d'aquestes hormones 
Articles relacionats.
Pupa.
Imago.
Holometablia.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90436" title="Infestaci" nonfiltered="972" processed="964" dbindex="36051">
Una infestaci s la presncia d'organismes vius, generalment animals, sobre altres organismes, o a dins d'installacions d's hum. La infestaci generalment s'associa a un perjudici, b sigui econmic o psicosocial. 

Articles relacionats.
 Plaga;
 Biocida;
 Parsit;
 Escabiosi;
 Pediculosi;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90437" title="Escola Austraca" nonfiltered="973" processed="965" dbindex="36052">
L' Escola Austraca es considera que fou fundada per Carl Menger i va nixer lligada a l'Escola Neoclssica. s una escola de pensament econmic que s'oposa a la utilitzaci dels mtodes de les cincies naturals per a l'estudi de les accions humanes, ja que aquestes accions no poden ser reprodudes en un laboratori per a la seva observaci. Aquesta escola considera que s'han d'utilitzar mtodes lgics per als seus estudis, i el que s conegut com a introspecci o praxeologia.

El seu origen es troba en el debat metodolgic amb l'Escola Histrica Alemanya, que en un nim historicista intentava confinar les lleis del mercat a diferents etapes de la histria.

Aquesta escola generalment s'ha oposat a programes d'investigaci com el marxisme, socialisme, nazisme, feixisme, keynesianisme, i se l'ha considerat  prxima al liberalisme i neoliberalisme per les seves idees sobre l'organitzaci social, poltica i econmica.

Alguns dels ms destacats membres d'aquesta escola sn Friedrich Hayek, han estat Bhm-Bawerk, Wieser, Ludwig von Mises, Rothbard i Kirzner.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90438" title="Brandon Lee" nonfiltered="974" processed="966" dbindex="36053">
Brandon Bruce Lee (Pinyin: L  Guho; Oakland (Califrnia), 1 de febrer de 1965 - Wilmington, Carolina del Nord, 31 de mar de 1993) actor nord-americ i fill de l'actor i expert en arts marcials Bruce Lee. 
Biografia.
Brandon Lee era un jove que va haver de viure a l'ombra de la fama del seu pare Bruce Lee. De carcter molt agradable i molt estimat pels qui l envoltaven, va intentar seguir els passos del seu pare al cinema tot i l oposici de la seva mare Linda. Brandon va heretar de certa manera les aptituds fsiques del seu pare i aix li va permetre arribar a tenir unacerta destresa molt similar i nica com era la del seu pare. La semblana fsica de Brandon amb el seu pare era obvia, per el carcter havia estat heretat de la seva mare. Brandon era un amant del motociclisme, practicava les arts marcials i possea un carisma similar al del seu pare. 

Brandon, que va tenir una carrera cinematogrfica bastant curta, va rebre un tret per error que li va causar la mort als 27 anys d'edat, aquest tret va succeir durant la gravaci de la pellcula El corb. Aquest fatal accident va ocrrer quan es va disparar un revlver Magnum del calibre 44, que per imprudncia d'un dels encarregats del set, tenia una bala antiga al tambor metllic. Durant una escena d'aquesta pellcula, quan el personatge de Lee, Eric Draven era tirotejat massivament per una banda armada, es va produir la tragdia. La bala s'havia allotjat a l'arma quan va ser utilitzada en una escena anterior, en la qual un casquet de percussi va ser disparat i va empnyer la bala solta del seu buit. La part en la qual Brandon Lee era ferit de mort per la bala va ser destruda, a causa de un acord legal, i el tir que va llenar la bala que el va matar no va ser usat al film, encara que algunes llegendes urbanes afirmen que aix va ser finalment. El tret va arribar a l abdomen de Brandon Lee i li va produir la mort hores desprs a un hospital de Carolina del Nord. 

El tret va ser considerat com un accident, encara que algunes persones afirmen que va poder ser un possible "joc brut" o ajustament de comptes, com es diu que li va ocrrer al seu pare, Bruce. Estranyament, el personatge interpretat pel seu pare a la pellcula El joc de la mort , s disparat d'una manera similar. El protagonista, com Eric Draven a El corb, torna de la mort per a venjar-se dels seus enemics. 

Avui dia, les conjectures sobre motiu de la seva defunci segueixen sent polmiques, encara que recentment es van fer pblics els documents mdics que certificaven la seva mort i les causes de la mateixa. Aquests documents poden veure's en la pgina web , i en aquests estan totes les dades concernents a la defunci de l actor, la qual cosa confirma que efectivament va morir al set de "El Corb", al 1993,i no en un accident de cotxe, com es va dir durant un temps per a apagar la suposada "llegenda urbana" de la seva mort mentre rodava dit film. 

Lee va ser enterrat al costat del seu pare al cementiri Lake View de Capitol Hill, Seattle, Washington. Ambdues morts van ser sospitoses i misterioses.

Trivia.
Els germans Wachowski tenien pensat elegir a Brandon per al paper de Neo a la saga The Matrix, un paper que desprs de la seva mort acabaria fent Keanu Reeves.

Enllaos externs.
 Web The Brandon Lee Movement;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90440" title="El Corb" nonfiltered="975" processed="967" dbindex="36055">

La pellcula de el corb (Brandom Lee). ;
Poema: El poema d'Edgar Allan Poe, el corb.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90442" title="Sndrome d'Stendhal" nonfiltered="976" processed="968" dbindex="36056">

La sndrome d'Stendhal s una malaltia psicosomtica que causa un elevat ritme cardac, vertigen, confusi i fins i tot allucinacions quan l'individu s exposat a una sobredosi de bellesa artstica, pintures i obres mestres de l'art.

T aquesta denominaci pel fams autor francs del segle XIX, Stendhal (pseudnim de Marie-Henri Beyle), qui va donar una primera descripci detallada del fenomen que va experimentar en la seva visita el 1817 a Florncia, Itlia i que va publicar al seu llibre Npols i Florncia: Un viatge de Mil a Reggio. 

Encara que hi ha hagut molts casos de gent que sofria vertgens i esvaniments mentre visitava l'art a Florncia, especialment en la Galleria degli Uffizi des del principi del segle XIX, no va ser descrit com una sndrome fins a 1979, quan la psiquiatra italiana Graziella Magherini va observar i va descriure ms de 100 casos similars entre turistes i visitants a Florncia, el bressol del Renaixement, i va escriure sobre ell.

La sndrome d'Stendhal, ms enll de la seva incidncia clnica com a malaltia psicosomtica, s'ha convertit en un referent de la reacci romntica davant de l'acumulaci de bellesa i l'exuberncia del plaer artstic. 

Hi ha tamb una pellcula de terror titulada "La sndrome d'Stendhal" (dirigida per Dario Argento) en la qual un policia que pateix la sndrome d'Stendhal queda tancat amb un violador i assass en srie en un museu.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90443" title="Manuel de Montsuar i Mateu" nonfiltered="977" processed="969" dbindex="36057">

Manuel de Montsuar va ser el vint-i-vuit President de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1461 i 1464, nomenat el 22 de juliol de 1461.

Estudi lleis a la Universitat de Lleida, a on comen la carrera eclesistica. Aviat passa a Girona com a canonge i es relacion amb Jaume de Cardona i de Gandia, president en el trienni 1443-46. Es trasllad a estudiar a la Universitat de Bolonya i des d'all torn a la seva terra com a canonge deg de la seu de Lleida (1450-1491).

Era canonge deg de la seu de Lleida (1450-1491) i administrador apostlic en seu vacant (1460-1461). Particip a les Corts de Barcelona (1454), a les Corts de Lleida (1460) i a les Corts de Monts (1469). 

Durant les Corts de Lleida (1460) va ser l'hoste del rei Joan II, qui residia al palau episcopal, la qual cosa va comportar que el lloctinent Carles de Viana recomans als diputats que fos retirat com a candidat. No obstant aquestes pressions, l'elecci del bra eclesistic de 1461 fou per a Manuel de Montsuar. 

Ja com a president, es manifest antijoanista i defensa la causa de Carles de Viana en contra de les pressions de Pero Ximnez de Urrea, entre altres. El prncep mor prematurament el 23 de setembre de 1461. El 25 d'abril de 1462 se salv d'un complot de la Busca barcelonina per detenir als diputats. S'inicia la guerra civil catalana.

Els esdeveniments comencen a favor de les tropes reials que compten amb el suport de Llus XI de Frana. Com a mxim responsable poltic i militar cerca suports interiors i la desarticulaci de les forces opositores: el partit buscari i els remences. En no obtenir els resultats desitjats, el Consell comena a oferir el Principat a candidats que, 50 anys desprs de Casp, poden, ni que sigui molt indirectament, tenir algun dret a regnar Catalunya.
Primer s'ofereix a Enric IV de Castella en agost de 1462 qui ho rebutj per haver arribat a un acord amb Joan II i Llus XI. A continuaci se li propos a Pere de Portugal qui accept i arrib a Barcelona el 21 de gener de 1464.

Hagu de patir que el 1463 el diputat Bernat Saportella de l'estament nobiliari o militar es passs al bndol reialista i constitus una Generalitat parallela amb seu a Tarragona, de la que en fou nic diputat.

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90447" title="Pietro Mascagni" nonfiltered="978" processed="970" dbindex="36058">

Pietro Mascagni (Liorna, 7 de desembre de 1863 - Roma, 2 d'agost de 1945), compositor itali d'pera.

Va ser un dels ms importants compositors d'pera de finals del segle XIX i principis del segle XX. L'xit formidable de la seua primera obra mestra, el 1890, Cavalleria rusticana (Cavallerositat rstica), inspirada en una novella de Giovanni Verga, va eclipsar la major part de les seves obres posteriors. Mascagni va dir: M'han coronat abans de ser rei. Va escriure 15 peres, una opereta, i diverses obres orquestrals i vocals, aix com canons i msica per a piano. Les seues peres li van reportar grans xits durant la seua vida, alhora que conreava una carrera reeixida com a director d'orquesta.

Ha estat afirmat ad nauseam que Mascagni, com Leoncavallo, va ser un compositor d'una nica obra, per la seua suposada incapacitat de repetir el primer xit, per en realitat aquesta afirmaci no s del tot correcta.L'Amico Fritz i Iris tamb van adquirir popularitat a partir de llurs estrenes; de fet, el mateix Mascagni reivindicava que Iris havia obtingut ms representacions a Itlia que Cavalleria (Stivender). Fins i tot, la seva propera pera Le maschere va ser estrenada simultneament a sis teatres.

Certament Cavalleria rusticana s l'pera de Mascagni que ha quedat inclume al repertori operstic, i, potser perqu Mascagni no va voler copiar-se a si mateix, no ha esdevingut el mateix amb les seues obres posteriors. La varietat estiltica de les peres de Mascagni - la passi siciliana i l'encs de Cavalleria, l'aroma asitic d' Iris, la brisa idllica que desprn L'Amico Fritz, les tonalitats franceses d' Isabeau, el descarnat verisme d' Il Piccolo Marat - demostren una versatilitat superior a la d'altres collegues veristes.

 Obres principals .

Pinotta (23 de mar de 1932, Casino de San Remo) el 1880 ;
Guglielmo Ratcliff (16 de febrer de 1895 Teatro alla Scala, de Mil) el 1885 ;
Cavalleria rusticana (17 de maig de 1890, Teatro Costanzi, Roma) llibret: ;
L'amico Fritz (31 d'octubre de 1891,Teatro Costanzi, Roma) ;
I Rantzau (10 de novembre de 1892, Teatro La Pergola, Florncia) ;
Silvano (25 de mar de 1895, Teatro alla Scala, Mil) ;
Zanetto (2 de mar de 1896, Liceo Musicale, Pesaro) ;
Iris (22 de novembre de 1898, Teatro Costanzi, Roma) ;
Le maschere (17 de gener de 1901, Teatro Carlo Felice, Gnova - Teatro Regio, Tor - Teatro alla Scala, Mil - Teatro La Fenice, Vencia - Teatro Filarmonico, Verona - Teatro Costanzi, Roma) ;
Amica (16 de mar de 1905 Montecarlo) ;
Isabeau (2 de juny de 1911,Teatro Coliseo, Buenos Aires) ;
Parisina (15 de desembre de 1913, Teatro alla Scala, Mil) ;
Lodoletta (30 d'abril de 1917, Teatro Costanzi, Roma) ;
S (13 de desembre de 1919, Teatro Quirino, Roma)  ;
Il piccolo Marat (2 de maig de 1921, Teatro Costanzi, Roma) ;
Nerone (16 de gener de 1935, Teatro alla Scala, Mil);







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90461" title="Red & Anarchist Skin Heads" nonfiltered="979" processed="971" dbindex="36059">
Red & Anarchist Skin Heads (RASH) s un moviment de grups skinheads antifeixistes comunistes i anarquistes.

Es van originar a Nova York al 1993 per discrepncies amb l'agrupaci SHARP (Skin Heads Against Racial Perjudicies), com a causa de la neutralitat poltica dels SHARP, i la escici es va produr quan un grup proper a SHARP van comenar a agredir a diversos colectius homosexuals.
 
RASH es pot considerar una associaci poltica que reuneix diferents tipus de persones per lluitar contra el racisme, el capitalisme, l'abs de poder, la discriminaci social, etc.

No totes les persones pertanyents a RASH son skins, tot i que s'inclou al nom de l'associaci, ja que tamb s'hi inclouen Punks i Rude Boys. Hi ha seccions de RASH a tot el mn que s'agrupen sota la confederaci "RASH International"

A l'Estat Espanyol existeixen diverses seccions en ciutats com Barcelona, Madrid, Saragossa, Zamora, etc. La de Madrid va ser la primera en ser creada, al 1994. A Amrica llatina destaquen les de Xile, Veneuela i Colmbia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90464" title="Ludwig Spohr" nonfiltered="980" processed="972" dbindex="36060">

Ludwig Spohr o Louis Spohr, versi afrancesada, (Brunsvic, 5 d'abril de 1784 - Kassel, 31 d'octubre de 1859), compositor, violinista i director d'orquestra alemany.

Vida i Obra.

Va nixer a Brunsvic, al nord d'Alemanya, en l'estat federal de Baixa Saxnia. De menut ja va mostrar talent per al viol i als 15 anys es va incorporar a l'orquestra del Duc de Brunsvic. Tres anys ms tard va ser enviat, amb el suport del Duc, a realitzar un viatge d'estudis a Sant Petersburg amb el virtus violinista Franz Anton Eck.

Les primeres composicions importants de Spohr, incloent el seu primer concert de viol, daten d'aquest perode. Al seu retorn el Duc el va animar a realitzar una gira de concerts pel nord d'Alemanya. El 1804 un influent crtic de msica el va veure veure en alguns concerts a Leipzig i va quedar tan impressionat pel seu virtuosisme en el viol i per les seues composicions, que de la nit al dia li va donar fama en tot Alemanya. 

El 1805 Spohr va ser nomenat director d'orquestra de la cort de Gotha, on va romandre durant set anys. Ac va conixer a Dorette Scheidler, arpista de 18 anys, amb la que es va casar l'any segent. Junts van formar un duo de viol i arpa que va obtenir un considerable xit. Fins i tot van realitzar una gira de concerts per Itlia i van viatjar a Pars i Londres. Tanmateix, la seua esposa va abandonar la seua carrera quan van tenir fills, per tal de dedicar-se a ells. El 1834, la seua esposa va morir prematurament, sumint Spohr en un gran dolor.

Desprs del perode a Gotha, Spohr, ja casat, es va installar amb la seua dona a Viena, on va ser director d'orquestra del Theater an der Wien des de 1813 fins a 1815. En aquesta poca va conixer a Beethoven, amb qui va mantenir una relaci amistosa. Dos anys ms tard va acceptar el crrec de director d'orquestra de l'pera de Frankfurt del Main, que li va donar l'oportunitat de representar les seues prpies peres. La primera d'elles, Faust, havia sigut rebutjada a Viena. Spohr i la seua esposa es van quedar dos anys a Fraknfurt. El 1922, per recomanaci de Carl Maria Von Weber, se li va oferir el lloc de director d'orquestra en la cort de Kassel. Ac va romandre fins a la seua mort.

Spohr va ser un compositor prolfic, que va compondre ms de 150 obres, encara que d'aquestes la majoria no s'interpreten en l'actualitat. Entre les seues obres ms apreciades es troben els seus concerts per a clarinet, que s'han guanyat un lloc en el repertori dels clarinetistes. Els seus nombrosos concerts per a viol tamb tenen xit entre el pblic actual, si b resulten menys coneguts que els concerts de viol d'altres compositors. Spohr va compondre tamb nou simfonies, que reflecteixen clarament l'evoluci de l'estil musical al llarg de dels anys en qu les va escriure.

Se'l considera, junt amb Carl Maria Von Weber, el pare de l'pera romntica alemanya, en la que va introduir diverses innovacions, com el desenvolupament de la trama per escenes en lloc de per nmeros tancats dels cantats, i la introducci del leitmotiv, que desprs Wagner va desenvolupar i del que en va reclamar la invenci.

En msica de cambra Spohr va destacar igualment, ja que va compondre un nombre elevat de quartets de corda i altres quartets i obres per a diversos instruments, inclosos duos per a viol i arpa que van interpretar ell i la seua esposa. Les peres de Spohr van ser representades amb xit durant el segle XIX i ben entrat el segle XX. Finalment va compondre tamb canons, aix com obres corals i una missa.

Spohr va ser un virtus violinista que va inventar el suport del ment del viol. Tamb va ser un gran director d'orquestra i va ser el primer a utilitzar una batuta.

 Obres representatives .
pera.

 Die Prfung (La Prova), 1806;
 Alruna, die Eulenknigin (Alruna, la reina dels mussols), 1809;
 Der Zweitkampf mit der Geliebten (El duel amb l'armada) 1811;
 Faust (La seua pera ms popular), primera versi, amb dilegs parlats: Praga, 1816, segona versi amb els recitatius musicats i en itali: Londres, 1852;
 Zemire und Azor (Zemira i Azor), 1819;
 Jessonda, 1823;
 Der Berggeist (El gnom), 1825;
 Pietro von Abano, 1827;
 Der Alchymist (L'alquimista), 1830;
 Die Kreuzfahrer (Els croats), 1845;

Obres orquestrals.

Concerts per a clarinet (4);
Concerts per a viol (18);
Simfonies (10);

Msica de cambra.

Quartets de corda (36);
Dobles quartets de corda (4);
Duos per a viol i arpa;
Sols per a viol;
Sols per a arpa;
Altres obres de cambra;

Altres obres.

Canons (100);
Oratoris (4);
Obres corals;
Missa;

Bibliografia.

 Andrs Batta. pera: Compositores. Obras. Intrpretes. Barcelona: Equipo de Edicin, S.L. 2000. ISBN 3-8290-2830-X;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90467" title="Alt alemany antic" nonfiltered="981" processed="973" dbindex="36061">
El terme alt alemany antic (Althochdeutsch) es refereix a la fase ms primerenca de la llengua alemanya i convencionalment cobreix el perode comprs entre l'any 500 aproximadament i el 1050. De textos escrits no n'apareixen fins a la segona meitat del segle VIII, encara que en textos en llat d'abans d'aquesta poca s'hi poden trobar algunes paraules i noms propis alemanys. Per aquesta ra, alguns tracten el perode anterior al 750 com a 'prehistric', i daten el principi de l'antic alt alemany prpiament a l'any 750.

La principal diferncia entre l'alt alemany antic i els dialectes germnics occidentals dels quals es va desenvolupar s que va sofrir el segon canvi consonntic o Zweite Lautverschiebung. Aix est generalment datat molt aproximadament entre la fi del segle V i l'inici del VI; per aix el comenament de l'alt alemany es data al voltant de l'any 500. El resultat d'aquesta evoluci dels sons s que el sistema de consonants alemany va passar a ser diferent del de totes les altres llenges germniques occidentals, incloent-hi l'angls i el baix alemany. Gramaticalment, no obstant aix, l'alt alemany antic va romandre molt similar a l'angls antic i al sax antic. 

Cap a mitjan segle XI, les diferents vocals de les sllabes tones es van reduir totes a 'e'. Com que aquestes vocals eren part de les terminacions gramaticals en els substantius i verbs, la seva prdua va comportar una radical simplificaci de la gramtica flexional de l'alemany. Per aquestes raons, el 1050 s vist com el principi del perode de l'alt alemany mitj, encara que gaireb no hi va haver textos en alemany durant els segent cent anys. 

Exemple de reducci de vocals en sllabes tones: 



(Les formes de l'alemany modern d'aquestes paraules sn, en termes generals, les mateixes que en l'alt alemany mitj.) 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90492" title="Emmerich" nonfiltered="982" processed="974" dbindex="36062">

Emmerich ( Emmerich am Rhein) s una ciutat d'Alemanya que pertany a l'estat de Rin del Nord-Westflia, regi administrativa de Dsseldorf, districte de Cleves. Est situada en el baix Rin, al nord-oest d'Alemanya.

Emmerich est situada a la banda nord del Rin, molt a prop de la frontera amb els Pasos Baixos. s l'ltima ciutat alemanya del Rin abans que el riu s'endinse a la provncia neerlandesa de Gelderland.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90494" title="Haplogrup A del cromosoma Y hum" nonfiltered="983" processed="975" dbindex="36063">
L'haplogrup A del cromosoma Y hum s un haplogrup format a partir de l'haplotip M91 del cromosoma Y hum.

Es troba localitzat a frica i representa el ms vell i divers dels haplogups del cromosoma Y. El primer en escindir-se del cromosoma Y Adam.

s com entre els khoisan, que inclou els bushmen i els hadza de Tanznia. Tamb es troba present a Etipia en nombre significatiu. Semino i cols. 2001 va trobar l'haplogrup A en el 10,3% d'una mostra dels oromo i en el 14,6% d'una mostra dels amhara. Tamb va trobar que els haplotips entre aquests pobles havien divergit fora respecte els que tenen els Khoisan, "a ra d'una antiga divergncia amb la mateixa poblaci ancestral."

Alguns autors expliquen aquesta distribuci suposant que pobles relacionats amb els koisan havien ocupant antigament el sud i est de l'frica. 
Referncies.

 Enllaos externs .
Dispersi de l'haplotip A, del National Geographic;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90498" title="Haplogrup B del cromosoma Y hum" nonfiltered="984" processed="976" dbindex="36064">
L'haplogrup B del cromosoma Y hum s un haplogrup format a partir de l'haplotip M60 del cromosoma Y hum.

Es troba localitzat a l'frica subsahariana. s un dels ms antics i diversos haplotips del cromosoma Y hum.

s com entre els baka i els mbuti, generalment coneguts com a  pigmeus.

 Enllaos externs .
Dispersi de l'haplotip B, del National Geographic;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90500" title="Tavion" nonfiltered="985" processed="977" dbindex="36065">

Tavion es un personatge de l'univers d'Star Wars en la que apareix a la saga Jedi Knight.


Tavion fou, en els seus inicis, deixeble de Lord Desann, un Lord del Sith molt poders que t seguidors arreu de la Galxia. Desprs d'una lluita aferrissada amb un Jedi anomenat Kyle Katarn, aquesta es derrotada per no morta totalment. 

Anys ms tard desprs de qu el seu Mestre fou mort tamb per Katarn, aquesta  va coneixert un comerciant d'antiguitats en una taverna de Coruscant. Aquesta li compr una vara mgica que anteriorment perteneixia a Marka Ragnos un Lord del Sith que va morir 5000 anys abans de la Batalla de Yavin. Desprs, aquesta, mat al comerciant.

Tavion, fund una secta anomenada Els deixebles de Ragnos.Que Volien  fer ressucitar a Marka Ragnos que lideres la secta i ports als deixebles a la victoria contra els Jedi. 

Tavion agaf a Alora, una Twi Lek Femella,  com a deixeble i l'entren per a que aquesta liders part de les tropes de la Secta, que cada vegada ms augmentava en nombre de seguidors. 

El mestre Luke Skywalker que dirigia una Acadmia Jedi, lluitaren aferrissadament per vncer aquesta Secta i la seva lder abans de qu ressucitessin a Marka Ragnos. Luke, Kyle Katarn i els seus Jedi, varen anar a Korriban per vncer la secta . Jaden Korr, un Cavaller Jedi que era alumne de Kyle Katarn, va vncer a Tavion tot haver ressucitat Marka Ragnos, per desprs de destruir la vara, Ragnos torn a formar part de la vida d'ultratomba.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90501" title="Haplogrup F del cromosoma Y hum" nonfiltered="986" processed="978" dbindex="36066">

L'haplogrup F del cromosoma Y hum s un haplogrup format a partir de l'haplotip M89 del cromosoma Y hum.

S'ha calculat que va aparixer a frica fa uns 45.000 anys. Es creu que representa una segona onada d'expansi a fora d'frica.

L'haplogrup F s l'ancestral dels haplogrups G (M201), H (M52), I (M170), J (12f2.1), i K (M9) amb els seus haplogrups descendents (L, M, N, O, P, Q, i R).

Enllaos externs.
Dispersi de l'haplotip F, del National Geographic;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90502" title="AOC Patrimonio" nonfiltered="987" processed="979" dbindex="36067">

La denominaci AOC Patrimonio (Appellation d'Origine Contrle Patrimonio, o Appellation Patrimonio Contrle) regula els vins de qualitat del nord de Crsega, a l'istme de la pennsula del Cap Corse, entre les poblacions de Patrimonio i Saint-Florent. s la denominaci d'origen ms antiga de l'illa, creada el 1968.

La vinya ocupa unes 400 hectrees en un sl majoritriament calcari entre esquists i granit. La geografia est formada per turons i valls, exposats al sol, regats per rius petits i protegits dels vents. La regi s'anomena Nebbio que vol dir boira. Sn unes vinyes de llarga tradici des del domini genovs del segle XV.

Els vins que es produeixen sn:
Vins negres potents, aptes per l'envelliment, a base de niellucciu (mnim 60%) que els dna color i cos.
Vins rosats novells, pllids, aromtics i frescos. Sn elaborats amb un mnim del 40% de niellucciu.
Vins blancs equilibrats a base de vermentinu (mnim 80%) que els dna una aroma fruitosa remarcada.
A les mateixes vinyes tamb es produeix un moscatell sota la denominaci Muscat du Cap Corse.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90503" title="Mannheim" nonfiltered="988" processed="980" dbindex="36068">

Mannheim s una ciutat d'Alemanya que pertany a l'estat de Baden-Wurtemberg. 
s una ciutat industrial que amb ms de 320.000 habitants s la segona ciutat del land desprs de Stuttgart. Amb la ciutat de Ludwigshafen situada a l'altra banda del Rin formen una aglomeraci urbana que supera els 480.000 habitants.

s un important nus ferroviari i un gran port fluvial a la confluncia dels rius Rin i Neckar.

La universitat de  Mannheim ocupa el castell barroc.

Durant el segle XVIII va sorgir a aquesta ciutat l'anomenada Escola de Mannheim, una important orquestra, reconeguda a tot Europa i promoguda per Karl Teodor, Prncep Elector del Palatinat





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90504" title="Haplogrup P del cromosoma Y hum" nonfiltered="989" processed="981" dbindex="36069">
L'haplogrup P del cromosoma Y hum s un haplogrup format a partir de l'haplotip M45 del cromosoma Y hum.

Aquest haplogrup cont la lnia patrilineal dels avantpassats de la majoria d'europeus i la prctica totalitat de tots els pobles indgenes d'Amrica.

L'haplogrup P s una branca de l'haplogrup K. Es creu que va arribar el nord de l'Hindu Kush, Sibria, el Kazakhstan, o l'Uzbekistan, fa aproximadament entre 35.000 i 40.000 anys.

Els haplogrups descendents del P inclouen el Q (M242) i el R (M173).

Enllaos externs.
Dispersi de l'haplotip P, del National Geographic;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90507" title="Haplogrup E del cromosoma Y hum" nonfiltered="991" processed="982" dbindex="36071">
L'haplogrup E del cromosoma Y hum s un haplogrup format a partir de l'haplotip M96 del cromosoma Y hum.

Aquest haplogrup cont cert nombre de grups a frica i el Prxim Orient. Algunes clades derivades amb s'han trobat en en freqncies moderades en poblacions d'Europa, particularment entre els que resideixen al Mar Mediterrani, zona que es creu que va escampar una antiga influncia gentica des del Prxim Orient cap a Europa, s possible que a travs d'antics pobles com els fenicis.

Es creu que aquest haplogrup es va originar a frica fa ms de 50.000 anys. Cont un polimorfisme YAP distintiu conjuntament amb l'haplotip D, indicant el seu origen anscestral com.

Les subbranques inclou els haplogrups E3a (M2) i E3b (M35).

Tant el D com l'E contenen el canvi M168, que est present en tots els haplotips del cromosoma Y excepte el A i el B.

Enllaos externs.
Dispersi de l'haplotip E, del National Geographic;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90508" title="Pius II" nonfiltered="992" processed="983" dbindex="36072">

Pius II (nom de bateig Eneas Silvio Piccolomini) (19 d'agost de 1458 14 d'agost de 1464) va ser Papa de l'Esglsia Catlica de 1458 a 1464. 

Procedia d'una famlia noble empobrida. Va estudiar a les universitats de Siena i Florncia i el 1431 va posar-se al servei del cardenal Domenico Capranica com a secretari. Amb ell va anar al Concili de Basilea. 

El 1434 va passar a servei de Nicodemo della Scala, bisbe de Frisinga, amb el que va participar a la dieta de Frankfurt. Ms tard va passar a servei de Niccolo Albergati, cardenal presbter de la Santa Creu.

Enea Silvio Piccolomini va ser un gran humanista i va escriure diverses obres en llat com ara diverses crniques  histriques, una autobiografa i una abundant correspondncia. De jove fins i tot va escriur una obra ertica: Historia duorum amantium (Histria de dos amants).

El 1446 va ser nomenat vicediaca de Viena i l'any segent va esdevenir bisbe de Trieste i el 1450 de Siena. Calixt III el va nomenar cardenal el 1456 i a la seva mort l'agost del 1458 va esdevenir Papa.

Durant el seu pontificat va intentar deixar una empremta de la seva persona i va intentar reformar l'Esglsia per es va topar amb la oposici dels cardenals. Com a humanista, creia que es podia reformar la ciutat seguint els cnons clssics i va fer-ne la prova amb el seu poble natal, Corsignano, actualment Pienza. 

En el seu pontificat va continuar la tasca de Calixt III intentant convocar una croada contra els turcs que era una amenaa per la cristiandat, intentant que Frana, Borgonya, Hongria i Vencia s'unissin contra els turcs, per no van fer-li gaire cas. Justament va durant un viatge a Ancona per embarcar-se a Terra Santa va morir.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90509" title="Haplogrup E3a del cromosoma Y hum" nonfiltered="993" processed="984" dbindex="36073">
L'haplogrup E3a del cromosoma Y hum s un haplogrup format a partir de l'haplotip M2 del cromosoma Y hum.

Aquest haplogrup es troba restringit a l'frica subsahariana fora del Corn d'frica (on domina l'E3b) i a poblacions descendents. s l'haplotip ms exts d'aquesta rea.

Aquest haplogrup s una branca del E.

Enllaos externs.
Dispersi de l'haplotip E3a, del National Geographic;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90512" title="Haplogrup E3b del cromosoma Y hum" nonfiltered="994" processed="985" dbindex="36074">
L'haplogrup E3b del cromosoma Y hum s un haplogrup format a partir de l'haplotip M35 (abans anomenat Hg21) del cromosoma Y hum amb una distribuci que envolta la Mediterrnia.

s una branca de l'haplogrup E. Es creu que va aparixer al Corn d'frica fa aproximadament 26.000 anys enrere i es va dispersar pel Prxim Orient durant el Peloltic Superior i el Mesoltic. a partir d'aqu es va escampar cap a l'est amb l'expansi dels agricultors del neoltic, al sud d'Europa com ara Grcia.

Fora de l'est d'frica les dues clades ms rellevants sn l'E-M81 (conegut com al marcador berber, tot i que tamb s present a la Banya d'frica), que aconsegueix freqncies del 80% al nord d'frica, i l'E-M78 , que t les seves mximes freqncies al sudest d'Europa (ms del 30%, tamb originari del nordest d'frica) per escampat recentment a tot el continent des del focus de la Pennsula dels Balcans.



Referncies.
Arredi i cols. (2004) A Predominantly Neolithic Origin for Y-Chromosomal DNA Variation in North Africa ;
Cruciani i cols. (2004) Phylogeographic Analysis of Haplogroup E3b (E-M215) Y Chromosomes Reveals Multiple Migratory Events Within and Out Of Africa ;
Luis i cols. (2004) The Levant versus the Horn of Africa: Evidence for Bidirectional Corridors of Human Migrations ;
Rosser i cols. (2000) Y-Chromosomal Diversity in Europe Is Clinal and Influenced Primarily by Geography, Rather than by Language ;
Semino i cols. (2004) Origin, Diffusion, and Differentiation of Y-Chromosome Haplogroups E and J: Inferences on the Neolithization of Europe and Later Migratory Events in the Mediterranean Area ;

 Enllaos externs .
Dispersi de l'haplotip E3b, del National Geographic;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90513" title="Rupia de Sri Lanka" nonfiltered="995" processed="986" dbindex="36075">

La rupia de Sri Lanka (en singals                  r  Lank  rupiya o, simplement,       rupiya; en tmil              , Ilankai r p y o, simplement,       , r p y) s la moneda de Sri Lanka. El codi ISO 4217 s LKR i s'acostuma a abreujar Rs o amb el smbol de la rupia,  , o b SLRs o SL  per diferenciar-la de les altres rupies. Es divideix en 100 cntims (   ata /       atam). 

Histria.

La rupia de Ceilan, tamb coneguda com a rupia singalesa, fou introduda el 1870 en substituci de la lliura esterlina britnica a ra de 2 xlings i 3 penics de lliura per rupia. Equivalia a la rupia ndia per, a diferncia d'aquesta, des d'un bon comenament ja fou una moneda decimal, subdividida en 100 cntims. Des del 1975 s coneguda com a rupia de Sri Lanka. 

A la imatge de l'esquerra, monedes colonials de cupronquel de 1944 i 1957, amb el valor a l'anvers i al revers a la cara del sobir (Jordi V als 10 cts.) o sobirana (Elisabet II als 2 cts.) del Regne Unit o l'escut colonial amb la corona imperial (als 5 cts.).

Monedes i bitllets.

Emesa pel Banc Central de Sri Lanka (en singals                      r  Lank  Maha Bankuva, en tmil                     Ilankai Mattiya Vanki, en angls Central Bank of Sri Lanka), en circulen monedes d'1, 2, 5, 10, 25 i 50 cntims i d'1, 2, 5 i 10 rupies, i bitllets de 10, 20, 50, 100, 200, 500 i 1.000 rupies. Les monedes de valor ms baix (1, 2, 5 i 10 cntims), tot i continuar tenint valor legal, circulen molt rarament i el banc central ja no n'encunya. Els bitllets tenen la particularitat que estan impresos verticalment al revers. 

La primera imatge de la dreta presenta una selecci de monedes de rupia. Les monedes antigues i les modernes es diferencien per l'escut del revers, ja que acostumen a tenir un anvers com. S'hi poden veure tamb diverses emissions commemoratives. Aquesta diferncia entre les monedes actuals i les antigues, amb les dues versions de l'escut de Sri Lanka, tamb s'observa en les monedes de cntim, la fracci de la rupia, a la segona imatge de la dreta.

Taxes de canvi .
1 EUR = 132,681 LKR (30 de juliol del 2006);
1 USD = 103,990 LKR (30 de juliol del 2006);

Vegeu tamb.
Rupia;

Enllaos externs.
Banc Central de Sri Lanka ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90514" title="Lindau" nonfiltered="996" processed="987" dbindex="36076">

Lindau s una ciutat d'Alemanya que pertany a l'estat de Baviera. Est situada a la banda est del llac Constana, molt propera a la frontera amb l'estat austrac de Vorarlberg.

El casc antic est emplaat en una petita illa i s una important destinaci turstica. 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90515" title="Torrent de na Mra" nonfiltered="997" processed="988" dbindex="36077">

El Torrent de na Mra s un torrent de Fornalutx, Mallorca. s l'nic punt d'accs al mar d'aquest municipi.

Recull les aiges de la vall de Blitx, limitada pel Puig de Blitx, el Puig de la Bassa, la Muntanya de Moncaire i el Puig de l'Alzinar. La seva conca comprn part dels municipis de Sller, Fornalutx i Escorca.

Passa molt a prop de la possessi de Blitx d'Avall, i desprs de superar uns quants desnivells importants, desemboca al Mar Mediterrani.

s freqentment transitat per excursionistes que fan el descens del torrent, en algunes parts a peu pla i, en algunes altres, amb la tcnica del rpel.


Enllaos externs.
 Fitxa del torrent ;
 Galeria fotogrfica molt completa;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90517" title="Puig de Blitx" nonfiltered="998" processed="989" dbindex="36078">

El Puig de Blitx s un puig del terme de Sller, a Mallorca que t una altura de 578 m.

El seu nom prov de la possessi de Blitx, avui dia dividida en tres: Blitx d'amunt, Blitx d'enmig i Blitx d'Avall.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90518" title="Haplogrup M del cromosoma Y hum" nonfiltered="999" processed="990" dbindex="36079">
L'haplogrup M del cromosoma Y hum s un haplogrup format a partir de l'haplotip M4 del cromosoma Y hum.

Aquest haplogrup est associat amb el sudest asitic, particularment Melansia, Indonsia, i Micronsia.

s un haplogrup descendent del K, i es creu que va aparixer fa qesti d'uns 10.000 anys.

 Enllaos externs .
Dispersi de l'haplotip M, del National Geographic;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90527" title="Biniaraix" nonfiltered="1001" processed="991" dbindex="36081">









Biniaraix s un llogaret del terme municipal de Sller de 499 habitants (2007).

A ms de l atractiu esttic i arquitectnic del poble, aquest s molt conegut per sser l inici d una de les excursions ms conegudes de l illa de Mallorca: el recorregut a peu del Barranc de Biniaraix. Aquesta excursi, que tamb forma part de la Ruta de Pedra en Sec, pot tenir com a dest el cim del Puig de l Ofre o el dels Cornadors.

Vegeu tamb.
 Barranc de Biniaraix;

Enllaos externs.

 Passejada per Biniaraix comentada al web de l Ajuntament de Sller.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90528" title="Haplogrup K del cromosoma Y hum" nonfiltered="1002" processed="992" dbindex="36082">
L'haplogrup K del cromosoma Y hum s un haplogrup format a partir de l'haplotip M9 del cromosoma Y hum.

Va aparixer fa aproximadament 40.000 anys a l'Iran o el sud de l'sia central. Actualment, l'haplogrup K i els seus derivats sn els ancestres patrilineals de la majoria de la gent que viu a l'hemisferi nord, incloent-hi la majoria d'europeus, molts indis, i quasi la totalitat dels asitics. Altres lnies derivades del paragrup K es troben entre els melanesis, indicant un antic enlla entre molts eurasitics i algunes poblacions d'Oceania.

s QUE A TI TE GUSASATASGADF COMER BABAS

Aquest haplogrup s descendent de l'haplogrup F (M89). Alhora s el progenitor dels haplogrups L (M20), M (M4), N (LLY22G), O (M175), P (M45) (i els descendents de P Q i R).

El subgrup K2 (M70) es troba present en baixes concentracions a l'frica, l'sia, i el Prxim Orient. Un membre fams de l'haplogrup K2 s en Thomas Jefferson; el seu cromosoma Y va ser motiu d'inters davant de l'escndol Sally Hemings.

Enllaos externs.
raphic.com/genographic/atlas.html?card=my038 Dispersi de l'haplotip K, del National Geographic;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90529" title="Port de Sller" nonfiltered="1003" processed="993" dbindex="36083">


El Port de Sller s un port natural de la Serra de Tramuntana i un nucli de poblaci turstic que pertany al municipi de Sller, a Mallorca. T 2724 habitants (2007). T una platja anomenada platja d'en Repic.

Es troba a 3 km de Sller, poble al qual es troba unit per una carretera i per un dels pocs tramvies del nostre pas, que s un dels principals reclams turstics del nucli.

La Torre Picada, que vigila tota la badia, s una torre de vigia fou construida el segle XVI per defensar-se dels corsaris o dels pirates de la Berberia.

L'antic oratori de Santa Caterina s'ha reconvertit en un Museu de la Mar.

Imatges.


Enllaos externs.

Sller   El barri mariner de Santa Caterina;
Port de Sller;
Collectiu Sant Pon 1561   Pagesos des Fir;
www.portdesoller.com;
Puerto de Sller ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90531" title="Haplogrup L del cromosoma Y hum" nonfiltered="1004" processed="994" dbindex="36084">
L'haplogrup L del cromosoma Y hum s un haplogrup format a partir de l'haplotip M20 del cromosoma Y hum.

Aquest haplogrup est associat amb l'ndia. s un descendent de l'haplogrup K, i es calcula que va aparixer fa aproximadament 30.000 anys.

L'haplogrup L es creu que est associat amb el primer assentament significatiu de l'ndia. La seva arribada pot explicar un fenomen estrany: abans de l'arribada de l'haplogroup L, els dos haplogrups C i D estaven associats amb una ampla expansi al llarg de la costa del sudest asitic. Actualment C s relativament escs a l'ndia i D absent. Tanmateix, els llinatges mitocondrials corresponents a la mateixa migraci costanera no mostren les mateixes disminucions de freqncia.

Una explicaci podria ser que els nouvinguts amb haplotip L podrien haver pres mullers de les altrs poblacions (preservant els llinatges materns), mentre aniquilaven els varons (i per tant reduint els haplotips C i D).

 Enllaos externs .
Dispersi de l'haplotip L, del National Geographic;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90534" title="Oxalidcia" nonfiltered="1005" processed="995" dbindex="36085">


Les oxalidcies (Oxalidaceae) sn una famlia de plantes amb flor (angiospermes), formada per sis gneres d'herbes, arbustos i, ms rarament, petits arbres (Sarcotheca i Averrhoa). La major part de les espcies pertanyen al gnere Oxalis, com el pa de cucut. Els gneres que formen la famlia sn:

Averrhoa;
Biophytum;
Dapania;
Hypseocharis;
Oxalis;
Sarcotheca;

Acostumen a tenir fulles alternes pinnades o palmaticompostes, ms rarament simples, i sense estpules. Algunes espcies tenen moviments nictinstics, els foliols es pleguen per la nit i s'obren al mat. Les flors, regulars, sn hermafrodites, actinomorfes, solitries o agrupades en inflorescncies cimoses, sovint amb peduncle i de vegades umbeliformes. El fruit s una cpsula loculicida (una cpsula que s'obre longitudinalment pels nervis medials dels carpels, de vegades de manera violenta dispersant les llavors) i ms rarament una baia com en el cas del caramboler.

Les espcies d'aquesta famlia solen crixer en latituds tropicals i subtropicals, amb poca presncia a les temperades. A Europa noms hi ha espcies silvestres del gnere Oxalis.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90550" title="KGB" nonfiltered="1006" processed="996" dbindex="36086">

El KGB (en rus:                                     , Komitet Gosudrstvennoi Bezopsnosti, tradut com Comit per a la Seguretat de l'Estat) va ser el nom de l'agncia d'intelligncia, aix com de l'agncia principal de policia secreta de la Uni Sovitica del 13 de mar de 1954 al 6 de novembre de 1991. El domini de la KGB va ser aproximadament el mateix que el de la CIA o la divisi de contrainteligencia del FBI als Estats Units. 

Es va encarregar d'obtenir i analitzar tota la informaci d'intelligncia de la naci. Era un organisme de control de tota la Uni Sovitica, que va desaparixer quan es va dissoldre aquesta. A partir d'aleshores va sorgir el Servei d'Intelligncia Estrangera, el qual va passar a dirigir les activitats d'espionatge fora del pas i li informa directament al president del Govern. 
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90558" title="Binibass" nonfiltered="1007" processed="997" dbindex="36088">


Binibass s una possessi que pertany al terme de Sller, Mallorca. El topnim s d'origen rab i es conserv desprs de l'arribada dels colons catalans.

s una possessi molt antiga que data de l'poca de la conquesta catalana de l'illa.

s conegut per ser un dels llocs on passa l'acci de la Faula de Guillem de Torroella.

Referncies.
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 2.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90562" title="Sa Fosca" nonfiltered="1008" processed="998" dbindex="36089">

Sa Fosca s un tram del torrent del Gorg Blau al terme d'Escorca, a Mallorca, i que es caracteritza perqu no passa la claror del sol, i s d'aqu d'on prov el seu nom.

Comena al Salt de s'Acollonament, dins el torrent des Gorg Blau i finalitza poc abans d'arribar al Pas dels Caadors, quasi just a la desembocadura del torrent des Gorg Blau a s'Entreforc, on s'uneix al Torrent de Lluc per formar el Torrent de Pareis.

Es pot travessar totalment amb equipament adequat, per s una excursi de molta dificultat ja que implica l's de vestits de neopr, el coneixement del barranc i la destresa en la tcnica del rpel.

Segons alguns experts, el Torrent des Gorg Blau s el torrent per excellncia: el millor torrent de tot Europa, donades les seves formacions, dimensions i orografia. Consta de ms de 40 salts repartits en ms de 6 km de recorregut entre parets que arriben a assolir els 300 m d alada.

El Govern de les Illes Balears acord el 2002 declarar Sa fosca i el Torrent de Pareis Monument Natural.

Enllaos externs.
 Fitxa tcnica ;
 Una altra fitxa tcnica ;
 Una altra fitxa tcnica  ;
 Informacions i fotos ;
 Fotos ;
 Crnica d'un descens ;
 Galeria fotogrfica molt completa;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90565" title="Averrhoa" nonfiltered="1009" processed="999" dbindex="36090">

Averrhoa s un gnere d'arbres de la famlia oxalidaceae, membre de l'ordre oxalidales. El nom del gnere deriva d'Averrois, l'astrnom, metge i filsof del segle XII.

Espcies.
El gnere noms el formen dues espcies, originries de les ndies Orientals:
Averrhoa carambola -- Caramboler;
Averrhoa bilimbi -- Bilimbi o cogombre de les ndies;

De vegades l'espcie Phyllanthus acida s citada com Averrhoa acida.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90576" title="Claus van Amsberg" nonfiltered="1010" processed="1000" dbindex="36092">
Claus von Amsberg, prncep dels Pasos Baixos (Haus Dtzingen (Baixa Saxnia) 1926 - Amsterdam 2002). Membre de la petita aristocrcia prussiana que l'any 1966, als quaranta anys, es cas amb la reina Beatriu I dels Pasos Baixos, llavors princesa hereva al tron.

Nascut a la propietat familiar de Haus Dtzingen prop de la vila de Hitzacker a l'actual estat alemany de Baixa Saxnia. Claus nasqu el dia 6 de setembre de 1926 essent fill de Claus Jordi von Amsberg i de la baronessa Jlia von dem Bussche-Haddenhausen. 

Des de l'any 1928 i fins a l'inici de la Segona Guerra Mundial la famlia von Amsberg visqu a l'illa de Tanganika a l'actual Tanznia on tenien una immensa finca dedicada a l'explotaci agrcola. 

Malgrat que la famlia passava temporades ms o menys prolongades a l'frica, tant Claus com les seves sis germanes cresqueren a la finca familiar de la Baixa Saxnia al costat dels seus avis paterns. Membre del partit nazi des de ben aviat, particip activament a les Joventuts Hitlerianes i a la Deutches Jungvolk. Des de 1938 i fins a 1942 atengu la Baltenschule Misdroy.

L'any 1944, amb 18 anys, fou adcrit a la Wehrmacht esdevenint membre de la 90ena. divisi d'infanteria (90. Panzergrenadier Divisio) que actu a Itlia el mes de mar de 1945. Fou fet presoner de guerra per l'exrcit estatunidenc a la localitat de Merano abans de pendre part en la lluita.

Desprs de la seva repatriaci a Alemanya, acab la seva formaci a una escola de Lneburg i posteriorment estudi dret a la ciutat d'Hamburg. Ingress al cos diplomtic i va treballar a Santo Domingo i a la Costa d'Ivori. Durant la dcada de 1960 fou adscrit al Ministeri d'Afers Exteriors a Bonn. 

L'estiu de 1964 assist al casament del marcgravi Maurici de Hessen amb la princesa Tatiana de Sayn-Wittgenstein-Berleburg al magnfic castell de Kronberg a Alemanya. All conegu a la princesa Beatriu d'Orange i s'inici una ms que qestionada relaci. 

El noviatge de la princesa Beatriu amb un alemany que havia militat a diverses organitzacions nazis i que a ms havia entrat en combat a favor d'Alemanya fou extremadament mal vist als Pasos Baixos. El record de l'ocupaci del pas era encara molt potent i la societat holandesa no accept el noviatge. Malgrat que la reina es neg a rebutj a Claus, les protestes arribaren fins al dia del casament que tingu lloc a Amsterdam l'any 1966. La parella tingu tres fills:

 SAR el prncep hereu Guillem dels Pasos Baixos, nat el 1967 a Utrecht. Casat des de l'any 2002 amb l'argentina Mxima Zorreguieta.

 SAR el prncep Joan Fris dels Pasos Baixos, nat el 1968 a Utrecht. Casat des de l'any 2004 amb Mabel Wisse Smit.

 SAR el prncep Constant dels Pasos Baixos, nat el 1969 a Utrecht. Casat des de l'any 2001 amb Laurentien Brinkhorst.

Amb el pas del temps, el prncep Claus aconsegu guanyar-se l'opini pblica del pas esdevenint el membre ms popular de la famlia reial holandesa. Aquest canvi d'opini v motiviat per la contribuci que el prncep realitz des del principi en favor del tercer mn i dels ms desafavorits de la societat holandesa. La seva sinceritat, modestia i la seva proximitat a la poblaci feren que aconsegus l'acceptaci del pas. 

El gran pblic tamb simpatitzar amb el prncep pels seus esforos per donar sentit a la seva vida i a les seves opinions molt limitades per les restriccions que les lleis holandeses imposen als membres de la Famlia reial. Molts han cregut que aquestes restriccions es troben en l'origen de les depressions que l'acompanyaren al llarg de la seva vida. 

Claus va patir diversos problemes de salut durant la seva vida, tals com la depressi, el cncer o el parkinson. Mor el 6 d'octubre de l'any 2002 desprs d'una llarga malaltia. Fou enterrat al Pante de la Famlia Reial a la Catedral de Delft el dia 15 del mateix mes. 

Una de les ltimes aparicions pbliques del prncep fou en l'anunci televisat del comproms del prncep hereu i l'argentina Mxima Zorreguieta i al posterior casament el dia 2 de febrer de l'any 2002 a la Catedral d'Amsterdam.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90577" title="Bogi" nonfiltered="1011" processed="1001" dbindex="36093">

Un bogi s l'estructura rodant sobre la que descansen els vagons de ferrocarril i les locomotores actuals, que no utilitzen eixos simples. Un bogi consta d'una plataforma, dos o tres eixos i de les rodes corresponents, unida al vehicle mitjanant un pivot vertical que permet que giri a dues bandes en els revolts.

Els vagons i les locomotores que porten bogis disposen de dues unitats, una en cada extrem.

Els trens d'alta velocitat amb vagons curts van provistos de bogis situats en els extrems oposats de dos vagons contigus.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90579" title="Colom d'enreixat" nonfiltered="1012" processed="1002" dbindex="36094">
El colom d'enreixat o xorrera s una raa de colom prpia de Catalunya.

Histria.
El seu origen podria trobar-se en l'encreuament del colom autcton (colom corbata) el figureta, el caputx (de qui hauria heretat el collar), i l'arrissat (de qui hauria heretat el frisat), tots ells molt estesos al territori en els segles XVII i XIX. a les regions mediterrnies de llengua catalana  Catalunya, Balears i Valncia-. Les primeres referncies es troben al segle XVIII.


Caracterstiques.
s una raa petita d'entre 250 i 230 grams.
Camina dret com si ans de puntetes.
Guarniments i remolins de plomes caracterstics:
al davant: el collar, la pitrera i els pantalons.
al darrere: la crinera del coll i les xarreteres a l'esquena.
Cap petit quadrat de vores arrodonides.
Front un poc prominent.
Bec curt i fi.
Carncula nasal en forma de cor menut i fi.


Enllaos externs.
Les races domstiques autctones de Catalunya;
El Francol, Associaci de Criadors d'Aus;
Club Catal de Coloms de Races Autctones;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90584" title="Bilimbi" nonfiltered="1013" processed="1003" dbindex="36095">

El bilimbi (Averrhoa bilimbi) s  un arbre que pertany al gnere Averrhoa de la famlia Oxalidaceae.

Distribuci i hbitat.
Sembla que s originari de les Moluques, es conrea o es troba en estat semi-silvestre al llarg d'Indonsia, Filipines, Sri Lanka, Bangladesh i Birmnia. s habitual trobar-lo a d'altres pasos del sudest asitic i a l'ndia, on es troba al jardins i en estat silvestre a les regions clides del pas.

Fora d'sia, es conrea a Zanzbar i Jamaica, on fou introdut el 1793 des de Timor, i des d'on es va escampar per Amrica Central i Amrica del Sud. Tamb va ser introdut a Queensland (Austrlia) a finals del segle XIX.

Es tracta d' un arbre essencialment tropical, menys resistent al fred que el caramboler, creix millor en sls rics i ben drenats. Prefereix una pluja regular al llarg de l'any per amb 2  3 mesos secs, per aix no es troba a la part ms humida de Malisia.

Descripci.
s un arbre que viu molts anys, arriba a fer entre 5 i 10 m d'altura, el seu tronc s curt i aviat es ramifica. Les seves fulles fan entre 30 i 60 cm de llarg, sn alternes, imparimpinnades amb un nombre de foliols que va d'11 a 37 i de forma ovada u oblonga.

Les flors apareixen en una pancula que surt directament del tronc i de les branques ms antigues i robustes, sn petites, fragants, amb cinc ptals i de color groguenc o porpra.

El frut, anomenat cogombre de les ndies, s de 4 a 10 cm de llarg, pot ser ellipsodal, ovoide o gaireb cilndric i amb cinc cares, com el frut del caramboler, per sn molt poc marcades. La pell, molt prima, s de color verd brillant abans de madurar i esdev groguenca a la maduresa. La seva polpa, molt cida, cont 6  7 llavors en forma de disc aplanat. S'utilitza assecat com a condiment, especialment per al peix, pel sabor cid que dna.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90588" title="Harmato Trophi" nonfiltered="1014" processed="1004" dbindex="36096">
Harmato Trophi fou una petita tribu de l'Indo-Kush esmentada per Plini el Vell, que vivia entre els mardis i els bactrians.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90589" title="Harmozeia" nonfiltered="1015" processed="1005" dbindex="36097">
Harmozeia es el nom donat pels antics macedonis a un districte de Carmnia. La capital era el port d'Harmuza al sud-est de Carmnia. La flota de l'almirall Nearcos va arribar a Harmuza de retorn de l'ndia. Els noms de Harmuza, Harmozeia i del cap d'Harmozon (a l'entrada de Harmuza) derivaren del nom persa Hormuzd o Auramazda (Bon Esperit) i va donar origen al modern Ormuz, que porta tamb l'illa davant el port. Aquest districte fou anomenat modernament com Moghistan i com Ibrahim Rud.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90590" title="Harmuza" nonfiltered="1016" processed="1006" dbindex="36098">
Harmuza fou una antiga ciutat capital del districte d'Harmozeia a Carmnia. Es suposa que vers el 1400 els habitants d'aquesta ciutat van fugir dels atacs de Tamerl cap a una illa propera que fou coneguda per Ormuz i que dna nom a l'estret entre Oman i l'Iran. Fou possessi dels portuguesos des del 1507 quan la va ocupar Albuquerque, i la van retenir fins el 1622 quan el xa persa Abbas, ajudat pels anglesos, la va conquerir. Els perses van fundar a la costa Bandar Abbas, intentant desviar cap all el comer que sota els portuguesos es feia a Ormuz per no ho van aconseguir.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90591" title="Harmozon" nonfiltered="1017" processed="1007" dbindex="36099">
Harmozon fou el nom antic d'un promontori a l'entrada del golf prsic, a Carmnia, just a la part on la distncia amb la pennsula arbiga s ms estreta. Erasttenes i Ami Marcell asseguren que des del cap Harmozon es podia veure la costa d'Arbia. s probablement el modern Cap Bombarik, a la part oposada del cap Musandam.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90592" title="Harpageia" nonfiltered="1018" processed="1008" dbindex="36100">
Harpageia fou el nom d'un districte entre Priapos o Czic, a la boca del riu Granic a Msia. Tucidides esmenta una ciutat de nom Harpagion, que no apareix esmentada per cap altre autor i s completament desconeguda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90593" title="Harudes" nonfiltered="1019" processed="1009" dbindex="36101">
Els harudes foren una tribu germnica que formava part dels aliats del sueu Ariovist en la seva guerra contra Juli Csar. Uns vint-i-quatre mil harudes van creuar a la Gllia i es van establir all. Es pensa que podrien ser el mateix poble que Claudi Ptolemeu esmenta com carudes (charudes) i que segons aquest habitaven el Quersons cmbric (Dinamarca).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90595" title="Haplogrup Q del cromosoma Y hum" nonfiltered="1020" processed="1010" dbindex="36102">
L'haplogrup Q del cromosoma Y hum s un haplogrup format a partir de l'haplotip M242 del cromosoma Y hum.

Aquest haplotip cont els ancestres patrilineals de molts siberians i (a travs del subgrup Q3) la gran majoria dels pobles indgenes d'Amrica.

s una branca de l'haplogrup P (M45). Es calcula que va arribar a Sibria fa aproximadament entre 15.000 i 20.000 anys.

La migraci d'sia a Alaska a travs de l'Estret de Bering la va dur a terme poblacions de l'haplogrup Q fa aproximadament 15.000 anys. Aquesta poblaci fundadira es va disperar per totes les Amriques.

Un cop a Amrica, l'haplogrup Q va patir una mutaci, produint el Q3 (M3), que s l'haplotip del cromosoma Y de la gran majoria de pobles indgenes d'Amrica.

 Enllaos externs .
Dispersi de l'haplotip Q, del National Geographic;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90596" title="Dima Bilan" nonfiltered="1021" processed="1011" dbindex="36103">

Dima Bilan (        "    "       - Dmitriy "Dima" Bilan) s un artista pop de  Karatxai (Rssia). Nasqu el 24 de desembre de 1981 a Karatxai-Txerkssia, i s d'tnia karatxai. Dima va representar Rssia a Eurovisi 2006 amb la can Never Let You Go, i va aconseguir el segon lloc. El 2008 va tornar a participar al festival, en aquesta ocasi amb la can Believe, i es va proclamar guanyador.

 Inicis .

Dima Bilan es va donar a conixer en la seva Rssia natal l'any 2003 i d'all va saltar a la fama. Desprs d'obtenir alguns premis MTV en la seva  versi europea, tamb va ser conegut en alguns pasos europeus, a ms de ser ja conegut en les antigues repbliques sovitiques i a l'Europa de l'Est.

 Participaci a Eurovisi .

Durant el festival de Eurovisi de 2006 va representar Rusia amb el tema Never Let You Go, oferint una presentacin que li va valer el segon lloc, noms darrere del grup finlands Lordi. En el concurs, va obtenir un total de 248 punts, i qued a 44 punts de diferncia respecte del primer lloc. Tanmateix aquest fou el millor resultat rus en la histria d'Eurovisi. Va rebre la mxima puntuaci de 12 de part de set pasos: Armnia, Bielorssia, Finlndia, Israel, Letnia, Litunia i Ucrana. Els nics pasos dels quals no va rebre punts van ser Mnaco i Sussa.

lbums.
 Ya nochnoi juligan (2003) (                 - Sc un hooligan nocturn);
 Na beregu neba (2004) (               - A la vora del cel);
 Vremya-Reka (2006) (     -     - El temps s un riu);
 Protiv Pravil (2008) (             );


Senzills.
 Ya tebya pomnu (             - Et recordo);
 Eta b la lyubov' (                - Era amor);
 Ty dolzhna ryadom byt' (                     - Hauries d'estar al meu costat);
 Never Let You Go (Mai no et deixar) (2006);
 Number one fan(2007);
 Believe(2008);

Enllaos externs.

Pgina d'Eurovision sobre Dima Bilan en angls;
Pgina d'Eurovision sobre Dima Bilan en francs;
Pgina oficial del cantant;
Web polons;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90597" title="Haplogrup Q3 del cromosoma Y hum" nonfiltered="1022" processed="1012" dbindex="36104">
L'haplogrup Q3 del cromosoma Y hum s un haplogrup format a partir de l'haplotip M3 del cromosoma Y hum.

Aquest haplogrup cont els ancestres patrilineals de la prctica totalitat dels pobles indgenes americans.

L'haplogrup Q3 s descendent del Q (M242).

Mentre que l'haplotip Q (M242) apareix tant a sia com a les Amriques, el Q3 (M3) noms apareix a les Amriques, es creu que la mutaci M3 va ocrrer a Amrica del Nord desprs de qu s'aturs la migraci a travs de l'Estret de Bering.

Els nics pobles indgenes d'Amrica que no sn de l'haplotip Q3 (M3) sn aquells del C (M130), parlants de les llenges na-den, que varen arribar i establir-se fa entre 6.000 i 8.000 anys a les costes de la moderna British Columbia.

 Enllaos externs .
Dispersi de l'haplotip Q3, del National Geographic ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90602" title="Torrent de Comafreda" nonfiltered="1023" processed="1013" dbindex="36105">

El Torrent de Comafreda s un torrent del terme municipal d'Escorca, a Mallorca. 

Recull les aiges de la conca formada pel Puig de Massanella i Puig d'en Galileu.

Tot i que el torrent neix un poc ms amunt, els excursionistes solen comenar el descens prop del Coll de la Batalla. Igualment, el torrent continua (desaigua a la badia d'Alcdia) per l'excursi se sol donar per finalitzada prop de la possessi de La Coma, a uns 3 km del llogaret de Binibona, que ja pertany al municipi de Selva.

Enllaos externs.
 Fitxa del torrent ;
 Una altra fitxa tcnica ;
 http://www.geocities.com/Barrankas/fotocomafreda.htm;
 Fitxa a descente-canyon.com ;
 Galeria fotogrfica molt completa;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90604" title="Xoriguer com" nonfiltered="1024" processed="1014" dbindex="36106">


El xoriguer, xoriguer com o xoriguer gros (Falco tinnunculus) s un rapinyaire que pertany al gnere Falco de la famlia Falconidae. s fora freqent i s fcil d'observar i de distingir-lo per la seva manera de volar quan caa, quedant gaireb parat cara al vent, a poca alada i batent rpidament les ales com un helicpter (el que s'anomena fer l'aleta) en llocs oberts mentre observa el terra buscant preses petites que captura llenant-s'hi en picat. Fonamentalment menja petits mamfers (com ara ratolins i musaranyes), insectes grans i alguns rptils i petits ocells. La majoria de las parelles ponen al maig, i arriben a bon terme de 4 a 5 polls.

A Catalunya s especialment abundant a les planes de ponent (entre el Segri i la Segarra), al Camp de Tarragona, a la zona costanera de l'Alt Empord i en alguns llocs del Pirineu, en zones d'alta muntanya entre el Pallars Sobir i la Vall d'Aran i a la plana de la Cerdanya. Essent com s un rapinyaire que caa en terrenys oberts, defuig les contrades ms boscoses de l'est i del nord.

S'adapta fora b al medi urb. A Barcelona n'hi ha una bona poblaci, que inclou una vintena de parelles escampades per la ciutat i una colnia d'unes vint parelles ms que nien als penya-segats de Montjuc (al costat de la muntanya que mira cap al mar) i s'alimenten als camps del delta del Llobregat i l'aeroport.Aquesta colnia s especialment notable perqu no s habitual que aquesta espcie tingui comportament colonial.
Tamb hi ha una parella estable que t el niu a una ximeneia d'una antiga fbrica alPrat de Llobregat. 

Els xoriguers que crien al sud i centre d'Europa sn sedentaris o realitzen migracions locals (per exemple, al Pirineu els xoriguers sn abundants a l'estiu per n'hi romanen molt pocs a l'hivern). Els del nord d'Europa, per contra, son migradors, pel que les poblacions del nostre pas es veuen incrementades amb hivernants.

 Cria en captivitat .
s un ocell que tenen els que es volen iniciar a la caa amb rapinyaires.

Referncies.


Bibliografia.

 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, planes 100-101. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.

Enllaos externs.
Xtec - Fotografia i breu descripci;
Institut d'Estudis Catalans - Fotografia detallada;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90606" title="Xoriguer petit" nonfiltered="1025" processed="1015" dbindex="36107">

El xoriguer petit (Falco naumanni) s un ocell rapinyaire que pertany al gnere Falco de la famlia dels falcnids. S'alimenta principalment d'insectes i sovint cria en colnies. 

s un migrador transahari fora escs i es troba en regressi, probablement degut a problemes a la seva zona d'hivernada i tamb la reducci del seu hbitat, ja que s un ocell estepari que sol viure als camps de sec conreats extensivament, i aquests formen un ambient que va desapareixent substitut pel bosc quan els camps s'abandonen i pels regadius quan no ho fan.
A Catalunya va desaparixer com a reproductor a mitjans dels 80 i s'ha estat reintroduint des de principis dels 90 a l'Albera (Alt Empord) i a la zona d'Algerri (La Noguera).
Enllaos externs.
 El xoriguer petit a Catalunya ;
 Fitxa de l'espcie;

Referncies.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90607" title="Flamenc (animal)" nonfiltered="1026" processed="1016" dbindex="36108">


Els flamencs sn uns ocells del gnere Phoenicopterus i la famlia dels fenicoptrids. N'hi ha dues espcies a l'antic mn i quatre a Amrica.

Presenta un coll llarg i un bec que utilitza per filtrar llavors i petits invertebrats de l'aigua i de la terra de les llacunes. Els individus adults presenten un color rosat mentre que els ms joves tenen un plomatge gris-marr.

Localitzaci.

Espanya.

A Espanya podem trobar-ne a:

Parc natural de ses Salines. Als anys 80 del segle XX noms es localitzaven de manera transitria, per des de comenaments del segle XXI s'hi han establert de manera regular, encara que sense carcter reproductor.
Formentera.
Fuentre de Piedra, a Mlaga. S'han establit colnies de cria.
Delta de l'Ebre;

Frana.

Camarga.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90608" title="Xoriguer cama-roig" nonfiltered="1027" processed="1017" dbindex="36109">

El xoriguer cama-roig o falc cama-roig (Falco vespertinus) s un ocell rapinyaire rar que pertany al gnere Falco de la famlia dels falcnids.

Enllaos externs.
Gua de aves ibricas ;
 Classificaci taxonmica completa;
 El xoriguer cama-roig a birdguides.com;
 Galeria fotogrfica molt completa;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90613" title="Gabriel Alomar i Villalonga" nonfiltered="1028" processed="1018" dbindex="36110">
Gabriel Alomar i Villalonga (Palma, 1873 - El Caire, 1941) fou un poeta, prosista i assagista mallorqu del segle XX, molt relacionat amb el moviment d'art catal del modernisme. Va ser un llibertari d'esquerres actiu, especialment a Barcelona i altres regions de parla catalana, des dels primers anys del segle XX fins a la seva mort a l'exili. 

Alomar va nixer i va crixer a les Illes Balears, una comunitat aleshores molt conservadora. El seu pare era burcrata i la famlia es va establir a diverses ciutat durant la seva infantesa. El 1888, desprs de terminar els seus estudis a Palma, se'n va anar a Barcelona per continuar amb la seva educaci, on es convertiria en un periodista i on publicaria poesia, que el crtic Josephine de Boer va catalogar com a parnassianista. Es va involucrar tamb en el moviment nacionalista catal i el corrent literari del noucentisme, amb influncies potiques de Gabriele d'Annunzio i Giosu Carducci. Collabor a nombrosos diaris, com El Poble Catal i El Imparcial.

Treball com a catedrtic de l'Institut de Palma, on fou mestre de Bartomeu Rossell-Prcel. Tamb fou amic de Joan Mascar i Carles Pi Sunyer i Indalecio Prieto. Va ser professor a l'IES Ramon Muntaner. Polticament, va formar part del Bloc Republic Autonomista el 1915, del Partit Republic Catal i posteriorment fou un dels fundadors de la Uni Socialista de Catalunya (USC). A les eleccions generals espanyoles de 1931 fou escollit diputat per partida doble, per ERC-USC per Barcelona i per Balears per la Conjunci Radical Socialista (Partit Republic Radical Socialista). Fou expulsat d'USC per aliniar-se amb Marcell Domingo i demanar Francesc Maci que ajorns el tema de l'estatut. El 1932 fou nomenat ambaixador de la Segona Repblica Espanyola a Itlia per el 1934 va renunciar. 

L'esclat de la guerra civil el va sorprendre a Madrid amb el seu fill Vctor, director d'El Obrero Balear, mentre el seu fill, el periodista Joan Alomar Cifre, era empresonat pels franquistes a Mallorca. Antoni Maria Sbert l'ofer allotjament a la Residencia d'Estudiants de la Universitat Industrial de Barcelona. Sign el Manifest dels Intellectuals Mallorquins amb Catalunya i el Manifest dels Intellectuals Catalans a favor de la Repblica. El setembre de 1936 fou proposat com a ambaixador a Romania, per no van respondre al placet. Per gestions del seu amic Llus Nicolau d'Olwer fou nomenat encarregat de negocis a El Caire el setembre de 1937. All ajud als republicans exiliats. En acabar la guerra treball de professor i collabor a Le Journal d'Egypte. 

Reconeixements.
 Una avinguda de Palma duu el seu nom.
 Un dels premis 31 de desembre de l'Obra Cultural Balear duu el seu nom.
 Un agrupament escolta d'Establiments duu el seu nom.

 Obres .
 Un poble que es mor. Tot passant (1904),
 El futurisme (1905);
 L'esttica arbitrria (1904-1905);
 De poetitzaci (1906);
 La columna de foc (1911);
 Verba (1918);
 La formacin de s mismo (1920);
 La guerra a travs de un alma (1917);
Vegeu tamb.
 Resposta als catalans;

Enllaos externs.
 LletrA;
 Una altra biografia;
 Homenatge a Gabriel Alomar, al bloc Literatura catalana Contempornia;
 Premis Gabriel Alomar, de lObra Cultural Balear;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90614" title="Jeroni Albert Picornell" nonfiltered="1029" processed="1019" dbindex="36111">
Jeroni Albert Picornell s un poltic mallorqu nascut a Banyalbufar el 26 d'octubre de 1927.

Va ser president de la Associaci d'Industrials de Mallorca (ASIMA) entre 1971 i 1983, durant aquest perode destaca la fundaci de l'IBEDE, Institut Balear de Direcci empresarial inaugurat el 1971, va ser un institut de formaci permanent del empresariat balear que es va transformar en un centre de discussi poltica i cuna de la classe poltica balear. 

Desprs d'estar a les files de la UCD, fou un dels fundadors del partit Uni Mallorquina l'octubre de 1982. En fou el president fins el 1988, en qu el rellev Maria Antnia Munar. Des de 1993 s president fundador d'aquest partit.

Del 1978 al 1982, fou president del Consell General Interinsular, l'rgan pre-autonmic que desprs es convertiria en el Govern Balear.

La legislatura 1987-1991 fou president del Parlament de les Illes Balears.

s fill illustre del municipi de Banyalbufar.








Enllaos externs.
 http://www.caib.es/webcaib/govern_illes/simbols_distincions/Medalles_d'Or/doc/medallas2006.pdf;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90615" title="Ibis blanc" nonfiltered="1030" processed="1020" dbindex="36112">


L' ibis blanc (Eudocimus albus) s una espcie d'ocell de la famlia dels  tresquiorntids que viu entre la costa atlntica dels Estats Units fins als trpics americans.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90619" title="Hassis" nonfiltered="1031" processed="1021" dbindex="36113">
Els hassis (llat hassi) foren un poble de la Gllia Belga, esmentat per Plini el Vell, que vivien prop del Bellovacs. Apareixen tamb amb el nom de Bassi. Un bosc anomenat Haiz o Hez, prop de Beauvais, fou probablement un dels llocs que habitaven.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90623" title="Ferran Adri Acosta" nonfiltered="1032" processed="1022" dbindex="36114">

Ferran Adri Acosta, nascut el 14 de maig de 1962 a l'Hospitalet de Llobregat, Barcelona, s un cuiner catal.

s xef i copropietari del restaurant El Bulli, situat a Cala Montjoi, a Roses (Girona), distingit amb tres estrelles Michelin i millor restaurant del mn segons el Top 50 de la revista Restaurant. Considerat pels especialistes el millor cuiner del mn a l'actualitat, s anomenat de vegades l'alquimista de la cuina.

La revista nord-americana Time l'inclogu a la lista dels 100 personatges ms innovadors del mn l'any 2004. Amb una gran personalitat, s considerat un artista de la cuina, en la que ha introduit noves tcniques, com la  deconstrucci  o la "esferificaci".

Freqentement s reclamat per dirigir la cuina de grans esdeveniments, des de noces reials a cimeres de caps d'estat.

Ha publicat diversos llibres, ofereix conferncies a pasos de tot el mn i assessora a grans empreses. El 17 de desembre de 2007 va ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de Barcelona.

 Obres publicades .
 El Bulli 1983-1993 (amb Juli Soler i Albert Adri);
 El Bulli: el sabor del Mediterrneo, 1993, ISBN 847596415X;
 Los secretos de El Bulli, 1997, ISBN 448710002;
 El Bulli 1994-1997 (amb Juli Soler i Albert Adri);
 Cocinar en 10 minutos con Ferran Adri, 1998, ISBN 8460576280;
 Celebrar el milenio con Arzak y Adri (amb Juan Mari Arzak), 1999, ISBN 8483072467;
 El Bulli 1998-2002 (amb Juli Soler i Albert Adri), Conran Octopus, 2003, ISBN 1840913460; Ecco, 2005, ISBN 0060817577;
 El Bulli 2003-2004 (amb Juli Soler i Albert Adri), Ecco, 2006, ISBN 0061146684;
 FOOD for thought THOUGHT for food (El Bulli i Ferran Adri), 2009 Actar Editorial, ISBN 9788496954687;

Enllaos externs.
 Web de El Bulli;
 Adri a la revista Time ;
 Entrevista a Ferran Adri;
 Fitxa molt completa del cuiner;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90630" title="Hugo Wolf" nonfiltered="1033" processed="1023" dbindex="36115">


Hugo Wolf (Windischgraz (avui Slovenj Gradec), 13 de mar de 1860 - Viena, 22 de febrer de 1903), compositor austrac d'origen eslov, que va destacar per les seues canons (Lieder), a les que va imprimir una intensitat expressiva que va ser nica en el darrer romanticisme musical. Ha estat comparat als integrants de la Segona Escola de Viena per la seua concisi, encara que va emprar una tcnica molt allunyada d'aquells.

Tot i gaudir d'explosions d'extraordinria creativitat, particularment en els anys 1888 i 1889, sovint els atacs depressius van interrompre la seua activitat. La seua ltima obra data del 1898, uns anys abans de morir de sfilis.

 Biografia .
 Primers anys (1860   1887) .
Wolf va nixer a Windischgraz (avui Slovenj Gradec), part d'un enclavament de llengua alemanya situat a Eslovnia, de mare eslovena (Katherina Orehovnik) i pare germnic (Philipp Wolf). La seua famlia s'anomenava originriament 'Vouks', per van canviar el cognom a la forma alemanya 'Wolf'. Es considera Hugo Wolf com a austrac ats que va rebutjar els seus orgens i va passar la major part de la seua vida a Viena, esdevenint un representant destacat de les noves tendncies germniques en el camp del Lied, unint l'expressivitat, el cromatisme, i les innovacions dramtico-musicals de Richard Wagner.

Infant prodigi, Wolf va comenar a estudiar viol i piano amb son pare a l'edat de quatre anys, i desprs va estudiar solfeig i piano a l'escola primria amb Sebastian Weixler. Les disciplines no musicals no eren del seu inters i va ser expulsat de l'escola secundria, que considerava "completament inadequada", a banda de les seues dificultats amb els estudis obligatoris de llat i els problemes amb un professor que va fer certs comentaris sobre la seua "condemnada msica". Va inscriure's al Conservatori de Viena malgrat el desacord de son pare que hauria desitjat que el seu fill no es dedicara a la msica, per de nou va ser expulsat per faltes de disciplina arran de les protestes del frustrat i sempre revolucionari Wolf a propsit del conservadorisme de la instituci.

Desprs de vuit mesos amb la seua famlia, va tornar a Viena i als seus estudis musicals. Encara que el seu ferstec temperament no era l'ideal per als estudis, les seues dots musicals i el seu encs personal van atraure l'atenci i el mecenatge. El suport dels benefactors va permetre que es dedicara a la composici, trobant la inspiraci en la relaci amorosa amb una dama pertanyent a una de les famlies que li donaven suport com a mecenes. Vally Franck va ser el primer amor de Wolf, amb la que va mantenir una relaci de tres anys. Durant aquesta relaci la maduresa del seu estil es va fer evident en els seus Lieder. Wolf era propens a la depressi nerviosa i als canvis sobtats d'humor, que el van afectar tota la seua vida. Quan Vally Franck el va abandonar, just abans del seu 21 aniversari, Wolf va desanimar-se i torn a casa dels seus pares, on aviat les relacions amb la seua famlia van deteriorar-se. Son pare tenia l'opini que el jove Wolf era incapa de treballar amb constncia i aplicaci sobre un objectiu profits. La breu temporada que el jove va passar com a segon Kapellmeister a Salzburg noms va servir per reforar aquesta opini; Wolf no possea ni el temperament, ni la tcnica ni l'afinitat per enfrontar-se a un repertori antiquat (no wagneri) per a obtenir-hi xit, i en el termini d'un any va retornar a Viena, on va reprendre l'aprenentatge musical en el punt en qu l'havia deixat.

La mort de Wagner va afectar profundament el jove compositor. La can "Zur Ruh, zur Ruh" en va ser composta poc desprs i s considerada com la millor de les seues obres de joventut; hom especula que es tracta d'una elegia a Wagner. Els anys segents, Wolf es va mostrar sovint desconfiat sobre el seu propi futur, en un mn en el qual el seu dol havia desaparegut, deixant importants reptes a enfrontar i poques indicacions de com fer-ho. Es va mostrar sovint excessivament temperamental, enfrontant-se a amics i protectors, tot i que el seu encs personal - ms enll que les accions - el va ajudar no poques vegades a retenir-los. Mentrestant, les seues canons havien cridat l'atenci de Franz Liszt, a qui respectava molt, i qui com com els precedents mentors de Wolf, el va encoratjar a conrear formes ms ambicioses; consell que Wolf va acceptar, component el poema simfnic Penthesilea. L'activitat de Wolf com a crtic musical va comenar a augmentar; es va mostrar despietat amb les obres que considerava inferiors (particularment considerava odis Anton Rubinstein) i exaltat en el seu suport al geni de Liszt, Schubert, i Chopin. Conegut com el "Wild Wolf" (Llop salvatge) per la intensitat i vehemncia en l'expressi de les seues conviccions, el seu estil vitrilic li va fer guanyar-se alguns enemics. No va compondre massa durant aquest temps, i el que va compondre no va ser massa interpretat: el Quartet Ros mai no va decidir-se a interpretar cap obra seua desprs d'haver rebut crtiques negatives del msic, i en la seua estrena, Penthesilea va ser executat amb indiferncia per una orquestra amonada amb l'home que s'havia atrevit a criticar Brahms.

El 1887 va abandonar la seua activitat com a crtic i va comenar a compondre ms. Potser no conscientment, les primeres canons produdes desprs del seu lapse compositiu, van ser sobre els textos de Goethe, Eichendorff, i von Scheffel que parlen sobre el tema de la resoluci i la fora per enfrontar-se amb l'adversitat. Poc desprs, Wolf va completar la Italienische Serenade, que hom considera una les les seues primeres obres de maduresa, quan el seu estil estava completament definit. Noms una setmana desprs de la seua estrena, el pare de Wolf va morir, deixant el compositor completament enfonsat, sumint-lo en un altre perode d'inactivitat que duraria un any.

 Maduresa (1888   1896).
1888 i 1889 van ser els anys ms productius de Wolf, i un punt d'inflexi en la seua carrera. Desprs de la publicaci d'una dotzena de canons l'any precedent , Wolf va prendre la decisi de reprendre la composici i va intallar-se a la casa d'esplai dels Werner - famlia que Wolf coneixia des d'infant - a Perchtoldsdorf (a curta distncia en ferrocarril des de Viena), amb l'objectiu d'allar-se i de treballar en soledat. Ac va compondre els Lieder sobre poemes de Mrike, en una pau acollidora. Desprs d'una curta interrupci, va canviar de casa, aquesta vegada a la casa d'esplai dels Eckstein, on va compondre els Lieder sobre textos de Eichendorff i desprs els 51 lieder sobre Goethe, que van veure la lum el 1889. Desprs d'unes vacances d'estiu, va compondre l' Spanisches Liederbuch (Llibre de canons espanyoles) l'octubre 1889, per en lloc de composicions coloristes d'aroma espanyol, tan de moda en aquell temps, Wolf es va basar en poemes d'autors espanyols sovint oblidats per altres compositors.

El mateix Wolf va adonar-se del mrit d'aquestes composicions immediatament, comunicant als seus amics que aquestes eren les millors obres que mai havia produt (va ser amb l'ajuda de diversos d'aquests amics com les obres van ser publicades). Tamb aleshores, Wolf va aconseguir el reconeixement fora de Viena. El tenor Ferdinand Jger, a qui Wolf havia escoltat en Parsifal durant les seues breus vacances d'estiu, va assistir a una de les primeres interpretacions dels Lieder sobre Mrike i rpidament va esdevenir un defensor de l'obra de Wolf, donant un concert amb obres de Wolf i Beethoven el desembre de 1888. Les obres de Wolf van ser lloades a la premsa i les revistes, fins i tot al Mnchener allgemeine Zeitung, un dels diaris en alemany ms llegits. Per descomptat que les crtiques mai no van ser positives; els partidaris de Brahms, encara ofesos per les despietades crtiques de Wolf, li van retornar el favor. El bigraf de Brahms, Max Kalbeck, va ridiculitzar Wolf per la seua pretesa immaduresa compositiva i les tonalitats estranyes que emprava; altre compositor va rebutjar compartir programa amb Wolf, mentre que Amalie Materna, una cantant wagneriana, va haver de cancellar un recital d'obres de Wolf sota l'amenaa de ser inclosa en la llista negra per part dels crtics.

Poques ms obres van ser concloses abans del 1891, any en qu la salut fsica i mental de Wolf va patir un empitjorament; l'esgotament provocat per la intensa activitat dels anys precedents unida als efectes de la sfilis i al seu temperament depressiu, van causar una aturada creativa que s'allargaria durant uns anys. Diversos concerts a Alemanya i ustria van anar cimentant una fama creixent; fins i tot Brahms i els crtics que abans l'havien atacat, van comenar a emetre bones crtiques. Malgrat tot, Wolf, estava enfonsat en una depressi que li impedia dedicar-se a la composici, el que encara l'enfonsava ms. Va orquestrar obres anteriors, per no en va compondre cap de nova, ni tan sols l'pera que s'havia fixat com a objectiu, convenut que la grandesa dels msics es mesurava per l'ambici de les seues obres.

Wolf havia rebutjat el llibret Der Corregidor quan li va ser proposat el 1890, per la seua determinaci de compondre una pera va fer que tancara els ulls davant els seus defectes en una segona lectura. Basat en El sombrero de tres picos, de Pedro Antonio de Alarcn, la histria, d'un humor cid, sobre un triangle amors, podia fer que Wolf s'hi identificara: havia estat enamorat de Melanie Kchert, esposa del seu amic Heinrich Kchert, durant uns anys. (Hom especula que el seu roman va comenar a les primeries de 1884, quan Wolf va acompanyar els Kchert de vacances; per tot i que Heinrich va descobrir l'afer el 1893 va romandre com a mecenes de Wolf i no es va separar de Melanie.) L'pera va ser composta en nou mesos i inicialment va recollir un bon xit, per la msica de Wolf no compensava la feblesa del text, i va caure en l'oblit, sense que ara per ara s'haja pogut reviscolar-la amb xit.

 Els ltims anys (1897   1903) .
La darrera aparici de Wolf en concert, de la m del seu primerenc defensor Jger, va ser en febrer de 1897. Poc desprs Wolf va caure en la bogeria sifiltica, amb noms breus episodis de recuperaci. Va deixar sis pgines d'una pera inacabada, Manuel Venegas, el 1897, en un desesperat intent de concloure-la abans de perdre definitivament les facultats mentals. A mitjans del 1899 ja no va ser capa d'escriure ms msica, i va intentar ofegar-se, sent immediatament internat en un asil de Viena per la seua prpia i insistent voluntat. Melanie el va visitar fidelment durant del seu declivi, fins a la seua mort el 22 de febrer de 1903 amb 42 anys d'edat; no obstant, la seua falta de fidelitat al seu esps la va torturar tota la vida, i va acabar sucidant-se el 1906.

Wolf est soterrat al Zentralfriedhof (Cementeri Central) de Viena, junt a altres notables compositors.

Msica.
La major influncia sobre la msica de Wolf la va exercir Richard Wagner, qui en una entrevista amb Wolf en la seua primera temporada al Conservatori de Viena, el va encoratjar a persistir en la composici i a atrevir-se amb obres de major escala, cimentant aix el desig de Wolf d'emular al seu dol. Per Wolf va anar ms enll en la seua emulaci de Wagner: com aquest es va fer vegetari, encara que noms va persistir-hi 18 mesos. La seua antipatia vers Johannes Brahms es va nodrir parcialment per la seua devoci a Wagner, i parcialment per la incomprensi mtua i el xoc de personalitats ms aviat que per una malvolena vers la msica d'aquell.

La fama de Wolf es fonamenta en els seus lieder; el seu temperament i capacitats el van portar a aconseguir-ne formes ms ntimes i personals. Tot i estar convenut que el conreu de formes ms ambicioses era la marca de genialitat d'un compositor (una creena que els seus mentors van recolzar), la petita escala de les canons va proporcionar-li una excellent base sobre la que desenvolupar les seues capacitats compositives, fins a esdevenir la seua principal fortalesa. Els lieder de Wolf es destaquen per la concentraci de la idea musical i per la profunditat emocional; la seua capacitat d'interpretar i expressar els textos a travs de la msica s'adequa totalment als requeriments del lied. Encara que Wolf va estat obsedit en qu compondre noms obres curtes era condemnar-se a una segon rang entre els compositors, la seua organitzaci de les colleccions de poemes en cicles dramtics complets, trobant connexions entre els diversos textos no alludides explcitament pel poeta, aix com la seua concepci de les canons com a obres dramtiques en miniatura, fan d'ell un dramaturg de talent, a despit de no haver compost ms que una pera sencera, i sense massa xit.

A l'inici de la seua carrera, i ms exactament en el perode de la seua relaci amb Wally Franck, els models de Wolf van ser els lieder de Franz Schubert i Robert Schumann. De fet les seues obres d'aquest perode es poden considerar unes bones imitacions. S'ha especulat que l'elecci dels textos per als lieder en els primers anys, en part sobre temes com l'angoixa i el pecat, es va veure influda per la contracci de la sfilis. El seu amor per Wally, no totalment aconseguit, va ser el pare intellectual dels Wesendonck lieder: apassionades obres sobre poemes de Nikolaus Lenau. Altres obres posterior es van distanciar estilsticament d'aquests; a la recerca d'un carcter ms optimista i fins i tot humorstic. Penthesilea tamb s una obra tempestuosa i colorista; encara que Wolf admirava Listz, qui l'havia encoratjat a acabar aquesta obra, trobava la msica del mestre hongars massa eixuta i acadmica i rfena de color i passi.

Al 1888, amb les colleccions de lieder sobre Mrike, Eichendorff i Goethe, Wolf va trobar el seu estil personal. Particularment, els lieder sobre Mrike van permetre l'eclosi de les capacitats creadores de Wolf; la varietat de temes satisfeia la tasca d'adaptaci musical del text empresa per Wolf, el seu humor negre coincidia amb el propi sentit de l'humor del compositor i el missatge i les imatges potiques exigien la recerca de tcniques compositives variades que permeteren el propsit de retratar musicalment cadascun dels poemes. En les seues darreres obres es va fixar menys en el text, i les idees musicals pures van esdevenir preponderants: els darrers lieder Espanyols i Italians reflecteixen aquesta tendncia vers la msica absoluta.

Wolf va compondre centenars de Lieder, tres peres, msica incidental i coral, aix com algunes obres orquestrals (poc conegudes i interpretades), msica de cambra i obres per a piano. La pea instrumental ms coneguda s la Serenata Italiana (1887), composta originalment per a quartet de corda i desprs transcrita per a orquestra, i que marca l'inici del seu estil personal.

Wolf s clebre pel seu s de la tonalitat per a reforar el significat. L's de dues tonalitats per a la descripci musical de l'ambigitat i el conflicte ha esdevingut una marca inconfusible del seu estil, resolent aquesta confrontaci de tonalitats en el punt exacte de la can que ho requeria per a fer pals el significat del text. Els textos que va seleccionar, estan sovint farcits d'angoixa i d'incapacitat per trobar una eixida, i aquest s de la tonalitat s'hi adapta perfectament. L's de cadncies enganyoses, del cromatisme, de la dissonncia, sostenen la tensi psicolgica dels seus lieder. L'estructura formal s tamb molt particular, Wolf defuig les estructures estrfiques, bastint la composici al voltant de l'estructura del text.

Obres principals.
pera.
Der Corregidor (1895);

Lieder.
Mrike-Lieder (1888);
Eichendorff-Lieder (1889) ;
Goethe-Lieder (1890);
Spanisches Liederbuch (1891);
Italienisches Liederbuch (1892, 1896);

Instrumental.
Quartet de corda en Re menor (1878-84);
Penthesilea (1883-85);
Serenata Italiana (1887);

Bibliografia.
  Sams, Eric and Susan Youens: 'Hugo Wolf', Grove Music Online ed. L. Macy, (subscription access);

Enllaos externs.
  Biografia a Msica i ;
   Textos dels Lieder en alemany i castell;
  Hugo Wolf's birthplace (in English);
  Komponist Hugo Wolf (in German);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90631" title="Sant Alexandre de Viena" nonfiltered="1034" processed="1024" dbindex="36116">
Sant Alexandre de Viena fou un mrtir cristi la memria del qual es honorada juntament amb altres mrtirs de Li i Viena el 2 de juny. Era nascut a Frgia i es dedicava a la medicina. Fou entregat a les feres durant la persecuci de Marc Aureli el 177.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90632" title="Mont Logan" nonfiltered="1035" processed="1025" dbindex="36117">

El Mont Logan s la muntanya ms alta del Canad i la segona ms alta de tota Amrica del Nord desprs del Denali (McKinley), a Alaska. Forma part de la muntanyes de Sant Elies, al sud-oest del Yukon, prop de la frontera amb Alaska i l'Oce Pacfic. Fou battejat en honor de William Edmond Logan, un geleg canadenc fundador de la Comissi Geolgica del Canad (CGC).  

Actualment est protegit dins el Parc i Reserva Nacional Kluane. 

Hi neixen les geleres de Hubbard i Logan. 

T la base ms ampla de tota muntanya de la Terra.

Abans del 1992 l'alada exacta del Mont Logan era desconeguda i s'estimava entre els 5.949 metres i els 6.050 metres. Llavors una expadici de la CGC i en fix l'amidament actual tot usant GPS. Tanmateix, arran d'aixecaments tectnics, el Mont Logan encara creix actualment.

Les temperatures hi sn extremadament fredes. El 26 de maig de 1991 s'hi enregistraren -77,5C, la temperatura ms freda mai registrada fora de l'Antrtida. Tanmateix no es compta amb la temperatura ms baixa de tota Amrica del Nord perqu fou registrada a una altitud molt elevada.

Es considera que el masss del Mont Logan cont tots els pics dels voltants amb menys de 500 m de prominena relativa, d'acord amb la llista segent:



La primera ascensi del Mont Logan fou el 23 de juny de 1925 a crrec d'A.H. MacCarthy, H.F. Lambart, A. Carpe, W.W. Foster, N. Read i A. Taylor.

Desprs de la mort de l'antic prime ministre canadenc Pierre Trudeau, el llavors primer ministre i amic de Trudeau Jean Chrtien sospes rebatejar la muntanya com a Mont Trudeau, per davant l'oposici de la gent del Yukon, alpinistes, gelegs, adversaris poltics de Truedau i molts d'altres canadencs es vei forat a abandonar el pla.

 Enllaos externs .

 El Mont Logan a Bivouac - Enciclopdia canadenca de muntanya - Fotos i informaci sobre l'ascensi;
 El Mont Logan a la CGC;
 Mont Logan al Peakware - fotos;
 Mapa de la situaci del Mont Logan dins de les muntanyes de Sant Elies;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90635" title="guila peixatera" nonfiltered="1036" processed="1026" dbindex="36118">

L'guila peixatera, guila d'estany o guila pescadora (Pandion haliaetus) s un rapinyaire que s l'nica espcie del gnere Pandion de la famlia Pandionidae.

Morfologia.

 T la part superior de color marr obscur i la inferior blanca amb taques fosques.
 Medeix uns 51-58 cm.
 Quan vola mostra les ales llargues i anguloses, que bat lentament.;

Alimentaci.

S'alimenta exclusivament de peixos, que captura -tant a les zones humides com a la mar- llanant-se en picat. Des del seu lloc de guaita es llena contra l'aigua quan els peixos, com ara les truites o els lluos, es troben prop de la superfcie, tant al mar com als embassaments o als rius. Durant l'atac no arriba a cabussar-se del tot i s'ajuda amb unes escates que t als dits amb ungles llargues i corbes. Aquesta modificaci, com la del bec ganxut i la del dit extern, que t una bona mobilitat per fer ms pressi, li serveixen per subjectar millor les seues lliscadisses preses.

Costums.

Alguns individus sn sedentaris i d'altres, estivals.

Reproducci.

Nia en els penya-segats i el volum de la posta s de 2-4 ous, normalment de 3. La femella pon de febrer a mar, i els polls fan eclosi a mitjan mar i resten dins el niu fins a la darreria de juny o comenament de juliol.

Distribuci geogrfica.

Als Pasos Catalans s un ocell que pot observar-se en migraci tant primaveral com tardorenca, a la costa i a l'interior. Encara que antigament hi criava, avui noms ho fa a Mallorca, Cabrera i en algunes localitats costaneres del continent.

Referncies.


Imatges.


Enllaos externs.

 Govern Balear;
 Consell de Mallorca;
 Vertebradosibricos.org ;
 Ocenoasis.org ;
 L'liga pescadora a l'Animal Diversity Web. ;
 Enregistraments sonors d'aquest ocell. ;
 mplia informaci i fotografies d'aquest ocell. ;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90639" title="Aurantida" nonfiltered="1037" processed="1027" dbindex="36119">
Aurantida o Auranitis fou una regi del sud de Sria, que correspon a la moderna regi d'Hauran o Hawran.

Al primer millenni abans de Crist fou poblada pels arameus que tamb poblaren Nuqra (Batanea) i Jaulan (Gaulanitis). Desprs de la conquesta macednia, es van obrir rutes comercials entre la Mediterrnia oriental i el Orient lluny, i les caravanes carregades amb especies de l'ndia i Orient viatjaven a traves de Gerrha (al Golf Prsic) cap al Al-Jawf (Sria) passant pel Wadi Sirhan, al sud de Sria; tamb caravanes procedents d'Arbia portaven mirra i encens per Transjordnia. Durant l'poca hellenstica, sota domini dels selucides, fou una rica regi comercial cap a les ciutats gregues de Sria.

El 23 aC August la va cedir junt amb altres territoris a Herodes el gran. A la seva mort el seu fill Herodes Filip (4 aC-34 dC) va rebre la tetrarquia de Gaulanitis, Batanea, Tracontida i Auranitis, part de la tetrarquia de Zendor de Tracontida (Abilene). Filip va fundar Cesarea Philippi prop de Paneas i del riu Jord (prop del Mont Hermon) i Bethsaida a la vora de la mar de Galilea (llac Tiberades), anomenada Julia en honor de la filla d'August; fou lleial sempre als romans i es va casar amb sa neboda Salom, neta d'Herodes el gran i Mariamna II. A la seva mort sense fills el territori fou incorporat a la provncia de Sria, per el 37 fou donada a Herodes I Agripa per Callgula.  Una part del pas (amb Bosra) era a mans del nabateus, i aix va romandre  fins que el 106 el regne dels nabateus fou unit a Roma i el nord de la Tracontida es va incorporar a la provncia de Sria i la resta va formar la provncia d'Arbia. A partir del segle II i al segle III s'hi va introduir el cristianisme. Els llocs principals foren Canatha (moderna Kanawat), Salkhad o Soada Dionysias (Suweida) Dara'a Izra i Bosra. Al segle II i III les caravanes van patir atacs de bandits refugiats a la regi de Leja o Traconitis. L'emperador roma Felip l'rab era nascut a Filippolis (Shuhba) a l'Aurantida, per els rumors de que el seu pare era un cap de bandits de Tracontida no son certs.  Els romans van crear a la regi una srie de forts que defensaven la frontera amb els nmades, els parts i finalment els perses. Durant el perode bizant es va estendre l'agricultura i van sorgir moltes explotacions agrcoles i ramaderes i algunes viles, per la desforestaci, l'erosi el sol i l'avan del desert es van desenvolupar al segle VI. A la primera meitat del segle VII la regi va ser ocupada pels musulmans.

 Llista de governants .

Ptolemeu de Calcis 85-40 aC;

Lisnies I 40-33 aC;

Zendor de Tracontida  33-24 aC;

Herodes  el Gran 23 aC-4 aC;

Herodes Filip   4 aC - 34 aC;

A la provncia de Sria 34-37 o 38;

Herodes Agripa I 38-44 ;

Administraci romana 44-52;

Herodes Agripa II  52-99;

Administraci romana 100-106 ;

Provncia d'Arbia ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90646" title="Voltor negre" nonfiltered="1038" processed="1028" dbindex="36120">

El voltor negre (Aegypius monachus) s el rapinyaire ms gran d'Europa i s un dels pocs voltors que es poden trobar a Europa, juntament amb el voltor com, l'aufrany i el trencals. Pot arribar als 110 cm de llargria i als 295 cm d'envergadura.

Descripci.
Normalment t un aspecte bastant diferent al del voltor com, per les ales ms uniformement amples, la cua en forma de falca i una tonalitat fosca. A ms, mant les ales perfectament horitzontals quan remunta i caigudes quan plana.

Sovint presenta una coloraci uniforme, marr xocolata els individus ms grans, negre-marr els ms joves i amb les zones pllides sense plomes, conspcues a una distncia raonable, al cap i a les potes. En ocells vells es poden veure bandes ms pllides a les cobertores petites i tamb tenen un collar marr brut ms pllid.

Les zones pelades sn rosades en els joves i d'un gris-blau pllid en els ms grans. Rar i escs, principalment a territoris arbrats de turons o muntanyes. Cria en petites colnies disperses, en grans nius de branques sobre arbres.  Sovint se'l veu remuntant pausadament molt enlaire, per tamb ressegueix les faldes de turons i muntanyes a poca altura. S'alimenta de carronya i pot foradar pell i tendons amb el seu bec poders.

Ms amunt en l'ordre jerrquic que el voltor com davant d'un cadver. s sedentari.

Enllaos externs.

 Xtec;
 Fitxa del Govern Balear;
 Voltor negre, una joia de Mallorca ;
 Fauna Ibrica: el buitre negro ;
 Vdeo sobre la conservaci del voltor negre ;
 Fundaci per a la conservaci del Voltor Negre ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90649" title="Sabicia" nonfiltered="1039" processed="1029" dbindex="36121">

Les sabicies (Sabiaceae) sn una famlia de plantes amb flor (angiospermes). La classificaci filogentica (APG II) no la situa dins cap ordre sin que la posa dintre dels llinatges basals del clade eudicots, tot i que el seu emplaament s encara en discussi. Es coneixen fssils de Sabiaceae del cretaci turoni (Sabia) i cenomani (Melisoma).

Els gneres que composen la famlia, amb un centenar d'espcies, sn:

Sabia;
Meliosma;
Ophiocaryon;

Les espcies d'aquesta famlia, que habiten zones tropicals o subtropicals, sn lianes (Sabia), arbres o arbusts (Meliosma i Ophiocaryon), perennes i caducifolis que es reconeixen per la venaci broquidodroma (les venes secundries s'ajunten entre elles formant series d'arcs) de les seves fulles o foliols, les seves flors petites amb el periant en espiral i els estams oposats, i pels seus fruits en drupa ms o menys aplanats i corbats.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90650" title="Hassor" nonfiltered="1040" processed="1030" dbindex="36122">


Hassor (Hazor) fou una ciutat de Palestina que fou la capital del ms poders dels regnes cananeus al nord de Palestina, en el moment en qu van arribar-hi els israelites.

Fou habitada al tercer millenni per limitat a la ciutat alta o acrpoli. Vers el 1900 aC es esmentada com un lloc secundari de Canaan en una tauleta egpcia i cent anys desprs en els arxius de Mari. Fou en aquest segon millenni abans de Crist quant es va poblar la ciutat baixa o recinte emmurallat (vers el 1800 aC) i la poblaci va arribar a uns vint mil habitants i era la ciutat principal de la regi i centre estratgic pel comer entre Egipte i Babilnia. En aquesta poca apareix governada per Ibni-Addu i exercia una hegemonia sobre Lban, Galilea i fins i tot Damasc. La ciutat apareix als arxius egipcis de Al-Amarna (segle XIV aC) com un centre comercial rellevant i teatre d'algunes operacions militars egpcies els segles XV i XIV aC. Fou ciutat vassalla d'Egipte des el segle XVI aC i fins al tom del 1200 aC. Sota Egipte s'esmenten alguns reis: Abdi Tirshi, Iehaenu (nom egipci, probablement el mateix que a les fonts hebrees s esmentat com Jabin). Ms tard apareix un altre rei Jabin el que fa pensar que era un ttol ms que un nom. 

Hazor fou atacada i ocupada pels israelites al territori dels quals va pertnyer en endavant, el que els va obrir la porta als jueus a dominar tot el pas de Canaan. L'arqueologia (correspon a l'excavaci de Tell al-Qedah) ha pogut comprovar la destrucci violenta de la ciutat desrprs del 1300 aC i abans del 1200 aC. Segons la narraci bblica era governada per un rei anomenat Jabin (que sembla ser un ttol ms que un nom) que va encapalar una coalici de ciutats cananees contra Josu; aquest va vncer i va incendiar i destruir la ciutat ("I Josu va tornar en aquest temps i va ocupar Hassor i va colpejar al seu rei amb l'espasa: Hassor era el cap de tots aquells regnes i tothom en ells fou passat per l'espasa, i tots foren destruts no salvant-se res que respirs i incendiant la mateixa Hassor; Israel no va cremar cap altra ciutat construda a les seves terres ms que Hassor"). Tot i aix fou reconstruda i va recuperar el seu poder tornant a ser igual de forta uns dos-cents anys desprs, quant el Jabin regnant era considerat un rei molt recte. El general del Jabin, Sisera, fou derrotat per els jutges Deborah i Barak a la batalles esmentada com a "les aiges de Megiddo" i si b la ciutat no consta que fos presa o ocupada, degu ser destruda ja que fou poblada per nmades presumiblement jueus, que vivien en tendes, i no fou reconstruda fins ms tard, pel rei Salom, al segle X aC. Sisera va fugir i es va refugiar amb els kenites; fou assassinat per Yael, la dona del cap kenita. 

Fou ocupada al comenament del segle IX aC pel rei Ben Hadad I de Damasc a petici del rei Asa de Jud, i tot seguit fou restaurada per Omri o per Ahab de Jud i va esdevenir prospera altra cop, tant sota Ahab com amb Jeroboam II, arribant a tenir potser uns quaranta mil habitants i una superfcie d'entre deu i vint vegades ms que Jerusalem (i va doblar la seva superfcie anterior). Tenia un efica sistema de distribuci de l'aigua especialment pensat per els casos de setge, per tot i aix fou conquerida pels assiris en temps de Tiglatpileser el 733 aC o 732 aC i destruda. Una srie de forts i centres comercials, primer assiris i babilonis i desprs perses i selucides, van substituir el paper de la ciutat.

La darrera referncia histrica es al llibre dels macabeus on es diu que Jnatan va lluitar contra el rei selucida Demetri II Nictor a la plana d'Hassor el 147 aC.

Era situada a un lloc anomenat Tel al-Qedah, a l'est del castell medieval de Banias que controlava la via de Damasc, a uns 15 km al nord del llac Tiberades. Fou identificada per J. L. Porter el 1875 i excavada limitadament el 1928 pel britnic J. Garstang; fou excavada mpliament el 1955-1958 i el 1968-1969 per un equip israelita dirigit per Yigal Yadin de la Universitat Hebrea, i es van localitzar al menys 21 capes de ciutats, amb temples, fortificacions i un sistema d'aigua. El 1990 es van reprendre les excavacions sota direcci d' Amnon Ben-Tor de la mateixa universitat i s'han trobat edificis, un palau, moltes tauletes, i altres treballs incloent part dels arxius. La seva regi es avui dia un parc nacional d'Israel.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90651" title="PAP" nonfiltered="1041" processed="1031" dbindex="36123">

 Pap d'Armnia, rei d'Armnia del 370 al 374.
Pap (famlia), famlia patrcia romana de la gens Emlia.
 Pap (gemetra), gemetra grec d'Alexandria;
 Acrnim de Prohibit als pares, el programa de rdio ems per Rdio Flaixbac.
 Acrnim de Ponte a prueba, el programa de rdio ems per Europa FM.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90654" title="Consolat" nonfiltered="1042" processed="1032" dbindex="36124">



Consolat (rgan municipal): rgan municipal dels segles XIII al XVIII.
Consolat francs: etapa de la histria de Frana (1799-1804).
Cnsol (diplomcia);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90655" title="Cep (bolet)" nonfiltered="1043" processed="1033" dbindex="36125">


El cep (Boletus edulis, del llat boletus: bolet) s  a la majoria de pasos europeus el bolet per excellncia. s molt semblant al Boletus aestivalis i al siureny (Boletus aereus), amb el que sovint se'l confon.

Descripci.

Capell primer hemisfric i desprs convex-aplanat de color marr-castany de tonalitat fora variable. La superfcie s viscosa i presenta rugositats. El peu, color gris-avellana, s quasi ovoide i acilindrat en els exemplars adults. La carn s blanquinosa.

Hbitat.

Es fan, de manera molt abundant quan les condicions son bones, en fagedes, rouredes i alzinars. Finals d'estiu i tardor.

Gastronomia.

Es pot menjar cru en amanides, assecat, cuit i en oli.

Perill de confusi.

Del mateix gnere del Boletus edulis s el mataparent (Boletus satanas), un dels bolets letals.

Altres imatges.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90656" title="Falc mar" nonfiltered="1044" processed="1034" dbindex="36126">

El falc mar o falc de la reina (Falco eleonorae) s un rapinyaire que pertany al gnere Falco de la famlia Falconidae. Cria a moltes illes de la Mediterrnia, entre les quals els Columbrets i les Balears (a sa Dragonera hi ha la colnia de cria ms gran de la Mediterrnia occidental). T la temporada de cria ms tard que la majoria d'aus europees i de qualsevol altra rapinyaire, ja que la fa coincidir amb el pas de la migraci postnupcial (tardoral) de molts petits ocells, que captura en vol. s un migrador que hiverna a Madagascar.

Enllaos externs.
 Govern Balear;
 Consell de Mallorca;
 Internatura.org ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90657" title="Sequera" nonfiltered="1045" processed="1035" dbindex="36127">



La sequera s l'absncia de precipitacions (normalment pluges) en un determinat territori per un considerable interval de temps (mesos, anys...).

La sequera pot provocar la mort de part de la flora del lloc, afavorint la desertitzaci.

Histria de la sequera.
A les darreries del segle XX cientfics que estudiaven el canvi climtic avisaren que s'aproximava una poca de sequera generalitzada al mediterrani. A l'actualitat es pot considerar que gran part d'aquesta zona pateix sequera durant els sis mesos ms clids de l'any, mentre que en determinats punts es pot allargar als onze mesos.

La sequera i la pluja.
La sequera mediterrnia es complementa amb unes pluges poc freqents per torrentials que poden causar riuades. El nmero de dies en qu es plou es redueix, i en general es limita a l'hivern. La falta de pluges interestacionals complica la seua recol.lecci i aprofitament, i regularment deixa els embassaments gaireb buits a l'estiu.

La sequera i l'economia.
La sequera ja t unes conseqncies importants per a l'economia. Hi ha moltes zones del mediterrani que encara viuen en major part de l'agricultura i la sequera els s un gran problema. L'agricultura, en gran part basada en el regadiu a casa nostra, pateix la pujada de preu de l'aigua i la restricci del seu s. 
El turisme, altre eix de l'economia mediterrnia, es veu amenaat per les mateixes restriccions. 

La sequera als Pasos Catalans.
Malgrat la concepci popular que plou ms com ms al nord, noms s correcte en part. A les previsi de pluges a llarg termini (20 anys) es considera que noms la vegueria de Girona, el qual correspon amb la zona humida, tindria prou provisi d'aigua. La zona mediterrnia, illenca i interior patir una estaci sense pluja cada cop ms llarga i a far necessaries les restriccions d'aigua. A la zona rida, que comprn l'Alt, Mitj i Baix Vinalop, el Baix Segura, l'Alacant i la Marina Baixa, les restriccions i sequeres ja hi sn, i es preveu que es continuar la desertitzaci d'aquesta zona. A grans trets, quasi tots els rius de Barcelona cap avall corren secs a l'estiu i els al nord es veuen bastant o molt reduts al perode estival.

Vegeu tamb.
Sequera a Catalunya;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90664" title="Emma de Waldeck-Pyrmont" nonfiltered="1046" processed="1036" dbindex="36128">


Emma de Waldeck-Pyrmont, reina dels Pasos Baixos (Arolsen 1858 - L'Haia 1934. Princesa de Waldeck-Pyrmont amb el tractament d'altesa serenssima esdevingu arran del matrimoni amb el rei Guillem III dels Pasos Baixos, reina dels Pasos Baixos. 

Nascuda a la ciutat d'Arolsen, actualment a l'estat de Hessen, i en aquell moment capital del petit principat de Waldeck, el dia 2 d'agost de 1858, sent filla del prncep Jordi Vctor I de Waldeck-Pyrmont i de la princesa Llusa de Schleswig-Holstein.

El dia 17 de gener de 1879 es cas amb el rei Guillem III dels Pasos Baixos a la ciutat d'Arolsen. Guillem era fill del rei Guillem II dels Pasos Baixos i de la gran duquessa Anna de Rssia. Guillem tenia quaranta-un anys ms que la princesa Emma i ja era vidu de la princesa Sofia de Wrttemberg.

El primer matrimoni del rei Guillem s'havia caracteritzat per la falta d'harmonia entre la parella, les disputes eren constants com a conseqncia de la diferncia de carcters i sobretot els diferents estils de vida i de pensament poltic. Els tres fills nascut de la primera uni del rei Guillem moriren els anys 1850 , 1879 i 1884, la qual cosa feia de la nova uni del rei un afer importantssim per la continutat de la dinastia. 

L'elecci de la nova muller del rei recaigu sobre la princesa Emma de Waldeck-Pyrmont. Arran d'aquest matrimoni la situaci poltica als Pasos Baixos millor i permet al rei trob harmonia en la seva vida privada. Emma qued embarassada molt aviat i don a llum a una nena que amb el pas del temps es convert en reina dels Pasos Baixos:

 SM la reina Guillermina I dels Pasos Baixos, nada a L'Haia el 1880 i morta al Palau de Het Loo el 1962. Es cas l'any 1901 amb el duc Enric de Mecklenburg-Schwerin.

Amb la mort del rei Guillem III dels Pasos Baixos l'any 1890, la reina Emma esdevingu la regent de la seva filla fins que aquesta compls 18 anys. L'any 1898, Guillermina esdevingu reina de ple dret dels Pasos Baixos.

La reina Emma mor l'any 1934 a L'Haia a causa d'una complicaci en una bronquitis que patia. Fou enterrada al Pante Reial de la Catedral de Delft.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90666" title="Hebron" nonfiltered="1047" processed="1037" dbindex="36129">


Hebron (rab        (Al-Khal l; hebreu         ) s una ciutat de Palestina a Cisjordnia, a la vall d'Eshkol. El seu nom vol dir "amic". T una poblaci d'uns 130.000 habitants i s a uns 930 metres sobre el nivell del mar. Es troba a uns 30 km al sud de Jerusalem. Destaca per les seves vinyes, cermiques i vidres. s seu de la Universitat d'Hebron. A la ciutat es troba la famosa Tomba dels Patriarques (hebreu:            , o Me'arat ha-Machpelah, "Cova de la Machpelah"; rab:                 , o al-Haram al-Ibrahimi "el santuari d'Abraham"), lloc considerat sant per les tres religions abrahmiques: judaisme, cristianisme i islam, i que segons el Gnesi s una cova excavada per Abraham per enterrar a la seva dona Sara; els jueus creuen que Abraham, Sara, Isaac, Rebeca, Jacob, i Lea estan enterrats a la cova, que es considerada el segon lloc ms sagrat del judaisme; a la rodalia s'han edificat esglsies, sinagogues i mesquites destacant la mesquita d'Ibrahimi i les sinagogues de la Sala d'Abraham i de la sala de Jacob.

La ciutat disposa d'un Museu Arqueolgic amb una notable collecci d'objectes cananeus i del perode islmic. El roure d'Abraham o de Mamre s un antic roure que segons la tradici marca el lloc on Abraham va plantar la seva tenda (el roure es calcula que t una 5000 mil anys) i est administrat per l'esglsia ortodoxa russa. Altres llocs notables sn les tombes d'Abner (el comandant de l'exrcit de David), de Ruth i de Jesse.

El dialecte rab parlat a la ciutat s peculiar i se'l coneix com hebronita.

 Histria .

Hebron s una ciutat de les ms antigues de la regi. Era habitada pels cananeus al quart millenni i fou seu d'un regne. A la Bblia el regne d'Hebron s esmentat al segle XVIII aC i es diu que abans de la conquesta israelita (desprs del 1300 aC) es deia Quiriat-Arb.

Integrada als dominis de la tribu de Jud, David fou proclamat rei d'Israel a Hebron i fou la seva capital fins a la conquesta de Jerusalem. S'han trobat inscripcions del segle VII aC portant el nom jueu de la ciutat. Vers el 587 aC, destrut el primer temple, bona part dels seus habitants jueus foren exiliats i el seu lloc ocupat per edomites. Herodes el gran va construir la muralla que envolta encara la cova de Machpelah.

Sota domini roma i desprs bizant, l'emperador Justini va construir una esglsia cristiana a la cova al segle VI, que fou destruda pels perses al mateix segle. Al 638 fou ocupada pels musulmans, i l'antiga esglsia cristiana va esdevenir mesquita musulmana. El califa Omar va permetre als jueus construir una sinagoga a la cova.

El 1099 els croats van entrar a la ciutat dirigits per Godofred de Bouillon i li van donar el nom de Castell de Sant Abraham. La mesquita va esdevenir esglsia cristiana i els jueus foren expulsats de la sinagoga. El 1166 fou visitada per Maimnides i el 1187 fou conquerida per Salad que li va retornar el seu nom d'Hebron. El 1189 la ciutat fou reconquerida per Ricard cor de lle, i els croats la van conservar fins el 1260 quant el mameluc al-Malik al-Zahir Rukn al-Din Baibars al-Bunduqdari la va ocupar; fou llavors quant es va construir la mesquita d'Ibrahimi i els minarets i per aquest temps va tornar tamb una petita comunitat jueva, fins que el 1266 la presencia de jueus i cristians a la tomba del Patriarca fou prohibida. 

El 1516 es va establir el domini otom i els jueus foren expulsats i els seus bns expropiats per ms tard s'hi van poder establir altres jueus, sobretot alguns exiliats de Castella i Arag. El 1540 el rab jueu Malkiel Ashkenazi va comprar uns terrenys on va establir una sinagoga coneguda per Abraham Avinu. El 1807 els jueus van comprar ms terrenys (on avui s el mercat). El 1831 els egipcis van entrar a Hebron que van governar fins el 1840, i durant el seu govern, el 1834, es van produir alguns actes contra els jueus.  

El desembre de 1917 els britnics van entrar a la ciutat. El 1929 es van produir seriosos disturbis antijueus; el 1931 alguns jueus van tornar al barri jueu que havia quedat molt damnat per els disturbis es van reproduir i els britnics van decidir evacuar tota la poblaci jueva de la ciutat. Els britnics van romandre a Hebron fins el 1948 quan la Cisjordnia fou entregada al rei haiximita de Transjordnia per formar el regne haiximita de Jordnia. Fou capital del liwas d'Al-Halil. El 1967 Hebron i la Cisjordnia fou ocupada per l'exercit israeli i des el 1969 alguns jueus es van establir a la ciutat i una colnia jueva es va establir a l'est de la ciutat a Quiriat-Arb, d'on el 1979 es van traslladar al barri d'Avraham Avinu i ms tard a altres barris incloent Tel Rumeida.

Desprs dels acords d'Oslo el 1997 la ciutat fou dividida en dos sectors: l'H1, poblat per uns cent vint mil palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina; i l'H2, amb uns 500 jueus i trenta mil palestins, administrat per Israel. Progressivament la zona d'administraci israeliana va anar expulsant als palestins dels que ja noms en resten uns deu mil. Un colon israelita Baruch Goldstein, va obrir foc el 1994 contra els civils palestins que pregaven a la mesquita d'Ibrahimi i en va matar a 29; a causa d'aquest fet el moviment extremista sionista Kach fou prohibit.

 Alguns reis .

Arba ha-Anak (llegendari) abans del 1700 aC ? ;
Mamre abans del 1600 aC ;
Japhia, vers 1250 aC;
Hoham, vers 1200 aC ;
Sheshi, vers 1150 aC;

 Demografia .



 Personatges famosos relacionats amb Hebron .
 Izzidin Al-Manasra, poeta;
 Yousef H. Katalo, artista;
 Hasan Hourani, artista;
 Khaled Hourani, artista;
 Issam Bader, artista;
 Sheikh Mohammed Ali, alcalde d'Hebron del 1948 al 1976.;
 Mazen Dana, periodista ;
 Abas Zaki, poltic.
 Baruch Goldstein (autor de la massacre del 1994);
 David Wilder, portaveu de la comunitat jueva d'Hebron.
Eliyahu di Vidas, cabalista medieval;
Malkiel Ashkenazi, lider de la comunitat sefardita jueva al segle XVI;

Referncies.

1) Jewish Virtual Library

 Enllaos externs .

 The International Solidarity Movement >> Hebron Region, en angls;
 The Jewish Community of Hebron, en angls;
 Fotos d'Hebron;
 La ciutat d'Hebron des la Cambra de Comer, en angls.;
 Daily Bible study - Hebron, en angls;
 HBRN LMLK seigells;
 Historia d'Hebron a l'Enciclopedia Judaica, en angls;
 La presncia internacional a Hebron;
 Pagina d'Hebron del Ministeri d'afers exteriors israelita, en angls;
 Imatges de ArchNet digital library.;
 The Israeli Information Center for Human Rights in the Occupied Territories, en angls;
 Islamic Charitable Society, en angls.
 Hebron per principiants pel Dr. Ran HaCohen, 18 de gener del 2006;
 An Architectural Survey of Raboud (South of Hebron) en angls pel Dr. Prof. Ibrahim Iqtait, al Web Journal on Cultural Patrimony (Fabio Maniscalco ed.), vol. 1, gener-juny 2006;
 pelicula d'enfrontaments entre soldats israelites i escolars palestins;
 The Hebron Rehabilitation Committee en angls;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90667" title="Mil reial" nonfiltered="1048" processed="1038" dbindex="36130">

El mil reial (Milvus milvus) s un rapinyaire que pertany al gnere Milvus de la famlia Accipitridae.

Nom vulgar.

A Mallorca, on es fan esforos per la seva conservaci, se'l coneix com a milana,  tot i que aquest nom tamb es fa servir per referir-se als milans en general, o sigui, tant el mil reial com el mil negre.

Altres noms vulgars usats per referir-se al Milvus milvus sn milana pollera, milana reial i mil poller.

Referncies.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90670" title="Hebros" nonfiltered="1049" processed="1039" dbindex="36131">
Hebros (llat Hebrus) fou el principal riu de l'antiga Trcia. El seu naixement era al Mont Skomios, proper als Rodope, al nord-oest de Trcia i corria en direcci sud-est fins prop d'Adrianpolis quant girava al sud-oest fins a la mar Egea on desaigua prop d'Aenos. Era navegable fins a Filippolis. Prop de la desembocadura es dividia en dues branques, formant la branca oriental el llac Stentoris. Els seus afluents principals eren el Suemos, l'Arda, l'Artiscos, el Tonsos i l'Agrianes. Alguna vegada el riu es glaa al hivern.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90671" title="Hebudes" nonfiltered="1050" processed="1040" dbindex="36132">
Hebudes s el nom que els romans donaren a les illes Hbrides, a la costa occidental d'Esccia. Plini el Vell esmenta les Acmodae i les Hebudes, que volia dir illes de l'oest i illes de l'est.

Vegeu: Hbrides


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90673" title="L'Escur Negre" nonfiltered="1051" processed="1041" dbindex="36133">


L'Escur Negre (Blackadder en l'original angls) s una srie de televisi de la BBC de la qual se'n rodaren quatre temporades del 1983 al 1989. La primera temporada va ser escrita per Richard Curtis i Rowan Atkinson, mentre que les segents ho van ser per Curtis i per Ben Elton. Va ser protagonitzada per Rowan Atkinson com l'antiheroi Edmund Escur Negre i per Tony Robinson com el seu company/burro de crrega, Baldrick.

Al 2000, "L'Escuro Negre es posa en cam" va arribar al 16 dels 100 Millors Programes de Televisi Britnica; i al 2004 va ser votada pels britnics com la segona millor sitcom de tots els temps, noms superada per Only Fools and Horses. Tamb va ocupar el 20 lloc a la llista d'Empire Magazine com el Millor Show Televisiu de Tots els Temps.

Als Pasos Catalans, fou emesa per TV3.

Les quatre temporades foren les segents:

 Blackadder I (1983). Passa al 1485;
 Blackadder II (1986). Durant el regnat d'Elisabet I;
 Blackadder III (1987). Durant el regnat de Jordi III;
 Blackadder IV (L'Escur Negre es posa en cam) (1989). Durant la I Guerra Mundial (1914-1918);

 Primera temporada .

L'Escur Negre 1 va ser la primera temporada de la srie "Escur Negre" i va ser escrit per Richard Curtis i Rowan Atkinson, i produt per John Lloyd. Va ser originalment emesa pel segon canal de la BBC entre el 15 de juny i el 20 de juliol de 1983 .

Ambientada a l'Anglaterra medieval, la srie va ser escrita com a una histria secreta que explica que el Rei Ricard III guany la Batalla del Camp de Bosworth, noms per ser assassinat accidentalment, i s succet per Ricard IV, un pels Prnceps de la Torre. La srie segueix els fracassos del maldestre segon fill de Ricard, Edmund (que es fa dir L'Escur Negre) en els seus diversos intents per augmentar la seva posici davant del seu pare i la seva recerca per substituir-lo. 

Concebuda mentre que Atkinson i Curtis treballaven a Not the Nine O'Clock News, la srie tracta cmicament diversos aspectes de la vida medieval anglesa, com la bruixeria, la successi reial, les relacions europees, les Croades, i el conflicte entre la Corona i l'Esglsia. La filmaci era molt ambiciosa, amb un gran repartiment i moltes localitzacions. A ms, la srie utilitzava dilegs shakespearians, sovint adaptats per a un efecte cmic. 

Personatges.
 Edmund, Prncep d'Edimburg (Rowan Atkinson);
 Baldrick (Tony Robinson);
 Lord Percy (Tim McInnery) ;
 Rei Ricard IV (Brian Blessed), que correspon al personatge histric de Richard de Shrewsbury, Duc de York, i que en realitat mai va arribar a ser rei.
 Reina (Elspet Gray) ;
 Harry, Prncep de Galles (Robert East);

Episodis.
 La profecia (Foretelling);
 Nascut per ser rei (Born to be king);
 Arquebisbe (The Archbishop);
 La infanta (The Queen of Spains' Beard);
 El socarrador ensumabruixes (Witchsmeller Pursuivant);
 El segell negre (The Black Seal);

Segona temporada: Escur Negre II .

Escur Negre II est situada a Anglaterra, durant el regnat de la Reina Elisabet I (1558-1603), interpretada per Miranda Richardson. El principal personatge s Edmund, Lord Escur Negre, el besnet de l'Escur Negre original. Durant la srie, sovint t contacte amb la Reina, el seu pretensis Lord Camarleng, lord Melchett (Stephen Fry) i la seva vella dida (Patsy Byrne).

Seguint a les peticions de millora de la BBC per fer la srie, es van fer diversos canvis. En aquesta van aparixer els trets familiars caracterstics de l'Escur Negre: astut, perspica i enginys, en un clar contrast amb el Prncep Edmund de la primera temporada, que era ms aviat palls. Per fer-lo ms efectiu, es rodaria amb menys exteriors que a la primera temporada.

Una frase de la srie va ser situada en tercera posici de les 25 millors frases punyents dels darrers 40 anys. s la frase que Edmund Blackadder diu a Lord Percy:

"Els ulls estan oberts, la boca es mou, per el cervell sembla que fa temps que va marxar, oi, Percy?" 

Personatges.
 Lord Edmund Blackadder (Rowan Atkinson);
 Baldrick (Tony Robinson);
 Lord Percy Percy (Tim McInnery);
 Reina Elisabet I (Miranda Richardson);
 Comare (Patsy Byrne);
 Lord Melchett (Stephen Fry);

Episodis.
 Campanetes (Bells);
 Cap (Head);
 Patata (Potato);
 Diners (Money);
 Cervesa (Beer);
 Cadenes (Chains);

 Tercera temporada  .
Personatges.
 Edmund Blackadder, majordom del Prncep (Rowan Atkinson);
 Baldrick (Tony Robinson) ;
 Prncep de Galles, futur rei Jordi IV del Regne Unit (Hugh Laurie);
 Sra. Miggins (Helen Atkinson-Wood);

Episodis.
 Llest i deshonest (Dish and Dishonesty);
 Incansable i incapa (Ink and Incapability);
 Noblesa i esnobs (Nob and Nobility);
 Sensibilitat i senilitat (Sense and Senility);
 Amy i amabilitat (Amy and Amiability);
 Duel i dualitat (Duel and Duality);

 Quarta temporada .
Personatges.
 Capit Edmund Blackadder (Rowan Atkinson);
 Soldat Baldrick (Tony Robinson) ;
 Sergent George (Hugh Laurie);
 General Melchett (Stephen Fry);
 Capit Darling (Tim McInnery);

Episodis.
 El capit cuiner (Captain Cook);
 Cstig corporal (Corporal Punishment);
 La primera actriu (Major Star);
 Avi privat (Private Plane);
 Hospital general (General Hospital);
 Adu (Goodbyeee);

Captols especials.
 Episodi pilot (1982);
 "Blackadder: The Cavalier Years" (1988);
 "Blackadder's Christmas Carol" (1988);
 The Shakespeare Sketch (1989);
 "Blackadder and the King's Birthday" (1998);
 "Woman's Hour Invasion" (1999) (rdio);
 "Blackadder: The Army Years" (2000);
 "Blackadder: Back & Forth" (2000);
 "The Jubilee Girl" (2002);

Enllaos externs.

 TV3;
 Web oficial de la BBC ;
 Blackadder Hall ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90678" title="Frank Hurley" nonfiltered="1052" processed="1042" dbindex="36136">

James Francis "Frank" Hurley (Glebe (Sydney) 15 d'octubre 1885  Sydney 17 de gener de 1962) fou un fotgraf australi, cameraman i aventurer. Segon fill d'Edward Harrison Hurley, impressor nascut a Lancashire, i de Margaret Agnes, d origen francs nascuda a Bouffier. De molt jove va marxar de casa i va treballar en feines de molta duresa fsica (drassanes, foneries, estibador al port de Sydney). Inquiet i autosuficient, va interessar-se per la fotografia als 17 anys. Aquest fet i l esperit aventurer, tant propi a l'edat heroica de l'exploraci de l'Antrtida, fixarien la seva carrera professional i la seva vida.
Inicis professionals i primeres expedicions.
Amb la seva primera cmera, una Kodak Brownie de 15 xlings comprada a crdit, aprengu la tcnica i desenvolup la seva visi particular del paisatge, i aviat ja es guanyava la vida exclusivament amb la producci de postals.


El 1910, a l'edat de 25 anys, va veure una possibilitat de connectar fotografia amb aventura: l'explorador australi Douglas Mawson estava planejant una expedici a l'Antrtida. Hurley, persuasivament acorral Mawson en un compartiment de ferrocarril i li deman la feina de fotgraf de l'expedici. Els fotgrafs d'expedici eren importants no tant sols perqu documentaven l'esdeveniment sin tamb perqu la venda de drets de fotos i pellcules ajudaven a finanar l'exploraci. 

Des del desembre de 1911 al mar de 1913 Hurley treball amb entusiasme sota condicions rdues en varies expedicions antrtiques de Mawson, prenent tant fotografies com pellcula, i el seu bon esperit el feien un membre popular i valorat del grup. De tornada a Sydney rpidament va muntar les seves pellcules i a l agost de 1913 present amb xit de pblic el film  Home of blizzard , que va cridar l'atenci de Sir Ernest Shackleton. El novembre, desprs d'un breu viatge per filmar a l'illa de Java, Hurley s un a una altra expedici per retrobar-se amb Mawson que havia restat a l Antrtida.

La fama d'Hurley augmentava rpidament i Francis Birtles li encarreg que films una expedici amb cotxe a travs d'Austrlia del nord.

L expedici de l Endurance.


El 1914, Shackleton contract a Hurley com fotgraf per a la seva Expedici Imperial Transantrtica, ms coneguda com expedici Endurance, i form el Trans-Antarctic Film Syndicate Ltd Imperial per comercialitzar les fotografies i pellcules de l expedici. 

Quan l Endurance emprn el viatge l'agost de 1914, Hurley portava una gamma de cmeres, incloent-hi una cmera de pellcula Cinematograph, una cmera d estudi de plaques de vidre quadrades, una cmera de butxaca plegable Kodak 3 A, i una cmera Kodak de butxaca d'armilla. 

La tripulaci estava sorpresa pel temps i les molsties que es prenia per captar una imatge. Agosarat i innovador, Hurley pujava als pals, caminava a travs de gel que tremolava, i s'aventurava en la nit glida per a fer les seves extraordinries fotografies. Es  va haver de capbussar a l aigua glacial per poder recuperar els seus negatius de placa de vidre desprs que l Endurance es trenqus. En paraules de Lionel Greenstreet, primer oficial, "Hurley s un guerrer amb la seva cmera i se n'aniria a qualsevol lloc i en far tot el que calgui per captar un bona imatge." 

Hurley no noms tenia la resistncia per transportar les seves cmeres al cim del Duse Fell a Gergia del Sud, sin que tamb era un artista amb talent i innovador. Era un innovador que s'inici amb la fotografia en color amb el procs de color Paget, i, quan queien les llargues nits polars, utilitzava bengales de magnesi mltiples i temps d'exposici llargs per captar imatges de l Endurance acuitada a la foscor, o construa escenes panormiques amb fotografies preses en srie. 

Era, tanmateix,  un narrador tant amb  fotos com amb paraules, i va deixar un llegat de l'expedici Endurance no noms amb les seves fotografies sin tamb amb el seu diari lric i incisiu.
 
Quant l'expedici va haver d'abandonar l Endurance, Shackleton orden als tripulants que limitessin els seus objectes personals a dues lliures cadascun. Hurley va haver de deixar enrere les seves precioses cmeres. Shackleton li permet quedar-se una selecci de fotografies i seqncies de pellcules. Junts, Shackleton i Hurley van escollir 120 plaques de vidre per emportar-se i en trencaren aproximadament unes 400; Shackleton temia que Hurley l obligus a tornar per recuperar-les posteriorment. Hurley segell les plaques en llaunes de metall amb soldadura improvisada, junt amb impressions que havia positivat a bord del vaixell. Hurley documentaria la resta de la seva odissea amb noms una cmera de Kodak de butxaca d'armilla porttil i tres rodets de pellcula. 

El 1917, Hurley retorn a Georgia del Sud amb una nova expedici per a obtenir algunes escenes complementries  per al seu film. El 1919, les seqncies filmades de l'expedici de l Endurance es presentaren a la pellcula In the Grip of Polar Ice, que de seguida es convert en un xit de crtica i pblic. La seves fotografies tamb guanyaren una ampla audincia quan Shackleton les mostrava a les seves gires de conferncia. 

La Primera Guerra Mundial.

L'agost de 1917 Hurley s un la Fora Imperial Australiana com fotgraf oficial amb la posici de capit honorfic. Impressionat pel carnatge que s estava produint a Frana i Blgica, mostr el seu ardent ressentiment en fotografies com Mat a Passchendaele. Alhora descriv Ieper com  una vista estranya i meravellosa, amb una destrucci salvatgement bonica . 
Prenia grans riscs per filmar mines que explotaven, per va topar amb l'historiador oficial, C.E.W. Bean per les fotogrsfies que Hurley composava amb diversos negatius, creant imatges impressionants. Per a Bean aquests retrats eren una petita falsificaci. 

Fastiguejat amb l administraci de l'exrcit i amb la censura, Hurley dimit, per va ser enviat a l'Orient Mitj, passant, fora dels controls, algunes fotografies de color. A Palestina vol per primera vegada i fotografi la Cavalleria Lleugera durant la batalla de Jeric. A el Caire conegu una jove cantant d'pera, Antoinette Rosalind Leighton, filla d'un oficial d'Exrcit indi, i desprs d'uns deu des de festeig, s'hi casaven l'11 d'abril de 1918.

Altres expedicions i el cinema comercial.
Posteriorment, a Sydney, Hurley treball intensament per a preparar exposicions de les seves fotografies i fer gires de conferncia amb les seves pellcules, amb gran aclamaci del pblic i un bon xit comercial. El desembre de 1919 se'l va convidar a reunir-se amb l'aviador pioner, Ross Smith, a l etapa final del vol histric des d'Anglaterra fins a Austrlia. Hurley film Austrlia des de l aire amb el popular Ross Smith Flight.

Entre desembre de 1920 i gener de 1923 Hurley va fer dues llargues i ben publicitades expedicions cinematogrfiques: a l'Estret de Torres i a Papua, i crid l atenci enviant dos avions petits a Port Moresby i fent-los volar al llarg de la costa. Ms tard, les pellcules de Papua (especialment Perles i Salvatges projectada el desembre de 1921) foren xits comercials. 
Tanmateix va publicar un llibre de contes de viatges i fotografies, tamb anomenat Perles i Salvatges.

Va tenir problemes amb Hubert Murray, administrador de Papua que el va acusar de donar una mala imatge de la illa i de utilitzar mtodes illcits per a aconseguir artilugis tnics per al Museu de Sydney.

El 1925 se li deneg l'entrada a Papua per a fer una pellcula de ficci per al magnat australi de la indstria del cine britnic, Oswald Stoll. L'equip de la pellcula va haver de reubicar la producci a New Guinea holandesa. Finalment, La Dona de la Jungla es present el maig de 1926, seguida de prop per Hound of the Deep, feta per  Stoll en lIlla de Dijous. Ms tard, el 1927, va treballar com editor pictric per The Sun a Sydney. 

Al 1929, Hurley intent volar des d'Austrlia fins a Anglaterra, per la seva aventura no prosper. Llavors s uneix el 1929 a la British, Australian and New Zealand Antarctic Research Expedition altra vegada sota el comandament de Mawson. Dues pellcules - Southward ho amb Mawson i Siege of the South   varen ser mpliament difoses a Austrlia acompanyades de conferncies d'Hurley en 1930-1931. 
En aquesta poca, se li va atorgar la medalla polar.

Els anys 1930 no varen ser mes tranquils per a Hurley, per si li van permetre una vida ms dedicada a la seva famlia a Vaucluse. Treball a l'estudi Cinesound com fotgraf en quatre llargs metratges, per el seu estil meticuls no s'adaptava b a la pressi alta de les produccions d'estudi cares, i Cinesound l'assign -a canvi- com el cap d'una unitat documental especial, per produir pellcules per al govern i patrocinadors privats. 

La Segona Guerra Mundial.
A la Segona guerra mundial, Hurley una altra vegada va servir com a fotgraf oficial amb l'A.I.F. a l'Orient Mitj, per els mtodes que l'havien portat la fama en la Primera guerra mundial ara topaven amb filmadors ms joves com Damien Parer, que el trobava antiquat i excntric. Romn a l'Orient Mitj fins a 1946 fent pellcules documentals per al govern britnic, per atreien poca atenci.
 
Retir a Austrlia.
Desprs del seu retorn a Austrlia, es concentr encara a la fotografia i public uns quants llibres de paisatges australians i retrats de ciutat. 

El 1948, public el llibre Els Argonauts de Shackleton. 

La resta de la seva carrera, fins als darrers des de la seva vida els va dedicar als paisatges d Austrlia.
El 16 de gener de 1962, a l'edat de 76, en tornar a casa d'una feina, va seure i, de forma inslita en ell, digu que "no se sentia b". Va morir aquella mateixa nit.

Del seu matrimoni va tenir un fill i dues filles.

El llegat.
L obra d'Hurley de l'expedici de l Endurance s'ha conservat b, i moltes d'aquestes imatges es veuen en el film l'Aventura Antrtica de Shackleton. 
El material cinematogrfic de 35 mm original d'Hurley sobre l'expedici de l Endurance, va ser restaurat pel British Film Institut el 1998. 
Des de 1929, la Royal Geographic Society a Londres conserva els negatius de placa de vidre originals. 
Les impressions originals positivades per Hurley estan a l'Institut d'Investigaci Polar Scott a Cambridge, Anglaterra, i The Macklin Collection a Aberdeen, Esccia. 

A ms a ms, les transparncies de vidre de color Paget d'Hurley es guarden a la Biblioteca Estatal Mitchell de Nova Galles del Sud a Sydney, Austrlia. 

Cal no oblidar el seus diaris i notes, especialment el de l expedici de l Endurance, complement indispensable de les seves fotos.

Enllaces externs.

  Guia sobre el llegat de Frank Hurley mantinguda per la National Library of Australia (els diaris de la srie 1 han estat digitalitzats) ;
  La collecci de negatius de Frank Hurley digitalitzada i mantinguda per la National Library of Australia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90679" title="Brbar" nonfiltered="1053" processed="1043" dbindex="36137">

Els brbars (del mot grec         ) eren els no-grecs, aquells qui no empraven el grec com a idioma matern. La paraula era una onomatopeia: bar-bar representa la impressi del blah-blah produt a l'escoltar un idioma desconegut.

 L'origen del terme.
Originalment el terme no tenia cap altre significat ms enll de 'no grec'. Els grecs es van trobar altres cultures com els egipcis, perses, fenicis, etruscs, romans, cartaginesos o bascs, amb qui no tenien caracterstiques comunes. Els grecs no recelaven d'altres cultures, de fet coneixien la gran antiguitat de les ms desenvolupades civilitzacions d'Egipte, Fenicia i Mesopotmia, de les que van apendre molt.

 L'evoluci del terme .
Desprs de les guerres grecoperses durant el segle V ac, en les que una coalici de grecs va derrotar un gran imperi a la Batalla de Marat el 490ac, es va desenvolupar l'estereotip, veient la resta de pobles com inferiors militar i polticament, usant el terme per anomenar les nacions o tnies percebudes amb un nivell inferior de civilitzaci o els pobles o persones brutals, cruels, insensibles amb comportaments inacceptables en societats civilitzades.

Els romans van titllar de brbares les civilitzacions que envoltaven els seus territoris: les diverses tribus germniques, els assentats gals, els incursors huns i els imazighen del nord d'frica.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90680" title="Lledoner" nonfiltered="1054" processed="1044" dbindex="36138">

El lledoner (Celtis australis) s un arbre de la famlia de les cannabaceae originari del sud d'Europa, oest d'sia i nord d'frica. La seva utilitzaci com a arbre ornamental, la principal avui dia, fa que el puguem veure fcilment a parcs, jardins, places i carrers; pot viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terreny.


Descripci.
s un arbre caducifoli amb una capada densa, arrodonida i molt ramificada, el seu tronc s dret i amb l'escora llisa i de color gris, pot arribar a fer 25 m d'altura. Les fulles, aspres al tacte i amb tres nervis molt marcats a l'anvers, sn simples, alternes, pubescents, ovades o lanceolades, presentant una certa asimetria, amb el marge finament dentat, el pecol llarg i la punta torada i allargada. Les flors, hermafrodites o masculines, sn petites, solitries, molt pedunculades, de color verd-groguenc i apareixen entre abril i maig a les axilles de les fulles. El fruit s una drupa comestible, el lled, petit de la mida  d'un psol, rod i llis amb molt pinyol i poca polpa, verd abans de madurar i fosc, gaireb negre, quan madura a la tardor.

Usos.
A ms de la utilitzaci com a arbre ornamental, el lledoner s'ha utilitzat tradicionalment per fer eines agrcoles com forques, pales de ventar, mnecs, jous, etc. aprofitant la seva flexibilitat i duraci; les seves branques han estat usades com a alimentaci per al bestiar, i tamb se n'obtenia llenya i carb, per aix es troba freqentment a prop de les masies. T propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels s'havien utilitzat per extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruts sn dolos i comestibles, se'n poden fer melmelades amb ells.



Lledoners monumentals de Catalunya.
La Generalitat de Catalunya va recollir a la relaci d'arbres monumentals (Decret 214/1987) els segents exemplars de lledoner:

Rajadell Lledoner de l'Estaci ;
Cervell Lledoner del Mas del Lledoner;
Cervera Lledoner de Castellnou d'Oluges;
Riudarenes Lledoner de l'Esparra;

Altres arbres d'aquesta espcie tamb haurien de ser recollits com a lledoners monumentals, com per exemple a:

Els Hostalets de Pierola Lledoner del Com;

Castell de la Plana.
La Mare de Deu del Lled s la patrona de la ciutat.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90685" title="Heliades (tnia)" nonfiltered="1055" processed="1045" dbindex="36140">
Heliades (llat Heliadae) foren un antic poble que segons la llegenda va substituir als telquines (telkines) com a pobladors de Rodes. El seu nom venia d'Helios (sol). Tradicionalment se'ls considera experts en astronomia, navegaci i altres cincies, i se'ls atribueix la divisi de l'any en dies i hores. Durant el seu domini de Rodes tota l'illa fou dedicada al culte al sol el qual suposadament corresponia de manera que es estrany un dia a l'any sense sol a l'illa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90686" title="Friburg (Sussa)" nonfiltered="1056" processed="1046" dbindex="36141">
Per altres usos de Friburg, vegeu Friburg;



Friburg (Fribourg en francs, Freiburg en alemany) s una ciutat sussa, capital del cant de Friburg a l'oest del pas. Est situada en un meandre del riu Sarine.

Friburg t una poblaci de 32.000 habitants (94'867 amb l'aglomeraci urbana) i s una ciutat bsicament francfona i de tradici catlica.

La ciutat va ser fundada pel duc Berthold IV de Zhringen el 1157 i es va integrar a la confederaci sussa el 1481. 

s un punt de pas a la ruta Lausana   Berna. La seva universitat que funciona des del 1889 acull uns 10.000 estudiants. L'ensenyament es dna en francs i en alemany.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90689" title="Rowan Atkinson" nonfiltered="1057" processed="1047" dbindex="36143">

Rowan Sebastian Atkinson (nascut el 6 de gener de 1955 a Consett, Durham, Anglaterra) s un humorista, actor i guionista angls molt conegut per la interpretaci del paper protagonista comdia televisiva britnica Mr. Bean.

Vegeu tamb.
 L'Escur Negre;

Enllaos externs.
 Pgina de fans de l'actor Rowan Atkinson;
 IMDB;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90690" title="Helike" nonfiltered="1058" processed="1048" dbindex="36144">
Helike (llat Helice) fou una antiga ciutat d'Acaia, una de les dotze ciutat aquees, situada a la costa entre els rius Selinos i Cerinites, i no molt lluny de Aegion. La ciutat era a uns 32 km al est de Patres. Es creu que era la ciutat d'Acaia mes antiga i llegendriament s'atribueix la seva fundaci a Ion, que en va fer la seva residencia i li va donar el nom de la seva dona, Helike, filla de Selinos.

La ciutat tenia un fams temple dedicat a Posid conegut per Heliconins. Els jnics van iniciar aqu les assemblees peridiques que desprs van continuar a l'sia Menor, conegudes com "Paninia". Desprs de la conquesta del pas pels aqueus, Helike fou la seu de la seva lliga, i va romandre capital dels estats aqueus fins que la ciutat va ser destruda per un terratrmol el 373 aC; el terratrmol fou de nit i la ciutat es va enfonsar a la terra i al mateix temps fou coberta per l'aigua del mar, i tots els habitants van morir, i de la ciutat noms van quedar algunes restes que va retornar la mar; el seu territori fou annexionat per Aegion; la ciutat de Bura, propera a Helike, fou igualment destruda al mateix terratrmol; el terratrmol fou atribut a una venjana de Posid perqu la ciutat no havia volgut donar l'esttua del deu als colons de l'sia Menor i ni tan sols havien perms que l'utilitzaren de model; fins i tot es diu que els delegats  jnics que van anar a demanar el model foren morts pels habitants d'Helike i Bura.

Un nou terratrmol es va produir el 23 d'agost de 1817; desprs d'una explosi semblant a una canonada l'aigua de mar va pujar sobrepassant la desembocadura del Selinos i va arribar fins al nivell de Vostitza (l'antiga Aegion); les edificacions costaneres (magatzems principalment) van desaparixer; a Vostitza van morir 65 persones i dos teros dels edificis quedaren destruts; cinc llogarets de la plana van quedar destruts.


Spyridon Marinatos, Director General d'Antiguitats de Grcia va buscar durant anys les runes de la ciutat. El 2001, desprs de 12 anys de recerca, la va trobar juntament amb les restes d'una ciutat de l'edat de bronze (datada vers el 2400 aC) que fou submergida per un tsunami igual com ho fou Helike dos mil anys mes tard.

El 1861, un equip d'arquelegs alemanys va trobar una moneda de la ciutat, que tenia el cap de Posid segurament seguint el model de l'esttua del temple, en un perfecte estil clssic.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90691" title="Mina antipersona" nonfiltered="1059" processed="1049" dbindex="36145">



Les mines antipersones sn un tipus de mines terrestres que estan dissenyades per a matar o incapacitar persones, en contraposici a les mines antitanc, les quals pretenen inutilitzar vehicles blindats i llurs ocupants.

s.
Originriament, s'utilitzaven per a protegir les mines antitanc (per tal que no puguessin desactivar-se sense desactivar abans les mines antipersonals); per aviat van comenar a utilitzar-se com a armes per si mateixes. S'utilitzen per a collapsar els serveis mdics enemics, degradar la moral de les seves tropes, i danyar vehicles no blindats. Per aix, es busca sobretot que fereixin greument o mutilin, i no tant que matin, ja que un mort no causa tants problemes logstics com un ferit. Aix, els seus efectes ms comuns sn amputacions, mutilacions genitals, lesions musculars i en rgans interns, cremades...

Tipus.
Hi ha diversos tipus:
 Mines explosives o de pressi: el seu objectiu s causar els majors danys possibles, destruint i cremant el seu objectiu. Busquen aix causar danys tant fsics com psicolgics. S'activen i exploten per la pressi que exerceix una persona en trepitjar-la.
Mines de fragmentaci: en esclatar, expulsen gran quantitat de fragments a una velocitat molt alta, la qual cosa fa el seu abast considerable. En alguns casos, el seu objectiu s danyar al mxim nombre de persones.
Dins d'aquesta categoria, hi ha mines saltadores, la cpsula de les quals, en disparar-se, bota des del sl fins una altura de ms d'un metre, explotant i llanant els seus fragments horitzontalment; aix, aconsegueixen encara majors distncies. Dintre de les mines saltadores trobem l'alemanya S-Mine (utilitzada a la Segona Guerra Mundial), l'estatunidenca M16, la russa OZM, i la iugoslava PROM-1.
Unes altres s'installen arran de terra, i projecten els seus fragments verticalment i cap a fora, formant un arc d'uns 60 graus en totes direccions. Per exemple, l'estatunidenca M18 Claymore, les russes MON-50 i MON-90, i la iugoslava MRUD.

Claymore Inc.
L'empresa estatunidenca Claymore Inc. fabrica a ms altres tipus especials de mina antipersona: 

 Mines la funci del qual s destruir i cauteritzar els membres inferiors de la seva vctima. L'objectiu s ferir, per sense matar, obligant a patir horribles dolors el major temps possible, a fi de trencar la moral de la tropa enemiga.
 Mines que disparen uns 3000 projectils en forma d'agulla fets d'urani empobrit, a fi de causar el nombre ms gran de danys al grup atacat. El seu abast s de diversos centenars de metres.
 Mines qumiques, que s'utilitzen per a dispersar agents qumics en el seu entorn. Aquests poden ser lquids o gasos, persistents o no. El gas ms utilitzat s el clor.

El seu preu pot anar des de 2 euros per a les ms simples fins a uns 180 euros per a les ms sofisticades, encara que el preu per a detectar i desactivar una oscilla sobre uns 1000 euros.

Prohibici internacional.

Les mines antipersonals continuen produint ferits i morts, sobretot a poblaci civil, molts anys desprs d'acabat un conflicte bllic. La Campanya Internacional per a la Prohibici de les Mines Antipersones, s una coalici d'organitzacions no governamentals que t l'objectiu de suprimir la producci i l's de les mines antipersones, per la qual cosa reb el Premi Nobel de la Pau el 1997. Com a fita remarcable, es va aconseguir la signatura del Tractat d'Ottawa per part de molts pasos (entre ells Espanya); l'esmentat tractat prohibeix l's de mines terrestres.

Enllaos externs.

 Informaci sobre mines antipersonals ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90695" title="Ab? Yahy Muhammad ibn 'Al? ibn Ab? 'Imr?n al-Tinmal?l?" nonfiltered="1060" processed="1050" dbindex="36146">
Ab  Yahy Muhammad ibn 'Al  ibn Ab  'Imr n al-Tinmal l  (rab:                      ), altrament conegut tamb pel nom de  Muhammad ibn Al Ibn Musa, i apellat en les fonts cristianes com a Ab Iehie o Aboheihe, fou el darrer val musulm de la secta almohade  de la provncia de Mayurqa en els temps de la Croada contra Al-Mayrqa; (en rab Al-Yazair al-Sarqyya: Les Illes de l'Orient). 

El setembre de 1203, els almohades tornaren al poder a Mayurqa desprs de vncer els almorvits. El dirigent almorvit Abd Allah ibn Ishaq ibn Ganiya fou executat.

Govern l'illa de manera independent respecte del califat des del 1208 i fins la Croada contra Al-Mayrqa de Jaume el Conqueridor el 1229.

Enllaos externs.
 Evocaci d'Abu Yahya per Lloren Vidal.
 Mallorca 1229: la visi dels venuts ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90698" title="Baldriga puf balerica" nonfiltered="1061" processed="1051" dbindex="36147">

La baldriga balear, baldriga puf balerica o virot petit (Puffinus mauretanicus) s un ocell de la famlia Procellariidae.

s anomenada baldritja, baldritxa, o virot petit a Mallorca i Menorca, virot a les Pitises o virotja. A Formentera, ha generat el verb virotar per indicar la caa tradicional de virots. La varietat de noms no s'ha de confondre amb la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea) anomenada virot o virot gros a Mallorca.

Les mides d'un exemplar adult sn:
 Llargada: 30-38 cm.
 Envergadura: 76-89 cm.
 Pes: 500 g.

Actualment es troba en perill d'extinci.

Malgrat el seu nom, noms cria a les illes Pitises (penya-segats de Formentera i del sud d'Eivissa).

Enllaos externs.
 Govern Balear;
 El virot, una joia ;
 Ausdebalears.org;
 Galeria fotogrfica ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90703" title="Burriac" nonfiltered="1062" processed="1052" dbindex="36148">

El Burriac s un tur que s'ala entre les poblacions de Matar, Argentona i Cabrera de Mar, de 387,5 m d'altitud.

s fams pel seu castell, el Castell de Burriac, i el poblat ibric que descansa a la seva vessant cabrerenca.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90704" title="Castell de Burriac" nonfiltered="1063" processed="1053" dbindex="36149">

El Castell de Burriac s un castell que s'ala sobre el tur de Burriac, situat a 387,5 metres sobre el nivell del mar al terme Cabrera de Mar i tocant al d'Argentona. Per la seva situaci s molt visible des de bona part del Maresme central.

El castell va ser construt sobre una torre de defensa anterior; la primera documentaci que ens mostra l'existncia del castell data de l'any 1017, en un document que Berenguer Ramon I va rebre de la comtessa Ermessenda, la seva mare.

Entre els segles XII i XIII van ser construdes la torre de l'homenatge, els magatzems i la capella.

Va ser de propietat de la famlia dels Santvicen en un principi (se n'havia dit Castell de Sant Vicen fins el 1313) i a partir del segle XIV de la famlia Bosc.

Cap al segle XVIII, el castell va deixar d'utilitzar-se definitivament, per no va ser fins el 1836 que va cessar l'activitat de la capella. Actualment, pertany a l'ajuntament de Cabrera de Mar.
Refncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90706" title="Camille Saint-Sans" nonfiltered="1064" processed="1054" dbindex="36150">

Charles Camille Saint-Sans (AFI: l.kamij.s  s  s)  (Pars, 9 d'octubre de 1835 - Alger, 16 de desembre de 1921), compositor francs.

 Biografia .
La llarga vida de Camille Saint-Sans travessa gaireb tot el perode romntic. Va ser protagonista de la segona fase d'aquest moviment i va assistir al seu declivi en ple Segle XX.
 
Infant prodigi.
Saint-Sans va nixer a Pars fill d'un funcionari del govern que el va deixar orfe noms passats tres mesos des del seu naixement. La mare, Clmence, va demanar ajut a una tia, Charlotte Masson, qui va fer-se crrec de l'infant i aviat va comenar a ensenyar-li el piano. Va ser un dels infants prodigi ms dotats de tots els temps, possea una entonaci perfecta i va iniciar les llions amb la tia als dos anys, i quasi immediatament va comenar a compondre. La seua primera composici, una breu pea per a piano datada el 22 de mar de 1839, es conserva a la Biblioteca nacional de Frana. La precocitat de Saint-Sans no es limitava a la msica, a l'edat de tres anys ja sabia llegir i escriure i als set dominava el llat.

La seua primera aparici pblica esdevingu a l'edat de cinc anys, quan va acompanyar al piano una sonata per a viol de Beethoven. Tamb es va dedicar a estudiar a fons la partitura de Don Giovanni de Mozart. El 1842 Saint-Sans va comenar a prendre llions de piano de Camille-Marie Stamaty, un deixeble de Friedrich Kalkbrenner, qui obligava els seus alumnes a tocar el piano amb els avantbraos recolzats sobre una barra situada davant del teclat, de manera que tota la potncia de l'executant derivava dels msculs de la m i dels dits, en lloc dels braos. Als deu anys, Saint-Sans va donar el primer concert, debutant a la Salle Pleyel amb el Concert per a piano nm. 15 de Mozart (K. 450) en Si bemoll major, junt a altres obres de Handel, Kalkbrenner, Hummel i Bach. Com a bis, Saint-Sans es va oferir a interpretar una de les vint-i-dues Sonates de Beethoven de memria. La notcia d'un concert tan increble va recrrer rpidament Europa i, fins-i-tot, els Estats Units, on va ser publicada per un diari de Boston.  

A finals de la dcada de 1840, Saint-Sans va entrar al Conservatori de Pars, on va estudiar orgue i composici, aquesta darrera disciplina com a alumne de Halvy.  Saint-Sans va guanyar molts premis importants, per no va reeixir a adjudicar-se el prestigis Prix de Rome ni el 1852 ni tampoc el 1864. La fama que es va derivar dels reconeixements li va permetre conixer personalment Franz Liszt, que esdevingu un dels seus millors amics. A l'edat de setze anys, Saint-Sans va compondre la seua primera simfonia; la segona, publicada com Simfonia nm. 1 en Mi bemoll major, va ser estrenada el 1853 entre l'estupor i l'admiraci dels crtics i dels seus collegues. Hector Berlioz, que esdevingu un bon amic de Saint-Sans, va deixar anar un comentari que s'ha fet fams, "Il sait tout, mais il manque d'inexprience" ("Ho sap tot, per li falta inexperincia").

En plena activitat musical.
Per tal de guanyar-se la vida, Saint-Sans va treballar com a organista en diverses esglsies de Pars. El 1857, va substituir Lefbure-Wely en l'insigne rol d'organista de l'Esglsia de la Madeleine, lloc que va mantenir fins el 1877. Les seues improvisacions van encisar el pblic parisenc i li van reportar els afalacs de Liszt, qui el 1866 va afirmar que Saint-Sans era el ms gran organista del mn. 

Del 1861 al 1865, Saint-Sans per primera i nica volta es va dedicar a l'ensenyament, cobrint la ctedra de piano en l'escola Niedermeyer, on va infrigir les ms consolidades tradicions en inserir als programes obres de compositors contemporanis com ara Liszt, Gounod, Schumann, Berlioz i Wagner, quan el curriculum no preveia ms que Bach i Mozart. Estre els seus alumnes es van robar compositors destinats a la celebritat com Andr Messager e sobretot Gabriel Faur, el seu deixeble preferit, destinat a esdevenir el seu ms volgut amic.

Saint-Sans va ser un intellectual polidric. Des de petit es va dedicar a l'estudi de la geologia, l'arqueologia, la botnica i de la branca de l'entomologia que estudia els lepidpters. Tamb va ser un excellent matemtic. A banda de l'activitat musical com a compositor, intrpret i crtic, es va dedicar a les ms variades disciplines, entretenint-se en discussions amb els millors cientfics europeus i escrivint doctes articles sobre acstica, cincies ocultes, escenografia teatral a la Roma antiga i instruments antics. Tamb va escriure una obra filosfica, Problmes i Mystres, que tracta sobre com la cincia i l'art podrien reemplaar la religi; la visi pessimista i atea de Saint-Sans va anticipar l'Existencialisme. En el vessant literari, va publicar un volum de poesia titulat Rimes familires i la comdia farsesca La Crampe des crivains, que va tenir un bon xit. Tamb va ser membre de la Societat Astronmica de Frana. Va donar conferncies sobre els miratges, possea un telescopi construt seguint precises instruccions, i va projectar concerts que concidiren amb esdeveniments astrnomics, com ara els eclipsis solars.

El 1870 Saint-Sans va ser allistat en la Gurdia Nacional per tal de combatre en la guerra francoprussiana, una experincia que, encara que no va durar ms que sis mesos, li va deixar una marca indeleble. El 1871 va fundar amb Romain Bussine la Socit Nationale de Musique amb l'objectiu de promoure el nou i original estil musical francs. Desprs de la caiguda de la Comuna de Pars, la Socit va organitzar l'estrena d'obres dels seus membres, com ara Faur, Csar Franck, douard Lalo, i el mateix Saint-Sans, que compartia la presidncia de la Socit. D'aquesta manera, l'activitat de Saint-Sans va ser determinant en l'evoluci de la msica francesa.

El 1875 Saint-Sans va casar-se amb Marie-Laure Truffot. Van tenir dos fills, Andr e Jean-Franois, per van morir tots dos, amb sis setmanes de diferncia, el 1878. Saint-Sans va abandonar la seua esposa tres anys desprs. No es van divorciar, per van viure separats la resta de la seua vida. S'ha afirmat que Saint-Sans va mantenir relacions homosexuals, per no hi ha ms que proves indirectes d'aquesta afirmaci. Es conta que, acusat en pblic, va replicar: No sc homosexual, sc pederasta!"

Els darrers anys.
El 1886 van veure la llum les dues obres ms populars de Saint-Sans: Le Carnaval des Animaux (El Carnaval dels Animals) i la Simfonia nm. 3, dedicada a la memria de Franz Liszt, mort poc abans. El mateix any, Vincent d'Indy i els seus aliats van apartar Saint-Sans de la Socit Nationale de Musique.  Dos anys desprs va morir sa mare. El dol el va empnyer a allunyar-se durant un temps de Frana, installant-se a les Illes Canries, on va adoptar el pseudnim de Sannois. En el transcurs dels anys succesius va fer la volta al mn, visitant llocs extics d'Europa, el nord d'frica, el sud-est asitic i Sud-amrica. Saint-Sans va recollir el diari dels seus viatges en alguns llibres que van fer-se populars, signant-los com Sannois. 

Saint-Sans va continuar escrivint sobre temes musicals, histrics i cientfics, viantjant abans de passar els seus darrers anys a Alger. Com a reconeixement, el govern francs li va concedir la Legi d'Honor.

Camille Saint-Sans va morir de pulmonia el 16 de desembre de 1921, a l' Htel de l'Oasis, d'Alger. Les seues despulles van ser traslladades a Pars per a un funeral d'estat a l'esglsia de la Madeleine i va ser sepultat al Cimetire du Montparnasse de la mateixa ciutat.

Llegat.
Relacions amb altres compositors.
Durant la seua vida, Saint-Sans va ser amic o enemic de la major part dels compositors europeus ms destacats. Va ser amic de Franz Liszt fins a la mort d'aquest, i va mantenir una sincera amistat amb el seu alumne Gabriel Faur. Tot i ser un defensor infatigable de la msica francesa, Saint-Sans menyspreava obertament molts dels seus collegues francesos, com ara d'Indy, Massenet o Franck (belga, per en l'rbita musical francesa). A ms, detestava la msica de Claude Debussy: hom diu que va comentar a douard Lalo, "He vingut a Pars per a parlar malament de Pellas et Mlisande." L'hostilitat personal era recproca; Debussy al seu torn deia amb sarcasme: "Li tinc horror al sentimentalisme, i no m'arrisque a enganyar-me si dic que el seu nom s Saint-Sans." No obstant aix, en altres ocasions Debussy va reconixer que admirava el talent musical de Saint-Sans.

A Frana, Saint-Sans va ser un dels primers defensors de la msica de Wagner, proponent framents de les seues peres per a les llions de l'escola Niedermeyer i encarregant-se de la primera interpretaci francesa de la Marxa de Tannhuser. El mateix Wagner va quedar estupefacte en veure Saint-Sans interpretar a primera vista les partitures orquestrals completes de Lohengrin, Tristany i Isolda i Siegfried, suggerint a Hans von Blow que calia assignar al francs el qualificatiu de la ms gran ment musical de l'poca.

No obstant aix, i tot i apreciar la seua fora, Saint-Sans va declarar que no es considerava un seguidor de l'pera wagneriana. El 1886, arran d'alguns comentaris particularment durs i antigermnics desprs de l'estrena parisenca de Lohengrin, la crtica musical alemanya es va tornar contra Saint-Sans. Les relacions amb Alemanya van millorar amb el nou segle, i una vegada acabada la Primera guerra mundial, Saint-Sans va atraure l'hostilitat tant dels francesos com dels alemanys arran d'una srie d'articles provocadors, titulats Germanophilie, que atacaven amb violncia Wagner. 

s sabut que el 29 de maig de 1913, Saint-Sans va abandonar la sala on s'estrenava La consagraci de la primavera d'gor Stravinski, enfurismat, pel que es conta, per l's inapropiat del fagot en els compasos inicials de l'obra.

Fama.
Saint-Sans va iniciar la seua carrera de compositor com un pioner, introduint a Frana el poema simfnic i constituint-se en palad de la msica de l'avenir de Liszt i de Wagner, en una poca en qu Bach i Mozart eren els models de referncia. Va representar la personificaci de la modernitat artstica entre la dcada de 1850 i la de 1860, per desprs es va transformar en un dur, i de vegades desagradable, reaccionari. A les primeries del Segle XX, Saint-Sans era ja un ultraconservador que lluitava contra la influncia de Debussy i Richard Strauss. Per aix no resulta sorprenent tenint en compte que la carrera de Saint-Sans va comenar quan Chopin i Mendelssohn eren al cim del seu xit, i va concloure quan el jazz comenava a difondre's; encara avui, aquesta imatge d'home irritable s la prevalent.

La figura de Saint-Sans s'ha situat sempre en la frontera que separa els compositors famosos d'aquells coneguts noms pels entesos. Hom l'ha reconegut sovint com el ms gran compositor de srie B o com el ms gran compositor privat de geni. Se'l recorda essencialment per algunes obres populars per poc apreciades per la crtica, com l'pera Sams i Dalila i sobretot per El Carnaval dels Animals.

Msica.
Estil compositiu.	 

Hom considera Saint-Sans com un compositor de msica elegant i tcnicament sense defectes, per poc inspirada. Un crtic digu d'ell que "vol sser Bach, per no passa d'Offenbach". Les seues obres han estat qualificades com lgiques i acurades, professionals i mai no excessives. L'obra pianstica, tot i no ser profunda ni emocional com la d'alguns dels seus contemporanis, constitueix el continu estilstic entre Liszt i Ravel. Tamb ha estat qualificat com "el ms alemany dels compositors francesos", potser a causa de la seua fantstica habilitat en l'elaboraci temtica.

Malgrat que l'estil de les seues darreres obres va ser considerat desfasat, precedentment Saint-Sans havia explorat moltes formes noves i a la seua manera n' havia reviscolat d'altres antigues. Les seues obres estan lligades estretament a la tradici clssica, i hi ha qui l'ha considerat un precursor del Neoclassicisme musical.

Durant els seus 86 anys de vida, Saint-Sans va escriure centenars d'obres. L'pera Samson et Dalila, el poema simfnic Dansa Macabra, el Carnaval dels Animals, el Concert per a piano i orquestra nm. 2 (predilecte de Liszt i d'Arthur Rubinstein) i la Simfonia nm. 3, "avec orgue" ("amb orgue"), sn les seues obres ms famoses. Tamb va ser un dels primers compositors de msica cinematogrfica, concretament per a la pellcula d'Henri Lavedan L'Assassinat du Duc de Guise.

 Obres clebres.
 Msica simfnica i concertant.

Principalment :
 Tarentelle per a flauta, clarinet i orquestra, op. 6;
 1 i 3 Rapsodies sobre cants bretons, op. 7 bis;
 Suite per a violoncel i orquestra, op. 16 bis;
 Concert per a piano nm. 2 en sol menor op. 22;
 Introducci i Rond capriccioso per a viol i orquestra, op. 28 (1863);
 Le Rouet d'Omphale, poema simfnic, op. 31 (1869);
 Concert per a violoncel nm. 1 en la menor, op. 33;
 Romana per a flauta i orquestra, op. 37;
 Phaton, poema simfnic, op. 39;
 Dansa macabra, poema simfnic, op. 40 (1874) (sobre un poema de  Jean Lahor);
 Allegro appassionato per a violoncel i orquestra;
 Concert per a piano nm. 4 en Do menor op. 44;
 La jeunesse d'Hercule, poema simfnic, op. 50;
 Concert per a viol nm. 3, op. 61;
 Pea de concert per a viol i orquestra, op. 62;
 Rapsodie d'Auvergne per a piano i orquestra, op. 73 (1884);
 Vals-Capritx per a piano i orquestra "Wedding-Cake", op. 76;
 Simfonia nm. 3, amb orgue, op. 78 (1886) ;
 Le Carnaval des animaux (1886);
 Havanaise per a viol i orquestra, op. 83;
 Fantasia per a piano i orquestra "Africa", op. 89;
 Pea de concert per a trompa i orquestra, op. 94;
 Concert per a piano nm. 5 "L'gyptien", op. 103;
 Concert per a violoncel nm. 2, op. 119;
 Caprice Andalou per a viol i orquestra, op. 122;
 L'Assassinat du Duc de Guise, msica cinematogrfica (1908), op. 128;
 La Foi, 3 tableaux symphoniques, op. 130;
 La Muse i le Pote per a viol, violoncel i orquestra, op. 132;
 Pea de concert per a arpa i orquestra, op. 154 ;
 Odelette per a flauta i orquestra, op. 162;
 Javotte, msica de ballet (1896);
 Andromaque, msica incidental (1903);

 pera .

Una dotzena d'peres entre les que cal destacar:
 La Princesse jaune (1872);
 Sams i Dalila (1877);
 Henri VIII (1883);
 Les Barbares (1901);
 Hlne (1904), poema lric (pera en 1 acte);
 Djanire (1911);

 Msica de cambra.

Nombroses obres, entre les quals:
 Tarentelle per a flauta, clarinet i piano, op. 6 (existeix en versi orquestral);
 Quintet amb piano, op. 14 (1855);
 Suite per a violoncel i piano, op. 16 (existeix en versi orquestral);
 Trio nm. 1 per a viol, violoncel i piano, op. 18;
 Sonata nm. 1 per a violoncel i piano, op. 32;
 Romana per a trompa i piano, op. 36;
 Berceuse per a viol i piano, op. 38;
 Quartet amb piano, op. 41 ;
 Allegro appassionato per a violoncel i piano, op. 43 (existeix en versi orquestral);
 Romana per a violoncel i piano, op. 51;
 Septet per a corda, piano i trompeta, op. 65;
 Sonata nm. 1 per a viol i piano, op. 75;
 Caprice sur des airs Danois i Russes" per a flauta, clarinet, corn angls i piano, op. 79;
 Chant Saphique per a violoncel i piano, op. 91;
 Trio nm. 2 per a viol, violoncel i piano, op. 92;
 Fantasia per a arpa, op. 95;
 Sonata nm. 2 per a viol i piano, op. 102;
 Quartet de corda nm. 1, op. 112;
 Cavatina per a tromb tenor i piano, op. 114;
 Sonata nm. 2 per a violoncel i piano, op. 123;
 Fantasia per a viol i arpa, op. 124;
 Triptyque per a viol i piano, op. 136;
 Quartet de corda nm. 2, op. 153;
 Elegies per a viol i piano, op. 143 i op. 160;
 Sonata per a corn angls i piano, op. 166;
 Sonata per a clarinet i piano, op. 167;
 Sonata per a fagot i piano, op. 168;
 L'Air de la Pendule per a viol i piano;

 Piano .

Nombroses peces, entre les quals:
 3 Masurques, op. 21, 24 i 66;
 Allegro del tercer concert, op. 29;
 Variacions Beethoven per a 2 pianos, op. 35;
 Sis Estudis, op. 52 (Prlude, per a l'indpendence des doigts, Prlude&Fugue, Etude de rythme, Prlude&Fugue, Etude en forme de valse);
 Balada "Koenig Harald Harfagar" sobre Heine (4 mans), op. 59;
 Allegro appassionato, op. 70;
 Album per a piano, op. 72 (Prlude, Carillon, Toccata, Valse, Chanson Napolitaine, Final);
 Souvenir d'Italie, op. 80;
 Les Cloches du Soir, op. 85;
 Valse Mignonne, op. 104;
 Valse Nonchalante, op. 110;
 Sis Estudis, op. 111 (Tierces majores i menores, Traits chromatiques, Prlude&Fugue, Les Cloches de las Palmas, Tierces majores chromatiques, Toccata d'aprs le 5me concerto);
 Valse Langoureuse, op. 120;
 Sis estudis per a la m esquerra, op. 135 (Prlude, Alla Fugua, Moto Perpetuo, Bourre, Elgie, Gigue);
 Sis Fugues, op. 161;
 Feuillet d'Album, op. 169;

 Orgue .

Principalment :
 Tres rapsdies sobre cants bretons, op. 7 (1866, orquestraci de la 1 i 3 rapsdies el 1891);
 Preludis i Fugues, op. 99;
 Fantasia nm. 2, op. 101;
 Preludis i Fugues, op. 109;
 Set improvisacions, op. 150;
 Cyprs, op. 156;
 Fantasia nm. 3, op. 157;

 Msica religiosa i profana.

Principalment :
 Oratori de Nadal, op. 12;
 Nuit Persane, per a solistes, cor i orquestra, op. 26 bis;
 Psaume XVIII, op. 42;
 Le Dluge, oratori op. 45;
 Requiem, op. 54;
 La Lyre i la harpe (sobre un poema de V.Hugo) per a solistes, cor i orquestra, op. 57 (1879);
 Calme des nuits, per a cor, op. 68 nm. 1;
 La fiance du Timbalier (sobre un poema de V.Hugo) per a soprano i orquestra, op. 82;
 La Nuit, per a soprano, cor femen i orquestra, op. 114;
 Lola, drama per a 2 solistes i orquestra, op. 116;
 Des pas dans l'alle, per a cor, op. 141 nm. 1;
 Ave Maria, per a cor i orgue, op. 145;
 La Terre Promise, oratori de 1913 .

 Canons .

Un gran nombre de canons, entre les quals:
 Le pas d'arme du roi Jean (1852), sobre un poema de V.Hugo (existeix en versi orquestral);
 La Cloche (1855), sobre un poema de V.Hugo (existeix en versi orquestral);
 Le lever de la lune (1855), sobre Ossian;
 L'attente (1855), sobre un poema de V.Hugo;
 Clair de lune (1865), sobre un poema de C.Mends;
 Tristesse (1868), sobre un poema de F.Lemaire;
 Mlodies Persanes op. 26 (1870), sobre poemes de A.Renaud : La brise, La splendeur vide, La solitaire, Sabre en main, Au cimetire i Tournoiement. (existeix en versi orquestral: "Nuit Persane");
 Les cloches de la mer (1900), sobre un poema de C.Saint-Sans;
 Violons dans le soir (1907), sobre un poema de A. de Noailles;
 La cendre rouge (1914), op. 146 (recull de 10 canons);
 Cinq mlodies sur des pomes de Ronsard (1921) : L'amour Oyseau, L'Amour bless, A Saint Blaise, Grasselette i Maigrelette i L'amant malheureux.

 Enllaos externs.


  Richynet Petita biografia i arxius MIDI;
  Musicologie.org Biografia, catleg d'obres, bibliografia, discografia, documents, iconografia.
  El poder de la palabra Petita biografia i escolta gratuta de les obres ms populars;
  Kareol Llibret de Sams i Dalila en francs i amb la traducci al castell.
  Universitat Rovira i Virgili Pgina d'activitats per a infants sobre El Carnaval dels Animals;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90708" title="Erik Satie" nonfiltered="1065" processed="1055" dbindex="36151">

Eric Alfred Leslie Satie (Honfleur, 17 de maig de 1866 - Pars, 1 de juliol de 1925), compositor i pianista francs.

Entre altres coses, Satie: 
 Es presentava a si mateix com "gimnopedista" (el 1887, poc abans d'escriure la seua ms famosa composici, les Gymnopdies);
 Va collaborar amb articles en diversos peridics;
 Es qualificava a si mateix com "fonometrgraf" (qui mesura i escriu els sons), preferint definir-se aix que com "msic".
 Pot ser vist com un precursor del serialisme, molt abans del segle XX.
 Va ser una de les primeres persones a aparixer en el cinema, el 1924, en una pellcula de Ren Clair (veure: );

s conegut com Erik Satie (va canviar, des de la seua primera composici en 1884, la 'c' final del seu nom per una 'k'). Sembla que va haver-hi un curt perode al final de la dcada de 1880 en qu va publicar els seus treballs amb el pseudnim 'Virginie Lebeau'.

Vida i obra.
Primers anys.
La joventut d'Erik Satie va transcrrer entre Honfleur, en la Baixa Normandia, i Pars. Quan tenia quatre anys, la seua famlia es va mudar a Pars, on a son pare Alfred se li va oferir un treball de traductor. Desprs de la mort de sa mare Jane Leslie Anton el 1872, va ser enviat, junt amb el seu germ menor Conrad, de tornada a Honfleur, per a viure amb els seus avis paterns. Ac va rebre les seues primeres llions de msica d'un organista local. Quan la seua via va morir, el 1878, els dos germans es van reunir a Pars amb son pare, qui va tornar a contraure noces amb una mestra de piano. Des de comenaments de la dcada del 1880, Alfred Satie va comenar a publicar composicions de sal (compostes per la seua nova esposa i ell mateix, entre d'altres).

El 1879 Satie va entrar al conservatori de Pars, on aviat els seus mestres el van etiquetar com mancat de talent. Desprs de ser enviat a casa per dos anys i mig, va tornar a ser acceptat en el conservatori, al final del 1885, per no va aconseguir causar millor impressi als seus mestres, aix que finalment va resoldre partir al servei militar un any desprs. Aix no va durar molt; en unes poques setmanes va tractar d'eixir de l'exrcit amb un truc (exposant-se al fred fins a arreplegar una pneumnia), que eventualment va tenir xit.

El 1887 va deixar sa casa per a allotjar-se a Montmartre. En aquest temps va comenar el que seria una amistat de tota la vida amb el poeta romntic Patrice Contamine i a travs de son pare va publicar les seues primeres composicions. Prompte es va integrar amb la clientela artstica del caf-cabaret Le Chat Noir, i va comenar a publicar els seus Gimnopdies. Van seguir les Ogives, les Gnossiennes, etc. En el mateix perode va conixer a Claude Debussy. El 1891 es va convertir en el compositor oficial i mestre de capella de l'"Ordre Kabbalistique de la Rose-Croix" lideradat per Josphin Pladan. Va compondre per a aquesta peces d'inspiraci mstica, com Salut Drapeau!, Le Fils des toiles i Sonneries de la Rose Croix.

Satie i Suzanne Valadon, una artista i amiga de Miguel Utrillo, van comenar un idilli el 1893. Aviat Valadon es va mudar a una habitaci prxima a la de Satie a la Rue Cortot. Satie es va obsessionar amb ella, anomenant-la la seua Biqui i escrivint notes apassionades sobre "el seu ser complet, ulls encantadors, gentils mans, i petits peus". Valadon va pintar el retrat de Satie i li'l va donar, per sis mesos desprs ella es va mudar, trencant-li el cor a Satie. Durant la seua relaci Satie va compondre les Danses Gothiques, a manera d'oraci per a fer tornar la pau a la seua ment. Aparentment, aquesta va ser l'nica relaci amorosa que Satie va tenir mai.

En el mateix any va conixer el jove Maurice Ravel, en les primeres composicions del qual va exercir una notable influncia. Una de les composicions de Satie d'aquest perode, les Vexations, va romandre desconeguda fins a la seua mort. A la fi de l'any va fundar l' "Eglise Mtropolitaine d'Art de Jsus Conducteur" (Esglsia Metropolitana d'Art de Crist el Guia). Com a nic membre, en el paper de "Parcier et Matre de Chapelle" va comenar la composici d'una Gran Messe (desprs coneguda com la Messe des Pauvres), i va escriure un cabal de cartes, articles i pamflets mostrant la seua convicci en temes religiosos i artstics.

Primers anys a Arcueil, composicions de cabaret, Schola Cantorum.

A mitjan de 1896 havia esgotat tots els seus recursos financers, i va haver de buscar-se un allotjament ms barat, primer en la Rue Cortot, en una habitaci no molt ms gran que un armari, i dos anys ms tard (desprs de compondre les dos primeres sries de Pices froids el 1897) a Arcueil, en els afores de Pars. La distncia al centre era de deu quilmetres, i solia fer-la a peu, atesa la seua aversi als tramvies. 

En aquesta poca va reprendre el contacte amb el seu germ Conrad (de forma molt similar a com ho va fer Vincent van Gogh amb el seu germ Theo) per nombroses raons, tant prctiques com econmiques, revelant amb aix els seus autntics sentiments. Per exemple, en les cartes que dirigeix al seu germ es fa pals que havia deixat de costat els seus sentiments religiosos, que no reprendria fins als ltims mesos de la seua vida. Satie usava l'humor d'una manera molt particular: per a indicar un canvi d'opini en matries sobre les quals havia tingut punts de vista molt slids.

Des de l'hivern de 1898 es podia veure Satie eixint del seu apartament en Arcueil i caminant fins Pars, a Montmartre o Montparnasse, per a tornar de la mateixa manera a la caiguda de la nit.

Des de 1899 en avant es va guanyar la vida com a pianista de cabaret (acompanyant sobretot a Vincent Hyspa, ms tard tamb a Paulette Darty), adaptant ms d'un centenar de peces populars per a piano (o piano i veu), i afegint-ne algunes prpies. Les ms conegudes sn Je te veux (amb text d'Henry Pacory), Tendrement (amb text de Vincent Hyspa), Poudre d'or (un vals), La Diva de l'Empire (text de Dominique Bonnaud/Numa Bls), Le Picadilly (marxa, tamb coneguda com La Transatlantique), Lgende Californienne (text perdut de Contamine de Latour, per la msica reapareix en La Belle Excentrique), i moltes ms (amb moltes altres que deuen haver-se perdut). En els seus ltims anys Satie rebutjaria tota la seua msica de cabaret com perversa i contrria a la seua naturalesa, encara que va reviure part del seu to jocs en La Belle Excentrique, de 1920. Per en el seu moment li va servir per a guanyar diners.

Noms unes poques composicions que Satie es va prendre seriosament durant aquest perode sobreviuen: Jack-in-The-box, msica per a una pantomima de Jules Dpaquit (anomenada clownerie per Satie), Genevive de Brabant, una breu pera cmica sobre un tema seris, amb text de Lord Cheminot, The Dreamy Fish, msica per a acompanyar un conte perdut de Lord Cheminot, i d'altres  (la majoria incompletes, quasi cap estrenada, i cap publicada en la seua poca).

Tant en Genevive de Brabant com The Dreamy Fish s'ha cregut trobar (p.ex. Per Ornella Volta) elements de rivalitat amb Claude Debussy, dels quals probablement el mateix Debussy no era conscient (ja que Satie no va publicar aquesta msica). Mentrestant, Debussy obtenia un dels seus primers grans xits amb Pellas et Mlisande en 1902, que conduiria uns anys desprs  al debat de qui-va precedir-a-qui entre ambds compositors (en el que tamb es va veure embolicat Maurice Ravel).

A l'octubre de 1905 Satie es va matricular, en contra de l'opini de Debussy, en l'Schola Cantorum de Vincent d'Indy per a estudiar contrapunt clssic (mentre continuava amb el seu treball en el cabaret). La majoria dels seus amics es van quedar tan perplexos com els professors de la Schola quan quan es van assabentar de la seua intenci de tornar a les aules. Quant als motius que van portar a Satie a donar aquest pas, possiblement hi havia dues raons: primer, estava cansat que li digueren que l'harmonia de les seues composicions era errtica (crtica de la qual no es podia defensar molt b en no haver acabat els seus estudis en el conservatori). En segon lloc, estava desenvolupant la idea que una de les caracterstiques de la msica francesa era la claredat (que es podria aconseguir millor amb un bon coneixement de com es percebia l'harmonia tradicional). Satie va completar cinc anys en la Schola, com un bon alumne, i va rebre un primer diploma (de nivell intermedi) el 1908.

Alguns dels seus exercicis de contrapunt es van publicar desprs de la seua mort (p.Ex. Dsespoir Agrable), per possiblement considerava la seua obra En Habit de Cheval (publicada en 1911 desprs de  vuit anys de dur treball per a aconseguir una fuga nova i moderna ) com la culminaci del seu pas per la Schola. Altres peces, del perode anterior a la Schola, van aparixer tamb en 1911: els Trois Morceaux en forme de poire (Tres fragments en forma de pera, encara que en realitat es tracta de set peces), que va ser una espcie de resum del millor que havia compost  fins a 1903.

Quelcom que es posa de manifest en aquestes compilacions publicades s que tal vegada no rebutjava el Romanticisme (i els seus exponents com Richard Wagner) en el seu conjunt (en certa manera s'havia moderat), sin ms aviat certs trets d'aquest: principalment la idea de desenvolupament, certament en el sentit ms estricte del terme; l'entrellaat de diversos temes en una secci de la forma sonata. Naturalment a fa que les seues obres contrapuntstiques, i les altres tamb, siguen molt breus. Per exemple, les fugues  noves i modernes  no s'estenen molt ms enll de l'exposici del tema. En general no creia que el compositor haguera de furtar-li al pblic ms temps de l'estrictament necessari, evitant l'avorriment. Tamb el melodrama, en el seu sentit histric de gnere romntic, molt popular llavors, de  text parlat amb un fons musical , s quelcom del que Satie sembla haver aconseguit mantenir-se allunyat (encara que el seu Pige de Mduse de 1913 pot veure's com una mostra absurda d'aquest gnere).

Mentrestant, va haver-hi tamb altres canvis: es va afiliar al partit radical (socialista), va confraternitzar amb la comunitat d'Arcueil (entre altres coses, va participar en els treballs del  Patronage Laque  a favor dels xiquets), i va adoptar l'aspecte de funcionari burgs, amb el seu barret de fong i el seu paraigua. Aix mateix, en compte d'introdur-se en alguna secta de tipus medieval, en aquesta poca va canalitzar el seu inters en una afici peculiar: en un arxivador guardava una srie de dibuixos d'edificis imaginaris (la majoria descrits com fets de metall) que realitzava en targetes i trossos de paper. A vegades, ampliant el joc, publicava petits anuncis en peridics locals oferint aquests edificis (p.ex. Un  castell de plom ) en venda o lloguer.

xits.

A partir d'aquest moment, la vida de Satie es va comenar a accelerar. Per a comenar, l'any 1912 va veure l'xit de les seues breus peces humorstiques per a piano; durant els anys segents escriuria i publicaria moltes d'elles (la majoria estrenades pel pianista Ricardo Vies): Vritables Prludes flasques (pour un chien) (Verdaders Preludis tous (per a un gos)), Vieux sequins et vieilles cuirasses (or vell i velles cuirasses), Embryons desschs (Embrions eixuts), Descriptions Automatiques (Descripcions Automtiques), la Sonatine bureaucratique (Sonatina burocrtica, una stira de Muzio Clementi), obres totes elles d'aquesta poca. El seu costum d'acompanyar les partitures de les seues composicions amb comentaris de qualsevol tipus queda ben establerta en aquesta poca (fins al punt de tenir que insistir anys ms tard que no cal llegir aquests comentaris durant la interpretaci). Tamb deixa d'usar barres de divisi per als compasos. En alguns aspectes aquestes obres recorden molt a les composicions dels ltims anys de Rossini, agrupades sota el nom de Pchs de Vieillesse (Pecats de la Vellesa); Rossini tamb va escriure petites peces humorstiques per a piano, com Mon prlude hyginique du matin o Dried figs, i les dedicava al seu gos el dia del seu aniversari. Aquestes obres s'havien interpretat en l'exclusiu sal de Rossini a Pars unes dcades abans. No obstant aix, amb tota probabilitat, Satie no va arribar a veure o escoltar estes peces quan componia les seues prpies obres en les primeres dcades del segle XX; les obres de Rossini no s'havien publicat en aquella poca. Es diu que Serguei Diguilev va descobrir el manuscrit d'aquestes peces de Rossini al voltant de 1918 a Npols, abans de posar en escena La Boutique Fantasque, aproximadament en la mateixa poca en qu Satie va deixar d'escriure comentaris humorstics en les seues partitures.

Per la vertadera acceleraci en la vida de Satie no va venir tant de l'xit creixent de les seues obres per a piano; de fet va ser Ravel qui, probablement sense saber-ho, va activar el que hauria de convertir-se en una caracterstica del Satie posterior: ser part de tots els corrents avantguardistes que es van desenvolupar a Pars en els anys segents. Aquests corrents es van succeir rpidament uns als altres, convertint sens dubte Pars en la capital artstica de l'poca, quan el comenament del nou segle va semblar entusiasmar a tants.

El 1910 els  Jeunes Ravlites , un grup de joves msics admiradors de Ravel, van expressar la seua preferncia per l'obra primerenca de Satie (l'anterior al perode de la Schola), reforant la idea que Satie havia estat un precursor de Debussy. Al principi Satie es va sentir afalagat que almenys algunes de les seues obres reberen atenci pblica, per quan es va adonar que el seu treball ms recent estava sent menysvalorat o menyspreat, va buscar altres joves artistes que comprengueren millor les seues idees actuals, a fi de trobar un major suport mutu en l'activitat creadora. Aix, artistes com Roland Manuel, i ms tard Georges Auric i Jean Cocteau van comenar a rebre ms atenci per la seua banda que els  Jeunes .

Com resultat d'aquest contacte amb Roland Manuel, comena a publicar novament els seus escrits, molt ms irnics que els anteriors (entre altres Memries d'un amnsic i Quaderns d'un mamfer).

Amb Jean Cocteau, a qui va conixer en 1915, va comenar a treballar en la msica incidental per a una posada en escena de l'obra de Shakespeare El somni d'una nit d'estiu (que va donar com resultat Cinq Grimaces). Des de 1916 Satie i Cocteau van treballar en el ballet Parade, que van estrenar el 1917 els Ballets Russos de Serguei Diguilev, amb decorats i vestuaris de Pablo Picasso i coreografia de Lonide Massine. A travs de Picasso Satie va conixer altres cubistes, com Georges Braque, amb qui va treballar en altres projectes inacabats.

Amb Georges Auric, Louis Durey, Arthur Honegger i Germaine Tailleferre va formar els  Nouveaux Jeunes , poc desprs de compondre Parade. Ms tard es van unir al grup Francis Poulenc i Darius Milhaud. Al setembre de 1918 Satie, sense majors explicacions, va abandonar el grup. Jean Cocteau va reunir els sis membres restants, constituint el Grup dels Sis, a qu Satie s'uniria ms tard per a desprs tornar-se a enemistar amb ells.

Des de 1919 va estar en contacte amb Tristan Tzara, fundador del moviment Dad.  Va conixer a altres dadaistes, com Francis Picabia (que ms tard es passaria al surrealisme), Andr Derain, Marcel Duchamp, Man Ray, etc. El dia que va conixer aquest ltim, van crear el primer readymade de Man Ray: El Regal (1921). Satie va participar en la publicaci dadaista 391. En els primers mesos de 1922 es va veure embolicat en la discussi entre Tzara i Andr Breton sobre la vertadera naturalesa de l'avantguarda artstica, resumida en el fracs del Congrs de Pars. Inicialment Satie es va alinear amb Tzara, per va reeixir en mantenir bones relacions amb tots dos. Mentrestant s'havia format una Escola d'Arcueil al voltant de Satie, amb msics joves com Henri Sauguet, Mximament Jacob, Roger Dsormire i Henri Cliquet-Pleyel.

Finalment va compondre un ballet instantaneista (Relche) en collaboraci amb Picabia, per als Ballets Suecs de Rolf de Mar. Al mateix temps, Satie va compondre la msica de la pellcula surrealista Entr'acte, de Ren Clair, que es va utilitzar per a un intermezzo de Relche.

Altres obres i episodis d'aquesta darrera etapa de Satie:

 Des de 1911 va mantenir una bona amistat amb gor Stravinski, sobre el qual escriuria algun article ms tard.

 Le Pige de Mduse (1913) ocupa una posici nica en l'obra de Satie, ja que va ser una obra per a l'escena concebuda i composta aparentment sense la collaboraci d'altres artistes.

 Sports et divertissements va ser una espcie de projecte multimdia, en el que Satie va posar msica de piano als dibuixos de Charles Martin, el 1924 (encara que es va publicar i va estrenar a principis de la dcada de 1920).

 Va tindre problemes per culpa d'una carta insultant que va escriure a un dels seus crtics poc desprs de l'estrena de Parade; va ser condemnat a una setmana de pres, per al final va ser posat en llibertat grcies a la intercessi (econmica) de Winnaretta Singer, princesa Edmon de Polignac.

 Singer, que havia aprs grec clssic quan ja havia passat els cinquanta, li va encarregar una obra sobre Scrates a l'octubre de 1916; aquesta comanda es va convertir en l'obra Socrate, que es va estrenar a principis de 1918.

 Des de 1917 Satie va escriure cinc peces de msica d'amoblament (Musique d'ameublement ) per a diferents ocasions.

 Des de 1920 va estar en contacte amb el cercle de Gertrude Stein, entre altres, finalitzant amb la publicaci d'alguns articles en Vanity Fair (encarregats per Sibyl Harris).
Alguns treballs es van originar sota el mecenatge del comte Etienne de Beaumont, a partir de 1922:

 La Statue retrouve ( o  Divertissement ): una altra collaboraci Satie-Cocteau-Picasso-Massine.

 Ludions: basat en la Rima Totxa de Lon-Paul Fargue.

 Mercure: el subttol d'aquesta obra ( Poses plastiques ) suggerix que podria haver-se concebut ms com a imitaci del gnere del tableau vivant que com un verdader ballet, en ser els  tableaux  cubistes, obra de Picasso i Massine.

Durant els seus ltims anys Satie va realitzar alguns viatges; el 1924, per exemple, a Blgica, invitat per Paul Collaer, i a Montecarlo per a l'estrena d'una obra en qu havia collaborat.

Epleg.
Fins a l'any de la seua mort el 1925, absolutament cap persona excepte ell va entrar a la seua habitaci a Arcueil, des que es va mudar feia vint-i-set anys. El que els seus amics van descobrir ac, desprs del seu soterrament en el cementeri d'Arcueil, tenia l'encant de la tomba de Tutankamon; a ms de la pols i les teranyines (la qual cosa entre altres coses va fer evident que Satie mai no va compondre usant el seu piano), van descobrir nombrosos objectes:
 Enormes quantitats de paraigua, alguns aparentment mai usats, perqu els colleccionava, es calcula que tenia sobre 100;
 el retrat que li va fer Valadon;
 cartes d'amor i dibuixos de l'poca de Valadon;
 altres cartes de tots els perodes de la seua vida;
 la seua collecci de dibuixos d'edificis medievals (fins llavors els seus amics van comenar a veure a relaci entre Satie i certs anuncis de peridic annims sobre "castells en plom" i coses semblants);
 altres dibuixos i textos de valor autobiogrfic;
 altres coses memorables de tots els perodes de la seua vida, entre aquestes set trages de vellut del perode del "cavaller de vellut".
Per el ms important, hi havia composicions de les quals ning no havia sentit parlar (o que es creien perdudes) per totes bandes: darrere del piano, en les bosses dels trages de vellut, etc. aquestes incloen les Vexations, Genevive de Brabant, i altres no publicades o no acabades, com "El peix somiador", molts exercicis de la Schola Cantorum, un conjunt no conegut de les peces "canines", alguns altres treballs per a piano, sovint sense ttol, (les quals van ser publicades com a noves Gnossiennes), Pices Froides, Enfantines, Msica d'amoblament, etc.).

D'acord amb Milhaud, Satie va profetitzar dins de la seua prpia obra musical el major moviment en la msica clssica que apareixer en els prxims cinquanta anys. Hi ha una pgina web que explora aquesta idea en detall: la bola de cristall d'Erik Satie 

Encara que generalment la msica de Satie es compon de peces curtes, hi ha algunes curioses excepcions:
 Vexations: amb 840 repeticions del motiu musical (i moltes ms de la lnia de baix), aquesta s definitivament el treball ms llarg amb un nombre definit de repeticions (cal dir que, sense les repeticions, la msica dura a penes dos minuts). No sobreviu cap explicaci de Satie per a aquesta durada excepcional d'una pea.
 Le Tango ("El Tango"), una quasi apegalosa melodia de Sports et divertissements, Satie indica en la partituresperptuel (quelcom com  perpetuum mobile, s a dir, moviment perpetu). Hi ha poca evidncia del que Satie entenia per "perpetu". Quan es toca per a una gravaci hi ha rarament ms d'una repetici d'aquesta part de la composici, fent-la un dels ms breus tangos mai compostos.
 Cinc peces de msica d'amoblament, que estaven pensades per a servir de msica de fons amb un nmero no especificat de repeticions.
 La seua msica per al film Entr'acte t deu zones de repetici per a permetre la sincronitzaci amb el film de vint-i-nou minuts.

 Enllaos externs .


  Satie Home Page   un lloc molt complet dedicat a Satie, incloent un frum. En el mateix lloc web:
Una collecci d'exemples de msica;
Imatges de Satie;
Frum;
 Partitures de Satie   pel Projecte Mutopia;
 Satie & Amrica   un assaig crtic per Robert Orledge (2000);






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90719" title="Vreden" nonfiltered="1067" processed="1056" dbindex="36153">

Vreden s un petit municipi del Land alemany de Rin del Nord-Westflia, a prop de la frontera amb els Pasos Baixos. El nucli urb est situat a la ribera del riu Berkel. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90720" title="Onada de calor europea del 2003" nonfiltered="1068" processed="1057" dbindex="36154">
L'estiu de 2003 es va caracteritzar per una excepcional ona de calor a Europa, tant per la seva durada com per la seva intensitat, ja que nombrosos rcords de temperatura es van batre per tota la geografia europea. 

Les conseqncies van ser dramtiques en els ecosistemes, en la poblaci i les infraestructures, per en alguns pasos, com s el cas de Frana van tenir lloc importants crisis poltiques relacionades amb la resposta als danys ocasionats per les altes temperatures.

 Meteorologia .




Aquesta onada de calor afect a Europa Occidental (especialment a Frana), deixant temperatures superiors als 40 a bona part de la Pennsula Ibrica i Frana. Durant aquest perode d'altes temperatures s'arribaren als 47,3 a la regi portuguesa de l'Alentejo i a ms de 45 a moltes ciutats del sud d'Espanya. Les temperatures foren ms baixes al nord, per tamb van batre rcords, un exemple n's Dinamarca, on s'arrivaren als 32.

Aquesta onada de calor fou causada per una llarga sequera a la primavera i a comenaments de l'estiu i tingu el seu punt mxim a la primera quinzena d'agost.

PLA D ACTUACI PER PREVENIR ELS EFECTES D'UNA ONADA DE CALOR SOBRE LA SALUT

 Efectes .


 Sobre la poblaci .

Durant juliol i agost, van morir milers de persones a Europa com a conseqncia de l'onada de calor. Els ms afectats van ser els ms febles: els ancians, nens i malalts. Es van realitzar recomptes oficials de morts al llarg de l'estiu en els pasos afectats. 



Pas per pas.
Frana.
14.802 persones, principalment ancianes, morien a Frana per efecte del calor, segons el servei funerari ms important del pas. Frana no t habitualment estius molt calorosos (set dies amb temperatures de ms que 40C (104 F) es van enregistrar en Auxerre,Yonne entre juliol i agost 2003), especialment en les rees del nord. Com a conseqncia, la majoria de les persones no saben com reaccionar davant temperatures gaire altes (per exemple, respecte a la rehidrataci), i la majoria de les cases, especialment la dels jubilats no disposaven d'aire condicionat. A ms, mentre hi havia plans de contingncia per a una varietat de catstrofes i esdeveniments naturals, les altes temperatures mai no s'havia considerat un perill essencial i per tal motiu no existien plans per fer front a  onades de calor en aquella poca.

L'onada de calor va transcrrer durant l'agost, un mes en qu molta gent, incloent-hi ministres governamentals i metges, s trobava de vacances.
Molts cossos no varen ser reclamats durant setmanes perqu els parents eren de vacances. Un magatzem refrigerat als defores de Pars era utilitzat per les funerries ja qu no tenien prou espai a les seves prpies installacions. El 3 de setembre de 2003, 57 cossos que encara estaven sense reclamar, foren enterrats en l'rea de Pars.

Que les deficincies en el sistema sanitari francs puguessin permetre un peatge tan elevat de morts s una qesti de controvrsia  a Frana. L'administraci del president Jacques Chirac i del  primer ministre Jean-Pierre Raffarin van assenyalar com a causes de la catstrofe:

 La setmana laboral de 35 hores, que afectava la quantitat de temps que podien treballar els doctors;
 Les vacances dels metges d'assistncia primria a l'agost (moltes empreses tanquen tradicionalment a l'agost, per la qual cosa la gent no t cap elecci per decidir quan fer les vacances. Els doctors de capalera tenen tamb el costum de fer les vacances al mateix temps);
 Les famlies que havien marxat, deixant als ancians abandonats sense preocupar-se'n;

L'oposici aix com molts dels editorials de la premsa local han culpat l'administraci. Especialment acusen el  ministre de salut Jean-Franois Mattei per no retornar de les seves vacances quan s'agreujava l'onada de calor, i els seus ajudants per bloquejar  mesures d'emergncia en els hospitals pblics (com el fer tornar els  metges de vacances). Un dels crtics ms importants va ser el Dr. Patrick Pelloux, cap del sindicat de metges d'emergncia, que va culpar a l'administraci Raffarin d'ignorar els avisos dels professionals d'emergncia i sanitat, i d'intentar minimitzar la crisi.

Mattei va perdre el seu crrec ministerial en una remodelaci del gabinet el 31 de mar de 2004
Espanya.
Encara que les xifres oficials que el Ministeri de Sanitat va manejar en el seu moment van ser de 141 morts, el Centre Nacional d'Epidemiologia xifra en 6.500 el nombre de morts atribubles a la calor.
Si b es varen batre rcords de temperatura en diverses ciutats, la superaci de les  mximes histriques noms es va produir en comptats observatoris,tal com es pot veure en la taula adjunta.


El que va fer que l'estiu fos tan clid fou que es van donar un nombre sense precedents de nits tropicals. A la segent taula  s'inclouen una selecci d'estacions en les quals es varen superar   els valors histrics en el  nombre de dies amb temperatures mnimes iguals o superior als 20C.


Portugal.

El mateix clcul que per a Frana, indica que la llarga onada de calor hauria provocat la mort de 1.316 persones entre la fi de juliol i el 12 d'agost, de les quals ms de la meitat tenia ms de 75 anys. El nombre de morts fou tanmateix menys elevat que el 1981 (1900 morts), grcies a l'aplicaci de mesures d'urgncies. El balan de la sobremortalitat el 2003 segons els criteris de l'OMS  ha estat revisat a la baixa (9 en la data del 10 de setembre). Una estimaci, fundada en l'anlisi de la srie mensual de les defuncions, corregides les variacions estacionals, i feta per l'Observatori Demogrfic Europeu (ODA), estima en 2.310 el numero de defuncions provocades per la cancula l'agost de 2003. Aix representa una sobremortalitat de 25,9%.
Causes de la onada de calor i de les morts.
L'onada de calor ha estat connectada inevitablement amb els extrems meteorolgics sense precedents en altres parts del mn que han tingut lloc en el mateix perode general (com la pitjor sequera en la histria enregistrada a Austrlia durant l'estiu australi previ, i inundacions massives als EUA) les quals s'han atribut a l'escalfament global. El desembre de 2004 un article en la revista Nature assenyalava al canvi climtic antropognic com un dels factors collaboradors . La disminuci de l'enfosquiment global tamb ha estat connectat a l'onada de calor, aquesta teoria afirma que la reducci en els  nivells de contaminaci a Europa des dels voltants del segle han redut l'efecte de compensaci que exercien els aerosols sobre l'escalfament global. 

 Una de les causes principals de la gran quantitat de morts s que la majoria de les llars europees no disposaven d'aire condicionat per la ra que fins a llavors no feia falta. Desprs de l'onada de calor, la venda d'aparells d'aire condicionat es va disparar.

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90721" title="Emily Dickinson" nonfiltered="1069" processed="1058" dbindex="36155">


Emily Elizabeth Dickinson (10 de desembre de 1830 - 15 de maig de 1886) va ser una poetessa americana. Malgrat ser gaireb desconeguda en vida, Dickinson ha acabat sent considerada, juntament amb Walt Whitman, un dels ms importants poetes americans del segle XIX. De fet, la teoria sol acceptar que la poesia nord-americana contempornia amplia dos corrents divergents: un que neix de Whitman i un que neix de Dickinson. Curiosament, aquests dos poetes eren gaireb perfectes opostos en tarann, prosdia, intencions i estils potics.

Dickinson va viure una vida introvertida i hermtica, que ha inspirat moltes biografies i voluminoses especulacions (tanmateix, se'n sap ben poc). Malgrat que va escriure, segons el darrer recompte, 1.789 poemes, noms alguns d'ells es van publicar en vida de l'autora, tots ells annims i probablement sense saber-ho ella.

 Poesia .

La poesia d'aquesta autora es pot reconixer al primer cop d'ull i no s'assembla a la de cap altre autor. La facilitat per al metre de la balada i els himnes, la profusi en l's dels guions i les majscules sense norma dels seus manuscrits, a ms d'un vocabulari i unes imatges idiosincrtics fan que el seu estil lric sigui nic.

Durant una revifada religiosa que va recrrer l'Oest de Massachusetts durant les dcades de 1840-50, Dickinson va trobar la seva vocaci de poeta. Gran part de la seva obra reflecteix petits moments de la seva vida i temes ms amplis de la societat. Ms de la meitat dels seus poemes van ser escrits durant la Guerra civil americana. Molts han apuntat que aquesta guerra forneix part del sentiment de tensi de la poesia. Dickinson va jugar, un moment noms, amb la idea de publicar els poemes i va arribar a demanar consell a Thomas Wentworth Higginson, un crtic literari. Higginson es va adonar immediatament del talent de l'artista, per en intentar "millor" els poemes de l'autora per adaptar-los a l'estil florit i romntic en voga en aquells moments, Dickinson va perdre rpidament l'inters en el projecte.

Quan va morir (1886), noms se n'havien publicat deu poemes; set d'ells al diari Springfield Republican. Tres reculls pstums de la dcada de 1890 li van donar fama d'enrgica i d'excntrica, per fins al segle XX no va ser apreciada com a poeta. Higginson i Mabel Loomis Todd van recopilar la poesia de Dickinson: Todd recollia i organitzava el material i Higginson editava. El treball era extens per regularitzar la puntuaci i les majscules dels manuscrits segons les normes de finals del segle XIX. De vegades, reescrivien alguns fragments per reduir-ne l'ambigitat. Un volum de poesia es va publicar a Boston el 1890 i va fer-se fora fams: a finals de 1892 ja se n'havien venut onze edicions. El volum Poems: Second Series es va publicar el 1891 i va assolir cinc edicions el 1893. Una tercera srie va sortir el 1896. Dos volums de cartes de l'autora, amb canvis profunds i selecci de Todd (que va arribar a modificar les dates en algunes) es van publicar el 1894. Aquesta onada de publicacions pstumes van fer que la poesia de Dickinson arribs al pblic per primera vegada i, de seguida, va trobar partidaris. Recolzada per Higginson i William Dean Howells amb ressenyes i crtiques favorables, la seva poesia va ser popular de 1890 a 1892. Tanmateix, ms endavant, l'opini de la crtica va esdevenir negativa. El 1892 Thomas Bailey Aldrich va publicar-ne, annimament, una influent ressenya negativa al nmero de gener de la revista Atlantic Monthly:


Queda clar que Miss Dickinson possea una fantasia poc convencional i grotesca. Mostra una profunda influncia del misticisme de Blake i del manierisme d'Emerson... Per la incoherncia i la falta de forma dels seus versicles sn nefastes. Una somiadora, excntrica, sense gaire educaci, reclosa a casa en un poble perdut de Nova Anglaterra (o d'on sigui) no pot desafiar amb tota impunitat les lleis de la gravetat i de la gramtica.


A principis del segle XX, la neboda de Dickinson, Martha Dickinson Bianchi, va publicar una altra srie de poemaris, que incloen tamb molts poemes encara indits, sempre amb puntuaci i majscules normalitzades. The Single Hound va sortir el 1914; The Life and Letters of Emily Dickinson i The Complete Poems of Emily Dickinson, el 1924; Further Poems of Emily Dickinson, el 1929. Altres reculls editats per Todd i Bianchi van publicar-se durant la dcada de 1930, i a poc a poc van veure la llum els poemes que encara no s'havien publicat. Amb l'arribada de la poesia modernista, les dificultats de Dickinson per ajustar-se a les idees de la poesia decimonnica ja no provocaven ni sorpresa ni rebuig entre les noves generacions de lectors. Una nova onada de feminisme va enfortir la solidaritat cultural envers ella com a dona i poeta. La seva cotitzaci havia pujat clarament, per Dickinson continuava, en general, sense ser considerada un dels poetes modernistes de primera generaci, com es pot llegir en un assaig crtic (1937) de R.P. Blackmur:


No era ni un poeta professional ni un d'aficionat; era una poeta privada que escrivia tan infatigablement com algunes dones cuinen o fan mitja. El seu do amb les paraules i la situaci cultural de l'poca la van portar a la poesia com l'haurien pogut dur al ganxet... Com afirma Mr. Tate, va arribar en el moment just per a aquest tipus de poesia: la poesia de la visi excntrica i sofisticada. Aix s el que la salva: en alguns poemes i molts passatges, representativament genial. Tanmateix, la major part dels seus versos no sn representatius si no simples anotacions indicatives, fragmentades. La llstima s que el document que conforma la seva obra mostra que tenia els temes, el punt de vista, l'observaci i la sinceritat que, si hagus sabut com o simplement per qu, li haurien perms de fer que la major part dels seus versos (no noms la ms petita) fos autntica poesia. Per la seva socitetat moribunda no tenia cap tradici amb la qual donar-li l'nica lli que no sabia instintivament.


Els lectors posteriors no reconeixerien aquestes primeres edicions perqu el treball editorial havia modificat de manera substancial els manuscrits de l'autora. El 1955 Thomas H. Johnson va elaborar una nova edici completa de l'obra de Dickinson, The Poems of Emily Dickinson, que va sortir en tres volums. Aquest treball esdevindr la base dels estudis sobre Dickinson i l'ofereix tal com la coneixeran els lectors posteriors: poemes sense ttol, numerats en un ordre cronolgic aproximat, puntuats amb guions i amb les majscules irregulars, i amb un llenguatge tot sovint ellptic. Es van imprimir per primera vegada molt ms prxims a com els havia deixat l'autora. Una edici posterior incloia les opcions alternatives que Johnson va haver d'escollir per millorar la llegibilitat del text.

Lectors posteriors s'adonaran d'un problema encara latent en la lectura dels manuscrits Dickinson i observaran que, per com escrivia els manuscrits, les propietats grfiques i fsiques sn importants en la interpretaci dels poemes. Possiblement es podrien fer distincions significatives, segons sostenen, entre les diferents longituds i angles dels guions emprats per la poeta, i entre les diferents disposicions del text a la pgina. Diversos volums han procurat reproduir els guions calligrafiats de Dickinson amb diversos smbols tipogrfics d'angles i llargada diferents. El 1998 una versi de R.W. Franklin (que pretenia esdevenir l'edici cannica per comptes de les de Johnson) va recrrer a guions de diverses mides per acostar-se ms als manuscrits. Alguns estudiosos mantenen que els poemes s'haurien de valorar llegint directament els manuscrits.

En catal, ha estat traduda per Mari Manent, Agust Bartra (durant l'exili a Mxic) i Joan Cerrato. Darrerament, han aparegut dos nous ttols: primer, Jo no sc ning! Qui ets tu?, selecci i traducci de Sam Abrams l'any 2003. El 2004 es va publicar a Valncia Amherst. LXXX Poemes amb traducci de Carme Manuel Cuenca i Paul Scott Derrick, i gravats de Gemma Roig.

 Vida .
Emily Dickinson va nixer a Amherst, Massachusetts (Estats Units) en el si d'una famlia benestant coneguda per llur influncia poltica i educativa. El seu avi, Samuel Fowler Dickinson (1775   1838), va ser un dels fundadors de l'Amherst College, que t el campus a uns dos quilmetres de casa dels Dickinson. El seu pare Edward Dickinson (1803   1874), fou advocat i tresorer d'aquesta instituci. Va ser, a ms, un poltic que va formar part del Tribunal General de Massachusetts General Court entre 1838 i 1842, del Senat de Massachusetts entre 1842 i 1843, i de la Cambra de Representants dels Estats Units (per al Whig Party d'aquest pas). La mare de la poeta, Emily Norcross Dickinson (1804   1882) era una dona tranquilla que sovint es trobava malalta. William Austin Dickinson (1829   1895), que solia fer servir noms el segon nom, era el germ gran. Es va casar amb la millor amiga de l'Emily Susan Gilbert el 1856 i es va installar a la casa del costat. La germana ms petita Lavinia Norcross Dickinson (1833   1899), que anomenaven "Vinnie", va impulsar la publicaci pstuma de la poesia de la seva germana.

Emily Dickinson va viure la major part de la seva vida a les diferents diferents residncies familiars d'Amherst, que s'han conservat com un museu dedicat a l'autora. L'any 1840, Emily va estudiar a l'Amherst Academy, una antiga escola masculina que havia comenat a acceptar nenes dos anys abans. Hi va estudiar llengua anglesa i lletres clssiques; hi va aprendre llat i va llegir l'Eneida durant anys i tamb va ocupar-se amb altres assignatures com religi, histria, matemtiques, geologia i biologia. El 1847, amb 17 anys, va comenar les classes al seminari femen Mount Holyoke (que ms endavant s'anomenaria Mount Holyoke College) a South Hadley (Massachusetts). Austin va anar-la a buscar per tornar-la a dur a casa poc menys d'un any desprs i ja no tornaria a escola. S'especula si s'enyorava de casa seva, per tamb que es va negar a firmar el jurament de dedicar la seva vida a Jesucrit, es va adonar que no volia romandre all, va tornar a casa i no en va tornar a sortir. Desprs d'aquest retorn, noms va deixar casar seva per fer algun viatge curt per visitar familiars a Boston, Cambridge (Massachusetts) i Connecticut. Durant dcades, se l'ha caracterizada com una agorafbica tancada a casa. Tanmateix, investigacions recents insinuen que, si b no era la persona ms overta i sociable, s tenia en gran estima els seus amics.

Les possibles aventures amoroses i sexuals de l'autora continuen provocant debat entre bigrafs i crtics. Hi ha poques proves que permitin arribar a conclusions sobre els objectes d'afecte, malgrat que la concepci de passi de l'autora queda clara en alguns poemes i algunes cartes. Criden sobretot l'atenci un grup de cartes adreades noms a "Master" (senyor), conegudes com les cartes Master on sembla que Dickinson escrigui a un amant mascul: de tota manera, no s'ha pogut establir ni a qui anaven dirigides ni si es van arribar a enviar. Alguns bigrafs es mostren convenuts que Dickinson va tenir un roman amb l'editor de diaris Samuel Bowles (amic del seu pare), el jutge Otis Lord o un sacerdot anomenat Charles Wadsworth. Altres bigrafs sostenen que Dickinson podria haber tingut vincles romntics amb dones quan era jove, una hiptesi que ha anat guanyant popularitat. Desprs d'un suposat afer amb Emily Fowler, pels volts de 1850, les conjectures apunten a Susan Gilbert 1851, la seva amiga ms ntima i cunyada, com a possible amor. Les proves de totes aquestes teories sn, en el millor dels casos, circumstancials.

Tant si Emily Dickinson tenia sentiments amorosos envers les dones com si no, s important recordar que els seus poemes van passar per les edicions de diverses persiones abans de ser presentats en pblic. Segons Macintosh i Hart, hi hauria proves que Mabel Loomis Todd (editor) era amant d'Austin Dickinson i que tots dos van "mutilar els manuscrits de Dickinson; en van esborrar el nom Susan i elminar-ne tota referncia". Alguns versos dels poemes estaven completament ratllats. Todd va participar en l'edici dels tres volums inicials de l'obra publicada de la poeta. Aquesta manipulaci dels documents condemna els possible aspectes romntics a l'ambigitat. Tanmateix, altres aspectes com ara l'amistat de tota una vida (de l'adolescncia fins a la mort d'Emily) no sn ambigus. Se sap que ning ha rebut ms escrits d'Emily que Susan Gilbert. Es van trobar centenars de cartes, que Gilbert va tornar. Com s'ha explicat abans, Emily estimava molt els seus pocs amics i l'amistat amb Susan no s cap excepci. Algunes cartes sn apassionades, cosa que genera una certa ambigitat. Mal que moltes cartes i poesies de Dickinson sn apassionades i ertiques, hi ha pocs bigrafs i crtics que pensin que Dickinson arribs a consumar cap relaci amb ning.

Susan es va casar amb Austin Dickinson el 1856, tot i que Susan i Emily es coneixen d'abans. Emily va demanar a Susan que li critiqus els poemes, tasca en la qual va treballar ms que mai. Emily Dickinson va morir el 15 de maig de 1886. Es va establir la causa de la mort com a malaltia de Bright (nefritis). En morir, la famlia de l'autora va descobrir 40 volums relligats a m amb ms de 800 poemes.

Msica.
Com que utilitzava sovint versos rtmics, moltes de les composicions de Dickinson es poden adaptar fcilment a melodies (un exemple: "I heard a fly buzz when I died- / The Stillness in the Room / Was like the Stillness in the Air / Between the Heaves of Storm"). Compositors com ara Aaron Copland i Nick Peros han emprat poemes de Dickinson com a lletres per a canons.

Resulta tamb possible cantar molts dels poemes de l'autora al ritme de melodies com "Amazing Grace", "The Yellow Rose of Texas" o "Gilligan's Island". Encara que aix sigui divertit en si, l'important s que demostra l'estreta relaci entre poesia i can al llarg dels segles (sobretot en la forma de la balada).

Enllaos externs.
 Poemes d'Emily Dickinson;
 Museu dedicat a l'autora;
 L'obra completa;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90744" title="Lilipsid" nonfiltered="1070" processed="1059" dbindex="36156">

Els lilipsids (Liliopsida), liliids (Liliidae), monocotilednies (Monocotyledoneae) o monocots (clade sense rang taxonmic) sn plantes angiospermes amb un sol cotiled.

Una de les famlies ms importants de monocotilednies sn les Poaceae o gramnies, i entre elles, les mes utilitzades per l'home sn els cereals, la pastura i les canyes.

Des del punt de vista sistemtic, avui en dia hi ha dues classificacions taxonmiques que predominen: el clssic sistema de Cronquist que encara s'utilitza amb freqncia, i el ms recent de l'APG II (Angiosperm Phylogeny Group) que tot just s'est edificant. Els lilipsids sn un clade  o grup monofiltic dins aquest sistema APG II de classificaci de les (angiospermes) del 2003.



Referncies.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90749" title="Canyet" nonfiltered="1071" processed="1060" dbindex="36157">

Un canyet s un lloc per enterrar bsties mortes o per deixar-les perqu se les mengin els voltors.
Botnica:
Canyet s un nom com de la planta senill (Phragmites sp);
Un canyet s un lloc de canyes.
Geografia:
Canyet de Mar s una entitat de poblaci de Santa Cristina d'Aro.
Venat de Can Canyet s una entitat de poblaci de Campllong.
Canyet (Badalona) s un barri del municipi de Badalona (Barcelons).
Riera canyet i vall de canyet a Badalona.
Estaci de Canyet, estaci de la Lnia 13 del Metro de Barcelona;
Vegeu tamb canet.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90762" title="Roldor" nonfiltered="1072" processed="1061" dbindex="36158">

El roldor (Coriaria myrtifolia) s una planta de fruits verinosos i les fulles de la qual s'havien utilitzat tradicionalment com matria primera en la indstria de l'adob de pells.

Distribuci del Roldor.
Noms a l'rea mediterrnia europea i africana: 
A la Pennsula Ibrica s molt comuna a Catalunya (des del litoral fins els 1000 metres d'altitud), fora rara al Pas Valenci (la Plana Alta, Alt Millars i l'Horta de Valncia entre altres) A les Balears noms apareix al nord d'Eivissa. A Andalusia oriental es troba en certs llocs de manera disjunta.
A Frana i una petita part d'Itlia el roldor apareix al litoral i prelitoral mediterrani i reapareix de manera allada al voltant de Bordeus.
Al Marroc i Algria apareix en quatre zones prop del litoral desconnectades entre elles.

Descripci.

s una planta glabra (sense pilositat), semicaduciflia (depenent del fred que faci cada hivern) de fins a 4'5  metres d'alada, no espinosa, amb tiges anguloses i de fulles de fins a 6 cm de llarg i 3 cm d'ample, coricies, oposades, amb tres nervis principals, lanceolades i lluents. Floreix a la primavera amb uns rams de flors pentmeres (5 ptals) polgames (flors masculines, femenines i hermafrodites) verdoses. Fructifica a principi d'estiu. El que sembla un fruit carns bastant semblant una mica a la mra d'esbarzer s en realitat producte del creixement dels ptals; l'autntic fruit s una ncula de 4 mm. La semblana amb les mres pot donar lloc a intoxicacions mortals sobretot en infants.

Les seves arrels fan la simbiosi amb bacteris nitrificants malgrat que no pertanyi a la famlia de les Fabaceae.

S'havia utilitzat la planta, fins a principis del segle XX, en blanqueria per la seva riquesa en tan. 

Habitualment es troba formant part de la bardissa, juntament amb l'esbarzer. s molt corrent a Catalunya en fenassars humits i vores de torrents per a la Pennsula Ibrica manca a moltes localitats per la qual cosa moltes persones nou vingudes desconeixen la seva toxicitat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90766" title="Vladikavkaz" nonfiltered="1073" processed="1062" dbindex="36160">


Vladikavkaz (en rus:             , en osset:          , Dzudyqu) s la capital de la repblica caucsica d'Osstia del Nord, a la Federaci Russa. La ciutat est situada al sud-oest de la repblica, al peu de les muntanyes del Caucas i al costat del riu Terek.

La ciutat es va fundar l'any 1784, durant la conquesta del Caucas pels russos, amb la finalitat d'establir un enclavament estratgic per a controlar la regi i la seva conexi amb Gergia. El nom de Vladikavkaz significa en rus Governant del Caucas, mentre que en osset vol dir Reina del Caucas. Durant els perodes de 1931 a 1944 i de 1954 a 1990, la ciutat s'anomen Ordjonikidze  (             ), en honor al lder bolxevic Sergo Ordjonikidze. Vladikavkaz va ser presa l'any 1919, durant la Guerra Civil Russa, per les tropes de l'exrcit blanc comandades per Anton Ivnovitx Denikin, que hi van resistir un any abans d'sser derrotades per l'Exrcit Roig. Durant la Segona Guerra Mundial l'exrcit nazi va assetjar infructuosament la ciutat, que va marcar l'extrem oriental de l'expansi alemanya.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90767" title="Nikolai Rimski-Krsakov" nonfiltered="1074" processed="1063" dbindex="36161">


Nikoli Andrievitx Rimski-Krsakov o Nikolaj Andrejevi  Rimskij-Korsakov, (en rus                          -        ), (Tikhvin, 18 de mar de 1844 - Lyubensk, 21 de juny de 1908), compositor rus i professor de msica clssica, particularment conegut per la seua fina orquestraci, la qual potser va estar influenciada per la seua sinestsia. Les seues composicions ms famoses sn El vol del borinot i Shhrazade.

Biografia.

Va nixer a Tikhvin, prop de Nvgorod, en una famlia aristocrtica. Rimski-Krsakov va demostrar el seu talent artstic des d'una edat molt primerenca, per va estudiar en el Collegi Naval Imperial Rus a Sant Petersburg i posteriorment es va allistar a la Marina Russa.

No va ser fins que va conixer a Mili Balakirev que va comenar a concentrar-se ms seriosament en la msica. Balakirev el va animar a compondre i li va donar classes quan no estava en alta mar. A travs de Balakirev, Rimski-Krsakov tamb va conixer altres compositors com ara Cesar Cui, Aleksandr Borodn i Modest Mssorgski, junt als que que ms tard formaria el "Grup dels Cinc" i del que en fou el verdader impulsor. Mentre es trobava a la marina, va compondre una simfonia, la primera composta per un rus. Tamb va compondre l'obra orquestral Sadko el 1867 i l'pera La noia de Pskov el 1873, abans de renunciar al seu crrec militar.

Rimski-Krsakov i altres membres del "Grup dels Cinc" sovint van collaborar o van editar composicions d'altres autors. En particular desprs de la mort de Mssorgski el 1881, Rimski-Krsakov es va prendre el treball de revisar moltes obres de Mssorgski per a publicar-les i executar-les. Per exemple, l'obra Una nit en la Muntanya Pelada de Mssorgski va ser arranjada per Rimski-Krsakov i s la versi que actualment s'interpreta. En aquell temps, l'estil de Mssorgski era considerat massa ferstec i poc refinat, i Rimski-Krsakov va sentir la necessitat d' arranjar les obres del seu amic. No obstant aix, l'opini crtica respecte de Mssorgski amb el transcurs del temps ha canviat i s'ha revalorat la seua originalitat. Rimski-Krsakov va fer altres revisions, com ara Bors Godunov.

El 1871, malgrat haver sigut autodidacta, es va convertir en professor de composici i orquestraci en el Conservatori de Sant Petersburg. Ac va ensenyar a molts compositors que ms tard aconseguirien renom internacional, com per exemple Aleksandr Glazunov, Serguei Prokfiev i gor Stravinski.

Va escriure un Tractat d'orquestraci que va ser mundialment utilitzat pels estudiants de composici durant tot el segle XX, per que en l'actualitat s'ha abandonat pel fet que els exemples d'instrumentaci estan presos noms d'obres prpies de Rimski-Krsakov (la qual cosa limita la gamma de possibilitats d'aprenentatge de l'alumne).

Va continuar component prolficament, produint molts treballs orquestrals, incloent les famoses obres Shhrazade i Caprici espanyol (1887). Tamb va escriure quinze peres, com La nvia del tsar (1899), Kashey l'immortal (1902), El conte del tsar Saltan (1903) i La ciutat invisible de Kitege (1907). A l'pera El conte del tsar Saltan pertany el fragment El vol del borinot, que s'ha arranjat posteriorment per a diverses agrupacions d'instruments. Entre la seua msica litrgica ortodoxa russa trobem l'obra a capella Litrgia de Sant Joan Crisstom.

El 1905 Rimski-Krsakov va ser cessat del seu crrec de professor a Sant Petersburg a causa de les seues opinions poltiques. Aix va provocar una srie de dimissions dels seus camarades membres de la facultat, i grcies a aix va ser reincorporat a crrec seu. La controvrsia poltica va continuar en 1907 amb la seua pera El gall d'or, que era un atac a la Rssia Imperial i que va ser prohibida des de la seu estrena.

Cap al final de la seua vida, Rimski-Krsakov va emmalaltir d'angina i va morir a Lyubensk el 21 de juny de 1908. Va ser soterrat en el cementeri de Tikhvin del monestir Aleksandr Nevski, en Sant Petersburg, Rssia.

Biografia.
Gerald Abraham: Rimsky-Korsakov (1949, ISBN 0781296234);
Gerald Abraham: Rimsky-Korsakov: A Short Biography (1975, ISBN 0404145000);
Vasilii Vasilevich Yastrebtsev: Reminiscences of Rimsky-Korsakov (1985, ISBN 023105260X);

Enlllaos externs.
The Rimsky-Korsakov Home Page;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90769" title="Cirerer de guineu" nonfiltered="1075" processed="1064" dbindex="36162">

El cirerer de guineu o cirerer de Santa Llcia (Prunus mahaleb) s un arbre d'una espcie prxima al cirerer com (Prunus avium) i que es fa servir usualment com a portaempelt per a terres calcries.

Tant les fulles com les flors sn molt oloroses.

Els fruits primers vermells i desprs negres sn amargants per no txics i no es consumeixen a occident. 

s un arbre o arbust que creix silvestre des d'sia menor al centre d'Europa. El nom de l'espcie mahaleb deriva de l'rab. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90771" title="Marina Tsvetieva" nonfiltered="1076" processed="1065" dbindex="36163">


Marina Ivanovna Tsvetieva (9 d'octubre de 1892 - 31 d'agost de 1941) fou una poetessa i escriptora russa, considerada entre les ms originals del segle XX a Rssia. La seva obra no va ser ben vista per Stalin i el rgim bolxevic. La seva rehabilitaci literria va iniciar-se en la dcada de 1960. La poesia de Tsvetieva brolla a partir d'una complicada personalitat de dona excntrica i d'un disciplinat s de l'idioma. Entre els temes de l'obra, destaquen la sexualitat femenina i la tensin de les emocions privades de la dona. La figura d'aquesta poetessa fa de pont entre dues escoles en principi contradictries com sn la poesia acmeista i el simbolisme rus.

Infantesa i joventut.
Gran part de la poesia de l'autora planta les arrels en una infantesa desplaada i interrompuda. El seu pare, Ivan Vladimirovich Tsvetaev, professor d'histria de l'art de la Universitat de Moscou, ms endavant funadador del Museu Alexandre III, conegut avui com Museu Puixkin de Belles Arts. La mare, Maria Alexandrovna Mein, era la segona esposa d'Ivan, una dona molt illustrada. La mare era una concertista de piano frustrada i un carcter voltil. Com que, per part de mare, tenia avantpassats polonesos, Marina es permetria d'estimular la imaginaci i identificar-se amb l'aristocrcia polonesa.

Marina Tsvetieva tenia dos germanastres, Valeria i Andrei, fills de la primera dona d'Ivan, Varvara Dmitrievna Ilovaisky (filla d'un historiador, Dimitri Ilovaiski). La seva nica germana, Anastasia, va nixer el 1894. Les baralles entre les dues nenes foren freqents i, de vegades, violentes.

Existia una considerable tensi entre la mare de Tsvetieva i els fills de Varvara, i el pare mantenia un estret contacte amb la famlia de Varvara. Maria preferia Anastasia per comptes de Marina. El pare era amable per absolutament absorvit pels estudis i, per tant, distant de la famlia. Tamb estava profundament enamorat de la primera dona: mai no se'n va recuperar. Maria, d'altra banda, va viure una trgica relaci amorosa abans del matrimoni, del qual no va acabar de sortir-se'n. Maria Alexandrovna desaprovava per complet les inclinacions potiques de Marina. Volia que la seva filla esdevingus pianista i trobava que la seva poesia era pobra.

L'any 1902 la mare va patir tuberculosis. Grcies a la creena que un canvi de clima ajudava a guarir la malaltia, la famlia va marxar a l'estranger fins poc abans de la seva mort el 1906. Van viure a la vora del mar a Nervi, prop de Gnova. Aqu, lluny dels rgids lmits de la vita burgesa moscovita, Marina, per primer cop en la seva vida, va poder crrer lliure, escalar penyasegats i fer volar la imaginaci amb jocs infantils. 

En aquella poca hi havia molts revolucionaris russos emigrats a Nervi que, sens dubte, van influir en la impressionable Marina. Els nens van comenar a descontrolar-se. Aquesta situaci continuaria fins a juny de 1904 quan van enviar Marina a escola a Lausana, Sussa. Els canvis de residncia dels Tsvetaev van comportar diversos canvis d'escola i, durant aquests viatges, la poeta va aprendre itali, francs i alemany.

L'any 1908, Tsvetieva estudiava histria de la literatura a la Sorbona de Pars. En aquest perode, es va produir un canvi revolucionari en la poesia russa: l'eclosi del moviment simbolista rus. Aquest moviment donaria color a gran part de l'obra posterior de l'autora. No l'atreia tant la teoria com la poesia i la gravetat que poetes com Andrei Beli i Aleksandr Blok eren capaos de generar. El seu primer recull de poemes, Album del vespre, va aparixer el 1910, autoeditat. Va captar l'atenci del poeta i crtic Maximilian Voloshin, que Tsvetieva va descriure, un cop mort, a "Una paraula viva sobre un home viu". Voloshin va visitar Tsvetieva i no va trigar a esdevenir-ne amic i mentor.

Relacions professionals i privades.
Va comenar a passar temps a casa de Voloshin, a la riba del Mar Negre, a Koktebel (que vol dir "tur blau"), un conegut refugi d'escriptors, poetes i artistes. Aqu es va enamorar de l'obra d'Aleksandr Blok i Anna Akhmtova, malgrat que mai va conixer Blok i Akhmtova noms durant els anys quaranta. En descriure la comunitat de Koktebel, Viktoria Schweitzer escriuria: "Aqu va nixer la inspiraci".

A Koktebel, Marina va conixer l'infortunat Sergei (Seryozha) Iakovlvitx Efron, cadet a l'acadmia d'oficials. Ella tenia dinou anys i ell divuit: es van enamorar immediatament i es van casar el 1912, el mateix any que s'ignaugurava, amb tota la cerimnia, el Museu Puixkin, projecte del pare de Marina, amb la presncia del Tsar, Nicolau II. L'amor per Efron va ser intens i, tanmateix, aix no va evitar que ella visqus afers diversos, per exemple, amb Osip Mandelstam, a qui evocaria en un recull de poemes anomenat Fites.

Ms o menys en aquesta poca, iniciaria una aventura lsbica amb la poetessa Sofia Parnok, set anys ms gran que Tsvetieva. Les dues dones es van enamorar profundament i aquesta relaci va afectar fortament l'obra d'ambdues. Marina tracta la natura ambivalent i tempestuosa d'aquest lligam en un cicle de poemes al qual es referia, de vegades, com L'amic i, de vegades, L'error.

Tsvetieva i el seu marit van passar molts estius a Crimea fins a la revoluci. Van tenir dues filles: Ariadna, o Alya (nascuda el 1912), i Irina (nascuda el 1917). El 1914, Efron es va oferir voluntari per anar al front. El 1917 era un oficial establert a Moscou amb la 56a Reserva. L'autora seria testimoni directe de la Revoluci Russa. Als trens, va entrar en  contacte amb russos normals i va quedar impactada per l'ambient de rbia i violncia. Va escriure al seu diari:

En l'aire del compartiment hi suraven noms tres paraules com destrals: burgesos, Junkers, sangoneres.

Desprs de la revoluci de 1917, Efron es va unir a l'Exrcit Blanc i Marina va tornar a Moscou esperant poder-se reunir amb el marit. Va quedar-hi atrapada cinc anys i durant la fam una de les seves filles va morir d'inanici.

Va escriure sis obres de teatre en vers i poemes narratius, entre ells, La donzella del Tsar (1920) i la una pica sobre la Guerra Civil, L'acampada dels cignes, on glorificava els qui havien lluitat contra els comunistes. El cicle de poemes en l'estil de diari personal comena el dia de l'abdicaci del Tsar Nicolau II, durant mar de 1917, i acaba a finals de 1920, quan l'Exrcit Blanc s finalment derrotat. Els "cignes" del ttol fan referncia als voluntaris de l'Exrcit Blanc.

La fam de Moscou va ser un flagell per la poetessa. La gana i la preocupaci en va erosionar l'aspecte. Sense famlia propera a qui acollir-se, no disposava dels mitjans per mantenir-se ella ni per mantenir les filles. El 1919, va deixar Irina en un orfanat estatal, equivocadament convenuda que all l'alimentarien millor. Per desgrcia, Irina va morir-hi d'inanici el 1920. La mort de la criatura va provocar gran dolor i penediment a la seva mare. En una carta, va afirmar "Du m'ha castigat". En aquests anys, Tsvetieva va mantenir una estreta amistat amb l'actriu Sofia Gollidey, per a qui va escriure algunes obres. Anys desprs escriuria el relat "Povest' o Sonechke", sobre la relaci amb Gollidey, que acabaria traint-la.

Exili.
El maig de 1922, Tsvetieva i Alya van deixar la Uni Sovitica i es van reunir amb Efron a Berln. En aquesta ciutat, va publicar els reculls Separaci, Poemes a Blok i el poema La donzella del The Tsar. L'agost d'aquell mateix any, la famlia es va traslladar a Praga. Com que no es podien permetre viure a la ciutat, on Efron estudiava cincies poltiques i sociologia a la Universitat Carolina, Tsvetieva i Ariadna es van installar en un poble fora de la ciutat. A Praga, la poetessa va viure una apassionada histria amb Konstantin Boeslavovitx Rozdevitx, un antic oficial militar. Aquest afer va acabar sent molt conegut entre els cercles d'emigrats i fins i tot per a Efron que en va quedar destrut (queda documentat en una carta que va escriure a Voloshin).

Estava condemnat al desastre i aix va anar. La ruptura entre Tsvetieva i Rozdevitx el 1923 s, amb tota seguretat, la inspiraci del sublim Poema del final. Aquesta relaci va inspirar, a ms, el Poema de la muntanya. En la mateixa poca, va comenar una relaci encara ms important: la correspondncia entre la poeta i Bors Pasternak, que s'havia quedat a la URSS. Els dos no es veurien durant vint anys, per durant una poca van estar com enamorats i van mantenir una ntima amistat fins al retorn de l'autora a Rssia. 

L'estiu de 1924 Efron i Tsvetieva van deixar Praga. Van viure algun temps a Jiloviste, abans de traslladar-se a Vsenory, on ella va concloure el Poema del final i on concebria el fill Georgy, a qui anomenaria 'Mur'. Tsvetieva volia batejar-lo com a Boris (per Pasternak); Efron no en volia ni sentir a parlar i va insistir en Georgy. Va resultar un nen difcil i exigent. Malgrat tot, la seva mare el va estimar com noms ella sabia, com una obsessi. Alya va quedar relegada immediatament a un paper d'ajudant i confident de la mare i, per tant, li van llevar una gran part de la seva infantesa. A ms, el nen no corresponia: com es gran es feia, ms difcil i agressiu esdevenia.

El 1925 la famlia es va establir a Pars, on passen els segents 14 ayns. En aquests anys Efron contrau la tuberculosis, per completar les dificultats de la famlia. Marina rebia una minsa pensi del govern txec, que oferia suport financer als artistes i escriptors que haguessin viscut a Txecoslovquia. A ms, intentava guanyar diners amb lectures i venent les seves obres. Cada vegada escrivia ms prosa perqu es va adonar que hi guanyava ms que amb la poesia.
 
Tsvetieva no se sentia b en el cercle ex-burgs de Pars, entre escriptors russos exiliats. Malgrat que habia escrit poemes apassionadament partidaris de l'Exrcit Blanc durant la Revoluci, els altres exiliats la tenien per poc anti-sovitica i que les seves crtiques al rgim sovitic eren vagues. La criticaven especialment per escriure una carta d'admiraci al poeta sovitic Vladimir Maiakovski. De resultes d'aquesta carta, el diari dels emigrats Les darreres notcies, on Tsvetieva havia collaborat sovint, va refusar radicalment de publicar-ne cap ms text. Va trobar algun consol amb la correspondncia amb altres escriptors, com ara Boris Pasternak, Rainer Maria Rilke, la poeta txeca Anna Teskova i els crtics D. S. Mirsky i Aleksandr Bakhrakh.

Contemporniament, el marit de Tsvetieva desenvolupa sentiments de simpatia envers el rgim sovitic i s'enyorava de Rssia. Tanmateix, no les tenia totes, tenint en compte el seu passat de soldat de l'Exrcit Blanc. Finalment, per idealisme o per captar l'acceptaci dels comunistes, va esdevenir un espia de l'NKVD, el precedent del KGB. Alya estava d'acord amb ell i es va allunyar progressivament de la seva mare. L'any 1937, va tornar a la Uni Sovitica.

Aquell mateix any, Efron tamb va haver de tornar a Rssia. La policia francesa l'havia inculpat en l'assassinat del dissident sovitic Ignaty Reyss el setembre de 1937, en una pista de muntanya prop de Lausana. Desprs de la fugida d'Efron, la policia va interrogar Tsvetieva, per, confosa per les preguntes, va acabar llegint-los traduccions al francs dels seus poemes. La policia en va concloure que estava alterada i que no sabia res de l'assassinat.

No sembla que Marina Tsvetieva hagus esbrinat que el seu marit era un espia ni fins a quin punt ell estava implicat. No obstant aix, se la va considerar responsable de les accions del marit i la van marginar a Pars en saber-se que ell feia part de l'NKVD. La Segona Guerra Mundial havia convertit Europa en un lloc tan insegur i hostil com Rssia. Tsvetieva va entendre que no tenia ms opcions.

Retorn a la Uni Sovitica.
El 1939, acompanyada del seu fill, van tornar a la Uni Sovitica. No va poder imaginar els horrors que l'esperaven. A la Rssia d'Stalin, qualsevol que hagus viscut a l'estranger era sospits, igual que tots els que pertanyien a la intelligentsia abans de la Revoluci. La germana de l'autora va ser arrestada abans de la tornada de Tsvetieva: malgrat que Anastasia Tsvetieva va sobreviure el perode estalinista, les dues germanes no es van tornar a verure. La poeta va descobrir que li havien tancat totes les portes. Va trobar algunes feinetes per traduir poesia, per, en general, els escriptors sovitics establerts no van voler ajudar-la. Aseyev, que ella esperava que l'ajuds, es va amagar, tement per la seva vida i posici.

Efron i Alya van ser arrestats per espionatge. Es va descobrir que el proms d'Alya era en realitat un agent del NKVD que tenia la missi d'espiar la famlia. Efron va ser afusellat el 1941 i Alya va passar vuit anys a la pres. Tots dos van ser exculpats desprs de la mort d'Stalin. El 1941, Tsvetieva i el seu fill van ser evacuats a Yelabuga, mentre la major part de famlies d'escriptors de la Uni Sovitica eren evacuats a Chistopol. Tsvetieva no tenia mitjans per mantenir-se a Yelabuga i el 24 d'agost de 1941 va marxar cap a Chistopol buscant feina desperadament. El 26 d'agost del mateix any, Marina Tsvetieva i el poeta Valentin Parnakh van sollicitar l'ajut del fons de literatura sovitica per treballar a la mensa d'aquesta instituci. Parnakh va ser acceptat com a porter, per el perms de residncia de Tsvetieva a Chistopol va ser revocat i va haver de tornar a Yelabuga el 28 d'agost. El 31 d'agost de 1941, encara a Yelabuga, Tsvetieva es va penjar. La van enterrar al cementiri de la ciutat dos dies desprs, per no se sap exactament on es troba la tomba. S'ha rumorejat sovint que no es va sucidar (sembla que agents del NKVD van entrar a la casa i la van forar a sucidar-se). No s'ha pogut corroborar aquesta versi.

En aquesta ciutat, es pot visitar la casa museu de Tsvetieva, a ms d'un monument a la poeta. El museu acull la nota de comiat de l'autora, escrita just abans de morir.

Obra.
En un poema que va escriure el 1913 s'hi perceben les seves dots proftiques:
Escampats per les llibreries, enfosquits per la pols i el temps,
Mai vistos, mai buscats, mai oberts ni venuts,
Els meus poemes s'assaboriran com els vins ms rars -;
Un cop envellits.

En canvi, la seva poesia va ser molt admirada per poetes com Valery Bryusov, Maximilian Voloshin, Osip Mandelstam, Boris Pasternak, Rainer Maria Rilke i Anna Akhmtova. Avui dia s fora reconeguda (el poeta Joseph Brodsky figura entre els mxims defensors de l'obra potica de l'artista russa). Tsvetieva s, principalment, una poeta lrica, ja que la seva veu lrica se sent clarament dins la seva poesia poesia narrativa.

Les peces lriques formen deu reculls (les peces que no s'han recollit donarien per, com a mnim, un altre volum). Els dos primers rculls mostren la temtica en el ttol: Album del capvespre (Vechernii al'bom, 1910) i La llanterna mgica (Volshebnyi fonar', 1912). Els poemes sn estampes d'una infantesa tranquilla i una joventut en un entorn de classe mitjana moscovita. Reflecteixen un considerable domini dels elements estilstics formals.

El talent de l'autora es va desenvolupar ben aviat i es va veure influt, sens dubte, pels contactes que va tenir a Koktebel. Es posa de relleu en els dos reculls segents: Fites (Versty, 1921) i Fites: Llibre primer (Versty, Vypusk I, 1922).

Hi ha tres elements de l'estil madur de Tsvetieva que es manifesten en els reculls de Fites. En primer lloc, Tsvetieva data els poemes i els publica cronolgicament. Per exemple, els llibres de Fites: Llibre primer, es van escriure el 1916 i s'acaben revelant com un diari en vers. En segon lloc, hi ha tres cicles de poemes que formen una seqncia cronolgica regular dins dels poemes individuals, cosa que demostra que certs temes demanaven un major desenvolupament. Un cicle anuncia el tema global del llibre, es tracte de "Poemes de Moscou". Els altres dos cicles estan dedicats a poetes. "Poemes a Akhmtova" i "Poemes a Blok" (que surent en un volum a part, Poemes a Blok, Stikhi k Bloku, el 1922). En tercer lloc, Fites demostra la qualitat dramtica de la poeta i la seva capacitat per adoptar el punt de vista de diversos personatges dins del drama.

El recull titulat Separaci (Razluka, 1922) havia de contenir el primer llarg poema narratiu de Tsvetieva, "En un cavall vermell" (Na krasnom kone). El poema s un prleg a tres pomes narratius ms entre 1920 i 1922. Les quatre composicions narratives es basen en arguments del folclore. Tsvetieva admet les seves fonts en els ttols de les obres ms llargues: "La noia-Tsar: Un poema conte de fades" (Tsar'-devitsa: Poema-skazka, 1922) i "El proms", amb el subttol "Un conte de fades" (Molodets: skazka, 1924). El quart poema folclric es titula "Camins" (Pereulochki, publicat el 1923 en el recull Remeslo), i s el primer que es considera incomprensible car es tracta, fonamentalment, d'un paisatge sonor del llenguatge.

El recull Psique (Psikheya, 1923) inclou un dels cicles ms coneguts de l'autora, "Insomnia" (Bessonnitsa), a ms del poema   "El campament dels cignes" (Lebedinyi stan, Stikhi 1917-1921, publicat el 1957). Es tracta d'una exaltaci de l'Exrcit Blanc.

Ms endavant, com a emigrada, els darrers reculls lrics de l'autora es van publicar a l'estranger. Ofici (Remeslo, 1923) a Berln i Desprs de Rssia (Posle Rossii, 1928) a Pars. Els seguiran els vint-i-tres poemes "berlinesos", el panteistic "Arbres" (Derev'ya), "Cables" (Provoda) i "Parelles" (Dvoe), a ms del trgic "Poetes" (Poety). Desprs de Rssia inclou el poema "Lloana dels rics", on In Praise of the Rich", on el to contestatari de Tsvetieva es barreja amb la seva inclinaci per la stira sense compassi.

El 1924, Tsvetieva va escriure el "Poema del final", on es descriu una passejada per Praga i pels ponts d'aquesta ciutat. Sembla que es tracta de la passejada final que havia de fer amb el seu amant Konstantin Rodzevitch. Tot el que s'hi narra s una predicci. En els primers versos hi ha escrit el futur:

Un nic pal, un punt de llauna;
rovellada al cel;
indica el lloc del dest cap a on;
ens movem, ell i jo;

Un cop ms, els poemes anuncien els esdeveniments futurs. Entre aquests se sent la veu de la Tsvetieva d'orientaci clssica, per exemple, en cicles com "La sibilla", "Fedra" i "Ariadna". Les herones dissortades que tant admirava Tsvetieva reapareixen en dues obres de teatre en vers: Teseu-Ariadna (Tezei-Ariadna, 1927) i Fedra (Fedra, 1928). Les dues peces formen part d'una trilogia incompleta amb el ttol La rbia d'Afrodita.

La veu satrica de Tsvetieva t un paper secundari respecte a la veu lrico-potica. Diversos poemes satrics figuren entre els ms coneguts: "El tren de la vida" (Poezd zhizni) i "La can dels escombriaires" (Poloterskaya), tots dos part de Desprs de Rssia, i El caa-rates (Krysolov, 1925-1926), un llarg conte folclric. L'objectiu de la stira s tot el qualsevol mesquinesa i la petita burgesia. Es desferma contra una criatura tan avorrida la venjativa i sobrehumana energia dels treballadors (tan manuals com creatius). En un quadern, la poeta va escriure: "La can dels escombriaires: moviment general: els escombriaires furguen en una casa, fan una foguera a la porta... Qu es carreguen? Carrincloneria, confort, escalfor, ordre... Olors: encens, pietat. Passat. Ahir... La fora creixent de l'amenaa s molt ms potent que el clmax".

El poema que Tsvetieva descrivia com a liricheskaia satira, El caa-rates, es basa lliurement en la llegenda del Flautista d'Hamelin. Aquest poema, anomenat tamb El flautista, est considerat per alguns experts el millor treball de la poeta. En part, era tamb un homenatge al poema Die Wanderatten de Heinrich Heine. Aquesta obra va aparixer, en lliuraments, a la revista d'exiliats Volia Rossii els anys 1925-1926, encara en procs de redacci. No es publicaria a la Uni Sovitica fins desprs de la mort d'Stalin el 1956. El protagonista, el Flautista d'Hamelin, salva una ciutat de les hordes de rates i, tot seguit, s'emporta tamb els nens dels vilatans com a resposta a llur ingratitud. Com en altres narracions folclriques, la histria del caador de rates neix indirectament de nombroses veus que passen de la invectiva al pathos desplegant un ampli vol lric.

Els darrers deu anys d'exili de l'autora, de 1928 al retorn a casa el 1939, van ser sobretot una dcada de prosa. Tanmateix, aix es deu a la necessitat econmica i no pas a una tria voluntria.

Traduccions.

En catal, la va traduir la tamb poeta Maria Merc Maral, amb la collaboraci de l'escriptora i traductora Monika Zgustov. Xnia Dyakonova va traduir el llibre El meu Puixkin.

El compositor rus Dmitri Xostakvitx va traslladar sis poemes de Tsvetieva a la msica. La compositora russo-trtara Sofia Gubaidulina va crear un Homenatge a Marina Tsvetieva que reprenia els seus poemes.

Enllaos externs.
 El mn de Marina Tsvetieva;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90773" title="Paul Verlaine" nonfiltered="1077" processed="1066" dbindex="36164">


El poeta francs Paul Verlaine va nixer a Metz el 30 de mar de 1844. Va morir a Pars el 8 de gener de 1896.

La famlia Verlaine pertanyia a la petita burgesia: el seu pare, com el d'Arthur Rimbaud, era capit de l'exrcit. Va estudiar a Pars i, desprs, va treballar a l'Ajuntament de la capital francesa. Freqentava cafs i salons literaris parisencs fins que el 1866, va collaborar en el primer Parnasse contemporain i va publicar els seus Pomes saturniens. En aquesta obra s'hi perceben influncies de Baudelaire, mal que ja s'hi anuncia l'esfor vers l'Expressi, vers la Sensaci reproduda (com afirmava en una carta a Stphane Mallarm el 22 de novembre de 1866) que caracteritza els millors versos de l'autor. L'any 1869, Ftes galantes, fantasies que evoquen el segle XVIII d'Antoine Watteau, confirmen aquesta orientaci. El 1870 es casa amb Mathilde Maut, a qui acabava de dedicar La Bonne Chanson.

L'any segent, Verlaine pren part a favor de la Comuna de Pars, reprimida en un bany de sang per part del govern d'Adolphe Thiers. El poeta abandona la ciutat amb la seva dona per por de les represlies. Poc temps desprs del retorn a Pars, quan la jove parella viu a casa dels pares de Mathilde, Arthur Rimbaud apareix en la seva vida i la trasbalsa. Verlaine abandona la seva muller i se'n va a Anglaterra i Blgica en companyia del jove poeta. Durant aquests viatges escriu gran part del recull Romances sans paroles. El 1873, durant una disputa al mig del carrer a Brusselles, fereix Rimbaud d'un tret de revlver i es veu condemnat a dos anys de pres, que compleix a Brusselles i a Mons. Durant l'estada a la pres, on elabora la matria d'un recull que no veur mai la llum (Cellulairement), la seva dona n'obt la separaci (desprs d'un procediment iniciat el 1871). A la pres es converteix al catolicisme, l'endem d'una nit mstica. A aquesta conversi probablement es deu l'aband de Cellulairement i la idea d'un recull Sagesse, que, amb Jadis et Nagure (1884) i Paralllement (1888), aprofitar una bona part dels poemes del recull avortat. En sortir del captiveri, torna a Anglaterra i desprs a Rethel, on exerceix el crrec de professor.

L'any 1883, publica a la revista Lutce la primera srie dels poetes malets (Stphane Mallarm, Tristan Corbire, Arthur Rimbaud) que contribueix a fer-lo fams. Juntament amb Mallarm, els poetes del simbolisme i els decadentistes el tracten com un mestre i precursor. El 1884, publica Jadis et Nagure que marca el seu retorn al primer pla literari, encara que el recull estigui bsicament format per peces anteriors a 1874. Aquell mateix any,  Rebours de J.-K. Huysmans li reserva un espai destacat en el pante literari de Jean de Floressas Des Esseintes. El 1885, a Dliquescences d'Ador Floupette de Gabriel Vicaire i Henri Beauclair, se'l consagra oficiosament com a cap de l'escola decadentista. El 1886 collabora amb la Revue contemporaine d'douard Rod. A partir de 1887, mentre creix el seu prestigi, s'enfonsa en la ms absoluta misria. Les produccions literaries dels seus darrers anys resultent purament comercials. En aquesta poca, divideix el temps entre el bar i l'hospital. El 1894 s coronat Prncep dels poetes i se li conceideix una pensi. Envellit prematurament, mor el 1896, a Pars (a l'edat de 52 anys). L'endem del seu enterrament, diversos diaris comenten un esdeveniment curis: durant la nit segent al funeral, l'esttua de la Poesia, al front de lOpra Garnier de Pars, va perdre un bra, que es va estavellar, amb la lira que sostenia, a l'indret per on acabava de passar el tat de Verlaine.

La tradici consagra Verlaine com el poeta de les impressions indecises, que somia amb una poesia com un cant discret i dol. Per a l'anlisi de la seva obra se sol partir de lArt potique que va escriure el 1874 i publicar el 1882. Aquest llibre sembla un resum de la teoria del simbolisme, moviment en vigor des de feia deu anys. L'obra de Verlaine s, en general, complexa. La seva vida s'escindeix entre el somni i l'acci, entre la marginalitat i la veletat burgesa. En el seu darrer poema (titulat "Mort!") verbalitza per darrera vegada aquesta divisi:

Armes, vibrez ! mains admirables, prenez-les,;
Mains sclrates  dfauts des admirables !;
Prenez-les donc et faites signe aux En-alls;
Dans les fables plus incertaines que les sables.;

Tirez du rve notre exode, voulez-vous ?;
Nous mourrons d'tre ainsi languides, presque infmes !;
Armes, parlez ! Vos ordres vont tre pour nous;
La vie enfin fleurie au bout, s'il faut, des lames.;

En catal ha estat tradut, entre d'altres, per Xavier Benguerel, Miquel Forteza i Mari Villangmez.

Enllaos externs.
 Mag Teatre;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90775" title="Krmpack" nonfiltered="1078" processed="1067" dbindex="36165">
Krmpack s una companyia de teatre catalana que va nixer el 1994. Ms tard esdev una empresa de produccions d'espectacles. Fundada per Joel Joan, Jordi Snchez, Mnica Glaenzel i Elisenda Alonso.

Anomenada Companyia l'Idiota pren el nom definitu degut a l'obra teatral Krmpack, una de les primeres produccions de la companyia escrita per Jordi Snchez, que va ser adaptada al cinema.

Ms tard, com a productora i ubicada a Barcelona, va estar al darrere de produccions com Plats Bruts, srie televisiva que va emetre's a TV3 amb rcords d'audincies i que es va doblar al castell per Va Digital; i Excuses!, obra de teatre tamb adaptada al cinema (amb el mateix nom d'Excuses!) que va durar 6 mesos al Teatre Romea i de la qual se'n va fer una versi portuguesa.

Fonts.
 Teatre BCN Qui s qui?






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90776" title="Aladern" nonfiltered="1079" processed="1068" dbindex="36166">

L'aladern (Rhamnus alaternus) s un arbust tpic de la vegetaci mediterrnia.

Fa fins a dos metres d'alada, per sovint s ms baix. Les fulles, endurides o sigui esclerofiles, estan disposades de forma alterna (disposici d'on deriven els noms com i cientfic de l'espcie). Floreix a la primavera i fructifica a l'estiu, els fruits sn esfrics, primer vermells i desprs negres.

s un arbust molt resistent a la secada que encara que molt freqent en els alzinars, mai domina el paisatge.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90777" title="Metro de Berln" nonfiltered="1080" processed="1069" dbindex="36167">





El metro de Berln (en alemany Berliner U-Bahn) s un dels ms funcionals i prctics d'Europa. Junt amb el tren de rodalia (S-Bahn) conforma una densa xarxa urbana de transport que facilita els desplaaments per la capital alemanya. Ambds sn gestionats per la Berliner Verkehrsbetrieb (BVG) o "Empresa de Transports de Berln" en catal.

Va ser fundat en 1902 i en octubre del 2005 compta amb 9 lnies, 170 estacions i 144 km de longitud. 

 Histria .

El metro de Berln compta amb una interessant histria que reflexa de cert mode l'agitada histria de la ciutat. Es pot parlar de tres etapes de construcci:

 De 1902 a 1913 (abans de la Primera Guerra Mundial);
 De 1923 a 1930 (perode d'entre guerres) ;
 A partir de 1952 (desprs de la Segona Guerra Mundial).

El 15 de febrer de 1902 va ser inaugurada la primera lnia entre Warschauer Strae i Zoologischer Garten amb una desviaci cap a la Potsdamer Platz. La major part dels seus quasi 8 km de trajecte eren elevats. Entre 1906 i 1913 es van construir extensions per diversos punts a aquesta nica lnia vertebral (l'anomenada lnia aquest) arribant als barris perifrics de Charlottenburg, Wilmersdorf, Schneberg i, per l'est, la Alexanderplatz.

A causa de la Primera Guerra Mundial els treballs d'ampliaci es van reprendre fins a 1922 amb la inauguarcin de la lnia nord-sud que va connectar amb l'altra lnia en Hallesches Tor i Stadtmitte, arribant aix als barris de Tempelhof i Neuklln. Per etapes va ser creixent la xarxa d'aquesta lnia fins a arribar pel nord a Gesundbrunnen i pel sud a Grenzallee. Per la seua banda, la lnia aquest arribava ja en 1929 al futur Estadi Olmpic i a Krumme Lanke per l'oest i fins a Friedricshfelde per l'orient. Diverses empreses es repartien la gesti de les dites lnies.

En la Segona Guerra Mundial la xarxa del metro va resultar danyada o destruda en gran part. Alguns trajectes van ser inundats per les aiges del riu Spree a causa dels bombardejos perpetrats pels aliats. Per, una vegada conclosa la contesa, els treballs de reconstrucci van ser ardus i prompte va estar novament en funcionament el U-Bahn. A finals de 1945 estaven novament en funcionament 72 dels 80 km totals

Igual que la ciutat, el metro va ser dividit en dues parts en 1961. L'actual lnia 2 va ser dividida, per consegent, en una part occidental i una oriental. Les lnies nord-sud, la major part de les quals quedava en el sector occidental, funcionaven en aquest d'una terminal a l'altra sense fer parada en les anomenades estacions fantasmes de l'est.

En l'poca de la Guerra Freda es va ampliar notablement la xarxa en la part occidental de Berln, aix com el renomenament de totes les lnies en la numeraci que es coneix actualment. La lnia 9 va enllaar la part nord de la ciutat Wedding amb la part sud Steglitz creuant el centre de la mateixa Zoologischer Garten. La lnia 7 va unir el barri de Rudow al sud-est amb el districte de Spandau a l'oest. Tamb les lnies 6 i 8 (antiga lnia nord-sud) van ser ampliades. Al contrari, en el Berln est noms l'anomenada lnia E (hui lnia 5) va ser estesa fins a Hnow.

Desprs de la caiguda del Mur l'any 1989 es van ajuntar ambdues parts del metro, es van sanejar les estacions fantasmes i van ser obertes novament als usuaris. Des de llavors s'han remodelat i millorat moltes estacions, s'han prolongat algunes lnies i s'ha facilitat la correspondncia amb les elets del tren de rodalia (S-Bahn).

 Lnies de Metro .



 Vegeu tamb .
Estaci Central de Berln;
ICE: ferrocarril alemany d'alta velocitat;

 Enllaos externs .

 Empresa de transporte de Berln (BVG)  ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90778" title="Grvol" nonfiltered="1081" processed="1070" dbindex="36168">

El grvol o boix grvol (Ilex aquifolium) s un arbre o un arbust tpic de la vegetaci atlntica europea i d'alguns indrets de la muntanya mitjana mediterrnia. Creix en boscos o fileres de bardisses, fins a altituds de 1000 o 2000 metres.

El grvol pertany al mateix gnere que el mate (Ilex paraguariensis) i d'altres Ilex de Nordamrica. Tot aquest gnere correspon a la famlia de les Aquifolicies. T tamb d'altres noms com coscoll del vesc, arbre de visc, arbre de mal gruit o agrifoli. 

Etimologia.
El terme "Ilex" fa referncia al nom llat de l'alzina, que li va fixar el botnic francs Joseph Pitton, ja que les fulles d'ambdues plantes s'assemblen molt. "Aquifolium", que s el nom clssic del grvol, prov d' "acus" que vol dir agulles i "folius" que vol dir fulles, alludint a la forma punxeguda que presenten aquestes.

Ecologia.
s una planta d'ambients ombrvols que rarament forma masses pures. El seu hbitat sn els boscos, en especial fagedes, pinedes de pi roig i rouredes que es trobin a una alada mxima de 1600 metres i tamb en tanques amb climes humits; amb un sl preferentment silici i orientat a l'ombra. Necessita humitat per sense entollar. El rec ha de ser de moderat a abundant. Resisteix les gelades, per es veu perjudicada per les sequeres estivals. 

Descripci.

Planta dioica que arriba en alguns casos a fer 20 metres d'alada per molt sovint es troba en forma d'arbust baix. El seu port s esvelt, cnic o piramidal segons la varietat, amb forma d'espiral. Les branques sn ascendents als arbres joves i amb el temps el grvol es torna dens i irregular. Es mant verd tot l'any.

Presenta una rel axonomorfa, amb una rel principal que creix en profunditat, de la que parteixen rels laterals o secundries que s'estenen horitzontalment o obliquament, fins a envair completament el sl. 

L'escora s llisa i inicialment d un color verds. A partir del segon i tercer any va prenent un to gris fosc definitiu. Amb el temps, l escora es torna aspra i nuosa. La tija pot presentar ocasionalment berrugues. 

T les fulles enteres punxants esclerfiles. Sn perennes, alternes, ovals o ellptiques, simples i oblongues. Mesuren de 6 a 8 cm de longitud i de 3 a 4 cm d amplada. Sn coricies i de color verd fosc brillant a la fa i al revs d un color ms clar, mat i pllid. L'pex t una petita i aguda espina i el pecol s gruixut i aplanat, d 1 cm de longitud. Tenen un nervi ben marcat. Les fulles ms joves i les de les branques ms baixes sn espinoses mentre que les fulles madures i de branques ms altes (fora de l'abast dels herbvors) sn ms arrodonides. La planta presenta un fullatge persistent.

s una planta dioica, s a dir, hi ha exemplars mascle i exemplars femella. Els femenins sn els que tenen els fruits. Als exemplars masculins, les flors apareixen en grups axillars de color groguenc. En canvi, en les femenines, les flors estan allades o en grups de tres i sn petites i de color blanc o lleugerament rosat. 

Les flors sn actinomorfes, ttrades i es disposen en inflorescncies axillars cimoses. El calze t 4 spals de 1  1,5 mm, ovalats, pubescents i parcialment fusionats a la base. La corolla t 4 ptals de 4-5 x 2-3 mm, oblongs-obovats, glabres i una mica soldats a la base. L'ovari s sper, tetralocular, amb un primordi seminal per cavitat. Sn flors petites, de 16-8 mm i procedeixen de capolls de color prpura. L'androceu est format per tants estams com ptals que apareixen alternats amb aquests i estan soldats a la base de la corolla. Les flors surten a finals de la primavera o a principi de l'estiu. 

El fruit s drupaci, globs i de color vermell brillant o groc viu depenent de la variant. T de 7 a 8 mm de dimetre (mida d'un psol). s carns, pisiforme i cont al seu interior 4 o 5 llavors negres de 7 a 8 mm que no germinen fins al segon any. Neixen sobre peduncles de 4 a 8 mm de longitud. 

Floreix a la primavera i fructifica a l'estiu, i quan els fruits acaben de madurar a la tardor sn un aliment important pels animals del bosc. Sn txics pel humans.

Composici qumica.
 tanins (compostos polifenlics molt astringents i de gust amarg);
 ilicina (principi amarg);
 ilixantina (colorant groc);
 teobromina (alcaloide que t les mateixes propietats que la cafena);
 pectina;
 glucosa;
 goma;
 rutina;
 resina;
 cids cafeotnic, ilexic, urslic, mlic i ctric.

Accions farmacolgiques.
Els tanins tenen la propietat de guarir ferides i mantenir la cura de la pell. A ms, tamb pot detenir la diarrea, utilitzar-se com a antioxidant, antibacteri, antdot contra els verins i ajuda a disminuir el colesterol, sempre en unes dosis adequades, ja que en grans proporcions pot resultar txic. La teobromina t propietats estimulants, cardiotniques i dirtiques. En proporcions elevades s teratognica, s a dir, que pot produir malformacions al fetus.
A causa dels principis actius que contenen, les fulles del boix grvol tenen una acci dirtica, per eliminar el lquid sobrant de l organisme; febrfuga, que mitiga la febre; diafortica, que provoca la transpiraci o augment de sudoraci; espasmoltica, que relaxa la musculatura llisa i aperitiva, que afavoreix la gana. Per aix, s usa com a analgsic, antigots, antipirtic i antitussigen.
L escora, en canvi, t propietats purgants, per a netejar els intestins. Els fruits tamb sn purgants per, coneguda la seva toxicitat, s evita el consum. Les infusions de trossets de l escora tenen un efecte tranquillitzant. 
Altres propietats no tan conegudes del grvol sn contra l estrenyiment i la diarrea, com a laxant vomitiu i per al tractament de les afeccions reumtiques.

Usos medicinals.
La droga d aquesta planta s principalment la fulla tot i que l escora tamb s utilitza. Est indicada en el tractament de malalties com el reumatisme, la gota o la hidropesia, per tamb en processos infecciosos com la grip, les febres intermitents, la bronquitis crnica o el refredat. A ms, calma la tos i s efica contra l estrenyiment, la diarrea i la inapetncia. Tamb se n ha utilitzat, tot i que  rarament, en casos d histria i epilpsia per no se n coneix gaire la seva eficcia. A causa de les propietats dels tanins, aquest s extreu i se n fan medicaments per al tractament de les hemorroides, les lceres de la boca, i cosmtics per eliminar la grassa o els grans de la superfcie de la pell.

Altres usos.
A ms de la seva acci farmacolgica, tamb s utilitza per altres finalitats perqu la fusta de grvol s molt resistent i de difcil podriment. Tradicionalment s'emprava per a fer tanques o llindars de les finques. La seva tija o escora s molt dura, pesada i d un color blanc marfil, s molt apreciada en torneria, ebenisteria i marqueteria on freqentment es tenyia de negre per a substituir el bans. De les branques ms flexibles s obtenen mnecs per les eines, fustes, peces dels instruments agrcoles i altres objectes tils per a usos agraris o com mnecs per als utensilis de cuina. A causa de la resistncia de la fusta del grvol i que resisteix molt b la humitat, s ha emprat al camp per a construccions que aguanten la podridura. Tamb s habitual el seu s per a fer estaques de tanques o particions de finques. Antigament a partir de l escora interior (corfa) s obtenia una resina que s utilitzava per a l elaboraci de  lliga , un entrebanc per a atrapar els pardals i amb les branques agrupades en gavelles s escuraven les xemeneies. A l Alscia francesa, les baies del boix grvol es destillen per obtenir aiguardent. El seu altre s, juntament amb el galzeran (Ruscus aculeatus), el vesc (Viscum albus) i la molsa s com a ornament en les festes nadalenques, a causa dels seus atractius fruits i a les seves peculiars fulles punxant convertint-se aix en un smbol. Aquesta tradici es deu a que es creia que plantat prop de casa, el grvol protegia a aquesta de la mala sort i aportava prosperitat. Com a conseqncia d aix, en molts pasos d Europa es considera actualment una espcie protegida ja que est en perill d extinci.

Toxicitat.

Les seves baies o fruits sn molt txics i la ingesti en proporcions elevades (unes 20 d'elles) pot provocar la mort. Els efectes que pot provocar, pel seu contingut en ilicina, sn irritacions molt fortes a l'estmac i intestins. Els seus principis, com la teobromina, poden afectar el sistema nervis i el cor. El contingut en resines pot produir obstruccions en l'aparell digestiu. Entre els smptomes podem trobar vmits, incapacitat d engolir, visi borrosa, artmia cardaca, dificultat per respirar, convulsions i, fins i tot, la mort. Per al seu tractament es recomana un rentat d'estmac, respiraci artificial i l'administraci de laxants.

Observacions.
Es una espcie protegida a Catalunya, els exemplars que s'hi venen han de procedir d'altres zones o de conreu.

Enllaos externs.
Base de dades 

Base de dades 
Referncies bibliogrfiques.


Galle, F. C.  1997. Hollies. The genus Ilex. (Hollies)































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90780" title="Colom de vol catal" nonfiltered="1082" processed="1071" dbindex="36169">
El colom de vol catal s una raa de colom prpia de Catalunya.

Histria.
El seu origen s molt antic, es creu possible que arribesisn a Catalunya a travs dels rabs en el segle VIII. S'ha trobat en un grvat la varietat colom de la Creu. Al 1613 es troba una referncia indicant la gran varietat que existia d'aquests coloms.

Aquesta variaci, coneguda per ser excepcional dins d'una mateixa raa amb els seus estndards, va devallar molt per diferents factors histrics des de la Guerra Civil Espanyola, de manera que se'n va perdre una gran varietat. Ara s'intenten recuperar i s'han consolidat alguns dels dissenys ms tpics com sn l'enter, el cap de frare, el mong, el girat i el cap i cua entre d'altres.

Ha estat seleccionat per al vol en estol (d'aqu la seva gran capacitat d'orientaci i la capcitat de fer girs harmnics sense sotregades) i el disseny del plomatge.

L'au serveix tant per al vol solitari com en grup, tot i que prefereix viure en grup, de manera que s'inclou dintre del grup de coloms de vol.

Caracterstiques.
s una raa petita d'entre 230 i 315 grams.
aparenta ser ms del que s pel seu pit inflat.
Posat esvelt.
Color del bec depenent del del plomatge.
Bec fora fi.
Carncules nasals molt petites, fines i rectangulars.
Ulls grossos.
Iris de color blanc (de perla), excepte en alguns blancs sencers, caps de frare i cap blancs en qu sn de color vea.
Ribet ocular lleugerament ample i sense prominncies.
Potes de color roig molt brillant.
Tarsos sense cap ploma.
Coll llarg i vertical, ms ample a la part del pit que la del cap.
Cap d'avellana: arrodonit, lleugerament quadrat per sense arestes;


Variants.
s una raa coneguda per l'enorme varietat de plomatges que s capa de tenir. Es diu que amb la combinaci dels diferents colors bsics -i n'hi ha ms d'un centenar- n'hi podria haver ms d'un miler de variants diferents. Qualsevol combinaci s permesa mentre sigui neta, brillant i de deistribuci precisa i ben delimitada.

Les varietats es divideixen en dos grans grups:

Blancatxos.
Sn animals amb el blanc de color de base amb diferents combinacions de colors i zones acolorides:

Segons color: blaus (barrat, fumat i indianat), bronze, groc, negre, roig, tabac (estrany) i sofre.

Segons zones: poden anar soles o combinar-se entre si
ales (remeres de color);
caps (cap de color fins al clatell i mig coll);
colls (color noms a mig coll, des del clatell fins al pit);
cua (cua de color);
manto (escut de colors);
panxes (panxa de color);
pitreres (cap, coll i mig pit de color);
xapats (cap de color fins a l ull i la mandbula superior);

Acolorits.
Aquests sn de color de base amb diferents combinacions de colors i patrons:

Segons colors: tots els possibles de la raa.

Segons patrons de color: sencer, barrat, indianat, tancat...

Segons zones de color:
enter (tot del mateix color);
manto (escut de color diferent);
Colldaurat;
Estornell;
Suau;
Alitenat;

Segons zones blanques:
Cap de frare (cap xapat de blanc);
Cap blanc;
Panxa blanca;
Coliblanc;
Aliblanc;
Mong (cap, coll, ales i cua blancs);
Mong girat (al revs que el mong);

Enllaos externs.
Les races domstiques autctones de Catalunya;
El Francol, Associaci de Criadors d'Aus;
Club Catal de Coloms de Races Autctones;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90781" title="Corner" nonfiltered="1083" processed="1072" dbindex="36170">

El corner (Amelanchier ovalis) s un arbust que es troba a tot el centre i sud d'Europa i que s tpic de la vegetaci mediterrnia de la muntanya mitjana.

Pertany a la famlia de les roscies.

s un arbust de fins a 4 metres d'alada amb diverses tiges. T fulles d'uns dos centmetres ovals i serrades. Floreix a l'abril amb flors de ptals blancs molt allargats i fructifica a l'estiu formant un fruit de forma de poma d'aproximadament un centmetre. 

Enllaos externs.


 Topwalks ;
 Ibiblio ;
 Zur Giftigkeit der Art  ;
 Eintrag bei Plants for the Future. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90784" title="Pinya de Sant Joan" nonfiltered="1084" processed="1073" dbindex="36171">

La pinya de Sant Joan, carxofeta o culleres de pastor (Leuzea conifera) s una planta de la famlia asteraceae, caracterstica de les pinedes.

Planta viva hemicriptofica que primer forma una roseta de fulles sedoses i a la primavera forma un caprol caracterstic en forma de pinya de confera (d'aqu deriva el nom de l'espcie). La fructificaci s en forma de vil de pls blancs i llavor negre.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90790" title="Cnsol (Frana)" nonfiltered="1085" processed="1074" dbindex="36176">

El cnsol era una de les tres persones que detentava el poder executiu a la Frana del Consolat francs, durant la Primera Repblica Francesa.

El nom va venir inspirat en el crrec del mateix nom existent a l'poca de la Repblica de l'antiga Roma.

Els tres cnsols del triumvirat foren:

Napole Bonaparte, actuant de Primer Cnsol;
Jean Jacques Rgis de Cambacrs, i ;
Charles-Franois Lebrun;

En un principi, la direcci del pas es repartia entre els tres cnsuls per, a la prctica, els poders es van anar concentrant a la figura del Primer Cnsul fins a la seva coronaci com a Emperador el 1804.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90791" title="Mataparent" nonfiltered="1086" processed="1075" dbindex="36177">



El mataparent (Boletus satanas, del llat boletus: bolet; satanas: dimoni)) s un bolet tingut popularment per molt txic, com indica el seu nom, per no s pas dels bolets ms perillosos. La seva ingesti provoca trastorns gastrointestinals, amb vmits i diarrees, que es manifesten poc desprs del seu consum.

De totes maneres s molt fcil de diferenciar-lo respecte dels ceps o siurenys comestibles: en tallar-lo, la seva carn es torna blava.

Altres mataparents tamb txics similars sn el Boletus pulchrotinctus, que s ms petit, amb el marge del barret de color rosa violaci, i els porus completament grocs; i el Boletus lupinus, que t el barret de color rosa lils i els porus vermells. Es troben als mateixos hbitats que Boletus satanas.


Descripci.

Amb un capell molt gran, de 10-30 cm, gaireb esfric de jove i desprs convex, amb el marge excedent, incurvat i ondulat. La cutcula, que no s separable, s seca i un xic vellutada, de color blanc-crema gris pllid.

Hbitat.
 
Surt a l'estiu i la tardor en boscos d'arbres de fulla caduca: roures, alzines i faigs, en sls calcaris. No s gaire abundant, per fidel als llocs on surt.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90792" title="Guerra dels Balcans" nonfiltered="1087" processed="1076" dbindex="36178">
Es coneix com a Guerra dels Balcans un seguit de conflictes violents al territori de l'antiga Iugoslvia que varen tenir lloc entre 1991 i 2001. Comprenien dos grups de successives guerres que afectaven totes sis exrepbliques iugoslaves. 
Altres termes amb qu es coneix tamb aquest conflicte sn: "Guerra de l ex-Iugoslvia", "Guerra de Secessi Iugoslava", o "Tercera guerra Balcnica" (un terme passatger encunyat pel periodista britnic Misha Glenny, alludint a les Guerres dels Balcans de 1912-1913).

Es caracteritzen per ser uns conflictes tnics entre els pobles de l'antiga Iugoslvia, principalment entre els Serbis d un costat i Croats, Bosnians o Albanesos de l'altre; per tamb entre Bosnians i Croats a Bsnia i Macedonis i albanesos a la Repblica de Macednia. 

Les guerres van acabar amb una bona part de l'antiga Iugoslvia reduda a la pobresa, interrupci econmica massiva i inestabilitat persistent a travs dels territoris on hi va haver les pitjors batalles. Es consideren els conflictes ms sagnants a terres europees des del final de la Segona Guerra Mundial i tamb els primers des de la Segona Guerra Mundial en haver estat formalment considerats com a genocides amb una acusaci de crims de guerra per a molts dels responsables clau. El Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslvia (ICTY, en angls) va ser establert per Nacions Unides per tal de processar aquests delictes.

Les guerres iugoslaves es poden dividir en dos grups de conflictes diferents:
 Guerres durant la desintegraci de la Repblica Iugoslava:
 Guerra d'Eslovnia (1991) ;
 Guerra de la independncia croata (1991-1995) ;
 Guerra de Bsnia (1992-1995);
  Guerres a regions de poblaci albanesa:
 Guerra de Kosovo (1999) ;
 Conflicte del sud de Srbia (2001) ;
 Conflicte de Macednia (2001) ;

Orgens del conflicte dels Balcans.
Iugoslvia era un pas tnicament molt heterogeni, ja que era la frontera religiosa entre catlics, ortodoxos i musulmans. La  neteja tnica  fou un fenomen histric els orgens del qual es remunten al segle XIX, durant la lluita pel la independncia del domini otom. El nacionalisme serbi, des de llavors, mostr unes caracterstiques expansives, donat el protagonisme que tingu en tal empresa. Per aix, al llarg de la histria de Iugoslvia ha existit en ella una doble possibilitat d organitzaci poltica: per una banda l hegemonia del nacionalisme serbi i per l altra una idea federativa basada en el respecte a la pluralitat tnica. 

Els eslaus del sud van tenir per primera vegada una unitat poltica el 1918 amb el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, que pretengu crear una federaci. Per el 1921 es va optar per una versi de nacionalisme serbi unitari. El Partit Comunista va denunciar aquesta situaci com la conversi del regne en una pres de pobles dominada per la burgesia de la gran srbia.
 
La derrota de Iugoslvia per part dels alemanys a la Segona Guerra Mundial (Crocia s'ali amb les potncies de l'Eix) no es degu pas a la seva heterogenetat, per al llarg d aquesta, les friccions inter-tniques augmentaren com a conseqncia del vessament de sang. La guerra va deixar una greu herncia pel futur. El rgim comunista implantat per Tito el 1945 va semblar haver trobat una forma d estabilitat: un nou estat federal feia que Srbia, amb un ter de la poblaci, noms tingus una vuitena part del poder. 

Durant els anys 50, quan el rgim s enfrontava a Stalin, exist un elevat grau de solidaritat intertnica envers l'URSS. Als anys 60, aquesta solidaritat va tendir a dissipar-se, ja que s evidenci que Iugoslvia es dividia en un nord desenvolupat i un sud pobre. El 1974, la nova Constituci va establir una presidncia rotativa dels presidents de cada una de les seves repbliques federades. A la mort de Tito el 1980, el president de Srbia, Slobodan Milosevic comen a organitzar concentracions en massa contra el genocidi de serbis a Kosovo. Aquesta regi s la ptria original del serbis i s on es va originar la resistncia contra els otomans. Els seus habitants eren partidaris d una repblica autnoma, tenint en compte que el 90% de la seva poblaci no s srbia, sin albanesa. Els poders de Kosovo eren molt reduts; per davant de les protestes, aquesta mnima autonomia fou suprimida per Milosevic. A Vojvodina, una altra unitat poltica dins de Srbia amb noms un 53% de serbis, hi va passar quelcom similar.

A Crocia i a Bsnia, les minories srbies demanaven all que elles no donaven. Bsnia havia estat una creaci de Tito per compensar l hegemonia de Srbia. Era el lloc amb ms matrimonis mixtos i on ms gent es declarava simplement iugoslava.

A les dificultats intertniques s hi sumaren les econmiques: el 1987 Macednia, Montenegro i Kosovo es declararen en fallida econmica. Llavors, la gent podia optar entre un programa de reformes des de dalt com una via cap a l economia de mercat i la democrcia o b un estat autoritari dominat per una ideologia populista i nacionalista com la Srbia de Milosevic. Segons aquest, en la Constituci del 1974, els serbis havien estat deixats de banda per Tito i ara podien venjar-se. Per aix intervingueren a les dues provncies autnomes i substituren els que en detenien el poder per d altres escollits pel mateix Milosevic. Les conseqncies foren immediates: el gener de 1990 explotava la Lliga dels Comunistes, la presidncia federal de Iugoslvia desapareixia en quinze mesos i el Govern Federal en sis ms. A finals del 1990 es celebraren  eleccions lliures a tot el pas. Els comunistes foren derrotats excepte a Srbia i a Montenegro,  on aconseguiren reconvertir-se com a nacionalistes. Durant aquests mesos s iniciava el conflicte serbocroat, seguit de l inici de l enfrontament intertnic a Bsnia.

Finalment, fou la negativa Srbia a acceptar que un croat fos president segons el torn rotatiu el que fu impossible la convivncia. Eslovnia, amb el suport d Alemanya, es declar independent el 1990 amb una coalici anticomunista al govern. A Macednia guanyaren els independentistes, per ni Grcia ni Bulgria, els seus estats limtrofs, l'acceptaren com a naci independent. Crocia tamb s independitz, per, dins seu, la regi de Krajina, amb una elevada poblaci srbia, s independitz de Crocia. Dins d aquesta, la ciutat de Kijevo, croata, s independitz de Krajina. En aquestes condicions,  es produ l ofensiva srbia a Crocia. En independitzar-se Bsnia, el serbis volgueren sumar al nou estat que acabaven de crear, la Repblica Federativa de Iugoslvia, els enclavaments serbis de Bsnia i de Crocia, esclatant definitivament el Conflicte dels Balcans.

 Els primers conflictes (1991-1995) . 
Les guerres iugoslaves comencen amb la secessi de les dues regions ms septentrionals de l'antiga Iugoslvia - Eslovnia i Crocia - per una mplia varietat de discrepncies, incloent-hi assumptes econmics i poltics, entre d'altres.

El primer d'aquests conflictes, conegut com la Guerra d'Eslovnia o Guerra dels deu dies, va ser una lluita amb l'nic objectiu d'evitar la desintegraci de Iugoslvia i va acabar amb la retirada de l'exrcit iugoslau el 1991.

El segon en aquesta srie de conflictes s la Guerra de la independncia croata, que va comenar per les mateixes raons per rpidament es convert en un enfrontament nacionalista entre Srbia i Crocia, ideologies nacionalistes personificades pel president Slobodan Miloevi  en Srbia i el president Franjo Tu man en Crocia. En gener de 1992 el pla de pau de Vance proclamava zones controlades  per les NU (UNPA) per als serbis i portava una soluci que posava fi a les operacions militars, encara que hi va haver algun atac espordic de l'artilleria srbia en ciutats croates i intrusions ocasionals de forces croates a zones de l'UNPA, que varen continuar fins a 1995.

El 1992, en el conflicte s'hi sum Bsnia. La guerra va implicar els tres grups de poblaci de Bsnia, bosnians, serbis i croats, que es diferenciaven principalment per la seva religi tradicional: islam, cristianisme ortodox i catolicisme, respectivament. Va ser, de bon tros, la ms sagnant i la ms mpliament coberta de les guerres iugoslaves.

La lluita a Crocia va acabar a l'estiu de 1995, desprs que l'exrcit croat llancs dues operacions militars rpides, anomenades Operaci Flaix i Operaci Tempesta, amb les quals aconseguia reclamar tot el seu territori excepte el sector de l'UNPA, a l'est, fronterer amb Srbia. Virtualment tota la poblaci srbia en aquestes rees es convertia en refugiada. El sector restant a l'est restava sota l'administraci de les NU (UNTAES), i va ser pacficament reintegrat a Crocia el 1998.

El 1994, els EUA intervenen per interposar-se entre les forces croates i l'exrcit bosni. La intervenci de l'OTAN contra els serbo-bosnians, seguida per la massacre de Srebrenica i l'ofensiva de tropes de Crocia a les rees controlades pels serbis dins de l'Operaci Tempesta, feia perdre als serbo-bosnians algunes de les rees que controlaven, i augmentava la pressi a tots els bndols per aconseguir l'alto el foc i un final negociat de la guerra a Bsnia. La guerra es va acabar amb la signatura dels acords de Dayton el 14 de desembre de 1995.



 Conflictes en rees de poblaci albanesa (1996-2001) . 
En Kosovo, Macednia, i a la zona sud de Srbia, els conflictes varen estar caracteritzats per la tensi tnica i poltica entre els governs serbis i macedonis i les minories nacionals Albaneses que buscaven autonomia, com era el cas en la Repblica de Macednia, o independncia, com en el cas a Kosovo.

La guerra de Kosovo (1996-1999) es convertia en una guerra a gran escala durant 1999, mentre el Conflicte de Macednia (2001) i el conflicte del sud de Srbia (2001) es varen caracteritzar pels enfrontaments armats entre forces de seguretat estatals i guerrilles d'etnia albanesa.

La guerra de Kosovo acabava amb la intervenci de l'OTAN en contra de les forces srbies, encara que durant 2004 es produren nous aixecaments a la zona. La intervenci de l'OTAN es considera sovint com una altra guerra afegida. Els conflictes al sud de Srbia i a la Repblica de Macednia acabaven amb acords de pau internacionalment supervisats entre els insurgents i el govern, per la situaci a les dues regions roman frgil.


Breu cronologia de la Guerra de Iugoslvia. 
1966 
Tito acomiada Aleksandar Rankovic, un oficial d'intelligncia i comandament serbi, desprs de lo qual s'inici una purga de quadres serbis.

1968 
Protestes de maig del 1968 tenen ress tamb a Iugoslvia. Hi ha manifestacions d'estudiants, mentre que a Kosovo els manifestants demanen ms drets per a minoria albanesa. ;

1971 
Manifestacions nacionalistes a Crocia, conegudes com la Primavera de Croacia condemnades pel govern. Molts participants sn posteriorment detinguts per nacionalistes, incloent-hi Stipe Mesi  i Franjo Tu man. La crisi governamental segueix.

1974 
Nova constituci de la Repblica Socialista de Iugoslvia, concedint ms poder a les regions federals, i ms poder a les provncies autnomes srbies de Kosovo i Voivodina, donant-los vot en totes les decisions rellevants del govern federal. Finalment els Bosnians eren reconeguts com a sisena "naci" constituent de Iugoslvia i una de les tres poblacions components de Bsnia i Hercegovina.

1980
Mor el lder iugoslau Josip Broz Tito.

1981 
Comena una crisi econmica a Iugoslvia. Manifestacions nacionalistes albaneses a Kosovo, exigint estatus d'una unitat federal.

1986-1989 
Memorndum de l'Acadmia Srbia de les Cincies i les Arts en protesta per la posici de Srbia en Iugoslvia.
Slobodan Miloevi  arriba al poder a Srbia. Manifestacions de la Revoluci antiburocrtica porten governs pro-Milosevic a Voivodina, Kosovo i Montenegro.

1990 
Es dissol la Lliga de comunistes de Iugoslvia al seu 14 Congrs.
Els canvis constitucionals a Srbia revoquen alguns dels poders concedits a Kosovo i Voivodina, donant a Srbia 3 dels 8 vots del consell federal.
Primeres eleccions democrtiques de la Iugoslvia socialista. Les opcions nacionalistes obtenen majoria en gaireb totes les repbliques.
Els serbo-croats comencen una rebelli contra el nou govern electe que lidera Franjo Tu man.
Els canvis constitucionals a Crocia treuen l'estatus de naci constituent als serbis.

1991 
Eslovnia i Crocia declaren la independncia. La guerra a Eslovnia dura deu dies.
L'exrcit iugoslau marxa d'Eslovnia per dna suport a forces rebels de serbis a Crocia. La guerra comena a Crocia.

1992 
Es signa el pla de pau de Vance, creant-ne 4 zones UNPA per a serbis i acabant una lluita a gran escala a Crocia.
Macednia i Bsnia declaren la independncia. Comena la Guerra de Bsnia.
Es proclama la Repblica Federal de Iugoslvia, constituda per Srbia i Montenegro, les niques dues repbliques restants.
Les Nacions Unides imposen sancions contra Iugoslvia i accepta Eslovnia, Crocia i Bsnia com a membres.

1993 
Comena el conflicte entre Croats i Bosnians a Bsnia.
Comencen enfrontaments a la regi Biha  entre el Govern de Bsnia i bosnians lleials a Fikret Abdi .

1994 
Tractat de pau entre Bosnians i Croats arbitrat pels Estats Units.

1995 
Massacre de Srebrenica. Mes de 8.000 Bosnians sn assassinats.
Crocia llana l'Operaci Flaix i l'Operaci Tempesta, reclamant totes les zones UNPA excepte la zona d'Eslavnia oriental (franja entre Crocia i Srbia), a on s'havia produt l'xode dels Serbis. Acaba la guerra de Crocia.
L'OTAN llana una srie d'atacs aeris contra l'artilleria serbo-bosniana i altres objectius militars.
Es signen els Acords de Dayton a Pars. Acaba la guerra a Bsnia i Hercegovina .

1996 
La Repblica Federal de Iugoslvia reconeix Crocia i Bosnia i Herzegovina.
Desprs d'un frau a les eleccions locals, centenars de milers de Serbis s manifesten a Belgrad contra el rgim Milosevic durant tres mesos.

1998 
Combats entre forces srbies i albanesos a Kosovo.
La zona d'Eslavnia oriental s reintegra pacficament a Crocia.

1999  
l'OTAN comena la campanya militar Operaci Fora Aliada a Kosovo. El control de Kosovo s cedit a les Nacions Unides, per encara roman com una part de Srbia.
Mor Franjo Tu man. Poc desprs, el seu partit perd les eleccions.

2000 
Slobodan Miloevi  s tret fora del poder, i Vojislav Kotunica es converteix en el nou president de Iugoslvia.

2001 
Conflictes entre militants albanesos i govern a Macednia.
Conflicte del sud de Srbia entre militants albanesos i forces de seguretat srbies.

2002 
Slobodan Miloevi  s jutjat a La Haia acusat de crims de guerra a Kosovo.

2003 
La Repblica Federal de Iugoslvia esdev la Uni d'Estats de Srbia i Montenegro.
Mor Alija Izetbegovi.

2006 
Mor Slobodan Miloevi  a la pres de la Haia.
Els Montenegrins declaren la independncia de la uni estatal amb Srbia.



 Enllaos externs.
 
Informaci i enllaos a The Third Balkan War (1991-2001) ;
Wiebes, Cees.  Intelligence and the War in Bosnia 1992-1995, Editor: Lit Verlag, 2003 ;
Informe Govern Holands sobre Massacre de Srebenica;
Dr. Naci R. Craig. "Guerra als Balcans 1991-2002. " Institut d'Estudis Estratgic, 2002, ISBN1-58487-134-2;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90794" title="Walt Whitman" nonfiltered="1088" processed="1077" dbindex="36179">


Walter "Walt" Whitman (31 de maig de 1819 - 26 de mar de 1892) est considerat un dels poetes ms influents nascuts als Estats Units. Amb una obra que s'ha tradut a ms de 30 idiomes, se sol acceptar que Whitman inventa la literatura contempornia americana com a gnere. Abandona les rgides estructures rtmiques i mtriques de la poesia europea i adopta un estil de vers lliure que reprodueix d'una manera escaient la seva visi filosfica, segons la qual Amrica estava destinada a reinventar el mn com a alliberador de l'esperit hum.

Poeta, assagista, periodista i humanista, va nixer a West Hills, Huntington a Long Island, estat de Nova York. La seva obra ms famosa s Leaves of Grass (fulles d'herba), que va continuar revisant i modificant fins a la mort. Un grup de poemes d'aquest recull sobre la guerra civil americana se solen publicar per separat amb el ttol Drum-Taps (cops de tambor).

Les primeres versions de Leaves of Grass eren autoedicions que tenien una pobra recepci. Alguns poemes contenien grfiques representacions del cos hum, enumerat sense parar en l'innovador estil "catalogador" de l'autor, que contrastava amb l'tica puritana d'aquells temps. Malgrat el contingut i l'estructura revolucionries, les segents edicions del llibre continuarien amb la indeferncia de la crtica oficial als Estats Units. En canvi, a l'estranger, el llibre era una sensaci mundial, sobretot a Frana, on l'intens humanisme del poeta contribuiria a provocar la revoluci naturalista de les lletres franceses. Fou tradut a castell pel mallorqu Cebri de Montoliu i de Togores.

Pels volts de 1864, Whitman era ja fams a tot arreu i Leaves of Grass s'havia publicat finalment en una editorial nord-americana. Tot i que encara se'l considerava un iconoclasta i un independent literari, si ms no, l'estatus del poeta comenava a crixer al seu pas. Durant els seus darrers anys, Whitman s'havia convertit en un respectat avantguardista literari que rebia visites de joves artistes de tot el mn. Durant aquests anys, fotografies i quadres del gran bard conrearien una certa figura mstica a l'estil de Crist. Malgrat que Whitman no va inventar el transcendentalisme americ, es va convertir en l'exponent ms fams d'aquesta tendncia i el seu nom no resta noms sinnim de poesia sin tamb de l'incipient misticisme nord-americ. Durant el segle XX, joves escriptors com ara Hart Crane, William Carlos Williams, Allen Ginsberg i Jack Kerouac van rediscobrir Whitman i el van actualitzar per a un pblic ms jove.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90795" title="Rupia ndia" nonfiltered="1089" processed="1078" dbindex="36180">

La rupia ndia (en hindi              Bh rat ya rupay  o, simplement,       rupay ; en angls Indian rupee o, simplement, rupee) s la moneda de l'ndia. El codi ISO 4217 s INR i s'acostuma a abreujar Rs o amb el smbol de la rupia,  , o b amb els smbols    (en alfabet devanagari) o   (en bengal). Es divideix en 100 paise (    ), en singular paisa (   ). 

A la major part del territori indi, la rupia s coneguda com a rupay , r piy , r p yi o qualsevol altre dels mots derivats del snscrit r pyakam (        ), que vol dir "moneda d'argent". Per en bengal i les llenges assameses, la rupia es coneix com a taka (    , smbol  ), i aix s com surt reflectida als bitllets de banc indis.

Les grans quantitats de rupies no se solen comptar en milions o bilions, sin en lakhs (100.000) i crores (10.000.000). 

Histria.
La primera rupia d'argent es creu que fou introduda durant el regnat de Sher Shah Suri (1486-1545), a ra de 40 peces de coure (paise) per rupia. Els primers bitllets de rupies es van emetre al final del segle XVIII, a crrec del Banc de l'Hindustan, el Banc General de Bengala i Bihar i el Banc de Bengala, entre d'altres.


Durant el perode de dominaci britnica i la primera dcada de la independncia, la rupia es dividia en 16 annas. Cada anna se subdividia en 4 paise o 12 pies. Fins al 1815, la Presidncia de Madrs tamb va emetre una moneda basada en el fanam, en qu 12 fanams equivalien a una rupia.

Arran de la independncia el 1947, la rupia ndia va substituir totes les monedes dels antics estats autnoms, alguns dels quals havien ems rupies equivalents a les britniques, com la de Travancore. D'altres monedes que foren substitudes foren, per exemple, la rupia de Hyderabad i el kori de Kutch.

El 1957 es va dur a terme la decimalitzaci i la rupia es va dividir en 100 naye paise (o noves paises, en hindi). Al cap d'uns anys, es va retirar el terme inicial "naye". De tota manera, encara hi ha molta gent que es refereix a les 25, 50 i 75 paises com a 4, 8 i 12 annes respectivament.

La rupia ndia va substituir la rupia de l'ndia Danesa el 1845, la rupia de l'ndia Francesa el 1954 i lescut de l'ndia Portuguesa el 1961. De fet, totes les monedes actuals anomenades rupia prenen el nom de la moneda ndia.

Monedes i bitllets.
Emesa pel Banc de Reserva de l'ndia (                      Bh rat ya Rizarva Bainka / Reserve Bank of India), en circulen monedes de 5, 10, 20, 25 i 50 paise i d'1, 2 i 5 rupies, i bitllets de 5, 10, 20, 50, 100, 500 i 1.000 rupies. Les monedes de valor ms baix (5, 10 i 20 paise), tot i continuar tenint valor legal, circulen molt rarament i el banc central ja no n'encunya. 

Cada bitllet t el seu valor escrit en 17 llenges diferents (en angls i hindi al davant i en 15 ms al darrere), que illustren la diversitat del subcontinent indi.

Taxes de canvi .
1 EUR = 59,3607 INR (31 de juliol del 2006);
1 USD = 46,4963 INR (31 de juliol del 2006);

Vegeu tamb.
Rupia;

Enllaos externs.
Banc de Reserva de l'ndia  ;
www.TrackGandhi.com ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90796" title="Bolet de soca" nonfiltered="1090" processed="1079" dbindex="36181">


Un bolet de soca s el nom com que es dna a aquells bolets que creixen sobre la fusta viva o morta d'un arbre o arbust.

Apareixen en els arbres vius quan aquests ja estan debilitats per alguna causa com pot ser una secada, una inundaci, un incendi, arbres atacats per insectes. I en fusta ja morta la presncia dels carpfors s el smptoma visible d'una infestaci prvia pel fong que encara no s'havia evidenciat.

Els bolets de soca poden pertnyer a molts gneres entre ells Polyporus, Fomes, Loetiporus, Ganoderma i Phellinus.

El bolet de soca del gnere Fomes s'havia fet servir per obtenir un material que un cop sec facilitava encendre el foc amb una pedra foguera o slex.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90801" title="Blackmore's Night" nonfiltered="1091" processed="1080" dbindex="36182">

Blackmore's Night s un conjunt de msica folk rock/new age que s'inspira en la msica del Renaixement; l'encapalen Ritchie Blackmore (guitarra elctrica i acstica) i Candice Night (instruments d'poca, lletrista i cantant).

Histria .
La histria del conjunt comena el 1990, quan la Candice treballava a Nova York en una emissora de rdio de msica rock i on, per raons de feina, conegu en Ritchie, integrant de  Deep Purple en aquells moments. Esdevingueren parella sentimental i s'adonaren  que compartien inters pel Renaixement. Desprs de plegar de Deep Purple el 1993, i havent gravat el 1995 l'lbum Stranger in Us All com a Rainbow (amb la Candice fent els cors), en Ritchie  decid apropar la msica renaixentista al pblic modern. L'efervescent personalitat de Candice i el seu talent com a cantant en fu l'elecci perfecta per a imatge del grup. En el 1997 tot era a punt per llanar el conjunt, amb el nom del conjunt tret del joc de paraules format pels cognoms d'ambds, i amb una formaci estable integrada per la parella, a la que s'afegirien msics fent de bolos quan convingus.  

L'lbum del debut, Shadow of the Moon fou un xit immediat, especialment a Europa.  Els lbums segents, Fires at Midnight sobretot, es van caracteritzar per un increment de msica rock a la guitarra sense perdre, per, una base de Folk rock. Amb el pas del temps, Candice Night ha augmentat la seva participaci, tant com a cantant com tocant un ampli ventall d'instruments del Renaixament.
 
El grup actua a fires i festivals renaixentistes, i tamb fa concerts en solitari en locals escaients a l'ambientaci del grup. Aix, fan gires per castells d'Europa, on toquen en ambients histrics, per a una audincia sovint vestida d'poca. Una mostra de la popularitat del grup s que ha inspirat un conjunt que l'imita, el Renaissance Night.

 Obres .
 Discografia .
 Shadow of the Moon (1997);
 Under a Violet Moon (1999);
 Fires at Midnight (2001);
 Ghost of a Rose (2003);
 Past Times with Good Company (2002), en directe;
 Beyond the Sunset: The Romantic Collection (2004), recopilatori;
 The Village Lanterne  (2006);

 Videografia .
 Castles and Dreams (2005);

 Msics .
 Ritchie Blackmore - guitarres, mandolina, domra;
 Candice Night - cantant, trompa, flauta;
 Bard David of Larchmont - teclats;
 Sisters of the Moon: Lady Madeline i Lady Nancy - cors;
 Squire Malcolm of Lumley - percussi;
 Sir Robert of Normandie- baix;
 Tudor Rose - viol, flauta;

Enllaos externs.
 Plana web oficial del conjunt ;
 Plana web de Candice Night ;
 Club de fans britnic ;
 Fotos del concert d'Amsterdam (14.10.5) ;
 Club de fans holands ;
 Club de fans alemany ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90805" title="Eurosport" nonfiltered="1092" processed="1081" dbindex="36183">
Eurosport s un canal europeu d'esports disponible per satllit i cable en 54 estats i 18 llenges diferents.

Eurosport ofereix esports variats com la Lliga de Campions, el Ralli Pars Dakar, els Jocs Olmpics, ciclisme, tennis i esports d'hivern.

 Enllaos externs .
 Eurosport;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90811" title="L'Arboar" nonfiltered="1093" processed="1082" dbindex="36184">
L'Arboar s un poble del terme municipal d'Avinyonet del Peneds, a la comarca catalana de l'Alt Peneds. Actualment t uns 180 habitants. La principal font de riquesa s la agricultura i ms concretament el conreu de la vinya.

La seva festa major se celebra tradicionalment el primer cap de setmana desprs de Santa Anna.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90812" title="Personalitzaci d'autombils" nonfiltered="1094" processed="1083" dbindex="36185">
La personalitzaci d'autombils (tuning en angls, del verb to tune, afinar) s la cultura de la transformaci del vehicle, de forma que el resultat sigui una representaci particular del propi vehicle.

Histria.
Alguns atribueixen que els origens del tuning sn a Europa, concretament a Alemanya entre 1960 i 1970. Altres indiquen que les tendncies de modificar els autombils com els "lowrider" provenen dels Estats Units a la dcada dels 50. Existeixen diverses tendncies, per l'estil actualment que ms influncia t s el dels Estats Units, grcies al seu gran mercat d'importaci de recanvis.

Aquest fenomen s'ha expandit mpliament, especialment entre els joves. Avui en dia hi ha una gran quantitat de concentracions de fantics, premsa especialitzada, botigues d'accessoris i diferents esdeveniments. A ms a ms, els mitjans de comunicaci i la televisi han influt considerablement a l'acceptaci del concepte tuning com a moda i estil, grcies a les pellcules  The Fast and the Furious.

 Galeria d'Imatges .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90813" title="Boston Celtics" nonfiltered="1095" processed="1084" dbindex="36186">

Boston Celtics s una franqucia de la NBA amb seu Boston, Massachusetts.

 Pavellons .
 Boston Garden (1946-1995);
 TD Banknorth Garden (anteriorment anomenat FleetCenter) (1995-avui);

 Histria de la Franqucia .
Els Celtics s la franqucia amb ms victries en la histria de la NBA. Liderada per Bill Russell, van guanyar vuit ttols consecutius des de 1959 fins a 1966. En els anys 1980, dirigits per Larry Bird, es va produir una intensa rivalitat amb Los Angeles Lakers, que marcaria l'inici de l'NBA com espectacle mundial. Boston i New York Knicks sn els dos nics equips fundadors de l'NBA que romanen en la mateixa ciutat.

 Els anys 40 .

La franqucia de Boston va ser fundada el 6 de juny de 1946 per Walter Brown. En aquesta dcada, que l'equip disputaria la Basketball Association of America (BAA), Boston es mostraria molt poc competitiu i no destacaria fins a l'arribada de Bob Cousy l'any 1950.

El primer entrenador va ser John Russell i la seva primera temporada, els anys 1946-47 va ser certament negativa, amb un rcord de 22 victries sobre 38 i la classificaci a final de temporada en les ltimes posicions de la divisi Est. Malgrat les dificultats econmiques que van afectar a diversos equips en aquests anys, l'any segent Boston va tenir una millora esportiva, mentre que l'equip es classificaria per als playoffs per seria eliminat pels Chicago Stats en els quarts de final. L'any segent, en la temporada 1948-49, entrenats per Alvin Julian, els Celtics fracassarien novament en l'intent d'aconseguir els playoffs, i l'experincia es repetiria una vegada ms en la temporada 1949-50, l'any de naixement de la NBA i d'incorporaci d'aquest equip a la lliga.

 Els anys 50 .


Ser en aquesta dcada quan Boston inici la seva carrera cap a la competitivitat en la lliga, mitjanant la contribuci de Bob Cousy primer i Bill Russell desprs, amb qui s'aconseguirien els primers ttols de la NBA.

Bob Cousy va arribar a Boston en 1950, desprs d'adquirir els seus drets en un sorteig, desprs del desmantellament de l'equip Chicago State. En la temporada 1950-51, amb l'estrena d'Auerbach com entrenador i l'arribada de Cousy i Ed Macauley, Boston va aconseguir el primer rcord de victries positiu, per caurien en primera ronda de playoffs. Aquesta mateixa temporada Boston havia seleccionat en el Draft a Chuck Cooper, el primer afroameric que va jugar en l'NBA. En 1952, malgrat la incorporaci de Bill Sharman, la histria tornaria a repetir-se, per a millorar-se lleument en 1953, quan Boston va aconseguir 45 victries i va superar per primera vegada la primera ronda de playoff. L'any segent, 1954, amb 42 victries, el trio Cowens-Sharman-Macauley repetiria resultats i no superaria la segona ronda de playoff. A l'inici de la temporada 1954-55 es va incorporar Frank Ramsey per Boston noms va aconseguir igualar una vegada ms la seva prpia marca i caure eliminat en segona ronda. Els resultats van empitjorar lleument en 1955-56, quan Boston va caure en la primera ronda. Davant les dificultats de Macauley per a medir-se als grans pvots de la lliga, Auerbach va creure arribat el moment de donar un gir important.

Aquest gir seria l'arribada de Bill Russell en 1956. Aquesta es va materialitzar mitjanant el trasps ms important de la histria de l'NBA, en el qual Ed Macauley i Cliff Facin van ser enviats als Hawks a canvi dels drets de Russell, qui venia de liderar la selecci de Estats Units en les olimpades de Melbourne. Al costat de Cousy i Sharman, i amb la contribuci del tamb nou jugador Tom Heinsohn, Boston aconseguiria en aquesta mateixa temporada el primer campionat de la seva histria, en la temporada 1956-57.

En la temporada segent, una lesi de Russell va impedir a Boston derrotar els Sant Louis Hawks en la final de l'NBA, per a partir de la temporada 1958-59, l'equip obriria una srie de nou campionats consecutius liderats per Russell. En les dues ltimes temporades de la dcada, el pes de l'equip l'hi repartrian Russell, Cowens, Sharman, Heinsohn, Ramsey i un pujante Sam Jones, triat en el Draft de 1957.

 Els anys 60 .


Els anys seixanta sn els ms brillants de la histria de la franqucia, car entre 1960 i 1969, els Celtics aconseguirien nou ttols de l'NBA, sota el lideratge de Bill Russell i la contribuci d'altres grans jugadors.

Els campionats dels primers anys van estar caracteritzats per la importncia dels mateixos jugadors que havien guanyat els tres ttols anteriors. Aix, Heinsohn, Sharman, Cousy, Ramsey i Jones completarien a Russell en la carrera pel ttol de la temporada 1960-61, any en qu a ms es va incorporar a l'equip altre dels seus futurs pilars: Tom Sanders. A l'acabar aquest any, es retirava Bill Sharman. En 1962, Sanders va guanyar pes especfic en absncia de Sharman i Boston va obtenir el seu quart ttol consecutiu enfront de Los Angeles Lakers, que va culminar amb l'elecci el Draft de 1962 de John Havliceck. Aquest seria un altre jugador determinant en els segents ttols de la franqucia i ja en el ttol de 1963 destacaria com un dels jugadors principals. A l'acabar la temporada, es retirava Bob Cousy. Sense Cousy, en 1964, Havliceck i Jones es convertirien en els principals anotadors de Boston, que obtindria el seu sis ttol consecutiu contra San Francisco Warriors, desprs del qual arribaria la retirada de Frank Ramsey. En 1965, el nou ttol s'obtindria davant els Lakers, en un equip encapalat encara per Jones, Havliceck, Russell, Sanders i Heinsohn, qui es retiraria a l'acabar la temporada. En 1966, amb la consecuci del vuit ttol consecutiu enfront dels Lakers, Red Auerbach va deixar de ser l'entrenador de l'equip, on comenaven a sobresortir Larry Siegfried i Don Nelson.

La temporada 1966-67 seria l'nica de la dcada en la qual els Celtics no aconseguirien un ttol, al caure enfront dels Philadelphia 76ers de Wilt Chamberlain. Des d'aquest mateix any Bill Russell combinaria funcions de jugador i entrenador. a ms, l'equip havia rebut l'important refor de Bailey Howell, mitjanant el trasps de Mel Counts a Baltimore Bullets. Encapalats per Russell, Jones, Havliceck, Howell, Siegfried, Sanders i Nelson, Boston tornaria a aconseguir el campionat en 1968 enfront de Philadelphia 76ers, en l'any que va ser triat en el Draft Don Chaney, i el de 1969 enfront dels Lakers de Chamberlain, Elgin Baylor i Jerry West.

Desprs de la temporada 1968-69, una poca arribava a la seva fi: Russell es va retirar com jugador i entrenador, carregant aquest ltim que ocuparia des d'aquell moment Heinsohn. Sense ell, ni el tamb retirat Jones, Boston ni tan noms es classificaria per als playoffs de la temporada 1969-70. Excepte per Havliceck i Nelson, els Celtics eren un equip envellit, que havia de reconstruir-se. El procs comenaria amb l'elecci de Chaney, a la qual seguiria la de Jo Jo White en el Draft de 1969 i es completaria en la dcada segent.

 Els anys 70 .

Els anys 70 van ser els de la dcada postRussell i, malgrat alguns mals anys, aquests van estar plagats de ms llums que ombres, car no van deixar de significar anys de bon nivell de joc en general i tamb de ttols. Si la dels seixanta va ser la dcada de Bill Russell, la dels setanta seria, encara que a un altre nivell, la d'un altre pvot, Dave Cowens. Aquest gran jugador, triat en el Draft de 1970, seria el principal baluarte de l'equip, encara que no exclusiu, en els prxims ttols que s'aconseguirien. L'altre gran pilar de l'equip seguiria sent John Havliceck.

Entrenats, encara per Tom Heinsohn, la dcada comena amb uns Celtics en ple procs de reconstrucci i amb el fracs en l'intent de passar als playoffs en 1971. No obstant aix, el quinteto de jugadors format per Dave Cowens, John Havliceck, Jo Jo White, Don Nelson i Don Chaney aniria augmentant poc a poc la seva capacitat, aconseguint en la temporada 1971-72 la final de conferncia i caient enfront de New York Knicks. En 1973 es completaria la reconstrucci amb l'arribada de Paul Westphal i Paul Silas i Boston, encara que cauria novament davant els Knicks en set durs partits, aconseguiria el seu rcord absolut de victries en lliga regular: 68.

Amb l'equip ja consolidat, Boston es coronaria campi en l'any 1974, desprs de dures eliminatries enfront dels Buffalo Braves i en la final enfront dels Milwaukee Bucks de Kareem Abdul-Jabbar, amb John Havliceck alant-se com jugador ms valus de la final. L'any segent, la temporada 1974-75, en la qual Cowen prenia el relleu d'Havliceck com mxim anotador, la carrera cap al ttol es veuria interrompuda pels Washington Bullets. Aquest mateix any Westphal seria traspassat per Charlie Scott als Phoenix Suns, on passaria els millors anys de la seva carrera, mentre que Chaney s'incorporava a la lliga ABA -tornaria a Boston en un paper secundari de 1978 a 1980-, trencant-se aix l'estructura principal de les tres ltimes temporades. No obstant aix la decisi beneficiaria a Boston a curt termini, quan en 1976 s'erigs novament campi davant els mateixos Suns, en una eliminatria en qu van destacar una vegada ms Cowens i White al costat del propi Scott.

L'any 1977 marcaria el canvi de tendncia en Boston cap a la negra etapa de la segona meitat dels setanta. Abans d'iniciar-se la temporada 1976-77, Boston va perdre a Silas, en un polmic trasps que va portar a Boston a Curtis Rowe, i Don Nelson es va retirar. Sense ambds jugadors, tota la responsabilitat va recaure en Cowens, Havliceck, Scott i White, que noms va servir per a superar la primera ronda dels playoffs. L'any 1978 va marcar el declivi definitiu: els mals resultats van propiciar la substituci d'Heinsohn, per l'exjugador Tom Sanders. A ms, Scott va experimentar un franc declivi, jugant tan sol 31 partits. Com resultat, Boston ni tan sols es va classificar per als playoffs i a final de temporada Havlicekc es va retirar. L'nic positiu d'aquell any va tenir lloc al comenament i al final de la temporada: l'elecci de Cedric Maxwell en el Draft de 1977 i la de Larry Bird en el de 1978, qui no s'incorporaria fins a un any ms tarda.

La temporada de 1978-79 va ser purament de transici. Els playoffs es van escapar novament i Sanders va ser substitut per Cowens, qui va compaginar funcions de jugador i entrenador, fins que al maig va ser nomenat entrenador Bill Fitch. No obstant aix es van donar alguns moviments majors. Per iniciativa del propietari de Boston, Tony Brown, va arribar a l'equip Bob McAdoo, a canvi del jugador Tom Barker i tres eleccions de primera ronda de Draft amb els Knicks. Aix mateix, s'incorporar Nate Archibald, mentre que Jo Jo White es retirava a final de temporada.

 Els anys 80 .

Els anys 1980 seran una nova dcada brillant, tant en joc com en xits, en la qual destacar un altre nom per sobre de tots, Larry Bird, veritable pedra angular dels xits de l'equip. No obstant aix, en la segona meitat dels vuitanta els Celtics donarien els primers passos cap a una lenta decadncia, molt palpable al final de la dcada, de la qual la franqucia no ha arribat a recuperar-se plenament.


La clau dels xits d'aquests anys es troba en algunes decisions preses per Red Auerbach en els anys anteriors, que es completarien en l'estiu de 1979. Desprs de retenir en 1978 els drets de Larry Bird, aquest s'incorporaria a l'equip en la temporada 1979-1980, Auerbach va aconseguir obtenir mitjanant el trasps de Bob McAdoo, la primera elecci de Draft de 1980, que desprs traspassaria al seu torn a Golden State Warriors. A canvi, obtindria de Golden State la tercera elecci d'aquest mateix any, que es convertiria en Kevin McHale, i els drets sobre el jugador Robert Parish. Amb aquests moviments, Boston disposaria en 1981 d'una brillant columna vertebral -el fams Big Three-, sobre el qual l'equip se sustentaria durant ms d'una dcada.

Els xits no trigarien a arribar desprs de la incorporaci de Bird. Entrenats per Bill Fitch, si b Boston, malgrat una gran temporada, no va assolir superar a Philadelphia 76ers en la final de Conferncia Est en 1980. Aquest mateix any tindria lloc la primera retirada Dave Cowens, sense poder afegir un ttol ms al seu historial i que ja no tornaria a Boston. No obstant aix, l'any segent, l'estret marge d'un punt s va servir aquesta vegada per a assolir el passi a la final de la NBA en l'any 1981 enfront dels 76ers i posteriorment derrotar a Houston Rockets en la final. La fora d'un equip en el qual tamb sobresortien Cedric Maxwell -MVP de les finals- i Nate Archibald -MVP de l'All-Star Game- seria la clau de l'xit. Tamb va destacar l'estrena de Danny Ainge en la lliga

En les temporades 1981-82 i 1982-83, el rendiment de Boston va travessar un petit sot. Encara que el nivell de joc va ser molt elevat durant la temporada de 1982, van caure novament en la final de conferncia enfront de Filadelfia. Molt pitjor seria l'any 1983, quan Boston cauria en una pobra eliminatria davant Milwaukee Bucks. Aix qestionaria el treball tcnic i donaria peu a l'arribada en l'any segent a la banqueta de KC Jones, qui iniciaria quatre anys de grans xits per a Boston, sense la participaci ja d'Archibald, que passaria a jugar en Milwaukee. El primer, 1984, va tenir lloc una nova conquesta del ttol de l'NBA enfront de los Angeles Lakers de Magic Johnson, amb el recin arribat Dennis Johnson en l'adrea de joc. L'any segent, 1985, no obstant aix, en la reedici d'aquesta final, el ttol viatjaria a los Angeles. En 1986, la incorporaci de Bill Walton retornaria a l'equip a la seva mxima esplendor i permetria a Boston aconseguir novament el ttol, en aquest cas derrotant als Houston Rockets d'un jove Hakeem Olajuwon i Ralph Sampson.

Dos ttols i una final en tres anys marcaven el cim del rendiment d'aquesta generaci i la necessitat de planificar el futur. s per aix que Boston decidiria traspassar al seu jugador Gerald Henderson per la primera elecci de Draft 1986 de Seattle Supersonics, que hauria de correspondre a un prometedor jugador: Len Bias. No obstant aix, aquest morria dos dies desprs d'una sobredosis de droga, desfent les expectatives posades en aquest nou projecte de reconstrucci i condicionant irreversiblemente el futur. La mala sort, el poc encert en el Draft i alguns errors, ja sense la guia de Red Auerbach, faria irreversible un lent declivi.

Sense Bias ni l'irreversiblemente lesionat Walton, Boston va haver d'afrontar una dura temporada 1986-87, que no obstant aix els duria novament a la final enfront dels Lakers, per que culminaria amb el triomf d'aquests. En 1988, seria Detroit Pistons el botx, en aquest cas en la final de conferncia, marcant aix el relleu en l'hegemonia de la Conferncia Aquest. Les coses no van ser millor en 1989, quan Bird es va perdre tota la temporada per una lesi, ni en 1989-90: en ambds casos Boston cauria en primera ronda de playoffs, primer davant Detroit i desprs davant New York Knicks. Ja sense Ainge, traspassat a Sacramento Kings, Dennis Johnson es retiraria en 1990, desapareixent aix els complements del Big Three que havien assegurat els xits de 1984-1987, sense que el Draft o els traspassos haguessin proveido de nous grans recursos, excepte una excepci: l'elecci de Reggie Lewis en el Draft de 1987.

 Els anys 90 .

La dcada dels 90 va aprofundir el declivi iniciat en els ltims anys de la dcada anterior, convertint-se sense dubte en la pitjor de la histria de la franqucia. Aquesta dcada es caracteritza per l'absncia de lideratges excepte en els primers anys a crrec de Larry Bird i Reggie Lewis i en els ltims dels emergents Antoine Walker i Paul Pierce.

En els primers anys, dirigits per Chris Ford, els Celtics van aconseguir millorar el nivell competitiu exhibit a la fi dels vuitanta. A aix van contribuir els encara tres principals referents de l'equip -Larry Bird, Kevin McHale i Robert Parish-, secundats per un conjunt de nous jugadors: Brian Shaw, Dee Brown i Kevin Gamble (en 1991) i Rick Fox (des de 1992), i per la consolidaci de la nova estrella de l'equip: Reggie Lewis, qui amb els problemes fsics de Larry Bird es convertria en el veritable lder de l'equip, en les temporades 1991-92 i 1992-93. Els resultats van ser notables: semifinalistas de conferncia en les temporades 1990-91 i 1991-92. Noms les importants lesions que van afectar a Larry Bird i Kevin McHale i les fortes manques en la banqueta, van impedir arribar ms lluny.

Seria 1993 el primer any de franc declivi per a l'equip. Retirat en la temporada prvia Larry Bird, l'equip tot just va poder reforar-se amb l'arribada de McDaniel. Encara que aix li va permetre a l'equip aconseguir 48 victries, Reggie Lewis sofriria en la primera ronda dels playoffs un collapse cardac que ho apartaria de la competici i que acabaria amb la seva vida unes setmanes ms tarda. Sense Lewis, Boston va caure en primera ronda enfront de Charlotte Hornets, i aquesta mateixa temporada es va retirar Kevin McHale. La prdua de Lewis restaria molta capacitat competitiva a l'equip, ara capitaneado per un envellit Robert Parish i liderat en anotaci per Dee Brown, que no es classificaria per als playoffs en l'any 1994. L'nica bona notcia seria el bon rendiment de Dino Radja. L'any segent, 1995, Parish s'incorporaria els Hornets, per l'equip es veuria reforat amb la incorporaci de Dominique Wilkins. Encara que aix va permetre aconseguir els playoffs, van caure novament en primera ronda, en la qual seria la seva ltima participaci en playoffs de la dcada.

En la temporada 1995-96, ML Carr, exjugador i campi amb Boston en la dcada dels vuitanta, assumiria les regnes de l'equip i l'adrea tcnica. En els dos anys que va estar al capdavant de la franqucia, els resultats esportius van ser francament negatius, a causa de la falta de referents, de lideratges i de qualitat individual. El millor en aquests anys va venir amb l'elecci de Eric Williams en el Draft de 1995 i sobretot de Antoine Walker en el de 1996. La temporada 1996-97, amb tan noms 15 victries en lliga regular, es va concretar en un intent d'assolir l'elecci nombre un del Draft de 1997 i poder triar aix a Tim Duncan, per la sort no acomapaara, i Boston s'hauria de conformar amb l'elecci nombre 3 i Chauncey Billups.

En estiu de 1997, es convertiria en nou responsable i entrenador Rick Pitino, qui es va mantenir en el crrec fins a intervinguda temporada 2000-2001, i les polmiques decisions de la qual no servirien per a millorar el rendiment competitiu. Pitino va renovar gaireb tota la plantilla al llarg del seu mandat, excepte a Antoine Walker, que lideraria a l'equip fins a l'arribada de Paul Pierce a travs del Draft de 1998, sense que Boston es classifiqus una sola vegada per als playoffs. Entre les seves eleccions ms polmiques es troben els traspassos de Billups i Ron Mercer, ambds triats en el Draft de 1997, el d'Eric Williams, i la incorporaci de diversos jugadors cars i poc efectius, com el pvot Travis Knight.

 El nou millenni .

Aquest perode s'ha caracteritzat per una millora en el rendiment de l'equip respecte als ltims anys de la dcada anterior, encara que aix no ha servit encara per a l'obtenci d'un nou campionat. Desprs de la renncia de Rick Pitino, han estat Chris Wallace (2001-2003) i Danny Ainge (2003-2006) els nous responsables de la reconstrucci de l'equip mentre que general manager i director d'operacions respectivament.


Durant el perode de Chris Wallace va tenir lloc el major xit de la plantilla dels darrers vint anys: la disputa de la final de Conferncia Est davant els New Jersey Nets. Liderats per Paul Pierce i Antoine Walker i entrenats per Jim O'Brien, els Celtics van eliminar contra pronstic a Philadelphia 76ers i Detroit Pistons, per van caure en una dramtica eliminatria per 4-2, durant la qual van protagonitzar la major remuntada de la histria dels playoffs (21 punts en l'ltim quart). No obstant aix, desprs d'un canvi de propietaris, Chris Wallace va ser substitut per Danny Ainge com principal responsable. A aix van contribuir, entre altres factors, el fallit trasps de Vin Baker, qui arribaria amb un llarg i elevat contracte per a experimentar un procs d'alcoholisme que va suposar el seu apartamiento de l'equip en la temporada 2003 i el seu acomiadament en 2004; les fallades en les tres eleccions de Draft en la primera ronda de 2001, que no van servir per a dotar a l'equip de cap jove de garanties, i l'escassa confiana en els criteris seguits per Wallace.

El perode de Danny Ainge s'ha vingut caracteritzant per una gran transformaci de l'equip, en el qual noms queden dos dels finalistes de l'any 2002: Paul Pierce i Mark Blount. Entre les seves decisions ms polmiques es troben el trasps de Antoine Walker en estiu de 2003 per Raef Lafrentz, Jiri Welsh -actualment en Milwaukee Bucks- i una primera ronda de Draft, qui retornaria no obstant aix per a disputar el tram final de la temporada 2004-2005, abans de ser traspassat novament a Miami Heat; la renovaci de Mark Blount, i la falta de resultats esportius (dues eliminacions en primera ronda de playoffs en les temporades 2004 i 2005 i la no classificaci en la temporada 2006). A ms, en les seves dues temporades completes al capdavant de l'equip, aquest ha caigut en primera ronda de playoffs. En el sentit oposat destaquen l'arribada de Ricky Davis i les eleccions realitzades en els drafts de 2004 i 2005, que van aportar a l'equip, entre uns altres, a Al Jefferson, Tony Allen, Delonte West i Gerald Green.


Globalment els anys transcorreguts en aquesta dcada han estat ms positius que l'anterior, en la mesura que en les temporades 2002, 2003, 2004 i 2005 Boston ha aconseguit els playoffs. En 2003 O'Brien va aconseguir dur a l'equip a la semifinal de conferncia, desprs d'eliminar als Indiana Pacers, per New Jersey va tornar a ser el botx de Boston. En 2004, ja sota l'adrea d'Ainge, O'Brien va presentar la dimissi a meitat de la temporada, sent substitut per John Carroll, qui malgrat aconseguir un rcord de victries negatiu (36-46) va assolir accedir als playoffs, on Indiana eliminaria a Boston per 4 victries a 0. En la temporada 2004-2005, Ainge va posar al capdavant de l'equip a Doc Rivers, qui no va assolir millorar l'aconseguit l'any anterior, al tornar a caure eliminat davant els Pacers en primera ronda, en una dramtica srie a set partits.

En la temporada 2005-2006, dirigits encara per Rivers i liderats per Pierce, Boston va obtenirt el pitjor balan de victries dels ltims quatre anys i no ha assolit la classificaci per als playoffs. El plantejament de fons ha estat donar confiana als jugadors ms joves, i en la recta final ha comenat a emerger qui tal vegada sigui l'estrella dels prxims anys en Boston: Gerald Green.

 Plantilla Actual .



Jugadors destacats.
Membres del Basketball Hall of Fame.
Nate Archibald;
Larry Bird;
Walter Brown;
Bob Cousy;
Dave Cowens;
Wayne Embry (incls per ser el primer directiu afroameric);
John Havlicek;
Tom Heinsohn;
Bailey Howell;
KC Jones;
Sam Jones;
Clyde Lovellette;
Ed Macauley;
Pete Maravich;
Kevin McHale;
Robert Parish;
Andy Phillip;
Frank Ramsey;
Arnie Risen;
Bill Russell;
Bill Sharman;
Bill Walton;

Per a recordar.

Danny Ainge;
Don Chaney;
Dennis Johnson;
Cedric Maxwell;
Reggie Lewis;
Don Nelson;
Tom Sanders;
Larry Siegfried;
Paul Silas;
Antoine Walker;
Jo Jo White;

Nmeros retirats.
00 Robert Parish;
1 Walter Brown (propietari);
2 Red Auerbach (entrenador llegendari);
3 Dennis Johnson;
6 Bill Russell;
10 Jo Jo White;
14 Bob Cousy;
15 Tom Heinsohn;
16 Satch Sanders;
17 John Havlicek;
18 Jim Loscutoff;
18 Dave Cowens;
19 Don Nelson;
21 Bill Sharman;
22 Ed Macauley;
23 Frank Ramsey;
24 Sam Jones;
25 KC Jones;
31 Cedric Maxwell;
32 Kevin McHale;
33 Larry Bird;
35 Reggie Lewis;

Nota: El nmero de Loscutoff 18 s'havia retirat per era mantingut actiu per Dave Cowens. En ordre a no retirar-ne dos jersei nmero 18, el Celtics penjava un coixinet de pancartes les lletres "LOSCY" per honrar Loscutoff.

 Entrenadors i Directius.
Membres del Basketball Hall of Fame.
Red Auerbach;
Walter Brown;

 Enllaos externs .
Pgina oficial dels Celtics;
Secci sobre els Celtics del Boston Herald;
Secci sobre els Celtics del Boston Globe;
Secci sobre els Celtics de RealGM;
 http://bostonceltics.skyrock.com;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90816" title="New Jersey Nets" nonfiltered="1096" processed="1085" dbindex="36187">

New Jersey Nets s una franqucia de la NBA amb seu a East Rutherford, New Jersey. El club disput la ABA entre 1967 i 1976.

 Histria de la franqucia .
 New Jersey Americans 1967-1968;
 New York Nets 1968-1977;
 New Jersey Nets 1977-avui;

 Pavellons .
 Teaneck Armory (1967-1968);
 Long Island Arena (1968-1969);
 Island Garden (1969-1971);
 Nassau Coliseum (1971-1977);
 Louis Brown Athletic Center (1977-1981);
 Continental Airlines Arena (1981-avui);

 Plantilla actual .


Jugadors destacats.
Membres del Basketball Hall of Fame:.
Nate Archibald;
Rick Barry;
Julius Erving;
Drazen Petrovic;

Per a recordar:.
Kenny Anderson;
Derrick Coleman;
Kendall Gill;
Armon Gilliam;
Larry Kenon;
Kerry Kittles;
Stephon Marbury;
Kenyon Martin;
Brian Scalabrine;
Keith Van Horn;


Nmeros retirats:.
3 Drazen Petrovic;
4 Wendell Ladner;
23 John Williamson;
25 Bill Melchionni;
32 Julius Erving;
52 Buck Williams;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90818" title="New York Knicks" nonfiltered="1097" processed="1086" dbindex="36188">


New York Knicks (tamb conegut com New York Knickerbockers) s una grandssima franqucia de la NBA amb seu a Nova York.

 Histria de la franqucia .
 New York Knicks 1946-avui;

 Pavellons .
 Madison Square Garden (1946-avui);



 Plantilla actual .


Jugadors destacats.
Membres del Basketball Hall of Fame.
Walt Bellamy;
Bill Bradley;
Dave DeBusschere;
Walt Frazier;
Harry Gallatin;
Tom Gola;
Jerry Lucas;
Bob McAdoo;
Dick McGuire;
Earl Monroe;
Willis Reed;

Per a recordar:.
Patrick Ewing;
Phil Jackson;
Charles Oakley;
Anthony Mason;
John Starks;
Charlie Ward;
Latrell Sprewell;

Nmeros retirats:.
10 Walt Frazier;
12 Dick Barnett;
15 Earl Monroe;
15 Dick McGuire;
19 Willis Reed;
22 Dave DeBusschere;
24 Bill Bradley;
33 Patrick Ewing;

 Entrenadors i altres.
Membres del Basketball Hall of Fame.
Red Holzman;
Lenny Wilkens;

Per a recordar:.
Pat Riley;

Enllaos externs.
Web oficial dels Knicks;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90819" title="Tancament patronal" nonfiltered="1098" processed="1087" dbindex="36189">

El tancament patronal o locaut (tamb conegut per l'expressi anglesa lockout) s la principal mesura de conflicte que pot fer servir l'empresari i consisteix en la clausura temporal del centre de treball decidida unilateralment per ell mateix, com una mesura de conflicte davant els treballadors, que es veuen impossibilitats per a exercir llur activitat laboral.

El tancament pot ser de dues classes:
locaut ofensiu o agressiu: s aquell que fa l'empresari com a mesura de conflicte collectiu sense tenir com a referncia prvia cap alteraci collectiva per part dels treballadors.
locaut defensiu o de resposta: s aquell en qu l'empresari tanca prenent com a referncia una alteraci collectiva per part dels treballadors.

 El reconeixement constitucional del locaut en el dret comparat .
La Constituci espanyola de 1978 no reconeix explcitament el dret al tancament patronal, a diferncia del que succeeix amb el dret de vaga, reconegut a l'article 28.2. En canvi, si recull a l'article 37.2 el dret dels treballadors i dels empresaris a adoptar mesures de conflicte collectiu, tot assenyalant a continuaci que la llei que reguli l'exercici d'aquest dret  inclour les garanties que calguin per tal d'assegurar el funcionament dels serveis essencials de la comunitat.

Basant-se en aquest article, el Tribunal Constitucional espanyol ha mantingut que la Constituci empara nicament la modalitat de tancament defensiu o de resposta quan es pretengui impedir comportaments illegals dels treballadors en vaga.

Soluci ben diferent s l'adoptada per la Constituci de la Repblica Portuguesa de 1976, la qual prohibeix expressament el tancament patronal (article 57.3).

Altres opcions quant a la constitucionalitat del locaut es poden trobar en la resta d'ordenaments jurdics europeus. Cal destacar, per, que l'acceptaci del tancament patronal en el dret comparat sol derivar sobretot del seu reconeixement per part de la jurisprudncia ms que d'un reconeixement exprs als diversos textos constitucionals.

 La regulaci del locaut en dret espanyol .
A Espanya, el tancament patronal es troba regulat pel Reial Decret-Llei 17/1977, de 4 de mar, sobre Relacions de Treball. El 1980, aquesta norma preconstitucional fou objecte d'un recurs d'inconstitucionalitat, presentat per un grup de cinquanta-dos diputats, encapalats per Nicols Redondo Urbieta, llavors secretari general de la Uni General de Treballadors (UGT) i diputat del PSOE per Biscaia. La sentncia 11/1981 de 8 d'abril del Tribunal Constitucional va declarar inconstitucionals alguns dels preceptes d'aquesta norma, per va considerar-ne com a constitucionals la majoria, entre d'altres tots els referents al locaut, per la qual cosa, a Espanya, el locaut roman regulat per un text d'abans de la Constituci de 1978.

 Bibliografia .
PALOMEQUE LPEZ, Manuel Carlos; LVAREZ DE LA ROSA, Manuel. Derecho del Trabajo. Madrid: Ed. Centro de Estudios Ramn Areces, 2003. ISBN 84-8004-588-4;

 Enllaos externs .
Text ntegre de la STC 11/1981 al BOE ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90822" title="Philadelphia 76ers" nonfiltered="1099" processed="1088" dbindex="36191">

Philadelphia 76ers, tamb conegut com a Sixers, s una franqucia de la NBA amb seu a Filadlfia, Pennsylvania.

 Histria de la franqucia .
 Syracuse Nationals 1939-1963;
 Philadelphia 76ers 1963-avui;

 Pavellons .
 State Fair Coliseum (1949-1951);
 War Memorial (a Oncenter) (anteriorment anomenat Onondaga War Memorial) (1951-1963);
 Convention Hall i Philadelphia Arena (1963-1967);
 Wachovia Spectrum (1967-1996);
 Wachovia Center (anteriorment anomenat First Union) (1996-avui) ;

 Histria .
Els Sixers van comenar a jugar en la desapareguda NBL, en la temporada 1946-1947 i amb el nom de Syracuse Nationals. En 1949 van deixar la NBL per a passar a l'NBA. Tot just van necessitar uns sis anys per a guanyar el seu primer ttol, en la temporada 1955-1956. 

Els Nationals es van mudar a Filadlfia en 1963, un any desprs que els Warriors deixessin la ciutat. Al canviar de localitat tamb van modificar el seu nom per 76ers. En aquesta nova etapa van guanyar dos altres ttols NBA, en les temporades 1966-1967 i 1982-1983. En ambdues van vncer a Los Angeles Lakers a les finals.

Amb l'arribada del nou millenni, els Sixers, liderats per Allen Iverson, van tornar a aconseguir balanos molt positius i a classificar-se de nou per a les finals de l'NBA, de nou enfront dels Lakers. Aquesta vegada no van poder repetir la feta i van perdre l'eliminatria, sent l'equip californi el guanyador de l'anell de la temporada 2000-2001. En els ltims anys, l'equip va assolir classificar-se per als playoffs en prcticament totes les edicions, encara que no passaven de les primeres rondes. 

El 19 de desembre de 2006 l'estrella de l'equip, Allen Iverson, abandonava el club per a fitxar pels Denver Nuggets. La marxa de Chris Webber als Detroit Pistons tot just un mes desprs, l'11 de gener de 2007, deixa a l'equip en mans de Kyle Korver i Andre Iguodala, els jugadors ms importants de la plantilla.

2008-09.
El 13 de desembre de 2008 els sixers van acomiadar l'entrenador Maurice Cheeks per el mal comenament de l'equip a la temporada regular. Cheeks fou substitut pel desconegut Tony DiLeo en funcions d'entrenador inter.

 Plantilla .


Referncies.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90825" title="Toronto Raptors" nonfiltered="1100" processed="1089" dbindex="36192">


Toronto Raptors s un equip professional de bsquet amb seu a Toronto, Ontario (Canad). Forma part de la Divisi Atlntica de la National Basketball Association, la lliga per excellncia dels Estats Units. L'aventura dels Raptors de Toronto va comenar l'any 1995 quan l'NBA, juntament amb la creaci dels Vancouver Grizzlies, va decidir expandir-se cap al Canad. Actualment per, sn l'nic equip canadenc de la lliga. Varen comenar jugant a Skydome, fins que l'any 1999 es traslladaren a l'Air Canada Centre.

 Histria de la franqucia .
Naixement dels Raptors.
Els Toronto Raptors es van aparixer el 30 de setembre de 1993 quan l'NBA, com a part de la seva expansi al Canad, va otorgar una franqucia a John Bitove, home de negocis de Toronto. Els Raptors, juntament amb els Vancouver Grizzlies, comenren a jugar els seus primers partits de lliga l'any 1995, convertint-se en els primers equips a jugar a l'NBA des de l'abandonament dels Toronto Huskies l'any 1947.

1995 1999: Inicis de la franqucia.

2006: poca Colangelo.


La temporada 2006-07 representa el millor any esportiu dels Toronto Raptors fins a dia d'avui. L'equip, grcies a l'adquisici d'Andrea Bargnani en el primer lloc del Draft de 2006, el fitxatge de T.J. Ford a canvi de Charlie Villanueva i d'Anthony Parker i Jorge Garbajosa, va proclamar-se campi de la Divisi Atlntica.

El 3 de desembre de 2008, el mnager general dels Toronto Raptors Bryan Colangelo va acomiadar, desprs de 4 anys al crrec, l'entrenador Sam Mitchell. L'equip va comenar la temporada amb un parcial de 8 victries per 9 derrotes, fet que va precipitar l'acomiadament de l'entrenador. El seu lloc l'ocup, com a entrenador inter, Jay Triano.






 Pavellons .
 Rogers Centre (anteriorment anomenat Skydome) (1995 1999) ;
 Air Canada Centre (1999 avui);


 Plantilla actual .


Font: NBA.com

Trajectria.
Llegenda: G: Partits guanyats P:Partits perduts %:porcentatge de victries


 Jugadors a destacar .
Per a recordar.
 Vince Carter - Mxim anotador de la historia dels Raptors; cinc vegades All-Star; campi del Concurs d'esmaixades de l'NBA.;
 Doug Christie ;
 Antonio Davis ;
 Donyell Marshall ;
 Charles Oakley ;
 Alvin Robertson ;
 Jalen Rose ;
 Jerome Williams;
 Tracy McGrady - Era el millor defensor de l'equip i el segon millor anotador.

 Direcci .


General managers
1995 Mar 1998: Isiah Thomas ;
Mar 1998 Abril 2004: Glen Grunwald ;
Abril 2004 Juny 2004 (Inter): Jack McCloskey ;
Juny 2004 Gener 2006: Rob Babcock ;
Gener 2006 Febrer 2006 (Inter): Wayne Embry ;
2006 present: Bryan Colangelo;


Propietaris
1995 1998: John Bitove, Allan Slaight, Isiah Thomas ;
1998 present: Maple Leaf Sports & Entertainment;


Entrenadors.




 Referncies .


Enllaos externs.
Pgina web oficial;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90828" title="Chicago Bulls" nonfiltered="1101" processed="1090" dbindex="36194">



Chicago Bulls s una franqucia de la NBA amb seu Chicago, Illinois.

 Histria de la franqucia .
 Chicago Bulls 1966-avui;

Els Chicago Bulls sn la tercera franqucia formada a Chicago, desprs dels Packers/Zephyrs (actualment Washington Wizards) i els Stags (1946-1950). Des de la seva fundaci en 1966 fins als anys 80 es van mostrar com un equip competitiu, amb nombroses aparicions en els play-offs, per sempre sense aconseguir grans metes. Els Detroit Pistons es van convertir en els seus botxins permanents. La sort dels Bulls va canviar amb l'arribada de Michael Jordan a l'equip, triat en la tercera posici del draft de 1984. Michael es va convertir llavors en el lder d'un gran equip, que de la m de Phil Jackson com entrenador, va conquistar 6 anells en la dcada dels 90.

 Pavellons .
 International Amphitheatre (1966-1967);
 Chicago Stadium (1967-1994);
 United Center (1994-avui);

 Plantilla actual .


 Jugadors a recordar .

 Michael Jordan;
 Scottie Pippen;
 Dennis Rodman;

 Actuals .
 Ben Wallace;
 Kirk Hinrick;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90830" title="ROM Hacking" nonfiltered="1102" processed="1091" dbindex="36195">
El ROM Hacking s el procs de modificar un programari, com ara un videojoc pasat a ROM per alterar el seu funcionament. En el cas dels videojocs, s'intenten alterar els grfics del joc, els texts, el nivells, dificultat i altres coses. Actualment aix est fet en el major nombre dels casos per fans que veuen que els seus jocs es queden antiquats i ells mateixos els modifiquen.

El ROM Hacking normalment es fa amb un editor hexadecimal i alguns programes per alterar coses com els tiles, els objectes, i tot el que el modificador del joc vulgui. Un cop est llest el joc, es pot jugar perfectament en un emulador com tots els altres ROM.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90831" title="Cleveland Cavaliers" nonfiltered="1103" processed="1092" dbindex="36196">



Cleveland Cavaliers s una franqucia de la NBA amb seu a Cleveland, Ohio.

 Histria de la franqucia .
 Cleveland Cavaliers 1970-avui;

 Primers anys .
Els Cavaliers van comenar jugant en l'NBA en 1970 sota la propietat de Nick Mileti. Abans, jugaven els seus partits com a local en el Cleveland Arena i eren entrenats per Bill Fitch, aconseguint un balan de 15-67 a la seva primera temporada a la lliga. Desprs de triar al Draft de 1970 amb el nmero 1 a Austin Carr, van comenar a construir l'equip al seu voltant; no obstant aix, les contnues lesions que li van impedir que es converts en un jugador de l'lit. 

Les segents temporades van ser millors per als Cavaliers, que cada any s'anaven reforant amb jugadors com Bingo Smith, Jim Chones, Jim Cleamons i Dick Snyder. Cleveland va aconseguir un rcord de 23-59 a la seva segona temporada a l'NBA, seguint amb un 32-50 en la 1972-73 i amb una petita baixada en la 1973-74: 29-53. El 1974, l'equip es va traslladar per jugar al Coliseum at Richfield, localitzat a Summit County. Aquest any, van finalitzar amb un 40-42, quedant a un pas de disputar els playoffs per primera vegada. 

A la campanya 1975-76, amb Carr, Smith, Chones, Snyder, el nouvingut Nate Thurmond, i Fitch liderant  l'equip a les banquetes, els Cavs van completar un 49-33, siguent el millor rcord de la Divisi Central, entrant als playoffs i amb Fitch rebent el premi al Millor Entrenador de l'Any. 

A la primera ronda van eliminar a Washington Bullets per 4-3. A causa de diversos heroismes i cistelles en els ltims segons, la srie va ser coneguda com "El Miracle de Richfield". No obstant aix, a causa de les lesions, especialment la de Jim Chones, els Cavs van caure a les Finals de l'Est davant els Boston Celtics. 

Cleveland va guanyar 43 partits les dues temporades segents (1976-77 i 1977-78), per en ambdues van fracassar a la postemporada. Desprs d'un balan de 30-52 en la campanya 1978-79, Fitch va deixar l'equip. A l'any segent, amb Stan Albeck com entrenador, els Cavs van recollectar 37 victries i 45 derrotes, pel que el propietari original Mileti va vendre les seves accions a Joe Zingale, nou amo de l'equip. 

En 1980, desprs d'uns mesos, Zingale va vendre l'equip al magnat Ted Stepien. En un principi, Stepien va voler renombrar l'equip fent-lo anomenar "Ohio Cavaliers", mentre que el pla incloa jugar els seus partits de casa no solament en la zona d'Ohio, sin tamb a Buffalo, New York i Pittsburgh, Pennsylvania. 

Per els Cavs tornaven ha ser un dels pitjors equips de l'NBA, collint un 28-54 en la temporada 1980-81, i un pauprrim 15-67 a l'any segent. En la 1981-82 va perdre els 19 ltims partits de la campanya, i juntament amb els 5 primers de la segent, van formar amb 24 la major ratxa de derrotes de la histria de la lliga. Encara que l'equip va millorar tmidament amb un 23-59, el suport local va tocar definitivament fons, promitjant tan sol 3.900 espectadors en un pavell que caben ms de 20.000. Stepien va amenaar amb dur l'equip a la ciutat de Toronto, per els germans George Gund i Gordon Gund van comprar la franqucia ha intervinguts dels 80 i van decidir mantenir a l'equip en Cleveland. Toronto, de fet, aconseguiria el seu propi equip en 1993, amb els Raptors. 

 De la cima a l'ocs .
En 1986, sota la propietat dels germans Gund, l'equip va adquirir, mitjanant traspassos o eleccions de draft, a Brad Daugherty, Mark Price, Ron Harper i Larry Nance. Aquells jugadors (excepte Harper, que va ser traspassat a los Angeles Clippers a canvi dels drets de Danny Ferry), van formar el cor de l'equip, sota la tutela de l'entrenador Lenny Wilkens, qui va liderar a l'equip ha vuit temporades aconseguint els playoffs en nou anys, incloent tres campanyes de 50 o ms victries. 

No obstant aix, en 1989, els Cavs van ser eliminats dels playoffs en primera ronda per Chicago Bulls. En la quarta trobada de la srie, Cleveland va aconseguir guanyar 108-105 als Bulls igualant la srie a 2. L'avantatge de camp era per als Cavs. Ja en el cinqu i definitiu partit, Michael Jordan va assolir anotar una cistella sobre la bocina sobre Craig Ehlo i eliminar als Cavs en l'ltim sospir. Amb "El Tir", com es va conixer a la cistella, va posar l'eliminatria 3-2 a favor dels "toros", i aquesta considerada una de les millors buzzer-beaters (cistelles sobre la bocina) de tots els temps. Per el cim de l'xit de l'equip es veu en la temporada 1992-93, en la qual els Cavs van aconseguir un balan de 57-25 i van avanar a les Finals de Conferncia, caient eliminats amb Chicago (4-3). 

A partir de llavors, els Cavs van entrar en un perode de decadncia. Amb les retirades i marxes de Nance, Daugherty i Price, l'equip va perdre part de la seva predomini i no va ser capa d'arribar ms que la primera ronda de playoffs en la majoria de les segents temporades. En la campanya de 1992-93, l'equip va assolir un 54-28, per va ser eliminat pels Bulls en les Semifinals de Conferncia, per un humiliant 4-0. Desprs d'aix, Lenny Wilkens va marxar a Atlanta Hawks. 

Mike Fratello va ser l'encarregat de succeir a Wilkens en la temporada 1993-94. Els Cavs es van convertir en un dels millors equips defensius de la lliga sota el lideratge de la seva base Terrell Brandon. En atac, en canvi, l'equip fuixejava ms, sent lent i controlant el temps del joc en tot moment. Encara que no tinguessin problemes per a aconseguir la postemporada, l'equip no superava la primera ronda. 

En 1994, l'equip es va traslladar al pavell Gund Arena, en el centre de la ciutat, on cabien 20.562 espectadors. En 1997 va fer d'amfitri per a l'All-Star Game, a ms de per al nomenament dels 50 millors jugadors de la histria de l'NBA. 

Posteriorment, els jugadors Shawn Kemp, Ricky Davis i Zydrunas Ilgauskas van donar ms qualitat a l'equip, encara que sense assolir l'xit. Desprs de la temporada 1998-99, Fratello va ser acomiadat dels Cavs. 

Diverses temporades consecutives van fer caure als Cavs a les profunditats de la lliga, convertint-se en un equip de loteria de draft. Desprs d'una altra campanya decepcionant en 2002-03, els Cavs van aconseguir el nombre 1 del Draft de 2003, seleccionant a LeBron James, procedent de l'institut. 

 LeBron James; la nova esperana .
James es va convertir rpidament en una estrella local, ja que va jugar al bsquet en l'institut St. Vincent - St. Mary, en Akron, una localitat propera a Cleveland. La temporada 2003-04 oferia moltes esperances, amb James convertint-se en un jugador dominant, i guanyador del premi Rookie de l'Any per davant de Carmelo Anthony. 

La 2004-05 encara prometia ms. James es va collocar definitivament en l'lit de la lliga, augmentant els seus promitjos en punts, rebots, assistncies i percentatges. Malgrat la marxa de Carlos Boozer per circumstncies dubtoses, James va formar amb Ilgauskas i Drew Gooden el cor de l'equip. Desprs d'un principi de temporada prometedor, van comenar a perdre partits i ha descendir llocs amb certa rapidesa, perillant fins i tot els playoffs. Finalment, amb els acomiadaments de l'entrenador Paul Silas i el mnager general Jim Paxson, l'equip es va quedar fora de la postemporada empatant en el vuit lloc amb New Jersey Nets. 

L'estiu de 2005 es van veure molts canvis en l'equip dels Cavs. Amb nou entrenador, Mike Brown, i nou mnager general, l'ex-jugador de l'equip Danny Ferry, encaraven una temporada que apuntava ser ms reeixida. Larry Hughes, Donyell Marshall i Damon Jones es van incorporar com agents lliures. Tot aix estava liderat per LeBron James, el considerat successor de Michael Jordan. 

Al mar, els Cavaliers van assolir la seva primera aparici en playoffs des de 1998. Van finalitzar quarts en la Conferncia Oest i es van enfrontar en primera ronda contra Washington Wizards. Desprs dels dos primers partits, la srie estava igualada, per en el tercer partit va aparixer James a falta de 5.7 segons per a anotar la cistella decisiva. El quart partit va ser per als Wizards, que empataven de nou l'eliminatria. Amb la srie de nou en Cleveland, els Cavs es van dur la victria per 121-120, amb una apassionant prrroga en la qual James va decidir el partit mancant 0.9 segons per al final. En el sis partit tamb es va arribar a la prrroga, grcies a un triple final de Gilbert Arenas. Per en el temps suplementari, Damon Jones va anotar un tir en els moments finals que donava el partit i l'eliminatria als Cavs. Per primera vegada en 13 anys, avanaven a les Semifinals de Conferncia. 

En segona ronda, davant Detroit Pistons, els Cavs perdien els dos primers partits, per, de manera increble, donaven la volta a l'eliminatria guanyant els tres segents, incls un en el Palace of Auburn Hills. No obstant aix, van perdre el sis partit en casa i en el set i definitiu, els Pistons van sentenciar per 79-61.

 Pavellons .
 Cleveland Arena (1970-1974);
 Coliseum at Richfield (1974-1994);
 Quicken Loans Arena (1994-avui);

 Plantilla actual .


 Actual .
 LeBron James;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90833" title="Indiana Pacers" nonfiltered="1104" processed="1093" dbindex="36197">



Indiana Pacers s una franqucia de la NBA amb seu Indianapolis, Indiana.

 Histria de la franqucia .
 Indiana Pacers 1967-avui;

 Pavellons .
 Pepsi Coliseum (1967-1974);
 Market Square Arena (1974-1999);
 Conseco Fieldhouse (1999-avui);

 Plantilla actual .








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90834" title="Vic Mackey" nonfiltered="1105" processed="1094" dbindex="36198">
Vic Mackey (ttol original en angls: The Shield) s una srie policial americana emesa per la FX Networks i altres televisions d'arreu del mn. L'acci es situa al districte imaginari de Farmington de Los Angeles. La srie va ser creada per Shawn Ryan i The Barn Productions per la 20th Century Fox Television i la Sony Pictures Television (antigament Columbia TriStar Television). La srie ha guanyat un Emmy en la seva primera temporada i el seu protagonista Michael Chiklis ha guanyat un Emmy i un Globus d'Or al millor actor en el seu paper de Vic Mackey. La srie ha estat emesa per TVC i TVV.

Als Estats Units s'han ems 6 temporades. La setena i darrera s'ha d'emetre la tardor del 2008, segons fons de la cadena FX. Actualment (Mar de 2008) a TVC s'est emeten la sisena.

 Sobre la srie .

Vic Mackey tracta sobre una divisi experimental del Departament de Policia de Los Angeles situada en l'imaginari districte de Farmington. Aquest districte s una zona multiracial amb bandes de delinqents i amb una elevada taxa de delinqncia. La comissaria es situa en una antiga esglsia reconvertida i coneguda com "la granja".
La trama es basa en diferents membres de la comissaria, per sobretot en "l'equip d'assalt". Es tracta d'un grup especial anti-bandes format per quatre detectius amb uns mtodes tan efectius com il legals. Liderats pel detectiu Vic Mackey, l'equip no dubta en l's de la violncia, el robatori, l'extorsi i fins hi tot l'assassinat per a fer la seva feina.
Les altres trames, que no deixen de creuar-se entre elles, ens mostren el dia a dia d'altres policies de Farmington. El capit David Aceveda, un ambicis policia amb aspiracions poltiques, que arriba a regidor de l'ajuntament la quarta temporada. Els detectius Holland "Dutch" Wagenbach i Claudette Wyms, aquesta darrera ser capitana la cinquena temporada. Els agents Danielle "Danny" Sofer i Julien Lowe, que ens mostren el carrer des del punt de vista dels patrullers uniformats.

 El personatge .

En Vic s el lder de l'equip d'assalt. Policia molt intel ligent, violent i corrupte. No t problemes en utilitzar els mtodes que considera necessaris per aconseguir els seus objectius, incloent-hi el robatori, l assassinat i l extorsi. s totalment fidel als seus companys, es preocupa molt pels seus fills (t tres fills, dos d ells autistes amb costosos tractaments) i protector d aquells a qui considera innocents.

 Joventut .

Es sap molt poc sobre la joventut d en Vic, encara que una vegada va dir que el seu pare era un paleta. A cinquena temporada va dir al tinent Jon Kavanaugh que havia comenat com a policia feia 14 anys, el que indicaria que va comenar en algun moment entre 1991 i 1992. Tamb, en un dels comentaris de DVD de la quarta temporada, en Michael Chiklis esmenta que els personatges principals es basen en els actors que els interpreten. Aix significaria que en Vic Mackey ve de Boston. Hi ha hagut xerrades durant la srie que diuen que en Vic pot haver tingut una mica d'experincia militar, per no s'ha confirmat seriosament. Sembla, tanmateix, ser ms enginys que el detectiu mig.

 La moralitat .

La moralitat d en Vic Mackey s un exemple clssic de dualisme. Mentre que vol tenir una slida posici com a home familiar, ha enganyat a la seva muller amb un cert nombre de dones (incloent-hi l'agent "Danny" Sofer). Ha jurat protegir la llei, tot hi aix regularment la trenca per a obtenir-ne un benefici professional i personal. La personalitat d en Mackey es veu sovint com amoral o maquiavl lica, creient que "el fi justifica el mitj."

Malgrat tot els delictes i actes immorals que ha coms, en Vic es considera irnicament "l'heroi". La seva brutalitat es dirigeix normalment als criminals perillosos que considera que han de merixer el seu dur tractament i que ell mateix els hi ha d aplicar. Fins i tot quan ell ha infringit la llei, ha estat sovint mentre resolia els delictes ms seriosos. En el primer episodi de final de la primera temporada, en Vic acorralava un adolescent i l amenaava de plantar cocana de en ell llevat que li digus qui va segrestar i assassinar dos policies.

 Crims .

L assassinat d en Crowley

s el pitjor crim d en Vic, l assassinat del cinqu component de l equip d assalt, el detectiu Terry Crowley. L havia enviat el capit Aceveda i el Departament de Justcia. Tenien sospites que l equip d assalt havia pactat amb el  senyor de la droga  Rondell Robinson. En Vic va ser avisat secretament per el sotscomissari Ben Gilroy.

Posteriorment l equip d assalt va haver d anar a per en  Two time , un altre  senyor de la droga . En Vic, Shane i Crowley van fer l assalt. Mentre en Two time era al bany, en Vic i en Shane van matar-lo. Just desprs en Crowley va entrar a l habitaci, en Vic va entrar al bany, agaf la pistola d en Two time i va matar en Crowley, simulant que era el delinqent qui l havia mort. Tot hi aix l Aceveda sempre ha tingut la certesa que va ser en Vic qui va matar en Crowley.

Aquest crim passar factura posteriorment a l equip d assalt. A la cinquena temporada el Tinent Kavanaugh, d afers interns, vol enviar a en Vic a la pres per aquest crim. Ser un mal son per tot l equip, doncs tant si volen com si no, tots els membres es veuran immersos en la lluita. Poc a poc la disputa s anir fent ms dura. La pressi sobre en Vic ser insofrible. En Kanavaugh per forar-lo vol enviar en Lem a la pres junt amb uns delinqents que ha detingut i que el mataran dintre de la pres. En Vic respondr deixant en Kanavaugh en evidncia davant de la cpula policial i anant-se al llit amb l ex-dona d en Kanavaugh. En Kanavaugh s ho prendr com una cosa personal, i falsificar proves i forar testimonis. Finalment tot acabar amb la mort d en Lem per part d en Shane i amb en Kanavaugh a la pres per falsificar proves.

Per no ser el final. La mort d en Lem far que la relaci entre en Vic i en Shane passi de l amor a l odi, enfrontant-los totalment.


Assassinats

Els assassinats comesos per en Vic sn nombrosos i molt variats, arribant al voltant de la desena. Va des de  senyors de la droga , mafiosos armenis, membres de bandes salvadorenques (va matar en Guardo Lima, pensant que era l assass d en Lem, desprs d aplicar-li una brutal tortura; i va deixar dos membres de la banda a mans de la banda mexicana perqu es vengessin d ells apallissant-los fins la mort), va deixar abandonat fins que va morir a un membre de la banda de color One-Niners, ...

Tortura

En Vic a torturat a pedfils, membres de la mfia rusa i armnia,  senyors de la droga , delinqents per tal d obtenir informaci, membres de bandes mexicana i salvadorenca, ...

Robatoris

L equip d assalt ha arribat a robar alguna prova policial amb la finalitat de que anessin a la pres els veritables culpables.
Tamb han robat gran quantitat de diners en robatoris, extorsions, arrestos, ... La quantitat es valora en milers de dlars. De totes maneres el cop ms gran el van assestar a la mfia armnia, robant-li un carregament que anava en un tren, amb una quantitat realment alta de diners. Eren els beneficis de la mfia de sis mesos.

 Altres personatges .

 La Granja .

La comissaria del districte de Farmington es coneguda com "la granja" i est ubicada en una antiga esglsia. Aquest atractiu edifici de dues plantes podria considerar-se com un actor ms de la srie. Al seu interior hi trobem:
 Les cel les, situades a la vista de tota la comissaria.
 Les taules, on treballen tots els agents, que no t cap env.
 La sala privada de l'equip d'assalt, on planegen els seus moviments. Durant la cinquena temporada els hi treuen les portes, les tornen a posar en la sisena temporada.
 Els vestuaris.
 Les mquines de begudes, al costat del vestuari.
 Les sales d'interrogatori, situades al pis superior, on les cmeres de vdeo es connecten i desconnecten a la voluntat de qui realitza l'interrogatori.
 El despatx del capit, situat al pis superior on moltes vegades es fa ms poltica que altra cosa i on es pot veure i sentir mitjanant un televisor la sala d'interrogatoris.

 L'Equip d'assalt .

Grup policial d elit destinat a la lluita contra les bandes criminals al districte de Farmington. Format en un origen per quatre detectius, encara que s incorporaran altres agents. Des d un principi l equip es veur sotms a molta pressi per part de la cpula policial, que li exigir resultats immediats. Aix fa que l equip prengui alguna  drecera  en la resoluci d alguns casos. Aquestes  dreceres , que inicialment eren puntuals, s acabar convertint en el mtode favorit de l equip. Aquest fet desembocar en corrupci, robatoris, extorsi, assassinats, ... A partir de la quarta temporada l equip pretn ajustar-se a la llei en les seves actuacions.

 Vic Mackey (Michael Chiklis): Lder de l'equip d'assalt.
 Shane Vendrell (Walton Goggins): Amic i m dreta d'en Vic. Pretn emular-lo, per li manca intel ligncia. La seva falta de control i bogeries provocaran que l equip es vegi en situacions complicades que haur de resoldre en Vic. Al darrer captol de la cinquena temporada va assassinar en Lem, doncs va considerar que els ha trat. Aix generar un conflicte entre ell i en Vic a la sisena temporada.
 Curtis "Lem" Lemansky (Kenny Johnson): Tamb conegut con en  Lemonhead . Moltes vegades s la conscincia de l equip. A la cinquena temporada l equip s investigat pel departament d assumptes interns. Davant la pressi en Lem arriba a un acord que implica que ell anir a la pres per no ning ms de l equip. En Shane creu que els ha trat, que l acord es que en Lem no va a la pres delatant a la resta de l equip, i l assassina amb una granada.
 Ronnie Gardocki (David Rees Snell) : Especialista en temes electrnics. Sempre est al costat d en Vic, incls als pitjors moments. Armadillo, cap dels  Torucos  li va cremar la galta com a venjana per en Vic. A la sisena temporada ser la persona que ajudar a en Vic a resoldre qui va matar a en Lem.

 Altres membres de l equip d assalt .

 Detectiu Terry Crowley (Reed Diamond) (Episodis 1.01, 1.02, 2.22): Detectiu infiltrat en l equip d assalt pel capit Aceveda i el departament de justcia. La seva missi era recollir informaci de les activitats il legals de l equip d assalt. En Vic s alertat per en Ben Gilroy, un contacte a la cpula policial. En Vic i en Shane maten a en Crowley en una batuda. La versi oficial es que l autor s un traficant que desprs van abatre en Vic i en Shane. El capit Aceveda creu que en Vic va matar en Crowley, per no ho pot demostrar.
 Detectiu Tavon Garris (Brian White) (Temporades 2-3): Detectiu de color, s incorporat a l equip pel capit Aceveda per una poltica d integraci dels policies de color i per millorar la relaci de l equip en un barri multiracial. La seva relaci amb en Vic s fora bona, per no amb en Shane, amb qui es baralla. En Shane el deix malferit i li provoca un accident de cotxe amb el que est uns dies en coma. Desprs abandonar l equip.
 Detectiu Armando  Army  Renta (Michael Pea) (Temporada 4): Company d en Shane a antivici. Entra en l equip en substituci d en Shane, que abandona l equip al final de la tercera temporada desprs d una forta discussi amb en Vic pels diners de l assalt al tren dels armenis. L Army s cmplice amb en Shane amb els tripijocs amb l Antown Mitchell, cap de la banda dels  Nineteens . Quan en Shane li demana ajut a en Vic per anar contra l Antwon l equip es torna a unir. Per l Army s incapa d integrar-se i el deix davant l amenaa de tenir que passar pel detector de mentides.
 Detectiu Kevin Hiatt  (Alex O'Loughlin): Una de les darreres incorporacions a l equip. Reemplaa a en Lem. Al seu ingrs s nomenat cap de l equip. L objectiu de la cpula policial s substituir a en Vic, donant-li la jubilaci avanada. Quan en Hiatt entra a l equip a en Vic noms li queden uns quinze dies. Tot aix no li senta b a en Vic, per col laborar amb en Hiatt ( i tamb aprofitar per moure fils per no tenir que plegar);
 Agent Julien Lowe ( Michael Jace): Agent novell tutelat per la  Danny  Sofer. Profundament religis i amb un gran conflicte, doncs s homosexual per les seves profundes conviccions religioses li impedeixen acceptar-ho. A la cinquena temporada, quan ja s un policia experimentat, actua com a tutor de l agent Tina Hanlon. Per ell no s una bona agent, per grcies a en Dutch no plegar. A la sisena temporada la capitana Wyms l incorpora a l equip perqu li ajudi a controlar-lo.

 Altres policies: detectius i comandaments .

 Detectiu Holland  Dutch  Wagenbach (Jay Karnes): Detectiu obsessionat amb els assassins en srie. T una gran ment analtica per a la seva feina. Moltes vegades rep burles pels seus fracassos emocionals, sobretot per part d en Vic, encara que al final tindr una relaci sentimental amb l ex-dona del darrer durant la cinquena temporada. Quan la capitana Rawling s destituda rep la proposta de ser el nou capit en funcions. La rebutja doncs pensa que la cpula policial busca un home de palla per poder-lo manipular.
 Detectiu/capitana Claudette Wyms (CCH Pounder): Pateix lupus. Companya d en  Dutch  durant les cinc primeres temporades, fins que es ascendida a capitana de la comissaria. Efica i honesta creu que les coses a Farmington es poden fer millor. Durant la tercera temporada es postula com a successora del capit Aceveda, per la seva integritat la far enfrontar-se a la fiscalia per uns casos que es donaven per tancats. Aix, a part d impedir-li l ascens, la situa en una posici complicada durant un cert temps. Finalment s ascendida a capitana al final de la cinquena temporada, en substituci de l Steve Billings.
 Capit/regidor David Aceveda (Benito Martinez): Es el primer capit que t la granja i ho ser durant les tres primeres temporades. Des d un inici s enfronta amb en Vic i els seus mtodes. En un inici l intentar fer fora, per posteriorment les seves ambicions poltiques el faran pactar amb en Vic per beneficiar-se dels xits policials de l equip d assalt. En la quarta temporada s escollit regidor de l ajuntament de Los Angeles.
 Capitana Monica Rawling (Glenn Close): Substitueix a l Aceveda i s la capitana de la comissaria durant la quarta temporada. A diferncia de l Aceveda s entn b amb en Vic, que est intentant rehabilitar-se com a policia. Li dna una oportunitat d esmenar les seves errades passades posant-lo al front de la lluita contra les bandes de Farmington. Es la principal impulsora d un ambicis pla consistent en expropiar els bens que es demostri que han estat obtinguts amb diners procedent de delictes. Aquesta poltica tant agressiva l enemistar amb el regidor Aceveda i els vens de Farmington. Malgrat els resultats positius del seu pla, acabar essent destituda.
 Tinent Jon Kavanaugh (Forest Whitaker): Tinent d Assumptes Interns que durant la cinquena temporada estar obsessionat en detenir als membres de l equip d assalt, en especial en Vic. Exercir una gran pressi sobre l equip, que obligar a en Vic a utilitzar tota la seva astcia per a salvar-se. Finalment en Kanavaugh trobar proves, forant a una testimoni, del robatori per part d en Lem d un quilogram d herona d un traficant. En Vic pactar amb l Antwon Mitchell la seguretat d en Lem dintre de la pres. El pacte es trencar i, davant de la certesa que en Lem correr perill dintre de la pres, en Kanavaugh far creure als altres membres de l equip que en Lem els trair per garantir la immunitat davant la justcia. Aix en Shane l assassinar amb una granada sense que en Vic ni en Ronnie ho spiguen. Amb la mort d en Lem en Kanavaugh es queda sense res per acusar en Vic. Amb la seva follia per encarcerar en Vic, falsificar proves i manipular testimonis. La Wyms i en Dutch ho veuran i en Kanavaugh acabar a la pres a la sisena temporada.
 Detectiu/capit en funcions Steve Billings (David Marciano): Detectiu no excessivament brillant que es converteix en capit en funcions desprs de la destituci de la capitana Rawling. El seu mandat a Farmington es bastant desastrs i les seves aspiracions de quedar-se es trenquen quan la Wyms s ascendida a capitana al final de la cinquena temporada. Durant el seu mandat instal la mquines de begudes de la seva propietat, cosa que s delicte. Aquest fet l aprofitar en Dutch quan se n assabenti.
 Sotscomissari Ben Gilroy (John Diehl): Amic i protector d en Vic, doncs es beneficia dels seus xits policials. s qui avisa en Vic que en Crowley s un infiltrat. Posteriorment es descobrir que est implicat en temes de corrupci urbanstica, assumpte que l enemistar amb en Vic, al que ha de trair per salvar-se. Finalment en Vic l ajuda a fugir a Mxic per evitar la pres, per morir abandonat i alcoholitzat en aquell pas.
Detectiu Waylon Burke (Gareth Williams): Lidera una brigada especialista en les infiltracions. Arriben a la granja a la tercera temporada i queden, junt amb l equip d assalt, sota les ordres de la Claudette. L equip d assalt s hi veur obligat a compartir la seva sala i cedir protagonisme. Aix comportar una certa rivalitat amistosa entre els dos equips. Finalment en Waylon s enfrontar amb la Claudette quan per un error d ella un dels membres de l equip est a punt de morir. Pacta amb en Vic perqu l ajudi a deixar la Granja.

 Altres policies: agents .

Agent/Sargent Danielle  Danny  Sofer (Catherine Dent): s una patrullera experimentada que arriba a sergent a la sisena temporada (estava en baixa per maternitat per hi va tenir que renunciar o el seu ascens l hauria ocupat un altre). Mant una relaci d amor-odi amb en Vic, per les activitats poc clares del darrer. Tot hi aix si va relacionar sentimentalment, essent un dels motius del divorci del darrer. A la cinquena temporada t un fill amb ell. La Danny decideix que el pujar ella sola, amb el que mai diu qui es el pare ni hi implica en Vic. El t a la sisena temporada i li posa de nom Lee.
Agent Julien Lowe (Michael Jace): Reviseu l apartat  d altres membres de l equip d assalt ;
Agent Tina Hanlon (Paula Garces): Jove i inexperta ser durament supervisada per en Lowe i represa en ocasions per la Danny. De fet en ocasions ser ms un enfrontament entre elles que altra cosa. s una persona atractiva, el que far que els altres membres de la comissaria no la valorin. Sembla que noms en Dutch est de la seva part, encara que ell si sent atret (per ella el rebutjar). A la sisena temporada es fitxada per la cpula policial com a relacions pbliques de la policia, que ella acceptar sobretot perqu la Danny li fa la vida impossible.

 Familiars i amics .
Corrine Mackey (Cathy Cahlin Ryan): Ex-dona d en Vic.
Cassidy Mackey (Autumn Chiklis): Filla menor d en Vic i la Corrine. L nica que no s autista;
Matthew i Megan Mackey (Joel Rosenthal i Jack Webber): Fills petits d en Vic i la Corrine. Els dos sn autistes, amb el que necessitaran tractaments molt cars. Aix forar a en Vic a fer accions poc tiques.
Joe Clark (Carl Weathers): Ex-policia, antic company i mentor d en Vic. Va ser expulsat de la policia i va perdre la seva famlia i la seva pensi. Representa el futur que no vol en Vic. En un parell d episodis li demanar ajut a en Vic per resoldre temes espinosos.
Mara Sewell/Vendrell (Michele Hicks): Dona d en Shane. Des d un principi no accepta la relaci entre el seu marit i en Vic, amb qui s hi enfrontar algunes vegades.
Aurora Aceveda (Camillia Sanes): Dona de n Aceveda. s el seu gran recolzament en la carrera poltica.

 Comentaris .

El departament de policia de Los Angeles no desitjava veure s retratat amb uns personatges corruptes i violents. Aix doncs els policies tenen una placa diferent (en forma d escut, quan l autntica te forma oval) i la porten en un lloc diferent (a l espatlla dreta en lloc de l esquerra).
El districte de Farmington no existeix. Es suposa que est basat en el districte de  El Salado .
Cathy Cahlin Ryan (Corrine Mackey) s en realitat l esposa del creador de la srie Shawn Ryan.
Autum Chiklis (Cassidy Mackey) s en realitat filla d en Michael Chiklis (Vic Mackey).
Els personatges d en Ronnie i en Lem no formaven part de la srie en un origen. En Lem va ser creat especialment per en Kenny Johnson desprs de que fes una prova pel personatge de Terry Crowley. Per la seva part en David Rees Snell, que era amic del creador de la srie, Shawn Ryan, va participar com un membre ms de l equip d assalt en l episodi pilot. Quan FX Networks va aprovar la srie, va rebre el paper d en Ronnie.
En un principi el personatge de Claudette Wyms tenia que ser un home (Charles Wyms) per CCH Pounder, desprs de llegir el gui, va suggerir que el personatge fos una dona. Els guionistes van acceptar.

 Enllaos externs .

 The Shield ;
 Vic Mackey;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90838" title="Milwaukee Bucks" nonfiltered="1106" processed="1095" dbindex="36199">


Milwaukee Bucks s una franqucia de la NBA amb seu Milwaukee, Wisconsin.

 Histria de la franqucia .
 Milwaukee Bucks 1968-avui;

 Pavellons .
 Milwaukee Arena (1968-1988);
 Bradley Center (1988-avui);

 Entrenadors .
Larry Costello (1968-76);
Don Nelson (1976-87);
Del Harris (1987-91);
Frank Hamblen (1991-92);
Mike Dunleavy, Sr. (1992-96);
Chris Ford (1996-98);
George Karl (1998-2003);
Terry Porter (2003-2005);
Terry Stotts (2005-Present);

 Plantilla actual .










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90840" title="Atlanta Hawks" nonfiltered="1107" processed="1096" dbindex="36200">


Atlanta Hawks s una franqucia de la NBA amb seu Atlanta, Gergia.

 Histria de la franqucia .
 Tri-Cities Blackhawks 1946-1951 (representant les ciutats de Moline, Rock Island i Davenport);
 Milwaukee Hawks 1951-1955;
 St. Louis Hawks 1955-1968;
 Atlanta Hawks 1968-avui;

 Pavellons .
 Wharton Field House 1946-1951;
 Milwaukee Arena 1951-1955;
 Kiel Auditorium 1955-1968;
 Alexander Memorial Coliseum 1968-1972 i 1997-1999;
 Omni Coliseum 1972-1997;
 Georgia Dome 1997-1999;
 Philips Arena 1999-avui;

 Plantilla Actual .



Jugadors.
Jugadors del Basketball Hall of Fame:.
Walt Bellamy;
Cliff Hagan (St. Louis);
Pete Maravich;
Bob Pettit (St. Louis);

Nmeros retirats.
 9 Bob Pettit;
 17 Ted Turner;
 21 Dominique Wilkins;
 23 Lou Hudson;
 40 Jason Collier;

Per a recordar:.
Stacey Augmon;
Zelmo Beaty;
Mookie Blaylock;
Bill Bridges;
Hubie Brown (Entrenador);
John Drew;
"Fast Eddie" Johnson;
Jon Koncak;
Christian Laettner;
Dikembe Mutombo;
Doc Rivers;
Spud Webb;
Kevin Willis;

Enlaos externs.
Web dels Atlanta Hawks;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90842" title="Charlotte Bobcats" nonfiltered="1108" processed="1097" dbindex="36201">



Charlotte Bobcats s una franqucia de la NBA amb seu Charlotte, Carolina del Nord.

 Histria de la franqucia .
 Charlotte Bobcats 2004-avui;

 La creaci d'un nou equip .
Quan els Charlotte Hornets es van traslladar a Nova Orleans per a la temporada 2002-2003, la ciutat i l'NBA van estar d'acord a crear un nou equip en Charlotte per a la temporada 2004-2005. Diversos grups de propietaris, incls un liderat per l'ex-estrella dels Boston Celtics Larry Bird, van licitar per l'equip. Al final, va ser el grup Black Entertainment Television, fundat per Robert L. Johnson, el qual es va dur el gat a l'aigua. Johnson s un dels primers destacats propietaris d'equips esportius de raa afro-americana. Al juny de 2006 es va anunciar que l'ex estrella dels Chicago Bulls Michael Jordan es convertia en el segon major accionista de la franqucia. Un altre destacat accionista de l'equip s el raper Nelly. 

El nom dels Bobcats va ser votat sobre altres possibles eleccions, que incloen noms com els Charlotte Dragons o els Charlotte Flight, que va guanyar la votaci popular grcies a la fama local dels Germans Wright. Malgrat aix, el seu propietari, Bob Johnson, es va decidir pel seu animal favorit, el "bobcat" (linx vermell). Aquest animal s un depredador que habita en l'rea de Carolina del Nord. A ms, t relaci amb el nom de la franqucia de futbol americ de l'estat, els Carolina Panthers. A ms, el servei de transport de la ciutat rep el nom de CATS ("Charlotte Area Transit System"). 

 Els primers anys .
Els Bobcats acudiren al draft d'expansi el 22 de juny de 2004, on van poder triar un nic jugador de cadascuna de la resta de les franqucies. Van aconseguir gent jove amb talent que no havien estat aprofitats suficientment pels seus anteriors equips, com l'aler dels Sacramento Kings Gerald Wallace, o el guanyador del concurs de triples de l'All-Star Weekend de 2007, l'aler de Miami Heat Jason Kapono. Va ser complicat crear un equip de garanties amb les restes dels altres. La seva sort va canviar en el draft del 2004, on van aconseguir en la segona elecci a Emeka Okafor, que va guanyar el premi de Rookie de l'any en 2005. 

El primer partit de la seva curta histria el van disputar el 4 de novembre de 2004 contra els Washington Wizards, perdent 103-96. Per no van trigar a donar la primera alegria a les seves fans, a l'aconseguir la seva primera victria dos dies desprs, contra Orlando Magic, per 111-100. Desprs de perdre els 7 partits posteriors, van aconseguir batre al llavors vigent campi, els Detroit Pistons, i pocs dies desprs van aconseguir una victria molt significativa per als seus seguidors, ja que van batre a New Orleans Hornets en la prrroga en la seva primera visita a la ciutat que s'havia dut el seu anterior equip. 

Van acabar la temporada amb un balan de 18 victries i 64 derrotes, en la quarta posici de la seva divisi. 

 Pavellons .
 Charlotte Coliseum (2004-2005);
 Charlotte Bobcats Arena (2005-avui);

 Plantilla actual .


 Trajectria .













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90844" title="Orlando Magic" nonfiltered="1109" processed="1098" dbindex="36202">


Orlando Magic s una franqucia de la NBA amb seu a Orlando, Florida.

 Histria de la franqucia .
 Orlando Magic 1989-avui;

 Pavellons .
 TD Waterhouse Center (1989-avui);

 Plantilla actual .


Vegeu tamb.
Seleccions dels drafts d'Orlando Magic;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90846" title="Washington Wizards" nonfiltered="1110" processed="1099" dbindex="36203">


Washington Wizards s una franqucia de la NBA amb seu Washington, DC. La temporada 2008-09 (24 de novembre), desprs d'una ratxa negativa de victries-derrotes(1-11), Eddie Jordan fou destitut com entrenador desprs de sis anys.


 Histria de la franqucia .
 Chicago Packers 1961-1962;
 Chicago Zephyrs 1962-1963;
 Baltimore Bullets 1963-1972;
 Capital Bullets 1973-1974;
 Washington Bullets 1974-1997;
 Washington Wizards 1997-avui;

 Pavellons .
 International Ampitheatre (1961-1962);
 Chicago Coliseum (1962-1963);
 Baltimore Civic Center (1963-1973);
 USAir Arena (1973-1997);
 Verizon Center (abans anomenat MCI Center) (1997-avui);

 Plantilla actual .


Referncies.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90848" title="Miquel Barcel Garca" nonfiltered="1111" processed="1100" dbindex="36204">
Miquel Barcel Garca s un editor, traductor i escriptor, especialitzat en el gnere de la cincia ficci. Doctor en informtica, dirigeix i coordina el programa de doctorat sobre sostenibilitat, tecnologia i humanisme de la UPC.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90849" title="Conferncia Est" nonfiltered="1112" processed="1101" dbindex="36205">
La Conferncia Est a l'NBA est composta per quinze equips i organitzada en tres divisions de cinc equips cada una. 

Els lders de cada divisi es classifiquen matemticament per disputar els playoffs, mentres que els cinc equipos restants seran els que poseeixin un millor balan victries-derrotes. Per cada conferncia es clasifiquen vuit equips.

Divisi Atlntica
 Boston Celtics;
 New Jersey Nets;
 New York Knicks;
 Philadelphia 76ers;
 Toronto Raptors;

Divisi Sud-est
 Atlanta Hawks;
 Charlotte Bobcats;
 Miami Heat;
 Orlando Magic;
 Washington Wizards;

Divisi Central
 Chicago Bulls;
 Cleveland Cavaliers;
 Detroit Pistons;
 Indiana Pacers;
 Milwaukee Bucks;

 Campions de la Conferncia Est .
Campions NBA en negreta
 1947: Philadelphia Warriors;
 1948: Philadelphia Warriors;
 1949: Washington Capitols;
 1950: Syracuse Nationals;
 1951: New York Knicks;
 1952: New York Knicks;
 1953: New York Knicks;
 1954: Syracuse Nationals;
 1955: Syracuse Nationals;
 1956: Philadelphia Warriors;
 1957: Boston Celtics;
 1958: Boston Celtics;
 1959: Boston Celtics;
 1960: Boston Celtics;
 1961: Boston Celtics;
 1962: Boston Celtics;
 1963: Boston Celtics;
 1964: Boston Celtics;
 1965: Boston Celtics;
 1966: Boston Celtics;
 1967: Philadelphia 76ers;
 1968: Boston Celtics;
 1969: Boston Celtics;
 1970: New York Knicks;
 1971: Baltimore Bullets;
 1972: New York Knicks;
 1973: New York Knicks;
 1974: Boston Celtics;
 1975: Washington Bullets;
 1976: Boston Celtics;
 1977: Philadelphia 76ers;
 1978: Washington Bullets;
 1979: Washington Bullets;
 1980: Philadelphia 76ers;
 1981: Boston Celtics;
 1982: Philadelphia 76ers;
 1983: Philadelphia 76ers;
 1984: Boston Celtics;
 1985: Boston Celtics;
 1986: Boston Celtics;
 1987: Boston Celtics;
 1988: Detroit Pistons;
 1989: Detroit Pistons;
 1990: Detroit Pistons;
 1991: Chicago Bulls;
 1992: Chicago Bulls;
 1993: Chicago Bulls;
 1994: New York Knicks;
 1995: Orlando Magic;
 1996: Chicago Bulls;
 1997: Chicago Bulls;
 1998: Chicago Bulls;
 1999: New York Knicks;
 2000: Indiana Pacers;
 2001: Philadelphia 76ers;
 2002: New Jersey Nets;
 2003: New Jersey Nets;
 2004: Detroit Pistons;
 2005: Detroit Pistons;
 2006: Miami Heat;
 2007: Cleveland Cavaliers;

 Ttols .
 19: Boston Celtics;
 9: Philadelphia 76ers / Syracuse Nationals;
 8: New York Knicks;
 6: Chicago Bulls;
 5: Detroit Pistons;
 4: Washington Wizards / Bullets;
 3: Golden State / Philadelphia Warriors;
 2: New Jersey Nets;
 1: Cleveland Cavaliers;
 1: Washington Capitols;
 1: Miami Heat;
 1: Orlando Magic;
 1: Indiana Pacers;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90850" title="Divisi Atlntica (NBA)" nonfiltered="1113" processed="1102" dbindex="36206">
La Divisi Atlntica s una divisi de la Conferncia Est de l'NBA. 

Equips actuals.
Boston Celtics;
New Jersey Nets;
New York Knicks;
Philadelphia 76ers;
Toronto Raptors;

Campions.
 1971: New York Knicks;
 1972: Boston Celtics;
 1973: Boston Celtics;
 1974: Boston Celtics;
 1975: Boston Celtics;
 1976: Boston Celtics;
 1977: Philadelphia 76ers;
 1978: Philadelphia 76ers;
 1979: Philadelphia 76ers;
 1980: Boston Celtics;
 1981: Boston Celtics;
 1982: Boston Celtics;
 1983: Philadelphia 76ers;
 1984: Boston Celtics;
 1985: Boston Celtics;
 1986: Boston Celtics;
 1987: Boston Celtics;
 1988: Boston Celtics;
 1989: New York Knicks;
 1990: Philadelphia 76ers;
 1991: Boston Celtics;
 1992: Boston Celtics;
 1993: New York Knicks;
 1994: New York Knicks;
 1995: Orlando Magic;
 1996: Orlando Magic;
 1997: Miami Heat;
 1998: Miami Heat;
 1999: Miami Heat;
 2000: Miami Heat;
 2001: Philadelphia 76ers;
 2002: New Jersey Nets;
 2003: New Jersey Nets;
 2004: New Jersey Nets;
 2005: Boston Celtics;
 2006: New Jersey Nets;
 2007: Toronto Raptors;

 Ttols .
 16: Boston Celtics;
 6: Philadelphia 76ers;
 4: New York Knicks;
 4: Miami Heat;
 4: New Jersey Nets;
 2: Orlando Magic;
 1: Toronto Raptors;

 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90851" title="Divisi Central (NBA)" nonfiltered="1114" processed="1103" dbindex="36207">
La Divisi Central s una divisi de la Conferncia Est de l'NBA. 

Equips actuals.
Chicago Bulls;
Cleveland Cavaliers;
Detroit Pistons;
Indiana Pacers;
Milwaukee Bucks;

 Campions .
 1971: Baltimore Bullets;
 1972: Baltimore Bullets;
 1973: Baltimore Bullets;
 1974: Capital Bullets;
 1975: Washington Bullets;
 1976: Cleveland Cavaliers;
 1977: Houston Rockets;
 1978: San Antonio Spurs;
 1979: San Antonio Spurs;
 1980: Atlanta Hawks;
 1981: Milwaukee Bucks;
 1982: Milwaukee Bucks;
 1983: Milwaukee Bucks;
 1984: Milwaukee Bucks;
 1985: Milwaukee Bucks;
 1986: Milwaukee Bucks;
 1987: Atlanta Hawks;
 1988: Detroit Pistons;
 1989: Detroit Pistons;
 1990: Detroit Pistons;
 1991: Chicago Bulls;
 1992: Chicago Bulls;
 1993: Chicago Bulls;
 1994: Atlanta Hawks;
 1995: Indiana Pacers;
 1996: Chicago Bulls;
 1997: Chicago Bulls;
 1998: Chicago Bulls;
 1999: Indiana Pacers;
 2000: Indiana Pacers;
 2001: Milwaukee Bucks;
 2002: Detroit Pistons;
 2003: Detroit Pistons;
 2004: Indiana Pacers;
 2005: Detroit Pistons;
 2006: Detroit Pistons;
 2007: Detroit Pistons;

 Ttols .
 8: Detroit Pistons;
 7: Milwaukee Bucks;
 6: Chicago Bulls;
 5: Washington Bullets;
 4: Indiana Pacers;
 3: Atlanta Hawks;
 2: San Antonio Spurs;
 1: Cleveland Cavaliers;
 1: Houston Rockets;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90853" title="Divisi Sud-est (NBA)" nonfiltered="1115" processed="1104" dbindex="36208">
La Divisi Sud-est s una divisi de la Conferncia Est de l'NBA. 

Equips actuals.
Atlanta Hawks;
Charlotte Bobcats;
Miami Heat;
Orlando Magic;
Washington Wizards;

 Campions .
 2005: Miami Heat;
 2006: Miami Heat;
 2007: Miami Heat;

 Ttols .
 3: Miami Heat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90855" title="Divisi Nord-est (NBA)" nonfiltered="1116" processed="1105" dbindex="36209">
La Divisi Nord-est s una divisi de la Conferncia Oest de l'NBA. 

 Equips actuals .
Denver Nuggets;
Minnesota Timberwolves;
Portland Trail Blazers;
Seattle SuperSonics;
Utah Jazz;

 Campions .
2005: Seattle SuperSonics;
2006: Denver Nuggets;
2007: Utah Jazz;

 Ttols .
 1: Seattle SuperSonics;
 1: Denver Nuggets;
 1: Utah Jazz;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90857" title="Divisi Pacfic (NBA)" nonfiltered="1117" processed="1106" dbindex="36210">
La Divisi Pacfic s una divisi de la Conferncia Oest de l'NBA. 

 Equips actuals .
Golden State Warriors;
Los Angeles Clippers;
Los Angeles Lakers;
Phoenix Suns;
Sacramento Kings;

 Campions .
 1971: Los Angeles Lakers;
 1972: Los Angeles Lakers;
 1973: Los Angeles Lakers;
 1974: Los Angeles Lakers;
 1975: Golden State Warriors;
 1976: Golden State Warriors;
 1977: Los Angeles Lakers;
 1978: Portland Trail Blazers;
 1979: Seattle SuperSonics;
 1980: Los Angeles Lakers;
 1981: Phoenix Suns;
 1982: Los Angeles Lakers;
 1983: Los Angeles Lakers;
 1984: Los Angeles Lakers;
 1985: Los Angeles Lakers;
 1986: Los Angeles Lakers;
 1987: Los Angeles Lakers;
 1988: Los Angeles Lakers;
 1989: Los Angeles Lakers;
 1990: Los Angeles Lakers;
 1991: Portland Trail Blazers;
 1992: Portland Trail Blazers;
 1993: Phoenix Suns;
 1994: Seattle SuperSonics;
 1995: Phoenix Suns;
 1996: Seattle SuperSonics;
 1997: Seattle SuperSonics;
 1998: Seattle SuperSonics;
 1999: Portland Trail Blazers;
 2000: Los Angeles Lakers;
 2001: Los Angeles Lakers;
 2002: Los Angeles Lakers;
 2003: Sacramento Kings;
 2004: Los Angeles Lakers;
 2005: Phoenix Suns;
 2006: Phoenix Suns;

 Ttols .
 18: Los Angeles Lakers;
 6: Phoenix Suns;
 5: Seattle SuperSonics;
 4: Portland Trail Blazers;
 2: Golden State Warriors;
 2: Sacramento Kings;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90858" title="Conferncia Oest" nonfiltered="1118" processed="1107" dbindex="36211">
La Conferncia Oest a l'NBA est composta per quinze equips i organitzada en tres divisions de cinc equips cada una. 

Els lders de cada divisi es classifiquen matemticament per disputar els playoffs, mentres que els cinc equipos restants seran els que poseeixin un millor balan victries-derrotes. Per cada conferncia es clasifiquen vuit equips.

Divisi Nord-est
 Denver Nuggets;
 Minnesota Timberwolves;
 Portland Trail Blazers;
 Seattle SuperSonics;
 Utah Jazz;

Divisi Sud-oest
 Dallas Mavericks;
 Houston Rockets;
 Memphis Grizzlies;
 New Orleans/Oklahoma City Hornets;
 San Antonio Spurs;

Divisi Pacfic
 Golden State Warriors;
 Los Angeles Clippers;
 Los Angeles Lakers;
 Phoenix Suns;
 Sacramento Kings;

Campions de la Conferncia Oest.
Campions NBA en negreta
 1947: Chicago Stags;
 1948: Baltimore Bullets;
 1949: Minneapolis Lakers;
 1950: Minneapolis Lakers;
 1951: Rochester Royals;
 1952: Minneapolis Lakers;
 1953: Minneapolis Lakers;
 1954: Minneapolis Lakers;
 1955: Ft. Wayne Pistons;
 1956: Ft. Wayne Pistons;
 1957: St. Louis Hawks;
 1958: St. Louis Hawks;
 1959: Minneapolis Lakers;
 1960: St. Louis Hawks;
 1961: St. Louis Hawks;
 1962: Los Angeles Lakers;
 1963: Los Angeles Lakers;
 1964: San Francisco Warriors;
 1965: Los Angeles Lakers;
 1966: Los Angeles Lakers;
 1967: San Francisco Warriors;
 1968: Los Angeles Lakers;
 1969: Los Angeles Lakers;
 1970: Los Angeles Lakers;
 1971: Milwaukee Bucks;
 1972: Los Angeles Lakers;
 1973: Los Angeles Lakers;
 1974: Milwaukee Bucks;
 1975: Golden State Warriors;
 1976: Phoenix Suns;
 1977: Portland Trail Blazers;
 1978: Seattle SuperSonics;
 1979: Seattle SuperSonics;
 1980: Los Angeles Lakers;
 1981: Houston Rockets;
 1982: Los Angeles Lakers;
 1983: Los Angeles Lakers;
 1984: Los Angeles Lakers;
 1985: Los Angeles Lakers;
 1986: Houston Rockets;
 1987: Los Angeles Lakers;
 1988: Los Angeles Lakers;
 1989: Los Angeles Lakers;
 1990: Portland Trail Blazers;
 1991: Los Angeles Lakers;
 1992: Portland Trail Blazers;
 1993: Phoenix Suns;
 1994: Houston Rockets;
 1995: Houston Rockets;
 1996: Seattle SuperSonics;
 1997: Utah Jazz;
 1998: Utah Jazz;
 1999: San Antonio Spurs;
 2000: Los Angeles Lakers;
 2001: Los Angeles Lakers;
 2002: Los Angeles Lakers;
 2003: San Antonio Spurs;
 2004: Los Angeles Lakers;
 2005: San Antonio Spurs;
 2006: Dallas Mavericks;
 2007: San Antonio Spurs;
 2008: Los Angeles Lakers;

 Ttols .
 29: Minneapolis / Los Angeles Lakers;
 4: Atlanta / St. Louis Hawks;
 4: Houston Rockets;
 4: San Antonio Spurs;
 3: Golden State / San Francisco Warriors;
 3: Portland Trail Blazers;
 3: Seattle SuperSonics;
 2: Dallas Mavericks;
 2: Detroit / Ft. Wayne Pistons;
 2: Milwaukee Bucks;
 2: Phoenix Suns;
 2: Utah Jazz;
 1: Chicago Stags;
 1: Baltimore Bullets;
 1: Sacramento Kings  / Rochester Royals;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90859" title="Estrella fulgurant" nonfiltered="1119" processed="1108" dbindex="36212">

Una estrella fulgurant s una estrella variable que pot experimentar dramtics augments impredictibles del seu esclat d'alguns minuts o unes poques hores. L'esclat augmenta en tot l'espectre, des dels raigs x a les ones de rdio.
Les estrelles fulgurants son febles nanes vermelles, encara que recents investigacions indiquen que les nanes marrons podrien tamb produir fulguracions. 

Les primeres estrelles fulgurants conegudes  (V1396 Cygni i AT Microscopii) foren descobertes en el 1924. Encara que la mes coneguda de totes les estrelles fulgurants (UV Ceti) fou descoberta en el 1948, i avui en dia les estrelles fulgurants es coneixen a vegades com a variables UV Ceti.

L'estrella ms prxima al nostre Sol Prxima Centauri s una estrella fulgurant, com una altres vena prxima Wolf 359. L'estrella de Barnard, el segon sistema estellar ms prxim, tamb es  sospita que es una estrella fulgurant. Degut a que totes sn febles intrnsecament, totes les estrelles fulgurants conegudes estan a uns 60 anys-llum de la Terra.

Es creu que les fulguracions de les estrelles fulgurants sn similars a les fulguracions solars.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90865" title="Trotskisme" nonfiltered="1120" processed="1109" dbindex="36213">

El trotskisme s la versi del marxisme desenvolupada per Lev Trotski, qui, considerant-se un marxista ortodox i un bolxevic defensava la creaci d'una avantguarda del partit. Les idees poltiques de Trotski difereixen de les d'Stalin, sobretot en el punt de la necessitat d'una revoluci proletria internacional, rebutjant aix la teoria del socialisme en un sol pas, aix com en la defensa d'una vertadera dictadura del proletariat basada en principis democrtics. De fet, els trotskisme es presenta com un retorn al marxisme genu tal com es practicava en la Revoluci Russa i en els primers temps de la Komintern, oposant-se, doncs, a l'adulteraci del marxisme perpetrada, segons els trotskistes, per Stalin i els seus seguidors.

Nombrosos grups, persones i collectius s'han definit com a trotskistes tot i mantenir interpretacions diferents dels escrits de Trotski. 

 Idees principals .

Les idees principals del trotskisme sn:

Suport a l'estratgia de la revoluci permanent, en oposici a la teoria de les dues fases dels seus adversaris, idees expressades per Trotski a La revoluci permanent (1928) i Resultats i projectes (1906);
Crtica a la direcci de la Uni Sovitica constituda desprs de la mort de Lenin (1924); a partir de 1933, aquesta idea va dur a propugnar l'esclat d'una revoluci a l'URSS en contra all que els trotskistes definien com un estat obrer degenerat. Trotski va exposar aquests pensaments a  La revoluci trada ;
Suport a la revoluci social als pasos capitalistes avanats mitjanant l'acci de masses de la classe obrera;
Suport a l'internacionalisme proletari ;

 La Teoria de la Revoluci Permament .
 Orgens .

Segons Trotski, el terme trotskisme fou encunyat per Pavel Milyukov, (a vegades transliterat com a 'Paul Miliukoff'), l'ideleg del Partit Constitucional Democrtic (Kadet) de Rssia. El 1905,  Milyukov s'opos durament a all que ell anomenava trotskisme.

Durant la Revoluci de 1905, Trotski, elegit president del Soviet de Sant Petersburg, defensava la idea de dur a terme immediatament la revoluci proletria mentre que d'altres socialistes es mostraven partidaris de dur a terme primer una revoluci burgesa capitalista que enderroqus un sistema feudal com ho era el tsarisme. Fou aleshores, que Trotski va desenvolupar la teoria de la Revoluci Permanent com ms tard fou coneguda. De fet, el terme revoluci permanent est pres d'un escrit de Karl Marx de 1850 com ho s la seva Nota per al Comit Central de la Lliga Comunista.

 Caracterstiques .

Fins 1905, assenyalava Trotski, els marxistes noms havien teoritzat com es podia dur a terme una revoluci en un pas capitalista d'Europa per instaurar-hi el socialisme, la qual cosa, evidentment, deixava fora el cas de Rssia, considerada aleshores -i fins a la revoluci de 1917- com un pas que encara no havia arribat al capitalisme ja que encara es trobava en un estadi feudal amb una petita i feble burgesia.

Amb la teoria de la Revoluci Permanent, Trotski pretenia explicar com es podia arribar a establir el socialisme en un pas endarrerit com Rssia, on no es complia el requisit d'haver-s'hi desenvolupat plenament la societat capitalista. Segons Trotski, a Rssia era noms el proletariat qui podia enderrocar-hi el feudalisme comptant amb el suport de la pagesia, per la classe obrera no s'havia d'aturar pas ac sin que havia d'aprofitar l'ocasi per dur a terme la seva revoluci contra la feble classe capitalista, instaurant, doncs, un estat obrer, i fent una crida a la classe obrera dels pasos capitalistes avanats d'acudir en la seva ajuda, de tal manera que el socialisme pogus desenvolupar-se a Rssia i a tot arreu.

 La revoluci burgesa capitalista democrtica .
Les revolucions esdevingudes a Gran Bretanya durant el segle XVII i a Frana el 1789 van abolir-hi el feudalisme i van crear les condicions necessries per al desenvolupament del capitalisme. Ara b, segons Trotski, aquesta mena de revolucions mai no s'esdevindrien a Rssia. En la Revoluci Francesa, Frana va viure all que els marxistes denominen revoluci burgesa democrtica, en la qual la burgesia enderroc el feudalisme. Desprs, la burgesia va instaurar un rgim d'institucions parlamentries "democrtiques", per mentre que els drets democrtics eren garantits a la burgesia, no es concediren pas ni el sufragi universal ni el dret als treballadors a crear els seus sindicats ni a fer vaga sin desprs de tot un procs de lluita per part de la classe obrera. Segons Trotski, a Rssia no hi havia pas una burgesia revolucionria illustrada que hi pugus exercir aquest paper. De fet, fins i tot en temps de les revolucions de 1848, la burgesia russa no va poder ni voler fer aquesta funci.
 
La feblesa dels capitalistes.
Segons la teoria de la revoluci permanent, als pasos on no s'ha completat la revoluci burgesa democrtica, la classe capitalista s'oposa a la creaci de qualsevol mena de situaci revolucionria, principalment perqu tem que aix pugui dur la classe treballadora a lluitar per la seva revoluci en contra de la seva explotaci pel capitalisme. Durant la Revoluci de 1905, a Rssia la classe capitalista va acabar considerant necessari aliar-se amb els elements reaccionaris com ara la noblesa feudal terratinent i la mateixa autocrcia tsarista per protegir la seva propietat de l'expropiaci per la classe obrera. Per tant, als pasos endarrerits, la classe capitalista s feble i incapa de dur a terme el canvi revolucionari, ja que es troba lligada a la classe dels terratinents feudals. A ms, segons Trotski, com que una gran part de la indstria russa s'havia originat grcies a l'acci del govern, a vegades mitjanant subvencions, la classe capitalista hi estava vinculada a l'oligarquia dirigent; a ms, la classe capitalista russa es trobava sota la dependncia del capital europeu.
El paper de la classe obrera.
En opini de Trotski, en un pas endarrerit noms el proletariat, s a dir, la classe obrera, s capa de dur a terme les tasques de la revoluci burgesa. El 1905, la classe obrera russa, una minoria en una societat majoritriament agrria, estava agrupada en grans fbriques capitalistes i amuntegada en districtes obrers, la qual cosa, trencant amb l'allament de la vida a pags, va comprendre que per emancipar-se necessitava dur a terme un gran esfor collectiu formant soviets, s a dir, consells d'obrers, que prengueren part en la Revoluci. Per la seva banda, la pagesia no pot assumir aquesta tasca revolucionria perqu es troba escampada en petites explotacions al camp i, a ms, forma un grup heterogeni on tant s'hi poden trobar pagesos rics que lloguen treballadors rurals (jornalers) i aspiren a esdevenir terratinents com tamb pagesos pobres que desitgen posseir ms terra; per tant, la pagesia s incapa, tal com, segons Trotski, ho demostra l'experincia histrica, d'actuar com a classe independent.

Aix doncs, tot i ser una petita minoria a la societat russa, el proletariat dirigir una revoluci per emancipar la pagesia i, d'aquesta manera, assegurar-se'n el suport. Malgrat tot, la classe obrera trobar necessari crear la seva prpia revoluci la qual, a ms d'acomplir les tasques corresponents a la revoluci burgesa, establir un estat obrer.
La revoluci internacional.
Segons el marxisme clssic, en un pas agrari, com ara Rssia a principis del segle XX, la Revoluci prepara el cam noms per al desenvolupament del capitalisme, ja que els pagesos alliberats esdevenen petits propietaris, productors i comerciants, la qual cosa duu a l'aparici de mercats que fan emergir una nova classe capitalista. Noms en pasos capitalistes completament desenvolupats es poden posar les bases per construir-hi el socialisme.

Trotski admetia que, en un pas com Rssia, un estat i una economia socialistes no podrien resistir-hi ni l'hostilitat del mn capitalista ni tampoc les contradiccions de la seva endarrerida economia. Per tant, calia que la revoluci es propagus rpidament cap als pasos capitalistes, donant origen a una revoluci socialista d'mbit mundial. s, doncs, en aquest sentit que la revoluci s permanent, movent-se primer del nivell burgs al proletari, i d'ac, ininterrompudament, cap a revolucions d'abast europeu o mundial. Fins aleshores, el socialisme havia vist el capitalisme com el seu rival a ser eliminat internacionalment. Aquesta idea fou admesa per tots els marxistes fins que, el 1924, Stalin va comenar a defensar la idea del socialisme en un sol pas.

 La visi trotskista de la Revoluci Russa de 1917 .

El 1917, Trotsky fou elegit president del Soviet de Petrograd, per aviat va passar a dirigir el Comit Militar Revolucionari, que comptava amb el suport de la guarnici de Petrograd, a travs del qual va dirigir la insurrecci militar d'octubre de 1917.

Abans de la Revoluci de Febrer, Lenin havia llenat la idea de fer una crida per a la dictadura democrtica del proletariat i la pagesia; tot i aix, igual com Trotski, Lenin va continuar defensant la idea, prpia del marxisme clssic, que la pagesia forma la base del desenvolupament del capitalisme no pas del socialisme. Lenin sempre havia considerat que la revoluci russa necessitava provocar una revoluci socialista a l'Europa occidental per tal que la societat socialista europea acuds en ajuda de la revoluci a Rssia i la capacits per arribar al socialisme, una idea del tot coincident amb el concepte de Revoluci Permanent exposat per Trotski; per aix, desprs de la Revoluci d'Octubre, la teoria de la Revoluci Permanent fou adoptada pels bolxevics i 
admesa oficialment per l'estat sovitic fins a la mort de Lenin (1924).

Per la seva banda, desprs de Febrer, Trotski, que el juliol de 1917 va adherir-se als bolxevics, va admetre la idea de Lenin del centralisme democrtic, segons la qual per dur a terme la revoluci proletria cal disposar d'un partit organitzat i disciplinat, cosa que, segons Trotski i els trotskistes, cal no confondre amb la manera com s'organitz el partit sota el domini d'Stalin; d'ac la visi trotskista que la prdua de la democrcia a la Uni Sovitica es degu al fracs d'expandir la revoluci a nivell internacional i, doncs, foren les guerres, l'allament i la intervenci imperialista, i no pas el sistema d'organitzaci bolxevic el que va dur al totalitarisme.

 Estat obrer degenerat .

Desprs de mort Lenin, dins de la Uni Sovitica va donar-se una lluita pel poder que acab resolent-se a favor d'Stalin; per aix, Trotski, el principal opositor a Stalin, fou expulsat del Partit Comunista de la Uni Sovitica (PCUS) el 12 de novembre de 1927 i enviat a l'exili el 1929; al seu torn, dins de la Uni Sovitica molts dels seguidors de Trotsi, agrupats dins de la facci denominada Oposici d'esquerra, foren empresonats i, a tot arreu del mn, els partits comunistes expulsaren els seus sectors trotskistes. A ms, a la Uni Sovitica va encunyar-se la idea que trotskista era sinnim de trador, cosa que va aplicar-se sovint durant la Guerra Civil Espanyola, on, en els llocs controlats per comunistes, qualificar alg de trotskista equivalia a titllar-lo d'espia o d'agent provocador.

Llavors, Trotski va desenvolupar la teoria que la Uni Sovitica havia esdevingut un estat obrer degenerat. Certament, no s'hi havia restaurat el capitalisme i, per tant, la nacionalitzaci de la indstria, decretada per Lenin, estava encara en vigor; ara b, l'estat estava sota el control d'una casta burocrtica amb interessos hostils als de la classe obrera, per la qual cosa, l'estalinisme era una fora contrarevolucionria. Calia doncs engegar una revoluci proletria a l'URSS per recuperar-hi la democrcia socialista ja que, si no, arribaria un moment en qu la burocrcia estalinista arribaria al punt de restaurar el capitalisme per enriquir-se

La IV Internacional.
Trotski va organitzar l'Oposici d'Esquerra Internacional, que fins l'ascens de Hitler el 1933, es consider una fracci de la Komintern, tot i la persecuci que els seus militants patien per part de l'Estalinisme. El 1938, Trotski i les organitzacions que s'identificaven amb els seus punts de vista fundaren la IV Internacional, basant-se en la teoria de Lenin del partit d'avantguarda, considerant-la com l'nica fora capa de dur a terme la revoluci mundial tant contra el capitalisme com contra l'estalinisme. 

Segons Trotski, la desfeta de la classe obrera alemanya i la instauraci del Tercer Reich el 1933 fou en gran part deguda als errors poltics de la Komintern; a ms, la incapacitat dels partits comunistes d'aprendre la lli d'aquesta desfeta demostrava que resultava impossible reformar-los; per aix calia organitzar una nova internacional obrera. Aleshores, el trotskisme era un corrent poltic important en pasos com ara Vietnam, Sri Lanka, Bolvia o Xina, on s'havia adherit al trotskisme Txen Duxiu, el fundador del moviment comunista xins.

A tot arreu on prengueren el poder, els comunistes consideraren una tasca prioritria perseguir i eliminar els trotskistes, als qual consideraven com el pitjor enemic. A causa d'aquesta repressi, doncs, desprs de la Segona Guerra Mundial, el trotskisme esdevingu marginal dins del moviment comunista. Tot i aix, la IV Internacional va dur a terme congressos mundials el 1948 i 1951 en el darrer dels quals es defin els nous rgims comunistes del Bloc de l'Est com a estats obrers degenerats. Per altra banda, la Internacional va escindir-se en dues faccions el 1953 que es reunificaren deu anys ms tard.

Actualment existeixen, arreu del mn, un nombre elevat d'organitzacions trotskistes que provenen de les agrupades en la Quarta Internacional. En el seu moment es van veure enfortides en certa manera per  la per ells previst caiguda de la Uni Sovitica. En alguns pasos, com a Frana, Argentina i Bolvia, les organitzacions trotskistes tenen prou fora.

A l'Estat espanyol han existit nombroses organitzacions trotskistes, entre les quals cal destacar la Lliga Comunista Revolucionaria (LCR), de la que en deriva Espacio Alternativo. Tamb cal destacar el Partit Obrer Revolucionari (POR), actualment integrat a Esquerra Unida i Alternativa (EUIA).








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90877" title="George Herbert Walker Bush" nonfiltered="1121" processed="1110" dbindex="36214">



George Herbert Walker Bush (nascut el 12 de juny de 1924) va ser el president dels Estats Units d'Amrica nmero 41 (1989-1993).

s fill de Prescott Bush, un senador republic al Congrs dels Estats Units. A la Segona Guerra Mundial, va ser pilot de combat de l'Aviaci Naval; va volar en 58 missions de combat, i durant una d'aquestes missions el seu avi bombarder fou abatut pel foc antiaeri japons, sent rescatat del mar per un submar nord-americ. Fou acusat d'haver saltat deixant els seus dos companys dins l'avi sense avisar-los que ell, que n'era el pilot, anava a saltar. L'assumpte va ser conegut com l'escndol de l'Avenger. Amb tot, va ser condecorat amb la Creu Distingida de Vol per la seva valentia en acci.   

Amb posterioritat a la guerra, es matricul a la Universitat de Yale on fou membre de la societat secreta estudiantil Skull & Bones. 

Va ser escollit dues vegades congressista al Congrs dels Estats Units (1967-1971) per l'estat de Texas; i ms tard seria ambaixador del seu pas a l'ONU (1971-1973).

straight up del Partit Republic (1973-1974). Va servir com director de la CIA (Agncia Central d'Intelligncia) entre gener de 1976 i gener de 1977. Desprs va ser vicepresident de Ronald Reagan (1981-1989), durant l'poca que la CIA va subministrar armes a la Resistncia Nicaragenca (coneguda com "la Contra"). En el marc d'aquesta assistncia va ocrrer el cas conegut com Iran-Contra).

L'any 1988 va derrotar els altres precandidats en les eleccions primries internes del Partit Republic, i es va convertir en el candidat presidencial oficial d'aquest partit. L'opositor Partit Demcrata va escollir al Governador de l'Estat de Massachusetts Michael Dukakis com el seu candidat presidencial. En les eleccions del 8 de novembre de 1988, Bush va guanyar, obtenint el 53,4 % dels vots populars i el suport de 40 Estats; mentre que Dukakis va obtenir el 45,6 % dels vots populars i el suport de noms 10 Estats.

s el pare de l'actual governador de Florida, Jeb Bush, i del quaranta-tres president dels Estats Units, George W. Bush, i cos de George Herbert Walker Bush III, ambaixador dels Estats Units a Hongria.

Ha estat considerat un president ms moderat que Reagan o que el seu fill. Va tenir perodes de gran popularitat durant la Guerra del Golf, mentre collaborava amb les Nacions Unides desprs que l'Iraq envas Kuwait. No obstant aix, va perdre l'elecci de 1992 en front de Bill Clinton degut en part a la recessi econmica, a la impopularitat del seu vicepresident, Dan Quayle i a la competncia d'un tercer candidat, Ross Perot, del Partit Reformista.


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90880" title="Moixera de pastor" nonfiltered="1122" processed="1111" dbindex="36215">


La moixera de pastor (Sorbus torminalis), s un arbre de mida mitjana ( fins a 25 metres d'alt) de fulla caduca originari d'Europa, nord d'frica, el Cucas i l'orient mitj.

Als Pasos Catalans ocupa una rea disjunta i s poc abundant. Viu sobretot en la muntanya mitjana de tendncia humida (per exemple a la Serra de Castelltallat.

Prefereix sls calcaris  

Les fulles recorden les dels aurons (Aceraceae) sn verd fosc en els dos costats i amb cinc o set lbuls.

A finals de primavera floreix amb ramells de flors blanques.

A la tardor produeix uns fruits esfrics marronosos de 15 mm de dimetre, usats tradicionalment per combatre els clics (d'on ve le nom llat de torminalis.

Al parc de Fontainebleau aquest arbre es va hibridar amb la moixera de guilla (Sorbus aria) i va produir l'arbre anomenat servera de Fontainebleau.

Referncies.
plantsci.cam.ac.uk;
RSA trees;
Wills cigarette card series;
Collins Tree Guide, Johnson & Moore, ISBN 0007139543;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90883" title="Lexan" nonfiltered="1123" processed="1112" dbindex="36216">

La resina de policarbonat LEXAN s un termoplstic tcnic amorf que combina propietats mecniques, ptiques, elctriques i trmiques. Est fabricada per GE Plastics. La seva aplicaci ms coneguda s per la fabricaci dels iPod d'Apple.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90886" title="Palau Reial de Portici" nonfiltered="1124" processed="1113" dbindex="36217">
El palau reial de Portici (Reggia di Portici en itali) s un palau situat a la ciutat de Portici a la regi italiana de Campnia.

L'any 1737 el rei Carles III d'Espanya va iniciar la construcci del Palau Reial de Portici. El lloc, al peu del Vesuvi, havia estat conegut pels reis napolitans arran d'una parada del Rei i la seva muller, la princesa Maria Amlia de Saxnia com a conseqncia d'una tempesta. 

A partir de 1738 comenaren les obres de construcci del Palau. El rei va adquirir certes finques i villes d'aristcrates que tenien al voltant dels terrenys de Portici. El Palau s'acab de construir l'any 1742 per l'escassa dimensi d'aquest fu que molts aristcrates per seguir vivint al costat dels monarques adquirissin i es fessin construir palaus al voltant del Palau Reial, sn les villes vesubianes.

El Palau est rodejat per un magnfic parc d'estil angls. El Palau caigu progressivament en dess en favor del de Caserta i del de Capodimonte com a lloc de descans dels sobirans.

Enllaos externs .
Informaci turstica ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90887" title="Woodrow Wilson" nonfiltered="1125" processed="1114" dbindex="36218">


Thomas Woodrow Wilson (Stauton, EUA 1856 - Washington DC 1924) fou el 28 President dels Estats Units entre 1912 i 1920. La seva poltica fou clarament intervencionista a Iberoamrica i es mostr neutral durant la Primera Guerra Mundial fins el 1917. Fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1919.

Orgens i estudis.
Nasqu el 28 de desembre de 1856 a la poblaci de Stauton a l'estat nord-americ de Virgnia fill del Reverend presbiteri Joseph Ruggles Wilson i Janet Mary Woodrow. Tot i pat dislxia aconsegu graduar-se el 1879 per entrar a la Universitat de Virgnia on estudi Dret. 

El gener de 1882 Wilson obr un bufet d'advocats a Atlanta, tot i que aquesta experincia no fou satisfactria per a ell, tenint en ment una futura carrera poltica. Aix torn a la universitat per aconseguir un Doctorat en Cincies poltiques. El 1902 fou escollit President de la Universitat de Princetown, crrec que desenvolup fins el 1910.

Carrera poltica.
Durant la Guerra civil dels Estats Units Wilson vei un sistema poltic decadent, considerant antiquada la Constituci, volent un sistema parlamentari per al seu pas en substituci del sistema presidencial.

El 1911 fou escollit Governador de Nova Jersey pel Partit Demcrata, crrec que desenvolup fins el 1913. El 1912 aconsegu guanyar la nominaci pel Partit Demcrata a les eleccions presidencials de 1913, eleccions que guany i que el convert en el 28 President dels Estats Units.

En prendre possessi del seu crrec un dels primers actes fou la seva assitncia al Congrs dels Estats Units d'Amrica per discutir una llei sobre les duanes. Wilson fou el primer president en un segle en adrear-se directament al Congrs. Aix mateix fou el primer en impulsar el sufragi universal directe per l'elecci dels senadors. El 10 d'octubre de 1913 accion el bot d'explosi que don inici a les obres del Canal de Panam.


La seva presidncia fou marcada per l'intervencionisme vers Iberomrica. Aix intervingu el 1914 a Mxic per fer dimitir el general colpista Huerga; el 1915 a Hait un cop assassinat el president Sam; el 1916 novament a Mxic per la cerca i captura del bandoler Pancho Villa, intervenci que dur fins el 1917; el 1916 a la Repblica Dominicana per establir l'ordre, fins el 1924. 

Realitz poltiques socials com l'establiment de les 8 hores de treball aix com el Servei Nacional de Parcs Nacionals, afavor la inserci de la minoria jueva a la vida poltica amb la designaci del primer magistrat d'origen jueu. El 1917 institu el servei militar obligatori, un servei que no havia tingut els EUA des de la Guerra de Secessi dels Estats Units. Aquell mateix any instaur una de les lleis ms ambicioses dels seus mandats, la prohibici de fabricaci, transports i venda d'alcohol, iniciant-se aix l'anomenada Llei seca.

Inicialment neutral en el conflicte armat de la Primera Guerra Mundial, no realitz el primer gest de condemna del rgim alemany fins l'enfonsament del vaixell britnic RMS Lusitania el 7 de maig de 1915, on moriren 114 nord-americans. No fou fins el 2 d'abril de 1917 que Wilson deman al Congrs la intervenci nord-americana al conflicte armat europeu. El 8 de gener de 1918 Wilson pronunci al Congrs nord-americ la Llista de 14 punts de Wilson, 14 punts necessaris per l'obtenci de la pau: 
 la fi de la diplomcia secreta, ;
 la llibertat de navegaci i comer,
 la desaparici de les barreres econmiques,
 la reducci dels armaments militars, ;
 reglamentaci de les rivalitats colonials,
 l'evacuaci de Rssia,
 la restituci de la sobirania a Blgica,
 la restituci d'Alscia i Lorena a Frana,
 el reajustament de les fronteres d'Itlia,
 l'autonomia dels pobles de l'Imperi austrohongars,
 l'evacuaci de Romania, Srbia i Montenegro,
 l'autonomia dels pobles de l'Imperi Otom,
 la restituci de la sobirania de Polnia,
 la creaci d'una Lliga de Nacions, materialitzada en la Societat de Nacions. ;

Tots aquests punts serviren per establir el Tractat de Versalles de 1919 que signific la fi de la Primera Guerra Mundial.

El 2 d'octubre de 1919 Wilson sofr un accident vascular cerebral que el deix immbil. Aquest atac de feridura l'incapacit per desenvolupar el seu crrec presidencial, per el seu vicepresident Thomas R. Marshall no utilitz el dret vigent per aconseguir el poder, per la qual cosa Wilson fou president fins les eleccions de 1921. Aquell mateix any fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau pel seu impuls a la Societat de Nacions i per la promoci de la pau desprs de la Primera Guerra Mundial mitjanant el Tractat de Versalles.

Wilson mor a Washington DC el 3 de febrer de 1924.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1919;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90889" title="Palau Reial de Caserta" nonfiltered="1126" processed="1115" dbindex="36219">


El Palau Reial de Caserta (en itali Reggia di Caserta) s una residncia de la famlia reial dels Borbons de Npols. El conjunt monumental, proclamat patrimoni de la humanitat per l'UNESCO, s excepcional en la manera com reuneix un sumptus palau amb el seu parc i els seus jardins per tamb una part natural boscosa, pavellons de caa i un complex industrial per a la producci de la seda. s una evocaci eloqent i solidifica del segle de les Llums, integrada ms aviat que imposada al seu paisatge natural.

Considerat el Palau Reial per excellncia del Regne de les Dues Siclies. Fou fet construir pel rei Carles III d'Espanya entre els anys 1756 i fins l'any 1920. El palau fou dissenyat per l'arquitecte itali Luigi Vanvitelli.

Pensat per ser el palau ms gran del mn desprs del de Versalles. Les obres de construcci s'emprengueren amb la mxima diligncia possible durant la dcada de 1750 per la marxa del rei cap a Madrid fu que s'aturessin i no fou fins l'any 1769 que es tornaren a reempendre. 

L'edifici compta amb ms de mil dues-centes habitacions. El palau reial compta amb un enorme parc d'estil angls amb mltiples fonts d'aiges. Les aiges foren portades a travs de l'aqueducte Carol. Destaca l'anomenada Capella Palatina i la Pinacoteca Casertana.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90890" title="Palau de Capodimonte" nonfiltered="1127" processed="1116" dbindex="36220">

El palau de Capodimonte fou iniciat l'any 1738 com a prova de la independncia del Regne de les Dues Siclies i fou encarregat pel rei Carles III d'Espanya. S'ubic al magnfic bosc de Capodimonte des del qual hom hi pot contemplar magnfiques vistes sobre el golf de Npols i la ciutat.

Encarregat a l'arquitecte palermit Giovanni Antonio Medrano i al rom Antonio Canevari. Aviat per, el projecte hagu de parar-se com a conseqncia de la carncia de diners (construcci del Palau de Caserta alhora) i per la manca de materials. 

Capodimonte albergar la Collecci Farnesio, propietat de la princesa Isabel de Farnesio i s'enriquir amb les posteriors donacions de monarques, les obres mestres vingudes de monestirs suprimits l'any 1817 i com a conseqncia de les descobertes a Pompeia i Hercul. Capodimonte patir dos greus saquejos, un l'any 1813 i l'altre el 1860.

Amb l'annexi del Reialme de les Dues Siclies a l'Itlia dels Savoia, el Palau de Capodimonte pass a ser una residncia reial propietat dels ducs d'Aosta. El III duc d'Aosta (Amadeu de Savoia-Aosta) tingu una especial relaci amb aquest palau napolit.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90893" title="Llengua de bou" nonfiltered="1128" processed="1117" dbindex="36221">



La llengua de bou o picornell pelut (Hydnum repandum, del grec hydon: un tipus de tubercle) s un bolet excellent comestible de l'ordre dels thelephorales.

Descripci.

s un bolet molt trencads, difcil de collir sencer. El capell de 3-15 cm, passa de ser convex, a aplanat, i finalment aplanat deprimit. s molt irregular i presenta el marge molt gruixut i lobulat. La superfcie s ondulada, seca i finament vellutada, de color pllid, que va del blanc a un groc molt clar, podent enfosquir-se fins a gaireb ataronjat. Himeni format per agulletes molt frgils, trencadisses, decurrents, i ms clares que el barret. Esporada de color daurat. Peu curt, irregular i gruixut, sovint excntric, primer s de color blanquins, ms tard ocre, i finalment es taca de bru ferrugins. Carn blanca, que es torna groga i posteriorment taronja en estar en contacte amb l'aire. s compacta i no sol corcar-se. La seva olor s fruitada i el seu gust, lleugerament amargant.

Hbitat.

Fong micorrizogen que viu en tota mena de boscos, encara que prefereix els planifolis. Encara que no gaire nombrs, es troba des del litoral fins als Pirineus.

Gastronomia.

s un bon comestible per abans requereix que es bulli una bona estona, ja que aix perd l'amargantor de la carn. Especialment recomenat per guisats, car agafa el gust dels altres ingredients. Es pot conservar amb vinagre

Perill de confusi.

En els mateixos llocs, surt la llengua de bou vermellosa (Hydnum rufescens), d'una mida menor i de color ms pujat fins a taronja vermells, tamb comestible. A les pinedes de pi blanc, als mateixos llocs on surt la llenega (Hygrophorus latitabundus), surt la llengua de bou blanca (Hydnum albidum), totalment blanca, un bon comestible i menys amargant.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90897" title="Patrici" nonfiltered="1129" processed="1118" dbindex="36222">



Patricis, classe social romana;

Onomstica:

Patrici (fill d'Aspar) o Patriciolus, segon fill del patrici Aspar;
Pelagi  Patrici, escriptor grec ;
Patrici de Sant Saba, escriptor religis grec ;
Sant Patrici, apstol i patr d'Irlanda;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90898" title="(13) Egeria" nonfiltered="1130" processed="1119" dbindex="36223">



(13) Egeria (en catal Egria) s un asteroide gran del cintur d'asteroides, nombre 13 de la srie. Fou descobert des de Npols el 2 de novembre de 1850 per l'astrnom itali Annibale de Gasparis. Fou nomenat en honor a Egria, deessa romana de les fonts i els parts, nimfa del bosc d'Aricia, en el Laci, i esposa de Numa Pompili, sacerdot i segon rei de Roma. 

Egria va ocultar una estrella el 8 de novembre de 1992. Llavors es va poder determinar que el seu contorn s bastant circular (217  196 km). 

Referncies.


Enllaos externs. 

 Catchall Catalog of Minor Objects: 13 Egeria. ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90902" title="Amand Blanquer i Ponsoda" nonfiltered="1131" processed="1120" dbindex="36224">
Amand Blanquer i Ponsoda (Alcoi, 5 de febrer de 1935   Valncia, 7 de juliol de 2005) compositor i pedagog musical valenci.


Biografia.
Va nixer al si d'una famlia humil. D'infant va patir una llarga malaltia, el que unit a les penalitats de la guerra i la postguerra van fer d'ell un infant introvertit que va canalitzar les seues aficions cap a la lectura i la msica. Va formar part de la Banda Primitiva d'Alcoi com a trompista, i, ateses les seues dots va atraure l'atenci de diversos benefactors particulars i institucionals que van ajudar-lo en la seua carrera musical.

Va estudiar al Conservatori de Valncia, amb Miquel Asins Arb i Manuel Palau. La seua primera obra en ser estrenada s la Suite Blanca, de 1956. Desprs va traslladar-se a Pars, on va estudiar amb Olivier Messiaen. Tamb va estudiar a Roma amb Goffredo Petrassi.

La seua dedicaci a l'ensenyament, per la seua vinculaci al Conservatori de Valncia, on va ocupar les ctedres de contrapunt i composici, aix com la direcci (1971-76), i al mn de les Bandes de Msica, sn trets destacables de la seua carrera. La devoci als conjunts de vent s evident en la seua obra, havent deixat un nombre important de composicions tant per a Banda com per a conjunts ms reduts d'instruments de vent.

La seua obra abasta tot tipus de gneres i ha gaudit d'una rellevant difusi tant al Pas Valenci com a la resta d'Espanya i a l'estranger.

Entre altres reconeixements va rebre la Distinci de la Generalitat Valenciana al Mrit Cultural, la Medalla de les Belles Arts i Premi Nacional de Msica i el Premi Internacional de Unicef.

 Obres .
Orquestra.
 1974 Concert de cambra per a orquestra de cambra;
 1975 Homenaje a Juan Ramn Jimnez, per a guitarra i orquestra;
 1991 Breves reencuentros, per a dues flautes i orquestra de corda;
 1991 Concert per a 4 Trompes i Orquestra;
 Ausis March en Concert;
 Concert per a fagot i orquesta;
 Concert per a trompa i orquestra;
 Sinfonietta;
 Oda a Manuel de Falla, per a orquestra de corda, clavec (o piano) i percussi ;
 Trptic Orquestral;
 Preludi ;
 Coral;
 Toccata ;

 Banda de Msica .
 1958 Alelluia, Marxa Cristiana;
 1962 Salm, Marxa Cristiana;
 1962 Tres Dances Valencianes;
 Dansa Caracterstica;
 Ball de Vellas;
 Jota;
 1973 Concert para banda;
 Allegro;
 Adagio - Andante- Adagio;
 Tempo de Marcia;
 1985 Iridiscencias Sinfnicas;
 Hoqueto: Allegro non tanto: Allegretto grazioso - Allegro vivace;
 Intermedio;
 Ricercar: Moderato - Allegretto grazioso;
 1990 La Romana;
 1991 Gloses II ;
 Moderato ;
 Mosso ;
 Moderato ;
 Mosso, con certo vivacita ;
 Allegro jubiloso;
 2000 Tarde de Abril - Abencerrajes, Marxa Mora;
 2001 Entornos - Sinfona para instrumentos de viento;
 Allegro Grazioso;
 Lento;
 Fanfarria y Coral;
 2003 Rituals i Dances d'Algemes, suite simfnica per a banda;
 Any d'alferis, Marxa Mora;
 Elda, Marxa Mora;
 El petit Adolfn Bernabu, pasodoble;
 El Somni, Marxa Mora;
 Invencions per a banda;
 Julio Pastor;
 La Torre s Cristiana;
 La Torre s Mora;
 L'Ambaixador, Marxa Mora;
 Les noces de llibertat;
 Maria Rosa, pasodoble;
 Marxa del centenari;
 Moment de Festa;
 Musical Apolo, pasodoble;
 Paco Verd, Marxa Mora;
 Tino Herrera, Marxa Cristiana;
 Trptic per a Banda;

 Msica vocal.
 1994 Ariettas becquerianas, per a soprano i piano - text: Gustavo Adolfo Bcquer;
 1996 Canciones Marineras voor zang en piano - text: Rafael Alberti;
 1995 Impromptus a Mara Luisa per a soprano i orquestra - text: Adrin Mir;
 L'Infant de les quatre estacions voor zang en piano - text: Maria Beneyto;

 Msica coral.
 1975 Tres Canons Sentimentals, - text: Joan Valls i Jord;
 Tonada de joventut;
 Canoneta del foc secret ;
 La viudeta;
 A Betlem m en vaig;
 Airecillos de Beln;
 Exultate Deo per a cor i orgue;
 Trptic Nadalenc;

 Cantates .
 Quasi oliva speciosa, cantata a la Mare de Du de l'Olivar, d'Alaqus, per a cor i orquestra - text: Antoni Ferrer i Perales;

 Teatre .
 1990 Trptic de Tirant lo Blanc, cantata escnica;
 1992 El triomf de Tirant, pera, 2 actes - llibret: Josep Llus Sirera i Rodolf Sirera sobre "Tirant lo Blanc", de Joanot Martorell i Mart Joan de Galba, estrenada a Valncia;

 Msica de cambra .
 1970 Sonatina, per a viol i piano;
 1972 Divertimento Giocoso per a quintet de vent;
 Serenata ;
 Intermezzo ;
 Burlesca ;
 Ronda;
 1973 Cuaderno de Monvar per a quartet de corda;
 1976 Fantasa, per a guitarra, viol i piano ;
 Exaltacin ;
 1978 Sonatina Jovenvola, per a flauta i piano (tamb per a saxfon i piano);
 1979 Suite Litrgica, per a vent i percussi;
 1985 Epifonias set peces per a flauta i piano;
 1990 L's hispnic, per a contrabaix i piano (tamb per a tuba i piano);
 1994 Tema i Variacions per a quintet de vent;
 2000 Celstia per a viol, violoncel i piano;
 1979 Tres Peces Breus per a flauta, clarinet i fagot;
 Rondino ;
 Cantinela ;
 Marxa;
 Abracadabra;
 Breves Reencuentros per a dues flautes;
 Breves Reencuentros per a quintet de corda;
 Ddalo, per a clarinet i piano;
 Homenatge a Bla Bartk;
 Improvisacin en tro, per a viol, trompeta i piano;
 Ofrena a Petrassi;
 Peces herldiques, per a dues trompetes i piano ;
 Sonata per a violoncel i piano;
 Sonata, per a trompeta i piano;
 Tres Interludis, per a tres trompetes;

 Piano.
 1960 Piezas Breves;
 1963 Variaciones para piano;
 1975 Quatre preludis per a piano;
 1984 Homenajes;
 1987 Una pgina para Rubinstein;
 Sonatina Naf;

 Guitarra.
 1989 Homenaje a Johann Sebastian Bach, preludi i fuga sobre B-A-C-H ;
 Sonatina;

 Bibliografia .
 Amando Blanquer Ponsoda: Anlisis de la Forma Musical - curso terico-analtico. Piles Editorial de Musica S.A., Valencia. 1989. 151 p.
 Amando Blanquer Ponsoda: Tcnica del Contrapunto. Real Musical S.A., Madrid. 1984. 160 p.
 Josep Ruvira: Compositores Contemporneos Valencianos. Collecci Politcnica, Edicions Alfons el Magnnim, 1987, ISBN 84-505-6786-X;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90904" title="Imatge ROM" nonfiltered="1132" processed="1121" dbindex="36225">
Una Imatge ROM, o simplement ROM, s un arxiu d'ordenador que cont una cpia de les dades d'un xip de Memria ROM (en angls Read-Only Memory), sovint de cartutxos de videojocs o del tauler de comandament d'una mquina recreativa.

El terme s usat freqentement en el context d'emulaci, en la qual jocs antics sn copiats a arxius ROM a ordinadors actuals i poden, usant una Programari conegut com a emulador, esser jugats en el nou ordinador.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90905" title="ROM" nonfiltered="1133" processed="1122" dbindex="36226">

Informtica:
 Informtica: Memria ROM;
 Videojocs: Fitxer ROM;
Gastronomia:
Rom o canya s un licor alcohlic destillat;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90925" title="Trib" nonfiltered="1134" processed="1123" dbindex="36227">

Trib (en llat tribunus) s el nom de diverses magistratures electives i altres crrecs governamentals i militars de la Repblica Romana i l'Imperi. Originalment derivava dels representants de les tribus en les quals es dividia el poble de Roma per a qestions assembleries.

Els crrecs i magistratures ms importants que dugueren el nom de trib foren:
 Trib de la plebs (tribunus plebis): magistratura electiva escollida en les assemblees de la plebs (concilium plebis).
 Trib militar (tribunus militum): oficials comandants de les legions.
 Trib de cohort (tribunus cohortis): comandants de les unitats militars auxiliars.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90932" title="Candice Night" nonfiltered="1135" processed="1124" dbindex="36228">

Candice Night (Hauppage, Estat de Nova York, E.U.A., 8 de maig del 1971 - ) s cantant, i dona de Ritchie Blackmore, antic guitarrista de Deep Purple. Havia fet els cors en l'anterior grup d'en Ritchie, Rainbow, i en l'actualitat s la cantant del grup Blackmore's Night, d'estil neo-renaixentista.


 Biografia .
Candice Night va comenar la seva carrera com a cantant, fent els cors en alguns dels concerts de Deep Purple, durant la gira Battle Rages On tour, en qu acompanyava en Ritchie Blackmore. La parella s'havia conegut en un partit de futbol el 1989, quan Candice treballava en una emissora de rdio de Nova York.

El 1995, en Ritchie li deman que escrivs canons per al que seria el darrer disc de Rainbow, Stranger in Us All; les seves peces Ariel, Wolf to the Moon, Black Masquerade, i la lletra de Hall of the Mountain King, la van fer compositora d'anomenada internacional. Abandonant la carrera de model, comen a treballar conjuntament amb Ritchie Blackmore, formant el grup "Blackmore's Night" (la suma dels cognoms dels dos) en el 1997, fent-ne les msiques de les canons i actuant com a cantant del conjunt. El primer disc de Blackmore's Night va ser el premiat Shadow of the Moon. 

Des d'aleshores, Blackmore's Night ha guanyat discos d'or i ha aparegut sovint a les llistes de ms venuts. La cantant i compositora tamb ha eixamplat el seu camp musical: ara toca tamb diversos instruments medievals de vent, com el , la cornamusa, el , el whistle, i el .

Candice Night tamb collabor amb el grup alemany de Power metal Helloween en el seu darrer disc Keeper of the Seven Keys (2005).

 Discografia .
Tots sn de Blackmore's Night, llevat que s'indiqui altrament

 2006 Village Lanterne;
 2005 Keeper of the Seven Keys - The Legacy (interpreta la can Light the Universe en aquest disc del conjunt Helloween);
 2004 All for One The Finest Collection of Blackmore's Night;
 2005 Castles & Dreams (video);
 2004 Beyond the Sunset - The Romantic Collection;
 2003 Ghost of a Rose ;
 2002 Past Times With Good Company;
 2002 Call It Love (Candice Night en solitari) ;
 2001 The Minstrel Hall;
 2001 Fires at Midnight ;
 1999 Under a Violet Moon ;
 1997 Secret Unplugged;
 1997 Shadow of the Moon ;
 1994 Stranger in Us All (pel conjunt Rainbow);

 Vegeu tamb .
 Blackmore's Night;
 Ritchie Blackmore;
 Rainbow;

 Enllaos .
Plana web de Candice Night ;
Autobiografia ;
Plana web de Blackmore's Night ;
Club de fans holands  ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90934" title="Berkel" nonfiltered="1136" processed="1125" dbindex="36229">


El Berkel s un afluent del IJssel (un bra del Rin) als Pasos Baixos.


Neix a Billerbeck, a prop de la ciutat alemanya de Mnster, al Rin del Nord-Westflia. Creua la frontera amb els Pasos Baixos a prop de Vreden (Alemanya) i Rekken (Pasos Baixos), fins a unir-se amb l'IJssel a Zutphen, desprs de 110 kilmetres.

Algunes de les ciutats que es troben a la riba del Berkel sn:
a Alemanya: Billerbeck, Coesfeld, Gescher, Stadtlohn, Vreden;
als Pasos Baixos: Eibergen, Borculo, Lochem, Almen, Zutphen;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90935" title="Atlit" nonfiltered="1137" processed="1126" dbindex="36230">
Atlit (en hebreu,      , en rab transcrit Athlith) s una petita vila costanera d'Israel situada prop de Haifa. Inclosa al consell regional de Costa del Carmel, es troba al districte del Nord d'Israel.

Atlit fou fundada el 1903 amb el patrocini del bar de Rothschild. La poblaci actual s d'aproximadament 4.500 habitants. La ciutat va ser declarada consell local el 1950, per a causa de la prdua de poblaci perd aquest estatus el 2004.

Histria.
Se sap que ja als inicis de l'edat del Bronze hi havia a la zona un poblet pescador, que desaparegu al perode helenstic.

Al poble encara hi ha les runes del Castrum Peregrinorum, un castell templer construt el 1217 per a protegir els pelegrins cristians durant l'poca de les Croades. Fou una de les fortaleses ms importants de les Croades i, de fet, fou l'ltima en caure als atacs de Baibars. En destaquen la torrassa, la torre i l'esglsia templera.

A l'poca de les croades es deia Castellum Peregrinorum i fou ocupada per Salad el 1187, pero el 1218, altre cop en mans dels croats fou reconstruida i va ser una fortalesa destacada dels templaris, que junt amb Districtum-Dtroit (rab Kirbet Dustre) defensava els congost del Carmel per la part sud. El 1291 fou ocupada pel sult mameluc al-Ashraf Khalil, que va destruir la fortalesa. Al segle XIV era una wilaya de la mamlaka de Safed, la ms al sud de Palestina. Va entrar en decadncia sota els otomans i el 1880 noms tenia 200 habitants. El 1903 s'hi van establir alguns jueus que van formar un llogaret prop del poblat rab. El 1938 hi havuia 508 rabs i 224 jueus. El 1945 ja noms restaven 150 rabs dels que 60 eren rabs cristians, en front de 2000 jueus.

Durant l'poca del Mandat britnic de Palestina, les autoritats britniques van installar-hi un camp de detinguts per allotjar els immigrants illegals jueus que arribaven a Palestina durant els anys trenta i quaranta.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90937" title="El vol del borinot" nonfiltered="1138" processed="1127" dbindex="36231">
El vol del borinot s un interludi orquestral que pertany a la primera escena de l'acte tercer de l'pera El conte del tsar Saltan de Nikolai Rimski-Krsakov, composta entre el 1899 i el 1900. Molt popular, Serguei Rakhmninov en fu una transcripci per a piano, tot i que no s la nica. Tamb n'hi ha transcripcions per a molts altres instruments. s un clar exponent del cromatisme. 

 Enllaos .
Pgina MIDI de quatre versinos del vol (aneu avall fins a trobar "Rimski-Krsakov");
Pgina de partitures. Aqu hi podreu trobar una transcripci per a piano de la partitura i els seu corresponent arxiu MIDI (aneu avall i poseu al buscador "Korsakov");








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90939" title="Llusa Elisabet d'Orleans" nonfiltered="1139" processed="1128" dbindex="36232">


 Llusa Elisabet d'Orleans (duquessa de Berry) (1695 - 1719).

 Llusa Elisabet d'Orleans (reina d'Espanya) (1709 - 1742).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90940" title="Grup de galxies Maffei 1" nonfiltered="1140" processed="1129" dbindex="36233">
El grup de galxies Maffei 1 (tamb conegut com a grup IC 342) s el grup de galxies ms proper al nostre Grup Local de Galxies; probablement fou part del Grup Local per se'n separ desprs d'un encontre gravitatriament violent amb la galxia ms massiva del grup, la galxia d'Andrmeda (M31).

El seu membre ms important s la galxia espiral IC 342, per fou batejat a partir de la galxia ellptica gegant Maffei 1 que, juntament amb Maffei 2, fou descoberta a partir de fotografies infraroges l'any 1968 per l'astrnom Paolo Maffei. Vistes des de la Terra ambdues galxies sn properes al nostre equador galctic, a Cassiopeia, a la zona del cel que queda ms oculta en longituds d'ona visibles per la pols i els gasos de la nostra prpia galxia. Maffei 2 s una galxia espiral barrada de grandria i brillantor mitjanes situada a uns 16 milions d'anys llum de mosaltres, mentre que Maffei 1 es troba a uns 10 milions d'anys llum. Altres galxies conegudes del grup sn Dwingeloo 1 i la seva satllit Dwingeloo 2 i alguns sistemes ms petits, com dos possibles galxies satllit de Maffei 1 (MB1 and MB2).

Com el Sol orbita al voltant del centre de la nostra Via Lctia cada 225 milions d'anys, d'aqu a uns 112 milions d'anys el sistema solar es trobar a l'altra banda de la galxia. Llavors moltes de les galxies que podem observar avui en dia quedaran ocultes per l'acumulaci de gas i pols del nostre centre galctic; en canvi galxies avui difcils d'observar, com les del grup Maffei 1 podran observar-se molt millor.

 Membres del grup .


 Referncies .


 Enllaos externs .
 El grup Maffei 1 al web SEDS. ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90943" title="Bec de perdiu" nonfiltered="1141" processed="1130" dbindex="36234">


El bec de perdiu, pota de perdiu o cama de perdiu (Chroogomphus rutilus, del grec khrs: color; gmphos: clau, pern; del llat rutilus: vermell) s un bolet de la classe dels basidiomicets i comestible.

Morfologia.

Aquest bolet, encara que pot arribar a tindre un barret d'uns 10 cm de dimetre, sol trobar-se sempre de talla ms petita. 

Presenta una coloraci molt variada segons les contrades: a l'alta muntanya sol ser fosc, bru i, fins i tot, moradenc, mentre que en els boscos mediterranis acostuma a sser ms clar, amb tons bruns rogencs.

El seu barret t forma de campana, quan s jove, amb un mamell central, per a mesura que creix es va estenent i acaba ben pla.

Les lmines, de color groc sofre, es van enfosquint amb l'edat i sn gruixudes, espaiades i decurrents. Al principi estan protegides per un vel fugisser. 

El peu, de tons similars a la resta del bolet, est sovint torat i s'aprima cap a la base.

La seua carn grogosa no fa cap olor ni t cap gust caracterstic.

Hbitat.

Viu en boscos de conferes i surt des de finals d'estiu fins a la tardor. s un bolet molt com.

Gastronomia.

s comestible. En fregir-lo primer es torna d'un color violaci i al final gaireb negre. 

Referncies.



Bibliografia.

 Arora D. (1986) Mushrooms Demystified. Berkeley, CA: Ten Speed Press. ISBN 0898151694.
 .

 Nilsson S. & Persson O. (1977) Fungi of Northern Europe 1: Larger Fungi (Excluding Gill Fungi). Penguin Books. ISBN 0140630058.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90944" title="Edat contempornia" nonfiltered="1142" processed="1131" dbindex="36235">


L'edat contempornia s el concepte que s'aplica a l'ltim gran perode histric i que compren des de la Revoluci Francesa l'any (1789) i que arriba fins a la nostre actualitat. Tanmateix, cal tenir en compte que aquest perode no s, en cap cas, una poca linial, sin complexa i amb diferents canvis que la determinen. La podem caracteritzar per un marcat procs de creixent econmic tan des d'un punt de vista quantitatiu (producci i consum) com des d'un punt de vista qualitatiu (productivitat, mecanitzaci i indrustialitzaci). Parallelament, l'economioa queda determinada en aquest perode per proces de globalitzaci accelerat, per amb una gran diversitat segons la regi analitzada.

Cal tenior en compte que aquest perode t dins seu sudivisions, com els canvis de segles, o fins i tot esdeveniments fonamentals per a la humanitat com la Revoluci Russa o la Segona Guerra Mundial; aquest ltim com a referent d'un perode, Mon Actual que segons els historiadors i la disciplina l'entenen com un altre perode ali a al contemporani. Parallelament, des del mn anglosax veiem com existeix una altra manera d'anomanar el perode actual a travs de concepte modern tot enllaant des del Renaixement fins a l'actualitat una etapa dividida en la Primera Edat Moderna i la Tardana Edat moderna, noms dividida per la prpia Revoluci Anglesa el 1688 (un segle abans de la francesa).

Polticament, sorgeix una nova ideologia, el comunisme i les seves branques socialistes, arran de l'aparici del proletariat com a classe social. s l'poca dels totalitarismes, de la guerra mundial i no sols entre zones properes i dels genocidis des de l'Estat, per tamb de noves democrcies arreu, de la Declaraci dels drets humans i d'organitzacions internacionals com la ONU o la Uni Europea.

El capitalisme s'imposa com a sistema econmic dominant i les relacions entre els diferents pasos formen un mercat cada cop ms nic. Les diferncies de classe, per, tamb augmenten i aix es parla de Primer i Tercer Mn segons els ingressos i el nivell de vida de cada zona. La terciaritzaci de l'economia i la mecanitzaci fan possible una societat del lleure.

Els mitjans de comunicaci de masses ajuden a donar a conixer els diferents models culturals, especialment l'occidental, que s'imposa a travs de la publicitat o el cinema. Diferents moviments rebutgen aquesta imposici, sovint aliats amb grups antiglobalitzaci. La conscincia d'estar esgotant els recursos del planeta fa sorgir l'ecologisme. A la vegada, la societat va experimentar la destrucci de la societat preindustrial i es construa una societat de classes presidida per una burgesia que va contemplar el declivi dels seus antagonistes tradicionals: els privilegiats i el naixement i desenvolupament d'un de nou: el moviment obrer, en nom del qual es van plantejar diferents alternatives al mateix capitalisme. Ms espectaculars van ser fins i tot les transformacions poltiques i ideolgiques (Revoluci liberal, nacionalisme, totalitarismes); aix com les mutacions del mapa poltic mundial i les majors guerres conegudes per la humanitat. 


La humanitat va experimentar una transici demogrfica, conclosa per a les societats ms avanades (l'anomenta primer mn) i encara en curs per a la major part (els pasos subdesenvolupats i els recentment industrialitzats), que ha portat el seu creixement ms enll dels lmits que li imposava histricament la naturalesa territorial, aconseguint la generalitzaci del consum de tot tipus de productes, serveis i recursos naturals que han elevat per a una gran part dels ssers humans el seu nivell de vida d'una forma abans insospitada, per que han aguditzat les desigualtats socials i espacials i deixen plantejant per al futur prxim greus incerteses mediambientals. A ms de les migracions cap a les ciutat que han buidat el mn rural i l'ascens de la burgesia com a classe urbana; per la veritablement dirigent de l'poca.


La cultura i la cincia van protagonitzar un perode d'extraordinari de desenvolupament i fecunditat; mentre que l'art i la literatura s'alliberava a travs d'un romanticisme propiciat per les acadmiques i oberts a un pblic i un mercat cada vegada ms amplis; s'han vist sotmesos a l'impacte dels nous mitjans de comunicaci de masses, escrits i audiovisuals, la qual cosa les va provocar una verdadera crisi d'identitat que comena amb l'impressionisme i les avantguardes i encara no s'ha superat.


 La modernitat: concepte i contrast.

L'Edat Contempornia s una divisi recent de la histria, ja que s el quart segment de la vella classificaci de Cristbal Celarius en Antiguitat, edat mitjana i Edat Moderna. De fet, el que per als historiadors de tradici llatina s la "Edat Contempornia" o "poca Contempornia", per als historiadors anglosaxons sn els Late Modern Times (literalment "Darrers Temps moderns", traduble com "Edat Moderna Tardana" o "Edat Moderna Posterior "), en contrast amb els Early Modern Times (literalment" primerencs Temps moderns ", traduble com" Edat Moderna Primerenca " o " Edat Moderna Anterior "). s legtim qestionar-se la validesa dels termes o si hi va haver ms continutat o ms ruptura entre l'Edat Moderna i la Contempornia.


Si es defineix la Modernitat com el desenvolupament d'una cosmovisi amb trets ben caracterstics (antropocentrisme-confiana en l'sser hum per sobre all div-, idea de progrs social, mfasi en la llibertat individual, valoraci del coneixement i la recerca cientfiques, etctera) , Aleshores s clar que l'Edat Contempornia s una continuaci de tots aquests conceptes, que van sorgir a Europa Occidental a finals del segle XV i comenaments del XVI amb el Humanisme, el Renaixement i la Reforma Protestant; i s'accentuar durant l'anomenada crisi de la conscincia europea de finals del segle XVII, que va incloure la Revoluci Cientfica i preludi a la Illustraci. Les revolucions de finals del XVIII i comenaments del XIX poden comprendre com la culminaci lgica i exacerbaci d'aquesta cosmovisi respecte del perode precedent. A partir de llavors, la confiana en l'sser hum i en el progrs cientfic es va manifestar en una ideologia molt caracterstica: el positivisme, que va trobar el seu reflex poltic en el liberalisme i en el secularisme, i religis en el Agnosticisme; portat al seu extrem , Va permetre el desenvolupament del darwinisme social. Al seu torn, la doctrina dels drets humans, desenvolupada amb elements anteriors, es va plasmar per donar forma a la democrcia contempornia, que a partir del segle XIX es va estendre amb diverses vicissituds fins arribar a ser l'ideal ms universalment acceptat de forma d' govern en l'actualitat, amb notables excepcions.

Per per altra banda, durant l'Edat Contempornia es va desenvolupar tamb un discurs correlatiu que posa un fort mfasi en l'anomenada crtica de la Modernitat, i que en la seva vessant ms radical desemboca en el nihilisme. s possible seguir el fil d'aquesta crtica de la Modernitat en el romanticisme i la seva utopia de retrobar-se amb les arrels histriques dels pobles, o en la filosofia d'Arthur Schopenhauer o ms modernament de l'Existencialisme, o en ideologies poltiques com el comunisme, o en estils artstics com el teatre de l'absurd, o en concepcions teriques com el postmodernisme, per esmentar noms alguns exemples puntuals. Per per altra banda, la idea de reemplaar l'ideal illustrat de progrs i confiana optimista en les capacitats de l'sser hum, s en si mateixa una noci progressista i de confiana en la capacitat de l'sser hum que fa aquesta crtica, pel que aquestes " superacions de la Modernitat "moltes vegades sn vistes a posteriori com noves variants del discurs modern. 

En cada un dels plans principals de l'esdevenir histric (econmic, social i poltic), pot qestionar-se si l'Edat Contempornia s una superaci de les forces rectores de la Modernitat o noms significa el perode en qu triomfen i assoleixen tot el seu potencial de desenvolupament les forces econmiques i socials que durant l'Edat Moderna s'anaven gestant lentament: el capitalisme i la burgesia, i les entitats poltiques que ho feien de forma paral  lela: la naci i l'Estat. Al segle XIX, aquests elements confluir per a conformar la formaci social histrica de l'estat liberal decimonnic europeu clssic, regit per una minoria burgesa empecinada en l'acumulaci de capital, assentada sobre una gran massa de proletaris, compartimentada per les fronteres d'uns Estats nacionals de dimensions compatibles amb mercats nacionals que al seu torn controlaven un espai exterior disponible per a la seva expansi colonial.

Tanmateix, en el segle XX, aquesta triple identitat (econmica, social i poltica) es va anar esmicolant. D'una banda, el sorgiment d'una poderosa classe mitjana, en particular grcies al desenvolupament de l'estat del benestar, va tendir a llimar la distncia entre la burgesia i el proletariat. Per l'altra, el capitalisme va ser durament combatut, encara que amb xit bastant limitat, per ideologies inspirades en el marxisme, des del comunisme ms radical fins les variants ms moderades de socialisme; en el segle XX, en el camp cientfic, els pressupostos del capitalisme van ser posats a prova per al desenvolupament de la moderna Teoria de Jocs, que en molts aspectes esmenar la plana als plantejaments econmics clssics d'Adam Smith. Quant als Estats nacionals, si b nombrosos pobles i nacions del globus van acabar per convertir-se en sengles Estats durant els segles XIX i XX, aquests no van resultar viables, i una quantitat nombrosa d'ells van acabar degenerant en terribles conflictes civils, religiosos o tribals , En particular quan les fronteres es van fixar seguint els lmits geogrfics dels imperis colonials en desintegraci, que al seu torn havien estat delimitats amb criteris ben diferents a l'inters de les nacions sotmeses a aquests imperis; per altra banda, els estats nacionals es van transformar, desprs de la Segona Guerra Mundial, en actors cada vegada menys rellevants en el mapa poltic, a causa de l'hegemonia imposada pels Estats Units i la Uni Sovitica sobre ells.

La desaparici d'aquesta i del bloc comunista ha donat pas al mn actual del segle XXI, en qu les forces rectores tradicionals presencien el doble repte que suposen tant la tendncia a la globalitzaci com el sorgiment o ressorgiment de tot tipus d'identitats-religioses, sexuals , d'edat, nacionals, associatives, culturals, esportives, o actituds pacifisme, ecologisme, moltes vegades competitives entre si.


 L'era de la Revoluci.

Cap als anys finals del segle XVIII i els primers del segle XIX s'esfondra l'Antic Rgim d'una manera que va ser percebuda pels contemporanis com una acceleraci del ritme temporal de la histria, que va propiciar la concecussi de canvis transcendentals que devien ser aconseguits desprs de vncer de forma violenta l'oposici de les forces interessades en mantenir el passat: tots els requisits per poder parlar d'una Revoluci, i del que per Eric Hobsbawm (historiador marxista angls) s L'Era de la Revoluci. Sol parlar de tres plnols en el mateix procs revolucionari: l'econmic, caracteritzat pel triomf del capitalisme industrial que supera la fase mercantilista o fisiocrtica) i acaba amb el predomini del sector productiu i primari (la Revoluci Industrial); el camp social, caracteritzat pel triomf de la burgesia (veritable classe dirigent) i el seu concepte de societat de classes basada en la meritocrcia i l'tica del treball , enfront de la societat estamental dominada pels privilegiats de cuna que condicionaven l'activitat i l'iniciativa des del naixement (Revoluci burgesa); i el poltic i ideolgic, pel qual se substitueixen les monarquies absolutes per sistemes representatius i de poders limitats, amb constitucions (pactes), parlaments i divisi de poders, justificats per la ideologia liberal (Revoluci liberal).

 La Revoluci Industrial: Maquinisme i productivitat. 


Un dels pilars de la societat contempornia, en relaci a tots els perodes histrics precedents, s el procs d'industrialitzaci accelerada que es va viure des de la Revoluci Industrial en endavant; l'aband de l'activitat artesanal i la expulsi pagesa del mn rural. Aquesta es va viure en dates diferents segons el lloc i les influncies: segona meitat del segle XVIII (Anglaterra, bressol de la Revoluci Industrial), primera meitat del XIX (Europa), segona meitat del XIX (Estats Units, Rssia i Llatinoamrica), primera meitat del XX (Jap), segona meitat del XX (nacions africanes).

Amb anterioritat, les societats agrries que havien esdevingut mercantils grcies a l'intercanvi comercial, seguien elaborant productes de manera artesanal, i per tant, amb baixes quotes de producci i alts costos. La maquinizacin de molts processos que fins aleshores havien estat efectuats manualment, va permetre l'elaboraci d'aquests en srie, el que va portar diverses conseqncies. En primer lloc, els costos de producci disminuir ostensiblement, en part perqu al fabricar de manera ms rpida s'invertia menys temps en la seva elaboraci, i en part perqu les prpies matries primeres, en ser tamb explotades per mitjans industrials, van baixar el seu cost. En segon lloc, es va produir l'estandarditzaci de la producci, de manera que els pocs productes antics i exclusius (vestigis d'una economia clssica, elitista i de qualitat), van ser substituts per molts productes nous, per tots iguals uns als altres. En tercer lloc, les societats industrialitzades van poder prescindir de m d'obra qualificada, contractant obrers menys preparats i acomiadant grans quantitats d'ells, amb el consegent problema social que implicaven les creixents masses de desocupats i aturats, la precaritzaci de l'ocupaci, i la brutal desigualtat entre baixos salaris i altes exigncies laborals. En quart lloc, la disminuci del cost de formar obrers i artesans va alliberar recursos perqu sectors creixents de la poblaci puguin accedir a una millor educaci, generant aix una classe mitjana que, amb ms o menys fortuna, va aconseguir ser un matals entre els immensament rics i els immensament pobres.

La Revoluci Industrial es va originar a Anglaterra a mitjans del segle XVIII. Diversos factors van collaborar en aquest anticipat procs. D'una banda, Anglaterra era un dels pasos amb ms disponibilitat de carb, mineral indispensable per submisnistrar l'energia necessria per a les mquines de vapor (degut a tenir un poder calorfic ms gran que la fusta, l'altre combustible tradicional). El carb va esdevenir el gran motor de la Revoluci Industrial primerenca. D'altra, la societat anglesa havia travessat una srie de guerres civils al segle XVII (Revoluci 1688), que van derivar en la substituci de l'absolutisme per una monarquia constitucional parlamentria que donava garanties per a les classes dirigents, facilitats a l'inversi i respecte i tolerncia a l'individu. Smptoma important d'aix s l'enorme desenvolupament que a Anglaterra tenia el sistema de patents industrials. A ms, durant el segle XVIII es va construir Anglaterra un gran imperi colonial que, malgrat la prdua de les Tretze Colnies, emancipades en la guerra de 1776 a 1781 (veure independncia dels Estats Units), tenia a la seva disposici els riqussims territoris de l' ndia, entre d'altres, els quals eren una font important de matries primeres per a la seva indstria. D'aqu la facilitat amb la qual Anglaterra va poder industrialitzar, a finals del segle XVIII.

Ja a finals del segle XVII havien experiments amb calderes de vapor, i Thomas Newcomen havia desenvolupat en 1705 una mquina de vapor que millorava el treball en les mines. Per va ser el 1782 quan James Watt va incorporar un sistema de retroalimentaci a la mquina de Newcomen, tornant aix molt ms eficient. L'invent de Watt donaria la volta al globus, i seria el primer salt cap a la industrialitzaci. En paral  lel, es van desenvolupar noves tcniques agrries, en el que es va anomenar la revoluci agrcola, i que va permetre millorar el rendiment agrcola i ramader; al mateix temps, invents com la llanadora volant i altres van permetre mecanitzar el treball txtil (revoluci txtil), posant a la indstria txtil anglesa al capdavant de la producci mundial de teles.

Aquestes novetats no van ser ben acollides per la poblaci. Entre la gent cundi la por a que les mquines algun dia reemplazaran per complet l'esfor hum, i d'aquesta manera s'acaben les fonts de treball. La por a la Copyright i l'atur fors va dur a molts obrers a remenar, crear disturbis, i arrasar amb les indstries que havien incorporat mquines. Si b d'una banda disminuir els llocs de treball, la conseqncia ms nefasta va ser la rebaixa en el nivell salarial, i per tant, es van obrir les portes a horaris de treballs infames i a l'empobriment.

Revolucions poltiques liberals.

Revoluci liberal.

En paral  lel a la Revoluci Industrial, el poder econmic creixent de la burgesia xocava amb els privilegis dels dos estaments socials que conservaven les seves prerrogatives des de l'edat mitjana, que eren el clergat i la noblesa. Ja a finals del segle XVII, els monarques absoluts havien comenat a prescindir dels aristcrates per al govern, trucant com a ministres gent de la burgesia, com per exemple Jean-Baptiste Colbert, el ministre de finances de Llus XIV. D'aquesta manera, els burgesos van ser cobrant conscincia del seu propi poder. Al segle XVIII abraar els ideals de la Il  lustraci. En resposta, els monarques absoluts adoptar algunes idees il  lustrades, creant aix el despotisme il  lustrat, el qual a la llarga es va revelar com insuficient per satisfer les aspiracions burgeses, que es inclinats amb fora cada vegada ms gran cap a un govern constitucional. Finalment, davant la resistncia de la noblesa, el descontent de la burgesia esclatar en forma de revoltes populars contra els privilegiats. En les colnies amb una burgesia ascendent, aix es va manifestar en guerres d'independncia, mentre que a les metrpolis, aix va produir moviments revolucionaris.

En la ideologia d'aquestes revolucions van jugar un paper important dues nocions filosfiques i jurdiques ntimament vinculades, que sn la moderna teoria dels drets humans d'una banda, i el constitucionalisme per l'altra. La idea que hi ha certs drets inherents als ssers humans s antiga, i es troba per exemple en Cicer o l'escolstica, per en general s'ho associava a la religi oa una espcie d'ordre supramundano. Els il  lustrats (Locke, Rousseau ...) van defensar la idea que aquests drets humans sn inherents a tots els ssers humans per igual, pel sol fet de ser criatures racionals, i per tant no sn concessions de l'Estat, ni tampoc han de veure amb alguna condici religiosa com el ser "fills de Du", per exemple. La secularitzaci de la poltica no implicava necessriament el Agnosticisme o l'ateisme dels il  lustrats, molts dels quals eren sincers cristians, mentre altres es identificaven amb les postures pantestas properes a la maoneria. El principi de tolerncia religiosa va ser defensat amb vehemncia i comproms personal per Voltaire, l'allunyament de l'Esglsia catlica li va ser el personatge ms polmic de l'poca .-

Tamb aquests drets sn "drets naturals", s a dir, s'oposen als "drets positius", que sn aquells consagrats pels diferents ordenaments jurdics; val a dir, els drets humans es conceben com anteriors a la llei de l'Estat. "Els drets de l'home sn recollits en una Constituci-per aix es poden trucar constitucionals-per no sn creats per ella. Sn drets, segons es diu en aquestes declaracions, que pertanyen a l'home per ser qui s i no en virtut de certs fets propis o aliens, o de condicions posteriors, com pot ser la nacionalitat, les preferncies poltiques o la religi de l'individu ". 

Per com que l'Estat pot par aquests drets, els il  lustrats concebre limitar mitjanant una Constituci Poltica, preferint l'imperi de la llei al govern del rei. Encara que els il  lustrats podien ser diferent sobre les seves preferncies pel que fa a la definici del perfecte sistema poltic, des de la major autoritat del rei fins al principi de separaci de poders (notablement Montesquieu a L'esperit de les lleis -1748 -), prcticament tots Concorde En l' necessitat de l'esmentada Llei Suprema que rigiera a la naci sobirana. Al seu torn, aquesta Constituci havia de ser generada pel poble i no per la monarquia o el governant, ja que es tracta d'una expressi de la sobirania, i aquesta resideix en la naci i en els ciutadans, i per tant, ja no en el monarca, com prediquen els terics defensors de l'absolutisme (Hobbes, Bossuet). D'aqu que els il  lustrats defensar, com a representant dels drets del poble, un parlamentarisme que podia ser ms o menys ampli.

Cuesta no reconixer en totes aquestes concepcions, la gran influncia que sobre els terics poltics de la Il  lustraci va tenir l'exemple poltic angls, que desprs de 1688 va decantar en una monarquia parlamentria amb plena separaci de poders. De fet, la Constituci de 1787, que va entrar en vigncia als Estats Units est fortament imbuida en la tradici jurdica consuetudinria britnica. No s estrany aquest contrast entre constituci escrita (EUA) i consuetudinria (Anglaterra), si es pensa que el procs jurdic britnic es va produir en el lapse d'uns 600 anys, mentre que el seu equivalent nord-americ es va produir en noms una dcada, i per tant, el text escrit es va fer indispensable per crear tot un nou sistema poltic des de la res, mentre que aix no va ser necessari en el cas britnic, que havia evolucionat fluidament i havia tingut temps de decantar en el pas dels segles. De fet es plasmava en el prestigi de diversos textos legals (alguns medievals, com la Carta Magna de 1215, altres moderns com el Bill of Rights de 1689), la jurisprudncia de tribunals amb jutges independents i jurats i els usos poltics, que implicaven un equilibri de poders entre Corona i Parlament (escollit per circumscripcions desiguals i sufragi restringit), davant el que el Govern de la seva Majestat responia. Les primeres constitucions escrites en el continent europeu van ser la polonesa (3 de maig de 1791)  i la francesa (3 de setembre de 1791). No obstant aix, el primer document legal modern del seu tipus (ms aviat un exercici teric i utopista que no es va aplicar) va ser el Projecte de Constituci per Crsega que Jean Jacques Rousseau va redactar per a la efmera Repblica Corsa (1755-1769). 


Les primeres espanyoles van aparixer com a conseqncia de la Guerra del Francs: la redactada en Bayona pels afrancesada (8 de juliol de 1808) i l'elaborada pels seus rivals del bndol patriota a les Corts de Cadis (12 de mar de 1812 anomenada popularment Pepa ), Presa com a model per altres a Europa. A l'Amrica Hispnica les primeres constitucions van ser creades entre 1811 i 1812, com a conseqncia del moviment juntista, que va ser la primera fase del moviment independentista llatinoameric. El Congrs de Angostura, amb la inspiraci Simn Bolvar, va redactar la Constituci de la Gran Colmbia (incloa les actuals Colmbia, Equador, Panam i Veneuela) el 15 de febrer de 1819.

Independncia dels Estats Units.

Independncia dels Estats Units

La primera pgina de la Constituci dels Estats Units d'Amrica (17 de setembre de 1787) comena amb el clebre We the People ( "Nosaltres, el Poble"), que defineix el subjecte de la sobirania. El precedent immediat havia estat, a ms de la Declaraci d'Independncia, la Declaraci de Drets de Virgnia (12 de juny de 1776). En els deu anys segents, les primeres esmenes van conformar el que es va anomenar Carta de Drets (1789). Des de llavors ha estat profusament esmenada.
La primera pgina de la Constituci dels Estats Units d'Amrica (17 de setembre de 1787) comena amb el clebre We the People ( "Nosaltres, el Poble"), que defineix el subjecte de la sobirania. El precedent immediat havia estat, a ms de la Declaraci d'Independncia, la Declaraci de Drets de Virgnia (12 de juny de 1776). En els deu anys segents, les primeres esmenes van conformar el que es va anomenar Carta de Drets (1789). Des de llavors ha estat profusament esmenada.

Els anglesos s'havien instal  lat a Amrica del Nord des del segle XVII, donant lloc aix a les Tretze Colnies. Durant la gran guerra colonial que els anglesos van emprendre amb els francesos (1756-1763), i que va ser correlat americ de la Guerra dels Set Anys europea, els colons americans van cobrar conscincia del seu propi poder. En els anys segents, la metrpoli anglesa es va conduir amb poc tacte amb les colnies, i desprs el refredament progressiu de relacions, els colons i els "Casaques vermelles", com es deia a les tropes angleses pel color del seu uniforme, van tenir les primeres fer. En 1776, en un "congrs continental" reunit a la ciutat de Filadlfia, les Tretze Colnies van proclamar la independncia. La guerra, liderada per George Washington pel costat colonial, va acabar amb la completa derrota dels anglesos a la batalla de Yorktown (1781), i la posterior admissi de la independncia (1783). Durant alguns anys hi va haver dubtes sobre si les Tretze Colnies seguirien el seu cam com tantes altres nacions independents, o si es uniran en una nica naci. En un nou congrs celebrat una altra vegada a Filadlfia, l'any 1787, van acordar finalment una soluci intermdia, conformant un estat federal amb una complexa repartiment de funcions entre la Federaci i els Estats membres, tot aix sota el mandat d'una nica carta fonamental, la Constituci de 1787, la primera escrita en el mn. La Federaci, coneguda com els Estats Units, es va inspirar per a la seva creaci i per a la redacci de la seva carta magna, en els principis fonamentals promoguts per la Il  lustraci, incloent el respecte als drets humans, l'individualisme, la democrcia, etctera, transformant aix en un exemple a seguir pels burgesos d'altres latituds, que van trobar aqu inspiraci per als segents moviments revolucionaris que vindrien.

Vegeu tamb.
Mn actual;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90946" title="Villaviciosa de Odn" nonfiltered="1143" processed="1132" dbindex="36236">

Villaviciosa de Odn s un municipi de la Comunitat de Madrid situat al sud-oest de l'rea metropolitana de Madrid. Limita amb els termes municipals de Mstoles, Alcorcn, Boadilla del Monte, Brunete i Sevilla la Nueva. La poblaci supera els 24.000 habitants (2005). 

Enllaos externs. 
La web d'oci de Villaviciosa de Odn ;
Pgina oficial de l'ajuntament ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90948" title="Jorge Oteiza" nonfiltered="1144" processed="1133" dbindex="36237">


Jorge Oteiza (Orio, Pas Basc 1908 - Sant Sebasti 2003) fou un escultor, pintor, dissenyador i assagista basc.

Iniciat en els treballs de tipus figuratiu va evolucionar fins arribar a l'abstracci pura. El quadrat i l'esfera sn per Oteiza les figures bsiques de la seva reflexi sobre la relaci entre espai i volum, combinant tant la pedra com el ferro.

s autor, entre altres, de les escultures de la Baslica de Nostra Senyora de Arntzazu (1947-1971) i la Materinitat de l'Escola Professional de Buitago (1973).

El 1988 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de les Arts. Va morir a Sant Sebasti el 9 d'abril de 2003, havent fet donaci al poble de Navarra de la totalitat de la seva obra i que avui dia est exposada en el Museu de la Fundaci Jorge Oteiza a Alzua, per a conservar, estudiar i difondre la seva obra.

Obres escrites.
 1956-57 : Xede esperimentala (Propsito experimental);
 1960 : Arte garaikidearen amaiera (El final del arte contemporneo);
 1963 : Quousque Tandem...!, euskal arimaren interpretazio estetikoa (Quousque Tandem...!, interpretacin esttica del alma vasca);
 1968 : Arrautzaren estetika. Euskal pentsamoldea eta labirintua (Esttica del huevo. Mentalidad vasca y laberinto);
 1973 : Giza eredua haurrarentzat herrialde bakoitzean (Un modelo de hombre para el nio en cada pas);
 1983 : Gogo-jardunak tunelean: nortasun galdua bilatzen eta aurkitzen (Ejercicios espirituales en un tunel: en busca y encuentro de nuestra identidad perdida) Escrit el 1965, per censurat.
 1990 : Jainkoa bada Ipar-Mendebaldean (Existe Dios al Noroeste);
 1991 : Aldaketen legea. Plagioen liburua (La ley de los cambios. El libro de los plagios);

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de les Arts 1988;
    Museu-Fundaci Jorge Oteiza;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90950" title="Zenn de Somodevilla y Bengoechea" nonfiltered="1145" processed="1134" dbindex="36238">
Zenn de Somodevilla y Bengoechea, Marqus de l'Ensenada (Hervas, La Rioja), 2 de juny de 1702 - Medina del Campo (Valladolid), 2 de desembre de 1781), poltic ilustrat espanyol, Conseller d'Estat de Felip V, Llus I i Ferran VI.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90955" title="Opus" nonfiltered="1146" processed="1135" dbindex="36239">


Opus (construcci), aparell usat en la construcci;
Opus (msica), terme emprat en msica;
Opus (Lcrida), ciutat de Grcia;
Opus Dei, instituci religiosa;
Opus (mitologia);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90957" title="Barbara Hendricks" nonfiltered="1147" processed="1136" dbindex="36240">
Barbara Hendricks (Stephens, Arkansas, EUA 1948 ) s una soprano sueca d'origen nord-americana, coneguda pel seu activisme en favor dels drets humans.

Nascuda el 20 de novembre de 1948 a la ciutat de Stephens, a l'estat nord-americ d'Arkansas es va graduar als vint anys a la Universitat de Nebraska en matemtiques i qumica. La seva assitncia a la Juilliard School de Nova York li va permetre estudiar cant sota la tutela de la mezzosoprano Jennie Tourel.

El 1974 va debutar a Europa, cantant al Festiva de Glydebourne i als Estats Units a l'pera de San Francisco. A partir d'aquell moment va iniciar una carrera ascendent que la dut a cantar en les peres ms importants del mn: l'pera de Pars, el Metropolitan de Nova York, la Royal Opera House de Londres i la Scala de Mil.

L'any 2000 fou guardonada amb el Premi Prncep d'Astries de les Arts. En el seu repertori actual, a ms de peces operstiques, tamb ofereix peces de jazz i msica de cambra. El 2006 li fou concedida la Creu de Sant Jordi pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

Activisme humanitari.
Hendricks ha treballat intesament pels refugiats i dna suport al treball de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), sent nomenada embaixadora vitalcia de dita organitzaci. 

El 1991 i 1993 va oferir dos concerts a la ciutats de Dubrovnik i Sarajevo, en aquells moments malmeses per la guerra dels Balcans. El 1998 fund la Fundaci Barbara Hendricks per la Pau i la Reconciliaci, una organitzaci que pretn la reconciliaci en aquells llocs on s'han desenvolupat conflictes armats.

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de les Arts 2000;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90959" title="Papa Mart I" nonfiltered="1148" processed="1137" dbindex="36241">

Sant Mart I (Todi, mbria  - Quersons 655)

Va convocar un concili al Later que va reunir ms de cent bisbes i on van condemnats els patriarques ortodoxos de l'imperi Bizant.  L'emperador Constant II va reaccionar enviant una expedici a la ciutat de Roma per capturar-lo.

Va ser dut a Constantinoble, jutjat i condemnat a mort, pena que se li va comutar per l'exili. Mor exiliat a la ciutat del Quersons, abandonat pel clergat de Roma. Va ser enterrat a Constantinoble i ms tard les seves despulles van ser traslladades a l'esglsia de San Martino in Monti, a Roma

Tant l'esglsia catlica com la ortodoxa el van considerar un martir i va ser canonitzat.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90962" title="Encyclopdie" nonfiltered="1149" processed="1138" dbindex="36242">

L'Encyclopdie (Enciclopdia, en catal) fou un volumins compendi de coneixements en francs a crrec de Denis Diderot i Jean d Alembert. 

s considerada un tpic exponent del projecte de la Illustraci. El seu nom original era L'encyclopdie, ou Dictionnaire raisonn donis sciences, donis arts et donis mtiers (en catal: L'enciclopdia, o diccionari raonat de les cincies, arts i oficis). 

Antecedents. 
La idea de publicar una enciclopdia en francs neix de la influncia i xit editorial de la Cyclopedia or an Universal Dictionary of Arts and Sciences (1728) de Ephraim Chambers, aix com de la publicaci del Trevoux elaborat pels jesutes. Le Breton obt en 1745 una llicncia per a efectuar una traducci al francs de l'enciclopdia de Chambers. En 1747 li encarrega a Diderot i D Alembert l'elaboraci editorial de la Encyclopdie.

 Enllaos externs .
 Versi en lnia de lEncyclopdie.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90966" title="Eugeni I" nonfiltered="1150" processed="1139" dbindex="36243">

Sant Eugeni I (Roma ? - Roma 657), d'orgen grec.

Va ser escollit papa el 654 mentre Mart I era portat a Constantinoble per ser jutjat. Ni ell ni el clergat rom van oposar-se a l'emperador Constant, per por de les represlies. 
Per desprs va enviar un carta al patriarca ortodox de Constantinoble negant-se a acceptar la fe que volgus l'emperador bizant i va condemnar els abusos comesos contra el seu predecessor. Aquestes crtiques li haurien costat un dest similar al de Mart I si no hagus mort abans.

Va prescriure que els clergues havien de guardar castedat tota la seva vida.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90973" title="Papa Vitali" nonfiltered="1151" processed="1140" dbindex="36244">

Sant Vitali (Segni, Lacio ? - Roma 672) va ser Papa de l'Esglsia Catlica de l'any 657 al 672.

El seu papat va concidir amb la visita de l'emperador bizant, Constant II a la ciutat de Roma, que desprs de visitar les basliques va ordenar el saqueig de la ciutat.

Al cap de poc temps el bisbe Mauri de Ravenna va solicitar a l'emperador emancipar-se del poder del Papa. Vitali el va excomunicar, per la seu de Ravenna va ser independent durant 10 anys.

Llavors l'emperador va morir a Scilia i el suport del papa a l'hereu legtim, Constant Pogonat, va facilitar-li l'accs al tron, cosa que va permetre una millora de les relacions entre Roma i Constantinoble.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90974" title="Stphane Mallarm" nonfiltered="1152" processed="1141" dbindex="36245">

Stphane Mallarm (tienne era el seu nom real) fou un poeta francs, nascut a Pars el 18 de mar de 1842 i mort a Valvins (municipi de Vulaines-sur-Seine, departament de Seine-et-Marne, Frana) el 9 de setembre de 1898.

Autor d'una obra potica ambiciosa i (sovint voluntriament) obscura, Mallarm va ser l'iniciador d'una renovaci de la poesia amb una influncia que encara es pot percebre en l'actualitat. A finals del segle XIX, l'autor feia entrar la poesia a la modernitat.

Llegint Hegel, Mallarm va descobrir que si el Cel s mort, el no-res s un punt de partida que porta a la Bellesa i a l'Ideal. A aquesta filosofia hi havia de correspondre una nova potica que verbalitzs el poder sagrat del Verb. Mitjanant el ritme, la sintaxi i el vocabulari rars, Mallarm crea una llengua que ressuscita l'absente de tous bouquets. El poema esdev un mn tancat en ell mateix i el sentit neix de la ressonncia. El vers esdev color, msica, riquesa de la sensaci, concours de tous les arts suscitant le miracle. Amb Mallarm la suggesti passa a ser el fonament de la potica antirealista i converteix el simbolisme en un impressionisme literari.

Biografia.
Va perdre la mare el 1848 i el van confiar als seus avis. Ingressat en un internat el 1852, va revelar-se com un alumne mediocre i en va sortir el 1855. Intern a l'institut de Sens, va quedar colpit per la mort de la seva germana Maria el 1855.  En aquesta mateixa poca, va compondre els primers poemes de l'adolescnia, recollits a Entre deux murs. Es tracta de textos amb una forta inspiraci de Victor Hugo, Thodore de Banville o Thophile Gautier. La descoberta de les Flors del mal de Charles Baudelaire el 1860 el va marcar i influir en les primeres obres. Aquell mateix any, Mallarm va entrar en la vida activa, en esdevenir professor a Sens, "premier pas dans l'abrutissement" segons el poeta. El 1862, alguns poemes es publiquen a diverses revistes. Coneix una jove alemanya a Sens, Maria Gerhard, nascuda el 1835, i deixa la feina per installar-se a Londres amb ella, amb la intenci d'esdevenir professor d'angls.

Lliure del servei militar el 1863, Mallarm es casa a la capital anglesa amb Maria el 10 d'agost i obt, al setembre, el certificat d'aptitut per ensenyar angls. Aquell mateix mes l'escullen responsable de curs a l'institut de imperial de Tournon-sur-Rhne (Ardche), on es considera exiliat. En aquest perode no deixa de compondre poemes com ara Les fleurs, Angoisse, Las d'un amer repos.... Durant l'estiu de 1864, Mallarm va conixer a Aviny els poetes en llengua provenal Thodore Aubanel, Joseph Roumanille i Frederic Mistral, amb el qual va mantenir correspondncia. Va tenir una filla, Genevive, nascuda a Tournon el 19 de novembre de 1864.

L'any segent va compondre L'Aprs-midi d'un faune, que esperava veure representat al "Thtre-Franais", per va ser rebutjat. Aquell mateix any, s'implica ms en el mitj literari parisenc i trava bones relacions amb Leconte de Lisle i Jos Mara de Heredia.

L'any 1866 s decissiu per a Mallarm. Durant una estada a Cannes, a casa del seu amic Eugne Lefbure, va ser vctima d'un perode de dubte absolut que va durar fins el 1869. Designat professor a Besanon, va encetar una correspondncia amb Paul Verlaine el novembre. El 1867, destinat a Aviny, comena la publicaci dels seus poemes en prosa i passa uns dies a casa de Frederic Mistral, a Maillane, el 1868. El 1869 es posa a escriure Igitur, conte potic i filosfic, inacabat, que marca la fi del seu perode d'impotncia potica. El 1870, pren una excedncia i celebra la instauraci de la Repblica al setembre. El seu fill Anatole ve al mn el 16 de juliol de 1871 a Sens. Designat per al Lyce Fontanes de Pars, s'hi installa (a la Rue de Moscou).

El 1872, Mallarm coneix un jove poeta, Arthur Rimbaud i, el 1873, el pintor douard Manet, a qui va fer costat quan en van rebutjar els quadres durant el Salon de 1874 i que li va presentar mile Zola. Mallarm va publicar la revista La dernire mode que va sobreviure vuit nmeros i per a la qual va fer de corrector. El juliol de 1875 va ser refusada novament la publicaci de la nova versi de L'aprs-midi d'un faune, que va acabar sortint l'any segent, amb illustracions de Manet. Com a prefaci a l'edici, inclou Vathek de William Beckford. A partir de 1877, les reunions del dimarts s'organitzen a casa de Mallarm. Coneix Victor Hugo el 1878 i publica, el 1879, una obra sobre mitologia Les dieux antiques. Aquell any queda marcat, tanmateix, per la mort del seu fill Anatole, el 8 d'octubre de 1879. El 1880, malalt, Mallarm passa temporades a Valvins, Vulaines-sur-Seine, prop de Fontainebleau. 

El 1884, Paul Verlaine fa publicar el tercer article dels potes maudits dedicat a Mallarm. Aquesta obra apareix el 1884, igual que el llibre de Joris-Karl Huysmans,  rebours, on el personatge principal, Des Esseintes, admira profundament els poemes de Mallarm: ambdues obres contribuirien a la notorietat del poeta. Mallarm s designat per a l'institut Janson de Sailly. El 1885, Mallarm evoca l'explicaci rfica de la Terra. El seu primer poema sense puntuaci apareix el 1886, M'introduire dans ton histoire. La versi dfinitiva de L'Aprs-midi d'un faune es publica el 1887. El 1888 va sortir la seva traducci dels poemes d'Edgar Allan Poe. Amb una nova crisi de reumatisme el 1891, el poeta obt la baixa i una reducci de jornada laboral. Coneix Oscar Wilde i Paul Valry que esdev un convidat habitual dels Mardis. El 1892, en morir un germ d'douard Manet, Mallarm esdev tutor de la seva filla, Julie Manet, la mare de la qual s la pintora Berthe Morisot. En aquesta poca, Claude Debussy comena a compondre Prlude  l'aprs-midi d'un faune, que presentar el 1894. Mallarm es jubila el novembre de 1893, dna conferncies literaries a Cambridge i Oxford el 1894. Assisteix al funeral de Paul Verlaine, el 1896 i el succeix com a Prince des potes. 

El 1898, Mallarm s'alia amb mile Zola, en publicar a L'Aurore, l'article J'accuse en favor del capit Alfred Dreyfus. El 8 de setembre de 1898, Mallarm cau vctima d'un espasme de laringe que gaireb l'ofega. En una carta a la seva dona, recomana que destrueixin els seus textos i notes. L'endem, a causa del mateix mal, mor. Est enterrat al costat del fill Anatole al cementiri de Samoreau.

En catal ha estat tradut per Mari Villangmez, Xavier Benguerel, Josep Palau i Fabre, Josep Navarro Santaeullia, Carles Riba (en qual va exercir una forta influncia) i Agust Esclasans (que en va publicar una antologia). El poeta Josep Carner en va publicar un seris estudi a finals dels anys quaranta.

Obres.
 L'Aprs-midi d'un faune, 1876;
 Prface au Vathek de William Beckford, 1876;
 Petite philologie, les mots anglais, 1878;
 Les Dieux antiques, 1879;
 Album de vers et de prose, 1887;
 Pages, 1891;
 Oxford, Cambridge, la musique et les lettres, 1895;
 Divagations, 1897;
 Posies, 1899 (pstum);
 Un coup de ds jamais n'abolira le hasard, 1914;
 Vers de circonstance, 1920 (pstum);
 Igitur, 1925 (pstum);
 Contes indiens, 1927 (pstum);
 Brise marine;

 Enllaos externs .
Mallarme.net textos i comentaris de gran part dels poemes de l'autor;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90976" title="Joris-Karl Huysmans" nonfiltered="1153" processed="1142" dbindex="36246">

Joris-Karl Huysmans fou un escriptor francs. Va nixer a Pars el 5 de febrer de 1848, fruit d'una llarga nissaga de pintors flamencs. El van inscriure al registre civil amb la forma francesa del seu nom: Georges-Charles Huysmans. La major part de les seves obres, tanmateix, s'han publicat i es continuen publicant amb la forma abreujada del nom de l'autor, J-K. Huysmans. Desprs d'una joventut d'humiliaci i misria (la seva mare es va tornar a casar amb un home de negocis protestant, Jules Og), va fer carrera de funcionari durant trenta anys.

Va publicar pel seu compte, el 1874, un recull de poemes titulat Le Drageoir  pices,  que es reedita, amb un altre ttol, un any desprs com a Le drageoir aux pices. Un article sobre L'Assommoir i una novella, Les Surs Vatard (1879), li obren la porta de l'amistat amb mile Zola i a la participaci, l'any 1880 del recull collectiu titulat Les Soires de Mdan, vist com el manifest del naturalisme. En aquest moment, les seves obres dibuixen existncies grises i una quotidiena buida, per exemple, amb En Mnage (1881) i  vau-l'eau (1882). En elles s'hi pot percebre el pessimisme de l'autor i el fstic envers un mn modern compost de caragirats i d'imbcils.

Amb A rebours, la seva novella ms coneguda, trenca amb l'esttica naturalista. La tendncia vers l'artifici del protagonista, Jean Floressas des Esseintes, s, en el fons, una recerca de l'ideal.

Va morir el 12 de maig de 1907 en un convent de benedictins a Pars.

En catal, ha estat tradut, entre d'altres, per Miquel Mart i Pol.

Enllaos externs.
Tesi doctoral sobre l'autor;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90980" title="Omar Sharif" nonfiltered="1155" processed="1143" dbindex="36248">
Omar Sharif, tamb conegut com Omar El-Sherif s un actor egipci, nascut a Alexandria el 10 d'abril de 1932. Ha participat en diverses pellcules a Hollywood i a Frana. Es va llicenciar al Victoria College d'Alexandria i a la Universitat del Caire en matemtiques i fsica. Desprs, va treballar amb el seu pare en una empresa de fusteria. Aquesta empresa no era gaire rendible, sobretot desprs d'una gran inversi per revitalitzar el papir com a article de valor.

L'any 1953 va iniciar la seva carrera d'actor, amb un paper en la pellcula egpcia Siraa Fil-Wadi ("el sol roent").






 Enllaos externs .
Omar Sharif a la Internet Movie Database;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90981" title="Xavier Gols i Soler" nonfiltered="1156" processed="1144" dbindex="36249">
Xavier Gols i Soler, algun cop citat com a Xavier Gols i Sol, (La Canonja, 2 de novembre del 1902 - Tarragona, 7 de febrer del 1938) va ser compositor i director.

 Biografia .
Aprengu msica del seu pare, Josep Gols, mestre de capella  i compositor. Estudi viol i piano, i amb vint i pocs anys ja acompanyava com a pianista lOrfe Tarragon, que dirigia son pare. En aquesta poca s'enceta la seva obra com a compositor, amb les canons Canticel, premi als Jocs Florals de Girona del 1922, Fred,  Hebe, un mat..., la sardana Merc i les obres per a piano Serenata i Preludi.

El 1927 guany la beca Pau Casals, que el permet anar a Barcelona a estudiar piano durant dos anys amb Blanca Selva i tamb rebre llions de Baltasar Samper. Mentre s'estava a la ciutat comtal exerc la crtica musical a la revista La Nau (1928-1929).

Torn a Tarragona el el novembre del 1929. De son pare agaf les regnes de lOrfe Tarragon (1930), tasca que complement amb concerts i recitals i fent classes de solfeig i piano al conservatori de la ciutat. En els estius dels anys 1932 i 1933 va emprendre dues expedicions de recerca de materials per a l'Obra del Canoner Popular de Catalunya  (vegeu Bibliografia), que el posaren en contacte amb el ric cabal de la msica popular catalana, que d'aleshores en endavant influiria en les seves composicions. El 1935 vei premiat per la Generalitat el seu Quintet en Re menor, que havia compost a l'any anterior.  Fou autor de peces que hom compar a les d'un Toldr o un Mompou, i n'aconsegu difusi internacional grcies als concerts que la pianista Claire Svecenski fu a Nova York el 1935. L'esclat de la Guerra Civil no interromp la seva tasca creativa, que continu fins a la tardor del 37, amb la seva darrera obra, Tres preludis rurals, que ja no veuria estrenada. 

Considerat per la crtica com un dels compositors amb ms projecci de futur, una peritonitis fulminant li llev la vida als 36 anys.

A la Biblioteca de Catalunya es conserva el seu fons: partitures manuscrites de msica per a veu i piano, per a piano, cambra i cor i impresos (vegeu l'enlla, ms avall). La Diputaci de Tarragona convoca un premi-beca de composici en honor seu (2005), i l'Escola i Conservatori de Msica de la Diputaci de Tarragona convoca un concurs de creativitat per a estudiants de msica (IV   edici 2005-2006).

 Obres .
 De les terres altes: quatre impressions per a piano (1936);
 Ametllers florits, al lluny... (Algun cop transcrita com a Ametllers florits al juny);
 Nnia;
 La tarda als cims;
 El llogarret en festa;
 Dues miniatures, per a viol i piano;
 Merc (ca. 1927), sardana per a cobla, dedicada a la seva esposa;
 Poema del Divendres Sant (1930);
 Preludi (1924), obra per a piano;
 Quintet en Re menor (1936), tamb titulat La filla del rei de Frana, per a dos violins, viola, violoncel i piano, accssit al premi Felip Pedrell de la Generalitat de Catalunya;
 Sardana (1925), per a piano a quatre mans;
 La serenata (1925), dedicada a la seva alumna de piano, Merc Rovira, amb qui es casaria el 28 d'agost del 1930;
 Suite pour piano (1928-1930) (Prelude, Menuet, Scherzo, Sarabande, Air  danser);
 Tres preludis rurals (1937), per a orquestra de corda i piano, estrenada pstumament per Baltasar Samper;

 Canons .
 A la Febr (ca. 1933), harmonitzaci de Xavier Gols d'una can popular;
 A una cirera (1923), amb lletra de Joan Maria Guasch;
 A una illa (1926), per a cor, amb lletra de Josep Carner;
 Ara v el mes de mar (ca. 1933), harmonitzaci de Xavier Gols;
 Canons escolars (1934) (Jardinet, La barca), amb lletra d'Antoni Brunet;
 Canticel (1922), per a veu i piano, amb lletra de Josep Carner;
 La caseta al bosc (1927), amb lletra de Rafael Nogueras;
 Don Juan i Don Ramon (ca. 1933), harmonitzaci d'una can popular;
 Els dos brillaires (ca. 1933), harmonitzaci d'una can popular;
 Fred (1922), amb lletra de Josep Carner;
 Glossa (1926), per a cor a 5 veus  mixtes, amb lletra de Rossend Llates;
 Hebe, un mat... (1922), lletra de Joan Gols i Soler;
 Mira l'horta (1934), lletra d'Antoni Brunet;
 Els jocs de Jess (1932), lletra de Miquel Melendres;
 Pantalons llargs (1925), amb lletra de Joan Salvat-Papasseit;
 Si goss (1924), lletra de Manuel Roman de Fans;
 Si jo fos pescador (1927), amb lletra de Joan Salvat-Papasseit;
 Les tres besades (1926), amb lletra de Toms Garcs;

 Bibliografia .
 Materials de l'Obra del Canoner Popular de Catalunya, Vol. XV: Memries de missions de recerca Montserrat: Abadia de Montserrat, 2005 (Xavier Gols i Antoni Brunet van tenir cura de la recollida de canons a les terres del Montsant, el 1932);

 Fons Xavier Gols Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2006 ;
 Josep Soler i Sard, Ral Benavides i Oller Xavier Gols Tarragona: Arola, 2004;
 Xavier Gols i Soler (1902-1938): Concert d'homenatge. Exposici Xavier Gols: La msica intensa del viure Tarragona: Ajuntament, 2002;

 Discografia .
 Gols: integral per a veu i piano Tarragona: OASI Tinet, 206;
 Xavier Gols (1902-1938) Obra completa per a piano Jafre: Anacrusi, 2006;
 Xavier Gols. Msica de cambra Barcelona: Columna Msica, 2004;

 Enllaos .
Pgina de la Xarxa Ciutadana Tinet sobre Xavier Gols, molt informativa

Catleg del fons donat a la Biblioteca de Catalunya





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90982" title="Arcadi Oliveres i Boadella" nonfiltered="1157" processed="1145" dbindex="36250">
Arcadi Oliveres i Boadella (Barcelona, 1945) s un economista catal i un reconegut activista per la justcia social i la pau.


Biografia.
Es llicenci en Cincies econmiques l'any 1968 a la Universitat de Barcelona. El 1993 es doctor presentant una tesis sobre el cicle de l economia de defensa i aconsegu una plaa de professor titular del departament d Economia Aplicada de la Universitat Autnoma de Barcelona.

Expert en relacions nord-sud, comer internacional, deute extern i economia de defensa, imparteix tamb nombroses classes de msters i postgraus en cooperaci i desenvolupament. Collabora habitualment en diferents moviments socials i cristians i en diverses publicacions solidries, i participa en nombroses taules rodones i conferncies sobre relacions nord-sud i desarmament.

Ja en la seva poca d'estudiant demostr un gran comproms amb la llibertat, la democrcia i l'autogovern de Catalunya, participant en les clandestines assemblees del Sindicat Democrtic d'Estudiants i en la caputxinada del mar del 1966, aix com en l'Assemblea de Catalunya.

El 1974 comen a participar en l'organitzaci internacional catlica Pax Christi dedicada a la promoci de la pau i la reconciliaci entre els pobles. El 1981 comen a militar en l' Associaci Justcia i Pau de Barcelona, dedicada a la promoci dels drets humans i la pau, organitzaci de la qual n's l'actual president des del 2001.

Ha estat collaborador regular de les revistes Canig i Serra d'Or i el Diari de la Pau, i ha participat en ms de 60 llibres o publicacions.

Publicacions destacades.
Nord-sud, diagnstic i perspectives (Barcelona, 1988).
El ciclo armamentista en Espaa (Barcelona, 2000);
Quin debe a quin? Deuda ecolgica y deuda externa (Barcelona, 2003);
Aldea global, justicia parcial (Barcelona 2003);
Contra la fam i la guerra (Barcelona 2005);
Un altre mn (Barcelona 2006);
El meu cam cap a la utopia (Angle 2008);

 Premis .
Ha rebut els segents premis:
Memorial Vidal i Llecha (1985, primera edici);
Premi de la Fundaci Llus Companys (ERC) (2001);
Premi de l entitat Flama del Canig;
Premi de civisme de Radio Molins de Rei;
Premi de la revista Alandar, Madrid;
Guard CIEMEN 2006 (modalitat nacional)   ;

 Associacionisme .
Actualment s president de les segents organitzacions:
Consell Catal del Foment de la Pau;
Associaci Justcia i Pau de Barcelona;
Federaci Catalana d'ONG per la Pau;
Federaci d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR);
Finanament tic i Solidari;
Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat;
Associaci Lectura Fcil;

Igualment s membre actiu dels organismes o entitats segents:
Consell de la Ciutat de Barcelona;
Institut Vctor Seix de Polemologia (actualment director);
Patronat del Casal d Europa de Sabadell;
Comit Internacional de la Fundaci per la Pau;
Societat Catalana d'Economia;
Consell Assessor d ATTAC (Associaci per la Tributaci de les Transaccions Internacionals);
Consell Editor de revista Monthly Review;
Consell Editorial de la revista Foc Nou;
Comit de Seguiment dels Acords del Tinell d'Iniciativa per Catalunya Verds;
Patronat de la Fundaci Tam Tam;
Associaci Catalana de Solidaritat i Ajuda al Refugiat;

 Enllaos externs .
Trajectria d'Arcadi Oliveres ;

Articles.
 Conferencia de Arcadi Oliveres 2003;
 Las dos orillas de la globalizacin 2001;
 Desenvolupament hum en el context de la mundialitzaci econmica 2001;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90987" title="Antoine Watteau" nonfiltered="1158" processed="1146" dbindex="36251">

Jean Antoine Watteau o, com se'l coneix habitualment, Antoine Watteau (10 d'octubre de 1684, Valenciennes - 18 de juliol de 1721, Nogent-sur-Marne), fou un pintor francs.

Va ser un dels primers representants del moviment Rococ.Sus pinturas no son de las mejores per a la gent de l'poca li agradava. Inspirat per la commedia dell'arte, li agradava representar el teatre en els seus quadres, b mitjanant feixucs telons o b mitjanant els temes. Les seves obres ms famoses sn Pierrot i Plerinage  l'le de Cythre. Una de les principals fonts d'informaci sobre la seva vida s la biografia que en va escriure un amic seu, el Comte de Caylus.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90990" title="Christopher Marlowe" nonfiltered="1159" processed="1147" dbindex="36252">


Christopher Marlowe (batejat el 26 de febrer de 1564   mort el 30 de maig de 1593) fou un dramaturg, poeta i traductor de l'poca elisabethiana. Se'l coneix pels seus magnfics versos blancs, els colpidors protagonistes i la seva inoportuna mort.

Biografia.

Christopher Marlowe va ser batejat a l'esglsia de Sant Jordi a Canterbury, el 26 de febrer de 1564. Era fill d'un sabater d'aquesta poblaci, John Marlowe. El jove Christopher va anar a l'escola King's School de Canterbury (on un dels edificis du avui el seu nom) i al Corpus Christi College de la Universitat de Cambridge amb una beca que va rebre en haver-se graduat en arts el 1584. El 1587, la universitat no acabava de decidir-se a concedir-li el ttol de mestre per culpa d'un rumor que l'acusava d'haver-se convertit al catolicisme i de voler inscriure's al collegi angls de Rheims per preparar-se per al sacerdoci. Tanmateix, va rebre el ttol quan estava previst quan el Privy Council del Regne Unit va intervenir al seu favor agraint-li la seva dedicaci i els bons serveis prestats a la Reina. El Privy Council no va especificar mai la natura dels serveis, per la carta a les autoritats de Cambridge ha generat molta especulaci, fins i tot la teoria que Marlowe exercia d'agent secret per als serveis d'intelligncia. No hi ha proves clares en favor d'aquesta teoria, per s obvi que Marlowe b devia prestar algun servei al Govern.

Carrera literria.
Dido, reina de Cartago sembla ser la primera obra dramtica autnoma de Marlowe. Possiblement la va escriure a Cambridge juntament amb Thomas Nashe.

La primera obra de l'autor que se sap que es va representar a Londres fou Tamburlaine (1587), una histria del conqueridor Timur, que comena com a pastor i acaba enfrontant-se als reis del mn. Fou una de les primeres obres angleses populars que va utilitzar el vers blanc. Se sol indicar The Spanish Tragedy com l'inici de la fase de maduresa del teatre elisabeti. Tamburlaine fou tot un xit i el va acompanyar, de seguida, Tamburlaine Part II.

Continua sent un misteri en quin ordre va compondre les seves obres, totes sobre temes polmics.

The Jew of Malta representa la brbara venjana d'un jueu de Malta contra les autoritats municipals. Inclou un prleg declamat per un personatge que representa Niccol Machiavelli. Es tracta d'una obra complexa en la qual el jueu, Barabas, s presentat sistemticament en positiu, mentre que els cristians resulten del tot antiptics. De la manera que ordeix trames i elabora 'guions', se sol relacionar Barabas amb el propi autor de la pea.

Edward the Second s un drama histric angls sobre el derrocament del rei homosexual Eduard II per part dels nobles descontents i la reina de Frana.

The Massacre at Paris s una obra breu (es creu que es tracta d'una transcripci feta de memria per part dels actors) que mostra els esdeveniments de la matana de la Nit de Sant Bartolom el 1572, esdeveniment que els protestants anglesos solien evocar com a mxim exemple de la tradoria catlica. Hi apareix un personatge, el silencis "Agent angls" que, segons alguns rumors, podia ser una representaci del propi Marlowe (que sembla que el va interpretar). Aquesta obra, juntament amb Faustus es considera la darrera obra de l'autor i la ms perillosa, ja que tracta sobre monarques i poltics vius en aquell moment (podia ser considerat un acte de traci) i s'adrea directament a la reina Elisabet I en el darrer acte.

The Tragical History of Doctor Faustus, basada en el Faustbuch, un llibre alemany acabat de publicar, suposa la primera versi teatral del mite de Faust (el pacte d'un savi amb el dimoni). Si b, de fet, es poden trobar versions del pacte amb el dimoni ja al segle IV, Marlowe se'n desvia significativament fent que el protagonista no sigui capa de cremar els llibres ni d'obtenir el perd d'un du piets al final de la pea. Al final, el personatge principal de Marlowe acaba esquarterat per dimonis i arrossegat a l'infern. Dr. Faustus s un problema textual per als estudiosos ja que va rebre nombroses edicions (possiblement tamb censura) i va ser reescrit un cop mort l'autor. Hi ha dues versions, conegudes com A Text i B Text. Sembla que el text A sigui el ms representatiu de l'obra de Marlowe i es considera extret dels esborranys (cpies manuscrites no corregides), cosa que porta a pensar que estava encara incompleta quan van assassinar Marlowe.

Les peces de Marlowe van gaudir de gran xit grcies, en part, a la imponent presncia escnica de l'actor Edward Alleyn, d'una alada inusual per a l'poca (segons sembla, els majestuosos papers de Tamburlaine, Faustus i Barabas es van escriure pensant en ell). L'obra de Marlowe era la base del repertori de la companyia d'Alleyn, coneguda com Admiral's Men, durant tota la dcada del 1590.

Marlowe tamb va escriure poesia. Entre les composicions potiques se li atribueix una pica menor no acabada, Hero and Leander, que es va publicar el 1598 amb una continuaci de George Chapman, la lrica popular The Passionate Shepherd to His Love i les traduccions dels Amores d'Ovidi i del primer llibre de la Farslia de Marc Anneu Luc.

Les dues parts de Tamburlaine es van publicar el 1590. La resta d'obres de l'autor van veure la llum un cop mort. El 1599, van prohibir-ne les traduccions d'Ovidi i en van cremar cpies en pblic com a resultat de la campanya contra el material ofensiu empresa per l'arquebisbe John Whitgift.

En catal ha estat tradut, entre altres, per Carles Reig i Mathew Tree.

La llegenda al voltant de Marlowe.
Igual que ocorre amb altres escriptors de l'poca, per exemple, Shakespeare, se sap ben poc sobre Marlowe. La majoria de proves consultades sn registres legals i altres documents oficials que ofereixen ms aviat poca informaci. Aix no ha aturat els autors de ficci o de divulgaci a l'hora d'especular sobre les seves activitats i personalitat. Se sol veure Marlowe com espia, buscabregues, heretge i homosexual, a ms de fetiller, duelista, tabaquista, falsificador i llibert. Hi ha poques proves per a qualsevol d'aquestes acusacions. Els fets de la vida de Marlowe s'han vist decorats i convertits en narracions coloristes i fantasioses de la cara fosca del mn elisabeti.

L'espia, la mort.
Acusen Marlowe d'haver estat un espia del Govern. Tal com s'ha dit, el 1587, el Privy Council va ordenar a la Universitat de Cambridge de concedir a Marlowe el ttol de Master of Arts. Amb aix, va negar els rumors sobre uns possibles plans d'ingressar al collegi catlic angls de Rheims i va declarar que, al contrari, havia estat implicat en activitats no especificades al servei de la Reina.

Una teoria afirma que Marlowe era el "Morley" tutor d'Arbella Stuart el 1589, segons descrivia el guardi d'Arbella, la comtessa de Shrewsbury, que esperava obtenir una paga anual d'unes 40 lliures per part d'Arbella, en haver perdut aquesta quantitat "en deixar la Universitat". Aquesta possibilitat va ser exposada per primer cop en una carta de E. St John Brooks el 1937. En una carta a la revista Notes and Queries, John Baker afegeix que noms Marlowe podia ser el tutor d'Arbella car no hi havia cap "Morley" conegut en aquella poca que tingus un Master of Arts i cap altra ocupaci. Altres bigrafs creuen que "Morley" pot haver estat un germ del msic Thomas Morley. Si Marlowe era el mentor d'Arbella, podria indicar que era un espia, donat que Arbella, neboda de Maria I d'Esccia i cosina de Jaume I d'Anglaterra era, en aquell moment, una candidata a la successi del tron d'Elisabet I.

El 1592, Marlowe va ser detingut a la ciutat holandesa de Flushing per un intent de falsificaci de moneda. Va ser enviat al Lord Tesorer (Burghley) per sembla que se'n va sortir sense cap crrec.

A principis de maig de 1593, per tot Londres, van aparixer penjats diversos pamflets amenaant els refugiats protestants vinguts de Frana i els Pasos Baixos que s'havien establert a la capital anglesa. Un d'aquests escrits, el "libel de l'esglsia holandesa", escrit en vers blanc, contenia referncies a diverses obres de Marlowe i estava signat "Tamburlaine." L'11 de maig, el Privy Council va ordenar arrestar els responsables dels libels. L'endem, va ser arrestat Thomas Kyd, un company de Marlowe. Van registrar la casa de Kyd i hi van trobar un fragment d'un pamflet hertic. Kyd va afirmar, possiblement sota tortura, que pertanyia a Marlowe. Dos anys abans, tots dos havien treballat per a un mecenes aristcrata, possiblement Ferdinando Stanley, Marqus de Derby, Lord Strange, i Kyd va insinuar que, en aquell moment, mentre compartien l'estudi, el document hauria anat a parar entre els seus papers. La detenci de Marlowe va ser dictada el 18 de maig. L'autor no es trobava a Londres sin a casa de Thomas Walsingham, cos del difunt Sir Francis Walsingham, secretari d'Elisabet I durant la dcada del 1580 i una figura compromesa en l'espionatge d'estat. Tanmateix, es va presentar davant el Privy Council el 20 de maig i va rebre la instrucci de "presentar-se cada dia davant els Lords fins que se li indiqus el contrari". El 30 de maig, Marlowe va ser assassinat.

Van circular diverses versions de la mort del dramaturg. Francis Meres sost que Marlowe va ser "apunyalat fins a la mort per un pervertit criat, un rival en l'amor obsc" com a cstig per ser "epicureista i ateu". El 1917, en el Dictionary of National Biography, Sir Sidney Lee va escriure que Marlowe havia estat mort en una baralla de borratxos, afirmaci que se sol defensar fins i tot avui dia.

Els fets noms es van conixer el 1925 quan Leslie Hotson, un estudis, va descobrir els registres policacs sobre la mort de Marlowe en el registre pblic. Marlowe havia passat el dia en una casa (no pas cap taverna a Deptford, propietat de la vdua Eleanor Bull, en companyia de tres homes: Ingram Frizer, Nicholas Skeres i Robert Poley. Tots tres estaven a sou de la famlia Walsingham. Skeres i Poley havien ajudat a enxampar els conspiradors de la trama de Babington. Frizer era un criat de Thomas Walsingham. Alguns testimonis mantenen que Frizer i Marlowe ja havien discutit sobre la factura i s'havien intercanviat "diverses paraules malicioses". Ms endavant, mentre Frizer seia a taula entre els altres dos i Marlowe estava estirat en un sof, Marlowe es va apoderar de la daga de Frizer i el va atacar. En la lluita subsegent, segons el registre policac, van apunyalar Marlowe accidentalment sobre l'ull dret, ferida que li va causar una mort immediata. El jurat va concloure que Frizer havia actuat en defensa prpia i, al cap d'un mes, va ser perdonat. Marlowe va ser enterrat en una tomba sense inscripcions al cementiri de St. Nicholas, Deptford, l'1 de juny de 1593.

La tesi de l'assassinat de Marlowe s'ha defensat a partir dels motius segents:
 Els tres homes que l'acompanyaven el dia de la seva mort tenien connexions tant amb els serveis secrets de l'estat com amb el submn londinenc. Frizer i Skeres, a ms, tenien una llarga experincia com a usurers i estafadors, segons demostren els registres judicials.
 La versi que estaven d'excursi a Deptford sembla poc plausible. De fet, es van passar el dia tancats, debatint. A ms, Robert Poley duia despatxos confidencials per a la Reina, que es trobava al palau de Nonsuch a Surrey; per per comptes de lliurar-los, va passar el dia amb Marlowe i els altres dos.;
 Sembla massa casualitat que la mort de Marlowe tingui lloc pocs dies d'haver estat arrestat per heretge.
 La manera com es va produir la detenci de Marlowe fa pensar en alguna cosa ms que un simple cas d'heretgia. Va ser posat en llibertat, malgrat proves prima facie i fins i tot tenint en compte que els crrecs implicaven indirectament Sir Walter Raleigh i el Marqus de Northumberland. Aix doncs, sembla possible que la investigaci persegus la finalitat de servir com a advertiment per als poltics de la "School of Night" o b que estava lligada a una lluita pel poder dins del Privy Council.;
 Diversos incidents que apunten a una vinculaci amb el Privy Council (vegeu punt anterior) i el fet que el seu protector fos Thomas Walsingham, cos segon de Sir Francis Walsingham, activament implicat en els serveis d'intelligncia.

Amb aquests i altres arguments, alguns creuen que alguna cosa que no va revelar la investigaci policac s'amaga rere la mort de Marlowe. Tamb existeix la possibilitat que no fos assassinat i que la mort fos simulada. Tanmateix, a partir del que se sap avui, no resulta possible establir cap conclusi definitiva sobre qu va passar i perqu. Existeixen diverses teories, totes amb diferents graus de probabilitat, per cap prova slida. Tenint en compte que noms queden documents escrits amb els quals extreure conclusions i que possiblement la informaci ms rellevant no es va deixar per escrit, resulta improbable que s'arribin a conixer mai totes les circumstncies de la mort de Marlowe.

L'ateu.
Marlowe arrossega una certa reputaci d'ateu. L'nica prova de l'poca en aquest sentit s l'acusador de Marlowe a Flushing, un informador anomenat Richard Baines. El governador de Flushing va informar que els dos homes es van acusar mtuament d'instigar la falsificaci i de passar-se al bndol catlic (considerat ateisme pels protestants), "per maldat de l'un contra l'altre". Desprs de la detenci de Marlowe amb el crrec d'ateisme el 1593, Baines va enviar a les autoritats una "nota que contenia l'opini d'un Christopher Marly sobre la seva condemnable visi de la religi i burla de la paraula de Du". Baines atribueix a Marlowe idees com ara que "Crist era un bastard i que la seva mare era deshonesta", "la Samaritana i la seva germana eren prostitutes i que Crist hi tenia tractes deshonests" i que "Sant Joan Evangelista era un amant de Crist que reposava en el seu pit" (cf. Evangeli de Sant Joan 13:23-25, en angls) i que "l'utilitzava com tots els pecadors de Sodoma". Tamb acusa Marlowe de simpatitzar amb els catlics. Altres passatges sn simplement escptics: "conven la gent de l'ateisme, animant-los a no tenir por d'espantalls". Afirmacions similars provenen de Thomas Kyd des de la pres. Tant Kyd com Baines relacionen Marlowe amb el matemtic Thomas Harriot i amb el cercle de Walter Raleigh. Altres documents sostenen que Marlowe havia llegit una "conferncia atea" a Raleigh. Baines conclou la seva "nota" amb la dubtosa sentncia: "Crec que tots els homes de la Cristiandat haurien d'esforar-se perqu es tanqui la boca d'un home tan perills".

Alguns crtics consideren que Marlowe buscava fer cicular opinions d'aquest tipus en les seves obres i que s'identificava amb els seus protagonites rebels i iconoclastes. No obstant aix, cal tenir present que les obres havien de ser aprovades pel Master of the Revels abans de ser dutes a escena i que la censura d'obres publicades requeia en l'arquebisbe de Canterbury. Per tant, sembla possible deduir que aquestes autoritats no van trobar inacceptables les obres de Marlowe (a part dels Amores).

La sexualitat.
Avui se sol dir que Marlowe era homosexual. Tanmateix, segons altres fonts, jutjar avui si una persona de l'poca era homosexual o bisexual s un anacronisme. En poca elisabetina, el que avui es considera homosexual era possiblement considerat com un simple acte sexual, ms que no pas com una orientaci o identitat sexual exclusiva.

Proves documentals.
Hi ha dos documents que insinuen l'homosexualitat de Marlowe.
El ms grfic s el testimoni de Richard Baines, l'informador que va presentar una llarga llista de crrecs contra Marlowe desprs d'haver estat arrestat a Flushing (vegeu el punt anterior). Baines afirma de Marlowe que "tots els que estimen el tabac i els nois sn bojos" i que sostenia que Crist i Sant Joan Evangelista eren amants.
El 1593, Thomas Kyd, antic company d'habitaci de Marlowe, va redactar una llista amb algunes de les "monstruoses opinions" de Marlowe. Entre elles, que Marlowe afirmava que Crist estimava Sant Joan "amb un amor extraordinari".

Tamb se sol presentar com a prova que no consta que Marlowe es cass ni que mantingus cap relaci amb cap dona.

Alguns autors addueixen que les proves presentades no sn determinants i que les declaracions sobre la sexualitat de Marlowe podrien ser noms rumors exagerats posteriors a la seva mort. David Bevington i Eric Rasmussen descriuen l'acusaci de Baines com un "testimoni no fiable" i comenten: "Aquests i altres testimonis no s'han de tenir en compte per exagerats i per haver estat obtinguts en circumstncies legals que es podrien qualificar de cacera de bruixes". S'ha insistit tamb que el testimoni de Kyd es va produir sota tortura i que, per tant, podria estar ben lluny de la realitat.

L'homosexualitat en l'obra de Marlowe.
Un altre tret caracterstic de l'obra de Marlowe s la inclusi de temes homosexuals.
Eduard II s una de les poques obres teatrals elisabetianes que tracten l'homosexualitat, partint de la reputaci del rei Eduard II. El retrat del Rei i el seu amant, Piers Gaveston, no s gens afalagador. Tanmateix, tampoc no ho s el dels barons que n'usurpen el tron. Les representacions modernes de l'obra han demostrat que el declivi i la trgica mort d'Eduard poden despertar reaccions de solidaritat (cosa que fa pensar que alguns espectadors de l'poca experimentessin una resposta similar).
Dido s'obre amb una escena en qu Ganimedes es gronxa sobre la falda de Jpiter. El pare dels dus li demana qu entristeix aquell rostre "que procura tant de plaer als meus ulls". Durant l'obra, Venus protesta que Jpiter juga amb "aquell noiet afeminat".
A Hero and Leander, Marlowe descriu Leander amb la frase "in his looks were all that men desire". Quan neda al mar en una visita a Hero, Nept s'excita sexualment, l'abraa i el besa. Quan el noi l'adverteix que no s cap dona i que s'ha "equivocat", el du del mar somriu.

La inclusi del tema de l'amor entre persones del mateix sexe en les obres de Marlowe s'ha interpretat com reflex dels seus interssoss personals. Si b els classicistes solien imitar els temes homosexuals que apareixen en els texts greco-romans (seria el cas d'Edmund Spenser a The Shepheard's Calendar), Marlowe hi dna ms mfasi que altres autors (llevat de Richard Barnfield). Al costat dels rumors que han passat a la histria, la rellevncia dels temes homosexuals a l'obra de Marlowe ha despertat (en especial al segle XX) la creena que l'autor estava interessat en l'amor homosexual (que no implica necessriament una activitat en aquest camp).

Marlowe i Shakespeare.

A partir del misteri que envolta la mort de l'autor, s'ha ests una teoria al voltant de la idea que Marlowe va simular la seva mort i desprs va continuar escrivint sota el nom fals de William Shakespeare. Alguns autors i obres que defensen aquesta tesi sn:
Wilbur Gleason Zeigler a It Was Marlowe (1895);
Calvin Hoffman a The Murder of the Man Who Was Shakespeare (1955);
Louis Ule a Christopher Marlowe (1564-1607): A Biography;
AD Wraight a The Story that the Sonnets Tell (1994);
Roderick L. Eagle, The Mystery of Marlowe's Death, N&Q  (1952);

Si se'ls considera dos autors diferents, cal destacar que el tribut ms fams que ha fet un autor a Marlowe es troba a l'obra de Shakespeare Al vostre gust, on a ms de citar un vers de Hero and Leander (Dead Shepherd, now I find thy saw of might, "Who ever loved that loved not at first sight?") posa en boca del clown Touchstone les paraules "When a man's verses cannot be understood, nor a man's good wit seconded with the forward child, understanding, it strikes a man more dead than a great reckoning in a little room". Sembla que es tractaria d'una referncia a l'assassinat de Marlowe (fruit d'una baralla per un "reckoning"  una factura-).

Shakespeare, de fet, mostra una gran influncia de Marlowe en les seves primeres obres. Aix es pot veure en l'aprofitament de temes de Marlowe en peces com Marc Antoni i Cleopatra, El mercader de Vencia, Ricard II i Macbeth (Dido, Jew of Malta, Edward II i Dr. Faustus respectivament). A Hamlet, desprs de trobar-se amb els actors ambulants, el prncep Hamlet es posa a conversar sobre Dido, Queen of Carthage i en cita fragments. Donat que aquesta obra s l'nica de Marlowe que no es va representar en un teatre pblic, es pot deduir que Shakespeare coneixia prou b l'obra del seu contemporani. A Treballs d'amor perdut, seguint The Massacre at Paris, Shakespeare presenta un personatge anomenat Marcade (versi francesa de Mercuri, el missatger dels dus, un malnom que Marlowe feia servir) que arriba per interrompre la diversi amb la notcia de la mort del rei. Un homenatge que escau a un autor que es va recrear en la destrucci en les seves obres de teatre.

Obres.
Les dates de redacci sn aproximades.

Teatre.
Dido, Queen of Carthage (ca 1586) (amb Thomas Nashe);
Tamburlaine, part 1 (ca 1587);
Tamburlaine, part 2 (ca 1587);
The Jew of Malta (ca 1589);
The Tragical History of Doctor Faustus (ca 1589 o 1593);
Edward II (ca 1592);
The Massacre at Paris (ca 1593);

L'obra Lust's Dominion es va atribuir a Marlowe en ser publicada el 1657. Estudiosos i crtics han acabat per refusar, de manera gaireb unnime, aquesta atribuci.

Poesia.
Traducci de la Farslia de Luc (data desconeguda);
Traducci de les Elegies d'Ovidi (dcada de 1580?);
The Passionate Shepherd to His Love (anterior a 1593, possiblement durant la dcada del 1580);
Hero and Leander (ca 1593, incomplet; acabat per George Chapman el 1598);

Traduccions al catal.
 La trgica histria del Doctor Faust. Traducci de Josep Carner-Ribalta;
 Eduard II. Traducci de Carles Reig;

Referncies.


Enllaos externs.
The Marlowe Society;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90995" title="AOC Corse" nonfiltered="1160" processed="1148" dbindex="36253">

La denominaci AOC Corse, o AOC Vin de Corse (Appellation d'Origine Contrle Corse o Appellation Corse Contrle), s una denominaci regional pels vins de qualitat de Crsega elaborats fora de les dues denominacions de categoria cru: AOC Ajaccio i AOC Patrimonio. Cinc denominacions ms, de categoria villages, afegeixen una especificaci darrera de la denominaci regional: AOC Corse Coteaux du Cap Corse, AOC Corse Calvi, AOC Corse Porto-Vecchio, AOC Corse Figari i AOC Corse Sartne.

La zona de producci del vins AOC Corse no seguit d'una denominaci comunal est situada al llarg del litoral oriental, des de Bastia fins a Porto-Vecchio passant per Alria, i al centre de l'illa a la regi de Ponte Leccia. Els vents dominants sn el xaloc (sciroccu) i el gregal (grecale). En aquesta rea es produeixen poc ms de la meitat dels vins de qualitat de Crsega.

La varietat de ram blanc dominant s el vermentinu, i en negre el nielluccio, lsciaccarellu i la garnatxa majoritriament, seguits pel sams, el mourvdre, la barbarossa, la sir i la carinyena.

Els vins que es produeixen sn:
Vins blancs, en general molt florals.
Vins rosats novells, pllids, frescos i fruitosos.
Vins negres variats.

Denominacions en categoria vilatges.
 AOC Corse Calvi: s la zona de la comarca de Balagne, al voltant de Calvi i L'le-Rousse. s la zona ms seca de Crsega amb un sl grantic. La vinya va ser introduda pels romans i actualment es conreen 238 hectrees. Els vins negres tenen un 50% mnim de niellucciu i els blancs un 75% mnim de vermentinu. Es produeix molt vi rosat gris.
 AOC Corse Coteaux du Cap Corse: s la zona de la pennsula del Cap Corse. La vinya va ser introduda al segle XI pels primers monestirs. Sn tpics els vins blancs de vermentinu. A ms, s'hi elaboren moscatells i el rappu, un vi aperitiu negre envellit en bta.
 AOC Corse Porto-Vecchio: s la zona al voltant de Lecci, prop de Porto-Vecchio. S'elaboren sobretot negres i rosats de niellucciu i sciaccarellu.
 AOC Corse Figari: s la denominaci francesa ms meridional, al voltant de Figari, prop de Bonifacio. S'elaboren sobretot vins negres de niellucciu i sciaccarellu amb garnatxa, barbarossa, carcaghjolu i sir.
 AOC Corse Sartne: s la zona al vontant de Propiano i Sartne, amb unes 200 hectrees de vinya.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90997" title="Francesc Llcer Pla" nonfiltered="1161" processed="1149" dbindex="36254">
Francesc Llcer Pla (Valncia, 1918   Valncia, 2002) compositor i pedagog musical valenci.

Biografia.
De menut va ingressar com escol al Reial Collegi del Corpus Christi de Valncia. El 1932, als 14 anys, va ser requerit des d'Elx per a que cantara les parts de l'ngel i l'Ara Coeli del Misteri d'Elx, constituint un fet inslit la participaci d'un cantor no illicit. El contacte amb la msica coral seria una influncia decisiva en la seua obra creativa com ell mateix va reconixer. Va estudiar al Conservatori de Valncia amb Manuel Palau i Josep Bguena Soler.

Va haver de compatibilitzar la seua dedicaci a la msica amb els seus serveis com a funcionari de Sanitat, ocupant el lloc d'Administrador General de l'Escola de Puericultura de Valncia.

La seua evoluci musical s prcticament la d'un autodidacta. En l'Espanya de la postguerra no va tenir massa oportunitats de viatjar, i per tant la coneixena de les vangurdies musicals europees va ser producte del seu propi inters i dedicaci. Ha reconegut com les influncies ms destaclables les de Maurice Ravel i sobretot Bla Bartk, encara que tamb es va mostrar proper a algunes propostes esttiques de la Segona Escola de Viena, principalment d'Alban Berg, el ms lric i "romntic" de la trinitat vienesa. Va ser un dels primers compositors valencians a incriure's en les propostes de la msica contempornia i avantguardista imperants a Europa.

La seua primera obra data del 1952: Dos lieder amatorios. Sovint aquestes primeres obres mostren un esperit nacionalista valenci combinat amb un cert humorisme. A partir de Sincreccin-Divertimento (1962), per a orquestra de corda, el llenguatge es torna ms experimental. En la dcada de 1970, Llcer troba un llenguatge personal que fa possible unir el lirisme, els ecos del folklore valenci i l'experimentalisme vanguardista en obres d'xit, com ara Migraciones (1974)) o Amn de Folies (1978), per a orquestra. Segons Toms Marco en aquest perode ens ofereix una visi nova i singularment suggestiva del que podria ser un nacionalisme vist des d'una nova perspectiva i amb carcter avanat.

El 1985, l'Orquestra Nacional d'Espanya va encarregar-li la composici d'un concert per a piano i orquestra.

En l'obra de Llcer es troba sovint present l'element folkrlic valenci, per com ell mateix ha dit "la seua influncia es dna a partir dels suggeriments de l'al del seu contingut expressiu, la paleta rtmica utilitzada, el colorit, el tractament de les seqncies texturals, etc." Aix, Llcer no en fa referncies directes, superant l'esquema tradicional en la msica nacionalista de finals del Segle XIX i principis de Segle XX.

Destaquen en el treball de Llcer les seues innovacions harmniques. Segons Josep Ruvira "Llcer ha assumit l'herncia occidental de l'anlisi i la preocupaci pel parmetre harmnic. En aquest sentit, el seu treball, com a la seua manera la  Escola de Viena, Boulez, Xenakis i tants d'altres compositors del nostre segle, ha assumit que l'escala de les altures i les seues relacions constitueixen el troc central de la nostra histria musical".

A banda de la seua tasca com a compositor i de la seua vida professional, va ser professor del Conservatori de Valncia i de l'Institut Musical Giner. T publicat el manual pedaggic Guia Analtica de formas musicales para estudiantes  (1982).

 Obres (Llista no exhaustiva).
Orquestra.
 1974 El bosque de Opta;
 1956 Rond Mirmidn;
 1959 Aguafuertes de una novela;
 1962 Sincreccin-Divertimento, per a orquestra de corda;
 1969 Trova Heptafnica, per a orquestra de corda;
 1978 Amn de Folies;
 1984 Concert per a piano i orquestra;
 1987 Ricercare concertante, per a dos pianos i orquestra;

 Banda de Msica .
 1962 Zoco esclavo y marcha oriental;

 Msica vocal.
 1952 2 Lieder amatorios, per a soprano i piano;
 1957 3 Lieder y una coplilla, per a soprano i orquestra amb piano;
 1966 Nou canons per a la intimitat, per a soprano, flauta, clarinet, fagot i piano;
 1974 Migraciones, per a soprano i orquestra;
 1977 Loors de la Santssima Creu, per a soprano i piano (comanda de Rdio Nacional d'Espanya);

Msica coral.
 1953 Campanar de Benignim, per a cor femen;
 1954 Trptico popular, per a cor infantil;
 1956 Primavera en Hivern;
 1959 Al bon Du, per a cor infantil;
 1960 Canoneta dels innocents, per a cor infantil i orgue;
 1964 Himno de la enfermera, per a cor femen i oquestra;
 1966 Misa Puericia, per a cor infantil i orgue;
 1971 Himne del jardiner, per a cor mascul i banda;
 1972 Lamentaci de Tirant lo Blanc;
 1973 Tres ratlles curtes, per a cor infantil;
 1975 Ajonetes, per a cor infantil;

 Msica de cambra .
 1961 Preludio mstico, per a arpa;
 1963 Pentmero, per a arpa;
 1964 Invenciones, per a sis instruments;
 1970 Ciclos, per a viol i piano;
 1972 Can per a la intimitat, per a viol i piano;
 1974 Motete para el dia sexto, per a quartet de corda;
 1977 Episodios concertantes, per a guitarra, doble quartet de corda i percussi;
 1979 Huellas, per a violoncel i piano;
 1980 La otra trova Heptafnica, per a violoncel i piano;
 1981 Litrgia II, per a quintet de vent;
 1985 Tenebrae, per a flauta i piano;
 1987 Textura y tropos, per a viol i piano;

 Piano.
 1954 Preludi;
 1955 Sonata;
 1956 Noctmbulo, dedicada a Eduard Lpez-Chvarri i Marco;
 1960 Sonatina;
 1981 Dstico percutiente;
 1986 Espacios sugerentes, homenatge a un quadre de Salvador Sria;
 1988 Plurivoco;

 Orgue.
 1961 Salida;
 1977 Litrgia I;
 1986 Versus in conmemoratione Ioannis Cabanilles;

 Bibliografia .
 Josep Ruvira: Compositores Contemporneos Valencianos. Collecci Politcnica, Edicions Alfons el Magnnim. Valncia, 1987. ISBN 84-505-6786-X;
 Associaci de Compositors Simfnics Valencians (COSICOVA): Compositores Sinfnicos Valencianos. Generalitat Valenciana. Valncia, 1990. ISBN 84-7890-239-2;
 Toms Marco: Historia de la Msica Espaola. Siglo XX. Coleccin Alianza Msica, Alianza Editorial. Madrid, 1983. ISBN 84-206-8506-2;
 Article Francisco Llcer Pla de l' Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana. Valncia, 2005. ISBN 84-87502-56-3;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="90999" title="Yumi" nonfiltered="1162" processed="1150" dbindex="36255">


Yumi( ,   , arc, en japons) s l'arc japons (aix inclou l'arc llarg, Daikyu i l'arc curt, Hankyu) usat en la prctica de Kyudo (  , el tir amb arc japons). El yumi s excepcionalment alt (rondant els ms de dos metres), sobrepassant l'altura del arquer (kyudoka    ). Fets tradicionalment de bamb, fusta i cuir, usant tcniques que no s'han canviat durant segles, encara que alguns arquers (normalment principiants) poden usar yumi sinttics. El yumi s asimtric; les pales superiors i inferiors sn diferents i l'empunyadura esta situada aproximadament a un ter de la distncia de la punta inferior. Es creu que la forma asimtrica va ser dissenyada per a l's sobre cavall, on el yumi podria ser mogut d'un costat a un altre amb facilitat. 

La corda (tsuru) d'un yumi s tradicionalment feta de cnem, encara que els arquers ms moderns fan servir cordes fetes de materials sinttics com el Kevlar, que resisteixen ms temps (al voltant de mil tirs). Les cordes en general no sn substitudes fins que es trenquen; aix causa que el yumi es doblegui en la direcci oposada a la manera que est estructurat, i s considerat beneficis per a la integritat del yumi. El punt de suport per a la fletxa, s millorat a travs de l's del cnem i la pega protegint la corda i proporcionant un grossor, que ajudi a mantenir l'osca de la fletxa en el lloc mentre es dispara. 

Els severs arquers de kyudo tracten al yumi amb profund respecte, com a peces de gran poder i com a professors, ensenyen a l'alumne la dita de qu el yumi, sost dintre d'ell, la part de l'esperit de la persona que ho va fer. Un estudiant kyudo mai el trepitjar mentre estigui sobre el sl (s considerat irrespetuos), i per descomptat tractaran al yumi com desitjarien ser tractats ells mateixos (per exemple mantenint-los lluny de la calor excessiva o fred, protegits de l'excs d'humitat o sequedat i ser sostingut alat). Tamb s considerat irreverent tocar el yumi d'una altra persona sense el seu perms; el yumishi (fabricant de yumi) Kanjuro Shibata diu que s com tocar al cnjuge d'altra parella. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91000" title="Trpoli (Lbia)" nonfiltered="1163" processed="1151" dbindex="36256">
Trpoli (en rab:         ar bulus -  tamb               ar -bu-lus al-Gharb en libi vernacular:  r bl s) s la capital del pas, de la sha'biyah de Trpoli i la ciutat ms gran de Lbia. La poblaci s de 1.682.000 habitants (2004).

 La ciutat est situada al nord-oest del pas al final del desert i al centre d'un oasi, en un punt de terra rocosa que es projecta al Mar Mediterrani formant una badia. Trpoli fou fundada al segle VII aC pels fenicis, que l'anomenaven Oea.

 Trpoli s el principal port martim on s'efectuen les tres quartes parts del comer exterior. s el major centre industrial (alimentries, txtils, de la pell, del tabac, artesanes i turstiques) i comercial de Lbia. s tamb la seu del govern i de la universitat d'Alfateh, fundada el 1973. En vista de la llarga histria de la ciutat, molts indrets de Trpoli tenen un gran inters arqueolgic. El clima s tpicament mediterrani: estius calents i secs, hiverns frescos, i algunes modestes precipitacions.

Consta de dos nuclis diferents: l'antic barri rab, de carrerons estrets, basars pintorescs i animats, i la zona nova, d'aire europeu, construda durant l'ocupaci italiana.

La ciutat va patir un bombardeig nord-americ el 1986, en represlia del presumpte suport de Lbia al terrorisme. Les sancions de les Nacions Unides contra Lbia han estat aixecades el 2003, el que deixa preveure un augment del trnsit al port de Trpoli i un efecte positiu sobre l'economia de la ciutat.

Referncies.


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91001" title="Fira del Cntir" nonfiltered="1164" processed="1152" dbindex="36257">
Fira de cermica i terrissa que se celebra a la vila maresmenca d'Argentona. La festa est lligada amb una gran tradici de la vila amb l'aigua i les fonts (noms al municipi n'hi ha ms de 200). La Fira organitza un conjunt d'activitats lligades a l'entorn de l'aigua i principalment de la cermica i el cntir.

Coincidint amb la Festa Major del poble, la Fira se celebra a principis d'agost anualment i des de l'any 1951, si b els seus origents es remunten a una pesta que va afectar la poblaci a mitjans del segle XVII. Cada any l'organitzaci de la fira treu al mercat un nou model de cntir per als visitants, que s afegit a la collecci de cntirs del Museu del Cntir, entitat completament vinculada a la fira i a la organitzaci i promoci d'aquesta.


 Enllaos externs .

Web del Museu del Cntir d'Argentona;
Web de la Fira del Cntir d'Argentona;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91002" title="Iakutsk" nonfiltered="1165" processed="1153" dbindex="36258">


Iakutsk (rus        ; iacut:           )  s una ciutat de Rssia, capital de la Repblica de Sakh, tamb coneguda com a Iactia. La poblaci de la ciutat t un creixement rpid, i el 2004 s'hi comptaven 214.000 habitants.

El clima s continental molt fred, amb una temperatura mitjana de -40C al gener i 23C al juliol.

s un important port fluvial al riu Lena, i un centre industrial, cientfic i cultural. 
Fou fundada el 1632 com a fortificaci contra iacuts i evenkis, al segle XVIII fou el centre militar, administratiu i comercial de la Sibria nord-oriental i el punt de partida de la colonitzaci russa a l'Extrem Orient. Des dels anys 20 s capital de Iactia, i des del 1956 compta amb una universitat prpia.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91003" title="Cntir" nonfiltered="1166" processed="1154" dbindex="36259">
Un cntir s un recipient per emmagatzemar i beure lquids (especialment aigua), ms estret de la base que de dalt, amb un broc petit per beure'n, el galet, i un broc ms ample per a omplir-lo, el tt.

s habitual veure'ls fets de terrissa a causa de les caracterstiques trmiques d'aquest material, encara que el seu ests s ha fet que es puguin veure cntirs de materials diversos, com el vidre, el metall o el plstic.

A Argentona s'hi troba el Museu del Cntir, dedicat de forma quasi exclusiva a l'estudi i difusi del cntir, amb ms de 3.000 exemplars a les seves colleccions. I a Agost (l'Alacant) hi trobem un dels ms importants centres de producci d'aquests atuells cermics de tota la pennsula, que estan recollits al Museu de Cantereria. Com a centres cantirers catalans cal destacar Verd (Urgell), amb els seus reputats cntirs de terrissa negra o fumada i La Bisbal d'Empord, amb cntirs envernissats i decorats.





 Enllaos externs .


Museu del Cntir d'Argentona;
Museu de Cantereria d'Agost;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91004" title="Estreleira" nonfiltered="1167" processed="1155" dbindex="36260">


L'estreleira s una bandera que simbolitza la lluita per la independncia de Galcia, a l'estil de l'estelada. 

s una modalitat semblant a la bandera de franja blava i s utilitzada pel nacionalisme d'esquerres, amb una estrella vermella al bell mig. L'estrella vermella fou creada per militants comunistes de la Uni del Poble Gallec cap als anys 1960.

Tots els partits nacionalistes de Galcia (Nos-UP, FPG, BNG...) l'utilitzen com a smbol. A ms, el BNG l'ha introdut en el seu logotip.

No disposa d'unes mesures precises i l'estrella a vegades es troba en el centre com tamb aliniada amb la franja blava.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91005" title="Ada" nonfiltered="1168" processed="1156" dbindex="36261">

Ada s una pera en quatre actes de Giuseppe Verdi escrita a partir d'un llibret itali d'Antonio Ghislanzoni, basat en un argument escrit per l'egiptleg francs Auguste Mariette. s l'pera que ms vegades s'ha representat al Liceu amb 442 representacions.

Va ser el resultat d'un encrrec d'Ismail Pasha, governador d'Egipte, a Verdi per 150.000 de francs. Tot i que havia de ser estrenada el gener del 1871, el pblic no va poder-la veure per primera vegada fins el 24 de desembre d aquell mateix any a la Khedivial Opera House del Caire. La Guerra Francoprussiana va ser la causa d aquest ajornament. Ada va ser rebuda amb una gran acceptaci pel pblic i, de fet, continua essent un clssic dels repertoris operstics.

 Argument .

Ada, una princesa etop, s capturada i duta com a esclava a Egipte. Un comandament militar, Radames, es debat entre el seu amor per ella i la seva lleialtat al fara. Per complicar la trama, la filla del fara, Amneris, est enamorada d'ell, que no la correspon.

Acte I.
Quadre 1.
Una sala del palau reial, a Memfis. Desprs d'un breu preludi, el Gran Sacerdot Ramfis confessa al jove capit Radams que l'exrcit etop es disposa a envair la vall del Nil i amenaa Tebes. Tamb li diu que la deessa Isis ja ha designat aquell que comandar l'exrcit egipci per aturar l'enemic. En restar sol, Radams somia a ser el cap i vncer l'agressor. Aix podr, tamb, demanar en recompensa Ada, l'esclava etop d'Amneris, filla del fara. Radams estima secretament Ada, per ignora que aquesta s filla del rei d'Etipia, Amonasro. Enamorada de Radams, entra Amneris, seguida d'Ada. Davant el rubor d'aquesta en veure Radams, Amneris endevina el sentiment que existeix entre els dos joves. Gelosa, pregunta a la seua esclava per conixer la veritat, i desprs l'amenaa. Un missatger duu una terrible notcia: la ciutat sagrada de Tebes es troba amenaada per l'exrcit etop, comandat pel temible Amonasro. "Mon pare!" crida Ada, per ning no la sent enmig del trasbals. D'acord amb l'elecci de la deessa Isis, el rei designa Radams per dirigir l'exrcit egipci. Amneris clama a Radams que torne vencedor, crit repetit per tots els presents, incloent-hi Ada. En restar a soles, aquesta es reprotxa a si mateixa d'haver desitjat la victria de Radams, sinnim de desfeta per a son pare i per a la seua ptria.

Quadre 2. 
El temple de Vulc, a Memfis. Desprs dels cntics i danses dels sacerdots i les sacerdotesses, Ramfis invoca el du Ptah i lliura solemnement a Radams el gladius sagrat, emblema del seu comandament. 

Acte II.
Quadre 1.
Els apartaments d'Amneris, a Tebes. Als seus apartaments, Amneris espera amb impacincia el retorn de Radams. Ni tan sols la dansa dels petits esclaus moros aconsegueix distreure-la dels seus pensaments. La seua gelosia reviscola amb l'aparici d'Ada. Volent esbrinar si vertaderament la seua esclava estima Radams, li anuncia brutalment la mort d'aquest. La desesperaci d'Ada s eloqent. Amneris li revela llavors que es tractava d'una mentida, Radams s viu, i desprs deixa esclatar la seua fria davant l'alegria de l'esclava. L'eco lluny d'una fanfrria de trompetes, anunciant el retorn de l'exrcit egipci, posa fi a l'enfrontament entre les dues dones. 

Quadre 2.
La gran plaa de Tebes. El poble saluda calorosament l'arribada del sobir acompanyat d'Amneris, Ramfis i Ada. Precedides per les trompetes, les tropes egpcies desfilen davant del rei. La desfilada acaba amb l'arribada de Radams, portat en triomf. El rei ret homenatge al salvador de la ptria i es compromet a complir els seus desitjos. Radams, primer de tot, demana que siguen duts els presoners. Ada reconeix son pare entre els captius. A mitja veu, Amonasro li ordena que no revele la seua identitat, i desprs implora la clemncia dels vencedors. Rep l'ajuda de Radams, qui demana l'alliberament dels presoners. Complint la seua promesa, el rei allibera els captius, malgrat l'advertiment de Ramfis, i concedeix la m de la seua filla al cap victoris. Alhora que Amneris deixa esclatar la seua joia, Radams i Ada es mostren desesperats, mentre que Amonasro rumia la seua venjana.

Acte III. 
La ribera del Nil, prop del temple d'Isis. Acompanyada de Ramfis, Amneris ve a invocar la protecci de la deessa Isis davant les seues esposalles amb Radams. Ella penetra al temple, seguida del gran sacerdot. Per altra banda, Ada espera Radams, qui l'ha citada al mateix lloc. Ada evoca amb nostlgia els records del seu pas natal, quan s interrompuda per l'arribada d'Amonasro, que s'ha assabentat del secret de la seua filla i pretn treure'n profit. En efecte, els etops han reiniciat el combat i es disposen a enfrontar-se de nou a l'exrcit egipci condut per Radams. Atiant la gelosia d'Ada, tot i fent-li somiar amb el retorn a la ptria, Amonasro intenta convncer la seua filla d'utilitzar la seua influncia sobre Radams perqu aquest revele la ruta que seguir el seu exrcit. Davant el refs horroritzat d'Ada, Amonasro malex la seua filla, renega d'ella i la qualifica d'esclava dels faraons. Angoixada, Ada acaba cedint-hi. En sentir l'arribada de Radams, Amonasro s'amaga. Radams renovella les seues declaracions d'amor i Ada li demana de fugir amb ella a Etipia. Davant els dubtes de Radams, Ada li declara fredament que ell no l'estima, que ell ha d'unir-se a Amneris! Aleshores, oblidant la seua ptria i el seu deure, Radams decideix seguir Ada. Fingint temor, Ada li pregunta quin cam prendre per evitar l'exrcit egipci. Caient al parany, Radams indica que les tropes egpcies passaran pels congostos de Napata. Sortint del seu amagatall, des del qual ho ha escoltat tot, Amonasro revela la seua vertadera identitat a un Radams estupefacte. Amneris, qui tamb ha sorprs la conversa, acusa Radams de traci. Amonasro es precipita a apunyalar-la, per Radams li ho impedeix i, desprs d'haver cobert la fugida d'Ada i de son pare, es lliura a Ramfis.

Acte IV.  
Quadre 1.
Una sala del palau reial de Memfis. Amneris tem per la vida de Radams, a qui encara estima malgrat la seua traci. Fa portar el presoner i li promet d'obtenir la seua clemncia si ell justifica el seu capteniment i es compromet a no reveure mai ms Ada. Radams hi refusa, i els gurdies el condueixen al soterrani on ser jutjat pels sacerdots. Una vegada sola, Amneris escolta la veu de Ramfis demanar, per tres vegades, una disculpa a l'acusat. Havent servat silenci, Radams s condemnat a mort, aparedat viu a la cripta, cstig reservat als tradors. Desprs d'haver suplicat en va als sacerdots, Amneris els malex abans de sortir desesperada.

Quadre 2.
L'interior del temple de Vulc i la cripta. Radams lamenta la seua sort. No tornar mai ms a veure Ada. De sobte, un gemec crida la seua atenci. s Ada, qui s'ha introdut a la cripta per morir-hi amb l'home a qui estima. Ada i Radams uneixen les seues veus en un darrer duo d'amor, mentre que Amneris implora la pau eterna per a Radams, enmig d'un cor de lloances adreades al du Ptah.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91009" title="Peu de rata" nonfiltered="1169" processed="1157" dbindex="36262">


El peu de rata (Ramaria Botrytis, del llat ramus: branca; del grec botrtys: nom d'una pedra preciosa en forma de ram) s un bolet de la classe dels basidiomicets i comestible.

Descripci.
s un bolet molt ramificat en forma de corall, que pot fer entre 7 i 15 cm d'alria i uns 20 cm d'amplada. La carn s blanca, compacta, per fcilment trencadissa, de color rosat a les puntes de les ramifica.

Hbitat.
Boscos caducifolis amb pins a la tardor.

Gastronomia.
s bon comestible, sempre que sigui jove i eliminant les ramificacions. Tampoc pot estar podrida ni plena d'aigua. Aquestes recomanacions es poden estendre a la resta de ramries (o clavries) comestibles com el peu de rata groc (Ramaria aurea) o el peu de rata blanc (Ramaria flava).

Perill de confusi.
T, per, el problema que es difcil de diferenciar d'altres espcies molt semblants com el peu de rata bord (Ramaria formosa), que  s txica i pot originar greus diarrees.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91010" title="Emissions Digitals de Catalunya" nonfiltered="1170" processed="1158" dbindex="36263">
Emissions Digitals de Catalunya (EDC) s una societat annima que en data 1 d'agost de 2003 va resultar adjudicatria del concurs de la Generalitat de Catalunya per a la concessi de l'explotaci d'un canal mltiple de televisi digital terrestre amb cobertura nacional i emissi principalment en obert. El Grupo God s l'accionista majoritari amb un 93% de la societat.

 Accionariat .

La societat annima Emissions Digitals de Catalunya est integrada per:
 100% Catalunya Comunicaci, la divisi de mitjans audiovisuals del Grupo God que en controla un 93%.;

 Continguts .
Segons la proposta de programaci i continguts, la societat adjudicatria en l'actualitat hauria d'estar emetent quatre programes digitals (4 canals):

 8tv: Un canal generalista amb una oferta variada de programes d'entreteniment, continguts culturals que reflecteixin l'actualitat cultural catalana, espais infantils, espais de programaci esportiva i espais informatius marcats per la pluralitat i la independncia.

 Bara TV: Un canal temtic esportiu dedicat al Futbol Club Barcelona. El 13 de novembre de 2008, EDC i el FCB van arribar a un acord per emetre Bara TV en aquest canal i el 13 de desembre van comenar les emissions. En origen, aquest havia de ser un canal temtic cultural (anoemnat Vida) centrat en continguts divulgatius i relatius a la salut, la llar, la gastronomia, els viatges, les noves tecnologies, les activitats de lleure i les relacions personals.

 Parc: Un canal temtic infantil enfocat a les audincies ms joves i basat en un format de programes amb una important vessant educativa. Tot i aix, potser Filmax controlar el canal convertint-lo en el primer canal ntegrament de cinema en obert, es prvia que comencs les emissions el novembre del 2008, per de moment no ha estat aix. ;


 105tv: Un canal temtic musical on les diferents manifestacions de la cultura catalana, sobretot en l'mbit musical i juvenil, tinguin una forta presncia a l'espai comunicacional. La tasca fonamental d'aquest programa s la difusi i promoci de la llengua i cultura catalanes, aix com la promoci de la solidaritat intergeneracional. En un principi aquest canal s'havia d'anomenar Black, per degut a un acord amb el Grup Flaix es preveu que en aquest canal s'emeti Flaix TV. De moment, incomplint l'acord, s'ha posat en marxa 105tv. ;

 Cobertura .

Inicialment la proposta tecnolgica presentada per EDC preveia un desplegament de la xarxa que complia, i fins i tot millorava, els mnims exigits en el plec de clusules de la Generalitat de Catalunya.

Aix, dintre del sis mes del segon any de vigncia (febrer de 2005) de la concessi es preveia donar servei al 66,8% de la poblaci, augmentant a un 85% al final del tercer any (agost de 2006) i arribant a un 98,78% al final del set any (agost de 2010). Emissions Digitals de Catalunya tenia, a ms, la intenci d'avanar els compromisos de desplegament en cas que el mercat evolucions ms favorablement del previst.

La proposta garantia, aix mateix, el menor impacte mediambiental ats que es fonamenta en un cent per cent en la utilitzaci dels emplaaments existents per a la transmissi i difusi de la televisi digital.

A finals de 2007, per, EDC no va assolir el desplegament de cobertura previst, ja que noms emetia en quatre centres emissors: Collserola (amb un angle redut i sense cobertura a gran part del Valls Occidental i del nord del Baix Llobregat), Rocacorba, Alpicat i La Mussara.

Tot i aix, a partir d'aquesta data es va presentar un ambicis pla d'expansi de cobertura. Coincidint amb Sant Jordi del 2008, es va augmentar la potncia i es va comenar a emetre cap al Valls Occidental.

En l'actualitat s'est activant el senyal a diferents repetidors al llarg de tota la geografia catalana, tot i aix, el procs no acabar fins al 2009, quant s'hagi arribat al 95% de cobertura de poblaci.

 Freqncies .

 Canal 33 UHF: Comarques de Barcelona i Catalunya Central (excepte Solsons);
 Canal 36 UHF: Comarques Gironines (incls Cerdanya);
 Canal 51 UHF: Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre;
 Canal 53 UHF: Alt Pirineu (excepte Cerdanya) i Terres de Ponent (incls Solsons);

 Crtiques .

Les crtiques a EDC han sigut diverses, per totes han coincidit en destacar l'incompliment reiterat de les clusules i les prescripcions tcniques que el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar en la sessi de 13 de maig de 2003.

Un dels incompliments ms notables i que ha rebut ms crtiques s el que fa referncia al foment de la llengua i la cultura catalana. I es que EDC es comprometia, en la proposta presentada, a emetre el 100% de la producci prpia en catal i a l'emissi de canons interpretades en llengua catalana en un percentatge de com a mnim el 25%.

Tamb ha sigut tema de conflicte: l'endarreriment en l'ampliaci de la cobertura digital, la infrautilitzaci del mltiplex, l'incompliment de la proposta de continguts i programaci, la substituci de Flaix TV per 105tv, la falta de dinamitzaci de la producci audiovisual catalana, entre d'altres.

Recopilaci d'articles que critiquen els incompliments d'EDC:

 City TV canvia de nom per continua menystenint el catal;
 TD8 i els compromisos;
 Td8: com guanyar concursos pblics amb mentides;
 TD8: la privada que el pas demana o un nou fiasco de la classe dirigent?;
 Qui li posar el cascabell al comte de God?;
 El vergonys espectacle dels canals digitals d'EDC;
 El nou canal 105 TV del grup God s un intent de salvar la cara;
 Flaix TV t dret a ser a la TDT;
 Laboratori God: Buit tv (8tv);
 God aposta pel cinema enllaunat i incompleix de nou el seu comproms amb la TDT;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 8TV;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91011" title="Saint-Florent (Crsega)" nonfiltered="1171" processed="1159" dbindex="36264">

Saint-Florent (en cors San Fiurenzu) s un municipi de Crsega, al departament de l'Alta Crsega. Es troba situat al nord-oest de l'illa, al golf del mateix nom, a 24 km de Bastia entre el Cap Corse i el desert dels Agriates.

Antigament s'anomenava Nebbio, nom avui utilitzat per la comarca. La ciutat va ser fundada pels genovesos al segle XVI. Destaquen la ciutadella genovesa i l'esglsia romnica de Santa Maria Assunta.

Avui s un port de pesca convertit en port esportiu i turstic, al costat de la platja de Saleccia. Al voltant hi ha les vinyes de la denominaci AOC Patrimonio, la ms antiga de Crsega.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91012" title="Rojals (Montblanc)" nonfiltered="1172" processed="1160" dbindex="36265">
Rojals s una pedania de Montblanc (Conca de Barber), est situat a 979 metres d'altitud, a l'extrem nord-est de les Muntanyes de Prades. Des de la esglsia de Sant Salvador (origen s. XIII) podem gaudir de la vista panormica de la Conca fins als cims del Pirineu.

Rojals es troba documentat l any 1151. Inicialment era municipi amb les masies dels Cogullons, la Bartra i el Pinetell de Rojals. L any 1940 s'agreg a Montblanc. L'any 2004 hi havia censades 28 persones.

Festes populars ms importants.
Festa Major primer cap de setmana d'agost.

Galeria de fotografies.


 Bibliografia.
 Contijoch Casanoves, Josep M. i  Bayona, Vicen. Els masos de Rojals.  Montblanc, CECB. 1997.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91015" title="Hominini" nonfiltered="1173" processed="1161" dbindex="36266">

Hominini s una tribu de primats Hominoidea que s part de la famlia Hominidae. Inclou als ximpanzs (gnere Pan) i als humans (gnere Homo subtribu Hominina) i als seus avantpassats extints. Els membres d'aquesta tribu sn anomenats homninis.

En comparar l'ADN els cientfics han concls que els gneres Pan i Homo tenen avantpassats comuns que varen viure fins fa uns 5 o 7 milions d'anys, i desprs varen evolucionar separadament.

s interessant notar que fins ara noms s'han trobat algunes dents fssils, pel que no s'han registrat encara espcies extingides del gnero Pan i tota la llista d'extingides sn avantpassats o estan relacionades amb Homo, o estan per fora de la lnia de les espcies actuals. Tanmateix, l' Orrorin tugenensis i el Sahelanthropus tchadensis varen viure en l'poca de la separaci i podrien ser avantpassats tant de ximpanzs com d'humans.

Arbre filogentic.
Seguidament un arbre que mostra les relacions filogntiques dels Hominini:





Referncies.
 
Bailey, W.J. 1993: "Hominoid trichotomy: a molecular overview"; Evolutionary Anthropology 2: 100-108.
Shoshani, Jeheskel; Colin P. Groves; Elwyn L. Simons and Gregg F. Gunnell 1996: ;
"Primate Phylogeny: Morfological vs Molecular result"; Molecular Phylogenetics and Evolution;
5 (1):102-154;
 Mann, Alan and Mark Weiss 1996: "Hominoid Phylogeny and Taxonomy: a consideration of the molecular and Fossil Evidence in an Historical Perspective." Molecular Phylogenetics and Evolution 5(1): 169-181.
Wood, Bernard and B. G. Richmond. 2000: "Human evolution: taxonomy and paleobiology"; Journal of Anatomy 197: 19-60.
Hacia, Joseph G. 2001: "Genome of the apes"; Trends in Genetics 17: 637-645.
Gagneux, Pascal 2004: "A Pan-oramic view: insights into hominoid evolution through the chimpanzee genome"; Trends in Ecology & Evolution 19(11): 571-576.
Physorg.com 2005: "Scientists narrow time limits for human, chimp split".

 Enllaos externs .

 El lugar del hombre en el grupo de los primates  ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91017" title="Pius XI" nonfiltered="1174" processed="1162" dbindex="36267">

Pius XI (de nom Ambrogio Damiano Achille Ratti) (Desio, Itlia, 31 de maig de 1857 - Roma, 10 de febrer de 1939) fou papa de l'Esglsia Catlica entre 1922 i 1939.

Vida.
Va estudiar a Mil i a la universitat Gregoriana de Roma, sent ordenat sacerdot el 1879. Els seus estudis de Filosofia van cridar l'atenci del papa Lle XIII i va tornar a ingressar al seminari de Mil per fer un doctorat  a la biblioteca Ambrosiana, on va aconseguir el grau ms elevat.
  
Va ser cridat a Roma pel papa Pius X, i es va convetir en viceprefecte de la Biblioteca Vaticana.
El 1919 Benet XV el va nomenar Nunci a Polnia i el 1921 va rebre del mateix papa el capell cardenalici i l'arquebisbat de Mil.

Pontificat.
El 6 de febrer de 1922, a la mort de Benet XV va ser escollit papa pels cardenals reunits en el Conclave. La cerimnia de coronaci va ser celebrada a la explanada de la Baslica de Sant Pere, acte imitat pels seus successors Pius XII, Joan XXIII i Pau VI, lloc on es realitzen les misses d'inici de pontificat.

La seva coronaci va ser pblica per primer cop des que Pius IX el 1870 va negar-se a acceptar la desaparici dels Estats Pontificis i es va declarar presoner al Vatic. Els seus predecessors es van coronar a la Baslica de Sant Pere, com Lle XIII, Pius X i Benet XV.

En el seu pontificat va reconixer el Regne d'Itlia, una disputa entre l'Esglsia i el govern itali que es remontava a la ocupaci dels Estats Pontificis el 1870. Pius XI va firmar amb el govern itali de Benito Mussolini i el rei Victor Manuel III els pactes del Later (febrer de 1929), que que va donar naixement a l'actual estat del Vatic.

Aquest acord va posar fi a una tensi que durava des del 1870. Ambdues parts els hi convenia, ja que Mussolini buscava un apropament als catlics i l'Esglsia buscava obtenir un reconeixement internacional. 
Quan Itlia va reconixer la sobirana del microestat del Vatic, donava a l'Esglsia l'oportunitat de establir relacions internacionals amb els altres pasos del mn.

A pesar de ser anticomunista, idea que compartia amb el seu secretari d'Estat, Eugenio Pacelli, futur papa Pius XII, cap a finals del seu pontificat va publicar el mar de 1937 l'encclia Mit brennender sorge, on condemnava al rgim nazi, tot i que de forma molt tbia i prudent, cosa que no va impedir que Hitler ordens al cap de la Gestapo, Reinhard Heydrich, que destrus totes les cpies i les relacions amb el Vatic van empitjorar durant un temps.

Dies desprs l'encclica Divini Redemptoris condemnava en termes explcits el comunisme.

A finals de 1938 Pius XI preparava una encclica que condemnava l'antisemitisme del rgim nazi per mai va ser pblicada per culpa de la seva malaltia i mort no la va poder publicar per recentment s'han trobat els esborranys.

Un altra encclica important tificat s la Cuadragessimo anno que va commemorar el quarant aniversari de la publicaci de la Rerum Novarum de Lle XIII el 1891 i on l'Esglsia Catlica prenia posici per primera vegada en el moviment obrer.

Pius X va morir el 10 de febrer de 1939, quan faltaven pocs mesos per l'inici de la Segona Guerra Mundial. Durant el seu pontificat l'Esglsia Catlica es va enfortir com a instituci i va comenar a ser un referent important a nivell mundial en aspectes religiosos, poltics i morals.

Alguns anys abans, el 1931 i amb la collaboraci de Marconi, va ignaugurar les transmissions de Radio Vatic, a travs de les quals l'Esglsia va poder llanar les seves opinions a nivell mundial en diversos idiomes, cosa encara vigent.





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91019" title="Panina" nonfiltered="1175" processed="1163" dbindex="36268">

Panina s una subtribu d' Hominini que noms inclou el gnere Pan. Podria incloure ms individus s'hi se'n trobs de fssils, per tot i les grans recerques, de moment no se n'ha trobat cap.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91020" title="Hominina" nonfiltered="1176" processed="1164" dbindex="36269">


Hominina s una subtribu de Hominini que actualment noms t el gnere Homo en vida. Els altres gneres, ja extingits, sn Sahelanthropus, Orrorin, Ardipithecus, Kenyanthropus, Australopithecus i Paranthropus.


































Arbre filogentic.

   ,______________________________________ Ardipithecus ramidus +
 __|
   |______________________________________ Australopithecus anamensis +
           |
           |,____________________________  Kenyanthropus platyops  +
           |
           |   ,__________________________ Australopithecus afarensis +
           |   |
           |   |   ,______________________ Australopithecus garhi +
           |   ,___|
           |   |   |______________________ Australopithecus africanus +
           |   |
           |   |   ,______________________ Paranthropus aethiopicus +
           |   |___|
           |   |   |   ,__________________ Paranthropus robustus +
           |   |   |___|
           |___|       |__________________ Paranthropus boisei +
               |
               |       ,__________________ Homo habilis +
               |_______|
                       |    ,_____________ Homo ergaster +
                       |____|
                            |
                            |   ,_________ Homo erectus +
                            |___|
                            |   |   ,____  Homo floresiensis +
                            |   |___|
                            |  
                            |
                            |_____________ Homo antecessor +
                               |  
                               |   ,______ Homo heidelbergensis +
                               |___|
                               |   |   ,___Homo neanderthalensis +
                               |   |___|
                               |
                               |
                               |______,____Homo rhodesiensis  + 
                                      |
                                      | ,_ Homo sapiens
                                      |_|

Referncies.

Mann, Alan and Mark Weiss 1996: "Hominoid Phylogeny and Taxonomy: a consideration of the molecular and Fossil Evidence in an Historical Perspective." Molecular Phylogenetics and Evolution 5(1): 169-181.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91022" title="Germans Sbat" nonfiltered="1177" processed="1165" dbindex="36270">


El barri de Germans Sbat s situat a l'oest de la ciutat de Girona. Limita amb el nucli de poblaci de Taial (municipi de Sant Gregori) i amb el barri de Fontajau de Girona. Innaugurat el 1958 a partir de la construcci per part del Patronato Provincial de la Vivienda de Gerona d'un conjunt de 227 cases barates (tipo social) destinades a allotjar a la immigraci arribada a la ciutat desde diverses regions d'Espanyai que malvivia en barraques per diferents zones de Girona, especialment al que ocupaven el sector de "Ro". El nom del barri fa referncia a tres germans  gironins, enrolats a les files del Tercio de Requets de Montserrat de l'exrcit nacional, morts l'any 1937 a la batalla de Codo durant la Guerra Civil espanyola. 

En un origen va estar mancat dels ms elementals serveis bsics per, posteriorment, i de manera molt gradual, anar convertint-se en un barri ms de la ciutat, conservant del seu allament original un sentiment collectiu de poble.

Per saber-ne ms: GERMANS SBAT 50 ANYS DE POBLE de Jordi Busquets, Jaume Prat i Jordi Pericot (2008). Editat per l'AAVV de Germans Sbat.

El 1986 tenia 2784 habitants.

s el barri del popular club de ftbol de la U.D.Sbat.

Enllaos externs.
El Celler de can Roca;
Revista digital de Germans Sbat, Torre de Taial i Domeny;
Associaci de Vens de Germans Sbat;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91029" title="Gorillini" nonfiltered="1178" processed="1166" dbindex="36271">

Gorillini s una tribu de Homininae que noms inclou els gorilles. Podria incloure ms individus si se'n trobs de fssils, per tot i les grans recerques, de moment no se n'ha trobat cap.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91032" title="Olivena" nonfiltered="1179" processed="1167" dbindex="36272">

Olivena, (en catal i portugus, en castell i oficialment Olivenza) s una poblaci espanyola situada en la provncia de Badajoz.

 Localitzaci .
El territori d'Olivena est situat a l'est del riu Guadiana a 24 km. al sud de Badajoz. T forma triangular, amb dos dels seus vrtexs tocant el riu Guadiana. 

Dista 428 quilmetres de Madrid per l'A-5 (I-90) i 245 km. de Lisboa. Des de Sevilla a Olivena, pujant per les carreteres N-630 i N-432, hi ha 215 km. La ciutat d'Olivena est situada al costat de l'encreuament de les carreteres comarcals 436 Badajoz-Villanueva de la Serena i 423 Olivena-Don Benito. Existeix un pont sobre el riu Guadiana, al costat del derrut Puente de Ajuda, que permet perllongar la comarcal 423 fins a la frontera amb Portugal. Aquest pas connecta Portugal i Espanya 40 km. per sota de la frontera del Caya i fa aix innecessria la marrada per Badajoz. 

En aquest territori s'inclouen, a ms del poble d'Olivena, set localitats ms: San Francisco, San Rafael, Villarreal (Vila Real), Santo Domingo de Guzmn (So Domingos de Gusmo), San Benito de la Contienda (So Bento da Contenda), San Jorge de Lor (So Jorge da Lor), i Tliga. L'rea total s de 750 km. Igual que les regions circumdants, Olivena t una baixa densitat de poblaci. 

s un municipi de la provncia de Badajoz, a la Comunitat Autnoma d'Extremadura, a Espanya. Abans de 1801 formava part de la provncia portuguesa de l'Alentejo. No obstant aix, el govern portugus considera Olivena com a pertanyent al districte portugus d'vora. Fins a mitjans del segle XX, la llengua materna dels oliventinos era el portugus, per al no ensenyar-se als nens, s'extingix.

 Monuments .

 Ciutadella Medieval i Alcsser;

 Esglsia de Santa Maria del Castell ;

 Faana de les Cases Consistorials ;

 Esglsia Parroquial de la Magdalena ;

 Santa Casa de la Misericrdia ;

 Convent de Clarisses o Sant Joan de Du ;

 Baluards;

 Porta del Calvari;

 Castell .

L'alcsser o castell d'Olivena conserva gruixudes muralles del segle XIV, sense merlets. Les torres conserven els seus matacans. La torre de l'homenatge, construda per ordre de Joan II de Portugal fa 36 m de longitud i 18 m de costat, i t tres pisos, dels quals destaca la decoraci de l'ltim. S'hi accedeix per disset rampes amb coberta de volta. 

La porta d'Alconchel est emmarcada per dues torrasses circulars i presenta una obertura de mig punt voltat; no hi apareixen elements decoratius. La porta del Calvari presenta arc de mig punt i est rematada en un front partit en la part central. 

Est protegit pel decret de 22 d'abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Histric Espanyol. 

 Histria .

 Olivena en el Regne de Lle .

L'origen de Olivena est lligat a la definitiva reconquesta de Badajoz per l'ltim rei de Lle, Alfons IX, en la primavera de l'any 1230. Per a recompensar la participaci que els templers al seu servei van tenir en aquesta campanya, Alfons IX els va concedir els enclavaments de Burguillos i Alconchel. Des d'aquests punts, cap a l'any 1256, l'Orde va crear la encomana d'Olivena, en aquells dies tot just un conjunt d'horts, barraques i algunes cases sorgides al voltant d'una generosa deu. No obstant aix, durant el regnat d'Alfons X el Savi, el Temple s forat a desallotjar Olivena i a lliurar les seves terres al Consell i Bisbat de Badajoz. 

 Cessi a Portugal .

L'equilibri de poders entre Portugal i la Corona de Castella es va alterar profundament durant el regnat de Don Dins de Portugal. Portugal i Castella signen el Tractat d'Alcaices en el 1297 (o 1295). Mitjanant aquest tractat, Castella cedeix a Portugal el llavors llogaret d'Olivena.

A partir de 1297, Olivena anir acreixent de forma progressiva les seues defenses. En 1298, Don Dins concedeix una Carta Foral a Olivena (elevant-la a la categoria de vila) i mana construir les primeres murades del poble. En 1488, Joan II de Portugal mana construir la Torre de l'Homenatge d'Olivena, la ms alta del regne de Portugal. En 1510, el rei Manel I impulsa una important obra d'enginyeria militar: un pont fortificat sobre el Guadiana per assegurar l'operativitat de les tropes portugueses en el marge esquerre, que permet comunicar Elvas i Olivena. El pont d'Ajuda tenia 380 metres de longitud i cinc i mig d'amplria, 19 arcs i una gran torre defensiva central de tres pisos. 

 Tensions frontereres .

Desprs de l'poca de pau en l'poca d'uni de les corones de Portugal i Castella (Uni Ibrica), Olivena entra amb la Restauraci de la Independncia de Portugal de 1640 en un nou cicle bllic. Conquistada en 1657 pel Duc de San Germn - desprs de quatre temptatives frustrades - va ser retornada a Portugal en signar-se el Tractat de Lisboa de 1668, pel qual es reconeix formalment la independncia de Portugal. 

En la segona meitat del segle XVIII, Portugal redefineix l'orientaci de la seva poltica militar enfront d'Espanya. D'una estratgia ofensiva es passar a una altra de purament defensiva. Aquest canvi d'orientaci tindr importants conseqncies per a la vila fronterera portuguesa de Olivena. Tots els informes dels estrategues estrangers que la visiten en aquests anys a petici de la corona portuguesa aconsellen el seu aband per tres motius: 

 La nombrosa artilleria, munici, equips i homes necessaris per a mantenir en estat de defensa una plaa amb nou baluards (en comparana, en Badajoz tenia vuit) ;

 La interrupci logstica que per a l'enclavament suposava la voladura del Pont d'Ajuda (destrut en la Guerra de Successi Espanyola en 1709) ;

 La compromesa situaci que es veuria embolicat l'exrcit que pretengus auxiliar-la, amb la seva nica lnia de retirada tallada pel corrent del Guadiana.

 Olivena, espanyola .

Olivena va ser conquerida de nou per Espanya en 1801, durant la Guerra de les Taronges. El governador portugus de llavors, Julio Csar Augusto Chermont, va prohibir que es dispars contra les tropes de Manuel Godoy. Olivena queda en poder d'Espanya en virtut dels tractats de Badajoz de 6 de juny i de Madrid de 29 de setembre de 1801. D'acord amb aquests tractats, Portugal es va veure obligada a reconixer la possessi per Espanya (La seva Majestat Catlica conservar en qualitat de conquesta, per a unir-la perptuament als seus dominis i vassalls, la plaa d'Olivena, el seu territori i pobles des del Guadiana; de manera que aquest riu sigui el lmit dels seus respectius Regnes). 

 Reclamacions portugueses .

L'1 de maig de 1808, el prncep regent portugus Joan (posteriorment Joan VI de Portugal) publica a Rio de Janeiro, llavors cabdal de Portugal i de Brasil, un manifest en el qual repudia el Tractat de Badajoz. 

Acabada la guerra i venut Napole es va signar el Tractat de Pars pel qual els tractats signats a Badajoz i a Madrid en 1801 i la Convenci signada a Lisboa el 1804, queden anullats i sense cap efecte, pel que fa a Portugal i a Frana sense fer referncia als acords signats amb Espanya. 

En 1815 es va celebrar el congrs de Viena i Portugal va tornar a exigir l'anullaci del Tractat de Badajoz i la devoluci d'Olivena, una pretensi que finalment es va contemplar en l'article 105 de l'Acta Final d'aquest congrs, en el qual s'aconsella que a travs de la mediaci internacional la devoluci d'Olivena a Portugal, sense plantejar-la com a deure ineludible (Reconeixent les potncies la justcia de les reclamacions formulades per La seva Altesa Reial, el Prncep Regent de Portugal, respecte a la ciutat d'Olivena i altres territoris cedits a Espanya pel tractat de Badajoz de 1801,, s'obliguen formalment a emprar, per mitjans amistosos, els seus ms eficaos esforos a fi de procurar la retrocessi d'aquests territoris a favor de Portugal. I les potncies declaren que en tot all que d'elles depengui aquest arranjament es far com ms aviat millor). L'nica potncia que hagus pogut donar suport en ferm a la reclamaci portuguesa -Anglaterra- estava precisament interessada que aquesta devoluci mai es ports a terme. La pau d'Amiens (octubre de 1801) havia sancionat no noms la conquesta espanyola d'Olivena a Portugal, sin tamb la conquesta anglesa de l'illa de Trinitat a Espanya. 

Portugal es va donar per satisfeta en les seves exigncies al reconixer-se la justcia de la reclamaci plantejada i Espanya va signar igualment el Tractat de Viena, al que havia acudit com una de les potncies vencedores -igual que Portugal-, perqu aquest no comprometia la devoluci encara que reconegus la justcia de les reclamacions portugueses. 

L'article citat mancava per a Espanya de fora legal suficient per a obligar-la que retorns Olivena. No obstant aix, Portugal va continuar utilitzant aquest argument. Quan Portugal i Espanya van decidir en 1864 la demarcaci de la seva frontera comuna, en arribar a la desembocadura del Caia a Guadiana, la Comissi Mixta de Lmits es va veure obligada a interrompre els seus treballs per la negativa portuguesa a reconixer la sobirania espanyola en el territori d'Olivena. Aquests treballs es reprendrien en el 1926, per per sota d'Olivena, a partir de la desembocadura del rierol de Cuncos al Guadiana. 

En l'actualitat, Portugal no planteja obertament la reclamaci d'Olivena, per tampoc en renuncia a la reclamaci. Guarda les formes per a evitar la ms mnima lesi als "drets histrics" de Portugal especificats a l'article 5-A de la Constituci de la Repblica Portuguesa, que estima legalment com a propi aquest territori i impedeix la possibilitat que sigui cedit a Espanya. Per exemple, en el 1995, les autoritats portugueses van enviar a les espanyoles un informe sobre l'impacte que s'esperava que el projectat Embassament d'Alqueva tingus sobre territori espanyol. En aquest informe no es recollien els efectes en el territori d'Olivena. Una setmana desprs, van enviar un nou informe que s incloa aquest municipi, per amb el ttol de Territori d'Espanya i d'Olivena, evitant aix reconixer que Olivena sigui territori espanyol. Les institucions portugueses utilitzen en general mapes del pas que no inclouen a la localitat reclamada, amb algunes excepcions, com la pgina web de la xarxa d'atenci de la Seguretat Social.

 Postura espanyola .

Per la seva banda, la postura espanyola s clara: segons la Diputaci de Badajoz, Olivena s una possessi legalment espanyola en virtut de l'article III del Tractat de Badajoz del 6 de juny de 1801 que va posar fi a l'anomenada Guerra de les Taronges. L'esmentat tractat no ha estat positivament anullat ni derogat per cap altre d'igual rang o naturalesa. No existeix cap fonament de Dret que determini per a Espanya l'obligatorietat de la devoluci d'Olivena a Portugal. En el cas que Portugal plantegs la reclamaci d'Olivena davant el Tribunal Europeu de Justcia o el Tribunal Internacional de La Haia , el cas podria considerar que no es pot jutjar, ja que no correspon a la cincia jurdica examinar el fons moral d'esdeveniments histrics. En l'article 2 del Tractat d'Amistat i Cooperaci de 1977, les parts contractants "reafirmen la inviolabilitat de les seves fronteres comunes i la integritat dels seus territoris". La pertinena de Portugal i Espanya a l'espai poltic de la Uni Europea establert en el Tractat de Maastricht, amb la consegent abolici de les fronteres entre els pasos membres, fa del tot punt irrellevant la negativa portuguesa a reconixer formalment a Olivena el riu Guadiana com a frontera comuna.

 Bibliografia .
 Ceuta, Melilla, Olivena y Gibraltar. Dnde acaba Espaa?, de Mximo Cajal. ISBN 84-323-1138-3 ;
 Grupo dos Amigos de Olivena (lloc sobre el litigi d'Olivena): Litigio sobre Olivena. ;
 El castell: http://www.castillosnet.org/badajoz/BA-CAS-023.shtml. ;

 La llengua .
Olivena, s un municipi on tradicionalment encara es parla portugus, degut a la seua peculiar histria i la seua proximitat a la Raia fronterera amb Portugal. Actualment  la comarca oliventina histricament lusfona, presenta uns alts ndex de castellanitzaci, la llengua portuguesa es conserva entre les generacions ms majors, els joves oliventins i taliguenys ja no parlen en portugus des de mitjans del segle XX. Amb una acusada interrupci de la cadena de transmissi de la llengua portuguesa de pares a fills,  la llengua histrica d Olivena es troba en una situaci de substituci. En 2008  va nixer l`Associao Alm Guadiana (Cultura portuguesa em Olivena), per a la defensa del portugus local.

El portugus olivent, que es parla la la ciutat d Olivena  i les seues pedantes,  aix com a Tliga, presenta una srie de peculiaritats lingstiques molt semblants als de la varietat alentejana, per amb un superstrat del castell estremeny i de l espanyol estndard.

  L absncia del diftong ei (incls quan va seguit d una altra vocal), que es pronuncia e. 

  Paragoge en paraules acabades en  l o -r, quan la sl.laba s tnica i seguida de paussa o d una altra sl.laba tnica: Portugli, comri, per comer depois.

 Enllaos externs .
 Olivena a Internet;
 Jimes na chun, j'nela do portugus oliventino;
 El litigi d'Olivena ;
 Plana de la CIA sobre Olivena ;
 Can "Tem f,  Olivena;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91033" title="Francisco Asenjo Barbieri" nonfiltered="1180" processed="1168" dbindex="36273">


Francisco de Ass Asenjo Barbieri (Madrid, 3 d'agost de 1823 - Madrid, 17 de febrer de 1894), compositor i musicleg espanyol. En la seua obra destaca la composici de sarsueles, gnere a qu va contribuir a consolidar i desenvolupar-se. Sempre va utilitzar el nom de Francisco Barbieri, pel que s conegut.

Vida i obra.
 Infantesa .
La biografia de Francisco Barbieri est farcida d'elements anecdtics i fulletinescs. Fill d'un militar, Jos Asenjo, i de Petra Barbieri, son pare el va deixar orfe aviat, estant la seua mort voltada de l'al de l'heroisme; era correu de gabinet de l'exrcit liberal i va ser enxampat pels carlins morint en l'emboscada, no sense abans haver destrut els documents que portava. La mare era filla de Giuseppe Barbieri, un ballar itali que s'havia installat a Madrid; i que va ser qui va fer-se crrec de la criatura, donat que la mare es va tornar a casar i va haver d'anar-se'n de Madrid. De l'avi, el jove Francisco va aprendre la llengua italiana i es va encomanar de l'afecci a l'pera italiana. L'avi havia esdevingut gerent del madrileny Teatro de la Cruz, on es representava pera italiana, i el jove Barbieri tenia l'avantatge de comprendre el text. Potser per la veneraci vers l'avi sempre va utilitzar el seu segon cognom. No seria aquest l'nic canvi de nom perqu en realitat Barbieri era un gran afeccionat als pseudnims; al llarg de la seua vida va utilitzar-ne molts, com ara "Uno de tantos" per escriure un tractat sobre les castanyoles, "El maestro bandurria" per a la seua correspondncia familiar, "Vermuthmeister" com cmica traducci a l'alemany de "Maestro Ajenjo" (Mestre Amarg) o l'anagramtic "Jos Ibero Ribas y Canfranc" per a la seua edici de la correspondncia indita de Lope de Vega amb Donya Marta Nevares.

Desprs d'un breu perode d'estudis fora de Madrid, amb dotze anys retorna a la capital. En el moment de decidir els estudis, i malgrat que el seu padrastre i el seu avi desitjaven que es dedicara a les lletres, va optar per la medicina, i desprs per l'enginyeria, fracassant en totes dues. En realitat, el contacte amb el mn teatral l'havia captivat, i finalment, amb el vistiplau de la famlia va decidir estudiar msica. Va ingressar al Conservatori de Maria Cristina el 1837, on va estudiar piano amb Pedro Albniz i composici amb el catal Ramon Carnicer, per qui va adquirir un gran afecte i de qui, anys ms tard, escriuria una biografia.

En aquests anys va morir el seu avi, i sa mare i el padrastre van haver de mudar-se a Lucena. Aix, el jove Barbieri va quedar tot sol a Madrid i va haver de guanyar-se la vida com a clarinetista o pianista en diverses agrupacions musicals, des de bandes militars, a orquestres de teatre, o en cafs cantants. Tamb es va enrolar com a membre del cor en una companyia d'pera que feia gires per tot Espanya. El 1843 va ser allistat a l'exrcit, per la bona fortuna va fer que un bon amic pagara la multa pel deslliurar-lo d'aquesta obligaci. El 1844 sa mare va tornar a Madrid, i Barbieri va comena a ocupar llocs de major responsabilitat, com a director musical de companyies d'pera i algun treball com a mestre de msica. Tamb per aquesta poca va comenar a compondre peces de sal i marxes militars.

 Primers obres i xit .

Desprs d'haver hagut de treballar durant una poca fora de Madrid i d'haver intentat estrenar sense xit una pera composta sobre un text itali que li havia proporcionat Carnicer, (Il Buontempone), aconsegueix estrenar la seua primera sarsuela Gloria y Peluca el 9 de mar de 1850. A partir d'ac, l'activitat de Barbieri com a compositor de sarsuela s ininterrompuda; segueixen xits com ara Jugar con fuego i Los diamantes de la corona. Aquestes obres inicials de Barbieri sn completament italianes, tant en el pla tcnic com en l'estilstic, i no seria fins als ltims anys de la seua carrera que el compositor no trobaria un estil personal. No obstant aix tant amb les sarsueles esmentades com amb en les 58 que va compondre (ms 12 escrites en collaboraci), Barbieri va recollir grans xits i va esdevenir una figura indispensable del panorama musical espanyol. La producci de sarsueles, tant per part de Barbieri com dels seus coetanis Arrieta, Gaztambide o Oudrid entre d'altres, era tan abundant que els llibretistes no donaven l'abast i havien de traduir directament llibrets d'opereta o pera cmica francesa: s el cas de Los diamantes de la corona, ja posada en msica prviament per Auber.

El 1864 s'estrena Pan y Toros, obra en la qual Barbieri fa un punt d'inflexi a la seua carrera. Si b l'arrel popular espanyola ja estava present en les obres precedents, s en aquesta obra on assumeix una importncia decisiva. Els personatges d'alcrnia, continuen cantant en estil itali, per ara els personatges populars han assumit de sobte una major importncia, i el poble s'expressa amb seguidilles, fandangos i tiranas. El ttol s una referncia actualitzada a l'estratgia dels emperadors romans a donar al poble Panem et circenses per mantenir-lo apaivagat.

El barberillo de Lavapis (estrenada al Teatro de la Zarzuela el 18 de desembre de 1874) culmina aquesta evoluci estilstica, constituint-se en una de les sarsueles de major xit mai compostes i que ha tingut una influncia crucial en el posterior desenvolupament del gnere dut a terme per Chap, Chueca i Fernndez Caballero. Segons Carlos Gmez Amat "es tracta de l'obra ms acabada de Barbieri, en qu culmina tota la finor del seu art, la profunditat popular del seu esperit i la intensitat castissa del seu nacionalisme musical". Jos Luis Tllez manifesta que e El Barberillo.. es "Obra mestra absoluta de la msica ecnica nacionalista, molt superior als exemples contemporanis d'autors com Moniuszko, Skubersky, Smetana o Fibich (i no inferior a Borodn i Glinka)".

Com a promotor musical la tasca de Barbieri va ser de gran importncia. El seu empeny va ser decisiu per a la construcci del Teatro de la Zarzuela de Madrid, que encara avui continua donant funcions de sarsuela. Cal dir que per a l'estrena del teatre, Barbieri va compondre una singular Simfonia sobre temas de Zarzuela per a orquestra i banda militar, en realitat, una obertura popurri amb temes propis i dels seus collegues. Toms Bretn el va qualificar d'excellent director d'orquestra. La seua activitat en aquest camp va ser decisiva amb la fundaci de la Sociedad de Conciertos amb la que va dedicar-se a la difusi de la nova msica entre el pblic de Madrid. No noms va presentar obres dels grans clssics, com ara Mozart o Haydn, sin que va abastar a la primera generaci de romntics (Beethoven, Mendelshon...) fins arribar a les ltimes tendncies de l'poca: la presentaci de la msica de Wagner a Madrid i l'estrena del Faust de Charles Gounod.

 Importncia de la seva obra .

Barbieri va ser precursor de la musicologia espanyola per la seua cabdal tasca de recopilaci de material musical antic. Va transcriure i comentar el Cancionero musical de los siglos XV y XVI, ms conegut com Cancionero de Palacio o Cancionero de Barbieri, amb obres que han passat al repertori musical renaixentista i que va suposar el redescobriment de l'important compositor espanyol del Renaixement  Juan del Enzina. Atresorava una completa biblioteca sobre temes musicals que va llegar a la seua mort a la Biblioteca Nacional de Madrid. Va fundar la revista La Espaa Musical.

Resulta curiosa la descripci que de Barbieri va deixar Emilio Cotarelo y Mori: En quant al seu fsic no res oferia de notable, car en tot era regular o mitj, excepte el rostre, que era quasi lleig i cobert d'una barba espessa; per tan viu i tan expressiu que de vegades semblava emanar una alegre i dola claredat. Fins i tot en la seua vellesa  l'acompanyava aquella benvola expressi del seu rostre, sempre contragut per un lleu somriure, i aquella mirada complimentadora i atenta, totes dues coses reflex fidel de la seua nima noble i bona.

Obres (Llista no exhaustiva).
Sarsuela.
 1850 Gloria y peluca, 1 acte -llibret: Jos de la Villa del Valle;
 1850 Tramoya, 1 acte - llibret: Jos Olona;
 1850 Escenas en Chamber, 1 acte (en collaboraci amb: Joaqun Gaztambide, Rafael Hernando i Cristbal Oudrid) - llibret: Jos Olona;
 1850 La picaresca, 2 actes (en collaboraci amb: Joaqun Gaztambide) - llibret: Carlos Garca Doncel i Eduardo Asquerino;
 1851 Jugar con fuego, 3 actes - llibret: Ventura de la Vega;
 1851 Por seguir a una mujer viaje, 4 escenes (en collaboraci amb: Joaqun Gaztambide en Rafael Hernando) - llibret: Jos Olona;
 1852 El Manzanares, 1 acte - llibret: Mariano Pina y Bohigas;
 1852 Gracias a Dios que est puesta la mesa!, 1 acte - llibret: Jos Olona;
 1853 El marqus de Caravaca, 2 actes - llibret: Ventura de la Vega;
 1853 Don Simplicio Bodadilla, 3 actes (en collaboraci amb: Joaqun Gaztambide, Rafael Hernando i Jos Inzenga) - llibret: Manuel Tamayo y Baus i Victorino Tamayo y Baus;
 1853 Galanteos en Venecia, 3 actes - llibret: Jos Olona ;
 1854 Aventura de un cantante, 1 acte - llibret: Jos Mara Gutirrez de Alba;
 1854 Los diamantes de la Corona, 3 actes - llibret: Francesc Camprodon sobre Eugne Scribe;
 1855 Mis dos mujeres, 3 actes - llibret: Luis Olona;
 1855 Los dos ciegos, 1 acte - llibret: Luis Olona ;
 1855 El sargento Federico, 4 actes (en collaboraci amb: Joaqun Gaztambide) - llibret: Jos Olona;
 1855 El vizconde, 1 acte - llibret: Francesc Camprodon;
 1856 El diablo en el poder, 3 actes - llibret: Francesc Camprodon;
 1857 El relmpago, 3 actes - llibret: Francesc Camprodon;
 1857 Jugar con fuego, 3 actes - llibret: Ventura de la Vega ;
 1857 El sargento Federico, 4 actes (en collaboraci amb: Joaqun Gaztambide) - llibret: Luis Olona;
 1858 Amar sin conocer, 3 actes (en collaboraci amb: Joaqun Gaztambide) - llibret: Jos Olona;
 1858 Un caballero particular, 1 acte - llibret: Carlos Frontaura;
 1858 Por conquista, 1 acte - llibret:  Francesc Camprodon;
 1859 El robo de las sabinas, 2 actes - llibret: Antonio Garca Gutirrez;
 1859 Entre mi mujer y el negro, 2 actes - llibret: Luis Olona;
 1859 El nio, 1 acte - llibret: Mariano Pina Domnguez;
 1861 Un tesoro escondido, 3 actes - llibret: Ventura de la Vega;
 1862 El secreto de una dama, 3 actes - llibret: Luis Rivera;
 1863 Dos pichones del Turia, 1 acte - llibret: Rafael Maria Liern;
 1864 Pan y Toros, 3 actes - llibret: Jos Picn ;
 1866 Gibraltar en 1890, 1 acte - llibret: Jos Picn ;
 1867 Un tesoro escondido, 3 actes  - llibret: Ventura de la Vega;
 1868 El pan de la boda, 2 actes - llibret: Francesc Camprodon;
 1869 Le trsor cach, 3 actes - llibret: Ventura de la Vega;
 1870 Robinsn 3 actes -  llibret: Rafael Garca Santisteban ;
 1871 Los holgazanes, 3 actes  - llibret: Jos Picn ;
 1871 Don Pacfico (o: "El dmine irresoluto"), 1 acte - llibret: Antonio Mara Segovia;
 1871 El hombres es dbil, 1 acte - llibret: Mariano Pina Domnguez ;
 1872 Sueos de oro, 9 actes - llibret: Luis Mariano de Larra;
 1873 Los comediantes de antao, 3 actes - llibret: Mariano Pina y Bohigas;
 1873 El matrimonio interrumpido, 1 acte - llibret: Miguel Pastorfido;
 1874 El barberillo de Lavapis, 3 actes - llibret: Luis Mariano de Larra;
 1874 El domador de fieras, 1 acte - llibret: Ramos Carrin y Campo-Arana;
 1875 La vuelta al mundo, 3 actes - llibret: Luis Mariano de Larra;
 1876 Chorizos y polacos, 3 actes - llibret: Luis Mariano de Larra ;
 1876 La confitera, 1 acte - llibret: Mariano Pina y Bohiga;
 1876 Juan de Urbina, 3 actes - llibret: Luis Mariano de Larra;
 1877 Artistas para La Habana, 1 acte - llibret: Rafael Maria Liern en Augusto E. Mandan y Garca;
 1877 Los carboneros, 1 acte - llibret: Mariano Pina y Bohigas;
 1878 El triste Chactas, 1 acte - llibret: Pedro Mara Barrera ;
 1879 Los chichones, 1 acte - llibret: Mariano Pina y Bohigas;
 1879 La vuelta al mundo - sarsuela bufa en quatre actes - en collaboraci amb Jos Rogel - llibret: Luis Mariano de Larra;
 1880 A Sevilla por todo!, 2 actes - llibret: Javier de Burgos;
 1883 Sobre el canto de Ultreja, 1 acte - llibret: Flores Laguna;
 1884 De Getafe al paraso (o: "La familia del to Maroma"), 2 actes - llibret: Ricardo de la Vega;
 1884 Hoy sale hoy ...!, 1 acte (en collaboraci amb: Federico Chueca) - llibret: Tomas Luceo i Javier de Burgos ;
 1885 Novillos en polvoranca (o: "Las hijas de Paco Ternero"), 1 acte - llibret: Ricardo de la Vega;
 1891 El seor Luis el Tumbn (o: "Despacho de huevos frescos"), 1 acte - llibret: Ricardo de la Vega;

Bibliografia.
  Emilio Cotarelo y Mori. Historia de la Zarzuela. Instituto Complutense de Ciencias Musicales. Madrid, 2003. Madrid, 2000.
  Carlos Gmez Amat, Historia de la Msica Espaola. Siglo XIX. Coleccin Alianza Msica, Alianza Editorial. Madrid, 1984. ISBN 84-206-8505-4;
  Jos Luis Tllez. Comentaris a la gravaci Homenaje a Francisco Asenjo Barbieri, del segell discogrfic RTVE.

Enllaos externs.
  El Poder de la Palabra Breu biografia i escolta gratuta d'un fragment de El Barberillo de Lavapis.
  Zarzuela! Breu biografia i sinopsi argumental d'algunes de les seues sarsueles;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91037" title="Helic" nonfiltered="1181" processed="1169" dbindex="36274">

Helic (en grec Helikon,en llat Helicon) s el nom antic d'una muntanya (Mont Helic) o ms exactament una serralada muntanyosa de Becia, a Grcia, entre el llac Copais i el golf de Corint, famosa perqu fou considerat el refugi de les Muses.

La part oriental de la serralada era especialment consagrada a les Muses  i incloa la seva cova sagrada on hi havia nombroses esttues que foren traslladades a Constantinoble per Constant el gran, on foren destrudes pel foc el 404). La font d'Aganippe, que inspirava als que bevien d'ella, i la font d'Hippocrene, probablement l'actual Makarioitissa, formaven els rierols Olmeios i Permessos de la uni dels quals es formava el Haliartos que desaiguava al llac Copais. Jocs dedicats a les Muses (els Museia) es feien a la zona de la cova, que avui porta el nom de Sant Nicolau per un convent i esglsia construts al peu del proper puig Marandli, un dels principals de la serralada.

A la serralada s'hi va establir una escola de poetes grecs fixada a Ascra (actual Pyrguki), al peu de la muntanya, que fou la residncia del poeta ms fams de l'escola, Hesode. Una part de la serralada, tamb dedicada a les Muses, portava el nom de Mont Leibethrion (llat Leibethrium), i correspondria probablement a la actual Zagar o a Grnitza (aquesta darrera s ms probable que fos Laphystion, llat Laphystium), on tamb hi havia algunes esttues de les muses i nimfes, les fonts de Leibethrias i Petra i una cova dedicada a les nimfes leibetrianes.

El pic mes alt de la serralada s l'actual Paleovni (1.524 m).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91041" title="(14) Irene" nonfiltered="1182" processed="1170" dbindex="36275">

(14) Irene s un asteroide molt gran del cintur d'asteroides. s un asteroide rocs que cont tamb metalls de ferro i nquel.

Va ser descobert des de Londres per l'astrnom angls John Russell Hind el 19 de maig de 1851. s el nombre 14 de la srie. La seva corba de llum, bastant plana, indica que s un objecte esfric. 

S'han observat quatre ocultacions estellars per part d'Irene. 

Referncies.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91042" title="Batalla de Montjuc (1641)" nonfiltered="1183" processed="1171" dbindex="36276">







La Batalla de Montjuc de 1641 va ser una batalla que es va lliurar  el 26 de gener de 1641 a la muntanya de Montjuc de la ciutat de Barcelona. 

La batalla va ser un dels episodis de la Guerra dels Segadors i en ella es van enfrontar les tropes catalanes comandades pel Diputat Militar de la Generalitat Francesc de Tamarit, amb el suport de la cavalleria francesa del Duc de Bouillon, contra les tropes de Felip IV de Castella comandades per Pedro Fajardo de Ziga y Requesens, marqus de los Vlez. La batalla va finalitzar amb una victria catalana contundent, i la massacre de les tropes hispniques que van haver de fugir fins a Tarragona.

Antecedents.

La primavera del 1640 foren empresonats Francesc Joan Vergs i Lleonard Serra, dos membres destacats del Consell de Cent, i el diputat Francesc de Tamarit, que provoc una important crispaci al principat. Varen ser acusats de no facilitar la lleva dels 16.000 homes que preveia la Uni d'armes, que havien de marxar cap a Itlia a lluitar en la Guerra dels Trenta Anys, ni l'allotjament de les tropes hispniques que havien de defensar la ciutat davant una hipottica invasi francesa, tal com demanava Gaspar de Guzmn i Pimentel, el Comte-duc d'Olivares. El 27 de mar, la Diputaci i el Consell de Cent, desprs de no obtenir resposta per part del virrei de Catalunya Dalmau III de Queralt, van enviar una delegaci de dotze membres a Madrid, per foren detinguts i no aconseguiren tenir una audincia amb Felip IV de Castella. 


La revolta camperola, que pretenia acabar amb els desoris dels soldats castellans, es va anar estenent per tot el territori i, finalment, el 22 de maig, els camperols revoltats van entrar a Barcelona i posaren en llibertat als retinguts a la pres de la ciutat, que estava situada en una torre de la muralla romana de la plaa del blat. 

El 7 de juny del mateix any, en el conegut com a Corpus de Sang, grups de segadors entraren un altre cop a la ciutat i, durant els fets, fou assassinat el virrei.

El 7 de setembre de 1640 se signava el Pacte de Ceret de confraternitat i ajut militar del Regne de Frana amb Catalunya, pel qual Frana es comprometia a defensar el Principat. El 20 d'octubre de 1640 entrava a Barcelona Bernard Du Plessis-Besanon per a constituir una junta de guerra amb el Conseller en Cap, Joan Pere Fontanella, i el diputat militar, Francesc de Tamarit.

El mateix setembre, l'exrcit de Felip IV d'Espanya provinent de l'Arag i comandat per Pedro Fajardo, Marqus de los Vlez, amb la flor i la nata de les tropes hispniques, va ocupar Tortosa. El 8 de desembre, les tropes van sortir en direcci a Barcelona i es trobaren amb una gran resistncia al Perell i al Coll de Balaguer, a prop de L'Hospitalet de l'Infant. Desprs de la batalla de Cambrils, Roger de Bossost, bar d'Espenan, va rendir la ciutat de Tarragona i fug amb les seves tropes cap a Frana mentre els espanyols continuaren avanant en direcci a Barcelona. Es va fer una crida a tota la poblaci que no estigus mobilitzada per la seva incorporaci a files, amb edats compreses entre els 15 i els 65 anys, sota pena de confiscaci dels seus bens. Els catalans van decidir plantar cara a Martorell, on foren derrotats i, com a conseqncia, l'exrcit castell arrib a les portes de la ciutat de Barcelona. 

Pau Claris proclam la repblica catalana el 17 de gener de 1641. Tanmateix, una setmana ms tard, el 23 de gener, amb les tropes castellanes acampades a Sants tamb proclam Llus XIII de Frana com a comte de Barcelona i posava el Principat de Catalunya sota sobirania del Regne de Frana.

La Barcelona de 1641.
Barcelona tenia, el 1641, uns 40.000 habitants ocupant els actuals Barri Gtic i el Raval, amb una longitud de tres milles i mitja. Els gremis dels artesans s'havien fet forts i van adquirir un pes ms gran dintre de les institucions poltiques, fins al punt que el 1641 havien aconseguit de tenir dos consellers. En un moment on la participaci popular a tota Europa s'afeblia davant el poder creixent de les monarquies, a Barcelona no succea el mateix; la seva prosperitat era important, fins i tot en temps difcils, impulsada per la gran diversitat d'oficis i manufactures de teixits, vidres, cuir i metall..

Desprs de la mort del virrei, el Consell de Cent va decidir exercir l'autoritat absoluta de la ciutat per suplir l'evident buit de poder, car el governador havia desaparegut enmig d'un clima revolucionari en el que tots el catalans tenien dret a posseir armes i a ensinistrar-se d'acord amb l'usatge Princeps namque, una constituci de caire defensiu limitada al Principat, que disposava que tots el homes en condicions de lluitar havien de socrrer al monarca, si aquest era atacat. 

La muralla de Barcelona.

La ciutat disposava d'una muralla exterior del segle XIV de pedra ben slida, envoltada d'un fossat sec, i amb la cara interior lliure d'edificis, amb nou portals i cinc al Raval que ampliaven el recinte de l'poca de Jaume el Conqueridor de la que encara es mantenia la muralla de la Rambla i el recinte interior de la muralla de la Barcino romana del segle IV, la ms conservada, i una muralla en front martim que fou construda al segle XVI per defensar la ciutat dels atacs dels pirates. Les muralles, tret de la romana van ser enderrocades a partir del 1854.

Convent de Santa Madrona.
El convent fortificat de Santa Madrona estava al peu de la muntanya de Montjuc a mig cam entre Barcelona i Sants. L'any 1641 el convent estava gestionat pels caputxins. En el mateix lloc es mant una capella construda en posterioritat a la batalla, situada entre el palau nacional i el museu etnolgic. 

El castell de Montjuc.

La fortificaci de la muntanya de Montjuc, en forma de quadrilter de terra amb revestiment de pedra i fang i quatre mitjos baluards a les cantonades i un fossat de poca profunditat es va construir el 1640 en previsi de l'avan castell durant trenta dies. Fins llavors, un far destinat a informar mitjanant senyals de la proximitat de vaixells havia ocupat el cim.

Els exrcits enfrontats.

L'exrcit castell del marqus de los Vlez havia sortit a campanya amb 23.000 soldats, 3.100 cavalls i 24 peces d'artilleria amb 250 artillers, dividits en tres cossos: 

 Cos d'avantguarda, dirigit per Gerolamo Maria Caracciolo, el marqus de Torrecuso. Disposava del batall de cavalleria de Carlo Maria Caracciolo, duc de San Giorgio amb 500 cavalls, el regiment d'infanteria del coronel Fernando de Ribera, el regiment d'infanteria del coronel Gonzalo Fajardo, el regiment d'infanteria del maestre de camp Martn de los Arcos, comte d'Orpesa, el ter de Castella i el de Guipscoa, i un ter irlands de Hugh O'Donnell, duc de Tyrconnell.

 Cos de batalla, comandat per Pedro Fajardo de Ziga y Requesens, el marqus de los Vlez. Disposava d'una escolta de 100 cavallers comandats pel capit Alonso Gaytan, dos batallons de cavalleria de 600 cavalls cada un comandats per lvaro Surez de Quiones i el comissari general Filippo Filangieri, i tres teros dirigits per Pedro de La Saca, Alonso de Calatayud i Diego de Villalba y Toledo i cinc regiments d'infanteria, dirigits per Martn de Azlor, Iigo de Mendoza, Diego Guardiola, Luis Gernimo de Contreras i Pedro de Caaveral.

 Cos de rereguarda. Disposava de 24 peces d'artilleria dirigides pel marqus de Chieri, quatre teros d'infanteria (un castell de Tomas Mesia de Acevedo, el dels Presidis de Portugal de Tomas Mesia de Acevedo, el val de Felipe de Gante y Merode i el portugus de Simn de Mascarenhas), algunes companyies italianes i els 500 cavalls que formaven el batall de cavalleria de Rodrigo de Herrera. ;

Les forces catalanes i franceses estaven constitudes per:
 Els defensors del Castell de Montjuic, amb 9 companyies de milicians del Ter de Santa Eullia que formaven part de la Coronela de Barcelona, el capit Francesc de Cabanyes amb 200 miquelets, 300 soldats francesos dirigits per George Stuart, el senyor d'Aubigny, i 8 peces d'artilleria de bronze.
 A l'ermita de Santa Madrona es trobaven les tropes de Gallert i Valenci amb el capit d'artilleria Agust Radas. ;
 L'artilleria dirigida per Ddac Montfar Sorts i Cellers, els quatre teros restants de la Coronela de Barcelona dirigida per Miquel Torrelles, i la resta de les forces catalanes defensaven la ciutat. ;
 La cavalleria francesa, dirigida per Henri Robert de Serignan va desplegar-se al Pla per atacar les posicions castellanes. El regimient del propi Serignan va encarregar-se de la defensa del portal de San Antoni mentre que la resta de la cavalleria, formada pels batallons dels capitans monsieur de Fontarelles, monsieur de Bridoirs, monsieur de Guidane, monsieur de Sag i monsieur de la Talle, Josep d'Ardena, Josep Galceran de Pins i de Perapertusa, Henrique Juan, i Manuel d'Aux Borrellas defensaven els camins entre Barcelona i Sants.

La resta de les tropes que havien fugit de la Batalla de Martorell estava dispersa pel Valls i va rebre ordres de tornar a Barcelona mentre que els miquelets de Josep Margarit i de Biure s'havien d'apostar a la vora de Montserrat per impedir l'arribada d'ajuda per l'exrcit hispnic.

Ordre de batalla.
Desprs de la victria a la batalla de Martorell, Pedro Fajardo va optar per atacar Barcelona rpidament per evitar el reagrupament de les tropes catalanes dispersades pel Valls, i dels nous contingents catalans i francesos que estaven en cam, atacant Montjuc encerclant la muntanya iniciant l'envestida amb dos mil mosqueters seguida pel gruix de la infanteria, i a l'hora obrint un segon front mitjanant un atac directe contra el portal de Sant Antoni amb el gruix de la cavalleria i l'artilleria, i una part de la infanteria, que hauria d'evitar l'arribada d'ajut a la fortalesa dirigit pel Carlo Maria Caracciolo, el duc de San Giorgio. L'exrcit hispnic s'hauria d'apostar a Montjuc i ser abastats per mar, evitant els perills de Collserola, on podien ser blanc fcil dels guerrillers.

Preveient l'arribada de l'exrcit hispnic, el dia anterior a la batalla els catalans van aixecar encara ms l'alada de la muralla de la fortalesa de Montjuc.

La batalla.

L'assalt a Montjuc va comenar a les nou del mat quan dos-mil mosqueters que composaven els teros de Hugh O'Donnell Fernando de Ribera i Simon de Mascarenhas pugen per la banda del Llobregat, sent rebutjats pels defensors.

Poc ms tard de la primera escomesa, els dos teros de Diego de Crdenas Lusn van comenar a pujar la muntanya des de Sants, i dos teros comandats per Francisco de Orozco, el marqus de Mortara es van dirigir des de la Creu Coberta a l'ermita de Santa Madrona per tallar el cam entre la ciutat i Montjuc, d'on es van retirar els catalans que hi havia apostats aprofitant la cobertura de la cavalleria francesa per installar-se en el cam atrinxerat de Montjuc, des d'on havien de protegir les municions i els reforos que havien de pujar al castell. 

Les tropes castellanes, mancades de comunicaci i travessant un terreny boscs i costerut, van arribar al cim de la muntanya en diferents moments. Quan les primeres tropes castellanes van arribar al cim de Montjuc, molts catalans van fugir, tret d'una companyia de 400 homes que els va fer front a l'atac disparant a curta distncia per consell dels oficials francesos, delmant als atacants i eliminant-ne als oficials, grcies a que no havien d'enfrontar-se a tots els atacants a l'hora, mentre l'artilleria dirigida per Agust Radas disparava terra, pedres i metralla metllica pels canons sorrers holandesos a curta distncia, car els hispnics no duien escales ni artilleria. La resta de les tropes hipniques encara estaven acampades als camps de Valldonzella.

Henri Robert de Serignan comandant set batallons de cavalleria va atacar cobert pels mosqueters apostats a la muralla, als hispnics que atacaven la muralla i el cam de Montjuc, mirant de flanquejar-los per la creu coberta, atac que va ser respost per una crrega de la cavalleria castellana comandada per Carlo Maria Caracciolo i que alhora va provocar la retirada catalana cap a l'interior de les muralles pel portal de Sant Antoni, sent seguits pels hispnics per aquesta maiobra els va suposar quedar-se sense munici, de manera que els atacants van quedar a l'abast del foc de mosquet de les muralles i amb el portal tancat, sent llavors carregats pels cuirassers francesos. Entre les baixes hispniques es trobava el duc de San Giorgio.

La victria a la muralla va permetre enviar dos mil mosqueters de refresc al castell, coberts pels mosqueters apostats a les trinxeres. A les tres de la tarda els castellans van intentar un nou atac en massa amb les tropes de reserva comandades per Gerolamo Maria Caracciolo, per la manca d'escales i el foc catal van provocar moltes baixes. Una crrega final de quaranta catalans del castell muntanya avall, provocant el pnic i la retirada dels espanyols fins a Sants.

Les banderes de Castella, poc abans desplegades al vent en senyal de la seva victria, caminaven caigudes i trepitjades als peus dels seus enemics, on molts ni per a trofeus i adorns del triomf les alaven; a tanta desestima es van reduir. Les armes perdudes per tota la campanya eren ja en tant nombre, que pogueren servir millor de defensa, que en les mans dels seus amos, per la dificultat que causaven al cam: noms la mort i la venjana lloada en la tragdia espanyola sembla, es delectaven en aquella horrible representaci.

Conseqncies.
A la matinada segent, l'exrcit castell abandonava Sants, sabedor que Philippe de La Mothe-Houdancourt s'acostava amb una columna de 6.000 homes, deixant enrere l'artilleria i fugia cap a Martorell, des d'on aniria fins a Tarragona, on Pedro Fajardo acabaria sent substitut per Federico Colonna. A Tarragona noms va arribar la meitat de l'exrcit que hi havia sortit uns mesos abans.

Pau Claris mor un mes desprs de la victria de Montjuc i les noves autoritats no van poder aturar els excessos dels lloctinents francesos. La inevitable intervenci francesa convert Catalunya en un front ms de la guerra dels Trenta Anys, que enfronta als Habsburg i a la monarquia francesa per l'hegemonia d'Europa. 

Dia del soldat catal.
El 26 de gener, dia de la victria de les tropes catalanes sobre els espanyols, i de la mort de Mart Marc segles ms tard, s recordat anualment com el dia del soldat catal per organitzacions com el PSAN, que afirmen que a Francisco Franco va voler esperar uns dies a ocupar la ciutat durant la guerra civil espanyola per fer-la coincidir amb la data de la batalla de 1641. 

Referncies.


Bibliografia.
 J.H. Elliott, La revolta catalana 1598-1640: un estudi sobre la decadncia d'Espanya, Publ. Universitat de Valencia, 2006 ISBN 84-370-6344-2 ;
 Antoni Simon i Tarrs, Crniques de la Guerra dels Segadors Fundaci Pere Coromines, Barcelona, 2003;
 F. Xavier Hernndez, Histria militar de Catalunya ISBN 84-232-0638-6;
  Francisco Manuel De Melo, Historia de los movimientos, separacin y guerra de Catalua, Editorial Castalia, 1996. ISBN 9788470397479.
  Jos Gmez Arteche, El marqus de Torrecuso, Revista Europea, 17 de Setembre de 1876 ;
  Josep L. Roig, Historia de Barcelona, desde su fundacin al siglo XXI, 1995, Ediciones Primera Plana ISBN 84-8130-039-X.
  Ramn de Rub de Marimn, Relacin del lebantamiento de Catalua;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91043" title="Ernest August de Hannover (duc de Cumberland)" nonfiltered="1184" processed="1172" dbindex="36277">


Ernest August de Hannover, duc de Cumberland (Hannover 1845 - Gmunden (ustria 1923). Prncep de Hannover i del Regne Unit amb el tractament d'altesa reial. Arran de la mort del seu pare esdevingu cap de la casa reial dels Hannover fins a la seva mort. Fou conegut pel ttol de duc de Cumberland que ostentava com a prncep del Regne Unit que era.

Nascut al Palau Reial de Hannover el dia 21 de setembre de 1845 era fill del rei Jordi V de Hannover i de la princesa Maria de Saxnia-Altenburg. Ernest August era nt per via paterna del rei Ernest August I de Hannover i de la duquessa Frederica de Mecklenburg-Strelitz mentre que per via materna ho era del duc Josep I de Saxnia-Altenburg i de la princesa Amlia de Wrttemberg. Ernest August era besnt per lnia directe del rei Jordi III del Regne Unit.

L'any 1851 esdevingu prncep hereu de Hannover arran de la mort del rei Ernest August I de Hannover i de l'ascens al tron del rei Jordi V de Hannover. 

Com a conseqncia de la poltica empresa pel rei Guillem I de Prssia i del canceller Otto von Bismarck i de l'aliana hannoveriana amb l'emperador d'ustria, els Hannover perderen les seves possessions al nord d'Alemanya l'any 1866.

El rei Jordi V de Hannover, la seva muller i el prncep Ernest August s'installaren a Viena on foren acollits per l'emperador Francesc Josep I d'ustria. Els Hannover compraren una immensa finca de ms de 5.000 hectrees a l'Alta ustria a prop del llac de Gmunden. La finca de Gmunden es convertiria amb el pas del temps la principal residncia de la famlia i seria el quarter general del duc de Cumberland.

L'any 1878 moria a Gmunden el rei Jordi V de Hannover i immediatament el duc de Cumberland es convertia en dipositari dels drets histrics de la Casa de Hannover i era elevat a la dignitat de membre de l'Orde de la Garratera per la reina Victria I del Regne Unit.



El dia 22 de desembre de 1878, el duc de Cumberland es casava amb la princesa Thyra de Dinamarca, filla del rei Cristi IX de Dinamarca. El matrimoni celebrat a Copenhaguen permetia l'entrada dels Hannover a la ms selecte reialesa ja que convertia al duc de Cumberland en cunyat del rei Eduard VII del Regne Unit, del tsar Alexandre III de Rssia, del rei Frederic VIII de Dinamarca i del rei Jordi I de Grcia.

La parella s'establ a la finca propera al llac de Gmunden i tingu sis fills:

 SAR la princesa Maria Llusa de Hannover, nada a Gmunden el 1879 i morta al Castell de Salem el 1948. Es cas amb el prncep Maximili de Baden.

 SAR el prncep Jordi Guillem de Hannover, nat a Gmunden el 1880 i mort en un accident automobilstic a Brandenburg el 1912.

 SAR la princesa Alexandra de Hannover, nada a Gmunden el 1882 i morta a Glcksburg el 1963. Es cas amb el gran duc Frederic Francesc IV de Mecklenburg-Schwerin.

 SAR la princesa Olga de Hannover, nada a Gmunden el 1884 i morta a la Hubertihaus, prop de Gmunden, el 1954.

 SAR el prncep Cristi Frederic de Hannover, nat a Gmunden el 1885 i mort el 1901.

 SAR el duc Ernest August de Hannover, nat a Viena el 1887 i mort a Hannover el 1953. Es cas amb la princesa Victria Llusa de Prssia.

L'any 1884 moria a Brusnvic el duc sobir Guillem VIII de Brunsvic sense descendncia. El duc de Cumberland cos del duc de Brusnvic es proclam hereu al ducat i pretengu exercir-ne la seva sobirania. Malgrat aquest fet, Prssia mai accept aquest fet i no peremet el retorn dels Hannover.



El tema del ducat de Brusnvic sumat a la prdua l'any 1866 del tron de Hannover i de la retenci de la fortuna dels Hannover per part de Prssia, fu que l'enemistat entre el duc de Cumberland i el rei de Prssia fos pblica i notria.

L'any 1913, per, el prncep Ernest August de Hannover es compromet amb la princesa Victria Llusa de Prssia, filla petita del kiser Guillem II de Prssia. L'uni entre el prncep hereu dels Hannover i la princesa de la Casa de Hohenzollern provoc la reconciliaci entre les dues cases germniques. En els acords prematrimonials s'establia que: 1)El duc de Cumberland renunciava a la sobirania sobre el regne de Hannover i el ducat de Brunsvic. 2) El kiser Guillem II de Prssia retornava la fortuna dels Hannover al duc de Cumberland. 3) El kiser donava el ducat de Brunsvic al fill del duc de Cumberland. 4) Tant el duc de Cumberland com el duc de Brunsvic eren elevats al rang de generals de l'exrcit prussi.

Malgrat tot, la derrota alemanya durant la Primera guerra mundial provoc la conversi de l'Imperi en repblica i la prdua del tron de Brunsvic. A ms a ms, com a conseqncia del posicionament dels Hannover en favor d'Alemanya, el rei Jordi V del Regne Unit retir els ttols de prnceps del Regne Unit i el tractament d'alteses reials als prnceps de la Casa de Hannover. L'any 1919, Ernest August es veia privat d'utilitzar el ttol de duc de Cumberland.

Ernest August mor a l'edat de 78 anys a la seva finca de Gmunden. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91044" title="(15) Eunomia" nonfiltered="1185" processed="1173" dbindex="36278">


(15) Eunomia s un asteroide que fa el nombre 15 de la srie. Va ser descobert per l'astrnom itali Annibale de Gasparis (1819-92) des de Npols el 29 de juliol de 1851. Va ser batejat en honor d'Eunmia, deessa grega de la llei i la legislaci. 

Aquest asteroide forma una petita famlia en la regi central del cintur principal d'asteroides. La famlia d'Eunmia dista del Sol entre 2,5 i 2,8 UA i els seus membres tenen una inclinaci mitjana de 12. Eunomia s de la classe S amb un dimetre d'uns 100 km. (85) Io i (141) Lumen pertanyen a aquesta famlia.

Referncies.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91047" title="Tractat de Rijswijk" nonfiltered="1186" processed="1174" dbindex="36279">

El Tractat de Rijswijk va ser signat el 20 de setembre de 1697 a la ciutat de Rijswijk) a les Provncies Unides (avui Pasos Baixos). 

Amb el tractat es va obrir la Pau de Rijswijk, finalitzant amb la guerra de la Gran Aliana, que enfrontava Frana contra la Gran Aliana conformada per Anglaterra, Espanya, el Sacre Imperi Rom Germnic i les Provncies Unides. Una de les conseqncies ms importants d'aquesta pau va ser la possibilitat de Frana d'accedir al tron de la corona espanyola desprs de la mort de Carles II. 

Les negociacions van comenar al maig de 1697. Els representants francesos tenien les seves prefectures a L'Haia i els aliats a Delft. La conferncia ocorre a meitat cam entre ambdues ciutats, a la casal Huis Ter Nieuwburg a Rijswijk. En les primeres setmanes no es va arribar cap resultat, pel que al juny els dos protagonistes en la lluita, Guillem III d'Anglaterra i Llus XIV de Frana van designar un representant per a reunir-se en privat. Els dos escollits foren William Bentinck, Comte de Portland, i el Mariscal Boufflers. Aviat van elaborar els termes d'un acord, al qual, no obstant aix, no consentirien l'Emperador Leopold I i Carles II de Castella. 

Ms tard Espanya va cedir, i el 20 de setembre el tractat de pau va ser signat entre Frana i les tres potncies, Anglaterra, Espanya i les Provncies Unides. Guillem III llavors va persuadir Leopold I a fer les paus, i un segon tractat entre Frana i el Sacre Imperi Rom Germnic va ser signat el 30 d'octubre segent. 

La base de la pau era que totes les ciutats i districtes capturats des de la pau de Nimega (1678) havien de ser restaurats. Llavors Frana va lliurar Friburg, Breisach i Philippsburg al Sacre Imperi Rom Germnic, encara que va conservar Estrasburg. Per altra banda, Frana va obtenir la part occidental de l'illa de Santo Domingo (que desprs es convertiria en Hait), Pondicherry (desprs de pagar a les Provncies Unides 16.000 pagodes) i Nova Esccia, mentre que Espanya va recuperar Catalunya i les fortaleses de Mons, Luxemburg i de Kortrijk. 

El ducat de Lorena, que per molts anys havia estat en mans de Frana, va ser restaurat a Leopold Josep, fill de Carles IV, Duc de Lorena. Les Provncies Unides conservarien algunes de les principals fortaleses als Pasos Baixos espanyols, incloent Namur i Ieper. Llus XIV va acceptar reconixer a Guillem III com rei de Anglaterra, i va prometre no donar cap altra ajuda a Jacob II, resignant alhora la seva ingerncia en el electorat de Colnia i tamb el reclam sobre part de Rennia-Palatinat. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91048" title="Orochimaru" nonfiltered="1187" processed="1175" dbindex="36280">
Per a l'enemic de Naruto, aneu aqu.;
Orochimaru (   , Serp Monstruosa), s el nom d'un personatge llegendari japons descrit en la srie novellada Jiraiya Goketsu Monogatari (La Llegenda de Jiraiya el Galant), s l'arxienemic del ninja Jiraiya. En un principi es va fer anomenar Yashagoro i era un dels seguidors de Jiraiya, per va ser superat per la mgia de les serps. Desprs de canviar el nom a "Orochimaru" i haver aconseguit la habilitat de convertir-se en una serp gegant, va atar a Jiraiya i a la seva muller Tsunade i els va derrotar amb el seu ver.

 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91051" title="Orochimaru (Naruto)" nonfiltered="1188" processed="1176" dbindex="36281">
L'Orochimaru (   , Serp Monstruosa) s l'antagonista de la srie manga i anime Naruto.



Un dels tres Sanin o del "Grup dels 3"(grans ninges que va elegir el Tercer Hokage, Sarutobi. El seu pas al costat fosc noms t com objectiu l'ambici d'aprendre totes la tcniques ninges existents, per considera que una vida s molt poc temps i per aix necessita ser immortal, pel que assoleix crear una tcnica que li ho permet fer, al cost de traslladar la seva nima d'un cos a un altre.

Els seus companys d'equip van ser en Jiraiya i la Tsunade, essent considerat com un superdotat de les arts ninges que noms es troba com a molt una vegada a la dcada. Per aix va ser l'alumne preferit del seu mestre Sarutobi, tot i que qui es convertiria en el Tercer Hokage veia la maldat en els seus ulls, va decidir ignorar aquest fet, cometent un gran error. Anys ms tard va descobrir els plans de l'Orochimaru i els seus experiments per a perfeccionar la seva tcnica d'immortalitat experimentant amb humans(a ms de matar a diversos ninges que ho havien descobert) decideix matar-lo per les seves emocions impedeixen que pugui fer-ho de manera que l'Orochimaru aprofita per a fugir. Jiraiya , un altre dels Sanin va intentar detenir-lo per al final va fugir. 
Grcies a la tcnica de la immortalitat L'Orochimaru pot traslladar la seva nima de cos en cos. 
Va prendre la Vila del So com a seva i va obtenir molts seguidors i subordinats com els Cinc del so (tots ells esclavizats per un segell que els imposa l'Orochimaru i que els domina per les seves prpies ganes de poder) i en Kabuto.

Durant l'examen de chuunin, l'Orochimaru s'alia amb la Vila de Suna, ja que necessita un altre cos nou, un de jove i fort. Per aix, ataca el grup d'en Naruto a la recerca de Sasuke (especialment pel seu Sharingan), i el marca amb el seu segell. El segell s'estn pel cos d'en Sasuke cada vegada que aquest es debilita o empra massa txakra i no pot mantenir-ho a ratlla. Quan aix ocorre en Sasuke es fa ms fort, per surt a relluir el seu costat malfic.

Per assolir la collaboraci dels ninges del Pas de la Sorra, l'Orochimaru mata al quart Kazekage abans de l'examen de chuunin i es fa passar per ell, amb la finalitat de conquerir Konoha, encara que sense xit. Tot i aix aconsegueix matar el Tercer Hokage, qui abans de morir utilitza el Shikkon, una tcnica que va inventar el Quart Hokage (emprada junt amb el "Hakke fuuin shiki" o "Segell dels 8 elements" que va fer servir per a segellar el kyubi), per poder segellar la seva nima a la seva i desprs lliurar-les en sacrifici al du de la mort. No obstant aix l'Orochimaru s ms persistent i noms li pot segellar els braos i, amb aix, tots els seus ninjutsus en no poder crear segells, el dolor que li causa s ms del que pot suportar aix que recorre a buscar a la Tsunade, una dels sannin, la millor en ninjutsus mdics perqu li guareixi els braos, sense xit. Incapa d'aconseguir en Sasuke, canvia de cos per recuperar la movilitat dels braos, resignant-se a esperar.

Sasuke decideix acceptar el poder del segell d'Orochimaru, perqu diu que li atorga ms poder, i en sentir-se feble davant en Naruto i el seu germ Itachi, decideix anar amb l'Orochimaru i deixa Konoha. s perseguit el Team Shikamaru (Shikamaru, Naruto, Kiba, Neji i Choji) als quals desprs se li unir Rock Lee, per sn atacats per els homes que l'Orochimaru ha enviat a buscar-lo. Ms tard tamb apareixeran en Gaara, la Temari i en Kankuro, de la sorra, que hi van per ajudar, per en va, ja que en Sasuke ho tenia decidit i sn incapaos d'aturar-lo.


L'Orochimaru va pertnyer al grup Akatsuki noms per a obtenir el sharingan que posseeix l'Itachi per va abandonar l'organitzaci en adonar-se que l'Itachi era molt ms fort que ell. Actualment entrena en Sasuke, amb l'objectiu d'ocupar el seu cos passats tres anys, el que dna lloc a la segona part de la histria.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91052" title="Clan Uchiha" nonfiltered="1189" processed="1177" dbindex="36282">
En el manga de Naruto, el clan Uchiha (   ) s el clan dels portadors del Sharingan. s considerat per molts com el clan ms poder abans de la seva destrucci per l'Itachi Uchiha. Eren la policia de Konoha en els temps del Tercer Hokage.

D'aquest clan noms queden l'Itachi Uchiha, que el va destruir, i el seu germ Sasuke Uchiha, company d'equip d'en Naruto i la Sakura.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91055" title="Konoha" nonfiltered="1190" processed="1178" dbindex="36283">
En la srie de manga Naruto, Konoha (   ) o Vila de la Fulla s la ciutat ninja secreta del Pas del Foc.

s on viu en Naruto, el protagonista.

L'arquitectura es basa en cases de fusta i canya, de constitucions modernes, amb teulades de l'estil tradicional xins, la majoria clavades al terra, per algunes alades en els arbres.

Est envoltada per una muralla d'arbres gegantins i una paret natural de pedra en la que hi ha escolpits les testes dels cinc primers Hokages. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91058" title="Hokage" nonfiltered="1191" processed="1179" dbindex="36284">
Hokage (  ) s el nom que rep el cap de la Vila de la Fulla, Konoha, en el manga Naruto.

Noms pot existir un ninja amb el ttol de Hokage al mateix temps, succeint-lo el sigent Hokage desprs de qu l'anterior mori o es retiri del crrec. El nou Hokage s escollit pel consell de Konoha o pel mateix Hokage sortint. Per referir-se al nou Hokage per regla general sol emprar-se un ordinal seguit de la paraula hokage. En el cas de Tsunade, la cinquena Hokage, es refereixen a ella pel seu nom degut al seu poc temps en el crrec. Aquests ttols literalment signifiquen ombra del foc pel que Yondaime Hokage significa quarta ombra del foc. En la segent llista es mostren els seus ttols (entre parntesis el nom real si es coneix).

Shodaime Hokage;
Nidaime Hokage;
Sandaime Hokage (Sarutobi);
Yondaime Hokage (Kaseiyo);
Godaime Hokage (Tsunade);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91060" title="Kage" nonfiltered="1192" processed="1180" dbindex="36286">
En el manga i anime Naruto, els kages ( , literalment ombres) sn l'autoritat mxima de les diferents viles ocultes de ninja.

Per poder ser un d'ells cal saber un mnim de 1.000 tcnices ninja de combat i haver realitzat grans gestes.

A cada vila el nom del Kage varia:
Vila de la Fulla: Hokage (  , Ombra de Foc);
Vila de la Sorra: Kazekage (  , Ombra de Vent);
Vila de la Roca: Tsuchikage (  , Ombra de Terra);
Vila del Nvol: Raikage (  , Ombra de Raig);
Vila de la Biora : Mizukage (  , Ombra d'Aigua);


El fet de qu a aquestes persones se les denomini 'ombres' es deu a qu el Ninjutsu s, per definici, l'art de l'ocultaci i el sigil. L'element (foc, raig, etc) que acompanya el nom, fa referncia al pas en el que es troben les diferents viles ninja.

Es considera com a un deure del Hokage donar la vida si s necessari pel benestar i la seguretat de la seva vila, com va fer el Tercer Hokage en la seva lluita amb l'Orochimaru, ocasi en la que no noms va perdre la seva vida, sin que tamb va condemnar la seva nima. Tamb va oferir la seva vida el Quart Hokage quan va acabar amb la Kyuubi que amenaava el poble.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91071" title="Nyerro" nonfiltered="1193" processed="1181" dbindex="36287">
Els Nyerros eren els membres d'un dels dos bndols en qu estava dividida la noblesa catalana al final del segle XVI i al comenament del XVII. El bndol rival eren els Cadells amb qui mantenien una lluita constant. Es diu que els Nyerros defensaven els drets dels senyors, mentre que els Cadells eren partidaris dels drets de camperols i ciutadans.

L'historiador J.H. Elliott (La Revolta catalana, 1966), localitza l'origen del nom nyerro en Toms de Banyuls, senyor de Nyer. Prviament, als segles XIII i XIV, ja apareix a Vic el nom de narros o nyerros donat al grup capitanejat per Gilabert de Nyer.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91080" title="Xelom" nonfiltered="1194" processed="1182" dbindex="36288">

Xelom (en hebreu,      ) s un consell regional del districte del Nord d'Israel.

Xelom rep suport sobretot de l'UJIA (United Jewish Israel Appeal) i de grups de joves britnics, com ara l'Association of Jewish Sixthgformers.

Xelom ha estat objecte de nombrosos atacs d'Hesboll, que llan mssils Katiuixa sobre el poble el Dia de la Independncia d'Israel, l'11 de maig de 2005; i de nou el mateix dia de 2006.

El 12 de juliol de 2006 el poble torn a ser atacat amb mssils en una operaci de distracci per a facilitar l'assassinat de tres soldats israelians i el segrest de dos ms, fet que inici el conflicte israelolibans de 2006.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91083" title="Apache Software Foundation" nonfiltered="1195" processed="1183" dbindex="36291">
Apache Software Foundation (Fundaci de programari Apache) s la fundaci sense nim de lucre creada per donar suport als projectes Apache, incloent el popular servidor HTTP Apache. La ASF es va formar a partir de l'anomenat Grup Apache i es va registrar a Delaware (Estats Units), el juny de 1999.

L'Apache Software Foundation s una comunitat descentralitzada de programadors que treballan als seus projectes de codi obert. Els projectes Apache es caracteritzen per ser programari lliure. Cada projecte es gestiona per un grup autoseleccionat d'experts tcnics que sn participants del projecte. L'ASF t una estructuraci que es basa en mrits, per tant noms pot pertanyer a la fundaci la gent que ha contribut de forma significativa amb projectes Apache.

Entre els objectius de l'ASF es troba el de proporcionar protecci legal als voluntaris que treballen a projectes Apache, i al propi nom Apache.

El projecte Apache s l'origen de les llicncies Apache i de totes les llicncies que tenen un esquema semblant (anomenades llicncies d'"estil Apache").

 Histria.
L'histria de l'ASF est lligada al servidor HTTP Apache, el projecte amb el qual es va iniciar el 1995. Un grup de vuit programadors van comenar a treballar en l'ampliaci del "dimoni" HTTP de la NCSA. Aquests eren Brian Behlendorf, Roy T. Fielding, Rob Hartill, David Robinson, Cliff Skolnick, Randy Terbush, Robert S. Thau i Andrew Wilson amb les contribucions de Eric Hagberg, Frank Peters i Nicolas Pioch.

El producte ampliat anomenat servidor Apache va ser llenat el 1995. El 1999, membres del Grup Apache van crear la fundaci per donar suport al servidor HTTP Apache. L'ASF va arribar a tenir 113 membres el 2004.

 Projectes .
Una llista de projectes mantinguts per Apache:

 Servidor HTTP Apache;
 mod_perl: Llocs web dinmics amb Perl ;
 Jakarta, projectes Java del costat del servidor;
 Jakarta Tomcat;
 Jakarta Struts;
 Apache Ant Eina de construcci basada en Java i XML;
 Apache Geronimo: servidor d'aplicacions J2EE;
 Apache XML: solucions XML per a la web;
 Apache Avalon;
 Apache Cocoon;
 Apache Axis: Serveis web;
 SpamAssassin filtre de correu electrnic usat per a identificar spam.

Enllaos externs.
Plana de la Apache Software Foundation ;
Wiki del Projecte Apache ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91084" title="Leninisme" nonfiltered="1196" processed="1184" dbindex="36292">

El Leninisme s una teoria poltica i econmica que es construeix a partir del Marxisme; s una ramificaci d'aquest i ha estat la dominant a nivell mundial aproximadament entre 1920 i 1956, moment en qu va perdent fora fins a ser testimonial en la majoria de moviments marxistes actuals.

El Leninisme rep el nom del seu principal desenvolupador, el lder bolxevic Vladimir Lenin i s portat a la prctica per ell desprs de la Revoluci Russa. Les teories de Lenin han estat una font de controvrsia desde la seva implementaci, amb veus crtiques tant en l'esquerra poltica (socialdemcrates, anarquistes i altres marxistes: des de Rosa Luxemburg fins als corrents feixistes, passant per la dreta liberal).

Lenin argumentava que el proletariat noms podia arribar a tenir conscincia revolucionria a travs dels esforos d'un partit que assums el rol d'avantguarda revolucionria. Lenin creia que aquest partit noms podria aconseguit els seus objectius a travs d'una forma d'organitzaci disciplinada coneguda com el centralisme democrtic. A ms a ms, el Leninisme mant que l'imperialisme s l'estadi ms alt del capitalisme, i que el capitalisme noms pot ser venut a travs dels mitjans revolucionaris (qualsevol intent de reformar el capitalisme est destinat al fracs). Lenin creia en la destrucci de l'Estat capitalista a travs de la revoluci proletria, i en reemplaar aquest Estat per una dictadura del proletariat.

La teoria de Lenin sobre l'imperialisme tenia com a objectiu millorar l'obra de Karl Marx explicant un fenomen que Marx no havia pogut teoritzar: el Capitalisme que es converteix en un sistema global (Marx havia descrit un sistema nacional). Al centre d'aquesta teoria de l'imperialisme hi ha la idea que les nacions capitalistes avanades estven intentant evitar la revoluci forant que la seva sobreproducci entrs als mercats colonials i explotant aquestes colnies (es venen productes a les colnies fabricats amb els seus recursos). Aix permetia a les nacions capitalistes industrialment avanades tenir contents als seus treballadors, en part, tamb, a travs de la creaci de l'aristocrcia obrera. A resultat d'aix, el capitalisme seria dirigit per l'aritocrcia, representada pels partits socialdemcrates, fins el punt que la revoluci no seria portada a la prctica en les nacions ms avanades (aix com Marx havia definit), sin en l'Estat imperialista ms dbil: Rssia 
 
Si la revoluci noms pot portar-se a cap en un pas subdesenvolupat aix comporta un problema seris: aquest pas no ser capa de desenvolupar un sistema socialista (en la teoria marxista el socialisme s l'estadi que succeeix al capitalisme, abans d'arribar al comunisme), perqu el capitalisme encara no ha seguit el seu curs complet a la futura URSS i perqu els poders extrangers intentaran acabar amb la revoluci a qualsevol preu. Per solucionar aquest problema Lenin proposa dos possibles solucions: 
  
1.  La revoluci en un pas subdesenvolupat desencadena una revoluci en un pas capitalista desenvolupat (per exemple, Lenin esperava que la Revoluci Russa provocaria una revoluci a Alemanya). Aix faria possible que el pas desenvolupat, desprs d'instaurar el Socialisme, ajuds el pas subdesenvolupat a fer el mateix. ;

2.  La revoluci t lloc en nombrosos pasos subdesenvolupats al mateix temps o en una successi rpida; els pasos subdesenvolupats s'ajunten en un estat federal capa d'intimidar a les potencies capitalistes i establir el Socialisme. Aquesta era la idea original en la fundaci de la Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques (URSS).

El Socialisme no pot sobreviure noms en un pas pobre i subdesenvolupat. Per aix, el Leninisme advoca per la revoluci mundial d'una manera o d'una altra.

Els leninistes actuals veuen, sovint, a la globalitzaci com una forma moderna d'imperialisme.

A la Xina, l'estructura leninista va ser la base de l'organitzaci tant pel Guomindang com pel Partit Comunista de Xina; desprs els comunistes xinesos van desenvolupar la teoria del Maoisme.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91093" title="Aranyoner" nonfiltered="1197" processed="1185" dbindex="36293">

L'aranyoner (Prunus spinosa) s un arbust de fulla caduca de la famlia de les roscies.

s corrent en les bardisses de gran part d'Europa (manca a partir del centre d'Escandinvia), sia i nord d'frica.

Ateny fins a dos metres d'alada i est provet de moltes punxes inserides a la tija i les branques.

Floreix cap al final de l'hivern amb flors blanques que surten abans de les fulles.


Els seus fruits (anomenats aranyons) sn esfrics, d'un centmetre de dimetre aproximadament. Sn comestibles per molt astringents i tenen gran quantitat de tan. El seu gust millora desprs d'haver sofert l'acci d'una gelada. Se'n poden fer melmelades.

Sn la base, a travs de la maceraci en alcohol, de l'elaboraci del patxaran.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91095" title="Neus Asensi" nonfiltered="1198" processed="1186" dbindex="36294">
Neus Asensi, nom complet Maria dels ngels Asensio i Lian (Barcelona, 4 d'agost de 1965) s una actriu catalana.

Va estudiar dansa clssica 5 anys i dansa-jazz. Va fer un curs d'interpretaci al centre "La Casona" i un curs d'ortofonia.
Actualment, est gravant la tele-movie "Cuerpo a la carta" al Pas Valenci.

Filmografia.
Cinema.
La rossa del bar (1986), de Ventura Pons.
Gaud (1989), de Manuel Huerga. ;
La huella del crimen 2: El crimen de Don Benito (1990), de Antonio Drove.
Jet Marbella Set (1991), de Mariano Ozores.
Chechu y familia (1992), de lvaro Senz de Heredia.
Supernova (1993), de (Juan Min.
Una chica entre un milln (1994), de lvaro Senz de Heredia.
Cautivos de la sombra (1994), de Javier Elorrieta.
Hermana, pero qu has hecho? (1995), de Pedro Mas.
Suspiros de Espaa (y Portugal) (1995), de Jos Luis Garca Snchez.
Tabarka (1996), de Domingo Rodes.
La sal de la vida (1996), de Eugenio Martn.
Brujas (1996), de lvaro Fernndez Armero.
La herida luminosa (1997), de Jos Luis Garci.
Siempre hay un camino a la derecha (1997), de Jos Luis Garca Snchez.
 (1997), de Santiago Segura.
La nia de tus ojos (1998), de Fernando Trueba.
El Corazn del Guerrero (1999), de Daniel Monzn.
Adis con el corazn (2000), de Jos Luis Garca Snchez.
Corazn de bombn (2001), de lvaro Senz de Heredia.
Misin en Marbella (2001), de Santiago Segura.
El paraso ya no es lo que era (2001), de Francisco Betri.
Arachnid (2000), de Jack Sholder.
Marujas Asesinas (2001), de Javier Rebollo.
El forastero (2002), de Federico Garca Hurtado.
Esta noche no (2002), de lvaro Senz de Heredia. ;
El robo ms grande jams contado (2002), de Daniel Monzn.
Tempus fugit (2003), de Enric Folch.
El Oro de Mosc (2003), de Jess Bonilla.
Escuela de seduccin (2004), de Javier Balaguer.
Los muertos van deprisa (2006), de ngel de la Cruz.
Locos por el sexo (2006), de Javier Rebollo.
Bienvenido a casa (2006), de David Trueba.
Freedomless (2007), de Xoel Pamos & Mike Jacoby.

Curtmetratges.
Burlanga (1992), de Csar Martnez Herrada.
Psala! (1994), de Jlio Csar Fernndez.
El buga y la tortuga (1995), de Daniel F. Amselem.
Seremos como somos? (1996), de Sergio Cat.
Amarantado (2000), de Lino Escalera.
Desayunar, comer, cenar, dormir (2003), de Lino Escalera.

Televisi.
Eva y Adn, agencia matrimonial (1990). TVE (minisrie).
Los jinetes del alba (1990). TVE.
Unisex (1993). Canal Sur.
Habitacin 503 (1993). TVE.
Ay, Seor, Seor (1994). Antena 3.
Oh, Espanya! (1996). TV3.
La banda de Prez (1997). Telecinco.
Entre naranjos (1998). TVE (minisrie).
Todos los hombres sois iguales (1997-1998). Telecinco.
Ellas son as (1999). Telecinco.
Paraso (serie de televisin) (2003). TVE.
Ana y los Siete (2004-2005). TVE.
Los hombres de Paco (2005-2007). Antena 3.

 Enllaos externs .
;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91097" title="Arany" nonfiltered="1199" processed="1187" dbindex="36295">


Botnica: L'arany s el fruit de l'aranyoner.
Geografia: L'Arany s un poble del municipi dels Plans de Si, a la Segarra.
 Zoologia: L'arany s un peix de la famlia dels traqunids.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91098" title="Patxaran" nonfiltered="1200" processed="1188" dbindex="36296">

El patxaran s una beguda alcohlica obtinguda per maceraci dels aranyons, els fruits de l'aranyoner.

T un grau alcohlic entre 24 i 30 graus i un color vermell i marrons.

El nom deriva del basc baso aran, que vol dir pruna silvestre per la semblana de l'arany amb una pruna.

s tpic de Navarra, on hi ha una denominaci d'origen per a aquest producte que en determina el tipus d'elaboraci.

L'elaboraci casolana de patxaran es fa posant a macerar 250 grams d'aranyons en un litre d'ans n un lloc fosc i fresc durant uns 8 mesos i desprs filtrant el producte.

El patxaran no millora amb el temps i s'ha de consumir abans de dos anys.

Enllaos externs.
Consell Regulador del Patxaran (requereix Flash) ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91099" title="Pruna" nonfiltered="1201" processed="1189" dbindex="36297">


Pruna s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 3.060 habitants. La seva extensi superficial s de 100 km i t una densitat de 30,6 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 36 58' N, 5 13' O. Es troba situada a una altitud de 663 metres i a 106 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91104" title="Manasss (consell regional)" nonfiltered="1202" processed="1190" dbindex="36298">

Manasss (en hebreu,     ) s un consell regional proper a la ciutat de Hadera, al districte de Haifa d'Israel. El nom fou agafat d'una de les dotze tribus d'Israel.

El clima plujs de la zona va afavorir l'agricultura, per actualment els habitants dels diferents nuclis de poblaci es dediquen ms aviat al comer i a la indstria. Al consell regional s'hi troben moltes reserves naturals i restes arqueolgiques, cosa que fa que cada setmana hi passin desenes de milers de turistes.

Entitats de poblaci.
Kibbutz: Barqay, En Shemer, Gan Shemu'el, Kefar Glikson, Lahavot Haviva, Ma'anit, Maggal, Mezer, Mishmarot, Regavim.
Moshav: En Iron, Gan Hashomeron, Kefar Pines, Ma'or, Me Ammi, Sede Yizhaq, Talme El'azar.
Viles rabs: Al-Aryan, Meiser, Umm Al-Qutuf.
Altre poblacions: Allone Yizhaq, Sha'ar Menashe.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91107" title="Cadells" nonfiltered="1203" processed="1191" dbindex="36299">

Els cadells eren els membres d'un dels dos bndols en qu estava dividida la noblesa catalana al final del segle XVI i al comenament del XVII. El bndol rival eren els nyerros, amb qui mantenien una lluita constant. Es diu que els nyerros defensaven els drets dels senyors, mentre que els cadells eren partidaris dels drets de camperols i ciutadans. 

Segons l'historiador J.H. Elliott, al seu llibre  La Revolta catalana  (1966), l origen dels noms de nyerros i cadells vindria de dues famlies aristcrates enemistades. Una era la del senyor del castell d'Arsguel, de la famlia Cadell, i l altre la del senyor de Nyer (els anomenats nyerros).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91113" title="Eusebio Sempere Juan" nonfiltered="1204" processed="1192" dbindex="36300">
Eusebio Sempere ( Onil, Alacant 1923 - d. 1985 ) fou un escultor, pintor i artista grfic valenci.

Biografia.
Nasqu el 3 d'abril de 1923 a la poblaci alacantina d'Onil. Va iniciar la seva formaci artstica a l'Escola de Belles Arts de Valncia el 1940, per traslladar-se posteriorment a la ciutat de Pars per continuar els seus estudis. Fou a la capital francesa on es relaciona amb artistes avantguardistes com Eduardo Chillida, Jean Arp, Vasili Kandinski, Piet Mondrian, Paul Klee, Henri Matisse i Pablo Picasso, els quals influiran decissivament en la seva obra futura.

El 1960 retorna a Espanya i s'installa a Madrid, on es relaciona amb diversos grups artstics, entre ells el Grup de Cuenca i el Grup de realistes, sense abandonar els seus orgens i formant part del Grup Parpall de Valncia. El 1969 viatja fins Estats Units on comena a experimentar en la utilitzaci de l'ordinador per a finalitats artstiques, tcnica que continuaria desenvolupant al seu retorn al Centre de Clcul de la Universitat de Madrid, convertint-se en un pioner d'aquest art a Espanya.

El 1983 li fou concedit el Premi Prncep d'Astries de les Arts i s nomenat fill predilecte de la ciutat d'Alacant i Doctor Honoris Causa de la Universitat de dita ciutat. Mor a l'abril de 1985 desprs d'una llarga malaltia.

Obra.

L'obra de Sempere est definida per l'abstracci, la repetici geomtrica i la linialitat, evolucionant vers el Pop Art i el constructivisme amb elements de l'art cintic. La seva aportaci personal a aquest moviment consisteix en unes sries de construccions geomtriques abstractes en les quals imprimeix l'efecte de la illusi de vibraci i moviment.

Condicionat pel seu origen llevant, la llum tamb representa un paper important en la seva obra plstica, utilitzant-la com element principal per crear autonomia i organitzar plans. Considera els seus quadres com una superfcie bidimensional on juga amb els elements visuals, la llum, el color i els tons, buscant efectes ptics per crear volmens en les seves figures geomtriques repetides.

La seva obra abarca des de dibuixos, olis, serigrafies i escultures de ferro i acer cromat. Algunes de les seves obres es poden veure al Museo de Escultura al Aire Libre de Madrid i al Museu d'Art Contemporani d'Alacant.

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de les Arts 1983;
  Museu d'Art Contemporani d'Alacant;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91115" title="Gustave Flaubert" nonfiltered="1205" processed="1193" dbindex="36301">


Gustave Flaubert (Rouen, 12 de desembre de 1821 - Croisset, 8 de maig de 1880) s un escriptor francs de reconeguda influncia.

Biografia.
Era el segon fill d'Achille Clophas Flaubert (1784-1846), cirurgi molt ocupat de l'hospital de Rouen, Frana, i d'Anne Justine 1793-1872). Va estudiar sense entusiasme al Collge Royal i desprs a l'institut de la seva ciutat natal, a partir de l'any 1832. El primer esdeveniment que cal tenir en compte en la seva biografia s la trobada a Trouville-sur-Mer, durant l'estiu de 1836 amb lisa Schlsinger, per qui sentir tota la vida una profunda passi (sembla que aquest encontre seria la base de l'escena entre Frdric Moreau i Madame Arnoux a L'educaci sentimental). Amb bona fortuna en el sorteig, escapa del servei militar i emprn, el 1841, la carrera de dret sense gaire convicci. El gener de 1844, deixa els estudis per culpa de les seves primeres crisis nervioses i, el mes de juny del mateix any, s'installa a Croisset (Alta Normandia), a la riba del riu Sena. En aquest perode comena a escriure (narracions breus i una primera versi de L'educaci sentimental). El 1846 moren primer el seu pare i desprs la seva germana (dos mesos desprs de donar a llum: Flaubert pren la neboda al seu crrec).

A Pars assisteix a la Revoluci de 1848, amb la qual s molt crtic. Entre maig de 1848 i setembre de 1849 redacta una primera versi de La temptaci de Sant Antoni. Entre els anys 1849 i 1852 fa un llarg viatge a l'Orient amb Maxime du Camp, en el transcurs del qual visita, entre altres indrets, Egipte, Jerusalem, Istanbul i Itlia. A ms dels viatges, s un home esportista: practica la nataci, l'esgrima, l'equitaci i la cacera.

L'estiu de 1851 Flaubert emprn la redacci de Madame Bovary, la qual s'allargar durant 56 mesos. No obstant aix, durant el Segon Imperi, freqenta els salons parisencs ms influents, com el de Madame de Loynes (de qui es va enamorar) on coneixer, per exemple, George Sand. A finals de l'any 1856 apareix Madame Bovary en una revista i, l'abril de 1857, es publica com a llibre, cosa que genera un procs amb l'acusaci d'atemptar contra la moral. Flaubert queda declarat innocent, a diferncia de Baudelaire perseguit pel mateix tribunal i per les mateixes raons en motiu del recull de poesia Les Fleurs du Mal, tamb publicat el 1857. En publicar-se Madame Bovary, s'inicia la correspondncia entre Flaubert i Marie-Sophie Leroyer de Chantepie, dona de lletres resident a Angers i dedicada als pobres.

L'1 de setembre de 1857, Flaubert es posa a escriure Salammb i, per a fer-ho, viatja a Cartago entre abril i juny de 1858 per documentar-se. La novella es publica el 1862.

El 1864, comena la redacci de L'educaci sentimental, que es publicaria el novembre de 1869.

El 6 d'abril de 1872, mor la mare de Flaubert. En aquesta poca, pateix problemes financers i de salut, per causa de malalties nervioses. Tanmateix, publica, el 1874, La temptaci de Sant Antoni. La producci literaria continua amb Tres contes l'abril de 1877 ("Un cor simple", "La llegenda de Sant Juli l'Hospitaler" i "Herodias").

De 1877 a 1880, escriu Bouvard i Pcuchet, que havia encetat el 1872-1874. Per desgrcia, la mort se l'endu el 8 de maig de 1880, a Canteleu, al petit poblet anomenat Croisset. Bouvard i Pcuchet es publica, de tota manera, pstumament el 1881.

Obra.
Flaubert s contemporani de Baudelaire i, com el poeta de Les flors del mal, ocupa una posici cabdal en la literatura del segle XIX. En la seva poca criticat (per raons morals) i admirat (per la fora literaria), avui se'ns mostra com un dels novellistes ms importants del seu temps, sobretot grcies a Madame Bovary i a L'educaci sentimental. Troba el seu lloc entre la generaci romntica (Stendhal   Balzac) i la generaci realista i naturalista (Zola   Maupassant, que considerava Flaubert el seu mestre). La seva mplia correspondncia amb Louise Colet, George Sand i altres resulta d'un gran inters hum i literari. Curs amb el realisme, es preocupava tamb de l'esttica, cosa que motivava una llarga feina d'elaboraci de cada obra (provava oralment cadascun dels seus texts).

En catal, ha estat tradut per Ramon Xuriguera, Joan Sales, Llus Maria Tod i Jordi Llovet.

Obres destacades.

 1857 Madame Bovary;
 1862 Salamb;
 1869 L'educaci sentimental;
 1874 La temptaci de Sant Antoni;
 1877 Tres contes;
 1881 Bouvard i Pcuchet (incompleta);

Enllaos externs.

 Fitxa de Flaubert al web de l'Institut Cervantes;
 Obres de Flaubert: text, concordances i llista de freqncia;
 Ressenya de la temptaci de Sant Antoni ;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91116" title="Antonio Lpez Garca" nonfiltered="1206" processed="1194" dbindex="36302">
Antonio Lpez Garca ( Tomelloso, Ciudad Real 1936 ) s un pintor i escultor espanyol hiperrealista.

Biografia.
Nasqu el 6 de gener de 1936 a la poblaci castellana de Tomelloso. Fou iniciat en la pintura pel seu oncle, el pintor Antonio Lpez Torres. El 1949 es va traslladar a Madrid per preparar el seu ingrs a la Real Acadmia de Belles Arts de San Fernando, on es va formar entre 1950 i 1955. Desprs de finalitzar els seus estudis va realitzar les seves primeres exposicions individuals (1957 i 1961) a Madrid, mantenint el contacte amb la seva poblaci natal.

Al costat d'Enrique Gran, Amalia Avia i Lucio Muoz formaran part de l'anomenada Escola Madrilenya. Des de 1964 i fins el 1969 fou professor a l'Escola de Belles Arts de Sant Fernando. 

El 1985 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de les Arts i el 2006 amb el Premi Velzquez de les Arts Plstiques.

El 1992 el director de cinema Vctor Erice va filmar El sol del membrillo, pellcula en la qual es recull el procs creatiu de l'artista en pintar un codonyer al pati de casa seva.

 Obra  .
 Pictrica .
Los novios (1955);
Cuarto de bao (1969);
Vallecas (1980);
La Gran Va (1974 - 1981);
Madrid desde capitn Haya (1989);

 Escultrica .
 Hombre y mujer (1968).

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de les Arts 1985;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91117" title="Taimuraz Mmsurov" nonfiltered="1207" processed="1195" dbindex="36303">

Taimuraz Dzambkovitx Mmsurov (en osset                   , en rus                              ]) s l'actual president de la repblica caucsica d'Osstia del Nord, a la Federaci Russa. Nascut a Beslan el 13 d'abril de  1954, i format en Enginyeria civil, la seva carrera poltica va comenar a destacar en accedir l'any 2000 a la presidncia del Parlament osset. Dos anys ms tard es va convertir en el secretari general del partit Russia Unida a la regi, que en el conjunt de la Federaci Russa sost el president Vladmir Putin. L'any 2005 va succer el dimissionari Aleksandr Dzaskhov a la presidncia d'Osstia del Nord - Alnia.

Enllaos.
 Pgina oficial del President de la Repblica;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91118" title="Luis Garca Berlanga" nonfiltered="1208" processed="1196" dbindex="36304">
Luis Garca-Berlanga Mart ( Valncia 1921 ) s un guionista i director de cinema valenci. 

Biografia.
Nasqu el 12 de juny de 1921 a la ciutat de Valncia. De jove va decidir estudiar Dret i Filosofia i Lletres per la seva vocaci cinematogrfica el va dur a ingressar a l'Institut d'Investigacions i Experincies cinematogrfiques de Madrid el 1947. Durant la seva joventut es va unir a la Divisin Azul per evitar repressions poltiques pel crrec (governador de Valncia) que el seu pare havia ocupat durant la Segona Repblica Espanyola.

Va debutar com a director de cinema el 1951 amb la pellcula Esa pareja feliz, en la qual va collaborar amb una altre director de renom, Juan Antonio Bardem. Juntament amb Bardem, i el guionista Rafael Azcona, sn considerats els renovadors del cinema espanyol de la postguerra. 

El seu cinema es caracteritza per la seva ironia i les stires de diferents situacions socials i poltiques del moment. Durant la Dictadura franquista va despuntar per la seva habilitat de burlar la censura de l'poca i dur a terme projectes tant agosarats com Los jueves, milagro.

El 1961 la seva pellcula Plcido fou nominada a l'scar a la millora pellcula de parla no anglesa, premi que va perdre davant Como un espejo d'Ingmar Bergman. El 1980 fou guardonat amb el Premio Nacional de Cinematografia, el 1981 reb la Medalla d'Or de les Belles Arts i el 1986 reb el Premi Prncep d'Astries de les Arts. L'any 2006 fou guardonat amb el Premi Internacional Terenci Moix a la trajectria en cinema.

Filmografia com a director i guionista.
Esa pareja feliz (1952), amb Juan Antonio Bardem.
Bienvenido, Mister Marshall  (1953).
Novio a la vista (1954).
Calabuch (1956).
Los jueves, milagro (1957).
Plcido (1961).
Las cuatro verdades ("Les quatre vrits", 1962),  amb Ren Clair i Alessandro Blassetti.
El verdugo (1963).
Las piraas (La boutique, 1967).
Vivan los novios! (1969).
Tamao natural (1974).
La escopeta nacional (1977).
Patrimonio nacional (1981).
Nacional III (1982).
La vaquilla (1985).
Moros y cristianos (1987).
Todos a la crcel (1993).
Blasco Ibez, la novela de su vida (TV, 1993).
Pars-Tombuct (1999).
El sueo de la maestra (curt, 2002).

Nominacions i Premis.

 Premi Goya .


Festival de Cannes.


Festival de Vencia.



Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Premi Prncep d'Astries de les Arts 1986;
  Luis Garca Berlanga a IMDb;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91119" title="Ramell de Sant Pon" nonfiltered="1209" processed="1197" dbindex="36305">

La sempreviva o ramell de Sant Pon (Helichrysum stoechas, a Eivissa dit mananella) s una mata de fins 50 cm d'alada de la famlia asteraceae

s una planta prpia de la regi mediterrnia, helifila i que viu en terrenys pobres i pedregosos.

T fulles linears revolutes, floreix ,amb flors grogues,a la primavera i fructifica a l'estiu en aquenis. Desprs de la floraci resten les brctees de les flors a la planta amb l'aparena de flors seques d'on li ve el nom de sempreviva.

s una planta olorosa amb un flaire de cumarina.

Un altra planta d'aquest gnere, Helichrysum italicum, es considera medicinal.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91120" title="Joaqun Rodrigo Vidre" nonfiltered="1210" processed="1198" dbindex="36306">

Aranjuez]]
Joaqun Rodrigo Vidre (Sagunt, 22 de novembre de 1901 - Madrid, 6 de juliol de 1999), compositor valenci.

Biografia.
Joaqun Rodrigo va nixer a Sagunt el dia de Santa Ceclia (patrona de la msica). Va perdre a vista als tres anys d'edat, desprs d'haver contragut la diftria. Va comenar a estudiar piano i viol als vuit anys. Malgrat ser molt conegut per la seua obra per a guitarra, mai no va tocar aquest instrument.

Va estudiar amb Francesc Antich a Valncia i amb Paul Dukas a Pars. Aquest ltim el considerava com un dels seus alumnes ms destacats. Desprs d'una estada breu a Espanya, va retornat a Pars, on va estudiar musicologia, primer amb Maurice Emmanuel i ms tard amb Andr Pirro. El 1925 va rebre el Premi Nacional de Msica per Cinco piezas infantiles per a orquestra. Des del 1947 va ser professor d'histria de la msica, ocupant la ctedra Manuel de Falla en la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Complutense de Madrid.

La seua obra ms clebre, el Concierto de Aranjuez per a guitarra i orquestra, va ser compost durant la Guerra civil (entre 1938 i 1939) a Paris. Va ser estrenat a Barcelona el 9 de novembre de 1940 pel guitarrista Regino Sainz de la Maza. El Concierto de Aranjuez, s l'obra ms popular i difosa de Rodrigo, de la que s'han fet innombrables gravacions i fins i tot arranjaments per diversos conjunts, sent adaptada tamb per intrprets pop.

L'xit d'aquest concert va proporcionar a Rodrigo nombroses comandes de virtuosos, incloent-hi el flautista James Galway i el violoncellista Julian Lloyd Webber. El 1954 Rodrigo va compondre Fantasia para un Gentilhombre, sota comanda d'Andrs Segovia. El seu Concierto Andaluz, per a quatre guitarres i orquestra, va ser comanda de Celedonio Romero, per ser interpretat per ell mateix en companyia dels seus tres fills.

El 1991, Rodrigo va rebre el ttol de Marqus de los Jardines de Aranjuez  de mans del rei Joan Carles I. Tamb va rebre el prestigis Premi Prncep d'Astries el 1996 i l'Orde de les Arts i les Lletres de la Repblica Francesa el 1998.

Es va casar amb la pianista turca  Victoria Kamhi el 19 de gener de 1933, a Valncia. L'nica filla, Ceclia, va nixer el 27 de gener de 1941. Va morir l'any 1999 a Madrid. Joaqun Rodrigo i la seua esposa Victoria estan soterrats al cementeri d'Aranjuez.

Msica.
Rodrigo passa per ser el representant ms destacat del que s'anomena el nacionalisme castissista, moviment nacionalista musical imperant en l'Espanya de la postguerra. L'xit inicial del Concierto de Aranjuez va portar el compositor a assajar una i altra vegada aquesta frmula que havia demostrat la seua capacitat de contacte amb el pblic, no noms a nivell local sin internacional. Aix, Rodrigo es decanta per una banda per la frmula concertant, que va repetir no noms per a guitarra sola o a dues o quatre, sin tamb per a violoncel, piano, flauta o fins i tot castanyoles. A ms, l'element casts, estar sempre present en la seua obra, amb referncies al folklore espanyol o a la tradici urbana de la sarsuela (per exemple en el seu Concert-Serenata per a arpa).

Segons Toms Marco: les composicions de Rodrigo tenen llum prpia en tota la llarga poca en qu el nacionalisme castissista va dominar la composici espanyola, sent amb notable diferncia, el millor d'aquest grup d'autors que, tot i tenir una constant referncia a Falla, implcitament beveren molt ms de les fonts turinianes i que, com el compositor sevill, van cristalitzar aviat un estil i una forma que es revelen inamovibles i que no tenen possibilitat d'evolucionar i, tal vegada, tampoc voluntat... A aquest respecte, el mateix Rodrigo va declarar: potser el meu got siga petit, per bec del meu propi got.

Els concerts per a solista i orquestra mostren sempre la mateixa estructura, tres moviments d'arrel nacionalista, el dos extrems rtmics i el central accentuadament meldic, amb possibilitats de llument del virtus i un acompanyament orquestral senzill.

Obres (Llista no exhaustiva).
Orquestra.
 Cinco piezas infantiles (1924);
 Preludio para un poema a la Alhambra (1926);
 Tres viejos aires de danza (1926-27);
 Zarabanda lejana y Villancico, per a orquestra de corda (1939);
 Per la flor del Lliri Blau, poema simfnic (1934);
 Dos berceuses (1935);
 Homenaje a la Tempranica, amb part solista de castanyoles (1939);
 Soleriana;
 Msica para un jardn (1957);
 A la bsqueda del ms all, (1976);

Obres concertants.
 Violoncel i orquestra:
 Concierto en modo galante (1949);
 Concierto como un divertimento (1978 1981);

 Flauta i orquestra:
 Concierto pastoral (1978);

 Guitarra i orquestra:
 Concierto de Aranjuez (1939);
 Concierto Andaluz, per a quatre guitarres (1967);
 Concierto para una fiesta (1982);
 Fantasia para un Gentilhombre (1954);
 Concierto madrigal, per a dues guitarres (1968);

 Arpa i orquestra:
 Concierto serenata (1954);
 Sones de la Giralda (1963);

 Piano i orquestra:
 Juglares (1923), estrena (1924), a Valncia;
 Concierto heroico (1943);

 Viol i orquestra:
 Canoneta (1923);
 Concierto de esto (1944);

Instrumental i de cambra.
 Guitarra:
 Invocacin y danza en homenaje a Manuel de Falla (1961) Primer premi Coupe International de Guitare, de l' Office de Radiodiffusion Tlvision Franaise (ORTF) ;
 Elogio de la guitarra (1971);

Piano:
 Preludio al gallo maanero (1926);
 A l'obre de Torre Bermeja (1945);
 Cinco sonatas de Castilla con Toccata a modo de pregn (1951);

 Cambra:
 Dos piezas caballerescas, per a conjunt de violoncels (1945);

Vocal i coral.
 Jo tinc un burro, per a cor, harmonitzaci can popular valenciana (1923);
 Can del teulad, per a veu i piano, sobre poema de Teodor Llorente (1934);
 Cntico de la esposa, per a veu i piano, sobre poemes de Sant Joan de la Creu;
 Trptic de Mossn Cinto, per a solista i orquestra, sobre poemes de Jacint Verdaguer (1946);
 Quatre canons en llengua catalana, per a veu i piano, (1946);
 Cuatro madrigales amatorios, per a veu i piano o veu i orquestra (1948);
 Ausencias de Dulcinea, per a baix, quatre sopranos i orquestra (1948) ;
 Tres viejos aires de danza (1994);
 Villancicos y canciones de navidad (1952) ;
 Msica para un cdice salmantino, per a cor (1952);

Teatre.
 Msica incidental per a El desdn con el desdn (1951);
 La destruccin de Sagunto (1951);
 Msica incidental per a La vida se sueo de Pedro Caldern de la Barca (1954);
 Pavana real, ballet (1955);
 Msica indicental per a dip de Sfocles (1956);
 El hijo fingido, sarsuela, amb llibret de la seua esposa Victoria Kamhi;

Bibliografia.






Enllaos externs.
  Joaqun Rodrigo website;
  Joaqun Rodrigo website;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de les Arts 1996;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91122" title="Franois Hollande" nonfiltered="1211" processed="1199" dbindex="36307">

Franois Hollande (nascut el 12 d'agost de 1954 a Rouen, Sena Martim) s un poltic francs, exprimer secretari del Partit Socialista i exalcalde de Tulle (Corrze). La seva exparella, Sgolne Royal, s tamb dirigent socialista i fou candidata a les eleccions presidencials de 2007. 

 Obres .
La gauche bouge, obra collectiva escrita amb el pseudnim de Jean-Franois Trans, editat per Jean-Claude Latts, 1985.
L'Heure des choix. Pour une conomique politique, amb Pierre Moscovici, 1991, ISBN 2738101461.
L'Ide socialiste aujourd'hui, editat per Omnibus, 2001 (amb altres autors).
Devoirs de vrit, editat per Stock, 2006.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91124" title="Olivereta" nonfiltered="1212" processed="1200" dbindex="36308">

L'olivereta (Ligustrum vulgare) s un arbust semicaducifoli de la famlia de les olecies. El seu nom catal deriva de la semblana de fulles, flors i fruits amb una petita olivera. En angls s'anomena privet per la seva utilitzaci en tanques que divideixen propietats privades. 

Ecologia i distribuci.
s originari de la regi mediterrnia i de part de l'Europa temperada. A la pennsula ibrica es troba sobretot a la meitat nord. Als Pasos Catalans es distribueix entre els 100 i els 1300 m, pels Pirineus, i contrades venes fins a l'Alcalatn. Es fa a l'estatge mont i contrades mediterrnies humides en bardisses sobre sl eutrfic, penetrant dins les rouredes i els alzinars poc densos. Floreix d'abril a juliol.

Descripci morfolgica.
s un arbust de fins 3 m d'alada, de capada arrodonida i frondosa, amb les branques primes i l'escora llisa i grisa. Les fulles sn lanceolades, oposades i sovint caduques amb el limbe glabre i enter. La inflorescncia s una pancula terminal puberulenta. Les flors blanques i flairoses sn hermafrodites, tetrmeres i actinomorfes. El calze s campanulat, gamospal. La corolla s campanulada, amb el tub s tan llarg com la resta. L'androceu est format per 2 estams. El fruit s una baia esfrica i d'un negre llustrs a la maturitat, que no s comestible per als humans.

Usos.
La fulles tenen propietats astringents i s plantat com a ornamental com a arbre de carrer a Barcelona i, sobretot en les anomenades troanes (Ligustrum japonicum i Ligustrum ovalifolium), per a fer tanques.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91126" title="Hubert Curien" nonfiltered="1213" processed="1201" dbindex="36309">
Hubert Curien (Cornimont (Vosges), 30 d'octubre de 1924 - Loury, 6 de febrer de 2005), fou fsic, Ministre francs de Recerca (1984-1986 i 1988-1993), president del CERN (1994-1996) i primer director de l'Agncia Espacial Europea (ESA) (1981-1984).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91131" title="Beslan" nonfiltered="1214" processed="1202" dbindex="36310">

Beslan (en rus:        , en osset:       ) s una localitat d'Osstia del Nord, a la Federaci Russa, centre administratiu del Districte de Pravobereznhy (              ). Situada al nord d'aquesta repblica caucsica, a quinze quilmetres de la capital Vladikavkaz, n's la tercera localitat en nombre de poblaci (35.550 habitants l'any 2002). Fundada l'any 1847 per ossets desplaats, reb el nom de Beslanykau (Colonitzaci de Beslan) en honor al noble local Beslan Tulatov. Oficialment el municipi port el nom de Tulatov, Iriston en el perode 1941-1950, i finalment rest l'actual nom de Beslan.

L'1 de setembre del 2004, un grup d'homes armats van segrestar a una escola de Beslan ms de 1200 nens i mestres, en una acci posteriorment reivindicada pel guerriller txetx Xamil Bassiev. Desprs de tres dies de segrest els enfrontaments van acabar amb 344 civils morts, d'entre ells 186 nens.
Vegeu tamb: Presa d'ostatges de Beslan;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91133" title="Marcel Proust" nonfiltered="1215" processed="1203" dbindex="36311">

Valentin Louis Georges Eugne Marcel Proust, s a dir, Marcel Proust (Auteuil, Pars, (10 de juliol de 1871 - 18 de novembre de 1922) fou un escriptor francs, fill d'un prestigis professor de medicina, integrat en una famlia benestant que li assegura una vida fcil i li permet freqentar els salons mundans. La seva mare, Jeanne Weil, filla d'un agent de canvi jueu, li proporciona una cultura rica i profunda, a ms d'un afecte de vegades invasiu. El seu pare, Adrien Proust, fill d'un comerciant d'Illiers-Combray (departament Eure et Loir), professor de la Facultat de Medicina de Pars, s el primer gran higienista francs, conseller del govern per lluitar contra les epidmies.

Desprs d'estudiar al Lyce Condorcet, on es fa amic de Jacques Bizet, fill del compositor Georges Bizet, i de Lucien Daudet, fill de l'escriptor Alphonse Daudet, segueix la crida de la bandera i realitza un voluntariat a Orleans. De tornada a la vida civil, assisteix a l'Escola Lliure de Cincies Poltiques, amb Albert Sorel (que el considera "poc intelligent" desprs de l'examen oral de llicenciatura) i amb Anatole Leroy-Beaulieu. Tamb passa per la Sorbona amb Henri Bergson, el seu cos. Proust faria de padr en el casament de Bergson. Sempre s'ha considerat fora important la influncia de l'obra del cos en Proust, tot i que l'autor sempre se n'ha defensat.

L'any 1894, publica Els plaers i els dies, un recull de poemes en prosa, retrats i narracions en un estil decadentista. Illustrat per Madeleine Lemaire, el sal de la qual freqenta Proust en companyia del seu amic Reynaldo Hahn, el llibre passa gaireb desapercebut i aporta a Proust una reputaci de mund i diletant que no s'esvaeix fins a la publicaci dels primers volums dA la recerca del temps perdut.

A partir de l'estiu de 1895, emprn la redacci d'una novella que relata la vida d'un jove lletraferit del Pars mund de finals del segle XIX. Publicat el 1952, aquest llibre, amb el ttol pstum Jean Santeuil, el nom del protagonista, constitueix un recull de fragments per no una obra acabada. Proust hi evoca sobretot el cas Dreyfus, en el qual va prendre part activa. Tamb fou un dels primers de fer circular una petici favorable al capit francs acusat de traci, que va fer signar a Anatole France. 
 
Vers el 1900, abandona la redacci d'aquesta novella i estudia l'esteta angls John Ruskin. Aquest intellectual tastaolletes que havia prohibit que en tradussin els llibres en vida, va ser descobert per Proust a partir dels seus texts i d'articles i obres que en parlaven, per exemple, la de Robert de la Sizeranne, Ruskin et la religion de la beaut. En morir Ruskin el 1900, Proust es posa a traduir-lo. Amb aquesta intenci emprn diversos "peregrinatges ruskinians" al Nord de Frana, a Amiens i sobretot a Vencia, on s'estar amb la seva mare.

Aquest episodi es retroba a Albertine disparue. Els pares de Marcel tenen un paper determinant en la tasca de traducci. El pare l'accepta com una feina seriosa per al fill, que sembla, des de sempre, rebellar-se contra qualsevol funci social i que acabava de dimitir d'una feina no remunerada a la Bibliothque Mazarine. La mare hi t un paper fora ms directe. Com que Marcel Proust no domina b la llengua anglesa, s ella qui prepara una primera traducci lletra per lletra del text angls i, a partir d'aquest desxiframent, Proust pot escriure Ruskin en un francs excellent, com va observar un crtic en sortir publicada la primera traducci, La Bible d'Amiens (1904).

Si b aquesta feina, igual que la segona traducci, Ssame et les lys (1906), s ben rebuda per la crtica, incls Henri Bergson, la tria de les obres tradudes no sembla ser la millor i el conjunt resulta en un fracs editorial. Tanmateix, es tracta d'un moment clau per al futur escriptor en el qual s'afirma la seva personalitat. De fet, acompanya les traduccions amb abundants notes i llargs prlegs que, de vegades, ocupen tant d'espai com el text tradut. En especial, mentre tradueix Ruskin, Proust se'n va distanciant, fins al punt de criticar-ne les posicions esttiques. Resulta especialment visible en el darrer captol del prefaci a La Bible d'Amiens, que s'allunya de l'admiraci de vegades cega dels tres primers. Proust retreu a Ruskin la idolatria esttica, crtica que dirigeix a ms a Robert de Montesquiou i que fa que comparteixin Swann i Charlus a La recerca. Segons Proust, s pervertir l'art apreciar una obra perqu un determinat escriptor en parla: cal estimar l'obra en ella mateixa.


Desprs de la mort del seus pares, la seva ja frgil salut s'acaba de deteriorar (asma). Viu enclaustrat i treballa fins a l'extenuaci en la seva obra principal, A la recerca del temps perdut, que es publica entre 1913 i 1927. El primer volum s'edita per compte del propi autor a les ditions Grasset desprs que l'editorial Gallimard l'hagus rebutjat seguint el criteri d'Andr Gide. El llibre va ser un gran xit i Gallimard va rectificar i tamb disculpar-se a Proust per tal de ppoder pu blicar el segon volum,  l ombre des jeunes filles en fleurs, que va valdre a Proust el premi Goncourt de 1919. La seva homosexualitat, inconfessable en la societat de l'poca, resta latent en gran part de l'obra. Treballa sense descans per escriure els cinc llibres segents d la recherche du temps perdu, fins el 1922. Mor d'esgotament el 18 de novembre de 1922, a causa d'una bronquitis mal curada; es va negar a rebre tractament mdic, segons va explicar a les seves memries (Monsieur Proust) Cleste Albaret, la que va ser ajudant personal de Proust durant els ltims nou anys de vida. Marcel Proust est enterrat al cementiri Pre Lachaise de Pars, juntament amb el seu germ, Robert Proust, i el seu pare, Adrien Proust.

En catal ha estat tradut per Manel Pla, Jaume Vidal Alcover (amb Maria Aurlia Capmany), Anna Casassas, J. Bofill i Ferro i Joan Casas.

Obra:

Centrant-nos en La recherche, cal deixar una cosa clara abans de comenar: l'objectiu d'aquest univers literari no s assolir una concepci abstracta del temps, una idea filosfica, tal com ha estat cregut amb una ceguesa sorprenent per molts pensadors i literats. El temps perdut de Proust s la seva joventut, que caduca en el moment de la mort de la seva mare l'any 1905, tal com va senyalar George D. Painter en la seva biografia monumental. A travs del narrador, mentint, manipulant i retallant - tal com ha de fer tot escriptor - Proust intenta reproduir el mn d'aquesta joventut, des de la infncia fins l'inici d'una maduresa retardat per la malaltia: de mica en mica, de personatge en personatge, de llum en llum, va anar reconstruint all que havia viscut, li insufla una existncia nova per al lector, i el fa reviure per ell mateix.
La recherche no s noms una catedral (com pretenia Proust); per sobre de tot - magnificat per la lupa del verdader art - fa les funcions d'herbari.

Obres.
 1894 Els plaers i els dies;
 A la recerca del temps perdut;
 1913 Du ct de chez Swann;
 Part 1: Combray;
 Part 2: Un amour de Swann;
 Part 3: Nom de pays: le nom;
 1919  l'ombre des jeunes filles en fleurs;
 1921 Le ct de Guermantes;
 1923 Sodome et Gomorrhe I et II;
 1925 La prisonnire (pstum);
 1927 Albertine disparue (pstum);
 1927 Le Temps retrouv (pstum);
 1919 Pastiches et Mlanges;
 1927 Crniques;
 1952 Jean Santeuil (pstum);
 1954 Contre Sainte-Beuve (assaig pstum).





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91134" title="Colla Jove dels Castellers de Vilafranca" nonfiltered="1216" processed="1204" dbindex="36312">


La Colla Jove dels Castellers de Vilafranca va ser la tercera colla castellera de la ciutat de Vilafranca del Peneds. Vestia camisa de color gris i va tenir una vida tant efmera com criticada. D'una banda, els Castellers de Vilafranca no acceptaven el nom de la colla, per les confusions que podien sorgir; de l'altra, els Falcons de Vilafranca tampoc veien amb bons ulls la creaci d'aquesta colla, ja que bona part dels seus membres pertanyien als Falcons. Sumant-hi la reticncia dels afecionats, per la divisio de potencial que podia comportar, la colla va decidir plegar veles un any desprs de la seva fundaci.

La Colla Jove dels Castellers de Vilafranca va nixer el 1984, i rpidament va assolir el quatre de set amb agulla i el tres de set aixecat per sota. Noms tres mesos desprs de la seva creaci van prendre part al Concurs de Castells de Tarragona, on va aconseguir la setena plaa, descarregant el tres de set per sota, el quatre de set amb l'agulla, el tres de set i fent un intent de torre de set.

La colla va desaparixer el 1985, ssent una de les que va tenir una vida ms curta, per amb un currculum envejable per l'poca.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91135" title="James Joyce" nonfiltered="1217" processed="1205" dbindex="36313">

James Augustine Aloysius Joyce, o Seamus Seoighe com se'l coneix a vegades en irlands, (2 de febrer de 1882 - 13 de gener de 1941) fou un poeta i escriptor irlands, generalment considerat un dels ms influents del segle XX. Se'l coneix especialment per les narracions de Dublinesos (1914) i les novelles Retrat de l'artista adolescent (1916), Ulisses (1922) i Finnegans Wake (1939).

Malgrat que la major part de la seva vida adulta la va passar fora del pas, l'experincia irlandesa de Joyce s essencial en la seva literatura i ofereix el decorat de tota la ficci, a ms de gran part dels temes. El seu univers de ficci arrela profundament a Dubln i reflecteix la vida familiar i els esdeveniments d'amics (i enemics) de l'escola i l'institut. Amb tot aix, acabaria esdevenint un dels autors ms cosmopolites a ms del ms localista dels grans autors del modernisme angls.

Vida i obra.
Dubln, 1882-1904.
Va nixer el 1882, en el si d'una famlia catlica del barri de Rathgar, Dubln. Era el ms gran de deu fills supervivents; dos dels seus germans van morir de febre tifoide. La famlia del seu pare, natural de Cork, havia estat propietria d'una petita explotaci de sal i cal. Tant el pare com l'avi patern de Joyce s'havien casat amb dones de famlia rica. L'any 1887, el pare de Joyce va ser nomenat recaptador d'impostos de l'Ajuntament de Dubln, cosa que va motivar el trasllat de la famlia al nou barri de Bray. Ms o menys en aquesta poca Joyce va ser atacat per un gos, succs que li provocaria la por d'aquests animals per a tota la vida, que s'afegeix a la seva por de les tempestes (segons la seva religiosa tieta, un senyal de la ira divina).

L'any 1891, Joyce va compondre un poema, "Et Tu Healy", a la mort de Charles Stewart Parnell. El seu pare el va imprimir i fins i tot en va enviar una cpia a la biblioteca del Vatic. Aquell mes de novembre, John Joyce va veure's incls a la Stubbs Gazette (un registre oficial de fallides) i exonerat de la feina. L'any 1893 John Joyce en va ser acomiadat amb una pensi. Aquest va ser el principi d'una lenta davallada envers la pobresa per a tota la famlia, per culpa sobretot de l'afici a la beguda i de la mala gesti econmica del pare.

L'educaci de James Joyce va comenar al Clongowes Wood College, un internat del Comtat de Kildare, on va ingressar el 1888 per que va haver d'abandonar el 1892 quan el seu pare ja no podia pagar-ne el preu. Joyce va continuar estudiant a casa i, desprs, per un breu perode, a l'escola dels Germans Cristians de North Richmond Street, a Dubln, abans que li oferissin una plaa al Belvedere College, l'escola jesuta de la capital irlandesa. Era l'any 1893 quan li van oferir aquesta plaa amb l'esperana que aix li naixeria la vocaci i s'uniria a l'Ordre. Finalment, per, renegaria del Catolicisme als setze anys. Tanmateix, sembla que la filosofia de Sant Toms d'Aquino continuar influint-lo la resta de la seva vida.

Es va inscriure a la recentment creada University College Dublin el 1898. Hi va estudiar llenges modernes, en concret, angls, francs i itali. Es va implicar activament en els cercles teatrals i literaris de la capital. La seva ressenya sobre el Nou teatre d'Ibsen, la seva primera obra publicada, va sortir el 1900 i li va suposar una carta d'agrament del dramaturg noruec. En aquesta poca, Joyce va escriure nombrosos articles i, com a mnim, dues peces teatrals (avui perdudes). Molts dels amics que va fer a la universitat apareixen com a personatges en l'obra de James Joyce.

Desprs de llicenciar-se el 1903, es va traslladar a Pars en teoria per estudiar-hi Medicina. En realitat, per, malgastava diners que la seva famlia amb prou feines podia permetre's. Va tornar al cap d'uns mesos a Irlanda car li havien diagnosticat un cncer a la seva mare (en un primer moment, semblava tractar-se de cirrosi heptica). Temerosa de la impietat del seu fill, la mare de Joyce va intentar fer-lo confessar i combregar. Va entrar en coma i va morir el 13 d'agost d'aquell any, i James es va negar en tot moment a agenollar-se a pregar amb la resta de la famlia. Desprs del trasps de la mare, James va continuar bevent en grans quantitats i la situaci familiar es va degradar. Malvivia escrivint ressenyes de llibres, fent classes i cantant.

El 7 de gener de 1904, va intentar publicar A Portrait of the Artist, una narraci-assaig sobre esttica, en un sol dia, que va acabara refusada per la revista Dana. El dia que feia vint-i-dos anys va decidir revisar la histria i convertir-la en una novella que va pensar de titular Stephen Hero. Va ser el mateix any que va conixer Nora Barnacle, una jove de Connemara, al Comtat de Galway, que treballava com a cambrera en un hotel. El 16 de juny de 1904 van tenir la primera cita i l'esdeveniment va fornir la data per a l'acci dUlisses.

Joyce va quedar-se a Dubln un temps, lliurat a la beguda. Desprs d'una sessi d'alcohol, es va ficar en una baralla per culpa d'un malents al Phoenix Park. El va recollir i recuperar un conegut lluny del seu pare, Alfred H. Hunter, que el va dur a casa i li va guarir les ferides. Es rumorejava que Hunter era jueu i que la dona li feia el salt: finalment, serviria com un dels models per a Leopold Bloom, el protagonista de la novella Ulisses. Es va ocupar amb Oliver St John Gogarty, un estudiant de medicina que va oferer-li una base per al personatge Buck Mulligan de lUlisses. Desprs d'haver passat sis nits a la Martello Tower de Gogarty, en va marxar en plena nit desprs d'un incident (fins i tot Gogarty va disparar contra unes cassoles que penjaven prop del capal del llit de Joyce). Va tornar a peu fins a la ciutat i va passar aquella nit amb uns parents. L'endem, va enviar un amic a la Martello Tower per recollir les maletes. Poc desprs, ell i Nora s'escapaven cap a la terra ferma europea.

1904-1920: Trieste i Zuric.

James i Nora es van auto-exiliar. El primer dest va ser Zuric, on ell havia de donar classes d'angls a la Berlitz Language School, segons havia convingut amb una agncia anglesa. Al final, va resultar una enganyifa, per el director de l'escola el va enviar a Trieste, ciutat que formava part de l'Imperi Austrohongars. Un cop ms, va resultar que no hi tenia cap plaa. Tanmateix, al final, grcies a Almidano Artifoni, director de la Berlitz de Trieste, va acabar trobant una feina a Pula. S'hi va quedar, ensenyant angls a oficials de l'Imperi, d'octubre de 1904 fins a mar de 1905, quan els austracs (sospitant un cas d'espionatge), en van fer fora tots els foranis.  Amb l'ajut d'Artifoni, va tornar a Trieste on va comenar a ensenyar l'angls. S'hi quedaria durant ms de deu anys.

Aquell mateix any, Nora dna a llum el primer fill de la parella, George. Joyce va convncer el seu germ Stanislaus de venir a installar-se amb ells a Trieste i li va aconseguir un lloc de mestre a l'escola. En principi, la ra era buscar-ne la companyia i oferir-li una vida ms interessant que la que deixava a Dublin per, en el fons, confiava d'augmentar els magres ingressos de la famlia amb el sou del germ. Stanislaus i James van tenir una tensa relaci durant els anys junts a Trieste (discutien sobretot per culpa de la beguda i la frivolitat amb els diners de James). Sembla que els pitjors conflictes van tenir lloc el juliol de 1910. 

Amb unes ganes de veure mn crniques, James Joyce es va anar frustrant a Trieste i se'n va anar a Roma a finals del 1906, a treballar en un banc de la capital italiana. No li va agradar gens Roma i va tornar a Trieste a principis de 1907. La seva filla, Lucia Joyce va nixer l'estiu d'aquell mateix any.

Joyce va tornar a Dubln l'estiu de 1909, acompanyat pel seu fill George, amb la intenci de visitar el seu pare i mirar de fer publicar Dubliners. Va anar a veure la famlia de Nora a Galway, a qui veia per primera vegada (la trobada va ser un xit). Preparant el retorn a Trieste, va decidir fer venir una de les seves germanes, Eva, per ajudar la Nora a tenir cura de la casa. James Joyce passaria noms un mes a Trieste, abans de tornar a Dublin, aquest cop com a representant d'uns propietaris de sales de cinema per procurar instaurar un cinema regular a Dubln. El projecte va reeixir (tot i que acabaria enfonsant-se poc desprs de marxar Joyce) i va tornar a Trieste al gener de 1910 amb una altra germana, Eileen. Mentre que Eva s'enyorava i va tornar a Dubln al cap d'uns anys, Eileen va passar la resta de la seva vida al continent, casada amb el banquer txec Frantiek Schaurek.

Joyce va tornar a Dubln breument durant l'estiu de 1912 en plena polmica amb el seu editor en aquesta ciutat, George Roberts, sobre la publicaci de Dubliners. Un cop ms, aquest viatge va ser en va. En tornar a casa, va escriure el poema "Gas from a Burner", com a invectiva lleugerament velada contra Roberts. Va ser el seu darrer viatge a Irlanda i noms s'acostaria fins a Londres, malgrat les spliques del seu pare i les invitacions del tamb escriptor irlands William Butler Yeats.

En aquest perode de la seva vida, Joyce va empescar-se diversos sistemes per fer diners. Per exemple, un intent per esdevenir un magnat del cinema a Dubln, a ms d'un pla al qual va donar moltes voltes per que no va dur mai a la prctica per importar tweedsirlandesos a Trieste. La seva destresa demanant prstecs el va salvar de caure en la bancarrota total. Els ingressos li arribaven, en part, de la feina a la Berlitz i, en part, de classes particulars. La major part de les coneixences que va aconseguir mitjanant els estudiants privats van resultar ser aliats de poc valor quan Joyce va tenir problemes per fugir de l'Imperi Austrohongars cap a Sussa el 1915.

Un dels seus alumnes de Trieste era Ettore Schmitz, s a dir, l'escriptor Italo Svevo. Es van conixer el 1907 i van esdevenir amics de llarga durada, i intercanviaven crtiques sobre els respectius treballs. Schmitz era jueu i va es va convertir en el model principal per a Leopold Bloom. La majoria dels detalls sobre judaisme que inclou lUlysses provenen de les preguntes que Joyce feia a Schmitz. L'irlands passaria gran part de la resta de la seva vida a l'Europa continental. Ja a Trieste van comenar els seus greus problemes oculars, que li van comportar una dotzena d'operacions abans de morir.

El 1915 va passar a Zuric per evitar els problemes de viure a l'Imperi Austro-hongars durant la Primera Guerra Mundial. A la ciutat sussa va conixer un dels seus amics ms fidels, Frank Budgen, l'opini del qual Joyce buscava constantment mentre escrivia Ulisses i Finnegans Wake. Aqu va ser tamb on Ezra Pound el va fer conixer a l'editora i feminista anglesa Harriet Shaw Weaver, que acabaria esdevenint la protectora de Joyce (li va facilitar milers de lliures en 25 anys i el va alliberar de la crrega docent per poder concentrar-se en l'escriptura). En acabar la guerra, va tornar a Trieste breument, per la ciutat havia canviat i la relaci amb el germ (que havia estat internat en una pres austraca durant gran part de la guerra) eren ms tenses que mai. James Joyce va marxar a Pars el 1920, seguint una invitaci d'Ezra Pound. En principi, hi havia de passar una setmana, per hi va acabar vivint vint anys.

1920-1941: Pars i Zuric.
Viatjava sovint a Sussa per fer-se operar els ulls i per tractar la Lucia, que patia esquizofrnia. A Pars, Maria i Eugene Jolas van tenir cura de l'autor durant els llargs anys de redacci de Finnegans Wake. Si no hagus estat pel seu suport (a ms de l'ajuda econmica de Harriet Shaw Weaver), s molt possible que no hagus acabat ni publicat mai els seus llibres. En la seva revista literria, "transition", el matrimoni Jolas va publicar per entregues diverses parts de la novella de Joyce amb el ttol Work in Progress. Va tornar a Zuric a finals de 1940, fugint de l'ocupaci nazi de Frana durant la Segona Guerra Mundial. L'11 de gener de 1941, el van operar d'una lcera perforada. Al principi, va millorar per va recaure a l'endem. Malgrat diverses transfusions, va entrar en coma. En va despertar a les dues de la matinada del 13 de gener de 1941. Va demanar a una infermera que aviss la dona i el fill abans de tornar a quedar inconscient. Encara no havien arribat quan va morir (15 minuts desprs). Est enterrat al cementiri Fluntern, a poca distncia dels lleons del zoo de Zuric. La seva vdua, Nora, amb qui finalment s'havia casat a Londres el 1931, el va sobreviure deu anys. Est enterrada al seu costat, igual que el seu fill George, que va morir el 1976.

Obres principals.
Dublinesos.
Les experincies irlandeses de Joyce formen part essencial de la seva literatura, a ms dels escenaris i gran part dels temes per a tota la seva obra de ficci. Aquest primer volum de relats, Dublinesos, constitueix una anlisi penetrant de l'estancament de la societat dublinesa. Les narracions inclouen epifanies, mot especialment emprat per Joyce, amb el qual volia designar una sobtada conscincia de l'nima d'algun objecte o situaci. El relat final, el ms conegut del recull, "The Dead", va ser convertit en pellcula sota la direcci de John Huston el 1987.

Retrat de l'artista adolescent.
Es tracta d'una reescriptura gaireb total de l'abandonada Stephen Hero (part del manuscrit original va ser destrut per l'autor en un atac de rbia en plena discussi amb Nora). Un Knstlerroman o histria del desenvolupament personal d'un artista, s una novella de formaci i biogrfica on Joyce mostra un jove dotat que va adquirint maduresa i conscincia d'ell mateix. El personatge principal, Stephen Dedalus, es basa en el propi autor. Traces d'algunes tcniques que Joyce emprar ms endavant (el monleg interior i les referncies a la realitat psquica d'un personatge per comptes de l'entorn exterior) sn ja prou visibles. Joseph Strick va dirigir una pellcula basada en aquest llibre el 1977.

Exiliats i poemes.
Malgrat el seu inters inicial envers el teatre, Joyce noms va publicar una obra teatral Exilis, que va iniciar poc desprs d'esclatar la Primera Guerra Mundial el 1914 (editada el 1918). Estudiant la relaci de marit i muller, l'obra es remunta al final de The Dead i remet tamb a Ulisses, que ja havia comenat a escriure.

Joyce ha publicat diversos llibres de poesia. La seva primera obra madura publicada fou la satrica The Holy Office (1904), on es proclamava superior a molts membres de la renaixena celta. El seu primer recull complet de poesia Chamber Music (segons va explicar l'autor, el ttol fa referncia al so de la orina en colpejar un orinal -chamber pot en angls-) constava de 36 peces lriques. Aquesta publicaci el va dur a ser incls en la Imagist Anthology, en edici d'Ezra Pound, gran defensor de l'obra de of Joyce. Altres poesies publicades per Joyce durant la seva vida sn "Gas From A Burner" (1912), Pomes Penyeach (1927) i "Ecce Puer" (escrit el 1932 per assenyalar el naixement del seu net i la mort recent del seu pare). Es va publicar dins de Collected Poems (1936).

Ulisses.

Mentre acabava Dubliners el 1906, Joyce va considerar la possibilitat d'afegir un altre relat protagonitzat per un jueu anomenat Leopold Bloom amb el ttol Ulisses. Tot i que la idea no va prosperar en aquell moment, el 1914 es va posar a treballar en una novella amb el mateix ttol i el mateix punt de partida. Va concloure'n la redacci l'octubre de 1921. Va necessitar tres mesos ms per corregir el llibre abans de donar-lo per acabat en la data que s'havia imposat com a lmit: el seu quarant aniversari, el 2 de febrer de 1922.

Grcies a E. Pound, el 1918 se'n va iniciar la publicaci per entregues dins de la revista The Little Review. Editaven aquesta revista Margaret Anderson i Jane Heap, amb el suport de John Quinn, un advocat de Nova York interessat en la literatura i l'art contempornies i experimentals. Malauradament, aquesta publicaci va patir problemes de censura als Estats Units. La srie es va aturar el 1920, en ser condemnades les editores per obscenitat pblica. La novella va romandre prohibida al pas fins el 1933.

En part per culpa de la controvrsia, Joyce va tenir problemes per trobar un editor que accepts el llibre. Al final, es va publicar el 1922 grcies a Sylvia Beach, de la famosa llibreria Shakespeare and Company de Pars. Una edici anglesa de la m de la mecenes de Joyce, Harriet Shaw Weaver, va patir encara ms problemes amb les autoritats dels Estats Units, fins al punt que 500 cpies enviades a Amrica van ser incautades i, possiblement, destrudes. L'any segent, John Rodker va produir una impressi de 500 exemplars per substituir els interceptats, per la duana anglesa els va cremar a Folkestone. Una altra conseqncia de la situaci legal ambigua de la novella s el nombre de versions no autoritzades en circulaci, en especial, destaquen les publicacions pirata de l'editor Samuel Roth. L'any 1928, es va produir una decisi judicial contra Roth, que va aturar la publicaci.

El 1922 s un any clau de la literatura. Aquell any va assistir a la publicaci de lUlisses i de The Wasteland, de T. S. Eliot. Per a Ulisses, Joyce empra el corrent de conscincia, la pardia, bromes i gaireb totes les tcniques literries per presentar els personatges. L'acci de la novella, que transcorre en un sol dia, el 16 de juny de 1904, situa els personatges i esdeveniments de l'Odissea d'Homer en la Dubln de l'poca i trasllada Odisseu (Ulisses), Penlope i Telmac als personatges de Leopold Bloom, Molly Bloom (la seva esposa) i Stephen Dedalus, que contrasten pardicament amb els seus elevats models. El llibre explora diversos espais de la vida dublinesa, insistint en la seva misria i monotonia. A la vegada, es tracta d'un entranyablement detallat estudi de la ciutat. En aquest sentit, Joyce va declarar "Vull fer un retrat prou complet de Dubln de manera que, si un dia, de sobte, la ciutat desaparegus, es pogus reconstruir a partir del llibre". Per assolir tanta precisi, Joyce va seguir l'edici de 1904 del Thom's Directory (una obra que enumerava els propietaris o llogaters de cada local residencial o comercial de la ciutat). De passada, va bombardejar a preguntes els amics que encara vivien a la capital irlandesa.

El llibre consta de 18 captols, cada un d'ells aproximadament per a una hora del dia. Comena pels volts de les 8 a.m. i acaba poc desprs de les 2 a.m. de l'endem. Cadascun dels captols presenta el seu propi estil literari. A ms, cadascun fa referncia a un episodi de lOdissea homrica i va associat a un color, a una art o a una cincia i a un rgan del cos. La combinaci de l'escriptura caleidoscpica amb una estructura extremament formal i esquemtica representa una de les principals contribucions del llibre al desenvolupament de la literatura d'avantguarda del segle XX. Dues ms serien el recurs a la mitologia clssica com a marc per a l'obra i l'enfocament gaireb obsessiu sobre els detalls externs en un llibre on la major part de l'acci ocorre en la ment dels protagonistes. Amb tot, l'autor es va queixar que "potser he estat massa sistemtic amb Ulisses", i va acabar rebaixant les correspondncies mtiques eliminant els ttols dels captols (extrets d'Homer).

Finnegans Wake.
En haver acabat Ulisses, l'escriptor estava tan exhaust que no va escriure ni una ratlla de prosa durant un any. El 10 de mar de 1923 va informar a Harriet Weaver: "Ahir vaig escriure dues pgines. Les primeres des del darrer "S" dUlisses. Amb una ploma que vaig trobar, amb algunes dificultats les vaig copiar en grans lletres en un full doble per tal de poder-les llegir". Aix va nixer un text que primer es coneixia com Work in Progress i, ms endavant, com Finnegans Wake.

El 1926 Joyce havia acabat la primera de les dues parts del llibre. Aquell mateix any va conixer Eugene i Maria Jolas, que es van oferir a publicar el llibre per entregues dins de la seva revista: transition. Durant els anys segents, l'autor va treballar amb rpids progressos en aquesta obra, per durant els anys 30 avanava amb fora ms lentitud. Venia provocat per diversos factors. Per exemple, la mort del pare el 1931, la preocupaci per la salut mental de la seva filla Lucia i la seva prpia mala salut (i la vista debilitada). Gran part de la feina la va completar amb l'ajut de joves admiradors, entre ells, Samuel Beckett. Durant uns anys, Joyce va alimentar la idea de passar-li al llibre al seu amic James Stephens per tal que el complets, per la ra que Stephens havia nascut al mateix hospital exactament una setmana desprs i duia el nom de James (com ell mateix) i Stephens (com el seu alter ego de ficci).

Les reaccions a l'obra van ser de tota mena. Alguns dels primers partidaris de Joyce, com ara Pound o Stanislaus Joyce, germ de James, en van fer comentaris negatius. Un grup de partidaris, entre ells Beckett, van signar un llibre d'assaigs a favor de l'obra amb el ttol Our Exagmination Round His Factification for Incamination of Work in Progress (publicat l'any 1929). En una festa per celebrar el seu quaranta-set aniversari a casa dels Jolas, Joyce va anunciar el ttol definitiu de l'obra. La publicaci en tant que llibre va tenir lloc el 4 de maig de 1939.

El mtode joyce del corrent de conscincia, les allusions literries i la lliure associaci onrica arribant al lmit en aquesta obra, que abandona qualsevol convenci sobre argument i construcci dels personatges i est escrita en un peculiar i obscure llenguatge, basat sobretot en complexos jocs de paraules a diferents nivells. Aquesta manera de procedir s similar, encara que fora ms abundant, a la de Lewis Carroll amb Jabberwocky. Si Ulisses s un dia en la vida duna ciutat, Finnegans Wake s una nit i segueix la lgica dels somnis. Aix ha dut molts lectors i crtics a aplicar-li una descripci que recull Finnegans Wake en referncia a Ulisses: "usylessly unreadable Blue Book of Eccles". Tanmateix, els lectors han assolit un consens sobre els personatges centrals i l'argument (en lnies generals).

Els jocs de paraules del llibre neixen de jocs multilinges que beuen de nombrosos idiomes. El paper de Beckett i altres ajudants incloa tamb estampar paraules d'aquestes llenges en targetes per tal que Joyce se'n servs i, a mesura que la vista de l'autor empitjorava, escriure el que dictava.

La visi de la histria que proposa el text est molt influda per Giambattista Vico, i la metafsica de Giordano Bruno s important per a la interralaci dels "personatges". Vico proposava una visi cclica de la histria, en la qual la civilitzaci neix del caos, passa per les fases teocrtica, aristocrtica i democrtica i, a continuaci, torna al caos. L'exemple ms evident de la influncia d'aquesta visi de la histria es troba en les paraules que obre i tanquen en llibre. Finnegans Wake comena amb les paraules "riverrun, past Eve and Adam's, from swerve of shore to bend of bay, brings us by a commodius vicus of recirculation back to Howth Castle and Environs" i acaba amb "A way a lone a last a loved a long the". Dit d'una altra manera, la novella acaba amb el principi d'una frase i comena amb l'inici d'aquesta mateixa frase, amb la qual cosa el llibre esdev un immens cicle. De fet, Joyce va afirmar que el lector ideal del Wake patiria un "insomni ideal" i, un cop acabat el llibre, tornaria a la primera pgina i tornaria a comenar, en un clice infinit de lectura.

Llegat.
L'obra de Joyce s'ha vist sotmesa a un intens estudi per part d'experts de tot tipus. Ha exercit, a ms, una gran influncia en escriptors i estudiosos tan diversos com Samuel Beckett, Jorge Luis Borges, Flann O'Brien, Mirtn  Cadhain, Salman Rushdie, Robert Anton Wilson i Joseph Campbell.

Alguns estudiosos, com ara Vladimir Nabokov, mostren opinions contradictries envers l'obra de Joyce, per la qual cosa en destaquen algunes parts i en condemnen d'altres. Segons l'autor rus, Ulisses s brillant i Finnegans Wake, horrible. Borges hi estava d'acord. La teoria literria recent ha lloat l'ambici i la innovaci de Joyce. Jaques Derrida ho illustrava amb una ancdota que va tenir lloc en una llibreria a Tquio:

Un turista americ de la varietat ms tpica es va inclinar per sobre la meva espatlla i va sospirar: "Quants llibres! Quin s el definitiu? N'hi ha algun?" Era una llibreria extraordinriament petita, un quiosc. Vaig estar a punt de respondre: "S, n'hi ha dos: Ulisses i Finnegans Wake".

La influncia de Joyce tamb resulta evident en altres camps, ms enll de la literatura. La frase "Three Quarks for Muster Mark" de Finnegans Wake se sol considerar l'origen de la paraula quark, usada en fsica com a nom d'un dels tipus principals de partcules elementals que va proposar el cientfic Murray Gell-Mann. Tamb ha exercit influncia en el camp de la filosofia. El filsof francs Jacques Derrida va escriure un llibre sobre l's de la llengua a Ulisses, i el filsof estatunitenc Donald Davidson en va redactar un de similar sobre Finnegans Wake comparant-lo amb Lewis Carroll. D'altra banda, el psicoanalista francs Jacques Lacan va emprar els texts de Joyce per explicar el seu concepte de sinthome.  Segons Lacan, l'escriptura de Joyce s la corda de salvament que el allunyar de la psicosi.

Cada any, el 16 de juny s'honora la memria de l'autor i la seva obra ms coneguda amb la celebraci del Bloomsday, a Irlanda i arreu.

El repte de traduir Joyce al catal va ser assumit per Joaquim Mallafr. Segons valoracions de professionals i entesos, amb molt bons resultats.

Llistat d'obres.
 Stephen l'heroi (Stephen Hero), 1904, no publicat fins el 1944.
 Msica de cambra (Chamber Music), 1907.
 Dublinesos (Dubliners), 1914.
 Exiliats (Exiles), 1915.
 Retrat de l'artista adolescent (A Portrait of the Artist as a Young Man), 1916.
 Ulisses, 1922;
 Pomes penyeach (recull de 30 poemes), 1927.
 Finnegans Wake, 1939;

Enllaos externs.
 Bibliografia de James Joyce;
 Revista James Joyce trimestral;
 Assaig sobre la influncia de Joyce en la msica popular;
 Exposici "James Joyce from Dublin to Ithaca" de la Cornell University;
 Com llegir Joyce, de la Universitat de Cambridge;
 Crtiques i assaig sobre James Joyce;
 Biografia de referncia de l'autor;
 La msica en les obres de Joyce;
 James Joyce Centre (Dubln);
 Enregistrament de Joyce llegint Finnegans Wake;
 Calligrafia de James Joyce com a tipus de lletra "True Type";





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91137" title="Kreuzlingen" nonfiltered="1218" processed="1206" dbindex="36314">

Kreuzlingen s un municipi sus del cant de Turgvia. Inclou l'antic municipi de Emmishofen que  fou independent fins el 1928.

Est situat a la riba sud del llac de Constana, immediatament al sud de la ciutat alemanya de Constana.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91138" title="Centralisme democrtic" nonfiltered="1219" processed="1207" dbindex="36315">
El centralisme democrtic s el model d'organitzaci i funcionament dels partits i organitzacions marxista-leninistes. La combinaci de centralisme i democrcia suposa potenciar la disciplina conscient i el sacrifici voluntari de la llibertat en nom de la mxima eficcia. El centralisme democrtic s'oposa al burocratisme i a altres formes d'organitzaci com les dels partits socialistes o les organitzacions assembleries.

Les seves principals caracterstiques sn:

 Carcter electiu i revocable de tots els rgans de direcci de baix a dalt.
 Rendici peridica de comptes pels rgans de direcci davant dels que elegiren i davant els rgans superiors.
 Llibertat crtica i autocrtica dins del partit.
 Estricta disciplina de partit, subordinaci de la minoria a la majoria.
 Les decisions dels rgans superiors son vinculants pels rgans superiors.
 Treball i direcci collectius, resnponsabilitat individual de cada militant.

En formulacions recents el centralisme democrtic equival a: democracia interna, unitat d'acci i direcci collectiva.

Histricament es pot lligar el centralisme democrtic a les formes organitzatives de la Comuna de Pars exposades per Karl Marx a "La guerra civil a Frana" (1871), encara que s'atribueix la seva formulaci moderna a Lenin, al seu escrit "Qu fer?" (1902).

s una proposta que mai s'ha concentrat, tot i haver arribat al poder de l'Estat, degut a la dificultat de concretar organitzacions que siguin al mateix temps de dalt cap a baix i de baix cap a dalt sense que es produeixi un procs de jerarquitzaci sobre les unitats de base i la conseqent centralitzaci; tot i aix, en un rang mol limitat i dintre de la subordinaci a l'aparell centralm aquestes organitzacions de base tenen o han tingut alguna capacitat de decisi i acci, encara que molt relativa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91139" title="Colom figureta" nonfiltered="1220" processed="1208" dbindex="36316">
El colom figureta s una raa de colom prpia de Catalunya.

Histria.
s un colom encorbatat. Segurament prov de la selecci de coloms tunisians (corbata tunisiana) del nord d'frica portats a la Pensula Ibrica pels rabs.

Les primeres referncies, per, sn ja entrat el segle XVIII.

s una de les races de colom amb un estat de preservaci ms ptim.
Caracterstiques.
Pesa entre 155 i 170 grams (una de les races ms petites del mn).
S'admeten tots els colors i dibuixos mentre siguin ben delimitats.
el blanc s el color preferit.
Camina enfilat sobre els dits del davant.
s d'anatomia esvelta.

Enllaos externs.
Les races domstiques autctones de Catalunya;
El Francol, Associaci de Criadors d'Aus;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91140" title="Thomas Mann" nonfiltered="1221" processed="1209" dbindex="36317">


Paul Thomas Mann ( Lbeck, Alemanya 1875 - Zuric, Sussa 1955 ) fou un novellista alemany guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1929. 

Destaca sobretot per una srie de novelles piques, de gran contingut simblic tot i que sovint tamb irniques, que revelen la psicologia de l'artista i intellectual. Tamb se'l recorda per l'anlisi i la crtica de l'nima alemanya i europea de principis del segle XX, partint d'histries alemanyes i bbliques modernitzades, a ms d'idees de Goethe, Nietzsche i Schopenhauer.

Biografia.

Va nixer el 6 de juny de 1875 a la ciutat de Lbeck, poblaci situada a l'actual estat de Slesvig-Holstein, sent el segon fill de Thomas Johann Heinrich Mann, senador i comerciant de cereals, i la seva dona, Julia da Silva Bruhns, nascuda al Brasil. El pare de Thomas va morir el 1891 i, per disposici testamental, es va liquidar l'empresa de cereals, cosa que va motivar el trasllat de tota la famlia a Munic. Desprs d'estudiar cincies a l'Institut de Lbeck, va romandre a la Universitat de Munic preparant-se per la carrera de periodisme estudiant histria, economia, histria de l'art i literatura. 

Va viure a la capital bavaresa entre 1891 a 1933, llevat d'un any d'estada a Palestrina (Itlia), amb el seu germ gran Heinrich Mann, tamb escriptor. Posteriorment va treballar per a una companyia d'assegurances contra incendi del sud d'Alemanya entre 1894 i 1895. 

Amb l'arribada d'Adolf Hitler al poder l'any 1933 es va exiliar a Sussa fins el 1938, any que es va traslladar als Estats Units d'Amrica, on va fixar la seva residncia definitiva. L'any 1939 fou nomenat professor de literatura a la Universitat de Princeton, on es reun amb Albert Einstein. El 1942 es trasllad a Califrnia, esdevenint ciutad nord-americ el 23 de juny de 1944. El 1952 retorn a Europa, establint-se a la ciutat de Kilchberg, poblaci prop de Zuric. Mor en aquesta ltima ciutat el 12 d'agost de 1955.

Obra literria.
La seva carrera d'escriptor va comenar el 1897 a mb la publicaci del conte Der Kleine Herr Friedemann (El petit senyor Friedemann).

Grcies al seu viatge per Itlia en companyia del seu germ va comenar la redacci de Buddenbrooks - Verfall einer Familie (1901), descripci de la decadncia d'una famlia burgesa. En aquesta etapa inicial de la seva obra va centrar l'atenci en la conflictiva relaci entre l'art i la vida, que va abordar en Tonio Krger, Tristan (ambdues de 1903) i Der Tod in Venedig ("Mort a Vencia", 1912). Aquesta ltima obra, que descriu les vivncies d'un escriptor en una Vencia assolada pel clera, suposa la culminaci de les idees esttiques de l'autor, que va elaborar una peculiar psicologia de l'artista. 

A l'esclatar la Primera Guerra Mundial va defensar el nacionalisme alemany, al final de la contesa, no obstant aix, la seva ideologia va evolucionar i es va convertir en fervent defensor dels valors democrtics. Testimoniatge d'aquesta evoluci s la novella Der Zauberberg ("La muntanya mgica", 1924), que transcorre en un sanatori per a tuberculosos i constituex una transposici novellada dels debats poltics i filosfics de l'poca. 

Durant el seu exili als Estats Units les seves obres estan repletes d'allusions bbliques i mitolgiques: en la tetralogia Joseph und seine Brder ("Josep i els seus germans", 1933-1943) fa una reinterpretaci de la histria bblica per indagar en els orgens de la cultura occidental, i a Doktor Faustus ("Doctor Faust", 1947), que presenta la histria d'un msic que ven la seva nima al diable, va tractar d'establir les causes psicolgiques que van fer possible el nazisme. Finalment a Bekenntnisse des Hochstaplers Felix Krull. Der Memoiren erster Teil("Confessions de Felix Krull), la seva ltima novella, va recuperar la ironia sobre la naturalesa del ser hum que havia caracteritzat moltes de les seves obres precedents.  

Obra seleccionada.
1897: Der kleine Herr Friedemann;
1897: Der Bajazzo;
1900: Der Weg zum Friedhof;
1901: Buddenbrooks - Verfall einer Familie;
1902: Gladius Dei;
1903: Tristan;
1903: Tonio Krger;
1905: Wlsungenblut;
1909: Knigliche Hoheit;
1912: Der Tod in Venedig;
1918: Betrachtungen eines Unpolitischen;
1922: Von deutscher Republik;
1924: Der Zauberberg;
1926: Unordnung und frhes Leid;
1938: Dieser Friede;
1930: Mario und der Zauberer;
1933-1943: Joseph und seine Brder;
1933: Die Geschichten Jaakobs;
1934: Der junge Joseph;
1936: Joseph in gypten;
1943: Joseph, der Ernhrer;
1937: Das Problem der Freiheit;
1938: The Coming Victory of Democracy;
1939: Lotte in Weimar: The Beloved Returns;
1940: Die vertauschten Kpfe - Eine indische Legende;
1943: Deutsche Hrer!;
1947: Doktor Faustus;
1951: Der Erwhlte;
1922/1954: Bekenntnisse des Hochstaplers Felix Krull. Der Memoiren erster Teil, inacabat;

Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (8382) Mann descobert el 23 de setembre de 1992 per Freimut Brngen.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1929;
  Thomas Mann al Projecte Gutenberg;






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91143" title="Colom refilador ull de peix" nonfiltered="1222" processed="1210" dbindex="36318">
El colom refilador ull de peix s una raa de colom prpia de Catalunya. El nom prov primer pels seus ulls caracterstics i desprs per qu les rmiges, per fricci amb l'aire, refilen, canvinant de modulaci a cada gir.

Histria.
Segurament el seu origen es troba en les races de colom d'Algria. No se'n t referncies fins al segle XVII.

Malgrat ser una raa tan caracetrstica ha estat a punt de desaparixer i si ha arribat a l'actualitat ha estat a la perseverncia de molts pocs criadors.


Caracterstiques.
Pesa entre 310 i 335 grams.
Cos allargat i esvelt.
Vol en solitari o en estol.
Molt bones criadores (les colomes es fan servir per altres races difcils de criar).
Ulls molt grossos de color blanc perla.
Nineta dels ulls molt petita de color negre intens.
Sn admesos tots els colors i patrons de plomatge, destacant:
negres;
ales blanques;
tigrats en tots els colors;
Vola donant capgirells.
Les rmigies xiulen en fricci amb l'aire.

Enllaos externs.
Les races domstiques autctones de Catalunya;
El Francol, Associaci de Criadors d'Aus;
Club Catal de Coloms de Races Autctones;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91145" title="Cork" nonfiltered="1223" processed="1211" dbindex="36319">
  
Cork (Corcaigh en galic irlands) s la segona ciutat de la Repblica d'Irlanda i la tercera ciutat ms gran de tota l'illa desprs de Dubln i Belfast, en aquest ordre. Es tracta de la ciutat principal i el centre administratiu del Comtat de Cork i la ciutat ms gran de la provncia de Munster.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91147" title="Concha Buika" nonfiltered="1224" processed="1212" dbindex="36320">

Concha Buika s una cantant mallorquina d'origen guine i criada amb gitanos, nascuda a Palma l'any 1972.

La seva msica combina la msica flamenca, el soul, el jazz i el funk. El 2008 va rebre el Premi Ramon Llull.
 
 Discografia .
Mi nia Lola 2006;
Buika 2005;
Mestizo 2000, amb el pianista Jacob Sureda.

 Enllaos externs.

 Fitxa de l'artista;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91149" title="Terek" nonfiltered="1225" processed="1213" dbindex="36321">

El riu Terek (en rus:       ) (en georgi:       Tergi) s un dels principals rius del nord del Caucas. Neix a una glacera a la muntanya del Kazbek, a Gergia, va al nord per Osstia del Nord, a l'est per Txetxnia i el Daguestan i arriba finalment a la Mar Cspia, on forma un gran delta de ms de 100 Km. Les ciutats ms importants del seu curs sn Vladikavkaz, Mozdok i Kizlyar.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91151" title="Crisi del segle III" nonfiltered="1226" processed="1214" dbindex="36322">
La crisi del segle III fou un perode que assol els territoris de l'Imperi Rom a partir de les primeres invasions dels brbars. 

Durant els segles I i II dC, l Imperi Rom fundat per August aconsegu de mantenir un equilibri econmic i poltic entre les diverses parts constitutives dels territoris que el componien. El segle III les tensions es manifestaren de forma palesa. A l'exterior la pressi dels brbars es fu insostenible i les diverses entrades de tribus germniques, normandes i magiars per territoris de l'Imperi esdevingueren cada cop ms freqents i ms costoses de reprimir.

Des de mitjan segle II l'expansi militar romana s havia acabat i amb aix la font principal d'obtenci d esclaus i font d'ingressos dels impostos dels perdedors i dels botins de guerra. La crisi del segle III marc l inici de la decadncia. L emperador Cmmode es va esforar a pa liar-la amb mesures com la devaluaci de la moneda. Finalment, s'impos la Dinastia Severa amb Septimi Sever suportat per l'exrcit. El succe el seu fill Caracalla, que don la ciutadania romana a tots els homes lliures. 

La dinastia segent, la dels Severs, va intentar reduir les despeses de l exrcit i augment la pressi fiscal. Tot en va. L ltim Sever mor assassinat per les legions del Rin. Havia arribat el caos i l'anarquia militar (235-270). En els cinquanta anys segents tingueren el poder vint-i-cinc csars. Noms un mor de mort natural. En aquest perode tamb s'intensificaren les invasions brbares (gots, alamans, francs), i els primers intents de desmembrament de l'imperi. A l'altra punta de l'imperi, els sassnides reemplaaren els parts a l'Orient en la seva hostilitat amb Roma. 

Valeri I i el seu fill Galli es repartiren l'imperi el 253: el primer es qued l'Orient i el segon l'Occident. Valeri fou capturat i ajusticiat pels perses. Durant els vuit anys segents, l'anarquia s'accentu amb els trenta tirans, emperadors nomenats a les provncies que regnaven alhora. Durant aquest perode, el general Claudi II (268-270), imped a Nis una invasi per part de 320.000 gots (269).

L'ordre fou reestablert amb l'illiri Aureli (270-275) que recuper la disciplina i unitat de l'imperi, es feu anomenar dominus et deus, derrot a la reina Zenbia de Palmira i constru un nou cercle de muralles a Roma. El seu assassinat a Dcia fou seguit pel regnat de cinc emperadors ms, tots assassinats. 

Diocleci (284-305) aconsegu ordenar el territori rom a base d una racionalitzaci administrativa i d una estructura de poder centrada sobre la seva persona (persegu els cristians i subdivid moltes provncies, que passaren de 44 a 60), i s envolt de l'aura d'autoritat i adoraci prpia de sobirans orientals: fou deficada a la manera oriental. Per a l organitzaci de l Imperi augment drsticament els impostos per pagar la nombrosa burocrcia imperial. La conseqncia d aquesta poltica financera fou la runa dels camperols lliures. A ms, divid l Imperi: dos augusts, assistits per dos csars, governaven els dos hemisferis en qu es divid el territori .

Pel que fa als esclaus, perillosos i cars, es convertiren en colons iniciant-se un cicle de vinculacions personals.



Referncies.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91152" title="El meu avi" nonfiltered="1227" processed="1215" dbindex="36323">
El meu avi s l'havanera catalana ms coneguda i cantada. Fou composta per Josep Llus Ortega Monasterio el 1968 i homenatja els soldats morts en la guerra de Cuba.

La lletra de la can fa referncia a un vaixell de guerra, el Montserrat conegut popularment com El Catal, que va trencar diverses vegades el bloqueig de la marina nord-americana a l'illa de Cuba, fin que va ser enfonsat l'any 1898. Hi haurien mort el nostramo (patr), el timoner i catorze mariners, tots de Calella de Palafrugell.

Encara que la lletra s una creaci literria, el contingut es basa en els records reals de l'avi de l'autor, un coronel retirat, que visqu la guerra personalment. L'obra s'inspira en el capit Manuel Deschamps Martnez (La Corunya 1853 - Canet de Mar 1923), descendent de catalans, que juntament amb el masnov Salvador Maristany i Sensat va comandar el vapor Montserrat. Per aquest fet, l'any 1998 el govern espanyol en va fer dipositar les despulles al Panten de Marinos Ilustres.

Entre el 1883 i el 1923,  la Compaa Trasatlntica, propietria del Montserrat, tingu tamb un vapor anomenat Catalua, per no consta que prengus part en la guerra.

El meu avi ha estat adaptada per a coral i apareix a la pellcula Pasin de Hombre de Jos Antonio de la Loma (1989) .

Lletra.

El meu avi va anar a Cuba
a bordo del "Catal"
el millor barco de guerra
de la flota d'ultramar. 
El timoner i el nostramo
i catorze mariners
eren nascuts a Calella 
de Palafrugell. 


Quan el "Catal" sortia a la mar
els nois de Calella
feien un cremat
mans a la guitarra solien cantar:
Visca Catalunya! Visca el "Catal"!


Arribaren temps de guerres
de perfdies i tracions
i en el mar de les Antilles 
retronaren els canons. 
I els mariners de Calella
-el meu avi enmig de tots-
varen morir a coberta, 
al peu del can. 


Quan el "Catal" sortia a la mar
cridava el meu avi:
Apa, nois, que s tard!
per els valents de bordo 
no varen tornar, 
tingueren la culpa els americans

Referncies.


 Bibliografia .
 Galina Bakhtiarova Transatlantic Returns: The Habanera in Catalonia a Quaderns-e 03 2004-a  ;
 Jos Cervera Pery El Panten de Marinos Ilustres Madrid: Ministerio de Defensa, 2004 ;

 Enllaos externs.
 Lletra en catal i castell, i msica en format mp3;
 Acords per a guitarra;
 Resum biogrfic de Manuel Deschamps;
 Anlisi antropolgica dEl meu avi i traducci de la lletra a l'angls ;
 Tutorial en vdeo per interpretar-la amb guitarra;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91155" title="Mozdok" nonfiltered="1228" processed="1216" dbindex="36324">



Mozdok (en rus:        , en osset:     ) s una localitat de la repblica  d'Osstia del Nord, a la Federaci Russa. s el centre administratiu del districte que porta el seu mateix nom, i est situada a 92 Km al nord de Vladikavkaz, la capital. Va ser fundada l'any 1759, i el seu nom significa bosc dens en llengua kabard. Actualment s el segon municipi de la repblica en nombre d'habitants (42.865 l'any 2002).


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91156" title="Rodes" nonfiltered="1229" processed="1217" dbindex="36325">



Rodes (en grec      , Rodos) s l'illa ms gran del Dodecans i la ms oriental de les illes principals de Grcia, a la mar Egea. Est situada a tan sols 18 km a l'oest de la costa de Turquia, entre la Grcia continental i l'illa de Xipre. El 2004 tenia una poblaci d'uns 110.000 habitants, dels quals la meitat residien a la ciutat de Rodes, el nucli ms habitat i el principal centre comercial de l'illa. Rodes s la capital del noms o departament del Dodecans i de la provncia de Rodes, que tamb inclou les illes venes de Simi, Tilos, Khalki i Kastelrizo. 

Histricament, s coneguda sobretot pel Cols de Rodes, una de les set meravelles del mn. La ciutat medieval de Rodes ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat.

 Referncies antigues .

Rodes (en grec Rhodos) va ser coneguda en llat com a Rhodus. El seu nom primitiu fou Ofissa, i desprs fou coneguda com a Stdia, Telchinis, Astria, Aethraea, Trincria, Corymbia, Poieessa, Atabyria, Macria i Oloessa. La seva muntanya mes alta era l'Atabyris o Atabyrion (actualment Attaviros, 1.215 metres), i les ciutats eren situades a la costa.

 Histria .

 Histria antiga .

Els seus primitius habitants llegendaris foren els telkines (telchines) i haurien vingut des de Creta. Els telkines eren nou, i una germana, Halia, es va aparellar amb Posid i va tenir sis fills i una filla anomenada Rhodos que va donar el seu nom a l'illa.  Es mes probable per que el nom derivi del grec rhodos (rosa) ja que la rosa apareix com a smbol a les monedes.

Els segents habitants llegendaris foren els heliades (heliadae) que eren set i foren els ancestres de les set tribus de l'illa; van emigrar a Lesbos, Cos, Cria, i Egipte.

Tamb la llegenda esmenta l'establiment de colnies estrangeres: Egipcis dirigits per  Danaos, fenicis per Cadmos, tessalis i caris.

Finalment l'illa fou dominada pels drics desprs del 1200 aC.
 
Les tres primeres ciutats eren Lindos, Ialisos i Camiros (llat Lindus, Ialysos i Camyrus) que junt amb Cos, Cnidos i Halicarns van formar l'hexpolis drica amb santuari com a la costa de Cria i Apollo com a detat tutelar.

Els rodis van fundar colnies a les Balears, a la costa gironina (Rhode), al sud d'Itlia (Partnope, Salpia, Siris i Sbaris), a Siclia (Gela), a Cilcia (Soli), i a Lcia (Gagae i Corydalla).
 
El 478 aC van ingressar a la Lliga Dlica encapalada per Atenes. Les ciutats rdies van pagar tribut a Atenes a la primera part de la guerra del Pelopons per el 412 aC es van passar als espartans desprs del desastre de Siclia. Un intent de contrarevoluci dels populars, favorables a Atenes, fou esclafat a les tres ciutats.

El 408 aC les tres ciutats es van unir i van fundar una nova ciutat, Rodes, a l'extrem nord de l'illa, que va esdevenir capital d'un estat unificat que abraava tota l'illa.
El 396 aC Con amb la flota atenenca es va presentar a l'illa i la van forar a retornar al seu bndol. Es va establir un govern democrtic que no va durar, i el 390 aC els aristcrates enviats a l'exili sis anys abans van retornar i van assolir el poder amb ajut espart.

L'excessiu poder d'Esparta va allunyar al govern de Rodes d'aquesta potencia, i llavors es va acostar a Atenes per el 371 aC desprs de Leuctres, es va aliar a Tebes. Durant la guerra social que va durar fins el 355 aC van estar contra Atenes, instigats pel dinasta de Caria. El 357 aC va caure en mans del princep de Cria Mausol, conservant per la seva autonomia.

El 342 aC Mentor de Rodes, un cap militar que havia lluitat al servei d'Artabazos II strapa rebel de Dascilios o Frgia Hellespntica i mes tard al servei d'Egipte ajudant al rei de Sid, Tabnit II, revoltat contra Prsia, va obtenir el perdo del rei (que va apreciar les seves qualitats militars doncs lluitant a Sid havia derrotat als strapes Mazeos de Cilcia i Belisis de Sria, i noms va poder ser derrotat per les superiors forces de l'exrcit reial persa) que el va enviar a Rodes, que d'aquesta manera va esdevenir un estat vassall de Prsia. Mentor va fer cridar al seu germ Memnon de Rodes i al seu cunyat Artabazos II exiliats a Macednia, i especialment el primer es va demostrar un general mot hbil, i va ser el darrer cap dels perses que va fer front a Alexandre el Gran per la seva sobtada mort el 333 aC va deixar Prsia a la merc d'Alexandre. 

La conquesta macednica de Prsia va implicar tamb la sotsmissi de l'illa de Rodes a Macednia i una guarnici es va establir a l'illa (332 aC) per fou expulsada a la mort d'Alexandre (323 aC). Des llavors va establir una poltica independent amb aliana als Ptolemeus d'Egipte que era d'inters pel seu comer.

Per trencar l'aliana amb Egipte, Rodes va patir un pic setge de part de Demetri Poliorcetes, fill d'Antgon (305-304 aC). Finalment Demetri es va retirar i va signar la pau, i va deixar una gran quantitat de material militar al lloc, que els rodis van vendre, i amb el diner recollit van erigir una esttua al deu sol, Hlios, coneguda con el cols de Rodes.

En aquestos anys Rodes va estendre el seu domini a la costa de Lcia i a  Cria, a l'anomenada Perea Rodia, i a les illes venes: Kasos, Krpathos, Telos i Khalki.

Agatgetos i Astimedes van prendre partit pels romans i van intentar convncer al govern de l'illa d'aliar-se a Roma vers el 171 aC, per l'illa va romandre neutral. Tot i aix, desprs de la derrota de Perseu de Macednia (168 aC) Rodes va haver de cedir molt dels seus territoris a Roma, acusada d'haver donat suport al rei macedoni. El 164 aC va signar un tractat d'amistat amb Roma i l'illa va esdevenir el centre d'educaci de molts joves de famlies nobles romanes. 

A les guerres midritiques els rodis, aliats romans, es van defensar contra els pntics sense ajut i en premi Luculle li va retornar la Perea i algunes illes. A la guerra civil entre Csar i Pompeu van estar al costat del primer i desprs de la mort de Csar es van oposar tamb a Cassi; Alexandre de Rodes el lder poltic de Rodes que dirigia el partit popular fou elevat al crrec de Pritanis el 43 aC, per poc desprs Alexandre i l'almirall Mnasees foren derrotats per Cassi a la batalla naval de Cnidos i els republicans van entrar a la ciutat i van matar a tots els caps hostils i van vendre o saquejar la propietat publica incloent les ofrenes dels temples (42 aC). Des aquest moment el poder econmic i cultural de Rodes va perdre volada.

Tiberi hi va estar desterrat uns anys abans de ser emperador. Sota Claudi es va posar fi al seu estatus de nominal estat independent i fou incorporada a la provncia d'sia. Encara que mes tard va recuperar la condici de estat nominalment independent, ja noms va ser una ficci doncs les coses realment no van canviar. Vers el 300 fou inclosa a la Provncia de les Illes (Provincia Insularum) de la que fou capital.

 El govern de Rodes .

El poder corresponia a una assemblea del poble que tenia la decisi final sobre qualsevol afer; a aquesta assemblea per noms eren sotmesos els afers discutits prviament pel senat. El poder executiu era en mans de dos magistrats anomenats          , cadascun governava sis mesos a l'any; al seu costat els almiralls (        ) eren els que seguien en poder; hi havia altres crrec per les seves funcions i drets son incerts.

 Alta Edat Mitjana .

Va romandre en poder de Roma i desprs de Bizanci. El 654 fou atacada per Djunada ben Abi Umayya al-Azdi, governador de Sria que hi va construir un fort que va conservar set anys, per desprs va rebre ordre d'abandonar-lo (661). El 672 fou temporalment ocupada per les forces del califa Muawiyah I dirigides altre cop pel general Djunada ven Abi Umayya al-Azdi. Els rabs van trobar les restes del cols i els fragments foren venuts tot seguit a un mercader jueu que va usar 900 camells per transportar les peces, i va fondre el metall. El 718, desprs del fracs rab a Constantinoble, l'illa fou evacuada.

El 1082 Bizanci va concedir a Vencia una base naval comercial a Rodes que va garantir la tranquillitat a la zona, fins llavors objecte de depredacions de pirates de tota mena,  i els illencs del Dodecans van tornar a la mar i a la pesca com a principal ocupaci. El 1204, a la caiguda de Constantinoble, Rodes i les demes illes van romandre sota el control del emperador establert a Nicea, que el 1261 va recuperar l'antiga capital. El 1234 els venecians hi van establir emporis comercials per el 1248 foren substituts pels genovesos que van rebre el reconeixement bizant.

 Baixa Edat Mitjana .

El 1299 el Papa (que no hi tenia cap dret) va donar l'illa en feu a Frederic II de Siclia. El 1302 els venecians es van establir a l'illa (i a alguna mes entre 1302 i 1306) en posicions que foren considerades sota sobirania de la repblica.  El 1303 l'illa fou assolada per un terratrmol que va matar a bona part de la poblaci grega i els otomans es van establir a algun punt de l'illa dels que foren expulsats entre 1306 i 1309.

Frederic II va enviar  el 1305 al seu germ Ferran d'Arag, cavaller hospitalari, a ocupar algunes illes gregues, expedici que va fracassar. El 1306 els venecians van atacar i potser ocupar Nsiros i el veneci Andreu Cornaro es va apoderar de Krpathos; la posici genovesa a les illes era molt feble i l'almirall genovs Vignolo de Vignoli, allegant tenir Cos, Leros i una hisenda de Rodes (Lardos) en feu de l'emperador, es va reunir secretament a Limasol amb el gran mestre dels Cavallers de Sant Joan de Jerusalem, Fulc de Villaret (27 de maig de 1306) i va vendre els seus drets, acordant conjuntament la conquesta de Rodes de la que Vignolo es reservava Lardos i un altre castell de la seva elecci, a mes d'un ter de les rendes de les demes illes.

El 23 de juny Villaret va sortir de Limasol amb dos galeres a les que es van unir d'altres provedes pels genovesos i es van apoderar de Kastelrizo. Vignolo denunciat a les autoritat gregues de Rodes, es va escapar de l'illa i es va reunir amb Villaret. Cos fou ocupada per sorpresa per els grecs van recuperar el castell i els van expulsar. El 5 de setembre de 1307 el Papa va confirmar la cessi de Rodes (a la que no tenia cap dret) ara als cavallers. El 20 de setembre de 1306 els cavallers van ocupar Peraclos a la costa oriental de Rodes per el dia 25 foren rebutjats en el seu atac a la ciutat de Rodes. 

El novembre, per la traci d'un grec, van ocupar el castell de Fileremos i van iniciar el setge de la ciutat per el 1307 l'emperador Andrnic va enviar unes galeres i els va obligar a aixecar el setge. L'octubre de 1307 van arribar galeres de refor des de Xipre i es van apoderar de Lindos. L'abril de 1308 van oferir a l'emperador de governar l'illa sota la seva sobirania per l'oferta fou rebutjada per Andrnic. La captura d'un vaixell amb subministraments per Rodes, que va arribar accidentalment a Famagusta, fou determinant, i finalment, amb la complicitat del capit del vaixell, la ciutat de Rodes fou ocupada segons la data tradicional el 15 d'agost de 1309.

Des el 1310 els cavallers van voler fer complir la prohibici del Papa de comerciar amb els musulmans i aix va portar a l'enfrontament amb els genovesos.

Els Cavallers van dominar les illes del Dodecans (1410) menys Astiplea (dels Querini), Krpathos (Cornaro) i Kasos.  Nsiros fou donada en feu als Assanti d'Ischia el 1316. El 1325 els feus de Vignolo van passar a son germ Fulc de Vignoli hereditariament per amb prohibici de vendre sense consentiment dels cavallers.

Kos, on els grecs havien rebut l'ajut de 50 soldats venecians mercenaris, fou ocupada parcialment pels cavallers el 1312 i 1315 per aquesta  possessi no fou reconeguda per Bizanci, que en va atorgar la concessi als Giustiniani de Quios el 1362, i hi van tenir alguna factoria per un segle desprs, abans del 1481, la van renunciar a favor dels cavallers.

El 1319 una revolta a l'illa de Leros dels grecs va retornar l'illa a Bizanci per el 1320 els cavallers la van recuperar.

El 1344, en el marc d'una lliga organitzada pel Papa Clement VI, els cristians van arrabassar Esmirna a l'emir d' Aidin. La ciutat fou confiada als cavallers que la van conservar tot i els atacs turcs, fins que el 1403 hi va arribar Tamerl que la va saquejar i fou evacuada. El 1365 van participar al saqueig d'Alexandria dirigit per rei Pere I de Xipre.

Vers el 1420 el sold Mehmet I va permetre als cavallers de Rodes ocupar la ciutat d'Halicarns i hi fou construt un castell (el castell de Sant Pere, que encara es conserva hi amb les seves torres es el smbol de la moderna ciutat de Bodrum).
  
Entre 1440 i 1444 Rodes fou atacada tres vegades (1440, 1443 i 1444) pels mamelucs d'Egipte sense xit. El 1443 van ocupar l'illa de Kastelrizo, per Rodes ciutat no fou atacada fins el 1444 i va estar assetjada 40 dies.

Desprs de 1450 els otomans dirigits per Hanza Bey van atacar Kos i la fortalesa d'Arkangelos a la costa nord-est de Rodes, per es va resoldre amb un tractat que establia la fi de les depredacions als vaixells otomans per part de corsaris protegits pels cavallers.

Constantinoble fou ocupada pels otomans el 1453 i llavors Kasos va passar a Rodes. El 1480 Rodes fou assetjada (maig a juliol), per Mesih Pasha, per va fracassar a l'assalt final el 28 de juliol. L'estiu del 1482 el shehzade Djem, derrotat per son germ Baiezid II, es va refugiar a Rodes i fou enviat a Frana on va morir el 1495.

El juliol de 1522 es va iniciar l'atac a Rodes; el castell de Sant Pere amb la ciutat d'Halicarns va passar sota sobirania de  Solim el magnfic (llavors la ciutat era anomenada Petrion, probablement del nom del castell) i els otomans ho van convertir en Bodrum. Finalment els turcs van conquerir Rodes (25 de desembre del 1522) i al 1 de gener del 1523, en virtut del tractat de capitulaci, es va permetre l'evacuaci dels cavallers de les illes sans i estalvis. Murad, fill de Djem, que havia optat per quedar-se a l'illa, i s'havia convertit al cristianisme, fou executat junta amb un fill (la dona i dos filles foren enviades a Istanbul). Kos fou ocupada poc desprs. El 1537 els otomans van ocupar Krpathos i Kasos.

 Dominaci otomana .

L'illa va esdevenir un sandjak de l'eyalet de l'arxiplag, sota autoritat del Kapudan Pasha. La reforma administrativa de 1867 que va establir el wilayet com unitat administrativa superior, dividits en sandjaks i kades, la va incloure en el wilayet de l'arxiplag dividit en els sandjaks de Lesbos, Quios, Lemnos i Rodes, amb capital a Quios. El 1876 la capital del wilayat fou transferida a Rodes (ciutat).

 Dominaci italiana .

El 4 de maig de 1912 un cos expedicionari itali de sis mil homes va desembarcar a l'illa i la va ocupar sense resistncia. El wali va fugir al continent i la petita guarnici es va refugiar a Psinthos, una fortalesa d l'interior, que fou ocupada pels italians el 1 de juny. El tractat de pau d'Ouchy (octubre de 1912) va establir la restituci de l'illa (i altres illes) a Turquia, per Itlia va allegar indemnitzacions per la guerra dels Balcans i va demorar l'entrega i ja va esclatar la Primera Guerra Mundial, al final de la qual el Tractat de Lausana va reconixer la possessi italiana (24 de juliol de 1923). 

L'illa fou ocupada pels anglesos el 1944 i entregada a Grcia el 7 de mar de 1948.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91166" title="Dret internacional privat" nonfiltered="1230" processed="1218" dbindex="36326">

El dret internacional privat (sovint abreujat DIP o DIPr) s el sector de l'ordenament jurdic de cada estat que regula l'especfica problemtica de les relacions entre subjectes privats en qu hi apareix un element d'estrangeria o internacionalitat. L'objecte del dret internacional privat sn les relacions privades internacionals (tamb conegudes com relacions transfrontereres o relacions de trfic jurdic extern).

En funci de l'element d'estrangeria present en una relaci, hom pot observar l'existncia de:
Relacions amb element d'estrangeria de carcter personal: es tracta de relacions jurdiques en qu hi interv una persona de nacionalitat estrangera, o que simplement t el seu domicili o residncia habitual en un altre estat.
Relacions amb element d'estrangeria de carcter real: l'objecte de la relaci jurdica es troba a l'estranger.
Relacions amb element d'estrangeria de carcter formal: les formalitats per a la conclusi d'un negoci o acte jurdic es realitzen a l'estranger.

Contingut del dret internacional privat.
Diversos sectors integren el dret internacional privat:
Sector de la competncia judicial internacional: determina quan els tribunals d'un pas sn competents per a conixer d'un determinat litigi en qu hi ha un element d'estrangeria.
Sector del dret aplicable: un cop afirmada la competncia judicial internacional dels tribunals d'un estat, s necessari determinar quin ordenament jurdic han d'aplicar aquests per a resoldre una situaci privada internacional.
Sector del reconeixement i l'execuci de les sentncies estrangeres: fixa els efectes que dins de cada estat poden desplegar els actes i les decisions estrangeres relatives a situacions privades internacionals.

Dret de la nacionalitat i d'estrangeria.
Als pasos llatins, hom tendeix a incloure dins el DIP el dret de la nacionalitat i el dret d'estrangeria. Altres pasos, per, no segueixen pas aquesta opci, en considerar que, stricto sensu, l'objecte d'aquestes disciplines no sn les relacions entre subjectes privats amb element d'estrangeria sin la relaci entre un subjecte privat i un estat.

Dret interregional.
Hi ha estats, coneguts com a estats plurilegislatius, amb ordenaments jurdics formats per una pluralitat de sistemes jurdics. En aquests estats es donen situacions jurdiques que afecten els particulars i respecte de les quals s precs concretar quin dret s aplicable, d'entre tots els vigents dins l'estat, a la situaci jurdica privada i quin jutge s competent per a conixer del cas. s el que es coneix com a dret interlocal o interregional, que resol el problema que planteja l'existncia de relacions privades que presenten vincles amb diverses legislacions coexistents dins un mateix estat. Sobre si el dret interregional s o no un sector ms del Dret internacional privat o b es tracta d'una disciplina autnoma dues posicions sn possibles:
 Teoria negativa o de l'exclusi: per aquest grup d'autors (p.e. W. Goldschmidt i E. Bartin), les situacions de les quals s'ocupa el Dret interregional no formen part de l'objecte del DIP, en tractar-se de situacions internes i no pas internacionals.
 Teoria positiva o de la inclusi: per a un altre grup de juristes (p.e. F.K. Savigny i E. Audinet), la qesti s bsicament mateixa que en el DIP, determinar quin dret d'entre tots els connectats amb la situaci jurdica l'ha de regular. Aquesta opci s la seguida als Estats Units d'Amrica com a conseqncia de la importncia dels conflictes entre lleis dels diferents estats de la Uni.

Histria.
El dret internacional privat nasqu al segle XIII a les repbliques del nord d'Itlia. Cadascuna d'aquestes repbliques disposava d'un dret propi, conegut com statuta. El comer entre diverses repbliques port a plantejar-se per primera vegada la qesti de quin dret havia d'aplicar-se per a resoldre litigis en qu els ciutadans d'una repblica eren atrets davant els tribunals d'una altra. Fins aquell moment, l'aplicaci dels diferents ordenaments estava basada en el principi de territorialitat, en virtut del qual els tribunals de cada repblica noms aplicaven llur legislaci.

A mitjan segle XII, Francesco Accursio, un jurista de Bolonya, es planteja per primer cop si els statuta d'una repblica s'han d'aplicar als ciutadans estrangers. Accursio, basant-se en el dret rom, defensa que les lleis d'una repblica no han de ser aplicades als estrangers. Un altre jurista de l'poca, Aldrico, propos que en aquests casos s'apliqus la llei que aports un millor resultat. Amb l'obra d'aquest dos autors neix el dret internacional privat, iniciant-se una llarga poca de l'evoluci del dret internacional privat que es perllongar fins el segle XIX i que es coneix com l'poca estatutria.

L'poca estatutria (s.XIII-XIX).
Fins el segle XIX no veuran la llum les primeres disposicions legislades en aquesta matria. Ara b, els problemes del dret internacional privat sn objecte d'anlisi pels juristes de les escoles estatutries, l'autoritat dels quals s acceptada gaireb com a dret positiu pels tribunals que han de resoldre supsits de trfic jurdic extern.

El ms caracterstic de les doctrines estatutries s que llur centre d'atenci s la norma i el seu mbit d'aplicaci en l'espai. La tasca del DIP seria, segons aquestes doctrines, determinar l'mbit d'aplicaci de les normes en l'espai.

Les doctrines del segle XIX.
Mancini i el principi de la nacionalitat.
A mitjan segle XIX, es consoliden a Europa els estats nacionals. La intensificaci de la conscincia nacional, fomentada a Itlia per l'obra de Pasquale Stanislao Mancini influir en el dret internacional privat d'aquest pas, aix com en els de Frana i Espanya. Mancini defineix la naci com una comunitat d'individus units per llur llengua, llur religi i llurs tradicions. Aix, el fet de pertnyer a una naci s'expressaria mitjanant el vincle de la nacionalitat, que no noms hauria de determinar l'estatut poltic dels individus, sin tamb llur estat civil. Com les lleis estan adaptades a la mentalitat collectiva d'un poble, i sn un producte de llur condicions de vida, Mancini defn que han de ser aplicades a tots aquells que formen l'esmentada naci. Amb aix, Mancini introdueix per primer cop la nacionalitat com a criteri per a determinar l'aplicaci de les lleis.

El principi de la nacionalitat influ en la redacci del Codi civil itali de 1865, del Codi civil espanyol de 1889 i del Codi civil alemany de 1900, quedant les matries referents a l'estatut personal sotmeses a la llei nacional.

Savigny i la norma de conflicte.
Un dels juristes ms importants del segle XIX va ser l'alemany Friedrich Carl von Savigny, creador de l'escola histrica del dret. Amb Savigny, el centre del DIP va deixar de ser la norma i el seu mbit d'aplicaci espacial i va passar a ser-ho la relaci jurdica internacional. Segons Savigny, totes les relacions jurdiques tenen un centre de gravetat, que permet de localitzar les relacions jurdiques internacionals de forma general i abstracta en els ordenaments nacionals pels quals s'han de regir. Per articular aquesta idea, Savigny va crear un nou tipus de norma, la norma de conflicte.

La norma de conflicte localitza categories generals de relacions jurdiques, com ara la filiaci o la successi per causa de mort, de forma general i abstracta en l'ordenament en qu les mateixes tenen llur centre de gravetat. El centre de gravetat de la relaci s'identificaria grcies als punts de connexi (el domicili dels interessats, el lloc de celebraci d'un contracte...), que segons Savigny poden ser inferits de la natura intrnseca de les relacions jurdiques. Influt per l'esperit racionalista de la seva poca, Savigny va creure que sent el seu mtode fruit d'una aproximaci basada en la ra, les mateixes solucions es generalitzarien a totes les nacions civilitzades. s per aix que la seva doctrina ha estat qualificada com universalista. Una generalitzaci del seu mtode conduiria, segons Savigny, a l'anomenada harmonia internacional de solucions, s a dir, amb independncia de l'estat on es presents un litigi, aquest seria resolt sempre de la mateixa manera.

L'escepticisme nacionalista del primer ter del segle XIX.
Als pasos anglosaxons, no triomfaran les doctrines de Savigny ni tampoc les de Mancini. Aix mateix, aquests pasos es mantindran allunyats inicialment de la Conferncia de la Haia.

La persistncia de marcades diferncies entre els diferents sistemes de DIP contradiu el pronstic universalista de Savigny sobre la generalitzaci del seu mtode. Els primers convenis de la Haia que pretenen codificar el DIP sn ratificats per pocs estats, mentre que als pasos europeus comena a obrir-se pas en el primer ter del segle XIX un corrent nacionalista defensat per una part important de la doctrina. Els defensors del nacionalisme sostenen que el DIP s i ha de ser dret d'origen estatal i que per tant, cada estat ha de conservar la seva llibertat per a regular com desitgi el seu sistema de dret internacional privat. Les guerres mundials i la prdua de vigncia dels pocs tractats celebrats en matria de DIP abans de l'inici de les mateixes donaran un cop de grcia a l'optimisme internacionalista.

La tercera escola del DIP (del segon ter del segle XX fins l'actualitat).
Entre les escoles internacionalista i nacionalista, es desenvolupa a partir del perode d'entreguerres la tercera escola. Els autors d'aquest corrent defensen una aproximaci ms realista i puntual del DIP en sectors concrets mitjanant tractats internacionals. Aquestes idees van inspirar la Conferncia de la Haia desprs de la II Guerra Mundial, que a partir d'aquesta poca abandona el propsit d'una codificaci global, centrant-se en la unificaci de les disposicions que regeixen matries concretes, com ara les obligacions alimentries o la responsabilitat per accidents en carretera.

 Vegeu tamb .
 Llibre del Consolat de Mar, tractat de dret internacional del segle XIII, compilat a Catalunya;

Bibliografia.
CALVO CARAVACA, Alfonso-Luis; CARRASCOSA GONZLEZ, Javier. Derecho Internacional Privado. Volumen I. Granada: Ed. Comares, 2004. ISBN 84-8444-830-4;

Enllaos externs.
Informaci general i textos jurdics de Dret internacional privat ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91167" title="Romanshorn" nonfiltered="1231" processed="1219" dbindex="36327">


Romanshorn s una ciutat sussa del cant de Turgvia.Est situada a la riba del llac Constana enfront de la ciutat alemanya de Friedrichshafen. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91173" title="Joan Gols i Soler" nonfiltered="1232" processed="1220" dbindex="36328">
Joan Gols i Soler (Tarragona, 1894 - Caracas, 1947) va ser msic, dibuixant i pedagog.

 Biografia .
Estudi medicina, de primer, per abandon els estudis per collaborar en la tasca musical del seu pare, Josep Gols i Veciana. El 1920 es trasllad a Barcelona per fer-hi de mestre de capella de l'esglsia de Santa Maria del Mar. Dibuix ex-libris i, amb el pseudnim Jhon, caricatures. Va ser periodista del Diari de Barcelona, sots-director i crtic musical de La Nau i public a les revistes infantils En Patufet, L'Estevet i Virolet.

Juntament amb Ventura Gassol inici la collecci La Novella Estrangera el 1924; en Gols hi figurava com a administrador. Al novembre del mateix any, per, en Joan Gols ajudava en Gassol a creuar la frontera francesa, per mor de persecuci poltica. 

En els anys trenta recoll msica popular catalana en les expedicions de recerca de lObra del Canoner Popular de Catalunya.

La Guerra Civil el men a l'exili veneol (1940), on es guany la vida fent de dibuixant a la Direccin General de Estadstica. Amb la seva esposa Merc, filla del director d'orquestra Rodolfo Cavagliani, fund i dirig lInstituto Montessori de San Jorge, una instituci avanada en la pedagogia. Tamb port la direcci de l'instituci jueva Colegio Moral y Luces "Herzl-Bialik" (1946-1947). Collabor amb el programa radiofnic L'Hora Catalana, que s'emetia a diverses capitals americanes. El 1942 cre la Coral Catalana de Caracas; en morir, el 1947, hi continu la seva obra el seu fill, en Maral Gols i Cavagliani.

En els Jocs Florals de la Llengua Catalana de Caracas, del 1966, la Coral del Centre Catal de Caracas dot un premi Joan Cols, que guany el Cicle de Canons de Narcs Costa i Horts.

 Obra msical .
 Adu siau dos amors, recollida i harmontzada per a veu i piano;
 Amor inconstant, recollida i harmontzada per a veu i piano;
 Ara v el mes de maig, can per a quatre veus mixtes;
 Blancafort, can per a quatre veus mixtes;
 El bon caador, recollida i harmontzada per a veu i piano;
 Clara albada (1934), sardana;
 L'enramada, can popular catalana, harmonitzaci de Joan Gols;
 El fill de Don Gallard, can per a quatre veus mixtes;
 L'Hereu Riera, arranjament de la can popular catalana per a quatre veus mixtes;
 El pobret alegre, can popular catalana, harmonitzaci de Joan Gols;
 Ruixat d'estiu, sardana;
 Els tres tambors, arranjament de la can popular catalana per a quatre veus mixtes;

 Canons populars catalanes Barcelona: Boileau, s.d. (comprn Els segadors  -- L' enramada -- La dama d'Arag -- Tres ninetes hi ha a Frana -- L' enamorat -- Can de les mentides -- El rossinyol -- La pastoreta -- Flor de gessami -- El pardal -- Diumenge de rams -- A vos, verge Maria -- El cant dels ocells -- Nit de vetlla -- El desembre congelat);

 Obra literria .
 Creaci .
 Els almogvers Badalona: Proa, 1929;
 L'aranyeta d'or Badalona: Proa, 1930;
 En Bonhome i en Malhome Badalona: Proa, 1930;
 Els dotze treballs d'Hrcules explicats als infants Badalona: Proa, 1929;
 Ni amor ni llei Badalona: Proa, 1931;

Traducci .
  El bon pastor Barcelona: La Novella Estrangera, 1924;
  Carles Utter Barcelona: La Novella Estrangera, 1924;
 Zane Grey La herona de Fort Henry Barcelona: Juventud, 1933 1968;
 M.Mssorgski, versin espaola de Alexis Markoff y Juan Gols Bors Godunov. Drama musical nacional en 4 actos y 9 cuadros Moscou: W.Bessel; Berlin: Breitkopf & Hrtel, ca. 1908;
 Modest Mssorgski, lletra i msica Infantvoles (La cambra dels nens) = Infantiles (El cuarto de los nios) Barcelona: Boileau, 1975 ;

 Illustraci .
 Ventura Gassol El mur de roses Barcelona: L'Aven Grfic, 1924;
 Ventura Gassol L'oncle Neus. L'ombra del diable. L'escor del dest Barcelona: Imp. L'Aven Grfic, s.a.
 Alfons Maseras L'hort de cascalls. L'enterniment d'en Gnguil. Un crim  Barcelona: Els Contistes Catalans, 1924;
 Alfons Nadal Les paraules del savi. L'avi Brau. El negat facecis Barcelona: Els Contistes Catalans, 1924;

 Enllaos .
La Novella Estrangera











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91182" title="Maria de Saxnia-Altenburg" nonfiltered="1233" processed="1221" dbindex="36329">


Maria de Saxnia-Altenburg, reina de Hannover (Hilburghausen 1818 - Gmunden (Alta ustria 1907). Princesa de Saxnia-Altenburg i duquessa a Saxnia, era princesa amb el tractament d'altesa essent membre d'una petita famlia ducal que retenia la sobirania sobre un ducat de l'Alemanya central.

Nascuda el 14 d'abril de 1818 a la ciutat de Hilburghausen a l'actual land alemany de Turngia, era filla del duc Josep I de Saxnia-Altenburg i de la duquessa Amlia de Wrttemberg. Maria era nta per via paterna del duc Frederic I de Saxnia-Altenburg i de la duquessa Carlota de Mecklenburg-Strelitz; mentre que per via materna ho era del duc Llus de Wrttemberg i de la duquessa Enriqueta de Nassau-Weilburg.

Entre d'altres, Maria era germana de les princesa Alexandra de Saxnia-Altenburg, gran duquessa de Rssia, i de la princesa Elisabet de Saxnia-Altenburg.

El 18 de febrer de l'any 1843 contragu matrimoni a la ciutat de Hannover amb el prncep hereu i futur rei Jordi V de Hannover, fill del rei Ernest August I de Hannover. Jordi perd de forma total la vista arran d'un accident amb cavall. El prncep regal a la seva promesa el magnfic Castell de Marienburg a la ciutat de Hannover.

La parella tingu tres filles:

 SAR el prncep Ernest August de Hannover, nat a Hannover el 1845 i mort a Gmunden el 1923. Es cas amb la princesa Thyra de Dinamarca.

 SAR la princesa Frederica de Hannover, nada a Hannover el 1848 i morta a Biarritz el 1926. Es cas amb el bar Alfons von Pawel-Ramingen.

 SAR la princesa Maria Ernestina de Hannover, nada a Hannover el 1849 i morta a Gmunden el 1904.

L'any 1866 hagu de partir a l'exili amb el seu esps, essent accolits a Viena per l'emperador Francesc Josep I d'ustria. L'any 1878, el rei Jordi V de Hannover moria i Maria es convertia en viuda.

La reina Maria de Hannover erigida els ltims anys de la seva vida com un model de dona familiar, dola i respectada per tothom, mor l'any 1907 a l'exili austrac de Gmunden a l'edat de 89 anys.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91191" title="Campo Grande" nonfiltered="1234" processed="1222" dbindex="36330">



Campo Grande s una ciutat del Brasil capital de l'estat del Mato Grosso do Sul.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91192" title="Aristocrcia obrera" nonfiltered="1235" processed="1223" dbindex="36331">
El terme aristocrcia obrera s emprat per la teoria leninista per referir-se als treballadors dels pasos desenvolupats que es beneficien de la plusvlua extreta dels treballadors dels pasos depauperats. Aquesta teoria assenyala que les empreses del primer mn exploten els treballadors dels pasos en desenvolupament (on els salaris sn molt ms baixos) i que aix provoca un augment dels beneficis.  Mitjanant aquests beneficis, les empreses poden pagar salaris ms alts als seus empleats del primer mn i aix comporta que aquesta classe obrera estigui satisfeta amb el seu nivell de vida i rebutgi la revoluci. 

Lenin considerava que, a conseqncia d'aquesta prctica, promoguda per l'imperialisme, la revoluci obrera noms podria produir-se al principi en un pas subdesenvolupat. Hem d'assenyalar que Lenin en els seus primers escrits considerava la possibilitat que sorgs en un pas desenvolupat, com Alemanya. Posteriorment Stalin i Mao tamb defensarien la teoria de l'aristocrcia obrera.

Aquesta teoria de la aristocrcia obrera s controvertida en el moviment marxista. Existeixen partits que incideixen en l'esmentada teoria, generalment de carcter leninista o maoista. Ha destacat per la persistncia en aquesta teoria dintre dels partits occidentals, el Moviment Internacionalista Maoista. Els trotskistes tendeixen a rebutjar aquesta teoria i anomenen als seus defensors, despectivament, tercermundistes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91200" title="Presa d'ostatges de Beslan" nonfiltered="1236" processed="1224" dbindex="36332">

La crisi de la presa d'ostatges de Beslan, fa referncia als fets ocorreguts a partir de l'1 de setembre de 2004 a l'Escola nmero 1 de Beslan, una localitat d'Osstia del Nord, a la Federaci Russa, quan un grup armat dirigit per l'ingix Magomet Yevloyev i inspirat pel txetx Xamil Bassiev va segrestar ms de mil escolars i mestres. Els enfrontaments entre les Spetsnaz (forces d'assalt russes) i els segrestadors van acabar el 3 de setembre amb 344 civils morts, 186 d'ells nens i nenes.

Desenvolupament de la Crisi.
1 de Setembre.

A les 9:30h hora local, un grup armat d'aproximadament una trentena d'homes i dones envaeix l'Escola numro 1 de Beslan, on els alumnes de 7 a 18 anys celebren amb pares i mestres el primer dia de curs. La majoria dels assaltants duen passamuntanyes negres i alguns cinturons d'explosius. Desprs d'un primer intercanvi de foc amb la policia, on moren cinc agents i un assaltant, el grup terrorista penetra dins de l'edifici. Tot i que ms de cinquanta persones van poder fugir en la confusi inicial, van quedar atrapats com a ostatges ms de 1300 persones. Mentre es dubtava del nombre real d'ostatges, els assaltants van assassinar vint adults com a gest intimidatri a les forces policials. A partir d'aleshores, el cord policial a l'exterior de l'escola va comptar amb la presncia d'unitats de policia, dels serveis secrets i de l'exrcit russos. Els assaltants van concentrar els ostatges al gimns, omplint la resta d'espais de l'edifici amb mecanismes. Aix, amenacen de matar un gran nombre d'ostatges per cada assaltant mort o ferit, i de  de detonar tots els explosius en cas que les forces especials russes entressin a l'edifici. En un primer intent negociador el govern rus accedeix a enviar Leonid Roshal, un pediatre que dos anys abans havia negociat l'alliberament de nens amb els txetxens que havien assaltat un teatre de Moscou. Una reuni del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, a petici de Rssia, va condemnar aquell vespre l'assalt, demanant "l'alliberament incondicional dels ostatges de Beslan".

2 de Setembre.

El fracs de les negociacions amb Roshal va marcar el segon dia de segrest, i els assaltants van endurir les condicions dins de l'escola refusant l'entrada d'aliments, aigua i medicaments. Tampoc permeten retirar els cadvers de les primers vctimes. Les condicions a l'interior del gimns van esdevenir deplorables, amb una elevada temperatura que oblig molts ostatges a treure's la roba. A la tarda, la intervenci negocidora de l'ex-president ingix Ruslan Auxev aconsegueix l'alliberament de 26 mares amb alguns dels seus fills. A les 15:30h, els assaltants detonen granades en un acte considerat intimidatori.

3 de Setembre.
El mat del tercer dia, els segrestadors van autoritzar l'entrada d'equips mdics per a retirar els cadvers de 21 ostatges que s'havien comenat a descomposar. Quan aquests serveis mdics s'acosten a l'escola, a les 13:04h, els assaltants obren foc i dos membres dels equips mdics moren. Es senten alhora dues grans explosions, i l'enfonsament d'un mur del gimns permet la fuga d'una trentena d'ostatges que es troben, tot seguit, amb el foc creuat. Aquesta cadena de fets, que marc el desenlla de la crisi, no ha estat del tot aclarida:

El conseller presidencial Aslambek Aslakhanov va declarar que la primera explosi fou accidental degut als precaris sistemes usats pels assaltants, segons el testimoni d'un ostatge.
Una persona annima de Ministeri de Situacions d'Emergncia, va assenyalar l'arribada dels equips mdics com l'inici del foc creuat sense aclarir quin dels dos bndols l'inici. ;
Ruslan Auxev va declarar al diari Nvaia Gazeta que si b un segrestador va provocar accidentalment la primera explosi, aquesta va ser contestada per foc de civils armats que hi havia a l'exterior, determinant els segrestadors a la batalla final i a les forces russes a forar l'assalt de l'escola.
Dues versions d'orgen controvertit han assenyalat, tamb, com a origen de la primera explosi, la detonaci dels explosius de dues segrestadores, que en sentir trets s'haurien immolat, i el tret d'un franctirador que hauria impactat en el detonador d'un segrestador. ;

Les explosions van iniciar una catica batalla de les forces especials, l'exrcit i tropes del Ministeri de l'Interior, amb els segrestadors. L'atac dels primers va incloure l's d'helicopters i tancs. Les detonacions activades pels segrestadors van destrur i incediar la major part de l'edifici. Les explosions, els trets dels segrestadors i el foc creuat van anar augmentant el nombre d'ostatges morts. Desprs de dues hores de combats, a les 15:00h, els agents russos tenien controlat la majoria de l'edifici, tot i que en entrar-hi van localitzar i executar tres segrestadors que s'havien fet forts als baixos de l'escola, en una acci en qu tamb van morir els ostatges que hi retenien. Un altre grup de segrestadors es va refugiar en una casa prop de l'escola, que cap a les 23:00h va ser incendiada i destruda amb l'ajuda de tancs. 

Reaccions i seqeles.


Davant la gravetat del desenlla de la crisi, el president rus Vladimir Putin vola el dia 4 cap a Beslan, desprs d'ordenar el tancament de les fronteres d'Osstia del Nord per evitar la fugida de segrestadors (l'nic segrestador que va sobreviure, Nur-Paxi Kuliev, havia estat reconegut quan intentava fugir fent-se passar per ostatge). Putin visita els hospitals plens de ferits, i en un discurs televisat admet deficincies en la gesti de la crisi. Es decreten el 6 i 7 de Setembre dies de dol nacional a tota la Federaci Russa. El dia 7 es concentren milers de persones a la Plaa Roja de Moscou en senyal de dol. Mentre comencen a celebrar-se massius funerals, la poblaci de Beslan pateix les enormes seqeles psicolgiques i socials de la tragdia. Les crtiques i la desconfiana cap a la versi dels fets que ofereixen les autoritats es generalitzen, i els familiars de les vctimes s'agruparen en l'associaci Mares de Beslan, que ha actuat de grup de pressi davant les investigacions i judici pels fets. Una conseqencia del malestar de la poblaci local seria la dimissi del president osset Alexander Dzasokhov el 31 de maig de 2005. Els indicis de negligncia i de corrupci en la gesti de la crisi han afectat diversos estaments de les forces de seguretat



 Autoria i Motivacions  .
Oficialment, el grup d'assaltants va ser de 30 homes i 2 dones, encara que molts ostatges han afirmat que el nombre de segrestadors era superior. Des del primer moment de la crisi, la identitat i les motivacions del grup segrestador van ser motiu de forta controvrsia. La presncia en el grup d'ingixos, txetxens i d'originaris d'altres zones del Caucas, va fer que l'acci no s'imputs a la resistncia txetxena amb la facilitat que s'havia fet dos anys abans en la presa d'ostatges del teatre Dubrovka de Moscou. Aix, per la part txetxena Aslan Maskhadov va condemnar rapidament l'atac, i el representant del govern rus Aslambek Aslakhanov afirmava que els segrestadors no l'havien comprs quan s'hi havia dirigit en txetx. La reivindicaci dels fets per part de Xamil Bassiev, el 17 de setembre, no va sorprendre perqu les accions del guerriller txetx sempre havien buscat la desestabilitzaci del Caucas Nord en favor de la causa txetxena. El conflicte de la dcada dels nouranta entre Osstia del Nord i Ingixia pel districte de Prigorodni, recobrava actualitat amb la presncia d'ingixos en l'assalt, com Magomet Yevloyev, que ja havia participat en un atac a Nazran al costat de Bassiev. Tanmateix, la deriva wahabbista dels guerrillers txetxens i la voluntat del govern de Moscou de vincular les guerres txetxenes amb la lluita contra el terrorisme internacional, van fer que la versi oficial destaqus l'hetereogenetat del grup de segrestadors, i la suposada implicaci de membres d'Al-Qaida en el finanament, planificaci i execuci de l'acci.

El judici a Nur-Paxi Kuliev.
El  17 de maig de 2006 es va iniciar a Vladikavkaz el procs a l'nic segrestador supervivent, Nur-Paxi Kuliev, acusat entre d'altres crims d'assassinat, segrest i terrorisme. La part civil demandant estava formada per 1343 persones. El 26 de maig va ser condemnat a la pena de mort, tot i que per actual moratria en l'execuci de la pena capital li va ser conmutada per la cadena perptua.

 Referncies .



 Enllaos externs .
 Vdeo enregistrat pels segrestadors a l'interior de l'Escola. BBC News;
 Mares de Beslan;
 Beslan.ru Web realitzada per tres mestres de l'escola.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91202" title="Transformaci bacteriana" nonfiltered="1237" processed="1225" dbindex="36333">

La transformaci bacteriana s un procs de transferncia gentica horitzontal que ocorre en alguns bacteris.

Aquest experiment es va fer per saber on estava la informaci gentica, a les protenes o a l'ADN dels cromosomes.

S'esdev de la manera segent: una cllula s lisada i com a conseqncia del trencament allibera ADN al medi. La cllula receptora, per mitj d'un complex proteic, capta aquest fragment d'ADN. Es produeix recombinaci entre l'ADN forani i el cromosoma del bacteri i aix aquest canvia el seu fenotip. 


La transformaci va ser descoberta per Frederick Griffith i el seu ja conegut experiment de Griffith. L experiment es va fer amb un ratol i amb el bacteri causant d un tipus de pneumnia, el Streptococcus pneumoniae, del qual n existeixen dues soques diferents: la S (de smooth, suau) les cllules de la qual estan encapsulades i la R (de rough, rugs) les cllules de la qual no ho estan.
Infectant un ratol amb cllules S: el ratol mor;
Infectant-lo amb cllules R: viu;
Infectant-lo amb cllules S mortes (les cllules han mort per calor, per tant no hi ha protenes per si ADN): el ratol tamb viu;
Infectant-lo amb una barreja de cllules S mortes i R vives: el ratol mor.
L'explicaci s la transformaci: no s que les cllules S ressuscitin, sin que les R capten ADN de les S, es produeix un canvi en el seu genoma i es transformen en cllules virulentes. Ja que els bacteris R vius tenien alguna cosa que Griffith va anomenar factor transformador que convertia els bacteris soca S morts en S vius que sn letals per el ratol.
Com que les protenes no resisteixen la calor i l'ADN s, va deduir que la informaci genetica es trobava en l'ADN i no en les protenes com es pensava abans de l'experiment ja que l'ADN tenia una composici molt simple per contenir la informaci gentica.

Mecanismes.
Bacteris.

La transformaci bacteriana s un canvi gentic ocasionat absorbint ADN nuu (ADN sense cllules associades o protenes) i la competncia es refereix a l'estat de poder incorporar ADN exogen des de l'ambient. S'haurien de distingir dues formes diferents de competncia: natural i artificial. 

Competncia natural.
Alguns bacteris (sobre l'1% de totes les espcies) sn capaces de forma natural d'admetre ADN sota condicions experimentals; diverses altres poden ser capaces de fer-ho en condicions naturals. Aquestes espcies duen jocs de gens que codifiquen la maquinria per a facilitar el pas de l'ADN a travs de la membrana o paret cellular 

Competncia artificial.
 La competncia artificial no es codifica als gens de la cllula. En canvi s provocat per procediments de laboratori en els quals les cllules es fan passivament permeables a l'ADN, utilitzant condicions que no ocorren normalment a la natura. 

Les cllules es refreden en presncia de cations divalents com Ca2+ (en CaCl2) aix prepara les parets cellulars i les torna permeables a l'ADN del plasmidi. Les cllules s'incuben en gel amb l'ADN i llavors es realitza un breu xoc trmic (p. ex. 42 C durant 30-120 segons), la qual cosa fa que l'ADN ingressi a la cllula. Aquest mtode funciona molt b per als plasmidis circulars d'ADN. Una preparaci excellent de cllules competents donar colnies a ~108 per microgram ( g) de plasmidi. Una preparaci pobra estar sobre 104/g o menys. Les bones preparacions no comercials n'haurien de donar 105 a 106 transformants per  g de plasmidi. 

 El mtode normalment no funciona b per a molcules lineals com ara fragments de DNA cromosmic, probablement perqu els enzims d'exonucleasa a la cllula rpidament degraden el DNA lineal. Tanmateix, les cllules que sn naturalment competents es transformen normalment ms eficament amb DNA lineal que amb plasmidis. 

L'electroporaci s una altra manera de fer forats breument en cllules (bacterianes i algunes eucariotes) impressionant-los amb un camp elctric de 10-20 kV/cm. Els plasmidis poden introduir-se a la cllula a travs d'aquests forats. Aquest mtode s flexible per utilitzar amb DNA de plasmidis relativament grans. els mecanismes de reparaci naturals de la membrana tancaran rpidament aquests forats desprs de la ruptura. 

Transformaci per plasmidis.
 Per tal de persistir i ser mantingut de forma estable a la cllula, una molcula de DNA plasmdic ha de contenir un origen de replicaci, que el permet ser duplicat a la cllula de forma independent del cromosoma (el nombre de cpies s variable podent variar usualment entre la desena i el centenar de 100 cpies de cada plasmidi per cllula). Perqu la transformaci normalment produeix una mescla de cllules transformants rares i cllules no-transformants abundants, es necessita un mtode que permeti identificar i seleccionar les cllules que han adquirit els gens en un procs de modificaci gentica (marcadors gentics o bioqumics). Els plasmidis utilitzats en experiments de transformaci generalment contindran un gen que aporti resistncia a un antibitic al qual els bacteris transfectats sn sensibles. Les cllules capaces d'arribar a agradar als mitjans de comunicaci que contenen aquest antibitic hauran estat transformades pel plasmidi, aix les cllules que no hagin incorporat el plasmidi seran incapaces de multiplicar-se. 

 Un altre marcador, utilitzava per identificar cllules d'E. coli que han adquirit plasmidis recombinants, s el gen de lacZ, que codifica per a la  -galactosidasa. Perqu -galactosidasa s un tetrmer homo, amb cada monmer constitut per un lacZ-  i una protena de lacZ- , si noms s'expressa una de les dues protenes necessries a la cllula, no es formar cap enzim funcional. Aix, si una pressi dE. coli sense lacZ-  en el seu genoma s transformat utilitzant com plasmidi que cont el fragment de gens desapareguts, les cllules transformades produiran  -galactosidasa, mentre cllules no transformants, noms sn capaces de produir la meitat d'omega del monmer.  En aquest tipus de transformaci, la regi polilinker del plasmidi s en el fragment de gens de lacZ- , significant que els plasmidis recombinats reeixidament produts tindran el gen desitjat introdut a algun lloc dins de lacZ- . Quan aquest fragment de gens interromput s expressat per E. coli, cap protena de lacZ-  utilitzable no es produeix, i per aix cap  -galactosidasa utilitzable no es forma. Quan creix en medis de cultiu que contenen el sucre de galactosa modificada incolora (X-gal) les colnies que poden metabolitzar el substrat (han resultat transformades, per no per plasmidis recombinants) apareixeran tenyides de color blau; les colnies que no poden metabolitzar el substrat (transformades per plasmidis recombinants) seran blanques.

Plantes.
Hi ha diversos mtodes emprats amb xit per a transformar cllules vegetals amb ADN:

 Agrobacterium s usat amb preferncia per davant d'altres mtodes per a transformar plantes per la seva simplicitat i facilitat tecnolgica. El teixit de la planta, sovint fulles, es talla en trossos petits, p. ex. 10 x 10 mm, i incubades durant 10 minuts en una suspensi lquida que cont Agrobacterium. Algunes cllules al llarg del tall seran transformades pel bacteri, que introdueix el seu DNA a la cllula. Desprs sn collocades en medis de cultiu d'arrelament seleccionables on les plantes creixeran. Algunes espcies es poden transformar noms submergint les flors a suspensions dAgrobacterium i aleshores es sembren les llavors en un medi selectiu. Desafortunadament, algunes plantes no sn transformables per aquest mtode. ;
 Electroporaci: realitzar forats en la membrana cellular usant descrregues elctriques. Aix permet l'entrada de l'ADN.
 Bombardeig de partcules: Petites partcules d'or o de tungst recobertes d'ADN es disparen a cllules de plantes joves o embrions de planta. Una mica de material gentic restar a les cllules i les transformar. Aquest mtode tamb permet la transformaci amb plastidis vegetals. L'eficincia de transformaci s ms baixa del que en el cas dAgrobacterium aconseguit la transformaci, per la majoria de les plantes es poden transformar amb aquest mtode. ;
 Transformaci vrica (transducci): El material gentic desitjat s empaquetat dins d'un virus vegetal adequat; s aquest virus modificat el que infecta la planta. Si el material gentic s ADN, es pot recombinar amb els cromosomes per produir cllules transformants. Tanmateix els genomes de la majoria dels virus vegetals consten de RNA monocatenari que es duplica al citoplasma de cllula infectada. Per a tals genomes aquest mtode s una forma de transfecci i no una transformaci genuna, ja que els gens introduts mai no arriben al nucli cllular i no s'integren a la genoma de l'hoste. La prognie de les plantes infectades s lliure de virus i del del gen introdut.

Animals.
La introducci d'ADN a cllules animals s'anomena transfecci.

 Referncies .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91203" title="Bipartici" nonfiltered="1238" processed="1226" dbindex="36334">



Vegeu mitosi per a la divisi de cllules eucariotes

La bipartici o fissi binria s una forma de divisi cellular present en bacteris (procariotes), i alguns eucariotes unicellulars, que consisteix en la divisi d'una cllula en dues cllules de contingut gentic idntic a l'original.


Replicaci bacteriana de l'ADN.
La fissi binria s'inicia amb la replicaci de l'ADN. En procariotes, la replicaci comena en un punt anomenat origen de replicaci, on s'obre una forca de replicaci. L'ADN se separa en dues cadenes, i cada cadena fa de motllo per la sntesi d'una nova cadena filla complementaria. Cada molcula d'ADN circular s'uneix a la membrana cellular. La cllula s'elonga, el que fa que els dos cromosomes se separin. Aleshores la membrana cellular comena a invaginar-se fins la divisi de la cllula original en dues cllules idntiques.

Alguns bacteris es divideixen ,en condicions ptimes, a velocitats molt altes. Paradigmticament Escherichia coli pot arribar a fissionar-se cada 20 minuts anant ms rpid que l'enzim que realitza la duplicaci del material gentic la DNApol. s a dir que una mateixa cadena d'ADN es troba duplicant-se amb ms d'un origen de replicaci alhora en aquestes condicions.

Termes relacionats.
Reproducci sexual.
La divisi en dues cllules idntiques s'ha confs i encara es confon amb la uni de dues cllules diferents. El sexe sorgeix de l'aport de dotacions gentiques diferents i amb recombinaci gentica en cada generaci. No existeix sexe, doncs, en el regne procariota, si no s en el marc de l'intercanvi de petits fragments d'ADN a travs de plasmidis, bacteriofags o d'adsorci de fragments d'ADN per transformaci

Mitosi.
Als eucariotes la divisi cellular s ms complexa. Consisteix en la duplicaci del material gentic, seguida d'una cariocinesi (divisi del nucli) i d'una citocinesi (divisi del citoplasma) resultant-ne dues cllules filles idntiques a la cllula progenitora.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91204" title="Muggle" nonfiltered="1239" processed="1227" dbindex="36335">
En el mn de ficci dels llibres de J.K. Rowling, un muggle s com sn anomenats la resta d'ssers humans (els que no estan capacitats per fer mgia, s a dir, els homes normals) per part dels bruixots.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91205" title="Sushi" nonfiltered="1240" processed="1228" dbindex="36336">

El sushi ( ,   o   ) s un plat d'origen japons a base d'arrs assaonat amb vinagre d'arrs, pastat amb forma d'una petita mandonguilla i recobert de (o envoltant) peix, marisc, verdures o ou. Aquest plat s un dels ms reconeguts de la gastronomia japonesa i un dels ms populars internacionalment.

Tot i que s'associa el sushi normalment amb el peix cru, els productes frescos tradicionals que recobreixen la bola d'arrs inclouen tamb preparacions bullides, fregides o marinades. El sushi es prepara tpicament en unitats petites, si fa no fa de la mida d'una mossegada, molts cops enrotllades en una tireta d'alga anomenada nori, esteses sobre varetes d'arrs modelades a m, embotides en una xicoteta bossa de tofu o directament el peix posat damunt la bola d'arrs; tanmateix, al Jap, el nom abasta tots els plats a base d'arrs assaonat amb vinagre, alguns dels quals s'allunyen molt d'aquesta presentaci.

Fora del Jap el nom sushi designa noms les varietats ms habituals, com el makizushi o el nigirizushi; curiosament se sol fer extensiu al sashimi, un plat a base de peix cru per sense arrs. Els japonesos aconsellen prendre'l amb bastonets o coberts de fusta de bamb, o directament amb la m; emper s'ha d'evitar l's d'estris metllics, ja que modificarien el sabor del menjar.

Etimologia.
El nom japons sushi s escrit amb kanjis (carcters d'origen xins) a causa del lloc d'on s originari aquest plat. El kanji   est relacionat amb l'"adob de peix salat". El primer testimoni de   aparegu a l'antic diccionari Erya (  ), escrit entre els segles IV i III aC. All s'explicava que "         ", tradut com "aquells fets amb peix (sn anomenats)  , aquells fets amb carn (sn anomenats)  ". El   s una salsa feta de porc trinxat i el   n's una feta de peix trinxat. Es creu que el carcter   deu tenir un origen ms proper i el   no est associat amb l'arrs.

Cinc segles desprs, al segle II, un altre carcter s emprat per referir-se al sushi  , aparegut en un altre diccionari xins, que deia: "                 ", tradut com "   s un menjar on el peix s assaonat amb arrs i sal i que es menja quan est llest". Aquest menjar es creu que s semblant al narezushi o al funazushi, en qu el peix s fermentat per llarg temps juntament amb l'arrs i s menjat desprs de remenar l'arrs.

El segle III, el significat dels dos carcters es va tornar complicat i, per un temps, quan els dos carcters foren implantats al Jap, els mateixos xinesos no els sabien distingir. Els xinesos deixaren d'emprar l'arrs com a part del procs de fermentaci i deixaren de menjar peix adobat. Durant la dinastia Ming, tant   com   desaparegueren de la gastronomia de la Xina.

Histria.
La referncia ms propera del sushi al Jap aparegu el 718 en el conjunt de lleis anomenada Yororitsuryo (    ). S'utilitzava per al pagament d'impostos i estava escrita com "    ". Malgrat aix, no es t coneixement com era pronunciat el terme per al sushi; durant els segles IX i X,   i   eren llegits com "sushi" o "sashi". Aquest "sushi" o "sashi" era semblant a l'actual narezushi.

Durant els propers 800 anys, fins al segle XIX, el sushi va canviar de mica en mica i, d'aquesta manera, tamb la gastronomia japonesa. Els japonesos comenaven menjant tres plats per dia, l'arrs era bullit en comptes d'sser cuit al vapor, i el ms important, s'invent el vinagre d'arrs. Mentre el sushi es continuava fent per la fermentaci del peix amb arrs, el temps de fermentaci fou redut progressivament i l'arrs es comenava a menjar juntament amb el peix. En el perode Muromachi (1336-1573), el procs per fer oshizushi s'an desenvolupant progressivament; el procs de fermentaci fou abandonat i es va comenar a emprar el vinagre. En el perode Azuchi-Momoyama (1573-1603), es va inventar el namanari. El diccionari Japons-Portugus de 1603 t una entrada per a namanrina sushi, literalment sushi a mig fer. El namamari era fermentat per un perode ms curt que el narezushi i possiblement es marinava amb vinagre d'arrs; oferia una olor diferent que el narezushi. L'olor del narezushi fou probablement una de les raons de l'escurament i l'eventual desaparici del procs de fermentaci, ja que normalment es descrivia com "una topada entre el formatge blau, el peix i el vinagre d'arrs". 


A l'inici del segle XVIII, loshizushi ja estava perfeccionat a Osaka i arrib a Edo a mitjan segle. Aquestes peces de sushi es venien a la clientela, per demanaven un petit temps de fermentaci, per tant les botigues havien d'avisar els clients quan el sushi estava enllestit. El sushi era tamb venut prop dels parcs durant el hanami i als teatres com un tipus de bent . L'inarizushi era venut juntament amb l'oshizushi; el makizushi i el chirasizushi eren tamb populars en el perode Edo. Hi havia tres famosos restaurants de sushi a Edo: Matsugasushi (   ), Koube (   ) i Kenukisushi (   ); cal dir que, addicionalment, hi havia milers de restaurants ms. Es van establir en un perode de menys de vint anys, fins al comenament del segle XIX. 

El nigirizushi de la varietat Kanto va sser inventat per Hanaya Yohei (     ; 1799-1858) al final del perode Edo. El nigirizushi no era fermentat i es podia menjar amb les mans (o emprant bastonets de bamb). Aquesta nova varietat va significar el comenament del sushi com a menjar rpid dins del Jap. Aquests primers nigirizushi no sn iguals a les varietats actuals. El peix era marinat amb salsa de soja o vinagre o se salava extremadament, de manera que no calia remullar-lo en salsa de soja. Molts cops el peix es cuinava abans d'sser posat al sushi, ja que en aquell moment no existien els mtodes de refrigeraci. Cada pea de sushi era ms llarga, gaireb el doble, que les actuals. El nigirizushi tingu el seu moment d'xit i s'estengu per tot Edo; al llibre Morisadamanko (    ), publicat el 1852, l'autor descriu que a cada cho (10 mil metres quadrats) d'Edo hi havia dotze restaurants de sushi, per en canvi noms es podia trobar un restaurant de soba cada 12 cho. 

L'arribada de la refrigeraci moderna a l'inici del segle XX permet que el sushi fet de peix fresc durs ms temps. A les acaballes del segle XX el sushi comen a guanyar importncia i popularitat en l'mbit mundial.

 Estils i varietats .
El tret fonamental del sushi s l'arrs de sushi o sushi-meshi, amanit amb vinagre d'arrs o su. Segons la manera com es farceixi, es distingeixen diverses menes de sushi:

Makizushi (    ): El sushi en rotlles es munta collocant l'arrs sobre una lmina d'algues nori seques, i farcint-la amb verdures o peix. Alguns cops el nori se substitut amb una lmina prima de truita francesa (la truita sempre porta una mica de sucre). Emprant una estoreta de bamb anomenada makisu s'enrotlla el conjunt i es tanca humitejant les vores de la lmina d'algues per a qu s'enganxi. Darrerament, es talla el rotlle en porcions d'uns dos centmetres de gruixut, aproximadament surten entre sis i vuit peces. Durant el festival de Setsubun, es tradici menjar-ne sense tallar-li la forma cilndrica. El makizushi t certa afinitat amb el plat core gimbap. ;
Futomaki (   ): El sushi de rotlle gruixut. s cilndric i llarg, amb el nori a l'exterior. El futomaki com medeix de dos a tres centmetres d'espesor i quatre a cinc centmetres de llarg. Moltes vegades es confeccionen amb dos o tres farcits, triats per complementar i millorar el seu sabor i color.
Hosomaki (   ): El sushi de rotlle prim. s cilndric i petit, amb el nori a l'exterior. El hosomaki com medeix dos centmetres d'espesor i dos de llarg. Es confeccionen generalment amb un sol farcit, a causa de la seva mida menuda.
Kappamaki (   ): Sushi farcit de cogombre, el seu nom deriva de loni (dimoni japons) mar, kappa.
Temaki (   ): El sushi enrotllat a m s un con de mida gran per una fulla de nori farcida d'arrs i altres ingredients a la part oberta del con. Un temaki tpic t al voltant de deu centmetres de llarg i es menja amb la m per ser massa gran com per emprar els bastonets;
Uramaki (   ): El sushi del revs. s un sushi de mida mitjana i cilndric, amb dos o ms farcits. Luramaki es diferencia dels altres sushi perqu l'arrs est a l'exterior i el nori es troba a dins. El farcit est al centre rodejat per una capa de nori, desprs una capa d'arrs, i apart altres ingredients com ous o llavors torrades de ssam.
Oshizushi (    ): El sushi premsat s un bloc d'arrs, premsat en un motlle de fusta, anomenat oshibako; es recobreix el fons de loshibako amb el farcit, es colloca damunt l'arrs i es fa pressi a la tapa del motlle per crear un bloc compacte i rectilini, que desprs es talla en rodanxes.
Nigirizushi (    ): s possiblement la forma ms com de sushi al Jap. El sushi pastat s semblant a loshi, per es modela a m amb forma de vareta oblonga; damunt d'un bloc d'arrs es colloca peix, marisc o algun altre ingredient pla, normalment assaonat amb una mica de rave japons, i de vegades s'hi afegeix una tira prima d'alga per mantenir el peix al seu lloc. s anomenat de vegades Edomaezushi perqu s'origin a Edo (actual Tquio) el segle XVIII. Generalment se serveix en dues peces.
Gunkanzushi (    ): El sushi cuirassat. Sushi ovalat i pastat (semblant al nigirizushi) s'enrotlla amb una tira de nori, per formar-ne una conca que es farceix amb algun ingredient, com per exemple: ou, natt  o de manera ms espordica amanida de macarrons;
Inarizushi (    ): El sushi farcit s una mena de sac petit farcit amb arrs de sushi i altres ingredients (el seu nom deriva de la deessa xintoista Inari, que tenia una estima especial als productes fets amb arrs). El sac est fet de t fu fregit (abura-age,    ), d'una truita molt prima (fukusazushi,     ) o de fulles de col (kanpy ,   ).
Chirashizushi (     ): El sushi escampat s un bol d'arrs assaonat amb altres ingredients. Tamb se l'anomena barazushi (    ).
Edomae chirashizushi: Sushi escampat estil Edo. Els ingredients no es cuinen i es decoren d'una manera ingenyiosa damunt la bola d'arrs.
Gomokuzushi (    ): Sushi estil Kansai. Els ingredients poden ser cuinats o no cuinats, i sn posats dins de la bola d'arrs.
Narezushi (   ): El sushi fermentat s la forma de preparaci ms antiga i ms infreqent; les peces de peix senceres i netes se salen i se sequen en barrils i es premsen amb un pes tsukemonoishi (pedra d'adob). Es salen entre deu dies i un mes. Un cop curades, es posen en remull a aigua entre 15 minuts i una hora. Es colloquen en una carmanyola de fusta de bamb, alternant capes de peix amb capes d'arrs. La barreja es deixa fermentar en condicions controlades durant uns mesos, premsant-la constantment amb un otoshibuta i una pedra d'adob per extreure'n l'aigua. Sis mesos desprs, pot ser menjat, i es poden conservar sis mesos o ms sense necessitat de posar-ho a la gelera. Per consumir-lo es lleva l'arrs i el peix es talla en lmines primes. El narezushi s'invent per permetre'n la conservaci sense emprar massa sal a les zones de clima mediterrani del Jap; avui dia s molt estrany.



 Ingredients .

La part fonamental del sushi s l'arrs especialment preparat, amanit amb altres ingredients essencials.

Enllaos externs.
 Hanami Web - Sushi;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91206" title="Porto Alegre" nonfiltered="1241" processed="1229" dbindex="36337">



Porto Alegre s una de les ciutats principals del Brasil, capital de l'estat del Rio Grande do Sul. Amb una poblaci d'1.440.939 habitants el 2004 (4.200.000 a l'rea metropolitana), s la quarta ciutat ms gran del Brasil i la desena de l'Amrica del Sud. Les coordenades geogrfiques sn 3001 59  S i 5113 48  O.

La ciutat est situada en un delta resultant de la confluncia de cinc rius, que formen el llac de Guaba (popularment conegut tamb com a riu). Si b els seus orgens daten de mitjan segle XVIII, que s quan els immigrants de les Aores es van establir a la regi, la ciutat es va fundar oficialment el 1809.


Porto Alegre s el nucli industrial ms important del sud del Brasil. Tamb s el centre histric i cultural del poble gacho (nom amb qu sn coneguts la gent de l'estat), fams pel churrasco (carn a la graella) i el chimarro (una beguda equivalent a la infusi de mate dels vens argentins i uruguaians). s la seu d'importants centres universitaris. 


Per la seva situaci estratgica (Porto Alegre s la metrpoli del sud del Brasil), la ciutat s un important punt de trobada de viatgers i homes de negocis de l'Amrica del Sud, especialment dels pasos del Mercosul.

s una de les ciutats ms prsperes de l'Amrica Llatina, amb una poblaci d'origen molt divers, fruit de les diverses migracions d'arreu del mn, amb gent provinent sobretot de Portugal, Alemanya, Itlia, Espanya i Polnia, i un nombre significatiu d'origen rab, jueu i afrobrasiler. 

Clima.

El clima s subtropical humit, amb estius calents i hiverns freds i plujosos. La temperatura mitja en gener s de 24,5C i en juliol de 14,3C, amb temperatures histriques de 40,7 en 1943 i -4,0 en 1918. La mitjana anual s de 19.3C aproximadament, i la presncia de neu s molt rara, noms es va produir tres ocasions en els anys 1879, 1910 i 1984.

Poltica.


Ciutat de tradici esquerrana,el Partit dels Treballadors n'ha ocupat l'alcaldia des del 1989 fins al 2004, impulsant poltiques pioneres de justcia social a travs d'un procs de pressupost participatiu. En aquest perode, la ciutat ha estat la seu de les tres primeres trobades anuals del Frum Social Mundial (2001 a 2003), en cadascuna de les quals van participar ms de 100.000 persones.

Des del 2004 est governada pel Partit Popular Socialista, l'antic Partit Comunista Brasiler. 



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91207" title="Rio Branco" nonfiltered="1242" processed="1230" dbindex="36338">



Rio Branco s la capital de l'estat brasileny d'Acre. s situada 3100 km a nrd-oest de la capital del pas, Braslia.

La ciutat va ser fundada el 28 de desembre de 1882. Va tenir el seu origen en una petita aglomeraci de cases entorn de la refineria de cautx Empresa, fundada en l'any de 1882.

En 1904 l'aglomeraci de cases va ser elevat a qualitat de poble, establint-se com municipi i desprs, poc temps desprs a ciutat. Va passar a cridar-se Rio Branco en l'any de 1912. En 1920 va passar a ser capital del llavors Territori de Acre.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91209" title="Iannis Xenakis" nonfiltered="1243" processed="1231" dbindex="36339">
Iannis Xenakis (               , tamb transliterat en francs com Yannis Xnakis), (Braila, (Romania), 29 de maig de 1922 - Pars, 4 de febrer de 2001), compositor i arquitecte d'ascendncia grega i nacionalitzat francs, pas en qu va passar gran part de la seua vida. s aclamat com un dels compositors ms importants de la msica contempornia.

Biografia.
Als 10 anys es va traslladar amb la seua famlia a Grcia, comenant desprs estudis d'enginyeria a Atenes. Els seus estudis es van interrompre el 1941 amb l'ocupaci nazi al seu pas. Va participar en la resistncia grega durant la Segona Guerra Mundial, i en la primera fase de la Guerra civil Grega com a membre de la companyia d'estudiants Lord Byron de l'Exrcit d'Alliberament del Poble Grec (ELAS). Al Gener de 1945 va rebre una greu ferida d'obs en un costat de la cara que el va dur a la vora de la mort, provocant-li la prdua d'un ull i desfigurant-li part del rostre. El 1946 va poder finalitzar els seus estudis obtenint el ttol d'enginyer, per va ser perseguit a causa del seu activisme poltic, i condemnat a mort. Va aconseguir escapar i, grcies a un passaport fals, creuar la frontera rumb a Frana el 1947.

Installat a Pars, el 1948 va ingressar en l'estudi del fams arquitecte Le Corbusier com a enginyer calculista. Aviat va comenar a collaborar en els projectes de diverses obres importants eixides de l'estudi de Le Corbusier durant aquests anys, com les unitats habitacionals de Nantes (1949), Briey-en-Fort i Berln-Charlottenburg (1954), els diferents edificis constitutius del plans d'urbanitzaci de Chandigarh a l'ndia (1951), i el Centre Esportiu i Cultural de Bagdad (1957). En aquestes obres Xenakis va aplicar els mateixos processos compositius i esttics que en les seues obres musicals de l'poca.

Xenakis va dissenyar a ms dos importants obres de l'arquitectura del segle 20: el convent de Sainte-Marie-de-la-Tourette (1953), i especialment el pavell Philips de l'Exposici Internacional de Brusselles de 1958, basat en les mateixes estructures que la seua obra orquestral Metstasi de 1953-1954. Per a l'interior del pavell se li va encarregar a Edgar Varse que en realitzara la msica, qui va compondre el seu Pome lectronique, i el mateix Xenakis va compondre Concret PH que s'escoltava en els interludis entre les presentacions de l'obra de Varse. 

Durant aquests anys, Xenakis va comenar parallelament els seus estudis de composici a Pars, primer amb Arthur Honegger i Darius Milhaud, amb els que no es va entendre massa b, i finalment amb Olivier Messiaen, amb qui s que va estudiar regularment a partir de 1952. El 1955 Hans Rosbaud va dirigir en el Festival de Donaueschingen la seua primera obra important per a orquestra: Metstasi. Aquesta pea i les que  van seguir, notablement Phitoprakta de 1955-1956, i Achorripsis de 1956-1957, aix com articles publicats en els Gravesaner Bltter, la revista que dirigia Hermann Scherchen, li van donar a Xenakis una notorietat que finalment li va permetre dedicar-se exclusivament a la composici.

El 1963 va publicar Musiques Formelles, posteriorment revisada, expandida i publicada en angls com Formalized Music: Thought and Mathematics in Composition  el 1971, i novament ampliada i revisada per a la segona i definitiva edici de 1990; una collecci d'assajos sobre les seues idees musicals i tcniques compositives, considerada una de les contribucions ms importants a la teoria de la msica del segle XX.

Pioner de l's dels computadors en la composici musical algorsmica, Xenakis va fundar el 1966 l'EMAMu, conegut a partir de 1972 com CEMAMu (Centre d'tudes de Mathmatique et Automatique Musicales), institut dedicat a l'estudi d'aplicacions informtiques en la msica. Ac Xenakis va concebre i va desenvolupar el sistema UPIC, que permet la realitzaci sonora directa de la notaci grfica que s'efectua sobre una targeta.

Casat amb l'escriptora Franoise Xenakis.

Obra.
Ja en Metstasi, Xenakis mostra un allunyament radical de les tendncies preponderants en l'avantguarda de l'poca, dominada pel serialisme i el post-serialisme. L'obra planteja densos blocs sonors, amb els instruments de corda fent glissandos de diferents velocitats, configuren masses i superfcies de variades textures. Per a ms de la seua radical esttica "brutalista", aquesta obra va resultar revolucionria per la seua modalitat compositiva, en la que les densitats, les textures, i els comportaments individuals dels esdeveniments estaven determinades per processos formals basats en lleis estadstiques i probabilstiques. D'aquesta manera Xenakis es mostra igualment distant del pensament d'ordenament lineal dels serialistes i post-serialistes, com de la indeterminaci aleatria que havia iniciat John Cage, i que estava comenant a tenir les seues repercussions entre els compositors europeus.

En "La crise de la musique srielle", Xenakis va plantejar les seues crtiques a la tcnica serial (el que ell denominava "pensament lineal"), escrivint el segent respecte al grau de complexitat a qu havia arribat el contrapunt serial: "La polifonia lineal es destrueix per la seua prpia complexitat; el que s'escolta no s en realitat ms que una massa de notes en diversos registres. L'enorme complexitat impedeix l'oient seguir l'entramat de les lnies, i t com a efecte macroscpic una dispersi irracional i fortuta de sons al llarg de tota l'extensi de l'espectre sonor. Hi ha per tant una contradicci entre el sistema polifnic lineal i el resultat percebut, que s d'una superfcie o massa. Aquesta contradicci inherent a la polifonia desapareix quan la independncia del so s total." (1)

Com a alternativa va proposar la utilitzaci de models matemtics en la composici musical, creant "un mn de masses sonores, vastos grups d'esdeveniments sonors, nvols i galxies governades per noves caracterstiques com la densitat, grau d'orde, nivell de canvi, les quals requereixen definicions i realitzacions usant la teoria de probabilitat" (2). Per a Xenakis aquesta nova concepci era de fet ms general que el pensament lineal, que  podia ser incls com un cas particular, reduint la densitat dels nvols. Xenakis crea d'aquesta manera la "msica estocstica".

Alguns dels procediments utilitzats en les seues composicions inclouen la teoria de probabilitats (teoria cintica de gasos de Maxwell-Boltzmann en Pithoprakta, distribuci aleatria de punts en un pla en Diamorphoses, restriccions mnimes en Achorripsis, distribuci gaussiana en ST/10 i Atres, cadenes de Markov en Analogiques), la teoria de jocs (en Duel i Stratgie), la teoria de grups (en Gnoms Alpha), i l'lgebra booleana (en Herma i Eonta). D'acord amb el seu s de teories probabilstiques, moltes de la peces de Xenakis sn, en les seues prpies paraules, "una forma de composici que no s l'objecte en si, sin una idea en si, a s, el comenament d'una famlia de composicions".

(1) "La crise de la musique srielle", Gravesaner Bltter, nm. 1, de juliol de 1956.

(2) "Vers une mtamusique", La Nef, nm. 29, 1967.

Lista d'Obres.
Algunes de les seues obres ms destacades sn:
Metstasi (part tercera del trptic Anastenaria) (1953-1954), per a orquestra de 60 msics;
Pithoprakta (1955-1956), per a orquestra de 49 msics;
Eonta (1963), per a piano i 5 instruments de vent;
Orestea (1965-1966), sobre textos d'squil, suite per a cor infantil, cor mixt amb accessoris i conjunt de 12 msics;
Terretektorh (1965-1966), per a 88 msics dispersats entre l'audincia;
Medea (1967), msica escnica sobre textos de Sneca, per a cor mascul tocant ritmes amb campanetes i 5 msics;
Nomos Alpha (1966), per a violoncel solista;
Polytope de Montral (1967), espectacle de llum i so per a 4 orquestres idntiques de 15 msics;
Nuits (1967), sobre fonemes sumeris, assiris, aqueus i altres, per a 12 veus mixtes solistes o cor mixt;
Nomos Gamma (1967-1968), per a 98 msics dispersats entre l'audincia;
Anaktoria (1969), per a conjunt de 8 msics;
Kraanerg (1968-1969), msica per a ballet, per a orquestra i cinta magntica de 4 canals;
Persephassa (1969), per a 6 percussionistes;
Perspolis (1971), per a llum i so (cinta magntica de 8 canals);
Cendres (1973), per a cor mixt de 72 (o 36) cantants entonant fonemes d'Iannis Xenakis i 73 msics;
N'Shima (1975), sobre paraules i fonemes hebreus, per a 2 mezzosopranos (o contralts) i 5 msics;
Jonchaies (1977), per a orquestra de 109 msics;
Plades (1978), per a 6 percussionistes;
Pour Maurice (1982) per a barton i piano;
Shaar (1983), per a gran orquestra de corda;
Jalons (1986), per a conjunt de 15 msics;
Keqrops (1986), per a piano solista i orquestra de 92 msics;
Kassandra (Orestea II) (1987), per a barton amplificat (tamb tocant un saltiri de 20 cordes) i percussi;
La Desse Athna (Orestea III) (1992), per a barton solista i conjunt mixt d'11 instruments;

Bibliografia.
Xenakis, Iannis: Formalized Music: Thought and Mathematics in Composition; srie Harmonologia nm. 6. Ed. Pendragon Press; Hillsdale, NI, 2001. ISBN 1576470792;
Xenakis, Iannis: Arts/Sciences: Alloys, The Thesis Defense of Iannis Xenakis, Pendragon Press, New York, 1985.
Matossian, Nouritza: Xenakis. Ed. Kahn and Averill; Londres, 1990. ISBN 187108217X;
Varga Blint Andrs: Conversations with Iannis Xenakis. Ed. Faber and Faber; Londres, 1996. ISBN 0571179592;

Enllaos externs.
XenakisWorld.Com ;
"Iannis Xenakis Pages", de l'Institut per a la Investigaci en Msica i Acstica d'Atenes (Grcia) (en grec i ; amb diverses mostres de so i de partitures);
Iannis-Xenakis.Org, dels Amis de Xenakis  i ;
"Modern Music: Xenakis" en Medieval.Org ;
Edward Childs, PH.D. "Achorripsis: A Sonification of Probability Distributions" (PDF de 5 pgines) ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91212" title="Lloren Serra Ferrer" nonfiltered="1244" processed="1232" dbindex="36340">
Lloren Serra Ferrer s un entrenador de futbol mallorqu nascut el 5 de mar del 1953 a Sa Pobla (Mallorca).

Es caracteritza per uns plantejaments ofensius que fa que els seus equips desenvolupin un futbol alegre i espectacular. Sol jugar amb extrems, a l'estil del futbol que promulgava Johan Cruyff, de qui Serra Ferrer sempre s'ha manifestat admirador.

 Biografia .
 Com a futbolista .
Tot i que no va arribar a destacar com a futbolista, si que comena com a jugador abans de ser entrenador.
Comen a les categories inferiors del Uni Esportiva Poblera per pasar posteriorment al primer equip, mes o menys a la temporada 1973-1974, on el primer equip aconsegu l'ascens a Tercera Nacional. Guanyant el I Trofeu de s'Agricultura. Continu com a jugador del primer equip fins devers la temporada 1975-1976.

Llavors ja pass a entrenar l'equip de La Salle juvenil per un breu periode de temps.

 Inicis com a entrenador .
 Es va iniciar com a entrenador a l'Uni Esportiva Poblera del seu poble natal, que va entrenar durant tres temporades amb dos campionats de tercera divisi i un histric ascens a 2 Divisi B. L'any 1983 fitx pel Reial Mallorca al que entren durant nou temporades durant els anys 80 durant els quals el va ascendir a primera divisi i el va classificar per a la seva primera final de la copa del rei amb el At. Madrid.

 Fitxatge pel Real Betis Balompi .
No obstant aix, els seus majors xits li arribaren al Real Betis Balompi de Sevilla. La temporada 1994-95 aconsegu que el Betis, amb un futbol alegre i ofensiu, es classifics tercer a la lliga, noms per darrera del FC Barcelona i del Deportivo de La Corua, i per davant de clubs com el Real Madrid o el Valncia CF. Degut a aix, la temporada segent disput la Copa de la UEFA, arribant a la tercera ronda on caigu derrotat per el Girondins. 

La temporada 1996-1997 aconsegu classificar de nou al Betis a competicions europees, desprs d'una excellent temporada que el dugu a quedar quart a la lliga, i a disputar la final de la Copa del Rei, que el Betis va perdre a Madrid, en front del FC Barcelona, per 3 a 2 a la prrroga. Qued classificat per jugar la Recopa d'Europa.

 Fitxatge pel F.C.Barcelona .
Els seus xits com a entrenador verdiblanc el dugueren a fitxar pel FC Barcelona el 1997, encara que durant tres anys desenvolup tasques tcniques allunyades de les banquetes.

L'any 2000, el president Joan Gaspart i Solves el nomen entrenador del primer equip del FC Barcelona, desprs de la marxa de l'holands Louis Van Gaal. Per la temporada 2000-2001, a pesar de les grans inversions econmiques en fitxatges, no fou bona.

El 22 d'abril de 2001, a la jornada 31, fou destitut com a entrenador desprs de perdre a El Sadar de Pamplona davant l'Osasuna per 3 a 1. En aquest moment, el Barcelona ja era cinqu, a 17 punts del lder, el Real Madrid, i corria perill, a set jornades del final del campionat, de no classificar-se per disputar la Lliga de Campions de la temporada segent. L'equip, a ms, havia estat eliminat de la resta de competicions, la Lliga de Campions i la Copa del Rei. Fou substitut per Carles Rexach.

 Fitxatge pel Real Betis Balompi .
Desprs d'un parell de temporades en qu no exerc d'entrenador, l'any 2004 fitx de nou com a entrenador del Real Betis Balompi.

La temporada 2004-2005 aconsegu que l'equip realitzs la millor temporada de la seva histria: es classific quart a la lliga, fet que va permetre al Betis disputar la fase de classificaci per disputar la Lliga de Campions de la temporada 2005-2006. Qued tercer del seu grup, amb lo que li permet jugar la UEFA arribant en aquesta a vuitens de final

A ms, aquesta mateixa temporada, el Betis de Serra Ferrer es proclam campi de la Copa del Rei, disputada a Madrid, en derrotar l'Osasuna per 2-1 a la prrroga, amb gols d'Oliveira i Dani per part del Betis i Aloisi per part de l'Osasuna.

 Fitxatge per l'AEK d'Atenes .
La temporada 2006-2007 viatj fins a la lliga hebrea i entren l'AEK Atenes F.C. grec.  El dia 11 de febrer de 2008, l'AEK d'Atenes destitueix Lloren Serra Ferrer, quan l'equip anava tercer, a dos punts del segon i quatre del lder.

 Comentarista .
Actualment es comentarista en els partits de futbol de IB3 Televisi, juntament amb l'altre mallorqu Miquel ngel Nadal.

 Trajectria .
 Reial Mallorca: 9 temporades, entre 1983 i 1992.
 Real Betis Balompi: 3 temporades, entre 1994 i 1997.
 FC Barcelona: membre del cos tcnic entre 1997 i 2000.
 FC Barcelona: entrenador del primer equip 1 temporada, entre 2000 i 2001.
 Real Betis Balompi: Des de 2004 fins el 2006.
 AEK Atenes F.C.: Des del 2006 fins 2008. ;

 Ttols .
 1 Copa del Rei: 2005, amb el Real Betis Balompi.

 Bibliografia .
 PAYERAS J., LLABRS J. 80 anys de futbol a Sa Pobla 1922-2003, pg 184-185.
 SERRA FERRER L., Yo jugaba de delantero centro. Historia del Real Mallorca.... pg. 315.
 Histria del RCD Mallorca 1916-2004. pg 164.
 Gran Enciclopdia de Mallorca 16. pg. 174-175.
 Gran Enciclopdia de Mallorca 23. pg. 423.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Historial de dades com a entrenador a la lliga espanyola;
 Historial de Serra Ferrer al web del Bara;
 Historial a UEFA.com ;
 L'AEK cessa Serra Ferrer ;
 Historial al web de l'AEK ;
 Noticia Serra torna al Betis ;
 L'organigrama del Bara suma 12 tcnics ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91221" title="Jordi de Rssia (gran duc de Rssia II)" nonfiltered="1245" processed="1233" dbindex="36341">
Jordi de Rssia, gran duc de Rssia (Tsrskoie Sel 1871 - Caucas 1899). Gran duc de Rssia amb l'habitual tractament d'altesa imperial. Des de l'any 1894 i fins a la seva mort fou l'hereu al tro imperial portant el ttol de tsarevitx.

Nat a Tsrskoie Sel el dia 6 de maig de 1871, essent fill del tsar Alexandre III de Rssia i de la princesa Dagmar de Dinamarca. Jordi era nt per via paterna del tsar Alexandre II de Rssia i de la princesa Maria de Hessen-Darmstadt i per via materna del rei Cristi IX de Dinamarca i de la princesa Llusa de Hessen-Kassel.

Durant la seva infantesa mostr una salut de ferro, essent molt ms fort i sa que el seu germ, el futur tsar Nicolau II de Rssia. Tot i aix, quan entr a l'adolescncia aquest fet canvi, i comen a mostrar problemes respiratoris importants. L'any 1891, Jordi acompany al seu germ Nicolau en un llarg viatge per les diferents corts europees, la duresa del viatge fu que Jordi hagus de tornar abans d'hora a Sant Petersburg per tal de recuperar-se de la fatiguesa que li havia ocasionat el viatge.

El novembre de 1894, Alexandre III de Rssia moria al Castell de Gatchina i el tsarevitx Nicolau esdevenia tsar de Rssia. Immediatament Jordi era elevat a la categoria d'hereu al tro.

La salut del gran duc es deterior de forma progressiva i alarmant i gener a principis de la dcada de 1890 un principi de tubercolosis. Els metges recomenaren a la Cort imperial el seu trasllat immediat a un lloc ms clid on les possibilitats de recuperaci eren ms fortes, s'escoll el Caucas, i ms concretament la ciutat d'Abbas-Tuman. La seva malatia que no pogu sser parada fu que mai pogu retornar a Sant Petersburg i mai conegu a la seves nebodes, les grans duquesses Olga de Rssia i Tatiana de Rssia.

Poc desprs del bateig de la tercera filla del tsar, la gran duquessa Maria de Rssia, el gran duc Jordi escrigu al tsar recriminant-li el fet de no haver pogut conixer mai les seves nebodes. Pocs mesos desprs, el 9 d'agost de 1899 mor al Caucas com a conseqncia de la tuberculosi iniciada anys enrere.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91231" title="Jordi de Rssia" nonfiltered="1246" processed="1234" dbindex="36343">


 Jordi de Rssia (gran duc de Rssia I) (1863 - 1919).

 Jordi de Rssia (gran duc de Rssia II) (1871 - 1899).

 Jordi de Rssia (tsarevitx de Rssia) (1985).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91232" title="Santa Cruz de Moya" nonfiltered="1247" processed="1235" dbindex="36344">


Santa Cruz de Moya s un municipi de Castella - la Manxa a la provncia de Conca, dins de la comarca de la Serrana, que va pertnyer a l'antic regne de Valncia. T una gran extensi, grcies a la qual limita amb la comarca del Rac d'Adems pel nord i amb la dels Serrans pel sud, ambds pertanyents al Pas Valenci, i amb els municipis de Manzaneruela, Graja de Campalvo i Moya, pertanyents a Conca, per l'oest, i amb Arcos de las Salinas, pertanyent a l'Arag (Terol) per l'est.

Possex, a part del nucli principal de poblaci, tres ms: La Higueruela, La Olmeda i Las Rinconadas.

Prop de la poblaci, per la carretera en direcci a Conca, es troba el Monument al Guerriller, on una escultura i una placa commemorativa homenatgen els guerrillers (maquis) que van lluitar contra la dictadura franquista i que van tenir una de les seues bases principals i la seua rea d'actuaci a les muntanyes i els boscos de la zona.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91235" title="Eva Piquer Vinent" nonfiltered="1248" processed="1236" dbindex="36345">
Eva Piquer Vinent (Barcelona, 1969) s escriptora i periodista cultural (llicenciada en Cincies de la Informaci). Treballa a lAvui, per a qui va fer de corresponsal a Nova York. La seva secci en aquest rotatiu, "La crnica desacomplexada", es publica els diumenges des de l'any 2003 per substituir la precedent, "La lectora desacomplexada", que apareixia els dijous. Tamb collabora a d'altres mitjans, com ara Catalunya Rdio o Qu leer.

Obres.
En solitari.
 1997 La noia del temps;
 1997 Qu pensa Mikimoto?;
 1999 Alcia al pas de la televisi;
 2002 Una victria diferent;
 2003 No sc obsessiva, no sc obsessiva, no sc obsessiva: Dries, plaers i addiccions d'una lectora desacomplexada;
 2004 Els fantasmes no saben nedar;
 2005 Supermare treballadora i altres estafes;

Collectives.
 1998 Zel;
 2000 Por;
 2001 Domstics salvatges;
 2003 Tancat per vacances (amb Sebasti Alzamora, Lluis Calvo, Miquel de Palol, Gemma Lienas, Andreu Martn, Isabel Olesti, Maria Merc Roca, Care Santos i Llus Maria Tod);

Premis.
 1996 Vaixell de vapor per La noia del temps;
 1999 Ciutat d'Olot-Mari Vayreda per Alcia al pas de la televisi;
 2002 Josep Pla per Una victria diferent;
 2006 Premi Atlntida al millor articulista en llengua catalana.

Enllaos externs.
L'autora al Qui s qui de les lletres catalanes;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91238" title="Llus Maria Tod" nonfiltered="1249" processed="1237" dbindex="36346">
Llus Maria Tod va nixer a Barcelona el 1950. s professor universitari, escriptor, crtic literari i traductor. Escriptor d'inspiraci proustiana, s conegut i reconegut sobretot per la seva tasca de traductor. ha signat versions al catal de Flaubert, Honor de Balzac, Michel Tournier i Guy de Maupassant.

Obres.
 1991 Els plaers ficticis;
 1994 El joc del mentider;
 1997 L'adoraci perptua;
 2001 El cant dels adus;
 2002 Carta a un adolescent gai;
 2003 Isaac i els dubtes;
 2003 Tancat per vacances (collectiu, amb Sebasti Alzamora, Lluis Calvo, Miquel de Palol, Gemma Lienas, Andreu Martn, Isabel Olesti, Eva Piquer i Maria Merc Roca);
 2006 El mal francs;

Premis.
 2006 Josep Pla per El mal francs;

Enllaos externs.
L'autor al Qui s qui de les lletres catalanes










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91249" title="Io-io" nonfiltered="1250" processed="1238" dbindex="36347">



El io-io s una joguina infantil consistent en un disc de fusta, plstic o altres materials la vora dels quals t una ranura profunda al voltant de la qual s'atropella un fil o cordill prim que, lligat a un dit i mitjanant sacsejades, fa pujar i baixar el disc alternativament.

Histria del io-io.

Un artefacte similar al io-io existia ja cap a l'any 1000 aC a la Xina, on s'utilitzava com instrument hipntic. No obstant aix, a l'origen, el io-io del que deriva la joguina actual era un estri de caa, similar al de les boleadoras dels gautxos, que els tagals de les Filipines havien usat durant ms de 400 anys. Eren grans i tenien vores afilades i tacs i estaven lligats a unes sogues llargues. Cap al 1800 el io-io va arribar a Europa com una versi en forma de joguina d'aquesta arma. Els britnics, a ms de yo-yo, el van anomenar bandalore, quiz i joguina del prncep de Galles mentre que els francesos el coneixien com incroyable (increble) o l'emigrette. Als Estats Units va arribar a la dcada del 1860 per no es va difondre fins a la dcada del 1920. Pedro Flores, un immigrant filip, va ser la primera persona que va produir io-ios en grans quantitats. Les joguines de Flores duien el nom de yo-yo.

El 1929, el nord-americ Donald Duncan li va comprar els drets a Flores, va convertir la paraula yo-yo en una marca de mercat () i va canviar el nus fix que fins a llavors connectava el cordill amb l'eix per un lla que permetia una major versatilitat a la joguina.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91263" title="Robert Saladrigas Riera" nonfiltered="1251" processed="1239" dbindex="36348">
Robert Saladrigas Riera va venir al mn el 12 de febrer de 1940 a Barcelona. A ms d'escriptor, treballa de periodista per al diari La Vanguardia i com a guionista per a Televisi Espanyola a Catalunya. Ha publicat ms de vint ttols en catal i castell, en diversos gneres (narrativa breu, novella, gui, llibre de viatges, assaig). La seva obra s'ha tradut al castell i al portugus.

Obres.
 Catal;
 1966 El cau;
 1967 Entre juliol i setembre;
 1970 Boires;
 1970 L'lex, el 8 i el 10;
 1970 52 hores a travs de la pell;
 1971 El viatge prodigis d'en Ferran Pinyol;
 1974 Literatura i societat a la Catalunya d'avui;
 1977 Histries a mig cam;
 1977 Aquell gust agre de l'estel;
 1979 Nixer de nou, cada dia;
 1980 Pel cam ral del nord;
 1981 Sota la volta del temps;
 1983 Imatges del meu mirall;
 1983 Sc Emma;
 1984 Visions de cada hora;
 1986 Memorial de Claudi M. Broch;
 1990 Claris;
 1991 Tauromquia: sol i lluna;
 1992 El sol de la tarda;
 1994 Un temps del diable;
 1995 Amic Lu;
 1996 La mar no est mai sola;
 1999 Cmplices de ciutat;
 2004 La llibreta groga;
 2005 Biografia;
 Castell;
 1965 Notas de un viaje;
 1967 Araas;
 1972 Las confesiones no catlicas en Espaa;

Premis.
 1966 Joaquim Ruyra per Entre juliol i setembre;
 1969 Vctor Catal per Boires;
 1986 Premi de la crtica per Memorial de Claudi M. Broch;
 1991 Sant Jordi per El sol de la tarda;
 1992 Joan Crexells per El sol de la tarda;
 1996 Carlemany per La mar no est mai sola;
 2004 Josep Pla per La llibreta groga;

Enllaos externs.
L'autor al Qui s qui de les lletres catalanes









 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91264" title="Carinyena" nonfiltered="1252" processed="1240" dbindex="36349">
La carinyena s una varietat de cep negra. El ram de carinyena s gran i compacte, de maduraci tardana i molt productiu. El gra s esfric i de color blavs.

L'etimologia del nom prov de la poblaci aragonesa de Carinyena. Altres noms sn: caranyena o esquina-roba.

El vi varietal jove de ram carinyena t molt de color i cos, amb un grau alcohlic elevat, i s poc aromtic. Es complementa b amb la garnatxa i l'ull de llebre, resultant adient per l'envelliment. El vi de Carinyena, elaborat al camp de Carinyena, era tradicionalment elaborat en cupatge de carinyena amb garnatxa i macabeu.

La varietat carinyena es conrea tradicionalment a l'Arag, al Priorat (DOQ Priorat i DO Montsant), al Rossell (AOC Costers del Rossell i AOC Cotlliure) i a l'Empord (DO Empord), i s'ha ests per tot el mn. S'utilitza sobretot per fer vins de taula, per es poden elaborar vins de qualitat en cupatges amb garnatxa o sams.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91270" title="Corte" nonfiltered="1253" processed="1241" dbindex="36351">


Corte (en cors Corti) s un municipi de Crsega, situat al centre de l'illa, al departament de l'Alta Crsega. s la capital histrica i cultural de Crsega.

Est situat al Parc Regional Natural de Crsega, sobre una penya dominada per la ciutadella i al peu dels cims ms alts de l'illa.

La ciutadella de Corte va ser construda al segle XV pel virrei de la Corona d'Arag. Entre 1755 i 1769 va ser la seu del govern independent de Pascal Paoli, convertint-se en la capital del nacionalisme cors. Aqu es va promoure la constituci corsa que va sorprendre l'Europa de la Illustraci i possiblement va inspirar la constituci dels Estats Units. Poc desprs s'hi va fundar la universitat de Crsega. El 1768 hi va nixer Josep Bonaparte, futur rei d'Espanya.

Destaquen, a ms de la ciutadella convertida en smbol del nacionalisme cors: 
la plaa Pascal Paoli amb un gran monument al patriota cors, ;
l'esglsia de l'Annonciation, un dels edificis ms antics de Corte,
l'esglsia de Sainte-Croix, del segle XVIII,
la font dels Quatre-Canons, construda el 1778 per encrrec de Llus XVI per proveir la guarnici local,
el Palais National, del segle XVII, residncia dels governadors genovesos i desprs seu del parlament cors,
la plaa del Poilu, on es troba la casa natal d'Arrighi di Casanova, general de Napole, i on va nixer tamb Josep Bonaparte.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
 Jean-Thomas Arrighi de Casanova, general de Napole.

 Galeria d'imatges .




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91271" title="Enric de Mecklenburg-Schwerin" nonfiltered="1254" processed="1242" dbindex="36352">


Enric de Mecklenburg-Schwerin, prncep consort dels Pasos Baixos (Schwerin 1876 - L'Haia 1934). Duc de Mecklenburg-Schwerin que fou elevat a la categoria de prncep dels Pasos Baixos amb el tractament d'altesa reial l'any 1901 en motiu de les seves noces amb la reina Guillermina I dels Pasos Baixos.

Nascut a la ciutat de Schwerin, capital del gran ducat de Mecklenburg-Schwerin, el dia 19 d'abril de 1876. Era fill del gran duc Frederic Francesc II de Mecklenburg-Schwerin i de la princesa Maria de Schwarzburg-Rudolstadt. Alhora era nt per via paterna del gran duc Pau Frederic I de Mecklenburg-Schwerin i de la princesa Alexandrina de Prssia.

Educat a la conservadora cort de Schwerin, era germ de la gran duquessa cklenburg-Schwerin i oncle de la reina Alexandrina de Dinamarca i de la princesa hereva Ceclia de Prssia.

Casat el dia 7 de febrer de 1901 amb la reina Guillermina I dels Pasos Baixos, la seva fou una uni dinstica, lluny d'un enamorament, la qual cosa provoc un matrimoni completament buit de felicitat. La parella tingu una nica filla:

 SM la reina Juliana I dels Pasos Baixos, nada a L'Haia el 1909 i morta al Palau de Soestdijk el 2004. Es cas l'any 1937 amb el prncep Bernat de Lippe-Biesterfeld.

Malgrat que les aparicions de la parella fossin constants sempre que ho requers el protocol, la parella visqu prcticament separada des del primer moment la qual cosa explica el fet que triguessin tants anys a produir un hereu. 

Sembla evident que el duc Enric pression fortament a la seva muller perqu accepts en territori holands al kiser Guillem II de Prssia i el seu fill, el prncep hereu Guillem de Prssia, casat amb una seva neboda, desprs de l'abdicaci firmada el novembre de 1918. La residncia del kiser s'establiria a Haus Doorn.

Enric realitz una carrera militar a l'exrcit holands assolint el grau de general. El duc Enric mor el dia 3 de juliol de 1934 a la ciutat de L'Haia a l'edat de 58 anys. La seva muller el sobreviuria fins l'any 1962.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91274" title="Athribis (Baix Egipte)" nonfiltered="1255" processed="1243" dbindex="36353">
Athribis fou una antiga ciutat de l'Antic Egipte, anomenada en egipci Hut Ta-Hery-ib (un altra ciutat de nom Athrebis o Hut-Repyt era al Alt Egipte). Nom copte Athrebi.  Fou capital del nomo X del Baix Egipte. El du local era el du cocodril Khentekhtai. Tenia un temple dedicat a Amasis i temples dels perodes hellnic i rom: el de Physkon, el mes antic, fou construt per Ptolemeu Api que tamb va construir un segon temple; el temple d'Auletes fou construt per Ptolemeu X Alexandre I.  Una tomba lgida es coneguda com tomba del Zodac perqu t pintats dos zodacs, ricament acolorits, com a fons, i on son enterrats Mery-Hor i  Mehyt, fills d'Ab-Pe-Many. A la ciutat hi ha la tomba de la reina Takhub, la dona de Psamtic II aix com d'altres tombes del imperi nou, i hi van fer construccions alguns faraons, especialment Amenhotep III que va construir un temple que no s'ha conservat. Un temple de la dinastia XXVI fet per Ahmose II es el mes antic que es conserva en part. El 1924 es van trobar joies de l'antic imperi que son al Museu Arqueolgic del Caire. Tamb es conserva un cementiri de l'poca Ptolemaica.

Es considera existent des l'antic imperi per les restes mes antigues son de la Dinastia XII. Fou el lloc de naixement del arquitecte Amenhotep fill d'Hapu. Durant l'poca romana va pertnyer a la provncia Augustamnica secunda. 

Com a restes cristianes cal esmentar al nord-oest el temple blanc (Ad-Dayr Al Abyad Al-Bahari) organitzat per Shenute (segle V) que fou el mes fams i important dels monestirs egipcis per la reputaci del seu abat; el monestir fou cremat durant la conquesta persa el 619 per fou reconstrut i encara es conserva.

Correspon al tur de Tell Atrib, prop del llogaret de Kom Sidi Yussuf, a tocar de Benha, a un 70 km al nord del Caire, a la branca Damietta del Nil. Les runes son conegudes com Medinat Ashaysh. Actualment s'estan fent excavacions per una missi arqueolgica polonesa-egpcia dirigida pel  Dr. Karol Mysliwiek.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91276" title="Shenute" nonfiltered="1256" processed="1244" dbindex="36354">
Shenute fou un important monjo egipci dels segles IV i V. Va nixer vers la meitat del segle IV i els autors antics coincideixen en dir que va morir amb 118 anys vers el 451/466. 

Es va fer monjo vers el 370 per mediaci del seu oncle Pgol, que havia fundat el anomenat Monestir Blanc d'Athribis, i a la mort del seu oncle va esdevenir l'abat del monestir. 

La seva vida ha estat relatada en diverses biografies. Els coptes el consideren sant i pare de l'esglsia copte; fou un destacat escriptor en llengua copte. Va regular la vida monstica i al Monestir blanc i els seus subsidiaris van arribar a viure al tomb de dos mil monjos, que vivien dos en cada cella.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91281" title="Herbita" nonfiltered="1257" processed="1245" dbindex="36355">
Herbita fou una antiga ciutat del interior de Siclia, al nord de l'illa, poblada pels sculs.

Es esmentada per primer cop el 445 aC quant era sota el govern del dspota Arcnides, que va ajudar al cap scul Ducetios (Ducetius) a fundar una nova ciutat a Cale Acte (Calacte). El 403 aC la ciutat fou assetjada per Dions de Siracusa que no la va poder ocupar, i durant anys Herbita es va oposar als siracusans. En aquest temps encara era governada per Arcnides que va estendre el seu poder fundant la colnia dAlaesa, a la costa nord. Diodor de Siclia explica que anys desprs els ciutadans d'Alaesa van obtenir una gran prosperitat i es van enfrontar a la metrpoli a la que consideraven una ciutat de segon ordre. Tot i aix Herbita va conservar certa importncia fins a la conquesta romana tot i que no apareix a cap esdeveniment histric rellevant. Encara en temps de Cicer, al segle I aC, se  l'esmenta com " honesta et copiosa civitas"  amb un estens i frtil territori molt ben cultivat i que produa molt de gra; els seus habitants son qualificats d'actius agricultors (summi aratores), reservats i frugals. 

La ciutat va patir com d'altres les exaccions de Verres i el nombre de grangers es va reduir de 257 a 120 i part del seu territori es va tornar erm. Plini el Vell i Claudi Ptolemeu encara l'esmenten com a ciutat per desprs desapareix.

Ptolemeu la situa entre Agyrion i Leontins, per de les informacions de Cicer i Diodor sembla que seria una mica mes al nord. Cluverius la situa a Nicsia a uns 15 km al nord-oest de San Filippo d'Argir, o a la propera Sperlinga (uns 3 km al oest de l'anterior).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91283" title="Secci d'handbol del Futbol Club Barcelona Plantilla 2005-2006" nonfiltered="1258" processed="1246" dbindex="36356">
La temporada 2005-2006, la plantilla del primer equip d'handbol del Futbol Club Barcelona era formada pels segents jugadors:



Entrenador:  Xesco Espar

 Ttols assolits .
 Lliga Espanyola/Lliga ASOBAL;
 Lliga dels Pirineus;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91285" title="Ceclia de Mecklenburg-Schwerin" nonfiltered="1259" processed="1247" dbindex="36357">

Ceclia de Mecklenburg-Schwerin, princesa hereva de Prssia (Schwerin 1886 - Bad Kissingen (Baden-Wrttemberg) 1954). Duquessa de Mecklenburg-Schwerin amb el tractament d'altesa que per matrimoni es convert en princesa hereva de Prssia. 

Nascuda a la ciutat bltica de Schwerin, capital del gran ducat de Mecklenburg-Schwerin, el dia 20 de setembre de 1886, era filla del gran duc Frederic Francesc III de Mecklenburg-Schwerin i de la gran duquessa Anstasia de Rssia. Era nta per via paterna del gran duc Frederic Francesc II de Mecklenburg-Schwerin i de la princesa Augusta de Reuss i per via materna ho era del gran duc Miquel de Rssia i de la princesa Ceclia de Baden.

El 6 de juny de l'any 1905, a l'edat de 19 anys, contragu matrimoni amb el prncep hereu Guillem de Prssia, fill del kiser Guillem II de Prssia i de la princesa Augusta Victria de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg. La uni entre un prncep prussi i una duquessa mecklenburguesa unia ms encara els llaos existents entre les diferents cases regnants alemanyes, poltica que se segu amb la resta de fills del kiser, tots casats amb princeses alemanyes.

La parella s'install a Berln i tingueren sis fills:

 SAIR el prncep Guillem de Prssia, nat al Marmolpalais el 1906 i mort en acci bllica el 1940 a Frana. Es cas morganticament amb l'aristcrata Dorotea von Salvati.

 SAIR el prncep Llus Ferran de Prssia, nat al Marmolpalais el 1907 i mort a Bremen el 1994. Es cas el 1938 amb la gran duquessa Kira de Rssia.

 SAIR el prncep Humbert de Prssia, nat al Marmolpalais el 1909 i mort a Windhoek el 1950. Es cas en primeres npcies amb la baronessa Maria von Humboldt-Dachroeden de qui es divorci dos anys desprs per casar-se amb la princesa Magdalena de Reuss.

 SAIR el prncep Frederic Jordi de Prssia, nat el 1911 a Berln i mort el 1966 a Reinhartshausen. Es cas amb lady Brigid Guinness.

 SAIR la princesa Alexandrina de Prssia, nada a Berln el 1915 i morta a Starnberg el 1980.

 SAIR la princesa Maria Ceclia de Prssia, nascuda al Cecilienhoff el 1917 i morta el 1975 al Castell de Knigstein. Es cas morganticament amb l'estatunidenc Clyde Kenneth Harris el 1949 al Castell de Hohenzollern.

L'any 1915 comen la construcci d'un palauet a Potsdam anomenat Cecilienhof. Aquest palauet, de propietat privada de la princesa, s'hi celebr la Conferncia de Potsdam l'any 1945.

Caiguda de la monarquia prussiana l'any 1918, el prncep hereu Guillem abandon el pas en companyia del kiser Guillem II de Prssia i s'establiren als Pasos Baixos. Mentrestant la princesa Ceclia continu residint al Cecilienhof de Potsdam sense sser molestada per la seva condici d'exprincesa hereva.

Durant la dcada de 1920 i de 1930, la famlia de la princesa Ceclia tingu relacions ms o menys intenses amb el nacionalsocialisme. Mentre el prncep hereu, i altres germans seus, mantenien una relaci molt prxima amb el nazisme esperant una restauraci dels Hohenzollern. El prncep Llus Ferran de Prssia i el propi kiser Guillem II de Prssia semblaven disgustar-se de les males maneres i de la prpia ideologia nacionalsocialista. 

Durant la Segona Guerra Mundial, el prncep Guillem de Prssia, fill de la princesa Ceclia, mor en el camps de batalla francesos. Tant la princesa hereva com el prncep hereu Guillem passaren la guerra de forma annima com a mers ciutadans privats i allunyats de les falrnies nazis. 

Acabada la Segona Guerra Mundial i perdudes les seves propietats a l'Est del pas, entre les quals hi havia el Cecilienhof, la famlia de la princesa Ceclia s'establ a l'ex-principat de Hohenzollern, a l'actual land de Baden-Wrttemberg on hi trob la mort a l'any 1954, a l'edat de 68 anys.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91287" title="Heraei" nonfiltered="1260" processed="1248" dbindex="36358">
Les muntanyes Heraei (llat Heraei Montes, grec Heraia ore) s el nom antic d'una serralada de Siclia esmentada per Didor que no indica la seva posici; Vibius diu que a aquestes muntanyes naixia el riu Chrysas el que indica que eren es muntanyes que corren per tot el nord de Siclia des Messina a Palerm. La part central fou coneguda com Mons Nebrodes, i es avui el Monte Mandonia; es coberta encara de boscos i la zona es coneguda avui com Bosco di Caronia. Continuava al est amb la zona coneguda per Mons Neptunius, i la seva final oriental era el promontori de Pelorus. El punt mes alt es el puig Sori, que no arriba als mil metres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91288" title="Max Havart" nonfiltered="1261" processed="1249" dbindex="36359">
Max Havart (Perpiny, 3 d'abril de 1924 - 2 d'agost de 2006) ha estat un compositor de sardanes catal.

Va nixer a Perpiny l'any 1924, i ha estat instrumentista de tible i tenora, i impulsor de nombroses cobles rosselloneses, especialment de la Principal del Rossell. A partir de 1967 exerc la ctedra de professor d'instruments catalans al Conservatori de Msica de Perpiny, on va desenvolupar un mtode pedaggic per al tible i la tenora.

Entre les seves composicions destaquen un centenar d'harmonitzacions de danses catalanes per a cobla i obres de format lliure amb llument de tots dos instruments. A ms a ms, s creador de ms de cent sardanes, amb noms coneguts com Ceretana, Alt Vallespir i L'avi Vador. Dues de les seves darreres canons, Dos companys i Parc Pompeu Fabra, es van estrenar enguany a Palams i Cardedeu. 

Enllaos externs.
Biografia de Max Havart;
Llista de sardanes a Sardanista.cat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91289" title="Carmina Ordez" nonfiltered="1262" processed="1250" dbindex="36360">
Carmina Ordez (Sevilla, 2 de maig de 1955 - Madrid, 23 de juliol de 2004) fou una de les reines de la premsa del cor espanyola. Apodada la divina per la seva ms coneguda frase: "Estoy divinamente" (estic divinament).

Era filla del matador de bous Antonio Ordoez. Es va casar amb el Paquirri amb qui va tenir dos fills, i ms tard tingu un altre fill d'un altre matrimoni. Coneguda per la seva addicci a les drogues i les nombroses relacions sentimentals que mantingu, era protagonista habitual de reportatges en la premsa del cor, i collaboradora en diversos programes de televisi de la mateixa temtica. Es confesava catlica, particularment devota de la Mare de Deu del Roco, a la qual anava en romeria tots els anys convertint-se en el centre d'atenci, i tamb admiradora del toreig. Va morir de sobredosi a la banyera del seu domicili a Madrid.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91293" title="Mancomunitat Metropolitana de l'Alta Silsia" nonfiltered="1263" processed="1251" dbindex="36361">


La Mancomunitat Metropolitana de l'Alta Silsia (en polons Grno l ski Zwi zek Metropolitalny) , s una rea urbana del sud de Polnia centrada al voltant de la ciutat de Katowice, la capital de Silsia, situada vora els rius Vstula i Oder. s un del principals centres industrials de Polnia. 

El nucli principal, Katowice, el 2005 tenia 315.123 habitants al municipi. s el centre d'una regi metropolitana de 2.143.000 habitants (la Mancomunitat Metropolitana de l'Alta Silsia) i d'una megalpoli de 3.487.000 habitants anomenada Regi Industrial de l'Alta Silsia o Grno l skie Zag  bie W glowe.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91294" title="Avaris" nonfiltered="1264" processed="1252" dbindex="36362">
Avaris fou una ciutat de l'Antic Egipte, que va arribar a ser capital de l'imperi durant el perode dels hikses (segon perode intermedi).

Fou construda sobre un petit poble ja existent durant l'imperi mitj, i fou engrandida i fortificada pels hikses. Esttues de la reina Sobeknefru, darrera governant de la Dinastia XII i del rei Harnedjheriotef (Hetepibre) de la Dinastia XIII, s'han trobar a la ciutat  i de les troballes arqueolgiques es pensa que fou sota aquesta darrera dinastia quant fou colonitzada per emigrants asitics (hikses) i de la zona de la mar Egea. La ciutat fou capital durant tot el perode hikse fins que fou conquerida pel fara Ahmose I, fundador de la Dinastia XVIII poc abans de la definitiva expulsi dels hikses d'Egipte; durant aquesta darrera dinastia es va construir a la ciutat un palau reial, que encara existia en temps d'Amenhotep III i potser en temps de Ramss II. Tot i aix es creu que la ciutat fou casi b abandonada, si b fou repoblada durant la Dinastia XIX, quant fou anomenada Pi-Ramss (Pi-Ramses Aa-najtu = Domini de Ramss gran en victries), en honor del fara Ramss II, que la va erigir com la seva nova capital (segle XIII aC) i la va dividir en quatre parts, cadascuna dedicada a un deu: Amon, Wadjit, Seth i Astarte; fou residencia reial i capital administrativa. Va romandre capital durant la resta de la dinastia XIX i la dinastia XX quant el poder egipci va entrar en crisis. La Dinastia XXI va traslladar la capital a Tanis, al nord-oest d'Avaris, la qual va entrar en decadncia; molts monuments foren traslladats d'Avaris a Tanis.

La seva ubicaci mes probable correspondria a Tell al-Daba al nord-est del delta del Nil, estesa a Qantir durant les dinasties XIX, XX i XXI.  S'ha trobat all un temple hikse (a la part occidental, a Ezbet Helmi)  amb objectes de diverses zones de la mar Egea, i pintures murals minoiques, que podrien ser fins i tot anteriors a les de Cnossos. A una tomba al oest del temple s'han trobat alguns objectes incloent espases de coure. La ciutat ha estat excavada per un equip austrac dirigit per Manfred Bietak, que ha trobat els fonaments de palaus, temples, arsenals, magatzems i tombes, i ha comprovat que la ciutat, durant el perode de la seva capitalitat amb les dinasties XX i XXI, va tenir uns 10 km2, el que la fa una de les mes grans de l'Antic Egipte.

A les fonts jueves apareix amb el nom de Ramess (hebreu          ), essent esmentada quatre cops a la Bblia: al Gnesi (47:11), a l'xode (1:11) i al Llibre dels Nombres (33:3 i 33:5) com a sinnim de la Terra de Goshen. La ciutat de Josep correspondria probablement a Pi-Ramss, es a dir essencialment la moderna Qantir, prop de Tell al-Daba.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91296" title="Athribis" nonfiltered="1265" processed="1253" dbindex="36363">


Dos ciutats de l'Antic Egipte:

Athribis (Alt Egipte);
Athribis (Baix Egipte);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91297" title="Athribis (Alt Egipte)" nonfiltered="1266" processed="1254" dbindex="36364">
Athribis o Triphieion o Tripheion (egipci Hut-Repyt) fou una antiga ciutat d'Egipte al nomo Panopolit (nomo IX de l'Alt Egipte conegut com Minu), la capital del qual era Panpolis (actual Akhmin). Era a la part occidental del Nil.

s l'actual Wannina a uns 10 Km al sud-oest d'Akhmim. Queden restes d'un temple construt per Ptolomeu IX Ltir, i un altre dedicat a la deessa Trifis (Repyt) construt durant el regnat de Ptolemeu XV Cesari. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91298" title="Installaci" nonfiltered="1267" processed="1255" dbindex="36365">
Una Installaci artstica s un gnere d'art contemporani on all exposat no s un objecte sin un conjunt d objectes. Aquest conjunt forma una nica obra per on l espectador pot transitar i sovint, pot tocar o interaccionar amb alguns objectes.

Les installacions van prendre una gran importncia a partir de la dcada de 1970. Les installacions incorporen qualsevol mitj per a crear una experincia visceral o conceptual en un ambient determinat. Els artistes d'installacions en general utilitzen directament l'espai de les galeries d'art. Molts troben els orgens d'aquest moviment en artistes com Marcel Duchamp i l's d'objectes quotidians resignificats com obra artstica, ms que l'apreciaci de l'escultura tradicional que es basa en el treball artstic. La intenci de l'artista s primordial en cada installaci a causa de la seva connexi amb l'art conceptual de la dcada de 1960, el que novament s una separaci de l'escultura tradicional que t el seu principal inters en la forma. Pot incloure qualsevol mitj, des de materials naturals fins als ms nous mitjans de comunicaci, tals com vdeo, computadores i internet. Algunes installacions sn llocs especfics d'art; aquestes noms poden existir en l'espai per al qual sn creades.


Enllaos externs.
 Open Directory: Artistes que realitzen installacions;

 Open Directory: Installaci en la categora d'escultura;

Artistes.
Marina Abramovich;

Vanessa Beecroft;
Lee Bul;
Joan Brossa;
Peter Campus;
Christo et Jeanne-Claude;
Maurizio Collini;
Wim Delvoye;
Norman Dilworth;
Dan Flavin;
Yolanda Gutierrez, artista Mexicana;
Gary Hill;
Anish Kapoor;
Barbara Kruger;
Misha Kuball;
Ange Leccia;
Richard Long;
Rafael Lozano-Hemmer, artista Mexic;
Ana Mendieta;
Diller + Scofidio;
Spencer Tunick;
Wolf Vostell;
Wela, Elisabeth Wierzbicka;
Ruediger John;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91303" title="Terra de Goshen" nonfiltered="1268" processed="1256" dbindex="36366">
Terra de Goshen fou el nom bblic de la terra de l' Antic Egipte on es van assentar Josep i els seus descendents, i de la que els jueus van sortir d'Egipte.

Vegeu: Avaris


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91304" title="Niccol Paganini" nonfiltered="1269" processed="1257" dbindex="36367">

Niccol (o Nicol) Paganini, (Gnova, 27 d'octubre de 1782 - Nia, 27 de maig de 1840), compositor, violinista, violista i guitarrista compositor romntic itali. Va ser un dels mes clebres virtuosos del viol, sent considerat com un dels ms grans violinistes que mai han existit, amb una entonaci perfecta i amb el desenvolupament de tcniques interpretatives innovadores. Tamb se'l considera sovint com el primer virtus del viol.

Biografia.
Els seus pares eren Antonio i Teresa (nascuda Bocciardo) Paganini. D'acord amb el seu bigraf Peter Lichtenthal, Paganini va estudiar en un principi la mandolina amb son pare, quan noms comptava amb cinc anys d'edat. Va comenar amb el viol als set anys, va produir les seues primeres composicions als vuit anys i va donar el seu primer concert pblic als 12 anys. Per aquesta poca va estudiar amb diversos mestres, com ara Giovanni Servetto i Alessandro Rolla, per sembla que no va digerir massa b els seus xits i, als setze anys, havia esdevingut un jugador i bevedor. La seua carrera es va salvar per la intervenci d'una dama desconeguda, que se'l va endur a la seva villa on Paganini es va recuperar i va estudiar viol i guitarra durant tres anys.

La seua reaparici es va produir al vint-i-tres anys, en ocupar la plaa de director musical de la germana de Napole, Elisa Baciocchi, Princesa de Lucca, i fent gires de concerts. Aviat esdevingu una llegenda, per la seua mestria sense parang en la interpretaci al viol, amb debuts a Mil el 1813, Viena el 1828, i Londres i Pars el 1831. Paganini va ser un dels primers msics, sin el primer, en fer gires com artista en solitari, sense msics que l'acompanyaren. Va esdevenir una "superstar" de l'poca i va aconseguir fer una vertadera fortuna amb els seus concerts, per la seua capacitat d'encisar les audincies.

Un insistent mite sobre Paganini va ser que havia venut la seua nima al diable a canvi de la seua tcnica sobrehumana, un rumor amb el que ell es delia i del qual probablement en va ser l'iniciador. Durant les seues interpretacions, movia els ulls de manera que l'iris s'ocultava i noms se'n veia la part blanca. Les contorsions que feia  al tocar, el cabell arrissat i llarg i la seua estatura van contribuir tamb al rumor. Tocava amb tanta intensitat que les dames es desmaiaven i els cavallers rompien a plorar de l'emoci.

El viol utilitzat per Paganini s conegut com Cannone Guarnerius; aix va ser batejat pel mateix Paganini per tal de reflectir el so de cnon que en produa. Les seues cordes estan quasi en el mateix pla, al contrari que la majoria de violins que les tenen disposades en forma de volta per tal d'evitar tocar accidentalment una corda extra. La disposici de les cordes del Cannone permetia a Paganini fer sonar tres i, fins i tot, quatre cordes alhora.

A Pars, el 1833, va encarregar a Berlioz un concert per a viola i orquestra. Aquest va compondre Harold in Italy , per Paganini mai no va interpretar-la.

La seua salut es va deteriorar a causa d'un cncer de larinx. La malaltia va provocar-li la prdua de la parla, per malgrat tot va continuar tocant el viol fins poc abans de morir. Hom diu que la nit anterior a la seua mort encara se'l sentia improvisar al viol. Va morir a Nia el 27 de maig de 1840.

Va deixar una srie de sonates per a viol, capriccios, sis concerts per a viol, quartets de corda i nombroses obres per a guitarra.

Les parts orquestrals de les obres de Paganini sn polides, conservadores i amb un paper merament de suport. S'ha criticat que els concerts per a viol de Paganini repeteixen sempre la mateixa frmula. Durant la seua carrera, les parts de viol dels concerts van ser mantingudes en secret. Paganini es presentava amb l'orquestra sense haver assajat prviament. A la seua mort, noms dos concerts van ser publicats. Els seus hereus van anar publicant la resta a poc a poc, durant molts anys. Hi ha sis concerts publicats (encara que la part orquestral dels dos darrers es va perdre). Les composicions per a viol i guitarra han esdevingut part del repertori habitual d'aquests instruments.

Paganini va desenvolupar el gnere de variacions de concert per a viol sol, caractersticament partit d'un tema simple, i en aparena banal, i alternant variacions lriques amb carcter d'improvisaci, molt dependents del seu clid fraseig, i amb extravagncies de bravura que deixaven l'audincia bocabadada.

Paganini i el desenvolupament de la tcnica del viol.
El violinista israeli Ivry Gitlis va dir, "Paganini no s producte d'un desenvolupament... hi va haver els anteriors abans de Paganini i desprs hi va haver Paganini." To i que algunes de les tcniques que usava ja existien en el seu temps, el desenvolupament de la tcnica violinstica havia progressat molt lentament fins llavors. Hom considera Arcangelo Corelli (1653-1713) com el pare de la tcnica del viol, transformant-lo des del seu paper de continuo a instrument solista. Johann Sebastian Bach (1685-1750), amb les seues sonates i partite per a viol sol (BWV 1001-1006), va establir fermament la capacitat polifnica del viol. La primera recerca exhaustiva de les possibilitats tcniques del viol pot trobar-se en els 24 capricis de Pietro Locatelli (1693-1746), que al seu temps van ser considerats massa difcils de tocar (tot i que avui es consideren absolutament accessibles). La major part dels violinistes de l'poca es van enfocar en l'entonaci i el maneig de l'arc (les anomenades tcniques de m dreta pels intrprets de corda), els dos reptes a la vegada fonamentals i crtics per a un violinista.

Paganini va aportar noves tcniques per a compositors i intrprets. L'escriptura per a viol va canviar drsticament a partir del seu mestratge. La seua msica sovint exigeix un rang ampli de digitalitzacions avanades i tcniques d'arc que van resultar sensacionals per a les audincies i estimulants per als violinistes del seu temps. Les seues obres sovint exigeixen una combinaci d'staccato, harmnics, pizzicato (amb totes dues mans), i amplis intervals (de vegades majors que una desena). Eugne Ysae va criticar que l'acompanyament, en la msica de Paganini, era semblant al de la guitarra: sense polifonia. Tot i aix, Paganini va expandir el timbre i el color de l'instrument a nivells prviament desconeguts. Tamb va ser un virtus de la guitarra, instrument per al qual va deixar ms de 200 obres.

Era capa de tocar tres octaves sobre quatre cordes amb una nica posici de la m, una gesta increble fins i tot per als estndards actuals. La seua flexibilitat va poder ser deguda a la Sndrome de Marfan o a la Sndrome d'Ehlers-Danlos. Les seues tcniques de digitalitzaci, com ara les octaves (i desenes) paralleles o el pizzicato amb la m esquerra, van ser considerades gaireb impossibles en el seu temps, per ara sn exercicis rutinaris per als estudiants de viol. Totes aquestes fites en l'evoluci de la tcnica violinstica noms son comparables a les que, un segle desprs, aconseguirien Joseph Joachim i Eugne Ysae.

El seu Capritx nm. 24 en La menor ha estat objecte de l'inters de molts compositors posteriors. Franz Liszt, Johannes Brahms, Serguei Rakhmninov, Boris Blacher i Witold Lutos awski, entre d'altres, van escriure'n variacions.

Obres.
 24 capritxs, per a  viol sol, Op.1;
 nm. 1 en Mi major (The arpeggio);
 nm. 2 en Si menor;
 nm. 3 en Mi menor;
 nm. 4 en Do menor;
 nm. 5 en La menor;
 nm. 6 en Sol menor ;
 nm. 7 en La menor;
 nm. 8 en Mi bemoll major;
 nm. 9 en Mi major;
 nm. 10 en Sol menor;
 nm. 11 en Do major;
 nm. 12 en La bemoll major;
 nm. 13 en Si bemoll major;
 nm. 14 en Mi bemoll major;
 nm. 15 en Mi menor;
 nm. 16 en Sol menor;
 nm. 17 en Mi bemoll major;
 nm. 18 en Do major;
 nm. 19 en Mi bemoll major;
 nm. 20 en Re major;
 nm. 21 en La major;
 nm. 22 en Fa major;
 nm. 23 en Mi bemoll major;
 nm. 24(Tema con variazioni);
 Concert per a viol nm. 1, en Re major, Op. 6 (1817);
 Concert per a viol nm. 2, en Si menor, Op. 7 (1826) (La Campanella);
 Concert per a viol nm. 3, en Mi major (1830);
 Concert per a viol nm. 4, en Re menor (1830);
 Concert per a viol nm. 5, en La menor (1830);
 Concert per a viol nm. 6, en Mi menor (1815?) - darrer moviment completat per un compositor annim.
 12 sonates, per a viol i guitarra, Op. 2 i 3;
 Op. 2, nm. 1 en La major;
 Op. 2, nm. 2 en Do major;
 Op. 2, nm. 3 en Re menor;
 Op. 2, nm. 4 en La major;
 Op. 2, nm. 5 en Re major;
 Op. 2, nm. 6 en La menor;
 Op. 3, nm. 1 en La major;
 Op. 3, nm. 2 en Sol major;
 Op. 3, nm. 3 en Re major;
 Op. 3, nm. 4 en La menor;
 Op. 3, nm. 5 en La major;
 Op. 3, nm. 6 en Mi menor;
 18 Centone di Sonate, per a viol i guitarra;
 Obres arranjades;
 Introducci, tema i variacions sobre (Nel cor pi non mi sento) de 'La bella molinara' de Paisiello;
 Introducci i variacions sobre (Non pi mesta) de 'La Cenerentola' de Rossini;
 Introducci i variacions sobre (Dal tuo stellato soglio) de 'Mois...' de Rossini';
 Introducci i variacions sobre (Di tanti palpiti) de 'Tancredi' de Rossini;
 Maestoso sonata sentimentale (Variacions sobre l'himne nacional austrac);
 Variations sobre Du salve al Rei;
 Miscellnia;
 I Palpiti;
 Perpetuela (Sonata Movimento Perpetuo);
 La Primavera;
 Theme sobre "La Dansa de les Bruixes";
 Sonata con variazioni (Sonata Militaire);
 Sonata Napole ;
 Variacions, Le Streghe;
 Cantabile en Re major;
 Moto Perpetuo en Do major;
 Romana en La menor;
 Tarantella en La menor;
 Gran sonata per a viol i guitarra, en La major;
 Sonata per a viola en Do menor;
 Sonata en Do per a viol sol;
 12 Quartets per a viol, guitarra, viola i violoncel, opus 4;
 nm. 1 en La menor;
 nm. 2 en Do major;
 nm. 3 en La major ;
 nm. 4 en Re major;
 nm. 5 en Do major;
 nm. 6 en Re major;
 nm. 7 en Mi major;
 nm. 8 en La major;
 nm. 9 en Re major;
 nm. 10 en La major;
 nm. 11 en Si major;
 nm. 12 en La menor;
 nm. 13 en Fa menor;
 nm. 14;
 nm. 15 en La Major;

Obres inspirades per Paganini.
 Arban; El Carnaval de Vencia;
Jason Becker; 5th Caprice.
Boris Blacher; Variations on a Theme of Paganini (sobre el Capritx nm. 24);
Johannes Brahms; Variacions Paganini, Op.35 (1862-63), per a piano basada en el Capritx nm. 24;
Frdric Chopin; Souvenir de Paganini per a piano (1829, pstuma);
Franz Lehr; Paganini, opereta de ficci sobre Paganini (1925);
Franz Liszt; Sis Grandes tudes de Paganini, S.141 per a piano (1851) (arranjaments virtuosstics de 5 capritxs,incloent-hi el nm. 24, i La Campanella del Concert per a viol i orquestra nm. 2);
Andrew Lloyd Webber; Variacions per a violoncel i orquestra, originriament per a violoncel i banda de rock;
Andrew Lloyd Webber; Variacions (basades en el Capritx nm. 24, violoncel i banda de jazz/rock);
Andrew Lloyd Webber; Song & Dance (Can i Dansa) - la Dansa s la reelabolaci de les Variacions;
Witold Lutos awski; Variacions Paganini (1941) sobre el Capritx nm. 24, oroginalment per a 2 pianos, desprs arranjada per a piano i orquestra;
Yngwie J. Malmsteen; Far Beyond The Sun;
Nathan Milstein; Paganiniana, un arranjament del Capritx nm. 24, amb variacions basades en altres capritxs;
Serguei Rakhmninov; Rapsdia sobre un tema de Paganini, Op.43 (1934), per a piano i orquestra sobre el Capritx nm. 24;
George Rochberg; Caprice Variations (1970), 50 variacions per a viol sol;
Robert Schumann; Estudis sobre Capritxs de Paganini, Op.3 (1832; piano); 6 Estudis de concert sobre Capritxs de Paganini, Op.10 (1833, piano);
Karol Szymanowski; Trois Caprices de Paganini, arranjat per a viol i piano, Op.40 (1918);
Philip Wilby; Paganini Variations;
Steve Vai; Eugene's Trick Bag de la pellcula Crossroads;
Eugne Ysae; Variacions Paganini per a viol i piano;
Mario Castelnuovo-Tedesco; Capriccio diabolico homenatge a Paganini, per a guitarra;

Bibliografia.
 Leopold Auer, Violin playing as I teach it, Stokes, 1921 (reprint Dover, 1980). ;
 Alberto Bachmann, An Encyclopedia of the violin, Da Capo, 1925. ;
 Yehudi Menuhin and William Primrose, Violin and viola, MacDonald and Jane's, 1976. ;
 Yehudi Menuhin and Curtis W. Davis, The Music of man, Methuen, 1979. ;
 John Sugden, Paganini, Omnibus Press, 1980. ;
 Bruno Monsaingeon,The Art of violin, NVC Arts (on film), 2001. ;
 Masters of the Nineteenth Century Guitar, Mel Bay Publications. ;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91306" title="Ignacio Ramonet Mguez" nonfiltered="1270" processed="1258" dbindex="36368">
Ignacio Ramonet Mguez (Redondela, Galcia, 5 de maig de 1943), s un pensador i periodista gallec establert a Frana.

Biografia.

Ramonet va viure la seva infncia a Tnger, i de jove va estudiar enginyeria a Bordeus, Rabat i Pars, on va doctorar-se en semiologia. Tamb va ser nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat de Santiago de Compostella.

s autor de diversos llibres sobre geopoltica i de crtica cap als mitjans de comunicaci de masses, aix com de multitud d'articles d'opini i anlisi poltic, i una de les figures intellectuals destacades del moviment antiglobalitzaci o altermundista. Ha estat galardonat amb diversos premis de periodisme estatals i internacionals per la seva tasca professional.

Va dirigir fins a mitjans de l'any 2008 la prestigiosa publicaci francesa Le monde diplomatique, des de les pgines de la qual va impulsar la creaci del moviment ciutad ATTAC (moviment internacional de ciutadans pel control democrtic dels mercats i les seves institucions) , de la qual s cofundador, al igual que del Media Watch Global (Observatori Internacional dels Mitjans de comunicaci).

Tamb ha estat un dels principals impulsors del Frum Social Mundial, primer a Porto Alegre i, posteriorment en d'altres ciutats del mn. Se li atribueix la creaci de la famosa consigna Un autre monde est possible ("Un altre mn s possible", en francs).

Va ser el creador del terme "Pensament nic" per denunciar la doctrina que sost la primacia de l'economia i la ideologia neoliberal sobre la resta de dominis socials.

Articles.
 El CINQUE PODER per Ignacio Ramonet (2003);

Obres destacades.
 Com ens venen la moto? (conjuntament amb Noam Chomsky; 1995).
 El Pensament nic (conjuntament amb Fabio Giovannini i Giovanna Ricoveri; 1996).
 Un mn sense rumb (1997).
 La tirania de la comunicaci (1999).
 Marcos, la dignitat rebel (2001).
 Guerres del segle XXI (2002).
 Iraq, histria d'un desastre (2004).
 Fidel Castro, biografia a dues veus" (2005).

Enllaos externs.
Le monde diplomatique, edici francesa;
Le monde diplomatique, edici andorrana;
pgina web d'ATTAC;
Frum Social Mundial;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91308" title="Porto-Vecchio" nonfiltered="1271" processed="1259" dbindex="36369">


Porto-Vecchio (en cors Porti Vecchju) s un municipi de Crsega, situat al sud-est de l'illa, al fons d'una llarga badia de 9 km, al departament de Crsega del Sud.

Els genovesos van construir la ciutadella, el 1540, per protegir-se dels atacs pirates. Va prosperar grcies a l'explotaci de la sal. Avui encara es conserven 60 hectrees de salines. Amb un rpid creixement a la segona meitat del segle XX, convertir-se en un centre turstic, avui s la tercera ciutat de l'illa.

Hi destaca la ciutadella genovesa, del 1540, situada sobre el port esportiu. Als voltants s'hi troben nombroses platges: Palonbaggia, Sogno, Santa Giulia, Cala Rossa, Pinarellu. Davant del litoral de Porto-Vecchio es troben les illes Cerbicale.

A l'interior, prop de Porto-Vecchio, es troba el masss de l'Ospdale, una extensa regi muntanyosa amb boscos, roques, llacs i cascades. Cap al nord, a la plana litoral, es cultiva el ram amb el que es produeix el vi amb denominaci d'origen AOC Corse Porto-Vecchio.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91311" title="Qantir" nonfiltered="1272" processed="1260" dbindex="36370">
Qantir s una ciutat d'Egipte on s'ha localitzat l'antiga ciutat de Pi-Ramss a uns 3 km de Tell al-Daba (Avaris) i a uns 9 km al nord de Faqus a la provncia de Sharqiya, a uns 90 km al nord-est de El Caire. Al costat de Qantir s el llogaret de Al-Khatana, on tamb s'han fet troballes.

El 1924 es van descobrir a la ciutat alguns objectes amb els noms de Seti I i Ramss II. El 1975 l'expedici austraca dirigida per Manfred Bietak va utilitzar un magnetmetre per fer un mapa de l'antiga ciutat i en els segents 25 anys es van localitzar palaus, temples, cementiris, cases, magatzems i altres construccions i es van poder situar els antics carrers; una troballa especialment important fou la dels antics estables reials amb sis edificis de 12 habitacions cadascun i cadascuna de 12 metres, connectats a una gran rea de camp; l'orina i excrements dels cavalls era segurament usat com a fertilitzant; podia contenir uns 460 cavalls i s el ms gran mai descobert, suposant-se que fou construt en temps de Ramss III; tamb es va trobar una fabrica de vidre. L'rea estudiada anava des Tell al-Daba (al sud) cap al nord, amb una superfcie de 30 km.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91312" title="Calvi" nonfiltered="1273" processed="1261" dbindex="36371">


Calvi s un municipi de Crsega, situat al nord-oest de l'illa, a la comarca de la Balagne, del departament de l'Alta Crsega.

Est situat a l'extrem d'una ampla badia, amb una platja de 5 km, sota una carena muntanyosa amb neu fins al maig. Destaquen la ciutadella genovesa, l'esglsia barroca de Saint-Jean-Baptiste i l'esglsia rosa de Sainte-Marie-Majeuse.

Calvi va ser fundada pels romans al segle I, i a partir del segle XIII va ser una plaa forta genovesa. Degut als estrets lligams histrics amb Gnova, el dialecte parlat a Calvi, quasi desaparegut, s ligur en lloc de tosc com el cors.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
 Vincenzu Giubega;

Galeria d'imatges.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91314" title="Luna Lovegood" nonfiltered="1274" processed="1262" dbindex="36372">


Luna "Lluntica" Lovegood s un personatge fictici a la srie de llibres Harry Potter escrits per l'autora britnica J.K. Rowling. s una companya molt excntrica d'en Harry a Hogwarts, i pertany a la residncia de Ravenclaw. s un any menor que ell, sent de la mateixa generaci que la Ginny Weasley.

La Luna t el cabell ros amb tons foscos, llarg fins a la cintura. Els seus ulls clars li donen un aire de sorpresa constant i certa aura de bogeria. Porta la seva vareta mgica sobre l'orella esquerra i porta un collaret fet amb taps de cervesa.

Apareix per primera vegada a Harry Potter i l'orde del Fnix. A causa del seu comportament excntric l'anomenen Lluntica. En un principi, la Luna s massa estranya per a en Harry i fins i tot sent vergonya de ser vist amb ella, per a poc a poc la Luna es guanya la seva amistat. En els moments en qu la moral d'en Harry est en els seus punts ms baixos, com desprs de la mort del seu padr Sirius Black i la d'en Dobby, la Luna s la que diu les paraules que li donen esperana i determinaci per a seguir endavant.

 El personatge en les novelles .

 Famlia .
La seva mare va morir durant un experiment mgic que va sortir malament quan la Luna tenia solament nou anys. Ella va ser testimoni de la seva mort i per aix pot veure els cavalls vesprals des del primer dia que va entrar a Hogwarts. El seu pare, en Xenfil Lovegood, s l'editor del la revista El Tafaner (The Quibbler) i comparteix amb ella la fascinaci per criatures fantstiques, que probablement sn inexistents. Als estius emprenen excursions a la recerca d'aquestes criatures. Els Lovegood viuen al petit poble d'Ottery St. Catchpole al sud d'Anglaterra, a prop de la casa de la Famlia Weasley.

 Personalitat .
La Luna s una jove solitria i estranya que es caracteritza per la seva sinceritat i originalitat. Fa les coses a la seva manera, sense importar-li el que pensin els dems. T un aire somiador i una manera despreocupada i divertida de veure la vida. Algunes vegades el seu excs de sinceritat sufoca als altres. En Harry opina que la Luna s'atreveix a dir coses que ning diria i admira aquesta qualitat en la seva amiga. La Luna considera a en Harry Potter, la Ginny Weasley, l'Hermione Granger, en Ron Weasley i en Neville Longbottom els seus nics i veritables amics. Aconsegueix guanyar-se la seva amistat grcies a la seva valentia i lleialtat indiscutibles. Anys desprs, en Harry i la Ginny nomenen a la seva filla Lily Luna en honor a ella.

La Luna demostra que la fe en l'irracional i el desconegut no pot ser descartat, sent el contrapunt de l'Hermione, que representa el poder de la ra i la illustraci. El fet d'haver estat seleccionada per a Ravenclaw indica que s molt intelligent.

 L'Orde del Fnix .
La Ginny li presenta a la Luna a en Harry i a en Neville al Hogwarts Express quan entren al seu compartiment al no poder trobar-ne un altre de buit. Aparentment ning vol compartir la cambra amb l'estranya jove. La Ginny sembla conixer-la i li assegura a en Neville que la Luna "est b Quan la Xo Xang entra per a saludar a en Harry, aquest sent vergonya de ser vist amb la Luna i en Neville. Posteriorment en Ron i l'Hermione s'uneixen a ells i tampoc semblen tenir una impressi favorable de la Luna. La Ginny, en canvi, sembla divertir-se veient les reaccions dels altres.

La Luna sempre fa tot el possible per ajudar a en Harry. L'altament cuestionable revista del seu pare, El Tafaner publica una entrevista exclusiva amb en Harry, on aquest parla sobre el que va passar al Torneig dels Tres Mags i anuncia que en Voldemort ha tornat. A causa de l'xit d'aquesta entrevista, la Luna i el seu pare tenen els diners suficients per a anar en una excursi a la recerca d'un animal fantstic, de l'existncia del qual noms ells estan convenuts.

La Luna vas anar a la reuni al bar "Cap del Senglar" i s'integra a l'"Exrcit d'en Dumbledore" (E. D.). Juntament amb en Harry, la Ginny, en Ron, l'Hermione i en Neville, participa a la missi del rescat d'en Sirius Black i la subsegent batalla al Departament de Misteris, quan descobreixen que es tracta d'una emboscada. En Harry pensa que la Ginny, en Neville i la Luna no serien la seva primera opci d'entre els membres de l'E.D. per a ajudar a la missi a la Conselleria, per no t ms remei que acceptar que hi vagin a causa de la inflexible insistncia dels tres. La Luna s la que suggereix volar a Londres fent servir els cavalls vesprals i posteriorment sobresurt a la batalla. Lesiona a un cavaller de la mort al fer esclatar un model del planeta Plut a la seva cara, protegeix a en Ron quan est confs i tamb ajuda a la Ginny que t un turmell fracturat. s un dels ltims membres de l'E.D. a caure lesionat durant el combat. Un encanteri la fa volar pels aires i s'estavella contra una taula fent que perdi el coneixement, per no sofreix ferides majors.

Al final del curs escolar en Harry troba a la Luna posant cartells demanant que les seves possessions, que han estat amagades per altres estudiants, li siguin retornades. Aquest s un moment en qu la moral d'en Harry aquesta en un dels seus punts ms baixos a causa de la mort del seu padr Sirius Black. La Luna li explica a en Harry com ella havia vist morir a la seva mare en un accident mgic i li diu, amb certesa absoluta, que espera veure a la seva mare de nou. Suggereix que les veus que en Harry i ella havien escoltat darrere del vel al Departament de Misteris sn els seus ssers volguts que els esperen. Quan la Luna s'allunya, en Harry sent que el terrible pes que sentia fins a aquest moment, "s'aixeca una mica".

 El Misteri del Prncep .
Al tren de retorn a Hogwarts per a iniciar l'any escolar, en Harry s'assenta en el mateix compartiment que en Neville i la Luna. La Rosana Vana, al capdavant de diverses nenes, entra per a convidar-lo a qu s'uneixi amb ella i les seves amigues en un altre compartiment. Li diu que no, que s'ha d'asseure amb "ells", assenyalant a en Neville i la Luna. En Harry li diu que "ells" sn els seus amics. Una vegada que la Rosana se'n ha anat, la Luna li diu a en Harry que la gent s'imagina que ell t amics ms "genials" que en Neville i ella. En Harry li respon dient-li que ell pensa que ambds sn "genials", i que ells i no els altres, es van estar i van barallar-se a la batalla del Departament de Misteris. Aquesta escena contrasta radicalment amb la mateixa situaci l'any anterior, quan en Harry va sentir vergonya de ser vist amb la Luna i en Neville al tren. Segons paraules de la J.K. Rowling, l'escena reflecteix que en Harry ha madurat.

Tamb es nota un canvi en l'actitud dels altres amics d'en Harry respecte a la Luna. La Ginny, que malgrat ser amigable amb la Luna l'any anterior, li deia "lluntica", ara s'oposa feroment al fet que alg l'anomens "lluntica" en la seva presncia, fins i tot quan es tracta del seu germ Ron. Per la seva banda en Ron, el ms insensible del grup, admet el seu creixent apreci per la Luna. Quan l'Hermione plora desconsolada dins del bany desprs d'una discussi amb en Ron, durant el festeig d'aquest amb la Lavender Brown, la Luna sent que plora i entra a consolar-la.

Pren el lloc de comentarista als partits de quidditch i les seves narracions distretes, sn sobre punts irrellevants, provoquen el riure dels estudiants i una mica de vergonya i enfadament de la professora McGonagall. Acompanya a en Harry, com a amiga, a la reuni de Nadal del professor Llagot.

La Luna i en Neville sn els nics membres de l'E.D. que responen al missatge d'ajuda que l'Hermione envia a travs de les monedes encantades. No pren part activa de la batalla a la Torre d'Astronomia, doncs est als soterranis amb l'Hermione vigilant al professor Snape. Aquest no obstant aix, assoleix burlar la seva vigilncia.

Va assistir al funeral d'en Dumbledore ajudant a en Neville, que result lesionat a la batalla de la Torre d'Astronomia. Quan en Harry els veu, sent sorgir en ell un gran afecte per ambds. Sap que ells eren els que ms apreciaven l'E.D. i que probablement eren els nics que vigilaven les seves monedes encantades.

 Relquies de la Mort .
La Luna i el seu pare sn convidats a les noces d'en Bill i la Fleur, on assisteixen vestint cridaners vestits grocs. A pesar que en Harry t un aspecte completament diferent, doncs ha pres la pocin de la mutaci per a romandre amagat, la Luna immediatament el reconeix i l'anomena pel seu nom. Quan en Harry li pregunta com ha pogut reconixe'l, la Luna li contesta que ha estat "per la seva expressi".

Mentre roman a Hogwarts, es reintegra a l'Exrcit d'en Dumbledore. Juntament amb la Ginny i en Neville, s'esfora per desestabilizar el rgim imposat pels cavallers de la mort a l'escola i s part de l'intent de robar l'espasa de Gryffindor de l'oficina de l'Snape. Els tres sn capturats a l'intent, per l'Snape els dna un cstig sorprenentment lleuger. Durant les vacances de Nadal, la Luna s segrestada per cavallers de la mort a l'estaci de tren de Hogsmeade.

En Harry, en Ron i l'Hermione decideixen anar a buscar al pare de la Luna perqu els expliqui qu sn les Relquies de la mort. A la casa dels Lovegood, que sembla una llauna, en Harry veu que en la seva habitaci la Luna havia pintat les cares de l'Hermione, la Ginny, en Ron, en Neville i ell al sostre, units per una cadena d'or feta de la paraula "amics" repetida milers de vegades en lletra petita. Al veure all, l'envaeix un profund sentiment fraternal per la Luna. No obstant aix, en Harry nota que l'habitaci no sembla haver estat fet servida en molt temps i sospita que s una trampa. Descobreixen que la Luna ha estat segrestada per cavallers de la mort per culpa del suport que el seu pare oferia a en Harry a travs de la seva revista i que aquest, ha alertat als cavallers de la mort de la seva presncia en un intent de canviar-los per la vida de la Luna. Aconsegueixen escapar a dures penes.

La Luna est presonera amb el senyor Ollivander (fabricant de varetes) al stan de la casa d'en Lucius Malfoy; que es converteix en caserna general dels cavallers de la mort. s rescatada juntament amb en Harry, en Ron, l'Hermione, l'Ollivander i en Dean Thomas, per en Dobby (l'elf domstic lliure), que mor en el procs. La Luna diu les paraules en honor a en Dobby durant el seu funeral. Quan s el torn d'en Harry de dir unes paraules, s'adona que la Luna "ja ho ha dit tot". Posteriorment van a un lloc ms segur amb una vareta que l'Ollivander li fabrica en agrament pel suport que li va brindar mentre van ser presoners junts.

s convocada per en Neville per a participar a la Batalla de Hogwarts amb la moneda encantada. Per insistncia de la Ginny, duu a en Harry a la torre de Ravenclaw en lloc de la Xo Xang, que s'havia ofert a dur-lo primer. Aqu, s instrumental en la captura de l'Allecto i l'Amycus Carrow. Posteriorment salva les vides d'en Harry, en Ron i l'Hermione quan sn atacats per cent demntors. La Luna, liderant a en Seamus Finnigan i l'Ernie Mcmillan, convoca el seu patronus i mant a ratlla als demntors, al mateix temps que ajuda a en Harry a convocar el seu donant-li nims. En Harry es recupera i pot convocar el seu patronus amb el que els demntors finalment fugen d'una vegada per sempre. A la batalla final, es bat en duel juntament amb les seves amigues Ginny i Hermione contra la Bellatrix Lestrange, que finalment s venuda per la mare de la Ginny, la Molly Weasley. Desprs de la victria final, la Luna s l'nica que s'adona que en Harry necessita una mica de tranquillitat i crea la distracci necessria perqu se'n vagi sota la capa que fa invisible.

 Vida desprs de la fi de les novelles .
Dinou anys desprs de la batalla de Hogwarts, la Luna s l'equivalent d'una naturalista de gran fama en el mn mgic. Va dedicar la seva vida a la investigaci, descobrint que moltes de les criatures fantstiques que el seu pare li havia esmentat eren inexistents. No obstant aix li atribueix a la ment oberta que el seu pare conre en ella, els seus mes importants descobriments, incloent moltes espcies que eren desconegudes. Va acabar casant-se amb en Rolf Scamander, nt d'en Newt Scamander, l'autor de "Bsties fantstiques i on trobar-les".

A ms, en el recent documental per a la televisi britnica "J.K. Rowling - Un Any en la Vida", l'autora diu que va tenir fills bessons i que es diuen Lorcan i Lysander.

Versi flmica.
La Luna s interpretada per l'actriu irlandesa, l'Evanna Lynch, qui s una gran fantica de la srie Harry Potter. Aix la va motivar a audicionar a Londres i imposar-se a unes 15.000 nenes en una audici oberta, desprs que l'audici privada no va funcionar. Va realitzar el paper a Harry Potter i l'Orde del Fnix i est confirmada per a repetir el paper a Harry Potter i el Misteri del Prncep. Encara no ha estat confirmada la seva participaci a l'adaptaci de Harry Potter i les relquies de la Mort. La seva actuaci a Harry Potter i l'Orde del Fnix ha estat considerada com una revelaci i J.K. Rowling ha dit que l'"Evanna s perfecta" per al personatge. A ms va dir que de tots els actors que han aparegut en la srie de pellcules de Harry Potter, l'Evanna Lynch s l'nica que ha entrat en el seu pensament mentre escrivia.

En l'adaptaci cinematogrfica de Harry Potter i l'Orde del Fnix, les escenes ms importants de la Luna en el llibre es mantenen, encara que es condensan o es posen en diferents punts. Per exemple, l'escena en qu en Harry troba a la Luna donant-li menjar als cavalls vesprals, no apareix en el llibre i s una condensaci de l'escena on en Hagrid dna la seva classe sobre els cavalls vesprals als alumnes i l'escena al final on la Luna li relata a en Harry com va morir la seva mare. Es va ometre, no obstant aix, l'escena al Hogwarts Express quan la Xo Xang entra en el compartimento d'en Harry, en Neville i la Luna.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91315" title="Viviane Forrester" nonfiltered="1275" processed="1263" dbindex="36373">
Viviane Forrester (Pars, Frana, 1927). Escriptora i assagista francesa.

Treballa com a crtica lieterari al diari francs Le Monde. Tamb collabora amb les publicacions Le Nouvel Observateur i La Quinzaine littraire i s especialista en les obres de l'escriptora Virginia Woolf i del pintor Vincent Van Gogh.

Autora de diverses publicacions, destaquen especialment les seves obres d'assaig L'horror econmic (1996, amb la que es va donar a conixer mundialment) i Una estranya dictadura (2000) en les que critica durant el procs de globalitzaci econmica i defensa la tesis que les institucions financeres internacionals estan protagonitzant un "cop d'estat mundial a cmara lenta".

s una de les fundadores de l'organitzaci no governamental Attac.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91316" title="FK Alania Vladikavaz" nonfiltered="1276" processed="1264" dbindex="36374">

El FK Alania Vladikavaz (en rus:                                   , en osset: Alaniyy Dzudyyqu) s l'equip de futbol ms representatiu de Vladikavkaz, la capital d'Osstia del Nord, a la Federaci Russa. 

 Histria .
Fundat a l'any 1961 amb el nom sovitic de Spartak Ordjonikidze, va ser rebatejat com a Spartak Vladikavkaz l'any (1990), ms endavant com a Spartak Alnia Vladikavkaz (1995 i 2003) o FK Alnia Vladikavkaz (1997 i 2006). En el seu palmars destaca haver guanyat l'any 1995 la lliga russa de futbol, sota la direcci de l'entrenador Valeri Gazziev. L'any 2006 el club va ser excls de la primera divisi russa arran de diverses irregularitats en la seva gesti, motiu pel qual torn a anomenar-se Spartak Valdikkaz abans de ser adms a la segona divisi. Quan retorn a primera (la segona categoria) torn a adopar Alania.

Evoluci del nom:
1961 : Spartak Ordzhonikidze ;
1990 : FK Spartak Vladikavkaz;
1995 : Spartak-Alania Vladikavkaz;
1997 : FK Alania Vladikavkaz;
2003 : Spartak-Alania Vladikavkaz;
2006 : FK Spartak Vladikavkaz;
2006 : FK Alania Vladikavkaz;

 Palmars .
Lliga russa de futbol (1): 1995;

 Enllaos externs .
Web oficial ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91317" title="Inadaptats" nonfiltered="1277" processed="1265" dbindex="36375">
Inadaptats s'autodefinia com un collectiu poltico-musical amb l'objectiu d'estendre la utopia als Pasos Catalans.

Era un grup de Oi!,punk, rock, ska,de Vilafranca del Peneds, Alt Peneds, que defensava la lluita per la independncia i el socialisme dels Pasos Catalans mitjanant la unitat d'acci del poble treballador.


 Estil .
El seu estil s una barreja de hardcore i rock mests amb clares influncies dels Negu Gorriak i Rage Against The Machine. L'estil del grup no t gaires semblances amb la resta de grups nacionals, potser amb l'excepci dels Brams, no sn gens tous ni pel que fa a principis ni a les melodies. Per sobre de tot, destaquen les seves creatives i contundents lletres, les seves guitarres i melodies al ms pur estil del grup del Pas basc Negu Gorriak.

Tot i el seu alt nivell musical la seva idiosincrsia i conscienciaci feia gaireb impossible que cap discogrfica important s'arrisqus a fitxar-los. Tot i aix, la qualitat d'aquesta banda i el renom que s'han fet desprs d'un munt de concerts en pro de la causal ms pur estil Kortatu; els va dur a incorporar-se al segell internacional Gora Herriak creat pels Negu Gorriak.

 Histria .

Histria reivindicativa.
De l'ltim disc destaquen les canons Mot, avalot  a la pres espanyola, a la pres de pobles, al mdul independentista, Mot, avalot del poble catal!, l'allegat feminista Come on baby, el reagge-muffin Homes mico critica de l'aven de la humanitat; Canviarem la historia, allegoria en pro de la unitat revolucionria en la defensa de la nostra terra i, com no, Els segadors de sempre rescriptura a ritme d'ska del nostre himne. Tamb destaca la can antirepressiva G.A.L. on critiquen l'aparell torturador de l'Estat i a on trobars una pea del sempre genial Llus LLach o la rumba Cuba en defensa del rgim revolucionari cub.

Es proposaren comenar el nou segle amb fora i han tret al mercat el revulsiu Inadaptats X. Un treball amb molts mitjans on sorprn el radical pas de la banda cap a ritmes i melodies molt ms raperes i l's de les noves tecnologies del que ens tenien acostumats. Sol cal escoltar la primera can que porta el mateix ttol que el CD i te n'adonars de les diferncies amb Mot, Avalot, potser unes diferncies masses marcades per tots aquells adeptes al seu antic estil ms proper al punk i no tant al metall o el rap. Ara, aix si, les lletres es mantenen fidels als seus inicis: crtica social i lluita nacional.

Van comprondre en aquest moment, un grapat de bones canons que donaren que parlar, especialment Inadaptats X, Orgull de classe i sobretot Demcrates.

Els Inadaptats eren, definitivament, un dels grups amb ms futur en els cercles alternatius del panorama catal i, definitivament, la prova per aquells que dubten que es pugui fer rock alternatiu de qualitat, comproms i en catal.

La prpia banda va crear Bullanga, una discogrfica de classe i que es vol convertir en un referent de la msica en catal i reivindicativa. Com ells mateixos deien, ha arribat el moment de crixer un cop dissolta Gora Herriak. Aquesta nova iniciativa neix acompanyada d'una reedici del seus 2 primers treballs Per tots els mitjans i Crtica social.

Seguidament van crear un nou CD anomenat INDP i es ven en un estoig un xic diferent: una petita carpeta on inclou, com si fossin apunts d'un estudiant, una bona dosi de rebellia, odi i amor. 

INDP va ser un treball molt ms cru que l'anterior elevant la dosi de hardcore a que ens tenen acostumats aix com les lletres sn encara ms contundents pronosticant uns directes plens d'adrenalina. La qualitat de so no era la mateixa, no arriba a la netedat que donava l'anterior discogrfica tot i comptar amb el Kaki Arkarazo a la producci. Es trob a faltar alguna pea purament d'ska, per ells mateixos definien aquest treball com el seu millor disc.

INDP  inclou 12 canons plenes de continncia i revoluci violenta amb ttols com Primera revoluci, Avui s el dia, Moviment d'Alliberament, Moment molotov, Fills morint o Bullangues. Ara b, per polmica 11.09.01 on narren la tragdia de les dues torres bessones. Catalunya tamb sorprendr a molts i moltes doncs trobareu que la lletra s un poema de Pere Quart. I parlant de collaboracions inestimables, a banda del poeta hi trobareu en Fermn Muguruza cantant a Gen Comunista, molt propi no trobeu? Finalment Bullangues s la darrera can per tancar un treball que t en la revolta el seu mxim objectiu.

El disc s dedicat a tots els presos i preses i, molt especialment, el Juanra de Kop i grup germ de la banda actualment en suspens.

SOS s un recull de la histria d'Inadaptats, explicada pels seus components en un reportatge de 40 minuts, amb entrevistes a persones properes a la banda. Cont els clips en directe de temes mtics com: Catalunya, Mot Avalot!, Escamots, Canviarem la Historia, sota la producci i direcci de "La Multitud", on es combinen un recull d imatges dels seus millors concerts i de les seves gires internacionals.

Aquesta edici cont un CD d  udio, amb versions indites dels grups pioners del Punk i el Hard Core a Catalunya, la Banda Trapera del Ro i L Odi Social, a ms de la versi de Bob Marley Redemption Song s,a la que Inadaptats posa el ttol de Canons Lliures, una curiosa traducci al catal del tema del seu primer disc Violacin de Derechos ara Violaci de drets, i el tema que va representar la campanya estudiantil basca 2002/2003 2 Ikasle gaua. Lluny de significar una aturada en la seva carrera, Inadaptats 2003 SOS va servir de pont per a un nou treball del grup.

Homenatge a Ovidi Montllor s homenatjar la coherncia, l art, la passi, la paraula, el gest, l anhel de justcia, la terra  i molt ms: s vncer el temps, s fer tornar l Ovidi de les seves vacances perqu encara, nois, encara dura la vida-dura. L Ovidi dna veu a Salvat-Papasseit, Vicent Andrs Estells, Salvador Espriu, Josep Maria de Segarra i molts ms escriptors, poetes, artistes  Inadaptats donem la paraula a l Ovidi per donar la paraula a la classe treballadora dels Pasos Catalans.

14 temes que van des del Punk   Rock ms energtic, passant per la velocitat del Hardcore, o el Rap crtic i auto crtic, fins a un arranjament de Big Band de l Esteve Molero, executat en exclusiva per la Transpeneds Jazz Orquestra.

Producci musical a crrec de X   Cholbi i Inadaptats, gravat i barrejat del 21 de Febrer al 29 de Mar, entre Torell i Vilafranca, al l estudi DoctR n Ric Muzzic i a l Ateneu Popular X.

Tot aix presentat sobre el suport grfic dissenyat per Mart Ferrer ( dissenyador de l INDP i Inadaptats 2003 S.O.S.) 

L'lex d'Inadaptats tamb va formar juntament amb Cesc Freixas un grup que homenatja a Ovidi Montllor, anomenat La Fera Ferotge.

 La dissoluci i separaci en dos grups diferents .
El grup es dissol amb un dels concerts ms multitudinaris del grup l'any 2005 per decisi prpia dels integrants.

Cremem les nostres naus es va celebrar a la seva ciutat natal Vilafranca dins del marc del 12 aniversari de l'Ateneu Popular X. El concert va acollir un gran nombre d'incondicionals i amics del grup. Un concert de gaireb 3 hores on no es van oblidar de cap tema i amb una posada en escena espectacular. 

De la dissoluci se'n va fer crtica del fet que no donessin explicacions clares del motiu pel qual es van separar.

L'any 2006, un any desprs de la dissoluci, es publica el DVD del ltim concert del grup, dut a terme a la seva ciutat natal, Vilafranca del Peneds. Podeu trobar el DVD als enllaos externs.

Posteriorment, el cantant i guitarra d'Inadaptats , lex i Trashoo de nom, van estar involucrats en un nou projecte del qual en van treure un CD, el grup s'anomenava Antitank i era d'estil techno-punk. Bull i Jokin, per la seva banda, van formar un projecte anomenat Roig.

L'actualitat.

La revista Enderrock de mar de 2008 publica que Eina ser el nom que prendr la banda de Vilafranca del Peneds per emprendre una nova etapa de la seva carrera. El grup est gravant els temes del primer treball discogrfic als seus propis estudis de l Ateneu Popular X, amb el guitarrista Trashoo actuant de mestre de l enregistrament. "Volem que el primer disc vegi la llum abans de l estiu, per comenar a fer directes durant aquest mateix any 2008", explica Bull, el baixista de la formaci. Tot i que la banda no t discogrfica ni data de sortida prevista per al seu treball, Bull afirma que ja tenen "una seixantena de canons". 

A nivell musical, poques coses se saben encara d aquesta nova proposta: "Volem que la gent valori el resultat per ella mateixa i no condicionar-la", diu Bull. En tot cas, s que hi haur una evoluci clara respecte el mtal, el hip-hop i el punk que practicaven Inadaptats. 

 Discografia .
 Crtica Social (1992) - Discogrfica: Capit Swing;
 Per Tots els Mitjans (1996) - Discogrfica: Capit Swing;
 Mot! Avalot  (1998) - Discogrfica: Gora Herriak ;
 Inadaptats X (1999) - Discogrfica: Gora Herriak ;
 INDP (2003) - Discogrfica: Bullanga Records;
 SOS (2004) - Discogrfica: Bullanga Records;
 Homenatge a Ovidi (2004) - Discogrfica: Bullanga Records;
 Cremem les nostres naus! (2006) - Discogrfica: Bullanga Records;

 Membres .
 Ernest Larroya - bateria i cors;
 Jokin Prez Txuta - guitarra;
 J.A. Hernndez Thrashoo - guitarra i cors;
 lex Vendrell - veu i cors;
 Xavi Prez Bull - baix i cors;

 Enllaos externs .
 Inadaptats a BotiBoti.cat;
 DVD d'Inadaptats, Cremem les nostres naus, de l'any 2006;
 Video del DVD d'Inadaptats, Cremem les nostres naus, de l'any 2006;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91318" title="Joan Dotras i Vila" nonfiltered="1278" processed="1266" dbindex="36376">
Joan Dotras i Vila (Barcelona, 4 de novembre del 1900   15 de juliol del 1978), va ser un compositor, msic i pedagog catal.

 Biografia .
Estudi a l'Escola Superior Municipal de Msica de Barcelona, on va rebre classes dels mestres Pellicer (piano), Millet (solfeig) i Soler (harmonia i composici).

La seva primera obra d'xit fou la sarsuela Kosmpolis, estrenada el 3 de maig del 1928 al Teatro Olimpia de Barcelona. Seria en plena Guerra Civil, per, que escriuria la seva sarsuela ms coneguda, Romanza hngara, amb lletra de Vctor Mora. L'estrena tingu lloc al Teatre Novedades de Barcelona, el 19 de febrer del 1937, amb el gran barton Marcos Redondo com a protagonista.

El 2 de juliol del 1937 es constitu el Comit de Producci Cinematogrfica  del Sindicat de l'Espectacle de la CNT; en Joan Dotras, que ja el 36 havia posat msica a dos documentals de la FAI, hi figura com a Director Musical. En acabar la guerra hauria de pagar-ne la factura posant msica a pellcules feixistes. Tamb va passar un mes a la pres per una denncia annima, per sense ms conseqncies .

Entre el 1939 i el 1942 va estrenar tres peces ms, a mig cam entre la sarsuela i l'opereta i el 1952 va presentar al Teatro Principal de Donostia la que seria la seva darrera sarsuela, Aquella cancin antigua. El 1954 va fer la msica per a la pellcula Once pares de botas, de Francesc Rovira i Beleta. En els primers anys 60 estren la suite per a piano Tres piezas espaolas. Al llarg de la seva vida compongu gran varietat d'obres: sarsueles, msica per a revista, canons, sardanes i msica per a pellcules.

Havia estat nomenat catedrtic de piano de lEscola Municipal de Msica de Barcelona el 1942 i n'esdevingu sots-director el 1967. Tamb va exercir de secretari del Montepo de Maestros Directores y Concertadores de Barcelona. 

A banda de la seves tasques com a compositor i professor de msica, Dotras Vila tamb exerc de director d'orquestra: el 1929, la seva  Orquestra Dotras Vila acompanyava pellcules mudes en els cinemes Tvoli i Kursaal de Barcelona , i tocava el piano i l'orgue.

 Obres .
 Baixant de la Font del Gat: one-step, adaptaci de la sardana;
 Barcelona gran ciudad (1964), opereta, lletra de Jos Andrs de Prada Delgado i Salvador Bonavia;
 Blue Star: waltz;
 La embajada en peligro: opereta en tres actos (ca. 1930), amb llibret d'ngel Len Sanz (cont el vals Nunca la olvidar);
 Fox-trot ibrico (ca. 1920), citat com a "xito mundial, creacin de bailarina  Trtola Valencia";
 Guerrita el cantaor : paso doble flamenco con fandanguillo (1930?);
 Himne a la Preciosssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist. lletra de Manuel Bertran i Oriola;
 Ibrico: fox-trot (ca. 1930);
 Java de Pierrette (1930);
 Jeferson City: charleston (1929?);
 Mambr se va a la guerra (1945), opereta amb lletra de Federico Romero i Guillermo Fernndez Shaw;
 Moltfort's: Spanish one-step (1929), dedicat a l'empresa del mateix nom ;
 Mujeres y diosas (1956), espectacle de revista. La msica apareixeria a la pellcula Pleito de sangre, de Ricard Gascn ;
 Oh, divine lady!: waltz (1930);
 Parador de los gitanos (1961), per a orquestra simfnica;
 Paralelo a la vista (1944?), espectacle de revista amb lletra de Salvador Bonavia (cont la sardana La pastora de Nria i Marieta de l'ull viu, adaptaci de la sardana Baixant de la Font del Gat);
 Pericn del Xing (ca. 1920);
 El ramo de la Fuensanta (1938), opereta;
 Raza gitana: pasodoble gitano;
 Tres piezas espaolas (1963), suite per a piano;
Vieja seguidilla;
Arcos de la Frontera;
Aoranza buclica;
 Y en Montserrat se casarn: sainete lrico de costumbres en tres actos, llibret de Salvador Bonavia i Jos Andrs de Prada;

 Sarsueles .
 Aquella cancin antigua (1952), llibret de Federico Romero;
 El caballero del amor (1939), llibret de Jos Andrs de Prada;
 La chica del topolino (1941),  llibret de Pere Llabrs i Jos Mara Lpez de Lerena;
 Kosmpolis: zarzuela en forma de magazine musical circense (1928), coescrita amb "Demn" (Lloren Torres Nin), lletra de J.Amich Bert, Amichatis;
 Romanza hngara: poema lrico en tres actos (1937), amb llibret de Vctor Mora i Alzinelles;
 Vernica (1942, amb llibret d'A.Rubio i G.Piris;

 Canons .
 Adu clavell morenet, lletra de Salvador Bonavia;
 Cadena (ca. 1930);
 Como el aire (1951);
 Cuatro luceros: cancin andaluza (1951), lletra de Francisco Naranjo Caldera, composta per a la pellcula Luna de sangre;
 Flor y luz: cancin andaluza, lletra de Pedro Puche;
 Jos Fuentes (1964), pas-doble amb lletra d'Antoni Llull Alanis;
 Morena es ella, lletra de Pedro Puche;
 Mujer (ca. 1930);
 Non-non, can de bressol amb lletra de Joan Oriol i Bosch;
 Pandereta: pasodoble (ca. 1929), lletra de Pedro Puche;
 Paso al amor: one-step (1927), lletra de Pedro Puche;
 El pregonero: danzn (ca. 1935), lletra de G. Alczar (Gerard Coll i Jarque);
 La romntica (ca. 1930), lletra de Joan Oriol i Bosch;

 Sardanes .
 Aplec de Pedracastell;
 Barcelona, sempre avant (1949), amb lletra d'Esteve Calzada, dedicada al Futbol Club Barcelona;
 Donzelleta catalana, lletra de Joaquim Arnal i Arana;
 Fent rotllo;
 Joventut;
 Mimoser florit, lletra de Maria del Carme Nicolau;
 La pastora de Nria (1944?), amb lletra de Salvador Bonavia;
 Rosalia encisadora (1961), lletra de Jaume Torrents i Gutirrez de Pando;
 Tristor en forma de joia;

 Msica per a pellcules .
 El paraso recobrado, o el Edn de los naturistas (1935), dirigida per Xavier Gell;
 Aguiluchos de la F.A.I. por tierras de Aragn: estampas de la revolucin antifascista  (1936);
 Aguiluchos de la F.A.I. por tierras de Aragn: nmero 2 (1936);
 Reportaje del Movimiento Revolucionario en Barcelona (1936);
 Barrios bajos (1937), dirigida per Pedro Puche;
 Bohemios (1937), dirigida per Francisco Elas, adaptaci de la sarsuela d'Amadeu Vives;
 Manolenka (1939), dirigida per Pedro Puche;
 No quiero... no quiero (1940), dirigida per Francesc Elas;
 Salom (1940), dirigida per Feliciano Cataln;
 Doce horas de vida (1949), dirigida per Francesc Rovira;
 El final de una leyenda (1950), dirigida per Ricard Gascn;
 La honradez de una cerradura (1950), dirigida per Luis Escobar, que concurs al Festival de Cannes del 1951;
 Catalina de Inglaterra (1951), dirigida per Arturo Ruiz Castillo;
 Luna de sangre (1952), dirigida per  Francesc Rovira;
 Elena (1954), dirigida per Jess Pascual;
 Once pares de botas (1954), dirigida per Francesc Rovira;
 Las manos sucias = La morte ha viaggiato con me (1957), dirigida per Jos Antonio de la Loma;

 Enllaos .
Biografia i llista de sarsueles ;
ndex de les sardanes de Joan Dotras;
Filmografia: msiques per a pellcules ;
Filmografia: msiques per a pellcules ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91319" title="L'le-Rousse" nonfiltered="1279" processed="1267" dbindex="36377">


L'le-Rousse (en cors L'Isula Rossa) s un municipi de Crsega, situat al nord-oest de l'illa, a la comarca de Balagna del departament de l'Alta Crsega. El nom d'illa roja prov de les roques roges de l'illa de Pietra situada al nord de la ciutat.
 
 Demografia .

 Administraci .



 Histria .

Fou un antic mercat rom i el seu desenvolupament va ser impulsat per Pascal Paoli que va construir el port i les muralles per competir amb el trfic martim de Calvi amb Gnova.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91321" title="Sartne" nonfiltered="1280" processed="1268" dbindex="36378">

Sartne (en cors Sart) s un municipi de Crsega, del departament de Crsega del Sud.

El poble est construt sobre una roca anomenada U Pitraghju. Al seu voltant hi ha ms de 500 jaciments prehistrics, entre els que destaquen els de Filitosa, Pelaggio, Stantari, Renaggiu i Fontanaccia. Sn espectaculars els menhirs antropomrfics (stantari en cors) esculpits amb finalitats rituals.

Els casc antic de Sartne s un laberint de carrers estrets amb cases altes de granit fosc que li donen un carcter auster i tradicional. Per setmana santa t lloc la process del Catenacciu ('el gran penitent') des de l'esglsia de Sainte-Marie. 

 Demografia .

 Administraci .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91323" title="Ginny Weasley" nonfiltered="1281" processed="1269" dbindex="36379">

 Ginevra "Ginny" Molly Weasley s un personatge fictici en la srie de llibres de Harry Potter fets per l'autora britnica J.K. Rowling. s germana d'un dels personatges principals, en Ron Weasley, filla de la Molly Weasley i l'Arthur Weasley i posteriorment dona d'en Harry Potter. s la primera dona a nixer a la famlia en moltes generacions i s la menor dels set germans Weasley. Aquests dos fets; ser la primera dona en moltes generacions i ser la setena a nixer, predeixen que ser una bruixa molt poderosa.

Fsicament t un cabell pl-roig (marca caracterstica de la seva famlia) i ulls marrons. s considerada una de les noies ms belles de Hogwarts, cosa que fins i tot els seus enemics i enemigues reconeixen. s a ms una bruixa talentosa.

La Ginny s descendent d'una de les ms antigues i prominents famlies mgiques de sang pura en existncia. No obstant aix, a causa de la seva pobresa, la seva associaci amb mags de "sang de fang" i amb mugggles, els Weasley sn menyspreats per altres famlies de sang pura. Viuen prop del poble d'Ottery St. Catchpole en al sud d'Anglaterra. Els seus germans majors sn en Bill, en Charlie, en Percy, en Fred, en George i  en Ronald. s tamb una molt bona amiga d'en Harry Potter, l'Hermione Granger, en Neville Longbottom i la Luna Lovegood.

Malgrat no tenir una transcendncia important en alguns dels llibres, es destaca importantement a "Harry Potter i la cambra secreta", "Harry Potter i l'orde del Fnix", "Harry Potter i el misteri del Prncep" i a "Harry Potter i les relquies de la Mort".

A les pellcules, la Ginny s interpretada per l'actriu britnica Bonnie Wright.

 Significat del nom .
Ginevra s la forma italiana de Guinevere que significa "blanca i pura". s el nom d'un dels personatges de la llegenda del Rei Artur, que s un tema recurrente en els noms de diversos membres de la famlia Weasley. El cognom Weasley s derivat de Weasel; en catal, mostela. En els pasos de parla anglesa la mostela s'associa amb persones no confiables i traidores, pel que no t una bona reputaci. Possiblement sigui una referncia al fet que els Weasley sn considerats "traidors de sang" per mags de sang pura.

La J.K. Rowling ha dit que des de nena li agradaven les mosteles.

 El personatge en els llibres .

 Harry Potter i la pedra filosofal .
La Ginny apareix breuement en el primer llibre, acomiadant als seus germans en la plataforma del Hogwarts Express. Quan s'assabenta que el fams Harry Potter est al tren, vol pujar per a veure'l, per la seva mare li diu que no pot.

 Harry Potter i la cambra secreta .
En el segon llibre ocupa un paper important a la histria. Assisteix al seu primer any d'escola a Hogwarts i s seleccionada per a la residncia de Gryffindor. En Ron li diu a en Harry que la Ginny ha estat parlant d'ell "tot l'estiu". Troba el diari secret d'en Tod Rodlel que ha estat posat entre els seus llibres per en Lucius Malfoy. La Ginny li confia tots els seus sentiments i secrets al diari i s poseda pel tros de l'esperit d'en Voldemort que cont. A travs de la Ginny, en Rodlel deixa anar el basilisc de la cambra secreta, que aterroritza a l'escola, petrificant a diversos estudiants, incloent a l'Hermione.

Finalment en Rodlel porta a la Ginny a la cambra secreta per a absorbir la seva fora vital, el que acabar amb la seva mort. En Harry va al seu rescat juntament amb el seu germ Ron, per sn separats per l'esfondrament d'una part de la cova que porta a la cambra, pel que en Harry ha de continuar sol. Demostrant la seva lleialtat a en Dumbledore i un gran valor, en Harry aconsegueix obrir la cambra secreta, matar el basilisc i destruir el diari d'en Rodlel, salvant la vida de la Ginny. Posteriorment es descobreix que el diari era un horricreu d'en Voldemort.

 Harry Potter i el pres d'Azkabn .
En el tercer llibre segueix sent tmida amb en Harry per es fa amiga de l'Hermione a El Cau (la casa de la Famlia Weasley), mantenint la seva relaci amistosa durant l'any escolar. No obstant aix roman allunyada d'en Ron i en Harry.

 Harry Potter i el calze de foc .
En el quart llibre assisteix al ball de Nadal amb en Neville Longbottom. Aqu coneix a en Michael Corner amb qui comena una relaci sentimental. Posteriorment es revela que la seva amiga Hermione Granger li havia aconsellat que veis a altres nois i ans ms natural perqu en Harry es fixs en ella.

 Harry Potter i l'orde del Fnix .
En el cinqu llibre, el desenvolupament del personatge avana de manera considerable. Perd la timidesa amb en Harry i es mostra segura de si mateixa. Tamb revela un bon sentit de l'humor, un alt esperit competitiu i valentia. s l'nica que li parla a en Harry de forma directa i ferma quan est de mal humor o est sent intransigent. Quan en Harry tem que ha estat posset per en Voldemort i evita als seus amics, la Ginny li diu directament que s'est comportant d'una manera "estpida". Li recorda que ella havia estat posseda per en Voldemort i li explica les raons per les quals no ha de tmer estar posset. Es revela que la Ginny t un gran talent per al quidditch, que era desconegut fins a aquest moment. Substitueix a en Harry com a buscadora quan aquest s susps. Quan en Fred es pregunta com s possible que la Ginny sigui tan bona per a l'esport, l'Hermione li revela que des dels sis anys la Ginny ha practicat amagada.

Va ser una de les assistents a la reuni sostinguda a la taverna "Cap del Senglar" per crear un grup de resistncia contra les mesures preses per la Dolors Umbridge. Quan ms tard la Xo Xang suggereix el nom de "Equip de Defensa" per al grup, la Ginny suggereix el d'Exrcit d'en Dumbledore, el qual s adoptat per majoria de vots. Al sortir del bar, en Ron qestiona a l'Hermione sobre el noi amb qui la Ginny havia anat a la reuni. Quan comenta que ell pensava que a la Ginny li agradava en Harry, l'Hermione li diu que la Ginny s'havia donat per venuda en les seves aspiracions per en Harry "feia mesos" i que est sortint amb en Michael Corner.

Est present en la batalla del Departament de Misteris, juntament amb en Harry, en Ron, l'Hermione, en Neville i la Luna on van per a rescatar en Sirius Black, que en realitat no est all. Sn vctimes d'una emboscada i han de lluitar contra els cavallers de la Mort d'en Voldemort. Durant el combat sofreix la fractura d'un turmell. Inicialment refusa l'ajuda de la Luna per caminar, per al no poder aconseguir-ho, la Luna l'ajuda.

Al final de l'any escolar talla la seva relaci amb Michael Corner, que est molest amb ella per haver atrapat la papallona daurada en el partit de quidditch contra Ravenclaw. En el tren de retorn a casa, en Ron li diu a la Ginny que esculli a "alg millor la prxima vegada", donant-li al mateix temps una "mirada furtiva". La Ginny li contesta distregudament que ha escollit a en Dean Thomas.

 Harry Potter i el misteri del Prncep .
En el sis llibre la seva personalitat revela trets ms emocionals i mostra el seu costat dur i el seu costat tendre. La sang freda que demostra durant l'atac dels cavallers de la Mort a la Torre d'Astronomia, es veu reflectida de manera important. S'ha desenvolupat en una jove de gran bellesa i en Harry pensa que s massa atractiva i popular "per al seu propi b". Durant el viatge en tren a Hogwarts el professor Llagot reconeix el seu talent com a bruixa i la convida a formar part del seu "Club dels Llagoters".

Quan en Harry veu a en Dean Thomas besant a la Ginny, no pot contenir el seu desig de llanar-li un malefici. Atribueix la seva reacci al fet que ell se sent com un "germ major" de la Ginny. Lluita en va contra els seus sentiments, que van en augment. Desprs de diverses nits en les quals somia amb la Ginny i ell en situacions poc fraternales, accepta que est enamorat d'ella i dna grcies que en Ron no tingui capacitat de Legilimens (llegir ments). Tem que en Ron trenqui la seva amistat si surt amb la seva germana, pel que no actua.

Durant l'any la Ginny talla amb en Dean Thomas, l'actitud del qual comena a deixar d'agradar-li. En diverses ocasions se la nota molesta amb ell, car pel que sembla la fa sentir sufocada. El tall definitiu s causat per en Harry, que sota els efectes de la poci Felix Felicis, l'empeny accidentalment sortint de la Sala Comuna de Gryffindor amb la capa d'invisibilitat posada. La Ginny equivocadament culpa a en Dean i comencen una baralla que porta al seu trencament definitu aquella mateixa nit.

En l'ltim partit de quidditch ha de jugar com a buscadora de l'equip de Gryffindor a causa de qu en Harry (capit i buscador en aquest moment) est castigat per l'Snape per haver realitzat un encanteri indegut i perills contra en Draco Malfoy. La buscadora de Ravenclaw s la Xo Xang, pel que el partit s un duel personal entre els dos interessos amorosos d'en Harry. Quan en Harry finalment surt del seu cstig, desprs del partit, corre a la Sala Comuna desitjant que el seu equip hagi pogut aconseguir la victria sense ell. A l'entrar es troba amb tots els alumnes de Gryffindor festejant la victria i s aqu quan la Ginny s'apropa a en Harry amb mirada "dura i fulgurant" i l'abraa. Ell li fa un pet inesperat, vist per tots els altres alumnes i inclusivament el seu germ, en Ron (que, malgrat els temors d'en Harry al llarg de tot el llibre, accepta la relaci) i en Dean (que a causa de la seva sorpresa trenca el got que t a la m). Entaulen una relaci amorosa que els fa molt felios a ambds.

La Ginny pren part de la batalla a la Torre d'Astronomia juntament amb en Neville, la Tonks, en Llopin, en Ron i en Bill Weasley. Resulta illesa aparentment, grcies als efectes de la poci Felix Felicis, car tots els encanteris llanats contra ella, fallen. En Bill i en Neville, que no van prendre la poci, resulten lesionats.

Durant el funeral d'en Dumbledore, en Harry li diu que han de trencar la seva relaci. La Ginny sospita que s "per ra d'una noblesa estpida" i li respon que el perill d'estar al seu costat no li importa. No obstant aix, en Harry s'allunya. La Ginny sembla acceptar i comprendre les raons per les quals en Harry s'allunya d'ella i aquest al seu torn admira la seva fortalesa.

 Harry Potter i les relquies de la Mort .
En el set llibre la seva valentia i maduresa emocional sn posades en evidncia una vegada ms. Mostra gran preocupaci per en George qui s ferit durant l'escapada d'en Harry  de la casa dels Dursley. Durant la celebraci del disset aniversari d'en Harry, el crida a la seva habitaci i li dna un apassionat pet com "un record" d'ella, abans que parteixi en la busca pels horricreus. L'escena s interrompuda per en Ron, que entra a l'habitaci i posteriorment recrimina a en Harry que li doni "esperances" a la Ginny.

La Ginny torna a Hogwarts i juntament amb en Neville i la Luna reactiven les activitats de resistncia de l'Exrcit d'en Dumbledore. Els tres sn capturats en un intent de robar l'espasa de Gryffindor de l'oficina de l'Snape, per aquest els dna un cstig sorprenentment lleuger. s retirada de l'escola pels seus pares desprs que els cavallers de la Mort descobreixen que en Ron no est realment malalt a casa i ha estat ajudant a en Harry contra en Voldemort. Viu en la clandestinitat fins a la batalla final. Durant tot el llibre es veu a en Harry anhelant a la Ginny i aquest troba consol veient el nom de la Ginny en el Mapa de Magatotis. Com s descrit en el llibre, ella s la "nica cosa real al mn" per ell.

La Ginny respon a la crida d'en Neville per mitj de les monedes encantades, per a participar a la Batalla de Hogwarts. En Harry, que fa gaireb un any que no la veu, s enlluernat per la seva bellesa, per mai habia estat "tan poc content de veure-la". En Harry s'oposa fortament al fet que participi a la batalla, per la Ginny sembla determinada a prendre-hi part. Finalment entre en Harry i la Molly Weasley, la convencen que romangui a la Sala de la Necessitat. La Ginny s'oposa al fet que l'ex-nvia d'en Harry, la Xo Xang, l'acompanyi a la Torre de Ravenclaw i suggereix que en el seu lloc vagi la seva amiga Luna. Quan en Harry li demana que surti de la Sala de la Necessitat per a poder transformar-la i buscar la diadema de Rowena Ravenclaw, la Ginny sembla contenta de sortir. Immediatament s'uneix a la Tonks a la batalla, llanant encanteris que encerten en el blanc des de "la finestra prxima". Al sortir amb la diadema, en Harry, en Ron i l'Hermione la busquen per a forar-la a entrar novament a la sala, per no la troben.

La Ginny i la seva "mirada fulgurant" sn l'ltima memria en la ment d'en Harry abans de ser malet per en Voldemort en el bosc. A la batalla final, es veu a la Ginny batent-se en un duel mortal, juntament amb les seves amigues Luna i Hermione contra la Bellatrix Lestrange, que falla una maledicci Obitus per Subitum "per una polzada". En Harry veu aix i s'oblida d'en Voldemort, determinat a protegir a la Ginny, per la mare de la Ginny, la Molly, se l'avana i s'enfronta tota sola amb la Bellatrix deixant a en Harry el cam lliure per al duel definitiu amb en Voldemort.

En l'eplog del llibre, 19 anys desprs, la Ginny est casada amb en Harry Potter i tenen tres fills: en James Sirius Potter (segon any a Hogwarts), l'Albus Severus Potter (primer any a Hogwarts) i la Lily Luna Potter (li falten dos anys per a ingressar a Hogwarts).

 Vida desprs del final de les novelles .
En entrevistes, J.K. Rowling ha revelat dues dades addicionals sobre la vida de la Ginny desprs de sortir de Hogwarts. No ha clarificat si va tornar a acabar el seu set any, com va fer l'Herminone, per va revelar que la Ginny es converteix en una important jugadora professional de quidditch amb l'equip galls, "Holyhead Harpies". Desprs d'un nombre d'anys no determinats, es retira de l'esport per a formar la seva famlia i es converteix en corresponsal de quidditch per al Peridic Proftic. Es desconeix la posici que va jugar amb l'equip de les "Holyhead Harpies", "caadora", la posici favorita de la Ginny, o "buscadora", per a la qual va demostrar un gran talent.

 Versi flmica .
El paper de la Ginny Weasley ha estat interpretat per l'actriu britnica Bonnie Wright en totes les pellcules i est confirmada per a realitzar el paper a "El Misteri del Prncep". Fins a ara no ha estat confirmada per a "Les Relquies de la Mort".

En les pellcules realitzades fins al moment, el paper de la Ginny ha estat redut considerablement, amb molt poques lnies de dileg i amb l'excepci de "La Cambra Secreta", apareixent gaireb sempre en segon pla. A "L'orde del Fnix" tota la sub-trama de quidditch, que en el llibre s important per al desenvolupament del personatge i perqu en Harry es fixi en la Ginny, s eliminada. No obstant aix en aquesta pellcula es donen indicis del poder mgic de la Ginny. s la primera a produir un Patronus corpori a les prctiques de l'Exrcit d'en Dumbledore (un cavall) i el seu encanteri destructor Reducto, sorprn als seus companys al convertir en pols al cavaller de la mort mecnic. Posteriorment a la batalla del Departament de Misteris usa aquest encanteri, amb tal poder, que inicia una reacci en cadena que destrueix el Sal de Profecies completament.

Tamb es donen subtils indicis dels sentiments de la Ginny per en Harry. Quan estan creuant el pont a l'acabar la reuni en el bar "Cap del Senglar", l'Hermione esmenta que la Xo Xang no podia moure els seus ulls d'en Harry. En aquest moment, en segon pla, es mira com la Ginny fa una cara de sorpresa i disgust, perdent momentniament el pas. Desprs, quan l'E.D. conclou les seves prctiques abans de l'arribada del Nadal i tots s'acomiaden sortint de la Sala de la Necessitat, Ginny es det en la porta per diversos segons, veient com en Harry s'apropa a la Xo Xang.

 Arbre genealgic .












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91325" title="Herea" nonfiltered="1282" processed="1270" dbindex="36380">

Herea (llat Heraea, grec Heraia) fou una ciutat d'Arcdia, la mes important del curs del riu Alfeios. El seu territori es deia Heraiatis i se situava prop de la frontera amb l'lide, essent format per vuit ciutats totes a la riba del Alfeios o dels afluents Ladon i Erimantos. Finalment el rei espart Cleombrot o el rei Clenim va unificar les 8 ciutats sota la direcci d'Herea. Heraiatis o Heraeatis estava separada de Pisatis pel riu  Erimantos, i del territori de Megalpolis pel riu Bufagos (llat Buphagus).

La llegenda atribueix la fundaci d'Herea a Hereos, fill de Lica, i el seu primer nom hauria estat Sologorgos. A un perode molt antic (vers el 580 aC) la ciutat va concertar un tractat de defensa mtua per cent anys amb Elis, i el tractat , gravat en una tauleta de bronze amb dialecte peloponesi antic, es avui al Museu Britnic. Amb aquest tractat Elis va poder consolidar la seva supremacia sobre els vens districtes de Pisatis i Triflia.

L'aliana d'Herea amb Esparta va provocar l'hostilitat de la resta de ciutats d'Arcdia que van assolar el territori d'Herea el 370 aC. 

Desprs la ciutat fou membre de la Lliga Aquea, i es va enfrontar amb Elis que era una de les principals ciutats de la Lliga Etlia. Va caure en mans de Felip V de Macednia (que el 219 aC va reconstruir el pont prop de la ciutat que creuava l'Alfeios) per finalment fou retornada a la Lliga Aquea. Pausnies l'esmenta com a una ciutat mitjana amb temples (dos d'ells dedicats a Dions, un a Pan, i un a Hera, aquest darrer en runes), banys, plantacions i molts arbres a la vora del Alfeios. Posteriorment va quedar despoblada i es esmentada com a deserta en temps d'Estrab.

Les seves runes es troben prop de la desembocadura del riu Ladon, a la vila d'Ainni (antiga Sant Joan). A la zona es cultiven les vinyes de ram negre i els cultius van eliminar bona part de les runes. El vi d'Herea ja era conegut a l'antiguitat i se li atribua contribuir a la fertilitat de les dones. La ciutat era al cam que portava d'Olmpia cap  d'Arcdia; tamb arribava a la ciutat un cam des el nord d'Arcdia, i altres venia des Megalpolis, Messene i Figlia. Un pont creuava el Alfeios prop de la ciutat. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91326" title="Noblesa" nonfiltered="1283" processed="1271" dbindex="36381">
La  noblesa  s un estat hereditari tradicional que existeix avui en molts pasos (principalment actuals o anteriors monarquies). El terme va referir originalment a les famlies o persones  conegudes  o "notables  (en llat nobilis significa "conegut", "clebre"). 

El concepte de nobilitas s aplic en primer terme a les famlies conegudes per la seva antiguitat. Ms tard, el terme s'aplic a la classe social ms alta (desprs de la monarquia) a les societats pre-modernes. 

Alguns ttols nobiliaris europeus sn;
Rei;
Prncep;
Duc;
Marqus;
Comte;
Vescomte;
Comdor;
Bar;

Ttols nobiliaris de Gergia.
Eristhavi ;
Aznauri;

Articles relacionats.
Casta;
Herldica;
Aristocrcia;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91327" title="Valeri Guerguievitx Gazziev" nonfiltered="1284" processed="1272" dbindex="36382">






Valeri Gazziev (en rus                           , Valeri Guerguievitx Gazziev; en osset                           , Gzzaty Georgijy fyrt Valer) s un entrenador de futbol nascut el 1954 a Vladikavkaz (Osstia del Nord). 

Anteriorment va tenir una destacada etapa com a jugador, en qu arrib a jugar com a davanter de la selecci de l'URSS entre els anys 1978 i 1983. Com a entrenador se li reconeix el mrit d'haver guanyat la lliga russa amb l'equip de la seva ciutat, l'Alnia Vladikavkaz, l'any 1995. Actualment entrena el CSKA Moskv, equip amb qu va conquerir la Copa de la UEFA l'any 2005.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91328" title="Neville Longbottom" nonfiltered="1285" processed="1273" dbindex="36383">


En Neville Longbottom s un dels personatges del mn fantstic de Harry Potter creat per l'escriptora britnica J. K. Rowling.

En Neville s el fill nic dels famosos aurors Frank i Alice Longbottom, que van ser torturats fins a la mort per la Bellatrix Lestrange i d'altres cavallers de la mort, i ara es troben en una sala a l'Hospital de San Mungo de Malalties i Lesions Mgiques.

Mentre passen els anys es torna molt ms confiat i valent, sobretot desprs de la fugida de la Bellatrix Lestrange, i tamb grcies a l'Exrcit d'en Dumbledore (ED). En Neville pertany a la residncia Gryffindor i els seus millors amics sn en Harry Potter, en Ronald Weasley, l'Hermione Granger, la Ginny Weasley i la Luna Lovegood.

 Caracterstiques .

En Neville s un noi de cara rodona, molt despistat i humil. T pocs amics i s molt maldestre i descurat per a moltes coses.
El nen s molt humiliat pels seus companys i professors i aix influeix en la seva falta de confiana en si mateix.
Aquesta falta de confiana comena a esvair-se quan la Bellatrix Lestrange s'escapa de la pres.

 Novelles de Harry Potter .


 Dades Generals .

Va nixer a finals de juliol de 1980. En Neville es va criar amb la seva via paterna, l'Augusta Longbottom, qui no se sent orgullosa d'ell perqu no ha heretat el talent del seu pare, ja que en Neville s una mica maldestre (especialment en Pocions) encara que es destaca en Botnica.

 La pedra filosofal .

En Neville arriba el seu primer any al Hogwarts Express acompanyat per la seva via. Perd a la seva granota i en el viatge en tren es fa amic de l'Hermione Granger i ella l'ajuda a buscar a la seva granota, Pau. Mentre la busquen, en Neville i l'Hermione es troben amb en Harry Potter i en Ron Weasley.
A l'arribar a l'estaci, en Hagrid troba a la seva granota i la hi torna.
Mentre es dirigeixen al collegi Hogwarts en vaixell, en Neville i l'Hermione, pugen al mateix on estaven en Harry i en Ron.

Al moment de ser seleccionat, en Neville porta posat el barret mentre anava cap a la taula de Gryffindor per l'emoci i va haver de tornar per a retornar-lo.

Durant el primer any escolar, en Neville comet molts errors a les classes, un d'ells l'obliga a ser portat a la infermeria pel professor de pocions Severus Snape.
En l'entrenament de vol amb la Madame Hooch, en Neville s torna a la infermeria una altra vegada. Aix causa molta discussi entre els nois de Gryffindor i Slytherin. 
En Neville al tornar de la infermeria no es recorda de la contrasenya per a entrar a la Sala Comuna de Gryffindor. Desprs va al costat d'en Harry, en Ron i l'Hermione, a un duel que en Harry tenia amb en Draco.
Lamentablement era un parany i han de fugir per a no ser descoberts pel conserge Filch. Els quatre es perden entre els passadissos i arriben al lloc on es trobava en Fluffy, un enorme gos de tres caps, d'on han de fugir una altra vegada.
En un dels partits de quidditch (desprs que en Draco hagi humiliat a en Neville usant en ell un encanteri per a unir-li les cames), en Ron i en Neville tenen una baralla amb en Draco, en Vincent Crabbe i en Gregory Goyle.

"Jo valc per dotze com tu, Malfoy" - Va dir en Neville a en Draco Malfoy i recolzat per en Ron Weasley.

Quan l'Hermione Granger i en Harry Potter estaven intentat retornar en Norbert, el drac que en Hagrid va obtenir illegalment, cap a en Charlie Weasley i els seus amics, sn descoberts per l'Argus Filch i sn detinguts al costat d'en Draco Malfoy (per passejar-se durant la nit per intentar descobrir el seu pla).

En Harry, l'Hermione, en Ron i en Draco sn enviats al Bosc Prohibit com a cstig.

Al finalitzar l'any en Neville guanya 10 punts per a la seva residncia (atorgats pel director Dumbledore, per haver intentat detenir a en Harry, en Ron i l'Hermione (la qual cosa va fer que l'Hermione el petrifiqus sentint-se'n culpable), el que fa que Gryffindor guanyi la copa aquell any.

"Hi ha molts tipus de valentia, cal tenir un gran coratge per a oposar-se als nostres enemics, per fa falta el mateix valor per a fer-ho amb els nostres amics. Per tant premio amb deu punts al senyor Neville Longbottom" - Albus Dumbledore

 Cambra Secreta .

El segon any, quan el professor Gilbert Decors crea el Club de Duel, en Neville li toca amb en Justin Finch-Fletchley, un estudiant de Hufflepuff, per l'enfrontament s un desastre.
Al ser oberta la Cambra dels Secrets, en Neville diu que per ser gaireb una llufa podria estar en perill a pesar que els seus companys li asseguren que un sser de sang pura no s probable que sigui vctima d'un atac.

 El Pres d'Azkaban .

En el tercer any en una classe de Pocions amb el professor Severus Snape, l'Snape intenta provar la poci (soluci per a encongir) d'en Neville a en Pau. L'Hermione ajuda amb la pocin a en Neville perqu la seva granota no mori enverinada. El professor Snape se'n adona i treu punts a Gryffindor.
En Neville s'enfronta al seu boggart amb l'ajuda del professor Remus Llopin. El boggart d'en Neville es converteix en l'Snape, disfressat de l'via d'en Neville.

 El Calze de Foc .

En el quart any, en Neville sembla tenir un mal nim quan esmenten el Torneig dels Tres Mags, al dir que el mai estaria preparat per a alguna cosa com aix.

En la classe de l'Ull-foll Murri, en Neville s'espanta quan en Murri utilitza el malefici imperdonable, Cruciatus en una aranya. A l'acabar la classe el professor li dna a en Neville un llibre sobre plantes aqutiques.

Per al ball de Nadal, en Neville convida a l'Hermione Granger dient que ella va ser molt amable amb ell des del primer any, per l'Hermione li diu que ella ja t parella, llavors en Neville convida a la Ginny Weasley.

"Sc la parella d'en... d'en Neville. M'ho va demanar desprs que l'Hermione li digus que no, i jo vaig pensar... b..." - Ginny Weasley

En una visita que en Harry t amb el director de Hogwarts, l'Albus Dumbledore, s'assabenta sense voler que els pares d'en Neville, en Frank i l'Alice Longbottom, van ser torturats fins a la bogeria per uns cavallers de la mort entre ells Barty Mauch Jr..

"Els Longbottom eren molt volguts. L'atac contra ells va ser posterior a la caiguda de Voldemort, quan tot el mn se sentia ja segur." - Albus Dumbledore

 L'orde del Fnix .

En el moment que en Harry i la Ginny Weasley buscaven un compartiment al Hogwarts Express en el cinqu llibre, es troben amb en Neville parat a fora d'un compartiment gaireb buit. En Neville no volia entrar perqu dins hi estava la Luna Lovegood i segons en Harry, ella semblava boja. No obstant aix, els tres entren i creen una conversa amena.
En aquest moment en Neville els ensenya un regal que li va fer el seu oncle Algie, era una planta anomenada Mimbulus mimbletonia.

En el moment que arriben a la sala comuna de Gryffindor, a Hogwarts, en Neville ofereix tot el seu suport a en Harry, quan el Peridic Proftic feia contra-campanya pel que feia el director de Hogwarts, l'Albus Dumbledore i contra en Harry, per dir que en Lord Voldemort havia tornat. En Neville va dir que la seva via va cancellar la seva supscripci al Peridic Proftic perqu cada dia est decaient ms.

En Neville podia veure els cavalls vesprals perqu va veure al seu avi morir. Quan la Dolors Umbridge intenta fer semblar que la classe d'en Rubeus Hagrid s un desengany, en Neville intenta defensar-lo.
Desprs en Neville s'uneix a l'Exrcit d'en Dumbledore i dna tota la seva confiana a en Harry contant sobre les seves fites al collegi Hogwarts.

Durant les vacances, en Harry, l'Hermione i els Weasley visiten a l'Arthur Weasley a San Mungo, en Harry, l'Hermione i en Ron veuen al professor Gilbert Decors i decideixen anar amb ell. Per accident es troben aqu amb en Neville i la seva via Augusta visitant a en Frank i l'Alice Longbottom (els pares d'en Neville).

"B, no veig perqu has d' avergonyir-te! N'hauries d'estar orgulls, Neville, orgulls! Ells no van donar la seva salut i la seva sanitat perqu el seu nic fill s'avergonys d'ells, ja saps!" - Augusta Longbottom.

En Neville i la seva via es van trobar amb en Harry, l'Hermione i en Ron i van tenir una llarga conversa.
En Neville va pensar que els seus amics es riurien d'ell a l'assabentar-se que els seus pares estaven a San Mungo, per cap ho va fer quan en Neville i la seva via van sortir. Abans d'aix l'Alice Longbottom li va lliurar un embolcall de goma de mastegar Drooble.

Quan els exmens GNOM van arribar, en Neville va dir que la seva via coneixia a la Griselda Marchbanks, una dels superiors del Wizengamot.

En Neville participa entre els membres de l'Exrcit d'en Dumbledore que es van veure embolicats en una baralla que es va fer a la Conselleria d'Afers Mgics, on es va trencar la vareta d'en Neville.

 El misteri del Prncep .

En el sis any d'en Neville, la seva via li compra una nova vareta que t pl d'unicorn i a ms s una de les ltimes varetes que l'Ollivander ven abans de desaparixer. En Harry es preguntava que hagus passat si en Lord Voldemort hagus decidit anar a la casa dels Longbottom en comptes que a la dels Potter, i si l'Alice Longbottom hagus fet el mateix que la Lily Evans.

La nit de l'atac a Hogwarts, en Neville i la Luna Lovegood sn els nics membres de l'Exrcit d'en Dumbledore que responen al missatge d'ajuda que l'Hermione Granger envia fent servir les monedes encantades. En Neville lluita juntament amb la Ginny, la Tonks, en Llopin, en Ron i en Bill Weasley contra els cavallers de la mort a la torre d'astronomia. Malgrat estar ferit, en Neville intentar seguir en Draco Malfoy al cim de la torre, per s tocat per un encanteri que el deixa sense forces. En Neville s dut a la infermeria i desprs va assistir al funeral de l'Albus Dumbledore ajudat per la Luna Lovegood.

 Relquies de la Mort .

En el set any, en Neville t problemes al collegi, ja que hi ha dos professors, els germans Allecto i Amycus Carrow , que sn cavallers de la mort, i ell fa el possible per fastiguejar-los. En aquest any, apareix com un personatge ple de seguretat i confiana. Juntament amb la Luna i la Ginny, es converteix en un dels lders de la resistncia a Hogwarts en contra del rgim del professor Snape. Ells intenten robar l'espasa de Gryffindor del despatx del director. Quan la Luna s segrestada per Nadal i quan la Ginny no pot tornar desprs de Pasqua, queda sol com a cap de l'Exrcit d'en Dumbledore.

Ms endavant en Harry, en Ron i l'Hermione s'uneixen a ell i els altres membres de l'ED que s'amagaven a la Sala de la Necessitat. Insisteix a ajudar en la busca de l'horricreu amagat a Hogwarts. Lluita a la batalla final contra els cavallers de la mort. Quan tots creuen que en Voldemort ha matat en Harry Potter, en Neville intenta atacar per si sol en Voldemort que intenta convnce'l d'unir-se a ell. Al no aconseguir-ho i declarar la seva fidelitat a l'Exrcit d'en Dumbledore, el petrifica i li posa al cap el barret que tria, que comena a cremar-se. En la confusi creada per l'atac dels centaures, l'encanteri d'en Voldemort s'esvaeix i en Neville usa l'espasa de Gryffindor per matar a la serp Nagini, que era l'ltim horricreu que quedava. En Harry crea un encanteri protector i en Neville aconsegueix tornar a les files dels defensors de Hogwarts. En la celebraci final se'l veu "envoltat d'admiradors".

 Vida desprs de la Guerra .
En l'eplog 19 anys desprs s esmentat per en James Sirius Potter (fill d'en Harry Potter) dient que s professor de botnica.
La J. K. Rowling durant la seva gira nord-americana ha dit que en Neville es va casar amb la Hannah Abbott (Hufflepuff del mateix curs que en Neville) i que aquesta es converteix en tavernera de "La marmita foradada", on viuen durant les vacances escolars.

La seva mare, Ginny Weasley, li demana al seu fill James que li doni molts records a en Neville, a l'Andana 9 i 3/4, abans de partir cap a Hogwarts.

Es desconeix si en Neville va tenir fills o no.

 La importncia del personatge .

En Neville, malgrat la seva malaptesa, juga un paper molt important en la saga.

Els pares d'en Neville, igual que els d'en Harry, havien desafiat 3 vegades a Voldemort. I segons una profecia l'nic que podia derrotar el Senyor de les Forces del Mal era el fill de "aquells que l'han desafiat tres vegades".

Com tots sabem, en Voldemort va escollir en Harry com l'implicat en dita profecia. Per l'important a destacar aqu, s que en Neville va poder haver estat tamb l'elegit.

I encara que podria dir-se que en Neville no va crrer la mateixa fortuna que el seu amic, qued igual que aquest parcialment orfe a l'embogir els seus pares.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91331" title="Luigi Boccherini" nonfiltered="1286" processed="1274" dbindex="36384">

Luigi Boccherini (Lucca,  19 de febrer de 1743 - Madrid, 28 de maig de 1805) violoncellista i compositor itali.

Biografia.
1743 - Va neixer a Lucca, el dia 19 de febrer.
1757 - Va acabar els seus estudis en la Basilica de San Pedro a Roma i va acompanyar al seu pare a Viena.
Entre 1764 i 1768 va composar: Giuseppe Riconosciuto y Gioas, re di Giudea.
1769 - Va ser nombrat  violoncelista  i compostor de la capella real del infant Luis Antonio.
1770 - Va comenar a composar els primers dels seus quintets.
1785 - Vamorir la seva esposa.
1800 - Va tornar a Lucca.
1805 - Va morir ell amb 62 anys.
Va pertnyer a una famlia d'artistes. Son pare Leopoldo era un excellent contrabaixista, el seu germ Giovanni Gastone va ser llibretista de diverses peres d'Antonio Salieri i de Haydn i la seua germana va ser ballarina.

Luigi va mostrar molt aviat inters per la msica, i particularment pel violoncel. Son pare li va donar les primeres llions, per estranyat per les aptituds de l'infant el va confiar al mestre de capella de la catedral de Lucca Domenico Vanussi. De seguida va ser enviat a Roma perqu estudiara amb un dels compositors ms clebres de l'poca: Costanzi. S'hi va familiaritzar amb la msica de Il se familiarise avec l'uvre de Palestrina i Gregorio Allegri, el clebre Miserere del qual, va causar una forta impressi al jove msic. Boccherini va esdevenir el ms gran violoncellista del seu temps, igualant en virtuosisme als millors violinistes contemporanis.

El 1757, desprs de finalitzar els estudis a Sant Pere de Roma, va acompanyar son pare, que havia obtingut un lloc de contrabaixista per a ell mateix i de violoncellista per a Luigi a l'orquestra de la Cort Imperial d'ustria a Viena, i no va tornar a Lucca fins el 1764.

En aquest any, Luigi va estimar-se ms la plaa de violoncellista a la capella palatina de Lucca i deixa Viena per la seua ciutat natal.

Davant el relatiu estancament de la seua carrera (el sou era baix) deixa novament Lucca per a fer una gira de concerts per Frana amb el quartet de corda que ell mateix havia creat l'any 1764 (quelcom excepcional a l'poca), el repertori del qual estava format per obres de Haydn, de Boccherini i d'altres compositors coneguts a l'poca. Entre 1764 i 1768, va compondre dos oratoris: Giuseppe Riconoscuito i Gioas, re di Guidea.

El 1768, va arribar a Pars amb Manfredi, msic del seu quartet de corda. Desprs de les baralles entre els partidaris de Gluck i els de Piccinni, els italians hi eren benvinguts. A Pars va poder publicar alguns quartets i trios i junt a Manfredi va presentar les seues obres al Concert Spirituel. El renom de Boccherini va comenar a estendre's. L'Ambaixador d'Espanya a Pars va reeixir a convncer Boccherini i Manfredi de visitar Madrid prometent-los una treball estable sota la protecci i mecenatge de l'Infant Llus, germ del rei. Aquesta proposici pot semblar estranya, car el rei Carles III no estimava la msica. Finalment, Boccherini es va installar a Madrid l'any 1768, pas on va residir fina a la seua mort.

 

Per la situaci no era efectivament tan brillant com s'esperaven. Nombrosos msics italians exercien a Madrid i aviat es van mostrar gelosos del nouvingut. A ms, noms els autor d'peres podien esperar la glria a Madrid, el que no era el seu cas. No va ser fins 1770 que l'Infant Llus va contractar el compositor com a violoncellista i compositor. Aquest any, va comenar a compondre el seu primer quintet de corda, forma que va contribuir a desenvolupar d'una manera decisiva. Va esdevenir molt prolfici va produir nombroses peces de msica de cambra que van contribuir a acrixer el seu prestigi. Els clebres quartets op. 15 van donar-li fama arreu d'Europa. El 1776, el matrimoni morgantic de l'Infant Llus va suposar el rebuig de Bochherini i Manfredi per la cort madrilenya. La seua producci se'n va ressentir. Tot i ax, en aquesta poca va compondre el seu formidable Stabat Mater (1781).

El 1785, va perdre el seu protector. Carles III li va assignar una pensi i va aconseguir posar-se al servei de Frederic Guillem II de Prssia qui el va nomenar compositor de cambra, i a qui va trametre diverses obres per correspondncia. A partir de 1786, va entrar al servei de la Duquessa de Benavente-Osuna, que mantenia una petita orquestra privada, de la que Boccherini va ser el director. En aquesta poca freqentava al pintor Goya. Per raons deconegudes va perde aquest darrer treball, i el 1797 va perdre tamb la pensi del rei Guillem degut a la mort d'aquest. Abatut i arrunat Boccherini va intentar vendre algunes obres a Ignace Joseph Pleyel, editor de Pars, el qual va abusar de la difcil situaci del compositor.

Grcies a Lucien Bonaparte, ambaixador francs a Madrid, va obtenir el 1800 un crrec remunerat, i en prova de gratitud li va dedicar dues sries de quintets (op.60 et op.62).

Una successi de desgrcies familiars (mort d'alguns dels seus fills i de la seua segona esposa) el van deprimir. Va caure en un estat d'extrema pobresa, i malament allotjat va morir a Madrid d'una malaltia pulmonar el 1805.

Des de l'any 1927 les seues restes sn a l'esglsia de Sant Francesc, a Lucca.

Com en el cas d'Scarlatti encara es troben a Madrid els descendents de Luigi Boccherini.

 Obra .
Boccherini s conegut principalment per la seua msica de cambra, i en particular pels seus nombrosos quintets de corda (Quasi 125 peces). La seua obra simfnica, tot i ser abundant, s'interpreta poc. Un dels seus concerts per a viloncel i el minuet del quintet op. 11/5 s'han guanyat molta popularitat. 

Va deixar 11 concerts per a violoncel i orquestra, 27 sonates per a violoncel, 6 sonates per a viol, 42 trios de corda, 179 quintets per a diverses combinacions d'instruments, 19 sextets i septets, 29 simfonies, la sarsuela La Clementina, etc.

L'obra de Luigi Boccherini ha estat catalogada per Yves Grard. El nmero de catleg s'indica amb "G"

Obres principals.
Obres concertants.
 Concert per a violoncel en Si bemoll menor;

Obres de cambra.
 Minuet del Quintet op. 11/5 G 275    ;
 Quintets per a teclat i corda de l'op. 57: 57/2 G 414, 57/3 G 415 i 57/6 G 418 A la naci francesa;
 Quintet de corda op. 30/6 G 324 La msica nocturna dels carrers de Madrid;
 Quintets de cuerda del op. 11: 11/4 G 274, 11/5 G 275 i 11/6 G 276;
 Quintet nm. 3 per a corda i guitarra G 447;
 Quintet 9 per a corda i guitarra G 453 La retirada de Madrid;

Msica religiosa.
 Stabat Mater;

Fonts.
 Web de D. Magnier;
 Lloc de l'usuari Korbus d'on provenen certs passatges;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91332" title="Prefectura d'Herkleion" nonfiltered="1287" processed="1275" dbindex="36385">
La Prefectura d'Herkleion o Cndia es una divisi administrativa de Grcia, amb capital a la ciutat de Cndia (grec Herkleion). Forma part de la regi de Creta. T una poblaci de 300.000 habitants ambs uns 115 habitants per km2, i una superfcie de 2650 km2. La prefectura t un clima meditrrani, per es una mica mes fred del normal a la part muntanyosa.

T al oest la prefectura de Rethymo, i al est la de Lasithi. La part nord i cap al centre est format per valls per la resta es muntanyosa (all es troba una part de les serralades d'Idi, al oest, i d'Asterousia, al sud). L'illa de Dia, al nord, forma part de la prefectura.

La seva poblaci ha prcticament doblat en relaci a la que tenia abans de la II Guerra Mundial (160.000 habitants)

 Personatges famosos . 

Domnikos Theotokpoulos conegut com El Greco, fams pintor nascut a Fodele, Herkleion el 1541.

Nikos Kazantzakis, conegut novelista i poeta, nascut a Herkleion el 1883. El municipi de Nikos Kazantzakis, amb capital a Peza, va rebre el nom en honor seu.

 Municipis .

Agia Varvara ;
Archanes ;
Arkalochori;
Asterousia (capital Pyrgos);
Chersonissos (Capital Limenas Chersonisou);
Episkopi ;
Gazi ;
Gorgolainis (capital Agios Myronas);
Gortyna (capital Agioi Deka);
Gouves ;
Herkleion o Cndia;
Kasteli ;
Kofinas (Capital Asimi);
Krousonas ;
Malia ;
Moires ;
Nea Alikarnassos  ;
Nikos Kazantzakis (capital Peza);
Paliani (capital Venerato);
Rouvas (capital Gergeri);
Temenos (capital Profitis Ilias) ;
Thrapsano ;
Tylisos ;
Tympaki ;
Viannos (capital Ano Viannos) ;
Zaros ;

 Llocs d'inters .

La prefectura t nombrosos llocs arqueologics, museus i monuments.

Museus:

Museu arqueolgic d'Herkleion;
Museu histric de Creta;
Santa Caterina del Sina (Cndia);
Sant Mateu del Sina (Cndia);
Museu Kazantzakis;
Museu Municipal de la Batalla de Creta i de la Resistncia nacional;
Museu Etnolgic de Creta ;
"Lychnostatis" (Museu al aire lliure);

Llocs arqueologics:

Cnossos;
Phaistos ;
Amnissos ;
Vila de les liles (Amnissos) ;
Cova d'Eileithyia ;
Tylissos ;
Gortina (Gortys o Gortyn);
Ode de Gortina ;
Mlia ;
Aghia Triada ;
Lebena ;
Phourni a Archanes ;
Anemospelia a Archanes;
Vathypetro ;
Nirou Chani ;
Matala ;

Monestirs i fortaleses:

Monestir de Vrontesios ;
Fortalesa veneciana d'Herkleion (Koules);
Monestir de Valsamoneron ;
Gortina (part bizantina);
Monestir d'Aghios Panteleimon (Mpizariano) ;
Monestir de Panaghia (Fodele) ;

Altres edificis:

Edifici d'"Efkafi" dels Meliaras, a Herkleion;
Propietats dels Kothris i Apostolides a Herkleion ;
Edifici de la Prefectura d'Herkleion ;
Mgaron de Phytakis a Herkleion ;
Escola a Ano Archanes ;

 Entitat administrativa .

Va ser establerta com entitat administrativa grega amb l'annexi de Creta el 1913. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91334" title="Inuyasha (personatge)" nonfiltered="1288" processed="1276" dbindex="36386">
Inuyasha s el personatge que dna nom a la srie anime Inuyasha.

s un semidimoni que viu a l'poca Sengoku, al Jap feudal. El seu pare era un dimoni molt poders, per la seva mare era humana, de manera que ell no s un dimoni total i a les nits de lluna nova perd els poders i esdev totalment hum.
En el mn del passat, es va enamorar de la Kikyo, una sacerdotessa molt poderosa que guardava l'esfera dels Quatre Esperits, i que el corresponia, per un semidimoni molt dolent anomenat Naraku, va provocar que es barallessin i controlant a l'Inuyasha li va fer robar l'esfera del poble, per la Kikyo, mortalment ferida, va inmobilitzar a l'Inuyasha amb una fletxa.

Cinquanta anys ms tard, la Kagome, la reencarnaci de la Kikyo, va venir a travs d'un pou mgic des del mn modern i el va alliberar per que l'ajuds a matar un dimoni que la perseguia.
Per culpa d'un collaret mgic, la Kagome pot tombar l'Inuyasha cada cop que crida "seu, gosset!".
Desprs de la destrucci de l'esfera, ell i la Kagome han de comenar a recolectar els fragments que s'han escampat.

En un enfrontment amb el seu germ Sesshomaru, l'Inuyasha aconsegueix la Tessaiga, l'espasa d'ullal de ferro, que era del seu pare i que a partir de llavors portar sempre al damunt.

Els viatges per recuperar els fragments de l'esfera es veuran marcats pels combats contra en Naraku i els seus esbirros, la reaparici de la Kikyo, resucitada per una bruixa i l'aparici de nous aliats, Miroku el monjo , Shippo el dimoni-guineu  i Sango l'exterminadora de dimonis.

Durant la srie, el seu carcter anir canviant. Grcies a la Kagome, l'Inuyasha anir tornant-se ms amable i es preocupar ms pels seus amics. L'InuYasha tamb s'enamorar de la Kagome,per s incapa de oblidar la Kikyo i per tant est enamorat de les dos. A vegades s troba amb secret amb la Kikyo, i pot fer pensar que potser se l'estimi ms a ella, per no s veritat perqu al llarg de la srie viu moments romntics amb la Kagome.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91336" title="Kohaku" nonfiltered="1289" processed="1277" dbindex="36387">
En el mn fictici del manga d'Inuyasha, en Kohaku s el germ petit de la Sango, i habitant d'un poble d'exterminadors de dimonis que va ser arrasat per en Naraku.


El dia que s'estrenava com a exterminador en un palau, un dimoni el va posseir i el va obligar a matar al seu pare i als seus companys i va ferir la seva germana. Al final va recuperar el coneixement, per els guardies el van matar amb fletxes.

Un cop mort, en Naraku li va enganxar un fragment de l'esfera dels Quatre Esperits a  l'esquena i li va esborrar la memria per tal que l'obes i ataqus l'Inuyasha i els seus companys. En el seu primer atac va exterminar tots els habitants d'un poble.

Tot i que hi ha moments en qu est ms lliure de la influncia d'en Naraku, quan est conscient desitja la mort pels actes que li van obligar a fer, cosa que no ajuda a la seva germana a intentar salvar-lo.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91337" title="Carl Czerny" nonfiltered="1290" processed="1278" dbindex="36388">

Carl Czerny (tamb Karl) (Viena, 21 de febrer de 1791 - Viena, 15 de juliol de 1857), pianista, compositor i professor de msica austrac. Actualment s recordat pels seus estudis per a piano.

Czerny va nixer a Viena, i va comenar a aprendre a tocar el piano amb son pare. Posteriorment va rebre classes de Hummel, Salieri i Beethoven. Va ser un infant prodigi i va fer la seua primera aparici en pblic el 1800 amb noms nou anys, interpretant un concert de Mozart. Ms tard va interpretar per al primer ministre de Viena el Concert per a piano nm. 5 de Beethoven. 

L'estil d'interpretar de Mozart que Czerny escolt a travs de l alumne de Mozart, Hummel, impression el jove pianista. Malgrat aix es va fer un seguidor i partidari devot de les sonates i Concerts per a piano de Beethoven, i d'aquest llegat pianistic, Czerny en va treure uns progressos tcnics que va saber transmetre als seus alumnes.

En les seves breus notes autobiogrfiques (a partir de la meva vida), escrites el 1842, Czerny descriu el seu avi patern, com un talents violinista afeccionat, empleat com funcionari de la ciutat de Nimburg, prop de Praga. El pare de Czerny, -Wenzel- pianista, organista, obosta, i cantor, nascut a Nimburg el 1750, va rebre l'educaci musical en un monestir benedict prop de Praga. Poc abans de complir els 30 anys. Wenzel es colloc a Viena (1786) on guanyava un sou molt modest com a professor de msica i tcnic del piano. 

Czerny, fill nic, fou portat a Viena un diumenge, 20 de febrer del 1794, l'any de la mort de Mozart. Va viure amb els pares fins la mort de la seva mare el 1827, seguidament el 1832 mor el pare. No es cas mai i va viure sol la resta de la seva vida. Ell mateix descriu la seva infantesa com l'estar sota la supervisi constant dels meus pares, i d'ell se sent dir que l allaren curosament d'altres nens. Malgrat que les primeres instruccions les reb del seu pare, tamb tingu com a mestre Krumpholz, -amic de la famlia- uns anys desprs.

En complir 10 anys ja tocava, net i flud, quasi tot Mozart i Clementi. Comena a compondre als set anys. El 1799, comen estudiar les composicions de Beethoven, estrenades per Krumpholz, qui aleshores, era violinista en l'orquestra imperial de l'pera de la cort. Krumpholz present Czerny a Beethoven quan tenia 10 anys, i aquest interpret al piano davant seu l'obertura del concert de Mozart en Do major, K. 503 i la Sonata Pathetique del propi Beethoven. Molt impressionat de la capacitat del noiet, Beethoven s'ofer per ensenyar a Czerny, i li deman al seu pare que es procurs una copia C.P.U. (Assaig de l'art de tocar el teclat) per a la instrucci del nen. 

Czerny descriu les llions amb Beethoven, que al principi consistien en escales, i en la tcnica, llavors progressant en el Versuch amb l'important mfasi que Beethoven posava en la tcnica del legato. Les llions es pararen en certa manera abans del 1803, perqu Beethoven necessitava concentrar-se per perodes ms llargs de temps en la composici, i perqu el pare de Czerny no podia sacrificar les prpies llions per portar el seu fill a Beethoven. Malgrat tot, Czerny va romandre en els cercles propers a Beethoven, i li deman que li corregs els treballs publicats. Per la seua banda, Beethoven confi a Czerny la reducci al piano de la seva nica pera, Fidelio, el 1805.

La carrera de Czerny com a compositor comen al voltant del 1802, quan amb meticulositat estudi les fuges de Johann Sebastian Bach, les sonates de Scarlatti i, altres treballs de compositors anteriors. Aprengu l'art de l'orquestraci copiant les parts de les simfonies nm. 1 i nm. 2 de Beethoven, i utilitz el mateix procediment amb algunes simfonies de Haydn i Mozart. La primera composici de Czerny fou publicada quan tenia 15 anys, el 1806. Era un sistema de 20 Concertants de les variacions per a piano i viol, Op. 1 sobre un tema de Krumpholz. 

Rpidament va comenar a impartir classes, i amb quinze anys ja era un sollicitat instructor. Cobrava un bon preu per les llions de piano, i tenia molts alumnes. El 1815, Beethoven li deman que ensenyes al seu nebot Karl. A mesura que la seva reputaci creixia, Czerny podia demanar honoraris ms lucratius, i prxim als 21 anys, donava 12 llions diries de 8 del mat a 8 del vespre, i l'any 1836 es dedic per enter a l'ensenyament. Entre altres va donar classes a Franz Liszt. Listz en la maduresa li dedicar els seus dotze Estudis Transcendentals. Aquesta obra destaca per ser una de les primeres obres de concert que es va anomenar estudi.

Quan Muzio Clementi arrib a Viena el 1810, passava tant de temps com podia amb el fams pianista, familiaritzant-se amb el mtode d'ensenyament de Clementi, que Czerny admir moltssim i que incorpor en els seus propis mtodes d'ensenyament. El seu Gradus ad Parnassum; collection de grands exercises de tout genre dans le style lgant et dans le style svre, pour le piano, Op. 822, s l'evidncia directa de la influncia de Clementi en la metodologia de Czerny.

El 1821, el nen de nou anys Franz Liszt comen un perode de dos anys estudiant piano amb Czerny. El professor observ que mai havia tingut un alumne tant impacient, talents i treballador, per Czerny es lamentava que Liszt havia comenat massa aviat la carrera d'execuci, i sense l'entrenament apropiat o suficient en la composici. Per Liszt era un estudiant impacient, malgrat la seva joventut prometia una llarga vida d'executant virtus. Tamb va tenir com alumnes Sigismund Thalberg, Jaell i la reina Victria.

Czerny no considerava les seves peces brillants de concert com msica seriosa. Per en aquesta categoria, collocava les seves simfonies, obertures i, concerts per a piano, molts dels quals encara avui sn desconeguts, i alguns d'ells s'esllangueixen entre els seus centenars de manuscrits indits. A ms de molts estudis tcnics, Czerny public sonates, sonatines i centenars de treballs ms curts, molts dels quals foren arranjats per a piano per a quatre mans en diverses edicions. Tamb public una pltora de treballs basats en l'himne nacional, canons populars, i altres canons molt conegudes. A ms de totes les composicions citades durant la biografia deix escrites en alemany les obres: Praktische Schule der Composition (Bonn, 1840), i Umriss der Musikgeschiichte (Magncia, 1851). 

Entre les obres de Czerny s'inclouen un gran nombre de misses, Rquiems, simfonies, concerts, sonates i quartets de corda. Avui dia cap d'aquestes obres s'interpreta habitualment. No obstant , les nombroses obres didctiques per a piano de Czerny continuen usant-se en l'ensenyament d'aquest instrument.

Bibliografia.
Tom, nm. 17 de l'Enciclopdia Espasa;

Enllaos externs.
IMSLP Pgina de Czerny de la International Music Score Library Project.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91338" title="Sessh?maru" nonfiltered="1291" processed="1279" dbindex="36389">
Al manga Inuyasha, a diferncia de l'Inuyasha, el seu germ Sessh maru (   ) s un dimoni total, ja que els seus pares eren tots dos dimonis.



s un personatge que es mostra fred, calculador i sense cap mena d'escrpols. Odia els humans, odia els dbils i per sobre de tot odia el seu germ, l'Inuyasha.

En la seva primera aparici va a buscar la tomba del seu pare, amagada en un espai ocult dins d'una perla negra, amagada a l'ull esquerra de l'Inuysha. A dins hi ha amagada la Tesaiga, l'espasa d'Ullal de Ferro, forjada amb un ullal del seu pare, i que t un gran poder, per que per ser un dimoni, ell no pot tocar.

Quan l'Inuyasha aconsegueix l'espasa, li talla un bra. Des de llavors s'implanta braos de dimonis que ha matat.

S'enfronta al seu germ en diverses ocasions, com que no li pot prendre l'espasa, decideix destruir-la i demanar-li a l'espaser Totosai, que va forjar la Tesaiga que li faci una espasa nova, per ell, que no es refia de les intencions d'en Sesshomaru i s'hi nega. 

En una ocasi en Naraku el va intentar utilitzar per matar l'Inuyasha, i des de llavors tamb el busca per matar-lo.

En Sessh maru ja t una espasa, tamb feta amb un ullal del seu pare, la Tenseiga o espasa d'Ullal Revifador, que t el poder de tornar la vida als morts, per que no pot matar ning. Amb aquesta espasa torna la vida a una nena anomenada Rin, que els llops d'en Koga maten. Des de llavors, aquella nena sempre viatjar al seu costat, cosa que reduir el seu menyspreu per la vida humana.

Es fa una espasa nova, el Du del Dimoni Combatent, amb un poder demonac molt gran, que des de llavors porta sempre a sobre.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91339" title="Jaken" nonfiltered="1292" processed="1280" dbindex="36390">

Al manga Inuyasha, en Jaken era el cap del seu clan de dimonis, i quan en Sesshomaru li va salvar la vida, va decidir servir-lo com a criat.



Ell li va donar un bast amb dos caps que escup foc, per tal que es pogus defensar.

s un sser sense gaire poder, molt xerraire i t el seu senyor en molta estima, tot i que normalment d'ell noms rep desdeny i indiferncia. 

A pesar de tot en Jaken li s sempre fidel.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91340" title="Shinidamach?" nonfiltered="1293" processed="1281" dbindex="36391">
Al manga Inuyasha, les Shinidamach  (a l'anime catal sn anomenades cucs de l'nima morta) sn unes serps voladores, al servei de la Kykio, un cop ressucita amb un cos fet de cendres i terra.



Per mantenir-se viva, la Kykio necessita que els Shinidamach  li portin constament nimes, de les que ella s'alimenta.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91341" title="Rin (Inuyasha)" nonfiltered="1294" processed="1282" dbindex="36392">
Al manga Inuyasha, la Rin s una nena que va perdre els pares i que des de llavors no parla amb ning.



Quan en Sesshomaru s ferit per la Tesaiga, es queda uns dies al bosc per recuperar-se i ella li porta menjar.

Quan els llops d'en Koga ataquen el poble, la maten, per utilitzant la seva espasa, commogut perqu s la primera humana que li mostra afecte, en Sesshomaru la resucita.

Des de llavors, ella el segueix a tot arreu i li importa poc que sigui un dimoni molt poders.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91348" title="(16) Psyche" nonfiltered="1295" processed="1283" dbindex="36393">
(16) Psyche s l'asteroide que duu el nombre 16 de la srie. Fou descobert des de Npols el 17 de mar de 1852 per Annibale de Gasparis (1819-1892).

Fou batejat en honor a Psique, una nimfa de gran bellesa amb qui es va casar Eros. Va ser transportada a un palau, on la visitava totes les nits, romanent amb ella fins a l'alba, perqu aix no el reconegus. Una nit ella, curiosa, va acostar un llum al seu rostre per a veure'l, per l'oli es va bolcar, deformant la cara d'Eros. Venus, en venjana, va matar Psique; per Jpiter, a instncies d'Eros, li va atorgar la immortalitat.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91359" title="(17) Thetis" nonfiltered="1296" processed="1284" dbindex="36394">
(17) Thetis s un gran asteroide del cintur d'asteroides. s un asteroide de tipus S, pel que t una superfcie bastant brillant i una composici de silicats i metllica, ferro-nquel. 

Va ser descobert per Karl Theodor Robert Luther el 17 d'abril de 1852 des de Dusseldorf. Va ser el primer asteroide que va descobrir. El seu nom procedeix de Tetis, la mare de Aquilles a la mitologia grega. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91363" title="Miroku" nonfiltered="1297" processed="1285" dbindex="36395">
Al manga Inuyasha, Miroku s un monjo budista ambulant, que es guanya la vida exorcitzant fantasmes i esperits i si no n'hi ha entavana la gent a canvi de diners o allotjament.



Tamb s un faldiller i va darrere de totes les dones boniques que li surten al pas i els hi demana si volen tenir un fill seu, a ms a ms t les mans molt llargues.

En Miroku t un forat a la m, que xucla tot el que troba al seu pas.

Aquest forat s producte d'una maledicci que el dimoni Naraku li va fer al seu avi.

El forat passa de pares a fills i un dia el xuclar a ell i morir. La seva nica esperana s matar en Naraku per trencar l'encanteri. Durant la srie ell i la Sango s'enamoren, per ell com que ell s un faldiller, els seus moments romntics sempre acaben cmicament.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91366" title="Sango" nonfiltered="1298" processed="1286" dbindex="36396">
Al manga Inuyasha, la Sango s la filla del cap d'un poble des d'on fa moltes generacions s'exterminen dimonis.



Tot i que s molt jove, ja s fora experta. La seva arma principal s un boomerang gegant.

Un dia, sn convocats a un palau per matar un dimoni aranya, per all el seu germ petit, en Kohaku, s posset per un dimoni i mata el seu pare i els seus companys.

Els soldats el maten i ella resulta greument ferida.

Al mateix temps en Naraku envia una gran multitud de dimonis a destruir el poble dels exterminadors.

Llavors va al palau i informa que l'Inuyasha s el responsable de la matana. La Sango li va al darrere per venjar la seva gent, per desprs de lluitar contra ell, descobreix que en Naraku menteix i s'uneix al grup de l'Inuyasha per matar-lo.

En diverses ocasions, es trobar amb el seu germ Kohaku, que es mant viu per un fragment de l'esfera dels Quatre Esperits i que est dominat per en Naraku i s'hi ha d'enfrontar, sense perdre l'esperana de recuperar-lo.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91368" title="Konversation" nonfiltered="1299" processed="1287" dbindex="36397">
Konversation s un client d'IRC per l'escriptori KDE.

Actualment est mantingut pel mdul extragear que significa que s independent al cicle de llanaments de KDE.

T interesants caracterstiques com el suport multi servidor, IPv6, SSL i UTF-8, a ms es poden fer scripts mitjanant el terminal.

 Algunes caracterstiques .

 Integraci amb Konsole (fent us de la tecnologia KParts);
 Integraci amb KAddressbook;
 Possibilitat de tenir temes als icones;
 Sistema d'alies pels scripts;
 OSD;
 Marcadors per canals i servidors;
 Suport Blowfish;
 Suport IPv6;
 UTF-8;
 Interessants scripts, per exemple per fer cerques a Google;

 Veure .
KDE;

 Enllaos externs .
Web de Konversation;
KManual de Konversation;
Konversation al BerliOS;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91369" title="K3b" nonfiltered="1300" processed="1288" dbindex="36398">


K3b s una interfcie grfica per l'enregistrament de discs compactes i DVDs sota el sistema operatiu GNU/Linux, basat en els programes cdrecord i cdrdao. 
K3b no forma part del projecte KDE ja que est a l'apartat extragear, usa les biblioteques de KDE.

K3b permet, entre altres coses, la creaci de discs compactes (CDs) de dades, creaci de CDs d'audio, creaci de Video CD (usant per aix l'eina GNU VCDImager, cpia exacta de CDs, enregistrament de DVDs de dades i creaci de Video DVDs.

K3b 1.0.

Desprs d'uns quants anys de desenvolupament, des del naixement al 1998, al mar de 2007 s'ha presentat la versi final. Les seues possibilitats el fan un programa molt especial ja que ara per ara no hi ha cap altre a GNU/Linux amb les mateixes caracterstiques.

Desprs de tot, aquesta s la primera versi "oficial" de K3b. K3b proporcione una interfcie grfica plena d'opcions i convenient per satisfer totes les necessitats tant per CD com DVD (b, gaireb totes). Ofereix opcions per la copia de simples CDs i DVDs o la creaci de CDs d'udio -fins a CDs mixtes com CDs d'udio ms arxius o dades i ripejat de DVDs. Suporte totes les varietats de medis de CD i DVD com CD-R/W, DVD+R(W), DVD-R(W) i les seves contraparts de doble-capa. La interfcie d'usuari de K3b intente satisfer les necessitats tant de l'usuari iniciat com les del ms expert: gaireb s poden modificar tots els parmetres, encara que K3b proporcione unes opcions molt raonables per defecte i moltes funcions automtiques que proven de determinar les opcions ptimes per a cada situaci. Tot aix fa de K3b l'eina perfecta per cremar un CD ocasional o un DVD.

B doncs, prou xerrameca, anem directament a les caracterstiques ms "letals" de K3b i mostrem per qu K3b 1.0 s superior a tots els K3bs que hi han hagut fins ara.

Interfcie d'usuari centrada al medi.

A diferncia d'altres aplicacions de CD i DVD la interfcie d'usuari de K3b no tracte amb els dispositius sin amb el medi. A ms, a K3b s'escull el medi a copiar o a llegir i no el dispositiu. Aix permet a K3b ajustar i optimitzar la interfcie d'usuari, les opcions presentades, al context, i cap al medi seleccionat. Per exemple copiant un CD de dades, el K3b no et moleste amb opcions com el mode paranoia que s especific per a l'extracci d'udio d'un CD. Tamb ofereix diverses funcions tils com l'opci d'adaptaci automtica de la mida del projecte segons la capacitat del medi inserit.



Informaci en temps real sobre els medis.

En aquesta versi final, K3b inclou un avanat sistema d'informaci sobre l'estat dels medis. Des de l'arbre de carpetes el K3b mostra informaci dels diferents medis que estiguen disponibles amb un xicotet resum d'aquells que estiguen inserits. Movent el punter per sobre de les icones es mostrar dita informaci. A ms, si es necessita ms informaci, amb el men de context es pot obtindre amb facilitat.


Creaci de cd's i dvd's personalitzats.

K3b ofereix una bona quantitat de modalitats a l'hora de crear cd's i dvd's. En general, els modes de projecte ms comuns sn els de dvd de dades i el de cd d'udio, a ms, k3b ofereix la gravaci de cd's en mixed-mode (combinant dades i msica), cd's i dvd's de vdeo i tamb cd's i dvd's en format eMovix. La potncia quant a la gravaci de dades s sorprenent ja que permet crear noves carpetes, ficar-ne arxius dins la collecci, canviar el nom dels arxius, crear estructures arbitrries i quealsevol altra cosa que es puga pensar. La base de tot aix s que k3b crea un sistema de fitxers virtual que noms s actiu quan es crea i crema el cd o dvd.



Una de les opcions ms interessants s la creaci de cd's d'udio, que ha millorat prou respecte a versions anteriors i que permet reproduir des del mateix k3b i, a ms, permet la conversi entre formats wav, mp3, Ogg Vorbis, Musepack, FLAC, wma a part dels plugins que ja hi siguen installats al sistema). Permet retallar canons, afegir pauses, combinar canons i tot un seguit d'altres caracterstiques per personalitzar el cd. A ms, K3b t suport per a metadades com sn el ttol de la can, l'artista i dems informaci que obt mitjanant CDDB o Musicbrainz via internet.



Eines per als CD's i DVD's.

Existeix una bona quantitat d'eines per a totes les necessitats que hi hagen quant al treball amb CD/DVD. A part d'all que ja s'ha comentat, k3b prov algunes eines ms per a altres tipus de tasques:

 Cpia de CD i DVD: es pot copiar cd's i dvd's de dades, dades-udio cds, vdeo dvd's aix com treballar amb discos multisessi amb la interfcie simple-to-use.

 Esborrar/formatar cd's i dvd's regravables, tot i que realment el k3b s'ocupa automticament de formatar o esborrar el disc quan siga necessari a l'hora de crear un nou projecte. ;

 Cremar imatges de cd i dvd des de fitxers iso, bin/cue, etc. de forma que k3b s'ocupa de totes les conversions que siguen necessries.

Extraure canons des dels cd's.

K3b permet extraure les canons des dels cd's de msica i convertir-les a formats com MP3 o Ogg Vorbis (si es tenen installats ms plugins es permetr la transformaci a altres formats). El ripejat s senzill ja que k3b detecta automticament el tipus de disc i la seua estructura i noms clicant sobre el cd es tindr l'opci de l'extracci. Permet escoltar la msica mentre s'extreuen les canons. Tamb permet agafar canons d'un cd i afegir-les a un nou projecte de forma que quan es grave el projecte, es demanar el cd d'origen. 


Crear opcions personals.

K3b permet personalitzar en quasi tots els aspectes el funcionament del programa per tal de satisfer les necessitats de l'usuari. A ms, permet crear diferents perfils amb diferents personalitzacions que es poden recuperar i carregar en qualsevol moment.



Integraci amb altres aplicacions de KDE.

Algunes de les millors aplicacions de KDE (per exemple, AmaroK) inclouen la possibilitat de gravar cd's directament amb K3b. Per altra part, Konqueror tamb est completament integrat amb K3b per tal d'oferir eines de creaci de projectes des del mateix men del navegador. Digikam s una altra aplicaci que tamb prov d'una integraci completa amb K3b de forma que permet crear tamb cd's i dvd's de fotos directament des del programa.



Canvis per la versi 1.0.

Els canvis de la versi K3b 1.0...

 K3b ara inclou un VideoDVD kio esclau. Pot ser utilitzat al Konqueror a travs del protocol videodvd:/ per copiar els arxius d'un VideoDVD al vol si est installada la llibreria libdvdcss (cal dir que en alguns pasos no s perms d'utilitzar libdvdcss).

 Un nou men de dispositiu que cont totes les accions possibles d'un dispositiu (expulsar, desmuntar, ...). Hi ha la possibilitat de fer servir accessos directes per aquestes accions.

 K3b ara t'avise si s'han especificat parmetres d'usuari per programes externs. Aix s'ha implementat perque hi havien avisos d'error informant de parmetres d'usuari defectuosos.

 Una nova opci al projecte de dades per no guardar els inodes. Aix vol dir que s possible tenir ms d'una copia del mateix arxiu dins del CD/DVD. Aix actualment s per defecte.

 K3b ara desmunte els mitjans correctament desprs de la seva utilitzaci.

 Nova font de dialog editor per Pista d'udio per retallar fonts de pistes d'udio al comenament i al final.

 "Entrades de lectura" i "ignorar errors de lectura" separats pels sectors de dades i d'udio a la copia de CD i que estan collocats com a predeterminats pels sectors d'udio i amb ms sentit: 5 retirat i saltar sectors illegibles.

 Nou Mediamanager que fa que K3b spiga sempre el medi que cont cada dispositiu. Aix fa ms fcil i rpid el maneig del medi, ara l'usuari seleccione el mdi en comptes del dispositiu.

D'altres avantatges.

 No hi ha temps d'espera quan s pregunte per informaci del medi (per exemple al ripejat de CD d'audio.);

 Bons noms per arxius d'imatge.

 Cpia de CD: Activar/desactivar opcions basades en el medi font.

 Selecci automtica de mitja de gravaci al inserir un CD buit.

 "Call" directBurn() de DCOP ara retorne un valor dient si el procs pot comenar.

 Noves "calls" per DCOP, cddaRip(), videocdrip(), i videodvdrip() amb suport per adrea de media:/.

 K3b ara pot ocupar-se d'adreces de media:/ des de la consola de comandaments per especificar dispositius.

 Millor dialog d'opcions per Lame. Ms fcil d'utilitzar per a principiants i amb millors opcions per defecte.

 Un millor dialog d'opcions per l'"encoder" d'Ogg Vorbis.

 K3b ara mostre la ID del mitj de DVD al men d'informaci del disc.


 Enllaos externs .

 Pgina oficial de K3b;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91370" title="Frederic Francesc IV de Mecklenburg-Schwerin" nonfiltered="1301" processed="1289" dbindex="36399">

Frederic Francesc IV de Mecklenburg-Schwerin (Palerm 1882 - Flensburg 1945). ltim gran duc sobir de la casa gran ducal de Mecklenburg-Schwerin.

Orgens familiars.
Nascut a Palerm el dia 9 d'abril de 1882 essent fill del gran duc Frederic Francesc III de Mecklenburg-Schwerin i de la gran duquessa Anastsia de Rssia. Nt per via paterna del gran duc Frederic Francesc II de Mecklenburg-Schwerin i de la princesa Augusta de Reuss ho era per via materna del gran duc Miquel de Rssia i de la princesa Ceclia de Baden.

Ascens al poder.
L'any 1897, a Cannes, moria de forma inesperada el gran duc Frederic Francesc III com a conseqncia d'un sucidi. La por del gran duc al futur que li deparava una malaltia com l'asma provocaren que decids llenar-se a sota d'un cotxe que circulava a tota velocitat per la carretera que vorejava la seva villa. En aquestes circumstncies, Frederic Francesc es convert en gran duc de Mecklenburg-Schwerin.

Npcies i descendents.

L'any 1904 contragu matrimoni amb la princesa Alexandra de Hannover, filla del prncep Ernest August de Hannover i de la princesa Thyra de Dinamarca, a la casa que els Hannover posseen prop del llac austrac de Gmunden. La parella s'establ a Schwerin i tingueren cinc fills:

 SAGD el duc Frederic Francesc de Mecklenburg-Schwerin, nat a Schwerin el 1910 i mort a Hamburg el 2001. Es cas amb Karin von Schaper l'any 1941.

 SAGD el duc Cristi de Mecklenburg-Schwerin, nat a Schwerin el 1911 i mort a Hemmelmark el 1966. Es cas amb la princesa Brbara de Prssia el 1954 a Glcksburg.

 SAGD la duquessa Olga de Mecklenburg-Schwerin, nada a Schwerin el 1916 i morta el 1917.

 SAGD la duquessa Thyra de Mecklenburg-Schwerin, nada a Sorgenfri el 1919 i morta a Flensburg el 1980.

 SAGD la duquessa Anastsia de Mecklenburg-Schwerin, nada a Gelbansande el 1922 i morta a Hamburg el 1979. Es cas amb el prncep Frederic Ferran de Schleswig-Holstein a Wiligrad el 1943.

Prdua del poder.
El gran duc Frederic Francesc fou derrocat el mes de novembre de 1918 desprs de la derrota militar de les tropes alemanyes a la Primera Guerra Mundial. Frederic Francesc havia governat durant 21 anys el gran ducat de Mecklenburg-Schwerin i s'havia convertit en l'ltim sobir d'una casa centenria de la reialesa europea.

Frederic Francesc havia dirigit un govern fortament conservador sobre les terres de Mecklenburg. un estat eminentment agrcola i ramader on encara la tranquilitat no havia estat trencada per la rpida industrialitzaci de les dems terres alemanyes.

Malgrat l'abdicaci, la famlia gran ducal pogu seguir residint a Schwerin i mantingu totes les seves possessions privades a ms de rebre una important suma de diners com a compensaci econmica per l'abdicaci. Tot plegat permet la famlia gran ducal mantenir un elevat ritme de vida.

Amb l'aven de les tropes alemanyes a la fi de la Segona Guerra Mundial, els grans ducs de Mecklenburg-Schwerin es veieren obligats a marxar de Mecklenburg i establir-se a la part occidental d'Alemanya, concretament a la ciutat de Flensburg, on el gran duc trob la mort el mateix any 1945.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91373" title="Kate" nonfiltered="1302" processed="1290" dbindex="36400">
Kate s un editor de text pel KDE. Kate significa KDE Advanced Text Editor, s a dir, Editor de texts avanat per KDE.

Kate s part del paquet kdebase des de la versi 2.2 de KDE des del 15 d'agost del 2002. Degut a la tecnologia KParts que s part de KDE s possible collocar Kate com un component d'edici a qualsevol altre aplicaci de KDE. L'entorn de desenvolupament integrat, KDevelop i l'eina de desenvolupament de pgines web, Quanta sn dos de les aplicacions de KDE ms importants que usant Kate com a component d'edici.

Entre altres caracterstiques Kate inclou:
Resaltat de sintaxis, que es pot estendre mitjanant arxius XML;
Bsqueda i substituci de text usant expressions regulars;
Seguiment de codi per C++, C, PHP i altres;
Tenir diversos documents oberts en una finestra;
Suport de sessions;
Gestor de fitxers;
Emulador de terminal basat amb el Konsole;

 Vegeu tamb .
KDE;

 Enllaos externs .
Pgina web oficial del projecte KDE;
Wiki oficial de Kate;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91375" title="KDevelop" nonfiltered="1303" processed="1291" dbindex="36401">
KDevelop s un entorn de desenvolupament integrat per sistemes GNU/Linux i altres sistemes Unix. Est sota llicncia GPL

KDevelop 3.0 ha sigut completament reestructurat i va ser llanat junt amb el KDE 3.2 el desembre de 2003.

A diferncia de moltes interfcies de desenvolupament, KDevelop no t un compilador propi, sino que depen del GCC per produir codi binari.

La seva ltima versi es troba sota desenvolupament i suporta altres llenguatges de programaci: C, C++, Java, SQL, Python, Perl, Pascal i Bash.

Per GNOME hi ha un projecte semblant, Anjuta.

 Enllaos externs .
Lloc web oficial del projecte Kdevelop  ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91376" title="Kontact" nonfiltered="1304" processed="1292" dbindex="36402">


Kontact s una suit de gesti de l'informaci personal del projecte KDE. Kontact s programari lliure i est lliberat sota la llicncia GPL.

Kontact inclou les segents aplicacions:
 Kmail - Un potent client de correu electrnic;
 KAddressBook - Una llibreta de direccions;
 KOrganizer - Un calendari i agenda;
 KNotes - Una petita utilitat per deixar enganxines a la pantalla;

Es pot convertir encara ms potent mitjanant l'interacci amb:
 akregator - Lector de fils RSS;
 knode - Lector de notcies;
 kweather - Visor meteorolgic;

A ms a ms, a cada versi apareixen noves integracions, per exemple la recent amb el Basket (gestor de notes).

Enllaos externs.
Lloc web oficial de Kontact ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91377" title="Konsole" nonfiltered="1305" processed="1293" dbindex="36403">
Konsole s un emulador de terminal desenvolupat pel projecte KDE. Konsole suporta sessions mltiples i est molt integrat amb l'entorn KDE, permetent les operacions d'edici tpiques i moltes caracterstiques ms.

Konsole va ser iniciat per Lars Doelle i actualment s mantingut per Waldo Bastian

Vegeu tamb.
xterm;
gnome-terminal;
YaKuake;
aterm;

Enllaos externs.
Lloc web oficial de Konsole ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91378" title="Rijswijk" nonfiltered="1306" processed="1294" dbindex="36404">

Rijswijk s una ciutat dels Pasos Baixos, en la provncia d'Holanda Meridional, situada a mig cam entre L'Haia i Delft. La seva poblaci s de 47.410 habitants (2005).

La histria dels primers assentaments en l'rea de Rijswijk es remunta a 5.500 anys enrere. Diverses excavacions han demostrat que estava habitada el que per aquell temps era una zona de dunes. L'origen del poble de Rijswijk com a tal es remunta a 800 anys enrere. La seva histria ve lligada a les cases de camp i propietats que l'aristocrcia i famlies acomodades posseen a la zona. Una d'elles, la Huis ter Nieuwburg, coneguda per ser el lloc on es va signar la Pau de Ryswick en 1697, posant fi a la Guerra dels Nou Anys que els Pasos Baixos van mantenir amb Frana. 

Fins a 1900 Rijswijk no s ms que un poble agrcola que va ser convertint-se en ciutat al llarg del segle XX. Amb relativa rapidesa, el seu nucli original es va anar ampliant amb la construcci de nous barris i avui dia el seu terme municipal est altament urbanitzat.

En Rijswijk tenen la seva seu el Biomedical Primat Research Centri i la Oficina Europea de Patents (EPO)




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91381" title="Naraku" nonfiltered="1307" processed="1295" dbindex="36405">
Al manga Inuyasha, Naraku s el dolent de la srie.



Abans era un bandoler que es deia Onigumo, per va quedar greument ferit i la Kykio el cuidava.

El seu odi es va fer tan fort que al final va atreure un grapat de dimonis i llavors se'l van menjar, per de la fusi entre el bandoler i aquells dimonis va nixer un nou dimoni molt poders, en Naraku.

El primer que va fer quan va tenir el seu cos va adoptar l'aspecte de la Kykio i va atacar l'Inuyasha i tamb va atacar la Kykio sota l'aspecte de l'Inuyasha, per tal que s barallessin i augments el poder obscur de l'esfera.

s un individu cruel, despiadat i sense escrpols, medita els seus plans a la perfecci i sempre t un as a la mniga.

Per aconseguir els seus objectius no li importa quin en surt perjudicat, cosa que sumat al fet que ha destrossat moltes vides, el converteixen en un individu despreciable.

La majoria dels protagonistes de la srie estan afectats per les seves maldats: per culpa seva en Miroku t un forat a la m que un dia el xuclar, la Sango va perdre tota la seva famlia, la Kykio va morir per culpa seva, l'Inuyasha va perdre la Kykio per culpa seva.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91382" title="Beat Bonaventura Gran" nonfiltered="1308" processed="1296" dbindex="36406">





Miquel Baptista Gran Peris (Riudoms (Baix Camp), 24 de novembre de 1620 - Roma (Itlia), 11 de setembre de 1684) conegut actualment com a Beat Bonaventura Gran o com a Fra Bonaventura de Barcelona en vida seva, va ser un frare francisc, proclamat Beat per l'Esglsia catlica.

Va nixer a Riudoms el 24 de novembre de 1620 en una modesta casa del que es coneixia com a carrer de la Butxaca i que avui porta el seu nom.

Desprs de casar-se amb 18 anys per desig del seu pare i quedar vidu en pocs mesos, entr al convent dels franciscans de Sant Miquel d'Escornalbou i fu la professi religiosa el 14 de juliol de 1641 on canvi el seu nom pel de Bonaventura. En els segents anys va ser destinat a Mra d'Ebre, Figueres, la Bisbal d'Empord i Terrassa on dna nom a un carrer.

El 1658 va ser enviat a Roma on funda el Sant Retir que sn quatre convents a la provncia de Roma, entre ells Sant Bonaventura al Palat. Fou conseller de quatre papes: Alexandre VII, Climent IX, Climent X i Innocenci XI.

L'any 1679, a petici dels jurats riudomencs envi des de Roma les relquies de Sant Bonifaci, Sant Juli i Sant Vicen. Des d'aleshores, el segon diumenge de maig se celebra a Riudoms la festa de les Santes Relquies.

Va morir a Roma l'11 de setembre de 1684.

El 1775 fou declarat venerable i el 1906 fou beatificat pel Papa Sant Pius X, desprs d'haver-se provat dues curacions miraculoses. L'una el 1790 en qu una dona va quedar en un estat gravssim desprs de caure del cavall i es va curar inexplicablement desprs d'haver-lo invocat. L'altra, el 1818 en qu una altra dona, qued inconscient durant tres dies desprs d'un part i es cur instantniament desprs d'aplicar-se-li una relquia del venerable.

A Riudoms es conserven les seves despulles des de 1972, any en qu es van traslladar des de Roma. Actualment es troben a la capella del Santssim de l'Esglsia de Sant Jaume Apstol. A Riudoms hi ha una gran devoci pel Beat Bonaventura i se celebra una festa en el seu honor cada 24 de novembre on es treuen les seves restes en process pel poble.

Vegeu tamb.
Goigs al Beat Bonaventura Gran  a Viquitexts;

Enllaos externs.
Breu biografia a l'Enciclopdia Catalana;
Breu biografia ;
Pgina sobre el convent de Sant Bonaventura al Palat ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91383" title="Shipp?" nonfiltered="1309" processed="1297" dbindex="36407">
Al manga Inuyasha, Shipp  s un dimoni guineu. Uns dimonis del llamo, Hiten i Manten van matar els seus pares i l'haurien mort a ell si la Kagome i l'Inuyasha no l'arriben a salvar.
No s gaire poders, ja que la mgia dels dimonis guineus es basa en la illusi.
Des de llavors, acompanya als nois a la recerca dels fragments de l'esfera, tot i que no s gaire til, dna un punt cmic a la srie.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91389" title="Cndia" nonfiltered="1310" processed="1298" dbindex="36408">



Cndia, actualment rebatejada Herkleion, es una ciutat de Grcia, la principal ciutat i capital de la regi de Creta i de la prefectura d'Herkleion. El seu nom veneci fou Candia i els otomans li van dir Kandia (turc modern Kandiye). La ciutat t un aeroport internacional anomenat Nikos Kazantzakis, un escriptor i poeta nascut a la prefectura. El seu port es diu Aghios Nikolaos (Sant Nicolau) i es lloc d'arribada i sortida cap a molts destins arreu de Grcia i altres pasos. Prop de la ciutat es troben les runes de Cnossos.

La seva poblaci es d'uns 142.000 habitants.

 Llocs d'inters .




Museu arqueolgic d'Herkleion o de Creta, a la plaa de la Llibertat (Eleftherias);
Mercat principal;
Hanioporta (Porta Vella);
Lotzia, edifici seu dels ducs i oficials de la Creta veneciana, que avui dia acull al cnsol (alcalde) de la ciutat i part de la municipalitat. L'edifici va guanyar el premi Europa Nostra el 1987 com a monument europeu mes renovat i conservat. ;
Piazza dei Signori (Plaa de les autoritats administratives), on es la Lotzia.
Koules, fortalesa veneciana (Rocca al Mare).
Baslica de Sant Marc (Vasiliki Agiou Markou) construda el 1239 a la Plaa de Blades, que fou la catedral de Creta; s'hi van enterrar els dux de Creta. Avui es la galeria d'art del municipi.
Esglsia de Sant Tit;
Esglsia d'Agios Minas (Sant Minas);
Esglsia de Agia Aikaterini (Santa Caterina);
La font Liontria (Font del Lle) o font de Morosini, construda al comenament del segle XVII per Francesco Morosini, que recollia l'aigua portada d'Archana, i tenia una cisterna de 8 compartiments. Te diverses figures entre elles quatre caps de lle.
La font de Bembo, feta pel capit Gianmatteo Bembo vers el 1553, a la Plaa Cornarou, propera a una font turca. Al centre t una esttua sense cap d'poca romana;
La font de Sagredo, feta per Giovanni Sagredo vers el 1603, prop de la Lotzia o Lgia (avui seu de les autoritats municipals), amb una esttua que representa a Creta.
Font de Priuli, construda pel provedittore (provedor) general Antonio Priuli el 1666, darrera de la Bodosakeio, o escola d'estudis primaris, i prop de la porta veneciana de Dermata.
Tomba de Nikos Kazantzakis;


 Histria .

Es creu que un port ja existia vers el 2000 aC, utilitzat com a port comercial de Cnossos, per no s'ha trobat cap evidncia arqueolgica. Estrab, per, li dna el nom dHerscleia (Herakleia). Existia en temps de Roma i Esteve Bizant l'esmenta la dissetena entre les vint-i-tres ciutats d'igual nom que enumera. Les fonts cristianes no en fan esment, per un bisbe de la ciutat va signar les actes del concili de Nicea (Theodoros, bisbe d'Heraclepolis). Queden petites restes d'aquesta antiga ciutat, que segurament fou abandonada.

La ciutat en el seu emplaament actual, no lluny de l'antiga, fou fundada el 824 per rabs andalusins que, procedents d'Alexandria, conqueriren l'illa, essent anomenada Handaq (    ). La ciutat fou fortificada i el port fou utilitzat per a les incursions de saqueig al territori bizant. El 961 la ciutat fou destruda pels bizantins, i durant prop de dos segles i mig la van dominar anomenant-la Khandak o Candakas, com tamb dominaren tota Creta. El 1204 l'illa an a parar a les mans de Bonifaci I de Montferrat, que la va vendre als venecians un any ms tard. Aquests hi van construir fortificacions com, per exemple, les muralles venecianes de Cndia, que substituren, a partir del 1211, unes altres ms antigues i redudes. La fortificaci principal, per, fou l'anomenat Koules o fort (en itali Rocca al mare), el qual encara existeix. El nom de la ciutat fou italianitzat a Candia, que tamb pass a anomenar tota l'illa de Creta. El segle XVII la ciutat fou atacada pels otomans, i desprs d'un setge de vint-i-dos anys va caure a les seves mans. Aleshores la ciutat i l'illa foren rebatejades Kania, tot i que la ciutat de Cndia sovint era coneguda pels grecs com Megalocastro "gran castell". Durant la dominaci otomana el port es va omplir d'arena i els turcs van traslladar-se a Hani, l'oest de Creta.



El desembre de 1897, Turquia, desprs d'una revolta a l'illa, va acceptar el principi d'autonomia per Creta i el 20 de mar de 1898 es va establir l'Estat de Creta sota sobirania otomana. El 6 de novembre de 1898 els militars otomans van abandonar l'illa i el 19 de novembre el prncep Jordi de Grcia fou designat comissari extraordinari, si be la nominal sobirania otomana es mantenia. El 1900 Jordi I va voler proclamar la uni a Grcia per no va obtenir el suport de les potncies. El seu successor, Zaimis, va proclamar la independncia el 6 d'octubre de 1908, que supos la uni de fet a Grcia. La ciutat prengu aleshores el nom d'Herkleion "ciutat d'Hracles", nom que ja havia portat en temps de Roma. El 9 de maig de 1910 l'assemblea va fer jurament al rei de Grcia mentre la tensi augmentava amb Turquia, que no reconeixia la virtual uni. El 10 d'octubre de 1912, durant la guerra dels Balcans, el govern grec va confirmar la uni i els tractats de Londres (30 de maig de 1913) i de Bucarest (10 d'agost de 1913) van reconixer tal uni. Bona part de la poblaci turca va marxar entre 1900 i 1912 i la resta ho va fer el 1923 amb els acords entre Grcia i Turquia per a l'intercanvi de poblacions.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91390" title="Castell de Montjuc" nonfiltered="1311" processed="1299" dbindex="36409">

El castell de Montjuc fou una fortalesa militar i, desprs de la guerra civil, va ser un museu militar. Actualment s un equipament municipal a on s'installar un centre internacional per la pau. Est ubicat al cim de la muntanya de Montjuc, Barcelona, situat a ms de 170 m d'alada sobre una terrassa rocosa.

 Antecedents . 

Un "farell" o talaia medieval destinada a informar mitjanant senyals de la proximitat de vaixells, fou la primera construcci que va ocupar el cim situat a sudoest de la ciutat de Barcelona, anomenat aleshores Mons Judaicus (Mont Jueu en llat) o una corrupci del llat Mons Jovicus (Mont de Jpiter).

 Histria .

En 1640, durant la revolta contra Felip IV es realitz la primera fortificaci a la muntanya de Montjuc, construida en forma de quadrilter de terra amb revestiment de pedra i fang durant trenta diesAquesta fortificaci provisional va rebutjar l'assalt de les tropes castellanes de Pedro Fajardo de Ziga y Requesens, Marqus dels Vlez el 26 de gener de 1641 (Batalla de Montjuc). 

En 1694 es va convertir el fort en un castell. La seva planta ocupava tota la part plana del cim, amb tres baluards mirant cap a terra i una lnia de dents de serra mirant al mar. La petita fortificaci precedent va quedar com reducte interior. 

A la Guerra de Successi Espanyola, la caiguda del castell en mans de Charles Mordaunt, Lord Peterborough el 17 de setembre de 1705, fou un factor que influ als catalans cap a la causa de l'arxiduc Carles d'ustria. recuperat el 25 d'abril de 1706 per Felip V, el perd de nou el segent 12 de maig, no tornant al seu poder fins a les cinc de la tarda del 12 de setembre de 1714, que conformement a l'article cinqu de les Capitulacions que el mateix dia va proposar a la ciutat de Barcelona el Duc de Berwick, va ser lliurat a les tropes borbniques. 

En 1751, l'enginyer militar Juan Martn Cermeo va fer derruir l'antic fort de 1640 i va acabar de donar forma al conjunt de fortificacions, dotant-lo de serveis i cisternes, una d'elles d'aigua potable, i va fer-hi excavar el fossar; tot aix ajustat als sistemes de defensa concebuts per Sbastien Le Prestre, marqus de Vauban. 

Entre 1779 i 1799 es van fer diverses obres, entre les que destaquen les necessries per a installar en el doble nombre d'homes i la construcci de cuines i fogons per a 3.000 places, prenent el castell l'aspecte que ha conservat amb lleugeres modificacions fins a l'actualitat. Fou dotat d'artilleria llavors amb un nombre no inferior a les 120 boques de foc. 

El 13 de febrer de 1808, les tropes de Guillaume Philibert Duhesme i Joseph Lechi entren a Barcelona, amb 5.427 homes i 1.830 cavalls. Tericament havien de romandre tres dies a la ciutat, fent parada de cam a la seva destinaci final, Cadis per el 29 de febrer de 1808 un cos de tropes imperials de Napole al comandament del Coronel Floresti va pujar a la muntanya de Montjuc per ensenyorir-se del castell. Ho va aconseguir, amb el disgust de les tropes que hi havia, ja que el Capit General del Principat havia rebut ordre de la prpia Cort de rebre benvolament a les tropes de napoleniques. 


En 1842, durant la Regncia d'Espartero, la ciutat de Barcelona va ser bombardejada des d'aquest castell per a sotmetre un aixecament revolucionari. L'any segent un nou bombardeig fou ordenat pel General Prim. 

En 1850 l'autoritat militar va fer installar-hi una lnia de telgraf i en 1879 de telfon. 

A partir dels ltims anys del segle XIX va albergar les vctimes tant de la repressi poltica social com de la lluita obrera. Hi foren tancats i torturats els obrers involucrats en l'onada de violncia anarquista de la dcada de 1890. El procs de Montjuc, nom amb qu coneixem els judicis als anarquistes sospitosos, s un fet dissortadament fams per la seva duresa i les tortures que els van fer. 

Al castell hi van tancar tamb els detinguts durant la Setmana Trgica, moment en qu, tamb a Montjuc, va ser afusellat Ferrer i Gurdia. El 1919 hi ha ms de 3.000 obrers empresonats a causa del conflicte de la Canadenca. El 1936 es va omplir de presos de dretes, i el 15 d'octubre de 1940 hi seria afusellat Llus Companys. 

Fins 1960 (any en el que fou cedit a la ciutat) el castell es va mantenir com a pres militar. Desprs de tres anys d'obres per a condicionar-lo com Museu de l'Exrcit, el 24 de juny de 1963 Franco va presidir la seva inauguraci. Encara avui hi ha polmica sobre les condicions de devoluci del castell a la ciutat, ja que el general Franco va cedir el recinte a Barcelona, per no el museu militar que alberga. La ciutat en reclama la titularitat ntegra. 

A finals d'abril de 2008, l'ajuntament en va retirar una esttua eqestre del dictador espanyol Francisco Franco que hi era des del 1963, inaugurada pel llavors alcalde de Barcelona Josep Maria Porcioles, i finalment el 15 de juny, el govern espanyol va cedir el castell a la ciutat



Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91391" title="Hassor (desambiguaci)" nonfiltered="1312" processed="1300" dbindex="36410">

Geografia d'Israel a l'poca bblica:
Hassor, una ciutat situada al nord del llac de Tiberades; actualment en queden runes a Tel al-Qedakh.
Geografia de l'Israel modern:
Hassor de Galilea, un consell local del districte del Nord d'Israel.
Hassor-Asdod, un kibbutz del consell regional de Beer Tuvia, prop de la ciutat d'Asdod.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91398" title="Museu arqueolgic d'Herclion" nonfiltered="1313" processed="1301" dbindex="36411">
El Museu arqueolgic de Creta a Cndia o Herkleion es una instituci que acull les troballes mes importants de la civilitzaci minoica. Fou fundat per Joseph Chatzidakis i Stephanos Xanthoudides (1904-1912). Un nou edifici antissmic fou construt el 1937, i encara que va partir alguns danys, va sobreviure a la II guerra mundial. Nikolaos Platon el va reobrir el 1952. Fou ampliat el 1964 i avui t 20 sales que van des el neoltic al perode clssic rom. Algunes sales es dediquen a troballes importants o colleccions:  a la sala 13 els sarcfags, a les 14 i 16 els frescs, a les 19 i 20 les escultures, a la 17 la collecci Giamalakis (comprada per l'estat el 1962), a un espai obert la collecci d'inscripcions, i a altres sales la collecci d'Archanes i la Glyptoteca de Gortyna. Les figures mes conegudes son les figurines religioses, conegudes con les Deesses-serp del Palau de Cnossos, datada al segle XVI o XVII aC.



Altres objectes destacats son el "rython" (gerra de libacions) de cristall de roca, datat entre el segle XVII i el XV aC i trobat al Palau de Zakron; el rython en forma de cap de brau, en pedra negra i cornamenta de fusta daurada (els corns foren restaurats), de la mateixa poca i trobat al palau petit de Cnossos; els discs de Phaistos, trobats al Palau de Phaistos, i en els que 242 signes estan gravats entre els dos costats, probablement formant un tipus d'escriptura encara desconegut, i que es datat al segle XVII aC; el fresc del salt del brau trobat al Palau de Cnossos, amb una espcie de concurs de saltar a un brau, datat al segle XVI aC; l'anell daurat d'Isopata, trobat a la tomba d'Isopata prop de Cnossos, datat del segle XV aC; un fruiter trobat al Palau de Phaistos, simblic del estil anomenat Kamares amb decoraci multicolor, espirals, i vores dentades, i esta datat vers el segle XVIII aC; urna de la collecci Giamalakis, de terracota, trobada a Archanes, que t una porta i dins una figura probablement una deessa i damunt dos figures que representen els seus adoradors, i est datada al segle X o IX aC; les esttues de bronze (Sphryrelata) del temple d'Apollo Delphinios a Dreros, que probablement representen Apollo, la seva germana Artemisa i la mare Leto, datades al segle VIII aC; i la esttua d'Afrodita de Gortyna, copia romana d'un original grec fet per l'escultor Didalses, datada al segle I aC.

 Galeria d'imatges .



 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91403" title="Museu histric de Creta" nonfiltered="1314" processed="1302" dbindex="36412">
El Museu histric de Creta es un edifici neoclssic de la instituci "A. I M. Kolokairinou" on s'acull objectes de la histria de Creta. L'edifici fou dissenyat per L. Kantantzoglou i construt el 1870. Incendiat pels turcs el 25 d'agost de 1898, durant la revolta cretenca, fou reconstrut el 1903 segons projecte de K. Tsantirakis. L'edifici, notable a l'exterior, es decorat al interior amb frescs representant escenes de l'Ilada i l'Odissea. El Museu es va obrir el 1953 i t 19 sales principals i altres d'annexes; es va ampliar el 1989 i les obres van durar fins el 1997. 

Les seves colleccions principals son: 

Una collecci d'objectes medievals, bizantins, venecians i otomans (escultures i pintures principalment per tamb vestits, monedes, joies, treballs en miniatura, i altres) del segle XIII al XVI, incloent la nica pintura a Grcia de El Greco (Domnikos Theotokpoulos) titulada "Vista del mont Sina i el monestir".

Una collecci d'objectes de les revolucions cretenques del segle XIX i del Estat de Creta (1898-1913) incloent banderes, escuts, retrats, joies, gravats, vestits, elements d'us, mapes i altres, aix com documents i fotografies.
 
Collecci d'objectes de la vida diria tpica de Creta (objectes femenins, brodats, llaos, vestits, joies, miniatures, instruments musicals, etc...);

Sala de Nikos Kazantzakis, objectes del despatx, biblioteca, objectes personals, manuscrits i llibres del escriptor.

Sala de Tsouderos, objectes del despatx, biblioteca i personals del primer ministre Tsouderos, mapes, gravats, edicions rares i una collecci de segells de Creta.

Entre els objectes mes destacats, apart de la pintura de El Greco, un mural otom del segle XVIII (la flota turca al port d'Handax), una moneda d'or bizantina de comenaments del segle VII; arracades bizantines del segle X; retrat de M. Melitakas, cap de Milopotamos a la revoluci de 1821-1830; un bust de Crist d'estil gtic del segle XIII; un icona del segle XV (Crist Pantocrator entronitzat); un icona de Crist feta per Emmanuel Tzanes el 1675; un icona de Crist i Sant Jordi del segle XVII; una collecci de monedes bizantines d'or i coure de diversos perodes; i una collecci de cermiques medievals.

 Link extern .

Museu histric de Creta






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91404" title="Santa Caterina del Sina" nonfiltered="1315" processed="1303" dbindex="36413">


Santa Caterina del Sina (Agia Aikaterine) es un monestir de Cndia que porta aquest nom perqu originalment fou una dependncia del monestir del mateix nom al mont Sina, i pertany avui a l'esglsia metropolitana d'Agios Menas. Fou un centre cultural durant el perode veneci, i fou seu d'una escola en la que van estudiar Ioannis Morezenos, Ioasaph Doreianos, Ieremias Palladas i altres menys coneguts, entre ells els patriarques Meletios Pegas, Kyrillos Loukaris, i Meletios Vlastos. 

El Katholikon del monestir i la capella d'Agioi Deka son avui la seu d'una collecci de treballs artstics de la Creta Bizantina i post-bizantina, protegida pel Sacre Arquebisbat de Creta. A la collecci hi ha icones del pintor Angelos (un dels mes famosos del segle XV) i sis icones de Miguel Damaskenos del segle XVI. Formen part del seu patrimoni les pintures murals de l'esglsia de Miguel Arcngel a Preveliana de Monofatsio, de l'esglsia de Panagia a Patsos, d'Amari i algunes mes. Tamb s'inclouen llibres religiosos i manuscrits, vestits, objectes i relquies eclesistiques, treballs en fusta i escultures.

Els objectes principals son:

L'icona de Sant Phanourios i les del Miracle de Sant Phanourios, del segle XV, del monestir d'Odegetria a Kainourio, atribudes a Angelos.

L'icona Deesis, del segle XV, de l'esglsia dels Taxiarques a Geraki;

El Crist Pantocrator del segle XV, de Gouves a Pediada;

"L'adoraci dels mags", icona del segle XVI, "Theotokos el Vatos", icona del segle XVI, "Noli me tangere", icona del segle XVI, "El darrer superior", icona del segle XVI,  "Santa Litrgia", icona del segle XVI, i "El primer snode ecumnic", icona de 1591, pintades per Miguel Damaskenos.

Sant Onouphrios, icona del segle XVI del monestir d'Agios Panteleimon. ;

Icones del Dodekaorton, del Monestir de Kera Kardiotissa a Pediada, segle XVII. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91405" title="Sant Mateu del Sina" nonfiltered="1316" processed="1304" dbindex="36414">
El Monestir de Sant Mateu del Sina (Aghios Matthai) es un edifici religis de Creta a la ciutat de Cndia o Herkleion, que allotja una collecci d'icones de l'escola de Creta. Entre les icones principals: Sant Simn Theodochos (segle XVI), Sant Phanourios (1688, del pintor Joan, monjo de Kolyva), Sant Pareaskeve (segle XVII) , Verge Immaculada (1780, pintada per Vctor), Profeta Elies (pintada per Georgios Kydoniates el 1752), Crucifixi (pintada per Georgios Kastrophylax el 1752), Sant Tit i els deu mrtirs (pintada per Ioannis Kornaros el 1773), Sant Charalampos (del mateix pintor i any), El lament (de 1753), i Sant Joan el precursor (segle XVII).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91406" title="Museu Kazantzakis" nonfiltered="1317" processed="1305" dbindex="36415">
El Museu Kazantzakis es un edifici situat a Varvaroi, a uns 20 km al sud de Cndia, que est dedicat a conservar la memria i l'obra del escriptor Nikos Kazantzakis. Inclou objectes personals del escriptor i la seva famlia, documents, cartes, les primeres edicions gregues dels seus llibres i traduccions a 49 llenges en 54 pasos, fotografies, busts, treballs artstics, psters, programes, i premsa, gravacions de radio i de televisi amb entrevistes a Kazantzakis.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91407" title="Museu Municipal de la Batalla de Creta i de la Resistncia nacional" nonfiltered="1318" processed="1306" dbindex="36416">
El Museu de la Batalla de Creta i de la Resistncia nacional es una instituci creada per la municipalitat de Cndia (Herkleion) desprs d'una exhibici de documents del perode 1941-1945 feta el 1991 (50 aniversari de la batalla de Creta). Es a un edifici al centre de la ciutat i cont milers de fotografies, pintures, dibuixos, banderes, emblemes,  i altres objectes usats a la batalla de Creta o per la resistncia als ocupants alemanys, aix com llibres, monografies, assajos, diaris, revistes i similars sobre els temes. Tamb inclou armes, uniformes, accessoris, objectes quotidians etc..... del mateix perode. Un equip investigador a reunit documentaci de 10 pasos i al museu actua com a centre de recerca.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91408" title="Lychnostatis" nonfiltered="1319" processed="1307" dbindex="36417">
El Museu "Lychnostatis" es una instituci privada fundada el juliol de 1992 i que va comenar a actuar com a museu el mar de 1994 amb una associaci i un comit cientfic i un organitzatiu. El seu origen fou la collecci privada de Giorgios Markakis, professor d'oftalmologia i escriptor, reunida durant 30 anys, i organitzada per exhibici entre 1986 i 1992 per cinc membres de la seva famlia i alguns voluntaris. La zona del museu, prop de Cndia, seguint les teories de Markakis, fou construda en fusta o pedra i no es van utilitzar buldzers ni maquines de cap mena. Els seus fons estan formats per mltiples objectes: des brodats  a objectes agrcoles, herbes, plantes, fruites i altres, que els visitants poden tocar i fins i tot tastar.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91409" title="Museu Etnolgic de Creta" nonfiltered="1320" processed="1308" dbindex="36418">
El Museu Etnolgic de Creta es una instituci amb seu a 2 km del Palau de Phaistos, al llogaret de Voroi. Fou inaugurat el 1988 i va rebre un premi del consell d'Europa el 1992. El museu inclou objectes de la vida diria dels cretencs i est dividit en 7 seccions: menjar, arquitectura, vestits i tradicions, producci, transport, teixits, i organitzaci social.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91410" title="Festos" nonfiltered="1321" processed="1309" dbindex="36419">



Festos fou un dels principals centres de la civilitzaci minoica i la ms rica i poderosa ciutat del sud de Creta. Est situada al sud de l'illa, prop de la costa, i al sud-oest de Cndia. Era propera tamb a Gortina.

El seu nom, segons la llegenda, derivaria de Phaestos, el fill d'Hrcules que va emigrar de Sici a Creta. El seu port es deia Matalum, situat a ms distncia de la que hi havia a la costa en lnia recta. s una de les ciutats ms antigues de l'illa.

Fou habitada des del neoltic i va subsistir com a estat fins al perode dels palaus minoics al segle XV aC. La ciutat minoica ocupa una gran extensi, a les rodalies del palau. Aquest fou destrut al segle XV aC, per la ciutat va romandre habitada fins almenys el segle VIII aC. Ms tard es va construir al sud del vell palau l'anomenat temple de Rhea i va sorgir una ciutat hellenstica, que fou tamb molt prspera; restes de cases d'aquest perode encara es conserven a l'oest del palau. A la meitat del segle II aC la ciutat fou destruda per la vena Gortina, que va annexionar-se'n el territori.

A la regi de Festos queden algunes restes de la presncia veneciana durant l'Edat Mitjana.

Ja en temps moderns, l'excavaci arqueolgica del lloc comen el 1884 a mans d'en F. Halbherr i fou continuada per l'escola arqueolgica italiana d'Atenes (dirigida per en F. Halbherr i en L. Pernier) el 1900-1904 i per en Doro Levi el 1950-1971. L'antic palau, el barri reial i els magatzems del palau nou foren descoberts. Les ciutats minoica i hellenstica han estat trobades a Chalara i a Aghia Photeini, respectivament al sud-est i nord-est del palau. A l'oest del palau hi ha l'esglsia veneciana de Sant Jordi de Falandra, prop del lloc arqueolgic d'Aghia Triada i de Matala.

Vegeu tamb: Palau de Festos





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91411" title="Capital (economia)" nonfiltered="1322" processed="1310" dbindex="36420">
Capital t un nombre de significats relacionats en l'economia, finances i comptabilitat. En les finances i la comptabilitat, el capital es refereix, generalment, a la riquesa financera, especialment aquella que s'utilitza per comenar o mantenir un negoci. Inicialment, se suposa que existeixen altres tipus de capital, com ara el capital fsic, que sn adquirits, tanmateix, per mitj de diners o de capital financer.

En l'economia clssica, el capital s un dels tres factors de producci; els altres sn terra (matries primes) i m d'obra (treball). els bns sn capital si compleixen les segents caracterstiques:

 poden ser utilitzats en la producci d'altres bns;
 sn creats pels humans; en contrast amb la "terra" que es refereix als recursos naturals com ara els minerals i els llocs geogrfics;
 no s'utilitza immediatament en el procs de producci, a diferncia de la matria prima o dels bns intermedis.

La tercera caracterstica no sempre l'utilitzen els economistes. L'economista clssic David Ricardo utilitzava aquesta definici per referir-se al terme de capital fix, mentre que incloa la matria prima i els productes intermedis com a part d'all que va anomenar el capital en circulaci. 

Karl Marx hi afegeix una diferncia; en la seva teoria el capital variable es refereix a la inversi d'un capitalista en el poder del treball, que es considera l'nica font de valor excedent. s "variable" ats que la quantitat del valor que pot produir difereix de la quantitat que consumeix (s a dir, crea nou valor). D'altra banda, el capital constant s refereix a la inversi en factors no-humans de la producci, en plantes i maquinria, que per a Marx noms contribua amb el seu valor de reemplaament en el que produeix. Es "constant" ats que la quantitat de valor que s'utilitza en la inversi original, i la quantitat de valor que es recupera en els productes finals, roman constant. 

La inversi en l'acumulaci de capital en la teoria de l'economia clssica s l'acte d'incrementar el capital. Per a invertir, els bns han de ser produts els quals no s'han de consumir immediatament, sin que han de ser utilitzats per produir altres bns com a mitjans de producci. La inversi est relacionada amb l'estalvi, per no sn conceptes iguals. L'economista Keynes va fer la diferncia: estalviar s no gastar tota la renda en bns i serveis actuals, mentre que la inversi es refereix a la despesa en un tipus especfic de bns, els bns capitals.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91412" title="Palau de Festos" nonfiltered="1323" processed="1311" dbindex="36421">





El Palau de Festos  en una estructura arquitectnica perfecte, exemple tpic de l'arquitectura minoica i els palaus minoics, situada a Festos o Fest, al sud de Creta.

El Palau vell, com el de Cnossos, fou construt vers el 2000 aC i va estar en us fins vers el 1700 aC quant fou destrut pel foc. Sobre les seves runes es va construir el Palau nou que fou destrut vers el 1500 aC com altres palaus minoics.

El Palau nou t al centre un peristil al tomb del qual son les habitacions; els magatzems i capelles son a la part occidental; les habitacions reials al nord; i les cambres de treball al est; al oest dels magatzems hi ha l'rea teatral, amb els camins de la process, i sota els graners del antic palau. El propileu occidental, entrada monumental al palau, es l'estructura d'aquest tipus mes impressionant que es coneix. 

Algunes de les coses all trobades s'exhibeixen al Museu arqueolgic d'Herkleion.

Desprs de l'abandonament del Palau algunes parts van romandre ocupades per individuals durant el anomenat perode postpalatal. Al perode arcaic es va construir el temple de la Gran Mare o Rea a les restes del antic palau, a la part sud.

Els palaus foren estudiats per en F. Halbherr i n'A. Taramelli des el 1884. Durant les excavacions de la segona meitat del segle XX es van fer treballs de consolidaci i restauraci.

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91414" title="Hueyi tlatoani" nonfiltered="1324" processed="1312" dbindex="36422">

El hueyi tlatoani (amb les ortografies alternatives de wei tlahtoani, uei tlatoani o huey tlahtoani; i en plural hueyi tlatoque) s la designaci nhuatl de l'emperador asteca o mexica. Originalment eren els governadors de la ciutat de Tenochtitlan, i desprs de la Triple Aliana tamb governarien Texcoco i Tlacopan.  Aquest ttol es tradueix al catal literalment com a "gran orador", per per llurs funcions, la historiografia l'ha tradut com a "emperador".

Originalment el ttol de hueyi tlatoani no era hederitari, sin que el portador era elegit per consens de l'elit asteca. El hueyi tlatoani era el cap de govern, cap d'estat, cap de l'exrcit, i el sacerdot suprem de la religi asteca. Abans de la fundaci de Tenochtitlan, els lders dels asteques eren anomenats cuauhtlato, que es tradueix com a "cabdill". Tenoch, el fundador de la ciutat de Tenochtitlan, seria l'ltim cuauhtlato i el primer hueyi tlatoani.

Llista dels hueyi tlatoque.
Cuahutlato.
 1233 - 1272 Tozcuecuextli  (traducci del seu nom: lloro groc que es bressola);
 1272 - 1299 Huehue Huitzilihuitl (ploma de colibr);
 1299 - 1347 Ilancueitl (faldilla d'anciana);

Hueyi tlatoque.
 1347 - 1363     Tenoch    (figa de moro de pedra);
 1366 - 1396     Acamapichtli (manyat de canyes);
 1396 - 1417     Huitzilhuitl (ploma de colobr);
 1417 - 1427     Chimalpopoca (escut que fumeja);
 1428 - 1440     Itzcatl (serp d'obsidiana);
 1440 - 1469     Moctezuma Ilhuicamina (senyor enfellonit, fletxer del cel);
 1469 - 1481     Axaycatl (cara d'aigua);
 1481 - 1486     Tizoc (ensutjat de guix);
 1486 - 1502     Ahuzotl (lldria);
 1502 - 1520     Moctezuma Xocoyotzin (senyor enfellonit, el noi);
 1520 - 1521     Cuitlhuac (senyor que canta en l'aigua);
 1521 - 1521     Cuauhtmoc (guila que cau);

El 18 d'agost, 1521 Tenochtitlan, va caure desprs d'un setge de tres mesos, i amb ella tot l'imperi asteca.

Tlatoque imposats pels conqueridors (titelles).
 1525 1526 Diego Velzquez Tlacotzin;
 1526 1530 Andrs de Tapia Motelchiuh;
 1532 1536 Pablo Xochiquentzin;
 1539 1541 Diego Huanitzin;
 1541 1554 Diego de San Francisco Tehuetzquitizin;
 1557-1562 Cristbal de Guzmn Cecetzin;
 1563-1565 Luis de Santa Mara Nanacacipactzin;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91418" title="Henryk Grecki" nonfiltered="1325" processed="1313" dbindex="36424">
Henryk Miko aj Grecki (Czernica, Silsia, 6 de desembre de 1933) s un compositor polons.

Biografia.
Nascut a Czernica, al sud de Polnia, Grecki no va comenar veritablement a estudiar msica fins a a mitjan anys 1950, a l'Acadmia Superior de Katowice. Va acabar els seus estudis a Pars a principi dels anys 1960, on va tenir ocasi d'escoltar Anton Webern, Olivier Messiaen i Karlheinz Stockhausen. Des de llavors va passar la major part del temps a Polnia, com a docent i sobretot com a compositor d'una obra profundament amerada de la cultura i de l'nima del seu pas, encara que tamb extremadament avantguardista.

La msica de Grecki cobreix una ampla varietat d'estils, per amb tendncia a ser harmnicament molt simple. Les seues primeres obres connecten amb el serialisme de Pierre Boulez i d'altres, per desprs se situar ms prxim al minimalisme. Com en el cas d'Arvo Prt, a qui de vegades se l'ha comparat, la seua msica reflecteix sovint les seues creences catliques (per exemple, el Miserere opus 44, pea per a cor de 1981).

La seua obra ms coneguda fins al present s la Simfonia nm. 3 per a orquestra i soprano, opus 36 (1976), anomenada Les Lamentacions, en tres moviments. El cant del primer moviment, lento - sostenuto tranquillo ma cantabile, s una lamentaci del Segle XV, el segon moviment, lento e largo - tranquillissimo, canta les inscripcions trobades sobre un mur d'una pres de la Gestapo a Zakopane, i el tercer moviment, lento - cantabile-semplice, reprn una can tradicional. Durant tota l'obra la msica s lenta i contemplativa, amb el primer moviment en forma de cnon per a cordes, que ocupa ms de la meitat de la durada total de l'obra. Aquesta sol durar uns 50 minuts.

Relativament poc conegut abans a occident, l'xit inesperat de la gravaci de la tercera simfonia per la London Sinfonietta, dirigida per David Zinman i amb Dawn Upshaw (soprano), i distribut pel segell Elektra Nonesuch (Warner) el 1992, va assegurar la notorietat d'Henryk Grecki entre un pblic que excedeix el dels afeccionats a la msica contempornia.

Malgrat aquest reconeixement internacional, Grecki continua enfocat en el seu pas. Segons Adrian Thomas :  el passat musical de Polnia, la seua esglsia i la seua cultura tradicional sn el ciment ineludible sobre el qual es basa la seua identitat i la seua herncia genuna 

Grecki est casat amb la pianista Jadwiga Ruranska i s pare de dos fills: la seua fillae Anna s pianiste i el seu fill Mikolaj compositor.

Obres.

 Quatre Preludis op. 1 per a piano (1955);
 Sonata per a piano nm. 1 op. 6 (1956);
 Cants sobre l'alegria i el ritme op. 7 per a dos pianos i orquestra de cambra (1959-1960);
 Sonata op. 10 per a dos violins (1957);
 Concert per a cinc instruments i quartet de corda op. 11 (1957);
 Epitafi. op. 12 per a cor mixt i conjunt instrumental (1958);
 Cinc peces op. 13 per a dos pianos (1959);
 Simfonia nm. 1  1959  op. 14 per a orquestra de corda i percussi (1959);
 Tres diagrames op. 15 per a flauta sola (1959);
 Monologhi op. 16 per a soprano i tres conjunts instrumentals (1960);
 Scontri op. 17 per a orquestra (1960);
 Diagrama IV op. 18 per a flauta sola (1961);
 Genesis - I. Elements per a tres instruments de corda op. 19 Nm. 1 (1962);
 Genesis - II. Cants instrumentals per a 15 executors op. 19 Nm. 2 (1962);
 Genesis - III. Monodrama per a soprano, metalls de percussi i sis contrabaixos op. 19 NO 3 (1963);
 Tres peces en estil antic per a orquestra de corda (1963);
 Choros I op. 20 per a instruments de corda (1964);
 Refrain op. 21 per a orquestra (1965);
 La Musiquette I op. 22 per a dos trompetes i guitarra (1967);
 La Musiquette II op. 23 per a 4 trompetes, 4 trombons, 2 pianos i percussi (1967);
 Msica de la Polnia Antiga op. 24 per a instrument de vent i cordes (1967-1969);
 La Musiquette III op. 25 per a viola (1967);
 Cantata op. 26 per a orgue (1968);
 Canticum Graduum op. 27 per a orquestra (1969);
 La Musiquette  Concert per a tromb  op. 28 per a clarinet, tromb, violoncel i piano (1970);
 Ad Matrem op. 29 per a soprano, cor mixt i orquestra (1971);
 Dos Cants Sacres op. 30 per a barton i orquestra (1971);
 Simfonia nm. 2  Coprnic  op. 31 per a soprano i barton, cor mixt i orquestra (1972);
 Euntes ibant et flebant op. 32 per a cor mixt a cappella (1972-1973);
 Amen op. 35 per a cor mixt a cappella (1975);
 Simfonia nm. 3  Les Lamentacions  op. 36 per a soprano i orquestra (1976);
 Beatus Vir op. 38 salm per a barton, cor mixt i gran orquestra (1979);
 Concert per a clavicmbal (o piano) i orquestra simfnica op. 40 (1980);
 Chants benis de Framboise op. 43 per a veu i piano (1980);
 Miserere op. 44 per a cor mixt a cappella (1981-1987);
 Cants per a la poesia de Juliusz Slowacki op. 48 per a veu i piano (1983);
 Recitativa et ariosa  Lerchenmusik  op. 53 per a clarinet, violoncel i piano (1984-1985);
 Cants Marians op. 54 cinc cants per a cor mixt a cappella (1985);
 O Domina nostra op. 55   Meditacions sobre la Mare de Du de Jasna Gora, per a soprano i orgue (1982-1985);
 Sota la teua defensa op. 56 cant mari per a cor mixt de 8 veus a cappella (1985);
 Les campanes sonen Angelus Domini op. 57 per a cor mixt a cappella (1986);
 Pour toi, Anne-Lill op. 58 per a flauta i piano (1986);
 Totus Tuus op. 60 per a cor mixt a cappella (1987);
 La nit cau. Quartet de corda NO 1 op. 62 (1988);
 Bona nit op. 63 per a soprano, flauta, 3 tam-tams i piano (1988-1990);
 Intermezzo per a piano (1990);
 Quasi una Fantasia. Quartet de corda Nm. 2 op. 64 (1990-1991);
 Concert-Cantata op. 65 per a flauta i orquestra (1991-1992);
 Petit Requiem per a una polonesa op. 66 (Kleines Requiem fr eine Polka) per a piano i 13 instruments (1993);
 Pea per a quartet de corda (1993);
 Tres peces per a textos de Stanislaw Wyspianski per a veu i piano (1996);
 Salve sidus polonorum. Cantata per a San Adalbert op. 72 per a gran cor mixt, dos pianos, orgue i conjunt d'instruments de percussi (1997-2000);
 Quartet de corda Nm. 3 (1999);
 Lobgesang per a cor mixt, campanes i orquestra (1999);
 Niech nam zyja spiewaja (cant de noces) per a conjunt vocal (2000);
 Hej, z gry, gry! koniku bury (avant cavall meu), cinc cants de la regi de Kurpie per a cor a cappella (2002);

Enllaos externs.
 Biografia en el portal de l'Institut Adam Mickiewicz;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91427" title="Edicions Tres i Quatre" nonfiltered="1326" processed="1314" dbindex="36425">
Edicions Tres i Quatre s una editorial valenciana de llarga trajectria al front de la qual es troba Eliseu Climent. El seu nom s l'abreviatura de tres pasos i quatre barres. A hores d'ara s una de les editorials ms importants del Pas Valenci, amb collecions de literatura adreades a pblics de totes les edats. Convoca els Premis Octubre. 

Histricament ha cumplit la funci d'omplir el buit editorial a Pas Valenci, en el qual, durant bona part del darrer ter del segle XX, va ser quasi l'nica editorial que publicava en catal. Per a ms a ms va editar tamb autors que difcilment, per les seues peculiaritats dialectals, hagueren sigut editats o llegits a Catalunya, com per exemple Isa Trlec, de forma tal que va cobrir un espai editorial desats per les editorials de Barcelona. Tres i Quatre, per, va editar tamb en el seu moment les figures literries ms destacades de les lletres valencianes com foren en el seu moment Joan Fuster o Vicent Andrs Estells. Actualment formen part de la seua nmina autors valencians com Toni Cucarella o Joan Francesc Mira.

A banda de convocar els Premis Octubre, l'editorial t la coneguda Llibreria Tres i Quatre a Valncia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91431" title="El Temps" nonfiltered="1327" processed="1315" dbindex="36426">


El Temps s un setmanari d'actualitat editat a Valncia  per Edicions del Pas Valenci des del 1985 i distribut en tot l'mbit dels Pasos Catalans. L'editor i impulsor s Eliseu Climent. La redacci compta amb tres seus (Barcelona, Valncia i Palma) i una extensa xarxa de collaboradors, entre els qui hi ha actualment Joan F. Mira, Glria Marcos, Mart Domnguez, Miquel Payeras, Sebasti Alzamora, Josep Maria Terricabras o Fabi Estap.

Pel seu treball ha esdevingut un referent a tot el domini lingstic catal, on ha assolit un gran prestigi, de manera que el 2001 va assolir un tiratge de 25.000 exemplars.
A mitjan dels 90, i sota l'impuls de Vicent Partal, va ser un dels primers mitjans de comunicaci en catal a tenir presncia a Internet.  

Guardons.
 1994: Premi Gabriel Alomar i Villalonga dels Premis 31 de Desembre de l'Obra Cultural Balear.
 1996: Premi d'Honor Llus Carulla.

Enllaos externs.
El Temps a Internet;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91434" title="Kiky?" nonfiltered="1328" processed="1316" dbindex="36427">
La Kiky  s un personatge de la srie d'anime Inuyasha de Rumiko Takahashi.



Els habitants del poble d'exterminadors de dimonis li van confiar l'esfera dels Quatre Esperits, ja que era una sacerdotessa amb un gran poder espiritual i en purificava la maldat. La Kiky  es va enamorar del semidimoni Inuyasha, que volia robar-li l'esfera per utilitzar el seu poder per esdevenir un dimoni total. Al final, ella el va convncer per utilitzar-ne el poder que el permetria de tornar-se del tot hum i viure amb ella.

L'Inuyasha va acceptar, per en Naraku va atacar la Kiky  i la va ferir de mort, disfressat d'Inuyasha, i tamb va atacar l'Inuyasha disfressat de Kiky . Tots dos van pensar que havien estat trats. El semidimoni va crrer cap al poble i va robar l'esfera, per amb les seves ltimes forces, la Kiky  el va imobilitzar, clavant-li una fletxa. Desprs, va morir. 50 anys ms tard, la bruixa Urasue en va robar les seves cendres i li va fer un cos nou.

Ella encara guarda part del ressentiment cap a l'Inuyasha, per tamb se l'estima. Aix crea el triangle amors que s gaireb fil conductor de la histria, entre ella, la Kagome i l'Inuyasha.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91436" title="My?ga" nonfiltered="1329" processed="1317" dbindex="36428">
En la collecci de manga d'Inuyasha, en My ga (sovint anomenat avi My ga) s un dimoni pua que vigilava la suposada tomba del pare de l'Inuyasha.

Quan en Seeshomaru hi passa buscant la Tessaiga, corre a avisar el seu senyor, l'Inuyasha.

s un dimoni sense gaire poder, noms salta, com una pua i xucla la sang a la gent sempre que pot.

A diferncia d'en Jaken, el servidor d'en Sesshomaru, en Myoga s un covard i sempre que van maldades fuig corrents cap a un lloc segur. Per s bo per aconseguir informaci, grcies a ell coneixen la llegenda de la creaci de l'esfera i a en Totosai, el forjador de la Tessaiga.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91438" title="James Mason" nonfiltered="1330" processed="1318" dbindex="36429">


James Mason (nascut James Neville Mason el 15 de maig de 1909 a Huddersfield, Yorkshire, Regne Unit, mort el 27 de juliol de 1984 a Lausana, Sussa) fou un actor de teatre i cinema angls.

Dins de la generaci d'actors britnics que van adquirir notorietat durant la Segona Guerra Mundial, James Mason va ser un dels ms destacats. Es va fer conegut per la seva capacitat d'interpretar personatges trbols, de moral ambigua i/o turmentats, el tot i que al llarg de la seva prolfica carrera va demostrar ser un actor slid i verstil ms enll dels papers de Beau tnbreux de la seva joventut.

Carrera.
Mason va nixer a Huddersfield, Yorkshire, Regne Unit, el menor de tres germans. Els seus pares eren John i Mabel Mason. Mason no va estudiar art dramtic: va cursar la carrera d'arquitectura a l'Universitat de Cambridge per va participar en espectacles amateurs a la universitat. Ms tard  va decidir esdevenir un actor profesional, treballant en un grup de repertori i ms tard en companyies de teatre com l'Old Vic de Londres o el Gate Theatre de Dubln.

Cinema.
Des de 1935 fins a 1948 va participar en molts films dels anomenats quota quickies (films realitzats per cobrir una quota mnima de producci britnica segons l'establert per la Cinematograph Films Act de 1927).  Durant la Segona Guerra Mundial a ser objector de conscincia i esdevingu molt popular pels anti-herois pensarosos que va interpretar en una serie de melodrames produts per Gainsborough Pictures , com ara  The Man in Grey i The Wicked Lady. El 1949 va fer el seu primer film a Hollywood Caught, i a partir d'ac intervingu en nombrosos llargmetratges i programes de televisi.

La caracterstica veu d'en Mason li va permetre interpretar dolents amenaadors en la mateixa mesura que el seu aspecte atractiu li va permetre assolir papers protagonistes.Entre els seus molts papers trobem l'actor en declivi a A Star Is Born, un terrorista de l'IRA mortalment ferit a Odd Man Out, el general Rommel a The Desert Fox: The Story of Rommel, el capit Nemo a 20,000 Leagues Under the Sea, un refinat espia a Perseguit per la mort, el decidit cientfic  explorador a Journey to the Center of the Earth i el professor Humbert a Lolita.

Va ser nomenat tres vegades als premis Oscar per mai en va guanyar cap.

A ms d'actor, Mason tamb era un dibuixant i escriptor fora reeixit. Mai va posar en prctica els seus estudis d'arquitectura, tot i que ell i el seu amic, l'actor George Sanders, van especular mig en broma sobre la possibilitat d'associar-se per crear una empresa constructora per a senyores de mitjana edat sensibles als seus atractius.

Vida privada.
Mason es va casar el 1941 amb Pamela Kellino, filla del productor de la Gaumont British Studios Maurice Ostrer. La parella va tenir dos fills, una noia Portland, i un noi, Morgan, i es va divorciar el 1964. Mason es va tornar a casar el 1971 amb l'actriu Clarissa Kaye, amb qui va romandre casat fins a la seva mort. 

Mason va morir d'un atac de cor el 27 de juliol de 1984 a Lausana, Sussa.

Filmografia resumida.
The Man in Grey (1943);
Fanny by Gaslight (1944);
Candlelight in Algeria (1944);
The Wicked Lady (1945);
The Seventh Veil (1945);
Odd Man Out (1947, dirigit per Carol Reed);
Caught (1949, dirigit per Max Ophls);
Madame Bovary (1949);
The Reckless Moment (1949, dirigit per Max Ophls);
East Side, West Side (1949);
Pandora and the Flying Dutchman (1951);
The Desert Fox: The Story of Rommel (1951);
5 Fingers (1952, dirigit per Joseph L. Mankiewicz);
The Prisoner of Zenda (1952);
Julius Caesar (1953, dirigit per Joseph L. Mankiewicz);
Prince Valiant (1954);
A Star Is Born (1954, dirigit per George Cukor);
20,000 Leagues Under the Sea (1954);
Bigger Than Life (1956, dirigit per Nicholas Ray) ;
A Touch of Larceny (1959);
North by Northwest (Perseguit per la mort,1959, dirigit per Alfred Hitchcock);
Journey to the Center of the Earth (1959);
The Trials of Oscar Wilde (1960);
Lolita (1962);
The Fall of the Roman Empire (1964);
Lord Jim (1965);
The Blue Max (1966);
Georgy Girl (1966);
Mayerling (1968);
The Sea Gull (1968, dirigit per Sidney Lumet);
The MacKintosh Man (1973);
The Marseille Contract (1974);
Mandingo (1975);
Autobiography of a Princess (1975, dirigit per James Ivory);
Voyage of the Damned (1976);
Cross of Iron (1977);
Heaven Can Wait (1978);
The Boys from Brazil (1978);
Murder by Decree (1979);
Evil Under the Sun (1982);
Veredicte final (1982);
The Shooting Party (1985);
The Assisi Underground (1985);

Bibliografia.
 Before I forget per James Mason. Autobiografia en la qual Mason relata els avatars de la seva vida carrera amb detall i demostra ser tan bon escritor com actor. Les anecdotes estan salpimentades amb la elegant ironia que hom associa a les seves caracteritzacions;
 Odd Man Out. James Mason per Sheridan Morley. Fora menys informativa que la autobiografia de Mason: hom esperava d'un crtic professional com en Morley un llibre ms complet.

Enllaos externs.

  Una pgina web fora completa sobre James Mason a Classic Movie Favorites ;
  Una pgina web sobre James Mason ;
  Article a Screen Online ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91439" title="Temporada 1945-1946 del FC Barcelona" nonfiltered="1331" processed="1319" dbindex="36430">
Les dades ms destacates de la temporada 1945-1946 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

1945.

Desembre.

9 desembre - 11a. jornada de Lliga. Contundent victria blaugrana a l'estadi Fontn (1-5) sobre el Celta de Vigo. Csar (3) i Martn (2) fan els gols del Bara, que s quart a noms dos punts del lder Sevilla;

8 desembre - Els segons equips del Bara i l'Espanyol empaten (3-3) a Les Corts en partit amists a benefici de l'Associaci de Vdues i Orfes de l'Exrcit.

2 desembre - 10a. jornada de Lliga. Victria del Bara a Les Corts enfront l'Hrcules d'Alacant (5-3). Reaparici de Josep Escol desprs d'una llarga absncia i gols blaugrana de Csar (2), Escol (2) i Gamonal. El Bara ocupa la cinquena posici de la taula a 3 punts del lder Oviedo. ;

Novembre.

29 novembre - La Federaci Espanyola de Futbol suspn per dos anys al secretari de FCB Joaqun Labuena per intentar fitxar el jugador Rafa que t contracte vigent amb el Real Madrid;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91442" title="Temporada 1944-1945 del FC Barcelona" nonfiltered="1332" processed="1320" dbindex="36431">
Les dades ms destacates de la temporada 1944-1945 del Futbol Club Barcelona sn les segents:


1945.

Abril.

29 abril - El Bara s'imposa a Les Corts (4-1) a la Cultural Leonesa en partit amists;

28 abril - Bsquet. Copa del Generalsimo: El Real Madrid ven al Bara a la prrroga desprs que el partit acabi amb empat (30-30);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91448" title="Lionel Jospin" nonfiltered="1333" processed="1321" dbindex="36432">

Lionel Robert Jospin (nascut a Pars el 12 de juliol de 1937), poltic francs, fou Primer Ministre de Frana entre 1997 i 2002. 

Jospin va ser candidat del Partit Socialista Francs a les eleccions presidencials de 1995 i del 2002. En 1995 va ser derrotat per un estret marge en segona volta per Jacques Chirac. En el 2002 no va assolir passar a segona volta, quedant aquesta elecci disputada entre Chirac i Jean-Marie Le Pen. Desprs d'aquests resultats va anunciar el seu retir de la poltica.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91449" title="Svalbard" nonfiltered="1334" processed="1322" dbindex="36433">




Arxiplag Svalbard, molt sovint anomenat incorrectament Spitzberg o Spitsberg pel nom que rep l'illa ms gran de l'arxiplag, s un conjunt d'illes situades l'oce Glacial rtic, a uns 1.000 km al nord d'Escandinvia.

Forma part del Regne de Noruega. 

Les seves coordenades geogrfiques abasten des dels 74 als  81 de latitud Nord.

Forma la part ms septentrional de Noruega. Tres de les illes estan habitades: Spitsbergen, Bjrnyai Hopen. Es considera el territori habitat amb vida familiar, ja que no s una simple base militar ni noms de recerca cientfica, ms septentrional del mn.

Histria.

s possible que els vkings, o potser els russos, descobrissin Svalbard cap el segle XII. Es conserven relats tradicionals escandinaus d'una terra coneguda com Svalbard - literalment "riba freda" - per, indiscutiblement, va ser l'holands Willem Barentz qui la va descobrir el 1596. Les illes van servir com base balenera internacional durant els segles XVII i XVIII i tamb es van establir en elles les bases operatives de moltes de les expedicions rtiques. La cartografia geolgica de l'arxiplag va ser dirigides pels equips de Cambridge i altres universitats, encapalats principalment per W. Brian Harland, des de les dcades de 1940 fins a 1980. 

L'illa ms amb ms superfcie es diu Spitsbergen (becs dentats), nom molt popularitzat per utilitzat inadequadament per a referir-se a tot l'arxiplag. 

Poltica.

Segons els termes del Tractat de Svalbard de 9 de febrer de 1920, la diplomcia internacional reconeixia la sobirania noruega. Noruega va prendre l'administraci de Svalbard el 1925. No obstant aix, segons el Tractat, hi havia altres pasos amb dret a explotar els dipsits minerals i altres recursos naturals "en peus d'absoluta igualtat". Com resultat un assentament rus permanent i ms o menys autnom va ser creixent a Barentsburg. Altre assentament rus a Pyramiden va ser abandonat el 2000. En algun temps, la poblaci russa (o sovitica) de Svalbard superava considerablement la poblaci noruega, encara que aix ja no s aix. En el passat han explotat els recursos de l'illa companyies dels EUA, Gran Bretanya, Alemanya, Sucia i els Pasos Baixos.

Geografia.

Les illes que formen l'arxiplag cobrixen una superfcie de 62.050 km. Dominen tres grans illes: Spitsbergen (39.000km), Nordaustlandet (14.600km) i Edgeya (5.000km). 

El 60% de Svalbard est coberta per glaceres i extensions nevades. No obstant aix, el corrent de l'Atlntic nord tempera el clima rtic mantenint les aiges netes i navegables durant la major part de l'any. Svalbard se situa al nord del Cercle Polar rtic i a Longyearbyen, el sol de mitjanit dura des del 20 d'abril fins al 23 d'agost i la foscor perptua des del 26 d'octubre fins al 15 de febrer. 

Les temperatures mitjanes oscillen entre els -16C al gener i els +6C al juliol. Les precipitacions anuals mitjanes sn tan sols d'uns 200 litres per com l'evaporaci s molt baixa la terra acostuma a estar sempre humida. A l'estiu hi sovinteja la boira o fum de l'rtic.

La tundra rtica (amb ms de 400 espcies de plantes amb flor) cobreix les terres no cobertes pel gel de les glaceres o de les muntanyes. 

Les illes tamb serveixen com zona de cria de l' oca de galta blanca (Branta leucopsis)
i d'una gran varietat de diferents aus. Quatre espcies de mamfers habiten l'arxiplag: el ratol de camp de Svalbard Microtus epiroticus, la Guineu rtica, el ren de Svalbard (una subespcie) i els ssos polars protegits oficialment. 



Colnies
Barentsburg (          ) (Colnia russa -- poblaci: 900) ;
Bjja ;
Grumant (       ) (Colnia russa, abandonada en 1961, es va anunciar el ressorgiment de treballs miners en 2003) ;
Isfjord radio ;
Longyearbyen (poblaci: 1.700) ;
Ny-lesund (poblaci: 40) ;
Pyramiden (        ) (colnia russa, abandonada el 2000) ;
Smeerenburg (Colnia holandesa, abandonada al voltant de 1960) ;
Sveagruva (poblaci: 210) ;

No existeixen carreteres que uneixin les diferents colnies de la illa; els mitjans de transport sn el vaixell, l'avi, l'helicpter i la moto de neu. Tamb hi ha autombils que fan trajectes curts.

Economia.

Durant molt temps, els principals establiments en les illes Svalbard, tant noruecs com russos, estaven dirigits a l'explotaci de les mines de carb, la qual cosa ve a confirmar la teoria de la tectnica de plaques, ja que no existeixen arbres en l'arxiplag actualment, per raons climtiques.

Actualment el turisme s ms important que la mineria del carb. L'aeroport de Longyearbyen s internacional i a l'estiu hi arriben vaixells turstics des de la Noruega continental. S'ha establert una universitat internacional i s'hi desenvolupen treballs cientfics especialment pel que fa composici de l'a l'atmosfera. Ny-Alesund  s l'assentament hum, amb poblaci bsicament de cientfics, ms al nord de l'arxiplag compta amb un radar per a estudis cientfics. 

Demografia.

Svalbard t una poblaci d'aproximadament 2.800 habitants. El 60% d'ells sn noruecs i el 40% russos i ucranesos. L'idioma oficial s el noruec, encara que tamb es parla el rus en les colnies russes (miners de la companyia Arktikungol).

 Enllaos externs .
Informaci general sobre Svalbard (lloc oficial en angls);













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91453" title="Johann Nepomuk Hummel" nonfiltered="1335" processed="1323" dbindex="36434">

Johann Nepomuk Hummel (Bratislava, ustria-Hongria, actualment Eslovquia, 14 de novembre de 1778 - Weimar, 17 d'octubre de 1837), compositor eslovac, alumne de Mozart, de Haydn i de Salieri, va compondre principalment peces per a piano. Va ser considerat en el seu temps com un dels millors pianistes d'Europa.

 Biografia .
Nat a Presburg (l'actual Bratislava) el 14 de novembre de 1778, Johann Nepomuk Hummel era fill de Joseph Hummel, msic de l'escola imperial de msica militar i director de l'orquestra del teatre. Dotat per a la msica (va donar el primer concert als nou anys), va rebre classes de Mozart durant set anys a Viena, trobant-lo aquest ltim particularment dotat. Tamb Mozart va allotjar Hummel a casa seua durant dos anys. 

Hummel va emprendre molt jove una gira europea, durant la qual va tenir ocasi de conixer personalment a grans personalitats de la msica, com ara Joseph Haydn (1791), qui, a l'eixida d'un concert del jove msic li va donar una guinea en prova de gratitud. Hummel tamb va rebre classes de Muzio Clementi, compositor itali resident a Londres, d'Antonio Salieri... Desprs va comenar a compondre.

Per aquesta poca, el jove Ludwig van Beethoven va arribar a Viena. S'ha dit sovint que entre els dos compositors hi havia una gran rivalitat. De fet van ser amics, tot i que les seues relacions van sofrir alts i baixos i que els corresponents partidaris van formar dues bandes rivals.

Hummel tenia 26 anys quan va substituir Joseph Haydn com Konzertmeister (mestre de concerts) del prncep Esterhazy. Ja havia compost nombroses obres (el Concert per a trompeta en Mi bemoll major, 22 peres...), per en aquest perode es va consagrar a l'escriptura de peces religioses (cinc misses). El 1811, va deixar la cort del prncep. Desprs, des de l'any 1816 fins a l'any 1818, va ser mestre de capella a Stuttgart.

A ms de compositor, Hummel va ser pianista, el ms gran virtus de la seua poca segons els seus contemporanis, i va rivalitzar amb Beethoven, tamb amb un gran renom com a pianista. Com a pianista va donar concerts arreu d'Europa entre 1820 i 1830.

Els concerts per a piano.
Entre les obres ms interessants i ms apreciades de Hummel figuren els vuit concerts per a piano. El primer (en Do, opus 34a, 36), el segon (La menor, op. 85) i el cinqu (La bemoll, op. 113) van ser estrenats a Viena, respectivament vers 1811, 1821 i 1830. El tercer, estrenat a Leipzig vers 1821, s en Si menor (op. 89). Hummel va escriure en aquesta mateixa ciutat el quart concert en Mi (op. 110) vers 1814.

El seu concert en Fa (op. pstuma 1) va ser estrenat dos anys desprs de la seua mort a Leipzig, el 1839. Les dos restants van ser estrenats vers 1790 i 1791 (els dos sn en La).

Mort, anomenada, obra.

Hummel va morir a Weimar el 17 d'octubre de 1837. Tot i ser l'intermedi entre el classicisme (Joseph Haydn ou Wolfgang Amadeus Mozart) i el romanticisme (Felix Mendelssohn, Franz Schubert,...), la seua msica no va ser massa interpretada desprs de la seua mort, encara que va servir com a model de Franz Liszt i de Niccol Paganini i va influir sobre Frdric Chopin i Robert Schumann en l'inici de les seues respectives carreres.

Va deixar un mtode de piano, Anweisung zum Pianofortespiel, que va tenir una importncia considerable en la primera meitat del Segle XIX.

Potser l'obra ms popular de Hummel en l'actualitat siga el Concert per a trompeta (1803), una de les obres amb aquesta combinaci ms interpretades.

Enllaos externs.
 Web de l'usuari Korbus, d'on s'ha pres la biografia ;
 Biografia ;
 El Poder de la Palabra Brevssima biografia i escolta gratuta d'algunes obres ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91454" title="Subversion" nonfiltered="1336" processed="1324" dbindex="36435">
Subversion s un sistema de control de versions dissenyat especficament per reemplaar el popular CVS, el qual t diverses deficincies.

s programari lliure sota una llicncia de tipus Apache/Llicncia BSD i se'l coneix tamb com a svn per qu aquest s el seu nom a la lnia de comandes.

Una caracterstica important del Subversion s que, a diferncia del CVS, els fitxers versionats no tenen cadascun un nmero de revisi independent. En canvi, tot el repositori t un nic nmero de versi que identifica un estat com de tots els arxius del repositori en un cert punt del temps.

 Caracterstiques principals .
 Se segueix la histria dels fitxers i directoris a travs de cpies i reanomenats.
 Les modificacions (incloent canvis a diversos fitxers) son atmiques.
 La creaci de branques i etiquetes s una operaci eficient 0(1) i no 0(n) com el CVS.
 S'envien noms les diferncies en les dues adreces (amb el CVS sempre s'envien al servidor fitxers complets).
 Es pot servir mitjanant Servidor HTTP Apache sobre WebDAV/DeltaV.
 Gestiona eficientment fitxers binaris (a diferncia del CVS que els tracta internament com si fossin text).

 Enllaos externs .
 Pgina oficial del projecte;
 Manual d'instalaci d'un servidor Subversion sobre una plataforma Linux;
 Client de Subversion per a Windows;
 Manual de Subversion, traducci en procs;
 Com muntar un servidor de Subversion en 28 segons;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91455" title="KMail" nonfiltered="1337" processed="1325" dbindex="36436">
KMail s el client de correu de KDE.

Suporta directoris, filtres, visualitzaci de correus HTML, us de caracters especials. Pot usar IMAP, POP3 i directoris locals pels mails que arriben. Pot enviar correus via SMTP o sendmail.

 Spam i filtres .
Kmail utilitza dos filtres especials per filtrar correus brossa (spam):
 Envia aquest correu a un programa permet qualsevol programa sser especificat, i quan el filtre del Kmail est activat aquest programa s'engegar i rebr el contingut del correu a la seva entrada estndard.
 Entuba aquest correu a travs d'un programa no noms envia el correu a un programa en concret, sino que reemplaa el correu amb la sortida del programa. Aix permet a sistemes com l'SpamAssassin pugui afegir les seves propies capaleres al correu.

Aquests filtres modulars es poden combinar amb filtres de text per detectar (per exemple) correus que s'han tret per l'SpamAssassin mirant les capaleres especials que ha afegit.

 Suport de criptografia .
Kmail s'ha creat amb suport per correus OpenPGP i desencriptar automaticament missatges i comprovar la signatura noms quan l'usuari hagi escrit la seva contrasenya, ensenyant els missatges amb un marc blau o verd per mostrar que eren encriptats.

 Suport Groupware .
Quan s'usa integrat en la suit Kontact, Kmail pot actuar com un client de groupware, compartint llistes de contactes, correus, calendaris i notes entre usuaris.

Enllaos d'inters.
Lloc web oficial de Kmail;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91456" title="Oblada" nonfiltered="1338" processed="1326" dbindex="36437">

L'oblada (Oblada melanura) s un peix pelgic, que viu al Mediterrani, a l'Atlntic oriental, al Mar Roig i a  l'ndic occidental.

Morfologia.

El cos, allargat i comprimit, t el perfil dorsal i ventral corbat. La lnia lateral est ben marcada. La boca s petita i inclinada cap endavant amb les mandbules extensibles. Els ulls sn grossos.

La dorsal s llarga. Les pectorals sn llargues i agudes. Les plviques i l'anal sn petites. La caudal s escotada.

El dors s gris blavs amb els costats platejats. L'opercle s negre i t una taca negra a la part superior del peducle caudal.

Biologia i hbitat.
s pelgic i gregari de la plataforma continental. Viu a fons rocosos litorals, amb abundants algues i als penya-segats. s freqent en les platges arenoses que aprop hi hagi algues i roques, ja que, a part de les algues i els molluscs que pugui agafar, s'alimenta dels residurs orgnics dels humans. Resisteix altes concentracions salines.

s omnvor, s'alimenta d'algues, molluscs, crustacis i d'altres peixos. Tallen trossos d'alga, pugen a la superfcie i trien les algues o els molluscs que han agafat.

s hermafrodita proterogin (presenta sexes separats). Es reprodueix durant la primavera.

La seva talla mxima s de 30 centmetres, en casos poden arribar als 35 o ms.

Es captura amb la fluixa o des de la vorera amb canya els dies que hi ha un poc d'estopeig, prviament grumejant amb pa, farina, arengada...

Enllaos externs.
 Maestropescador.com ;
 Granpesca.com ;
 Ms informaci ;
 Club del Mar ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91457" title="KAddressBook" nonfiltered="1339" processed="1327" dbindex="36438">
Kaddressbook s una aplicaci de KDE que permet gestionar els contactes i la seva informaci personal.

 Caracterstiques .
 Exporta i importa card cap a i del format vCard.
 Usa DCOP, en un futur DBUX per interectuar amb altres aplicacions.
 Es pot integrar amb el Kmail, el Kopete i el Kontact.
 S'hi poden personalitzar els camps i les categories.
 Formata automticament els noms.
 T un potent filtre per buscar adreces.
 Pot usar la base de dades LDAP per contenir l'informaci de la persona.

 Descripci .
El KAddressbook s una interfcie grfica per organitzar les adreces i l'informaci dels contactes: famlia, companys... S'integra amb KDE permeten l'interoperabilitat amb altres aplicacions de KDE, incluent Kmail -- permet amb un clic compondre un mail -- i el missatger Kopete -- mostra l'estat dels nostres contactes

Un contacte es pot classificar en categories personalitzables, com Familia, Amics, Clients...
La majoria d'aquestes categories pot tenir diverses entrades, per exemple: si un contacte t diverses adreces de correu. Les categories dels contactes estan separades en quatre pestanyes i una pestanya per les opcions personalitzables. Les quatre pestanyes sn les segents:

 Pestanya General .
 Nom;
 Rol i organitzaci;
 Nmeros de telfon;
 Adreces;
 Adreces de correu, pgina web, blog, adreces de missatgeria instantnia...
 Categories;

 Pestanya de detalls .
 Informaci de la feina;
 Nick, aniversari, informaci personal;
 Notes;

 Pestanya d'opcions de criptografia .
Opcions de criptografia

 Pestanya de diversos .
 Informaci geogrfica (latitud i longitud);
 udio;
 Foto;
 Logo;

 Enllaos externs .
 Pgina web de Kontact;
 Un tour pel KAddressBook;
 KAddressBook dins del KDE PIM;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91459" title="KOrganizer" nonfiltered="1340" processed="1328" dbindex="36439">
KOrganizer s el gestor d'informaci personal de KDE el qual permet gestionar una agenda.

Enllaos d'inters.
Lloc web de KOrganizer;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91460" title="Akregator" nonfiltered="1341" processed="1329" dbindex="36440">
Akregator s una aplicaci lliure de KDE. Suporta RSS i Atom. Les fonts es poden classificar per categories, de manera que pots veure totes les fonts de KDE en una categoria i les de Gnome en una altre. Tamb t una potent cerca incremental.

L'Akregator es pot configurar perqu revisi les fonts en uns intervals regulars. L'usuari pot manualment demanar l'agafada de totes les fonts, individualment o les d'una categora. Suporta icones i integra el motor KHTML per tal d'usar pestanyes i llegir les fonts sense sortir de l'aplicaci. Tamb es poden crear navegadors externs.

Akregator s part de KDE i s'inclou dins del mdul kdepim.

Enllaos d'inters.
 Lloc web d'Akregator;
 Sourceforge del projecte;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91461" title="Knode" nonfiltered="1342" processed="1330" dbindex="36441">
Knode s una aplicaci lliure del projecte KDE.

Suporta mltiples servidors NNTP, fils de missatge, puntuacions, capaleres X-Face (llegir i postejar), i carcters internacionals.

Actual com el lector de news del Kontact i es mant dins del mdul kdepim

Vegeu tamb.
 Lloc web oficial de Knode;
 Freshmeat de Knode;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91467" title="Amnissos" nonfiltered="1343" processed="1331" dbindex="36442">
Amnissos es un lloc de la prefectura d'Herkleion, a uns 7 km al est de la ciutat de Cndia, amb importants restes minoiques, situades al rea de Palaiochora. Les restes mes antigues son del segle XIX aC. L'anomenada "Vila de la liles" fou destruda pel foc vers el 1500 aC, per altres complexes foren habitats fins vers el 1200 aC. Al perode arcaic, segle VII aC, es va fundar el santuari de Zeus Thenatas, que va existir fins al segle II. Desprs la zona fou abandonada fins a l'poca veneciana.

Fou excavada per Spyridon Marinatos el  1929-1938. Una part fou desprs excavada per Stylianos Alexiou i el  1983-1985 els edificis foren netejats i concretats per  el Institut arqueolgic de la Universitat de Heidelberg, sota direcci de  Jorg Schaefer. S'han  fet desprs alguns treballs de restauraci.

Els llocs principals son:

La Vila de les liles, una vila minoica amb corredors empedrats, polithyra, altar, cuina i habitacions decorades amb murals que representen liles.

El santuari de Zeus Thenatas al tur de Palaiochora que t un perbol rodejant un altar circular. Es pot veure una paret del perode minoic prop del santuari.

L'edifici del Mgaron, que esta dividit en dos cambres separades per un mur de partici, que encara s'utilitzava vers el 1400 aC.

El complex E es una part de l'establiment minoic al oest del tur de Palaiochora; una part va quedar coberta per la mar, i l'rea conservada est dividida en dos ales: la oriental amb magatzems, i l'occidental, amb un altar i altres dependencies.

El complex F es un altra part de l'establiment minoic al oest del tur de Palaiochora; est format per complexes irregulars amb habitacions on s'emmagatzemaven mfores, un petit temple o similar i un lloc obert.

Cases del perode veneci al lloc de Mosovouni, al tur de Palaiochora, destrudes al final de l'ocupaci otomana.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91468" title="KSpread" nonfiltered="1344" processed="1332" dbindex="36443">

KSpread s un programa de fulles de clcul lliure, dins del projecte de KOffice.

Entre les funcions de KSpread hi han les mltiples fulles per document, formateig classificat, ajuda per les ms de 100 funcions incorporades, plantilles, grfics, corrector ortogrfic, hipervincles, suport per series, colorejament condicional de sries, scripting i la clasificaci de dades.

Des de la versi 1.5, el format natiu de KSpred s Oasis OpenDocument, tot i aix tamb t un format propi, el qual s un XML comprimit amb el format de compressi ZIP.

Tot i aix, KSpread s capa d'importar diferents formats de fulla de clcul mitjanant filtres, incloent Microsoft Excel, Applix Spreadsheet, Quattro Pro, CSV i OpenOffice.org Calc.

Especificacions.




Referncies.


Enllaos externs.
Pgina web de KSpread;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91470" title="KPresenter" nonfiltered="1345" processed="1333" dbindex="36444">
KPresenter s un programa de presentaci lliure.

El format natiu s un XML comprimit amb ZIP. KPresenter s capa d'obrir i treballar amb presentacions de documents Microsoft Powerpoint, Magicpoint i OpenOffice.org Impress.

Enllaos externs.
Lloc web de KPresenter;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91471" title="Kivio" nonfiltered="1346" processed="1334" dbindex="36445">
Kivio s una aplicaci de diagrames lliure.

 Descripci.

Kivio s una aplicaci de diagrames de fluxe (flowcharting) i diagrames per la suit KOffice  i t una interfcie d'usuari similar a la del Microsoft Visio. Est completament integrat amb KOffice i es pot integrar amb KWord.

 Caracterstiques .
 Scripts per fer plantilles usant Python.
 Suport per plantilles Dia.
 Extensi del marc de treball per afegir ms funcionalitats.

Enllaos externs.
Lloc web de Kivio ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91472" title="Karbon14" nonfiltered="1347" processed="1335" dbindex="36446">
Karbon14 est format per Kontour el qual va ser format inicialment per KIllustrator i s una aplicacci d'editor de vectors grfic. El nom s un joc de paraules entre KDE i l'istop radioactiu Carboni-14.

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial de Karbon14;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91473" title="Enki Bilal" nonfiltered="1348" processed="1336" dbindex="36447">

Enki Bilal (Belgrad, 7 d'octubre de 1951) s un dibuixant de cmics francs, i director de cinema.

Nascut a Belgrad, Srbia (antiga Iugoslvia), se'n va anar a viure a Pars a l'edat de 9 anys. All, amb 14, va conixer Ren Goscinny, amb l'nim del qual, va decidir dedicar el seu talent als cmics. Va treballar a la revista Pilote de Goscinny durant els 70, tot publicant la seva primera histria, Le Bol Maudit, el 1972.

Va comenar treballant amb l'escriptor de cmics Pierre Christin el 1975 en una srie de relats foscos y surreals.


La trilogia de Nikopol (La Foire aux Immortels, La Femme Pige and Froid quateur) van necessitar ms d'una dcada per apareixer, per s probablement la millor obra de Bilal, escribint les histries a ms de fer tot el treball artstic - el captol final, Fred Equador va ser premiat com  a Llibre de l'Any per la revista Lire i s reconegut per l'inventor del Chess boxing, Iepe Rubingh, com la inspiraci per a aquest nou esport.


La seva darrera publicaci s  Rendez-vous  Paris (2006), el tercer llibre de la tetralogia Ttralogie du Monstre, aquest cop sobre la ruptura de l'ex Iugoslvia per en el futur. La primera part va ser publicada el 1998 com Le Sommeil du Monstre presentant el personatge principal, Nike, recordant la guerra en una srie rememorances traumtiques. 

La seva carrera cinematogrfica ha reviscut recentment amb la pel-lcula d'alt presupost Immortel (Ad Vitam) que s el primer intent d'adaptaci dels seus llibres a la pantalla. 

 Treballs .

Lgendes d'aujourd'hui Text: Pierre Christin);
La croisire des oublis , 1975;
Le Vaisseau de pierre , 1976;
La Ville qui n'existait pas , 1977;
Les Phalanges de l'Ordre Noir , 1979;
Partie de chasse , 1983;
Trilogie Nikopol (Trilogia de Nikopol);
La foire aux immortels (dt. La fira dels immortals), 1981;
La femme pige (dt. La dona trampa), 1986;
Froid equateur (dt. Fred Equador), 1992;
Le sommeil du monstre , 1998;
32 dcembre, 2003;



 Cinema .

Bunker Palace Htel (1989);
Tykho Moon (1996);
Immortel (ad vitam) (2004);

 Enllaos .
 http://www.enkibilal.com;
 http://bilal.enki.free.fr/;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91474" title="Noisedrome" nonfiltered="1349" processed="1337" dbindex="36448">


Noisedrome es un grup de metal catal afincat a Mollerussa, Lleida.
Histria.
Noisedrome neix a la primavera de 2002. Provinents de les Terres de Ponent (Mollerussa, Lleida), debuten el 2004 amb una maqueta "Hope!". Al 2006 editen el seu primer LP anomenat "December's in bloom". Cantant en angls, la seua formaci es mant inalterable fins que el Gener del 2008, en Dani Gallego abandona el grup per dedicarse als seus projectes. En aquest moment, entra al grup Gerard Porqueres, guitarrista provinent del grup lleidata de brutal death Haemophagia.

Components.
 Javi Filella: veu.
 Jordi Balagu: baix i veus.
 Jacob Salvia: bateria;
 Gerard Porqueres: guitarra i veus;
 Albert Gilabert: guitarra;

 Ex-components .
 Dani Gallego: guitarra;
Des del 2002 fins al 2008;

Discografia.
 Hope! (2004) .
Intro;
Toy;
Bring the noise;
I'm late;
You must obey;

 December's in bloom (2006) .
Terres de ponent, november 11th;
Fly so high;
Mechanical;
This is not;
Interlude;
Toy;
Bring the noise;
Crystallize;
2 minutes;

Enllaos externs.
Pgina oficial del grup;
Myspace del grup;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91475" title="Krita" nonfiltered="1350" processed="1338" dbindex="36449">

Krita  s un editor grfic de mapes de bits. Designat per ser tan un programa per pintar com de retoc, Krita s programari lliure distribuit amb llicncia GPL. Es va llanar com a part del KOffice a la versi 1.4.0 el 21 de Juny del 2005. Abans d'aquest llanament pblic havia estat enomenat KImageShop i posteriorment Krayon, per problemes legals van motivar el canvi del seu nom.

Krita s comparable a altres editors de mapa de bits, com el GIMP o l'Adobe Photoshop i n'implementa la majoria de caracterstiques importants.

Tot i que aquests programes sn molt ms madurs s'est treballant molt amb Krita amb la motivaci de tenir una interfcie molt usable. Molta gent prefereix Krita a GIMP, ja que aquest ltim t una interfcie poc comuna.

En la seva versi 1.5, Krita t algunes caracterstiques que encara no suporta GIMP, com sn el CMYK, L*a*b i molts ms espais de color amb 8 a 32 bits de color. Krita t planejat el suport d'eines de pintat natural per imitar el dibuix amb llapis, difuminat, oli...

A ms a ms, Krita 1.5 s'integra completament amb KOffice, entrant a dins del KWord.


Enllaos externs.
Lloc web de Krita ;
KOffice 1.5 Tour, incluint Krita ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91476" title="Kexi" nonfiltered="1351" processed="1339" dbindex="36450">
Kexi s una aplicaci de gesti de dades de la suit KOffice. Es pot usar per l'implemetaci de bases de dades, insertar i processar dades, fer consultes... Kexi es pot connectar a diversos servidors de bases de dades, com PostgreSQL i MySQL.

Tamb pot treballar sense servidor, utilitzant la base de dades SQLite que ja porta integrada, permeten als usuaris guardar i dissenyar fcilment les seves dades en un sol fitxer. Els formularis es poden crear per tal de tenir una interfcie comuna per les teves dades. Els informes simples es poden imprimir o previsualitzar. L's d'scripts mitjanant Python i Ruby s en un procs experimental al igual que els macros, el Microsoft Access s una aplicaci privativa semblant a aquesta. Tots els objectes de la base de dades es guarden a la bae de dades, fent fcil compartir dades i dissenyar tan simple com compartir un sol fitxer.

El Kexi es posiciona per omplir el forat entre les fulles de clcul i les solucions per a bases de dades que necessiten un desenvolupament ms sofisticat.

La idea del seu desenvolupament va comenar en veure la manca d'aplicacions com Microsoft Access, FoxPro, Oracle Forms o FileMaker.

 Enllaos externs .
Lloc web de Kexi per usuaris;
Lloc web de Kexi per desenvolupadors;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91478" title="Cova d'Eileithyia" nonfiltered="1352" processed="1340" dbindex="36451">
La cova d'Eileithyia s una cova natural de 64.5 metres de llarg situada a Amnissos, a uns 7 km de Cndia, a Creta; era dedicat al culte a la deessa Eileithyia. Al seu interior  t una cambra rectangular i uns perbols tamb rectangulars rodejant estalagmites cilndriques; al exterior hi ha l'altar on es feien les cerimnies i on van existir alguns edificis dels segles XIV i XIII aC dels que queden unes restes, i son considerades les cases dels sacerdots. Les troballes testimonien un s continuat des el neoltic fins a l'poca romana, i fins i tot fins el comenament de l'poca cristiana al segle V. 

La cova fou investigada el 1885 per Joseph Chatzidakis i sistemticament excavada per Spyridon Marinatos (1929-1938).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91480" title="Kugar" nonfiltered="1353" processed="1341" dbindex="36452">
Kugar s part de KOffice i s'usa per generar informes de treball que es poden veure i imprimir. Inclou un generador d'informes independent i un a dins d'un KPart. Aquest ltim significa que qualsevol aplicaci KDE pot veure els reportatges a dins seu, per exemple a dins del Konqueror.

El Kugar treballa ajuntant les dades generades per l'aplicaci amb una plantilla per produir l'informe final. Els dos es generen usant XML. Aix significa que les aplicacions noms s'han de preocupar per generar les seves prpies dades. Una plantilla es pot consultar via una URL el qual permet tenir llibreries de plantilles gestionades centralitzadament.

 Enllaos externs .
 Lloc web de Kugar ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91481" title="Tylissos" nonfiltered="1354" processed="1342" dbindex="36453">
Tylissos es un lloc arqueolgic de Creta, a la Prefectura d'Herkleion on existeixen unes edificacions de la civilitzaci minoica construdes als segles XVI i XV aC, consistents en tres edificacions principals o cases. A la casa coneguda com A es van afegir elements els segles XV i XIV aC i a la coneguda com C al segle XIV aC; en aquest darrer segle les edificacions foren destrudes pel foc. Foren habitades novament en temps histrics, segons demostren les runes de cases construdes sobre les edificacions minoiques.

Tylissos fou excavada per Joseph Chatzidakis el 1902-1913. El 1954 es van descobrir una paviments amb pedres primes i una construcci (stoa) amb un prtic amb cinc columnes al nord de la plaa del altar.

Els monuments foren restaurats sota la direcci de Nikolaos Platon entre 1954 i 1962 i altre cop entre 1990 i 1994.

Les edificacions principals son tres cases conegudes com A, B i C. La mes gran es la casa A amb una entrada monumental amb dos pilars; a la part sud hi ha la sala del politir, el pilar de la cripta i la cambra de condcia; la part nord es ocupada per magatzems. La casa B es rectangular i te 21 sales incloent el vestbul, la casa de la gurdia, escales, cuina, sala principal amb politr, pati, i altres departaments. La casa C es similar a les altres dues i t 23 sales incloent tres escales que porten a la part superior; una cisterna (coneguda com D) es a la cantonada nord-est. Es la mes moderna de les tres. Peces d'argila d'un aqeducte es troben a 38 metres al nord-oest de la casa C i portaven l'aigua des Aghios Mamas, que encara avui proveeix d'aigua al llogaret.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91484" title="Arundhati Roy" nonfiltered="1355" processed="1343" dbindex="36454">


Arundhati Roy (Shillong, ndia, 1961) s una escriptora i activista ndia.

Nascuda a l'estat indi de Meghalaya, de mare cristiana (de l'Esglsia Ortodoxa Siraca) de Kerala i de pare hind de Bengala.  Va passar la seva infncia a Aymanam, Kerala. Amb 16 anys es trasllad a Delhi i va iniciar un estil de vida bohemi: vivia en una cabana venent ampolles per guanyar-se la vida. Desprs va estudiar arquitectura a la Delhi School of Architecture on va conixer el seu primer marit, l'arquitecte Gerard Da Cunha.

El 1984 va conixer en Pradeep Kishen que seria el seu segon marit, i va comenar a treballar al cinema: va fer el paper d'una dona rural a la pellcula Massey Sahib, i va escriure guions per a les pellcules In Which Annie Gives it Those Ones i Electric Moon (Lluna elctrica), i per a la srie de televisi The Banyan Tree.

El 1992 va comenar a escriure El du de les petites coses, llibre en part autobiogrfic que va acabar el 1996 i amb qu l'any segent guanyaria el Premi Booker i es va donar a conixer al gran pblic. Els drets de la novella s'han venut a ms de vint pasos.

Militant pacifista, Roy es va oposar amb fermesa a les proves nuclears realitzades pel govern indi a Rajasthan, i el 1999 va escriure l'assaig El final de la imaginaci, publicat a la recopilaci El preu de viure, on presentava una visi molt crtica amb el govern indi.

Roy ha esdevingut un dels referents intellectuals del moviment antiglobalitzaci, i en els darrers anys ha dedicat els seus esforos a l'activisme poltic en favor de la pau, contra la poltica exterior dels EUA, en especial les guerres a l'aafganistan i a l'Iraq, i contra Israel, aix com en la denncia dels efectes del procs de globalitzaci econmica. La seva activitat li ha costat, en algunes ocasions, problemes amb les autoritats del seu pas.

L'any 2004, va ser galardonada amb el Premi Sydney de la Pau pel seu treball en campanyes socials i seu comproms amb el moviment pacifista.

El 2005 va participar en el Tribunal Mundial sobre l'Iraq.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91485" title="Carl Maria von Weber" nonfiltered="1356" processed="1344" dbindex="36455">

Carl Maria von Weber (Eutin, 18 de desembre de 1786 - Londres, 5 de juny de 1826) va ser un compositor romntic alemany. 

Vida i obra.
Va nixer a Eutin, una ciutat xicoteta prxima a Lbeck en el nord d'Alemanya, amb el nom complet de Carl Maria Friedrich Ernest Von Weber. Son pare era un oficial militar, que no obstant es dedicava a tocar el viol i sa mare havia cantat en els escenaris. Les seues quatre cosines, filles del germ de son pare, eren tamb cantants conegudes. Una d'elles, Constanze, es va convertir en l'esposa de Mozart, amb la qual cosa es va crear un vincle familiar entre Mozart i Weber.

Infantesa.
De menut Weber va tenir una salut frgil i va patir en especial d'una malaltia congnita de malucs. Va acompanyar els seus pares en els nombrosos viatges que feien, i en els que son pare donava concerts de viol. Aquests viatges li van servir per a familiaritzar-se amb els escenaris i el pblic. Son pare desitjava que Weber fra un infant prodigi, igual que havia sigut Mozart, el qual en aquells anys estava travessant l'etapa final de la seua vida. Aix, Weber va aprendre a cantar i a tocar el piano des de molt petit, tot i que no va poder caminar fins als quatre anys.

El 1798 el germ de Haydn, Michael Haydn, tamb msic, li va donar classes gratutes a Salzburg, ciutat amb gran tradici musical en qu la famlia s'havia installat. Poc desprs sa mare va morir i la famlia es va traslladar a Munic. All Weber va compondre la seua primera obra, que va ser publicada. Va prendre classes de composici i de cant, i aviat va comenar a tocar el piano en pblic. Son pare l'animava insistentment a compondre i Weber va escriure diverses obres que, no obstant, no van perdurar.

Tres anys desprs la famlia va tornar a Salzburg, i Weber va reprendre els seus estudis amb el germ de Haydn. L'any 1803 va ser nomenat director d'orquestra a Breslau, una ciutat de mitjana en l'est d'Alemanya, quan encara no havia complit els 18 anys. En aquest lloc va adquirir grans coneixements escnics, que el van convertir amb el temps en el compositor amb major domini de les tcniques teatrals. Arran d'una ingesti accidental d'un cid utilitzat en els tallers d'impremta, es va espatllar la veu de tal manera que ja no va poder cantar.

Consagraci.
Durant els segents anys Weber va tenir diverses ocupacions, en les que va seguir formant-se. Al mateix temps va compondre diverses obres, incloent-hi peres, que no obstant no van tenir l'xit desitjat. El 1811 va realitzar una gira de concerts, en la que va establir amistats amb diverses persones influents. A Munic es va interpretar l'pera Abu Hassan que havia escrit en els anys anteriors, i per fi una obra seua va tenir una acollida favorable pel pblic. Tamb va ser a Munic on Weber va interpretar conjuntament amb el clarinetista Heinrich Baermann, el Concertino op.26 per a clarinet. Va ser la primera composici que va fer per aquest instrument. L'any segent va morir son pare i el 1813 va acceptar el crrec de director d'orquestra a Praga, on va romandre tres anys. Ac va compondre algunes de les seues millors obres per a piano i les va interpretar amb gran xit.

De Praga, Weber va anar a Dresden, on va ocupar el mateix lloc de director d'orquestra. Ac va insistir amb l'pera, i va realitzar diverses composicions d'aquest gnere. Ms avant es va posar a treballar en la seua pera ms famosa, Der Freischtz (El franctirador), que va acabar a mitjan de 1820. Es va estrenar amb un xit triomfal a Berln l'any segent. Tamb a Viena i a Dresden l'obra va obtenir un gran xit. Tanmateix, les condicions econmiques de Weber en el seu treball no van millorar. Tot i ax, no va acceptar ofertes ms avantatjoses en altres ciutats, ja que va voler ser fidel als seus compromisos. Va escriure una segona pera, Euryanthe, que tamb va recollir una gran xit, i va compondre moltes altres de les seues obres.

Trasllat a Londres.
Quan ja s'aproximava el final dels seus dies i la seua salut va comenar a empitjorar, Weber va rebre l'encrrec des de Londres de compondre una pera en angls, que seria la seua tercera gran obra escnica: Oberon.  Es va posar a treballar immediatament i va aprendre l'idioma amb tal grau de perfecci, que en tota l'pera es va trobar noms un error de text. Uns mesos abans de l'estrena es va traslladar a Londres on la seua salut va anar empitjorant durant els assaigs. Poc desprs d'estrenar-se l'pera, que va ser acollida amb gran xit, Weber va morir en la casa del seu amfitri, per causa d'una afecci pulmonar.

A ms de les seues tres peres, considerades per molts com a verdaderes obres mestres de la msica escnica, Weber va escriure moltes altres composicions. Sn especialment conegudes les seues obres per a piano i per a piano i orquestra, dues simfonies, dues misses, vuit cantates, nombroses canons, etc.. 









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91486" title="Mlia" nonfiltered="1357" processed="1345" dbindex="36456">
 Per al pilotari Mlia, vegeu Jos Vicente Oliver Moll;




Mlia es un lloc arqueolgic de la Prefectura d'Herkleion, a Creta,  a uns 30 km al est de Cndia, prop de la costa nord. Fou habitat des el neoltic entre el 6000 i el 3000 aC). Restes de cases prepalatals (2500 a 2000 aC) s'han trobat sota palau i algunes tombes del mateix perode foren localitzades prop de la costa. El primer palau fou construt vers 2000-1900 aC i les cases existents van continuar a l'entorn del palau. El palau vell fou destrut el 1700 aC per reconstrut uns cinquanta anys desprs. El Palau nou fou destrut vers el 1450 aC com altres palaus minoics. El lloc fou reocupat als segles XIV i XIII aC. S'han trobat restes d'un establiment rom al lloc anomenat Marmara, bastant gran, on es conserva una baslica del segle VI.

L'almirall angls Theodor Spratt que va viatjar per Creta al segle XIX va informar d'algunes troballes al lloc anomenat "Helleniko Livadi". El 1915, Joseph Chatzidakis va comenar a excavar el turo d'Azymo i va descobrir la meitat sud de l'ala oest del palau i algunes tombes prop del mar. L'escola francesa d'arqueologia d'Atenes va reprendre mes tard l'excavaci i va posar a la llum la resta del palau,; al dia d'avui encara continuen les excavacions.  Les troballes s'exhibeixen al Museu arqueolgic d'Herkleion, i algunes al d'Aghios Nikolaos.

Vegeu: Palau de Mlia
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91487" title="Palau de Mlia" nonfiltered="1358" processed="1346" dbindex="36457">


El palau de Mlia es un palau minoic trobat a Mlia.

Les restes principals corresponen al palau nou, del que noms una part es conserva, al nord-oest; una estructura obliqua al nord es d'poca postpalatal. L'accs es per l'oest per una zona pavimentada creuada per les vies de process; cada costat del complex t la seva entrada essent les principal les del nord i sud. El palau s'estructura al entorn d'un tall central amb prtics al nord i est, i un altar al centre; la part mes important son dues ales occidentals amb magatzems, cambra de culte, i apartaments d'oficials; la lgia t un passads que s'obre al tall central, i cambres al oest dedicades al culte, la cripta del pilar amb un antecambra (tamb de carcter religis) i entre ambds unes grans escales que porten al pis de dalt; un altre tram d'escales porta a una zona probablement utilitzada com a teatre, al sud-oest de la part central, darrera el fams "kernos" de Malia. L'ala sud te magatzems, habitacions i habitacions de convidats, un petit altar, i la monumental entrada pavimentada del sud que porta directament a la part central. La part sud-oest es ocupada per vuit estructures circulars que es feien servir per emmagatzemar gr (sils). L'ala est es ocupada per magatzems de lquids, amb plataformes baixes plenes de pithoi (gran gerres) i un sistema de canals i receptacles per recollir lquids. Darrera la stoa del nord de la part central hi ha la sala hipstila i una antecambra; sobre aquestes dependencies, al damunt, una sala de la mateixa mesura, suposadament sala de banquets; al oest un corredor pavimentat connecta la part central amb la part nord, que est rodejada de magatzems i sales de treball, i pel corredor  de la part nord-oest; al oest les habitacions oficials del palau: al centra la sala de recepcions amb la tpica polithyra minoica, i darrera, els banys. 



El palau est rodejat per una ciutat, una de les mes importants ciutats minoiques de Creta (i la mes important de les ciutats excavades). Al nord de la part occidental hi ha l'gora i una cambra hipstila, suposadament cambra del consell, connectada amb la pritania dels temps histrics. Les parts principals excavades sn els sectors M i Z, les cases E, Da i Db. Els edificis de la ciutat inclouen edificis religiosos, oficials, magatzems, llocs de feines, i d'altres.

El cementiri del primer palau o Palau vell es al nord-est del palau, prop de la costa. Les tombes principal sn un estens conjunt de tombes conegut com Chryssolakkos, on es va trobar l'arracada o penjoll de l'abella d'or.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91488" title="Aghia Triada" nonfiltered="1359" processed="1347" dbindex="36458">
Aghia Triada es un lloc de Creta de la Prefectura d'Herkleion, al oest de Phaistos on s'han trobat restes d'un establiment i tombes. El lloc fou habitat ja el tercer millenni aC. Entre el 2600 aC i el 1700 aC, quant a Phaistos es va construir el Palau vell, es van construir alguns edificis a la zona de la futura vila reial d'Aghia Triada. La Vila reial fou construda vers el 1600 aC i destruda poc mes de cent anys desprs. Un mgaron grandis d'estil micnic fou erigit a les seves runes el segle XIV aC i va existir fins al segle XI aC; un establiment amb un prtic (gora o plaa del mercat) va sorgir al nord de la vila. Al segle VIII aC (perode geomtric) fou un lloc de culte; al perode hellenstic (segles IV a I aC) s'hi va fundar un petit santuari dedicat a Zeus Velkanos. 

La vila reial consisteix en dos parts, i presenta les caracterstiques dels palaus de Cnossos i Phaistos per es mes petita. Te cambres amb politires, claraboies, altars, magatzems, llocs de treball, escales, patis, terrasses, balcons i carrers pavimentats. El Mgaron de tipus micnic, construir al seu damunt, es contemporani del prtic.

La ciutat i gora es troba al nord-est de la vila reial o  petit palau esmentat i pertany al perode micnic. Darrera el prtic de l'gora hi ha vuit sales espaioses, i l'establiment micnic se situa a la seva part occidental.

El cementiri inclou dos tombes del minoic antic (tipus tolos) amb complexes sales funerries (vers 3000 a 2300 aC); tamb inclou cambres i tombes del perode minoic tard (segle XIV aC). Els enterraments es feien en larnaxos (sarcfags). Una espcie de larnax de pedra, conegut com el sarcfag pintat d'Aghia Triada, es va trobar a aquest cementiri.

Una esglsia bizantina (Sant Jordi Galatas), decorada amb esplndids murals, es troba al pati de la vila reial. Una esglsia dedicada tamb a Sant Jordi es va construir al segle XIV sota els venecians.

Aghia Triada fou explorada el 1902, durant les excavacions a Phaistos. Les excavacions al lloc van comenar el 1903 i van durar fins el 1914. Modernament s'han fet noves excavacions dirigides per l'escola arqueolgica italiana d'Atenes dirigida per Vicenzo La Rosa). La vila ha estat protegida i altres monuments s'han restaurat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91491" title="KChart" nonfiltered="1360" processed="1348" dbindex="36459">

El KChart s l'aplicaci per crear grfics de KDE, la qual est disponible en el paquet KOffice i per tant s lliure. Aquest pot funcionar independentment o formant part del Kword, el Kspread, etc.

L'aplicaci s relativament simple comparada amb altres programes com l'OpenOffice.org. El Kchart ha estat dissenyat per fer petits grfics i noms t els tipus de grfic ms corrents.

Enllaos externs.
 Lloc web oficial de Kchart ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91495" title="KFormula" nonfiltered="1361" processed="1349" dbindex="36460">
KFormula s l'editor de frmules de KDE el qual forma part de la suite Koffice.

Enllaos externs.
 Lloc web de Kformula;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91496" title="KPlato" nonfiltered="1362" processed="1350" dbindex="36461">
KPlato s una aplicaci de gesti de projectes que forma part de KDE i es troba disponible a la suite KOffice.

 Enllaos externs .
Lloc web de KPlato 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91497" title="Lebena" nonfiltered="1363" processed="1351" dbindex="36462">
Lebena es un lloc arqueolgic de la Prefectura d'Herkleion, situat a la costa sud de Creta. 

El lloc fou habitat ja vers abans del 3000 aC. Al comenament del segle IV aC els habitants de Gortina hi van fundar un santuari dedicat a Asklepios o Asclepi. En el terratrmol del 46 aC el santuari fou destrut per desprs reconstrut.  Vers el segle IV i V un petit establiment es va desenvolupar al lloc i es va erigir una baslica. L'esglsia bizantina de Sant Joan fou construda al segle XIV. Tres altres esglsies, anteriors al segle IX, s'han trobat sota Sant Joan.

El temple d'Asclepi, al sud-oest, est datat al segle I o comenaments del segle II (l'anterior fou destrut per un terratrmol). Les parets son fetes de rajoles i revestides de marbre blanc amb una altura de 3,40 metres; dos columnes de marbre i les esttues d'Asclepi i d'Hygeia es van conservar dins el temple. Al oest una estoa construda al mateix temps que el temple anava fins el nord del temple en un trajecte de 27 metres; l'estoa del nord va ser construda desprs (segle II) i se'n conserven les bases i alguna part de les columnes de marbre (aquesta part segurament era el santuari del temple).

El anomenat Tresor, anterior al temple i al prtic, es la part inferior d'aquest; fou construt vers el segle III aC i el seu terra est cobert de mosaics que formen dos panels on apareixen un cavall mar i palmeres; l'entrada al lloc te un enfonsament de 1,90 metres que es destinava a acollir les ofrenes.

Un font important es troba al sud del Nimphaion (Nimfeu), que es una sala amb dos arcs construda amb rajoles, i situada al lmit est de l'estoa del nord. Tamb s'han trobat dues cisternes usades segurament per banys teraputics.

Les excavacions dirigides per l'escola italiana d'arqueologia d'Atenes es van desenvolupar el 1900, 1910 i 1912-1913 i es va descobrir el santuari i altres edificis. Posteriors excavacions han ampliat els treballs i han descobert restes minoiques (un establiment i tombes al petit tur anomenat Anginaropapouro). Les columnes del temple foren restaurades quant va ser excavat. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91499" title="Commedia dell'arte" nonfiltered="1364" processed="1352" dbindex="36463">
La definici de Commedia dell'Arte (on art t el significat medieval d'ofici, de saber-fer) distingia el teatre d'actors professionals d'aquell que es feia a les corts per part de literats i cortesans o dels espectacles sagrats de l'esglsia. Les companyies professionals estaven composades per artistes i acrbates ambulants. No interpretaven textos d'autor sin que, a partir d'un argument esquemtic, representaven esdeveniments inspirats en la realitat quotidiana, enriquits amb nmeros acrobtics, danses i cants.

Les obres de la commedia dell'arte es dividien en tres actes, tenien una trama definida i una srie de personatges arquetpics. Els actors improvisaven dins d'aquests lmits. Les trames solien tractar d'embolics amorosos, de gelosies, etc. La proporci entre text i gesticulaci podia variar en funci del pas on actuava la companyia. En els pasos estrangers, hi havia menys gags verbals i ms de visuals. Molts del personatges masculins duien mscares. En canvi, els femenins, no. Amb tot, es considera un teatre de mscares.

La Commedia dell'Arte va desenvolupar-se a Itlia durant el Cinquecento i es va difondre ms tard per tot Europa. La popularitat de la commedia dell'arte, tant a Itlia com a altres pasos, va ser extraordinria. En el segle XVII, els governs d'Espanya i Frana van intentar censurar i reglamentar aquesta forma teatral que, no obstant aix, va ser font d'inspiraci per a grans autors de teatre com Molire i Marivaux.

Carlo Goldoni va donar un nou aire a la commedia dell'arte, en el segle XVIII, quan es trobava en una situaci decadent. Goldoni va obligar els actors a interpretar un text escrit, va renunciar a les bufoneries fcils i va eliminar gradualment les mscares tot conferint-los una individualitat ms marcada. Va transformar la commedia dell'arte en una comdia de carcters i va inserir l'acci dins del compacte teixit social de la classe burgesa mercantil.


 Personatges de la Commedia dell'Arte .

Els personatges ms clebres de la commedia dell'arte sn:

 Arlecchino. s el criat embolicaire. Sempre t gana.
 Balanzone. Es coneix tamb com el doctor (il Dottore). s un personatge seris i presumptus.
 Beltrame. Mscara milanesa que representa el pags que va amb aires de senyor.
 Brighella. s el servent entremaliat.
 Capitan Matamoros. Militar fatxenda i ridcul, similar al Miles Gloriosus de Plaute.
 Capitan Spaventa. Militar fatxenda. s ms culte i refinat que Matamoros.
 Cassandro. s una mscara vella, com Pantalone, amb caracterstiques similars.
 Colombina. Serventa. Sovint fa parella amb Arlecchino. Les seves dots sn la malcia i una certa trapelleria i sentit prctic.
 Coviello, Cetrullo, Ciavala, Gazzo o Gardocchia. Ha tingut rols diversos, des del servent boig al pare de famlia.
 Dosseno. El geperut.
 Flaminia. s una de les enamorades ms clebres.
 Flavio. Un dels tants enamorats.
 Francatrippa. Segon servent similar a Arlecchino;
 Gianduja. Mscara piemontesa: "Gioan d'la douja" o "Jean Andouille"; t l'origen en un fams titellaire.
 Giangurgolo. Mscara calabresa. T un nas enorme, la qual cosa fa que se'l sumi al grup de servents (zanni).
 Gioppino. Pags rude per intelligent.
 Isabella. Enamorada.
 Leandro. Enamorat.
 Macco. Pags gras i ximple.
 Meneghino. Mscara smbol de la ciutat de Mil.
 Mezzettino. Servent trapella i embolicaire.
 Pantalone. Mscara veneciana molt famosa. Mercader vell que sovint competeix amb joves per conquerir alguna noia.
 Pierrot o Pedrolino. Va nixer com a servent (zanni) i es va esdevenir ms tard el fams personatge romntic grcies al mim Jean-Gaspard Debureau.
 Pulcinella. Servent sovint malenconis, barreja de caracterstiques del criat ximple amb una base de sentit com popular.
 Scaramouche. Mscara italiana que va tenir molt d'xit a Frana. Forma part del grup dels capitans.
 Scapino. Mscara que va fer popular Molire. Apareix gaireb sempre amb un instrument musical.
 Tartaglia. Mig cec i tartamut. s un vell que sovint fa el paper de notari.
 Truffaldino. Servent. Carlo Goldoni va escriure-li Il servitore di due padroni.
 Zanni. s la mscara ms antiga del servent, del qual van sorgir-ne molts personatges. Es caracteritza pels acudits i les acrobcies.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91501" title="ARts" nonfiltered="1365" processed="1353" dbindex="36464">
aRts (acrnim de "analog Real time synthesizer), s una aplicaci que simula un sintetitzador analgic de temps real sota KDE/Linux. Un dels components clau d'aRts s el sistema de so que mescla diferents sons en temps real. El sistema de so, tamb anomenat aRtsd (d ve de Dimoni) s tamb utilitzat com a sistema de so estndard per KDE. El sistema de so no depn de KDE i es pot usar en altres projectes. s el competidor directe de JACK Audio, un altre sistema de so en temps real.

La Plataforma aRts tamb inclou l'aRts Builder - una aplicaci per crear planificacions propies i configuracions per mescladors de so, seqenciadors, sintetitzadors i altres mitjanant la interfcie grfica.

 Futur d'aRts.
El 2 de desembre de 2004 el creador d'aRts i el seu programador principal, Stefan Westerfeld, va anunciar que abandonava el projecte degut a la varietat de desenvolupament fonamental i a motius tcnics amb aRts. 

Pel KDE 4 els programadors planegen substituir aRts per una nova API multimedia, coneguda com a Phonon. El Phonon oferir una interfcie comuna pels altres sistemes, com el GStreamer o Xine.

 Enllaos d'inters .
 Pgina del projecte aRts ;
 Renncia de Stefan Westerfeld ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91505" title="Ignaz Moscheles" nonfiltered="1366" processed="1354" dbindex="36465">
Ignaz Moscheles (Praga, 23 de maig de 1794 - 10 de mar de 1870), compositor txec de Bohmia i d'origen jueu. Va ser tamb un virtus del piano.

Biografia.
Fonts.
Molt del que ara es coneix de la vida de Moscheles deriva de l'edici dels seus diaris preparada per la seua esposa, Charlotte, desprs de la seua mort, que van ser publicada l'any 1874. Aquests diaris proporcionen tamb un viu retrat de la seua poca i dels seus contemporanis. Malhauradament l'original dels diaris ha desaparegut, probablement per sempre. Altra font important s la correspondncia entre Moscheles i Mendelssohn, custodiada a la Brotherton Collection de la Universitat de Leeds, i publicada el 1888 pel fill d'Ignaz (i fillol de Felix Mendelssohn) Felix Moscheles.

Primers anys.
Moscheles va nixer a Praga al si d'una famlia benestant jueva de comerciants. El seu nom original era Isaac. Son pare tocava la guitarra i volia que un dels seus fills es dedicara a la msica. Inicialment, les seues esperances es diposirtaren en la germana d'Ignaz, per quan aquesta va avorrir les llions de piano es va fixar en el seu germ. Ignaz va desenvolupar aviat una gran passi per la (llavors revolucionria) msica per a piano de Beethoven, la qual el mozarti Bedrich Divis Weber, el seu mestre al Conservatori de Praga, l'obligava a evitar, conminant-lo a concentrar-se en Bach, Mozart i Muzio Clementi. Les seues dots van fer possible el trasllat a Viena, on va estudiar contrapunt i teoria amb Albrechtsberger i composici amb Salieri. En aquest temps va canviar el seu nom d'Isaac a Ignaz. Va ser un dels grans virtuosos residents a Viena el 1816, durant el Congrs de Viena, i en aquesta poca va compondre les popularssimes i virtuosstiques Variacions Alexander, Op. 32, per a piano i orquestra, que van ser interpretades arreu d'Europa. Va esdevenir un gran amic de Meyerbeer (tamb aleshores un gran intrpret de piano i encara no reconegut com a compositor).

A Viena Moscheles va poder conixer el seu dol, Beethoven, qui va quedar tan impressionat amb les capacitats del jove msic que el va contractar per a la preparaci de la reducci per a piano de la seua pera Fidelio, encarregada pel seu editor, Artaria. Al final del seu manuscrit, abans de presentar-li'l a Beethoven, Moscheles va escriure les paraules Fine mit gottes Hlfe (Acabat amb l'ajuda de Du). Beethoven va aprovar la versi de Moscheles, per hi va afegir les paraules O Mensch, hilf dir selber (Oh home, ajuda't a tu mateix!). Les bones relacions de Moscheles amb Beethoven van resultar importants per als dos fins la mort de Beethoven. (Veure ms avall).

Creences.
Potser siga oport parlar de les creences religioses de Moscheles. Encara era un jueu practicant el 1816, quan va escriure un oratori per a celebrar la pau, comanda de la comunitat jueva de Viena. Al llarg de la seua vida, com altres msics d'origen jueu, va mantenir relacions estretes amb els cercles d'altres msics d'origen jueu (per exemple Felix Mendelssohn, Anton Rubinstein, Joseph Joachim o Ferdinand Hiller), i amb mecenes jueus (la famlia Eskeles de Viena, la famlia Leo de Pars, o els banquers Rothschild d'Anglaterra). Va casar-se a la sinagoga de Frankfurt del Main el 1825 amb Charlotte Emden, filla d'un banquer jueu i cosina d'Heinrich Heine. Tot i ax, desprs d'installar-se a Anglaterra va adonar-se clarament dels inconvenients de pertnyer a l'esglsia Jueva. Tots els seus fills van ser batejats en la fe cristiana i ell i la seua esposa ho van fer el 1832. No obstant aix, Moscheles mai no va rebutjar els seus orgens, i sovint visitava la seua famlia a Praga, que havia roms dins de la fe jueva. 

Encontre amb Mendelssohn i perode de Londres.
Desprs de l'estada a Viena, Moscheles va emprendre una gira de concerts per Europa, que va reportar-li un xit sensacional. El llavors infant Robert Schumann va decidir esdevenir pianista desprs d'escoltar Moscheles en un concert a Carlsbad. La rebuda a Londres va ser especialment clida, on el 1822 va ser premiat amb la distinci com a soci honorari de la London Academy of Music (avui dia Royal Academy). Al final d'aquest any va escriure al seu diari  'Em sent cada vegada ms com a casa a Anglaterra' , i no va tenir cap dubte d'establir-s'hi desprs del seu matrimoni.

El 1824 va acceptar una invitaci d'Abraham Mendelssohn Bartholdy perqu es tralladara a Berln per tal de donar classes als seus fills, Felix i Fanny. Els seus comentaris van ser els segents:

Es tracta d'una famlia com nai no n'he coneguda. Felix, un xicot de setze anys, n un fenmen. Que en sn, tots els prodigis, comparats amb ell?  Ja s un artista madur. La seua germana Fanny tamb est extraordinriament dotada.

Dues setmanes ms tard va escriure:

Aquesta vesprada  he donat a Felix Mendelssohn la seua primera lli, sense deixar de pensar a cada moment que de fet em trobava davant d'un mestre, i no d'un alumne.

Aix va comenar una relaci d'extraordinria intensitat que va donar els seus fruits fins i tot ms enll de la mort de Mendelssohn's life (va morir l'any 1847). Moscheles va induir Felix a visitar Londres per primera vegada el 1829 - Abraham posar Felix sota la seua empara arran d'aquesta visita, que Moscheres havia preparat amb detall.

A Londres, a banda d'esdevenir un intrpret d'xit i un imprescindible en les soires de la famlia Rothschild, va posar-se al servei de Sir George Smart i de la Royal Philharmonic Society, aconsellant-los sobre els diversos talents musicals que tenia ocasi de conixer en les seues gires. Quan el mateix Smart va recrrer Europa el 1825 a la captura de nova msica i nous msics per a la Societat, Moscheles va proporcionar-li una llista de contactes i cartes de pretsentaci, incloent-hi Beethoven i Mendelssohn. (A Praga va ser el germ de Moscheles qui va actuar com a guia d'Smart). Smart va visitar els Mendelssohn a Berln i va quedar impressionat amb Felix i Fanny. 

El 1827 Moscheles va actuar com a intermediari entre la Philharmonic Society i el moribund Beethoven. Va persuadir la Societat de trametre a Beethoven els fons econmics que tan desesperadament necessitava durant la seua malaltia. A canvi, Beethoven va oferir escriure per a la Societat la seua Desena Simfonia, que ja no va poder compondre.

Moscheles va ser una figura extremadament respectada a Londres. Fins i tot quan la seua msica va comenar a ser considerada passada de moda, continuava sent requerit com a mestre de msica, trobant-se entre els seus deixebles molts infants de l'aristocrcia. Tamb va ser proposat com a Pianista del Prncep Albert, per aquest estatus mai no va arribar a confirmar-se. 

Moscheles mai no va deixar de promoure la msica de Beethoven, incloent-la en els seus recitals: el 1832 va dirigir l'estrena londinenca de la Missa Solemnis i va traduir la biografia de Beethoven d'A.F. Schindler a l'angls. Va ser un primerenc exponent del recital de piano - el concert de msica per a piano sol, la "invenci" del qual es disputa entre Liszt i Moscheles. Tamb Moscheles va introduir el clavicmbal com a instrument solista de concert. Sovint donava concerts conjuntament amb Mendelssohn a Londres (i en altres llocs) - entre les obres favorites de tots dos es trobaven els concerts per a mltiples instruments de teclat de Bach. En aquestes ocasions, Mendelssohn i Moscheles competien en la improvisaci de les cadncies. Van oferir interpretacions del concert per a tres clavicmblas, en una ocasi amb Thalberg al tercer teclat, i altra amb Clara Schumann. Moscheles tamb es dedicava a la direcci d'orquestra.

Els anys a Leipzig.
Encara que Moscheles continuava component i fent gires de concerts, depenia molt de la seua tasca com a professor, el que li causava un considerable stress. Quan Mendelssohn va fundar un Conservatori a Leipzig el 1843 va intentar atraure al seu amic Moscheles, prometent-li un horari ms compatible amb les seues tasques de concertista i compositor.  Moscheles va acceptar encantat, i va esdevenir director del Conservatori desprs de la mort de Mendelssohn, el 1847. 

Aix, no s estrany que Moscheles liderara el contraatac a Wagner desprs que aquest publicara l'ignominis pamflet Das Judenthum in der Musik ("Els jueus en la msica"), en qu criticava Mendelssohn (i Meyerbeer) demanant la dimissi del Conservatori de l'editor de Wagner, Brendel. Com Mendelssohn, Moscheles creia que la msica havia assolit la seua Edat d'Or durant l'poca de anava de Bach a Beethoven, i es mostrava suspica (encara que no necessriament belligerant) davant de les noves direccions obertes per Wagner, Liszt i Berlioz. No obstant aix, les relacions amb tots ells (excepte Wagner) van ser cordials.

Moscheles va morir a Leipzig el 10 de mar de 1870, nou dies desprs del seu darrer concert amb la Leipzig Gewandhaus Orchestra.

Msica.
Entre els seus 142 nmeros d'opus s'hi troben nombroses obres simfniques que, a banda d'una obertura i una simfonia, estan totes escrites per a piano i orquestra:  vuit concerts per a piano, (dels quals l'ltim ens ha arribat de manera fragmentria, sense la part orquestral), conjunts de variacions i fantasies sobre canons populars. A ms, va deixar obres de cambra i un gran nombre de peces per a piano sol, incloent-hi sonates i els estudis que continuen servint, malgrat el declivi de la msica de concert del compositor. Tamb va compondre alguns conjunts de canons.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91506" title="Archanes" nonfiltered="1367" processed="1355" dbindex="36466">
Archanes es un lloc arqueolgic de la Prefectura d'Herkleion, a pocs km al sud de Cnossos.

L'excavaci del lloc de Phourni o Pournis ha descobert 26 edificis normalment d'us funerari. Es creu que el cementiri  fou usat des el 2400 al 1200 aC. Cada complex es composa de diferents fases; els edificis funeraris foren usat per molt de temps i contenen successius enterraments. 

Les principals edificacions funeraries son:

El recinte d'enterrament micnic, a la part nord, que t set tombes del segle XIV aC; els perbols son rectangulars i les tombes tamb rectangulars, son excavades a la roca; en cada un dels forats es troba un larnax (sarcfag); les ofrenes presentant varietat de riquesa i objectes.

La tomba (tolos) A, del segle XIV aC que t un dromos, un tolos i una cambra al costat, i cont un sencer enterrament reial dins un ric sarcfag amb riques ofrenes com collars i anells d'or, objectes de bronze i gots d'ivori.

La tomba (tolos) B, construda al segle XXI aC i usada fins al segle XIV aC, que t un total de 12 cambres (es van afegir parts al llarg dels segles) amb el tolos al centre.

La tomba (tolos) C, construda al segle XXIII aC i usada fins al segle XXI aC, fou construda al subsl i t entrada per la part oriental. T com a particularitat una finestra a la part sud. Alguns enterraments es van fer amb sarcfag i d'altres directament sobre la terra.

La tomba (tolos) D, es la tomba d'una dona sens dubta d'una alta posici; es del segle XIV aC i est tallada a la roca. El cos de la dona es va collocar en un caixa de fusta.

La tomba (tolos) E es probablement la tomba mes antiga de Pourni, probablement vers el 2400 aC i es va usar fins el 2300 aC i desprs es va reutilitzar des el 2100 al 2000 aC. Fou construda al subsl amb entrada per l'est, i te nombroses ofrenes.

L'edifici 4 (o Edifici secular) enllaa la part central i oriental del cementiri; es una estructura rectangular, construda a diferents nivells, en dos parts separades; correspon al perode 1550 a 1500 aC i fou usat segurament per la preparaci dels enterraments.

L'edifici funerari 3 es un edifici quadrat i simtric, molt ben construt i conservat, que cont importants ofrenes. Fou usat entre el 2000 i el 1400 aC.

L'edifici funerari 6 es una ossera amb sis cambres paralleles, construda abans del 2000 aC. Els depsits procedeixen de les tombes properes i estan formats per ossos i ofrenes.

L'edifici funerari 19 es la nica estructura funerria absidal de Creta i fou usada entre el segle XXI i el segle XIX aC. Les parets que rodegen l'pside son gruixudes segurament per reforar l'edifici que fou cobert per una cambra. Els enterraments tenen riques ofrenes.

Les excavacions van comenar el 1964 sota direcci d'Efi i John Sakellarakis i encara segueixen. Molts dels edificis estan prou ben conservats.

Al lloc de Nirou es va trobar un mgaron minoic, que fou excavat el 1918 per Stephanos Xanthoudides. El 1960, Nikolaos  Platon, va fitar el lloc i va restaurar l'edifici.

Altres troballes a Archanes son: l'edifici de l'Anemospelia, l'edifici de Nirou Chani, i la vila minoica de Vathypetro 

Vegeu: Anemospelia, Nirou Chani i Vathypetro










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91508" title="DCOP" nonfiltered="1368" processed="1356" dbindex="36467">
DCOP o Desktop COmmunication Protocol, protocol de comunicaci d'escriptori) s un sistema de comunicaci lleurger entre procesos i components de programari. El principal fi d'aquest sistema s permetre l'interoperaci d'aplicacions i comprartir les tasques complexes entre aquestes. Esencialment, DCOP s un sistema de control remot que permet a una aplicaci o script demanar ajuda a altres aplicacions.

 Utilitat .

L's de DCOP afegeix noves capacitats molt extenses sense la necessitat d'escriure aplicacions completament noves, com podria ser un altre cas. Les aplicacions KDE i les llibreries d'aquest mateix entorn d'escriptori fan un us intensiu d'aquest sistema (d'ara en endavant s'usar D-BUS) i la majoria d'aplicacions KDE es poden controlar mitjanant scripts a travs del mateix protocol

En sistemes KDE moderns, cada aplicaci suporta un conjunt bsic d'interfcies DCOP, fins i tot si el programador de l'aplicaci no ha escrit de manera explcita aquest suport. Per exemple, cada aplicaci suporta automticament l'ordre quit, que al ser cridada tenca l'aplicaci.

Hi ha una eina de terminal anomenada dcop (vegeu que s amb minscules) que es pot usar per contactar amb les aplicacions des de la lnia de comandes. kdcop s una aplicaci amb interfcie grfica per explorar les interfcies DCOP d'una aplicaci.

 Vegeu tamb .
 D-BUS;

 Enllaos d'inters .
 Documentaci DCOP ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91512" title="D-BUS" nonfiltered="1369" processed="1357" dbindex="36468">
D-Bus s un sistema de programari que proporciona una forma simple de comunicaci entre diverses aplicacions, desenvolupat com a part del projecte freedesktop.org.

 Arquitectura .

D-BUS s un mecanisme de comunicaci entre processos (IPC) consistent en tres capes:

 Una llibreria, libdbus, que permet a dos aplicacions connectar-se i intercanviar missatges.
 Un dimoni executable que funciona com a bus de missatges, construt sobre libdbus, al qual poden connectar-s'hi varies aplicacions. El dimoni pot encaminar missatges des d'un aplicaci a cap o a ms aplicacions.
 Llibreries adaptades (wrappers en angls) pel seu us en entorns de treball (framework) concrets.

Els dos principals punts d's de D-BUS sn els segents:
 Comunicaci entre aplicacions d'escriptori en la mateixa sessi, facilitant la integraci d'aplicacions dins d'un mateix entorn d'escriptori i el tractament d'assumptes relatius al cicle de vida de processos.
 Comunicaci entre el sistema operatiu i la sessi d'escriptori, incloent dins del sistema operatiu el nucli i alguns dimonis o processos.

 Funcionament de D-BUS .
Tota aplicaci que utilitza D-BUS cont objectes, normalment definits (tot i que no s necessari) com GObject, QObject, objectes C++ o objectes Python. Quan es rep un missatge a travs d'una connexi D-BUS, aquest s'envia a un objecte especfic, no globalment a l'aplicaci. D'aquest forma, D-BUS s'aguanta en components de programari, i de cara a l'usuari sembla com si un objecte fos serializat a travs de la connexi IPC, sense importar si existeix o no un objecte a l'altre cant de la comunicaci.

Per permetre l'especificaci de dest als missatges, ha d'existir un medi per indicar aquesta referncia. En molts llenguatges de programaci, aix rep el nom de punter o referncia. Tot i aix, aquestes referncies s'implementen com a direccions de memria relatives a l'espai de direccions de l'aplicaci, el qual no pot intercanviar-se d'una aplicaci a una altra.

Per arreglar aix, D-BUS introdueix un nom per cada objecte. Aquest nom es mostra com una ruta del sistema de fitxers. Per exemple, un objecto es podria dir 

Para resolver esto, D-BUS introduce un nombre para cada objeto. Dicho nombre se muestra como una ruta del sistema de ficheros. Por ejemplo, un objeto podria dir /org/kde/kspread/sheets/3/cells/4/5. Resulta aconsellable utilitzar rutes fcilment llegibles per humans, si b els desenvolupadors sn lliures de crear objectes amb noms com /com/mycompany/c5yo817y0c1y1c5b, si aix ho desitgen.

Els noms d'objectes D-BUS s'aglutinen en l'espai de noms per assegurar que mduls diferents de codi es mantinguin separats. Els espais de noms generalment estan prefixats en funci dels components utilitzats pels propis programadors (per exemple, /org/kde)

 Vegeu tamb .
DCOP;

 Enllaos externs .
 D-BUS a Freedesktop.org ;
 Tutorial de D-BUS ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91513" title="KIO" nonfiltered="1370" processed="1358" dbindex="36469">
KIO (KDE Input/output) s part de l'arquitectura de KDE. Aquesta permet l'accs a fitxers, llocs webs i altres fonts mitjanant una API simple i consistent. Aplicacions escrites usant aquesta forma de treball poden operar amb fitxers guardats en servidors remots de la mateixa forma que ho farien operant localment.

KIO slaves sn programes que suporten protocols individuals. La pgina de protocols al Kinfocenter permet veura una llista de protocols vlids a la mquina.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91515" title="KPart" nonfiltered="1371" processed="1359" dbindex="36470">
KPart s el nom del component de programari framework per l'entorn d'escriptori KDE. Un component individual s'anomena KPart.
KParts sn anlegs als components Bonobo de GNOME, els dos estan basats ens els conceptes de Microsoft de Object Linking and Embedding. Konsole est disponible com un KPart i s'usa en aplicacions com Konqueror o Kate. Alguns bons exemples de KParts sn l's que en fa el Konqueror, el qual (entre d'altres) usa el KWord per mostrar documents, el KMPlayer per reproduir video. I el Kontact, el qual integra aplicacions del kdepim sota una sola interfcie.

 Enllaos d'inters .
 Creant i usant KParts ;
 Escrivint extensions per KDE ;
 Programant amb KParts ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91516" title="Anemospelia" nonfiltered="1372" processed="1360" dbindex="36471">

L'Anemospelia es un edifici minoic trobat a Archanes, a la prefectura d'Herkleion, a Creta.

Es tracta d'un edifici rectangular amb tres estretes cambres, cadascuna oberta a un llarg corredor en direcci nord, que s'estenia per tot l'edifici. L'rea era tancada per una paret de pedra i es creu que era dedicada al culte. A la cambra central es va trobar una xanon (esttua) de la detat que aqu suposadament s'adorava; a la cambra occidental, on hi havia l'altar, es va trobar el que podria haver estat el primer sacrifici hum durant el perode minoic.

L'edifici fou construt a finals del segle XVIII aC i fou destrut per un terratrmol ver la meitat del segle XVII aC

Fou excavat el 1979 per Joannis Sakellarakis i les parets van ser restaurades.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91517" title="KWin" nonfiltered="1373" processed="1361" dbindex="36472">
Kwin s un gestor de finestres per l'X Window System. s una part molt important de KDE, tot i que es pot usar en altres escriptoris.

 Histria del Kwin .


 Mira i sent .
Hi ha moltes decoracions de finestra pel Kwin, incloent Plastik, que ve per defecte, Keramik... Els temes de l'IceWM tamb es poden usar.

 Enllaos d'inters .
Decoracions per Kwin 3 ;
Generador de decoracions ;
Com fer decoracions pel Kwin ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91521" title="Nau Argos" nonfiltered="1374" processed="1362" dbindex="36473">


Argo Navis (la Nau Argos) va ser (i, en cert sentit, segueix sent) una extensa constellaci en l'hemisferi sud celeste, que representava el navili en qu van viatjar Jas i els Argonautes en la mitologia grega. Aquesta s l'nica constellaci descrita per Claudi Ptolemeu, que no es reconeix com a tal en l'actualitat. Per la seva gran mida (uns 1.884 graus quadrats, ms que cap altra), va ser dividida en diverses constellacions menors per Nicolas-Louis de Lacaille en el segle XVIII: aquestes sn Carina (la Quilla), Puppis (la Popa), Vela. Aquesta ltima ocupa el lloc que correspondria al masteler de la nau.

Estrelles importants de Argo Navis. 

Argo Navis fou dividida per Lacaille molts anys desprs que Johann Bayer anomens les estrelles segons el seu sistema. Avui continua usant-se la seva seqncia, encara que ja no es reconeix com una constellaci. s a dir, Vela, Puppis i Carina, les constellacions derivades d'aquest extens asterisme, comparteixen una mateixa seqncia de Bayer. s per aix que tant a Vela com a Puppis hi manquen les estrelles alfa i beta perqu Alfa ( ) i Beta ( ) Argus Navis corresponen avui a Alfa i Beta Carinae. A Carina hi manca l'estrella gamma perqu Gamma ( ) Argus Navis avui correspon a Gamma Velorum (pertany a Vela), i aix successivament. 

Pyxis, a diferncia de les altres tres, t estrelles amb designaci alfa, beta, gamma i altres, encara que les seves estrelles van pertnyer antigament a la mateixa constellaci d'Argo Navis. Aix es deu al fet que, en temps de Bayer, les estrelles que ara dibuixen Pyxis  totes de poc esclat  no es comptaven entre les que traaven la figura de la nau. Quan Lacaille la cre en el 1756 s quan les seves estrelles reben la designaci corresponent. 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91522" title="Nirou Chani" nonfiltered="1375" processed="1363" dbindex="36474">
Nirou Chani es una luxosa casa minoica a Nirou, a Archanes, a la prefectura d'Herkleion, a Creta.

Es tracta d'una casa de dos pisos, amb les parets reforades per quadres de fusta i cobertes de marbre; un pati pavimentat, una capella, magatzems agrcoles, escales i habitacions amb bancades. Es considera la casa del gran sacerdot per els  nombrosos objectes pel culte que contenia.

Es creu que fou construda el segle XVI aC i fou destruda pel foc el segle XV aC, essent llavors abandonada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91523" title="Vathypetro" nonfiltered="1376" processed="1364" dbindex="36475">
La vila minoica de Vathypetro es un establiment minoic o petit palau, situat al lloc de Vathypetro, a uns 5 km al sud d'Archanes, al peu de la muntanya Iuktas al centre de Creta, a la via entre Cnossos (al nord) i Messara (al sud).

Es creu que era la residencia d'un cap local (la teoria de que fou la residencia d'estiu del rei d'Archanes es considera actualment menys probable) i la seva arquitectura es semblant a la d'un petit palau amb un tall central, una petita capella (potser triple), un prtic de tres columnes, magatzems i cambres de treball. Es creu que la construcci mai fou completada. Entre les coses interessants del llocs hi ha una premsa de vi a l'ala sud i una d'oli al pati.

La construcci va comenar el 1580 aC i va durar 30 anys per noms es va acabar l'ala oest; el mur interior de l'ala est tot just s'havia comenat a construir quant l'edificaci fou destruda, probablement per un terratrmol, i fou abandonada (vers el 1550 aC). Una part (el sud) fou reutilitzada seguidament com a lloc industrial (la part de la premsa de vi) per fou finalment destruda vers el 1470 aC. Les restes de les rodalies foren destrudes per el cultiu de vinyes.

S. Marinatos la va excavar el 1949-1953 i 1955-1956, i amb la intenci de fer un museu al propi lloc alguns elements foren canviats de lloc o modificats. El lloc fou excavat tamb el 1979 per Joannis Sakellarakis. Les parets es van restaurat i desprs es van fer altres treballs de reparaci fins el 1983. Una de les cambres allotja una exposici de poteria trobada al lloc. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91524" title="XMLGUI" nonfiltered="1377" processed="1365" dbindex="36476">
XMLGUI s un marc de treball (framework) de KDE per dissenyar una interfcie d'usuari d'una aplicaci usant XML, mitjanant l'idea d'accions.

En aquest marc de treball, el programador dissenya varies accions que la seva aplicaci pot implentar, amb algunes accions definides pel programador pel framework de KDE, com per exemple obrir un fitxer o tancar una aplicaci. Cada acci es pot atribuir a varies dades incloent icones, text explicatori o ajuda contextual.

La part interesant d'aquest disseny s que les accions no s'inserten a dins dels mens o les barres d'eines pel programador. En lloc d'aix, el programador proveeix un fitxer XML, el qual descriu la distribuci de la barra de men o la barra d'eines. Usant aquest sistema, s possible per l'usuari de redisenyar l'interfcie de l'aplicaci sense haver de tocar el codi del programa en qesti.

En adici, l'XMLGUI s util pels components KParts de programaci d'interfcie per KDE, per tant una aplicaci pot fcilment integrar l'interfcie d'un KPart a la seva propia interfcie. El navegador de fitxers Konqueror s un bon exemple d'aix.

 Altres projectes .
El nom s fora genric. El projecte Beryl va ser formalment anomenat xmlgui, i hi han una dotzena d'altres xml-oriented gui-libraries amb el mateix nom de projecte. 

 Enllaos d'inters .
 Guia de KDE per l'arquitectura XMLGUI ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91531" title="Franz Lehr" nonfiltered="1378" processed="1366" dbindex="36477">


Franz Lehr (Komrno, 30 d'abril de 1870 - Bad Ischl, 24 d'octubre de 1948) va ser un compositor austrac d'origen hongars, principalment conegut per les seues operetes.

Lehr va nixer a Komrno (aleshores pertanyent a ustria-Hongria, avui dia Eslovquia)  sent el fill major d'un director de banda militar. Va estudiar viol i composici al Conservatori de Praga on va ser aconsellat per Antonn Dvo k a enfocar-se en la composici. Desprs de la seua graduaci, el 1899 va incorporar-se a la banda de son pare a Viena, com ajudant de direcci. El 1902 va esdevenir director musical de l'histric Theater an der Wien, on va ser estrenada la seua primera pera, Wiener Frauen el novembre d'aquest mateix any.

Sobretot s fams per les seues operetes, la ms coneguda de les quals s La viuda alegre; per tamb va compondre sonates, poemes simfnics, marxes, i un gran nombre de valsos (el ms fams dels quals s Or i plata, compost per a la prince Metternich) alguns dels quals formen part de les partitures de les operetes. Algunes canons de les operetes han esdevingut clssics, com ara "Vilja" de La viuda alegre i "Tu ets la delcia del meu cor ("Dein ist mein ganzes Herz") de El pas dels somriures.

Lehr va mantenir una relaci estreta amb el tenor Richard Tauber, qui va cantar la major part de les seues operetes, comenant per Frasquita (1922), amb la qual Lehr va trobar un adequat estil en la postguerra. Entre 1925 i 1934 va escriure sis operetes per a Tauber.

El 1935 va constituir la seua prpia editorial per tal de optimitzar el control sobre els drets de les seues obres.

Va morir el 1948 a Bad Ischl, prop de Salzburg.

 Operetes .
Una llista completa de les seues obres est disponible ac

Wiener Frauen, 21 de novembre de 1902, Theater an der Wien, Viena;
Der Rastelbinder, 20 de desembre de 1902, Carl Theater Viena;
Der Gttergatte, 20 de gener de 1904, Carl Theater Viena;
Die Juxheirat, 21 de desembre de 1904, Theater an der Wien, Viena;
La viuda alegre, 30 de desembre de 1905, Theater an der Wien, Viena;
Das Frstenkind, 7 d'octubre de 1909, Johann Strau Theater, Viena;
Der Graf von Luxemburg, 12 de novembre de 1909, Theater an der Wien, Viena;
Zigeunerliebe, 8 de gener de 1910, Carl Theater Viena;
Eva, 24 de novembre de 1911, Theater an der Wien, Viena;
Endlich allein, 30 de gener de 1914, Theater an der Wien, Viena;
Wo die Lerche singt, 1 de febrer de 1918, Royal Opera Budapest;
Die blaue Mazur, 28 de maig de 1920, Theater an der Wien, Viena;
Frasquita, 12 de maig de 1922, Theater an der Wien, Viena;
Paganini, 30 d'octubre de 1925, Johann Strauss Theater Viena;
Der Zarewitsch, 26 de febrer de 1926, Metropol Theater Berln;
Friederike, 4 d'octubre de 1928, Metropol Theater Berlin;
El pas dels somriures, 10 d'octubre de 1929, Metropol Theater Berlin;
Schn ist die Welt, 3 de desembre de 1930, Metropol Theater Berlin;
Giuditta, 20 de gener de 1934, pera de l'Estat de Viena;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91534" title="Matala" nonfiltered="1379" processed="1367" dbindex="36478">

Matala es un poble pesquer i centre turstic de la costa sud de Creta a la prefectura d'Herkleion, a Grcia. Es troba a uns 4 km al sud de Pitsidia i a uns 75 km de Cndia, i es a la badia de Messara.

Antigament fou el port de la ciutat-estat minoic de Phaistos, desprs de la destrucci de Kommos; el 220 aC Gortina va ocupar la ciutat i al segle I aC, sota el domini rom, fou el port de la capital de l'illa i de la provncia, Gortina. Les runes de l'antiga ciutat encara es poden veure al fons del mar ja que la ciutat fou engolida per les aiges. Es creu que hi havia alguns petits palaus fets pels nobles de Phaistos i Gortina. A la rodalia hi ha una cova coneguda com "Brutospeliana" que la llegenda diu que fou freqentada pel general rom Brut. 

Altres coves de la zona foren excavades artificialment en poques prehistriques, i desprs de servir com a llocs de culte, als segles I i II foren usades com llocs d'enterrament. Els anys seixanta les coves van allotjar una comunitat hippy per actualment estan protegides pel servei arqueolgic grec.

De l'poca veneciana cal esmentar la Koule o fortalesa, al tur de Kastri. Excavada a la roca hi ha tamb una esglsia dedicada a l'Anunciaci de la Verge Maria; se semblant a les catacumbes i fou usada pels primers cristians als segles II i III. Al sud de Matala hi ha la roca de "Theosyni" des on es gaudeix d'una gran vista a la badia de Messara, la qual forma una cova natural anomenada "Kouroupi" que serveix de refugi a coloms salvatges de la Mediterrnia. Mes al sud segueix una zona de platja coneguda com les "arenes roges" per realment anomenada Ammoudia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91535" title="KDELibs" nonfiltered="1380" processed="1368" dbindex="36479">
KDELibs sn una collecci de llibreries que ofereixen frameworks i funcionalitat per programadors de KDE o programari compatible.

 Llibreries .

El paquet KDELibs es compon de les llibreries segents:

libkdecore : KDE Core i classes de xarxa;
libkdeui : Classes d'interfcies d'usuari de KDE;
libkabc : Classes de KDE Address Book;
libknewstuff : Classes de noves funcionalitats de KDE;
libkspell2 : Classes de delletreig de KDE;
libkutils : Classes d'utilitats varies de KDE;

 Frameworks .

Adicionalment pots trobar els segents framewkorks:

DCOP : (Actualment D-BUS) sistema de comunicaci entre processos;
KIO : Extensions per fer l'accs de xarxa transparent;
KPart : S'usa per integrar diversos components dins de l'escriptori;
KHTML : Motor de renderitzat d'HTML;
kimgio : Framework extensible pel carregament d'imatges a KDE;
KJS : El motor de JavaScript de KDE;
KDEPrint : El subsistema d'impressi de KDE;
KWallet : El mecanisma de carteres de KDE;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91536" title="Monestir de Vrontesios" nonfiltered="1381" processed="1369" dbindex="36480">
El monestir de Vrontesios o Vrondessios es un monestir grec de Creta al sud-oest de Cndia, a la provncia de Kainourion, a les estivacions del Mont Psiloritis, que va ser fundat vers el 1400, i fou un dels mes importants centres espirituals de l'illa al segle XVI. Fou el centre de la revoluci de 1866 contra els otomans, i com a resultat va resultar severament damnat. El Katholikon es composa de dos esglsies allades dedicades a Sant Antoni i a l'apstol Toms; l'ala nord del monestir es posterior a la resta. Els frescos que decoren les esglsies son del segle XV, i t tamb nombrosos icones porttils del pintor Angelos (Angelou). A l'entrada hi ha una font monumental del segle XV. Darrerament s'han fet alguns treballs de restauraci al Katholikon i als frescs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91538" title="KDEBase" nonfiltered="1382" processed="1370" dbindex="36481">
KDEBase s la base de tots els fitxers, llibreries i programes que sn necessaris per KDE.

En concret, cont les aplicacions que formen l'escriptori KDE, com per exemple Kicker, KDesktop, KControl, Konqueror i Konsole.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91540" title="Monestir de Valsamoneron" nonfiltered="1383" processed="1371" dbindex="36482">
El monestir de Valsamoneron s un monestir de Grcia, a l'illa de Creta, prefectura d'Herkleion, provncia de Kainourion, que fou construt durant la dominaci veneciana, al segle XIV. Les inscripcions ms antigues sn del 1322. L'ala nord fou la primera que es va construir, i fou dedicada a la Verge Maria; desprs es va afegir la resta. L'ala sud fou dedicada a Sant Joan el precursor i es va construir vers 1400-1428; l'ala lateral es va dedicar a Sant Phanorios i els seus frescs foren pintats el 1438 pel pintor cretenc Constantinos Ricos. Els frescs del monestir estan ben conservats. El 1947 Nikolaos Platon va supervisar els treballs de restauraci: treballs ms recents han estat dirigits per M. Borboudakis. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91542" title="Team 17" nonfiltered="1384" processed="1372" dbindex="36483">
Team17 Software s una companyia de videojocs, de 17Bit Software, una Amiga PD/Demo grup d'usuaris a finals dels anys 1980. La companyia est situada actualment a Ossett, West Yorkshire, Regne Unit. Molt coneguda per la saga Worms (inicialment desenvolupat per Andy Davidson), o tamb Superfrog i Alien Breed. La majoria dels jocs que llenava era pel sistema Amiga. Tanmateix, ara desenvolupa per Windows i tota la majoria de consoles. 

Histria.
Team 17 s un equip de programadors que han creat jocs com Worms i Lemmings. Va ser creat quan els seus integrants encara eren estudiants de la universitat.

Justament, Worms s el joc que va fer popular Team 17.

Creacions Recents.

2006.

Lemmings.
(PS2) 01/09/2006


Worms: Open Warfare.
(DS, PSP) 24/03/2006

Lemmings.
(PSP) 15/03/2006

2005.

Worms 4: Mayhem.
(PC, PS2, XBOX) 28/07/2005


2004.

Worms Forts Under Siege.
(PC, PS2, XBOX) 30/11/2004


2003.

Worms3D.
(PC, PS2, GC, XBOX) 31/10/2003

2002.

Worms World Party.
(GBA) 26/09/2002

Worms Blast.
(PS2, GC, XBOX) 01/04/2002

Worms Battle Pack.
(PC) 29/03/2002













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91543" title="Kdeaccessibility" nonfiltered="1385" processed="1373" dbindex="36484">
L'objectiu del Projecte d'Accessibilitat de KDE permet assegurar que KDE s accessible a tots els usuaris, incloent aquest que tenen deficincies fsiques. El programari del projecte s'inclou en el paquet kdeaccessibility

 Llista de programari .
KMag - Amplificador de pantalla.
KMouseTool - Ajuda el programari per clicar els butons del ratol.
KMouth - Sintetitzador de parla.

 Enllaos d'inters .
El lloc web del projecte d'Accessibilitat de KDE;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91544" title="Kdeadmin" nonfiltered="1386" processed="1374" dbindex="36485">
kdeadmin s un paquet de programari de KDE que cont les eines d'administraci de sistema.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91545" title="Kdeedu" nonfiltered="1387" processed="1375" dbindex="36486">
El projecte KDE desenvolupa un programari destinat a l'educaci el qual est a dins del paquet kdeedu.

 Llista de programes .
 Llenguatge .
Kanagram - Un joc d'anagrames.
KHangMan - Joc del penjat.
Kiten - Eina d'aprenentatge/referncia de Japons.
KLatin - Eina d'aprenentatge de llat;
KLettres - Ajuda a memoritzar l'abecedari i posteriorment llegir algunes sllabes de diversos idiomes.
KVerbos - Aplicaci especialment dissenyada per estudiar conjugacions de verbs espanyoles.
KVocTrain - Un entrenador de vocabulari usant una aproximaci de vocabulari.

 Matemtiques .
KBruch - Programa per generar tasques usant fraccions.
Kig - Programa per explorar construccions geomtriques.
KmPlot - Funcions matemtiques.
KPercentage - Petita aplicaci matemtica que ajudar als alumnes a millorar la seva facilitat en el clcul de percentatges.

 Miscellnia .
blinKen - Versi en ordinador del joc Simon Says.
KGeography - Un programa per l'aprenentatge de geografia.
KTouch - Programa per aprendre a escriure a mquina.
KTurtle - Entorn de programaci educacional que usa el Logo programmin language.
KWordQuiz - Una eina que et permet aprendre nou vocabulari (reemplaa FlashKard).

 Cincia .
Kalzium - Mostra informaci sobre la taula peridica dels elements.
KStars - Programa per aprendre astronomia.

 Eines d'educaci .
KEduca - Programa per crear i revisar tests i examens a,b,c.

 Programes en desenvolupament .
 eqchem - Balanceig d'equacions qumiques.
 Kard - Un joc per millorar la memria dels nens.
 KMathTool - Una collecci de calculadores.
 Kalcul - Un programa de testeig matemtic.

 Enllaos d'inters .
Lloc web del projecte d'educaci de KDE;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91546" title="Kdegames" nonfiltered="1388" processed="1376" dbindex="36487">
kdegames s un paquet de programari que cont jocs escrit per KDE. Aquests paquets sn kdegames, kdegames-arcade, kdegames-board, kdegames-tactic i kdegames-card.

Jocs de Kdeegames.
 kdegames .
KPatience;
KMines;
knetwalk;

 kdegames-arcade .
KAsteroids;
KBounce;
KFoulEggs ;
KGoldRunner ;
Kolf;
KSirtet ;
KSmileTris ;
KSnake/KSnakerace;
KSpaceDuel;
KTron;
KTuberling;

 kdegames-board .
Atlantik;
KBackgammon;
KBattleship;
KBlackBox;
KenolabA;
Shisen-Sho;
KWin4;

 kdegames-tactic .
KAtomic;
KJumpingCube ;
KLines ;
Klickety;
Konquest;
KSameGame;
KSokoban;

 kdegames-card .
KPoker;
Lt. Skat;

 Enllaos d'inters .
 Manuals dels jocs de KDE;
 El centre de jocs de KDE ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91547" title="Fortalesa veneciana d'Herkleion" nonfiltered="1389" processed="1377" dbindex="36488">
La fortalesa veneciana d'Herkleion o Koules, es una fortalesa construda pels venecians a Cndia (Creta), per a la protecci de l'escullera del port, que fou coneguda inicialment com a Rocca al mare. La muralla de la ciutat arriba fins a la fortalesa; aquesta fou construda amb roques i te dos plantes: la de sota t una coberta amb grans claraboies. Unes parets molt grosses formen 26 dependencies entre les quals les habitacions del castell, el capit, els oficials, i magatzems. La part superior i el minaret son de construcci otomana. Cap a finals del segle XX fou restaurada. 

A la fortalesa es va celebrar una exhibici de les pintures de Domnikos Theotokpoulos "El Greco" i simultniament un congres internacional. Altres esdeveniments culturals l'utilitzen igualment. A la segona planta hi ha actualment un teatre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91548" title="Kdetoys" nonfiltered="1390" processed="1378" dbindex="36489">
KDE Toys  s una collecci de diversos programes de KDE dedicats nicament a l'oci. La collecci de jocs pot variar entre llenaments i pot ser diferent entre diversos sistemes operatius.

Inclou els ulls que segueixen el ratol o un programa que t'ajuda a escalfar la teva infusi de t durant el temps corresponent.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91549" title="Heracleium" nonfiltered="1391" processed="1379" dbindex="36490">
Heracleium fou una petita ciutat del districte de la Cyrrhestica, entre el mont Amanos i l'Eufrates, prop de la qual el rei part Pacoros I de Prtia fou derrotat pel general rom Publius Ventidius el 39 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91550" title="Heraclaeium Tauricus" nonfiltered="1392" processed="1380" dbindex="36491">
Heracleium Tauricus fou una ciutat de la costa nord del Quersons Tauric, a la costa anomenada de Palus Maeotis, prop de Parthenium (Partenion), per de situaci exacta desconeguda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91551" title="Kdepim" nonfiltered="1393" processed="1381" dbindex="36492">
kdepim s un paquet de programari per l'entorn KDE que cont les eines de gesti d'informaci personal

 Llista de programes .

Akregator - Lector de fils RSS.
KMail - El client de correus.
KAddressBook - Llibreta d'adreces.
KOrganizer - Calendari i organitzador de temps;
KonsoleKalandar - Lnia de comandes pels calendaris de KDE.
KPilot - Reemplaament pel programa Palm  Desktop.
Kandy - Sincronitzaci de dades, organitzador i altres entre el telfon mbil i l'ordinador.
KArm - Planificador de temps que s'integra amb la llista de coses per fer del KOrganizer.
KNotes - Notes de paper virtuals a l'escriptori.
KAlarm - Gesti d'alarmes.
KNode - Client de news.
Kontact - Uneix totes les aplicacions del kdepim en una nica aplicaci i interfcie.
KJots - Editor de text simple estructurat en forma d'arbre.

 Enllaos d'inters .
 Lloc web del projecte KDE PIM;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91552" title="Orgue" nonfiltered="1394" processed="1382" dbindex="36493">


Un orgue s un instrument musical de teclat. Els sons es generen fent passar aire per tubs de diferents longituds (des de 5 cm fins a 7 m). Es classifica com instrument de vent i dins d'una subcategoria en la que est sol, ja que va ser creada per a ell: instruments de vent de teclat i tubs.

Consta de diferents registres o sons: trompetes, flautes, vibraci, etc. Es fa servir per mitj d'un o ms teclats per a tocar amb les mans, i un altre consistent en uns pedals en la part inferior. Els diferents registres s'accionen per mitj d'unes palanques a l'abast de la m de qui toca l'instrument. 

En el passat, l'aire se subministrava per mitj d'unes manxes mogudes a m. Actualment, se subministra amb una bomba elctrica.

L'orgue es toca amb mans i peus, la qual cosa fa que sigui un dels instruments musicals ms complexos de tocar, tant a nivell de coordinaci i agilitat com de lectura, ja que sovint les partitures d'orgue estan escrites en tres pentagrames.

 Histria .



s el ms antic dels instruments de tecla. El primer orgue va ser construt per Ctesibios, l'any 120 a.C., i funcionava amb aigua (anomenat hydraulis o orgue hidrulic). Va ser usat pels romans i es va adoptar per l'Esglsia Catlica com a acompanyament musical dels serveis religiosos a partir del segle VII.

Al llarg de la histria, els orgues han sigut:

porttils i fixos, segons estiguen o no creats per a ser traslladats.
hidrulics o pneumtics, segons que l'aire es genere per la tensi o pressi d'aigua (freda o calent), o b per manxes (que s el sistema actualment en s).

La invenci de les manxes sembla remuntar-se al segle IV en Orient ats que se n'han trobat dibuixos en un baix relleu de l'obelisc de Teodosi a Istanbul. Fins al segle XII es van emprar els dos sistemes, resultant sempre molt enutjosos i a l'arribar al segle XIII es van abandonar completament els hidrulics. Des de llavors es va generalitzar el seu s en les esglsies i va anar adquirint lentament la seua perfecci fins al segle XVI. En el segle XIV es va simplificar el joc de les manxes que abans exigia la fora de molts homes i es va convertir el teclat en cromtic, sent abans diatnic.


En el segle XV es van construir orgues de majors dimensions i fixos, continuant els porttils i petits per a esglsies menors, i se li van afegir pedals. En el segle XVI es va augmentar la grandria dels orgues, se'ls va tancar en una caixa, tal com hui els coneixem i es van inventar els teclats sobreposats. En el segle XIX es va perfeccionar fins al punt d'aconseguir en un sol orgue l'extensi de deu octaves amb cinc teclats. En les ltimes dcades amb l'aplicaci de l'electricitat als orgues, s'ha aconseguit simplificar els sistemes de palanques i donar major rapidesa a tots els moviments.

L'orgue en la msica culta europea.

Com a solista.

En la msica culta europea l'orgue, com a part solista o tocat sol, ha gaudit de la defensa de grans compositors que  van dedicar-li obres clebres, sobretot en l'poca barroca, edat d'or de l'instrument, destacant l'aportaci de Johann Sebastian Bach.

 Renaixement .
Ja en l'edat mitjana va haver-hi colleccions de peces per a orgue sol, conduint, en el Renaixement, a la seua primera edat d'or. Antonio de Cabezn (1500-1566) s un dels millors organistes de la seua poca i un dels ms destacables en l'mbit hispnic. Per a l'orgue va escriure tientos, pasacalles, variacions, etc.

 Barroc .
En el barroc l'orgue va tenir el seu apogeu i poca daurada, tant pel que fa als intrprets, compositors i orgueners.

A Itlia destaca la figura de Frescobaldi (1585-1641), amb la seua obra Fiori musicali (1635), una de les obres ms importants per a teclat.

En els Pasos Baixos hi ha un altre illustre exemple amb P. J. Piertechik, que juntament amb Frescobaldi sn els dos primers genis de la literatura barroca del teclat.

A Frana hi va aparixer entre 1660 i 1720 una vertadera escola d'orgue, el ms illustre exponent de la qual va ser F. Couperin (1668-1733). Desprs l'orgue va perdre prestigi i l'escola va desaparixer davant la indiferncia dels grans compositors, com ara J. P. Rameau (1683-1764). El 1790 l'escola ja esta en plena decadncia, quedant noms compositors menors.

A Espanya hi ha bastants figures destacables durant tot el perode, des de Correa d'Arrauxo fins a Antoni Soler (1729-1783). Aquest darrer ha deixat la producci organstica espanyola i catalana ms important del segle XVIII.

A Anglaterra els dos ms illustres representants sn Purcell (1659-1695), qui va compondre peces de temtica lliure i Haendel (1685-1759), qui va compondre concerts per a orgue i orquestra.


A Alemanya l'orgue va gaudir d'una importncia capital en tots els sentits. La qualitat i quantitat de les obres i el gran nombre de compositors que va haver-hi durant tot el perode van fer que l'orgue tinguera ac el mxim apogeu que s'haja conegut en tota la histria.

Com a Frana, a Alemanya va haver-hi una escola alemanya, dividida en tres grans tendncies: la del nord, la del sud i la del centre. Aquesta escola va atnyer el seu apogeu entre 1650 i 1750, amb els tres compositors ms importants de la literatura Alemanya: Pachelbel (sud) (1653-1706), Buxtehude (nord) (1637-1707) i, sobretot, Bach (1685-1750), amb l'aportaci ms destacable i capital del perode barroc i de tota la histria.

 Des de 1750 fins a l'actualitat .
Desprs de l'poca barroca i de les morts dels grans compositors que s'hi havien dedicat, l'orgue va entrar en decadncia en el paper de la msica de concert. Davant la indiferncia dels grans compositors, va quedar limitat quasi exclusivament a la msica religiosa.

En el perode clssic, Mozart noms va compondre unes sonates i fantasies, i Haydn uns concerts per a orgue. Beethoven, per la seua banda, va ignorar l'instrument.

En el romanticisme, excepte comptades excepcions, l'orgue va continuar patint l'oblit de la major part dels grans compositors. Noms Mendelssohn, Bruckner, Johannes Brahms i Franck van dedicar-li grans obres, per exemple, els corals (1897) i les sonates (1845) de Brahms i Mendelssohn respectivament.

En el segle XX l'orgue recupera una altra vegada el seu paper tant d'instrument solista com d'instrument concertant amb l'obra capital d'Olivier Messiaen (1908-1992) i el concert d'orgue (1938) de Poulenc entre d'altres.

Selecci d'obres per a orgue.
Barroc.
.
Fiori musicali (1635) de G. Frescobaldi (1583-1643);
Toccate e partite (1627) de G. Frescobaldi (1583-1643);
Fantasia coral An Wasserflssen Babylon de J. Reiken (1623-1722);
Preludi BuxWV 136 de D. Buxtehude (1637-1707);
Anthems (himnes) d'Henry Purcell (1659-1695);
Preludis de Johann Pachelbel (1653-1706);
Llibre de misses (1690) de Franois Couperin (1668-1733);
Llibre d'orgue (1699) de Nicolas de Grigny (1672-1701);
Toccata i fuga BWV 565 (1708) de J. S. Bach (1685-1750);
Sonates BWV 525-530 (1727) de J. S. Bach (1685-1750);
Preludis i fugas BWV 542,543,548 i 564 de J. S. Bach (1685-1750);
Fugues BWV 575 i 578 de J. S. Bach (1685-1750);
Pasacaglia i Fuga BWV 581 (1715?) de J. S. Bach (1685-1750);
Exercici BWV 598 de J. S. Bach (1685-1750);
Orgebhuvlien BWV 599-644 de J. S. Bach (1685-1750);
Corals Schubler BWV 645-650 (1746) de J. S. Bach (1685-1750);
18 Corals de Leipzig BWV 651-668 de J. S. Bach (1685-1750);
16 Concerts per a orgue (1730) de Georg Friedrich Hndel (1685-1759);
Concerts per a dos orgues de P. A. Soler (1728-1783);
Tres glosses sobre el cant pla a la Immaculada Concepci de , Correa de Arauxo.

Clssic.
Fantasies i sonates de W. A. Mozart (1756-1791);
Dos concerts per a orgue de F. Haydn (1732-1809);
Concert per a orgue de Michel Corrette (1707-1791);

Romntic.
Sonates de Felix Mendelssohn (1809-1847);
Preludi i fuga sobre el nom de Bach de Franz Liszt (1811-1886);
Peces juvenils d'Anton Bruckner (1824-1896);
Preludi, fuga i variaci de Csar Franck;
Simfonia nm. 3 de Camille Saint-Sans;
10 peces (1890) d'Eugenie Gigout;
Corals (1897) de Johannes Brahms (1833-1897);

Segle XX.
Concert per a orgue (1938) de Francis Poulenc (1899-1967);
La nativit d'Olivier Messiaen (1908-1992);

Altres facetes en obres musicals: com a acompanyant.

L'orgue, a banda de ser un instrument solista, ha tingut altres facetes en les obres, com a acompanyament o realitzaci del baix continu.

En l'edat mitjana i el renaixement, abans que es compongueren obres a orgue sol, o sigui, com a solista, s'utilitzava per a acompanyar o entonar el cant gregori, misses, motets i peces polifniques de Lonin i Protin (de l'escola de Notre-Dame), sent l'nic instrument que es podia tocar en la msica religiosa.

En l'poca barroca, amb l'aparici del baix continu, l'orgue, junt amb el clavicmbal, el fagot i el llat adquireix una importncia capital, perqu l'orgue permetia fer acords junts i allargar notes per a realitzar el baix continu. Llavors, des de 1600 fins a 1750, l'orgue esta prcticament com a part del baix continu en totes les obres vocals religioses, i tamb, es pot dir que en la instrumental. Tots els compositors barrocs van utilitzar la tcnica del baix continu, entre ells, Claudio Monteverdi, Jean Baptiste Lully, Buxtehude, Franois Couperin, J. S. Bach, etc. Com a exemples d'obres que requerisquen el suport de l'orgue fent de baix continu es podien citar les 200 cantates sacres de J. S. Bach (1685-1750) o el Glria RV 589 d'Antonio Vivaldi (1675-1741).

A ms de la tcnica del baix continu, a l'orgue tamb se li va donar un paper d'acompanyant meldic, per exemple en ries de cantates sacres de J. S. Bach o en himnes de H. Purcell (1659-1695).

En el classicisme i poques posteriors, amb el dess del baix continu, l'orgue recupera el paper d'acompanyant i entonador i es relega bsicament a la msica religiosa, com en algunes peces per a veu i orgue de Csar Franck.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91553" title="AKademy" nonfiltered="1395" processed="1383" dbindex="36494">
L'aKademy s la trobada mundial de programadors, usuaris i entusiastes de KDE que es reuneixen anualment per tal de debatre el present i el futur de KDE mitjanant el dileg.

 Edicions .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91556" title="Ta Kentit" nonfiltered="1396" processed="1384" dbindex="36495">
Ta Kentit o Ta-Seti (Terra de l'arc) fou el nom del noms I de l'Alt Egipte. La capital fou Abu (Elefantina) i les ciutats principals Siene (Sunet, avui Aswan) i Nubyt (rab Kom Ombo). Els deus principals eren Khnum, Satet o Satis (ambds amb temple a Abu), Isis (amb un temple a Siene), Horus i Sobek (amb temple a Kom Ombo). Ta-Seti fou, per extensi, el nom donat a Nbia pels egipcis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91558" title="Utes-Hor" nonfiltered="1397" processed="1385" dbindex="36496">
Behde o Utes-Hor (Tron d'Horus) fou el nom del noms II de l'Alt Egipte. La capital fou Djeba (Apollonpolis, avui Edf). El du del noms era Horus amb un temple a la capital.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91559" title="Ten" nonfiltered="1398" processed="1386" dbindex="36497">
Ten (Capella rural) fou el nom del noms III de l'Alt Egipte. La capital fou Nekhen (Hieracmpolis, avui Kom al-Ahmar) i les ciutats principals Nekheb (Eleitaspolis avui ) i Iunet (avui Esna). El dus foren Horus (temple a la capital), Nekhbet (temple a Nekheb), Khnum (temple a Iunet) i Neith (temple a Iunet).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91560" title="Wast" nonfiltered="1399" processed="1387" dbindex="36498">
Wast (El ceptre de Was) fou el nom del noms IV de l'Alt Egipte. La capital fou Waset (Tebes avui Luxor) i les ciutats principals Perhathor (Pathyris, avui Gebelein), Imiotru (avui Rizeiqat), Djety (Tod), i Madu (Medamud). Els deus foren Amon (temple a Tebes), Mut (temple a Tebes), Khonsu (temple a Tebes), Montu (temples a Imiotru, a Djety i a Madu), Sobek, i el culte de Buchis.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91561" title="Herui" nonfiltered="1400" processed="1388" dbindex="36499">
Herui (Els dos falcons) fou el nom del noms V de l'Alt Egipte. La capital fou Gebtyu ( avui Qift) i altres ciutats foren Shenhur, Gis (Apollonpolis Mikra, avui Qus) i Nubt (Naqada, avui Ombos). Els dus foren Min (amb temple a Coptos) i Set (amb temple a Nubt).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91563" title="Aa-ta" nonfiltered="1401" processed="1389" dbindex="36500">
Aa-ta (el Cocodril) fou el nom del noms VI de l'Alt Egipte. La capital fou Iunet (Tentiris, avui Denderah). Els seus dus foren Hator i Ihy (amb temples a Iunet).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91565" title="Sheshesh" nonfiltered="1402" processed="1390" dbindex="36501">
Sheshesh (el Sistrum) fou el nom del noms VII de l'Alt Egipte. La capital fou Hut-Sekhem-Senusret (Dispolis Parva) . Els seus deus foren Bat i Hu (amb temples a la capital).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91566" title="Abt" nonfiltered="1403" processed="1391" dbindex="36502">
Abt (La terra gran) fou el nom del noms VIII de l'Alt Egipte. La capital fou Abdju (Abidos, avui Al-Arabah) i els seus deus Khentamentiu, Osiris i Anhur.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91567" title="Minu" nonfiltered="1404" processed="1392" dbindex="36503">
Minu fou el nom del noms IX de l'Alt Egipte. La capital fou Ipu khent-min (Panpolis, avui Akhmin) i ciutat important fou a Hut Repyt o Athribis (avui Wannina). El du principal fou Min que donava nom al pas i tenia un temple a la capital.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91568" title="Uatshet" nonfiltered="1405" processed="1393" dbindex="36504">
Uatshet (La serp) fou el nom del noms X de l'Alt Egipte. La capital fou Djebu (Afroditpolis, avui Qaw al-Kabir). Els dus foren Set, Maahes i Nemti (aquest am temple dedicat a la capital).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91569" title="Set (noms)" nonfiltered="1406" processed="1394" dbindex="36505">
Set (tambe Seth) fou el nom del noms XI de l'Alt Egipte. La capital fou Shashotep (Apotheke, avui Shutb) i els dus foren Horus i Set.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91570" title="Dw-f" nonfiltered="1407" processed="1395" dbindex="36506">
Dw-f (Muntanya de l'escuro) fou el nom del noms XII de l'Alt Egipte. La capital fou Hut-Sekhem-Senusret (Antepolis, avui Hu) i el du principal Nemti.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91571" title="Atef-Khent" nonfiltered="1408" processed="1396" dbindex="36507">


Nom de dos noms de l'Antic Egipte a l'Alt Egipte:

Noms XIII;
Noms XX;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91572" title="Atef-Pehu" nonfiltered="1409" processed="1397" dbindex="36508">


Nom de dos noms de l'Antic Egipte, a l'Alt Egipte:

Noms XIV;
Noms XXI;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91573" title="Chartreuse" nonfiltered="1410" processed="1398" dbindex="36509">

El Chartreuse s un licor fabricat pels monjos cartoixans a Voiron, al departament francs de l'Isra. Est compost d'alcohol de vi destillat aromatitzat amb 130 herbes diferents.

Tipus.

Hi ha dos tipus principals de Chartreuse:
 El Chartreuse verd, de 55 graus. El color verds s degut a la clorofilla.
 El Chartreuse groc, de 40 o 43 graus. T les mateixes herbes que el verd per en diferents proporcions, i s ms suau i dol.
Altres tipus de Chartreuse sn:
 El Chartreuse VEP (Vieillissement Exceptionnellement Prolong), fabricat amb els mateixos processos que els altres i amb la mateixa frmula secreta, envellit en botes de roure aconsegueix una excepcional qualitat. El Chartreuse VEP tamb pot ser groc o verd.
 L'Elixir Vgtal de la Grande-Chartreuse, de 71 graus.

 Histria .


El Chartreuse va nixer el 1605, quan els monjos de la cartoixa de Vauvert a Pars (on actualment hi ha el Jard de Luxemburg) van rebre un manuscrit del mariscal d'Estres amb la frmula d'un Elixir de llarga vida.

Massa complexa, la recepta no es va poder explotar, fins que el 1737, el monestir de la Gran Cartoixa, prop de Grenoble, comena a fer-ne un estudi exhaustiu.
La seva comercialitzaci estava limitada als pobles propers a Grenoble i Chambry.
Aquest elixir encara es comercialitza avui dia, amb el nom dElixir Vgtal de la Grande-Chartreuse.
El Chartreuse verd s'elabora des de 1764. Com a conseqncia de la Revoluci Francesa, els monjos rebutgen a conservar la recepta i la donen al farmacutic Liotard, de Grenoble.
La recepta tornar al monestir de la Gran Cartoixa a la seva mort el 1816.
El Chartreuse groc es comena a comercialitzar per primer cop el 1838.

Expulsats de Frana el 1903, els cartoixans s'implanten a Tarragona. En aquesta ciutat van reemprendre la producci de Chartreuse, usant les mateixes etiquetes i afegint-ne una que deia Liqueur fabrique  Tarragone par les Pres Chartreux ("Licor fabricat a Tarragona pels pares cartoixans"). 
Al mateix temps, a Voiron, el govern francs va intentar de reproduir sense xit la recepta del Chartreuse. L'empresa va ser un desastre i el 1927 va caure en bancarrota. Un grup de negociants locals van comprar totes les accions per un preu simblic i les van enviar als pares cartoixans de Tarragona com un regal.

El 1929 els cartoixans van tornar a Frana com a propietaris de la destilleria de Voiron amb l'aprovaci tcita del govern, i van tornar a produir el Chartreuse. El 1935 una esllavissada va destruir la destilleria, i tot i l'ordre d'expulsi, el govern va enviar enginyers de l'exrcit per a construir una nova destilleria prop de Voiron, on els monjos tenien un punt de distribuci.

Desprs de la Segona guerra mundial, els monjos cartoixans van tornar a ser residents legals a Frana.

El 1990 es va deixar de produir Chartreuse a la fbrica de Tarragona i avui dia el Chartreuse es produeix exclusivament a Voiron i els tres monjos de la Gran cartoixa que coneixen la frmula secreta preparen la barreja d'herbes.

 El Chartreuse a Tarragona .

La destilleria de la Chartreuse a Tarragona estava situada a la part baixa de la ciutat, a la Plaa dels Infants, prop del port i de l'estaci de ferrocarril.

El Chartreuse s el licor ms tpic de Tarragona i s l'ingredient principal de la mamadeta, la beguda de les Festes de Santa Tecla: Chartreuse verd, Chartreuse groc i granissat. Des de l'abandonament de la producci de Chartreuse a Tarragona, aquest licor s'ha convertit en un producte encara ms popular, i s fins i tot, objecte de les passions de molts colleccionistes.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91574" title="Wn" nonfiltered="1411" processed="1399" dbindex="36510">
Wn (la llebre) fou el nom del noms XV de l'Alt Egipte. La capital fou Khemenu (Hermpolis, avui Ashmunein) i el du principal Tot (o Thoth) amb temple dedicat a Khemenu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91575" title="Mehmahetch" nonfiltered="1412" processed="1400" dbindex="36511">
Mehmahetch (L'Oryx) fou el nom del noms XVI de l'Alt Egipte. La capital fou Hebenu (Teodosipolis, avui Kom al-Ahmar). Un altre ciutat important fou Tadehnet (grec Akoris, rab Tehna). Els dus principals foren Pakhet i Khnum.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91576" title="Anubis Anput" nonfiltered="1413" processed="1401" dbindex="36512">
Anubis Anput (el xacal negre) fou el nom del noms XVII de l'Alt Egipte. La capital fou Saka (possiblement Al-Qes) i tamb era important Hardai. Els deus principals foren Anubis (que tenia un temple a Hardai) i Anput, els quals donaven nom a la regi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91578" title="Nemti (noms)" nonfiltered="1414" processed="1402" dbindex="36513">
Nemti (el falc volador) fou el nom del noms XVIII de l'Alt Egipte. La capital fou Hutnesut (Alabastronpolis, avui Sharuna) i ciutat important fou Hardai. El du principal era Nemti o Nemty, que li donava nom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91579" title="Wab" nonfiltered="1415" processed="1403" dbindex="36514">
Wab (Els ceptres purs) fou el nom del noms XIX de l'Alt Egipte. La capital fou Permedjed (Oxyrhynkos, avui Bahnasa). Els dus principals eren Seth i el peix Mormyrus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91580" title="Atef-Khent (noms XIII)" nonfiltered="1416" processed="1404" dbindex="36515">
Atef-Khent (el magraner de dalt)  fou el nom del noms XIII de l'Alt Egipte. La capital fou Saut (Licpolis, avui Asyut). Els dus principals eren Wepwawet (amb temple a Saut) i Anubis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91581" title="Atef-Khent (noms XX)" nonfiltered="1417" processed="1405" dbindex="36516">
Atef-Khent (El sicmor del sud o el llorer del sud) fou el nom del noms XX de l'Alt Egipte. La capital fou Henennesut (Heraclepolis Magna, avui Ihnasya), i el deu principal Heryshef, que tenia un temple a la capital.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91582" title="Atef-Pehu (noms XIV)" nonfiltered="1418" processed="1406" dbindex="36517">
Atef-Pehu (el vell oriental) fou el nom del noms XIV de l'Alt Egipte. La capital fou Qesy (Cusae, avui Al-Qusiya) i el du principal fou Hator.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91583" title="Atef-Pehu (noms XXI)" nonfiltered="1419" processed="1407" dbindex="36518">
Atef-Pehu (el llorer del nord o el sicmor del nord) fou el nom del noms XXI de l'Alt Egipte. La capital fou Shenakhen o Semenuhor i desprs(Cocodrilpolis rebatejada Arsinoe. Semenuhor fou la clssica Akanthon. El deu principal fou Khnum.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91584" title="Maten" nonfiltered="1420" processed="1408" dbindex="36519">
Maten (el ganivet) fou el nom del noms XXII de l'Alt Egipte. La capital fou Tepihu (Afroditpolis, avui Atfih). L'oasi de Fayyum feia part probablement d'aquest noms. El deu principal era Hator que tenia un temple a Tepihu. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91613" title="Valdemar de Dinamarca" nonfiltered="1421" processed="1409" dbindex="36520">


Valdemar de Dinamarca, prncep de Dinamarca (Bernstorff 1858 - Copenhaguen 1939). Prncep de Dinamarca amb el tractament d'altesa reial. Al llarg de la seva vida se li oferiren els trons de Bulgria i de Noruega els quals refus per pressions internacionals.

Nascut a la finca que molts anys desprs ell heretaria, Bernstorff, el dia 27 d'octubre de 1858, era fill del rei Cristi IX de Dinamarca i de la princesa Llusa de Hessen-Kassel. Nt per via paterna del duc Frederic Guillem de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg i de la princesa Llusa Carolina de Hessen-Kassel i per via materna del prncep Guillem de Hessen-Kassel i de la princesa Carlota de Dinamarca.

Valdemar fou educat al Palau Reial de forma parallela amb la seva germana petita, la princesa Thyra de Dinamarca. Les relacions familiars amb les cases reials russes, la seva germana era l'esposa del tsar Alexandre III de Rssia; anglesa, la seva germana era la muller del rei Eduard VII del Regne Unit; i grega, el seu germ era el rei Jordi I de Grcia; possibilitaren que Valdemar viatgs per tot Europa i es relacions amb els cercles de la ms selecta reialesa. 

El 22 d'octubre de 1885 es cas al Castell d'Eu a (Frana) amb la princesa Maria d'Orleans, filla del prncep Robert d'Orleans i de la princesa Francesca d'Orleans. La parella s'establ a Copenhaguen i tingueren cinc fills:



 SAR el prncep Aage de Dinamarca, nat a Copenhaguen el 1887 i mort a Taza (Marroc) el 1940. Es cas el 1914 a Tor amb la comtessa Mathilda Calvi dei Conti di Bergolo.

 SAR el prncep Axel de Dinamarca, nat a Copenhaguen el 1888 i mort el 1964. Es cas amb la princesa Margarida de Sucia el 1919 a Estocolm.

 SAR el prncep Eric de Dinamarca, nat a Copenhaguen el 1890 i mort a Copenhaguen el 1950. Es cas amb Lois Frances Booth a Ottawa el 1921.

 SAR el prncep Viggo de Dinamarca, nat a Copenhaguen el 1893 i mort el 1970. Es cas amb Eleanor Margaret Green el 1924 a Nova York.

 SAR la princesa Margarida de Dinamarca, nada el 1895 a la finca de Bernstorff i morta el 1992 a Brodrehoj. Es cas amb el prncep Ren de Borb-Parma a Copenhaguen el 1921. ;

Valdemar realitz al llarg de la seva vida una llarga i fructfera carrera naval a la Marina danesa. Apassionat del mar i de la navegaci encoman aquesta passi a diferents membres de la famlia reial entre els quals hi destaca el prncep Jordi de Grcia amb qui mantingu una especial relaci. 

A Valdemar se li ofer ocupar el tro de Bulgria desprs de la caiguda del prncep Alexandre de Battenberg per un desacord entre les potncies li ho priv. Anys desprs se li torn a oferir un tron, aquesta vegada el de Noruega, per ell no l'accept i finalment l'ocup el seu nebot, el prncep Carles de Dinamarca.


.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91616" title="Buguenvllea" nonfiltered="1422" processed="1410" dbindex="36521">

Buguenvllea (Bougainvillea) s un gnere amb 18 espcies de plantes originries de les regions tropicals i subtropicals de l'Amrica del sud i s'estenen des de Brasil al Per i cap al sud fins a la regi del Chubut a l'Argentina. Va ser descobert al Brasil, el 1767, per Philibert Commerson naturalista de l'expedici de Louis Antoine de Bougainville.

Sn plantes enfiladisses o lianes de fins a 12 metres de llarg. De fulla persistent o no segons les condicions climtiques. Fulles alternes de fins a 13 cm de llarg i 6 d'ample.

s un gnere molt utilitzat en jardineria en zones de clima mediterrani, per exemple en les estacions de tren.

Aparentment fan gran quantitat de flors per en realitat sn fulles modificades brctees amb colors vistosos. Les autntiques flors sn blanques i poc destacades i fan fruits en forma d'aqueni.

Les buguenvllees necessiten sol directe per prosperar sn molt poc atacades per insectes i malalties. 
 


 Enllaos externs .

Germplasm Resources Information Network: Bougainvillea ;
Bougainvillea spinosa in Argentina ;
Flora Brasiliensis: Bougainvillea ;
Bougainvillea Indoor Bonsai Tree: Bougainvillea ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91617" title="Benimmet" nonfiltered="1423" processed="1411" dbindex="36522">












Benimmet s una pedania deValncia, inclosa en el barri dels Poblats de l'Oest, que limita pel nord i junt amb el cam vell de Llria amb el municipi de Burjassot per mitj dels carrers Dr.Bon, Alpont i Ramn Juan; i per l'Oest a travs de l'Horta amb el barri de Beniferri (Cam Fondo). Al sud  fins a la squia de Mestalla , amb el barri de Campanar, i a l'oest amb el municipi de Paterna pel barranc d'Endola, el que fa un total  de 300 hectrees. 

Fins a l'any 1882  va ser un poble independent, moment en qu va ser annexionat per Valncia d'acord amb una llei que permetia a les ciutats annexionar-se a municipis limtrofs a elles amb menys de 2000 habitants ; a causa d'a, en l'actualitat, el collectiu Benimmet Poble va iniciar a finals de la dcada dels 90 un procs de segregaci del Cap i Casal del Pas Valenci.

En el seu territori es troba ubicada part de la  Fira de Mostres de Valncia i el Veldrom Municipal Lluis Puig. s a mes el lloc de naixement de l'arquitecte Santiago Calatrava.

Enllaos externs.
Informaci sobre Benimmet ;
Benimmet poble ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91618" title="Jean-Baptiste Lully" nonfiltered="1424" processed="1412" dbindex="36523">

Jean Baptiste Lully - nat Giovanni Battista Lulli - (Florncia, 28 de novembre de 1632 - Pars, 22 de mar de 1687), va ser un compositor francs d'origen itali, Sobreintendent de la Msica de Llus XIV de Frana.

Per les seues dots com a msic i com a organitzador, aix com de cortes i intrigant, Lully va dominar tota la vida musical en Frana a l'poca del Rei-Sol. Va ser l'origen de moltes formes musicals, que b va organitzar o concebre: la tragdia lrica, el gran motet, l'obertura a la francesa, etc. La seua influncia sobre la msica europea de l'poca va ser gran, i nombrosos compositors entre els ms grans (Henry Purcell, Georg Friedrich Haendel, Johann Sebastian Bach, Jean-Philippe Rameau) li son deutors d'una o altra manera.

Biografia.
Va arribar a Frana el 1643, entrant com a vailet de cambra de Mademoiselle de Montpensier, que desitjava perfeccionar els seus coneixements de la llengua italiana.

A l'edat de tretze anys, manifestant serioses dots per a la msica, va aprendre a tocar el viol, es va mostrar com un excellent ballar, i va incorporar-se a la Gran Banda dels Violins del Rei, composta per 24 instrumentistes. El 1653, Lully va dansar amb el rei en el Ballet de la Nuit.

A Pars, Lully va seguir els estudis musicals amb Johann Sigismund Kusser, que a Frana es feia anomenar Cousser.

Va obtenir rpidament la direcci d'un nou conjunt musical: La Bande des Petits Violons.

Perfecte cortes i hbil home de negocis, va esdevenir ben aviat primer compositor de la cort, i les seues ries i ballets van consagrar la seua reputaci. Amb el suport de Llus XIV, va esdevenir compositor de cambra i ms tard sobreintendent de la msica reial.

Es va naturalitzar francs el 1661, i pocs mesos desprs es va casar amb Madeleine Lambert, el pare de la qual era director de msica de Mademoiselle de Montpensier.

A partir de 1664, Lully va treballar regularment amb Molire (qui l'anomeva  el lasciu ), creant el gnere de la  comdia-ballet , sense per aix renunciar als  ballets de cort . Per el 1671 es van enfrontar i esdevingueren terribles enemics.

El 1672, Lully va comprar a Perrin el privilegi de l'Acadmie royale de musique. Farcit d'honors i de riqueses, va compondre llavors una tragdia lrica per any aproximadament, eclipsant, pels favors reials de qu gaudia, tots els compositors dramtics de l'poca: Marc-Antoine Charpentier, Andr Campra, Louis-Nicolas Clrambault. El seu llibretista favorit era Philippe Quinault. 

El 1681, Lully va assolir l'apogeu de la seua carrera, amb seu nomenament com a secretari del rei.

Malgrat ser pare de sis fills, era conegut i criticat pels seus enemics per les seues prctiques homosexuals. Llus XIV, com tot home de l'poca que es considerara honest, tenia pnic al que aleshores s'anomenava  el pecat itali . Aix, quan el 1685, les relacions de Lully amb Brunet, un jove patge de la Capella, van fer-se pbliques provocant l'escndol, Lully va perdre part dels favors del rei, qui per exemple no va assistir a les representacions de la darrera pera de Lully, Armide, el 1686. Lully va compondre la seua darrera obra completa, Acis et Galate, pastoral en forma d'pera, per a la cort ms voluble de Llus de Frana, el Gran Delf, fill de Llus XIV.

Va morir de gangrena a Pars el 1687, arran d'una ferida al peu que es va provocar amb el seu  bast de direcci , una llarga i pesada tija que es feia servir per marcar el comps colpejant el terra.

Lully s recordat principalment per la seua contribuci a la msica religiosa i a la msica per a l'escena. Quedar en la histria com a creador de l'pera francesa. Va compondre 14 tragdies lriques, les ms celebrades de les quals sn: Atys (1676), Phaton (1683) i la seua obra mestra Armide (1686). Tan desimbolt a l'esglsia com al teatre, va deixar ms de 20 grans motets, el ms fams dels quals s el Te Deum, de 1677, aix com 11 petits motets d'estil ms italianitzant.

Admirat pels msics del seu temps, va ser interpretat sense interrupci fins a la Revoluci de 1789, i la seua influncia va ser immensa tant sobre els seus compatriotes, com ara Franois Couperin, Marin Marais, Michel-Richard Delalande, Jean-Philippe Rameau, com a la resta d'Europa.

Les tragdies lyriques.


Media.


Referncies.


 Enllaos externs .
 Les seues obres i llurs interpretacions en el Portal CSAR ;
 Jean-Baptiste Lully ;
 16 de gener de 1987: representaci dAtys a l'pera-Comique de Pars ;
 Partitures gratutes disponibles a WIMA;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91622" title="Brctea" nonfiltered="1425" processed="1413" dbindex="36524">

Una brctea o hipsofille s una fulla modificada i especialitzada que parteix de l'eix de la qual surt una flor (o una tija floral) o b la brctea est associada amb una inflorescncia.

Normalment les brctees sn de color verd per de vegades sn acolorides per tal d'atraure insectes pollinitzants, fent la funci que en d'altres plantes fan els ptals, de manera que les brctees acolorides semblen flors com en el cas de la Bougainvillea i la Poinsettia (flor de nadal). 

La presncia de brctees, la seva absncia o la forma que adopten, permeten distingir espcies que poden ser morfolgicament molt similars. Per exemple, en el gnere Lavandula la forma de petites brctees s una caracterstica distintiva entre Lavandula officinalis, L. latifolia i els seus hbrids. 

Tamb, s'anomena brctea a qualsevol fulla situada a la tija immediatament per sota d'una flor, encara que sigui idntica a les vegetatives. Aix, les brctees menudes s'anomenen bractoles, i glumelles en els cereals. 

Un involucre s la reuni de brctees en un verticil. Les famlies apicies i astercies acostumen a tenir involucres.

Una espata s una gran brctea que protegeix la inflorescncia de plantes com les de la famlia areccia (palmeres) i les del gnere Arum. En aquest darrer gnere l'espata sembla un ptal que atrau insectes cap la inflorescncia que forma una mena d'espiga anomenada espdix. 

 Fotos .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91623" title="Lavandula" nonfiltered="1426" processed="1414" dbindex="36525">


Lavandula s un gnere de plantes que compta amb 25-30 espcies dins la famlia Lamiaceae o labiades. Gnere originari de la regi mediterrnia fins l'frica tropical i ndia.

El gnere compta amb plantes anuals, subarbusts o mates i arbusts.

Als Pasos Catalans les espcies ms comunes sn Lavandula stoechas, L.dentata, L.latifolia i L. angustifolia.

Es conreen sobretot els hbrids entre Lavandula latifolia i L.angustifolia que s un conreu tpic de regions de moderada altitud a la Provena.

Tenen usos medicinals (tranquillitzants) i en perfumeria. Per sovint el perfum s una imitaci de sntesi qumica. 
 




 Enllaos externs.
Flora Europaea: Lavandula;
Flora of China: Lavandula;
Selfsufficientish - Lavender Lavandula - Labiatae family. Inclou usos medicinals, conreu i receptes.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91624" title="Paco de Luca" nonfiltered="1427" processed="1415" dbindex="36526">

Francisco Snchez Gmez, ms conegut amb el nom artstic de  Paco de Luca, ( Algesires, Andalusia 1947 ) s un guitarrista espanyol especialitzat en la msica flamenca i la fusi d'aquesta amb el jazz.

Biografia.
Va nixer el 21 de desembre de 1947 a Algesires, provncia de Cadis. La seva mare, "Doa Luca", va influir molt en la vocaci del seu fill, fins al punt d'adoptar el nom artstic amb el qual el coneixien al seu barri d'Algesires, "Paco, el de Luca".

El 1973 es va donar a conixer amb el dis Fuente y cabal. Paco de Luca es feu acompanyar ens aquells moments per percusionistes, la qual cosa donava un aire renovador de la msica flamenca i l'allunyava del flamenc ms clssic. El 1976 amb el seu disc Almoraima es va donar a conixer internacionalment, homenatjant els clssica, i passant a ser considerat un dels millors autors de flamenc, al costat de Camarn de la Isla, i considerat com un dels millors guitarristes de tots els temps.

El 14 de juliol de 2004 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de les Arts.

Discografia parcial.
 Dos guitarras flamencas (1965) amb Ricardo Modrego;
 Dos guitarras flamencas en stereo (1965) amb Ricardo Modrego;
 Doce canciones de Garca Lorca para guitarra (1965) amb Ricardo Modrego;
 Dos guitarras flamencas en Amrica Latina (1967) amb Ramn de Algeciras;
 La fabulosa guitarra de Paco de Luca (1967);
 Hispanoamerica (1969);
 Fantasa flamenca (1969);
 Recital de guitarra (1971);
 El duende flamenco (1972);
 Fuente y caudal (1973);
 En vivo desde el teatro real (1975);
 Almoraima (1976);
 Interpreta a Manuel de Falla (1978);
 Castro Marn (1981);
 Friday Night in San Francisco (1981) amb Al Di Meola i John McLaughlin;
 Solo quiero caminar (1981);
 Passion, grace and fire (1983) amb Al Di Meola i John McLaughlin;
 Live... one summer night (1984);
 Siroco (1987);
 Zyryab (1990);
 Concierto de Aranjuez de Joaqun Rodrigo (1991);
 Live in Amrica (1993);
 The guitar trio (1996) amb Al Di Meola i John McLaughlin;
 Luzia (1998);
 Cositas Buenas (2004);

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de Paco de Luca;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de les Arts 2004;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91628" title="Espgol" nonfiltered="1428" processed="1416" dbindex="36529">


L'espgol o espgol ver(Lavandula angustifolia o Lavandula officinalis) s un arbust de la famlia de les lamicies o labiades.

Caracterstiques.
Planta perenne olorosa amb fulles lanceolades i inflorescncia amb diverses flors blavoses agrupades formant una mena d'espiga laxa. Les tiges sn de secci quadrada. Floreix a principi d'estiu i el fruit s un aqueni. 

s una espcie prpia de la muntanya mitjana, generalment per sobre dels 600 metres d'altitud. La trobem a Catalunya (Pirineu, Catalunya Central i Serralades Litorals) i al Pas Valenci (al nord i a les muntanyes de l'interior), en prats sobre substrat calcari, amb la subespcie pyrenaica. A les illes no la trobem. 

Algunes races de la subespcie angustifolia sn conreades. Es conrea a certa altitud, per tal que l'essncia sigui de qualitat ha de reproduir-se vegetativament escollint les plantes amb millor olor. La reproducci per llavor s difcil ja que la germinaci no passa del 30% i no assegura la qualitat.

Una espcie semblant s el barball (Lavandula latifolia) anomenat tamb espgol mascle que creix en la terra baixa i s ms freqent. Es distingeix de l'espgol en qu el barball t les fulles ms amples (5-8 mm el barball davant de 2-3 mm de l'espgol) i l'inflorescncia ramificada (l'espgol sol tenir els peduncles no ramificats). Tamb hi ha hbrids espontanis o artificials entre aquestes dues espcies (Lavandula x burnati).

Usos.
Medicinal (d'aqu ve el sinnim officinalis, referit a les oficines de farmcia). Tradicionalment s'usa una infusi de flors com a tranquilitzant o inductor a la son.
Perfumeria: s'obt un oli essencial i diversos perfums i colnies. Tamb utilitzat per perfumar la roba fent una pinya amb les fulles agrupades.
La mel monofloral d'espgol molt apreciada i forma part de la mel de l'Alcrria ;
Repelent de mosquits , en canvi atrau les papallones.


 Referncies .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91629" title="Pedra, paper, tisora" nonfiltered="1429" processed="1417" dbindex="36530">
Pedra, paper, tisora, tamb conegut al Jap com a Janken, s un joc de mans usualment jugat pels nens.

Normalment s'utilitza com a mtode de selecci com pot ser tirar els daus i aix triar una persona de manera aleatria per algun propsit, encara que a diferncia de la selecci aleatria, es pot jugar amb habilitat si el joc es fa molt repetidament, perqu un dels jugadors pot reconixer la tctica no aleatria de l'oponent.

El joc consisteix a treure mostrar alhora tots dos jugadors una m formant una de les tres figures que diu el ttol del joc: la pedra se simbolitza amb el puny tancat, el paper amb la m oberta i la tisora amb dos dits aixecats. La tisora talla (i guanya) el paper del contrari, el paper embolica (i guanya) la pedra rival i la pedra esclafa la tisora. Normalment es fa durar el joc fins a tres o cinc victries, prviament acordades.

La cantarella o senyal que dna pas als moviments depn de les variants locals. Existeix un campionat internacional del joc, que combina psicologia de l'adversari i atzar, que se celebra a Toronto des del 2002.

    







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91630" title="Roberto Matta Echaurren" nonfiltered="1430" processed="1418" dbindex="36531">
Roberto Sebastin Antonio Matta Echaurren ( Santiago de Xile 1911 - Civitavecchia, Itlia 2002 ) va ser un pintor xil, considerat l'ltim dels pintors surrealistes.

Biografia.
Va nixer a Santiago de Xile l'11 de novembre de 1911 i va acabar els estudis d'arquitectura. Davant la desillusi de l'exercici d'aquesta professi, a mitjans dels anys 30 va viatjar fins Europa, on va conixer artistes com Salvador Dal, Ren Magritte, Andr Breton i Le Corbusier.

Va ser Breton qui va estimular l'artista xil introduint-lo en el cercle dels principals membres del moviment surrealista de Pars. Matta a partir d'aquell moment va comenar a produir illustracions i articles pels diari surrealista Minotaure. Durant aquesta perode va iniciar l'amistat amb altres artistes contemporanis com Pablo Picasso i Marcel Duchamp.

Un moment decisiu per a la seva carrera artstica es produeix el 1938 quan abandona el dibuix per centrar-se en la pintura a l'oli. En les seves primeres pintures destaca pels patrons difusos de llum i les lnies gruixudes damunt d'un fons particular, dos senyals inconfusibles de la seva obra. Durant les dcades segents la seva pintura reflexa el pertorbador estat de la poltica internacional, utilitzant mquines elctriques i persones atormentades. A partir de la dcada dels 60 va introduir argila a les seves obres pictriques, agregant aix dimensi a la seva distorsi. El treball de Matta va introduir noves dimensions a la pintura contempornia, introduint el vdeo i la fotografia com a mitjans d'expressi.

El 1990 va rebre el Premi Nacional d'Art i el 1992 el Premi Prncep d'Astries de les Arts. El 1995 li fou concedit al Meiji Memorial Hall de Tquio, Jap, el premi Praemium Imperiale.

A partir dels anys 60 va viure regularment a Itlia, morint a Civitavecchia el 23 de novembre de l'any 2002.

Enllaos externs.
  The Art of Matta;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de les Arts 1992;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91632" title="Ligustrum" nonfiltered="1431" processed="1419" dbindex="36532">

Els Ligustrum sn un gnere dins la famlia del les olecies.

Als Pasos Catalans es troben espontanis Ligustrum vulgare anomenat olivereta i com a planta de jardineria la Troana (Ligustrum japonicum i Ligustrum ovalifolium)

El gnere t de  40 a 50 espcies de fulla persistent, semipersistent o caduca. En forma d'arbusts o petits arbres.

El gnere Ligustrum t el centre de diversitat biolgic a Xina`, Himlaia, Jap i Taiwan. Tamb es troben espcies a Europa, nord de l'frica i Australsia.

Descripci.
Flors petites i oloroses reunides en pancula. Quatre ptals i dos estams per sobre del pistil. Fruits en drupa semblants a les de l'olivera.

 
Algunes espcies;
Ligustrum amamianum. Xina.
Ligustrum angustum. Xina.
Ligustrum chenaultii. Xina (Yunnan).
Ligustrum compactum. Himalaia, Xina.
Ligustrum confusum. Himalaia, ;
Ligustrum delavayanum. Xina, Birmnia -Myanmar.
Ligustrum expansum. Xina.
Ligustrum gracile. Xina.
Ligustrum henryi. Xina.
Ligustrum ibota. Jap.
Ligustrum indicum. Himalaia, Indo-Xina;
Ligustrum japonicum. (Troana)Jap, Corea.
Ligustrum leucanthum. Xina.
Ligustrum lianum. Xina.
Ligustrum liukiuense. Taiwan.
Ligustrum longitubum. Xina.
Ligustrum lucidum Xina, Jap, Corea.
Ligustrum massalongianum. Himalaia.
Ligustrum morrisonense. Taiwan.
Ligustrum obovatilimbum. Xina.
Ligustrum obtusifolium (sinnim. L. amurensesia.
Ligustrum ovalifolium (Troana). Jap.
Ligustrum pedunculare. Xina.
Ligustrum pricei. Taiwan.
Ligustrum punctifolium;
Ligustrum quihoui. Xina.
Ligustrum retusum. Xina.
Ligustrum robustum. Xina.
Ligustrum sempervirens. Xina.
Ligustrum sinense Xina, Taiwan.
Ligustrum strongylophyllum. Xina.
Ligustrum tenuipes. Xina.
Ligustrum tschonoskii. Jap.
Ligustrum vulgare Europa, nordoest d'frica, sudest d'sia.
Ligustrum xingrenense. Xina.
Ligustrum yunguiense. Xina.




Referncies.
Flora de Xina: Ligustrum;
Flora de Taiwan: Ligustrum;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91634" title="H. P. Lovecraft" nonfiltered="1432" processed="1420" dbindex="36533">


Howard Phillips Lovecraft va ser un escriptor nord-americ de relats d'horror, fantasia i cincia-ficci. Encara que poc llegit en vida, la seua obra s objecte de culte i d'influncia en molts autors, venerant-se'l dins els seus gneres com a l'aclamat creador dels Mites de Chtulhu i del fams Necronomicon, i un dels precursors de la filosofia del terror csmic.

 Biografia .

Infncia.

Lovecraft va nixer a les 9 del mat el 20 d'agost de 1890 a Providence (Nova Anglaterra), fill de Winfield Scott Lovecraft i Sarah Susan Lovecraft (Susie Phillips), els dos de descendncia anglesa. Educat en l'aristocrcia, des de ben menut li agradava freqentar llocs extranys i apartats on fer volar la imaginaci: en aquests llocs (coves, arbredes ) recreava situacions histriques o es passava hores mirant detallets, que per la resta de persones passaven totalment desaparcebuts, per que a ell el fascinaven, com parar-se a escoltar les fades del bosc o imaginar qu podia existir a l'espai exterior. Potser una de les raons per la qual li agradava tant evadir-se era l'estricte lligam al que el sotmetia sa mare en dir-li que no havia de jugar amb nens de menor categoria o que era lleig i que no lligaria mai.

Famlia.

Quant a la psicologia dels progenitors, les fonts descriuen el pare com un viatjant esbojarrat i doner que mai parava per casa: ficat en tractament mental quan H. P. noms tenia tres anys, va morir de parlisi cinc anys desprs, el 1898; pel que fa a sa mare, la immensa majoria la culpa de tots els desequilibris psicolgics de Lovecraft. Suposadament, desprs de la mort del seu marit aquella hauria descarregat totes la seua frustraci d'una burgesa trista en el seu nic fill, sobreprotegint-lo d'una manera demencial, tractant-lo com si fra l'nic b a la terra i creant-li molts dels transtorns que el durien a buscar altres activitats que anirien apartant-lo del contacte amb el mn.

Aficions.

Una de les aficions de Lovecraft era la lectura, on la biblioteca particular del seu avi matern hi tingu un paper decisiu al respecte: all va descobrir  el paganisme grecollat (amb una versi infatil de la Ilada) i Les mil i una nits quan era menut, encara que als cinc anys es va declarar ateu, convicci que mantingu fins a la mort. Aix va ajudar a que la seua imaginaci es desenvolupara rpidament en comparaci amb la resta de companys de la seua edat, produint-li una falta d'adaptaci: quan els altres volien jugar a espases o a jocs fonamentalment fsics, ell s'estimava ms entreteniments pausats i imaginatius com, per exemple, representacions histriques. Un altre dels gneres que li va apassionar era el de les novelles policaques, que el va portar a formar una agncia de detectius als tretze anys.

Trajectria.

Amb noms quinze anys va escriure la seua primera obra, La bstia a la cova, a la manera dels contes de terror gtic. Encara que la seua mentalitat responia a un racionalisme empirista, a Lovecraft li atraa la literatura imaginativa, segurament influt pel seu esceptiscisme, trencant amb el pessimisme de la soledat i considerant que el pensament hum s l'espectacle ms divertit i entristidor de la Terra. Degut a la falta de constncia i de salut no acabaria mai els estudis superiors, encara que va adquirir coneixements de qumica i astronomia i incls va arribar a escriure en algunes revistes cientfiques.

Maduresa.

La mort de sa mare i la prdua de la riquesa familiar el 1921 el van portar a abandonar la idea de portar una vida dedicada a l'escriptura, obligant-lo a treballar en encrrecs que, en la majoria de situacions, consistien a retocar escrits d'altres autors menys dotats per l'escriptura que ell: grcies a estos treballs va conixer a molts que posteriorment formarien el Cercle de Lovecraft, dels quals cal esmentar Robert E. Howard, Clark Ashton Smith, Robert Bloch, Frank Belknap Long i August Derleth. A travs de la correspondncia als altres escriptors i amics, Lovecraft oferia una personalitat molt diferent de la seua forma de ser en l'intimitat. Aquells el definien com una persona entusiasta, generosa i creativa; un prodigi de la intelligncia, per tamb amb una faceta racista que no va abandonar fins els ltims mesos de la seua vida.

Matrimoni.

El 1924 es cas amb Sonia Green, empleada de la United Amateur Press Association i deu anys ms gran que ell, i es va separar d'ella dos anys desprs. Els motius que argumentava Lovecraft per justificar-ne la separaci eren les grans diferncies entre els dos i els problemes econmics, malgrat els rumors, desmentits per ella, sobre el seu terror a les relacions sexuals. Desprs d'una estada a Brooklyn de dos anys, Lovecraft tornaria a viure a Providence amb les seues ties, per all es voria superat per la sensaci de fracs que l'envolta, abandonant-se a la soledat i a la frustaci. En eixa poca gaudeix de passejades nocturns, que repercutixen en el seu enfonsament personal, i creen una esfera invisible de pors que mai li permetrien recuperar-se.

Mort.

Igual que durant la seua infncia i joventut, la salut de Lovecraft no li proporcionava cap interval de benestar a partir dels trenta anys; les temperatures per baix dels 5 graus li causaven tota classe de molsties. Llegir i escriure, sempre de nit, s l'nic que el mantenia amb vida fins que, el 15 de mar de 1937 (amb quaranta-set anys), moriria a causa d'un avanat cncer de colon (del qual se'n podria haver recuperat si no s'haguera negat a anar al metge) al Jane Brown Memorial Hospital de Providence. La malaltia li va ser diagnosticada un mes abans de la mort. L'enterrament va ser tant precipitat que noms hi acudiren quatre coneguts seus. A la seua tomba es pot llegir I am Providence, que literalment vol dir Jo sc Providence, per que tamb es podria traduir com Jo sc la Providncia.

 Obra .

Traduccions.

De la seua extensa producci se n'han fet unes poques edicions en catal o valenci:

 A les muntanyes de la follia (Glauco, 1985) per Roser Berdagu;
 L'ombra sobre Innsmouth (Glauco, 1989) per Montserrat Canyameres;
 El cas de Charles Dexter Ward (Columna, 1991) per Alfred Bosch;
 L'horror de Dunwich (Tabarca, Valncia 1991) per Elisabeth Mateo i Vicent Galn (ISBN: 84-87636-18-7);




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91635" title="Nomarca" nonfiltered="1433" processed="1421" dbindex="36534">
El nomarca era el governant d'un noms de l'Antic Egipte.

Els normarques van sorgir dels clans formats al neoltic, esdevenint senyors territorials sota una autoritat suprema desprs de la unificaci d'Egipte. 

El crrec era hereditari o vinculat sempre a les mateixes famlies, per quan el poder central era fort el fara nomenava els nomarques sense seguir necessriament l'ordre hereditari. Quan el poder central no podia controlar el pas els nomarques es feien ms independents i poderosos i s'establia una lnia hereditria; alguns nomarques van aprofitar aquestes circumstncies per engrandir o embellir les seves capitals. Alguns van aspirar fins i tot a la corona egpcia.

El nomarca residia a la heka het, i tenia un emblema que el distingia dels altres; els nomarques tenien les seves festes i celebracions locals, i prohibicions rituals i alimentries especfiques. 

Hi havia 22 nomarques a l'Alt Egipte i 20 al Baix Egipte.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91636" title="Ineb Hedj" nonfiltered="1434" processed="1422" dbindex="36535">
Ineb Hedj (La fortalesa blanca) fou el nom del noms I del Baix Egipte. La capital fou Inebhedj (Ineb Hedj) o Mennefer (Memfis, avui Mit Rahim). El noms ja existia vers el 3000 aC i va subsistir fins al nou regne. La seva capital, fou un centre administratiu destacat a travs dels segles. El nom volia dir "Muralles blanques". El nom grec Memfis fou una deformaci del nom egipci de la pirmide de Mennefer (del rei Pepi I). En copte el nom va esdevenir Menfe. Un altre nom egipci, durant l'Imperi mitj, fou Ankh Tawy (la que equilibra les dues terres) per la seva posici estratgica entre el Baix i l'Alt Egipte

Els deus principals foren Ptah, Hathor, (cadascun amb un temple dedicat a la capital, el de Ptah anomenat Hi-Ka-Ptah que vol dir Temple del Ka de Ptah, i aquest nom, deformat pels grecs hauria acabat com Aegyptos donant nom al pas), Sokar i Apis. Altres cultes destacats foren el de la deessa Sakhmet i el seu fill Nefertum (que amb Ptah formaven l'anoemnada triada memfita). Un centre de culte de Sokar (o Sokaris) es trobava a Saqqara.

El noms ocupava la part esquerra del riu entre Gizeh al nord i Dashur al sud (per tant al sud-oest de la moderna ciutat del Cairo) i eren part del seu territori les modernes Saqqara i Mit Rahim entre d'altres. Els limits no sn prou definits per sembla que Memfis ocupava una posici central dins el territori. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91637" title="Sap-res" nonfiltered="1435" processed="1423" dbindex="36536">
Sap-res o Sap-qema (L'escut del sud) fou el nom del noms IV del Baix Egipte. Estava situat entre dos braos del delta del Nil, un de central i el ms occidental, que el separava dels noms de Khensu (Letpolis) i Ament (Lbia). Un bra del riu unia les dues branques i el separava al nord-est de Sap-meh, que tenia com a capital Sais (noms un quants km. separaven el extrem nord del noms d'aquesta ciutat) i al nord-oest de Wa-imnty, capital Hermpolis Parva o Metelis.

El nom grec de la capital no es coneix amb seguretat; Djeka era el centre del culte a Neith i Sapi-Res el de Sobek, que foren els dus principals. El nom egipci de la capital fou a l'Imperi mitj Ptkheka (correspon a la moderna Tant )

A la llista de Seti I no se l'esmenta. Al papir d'Abidos s'esmenten Aq i Ka; aquest darrer nom s probablement derivat del nom religis Hat-ka-ne-Ra, per podria ser tamb el nom del riu del noms de Sais; Aq s situada a la part del noms i podria correspondre a Phthemphu o Taoua. Estrab dona la ciutat de Prosopis; Plini les de Phthemphu i Prosopis; i Claudi Ptolemeu les de Taoua i Nikiou. Prosopis es creu que era pocs km al sud de Sais.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91638" title="Sap-meh" nonfiltered="1436" processed="1424" dbindex="36537">
Sap-meh (L'escut del nord) fou el nom del noms V del Baix Egipte. Estava situat en la part centre-occidental, amb la ciutat de Sais com a capital. Es creu que la ciutat de Buto (de l'oest) situada ms al nord, ja no corresponia a aquest noms. Al papir d'Abidos s esmentat com Sapi-meth. Els seus limits eren: al nord i oest Wa-imnty, a l'est Kaset (Xois), i al sud Sap-res.

Estrab esmenta noms la ciutat de Sais, pero Plini i Claudi Ptolemeu afegeixen Cabasa (grec Kabasa) que estava situada al nord-est de Sais, msd o menys a mig cami entre aquesta ciutat i la de Xois.

La capital Sau correspon a la grega Sais, avui Sa al-Hagar. 

Els dus principals foren  Neith (amb temple a Sais) i Sobek.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91640" title="Kaset" nonfiltered="1437" processed="1425" dbindex="36538">
Kaset o Ka-khas (Brau de la muntanya) fou el nom del noms VI del Baix Egipte. Tenia com a noms vens, al nord-oest Wa-imnty, al sud-oest Sap-meh, al sud-est Anedjty i al nord-est Theb-ka.

La capital fou Khasu (Xois, avui Sakha), i tamb fou important Dep (Buto, avui Tell al-Farain, que algunes fonts situen al noms de Wa-imnty). El papir d'Abidos l'esmenta com Ka-khas. Els autors romans i grecs noms donen com a ciutats a Xois i Hermpolis (Hermpolis Parva de l'est o Bah) que sn esmentades per Plini el Vell i Claudi Ptolemeu, i Ginecpolis (grec Gynaikopolis, llat Gynaecopolis)  esmentada per Estrab i Plini; Andronpolis, que cita Claudi Ptolemeu, no ha estat identificada poositivament .

El deu principal era Ra, que tenia un temple a Xois, i tamb Wadjet (amb temple a Buto).

 Notes .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91641" title="Wa-imnty" nonfiltered="1438" processed="1426" dbindex="36539">
Wa-imnty (arp de l'oest) fou el nom del noms VII del Baix Egipte. Aquest noms estava situat al nord-oest del delta, tenint a l'est el noms d'Ament, a l'est i al sud-est el de Sap-meh (Sais) (del que el separava la branca del Nil anomenda Rosetta) i al sud el de Sap-res arribant fins a la costa. La seva capital fou Metelis, la moderna Damanhur (derivat de Diman-en-Hor o Tema-en-Hor = Ciutat d'Horus), coneguda tamb com Hermpolis Parva de l'Oest (les ciutats vinculades al deu Thot, identificat amb Hermes, rebien el nom d'Hermpolis); el seu nom egipci inicialment fou Behdet, o Per Ha-Nereb i ms tard Tema-en-Hor; en copte fou Tuininhor. El noms apareix esmentat tamb com Nofer-amenti o Nefer Ament 

Metelis era centre del culte de Hu que era el deu principal del noms. Algunes fonts situen en aquest noms la ciutat de Naucratis, una colnia jnica i centre comercial destacat. En posici central estava l'antiga ciutat de Buto de l'oest.

A la llista de Seti I s'esmenten Khebt (que probablement s un santuari del nomo VIII) i Khas (identificada amb Metelis). El noms s'esmenta com Nefer-ament (equivalent a la grega Menelaos) al papir d'Abidos. Estrab assenyala la ciutat de Menelaos; Plini les de Menelaus, Metelis i Ptenethu; i Claudi Ptolemeu les de Menelaus, Metelis i Buto.

 Referncia .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91643" title="Tjeku" nonfiltered="1439" processed="1427" dbindex="36540">
Tjeku o A-bt (Arp de l'est) s el nom convencional assignat al noms VIII del Baix Egipte. Apareix tamb com a Nofer-abti (Nefer abt). Estava situat a l'orient entre Pelusium al nord, i la mar Roja al sud, a les terres a occident dels llacs d'aquesta regi.

La capital fou la ciutat de Tjeku o Per-Atum que correspon a la bblica Pithom de la terra de Goshen (rab Tell al-Maskhuta) i a la grega Heropolis. La ciutat era un centre d'adoraci del du Atum, el principal de la regi. Estrab esmenta en aquest noms la ciutat de Phagroriopolis que estava no molt lluny de Heropolis en direcci sud-est. Ja no apareix com a noms en temps de la dominaci romana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91645" title="Famlia" nonfiltered="1440" processed="1428" dbindex="36541">



Sociolgicament, una famlia s un conjunt de persones unides per llaos de parentiu que sn principalment de tres tipus:

 Matrimoni, normalment d'una parella, o de ms persones en el cas de les societats polgames;
 Filiaci entre pares i fills;
 Relaci entre germans;

Tamb es pot diferenciar la famlia segons el grau de parentiu entre els seus membres:
Famlia nuclear - pares i fills (si n'hi ha);
Famlia patriarcal o extensa - a ms de la famlia nuclear, inclou els avis (moltes vegades considerats els patriarques), oncles, cosins i ms parents de primera lnia consangunia.

Caracterstiques de la famlia.
s controvertit quines caracterstiques sn definitries d'una famlia, ja que aquestes varien en funci de la cultura i l'poca. Per exemple, el parentiu abans noms era sanguini, mentre que ara s'admet l'adopci. A ms a ms, el parentiu est molt lligat als costums de cada regi de manera que una relaci concreta es considera de parentiu en uns indrets i no en altres (sobretot pel que fa a l'anomenada famlia poltica, o la de la parella).

Un altre criteri sol ser la cohabitaci, de manera que es considera nucli familiar les persones que viuen de manera estable en una mateixa casa (la llar com a unitat unitat de recompte administratiu se sol tenir en compte als pasos occidentals per tal d'efectuar clculs econmics i fer previsions socials) per s evident que els familiars poden independitzar-se, viure allunyats i que hi ha gent que comparteix pis sense ser famlia.

Acostuma a haver-hi una relaci d'amor i dependncia entre els membres d'una famlia, per aquests trets sn subjectius i no poden emprar-se per tant per establir una definici. En cultures orientals, la famlia s un clan extens amb vincles i avantpassats comuns.

Terminologia de parentiu.

En antropologia s'usa una terminologia especfica per designar els diferents tipus de parentiu, que se solen representar en un arbre genealgic.Hi hauria sis esquemes principals:
parentiu hawaii: el ms classificador, t en compte parmetres de sexe i generaci;
parentiu sudans: el ms descriptiu, no hi ha dos membres que comparteixin el mateix nom;
parentiu esquimal: sstema hbrid ;
parentiu iroqus: el que ms distingeix entre famlia poltica i sangunia;
parentiu crow: separa la lnia del pare de la de la mare amb noms diferents;
parentiu dravdic: afegeix tabs d'aparellament basats en membres parells i imparells;
A ms a ms, algunes cultures afegeixen a algun d'aquests esquemes l'edat relativa, que permet anomenar amb diferents termes el germ gran i el petit, per exemple.

Estructures familiars.
Segons Emmanuel Todd hi ha tres criteris que defineixen l'estructura final de la famlia, independentment de la terminologia per referir-se als seus membres: les normes de matrimoni, si s endogmic o exogmic;  la simetria entre funcions dels seus membres (rols de gnere, sucessi, bra privilegiat, llinatge....);  i el fet de conviure diverses generacions o no.

La famlia nuclear absoluta, que correspon al 10% del total mundial  i predomina al nord d'Europa, est basada en la llibertat d'acci i convivncia per als fills de la parella. El matrimoni s exogmic i sense gaires regles definides i els lligams poden ser ms o menys forts entre generacions. S'oposa a la famlia nuclear igualitria, una quarta part del total a Europa i pedominant al sud del continent, perqu en aquest model els lligams entre generacions sn ms forts i hi ha ms convincia amb els fills.

La famlia "soca" t relacions d'autoritat basades en l'edat (usualment en un sistema de patriarcat) i predomina al Jap, part d'Europa i les comunitats gitanes o jueves. Sol haver diferncies quant al gnere entre els fills i els vincles amb el llinatge sn molt forts.

La famlia comunitria representa el 40% del total mundial i es basa en relacions entre la famlia extensa i una autoritat parental forta. La igualtat entre els membres de la segona generaci es basa en la seva posici d'acord al cap de la famlia. Pot preferir els matrimonis exogmics (Xina, Cuba, Europa de l'Est) o endogmics (Afganistan, Turquia). A l'India, sobretot els estats del sud, hi ha una variant on l'eix fonamental no s la relaci pare-fills sin entre germ i germana i els matrimonis es pacten amb cosins.

Referncies.


Vegeu tamb.
Incest;
Llinatge;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91647" title="Anedjty" nonfiltered="1441" processed="1429" dbindex="36542">
Anedjty (Andjet) fou el nom del noms IX del Baix Egipte. La capital fou Djedu (Busiris, avui Abusir Bana). Els deus principals eren Osiris i Andjety pero a Busiris, inicialment centre del culte a Osiris i desprs tamb d'Isis,  el temple principal era dedicat a Horus-Khentkhety.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91649" title="Ka-kem" nonfiltered="1442" processed="1430" dbindex="36543">
Ka-kem o Kem-wer (El brau negre) fou el nom del noms X del Baix Egipte. El seu nom no s'esmenta a la llista d'Abidos. Estava situat al nord de Gizeh i Letpolis entre dos braos del Nil (el central i el oriental, just des del comenament del delta. Estrab, Claudi Ptolemeu i Plini el Vell donen com a ciutat destacada, apart de la capital, la de Leontpolis.

La capital fou Hut-hery-ib (Athribis, avui Tell Atrib) situada a la part nord, a la riba del bra central del Nil. 

El du principal del noms era Horus. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91650" title="Ka-heseb" nonfiltered="1443" processed="1431" dbindex="36544">
Ka-heseb (La conta del bou) fou el nom del noms XI del Baix Egipte. A la llista d'Abidos aquest noms s'esmenta amb el nom de Kabasa, derivaci de la paraula Ka-heseb. Estava situat al nord del noms X (Ka-kem) i a l'oest del noms IX (Anedjty) entre dos braos centrals del delta.

La capital fou Pharbaithos, i en algun moment tamb Taremu (Leontpolis, avui Tell al-Mokdam) que els autors classics situen al noms X (Ka-kem); Ni Plini el Vell, ni Estrab, ni Claudi Ptolemeu donen cap ciutat per aquest noms. 

Les principals detats foren Tefnut, Shu i Maahes o Mihos (aquet darrer deu tenia un temple dedicat a la capital).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91653" title="Theb-ka" nonfiltered="1444" processed="1432" dbindex="36545">
Theb-ka o Ka-iw (Vedella i vaca) fou el nom del noms XII del Baix Egipte. Aquest noms fou de creaci tardana i probablement abans formava part del noms IX (Anedjty) la capital del qual es propera (uns km a l'oest) a Sebenitos. A la llista d'Abidos apareix sota el nom de Theb-nuter. 

La capital fou Tjebennetjer (Sebenitos, avui Samanud) i un altra ciutat fou Perhebyt (Behbeit). Plini el Vell i Claudi Ptolemeu donen el nom de la ciutat dOnouphis dins aquest noms.

El deu principal fou Anhur o Onuris amb temple a Sebenitos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91655" title="Heq-at" nonfiltered="1445" processed="1433" dbindex="36546">
Heq-at (ceptre sencer o ceptre de la prosperitat, tamb tradut com a Rei fort) o Aty, fou el nom del noms XIII del Baix Egipte. Esta situat a la part oriental incloent la part sud-oriental del Delta i la part oriental del Egipte Mitj amb centre al que avui s el Caire.

La capital fou Iunu (Helipolis, avui Matariya). Un altra ciutat fou Kheraha (potser la Babilnia d'Egipte dels grecs). En una llista trobada a Edf aquest noms apareix dividit en quatre: An, Hotep-hemt, Shen-khebt, i Men-asi. (Dum. Geog. Ins. I, lxvi.). Estrab, Plini el Vell i Claudi Ptolemeu donen com a nica ciutat important la d'Helipolis.

Els dus principals foren Atum, Iusaas, el brau Mnevis, Hesat i Anubis. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91656" title="Khenty-abt" nonfiltered="1446" processed="1434" dbindex="36547">
Khenty-abt (el mes oriental) fou el nom del noms XIV del Baix Egipte, anomenat en grec Sethroe (llat Sethrois). 
Estava situat al nord-est del Delta, a la part nord del Sina occidental i fins al bra oriental del Delta.

La capital fou Tjaru (Sile, avui Qantara). Zef apareix esmentada a la llista d'Abidos i era el santuari d' Haremakhti al llac de Tanis. Claudi Ptolemeu anomena la ciutat d' Heracleuspolis i la de Tanis (aquesta darrera ciutat tamb l'esmenten Estrab i Plini el Vell per la seva importncia fou tardana i segurament pertany al noms XIX o Am-Pehu). La ciutat ms coneguda fou la fortalesa de Pelusium, que era clau per aturar una eventual invasi d'Egipte procedent de Palestina. 
 
El du principal fou Set.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91658" title="Tehut" nonfiltered="1447" processed="1435" dbindex="36548">
Tehut (Tekh) o Dhewty (Ibis) fou el nom del noms XV del Baix Egipte en grec Hermpolis Parva. Estava situat entre dues branques del Nil al nord-oest del delta oriental, arribant fins a la costa martima i el llac de Damietta. Antigament el noms XVI (Kha) era part d'aquest noms per desprs se'n va separar.

La capital fou Ba'h (Baht) or Weprehwy (Hermpolis Parva, avui Baqliya) que s esmentada com a ciutat principal a la llista d'Abidos. A una llista a Edf s'esmenta la ciutat de Hu. Claudi Ptolemeu anomena la ciutat de Panephusis que fou el nom grec de Baht.

El du principal fou Thoth amb un temple dedicat a Hermpolis Parva.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91659" title="Stephen King" nonfiltered="1448" processed="1436" dbindex="36549">

Stephen Edwin King (21 de setembre de 1947) s un escriptor d'Estats Units conegut per les seves novelles de terror. Els seus llibres solen estar a la llista de best-sellers.

Les histries de Stephen King tenen com a protagonistes personatges de classe mitjana, un nen, o la majoria de vegades, un escriptor. Els personatges viuen la seva vida normal, per els fets sobrenaturals i circumstncies estranyes canvien el curs de la histria. King manifesta un coneixement ambicis del gnere del terror, tal i com mostra en el seu llibre de no ficci anomenat Danse Macabre, que registra un ordre cronolgic de nombroses dcades de treballs notables sobre literatura i cine. Escriu a ms llibres que no podrien ser catalogats en el gnere del terror, com les novelles The Body i Rita Hayworth and Shawshank Redemption (adaptades posteriorment a la pantalla gran com a Stand By Me i The Shawshank Redemption respectivament), a l'igual que La milla verde.

Stephen King va escriure sota el nom de Richard Bachman en molts dels seus llibres on la histria estava basada en un terror ms mental que fsic. "The Long Walk" n's un exemple.

Biografia.

Stephen King va nixer a Portland (Maine), s de descendncia escocesa. Quan tenia dos anys el seu pare va abandonar l'illa. Ruth (mare de Stephen King) el va criar junt amb el seu germ gran David, durant algunes poques travessant problemes econmics. La famlia es va traslladar a Durhma, poble on va nixer Ruth, per tamb van passar una temporada a Fort Wayne (Indina) i Stratford (Connecticut). Va estudiar a "Durham Elementary School" i a "Lisbon High School".

King va comenar a escriure des de molt jove. A l'escola escrivia histries basades en pellcules que havia vist recentment i les venia als seus amics. El negoci no va ser ben vist pels seus professors, que el van obligar a tornar els seus guanys quan el van descobrir. Les histries eren escrites amb la mateixa mquina que el seu germ usava per publicar el seu diari anomenat "Dave's Rag". Aquest treballava amb temes locals, i King contribua la majoria de vegades al projecte. Als tretze anys va descobrir a casa de la seva tieta una caixa molt vella amb llibres del seu pare, la majoria de terror i cincia ficci. Aquests gneres li van cridar l'atenci des del primer moment.

Entre 1966 i 1971, King va estudiar angls a l'Universitat de Main, a Orono i va escriure una columna anomenada "King's Garbage Truck" a la revista de la universitat. Va conixer Tabitha Spruce i es van casar el 1971. King va agafar feines a mig temps per poder-se pagar els estudis, fins i tot en una tintoreria. Va usar la seva experincia per escriure la histria The Mangler. La seva vida a la universitat es veu clarament representada a Hearts in Atlantis.

Desprs d'acabar els seus estudis universitaris amb una llicenciatura d'art en angls i d'obtenir un certificat per poder ensenyar a secundria, King va ensenyar angls a Hampden Academy (Hampden).
Durant aquest perode, ell i la seva famlia van viure en una rulot. Va escriure histries curtes (la majoria publicades a revistes per homes) per poder satisfer les necessitats de la seva famlia. Segons diu la introducci de Carrie, si un dels seus fills tenia un constipat, Tabitha hauria dit bromejant, "Vinga Steve, pensa en un monstre". King va comenar a tenir problemes d'alcoholisme durant una dcada.

Durant aquest perode va comenar a escriure un gran nombre de novelles. Una de les seves idees va ser la d'un jove amb poders psquics. Tot i aix, es va sentir desanimat i la va llenar.

Tabitha va rescatar-li el treball i el va animar a acabar-lo. Desprs de finalitzar la novella, la va titular Carrie i la va enviar a la companyia Doubleday perqu li edits. Va passar el temps i es va oblidar del llibre.
Ms tard va rebre una oferta de compra per 2.500 dlars d'avanat (no un gran avan per una novella, fins i tot aquest temps). Poc temps desprs, el valor de Carrie amb els drets dels manuscrits van ser venuts per 400.00 dlars (200.000 dels quals van ser per a l'editor). Desprs del seu llanament, la seva mare va morir de cncer uter, per va aconseguir llegir la novella abans de morir.

Desprs de la publicaci de The Tommyknockers la famlia i amics de King van decidir ajudar-lo a combatre els seus vicis, li van ensenyar la seva prpia brutcia perqu s'adons del nivell d'addicci a qu havia arribat: hi havia llaunes de cervesa, cigarretes, cocana, xanax, vlium, nyquil i moltes ms coses. Va demanar ajuda i va abandonar completament l'alcohol i les drogues a finals dels anys 80.

Els personatges dels llibres de King han hanat evolucionant amb el pas dels anys:

 Els seus primers treballs (Carrie, The Shining, The Stand), mostraven famlies de classe treballadora que havien de lluitar contra problemes econmics.

 A finals dels anys 1980, els seus treballs presentaven persones de classe mitjana, com professors o autors.

 A finals dels anys 1990, els personatges eren pilots d'avions, escriptors o altres oficis semblants.

 Accident de cotxe .
L'estiu de 1999, King es trobava a la meitat d'una novella anomenada On Writing: A Memoir of the Craft. En aquest perode, havia acabat la secci de memries i havia abandonat el llibre per uns divuit mesos, a causa de la inseguretat de com continuar o si molestaria a tercers. King relata que va ser el primer llibre que va haver d'abandonar des que va escriure The Stand dcades abans. Havia pres la decisi de continuar amb el llibre, el 17 de juny, va escriure una llista de preguntes que li havien fet amb freqncia sobre la seva forma d'escriure, al mateix temps que altres que li hauria agradat que li haguessin fet; el 18 de juny, va escriure quatre pgines de l'esmentat llibre.

El 19 de juny, a les 4:30 de la tarda aproximadament, King caminava pel voral dret de la ruta 5 de North Novell. El conductor Bryan Smith, distret per un rottweiler incontrolat que es movia a la part posterior del seu cotxe marca Dodge Caravan de 1985, va atropellar King, que va aterrar en una rasa d'uns 4 metres de profunditat del paviment de la carretera de la ruta 5.

L'ajudant del comissari del comtat d'Oxford, Matt Baker, va gravar una cinta en la qual els testimonis deien que el conductor no condua massa rpid ni amb imprudncia. Baker tamb va informar King que havia estat atropellat per l'esquena. A la pgina web oficial de Stephen King es comenta que aix no s veritat, ja que King caminava de cara al trnsit.

King estava prou conscient per donar els nombres de telfon de la seva famlia a l'ajudant del comissari per a poder contactar amb ells, tot i que estava patint un dolor considerable. L'escriptor va ser portat a l'Hospital Northern Cumberland per a portar-lo des d'all a l'Hospital Central de Maine amb helicpter. Les seves ferides -el pulm dret collapsat, mltiples fractures a la cama dreta, laceraci del cuir cabellut i un maluc trencat- el van mantenir a l'hospital fins al 9 de juliol, gaireb tres setmanes ingressat.

Aquest mateix any, King va acabar la major part de From a Buick 8, novella on un dels protagonistes resulta mort en un accident de cotxe. De les terrorfiques semblances amb el seu propi accident, King diu que va intentar "donar massa importncia al fet". La novella Misery, escrita el 1987, tamb tracta d'un escriptor que es fereix de gravetat en un accident de cotxe, tot i que la novella tracta sobre la malaltia mental d'un fan de l'escriptor.

Desprs de cinc operacions en deu dies i terpia fsica, King va poder reprendre la novella On Writing que havia hagut de deixar a mitges a causa de l'accident, tot i que encara patia dolors al maluc i noms  podia seure durant quaranta minuts fins que el dolor es fes insuportable. El seu estat fsic ha millorat des d'aleshores.

L'advocat de King i dues persones ms van comprar la furgoneta de Smith per 1.500 dlars per impedir que fos subhastada per Internet. Smith, un operari de la construcci amb baixa laboral va morir el setembre de l'any 2000 mentre dormia, a l'edat de 43 anys.

Estil.
Al llibre On Writing: A Memoir of the Craft, King descriu el seu estil d'escriptura de gran longitud i profunditat. Creu que per fer una bona histria s'ha de crear una petita llavor i deixar que la histria creixi i es desenvolupi a partir d'aqu. Generalment comena les seves histries sense saber com acabaran.

s conegut per la seva qualitat de detalls, continutat i referncies internes; moltes de les seves histries es veuen lligades per personatges secundaris, pobles ficticis o fets de llibres passats.

Els seus llibres contenen referncies a la histria i cultura dels Estats Units, particularment a la part ms fosca i horrorosa d'aquesta. Les referncies estan plasmades amb histries dels personatges, en les quals s'expliquen alguns dels seus temors. Algunes referncies inclouen el crim, la guerra (especialment la del Vietnam), i el racisme.

King utilitza un estil de narraci bastant normal, referint-se als seus fans com a "lectors constants" o "amics i vens". El seu estil contrasta els temes obscurs amb les histries.

Stephen King t una senzilla frmula per poder escriure b: "Llegeix quatre hores al dia i escriu quatre hores al dia. Si no trobes temps per fer-ho no et podrs convertir en un bon escriptor".

Visi del mn.

Les novelles de King estan construdes basant-se en una visi constant del mn, descrita ms clarament a Insomnia i The Dark Tower. En aquesta visi, descriu l'existncia metafrica d'una torre fosca, ubicada en un paisatge de flors vermelles. En aquesta torre hi ha diversos nivells, amb entitats a cada un. Algunes sn hostils, altres bones. Moltes de les seves novelles prenen lloc en aquest univers fictici, i alguns personatges es relacionen amb fets d'altres histries.

Aquest concepte est basat en el pensament de Lovecraft i els seus mites.

Actualment.
El 1996, King va guanyar el premi 0. Henry Award per la seva histria "The Man in the Black Suit". El 2003, King va ser honorat amb el premi a la trajectria de National Book Awards, que va causar un avalot entre la comunitat literria per l'elecci de l'escriptor, especialment per part del crtic literari Harold Bloom.

Stephen King va escriure sis llibres amb el pseudnim de Richard Bachman. King va fer un enterrament fals per Bachman desprs que el secret fos descobert, la qual cosa va inspirar el llibre The Dark Half. King va escriure una histria curta sota el nom de John Swithen, The Fifth Quarter, que es va tornar a publicar el 1993 sota el nom de Stephen King

El 2002, King va anunciar que deixaria d'escriure, motivat aparentment per la frustraci de les seves lesions, que l'incomodaven i li reduen l'energia. Des d'aleshores ha escrit alguns llibres per a un ritme menor que abans. 

Des del 2003, King ha donat el seu punt de vista sobre la cultura popular en una columna de l'ltima pgina de la revista Entertainment Weekly, normalment cada tres setmanes. La columna es titula The Pop Of King, una referncia a The King of Pop ("el rei del pop" en angls), Michael Jackson.

L'octubre de 2005, King va firmar un contracte amb Marvel Comics; seria el seu primer projecte oficial, ja que als anys 80 va participar en un cmic per lluitar contra la fam d'frica. La idea seria estendre la seva srie The Dark Tower. La srie la illustrar l'artista Jae Lee, guanyador del premi Eisner. Marvel va anunciar que el projecte s'endarreriria fins al 2007, perqu King tingus el temps i la dedicaci necessaris.

El gener de 2006 King va aparixer a la primera entrega de Amazon Fishbowl, presentada per Bill Maher.

Famlia.
Stephen King viu a Bangor (Maine) amb la seva esposa Tabitha King, que s novellista. T una altra casa al districte Western Lakes de Main. King passa l'hivern a la seva mansi amb vistes al mar ubicada a Sarasota (Florida). Fa poc va construir-se una casa a Connecticut. Els seus tres fills Naomi Rachel, Joe Hill (que apareix a la pellcula Creepshow) i Owen Phillip, sn majors d'edat i s'han independitzat. Owen va publicar el 2005 la seva primera collecci d'histries titulada We're All in This Together: A Novella and Stories.

Altres escriptors.
King s un gran admirador de l'escriptor Lovecraft i ha usat diverses de les seves tcniques (com la connexi d'histries dels seus llibres, l's de retalls de diari, transcripcions de prova, altres materials de documentaci i l's de pobles ficticis com "Castle Rock" i "Derry") a les seves novelles, per es diferncia d'aquest per la seva caracteritzaci extensa, un dileg efectiu i histries amb bons finals, tot aix inexistent als relats de Lovecraft.

Edgar Allan Poe, un dels pares del gnere del terror contemporani, ha tingut una gran influncia a les histries de King. Un bon exemple s The Shining. El text extret del mateix, "I la mort vermella va dominar sobre totes les dems," (en angls "And the red death held sway over all,") recorda l'original, "I la foscor i la decadncia de la mort vermella mantenen un domini illimitat per sobre dels altres" (en angls "And Darkness and Decay and the red Death held illimitable dominion over all,") contingut a l'obra La mscara de la muerte roja de Poe. La novella de King s anloga al petit relat de Poe d'una forma fora precisa. Els dos escriptors comparteixen l's dels Doppelgnger, tot i que el tema est present a la majoria d'obres de terror i no es pot especificar un sol autor. A ms, l'argument del relat curt titulat Dolan's Cadillac s en comparaci gaireb idntic a la novella de Poe anomenada The Cask of Amontillado), parafrasejant el fams allegat de Fortunato , "per l'amor de Du, Montresor!" (en angls "for the love of God, Montresor!"=

King ha declarat la seva admiraci per un autor menys prolfic: Shirley Jackson. La novella Salem's Lot comenat amb la cita del llibre The Haunting of Hill House de Jackson. Tony, un amic imaginari de The Shining t certa relaci amb un altre amic imaginari, tamb anomenat Tony, del llibre Hangsaman de Jackson. Tamb hi ha algunes similituds entre els personatges Carrie de Carrie i Eleanor de The Haunting of Hill House. King va declarar que Carrie estava basada en dues vctimes d'abs escolar a l'escola que va conixer. Una escena fonamental de Storm of the Century est basada en el llibre de Jackson titulat The Lottery.

I finalment, una de les seves influncies va ser John D. MacDonald. King ha estat un gran fan de MacDonald al llarg de la seva vida, i el deute que deu al vell escriptor sembla clara. De la mateixa manera que King s un mestre del gnere del terror, MacDonald s bastant popular en el gnere criminalstic. King va aprendre molt de l'art de penetrar a la ment dels personatges, usat per MacDonald. La manera en qu els dos escriptors descriuen els personatges, tot i que de diferent estil, sn fora semblants. King i MacDonald demostren una gran dedicaci al seu treball, dedicant-hi fora hores diriament. King ha dedicat la novella Sun Doc a MacDonald, dient "Et trobo a faltar, vell amic."

Per la seva popularitat, King se sol comparar amb Dean Koontz], i alguns admiradors desitgen llegir un llibre escrit per tots dos. Ambds escriptors han declarat la impossibilitat del projecte, la ra principal s l'hbit de King de tenir personatges amb una vida miserable, i Koontz t l'habit d'escriure finals felios per a la majoria dels seus llibres.

King ha escrit dues novelles collaborant amb Peter Straub, The Talisman i Black House.

King ha comentat que tenen previst escriure el tercer i ltim llibre de la saga, per no ha proposat cap data.

A ms a ms, King ha escrit la novella de no-ficci Faithful amb el novellista Stewart O'Nan.

 Bibliografia .
(entre claudtors, l'edici catalana);
 Novelles i llibres de ficci .

 1974 Carrie Laertes, 1988; La Magrana, 1999;
 1975 Salem s Lot;
 1977 Rage (com a Richard Bachman);
 1977 The Shining;
 1978 Night Shift (narracions);
 1978 The Stand;
 1979 The Dead Zone;
 1979 The Long Walk (com a Richard Bachman);
 1980 Firestarter;
 1981 Cujo;
 1981 Road Work (com a Richard Bachman);
 1982 The Dark Tower I: The Gunslinger;
 1982 Different Seasons (narracions);
 1982 The Running Man (com a Richard Bachman);
 1983 Christine;
 1983 Pet Sematary d'animals, Enciclopdia Catalana / Columna, 1994;
 1983 Cycle of the Werewolf (illustrat per Bernie Wrightson);
 1984 The Talisman (escrit amb Peter Straub);
 1984 Thinner (com a Richard Bachman);
 1985 Skeleton Crew ;
 1985 The Bachman Books (narracions);
 1986 It;
 1987 The Eyes of the Dragon;
 1987 Misery Columna, 1993);
 1987 The Dark Tower II: The Drawing of the Three;
 1988 The Tommyknockers;
 1988 Dark Visions (tamb conegut com The Skin Trade, Night Visions 5 i Dark Love) (escrit amb la collaboraci de George R. R. Martin i Dan Simmons);
 1989 The Dark Half;
 1989 Dolan's Cadillac (edici limitada);
 1989 My Pretty Pony (edici limitada);
 1990 The Stand: The Complete & Uncut Edition;
 1990 Four Past Midnight (narracions);
 1991 Needful Things;
 1991 The Dark Tower III: The Waste Lands;
 1992 Gerald's Game;
 1993 Dolores Claiborne;
 1993 Nightmares & Dreamscapes (narracions);
 1994 Insomnia;
 1995 Rose Madder;
 1995 Umney's Last Case;
 1996 The Green Mile (originalment publicat com una srie mensual consistent en sis parts: The Two Dead Girls, The Mouse on the Mile, Coffey's Hands, The Bad Death of Eduard Delacroix, Night Journey i Coffey on the Mile);
 1996 Desperation;
 1996 The Regulators (com a Richard Bachman) ;
 1997 Six Stories (narracions);
 1997 The Dark Tower IV: Wizard and Glass;
 1998 Bag of Bones;
 1999 Storm of the Century;
 1999 The Girl Who Loved Tom Gordon;
 1999 The New Lieutenant's Rap (edici limitada);
 1999 Hearts in Atlantis;
 2000 Secret Windows;
 2001 Dreamcatcher Edicions 62, 2001;
 2001 Black House (seqela de The Talisman; escrit amb Peter Straub) ;
 2002 From a Buick 8;
 2002 Everything's Eventual: 14 Dark Tales (narracions) s definitiu: Catorze contes obscurs, Edicions 62, 2003;
 2003 The Dark Tower I: The Gunslinger (edici revisada) ;
 2003 The Dark Tower V: Wolves of the Calla;
 2004 The Dark Tower VI: Song of Susannah;
 2004 The Dark Tower VII: The Dark Tower;
 2004 The Girl Who Loved Tom Gordon;
 2005 The Colorado Kid;
 2005 Trangressions (escrit amb altres autors i editat per Ed McBain);
 2005 Salem's Lot: Illustrated Edition;
 2006 Cell mbil, Edicions 62, 2006;
 2006 Lisey's Story;

 Obres de no ficci .

 1981 Danse Macabre;
 1988 Nightmares in the Sky;
 2000 On Writing: A Memoir of the Craft;
 2005 ;

 Audiollibres originals .
 2000 Blood and Smoke ;
 2006 Stationary Bike ;

 Llibres electrnics originals .
 2000 Riding the Bullet;
 2000 The Plant: Book 1-Zenith Rising;

 Cmics .
 1982 Creepshow (illustrat per Bernie Wrightson);
 2006 The Secretary of Dreams (una edici limitada a dos volums, el primer va ser llanat la primera meitat de l'any 2006);
 2007 The Dark Tower (srie en forma de cmic que es llana mensualment, dibuixada per Jae Lee, publicada per primer cop per Marvel Comics el febrer del 2007);

 Llibres mai publicats .
 1959 Charlie (novella curta mai publicada);
 1963 The Aftermath (novella no publicada);
 1970 Sword in the Darkness (novella no publicada);
 1973 Blaze  (novella no publicada);
 1974 The House on Value Street (ni publicada ni acabada);
 1976 Welcome to Clearwater (ni publicada ni acabada);
 1976 The Corner (ni publicada ni acabada);
 1977 Wimsey (ni publicada ni acabada);
 1983 The Leprechaun (ni publicada ni acabada);
 1983 The Cannibals (tamb conegut com Under the Dome) (no publicada, majoritriament no acabada);
 1984 Keyholes (ni publicada ni acabada);
 1996 The Pretender (ni publicada ni acabada);

Llibres sobre Stephen King.
 The Many Facets of Stephen King, Michael R. Collings, Starmont House, 1985, ISBN 0930261143;
 The Shorter Works of Stephen King, Michael R. Collings with David A. Engebretson, Starmont House, 1985, ISBN 093026102X;
 Stephen King as Richard Bachman, Michael R. Collings, Starmont House, 1985, ISBN 0930261003;
 The Annotated Guide to Stephen King: A Primary and Secondary Bibliography of the Works of America s Premier Horror Writer, Michael R. Collings, Starmont House, 1986, ISBN 0930261801;
 The Films of Stephen King, Michael R. Collings, Starmont House, 1986, ISBN 0930261100;
 The Stephen King Phenomenon, Michael R. Collings, Starmont House, 1987, ISBN 0930261127;
 Horror Plum'd: An International Stephen King Bibliography and Guide 1960-2000, Michael R. Collings, Overlook Connection Press, 2003, ISBN 1-892950-45-6;
 Stephen King Is Richard Bachman, Michael R. Collings, Overlook Connection Press, March 2008, ISBN 1-892950-74-X;


 Pellcules basades en llibres de Stephen King .
Diverses obres de Stephen King han estat portats al cinema, aquests sn:
 1970s .
1976 Carrie;
1979 'Salem's Lot;

 1980s .
1980 The Shining;
1982 Creepshow (consisteix de cinc pellcules curtes: "Father's Day," "The Lonesome Death of Jordy Verrill," "Something to Tide You Over," "The Crate," i "They're Creeping Up On You");
1982 The Boogeyman (Pellcula curta);
1983 Cujo;
1983 The Dead Zone;
1983 Christine;
1983 Disciples of the Crow (basat amb Children of the Corn)(pellcula curta);
1983 The Woman in the Room (pellcula curta per part de Frank Darabont);
1984 Children of the Corn;
1984 Firestarter;
1985 Cat's Eye (consisteix de tres pellcules curtes: "Quitters, Inc.," "The Ledge," i"The General", l'ltim d'aquests s original);
1985 Silver Bullet (basat amb Cycle of the Werewolf);
1985 Stephen King's Nightshift Collection (consisteix de dues pellcules curtes: "The Woman in the Room" i "The Boogeyman" (i, en algunes edicions, Strangehold, que no t res a veure amb King; noms s'ha llenat com a video);
1985 Word Processor of the Gods (episodi de Tales from the Darkside);
1986 Gramma (episodi de The Twilight Zone);
1986 Maximum Overdrive (basat amb "Trucks"; dirigida per King);
1986 Stand By Me (basat amb "The Body");
1987 Creepshow 2 (consisteix de tres pellcules curtes:"Old Chief Wood'n'head," "The Raft," i "The Hitchhiker");
1987 A Return to Salem's Lot (Seqela de  'Salem's Lot);
1987 The Running Man;
1987 The Last Rung on the Ladder (pellcula curta);
1987 Sorry, Right Number (episodi de Tales from the Darkside);
1989 Pet Sematary;

 1990s .
1990 The Cat From Hell (pellcula curta que s part de Tales From The Darkside - The Movie);
1990 Graveyard Shift;
1990 It';
1990 Misery;
1990 The Moving Finger;
1991 Golden Years (mini-sries de televisi originals);
1991 Sometimes They Come Back;
1992 The Lawnmower Man;
1992 Sleepwalkers (escrit especialment per la pellcula, no est basada en res);
1993 The Dark Half;
1993 Needful Things (tamb llenada la versi de tres hores anomenada"Director's Cut");
1993 The Tommyknockers (minisries);
1994 The Shawshank Redemption (basat amb "Rita Hayworth and Shawshank Redemption");
1994 The Stand (minisries);
1995 The Langoliers (minisries);
1995 The Mangler;
1995 Dolores Claiborne;
1995 Stephen King's Nightshift Collection (consisteix de tres pellcules curtes, noms una t a veure amb King: "Disciples of the Crow" (basat amb Children of the Corn), "The Night Waiter," i "Killing Time;" algunes versions noms tenen dues pellcules);
1995 The Outer Limits (episodi de televisi "The Revelations of Becka Paulson" basat amb aquesta histria);
1996 Thinner;
1997 The Shining (mini-sries de televisi);
1997 Ghosts (video de msica);
1997 The Night Flier;
1997 Quicksilver Highway;
1997 Trucks;
1998 Chinga (episode of The X-Files);
1998 Apt Pupil;
1999 The Green Mile;
1999 The Rage: Carrie 2;
1999 Storm of the Century (minisries de televisi orignals);
1999 Llamadas (Versi espanyola de Sorry, Right Number)(pellcula curta);

 2000s .
2000 Paranoid (basat amb un poema)(pellcula curta);
2001 Hearts in Atlantis;
2001 Strawberry Spring (pellcula curta);
2002 Rose Red (minisries de televisi originals);
2002 The Dead Zone (sriesde televisi);
2002 Night Surf (pellcula curta);
2002 Rainy Season (pellcula curta);
2002 Carrie;
2003 Dreamcatcher;
2003 The Diary of Ellen Rimbauer (pellcula de televisi);
2003 Autopsy Room Four (pellcula curta);
2003 Here There Be Tygers (pellcula curta);
2003 The Man in the Black Suit (pellcula curta);
2004 Secret Window;
2004 Kingdom Hospital (sries de televisi);
2004 'Salem's Lot (minisries de televisi);
2004 Luckey Quarter (pellcula curta);
2004 The Secret Transit Codes of America's Highways (pellcula curta basada amb All That You Love Will Be Carried Away)*;
2004 All That You Love Will Be Carried Away (pellcula curta);
2004 Riding the Bullet;
2006 Desperation (Minisries de televisi);
2006 Nightmares and Dreamscapes: From the stories of Stephen King;
2006 (anunciat) 1408;
2006 (preproducci) The Girl Who Loved Tom Gordon;
2006 (anunciat) Black House;
2006 (preproducci) From a Buick 8;
2006 (preproducci) Creepshow;
2007 Bag of Bones;
2007 Cell;
2007 (en producci) The Talisman;

Referncies.


 Enllaos externs .
 Lloc web oficial de Stephen King ;
 100 llibres recomenats per Stephen King ;
 100 pellcules recomenades per Stephen King ;
 Crtiques de les pellcules basades en obres de Stephen King ;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91661" title="Kha" nonfiltered="1449" processed="1437" dbindex="36550">
Kha o Hat-mhyt (el Dof) fou el nom del noms XVI del Baix Egipte. Antigament va formar part del noms XV (Tehut) per desprs va quedar separat. Esta situat al la part central de l'orient del Delta limitant al nord amb la mar, a l'est amb el noms XIX (Am-Pehu), al sud amb el noms XI (Ka-heseb) i a l'oest amb el noms XV (Tehut). A la llista de Seti I se l'esmenta com Hap que era una ciutat del noms.

La capital fou Djedet (Mendes) a la vora del bra del riu que formava el lmit occidental. Estrab i Plini el Vell esmenten Mendesion o Mendesium i Claudi Ptolemeu una ciutat de nom  Thmuis.

Els dus principals foren Banebdjed (amb temple a Mendes) i Hathehyt.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91662" title="Semabehdet" nonfiltered="1450" processed="1438" dbindex="36551">
Semabehdet o Sma-behudet (el tron) fou el nom del noms XVII del Baix Egipte. Estava situat al nor de la part central del Delta (cap a l'est) i a l'oest del llac de Damietta. Com era habitual el seu territori estava entre dos braos del riu Nil. 

La capital fou Semabehdet (Behdet o Dispolis Parva, avui Balamun o Tell Balamun). A la llista de Seti I apareix esmentada la ciutat de Hu a la vora del bra occidental. Claudi Ptolemeu parla de Pakhnumunis i Plini el Vell i Estrab no esmenten cap ciutat.

El du principal fou Horus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91663" title="Am-Khent" nonfiltered="1451" processed="1439" dbindex="36552">
Am-Khent (Prncep del sud) fou el nom del noms XVIII del Baix Egipte. Estava situat a la part dud-oriental del Delta, a l'oest del bra oriental. Formava una illa entre dos braos que s'estenia al nord-est ms enll del bra oriental;  tenia a l'occident el noms X (Ka-kem), a l'est el XX (Sopdu) i al sud el XIII (Heq-at), mentre el nord no est ben definit.

La capital fou Bast (Bubastis, prop de la actual Zagazig).

El du principal fou Bast amb temple dedicat a Bubastis (el santuari estava a l'Iseum a Hat-sera). Els autors clssics que van descriure Egipte, noms esmenten Bubastis com a ciutat destacada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91664" title="Burot" nonfiltered="1452" processed="1440" dbindex="36553">

Un burot s un tipus de baldufa tradicional, estesa arreu el mn, feta de fusta que es fa ballar amb una corda, o amb una corretja, que s'enrodilla al seu cos fent un nus molt fcil de desfer en el capoll (un cap de fusta en forma de cilindre d'un centmetre cbic aproximadament situat a la part de dalt de la jugueta. Per fer-lo girar la corda s'enrotlla al cos de la jugueta i es tira amb fora, amb un dit a cada part de la baldufa i l'index al capoll (encara que aquesta pot no ser l'nica forma de tirar-la, segons el joc) mentre s'estira la corda amb els dos dits restants.

El cos d'aquesta baldufa es de fusta i de forma arrodonida, si b la part de dalt s aproximadament semiesfrica i la part de baix en forma de con, o amb una lleugera corba la qual cosa li dona una forma quasi cnica. A la part de baix t una punta d'acer sobre la que es sol fer girar el burot, encara que a vegades es fa girar sobre el capoll. Tradicionalment la punta solia ser aguda, per a l'actualitat s'ha imposat la punta roma.

Quan es tira la baldufa, la corda li fa agafar un moment angular, per la qual cosa, la baldufa gira sobre el seu eix (que va de la punta metllica fins al centre del capoll) que es mant vertical, fins que, sigui per la prdua de l'impuls, sigui per les oscillacions que les irregularitats del sol introdueixen en el seu gir, tomba i perd el que li queda d'impuls fregant per terra. La baldufa, i per tant tamb el burot, car aquest no s ms que una de les formes que pot adoptar aquella, es bassa en el mateix principi que el giroscopi.

Els jocs amb el burot poden ser fer-lo girar dins un espai delimitat pels jugadors, o fer-li fer determinades figures, com agafar-la i fer-la girar sobre la ma, o treure  els burots dels altres jugadors de l'espai limitat on es juga.
















 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91665" title="Am-Pehu" nonfiltered="1453" processed="1441" dbindex="36554">
Am-Pehu (Prncep del nord) fou el nom del noms XIX del Baix Egipte. Esta situat al nord-est del Delta, pero a l'oest del noms XIV (Khenty-abt) on era Pelusium; arribava fins la mar. 

No tenia nom grec i la seva capital s'indica situada a Buto d'Orient (ciutat diferent de la Buto d'Occident al noms V), per probablement la capital era Djanet (Tanis o Avaris avui San al-Hagar) que sovint apareix com a part del noms XIV (Khenty-abt) i es pensa que el noms XIX es va separar de Khenty-abt 

Altres ciutats foren  Imet (avui Tell Nabasha) i Pi-Ramss (Qantir) construda per Seti I i Ramss II. 

El deu principal era Wadjet.

 Nota .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91666" title="Log4j" nonfiltered="1454" processed="1442" dbindex="36555">

log4j s una utilitat de registre basada en Java, i s un dels molts projectes des de l'Apache Software Foundation. S'utilitza principalment com a eina de depuraci.

Enllaos externs.
 Pgina oficial de Log4j ;
 Manual complet del log4j ;
 Log4j Javadocs ;
 Log4j Wiki ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91672" title="Toxicitat" nonfiltered="1455" processed="1443" dbindex="36556">


Toxicitat (del grec           , verinositat) s la mesura del grau en el qual una substncia s txica o verinosa. 

L'estudi del verins s l'objecte de la toxicologia.

La toxicitat es pot referir a l'efecte en tot l'organisme o a una part.

Un concepte central de la toxicologia s la dosi a partir del qual un producte s perjudicial.

Tipus de substncies txiques.

Substncies qumiques: ja sia orgniques o inorgniques;
Toxicitat biolgica: del tipus bacteri o virus molt influt per l'estat del sisteme biolgic. ;
 Agents fsic txics  :fred, calor, soroll, radiacions ionitzants o no ionitzants etc. ;

Mesura de la toxicitat.
LD50, Dosi letal establerta en la qual el 50% dels organismes exposats a un txic moren. 

Enllaos externs.
 Agency for Toxic Substances and Disease Registry;
 Chemical and Other Safety Information   Oxford University;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91676" title="Hercul" nonfiltered="1456" processed="1444" dbindex="36557">



Hercul (llat Herculaneum) fou una ciutat de Campnia a la badia de Npols i al peu del Vesuvi, en un tur entre dos rius. Fou una ciutat secundria la fama de la qual deriva del fet que fou destruda per l'explosi del volc de l'any 79, i se n'han trobat les seves restes en part molt ben conservades.

Els grecs atribuen la seva fundaci a Hrcules per no consta l'establiment de cap colnia grega al lloc en temps histrics, i encara que probablement va rebre pobladors grecs procedents de Nepolis i Cumae, no es pot considerar una ciutat grega. Estrab diu que era una ciutat dels oscs i desprs fou ocupada pels tirrens (etruscs) i pels samnites quan aquests darrers van ocupar Campnia. El 293 aC una ciutat de nom Herculaneum fou ocupada als samnites pel cnsol rom Carvilius per es creu que es tracta d'una ciutat diferent de l'interior. En tot cas va passar a Roma amb la resta de la Campnia i no va jugar cap paper destacat amb excepci de la guerra social quan es va revoltar contra Roma i fou assetjada i conquerida per F. Didius amb l'ajut d'una legi d'hirpins dirigida per Minatius Magius. Es creu que Sulla hi va establir una colnia romana per no s'ha pogut demostrar. 

Fou municipi rom i va posseir una fortificacions importants (Estrab l'anomena phrourion es a dir fortalesa). La ciutat tenia un port dels millors a la costa probablement a Retina.





Sota Ner va patir un terratrmol (63) que la va deixar en part en runes; segurament s el mateix terratrmol que va afectar seriosament Pompeia i que Tcit esmenta l'any 62. L'any 79, el 24 d'agost, la ciutat fou colgada per les cendres de l'explosi del volc Vesuvi. Plini el jove, que era a la ciutat, descriu l'erupci per no n'esmenta el nom de la ciutat. La ciutat no fou reconstruda, per alguns grups de gent es van establir al mateix lloc que va acabar rebent altre cop el nom dHerculaneum, tal com apareix als Itineraris al segle IV. Aquest establiment fou altre cop destrut per un altre erupci el 472 i no torna a ser esmentat.

Les excavacions van comenar el 1738, quan es va trobar un teatre a Resina, i es van seguir a la mateixa Resina (antiga Retina) i a Portici, on es van descobrir diversos objectes, el frum amb dos temples i una baslica; aquesta darrera -se sap per una inscripci- que fou construda per M. Nonius Balbus, pretor i procnsol, que al mateix temps, a costa seva tamb, va restaurar les portes i muralles de la ciutat; els dos temples, un dels quals era dedicat a la mare dels dus (Mater Deum) fou restaurat per Vespasi desprs del terratrmol del 63; l'altre, dedicat a Hrcules, tenia bellssimes pintures murals que sn avui dia al Museu de Npols. Les troballes a Resina i Portici (barriada d'Ercolano a Npols)  foren publicades a  "Le Antichit di Ercolano" sota el patrocini del rei de les Dues Siclies i van tenir forta repercussi. Els objectes van ser portats a museus, principalment al museu de Npols, pero a causa de l'ocupaci del terreny les restes de la ciutat van quedar cobertes altre cop. Modernament, s'han fet ms excavacions i la vida a la ciutat ha pogut ser reconstruda amb fidelitat. A la dcada dels noranta es van trobar uns dos-cents cadvers que havien quedat en la mateixa posici en qu van morir i els esquelets havien estat conservats perfectament per la cendra. La famosa vila dels Papyri, de Lluc Calpurni Pis, sogre de Juli Csar, s la ms anomenada de les villes que s'han trobat a la ciutat, i la biblioteca s'ha pogut reconstruir amb modernes tcniques, tot i que els llibres, principalment de filosofia, sn de menys inters.



 Principals edificis trobats a l'excavaci arqueolgica .

Per ampliar aquest epgraf caldr traduir .































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91679" title="Gianluca Zambrotta" nonfiltered="1457" processed="1445" dbindex="36558">
Gianluca Zambrotta (Como, 1977) s un futbolista itali que actualment juga al FC Barcelona i a la selecci nacional de futbol italiana.
Es dret, per pot jugar a les dues posicions de defensa lateral.

Biografia.
Zambrotta va debutar amb 17 anys al club de la seva ciutat natal, el Como Calcio 1907, disputant la Serie B al 1994. Va comenar a agafar regularitat en l'equip desprs del descens a la Serie C1, el que li va servir perqu l'AS Bari es fixs en ell. 

Pel Bari va fitxar l'any 1997, debutant aix en la Serie A. Des del primer moment es va guanyar la titularitat en un equip que jugava com nou ascendit, el que li va valer per a ser habitual de les convocatries de la selecci italiana sub-21. El seu debut amb la selecci absoluta es va produir al 1999, en un enfrontament davant Noruega, convertint-se en el primer jugador del Bari a vestir la samarreta azzurra en 50 anys. 

AL final de la temporada 1998-99 va fitxar per la Juventus, on s'ha pogut donar a conixer internacionalment. A la temporada 2001-02 va aconseguir la seva primera lliga italiana, que va poder revalidar la temporada segent, encara que aquest any li va quedar l'espina clavada de la final de la Lliga de Campions de la UEFA 2002-03 perduda als penals davant l'AC Milan. 

Al juliol del 2006, al conixer-se la sentncia sobre l'escndol de compra de partits que va condemnar a la Juventus amb el descens a la Serie B, el jugador va fitxar pel FC Barcelona, descartant aix altres ofertes del Reial Madrid i el AC Milan. El FC Barcelona, va confirmar el fitxatge la nit del 21 de juliol, igual que la del seu company a la Juventus Lilian Thuram.

Selecci nacional. 
Desprs del seu debut amb la selecci nacional al 1999 no ha deixat d'acudir a les convocatries, disputant la Eurocopes de Blgica i Holanda a l'any 2000, l'Eurocopa de Portugal al 2004, els Jocs Olmpics de Sidney 2000, la Copa del Mn de Futbol 2002 a Corea del Sud i Jap i finalment al 2006 va guanyar amb la seva selecci el Mundial d'Alemanya 2006.

Palmars.
Clubs.
Juventus
4 (2) Campionats de lliga italians;
2001/2002, 2002/2003, 2004/2005*, 2005/2006* ;
2 Supercopes italianes;
2002, 2003 ;
*Revocades pel cas Moggi.

Futbol Club Barcelona
1 Supercopa d'Espanya;
2005;
1 Copa Catalunya;
2006-2007;

Selecci nacional.
Mundial d'Alemanya 2006.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91681" title="Rosal" nonfiltered="1458" processed="1446" dbindex="36559">

Les rosals (Rosales) sn un ordre de plantes amb flor que est compost per unes 20 famlies i prop de 20.000 espcies. 
 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91684" title="Vodnjan" nonfiltered="1459" processed="1447" dbindex="36560">

Vodnjan (Vodnjan s el nom croat; en istriot s Dignn, en itali, Dignano d'Istria) s una ciutat croata de 3.406 habitants (2001) situada a 10 Km. al nord de Pula, a la pennsula d'stria. El terme municipal t 102 km i 5.651 habitants (2001), i comprn els nuclis de Vodnjan, Galiana, Peroj, Barbariga i Gajana. Una de les principals atraccions turstiques de Vodnjan s l'esglsia de Sant Blai (sv. Blaa), construda a cavall dels segles XVIII i XIX copiant l'esglsia veneciana de Sant Pietro in Castello (dissenyada per Andrea Palladio). 

 Histria .
Desprs de la conquesta romana el segle II aC, el territori al voltant de Pula fou dividit en villa, colnies agrcoles, una de les quals (o una agregaci d'aquestes) form un territori anomenat Vicus Attinianum, que an creixent sota la dominaci romana. La caiguda de l'Imperi rom tingu poques conseqncies a la ciutat, ja que amb els ostrogots i els bizantins la villa conegu una poca d'or. Al 788, Carlemany ocup la pennsula, i hi implant el sistema feudal. Attinianum va aparixer posteriorment en un document de l'any 932, quan les ciutats d'stria es comprometeren a "donar mfores de bon vi" al Dux Pietro Candiano de Vencia a canvi de protecci. El 1209, els vescomtes de Pula cediren la ciutat (Antinianus, Adignanis o Adignano) al patriarca d'Aquileia (en aquells moments, Patriarca d'stria). Pels voltants del 1330, i treient partit de les lluites entre els patriarques i els venecians, set venats  (Vodnjan, Mednjan, Guran, Sveti Kirin, Mandriol, Sveti Mihovil od Banjola i Sveti Lovro) decidiren unir-se i formar un nic municipi, en el lloc on era Vodnjan. En el 1492, la ciutat decid dotar-se d'un Estatut, que testimoni la llengua, els usos i costums i el dret consuetudinari del poble.

Amb la caiguda de Vencia, el 1797, la ciutat fou ocupada pels austracs i el 1800 fou annexada, novament, a Pula. Desprs de passar per mans franceses (1805-1813), austraques (1814-1918) i italianes (1918-1945), el tractat de Pars del 1947 don l'administraci de Vodnjan a la Repblica Federal Popular de Iugoslvia. Separada Crocia de Iugoslvia el 1991, el govern croata conced a la ciutat la municipalitat el 1993, incloent-hi els termes de Galiana, Peroj, Barbariga i Gajana.

 Actualitat .
En el nucli histric, la ciutat ha preservat el seu caracterstic caire medieval, amb carrers estrets i tortuosos, empedrats de cdols, amb cases amb faanes de pedra, marcades per diversos estils -gtic, Renaixement veneci, barroc- i moltes esglsies riques en art i en histria. A banda de la ja esmentada esglsia de Sant Blai, tamb es pot destacar l'esglsia de Sant Jaume (sv. Jakoba o San Giacomo delle Trisiere), a la ciutat vella. s l'esglsia parroquial ms antiga de la ciutat (d'abans del 1212), i ha estat testimoni de fets de tanta rellevncia histrica com el tractat de pau signat amb Pula el 1331 i la redacci de l'Estatut del 1492.

La gran Plaa de la Gent, en el centre de la ciutat, ocupa el lloc on hauria estat situat un castell, construt probablement entre els segles IV i V, i enderrocat el 1808. La plaa est envoltada per edificis importants, com l'Ajuntament d'estil neo-gtic, les cases Benussi i Bembo i el palau de Bradamante.

 Economia .
Les principals activitats econmiques sn l'agricultura (vinyes i oliveres), la ramaderia i el turisme. Hom celebra una festa Bumbar a l'agost, basada en els costums populars. Una fira ramadera d'abast istri t lloc cada primer dissabte de mes.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91688" title="Schaffhausen" nonfiltered="1460" processed="1448" dbindex="36562">

Schaffhausen s una ciutat sussa que pertany al cant de Schaffhausen.

Est situat a la riba dreta del Rin






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91691" title="Oriol Farr i Llort" nonfiltered="1461" processed="1449" dbindex="36563">

Oriol Farr s un dels membres del grup Gossos. Va nixer el 2 de febrer de 1975.

Aporta veu en poques canons, tot i l'estil polifnic del grup. Normalment toca la guitarra elctrica.

T una Fender Telecaster, una Gibson Les Paul Standard i una acstica Takamine, entre altres. Utilitza un amplificador Fender de Ville. Per a processar la senyal disposa d'una pedalera Boss Gt-6, un pedal Ibanez Tube Screamer, aix com tamb un foot switch de l'amplificador i un booster.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91692" title="Columnes d'Hrcules" nonfiltered="1462" processed="1450" dbindex="36564">
Columnes d'Hrcules (llat Herculis Columnae, grec Hrakleioi stlai), tamb Pilars d'Hrcules, es el nom donat antigament a les roques que guardaven l'entrada a la mar Mediterrnia a la zona de l'estret de Gibraltar (Gaditanum Fretum): la part europea fou anomenada Calpe i la part africana Abyla o Abyle.

La llegenda diu que foren altars erigits per marcar l'extrem occidental dels navegants i especialment la mtica expedici d'Hrcules. Altres pilars o columnes d'Hrcules son esmentades a Germnia i a la Gllia per marcar els extrems dels viatges d'Hrcules. Els pilars de Proteus, esmentats per Tcit, tenien la mateixa intenci demarcadora a Egipte. Estrab parla dels pilars del Cel i de la Terra i diu que el de la Terra es aquell sobre el que es va suportar la volta celestial quant Atlas va crear la Terra.

Anteriorment a ser anomenats pilars d'Hrcules foren coneguts com Pilars de Kronos i Briareus, que, com Atlas, eren dus de la raa dels titans. Herdot ja coneixia els pilars o columnes perfectament pels relats dels navegants fenicis i ja portaven el nom d'Hrcules: una colnia de Tir fou enviada per un oracle a fundar un establiment als pilars d'Hrcules i els colons van arribar a la zona i van ocupar les roques de Calpe i Abyla que van considerar els pilars de l'oracle, a la zona de Saxetanum (o Exitani) pero uns mals auspicis els van fer retornar; una segona expedici va arribar mes lluny, a una illa on desprs hi va haver la ciutat dOnoba (Huelva), per altre cop una mals auspicis els van fer retornar; finalment una tercera expedici va permetre fundar Gades. El du Melcarth dels fenicis fou identificat amb Hrcules.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91694" title="Promontori d'Hrcules" nonfiltered="1463" processed="1451" dbindex="36565">
Promontori d'Hrcules (Herculis promontorium) fou un promontori del Bruttium que Estrab diu que era l'extrem sud de la regi i per tant de la pennsula d'Itlia. Correspon al actual Capo Spartivento, i es en realitat la part sud-est de la pennsula que te al sud-oest el Capo dell'Armi, antic cap de Leucopetra, que era el cap mes comunament considerant com l'extrem sud d'Itlia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91695" title="Heracleia d'Elia" nonfiltered="1464" processed="1452" dbindex="36566">
Heracleia o Heraclea d'Elia fou una ciutat costanera d'Elia, al altre costat d'Hecatonnesi. La ciutat, juntament amb la vena Corifantis (Coryphantis), es esmentada com a dependncia de Mitilene.
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91696" title="Heracleia Latmus" nonfiltered="1465" processed="1453" dbindex="36567">
Heracleia Latmus fou una ciutat en els lmits entre Cria i Jnia, situada al peu de la part occidental de la muntanya Latmus, i al golf Ltmic. Era al sud-est de Milet i al sud-oest d'Amazon, i fou una ciutat de poca importncia. De vegades se l'anomen solament Latmus. A la seva rodalia hi havia una cova amb la tomba d'Endimion. Encara queden les runes de la ciutat a la vora del actual llac Baffi, probablement sorgit d'una part del golf Ltmic, i format pels sediments del riu Meandre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91697" title="Latmus" nonfiltered="1466" processed="1454" dbindex="36568">
Latmus (      ) es el nom d'una muntanya al lmit entre Cria i Jnia. Al seu peu, a la part de l'oest tenia la ciutat d'Heracleia, coneguda per Heracleia Latmus, o simplement com a Latmus. A tocar estava un golf conegut com a golf Ltmic o golf de Latmus on desaiguava el riu Meandre i la muntanya s'aixecava a la seva capalera  en direcci nord-oest. 

Era una derivaci de les muntanyes Albanes (Mons Albanus o Albacus). Homer esmenta la muntanya dels Phthirians prop de Milet, que probablement era el Latmus. A la mitologia fou el lloc on Artemisa va fer un pet a Endymion mentre dormia, i mes tard un santuari dedicar a Endymion es va construir all i sa seva suposada tomba es mostrava en una cova 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91698" title="Thal (Sussa)" nonfiltered="1467" processed="1455" dbindex="36569">

Thal s un municipi de Sussa que pertany al cant de Sankt Gallen, districte de Rorschach.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91699" title="Heracleia Caccabaria" nonfiltered="1468" processed="1456" dbindex="36570">
Heracleia Caccabaria o Heraclea Cltica fou una suposada ciutat d'origen grec a la boca del Roine, esmentada per Plini el Vell com Heraclea i per Esteve Bizant com Herakleia. Es suposa dependncia de Marsella. Els itineraris descriuen la via des Frjus (Forum Julii) i situa la Sambracitanus Plagia a uns 40 km de Forum Julii i a Heracleia Caccabaria a uns 25 km del sinus Sambracitanus. D'Anville pensa que seria Saint Tropez, pero aix no coincideix amb les distancies dels itineraris. Walckenaer la situa a Pointe Cavalaire. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91700" title="Romeu Sescomes" nonfiltered="1469" processed="1457" dbindex="36571">

Romeu Sescomes va ser el segon president de la Generalitat de Catalunya en els perodes 1363-1364 i 1375-1376 aix com bisbe de Lleida entre el 1361 i el 1380.

Va tenir una carrera eclesistica important arribant a prior i paborde de Tarragona en 1345 i 1350 respectivament. Va ser comissionat del papa Gregori XI per a l'aprovaci de l'orde de Sant Jordi d'Alfama en 1373.

En el terreny poltic va ser una persona molt interesada per la poltica del seu temps i per l'exercici del poder. Diplomtic i bon negociador, fou marmessor de la reina Elionor de Siclia i un dels consellers ms influents en Pere el Cerimonis qui l'encarreg la negociaci de treves amb els castellans en 1367. Tamb va intervenir en una aliana amb Navarra contra Enric de Trastmara i particip en els acords que portaran a la pau entre Castella i Arag a la guerra dels dos Peres en 1375.

 Primer mandat .
Nomenat un dels diputats en el mandat de Berenguer de Crulles, les Corts de Monts de 1362-1363 l'anomenen diputat resident, es a dir, el segon President de la Generalitat. Les seves ocupacions el van fer abandonar Barcelona en mltiples ocasions, motiu pel qual va ser substituit per Ramon Gener en 1364.

 Segon mandat .
La confiana que se li tenia, el va fer tornar a ser nomenat el 24 de juny de 1375 per les Corts de Lleida, donant per acabat el perode de regncia iniciat al 1367 i restituint amb ell la figura del President.

El 10 d'abril de 1376 fou substitut circumstancialment per Ramon Gener qui ja havia estat el seu successor al primer mandat. No obstant aix, en Joan I d'Empries, diputat pel bra militar tamb nomenat a les Corts de Lleida (1375), exerc la seva pre-eminncia entre els diputats com a membre de la famlia reial i ocup el mxim crrec de la Generalitat. 

Entre els dos mandats, presid les Corts de Barcelona el 1372. 

Va morir a Lleida el 7 d'octubre de 1380.

 Notes . 


 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Enciclopdia Catalana. ISBN 84-412-0884-0;
Biografies del web del bisbat de Lleida;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91703" title="Capa lmit" nonfiltered="1470" processed="1458" dbindex="36573">
La capa lmit s la regi d'un fluid en moviment a les proximitats d'una superfcie slida que es veu influenciada per la presncia de l'esmentada superfcie. A la capa, existeixen importants gradients de velocitat, i pot haver-ne tamb de temperatura i de concentraci (capes lmit trmica i de concentraci, respectivament), tot concentrant-se en ella la major part de la resistncia al transport de quantitat de moviment, energia o matria.

Quan un fluid circula sobre una superfcie slida es forma un perfil de velocitats degut a la prpia viscositat del fluid, tot annullant-se la velocitat per a les molcules del fluid en contacte amb la superfcie. Fins i tot per a nombres de Reynolds molt elevats, els efectes del fregament en el fluid segueixen manifestant-se en una lmina del fluid, propera a al lmit de la superfcie slida, a la qual se l'anomena amb el terme capa lmit.

Aquest concepte va ser proposat per Prandtl l'any 1904, i va ser de gran utilitat per al desenvolupament de l'Enginyeria Qumica.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91706" title="Lluita de classes" nonfiltered="1471" processed="1459" dbindex="36574">

Segons Karl Marx la lluita entre classes socials s el motor de la histria. s a dir que el conflicte entre classes socials en sentit marxista (la relaci dels diferents grups d'una societat amb els mitjans de producci) ha estat la base sobre la que s'han produt els fets que donen forma a la histria. Per Marx, l'ltima etapa de la histria s l'eliminaci de les classes socials quan la classe ms desvalguda i universal (el proletariat) aconsegueixi emancipar a tota la humanitat.

Marx i Engels escriuen al Manifest Comunista: "La histria (escrita) de totes les societats existents fins ara s la histria de la lluita de classes". La paraula parntesi reflecteix la nota al peu de pgina que Engels va afegir ms tard, posant de manifest que van existir societats abans d'haver-hi classes socials. 

Malgrat el q s'acaba de dir, el propi Marx diria respecte les classe, en una carta a Joseph Weydemeyer, del 5 de mar de 1852, que "no em correspon el mrit d'haver descobert l'existncia les classes en la societat moderna ni la lluita entre elles. Molt abans meu, alguns historiadors burgesos havien exposat el desenvolupament histric d'aquesta lluita de classes i alguns economistes burgesos la anatomia econmica d'aquestes. El que jo he aportat ha estat: 1) L'existncia de les classes noms va unida a determinades fases histriques de desenvolupament de la producci. 2) La lluita de classes condueix, necessriament, a la dictadura del proletariat. 3) Aquesta mateixa dictadura no s res ms que el transit cap a l'abolici de totes les classes i cap a una societat sense classes..."

La noci de Marx de la classe, no t res a veure amb les castes hereditries, ni sn exactament les classes socials en el sentit sociolgic de classe alta, mitjana i baixa (que generalment sn definides  en termes de l'ingrs quantitatiu o de la riquesa). En comptes d'aix, Marx descriu una classe econmica. El fet de pertnyer a una classe es defineix com la relaci que es t amb els mitjans de producci. Per exemple, la posici d'hom en l'estructura social que caracteritza al capitalisme. Marx parla principalment de dos classes que inclouen a l'mplia majoria de la poblaci, el proletariat i la burgesia. Altres classes, tals com la petita burgesia, comparteixen caracterstiques de les dos classes principals.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91709" title="Rorschach" nonfiltered="1472" processed="1460" dbindex="36575">

Rorschach s un municipi sus que pertany al cant de Sankt Gallen, districte de Rorschach.
Est situat a la vora del llac Constana.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91710" title="Neuhausen am Rheinfall" nonfiltered="1473" processed="1461" dbindex="36576">

Neuhausen am Rheinfall  s un municipi sus que pertany al cant de Schaffhausen.
Est situat a la vora del Rin i limita amb el land alemany de Baden-Wurtemberg.

Neuhausen am Rheinfall s clebre per les cascades del Rin (les Rheinfall).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91711" title="Robert Walser" nonfiltered="1474" processed="1462" dbindex="36577">

Robert Walser (15 d'abril de 1878 a Biel, Sussa - 25 de desembre de 1956 a Herisau, Sussa). Escriptor sus en llengua alemanya.

 Vida i Obra .
	

 Estil i influncies .


Bibliografia (traduccions al catal).
L'home que no s'adonava de res (trad. Nria Font / Illustracions Carmen Segovia) 2005, Editorial Crulla ISBN 8466110461;
El quadern de Fritz Kocher (trad. Teresa Vinardell) 2000, Quaderns Crema ISBN 84-7727-301-4;
Jakob von Gunten. Un Dietari (trad. Teresa Vinardell) 1999, Quaderns Crema ISBN 84-7727-278-6;
Els germans Tanner (trad. Ramon Monton) 1999, Edicions Proa ISBN 84-8256-783-7;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91714" title="Henohenomoheji" nonfiltered="1475" processed="1463" dbindex="36578">

Henohenomoheji (       ) o hehenonomoheji (       ) s un dibuix d'una cara que fan els nens japonesos amb els carcters hiragana.

La paraula est composta dels set carcters he, no, he, no, mo, he, ji. Els dos primers "he" sn les celles, els dos "no" sn els ulls, el "mo" s el nas, i l'ltim "he" s la boca. La lnia externa est feta pel carcter "ji", amb un dakuten que forma l'orella. Els nens dibuixen els henohenomoheji en les cares d'espantaocells (kakashi).

Variacions.
En altres llocs i temps hi ha hagut variacions del mateix dibuix. Els japonesos brasilers de l'estat de So Paulo, no dibuixen el "ji", i deixen la cara sense el marc anomenant-se llavors henohenomohe.

Altra gent fa servir un gros "no" al voltant de la cara en comptes del  "ji".

Altres dibuixen una "e" ( ) a sota del "ji" per formar un coll.

Curiositats.
En el manga Naruto hi ha un ninja que s'anomena Kakashi que invoca un gos que duu estampat el Henohenomoheji;
A l'anime i el manga Ranma 1/2 un personatge que es diu Ryoga li van posar un segell de Henohenomoheji a la panxa per que es fes invencible.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91715" title="Xgl" nonfiltered="1476" processed="1464" dbindex="36579">
L'Xgl s una arquitectura del gestor de finestres, comenat per David Reveman, situat a sobre de l'OpenGL mitjanant glitz. Usa les millores de les targetes grfiques modernes i dels seus controladors d'OpenGL, suportant l'acceleraci per maquinari a totes les X, les aplicacions d'OpenGL i de XVideo i els efectes grfics dels compositors de finestres com el Compiz. 

Des del maig del 2006, el servidor de X Xgl (i alguns components com Compiz i eines de configuraci grfica) venen a la SuSE 10.1, tot i que no per omissi, tamb est incls a la Frugalware. 

Xgl es pot usar fcilment a l'Ubuntu 6.06 (amb paquets binaris provinents repositoris no oficials), tamb est disponible per Gentoo i hi ha un PKGBUILD disponible per l'Arch Linux

Histria.
Originalment, Xgl es va desenvolupar en llistes de correu pblic, per durant molt temps, des del 2 de gener del 2006 la majoria de  desenvolupament es va fer sense dir res. 

El dia que l'Xgl es va tornar a obrir al pblic  , i incls a freedesktop.org, junt amb una reestructuraci que feia que suports ms controladors de targetes grfiques. Els backends de X usats pel servidor Xgl inclouen Xglx i Xegl. El febrer del 2006 el servidor va guanyar molts usuaris ja que Novell va mostrar un vdeo fent s de les seves possibilitats.   .

Aquests efectes van ser inicialment implementats al compositor de finestres glxcompmgr (no s'ha de confondre amb xcompmgr), actualment desfasat perqu els efectes no podien implementar-se correctament sense estrnyer l'interacci entre el gestor de finestres i el compositor. Per solucionar aquest problema, David Reveman va desenvolupar Compiz, el primer compositor de finestres OpenGL pel X Window System que funciona correctament. 

Backends.

OpenGL no especifica com iniciar el visor per manipular els contexts de dibuix. En canvi, podem manipular aquestes operacions amb una API especfica pel gestor de finestres. Hi ha dos backends que solucionen aquest problema. La majoria de backends contindran el mateix codi i les diferncies principals seran a l'inicialitzaci dels servidors.

Xglx.
Xglx va ser el primer backend implementat per aquesta arquitectura. Actualment tamb s el que t la majoria de desenvolupament. Requereix un servidor X ja existent per crre-hi sobre i utilitza GLX per crear una finestra OpenGL, el qual el Xgl utilitza, similar a Xnest. Aquest mode intenta ser utilitzat noms pel desenvolupament al futur, ja que s redundant i requereix un servidor X per corre-hi Xgl sobre ell. Al XDevConf 2006 nVidia va fer una presentaci argumentant que aquesta direcci s equivocada perqu el servidor amb capes abstreu caracterstiques de les targes. Aix fa que el suport per ulleres 3D i monitors duals pel driver de les targes sigui molt ms difcil  (PDF). De totes maneres, deixant l'inicialitzaci al servidor X existent, permet als desenvolupadors de centrar-se amb la funcionalitat del servidor ms que a dedicar molt de temps amb temes especfics amb les interfcies de nombrs maquinari de vdeo.
De moment, Xglx no suporta oficialment mltiples monitors, de totes maneres aix ha estat aconseguit a amb una Ubuntu Dapper i amb Ati.

Xegl.
Xegl s el futur de Xgl i a llarg pla l'objectiu del desenvolupament del servidor X. El servidor Xegl compartir molt de codi amb el servidor Xglx, exceptuant la part d'inicialitzaci de la zona pintable de l'OpenGL i la gesti contextual que ser portada a terme pel Embedded GL, referit a EGL API. L'actual implementaci utilitza Mesa-solo per proveir renderitzat directe amb OpenGL al Linux framebuffer o DRI al maquinari grfic. Cap a l'agost 2005 Xegl noms pot ser utilitzat amb la tarja Radeon R200 i el desenvolupament ha estat retardat. Segurament ser repr quan el servidor Xglx ser provat ell mateix i els controladors tancats suportaran el EGL API, en aquest cas ser un reemplaament transparent per servidors Xglx aniuats.

Raonament.
Estructurant tot el renderitzat sobre el OpenGL pot simplificar el desenvolupament de controladors de vdeo. Elimina la separaci artificial de 2D i 3D acceleraci. Aquesta s una avantatge de les operacions 2D que sn freqentment (al contrari de les 3D) sense acceleraci. Aix tamb elimina els controladors depenents del codi del servidor X, i permet accelerar operacions de Render i Composici independentment del controlador grfic. Addicionalment, alguns gestionadors poden utilitzar l'API OpenGL per renderitzar, permeten fora efectes espectaculars. S'ha estat informat que fabricants afiliats de NVIDIA i ATI estan apostant per fer un llanament de controladors noms binari per servidors X basats amb OpenGL una vegada l'API hagi estat estabilitzada. A la Conferncia de Desenvolupadors d'Xorg 2006 es va ser indicat per NVIDIA que tamb estan fora contents amb l'interfcie. La idea d'estendre aquest est sent portada a terme per AIGLX pel projecte Fedora 

Competidors.
El renderitzat a l'escriptori i finestra OpenGL amb maquinari d'acceleraci, ha estat utilitzant al Mac OS X, en una tecnologia anomenada Quartz Extreme, des del Mac OS X v10.2. Quartz 2D Extreme s una millora a aquesta caracterstica i ms directament comparable a Xgl. Igual que Xgl, Quartz 2D Extreme porta a l'acceleraci OpenGL totes les operacions de pintat 2D (no noms la part d'escriptori) i ve amb Mac OS X v10.4, per est desactivat per defecte pendent d'una declaraci formal de production-readiness. El ms pioner sembla ser Sun Microsystems que ha desenvolupat per aquest tipus de caracterstiques a una GUI, un projecte anomenat Project Looking Glass .

Microsoft est desenvolupament una tecnologia similar basat en DirectX, anomenat DWM, com a part del proper sistema operatiu Windows Vista.

Controvrsia.
La tecnologia Xgl necessita un bon rendiment OpenGL, a ms d'una bona quantitat de caracterstiques que noms tenen les targetes grfiques modernes, i actualment noms s'hi pot accedir mitjanant els mduls (privatius) d'ATI o Nvidia. 

Hi ha alguns controladors lliures per aquestes targetes que noms suporten el renderitzat 2D o un suport primitiu d'OpenGL. 

Aix s un cam sense sortida, perqu les empreses que fan els controladors han afirmat que no tenen l'intenci d'alliberar res.

Vegeu tamb.
AIGLX;

Enllaos externs.


 Lloc web de Xgl;
 Lloc web de Xegl;
 Anunci de Xgl a la llista de correu de X.Org;
 Wiki d'OpenSUSE per Xgl;
 Wiki d'OpenSUSE per Compiz;
 Recomanacions i requisits de maquinari;
 Anunci de Xgl per part de Novell, inclou vdeos i captures de pantalla;
 Podcast Novell Open Audio Xgl amb David Reveman - 2006-04-07, discuteix el futur de Xgl i Compiz;
 Videos de Xgl a SUSE Linux Enterprise Desktop 10;
 Captures de pantalla i videos amb ms efectes;
 Vdeo que demostra el poder de Xgl i Compiz;
 Especificacions de EGL;
 Article: L'estat dels grfics a GNU/Linux - estudi de les varies possibilitats per canviar l'actual servidor X;
 Com de Xgl: Novell, Ubuntu, Debian Etch, Gentoo Linux, Arch Linux, Mandriva Linux, Frugalware Linux.
 Comunicaci entre Xgl i X.Org;
 RR4/RR64 - LiveDVD amb Xgl, per 32/64bits;
 Kororaa - LiveCd de Xgl, per 32bist;
 Captures i demos d'alta resoluci de XGL i KDE;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91722" title="Heraclea Minoa" nonfiltered="1477" processed="1465" dbindex="36580">
Heracleia Minoa fou una ciutat grega de Siclia a la costa sud de l'illa, a la desembocadura del riu Halikos (Halycus) entre Agrigent i Selinunt. La mitologia diu que Hrcules va guanyar en combat singular al heroi local Eryx i va obtenir el dret a la meitat occidental de l'illa per ell i els seus descendents; pero Hrcules no va arribar a fundar cap ciutat a la regi i el rei Minos de Creta, quant va anar a Siclia en persecuci de Ddal, va desembarcar a la boca del Halycus i va fundar la ciutat a la que va anomenar Minoa (un altre versi de la mateixa histria diu que foren el seus seguidors els que van fundar la ciutat desprs de la mort de Minos). Herclides Pntic informa de qu abans de la fundaci de la ciutat grega hi havia en el lloc una ciutat dels sculs anomenada Macara.

Les primeres noticies histriques la presenten com a colnia de Selinunt amb el nom de Minoa. Llavors va arribar a la ciutat Dorieos, germ del rei d'Esparta Clemenes I, amb un nombrs grup de seguidors, amb l'exclusiu objectiu de reclamar el territori que havia pertanyut al seu ancestre Hrcules; Dorieos es va enfrontar amb segestans i cartaginesos i fou derrotat i mort juntament amb la majoria dels seus companys; l'nic cap espart que es va lliurar de la mort fou Eurile, que es va apoderar de Minoa a la que va anomenar Heracleia, cosa que si be Herdot no esmenta al seu relat del fets, es desprn de qu Diodor de Siclia considera a Eurile el fundador d'Heracleia. Per distingir-la d'altres ciutats el nom de Minoa es va afegir sovint al seu nou nom.

Diodor diu que la ciutat va prosperar pero fou destruda al cap d'uns anys pels cartaginesos, pero no esmenta les dades en qu aquestos fets van tenir lloc. Diodor no fa esment d'aquesta destrucci durant la gran expedici d'Amilcar el 480 aC. Heracleia Minoa no apareix a l'histria la resta del segle V aC i la segent noticia es del 357 aC quant Di va desembarcar a la ciutat (que tornava a portar el nom de Minoa) i era una petita ciutat dedicada a l'agricultura en territori d'Agrigent, i per tant sota la sobirania de Cartago. El tractat entre cartaginesos i Dions de Siracusa va fixar el riu Halycus com a lmit entre ambds, pero Heracleia Minoa, que era al costat esquerra del riu, devia romandre probablement, com excepci, en mans cartagineses; un tractat similar entre els cartaginesos i Agtocles confirm el riu com a lmit i l'excepci d'Heraclea Minoa (i d'Himera) com "havia estat abans" segons literalment diu el tractat.

Des aquest temps la ciutat va recuperar importncia; aviat es va unir al moviment revolucionari de Xendicos a Agrigent el 307 aC i es va declarar independent dels cartaginesos i d'Agtocles. Aquest darrer la va conquerir a la seva tornada d'frica. En temps de l'expedici de Pirros d'Epir la ciutat estava altra cop sota domini cartagins i fou la primera ciutat conquerida per l'epirota quant va avanar al oest des d'Agrigent. 

A la Primera Guerra Pnica fou ocupada pel general cartagins Hann quant va marxar cap a Agrigent que estava assetjada pels romans (260 aC) i va esdevenir una de les principals bases navals cartagineses a Siclia. El 256 aC una flota cartaginesa de 350 vaixells establerta a Heracleia Minoa per prevenir el pas de la flota romana a frica, fou derrotada pels cnsols Regulus i Manlius. El 249 aC l'almirall Cartal tenia a la ciutat les seves posicions quant la flota romana es va acostar per aixecar el bloqueig de Lilybaeum; al final de la guerra la ciutat va passar, amb la resta de Siclia, a Roma.

A la Segona Guerra Pnica va ser ocupada pels cartaginesos i va resistir als romans dirigits per Marcel fins i tot desprs de la caiguda de Siracusa.

Des llavors, sota domini rom, no es van produir fets destacats. Va patir destruccions a la guerra dels esclaus (134 aC a 132 aC) i el pretor P. Rupilius hi va enviar un grup de colons per compensar les baixes; les relacions entre els antics ciutadans i els colons foren regulades per una llei local que encara existia en temps de Cicer (meitat del segle I aC) quant la ciutat encara es descrita com a prospera; pero desprs va caure en decadncia com va passar a altres ciutats de la costa sud de Siclia. 

Estrab no l'esmenta per Pomponi Mela diu que era una de les tres ciutats que subsistien a la costa sud; la seva continutat esta acreditada per Plini el Vell i Claudi Ptolemeu que tamb l'esmenten. Ptolemeu es el darrer a fer-ne esment doncs desprs devia desaparixer ja que no apareix als Itineraris del segle IV.

Algunes runes encara es conserven i permeten fixar la posici de la ciutat en el riu Platani (Halycus) fins al Capo Bianco (que Estrab esmenta com promontori d'Heracleia). Un aqeducte que portava l'aigua del riu encara existia en part al segle XVI (segons informa Tomaso Fazello) pero al XIX havia desaparegut.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91723" title="Palmas" nonfiltered="1478" processed="1466" dbindex="36581">




Palmas s una ciutat del Brasil, capital de l'estat del Tocantins. Amb una poblaci d'220.889 habitants el 2007, s la menor capital del Brasil.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91724" title="Antofagasta (ciutat)" nonfiltered="1479" processed="1467" dbindex="36582">
Antofagasta s una ciutat del Xile, capital de la Regi d'Antofagasta. Amb una poblaci de 296.905 habitants el 2002.


 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91725" title="Pingback" nonfiltered="1480" processed="1468" dbindex="36583">
Pingback s un mtode per a que els autors de la web sollicitin una notificaci quan alg enllaa un dels seus documents. Aix permet a autors no perdre de vista qui els est enllaant, o referenciant els seus articles. Algunes eines de sistemes de blocs como WordPress, suporten pingbacks automtics a on tots els enllaos d'un article a publicar poden ser notificats quan l'article es publicat.

Mitjanant aquest protocol, quan un lloc que envia pingbacks fa referncia o enllaa a una pgina que permet rebre pingbacks, el segon lloc sabr que s citat pel primer.

Vegeu tamb.
Retroenlla (trackback), un protocol similar que permet una funcionalitat per orientat a comportar-se d'una forma ms semblant a un sistema de comentaris;

Enllaos externs.
Especificacions ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91726" title="Mario Benedetti" nonfiltered="1481" processed="1469" dbindex="36584">
Mario Orlando Hamlet Hardy Brenno Benedetti Farugia, conegut com Mario Benedetti (Paso de los Toros, Uruguai, 14 de setembre de 1920), s un poeta, assagista i escriptor uruguai.

 Biografia .
Mario Benedetti s fill de Brenno Benedetti i de Matilde Farugia, que el van batejar amb cinc noms, d'acord amb els seus costums italians.

A causa de problemes econmics, la seva famlia es trasllada a Montevideo quan ell tenia quatre anys, on va cursar els estudis primaris. Iniciats els estudis secundaris al Liceo Miranda, els va haver de continuar per lliure a causa de la situaci econmica familiar, i va comenar a treballar a la Will L. Smith, S.A., repuestos para automviles a partir dels catorze anys.

Entre el 1938 i el 1941 va viure de forma gaireb ininterrompuda a Buenos Aires (Argentina).

El 1945 forma part de l'equip de redacci del setmanari Marcha, on va romandre fins que aquest va ser clausurat per la dictadura el 1974. El 1954 en va ser nomenat director literari.

El 23 de mar de 1946 es casa amb Luz Lpez Alegre, el seu gran amor i companya de vida, a la qual dedica molts dels seus poemes al llarg de la seva obra. El 1948 dirigeix la revista literria Marginalia, i publica el volum d'assaigs Peripecia y novela.

El 1949 s membre del consell de redacci de Nmero, una de les revistes literries ms destacades de l'poca. En aquestes dates, tamb participa activament en el moviment contra el tractat militar entre el seu pas i els Estats Units, en la que s la seva primera acci com a militant progressista. Amb la compillaci de contes Esta maana obt el premi literari organitzat pel Ministeri d'Instrucci Pblica, que guanyaria en repetides ocasions, abans de renunciar a participar-hi per desacords amb la reglamentaci d'aquest el 1958.

El 1964 treballa de crtic teatral i s codirector de la pgina literria setmanal al diari La maana. Tamb collabora com a humorista a la revista Peloduro i com a crtic de cinema a La tribuna popular. El mateix any viatja a Cuba per participar com a jurat del concurs "Casa de les Amriques", i participa en una trobada amb el poeta Rubn Daro. Aix mateix, viatja a Mxic per participar al "II Congrs Llatinoameric d'Escriptors". Participa al Congrs Cultural de L'Havana amb la ponncia  Sobre les relacions entre l'home d'acci i l'intellectual" i esdev membre del consell de direcci de la "Casa de les Amriques". El 1968 crea i dirigeix el centre d'investigacions literries d'aquesta darrera entitat.

En l'mbit poltic, el 1971 funda, conjuntament amb d'altres ciutadans, el Movimiento de Independientes 26 de marzo organitzaci que ben aviat s'integrar a la coalici d'esquerres Front Ampli.

El mateix any el nomenen director del Departament de Literatura Hispanoamericana a la Facultat d'Humanitats i Cincies de la Universitat de la Repblica; i publica Crnica del 71, recull d'editorials poltics publicats principalment al setmanari Marcha, aix com un poema inedit i tres discursos pronunciats durant la campanya electoral del Frente Amplio. Tamb publica Los poemas comunicantes, amb entrevistes a diversos poetes llatinoamericans.

El 1973, desprs del cop d'estat militar, en vista de les seves conegudes posicions marxistes, es veu forat a abandonar l'Uruguai, renunciant al seu crrec a la Universitat, i s'exilia a Buenos Aires. En aquesta etapa recorre l'Argentina, el Per, Cuba i Espanya. A llarg dels deu anys d'exili visqu allunyat del seu pas i de la seva esposa, que va romandre a l'Uruguai cuidant de les mares de tots dos.
 
El 1976 torna a Cuba, aquesta vegada com a exiliat, i es reincorpora al consell de direcci de la "Casa de les Amriques". El 1980 es trasllada a viure a Palma de Mallorca. Dos anys desprs inicia una collaboraci setmanal a les pgines d'opini del diari madrileny El Pas. El mateix any Cuba li atorga lOrdre Flix Varela. El 1983 trasllada la seva residncia a Madrid.

El mar de 1983 retorna a l'Uruguai, i inicia un perode que ell mateix ha anomenat "desexili" i que ha estat motiu de moltes de les seves obres; passa a formar mart del consell editor de la nova revista Brecha, que continua el projecte de Marcha, interromput per la dictadura el 1974.

El 1986 rep el Premi Hristo Botev de Bulgria, per la seva obra potica i assagstica; i el 1987 s guardonat per Amnistia Internacional amb el Premi Flama d'Or per la seva novella Primavera con una esquina rota. El 1989 s condecorat amb la Medalla Hayde Santamara per l'estat Cub. 

El 1997 s investit Doctor Honoris Causa per la Universitat d'Alacant; i el 1999 s guardonat amb el Premi Reina Sofa de Poesia Iberoamericana i l'any 2000 amb el Premi Iberoameric Jos Mart.

Els reconeixements pblics no s'aturen, i el 2004 rep el Premi Etnosur. El mateix any es presenta a Roma (Itlia) un documental sobre la seva vida i la seva poesia titulat Mario Benedetti y otras sorpresas. 

El 2005 presenta el poemari Adioses y bienvenidas; i se li adjudica el premi internacional que atorga la Universitat Internacional Menndez Pelayo.

Actualment, Mario Benedetti reparteix el seu temps entre l'Uruguai i Espanya.

 Obres .
 La vspera indeleble, 1945.
 Esta maana y otros cuentos, 1949.
 Slo mientras tanto, 1950.
 Quin de nosotros, 1953.
 Poemas de la oficina, 1956.
 El reportaje, 1958.
 Montevideanos, 1959.
 La tregua, 1960.
 El pas de la cola de paja, 1960.
 Poemas del hoyporhoy, 1961.
 Inventario uno, 1963.
 Nocin de patria, 1963.
 Ida y vuelta, 1963.
 Prximo prjimo, 1965.
 Gracias por el fuego, 1965.
 Contra los puentes levadizos, 1966.
 Letras del continente mestizo, 1967.
 Datos para el viudo, 1967.
 A ras de sueo, 1967.
 La muerte y otras sorpresas, 1968.
 El cumpleaos de Juan ngel, 1971.
 Letras de emergencia, 1973.
 El escritor latinoamericano y la revolucin posible, 1974.
 Con y sin nostalgia, 1977.
 La casa y el ladrillo, 1977.
 Pedro y el Capitn, 1979.
 Cotidianas, 1979.
 Notas sobre algunas formas subsidiarias de la penetracin cultural, 1979.
 Viento del exilio, 1981.
 Primavera con una esquina rota, 1982.
 Geografas, 1984.
 El desexilio y otras conjeturas, 1984.
 Preguntas al azar, 1986.
 Cultura entre dos fuegos, 1986.
 Yesterday y maana, 1987.
 Subdesarrollo y letras de osada, 1987.
 Canciones del ms ac, 1988.
 Recuerdos olvidados, 1988.
 Despistes y franquezas, 1989.
 La cultura, eje blanco mvil, 1989.
 Las soledades de Babel, 1991.
 La realidad y la palabra, 1991.
 La borra del caf, 1992.
 Perplejidades de fin de siglo, 1993.
 Inventario dos, recopilacin 1994.
 El amor, las mujeres y la vida, 1995.
 El olvido est lleno de memoria, 1995.
 Andamios, 1996.
 La vida ese parntesis, 1998.
 Buzn de tiempo, 1999.
 Rincn de Haikus, 1999.
 El mundo que respiro, 2001.
 El porvenir de mi pasado, 2003.
 Existir todava, 2003.
 Memoria y esperanza, 2004.
 En defensa propia. 2004.
 Adioses y bienvenidas, 2005.

 Enllaos externs .
 Els 80 anys de Mario Benedetti ;
 Mario Benedetti a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes;
 Mario Benedetti, poeta del amor y lo cotidiano ;
 Pgina dedicada a Mario Benedetti ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91727" title="Amastris d'Heracleia" nonfiltered="1482" processed="1470" dbindex="36585">
Amastris ) o Amastrina () fou filla d'Oxiartes, germ de Darios III de Prsia. Alexandre el gran la va donar en matrimoni a Crter per aquest es va enamorar de Fila, la filla d'Antpater i Amastris, repudiada, es va casar llavors amb Dions tir d'Heracleia Pontica el 322 aC. Dions va morir el 306 aC i ella va quedar com a tutora dels seus fills Clearc i Oxiatres. Es va casar llavors amb Lismac de Trcia (302 aC) que la va repudiar al cap de poc per casar-se amb Arsinoe, filla de Ptolomeu II Filadelf. Amastris es va retirar a Heracleia on va governar en nom dels fills. Va fundar una ciutat de nom Amastris a la costa de Paflagnia. Fou ofegada pels seus fills vers el 288 aC.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91731" title="Orson Scott Card" nonfiltered="1483" processed="1471" dbindex="36586">
Orson Scott Card nascut el 24 d'agost de 1951 s un escriptor d'Estats Units de cincia ficci i altres gneres literaris. La seva obra ms coneguda s La srie d'Ender.

Nascut a Richland, Washington, Card va crixer a California, Arizona i Utah. Va viure a Brasil durant dos anys fent de missioner de l'esglsia mormona. Es va llicenciar a la Brigham Young University el 1975 i a la Universitat de Utah el 1981. Actualment viu a Greensboro, Carolina del Nord. Ell i la seva esposa, Kristina, sn pares de cinc nens: Geoffrey, Emily, Charles, Zina Margaret i Erin Louisa, anomenats Chaucer, Bront y Dickinson, Dickens, Mitchell, i Alcott, respectivament.

Escriptor prolfic, Orson Scott Card, s autor de moltes novelles individuals com Lost Boys o El cofre del tresor i diverses sagues. Ha guanyat nombrosos premis Hugo i Nebules, com el Nbula de 1985 i l'Hugo de 1986 a la millor novela per Ender's Game i el Nebula de 1986 i l'Hugo de 1987 per Speaker for the Dead. A ms, i com a curiositat Orson Scott Card s l'autor de les frases que s'usaven a la batalla d'insults del Monkey Island.

 Bibliografia .
 Treballs anteriors a la srie d'Ender.
 Capitol (1978);
 Hot Sleep (1978);
 A Planet Called Treason (1978);
 Songmaster (1979);
 Unaccompanied Sonata and Other Stories (1980);
 Hart's Hope (1983);
 The Worthing Chronicle (edici revisada de Hot Sleep i Capitol) (1983);
 Saints (versi original publicat com a Woman of Destiny) (1983);

Srie Ender's Game.
 Ender's Game (1985);
 Speaker for the Dead (1986);
 Xenocide (1991);
 Children of the Mind (1996);
 First Meetings (collecci d'histries curtes) (2002);
 Mazer In Prison (Publicat a Internet el 2005);
 Pretty Boy (Publicat a Internet el 2006);
 Ender in Exile (Publicat l'11 de Novembre de 2008);

Srie The Shadow.
Ender's Shadow ("novella parallela a Ender's Game) (1999);
Shadow of the Hegemon (2001);
Shadow Puppets (2002);
Shadow of the Giant (2005);

The Tales of Alvin Maker.
 Seventh Son (1987);
 Red Prophet (1988);
 Prentice Alvin (1989);
 Alvin Journeyman (1995);
 Heartfire (1998);
 The Grinning Man (histria curta, publicada a Legends) (1998);
 The Yazoo Queen (histria curta, publicada a Legends II) (2003);
 The Crystal City (2003);
 Master Alvin (forthcoming);

The Homecoming Saga.
 The Memory of Earth (1992);
 The Call of Earth (1992);
 The Ships of Earth (1994);
 Earthfall (1995);
 Earthborn (1995);

Srie The "Women of Genesis".
 Sarah (2000);
 Rebekah (2001);
 Rachel and Leah (2004);
 The Wives of Israel (forthcoming);

Treballs posteriors a Ender's Game.
 Cardography (collecci d'histries curtes) (1987);
 Wyrms (1987);
 Treason (edici revisada de A Planet Called Treason) (1988);
 The Good Samaritan (1989);
 The Folk Of The Fringe (1989);
 The Abyss (1989) (amb James Cameron);
 Maps in a Mirror: The Short Fiction of Orson Scott Card (1990);
 The Changed Man (collecci d'histries curtes) (1992);
 Flux (collecci d'histries curtes) (1992);
 Cruel Miracles (collecci d'histries curtes) (1992);
 Monkey Sonatas (collecci d'histries curtes) (1993);
 Eye For Eye / Tunesmith (Novella doble) (1990) (Eye For Eye s de Card, Tunesmith s de Lloyd Biggle, Jr.);
 The Worthing Saga (1990) (revisi de The Worthing Chronicle);
 Lost Boys (1992);
 Lovelock (1994) (amb Kathryn H. Kidd);
 Pastwatch: The Redemption of Christopher Columbus (1996);
 Treasure Box (1996);
 Stone Tables (1997);
 Homebody (1998);
 Enchantment (1999);
 Magic Mirror (1999) (llibre per nens, dibuixos de Nathan Pinnock);
 Robota (2003) (dibuixos de Doug Chiang);
 Magic Street (2005);
 Pastwatch: The Flood (ser publicat d'aqu poc);
 Rasputin (ser llenat d'aqu poc) (amb Kathryn H. Kidd);
 Ultimate Iron Man  (novella grfica) (2005);

Obres de teatre.
 Posing as People (2004) (tres actes basats en una histria curta de Card, primera producci dirigida per ell mateix);
 Clap Hands and Sing (adaptat per Scott Brick);
 Lifeloop (adaptat perAaron Johnston);
 Sepulchre of Songs (adaptat per Emily Janice Card);
 The Hill Cumorah Pageant;

Llibres que no sn de ficci.
 Listen, Mom and Dad (1978);
 Ainge (1982);
 Saintspeak (1982);
 A Storyteller in Zion (1993);

Llibres que est escribint.
 Characters and Viewpoint (1988);
 How to Write Science Fiction and Fantasy (1990);

Columnes.
 Civilization Watch (tamb coneguda com War Watch o World Watch) pel Rhinoceros Times);
 Uncle Orson Reviews Everything pel Rhinoceros Times;
 Hymns of the Heart per Meridian Magazine;

Altres projectes.
 Ender's Game (pellcula) (s'est realitzant);
 Dogwalker (pellcula) (s'est realitzant);
 Advent Rising (June, 2005)  un joc de disparar desenvolupat per Windows i Xbox de GlyphX Inc.;
 Advent Shadow Joc d'ordinador originalment plantejat per l'Abril del 2006 desenvoupat per la PSP per Majesco ( tot i aix cancellat el gener del 2006.
 Alvin's World  (en procs) un MMORPG, desenvolupat per Windows de eGenesis.
 The Secret of Monkey Island: va escriure els insults per la lluita d'insults d'aquest joc.
 The Dig (va escriure els dilegs);
 Orson Scott Card's Intergalactic Medicine Show (revista que es distribueix per Internet);
 Stories of Strength (ISBN 1411655036) (2005);

 Enllaos externs .

 Hatrack.com Lloc web oficial de Card ;
 Biografia;
 Entrevista;
 Entrevista de Rafael Marn (cont spoilers);
 Bibliografia completa;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91732" title="DigiKam" nonfiltered="1484" processed="1472" dbindex="36587">

digiKam s una aplicaci de KDE per importar i gestionar fotos digitals.

Pot organitzar colleccions d'imatges mitjanant carpetes o Tags.

Tamb pot realitzar edicions simples de les fotos. Fent us de Kipi (KDE Image Plugin Interface), ofereix la possibilitat d'augmentar les seves funcionalitats.

 Enllaos externs .
 Lloc web de digiKam;
 Lloc web de Kipi;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91734" title="Ktorrent" nonfiltered="1485" processed="1473" dbindex="36588">
KTorrent s un client de BitTorrent per KDE. La seva interfcie d'usuari s simple.

 Caracterstiques .
Entre les seves funcions principals podem destacar:
 Baixada de fitxers torrent;
 Possibilitat de limitar la velocitat de pujada, degut que la majoria de persones no poden pujar grans quantitats de dades.
 Bsqueda a Internet, mitjanant el motor de bsqueda del lloc web de Bittorrent.
 Seguiment d'UDP, ms informaci;

 Enllaos externs .
 Lloc web de KTorrent;
 Lloc web de KTorrent al l'Extragear de KDE;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91737" title="Quanta Plus" nonfiltered="1486" processed="1474" dbindex="36589">
Quanta Plus (Quanta+) s l'eina de programari lliure de desenvolupament de pgines web del projecte KDE. La seva versi actual s la 3.5. 

T diversos assistents que et poden ajudar en la creaci de taules, enllaos i pgines en blanc.

Tamb t ressaltat de sintaxis HTML, Javascript, CSS i molts ms, a ms d'un analitzador que informa de la creaci correcta de les nostres pgines.

 Enllaos externs .
Lloc web oficial de Quanta Plus 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91739" title="SuperKaramba" nonfiltered="1487" processed="1475" dbindex="36590">
SuperKaramba s una eina que permet fcilment crear elements interactius a l'escriptori de KDE. Actualment noms GNU/Linux est oficialment suportat, tot i que tamb funciona b amb FreeBSD i NetBSD. El seus competidors sn Konfabulator, GDesklets i Apple Dashboard. DesktopX, est restringit a Microsoft Windows i no s un competidor directe.

Els programes interactius solen estar incrustats al fons de l'escriptori i no molesten a la visi normal d'aquest. L's de SuperKaramba no est limitat a KDE, per es necessiten certes llibreries d'aquests. SuperKaramba s'inclou amb KDE 3.5.

Com funciona?.
Els autors usen fitxers de text per crear temes que defineixen els seus widgets. A ms, hi ha l'opci d'afegir un guio amb Python per tal de fer els widgets interactius.

Possibles usos.
 Previsi metereolgica interactiva;
 Control i avs de reproducci de msica amb XMMS o AmaroK;
 Calendari i notes;
 Rellotges originals;
 Monitor de sistema: CPU, xarxa i discs no extraibles;
 Notificadors de nous correus electrnics;
 Panells de noticies i agregadors de RSS;
 Barres de men animades;
 Barres d'eines personalitzables;

 Altres motors de widgets .
Yahoo! Widgets per Windows y Mac;
Samurize per Windows;
DesktopX per Windows;
Kapsules per Windows;
AveDesk per Windows;
Dashboard per Mac;
gDesklets per Linux;
Windows Sidebar per Windows Vista y XP.

Enllaos externs.

Pgina del projecte a SourceForge;
Temes a kde-look.org;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91741" title="Noatun" nonfiltered="1488" processed="1476" dbindex="36591">
Noatun s un reproductor multimedia del projecte KDE. Noatun est basat en l'arquitectura d'extensions, les quals poden ser carregades i descarregades durant l'execuci.

Les extensions de Noatun s'encarreguen de tot el que s usable de l'aplicaci.

Les seves categories sn: interfcies grfiques, llista de reproducci, visualitzacions i altres.

 Enllaos externs .

Lloc web de Noatun 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91743" title="Filelight" nonfiltered="1489" processed="1477" dbindex="36592">

Filelight s un analitzador grfic d'espai lliure en disc per al gestor de finestres KDE. A diferncia de programes similars, que mostren una vista d'arbre dels fitxers del disc o unes columnes amb informaci dels directoris, filelight mostra un pasts amb divisions concntriques que representen els diversos directoris del disc dur i l'espai que usen.

Articles relacionats.
xdiskusage;
Baobab;

 Enllaos externs .
 Lloc web de filelight;
 Filelight a freshmeat;
 KDirStat, una eina semblant.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91744" title="Gwenview" nonfiltered="1490" processed="1478" dbindex="36593">
Gwenview s el visor d'imatges de KDE.



 Enllaos externs .
Lloc web de Gwenview ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91759" title="Vara" nonfiltered="1491" processed="1479" dbindex="36594">
Una vara s una antiga unitat de longitud catalana de dimensions varibles segons la zona.

Normalment equivalia a 4 pams o a 3 peus i a Lleida i Tarragona era equivalent a 0,7 metres.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91760" title="Maria d'Orleans" nonfiltered="1492" processed="1480" dbindex="36595">


Maria d'Orleans, princesa de Dinamarca (Morgan House, prop de Richmond, Surrey 1865 - Copenhaguen 1909). Princesa de sang de Frana pertanyent a la casa d'Orleans amb el tractament d'altesa reial.

Nascuda a Morgan House a prop de Richmond al comtat de Surrey el dia 13 de gener de 1865. Filla del prncep Robert d'Orleans i de la princesa Francesca d'Orleans. Nta per via paterna del rei Llus Felip I de Frana i de la princesa Maria Amlia de Borb-Dues Siclies i per via materna del prncep Francesc d'Orleans i de la princesa Francesca d'Orleans-Bragana.

Casada el 22 d'octubre de 1885 al Castell d'Eu a Frana amb el prncep Valdemar de Dinamarca, nta del rei Cristi IX de Dinamarca i de la princesa Llusa de Hessen-Kassel. La parella s'establ a cavall entre Copenhaguen i la finca rural al camp dans de Bernstorff. Valdemar i Maria tingueren cinc fills:



 SAR el prncep Aage de Dinamarca, nat a Copenhaguen el 1887 i mort a Taza (Marroc) el 1940. Es cas el 1914 a Tor amb la comtessa Mathilda Calvi dei Conti di Bergolo.

 SAR el prncep Axel de Dinamarca, nat a Copenhaguen el 1888 i mort el 1964. Es cas amb la princesa Margarida de Sucia el 1919 a Estocolm.

 SAR el prncep Eric de Dinamarca, nat a Copenhaguen el 1890 i mort a Copenhaguen el 1950. Es cas amb Lois Frances Booth a Ottawa el 1921.

 SAR el prncep Viggo de Dinamarca, nat a Copenhaguen el 1893 i mort el 1970. Es cas amb Eleanor Margaret Green el 1924 a Nova York.

 SAR la princesa Margarida de Dinamarca, nada el 1895 a la finca de Bernstorff i morta el 1992 a Brodrehoj. Es cas amb el prncep Ren de Borb-Parma a Copenhaguen el 1921. ;

El casament entre Maria i Valdemar trenc alguns esquemes en el si de les cases reial protestants. Des del cisma entre el protestentisme i el catolicisme al segle XVI, s realment difcil trobar unions entre prnceps catlics i prnceps protestants. Moltes d'aquestes unions passaven per renncies explcites i abjuracions terribles per part d'un dels contraients, aquest s el cas de la princesa Victria Eugnia de Battenberg al casar-se amb el rei Alfons XIII d'Espanya, o el de la princesa Sofia de Grcia al casar-se amb el rei Joan Carles I d'Espanya. Valdemar i Maria, de diferents religions, aconseguiren casar-se sense que gaires problemes d'ndole religiosa afectessin el seu matrimoni.

Maria mor a la capital danesa, Copenhaguen el 4 de desembre de 1909 com a conseqncia de dificultats respiratries. Malgrat que el matrimoni entre Valdemar i Maria no fou una uni feli, tant Maria en Valdemar com Valdemar en Maria trobaren un equilibri i una serenitat.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91762" title="Joan Capri" nonfiltered="1493" processed="1481" dbindex="36596">
Joan Capri fou un actor, humorista i monologuista catal. El seu nom real era Joan Camprub i Alemany. Va nixer a Barcelona el 10 de juliol de 1917 i va morir, tamb a la capital catalana, el 4 de febrer de 2000. La seva participaci en obres de teatre i els monlegs que va enregistrar el van convertir en un emblema de l'humor catal. Amb una ironia amable per incisiva, va esdevenir una caricatura del catal urb mitj que va fer riure diverses generacions.

Sempre va viure al Barri Gtic de Barcelona, on va nixer, crixer (a casa amb els seus vuit germans) i morir (al seu pis del carrer Ferran). Va comenar a treballar en el camp del teatre d'aficionats, segons paraules del propi Capri, perqu "no servia per a res ms" (va ser un mal estudiant i les seves primeres feines van ser vendre mongetes i fer de noi dels encrrecs a un diari). Segons sembla, per, la seva capacitat de fer riure els altres li havia preparat el cam. El seu primer xit es titulava Camarada Cupido, una obra de Xavier Regs, a principis de la dcada del 1950. A partir d'aquest moment, s'especialitza en els monlegs, enregistrats en disc (El nufrag, El casament, El desmemoriat, El manitic, Vivendes protegides, etc.), per sense deixar de banda les obres tradicionals.

Al Teatre Romea viuria les seves millors hores amb obres com Romeu de 5 a 9 (1957), El nas d'en Cyrano (1959), Un metge imaginari (1965), Que vagi de gust, Sr. comissari, L'amic del ministre (1972), Aqu l'inspector Cristfol... cambio (1974) i un celebradssim Don Juan Tenorio (1976) amb la popular Mary Santpere. En el cinema, va participar en diverses pellcules, entre elles, En Baldiri de la costa (1968) i L'advocat, l'alcalde i el notari (1969).

A finals de la dcada de 1970 es va mig retirar fins a la recuperaci del personatge per a la televisi amb la srie Doctor Caparrs (en dues versions Medicina general i Metge de poble), treballant al costat de Maria Matilde Almendros i Joan Pera, que tot just iniciava la seva carrera, que va emetre Televisi Espanyola a Catalunya durant els anys vuitanta. Tornaria a treballar per a la televisi l'any 1990 a la srie Amb l'aigua al coll, de TV3. En aquesta etapa, igual que en alguns dels seus monlegs enregistrats, va treballar amb Joan Vilacasas com a guionista.

L'any 1982 se li va concedir la Creu de Sant Jordi. Compta, a ms, amb una altra distinci: la Medalla d'Or al mrit artstic de l'Ajuntament de Barcelona, atorgada el 1997.

Va morir a l'hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona el 4 de febrer de l'any 2000. Havia estat ingressat el 28 de gener per culpa de les cremades provocades per un incendi (s'havia produt un curtcircuit a casa seva). Se li va dedicar una placeta a Ciutat Vella, el seu barri de sempre, rere el nou Mercat de Santa Caterina.

Filmografia.
1953 Vuelo 971;
1953 Concierto mgico;
1953 Juzgado permanente;
1954 El padre Pitillo;
1954 Caas y barro;
1955 Zalacan el aventurero;
1955 El fugitivo de Amberes;
1956 La legin del silencio;
1956 Sucedi en mi aldea;
1957 Juanillo, pap y mam;
1957 Un tesoro en el cielo;
1958 El azar se divierte;
1958 Avenida Roma, 66;
1962 Los castigadores;
1964 Los felices 60;
1968 En Baldiri de la costa;
1969 L'advocat, l'alcalde i el notari;

Bibliografia.
Escamilla, David i Rosales, Emili. Capri, t'estimem. Barcelona: Columna edicions, 1998.

Enllaos externs.
Joan Capri a l'Internet Movie Database










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91765" title="Oscar Niemeyer" nonfiltered="1494" processed="1482" dbindex="36597">

Oscar Niemeyer ( Rio de Janeiro, Brasil 1907 ) s un arquitecte brasiler.

Orgens i Primeres obres.
Va nixer el 15 de desembre de 1907 a la ciutat de Rio de Janeiro. Desprs de casar-se amb Annita Baldo, brasilera d'origen itali, va entrar a l'escola de Belles Arts graduant-se en arquitectura el 1934, i entrant a formar part de l'estudi de Lucio Costa i Carlos Leo.

Desprs de participar al costat de l'estudi de Lucio Costa en la construcci dels nous ministeris d'Educaci als anys 30, el 1940 l'alcalde de Belo Horizonte va invitar a Niemeyer a construir en solitari una esglsia i un casino al costat del llac Pampulha, conegut amb el nom de Pampulha complex. La novetat de les lnies de la petita esglsia construda en honor a Sant Francesc d'Asss va donar-li fama arreu del pas. L'interior de l'esglsia est decorada amb rajoles i frescos pintats per Candido Porinari. El casino posteriorment fou transformat en el Museu de Pampulha, dedicat a la difusi de l'art contemporani.

Niemeyer va participar, al costat de Le Corbusier, en l'elaboraci del projecte de l'edifici principal de les Nacions Unides de Nova York el 1952.

Braslia.


El 1956 Lucio Costa guany el concurs urbanstic per la planificaci de la nova capital del pas, Braslia, alhora que Niemeyer fou l'encarregat de construir els edificis guvernamentals.

La capital fou ignaugurada el 21 d'abril de 1960 i entre les obres ms destacades de Niemeyer cal destacar el Palacio Alvorada, residncia oficial del President de la Repblica; el Palacio Itamaraty, seu de la cancilleria; el Congrs Nacional; el Palau de Planalto, seu del govern executiu; i la seu del Tribunal Suprem Federal. Aix mateix tamb cal destacar la Catedral de Braslia.

El 1962 Niemeyer va rebre l'encrrec d'organitzar la facultat d'arquitectura de la nova Universitat de Braslia, per hagu d'abandonar aquest crrec dos anys ms tard com a conseqncia del cop d'estat militar que prengu el govern federal. Des de 1945 formava part del Partit Comunista del Brasil, per la qual cosa, durant la dictadura militar que pat el seu pas entre els anys 60 i 80 hagu d'exiliar-se a Europa.

Exili.
El 1967 s'installa a Pars dedicant-se a elaborar projectes a Algria com la Universitat de Constantine; Itlia, l'edifici de l'editorial Mondadori; i Frana, la seu del Partit Comunista de Frana. 

A partir de 1985, grcies a la democratizaci del seu pas, va tornar a realitzar projectes arquitectnics a Braslia i So Paulo. Entre 1991 i 1996 va realitzar el Museu d'Art Contemporani de Rio de Janeiro, localitzat a la ciutat de Niteri.

Fundaci Oscar Niemeyer.

El 1988 decid fundar aquesta organitzaci com un centre d'informaci i investigaci orientat a la reflexi i difusi de l'arquitectura, urbanisme, disseny i arts plstiques, aix com la valoraci i preservaci de la memria i el patrimoni arquitectnic modern del Brasil.

El 1989 li fou concedit el Premi Prncep d'Astries de les Arts en reconeixment del seu treball. Des d'aquell moment est treballant en el projecte de creaci del Museu Internacional Premis Prncep d'Astries, ubicat a Avils (Astries).

Enllaos externs.

  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de les Arts 1989;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91771" title="Francesca d'Orleans (duquessa de Chartres)" nonfiltered="1495" processed="1483" dbindex="36598">


Francesca d'Orleans, duquessa de Chartres (Neuilly-sur-Seina 1844 - Castell de Saint Firmin 1925. Princesa de sang de Frana de la casa dels Orleans amb el tractament d'altesa reial.

Nascuda a Neuilly-sur-Seine, a les afores de Pars, el dia 4 d'agost de 1844. Filla del prncep Francesc d'Orleans i de la princesa Francesca d'Orleans-Bragana, prnceps de Joinville. Nta per via paterna del rei Llus Felip I de Frana i de la princesa Maria Amlia de Borb-Dues Siclies i per via materna de l'emperador Pere I del Brasil i de l'arxiduquessa Maria Leopoldina d'ustria. 

Casada l'11 de juny de 1863 a Kingston-on Thames al comtat de Surrey amb el prncep Robert d'Orleans, duc de Chartres, fill del prncep Ferran Felip d'Orleans i de la duquessa Helena de Mecklenburg-Schwerin. La parella tingu cinc fills:

 SAR la princesa Maria d'Orleans, nascuda a Morgan House prop de Richmond al comtat de Surrey el 1865 i morta a Copenhaguen el 1909. Es cas amb el prncep Valdemar de Dinamarca.

 SAR el prncepRobert d'Orleans, nat a Morgan House prop de Richmond al comtat de Surrey el 1866 i mort al Castell de Saint-Firmin el 1885.

 SAR el prncep Enric d'Orleans, nat a Morgan House prop de Richmond al comtat de Surrey el 1867 i mort a Saigon el 1901.

 SAR la princesa Margarida d'Orleans, nada a Morgan House prop de Richmond al comtat de Surrey el 1869 i morta al Castell de la Forest el 1940. Es cas amb el duc de Magenta, Marie Armand Patrice de Macmahon.

 SAR el prncep Joan d'Orleans, nat a Pars el 1874 i mort a Larache el 1940. Es cas amb la princesa Isabel d'Orleans.

La princesa Francesca mor l'any 1925 al castell de Saint-Firmin a Frana a l'edat de 81 anys.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91772" title="Viscum" nonfiltered="1496" processed="1484" dbindex="36599">


Viscum s un gnere de plantes parsites distribut a les zones temperades i tropicals d'Europa, sia, Austrlsia i frica. El nom vesc, que designa l'espcie autctona de Catalunya i el Pas Valenci, el Viscum album, s'empra de vegades per a referir-se al gnere sencer.

Descripci.
Plantes parsites (xuclen la sava del seu hoste) de diversos arbres (pins, avets, pollancres, roures erc). Tija de 30 a 100 cm de llarg. Fulles enteres de fins a 8 cm de llarg amb la cutcula endurida i disposades de forma oposada. Flors poc vistoses i fruits en drupa esfrica blanca o groga.  

El fruit, menjat pels ocells, s dispersat per ells als diversos arbres.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91779" title="Giovanni Sartori" nonfiltered="1497" processed="1485" dbindex="36600">
Giovanni Sartori (Florncia, Itlia, 1924) s un politleg, especialitzat en l'estudi de les poltiques comparatives. 

Biografia.
Nasqu el 13 de maig de 1924 a la ciutat de Florncia. El 1946 es va llicenciar en Cincies Socials a la Universitat de Florncia. Com a docent de Filosofia Moderna, Lgica i Doctrina de l'Estat va impulsar la creaci de la primera Facultat de Cincies Poltiques a Itlia, la Cesss Alfieri. Va fundar l'any 1971 la Rivista Italiana di Scienza Politica. 

Sartori ha contribut fermament en diferents vessants de la teoria democrtica, els sistemes de partits i l'enginyeria constitucional. En particular, Sartori ha suggerit que els sistemes de partits no haurien d'estar classificats en funci del nombre de formacions, sin segons la seva estructura interna, introduint el concepte de partit rellevant. Tamb ha preconitzat l'aplicaci del coneixement adquirit amb estudi de la cincia poltica per al disseny de les institucions poltiques i millorar el seu funcionament. 

L'any 2005 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de Cincies Socials, en reconeixement al seu treball en l'elaboraci d'una teoria de la democrcia en la qual ha estat sempre present el seu comproms amb les garanties i les llibertats de la societat oberta. 

Bibliografia.
 Democrazia e Definizioni (1957);
 Il Parlamento Italiano 1946-1963 (1963) ;
 Partiti e Sistemi di Partito (1965) ;
 Stato e Politica nel Pensiero di Benedetto Croce (1966) ;
 Political Development and Political Engineering (1968) ;
 Antologia di Scienza Politica (1970);
 Correnti, Frazioni e Fazioni nei Partiti Politici Italiani (1973);
 Parties and Party Systems: A Framework for Analysis (1976);
 La Politica: Logica e Metodo in Scienze Sociali (1979);
 Teoria dei Partiti e Caso Italiano (1982) ;
 The Influence of Electoral Systems: Faulty Laws or Faulty Method (1986) ;
 The Theory of Democracy Revisited (1987) ;
 Elementi di Teoria Politica (1987);
 La Comparazione nelle Scienze Sociali (1991), en collaboraci amb L. Morlino;
 Democrazia: Cosa E (1993);
 La Democracia despus del Comunismo (1993) ;
 Ingegneria costituzionale comparata (1994) ;
 Studi Crociani (vol. I, Croce Filosofo Pratica e la Crisi dell'Etica; vol. II; Croce Etico-Politico e Filosofo della Libert, 1997) ;
 Homo Videns: Televisione e Post-Pensiero (1997) ;
 Pluralismo, Multiculturalismo e Estranei: Saggio sulla Societ Multietnica (2000) ;
 La Terra Scoppia: Sovrapopolazione e Sviluppo (2003), en collaboraci amb G. Mazzoleni ;
 Mala Tempora (2004);

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cincies Socials 2005;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91781" title="Antocianina" nonfiltered="1498" processed="1486" dbindex="36601">
Antocianina o antoci s un pigment natural present en molts vegetals (plantes superiors) per absent en els animals.

EL nom dantocianina deriva de les paraules gregues que designen flor i porpra (anthos kyneos) 

Sn pigments hidrosolubles pertanyents a la famlia dels flavonoides
En els vegetals es poden trobar en les flors, fruits, fulles i arrels. 

Els colors dels antocians poden variar del roig al blau i sn els responsables dels colors que s'observen en els caducifolis a la tardor o de'l color vermells de les fulles joves en rosers i noguers, per exemple, que indiquen que no predomina (encara o ha cessat) la fotosntesi.

En la vinya la composici d'antocians del ram  s una caracterstica del fenotipus de cada varietat i tamb depn de com hagi estat conreat (secada, rendiment etc.) cosa que permet identificar els vins. 
Alhora la producci i la quantitat d'aquest pigment depn del tipus de planta i d'altres condicions ambiental i del sl.



Funcions.

Antioxidants, protegeixen de les radiacions ultraviolades;
Coloraci atractiva per insectes pollinitzadors;
Protecci de l'excessiva insolaci combinada amb sequedat o baixa temperatura.

Caracterstiques i usos.
Els antocians sn compostos poliaromtics amb grups oxhidril (-OH) que en reaccionar amb l'oxigen permeten l'activitat antioxidant.
Per la seva sensibilitat a les variacions del pH poden servir com indicadors ja que viren del roig al violeta en augmentar l'alcalinitat.
Additiu alimentari com a colorant anomenat vermell antoci (E163) usat en melmelades i altres aliments de pH cid com el iogurt. ;



Estructura i tipus d'antocians.




Enllaos externs.
  MadSci Network Preguntes i respostes sobre antocianines;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91785" title="Liudmila Pavlitxenko" nonfiltered="1499" processed="1487" dbindex="36605">

Liudmila Mikhailovna Pavlitxenko (en ucrans:                              , en rus                              ; nascuda el 12 de juliol de 1916 a Bila Tserkva, (Ucrana, Uni Sovitica); morta el 10 d'octubre de 1974), va ser una franctiradora de l'Exrcit roig. 

Pavlitxenko va arribar a ser una brillant estudianta als seus anys a l'educaci bsica. A l'edat de catorze, els seus pares es van traslladar a Kev, la capital de la Repblica Socialista Sovitica d'Ucrana. All es va unir a un club de tir, formant-se com tiradora alhora que treballava a un mol. 

Al juny del 1941, quan Pavlitxenko estava estudiant histria a la Universitat de Kev, l'Alemanya Nazi va comenar la guerra contra la Uni Sovitica (la Operaci Barbarroja), desprs d'aix Liudmila es va apressar a allistar-se. A l'oficina de reclutament, va sollicitar unir-se a la infanteria i empunyar un fusell. El reclutador es va riure d'ella i li va suggerir una especialitzaci com a infermera. Decidida, va rebutjar la idea, mostrant-li un certificat de punteria per a provar la seva vlua. Pavlitxenko es va unir a la 25 Divisi d'Infanteria de l'Exrcit Roig, arribant a ser una de les 2000 franctiradores Sovitiques, de les quals noms unes 500 van sobreviure a la guerra. Com a franctiradora, va abatre les seves dues primeres vctimes prop de Beliaievka, usant un fusell de forrellat Mosin-Nagant Sovitic (adaptat per al tir de precisi amb una mira de quatre augments). Aquest disparava bales de 9.6 grams a una velocitat de 853 m/s, sent efectiu fins a aproximadament els 550 metres. 

La soldat Pavlitxenko va lluitar aproximadament dos mesos i mig prop d Odesa, on va aconseguir 187 morts. Quan els alemanys van obtenir el control de la zona, la seva unitat va ser retirada per a ser enviada a Sevastopol, a la Pennsula de Crimea. Al maig de 1942, la tinent Pavlitxenko va ser esmentada pel consell de l'Exrcit Sovitic del Sud a causa de els seus 257 alemanys abatuts. El seu total de morts confirmades durant la Segona Guerra Mundial va anar de 309, incloent a 36 franctiradors enemics. Pavlitxenko va trobar el quadern de bitcola d'un dels franctiradors alemanys que havia abatut. Aquest havia tret la vida a ms de 500 soldats sovitics. 

Al juny de 1942, Pavlitxenko va ser ferida per foc de morter. Donada la seva condici d'herona, va ser retirada del front menys d'un mes desprs de recuperar-se de les seves ferides. Va ser enviada a Canad i als Estats Units per a una visita de propaganda, i es va convertir en el primer ciutad sovitic a ser rebut per un President dels Estats Units. Franklin D. Roosevelt i la seva esposa la van rebre a la Casa Blanca. Ms tard, Eleanor Roosevelt la va convidar a recrrer els Estats Units relatant les seves experincies. Va aparixer abans en l'Assemblea Internacional d'Estudiants, que va tenir lloc a Washington DC, sent rebuda com una herona. Ms tard va assistir a reunions en el Congrs d'Organitzacions Industrials, i va realitzar aparicions i discursos a Nova York. Al Canad, va ser obsequiada amb un rifle Winchester amb mira ptica, el qual s'exhibeix avui en el Museu Central de les Forces Armades a Moscou. 

Havent arribat al rang de comandant, Pavlitxenko mai va retornar al capdavant, sin que, com instructora, va entrenar a centenars de franctiradors sovitics abans de la fi de la guerra. Al 1943 va rebre l'Estrella d'Or de la Estrella d'Or d'Heroi de la Uni Sovitica. Desprs de la guerra, va acabar la seva formaci a la Universitat de Kev i va comenar la seva carrera com historiadora. Entre el 1945 i el 1953 va ser ajudant de la Caserna General Principal de l'Armada Sovitica (participant a ms en un gran nombre de conferncies i congressos internacionals). Ms tard, va ser membre actiu del Comit Sovitic de Veterans de Guerra. 

Liudmila Pavlitxenko est enterrada al Cementiri Novodevitxie, a Moscou.

Vegeu tamb.

Exrcit Roig;
Uni Sovitica;
Repblica Socialista Sovitica d'Ucrana;
Estrella d'Or d'Heroi de la Uni Sovitica;
Segona Guerra Mundial;
Altres franctiradors sovitics a la Segona Guerra Mundial:
Nina Alexeievna Lobkovskaia ;
Vasily Zaitsev;
Zikan;
Ivan Sidorenko;
Vasiliy Golosov;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91789" title="Joan II de Ribagora" nonfiltered="1500" processed="1488" dbindex="36606">

Joan II de Ribagora o Joan II d'Arag (1457-1528) fou castell d'Amposta, de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, comte de Ribagora (1485-1512)  i primer duc de Luna. 

Fill illegtim d'Alfons VI de Ribagora i de Maria de Jonqueres. Es va casar amb Maria Lopez de Gurrea Torrelles anomenada "la Ricahembra" en 1479. 

Varen tenir un fill, Alfons VII de Ribagora (1487), duc de Luna i comte de Ribagora.

Al enviudar en 1492, pass a ser membre de l'orde de Sant Joan i fou castell d'Amposta en 1506. 

En 1495 va ser nomenat primer duc de Luna, ttol creat pel seu oncle Ferran II expresament per a ell. s a travs del rei Ferran que arrib a lloctinent de Catalunya el 8 d'octubre de 1496 i hi ser fins el 1506 en qu passa a substituir al Gran Capit com a virrei i lloctinent de Npols entre 1507 i 1509.

Al 1512 torn a Catalunya i s novament nomenat lloctinent de Catalunya i capit general del Principat. Pel seu crrec eclesistic havia estat insaculat el 1506, i s a l'elecci del 1512 quan surt nominat president de la Generalitat de Catalunya. Per no fou fins el 10 de juny de 1513 que va entrar a Barcelona i, ho va fer per jurar com lloctinent general del regne d'Arag. L'absncia de la capital contravenia les normes de residncia requerides al diputat eclesistic i, a ms, es considerava incompatible amb el crrec de lloctinent general. Tot i les pressions del altres diputats i els odors, Joan d'Arag no present la renuncia fins el 10 de juny de 1514.

Va morir el juny de 1528 i va ser enterrat al monestir de Montserrat en un sepulcre renaixentista destrut a la guerra del Francs i reconstruit posteriorment.

Notes.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91791" title="Portaempelt" nonfiltered="1501" processed="1489" dbindex="36607">

Portaempelt o patr s un terme agronmic per a designar la planta o biont inferior, que tindr les funcions radiculars quan es fa un empelt en una planta.

Caracterstiques desitjables en un portaempelt.
Rusticitat: resistncia en general a malaties i adversitats meteorolgiques;
Vigor redut per permetre una rpida entrada en producci i facilitar la collita.
Compatibilitat amb la planta empeltada;
Donar bon calibre als fruits;
Adaptaci al sl: a l'acidesa i alcalinitat del terreny, a terres compactes asfixiants, a la presncia de nemtodes en la terra, resistncia a fongs i altres parsits etc.

Exemples de portaempelts.
Vinya: La plaga de la filloxera a finals del segle XIX va obligar a empeltar tota la vinya europea sobre portaempelts del gnere Vitis indemnes a aquest insecte. En general les plantes americanes no eren tan resistents a la cal i la secada com les europees i es va haver de comprovar la resistncia de totes elles a aquests contratemps per exemple Vitis berlandieri, Vitis lambrusca etc. Donada la similitud botnica entre les plantes a empeltar els empelts agafaven sense dificultats en totes elles.
Fruiters del gnere Prunus: Com en el cas de la vinya la recerca cientfica ha donat lloc a nous portaempelts, en alguns casos es tracta d'hbrids com el de l'estaci agronmica francesa de la Grand Ferrade GF 677 (planta hbrida d'ametller i presseguer) de gran resistncia a la secada i de ms llarga vida que el presseguer. Altres portaempelts sn seleccions (molts d'ells de pruneres adaptades a terrenys asfixiants);
Fruiters de llavors:En pomera l'estaci agronmica britnica dEast' Malling fa anys que es va especialitzar en patrons nanitzants i a Frana en seleccions de codonyer per empeltar en pereres.
Horticultura: S'han cercat portaempelts (generalment d'origen silvestre) per a tomaqueres i cucurbitcies per evitar diverses malalties del sl;
Jardineria: S'empelten varietats ornamentals obtingudes per mutacions tant en conferes com en la resta de plantes. Tamb s'empelten fins i tot cactcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91796" title="Alfons d'Arag" nonfiltered="1502" processed="1490" dbindex="36608">

Alfons el Franc, (1265 - 1291), comte de Barcelona, Rei d'Arag i de Valncia (1285-1291) i Rei de Mallorca (1286-1291).
 Alfons d'Arag (arquebisbe), (1478-1520), arquebisbe de Saragossa i fill illegtim de Ferran II i Aldona Roig d'Ivorra.
 Alfons VI de Ribagora, (1417-1495). Primer duc de Vilafermosa i fill morgantic de Joan II i Leonor d'Escobar.
 Alfons d'Arag (bisbe) (Valncia 1455-Tarragona 1514). Fill natural d'Alfons VI de Ribagora. Bisbe de Tortosa (1475-1512), arquebisbe de Tarragona (1513-1514) i fou president de la Generalitat de Catalunya (1500-1503),
Alfons VII de Ribagora (1487-1550). Fill de Joan II de Ribagora i net d'Alfons VI de Ribagora.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91797" title="Vasili Zitsev" nonfiltered="1503" processed="1491" dbindex="36609">

Vasili Grigoryevic Zaitsev (en rus                           ; Yelino, Imperi Rus, 23 de mar de 1915   Kev, Ucrana, 15 de desembre de 1991), fou un franctirador de l'exrcit roig sovitic. 

Era natural de Sibria i des de molt nen va tenir a veure amb les armes, en principi amb l'arc i ms tard, amb armes de foc, la primera d'elles fou un obsequi del seu avi quan noms tenia 12 anys d'edat. Va estudiar a l'escola tcnica de Magni-togorsk, i va servir com tenidor de llibres a l'Esquadra Sovitica de l'Orient Lluny. 

Quan la Segona Guerra Mundial va esclatar, Vasili tenia 26 anys i ja era un excellent tirador. Estava allistat a la Marina del seu pas. 

Durant la Batalla de Stalingrad, els alemanys van sofrir diverses baixes a les mans dels franctiradors russos, que s'havien convertit en una veritable molstia. Les vctimes en general eren oficials d'observaci, els telegrafistes, els encarregats de les cuines i ms tard els nens russos que eren utilitzats pels alemanys per a aprovisionar-se d'aigua. 

A tal punt, que un especialista franctirador alemany, el comandant Knig, va ser enviat al lloc a fi d'eliminar als seus adversaris sovitics. Noms arribat, es va desfer de la vida de dos russos. 

El 21 d'octubre de 1942, va ser anotat com franctirador en Stalingrad. Els sovitics contaven amb molt bons franctiradors. Un d'ells va ser Zaitsev que, a l'arribada de l'alemany, ja havia cobrat la vida de 42 nazis en tot just 10 dies. 
Vasili no noms era un excellent tirador, tamb era un mestre del camuflatge, el sigil i la pacincia. Es mimetitzava de tal manera amb el seu entorn que difcilment les seves vctimes podien donar amb la seva posici, o b no contaven amb el temps de vida suficient per a adonar-se d'on estava. 

Aviat la premsa es van fer ress d'aquest home i publicaven les histries que d'ell es contaven, augmentant l'orgull de les gents per aquest compatriota. Mentre, Vasili no noms tractava de fer honor a tal fama, sin que tamb ensinistrava a altres compatriotes en l'art del tir de precisi, entre ells a Tania Chernova, una formidable tiradora que tamb va ser la seva amant. 
La majoria dels seus alumnes van fer honor als seus ensenyaments. Vctor Medvedev i Anton Txkhov van fer que els alemanys temessin a les hores de plena llum. Apuntar el cap era perdre la vida. Ells i Tania, els seus millors alumnes, havien pres la vida de ms de setanta nazis. Altres fonts afirmen que els 28 franctiradors entrenats per ell van cobrar la vida de ms de 3.000 soldats enemics. Tamb s'afirma que l'acompliment de Zaistev no va ser l'nic i que un desconegut soldat identificat solament com Zikan havia matat ja 224 soldats alemanys per al 20 de novembre de 1942. 

Quan Zaitsev va tenir en el seu haver ms de cent morts, va ser condecorat amb l'Ordre de Lenin, encara que aix no li va impedir seguir amb la seva tasca. En aquests dies i per aquests d'un presoner alemany, es va assabentar que la veritable missi de Knig era matar-lo i acabar aix amb el mite i soscavar la confiana del poble rus. 

Durant diversos dies ambds oponents es van moure amb sigil, estudiant el terreny i tractant de trobar-se, fins que Knig va fer el seu primer moviment, assassinant a dos franctiradors russos amb sengles tirs en proximitats d'una fbrica. Llavors Vasili va decidir enfrontar-lo. El lloc triat: la fbrica Octubre Vermell al peu del pujol Mamaiev. Al lloc va ser acompanyat pel seu amic i collega Nikolai Kulikov. 

All tamb va arribar l'alemany, el qual tamb es va mantenir ocult. Aix van estar tres dies amb les seves nits, esperant ambds que l'altre comets un error i delats la seva posici, ambds amb admirable pacincia. Al quart dia, Vasili i Nikolai van creure saber on estava i van planificar-se una estratgia per descobrir-lo. Nikolai va apuntar un casc, l'alemany va disparar i Nikolai es va llanar al sl cridant de dolor. Knig va mossegar l'ham i va treure el cap per a contemplar a la seva vctima, cosa que va aprofitar Vasili para assentar-li un tir al cap que va acabar amb la seva vida. 

Aquesta histria de l'enfrontament entre Zaitsev i Knig no est del tot evidenciada ni documentada en cap dels bndols enfrontats. 

D'acord amb el llibre Stalingrad de Anthony Beevor, el nom Major Knig s un nom fictici creat pels mitjans de comunicaci. El seu nom real seria Major Heinz Thorvald, que era cap d'una escola de franctiradors de l'exrcit alemany. La mira telescpica del rifle de Thorvald, es diu que el ms preuat trofeu de Zaitsev, s exhibida actualment al Museu de les Forces Armades de Moscou. No obstant aix, la histria completa roman essencialment sense confirmaci. No hi ha absolutament cap esment d'aix en informes militars sovitics, incloent els de Alexander Scherbakov, tot i que gaireb tot acte de franctiradors va ser reportat amb veracitat. 

Es va convertir en heroi nacional per molt temps. Al finalitzar la Batalla de Stalingrad, havia assassinat a 242 alemanys, entre ells molts oficials d'alt rang, encara que alguns historiadors sostenen que solament van ser 149 oficialment confirmats. 

Zaisev va prestar servei fins a gener de 1943, quan va patir ferides als seus ulls. El professor Filatov va restaurar la seva visi. Ms tard va retornar al capdavant i va acabar la guerra al riu Dniester amb el grau de Capit. 

Aquesta part de la histria de Vasili Zaitsev va ser immortalitzada a la pellcula Enemic a les portes (2001) on va ser personificat per l'actor britnic Jude Law i el major Knig per Ed Harris, dirigida pel francs Jean-Jacques Annaud. 

Finalitzada la guerra es va casar i es va establir a Kev com director d'una fbrica d'enginyeria.

Medalles i condecoracions.
Ttols i condecoracions;
 Estrella d'Or d'Heroi de la Uni Sovitica (22 de febrer 1943).
Ttol de "Ciutad Horable de la ciutat de Volgograd" (7 de maig 1980).
2 Ordes de Lenin;
2 Ordes de la Bandera Roja;
Orde de la Guerra Patritica, 1 Classe;

Medalles;
 Medalla de la defensa de Stalingrad ;
 Medalla de la victria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patritica 1941-1945;
 20 anys de la victria a la gran guerra patritica ;
 30 anys de la victria a la gran guerra patritica ;
 40 anys de la victria a la gran guerra patritica;

Vegeu tamb.

Exrcit Roig;
Uni Sovitica;
Heroi de la Uni Sovitica;
Segona Guerra Mundial;
Altres franctiradors sovitics a la Segona Guerra Mundial:
Nina Alexeyevna Lobkovskaya ;
Lyudmila Pavlichenko;
Zikan;
Ivan Sidorenko;
Vasiliy Golosov;

Enllaos externs.
 Biografia a la web oficial dels herois de la URSS ;
El llibre de Zaitsev en format .zip  ;
 Web amb la autobiografia de Zaitsev en angls (previ pagament);





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91798" title="Bridgetown" nonfiltered="1504" processed="1492" dbindex="36610">
Bridgetown, amb 98.725 habitants (2006), s la capital de Barbados, un dest turstic important a les Antilles Menors. Est situada a la badia de Carlisle, al sud-oest de l'illa.
s el principal port i centre comercial de l'illa. De Bridgetown s'exporta principalment sucre, ron i melassa. Bridgetown s tamb un centre financer. La ciutat fou fundada pel Regne Unit l'any 1628.

El clima de la ciutat s tropical, on gaire b mai es baixa dels 20C, per se superen fcilment els 31C. Les precipitacions mitjanes sn de 1254 mm anuals. 




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91799" title="Carolina Matilde de Dinamarca" nonfiltered="1505" processed="1493" dbindex="36611">


Carolina Matilde de Dinamarca, princesa de Dinamarca (Jgersborghus 1912 - Sorgenfri 1995). Princesa de Dinamarca amb el tractament d'altesa reial que contragu matrimoni amb un seu cos, el prncep Knud de Dinamarca.

Nascuda a Jgersborghus, prop de la capital danesa, el dia 27 d'abril de 1912. Filla del prncep Harald de Dinamarca i de la princesa Helena de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg. Carolina Matilde reb el ttol de princesa de Dinamarca amb el tractament d'altesa reial des del seu naixement al ser nta, per via paterna, del rei Frederic VIII de Dinamarca. Nta per via paterna del rei Frederic VIII de Dinamarca i de la princesa Llusa de Sucia ho era per via materna del duc Frederic Ferran de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg i de la princesa Carolina Matilde de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg. 

Al llarg de la Primera Guerra Mundial, la famlia de la princesa Carolina Matilde fou expulsada de Dinamarca durant el conflicte com a conseqncia del partit proalemany que prengu, principalment, la princesa Helena. Les manifestacions progermniques de la princesa foren pbliques en tot moment la qual cosa desagrad enormement al rei Cristi X de Dinamarca. 

Carolina Matilde es cas el 8 de setembre de 1933 al Castell de Fredensborg amb el prncep Knud de Dinamarca, fill del rei Cristi X de Dinamarca i de la duquessa Alexandrina de Mecklenburg-Schwerin. La parella installada a Sorgenfri tingu tres fills que com a nts del rei Cristi X de Dinamarca tingueren el ttol de prnceps de Dinamarca amb el tractament d'altesa reial.

 SAR la princesa Elisabet de Dinamarca, nascuda a Copenhaguen el 1935.

 SAR el prncep Ingolf de Dinamarca, nat el 1940 a Sorgenfri. Es cas morganticament amb Inge Terney per la qual cosa hagu de renunciar als seus drets dintics i assum el ttol de comte de Rosenborg. Posteriorment es cas amb Sussie Hjorhy.

 SAR el prncep Cristi Frederic de Dinamarca, nat el 1942 a Sorgenfri. Es cas morganticament amb Anne-Dorothe Maltoft-Nielsen per la qual cosa hagu de renunciar als drets dinstics que li corresponien i assumir el ttol de comte de Rosenborg.

Carolina Matilde mor l'any 1995 a Sorgenfri on havia viscut la major part de la seva vida des que es cas l'any 1933.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91800" title="Phillyrea" nonfiltered="1506" processed="1494" dbindex="36612">

Phillyrea s un gnere de plantes dins la famlia de les olecies que compta amb noms tres espcies totes elles arbusts o petits arbres: Phillyrea angustifolia, Phillyrea latifolia i Phillyrea media. 

Morfolgicament sn plantes molt semblants a l'olivera tant per les seves fulles com pel fruit que no s comestible pels humans

El gnere t noms una distribuci dintre de la regi mediterrnia i Armnia







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91804" title="Riu Almanzora" nonfiltered="1507" processed="1495" dbindex="36613">

El riu Almanzora t una extensi de 90 km i representa una zona de pas tradicional, per diferents cultures, per anar cap a l'interior de l'actual Andalusia.

Pren el nom de la poblaci almeriesa dal-Mansura, actual Almanzora. Durant el perode rom el riu era anomenat Surbo, derivat de flumen superbum o 'riu superb' a causa de les seues terribles i famoses creixudes, l'ltima de les quals fou l'octubre de 1973.

Afluents principals.

Per la dreta: rierol d'Albanchez

Per l'esquerra: rambla d'Albox

Curiositats.
Fins no fa molts anys els habitants de les zones prximes al riu avisaven de les creixudes mitjanant el toc de caragols de mar gegants. Al seu torn, qui oa el senyal d'alarma feia crrer el crit riu avall perqu dons temps a evacuar el curs del riu, generalment sec i pedregs.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91805" title="Josep de Vilamala" nonfiltered="1508" processed="1496" dbindex="36614">

Josep de Vilamala fou el darrer president de la Generalitat de Catalunya (22 de juliol de 1713 - 16 de setembre de 1714) abans de la primera abolici de la instituci pel Decret de Nova Planta desprs del Setge de Barcelona i la derrota de l'11 de setembre de 1714.

Monjo sacrist del monestir de Sant Pere de Banyoles. Assist a la Junta de Braos del juny de 1713 en la que es resolgu la resistncia de Barcelona contra Felip V. 

Tot i que el seu crrec va viure unes circumstncies de guerra similars a les de Pau Claris al 1640, la seva figura no va tenir tanta transcendncia per ra de les Juntes de Defensa del Govern provisional de Catalunya, que deixaren la Generalitat en un segon terme. 

El conflicte, fruit de la Guerra de Successi, va acabar desprs d'una obstinada defensa, mantinguda per gent de tots els estaments i amb tropes valencianes i mallorquines a les ordres del conseller en cap del Consell de Cent, Rafael de Casanova, Barcelona capitul l'11 de setembre de l'any 1714. Un decret de 16 de setembre de Jos Patio, declara cancellada la Generalitat i destituits tots els seus crrecs.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91809" title="lafur Ragnar Grmsson" nonfiltered="1509" processed="1497" dbindex="36615">
lafur Ragnar Grmsson (nascut el 14 de maig de 1943 a  safjrur) s el cinqu, i actual, president de la repblica d'Islndia. Elegit l'any 1996, fou reescollit en les eleccions del 2000 i del 2004.

De 1962 a 1970 va estudiar economia i cincies poltiques a la Universitat de Manchester. Fou professor a la universitat d'Islndia, a la facultat de cincies poltiques, va ser membre del Alingi, ministre d'economia (1988 - 1991) i president del grup Aliana Popular (1987 - 1995).








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91811" title="Palau de Sorgenfri" nonfiltered="1510" processed="1498" dbindex="36616">

El Palau de Sorgenfri fou construt per l'arquitecte Franoise Dieussart durant el bienni que va des de 1705 fins a 1706 pel comte Carl Ahlefeldt. Des de l'any 1730 es convert en una casa de camp de la Famlia reial danesa.

El rei Frederic V de Dinamarca reform el Palau de la m de l'arquitecte de la Cort, Lauritz de Thurah. Aquestes reformes se centraren en l'engrandiment del palau i en la construcci d'una nova ala palatina dedicada a realitzar d'alberg per membres de la Cort.

Posteriorment es realitzaren noves obres al Palau pels diferents membres de la Famlia reial que hi habitaren. Aix, l'any 1756 es demol l'edifici principal del Palau i es constru de bell nou el Palau. Posteriorment el rei Frederic VI de Dinamarca realitz noves obres d'embelliment i engrandiment del Palau.

El rei Frederic VII de Dinamarca ced el Palau a l'Estat. Desprs d'una llarga etapa, la prctica totalitat del segle XIX, de caure en dess, l'any 1898 el palau es convert en la residncia principal del prncep Cristi de Dinamarca i de la seva muller, la duquessa Alexandrina de Mecklenburg-Schwerin.

El Palau es convert en la residncia d'estiu preferida pels monarques danesos des de l'any 1911 quan Cristi acced al tro. Tant el rei Frederic IX de Dinamarca com el prncep Knud de Dinamarca nasqueren al Palau.

Amb el casament del prncep Knud de Dinamarca amb la seva cosina, la princesa Carolina Matilde de Dinamarca, el palau pass a ser la seva residncia oficial. All hi visqueren, i nasqueren la majoria dels seus fills, fins a la seva mort, l'any 1976 i l'any 1995 respectivament.

Des de la mort de la princesa Carolina Matilde de Dinamarca el palau ha roms deshabitat. La Corona no permet visites al Palau que es mant tancat al pblic, nicament, una part del gran parc del Palau es obert al pblic.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91812" title="Evoluci dels Pokmon" nonfiltered="1511" processed="1499" dbindex="36617">

En l'univers fictici de Pokmon, l'evoluci s el canvi sobtat en la morfologia d'un Pokmon, que normalment tamb comporta un increment en les habilitats del Pokmon. Es pot provocar l'evoluci de diverses maneres, per en la majoria dels casos t lloc una vegada que el Pokmon assoleix un nivell suficient d'experincia en combat. Aquesta evoluci no s una evoluci en el sentit darwini de la paraula; s ms aviat una metamorfosi.

Etapes evolutives.
Tots els Pokmon poden classificar-se en una les quatre etapes evolutives diferents que hi ha (tot i que no hi ha cap lnia evolutiva que les inclogui totes quatre) - Pokmon bebs, Pokmon bsics, d'etapa 1 i d'etapa 2. Normalment, un Pokmon bsic s el primer en la seva lnia evolutiva, per alguns evolucionen de Pokmon bebs. Molts dels Pokmon bsics poden evolucionar, i quan ho fan, la forma evolucionada s un Pokmon d'etapa 1. I quan un Pokmon d'etapa 1 evoluciona, es converteix en un Pokmon d'etapa 2. Els Pokmon bebs neixen d'ous que han post membres d'una etapa ms avanada de la lnia evolutiva; per exemple, un Pichu naixeria d'un ou post per un Pikachu (Pokmon bsic) o Raichu (Pokmon d'etapa 1) femella.

Un Pokmon s considerat la forma evolucionada de les etapes anteriors, i la forma preevolucionada de les segents.

Tot i que alguns Pokmon, com la famlia d'Oddish o Slowpoke, tenen lnies evolutives que es ramifiquen, totes aquestes divergncies tenen lloc quan evoluciona el Pokmon bsic o d'etapa 1; en una mateixa lnia evolutiva hi pot haver ms d'un Pokmon d'etapa 1 o d'etapa 2, per no existeix cap Pokmon d'etapa 3.

Tipus d'evoluci Pokmon.
L'anomenat "evoluci" d'els Pokmon s una reacci bioqumica en les cllules del Pokmon que li fa canviar la forma, l'espcie, de vegades els tipus i rarament la cadena evolutiva (exemple: Wurmple
</doc>
<doc id="91814" title="IB3" nonfiltered="1512" processed="1500" dbindex="36618">

IB3 o Ens Pblic de Radiotelevisi de les Illes Balears;
 IB3 Televisi, cadena de televisi pblica de les Illes Balears.
 IB3 Rdio, emissora de rdio de l'Ens Pblic de Radiotelevisi de les Illes Balears.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91817" title="Casa Universal de Justcia" nonfiltered="1513" processed="1501" dbindex="36619">

La Casa Universal de Justcia s la instituci suprema de govern de la Fe bah'. Els seus nou membres sn escollits cada cinc anys per sufragi indirecte, votats per tots els membres de cada  Assemblea Espiritual Nacional. s una instituci legislativa amb l'autoritat de suplementar i donar vigncia a les lleis de Bah'u'llh i exerceix una funci judicial com l'instituci apelativa suprema en l'administraci bah'.

La Seu de la Casa Universal de Justcia s a Haifa (Israel) -on tamb resideixen els seus membres-, al Mont Carmel, on els escrits Bah'u'llh i 'Abdu'l-Bah indicaven. Hi va ser oficialment establerta l'any 1963, cent anys desprs de la declaraci de Bah'u'llh com a Manifestaci de Du per a aquesta poca.

Els llibres i documents publicats per la Casa Universal de Justcia sn considerats oficials i les seves decisions legislatives els bah's les consideren infallibles.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91819" title="IB3 Rdio" nonfiltered="1514" processed="1502" dbindex="36620">
IB3 Rdio s l'emissora de rdio de l'Ens Pblic de Radiotelevisi de les Illes Balears.

 Freqncies .
Aquestes sn les freqncies en qu emet l'emissora:
 Mallorca: 106.8;
 Menorca: 88.6;
 Eivissa i Formentera: 93.7;
 Andratx (Mallorca): 89.2;
 Calvi (Mallorca): 92.7;
 Alcdia (Mallorca): 89.2;
 Pollena (Mallorca): 89.7;
 Sller  (Mallorca): 89.2;
 Capdepera  (Mallorca): 96.4;
 Sant Josep de la Talaia (Eivissa): 89.7;
 Ciutadella (Menorca): 104.2;

 Programes .
 Entreteniment .
 El despertador. Presentat per Juli Frau. De dilluns a divendres de 05.00 A 07.00 h.
 Equip de Gurdia. Presentat per Pep Daz. Festius, a les 10.00 h.
 Insomnic 500. De dilluns a dijous, a mitjanit.
 Quadrant de Menorca. De dilluns a divendres, a les 18.00 h. Emissi local per Menorca.
 Quin Guirigall!. Presentat per Sandra Llabrs. Dissabte i diumenge, a les 07.00 h.
 Sabtic. Presentat per Marga Noguera. Dissabte, a les 10.00 h i diumenge, a les 09.00 h.

 Esports .
 Esports 3. Dirigit per Pau Pons. Transmissi esportiva.
 Temps d'esports. Presentat per Joan Gabriel Baus. De dilluns a divendres.

 Magazn .
 Enmig dels Freus. Presentat per Pedro Prieto. De dilluns a divendres, a les 12:00 h. Emissi local per a Eivissa i Formentera.
 Fet a Menorca. Presentat per Fanny Mateu. De dilluns a divendres, a les 12:00 h. Emissi local per Menorca.
 Tot s possible...o no!. Presentat per Pep Suasi. De dilluns a divendres, a les 12:00 h.
 Latitud 39. Presentat per Ferran Pereyra. Diumenge, a les 23:00 h.
 Tassa i Mitja. Presentat per Noem Garcies. De dilluns a divendres, a les 16:00 h.

 Msica .
 Els concerts d IB3 rdio. Presentat per Mnica Borrs. Dissabte, a les 22:00 h.
 Oh Katy, Katy!. Presentat per Pere Pons Rigo. Dissabte, a les 15:00 h.
 rbita 3. Presentat per Tito Fuster. Divendres i dissabte, a mitjanit.
 Rdiocassette. Dissabte i diumenge capvespre.
 Tagomago. Presentat per Fonso Sim. Matinada del diumenge, a la 01:00 h.

 Notcies .
 Al Dia. Presentat per Toms Ibarz. De dilluns a divendres, a les 07:00 h.
 Contrapunt. Presentat per Benet Oliver. De dilluns a divendres, a les 23:00 hores.
 Informatiu Migdia. Presentat per Neus Mercant. De dilluns a divendres a les 14:00 h.
 Informatiu vespre. Presentat per Benet Oliver. De dilluns a divendres a les 19:00 h.
 Informatiu Cap de Setmana. Presentat per Yasmin Crdoba. Dissabte i diumenge, demat i migdia.

 Temtic .
 Conqueridor, 11. Divendres, a les 23.30 h. Informaci parlamentria.
 IBWeb. De dilluns a dijous, a les 23.30 h.
 Ones de Mar. Presentat per Maria Salas. Dissabte a les 09.00 h.
 Rondallibres. Presentat per Mnica Borrs. Dissabte a les 13.00 h.
 Terramar. Presentat per Pere Pons Rigo. Diumenge, a les 22:00 h.
 Veus del Call Dissabte, a les 16.30 h. Programa divulgatiu sobre cultura jueva.

 Tertlia .
 El crepuscle encn estels. Presentat per Pere Estelrich. De dilluns a divendres, a les 22:00 h. Magazn.
 La Comunitat. Sandra Llabrs. De dilluns a divendres, a les 22.00 h.
 A les 3, arreglam el mn. Presentat per Elisenda Ferrer. De dilluns a divendres, a les 15.00 h.

 Vegeu tamb .
 IB3 Televisi;

 Enllaos externs .
 IB3 Rdio;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91821" title="Castell de Fredensborg" nonfiltered="1515" processed="1503" dbindex="36621">


El Castell de Fredensborg ocupa un lloc especial entre els principals castell de la Famlia reial danesa essent el ms utilitzat en cerimnies oficials d'estat i en celebracions familiars. El Castell de Fredensborg s troba a les terres de la Mar del Nord i s la residncia oficial de la reina Margarida II de Dinamarca durant la primavera i la tardor. 

El Castell fou construt durant el segle XVIII pels principals arquitectes de la Cort de Copenhaguen. Al final de la Guerra del Nord (1709 - 1720), el rei Frederic IV de Dinamarca man la construcci d'un petit palau-residncia d'estiu en una petita pea de terreny que el monarca possea a les ribes del Llac Esrum. Cornelius Krieger fou el primer encarregat de l'obra.

A la pea de terreny que el monarca possea hom hi podia trobar una petita granja, strup, que fou demolida per la construcci del palau. Per la construcci del Palau es pendria com a model els millors exemples d'arquitectura palatina de Frana i d'Itlia.

Durant el sexenni que va des de 1720 a 1726, l'arquitecte J.C. Krieger, fou l'encarregat de construir un complex palau basat en una plaa octogonal en els costats de la qual s'hi edificaria el palau i la zona de criats. El complex disposaria d'un element tpic dels palaus del segle XVIII, una Orangerie.  

El Palau fou ignaugurat l'11 d'octubre de 1722, dia del 51 aniversari del rei Frederic IV de Dinamarca i fou anomenat Fredensborg en honor del tractat de pau que pos fi a una guerra de ms de 15 anys entre diferents pasos escandinaus, per aquest motiu tamb es conegut com el Castell de la Pau.

El Palau segu cresquent els anys segents amb nous pavellons palatins, una esglsia i una cancelleria. Els arquitectes palatins, de Thurah i Eigtved construiren noves residncies pels membres de la Cort danesa.

Des del moment de la seva ignauguraci ja es mostr l'especial predilecci que la Famlia reial mostraria al llarg dels anys pel Palau de Fredensborg. El rei Frederic V de Dinamarca i la seva muller i establiren la seva residncia oficial i desprs d'un espai de temps que caigu en dess, durant el regnat del rei Cristi IX de Dinamarca el palau torn a ser plenament utilitzat.

Durant el llarg regnat del rei Cristi IX de Dinamarca que abarca la segona meitat del segle XIX el Palau esdevingu el centre de la reialesa europea. Les magnfiques connexions familiars aconseguides per la monarquia danesa, cinc prnceps danesos eren reis d'Europa: Alexandra del Regne Unit, Frederic VIII de Dinamarca, Jordi I de Grcia, Maria de Rssia i Haakon VII de Noruega, feren de Fredensborg el principals lloc d'estiueg de tots aquests monarques i les seves famlies, en els anomenats Estius de Fredensborg.

Durant el regnat del rei Frederic IX de Dinamarca es port a terme una llarga i profunda restauraci del Palau dirigida per la reina ngrid de Sucia, esposa de Frederic. Durant la restauraci es prest especial inters en l'adequaci del jard i en la construcci d'una nova Orangerie. 

Al llarg de les ltimes dcades el Castell de Fredensborg ha esdevingut l'espai on s'han casat la prctica totalitat de prnceps de Dinamarca. L'any 1933 es cas el prncep Knud de Dinamarca i la princesa Carolina Matilde de Dinamarca, l'any 1935 hi reafirmaren el casament el rei Frederic IX de Dinamarca i la princesa ngrid de Sucia, l'any 1966 s'hi cas la princesa Benedicta de Dinamarca i el prncep Ricard de Sayn-Wittgenstein-Berleburg, el 1967 la reina Margarida II de Dinamarca i el comte Enric de Monpezat, el 1995 el prncep Joaquim de Dinamarca i Alexandra Manley i el 2004 el prncep hereu Frederic de Dinamarca i Mary Elisabeth Donalson. Al Castell tamb s'hi han celebrat actes com el 60 aniversari de la reina Margarida II de Dinamarca-

Des de l'any 2004 s la residncia oficial del prncep hereu Frederic de Dinamarca i de la princesa Mary Elisabeth Donaldson.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91823" title="Villana" nonfiltered="1516" processed="1504" dbindex="36622">


Villana es un municipi pirinenc del nord de la provncia d'Osca, a la comarca de la Jacetnia i enclavat a la Vall de l'Arag. Al seu terme es troben els pobles abandonats de Cenarbe i Aruej i les viles tamb abandonades de Lierde, Izuel i Santiago. En aragons s'anomena Billanuga i en francs Villanoua.

Aquesta localitat comptava a inicis de 2008 amb 479 habitants de dret, 8,23 hab/km2, el gentilici dels quals s villanuenses i el seu malnom gitanos (pel fet de dedicar-se antigament a la cria de cavalls per vendre'ls en fires franceses. s una poblaci eminentement turstica, acull actualment 6.000 persones en temporada alta i segons el padr de 2005, 3.000 habitatges el 90% de les quals secundries, distribudes en quatre barris: Casco Viejo, Arrabal, La Espata i Santiago.


(*) Referit a vens o cases habitades.


Geografia.
Est localizat a 953 m d'altitud, al peu del Pic Collarada (2886 m), i t 58,2 km  de superfcie.

Altitud: 953 metres.
Latitud: 42 40' 59" N;
Longitud: 000 31' 59" O;

Es troba a meitat de cam de la ciutat de Jaca i les estacions d'esqu de Candanch i Astn, a tan sols 12 km de la frontera francesa, que a travs del Tnel del Somport facilita les connexions entre ambds pasos per l'eix E-7 N330.

Lmits municipals: Al N amb Canfranc al S amb Castiello de Jaca i Jaca, a l'E amb Sabinigo i a l'O amb Borau i Asa.

Geologia.
El nucli es troba dins del que fou la glacera de la Vall de l'Arag, la morrena de la qual estava on avui dia hi ha Castiello de Jaca, i d'aqu la forma en U de la vall que fa que Villana s'assenti e un ampli terreny pla compost de margues i llims, dividit en dos pel riu Arag i rodejat de muntanyes i massissos com el de Collarada, que formen part de les Serras Interiors del Pirineu i que estan compostes, no de granit, com la zona axial, sin de roca calcria que ha propiciat la creaci d'una trentea de coves i abrics naturals catalogats, sent les ms importants Las Gixas i Esjamundo, que arriba als 2 km de recorregut.

Hidrologia.
Pel municipi transcorre el riu Arag i a ell desemboquen diferents barrancs que drenen l'aigua dels pics i muntanyes que envolten la localitat.

Marge esquerre
Barranc dAragus: s el ms important i recull l'aigua de Collarada, l'Espata i la Selva, connectant amb la gruta de Las Gixas i el seu riu subterrani i la Fuente Cndalo.

Marge dret
Barranc dels Borgazos: naix de la roca prop de la N-330 i el barri de l'Arrabal i est connectat amb el sistema krstic de les grutes d'Esjamundo que cont un llac intern, el de San Lorenzo.
Barranc de Lierde: Travessa el barri de l'Espata i drena el mont homnim, la part final es constru e forma d'escala als anys 80, per canalitzarlo salvant el fort pendent.
Barranc de Santiago: El ms meridional d'aquest marge recull l'aigua de les muntanyes que envolten Aruej i Santiago.

Histria.
Les primeres restes de poblaci permanent en aquesta zona del Pirineu es remunten a l'Eneoltic (3000 aC) puix hi ha diferents dlmens que envolten la vila i s'ha trobat a la cova de Las Gixas restes de cermica i fins i tot monedes romanes que parlen de la seua utilitzaci permanent com a vivenda i refugi fins al segle IV dC.

Malgrat que la primera referncia histrica de Villana apareix al Cartulario de Santa Cruz de la Sers el 992, la creaci d'aquesta Villa Nueva, d'homes lliures, amb terres i drets reconeguts pel Rei (que arribar a nomenar 11 infanons entre ells) s anterior, segle IX i es fa en bona part mitjanant repoblaci amb habitants bearnesos (sud de Frana) i com contrapoder al Senyoriu d'origen visigtic d'Aruej (segle VI) que controlava la vall i es troba de cara a Villana, encara que en aquests moments est abandonat.

Villana, poble agrcola, ramader i fuster, assol la seua mxima poblaci la segona dcada del segle XX; superant els 1.100 habitants grcies a la construcci del ferrocarril del Canfranc i a pesar d'existir una tradici de forta emigraci a Amrica i Frana d'aquells fills que no heretaven ni casa ni terres. Entre els anys 60 i 80 s'accentu aquesta emigraci a les ciutats i la poblaci arrib a un mnim de 199 habitants. En aquests moments i mercs al turisme el cens ha superat els 400 habitants.

Turisme.
s interessant visitar el casc antic, acervat al voltant de l'esglsia parroquial de San Esteban, d'origen romnico s. XII encara que molt modificada durant segles posteriors i que acull en el seu interior una magnfica talla romnica de Nostra Senyora dels ngels del segle XI, la cova de Las Gixas, el viaducte ferroviari (inaugurat el 24 de juny de 1916 i compost per 28 arcs), els dlmens que envolten la vila (Tres peas, Letranz i Diezcapanas), el pont vell, s.XII, que, fet construir pel rei Pere I d'Arag el 1100, fou l'nic accs a la localitat fins a la construcci del pont nou als 90, per la qual cosa tamb es troba molt modificat i a part disposa d'un entorn privilegiat de gran bellesa travessat de nord a sud pel riu Arag i el Cam de Sant Jaume.

En les seues proximitats es troben els pobles avui dia abandonats de Cenarbe, en el qual encara romanen les runes de la seua esglsia romnica de Sant Pere del segle XII i Aruej, que compta amb una petita esglsia rompanica del segle XI dedicada a Sant Vicent, un Torren del segle XIV amb unes bases del segle VI i diferents cases pairals del segle XVIII.

Festes i tradicions.
Celebra les seues festes per la Nativitat de Nostra Senyora, 8 de setembre, i per Sant Esteve, 26 de desembre.

Altres dates importants:
Sant Antoni, 17 de gener, patr dels animals i festa infantil de les esquiles.
Sant Fabi, 20 de gener, foguera festiva.
Sant Vicent, 22 de gener, patr d'Aruej.
Sant Joan, 24 de juny, romeria a l'ermita.
Sant Jaume, 25 de juliol, Villana es troba dins de la via tolosana del Cam de Sant Jaume francs, que recorre l'Arag.
Els dies de Santa Orsia, 25 de juny, (patrona d'aquesta zona dels Pirineus), Sant Pere, 29 de juny, patr de Cenarbe, i la Verge del Pilar, 12 d'octubre, patrona de l'Arag.

Per Setmana Santa se celebra la process del Sant Enterrament, amb un Via Crucis pel casc antic acompanyat per la confraria de tambors de la localitat. I una concentraci de tambors de Villana i Jaca.

Enllaos externs.

Ajuntament de Villana ;
Fitxa de la poblaci a CAI Aragn ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91824" title="Assemblea Espiritual Nacional" nonfiltered="1517" processed="1505" dbindex="36623">
Les Assemblees Espirituals Nacionals sn els rgans de govern a nivell nacional a la Fe bah'. Cadascuna est formada per nou membres escollides anualment de manera democrtica mitjanant delegats escollits tamb democrticament pels bah's de cada regi del pas en qesti.
Els membres de cada Assemblea Espiritual Nacional, al seu torn, escullen els membres de la Casa Universal de Justcia cada cinc anys.

Les Assemblees Espirituals Nacionals estan previstes en els texts sagrats bah's.

Podeu veure el llistat de les webs de les diferents Assemblees Espirituals Nacionals del mn a la web de la Comunitat Internacional Bah'.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91830" title="AIGLX" nonfiltered="1518" processed="1506" dbindex="36626">
AIGLX (Accelerated Indirect GLX) s un projecte de codi obert iniciat per la fundaci X.Org i la comunitat de Fedora per oferir la capacitat de renderitzar acceleraci indirecte GLX a X.Org i als controladors DRI. Aix permet als clients d'X remots tenir un renderitzat per maquinari sobre el protocol GLX. AIGLX tamb s un component necessari per oferir un bon rendiment usant compositors de finestres OpenGL, com el Compiz o el Metacity.

 Desplegament .
El projecte AIGLX s'ha unit amb les X.Org i est disponible a les X.Org 7.1.

Actualment, noms Fedora pot usar l'AIGLX automticament, l'installaci per repositoris est disponible a la versi 5 de Fedora. Alguns usuaris han tingut xit en l's d'AIGLX i Compiz a l'Ubuntu 6.06, la versi Dapper Drake, tot i aix, l'Xgl segueix sent ms fams entre la comunitat d'Ubuntu. Els usuaris de Gentoo han installat AIGLX usant la versi 7.0 de les X.Org i algunes compilacions prpies.

A ms a ms, la versi 7.1 d'X.Org ofereix alguns canvis al controlador ABI. El suport de maquinari pel producte est limitat als controladors lliures: actualment la generaci R200 i anteriors de les ATI Radeon, (els controladors de les R300 estan en desenvolupament) i algunes Intel integrades a les plaques base. No hi ha cap targeta grfica NVIDIA suportada a la versi 7.1 de les X.Org. Els controladors d'NVIDIA privatius han suportat AIGLX des del primer llanament, molt abans que AIGLX fos integrat al projecte X.Org. Tot i aix, els controladors 8x.xx d'NVIDIA necessiten algunes caracterstiques ms per poder crrer Compiz i altres compositors de finestres.

 Relaci amb el projecte Xgl .
Tot i que el projecte AIGLX t algunes caracterstiques que el fan similar a l'Xgl, no sn productes compatibles. El projecte AIGLX va ser iniciat perqu l'Xgl va ser escrit a portes tancades, sense mostrar a la comunitat el seu desenvolupament, de manera que aquesta no va poder opinar, la qual cosa va en contra de la filosofia del programari lliure. Tamb hi ha crtiques referents al sistema que usa Xgl, que necessita moltes menes caracterstiques i revisions per ser realment usable. Per est acordat que els dos projectes (AIGLX i XGL) compartiran codi i amistat per obtenir la compatibilitat millorar conjuntament els dos sistemes.

 Vegeu tamb .
 OpenGL;
 Xgl;
 Compiz;

 Enllaos externs .
  Wiki del projecte AIGLX;
  Com installar X.Org i AIGLX + Compiz a Ubuntu;
  Com installar l'AIGLX a Gentoo;
  Com installar l'AIGLX a Fedora;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91833" title="Homin" nonfiltered="1519" processed="1507" dbindex="36627">

Els hominins (Homininae) sn una subfamlia de la famlia Hominidae. Inclou tant a l' Homo sapiens i als seus parents extingits, com tamb als gorilles i ximpanzs. Per tant comprn tamb a homnids fssils com els Australopithecus que, d'acord amb les investigacions gentiques, varen tenir  fins fa 7 millions d'anys avantpassats comuns junt amb els humans, els ximpanzs i els gorilles.

Fins el 1980, la famlia Hominidae es considerava integrada noms pels humans i els seus avantpassats immdiats, mentre que  els simis antropomorfs se'ls classificava en la famlia dels Pngids. Els descobriments de la paleogentica varen imposar la revisi de la classificaci, i la inclusi dels grans simis i els humans junts en la famlia Hominidae, la qual es divideix en dues subfamilias: Ponginae (els orangutans), i Homininae, que es varen separar fa 11 millions d'anys.

La subfamlia Homininae pot subdividir-se en dues tribus: Gorillini (gorilles) i Hominini (ximpanzs i humans). 




Referncies.

Goodman, Morris, D. A. Tagle, D. H. A. Fitch, W. Bailey, J. Czelusniak, B. F. Koop, P. Benson, and J. L. Slightom. 1990: "Primate evolution at the DNA level and a classification of hominoids". Journal of Molecular Evolution 30: 260-266.

 Enllaos externs .

 El lloc de l'home en el grup dels primats ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91836" title="Caixa de ritmes" nonfiltered="1520" processed="1508" dbindex="36628">
Una caixa de ritmes s un dispositiu electrnic fsic que permet compondre, programar i reproduir patrons de ritme mitjanant un seqenciador intern i un generador de sons de percussi.


 Funcionament i caracterstiques .
A diferncia d'un seqenciador convencional, la caixa de ritmes es basa en la programaci de patrons, que sn grups limitats de compassos que es reprodueixen de forma cclica. Aix vol dir que un cop posada en marxa, la caixa de ritmes reproduir el mateix patr en bucle (loop) fins que no se li doni l'ordre de passar a un altre. La programaci es realitza introduint les notes una a una sobre una grfica de patr, dividida en compassos i subdividida segons la quantitzaci prefixada (negres, corxeres, semicorxeres, etc). Una altra diferncia s que a la caixa de ritmes no existeix el concepte de duraci de nota, ja que sempre es reprodueix la totalitat de cada so.

Els sons estan emmagatzemats en forma de llibreria i s'agrupen en sets segons el seu tipus (bateries acstiques, percussions llatines, percussions tniques, electrnica, etc.). La capacitat d'edici varia segons les prestacions de l'aparell, hi ha models molt potents que es poden considerar com a veritables sintetitzadors de percussi.

 Breu reps histric .
El primer intent de crear un compositor de ritmes automtic es va dur a terme entre els anys 1930 i 1931 a mans de l'enginyer rus Lon Theremin (inventor del conegut instrument electrnic que porta el seu nom). Aquest consistia en un complex aparell electromecnic anomenat Ritmic. La seqncia  rtmica s'introdua mitjanant un petit teclat musical i quedava "gravada" en uns discs metllics perforats. Al girar els discs permetien o interrompien el pas de la llum d'unes cllules fotoelctriques connectades a un generador de so. Els sons eren molt simples i es basaven en l'addici i sostracci d'un nombre limitat d'harmnics generats per un oscillador d'ona senoidal mitjanant vlvules de buit.



La primera caixa de ritmes programable, prpiament dita, apareix als anys 70 a mans de la companyia japonesa Roland i va sser la Roland CR-78. A l'igual que els sintetitzadors de l'poca llur generaci de so era analgica. Posteriorment a la CR-78 va seguir la famosa srie TR que va influir de forma decisiva en l'evoluci de la msica electrnica i el dance. Cal destacar el clebre model TR-909 com un hbrid entre analgic i digital, ja que la seva generaci de so aplicava ambdues tecnologies, a ms d'implementar interface MIDI en lloc del control per voltatge de llurs predecessores. Curiosament aquesta caixa de ritmes fou molt refusada al principi ja que el seu so no era completament electrnic ni completament acstic, malgrat que hi va haver multitud de grups, fins i tot rock, que la van usar com a substitut real a una bateria acstica.

Amb l'avan de la tecnologia digital a mitjans dels anys 80 el so de les caixes de ritmes va canviar radicalment, en permetre treballar directament sobre mostres de so real, a ms d'oferir la possibilitat d'afegir nous sons mitjanant targetes d'expansi. Alguns aparells de l'ltima (i final) generaci eren tan sofisticats que permetien afegir subtilment l'"error hum" en les seqncies, aix com les diferncies que es produeixen en colpejar els instruments sobre diferents zones de la superfcie.

Caixes de ritmes considerades histriques.
 Roland srie TR: TR-505, TR-606, TR-626, TR-707, TR-727, TR-808 i TR-909;
 Yamaha srie RX: RX-5 i RX-11;
 Linn Drum;

Temes relacionats.
 Seqenciador;
 Workstation;
 Mquina de grooves;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91838" title="Heraclea Pntica" nonfiltered="1521" processed="1509" dbindex="36629">



Heraclea Pntica (llat Heracleia Pontica) fou una ciutat de la costa del Eux o mar Negra, al Pont, prop de Bitnia (com que el seu territori va incorporar part de Bitnia fou tamb esmentada com a Heraclea de Bitnia). Era al pas dels Mariandyni i fou una colnia de Megara creada conjuntament amb Tanagra (ciutat de Becia), a poca distancia al nord del riu Licos. La ciutat tenia dos bon ports, un d'ells artificial.

 Histria . 

La ciutat va arribar aviat a un alt grau de prosperitat i va reduir a subjecci als mariandyni i va adquirir la supremacia sobre altres ciutats gregues de la rodalia; al temps de la seva mxima prosperitat dominava el territori entre el Sangarios al oest i el Partenios al est. Inicialment fou governada per l'aristocrcia per quant van comenar les lluites amb els demcrates, va acabar imposant-se la tirania essent el primer Clearc el 364 aC.

La histria de la ciutat la va escriure Memn d'Heracleia, i la va recollir el bizant Foci. Comena amb l'adveniment de Clearc. El que segueix s la seva traducci catalana lleugerament reduda i amb petits aclariments.

El primer tir de la ciutat fou Clearc ( Clearcos 364-353 aC) un filsof de l'escola de Plat i que per quatre anys havia estat deixeble del retric Iscrates d'Atenes. Amb el poder es va tornar arrogant i es va fer dir "fill de Zeus"; les seves tendncies sexuals eren poc clares i Memn diu que es tenyia la cara amb tints artificials, l'adornava amb tota mena de coses per fer-la aparixer mes femenina i es vestia de manera que sembls elegant; a  mes es va tornar violent i desagrat i va exercir una forta repressi; no obstant al seu haver cal dir que fou el primer que va establir una biblioteca. Clearc va enviar diverses ambaixades al rei Artaxerxes II de Prsia Memnon (404 aC 358 aC) i al seu fill Artaxerxes III de Prsia Ocus, (358 aC 338 aC). 

Es van tramar diversos complots contra ell, per se'n va sortir de tots fins que Qui fill de Matris, un home magnnim parent del tir, es va aliar a Lle, Euxen i molts d'altres  i Clearc fou ferit greu d'un cop d'espasa per Qui quant estava fent un sacrifici als dus  i va morir de la ferida al cap de dos dies quant tenia 58 anys i desprs de 12 de tirania. Segons Memn, Qui va patir greus remordiments, per tamb diu que els conjurats van morir casi tots, alguns per obre de la gurdia personal del tir al moment dels fets i d'altres agafats mes tard, i morts desprs de ser torturats. El poder va passar a son germ Stir (Satyros) nominalment com a regent de Timoteu i Dions, els dos fills de Clearc.

Stir va sobrepassar a son germ en crueltat; no solament va prendre venjana contra els conjurats que havien mort a Clearc, el qual era normal, sin que es va revenjar sobre els fills o parents propers; no estava interessat ni en la filosofia, ni en cap cincia o art, i Memn diu que noms li interessava matar i no volia saber res que fos civilitzat; per fou extremadament fidel al seu germ i tot i que tenia una dona a la que estimava, va decidir no tenir fills amb ella, per assegurar la successi dels seus nebots.

Ja vell, Stir va abdicar el poder (345 aC) a favor del seu nebot de mes edat, Timoteu. Poc temps desprs, afectat per una infermetat incurable, va morir quant tenia 65 anys, desprs d'haver governat set anys. 

Timoteu va fer algunes reformes democrtiques, i ja no fou anomenat tir pels ciutadans, sin benefactor i salvador. Va alliberar als innocents, i fins i tot alguns culpables, de les presons; fou un jutge estricte per humanitari, i va tenir una naturalesa bondadosa. Va pagar als prestamistes les deutes personals amb diners personals, i va donar prstecs sense inters als necessitats. Es va cuidar del seu germ Dions com un pare, i el va associar al govern, i desprs el va designar successor. Fou tamb brau en coses de guerra i geners en els tractats de pau, i en general fou magnnim i noble de cos i esperit. A la seva mort fou plorat pel poble. El seu germ Dions va cremar el seu cos i es van celebrar carreres de cavalls i obres de teatre, corals i jocs esportius en el seu honor.

Dions va incrementar el seu poder; la victria d' Alexandre el Gran sobre els perses li deixava el cam lliure a l'expansi a la que abans el poder de Prsia s'hagus oposat. Els exiliats de la ciutat van enviar una ambaixada a Alexandre demanant el restabliment de la democrcia a Heracleia. Dions casi va perdre el poder i l'hauria perdut del tot sin hagus estat molt llest, mostrant el favor del seu poble i buscant el de la reina Clepatra de Macednia. Aix va poder conservar el poder, cedint algunes vegades a les peticions dels rivals, demorant les accions, o prenent mesures contra ells segons fos el cas.

Quan Alexandre va morir a Babilnia, Dions va erigir una esttua de celebraci; al rebre la noticia va tenir el mateix efecte que tindria un xoc brutal, i va patir un collapse temporal. Els exiliats van demanar al regent Perdicas d'Orstia que segus la mateixa poltica que Alexandre, per Dions va seguir tamb la mateixa poltica i va continuar escapant als perills. Perdicas fou assassinat ben aviat pels seus propis homes i les esperances dels exiliats es van esgotar.

Dions es va casar per segon cop amb Amastris, la filla d'Oxatres o Oxiatres, el qual era germ de Darios III de Prsia, la filla del qual, Stateira, s'havia casat amb Alexandre; per tant Stateira i Amastris eren cosines germanes i a mes s'havien criat juntes i s'estimaven molt. Quant Alexandre es va casar amb Stateira, va donar a Amastris en matrimoni a Crter, un dels seus generals i amics, per a la mort del conqueridor, Crter es va casar amb Fila, la filla d'Antpater, i Amastris, amb consentiment del seu ex-marit, es va poder casar amb Dions d'Heracleia. El matrimoni va aportar seguretat i riquesa a Heracleia i a Dions en particular, que va posar al seu servei al equip que havia servit al tir Dions de Siracusa, que acabava de perdre el poder. Dions va donar suport a Antgon el borni, quant estava assetjant Xipre, i com a agrament la seva filla (del primer matrimoni) es va poder casar amb Ptolemeu, nebot d'Antgon i general de les forces del Hellespont. Desprs de l'enlla Dions va abandonar el ttol de tir i va adoptar el de rei (322 aC).

En endavant, lliure de tot perill, va viure a la seva cort una vida de continuada luxria i va esdevenir gros i inflat de manera poc natural, perdent l'atenci en el govern de l'estat; quant s'adormia era difcil de despertar-lo i calia recrrer a punxar-lo amb dos agulles grans. Dions tingu tres fills amb Amastris: dos fills Clearc i Oxatres i una filla de nom tamb Amastris (coneguda com Amastrina). Al morir als 55 anys, va deixar el govern com a regent a la seva dona Amastris, junt amb un consell de fidels, doncs els dos fills eren massa joves. Havia governat des vers el 336 aC fins vers el 306 aC. Fou conegut com Dions el bo per el seu carcter, i el poble va considerar una prdua la seva mort.

Amastris va governar tenint al darrera a Antgon el borni. Per quant aquest va comenar la lluita final i va morir el 305 aC, Lismac de Trcia va assolir el protectorat d'Heracleia i de fet la regncia, i es va casar amb Amastris (302 aC). Durant un temps va estar molt enamorat i va romandre al seu costat de lluna de mel, per els esdeveniments militars el van obligar a marxar, i va deixar a Amastris a Heracleia i se'n va anar a la guerra. Quant va poder, va cridar a Amastris perqu es reuns amb ell a Sardes, on altra cop li va mostrar el mateix amor apassionat, per al cap d'un temps l'atenci de Lismac va passar a la filla de Ptolemeu Filadelf (desprs Ptolemeu II Filadelf d'Egipte). Amastris, assabentada, el va abandonar i va tornar a Heracleia on va assolir les regnes del poder. Lismac la va repudiar.  Fou llavors que va fundar la ciutat d'Amastris a Paflagnia, que va donar nom al riu que passava per la ciutat.

Desprs del 300 aC Clearc va arribar a l'edat adulta i va esdevenir governant de la ciutat; el seu germ Oxiatres va ser associat poc desprs al govern. Clearc va lluitar a nombroses guerres com aliat d'altres o defensant els seus dominis; en una de les guerres, com aliat de Lismac en contra dels getes, ambds foren capturats per aquestos; Lismac fou alliberat pel noble rei geta i mes tard es va assegurar l'alliberament del seu aliat. Ni Clearc ni Oxiatres foren  governants estimats; la seva manera de tractar als sbdits era poc bondadosa i van fer tota mena de crims. El seu crim mes horrible fou l'assassinat de la seva mare Amastris, que des ja feia anys no interferia en el govern del pas, la qual fou ofegada a la mar, fent enfonsar el vaixell en el que anava (288 aC).

Quan Lismac es va assabentar de la mort d'Amastris, per la que havia sentit una gran passi, la va voler venjar. Lismac era llavors rei de Macednia i Trcia. Com a tal va fingir mantenir la mateixa amistat amb Clearc i Oxatres, que sovint havien estat els seus aliats. Va recrrer a tota mena de trucs per dissimular els seus designis (doncs era mestre en dissimular les seves intencions) i va arribar a Heracleia amb l'excusa de aprovar la successi al tron. Una vegada all es va treure la mascara, i va matar a Clearc primer i desprs a Oxatres. La ciutat fou declarada sota la seva protecci i es va emportar el seu tresor que els successius tirans havien acumulat; polticament va permetre als ciutadans establir la democrcia, i va abolir el regne.

Lismac va quedar meravellat del be que Amastris havia governat i havia augmentat la importncia i poder del regne. Va engrandir la ciutat i va fer ofrenes per les ciutats de Tios i Amastris. Arsinoe, la seva dona, va sentir desitjos de governar la ciutat i va demanar el govern al seu marit per aquest li va refusar dient que li demanava massa, per al cap d'un temps, com que Arsinoe continuava demanant el mateix, finalment li va concedir, doncs l'edat havia tornat a Lismac mes manejable. Arsinoe va enviar a la ciutat a Heracleides de Cyme, un home que li era fidel i que era despietat i astut i un planificador hbil i agut; va governar la ciutat en nom d'Arsinoe amb mtodes estrictes, llanant acusacions contra molts ciutadans al que va castigar i privant a alguns de les seves fortunes.

Lismac va matar al seu fill Agtocles (d'un anterior matrimoni), acusat per Arsinoe d'un complot.  El germ d'Arsinoe, Ptolemeu, que va perpetrar aquests fets, i per la seva follia fou anomenat Ceraune (el llamp). Aquest fet va treure a Lismac el suport dels seus sbdits, doncs Agtocles era molt apreciat; algunes ciutats es van revoltar. Seleuc I Nictor, assabentat dels fets, i considerant que podia enfonsar amb facilitat el poder de Lismac, es va unir a les ciutats rebels. Lismac va acabar morint en una batalla desprs de ser tocat per una llana que havia tirat un ciutad d'Heracleia anomenat Malac, que lluitava al costat de Seleuc. Aquest es va proclamar rei de Macednia (tot i que no si va poder mantenir molt de temps), i va consolidar el seu domini a sia Menor.

Quan a Heracleia es va saber la mort de Lismac i justament a mans d'un heraclei, la gent es va revoltar i es va proclamar la independncia i la democrcia. Heracleides i les seves forces foren convidats a sortir de la ciutat, i si ho feien pacficament se'ls garantia la seguretat i rebrien esplndids regals. Heracleides, enfadat, va fer castigar a alguns dels missatgers; per els heracleians van pactar amb els caps de la guarnici, als que es va garantir la feina i el sou i els drets de ciutadania; els soldats van agafar llavors a Heracleides i el van fer presoner; llavors l'acrpoli fou destruda i Phocritos fou nomenat governador, i una ambaixada fou enviada a Seleuc. Zipetes, el rei de Bitnia, enemic tant de Lismac com de Seleuc, va aprofitar aquestos moments per atacar Heracleia i va devastar el seu territori, per els seus soldats van patir tamb moltes baixes.

Seleuc va enviar Afrodsios a administrar les ciutats de Frgia i el Pont. Aquest va acomplir la comanda per al seu retorn va parlar malament d'Heracleia, ciutat a la que va acusar de ser hostil a Seleuc. Aquest va amenaar als ambaixadors de la ciutat i els va voler espantar, i  un d'ells, de nom Camale, li va replicar "Heracleia es karron, Seleuc" (karron volia dir "la mes forta" en dialecte dric), expressi que Seleuc no va entendre. Seleuc va romandre enfadat sense que els ambaixadors pogueren esbrinar si era millor quedar-se o tornar. Quant aix es va saber a la ciutat, es va suposar que esclataria la guerra i es van buscar aliats: Mitridates I del Pont (301 aC-265 aC) i les ciutats de Bizanci i Calcednia. Els exiliats heracleians, dirigits per Nymphis, va retornar a la seva ciutat, i foren ben rebuts com a patriotes. En aquest moment d'uni es va restablir la constituci i es va tornar a la democrcia.

Seleuc havia retornat ja vell a la Macednia que va deixar amb Alexandre quant era jove. Volia romandre all els seus darrers dies i va deixar el govern d'sia al seu fill Antoc. A la comitiva de Seleuc anava Ptolemeu II Ceraune, que era presoner de Seleuc per que, com a fill de rei, anava lliure i correctament vestit i equipat. Seleuc, per desempallegar-se d'ell li va prometre que li donaria el regne d'Egipte quant el seu pare mors. Per Ptolemeu no sen refiava i complotava, i un dia va assassinar a Seleuc. Llavors es va dirigir a cavall amb els seus seguidors cap a Lisimquia, on es va coronar i va reunir l'exrcit que li va jurar fidelitat. 

Assabentat del que  havia passat, Antgon Gontes, fill de Demetri Poliorcetes, va voler anar a Macednia amb un exrcit i una flota, per enderrocar a Ptolemeu, el qual es va preparar a resistir amb la flota que havia estat de Lismac, entre ells alguns vaixells enviats des Heracleia i entre els quals un de principal que portava 800 homes a cada costat (es a dir en total 1600) i 1200 soldats a la coberta. Tot i que aquest vaixell fou enfonsat, la victria fou per la flota de Ptolemeu Ceraune. Antgon es va retirar a Becia i Cerune es va assegurar el control de Macednia. Llavors es va casar, com era tradicional a Egipte) amb la seva germana Arsinoe, la vdua de Lismac, i va fer matar als fills que aquesta havia tingut amb Lismac; potser a causa d'aix i d'una possible oposici de la reina, poc desprs  Arsinoe fou expulsada de Macednia.

Durant dos anys que va governar Cerune va fer tota mena de crims. Llavors una banda de gals empesos per la gana va envair el pas; Cerune els va anar a combatre per el seu elefant fou ferit i fou capturat viu pels gals i executat (279 aC). Antgon Gonats fill de Demetri, va tornar aviat a Macednia (277 aC) i en fou reconegut rei desprs dels breus intents de Meleagre (279 aC), Antpater II Etsies (279 aC) i Sostenes (titulat comandant del exrcit, 279 aC -277 aC).

Antoc, fill de Seleuc, va tardar una anys a restablir el seu control sobre l'sia desprs de la mort del seu pare; encara no tenia completament dominats tots el dominis paterns quant va enviar al general Patrocles amb un destacament de l'exrcit a les muntanyes del Taure, amb plens poders. Patrocles va nomenat a Hermgenes, d'una destacada famlia d'Aspendos, com encarregat d'atacar Heracleia i altres ciutats oposades a Seleuc. Els heracleians van enviar una ambaixada a Hermgenes i van fer un pacte amb ell, de manera que es va retirar del territori de la ciutat i va marxar per Frgia cap a Bitnia. Hermgenes va caure en una emboscada dels bitinis i va morir amb casi tot el seu exrcit. Desprs d'aix Antoc va decidir una expedici contra Bitnia, i el rei Nicomedes va enviar delegats a Heracleia per demanat l'aliana de la ciutat, la qual va obtenir a canvi de la promesa d'ajut quant les circumstancies foren desfavorables a Heracleia. 

Poc temps abans els heracleians, gastant molts diners, havien recuperat Cieros i Tios i especialment el territori d'aquesta darrera, per van  fracassar en recuperar Amastris i les ciutats orientals. umenes, que dominava Amastris, va preferir entregar la ciutat, sense res a canvi, a Ariobarzanes III del Pont (265 aC-vers 240 aC) abans que acceptar els diners que els heracleians li donaven per recuperar-la. Amb Zipetes de Bitnia, l'antecessor de Nicomedes, van estar en guerra per la possessi de Tnia (Thynia), a Trcia; molts heracleians van morir a la guerra lluitant contra els bitinis, i Zipetes els va derrotar completament, i quant un exrcit aliat dels heracleians va arribar al lloc, Zipetes va actuar amb deshonor i va evitar la batalla; els heracleians van poder cremar els cossos dels seus morts.

La guerra va esclatar entre el selucida Antoc I Soter (281 aC-261 aC) i el rei de Macednia Antgon II Gnates (277 aC-274 aC i  272 aC-239 aC). Nicomedes, rei de Bitnia des el 281 aC, va combatre al costat d'Antgon II. Aviat Antoc, desprs dels xocs inicials amb Antgon, va iniciar la guerra contra Bitnia; Nicomedes va enviar ambaixadors a Heracleia per fer valer el tractat d'aliana recproc i la ciutat li va enviar 13 trirrems, gracies als quals es va poder oposar a la flota selucida, doncs aquesta no es va decidir a atacar, i desprs d'observar-se algun temps, les dues flotes van retornar a les seves bases sense lluitar.

Vers el 279 aC els bizantins van demanar ajut als seus aliats, entre ells Heracleia, contra els gals, que assolaven el seu territori. Els heracleians van ajudar a Bizanci amb quatre mil peces d'or, que era l'ajut econmic que Bizanci demanava. Nicomedes va fer un pacte amb els gals que atacaven Bizanci: en virtut d'aquest canvi, Bizanci, que dominava l'estret del Bsfor, els va permetre creuar a sia, per amb la condici d'enfrontar-se amb el germ rebel de Nicomedes de Bitnia, que dominava el sud del pas, i sempre com aliats de Nicomedes i del seu fill, i aliats de Bizanci, ciutat a la que no podrien combatre en el futur, i l'haurien de servir com aliats; no podrien fer aliances amb cap estat sense perms de Nicomedes; els gals serien aliats dels aliats de Nicomedes, i enemics dels seus enemics; serien tamb aliats de Tios, Heracleia,  Calcednia i Cieros, i d'alguns altres. Els gals tenien disset lders, dels quals els dos principals eren Leonarius i Luturius. Els  seus primers combats foren a Bitnia on van matar a molts habitants; a aquestes lluites van participar la gent d'Heracleia al costat dels gals que van compatir una part de les seves conquestes amb els heracleians. Els gals van fundar finalment Galcia que van dividir en tres parts per les tres tribus:  Trogmi, Tolostobogii, i Tectsages, fundant les ciutats d'Ancyra, Tbia i Pessinus.

Nicomedes va fundar una ciutat que portava el seu nom (Nicomdia) a altra costat d'Astacos, la colnia de Megara que portava el nom d'un noble indgena sparti, ciutat que havia arribat al cim del seu poder un segle i mig abans durant el regnat a Bitnia de Dedalsos o Didalsos (vers 430 aC-390 aC). El seu successor fou Boteires que va morir amb 76 anys (vers el 377 aC) i el va succeir el seu fill Bas (vers 377 aC-326 aC) que va derrotar a Calas, el general enviar per Alexandre, i va expulsar als macedonis; va morir amb 71 anys desprs de regnar uns 50 anys. El seu successor fou Zipetes, excellent guerrer que va derrotar a un dels generals de Lismac i en va expulsar a un altra del seu regne; desprs va derrotar al selucida Antoc I i va fundar la ciutat de Zipotea als peus de la muntanya Lyparos; va morir amb 76 anys desprs de regnar durant uns 48 anys (326 aC-281 aC), deixant quatre fills, dels quals el mes gran, Nicomedes, el va succeir, i fou cruel amb els seus germans (Zibees es va revoltar i va dominar el sud del pas per un parell d'anys 280 aC-278 aC, fins que fou derrotat pels gals).

Poc desprs la guerra va esclatar entre Bizanci d'una banda, i Callatis, una ciutat que era colnia d'Heracleia, i stria, d'un altra. Els habitants de Callatis volien el monopoli del comer a Tomis. Bizanci, allegant el tractat amb Heracleia, va demanar la seva assistncia; Callatis, com a colnia, va fer el mateix. Heracleia va enviar arbitres per va refusar a cap dels dos bndols; el intent de treva no es va concretar, per desprs d'algunes derrotes Callatis va haver d'acceptar la treva. Quant la treva va entrar en vigncia la ciutat ja difcilment es podia recuperar dels desastres patits.

Poc abans de morir Nicomedes de Bitnia va nomenar hereu als fills de la seva segona dona, Etazeta. Com que eren encara molt joves va nomenar a Antgon II, Ptolemeu III Evergetes I i les ciutats de Bizanci, Heracleia i Cios per exercir la regncia. Zeiles, son germ (revoltat el 280 aC), o el seu fill (d'un primer matrimoni), exiliat a Armnia, va tornar al morir el rei (246 aC)  i amb l'ajut dels gals tolostbogis va reclamar el regne.  Finalment, desprs de moltes lluites, es va acordar una treva i es va proposar  que la vdua Etazeta es casaria amb Zeiles i els fills d'Etazeta serien els hereus. L'exrcit del govern de Bitnia havia estat aixecat sobretot per les ciutats regents, entre elles Heracleia. Per aix els gals, aliats de Zeiles, van assolar el territori heraclei arribant fins al riu Calles, i van fer considerable bot.

Bizanci va entrar en guerra contra Antoc I i Heracleia va donar suport a la ciutat amb 40 trirrems per finalment la guerra no va anar mes enll de les amenaces verbals.
Poc desprs  Ariobarzanes del Pont va morir (vers el 240 aC) quant estava en plena guerra amb els gals. El va succeir el seu fill Mitridates II del Pont (vers 240 aC- vers 220 aC) era encara jove i els gals van poder devastar el seu regne; Mitridates va demanar ajut a Heracleia que van enviar aliments a Amisos amb els que van poder fer front a les necessitats bsiques; aix va enfurismar als gals que van tornar a atacar el territori d'Heracleia i el van devastar; els heracleians van enviar una ambaixada als gals dirigida per el historiador Nymphis, que va aconseguir la pau a canvi de cinc mil monedes d'or per l'exrcit gal i 200 monedes per cadascun dels seus lders.

En aquest temps Ptolemeu d'Egipte havia arribat a un gran molt alt de prosperitat i va decidir de fer regals a algunes ciutats: als heracleians els hi va donar 500 artabes de gra, i va construir a l'acrpoli de la ciutat el temple d'Hracles amb marbre proconnsic.

Quan Roma va entrar en guerra contra Antoc III el gran (223 aC-187 aC) Heracleia va enviar una ambaixada als generals de Roma, que fou acollida amb amabilitat. Publius Aemilius els va donar una carta que garantia l'amistat del senat amb la ciutat i els assegurava l'atenci adequada. Desprs la ciutat va enviar ambaixadors a Lluci Corneli Escipi l'Afric, per confirmar l'aliana ja concertada. Mes tard va enviar altres ambaixadors intentant reconciliar als romans amb Antoc, i a aquest li van enviar una petici per que es fes amic dels romans. Lluci Corneli Escipi i el seu germ Publi (comandant de la flota) van escriure als heracleians garantint les bones intencions de Roma. La guerra va acabar amb la desfeta d'Antoc i la prdua de l'sia Menor i dels seus elefants i flota a mes de la prdua de fet de Commagena i Judea.

Desprs de la guerra Heracleia va tornar a enviar ambaixadors als romans, que foren rebuts amb igual amabilitat que abans. Un tractat entre Roma i Heracleia va establir no solament l'amistat entre els dos estats sin tamb que lluitarien com aliats contra els enemics de qualsevol dels dos si algun d'ells ho demanava. El tractat fou gravat amb bronze i un exemplar es va posar al temple capitol de Zeus (Jpiter) i l'altre al temple de Zeus d'Heracleia.

Abans dels 190 aC el rei de Bitnia Prsies I Kholos el coix (228 aC- vers180 aC) va atacar Cieros (que pertanyia a Heracleia) i la va ocupar junt amb altres ciutats. Cieros va rebre el nom de Prusa (del rei Prsies). El rei tamb va ocupar Tios, altre ciutat dels heracleians, i el territori de la ciutat va quedar rodejat pel regne de Bitnia per tots els costats menys per la mar. Heracleia fou assetjada i molts heracleians van morir a la lluita. La ciutat era a punt de caure quant Prsies fou ferit per una pedra tirada des les muralles, que li va trencar la cama, i a causa d'aquesta ferida el setge fou aixecat. Prsies va tornar al seu regne on va morir un temps desprs. La ferida feta a Heracleia va fer que fos conegut com "el coix". El va succeir Prsies II Kynegos el casador (vers 180 aC-149 aC).

Encara abans del 189 aC els glates, que volien un accs a la mar, van intentar ocupar Heracleia, molt debilitada per la darrera lluita amb Bitnia. Els glates van marxar contra la ciutat amb totes les seves forces i les heracleians van buscar totes les aliances possibles. La ciutat va quedar assetjada per a les poques setmanes els glates van mancar subministraments ja que no havien preparat be la campanya.; quant van deixar el camp per anar a buscar aliments, els heracleians van fer una sortida inesperada, van conquerir el camp dels assetjadors i van matar molts gals expulsant a la resta cap als terrenys propers; noms un ter dels glates va poder tornar a Galcia. Aix va donar confiana als heracleians per el futur. 

Els heracleians van ajudar a Roma en les seves lluites contra els mars, els pelignes i els marruquins, enviant tres trirrems. Aquestes naus van ser durant onze anys al costat dels romans i van contribuir a la victria. 

Va seguir desprs la guerra entre Roma i Mitridates VI Eupator del Pont (121 aC-63 aC) que va esclatar quant aquest darrer va ocupar Capadcia capturant al seu nebot Arates o Ariarates (Ariarates VI Epifanes o Filopator, 130 aC-116 aC), trencant un acord de treva, i el va matar amb les seves prpies mans. Ariarates VI era fill d'Ariarates V Eusebes o Filopator (163 aC-130 aC) i d'una germana de Mitridates. Aquest darrer havia arribat al tron amb noms 13 anys i durant tota la seva vida fou un conegut executor: primer va matar a la seva mare, que per decisi del pare exercia la regncia durant la seva minoria d'edat; desprs va fer la guerra als prnceps de la regi del riu Phasis i va eixamplar el seu regne fins al Caucas, cosa que el va fer tornat presumptus. Els romans van emetre un decret obligant-lo a retornar als reis escites els seus dominis ancestrals ocupats i encara que Mitridates va obeir, es va aliar amb parts, medes, Tigranes II d'Armnia, glates i ibers. Quant el romans van nomenar rei de Bitnia a Nicomedes IV Filopator (91 aC-74 aC) Mitridates va donar suport al seu germ Scrates, anomenat Crestus, que per dues vegades va dominar el regne (90-89 aC i 88-84 aC) per Nicomedes se'n va sortir amb ajut dels romans. 

Mes tard, quant Sulla i Gai Mari lluitaven pel poder a Roma, Mitridates va enviar al seu general Arquelau amb quaranta mil soldats d'infanteria i deu mil cavallers contra Bitnia. Arquelau va obtenir la victria i Nicomedes va haver de fugir. Desprs d'aquesta victria Mitridates va enviar un exrcit de cent cinquanta mil homes a Paflagnia dirigits pel general Menfanes, on es va enfrontar a Manius, amb alguns soldats romans ja que els soldats bitinis que eren amb ell van desertar. Manius fou derrotat i va fugir perdent totes les seves forces. Desprs Mitridates va entrar a Bitnia on va ocupar totes les ciutats i el pas sencer, sens oposici. Altres ciutats es van aliar al rei del Pont i algunes mes foren conquerides. Noms Rodes va romandre fidel a Roma. Mitridates els hi va fer la guerra per terra i mar per els rodis se'n van sortir i el mateix rei va estar a punt de ser capturat en una batalla naval. Llavors Mitridates van enviar ordres a totes les ciutats aliades per matar a tots els ciutadans romans que hi residien, i es va produir una gran matana de romans que va costar la vida a unes vuitanta mil persones. 

Ertria, Calcis i tota l'illa d'Eubea es van aliar a Mitridates junt amb altres ciutats de Grcia. Els espartans foren derrotats i sotmesos. Roma va enviar al general Sulla amb un fort exrcit. Quant Sulla va arribar a sia algunes ciutats van canviar de bndol, i altres foren conquerides per la fora. Un gran exrcit del Pont fou derrotat per Sulla; al mateix temps fou conquerida Atenes, aliada de Mitridates, que hauria estat destruda si el senat no hagus aturat a Sulla. Les lluites van tenir diverses alternatives, per les tropes del Pont van patir la manca de subministraments doncs consumien tot el que tenien i no sabien conservar el que rebien. Per sort per Mitridates, el seu general Txiles va conquerir Amfpolis, el que va portar a la caiguda de tota Macednia, d'on es van enviar subministraments pels pntics. 

Txiles i Arquelau van unir els seus exrcits que en total sumaven una seixanta mil homes, i es van establir a la Fcida, esperant a Sulla. Aquest va rebre reforos de Lucius Hortensius (uns sis mil homes) des Itlia, i va acampar a una certa distancia dels generals de Mitridates; un dia, inesperadament, Sulla va atacar el camp pntic va fer molts presoners matant als que semblaven perillosos, i perdonant als dems. Quant les tropes pntiques que eren per les rodalies van tornar al camp sense saber res, el van trobar ocupat per l'enemic i foren completament derrotades.
 
Els habitants de Quios foren acusats per Mitridates d'ajudar als rodis, i el rei va enviar contra l'illa a Dorilaos, que va ocupar Quios que va donar a colons del Pont, enviant a la gent de Quios per mar cap el Pont. Heracleia era aliada de Quios, i en aquesta situaci naus heracleianes van atacar a les naus pntiques que portaven els captius, i els van retornar a la seva illa. Heracleia va enviar subministraments a l'illa el que va permetre a la seva gent de recuperar-se.

El Senat va enviar contra Mitridates a Valerius Flaccus i a Fmbria, amb l'ordre de compatir el comandament amb Sulla si aquest acceptava collaborar amb el senat, per amb l'ordre de no fer-li la guerra. Flaccus va patir diverses contrarietats, com la manca d'aliments o prdues en batalles, per essencialment fou victoris. Va entrar a Bitnia amb ajut de Bizanci, i va arribar a Nicea, on es va aturar. Tamb Fmbria va creuar l'estret. Bona part de l'exrcit preferia com a comandant a Fmbria. Flaccus es va queixar amargament a Fmbria i als principals comandants, per dos d'aquestos el van assassinar. El Senat va acusar a Fmbria, per finalment va transigir amb ell i va acordar el seu nomenament com a cnsol i aix Fmbria va esdevenir l'nic comandant de l'exrcit. Desprs va ocupar algunes ciutats i va pactar amb d'altres. 

El fill de Mitridates, acompanyat pels generals Txiles, Diofantos i Menandre, es va enfrontar a Fmbria. Inicialment els pntics van tenir avantatge i el seu exrcit era mes gran que el rom,  per Fmbria va decidir utilitzar una estratagema. Quant els dos exercits van arribar a un riu es va produir una turmenta, i Fmbria, inesperadament va llenar l'atac quant l'enemic descansava i en va matar molts abans de que saberen que estava passant. Una part de la cavalleria es va poder escapar, junt amb el mateix Mitridates, el seu fill, i altres; els fugitius es van dirigir a Prgam. Moltes ciutats abans aliades del rei del Pont es van passar als romans. 

Mari, de la facci romana dels populars, va recuperar el poder a Roma; Sulla, per por de que seria enviat al exili com un dels caps de la facci rival aristocrtica, va enviar delegats a Mitridates amb una proposta de treva que el rei va acceptar. Es va acordar una reuni per fixar els termes precisos de l'acord, reuni que es va fer a Dardnia i a la que Sulla i Mitridates van assistir personalment. L'acord fou que sia Menor tornava a Roma i que Bitnia i Capadcia tornaven al seus anteriors reis proromans, per Mitridates conservava el Pont com amic de Roma, i proveiria amb 80 trirrems i 3000 talents a Sulla personalment, per el seu retorn a Roma; les ciutats que havien estat aliades a Mitridates no patirien cap mena de cstig (aquesta part del tractat els romans no la van acomplir i els habitants d'algunes ciutats foren empresonats i venuts com esclaus). Amb aquestes forces Sulla va tornar a Itlia i Mari va haver de sortir de Roma. Mitridates va tornar al seu regne i va poder sotmetre alguns dels pobles que desprs de la seva derrota s'havien revoltat.
 
El senat va enviar com a comandant a Murena i Mitridates li va enviar una ambaixada presentant el tractat amb Sulla i demanant la seva confirmaci. Per els enviats, que eren casi tots filsofs grecs hostils de fet al rei, no es van presentar a Murena que al no tenir cap noticia del rei va iniciar de nou la guerra. Ariobarzanes I Philoromaios (95aC-94 aC,  92 aC-88 aC i  84 aC-63 aC) fou proclamat rei de Capadcia i va fundar la ciutat de Licnia a la frontera del regne del Pont. 

Mitridates i Roma van reclamar l'aliana d'Heracleia. Aquesta ciutat era favorable a Roma, per temia a Mitridates, que era el seu ve, aix que van contestar que en les grans guerres la ciutat amb prou feines podia fer mes que defensar el seu territori, i per tant no podien assistir a d'altres. Els consellers de Murena van considerar l'atac a Sinope i el comenar una guerra per el control de la capital reial, perqu llavors seria fcil conquerir la resta del regne; per el rei va protegir la ciutat amb una poderosa fora i es va preparar per la guerra. Als primers encontres les forces pntiques van tenir avantatge per desprs la situaci es va igualar i l'entusiasme per la guerra a ambds costats es va esvair. Mitridates es va dedicar a lluitar a la regi del riu Phasis i al Caucas, mentre Murena va romandre tranquil a sia Menor.

A la mort de Sulla a Roma el senat va enviar a Marc Aureli Cotta a Bitnia i a Luculle a sia, amb ordres de combatre a Mitridates. Aquest va reunir un exrcit amb 400 trirrems i molts altres vaixells entre ells alguns de 50 rems i altres dels anomenats kerkuroi. Va enviar al general Diofantos Mitaros amb un exrcit a Capadcia per establir guarnicions en aquest regne i per prevenir un atac de Luculle des aquest costat. En total va mobilitzar 150.000 soldats d'infanteria, dotze mil cavallers i 120 carros, i un nombre semblant d'auxiliars. Va avanar per la Paflagnia Timonitis cap a Galcia i en nou dies va arribar a Bitnia. Luculle va ordenar a Cotta, que era a Calcednia, de fer-se a la mar amb tots els vaixells. 

La flota de Mitridates va passar per Heracleia per no fou admesa a la ciutat, si be si que fou proveda amb els subministraments que van demanar. El comandant de la flota, Arquelau, va desembarcar i per sorpresa es va apoderar de Silenos i Stir, dos distingits caps locals i no els va alliberar fins que va obtenir que la ciutat li dones 5 trirrems com a contribuci a la guerra. Aix feu que Heracleia fou vista pels romans com a ciutat enemiga. Roma tamb va demanar contribucions a Heracleia, i recaptadors romans va arribar a la ciutat, per les seves demandes van enfurismar als heracleians; van enviar una delegaci al senat demanant l'alliberament d'aquest pagaments per finalment foren convenuts per un dels homes mes audaos de la ciutat de matar i fer desaparixer als recaptadors de manera que ning sabs segur que els havia passat i que potser havien fugit amb els diners. 

Les flotes de Roma i del Pont es van enfrontar no lluny de Calcednia i al mateix temps els exrcits de terra tamb es van enfrontar: Mitridates dirigia el seu exercit i Cotta el dels romans; els bastarnes van derrotar als romans i en van matar molts, i una cosa semblant va passar a la batalla naval on tamb els romans foren derrotats. Els romans van perdre vuit mil mariners (i 4500 foren fets presoners) i 5300 infants. Al costat de Mitridates menys de mil soldats van morir. Quant Luculle, que era a la riba del riu Sangarios, es va assabentar del desastre es va dirigir als seus soldats i els va animar a continuar la lluita amb la mateixa voluntat. 

Mitridates se'n va anar cap a Czic i va assetjar la ciutat per all fou atacat per Luculle que el va derrotar i va prendre venjana de l'anterior derrota; els pntics van perdre milers d'homes i tretze mil foren fets presoners, per el setge de Czic no fou aixecat. Els soldats de Fmbria, que pensaven que els caps romans els miraven com a tradors per l'assassinat de Flaccus, van enviar un missatge a Mitridates oferint de desertar en una futura batalla. Mitridates va enviar al general Arquelau a confirmar l'acord per quant va arribar al quarter dels soldats de Fmbria, fou empresonat i els seus acompanyants morts. Mentrestant l'exrcit reial va quedar desprovet i molts soldats van morir de fam i malaltia per el rei va continuar obstinadament el setge, fins que finalment, desprs de diversos combats menors, es va retirar sense assolir el seu objectiu. Va nomenar a Hermeos i Marios per dirigir a l'infanteria (uns trenta mil homes) per terra i ell va iniciar el retorn per mar. Per els homes de terra que volien tamb embarcar, van abordar els trirrems tant els que anaven plens com els que no, i alguns vaixells es van enfonsar i d'altres van bolcar i molts homes van morir. Quant els defensors de Czic van veure aix van atacar a les exhaustes forces pntiques i van ocupar el seu camp saquejant tot el que all havia quedat. Luculle va seguir les restes del exercit de Mitridates fins al riu Aesepus, on els va atacar i va matar un gran nombre. Per Mitridates es va recuperar com va poder i va assetjar Perint, que no va poder ocupar, i va retornar a Bitnia. 

Llavors va arribar Barba al capdavant de forces procedents d'Itlia i el general Triarius va avanar i va assetjar Apamea que va resistir un temps, fins que finalment va obrir les seves portes als romans. Les tropes romans van entrar seguidament a Prusa (l'antiga Cieros), al peu del mont Olimp d'sia, els ciutadans de la qual li van obrir les portes. Des all Triarius va dirigir les seves forces en direcci a la costa.  Triarius va arribar a Nicea on hi havia una guarnici pntica, per com que la ciutat era favorable als romans, els soldats es van retirar de nit cap a Nicomdia, on era Mitridates, i els romans hi van entrar sense lluita. Nicea va prendre el nom d'una niade (una nimfa de riu) de nom Nicea i fou fundada pels homes que van lluitar amb Alexandre el gran que eren originaris de la regi anomenada tamb Nicea, a la Fcida, desprs de la mort del conqueridor. 

Cotta volia compensar anteriors fracassos i va avanar des Calcednia, escenari de la seva derrota, cap a Nicomdia , on era el rei del Pont. Va acampar prop de la ciutat per va dubtar en lliurar batalla. Sense esperar a ser cridat, Triarius es va reunir amb Cotta i quant Mitridates es va retirar darrera els murs de Nicomdia els romans estaven preparats per assetjar-lo per dos costats.  Mentre la flota pntica fou derrotada en dues batalles que havia lliurat contra Luculle a Tenedos i a la mar Egea, i va veure que ja no tenia prou mitjans per oposar-se a Roma, i es va retirar per el riu i encara que algunes de les seves embarcacions fou destruda per una turmenta, va arribar al riu Hypius amb casi tots els seus vaixells; all va passar el hivern  i llavors es va dirigir al seu antic amic, Lamacos, que s'havia fet amb el poder a Heracleia, demanant la seva ajuda, i li va fer regals i promeses: Lamacos va acceptar de rebre al rei a Heracleia i entregar-li la ciutat, per com que el poble no era favorable a aquesta posici, va fer un banquet fora de la ciutat i va deixar les portes obertes; i aprofitant aix, per la traci de Lamacos, Mitridates es va fer l'amo de la ciutat, abans de que la majoria dels ciutadans s'adonessin de que havia arribat. 

Al dia segent el rei es va dirigir al poble amb paraules conciliadores, assegurant la seva bona fe, per va establir una guarnici de quatre mil homes dirigida per Connacorex, amb el pretext de defendre al poble d'un possible atac rom. Va repartir diners al poble, i especialment als ciutadans mes influents, i va partir en vaixell cap a Sinope. Els comandants romans Luculle, Cotta i Triarius havien convergit a Nicomdia i van preparar la invasi del Pont per quant es van assabentar de la caiguda d'Heracleia en mans del seu enemic van pensar que la ciutat havia canviat la seva aliana i no pas que havia estat una traci, i van decidir que Luculle aniria contra el Pont per Capadcia, mentre Cotta atacaria Heracleia, i Triarius encapalaria la flota al Hellespont i Propntida a l'espera dels vaixells que Mitridates havia enviat a Creta i Hispnia. Mitridates per la seva banda va enviar missatgers al rei dels escites, al rei de Prtia, i al seu gendre Tigranes II d'Armnia; els dos primers no el van ajudar per el darrer, tot i que sempre havia ignorat les peticions de la seva esposa (filla de Mitridates) finalment va accedir a ajudar-lo i va formalitzar una aliana. 

Mitridates va enviar als seus generals contra Luculle, i les lluites van tenir diferents resultats segons el moment, per en general foren favorables al romans. El rei va poder reunir un exrcit de quaranta mil infants i vuit mil cavallers, i els va enviar sota comandament de Txiles i Diofantos com refor del primer exrcit. Aquest exercit es va unir als primer mobilitzats i es van enfrontar amb els romans en petits combats diaris durant un cert temps; es van lliurar dos batalles de cavalleria, la primera guanyada pels romans, per la segona guanyada pels pntics. Luculle va enviar una part dels seus homes a Capadcia per obtenir subministraments i els generals pntics van enviar all una fora de quatre mil infants i dos mil cavallers, que van atacar a la fora enviada per Luculle, per foren derrotats, i a mes Luculle va enviar reforos de manera que els pntics derrotats per no aniquilats foren posats en fugida; en la seva persecuci els romans van arribar al camp de Txiles i Diofantos i el van assaltar; els pntics van poder rebutjar l'atac per van fugir sense esperar una nova envestida, amb Txiles i Diofantos al capdavant els primers. Els dos generals va comunicar personalment al rei la seva desfeta, en la que bona part del seu exrcit havia mort. 

Desprs d'aquesta derrota Mitridates va fer matar a les princeses reials per evitar que caigueren en mans dels romans, i es va escapar cap a Cabeira on es va refugiar sense que el poble conegus el seu parador. Per fou atacat all per una glates que no sabien qui era, i hagus estat capturat de no ser perqu es van trobar amb la mula que portava l'or i plata del rei i es van aturar per apoderar-se d'aquest tresor. Finalment Mitridates va poder arribar a Armnia. 

Luculle va enviar a Marcus Pompeius en persecuci del rei. El propi Luculle es va presentar a Cabeira amb el seu exercit complert i va rodejar la ciutat. Finalment hi va entrar desprs de que la guarnici acords una treva i la rendici. Luculle va anar llavors a Amisos on va voler convncer als habitants de fer-se aliats de Roma, per la ciutat no el va escoltar; Luculle va continuar fins Eupatria que va assetjar. Fingint una actitud negligent va aconseguir que els assetjats es confiaren i sbitament va fer l'atac i va ocupar la ciutat que fou destruda.  Poc desprs Amisos fou conquerida de la mateixa manera, i molts dels seus habitants foren executats immediatament per Luculle va parar la matana, va restaurar la ciutat i el seu territori i els va tractar amb consideraci.

Mitridates fou acollit a Armnia per Tigranes no el va voler rebre, si be li va donar una gurdia personal i una hospitalitat d'acord a la seva dignitat. Luculle va enviar a Api Claudi com ambaixador davant Tigranes per demanar l'entrega del rei del Pont, per l'armeni s'hi va negar, allegant que seria censurat per tothom si entregava al que era el seu sogre; tamb va escriure una carta a Luculle amb les mateixes raons, per la carta va fer enfadar al rom perqu no es va dirigir a ell com a "general" (en revenja perqu a una carta anterior de Luculle no havia tractat a Tigranes de "rei de reis").

Cotta va marxar contra Heracleia amb l'exrcit roma. Primer es va dirigir a Prusa, que abans s'havia anomenat Cieros (del nom del riu que naixia a la seva rodalia), i des all va arribar a la costa del Eux (la mar Negra) . Va seguir la costa i es va estacionar a la vista de les muralles d'Heracleia. Els habitants d'aquesta confiaven en la fora de les seves muralles i quant la ciutat fou atacada, la guarnici pntica i els heracleians els van rebutjar provocant fortes baixes als romans; la ciutat per va patir serioses destroces pels projectils llanats pels atacants. Cotta es va replegar i va acampar a una certa distancia i es va dedicar a impedir els subministraments a la ciutat; aviat la ciutat va mancar aliments i altres productes i va enviar delegats a les seves colnies demanant el provement a canvi de diners; les colnies van fornir a Heracleia el que necessitava. 

Mentrestant, una mica abans del setge, Triarius, establert prop de Nicomdia amb la flota romana, es va enfrontar als trirrems pntics que retornaven de Creta i Hispnia. El general rom sabia que la flota pntica tornava al Pont desprs de perdre bastants vaixells a causa de les turmentes i en algunes batalles, aix que els va interceptar prop de Tenedos amb 70 trirrems (els pntics en tenien unes 80); els pntics van tractar d'evitar el combat per no van poder i finalment es van enfrontar i els romans van obtenir la victria, i aix el que quedava de la flota de Mitridates fou destrut. 

Cotta mentrestant, continuava el setge d'Heracleia. Va utilitzar alguns contingents romans per principalment es valia d'auxiliars bitinis. Com que va patir nombroses baixes, va fer construir gran maquines de setge, inclosa una anomenada "tortuga" que va provocar molta intranquillitat als habitants de la ciutat. La va dirigir contra una de les torres de la ciutat que semblava la mes feble, per desprs de dos atacs la torre va romandre sencera i el cap de l'aparell fou posat fora de combat; aix va animar als defensors i va descoratjar a Cotta que va pensar que la ciutat no podria ser mai ocupada; el dia segent Cotta va tornar a atacar amb les maquines de setge sense xit i llavors va fer cremar les maquines i va arrestar als homes que les havien fetes. Va aixecar el seu camp deixant nomes una gurdia davant les muralles i es va dirigir a la plana de Lycaea que li oferia un bon subministrament d'aliments, i des all va devastar el territori d'Heracleia creant dificultats als seus habitants.

Heracleia va enviar llavors ambaixades al rei dels escites del Quersons Tauric,  a la ciutat de Teodsia i al Rei del Bsfor Cimmeri, demanant la seva aliana, per els ambaixadors van tornar sense haver aconseguit res. Mentre la ciutat patia greument tant al interior de les muralles com per els atacs al exterior; la guarnici pntica no es conformava amb la mateixa raci de menjar amb la que sobrevivia el poble i per la fora van obligar als encarregats a donar-los mes menjar; el comandant Connacorex, en lloc de calmar al seus homes, fou encara mes brutal que ells i els va encoratjar.

Desprs d'assolar el pas Cotta va tornar a atacar les muralles, per com que els seus homes feien el ronsa, va abandonar el setge directe i va tornar a la tctica d'impedir els subministraments; per calia evitar l'arribada per mar, i per aix va demanar a Triarius que amb els seus trirrems bloquegs la ciutat per mar. Triarius amb els vaixells que tenia a disposici (en aquell moment 23) i 20 vaixells de Rodes, va anar a Heracleia. El dia que va arribar, Cotta es va tornar a presentar davant les muralles. Els heracleians es van alarmar per l'arribada de les naus i van enviar 30 dels seus propis vaixells a alta mar, per sense massa tripulaci doncs la majoria dels homes es reservava per la defensa de la ciutat. Quant les dues flotes es van albirar, els rodis foren els primers en atacar; tres vaixells rodis i cinc heracleians es van enfonsar de seguida; llavors ja els vaixells romans es va unir al combat i encara que ambds parts van patir prdues importants els heracleians van portar la pitjor part i van perdre 14 vaixells; la resta va haver de tornar a port. Els vaixells de Triarius es van establir a ambds costats del port per prevenir l'entrada de vaixells amb subministraments. Cotta pel seu costat seguia al peu de les muralles amb un bloqueig total per terra.

Aviat la ciutat fou abocada a la fam; un coinix de gra fou venut per 80 tics (dracmes). El canvi de dieta o un canvi climtic va provocar una epidmia, i va provocar motes morts de diferents maneres; el mateix Lamacos que va tenir una mort lenta i dolorosa; la guarnici va patir severament l'epidmia i un miler dels seus membres van morir; Connacorex, davant aquestos desastres, va decidir retirar-se de la ciutat, comprant als romans la seva seguretat a canvi de lliurar Heracleia. Un partidari de Lamacos, de nom Damfeles, que havia succet a aquell com a cap de la gurdia heracleiana, el va secundar en els seus plans. Connacorex va fer un pacte amb Triarius, al que considerava menys opressiu que Cotta, i Damfeles i va donar el consentiment. Una vegada arreglats els termes, les tropes pntiques es van preparar a sortir de la ciutat, per el poble se'n va assabentar, es va reunir en assemblea i va convocar al cap de la guarnici. Connacorex es va entrevistar amb Britgores, un dels principals ciutadans, erigit en cap del poble; Britgores li va demanar de negociar amb Triarius un acord per la seguretat de tota la ciutat i no noms per la guarnici, per Connacorex es va negar i va dir que havia tingut noticies de que Mitridates havia estat ben acollit pel seu gendre Tigranes i s'estava preparant un exrcit d'ajut; tot era mentida per els heracleians el van creure, perqu aix desitjaven que fos. Aquella mateixa nit Connacorex i els seus homes es van embarcar en els trirrems i van sortir de la ciutat, que s'havia convingut que podrien fer-ho sense armes i sense bot. Seguidament Damfeles va obrir les portes als romans i les forces de Triarius van entrar a Heracleia. Noms llavors els heracleians es van adonar que havien estat abandonats i molts es van rendir i altres van morir lluitant. Les coses de valor foren confiscades i els ciutadans sotmesos a tota classe de brutalitats doncs els romans es recordaven de les seves prdues i de les penalitats del perode de setge. Ni tant sols els que es van refugiar als temples foren respectats i van morir al altars o al peu de les imatges dels dus. 

Una part dels ciutadans es va escapar saltant les muralles i escampant-se per les terres del entorn, si be molts es van haver d'entregar a Cotta que llavors es va assabentar de que la ciutat ja era a mans de Triarius i tot el que havia passat al interior. Enfadat va entrar a la ciutat, i el seu exrcit va contribuir a les represlies amb molta fria, perqu a mes a mes se'ls havia privat de la gloria de la victria, no van trobar ja res de valor per saquejar. Els dos exrcits van estar a punt d'enfrontar-se, cosa que noms es va evitar perqu Triarius es va mostrar conciliador amb Cotta i va prometre als seus homes una part del bot.

Connacorex pel seu costat es va dirigit a Tios i Amastris on es va fer amb el poder a les dues ciutats. Cotta va enviar a Triarius a prendre les dues ciutats. D'altra banda Cotta va tractar als que s'havien entregat i als presoners de guerra amb extrema crueltat i a la recerca de riqueses no va estalviar el saqueig dels temples als que va prendre les millors esttues i imatges. L'esttua d'Hrcules de la plaa del mercat fou carregada a un vaixell juntament amb altres obres d'art, principalment ofrenes als temples, i se les va emportar. Desprs va ordenar incendiar la ciutat que va quedar destruda en gran part. La ciutat havia aguantat un setge de dos anys.

Quant Triarius va arribar a Tios i Amastris, va permetre a Connacorex retirar-se de les dues ciutats sense armament com s'havia pactat, i seguidament en va prendre possessi sense cap oposici. Cotta pel seu costat va enviar la seva infanteria i cavalleria a Luculle, va reenviar als seus aliat als seus llocs d'origen, i va tornar a casa amb la flota; alguns dels vaixells que portaven el producte de l'espoli d'Heracleia es van enfonsar pel seu pes prop de la ciutat, i altres foren enviats pels vents cap els esculls del nord, aix que bona part del carregament es va perdre.

Leonipos, al que Mitridates havia encarregat Sinope juntament amb Clecares, perduda tota esperana de resistncia, va enviar un missatge a Luculle oferint retirar-se de la ciutat. Clecares i Seleuc (un altre general de Mitridates del mateix rang que Clecares i Leonipos) es van assabentar de la traci de Leonipos i el van denunciar a una assemblea del poble, per la gent no els va creure perqu Leonipos semblava un home recte. Llavors Clecares i els seus amics, considerant el perill de Leonipos que gaudia del favor popular, el van assassinar a la nit. Clecares es va fer crrec del govern i va governar de manera tirnica, esperant escapar del cstig pel assassinat mitjanant el terror. Mentre el rom Censorinus, al front d'una flota de 15 trirrems que venia des el Bsfor carregat de gra per l'exrcit rom, es va aturar prop de Sinope. Clecares i Seleuc van enviar contra ell alguns vaixells i en el combat naval que va seguir Clecares va obtenir la victria i va capturar als 15 trirrems i el seu carregament; aix el va consolidar en el poder en el que esdevingu encara mes brutal, matant a ciutadans de manera indiscriminada i realitzant altres actes de crueltat. 

Aviat van esclatar discrdies entre Clecares i Seleuc; aquest darrer considerava intil resistir i volia entregar la ciutat als romans a canvi d'una recompensa; Clecares era partidari de seguir la guerra; cap dels dos podia imposar-se al altre, per el que si van fer junts fou enviar les seves possessions en un vaixell de carrega a Macares, el fill de Mitridates, que era a la rodalia de la Clquida. No va tardar Luculle a presentar-se davant Sinope que va quedar assetjada. Macares va enviar delegats a Luculle demanant la seva amistat i una aliana i el general rom va acceptar per amb la condici de que Macares no envies subministraments a la assetjada Sinope. Macares no solament va acomplir aquesta condici sin que fins i tot va enviar els subministraments que tenia preparats per la ciutat al mateix Luculle. Assabentats d'aix, Clecares i els seus amics van perdre tota esperana; a la nit va carregar tot el que va poder del tresor que restava a la ciutat a un vaixell i va donar perms als seus soldats per saquejar Sinope; desprs de cremar els vaixells que no necessitava, Clecares es va embarcar cap el territori dels saneges i dels laz; quant Luculle va veure les flames dels vaixells va comprendre que havia passat i va ordenar l'assalt a les muralles, i en poc temps els romans foren dins la ciutat i un gran nombre d'habitants de Sinope van morir, per Luculle va tenir pietat i va fer parar la matana. Amsia fou la darrera ciutat que encara resistia per una mica desprs es va rendir als romans.

Mitridates va estar a Armnia un any i vuit mesos, sense ser rebut per Tigranes. Finalment, en conflicte amb els romans, el rei armeni es va veure obligat a donar-li audincia; ambds es van trobar en una gran parada i Mitridates va tenir una benvinguda reial; els dos reis van estar tres dies reunits en converses secretes; Tigranes va oferir al seu sogre un esplndid banquet i el va enviar al Pont amb deu mil cavallers. 

Luculle estava avanant per Capadcia, el rei de la qual Ariobarzanes I Philoromaios era el seu aliat, quant va creuar l'Eufrates i va arribar a una ciutat on li havien dit que Tigranes tenia a les seves concubines aix com valuoses possessions. Tamb va enviar un destacament a assetjar Tigranocerta, i un tercer a atacar altres llocs. Tigranes, que es veia atacat en diversos fronts, va cridar a Mitridates, i va enviar un exrcit a la ciutat on tenia les seves concubines, i els arquers van impedir als romans sortir del seu camp i es va poder treure a les concubines i el tresor durant la nit, per de dia els romans i tracis van atacar l'exrcit armeni i molts van resultar mort; tamb molts armenis foren fets presoners; per un destacament amb les concubines i el tresor va poder arribar a Tigranes sa i estalvi. El rei va reunir un exercit de vuitanta mil homes que va dirigir cap a Tigranocerta per aixecar el setge; quant va arribar a la ciutat va veure que els assetjants eren pocs i el camp molt petit  i va dir "quant venen com ambaixadors venen masses; quant venen a lluitar en venen pocs"; desprs va acampar prop dels romans; Luculle va enviar el seu exrcit a la zona i es va dirigir als seus homes per encoratjar-los; en la batalla que va seguir els romans van ser victoriosos, primer sobre l'ala dreta dels armenis i desprs posant en fugida a la resta de l'exrcit, presa del pnic. Tigranes va abdicar la corona en el seu fill i es va refugiar en una de les seves fortaleses. Luculle va reprendre el setge de Tigranocerta fins que els generals encarregats de la defensa es van rendir a canvi de la seva prpia seguretat. Per mentre Mitridates tornava a ser rei i gaudia de nou d'un considerable poder, i va retornar l'nim als armenis; Mitridates va encoratjar a Tigranes a reunir un nou exercit, i aix es va fer; Mitridates fou posat al front de l'exrcit armeni, confiant amb la seva noblesa i intelligncia i perqu semblava el mes capacitat per portar la guerra contra els romans. Tigranes va enviar una ambaixada al rei Fraates III de Prtia (69 aC-57 aC) al que va oferir Mesopotmia, Adiabene i altres territoris a canvi del seu ajut. El rei part va rebre casi al mateix temps enviats de Luculle i va fingir a ambds ser el seu amic.

Cotta va arribar a Roma, i fou honorat pel senat amb el ttol de  "Ponticus imperator", per la seva conquesta d'Heracleia. Per llavors va arribar l'acusaci de que havia destrut la ciutat en benefici personal i com que la seva riquesa despertava enveges, va ser objecte de mostres d'odi. Per evitar la gelosia va cedir molta part del saqueig d'Heracleia a la ciutat de Roma, per aix no va fer variar l'opini dels seus conciutadans que pensaven que en donava una mica per se'n quedava la major part. El senat va votar per l'alliberament dels presoners d'Heracleia. Un dels heracleians, Trasmedes, va fer l'acusaci contra Cotta a l'assemblea, descrivint la bona voluntat de la ciutat amb els romans, allegant que si la ciutat havia actuat en contra no era pels desitjos del poble sin per imposici dels que havien estat posat al davant dels afers o per coacci dels enemics; va explicar el incendi de la ciutat i com Cotta havia agafat les esttues com bot i buidat els temples, aix com la resta d'atrocitats fetes per aquest home des que va entrar a la ciutat; Trasmenes va insistir en la gran quantitat d'or i plata i altres tresors de la ciutat que Cotta havia pres per a ell mateix i va fer aquest discurs en mig de grans lamentacions i d'esquinar-se els vestits, mentre una gran quantitat de captius estava parada en un lloc proper, els homes i les dones amb els nens vestits de dol i portant branques d'olivera en senyal de suplica. En resposta Cotta va fer una curta explicaci en llat i es va asseure. Carb es va aixecar i va dir que Cotta tenia ordres de prendre Heracleia per no de destruir-la i llavors altres oradors es van aixecar per censurar a Cotta.  Molta gent pensava que el cstig adequat per Cotta era l'exili per finalment noms fou expulsat del Senat, un cstig menor. Heracleia fou restaurada pel senat en el seu territori i es va votar que cap heraclei podria ser fet esclau. 

Desprs, sota la guia de Trasmedes, els heracleians van retornar al seu pas. Trasmedes, Britgores i el fill d'aquest, Prpilos,  es van quedar un temps a Roma per atendre a les primeres necessitats dels retornats i uns anys desprs van tornar tamb a Heracleia on van ajudar a la reconstrucci; tots i els esforos fets noms es van poder reunir vuit mil pobladors. Amb el temps el poder de la ciutat va quedar en mans de Britgores que va establir la democrcia. Uns anys desprs, quant ja Juli Csar era al poder, Britgores li va enviar una ambaixada, i va entrar en bona amistat amb el lder rom, per no en va obtenir la condici de ciutat lliure perqu Csar no era a Roma sin que era ocupat en altres llocs. Per dotze anys Britgores i Prpilos van esperar ser rebuts per Csar a Roma, i just quan aquest anava a tornar a la capital imperial, va morir Britgores, ja vell, cosa que va causar gran consternaci a la seva ciutat natal.

 Altres detalls .

Desprs de la seva destrucci per Cotta Heracleia fou reconstruda per ja va ser una ciutat de segon ordre sense gaire importncia.

Fou la ciutat on van nixer Herclides d'Heraclea o Herclides Pntic, i el filsof  Dions d'Heraclea.

Correspon a la moderna ciutat turca d'Erekli.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91840" title="Heraclea" nonfiltered="1522" processed="1510" dbindex="36630">


Nom de diverses ciutats gregues (apareixen tant sota la forma Heraclea com sota la forma Heracleia):

Ciutat de la costa del Eux, Heraclea Pntica o Heracleia Pontica  ;
Ciutat grega de Siclia, Heraclea Minoa ;
Colnia de la Magna Grcia, Heraclea de Lcania;
Fortalesa a l'Epir, Heraclea d'Atamnia;
Ciutat d'origen grec a la boca del Roine, Heraclea Caccabaria;
Heraclea de Cria;
Fortalesa a Capadcia, Heraclea-Cybistra;
Ciutat amb dependencia de Mitilene, Heracleia d'Elia ;
Ciutat en els lmits entre Cria i Jnia, Heraclea Latmus;
Ciutat de Ldia que ciutat va donar nom a la pedra d'iman, Heraclea de Ldia;
Ciutat capital de la provncia de l'alta Macednia, Heraclea Lincestis;
Heraclea de Prtia;
Heraclea de Perint;
Ciutat del districte de Pisatis a l'lide, Heraclea Pisatis;
Ciutat grega de Trcia, Heraclea Sntica;
Ciutat de la costa del nord de Sria, Heraclea de Sria;
Heraclea Traqunia;

Unes 23 ciutats van portar aquest nom, derivat d'Hracles (Hrcules).

Vegeu tambe:

Heracleium;
Heraclaeium Tauricus;

Onomstica:

Heraclea de Siracusa, filla del rei Hier II de Siracusa;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91841" title="Heracleia" nonfiltered="1523" processed="1511" dbindex="36631">


Nom de diverses ciutats gregues (apareixen tant sota la forma Heracleia com sota la forma Heraclea):

Heracleia d'Atamnia;
Heracleia Caccabaria;
Heracleia de Cria;
Heracleia-Cybistra ;
Heracleia d'Elia ;
Heracleia Latmus ;
Heracleia de Ldia;
Heracleia de Lucnia;
Heracleia Lyncestis;
Heracleia Minoa ;
Heracleia Parthiae;
Heracleia Perinthus;
Heracleia Pisatis;
Heracleia Pontica ;
Heracleia Sintica;
Heracleia de Sria;
Heracleia Trathinia;
Heracleia (Illria);
Unes 23 ciutats van portar aquest nom, drivat d'Hracles (Hrcules).


Vegeu tambe:

Heracleium;
Heraclaeium Tauricus;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91842" title="Heracleia de Lucnia" nonfiltered="1524" processed="1512" dbindex="36632">
Heracleia o Heraclea fou una ciutat de la Magna Grcia a Lucnia, al golf de Trent, a poca distancia de la costa, entre els rius Aciris i Siris.

Fou una colnia grega fundada mes tard que les demes de la regi, en territori que havia estat de la colnia jnica de Siris, territori que desprs de la caiguda de la ciutat fou una zona de contenci entre ciutats-estat. Atenes reivindicava el territori, i la seva colnia Thuris, va acollir aquestes pretensions ben aviat, pero Trent es va oposar i es va lliurar una guerra entre Thuris i Trent fins que es va arribar a l'acord de fundar una nova colnia al territori que seria un establiment conjunt, pero seria considerada colnia de Trent. Alguns antics habitants de Siris foren incorporats a la nova colnia. La ciutat fou establerta al lloc de l'antiga Siris, per aviat fou traslladada a poca distancia, prop del riu Aciris, que va prendre el nom d'Heracleia. Siris va romandre en existncia, pero subordinada a Heracleia com a port i empori. Diodor de Siclia fixa la fundaci al 432 aC, quaranta anys desprs de l'establiment de Thuris. Diodor i mes tard Tit Livi l'esmenten com una colnia de Trent i noms Antoc esmenta el paper de Thuris en la seva fundaci. 

La nova colnia va crixer rpidament i es va fer prospera, protegida pel poder tarent, que en aquestos anys van fer la guerra als messapis que posaven en perill la ciutat. Heracleia fou designada seu de les assemblees (paneguris) de la Magna Grcia, inicialment reunions de carcter religis pero amb el temps esdevingudes reunions politiques. Alexandre II d'Epir va tenir entre els seus objectius substituir la influencia de Trent per la de Thuris.

Poques informacions es tenen de la ciutat fins al temps que ja havia comenat la seva decadncia. Se sap que va lluitar al costat de Trent contra els messapis i lucans i que progressivament va caure en estat de dependncia completa de Trent.  Quant Alexandre II d'Epir fou invitat a Itlia pels tarentins i desprs s'hi va enfrontar, va ocupar Heracleia i va transferir a Thuris la seu de les assemblees de la Magna Grcia. 

Durant la guerra de Pirros d'Epir contra Roma, Heracleia fou escenari del primer conflicte, i all el rei epirota va derrotar totalment al cnsol rom Laevinus en una batalla entre la ciutat i el riu Siris el 280 aC. En aquest temps Heracleia fou aliada de Trent i dels lucans contra Roma, i per sostreure'ls d'aquesta aliana els romans els van oferir un tractat d'aliana molt favorable que Cicer esmenta com a prope singulare foedus. Heracleia va conservar la seva privilegiada situaci poltica sota la repblica romana i el 89 aC va obtenir, junt amb altres ciutats d'Itlia, els drets de ciutadania en virtut de la lex Plautia Papiria, condici que els ciutadans d'Heracleia van dubtar fora d'acceptar. Res se sap del paper de la ciutat durant la guerra social pero Cicer esmenta que els arxius locals havien estat destruts pel foc durant el esmentat perode, del que es dedueix que va patir seriosament.

Cicer parla de la ciutat durant la seva defensa d'Arquies (adoptat com a ciutad d'Heracleia) i la descriu com una important i prospera ciutat que conservava un alta consideraci de part dels romans a diferencia d'altres ciutats gregues del sud d'Itlia. Ptolemeu estranyament no l'esmenta pero apareix encara als itineraris al segle IV. No se sap quant va desaparixer ja que el fet no s esmentat a cap crnica, pero a l'edat mitjana el lloc era deshabitat.

No en resten runes dignes d'aquest nom que permetin identificar la seva situaci. Alguns fortins marquen el lloc aproximat prop d'una granja de nom Policor, a uns 5 km del mar i propera a la riba dreta del Aciris (avui Agri); a la zona s'han trobat monedes, bronzes i altres objectes i a poca distancia les anomenades Tabulae Heracleenses, tauletes de bronze, que tenen una inscripci en llat sobre les regulacions municipals de la ciutat que son copia d'una llei mes general, la lex Julia Municipalis, establerta el 45 aC per la regulaci dels municipis d'Itlia.

Heracleia es considerada la ciutat de naixement del fams pintor Zeuxis d'Heraclea, pero altres ciutats amb el mateix nom reclamen tamb ser la ptria d'aquest home. Les nombroses troballes de monedes demostren una activitat comercial important.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91843" title="Heraclea Sntica" nonfiltered="1525" processed="1513" dbindex="36633">
Heraclea Sntica (llat Heracleia Sntica) fou una ciutat grega de Trcia al districte de Sintice, a la riba dreta del riu Estrim. 

Demetri, fill de Filip V de Macednia, fou mort en aquest lloc. 

Correspon a la moderna  Zervkhori, on s'han trobat nombroses monedes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91846" title="Heraclea Lincestis" nonfiltered="1526" processed="1514" dbindex="36634">
Heracleia Lincestis (llat Heracleia Lyncestis, grec Herakleia o Herakleia Lakkou, mak Herakleja Linkestis) fou una ciutat capital de la provncia de l'alta Macednia o Lincestis (Lyncestis). A uns 60 km de Lychnidus i a menys de 100 d'Edessa.

Correspondria a la moderna Filrina a una 15 km al sud d'Aitolia. Era propera a la via Egntia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91847" title="Heracleia Pisatis" nonfiltered="1527" processed="1515" dbindex="36635">
Heracleia Pisatis fou una antiga ciutat del districte de Pisatis a l'lide. En temps de Pausnies, que la va visitar, ja era noms un poble petit destacat per tenir aiges medicinals a una font consagrada a les nimfes jniques, que aflorava a la rodalia a un rierol anomenat Citeros (Cytherus o Cytherius) prop de la moderna vila de Bruma. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91931" title="Keflavk" nonfiltered="1528" processed="1516" dbindex="36636">

Keflavik s una ciutat del sud-oest d'Islndia, la segona ms poblada desprs de Reykjavk. Est situada al nord-oest de la pennsula de Reykjanes, a uns 40 quilmetres de la capital. Pel port de la ciutat hi passa el parallel 64N. 

Fundada el segle XVI, Keflavk es desenvolup grcies a la pesca i la indstria alimentria associada. Posteriorment el motor  de la seva economia pass a ser l'Aeroport Internacional de Keflavk, que s el principal de l'illa. Fou construt pels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial, i desprs que en marxessin entre el 1947 pass a constituir una important base de l'OTAN el 1951 i durant tota la Guerra Freda.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91933" title="Hominodeu" nonfiltered="1529" processed="1517" dbindex="36637">

Els hominoides (Hominoidea) sn una superfamlia de primats, que inclou els humans. Sota aquesta classificaci actual, hi ha dues famlies d'hominoides:
la famlia Hylobatidae que consisteix en 4 gneres i 12 espcies de gibons;
la famlia Hominidae consistent en els gorilles, ximpanzs, orangutans, i humans, collectivament coneguts com a "grans simis". ;

Excepte pels gorilles i els humans, tots els simis sn gils animals arborcoles. Sn descrits com a omnvors, amb una dieta consistent en fruita, llavors d'herba, i en la majoria de casos algunes quantitats de carn d'invertebrats. Sn nadius d'sia i frica, tot i que els humans s'han ests per tot el mn.

Moltes espcies sn rares o en risc d'extinci.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91935" title="Douglas Adams" nonfiltered="1530" processed="1518" dbindex="36639">

Douglas Nel Adams (Cambridge 1952 - Santa Barbara, Califrnia 2001) fou un escriptor angls, autor de la famosa saga de la Guia Galctica per a Autoestopistes (1979).

The Hitchhiker's Guide to the Galaxy.
L obra va nixer com una srie radiofnica emesa per la BBC en1978, ms tard va ser publicada com una "trilogia" de cinc llibres.

1979 The Hitchhiker's Guide to the Galaxy ;
1980 The Restaurant at the end of the Universe ;
1982 Life, the Universe and Everything ;
1984 So long, and thanks for all the fish;
1992 Mostly Harmless ;

El 2005 es va produir un film basat en el primer llibre. El mateix Adams va participar en el gui, per la seva mort prematura no li va permetre veure l acabat.

Babel fish.
 Babel fish  apareix a  The Hitchhiker's Guide to the Galaxy . Es un  petit peix de color groc que s insereix a l oda i es capa de traduir simultniament qualsevol idioma. En el seu honor, Yahoo anomena aix el seu traductor on line.

Enllaos externs.

 Lloc web oficial;
 Douglas Nol Adams a Internet Movie Database;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91939" title="Associaci Icestock Catalunya" nonfiltered="1531" processed="1519" dbindex="36640">

L'Associaci Icestock Catalunya (AIC a partir d'ara) s l'entitat que uneix a tots els jugadors, rbitres, tcnics i amants de l'Eisstock a Catalunya. 

L'AIC s l'encarregada d'organitzar les competicions a Catalunya, de revisar i actualitzar les normes de joc segons el que marca la Federaci Internacional d'IceStock, de seleccionar els jugadors que competiran internacionalment i d'organitzar clnics d'aprenentatge i formaci de l'esport a Catalunya. 

Durant el mes de febrer de l'any 2006, l'AIC particip en el seu primer campionat internacional en la modalitat de llarga distncia, per no fou fins el mes de mar quan particip en el Europeu de Nacions celebrat a Zagreb (Crocia).

El passat 17 de juny de 2006, es realitz el Congrs anual de la Federaci Internacional d'IceStock a la localitat finlandesa de Pri. L AIC, juntament amb la federaci argentina, van ser admeses com a membres de ple dret de la Federaci Internacional, desprs de restar un any com a membres provisionals. Varen assistir al congrs Albert Collet (president de l Associaci), Jordi Carrs (Vicepresident) i Juan Jos Mena (Cap de protocol). Altres fets importants aprovats al congrs, van ser el canvi del nom de la federaci internacional de l alemany a l angls i alguns canvis en la reglamentaci per a fer ms espectacular l esport de cara al proper campionat del mn l any 2008 al Sud-Tirol.

Enllaos externs.
 Associaci Icestock Catalunya;
 International Federation of Icestocksport;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91940" title="Encarnaci" nonfiltered="1532" processed="1520" dbindex="36641">
L' encarnaci s un concepte religis segons el qual un ser heterogeni pren possessi d'un cos fsic, ja sigui hum o animal.

Per tant, els encarnats serien tots els ssers que per un temps determinant, en possessi d'aquest cos fsic es mostren a la dimensi en qu sn els ssers humans.

Les religions tenen diverses creencies respecte l'encarnaci.

 Budisme .
La religi budista creu que una persona s'encarna en una altre que ha mort, en molts casos un lama o altres mestres i professors importants. 

Aquest concepte difereix de la reencarnaci, els mestres budistes diuen que no hi ha una nima fix que es pot moure d'un cos a un altre.

 Cristianisme .
L'encarnaci de Crist s un fet molt fams de la religi cristina en el qual creu l'esglsia catlica, esglsia ortodoxa i la majoria de protestants. 

Tamb es creu que Jess es va reencarnar.

 Hinduisme .
Per veure el concepte de l'encarnaci a l'Hinduisme, vegeu l'avatar.

 Rastafari .
Pel moviment rastafari, Haile Selassie s Du reencarnat en persona, de la mateixa forma que s'ha vist amb els cristians i Jess, i debatent el mateix problema de com alg pot ser hum i Du alhora. Rastas Selassie s una encarnaci de Jess Crist.

 Enllaos externs .
Article sobre l'encarnaci dels Rastafaris;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91941" title="Llista de guanyadors del Tour de Frana" nonfiltered="1533" processed="1521" dbindex="36642">
Llista de guanyadors del Tour de Frana:.



Notes.
  Bjarne Riis ha adms l'any 2007 l's de substncies dopants durant el Tour de Frana de 1996. Els organitzadors del Tour de Frana han indicat que no se'l pot considerar campi, encara que la UCI fins al moment ha rebutjat canviar l'estatus oficial de la seva victria a causa del temps transcorregut;

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91946" title="Catar" nonfiltered="1534" processed="1522" dbindex="36643">

Els catarins (Catarrhini) sn un parvordre dels primats, una de les tres majors divisions del subordre del haplorins. Cont la famlia Cercopithecidae (Micos del vell mn), els gibons o (Hylobatidae) i els Hominidae (homnids), que inclou els humans, ximpanzs, gorilles, bonobos iorangutans. Alguns compten els gorilles en la seva prpia famlia anomenada Pongidae. Autors ms antics describien els humans i els seus parents ms propers extingits com a la seva prpia famlia i es posaven els grans simis en la famlia Pongidae. Els altres haplorhins sn els prosimis tarsius, que varen ser classificats com a strepsirhins, i els Platyrrhini (Micos del Vell Mn), que viuen a Sud Amrica.

Catarrhini vol dir nas petit, i el terme descriu les seves narius menudes. A diferncia dels platyrrhini, sn generalment dirns i les seves cues (si en tenen) no sn prnsils. Tenen les ungles planes.

La seva frmula dental s 

Moltes espcies mostren un dimorfisme sexual considerable i no formen lligams de parella. La majoria, per no totes les espcies, viuen en grups socials. Sn totes nadiues d'frica i sia.

Classificaci i evoluci.
Els simis i micos del vell mn es varen separar dels del nou mn fa uns 40 milions d'anys. La major divisi dels catarrhins es va donar fa uns 25 milions d'anys, amb els gibons separant-se dels homnids.

 Parvordre Catarrhini;
 Superfamlia Cercopithecoidea;
 Famlia Cercopithecidae;
 Superfamlia Hominoidea;
 Famlia Hylobatidae;
 Famlia Hominidae;

Referncies.
;

Enllaos externs.

http://www.chimpanzoo.org/catarrhi.html;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91948" title="Josep Maria Ballarn i Monset" nonfiltered="1535" processed="1523" dbindex="36644">
Josep Maria Ballarn s un capell i escriptor catal que va nixer a Barcelona el 8 de febrer de 1920.

Biografia.
Tot just havia acabat el batxillerat als Escolapis quan comen la guerra. Desprs d haver viscut molt de prop les malvestats de la nostra pitjor reraguarda, form part de la quinta del biber. Un cop acabada la guerra, al camp de concentraci, amb polls i fam, comen a tossir de tsic. No l'hi diagnosticaren i fou destinat a Zamora, on reb testimoniatges punyents de les malvestats que tamb havien sofert all.

A casa, a Matadepera, seguiren sis anys de greu malaltia.

Als 26 anys, entr a l oratori. Els felipons l enviaren a estudiar al seminari de Solsona. Desprs, en fou director sis anys ms. De tots aquests anys ens diu: Noms estudiava i pregava. Pregava i estudiava. Necessitava aquells anys dintre meu per deixar-hi reposar tantes marors, per salvar-hi per sempre ms els silencis de Matadepera.

El 1953, esdevingu el capell de Santa Maria de Queralt. A partir d'aleshores, escriure es convert en bona part de la seva tasca pastoral.

Ha collaborat a diverses publicacions peridiques com l'Avui, Serra d'Or, Qestions de Vida Cristiana, Sa, Xarxa, Cop d'Ull, L'erol i a diversos programes de rdio i televisi de TV3, Catalunya Rdio i Rdio Estel.

Obres.
Narrativa breu.
 El bon du dels bolets. Barcelona: Editorial Planeta, 1999;
Novella.
 Francesco. Barcelona: Edicions 62, 1967;
 Ai Francesc, si aneu a les valls d'Andorra. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1982;
 Mossn Tronxo. Barcelona: Club Editor, 1989;
 Tronxo, m'hi torno. Barcelona: Club Editor, 1994;
 Santa Maria, pa cada dia. Barcelona: Planeta, 1996;
 L'illa del Guacamai. Barcelona: Dria, 2006;
Prosa de no ficci.
 Queralt i Rasos de Peguera. Berga: L'Alb, 1988;
 Mil anys i ms d'un dia. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1989;
 Ms d'un dia de mil anys. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1989;
 Mn. Ballarn : retrat d'una vida (amb Maria Teresa Pous Mas). Barcelona: Columna Edicions, 1993;
 Terra Santa i torna a Gsol. Barcelona: Planeta, 1997;
 Catalunya, terra de mar menuda. Barcelona: Planeta, 1998;
 Poblet: monjos. Poblet, 2002;

Prosa no de ficci (periodisme literari).
 Pregria al vent. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1978;
 Torrent avall. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1982;
 Vent sense paraules. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1982;
 De Nadal a Reis. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1984;
 Viglia de Nadal. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1987;
 Gent i ninots. Barcelona: Barcelonesa d'Edicions, 1990;
 Pauses (3 vol.). Barcelona: Barcelonesa d'Edicions, 1992 - 1995;
 Nadals i nadales. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1995;
Altres. 
 Quaderns autobiogrfics : Sta. Teresina de Lisieux. Barcelona: Edicions 62, 1964;
 Sant Benet, mil cinc-cents anys. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1980;
 Sant Francesc, vuit-cents anys. Barcelona: Comissi VIII Centenari Any Francisc, 1982;
 El Loiola i els seus. Barcelona: Columna, 1991;
 Homenatge a Queralt. Berga: Columna - L'Alb, 1994;
 La mainada del bon Du : xerrada amb savis menuts. Barcelona: Columna, 2001;
Altres (assaig no literari).
 Parbola dels retorns. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1980;
 "Logos", teologia i telegs. Barcelona: Institut de Teologia, 1989;
 Barcelona. Barcelona: Columna, 1992;

Guardons.
 El 1995 li fou concedida la Creu de Sant Jordi en reconeixement de la seva tasca religiosa i literria.
 El 1996 guanya el Premi Ramon Llull de novella amb l'obra Santa Maria, pa cada dia.

Enllaos externs.
 Qui s qui de les lletres catalanes;
 IMDB ;
 Petita biografia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91969" title="Paul Krugman" nonfiltered="1536" processed="1524" dbindex="36645">


Paul Robin Krugman ( Nova York, Estats Units 1953 ) s un economista, divulgador i periodista nord-americ, proper als plantejaments neokeynesians. Actualment s professor d'Economia i Assumptes Internacionals a la Universitat de Princeton. 

Biografia. 
Nasqu el 28 de febrer de 1953 a l'illa de Long Island a la ciutat de Nova York. Es va llicenciar en Economia per la Universitat de Yale l'any 1974. Desprs va obtenir un mster en Economia el 1977 i posteriorment va esdevenir professor de Yale, MIT i Stanford abans de pertnyer al claustre de la Universitat de Princeton, on ha estat des del 2000. 

De 1982 a 1983 va formar part del Consell d'Assessors Econmics (Council of Economic Advisers) de l'administraci de Ronald Reagan. Quan Bill Clinton arrib a la presidncia l'any 1992 s'esperava que entrs a formar part del govern, per aquest lloc fou otorgat a Laura Tyson. Aquesta circumstncia el va permetre dedicar-se al periodisme, primer a les revistes Fortune i Slate, ms tard a The Harvard Business Review, Foreign Policy, The Economist, Harper's, i Washington Monthly. 

Posteriorment va treballar en el panell d'assessors d'Enron l'any 1999 abans de renunciar per a treballar com a columnista per al New York Times, que exigiria certa exclusivitat. Desprs dels problemes econmics i la fallida d'Enron, Krugman fou qestionat pel seu treball desenvolupat a l'empresa nord-americana, aix certs crtics alineats amb l'administraci Bush van aprofitar el moment per intentar anullar la influncia de Krugman en l'opini pblica.

Criticisme.
Krugman s conegut al pblic general com un crtic obert de les poltiques econmiques i generals de l'administraci de George W. Bush. Ha escrit ms 200 articles i 21 llibres - algun d'ells acadmics, i altres de divulgaci. La seva Economia Internacional: La teoria i poltica s un llibre de textos estndard en l'economia internacional. 

Ha sabut entendre l'estreta relaci entre economia i poltica o, el que s el mateix, els interessos i les forces que es mouen en el rerefons de la disciplina; el mrit de Krugman radica a desemmascarar les fallcies econmiques que s'amaguen darrere de certs interessos. S'ha preocupat per replantejar models matemtics que resolguin el problema d'on ocorre l'activitat econmica i els motius de la seva aparici. La filosofia econmica de Krugman es pot descriure tan b com sigui possible com neokeynesiana. 

L'any 1991 l'Associaci Econmica Americana li va concedir la prestigiosa medalla John Bats Clark Medal. El 2004 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de Cincies Socials i el 2008 amb el Premi Nobel d'Economia pels seus estudis al voltant dels patrons del comer i la localitzaci de l'activitat econmica.

Idees econmiques influents. 
A principis dels anys 90 va popularitzar l'argument de Laurence Lau i Alwyn Young que les economies emergents del Sud-est Asitic no eren el resultat de poltiques econmiques d'un nou tipus, com s'havia argumentat, sin que les altes taxes de creixement es devien a elevades taxes d'inversi de capital i augments espectaculars en la m d'obra (alguna cosa que, tal com explica el propi Krugman, recorda en part al "miracle sovitic" 1945-1965). De fet la Productivitat Total dels Factors d'aquests pasos no es va incrementar, la qual cosa revela que tecnolgicament aquestes economies no han estat especialment eficients. 

Sobre la base d'aquests fets, la seva predicci s que la taxa creixement del sud-est asitic descendir a mesura que sigui ms difcil generar creixement a fora d'incrementar els inputs (en inversi i treball). Aquesta situaci s similar l'aturada que va sofrir la URSS a la fi de la dcada dels anys 60, el seu estancament durant als 70, que eventualment va degenerar en decreixement en als 80. 

Tamb sn molt interessants els seus treballs sobre economia geogrfica. Una disciplina relativament nova on s'examina l'efecte que l'activitat econmica estigui concentrada en ciutats que s'expandeixen sobre un territori. 

Premis i mencions.
1991: Medalla John Bates Clark;
2004: Premi Prncep d'Astries de Cincies Socials;
2008: Premi Nobel d'Economia;

Enllaos externs.
   Columnes periodstiques de Krugman al New York Times;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cincies Socials 2004;
  Premi Nobel d'Economia 2008;
  Blog de Paul Krugman "La conscincia d'un lliberal";















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91972" title="Jrgen Habermas" nonfiltered="1537" processed="1525" dbindex="36646">

Jrgen Habermas (Dsseldorf, 18 de juny de 1929) s un pensador i filsof alemany. 

Biografia. 
Va estudiar filosofia, psicologia, literatura alemanya i economia a la Universitat de Gotinga, Zuric i Bonn, on va defensar la seva tesi doctoral sobre Friedrich Schelling. De 1956 a 1959 va ser ajudant i collaborador de Theodor Adorno a l'Institut de Sociologia de Frankfurt del Main. L'any 1961 va defensar la seva habilitaci, centrada en el concepte del pblic ffentlichkeit. Entre 1964 i 1971 va exercir com professor en la Universitat de Frankfurt, i es converteix en un dels principals representants de la Teoria Crtica. De 1971 a 1983 es va ocupar com a director de l'Institut Max Planck per a la "investigaci de les condicions de vida del mn tcnic-cientfic". 

L'any 2001 va obtenir el Premi de la Pau que concedeixen els llibreters alemanys. El 2003 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de Cincies Socials.

Pensament. 
Si b la seva obra i pensament estan fundats en la Teoria Crtica de l'Escola de Frankfurt, t profundes divergncies amb els seus mestres i predecessors. El seu treball s'enfoca en les bases de la teoria social i l'epistemologia, en l'anlisi de la societat industrial i capitalista avanada. Altres temes importants de les seves anlisis sn la democrcia i la primacia de la llei en un context crtic social evolutiu arrelat en la poltica contempornia, especialment de l'Alemanya actual.

En la seva tesi Histria i crtica de l'opini pblica (o Transformaci Estructural de la Publicitat) dna solidesa al concepte d'opini pblica i recupera la visi eminentment democrtica del mateix amb la seva distinci entre opini pblica manipulada i opini pblica crtica. 

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cincies Socials 2003;
 Habermas Forum;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91980" title="Anthony Giddens" nonfiltered="1538" processed="1526" dbindex="36647">

Anthony Giddens (Londres, 18 de gener de 1938) s un socileg britnic, reconegut per la seva teoria de l'estructuraci.

 Biografia . 
Desprs llicenciar-se a la universitat, sent el primer membre de la seva famlia en fer-ho, fou nomenat director del London School of Economics and Political Science, professor de Sociologia a la Universitat de Cambridge i membre del consell de lInstitute for Public Policy Research al seu pas. 

Ideologia social.
Des del punt de vista acadmic, els interessos de Giddens se centren en reformular la teoria social i re-avaluar la nostra visi del desenvolupament i la modernitat. Entre les seves aportacions en aquests mbits es conta la teoria de l'estructuraci i l'estudi dels canvis que a nivell social comporta la dissociaci de l'espai i el temps, producte dels avanos tecnolgics contemporanis. 

En l'rea de la sociologia poltica, Giddens va precisar els postulats de la Tercera Via, entre el capitalisme liberal i el socialisme. Aquesta teoria pretn recollir els millors aspectes d'ambds sistemes. En aquest sentit, Giddens desenvolupa actualment el crrec de conseller del Primer Ministre del Regne Unit Tony Blair. 

Giddens defineix el moviment social com un intent collectiu de lluitar per un inters com, o d'arribar a un objectiu al marge de l'esfera de les institucions establertes. 

Hi ha quatre tipus de moviments socials segons Giddens: 
 Transformadors: intenten un canvi social drstic, de vegades de forma revolucionria. Cop d'estat. ;
 Reformistes: intenten canviar una situaci social de forma progressiva. Nou govern, associacions pro-causa... ;
 Redemptors: salvar als individus de maneres de vida corruptes. Esglsia... ;
 D'alteraci: intenten rehabilitar a individus en alguna determinada faceta. Alcohlics Annims. ;

L'any 2002 li fou concedit el Premi Prncep d'Astries de Cincies Socials.
Vegeu tamb.
Relaci pura;
Estructura social;
Reflexivitat;

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cincies Socials 2002;

Obres.
 Giddens, A. (1993). Consecuencias de la modernidad. Madrid: Alianza editorial.
 Giddens, A. (1998). Ms enll de la dreta i l esquerra: Una nova poltica per al nou milleni. Barelona: Fundaci Trias Fargas.
 Giddens, A. (1999). La tercera via: La renovaci de la socialdemocrcia. Barcelona: Edicions 62. ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91983" title="El Colegio de Mxico" nonfiltered="1539" processed="1527" dbindex="36648">
El Colegio de Mxico (COLMEX), s una instituci pblica mexicana d'educaci superior i investigaci en les Cincies socials i Humanitats. Va ser fundada el 8 d'octubre, 1940 pel govern federal, el Banc central de Mxic, la Universitat Nacional Autnoma de Mxic i el Fons de Cultura Econmica. Va tenir com antecedent immediat "La Casa de Espaa en Mxico" (1938-1940), instituci que al seu torn va ser creada pel govern del president Lzaro Crdenas per a donar treball als intellectuals espanyols que hi van emigrar per la Guerra civil espanyola. Des de 1998 opera com a instituci autnoma. 

Des de la seva creaci i fins el 1958, el COLMEX va estar presidit per Alfonso Reyes. Durant aquells anys van ser creats diversos centres d'investigaci especialitzats: el Centro de Estudios Histricos (1941) i el Centro de Estudios Sociales (1943), El Centro de Estudios Lingsticos y Literarios (1947). Posteriorment es va crear el Centro de Estudios Internacionales (1960) i el Centro de Estudios Econmicos y Demogrficos (1964). El 1976 el COLMEX es va installar en l'edifici on actualment t la seva seu al sud de la ciutat de Mxic.

L'any 2001 li fou concedit el Premi Prncep d'Astries de Cincies Socials, juntament amb el jurista Juan Iglesias Santos.

Enllaos externs.

  Pgina Oficial de El Colegio de Mxico;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cincies Socials 2001;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91985" title="Arad (Romania)" nonfiltered="1540" processed="1528" dbindex="36649">





Arad (pronunciaci en romans: ; hongars: Arad; serbi: Arad o     ) s una ciutat de Romania, a la provncia (en romans jude ) d'Arad (AR), a Transsilvnia, en la frontera amb Hongria, travessada pel riu Mure .

 Enllaos externs .




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91995" title="Heraclea d'Atamnia" nonfiltered="1541" processed="1529" dbindex="36650">
Heraclea d'Atamnia fou una fortalesa d'Atamnia, a l'Epir, el lloc exacte de la qual es desconeix, que es esmentada per Tit Livi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91996" title="Heraclea de Cria" nonfiltered="1542" processed="1530" dbindex="36651">
Heraclea de Cria fou una ciutat esmentada per Estrab, a Cria, de situaci desconeguda. Claudi Ptolemeu l'esmenta com Heracleia Albanoi i Plini i d'altres com Herakleia Albake. Fou una ciutat diferent d'Heracleia Latmus, situada a la frontera entre Cria i Jnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91998" title="Heraclea de Ldia" nonfiltered="1543" processed="1531" dbindex="36652">
Heraclea de Ldia fou una ciutat de Ldia probablement situada no lluny de Magnsia del Sipilos, esmentada principalment per Esteve Bizant. Aquesta ciutat va donar nom a la pedra d'iman coneguda antigament com Heracleus lapis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="91999" title="Heraclea de Prtia" nonfiltered="1544" processed="1532" dbindex="36653">
Heraclea de Prtia (llat Heracleia Parthiae) fou una ciutat esmentada per Estrab  que la situa, juntament amb Apameia, en la direcci de Rhagae. Forbiger suposa que fou la ciutat d'Herculea que segons Plini fou fundada per Alexandre el gran i que mes tard, destruda, fou reconstruda pel selucida Antoc rebent el nom d'Akais (llat Achais).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92000" title="Heraclea de Sria" nonfiltered="1545" processed="1533" dbindex="36654">
Heraclea de Sria fou una ciutat de la costa del nord de Sria, al nord de Laodicea ad Mare, que podria correspondre a la actual Medinet Borja. Va tenir importncia amb el comer de sal i gra amb Xipre. A la zona s'han trobat algunes tombes a la roca, alguns tats i peces i pilars de marbre, i una mica al nord les restes d'una muralla i d'alguns edificis en part dins la mar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92008" title="Esgrafiat" nonfiltered="1546" processed="1534" dbindex="36655">
La paraula esgrafiat ve de l'itali sgraffiare, s a dir, fer incisions o gratar amb una eina especial anomenada estilet. L esgrafiat s una tcnica de dibuix que consisteix a fer incisions sobre el cos de l'objecte o paret, en la part superficial, de manera que quedi al descobert la capa inferior. L esgrafiat s'aplica sobre l'arrebossat d'un mur, sobre objectes de cermica, lpides i en l'edat mitjana sobre manuscrits en les illustracions en or. 



Procs.
El procs d esgrafiat sobre un mur t una preparaci prvia. S'estn un arrebossat que generalment s el de to ms fosc i es deixa assecar. Quan ja est sec s'estn una capa fina del mateix color. Abans que s'assequi del tot aquesta segona capa, s'estn una altra de diferent to que acostuma a ser ms clar i amb un gruix especial, segons els casos. Al cap d'un temps prudencial es fa l estergit, que consisteix a estampar els dibuixos sobre la superfcie passant una brotxa o estri apropiat per la plantilla on els dibuixos estan retallats i desprs es fa el gratat i les incisions oportunes perqu quedi al descobert la capa o les capes de dintre. En la cermica es fan les incisions amb un utensili molt afilat o amb punxons, sobre la terracota i abans de la primera cocci. Es fa tamb sobre la terracota esmaltada deixant veure el color del fang.

Histria. 
s una tcnica molt antiga que utilitzaven ja les civilitzacions del IV millenni aC. Els romans van usar tamb aquesta decoraci amb dibuixos senzills. Des del segle XII al XVI abunden les cermiques esmaltades esgrafiades i cobertes desprs amb una capa vidriosa. Tenen gran difusi a Itlia. En el mn musulm hispnic es practicava la tcnica del mangans esgrafiat que consistia a estendre una capa elaborada amb xid de mangans per a esgrafiar desprs i deixar al descobert la terracota.  A Catalunya l esgrafiat esdev una tcnica recorrent en l arquitectura noucentista.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92009" title="Pokmon (anime)" nonfiltered="1547" processed="1535" dbindex="36656">


L'anime Pokmon (          Poketto Monsut ), basat en els videojocs de Pokmon, s un anime japons. La srie va arribar a l'estranger abans que els videojocs, i ha donat peu a diverses pellcules. Est dedicat als espectadors ms joves per tamb t molts fans de totes les edats.

Al Jap, s televisat per TV Tokyo; als Estats Units per Kids WB i Cartoon Network; i a Espanya, per Telecinco a nivell estatal i diverses cadenes autonmiques i locals. Grcies al canal valenci Punt 2, la srie tamb es pot visionar en llengua catalana.
Al seu pas d'origen, la srie es troba actualment en la seva desena temporada, ara sota el nom de Pokmon Diamond and Pearl.

Noms de les sries.
Com molts animes, els episodis de Pocket Monsters i Advanced Generation estan subdividits en sries, normalment segons les rees i els fets que s'hi tracten. Cada srie s'identifica per l'obertura. L'anime Pokmon t aquestes sries:

 Pocket Monsters - les aventures a Kanto, les Orange Islands, i Johto.
 Pokmon: Indigo League - la srie original, que cobreix les aventures a Kanto i la Indigo Plateau. El subttol "Indigo League" no s oficial, el ttol s simplement "Pokmon".
 Pokmon: Orange League - cobreix la histria a les Orange Islands. El subttol "Indigo League" no s oficial; canvia l'obertura per el ttol segueix sent "Pokmon".
 Pokmon: The Johto Journeys - comena a l'inici del viatge a Johto i acaba quan els protagonistes arriben a Goldenrod City.
 Pokmon: Johto League Champions - continua amb les aventures a Johto, i acaba quan arriben a Cianwood City.
 Pokmon: Master Quest - finalitza amb les aventures a Johto.

 Pocket Monsters: Advanced Generation - Continua amb les aventures a Hoenn i la Battle Frontier des d'on acaba Pocket Monsters.
 Pokmon: Advanced - Comena on acaba Master Quest, i cobreix les aventures a Hoenn fins que els protagonistes deixen Mauville City per primer cop.
 Pokmon: Advanced Challenge - cobreix els tres Gimnasos i quatre Concursos segents.
 Pokmon: Advanced Battle - cobreix els ltims dos Gimnasos, dos Concursos, el Gran Festival, la Lliga de Hoenn i el principi de la Battle Frontier.
 Pokmon: Battle Frontier - cobreix la resta de les installacions de la Battle Frontier, aix com els Concursos i Gran Festival de Kanto.

 Pocket Monsters: Diamond & Pearl - les aventures a Shin'ou. Continua on s'acaba Advanced Generation.

Protagonistes.


 Ash Ketchum / Satoshi (   ) - un noi amb molta ambici i l'objectiu de ser un Mestre Pokmon;
 Pikachu (      Pikach ), un petit ratol elctric amb una cua en forma de llampec i la capacitat de generar descrregues elctriques a les galtes.
 Misty / Kasumi (   ) - la Lder del Gimns de Cerulean City, acompanya Ash en els seus viatges.
 Brock / Takeshi (   ) - el Lder del Gimns de Pewter City, acompanya Ash en els seus viatges.
 Tracey Sketchit / Kenji (   ) - un dibuixant de Pokmon que acaba esdevenint ajudant del Professor Oak.
 May / Haruka (   ) - la filla de Norman, el Lder del Gimns de Petalburg City, i una entrenadora que prefereix participar en Concursos Pokmon.
 Max / Masato (   ) - el germ de May. Ha aprs moltes coses sobre els Pokmon llegint llibres per encara s massa jove per ser entrenador.

Episodis censurats.
Article principal: Episodis censurats de Pokmon;
Al llarg de la srie, s'han censurat nou episodis de Pokmon; alguns noms han estat censurats en alguns pasos, mentre que d'altres ho han estat arreu del mn. L'episodi censurat ms conegut va ser Computer Soldier Porygon, en qu uns enlluernaments de colors massa intensos van provocar espasmes d'epilpsia a ms de 700 nens. Com a resultat, aquest episodi va ser prohibit, i el Pokmon Porygon no ha tornat a aparixer a l'anime, malgrat que els enlluernaments no estaven provocats per ell.

Enllaos externs.

 Pgina de l'anime Pokmon a TV Tokyo;
 Pokeani;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92010" title="Links" nonfiltered="1548" processed="1536" dbindex="36657">


Links (en catal enllaos) s un navegador web lliure en mode text i amb suport per taules i frames. A ms, s compatible amb terminals a color i monocroms i permet l' scroll horitzontal. La versi 2 inclou un sistema de mens desplegables i suport per mode grfic, per la qual cosa est orientat a usuaris que volen mantenir molts elements tpics de les interfcies grfiques (popups, mens, etc.) en un entorn de text.

La versi original va ser desenvolupada per Mikul Pato ka a la Repblica Txeca el 1999. Durant l'any 2000 Karel Kulhav, Petr Kulhav i Martin Pergel, companys de l'Universitat Charles a Praga van entrar a l'equip. Junts van crear Twibright Labs i van desenvolupar la versi 2 amb suport per grfics -g, presentaci del text amb diverses mides (amb antialiasing i suport de JavaScript. El mode grfic fins i tot funciona a sistemes UNIX sense servidor de finestres X o qualsevol altre entorn de finestres, usant SVGALib o el framebuffer de la GPU del sistema.

ELinks ("Experimental/Enhanced Links") s un fork fet per Petr Baudis, basant-se amb el Links 0.9. T un desenvolupament ms obert i incorpora pegats d'altres versions de Links i d'usuaris d'Internet.

Links Hacked s una altra versi del navegador Links, la qual ha ajuntat les caracterstiques de Elinks amb les de Links 2.

 Enllaos externs .
 Lloc web de Links ;
 Twibright Labs, creadors de Links 2 ;
 Lloc web d'ELinks ;
 Lloc web de Links Hacked ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92014" title="Mikado" nonfiltered="1549" processed="1537" dbindex="36658">



El mikado o bastonets xinesos s un joc de destresa, que recalca sobretot l'habilitat del control de moviments de la m, motricitad fina, i coordinaci ull-m. 

Consisteix d'un feix de peces primes, de colors i rectes; sn d'aproximadament 20 centmetres de llarg i d'un grossor cilndric d'aproximadament 5 millmetres mes o menys de dimetre cadascuna de les vares, aix tamb depn del fabricant. Comunament sn de bamb i d'altres materials. 



Els bastonets sn de colors comuns: vermell, verd, groc i blau, i de tots els bastonets, solament un d'ells s de color negre, o en alguns casos blanc; aquest bastonet s nic i important al joc. A part del bastonet negre (o blanc), els altres bastonets de colors sn de quantitats vries, i tenen valors de punts diferents segons un color o un altre; sent, per tant, el de ms valor el bastonet nic. 
Histria.
Semblaria que una descripci del joc de Micado aparegui en escrits budistas del segle V aC. Es tracta certament d'un joc ancestral, i la senzillesa va permetre la seva expansi en diverses civilitzacions, amb variants mltiples. 

En el segle XIX ja apareix a Europa amb el nom de bastonets. Els bastonets duien a les seves extremitats dels smbols similars als jocs de cartes (rei, reina, cavall, sota). 

El joc .
Dos, tres o quatre jugadors poden participar, i en el joc guanya qui acumuli ms punts, o qui arribi a certa quantitat de punts determinada. 

El joc inicia amb un jugador prenent el feix de vares en la seva m o mans, i permetent que les puntes toquin la superfcie, dura, horitzontal, llisa i plana on es va a jugar. De seguida, se solta el conjunt de bastonets i es deixa que caiguin a l'atzar. Desprs que tot moviment hagi acabat, el segent s recollectar pea per pea aix, totes les possibles, aix sense permetre cap moviment d'un altre o altres dels bastonet que no sigui l'intencionat a ser recollit; un solo jugador per cada intent. 

Solament el bastonet a ser recollit pot ser l'nic en moviment; si un altre o altres dels bastonets sn moguts, intencionadament o no, per algun altre bastonet, o per la m del jugador, o si es detects algun moviment distret sobre els bastonets per part del jugador, el seu torn acabar i el segent participant intentar recollir bastonets. 

En una variaci del joc, el bastonet negre (o blanc) s perms a ser utilitzat com una eina auxiliar a rescatar altres bastonet.

Colors.
En algunes versions del joc cada bastonet t un valor associat, que se sap pel codi de colors que porta.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92015" title="Samba (informtica)" nonfiltered="1550" processed="1538" dbindex="36659">



Samba s una reimplementaci en programari lliure del protocol de xarxa SMB/CIFS de Microsoft. Des de la versi 3, Samba no noms proveeix de serveis d'impressi i fitxers per diversos clients de Microsoft Windows, sin que tamb es pot integrar amb un domini de Windows Server, sigui un PDC o un Domain Member. Tamb pot ser part d'un domini Active Directory.

Samba funciona en la majoria de sistemes UNIX i semblants, com per exemple GNU/Linux, Solaris, i les variants BSD, incluint Mac OS X (va ser afegit a la versi 10.2 de Mac OS X). Est present a totes les distribucions Linux i se sol incloure entre serveis bsics dels sistemes UNIX i semblants.

Histria.
Samba va ser originalment desenvolupat per UNIX per Andrew Tridgell a l'Australian National University, usant enginyeria inversa al protocol usat pel servidor DEC PATHWORKS usant un sniffer. Ms tard, Tridgell va descobrir que el protocol era gaireb idntic als usats en altres sistemes de servidor per xarxa, incloent el de Microsoft anomenat LAN Manager, i va decidir centrar-se amb la compatibilitat amb servidors Windows.

El nom Samba prov d'inserir dues vocals al nom del protocol estndard usat pel sistema de xarxa de Microsoft Windows, "SMB" (server message block). Samba inicialment s'anomenava smbserver, per el nom va canviar perqu era una marca registrada de la companyia "Syntax", la qual venia un producte anomenat TotalNet advanced Server, i tenia registrat el nom de SMBserver. El nom "Samba" va sorgir d'usar la comanda d'Unix grep per filtrar les paraules del diccionari que continguessin les lletres S, M i B usant aquesta ordre (grep -i 's.*m.*b.*' /usr/dict/words).

 Caracterstiques .
Samba s una implementaci de dozenes de serveis i protocols, incluint NetBios sobre TCP/IP, (NetBT), SMB (el qual tamb s'anomena CIFS), DCE/RPC o ms especficament, MSRPC, la suite de protocols nebots, un servidor WINS tamb conegut com a NetBIOS Name Server (BNS), la suit de protocols NT Domain que inclouen NT Domain Logons, la base de dades Secure Accounts Manager (SAM), el servei Local Security Authority (LSA), l'estil d'impressi NT (SPOOLS) i el nou Active Directory Logon el qual implica una versi modificada del protocol Kerberos i una versi modificada de LDAP. Tots aquests serveis i protocols se solen referir incorrecament a noms NetBios i/o SMB.

Samba tamb pot compartir directoris d'UNIX per xarxa (incluint tots els subdirectoris). Aquests apareixen als usuaris de Microsoft Windows com a directoris accessibles per la xarxa. Els usuaris d'UNIX podent muntar els directoris compartits com si fossin part de la seva estructura de fitxers o, alternativament, usar l'utilitat smbclient installada junt amb Samba per llegir els directoris compartits d'una manera similar a un programa de FTP. Cada directori pot tenir diversos privilegis que se situen per sobre de les proteccions d'Unix. Per exemple: els directoris de home haurien tenir accs de lectura i escriptura per tots els usuaris coneguts, permetent l'accs als seus propis fitxers. Tot i aix, no haurien de tenir accs als fitxers dels altres a menys que aquesta permissi exists. La part de netlogon, generalment compartida com a noms lectura de /etc/samba/netlogon s el directori on hi ha els scripts de login dels usuaris.

Es configura editant un sol fitxer (normalment a /etc/smb.conf o a /etc/samba/smb.conf). Samba tamb pot proveir scripts de login pels usuaris i poltiques de grups a travs de poledit.

Programari relacionat.
 Samba TNG s un fork de Samba que t importants canvis a l'arquitectura i diferncies a l'implementaci a les rees dels NT Domain Services.
 LinNeighborhood;
 LDAP Account Manager;
 Kerberos protocol;

Enllaos externs.
Lloc web de Samba ;
Apunts del curs SMB-CIFS i gesti de permisos de l'Oficina de Formaci del PAS de la Universitat de Barcelona, de 38 pgines i distribut amb llicncia Creative Commons) ;
10 anys de Samba! ;
Definici de Samba l'eLook Computing Reference ;
Com va ser escrit Samba ;
Usant la versi 2 de Samba llicenciada amb llicncia GFDL ;
Configurant Samba ;
Compartint de fitxers i impressores utilitzant SuSE Linux ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92018" title="Maureen O'Hara" nonfiltered="1551" processed="1539" dbindex="36660">


Maureen O'Hara, nascuda  el 17 d'agost de 1920, s una actriu de cinema irlandesa coneguda per les seves interpretacions d'herones apassionades, independents i sensibles. Va treballar sovint amb John Ford i el seu gran amic John Wayne. 

 Biografia .
Maureen procedia d'una famlia teatral.  El seu pare, Charles FitzSimons era catlic i la seva mare, Marguerita Lilburn, protestant, i ella va nixer no gaire abans de la partici de l'illa.
Comen la seva carrera als 14 anys en la companyia de l'Abbey Theatre a Dubln. A l'edat de 17 anys, se li va oferir la possibilitat de fer una prova cinematogrfica a Londres, i tot i que no n'estava convenuda, va accedir a fer-ho. El clebre actor Charles Laughton va veure la prova, i tot i que la interpretaci de la Maureen en la prova no era gaire prometedora, Laughton pens que la jove actriu tenia "quelcom", i no podia oblidar-se de la seva mirada, de manera que va convncer al seu soci Eric Pommer (co-productor, amb Laughton de la companyia Mayflower Pictures). Pommer, inicialment emprenyat per haver perdut el temps mirant la prova, similarment va trobar que els ulls de la jove actriu tenien una qualitat especial. Ambds socis li van oferir un contracte de set anys en la seva companyia. La seva primera pellcula amb ells va ser Jamaica Inn, dirigida per Alfred Hitchcock.

La fallida de Mayflower Pictures fa que Pommer, Laughton i O'Hara siguin contractats per la RKO (tot i que aquesta productora compartir el seu contracte amb altres productores com ara la 20th Century Fox). Conseqentment, el 1939 travessa l'Atlntic amb Charles Laughton per interpretar el paper de la gitana Esmeralda en The Hunchback of Notre Dame per la RKO. Aquest paper l'aconsegueix grcies a la insistncia de l'actor britnic, a qui Maureen considerar "un segon pare". Una altra figura d'importncia a la seva carrera, s el director irlands John Ford, que li donar el paper d'Angharad a Que verda era la meva vall. A pesar de prendre part en uns films de tal categoria, els productors l'encasellen en papers de bellesa caparruda en films de menor importncia. Tanmateix, moltes d'aquestes pellcules son agradables films d'aventures com ara The Spanish Main, Sinbad the Sailor, The Black Swan o  Els fills dels mosqueters , que entronitzen la Maureen O'Hara com "La reina del "Technicolor", digna companya de pirates, mosqueters i herois de Les mil i una nits.

Per tamb t ocasi de demostrar que est a l'alada de fils i papers de ms volada, com quan el seu antic protector Charles Laughton la suggereix al director Jean Renoir per interpretar una mestra d'escola hostil als nazis a Aquesta terra s meva. Tamb s notable en el seu treball posterior per a John Ford en films com Rio Grande,  The Long Gray Line , The Wings of Eagles o, sobretot, a L'home tranquil on esdev la imatge icnica de la dona irlandesa en el paper de Mary Kate Danaher, una noia de carcter indmit que enamora a un boxejador retirat que retorna als seus orgens (John Wayne). Bona amiga de Wayne, encara treballar amb ell a films com Big Jake i McLintock!, aquesta ltima amb un argument que sembla inspirat en l'obra de William Shakespeare La fereta domada.

Demostra ser una deliciosa actriu de comdia a films com Miracle on 34th Street on s una mare divorciada que coneix un home que pot -o no- ser el Pare Noel, Sitting Pretty on s una mare desesperada que contracta com a cangur l'excntric Mr. Belvedere (Clifton Webb) o The Parent Trap on les seves filles bessones (Hayley Mills) fan l'impossible per aconseguir la reconciliaci amb el seu marit (Brian Keith).

La seva mare s'havia format com a cantant d'pera i la mateixa Maureen aspirava a una carrera com a cantant. Va cantar en films com How Green Was My Valley o L'home tranquil. Va estrenar el musical Christine a Broadway i public dos exitosos discos de canons: "Love Letter from Maureen O'Hara" i "Maureen O'Hara Sings her Favorite Irish Songs". Durant la dcada dels 60 va aparixer en diversos programes televisius de varietats amb altres personalitats de l'espectacle com ara Perry Como, Andy Williams, Betty Grable i Ernie Ford.

Va estar casada breument (el matrimoni va ser anullat) amb George H. Brown i ms tard amb Will Price amb qui va tenir una filla, Bronwyn (en homenatge al personatge que la seva amiga Anna Lee interpret a "How green was my valley"). El 1968 Maureen es va casar amb Charles Blair, un pioner de l'aviaci, antic brigadier general a la fora aria estadunidenca i pilot de la Pan Am, qui dissortadament va morir en un accident d'aviaci el 1978.

Maureen O'Hara s'havia retirat del cinema desprs de casar-se amb Charles Blair, i de moment, noms ha retornat al cinema per interpretar el paper de la mare de John Candy al film Only the Lonely

Maureen O'Hara parla el galic irlands amb fludesa, i l'ha fet servir en films com The Long Gray Line, L'home tranquil i ms recentment, a Only the Lonely. 

Bibliografia.
 Tis Herself (2004) per Maureen O'Hara i John Nicoletti. Autobiografia ;
 The RKO Gals (1974) per James Robert Parish.

Filmografia.
 My Irish Molly  (1938);
 Kicking the Moon Around  (1938);
Jamaica Inn  (1939);
The Hunchback of Notre Dame (1939);
 A Bill of Divorcement  (1940);
 Dance, Girl, Dance  (1940);
 They Met In Argentina  (1941);
Que verda era la meva vall (1941);
 To the Shores of Tripoli  (1942);
 Ten Gentlemen from West Point  (1942);
 The Black Swan  (1942);
 Immortal Sergeant  (1943);
Aquesta terra s meva (1943);
 The Fallen Sparrow  (1943);
 Buffalo Bill  (1944);
The Spanish Main (1945);
 Sentimental Journey  (1946);
 Do You Love Me  (1946);
Sinbad the Sailor (1947);
 The Homestretch  (1947);
Miracle on 34th Street (1947);
 The Foxes of Harrow  (1947);
Sitting Pretty (1948);
 A Woman's Secret  (1949);
 The Forbidden Street  (1949);
 Father Was a Fullback  (1949);
Bagdad (1949);
 Comanche Territory  (1950);
 Tripoli  (1950);
Rio Grande (1950);
 Flame of Araby  (1951);
 Els fills dels mosqueters  (1952);
 Kangaroo  (1952);
L'home tranquil (1952);
 Against All Flags  (1952);
The Redhead from Wyoming (1953);
 War Arrow  (1953);
Malaga (1954);
 The Long Gray Line  (1955);
 The Magnificent Matador  (1955);
Lady Godiva (1955);
Lisbon (1956);
 Everything But the Truth  (1956);
The Wings of Eagles (1957);
Our Man in Havana (1959);
 The Deadly Companions  (1961);
The Parent Trap (1961);
Mr. Hobbs Takes a Vacation (1962);
McLintock! (1963);
Spencer's Mountain (1963);
 The Battle of the Villa Fiorita  (1965);
The Rare Breed (1966);
 How Do I Love Thee?  (1970);
 Big Jake  (1971);
 Only the Lonely  (1991);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92024" title="Tipus de Pokmon" nonfiltered="1552" processed="1540" dbindex="36661">
En els videojocs de Pokmon els tipus de Pokmon sn uns atributs especials que determinen les debilitats i resistncies de les diferents espcies de Pokmon a l'hora de combatre. Sn els fonaments d'un sistema complex per lgic (pedra, paper, tisores) que s'aplica a cada Pokmon i als seus atacs. Alguns avantatges i desavantatges estan basats en el sentit com (per exemple, els Pokmon de tipus Foc sn dbils contra els atacs de tipus Aigua), mentre que d'altres no sn tan evidents.

Histria dels tipus de Pokmon.
A Pokmon Vermell, Blau i Groc, hi havia 15 tipus:

Aigua;
Drac;
Elctric;
Fantasma;
Foc;
Gel;
Insecte;
Lluita;
Normal;
Planta;
Psquic;
Roca;
Terra;
Ver;
Volador;

Amb Pokmon Or i Plata, n'aparegueren 2 ms:

Acer;
Sinistre;

Tamb hi ha un tipus que no s'aplica a cap Pokmon en particular:

???;

Tamb hi ha un tipus "Ombra" al joc Pokmon XD, que s super efica contra tots els altres tipus de Pokmon, i poc efica contra els Pokmon Obscurs.

Moviments.
La immensa majoria dels Pokmon aprn moviments del seu propi tipus, a ms d'atacs fsics bsics. Per exemple, el tipus Elctric Pikachu pot aprendre moviments de tipus Normal com Grunyit o Atac Rpid, per tamb moviments de tipus Elctric com Impactr o Ona Tro. Si un Pokmon utilitza un atac del seu mateix tipus, aquest atac veu incrementada en un 50% la seva potncia. En l'argot de les competicions Pokmon, aix es coneix com a STAB (de l'angls "Same Type Attack Boost", augment de l'atac del mateix tipus). Per exemple, un Pikachu (un Pokmon Elctric) provocar ms dany amb Raig que un Raticate (un Pokmon Normal), si tenen el mateix nivell. Els atacs de tipus Normal tamb reben STAB, malgrat que hi ha rumors que diuen que no. Si l'atac s sper efica, el STAB pot fer que l'atac arribi a fer fins a 3 vegades ms mal que de costum. D'aquesta manera, i afegint-hi altres factors, hi ha tres Pokmon que poden arribar a fer fins a 24 vegades ms mal que de costum amb els seus atacs: un Pikachu amb Bola Luminosa i un Cubone o Marowak amb Os Gruixut.

Efectivitat dels atacs.
Aquesta taula reflecteix l'efectivitat dels atacs d'un tipus contra els Pokmon de cada tipus. A l'eix vertical hi ha el tipus atacant, i a l'eix horitzontal, el tipus defensor. El color verd vol dir que l'atac s sper efica; el color taronja vol dir que no s gaire efica, i el color vermell significa que l'atac no t cap mena d'efecte. El color blanc indica que l'atac t el seu efecte normal.



Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92029" title="Pori" nonfiltered="1553" processed="1541" dbindex="36662">

Pori s una ciutat de l'est de Finlndia d'uns 76.000 habitants (tot el municipi sn unes 240.000 persones). Fou fundada l'any 1558 a la vora del riu Kokemenjoki, essent una ciutat molt tradicional i industrial.

Llengua.
Tot i que a Finlndia sn oficials tant el fins com el suec, a la ciutat un 98% dels habitants sn de llengua finesa, mentre que un 0,5% de la poblaci s de llengua sueca.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92030" title="Kokemenjoki" nonfiltered="1554" processed="1542" dbindex="36663">
Kokemenjoki s un riu finlands que fa tot el seu recorregut per Finlndia.

El naixement del riu el trobem al llac Pyhjrvi i transcorre de Nord a Sud i de Oest a Est 145 Km. (s el riu ms llarg de tots els pasos Nrdics) fins a la localitat Finlandesa de Pri (situada al golf de Bothnia).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92032" title="Maria Santpere Hernez" nonfiltered="1555" processed="1543" dbindex="36664">

Maria Santpere Hernez, ms coneguda com a Mary Santpere, va nixer en un tren cam de Barcelona l'1 de setembre de 1913 i va morir en un avi cam de Madrid el 23 de setembre de 1992. Fou una polifactica actriu, vedette i humorista catalana, filla de Josep Santpere, fams actor, cantant, director i empresari teatral barcelon. Va tocar tots els registres (en especial la comdia) i tots els mitjans (teatre, rdio, cinema i televisi).

La Generalitat de Catalunya li atorg el 1984 la Creu de Sant Jordi.

 Pellcules .

1939 Los cuatro robinsones. D'Eduardo Garca Maroto;
1941 El difunto es un vivo. De Juan Llad;
1943 Fin de curso. D'Ignasi Ferrs i Iquino;
1943 Un enredo de familia. D'Ignasi Ferrs i Iquino;
1943 Boda accidentada. D'Ignasi Ferrs i Iquino;
1945 ngela es as. D'Ramn Quadreny;
1946 Audiencia pblica. De Florin Rey;
1948 Botn de ancla. De Ramn Torrado;
1952 Vida en sombras. De Lorenzo Llobet Gracia;
1954 Once pares de botas. De Francisco Rovira Beleta;
1956 Veraneo en Espaa. De Miguel Iglesias;
1956 Un heredero en apuros. De Miguel Iglesias;
1959 Miss Cupl. De Pedro Lazaga;
1959 Parque de Madrid. D' Enrique Cahen Salaberry;
1961 Viudita naviera, La. De Luis Marquina;
1962 Detective con faldas. De Ricardo Nez;
1963 La batalla del domingo. De Llus Marquina;
1966 Algunas lecciones de amor. De Jos Mara Zabalza;
1968 La mini ta. D' Ignasi Ferrs i Iquino;
1968 La viudita Ye-Ye. De Joan Bosch;
1969 De Picos Pardos a la ciudad. D' Ignasi Ferrs i Iquino;
1971 La casa de los Martnez. D' Agustn Navarro;
1972 La liga no es cosa de hombres. D' Ignasi Ferrs i Iquino;
1974 El pcaro. De Fernando Fernn Gmez;
1976 La ciutat cremada. D' Antoni Ribas;
1976 La mujer es un buen negocio. De Valerio Lazarov;
1977 Prstamela esta noche. De Tulio Demicheli;
1980 Los embarazados. De Joaqun Coll Espona;
1981 Un milln por tu historia. D' Ignasi Ferrs i Iquino;
1981 Su majestad la risa. De Ricardo Gascn;
1981 Las aventuras de Zipi y Zape. D' Enrique Guevara;
1981 Patrimonio nacional. De Luis Garca Berlanga;
1982 J.R. contraataca. De Francisco Lara Polop;
1982 Le llamaban J.R.. De Francisco Lara Polop;
1987 La rossa del bar. De Ventura Pons;
1990 Makinavaja, el ltimo choriso. De Carlos Surez;
1991 Aquesta nit o mai. De Ventura Pons;

 Discografia .
1951 Dnde va, Mara...! / Colmbia;
1961 Mar Mare Nostrum, can premiada al 1er Festival de la Cancin del Mediterrneo.
1963 Les caramelles / Zafiro;
1963 Consells a les casades / Zafiro;
1977 Canons del meu pare / Pu-put (reeditat per Serdisco el 1992);
1977 La reina ha relliscat / Pu-put;
1979 Mary Santpere presenta la comdia musical / Pu-put (reeditat per Serdisco el 1992);

Bibliografia.
 Mary Santpere. Mi vida. Prlogo de Sebastin Gasch. Ediciones Este. Barcelona, 1963.
 Els Santpere. Cent anys davant del pblic. Diputaci de Barcelona. Editorial Planeta. Barcelona, 2002;

Enllaos externs.

Biografia de Mary Santpere;

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92033" title="Heptanomis" nonfiltered="1556" processed="1544" dbindex="36665">
Heptanomis o Heptpolis (grec Hepta Nomoi, rab Misr-Wostani = Egipte mitj) fou el nom del districte que separava la Tebaida del Delta del Nil. El seu nom volia dir "Set noms" que era una denominaci poltica mes que territorial. 

Segons Ptolemeu i Agatrquides el set noms foren: Memfis, Heraclepolis, Cocodrilpolis, Afroditpolis, Oxirinkos, Cinpolis i Hermpolis. El gran i petit oasis feren part de la regi. De fet a les assembles regionals al Laberint hi havia nou i no set nomarques. Al sud arribava fins a Hermpolis i al nord fins a la ciutat de Cercasorum. La regi tenia moltes canteres destacant al nord, a Antinoe, les gorges de Beni Hassan (grec Speos Artemidos), i una mica mes al sud les de Kum al-Ahmar; al desert hi havia canteres d'alabastre que fou empleat pels sarcfags i per altres treballs delicats; a les canteres de Turah i Massarah als turons de Djebel al-Mokattam, al est de Memfis, es va obtenir la pedra per cobrir les pirmides.

Sota els lgides el districte fou governat per un epistrategos (            ) i sota els romans per un procurador (procurator Augusti epistrategiae Septem Nomorum).  Al segle III cinc dels noms (Memfis, Heraclepolis, Cocodrilpolis o Arsinoe, Afroditpolis i Oxirinkos) van ser units al de Leptpolis per formar la provncia romana d'Arcdia que va esdevenir aviat seu d'un arquebisbe. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92035" title="Heptacometes" nonfiltered="1557" processed="1545" dbindex="36666">
Els heptacometes (llat heptacometae, grec eptakometai) foren un tribu dels mosinecs, a la costa oriental del Pont, que habitaven la regi de Mont Scoedises. Des de les seves cases, que semblaven torres, atacaven i robaven als viatgers. Son esmentats per Estrab i Esteve Bizant.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92036" title="Hefstion (districte)" nonfiltered="1558" processed="1546" dbindex="36667">
Hefstion (llat Hephaestion, grec Ephaistion)  fou un districte prop de Phaselis, al sud de Lcia que  rebia el seu nom segons Ctsies, perqu el foc sorgia constantment del seu terra tou. Segons Plini el Vell aquest foc derivava de fonts de nafta cremant.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92037" title="Manzanillo" nonfiltered="1559" processed="1547" dbindex="36668">
Manzanillo s una ciutat situada a l'est de l'estat de Colima de gran atractiu turstic, t un dels ports ms importants de Mxic.

 Localitzaci .

Tant la ciutat com el port es localizen a la badia del seu nom. Els seus lmits sn: Nord: municipi de Minatitln, Est: Coquimatln i Armera, Sur: Oce Pacfic, Oest i Nord-est: estat de Jalisco.

La seva localizaci geogrfica, s: 18 i 19 18  latitud Nord, 104 03  i 104 45 Longitud Nord, 103 32 Longitud Oest. La superfcie del municipi s de 1,578.4 km2. La distncia a la capital s de 73 Km.

 Poblaci .
Donada l'existncia del port de Manzanillo i la gran quantitat de zones turstiques existents es considera que un 60% de la poblaci s flotant. Tot i aix, oscilla al voltant dels 100.000 habitants.

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Manzanillo;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92039" title="Port de Manzanillo" nonfiltered="1560" processed="1548" dbindex="36669">
El port de Manzanillo s un dels ports ms importants de Mxic. Com a a port de classe mundial serveix a 15 estats de Mxic que representen el 64% del PIB mexic. 

El recinte portuari abasta una superfcie de 437 hectrees, que inclouen la zona d'aigua, molls i zones d'emmagatzematge. Actualment t 17 posicions per a atracar, i 14 hectrees d'rea emmagatzematge equipades amb 13.5 km de vies ferroviries i 5.4 km de vitalitats.

 Enllaos externs .
 Port de Manzanillo, web Oficial de la Secretaria de Comunicacions i Transports Mexicana (SCTM);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92040" title="Comino" nonfiltered="1561" processed="1549" dbindex="36670">


Comino (en malts Kemmuna) s una petita illa de la Repblica de Malta, entre l'illa de Malta i la de Gozo, amb prop de 2,5 km2. Te menys de 4 km del nord-oest al sud-est. Est separada de Malta i Gozo per dos canals amples que porten el nom de l'illa (canal del nord de Comino i canal del sud de Comino)

Es un lloc turstic on es practica l'snorkel, l'immersi i el windsurf. La llacuna Blava, una platja del nord-oest entre l'illa d'una banda i el illot de Cominotto i els esculls de Cominotto de Fora i de l'Ancora, de l'altra, destaca per les d'aiges de color turquesa, i al seu costat (al sud de l'anterior) la zona anomenada Llacuna de Cristall, que es una badia d'agues transparents, molt atractiva, per de color menys turquesa que la Llacuna Blava.

L'illa noms t mitja dotzena d'habitants permanents i noms hi viuen durant uns mesos el personal dels dos hotels; no hi circulen vehicles excepte un tot terreny d'un dels hotels i un carro per transport. Hi ha un petit llogaret amb una capella anomenada de l'Anunciaci, un altra capella mes petita, una torre medieval, un cementiri malms, una estaci de policia, i algunes edificacions agrcoles. Atractius de l'illa son tres platges d'arena (la esmentada Llacuna de Cristall i les badies de Sant Nicolau i Santa Maria, al nord), i unes aiges transparents, amb diverses coves especialment la de Santa Maria. La punta del sud-oest es coneguda com Punta de la Llanterna i marca el lmit de la Llacuna de Cristall, i al sud-est hi ha una petita roca coneguda per Roca de l'Elefant, practicant-se a ambds llocs el submarinisme.

El seu nom antic fou Hefstia (llat Hephaestia). El nom antic de Cominotto, si en va tenir, no s'ha conservat.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92043" title="Christoph Willibald Gluck" nonfiltered="1562" processed="1550" dbindex="36671">

Christoph Willibald Gluck, (Erasbach, Alt Palatinat, 2 de juliol de 1714 - Viena, 15 de novembre de 1787), va ser un compositor alemany de l'poca clssica. Professor de clavicmbal i de cant de Maria Antonieta d'ustria, futura reina de Frana, va aconseguir canviar el gnere de l'pera amb la seua famosa reforma, intentant introduir all natural i la veritat dramtica, el que el va oposar als piccinistes, defensors de l'pera italiana. Se'l considera un dels compositors ms importants del Classicisme, junt a Franz Joseph Haydn, Wolfgang Amadeus Mozart, Karl Ditters von Dittersdorf, Franz Krommer i Carl Philipp Emanuel Bach.

Biografia.
Gluck era el fill d'un forestal de l'Alt Palatinat bavars, antic militar al servei dels prnceps de Lobkowitz que, en deixar el servei, havia pres la professi tradicional de la famlia. Per no s'ha de pensar, com ho fan creure certes biografies, que era un miserable llenyater: el mateix compositor deia que era fill del cap d'Aiges i Boscos, el que constitueix una bona interpretaci, i s cer que son pare va morir fora ric.

Christoph Willibald Gluck es va inscriure el 1731 a la facultat de filosofia de Praga. Per des tendra edat va mostrar dots per a la msica, que son pare s'ingeniava a contrariar. Havia aprs tot sol la guimbarda, instrument poc sorolls, ques es podia tocar d'amagat i, el  1734, va deixar la casa paterna i se n'an a Viena amb el propsit de fer-se msic.

Va ser a Mil, on va arribar el 1735 i on va estudiar sota la direcci de Giovanni Battista Sammartini, on va fer interpretar la primera de les seus peres. Moltes altres van seguir en diferents ciutats d'Itlia, i desprs a Londres en els anys 1745-1746. Va establir contacte amb Lord Middlesex, director de l'pera, que es trobava encara al vell teatre de Haymarket. Gluck hi va donar amb un cert xits el gener de 1746 una pera sobre tema mitolgic, La Caiguda dels Gegants (La Caduta de' Giganti), i desprs, a l'abril del mateix any, Artamene, utilitzant materials de Tigrane, de 1743. En la seua estada londinenca, Gluck va descobrir la msica de Haendel   a qui se li va intentar enfrontar, perqu el Prncep de Galles, que protegia l'pera, mantenia un conflicte amb son pare el rei Jordi II, que al seu torn protegia Haendel   i va fer amistat amb el compositor Thomas Arne.

Gluck va deixar Anglaterra i va viatjar durant tres anys, principalment a Dresden, Copenhaguen, Npols i Praga. El 1748, va fer interpretar amb un gran xit a Aix-la-Chapelle la seua Semiramide riconosciuta, sobre llibret de Metastasio. El 15 de setembre de 1750, va casar-se amb Maria Anna Pergin, filla d'un ric home de negocis de Viena. No van tenir fills, per van adoptar una filla, Marianne, nascuda el 1759 i morta prematurament el 1776. 

Gluck va establir-se finalment a Viena el 1752 en qualitat de director d'oquestra del prncep de Saxe-Hildburghausen, i desprs com a mestre de capella. Va comenar a arranjar peres cmiques franceses per al teatre de la cort i a compondre divertimentos italians. En un principi, els seus amics van intentar sense xit obtenir per a ell un treball a la cort. Finalment, el 1759, va ser requerit pel teatre de la cort, i poc desprs se li va assignar una pensi.

Va conixer el poeta Ranieri de' Calzabigi i el coregraf Gasparo Angiolini, i amb ells va compondre el ballet-pantomima Don Juan (1761). L'any segent va compondre l'pera Orfeo ed Euridice, que va suposar el que s'ha anomenat la  reforma de l'pera  i que ha quedat com una de les seues obres mestres. El 1764 va estrenar una pera cmica, La rencontre imprvue, i l'any segent dos ballets, i desprs dues noves peres, sempre sobre llibret de Calzabigi, Alceste (1767) i Paride ed Elena (1770).

Aleshores va decidir aplicar les seues teories a l'pera francesa, i el 1774, va compondre Iphignie en Aulide i Orphe et Eurydice, versi francesa de la seua pera de 1762. Va ser un triomf, alhora que el punt de partida d'una controvrsia amb els partidaris de la msica italiana, que van triar com a cap el compositor Niccol Vito Piccinni. La baralla va esclatar el 1777 amb Armide, que ve ser composta a continuaci de la versi francesa dAlceste (1776) i que va ser seguida el 1779 pel major xit de Guck, Iphignie en Tauride, i el major dels seus fracassos, Echo et Narcisse. 

Admirat pels seus contemporanis, com per exemple Joseph Martin Kraus, Gluck va posar fi a la seua carrera. Va revisar Iphignie en Tauride per a una versi alemanya i va compondre canons, per va renunciar a visitar Londres i va morir el 1787 a Viena.

Obres.

 Artaserse (Artaxerxs), llibret de Metastasio, estrenada a Mil el 26 de desembre de 1741;
 Demetrio, llibret de Metastasio, estrenada a Vencia el 2 de de maig deg de 1742;
 Demofoonte, llibret de Metastasio, estrenada a Mil el 6 de gener de 1743;
 Tigrane, estrenada a Crema el 26 de setembre de 1743;
 Sofonisba (o Siface), llibret de Metastasio et Silvani, estrenada a Mil el 18 de gener de 1744;
 La Finta Schiava (L'Esclava fingida), en collaboraci, llibret de Silvani, estrenada a Vencia el 13 de maig de 1744;
 Ipermestre, llibret de Metastasio, estrenada a Vencia el 21 de de novembre de de 1744;
 Poro (Porus), llibret de Metastasio, estrenada a Tor el 26 de desembre de 1744;
 Ippolito, estrenada a Mil el 31 de gener de 1745;
 La Caduta de' Giganti (La Caiguda dels Gegants), llibret de l'abat Vanneschi, estrenada al Teatre de Haymarket a Londres el 7 de gener de 1746;
 Artamene, pera en 3 actes, llibret de l'abat Vanneschi, estrenada al Teatre de Haymarket a Londres el 4 de mar de 1746;
 Le Nozze d'Ercole e d'Ebe (Les Noces d'Hrcules i d'Hebe), pera, llibret annim, estrenada a Pillnitz el 29  de juny de 1747;
 Semiramide riconosciuta, pera, llibret de Metastasio, estrenada a Aachen (Aquisgr) el 5 de maig de 1748;
 La Contesa de' Numi (La Disputa dels Dus), serenata en 2 parts, estrenada a Charlottenborg el 9 d'abril de 1749;
 Ezio (Atius), llibret de Metastasio, estrenada a Praga el 26 de desembre de 1749;
 Issipile (Hypsipyle), llibret de Metastasio, estrenada a Praga el 1751-1752;
 La Clemenza di Tito, estrenada a Npols el 4 de novembre de 1752;
 Orfeu i Eurdice, estrenada a Viena el 5 d'octubre de 1762 i, posteriorment, a Pars en versi francesa el 2 d'agost de 1774;
 Les Plerins de la Mecque ou La Rencontre imprvue, estrenada al Burgtheater de Viena el 1764 ;
 Iphignie en Aulide, estrenada a Pars el 1774;
 Alceste, estrenada el 1767 a Viena, i el 1776 a Pars (versi francesa).
 Armide, estrenada el 1777 a Pars.
 Iphignie en Tauride, estrenada a Pars el 18 de maig de 1779;

 Enllaos externs.
Biografia 















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92046" title="Helvis" nonfiltered="1563" processed="1551" dbindex="36672">
Els helvis (llat helvii) foren un poble celta de la Gllia Narbonense, vens dels arverns. El Cevenna marcava el lmit entre els helvis i els arverns, i els primers vivien al est de les muntanyes Cvennes i el seu territori corresponia  a la regi histrica francesa del Vivars (francs Vivarais). Estrictament eren vens dels gabals i vellaunis (o vellavis) pobles dependents dels arverns. 

Estrab diu que el seu territori comenava per l'est, a la riba del Roine i cap al oest. Plini el Vell diu que la seva capital era Alba Helvorum o Helviorum. Claudi Ptolemeu esmenta els Elicocis (Elycoci) amb capital a Alba Augusta i se suposa que es tracta del mateix poble, pero els situa al est del Roine. Plini esmenta una parra descoberta poc anys abans a la regi que floria i perdia la flor en un mateix dia i per tant era la mes segura de plantar, a la qual es va dir Narbnica, i al seu temps era ja plantada per tota la Provincia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92047" title="Accident de metro a Valncia del 2006" nonfiltered="1564" processed="1552" dbindex="36673">
El 3 de juliol de 2006, a les 13.03 hores, un comboi de la lnia 1 de MetroValencia amb 150 persones abord va descarrilar en una corba a 50 metres de l'estaci de Jess, a Valncia causant la mort a 43 persones i ferides a 46. El tren model UTA 3700, amb dues unitats de dos vagons cadascuna, havia eixit de l'estaci de Plaa d'Espanya 40 segons abans i circulava a una velocitat anormalment elevada (80 km/h).

Causes.

La investigaci s'ha basat en dades subministrades per la caixa negra, la qual indica que el vehicle va accelerar progressivament fins als 80 quilmetres per hora per accedir a una corba on la mxima velocitat permesa era de 40. Durant un interval de cinc segons, abans que el primer vag bolcara violentament, a la cabina del maquinista es va activar manualment en fre de servei, reduint la velocitat fins a 64,8 km/h al moment d'entrar al tnel. El frenat d'emergncia, per, no es va fer servir. Aquesta acci, frenat en plena corba, va fer que el vag posterior envestira la unitat de capalera, la 3736, fent-la descarrilar. El vag va circular impulsar per la inrcia, per bolcat cap a l'esquerra, resseeguint les parets del tnel, fins que al final del tnel -on conflueix amb la lnia 5- va bolcar definitivament amb un fort impacte contra el terra.

El sistema de seguretat emprat en aquesta lnia s'anomena Frenado Automtico Puntual (FAP) i consisteix en un sistema de balises que actuen com a punts d'informaci per al conductor. El FAP no atura ni frena automticament els trens. No obstant aix, a la corba de l'accident no hi havia balisa i es confia noms en el conductor per frenar el comboi.

La investigaci oficial conclou que l'accident hauria estat evitable amb un sistema de seguretat ms avanat. 

La lnia 1 s la ms antiga de la xarxa de MetroValencia i el principal eix d'aquesta infrastructura de via estreta. La unitat sinistrada havia entrat en servei en 1989 i pesava 46,8 tones.

Vctimes.
Totes les vctimes mortals viatjaven al primer vag, a ms dels 46 ferits de consideraci. Els serveis d'emergncia van trobar els cossos escampats per les vies. Dues persones, incloent-hi el conductor, van faltar als hospitals dies desprs de l'accident com a conseqncia de la gravetat de les ferides.

Visita del Papa.
L'accident coincid en el temps amb la visita de Benet XVI a Valncia, que feu una breu parada en els seus actes per visitar el lloc de l'accident i donar el condol a les vcitimes.

 Enllaos externs .

 Asociaci de vctimes de l'accident ;
 Imatge de satllit de l'estaci de Jess a Google Maps;
 Mapa de la xarxa del Metro de Valncia;
 Web oficial de Metro Valncia;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92048" title="Collage" nonfiltered="1565" processed="1553" dbindex="36674">

El Collage (del francs, coller: enganxar) s una tcnica pictrica consistent en la realitzaci d una pintura o dibuix amb un o ms objectes enganxats. Un collage es pot compondre per complet o solament en part de fotografies, fusta, pell, diaris, revistes, objectes d's quotidi, etc. Quan l objecte resultant se separa de la paret, parlem d assemblage. 
Histria.
Encara que es considera que va ser Picasso qui va inventar el collage el 1912 amb la seva pintura Naturalesa morta amb cadira de reixeta, est en discussi si va ser primer Picasso o Georges Braque. En tot cas, trobem un precedent amb l art trobat del dadaista Marcel Duchamp. Amb aquest gnere artstic, l artista tria un objecte, objecte trobat, el qual sacralitza com "art", des d'una pedra que crida la seva atenci en un cam a una imatge que li agrada en una revista. Dels objectes trobats al collage hi ha noms un pas. El collage ha estat utilitzat, doncs, en les avantguardes histriques de principis del segle XX: Futurisme, Cubisme, Dadaisme, Surrealisme, Constructivisme... Aix mateix s una tcnica habitualment emprada pels creadors del Mail art en la difusi dels seus treballs.

Artistes.
 Max Ernst;
 Juan Gris;
 Georges Braque;
 Marcel Duchamp;
 Man Ray;
 Antoni Tpies;
 Jasper Johns;
 Alberto Gironella;

Enllaos externs.
 Collages a El Taller de Zenn;
 http://www.doupovec.com/;
 Assemblage-Collage;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92050" title="Bertolt Brecht" nonfiltered="1566" processed="1554" dbindex="36675">



Eugen Berthold Friedrich Brecht, conegut com Bertolt Brecht (Augsburg, 10 de febrer de 1898   Berln, 14 d'agost de 1956) va ser un dels dramaturgs i poetes alemanys ms influents del segle XX. Ha estat guardonat repetides vegades, tant a l'Alemanya de l'Est com a la de l'Oest, aix com internacionalment.

Vida i obra.
Fill de Bertolt Friedrich Brecht i de Sofie Brecht, Bertolt va assistir a l'escola primria des de 1908, i a l'escola secundria a Augsburg fins el 1917. A continuaci va comenar a estudiar medicina a Munic, per va haver d'interrompre els seus estudis l'any segent ja que el van cridar a files com a soldat sanitari en un hospital militar durant la Primera Guerra Mundial. Durant aquest temps va conixer a Paula Banholzer, la qual va donar llum al seu fill Frank el 1919. Tot fent de soldat alemany, en Frank cauria a Rssia el 1943 durant la Segona Guerra Mundial.

Inicis.
A partir de 1920, Brecht va viatjar sovint a Berln, on va establir relacions amb gent del teatre i de l'escena literria. El 1924 es va traslladar definitivament a Berln. Al principi va treballar en aquesta ciutat juntament amb Carl Zuckmayer com a dramaturg al Deutsches Theater de Max Reinhardt. L'any 1922 es va casar amb l'actriu de teatre i cantant d'pera Marianne Zoff. A partir d'aquell moment, el jove artista va tenir papers al Mnchner Kammerspiele i al Deutsches Theater de Berln. Un any ms tard van tenir una filla, Hanne. Poc desprs va conixer a la que posteriorment seria la seva segona esposa, Helene Weigel. El 1924 va nixer el seu segon fill, Stefan, i tres anys ms tard es va divorciar de Marianne Zoff. El 1929 es va casar amb Helene Weigel, matrimoni del que tenir va una filla, Barbara.

Des de 1926 va tenir freqents contactes amb artistes socialistes, els quals van influir mpliament en la seva ideologia. Les seves primeres obres ja van tenir alguna caracterstica de la seva interpretaci de Hegel, les obres del qual va conixer des de la seva primera joventut, aix com dels seus estudis de les obres de Karl Marx. Als 29 anys va publicar la seva primera collecci de poemes Devocionari domstic, un any ms tard va obtenir el major xit de teatre de la Repblica de Weimar amb L'pera dels tres penics (amb msica de Kurt Weill).

Brecht sempre va voler influenciar al pblic amb les seves actuacions, per aix emprava recursos diversos, com per exemple ancdotes, la rdio, el teatre, i fins i tot el cinema, a travs dels quals podia arribar al pblic corresponent. El seu objectiu era el de contribuir al canvi social. Mostra d'aquesta voluntat la trobem ja a les seves primeres obres com Baal, Tambors en la nit i en la seva collecci de poemes Devocionari domstic. L'pera dels tres penics, per exemple, critica l'ordre burgs, del que Brecht es burla representant-lo com una societat de delinqents. Aquesta obra va ser duta al cinema en 1931 sota la direcci de Georg Wilhelm Pabst i amb la participaci de diversos dels artistes que havien protagonitzat l'obra de teatre original.

Un any desprs, Brecht va portar a terme un projecte de difusi de les seves idees comunistes a travs del cinema. Kuhle Wampe (A qui pertany el mn?), dirigida per Slatan Dudow i amb msica de Hanns Eisler, mostra les opcions que el comunisme pot oferir a un poble alemany colpejat per la crisi de la Repblica de Weimar. La pellcula va ser prohibida un any desprs, quan el rgim nazi va arribar al poder a Alemanya, mantenint-se la prohibici durant el perode de 1933 a 1945.

L'exili.
A principis de 1933, la representaci de l'obra La presa de mesures va ser interrompuda per la policia i els organitzadors van ser acusats d'alta traci. El 28 de febrer  un dia desprs de l'incendi del Reichstag  Brecht amb la seva famlia i amics va abandonar Berln i van fugir a travs de Praga, Viena i Zurich cap a Skovsbostrand (Dinamarca), on va passar cinc anys. El maig de 1933, tots els seus llibres van ser cremats en pblic pels nacionalsocialistes.

L'exili de Brecht va ser segurament el moment ms dur de la seva vida, per tanmateix, durant aquest perode, va escriure algunes de les seves millors obres. Trobant-se en una situaci econmica difcil, va haver de viatjar a Londres, Pars, i fins i tot a Nova York, perqu se li permets la representaci de les seves obres. A part de les seves obres teatrals, va escriure tamb contribucions per a diverses revistes d'emigrants.

L'any 1939 va abandonar Dinamarca, per viure durant un any a una granja prop d'Estocolm i l'abril de 1940 va fugir cap a Hlsinki. Durant aquesta poca va escriure la La vida de Galilei. En aquesta obra de teatre va retratar en part la seva prpia situaci a la societat: Galilei mai es dirigeix directament contra l'Esglsia, en aquest cas la inquisici l'hagus pogut titllar d'heretge. Brecht va actuar de manera semblant durant el seu exili: mai es va pronunciar explcitament crtic contra l'autoritat, l'estat i la societat, sin sempre d'una manera subliminal; amb la justa crtica per a no arribar a ser mrtir de les seves prpies idees.

L'estiu de 1941 va viatjar a travs de Moscou en l'exprs transiberi cap a Vladivostok. Des de l'Est de la URSS va viatjar en vaixell a Califrnia (Estats Units), on es va establir a Santa Mnica, a prop de Hollywood, i es va proposar treballar en la indstria cinematogrfica.

Ho va aconseguir tan sols en part. A ms, va organitzar algunes representacions teatrals menors, en la majoria dels casos a escenaris d'emigrants. Amb prou feina va tenir ocasi d'actuar polticament. Es va descriure a si mateix com un  mestre sense alumnes , ja que els nord-americans no semblaven estar interessats en el seu treball. Per tant va decidir concentrar-se nicament en les seves obres majors, com La vida de Galilei que va ser estrenada el 9 de setembre de 1943 al teatre de Zurich.

Ja finalitzada la Segona Guerra Mundial, la seva situaci no millora: el Maccarthisme obre una  Cacera de Bruixes  contra els intellectuals i artistes d'idees comunistes, i les autoritats dels Estats Units, que atribuen a Brecht idees comunistes, van fer que el 30 d'octubre de 1947 el Comit d'Activitats Anti Nord-americanes l'interrogus. L'endem (durant l'estrena de La vida de Galilei a Nova York) Brecht va fugir dels Estats Units i va viatjar a travs de Pars cap a Zurich. All va passar un any, ja que Sussa era l'nic pas on podia viatjar, car li havia estat prohibida l'entrada a Alemanya Occidental. Tres anys desprs va obtenir la nacionalitat austraca.

A comenaments de 1949 es va traslladar, amb un passaport txec i travessant Praga cap a Berln de l'Est. Va viure a la  Casa de Brecht  i va ser director general del Deutsches Theater. La tardor del mateix any va fundar, juntament amb Helene Weigel, el Berliner Ensemble. A continuaci va treballar d'una manera molt compromesa per al teatre i va tenir fins i tot algunes actuacions per invitaci a algunes capitals europees occidentals. Aquest fet li va causar tensions amb direcci Sozialistische Einheitspartei Deutschlands (Partit Socialista Unificat d'Alemanya) aix com amb representants de la burocrcia cultural i de la vida del teatre, i diverses obres seves van ser rebutjades.

El maig de 1956, Brecht va ingressar a l'hospital Charit de Berln malalt d'una grip. Va morir el 14 d'agost d'aquest mateix any a Berln a causa d'un atac al cor.

Enllaos externs.

Selecci de poemes;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92056" title="TVCi" nonfiltered="1567" processed="1555" dbindex="36676">
TVCi (Televisi de Catalunya Internacional) s el canal internacional de la Televisi de Catalunya, pertanyent a la Corporaci Catalana de Rdio i Televisi (CCRTV). Aquest canal emet per Europa a travs del satllit Astra i tamb per Europa i Amrica pel satllit Hispasat.

Vegeu tamb.
Televisi de Catalunya;

Enllaos externs.
 Televisi de Catalunya Internacional;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92065" title="Helvecis" nonfiltered="1568" processed="1556" dbindex="36677">


Els helvecis o helvetis  (llat Helvetii) foren un poble celta que en temps de Juli Csar ocupava la regi entre el Jura, al oest, el Roine i el llac Leman al sud, i el Rin al est i nord. De les informacions donades per Csar no es desprn que en aquell temps els helvecis ocuparen cap part important de la futura Sussa i es creu que vivien a la plana i alguns turons pero no pas a les muntanyes. Estrab situa al recis fins a una petita part del llac Constana i els helvecis i vindlics ocupant la resta de les ribes d'aquest llac; la part que anomena les planes dels helvecis son les rodalies del llac Leman (la part nord); els recis i nrics, vivien al est ocupant els passos de muntanya cap a Itlia. Tradicionalment es va pensar que una part d'ells vivia a Germnia i Tcit diu que si era aix el lloc mes probable era entre la Hercynia Silva, el Rin i el Main (Moenus), per en tot cas ja havien estat expulsats en temps de Csar i no passaven del Rin.

El Jura (Jurassus) separava als helvecis dels squans; la part del Jura ocupada tenia per lmit oriental els llacs de Neuchatel i Bienne, i per occident la vall del Doubs (antic Dubis). Csar noms coneixia un pas entre el pas dels helvecis i els des squans, pas que era sud-oest de Ginebra.

Claudi Ptolemeu esmenta als helvecis i situa als lingons (lingones) i els situa desprs d'ells a les muntanyes Jurassus pero els lingons eren als Vosges.

El pas dels  helvecis estava dividit  en quatre districtes (pagi), i tenia dotze ciutats i 400 llogarets segons Csar, que esmenta dos dels pagi: el de Tigurinus i el de Verbigenus. Potser caldria llegir Urbigenus, possible nom antic derivat d'Urba, que es la ciutat d'Orbe, a la riba del riu Orbe, pero la troballa a Salodorum (Solothurn) d'una inscripci que diu "genio verbig." Ha fet suposar que Verbigenus es correcte i era el pas de Solothurn; per un altre inscripci a Baden-Baden (que esmenta Aquae Verbigenae, ciutat equivalent a Aquae Helveticae) se suposa que els pagus Verbigenus s'estenia fins a Baden, al riu Limmat, afluent del Aar. En quant al pagus Tigurinus, una inscripci a Avenches (l'antiga Aventicum) que diu "genio pagi Tigor." Permet situar als tigurins al sud dels verbigens, anant el seu territori del Jura al Roine, sense poder determinar el lmit oriental, ja que el suggeriment de Zrich es desvirtuat perqu el seu nom fou Statio Turicen segons resulta d'una inscripci, el que esta d'acord amb el seu nom medieval de Turicum o Turegum, i una inscripci que esmenta "genio pagi Tigur."  i que es pensava havia estat trobada a Zrich hauria estat trobada realment a un altre lloc i B. Rhennaus va suggerir Uri, que seria el pagus Tigurinus, opini que t pocs defensors. Els altres dos pagi no son coneguts pero per una inscripci se suposa que un d'ells seria el pagus Tugeni; els tugenis o tugens son esmentats per Estrab junt amb els tigurins i una ciutat de nom Tugen, al est del llac de Zrich, derivaria d'ells el seu nom, i la vall de Toggenburg (o Tuggenburg) a la riba del riu Thur, tamb. En temps de Csar potser ocupaven el pas del llac Constana, el riu Limmat, el llac de Wallenstadt i part del curs del Rin al oest i est del llac; dins aquest territori hi hauria Zrich, Vitodurum (Oberwinterthur prop de Winterthur), Arbor Felix (Arbon) i Vindonissa (Windisch). El quart pagi podria ser el del poble dels ambrons (ambrones) que son esmentats per Gai Mari juntament amb els tugeni, i Eutropi tamb esmenta aquestos dos pobles junts i els suposa gals; si realment foren els quarts, haurien viscut al sud dels verbigens i dels tugens, a la proximitat del llac de Ginebra, a l'alta vall de l'Aar i el Reuss i fins el Roine i el Llac de Constana.

Csar explica l'histria de l'emigraci dels helvecis. Un noble anomenat Orgetorix va convncer al poble d'emigrar, doncs, allegant que eren els gals mes valents, no haurien de tenir dificultats en conquerir un nou pas. Es van aliar als Allbroges i van respectar als poderosos squans i edus; durant dos anys es van fer preparatius i al tercer va comenar l'emigraci. Abans de la sortida, Orgetorix va visitar al cap sequ Casticus, el pare del qual Catamantoloedes havia estat rei, i el va convncer per assolir el poder; llavors va convncer a Dunmorix, germ del rei dels edus Divitacus, de fer el mateix i li va donar a la seva filla com a dona; amb la promesa del suport dels helvecis considerats un poble molt valent (pero sobre el que Orgetorix no tenia el poder), els dos caps es van fer amb el poder; quant es va saber, els helvecis van portar a judici a Orgetorix i fou condemnat a morir cremat; pero Orgetorix es va revoltar amb deu mil esclaus, parents, clients i seguidors, pero aviat, combatut pels altres caps helvecis, va morir o es va sucidar. Els helvecis van incendiar les seves dotze ciutats i 400 llogarets i tot el que no es van poder emportar i van sortir del pas que ocupaven; els rauracis (de la regi de Basilea, probablement dependents dels squans), els tulingis (de l'est del Rin)  i els latobrigis (tamb de l'est del Rin) es van unir a ells, i tamb un grup procedent de Germnia que probablement no eren germnics sin les restes dels gals helvecis que vivien a Germnia; finalment es va unir tamb un grup de bois. Tots junts van avanar cap al sud-oest, pero es van trobar amb els romans dirigits per Csar, que ocupaven les posicions altes prop de Bibracte, capital dels edus. 

Csar explica que els helvecis, que es volien dirigir al pas dels santons a la Garona, noms podien sortir dels seus territoris per dues vies; una d'elles portava al Roine a la regi de la Ginebra a travs del pas dels Allbroges. Els helvecis van elegir aquesta i van creuar el Roine per un pont prop de Ginebra. Csar diu que els helvecis eren a Ginebra un 28 de mar i demanaven pas lliure als allbroges que dominaven Ginebra. Juli Csar era procnsol a la Gllia Cisalpina i a Provincia (la futura Gllia Narbonense), i en aquell moment era a Roma i al tenir noticia dels moviments helvecis va anar a Ginebra; noms tenia una legi, i va ordenar destruir el pont de Ginebra que els helvecis encara no havien creuat. 

Els helvecis van demanar pas lliure pero Csar, amb el precedent d'un exrcit rom dirigit per L. Cassius que havia estat derrotat pels helvecis el 107 aC, va negar el perms per va dir que ho consideraria abans del 13 d'abril; en aquest pocs dies Csar va intentar organitzar totes les seves forces, mobilitzant mes homes  i va construir una muralla al sud del Roina d'uns 30 km de llarg i uns 5 metres d'altura, amb torres de quant en quant.

El dia 13 va negar el perms als helvecis definitivament i aquestos no van tardar a intentar creuar la muralla construda a corre-cuita per Csar; van creuar el riu amb barques i armadies, i van atacar la muralla de vegades de dia i altres de nit, pero sempre foren rebutjats. Aix que els helvecis van haver de buscar un altre cam.

La segona via passava pels pas dels squans, era un estret pas entre el Jura i el Roine. Amb la mediaci del prncep edu Dumnorix el perms els fou acordat pels squans. Csar va deixar encarregat de la vigilncia del mur a Labienus i va anar al nord d'Itlia a buscar tropes de refor, reclutant dues legions, i en va portar tres mes dels seus quarters d'hivern a Aquileia, i amb aquestes forces va passar els Alps pel pas dels vocontis, va creuar el riu Isre (antic Isara) entrant al territori dels allbroges on va creuar el Roine cap el pas dels segusians, la capital dels quals era Lugdunum (Li) i tenien una part del seu territori a l'angle entre el Sane (antic Arar) i el Roine. Els helvecis creuaven l'Arar o Sane amb barques i quant tres quarts ja havien creuat la quarta part que restava (els tigurins) fou atacada per Csar; els tigurins foren el poble que va derrotar a L. Cassius i havia matat a Lluci Calpurni Pis, l'avi del sogre de Csar; els tigurins foren derrotats i els que es van escapar es van amagar al bosc. El cap dels tigurins, Divico, que ja era cap el 107 aC en temps de la victria sobre Cassius, va demanar a Csar la pau.

Csar es va disposar a atacar a la resta dels helvecis; aquest van veure els seus moviments i tamb es van collocar. La batalla general va durar des migdia fins que va caure la nit i cap helveci va girar cua mentre va durar; ja de nit fosca la lluita encara seguia; finalment els romans van aconseguir el control dels carros i el camp de l'enemic; els helvecis foren massacrats sense pietat; una fila i un fill d'Orgetorix foren fets presoners; de tres-cents mil helvecis que havien iniciat la marxa noms cent trenta mil van sobreviure i es van poder escapar cap al pas dels lingons; Csar de moment no els va seguir i es va ocupar dels ferits i dels molts presoners que havia fet, per va enviar un missatge als lingons, amenaant-los en cas d'assistir als seus enemics, i desprs es va posar en marxa al seu darrera tres dies desprs; una delegaci dels helvecis se li va presentar i li va demanar pietat; Csar els va dir que s'haurien d'esperar on eren i esperar que ells arribs; quant va arribar va demanar les seves armes, hostatges, i l'entrega dels esclaus que s'havien emportat o se'ls havien unit; a la nit sis mil verbigens es van escaparen direcci al Rin cap a Germnia, per Csar va ordenar al poble que dominava el territori on eren de retornar-los; sis mil homes sense armes foren retornats i sense assistncia probablement van morir de gana. 

Molts  homes helvecis foren massacrats per ordre de Csar; noms un cent deu mil helvecis i aliats van poder tornar a les seves terres i se'ls va ordenar reconstruir les seves llars, i Csar va ordenar als Allbroges d'ajudar-los amb gra fins a la primera collita doncs no volia que l'antic territori dels helvecis (Helvcia, llat Helvetia) queds sense ocupants doncs temia que fos ocupat per grups germnics. A les tauletes dels helvecis trobades al seu camp, escrites en carcters grecs, s'havia registrat el nombre total d'homes que podien portar armes i que havien deixat les seves llars, un registres de nens, vells i dones; aquests tauletes donaven 36000 tulingis, 1400 latobrigis, 23000 rauracians, 32000 bois, i 263000 helvecis, es a dir en total 368.000 persones de les que 92.000 eren guerrers.

El 52 aC, uns deu mil helvecis es van unir a Vercingetorix contra Roma.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92066" title="Cell" nonfiltered="1569" processed="1557" dbindex="36678">

Cell s una Unitat Central de Procs (ang.: CPU) (xip principal d'un ordinador) desenvolupat per Sony, IBM i Toshiba per a la consola de jocs Playstation 3 inicialment per tamb per a aplicacions d'aparells Cinema a casa i com a Estaci de treball d'alt nivell.

El Cell te una potncia de clcul d'un superordinador, superior al Cray X1E segons l'estudi del LBNL  (Lawrence Berkeley National Laboratory) (PPT)  (PDF)  per per a treure'n partit caldr desenvolupar-hi programes especfics.

Imatge. Incorpora un nucli principal (dit PPE: Power Processor Element) i vuit nuclis addicionals (S.P.E.: Elements de Procs Sinrgics).

 PPE .

El nucli principal (PPE) es un PowerPC nou i pot gestionar dos fils de procs (ang. Threads) simultniament (SMT ang.: Simultaneous MultiThreading) de manera similar al sistema Hyper-threading de Intel.

El PPE est destinat al procs de tasques tradicional accedint a la memria principal mitjanant memries cau de nivell 1 i 2.

 SPE .

Els nuclis addicionals (SPE) no treballen sobre la memria principal sin sobre una memria local interna (SRAM) incorporada en el xip, sense memria cau intermdia. Aquesta memria local es carrega / descarrega mitjanant un mecanisme de DMA (Accs directe a memria) de crrega de blocs de memria.

Aquest fet proporciona un accs molt ms rpid i previsible (sense memria cau, i al mateix xip) a les dades que no l'accs a la memria principal mitjanant memria cau i unitriament (amb els retards en cas que el valor cercat manqui i s'hagi d'anar a cercar a la memria principal).

Tantmateix els SPE, condicionats per l'entrada / sortida per DMA (en blocs) i la reduda memria local (256 KB), no sn aptes per a aplicacions genriques amb accesos aleatoris, sin ms aviat per a aplicacions de tractament intensiu de dades (procs multimdia, xifratge, codificaci / descodificaci, etc.) mitjanant codi compacte que es pot estructurar en Overlays o Plugins cas de no cabre-hi tot.

 Programari de simulaci .

Existeix un programari de simulaci del xip i compilador creuat per al desenvolupament de programes sobre el sistema Linux Fedora Core que est disponible al Centre de Supercomputaci de Barcelona .

 Referncies de l'SPE a l'espai d'adreces de memria principal i compilaci .

Les referncies a l'espai d'adreces principal dit tamb EA (Effective Address) es materialitzen en una taula d'adreces particular dita TOE (Table Of Efective Address References) que es linka amb el programa SPE per que cal resoldre en l'espai del PPE.

Les entrades en aquesta taula tenen com a etiqueta el prefix _EAR_ seguit de l'identificador de l'adrea referenciada, i el contingut es deixa a 0 per a no obstaculitzar el linkatge del SPE. 

Al final del procs el compilador ppu-gcc emprar les etiquetes _EAR_ per a omplir la taula en encaixar-lo dins el programa PPE.

Exemple de taula TOE en font assembler:

 arxiu spe_hola_toe.s;
  .section .toe, "a", @progbits
  .align 4

  .global _EAR_buffer
  _EAR_buffer: .octa 0x0


Imatge En el procs de compilaci i linkatge, hem d'obtenir un executable per al PPE que inclogui el del SPE com en una motxilla, per a poder-lo llanar. El format d'aquesta motxilla es diu CESOF (Cell Embedded SPE Object Format).

Exemple de programa "Hola Mn" per a l'SPE:

/* spe_hola.c */

/* aqu declarem una referncia a l'adrea de la TOE que cont
   l'adrea 'buffer' de memria principal. 
   Les etiquetes de la TOE comencen per _EAR_. 
/;

extern unsigned long long _EAR_buffer;

char hola[] = "Hola Mn!";

int main(long long sp_uid, char** argp, char** envp) 

Exemple de programa controlador de l'anterior per al PPE:

/*  ppe_hola.c  */

extern spe_program_handle_t spe_hola_base; // ref. a la base del mdul CESOF

/* aqui hi ha l'element al qual es fa referncia des de l'SPE */
char buffer; 

int main() 


Primer es compila (spu-gcc) el font de l'SPE i s'ensambla (spu-gas) la taula TOE. Es linken els objectes (spu-gcc) i l'executable s'embolcalla (embedspu) com a objecte, especificant un identificador de base que el PPE  emprar per a carregar-lo, obtenint un mdul objecte CESOF (executable embolcallat) per a linkar-lo amb el programa PPE.


$ spu-gcc -c spe_hola.c
$ spu-gas spe_hola_toe.s -o spe_hola_toe.o

 linka els objectes anteriors obtenint l'executable spe_hola;
$ spu-gcc -o spe_hola spe_hola.o spe_hola_toe.o

 embolcalla l'executable amb l'identificador de base obtenint el mdul CESOF;
$ embedspu spe_hola_base spe_hola spe_hola_csf.o


Posteriorment es compila el programa del PPE (ppu-gcc) i es linka el resultat amb el mdul CESOF (ppu-gcc altre cop) omplint la taula TOE amb les referncies a l'espai del PPE dels sufixos de les etiquetes _EAR_ obtenint l'executable conjunt final. 


 compila ppe_hola.c;
$ ppu-gcc -c ppe_hola.c

 encaixa spe_hola_csf.o dins ppe_hola obtenint l'executable final cell_hola;
$ ppu-gcc -o cell_hola ppe_hola spe_hola_csf.o


 Sistemes amb processador Cell .

 La PlayStation 3 .

Des del 23 de Mar del 2007 estar disponible a Europa la consola de jocs PlayStation 3 que incorpora el processador Cell.

Encara que curta de memria RAM (256MB en les versions inicials) s una plataforma interessant per als desenvolupament d'aplicacions per a les SPU del Cell.

Per a fer-la servir com a plataforma de desenvolupament cal instalar-hi el sistema operatiu Linux amb les variants explicades a l'article Linux a la PlayStation 3. En acabat hi installarem el kit de desenvolupament Cell BE SDK i l'IDE basat en l' Eclipse.

 Les targes IBM BladeCenter QS20 .

Des del 12 de Setembre del 2006 estan disponibles al mercat les targes IBM BladeCenter QS20.

 Referncies .



 Enllaos externs .

Presentacions.

IBM - Processador Cell Broadband Engine : Motivaci, Arquitectura, Programaci ;
Interaction, Simulation and Graphics Lab - El Cell Broadband Engine ;
Prototipus ordinador targeta (ang.: blade server) amb dos processadors ;


Recursos.

Centre de Supercomputaci de Barcelona - Linux sobre Cell A Documentaci trobareu un tresor de manuals. ;
IBM Recerca - El projecte Cell ;
IBM Microelectrnica - Cell Broadband Engine ;
IBM - Centre de Recursos del Cell;


Articles. 

Embedded - Una ullada dins el processador Cell ;
Anandtech - Entendre el processador Cell ;
Nicholas Blachford - L'Arquitectura Cell explicada ;


A fons.

IBM - Motors DMA, 1a. Part: Els petits motors que mouen les dades ;
IBM - Motors DMA, 2a. Part: Des del punt de vista de l'SPE ;
IBM - Tecnologia avanada de compilaci per a explotar el rendiment de l'arquitectura Cell Broadband Engine  ;


Programaci. 

IBM - Deslliurant la potncia del microprocessador Cell ;
Toshiba - Programaci i Evaluaci de Rendiment del Processador Cell ;
Kent University - Programant el Cell ;
IBM - 25 trucs per a un rendiment ptim de les aplicacions ;
IBM - Depurant sistemes Cell Broadband Engine ;
IBM - El compilador  'Octopiler' per al Cell ;


Aplicacions.

Descrrega i Acceleraci de XML en el Cell Broadband Engine ;
Toshiba mostra aparell de TV basat en el processador Cell decodificant 48 corrents de dades MPEG 2 ;
El Cell a la Placa base de la PS3 i altres fotos ;
Toshiba prepara placa base per a desenvolupadors ;
Prototipus de tarja Blade amb dos Cells de IBM ;


Cursets i aportacions sobre Cell a la xarxa.

MIT - Curs de mtodes de programaci sobre Cell ;
Cimera sobre programari i algorismes sobre Cell, 25 i 26 d'Octubre del 2006;

Eines.

Implementaci adaptable de l'estandard "Message Passing Interface" ;
Portar i Ajustar al Cell BE amb "RapidMind" ;

Notcies.

Cell Processor ;


Projectes.

Recerca Uni Europea - Projecte ACOTES: Advanced Compiler Technologies for Embedded Streaming.  La UPC hi participa. El projecte, basat en el Cell, preten millorar l'eficincia del programador en aplic. de tractament de corrents de dades en processament parallel.

Repsol persegueix millorar la prospecci sesmica amb el projecte Kaleidoscope (basat en el Cell) El Centre de Supercomputaci de Barcelona, l'Stanford Exploration Project de la Universitat de Stanford, i 3DGeo participen en el projecte.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92072" title="Calligrafia" nonfiltered="1570" processed="1558" dbindex="36679">

La calligrafia (del grec            ) s l'art d'escriure emprant bells signes. Es tenen dues definicions: d'una banda, s l'art d'escriure amb lletra artstica i correctament formada, segons diferents estils; per una altra, s el conjunt de trets que caracteritzen l'escriptura d'una persona o d'un document, estudiats per la grafologia.

 Diferents tipus de calligrafia .
Calligrafia de carcters rabs, en idioma rab,         fann al-jatt, "art de la lnia".
Calligrafia xinesa     sh f , els carcters xinesos poden ser traats segons cinc estils histrics. Normalment tots sn realitzats amb pinzell i tinta. Aquests estils estan lligats intrnsecament a la histria de l'escriptura xinesa.
El Shod  (|  |shod ) o  Calligrafia japonesa o; es considera un art a Jap,i una disciplina molt difcil de perfeccionar; s'ensenya com una matria ms als nens japonesos durant la seva educaci primria.
Stterlin, una calligrafia alemanya antiga.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92073" title="Bernstorff" nonfiltered="1571" processed="1559" dbindex="36680">


La finca de Bernstorff fou regalada pel rei Frederic V de Dinamarca al seu ministre d'afers exteriors J.H.E. Bernstorff qui l'empr com a residncia d'estiu per ell i la seva famlia. Tot i aix, aviat es vei la inutilitat de les edificacions inicials i el ministre Bernstorff orden a l'arquitecte Nicolas-Henri Jardin el disseny i construcci d'una nova residncia d'estiu a la mateixa finca.

El Palau fou construt en un espai elevat enmig d'un entorn de gran bellesa natural i des del qual hom podia contemplar unes excellents vistes que anaven des de la ciutat de Copenhaguen fins a la preciosa esglsia de Gentofte.

La construcci de la residncia signific l'entrada, per primera vegada, a Dinamarca de l'arquitectura neoclssica. La gran elaboraci de la residncia provoc que el cost d'aquesta es dispars tal i com s'observ un cop acabada l'obra el maig de 1765.

El ministre Bernstorff abandon Dinamarca l'any 1770 quan fou substitit al govern per Struensee. Malgrat aix, la propietat de Bernstorff segu en mans de la famlia fins a l'any 1812. Des de llavors la finca pass per diverses mans i per tal d'impedir-ne la demolici, el rei Cristi VIII de Dinamarca l'adquir com a residncia i immediatament inici les obres de reforma de la residncia encarregant-li a J. Hansen Koch la renovaci i ampliaci de la finca. A partir d'aquell moment, Bernstorff es convert en una residncia d'estiu de la famlia reial danesa.

L'any 1854 el Palau de Bernstorff fou posat a la disposici del llavors prncep hereu i desprs rei Cristi IX de Dinamarca. Durant el sey llarg regnat el palau visqu una veritable edat daurada com a residncia d'estiu preferida del rei i de la seva muller, la princesa Llusa de Hessen-Kassel, aix com de la seva extensa famlia que incloa des del rei Eduard VII del Regne Unit al tsar Alexandre III de Rssia. Desprs de la Nordic Art and Industry Exhibition celebrada a la localitat de Bernstorff, la reina Llusa de Dinamarca compr el pavell suec que s'integr al parc del Palau i fou destinat com a casa de convidats. A partir d'aquell moment el pavell fou conegut com la villa sueca.

A la mort del rei Cristi IX de Dinamarca, el palau de Bernstorff fou heretat pel prncep Valdemar de Dinamarca, fill petit del monarca. Des de l'any 1906 i fins a la seva mort, l'any 1939, Valdemar visqu de forma prcticament ininterrompuda al Castell. 

A partir de l'any 1939, la finca de Bernstorff fou emprada per l'Agncia d'Emergncies danesa com una acadmia de formaci per oficials del cos.

Avui en dia el Palau de Bernstorff s propietat de l'Estat dans i es gestionat per l'Agncia de Palau i Propietats Reials. L'nica part a on es permet la visita del pblic en general s la ja mencionada villa sueca que s utilitzada com un caf i un espai on s'exhibeix art.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92076" title="Grsten" nonfiltered="1572" processed="1560" dbindex="36681">


 Grsten (municipi), municipi dans situat a l'est de la pennsula de Jutlndia.
 Palau de Grsten, palau situat en aquest municipi.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92077" title="Museu del FC Barcelona" nonfiltered="1573" processed="1561" dbindex="36682">



El Museu del Futbol Club Barcelona s el museu situat a les installacions del Camp Nou, a Barcelona, i que mostra tots els trofeus aconseguits per totes les seccions esportives del club catal al llarg de la histria. s el museu ms visitat de Catalunya. Se li va canviar el nom l'any 2000, anomenant-lo Museu President Nez, durant la presidncia de Joan Gaspart i Solves, i en honor de l'ex-president Josep Llus Nez, fundador del museu.

Inaugurat el 1984, ocupa una superfcie de 3.500 metres quadrats. A ms dels trofeus, el museu ofereix audiovisuals en diversos idiomes que expliquen la histria del club, i tot tipus d'objectes relacionats amb l'equip, jugadors i la massa social

El Museu ofereix la possibilitat de tenir una visita guiada que, a ms de l'entrada al museu, permet visitar espais normalment restringits al pblic. La visita guiada permet accedir a la tribuna presencial, de manera que qualsevol visitant pot gaudir de les espectaculars vistes de l'estadi del Camp Nou assegut a la butaca presidencial, als vestidors, a les sales de premsa i a la propia gespa del Camp Nou.

A ms dels objectes relacionats amb la histria del Futbol Club Barcelona, el Museu tamb compta amb una gran quantitat d'obres artstiques de temtica esportiva d'alguns artistes catalans, com ara Salvador Dal, Joan Mir, Antoni Tpies, Josep Segrelles o Josep Maria Subirachs.

A ms, el museu t en exposici permanent la Collecci Futbolart, propietat de Pablo Ornaque, i considerada una de les millores colleccions privades del mn sobre el futbol, amb objectes de tot tipus, alguns d'un valor incalculable.

Vegeu tamb.
FC Barcelona;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92079" title="Palau de Grsten" nonfiltered="1574" processed="1562" dbindex="36683">

El primer palau de Grsten fou construt com una petita caseta de caadors a la meitat del segle XVI. L'any 1603 l'edificaci primitiva es crem i al seu lloc s'hi constru un petit palau, probablement ubicat al mateix emplaament que l'actual palau.

El canceller dans Frederik Ahlefeldt, propietari de Grsten des de l'any 1662 i fins a l'any 1682, i el seu fill iniciaren la construcci d'un palau d'estil barroc que es crem l'any 1757. Noms la capella i alguns petits pavellons sobrevisqueren a l'incendi de l'any 1757. L'ala sud del Palau fou reconstruda el 1759 i la resta de l'antic palau l'any 1842.

L'any 1864 fou assignat com a residncia dels prnceps d'Augustenburg i no fou fins l'any 1920 que entr a formar part de les residncies oficials dels reis de Dinamarca.

A partir de l'any 1920 el Palau entr a formar part de les propietats de la Corona danesa i ja des d'aquesta data es realitzaren les obres de restauraci del Palau. L'any 1935 fou assignada com a residncia d'estiu als prncep hereus, desprs rei Frederic IX de Dinamarca i princesa ngrid de Sucia.

La reina ngrid realitz importants obres de restauraci i d'adequaci dels jardins. Les obres de restauraci dirigides per ella personalment demostraren una vegada ms el bon gust de la sobirana, ja expressat en la restauraci del Palau de Fredensborg.

El Palau fou utilitzat com a residncia d'estiu pel rei Frederic IX de Dinamarca i la princesa ngrid de Sucia fins a la seva mort el 1972 i el 2000 respectivament. Actualment el Palau es propietat de l'Estat dans i es gestionat per l'Agncia de Palau i Propietats reials i es troba a disposici de la Famlia Reial.

Actualment s la residncia d'estiu de la reina Margarida II de Dinamarca que continua la tradici de convidar tota la famlia reial danesa al Palau.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92086" title="Ens Pblic de Radiotelevisi de les Illes Balears" nonfiltered="1575" processed="1563" dbindex="36687">
L'Ens Pblic de Radiotelevisi de les Illes Balears (EPRTVIB) s una entitat pblica balear creada el 26 de mar de 2004 que gestiona les societats Televisi de les Illes Balears formada pel canal IB3 Televisi i la Rdio de les Illes Balears formada per l'emissora IB3 Rdio. Forma part de la FORTA.

Enllaos externs.
Ens Pblic de Radiotelevisi de les Illes Balears;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92089" title="Rinoceront" nonfiltered="1577" processed="1564" dbindex="36689">

Els rinoceronts (Rhinocerotidae del grec "rhino", nas, i "keras", banya, nas banyut) sn qualssevol de les cinc espcies supervivents de la famlia dels rinocertids. Les cinc espcies sn natives d'frica, l'Orient Mitj, i del sud d'sia. Moltes de les espcies de rinoceront es troben en perill d'extinci.

Aquesta famlia es caracteritza per la seva gran mida (una de les poques supervivents que constitueixen la megafauna) amb espcies capaces d'arribar a la tona o ms; dieta herbvora; i una gruixuda pell protectora, 1'5-5 cm de gruix, formada per capes de collagen; cervell relativament petits per mamfers d'aquesta mida (400-600g); i la banya. Els rinoceronts sn apreciats per les seves banyes. No es tracta d'una banya vertadera, est constituida per pl gruixut compactat que creix des d'el crani sense suport esqueltic. Els rinoceronts tamb tenen una bona oda aix com un excellent sentit de l'olfacte, per no tenen bona vista a qualssevol distncia. La majoria dels rinoceronts viuen 50 o ms anys. 

Les dues varietats africanes tenen dues banyes en tndem mentre que els tipus asitics noms presenten una banya.

Les dues espcies de rinoceronts que es troben a l'frica sn:
 rinoceront blanc (Ceratotherium simum);
 rinoceront negre (Diceros bicornis);

A l'sia hi ha tres espcies: 
 rinoceront de Java (Rhinoceros sondaicus);
 rinoceront de l'ndia (Rhinoceros unicornis);
 rinoceront de Sumatra (Dicerorhinus sumatrensis);

Classificaci.

Famlia Rhinocerotidae;
Subfamlia Rhinocerotinae ;
Tribu Aceratheriini;
Aceratherium (extingit);
Acerorhinus (extingit);
Alicornops (extingit);
Aphelops (extingit);
Chilotheridium (extingit);
Chilotherium (extingit);
Dromoceratherium (extingit);
Floridaceras (extingit);
Hoploaceratherium (extingit);
Mesaceratherium (extingit);
Peraceras (extingit);
Plesiaceratherium (extingit);
Proaceratherium (extingit);
Sinorhinus (extingit);
Subchilotherium (extingit);
Tribu Teleoceratini;
Aprotodon (extingit);
Brachydiceratherium (extingit);
Brachypodella (extingit);
Brachypotherium (extingit);
Diaceratherium (extingit);
Prosantorhinus (extingit);
Shennongtherium (extingit);
Teleoceras (extingit);
Tribu Rhinocerotini;
Gaindatherium (extingit);
Rhinoceros - Rinoceront de l'ndia i Rinoceront de Java;
Tribu Dicerorhinini;
Coelodonta - Rinoceront llanut (extingit);
Dicerorhinus - Rinoceront de Sumatra;
Dihoplus (extingit);
Lartetotherium (extingit);
Stephanorhinus (extingit);
Tribu Ceratotheriini;
Ceratotherium - Rinoceront blanc;
Tribu Dicerotini;
Diceros - Rinoceront negre;
Paradiceros (extingit);
Subfamlia Elasmotheriinae;
Gulfoceras (extingit);
Tribu Diceratheriini;
Diceratherium (extingit);
Subhyracodon (extingit);
Tribu Elasmotheriini;
Bugtirhinus (extingit);
Caementodon (extingit);
Elasmotherium - Unicorn gegant (extingit);
Hispanotherium (extingit);
Huaqingtherium (extingit);
Iranotherium (extingit);
Kenyatherium (extingit);
Menoceras (extingit);
Ougandatherium (extingit);
Parelasmotherium (extingit);
Procoelodonta (extingit);
Sinotherium (extingit);

Enllaos externs.





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92092" title="Mosquit" nonfiltered="1578" processed="1565" dbindex="36690">

Amb el nom de mosquits, moscards, mosquetes o d'altres semblants, s coneixen popularment molts insectes petits i voladors. De forma estricta per, la paraula mosquit s'aplica noms a insectes de l'ordre dels dpters i en concret a la famlia dels culcids dintre del subordre dels nematcers. Els culcids sn hematfags i poden ser vectors de malalties infeccioses. En les aiges continentals catalanes s'hi troben els gneres: Aedes, Anopheles, Coquillettidia, Culex, Culiseta, Ochlerotatus i Uranotaenia.

Altres famlies importants d'insectes que de forma genrica reben el nom de mosquits sn els quironmids o els tiplids, tots ells insectes no picadors, i els flebtoms i els ceratopognids, tots ells hematfags.

Vegeu tamb.
Mosquit tigre;

 










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92095" title="Patr de disseny (informtica)" nonfiltered="1579" processed="1566" dbindex="36691">
En l'enginyeria de programari, un patr de disseny s una soluci general a un problema com i recurrent en el disseny de programari. Un patr de disseny no s un disseny acabat que es pot transformar directament en codi; s una descripci o plantilla per resoldre un problema que es pot utilitzar en moltes situacions diferents.

Els patrons de disseny orientats a objectes normalment mostren relacions i interaccions entre classes o objectes, sense especificar les classes d'aplicaci finals o objectes que hi estan implicats. Els algoritmes no sn considerats patrons de disseny, ja que aquests resolen els problemes computacionals ms que els problemes de disseny.

Histria.
Els patrons sorgiren com a concepte d'arquitectura de la m de Christopher Alexander. El 1987, Kent Beck i Ward Cunningham comenaren a experimentar amb la idea d'aplicar patrons a la programaci i van presentar els resultats a la conferncia d'OOPSLA aquell mateix any. En els anys segents, Beck, Cunningham i altres investigaren aquesll treball.

Els patrons de disseny guanyaren popularitat en la informtica desprs de la publicaci del llibre Design Patterns: Elements of Reusable Object-Oriented Software l'any 1994.

Patrons Creacionals.

Abstract Factory (Fabrica abstracta): Permet treballar amb objectes de diferents families de manera que aquestes families no es barregin, per fent que el tipus de familia utilitzat sigui transparent.
Factory Method (Mtode de fabricaci): Centralitza en una classe constructora la creaci d'objectes d'un subtipus d'un tipus determinat, ocultant a l'usuari la casustica per escollir el subtipus a crear.
Builder (Constructor virtual): Abstrau el procs de creaci d'un objecte complex, centralitzant-lo en un nic punt.
Prototype (Prototip): Crea nous objectes clonant-los d'una instncia existent.
Singleton (Instncia nica): Garantitza l'existncia d'una nica instncia per una classe i la creaci d'un mecanisme d'accs global per aquesta instncia.

Patrons Estructurals.

Adapter (Adaptador): Adapta una interfcia perqu pugui ser utilitzada per una classe que, d'altra manera, no podria.
Bridge (Pont): Desacobla una abstracci de la seva implementaci.
Composite (Objecte compost): Permet tractar objectes compostos com si es tracts d'un de sol.
Decorator (Envolcall): Afegeix funcionalitats a una classe dinmicament.
Facade (Faana): Proveeix d'una interfcie unificada simple per accedir a una interfcie o grup d'interfcies d'un subsistema.
Flyweight (Pes lleuger): Redueix la redundncia quan gran quantitat d'objectes posseeixen idntica informaci.
Proxy : Mant un representat d'un objecte.

Patrons de Comportament.

Chain of Responsibility (Cadena de responsabilitat): Permet establir la lnea que han de seguir els missatges perque els objectes executin una tasca indicada.
Command (Ordre): Encapsula una operaci en un objecte, permetent executar aquesta operaci sense necessitat de conixer-ne el contingut.
Interpreter (Intrpret): Donat un llenguatge, en defineix la gramtica aix com les eines necessries per interpretar-lo.
Iterator (Iterador): Permet realitzar recorreguts sobre objectes compostos independentment de la seva implementaci.
Mediator (Mediador): Defineix un objecte que coordini la comunicaci entre objectes de diferents classes, per que funcionen com un conjunt.
Memento (Record): Permet tornar a estats anteriors del sistema.
Observer (Observador): Defineix una dependncia de un a molts entre objectes, de manera que quan un objecte canvia d'estat es notifiqui i s'actualitzin automticament tots els objectes que en depenen.
State (Estat): Permet que un objecte canvii el seu comportament cada vegada que canvii el seu estat intern.
Strategy (Estratgia): Permet disposar de diversos mtodes per a resoldre un problema i escollir-ne un en temps d'execuci.
Template Method (Mtode plantilla):  Defineix en una operaci l'esquelet d'un algoritme, delegant a les subclasses alguns dels passos, el que permet que les subclasses redefineixin certs passos d'un algoritme sense canviar-ne l'estructura.
Visitor (Visitant): Aquest patr serveix per indicar que alg (visitador) ha visitat quelcom i aix saber que ha estat visitat per un visitador.

Enllaos externs.
The PatternShare community - una comunitat per compartir patrons. ;
Guia de llocs web que proporcionen catlegs de patrons ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92099" title="Palau de Charlottenlund" nonfiltered="1580" processed="1567" dbindex="36692">


El Palau de Charlottenlund fou construt per la germana del rei Cristi VI de Dinamarca, la princesa Carlota Amlia de qui prengu el nom. Construtn durant el bienni que va des de 1731 fins a 1733, fou dissenyat per l'arquitecte Johan Cornelius Krieger sota la supervisi de l'enginyer H.H. Scheel.

El castell fou ubicat a sobre d'un antic castell medieval anomenat Gyldenlund. El castell qued com un residncia emprada per diferents membres de la famlia reial danesa al llarg del segle XIX i els primers trenta anys del segle XX. 

Durant el llarg segle XIX fou utilitzat molt especialment per la princesa Llusa Carlota de Dinamarca i pel prncep Guillem de Hessen-Kassel, pares de la princesa Llusa de Hessen-Kassel, esposa de Cristi IX de Dinamarca.

A partir de l'any 1869, el Palau fou habitat pel prncep hereu Frederic VIII de Dinamarca i la seva esposa Llusa de Sucia. En el castell hi nasqueren els futurs reis Cristi X de Dinamarca i Haakon VII de Noruega. Durant l'estada dels prnceps hereus, l'arquitecte Ferdinand Meldahl realitz un canvi radical en el castell permetent que ressorgs el neoclassisme francs inicial del castell. Alhora es realitz una important ampliaci del castell amb una cancelleria i amb noves dependncies de la Cort.
 
La reina Llusa de Sucia visqu al castell fins a la seva mort l'any 1926. Desprs de ms de 200 anys ininterromputs d'habitar el castell, la famlia reial danesa ced les installacions a l'Institut de Pescadors i Cientfics Ocenics de Dinamarca que s'hi traslladaren l'any 1935.

El Castell de Charlottenlund s propietat de l'estat dans i es gestionat per l'Agncia de Palaus i Propietats Reials. Encara avui s la seu de l'Institut de Pescador i Cientfics Ocenics de Dinamarca.
 
Els jardins dels Palaus, de gran extensi, pertanyent a l'anomenat estil angls basat en el predomini dels boscos i dels llacs artificials. Aquest estil fou introdut al Palau durant l'estada del rei Frederic VIII de Dinamarca substituint un estil barroc o francs en els jardins del Palau.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92103" title="Harald de Dinamarca" nonfiltered="1581" processed="1568" dbindex="36693">


Harald de Dinamarca, prncep de Dinamarca (Palau de Charlottenlund 1876 - Copenhaguen 1949). Prncep de Dinamarca amb el tracatament inherent d'altesa reial.

Nascut al Palau de Charlottenlund situat a l'est de la capital danesa, Copenhaguen, el dia 8 d'octubre de 1876. Era fill del rei Frederic VIII de Dinamarca i de la princesa Llusa de Sucia. Nt per via paterna del rei Cristi IX de Dinamarca i de la princesa Llusa de Hessen-Kassel i per via materna del rei Carles XV de Sucia i de la princesa Llusa dels Pasos Baixos. 

El 28 d'abril de l'any 1909 es cas al Castell de Glcksburg, al nord d'Alemanya, amb la princesa Helena de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg, filla del duc Frederic Ferran de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg i de la princesa Carolina Matilde de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg. La parella s'install a Copenhaguen. Tingueren cinc fills:

 SAR la princesa Feodora de Dinamarca, nada a Jgersborghus el 1910 i morta a Bckeburg el 1975. Es cas amb el prncep Cristi de Schaumburg-Lippe.

 SAR la princesa Carolina Matilde de Dinamarca, nada a Jgersborghus el 1912 i morta a Sorgenfri el 1995. Es cas amb el prncep Knud de Dinamarca.

 SAR la princesa Alexandrina Llusa de Dinamarca, nada a Jgersborghus el 1914 i morta a Copenhaguen el 1965. Es cas amb el comte Luitpold zu Castell-Castell.

 SAR el prncep Gorm de Dinamarca, nat a Jgersborghus el 1919 i mort a Copenhaguen el 1991.

 SAR el prncep Oluf de Dinamarca, nat a Copenhaguen el 1923 i mort el 1990. Es cas en primeres npcies amb Annie Helene Dorrit Puggard-Mller i desprs amb Lis Wulff-Juergensen.

El prncep Harald observ amb consternaci la simpatia que dispensava la seva muller al moviment nacionalsocialista durant la Segona Guerra Mundial. Aquest fet provoc importants discrepncies entre la famlia del prncep Harald i la resta de la famlia reial, principalment amb el rei Cristi X de Dinamarca que era qui encapalava la resistncia nacional en contra dels alemanys. 

El prncep Harald mor el 30 de mar de 1949 a Copenhaguen, la seva muller ho faria 13 anys desprs a Hellerup.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92144" title="Frum Social Mundial" nonfiltered="1582" processed="1569" dbindex="36694">
El Frum Social Mundial (FSM) s una trobada anual que porten a terme diversos moviments socials, amb l'objectiu de celebrar la diversitat, discutir temes rellevants i buscar alternatives a les problemtiques socials derivades del neoliberalisme i la globalitzaci econmica.

Orgen i objectius.

Inicialment va ser proposat com a contraposici al Frum Econmic Mundial que es realitza anualment a la poblaci Sussa de Davos on es reuneixen les ellits econmiques, financeres i poltiques d'arreu del mn, i que es realitza aproximadament en les mateixes dates.

El FSM, segons les declaracions aprovades, pretn ser un espai obert i democrtic, un punt de trobada de l'esquerra mundial i del moviment altermundista o antiglobalitzaci.

El primer FSM va ser organitzat per l'Associaci Francesa per a la Taxaci de les Transaccions Financeres per a l'Ajuda al Ciutad (Attac) i el Partit dels Treballadors de Brasil (PT). Es va portar a terme del 25 al 30 de gener de 2001 a Porto Alegre, Brasil. Hi van acudir 12.000 assistents de tot el mn. El 28 de gener les entitats assistents van fer pblic el Comproms de Porto Alegre, on s'exposa breument els orgens del moviment, les crtiques que aquest fa al procs de globalitzaci econmica, i s'esbossen les propostes alternatives que posteriorment s'han anat concretant en edicions posteriors.

Trajectria.

Al segon FSM, realitzat tamb a Porto Alegre, del 31 de gener al 5 de febrer de 2002 hi van assistir ms de 12.000 delegats, representant a persones i organitzacions de 123 pasos i 60.000 assistents. Es van portar a terme 652 tallers i 27 conferncies. Un conferenciant clebre va ser el lingista nord-americ Noam Chomsky. 



El tercer FSM es va celebrar novament a Porto Alegre, el gener de 2003. Hi va haver molts tallers en parallel, incloent, per exemple, el taller "La vida desprs del capitalisme", que proposava una discussi enfocada a les possibilitats participatives, no-comunistes, no-capitalistes de diferents aspectes de les estructures socials, poltiques, econmiques i de comunicaci. 

El quart FSM es va realitzar a Mumbai, ndia, del 16 al 21 de gener de 2004. L'assistncia va ser superior a les 75.000 persones que s'esperaven. La diversitat cultural va ser un aspecte notable del frum. Una decisi notable va ser la d'utilitzar programari lliure. 

La cinquena edici d'aquest esdeveniment va tenir lloc novament a Porto Alegre el 2005.

La sisena edici va tenir un carcter policntric, amb dues grans seus: Bamako (Mali) i Caracas (Veneuela), el gener de 2006. 

La setena edici es va celebrar a Nairobi el gener del 2007.

L'any 2008 el FSM ha convocat a una jornada d'acci global, el 26 de gener del 2008, en la qual es portaran a terme accions descentralitzades a tot el planeta, en lloc de realitzar-se un frum social a l's. A Catalunya, ms de 150 entitats han respost a aquesta crida organitzant el Frum Social Catal. 

El FSM ha promogut l'organitzaci de molts frums socials regionals, incloent, per exemple, el Frum Social Europeu, el Frum Social Asitic i el Frum Educacional Europeu.

 Vegeu tamb .
Frum Social Catal

Enllaos externs.
 Pgina oficial del FSM;
 ;
 Frum Social Mundial 2003;
 Frum Social Mundial 2004;
 Frum Social Mundial (Veneuela) 2006;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92148" title="Cinco Villas (comarca d'Arag)" nonfiltered="1583" processed="1570" dbindex="36695">


Cinco Villas (Zinco Billas en aragons) s una de les comarques de l'Arag. Les cinc viles a qu es refereix el nom sn, segons el nom oficial castell, Uncastillo, Tauste, Sdaba, Ejea de los Caballeros i Sos del Rey Catlico (en aragons Uncastiello, Tauste, Sadaba, Exeya d'os Caballers i Sos d'o Rei Catolico).

Llista de municipis.
Ardisa, Asn, Bags, Biel, Biota, Castejn de Valdejasa, Castiliscar, Ejea de los Caballeros, Erla, El Frago, Isuerre, Layana, Lobera de Onsella, Longs, Luesia, Luna, Marracos, Navardn, Ors, Las Pedrosas, Piedratajada, Los Pintanos, Puendeluna, Sdaba, Sierra de Luna, Sos del Rey Catlico, Tauste, Uncastillo, Undus de Lerda, Urris i Valpalmas.

Enllaos externs.
 Consell comarcal;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92149" title="Foia d'Osca" nonfiltered="1584" processed="1571" dbindex="36696">


La Foia d'Osca (oficialment Hoya de Huesca/Plana de Uesca) s una de les comarques de l'Arag.

 Territori i poblaci .



Llocs d'inters.

Castell de Loarre;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92151" title="Helos" nonfiltered="1585" processed="1572" dbindex="36697">
Helos fou una ciutat de Lacnia a la desembocadura del riu Eurotes, prop de la mar, a una plana que per una maresma quedava separada de la costa; Polibi diu que era a la part mes frtil de Lacnia.

Antigament fou la ciutat principal de la costa de Lacnia i Amicles (Amyclae) ho era del interior. La llegenda atribueix la seva fundaci a Heleios, fill petit de Perseu. Quant el territori fou conquerit pels doris els habitants foren reduts a l'esclavitud i es creia que el seu nom va donar origen a la denominaci d'ilotes dels esclaus (heilotes) espartans, si be el mes probable es que el nom derivs de l'arrel "helein" (captiu). La ciutat va perdre importncia, i en temps d'Estrab noms era un llogaret, i quant la va visitar Pausnies era en runes.

Leake la situa a la actual Prniko, que se situada a la distancia adequada de Trinisa (l'antiga Trinasos) segons Pausnies, per la comissi arqueolgica francesa noms va trobar a Prniko restes medievals i en canvi va trobar unes runes gregues una mica al est, a Bizani, que probablement es el lloc correcte d'Helos. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92152" title="Cinca Mitj" nonfiltered="1586" processed="1573" dbindex="36698">


El Cinca Mitj s una de les comarques de l'Arag.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92153" title="Monegres" nonfiltered="1587" processed="1574" dbindex="36699">


Els Monegres s una de les comarques de l'Arag.

El seu nom s una conjunci de les paraules "Monts Negres", com es coneixia a la zona abans que els seus grans boscos de pins i sabines fossin talats i es desenvolups l'actual hbitat estepari.

Llista de Municipis.
Albalatillo, Albero Bajo, Alberuela de Tubo, Alcubierre, La Almolda, Almuniente, Barbus, Bujaraloz, Capdesaso, Castejn de Monegros, Castelflorite, Farlete, Gran, Huerto, Lalueza, Lanaja, Laperdiguera, Leciena, Monegrillo, Pealba, Perdiguera, Poleino, Robres, Sangarrn, Sariena, Sena, Sens de Alcubierre, Tardienta, Torralba de Aragn, Torres de Barbus, Valfarta i Villanueva de Sigena
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92154" title="Heloros" nonfiltered="1588" processed="1575" dbindex="36700">
Heloros (llat Helorum o Helorus o Elorus, grec Eloros o Heloros o Heloron) fou una ciutat de Siclia, al sud de Siracusa (a uns 40 km), a la desembocadura del riu Heloros.

Se suposa que fou una colnia de Siracusa per de fet el seu origen es desconegut; va ser sempre dependent de Siracusa. En el tractat entre Hier II de Siracusa i Roma del 263 aC, Heloros fou una de les ciutats que van romandre en poder del siracus. A la Segona Guerra Pnica fou favorable als cartaginesos i fou ocupada per Marcel el 214 aC. Sota el poder de Roma va romandre com a dependncia de Siracusa sense existncia municipal separada al menys inicialment, car Cicer a la meitat del segle I aC l'esmenta com a civitas. A aiges d'aquesta ciutat uns vaixells de Verres foren atacats pels pirates. Plini el Vell no l'esmenta a la seva llista de ciutats de Siclia per si que esmenta un castellum de nom Helorus al Helorus fluvium, i Ptolemeu parla de la civitas Helorus. 

Al segle XVI Tomaso Fazello va veure les seves runes una mica al nord del riu i a uns 3 km de la costa, i entre els edificis hi havia destacat un teatre (anomenat il Colisseo), i tamb les restes de les muralles, no molt grans. Avui dia noms resta una columna o monument considerat un trofeu erigit pels siracusans per commemorar la seva victria sobre els atenencs, per sense cap prova en aquest sentit ja que el lgic fora que el monument fos al riu Asinaros, que els atenencs no van poder creuar.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92157" title="Tarassona i el Moncayo" nonfiltered="1589" processed="1576" dbindex="36701">


Tarassona i el Moncayo s una de les comarques de l'Arag. El Moncayo s la muntanya ms alta de la serralada Ibrica.

Llista de Municipis.
Alcal de Moncayo, An de Moncayo, El Buste, Los Fayos, Grisel, Litago, Litunigo, Maln, Novallas, San Martn de la Virgen de Moncayo, Santa Cruz de Moncayo, Tarassona, Torrellas, Trasmoz, Vera de Moncayo i Vierlas

Enllaos externs.
 Web oficial de la Comarca de Tarassona i el Moncayo;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92158" title="Camp de Borja" nonfiltered="1590" processed="1577" dbindex="36702">




El Camp de Borja s una de les comarques de l'Arag.

 Llista de municipis .
Agn, Ainzn, Alberite de San Juan, Albeta, Ambel, Bisimbre, Borja, Bulbuente, Bureta, Frscano, Fuendejaln, Magalln, Malejn, Malln, Novillas, Pozuelo de Aragn, Tabuenca i Talamantes

 Vegeu tamb .
 Campo de Borja (DO);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92159" title="Aranda" nonfiltered="1591" processed="1578" dbindex="36703">

Aranda s una de les comarques de l'Arag. s atravessada pels rius Aranda i Isuela.

Llista de municipis.
 Aranda de Moncayo;
 Brea de Aragn;
 Calcena;
 Gotor;
 Illueca;
 Jarque;
 Mesones de Isuela;
 Oseja;
 Pomer;
 Purujosa;
 Sestrica;
 Tierga;
 Trasobares;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92160" title="Ribera Alta de l'Ebre" nonfiltered="1592" processed="1579" dbindex="36704">


La Ribera Alta de l'Ebre s una de les comarques de l'Arag.

Llista de municipis.
 Alag;
 Alcal de Ebro;
 Brboles;
 Boquieni;
 Cabaas de Ebro;
 Figueruelas;
 Gallur;
 Grisn;
 La Joyosa;
 Luceni;
 Pedrola;
 Pinseque;
 Pleitas;
 Pradilla de Ebro;
 Remolinos;
 Sobradiel ;
 Torres de Berrelln;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92161" title="Ribera Baixa de l'Ebre" nonfiltered="1593" processed="1580" dbindex="36705">


La Ribera Baixa de l'Ebre s una de les comarques de l'Arag, situada a la provncia de Saragossa.

Llista de municipis.
Alborge, Alforque, Cinco Olivas, Escatrn, Gelsa, Pina de Ebro, Quinto, Sstago, Velilla de Ebro i La Zaida.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92163" title="Saragossa (comarca)" nonfiltered="1594" processed="1581" dbindex="36706">


La comarca de Saragossa s una de les comarques de l'Arag.

Llista de municipis.
Alfajarn, Botorrita, El Burgo de Ebro, Cadrete, Cuarte de Huerva, Fuentes de Ebro, Jauln, Mara de Huerva, Mediana de Aragn, Mozota, Nuez de Ebro, Osera de Ebro, Pastriz, La Puebla de Alfindn, San Mateo de Gllego, Utebo, Villafranca de Ebro, Villamayor de Gllego, Villanueva de Gllego, Saragossa i Zuera.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92164" title="Baix Arag-Casp" nonfiltered="1595" processed="1582" dbindex="36707">


El Baix Arag-Casp s una de les comarques de l'Arag, a la provncia de Saragossa. Limita al nord amb el Baix Cinca, al nord-oest amb els Monegres, a l'oest amb la Ribera Baixa de l'Ebre i al sud amb el Baix Arag i el Matarranya.

Dels seus sis municipis, quatre sn de parla catalana, i dos, Chiprana i Casp (el cap de comarca), sn castellanoparlants.

Enllaos externs.
 Web oficial en catal;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92165" title="Comunitat de Calataiud" nonfiltered="1596" processed="1583" dbindex="36708">


La Comunitat de Calataiud s una de les comarques de l'Arag.

 Llista de municipis .

Abanto, Alarba, Alconchel de Ariza, Alhama de Aragn, Anin, Arndiga, Ariza, Ateca, Belmonte de Gracin, Berdejo, Bijuesca, Bordalba, Bubierca, Cabolafuente, Calatayud, Calmarza, Campillo de Aragn, Carenas, Castejn de Alarba, Castejn de las Armas, Cervera de la Caada, Cetina, Cimballa, Clars de Ribota, Codos, Contamina, Embid de Ariza, El Frasno, Fuentes de Jiloca, Godojos, Ibdes, Jaraba, Malanquilla, Maluenda, Mara, Miedes de Aragn, Monreal de Ariza, Monterde, Montn, Morata de Jiloca, Mors, Moros, Munbrega, Nigella, Nuvalos, Olvs, Orera, Paracuellos de Jiloca, Paracuellos de la Ribera, Pozuel de Ariza, Ruesca, Sabin, Sediles, Sisamn, Terrer (Arag), Tobed, Torralba de Ribota, Torrehermosa, Torrelapaja, Torrijo de la Caada, Valtorres, Velilla de Jiloca, La Viluea, Villafeliche, Villalba de Perejil, Villalengua i Villarroya de la Sierra.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92166" title="Camp de Carinyena" nonfiltered="1597" processed="1584" dbindex="36709">


El Camp de Carinyena s una de les comarques de l'Arag.

Llista de municipis.
Aguarn, Aguiln, Aladrn, Alfamn, Carinyena, Cosuenda, Encinacorba, Longares, Mezalocha, Muel, Paniza, Tosos, Villanueva de Huerva i Vistabella de Huerva.

Vegeu tamb.
 DO Cariena;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92167" title="Camp de Belchite" nonfiltered="1598" processed="1585" dbindex="36710">


El Camp de Belchite s una de les comarques de l'Arag.

Llista de municipis.
Almochuel, Almonacid de la Cuba, Azuara, Belchite, Codo, Fuendetodos, Lagata, Lcera, Letux, Moneva, Moyuela, Plenas, Puebla de Albortn, Samper del Salz i Valmadrid.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92168" title="Baix Martn" nonfiltered="1599" processed="1586" dbindex="36711">


El Baix Martn s una de les comarques de l'Arag.

 Llista de municipis .
 Albalate del Arzobispo ;
 Azaila;
 Castelnou;
 Hxar;
 Jatiel;
 La Puebla d'Hxar;
 Samper de Calanda;
 Urrea de Gan ;
 Vinaceite;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92169" title="Camp de Daroca" nonfiltered="1600" processed="1587" dbindex="36712">


El Camp de Daroca s una de les comarques de l'Arag.

Els municipis que formen part d'aquesta comarca sn: Acered, Aldehuela de Liestos, Anento, Atea, Badules, Balconchn, Berrueco, Cerveruela, Cubel, Las Cuerlas, Daroca, Fombuena, Gallocanta, Herrera de los Navarros, Langa del Castillo, Lechn, Luesma, Mainar, Manchones, Murero, Nombrevilla, Orcajo, Retascn, Romanos, Santed, Torralba de los Frailes, Torralbilla, Used, Valdehorna, Val de San Martn, Villadoz, Villanueva de Jiloca, Villar de los Navarros, Villarreal de Huerva i Villarroya del Campo.

Enllaos externs.
Web oficial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92170" title="Jiloca" nonfiltered="1601" processed="1588" dbindex="36713">


La comarca del Jiloca s una regi aragonesa situada al nord-oest de la provncia de Terol, que deu el seu nom al riu que la travessa, el Jiloca. Al comenament del procs de comarcalitzaci, va ser denominada comarca de Calamocha.

Els municipis d'aquesta comarca sn: Allueva, Bdenas, Bguena, Ban, Barrachina, Bea, Bello, Blancas, Buea, Burbguena, Calamocha, Caminreal, Castejn de Tornos, Cosa, Cucaln, Ferreruela de Huerva, Fonfra, Fuentes Claras, Lagueruela, Lanzuela, Loscos, Monforte de Moyuela, Monreal del Campo, Nogueras, Odn, Ojos Negros, Peracense, Pozuel del Campo, Rubielos de la Crida, San Martn del Ro, Santa Cruz de Nogueras, Singra, Tornos, Torralba de los Sisones, Torrecilla del Rebollar, Torre los Negros, Torrijo del Campo, Villafranca del Campo, Villahermosa del Campo i Villar del Salz.

Limita al nord amb el Camp de Daroca, a l'oest amb el Seoro de Molina-Alto Tajo (provncia de Guadalajara), al sud amb la Comunitat de Terol i la Serra d'Albarras i a l'est amb les Conques Mineres i el Camp de Belchite. 

En aquesta comarca s'arreplega la flor del safr, una de les espcies ms valuoses existents, que alimenta una important indstria local. Altra important indstria de la zona s la pernilera, i l'actiu turisme rural, per la diversitat del paisatge i els seus monuments.

 Territori i Poblaci .



Rutes turstiques:
Ruta del Cid;
 Visita a la llacuna de Gallocanta;
 Recorregut per les torres mudjars de la zona;
 Via verda d'Ojos Negros (via minera);

Museus:
 Museu del Safr de Monreal del Campo;

 Bibliografia .
 Emilio Benedicto Gimeno (coordinador), Comarca del Jiloca,  : Diputaci General d'Aragn, Departament de Presidncia i Relacions Institucionals,  ;

Enllaos externs.
Ruta del Cid ;
Centre d'Estudis del Jiloca ;
Comarca del Jiloca ;
Comarques de l'Arag, Comarca del Jiloca ;

Vegeu tamb.
 riu Jiloca;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92171" title="Baix Arag" nonfiltered="1602" processed="1589" dbindex="36714">


El Baix Arag s una de les comarques de l'Arag.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92172" title="Comunitat de Terol" nonfiltered="1603" processed="1590" dbindex="36715">


La Comunitat de Terol s una de les comarques de l'Arag.

 Llista de municipis .
Ababuj, Aguatn, Aguilar del Alfambra, Alba, Alfambra, Almohaja, Alobras, Alpes, Argente, Camaas, Camarillas, Caada Vellida, Cascante del Ro, Cedrillas, Celadas, Cella, Corbaln, Cubla, El Cuervo, Cuevas Labradas, Escorihuela, Fuentes Calientes, Galve, Jorcas, Libros, Lidn, Monteagudo del Castillo, Orrios, Pancrudo, Peralejos, Perales del Alfambra, El Pobo, Rillo, Riodeva, Santa Eulalia del Campo, Terol, Tormn, Torrelacrcel, Torremocha de Jiloca, Tramacastiel, Valacloche, Veguillas de la Sierra, Villarquemado, Villastar, Villel i Visiedo













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92173" title="Serra d'Albarras" nonfiltered="1604" processed="1591" dbindex="36716">


La Serra d'Albarras s una de les comarques de l'Arag.

Llista de municipis.
Albarras, Bezas, Bronchales, Calomarde, Fras de Albarracn, Gea de Albarracn, Griegos, Guadalaviar, Jabaloyas, Monterde de Albarracn, Moscardn, Noguera de Albarracn, Orihuela del Tremedal, Pozondn, Rdenas, Royuela, Rubiales, Saldn, Terriente, Toril y Masegoso, Torres de Albarracn, Tramacastilla, Valdecuenca, El Vallecillo i Villar del Cobo.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92174" title="Maestrat aragons" nonfiltered="1605" processed="1592" dbindex="36717">


El Maestrat s una de les comarques de l'Arag. Limita al nord amb el Baix Arag. a l'oest amb Andorra-Serra d'Arcs, Conques Mineres d'Arag i la Comunitat de Terol, al sud amb Gdar-Javalambre i a l'est amb la provncia de Castell.

El nom de Maestrat deriva del terme maestre, ja que aquests territoris s'encontraven baix la jurisdicci del Gran Maestre de les ordres militars de l'Ordre del Temple, Ordre de Malta i la Ordre de Montesa.

Els pobles del Maestrat van pertnyer en la seva majoria a l'Ordre del Temple i, darrere la seva disoluci passaren a l'Ordre de Malta. Aix, Cantavella, Mirambell, Villarluengo i altres llocs conserven cascs histrics medievals, recintes amurallats o restes de castell que demostren el carcter defensiu i divisori del territori que tingueren aquestes terres.

Cal destacar que la denominaci de Maestrat o Maestrazgo donada a terres del Regne d'Arag no s exacte histricament, ja que el Maestrat histric noms va estar circunscrit al Regne de Valncia, quedant molt clarament delimitat quan al 1314 va dissoldre's l'Ordre del Temple, per a formarse l'ordre valenciana de Santa Maria de Montesa. Aquesta confusi va donar-se arrn de les guerres carlines, i especialment a finals del segle XIX, quan s'inclouen errniament, per part de cronistes castellans dins del  Maestrat territoris pertanyents a altes comrques valencianes, com els Ports de Morella, o aragoneses.

De entre els espais naturals de gran valor paissagstic que tenen la comarca, destacar el Naixement del riu Pitarque, els rgans de Montoro, el riu Guadalope i les Grutes de Cristal en Molinos.

El general Ramn Cabrera y Gri actu en la zona durant la Primera Guerra Carlista (1833 - 1840). Els seus pasos arribaren a alguns escriptors del segle XIX a collocar la trama dels seus relats , entre els que destaca Benito Prez Galds.

Geografia.
Relleu.
El Maestrat se sita en les ltimes estribacions del Sistema Ibric, un rea muntanyosa mitja mediterrnia constituida per una srie de serres i valls drenats en la seva prctica totalitat pel riu Guadalope i els seus distints afluents (Guadalopillo, Bergantes, riu de la Val, riu Pitarc, Rambla de les Truites, riu Bord i riu Cantavella).

Les mximes altituds s'encontren en el sector meridional (Alt del Hornillo, en el lmit amb Valdelinares, a 1.997 m.; Bramadoras a 1.885 m.), a prop de la Serra de Gdar. L'rea ms baixa correspon al sector nordoriental (depressi de Mas de les Mates), a 480 metres.

En la comarca es poden trobar tres tipus de relleus:

 Alt Maestrat: entre 1.000 i 1.900 metres d'altitud, poseex una topografia de contrasts en la que s'alternen valls de certa altitud (Rambla de Mal Burgo, Alt Guadalope), robustes moles calcries (Mola Monxn, Mola Mujer, moles de l'rea de Cantavella-l'Anglesola) i serres vigoroses (La Lastra, La Caada, El Rayo, Les Deheses, Mayabona).

 Guadalope Mitj: el curs fluvial ha generat relleus abrupts, amb profunds desfiladers, de gran bellesa esttica i enorme valor ecolgic i paisatjstic. En les interfluvis queden individualitzades extenses parameres i serres d'escassa entitat (parameres d'Ejulve-Molinos, Mola Carrascosa, Serra de Bord, Serra dels Caballs).

 rees de transici fins unitats de relleu contigues: La Serra de la Ginebrosa, al nord-est, s el trnsit fins als Ports de Beseit i el Matarranya; pel nord i noroest (Alcorisa, Los Olmos, Estercuel, ...) s'encontren les depressions de l'Ibric de Terol, en transici fins el Baix Arag; per l'oest encontrem La Val de Jarque com una subunitat, ja que en contacte amb el Altipl de Terol (Galve, Fonts Calentes, ...), mentrestant pel sud, Mosquerola i Puertomingalvo ja formen part de la comarca Gdar-Javalambre. ;
 
Geologia.

Des del punt de vista geolgic predominen els materials mesozoics, que constitueixen el grs de l'edifici estructural d'aquest territori. El terciari, per la seva part, arriba a la Val de Jarque, depressions de Mas de les Mates i Alcorisa, rea de Crivilln i Alt Guadalopillo, al temps que conforma els relleus de la Serra de Bord.

Litolgicament predominen els materials carbonatats: pedra calcria, dolomites i margues, en la major part de les terres altes i serres del Maestrat. Les argiles i les arenisques afloren principalment en petites depressions i valls infracretcics o de farcit terciari.

El fort plegament sofrit per els nivells mesozoics del sector central de l'rea d'estudi i l'acci erosiva de la xarxa fluvial posteriorment installada han donat lloc a relleus abruptes, amb profunds gorges, barrancs encaixats entre crestes calcries, vigoroses moles i tota una mplia srie de formes de relleu, amb gran diversitat geomorfolgica i enorme valor paisatjstic. Destaquen les Gorges del Guadalope i els rgans de Montoro com els paratjes ms significatius i coneguts.

Clima.
El clima condiciona tant l'activitat humana com el medit bitic del territori, i es que el Maestrat encara que condicionat per l'altitud on se sita i la exposici a les caracterstiques propies d'un clima mediterrni de muntanya mitjana, presenta forts contrasts trmics i poseeix una temperatura mitja anual que oscila entre els aproximadament 12,5C de Molinos i els 8,8C que presenta la capital Cantavella. Tanmateix, per damunt dels 1.500 metres d'altitud la temperatura mitja anual descendeix per sota dels 8C.

A ms, aquest territori es caracteritza per l'escassetat general de precipitacions, amb un mnom registrat amb els 401 mm registrats en l'embassament de Santolea. En general, les plutges s'increment en la part oriental del masss muntanys, per efecte de les influncies martimes del Mediterrni, i descendeix fins al nord i oest, on a ms s'incrementa la continentalitat.

Vegetaci.

En funci d'aquestes condicions climtiques, la vegetaci natural s'adapta aix mateix al medi en qu es desenvolupa. Aix, encontrem una interessant varietat de formacions vegetals, poguent diferenciar distints pisos bioclimtics, tots ells articulats pel corredor verd que es representa el Parc Fluvial del Guadalope i els seus afluents.

En el sector ms septentrional existeixen formacions prpies de la sria mesomediterrnia de l'alzina. El pis mitj correspon a la srie supramediterrnia de l'alzina carrasca en els ambients ms secs, i al galer en les zones ms humides i fresques. Pinars, carrascals, rebollars i sabinars es reullen totes junts on l'activitat humana les ha permitit el desenvolupament vegetal, molts cops degut a la prpia innaccessibilitat del terreny. En el sector meridional, per damunt dels 1.600 metres d'altitud es desenvolupen pinars albars amb sabina rastrera. 

Ms al nord, especialment en els trams alts del Guadalop, en Pitarc, i en alguns trams del Guadalopillo, l'abundant vegetaci, els xops, marquen un espai que mereix la mxima atenci i respecte i que es constituex, com Parc Fluvial del Guadalop, en l'espina dorsal del Parc Cultural.

Aquest ampli nombre d'ecosistemes contenen una variada fauna en la que abunda la cabra montesa, la lldriga, el toix, el senglar, la truita, aix com una avifauna d'importncia internacional.

El medi natural aporta doncs, importants valors patrimonials al llarg de tot el Maestrat, que representen una valiosssim recurs i motor de moltes de les propostes de desenvolupament iniciades en aquesta comarca.

 Municipis .



 Enllaos externs .
 Comarca del Maestrazgo;
 Maestrazgo.org;
 Turismo Maestrazgo;
 Aragn es as;
 CAI Aragn;
 Maestrazgo;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92175" title="Andorra-Serra d'Arcs" nonfiltered="1606" processed="1593" dbindex="36718">



Andorra-Serra d'Arcs s una de les comarques de l'Arag.

Municipis.
 Alacn;
 Alloza;
 Andorra (Arag);
 Ario;
 Crivilln;
 Ejulve;
 Estercuel;
 Gargallo ;
 Oliete;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92176" title="Cuencas Mineras" nonfiltered="1607" processed="1594" dbindex="36719">


Les Cuencas Mineras s una de les comarques de l'Arag de la provincia de Terol. T com a capitals Utrillas i Montalbn, que alhora sn els pobles ms populosos de la comarca. 
La comarca limita al nord amb el Campo de Belchite, al oest amb Jiloca, al sud amb el Maestrazgo i la Comunidad de Teruel, i al est amb el Bajo Martn, Andorra-Sierra de Arcos i el Bajo Aragn.

s una comarca de tradici minera, d'aqu el seu nom, hi han nombroses mines de carb, ferro, guix, galena i sal, per actualment la majoria estan en estat d'aband i noms funcionen unes quantes mines de carb lignit.


 Municipis .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92177" title="Real Media Variable Bitrate" nonfiltered="1608" processed="1595" dbindex="36720">

RMVB (Real Media Variable Bitrate) s un format de vdeo de RealMedia desenvolupat per RealNetworks. 

Inicialment, aquest format noms era suportat pel RealPlayer, reproductor tamb creat per aquesta companyia. 

Els formats ms comuns de RealMedia estaven dissenyats per a l'us a Internet mitjanant fluxos de dades amb una taxa constant. En canvi, el format RMVB es caracteritza per tindre una taxa variable de dades, especialment enfocada al desament de fitxers multimdia de forma local. Els fitxers amb aquest format solen utilitzar l'extensi .rmvb, i en comparaci amb altres formats de compressi com DivX o XviD, destaca la capacitat de disminuir la mida dels fitxers, utilitzant la mateixa ra de compressi.

Aquest fet ha provocat un inters a les xarxes P2P, ja que pot compartir un mateix fitxer multimdia, amb la mateixa qualitat, per substancialment ms menut, pel que redueix tamb el temps de descrrega.

En l'actualitat el format RMVB, ja posseeix suport per a altres reproductors multimdia grcies a projectes com els de Real Player Alternative, permetent aix que aquests tipus de fitxers puguen ser reproduts per qualssevol altre reproductor distint a RealPlayer, aix com la possibilitat de transformar un fitxer codificat amb RMVB a qualssevol altre format com l'MPEG.

 Identificaci .
El Sistema Operatiu pot identificar el fitxer grcies als 4 primers octets ".RMF", o tradut a l'hexadecimal 2E 52 4D 46.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92178" title="Al-Balamun" nonfiltered="1609" processed="1596" dbindex="36721">
La ciutat d'Al-Balamun es troba situada a la part oriental del Delta del Nil a Egipte, a la branca Damietta. A Tell al-Balamun hi ha restes antigues egpcies, que corresponen a Paiuenamon (L'illa del deu Amon), la ciutat ms al nord de l'Egipte faranic durant l'Imperi nou, coneguda com a Dispolis Inferior pels grecs. La ciutat va existir des del 2400 aC i les darreres notcies sn del segle VI. 

Fou excavada el 1913 per Howard Carter, el qual va trobar les restes d'alguns temples per abandon la recerca per anar a la Vall dels reis, on va descobrir la tomba de Tutankamon. Carter va deixar alguns escrits sobre les excavacions i algunes joies d'poca ptolemaica que havia trobat. Les excavacions no es van reprendre fins el 1991 sota la direcci de Jeffrey Spencer (del Museu Britnic) que havia estat excavant a Al-Ashmunein, i es van trobar tres temples dins una muralla. Gracies a les caracterstiques pantanoses de la regi, les troballes s'han conservat en bon estat i fora de l'abast de lladres i arquelegs inexperts i del desenvolupament modern. Entre les inscripcions cal esmentar els noms dels faraons Shoshenq III i Usermaatre-Setepenre de la dinastia XXII i de la XIX, en un temple dedicat a Amon les pedres del qual foren reutilitzades; un segon temple correspon a Pasmtic Wahibre (dinastia XXVI) i un tercer a Nectabeu I Kherperkare (de la dinastia XXX); tamb es van trobar unes esttues representant a Ramss II amb els deus Amon i Mut i el nom de la ciutat: Smabehdet o Sma-Behdet. Darrerament s'ha excavat un cementiri de la dinastia XXII al nord del temple, i s'han trobat alguns enterraments en bon estat datats entre el 900 aC i el 700 aC, incloent alguns sarcfags amb caps de falc i decoracions d'or. Informes de les excavacions foren publicats el 1996 i 1999.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92181" title="Al-Baqliya" nonfiltered="1610" processed="1597" dbindex="36722">
Al-Baqliya s un llogaret d'Egipte al sud d'Al-Mansurah, a la part oriental del delta del Nil, a l'oest de Tell al-Ruba (Mendes), que correspon a l'antiga ciutat egpcia de Bah (o Ba'h), que fou anomenada Hermpolis Parva o Hermoplis Mikra pels grecs, i fou capital del noms XV del Baix Egipte (Tehut), i que cal no confondre amb un altre Hermpolis Parva a la part occidental del Delta (la moderna Damanhur) que fou la capital del noms VII (Wa-imnty). Hermpolis fou el nom donat a les ciutats associades amb el dei Thoth identificat amb el grec Hermes.

Els llocs excavats sn:

Tell al-Naqus (Tur de la campana), on probablement hi havia la ciutat i el temple de Thoth; en aquest lloc es va trobat una columna amb alguns altres restes, i els fonaments d'un cercat de 350 per 384 metres; entre les inscripcions els noms dels faraons Psamtic I Wahibre i pries Haaibre, i fragments d'una esttua d'Ahmose II Khnemibre. No s'han trobat restes anteriors a l'imperi nou.

Tell al-Zereiki, on probablement era la necrpolis de la ciutat, on s'ha trobat un cementiri.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92183" title="Hermpolis Parva" nonfiltered="1611" processed="1598" dbindex="36724">


Dos ciutats de l'Antic Egipte van portar aquest nom, una al est del delta i un altre al oest:

Hermpolis Parva (al oest) corresponent a l'egipcia Metelis i a la moderna Damanhur.

Hermpolis Parva (al est) corresponent a l'egipcia Bah i a la moderna Al-Baqliya.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92184" title="Riu Heloros" nonfiltered="1612" processed="1599" dbindex="36725">
Riu Heloros o Eloros (llat Helorus o Elorus) fou el nom d'un riu de Siclia al sud-est de l'illa, el mes gran entre Siracusa i el Cap Pachynum. El seu nom modern es Abisso per en la seva part superior es diu Tellaro o Telloro, derivaci del seu antic nom. Neix prop de Palazzolo (antiga Acrae) i corre cap al sud i desprs cap el est i desaigua a la mar a uns 40 km al sud de Siracusa. La ciutat d'Heloros era a la desembocadura.
 
A la riba d'aquest riu, en un lloc anomenat Areas poros, de situaci indeterminada, els siracusans foren derrotats pel tir Hipcrates de Gela, en una gran batalla el 491 aC.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92185" title="Helvcia" nonfiltered="1613" processed="1600" dbindex="36726">
Helvcia o Helvetia fou el pas del helvecis (helvetii). El pas es descrit per Juli Csar pero no n'esmenta cap ciutat. De fet dona al pas el nom d' Helvetia Civitas. Algunes ciutats conegudes mes tard semblen ser d'origen celta (gal): Noeodunum o Colonia Equestris; Salodurum; Eburodunum; Aventicum; i Minnodunum.

Augusta Rauracorum (Augst) fou fundada en temps d'August amb un nom rom i fora dels lmits de lHelvetia de Csar; tamb Basilia (Basilea) fou fundada durant l'Imperi. 

Els lmits orientals amb Rtia (Rhaetia) durant l'Imperi es creu que era fixat al oest del llac de Constana.

Els romans van construir algunes vies al pas: al Jura la que anava d' Orba (Orbe) a Ariolica; la que anava d' Orba a Ginebra passant per Lacus Lausonius (Lausana) i Equestris. La que anava de Vibiscum (Vevay) a Aventicum (Avenches) passant per Bromagus i Minnodunum; la que anava de Salodurum a Augusta Rauracorum i d'aquesta ciutat cap al est fins a Vindonissa (Windisch), Ad Fines (Pfyn), Arbor Felix, i Brigantia (Bregenz) al llac de Constana.

Part de la Gllia Narbonense, al segle III va quedar dins la provncia de Sequania
Articles relacionats.
Vocetius Mons;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92189" title="Hellespont" nonfiltered="1614" processed="1601" dbindex="36728">
Hel lespont (grec antic , en transliteraci  ho Hell :spontos, llat Hellespontus) o  Mar d'Hel le , fou l'antic nom de l'estret dels Dardanels, anomenat tamb Golf de Gal l poli, i en turc  anakkale Bo az . Aquest estret divideix Europa i sia i uneix la Propntida amb la mar Egea. Els grecs explicaven el seu nom per la llegenda de Frix (o Frixus) i Hel le. Hel le era filla d'Atamant, rei de Tebes, i de N fele, la seva primera dona. Es va fugar de la llar paterna amb son germ  Frixus per evitar els malvats plans de llur madrastra Ino que desitjava desempallegar-se del fillastre i la fillastra. Quan els dos germans travessaven la mar muntats en el Xai del Vell  d'Or, ella va caure a l'aigua i s'hi va anegar. En honor i mem ria seva, aquella mar es va dir de llavors en   Hel lespont o Mar d'Hel le.

El poeta barroc alemany Philipp von Zesen esmenta breument la hist ria de Frix i Hel le en el sis  llibre de la seva novel la Simson ( Sams  ) quan hi disserta sobre l'origen del Vell  d'Or: Hingegen erzehlen andere / da  Frixus des Tehbischen K niges Atamas aus der Nefele Sohn / und der Helle / davon der Hellespont / das ist der Helle Meer / den Nahmen bekommen / Bruder /als er der Nachstellung seiner Stiefmutter der Ino /samt seiner Schwester / entfl hen wollen / auf einem g ldenen Wider / durch die Luft hin / in Kolch gef hret worden: da er den Wider geschlachtet / und sein g ldenes oder mit g ldener Wolle bewachsenes Fel dem Mars zu Ehren an einen Baum aufgeh nget. ( D'altres, per contra, conten que Frixus, fill del rei Atamant de Tebes i de la seva dona N fele, i germ  d'Hel le, de qui l'Hel lespont, aix   s, la Mar d'Hel le, ha pres el nom, en voler fugir amb la seva germana del parany que els havia preparat llur madrastra Ino, va esser duit per enlaire fins a la C lquida qualcant a dalt d'un xot daurat. Un pic hi va haver arribat, va matar el xot i desprs en va penjar la seva pell daurada o recoberta de vell  daurat a un arbre en honor del d u Mart ).


Tamb  se situa a l'Hel lespont la llegenda cl ssica de Leandre i Hero. Leandre era d'Abidos i Hero de Sest. Quan anava nedant d'Abidos -situada a  sia- fins a Sest -situada a Europa- per veure-hi n'Hero, En Leandre s'hi va anegar. En record d'aquest fet, en la literatura llatina l'Hel lespont hi rep l'ep tet de Leandrius (cf. S lius It lic: mille rates uidit Leandrius Hellespontus  l'Hel lespont leandri va veure seves mil naus ). D'altres ep tets o qualificatius cl ssics de l'Hel lespont s n rapidus, furens i saevus. En el llibre quart dels seus Fastos, Ovidi l'anomena  el llarg freu de la germana de Frix : Longaque Phryxeae stagna sororis adit  arriba als llargs estanys (= l'estret) de la germana de Frixus .


Xerxes I de Prsia va construir un pont de barques sobre l'Hel lespont a la vora d'Abidos (), a la costa asitica, fins a un lloc entre Sest () i M ditos (        o        ), a la costa d'Europa. Aquest pont va ser format per 360 vaixells a la part alta i 314 a la part baixa.

A la guerra del Pelopons es va lliurar a l'Hel lespont la batalla de Cinossema (grec antic: ; en transliteraci , t  Kyn s s :ma) i la decisiva d'Egosptams (grec antic: ; en transliteraci , hoi aig s potamo ; llat  Aegos flumen). El 334 aC Alexandre el Gran va creuar l'Hel lespont amb 35.000 soldats. 

L'Hel lespont s'iniciava a la Propntida (Mar de Mrmara) prop de la actual Gal l poli (antiga Cal l polis) que fou la seu de la flota otomana. Al costat asitic la ciutat principal al nord era L mpsac (grec antic: ; llat : Lampsacus; actualment: Lapseki) i desprs venia Abidos; al costat europeu Sest, M ditos, i Eleu (grec antic: ; llat : Elaeus).

A la part sud de l'estret hi ha dues famoses fortaleses otomanes:  imenlik kalesi, al costat asitic i Kilitbahir o Kilid- l Bahir, a l'europeu (al Quersons Traci).

Vegeu tamb Hel lespont (provncia romana)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92190" title="Hellenpolis" nonfiltered="1615" processed="1602" dbindex="36729">
Hellenpolis (grec i llat Hellenopolis) fou una ciutat de la costa de la Propntida, al sud del Sinus Atacenus i prop del riu Draco.

Inicialment es va dir Drepanon (llat Drepanum) per en temps de Constant el gran el seu nom fou canviat a Hellenpolis, en honor de la seva mare Hellena, que havia nascut a la ciutat. Fou llavors quant va agafar importncia, car abans havia estat una petita ciutat sense cap fet destacat a la seva histria, i molta gent de les rodalies s'hi va establir. 

Tamb l'emperador bizant Justini I va afavorir la prosperitat de la ciutat, per mes tard es va despoblar i es va convertir en un llogaret. 

A la seva rodalia hi havia fonts d'aiges minerals i Constant el gran va viure all els seus darrers anys per gaudir d'aquestes aiges.

El seu nom modern es Hersek i les fonts minerals Jalaikabad.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92191" title="Helisson" nonfiltered="1616" processed="1603" dbindex="36730">
Helisson fou una ciutat d'Arcdia al districte de Menlia (llat Maenalia), a la muntanya Menalos (llat Maenalus), prop del territori de Mantinea. La ciutat fou ocupada pels lacedemonis el 352 aC per ja la majoria dels habitants s'havien traslladat a la nova ciutat de Megalpolis fundada el 371 aC.

El riu Helisson naixia prop de la ciutat i passava per aquesta per desaiguar desprs a l'Alfeios.

Leake situa Helisson a la moderna Alonstena, nom que avui tamb porta el antic riu Helisson, per no es conserven restes antigues a la ciutat; unes restes es troben al Paleokastron prop de Piana, mes avall de la muntanya.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92194" title="Bernard Law Montgomery" nonfiltered="1617" processed="1604" dbindex="36731">


Bernard Law Montgomery, KG, GCB, DSO, PC, primer vescompte d'el Alamein, (17 de novembre de 1887   24 de mar de 1976) fou un oficial de l'exrcit britnic, sovint conegut com "Monty". Va comandar amb xit les forces aliades a la Batalla d'El Alamein, un punt decisiu en la Segona Guerra Mundial, en la que les tropes sota el seu comandament van ser les responsables de l'expulsi de les tropes de l'eix del nord d'frica. Ms tard va ser el comandant en Itlia i l'Europa del Nord-Oest, i va comandar les tropes de terra durant la Batalla de Normandia. 

 Biografia .
Montgomery va nixer a Kennington, Londres al 1887, quart fill de 9, fill d'un capell anglic, el Reverend Henry Montgomery. Al 1889 la famlia es mud a Austrlia quan el seu pare va ser nomenat Bisbe de Tasmnia. El seu pare era amable, per inefica a la llar, i sovint estava fora per la seva tasca missionera. La seva mare era molt rigorosa, que atorgava al seu marit 10 xelins per setmana i colpejava als seus fills. Montgomery afirmava que havia tingut una infncia infeli, topant tot sovint amb la seva mare i esdevenint l'ovella negra de la familia, fins al punt de qu declin anar al funeral de la seva mare. El seu pare mor a Moville al 1932.

Al 1901, el Bisbe Montgomery esdevingu secretari de la Societat per a la Propagaci de l'Evangeli, i la famlia torn a Londres. Montgomery an a l'Escola de Sant Pau i desprs a la Reial Acadmia Militar de Sandhurst, de la que gaireb s expulsar per cremar a un altre cadet durant una baralla amb atiadors. S'un al 1r Batall del Regiment Reial de Fusellers de Warwickshire al 1908, sent destinat a l'ndia fins al 1913.

 Primera Guerra Mundial .

La Primera Guerra Mundial comen a l'agost de 1914, i Montgomery va ser enviat aquell mateix mes a Frana amb el seu regiment. Va estar en servei durant la retirada de la Batalla de Mons, en la que la meitat del seu batall va resultar ferit o presoner. A Meteren, prop de la frontera belga de Bailleul el 13 d'octubre de 1914, durant un contraatac aliat, va ser ferit al pulm dret per un franctirador, resultant greument ferit fins al punt en qu se li va cavar la tomba en preparaci a la seva mort. Se li va atorgar l'Orde del Servei Distingit pel seu lideratge valers.

Desprs de recuperar-se a inicis de 1915, va ser promogut a major d'entrenament de brigada i retorn al Front Occidental a inicis de 1916 com a oficial d'operacions d'estat major durant les batalles de el Somme, Arrs i Passchendaele. Durant aquesta poca estava al IX Cos, part del Segon Exrcit del General Sir Herbert Plumer. Donada la seva instrucci, entrenament i integraci de la infanteria amb l'artilleria i els enginyers, les tropes del Segon Exrcit van ser capaces d'aconseguir els seus objectius de manera eficient i sense baixes innecessries. 

Montgomery serv a les batalles del Lys (Leie) i de Chemin-des-Dames abans d'acabar la guerra com a oficial de d'estat major i cap d'estat major efectiu de la 47 Divisi (2 de Londres), amb el rang temporal de tinent-coronel. Una fotografia de 1918 mostra el llavors desconegut tinent-coronel Montgomery ferm davant de Winston Churchill a una parada.

 Entre guerres .

Desprs de la guerra, Montgomery comand un batall a l'Exrcit britnic del Rin, abans de tornar al seu rang real de capit. Va recopilar les seves experincies en una srie de manuals i fulletons d'instrucci. Posteriorment assist a l'Acadmia Militar Superior de l'Exrcit a Camberley, abans de ser nomenat major de brigada a la 17 Brigada d'Infanteria a finals de 1920. La brigada va ser estacionada a County Cork durant la Guerra Angloirlandesa. Un cos de Montgomery havia estat assassinat per l'IRA, i ell era un protestant mig irlands; per si b va ser efectiu, el cert s que no va emprar mtodes brutals com alguns dels seus contemporanis a Cork, com Arthur Percival. A la seva arribada insist a les unitats de la seva brigada que el "seu comportament havia de ser per damunt de cap enuig", tot i que posteriorment coments que no li importava en absolut quantes cases es cremaven (en referncia a la poltica governamental de cremar les cases sospitoses). L'oficial de l'IRA Tom Barry afirm que "es comport amb una gran correcci". Montgomery observ que el conflicte no es podria guanyar, i que la nica soluci possible era la retirada de les tropes britniques. Al 1923, desprs de la constituci de l'Estat Lliure d'Irlanda i durant la Guerra Angloirlandesa, Montgomery escrigu a Percival dient-li que "per guanyar una guerra d'aquesta mena cal ser despietat" i que la Gran Bretanya democrtica del segle XX no faria aix, per la qual cosa, "la nica manera s donar-los alguna mena d'autogovern i permetre que ells mateixos aixafin la rebelli".

Al 1923, Montgomery va ser destinat a la 49a Divisi, insistint en la instrucci tctica. Al 1925 retorn al 1r Reial de Warwickshires com a comandant de companyia i capit, abans de ser instructor de l'Acadmia d'Estat Major de Camberley i major. Conegu i es cas al 1927 amb Elizabeth Carver, i el seu fill nasqu a l'agost de 1928. Va ser nomenat tinent-coronel del 1r Batall del Regiment Reial de Warwickshire al 1931, servint a Palestina, Egipte i la ndia. Va ser promogut a coronel i va ser instructor de l'Acadmia d'Estat Major de l'Exrcit Indi-Britnic a Quetta. Sempre que pogu, mantingu les relacions amb el Reial Warwickshires, sent nomenat coronel honorfic del regiment al 1947. Com durant tota la seva carrera, Montgomery provoc el ressentiment dels seus superiors per la seva arrogncia i les seves maneres dictatorials, aix per la seva indiferncia quan obstru l'efectivitat militar. Va ser nomenat oficial comandant de la 9a Brigada d'Infanteria al 1937, amb el rang de brigadier, per aquell mateix any li arrib la tragdia. El seu casament havia estat molt feli, per la seva esposa la ser mossegada per un insecte mentre que estaven de vacances a Burnham-on-Sea. La mossegada s'infect i la seva esposa mor als seus braos de sepsis desprs d'una amputaci. La prdua el devast, per ell mateix insist en tornar immediatament a la feina desprs del funeral.

Al 1938, organitz unes maniobres combinades amfbies que van impressionar al nou comandant en cap, el General General Wavell. Va ser promogut a Major General i prengu el comandament de la 8a Divisi d'Infanteria a Palestina. All esclaf una revolta rab abans de tornar a Gran Bretanya al juliol de 1939, patint una seriosa malaltia al cam, per comandar la 3a Divisi d'Infanteria

 Segona Guerra Mundial .
 La Fora Expedicionria Britnica .

Gran Bretanya declar la guerra a Alemanya el 3 de setembre de 1939. La 3a Divisi va ser enviada a Blgica com a part del Cos Expedicionari Britnic (BEF). Montgomery preveia un desastre similar al de 1914, per la qual cosa pass la Guerra de Broma entrenant a les seves tropes per a una retirada tctica ms que no pas per operacions ofensives. Durant aquest temps, Montgomery tingu problemes seriosos amb els seus superiors desprs de prendre una altra vegada una actitud pragmtica cap a la salut sexual dels seus homes. El seu entrenament valgu quan els alemanys comenaren la invasi dels Pasos Baixos el 10 de maig de 1940 i la 3 Divisi avan cap al riu Dijle i es retir cap a Dunkerque amb un gran professionalisme, retornant a Gran Bretanya intactes i amb unes baixes mnimes. Durant l'Operaci Dinamo   l'evacuaci de 330.000 tropes de la BEF i franceses cap a Gran Bretanya     Montgomery assum el comandament del II Cos.

Al seu retorn, Montgomery era l'antagonisme a l'Oficina de Guerra, sent molt crtic amb el comandament del BEF, per la qual cosa va ser relegat a un comandament de divisi i noms se'l va fer Company de l'Orde del Bany (CB). Al juliol de 1940 va ser promogut a Tinent General, posat al comandament del V Cos i comenant una llarga relaci amb el nou Comandant en Cap del Comandament del Sud, Claude Auchinleck. A l'abril de 1941 va ser nomenat comandant del XII Cos. Durant aquesta poca desenvolup i prov les seves idees i entren als seus soldats, culminant en l'Exercici Tigre al maig de 1942, unes maniobres combinades que involucraren ms de 100.000 soldats.

 Nord d'frica i Itlia .
Veur tamb Campanya del Desert Occidental i Campanya del nord d'frica.


Al 1942 es requeria un nou comandant per l'Orient Mitj, a on Auchinleck era el comandant en cap. Si b havia estabilitzat les posicions aliades a l'Alamein, desprs d'una visita a l'agost de 1942, el Primer Ministre Winston Churchill el substitu pel General Alexander, i va ser persuadir pel General Brooke per nomenar a Montgomery com a comandant del 8 Exrcit per la campanya del Nord d'frica, desprs de qu el candidat preferit de Churchill, William Gott, mors en un accident d'aviaci tornant al Cairo.

La velo assumpci del comandament del 8 Exrcit per part de Montgomery va ser profundament sentida per Auchinleck i el seu estat major, per transform al 8 Exrcit. Prenent el comandament el 13 d'agost de 1942, dos dies abans de l'autoritzat, Montgomery orden el reforament immediat dels turons vitals d'Alam Halfa, un els quarters generals de l'exrcit i de l'aviaci una simple unitat operativa, i orden que tots els plans relatius a la retirada fossin destruts. Tant Brooke com Alexander es van quedar atnits per la transformaci de l'atmosfera quan el van visitar-lo el 19 d'agost. Montgomery va fer un important esfor per estar amb les tropes tant sovint com fos possible, visitant sovint les unitats i procurant conixer personalment als homes. Una crtica cap al 8 Exrcit fou que fins aquell punt cada unitat havia fet les seves prpies batalles. Montgomery es determin a que l'Exrcit complert lluitaria les seves batalles com una estructura unificada, d'acord a un pla detallat.

El comandant alemany Erwin Rommel prov d'encerclar al 8 Exrcit a la Batalla d'Alam Halfa el 31 d'agost de 1942. Les informacions d'ULTRA van confirmar a Montgomery la decisi inicial de defendre la zona, i Rommel va ser aturat amb molts pocs guanys. Desprs del combat, Montgomery va ser criticat per no atacar les tropes alemanyes en retirada, per a judici de Montgomery, el 8 Exrcit no podia derrotar els alemanys en una batalla mbil i amb una mecanitzaci fluda. 

La reconquesta del Nord d'frica era essencial per les basses aries per ajudar a Malta i per l'Operaci Torxa. Sense fer cas de les demandes de Churchill per a l'acci rpida, Montgomery prepar meticulosament la nova ofensiva. Estava decidit a no lluitar fins que no estiguessin prou preparats per a una victria decisiva, i es pos a l'acci amb uns plans detallats, reunint els subministraments necessaris, i entrenant les tropes especialment per a la lluita nocturna i per l's de prop de 300 tancs americans Sherman i 90 M7 Priests, i visitant totes les unitats involucrades a l'ofensiva. 



La Batalla d'El Alamein comen el 23 d'octubre de 1942, i acab 12 dies desprs amb la primera victria decisiva i a gran escala aliada de tota la guerra. Montgomery havia previst correctament l'extensi de la batalla i el nombre de baixes (13.500)

Montgomery va ser fer cavaller i promogut a general. L'avan subseqent del 8 Exrcit davant de la retirada dels alemanys durant centenars de milles cap a les seves bases a Tunsia usava els avantatges de la logstica i de l'artilleria, evitant riscos innecessaris. Tamb va donar als aliats una indicaci de cap a on s'inclinava la guerra al nord d'frica. Montgomery mantingu la iniciativa, aplicant la fora superior quan disposava d'ella, forant a Rommel a retirar-se de totes les posicions defensives. El 6 de mar de 1943, l'atac de Rommel cap a les lnies esteses del 8 Exrcit a Medenine (Operaci Capri), amb la major concentraci de blindats alemanys al nord d'frica va ser rebutjat. A la Lnia de Mareth, entre el 20 i el 27 de mar, quan Montgomery es trob amb l'oposici frontal ms violenta, canvia el seu esfor principal en un desbordament en pina, recolzat per suport de caa-bombarders en vol rasant de la RAF.

El segent atac major aliat era la invasi aliada de Siclia (l'Operaci Husky). Va ser all on van comenar veritablement les famoses tensions entre Montgomery i els comandants americans. Montgomery modific els plans per a la invasi aliada, transformant-los en general en un pla ms cautels. Les tensions interaliades creixien mentre que els generals americans Patton i Bradley cre ressentiments cap al que ells percebien com jactncia per part de Montgomery. Ells se'n dolien, per al cap i a la fi, Montgomery tenia un rang ms elevat.

Montgomery continu comandant al 8 Exrcit durant els desembarcaments al continent, per es desesper davant la manca de coordinaci, la dispersi de l'esfor i l'oportunisme estratgic, i va estar content de poder abandonar l'"esmorzar del gos" el 23 d'abril.

 Normandia .

Montgomery torn a Gran Bretanya per prendre el comandament del 21 Grup d'Exrcits Britnic, que consistia en totes les forces terrestres aliades que participarien a l'Operaci Overlord, la invasi de Normandia. Els plans preeliminars per a la invasi havien tingut lloc des de feia 2 anys, ms recentment per l'Estat Major del COSSAC. Montgomery observ rpidament que es tractava d'un pla molt limitat, i de seguida recolz expandir el pla d'un assalt de 3 divisions a 5. Com ja havia fet amb el 8 Exrcit, Montgomery visitava sovint les seves unitats, aixecant la moral i comprovant que l'entrenament progressava. El 7 d'abril i el 15 de maig present el seu pla estratgic per a la invasi a l'Escola de Sant Pau. Preveia una batalla de 90 dies, acabant quan totes les forces arribessin al Sena, amb els exrcits francesos i canadencs a un flanc i els exrcits americans a la dreta.

Durant la dura lluita de la Batalla de Normandia s'estenia per dos mesos i mig, l'impacte d'unes males condicions meteorolgiques de tardor, van afectar les zones d'aterratge i es feren sentir en la recepci de personal i subministraments que havien de ser portats precipitadament pel Canal de la Mnega. Conseqentment, Montgomery argument que no s'havia pogut seguir el seu pla, la qual cosa li valgu moltes crtiques retrospectives dels seus companys americans, entre ells Bradley i Patton.

El pla de Montgomery era clar en les seves etapes inicials: una presncia agressiva britnica i canadenca a l'est per atraure la major part dels blindats alemanys, combinat a unes forces americanes creixents a l'oest, preparant un moviment de pina cap al Sena, a on tots els ponts a l'oest de Pars havien estat destruts. Les pinces americanes es van girar correctament cap al nord per crear la Bossa de Falaise. Tot i als retards, Montgomery adapt el pla de manera significativa i planeja estratgicament els desembarcaments de Normandia per atraure, capturar i destruir la major part de les forces alemanyes que atacaven des del noroest de Frana, s a dir, des del Pas de Calais i Le Havre.

Com ja s'ha indicat, aquesta srie de plans de batalla, els exrcits britnics, canadencs i americans van inflingir una de les majors derrotes de l'exrcit alemany a l'oest. La campanya de Montgomery va ser essencialment de desgast fins a mitjans de juliol amb l'ocupaci de la Pennsula de Cotentin i una srie d'ofensives a l'est, per assegurar Caen i atraure el gros dels blindats alemanys all. S'aconsegu l'Operaci Cobra i l'encerclament de les forces alemanyes a la Bossa de Falaise, a costa del sacrifici britnic a la diversi de l'Operaci Goodwood.

 L'avan cap al Rin.


La creixent preponderncia de les tropes americanes al teatre europeu (de 4 a 7 divisions al Dia-D a 72 a 85 al 1945) feia polticament impossible que el Comandant de les Forces Terrestres fos un britnic. Desprs de la Campanya de Normandia, el General Eisenhower prengu personalment el comandament de totes les forces terrestres, mentre que seguia sent el Comandant Suprem, mentre que Montgomery continuava sent el comandant del 21 Grup d'Exrcits, ara consistent principalment en unitats britniques i canadenques. Montgomery se sent amargament irritat per aquest canvi, tot i que ja havia estat decidit abans de la invasi. Com a compensaci, Winston Churchill el promogu al rang de Mariscal de Camp.

Amb tot, Montgomery encara va ser capa de persuadir a Eisenhower per adoptar la seva estratgia d'un nic atac al Ruhr amb l'Operaci Market Garden al setembre de 1944. va ser la batalla menys caracterstica de Montgomery. L'ofensiva va ser brava i mal planejada. Va acabar en fracs amb la destrucci de la 1a Divisi Paracaigudista Britnica a Arnhem. La preocupaci de Montgomery amb l'avan cap al Ruhr tamb l'havia distret de la tasca essencial de netejar el Scheldt durant la captura d'Anvers, i desprs Arnhem. El grup de Montgomery va ser instrut per concentrar-se en aix, i aix que es pogus obrir el port d'Anvers.

Amb l'atac per sorpresa a les Ardennes del 16 de desembre de 1944, comen la Batalla de les Ardenes, en la que el front del 12 Grup d'Exrcits Americ va ser partit, amb la major part del 1r Exrcit Americ situat a la part nord de la "protuberncia" alemanya. El comandant del grup d'exrcit americ, el General Omar Bradley es trobava a Luxemburg, al sud de la protuberncia, i manar als seus exrcits des d'all li result problemtic. Montgomery era el comandant ms proper i el 20 de desembre, Eisenhower (que es trobava a Versalles, transfer el 1r Exrcit americ de Courtney Hodges i el 9 exrcit americ de William Simpson al seu 21 Grup d'Exrcits, tot i a les objeccions vehements de Bradley sobre motius nacionalistes. Montgomery assum rpidament la situaci, visitant ell mateix tots els comandants de divisi, de cos i d'exrcit per instituir la seva xarxa "fantasmagrica" d'oficials d'enlla. Agrup el XXX Cos Britnic com a reserva estratgica i reorganitz la defensa a la zona nord, retallant i reforant les lnies i ordenant l'evacuaci de St Vith. El comandant alemany del 5 Exrcit Panzer, Hasso von Manteuffel digu:


"Les operacions del 1r Exrcit americ s'havien convertit en una srie d'accions individuals. La contribuci de Montgomery a restaurar la situaci va ser transformar les accions allades en una batalla coherent lluitada segons un pla clar i definit. Va ser la seva negativa a entrar en contraatacs prematurs i graduals el que permet als americans reunir les seves reserves i frustrar les temptatives alemanyes per estendre el seu avan"


Llavors, Eisenhower volgu que Montgomery passs a l'ofensiva l'1 de gener per trobar-se amb l'exrcit de Patton, que havia comenat a avanar des del sud el 19 de desembre i aix, capturar als alemanys. En canvi, Montgomery refus fer moure a una infanteria que ell considerava poc preparada enmig d'una tempesta de neu per un terreny estratgicament gens valus. No va llanar l'atac fins al 3 de gener, per llavors els alemanys ja havien fugit. Una gran part de l'opini militar americana era que no s'hauria d'haver aturat, tot i que en ell era caracterstic no voler llenar tropes amb poca preparaci. Desprs de la batalla, el 1r Exrcit Americ retorn al 12 Grup d'Exrcits: per el 9 Exrcit Americ romangu amb el 21 Grup d'Exrcits fins a travessar el Rin. 



El 21 Grup d'Exrcits avan cap al Rin amb les Operacions Veritable i Granada al febrer de 1945. Desprs d'una meticulosament planejada travessa del Rin el 24 de mar i el subseqent encerclament del Grup d'Exrcits B alemany al Ruhr, el paper de Montgomery inicialment era protegir el flanc de l'avan americ. No obstant aix, aix va ser alterat per anticipar-se a qualsevol oportunitat de l'Exrcit Roig endinsant-se a Dinamarca, i el 21 Grup d'Exrcits ocup Hamburg i Rostock, segellant la pennsula danesa.

El 4 de maig de 1945, a Lneburg, Montgomery accept la rendici de les forces alemanyes al nord d'Alemanya, Dinamarca i als Pasos Baixos. Com era caracterstic en ell, ho va fer senzillament, a una tenda i sense cap cerimnia.

El 26 d'octubre de 1945 va ser nomenat Home lliure de Huddersfield.

 Darrers anys .



Desprs de la guerra, Montgomery va ser ennoblit com a 1r Vescomte Montgomery de l'Alamein al 1946. Va ser Cap de l'Estat Major Imperial entre 1946 i 1948, per va ser un error donat a que el lloc requeria unes habilitats estratgiques i poltiques, les quals no possea. Top particularment amb el seu vell rival Arthur Tedder, qui ocupava el lloc de Cap de l'Estat Major de l'Aire. Quan el seu mandat expir, el Primer Ministre Clement Attlee nomen al General (desprs tamb Mariscal de Camp) William Slim com al seu successor. Quan Montgomery protest de qu li havia proms el lloc al seu protegit, el General Crocker, un ex-comandant de cos a la campanya 1944-45, es diu que Attle li respongu que no ho havia fet ell.

Montgomery era el comandant suprem del comit de comandants en cap occidentals. Era un inspector general efectiu i preparava bones maniobres, per la poltica no era el seu fort, i estigu content de ser l'assistent d'Eisenhower a la recent creada Organitzaci del Tractat de l'Atlntic Nord (OTAN) entre 1951 fins al seu retir al 1958. Quan la seva mare mor al 1949, no assist al funeral allegant que estava massa enfeinat. 

Montgomery va ser president de la St John's School, Leatherhead, Surreyentre 1951 a 1966 i un mecenes geners. 



Al 1953, el Consell d'Educaci de Hamilton (Ontario), Canad, escrigu a Montgomery per demanar-li perms per donar el seu nom a una nova escola de la ciutat. L'Escola Elemental Vescomte Montgomery va ser presentada com l'escola ms moderna de Nord-Amrica i l'escola ms gran d'un sol edifici a Hamilton el 14 de mar de 1951. L'escola s'inaugur oficialment el 18 d'abril de 1953 amb la presncia de Montgomery i uns 10.000 assistents. A la inauguraci, els don el lema "Gardez Bien" de l'escut d'armes de la seva famlia. Montgomery es referia a l'escola com la "meva estimada escola" i la visit en 5 ocasions, la darrera al 1960. A la seva darrera visita, digu als "seus" estudiants:

Feu de l'Escola Vescomte Montgomery la millor escola de Hamilton, la millor d'Ontario, la millor de Canad. No m'associo amb res que no sigui bo. Ser millor per vosaltres veure que tot el que envolta aquesta escola s bo. Es bo pels estudiants no noms ser bons a l'escola, sin ser millors fora de la Vescomte. L'educaci no s noms quelcom que ajuda a aprovar els exmens i a obtenir una feina, s desenvolupar el cervell per ensenyar-li a formar els fets i a fer coses.


Abans de retirar-se, les seves opinions en general eren sovint censurades. Desprs del retir, no obstant, aquestes opinions van fer-se pbliques i la seva reputaci se'n ressent. Les seves memries van ser considerades com arrogants i auto-indulgents. All criticava a molts dels seus camarades de la guerra en termes durs, fins i tot a Eisenhower (a qui acusava, entre altres coses, de prolongar la guerra un any ms pel seu pobre lideratge; la qual cosa acab amb la seva amistat). Condemnava l'apartheid i el comunisme xins de Mao Zedong, aix com es mostrava en contra de la legalitzaci de l'homosexualitat al Regne Unit, argumentant que l'Acta de les Ofenses Sexuals de 1967 era "un passaport per a la sodomia" i que "aquesta mena de coses poden ser tolerades pels francesos, per nosaltres som britnics   grcies a Du".

Potser en part per aquestes controvrsies, Montgomery mai no va arribar a un comtat (a diferncia dels seus camarades de guerra Harold Alexander, Llus Mountbatten i fins i tot Archibald Wavell, si b ell mai no havia estat el comandant suprem de tot un teatre de guerra). Una tasca oficial que insist en realitzar durant els darrers anys de la seva vida era portar l'Espasa d'Estat durant l'Obertura Estatal del Parlament. La seva creixent fragilitat, no obstant, aixecava comentaris sobre la seva capacitat per carregar durant llargues estones la pesada arma. Finalment, aquests comentaris es feren realitat quan es desplom a mitja cerimnia al 1968 i ja no torn a realitzar aquesta funci mai ms.

Un passatemps de la premsa britnica durant aquells anys era fotografiar a Montgomery cobrant la seva pensi de vellesa a l'oficina local de la seguretat social. Donada la seva eminncia, molts creien que Montgomery era ric i que no necessitava els diners. De fet, sempre va ser un home d'ingressos modestos i li causava una gran angoixa que creguessin que cobrava diners dels contribuents que no necessitava.

Un altre cop fort va ser un robatori a casa seva. Tot i fer una aparici a la televisi implorant el retorn de les seves possessions, moltes d'elles noms de valor sentimental, els objectes mai no es van recuperar.

Montgomery mor al 1976 a casa seva a Alton, Hampshire, i va ser enterrat al cementiri de la Santa Creu, Binsted, desprs d'un funeral d'esta a la Capella de Sant Jordi de Windsor.

 Historial Militar i Condecoracions .

 Dates de promoci .
 Tinent de 2 - 19/09/1908;
 Tinent - 01/04/1910;
 Capit (en funcions) - 14/09/1914-13/10/1914;
 Capit - 14/10/1914;
 Major (en funcions) - 22/01/1917-15/07/1918, 12/04/1919-02/09/1919;
 Major - 25/07/1925;
 Tinent Coronel (en funcions) - 16/07/1918-11/04/1919, 04/09/1919-05/11/1919, 23/01/1926-31/12/1927 ;
 Tinent Coronel - 17/01/1931;
 Coronel - 29/06/1934, antiguitat 01/01/1931 (mitja paga 29/06/1937; paga sencera 05/08/1937);
 Brigadier - 05/08/1937-27/10/1938;
 Major General - 28/10/1938, antiguitat 21/05/1938;
 Tinent General (en funcions) - 22/07/1940-21/07/1941;
 Tinent General - 16/10/1942;
 General - 11/11/1942;
 Mariscal de Camp - 01/09/1944;

 Condecoracions .

 Cavaller del Molt Noble Orde de la Lligacama ;
 Gran Creu de Cavaller del Molt Honorable Orde del Bany  ;
 Orde del Servei Distingit;
 Estrella de 1914-15;
 Medalla Britnica de la Guerra 1914-20  ;
 Medalla de la Victria de 1914-1918 amb Menci als Despatxos ;
 Medalla del Servei General a l'Exrcit i la RAF  ;
 Estrella de 1939-45  ;
 Estrella d frica ;
 Estrella d'Itlia  ;
 Estrella de Frana i Alemanya ;
 Medalla de la Guerra 1939-1945 ;
 Medalla del Jubileu de Plata del Rei Jordi V 1935 ;
 Medalla de la Coronaci del Rei Jordi VI 1937;
 Medalla de la Coronaci de la Reina Elisabet II 1953;
 Reial Orde Noruec de Sant Olaf ;
 Gran Creu de Cavaller de l'Orde del Lle Neerlands (Pasos Baixos) ;
 Orde de la Victria (URSS) ;
 Orde de Suvrov de 1 Classe (URSS);
 Orde Virtuti Militari (Polnia) ;
 Orde de Leopold (Blgica) ;
 Orde del Mrit Militar d'Adolf de Nassau (Luxemburg) ;
 Orde de la Corona Real (Luxemburg) ;
 Orde del Lle Blanc (Txecoslovquia);
 Gran Creu de la Legi d'Honor (Frana) ;
 Medalla Militar (Frana);
 Creu de Guerra 1939-1945 (Frana) ;
 Comandant en Cap de la Legi del Mrit (EUA) ;
 Medalla de la Campanya Europea-Africana-Orient Mitj amb 5 estrelles (EUA) ;
 Medalla del Servei Distingit a l'Exrcit (EUA);
 Medalla del Mrit Militar (Luxemburg) ;
 Medalla del Servei a les Nacions Unides ;
 Creu de Guerra amb Palma (Blgica);






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92196" title="Trolltech" nonfiltered="1618" processed="1605" dbindex="36732">
Trolltech (tamb conegut com a Quasar Technologies) s una companyia d'Oslo, Noruega que desenvolupa programari. Proveeixen d'eines de desenvolupament, llibreries i servei de consultoria.

El seu producte ms important sn les Qt, l'eina de GUI fcil d'usar i multiplataforma. En addici a l'eina d'interfcies grfiques, les Qt tamb venen amb varis paquets com estructures i llibreries de xarxa.

Historia.
Qt va ser fundat per Eirik Chambe-Eng i Haavard Nord el 1994. Haavard i Eirik es van coneixer a l'Universitat de Cincies i Tecnologies de Noruega, a Trondheim on els dos es van graduar amb els masters d'enginyers informtics. Haavard tenia interess amb les interfcies de C++, i el seu desenvolupament va comenar el 1988 quan va ser contractat per una companyia sueca perqu dissenys i implements una eina de creaci d'interfcies mitjanant C++. Uns quants anys ms tard, a l'estiu del 1990, el Haavard i l'Eirik estaven treballant amb una aplicaci de C++ que pretenia ser una base de dades per imatges d'ultraso. El sistema havia de funcionar amb interfcie a Unix, Mac OS X i Windows.

Un dia d'estiu, els dos van sortir per veure la sortida del sol en un parc, el Haavard va dir, "Necessitem un sistema de visionat orientat a objectes". El resultat de la discussi va ser l'inici de tot el desenvolupament per crear l'eina d'interfcies multiplataforma orientada a objectes.

El 1991, el Haavard va comenar a escriure algunes classes que formarien part de les Qt, treballant amb l'Eirik amb el disseny. L'any que ve, a l'Eirik se li va acudir l'idea de "senyals i slots", un simple i poders paradigme del desenvolupament mitjanant interfcies. El Haavard va agafar l'idea i va produir l'implementaci.

El 1993, ja havien dissenyat el primer nucli grfic de les Qt i ja eren capaos d'implementar els primers widgets. Al final de l'any, el Haavard va suggerir d'iniciar un negoci junts per crear "El millor toolkit de creaci d'interfcies grfiques amb C++".

L'any 1994 van intentar entrar en un mercat establert, sense clients, amb un projecte sense acabar i sense diners. Per sort, les dones dels dos tenien feina i donaven suport als seus marits, durant dos anys l'Eirik i el Haavard pretenien acabar el producte per comenar a veure els beneficis.

Van escollir el prefix "Q" perqu quedava b a la font d'Emacs del Haavard. La "t" es va afegir perqu s l'inicial de "toolkit", inspirats amb Xt, el Toolkit de les X. La companyia es va incorporar el 4 de mar del 1994, originalment es deia "Quasar Technologies", desprs "Troll Tech"" i actualment "Trolltech". L'abril de 1995, grcies a un contacte que havien fet a travs d'un professor de l'universitat del Haavard, la companyia noruega Metis els va oferir un contracte per desenvolupar programari basat amb Qt. Durant aquest temps, Trolltech va contractar l'Arnt Gulbrandsen, el qual va idear i implementar un sistema de documentaci i va contribuir amb el codi de les Qt.

El 20 de maig de 1995, les Qt 0.90 es van pujar a sunsite.unc.edu. Sis dies desprs, el llenament es va anunciar a comp.os.linux.announce. Aquest va ser el primer llenament de les Qt pblic. Les Qt es podien usar per desenvolupar tan a Windows com a Unix, oferint la mateixa API a les dues plataformes. Les Qt estaven disponibles en dues llicncies des del primer dia: Una llicncia comercial que era necessaria per programar quelcom comercial i una lliure per desenvolupar programari lliure. El contracte de Metis va mantenir Trolltech actiu, tot i que durant deu mesos ning els va comprar cap llicncia comercial.

El mar de 1996, l' European Space Agency va ser el segon client de les Qt, la qual va comprar deu llicncies comercials. Amb aquesta fe, l'Eirik i el Haavard van contractar un altre desenvolupador. Les Qt 0.97 es van llenar el final de maig, el 24 de setembre de 1996 es va llenar la versi 1. Al final de l'any van llenar la versi 1.1; vuit clients, cada un a diferents estats, van comprar 18 llicncies entre tots. Aquest any tamb es va fundar el projecte KDE, liderat per Matthias Ettrich.

Les Qt 1.2 es van llenar l'abril de 1997. La decisi del Matthias Ettrich de fer KDE amb Qt va fer que les Qt focin l'estndard de facte per desenvolupar interfcies grfiques amb C++ per Linux.

Les Qt 1.3 es van llenar el setembre de 1997

El Matthias Ettrich es va unir a Trolltech el 1998, i un dels llenaments ms importants de les Qt 1, el 1.40, es va fer el setembre d'aquest any. Les Qt 2.0 es van llenar el juny de 1999. Les Qt 2 va tenir molts canvis a la seva arquitectura i van ser un producte ms fort i madur. Tamb van oferir suport per Unicode i quaranta classes noves. Les Qt 2 van tenir una llicncia lliure nove, la QPL, que complia la definici de Codi Obert. L'agost de 1999, les Qt van guanyar el reconeixament de LinuxWorld per ser la millor llibreria/eina. Durant aquest temps, es va fundar Trolltech Pty Ltd (Australia).

Trolltech va llenar les Qt/Embedded el 2000. Van ser dissenyades per funcionar amb aparells embedits de Linux i proveien el seu propi sistema de finestres per reemplaar el pesat X11. Les Qt/Embedded i les Qt/X11 van ser oferides amb llicncia GPL i comercial. Al final de l'any 2000, Trolltech va crear Trolltech Inc. (USA) i van llenar la primera versi de Qtopia, un entorn per aparells de m. Les Qt/Embedded van guanyar el reconeixament de LinuxWorld per "La millor soluci de sistemes embedits de Linux" els anys 2001 i 2002.

Les Qt 3.0 es van llenar el 2001. Actualment estan disponibles per Windows, Unix, Linux, Embedded Linux i Mac OS X. Les Qt 3.0 van oferir 42 classes noves i el codi va sobrepassar el mig mili de lnies. Les Qt 3.0 van guanyar el premi de "Jolt Productivity Award" el 2002.

Les ventes de Trolltech s'han doblat cada any des de l'aniversari de la companyia. Aix demostra la qualitat i la facilitat d's de les Qt. En menys d'una dcada les Qt han passat de ser un producte desconegut, noms conegut per un grup molt selecte de professionals, a tenir milers d'usuaris i desenes de milers de desenvolupadors de codi lliure arreu del mn.

Propietat.
Trolltech s pertany majoritariament a empleats (50.9%) i a la fundaci Trolltech ((4.48%). Altres inversors sn Index Ventures (22.3%), Teknoinvest (11.1%), Northzone Ventures (4.8%) i Orkla ASA (3.78%).

Enllaos externs.
Lloc web de Trolltech;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92202" title="Llicncia BSD" nonfiltered="1619" processed="1606" dbindex="36734">
La llicncia BSD s la llicncia de programari principalment pels sistemes BSD. Pertany al grup de llicncies de programari lliure.

Aquesta t menys restriccions comparada amb alters com la GPL, sent ms propera al domini pblic. La llicncia BSD, al contrari que la GPL permet l's del codi font en programari privatiu.

s molt similiar a la llicncia MIT.

La llicncia t la segent forma:

/*-
 * Copyright (c) <ao> 
 * All rights reserved.
 *
 * Redistribution and use in source and binary forms, with or without
 * modification, are permitted provided that the following conditions
 * are met:
 * 1. Redistributions of source code must retain the above copyright
 *    notice, this list of conditions and the following disclaimer.
 * 2. Redistributions in binary form must reproduce the above copyright
 *    notice, this list of conditions and the following disclaimer in the
 *    documentation and/or other materials provided with the distribution.
 * 3. Neither the name of copyright holders nor the names of its
 *    contributors may be used to endorse or promote products derived
 *    from this software without specific prior written permission.
 *
 * THIS SOFTWARE IS PROVIDED BY THE COPYRIGHT HOLDERS AND CONTRIBUTORS
 * ``AS IS AND ANY EXPRESS OR IMPLIED WARRANTIES, INCLUDING, BUT NOT LIMITED
 * TO, THE IMPLIED WARRANTIES OF MERCHANTABILITY AND FITNESS FOR A PARTICULAR
 * PURPOSE ARE DISCLAIMED.  IN NO EVENT SHALL COPYRIGHT HOLDERS OR CONTRIBUTORS
 * BE LIABLE FOR ANY DIRECT, INDIRECT, INCIDENTAL, SPECIAL, EXEMPLARY, OR
 * CONSEQUENTIAL DAMAGES (INCLUDING, BUT NOT LIMITED TO, PROCUREMENT OF
 * SUBSTITUTE GOODS OR SERVICES; LOSS OF USE, DATA, OR PROFITS; OR BUSINESS
 * INTERRUPTION) HOWEVER CAUSED AND ON ANY THEORY OF LIABILITY, WHETHER IN
 * CONTRACT, STRICT LIABILITY, OR TORT (INCLUDING NEGLIGENCE OR OTHERWISE)
 * ARISING IN ANY WAY OUT OF THE USE OF THIS SOFTWARE, EVEN IF ADVISED OF THE
 * POSSIBILITY OF SUCH DAMAGE.
 */

Les versions ms antigues de la llicncia tenien una quarta clusula, anomenada la clusula de la publicitat. El 1999 aquesta clusula es va eleminar amb efecte retroactiu de les distribucions BSD de l'Universitat de California, Berkeley.

Alguns projectes inclueixen aquesta clusula, que apareix com la clusula 3 de la llicncia original (l'ltima clusula passaria a ser la quarta).

 * 3. All advertising materials mentioning features or use of this software
 *    must display the following acknowledgement:
 *        This product includes software developed by 
 *        and contributors.

L'autor, sota aquesta llicncia, mant la protecci de copyright nicament per la renuncia de la garantia i per necessitar l'atribuci de l'autoria en treballs derivats, per permet la lliure redistribuci i modificaci.

Es pot argumentar que aquesta llicncia assegura el veritable programari lliure, en el sentit que l'usuari t llibertat illimitada, i que pot fins i tot redistribuirlo com a privatiu. Altres opinions diuen que aquesta llicncia no contribueix al desenvolupament de ms programari lliure.

Vegeu tamb.
 Programari lliure;
 BSD;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92207" title="Villa de lvarez" nonfiltered="1620" processed="1607" dbindex="36735">

Villa de lvarez s una ciutat de situda al costat de la ciutat de Colima en l'estat homnim. Actualment ambdues ciutats resten unides i per a un nou vingut resulta difcil saber en quina de les dues ciutats et troves. El municipi t 65000 habitants aproximadament. 

A la vila s'hi pot destacar:
"El Agua Fra": un manantial d'aigua transparent a temperatura ambient rodejat de una vegetaci frondosa. Hi ha taules per a fer un "pic-nic". Es troba a 17 km de la ciutat.
"La Piedra de Juluapan": la llegenda diu que el Rei Colimn va sser enterrat amb els seus tresors en aquell punt. resta a 5 km de la Vila.
"La Campana": zona arqueolgica de l'ocupaci prehispnica que data del 1500 aC.
 
Enllaos externs.
 Web de la Vila ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92212" title="Behbeit el-Hagar" nonfiltered="1621" processed="1608" dbindex="36736">
Behbeit el-Hagar s una petita ciutat d'Egipte a pocs quilmetres al sud de Samannud (Sebenitos) a la part central del delta del Nil on es troben les restes d'un temple de l'antic Egipte, conegut a l'poca clssica com Iseum, probablement vinculat al temple de Sebenitos, seu de la Dinastia XXX, i a la capital regional Busiris (nomo XXII, Theb-ka).

El seu nom egipci fou Per-Hebit (El domini de les deesses de la festa); Hebit es creu que es referia a un festival dedicat a la deessa Isis i als ritus funeraris associats.

El lloc cobreix una superfcie de ms de set hectrees i queden restes dels murs del recinte per dues parts (nord i sud). El temple, del perode Sata, fou construt o parcialment reconstrut per Nectabeu I Kheperkare (s'ha trobat el seu nom a una inscripci a una esttua de Harsieis, visir de Nectabeu II) i Nectabeu II Senedjemibre, que va construir la capella d'Osiris-Hemag i probablement tamb un dromos alineat amb esfinxs al centre de l'entrada principal. El temple fou desprs reformat per Ptolomeu II Filadelf, i a la faana una inscripci defineix a Isis com "Isis la gran, la mare divina"; el santuari d'Isis fou la part ms gran del temple; el santuari era rodejat de capelles al nord, est i sud; altres capelles es creu que eren dedicades a Osiris. Ptolomeu III Evergetes probablement va construir l'entrada principal i s'ha trobar uns cartutxos amb dedicatria del rei i de la seva germana i esposa Berenice II; l'entrada era dedicada pel rei a Osiris-Andjety i per la reina a Isis.

No se sap la causa de la seva destrucci que va esdevenir en temps de Diocleci. S'ha suggerit un terratrmol. Moltes de les pedres foren reutilitzades, incloent un bloc per un temple d'Isis i Serapis a Roma al segle I.

Explorada per alguns viatgers al segle XVIII, i copiades les inscripcions al segle XIX, i al segle XX per Montet, Naville i d'altres. El 1991, la francesa Christine Favard-Meeks, va publicar la reconstrucci del temple basada en els blocs conservats.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92215" title="Vim" nonfiltered="1622" processed="1609" dbindex="36737">

Vim (de l'angls Vi IMproved) s una versi millorada de l'editor de text vi, present en tots els sistemes UNIX. Braam Moolenaar va presentar la primera versi el 1991, i des d'aleshores ha experimentat moltes millores. La principal caracterstica de Vim i Vi consisteix en que tenen diferents modes entre els que s'alterna per realitzar certes operacions, el que els diferncia de la majoria d'editors que noms tenen un mode en el que s'introdueixen les ordres mitjanant combinacions de tecles o interfcies grfiques.

 Vi IMproved .
Vim, com el seu antecessor vi, s'usa des d'una terminal en mode text. Es controla per complet mitjanant el teclat. Aix s en part a causa que el Vi va ser desenvolupat a mitjans de la dcada del 1970, quan els terminals es comunicaven amb un ordinador principal (hsot) mitjanant una connexi srie, que no era molt rpida. Les limitacions dels terminals de l'poca van donar lloc al concepte de varis modes, idea que ha resultat molt til des d'aleshores. Vim s gaireb 100 % compatible amb vi, tot i que t moltes millores i fins i tot compta amb versions amb interfcies grfiques i mens que es poden usar mitjanant el ratol (gvim o kvim), aix com una versi simplificada, evim que es comporta com un editor sense diversos modes.

Hi ha versions de Vim per molts sistemes operatius i es pot trobar a gaireb tots els sistemes GNU/Linux, on en moltes ocasions es pot executar a travs de l'ordre vi, que crida el Vim a travs d'un enlla simblic o un alies. Quan s'inicia Vim, ho fa en mode comanda, i mostra la ':version' per pantalla.

 Evoluci de Vim .
Quan Bram Moolenar va comprar un ordinador Amiga a finals de la dcada del 1980, volia seguir usant l'editor de Unix al que ja s'havia acostumat, per els clons de vi disponibles per Amiga no li agradaven. Aix que el 1988 va partir del clon de vi Stevie 1.0 com a base per comenar a desenvolupar Vim. En un principi el va anomenar vi IMitation (imitaci de vi), perqu en un principi la seva idea era emular les funcionalitats que vi tenia a Unix al seu nou sistema. El 1991 va aparixer la versi 1.14 a "Fred Fish disk #591", una collecci de programari lliure per Amiga. La versi 1.22 va ser la primera que va aparixer amb versions per Unix i MS-DOS. Per aquells temps l'acrnim que li donava nom ja havia canviat a Vi IMproved.

Els dos anys segents Vim va tenir grans millores. Va donar un pas importants al incorporar finestres a la versi 3.0 (1994). amb vi es poden tenir varis fitxers oberts en la mateixa sessi, per noms se'n pot veure un a la vegada; les finestres de Vim permeten veure'ls simultniament. Des de la versi 4.0 (1996) hi ha una interfcie grfica disponible que va comenar a desenvolupar Robert Webb. Des de la versi 5.0 (1998) Vim t ressaltat de sintaxis.

Funcionalitats.
 Corrector ortogrfic integrat;
 Autocompleci de text;
 Agrupaci de fitxer en pestanyes;
 Finestres mltiples, que divideixen l'rea d'edici horitzontal o verticalment;
 Ressaltat de sintaxis independentment del llenguatge de programaci o del les etiquetes usades;
 Ordres de desfer i refer;
 Comprensi de ms de 200 sintaxis diferents;
 Llenguatge de scripting per programar extensions;
 Completat d'ordres, paraules i noms de fitxers;
 Compressi i descompressi de fitxers, que possibilita editar fitxers comprimits;
 Reconeixement de formats de fitxer i conversi entre els mateixos;
 Historial de comandes executades;
 Gravaci i reproducci de macros;
 Guardat de configuraci entre sessions;
 Plegat automtic i manual de codi;
 Interfcie grfica opcional;
 Altament configurable i personalitzable;
 Gaireb 100% compatible amb vi, per sense els seus defectes;

 Ajuda de Vim .
Vim disposa d'una excellent documentaci, d'acord amb l'eslgan Una caracterstica no documentada s una caracterstica intil. La documentaci, en mode text, s molt amplia i llegible. L'usuari hi accedeix mitjanant una cerca a la descripci de varies funcionalitats que poden solucionar el seu problema. A travs del ressaltat de la sintaxis prpia de l'ajuda de Vim es ressalten les paraules clau. Mitjanant combinacions de tecles executades quan el cursor est sobre una paraula es pot navegar per l'ajuda, tornant enrere en cas de necessitat. En la versi grfica tamb es pot usar el ratol per fer aix.
La comanda :helpgrep s important, ja que permet a l'usuari cercar una paraula als texts d'ajuda, sense que sigui necessari que sigui una paraula clau. Completen l'ajuda en una versi HTML disponible a Internet i una llarga llista de preguntes freqents (FAQ).

 Assistncia per programadors .
Vim s un editor fet per programadors i per a programadors. Per facilitar la programaci, Vim disposa d'un mode "editar, compilar, corregir". De la mateixa forma que els entorns de desenvolupament integrats, per editar el codi font a ms pot cridar un compilador extern, i interpretar els resultats. Si hi ha errors de compilaci, aquests es mostren en una finestra. Els missatges d'error dirigeixen l'usuari a la zona on s'han trobat per aix corregir-los.
Aleshores torna a comenar el cicle "editar, compilar, corregir" i, si s necessari, corregir nous errors. El treball del programador tamb es veu facilitat pel ressaltat de sintaxis i la funcionalitat de plegar el codi font (veure ':help quickfix').

 Comparaci de fitxers .
Comparar dues versions d'un fitxer s una tasca molt freqent per alguns usuaris. Vim ofereix una soluci simple, les dues versions diferents del fitxer es mostren en dues finestres contigues en les que es ressalten les diferncies. D'aquesta manera es poden veure colorejades les diferncies intercalades entre les versions. Per exemple, les eliminacions apareixen en vermell i les noves insercions en violeta.

 El llenguatge interpretat de Vim .
Vim disposa d'un llenguatge interpretat, o de scripting, per programar noves funcionalitats, mitjanant el qual es poden automatitzar operacions particulars massa complexes per fer amb una macro. Els scripts es poden llegir i interpretar mitjanant el :source. 

Modes.
Vim s un editor modal, el que significa que es pot treballar en diferents modes per realitzar una feina determinada. Per veure el mode en que es troba Vim s'ha de tenir activada l'opci showmode. A continuaci es descriuen els sis modes de Vim. Els tres primers sn els modes del vi original. Els cinc modes addicionals no s'han d'entendre per separat, sin en combinaci amb el mode base. Vegeu tamb l'ajuda de vim al respecte: ':help vim-modes'.

Mode comandes.
Vim comena amb mode comanda, tamb conegut com a mode normal. D'aquesta manera es poden usar combinacions de tecles, per, per exemple, copiar lnies i treballar en el format del text. Aquest s el mode central, des del que es canvia a altres modes. Si no se sap que s'est fent, prement dues vegades la tecla Esc sempre es pot tornar al mode normal. Si ja s'estava en mode normal i tant la configuraci de Vim com la del terminal ho permeten, Vim emet un xiulet.

Mode inserci.
En mode inserci, quan es premen les tecles s'edita el text com en altres editors. Es pot canviar del mode comandes al mode inserci prement la tecla i. Hi ha moltes ordres per passar al mode inserci, que varien substancialment, doncs permeten per exemple editar al final de la lnia, en un punt concret del text, editar esborrant una paraula, entre moltes altres. Un usuari expert pot treure un gran profit de l'existncia d'aquesta varietat d'ordres.

En mode inserci totes les tecles tenen una altra funci a ms de inserir les lletres, que s'activen prement simultniament les tecles control o majscules. La tecla Esc s molt important en mode inserci, ja que permet canviar d'inserci a comandes.

Mode lnies de comandes.
A aquest mode s'accedeix prement la tecla dos punts :. Desprs es poden introduir comandes complexes, com per exemple cercar i reemplaar amb expressions regulars. Prement la tecla Esc es pot tornar al mode comandes. Les cerques es poden realitzar amb el comande / (cap endavant) i ? (cap enrere). Tamb es poden filtrar lnies mitjanant !.

 Mode visual .
Aquest mode s una millora respecte al vi. Mitjanant unes combinacions de tecles en combinaci amb les tecles de moviment del cursor, es pot marca una rea de text, ja sigui un grup de lnies o un bloc. Una vegada es t el text marcat sempre es poden usar comandes del mode comandes per manipular-lo. Les operacions que es poden realitzar amb aquest mode sn ms simples que les del mode comandes.

 Modo selecci .
Aquest mode comena com el mode visual, doncs s'ha de seleccionar un bloc de text. Desprs de la selecci, es pot canviar al mode selecci mitjanant Control-G. Una vegada en el mode, si es prem una tecla imprimible, el text seleccionat es borra, s'acaba el mode selecci i apareix el smbol corresponent a la tecla premuda. La selecci es pot estendre prement majscules i les tecles de fletxes. el comportament habitual en els programes de Microsoft Windows. Aquest mode es pot finalitzar prement la tecla Esc.

 Mode Ex .
Aquest mode s'assembla al mode lnia de comandes, amb la diferncia que desprs de l'execuci d'una comanda no es torna al mode comandes. S'hi entra prement Q i s'acaba amb vi. D'aquest mode Vim imita l'editor UNIX ex, que manipulava el text lnia a lnia degut a les limitacions de l'poca, en lloc d'editar tota la pgina.

Millores sobre vi.
Vim s ms til que el seu antecessor Vi per varies extensions, per exemple:

Dgrafs.
til per fer carcters del catal, si el teclat o la configuraci del mateix no ho permeten (hi ha altres maneres d'aconseguir-ho). Pressionant Control-K i desprs una seqncia de dos tecles d'acord amb el carcter, p.ex. 'a imprimeix , n? imprimeix , u: imprimeix , !I imprimeix , ?I imprimeix . Es poden veure altres carcters amb la comanda :digraphs.

Ressaltat de sintaxi .
Permet veure amb quins colors es ressalta la sintaxi d'alguns tipus de fitxers (s'activa amb :syntax enable.)

Sagnat automtic.
Permet sagnar automticament diferents tipus de fitxer com XML, C, LaTeX, XSLT. S'activa amb :filetype indent on i es desactiva amb :filetype indent off.

Fitxers de configuraci.
Cada usuari pot tenir les seves prpies configuracions al fitxer ~/.vimrc, que consta de lnies amb comandes o comentaris. Els comandes no poden comenar amb ':' i els comentaris es colloquen en lnies completes o al final d'una lnia que comena amb cometes.

Llicncia.
Vim (versi 6.1 i posterior) s programari lliure. Abans el seu autor no tenia gaires diners per desenvolupar per el va contractar Google, i va demanar a la gent que li feia donacions a ell que les fes a una ONG que dna suport a l'infncia d'Uganda, una regi molt afectada pel SIDA, ja que ara ja t diners amb el sou que li paga Google.

Enllaos externs.
 Lloc web de Vim ;
 Manual de Vim ;
 PMF de Vim ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92216" title="KWrite" nonfiltered="1623" processed="1610" dbindex="36738">
KWrite s un editor de text lliure per KDE que s part del paquet kdebase. Recentment s'ha distribuit amb Kate i per aix el seu codi font es troba al directori kate/.

Caracterstiques.
 Exportaci a HTML;
 Bloqueig del mode selecci;
 Seguiment de codi;
 Marcadors o punts;
 Ressaltat de sintaxis;
 Possibilitat d'escollir la codificaci (no la detecta automticament, sino que sempre usa la predefinida del sistema al obrir el fitxer, independentment de la seva codificaci);
 Mode de selecci de fi de lnia segons (Unix, Windows, Macintosh);
 Autocompletat de paraules;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92217" title="Beatrice Portinari" nonfiltered="1624" processed="1611" dbindex="36739">


Beatrice Portinari, anomenada tamb Bice, (1266 - 8 de juny de 1290), s, segons alguns crtics literaris, la figura histrica rere el personatge dantesc de Beatrice.

Va ser la dona que va estimar Dante Alighieri i la musa que el va inspirar. Tamb s'explica que el poeta noms la va veure una vegada i ni tan sols li va parlar. Una altra versi s que la va inventar per complet.

Pel que afirmen alguns historiadors, Beatrice podria ser la filla de Folco Portinari da Portico di Romagna, que, en mudar-se a Florncia, va viure en una casa propera a la de Dante i va tenir sis filles (una d'elles casada amb un tal Simone de Bardi). La famlia Portinari era molt rica i important i Folco va tenir el mrit de fundar el que avui roman l'hospital principal del centre de la capital toscana, l'Ospedale di Santa Maria Nuova.

Els espais i els temps de la vida d'aquesta jove corresponen amb el que Dante n'escriu a la Vida nova: per tant, es considera que va nixer el 1266 i que Dante la va veure per primera vegada quan ella tenia 8 anys i ell n'havia fet 9. Desprs de casar-se amb el banquer Simone dei Bardi el 1287, se suposa tamb que va morir el 1290, amb noms vint-i-quatre anys. El sepulcre es troba a la petita esglsia de Santa Margherita dei Cerchi, prop de l'edifici que avui dia acull el museu Casa di Dante.

En morir Beatrice, Dante, desesperat, va estudiar filosofia i va trobar refugi en la lectura dels textos llatins, escrits per homes que, com ell, havien perdut una persona estimada. La fi de la crisi del poeta coincideix amb la composici de la Vida nova.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92225" title="Bilbeis" nonfiltered="1625" processed="1612" dbindex="36740">
Bilbeis (o Bilbays) s una antiga ciutat al sud-est del delta del Nil a Egipte. Fou sempre una fortalesa. El nom deriva del copte Phelbes. Els rabs l'anomenaren tamb Bilbis.

Ocupada pels musulmans, hi van construir una mesquita el 640 que es va renovar sota el mameluc Baibars el 1503 (mesquita de l'emir Al-Geish). El 1163 el visir fatimita Shawar es va fer amb el poder; al cap de nou mesos fou enderrocat pel seu lloctinent Dirgham; Amauri I de Jerusalem va atacar Bilbeis i la va assetjar, per l'estiu els egipcis van obrir els dics del Nil i va perdre part de l'exrcit havent de retirar-se humiliat.

Amb el consentiment de Nur al-Din, Shirkuh, l'oncle de Salad, va dirigir una expedici a Egipte i el 24 d'abril de 1164 va ocupar Bilbeis, arribant a El Caire l'1 de maig, on va enderrocar a Dirgham i va restaurar a Shawar que fou confirmat pel califa, per una vegada en el poder va rebutjar obeir a Nur al-Din i va intentar forar el retorn de Shirkuh cap a Sria. Com que no ho va aconseguir, va demanar l'ajut d'Amauri de Jerusalem. Shirkuh es va fer fort a Bilbeis. Com a maniobra de distracci va organitzar un atac d'emirs al altra flanc, a Harim, prop d'Antioquia on l' 11 d'agost deu mil francs van morir a una batalla. Un comproms entre Amauri i Shirkuh concertat a Bilbeis va establir que els dos exrcits es retirarien; per el pacte de Shawar amb Amauri va incitar a Nur al-Din a autoritzar una nova expedici de Shirkuh que va arribar a Egipte el gener del 1167; la batalla contra Shawar es va lliurar prop de les pirmides, a Al-Babein, el 18 de mar i la victria fou per Shirkuh; Amauri, que combatia al costat de Shawar, va poder arribar a El Caire i reunir-se amb els gros de les seves forces mentre Shirkuh va entrar a Alexandria. Poc desprs un acord va establir que Amauri i Shirkuh es retirarien d'Egipte. Shawar havia de pagar cent mil dinars cada any a Amauri, per aquest tribut, exagerat, va provocar la revolta del camperols el 1168. Amauri va assetjar Bilbeis, i va entrar a la ciutat el dia de tots sants (1 de novembre) i va fer una matana indiscriminada dels seus habitants musulmans; aix els va fer perdre el suport dels coptes, que fins llavors els havien donat suport. Al mateix temps Shawar va fer cremar els barris vells de El Caire; el incendi va durar 58 dies; fou llavors el mateix califa qui va demanar ajut a Nur al-Din contra el seu visir. El gener de 1169 Shirkuh i el seu nebot Salad van entrar a El Caire i Salad va executar a Shawar.

El 1798 la ciutat fou fortificada per ordre de Napole.

Fou la capital tradicional de la provncia de Sharkiyya fins al segle XIX quan fou substituida per Zakazik.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92229" title="Sanford B. Dole" nonfiltered="1626" processed="1613" dbindex="36741">

Sanford Ballard Dole (Honolulu 1844 - 1926) fou un poltic i jurista de Hawaii, en l'poca de la monarquia, del protectorat, de la repblica i del territori.


Primers anys.
Dole va nixer el 23 d'abril de 1844 a Honolulu, fill d'una famlia de missioners protestants blancs originria de Nova Anglaterra (EUA). El seu cos, James Dole, era un magnat de la pinya americana que posteriorment establ tamb la seva residncia a l'arxiplag. Els Dole eren part d'una comunitat d'immigrants benestants que van adquirir una presncia dominant a la poltica local. Com a advocat i amic del rei David Kalakaua i de la reina Lili'uokalani, Doloe promogu per l'occidentalitzaci de la cultura i la societat hawaiianes. Abans d'acceptar, a desgrat, el crrec de president del Govern Provisional, Dole fou un dels tres jutges del Tribunal Suprem del regne de Hawaii.

Constituci Bayonet.
Dole particip a la revoluci de 1887, en qu els comerciants immigrats i els plantadors de sucre foraren l'adopci de la Constituci Bayonet, escrita pel ministre de l'Interior Lorrin A. Thurston. La constituci neg als habitants d'origen asitic el dret de vot i impos requisits econmics als hawaiians nadius per a poder votar. Aix comport, de fet, un augment del poder dels habitants d'origen europeu; i feu disminuir el poder del rei en favor del Consell Privat, el gabinet reial. Posteriorment, Kalakaua nomen Dole jutge del Tribunal Suprem.

Fi de la monarquia.
L'informe Blount del 17 de juliol de 1893 sostenia que el Comit de Seguretat, una associaci d'empresaris nordamericans, terratinents i comerciants, van conspirar amb l'ambaixador dels EUA, John L. Stevens per tal que el Cos de Marines dels Estats Units s'establs a l'arxiplag, cosa que provoc la caiguda de la reina Lili'uokalani i la constituci del Govern Provisional de Hawaii, compost amb membres del Comit de Seguretat. L'informe Morgan, del 26 de febrer de 1894, encarregat pel president nord-americ Grover Cleveland, conclogu que la insurgncia era d'origen local, causada per l'historial de corrupci de la monarquia, i que les tropes nordamericanes noms van servir per a protegir les propietats i els ciutadans dels EUA, sense haver-se implicat en la caiguda de la monarquia hawaiiana .

Tanmateix, la monarquia s'acab el gener de 1893, i el Govern Provisional fou reconegut per totes les nacions amb llaos diplomtics amb Hawaii com a govern legtim de les illes noms 48 hores desprs del cop d'estat. Desprs d'un intent frustrat de rebelli armada anys ms tard, la reina abdic oficialment el 1896 .

Amb l'elecci de Cleveland com a president dels EUA, les nsies d'annexi del Govern Provisional es vegueren frustrades per un temps. De fet, Cleveland intent reestablir la monarquia a Hawaii, segons la investigaci de James Henderson Blount. El 16 de novembre de 1893, Albert Willis present a la reina deposada un pla que garantia l'amnistia per als revolucionaris a canvi de la seva reinstauraci, cosa que en un primer moment rebutj, ja que volia la pena capital per als implicats en el cop d'estat. El 13 de desembre de 1893, la reina canvi d'opini respecte de l'ajusticiament de Dole i de Thurston, per en aquell moment Cleveland ja havia elevat la qesti al Congrs, que elabor l'informe Morgan . El 23 de desembre de 1893, sense haver-se assabentat que la qesti es tractava al Congrs, Willis present al Govern Provisional l'oferta de Cleveland de restaurar la monarquia, que fou rebutjada. L'any segent, el Govern Provisional convoc una convenci constitutiva i el 4 de juliol de 1984 es cre la repblica de Hawaii.

President de la repblica.
Lorrin A. Thurston rebutj la presidncia, i Dole fou escollit per a dirigir el nou govern, que noms dur de 1894 fins al 1900. Dole, mentrestant, encoman a Thurston que forms un grup de pressi (lobby) a Washington per aconseguir l'annexi de Hawaii.

El govern de Dole va impedir diversos intents de reestablir la monarquia, essent-ne el ms important la rebelli armada en qu participi Robert William Wilcox. A Wilcox i als altres conspiradors, per, se'ls redu la pena desprs que fossin condemnats a mort. Dole tingu xit com a diplomtic, i cada naci que reconeixia el regne de Hawaii reconegu la repblica de Hawaii.

Governador i jutge.

El president nord-americ William McKinley nomen Dole primer governador de Hawaii desprs que s'aconsegus l'annexi de Hawaii als EUA. Dole assum el crrec el 1900, per dimit el 1903 per assumir el nomenament com a jutge d'un tribunal de districte dels EUA. El 1915 es retir i va morir el 9 de juny de 1926 desprs de diverses apoplexies. Les seves cendres sn al cementiri de l'esglsia de Kawaiahao. Tamb dna nom a l'escola Dole Middle School, situada a la vall de Kalihi, a l'illa de O'ahu, des de 1956.

Cites.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92230" title="Sals" nonfiltered="1627" processed="1614" dbindex="36742">



Sals de Pallars, municipi catal;
Quint Sals, cavaller rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92233" title="Campanya del nord d'frica" nonfiltered="1628" processed="1615" dbindex="36743">


Durant la Segona Guerra Mundial, la Campanya del Nord d'frica, tamb coneguda com la Guerra del Desert, que tingu lloc al desert del nord d'frica entre el 10 de juny de 1940 i fins al 16 de maig de 1943. Va incloure campanyes a Lbia i Egipte (Campanya del Desert Occidental), Marroc i Algria (l'Operaci Torxa) i Tunsia (Campanya de Tunsia).

La campanya va enfrontar els Aliats i a les Potncies de l'Eix. L'esfor de guerra aliat va ser dominat sobretot per la Commonwealth britnica i pels exiliats de l'Europa ocupada, fins a l'entrada en la guerra dels Estats Units al desembre de 1941, entrada que es faria efectiva al nord d'frica l'11 de maig de 1943.

La lluita s'inici amb la captura de Fort Capuzzo (Lbia) per les forces britniques als italians al juny de 1940. Els italians van respondre amb una ofensiva, a la que la segu una contraofensiva de la Commonwealth. Davant les grans prdues que patien els italians, Alemanya envi a l'Afrika Korps, comandat pel general Erwin Rommel. Desprs d'una srie de batalles de tiba i arronsa pel control de Lbia i Egipte, les forces britniques, comandades pel General Bernard Montgomery van fer retrocedir a l'Eix fins a Tunsia. Desprs dels desembarcaments a l'frica nord-occidental de l'Operaci Torxa a finals de 1942 sota el comandament del General americ Dwight Eisenhower, i desprs de diverses batalles contra les forces de la Frana de Vichy (que posteriorment s'uniria als Aliats), les forces de la Commonwealth i les americanes van realitzar un moviment de pina contra les forces de l'Eix al nord de Tunsia, fent que es rendssin.

Al fer que l'Eix hagus de lluitar en un segon front al Nord d'frica, els Aliats occidentals van poder alleugerir d'alguna manera a la Uni Sovitica en la seva lluita contra els alemanys. La informaci subministrada per l'operaci de desxifrat Ultra va ser una gran contribuci a l'xit aliat al nord d'frica.

Durant la Segona Guerra Mundial, la campanya del Nord d'frica, tamb coneguda com la guerra del desert, es va desenvolupar entre el 13 de setembre de 1940 fins el 13 de maig de 1943. Els Estats Units van comenar la tramesa de materials el 11 de maig de 1942. Fent lluitar les tropes de l'eix en en front afric, els aliats occidentals van donar al a la Uni Sovitica que lluitava en el front oriental.

1940: Invasi i retirada italiana d'Egipte.

El 13 de setembre de 1940, forces italianes van envair Egipte des de les seves bases a Lbia. En aquella poca, Egipte era colnia britnica i Lbia colnia italiana. Els italians van ocupar una petita regi a l'oest del pas i van establir posicions defensives a Sidi Barrani. El 9 de desembre, els britnics van contraatacar llanant l'Operaci Compass que va fer retrocedir als italians fins a El Agheila (Lbia). Durant l'operaci, es van capturar un gran nombre de presoners italians.

1941: L'Afrika Korps conquereix Lbia.
 Ms informaci als articles Setge de Tobruk, Operaci Crusader.;
La derrota de l'exrcit itali va forar Hitler a enviar reforos al nord d'frica per tal d'evitar un collapse total dels italians. Durant el mes de febrer de 1941, les primeres unitats del que ms endavant seria conegut com Afrika Korps, sota el comandament del general Erwin Rommel, van arribar a Lbia. Inicialment, Rommel noms tenia ordres de mantenir la posici contra possibles atacs aliats, per veient que trobava poca resistncia va comenar una ofensiva improvisada que va fer retirar als britnics fins a la frontera amb Egipte. Desprs de diversos contraatacs fallits, el 18 de novembre de 1941 els britnics van llanar l'Operaci Crusader que va resultar ser tot un xit i, abans d'acabar l'any, es va recapturar tot el territori perdut durant la primavera passada fins a El Agheila.

1942: Gazala i El Alamein.
 Ms informaci als articles Batalla de Gazala, Batalla de Bir Hakeim, Primera Batalla d'El Alamein, Batalla de Alam Halfa, Segona Batalla d'El Alamein.;

Desprs d'haver-se hagut de retirar com a conseqncia de l'Operaci Crusader, semblava que l'Afrika Korps havia quedat definitivament derrotat, per els conflictes que estaven tenint lloc al Prxim Orient havien obligat als britnics a retirar tropes del nord d'frica, mentrestant, les forces de l'Eix havien rebut nous subministres des de Trpoli. Rommel es va adonar de seguida del canvi de situaci i el 21 de gener de 1942 va llanar la seva segona ofensiva. Els alemanys van fer retrocedir als aliats fins a Gazala, on l'avan va ser temporalment aturat, per desprs de la Batalla de Gazala, que els alemanys van guanyar, van continuar avanant cap a Egipte, atravessant la frontera fins a ser aturats, definitivament, a la Batalla d'Alam Halfa (1 - 27 de juliol). A pesar d'haver pogut parar l'avan alemany, els aliats es van veure a prop del desastre i van comenar a enviar tropes, tancs i tota mena de subministres. Tamb es va designar un nou comandant del 8 exrcit britnic, el general Bernard Montgomery. L'Operaci Torxa significa la conquesta d'Algria i Marroc. Arribat l'octubre, la superioritat numrica aliada ja era aixafant. Entre el 23 d'octubre i el 4 de novembre de 1942 va tenir lloc la Batalla d'El Alamein que va tenir com a resultat una completa i decisiva victria aliada. El poc que quedava de lAfrika Korps va haver de fugir cap a Lbia, perseguit de prop pels aliats.

1943: Retirada de l'Eix del Nord d'frica.

 Ms informaci als articles Operaci Torxa, Campanya de Tunsia, Batalla del Pas de Kasserine.;


A principis de 1943, de forma un tant inesperada, quan els alemanys van atacar les encara inexpertes forces americanes que s'havien endinsat a Tunsia, van aconseguir algunes petites victries que els van encoratjar a realitzar atacs ms importants com el de la Batalla del Pas de Kasserine (19 - 25 de febrer de 1943). Per finalment, la superioritat numrica, de recursos i de subministres dels aliats es va acabar imposant i, el 13 de maig de 1943, les ltimes forces de l'Eix a Tunsia (250.000 soldats alemanys e italians) van acabar rendint-se als aliats. Aix van acabar gaireb 3 anys de guerra a l'frica.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92235" title="Daisendorf" nonfiltered="1629" processed="1616" dbindex="36744">

Daisendorf s un poble d'Alemanya que pertany a l'estat de Baden-Wurtemberg, districte de Bodensee.
Est situat al sud del pas a la riba del llac Constana i a prop de les fronteres amb Sussa i ustria.

Daisendorf es mencionat per primera vegada al segle VIII. 

La proximitat dels Alps sussos i del llac Constana fan de  Daisendorf una popular destinaci turstica.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92238" title="JClic" nonfiltered="1630" processed="1617" dbindex="36745">

El JClic s la nova versi del programari lliure educatiu Clic, creat per Francesc Busquets i distribut sota la llicncia GPL.

El JClic est programat en Java i permet crear i executar activitats educatives, aix com paquets que permeten relacionar-les entre s.

Mduls.
El JClic est format per tres mduls:
JClic.
s el programa principal que permet executar els paquets d'activitats o les activitats independents creades amb el JClic author. A ms, permet convertit paquets d'activitats en format del Clic 3.0 al nou format.

JClic author.
Aquest programa serveix per crear les activitats. Disposa d'una interfcie intutiva i fcil d'utilitzar que proporciona tots els recursos necessaris per la creaci de les activitats.

JClic reports.
Registra els informes dels usuaris que executen les activitats amb el JClic de manera local o per xarxa. Aquest mdul s especialment til si es tracta d'un centre educatiu on hi ha molts alumnes que realitzen les activitats.

Tipus d'activitats.
Amb el JClic, es poden crear, entre altres, activitats dels tipus segents:

Activitats d'Associaci complexa.
En aquest tipus d'activitat es presenten tamb dos conjunts d'informaci, per aquests poden tenir un nombre diferent d'elements i entre ells es poden donar diversos tipus de relaci: un a un, diversos a un, elements sense assignar...

Activitats d'Associaci simple.
Es presenten dos conjunts d'informaci que tenen el mateix nombre d'elements. A cada element del conjunt origen correspon un i noms un element del conjunt imatge.

Jocs de memria.
Cada una de les peces que formen l'objecte apareix amagat dues vegades dins de la finestra de joc. En cada tirada es destapen un parell de peces, que es tornen a amagar si no sn idntiques. L'objectiu s destapar totes les parelles.

Activitats d'exploraci.
Es mostra una informaci inicial i en fer clic damunt seu es mostra, per a cada element, una determinada pea d'informaci.

Activitats d'identificaci.
Es presenta noms un conjunt d'informaci i cal fer clic damunt aquells elements que acompleixin una determinada condici.

Pantalles d'informaci.
Es mostra un conjunt d'informaci i, opcionalment, s'ofereix la possibilitat d'activar el contingut multimdia que porti cada element.

Puzzles dobles.
Es mostren dos plafons. En un hi ha la informaci desordenada i l'altre est buit. Cal reconstruir l'objecte en el plaf buit portant-hi les peces una per una.

Puzzles d'intercanvi.
En un nic plaf es barreja la informaci. En cada tirada es commuten les posicions de dues peces, fins a ordenar l'objecte.

Puzzles de forat.
En un nic plaf es fa desaparixer una pea i es barregen les restants. En cada tirada es pot desplaar una de les peces venes al forat, fins tenir-les totes en l'ordre original.

Activitats de completar text.
En un text es fan desaparixer determinades parts (lletres, paraules, signes de puntuaci, frases) i l'usuari ha de completar-lo.

Activitats d'omplir forats.
En un text se seleccionen determinades paraules, lletres i frases que s'amaguen o es camuflen i l'usuari ha de completar. La resoluci de cadascun dels elements amagats es pot plantejar de maneres diferents: escrivint en un espai buit, corregint una expressi que cont errades o seleccionant en una llista de diverses respostes possibles.

Activitats d'identificaci d'elements.
L'usuari ha d'assenyalar amb un clic de ratol determinades paraules, lletres, xifres, smbols o signes de puntuaci.

Activitats d'ordenar elements.
En el moment de dissenyar l'activitat se seleccionen en el text algunes paraules o pargrafs que es barrejaran entre si. L'usuari ha de tornar a posar-ho en ordre.

Activitats de resposta escrita.
Es mostra un conjunt d'informaci i, per a cadascun dels seus elements, cal escriure el text corresponent.

Mots encreuats.
Cal anar omplint el tauler de paraules a partir de les seves definicions. Les definicions poden ser textuals, grfiques o sonores. El programa mostra automticament les definicions de les dues paraules que es creuen en la posici on es trobi el cursor en cada moment.

Sopes de lletres.
Cal trobar les paraules amagades en una graella de lletres. Les caselles neutres de la graella (aquelles que no pertanyen a cap paraula) s'omplen amb carcters seleccionats a l'atzar en cada jugada.

Enllaos externs.
 ZonaClic amb informaci sobre el programa i enllaos per baixar-vos-el.
 Jclic a Ubuntu Guia d'installaci de JClic a Ubuntu;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92241" title="Secure Shell" nonfiltered="1631" processed="1618" dbindex="36746">

SSH (Secure SHell) s el nom d'un protocol i del programa que l'implementa, i serveix per accedir a mquines remotes a traves de la xarxa. Permet gestionar per complet l'ordinador mitjanant l'interpret de comandes, i tamb pot redirigir el trfic del servidor X per executar programes grfics si tenim un servidor X funcionant.

A ms de la connexi amb altres mquines, SSH ens permet copiar dades de forma segura (tant fitxers sol com simular sessions FTP xifrades), gestionar claus RSA per no escriure claus al connectar a les mquines i passar les dades de qualsevol altre aplicaci per un canal segur de SSH.

Seguretat.
SSH treballa de forma similar al telnet. La diferncia principal s que SSH usa tcniques de xifrat que fan que l'informaci viatgi per la xarxa de manera illegible i que cap persona pugui descobrir l'usuari i la contrasenya de la connexi ni el que s'escriu durant la sessi; tot i que es possible atacar aquest tipus de sistema mitjanant atacs REPLAY i manipular d'aquesta manera l'informaci entre els destins.

Histria.
Al principi noms hi havien els r-commands, que eren els basats amb el programa rlogin, el qual funciona d'una forma similar al telnet.

La primera versi del protocol i el programa eren lliures i els va crear un suec anomenat Tatu Ylnen, per la seva llicncia va anar canviant i va aparixer la companyia `SSH Communications Security', que ho oferia gratutament per l's domstic i acadmic, per exigia el pagament a altres empreses. L'any 1997 (dos anys desprs de la primera versi) es va propusar com a borrador a l' IETF.

A principis de 1999 es va comenar a escriure una versi que es convertiria en l'implementaci lliure per escelncia, la d'OpenBSD, anomenada OpenSSH.

Programari.
Una de les utilitats ms comuns per fer servir comunicaci mitjanant SSH des de Windows s PuTTY. Linux i Unix ja incorporen clients SSH de forma gaireb nativa.

Vegeu tamb.
 SSH Communications Security;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92244" title="Braubach" nonfiltered="1632" processed="1619" dbindex="36747">

Braubach s un  municipi d'Alemanya que pertany a l'estat de Rennia-Palatinat, districte de Rhein-Lahn. Est situat a la riba dreta del Rin, uns 10 km al sud-oest de Coblena.

Braubach conserva nombroses mostres d'arquitctura medieval.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92247" title="Procle" nonfiltered="1633" processed="1620" dbindex="36748">


Procle (Proclus, ) (Constantinoble 412 dC - Atenes 485 dC), anomenat tamb el successor o diadochos (en grec  Prklos ho Didokhos, en llat Proclus Lycaeus), fou un filsof neoplatnic, contemporani de Plutarc. Fou el 
cap de l'escola platnica d'Atenes, i un dels darrers representants de la filosofia grega i, alhora, del neoplatonisme.

Biografia.
Procle va nixer en una famlia important de magistrats juristes. Va estudiar retrica, filosofia i matemtiques a Alexandria, per tal de ser jurista, i va exercir durant un temps a Constantinoble. No obstant aix, va preferir la filosofia, aix que torn a Alexandria per estudiar les obres d'Aristtil. Insatisfet amb el nivell d'estudis filosfics d'Alexandria, marx a Atenes l'any 431 per estudiar a l'Acadmia que havia fundat Plat 800 anys enrere. Va succeir Plutarc com a cap de l'Acadmia. Va morir als 73 anys.

Va ser, tant en la seva filosofia escrita com en la vida prctica, un home devot, entregat en cos i nima a ideals religiosos. Celebrava cada mes les cerimnies de la Gran Mare, era atent als dies nefastos de la religi egpcia, que admirava, i feia desdejuni el darrer dia de cada mes, entre d'altres prctiques religioses.

Va morir el 17 d'abril de 485 aC (data determinada per un eclipsi que va tenir lloc el 13 de gener del 484 aC)

Doctrina filosfica.

La seva filosofia cont elements teolgics i filosfics no presents en Plot (el ms important filsof de l'escola neoplatnica). La seva obra consisteix generalment en resums, summes i comentaris; s a dir, l'estil d'escriure era extremadament ordenat, detallat i sistemtic. En tot cas, actualment gran part de les seves obres sn, en l'estat actual de conservaci, escrits 
inacabats, resums incomplets.

D'entre les seves obres, destaquen els comentaris a Plat, i el comentari al llibre primer dels Elements de geometria, d'Euclides, tot i que la seva obra ms rellevant, per l'impacte que tindria en la histria de la filosofia, s els Elements de Teologia. L'obra consta de 211 proposicions, cadascuna d'elles seguida d'una demostraci, que s'inicien amb l'existncia de l'Un i acabant amb el descens de les nimes individuals cap al mn material.

Un mtode habitual en la seva filosofia s la utilitzaci del mtode euclidi i de la reducci a l'absurd. Concretament, Procle utilitza la reducci a l'absurd per tal de negar certes tesis, i, a partir d'aquesta negaci, afirmar la validesa de les contrries; per exemple, per a demostrar la transcendncia de l'sser, anterior a les coses materials. "Doncs, per a que una cosa sigui bona i bella, cal que existeixi, abans que aquesta cosa, la idea de la bondat i la bellesa", diu en els seus escrits.

Una diferncia entre Plot i Procle s la necessitat de la pregria. Plot nega que la pregria sigui imprescindible, i afirma que l'nima pot arribar a la salvaci per s sola, sense necessitar l'ajut de Du; i Procle afirma, tant l'existncia inequvoca de Du, com l'absoluta necessitat de la pregria, i de l'ajut de la divinitat, per a la salvaci. A ms, Procle afirma (com ho faran molts segles desprs Calv i Luter) que Du no est obligat a salvar a tothom, i que aquest pot, pel motiu que desitgi, escollir no salvar a una determinada persona. Per aix, el savi de Constantinoble afirma la importncia de mantenir la pregria, tot i que aquesta no asseguri del tot la salvaci.

Hom pot llegir, en la filosofia de Procle, el seu "himne a Du", en el que descriu a la divinitat com a una "entitat trascendent a tot, indescriptible en paraules". Aquest himne s un exemple de la seva personalitat com a escriptor de la majoria de les seves obres.

Influncia.

Procle ha tingut una influncia significativa en la filosofia occidental. Un versi comentada de la seva obra Elements de teologia va circular en el mn rab sota el nom de Liber de causis, d'autor desconegut. Es va creure durant segles que l'obra era en realitat un comentari a la Metafsica d'Aristtil, per Toms d'Aquino va desvetllar el seu veritable origen.

L'obra de E.R. Dodd's Elements of Theology, del 1933, va revifar l'inters per l'obra de Procle en l'poca moderna.

 Llista d'obres .
1.	;
2.	, Institutio Theologica;
3.	Comentari sobre el primer Alcibades de Plat;
4.	Comentari sobre el Timeu de Plat;
5.	Notes sobre el  de Plat;
6.	Comentari sobre el Parmnides de Plat;
7.	Comentari sobre el Cratylus de Plat, ;
8.	Parfrasis de passatges de   de Ptolemeu;
9.	, una mena de compendi dels cinc darrers llibres del tractat   d'Aristtil;
10.	;
11.	;
12.	Comentari sobre el primer llibre d'Euclidi ;
13.	Comentari sobre   d' Hesode ( );
14.	 ;
15.	 ;
16.	De Providentia et Fato;
17.	Decemii Dubitationes circa Providentiam ();
18.	De Malorum Subsistentia ();
19.	Un tractat astrolgic sobre efectes dels eclipsis;
20.	Tracta de poesia ;
21.	Cinc himnes;
22.	Scholia sobre Homer;

Obres perdudes: 

1. Commentari del Philebus de Plat ;
2. Comentari del  Phaedrus de Plat ;
3. Defensa del Timeu de Plat contra el  d' Aristtil;
4. , contra Domnine;
5. Comentari sobre el Theaetetus de Plat;
6. ,  comentari sobre les lleis de Plat;
7. Notes sobre el   de Plotinus;
8. , sobre la mare dels deus;
9. ;
10. ;
11. Comentari sobre Homer;
12. ;
13. ;
14. Sobre  , i ;
15.  ;
16. , sobre disciplina tergica;
17. Diversos himnes i epigrames.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92250" title="Pirmide de Khefren" nonfiltered="1634" processed="1621" dbindex="36749">


La pirmide de Khefren s la segona gran pirmide de la zona de Giza (Gizeh). Fou construda pel fara Khefren. A la mort de Kheops, el fara de la gran pirmide, el seu fill i successor, Djedefre, va establir la necrpolis a Abu Rawash, a uns 8 km ms al nord, per el seu germ Khefren va retornar a Giza. La seva pirmide segueix una lnia diagonal perfecta amb la del seu pare, de la que se situa al nord-est. A primera vista la pirmide sembla la ms gran que la de Kheops (ja que est construda en un lloc ms aixecat) per tot i que el vrtex conserva el recobriment calcari, s tres metres ms petita (236 metres, per 239 la de Kheops)

A l'est de la pirmide hi ha el temple de la Vall amb un llac artificial connectat amb el temple funerari. El sistema de capelles emprat per Snofru a Dashur es va convertir en un temple petit amb Kheops per amb Khefren va esdevenir una gran construcci que desprs fou tradicionalment incorporada a les pirmides. Al sud hi ha una petita pirmide subsidiria per no correspon a la reina. Segurament l'esfinx, al nord de la calada del temple de la vall, tenia una part rellevant en el culte funerari del rei.

El 1817 l'egiptleg  Giovanni Caviglia no va poder entrar a la pirmide per el 1818 ho va aconseguir l'egiptleg Giovanni Belzoni, que va descobrir l'entrada superior i va investigar les parts subterrnies. El 1837 fou estudiada per Perring. Mariette va fer les excavacions a la zona el 1853. Petrie hi va treballar tamb. La primera excavaci sistemtica moderna no es va fer fins el 1909-1910 pels alemanys Ernst von Sieglin i Uvo Holscher. Els anys trenta hi va treballar Hassan i ms tard Lehner i Zahi Hawass.

El temple de la vall s un dels ms ben conservats de l'antic imperi. Netejat el 1869 de l'arena que el cobria, va servir de lloc de cerimnia per l'obertura del canal de Suez. L'rea fou netejada altre cop per Zahi Hawass el 1995, el que va permetre concretar ms la seva estructura. Les calades connectaven dues entrades separades amb el canal del Nil; cada entrada tenia una esfinx; l'entrada del nord era dedicada a la deessa Bastet i la del sud al deu Hathor. El temple era d'estructura quadrada i servia com entrada al conjunt del complex funerari. El temple tenia 24 esttues del fara una d'elles ms gran i feta de diorita i alabastre.

La gran calada era probablement coberta de pedra i a l'exterior de granit probablement decorat. La calada arribava al temple mortuori prop del final de la part sud de la seva faana.

El temple mortuori no tocava a la pirmide de la que era separada per un mur. Era rectangular i amb paret de pedra fina; l'interior era de granit; tenia cinc capelles amb esttues, magatzems i una sala d'ofrenes. Una antecambra era adornada per una parella de pilars de granit rosa. Unes altres cambres sn considerades un avantemple i la resta com a zona de culte. A la sala que seguia a l'antecambra hi havia 12 pilars; seguia desprs el pati que segurament tenia un altar al mig. Una porta al oest comunicava amb cinc capelles que originalment van contenir esttues del fara; un corredor portava a la sala d'ofrenes al sud-oest; unes escales al nord-est portaven a una terrassa i un altre corredor al recinte de la pirmide.

Tots els edificis foren saquejats antigament per es van trobar restes de cinc barques fora del temple mortuori, dues al nord del temple i tres al sud.

La pirmide era rodejada per un mur de pedra darrera el qual hi havia el pati de separaci de 10 metres pels quatre costats de la pirmide; era tot empedrat. La pedra de la pirmide fou obtinguda de les canteres properes de les que encara es poden trobar restes una mica al nord de la pirmide. Les juntes entre pedres no sn tant precises com les de Kheops (on sn de menys de 5 mm), per es va utilitzar morter. Els nivells baixos foren recoberts de granit rosa i els superior de pedra fina de Turah, cada vegada ms prim tal com ascendia.

La pirmide t dues entrades subterrnies: una d'elles a uns 30 metres al nord, sota el nivell del terra s coneguda com l'"entrada inferior" i porta a una cambra on segurament era el material d'enterrament; desprs ascendeix cap a un corredor que comparteix amb l' "entrada superior". Aquesta entrada s tamb al nord a uns 12 metres sota el nivell del terra. La cambra d'enterrament s rectangular orientada d'est a oest. Prop del sarcfag hi havia un lloc on probablement es deixava la barca sagrat. La mmia del fara no es va trobar

A ms d'una pirmide subsidiria, probablement vinculada al culte funerari del fara, Petrie va descobrir desprs del 1880, fora del mur exterior, una estructura amb algunes habitacions (111) que va suposar que eren les cases dels treballadors. Aquest lloc podia allotjar com a mxim a cinc mil treballadors; Lehner i Hawas suposen que ms aviat es tractaria de magatzems o tendes pel complex de la pirmide. Tamb es van trobar nombroses conxes de molluscs, el que fa suposar que la zona antigament no era desrtica, sin una sabana.

La pirmide ja havia patit saquejos i destruccions al temps de la dinastia XIX. Ramss II va utilitzar pedres de la pirmide per un temple a Helipolis. Es creu que tamb es van usar pedres de la pirmide entre 1356 i 1362 per la construcci de la mesquita d'Al-Hassan. L'historiador rab Ibn Abd as-Salaam diu que la pirmide fou oberta el 1372 i probablement llavors es van tancar alguns tnels.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92251" title="COBOL" nonfiltered="1635" processed="1622" dbindex="36750">
COBOL (acrnim de COmmon Business -Oriented Language, Llenguatge Com Orientat a Negocis) s un llenguatge de programaci que va ser creat l'any 1960 amb l'objectiu que es pogus usar a qualsevol ordinador, ja que durant els anys 1960 hi havien molts models d'ordinador incompatibles entre s, i que estigus orientat als negocis, s a dir, a l'anomenada informtica de gesti. A ms, hi havia la intenci d'orientar-lo principalment al negoci i a l's en sistemes de gesti empresarials; per tal d'aconseguir aquest requisit, havia de ser fora simple, de manera que tcnics sense grans coneixements poguessin crear aplicacions. Aquesta simplificaci es va aconseguir mitjanant una sintaxi semblant a la de l'angls, evitant smbols propis de la programaci.


Histria.
En la creaci d'aquest llenguatge i va participar la comissi CODASYL, composta per fabricants d'ordinadors, usuaris i el Departament de Defensa dels Estats Units el maig de 1959. La definici del llenguatge es va completar en menys de sis mesos, i va ser aprovada per la comissi el gener de 1960. El llenguatge COBOL va ser dissenyat inspirant-se amb el llenguatge FLOW-MATIC de Grace Hopper i el IBM COMTRANT de Bob Bemer, ja que ambds formaven part de la comissi.

Grcies a l'ajuda dels usuaris COBOL va evolucionar rpidament i va ser revisat de 1961 a 1965 per afegir-li noves funcionalitats. El 1968 va sortir la primera versi ANSI del llenguatge, sent revisada posteriorment el 1974 (COBOL ANS-74), 1985 (COBOL ANS-85), i el 2002 (COBOL ANS-2002). Actualment s'est preparant una altra revisi que s'espera tenir acabada l'any 2008.

Caracterstiques.
COBOL va ser dotat per disseny d'unes excellents capacitats d'autodocumentaci, una bona gesti de fitxers i una excellent gesti dels tipus de dades per l'poca, a travs de la coneguda sentncia PICTURE per la definici de camps estructurats. Per evitar errors d'arrodoniment en els clculs que es produeixen en convertir els nmeros a binari i que sn inacceptables comercialment, COBOL pot usar i usa per defecte nmeros de base deu. Per facilitar la creaci de programes en COBOL, la sintxi del mateix va ser creada de forma que sembls l'idioma angls, evitant l's de smbols que es van imposar a llenguatges de programaci posteriors.

Tot i aix, a comenaments dels vuitanta es va anar quedant antiquat respecte els nous paradigmes de programaci i als llenguatges que els implementaven. A la revisi de 1985 es va solucionar, incorporant a COBOL variables locals, recursivitat, reserva de memria dinmica i programaci estructurada.

A la revisi del 2002 se li va afegir orientaci a objectes, tot i que des de la revisi del 1974 es podia crear un entorn de treball semblant a l'orientaci a objectes, i un mtode de generaci de pantalles grfiques estandarditzat.

Abans de la inclusi de noves caracterstiques a l'estndard oficial, molts fabricants de compiladors les afegien de forma no estndard. En l'actualitat aquest procs s'est veient amb l'integraci de COBOL amb Internet. Hi ha diversos compiladors que permeten usar COBOL com a llenguatge de scripting i de servei web. Tamb existeixen compiladors que permeten generar codi de COBOL per la plataforma .NET i EJB.

 Programa Hola mn .

       IDENTIFICATION DIVISION.
       Program-Id. Hola-Mn.
       
       ENVIRONMENT DIVISION.
       
       DATA DIVISION.
       
       PROCEDURE DIVISION.
       Main.
           DISPLAY "Hola Mn!".
           
           STOP RUN.


 s .
A pesar que molta gent creu que el COBOL est en dess, la realitat s que tots els sistemes que necessiten gran capacitat de procs batch, tan els bancs com les grans empreses de mainframes, usen COBOL. Aix permet garantir la compatibilitat dels sistemes ms antics amb els ms moderns, aix com tenir la seguretat que el llenguatge est perfectament provat i per tant s estable. Segons un informe de Gartner Group del 2005, el 75% de les dades generades per negocis sn processades amb programes creats mitjanant COBOL, i un altre informe del 1997 s'estima que del 80% dels 300.000 milions de lnies de codi existents estan creades amb COBOL, escrivint-se 5.000 milions de lnies noves de COBOL cada any. Amb tot aix, actualment la programaci amb COBOL s un dels negocis ms rendibles del mn de l'informtica.

Enllaos externs.
 Artcle de la revista PC-WORLD sobre COBOL ;
 COBOL en castell ;
 COBOL Standards ;
 COBOL User Groups (COBUG) ;
 OpenCobol: Compilador COBOL-2002 multiplataforma de codi obert ;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92252" title="British Broadcasting Corporation" nonfiltered="1636" processed="1623" dbindex="36751">

La British Broadcasting Corporation (Corporaci Britnica de Difusi), ms coneguda com a BBC, s la primera empresa de televisi i rdio del Regne Unit. A ms, s la ms gran de transmissi de notcies d'arreu del mn. Produeix serveis de programes i informaci, transmetent a la televisi, a la rdio i a Internet; sent una de les cadenes de notcies ms respectades del mn. s independent de controls comercials i poltics operant sota un estatut real que li garantitza l'independncia. T una plantilla de 25.500 empleats i un pressupost anual de 4 bilions de .

 Histria .
Va ser fundada el 18 d'octubre de 1922. Inicialment estava dedicada nicament a serveis de rdio, fins que el 2 de novembre de 1936 va comenar a transmetre programes de televisi de forma regular. La BBC va comenar les seves transmissions fora del Regne Unit el desembre de 1932, amb l'objectiu d'unir a les persones de parla anglesa que vivien al que aleshores era l'Imperi Britnic. El rei Jordi V va transmetre el primer missatge nadalenc per rdio en el que es va dirigir als homes i dones que estan tant allats per la neu i pels deserts, que noms poden agafar les veus per l'aire.

La companyia, amb John Reith com a director general, va pasar a anomenar-se British Broadcasting Corporation el 1927 quan va ser concedida una carta real i va deixar de ser privada. Va comenar a emetre televisi de forma experimental el 1932, convertint-se en un servei regular (conegut com el servei de la televisi de BBC) el 1936. La difusi de la televisi es va suspendre des dede l'1 de setembre de 1939 al 7 de juny de 1946, durant la Segona Guerra Mundial.


 Competncia .
La competncia va aparixer per primera vegada el 1955 amb el canal ITV. La BBC va introduir un segon canal de televisi, el BBC 2, el 1964, retitulant l'existent canal BBC 1. BBC 2 va usar la difusi en color a partir de l'1 de juliol de 1967.

Des de la desregulaci del mercat britnic de la televisi i la rdio als anys 80, la BBC ha fet front a la creixent competici del sector comercial, especialment a la televisi via satllit, la televisi per cable i serveis digitals de televisi.

 Finanament .
El principal mitj per finanar la BBC s un cnon anomenat llicncia de televisi. Aquesta llicncia s necessria per usar un receptor de televisi de difusi al Regne Unit. El cost d'una llicncia de televisi est fixat pel govern i es fa cumplir a travs del dret penal. O dit d'una altra manera: el finanament de la BBC prov de l'impost que tothom qui t un televisor ha de pagar i que t un valor d'11 lliures al mes, uns 16 euros.

Una llicncia similar va ser utilitzada per les rdios, per es va eliminar el 1971. Aquestes llicncies van ser publicades originalment per l'Oficina General de Correus (GPO), que aleshores era la reguladora de les comunicacions pbliques del Regne Unit.

 Enllaos externs .
 British Broadcasting Corporation ;
 Llistat de canals de la BBC ;






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92259" title="Osaka" nonfiltered="1637" processed="1624" dbindex="36752">

La ciutat d'Osaka (   , ) s la tercera ciutat ms gran del Jap amb una poblaci de 2,7 milions d'habitants. Malgrat que durant horaris feiners, la poblaci noms s superada al pas per Tquio. Es troba ubicada a l'illa principal d'Honshu (  , Honsh ), a la desembocadura del Riu Yodo a la Badia d'Osaka. La ciutat s un dels ports i centres industrials ms importants del Jap, tant com la capital de la Prefectura d'Osaka (   ,  saka-fu). Forma part de la regi de Kansai i s el nucli de l'rea metropolitana d'Osaka-Kobe-Kioto que t una poblaci de 17.510.000 habitants.

Histria.

La ciutat d'Osaka fou originalment anomenada com Naniwa (  ), i apareix en documents histrics japonesos. L'emperador Kotoku va fer de l'rea la seva capital, i la anomen Naniwa-no-miya (Palau de Naniwa). La durada d'aquesta capital fou des del 652 fins el 655.

Histricament Naniwa ha estat un punt terminal de la via martima des de l'oest, Ky sh , Korea i la Xina i una connexi fluvial entre la provncia de Yamato a l'est (actual Prefectura de Nara) i la provncia Yamashiro al nord-oest (actual Prefectura de Kioto). Tanmateix, els sediments que han portat el riu s'han tornat un problema que va superar les possibilitats tcniques de manteniment porturies del Jap del segle IX, i per tant Naniwa fou perdent importncia.

El 1496, la secta budista Jodo Shinshu va construir la seva caserna general a l'altament fortificat Temple Ishiyama Honganyi, a l'Ishiyama. El 1576, Oda Nobunaga lloc del temple durant quatre anys, fins la rendici dels monjos el 1580. El temple fou destrut i Toyotomi Hideyoshi utilitz el lloc per la construcci del seu propi castell, el Castell d' Osaka, del qual Hideyoshi s considerat el fundador de l'actual Osaka. La prosperitat de la ciutat s'increment durant l'Era Edo, perode en el qual Osaka funcionava com el centre econmic del Jap.

Durant el medievo, Osaka es deia Ozaka (  ,  zaka) fins el perode premodern. Durant el comenament de l'Era Meiji, el govern reanomen la ciutat com Osaka (  ,  saka), nom que conserva a l'actualitat. Osaka va continuar el seu desenvolupament per fou gradualment superat com a centre de poder econmic i poltic amb la designaci de Tquio com la capital de la naci japonesa, principalment des del segle XX.

Demografia.
La poblaci aproximada de l'any 2003 s de 2.624.129 habitants, amb una densitat de poblaci de 11.857,79 persones per quilmetre quadrat. L'rea total s de 221,30 Km/sup2.

La gent d'Osaka parla un dialecte del japons anomenat dialecte de Kansai (   ,  saka-ben), que es caracteritza entre d'altres coses per l'entonaci diferent i l's de l'inflecci verbal hen (  ) o hin (  ) en comptes del nai (  ) estndard per la conjugaci negativa de verbs.   

Al voltant de 118.000 estrangers resideixen a la ciutat, essent la comunitat coreana amb 96.000 habitants la ms gran. La comunitat coreana est principalment concentrada a Ikuno-ku (   ) on es troba el barri core de Tsuruhashi.

Economia.
Al perode Edo Osaka ha estat el centre del comer japons. A l'actualitat, moltes companyies importants han mogut les seves oficines principals a Tquio, sobretot a finals de la dcada de 1990, per diverses companyies segueixen operant des d'Osaka.

Vies de comunicaci.
L'Aeroport Internacional de Kansai s el principal aeroport, s una illa artificial rectangular construda a la badia d'Osaka, i s utilitzat per Osaka i les ciutats del voltant de Nara, Kobe i Kioto entre d'altres. Kansai (  ) s el terme geogrfic per l'rea occidental de Honshu. L'aeroport est connectat per serveis d'autobs i tren cap al centre de la ciutat, aix com als suburbis ms importants. L'anterior Aeroport Internacional d'Osaka a Itami continua funcionant per vols domstics.

A ms d'una xarxa de metro, hi ha xarxes de trens tant de lnies de l'empresa Japan Railways, com per les d'altres empreses privades connectant els suburbis de la ciutat i a Osaka amb les seves ciutats venes.

Turisme.
Osaka es troba dividida en seccions Nord ( , kita) i Sud ( , minami). L'rea comercial del districte d'Umeda (  ) es troba ubicat al nord, mentre que l'rea de lleure dels voltants del Pont Dotonbori (    , d tonboribashi) an Namba, al sud de la ciutat. El sud tamb allotja els centres comercials de Shinsaibashi i Tenjinbashi. Els centres financers i jurdics es troben ubicats entre el nord i el sud, principalment a Yodoyabashi i Honmachi.   

Osaka s fams pels seus bunraku (teatre de titelles tradicional), i teatre kabuki, i pel manzai, una forma contempornia de dilegs cmics.

Dins de les atraccions turstiques principals, es troben: 


 El Castell d'Osaka (   ,  saka-j ), considerat l'atracci turstica ms visitada de tot el Jap, tant entre turistes locals com estrangers.
 L'Aquari d'Osaka (    Kaiy kan), un aquari situat a la badia d'Osaka, que cont 35.000 animals aqutics a 14 tancs, dels quals el ms gran del mn, amb 5.400 tones d'aigua i diverses espcies incloent-hi el taur balena. ;
 El districte Shinsekai (   ) i la Torre d'Osaka (   , Ts tenkaku)  ;
 Nombrosos parcs de temtics i de lleure, incloent-hi l'Universal Studios Japan, i Expoland.
 El Museu de la Ciutat d'Osaka   ;
 El Museu municipal de cermiques orientals   ;
 El Parc Sumiyoshi;

Barris.  

Osaka t 24 barris o chiku (  , chiku, literalment secci, o sector). Els noms dels barris sn seguits pel sufix ku ( ).
   
 Abeno-ku, (    );
 Asahi-ku, (  )  ;
 Chuo-ku, (   , ch  -ku);
 Fukushima-ku, (   );
 Higashinari-ku, (   );
 Higashisumiyoshi-ku, (    )  ;
 Higashiyodogawa-ku, (    );
 Hirano-ku, (   );
 Ikuno-ku, (   );
 Joto-ku, (   , j t -ku);
 Kita-ku, (  );
 Konohana-ku, (   );
 Minato-ku, (  );
 Miyakojima-ku, (   );
 Naniwa-ku, (   );
 Nishi-ku, (  );
 Nishinari-ku, (   );
 Nishiyodogawa-ku, (    );
 Suminoe-ku, (    );
 Sumiyoshi-ku, (   );
 Taisho-ku, (   , taish -ku);
 Tennoji-ku, (    , ten'n ji-ku);
 Tsurumi-ku, (   ) ;
 Yodogawa-ku, (   );

 Ciutats agermanades .
Osaka est agermanada amb vuit ciutats i mant relacions comercials importants amb altres ciutats..

Ciutats agermanades:
  Shanghai, Xina;
   Sant Petersburg, Rssia;
  San Francisco, Estats Units;
  So Paulo, Brasil;
  Chicago, Estats Units;
  Melbourne, Austrlia;
   Mil, Itlia;
   Hamburg, Alemanya;
Ciutats amigues:
  Buenos Aires, Argentina;
   Budapest, Hongria;

Osaka a la ficci.
Mitsune Kono de l'anime Love Hina s oriunda d'Osaka.
En la versi 2005 de La guerra dels mons, Ogilvy fa esment a Ray Ferrier com algunes persones a Osaka aconseguiren combatre els invasors.
Osaka s el sobrenom d'una distreta estudiant de secundria oriunda d'aquesta ciutat, del qual el nom real s Ayumu Kasuga, en el manga i a l'anime Azumanga Daioh.

Enllaos externs.

 Hanami Web - Osaka ;
Presentaci d'Osaka per part de l'Exposici Aichi, Jap 2005 ;
Plana oficial de la ciutat d'Osaka ;
 ;





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92260" title="Art trobat" nonfiltered="1638" processed="1625" dbindex="36753">
L expressi Art trobat -equivalent a l expressi francesa objet trouv, objecte trobat- descriu l'art creat a partir de l's no disfressat, per sovint modificat, d'objectes que normalment no es consideren artstics i tenen una funci mundana i utilitria. Les obres d'aquest tipus s'anomenen ready-made quan l'artista no ha fet prcticament cap modificaci en l'objecte trobat. Marcel Duchamp va ser el pioner de l'art trobat a principis del segle XX.

L'artista descontextualitza l objecte trobat i el situa en un nou espai on adquireix un nou significat quan l introdueix en una galeria o museu. L objecte mund es converteix en un objecte sagrat. La idea de dignificar objectes corrents, d'aquesta manera, era originalment un desafiament impactant, era un qestionament al consens ferm, a la distinci acceptada entre qu era considerat art per oposic a all que no ho era. Encara que avui dia es tracta d'una prctica establerta en el mn de l'art, continua despertant hostilitat entre els mitjans de comunicaci i l opini pblica.

L' Art trobat ho s a partir d objectes que poden ser naturals o manufacturats, exposats tal com sn o lleugerament modificats. El fet de ser designats amb un ttol i exposats en un mbit artstic s la primordial modificaci.


Histria. 
El 1915, Marcel Duchamp utilitza el terme anglosax ready-made, ja finalitzat, per referir-se al seu Art trobat.
 
El 1912, Duchamp se sent rebutjat del grup cubista pel mal acolliment que t la pintura Nu descendant un escalier, n 2. Aquesta s exposada al pblic per primer cop a la Galeria Dalmau de Barcelona. Duchamp construeix el seu primer ready-made, titulat Roue de bicyclette el 1913, acoblant un tamboret a una roda de bicicleta. D aquesta manera, el tamboret i la roda perden la funcionalitat per la qual van ser construts. 
Fountain, un orinal que ell va signar amb el pseudnim "R. Mutt", revoluciona el mn de l'art el 1917. Egouttoir o Herisson, prestatge per a assecar ampolles signat per Duchamp, es considera que s el primer ready-made "pur". 

Els dadaistes s apropien rpidament d aquesta nova possibilitat conceptual. L art trobat esdev per artistes com Francis Picabia i Man Ray un element indispensable del seu llenguatge artstic.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92267" title="Busiris" nonfiltered="1639" processed="1626" dbindex="36754">

Busiris fou una ciutat del delta del Nil al Baix Egipte, al sud de Sais.

Busiris es el nom grec, transcripci del nom egipci Per Usiri, que vol dir "La llar d'Osiris". Altres tres ciutats anomenades Abusir o Busiris van existir al l'Antic Egipte: una a l'oest d'Alexandria coneguda com Taposiris Magna, una a la regi de Faium entre l'oasi i Afroditpolis, i una a la regi de Saqqara (Abusir al-Melek). 

El seu nom inicial fou Djedu, "la vila de Djed" , i existia des del temps predinstic, en que fou la capital del Regne oriental del Delta mentre Behdet era la capital del Regne occidental. D'acord a la mitologia egpcia Djed i Behdet foren unides per Osiris vers el 3700 aC. El du adorat a la ciutat era Heqaandjet (Andjety, tamb  esmentat com Anedjti o Anezti) du de la  resurrecci dels homes al altra mon, per alguns erudits suposen que Andjety fou en realitat un rei local. Durant la dinastia XI Andjety es va assimilar a Osiris, du de la fertilitat i de l'xit, i aquesta uni fou afortunada perqu Osiris va esdevenir un dels principals dus egipcis. La ciutat va canviar el seu nom Djedu per Per Usir (Per-Wsjr-Neb-Djedu, es a dir "La casa d'Osiris el senyor de Djedu) i va esdevenir el principal centre de culte d'Osiris al Baix Egipte (Abidos ho era al Alt Egipte). Es feia un festival anyal dedicat al du.

Fou capital del noms IX del Baix Egipte (Anedjty) i tenia un temple funerari d'Osiris (doncs aquest du suposadament era enterrat a la ciutat) i un temple dedicat a Isis. Va arribar a la seva mxima importncia durant l'poca ptolemaica quan es va dir Busiris, transcripci grega del nom egipci. El seu nom copte era Pousiris.

Plini esmenta l'Isidis oppidium prop de la ciutat. 

En poca cristiana fou seu metropolitana de la provncia d' Aegyptus secunda i el seu bisbe Hermon va assistir al concili de Nicea el 325; en aquest temps el bisbe ho era tamb de Kynos (Kynos Inferior). Al concili d'Efes el 449, el bisbe Atanasi va defensar a Dioscoros, per es va penedir a Calcednia. Al segle VII encara es esmentada com a seu d'un bisbe grec per era governada per un bisbe fidel al patriarca jacobita; el 742 el bisbe Jacob va participar a l'elecci del patriarca Miguel I; a Jacob el va succeir Petros; ms tard s'esmenta al bisbe Sever (finals del segle X i principis del XI) i Mohna (al segle XIII). 

Les runes del temple s'han trobat una mica al nord, a Behbeit el-Hagar.

En rab el nom de la ciutat va derivar en Abusir i avui s una petita ciutat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92268" title="Taposiris Magna" nonfiltered="1640" processed="1627" dbindex="36755">
Taposiris Magna fou una antiga ciutat d'Egipte a la riba nord-oest del llac Mariut a poc mes de 40 km al oest d'Alexandria. El seu nom modern es Abusir.

Va rebre suposadament una part del cos del deu Osiris quant fou desmembrat pel seu germ Set, part que fou enterrada a la ciutat.

El principal monument es un temple de l'poca ptolemaica. A la ciutat es va construir una replica del fams far d'Alexandria en temps de Ptolomeu II Filadelf. Fou capital de la provncia de Lbia Inferior al segle III.

Les seves runes, que cobreixen mes d'un km2 no han estat excavades. Recentment un equip arqueolgic hongars dirigit per Gyozo Vaut ha trobat importants restes bizantines.

A un km cap el est hi havia la ciutat que els grecs van anomenar Plinthine i que de fet va substituir a Taposiris a l'poca imperial; a Plinthine s'ha trobat un cementiri d'uns 700 m2 amb al menys 78 tombes incloent un hipogeu monumental descobert el 2004, datat entre el segle IV i el I aC. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92273" title="Frederic de Dinamarca" nonfiltered="1641" processed="1628" dbindex="36756">


Frederic de Dinamarca, prncep hereu de Dinamarca (Copenhaguen 1968). Prncep hereu al tro de Dinamarca des de l'any 1972, any en qu la reina Margarida II de Dinamarca ascend al tro dans. 

Frederic Andreu Enric Cristi de Dinamarca nasqu a Copenhaguen el 26 de maig de 1968 essent fill de la princesa hereva i desprs reina Margarida II de Dinamarca i del comte Enric de Monpezat. Nt del rei Frederic IX de Dinamarca i de la princesa ngrid de Sucia fou batejat el 24 de juny de 1968 a la Holmens Kirke i confirmat l'any 1981 a la capella del Palau de Fredensborg.

El 14 de maig de l'any 2004, el prncep Frederic contragu matrimoni a la Catedral de Copenhaguen amb l'australiana Maria Elisabet Donaldson. Posteriorment se celebr un banquet al Castell de Fredensborg. La parella t un fill:

 SAR el prncep Cristi de Dinamarca, nat a Copenhaguen l'any 2005.

El prncep hereu atengu la Krebs' Skole durant els anys que van des del 1974 al 1981, essent durant el perode 1974 a 1976 educat per professors de l'escola al Palau d'Amalienborg. El bienni de 1982 a 1983 assist a l'cole des Roches a la Normandia granduant-se l'any 1986 de batxillerat a regaard Gymnasium. L'any 1995 es llicenci en cincies poltiques per la Universitat d'Aarhus a Dinamarca. Durant la seva vida universitria, Frederic pass un any d'estudis als Estats Units, concretament a la prestigiosa Universitat de Harvard.

L'any 1994, el Prncep hereu s'integr a la missi de Dinamarca a les Nacions Unides a Nova York. Posteriorment, durant l'any 1999, fou agregat a l'ambaixada danesa a Pars.

El prncep hereu ha rebut una mplia formaci militar des de l'any 1986 quan s'integr al Regiment Queen's Life Guard, essent elevat a la categoria de lloctinent de la reserva amb la particularitat de ser el cap d'un regiment de la guarda d'hussars de l'exrcit dans. Desprs de passar tres anys de formaci a l'exrcit terrestre, ingress a la Marina danesa on fou assignat al Royal Danish Navy Frogman Corps, arribant a la categoria de capit de la reserva. Finalment, l'any 2001 conclogu la seva formaci militar desprs de passar per l'exrcit de l'aire i assolir el crrec de capit de la reserva l'any 2001.

L'any 1986, el prncep hereu particip en una expedici de l'exrcit a Monglia i posteriorment, l'any 2000, a l' Expidici Sirius 2000 que durant quatre mesos fu 2795 quilmetres amb trineus per Grenlndia.

El prncep hereu de Dinamarca parla com a llengua materna el dans i a part domina l'angls, el francs i l'alemany, a part de tenir mplies nocions de suec.

Desprs del casament la residncia oficial dels prnceps hereus s el castell de Fredensborg, tot i que tamb passen llargues temporades a Copenhaguen, al Palau d'Amalienborg.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92277" title="Kansai" nonfiltered="1642" processed="1629" dbindex="36757">

La regi de Kinki (    ) o Kansai (  ), es troba al mig de l'illa principal del Jap, Honshu.

El Ki ( ) del terme Kinki en japons, miyako, vol dir ciutat o metrpoli. Es remunta al perode Edo en el que la capital del Jap estava localitzada a aquesta regi.

La regi de Kansai comprn les prefectures de Nara, Wakayama, Mie, Kyoto, Osaka, Hyogo la de Shiga. 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92278" title="ries (astrologia)" nonfiltered="1643" processed="1630" dbindex="36758">
Per a la constellaci vegeu: ries;
----

ries s un dels signes del zodac, el corder. Situada entre Piscis a l'oest i Taure a l'est, ries s el primer signe del Zodac.

ries s una signe astrolgic associat amb la constellaci d'Aries. Sobre el zodac, ries es ocupat pel Sol des del  aproximadament i segons els anys  21 de mar fins el 20 d'abril. ries s'associa amb l'equinocci de primavera.

ries s el primer signe del Zodac associat amb la frescor i els comenaments. Els individus nascuts sota aquest signe es creu que tenen un carcter confiat, energtic, emprenedor, entusiasta, bell, apassionat i obert a noves experincies, per tamb inclinat a l'egoisme, la fanfarroneria, la intolerncia, la irreflexi i a la impacincia. En anatomia es diu que ries regeix el crani, la mandbula, els osos de la cara, el cervell, les dents superiors, l'artria cartide i els centres nerviosos.

ries s'associa amb el mite grec del molt damunt el qual foren transportats a la Clquida, en la fugida de la seva madrastra Ino, Frixos i Helle, fills d'Atamant. Helle rellisc i caigu al mar i es va ofegar en les aiges de l'Hellespont. Eetes, rei de la Clquida, acoll a Frixos, i aquest agrat sacrific el molt, a Zeus, i ofer el vell d'or, del molt, al rei. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92281" title="Prefectura de Saitama" nonfiltered="1644" processed="1631" dbindex="36759">

La prefectura de Saitama (   ; Saitama-ken) es troba a l'illa de Honshu, al Jap. La capital s la ciutat de Saitama.

 Histria .

 Geografia .
La prefectura de Saitama limita amb les prefectures de Tquio, Chiba, Ibaraki, Tochigi, Gunma, Nagano i Yamanashi.

 Ciutats .
Ageo;
Asaka;
Chichibu;
Fujimi;
Fukaya;
Gyda;
Hann;
Hany;
Hasuda;
Hatogaya;
Hidaka;
Higashimatsuyama;
Honj;
Iruma;
Iwatsuki;
Kamifukuoka;
Kasukabe;
Kawagoe;
Kawaguchi;
Kazo;
Kitamoto;
Koshigaya;
Knosu;
Kuki;
Kumagaya;
Misato;
Niiza;
Okegawa;
Saitama;
Sakado;
Satte;
Sayama;
Shiki;
Ska;
Toda;
Tokorozawa;
Tsurugashima;
Wak;
Warabi;
Yashio;
Yoshikawa;

 Districtes .
Chichibu;
Arakawa;
Chichibugun;
Higashichichibu;
Minano;
Nagatoro;
Ogano;
Ootaki;
Rykami;
Yokoze;
Yoshida;
Hiki;
Hatoyama;
Hikigun;
Kawajima;
Namegawa;
Ogawa;
Ranzan;
Tamagawa;
Tokigawa;
Yoshimi;
Iruma;
Irumagun;
Miyoshi;
Moroyama;
Naguri;
Ogose;
Ooi;
Kitaadachi;
Fukiage;
Ina;
Kitakatsushika;
Kitakatsushikagun;
Kurihashi;
Matsubushi;
Shwa;
Sugito;
Washimiya;
Kitasaitama;
Kawasato;
Kisai;
Kitakawabe;
Kitasaitamagun;
Minamikawara;
Ootone;
Kodama;
Kamiizumi;
Kamikawa;
Kamisato;
Kodama;
Kodamagun;
Misato;
Minamisaitama;
Minamisaitamagun;
Miyashiro;
Shiraoka;
Shoubu;
Oosato;
Hanazono;
Kawamoto;
Knan;
Menuma;
Okabe;
Oosato;
Oosatogun;
Yorii;

 Economia .

 Demografia .

 Cultura .
Saitama s la prefectura on va nixer Kotono.

 Turisme .

 Smbols prefecturals .

 Miscellnia .
 L'argument del manga Lucky Star est situat en aquesta prefectura.

 Enllaos externs .
 Official Saitama prefecture homepage;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92283" title="Esfinx de Giza" nonfiltered="1645" processed="1632" dbindex="36760">

L'esfinx de Giza s un figura amb una cara de persona i cos de lle, a poca distncia de la pirmide de Khefren a Giza. s coneguda com la gran esfinx i s el primer exemple d'esttua monumental a Egipte. El nom li fou donat pels grecs. Hi ha moltes esfinx a Egipte per la de Giza s l'esfinx per antonomsia.

Es creu que per la seva construcci es va aprofitar una roca situada al lloc, que era una cantera per les pirmides. Les hiptesis ms probables sostenen que representa a Khefren o a Kheops. Acompanyant a l'esfinx hi ha un temple de l'imperi antic, un de l'imperi nou, i altres estructures menors, i es considera vinculat al temple de la vall de la pirmide de Khefren on tamb hi ha 26 esfinxs colossals, per no tan grans.

Les escultures que es tenen de Djedefre, Khefren i Micer i d'altres faraons de l'imperi antic mostren la mateixa imatge que l'esfinx. Hi ha un forat a la part superior i un sota l'esttua. El cos mesura 72,5 metres de llarg i 20,2 metres d'ample; la cara fa quatre metres. Tancant el monument i ha uns murs de rajoles.

Tuthmosis IV (1425 aC-1417 aC) hi va fer posar una estela i la va restaurar; tamb fou restaurada probablement per Ramss II. La figura va quedar enterrada per l'arena diverses vegades i estava tapada quan hi va arribar Napole. Encara que tradicionalment es diu que fou llavors quant l'esfinx va perdre el nas, els erudits pensen que ja l'havia perdut 400 anys abans. Entre el 1816 i el 1817 el genovs Cavigia la va voler netejar d'arena per no ho va aconseguir; tampoc ho va aconseguir Mariette el 1852 fins que en un segon intent el 1858 la va poder deixar lliure en gran part. Maspero, el 1885, va provar de netejar la resta per no va poder; finalment el 1936 ho va aconseguir el francs Emile Baraize, que va omplir de ciment les bases laterals del barret del fara, alterant el seu aspecte.

Progressivament l'erosi natural del vent i pluja (la pedra s de mala qualitat) i la contaminaci procedent de El Caire, ha anat afectant la figura. Una restauraci es va completar el 1998 en la que els escultors Adam Hunein i Mahmud Mabruk i el restaurador Mustafa Abdel-Qader van substituir les peces d'anteriors restauracions que no s'havien fet prou be, especialment les dels anys vuitanta, per el problema de l'erosi no s'ha resolt definitivament i cap de les solucions proposades deixar de tenir inconvenients.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92284" title="Saitama" nonfiltered="1646" processed="1633" dbindex="36761">
Saitama (     , -shi?) s la capital i la ciutat ms poblada de la prefectura de Saitama, Jap. Fou creada a partir de la uni de les ciutats d'Urawa, Omiya i Yono el 2001. Va unir-se posteriorment amb la ciutat d'Iwatsuki el 2005. Ha estat una ciutat designada per decret del govern des del 2003. Molts dels seus residents treballen a Tquio.

El 2003, tenia una poblaci estimada de 1.053.035 habitants i un rea total de 168,33 km.

 Barris .
Saitama t 10 barris (ku):
 Ch  -ku (   );
 Iwatsuki-ku (   );
 Kita-ku (  );
 Midori-ku (  );
 Minami-ku (  );
 Minuma-ku (   );
 Nishi-ku (  );
 miya-ku (   );
 Sakura-ku (  );
 Urawa-ku (   );








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92286" title="Hercuniates" nonfiltered="1647" processed="1634" dbindex="36762">
El hercuniates o hercuniats (llat Hercuniatae o hercuniates) foren una tribu o poble de Pannia, que ocupaven el territori en el riu Danubi i el llac Pelso. Son esmentats per Plini el Vell i pel seu nom es creu que eren celtes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92314" title="Kabuto Yakushi" nonfiltered="1648" processed="1635" dbindex="36763">
Kabuto Yakushi (     , Yakushi Kabuto) s un personatge del manga i anime Naruto.



s el bra dret de l'Orochimaru, encara que en un principi era un espia de l'organitzaci Akatsuki que vigilava l'Orochimaru, al final va acabar per aliar-se amb l. s un ninja de gran intelligncia i mplia visi. Participa en l'examen de Chuunin per reunir informaci sobre els ninges que s'hi presenten i la guarda en una baralla de cartes que noms mostren el contingut amb el seu txakra. Poseeix a ms un ample coneixement en el camp de la medicina ninja. Aquest aspecte li dna cert aventatge a l'hora de combatre. Segons en Jiraiya, en Kabuto s tan poders com en Kakashi.

Encara no sembla haver-hi una completa idea sobre els orgens d'en Kabuto per es desenvolupa amb la intenci de mostar que s un personatge amb ms contingut del que aparenta.

Fsicament s un noi adolescent, prim, ros (cabells d'un blau griss a l'anime) i amb ulleres.

Va ser trobat i adoptat pel cap de l'equip de metges abandonat en el camp, d'aqu el seu domini del ninjutsu mdic.

Altres dades.

Vila: Oto.
Edat: 19 anys a la primera part, 22 anys a la segona (Naruto Shippudden);
Data de Naixement: 29 de febrer.
Altura: 1,76 m a la primera part;
Pes: 65 kg a la primera part;
Grup sanguini: AB;
Grau ninja: Genin.
Professor: Orochimaru;
Li agrada: La medicina.
Odia: L'Orochimaru;
Objetius: Cap en especial.
Grup: Es un espia juntament amb els seus companys d'equip, en Yoroi i en Misumi.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92319" title="Vincent d'Indy" nonfiltered="1649" processed="1636" dbindex="36764">

Paul Marie Thodore Vincent d'Indy (Pars, 27 de mar de 1851 - Pars, 2 de desembre de  1931), va ser un compositor i professor de msica francs.

Biografia.
D'Indy va nixer a Pars al si d'una famlia monrquica i catlica. Va rebre llions de piano des de molt petit, per segons el desig de la seua famlia va estudiar dret. No obstant, desps va decidir-se per la msica. Va esdevenir un devot seguidor de Csar Franck al Conservatori de Pars. Com a deixeble de Franck, d'Indy admirava el simfonisme alemany.

Amb Charles Bordes i Alexandre Guilmant, va fundar la Schola Cantorum, un conservatori franckista, el 1894.  D'Indy hi va donar classe fins a la seua mort, compatibilitzant aquest treball amb el de professor del Conservatori de Pars. Ha estat acusat sovint d'antisemitisme (com el seu inspirador musical Wagner). La seua ideologia monrquica el va portar a afiliar-se al partit de dreta Action Franaise. No obstant, va guanyar-se el respecte de msics totalment oposats a la seua visi musical, com ara Camille Saint-Sans, Claude Debussy, Pierre Monteux, i Charles Munch.

Entre els seus nombrosos pupils s'hi troben Erik Satie, Bohuslav Martin , Albert Roussel, Isaac Albniz, Arthur Honegger, Darius Milhaud (de famlia jueva) i Joseph Canteloube (qui ms tard escriur una biografia de d'Indy). 

Poque obres de d'Indy s'executen avui dia amb regularitat. Les obres ms conegudes sn la Symphonie Cvenole o Symphonie sur un chant montagnard franais (Simfonia sobre un cant muntanyenc francs) per a piano i orquestra (1886), i Istar (1896), un poema simfnic en forma de variacions. 

Va compondre msica simfnica, de cambra, obres per a piano i per a veu, aix com diverses peres incloent-hi Fervaal (1897). Com en el cas de Franck, les obres de d'Indy mostren la influncia de Richard Wagner (d'Indy va assistir a l'estrena de Der Ring des Nibelungen de Wagner al Bayreuth Festspielhaus el 1876).

D'Indy va ajudar a reviscolar un gran nombre d'obres de msica antiga. Per exemple va fer una edici de l'pera de Claudio Monteverdi L'Incoronazione di Poppea.

Els seus escrits musicals inclouen un Cours de composition musicale en tres volums (1903), escrit en collaboraci, aix com estudis sobre Franck i Beethoven.

Obres.
Obres amb nmero d'Opus.
Op. 1, Sonata per a piano en Do menor (1869);
Op. 2, La chanson des aventuriers de la mer per a cor mascul, piano, i quintet de corda, sobre Victor Hugo (1872);
Op. 3, Attente, can per a veu i piano sobre Victor Hugo (1871);
Op. 4, Madrigal, can per a veu i piano sobre de Bonnires (1872);
Op. 5, Jean Hundaye, simfonia (1874-5);
Op. 6, Antoine et Clopatre, obertura sobre Shakespeare (1876);
Op. 7, Quartet amb piano en La menor (1878-88);
Op. 8, La fort enchante (Harald), lllegendaa simfnica sobre Uhland (1878);
Op. 9, Petite sonata dans la forme classique per a piano (1880);
Op. 10, Plainte de Thcla, can sobre de Bonnires i Friedrich Schiller (1880);
Op. 11, Au galop (Melodie espagnole), can sobre de Bonnires (1876-9);
Op. 12, Wallenstein, tres obertures simfniques sobre Schiller (1870-81);
No. 1 Le camp;
No. 2 Les piccolomini;
No. 3 La mort de Wallenstein;
Op. 13, Clair de lune, can per a soprano i piano sobre Victor Hugo (1872), orch. (1881);
Op. 14, Attendez-moi sous l'orme, opra-comique en un acte sobre J. Prvel (1876-82);
Op. 15, Pome des montagnes, poema simfnic per a piano (1881);
Op. 16, Quatre pices per a piano (1882);
Op. 17, Helvtia, tres valsos per a piano (1882);
Op. 18, Le chant de la cloche, llegenda dramatique amb prleg i set escenes, text de d'Indy sobre Schiller, per a solistes, doble cor i orquestra (1879-83), tamb adaptat per a l'escena;
Op. 19, Lied per a violoncel/viola i orquestra (1884);
Op. 20, L'amour et la crane, can per a veu i piano sobre Charles Baudelaire (1884);
Op. 21, Saugefleurie, lllegenda per a orquestra sobre de Bonnires (1884);
Op. 22, Cantate Domino, cntic per a tres veus i orgue (1885);
Op. 23, Sainte Marie-Madeleine, cantata per a soprano, veus femenines, piano, i harmnium (1885);
Op. 24, Suite dans la style ancien en Re per a trompeta, dues flautes i quartet de corda (1886);
Op. 25, Symphonie sur un chant montagnard franais (Symphonie cvenole) per a piano i orquestra (1886);
Op. 26, Nocturne per a piano (1886);
Op. 27, Promenade per a piano (1887);
Op. 28, Srnade et valse per a orquestra (1885);
Op. 29, Trio en Si bemoll per a clarinet/viol, violoncel, i piano (1887);
Op. 30, Schumanniana, tres canons sense paraules per a piano (1887);
Op. 31, Fantaisie sur de thmes populaires franais per a obo i orquestra (1888);
Op. 32, Sur la mer, per a veus femenines (1888);
Op. 33, Tableaux de voyage, tretze peces per a piano (1889);
Op. 34, Karadec, msica incidental per al drama de A. Alexandre (1890);
Op. 35, Quartet de corda No. 1 in D (1890);
Op. 36, Tableaux de voyage (orp. 1892 sobre obres per a piano Op. 33/1. 2. 5. 4, 6, 13);
Op. 37, Cantate de fte pour l'inauguration d'une statue per a barton, veus, i orquestra sobre E. Augier (1893);
Op. 38, Prlude et petit canon  trois parties per a orgue (1893);
Op. 39, L'art et le peuple, per a quatre veus masculines sobre Hugo (1894), orch. (1918);
Op. 40, Fervaal, acci musical amb prleg i tres actes (1889-93);
Op. 41, Deus Israel conjungat vos, motet per a quatre o sis veus (1896);
Op. 42, Istar, variacions simfniques (1896);
Op. 43, Lied maritime, can per a veu i piano (1896);
Op. 44, Ode  Valence, per a soprano, veus masculines, i orquestra sobre Genest (1897);
Op. 45, Quartet de corda No. 2 en Mi (1897);
Op. 46, Les noces d'or du sacerdoce, cntic per a veu i harmnium sobre P. Delaporte (1898);
Op. 47, Mde, msica incidental sobre C. Mends (1898);
Op. 48, La premire dent, can per a veu i piano sobre J. de La Laurencie (1898);
Op. 49, Sancta Maria, succure miseris, motet per a dos veus iguals i orgue (1898);
Op. 50, Chansons et danses per a instruments de vent (1898);
Op. 51, Vpres du commun des martyrs per a orgue (1899);
Op. 52, Quatre-vingts huit chansons populaires du Vivarais (1900);
Op. 53, L'tranger, acci musical en dos actes (1898-1901);
Op. 54, Marche du 76me rgiment d'infanterie per a banda militar (1903);
Op. 55, Choral vari, per a saxfon/viola i orquestra (1903);
Op. 56, Mirage, can per a veu i piano sobre P. Gravollet (1903);
Op. 57, Simfonia No. 2 en Si bemoll (1902-3);
Op. 58, Les yeux de l'aime, can per a veu i piano (1904);
Op. 59, Sonata per a viol en Do (1903-4);
Op. 60, Petite chanson grgorienne per a piano a quatre mans (1904);
Op. 61, Jour d't  la montagne, trptic simfnic (1905);
Op. 62, Souvenirs, poema per a orquestra (1906);
Op. 63, Sonata per a piano en Mi (1907);
Op. 64, Vocalise, can per a veu i piano (1907);
Op. 65, Menuet sur le nom d'Haydn per a piano (1909);
Op. 66, Pice en Mi bemoll per a harmnium (1911), pub. per a orgue (1912) i com Prlude (1913);
Op. 67, La lgende de Saint-Christophe, drame sacre en tres actes (1908-15), llibret de d'Indy sobre la llegendae aurea de J. de Voragine;
Op. 68, Treize pices brves per a piano (1908-15);
Op. 69, Douze pices brves faciles dans le style classique de la fin du XVIIIe sicle per a piano (1908-15);
Op. 70, Simfonia No. 3 Sinfonia brevis de bello gallico (1916-18);
Op. 71, Cent thmes d'harmonie et ralisations (1907-18);
Op. 72, Sarabande et menuet per a quintet de vent (1918), arr. de l' Op. 24;
Op. 73, Sept chants de terroir per a piano a quatre mans (1918);
Op. 74, Pour les enfants de tous les ges, vint-i-quatre peces per a piano (1919);
Op. 75, Pentecosten, vint-i-quatre cntics populars Gregorians, per a veu, cor, i orgue (1919);
Op. 76, Veronica, msica incidental sobre C. Gos (1919-20);
Op. 77, Pomes des rivages, suite simfnica (1919-21);
Op. 78, Dos canons Escolars per a dues veus sobre anon. (1921);
Op. 79, Ave, regina coelorum, motet per a quatre veus (1922);
Op. 80, Le rve de Cinyras, comdia musical en tres actes sobre X. de Courville (1922);
Op. 81, Quintet amb piani en Sol menor (1924);
Op. 82, Trois chansons populaires franaises per a quatre veus (1924);
Op. 83, Deux motets en l'honneur de la canonisation de Saint Jean Eudes per a quatre veus (1925);
Op. 84, Sonata per a violoncel en Re (1924-5);
Op. 85, Thme vari, fuga i coral per a piano (1925);
Op. 86, Contes de fes, cinc peces per a piano (1925);
Op. 87, Diptyque mditerranen per a orquestra (1925-6);
Op. 88, O dominea mea', motet per a dues veus iguals i orgue (1926);
Op. 89, Concert per a flauta, violoncel, i corda (1926);
Op. 90, Six chants populaires franais (1927);
Op. 91, Suite per a flauta, trio de corda, i arpa (1927);
Op. 92, Sextet en Si bemoll per a two violins, dues violes, i dos violoncels (1927);
Op. 93, Le bouquet de printemps per a tres veus femenines sobre anon. (1928);
Op. 94, Madrigal  deux voix, can per a soprano i violoncel sobre Charles d'Orlans (1928);
Op. 95, Six paraphrases sur des chansons enfantines de France (1928);
Op. 96, Quartet de corda No. 3 en Re bemoll (1928-9);
Op. 97, Les trois fileuses, per a tres veus iguals sobre M. Chevais (1929);
Op. 98, Trio amb piano en Sol (1929);
Op. 99, Fantaisie sur un viel air de ronde franaise per a piano (1930);
Op. 100, Six cahnts populaires franais per a quatre veus (1930);
Op. 101, Cinquante chansons populaires du Vivarais (1930);
Op. 102, Chanson en form de canon  l'octave per a soprano i barton (1931);
Op. 103, Chant de nourrice per a tres veus iguals sobre J. Aicard (1931);
Op. 104, Le forgeron per a tres veus i quartet de corda sobre Aicard (1931);
Op. 105, La vengeance du mari per a soprano i dos tenors, quatre veus, i petita banda de vent/piano (1931), pub. com Op. 104;

Obres sense nmero d'Opus.
orquestral
Simfonia No. 1 en La Symphonie italienne (1870-72);
La divine comdie, poema simfnic sobre Dante (1871);

Cambra
Scherzo en Re per a quartet amb piano (1871);
Mosaque sur Fervaal per a banda militar (1897);
Trois petites pices (1907-15);
No. 1 en Re per a flauta i piano;
No. 2 en Si bemoll per a clarinet i piano;
No. 3 en Fa per a trompa i piano;
Rondino per a quatre trompetes (1911);
Quartet de corda No.4 (1931, incomplet);

Piano
Quatre romances sans paroles (1870);

Veu
O gai soleil per a dues veus (1909);
Vive Henry quatre per a quatre veus i instruments de vent/piano (1909), harmonitzaci de can by anon.

Canons per a veu i piano
L'Acadmie Franaise nous a nomms tous trois, autor de la lletra dubts, possiblement d'Indy (1888);
Vingt-neuf chansons populaires du Vivarais et du Vercors (1892);
Deux chansons enfantines (1896);
Six chansons anciennes du Vivarais (1926);
Ariette pour Tina (1927);
Cinq chansons folkloriques et deux rigaudons  une voix (c. 1931);

Bibliografia.
Adapted from Andrew Thomson and Robert Orledge, 'Vincent d'Indy', The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. S. Sadie and  J. Tyrrell (London: Macmillan, 2001);

Lectura.
Norman Demuth, Vincent d'Indy: Champion of Classicism (London, 1951);
Andrew Thomson, Vincent d'Indy and his World (Oxford, 1996);
Robert Trumble, Vincent d'Indy: His Greatness and Integrity (Melbourne, 1994);

Enllaos.
 Schola Cantorum;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92320" title="Guerra civil catalana" nonfiltered="1650" processed="1637" dbindex="36765">





La Guerra civil catalana (1462-1472) s l enfrontament armat entre Joan II d Arag i els remences d'una part, i les institucions catalanes (Diputaci del General i Consell de Cent) de l'altre, per tal de tenir el control poltic. La mort de Carles de Viana  protegit de Catalunya i enfrontat amb el seu pare Joan II- ser l excusa per a formalitzar l inici d un enfrontament que, de fet, es venia covant des del seu predecessor Alfons el Magnnim.

Tanmateix, la guerra s el resultat d'una controvrsia poltica que enfronta la monarquia i l'oligarquia i entre l'estil absolutista i el pactisme. Tamb s sobre la taula la capacitat poltica de la Generalitat per assumir la sobirania i governar. Al comenar les hostilitats, tota la societat es veu obligada a optar per un o altre bndol en funci del seus interessos i ideologies.

 Context social .
Comena el segle XV en mig d una profunda crisi que afectava tota Europa Occidental i especialment Catalunya per les crisis de subsistncies en la poblaci, la crisi demogrfica a causa de l'epidmia de la pesta Negra que afect especialment el camp, la crisi financera amb un gran endeutament de les institucions pbliques i la reducci del volum i els guanys del comer internacional. 

A Catalunya destaca especialment la crisi social agrria, amb l'aparici del moviment remena, que reivindica la supressi dels mals usos. En l'aspecte poltic, la concepci autoritria de la monarquia topa, per un costat, amb la creixent fora de les institucions i els poders econmics i, en l entorn rural, amb la noblesa, la qual tamb presenta fortes tensions amb els seus serfs.

La Guerra civil navarresa.

De la uni de Joan el Gran i la seva primera esposa, Blanca I de Navarra, va nixer Carles de Viana, primer prncep de Viana, que segons les capitulacions matrimonials de 1419 havia d'heretar el regne de Navarra a la mort de la seva mare. Per el 1441 al morir Blanca de Navarra, el rei Joan va usurpar el tron navarrs. El resultat fou la Guerra civil navarresa entre 1451 i 1455 que va enfrontar els agramontesos, partidaris del rei Joan, i els beamontesos, partidaris de Carles. Joan II derrota definitivament a Carles en la batalla d'Oibar el 1452.

La situaci al camp: la revolta dels remences.

Les continues reivindicacions dels pagesos contra l opressi dels senyors va ser recollida tmidament, per interessadament, pel rei Alfons el Magnnim en la primera meitat del segle XV, ja que volia tenir mes control sobre la noblesa, alineada amb els poders institucionals de Catalunya. El seu successor, Joan II, heret aquest clima de revolta al camp que li resultar beneficis en el seu enfrontament amb el poder poltic catal.

La guerra dels remences iniciada al 1462, coincideix en  dates amb la guerra civil catalana i situa a la Diputaci del General amb dos fronts oberts: la lluita al camp contra els remences i la lluita contra el rei. Els remences esdevenen, de facto, uns aliats de la causa reialista.

La situaci a Barcelona: la Biga i la Busca .

La crisi econmica mediterrnia dels volts del 1425 comporta la intervenci per mitj de mesures proteccionistes, per per aplicar-les cal vncer la resistncia de l'oligarquia urbana (els ciutadans honrats). Les protestes i motins es succeeixen, la qua cosa dna lloc a una srie de canvis i reformes (1436). Els mercaders i menestrals proposen una srie de mesures: devaluaci monetria, prohibici d'importaci de productes, millora de la producci txtil, impostos a estrangers. Els ciutadans honrats proposen mesures ms limitades com treballs pblics per atenuar l'atur. La intransigncia d'aquests ltims i la seva resistncia al canvi van precipitar la crisi econmica i van dividir els barcelonins, a partir de 1450, en dos grups clarament diferenciats: la Biga i la Busca. La Biga, integrada per la majoria dels ciutadans honrats i alguns mercaders, es considera, actua i viu com un grup nobiliari, tenen terres, castells i drets senyorials i viuen de les rendes. S'oposen a les alteracions monetries. La Busca, el partit dels menestrals i mercaders que aspiren a controlar el govern municipal per fer complir els privilegis, llibertats i costums de Barcelona. Volen la devaluaci monetria i mesures proteccionistes. Entre la Biga i la Busca, Alfons el Magnnim mantindr una postura ambigua, ja que d'una banda necessita diners i els acceptar tant de buscaris com de bigaris, i d'altra aspira, com els altres reis del XV, a imposar la seva autoritat en les corts catalanes i sobre la noblesa.

 L enfrontament entre Joan II i el Prncep de Viana .

El clima emocional generat per l'empresonament de Carles de Viana, ordenada pel seu pare Joan el Gran a les darreries de 1460, va fer passar a l'ofensiva a les classes privilegiades del Principat.

A les Corts de 1460 s'elegeix un Consell del Principat que va exigir al rei l'immediat alliberament del seu fill. Aquesta enrgica actitud, unida a l'aixecament dels beamontesos navarresos i a la mobilitzaci castellana a la frontera d'Arag van obligar el rei a cedir, alliberant a Carles de Viana i acceptant la capitulaci de Vilafranca (1461), on es recollien les reivindicacions poltiques de l'oligarquia catalana, entre altres, la prohibici al rei d'entrar a Catalunya sense perms de la Generalitat mentre no s'aprovessin les lleis que la desenvolupaven.

La sobtada mort del Prncep de Viana per tisi (tot i que corregu la brama que fou enverinat per agents de Joana Enrquez) a les tres setmanes del seu alliberament va alterar l'aparent pacificaci. A la mort del prncep, el nou Primognit seria l'infant Ferran, que tenia 10 anys, de manera que el rei va enviar a Barcelona la seva mare, la reina Joana Enrquez, amb la intenci d'aigualir la capitulaci de Vilafranca i accentuar la divisi entre els dirigents catalans, deividits entre els reialistes, els que volien desenvolupar de la Capitulaci i establir els lmits del poder reial, i una minoria radical que pretenia acabar amb els Trastmara, als que consideraven incapaos de governar en el pactisme, i de cercar un nou sobir, o b instituir una repblica com la Repblica de Vencia o la Repblica de Gnova.

Les relacions de Joana Enrquez amb els organismes representatius de Catalunya foren molt dures durant els sis mesos que va viure a Barcelona amb el seu fill, doncs diversos dirigents de la Busca presos, acusats de conspirar en favor de Joan II en el Complot de Sant Maties, aix que decideix marxar a Girona el mar de 1462 on feia uns mesos que els pagesos de remena s'havien aixecat contra els seus senyors per reivindicar l'abolici dels mals usos en la guerra dels remences.

 Desenvolupament de la guerra .

Els reialistes, recolzant-se en els seus tradicionals aliats, buscaires i pagesos, van provocar un aixecament camperol el 1462 i Joan el Gran davant l'agreujament de la situaci, va buscar el suport de Llus XI de Frana a canvi, entre altres coses del Rossell i la Cerdanya a travs del seu nebot Gast de Foix a qui promet heretar el Regne de Navarra, en virtut del Tractat de Baiona, deixant com a governador dels comtats, ocupats pels francesos, a Bernat d'Oms i de Santapau.

El 24 d'abril, el Consell del Principat va aixecar una host de 300 cavallers amb 100 llances i un miler d'infants comandada per Hug Roger III de Pallars Sobir per combatre els pagesos, i la reina va decretar immediatament la seva illegalitat, mentre els diputats i el Consell prohibiren la publicaci de la crida reial. Les autoritat locals que fer doncs les dues autoritats eren legtimes per les ordres contradictries i els primers atacs foren de les tropes remences de Francesc de Verntallat a Castellfollit de la Roca el 1462, i desprs de recuperar Hostalric, els revoltats van iniciar el setge de la Fora Vella de Girona, on s'havien refugiat Joana Enrquez i el prncep Ferran. El rei veient la situaci va penetrar al Principat al front de 2.000 aragonesos, navarresos i catalans addictes sense perms del Consell del Principat, installant la seva base d'operacions a Balaguer i comenant les operacions per pendre Trrega, trobant-se els exrcits a la batalla de Rubinat al juliol del 1462. 

Enric IV de Castella.
El Consell del Principat en no obtenir els resultats desitjats, veient que una repblica sense suport extern era inviable, comena a oferir el Principat a candidats que, 50 anys desprs del Comproms de Casp, tenen ni que sigui molt indirectament, algun dret a regnar Catalunya. En 1462, es va proposar nomenar comte de Barcelona al rei Enric IV de Castella, que a part dels seus drets al tron, podia comptar amb l'ajuda dels beamontesos navarresos enemics de Joan el Gran i del comte de Foix que recolzaven Blanca II de Navarra, germana de Carles de Viana i ex-dona d'Enric IV si respectava tota la particularitat catalana i la capitulaci de Vilafranca. Enric IV de Castella accepta l'oferiment davant de la divisi de la noblesa. 

Havent perdut Trrega, Tarragona i Perpiny, les tropes castellanes dirigides per Joan de Beaumont aconsegueixen aixecar el setge de Barcelona, per fracassen en el setge de Girona, i finalment Joan el Gran utilitza les divisions de la noblesa castellana per forar a Enric IV de Castella mitjanant el Tractat de Baiona, amb Llus XI d'rbitre, l'abril de 1463 a renunciar al Principat i en compensaci se li lliura la batllia d'Estella, mentre que Joan el Gran renuncia a les rendes que li corresponien a Castella.

Pere de Portugal.
El 1464, desprs del fracs amb el monarca castell, s'ofereix la corona a Pere de Portugal, nt de Jaume II d'Urgell que, donades les seves limitacions, s'alia amb el duc de Borgonya enemic de Llus XI de Frana. Aragonesos, valencians i mallorquins, mentrestant, presten el seu suport a Joan el Gran, a ms dels buscaires i remences i alguns nobles i clergues. Bernat Saportella, diputat del Principat de Catalunya es posa al costat del rei amb el que la Diputaci li permetr la legalitzaci de la seva situaci.

D'aquesta poca destaca la batalla de Calaf, el 28 de febrer de 1465 amb victria del rei Joan amb el suport de Joan Ramon Folc IV de Cardona sobre les tropes de Pere de Portugal. El fracassat Setge de la Bisbal. Tamb les tropes del rei Pere tingueren algun xit militar, com el suport rebut per mar des de Portugal quan Barcelona estava assetjada el juliol de 1465.

Renat I.
En 1466, mor el Conestable Pere de Portugal i se li ofereix la corona a Renat I d'Anjou, nt de Joan I d'Arag i antic enemic d'Alfons el Magnnim, la qual cosa modificar el sistema d'aliances internacionals.
Renat I envia com a lloctinent al seu fill, Joan II de Lorena, que aconsegu xits militars fins a la seva mort (16 de desembre de 1470).

Finalment Joan el Gran busca l'aliana amb el Regne de Castella a travs del matrimoni del seu fill Ferran II i, d entre un seguit de candidates, aconsegueix que es casi amb la seva cosina, l infanta Isabel. A finals de 1471, amb bona part de Catalunya recuperada per les tropes reials, comena un setge a Barcelona que durar fins el 8 d'octubre de 1472. Sense suports exteriors, els catalans han de rendir-se a la realitat i Barcelona es lliura als reialistes desprs d'un perd general.

 La capitulaci de Pedralbes .
La Capitulaci de Pedralbes s signada el 24 d'octubre de 1472. s el final d'una guerra que acaba sense vencedors ni venuts. Joan II nicament demana que s'anulli la Capitulaci de Vilafranca. Les mesures de clemncia i una preferncia a la Diputaci rebel davant la reialista, permetent seguir en el crrec a diputats que havien estat opositors, van portar alguna divisi per va pacificar el pas. 

Calia treballar per solucionar els greus problemes econmics ja que Catalunya estava arrunada desprs de la guerra. Les Corts de 1473 aborden el tema de la recuperaci que no se solucionar. 

Joan II que va morir en 1479, deixant sense soluci els principals problemes que el seu fill Ferran II intentar solucionar:
En primer lloc ocupant el Rossell i la Cerdanya. ;
El programa econmic adoptat era, en part, el dels buscaris des de 1450. ;
Es decideix tamb la reforma dels organismes dirigents de Catalunya: la Diputaci i el Consell.
El problema remena va ser el que va prendre mes temps en solucionar-se.
 
Durant la guerra dels remences, el cap dels remences Francesc de Verntallat va ser nomenat vescomte d'Hostoles, per la poltica sobre els mals usos va continuar sent ambigua, la qual cosa don lloc a noves revoltes, com la de 1475, fins i tot s manifestar en mesures contra els remences (Corts de 1480). Aquesta poltica ambigua de Ferran II provoc que els nobles recuperen drets perduts i llavors es produeix la segona guerra remena (1484) dirigida per Pere Joan Sala que aconsegueix una revolta de grans proporcions. 

Ferran, finalment, pren un comproms que es plasmar en la Sentncia Arbitral de Guadalupe (1486) on els mals usos sn redimits mitjanant el pagament de seixanta sous per mas i els camperols aconseguiran una srie de llibertats. 
Amb aquests diners, els senyors van ser indemnitzats i al monarca se li va pagar una multa de 50 mil lliures. Els senyors van continuar tenint drets sobre els camperols cultivadors per no de la forma humiliant com fins a aquell moment.

 Conseqncies per a Catalunya .
La Generalitat va patir un fort desprestigi al acabar la guerra, no tant sols per haver estat el bndol perdedor, sin perqu concentr les critiques de tots els sectors: els pactistes l'acusaven d'haver menystingut les revoltes agrries i del replegament dels mercats cap a altres latituds; les classes baixes empobrides per la guerra patien les mesures fiscals necessries per a recuperar la hisenda. Econmicament, la Generalitat era exhausta i no va poder tornar els prstecs que li havien concedit el Consell de Cent i alguns particulars.

A mes de la precria situaci econmica deixada per la guerra per la prdua de fluxe de capitals, base d'una economia fins llavors basada en el comer internacional, cal considerar tamb que l'expansi de l'Imperi otom per la Pennsula Balcnica, Palestina i el nord d'frica va limitar les rutes des d occident cap als ports comercials d'Orient, contribuint a la decadncia del comer mediterrani. 

A ms, la Mediterrnia havia perdut dimensi com a mercat. El desenvolupament de les ciutat i ports del nord d'Europa configurava una rea comercial atlntica que sumada a les navegacions cap a Amrica, a finals del segle, i cap a l'ndia vorejant l'frica, van deixar en un segon terme al comer mediterrani.

Catalunya, amb l'estructura social malmesa, amb un Estat que no podia competir amb altres potncies europees i amb la potenciaci de Castella per la conquesta i comer amb Amrica, resta en una situaci estratgica desavantatjosa. 

A partir del segle XVI, Barcelona no continuaria sent una ciutat gran i important en el nou marc poltic i comercial, ni la potncia decisria  que havia estat  en el perode medieval.

Referncies.


Bibliografia.
 Santiago Sobrequs i Jaume Sobrequs, La guerra civil catalana del segle XV (2 volums) Edicions 62, 2 edici 1987, ISBN 84-297-2699-3.
 F. Xavier Hernndez, Histria militar de Catalunya. Vol. III. La defensa de la Terra. Rafael Dalmau editor. 2003. ISBN 84-232-0664-5.
 Diversos autors, Atles d'Histria de Catalunya Edicions 62 ISBN 978-84-297-4061-5;

Enllaos externs.
 Mapa de les accions remences;
 remences.com;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92321" title="Metelis" nonfiltered="1651" processed="1638" dbindex="36766">
Metelis fou una antiga ciutat d'Egipte, que correspon a la moderna Damanhur (derivat de Diman-en-Hor o Tema-en-Hor = Ciutat d'Horus). El seu nom egipci inicialment fou Behdet (Metelis), i desprs Tema-en-Hor; en copte fou Tuininhor. Els grecs i romans la van anomenar Hermpolis Parva (les ciutats vinculades al deu Thot, identificat amb Hermes, rebien el nom d'Hermpolis). Fou la capital del noms VII (Wa-imnty) del Baix Egipte. Estava en un canal (avui canal de Mahmudiya) que unia el llac Mariut amb la branca del Nil anomenada Canpica. No es conserven les seves runes. 

Al segle IV era seu d'un bisbe; Lequien esmenta una dotzena de bisbes de la ciutat, i entre ells:  Dracontius, vers el 354, que va ser exiliat durant el regnat de Constanci; Sant Isidor, el seu successor; i Dioscoros, el mes vell dels quatre famosos monjos de Ntria. Al segle VII va caure en mans dels musulmans. Vegeu Damanhur.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92322" title="Damanh?r" nonfiltered="1652" processed="1639" dbindex="36767">
Darmanhur (      ) es una ciutat d'Egipte, a uns 60 km d'Alexandria, en la lnea de ferrocarril de El Caire a Alexandria, amb prop de 300.000 habitants i capalera de la provncia de Behera o Al-Buhayrah. La seva producci principal son els teixits, especialment el cot i el lli. 

Prop d'aquesta ciutat el 10 de juliol de 1798, Napole va estar a punt de ser capturat pels mamelucs.

Ahmed H. Zewail, premi Nobel de qumica el 1999, va nixer a la ciutat el 1946.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92325" title="Mediny" nonfiltered="1653" processed="1640" dbindex="36768">
Mediny s un poble situat a la comarca del Girons (Girona). Pertany al municipi de Sant Juli de Ramis.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92326" title="Bandera basca" nonfiltered="1654" processed="1641" dbindex="36769">


La ikurria (o ikurrina, que en basc es pronuncia igual que l'anterior) s la bandera de la Comunitat Autnoma Basca (Espanya) i tamb s la que s'adopta per al Pas Basc.

Fou creada el 1894 pels germans Luis i Sabino Arana (el fundador del Partit Nacionalista Basc), i en un principi corresponia, dins de la srie de banderes que varen dissenyar, a la que identificava el territori de Biscaia. Posteriorment pass a representar tot el Pas Basc, o com en el seu moment es denominava, Euzkadi (les set provncies, s a dir, laba, Biscaia, Guipscoa, Navarra, Baixa Navarra, Zuberoa i Lapurdi). Amb la constituci de la Comunitat Autnoma del Pas Basc, o Euskadi, s'adopt com a bandera oficial d'aquesta.

Segons explicava Arana (per exemple, el 1895, dit per un personatge bisca a La bandera fenicia), qui va dissenyar la bandera es va basar en l'escut de Biscaia:
T un fons vermell, color del senyoriu de Biscaia i, segons Arana, color de l'antic fons de l'escut. Sobre aquest fons, se superposa una aspa verda, smbol de l'apstol Sant Andreu, patr de Biscaia en aquells temps, presa de les set creus de la bordura de l'escut. Simbolitzaria la independncia biscana per haver arribat el dia de Sant Andreu la victria d'Arrigoriaga contra els espanyols.

A la creu de Sant Andreu se li superposa una creu blanca, smbol de la religi catlica, com la que apareix inserida al roure de l'escut. Aquest ordre en la collocaci de les creus significava que la legislaci biscana havia de "supeditar-se en un tot a les lleis religioses i morals".

El conjunt recorda a la bandera britnica, i potser la semblana no sigui causal ja que Arana professava una gran admiraci per Esccia, la bandera del qual s tamb un aspa de Sant Andreu, blanca sobre un fons blau. Una altra interpretaci afirma que l'aspa verda representa l'Arbre de Gernika i la conjunci de les lnies horitzontals, verticals i diagonals sobre el fons vermell, l'escut de Navarra.

El mot ikur'ia s tamb creaci d'Arana, un neologisme procedent dikur (smbol en basc) que pretenia traduir a l'basc la castellana bandera (comparable tamb amb la veu catalana senyera). A la prctica s'usava noms, tant en castell com en basc, per referir-se a aquesta ensenya en concret. Actualment les grafies ms comunes sn ikurria en castell i ikurrin(a)  en basc.

Arana va dissenyar esborranys de banderes per altres territoris bascos, per no s'arribaren a difondre. La ikurria, inicialment smbol de Biscaia per l'entorn jeltzale, es convert en uns anys en smbol del Pas Basc, arraconant smbols ms antics com el lauburu o larrano beltza (liga negra) del Regne de Navarra.

S'adopt com a ensenya oficial del Pas Basc el 1934, per fou illegalitzada pel govern militar sorgit del cop d'estat contra la legalitat republicana el 1936. Durant el govern de Francisco Franco la seva exhibici va sser durament perseguida a Espanya, el qual va convertir-la en un smbol antifranquista. En part per aix, va anant-se popularitzant encara ms al Pas Basc francs.

Durant els inicis de la transici espanyola desprs de la mort de Franco, la seva exhibici continuava essent castigada en algunes ocasions, per va relaxar-se la pressi. Per exemple, el 5 de desembre del 1976, a l'inici d'un partit de futbol entre la Reial Societat de Sant Sebasti i l'Athletic Club de Bilbao, els capitans d'ambds equips eixiren al camp duent una ikurria, sense sser detinguts. El 19 de gener del 1977 va tornar a permetre's el seu s a Espanya, i en el 1979 l'estatut de la Comunitat Autnoma Basca la reconegu com la bandera oficial.

Les proporcions de la bandera d'Euskadi foren regulades pels Decrets de 19-10-36 modificat por Decret de 24-10-36, establint la propoci 28:50, essent confirmada per l'acord del Consell general basc de 18-12-78 publicat el 15-1-79.  En el Butllet Oficial del Pais Basc del 26-10-99 es va publicar la norma que estableix els colors i proporcions:

Vermell Pantone 485C;
Verd Pantone 347C;

La proporci defineix l' altura de la bandera com el 56% de la seva llargada. La creu i l'aspa sern d'una amplada equivalent al 8,6% de la llargada.

 

L'utilitzen tamb els nacionalistes bascos a Navarra i al Pas Basc francs, encara que no s oficial.

A Navarra.
A la Comunitat Foral Navarra, principalment a la zona bascfona, diversos ajuntaments lluen la ikurria a les seves faanes: el de Leiza, per exemple, ho feia des de la legalitzaci de la bandera el 1977. Aquesta situaci va canviar desprs de qu en el 2003 el Parlament de Navarra aprovs la Ley Foral de Smbolos de Navarra. Aquesta llei obliga totes les entitats de l'Administraci Local de Navarra a lluir la bandera de Navarra a l'exterior de totes les seves seus i edificis de serveis pblics, i tamb a despatxos i salons de plens corporatius i prohibeix que onegin ms banderes que l'oficial de cada entitat local, la bandera oficial de Navarra, la d'Espanya, i la de la Uni Europea, excepte per protocol en actes d'agermanament o a visites oficials d'autoritats d'un altre pas, comunitat autnoma o entitat local. Basant-se en aquesta llei, les autoritats forals denunciaren i demanaren la inhabilitaci d'alcaldes que permetien la collocaci d'ikurrias als edificis municipals.

Per aquesta ra alguns ajuntaments navarresos recorreixen a convidar a consellers de la comunitat autnoma del Pas Basc a les seves festes locals, i d'aquesta manera poden penjar legalment la ikurria a les faanes de les cases consistorials. Altres ajuntaments navarresos colloquen l'ensenya en un lloc pblic destacat ali al consistori, com es fa en diversos municipis de la Comunitat Autnoma Basca, on s s legal que la ikurria onegi a la faana, per noms quan es colloca la bandera espanyola en un lloc preferent. Molts altres ajuntaments navarresos es limiten a fer onejar les banderes oficials.

La ikurria s tamb un dels elements que apareixen en la bandera de Saint-Pierre i Miquelon (Saint-Pierre-et-Miquelon), collectivitat francesa a Amrica del Nord, representant la seva herncia cultural basca.



La bandera de l'arrano beltza no representa els bascs sin el conjunt de territoris bascs. L'guila negra o arrano beltza es creu que fou el smbol de la dinastia vascona coneguda per Ximena que va governar el regne de Navarra i els territoris bascs durant segles fins l'arribada de la dinastia xampanyona. Fou proposada el 1977 com bandera per a Navarra, en lloc de la bandera roja amb les cadenes, per no fou acceptada. Per tot seguit fou proposada com la bandera de Navarra (Alta i Baixa), la Comunitat Autnoma Basca i els territoris de Lapurdi i Zuberoa.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92328" title="Hercynia Silva" nonfiltered="1655" processed="1642" dbindex="36770">
Hercynia Silva o Hercynius Saltus (Bosc o Regi d'Hercnia) fou un territori muntanys i boscs de Germnia. El primer en esmentar-lo fou Aristtil, per el primer a donar algun detall fou Juli Csar, que diu que comenava al lmit del pas dels helvecis, nmets i rauracis i anava cap al est parallela al Danubi arribant fins al pas del dacis i els anarts. Per Pomponi Mela i Estrab el nom s'aplicava en general a totes les muntanyes del sud i centre de Germnia. Les muntanyes Harz semblen derivar el seu nom de l'antiga denominaci (la paraula Harz vol dir muntanya boscosa). Mes endavant quant els romans ja coneixien millor Germnia, el nom fou aplicat a un territori mes redut entre Bohmia i Hongria. Ptolemeu l'aplica a les muntanyes entre els Sudets i els Carpats.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92330" title="Imu" nonfiltered="1656" processed="1643" dbindex="36771">
Imu o Im-Aw fou una ciutat de l'Antic Egipte que correspon a la moderna Kom al-Hisn (Tur del fort). Probablement el nom rab de la ciutat es derivat de les runes d'un temple de la ciutat egpcia.

Imu ja es esmentada durant la Dinastia V i probablement era un centre ramader; a no massa distancia hi havia un altre ciutat anomenada Hwt-ihwt que vol dir "Les terres del ramat" que datava de la dinastia I. Amb l'Imperi nou fou a mes a mes un centre administratiu important. Tenia un temple dedicat a Sekhmet-Hathor (Hathor era conegut a la zona com Het-Hert) que ha estat localitzat per noms resten els fonaments d'una estructura rectangular; el lloc fou identificat per inscripcions a esttues de Amenemhat III i Ramss II trobades a la zona. El culte a Het-Hert s'explica la tomba del sacerdot i supervisor de sacerdots, Khesuwer (del Imperi nou). El temple fou restaurat per Ramss II i el fara Sheshonq III de la dinastia XXII el va ampliar. Mes tard la ciutat va prendre el nom de Per-nebet-imau (Domini de les senyores d'Imau). Moltes de les runes s'han perdut per l'extensi incontrolada dels cultius.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92335" title="Al-Khatana" nonfiltered="1657" processed="1644" dbindex="36772">
Al-Khatana s un lloc arqueolgic d'Egipte. Khatana, a 6 km al nord de Faqus, n's el centre per est format per altres llogarets, destacant els principals de Tell al-Daba (Avaris) i Qantir (Pi-Ramss). Els llogarets secundaris sn:

Tell al-Qirqafa, al sud, lloc important a l'Imperi mitj, amb restes de construccions d'Amenemhet I i Senusret III (dinastia XII); queden tamb restes d'establiments hikses i minoics.

Ezbet Rushdi al-Saghira, al nord de Tell al-Daba. Una ciutat hi fou construda per Amenemhet I; la ciutat fou excavada als anys 50 del passat segle per un equip egipci i es va posar a la llum un temple que es creu fou ampliat ms tard per Senusret III; els anys 90 l'austrac Manfred Bietak va fer noves excavacions.

Tell Abu al-Shafia, al nord de Qantir, on es va trobar una esttua colossal de Ramss II; des els anys 20 del segle passat s'havien trobat objectes menors a la zona; l'esttua podria indicar l'existncia d'un temple. ;

Tell al-Faraun fou l'antiga ciutat egpcia d'Imet i fou capital del noms XIX del Baix Egipte abans que la capital fos traslladada a Tanis. El lloc es tamb anomenat Tell Nabasha i Tell Bedawi i es proper a la ciutat d'Al-Huseiniya, entre Qantir i San al-Hagar. Es pot veure un recinte que tenia un temple dedicat a la deessa Wadjet, del perode ramssida; el recinte hauria contingut originalment dos temples al menys, amb un de ms petit al nord-est (de la dinastia XXVI) . Al sud-est del recinte les restes d'una ciutat grecoromana i ms a l'est el cementiri de l'Imperi Nou. El lloc fou excavat per Petrie que va trobar a les tombes molts objectes, entre elles un sarcfag de granit gris amb el nom d'un prncep i sacerdot de l'imperi nou, les restes d'una esttua colossal de Ramss II, un altar de l'imperi mitj i restes de dos esttues amb tron de l'imperi mitj.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92338" title="Gabriel Salazar" nonfiltered="1658" processed="1645" dbindex="36773">
Gabriel Salazar (Xile, 1936), historiador xil, l'exponent ms important de l'historiografia d'esquerres d'aquest pas.

Va estudiar histria a l'Universitat de Xile (1960, realitzant de manera parallela estudis sobre filosofia i sociologia. Sent un home d'esquerres va ingressar al MIR el 1970, convertint-se en un dels seus dirigents.

Posteriorment al cop d'estat de 1973 va ser detingut i condut al centre de detencions Villa Grimaldi, d'on va sortir el 1976, partint al Regne Unit, pas que li va oferir una beca per continuar els seus estudis, treient-se un doctorat d'Histria Econmica i Social a l'Universitat de Hull.

Va tornar a Xile junt amb la seva famlia el 1985, editant aquest any el seu llibre ms important: "Labradores, Peones y Proletarios", que ha sigut reconegut com una de les aportacions historiogrfiques ms importants i novedoses dels ltims temps.

Treballa com a professor d'Histria de Xile Contempornea i Histria Social de Xile a l'Universitat de Xile. Tamb treballa a l'Universitat ARCIS, on actualment s el director del Programa de Maestria de Cincies Socials.

La seva aportaci ms important a l'historiografia del pas es haver fundat i ser un dels principals exponents de l'Histria Social, branca historiografica que es dedica a estudiar el subjecte popular i investigar sobre els fets socials des de la visi de les classes ms baixes de la societat.

Destaquen els seus estudis sobre el subjecte popular del segle XIX i les seves investigacions sobre els moviments socials a travs del segle XX.

 Obres .

Labradores, Peones y Proletarios (1985);
Violencia Poltica Popular en las Grandes Alamedas (1990);
Los Intelectuales, los Pobres y el Poder (1995);
Autonoma, Espacio y Gestin (1998);
Manifiesto de Historiadores (compilador) (1999);
Historia Contempornea de Chile (Junto con Julio Pinto) (1999);
Ferias libres: espacio residual de soberana popular (2002);
Historia de la acumulacin capitalista en Chile (2003);
La Construccin del Estado en Chile (1800-1830) (2006);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92353" title="Leontpolis" nonfiltered="1659" processed="1646" dbindex="36774">
Leontpolis (grec:               Leontopolis) fou una antiga ciutat d'Egipte, a la part central del Delta, anomenada abans Taremu. Correspon a la actual Tell el-Muqdam o Tell al-Mokdam a uns 10 kms de l'actual ciutat de Mit Ghamr. El seu nom egipci fou Taremu i fou la capital del noms XI del Baix Egipte (Ka-heseb) i probablement capital durant la dinastia XXIII. El nom grec volia dir "Ciutat dels lleons" per la presencia del du-lle Maahes o Mahes (Myos o Mysys en grec); altres dus amb culte a la ciutat eren Sekhmet i Bast. La ciutat possea gran quantitat d'imatges de lleons.

En el perode ptolemaic, sota Ptolomeu VI Filometor (180 aC-145 aC) el sacerdot exiliat Onies va fundar un temple jueu, semblant al temple de Jerusalem; aix va atreure una important colnia jueva, que va florir durant tres segles, fins que al segle I dC, en el govern de Vespasi, el temple fou tancat durant el conflicte entre l'emperador i els jueus (71). La ciutat jueva fou coneguda com Nay-ta-hut o Ney-ta-hut.

Restes es van trobar a Tell es-Sab (Colina dels lleons) i a Al-Mengaleh , per els erudits coincideixen que el lloc correcte de la ciutat es Tell al-Mokdam. Tell al-Yahudiya (Tur dels jueus) probablement porta aquest nom perqu all hi havia el temple construt al segle II aC. 

Una troballa coneguda com "Camp dels Hikses" consisteix en una recinte rodejat de muralles de 515 per 490 metres i que no t cap similitud amb altres edificis d'Egipte (per aix es va pensar que era una construcci dels hikses i se li va donar el nom esmentat).
Restes d'esttues colossals de Ramss II s'han trobat al nord de Tell a-Yahudia on es pensa que hi devia haver un temple; al oest hi havia un temple de Ramss III i probablement un palau. No s'ha trobat cap resta arqueolgica anterior al tercer Perode Intermedi. Recents excavacions realitzades per la Universitat de Berkeley semblen evidenciar la importncia d'aquest lloc durant la dominaci persa i sata

El temple de Mahes va ser desmuntat per aprofitar les pedres en altres construccions. Existia tamb una esttua del fara Nehesi usurpada per Merneptah. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92360" title="La Biga i la Busca" nonfiltered="1660" processed="1647" dbindex="36775">
La Busca i la Biga foren dos bndols poltics en qu es dividiren els comerciants catalans en el segle XV.

A Barcelona, la crisi econmica mediterrnia cap a 1425 requereix la intervenci per mitj de mesures proteccionistes, per per aplicar-les cal vncer la resistncia de l'oligarquia urbana (ciutadans honrats).

Les protestes i motins se succeeixen el que dna lloc a una srie de canvis i reformes (1436). Els mercaders i menestrals proposen una srie de mesures: devaluaci monetria, prohibici d'importaci de productes, millora de la producci txtil, impostos a estrangers. Els ciutadans honrats proposen mesures ms limitades: treballs pblics per atenuar l'atur, etc.

La intransigncia d aquests ltims i la seva resistncia al canvi van precipitar la crisi econmica i van dividir els barcelonins, a partir de 1450, en dos grups clarament diferenciats: la Biga i la Busca:
 La Biga, en analogia amb la pea de fusta que aguanta un edifici  la ciutat-, est integrada per la majoria dels ciutadans honrats i alguns mercaders  importadores de teles de luxe-, es considera, actua i viu com un grup nobiliari, tenen terres, castells i drets senyorials i viuen de les rendes. Tenen el control del poder municipal i s'oposen als sectors vinculats a l'economia productiva.

 La Busca, -l astella, en oposici a la Biga- es el partit dels menestrals, mercaders i artistes que aspiren a controlar el govern municipal per fer complir els privilegis, llibertats i costums de Barcelona. Volen la devaluaci monetria i mesures proteccionistes.

Entre la Busca i la Biga, Alfons el Magnnim mantindr una postura ambigua, ja que d'una banda necessita diners i els acceptar tant de buscaris com de bigaris i d'altra banda, aspira com els altres reis del XV a imposar la seva autoritat en les Corts i sobre la noblesa.

Tal com estava conformat el sistema d elecci als crrecs municipals, resultava imposible l accs als membres de la Busca, a menys que hi hagus una intervenci reial.

Alfons el Magnnim era conscient de la coincidncia d interesos amb els buscaires al compartir el mateix enemic conjuntural: l'oligarquia urbana, oposada tant a les pretensions preeminents de la monarquia com a la poltica reformista dels buscaires.

Des de Npols, Alfons el Magnnim encarrega la resoluci del conflicte als seus lloctinents generals, primer la reina Maria i desprs Galceran de Requesens. Els buscaires s'agrupen en el Sindicat dels Tres Estaments (1452). Per tot i que els buscaires estaven organitzats, continuaven sense accs al poder municipal. 

El 30 de novembre de 1453, data en qu el Consell de Barcelona havia de renovar la conselleria, el lloctinent general Requesens va suspendre les eleccions a consellers i va nomenar una nova conselleria buscaire en una acci que avui es consideraria un cop d'estat. 

Amb aquest canvi poltic, s implanten les messures tradicionalment reivindicades pels buscaris: mesures proteccionistes de la producci propia, defensa del comer martim (acta de navegaci de 24 d'agost de 1453), devaluaci de la moneda (decretada el 4 de gener de 1454), sanejament de l'administraci municipal (rebaixa dels sous dels funcionaris i investigaci de fraus i corrupci dels bigaires), tot amb l'objectiu d'afavorir els productes propis enfront dels importats.

Una representant de la Generalitat de Catalunya, dominada per la Busca, viatj a Npols a protestar davant el rei. Per donar una cobertura legal adient, Alfons el Magnnim, concedeix un nou privilegi de regulaci de la ciutat (1455) que repartia d'una manera fixa la composici dels rgans de govern municipal entre els diversos estaments. 

Els jurats del Consell de Cent, que sempre serien 128, es repartien en quatre grups de 32, cadascun format per membres d'un estament (ciutadans honrats, mercaders, artistes i menestrals).
El Trentenari, format per 32 membres, es dividia en quatre grups de vuit, un per cada estament. 
Finalment, el poder executiu dels consellers es distribua de la manera segent: el conseller en cap i el conseller segon, pels ciutadans honrats; el conseller tercer, pels mercaders; el quart, pels artistes; i el cinqu, pels menestrals.

Malgrat tot, el programa de canvis buscaire no va tenir xit degut a l'oposici aferrissada de la Biga i a la preminencia que s'havia donat en el repartiment de crrecs als consellers de la Biga respecte als de la Busca. A ms, la Biga aconsegueix suport de l'oligarquia rural i la noblesa laica que haven estat perjudicats pel fet remena, reforant-se per plantar cara a la monarquia que havia desafiat els seus privilegis.

El 1462, en esclatar la guerra civil catalana, els bigaires van poder recuperar el poder. En acabar el conflicte (1472), la Capitulaci de Pedralbes no castiga als instigadors per tal de tenir una pau perdurable, amb la qual cosa la Biga continua al govern municipal. 
Ser Ferran II, mes endevant qui iniciar la reforma del Consell de Cent.

Enllaos externs.
 El Consell de Cent a la baixa edat mitjana (1249-1462);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92363" title="Attac" nonfiltered="1661" processed="1648" dbindex="36776">

LAssociaci per la Taxaci de les Transaccions i per l'Ajuda als Ciutadans (Attac o ATTAC) s un moviment internacional que promou el control democrtic dels mercats financers i de les institucions que gestionen aquests mercats.

Actualment el seu nom s Moviment internacional de ciutadans pel control democrtic dels mercats financers i les seves institucions, tot i que mant les sigles originals Attac.

Orgens.
Attac es va originar a Frana el 1998, com a grup de pressi a favor de la introducci d'una taxa a les transaccions financeres internacionals (Taxa Tobin), per restringir la volatilitat dels mercats de capitals; al desembre de l'any anterior, Ignacio Ramonet havia escrit un editorial per a Le monde diplomatique en el qual promovia l'aplicaci de la Taxa Tobin i la creaci d'un grup de pressi que actus pblicament en favor de la mateixa. El 3 de juny segent es va fundar Attac, amb la participaci de nombrosos membres de l'esquerra francesa. Avui est present en la majoria dels pasos d'Europa Occidental i en un important nombre de pasos africans i sud-americans. 

Reivindicacions.
Attac sost que les empreses trasnacionals i els grups de pressi que acaten les seves decisions han contribut significativament a reduir el poder del que disposen els electorats de cada pas sobre les economies prpies. 

Per a revertir aquesta tendncia, el moviment proposa, entre d'altres mesures: 
La instauraci de la Taxa Tobin a nivell mundial, el control dels mercats financers, la supressi dels paradisos fiscals i la condonaci del deute extern dels pasos del tercer mn. 

Aix mateix reclama una reforma radical de diverses institucions financeres internacionals per tal que s'implementin mecanismes de control democrtic sobre les decisions d'aquestes institucions, en especial l'Organitzaci Mundial de Comer (OMC), el Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial (BM), l'Organitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic (OCDE) i el Grup dels Vuit (G-8), entre d'altres. 

Encara que Attac s totalment crtica amb els processos de globalitzaci del capital associats a les idees poltiques del neoliberalisme, el moviment no es defineix com un grup antiglobalitzaci, sin que prefereix els termes altermundisme o alterglobalitzaci, ja que defensa que una poltica de globalitzaci en la qual els pasos menys afavorits puguin accedir a la regulaci dels intercanvis en la mateixa mesura que els grans centres del capital internacional no t perqu ser negativa.

Estructura.
El funcionament del moviment s descentralitzat; les organitzacions locals gestionen la seva prpia agenda, organitzant trobades, conferncies i publicacions. D'acord a la situaci poltica i econmica, les accions s'estructuren de manera variable. L'objectiu central s, en tots els casos, la formaci ciutadana per a permetre l'oposici intelligent i instruda a l'hegemonia de l'economia neoliberal.

Attac s un dels moviments socials que va impulsar la creaci del Frum Social Mundial el gener de 2001, i una de les organitzacions signants del document que va sorgir de la primera edici del frum, el Comproms de Porto Alegre.

Alguns membres destacats.
 Ignacio Ramonet;
 Susan George;
 Bernard Cassen;
 Viviane Forrester;
 Noam Chomsky;
 Arcadi Oliveres;
 Daniel Ravents;

Crtiques.
Les poltiques econmiques promogudes per Attac han estat fortament criticades per membres d'organitzacions financeres internacionals i per diversos economistes, argumentant que constituirien una frmula proteccionista avui obsoleta. 

D'acord amb el model econmic vigent, el proteccionisme perjudicaria els propis pasos que hauria de defensar al desincentivar el progrs tecnolgic, i frenaria l'optimitzaci de la producci basada en l'especialitzaci internacional. 

Els seus partidaris, per contra, sostenen que els beneficis de la liberalitzaci es retenen en molt escassa mesura per als productors locals, i que l'establiment d'un llindar mnim de prosperitat s essencial abans de poder pensar a relaxar les mesures poltiques de protecci dels grups productius nacionals.

Veure tamb.
 Globalitzaci;
 Neoliberalisme;
 Organitzaci Mundial de Comer ;
 Taxa Tobin;
 Altermundisme;
 Frum Social Mundial;

Enllaos externs.
 Attac-Internacional;
 Attac-Pas Valenci;
 Attac-Catalunya;
 Attac-Mallorca;
 Editorial de Le monde diplomatique que va donar origen al moviment;

 Referncies .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92369" title="Herdonea" nonfiltered="1662" processed="1649" dbindex="36777">
Herdonea fou una ciutat de la Pulla, a una branca de la via pia que portava des Canusium a Beneventum. Era a uns 40 km de Canusium. La ciutat es va unir als cartaginesos desprs de la batalla de Cannes.

Fou escenari de dos derrotes romanes davant Annbal en noms dos anys:

La primera el 212 aC, en qu fou derrotat pel general cartagins el pretor Cneus Fulvius Flaccus.

La segona el 210 aC en qu el procnsol Cneus Fulvius Centumalus va tornar a ser derrotat.

El 210 aC, com que Annbal no tenia confiana en la fidelitat de la ciutat, la va destruir, i els seus habitants foren portats a Metapontum i Thurii. Mes tard fou reconstruda per no va tenir importncia, si be va tenir rang municipal i encara existia al temps dels itineraris al segle IV. Al segle IX fou destruda pels sarrains.
Les seves runes encara existeixen, properes al llogaret d'Ordona, entre Bovino i Cerignola, a la carretera entre Npols i Otrant.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92371" title="Interferometria" nonfiltered="1663" processed="1650" dbindex="36778">
La interferometria   s la tcnica de combinar dues o ms ones, de les quals es diu que interfereixen l'una amb l'altra. En termes d'equacions d'ona el patr d'interferncia s un estat que depn de l'amplitud i fase de totes les ones que contribueixen. Encara que el fenomen d'ona d'interferncia s molt general, les aplicacions de la interferometria es poden utilitzar en una gran varietat de camps, incloent-hi astronomia, fibres ptiques, ptica, metrologia, estudis de mecnica quntica com interferometria de neutrons i interferometria de neutrins i interferometria de teoria de cordes. 

Interfermetre.

Un interfermetre treballa sobre el principi que si dues ones que coincideix en la mateixa fase s'amplificaran l'una a l'altra mentre dues ones que tenen fases oposades es neutralitzaran, suposant que les dues tenguin la mateixa amplitud. En el comenament, la majoria dels interfermetres utilitzaven fonts de llum blanca (p. ex. l'experiment de la doble escletxa de Young de 1805). Avui dia els investigadors sovint utilitzen fonts de llum monocromtica com lsers, i fins i tot el carcter d'ona de matria (dualitat ona-partcula) es pot explotar per construir interfermetres. Un dels primers exemples d'interfermetres de matria fou l'interfermetre d'electrons, ms tard es construirien interfermetres de neutrons. Al voltant de 1990 fou construt el primer interfermetre d'toms, que seria seguit per interfermetres de molcules. Actualment no s clar encara quina podria ser la mxima mida d'una partcula que es podria fer interferir amb una altra.

Les imatges astronmiques de ms alta resoluci es produeixen utilitzant interfermetres (a longituds d'ona tant ptiques com de rdio). Per realitzar imatges interferomtriques en astronomia ptica s'exigeixen com a mnim tres telescopis (encara que s preferible usar-ne ms). Aquesta tcnica tamb s til per a la radioastronomia, que s el camp on primer es va aplicar.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92372" title="Taxa Tobin" nonfiltered="1664" processed="1651" dbindex="36779">
La Taxa Tobin s un hipottic impost sobre els intercanvis de divises proposat per l'economista James Tobin el 1971. Els moviments per una globalitzaci alternativa defensa que, d'una banda, aquest impost reduiria els moviments financers especulatius i dificultaria les fugues de capitals davant de decisions poltiques no compartides pels accionistes; i d'altra banda que els ingressos que aquest impost produiria podrien ser una important font de finanament per a combatre la pobresa al mn. El moviment ciutad Attac s el mxim impulsor de la instauraci d'aquest impost. 

Tcnicament la Taxa Tobin seria un impost, ms que no pas una taxa per b que s'ha generalitzat amb aquest nom per mimetisme amb altres llenges, Tobin Tax  i Taxe Tobin .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92376" title="Elephants Dream" nonfiltered="1665" processed="1652" dbindex="36780">

Elephants Dream ("Somni elefantstic")  s el primer curt animat de l'histria generat per ordinador i realitzat mitjanant programari lliure.

La producci va comenar el setembre del 2005, i va ser finanada i desenvolupada per l'estudi Orange amb un equip internacional de set artistes i animadors. Originalment coneguda pel nom de Machina, va ser reanomenada per Elephants Dream per reflectir l'element central de l'argument.

Les veus dels personatges principals seran aportades pels actors Tygo Gernandt i Cas Jansen, figures de primer nivell a l'escenari artstic holands.

La pellcula va ser anunciada el maig del 2005 per Ton Roosendaal, president de Blender Foundation i desenvolupador principal de Blender; una suite integral de modelatge, animaci, i renderizat 3D. Blender s la pea de programari primria usada en la creaci de la pellcula. Poc desprs de l'esmentat anunci, la Fundaci Blender va comenar a vendre enviaments del llanament en DVD, que seria sis mesos ms tard. Com a part de l'estratgia de finanament, es va dir que tot aquell que encarregus un DVD abans de l'1 de setembre tindria el seu nom esmentat en els crdits finals del curt i a ms, hauria ajudat a la creaci de la pellcula i desenvolupament de Blender.

A ms de l'aspecte artstic, el propsit del projecte s exhibir les capacitats del programari de font obert i avaluar-lo com una eina per a l'organitzaci i la producci de contingut de qualitat per a pellcules professionals.

Durant el desenvolupament d'Elephant's Dream i a fi d'augmentar la qualitat del resultat, van ser implementades nombroses capacitats noves, com un sistema d'animaci avanat renderitzaci per passades, millores al motor de simulaci de particules, un nou esquema de materials i postprocessament nodal que permet complexos efectes, com la simulaci de cabell , pell fusi de fotogrames, aplicaci de filtres no lineals, etc.

El contingut de la pellcula es va llanar sota la llicncia Creative Commons, de manera que els espectadors puguin aprendre de les tcniques emprades i fer un fork si volen. El DVD cont tots els arxius de producci a ms de la pellcula final.

La premier del film va ser el 24 de mar del 2006 a Amsterdam a l'anomenada Blender Pary. Ser posteriorment projectada en diversos festivals internacionals de cinematografia, incls Cannes.

Sinopsi.

s una petita histria de dos personatges: Emo i Proog, dues persones que comparteixen un mn surrealista o fantstic en el qual sn immersos i que varia segons van modelant els seus propis pensaments. Proog, que comprn el que est succeint, est fascinat per aquest i els seus misteris, tanmateix Emo passa del desconeixement a cansar-se del que l'envolta.

Aix acabar enfrontant-los entre la realitat que desitja Proog: una espcie de mn estrany industrial de criatures mecniques i Emo amb una visi totalment diferent, ms viva. Finalment, Emo "crea" un tit per matar Proog fins que aquest, horroritzat, li dna un cop sec i el mata.


Repartiment.

Tygo Gernandt - Proog;
Cas Jansen - Emo;

Equip.
Ton Roosendaal - Productor cinematogrfic;
Bassam Kurdali   Director de animaci;
Andy Goralczyk   Director d'art;
Matt Ebb - Artista;
Bastian Salmela - Artista;
Lee J Cocks - Artista;
Toni Alatalo - Director tcnic;
Jan Morgenstern - Compositor;

Programari i eines usades.

Blender;
CinePaint;
DrQueue;
GIMP;
GNOME;
Inkscape;
KDE;
OpenEXR;
Python;
Seashore;
Subversion;
Reaktor (Proprietari);
Twisted;
Ubuntu Linux;
Verse;

Blender era el programa principal utilitzat en la creaci de la pellcula. L'altre programari s'utilitzava per a pre/post-produccions i gesti dels arxius. Ubuntu era la distribuci de Linux utilitzada. El KDE i GNOME eren els ambients de taula de treball utilitzats.

Notes.
Amb l'excepci de Reaktor (un estudi slid modular) i Mac OS X (l'OS grup de sectors solia rendir la producci final), tot el programari utilitzat fou de font oberta.
Elephants Dream (Somni elefantstic) (12 min 04 sec.);

Vegeu tamb.
 Blender;
 Cinema d'animaci;
 Big Buck Bunny;

Enllaos externs.

Pgina del projecte Orange.;
Blender's Open Movie Project - Slashdot ;
Transcripcions oficials dels textos en diversos idiomes.;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92378" title="Ton Roosendaal" nonfiltered="1666" processed="1653" dbindex="36781">


Ton Roosendaal s el lider de la Blender Foundation i el desenvolupador principal de Blender.

Tamb s el productor d'Elephants Dream.

Enllaos externs.
 Fotografies recents;
 Ton Roosendaal a la Blender Conference;
 Lloc web de Ton Roosendaal ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92382" title="Amalienborg" nonfiltered="1667" processed="1654" dbindex="36782">
El Palau d'Amalienborg s la residncia oficial del sobir de Dinamarca des de l'any 1764. Actualment s la residncia de la reina Margarida II de Dinamarca que habita el palau durant els mesos d'hivern.

El complex d'Amalienborg consisteix en quatre palaus situats en una plaa de forma octogonal el centre de la qual hom hi troba una esttua eqestre del rei Frederic V de Dinamarca, el fundador del complex, feta per l'escultor francs J.F.J. Saly.

El complex fou construt per ordres del rei Frederic V de Dinamarca en honor del 300 aniversari de la coronaci del rei Cristi I de Dinamarca, primer monarca de la Casa dels Oldenburg. L'espai sobre el qual s'erig el complex fou un regal de quatre nobles danesos al monarca que va encarregar les obres a l'arquitecte palat Nicolai Eigtved. Eigtved planej construir quatre palaus idntics.

Amalienborg esdevingu la residncia reial desprs que un devastador incendi crems el Palau de Christiansborg la nit del 26 al 27 de febrer de 1794. En el trascurs d'aquells mesos, el rei adquir els Palaus de Moltke i de Schack.

Els quatre Palaus que conformen el complex palat d'Amalienborg s'anomenen: El Palau de Cristi IX, el Palau de Frederic VIII, el Palau de Cristi VII i el Palau de Cristi VIII.



El Palau de Cristi IX, o de Schack, fou iniciat l'any 1750. Desprs de l'incendi del Palau de Cristiansborg, el rei compr l'edifici junt amb un palau ve i els un per un passads elevat al primer pis que permetia que el trnsit continus fluint per l'Amaliengade.

El Palau, que fou adquirit pel prncep hereu i llavors rei Frederic VI de Dinamarca, fou habitat per la famlia reial des de la seva compra fins a l'any 1839. Posteriorment fou la seu de la Cort Suprema de Dinamarca i el Ministeri d'Afers Exteriors.

L'any 1863, el Palau fou posat a la disposici del rei Cristi IX de Dinamarca. Cristi habit el palau fins l'any 1906, any de la seva mort, i d'ell prengu l'actual nom de l'edifici. El palau romangu intacte fins l'any 1948 que s'hi efectu un registre oficial.

After the Christiansborg fire, Schack s Palace was acquired for Crown Prince Frederik (VI). The Palace was linked to Moltke s Palace by the "Colonnade", a passage at first-floor level, carried by eight Ionic columns, allowing the traffic to continue along Amaliegade. Actualment el Palau s habitat per la reina Margarida II de Dinamarca i el seu marit.

El Palau de Cristi VII o de Moltke fou erigit els anys 1750 - 1754 per lord High Steward A.G. Moltke. L'any 1794, amb l'incendi del Palau de Cristiansborg, la famlia reial adquir el Palau.

Desprs de la mort del rei Cristi VII de Dinamarca el 1808, el rei Frederic VI de Dinamarca empr el Palau com a residncia oficial de la Cort i utilitz part de les estances per ubicar-hi el Ministeri d'Afers Exteriors. Des de l'any 1885, el Palau s'empr nicament per allotjar-hi convidats de la Famlia Reial i per propsits cerimonials.

Tot i que per un curt perode de temps, el prnep hereu i llavors rei Frederic IX de Dinamarca i la seva muller, la princesa ngrid de Sucia, com tamb la reina Margarida II de Dinamarca i el seu esps, utilitzaren el castell com a residncia fins a la restauraci de les seves respectives vivendes.

Durant els anys 1971 fins el 1975 el Palau fou emprat com a guarderia i escola pels prnceps Frederic de Dinamarca i Joaquim de Dinamarca. L'any 1982, l'Agncia de Palaus i Propietats Reials inci una costosssima restauraci exterior del Palau i durant els anys 1993 - 1996 es port a terme, amb la collaboraci d'sponsors privats, la restauraci interior del Palau obert al pblic ocasionalment.

El Palau de Cristi VIII o Palau de Levetzau fou construt els anys 1750 - 1760 per ordres del conseller Levetzau. El prncep hereu i desprs rei Frederic VI de Dinamarca compr el Palau l'any 1794 i encarreg a l'arquitecte palat Nicolau Abildgaard la responsabilitat de modernitzar el Palau. 

L'any 1839 el Palau es habitat pel rei Cristi VIII de Dinamarca, de qui prengu el nom. A la mort del rei, i de la seva esposa, l'any 1848 i 1881 respectivament, el Palau fou posat a la disposici del Ministeri d'Afers Exteriors.

L'any 1898 el Ministeri hagu d'abandonar les dependncies ja que al Palau s'hi installaren el prncep i futur rei Cristi X de Dinamarca i la seva muller, la duquessa Alexandrina de Mecklenburg-Schwerin. A la mort del monarca, el prncep Knud de Dinamarca s'hi install fins a la seva mort. 

A la dcada de 1980, l'Agncia de Palaus i de Propietats Reials inici la restauraci del Palau. Desprs de realitzar una profunda i necessitada restauraci, l'Agncia install un Museu dedicat a la Famlia Reial dels Glcksburg: The Chronological Collections of the Danish Kings, Amalienborg.

El Palau de Frederic VIII, o Palau de Brockdorff, fou construt pel bar Joachim Brockdorff. El Palau fou venut l'any 1767 al rei Frederic V de Dinamarca que la ced a l'Acadmia Militar de Cadets.

Els cadets hagueren d'abandonar el Palau quan el rei Frederic VI de Dinamarca ced la residncia a la seva filla, la princesa Guillemina de Dinamarca i el seu marit, el futur rei Frederic VII de Dinamarca. Des de la dissoluci del matrimoni de la princesa Guillermina fins l'any 1869, el Palau fou habitat per diversos membres de la Famlia Reial.

L'any 1869 s'hi installaren el rei Frederic VIII de Dinamarca i la seva muller, la princesa Llusa de Sucia que hi habitaren fins l'any de la seva mort, 1912 i 1926 respectivament. L'any 1934 iniciaren les obres de restauraci del Palau que fou destinat a ser la vivenda del rei Frederic IX de Dinamarca i la seva muller, la princesa ngrid de Sucia que hi mor l'any 2000.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92383" title="Matthias Ettrich" nonfiltered="1668" processed="1655" dbindex="36783">


Matthias Ettrich (nascut el 14 de juny de 1972 a Bietigheim, sud d'Alemanya) s un enginyer informtic que va fundar el projecte KDE el 1996, quan va proposar a Usenet un "escriptori lliure, consistent i bonic" per UNIX usant les Qt.

Ettrich tamb va fundar i va tirar endavant el projecte LyX el 1995, inicialment sent el seu projecte de la Universitat. LyX s un frontend grfic per LaTeX. Des que la plataforma principal de LyX era Linux, ell va comenar a explorar varies maneres de millorar la interfcie grfica, la qual cosa el va portar a liderar el projecte KDE.

Ettrich va estudiar Informtica a l'Institut d'Informtica Wilhelm Schickard, a la Universitat Eberhard Karls a Tbingen. Actualment viu a Berln, Alemanya.

Treballa per Trolltech com a Director de Desenvolupament de Programari, amb la responsabilitat de les Qt i el seu equip de desenvolupament.

Enllaos externs.
La gent de darrere de KDE: Entrevista a Matthias Ettrich (2000);
La gent de darrere de KDE: Entrevista a Matthias Ettrich (2004);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92391" title="Hermione" nonfiltered="1669" processed="1656" dbindex="36785">


Mitologia:
 Hermione (mitologia) s un personatge de la Guerra de Troia, filla d'Helena d'Esparta.
Novella:
 Hermione Granger s un personatge la saga de Harry Potter.
Geografia:
 Hermone o Hermi s una antiga ciutat del Pelopons.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92393" title="Hermone" nonfiltered="1670" processed="1657" dbindex="36786">

Hermone o Hermi (llat Hermione o Hermion, grec Hermione) fou una ciutat de la part sud de l'Arglida. Fou ciutat independent i el seu territori fou conegut per Hermionis. El golf entre la costa de l'Arglida i l'illa d'Hydrea fou anomenat Hermionikos kolpos (llat Hermionicus Sinos) diferenciat dels golfs Sarnic i Arglic.

Hermione fou fundada pels driops expulsats del Mont Oeta i territoris adjacents per Hracles i establerts al Pelopons on tamb van fundar Asine i Eion; aquestes dues darreres foren conquerides pels doris, per Hermione va conservar la seva poblaci de driops. Per un temps va dominar diverses illes. Hermione presidia una amfictionia que tenia les seves reunions a l'illa Calaureia. Hermione va perdre l'illa dHydrea davant els pirates de Samos que la van donat a Trozen.

En temps de la invasi persa la ciutat encara era poblada pels driops i va enviar 3 vaixells a Salamina i 300 homes a Platees. Al segle V aC Argos es van apoderar d'Hermione i hi van establir una colnia; no se sap com se'n van apoderar els argius per degu ser al mateix temps que van conquerir Micenes i Tirint (464 aC); els hermions expulsats es van refugiar a Halieis, on tamb s'havien installat els de Tirint. Hermione va esdevenir una ciutat drica per algunes costums dels driops es van mantenir i va continuar el culte a Demeter Chthonia, la principal detat dels driops, a la que feren ofrenes els habitants d'Asine (establerts a Messnia) segons se sap per una inscripci. Hermione es va separar d'Argos i es esmentada com a ciutat independent, de vegades aliada d'Esparta. Finalment ratos de Sici, estrateg de Lliga Aquea, va conquerir Acrocorint, i llavors el tir d'Hermione es va rendir i la ciutat va entrar a la Lliga. La ciutat va continuar existint segons demostren monedes i inscripcions.

Pausnies la va visitar i la descriu com una ciutat gran; la ciutat vella, a un promontori, estava deshabitada,  per la resta era prou gran; tenia un bon port i alguns temples  destacant el dedicat a Posid i el santuari driop de Demeter Chthonia suposadament fundat per Chthonia, la dona de Phoroneos, i per Clymenos, germ de Chthonia; el santuari era inviolable per havia estat saquejat per pirates cilicians; al altre costat hi havia un temple menor dedicat a Clymenos i a la dreta l'estoa d'Eko, que repetia la veu tres vegades;  la ciutat estava rodejada de muralles. A la rodalia hi havia un altre santuari de Clymenos, un de Plito, i un al llac Akerusios.

A la frontera amb Trozen s'erigia el temple de Demeter Thermasia no massa al oest del cap Scyllaeum (avui Thhmisi) i prop hi havia la ciutat dEilei (Eileoi) representada per la moderna Ilio.  Cap al oest d'Hermione ho havia el territori d'Asine. A la via entre Mases i Asine, Pausnies esmenta el cap Struthos i a no massa distancia els llocs de Philanorion (Philanorium) i Bolei (Boleoi) i una mica mes enll Didymi.

Hrmione correspon a la moderna Kastri. La pennsula d'Hermione es diu avui Krandhi, tenint diverses restes hellniques. Pausnies situa dues ciutats, Halice i Mases (aquesta darrera era el port d'Hermione), a la via entre Hermione i Asine. Les restes existents al cap Muzki correspondrien a una d'aquestes ciutats, probablement Halice, i les del oest, en el port Kheli, serien Mases.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92395" title="Hentai" nonfiltered="1671" processed="1658" dbindex="36787">
Hentai s un terme que significa 'pervertit' i 'transformaci' en japons. A Occident s'acostuma a utilitzar per descriure un manga, o srie d'animaci o videojoc que t contingut ertic o pornogrfic.

La quantitat de dibuixos illustrant l'activitat sexual al manga o a l' anime hentai pot variar fora. Tamb depn del tipus d'activitat sexual i els personatges implicats, que se sotmeten a molt poques restriccions ja que es tracta de personatges de ficci.

En la llengua japonesa, el mot hentai vol dir "perversi" o "transformaci". No t el significat que se li ha donat a Occident, i no es refereix a continguts i conductes sexuals "normals", sin que s'empra en lloc de termes com 18-kin (18 , literalment "18-prohibit", amb el significat de "prohibit als que encara no tinguin els 18 anys") i seijin manga (    , "manga adult").

El significat com que t a Occident prov de l's japons de     (etchi, escrit freqentment ecchi, aproximaci japonesa de la pronncia anglesa de la lletra H), que es creu que s una forma abreviada de hentai que s'utilitzava com a eufemisme als anys 1960, encara que els seus orgens no estan del tot clars, ni tan sols al Jap. La "H" en el Jap s'utilitza per referir-se a qualsevol contingut o activitat sexual, aix que l'"H manga" s manga amb contingut sexual, per "H" i "hentai" no sn sinnims, i no es poden canviar l'un per l'altre.

Legislaci japonesa.
L'article 175 del codi penal japons prohibeix la publicaci de material "moralment perjudicial", que tal com s'interpreta actualment inclou l'exposici de genitals, aix que s freqent veure una barra cobrint els genitals a les publicacions, o b els genitals borrosos. Abans del 1994, la interpretaci d'aquesta llei incloia la prohibici d'exposar vell pbic, una norma que s'esquivava dibuixant personatges sense vell pbic.

Tanmateix, aix ha causat un altre problema quan els vdeos hentai es distribuen a llocs com Europa i Estats Units. Com els personatges de l'anime apareixen ms joves que els personatges de la mateixa edat dels dibuixos animats occidentals, aix va donar a alguns la impressi que els vdeos contenien pornografia infantil. Tamb cal saber que els personatges femenins dels dibuixos animats, segons el japons mitj, aparenten tenir uns 5 o 10 anys ms.

Una dada menys coneguda s que la censura japonesa s molt estricta quan es tracta de dibuixos sobre activitat sexual entre humans i animals. Encara es permet la circulaci amb relativa llibertat actes amb monstres imaginaris (que acostumen a tenir els coneguts tentacles flics amb la finalitat d'evitar la llei relativa als genitals de veritat), s'ha considerat el sexe zooflic amb animals existents com quelcom que ha d'sser perseguit.

Exemples d'anime hentai.
 Bible Black;
 Cool Devices;
 Cream Lemon;
 Demon Beast Invasion;
 A Kite;
 La Blue Girl;
 Mezzo Forte;
 Shin Angel;
 Urotsukid ji;
 Vanilla Series;
 Night Shift Nurses;
 Golden Boy (tot i que tamb podria classificar-se com ecchi);

Mireu tamb.
manga i anime.
Ecchi, yaoi, Yuri, shota-con y loli-con.
Djinshi (fanzine);

 Enllaos externs .
Hentai TGP
HentaiMEX;
Hong Fire Comunitat de manga i hentai;
Hentai en Portalmix;
Directoris
Hentai Seeker ;
Banzaihentai.net ;
Adult hentai search ;
Djinshi
Hentai Scans;
HENTAI LiVE;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92409" title="Said" nonfiltered="1672" processed="1659" dbindex="36789">


Said s una vila i municipi aragons del Baix Cinca, situat al marge esquerre del riu Cinca.

 Histria .

S'han trobat restes arqueolgiques que confirmen l'existncia d'assentaments ibers i romans a la zona, per la vertadera histria de la poblaci s'inicia amb la conquesta musulmana. Segons sembla, fins el 1147, Said no fou conquerida completament. La cultura andalus deix una petja profunda en la poblaci, per les seves restes actuals sn gaireb nulles.
Durant la Reconquesta, Said pass a mans dels Montcada, i ja al segle XV form part de la baronia de Berenguer de Bardaj.

Les muralles medievals, actualment gaireb destrudes per complet (noms se'n conserva una petita part i en estat precari) foren superades durant l'Edat Moderna, per el nucli urb conserv els murs fins ben entrat el segle XX. L'horta es constitu al marge mateix del Cinca, per el poble es troba elevat sobre un tur. Malgrat aix, el 1907 i el 1937 s'enregistraren importants inundacions a causa de les riuades.

La demografia de Said ha estat escassa histricament. El 1485, segons fonts histriques, es compten uns cinc-cents habitants; el 1845 ja sn 844, i el 1920 la xifra total sobrepassava els dos mil habitants. La poblaci s'ha mantingut amb tendncia al decreixement, i molta ha estat atreta pels nuclis de Fraga i Lleida. Actualment, es constata un important nombre d'immigraci, sobretot de nacionalitat blgara i romanesa.

 Administraci .
;



 Monuments .
 Parrquia de Sant Joan Baptista;
 Consta d'una planta de creu llatina amb dues naus laterals, cimbori i campanar octogonal;
 La portalada s barroca amb arc de mig punt i una estructura de retaule;
 Ermita de Sant Antoni;

 Cultura .
 El nucli urb, antigament emmurallat, no conserva gaireb cap resta d'aquest mur. Fins a mitjans del segle XX, la muralla constava de cinc portes: Lo Portal, La Porteta, El Forat, El Furigacho i La Portalada, aquesta darrera amb torre de vigilncia.
 L'idioma oficial s el castell, per la poblaci autctona conserva el catal com a llengua quotidiana, com a la resta de la Franja d'Arag.

 Festes .
 17 de gener: festivitat de Sant Antoni;
 15 d'agost: Verge de l'Assumpci (festes patronals);

Fills i filles illustres de Said.

 Bernat Bol: ermit de Montserrat, nascut el 1445, i secretari de Ferran el Catlic.
 Anton Abad: cantantautor en llengua catalana.
 Merc Ibarz: escriptora i periodista en llengua catalana.
 Mario Sasot: escriptor i periodista en catal i castell.
 Francesc Sers: escriptor i llicenciat en Belles Arts, nascut el 1972.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92410" title="Torrent de Cinca" nonfiltered="1673" processed="1660" dbindex="36790">


Torrent de Cinca s un municipi aragons del Baix Cinca.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92411" title="Vilella de Cinca" nonfiltered="1674" processed="1661" dbindex="36791">


Vilella de Cinca (oficialment i en castell, Velilla de Cinca i en aragons, Belilla d'a Zinca) s un municipi aragons del Baix Cinca.

Histria.
 El 4 de juny del 1252 el rei Jaume el Conqueridor don a Ramon de Moncada el castell de Vilella, a la ribera del Cinca ;
 El 6 de desembre del 1255 Ramon de Moncada vengu Velilla al monastir d'Avinganya;
 El 3 de juny del 1326 el rei Jaume II de Mallorca confirm els documents de 1252 y 1255;
 El 1610 pertanyia als "frades d'Avinganya, de Catalunya";

Festes:.
 29 de gener - Sant Valeri;
 17 de freber - Sant Valeret(Festes patronals);
 10 d'agost - Sant Lloren;

Demografa.
Aquest poble del Baix Cinca ha patit una disminuci de l'11% de la poblaci en la darrera dcada passant dels 499 habitants del 1996 als 441 del 2005.


Monuments.
 Parrquia de Sant Lloren (barroc);
 Ermita de Sant Valer (S.XIII);
 Orientaci litrgica invertida;
Cultura.
 Necrpolis d'poca romana, que va ser reemprada en poca medieval;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92424" title="Baells" nonfiltered="1675" processed="1662" dbindex="36792">


Baells s un municipi de la comarca de la Llitera, a l'Arag, dins de la provncia d'Osca.

 Histria .
L'any 1610, Baells encara conservava el nom de Bays. Va tenir un important palau fortificat, que avui es conserva  parcialment i modificat  al bell mig del centre urb.

 Geografia .
Situat al somont pirenaic, a tocar del barranc de Requ, afluent de la Noguera Ribagorana.

 Localitats limtrofes .
Limita amb Benavarri al nord, amb Estopany al nord i oest, amb Camporrells a l'oest, amb Castellonroi a l'oest i sud, amb Albelda al sud, amb El Campell a l'est i amb Peralta i Calassan a l'est.

 Demografia .


Personatges illustres.
Jos Ramrez de Arellano, l'escultor ms important de l'Arag del segle XVIII i un dels ms importants de l'Espanya barroca, hi nasqu i pass els primers anys de vida. 

 Festivitats locals.
16 d'abril ;
15 d'agost;

 Enllaos externs .
 Portal d'informaci de Baells. Accs a la versi digital del Noticiari de Baells.;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92425" title="El Campell" nonfiltered="1676" processed="1663" dbindex="36793">


El Campell (oficialment Alcampel) s una vila i municipi aragons de parla catalana. Pertany administrativament a la comarca de la Llitera i a la provncia d'Osca.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92426" title="Castellonroi" nonfiltered="1677" processed="1664" dbindex="36794">















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92428" title="Tamarit de Llitera" nonfiltered="1678" processed="1665" dbindex="36795">

Tamarit de Llitera s una vila i municipi aragons situat a la provncia d'Osca, capital histrica-cultural de la part catalanfona de la comarca de la Llitera. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92429" title="Sanui i Alins" nonfiltered="1679" processed="1666" dbindex="36796">


Sanui i Alins (en castell i oficialment, Azanuy-Alins) s una vila i municipi de la Comunitat autnoma de l'Arag, a la provncia d'Osca, comarca de la Llitera. El cap de municipi s Sanui.

La fusi d'Alins de Llitera amb Sanui es va realitzar amb acord municipal el 19 de desembre de 1968, publicat al BOP de 8 de gener de 1969 (Decret 3403/69 d'11 de desembre, BOE nm. 12 14-1-70).

 Toponmia .

Pel que fa al topnim Sanui, tamb s'ha proposat la grafia Aanui. Els seus habitants pronuncien una interdental fricativa sorda ( ) a principi de mot, la qual cosa comportaria l'adopci de la forma anui. Seria, si ms no, estranya l'aparici d'una ce trancada a principi de mot, per la qual cosa Joan Coromines va proposar d'adoptar Aanui, soluci que ha seguit per exemple, tamb, el dialectleg Ramon Sistac.

 Llengua .
Dins del municipi de Sanui i Alins, Sanui pertany al domini lingstic catal, mentre que Alins de Llitera s de l'aragons.

 Entitats de poblaci .



|}

 Enllaos externs .
Ajuntament de Sanui i Alins ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92430" title="Valldellou" nonfiltered="1680" processed="1667" dbindex="36797">















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92431" title="Peralta i Calassan" nonfiltered="1681" processed="1668" dbindex="36798">

Municipi de la Franja de Ponent format pel reagrupament municipal de Peralta de la Sal (amb els nuclis de Gabasa, Cuatrecorz i Zurita) i Calasanz.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92432" title="Camporrells" nonfiltered="1682" processed="1669" dbindex="36799">


Camporrells s un municipi situat a la comarca de la Llitera.

 




 Geografia .

 Localitats limtrofes .
Limta amb Estopany al nord, Baells a l'est, Castellonroi al sud, Valldellou al sud i a l'oest i Trag de Noguera a l'oest.

 Histria .

 Economia .
Agrcola, ramadera i turstica

 Administraci .
;


 Demografia .


 Monuments .
 
 Monuments religiosos .

Esglsia de Sant Pere (segle XVIII). Construda a sobre d'una primitiva romnica en unes obres que noms van durar sis anys i que van acabar el 1755. Planta de creu llatina, amb una nau central i capelles laterals. Decoraci amb pintures barroques. L'any 2004 es va enllestir la seva restauraci, que va incloure la recuperaci de les pintures que estaven amagades a sota d'una capa de pintura, de les quals cal destacar les de les petxines, on es representen els quatre doctors de l'esglsia: Sant Agust, Sant Ambrosi, Sant Jeroni (escrit Geroni) i Sant Gregori.
La imatgeria interior (altars i imatges) va ser destrut durant la guerra civil (1936-1939), i comptava amb un altar barroc dels Sants Abd i Senn (patrons del lloc) i diferents imatges religioses. Tamb van sser destrudes les figures escultriques de la frontera -que s tota de pedra-: Sant Pere amb els Sants a banda i banda, i Sant Miquel a la part superior del conjunt. De les campanes del campanar en van quedar dues de les quatre, amb la funci de tocar les hores i els tocs tradicionals (morts, foc, repiquet...).

Les dimensions de l'esglsia s'expliquen molt probablement perqu Camporrells va sser cap d'oficialat de l'arquebisbat d'ger, al qual va pertnyer abans d'incorporar-se al bisbat de Lleida (1874).

Ermita de Sant Miquel, al fossar (segle XII). Romnica, d'una sola nau amb absis semicircular i volta apuntada. Se li afegeix el fossar quan aquest es treu de la plaa de dalt al davant de l'esglsia, seguint la Real Cdula de Carles III promulgada l'any 1787 segons la qual els fossars s'havien de treure de l'interior de les poblacions per millorar la higiene i evitar epidmies i malalties. Per accedir-hi, es va obrir una entrada al lateral dret que avui encara es mant. Aquesta ermita va sser restaurada i es va descobrir una obertura apuntada al lateral esquerre. Fins llavors, a dins es conservava un escanyo que tenia antigament la funci de traslladar els morts sense caixa i una taula d'autpsies de marbre. 
D'aquesta esglsia s'encarregava la "Confraria de Sant Miquel", que va ser la darrera que es va mantenir a Camporrells, fins a la seva dissoluci l'any 1912. Hi podien pertnyer noms casats i vidus, tant homes com dones, i tamb era titular d'un altar a l'esglsia de Sant Pere, situat a la primera capella lateral esquerra.

Ermita de Sant Jaume, Miravet (segle XI). Noms s'hi conserva una part i arrunada de l'antiga esglsia parroquial del despoblat de Miravet. Est situada al puig de Miravet, al costat del barranc de la Fontcoberta. Absis semicircular que va conservar fins que es va ensorrar amb les nevades de l'any 1981, amb un portal adovellat i de mig punt a migdia i sagetera. El lloc fou conquerit el 1066 pel comte Ramon Berenguer I de Barcelona i es despobl amb la gran epidmia de 1348 (segle XIV), que fu que els supervivents es traslladessin a Camporrells.

Ermita dels Mrtirs (1693). Edificada al cap del puig dels Mrtirs (930 m.), al costat de la Tartera. Construcci amb dues parts: l'esglsia i les estances de l'ermit. L'esglsia s de dimensions molt redudes, amb una sola nau amb absis semicircular i volta apuntada. S'hi accedeix per una portalada de mig punt amb una pedra clau que cont la inscripci "Ao 1693" i una forma geomtrica. Sense decoraci a l'interior i noms amb un altar que es va posar desprs de la guerra civil i que representa les imatges de Sant Abd i Sant Senn, a qui est dedicada. El primitiu retaule era gtic i Josep Sistac ja deia que havia desaparegut a principis del segle XX. Malgrat tot, ha arribat una imatge fotogrfica de finals del segle XIX o primers any del segle XX on es veuen les pintures dels dos sants i les capelles on es recullen escenes de la seva vida. Aquesta edificaci ha estat restaurada recentment i, llavors, les antigues estances de l'ermit s'han reconvertit en una gran sala per a pats i reunions.
Jaume Toda va sser l'ltim ermit i hi va viure fins a la seva mort, l'any 1886. Posteriorment, encara se'n va encarregar un altre ermit anomenat Lino Buira, que ja no mantenia les mateixes obligacions, com ara viure-hi tot l'any.

Uns altres monuments ja ms reduts, per entranyables, eren els pilarets, que van existir fins a l'any 1936. Eren tres i estaven dedicats a:

- Sant Antoni. Situat a la crulla entre el cam vell de Valldellou i el de Campdeserra.

- Sant Sebasti. A l'entrada del pont de la Roda.

- Sant Roc. A l'inici del cam del balneari, al costat de l'hort de Santamaria.


En el cas de Sant Antoni, tamb s'han conservat petites imatges a sobre d'algunes portalades:

- Ca's de Serafina. Carrer de la Frigola. Imatge amb una inscripci en pedra que diu" "Sant Antoni. Any 1763".

- Ca's de la Nica. Carrer Nou / carrer de la Squia. Imatge i inscripci, tot en pedra: "San Antonio. Ao 1900".

 Monuments civiles .


 Cultura .
El predomini lingustic de la poblaci s el catal.

 Esports .

Joc de palitrocs. Tradicional i sense prctica des dels inicis del segle XX. Possible existncia d'un joc (per comprovar).

Joc de pilota. Frontera del campanar de l'esglsia. Fins a mitjans del segle XX.

 Festes .
30 de abril La festa petita o el primer de maig Ja entrat el dia 1 de maig, a la matinada, "Plantada del mai". Es talla un xop d'uns 20 m. d'alada dels de la vora del barranc del Reguer i durant 1 km. es duu a coll per grans, jovent i canalla fins a la plaa de l'esglsia, on es planta amb l'ajut de cordes i falques de ferro. Desprs, es reparteix tall com ara xorio i cansalada viada per tothom, amb uns bons porrons de vi i unes bones llesques de pa d'El Campell. L'endem, hi ha gent de Camporrells que puja a l'ermita de Sant Quilis (terme d'Estopany), ja que s'hi celebra una romeria que reuneix habitants de diferents llocs propers de la Llitera i la Ribagora.

30 de juliol La Festa patrons Sant Abd i Sant Senn; "Sant Nin i Sant Non". 
La viglia es fa el rescat, on un jove pujat a dalt d'una mula o una somera guarnida passeja pels carrers del lloc i recull els presents que li volen donar. Per a fer ms joldra, va acompanyat de msica (tradici recuperada l'any 2004). 
Ball dels totxets. Es dansa en honor als sants i t diferents peces (La Marxa, La Pastora, El Soldadito...) interpretades per msics i ballades al repic dels totxets.  Aquest ball va sser recuperat l'any 1979 i s'ha ballat cada festa ininterrompudament fins a l'actualitat. En els seus orgens, i especialment se'n t constncia en el segle XIX i principis del XX, les melodies van sser interpretades pels Gaiters de Casserres. Quan aquests van desaparixer, van passar a sser tocades per formacions de vent locals: La Principal de Camporrells (1916-1930), Orquestra Juventud, Orquestra Amanecer... i, a partir de la recuperaci esmentada (1979), per formacions tan rellevants com l'Orquestra Meravella, l'Orquestra Selvatana, l'Orquestra Miramar, l'Orquestra Marina... L'any 1981 es va editar una cinta-cassete amb les melodies i que portava per ttol "Canons i ball dels totxets" (Sonitec: Barcelona).
 
Diada dels Mrtirs Se celebra el primer diumenge de setembre i es fa la pujada als Mrtirs, on hi ha l'ermita dedicada a Sant Nin i Sant Non. Se celebra missa, amb el cant dels goigs i, un cop acabada es reparteix el pa caritat. Ara fa uns anys, desprs es feien pats de colles on es menjaven la tradicional cutxipanda, per des de la prohibici de fer foc, aquests es van anar esmorteint prcticament fins a la seva desaparici.

 Oci .




 Persones clebres nascudes en aquesta localitat .

- Gombau de Camporrells (Camporrells, Llitera, ? - Lleida, 1205). Bisbe de Lleida (1192-1205).


- Josep Sistac i Zanuy (Camporrells, 1907-Barcelona, 1965)- Enginyer electrnic. Autor de "Vida, culto y folklore de los Santos Abdn y Senn" (Barcelona: Sopena, 1948).


- Manuel Campo Vidal (Camporrells, 1951). Doctor en Sociologia (Economia Aplicada) per la Universidad Complutense de Madrid. Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB). Enginyer Tcnic en Electrnica Industrial per la Universitat Politcnica de Catalunya. President de la Academia Espaola de Radio y Televisin.



 Vegeu tamb .
Lista de municipios de Huesca;



 Bibliografia .

Sistac i Zanuy, Josep. Vida, Culto y Folklore de los Santos Abdn y Senn. Barcelona: Editorial Sopena, 1948.



 Enllaos externs .

Blocs:

http://camporrells.blogspot.com/

http://balldelstotxets.blogspot.com/


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92457" title="Bonansa" nonfiltered="1683" processed="1670" dbindex="36800">


Bonansa s un municipi de la Ribagora, a la comunitat autnoma d' Arag, Espanya. Est situat a la conca del riu Noguera Ribagorana. Lloc de naixement de l'actual president d'Arag, Marcelino Iglesias i de Joaquim Maurn Juli, diregent histric de l'extint partit poltic espanyol POUM. El catal s l'idioma propi de la poblaci.

 Geografia .
 Nuclis de poblaci del municipi .
 Bibils;
 Bonansa (capital del municipi);
 Cirs;
 Gavarret;
 Torre de Buira;


 Festes locals .
 15 d'agost, Mare de Du de l'Assumpci.

 Enllaos exteriors .
CAI Aragn-Bonansa














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92458" title="Castigaleu" nonfiltered="1684" processed="1671" dbindex="36801">















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92459" title="Estopany" nonfiltered="1685" processed="1672" dbindex="36802">

Estopany s una vila i municipi de la provncia d'Osca, a l'Arag, que es troba situat a la Franja de Ponent. Est situat a la conca del riu Guart, afluent del Noguera Ribagorana.

Geografia.

El municipi est format per tres nuclis de poblaci: Estopany, Saganta i Casserres del Castell.

 Estopany .
El poble est situat a la base d'un tur sobre el qual s'aixeca un castell, el d'Estopany, que va ser reconquerit per Ramon Berenguer I de Barcelona entre els anys 1058 i 1059. L'any 1196 era un dels castells que tenia l'ostents honor de Pon de Cabrera. I finalment l'any 1292 Jaume el Just va donar sis castells a Felipe Saluces, entre els quals el d'Estopany. 

L'esglsia parroquial, de gran bellesa, s d'estil gtic. T una galeria aragonesa de maons, amb l'absis poligonal, i la torre s de vuit costats.

 Saganta .
Des de l'ermita de Sant Quilis (San Qulez), es divisen unes vistes impressionants.

 Casserres del Castell .
Est situat a la base de la Roca de Porquet, sobre la qual encara es conserven algunes restes de l'antic castell del segle XIII. Tamb s'hi poden trobar l'ermita de Santa Sofia de Casserres i les runes de l'ermita de Sant Miquel de Casserres.

Llocs d'inters.
Sant Salvador;
Sant Miquel;
Sant Macari;

 Festes locals .

8 de maig, Sant Miquel;
6 d'agost, Sant Salvador;
12 d'octubre, se celebra la festivitat de la Verge del Pilar.

 Vegeu tamb .
Santa Marina de Soriana;

 Enllaos externs .

Lloc web amb informaci turstica del municipi 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92460" title="Beranui" nonfiltered="1686" processed="1673" dbindex="36803">

Beranui s un municipi aragons de la provncia d'Osca i situat a la comarca de la Ribagora. 

El municipi es va crear el 1966 en un procs estatal de concentraci municipal per la uni dels de Beranui i Calvera i el nom castell de "Veracruz" va ser posat arbitrriament pel funcionari de torn sense correspondre a cap denominaci histrica vinculada a la zona.

El municipi agrupa els nuclis de Ballabriga, Biascas d'Obarra,Calvera, Castrcit, Les Ferreries de Calvera, Morens, Obarra, Pardinella i els pobles deshabitats de Formons i Ralui.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92461" title="Areny de Noguera" nonfiltered="1687" processed="1674" dbindex="36804">


Areny de Noguera s una vila i municipi de la Ribagora, a l'Arag.

Entitats de Poblaci.
A banda dels nuclis llistats dessota, tamb es troben els de Claravalls, Cornudella de Valira, Ovs, Puifel, Sant Pere d'Iscles, Santa Eullia, Soliva, Soperuny, Suerri, Tresserra i Vilaplana, practicament tots despoblats.















Enllaos Externs.
Ajuntament d'Areny de Noguera;
Informaci sobre el poble ;
Informaci del municipi ;
Informaci del municipi ;
Informaci sobre les restes de dinosauris d'Areny ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92462" title="Isvena" nonfiltered="1688" processed="1675" dbindex="36805">


Isvena (en castell Isbena) s un municipi de la comarca aragonesa de la Ribagora. Pren el nom de l'Isvena, afluent de l'ssera. El cap de municipi s la Pobla de Roda.

 Llengua .
Pel terme municipal d'Isvena transcorren les isoglosses que permeten delimitar, tot i que vagament, les llenges aragonesa i catalana. Nocelles i Merli pertanyerien al domini aragons, mentre que la resta ho faria al del catal.

 Formaci del municipi .
 El 1964 es fusionen els municipis de la Pobla de Roda i Roda d'Isvena (o Roda de Ribagora). Es creava el municipi d'Isvena, amb capital a la Pobla de Roda (Decret 4003/64, de 3 de desembre).
 El 1966 incorpora una part de l'antic municipi de Merli: Esdolomada, Merli i Nocelles; la resta de nuclis de l'antic terme de Merli passarien a formar part del municipi de la Foradada del Toscar (Decret 2285/66, de 23 de juliol).
 El 1970 incorpora Sant Esteve del Mall, nucli de l'antic terme de Queixigar (Decret 38/70, de 21 de mar). Al mateix temps es fusionaven Queixigar i Monesma de Benavarri per formar el municipi de Monesma i Queixigar. L'antic municipi de Queixigar s'havia anomenat fins al 1920-1930 Sant Esteve de Mall, canvi de nom degut a un canvi de capitalitat.
 El 1977 incorpora Serradui (Decret 2563/77, de 19 de setembre).

 Entitats de poblaci .
Cont a banda dels nuclis llistats dessota, entre d'altres, els del Carrasquer i Nocelles.













 Enllaos externs .

Ribagorza, portal de la comarca;
Aragn es as;
CAI Turismo Aragn;
Manuel Benito Moliner. "Pueblos del Alto Aragn, el origen de sus nombres";
Ramon Moncls Font. Informaci sobre Roda d'Isvena;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92463" title="Lasquarri" nonfiltered="1689" processed="1676" dbindex="36806">


Lasquarri (en castell Lascuarre i en aragons Llascuarre) s una vila i municipi de 150 habitants de la comarca de la Ribagora, a la Franja de Ponent, Arag.
Est situat just al Nord de Benavarri, cap del partit judidial de qu forma part.

 Enllaos externs .
 Pgina web de Baltasar Sin;
















La poblaci de Lascuarre o Lasquarri es troba situada en l'anomenada Franja de Ponent, administrativament dins de la provncia d'Osca, a la Ribagora aragonesa, al partit judicial de Barbastro.

T uns 150 habitants i en recesi poblacional rarament aturada.

Els mitjans de vida fonamentals sn l'agricultura i la ganaderia.

En podeu trobar ms informaci a la web 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92464" title="Castill de Sos" nonfiltered="1690" processed="1677" dbindex="36807">


Castill de Sos (en castell Castejn de Sos) s un municipi de la comarca aragonesa de la Ribagora. El cap de municipi s Egea.

 Llengua .
Els nuclis del terme municipal de Castill de Sos s'han de considerar com a pertanyents al domini lingstic benasqus. En un primer moment podria incloure's en el domini catal estricte el refugi del Turmo, el corral de la Corva i el corral Baix de Belayo, possiblement despoblats a dia d'avui.

 Entitats de poblaci .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92465" title="Gia" nonfiltered="1691" processed="1678" dbindex="36808">


Gia (Cha en aragons i en castell) s una vila i municipi de l'Arag que es troba a la comarca de la Ribagora. Pertany a la mancomunitat de l'Alt ssera.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92467" title="Monesma i Queixigar" nonfiltered="1692" processed="1679" dbindex="36809">















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92468" title="Les Pals" nonfiltered="1693" processed="1680" dbindex="36810">


Les Pals (a la localitat, las Pals) s una vila i municipi de la comarca de la Ribagora.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92469" title="Montanui" nonfiltered="1694" processed="1681" dbindex="36811">


Montanui s un municipi de la provncia d'Osca, a la Comunitat Autnoma de l'Arag. Est situat a prop del riu Noguera Ribagorana.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92470" title="El Pont de Montanyana" nonfiltered="1695" processed="1682" dbindex="36812">


El Pont de Montanyana s un municipi de la Ribagora, al lmit amb la Baixa Ribagora i el Pallars Juss, a la provncia d'Osca (Arag). El 2006 tenia 88 habitants. El municipi es conforma de dos nuclis, Montanyana i Lo Pont. Aquest darrer s el ms poblat i el que concentra els serveis del terme i de part de la vall.

Regat per la Noguera Ribagorana, la indstria tradicional (telers de llenols i de draps, i una farinera) ha desaparegut i noms resta la central hidroelctrica, alimentada, aigua avall del Pont, per una derivaci de la Noguera presa a Sopeira.

Antigament Lo Pont era un centre de serveis i administraci important a la Ribagora central, prestant servei d'escola i de metge a 26 pobles de la rodalia. A causa de la despoblaci de la zona l'escola es troba tancada i el metge hi fa consultesa noms un dia a la setmana. Els nens i les nenes de Pont de Montanyana poden triar anar a estudiar tant a Benavarri com al Pont de Suert, sent aquest darrer el ms habitual per la seua proximitat geogrfica i per tenir urs d'estudis en catal, llengua prpia del municipi.  















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92471" title="Sessu" nonfiltered="1696" processed="1683" dbindex="36813">
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92472" title="Viacamp i Lliter" nonfiltered="1697" processed="1684" dbindex="36814">

Viacamp i Lliter s un municipi de la comarca de la Ribagora i forma part de la provncia d'Osca, a la comunitat autnoma d'Arag. s a la Franja d'Arag, i s'hi parla el catal.

Agrupa el segents nuclis de poblaci:
 la Cerulla;
 Espluga de Fet;
 Estall;
 Fet;
 Finestres;
 Girbeta;
 Lliter;
 Montfalc;
 Montgai;
 Viacamp;

Llocs d'inters.
 Castell de Girbeta;
 Sant Antoni de la Cerulla;
 Sant Esteve de Viacamp;
 Santa Maria d'Estall;
 Verge d'Obac de Viacamp;
 Sant Marc de Finestres;
 Sant Miquel de Fet;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92473" title="Vilanova d'ssera" nonfiltered="1698" processed="1685" dbindex="36815">












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92474" title="Sopeira" nonfiltered="1699" processed="1686" dbindex="36816">


Sopeira s un municipi catalanoparlant de l'Arag, a la comarca de la Ribagora.

 Enllaos externs .
Ajuntament de Sopeira 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92475" title="Tolba" nonfiltered="1700" processed="1687" dbindex="36817">

Tolba s una vila i Municipi de l'Alta Ribagora d'administraci aragonesa.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92476" title="Tor-la-ribera" nonfiltered="1701" processed="1688" dbindex="36818">















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92477" title="La Vall de Lierp" nonfiltered="1702" processed="1689" dbindex="36819">


La Vall de Lierp (en castell Valle de Lierp) s un municipi de la comarca aragonesa de la Ribagora. El cap de municipi s Egea.

 Llengua .
Els nuclis del terme municipal de la Vall de Lierp s'han de considerar com a pertanyents al domini lingstic aragons. En un primer moment podria incloure's en el domini catal els nuclis de Repers i les anomenades Casas de Piniello, per en l'actualitat ja sn despoblats.

 Entitats de poblaci .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92478" title="Ciutad honrat" nonfiltered="1703" processed="1690" dbindex="36820">
Els ciutadans honrats foren una mena d'aristocrcia urbana que es va desenvolupar a la Corona d'Arag durant la baixa edat mitjana a l'empar del propi creixement poltic de les grans ciutats.

A partir del segle XI, en parallel al creixement de les grans ciutats, s'havia anat constituint una mena de patriciat burgs que, amb l'increment de llibertat municipal donat per la reialesa, va monopolitzant el govern ciutad.

Quan a partir del segle XII es produeixen diferenciacions entre estaments o mans, els ciutadans honrats es comencen a posicionar com la m major.

Estava formada per gent de carrera, famlies de bona posici, fins i tot propietaris de terres amb drets de senyoria.

La mxima representaci d'aquesta classe va ser el ciutad honrat de Barcelona, que estava exempt de determinats tributs i gaudia de prerrogatives. El formaven un nombre redut de famlies, per tamb s'hi podia accedir per acord favorable dels consellers de la ciutat. 

Era una oligarquia urbana amb un poder creixent en un moment que el desenvolupament municipal de les grans ciutats a tota Europa competia amb el camp, tradicional feu de la noblesa.

El ciutadans honrats de Barcelona varen tenir un paper fonamental en la creaci de la Biga durant el segle XV. La Biga agrupava als ciutadans honrats amb grans comerciants importadors per oposar-se, polticament, als mercaders, comerciants i menestrals.

A Valncia, des de 1420, als ciutadans honrats, doctors, llicenciats en dret i aquells que tinguessin crrec de justcia, se'ls reconeixien els mateixos honors, grcies i immunitats que als cavallers i homes de paratge.

Un exemple d'aquesta influncia es troba a la ciutat d'Oriola a finals del segle XV i comenament del XVI.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92482" title="Capella (Ribagora)" nonfiltered="1704" processed="1691" dbindex="36821">



Capella s una vila i municipi de la Comunitat autnoma de l'Arag, provncia d'Osca, comarca de la Ribagora.

 Llengua .
Pel terme municipal de Capella transcorren les isoglosses que permeten delimitar les llenges aragonesa i catalana. Llaguarres pertanyeria al domini catal, mentre que Capella i Pociello ho farien al de l'aragons.

 Entitats de poblaci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92483" title="Aliats de la Segona Guerra Mundial" nonfiltered="1705" processed="1692" dbindex="36822">

El grup de pasos coneguts com aliats durant la Segona Guerra Mundial consistia en les nacions oposades a les Potncies de l'Eix.

Inicialment, els principals pasos aliats eren: Gran Bretanya, Frana (Frana Lliure a partir del juny de 1940), Polnia, Canad, Sud-frica, Austrlia i Nova Zelanda. Un cas especial s la Xina que estava en guerra amb el Jap des del 1937. Com a conseqncia de la invasi alemanya, s'hi van afegir Noruega (abril de 1940), Pasos Baixos i Blgica (maig de 1940) i Grcia (octubre de 1940), que havia estat atacada per Itlia. La Uni Sovitica tenia un pacte amb Alemanya des de l'agost de 1939 per la invasi alemanya, el juny de 1941, la va fer canviar de bndol. El desembre de 1941 l'atac japons a Pearl Harbor va fer que els Estats Units d'Amrica entressin a la guerra en el bndol aliat.

A mesura que el conflicte es decantava en contra d'Alemanya, el nombre de pasos en el bndol aliat va anar augmentant. Prop del final de la guerra, els Aliats van posar com a condici per entrar a les Nacions Unides que els pasos declaressin la guerra a Alemanya i al Jap. Aix va fer que el nombre de pasos aliats augments molt, encara que la majoria d'aquests mancaven de rellevncia militar i estratgica i no van tenir cap paper actiu en la guerra.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92485" title="Cncer (astrologia)" nonfiltered="1706" processed="1693" dbindex="36823">
Per a la constellaci vegeu: Cranc (constellaci);
----

El signe astrolgic del Cranc o de Cncer s la quarta constellaci del zodac. Est associat a la constellaci de Cncer. En el zodac, el cranc s ocupat pel sol des del 22 de juny fins al 22 de juliol.

S'associa els cncer amb la vida domstica; els rgans del ventre, el pit i les espatlles; la deesa Diana i la lluna; els colors blanc, platejat i turquesa. s un signe d'aigua i la gema que el representa s la perla.

Enllaos externs.
 Els nins Cranc ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92487" title="Cncer (desambiguaci)" nonfiltered="1707" processed="1694" dbindex="36824">

 Cncer (constellaci);
 Cncer (astrologia);
 Cncer (malaltia);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92494" title="La oreja de van Gogh" nonfiltered="1708" processed="1695" dbindex="36825">
La Oreja de Van Gogh, s un grup musical basc que canta en castell del gnere pop que va comenar la carrera el 1998.

 Creaci i evoluci .
El grup va ser format el 1996 a Sant Sebasti per joves, que es van conixer a la universitat. 

El guitarrista Pablo Benegas, el baixista lvaro Fuentes, el teclista Xabi San Martn, i el bateria Haritz Garde solien tocar canons de rock alternatiu per divertir-se abans que vinguis al grup una vocalista, Amaia Montero (abans d'aquest fet, el vocalista era Xabi San Martn), aix van decidir fer una maqueta.

En un principi noms era un grup d'amics que passaven l'estona tocant canons dels seus grups preferits, per quan comencen a compondre msica s'adonen que cap d'ells canta prou b. Desprs de diversos intents amb gent coneguda, el Pablo coneix l'Amaia i li proposa entrar al grup.

L'Amaia accepta, i desprs que la sentissin cantar va entrar al grup.

Al principi noms tocaven als bars en qu coneixien el cap, per van decidir presentar-se al V concurs de pop rock de la ciutat de Sant Sebasti. Per aix van gravar una maqueta i la van presentar al jurat.

Ms tard, el grup guanyar el concurs, fet que els va proporcionar l'oportunitat de firmar un contracte amb Sony Music. El 1998, l'lbum clau del grup, anomenat Dile al Sol es a posar a la venta, aconseguit llocs molt alts a les llistes de ventes i aconseguint el Premi Ondas a l'Artista de l'Any.

Desprs de moltes gires, van publicar dos discs ms, El Viaje de Copperpot i Lo que te cont mientras te hacas la dormida, consolidant-se com un dels grups amb ms vendes a Espanya i Llatinoamrica.

Amb el seu quart disc, Guapa (2006) s'ha convertit el primer grup espanyol en treure l'lbum per telfons mbils abans que per botigues de msica .

En total, el grup donostiarra ha venut ms de 4 milions de cpies dels seus disc. fins a la data Guapa ha venut ms de 700.000 cpies a Espanya i Amrica.

El 19 de novembre de 2007 Amaia Montero, la vocalista del grup, va anunciar que es retirava del grup per a iniciar la seva carrera musical en solitari. Els altres components del grup van confirmar el seu desig i els seus plans per a seguir endavant amb el grup i ja preparen el prxim disc que sortiria el 2008 amb la seva nova vocalista Leire Martnez.

 Estil musical .
L'estil musical de La Oreja de Van Gogh es caracteritza per l's de sons suaus i meldics, oscillant entre canons molt meldiques i altres amb un to ms fosc proper al pop-rock. Aix els fa uns fidels representats de l'anomenat Donosti Sound o So de Sant Sebasti, nom que recorda l'estil musicals dels grups de pop-rock amb ms xit formats a Sant Sebasti des dels anys 80.

 Discografia .
Guapa (2006): Guapa s el seu quart lbum i el seu llenament coincideix amb el 10 aniversari de la banda, el seu primer single va ser Mueca de trapo. Segons les seves declaracions s un disc molt mogut, amb diferents ritmes, amb canons alegres i tristes, i sobre el nom van dir que era un simple ttol heterogeni musical, per tamb es refereix al final del disc, mirar-nos ms per dins que per fora. El disc inclou una can en agrament als mexicans.

Lo que te cont mientras te hacas la dormida (2003) Va ser el seu tercer disc. Amb aquest lbum es van fer conixer a diversos pasos, incloent el Jap.

El viaje de Copperpot (2000) El seu segon disc, el qual els hi va donar molt xit, impulsat per Dile al Sol. Va vendre ms de 1.000.000 cpies a Espanya.

Dile al Sol (1998) Va ser el seu primer lbum i va ser produt per SONY, grcies al qual van guanyar el festival de pop/rock de Sant Sebasti, l'any 1997.

 Singles .
En mi lado del sof (2007) - # 1 E;
Perdida (2006);
Dulce locura (2006) - # 1 E;
Mueca De Trapo (2006) - # 1 E;


Bonustrack (2004) - # 9 E;
Historia de un sueo (2004) - # 15 E;
Geografa (2004) - # 6 E;
Vestido azul (2004) - # 1 E;
Deseos de cosas imposibles (2004) - # 4 E;
Rosas (2003) - # 1 E;
20 de enero (2003) - # 1 E;
Puedes contar conmigo (2003) - # 1 E;


La chica del gorro azul (2002);
Tu Pelo (2002);
Mariposa (2001);
Soledad (2001);
Pop (2001);
La playa (2001);
Pars (2000);
Cuidate (2000);


La estrella y la Luna (2000);
El libro (1999);
Que puedo pedir (1999);
Dile al Sol (1999);
Pesadilla (1999);
Cuntame Al Odo (1999);
Soar (1998);
El 28 (1998);

 Enllaos externs .
Lloc web oficial del grup;

 Referncies .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92497" title="Torre de Pisa" nonfiltered="1709" processed="1696" dbindex="36826">


La Torre inclinada de Pisa s el campanar de la catedral de Pisa. Es va construir perqu queds vertical, per es va comenar a inclinar alhora que comenaven les obres l'agost del 1173. L'altura de la torre s de 55 metres des de la base, es creu que el seu pes s de 14.700 tones, la inclinaci s d'un 10% i t 294 graons.

El govern d'Itlia va demanar ajuda el 27 de febrer de 1964 per prevenir la seva caiguda,i el 7 de gener de 1990 es va tancar al pblic com a mesura de seguretat. Actualment s'ha fet un treball de reconstrucci per reduir l'angle d'inclinaci. Es va tornar a permetre l'entrada al pblic el 16 de juny de 2001, desprs de deu anys de feina.

Histria.
La construcci de la Torre de Pisa es va fer en tres etapes durant 200 anys. La construcci de la primera planta de marbre blanc va comenar el 9 d'agost de 1173, en un perode d'xit militar i prosperitat. La primera planta est envoltada de pilars amb capitells clssics i arcs cecs.

No s sap del cert qui va ser-ne l'arquitecte: durant molts anys el seu disseny es va atribuir a Guglielmo i Bonanno Pisano, un artista conegut que vivia a Pisa el segle XII, fams per les seves peces de bronze fos, particularment al Pisa Duomo. Bonanno Pisano va deixar pisa el 1185 i va marxar a Monreale, Siclia, tornant sol desprs de la seva mort. El seu sarcfag va ser descobert al peu de la torre el 1820].

Desprs que la tercera planta fos construda el 1178, la torre es va inclinar, degut a uns fonaments dbils (tres metres), i un terra inestable. El disseny de la torre era imperfecte des del comenament. La construcci es va aturar durant un segle.



El 1838 l'arquitecte Alessandro Della Gherardesca va excavar un cam al voltant de la torre per fer visible la base. Aix va causar una inundaci de la base i un nou increment de la inclinaci.

Benito Mussolini va ordenar collocar la torre recta: per intentar-ho van tirar ciment als fonaments. El resultat va ser inesperat, la torre es va enfonsar encara ms a la terra tova.

Durant la Segona Guerra Mundial, l'exrcit dels Estats Units va destruir les torres properes a Pisa degut a l'amenaa que suposaven els franctiradors des d'aquestes posicions. Es va programar la voladura de la Torre inclinada, per una ordre de retirada a l'ltim instant la va salvar.

El 27 de febrer de 1964, el govern d'Itlia va demanar ajuda per prevenir la caiguda. Es va assignar el projecte a un conjunt d'enginyers, matemtics i historiadors, que van debatre sobre els mtodes d'estabilitzaci a les illes Aores.

Desprs de dues dcades de treball, el gener de 1990 es va tancar la torre al pblic.

Desprs d'una dcada d'esforos de reconstrucci i estabilitzaci, la torre es va reobrir al pblic el 15 de desembre de 2001. Molts mtodes van ser proposats per estabilitzar-la, fins i tot afegir 800 tones de plom perqu fes de contraps.

La soluci final per corregir la inclinaci va ser eliminar 38 m de terra de la zona inferior de la base. La torre s'ha declarat estable durant uns 300 anys ms.

Informaci tcnica.

Latitud: 43,723056 (43 43' 23" N) ;
Longitud: 10,396389 (10 23' 47" E) ;
Elevaci de la Piazza dei Miracoli: 2 metres (6 peus);

Alada: 55,863 metres (185 peus). 8 plantes;
Dimetre extern de la base: 15,484 metres;
Dimetre intern de la base: 7,368 metres;

Pes: 14.700 tonelades mtriques;
Gruix de les parets de la base: 2,6 metres (8 peus);
Direcci de l'inclinaci: 1173-1250 Nord, 1272-1997 Sur;

Nmero de campanes: 7, d'acord amb l'escala musical;
Campana ms gran: L'Assumpta (La Asunta). Tres tones i mitja, realitzada el 1655.
Campana ms antiga: Pasquarreccia. ;

Graons: 294;

 Curiositats .
Es diu que Galileo Galilei va deixar caure dues boles de can de diferent massa des de la torre per demostrar que la velocitat de descens era independent de la massa. La histria, tot i que descrita per un estudiant del propi Galileo, es considera un mite.

Per acabar, dues persones han saltat de la torre amb paracaigudes: Mike McCarthy el 5 d'agost de 1988 i Arne Aarhus l'1 de febrer del 2000.

Vegeu tamb.
Pisa;
Itlia;

Enllaos externs.
Informaci i imatges.
Lloc web oficial Moltes fotografies.  ;
Ms informaci sobre la Torre i els experiments de Galileo ;
Informaci i imatges ;
Informaci de la Torre ;
Ms informaci de la Torre ;
Valvanera.com  ;

Notcies.
Tornen a obrir la Torre al pblic ;
Projecte de construcci d'una torre germana ;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92508" title="Pirmides de Memfis" nonfiltered="1710" processed="1697" dbindex="36829">
Las pirmides de Memfis s un conjunt de pirmides situades a la regi de Memfis. Corresponen a l'Imperi antic i mitj. Els llocs principals sn Giza, Saqqara i Dashur. La primera pirmide construida correspon a la zona de Saqqara (pirmide esglaonada de Djoser); a Dashur cal esmentar la pirmide de Sesostris III, la pirmide encorbada de Snofru, i la pirmide roja; de l'Imperi mitj la situada ms al nord s la de Sesostris III; destacades tamb sn la pirmide blanca i la d'Amenemhet III o pirmide negra; a Giza s'aixequen les pirmides de Giza (la gran pirmide o pirmide de Kheops, la pirmide de Khefren i la pirmide de Micer). 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92509" title="The IT Crowd" nonfiltered="1711" processed="1698" dbindex="36830">


The IT Crowd s una comdia anglesa escrita per Graham Linehan i produda per Ash Atalla pel canal de televisi britnic Channel 4. No s'ha tradut al catal de moment. Es va estrenar al Regne Unit el 3 de febrer de 2006.

El ttol de la srie es refereix al departament de Information Technology  (en catal TIC, Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci) i es podria traduir com "La gent de TIC". Per altra banda, tamb es pot tenir en compte la dita popular "dos sn companyia, tres sn multitud" ("Two is company and three is a crowd").

La srie s'ha filmat davant de pblic, la primera a Teddington Studios i les dues segents a Pinewood Studios. Els primers dos episodis es van poder baixar de la web set dies abans de qu fos ems per la televisi, per noms la gent de Regne Unit amb Windows Media Video es podia baixar els captols, ja que tenien DRM. Aix va causar un avalot a Internet. La tercera temporada, tamb formada per sis captols, es va estrenar el divendres 21 de novembre de 2008.  





 Sinopsi .


L'acci es desenvolupa en les oficines de Indstries Reynholm, una corporaci anglesa fictcia amb seu central situada a Londres. L'empresa t unes installacions i un ambient de treball idllics que contrasten amb el departament de tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC), situat al soterrani, brut i desordenat.

En Roy i en Moss sn els dos tcnics que treballen en el departament, titllats de ser socialment ineptes i fora geeks. Menyspreen la companyia i la resta de companys per dependre dels seus coneixements tcnics i, a la vegada, aquests tamb els menyspreen per ser tan estranys. En Roy t gran experincia en el mn de la informtica d'empresa i ha desenvolupat un mtode per tancar la majoria d'incidncies tcniques a l'instant i aix no haver de treballar gaire. En Moss t amplis coneixements sobre qestions tcniques, per les seves explicacions sn massa exactes i indesxifrables per gent que no hi entn, de manera l'ajuda que dna s inefica.

La Jen s la nova incorporaci al departament per amb aptituds totalment contrries als d'en Roy i en Moss, molt sociable per sense cap tipus de coneixement informtic, encara que ho posi al seu currculum. El cap de la corporaci l'ha contractada per encapalar el departament de servei a l'usuari. Desprs del primer dia de treball, queda demostrat que no cap tipus de coneixement per treballar en el departament d'informtica, per la seva presncia es fa necessria per reconduir les relacions del departament amb la resta de treballadors de l'empresa.

Es poden veure els problemes que tenen els dos informtics per relacionar-se amb la gent i les tcniques que utilitza la Jen perqu el departament estigui ms ben considerat dins l'empresa, tot i que la majoria de vegades acaben fracassant i la Jen apareix en situacions ridcules com la resta de l'equip.


 Personatges .

 Principals .

 Roy (Chris O'Dowd). s un apalancat, li agrada bastant vagar i no s'esfora gens per realitzar la seva feina encara que est perfectament capacitat per fer-la correctament. s irlands i treballa d'enginyer al departament de TIC a la corporaci Indstries Reynholm. Es passa la majoria del temps menjant porqueries (pizza o pastissos) i llegint cmics dels quals n's un gran aficionat. En cada episodi vesteix una samarreta fora geek. T molta experincia dins l'empresa per menyst la resta de treballadors perqu no saben solucionar petits problemes que tenen amb els ordinadors, el molesten i no pot continuar amb les seves aficions, tot i que est en hores de feina. Ha creat un mtode per poder tancar rpidament la majoria d'incidncies tcniques que li arriben (segons ell un 90%) mitjanant dues preguntes que fa als usuaris que el truquen: "Has provat d'apagar i engegar l'ordinador?" i "Ests segur que l'ordinador est endollat?". Disposa d'un magnetfon on t gravades aquestes frases, aix, a vegades hi connecta l'auricular del telfon per tal d'estalviar-se parlar amb els usuaris. Abans d'entrar a l'empresa havia treballat de cambrer. Sovint intenta atraure les dones amb un mtode molt particular encara que rarament funciona. No t tants coneixements com el seu company Moss per s ms sociable. El seu cognom no s'ha mencionat fins ara.

 Maurice Moss (Richard Ayoade). Noi de 32 anys i de raa negra, s l'estereotip de nerd informtic, molt intelligent, fascinat pel coneixement cientfic per fora maldestre, allat i asocial. Viu amb la seva mare i concerta cites via internet. T grans coneixements de qumica i enginyeria elctrica que li permeten arreglar i modificar aparells electrnics, i dissenyar nous invents, encara que no sempre acaben funcionant correctament. Els seus comentaris sn detallats i exactes per no sap adaptar-los a la persona a qui es dirigeix, ja que pensa que tothom entn el que diu. ;

 Jen Barber (Katherine Parkinson). s la nova responsable del departament de TIC de l'empresa, contractada de forma accidental ja que no t cap tipus d'experincia ni coneixement d'informtica ni tecnologies. Rpidament s'adapta el crrec a responsable de relacions humanes, s a dir, a fer d'intermediari entre els informtics i la resta de companys de l'empresa. Admet que s propensa a dir mentides per tal d'aconseguir els seus objectius, tal com demostra el seu nou crrec. Va deixar de fumar fa tres anys, per en el funeral d'en Denholm es torna a enganxar. Condueix un Ford Ka de color vermell.

 Secundaris .

 Denholm Reynholm (Chris Morris) (6 episodis). s el director de Indstries Reynholm. El seu personatge es tracta d'una pardia sobre un directiu modern, sempre disposat a innovar, proposant noves i generalment ridcules iniciatives per tal de millorar la productivitat. Algunes d'aquestes propostes sn els lavabos mixtos o seminaris per combatre l'estrs. Es distreu amb facilitat i posa poca atenci a la gent amb qui conversa. T mtodes molt particulars per contractar gent i dirigir l'empresa. S'acaba sucidant tirant-se per la finestra de la sala de juntes desprs d'assabentar-se que la policia est investigant un escndol sobre uns comptes fraudulents de l'empresa.

 Richmond Avenal (Noel Fielding) (5 episodis). s un noi molt estrany, d'esttica gtica, que t molta devoci pel grup de black metal Cradle of Filth. Havia estat el sots-director de l'empresa per convertir-se en gtic va ser la seva perdici i va ser relegat a treballar al departament de TIC. Treballa a la sala a part, ignorat per la resta de companys del departament, s'encarrega de controlar els servidors per no hi entn. La seva interpretaci s una allusi als personatges de Drcula que va realitzar Bela Lugosi als anys 30 i d'Eduardo Manostijeras, t por a la llum i sovint es queda quiet mirant al buit.

 Douglas Reynholm (Matt Berry) (3 episodis). s el fill d'en Denholm. El personatge apareix en la segona temporada. Representa que estava desaparegut i, sobtadament, es presenta a l'enterrament del seu pare heretant tota l'empresa i convertint-se en el nou director d'Indstries Reynholm. Parla de forma dramtica i t un carcter fora extravertit. Va intentar flirtejar amb la Jen en el funeral del seu propi pare i t judicis pendents per assetjament sexual.


 Episodis .



Les dues primeres temporades consten de sis episodi i van ser emeses en poc ms d'un mes cada una. La primera acaba amb un "To be continued" per la segona temporada ignora totalment aquest fil.

 Extres .

 Cut Scenes;
 Behind The IT Crowd;
 Hidden Out-takes 2;
 Hello friend;
 Do it yourself;


 Altres emissions .


 

 Altres versions .

 La cadena estatunidenca NBC va filmar un episodi pilot per fer una versi americana que es va emetre el 16 de febrer de 2007. Els actors principals eren Jessica St. Clair, Joel McHale i Richard Ayoade que repetia el mateix paper que la versi anglesa. L'emissi no va tenir xit i en principi no es continuar endavant amb el projecte.;

 Una versi alemanya va ser produda durant el juny de 2007 amb els protagonistes Sky du Mont, Sebastian Mnster, Stefan Puntigam i Britta Horn. El 4 de gener de 2008 es va estrenar amb el nom Das iTeam - Die Jungs and der Maus. Abans de l'estrena, l'adaptaci va rebre multitud de crtiques a internet per la mala qualitat de direcci i traducci, i la srie fou finalment cancellada desprs del segon episodi degut a la baixa audincia.;


 DVD .

 Primera temporada .

La primera temporada va sortir a la venda al Regne Unit el 13 de novembre de 2006 amb el ttol "The IT Crowd   Version 1.0" editat per Entertain Video Ltd. Els mens del DVD estan fets de forma que semblin un videojoc de ZX Spectrum. Aix, es pot veure una parodia on caricatures dels personatges de la srie sn protagonistes de videojocs clssics del gnere aventures isomtriques, com "Knigth Lore" o "Head Over Heels". El DVD tamb inclou un curtmetratge escrit i dirigit pel propi creador de la srie Graham Linehan anomenat "Hello Friend".

Tamb es va vendre a Austrlia a partir del 6 de desembre de 2006. Als Estats Units estava programada pel 4 de setembre de 2007, per un mes abans es va anunciar la versi americana, i finalment va ser posposada fins el 18 de febrer de 2008. Tot i aix, avui dia encara no ha sortit a la venda ni s'ha anunciat una nova data.

 Segona temporada .

La segona temporada va sortir a la venda l'1 d'octubre de 2007 amb el ttol "The IT Crowd   Version 2.0" en una recopilaci juntament amb la primera temporada. Inicialment es volia fer el llanament sense la codificaci per regions per finalment no va ser possible. Mentre els mens de la primera temporada parodiaven els videojocs de 8 bits, aquests parodien les de 16 bits. Apareixen referncies als videojocs "Zero Wing", "Mortal Kombat", "Tetris" i "Lemmings". A ms, el DVD disposa de gran quantitat d'extres amagades.


 Referncies culturals .

La srie mostra un elevat nombre de referncies sobre la cultura geek, roba, accessoris i dilegs. Algunes d'aquestes referncies sn les segents:
 Psters parodiant la religi Pastafarisme.
 Vell maquinari com un Commodore PET, un ZX81, un BBC Micro o un Mac Plus.
 Videoconsoles com una Atari, un Commodore 64 o una NES. Tamb hi ha diversos cartutxos d'Atari 2600 i el "Guitar Hero" al qual juguen en Roy i la Jen.
 Un peluix de Buddy Bradley pertanyent al cmic "Hate" de Peter Bagge, a l'escriptori d'en Roy.
 La Jen llegeix a vegades un cmic anomenat "Love & Rockets" dels germans Hernndez.
 En Roy vesteix diverses samarretes sobre RTFM, sobre un extraterrestre de "Space Invaders", sobre 256 nivell de "Pac-Man" i sobre el nmero 42.
 Adhesius decorant l'oficina com "MP3 is not a crime" (MP3 no s delicte), "Fair use has a posse", Electronic Frontier Foundation, "O rly?" i "Programming Perl".
 L'animaci dels crdits inicials (creada per Shynola) representen un error del nucli de Linux durant la installaci d'un Fedora Core 4.
 El tema musical dels crdits inicials s una versi del tema "Are 'Friends' Electric?" de Gary Numan.
 L'exposici de fotos del final del primer episodi est feta amb l'iPhoto.
 Una collecci d'antigues cmeres fotogrfiques darrera l'escriptori d'en Moss, com una Kodak Brownie o una Bolex.


 Premis .
 2007 BAFTA - Millor sitcom;
 2008 Rose d'Or - Millor sitcom;
 2008 Emmy - Emmy internacional;


 Referncies .



 Enllaos externs .
 Web oficial ;
 The IT Crowd a Channel 4 ;
 The IT Crowd a IMDb ;
 Web pardia de Reynholm Industries ;
 Los informticos  ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92510" title="Pirmide blanca" nonfiltered="1712" processed="1699" dbindex="36831">


La pirmide blanca s una pirmide construda a Dashur per Amenemhet II, de la que noms resta una massa de rajoles erosionades. Fou anomenada "Amenemhet s fort" i s situada a l'est de la pirmide roja de Snefru. Avui se l'anomena la pirmide blanca, nom que deriva de qu al perdre les pedres de la primera capa va quedar amb un aspecte blanc. Es desconeix perqu fou construda a Dashur i no a Lisht com havien fet el seu pare i el seu avi.

L'avinguda no ha estat excavada prpiament i no s'ha trobat encara el temple de la vall que era a uns 250 del complex de la pirmide. El temple mortuori est completament destrut i no s'ha provat cap reconstrucci virtual; dos estructures de torres com a pilons es poden veure encara a la faana est.  La base de la pirmide s semblant a la del seu pare per les juntes entre els blocs son noms d'arena. La construcci s una barreja de l'estil de l'Imperi antic i un model mes propi de l'poca.  Les cambres interiors son construdes a diferents nivells; a la paret oest de la cambra d'enterrament es va trobar un sarcfag fet de quarsita. Al oest de la pirmide l'arqueleg francs Jacques de Morgan va trobar 1894 les tombes de la reina Keminub, del visir Amenemhetankh i de les princeses  Itiuret, Sithathormeret, Ita i Khnemet; a la tomba de les dues darreres princeses hi va trobar joies molt ben fetes i la major part del que es va trobar est exhibit actualment al Museu Arqueolgic de El Caire. Fou excavada modernament per un equip alemany dirigit per Arnold entre 1976 i 1983.

Tenia una base d'uns 53 metres per costat.  Es va construir a un sol inestable i a un nivell massa baix havent estat afectat per les aiges subterrnies. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92511" title="Pirmide negra" nonfiltered="1713" processed="1700" dbindex="36832">


La pirmide negra es una pirmide construda per Amenemhet III a Dashur, al sud de Memfis.  La pirmide est seriosament damnada (est totalment en ruines) igual que el temple de la vall. Al piramidon, la inscripci dedicada a Amon fou esborrada suposadament en temps d' Akhenaton. Els corredors subterranis son mes complexos, i estan dividits en dos parts: un pel fara i un altra per les seves dones. Va ser construda en sl inestable i a poca altura. El seu nom deriva de qu fou construda amb materials foscos con les rajoles i el basalt. Es va construir en uns 15 anys, al cap dels quals van apareixer trencaments als corredors degut a que el terreny no era adequat i a mes hi havia filtracions d'aigua; el fara no s'hi va enterrar i va fer construir una nova pirmide a Hawara, prop de Faium. 

La seva altura era d'uns 75 metres, la base de 105 metres i el grau d'inclinaci de 54 graus i 30 minuts.

Fou explorada per Jacques de Morgan, George Legrain i Jequier a comenaments del segle XX i modernament per un equip alemany dirigit per Arnold (1976-1983). Es possible que fora reutilitzada per Amenemhet IV i la reina Sobekneferu, ja que s'han trobat inscripcions amb el seu nom al temple de la vall, i que si be van construir altres pirmides a Mazghuna mai les van acabar.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92513" title="Gnash" nonfiltered="1714" processed="1701" dbindex="36833">
Gnash s un projecte de GNU per crear un reproductor de Flash lliure. Els programadors pretenen escriure un reproductor que pugui funcionar separat i una extensi pel Mozilla Firefox i el Konqueror. Posteriorment s'escriuran extensions per altres navegadors. El fet d'escriure un reproductor de Flash lliure fa anys que s una prioritat del projecte GNU, ja van demanar ajuda pel projecte GPLFlash.

Histria.
Gnash s un fork del codi de domini pblic del projecte GameSWF. Gnash tindr llicncia GPL i el seu codi podr ser til pel projecte GameSWF que ser de domini pblic. El projecte va ser anunciat per John Gilmore i el seu desenvolupador principal s Rob Savoye.

Detalls tcnics.
A l'igual que GameSWF, alguns renderitzats fets per Gnash necessiten OpenGL. El projecte s'est fent amb C++, a diferncia de molts projectes GNU que estan escrits amb C o Lisp.

Com GameSWF, alguns renderitzats fets per Gnash poden necessitar OpenGL.

Els arxius tipus Flash consisteixen generalment en dos tipus d arxiu, SWF (vectors grfics animats) o FLV (Flash video). Actualment Gnash pot reproduir arxius SWF fins a la versi 7, i algunes caracteristiques de les ltimes versions (8 i 9). Pot reproduir videos en format FLV de llocs tan reconeguts com YouTube o MySpace. FLV requereix de la instal.laci en el sistema de FFmpeg o GStreamer.

L'objectiu dels desenvolupadors s ser el ms compatible possible amb el reproductor propietari, per Gnash pretn oferir algunes caracteristiques especials no disponibles a altres reproductors, per expemple, s possible utilitzar bibiloteques de funcions extra per a Action Script , com compatibilitat amb MySQL o accs al sistema de fitxers previa compilaci i activaci per motius de seguretat.

SISTEMES OPERATIUS: x86, AMD64, MIPS/Irix, PowerPC GNU/Linux y NetBSD, OpenBSD o FreeBSD. Adobe no proporciona un reproductor oficial per a cap de les anteriors plataformes, apart de GNU/Linux x86.

Enllaos externs.
Lloc web de Gnash ;
Primer anunci ;
Documentaci de Gnash en format HTML ;
Lloc web del projecte GameSWF ;
Lloc web del projecte GPLFlash ;
FSF/GNU Anunci: La FSF anuncia el GNU Gnash - El reproductor de Flash lliure;
Projecte Flame Interfcie grfica de Flash/SVG de cdi obert ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92516" title="Fantagraphics Books" nonfiltered="1715" processed="1702" dbindex="36834">
Fantagraphics Books s una editorial nord-americana de cmics alternatius o tamb coneguts com a undergrounds, antologies de tires cmiques clssiques, revistes, novelles grfiques i cmic ertic.

Fantagraphics fou fundada el 1976 per Gary Groth i Mike Catron a College Park, Maryland. Kim Thompson va entrar a l'empresa el 1977 i va esdevenir el copropietari juntament amb Groth.
Mentre Fantagraphics es dedicava a promoure el cmic com una forma d'art ms i publicava sries guanyadores de premis i aclamades per la crtica, a ms de novelles grfiques com Ghost World, Hate, i Love and rockets, durant molts anys el seu finanament va dependre de les seves publicacions pornogrfiques.

Articles relacionats.
Jaime Hernndez;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92522" title="Daniel Clowes" nonfiltered="1716" processed="1703" dbindex="36835">
Daniel Gillespie Clowes (1961, Chicago) s guionista i dibuixant de cmics nord-americ. Adscrit per la crtica especialitzada en els moviments undergrouds de la vinyeta als Estats Units, s especialment conegut per obres com la seua revista Eightball en qu va publicar una srie d'histries que desprs van esdevenir la seva obra ms coneguda Ghost world, cmic que ha estat portat tamb al cinema amb gui de Clowes mateix.


 Biografia .
Va estudiar art a l'Institut Pratt de Brooklyn, Nova York. En acabar els seus estudis va intentar infructuosament aconseguir treball com a illustrador a Nova York, Entre 1985 i 1989 va realitzar tant textos com dibuixos per a la revista Cracked, on va desenvolupar sobretot una secci titulada "The Uggly Family". El 1985 va debutar en el cmic publicant en Love & Rockets, la revista dels "Hernandez Bros." (Gilbert i Jaime Hernandez, una historieta protagonitzada pel personatge Lloyd Llewellyn. Posteriorment es va publicar una srie de sis comic books en blanc i negre consagrats al personatge, a ms d'un especial, The All-New Lloyd Llewellyn Special (1988). 

En 1989 va aparixer el primer nmero d'un nou comic book realitzat per Clowes, Eightball. A ms de diverses historietes curtes autoconclusives, Clowes ha desenvolupat en esta publicaci diversos relats de major extensi: la surrealista Like a Velvet Glove Cast In Iron, en els nmeros 1-10); Ghost World (nmeros 11-18), que va ser portada al cine per Terry Zwigoff; i David Boring (19-21). Tots estos ttols van ser posteriorment publicats com a novelles grfiques.  

Les ltimes entregues dEightball sn els nmeros 22 ("Ice Haven", 2001) i 23 ("The Death-Ray", 2004), concebuts com a narracions independents i publicats a tot color i en format de grans mides. 

Clowes ha fet incursions tamb en el mn del cine, i ha adaptat els seus propis guions per a la pantalla (s el cas de la pellcula Ghost World, dirigida per Terry Zwigoff el 2000). A ms, ha realitzat illustracions per a un gran nombre de revistes, com The New Yorker, Details, Esquire o Village Art, entre moltes altres; cartells per al cine (entre ells el de la pellcula de Todd Solondz Happiness; i incls dibuixos animats (el vdeo "I don't wanna grow up" de The Ramones).

Obres.
Cmics.
 Lloyd Llewelyn #1-#6 i un especial. L'ltim nmero es va publicar al desembre de 1988;
 Eightball #1-#23. El nmero 23 es va publicar al juny del 2004.

Recopilacions.
 Like a Velvet Glove Cast in Iron (Eightball #1-#10);
 Pussey! (Eightball #1, #3, #4, #6, #8, #9, #12, #14);
 Orgy Bound;
 Lout Rampage;
 Ghost World (Eightball #11-#18);
 Caricature Recopilaci de diverses historietes curtes aparegudes en Eightball i una altra publicada en Esquire. ;
 David Boring (Eightball #19-#21) ;
 Twentieth Century Eightball. Recopilaci de diverses histries curtes publicades en Eightball. ;
Ice Haven. Edici corregida i ampliada de la histria apareguda en el nmero 22 dEightball.

Enllaos externs.
 Daniel Clowes Bibliography: Extensa bibliografia (en angls). ;
 Daniel Clowes at Fantagraphics: Pgina de l'editorial, amb biografia (en angls). ;
 Daniel Clowes: Biografia, sries, personatges (en angls).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92523" title="Ordre (desambiguaci)" nonfiltered="1717" processed="1704" dbindex="36836">

 Arquitectura: Ordre arquitectnic;
 Matemtiques: Ordre (matemtiques) ;
 Informtica: Ordre (informtica) s la instrucci que l'usuari dna al sistema perqu realitzi alguna tasca.
 Biologia: Ordre (biologia) s la categoria taxonmica.
 Dret: Ordre judicial;

Per als significats d'Orde vegeu: Orde
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92524" title="Hrnics" nonfiltered="1718" processed="1705" dbindex="36837">
Els hrnics foren un poble del centre d'Itlia que habitava l'alta vall del Trerus (avui Sacco) i la part muntanyosa al nord del riu. Tenien al nord als eques, al sud i est als volscs. 

El seu nom derivava de la paraula sabina o mrsica "herna" que vol dir "roca", potser pel carcter pedregs del seu territori. Se'ls considerava emparentats amb els sabins o amb els mars, i aquest dos darrers tamb estaven emparentats. Les ciutats hrniques formaven una lliga coneguda per Lliga hrnica. Els lmits del seu territori probablement va variar amb el temps, per se sap segur que eren ciutats dels hrnics Anagnia (capital de la Lliga hrnica), Ferentinum, Alatrium i Verulae. Probablement tamb ho eren Capitulum i Trebia. Frusino sembla mes probable que pertanys als volscs, encara que potser molt antigament fou hrnica. Dions dona una llista de 47 ciutats que feien sacrificis al Mont Alb, de les quals 16 foren probablement hrniques, encara que probablement viles de muntanya de poca importncia. Estaven separats dels volscs per les muntanyes Lepini.

Els hrnics van aparixer a l'histria de Roma durant el regnat de Tarqu el Superb, quant aquest rei va fer amb ells un tractat d'aliana que va unir a llatins i hrnics en una lliga amb Roma contra els volscs i eques. Una tradici conservada per Festus presenta al cap hrnic Laevius Cispius d'Anagnia dirigint un cos auxiliar hrnic a Roma, Desprs de l'expulsi dels Tarquins de Roma, els hrnics van ser per un temps hostils a la repblica per aviat es va establir un tractat d'amistat que va signar Sp. Cassius el 486 aC. Tit Livi diu que el tractat va seguir a una derrota militar dels hrnics i que aquestos foren privats de dos teros del seu territori, per es probable que el tractat fos simplement un complement del signat poc abans pel mateix Cassius amb els llatins, i que buscava una lliga contra eques i volscs; aquestos darrers ja s'havien apoderat de la ciutat hrnica de Ferentinum i intentaven expulsar als hrnics de la vall del Trerus. 

Durant mes d'un segle els hrnics van romandre aliats de Roma i van combatre als eques i volscs en primera lnea. Poc desprs de la invasi dels gals i la conquesta de Roma (387 aC) les bones relacions de romans i hrnics es van trencar i els hrnics i llatins van lluitar contra Roma al costat dels volscs. Una situaci de guerra i treva que va seguir durant mes de 25 anys fins que el 361 aC, desprs d'uns anys de pau, va esclatar la guerra: al comenament els hrnics van obtenir algunes victries i van ocupar la ciutat de Ferentinum, per el 358 aC els hrnics foren derrotats  i sotmesos (devicti subactique sunt) pel cnsol C. Plautius. Un tractat de pau va admetre als hrnics a l'aliana amb Roma en favorables termes. 

Al esclatar la guerra amb els llatins el 340 aC els hrnics van romandre lleials al tractat; mes tard la seva lleialtat fou mes dubtosa i el 306 aC es va trobar auxiliars hrnics lluitant al costat dels samnites, i quant el senat va ordenar investigar, els hrnics van allegar que era una ofensa i van declarar la guerra a Roma: la ciutat d' Anagnia, la principal dels hrnics, va encapalar el partit de la guerra per les ciutats dAlatrium, Ferentinum i Verulae van refusar prendre part a les hostilitats; en aquestes condicions el cnsol Q. Marcius va sotmetre als hrnics en una sola campanya. El termes foren prou favorables: les tres ciutats que no havien participat a la guerra van conservar les seves lleis i magistrats i els privilegis anteriors, i Anagnia i altres ciutats van rebre la ciutadania romana sense dret de sufragi i els seus magistrats foren privats de la jurisdicci civil i foren degradats a la condici de prefectura.

Des llavors els hrnics van desaparixer de l'histria. Els hrnics en conjunt van obtenir els drets de sobirania per la Lex Julia del 90 aC i el seu territori fou incls en el Latium. Les caracterstiques del poble es van mantenir fins al temps del imperi. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92526" title="Frederic VII de Dinamarca" nonfiltered="1719" processed="1706" dbindex="36838">


Frederic VII de Dinmamarca (Amalienborg 1808 - Glcksburg 1863). ltim rei de Dinamarca de la dinastia dels Oldenburg i alhora tamb l'ltim rei que regn al pas escandinau amb un poder absolut.

Nat al Palau d'Amalienborg el 6 d'octubre de 1808 essent fill del rei Cristi VIII de Dinamarca i de la duquessa Carlota de Mecklenburg-Schwerin. Frederic era nt per via paterna del prncep Frederic de Dinamarca i de la duquessa Sofia Frederica de Mecklenburg-Schwerin i per via materna era nt del gran duc Frederic Francesc I de Mecklenburg-Schwerin i de la duquessa Llusa de Saxnia-Gotha.

Marcat per una infantesa i adolescncia extremadament difcil com a conseqncia del divorci dels seus pares dos anys desprs del seu naixement, acumul un llarg expedient de problesa d'adolescncia que foren un veritable mal de cap per la Famlia reial.


 Regnat (1848 - 1863) .

L'any 1848 puj al tron de Dinamarca desprs de la mort del rei Cristi VIII de Dinamarca i tan sols un any desprs del seu ascens conced la primera constituci a Dinamarca acceptant implcitament la caiguda de l'absolutisme. 

L'aprovaci de la Constituci de Juny de 1849 establia els ducats d'Schleswig i de Holstein com rees ntegrament daneses tot i que molts llocs els alemanys eren la majoria de la poblaci. Immediatament desprs de l'aprovaci esclat la primera guerra dels ducats, iniciada l'any 1849 i conclosa el 1851, enfront a Dinamarca en contra de la Confederaci Germnica i conclogu amb el Tractat de Londres l'any 1852 pel qual es garantia la integritat de la sobiania danesa sobre el territori dels ducats. 

Durant el conflicte la figura del rei emerg com la d'un heroi nacional fonamentada pel lideratge que la monarquia prengu en la qesti dels ducats i en la conclusi favorable als interessos danesos.

L'any 1828 el rei es cas amb la princesa Guillermina de Dinamarca, filla del rei Frederic VI de Dinamarca i de la princesa Maria de Hessen-Kassel, la parella es divorci l'any 1838 sense haver tingut descendncia.

Posteriorment, l'any 1841, el rei es torn a casar, aquesta vegada amb la duquessa Carolina de Mecklenburg-Strelitz, filla del gran duc Jordi I de Mecklenburg-Strelitz i la princesa Maria de Hessen-Kassel. La parella es divorci l'any 1846 sense haver tingut descendncia.

Finalment, l'any 1850 es cas morganticament al castell de Frederiksborg amb Llusa Cristina Kppen, creada comtessa Danner. La parella tampoc tingu fills. Malgrat que la comtessa Danner era mal vist per la Cort, l'aristocrcia i la burgesia danesa per les seves maneres rudes i els seus orgens, treball ostensiblament pel manteniment de la popularitat de la monarquia entre la gent de les provncies.

Durant el regnat de Frederic, que s'estn des de l'any 1848 fins l'any 1863, el monarca es comport com un rei plenament constitucional, establint un cam inalterable per la monarquia danesa. L'any 1854, el rei contribu a la caiguda del gabinet rsted de caire ultraconservador i el 1859 accept el govern liberal el qual fou anomenat a iniciativa de la comtessa Danner. 

Durant la crisi dels Ducats de 1862 - 1863 parl obertament de la necessitat d'establir una cooperaci militar entre els diferents regnes escandinaus (Dinamarca i Sucia) per tal de garantir la seva subsistncia davant de les potncies continentals.

Durant aquesta crisi es crearen friccions i es mantingu certa inseguretat nacional malgrat que la popularitat de la instituci monrquica es mantingu elevada. Frederic VII es consolid com el primer sobir a qui es marcaren certs lmits constitucionals en la histria de Dinamarca.

El regnat de Frederic fou tamb l'epoca daurada del partit Nacional Lliberal (De Nationalliberale) que estigu al govern des de l'any 1854. Aquest perode fou marcat per mplies reformes poltiques i econmiques, tals com la demolici de les muralles de Copenhaguen o el lliure comer (1857).

Malgrat tot, el partit Nacional Liberal s el qui mantingu una actitud ms combativa en contra de la Confederaci Germnica per la qesti dels ducats i que conseqentment man a la guerra de 1864. El rei don ple suport al Partit Liberal en aquesta qesti.

 La Successi a la Corona de Dinamarca .


Parallelament al desenvolupament poltic del pas cap al liberalisme, la qesti successria a la Corona de Dinamarca prengu fora a mesura que passaven els anys i el monarca no tenia descedncia legtima. 

Desprs de dos matrimonis, amb la princesa Guillermina de Dinamarca i amb la duquessa Carolina de Mecklenburg-Strelitz, sense descendncia, i finalment un matrimoni morgantic, la qesti successria es fu ms palesa. D'acord amb les lleis internes de la Casa Reial Danesa i establerta la Llei Slica, l'hereu al tron del pas era el prncep Cristi de Glcksburg. Cristi de Glcksburg era descendent directe dels reis de Dinamarca a travs del rei Frederic V de Dinamarca, a ms a ms era casat amb la princesa Llusa de Hessen-Kassel, filla de la princesa Llusa Carlota de Dinamarca, filla del rei Frederic VI de Dinamarca.

L'any 1852, la Cort de Copenhaguen reconegu a travs del Tractat de Londres a Cristi com a hereu a la Corona a la mort del rei Frederic. L'any 1863 el prncep Cristi de Glcksburg iniciava el seu regnat sota el nom de rei Cristi IX de Dinamarca i alhora comena la dinastia dels Glcsburg a Dinamarca.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92532" title="Immenstaad" nonfiltered="1720" processed="1707" dbindex="36839">

Immenstaad s una petita ciutat d'Alemanya que pertany a l'estat de Baden-Wurtemberg. 

En molts textos l'anomenen Immenstaad am Bodensee per evitar la confusi amb la ciutat bavaresa de Immenstadt (Immenstadt am Allgu) que es troba uns 90 km cap a l'est.

Immenstaad est situada al sud d'Alemanya, a la riba nord del llac Constana, a prop de les fronteres amb Sussa i ustria.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92533" title="Sindicat dels Tres Estaments" nonfiltered="1721" processed="1708" dbindex="36840">
El Sindicat dels Tres Estaments, format per mercaders, artistes i menestrals, neix a Barcelona el 19 de novembre de 1452 amb l'objectiu de protegir els interessos d'aquets collectius. Es va poder tirar endevant amb l'autoritzaci del governador de Catalunya, Galceran de Requesens, i amb el vist-i-plau d'Alfons el Magnnim que permeteren una modificaci del sistema d'elecci dels Consellers i d'una reorganitzaci del Consell de Cent.

Aquests tres collectius, membres de la Busca, varen denunciar les irregularitats i els alts salaris del ciutadans honrats, ara enquadrats a la Biga, que controlaven el govern municipal.

Aquest fet, junt amb la promesa de reduir les taxes sobre la carn, els hi va donar el suport del poble. 

El rei, que volia calmar les continues revoltes que s'estaven produint a Barcelona en la lluita pel poder, fa aquesta concessi reial, donant un tomb al govern municipal que passa a estar mes intervingut per la Busca, tot i que no aconseguiran imposar les seves propostes proteccionistes.

Vegeu tamb.
La Busca i la Biga;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92535" title="Poble Paleta" nonfiltered="1722" processed="1709" dbindex="36841">

El poble del Paleta s Matadepera. Aquest noi, tamb conegut com a Tatu, o Ignace s una de les persones ms pocafeines de la localitat.
Poblet Paleta, (       Masara Town en japons, Pallet Town en angls, Pueblo Paleta en espanyol) s el poble d'origen del personatge del jugador en els videojocs Pokmon Vermell, Blau, Groc, Pokmon VerdFulla i VermellFoc. Tamb ho s d'Ash Ketchum, el personatge principal de la srie animada de Pokmon.

Poble Paleta als jocs.

A part d'sser el lloc d'origen del jugador a Pokmon Blau, Vermell, Groc, VermellFoc i VerdFulla, Poble Paleta s un poble que es pot visitar a Pokmon Or i Plata, quan es visita la regi de Kanto. Es troba al sud de Ciutat Verda i al nord de l'Illa Canyella. La ruta cap al nord, la Ruta 1, est separada de Poble Paleta per una densa herba, i la ruta cap al sud, la Ruta 21, s una gran extensi d'aigua. Aquesta ruta pot prendre's d'immediat a les edicions Or i Plata, si es t un Pokmon que coneix el moviment "Surf", per en els altres jocs no es pot prendre tan aviat perqu el moviment "Surf" no es pot aconseguir fins ms endavant en el joc, quan s'aconsegueix la corresponent Mquina Oculta.

Hi ha tres edificis al joc; la casa del jugador, la casa del rival i el laboratori del Professor Oak. En aquest laboratori, es pot obtenir el Pokmon inicial a les versions Blau, Vermell, VermellFoc i VerdFulla, on es pot triar entre Charmander, Bulbasaur i Squirtle.

Pokmon.
Primera generaci.


Segona generaci.


Tercera generaci.


Pallet Town a l'anime.

La representaci de Poble Paleta a l'anime s molt ms impactant que la del joc. Tot i que noms es mostren els mateixos tres edificis que al joc, s probable que hi hagi moltes ms cases al poble. De fet, al primer episodi de la srie, arriba un gran grup de gent a acomiadar a l'Ash, que comena la seva aventura, i s de suposar que aquesta gent viu al poble. El laboratori del Professor Oak, que posseeix un gran territori on els Pokmon campen lliurament, es troba en un pujol ms elevat que la resta de la poblaci.

s el lloc que ms vegades ha aparegut a l'anime. A part de les trucades que Ash fa a la seva mare (Delia) i al Professor Oak, sempre torna al Poble Paleta al final de cada viatge, i abans de marxar cap una altra regi. Tamb s l'escenari d'uns quants episodis de Pokmon Chronicles.

Llocs importants de Pallet Town.
Laboratori del Professor Oak, al sud-est.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92543" title="Adobe Flash" nonfiltered="1723" processed="1710" dbindex="36842">
Adobe Flash (abans del 2005 Macromedia Flash) es refereix tant al programa d'edici multimdia com a l'Adobe Flash Player, escrit i distribut per Adobe, que utilitza grfics vectorials, imatges de mapa de bits, so, codi i flux de vdeo i udio bidireccional (el flux de pujada noms est disponible si s'usa junt amb l'Adobe Flash Communication Server. En el sentit estricte, Macromedia Flash s l'entorn i Flash Player s el programa de mquina virtual usat per executar els arxius Flash.

Els fitxers de Flash, generalment amb extensi SWF, poden aparixer a les pgines web per ser vistos amb el reproductor Adobe Flash Player o Gnash.

A les versions ms noves, Adobe ha ampliat Flash perqu pugui crear elements multimdia i interactius per Internet.

Seguretat.
Flash Player usa un model de seguretat Sandbox, la qual cosa significa que les aplicacions Flash que s'estan reproduint al navegador disposen de recursos molt estrictes i limitats disponibles per a ells. Les aplicacions, per exemple, no poden llegir dades del disc dur (excepte les dades com cookies que ells mateixos han escrit, anomenades SharedObjectes). A partir del llanament de Flash Player 7, noms es poden comunicar amb el nom de domini que ells van originar, a menys que sigui explcitament perms per un altre domini.

Flash Player s, com qualsevol altre aplicaci que tracta fitxers rebuts d'Internet, susceptibles a atacs. Els fitxers especialment elaborats podrien fer que l'aplicaci funciones malament, permetent l'execuci potencial de codi maligne. No es t coneixement de problemes reals i concrets, per l'extensi del Player ha tingut defectes de seguretat que tericament podrien haver deixat vulnerable un ordinador a atacs remots (vegeu  i  per un problema de seguretat del desembre de 2002, que es tracta d'una advertncia pblica i el pegat de Macromedia). No s'han publicat ms incidents de seguretat des d'aleshores. Flash Player es considera segur d'usar.

Els fitxers de les aplicacions Flash es poden descompilar fcilment per extreure grfics, sons i codi a partir dels fitxers swf. Per exemple, un programa lliure anomenat Flasm (http://flasm.sourceforge.net) permets als usuaris extreure ActionScript a partir d'un fitxer swf com a mquina virtual de llenguatge intermig ("byte-code"), editar-lo, i posteriorment tornar a insertar-lo al fitxer. L'ofuscaci dels fitxers swf fa prcticament impossible l'extracci en la majoria de casos.

Influncia.
La naturalesa i el renom de Flash han tingut una gran influncia en el disseny grfic. La seva funci rotoscoping ha conduit a una gran popularitat els seus grfics de vector amb rotoscope, realitzats amb colors pasts de les eines d'autoria de Flash. Molts flyers, anuncis, revistes i fins i tot llocs web que no usaven Flash han adoptat aquest estil grfic.

 API .

L'Interfcie de Programaci d'Aplicacions de de Flash est basada amb Javascript-C, s a dir, els comandes de C++ no s'interpreten directament des de C/C++, sino amb Javascript, s a dir, dna ms flexibilitat al desenvolupador en vista a l'ampliaci i personalitzaci de l'aplicaci. Al tractar-se de codi obert (que es pot ampliar amb les APIs de JS), no com abans el Flash 7, que era el programa amb C++.

s cert que l'interfcie de programaci de Flash est basada en JavaScript, per en base a aquest llenguatge va ser creat ActionScript, a simple vista pot semblar que javascript i actionScript sn iguals, per no, per una part JavaScript s un llenguatge de programaci estructurada (tamb podrem anomenar-lo modular) i a ms es va usar per donar-li interactivitat, a pgines web, d'altra banda ActionScript des de la versi 2.0 passa de ser programaci estructurada a ser programaci orientada a objectes, que tracta de veure l'entorn de programaci com el mn real, on cada objecte t propietats (com el color, la forma i la ubicaci) i mtodes (esborrar text, parar la lnia del temps, carregar variables...), a ms ens trobem amb el llenguatge ms estricte i ample on es poden crear les classes propies.

Des de Flash 6 s'integren flotadors, s a dier, finestres d'eines, com la de colors, eines, ajuda...

Els components, sn una espcie de movieClips, ja construts que venen de diversos tipus, com els uiComponents, o els components d'interfcie, tots aquests creats per l'equip de Macromedia, per simplificar i estalviar temps.

Una vegada llest el fitxer .fla es procedeix a compilar, que s el procs on s'ajunta tan la pellcula com el codi, per crear l'executable, o el .swf, o si ms si es desitja, que ja Flash pot exportar la pellcula final de varies maneres, des de treure la pgina .html, amb el codi per ficar-hi el swf, passant per exportar el .png, .jpg i gif fins a exportar el .swf o un .exe.

En prximes edicions, es pensar afegir al Flash una actualitzaci de l'ActionScript 2.0 i obtenir e. 3.

 Controvrsia amb Flash .
Flash s programari propietari i aix pot limitar la llibertat que Internet sempre ha tingut. Per aquests motius s'est desenvolupant el projecte Gnash mitjanant enginyeria inversa.

 Vegeu tamb .
 Gnash;
 Uira;

 Enllaos externs .
 Pgina web d'Adobe Espaa ;
 Especificaci del format Adobe Flash ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92554" title="Pirmide de Teti" nonfiltered="1724" processed="1711" dbindex="36843">

La pirmide de Teti s una pirmide construda a Saqqara pel fara Teti I, el primer rei de la Dinastia VI (tot i que fou probablement fill d'Unas, el darrer fara de la dinastia V). El seu nom egipci fou "Els llocs de culte de Teti sn duradors". Fou explorada per Perry (1839), Lepsius (1842) i Maspero (que hi va entrar el 1882). Altres exploracions foren les de l'alemany Emile Brugsch, el francs Urbain Bouriant, i l'americ Charles Wilbour. Quibell la va explorar entre al segle XX, i des 1950 van seguir les excavacions Sainte Fare Garnot, Lauer i Leclant. La pirmide t una altura de 52,5 metres, amb una base de 78,5 metres, i un angle de 53 graus i 13 minuts. La pirmide de culte s de 15,7 metres d'alta, i t la mateixa base; l'angle s de 63 graus.

El temple de la vall t una calada de tres-cents metres de llarg que porta al temple mortuori, al sud-oest de la pirmide. Noms es pot veure una part de la calada. El temple mortuori t diverses dependncies similars a les de Djedkare i Unas, amb un pati central que dona a la faana oriental del temple mortuori dins del recinte de la pirmide i connectat amb la calada. L'entrada al temple mortuori es des el pati i t una porta formada per un panell pesat de fusta . El corredor d'entrada t celles decorades amb estels i illuminat per una obertura a la paret est; el sl s d'alabastre i les parets eren decorades, tot i que queden molt poques restes d'aquesta decoraci. Des la porta s'accedeix per una petita escala a la capella de cinc nnxols darrera la qual hi ha la cambra de les ofrenes, originalment decorada amb escenes de sacrificis de les que queda noms un part minsa; a cada costat de la cambra hi ha magatzems. Al sud-oest de la pirmide i sud del temple mortuori hi ha la petita pirmide de culte. envoltant la pirmide un pati envoltat de parets, menys per l'est (amb el temple mortuori) i sud-est (pirmide pel culte).

La pirmide t cinc nivells amb corredors subterranis i cambres; l'entrada era pel sl del pati al temple mortuori. El corredor estava decorat amb granit rosa i connecta amb una antecambra que gira cap al cambra d'enterrament; les parets de la cambra eren cobertes de plaques de pedra i amb texts i signes astronmics. El sarcfag era a la part occidental amb el seu equipament funerari; decorat amb inscripcions els sarcfag no es va acabar; restes del que es pensi fou la mmia de Teti foren trobades al terra de la cambra. 

A l'exterior queden restes de les necrpolis de la seva famlia: les pirmides de les seves dones Khuit i Iput I, i del seus visirs Mereruka i Kagemni. Els relleus d'aquestes tombes estan ben conservats.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92555" title="Frederic Francesc I de Mecklenburg-Schwerin" nonfiltered="1725" processed="1712" dbindex="36844">


Frederic Francesc I de Mecklenburg-Schwerin (Schwerin 1756 - Ludwigslust 1837). Duc de Mecklenburg-Schwerin des de l'any 1785, elevat a la categoria de gran duc pel Congrs de Viena l'any 1815, fins a la seva mort, l'any 1837.

Nascut a la ciutat de Schwerin, capital del gran ducat de Mecklenburg-Schwerin, el dia 10 de desembre de 1756, essent fill del duc Llus de Mecklenburg-Schwerin i de la duquessa Carlota de Saxnia-Coburg-Saafeld. Frederic Francesc era nt per via paterna del duc Cristi Llus II de Mecklenburg-Schwerin i de la duquessa Carolina de Mecklenburg-Strelitz, i per via materna era nt del duc Francesc Josies I de Saxnia-Coburg-Saafeld i de la princessa Anna Sofia de Schwarzburg-Rudolstadt.

Frederic Francesc subsitu al seu oncle, el gran duc Frederic I de Mecklenburg-Schwerin al tro del gran ducat de Mecklenburg-Schwerin l'any 1785. El dia 1 de juny de 1775 es cas amb la duquessa Llusa de Saxnia-Gotha. La parella s'install a Schwerin i tingueren sis fills:

 SA el duc Frederic Llus de Mecklenburg-Schwerin, prncep hereu, nascut a Ludwigslust el 1778, mor el 1819 a Ludwigslust. Es cas amb la gran duquessa Helena de Rssia el 1799, posteriorment es cas en segones npcies amb la duquessa Carolina Llusa de Saxnia-Weimar-Eisenach i finamalment el 1818 amb la landgravina Anna de Hessen-Homburg.

 SA la duquessa Llusa Carlota de Mecklenburg-Schwerin, nada a Schwerin el 1779 i morta a Gotha el 1801. Es cas amb el duc August de Saxnia-Gotha-Altenburg.

 SA el duc Gustau Guillem de Mecklenburg-Schwerin, nat el 1781 a Ludwigslust el 1781 i mort a Ludwigslust el 1851.

 SA el duc Carles de Mecklenburg-Schwerin, nat el 1782 a Ludwigslust i mort a la mateixa ciutat el 1833.

 SA la duquessa Carlota de Mecklenburg-Schwerin, nada Ludwigslust el 1784 i morta a Roma el 1840. Es cas amb el prncep hereu i desprs rei Cristi VIII de Dinamarca de qui es divorci el 1810.

 SA el duc Adolf de Mecklenburg-Schwerin, nat a Ludwigslust el 1785 i mort a Schwerin el 1821.

L'any 1815 el Congrs de Viena elev a la dignitat de grans ducs als sobirans de Mecklenburg-Schwerin. Frederic Francesc mor l'any 1837 a Ludwigslust.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92570" title="Mename" nonfiltered="1726" processed="1713" dbindex="36845">

Mename s un lloc web on els usuaris registrats envien histries que la resta d'usuaris del lloc (registrats o no) poden menear (votar), i aix promoure les ms votades a la pgina principal.

Histria.
Mename s un projecte personal de Ricardo Galli amb la collaboraci de Benjam Villoslada.

Mename va ser desenvolupat des de zero a finals de l'any 2005, fet pblic el 7 de desembre de 2005 i alliberat com a programari lliure amb llicncia Affero GPL el 12 de desembre de 2005.

Entre les motivacions per crear Mename, segons el creador, era de donar-li a la blogosfera hispana una eina equivalent al Digg nord-americ, per que fos programari lliure i qualsevol pogues usar el codi per fer la seva prpia versi del lloc.

El 14 de desembre de 2005 el sistema ja podia calcular el karma de cada usuari i el 20 de desembre de 2005 es va implementar la cua de descartades, lloc on anirien les notcies votades negativament.

A partir d'aquests dies sorgeixen altres llocs que usen el codi de Mename als quals la comunitat anomena "Clons".

A principis de 2006 el sistema ja era molt popular, amb cents de persones enviant i votant notcies diriament. s aleshores quan sorgeix un nou problema; l'Spam.

El 3 de gener de 2006 el sistema va ser actualitzat per afegir l'atribuit rel="external nofollow" a tots els enllaos de notcies excepte aquelles publicades a portada (aquest atribut adverteix als buscadors com Google que no ha de seguir l'enlla). Per evitar que una quantitat excessiva de vots annims enviessin una notcia a la portada.

El 5 de gener de 2006 es va implementar un lmit de la quantitat de vots annims que podia rebre una notcia amb respecte al nombre de vots d'usuaris registrats.

El mateix dia es va afegir la capacitat d'editar enviaments d'altres usuaris, sempre que es tingui un karma superior a 15 (una vegada obtenida aquesta habilitat no es perder fins que el karma no baixi de 13). Aix s til per arreglar enllaos trencats, corregir errors ortogrfics, afegir o editar les etiquetes...

Funcionament.
Quan un usuari envia una notcia, aquesta passa a una secci especial anomenada Cua de pendents visible per tots els usuaris i des d'on ser votada per aquests. Tan els registrats com els annims poden votar notcies (a diferncia de Digg), per noms els registrats poden votar-les negativament i comentar-les.

Cada usuari t (en base a la seva activitat al lloc) un nombre del 0 al 20 anomenat karma. Aquest karma es guanya o es perd en base a un algoritme explicat al wiki del Mename. El karma de tots els usuaris que voten una notcia se suma per obtenir el karma acumulat de la mateixa. Les notcies que superen el karma mnim necessari sn publicades a la portada. L'objectiu del karma en els usuaris s donar ms pes als vots dels usuaris que tenen gustos ms semblants a la moda. Aix tericament accelerara el procs de selecci de notcies sense desvirtuar el sistema.

Els usuaris registrats tenen l'opci de reportar una notcia amb problemes, el que es considera com un vot negatiu. Actualment una notcia es pot reportar com: Irrellevant, Vella, Pesada, Spam, Duplicada, Provocaci o Erronia. Si aquesta acumula cert nombre de vots negatius (depn de la quantitat de vots positius) el sistema la porta a una cua anomenada Cua de descartades, on els usuaris poden seguir comentant-la i votant-la, i des d'on fins i tot, si altres usuaris voten pot tornar a la Cua de pendents.

s possible enviar un retroenlla a cada notcia, d'aquesta forma els weblogs que fa referncia a l'histria al Mename poden donar a conixer els seus apunts i collaborar en la discusi. De la mateixa manera, quan un usuari envia una notcia, el sistema intenta enviar un trackback a l'histria que enllaa, la qual cosa permet als bloggers saber quan alg els ha "menejat".

Mename i la resta de la web.
Es considera part de la web 2.0 i s'inspira amb l'estil de Digg. A diferncia d'aquest ltim, Mename.net s programari lliure, publicat sota la llicncia Affero GPL, la qual cosa ha suposat el naixement de diversos clons sobre diversos temes i idiomes. 

Sortir a Mename suposa un augment puntual en el nombre de visites fins al punt que es parla "d'efecte Mename" iugal que hi ha "l'efecte Barrapunto" i altres.

Vegeu tamb.
 La Tafanera;
 Fresqui;

Enllaos externs.
Mename.net ;
Wiki de Mename ;
Clons de Mename ;
La Tafanera Clon en catal de Mename;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92573" title="Pirmide d'Unas" nonfiltered="1727" processed="1714" dbindex="36846">
La pirmide d'Unas es una pirmide construda pel fara Unas, el darrer de la dinastia V, a Saqqara. Es una de les mes petites de l'Imperi antic per es molt coneguda perqu tenia gravats 128 signes mgics al text de la pirmide a les cambres subterrnies. El seu nom original fou "Els llocs de culte d'Unas son bonics", i al dia d'avui est molt malmesa i es noms una pila de pedres prop de la pirmide esglaonada de Djoser. Encara que Unas va governar per molts anys (uns trenta) la pirmide es reduda potser perqu l'economia del pas estava en crisis. T una altura de  43 metres, amb 57,7 metres de base i una d'inclinaci de 56 graus.

La calada, que no es recta sin que fa dos girs, porta cap al corredor. Les pedres de la calada foren utilitzades per la reconstrucci de la tomba dels dos germans (Niankhkhnum i Khnumhotep). Al sud de la calada hi havia 45 estructures de pedra blanca que probablement tenien barques de fusta.

Passant pel granit rosa de la calada s'arriba a una entrada pavimentada d'alabastre amb relleus pintats amb ofrenes als deus; segueix el pati obert que tenia 18 columnes de granit  que ja no hi son, i van ser reutilitzades a Tanis (son ara al Louvre i al Museu Britnic). A cada costat hi ha magatzems.

Des aqu, per diverses entrada, es passa al la pirmide de culte, al temple mortuori i a una capella de cinc nnxols, elements dels que no queda res. L'antecambra est tamb destruda i porta a la cambra de les ofrenes de la que queda poca cosa. Tamb a cada costat hi ha magatzems. 

Una petita pirmide de culte es a l'esquerra entrant del temple mortuori; aquesta pirmide mesurava uns 7 metres.

La pirmide, rodejada d'un mur amb un pati de separaci, tenia sis nivells de blocs de pedra fina blanca cada vegada mes petits. L'estructura subterrnia se similar a la de Djedkare, amb l'entrada sota la capella del nord.

Al interior hi ha corredors que porten a l'antecambra i a la cambra d'enterrament, tot pintat amb estels grocs amb fons blau.  El text de la pirmide est escrit en baix relleus pintats en color turquesa a la part oest de la cambra d'enterrament; la paret oest esta coberta d'alabastre pintat amb blanc, negre, groc, blau i roig, els cinc colors de la faana del palau reial.

Dins la pirmide no es va trobar casi be res; una cistella canpica al terra, algunes restes de la mmia reial i dos ganivets.

Fou explorada per Perring, Lepsius i Maspero. Aquest darrer la va examinar el 1881 i el 1899, Alexandre Barsanti, a petici de Maspero. La va investigar fins el 1901, excavant el temple mortuori i altre estructures. L'excavaci fou seguida per Firth el 1929 fins que va morir el 1931, i la va seguir Lauer el 1936 fins al 1939, i desprs Hassain, Goneim i Hussan, arquelegs egipcis, fins el 1949. Els anys setanta fou excavada per l'egipci Ahmad Musa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92598" title="Mas d'Alemany" nonfiltered="1728" processed="1715" dbindex="36847">
Mas d'Alemany s una masia rural situada a Constant (Tarragons), entre el cam de Sant Lloren i el de la Gavarra, prop del terme de Reus i de la carretera N-420. El seu nom prov d'un antic propietari anomenat Alemany. 

L'edifici que presideix la finca s d'aspecte vuitcentista i fou aixecat pels volts de l'any 1827. Entre els seus elements arquitectnics destaquen dues porxades situades a les bandes oriental i occidental, aix com una capella. Encara que la masia es conserva en bon estat, s'hi han fet diverses reformes que n'han modificat l'aspecte original.

Les seves terres tenen una superfcie de 75 hectrees, essent de les ms extenses del terme, i es troben envoltades d'una llarga paret de pedra. La masia segueix avui en dia habitada, i s'hi conrea principalment olivera i avellaner.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92600" title="Pirmide d'Userkaf" nonfiltered="1729" processed="1716" dbindex="36848">
La pirmide d'Userkaf s una pirmide construda a Saqqara pel fara Userkaf, fundador de la Dinastia V. Fou construda prop de la pirmide esglaonada de Djoser i bastant llunyana de la mastaba del seu predecessor Shepseskaf, de la dinastia IV. Altres faraons de la dinastia V van construir les seves pirmides al camp d'Abusir, per molts egiptlegs consideren Abusir com una extensi de Saqqara. El seu nom original fou "Els llocs de culte d'Userkaf sn purs" i avui dia se l'esmenta com "la pirmide enrunada", La seva altura era de 49 metres; la seva base de 73,30 metres i la inclinaci de 53 graus. La petita pirmide de culte mesurava 15 metres, amb una base de 20 metres i un angle d'inclinaci tamb de 53 graus.

La calada que porta al temple de la vall i al temple mortuori no ha estat estudiada. El temple mortuori i la pirmide eren rodejades per un mur de pedra. El temple mortuori fou construt a la part sud (els reis de la Dinastia IV ho feien al est, i els de la dinastia III al nord, per els de la Dinastia V ho van fer al sud). El temple mortuori fou alterat per la construcci d'una tomba durant el perode sata, i a ms fou objecte de robatori de les seves pedres pels saquejadors.

L'entrada al temple era per la cantonada sud-est, al final de la calada. Hi havia cinc magatzems annexes prop de l'entrada i unes escales. El corredor girava en angle recte dues vegades (a la dreta i desprs a l'esquerra) fins al pati amb pilars de granit per tots costats menys al sud, amb el nom d'Userkaf i els seus ttols; el pati est pavimentat de basalt. A la paret del sud hi havia una esttua colossal d'Userkaf de 5 metres d'altura que s avui al Museu Arqueolgic de El Caire, i que s l'esttua colossal ms gran desprs de l'esfinx de Giza.

El santuari era a la part sud del pati, i per tant separat de la pirmide pel pati. La cambra d'ofrenes era al costat est, a un petit temple tocant la paret oriental de la pirmide. El santuari consistia en una cambra amb setze pilars aparellats (8 i 8) de granit rosa i una capella amb entre 3 i 5 nnxols on hi havia esttues de culte d'Userkaf; la cambra d'ofrenes tenia dos pilars i una falsa porta a la paret de la pirmide, amb les altres parets decorades amb escenes de sacrificis.

Al sud-oest de la pirmide hi havia la petita pirmide de culte, de la que noms en queden els dos nivells inferior. Noms tenia una cambra interior i el seu accs era pel nord.

La pirmide, construda en capes horitzontals, tenia una entrada descendent que portava a les cambres inferiors. Una cambra amb un bloc de granit portava a l'avantcambra just a l'eix vertical de la pirmide, i all feia un gir en angle recte cap a la dreta que portava a la cambra d'enterrament, el doble de gran que l'anterior; prop de la paret oest es van trobar restes d'un sarcfag.

Orazio Marucchi va descobrir l'obertura de la pirmide el 1831 al paviment del pati. No es va entrar al interior fins el 1839 quan Perring la va explorar a travs d'un tnel fet pels lladres de tombes; Perring s l'nic que hi va entrar; el 1991 l'entrada fou cegada per un terratrmol. Perring va atribuir la pirmide a Djedkare i aix es va pensar fins el 1928 quan Firth va determinar que pertanyia a Userkaf. Amb la mort de Firth el 1931, l'excavaci no es va reprendre fins el 1948, quant Lauer la va continuar fins el 1955. El 1970 la va estudiar breument Ali el-Kholi.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92609" title="Tant?" nonfiltered="1730" processed="1717" dbindex="36849">
Tanta es una ciutat d'Egipte, capital del governadorat de Al-Gharbiya, amb prop de 400.000 habitants. Es la cinquena ciutat del Delta i es troba a 94 km al nord de El Caire i 130 km al sud-est d'Alexandria. 

T una universitat que es una secci de la de Al-Ahzar de El Caire. El Museu local exhibeix peces de totes les poques, incloent algunes peces faraniques. El principal producte local es el cot.

A la tardor es celebren les festes de Sayid Ahmed al-Badawi, que duren vuit dies, i es fan en torn de la mesquita i tomba d'aquest sant. Durant el festival es mengen unes pastes de sucre anomenades "les llavors del Profeta estimat", considerades un menjar exquisit des l'antiguitat.

La ciutat es va dir en temps dels faraons Ptkheka i fou capital del noms IV del Baix Egipte (Sap-res)






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92611" title="Sayid Ahmed al-Badawi" nonfiltered="1731" processed="1718" dbindex="36850">
Sayid Ahmed al-Badawi fou un mestre suf musulm, nascut al Marroc al segle XIII i emigrat a Iraq, on s'afili a una ordre suf, de la que fou enviat com representant a la zona del Delta (Egipte) des el 1234. A la ciutat de Tanta, amb les autoritzacions corresponents, va fundar una de les principals ordres dels sufs anomenada Badawiya; va morir a Tanta i fou enterrat a la ciutat i la seva tomba va esdevenir lloc de peregrinaci. La tomba original fou destruda el segle XIX, per se'n va construir una de nova. Un festival en honor seu se celebra cada any a Tanta a l'octubre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92624" title="Gregori Lpez i Raimundo" nonfiltered="1732" processed="1719" dbindex="36851">
Gregorio Lpez Raimundo ( Tauste, Arag 1914 - Barcelona, 17 de novembre de 2007) fou un poltic catal d'origen aragons. 

El 1934 va iniciar la seva militncia poltica a les Joventuts Socialistes, el 1936 particip en la creaci de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSU) i s'afilia al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va ser comissari poltic al front de Arag, exiliant-se al finalitzar el conflicte.

El 1947 retorna clandestinament a Catalunya per treballar en l'organitzaci del PSUC fins que s detingut i empresonat el 1951 i expulsat del pas el 1954, tot i que rpidament va retornar a l'interior. El 1956 va ser designat mxim responsable de l'organitzaci del PSUC a l'interior i el 1965 va ser escollit secretari general. Desprs de ser legalitzat el partit el 1977 s escollit President del mateix i diputat a les Corts Espanyoles per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de juny de 1977 i mar de 1979. Des del seu crrec dna suport les tesis eurocomunistes del secretari general del PCE Santiago Carrillo. 

En el V Congrs del PSUC (1981) els corrents leninista i prosovitic guanyen la majoria enfront dels eurocomunistes i s rellevat del crrec. No obstant aix posteriorment els prosovitico sn expulsats del partit i en el VI Congrs celebrat el mar de 1982 s escollit de nou president del PSUC. A les eleccions generals espanyoles de 1982 surt novament escollit diputat per Barcelona. Va romandre en els seus crrecs fins el 1985, any en el que es va retirar de la primera lnia poltica. A la crisi posterior a l'IX congrs del PSUC, va optar pel PSUC viu (1997), del qual era president honorfic. 

Va publicar Para la Historia del PSUC (2006), Escrits. Cinquanta anys d'acci (1937-1988) (1989) i les seves memries: Primera clandestinitat (1993). Estava casat amb l'escriptora catalana i tamb militant del PSUC Teresa Pmies i Bertran, i era pare del tamb escriptor Sergi Pmies.

Fou condecorat amb la Medalla d'Honor de Barcelona l'any 2001, el 23 de febrer de 2004 fou investit Doctor Honoris Causa per la Universitat Politcnica de Catalunya per la seva participaci a la lluita antifranquista, juntament amb Maria Salvo Iborra i Agust de Semir. L'any 2005 va ser condecorat amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

Referncies.






Enllaos externs.
  Ressenya d'Higinio Polo sobre el llibre Para la Historia del PSUC;
  Fitxa de Gregorio Lpez Raimundo al Congrs;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92625" title="Xoriguer" nonfiltered="1733" processed="1720" dbindex="36852">


 Colles castelleres: Colla Castellera universitria Xoriguers de la UdG;
 Gastronomia: Gin Xoriguer, la ginebra elaborada a Menorca.
 Zoologia:
Xoriguer (ocell):
 Xoriguer gros (Falco tinnunculus), el xoriguer ms freqent al nostre pas. ;
 Xoriguer petit (Falco naumanni);
 Xoriguer cama-roig (Falco vespertinus);
 Xoriguer (peix), peix de l'ordre dels Dactylopteriformes.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92627" title="Naucratis" nonfiltered="1734" processed="1721" dbindex="36853">
Naucratis (grec           - Naukratis) fou una colnia grega fundada en temps del fara Psamtic I  per gent de Milet al segle VII aC a la costa de la zona del Delta del Nil a Egipte, entre Memfis i Alexandria, propera a Sais. El fara Ahmosis els va concedir la ciutat, segons Estrab per ser filohellnic i mes probablement per l'important paper comercial de la ciutat i pel control unificat dels grecs. Els seu nom volia dir en egipci "la ciutat que t el poder sobre els vaixells".

Era una ciutat oberta a tots els grecs i a comerciants d'altres llocs. El santuari com era l' Hellenion i en torn del santuari es van agrupar gent de nou ciutats: Quios, Teos, Focea, Clazmenes (les quatre jniques), Mitilene (elia), Rodes, Halicarns, Cnidos i Faselis (driques). Cada poble tenia un barri concret amb autoritats prpies.

Tots el productes grecs que arribaven a Egipte passaven per la ciutat. Els grecs i els egipcis mai es barrejaven. La ciutat va esdevenir molt rica, i va florir la prostituci i la luxria. La ciutat fou visitada per molts pensador i politics grecs, entre ells Sol i Tales de Milet.

Sota els Ptolomeus era la principal estaci en el viatge pel Nil de Memfis a Alexandria, i tamb per terra entre Pelusium i Alexandria. Formava part administrativament del noms de Sais (Sap-meh, V del Baix Egipte)
La importancia creixent d'Alexandria i el fet de qu Egipte estigus governat pels lgides grecs li va fer perdre volada i estava en decadncia sota el poder rom.

Les runes de Naucratis es troben prop de Nebireh, al canal Abu-Dibab, a 75 kilmetres al sud-est d'Alexandria. A les excavacions s'han trobat temples i cermica grega.  Els temples eren dedicats a Apollo, Zeus i Atenea.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92628" title="Teresina" nonfiltered="1735" processed="1722" dbindex="36854">



Teresina s uma ciutat de Brasil, capital de l'estat del Piau. La seva poblaci estimada en 2007 s 893 246 habitants.


Est banyada per dos rius, el Parnaba i el Pot els quals conflueixen al nord i a tocar d'aquesta localitat.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92630" title="Argelaga" nonfiltered="1736" processed="1723" dbindex="36855">

L'argelaga, (Genista scorpius) s un arbust papilionaci molt espins, de fulles simples i petites flors grogues agrupades en ramells. Creix en llocs secs, pedregosos i assolellats.

S'assembla a la ginesta per s molt ms petita i punxa molt. Tradicionalment les argelagues seques es feien servir a l'hivern el dia de la matana del porc per cremar el pl de l'animal acabat de matar quan encara estava sobre el banc de ferro.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92633" title="Serialitzaci" nonfiltered="1737" processed="1724" dbindex="36857">
En un context d'informtica ms modern, la serialitzaci s el procs de salvar un objecte a un medi d'emmagatzematge (com pot ser un fitxer, o un buffer de memria) amb la finalitat de transmetre'l a travs d'una connexi en xarxa com una srie de bytes o en un format humanament ms llegible com XML. La srie de bytes o el format es poden utilitzar per recrear un objecte que s idntic en el seu estat intern a l'objecte original (de fet un clon). Aquest tipus de serialitzaci s'utilitza principalment per transportar un objecte a travs d'una xarxa, per persistir objectes a un fitxer o base de dades, o per a distribuir objectes idntics a unes quantes aplicacions o localitzacions.

Aquest procs de serialitzar un objecte tamb s'anomena desinflar (deflating en angls) un objecte o ordenar (marshalling en angls) un objecte.
L'operaci oposada, que extreu una estructura de dades d'una srie de bytes, s la deserialitzaci (que s'anomena tamb inflating o unmarshalling).

Enllaos externs.
Per Java:

 Object Serialization documentation ;
 Java Object Serialization Specification ;
 Durable Java: Serialization ;
 XML Data Binding Resources ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92634" title="Aritja balerica" nonfiltered="1738" processed="1725" dbindex="36858">

L'aritja balerica (Smilax aspera ssp balearica) s una subespcie de l'artjol endmica de les Illes Balears que es diferencia de l'anterior en el fet de quasi no tenir fulles.

Enllaos externs.
 Herbari virtual de les Illes Balears;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92635" title="Henrik Larsson" nonfiltered="1739" processed="1726" dbindex="36859">
Henrik Larsson MBE s un futbolista suec que actualment juga  al Helsingborgs IF.

Biografia.
Henrik Larsson va nixer a Helsingborg (provncia d'Escnia). Juga de davanter centre i el seu primer equip va ser el Hgaborg. 

Va comenar jugant al Hgaborgs. Ms tard va fitxar per un equip de la segona divisi sueca, el Helsingborgs IF. Amb aquest equip va aconseguir l'ascens a la primera divisi sueca. 

L any 1993 va fitxar pel Feyenoord. En aquest equip va romandre quatre temporades en les quals es va proclamar en dues ocasions vencedor de la Copa d'Holanda. 

Al 1997 va marxar a jugar a Esccia, amb Celtic FC va conquistar quatre lligues, dues Copes, tres copes de la lliga i un subcampionat de la Copa de la UEFA. A ms va ser el mxim golejador de la lliga escocesa en cinc ocasions. L any 2001 va conquistar tamb la Bota d'Or, guard atorgat al mxim golejador europeu, desprs d'anotar 35 gols en una temporada. El novembre de 2003 fou nomenat Golden Player de Sucia com el futbolista del pas ms destacat dels darrers 50 anys.

Al 2004 va fitxar pel FC Barcelona. El seu debut a la lliga espanyola de futbol es va produir el 29 d'agost del 2004 durant el partit Racing 0 - 2 FC Barcelona. Amb el Barcelona es va proclamar campi de Lliga en les temporades 2004-05 i 2005-06. Va guanyar tamb una Supercopa d'Espanya i va tenir un paper decisiu a la Lliga de Campions de la UEFA guanyada pel Bara al 2006, amb dues assistncies de gol que van donar el triomf als culs davant l'Arsenal. 

Va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Strathclyde (Glasgow, Esccia), per la seva contribuci a l'esport i la beneficncia al 2005. Un any ms tard va rebre l'Orde de l'Imperi Britnic, a petici del club escocs i concedida per la reina Isabel II, que l'acredita com a Membre de l'Imperi Britnic, per la seva aportaci al futbol del Regne Unit, malgrat ser un ttol que rares vegades s'atorga a civils estrangers. 

Desprs de dues temporades al FC Barcelona, va decidir tornar al club de la seva ciutat natal, Helsingborg, desprs de la finalitzaci del seu contracte amb el Barcelona al 2006. Amb el club suec va debutar el 6 de juliol en un partit corresponent a la Copa de Sucia, en el qual es va imposar per 1:3 al Hammarby.

El desembre del 2006, per, accepta la oferta del Manchester United i retorna al futbol d'elit. Larsson disputa 13 dels 14 partits disponibles fent un gran paper en un equip afeblit per les lesions.

Selecci nacional. 
Ha estat internacional amb la selecci nacional de futbol de Sucia en 98 ocasions. El seu debut com internacional es va produir el 13 d'octubre de 1993 en el partit Sucia 3 - 2 Finlndia. 

Larsson ha marcat un total de 36 gols amb la seva selecci i ha disputat tres Mundials (1994, 2002 i 2006) i dues Eurocopes (2000 i (Portugal 2004).

Participacions en Copes del Mn. 
Va participar amb la Selecci nacional de futbol de Sucia en la Copa Mundial de Futbol d'Estats Units de 1994 disputant un total de cinc partits contra Camerun, Rssia, Brasil, Romania i Bulgria. En aquest Mundial Larsson sol va ser titular en el partit contra Bulgria en el qual va marcar el tercer gol per al seu equip. Sucia va quedar finalment tercera del Mundial. 

Al 2002 va participar en la Copa Mundial de Futbol de Corea i Jap disputant quatre partits (Anglaterra, Nigria, Argentina i Senegal). Larsson va ser titular en tots els partits que la Selecci sueca va disputar i va marcar tres gols (dos contra Nigria i un contra Senegal). 

Finalment al 2006 va disputar els seus ltims partits amb la selecci sueca en la Copa Mundial de Futbol de Alemanya. Va jugar els quatre partits de Sucia, contra Trinitat i Tobago, Paraguai, Anglaterra i Alemanya, fins que va caure en vuitens de final davant els alemanys. Va ser titular en tots els partits i va anotar un gol contra Anglaterra. En el partit de vuitens, quan el seu equip perdia per 2-0 contra Alemanya, va fallar un penal xiulat en una falta contra ell mateix.




 Clubs .


Ttols.
Campionats nacionals.
 2 Copa neerlandesa (Feyenoord, 1994 i 1995);
 4 Lligues escoceses (Celtic FC, temporades 97-98, 00-01, 01-02 i 03-04);
 2 Copes d'Esccia (Celtic FC, temporades 00-01 i 03-04);
2 Lligues espanyoles (FC Barcelona, 2004-2005 i 2005-2006);
 1 Supercopa d'Espanya (FC Barcelona, 2005);
 1 Copa Catalunya (FC Barcelona, temporada 2004-2005);
 1 Copa de Sucia (Helsingborgs IF, temporada 2006);

Campionats internacionals.
 1 Lliga de Campions de la UEFA (FC Barcelona) (2006).

Distincions individuals.
 5 cops mxim golejador de la lliga escocesa de futbol (Celtic FC, temporades 1998-99, 2000-01, 2001-02, 2002-03, 2003-04);
 1 Bota d'Or (Celtic FC, temporada 00-01);
 Millor futbolista de l'any a Sucia (1997);
 2 cops elegit millor futbolista de l'any a Esccia (1998 i 2001);
 Membre de l'Orde de l'Imperi Britnic (2006);

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Larsson a www.lfp.es;
 Henrik Larsson Web oficial (en angls i holands);

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92637" title="Gatovell" nonfiltered="1740" processed="1727" dbindex="36861">

El coixinet de monja, eixorba-rates negre, eri, gatovell de monja o socorrela (Astragalus balearicus) s una planta lleguminosa endmica de les Illes Balears.

Vegeu tamb.
 Eixorba-rates blanc;

Bibliografia.
 Fitxa 56. La flora de la serra de Tramuntana. Gabriel Vicens i Bartomeu Bonet. Palma, 2000.

Enllaos externs.
 Herbari virtual de les Illes Balears;
 Ajuntament d'Es Mercadal;
 Centre de Professors de Palma;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92638" title="Helsingborg" nonfiltered="1741" processed="1728" dbindex="36862">
Helsingborg s una ciutat i un munipici de la comarca d'Escnia a Sucia situat al costat de l'estret d'resund. Helsingborg tamb s el munipici que est situat ms aprop de Dinamarca a Sucia. 

rea total: 347 km ;
Poblaci: 121 179 (2005) ;

 Galeria d'imatges .


Enllaos externs.

Plana web oficial;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92639" title="Pelusium" nonfiltered="1742" processed="1729" dbindex="36863">
Pelusium fou una ciutat d'Egipte, al Delta del Nil, uns 30 km al sud-est de la moderna Port Sad. El seu nom egipci fou Peromi (o Per-Omi), i els grecs li van dir Pelsion, d'eon el llat Pelusium. Els coptes li van dir Mud o Moun (Per-mud o Peremoun). Els hebreus l'anomenaren Sin (arameu Seyan); els nom rab es Tell al-Farama (derivat del nom copte Paramoun) i proper hi ha el llogaret de Balouza derivat de Pelusium. Fou la ciutat mes important del est del Baix Egipte, i era a la branca mes oriental del Nil, coneguda per Ostium Pelusiacum. L'antiga ciutat era a uns quants km al interior i avui es mes propera de la costa. Produa lli per la ciutat acomplia funcions de fortalesa fronterera i com a tal fou teatre de diverses batalles. 

Herdot diu que el fara Psamtic I (664 aC-610 aC) va donar terres als mercenaris jnics i caris, sota la ciutat de Bubastis, a la branca Pelusiaca del riu; no obstant no est provat que l'establiment dels mercenaris fos la ciutat de Pelsion ja que no s'ha trobat cap resta del segle VII aC. No obstant els perses van conquerir la ciutat al segle segent (Herdot esmenta el fet) i tampoc s'han trobar restes.

El rei Senaquerib (720 aC-715 aC) va arribar davant les muralles de Peromi per es va retirar; en la seva retirada els egipcis els van atacar i derrotar. El 525 aC es va lliurar davant la ciutat la batalla en la que les forces de Cambises II de Prsia van derrotar el fara i el rei persa va entrar a la ciutat sense lluita. El 373 aC el strapa Farnabazos II de Frgia es va presentar amb la flota davant Peromi per es va retirar sense atacar-la davant les mesures preses pel fara Nectabeu que va inundar les terres i va bloquejar els canals navegables; l'expedici naval fou un desastre. El 369 aC la ciutat fou conquerida pels perses, rendint-se a la guarnici egpcia i a cinc mil mercenaris grecs, poc desprs de qu les forces del rei Nectabeu havien estat completament derrotades. El 333 aC va entrar a Pelsion el rei macedoni Alexandre el gran, sense lluita, i hi va installar una guarnici; a la mort d'Alexandre el general Ptolemeu en va apoderar el govern d'Egipte i en va esdevenir fara (Ptolemeu I Soter). El 321 aC el cos d'Alexandre fou portat a Pelsion. El 173 aC Antoc IV Epifanes va derrota a Ptolemeu VI Filomtor sota les muralles de la ciutat, i la va conservar desprs d'abandonar la resta d'Egipte, per mes tard (en poca no establerta) va retornar als lgides. El 55 aC Marc Antoni, llavors general a les ordres del procnsol Gabinius, va derrotar els egipcis prop de la ciutat i la va ocupar per va respectar la vida dels seus habitants. El 48 aC Clepatra fou a la ciutat dirigint un exercit d'egipcis i mercenaris siris i rabs contra el seu germ i marit Ptolemeu XII Auletes. Al mateix any (28 de setembre) fou assassinat a la ciutat Gneu Pompeu, que derrotat a Farslia havia fugit all buscant la protecci del fara Ptolemeu, que fou qui el va fer matar i el va enviar embalsamat a Juli Csar quant aquest va arribar l'octubre. El 31 aC desprs de la batalla d'ccium, August es va presentar a Pelusium, i el governador Seleuc li va obrir les portes. La ciutat fou visitada per diversos emperadors, entre ells Titus (70), Adri (130-131), i Septimi Sever (199-200). El 501 la ciutat fou seriosament damnada  pels perses. El 524 va patir una plaga i des llavors fou coneguda principalment pel seu nom copte, Peremoun. El 618 Pelusium fou atacada i desprs conquerida temporalment pels perses dirigits per Khusraw. El 640 fou ocupada per Amr ben al-Ash desprs d'una forta resistncia, i la seva caiguda va portar la de tot Egipte de la que Amr fou el primer governador. Al segle IX fou centre de comer dels jueus (els radhanites). El 1171 fou arrasada per Baldu I de Jerusalem, que va morir enverinat al menjar un peix local.  El 1169 encara s esmentat un atac del rei Amauri I de Jerusalem, per desprs no torna a ser esmentada.

La ciutat fou excavada per Jacques Cledal el 1910. El 1982 va iniciar excavacions Mohammed Abd El-Maksoud. El 1991, Tell el-Farama i els llocs propers com Tell el-Makhzan i Kanais, considerats parts de la "Gran Pelusium" foren repartits en concessions a equips egipcis, canadencs, suissos i britnics; Ahmed el-Tabai va descobrir un amfiteatre i Mohammed Abd el-Samie una esglsia bizantina a Tell el-Makhzan. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92642" title="Espernallac" nonfiltered="1743" processed="1730" dbindex="36864">

L'espernallac o camamilla (Santolina chamaecyparissus) s una planta de la famlia de les compostes. s una mata que pot fer 3 pams d alada quan est florida, amb nombroses tiges primetes i quasi verticals que porten les inflorescncies. Les fulles sn esparses, lineals, i amb nombrosos segments de fins a 1-2 mm situats en diverses files. Aquesta forma de les fulles dna a l espernallac una certa semblana al xiprer. Precisament, l eptet especfic chamaecyparissus vol dir xiprer nan. Les inflorescncies sn arrodonides, amb totes les floretes iguals i tubuloses. Sol tenir un color grisenc i tota la planta s molt aromtica.


 Altres noms comuns .
L'espernellac tamb rep altres noms comuns: broida femella, camamilla groga, camamilla blanca, camamilla de la Mola (a Ma), herba de Sant Joan, botja de Sant Joan, flor de Sant Joan, cordonet.

 Hbitat .
Es troba en zones pedregoses o argilenques assolellades, majoritriament calcries, des del nivell del mar fins als 2000 m d alada.

 Usos populars .

S'usava com a estomacal o digestiva, prenent-la en infusi. Tamb li han estat atribuides virtuts vulnerries, antiespasmdiques, emenagogues, i vermfugues.

Subespcies.
 S. chamaecyparissus subsp. chamaecyparissus;
 Santolina chamaecyparissus subsp. magonica o Camamilla de muntanya;
 S. chamaecyparissus subsp. pecten;
 S. chamaecyparissus subsp. squarrosa;

Enllaos externs.
 Botanical-online;

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92656" title="Hermpolis Magna" nonfiltered="1744" processed="1731" dbindex="36865">
Hermpolis Magna (E   u             ) o Hermpolis Megale (de vegades noms Hermpolis)  fou una ciutat de l'Antic Egipte a l'Alt Egipte, anomenada anteriorment Khmun o Khemenu, situada a la riba esquerra del Nil. 



Correspon a la moderna Al-Ashmunein al nord-oest de Mallawi, al sud-est de Roda (estaci del ferrocarril de El Caire a Luxor a 250 km de El Caire) i a uns 30 km al nord de Tell al-Amarna, dins el governadorat de Al-Minya. Fou capital del noms XV de l'Alt Egipte (Wn) un dels que van formar l'Heptanomis.

Cal no confondre aquesta ciutat amb la d'Hermpolis Parva que fou capital del noms XV per del Baix Egipte (Tehut).

A la ciutat hi ha un petit museu al aire lliure amb dos esttues de Thoth en forma de babu adorant al sol, i alguns treballs en pedra.

Entre els edificis de la ciutat antiga cal esmentar el temple de Djehuty, el d' Amon, el d'Amenemhat II, el d'Amenhotep IV i el de  Seti II. Tamb s'han trobat catacumbes cristianes, la tomba d'Isadora i la tomba de Petosiris (Tuna al-Djebel).

La ciutat, per la seva posici propera al Baix Egipte, fou prospera i era la segona ciutat de l'Alt Egipte desprs de Tebes. Una mica el sud el seu castell (Bahr Yusuf en rab) era el lloc on es pagava el peatge per navegar pel riu. Al altra costat del riu hi havia les gorges de Beni Hassan, propera a Antinopolis, que feien de necrpolis per la ciutat ja que era mes fcil creuar el riu amb els morts que portar-los als turons al mateix costat. Els deus principals de la ciutat eren Tifon (representat per  un hipoptam sobre el que era assentat un falc que lluitava contra una serp) i Thoth (associat pels grecs amb Hermes, inventor del llapis i les lletres). Va jugar un paper rellevant amb les dinasties VI a XI. Al oest de la ciutat hi havia un cementiri d'animals sagrats oferts al deu, conegut com l' Ibiotapheion o Ibeum; els caps locals eren enterrats al tur de Djebel al-Bersheh.

Hermpolis va patir poca destrucci al final del imperi rom per sota els musulmans molta pedra dels seus monuments es va reutilitzar. Al segle IV era seu d'un bisbe de la provncia de la Tebaida primera (Thebais prima) sufragani del bisbe d'Arsinoe. Sant Colluthus va patir martiri a la ciutat sota Maximi i Diocleci. Durant un temps Sant Atanasi va viure a la ciutat i Lequien esmenta fins a vuit bisbes (avui dia encara se seu d'un bisbe monofisita copte).

Les runes de la ciutat estan molt malmeses; una part s'ha perdut per l'extensi dels cultius o sota l'aigua; per tot i aix encara en queda una part important. El principal temple d'Hermpolis s esmentat a la inscripci com "El senyor del deu lluna". Les principals construccions son del perode ptolemaic.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92663" title="Stanis?aw Moniuszko" nonfiltered="1745" processed="1732" dbindex="36866">

Stanis aw Moniuszko (Ubiel prop de Mi sk, 5 de maig de 1819 - Varsvia, 4 de juny de 1872), va ser un compositor i director d'orquestra polons, autor de canons, peres i ballets farcits de patriotisme i de temes folklrics polonesos.

 Biografia .
Nat a una famlia szlachta el 1819, en l'extrem est de la Polnia dividida, va mostrar des de petit un gran inters per la msica. El 1837 Moniuszko va comenar a estudiar composici a Berln amb Karl Rungenhagen, qui tamb el va instruir en la direcci coral.

Desprs de la seua estada a Berln, va obtenir treball com a organista a Wilno. Durant aquesta poca, va establir amistat amb el novellista Jozef Ignacy Kraszewski i el dramaturg i satirista Aleksander Fredro, que van estimular l'inters de Moniuszko en la msica dramtica. Al voltant de 1840, va comenar a compondre de manera intensiva, produint les seues primeres peres i altres obres per a l'escena, aix com cantates sacres i profanes.

Al llarg de la seua vida, Moniuszko va viatjar sovint a Sant Petersburg, on la seua msica va gaudir d'una bona acollida. A Sant Petersburg, Mikhal Glinka i Alexander Dargomyzhsky van fer palesa la seua admiraci perl talent de Moniuszko; qui va esdevenir un gran amic de Dargomyzhsky. Tamb va conixer Mili Balakirev i Modest Mssorgski, i el seu estil va ser apreciat per Hans von Blow. Va ser mentor de Csar Cui.

Va morir el 4 de juny de 1872 a Varsvia, i est soterrat al Cementeri Pow zki.

 Obres .
Hom considera Moniuszko el pare de l'pera polonesa. Les seus sries de dotze llibres de canons sn tamb notables, estant compostes sobre textos de Mickiewicz, Odyniec, i Kraszewski.

 pera .

 Flis;
 Halka;
 Straszny Dwr;
 Verbum Nobile;
 Hrabina;
 Paria;
 Rokiaczana;

 Ballets .

 Na kwaterunku;
 Figle szatana;

 Enllaos externs.
Biografia a usc.edu ;
Biografia a culture.pl ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92664" title="Camamilla de muntanya" nonfiltered="1746" processed="1733" dbindex="36867">

La camamilla de muntanya (Santolina chamaecyparissus ssp magonica) s una subespcie de la camamilla endmica de les Balears.

Vegeu tamb.
 Espernallac;

Enllaos externs.
 Herbari virtual;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92666" title="Karol Szymanowski" nonfiltered="1747" processed="1734" dbindex="36868">
Karol Maciej Szymanowski (Tymoszwka, 6 d'octubre de 1882 - Lausana, 28 de mar de 1937), compositor i pianista polons.

Biografia.

Va nixer a Tymoszwka, llavors part de Polnia, ara en l'actual Ucrana. Va estudiar privadament msica amb son pare abans d'anar a l'Escola de Msica de Gustav Neuhaus a Elizawetgrad a partir de 1892, i des de 1901, al Conservatori Estatal de Varsvia, (del qual desprs en va ser director a partir de 1926 i fins al seu retir el 1930). En aquell temps, les oportunitats musicals a Polnia en eren prou limitades, per la qual cosa va viatjar mpliament per Europa, frica del nord, Orient Mitj i els Estats Units. Aquests viatges, especialment els que va fer per la ribera del Mediterrani, van proporcionar-li molta inspiraci.

Entre els fruits d'aquests viatges no noms s'hi troba obra musical, sin poesia i la seua novella Efebs, part de la qual es va perdre en un incendi el 1939, encara que no la part principal, que va ser traduda per ell al rus i regalada el 1919 a Bors Kochno, el seu amant de 15 anys. Escrivint sobre aquesta, Szymanowski va dir: "En ella vaig expressar molt, potser tot el que he de dir sobre aquesta matria, que s per a mi molt important i molt bella." Continua estant disponible en una traducci alemanya com Des Gastmahl. Ein Kapitel aus dem verlorenen Roman Ephebos, Berln, 1993; Simposi. Un captol de la novella perduda Ephebos. Va morir en un sanatori a Lausana, Sussa de tuberculosi.

Obra.


Szymanowski va estar influenciat per la msica de Richard Strauss, Max Reger, Aleksandr Skriabin i l'impressionisme de Claude Debussy i Maurice Ravel. Tamb va rebre la influncia del seu pais Frdric Chopin i de la msica folklrica polonesa, i com Chopin va escriure diverses masurques per a piano (la masurca s una dansa popular polonesa). Especficament s'hi troben a Szymanowski influncies de la msica tradicional muntanyesa polonesa, que va descobrir a Zakopane en les muntanyes meridionals de Tatra. En un article titulat Sobre la msica de Grale va dir: "El meu descobriment de l'essencial bellesa de la msica, dansa i arquitectura de Grale s molt personal; molta d'aquesta bellesa l'he absorbit ntimament en la meua nima." (p.97) Segons Jim Samson (1977, p. 200), aquesta msica "es toca amb dos violins i un baix de corda" i "t caracterstiques 'extiques' niques, altament dissonants i amb fascinants efectes heterofnics."

Les obres orquestrals ms conegudes de Szymanowski sn les seues quatre simfonies (nm. 3, Can de la Nit per a cor i solistes i la nm. 4, Simfonia Concertant, amb piano solista) i els seus dos concerts per a viol. Entre les seues obres escniques s'hi troba el ballet Harnasie i les peres Hagith i Krl Roger. Va escriure molta msica per a piano, entre ella els quatre estudis, Op. 4 (dels que el nm. 3 potser ser la seua obra ms popular), moltes masurques i els seus Mtopes. Altres obres sn Tres Mites per a viol i piano, diverses canons (algunes amb textos de James Joyce) i el seu Stabat Mater. Segons Samson (p. 131), "Szymanowski no va adoptar cap alternativa minuciosa a l'organitzaci tonal... les tensions harmniques i les distensions i el fraseig meldic tenen clars orgens en procediments tonals, per... el marc de base tonal est gaireb o totalment dissolt."

Bibliografia.

Hubert Kennedy (1994). Karol Szymanowski, His Boy-love Novell, and the Boy he Loved. En Paidika 3.3 Amsterdam. ;
Boguslaw Maciejewski and Felix Aprahamian, eds. (). Karol Szymanowski and Jan Smeterlin: Correspondence and Essays. Londres. ;
Jim Samson (1977). Music in Transition: A Study of Tonal Expansi and Atonality, 1900-1920. Nova York: W.W. Norton & Company. ISBN 0393021939. ;

Enllaos externs.
 Pgina d'Szymanowski en el Centre Musical Polons ;
 Informaci sobre Szymanowski ;
 Culture.Pl - Perfil del compositor ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92668" title="Haplogrup G del cromosoma Y hum" nonfiltered="1748" processed="1735" dbindex="36869">
L'haplogrup G del cromosoma Y hum s un haplogrup format a partir de l'haplotip M201 del cromosoma Y hum.

L'haplogrup G t una freqncia total baixa en la majoria de poblacions per es troba mpliament distribuida a Eursia. s ms freqent en el Caucas, i tamb es troba a l'sia Menor el Prxim Orient, els Balcans, Itlia i amb freqncia decreixent a la resta del mn.

Se sap poc sobre els seus orgens. s una branca de l'haplogrup F (M89), i es creu que es va originar fa ms de 30.000 anys a l'Orient Mitj o potser tan lluny com als monts de l'Himlaia, el Pakistan o l'ndia.

 Enllaos externs .
Teories sobre l'haplogrup G a Europa;
Dispersi de l'haplotip G, del National Geographic;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92669" title="Haplogrup H del cromosoma Y hum" nonfiltered="1749" processed="1736" dbindex="36870">
L'haplogrup H del cromosoma Y hum s un haplogrup format a partir de l'haplotip M52 del cromosoma Y hum.

Aquest haplotip noms es troba amb elevada freqncia a l'ndia.

s una branca de l'haplogrup F i es creu que va arribar a l'ndia fa entre 20.000 i 30.000 anys. El seu lloc ms probable d'introducci s l'ndia ja que s on es troba concentrat, per no es descarta que pogus aparixer a l'Iran o a l'Orient Mitj.

 Enllaos externs .
Dispersi de l'haplotip H, del National Geographic;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92674" title="Temporada 1965-1966 del FC Barcelona" nonfiltered="1750" processed="1737" dbindex="36871">
Les dades ms destacates de la temporada 1965-1966 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

Plantilla.



Entrenador:  Roque Olsen;

1966.
Mar.

23 mar  -  Copa de Fires. Quarts de Final. Tornada. El Bara torna a imposar-se per la mnima a l'Espanyol (0-1) i elimina als blanc-i-blaus amb un gol de Vidal en comenar la segona part.

16 mar  -  Copa de Fires. Quarts de Final. Anada. El Bara s'imposa a l'Espanyol (1-0) amb un solitari gol de Bentez en el primer derbi europeu de la histria. El Camp Nou aplega 60.000 espectadors;

1965.
Octubre.
6 octubre - Copa de Fires. Trenta-dosens de final. Tornada. Golejada blaugrana sense palliatius (7-1) davant el DOS Utrecht en una nit inspiradssima de l'ariet Zalda que fa cinc gols. Els altres dos sn de Vergs i Pereda. ;

Setembre.
16 setembre - Copa de Fires. Trenta-dosens de final. Anada. Empat sense gols del Bara amb el DOS Utrecht (0-0) en partit jugat a terres holandeses ;

Agost.
25 agost  - Amists entre el Bara i el campi d'europa Inter de Mil amb victria blaugrana (4-1) sobre l'equip d'H.H. El pblic esbronca continuadament a Luis Surez, que finalment opta per abandonar el terreny de joc i dedica una explcita botifarra als espectadors ;

Juliol.
1 juliol  -  El president Llaudet fa pblic el fitxatge de Lucien Mller, migcampista francs procedent del Real Madrid, que signa per tres temporades.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92676" title="Euskal Encounter" nonfiltered="1751" processed="1738" dbindex="36872">
L' Euskal Encounter s una LAN party espanyola centrada amb la scene on aficionats i professionals de l'informtica que busquen intercanviar coneixements i realitzar diverses activitats relacionades amb l'informtica es reuneixen durant diversos dies.

Constitueix part d'un fenmen que va tenir lloc a finals de la dcada dels vuitanta al nord d'Europa, en pasos com Noruega, Dinamarca o Alemanya.

Aquesta LAN party porta celebrant-se al Pas Basc (en euskera Euskal Herria) des de l'any 1993, el que la converteix en una de les concentracions d'informtics ms veterana de la pennsula ibrica, celebrant-se l'any 2007 la seva quinzena edici.

Caracterstiques.
 Ms de 3.500 ordinadors en xarxa;
 Ms de 5.700 assistens;
 2 GB/s de conexi a Internet;
 Ms de 35.000 metres quadrats ocupas al Bilbao Exhibition Centre;
 Ms de 50.000 euros en premis;
 4 dies de duraci;

Enllaos externs.
 Lloc web de l'Euskal ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92678" title="YaKuake" nonfiltered="1752" processed="1739" dbindex="36873">
Yakuake (Yet another Kuake) s un emulador de terminal per KDE inspirat en el terminal del videojoc Quake: al prmer una tecla (per defecte F12, per es pot configurar qualsevol altra), la consola apareix desplaant-se des de la part superior de l'escriptori, i quan tornes a prmer la tecla, la consola s'amaga cap a la part superior de l'escriptori altre cop.

L'avantatge d'aquest terminal radica en la velocitat de carrega. A l'estar sempre carregada en memria tarda molt menys a arrencar que les altres, quelcom molt til per la gent que usa molt el terminal.

Vegeu tamb.
Konsole;

Enllaos externs.
Yakuake a KDE-Apps.org ;
Yakuake Website ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92679" title="Jeremy Ruston" nonfiltered="1753" processed="1740" dbindex="36874">
Jeremy Ruston s el creador de TiddlyWiki. Nascut el 1965 al comtat de Yorkshire, Regne Unit. El maig del 2007 va vendre la seva companyia Osmosoft Lted., de la que n'era fundador, a British Telephone, que al seu torn el contract com a Cap d'Innovaci en Codi obert .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92683" title="Thala" nonfiltered="1754" processed="1741" dbindex="36875">

Thala s una cantant, actriu i empresria mexicana (Ciutat de Mxic, 26 d'agost de 1971).

Cal dir que Thala ha sigut una de les poques persones que ha sapigut mantenir-se en mig mn cantant en castell, amb temes com Piel morena, Amor a la mexicana, Mujer latina, Entre el mar y una estrella, Arrasando, T y yo, Amar sin ser amada o el seu ltim xit No, no, no (amb Aventura). A ms, ha sapigut endinsar-se en el mn anglosax amb el seu primer disc en Angls i collocant senzills en el Top 10 nord-americ.

 Biografia .
Ariadna Thala Sodi Miranda, musicalment anomenada Thala, va nixer el 26 d'agost de 1971, filla d'Ernesto Sodi Pallares i Yolanda Miranda. Des de ben petita, els seus pares la van encaminar cap al mn de l'actuaci i de la msica fent-la fer classes de ballet i piano. De petita el seu objectiu era ser una famosa gimnasta, per la tradici artstica de gran part de la seva famila la van fer portar mica en mica cap al mn de la farndula. L'11 de juliol de 2006 rep un disc multiplat per haver superat els 12,000.000 discs venuts amb la companyia discogrfica EMI Musica.

 Inicis en el mn artstic .
El seu trnsit pel mn artstic s'inicia al primer any d'edat, participant en un comercial publicitari de refrescos. Desprs, en 1975 participa en el programa "Estudiantes que estudian" formant part d'un elenc d'estudiants que, posteriorment, es presentaren a un programa musical.

De 1981 fins 1984 toma part en el festival Jugemos a cantar, on va participar, en un principi, com part d'un grup i desprs com a solista, on va destacar amb la can "Moderna nia del Rock".

En 1984 s'integra en la versi adolescent de la posada d'escena Vaselina, compartint crdits amb alguns integrants de Timbiriche i tenint el paper estellar de "Sandy", substituint a Sasha Sokol. En un primer moment, la seva participaci era de recolzament, no obstant aix, amb el temps va obtenir el paper estellar de la producci.

En 1986 es va integrar a Timbiriche, substituint a Sasha Sokol, vivint uns dels millors moments del grup musical. Aqu comparteix crdits amb Eduardo Capetillo, Erick Rubn, Diego Schoening, Mariana Garza, Edith Mrquez, Alix Bauer i Paulina Rubio, i Thala s substituda per Patty Tanz. Thala grava 4 discs amb el grup i un maxi-single destacant la can "No s si es Amor".

Aquest fet s el detonant per les telenovelles posteriors en la companyia Televisa en les que va participar, tals com La pobre seorita Limantou i Quinceaera. Finalitzada aquesta ltima, marxa cap a Los ngeles per preparar-se com a solista.



 Thala solista .
En 1990 llena el seu primer material com a solista amb senzills com Un pacto entre los dos, Saliva, Amarillo Azul i Pienso en ti. Amb aquest nou material va guanyar disc d'or. A l'any vinent es refora la seva carrera musical amb l'lbum Mundo de Cristal, del qual es llenaren canons com Sudor, En la intimidad, Te necesito i Fuego cruzado. Ms tard, desprs de les grans critiques en la seva terra natal, viatja a Espanya per conduir i participar en el programa de Telecinco VIP Noche al costat d'Emilio Aragn i Beln Rueda. Al tornar a Mxic, molts allegaven que no va obtindr tant d'xit com deia. No obstant aix, la seva participaci a Espanya li va donar a conixer en Europa, la qual cosa probablement ha sigut la causa del fcil endinsament en el mercat Europeu.

En 1992 llena Love, amb el qual guanya el disc de plat, del qual temes de la seva inspiraci i d'altres com Sangre, Love o La vie en Rose (d'Edith Piaf) van ser xits arribats al nmero u de les llistes d'xits del moment.
Anys desprs neix En Extasis, produt pel reconegut productor de msica llatina Emilio Estefan Jr. El primer xit Piel morena permet a Thala portar els seus sons per tota llatinoamerica.

Arribant al 2000, produeix 'Arrasando, en el qual 8/12 canons sn escrites per ella. Aquest disc atorga l'xit que mai ha tingut grcies a canons com Arrasando, Entre el mar y una estrella, Regresa a mi o Reencarnacin. A ms a mes, fa una la seva primera gira mundial, acabant l'any casant-se amb l'expresident de la companyia Sony Music, Tommy Mottola, amb el que continua casada i feli fins la dada d'avui.

Cap a l'any 2001 publica la seva primera compilaci Con Banda, Grandes xitos a la qual es van adherir nous ttols com Cuco Pea i La revancha, tots gravats en noves versions per la cantant, per amb d'inesperat recolzament d'una agrupaci de Banda mexicana (cosa poc freqent entre intrprets pop mexicans) formada especialment per la ocasi. Aquesta gravaci va obtindria critiques negatives posat que les lletres foren forades a ajustar-se a aquest gnere musical i per considerar-se que la msica de banda solament agrada a les classes populars de Mxic. Tot i aix va guanyar el premi 'al poble'. Els ajustaments musicals i clarinets de la banda foren executats pels germans Adolfo i Omar Valenzuela, els quals van assessorar a Thala per aquest especial lbum.

En el 2002, Thala torna amb un nou disc anomenat Thala, un regrs als seus orgens musicals. Temes com T y yo, No me enseaste, The Mexican (Dance, dance) o la versi del xit de A quin le importa?. Sense dubtes, aquest disc s uns dels ms complerts musicalment. Per no tot es cam de roses, i tot ben en mig del gran xit, Thala, travessa uns dels pitjors moment de la seva vida degut al segrest de dos de les seves germanes: Laura Zapata i Ernestina Sodi, en el mes de setembre. Desprs de setmanes desaparegudes, van sortir sanes i estlvies de tan amarga i dolorosa situaci, desprs de pagar als segrestadors una gran quantitat de dlars.

2003 suposa la reaparici de Thala als medis pblics per complert. Ara, amb les idees clares, intenta obrir-se cam en el mn anglosax gravant el crossover Thala, del qual destaquen Baby I'm in love, Don't look back i un duo amb el cantant de rap Fat Joe anomenat I want you. xit total en el mercat d'Estats Units, per l'xit arrib a pasos com Brasil o fins i tot Jap. Aquest any, Thala, s'inicia en el mn dels negocis amb una lnia de roba, ulleres de sol i articles per la llar amb K-Mart.

Tot arribant al 2004 fabrica el seu Greatest Hits, en el qual recopila els seus majors xits de tota una dcada dedicada a la msica amb EMI Music. En aquest lbum llena senzills com Cerca de ti i Accin y Reaccin. D'altra banda, durant abril i maig realitza el High Voltage Tour per Mxic i EE.UU sense gaire xit.

Thala es troba en uns dels millors moments de la seva vida, plena d'energies llena al 2005 El Sexto Sentido, un nou material en espanyol, del que es podria destacar tot el disc sencer, per temes com Amar sin ser amada, Un alma sentenciada y Seduccin van ser senzills. Parallelament, llena la seva prpia lnia de dolos amb la companyia Hershey's, i planeja escriure un llibre de consells de bellesa, mentre que la seva mare supervisa una biografia de la cantant.

En el 2006 Thala rep la ciutadania nord-americana desprs de viure 8 anys en dit pas. Musicalment, apadrina un reality show mexic anomenat Cantando por un sueo i realitza el seu ltim treball sota el ttol de El sexto sentido Re-loaded, en el qual inclou els anteriors temes, menys Loca, y alguns nous com Un alma sentenciada (Hex-hector remix), Cantando por un sueo, Olvidame i 'No, no no. Els tres ltims esmentats van ser senzills, i l'ltim, amb Aventura, s'ha convertit en el 4t senzill per a USA, arribant a espais privilegiats de les llistes d'xit. D'altra banda, del senzill anterior a aquest, Olvidame, Thala va ser la productora i directora, essent la primera vegada que dirigia un videoclip.

En total, l'estrella mexicana, ha venut ms de 20 milions de discos i recentment li ha sigut atorgat un disc de Diamants per aquestes excellents vendes.

 Pellicules .

Fins alhesores, Thala ha realitzat una pellicula nord-americana anomenada Mamb Caf en l'any 2000. Emper, de ben petita va participar secundriament en Guerra de pasteles, a ms no cal oblidar Anastsia, on Thala va fer les versions espanyola llatina i portugsa.

 Discografia .




Alguns d'aquests lbums (sobretot els de Timbiriche) ja no sn fabricats i, per tant, no sn disponibles. Solament es colloquen amb propsits informatius.

El 1990, 2002 i 2003 es repeteix el mateix ttol, Thala, per es tracta d'lbums diferents. El del 2003 s el seu primer disc gravat ntegrament en angls.

 Premis com a cantant .
 Mara de Oro de Venezuela;
 Gaviota de Plata de Via del Mar;
 1 Grammy Latino de 5 nominacions;
 4 Premis Billboard Latino de 12 nominacions;
 4 Premis Lo Nuestro de 14 nominacions;
 3 Premis Orgullosamente latino de 10 nominacions;
 3 Premis Juventud de 23 nominacions (+7 nominacions al 2007);
 3 Premis Eres de 8 nominacions;
 2 Premis Gente;
 1 Premi A.T.R. de 3 nominacions;
 2 Premis A.C.E. (Asociacin de Cronistas del Espectculo de Nueva York);
 1 Premi Furia Musical;
 2 Premis Tu msica;
 4 Premis Heraldo;
 5 Premis TV y Novelas;
 1 Premi Latin America;
 2 Premis Laurel de Oro;
 1 International Dance Music Awards;
 4 nominacions als Premis Paoli;
 2 nominacions als Latin Music Fan Award;
 1 nominaci als Premis Oye;
 1 nominaci als Premis MTV Europa;
 1 nominaci als Premis Amigo;

 Premis com actriu .
 Actriu revellaci al 1988;
 4 Premis TV y Novelas;
 1 Premi A.C.E. (Asociacin de Cronistas del Espectculo de Nueva York);
 1 Premi Eres de 2 nominacions;
 1 Premi Heraldo;
 1 Premi Bravo;
 1 Premi Las Palmas de Oro;
 1 Premi Calendario Azteca;
 1 nominaci als Premis Juventud;

 Enllaos externs .
Pgina web oficial de Thala;
Club oficial internacional Mundo de Cristal;
ThaliasChannel.com (traductor);
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92684" title="Heropolis" nonfiltered="1755" processed="1742" dbindex="36876">
Heropolis (llat Heroopolis, grec Eroonpolis o Heropolis, H          ) fou una ciutat al est del delta del Nil, a Egipte, a la boca del canal reial, que conectava el Nil amb la mar Roja. Apareix tamb com Heronpolis i Hernpolis.  No era a la costa sino a la part nord dels llacs, pero va donar el seu nom a una part de la mar Roja, el Heroopolites kolpos (H                 , llat: Heroopoliticus Sinus) que arribava fins a Arsinoe (Suez) actual Golf de Suez. Fou capital de noms VIII del Baix Egipte (A-bt), capital que desprs va passar a Arsinoe. Els hebreus l'anomenares Pithom (   ) i els egipcis Tjeku o Tyeku i desprs Per-Atum (o Pi-Tum, es a dir casa de Tum o Atum, el deu-sol de la ciutat). Hero o Heroo es probablement la traducci grega d'Atum. Segons la Bblia la ciutat fou construida pel treball forat dels hebreus igual que Pi-Ramss i Helipolis (suposadament Helipolis Parva). Herodot diu que el canal fet per Neko II connectava la mar Roja amb el Nil passant per "Patumos" ciutat de noms d'Arbia (el noms XX) que tenia per capital a Goshen (egpci Kosen).

El lloc fou descobert per douard Naville el 1883, al sud-oest de Ismalia (uns 18 km) i al est de Wadi Tumilat, a Tell al-Maskhuta on es va trobar una inscripci que ho demostrava. Es va trobar un antic grup d'estatues de Ramss II entre dos deus i desprs es va posar a la llum una muralla, un tempre en ruines, i una serie d'edificis. Aix va permetra confirmar que la ciutat era al noms VIII (vei del noms XX) i que l'afirmaci d'Herdot no era del tot correcta.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92690" title="Al-Zaq?ziq" nonfiltered="1756" processed="1743" dbindex="36877">
Zagazig es una ciutat d'Egipte, capital de la provncia de Sharqiyyah, a uns 70 km al nord-est del Caire. T mes de 300.000 habitants. Fou fundada poc desprs de 1820 com a campament per als treballadors de les preses de la branca oriental del Nil. Es troba a la vora el canal Muweis. Les seves produccions principal sn el moresc i el cot. A la ciutat hi ha un petit Museu (Museu Arab) amb objectes arqueolgics interessants. Tamb t una universitat que es una branca de la d'al-Azhar, la universitat del Caire.

A uns 3 km al sud-est es troben les runes de Bubastis, que fou capital d'Egipte durant les dinasties XXII i XXIII. Tamb a les rodalies es troben temples erigits per Osorkon II i Nectabeu II, i un cementiri de gats sagrats darrera de les restes d'una capella del temps de Pepi I.

El seu personatge mes fams es el coronel Ahmed al-Arab (conegut per Arab Pasha), lder de la revolta egpcia de 1882.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92692" title="Pere Joan Barcel i Anguera" nonfiltered="1757" processed="1744" dbindex="36878">


Pere Joan Barcel i Anguera (Capanes 1682 - Breisach el Vell 1743) fou un soldat miquelet anti-borbnic, conegut com Carrasclet que alliber molts municipis en poder de Felip V durant la Guerra de Successi Espanyola i continu la resistncia un cop acabada la guerra.

Capit de Fusellers de Muntanya de l'Exrcit Catal durant de guerra de Successi. Desprs de la caiguda de Barcelona l Onze de Setembre de 1714, va organitzar una guerrilla resistent al Sud de Catalunya. Finalment (1720) s exili a Viena, on se li conced el grau de Coronel i terres a Hongria. Va defensar Npols (1734) fins que va ser fet presoner per les tropes borbniques i empresonat a Cadis.Alliberat al 1740, va comandar una companyia d exiliats de l exrcit austrac fins a la seva mort a l'exili viens.

El sobrenom de Carrasclet li prov de la professi, ja que era venedor de carrascles (carb).

Enllaos externs.
 Tretzevents: Pere Joan Barcel "El Carrasclet";







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92693" title="Per-Sopdu" nonfiltered="1758" processed="1745" dbindex="36879">
Per-Sopdu fou una ciutat de l'Antic Egipte al sud-est de la moderna Zagazig i de l'antiga Bubastis. El seu nom volia dir "La casa de Sopdu" i Sopdu (Sopedu, Soped o  Sopedu-Horus), era el deu principal de la ciutat, en forma de falc, i com a guerrer protector de la frontera oriental. La seva adoraci fou especialment viva durant la dinastia XXII. Fou capital del noms XX del Baix Egipte (Sopdu) desprs traslladada a Arsinoe, la moderna Fakussa. El seu nom clssic fou Arabia, nom donat tamb al noms.

El 1885 Eduard Naville va descobrir les muralles de un temple dedicat a Sopdu, de 75 x 40 metres, i dins el recinte una naos de granit dedicada a al deu Sopdu, construda pel fara Nectabeu I. Alguns objectes trobats pertanyien al perode de Ramss II. Les restes d'una esttua de Nectabeu I son avui al Museu Britnic.
Correspon a la moderna Saft el-Hinna a 80 km al nord-est de El Caire.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92696" title="Perode sata" nonfiltered="1759" processed="1746" dbindex="36880">
Perode sata s el perode de l'Antic Egipte dominat pels faraons amb capital a Sais, es a dir la Dinastia XXIV i la Dinastia XXVI, que van competir pel poder amb els faraons nubis de la Dinastia XXV. El perode sata va des de desprs del 730 aC fins a la conquesta persa el 525 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92697" title="Patrician" nonfiltered="1760" processed="1747" dbindex="36881">
Patrician s la saga d'un videojoc creat per Ascaron, en qu s'ha d'assumir el paper d'un mercader, fins a convertir-lo en un governador de la Lliga Hansetica. Amb ms de 1.000.000 de jugadors a tot el mn, s'ha convertit en un dels mxims exponent d'estratgia.

La srie, actualment, compta amb tres lliuraments:
 The Patrician (creada en 1992) ;
 Patrician II: Fortuna, Poder i Victoria (creada en el 2000) ;
 Patrician III: Imperi dels Mars (creada en el 2003);

Tamb podem gaudir actualment, d'una versi on-line del joc anomenada Patrizian Online, que fins el moment es troba disponible en alemany.  

 Sinopsi .

Ets un  simple mercader insignificant d'una ciutat del nord d'Europa que haur d'obrir-se pas per a convertir-se en un gran home de negocis i podr ser l'alcalde de la seva ciutat i fins i tot optar a convertir-se en el governador de la Lliga Hansetica. Per a arribar a aquest objectiu, s'ha d'aconseguir el reconeixement i el prestigi dels habitants de les ciutats, ja siguin rics o pobres, i tractar d'aconseguir beneficis mitjanant el comer martim, la producci de bns i la culminaci de missions. Es pot augmentar l'estatus mitjanant millores a la ciutat i mantenint el subministrament de productes, o es pot enriquir mitjanant la pirateria i el contraban.

El joc se situa entre el segle XIV i el XV, a ciutats tan mtiques com Lbeck o Malm.

 Caracterstiques principals .
Nota: Caracterstiques noms disponibles per al Patrician III.

L'"Engine PIII" gestiona simultniament l'activitat de 25 ciutats i un mili d'habitants.

7 missions:  El gran incendi ,  La pesta negra ,  Gana  ,  Banca trencada  i  Imperi dels Mars , "Introducci a Patrician " i "Vaixell fantasma".

Pluja, neu, gel, tempestes... La climatologia influeix decisivament sobre l'estratgia per a aconseguir la victria.

Crea noves rutes terrestres per ampliar les oportunitats de comer entre les ciutats ms puixants de l'Imperi.

Crea ciutats per fer-les prosperar, descobrint el cau dels pirates i acabant amb els seus vaixells... Noves i arriscades missions per a conquistar l'Imperi dels Mars.

Veles estripades, danys en el casc, foc a bord... Nous efectes visuals que reforcen el realisme de la batalla.

Manual imprs a tot color i  El Llegat , un manuscrit amb els secrets millor guardats de l'Imperi dels Mars.

Patrician III permet jugar a 8 jugadors a Internet amb la possibilitat de guardar la partida per a reprendre-la en qualsevol moment. Els jugadors tamb podran optar per partides en xarxa local o partides per a diversos jugadors en un mateix ordinador.

 Rangs .
 Mercader  ( el rang que un t al comenament);
 Mestre Mercader ( Sn necessries unes 100.000 monedes);
 Patr ( Sn necessries unes 200.000 monedes);
 Notable ( Sn necessries unes 300.000 monedes, estar registrat al gremi de la ciutat i tenir perms per establir negocis en altres ciutats);
 Conseller( Sn necessries unes 500.000 monedes);
 Patrici ( Sn necessries unes 900.000 monedes);
 Alcalde (Votacions entre els ciutadans);
 Governador (Votacions entre alcaldes, hi ha l'opci de ser governador quan s'han complert com a mnim dues missions);

La reputaci obtinguda s el reflex de les accions a la Hansa. 



Els dos bndols tenen les seves coses bones i dolentes. Si un escull el bon cam, l'ajudar a arribar a governador i pujar la reputaci entre els ciutadans per, en canvi, els pirates l'atacaran ms.

Si un s dels dolents, els pirates no l'atacaran per, en canvi, li ser difcil pujar de rang.

 Naus .
 Goleta: .
La Goleta, s la nau ms bsica de totes les disponibles, t un armament feble, una de les ms rpides, per amb poc espai d'equipaci, s la ms econmica, per tamb la menys resistent, una de les ms rapides a ser construda, i s la nau que se't dona al comenament, apart de no ser gaire recomanable per a expedicions una mica llargues. 

Capacitat: 15-25

Artilleria: 0-6

Tripulaci: 5-23 mariners

Velocitat: 6

Capacitat de maniobra: 100%

Despeses de construcci: 11.500-12.800

Caravella.
La caravella es una de les millors naus existents, ja que s la ms rpida de totes, t un ptim equilibri entre artilleria i crrega de materials, apart de ser una nau barata i de fcil construcci,  idnia per a piratejar, i una gran capacitat de maniobra. Surt molt rendible i seran de les que ms hi hagi en el joc. 
Capacitat: 28-35

Artilleria: 0-10

Tripulaci: 8-31 mariners

Velocitat: 6

Capacitat de maniobra: 90%

Despeses de construcci: 24.400-26.000

Nau.
La nau, s un vaixell, fort, robust i resistent, encara que no gaire rpida. s idnia per a transportar grans quantitats de materials, si no t'importa que no arribin el ms rpid possible, car s la nau ms lenta de totes, ja que noms posseeix una sola vela. s idnia per a fer expedicions llargues, car aguantaran tot el que li llencin. Tamb s bona si et vols dedicar a la pirateria.

Capacitat: 45-55

Artilleria: 8-18

Tripulaci: 10-55 mariners

Velocitat: 5

Capacitat de maniobra: 100%

Despeses de construcci: 22.300-23.500

Gali.
El Gali s la nau ms resistent, la ms forta, una de les mes rpides i t el millor espai disponible per a portar aliments. Increblement til per a combatre pirates, ja que s la mes ampliable, per la qual cosa s ideal per a dedicar-se a la pirateria. Per contra s la ms cara i la que ms tarda en ser construda, perfecta per a fer expedicions el ms llargues possibles, car ning tindr prou armament per a combatre aquest monstre de mar.

Capacitat: 55-70

Artilleria: 12-24

Tripulaci: 12-70 mariners

Velocitat: 5

Capacitat de maniobra: 80%

Despeses de construcci: 34.500-36.600

 Consells Prctics .

 Sobre les Ciutats: .
Triar b la ciutat inicial s crucial en aquest joc, i s'ha de tenir en compte molts factors:

La Ubicaci. Trieu un dels dos mars i eviteu, de moment, passar gaire pels esculls del centre. Ha de ser una ciutat amb una bona vista, per a poder construir-hi les vostres naus.
Mireu quines sn les mercaderies a produir i amb quines heu de comerciar per a que us produeixi una bona quantitat de diners. Per exemple les eines, pells, peix, teles, llana, carn i cuir sn les millors per a comenar.
Distncia a altres ciutats. s millor triar-les enmig d'unes altres, no en un extrem.
Que disposi d'unes bones Drassanes. ;

 Vaixells .
Repara els teus vaixells quan caminin pel 70-75%. Ull, sempre en la teva drassana, si no els temps es disparen. Conv fixar reparaci en un port de cada ruta automtica i t'oblides, perdr un dia o dos, per estar sempre de gom a gom. 

Ajunte'ls el combois, dons seran ms resistents, els pirates no atacara tant.

Contracta Capitans, dons evitaran les turmentes, els icebergs i sers caps de fer rutes comercials.

Tranquil, encara que t'acaba avorrint i ho deixes llargues temporades... desprs, passat un temps, tornes a enganxar-te.

 Taula de Preus .


S'ha oms, degut a la seva poca rendibilitat, els materials sal, maons i brea

 Pirates .

Sovint hi ha moments en qu un se sent temptat d'hissar la bandera negra, per hi ha algunes preguntes que ens assalten: val la pena? Quines conseqncies tindr si ens enxampen? La resposta a la primera s difcil. Si sou bons captureu gaireb qualsevol nau que trobeu i els beneficis seran enormes. Si no sou hbils, s possible que us atrapin sense haver aconseguit abordar si ms no una nau. I una vegada us han enxampat, la pena imposada no s cap broma: una gran suma a pagar i un descens considerable del vostre prestigi.

Per, el cert s que, amb els riscos, tot aix s el ms divertit del joc, aix que, divertiu-vos essent un mercenari sense pietat que elimina mariners innocents i priva els honests comerciants d'uns diners guanyats honradament.

 Casament .

Les versions anglesa i alemanya de Patrician donen l'opci de triar el sexe, aix que tamb teniu l'opci de ser una dona i casar-vos amb un home, per, aix no est disponible en la versi en castell.

Amb les dones, les coses sn ben senzilles, ja que si a la foto surt alegre i s de color clar, es portar molt b entre els ciutadans per no aix amb els consellers, si es el contrari, la foto surt seriosa i de colors formals, es portar b entre els consellers i no entre els ciutadans.

En la opci dels homes, sol ser ms complicat, car la gran majoria de vegades s aleatori.

 Requisits del sistema .
The Patrician 
 Sistema DOS o Windows;
 1.8 Mb en el Disc Dur;

Patrician II: Victora, Fortuna i Poder
 Windows 95/98/2000/Me/XP/Vista;
 Pentium II de 233 Mhz / AMD K6-2;
 32 Mb de RAM;
 Targeta Vdeo de 4 Mb;
 380 Mb en Disc Dur;
 Lector de CD de 4X;
 DirectX 7.0;

Patrician III: Imperi dels  Mars
 Windows 98/Me/XP/Vista;
 Pentium II de 233 Mhz / Amd K6-2;
 64 Mb de RAM;
 Targeta Vdeo de 8 Mb;
 600 Mb en Disc Dur;
 Lector de CD de 4X;
 DirectX 9.0;

Enllaos externs.
 Pgina web amb molta informaci sobre el joc ;
 Actualitzaci a la versi 1.13;
 Mapa en qu es juga ;
 Patrizian Online ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92698" title="Lliga Hansetica" nonfiltered="1761" processed="1748" dbindex="36882">

La Lliga Hansetica (en alemany, Hanse) fou una federaci de ciutats del nord d'Alemanya i de comerciants alemanys al mar Bltic, dels Pasos Baixos, de Noruega i d'Anglaterra.

A la segona part del segle XII i a comenaments del s. XIII, nombroses ciutats foren creades al nord d'Alemanya, a les costes bltiques: Lbeck (1158), Rostock, Wismar, Stralsund, Greifswald, Stettin, Danzig, Elbing.

En aquestes ciutats, la burgesia s'install rpidament al poder. Es cre el 1158 amb la finalitat de protegir i fomentar els interessos comercials comuns. Al comenament del s. XIII, uns quants mercaders alemanys establerts a l'illa de Gotland, al sud de Sucia, van constituir una associaci mercantil integrada per Colnia i vint-i-nou ciutats ms. L'associaci obtingu importants privilegis comercials, especialment a Anglaterra, al comtat de Flandes i a Rssia. El 1241, la ciutat de Lbeck sign un tractat amb Hamburg, mitjanant el qual es compartia el control de la ruta entre el mar Bltic i el mar Negre. La uni Lbeck-Hamburg sign el 1252 tractats comercials amb Flandes.

D'aquesta manera, Bruges, la principal ciutat de Flandes, entr a participar de manera significativa al desenvolupament de la Lliga Hansetica. Rostock i Wismar tamb van signar una aliana amb Lbeck el 1259 amb l'objectiu d'emprendre accions comunes contra els bandits i els |pirates. Ms tard, els mercaders de Lbeck i d'Hamburg van establir organitzacions mercantils a Londres, ciutat en qu els mercaders de Colnia havien gaudit d'un rgim de monopoli.


La Lliga.
Bremen i Danzig es van afiliar a l'associaci Lbeck-Hamburg i van ser seguides per diverses lligues, entre les quals l'agrupaci de ciutats de Westflia, de la zona del Rin i dels Pasos Baixos i una altra de ciutats prussianes, lituanes i estnies. 

La federaci, denominada Hanse el 1343, aviat inclogu al voltant de noranta ciutats. El 1362, la lliga declar la guerra a Dinamarca en resposta a l'ocupaci de Visby, a l'illa de Gotland. Desprs de la derrota, Dinamarca fou forada el 1370 a pagar indemnitzacions i a cedir territoris, cosa que augment el poder de la Lliga. Al segle segent, la Lliga cre nous centres mercantils i urbans al nord d'Europa, es van desenvolupar l'agricultura i les tcniques industrials i es construren canals i carreteres. 

La Lliga era governada democrticament per una Dieta (Hansetag) formada per delegats de les ciutats membres, per que no va aconseguir crear un govern centralitzat, fet que contribu, amb el pas del temps, a la caiguda de la Lliga. La desintegraci, iniciada a finals del s. XV, s'acceler per la consolidaci d'estats sobirans a Europa, pel descobriment d'Amrica i pel posterior sorgiment de la supremacia martima holandesa i anglesa. La confrontaci entre la Lliga i Anglaterra ocasion la captura de 61 navilis hansetics a mans dels anglesos el 1589. 

La guerra dels Trenta Anys fou un altre cop a l'organitzaci. Cap al 1630, noms Lbeck, Bremen i Hamburg seguien integrant la Lliga. Aquesta uni sobrevisqu 39 anys, durant els quals totes tres ciutats conservaren una independncia poltica nominal i la denominaci de ciutats hansetiques.

Amb l'ascens de Hitler al poder a Alemanya, els privilegis d'aquestes ciutats van ser revocats definitivament el 1934.

La lliga Actualment.
Actualment, hi ha una organitzaci amb seu a Lbeck que ha reprs el nom de la Lliga Hansetica.  L'objectiu s "mantenir viu l'esperit de la Lliga Hansetica". L'organitzaci constitueix la federaci voluntria de ciutats ms gran del mn, contribuint a la unificaci econmica, poltica, social i cultural d'Europa. Les ciutats membres es troben per tot el continent, i realitzen diferents activitats, com ara la trobada anual anomenada Hansetag.

Membres de la Lliga Hansetica.
Cercle Vndic i Pomerani.

 Lbeck (ciutat principal);
 Hamburg;
Lneburg;
 Rostock;
Stade;
 Stettin (Szczecin);
 Stralsund;
 Wismar;
Kiel;

Cercle de Saxnia, Turngia i Brandenburg .
Brunswick (Braunschweig, ciutat en cap);
Berln;
Brandenburg;
 Bremen;
Erfurt;
Frankfurt der Oder;
Goslar;
Halle (Saale);
Magdeburg;

Cercle de Polnia, Prssia, Livnia, i Sucia .
 Danzig (Gda sk, ciutat principal);
Breslau (Wroc aw);
Dorpat (Tartu);
Fellin (Viljandi);
 Elbing (Elbl g);
 Knigsberg (avui Kaliningrad);
Reval (Tallinn);
 Riga;
Estocolm;
Thorn (Toru );
Visby;
Krakw (Cracow);

Cercle del Rin, Westflia, i Pasos Baixos.
Doesburg;
Zwolle;
Hattem;
Hasselt ( veure: Zwartewaterland);
Colnia;
Dortmund;
Soest;
Osnabrck;
Mnster;
Roermond;
Deventer;
Groningen;
Kampen;
Bochum;
Recklinghausen;
Hamm;
Unna;
Zutphen;
Oldenzaal;
Breckerfeld;

Cases comptables.
 Kontore principal.

Bergen - Bryggen;
Bruges/Brugge ;
Londres - Steelyard;
Novgorod;

Kontore subsidiari.
Anvers;
Boston;
Damme;
Edimburg;
Hull;
Ipswich;
King's Lynn;
Kaunas;
Newcastle;
Polotsk;
Pskov;
Gran Yarmouth;
York;

Altres ciutats amb comunitat Hansa.



Enllaos externs.
 Ciutats Hansetiques als Pasos Baixos / Holanda;
 Histria de la Lliga Hansetica;
 Xarxade Ciutats Hansetiques;
 ;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92700" title="Bet Jan" nonfiltered="1762" processed="1749" dbindex="36883">

Bet Jan s un consell local del districte del Nord d'Israel. s situat a 15 km al nordest de Karmiel, en un dels punts ms alts de l'estat d'Israel, el mont Merom.

Els primers habitants s'hi establiren cap al segle XI. L'any 1964 el poble obtingu l'estatus de consell local. Amb una majoria de poblaci drusa, l'activitat econmica de la localitat es basa en l'agricultura i el turisme. A Bet Jan s'hi troba la tomba de Baha al-Din, una figura sagrat per als drusos.

El juliol de 2004, dos joves de Bet Jan van ser morts accidentalment per dos soldats de l'exrcit israeli mentre caaven verros.

Bet Jan s una de les poblacions objectiu dels mssils Katiuixa llanats per Hesboll el 14 de juliol de 2006 durant la crisi israelolibanesa de 2006.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92705" title="Xois" nonfiltered="1763" processed="1750" dbindex="36886">
Xois fou una ciutat de l'Antic Egipte a mig cam entre Buto (24 km al nord-oest) i Sais (uns 25 km al sud-oest). Era situada a una zona pantanosa del Delta del Nil i fou el centre de culte del deu Amon-Ra. El seu nom apareix esmentat a una tomba de Saqqara que pertany a un oficial de la Dinastia III anomenat Metjen, que fou governador del noms entre d'altres missions. Segons Maneth Xois fou la base del poder i la capital dels faraons de la Dinastia XIV (que segons Maneth foren 76) que probablement foren prnceps locals vassalls dels hikses d'Avaris.

Fou capital del noms VI del Baix Egipte (Kaset). El seu nom egipci fou Khasu. Correspon a la moderna poblaci de Sakha al governadorat de Kafr al-Sheikh, a pocs km al sud de la ciutat de Kafr al-Sheikh. Sakha reclama no sols l'antiga grandesa de Xois, sin tamb haver estat el lloc on la verge Maria i Sant Josep amb el seu fill Jess es van aturar durant el seu viatge a Egipte, i l'esglsia de la Verge Maria de la ciutat t una suposada empremta del peu de Jess a una roca, segons la tradici dels cristians egipcis (la roca va estar amagada durant segles i noms va tornar a ser mostrada al segle XX).

Fou seu d'un bisbe des el segle IV del que es coneixen alguns bisbes:  Anoubion (347), 
Theodorus i  Isidorus (347), Macedonius (431), Athanasius (458, 459), Joan (copte,  689),  Zacharias (copte  693), Pachomius (copte  849/851), Shail (copte (1002), Jacob (copte 1047/1077), i Joan / Anba Yuhanna ibn al-Dhalim (copte 1078/1092)









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92706" title="Kafr al-Sheikh" nonfiltered="1764" processed="1751" dbindex="36887">


Kafr al-Sheikh s una governaci d'Egipte, situada a la meitat oriental del delta del Nil, amb costa a la mar Mediterrnia que forma el seu lmit nord; a l'oest t la branca del Nil anomenada Raixid. Es divideix en 10 centres, 10 ciutats, 44 unitats locals, 205 viles i 1.695 subviles. La superfcie s de 3.748 km2 i la poblaci d'uns 2.500.000 habitants. La capital s la ciutat de Kafr al-Sheikh, amb 146.192 habitants (2006).

El clima s mediterrani. T a la part nord el llac Brulus, que noms li deixa una estreta franja tocant a la Mediterrnia. La seva activitat econmica es concentra en els productes locals, arrs i cot principalment. T una fabrica de llet a Sakha i molins d'arrs a Kafr al-Sheikh, Dosoq i Beiala; una rea industrial s a Balteem, prop de la carretera de la costa, i una altra rea menor s a Motobus, a la zona del pont Raixid, a la riba del Nil.

 Llista de ciutats .
Kafrelshiekh;
Balteem;
Dosoq ;
Al Hamool;
Motobus;
Qalleen;
Al-Riad;
Fowa;
Sedi Salem;
Beiala;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92708" title="La Pobla de Roda" nonfiltered="1765" processed="1752" dbindex="36888">
La Pobla de Roda (en castell, La Puebla de Roda) s la capital del municipi d'Isvena. Est situada a 907 d'altitud en un tur a la dreta del riu Isvena. Dista 110 km de la ciutat d'Osca. Es calcula que t uns 127 habitants. Pertany a la comarca de la Ribagora.

El 1964, la Pobla de Roda es fusion amb Roda d'Isvena per formar Isvena, conservant-ne la capitalitat (Decret 4003/64 de 3 de desembre).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92713" title="Pa porc" nonfiltered="1766" processed="1753" dbindex="36889">

El pa porc (Cyclamen balearicum) s una espcie de Cyclamen endmica de les Illes Balears.


Enllaos externs.
 Herbari virtual de les Illes Balears;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92715" title="La Foradada del Toscar" nonfiltered="1767" processed="1754" dbindex="36890">














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92717" title="Nesprer del Jap" nonfiltered="1768" processed="1755" dbindex="36891">

El nesprer japons (Eriobotrya japonica), tamb anomenat nisprer, nespler, nyesprer o nyespler, s un arbre fruiter originari de la Xina i tradicionalment conreat al Jap. El nom del seu fruit s el mateix que el de l'espcie indoeuropea: nespra, nespro, nespla, nyespro, nyespra, nyespla o nispro. A Badalona i algunes localitats del Maresme el fruit s'anomena micaco, i micaquer l'arbre que en dna.

Als Pasos Catalans es troben arbres disseminats sobretot en zones litorals (tpic de molts patis a la ciutat de Barcelona) i s un conreu intensiu i especialitzat a la zona de Callosa d'en Sarri al sud del Pas Valenci on hi ha una denominaci d'origen d'aquest fruit. 

Descripci.
Arbre de fulles persistents enteres de cutcula gruixuda. Floreix d'octubre a febrer en ramells de flors blanques oloroses. Els fruits, primer verds, es tornen de tonalitats groga o taronja en madurar a la primavera. Dins hi ha una llavor marr relativament grossa.

Conreu.
Per l'poca en qu floreix les glaades poden matar la flor (l'arbre en canvi resisteix b les glaades) per aix s arbre propi de zones de clima mediterrani clid malgrat que pel gran perode de florida pot donar alguns fruits en zones ms fredes. Es conrea en sec i regadiu.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92718" title="Torres de Jusseu" nonfiltered="1769" processed="1756" dbindex="36892">
Torres de Jusseu (en castell Torres de Juseu) s un antic municipi de la Ribagora, de parla catalana, nascut el 1969 (Decret 1162/69, de 29 de maig) de la fusi entre les localitats de Torres del Bisbe (que n'era la capital) i Jusseu. S'incorpor a Graus el 1974 (Decret 3375/74, de 28 de novembre).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92719" title="Eri (planta)" nonfiltered="1770" processed="1757" dbindex="36893">

El gatovell, eri o socarrell (Launaea cervicornis) s una planta endmica de les Illes Balears que es troba en penyasegats i roquissers costaners de Mallorca i Menorca, on s fora comuna.

Forma mates espinoses i compactes, amb forma de coixinet d'entre 5 i 20 cm d'alada. Floreix entre abril i maig.
Vegeu tamb.
 Astragalo balearici-Teucrietum mari;
 Launaeetum cervicornis;
 Launaeenion cervicornis;

Referncies.

Enllaos externs.
 Herbari Virtual de les Illes Balears;
 Consell de Mallorca;
 Base de dades EUNIS de la Uni Europea ;
 Imatges d'internet;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92721" title="Matrcula" nonfiltered="1771" processed="1758" dbindex="36894">
d'un vehicle]

Una matrcula s una combinaci de nmeros, lletres o de les dues coses, que identifiquen alg o alguna cosa. Quan es tracta de vehicles, vaixells o avions, que circulen lliurement i s'han d'identificar en qualsevol moment, es pinten o s'enganxen a la superfcie del mbil.

En el cas dels autombils i d'altres vehicles amb una cilindrada mnima, la majoria de pasos obliguen a portar una placa amb la matrcula a la part frontal i una altra a la posterior.

Les lletres i nmeros sn assignats a cada vehicle per les autoritats de trnsit en el moment de la venta del vehicle, abans que aquest circuli per la via pblica. La combinaci de lletres i nmeros s exclusiva a cada vehicle, de mode que aquest sempre podr ser identificat.

En alguns pasos la matrcula reflecteix la poblaci, la demarcaci, la provncia o l'estat del cotxe.

 Enllaos externs .
 Dibuixos de plaques de matrcules ;
 Caracterstiques tcniques de matrcules espanyoles ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92726" title="Jordi Llavina i Murgadas" nonfiltered="1772" processed="1759" dbindex="36896">
Jordi Llavina i Murgadas (Gelida 1968), s escriptor, poeta, crtic literari i presentador de rdio i televisi. 
Es va donar a conixer l'any 2001 en guanyar el Premi Josep Pla de narrativa amb la novella Nitrato de Chile. Collabora al diari Avui, a El Mundo a La Vanguardia i a El 3 de vuit; i condueix el programa de televisi El book insgnia. A la rdio, va presentar el programa Fum d'estampa a la desapareguda emissora Catalunya Cultura.
A la seva maduresa, s quan comena a crear obres de distints gneres, com el potic o el narratiu. En el terreny de la poesia, el 2006 va guanyar el Ciutat de Mallorca grcies al recull La Corda del Gronxador; i, l'any 2007, el Premi Alfons el Magnnim de poesia en llengua catalana amb l'obra Diari d'un setembrista. Actualment collabora al programa L'ofici de viure de Catalunya Rdio a la secci dels Mails d'amor.

Obres.
Narrativa breu.
1999 La capa d'oz;
2001 Dies de Galcia;

Novella.
1994 La matria del temps;
1999 La m tallada;
2001 Nitrato de Chile;
2008 Ning ha escombrat les fulles;

Poesia.
2006 La corda del gronxador. Mallorca: Editorial Moll. Barcelona: Proa;
2007 Diari d'un setembrista. Alzira: Bromera;

Premis.
2001 Josep Pla per Nitrato de Chile;
2006 Ciutat de Mallorca per La corda del gronxador;
2007 Premi Alfons el Magnnim de poesia per Diari d'un setembrista;
2008 Premi de la Crtica Serra d'Or de poesia per Diari d'un setembrista;

Enllaos externs.
L'autor al Qui s qui de les lletres catalanes;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92727" title="Haplogrup C del cromosoma Y hum" nonfiltered="1773" processed="1760" dbindex="36897">
L'haplogrup C del cromosoma Y hum s un haplogrup format a partir de l'haplotip M130 del cromosoma Y hum.

L'haplogroup C cont la mutaci M168, que s present en tots els haplogrups de cromosomes Y excepte l'A i el B. L'haplogrup C sembla haver aparegut molt poc desprs de la mutaci M168.

Aquest haplogrup representa una gran emigraci costera al llarg del sud d'sia i Austrlia, pujant a l'extrem oriental de la costa asitica. Es creu que tamb varen emigrar a les Amriques fa entre 6.000 i 8.000 anys, portant les llenges i cultures Na-Den a les costes del Pacfic del nord est d'Amrica. Alguns han proposat que els haplogrups C i D van ser duts conjuntament a l'est d'sia per una sola poblaci que esdevingu la primera moderan en colonizar la zona, encara que actualment les distribucions dels haplogrups C i D siguin diferents, amb diversos subtipus de l'haplogrup C havent estat trobats en diferents freqncies entre els mongols, manxs, vietnamites, aborgens australians i habitants indgenes de Sibria i en freqncies moderades a qualsevol lloc d'sia i Oceania, incloent-hi l'ndia i el sudest d'sia, mentre que l'haplogrup D es troba en alta freqncia noms entre els tibetans, japonesos, i els habitants d'Andaman, i no s'ha trobat ni a l'ndia ni entre els habitants aborgens de les Amriques.

L'haplogrup C cont el polimorfisme, molt com a l'sia Central, que es creu que en Genguis Khan, va escampar en el perode de l'Imperi Mongol al llarg i ample d'sia.

 Enllaos externs .
Dispersi de l'haplotip C, del National Geographic;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92728" title="Roda d'Isvena" nonfiltered="1774" processed="1761" dbindex="36898">


Roda d'Isvena (en castell, Roda de Isbena), o Roda de Ribagora, s un poble del municipi d'Isvena. Est situat a 907 d'altitud en un tur a la dreta del riu Isvena. Dista 110 km de la ciutat d'Osca. El 1991 tenia una poblaci de 52 habitants; pel 2005 se'n calculen uns 36. Pertany a la comarca de la Ribagora, i durant segles va ser-ne la capital poltica i religiosa.

Roda d'Isvena constitua un municipi que el 1964 es fusion amb la Pobla de Roda per formar Isvena amb capitalitat a la Pobla de Roda (Decret 4003/64 de 3 de desembre). Fins al 1916 Roda d'Isvena s'anomenava Roda (Reial Decret 27-6-1916).

A l'antic comtat de Ribagora, un dels originaris en la formaci de la Corona d'Arag, s'hi aixec la catedral romnica de Roda d'Isvena (segles XI-XII). Crida l'atenci que un nucli tan petit pugui albergar una seu episcopal de tanta importncia en la seva poca i de tant d'inters artstic i histric en l'actualitat. Noms tenint en compte el context histric del segle X, en qu es formaven nuclis de resistcia a l'Islam a la zona pirenenca, podem entendre el perqu de la catedral.

Vegeu tambe.
Bisbat de Roda;
Catedral de Roda;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92729" title="Antitrust" nonfiltered="1775" processed="1762" dbindex="36899">

Antitrust s una pellcula de cinema estatunidenc del 2001 dirigida per Peter Howitt i escrita per Howard Franklin.

Argument.

El jove Milo Hoffman (Phillipe), geni dels ordinadors, troba la feina dels seus somnis a la companyia d'ordinadors ms gran del mn, desenvolupant un projecte que canviar les comunicacions mundials (Synapse). Quan el seu millor amic s brutalment assassinat veu que la companyia est involucrada amb el crim, aleshores usar tots els seus coneixements per arribar a la veritat. Comptar amb l'ajuda de la seva novia (Forlani) i una programadora molt guapa (Cook).

Curiositats.
AntiTrust s una pellcula realitzada el 2001 que explica l'aterradora visi del que pot passar en el futur de la informtica si una empresa ho monopolitza tot. La pellcula est molt lligada amb el programari lliure per aix en alguns cercles es considera una pellcula de culte a pesar dels seu baix pressupost. S'ha de dir que es va estrenar als cinemes i que el director de la pellcula est pensant rellicenciar-la amb llicncia Creative Commons, possiblement sent el primer llargmetratge lliure de la histria, ja que actualment hi han diversos curtmetratges amb aquesta llicncia.

 Miguel de Icaza surt breument en una escena;
 La pellcula est altament lligada al moviment del programari lliure i l'antiglobalitzaci.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92734" title="Educaci infantil" nonfiltered="1776" processed="1763" dbindex="36900">

L'educaci infantil actualment es troba regulada pel sistema educatiu catal com una etapa organitzada en dos cicles, de 0-3 anys (Llar d'infants) i de 3-6 anys (Parvulari). En l'etapa de Parvulari, a Catalunya, cada curs s'anomena de manera sinttica P-3 (3 anys), P-4 (4 anys) i P-5 (5 anys).

No s una etapa obligatria. La finalitat de l'educaci infantil s la de contribuir al desenvolupament fsic, afectiu, social i intellectual de nenes i nens. 

Segons l'article 9.4 de la LOGSE, els continguts s'organitzen en rees prpies de l'experincia i desenvolupament de l'infant. Tot i que l'etapa s globalitzada, les rees curriculars es divideixen en tres grans blocs:

1. Descoberta d'un mateix. Aquesta rea pretn descobrir, conixer i comprendre la prpia identitat, com a individu i com a membre d'un grup. El concepte que t una persona de si mateix, tot s fruit de diversos factors com ara l'autoimatge, l'autoestima, la confiana en si mateix,.... Aquests es van creant a travs del coneixement del propi cos i el dels altres, de la relaci amb totes aquelles persones que l'envolten (famlia, mestres, companys, vens...). Essent tan importants els adults com les persones que es troben al seu mateix nivell. Tot aix afavorir el seu creixement personal, l'autonomia i l'autoconcepte.

2. Descoberta de l'entorn natural i social. Aquesta rea pretn descobrir, conixer i comprendre tot all conforma la realitat de l'infant, tot all que l'envolta. L'entorn natural i social s un tot, encara que pot englobar aspectes diversos; i no deixa d'sser una nica realitat que va construint. Cal no oblidar mai que l'infant, en arribar a l'escola, ja porta unes experincies prvies. A partir d'aquestes ha anat construint una xarxa de conceptes entrellaats (casa, escola, barri, famlia,...). I a l'escola va ampliant aquest coneixement.

3. Intercomunicaci i llenguatges. Aquesta rea pretn descobrir, conixer i comprendre de quina manera pot relacionar-se la nena o el nen amb el seu entorn, fsic i hum. Sn una srie de recursos i instruments que afavoreixen interrelacions. Els diversos canals de comunicaci sn importants com a nexe entre el seu mn interior i l'exterior. Dins del currculum engloba els llenguatges: verbal, musical, corporal, plstic i matemtic.
----
Enllaos externs.
 Enlla de la Generalitat de Catalunya sobre l'Educaci;

----
 Vegeu tamb .
 Educaci;
 Escola;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92739" title="Teix" nonfiltered="1777" processed="1764" dbindex="36901">


El teix (Taxus baccata) s un arbre originri d'Europa occidental, central i meridional i del nordoest d'frica, el nord d'Iran i el sudest asitic. 

s una confera que pot crixer fins a 10 o 20 m, excepcionalment 28. T un tronc marr gruixat que pot arribar als 4 m de dimetre. El seu creixement s lent per pot arribar a viure 4000 anys. Les fulles, lanceolades, primes i de to verd fosc, mesuren 1-4 cm de llarg per 2-3 mm d'ample i s'agrupen espiralment sobre el peduncle.  

s una planta dioica, encara que ocasionalment monoica, que pot canviar de sexe segons l'estaci. Cada pinya cont una nica llavor de 4-7 mm de llarg que s'envolta d'una estructura vermella que li dna forma de baia anomenada arillus que madura 6-9 mesos desprs de la polinitzaci. Els ocells els mengen els fruits i dispersen les llavors.

La famlia de les taxcies es molt antiga, doncs l espcie Palaeotaxus rediviva data del Trisic, es a dir, de fa ms de 160 milions d anys. El gnere Taxus comena a trobar-se en el Jurssic. El nostre teix, no apareix fins al Quaternari i en l actualitat, apart del tipus descrit per Linn, s ha diversificat en set subespcies ms.

 Etimologia .
El nom genric Taxus, s rom, ja utilitzat per Virgili i Plini, derivat sembla del grec  taxis  que vol dir fila, per la disposici de les seves fulles o de  toxicos  ver. 

El nom especfic baccata prov del llat  bacca , baia, amb referncia al tipus de fruit. 

Ecologia.

El teix s una gimnosperma de la famlia de les taxcies (subdivisi Coniferophytina, clase Pinopsida); famlia que compren al voltant de 20 espcies, totes elles a l hemisferi boreal, menys una a l illa de Nova Calednia. L'rea natural del teix considerada en sentit estricte, comprn Europa, Centre, Nord i Oest d'sia, Marroc, Algria, Aores i Madeira, trobant-se gaireb sempre allat i escs. A Espanya es troba a casi totes les serralades i a les Balears, formant parcella a la Serra de Mariola. La Serra Tejada en la Penibtica, deu els seu nom a antigues parcelles d aquesta espcie.

Al Principat, viu des de l'estatge mont fins al subalp, a les torrenteres i als cingles ombrvols, altituds del ordre dels 800-1.100 m. No forma mai boscos; rar a les Illes Balears. A Tarragona, els teixos estan molt ben representats i als boscos de Poblet, Montsant, Card, Rasquera o dels Ports, sn prou abundants, amb exemplars nics a Catalunya i incls a tot l Estat, encara que a Girona hi ha exemplars coneguts per la seva singularitat.

El teix viu en qualsevol tipus de sl, encara que millor en els calcaris, per sempre en llocs fresquvols, humits i de sl profund, normalment en barrancs i fondalades de muntanya. Resisteix b el fred i requereix un cert grau mnim d humitat en l ambient i en el sl. s freqent company d aurons, grvols i d altres espcies d anlogues exigncies.

Descripci.


Arbre perennifoli, d alada mitjana, no sol passar dels 10 m, tot i que pot arribar a atnyer fins uns 20 m. T el tronc gruixut, d escora bruna i llisa, que es clivella i cau formant crostes. Capada de forma piramidal, d un verd trist i fosc, formada per branques molt obertes i molts branquillons pnduls. s de creixement molt lent, per de una gran vigoria, i se n han trobat exemplars millenaris. Les seves arrels sn ms aviat superficials que profundes, per estn molt esteses i allargades.

Fulles linears, d 1 a 3 cm, acabades en punta, d un verd fosc per l anvers i ms pllides pel revers. La base del pecol es perllonga en una mena de veta que s enganxa a la branca.

Es una planta dioica, t flors unisexuals, masculines i femenines en peus diferents, hi ha arbres masculins i arbres femenins; molt rarament monoica. Inflorescncies masculines, molt petitones, a les axilles de les fulles, globoses, generalment revirades cap avall; cada flor es composa de 6-14 estams claviformes, grogosos, de cap poligonal, dels que penjen 4-8 sacs pollnics, generalment 5. Flors femenines solitaries, en l extrem d un petit eix axilar revestit de brctees, molt petites i poc visibles, amb aspecte de borrons escamosos, amb el coll de l vul visible en el seu centre; donen una sola llavor de color verds bru, que es guarneix amb un embolcall carns de color roig viu (aril) que actua d element d atracci dels ocells, encarregats de dispersar les llavors. Floreix a finals d hivern o al comenament de la primavera i el fruit madura a final d estiu o a la tardor del mateix any. La floraci del teix es produeix amb regularitat, i els peus femenins fructifiquen tots els anys, sempre que no es trobin massa separats dels masculins.

Usos i tradicions.
El teix es molt utilitzat en horticultura ornamental i n'existeixen moltes varietats. La seva fusta s'empra per a la fabricaci de diferents tipus de mobles i, excepte els arilli, contenen una substncia anomenada taxina que s'empra en tractaments de quimioterpia i es txica. 
 
Es creu que tenia un significat mstic i sagrat en cultes pagans precristians i a vegades, hi ha teixos prop de les esglsies cristianes.

De fusta dura, compacta, resistent, elstica, imita molt be al eben; molt estimada per ebenistes, antigament s utilitzava per fabricar arcs i tamb llances, que els romans anomenaven "taxus". Per la resistncia a la putrefacci, alguns faraons l utilitzaven per construir-ne sarcfags. S utilitzava molt en ornamentaci, donant-li formes capricioses. Es pot plantar allat, formant bovades, avingudes. Es un arbre que abundava molt antigament i per les seves utilitzacions ha anat minvant; avui en dia, es troba en via d extinci; ara est protegit i n es evident la recuperaci.

El teix t fama des de l antiguitat d emmenagog i narctic. s una planta molt verinosa a causa de l alcaloide taxina, que produeix hipotensi, depressi cardaca i desprs la mort. Tot l arbre s txic, excepte l aril que envolta la llavor. La taxina no actua de la mateixa manera per a tots els animals, ja que en alguns remugants, especialment les cabres i les vaques, la toleren relativament b, encara que les vaques avorten. Pels quids s mortal i per l home altament perillosa. Tot i aix i el seu aspecte, bonic, per a la vegada tenebrs, ha donat lloc a quantitat de llegendes i histries, ms o menys certes, per sempre interessants.

ltimament s ha descobert, que el taxol, que s extreu de l escora del teix, s una substncia amb propietats anticanceroses, efica contra el cncer d ovari, pell, mama i colon; amb el greu inconvenient que sn necessaris molts quilos d escora per obtenir petites quantitats de taxol; obstacle que ser aviat superat amb l obtenci de grans quantitats de taxol a travs de mtodes de laboratori basats en el cultiu de cllules vegetals procedents del teix, segons estudis realitzats a Center for Plant Biotechnology de la Universitat de Toronto (Canad).

Enllaos externs.

 Herbari virtual de les Illes Balears;
 Instituci Catalana d Histria Natural;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92741" title="Auschwitz" nonfiltered="1778" processed="1765" dbindex="36902">



Auschwitz (, en alemany) fou un grup de camps d'extermini construts per l'Alemanya nazi a Polnia prop de la ciutat d'O wi cim (Auschwitz en llengua alemanya),  a unes 60 km de Cracvia. Fou creat el mes de maig de 1940 per les SS, i alliberat per les tropes sovitiques el 27 de gener de 1945.
 
En 5 anys, uns 1,3 milions d homes, de dones i d'infants (el 90% jueus), foren assassinats a Auschwitz, aproximadament  900.000 immediatament a la sortida dels trens que els havien portat fins al camp, la majoria a les cambres de gas. La resta moriren de malalties, malnutrici, maltractaments, sdics experiments  cientfics , etc. Sens dubte, aquest camp d extermini ha estat considerat el smbol del genocidi del poble jueu. El smbol de la Shoah(l'holocaust del judaisme).

Inicialment, el camp d Auschwitz havia estat concebut com un centre de quarantena, per a partir de l estiu de 1941,  Rudolf Hss, comandant del camp (SS-Obersturmbannfhrer), es convocat per Heinrich Himmler, mxim responsable de les SS, per comunicar-li que Adolf Hitler li havia encomanat  dur a terme la  soluci final  de la qesti jueva i que el seu camp havia de jugar un paper important car era un lloc amb bones comunicacions terrestres per tren i prou discret. L estiu de 1943, Rudolf Hss fou reemplaat per Arthur Liebehenschel i Richard Baer.

Des d Auschwitz no ha ocorregut res que hagi abolit Auschwitz

Com s conegut, el genocidi ms descomunal fet amb mitjans industrials ha estat el dels camps d extermini dels nazis alemanys. Auschwitz fou una combinaci d extermini massiu i industrialitzat i explotaci del treball esclau amb la complicitat de la indstria alemanya.

El 1979 el camp de concentraci d'Auschwitz, s declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

 Caracterstiques .

Hi van haver tres camps principals i trenta-nou camps subalterns.
 Auschwitz I, el camp de concentraci original que servia de centre administratiu de tot el complex. En aquest camp van morir prop de 70.000 intellectuals polonesos, i presoners de guerra sovitics.
 Auschwitz II (Birkenau), un camp d'extermini i on van morir al voltant d'un mili de jueus, i prop de 19.000 gitanos.
 Auschwitz III (Buna - Monowitz), usat com el camp de treball d'esclaus de l'empresa IG Farben.

 Histria .
A partir del 1940 l'Alemanya nazi va construir diversos camps de concentraci i un camp d'extermini a Auschwitz, que al igual que la resta dels camps de concentraci, eren gestionats per les Schutzstaffel (SS) dirigida per Heinrich Himmler. Els comandants del camp van ser Rudolf H (a vegades escrit "Hoess") fins a l'estiu del 1943, el va seguir Artur Leibehenschel i Richard Baer.

Al voltant de 6.500 membres de les SS van servir a Auschwitz realitzant tasques amb l'objectiu d'aconseguir la soluci final al problema jueu. La majoria van sobreviure a la guerra. Amb les primeres presoneres, tamb van arribar les primeres vigilants al camp, el mar de 1942 traslladades des del camp de Ravensbrcuk a Alemanya. El camp femen es va mudar a Auschwitz Birkenau l'octubre de 1942, i Maria Mendel va ser anomenada cap de vigilncia. Al voltant de 1.000 homes i 200 dones de les SS van ser supervisors de vigilncia a tot el complex d'Auschwitz. D'entre tots els funcionaris noms 750 van ser portats a judici, gaireb tots en relaci amb els crims contra la poblaci polonesa. H va donar una descripci detallada del funcionament del camp durant els Judicis de Nuremberg, detalls que va complementar a la seva autobiografia. H va ser executat el 1947 davant de l'entrada al crematori D'Auschwitz I.

 La industrialitzaci de la mort: les cambres de gas i els forns crematoris .


Com molts altres camps d extermini, s insta laren cambres de gas per produir la mort. L any 1942 la  selecci  de jueus s havia convertit en quelcom habitual a Auschwitz. Quan arribava un tren carregat de presoners es procedia a separar els homes i les dones joves, considerats aptes per al treball, dels nens, vells, un bon nombre de dones i malats que eren, directament, assassinats. A aquests darrers se ls hi deia que anaven a rebre una dutxa i a sser desinfectats. En realitat, se ls condua directament a les cambres de gas, camuflades com a dutxes. 

Com el sistema permetia l eliminaci massiva de vides humanes va plantejar el problema dels cadvers. Inicialment eren sepultats en foses comunes, per el procediment era lent i insuficient. L estiu de 1942, els cossos, inflats per la seva putrefacci, removien la terra i amenaaven els pous d aigua dels voltants. El mes d octubre foren desenterrats per a procedir a la seva incineraci en foses. A la fi, la insta laci progressiva de forns crematoris resolgu aquesta qesti.

Les cambres de gas anirien rebent una srie de millores tcniques que garantien una major eficcia i funcionament, com per exemple els sistemes d aire de les cambres de gas del crematori. El mes de juny de 1943, Auschwitz tenia una capacitat d incineraci de gaireb 4.800 cadvers diaris.

 Les condicions de vida .
Les condicions de vida eren inhumanes: les robes que rebien els que passaven la primera selecci eren parracs, les hores de descans eren insuficients,  no hi havia insta lacions sanitries (per exemple, a inicis de l estiu de 1944, 32.000 dones compartien una mateixa comuna), l alimentaci era extremadament pobre ...  A la fam, el fred, un treball esgotador, l amuntegament, la brutcia, la manca d higiene i les malalties (el tifus, la disenteria i un bon nombre de malalties dermatolgiques eren un fet com) s hi afegia el sadisme dels membres de les SS i els subalterns escollits entre el lumpen del camp d extermini.

Primo Levi (Tor, 1919-1978), qumic de professi, supervivent d Auschwitz,  s un testimoni colpidor de la supervivncia i la mort a l infern dels camps d extermini durant els ltims anys de l ocupaci nazi. Primo Levi explica com era de senzill sucumbir en aquest camp, convertir-se en un enfonsat, tant sols n hi havia prou d obeir totes les ordres que es rebien, no menjar altra cosa que el ranxo, atenir-se a la disciplina del treball i del camp. L experincia ha demostrat que d aquesta manera noms excepcionalment es podia durar ms de tres mesos. Tots els  musulmans  (Levi ignora per quina ra els veterans del camp designaven els dbils, els ineptes, els destinats a la selecci amb aquest terme) que anaven a la cambra  de gas tenien la  mateixa histria, o, ms exactament, no tenien histria; van seguir el pendent fins al fons, de manera natural. Un cop al camp, per la seva essencial incapacitat, o per desgrcia, o per qualsevol incident banal, foren trepitjats abans d haver pogut adequar-s hi; feren tard, no comenaren a aprendre l alemany i a discernir alguna cosa en l infernal garbuix de lleis i de prohibicions sin quan el seu cos ja fou una runa, i res ja no els podia salvar de la selecci o de la mort per decament. 

 La fi d Auschwitz .
La retirada alemanya de tots els fronts de guerra, i especialment davant l avan sovitic, obligaren a Himmler a plantejar-se el tancament dels camps d extermini. A la tardor de 1943 s evacuen els camps de Treblinka, Sobibor i Belzec. El mes de juliol de 1944 els sovitics entren al camp de Lublin i dnen a conixer l assassinat massiu als camps.

A finals de 1944, noms Auschwitz continuava en funcionament com a camp d extermini, per la fi era prxima. El 25 de novembre, Himmler ordena que es procedeixi a la seva desmantellaci. El 17 de gener de 1945 es destrueix el boc mdic del camp i es passa llista per darrera vegada. Al recompte hi ha 31.894 reclusos a Auschwitz i 35.118 als camps sat lits. Alhora, el personal nazi inicia l'evacuaci d'Auschwitz. La majoria dels presoners van haver de marxar cap a l'oest. Els qui eren massa dbils per caminar eren deixats endarrere. El 20 de gener un destacament de les SS afusella a dues-centes jueves i, desprs, destrueix els edificis on hi ha els crematoris I i II. Per la seva banda, la indstria IG Farven destrueix els seus arxius. Durant els dies segents, les SS continuaren assassinant reclusos i destruint les insta lacions. El dia 27 de gener procediren a destruir el darrer crematori, el IV. La tarda del mateix dia apareixen les tropes sovitiques. El camp d extermini d Auschwitz finalitzava la seva macabra existncia. Al voltant de 7.500 presoners van ser alliberats per l'exrcit Roig el 27 de gener de 1945.

Noms quedaven dempeus sis dels trenta-cinc magatzems. Als que van quedar s amuntonaven  368.820 vestits d home, 836.255 de dones, 5.525 parells de sabates de dona, grans quantitats de roba de nen, raspalls de dents,... En una altra dependncia hi havia set tones de cabell hum. Entre els cadvers els sovitics trobaren set mil supervivents.

Des del 1949, Witold Pilecki, un soldat de l'Armia Krajowa (organitzaci de resistncia polonesa a l'ocupaci nazi) va ser voluntari per ser portat com a presoner a Auschwitz i va produir una considerable quantitat d'informaci que es va portar fins a Varsvia i d'all a Londres. D'altra banda, els aliats tenien una informaci aria ms detallada dels camps des del maig de 1944. Dos presoners que es van escapar ((Rudolph Vrba y Alfred Wetzler) havien reunit descripcions precises i mapes que van arribar als aliats durant l'estiu de 1944. El 13 de setembre de 1944, bombarders americans van bombardejar la fbrica de Buna Werke associada amb Auschwitz III, destruint-la parcialment.

Durant els anys d'operaci del camps, al voltant de 700 presoners van intentar escapar, dels quals 300 ho van aconseguir. La pena aplicada per intent de fuga era la mort per inhalaci. Generalment, les famlies dels escapats eren arrestades i internades a Auschwitz per ser exhibides com a advertncia als altres presoners. El nmero total de morts produdes a Auschwitz encara est en debat, per s'estima que entre un mili i un mili i mig de persones hi van morir.

Presoners ms coneguts .
Jzef Cyrankiewicz va presidir el govern de la Repblica Popular de Polnia entre 1947 i 1952, i entre 1954 i 1970. Tamb va ser President entre 1970 i 1972.
Anne Frank va ser internada a Auschwitz-Birkenau entre setembre i octubre de 1944; desprs va ser traslladada a Bergen-Belsen on va morir de febre tifoide. Coneguda per la troballa del seu diari (El diari d'Anna Frank) on descrivia la seva vida amagada a Amsterdam.
Maximilian Kolbe, sant polons, va ser presoner d'Auschwitz I. Va ser voluntari per morir de fam enlloc d'un altre presoner el 1941.
 Primo Levi, qumic de professi, supervivent del camp. Els fets de la Segona Guerra Mundial el van marcar profundament fins al punt que en va escriure diversos llibres. Si aix s un home juntament amb La treva i Els enfosats i els salvats formen la triologia d'Auschwitz. ;
Witold Pilecki, soldat polons de l'Armia Krajowa, voluntari per internar-se a Auschwitz, va organitzar la resistncia a Auschwitz (Zwi zek Organizacji Wojskowych, ZOW) i va informar als aliats sobre les atrocitats que hi tenien lloc. Desprs va formar part de l'aixecament de Varsvia.
Edith Stein, monja catlica d'origen jueu. Va morir a les cambres de gas d'Auschwitz II.
Elie Wiesel va sobreviure a la seva reclusi a Auschwitz III Monowitz i va escriure sobre les seves experincies.
Petr Ginz (1928 1944), jove editor de Vedem, conegut pel diari que va escriure abans de la seva deportaci, descobert fa poc, i editat per la seva germana Chava Pressburger.

 Auschwitz: un complex de 3 camps .
 Auschwitz I .



Auschwitz I va ser el centre administratiu de tot el complex. Va ser fundat el 20 de maig de 1940, a partir de barraques de totxos de l'exrcit polons. Els primeres membres del camp van ser 728 presoners poltics polonesos de Tarnw. Inicialment, el camp va ser usat per internar membres de la resistncia i intellectuals polonesos, ms endavant van portar-hi presoners de guerra sovitics, presoners comuns alemanys, elements antisocials i homosexuals. Des del primer moment tamb hi arribaren presoners jueus. Generalment hi havien entre 13 i 16 mil presoners, arribant a 20.000 el 1942.

L'entrada d'Auschwitz I tenia (i encara es conserva) les cniques paraules Arbeit macht frei, "la feina allibera". Els presoners del camp sortien a treballar durant el dia per les construccions o al camp amb msica de marxa tocada per una orquestra.

Les SS, generalment, seleccionaven els presoners, anomenats kapos, per supervisar els altres. Tots els presoners del camp realitzaven feines i excepte per les fbriques d'armes, els diumenges es reservaven per la neteja, dutxes i no s'assignava feina. Les durssimes condicions de treball ms la malnutrici i la poca higiene feien que la taxa de mortalitat entre els presoners fos molt alta.

El bloc 11 d'Auschwitz I era la pres dins de la pres; all s'hi aplicaven els cstigs. Alguns consistien a tancar alg diversos dies en una habitaci massa petita per assentar-se. Altres eren executats, penjats o deixats morir de gana.

El setembre de 1941, les SS van realitzar al bloc 11 les proves del gas Zykon B a les quals hi van morir 850 presoners polonesos i russos. Les proves es van considerar prou satisfactries i, en conseqncia, es va construir una cambra de gas i un crematori. Aquesta cambra de gas va ser usada entre 1941 i 1942 i desprs va ser convertida en un refugi antiaeri.

La primera dona va arribar al camp el 26 de mar de 1942. Entre l'abril de 1943 i el maig de 1944 es van fer experiments d'esterilitzaci amb dones jueves al bloc 10 d'Auschwitz I. L'objectiu era fer un mtode senzill que funcions amb una simple injecci per ser emprada contra la poblaci eslava. El doctor Josef Mengele va experimentar amb bessons en aquest mateix complex. Quan un presoner no es recuperava rpidament, era executat mitjanant una injecci letal de fenol.

El camp burdel, es va crear l'estiu del 1943 per ordres de Himmler. Estava ubicat en el bloc 24 i s'usava per premiar a presoners privilegiats. Els gurdies seleccionaven presoneres per aquest camp, per podien acceptar voluntries atretes per les millors condicions alimentries.

 Auschwitz II (Birkenau) .

Auschwitz II (Birkenau) s el camp que s'identifica amb Auschwitz. Fou on van tancar centenars de milers de jueus i, tamb, s'hi van executar ms d'un mili de jueus i gitanos.

El camp est ubicat a Birkenau, a uns 3 km d'Auschwitz I. La construcci es va iniciar el 1941 com a part de l' Endlsung (soluci final). El camp tenia una extensi de 2,5 km per 2 km i estava dividit en varies seccions, cada una d'elles separades per camps. Els camps. de la mateixa manera que tot complex, estaven tancats i rodejats de filferros de pues elctriques (alguns presoners usaven l'embolcall elctric per sucidar-se). El camp va albergar fins a 100.000 presoners en situacions extremes.

L'objectiu del camp, no era fer treballar els presoners (com era el cas d'Auschwitz I i III) sin ms aviat l'extermini. Per complir aquest objectiu, es va equipar el camp amb 4 crematoris amb cambres de gas. Cada cambra de gas podia rebre fins a 2.500 presoners per torn. L'extermini a gran escala va comenar la primavera del 1942 com a resultat de l'acceleraci de la Soluci Final tractada a la Conferncia de Wannsee.

La majoria dels presoners arribaven al camp en tren, amb freqncia desprs d'un terrible viatge en vagons de carrega que durava diversos dies. A partir de 1944 es va estendre la via del tren perqu arribs directament al camp. Algunes vegades, en arribar el tren, els presoners eren enviats directament a les cambres de gas. En altres ocasions, els nazis seleccionaven pistolers, normalment sota la supervisi de Josef Mengele, per ser enviats a camps de treball, o per realitzar experiments. Generalment els nens, les persones de la tercera edat i els malalts eren enviats directament a les cambres de gas.

Quan un presoner passava la selecci inicial era enviat a passar un perode de quarantena i desprs se li assignava una tasca al camp o era enviat a treballar en alguns dels camps de treball annexos.

Aquells que resultaven seleccionats per l'extermini eren enviats a un dels grans complexes de cambres de gas/crematori caps als extrems del camp. Dos dels crematoris (Krema II i Krema III) tenien installacions subterrnies, una sala per desvestir-se i una cambra de gas amb capacitat per millers de persones. Per evitar el pnic, es deia a les vctimes que s'anaven a dutxar i rebrien un tractament desinfectant. La cambra de gas fins i tot tenia canonades per dutxes, si b mai van ser connectades al servei d'aigua. S'ordenava a les vctimes que es despullessin i deixessin les seves pertinncies al vestidor, on suposadament les podrien recuperar al final del tractament, de manera que havien de recorda el nmero de la ubicaci de les seves pertinncies. Una vegada tancada l'entrada, es descarregava l'agent txic Zyklon B per les obertures del sostre. Les cambres de gas els crematoris IV i V tenien installacions a la superfcie i es descarregava el Zyklon B per les finestres especials de les parets.
Una vegada llenat el Zyklon B s'esperaven uns 25 minuts i s'observava per la mirilla l'absncia d'activitat, es procedia a evacuar i ventilar el recinte i es retiraven els cossos a un sector per una revisi final.
En aquesta revisi se'ls extreien les dents d'or, anells, pendents o altres objectes i es revisaven els orificis corporals en busca de joies.
Desprs de ser revisats, els cossos eren transportats a una sala de forns o crematoris annexa pels presoners seleccionats, anomenats Sonderkommandos on eren cremats.

Una xemeneia alta expulsava els gasos nauseabunds.

L'Alemanya nazi va envair Hongria el mar de 1944; entre maig i juliol de 1944, prop de 438.000 jueus d'Hongria van ser deportats cap a Auschwitz-Birkenau i la majoria van ser executats all. Hi havien dies en qu els forns no donaven a l'abast i es tenien que cremar els cossos en fogueres a l'aire lliure.

Famlies senceres de gitanos van ser tancades en una secci especial del camp. Van ser passats per les cambres de gas al juliol de 1944, i el 10 d'octubre d'aquest mateix any es va procedir a exterminar els nens gitanos que restaven.

El 7 d'octubre de 1944, els Sonderkommandos jueus (els presoners mantinguts separats de la resta i que treballaven a l'operaci de les cambres de gas i forns crematoris) van organitzar una revolta. Les presoneres havien aconseguit extreure explosius d'una fbrica d'armes i els van usar per destruir parcialment el crematori IV i provar d'escapar en la confusi. Els 250 presoners van ser capturats i immediatament executats.

Les cambres de gas de Birkenau van ser destrudes per les SS el novembre de 1944 en un intent d'amagar les activitats del camp a les tropes sovitiques.

 Auschwitz III .
Els camps subalterns de treball installats al complex d'Auschwitz estaven estretament relacionats amb l'industria alemanya, principalment en les rees militar, metallrgica i minera. El camp de treball ms gran era Auschwitz III Monowitz, que va iniciar les seves operacions el maig de 1942. Aquesta camp estava associat amb la planta Buna-Werke de l'empresa IG Farben i produa combustibles lquids i goma sinttica. A intervals regulars, es feien revisions sanitries per part del personal mdic d'Auschwitz II, per enviar malats i dbils a les cambres de Birkenau.

Camps subalterns .


 Negacionisme .
Des del final de la Segona Guerra Mundial hi han hagut intents per negar el propsit dels camps d'extermini o de la seva magnitud. S'ha afirmat que seria impossible cremar tal nombre de cossos o que les installacions que poden ser visitades actualment van ser reconstrudes desprs de la guerra perqu estiguessin en concordncia amb all que s'havia explicat d'Auschwitz des del final de la confrontaci b lica.

El 2005, Oskar Grning, un ex-funcionari nazi va decidir donar testimoni. Grning va ser membre de les joventuts Hitlerianes, d'all va passar a ser membre del partit nazi i, ms tard, es va enrolar a les Waffen SS a l'edat de 20 anys. Desprs de dos anys de treball administratiu per les SS, va ser assignat a Auschwitz el 1942. Inicialment Grning creia que era un camp de concentraci normal, per aviat vei l'arribada del primer comboi de presoners, la selecci per part del personal mdic de les SS, on noms el 20% dels acabats d'arribar va ser escollit per treballar als camps.
Els malalts eren transportats per personal de transport en lliteres que usaven els smbols de la Creu Roja, per donar la sensaci de normalitat. Desprs va acompanyar al grup que portava als no seleccionats pel treball i als malalts a les cambres de gas, disfressades de dutxes, i finalment va veure la crema dels cossos en els forns crematoris i l'organitzaci dels bns per la seva posterior classificaci.
Grning va sollicitar ser transferit a una unitat de combat, per els seus serveis com a personal administratiu eren necessaris al camp, de manera que va passar-se uns dos anys portant els comptes dels bns recuperats de les pertinncies dels presoners, ajudat per l'abundant alcohol disponible al camp. Al final de la guerra va ser fet presoner (fins el 1948) per va ometre mencionar el seu perode a Auschwitz als interrogatoris. Anys desprs va fer-se pblic el seu passat, tantmateix mai se li van imposar crrecs.

Vegeu tamb.
 Holocaust;
 Segona Guerra Mundial;
 Nazisme;
 L'lbum d'Auschwitz;

 Referncies .

Enllaos externs.

 Auschwitz o l'Holocaust, Fernando Daz Villanueva ;
 Auschwitz: els motius de la barbrie. Conferncia de Ferrn Gallego ;
Museu Auschwitz-Birkenau Museu i Memorial d'Auschwitz-Birkenau ;
Anna Heilman Anna Heilman, l'ltima supervivent del complot per destruir el crematori IV d'Auschwitze-Birkenau ;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92744" title="Baltasar Porcel Pujol" nonfiltered="1779" processed="1766" dbindex="36903">
Baltasar Porcel i Pujol ( Andratx, Mallorca 1937 ) s un escriptor, periodista i crtic literari balear.

Biografia.
Va nixer el 14 de mar de 1937 a la poblaci d'Andratx, situada a la comarca mallorquina de Serra de Tramuntana. Com a escriptor ha publicat una llarga llista de ttols de tots els gneres en catal, obres que s'han tradut al castell, l'angls, el francs, l'itali i el vietnamita, a ms d'acaparar un bon nombre de premis literaris.

Com a periodista collabora en diversos mitjans: La Vanguardia, ltima Hora i Cadena COPE. Va presidir l'Institut Catal de la Mediterrnia entre 1989 i l'any 2000, organisme fundat per ell a instncies de la Generalitat de Catalunya. Des de 1989 s el president del jurat que decideix el Premi Internacional Catalunya.

Obres.


Novella.
1961 Solnegre;
1963 La lluna i el Cala Llamp;
1965 Els escorpins;
1968 Els argonautes;
1970 Difunts sota els ametllers en flor;
1975 Cavalls cap a la fosca;
1980 Les pomes d'or;
1984 Els dies immortals;
1986 Les primaveres i les tardors;
1989 El divorci de Berta Barca;
1994 Lola i els peixos morts;
1997 Ulisses a alta mar;
2000 El cor del senglar;
2001 L'emperador o l'ull del vent;
2004 Olympia a mitjanit;

Prosa no de ficci.
1967 Viatge literari a Mallorca;
1967 Arran de mar;
1968 Viatge a les Balears menors;
1969 Els xuetes;
1969 Exercicis ms o menys espirituals;
1973 Debat catal;
1977 Dilegs;
1987 Els meus indits de Lloren Villalonga;
1990 A totes les illes;
1993 Camprodon. Una vall del Pirineu.;

Entrevistes.
2003 L'guila daurada;

Retrats literaris.
1972 Grans catalans d'ara;
2002 El drama i la mar. Entrevista amb Jacint Verdaguer.;

Viatges.
1971 Crnica d'atabalades navegacions;
1977 Camins i ombres;
1984 Les illes encantades;
1996 Mediterrnia. Onatges tumultuosos.;

Narrativa breu.
1979 Reivindicaci de la vdua Txing;
1982 El misteri de l'alzinar i altres contes;
1984 Tots els contes;
2002 Les maniobres de l'amor: Tots els contes, 1958-2001 ;
 
Teatre.
1959 Els condemnats;
1962 La simbomba fosca;
1965 Teatre;
1981 Els dolos murmuris del mar;

Obres completes.  
1991-1997 Obres completes (7 volums);

Teatre representat.
1960 Els condemnats. Valncia: Teatre Estudi.
1962 La simbomba fosca. Companyia Agrupaci Dramtica de Barcelona.
1962 xode. Barcelona: Companyia Teatre Experimental Catal.
1965 El general. Grup Sis x Set: Terrassa.
1965 Roman de cec. Grup Sis x Set: Terrassa.

Guions de ficci difosos.
 El mn en catal. Televisi.
 L'espai de Baltasar Porcel. Televisi.
 Una nit d'estiu. Televisi.
 L'entrevista impossible, Jacint Verdaguer. Televisi.
  
Obra escrita originalment en altres llenges.
1989 Baleares;
1994 Viajes expectantes. De Marrakech a Pekn.;
2004 Geografas expectantes;


Premis.
Al llarg de la seva carrera ha guanyat molts premis literaris:
1958: Ciutat de Palma de teatre per Els condemnats;
1960: Ciutat de Palma per Solnegre;
1961: Premi Joan Santamaria (teatre) per La simbomba fosca;
1969: Josep Pla per Difunts sota els ametllers en flor;
1969: Serra d'Or per Els argonautes;
1971: Serra d'Or per Difunts sota els ametllers en flor;
1975: Prudenci Bertrana per Cavalls cap a la fosca;
1976: Serra d'Or per Cavalls cap a la fosca;
1976: Premi de la Crtica de narrativa catalana per Cavalls cap a la fosca;
1986: Sant Jordi per Les primaveres i les tardors;
1987: Premi de la Generalitat de Catalunya de Creaci Literria per Les primaveres i les tardors ;
1987: Joan Crexells per Les primaveres i les tardors;
1997: Prudenci Bertrana per Ulisses a alta mar;
2000: Premi de la Crtica per El cor del senglar;
2001: Ramon Llull per L'emperador o l'ull del vent;
2001: Joan Crexells per El cor del senglar;
2002: Lletra d'Or per L'emperador o l'ull del vent;
2002: Serra d'Or per L'emperador o l'ull del vent;
2002: Nacional de literatura per L'emperador o l'ull del vent;
2005: Serra d'Or per Olympia a mitjanit;
2005: Salamb per Olympia a mitjanit;
2007: Premi d'Honor de les Lletres Catalanes;
2008: Sant Joan per Cada castell i totes les ombres;

 Enllaos externs .

 Pgina sobre Baltasar Porcel a Lletra, l'espai virtual de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya;
 Qui s qui de les lletres catalanes;
 Qui sc i perqu escric;
 Informaci de Baltasar Porcel a www.Escriptors.cat;
 Corpus literari;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92747" title="Olga de Rssia (reina de Wrttemberg)" nonfiltered="1780" processed="1767" dbindex="36904">


Olga de Rssia, reina de Wrttemberg (Sant Petersburg 1822 - Friederichshafen 1890). Gran duquessa de Rssia amb el tractament d'altesa imperial que a travs del seu matrimoni amb el rei Carles I de Wrttemberg esdevingu reina d'aquest estat meridional d'Alemanya.

Nada l'11 de setembre de 1822 a la ciutat de Sant Petersburg, capital de Rssia, essent filla del tsar Nicolau I de Rssia i de la princesa Carlota de Prssia. Olga era nta per via paterna del tsar Pau I de Rssia i de la duquessa Sofia de Wrttemberg i per via paterna del rei Frederic Guillem III de Prssia i de la duquessa Llusa de Mecklenburg-Strelitz.

Atractiva, culta i intelligent, Olga va crixer en un ambient familiar junt amb els seus germans i germanes. El tsar Nicolau I de Rssia desitjava que Olga realitzs un matrimoni dinstic ja que alguns dels seus germans s'havien casat amb membres de la reialesa poc significants.

Diverses havien estat les unions entre la casa de Wrttemberg i la casa imperial de Rssia, el tsar Pau I de Rssia s'havia casat amb la duquessa Sofia de Wrttemberg, o el rei Guillem I de Wrttemberg ho havia fet amb la gran duquessa Caterina de Rssia. 

El 13 de juliol de 1846, la gran duquessa Olga contragu matrimoni a Peterhoff amb el prncep hereu i desprs rei Carles I de Wrttemberg, fill del rei Guillem I de Wrttemberg i de la duquessa Paulina de Wrttemberg. La parella s'havia vist per primera vegada a Palerm mesos abans i desprs de poques trobades es fix la data del matrimoni.

La parella no tingu fills, molt probablemes per l'homosexualitat de Carles. Notoris foren els escndols en qu el prncep i llavors rei es vei involucrat, el ms notori ocorregu el 1888 quan elev a la categoria de bar Savage a un camarlenc de la Cort d'origen estatunidenc anomenat Charles Woodcock.

L'any 1870, Olga i Carles adoptaren a la gran duquessa Vera de Rssia, filla del gran duc Constant de Rssia i de la princesa Alexandra de Saxnia-Altenburg. 

L'any 1864 mor el rei Guillem I de Wrttemberg i acced al tron Carles amb el ttol de rei de Wrttemberg. Olga es convert d'aquesta forma en reina consort.

Sense fills propis, Olga es dedic la seva vida a qestions socials. Especialment interessada en l'educaci de les nenes i en el futur dels veterans de l'exrcit wrttemburgus. Finan la construcci d'un hostptial. Per totes aquestes qestions esdevingu considerablement popular entre la poblaci de Wrttemberg.

En els ltims anys de la seva vida escrigu una llibre de memries destinat a explicar la seva infantesa a la Cort de Sant Petersburg; la prdua d'un sser molt estimat, la seva germana Alexandra de Rssia; la seva vida adulta i el seu matrimoni a la Cort de Wrttemberg. El llibre fou dedicat a les seves nebodes, les grans Vera de Rssia i Olga de Rssia.

Olga mor el 30 d'octubre de 1892 a la localitat meridional de Friederichshafen i fou enterrada a la Cripta Reial de la Palau de Stuttgart.

 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92752" title="Alan Moore" nonfiltered="1781" processed="1768" dbindex="36905">

Alan Moore (Northampton, 18 de novembre de 1953) s un escriptor britnic mundialment conegut pel seu treball com a creador i guionista d'historietes per a adults. Les seves obres ms conegudes, de qu ha sigut coautor, sn Watchmen, V de Vendetta i From Hell. 

Ha esdevingut una vertadera llegenda vivent del cmic, molts dels seus treballs sn considerats com a grans obres mestres d'aquest gnere. El seu passat, vertaderament pintoresc i catic, juntament amb la seva actual condici de misantrop aspirant a mag, l'han fet una vertadera icona, recognoscible per la seva barba i cabellera, ambdues igualment llargues i prominents. Va treballar primer per al mercat del seu pas en revistes com 2000AD o Warrior i, a partir de 1984, per al mercat nord-americ.

El 2003 en complir 50 anys va anunciar que es retirava del cmic mainstream per a dedicar-se a la producci en altres camps del seu inters. Per fins ara ha continuat realitzant espordics treballs "alimentaris" especialment per a la seva companyia editorial "America's Best Comics" (ABC) i per a la "Wildstorm".

A mitjan 2005 va lliurar el seu ltim gui de "The League of Extraordinary Gentlemen", i va trencar definitivament amb la Wildstorm i la seva casa matriu, la DC.

 Aportaci a la historieta contempornia .

L'obra de Moore s reconeguda per aportar una maduresa i una sensibilitat prpies de la literatura a un mitj escs en aquets atributs. A ms d'incloure sovint temes adults en els seus relats, Moore ha expandit les possibilitats expressives del cmic per mitj de la creaci d'efectes narratius especfics del mitj i l'experimentaci de diverses combinacions de text i imatge. 

La seva obra ms important s "Watchmen", una fantasia fosca que en un rerefons polticament convulsionat detalla les interaccions i personalitats d'un grup de superherois des d'un enfocament quasi psicoanaltic. El tractament quasi filosfic de temes de caire altament intellectual (com l'bermensch de Nietzsche o el Gtterdmmerung de Wagner), la inclusi subreptcia de temtiques cultes i en to madur, a ms de la deconstrucci del mite del superhome fan d'esta novella grfica una veritable fita que va transformar totalment la histria del cmic occidental.

El seu treball incorpora un ample ventall d'influncies alienes al mn de la historieta, entre elles l'obra d'escriptors com Michael Moorcock i altres de l'anomenada nova onada de la cincia-ficci, autors del gnere d'horror com Clive Barker, consagrats com William S. Burroughs, Thomas Pynchon o Iain Sinclair i cineastes com Nicolas Roeg. L'historietista Bryan Talbot, la creaci del qual The Adventures of Luther Arkwright va prefigurar el moviment del cmic per a adults, s indubtablement una altra influncia important.

 Moore i el cinema .

Dos dels seus cmics, From Hell i La lliga dels homes extraordinaris (The League of Extraordinary Gentlemen), han estat portats al cinema per Hollywood el 2001 i 2003, respectivament. A ms, un altre film, Constantine (2005), dirigit per Francis Lawrence, est basat en el personatge John Constantine, creat per Moore per a Swamp Thing. Moore, decepcionat pels resultats artstics d'estes interpretacions, ha rebutjat rebre diners per adaptacions futures del seu treball. 

L'ltima adaptaci al cinema d'una obra seva s V de Vendetta (cine), amb gui escrit pels germans Wachowski i protagonitzada per Hugo Weaving i Natalie Portman. Moore ha renegat de la pellcula, i ha titllat el seu gui de "porqueria" i ha exigit als productors que retiren el seu nom dels crdits. Un altre projecte de pellcula va ser Watchmen, que seria dirigit per Paul Greengrass per que, finalment, la productora Paramount va rebutjar pel seu elevat pressupost.

 Altres treballs .

A ms de la seua dedicaci al cmic, Moore s gnstic des de mitjans dels anys 90, mag aficionat i membre d'un grup teatral d'avantguarda anomenat The Moon and Serpent Grand Egyptian Theatre of Marvels. Dos obres d'este grup, The Birth Caul i Snakes and Ladders, han estat transformades en cmics per Eddie Campbell. 

Ha escrit una novella, Voice of the Fire, un conjunt d'histries breus aparentment inconnexes ocorregudes a Northampton al llarg de diversos segles des de l'edat de Bronze fins a l'actualitat. Tamb ha firmat un gui encara no realitzat, Fashion Beast, una relectura del mite de "La Bella i la Bstia" que li va encarregar Malcolm McLaren. 

Ha collaborat amb la seua companya sentimental, la fotgrafa Melinda Gebbie, en la novella de caire ertic Little Girl Lost.

Polticament es declara anarquista, ideologia que reflecteix una dels seus ms aclamades obres, V de Vendetta.

Actualment Moore continua vivint al seu natal Northampton separat de la seua dona i filles per mutu acord, i ocupa el seu temps en l'estudi de la mgia i construint casa seva, que pretn que siga una mena de palau bizant, que executa ell en persona. S'ha automarginat de la societat i s prcticament inaccessible per als fantics, llecs o reporters.

Curiosament, Moore s cec d'un ull i sord d'una orella. Una biografia detallada, titulada Alan Moore: Portrait of An Extraordinary Gentleman, es va publicar en complir Moore 50 anys. Els guanys d'aquesta publicaci estan destinats a accions humanitries.

 Obres destacades .

 Etapa britnica .

Miracleman (1983-1989) ;
V de Vendetta (1983-1987);

 Etapa nord-americana .

Swamp Thing (1984-1987), amb els dibuixants Stephen Bissette i John Totleben.  ;
Watchmen  (1986-1987);
Brought to light (1989);
From Hell (1989-99);
A Small Killing (1991);

 America's Best Cmics .

La lliga dels homes extraordinaris;
Tom Strong;
Promethea;
Top Tin;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92754" title="Lamborghini" nonfiltered="1782" processed="1769" dbindex="36906">
Automobili Lamborghini S.p.A., ms coneguda com a Lamborghini, s una filial d' Audi AG. s una empresa italiana fabricant d'automvils "superesportius" localitzada a Santa Agata, a Bolonya, a pocs kilmetres de Maranello. L'empresa va ser creada el 1963 per Ferruccio Lamborghini (1916 - 1993) com a resultat de l'xit de la seva fbrica de tractors, Lamborghini Trattori S.p.A..

Ferruccio Lamborghini era propietari de molts cotxes "superesportius", incloent un Ferrari. Hi ha moltes versions del perqu Ferruccio Lamborghini va comenar la seva prpia empresa de cotxes, per totes mencionen una baralla entre ell i Enzo ferrari. La versi ms creble, segons explica el fill de Ferrucci, s que Ferruccio Lamborghini va anar a queixar-se personalment a la fbrica de Enzo Ferrari per la mala qualitat de l'embragatge del seu Ferrari 250 GT. Enzo Ferrari el va fer fora dient-li que se n'ans a conduir tractors perqu no era capa de conduir cotxes. Ferrucci va tornar a la seva fbrica, es va fer treure l'embragatge del seu Ferrari i es va adonar que el fabricant d'embragatges era el mateix que li proveia els dels seus tractors. En el seu magatzem va trobar un recanvi que li va semblar adecuat, i quan el va instalar va haver solucionat el problema.

Des dels seus inicis els Lamborghinis es caracteritzen per ser uns cotxes amb dissenys agressius i impressionants, amb motors molt potents i rpids, i uns dels cotxes ms cars del mn. Contrariament al que es diu, a Ferruccio Lamborghini no li agradaven les corregudes de toros, per li agradaven molt els toros i el seu smbol de zodac era Taurus, s per aix que molts dels seus models tenen noms de quelcom relacionat amb els toros.

La seva empresa de tractors, fundada el 1947, va ser comprada per SAME (ara anomenada Same Deutz-Fahr), desprs de qu Ferrucci perds l'inters pels tractors a finals dels anys 60. Els tractors Lamborghini es venen encara avui en dia com a part del grup Same Deutz-Fahr.

Enllaos externs.

 Automobili Lamborghini S.p.A.;
 Lamborghini by KLD Concept (Photos , vidos ,news , forum , etc ..);
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92757" title="Chang'an" nonfiltered="1783" processed="1770" dbindex="36907">
Chang'an (xins tradicional:   , xins simplificat:   , pinyin: Chng' n, Wade-Giles: Ch'ang-an), s la capital de la Xina antiga, actualment la seva zona l'ocupa Xi'an.

Histria.
Liu Bang, fundador de la dinastia Han va establir a Chang'an la capital de l'imperi desprs de derrotar la dinastia Qin el 202 aC. Chang'an va continuar sent la capital desprs de l'usurpaci del tro per Wang Mang fins al final del regnat d'aquest l'any 24. Desprs de la restauraci de la dinastia Han, la capital es va portar a la ciutat de Luoyang, el que marca l'inici de l'epoca coneguda com a Han Oriental, i Chang'an va passar a ser coneguda simblicament com a X j ng (  , "capital occidental").

Durant la seva poca d'esplendor amb els Han orientals, Chang'an va ser una de les grans metrpolis del mn, comparable amb Roma. En ella acaba la Ruta de la Seda, via d'intercanvi comercial amb l'sia Central bsic per l'economia de l'imperi xins. La ciutat va entrar en crisis desprs del trasllat de la capital a Luoyang.

Tot i que va tornar a ser capital de dinasties i regnes menors, Chang'an recuperar el seu esplendor a partir de la reunificaci de Xina amb la dinastia Sui el 589. Els Sui van construir una nova Chang'an a uns kilmetres de l'antigua ciutat de la dinastia Han. Sota la dinastia Sui i la dinastia Tang, Chang'an es va convertir una vegada ms en un dels grans centres comercials i culturals del mn. Va arribar a ser la ciutat ms gran del mn, amb ms d'un mili d'habitants. Amb el moment de mxim comer a la Ruta de la Seda, es va convertir en una ciutat multicultural on els xinesos convivien amb comunitats d'origen persa i centreasitiques. La ciutat estava administrada seguint un model d'estil militar. Els Tang van dividir la ciutat en recintes emmurallats en una disposici reticular que s'ha conservat parcialment a l'actual Xi'an.

Desprs de la Rebeli d'An Lushan, la dinastia Tang va entrar en crisi. Chang'an no va tornar a recuperar mai ms el seu esplendor, tot i que va adquirir certa importncia amb la dinastia Ming, quan es van construr noves muralles en una rea ms reduda que la de la ciutat Tang, i la ciutat es va reanomenar Xi'an.

Enllaos externs.
Xi'an/Chang'an ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92758" title="Fel" nonfiltered="1784" processed="1771" dbindex="36908">

Els representants de la subfamlia felinae sn majoritriament de mida petita o mitjana, des dels 50-60 cm del gat de peus negres (Felis nigripes) als gaireb 2 m del puma (Puma concolor), el seu representant ms gran. Tenen un cap de forma arrodonida, el musell curt i el cos recobert d'una capa de pl amb taques o franges, coixinets plantars i d'urpes retrctils, cosa que els permet ser uns eficients caadors. En canvi, sn incapaos de rugir com els membres de la subfamlia pantherinae per qu, al contrari que aquests, tenen la gola ossificada. Totes les espcies sn solitries, encara que algunes toleren amb ms facilitat que d'altres la presncia d'altres membres de la seva espcie dins del seu territori.

Es troben amplament distribuits per tot el mn. Noms a les zones polars, Madagascar, Australia i algunes illes oceniques no sn presents de forma natural. En molts d'aquests llocs, el gat domstic, que pertany a aquesta subfamlia, s'ha introduit de forma voluntria o involuntria, i en molts casos rpidament s'ha asilvestrat, tot causant un greu impacte en les seves faunes endmiques.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92761" title="Castellar de la Muntanya" nonfiltered="1785" processed="1772" dbindex="36909">
Castellar de la Muntanya s un nucli de poblaci pertanyent al municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa).

T 14 habitants. S'hi troba l'esglsia de Santa Maria de Castellar de la Muntanya.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92762" title="Sant Andreu de Socarrats" nonfiltered="1786" processed="1773" dbindex="36910">
Sant Andreu de Socarrats s un nucli de poblaci pertanyent al municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa).

T 46 habitants. S'hi troba l'esglsia de Sant Andreu de Socarrats.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92764" title="Sant Mart del Clot" nonfiltered="1787" processed="1774" dbindex="36911">
Sant Mart del Clot s un nucli de poblaci pertanyent al municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa).

T 40 habitants. S'hi troba l'esglsia de Sant Mart del Clot.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92765" title="Sant Pere Despuig" nonfiltered="1788" processed="1775" dbindex="36912">
Sant Pere Despuig s un nucli de poblaci pertanyent al municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa).

T 104 habitants. S'hi troba l'esglsia de Sant Pere Despuig.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92770" title="Sant Salvador de Bianya" nonfiltered="1789" processed="1776" dbindex="36913">

Sant Salvador de Bianya s un antic poble garrotx que el 1970 es va annexar a la Vall de Bianya. Actualment t 82 habitants.

 Llocs d'inters .
 Esglsia de Sant Salvador de Bianya .
Va ser consagrada l'any 1170. s d'una sola nau, amb volta de can i ms tard va ser ampliada pels costats. La capalera est s formada per un absis semicircular que t al centre una finestra ornada amb capitells, columnes i una arcuaci. La porta d'entrada est situada al sud, i t un campanar de torre s bastit sobre la faana oest. T un altar modernista, projectat per Rafael Mas.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92771" title="Santa Margarida de Bianya" nonfiltered="1790" processed="1777" dbindex="36914">
Santa Margarida de Bianya s un nucli de poblaci pertanyent al municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa).

T 80 habitants. S'hi troba l'esglsia de Santa Margarida de Bianya.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92774" title="Vall del Bac" nonfiltered="1791" processed="1778" dbindex="36915">
La Vall del Bac s un nucli de poblaci pertanyent al municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa).

T 32 habitants. S'hi troben les segents esglsies romniques: 
esglsia de Sant Andreu de Porreres;
esglsia de Santa Magdalena del Coll;
esglsia de Sant Feliu del Bac;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92775" title="Mare de Du de Montserrat" nonfiltered="1792" processed="1779" dbindex="36916">


La Mare de Du de Montserrat, coneguda popularment com la Moreneta, s la patrona de Catalunya. Est situada al monestir de Montserrat, s un smbol per a Catalunya i s'ha convertit en un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes.

Histria.
Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Du de Montserrat fou trobada per uns xiquets pastors el 880. Desprs de veure una llum a la muntanya, els xiquets van trobar la imatge de la Mare de Du a l'interior d'una cova. Quan el bisbe s'assabent de la notcia, va intentar traslladar la imatge fins a la ciutat de Manresa, per el trasllat result impossible ja que l'esttua pesava massa. El bisbe ho interpret com el desig de la Mare de Du de romandre al lloc on se l'havia trobada i orden la construcci de l'ermita de Santa Maria, origen de l'actual monestir.

La imatge que es venera en l'actualitat s una talla romnica del segle XII realitzada en fusta d'lber. Representa la Mare de Du amb el xiquet assegut a la falda i mesura uns 95 centmetres d'alada. A la m dreta sost una esfera que simbolitza l'univers; el xiquet t la m dreta alada en senyal de benedicci mentre que a la m esquerra sost una pinya.

A excepci de la cara i de les mans de Maria i el xiquet, la imatge s daurada. La Mare de Du, no obstant, s de color negre, fet que li ha donat l'apellatiu popular de "la Moreneta". L'origen d'aquest ennegriment de la talla es creu que es deu al fum de les espelmes que durant segles se li han collocat als peus per venerar-la.

L'11 de setembre de 1881, el papa Lle XIII va declarar la Mare de Du de Montserrat com a patrona oficial de Catalunya. Se li conced tamb el privilegi de tenir missa i oficis propis. La seva festivitat se celebra el 27 d'abril.

A la ciutat de Lima (Per) se'n venera una rplica. L'antic barri extramurs porta el nom de Monserrat i les seves festes, al mes de setembre, celebren molts miracles concedits per aquesta Mare de Du.

Tamb a la ciutat de Santos (Brasil), se'n venera una altre i s la patrona de la ciutat.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92782" title="Radolfzell" nonfiltered="1793" processed="1780" dbindex="36917">

Radolfzell, (Radolfzell am Bodensee), s una ciutat d'Alemanya que pertany a l'estat de Baden-Wurtemberg, districte de Constana.

Est situada a la riba oest del llac Constana, aproximadament a 20 km de la ciutat de Constana. s la tercera ciutat ms gran del districte de Constana desprs de la capital i de Singen.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92792" title="Secci de Bsquet del Futbol Club Barcelona Plantilla 2004-2005" nonfiltered="1794" processed="1781" dbindex="36918">
La temporada 2004-2005, la plantilla del primer equip de bsquet del Futbol Club Barcelona era formada pels segents jugadors:


Entrenador:
  Manolo Flores;
  Joan Montes (cessat l'1 de mar);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92803" title="Hesbon" nonfiltered="1795" processed="1782" dbindex="36919">
Hesbon fou una antiga ciutat al est del Jord, a l'altura de Jeric, entremig dels rius Jabbok i Arnon. Pertanyia als moabites per els hi fou arrabassada pels seus vens del nord, els amorites, poc abans de l'arribada dels israelites des Egipte. Fou la capital del estat amorita de Sihon. Ocupada pels hebreus, fou assignada a la tribu de Rubn, per en foren expulsats pels moabites. 
Alexandre Janeu la va incorporar als seus dominis. 

Claudi Ptolemeu l'esmenta amb el nom dEsbuta o Esbouta i Plini el Vell esmenta "Arabes Esbonitae" probablement referit als habitants de la ciutat. Eusebi i Jernim l'esmenten com Esbus o Esbous. A una moneda del temps de Ner el nom apareix com Heeba; altres monedes mes abundoses sn del temps de Caracalla on apareix el nom Exbou. Una eparquia es deia Esbous. A les actes del concili de Calcednia s'esmenta una polis Esbounton. 

Sota els rabs es va dir Khosban. Modernament la comarca s'anomen Wadi Hesbn i la ciutat Husban. Hi ha les runes d'un temple d'Astarte.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92804" title="Felis" nonfiltered="1796" processed="1783" dbindex="36920">

Felis s un gnere de mamfers carnvors incls en la famlia felidae, subfamlia felinae. Tradicionalment incloia totes les espcies de felins vius, per actualment s'ha restringit a cinc espcies, entre elles el conegut gat domstic, una forma del gat salvatge (Felis silvestris) que habita en gran part de Eursia i frica. Els membres del gnere Felis sn de petit mida, tenen cues llargues i estan adaptats a la caa de petits animals, com rossegadors, aus i llagardaixos. Tot i la seva escasa especialitzaci, aquesta s una de les branques ms derivades dintre de l'arbre dels felins.

 Espcies .
Gat del desert xins, Felis bieti;
Gat de la jungla, Felis chaus;
Gat de les arenes, Felis margarita;
Gat de peus negres, Felis nigripes;
Gat salvatge, Felis silvestris;
 Subespcies africanes, Felis silvestris gr. lybica;
 Subespcies asitiques, Felis silvestris gr. ornata;
 Subespcies europees, Felis silvestris gr. silvestris;
 Gat domstic, Felis silvestris catus;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92805" title="Gawab" nonfiltered="1797" processed="1784" dbindex="36921">
El Gawab s un servei de correu electrnic gratut llanat per l'empresa palestin Gawab.

Te una capacitat de 10.0 gigues i est disponible en castell. Tamb t accs per correu via POP/SMTP amb gestors de correu com Thunderbird o Eudora.

Te diverses funcions peculiars, com poder enviar fins a 50 MB per missatge, opci de "seguir missatges", entre d'altres.

Enllaos externs.
 Pgina web oficial ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92806" title="Sebenitos" nonfiltered="1798" processed="1785" dbindex="36922">
Sebenitos o Sebennitos (llat Sebennytus, grec Sebennytos           ) fou una ciutat de l'Antic Egipte a la zona del delta del Nil a la branca Damietta o Sebentica del riu, al est de Sais i prop d'aquesta ciutat, entre el llac Burlus i el Nil. Fou capital del noms XII del Baix Egipte (Theb-ka). S'atribueix a aquesta ciutat la seu de la dinastia XXX. Era un centre comercial entre el Baix Egipte i Memfis. L'abandonament del manteniment dels canals i l'aixecament del nivell del sl alluvial, va obligar a abandonar el lloc.

Fou la ciutat on va nixer el historiador Maneth.

El seu nom egipci fou Tjebnutjer i en copte Djebenoute o Djemnouti. Correspon a la moderna Samannud o Samanud.

S'han trobat les runes d'un temple dedicat al deu local Osiris-Shu (Anhur-Shu), on probablement Maneth va servir com a sacerdot, al oest de la moderna ciutat; les inscripcions esmenten Nectabeu II, Alexandre IV, Filip Arrideu i Ptolomeu II, per cap correspon a la dinastia XXX. S'han trobat tamb alguns objectes que vindrien d'altres ciutats com una falsa porta de Amenemhet I, una esttua de Psamtic I, un fragment d'altar de Neferites i una escultura del temps de Nectabeu I.

Dins la tradici cristiana egpcia es considerat un dels llocs per els que va passar la sagrada famlia durant el seu periple per Egipte.  

Fou visitada per Edouard Naville el 1887, i parts del temple foren portades al Museu Arqueolgic del Caire i a altres museus arreu del mon. El 1998 es va investigar per Neal A. Spencer de la Societat d'Exploraci d'Egipte i es van trobar petits objectes.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92810" title="Hesprides (ciutat)" nonfiltered="1799" processed="1786" dbindex="36923">
Hesprides (llat i grec Hesperides o Hesperis) fou la ciutat mes occidental de la Pentpolis Cirenaica, al extrem est del gran Sirtis, a un promontori anomenat Pseudopenias i prop del riu Lathon. Sota els Ptolomeus fou reanomenada Berenice (Berenike) en honor de la dona de Ptolomeu III Evergetes. Tenia una important colnia jueva. 

Justini I la va restaurar desprs d'haver patits destruccions pels atacs dels vndals i berbers. El mateix emperador hi va construir uns banys.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92817" title="Airsoft" nonfiltered="1800" processed="1787" dbindex="36924">
L'airsoft (de l'angls, air, aire i soft, suau, aire suau) s un esport o hobby en el qual se simulen enfrontaments armats, utilitzant rpliques d'armes reals d's vigent en la majoria d'exrcits i cossos policials del mn. Aquestes rpliques solen ser d'escala 1:1 i estan fetes de plstic o metall. A ms els jugadors porten roba de camuflatge, fet que converteix l'airsoft en un esport molt ms realista que el seu competidor directe, el "paintball".

 Histria .
L'airsoft nasqu a la dcada dels 80 al Jap, pas on les lleis que afecten el control de les armes de foc sn possiblement unes de les ms severes del mn, de manera que la posessi d'armes de foc s extremadament difcil, per no dir impossible. Aquesta impossibilitat, juntament amb la necessitat per part dels aficionats a les simulacions blliques i als wargames, aconseguiren que alguns empresaris comencessin a dissenyar rpliques perfectes d'armes reals, les quals disparaven amb petits impulsos d'aire boles de PVC de 6 mm.

 Material de joc .
Actualment les rpliques poden funcionar elctricament (anomenades AEG), gas o b amb molla. Cada sistema t els seus avantatges i inconvenients. Disparen projectils esfrics de 6 mm. (algunes marques i models utilitzen boles de 8mm.) de dimetre a velocitats entre 55 m/s i 150 m/s i d'entre 0.12 g. - 0.43 g. amb una cadncia de tir i abast variable segons la rplica. Les proteccions que porten els jugadors (ulleres especials) permeten que es pugui gaudir de l'acci sense haver de crrer cap risc de ser lesionat.

Actualment l'airsoft est en procs d'expansi arreu del mn sencer.

 Situaci legal .
A nivell de l'Estat Espanyol, a diferncia d'altres pasos (Portugal, EUA, etc.) l'airsoft no est regulat legalment (s una llacuna legal); per tant no hi ha una normativa legal especfica que permeti o prohibeixi la prctica d'aquest esport. Malgrat aix, arreu de l'Estat els grups de jugadors han tingut tendncia a agrupar-se en associacions per tal de resoldre obstacles com sn les assegurances de responsabilitat civil per danys. Actualment s'est tirant endavant el projecte de fundar una federaci esportiva d'abast estatal.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92820" title="Samannud" nonfiltered="1801" processed="1788" dbindex="36925">
Samannud s una petita ciutat d'Egipte a la zona del delta del Nil a la branca Damietta del riu, entre el llac Burlus i el Nil. s al costat de les runes de l'antiga Sebenitos, lloc de naixement del historiador Maneth. Tamb fou el lloc on va nixer Mustaf al-Nahhas Pasha el 15 de juny de 1876, que fou primer ministre d'Egipte cinc vegades (1928, 1930, 1936-1937, 1942-1944 i 1950-1952)

Cada any se celebra una peregrinaci dels coptes ja que la ciutat es considerada dins la tradici cristiana egpcia un dels llocs per els que va passar la sagrada famlia durant el seu periple per Egipte i hi va romandre uns 15 dies. La ciutat t una biblioteca amb documents cristians egipcis.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92821" title="Llampdol bord" nonfiltered="1802" processed="1789" dbindex="36926">

El llampdol bord, llampgol bord o rotaboc (Rhamnus ludovici-salvatoris) s un arbust de l'ordre dels rosals endmic de les Illes Balears.

Enllaos externs.
 Herbari Virtual de les Illes Balears;
 Base de dades EUNIS de la Uni Europea ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92828" title="Haplogrup D del cromosoma Y hum" nonfiltered="1803" processed="1790" dbindex="36927">
L'haplogrup D del cromosoma Y hum s un haplogrup format a partir de l'haplotip M174 del cromosoma Y hum.

Es creu que va ser originat a frica fa qesti de 50.000 anys.  Juntament amb l'haplogrup E, D cont el polimorfisme distintiu YAP que indica el seu origen ancestral com.

Tant l'haplogrup D com l'E contenen el canvi M168, que s present en tots els haplogrups del cromosoma Y excepte en l'A i el B.

Com l'haplogrup D i l'haplogrup mitocondrial M, es creuq ue representa una gran migraci costera al llarg del sud d'sia, des d'Arbia fins al sudest d'sia i desprs cap amunt cap al nord d'sia. Es troba actualment en alta freqncia entre les poblacions del Tbet, el Jap, i les illes Andaman, encara que curiosament no a l'ndia. Els ainu del Jap i els jarawa i onge de les Andaman destaquen per posseir-lo quasi exclusivament, tot i que l'haplotip C tamb s posset per un 10% aproximat dels ainu, una proporci semblant a la dels japonesos. L'haplotip D tamb es troba a freqncies baixes moderades entre totes les poblacions d'sia Central i nordest d'sia aix com entre els xinesos de la xina i entre altres poblacions minoritries de Yunnan que tnen llenges tibeto-burmaneses amb proximitat amb els tibetans.

A diferncia de l'haplogrup C, aquest no va viatjar des d'sia cap al nou mn.

L'haplogrup D s tamb destacable per la seva extrema diferenciaci geogrfica amb un subgrup diferent de l'haplogrup trobat a cada exclusivament en cada una de les poblacions que contenen un elevat percentatge de l'haplotip D: l'haplogrup D1 entre els tibetans (tamb enter els mongols entre els mongols i xinesos que mostren freqncies molt baixes de l'haplogrup D), l'haplogrup D2 entre les diverses poblacions de l'arxiplag japons, i l'haplogrup D* entre els habitants de les illes Andaman. Aquesta aparentment antiga diversificaci de l'haplogrup D suggereix que podria ser millor caracteritzat com a un "super-haplogrup" o "macro-haplogrup." Els haplotips D trobats en les illes del Jap estant particularment diferenciades, duent un complex de com a mnim cinc mutacions individuals al llarg de la branca interna de l'haplogrup D, distingint-los clarament dels haplotips dels cromosomes dels tibetans i els habitants d'Andaman i proporcionant la forta evidncia de qu l'haplogrup D2 era l'haplotip de la poblaci ancestral que va desenvolupar la cultura J mon del Jap.

 Enllaos externs .
Dispersi de l'haplotip D, del National Geographic;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92832" title="Haplogrup J del cromosoma Y hum" nonfiltered="1804" processed="1791" dbindex="36928">
L'haplogrup J del cromosoma Y hum (abans conegut com a HG9 o Eu9/Eu10) s un haplogrup format a partir de l'haplotip M304 (o 12f2.1) del cromosoma Y hum.

L'haplogrup J es creu que va originar-se fa entre 10.000 i 15,000 anys cap a la regi del Prxim Orient. s descendent de l'haplogrup F.

L'Haplottip d'Aar entre dintre de l'haplogrup J.

Subdivisions.
Se subdivideix en dos haplogrups, el J2, definit pel marcador M172, i el J1, definit pel marcador M267. Tamb hi ha alguns haplotips J que no pertanyen a l'haplogrup J1 o J2, de manera que es diu que sn un paragrup J*(xJ1,J2). Aix vol dir que l'haplogrup J* inclou tots els J excepte J1 i J2.

 Referncies .
yJdb: the Y-haplogroup J database haplotips de l'haplogrup J. ;

 Enllaos externs .
Dispersi de l'haplotip J, del National Geographic;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92833" title="Gabriel Faur" nonfiltered="1805" processed="1792" dbindex="36929">

Gabriel Faur (Pamiers, 12 de maig de 1845   Pars, 4 de novembre de1924) va ser un compositor francs.

Alumne de Saint-Sans a l'cole Niedermeyer de Pars, va exercir primer com a organista a l'esglsia de la Madeleine a Pars. Desprs va ser professor de composici al Conservatori de Pars i ms tard va assumir la direcci d'aquest centre (entre 1905 i 1920). 

Amb Debussy, se'l considera un dels ms grans compositors francesos de principis del segle XX.

Biografia.
Faur era fill de Toussaint-Honor Faur i de Marie-Antoinette-Hlne Lalne-Laprade. Als nou anys va deixar la casa familiar de Pamiers a l'Arieja i va traslladar-se a Pars per tal d'estudiar a l'Escola Niedermeyer, que aleshores formava els organistes per a l'Esglsia i directors de cor. Va estudiar onze anys amb diversos mestres, entre els quals es trobava Camille Saint-Sans, qui va introduir-lo en la msica dels compositors contemporanis de l'poca, com ara Robert Schumann o Franz Liszt. 

El 1870, Faur es va allistar en l'armada i va prendre part en els combats per tal d'alliberar Pars de l'assetjament durant la Guerra francoprussiana. Durant la Comuna de Pars, va estar a Rambouillet i a Sussa, on va continuar les tasques docents a l'Escola Niedermeyer, que hi havia traslladat la seua seu.  En tornar a Pars, l'octubre de 1871, va esdevenir organista titular de l'esglsia Saint-Sulpice, tot participant regularment al sal de Saint-Sans i de Pauline Garcia-Viardot. Hi va conixer els principals msics parisencs de l'poca, amb els quals va constituir la Socit Nationale de Musique. 

El 1874, Faur va deixar el treball a Saint-Sulpice i va reemplaar Saint-Sans, que sovint s'absentava, a l'esglsia de la Madeleine. Quan aquest ltim es va jubilar, el 1877, Faur va esdevenir director del cor. En aquesta mateixa poca, es va prometre amb Marianne Viardot, la filla de Pauline, per aquest comproms va ser trencat ben aviat per Marianne. Decebut, va viatjar a Weimar, on va conixer Liszt, i a Colnia per assistir-hi a les produccions de L'Anell del Nibelung de Richard Wagner. Faur admirava Wagner per s un dels pocs compositors de la seua poca que no va caure sota la seua influncia.

El 1883, Faur es va casar amb Marie Fremiet, amb qui va tenir dos fills. Per fer front a les necessitats de la famlia, Faur va continuar amb el seu treball a l'esglsia de la Madeleine i va donar llions de piano i d'harmonia. Noms en l'estiu gaudia de temps per a la composici, tasca que tampoc li reportava molts guanys. No obstant aix, en aquesta poca va compondre moltes obres importants, nombroses peces per a piano i canons; per ms tard les va destruir, conservant-ne noms algunes parts que va reutilitzar en obres posteriors.

En els anys 1890, la sort li va somriure. Va viatjar a Vencia on va fer amics i va compondre nombroses obres. El 1892, va ser nomenat inspector dels conservatoris de provncia, el que va significar que no hauria de dedicar-se a ensenyar a msics afeccionats. El 1896, va ser nomenat organista titular de l'esglsia de la Madeleine i va succeir a Jules Massenet com a professor de composici del Conservatori de Pars. Entre els seus alumnes, es van trobar msics de la talla de Maurice Ravel i Nadia Boulanger. 

Des de l'any 1903 al 1921, Faur va ser crtic musical de Le Figaro. El 1905, va succeir Thodore Dubois com a director del Conservatori de Pars, instituci en la que va introduir nombrosos canvis. La seua situaci financera es va estabilitzar i el seu reconeixement com a compositor va crixer.

El 1909 va ser elegit membre de l'Institut de France, i va trencar amb la vella Socit Nationale de Musique. Dissortadament l'oda comenava a fallar-li, i percebia de manera distorsionada les freqncies extremes, altes i baixes.

La seua responsabilitat al Conservatori, unida a la prdua de l'oda, van fer que la seua producci com a compositor se'n ressentira. Durant la Primera Guerra Mundial, va romandre a Frana. El 1920, amb 75 anys, es va jubilar del Conservatori. El mateix any li va ser atorgada la Gran Creu de la Legi d'Honor, una distinci encara un poc estranya per a un msic. La seua salut era frgil, en part degut a la seua addicci al tabac. Tot i aix, va romandre informat de l'actualitat musical i de l'activitat dels joves creadors, en particular dels membres del grup de Els Sis.

Gabriel Faur va morir de pneumnia a Pars el 1924. Va ser objecte de Funerals d'Estat a l'esglsia de la Madeleine. Est soterrat al Cementeri de Passy, a Pars.

Msica.
Les obres de Faur, de factura clssica, es caracteritzen per la distinci de les seues melodies i per l'equilibri compositiu. 

Hom considera Gabriel Faur com el mestre de la melodia francesa. Les seues obres van des del pur classicisme - al principi de la seua carrera imitava l'estil de Haydn i Mendelssohn - al Romanticisme, per desembocar en una esttica del Segle XX. La base s una profunda assimilaci de les estructures harmniques que havia aprs a l'Escola Niedermeyer, del seu professor Gustave Lefvre (qui va escriure el 1889 un Tractat d'harmonia). Aquest manual presenta una teoria de l'harmonia sensiblement diferent a la teoria clssica de Jean-Philippe Rameau: els acords de setena i de novena no hi sn pas considerats com a dissonants i la cinquena pot ser alterada sense canviar el mode. A ms, la comprensi dels modes religiosos s perceptible en diversos passatges modals de les seues obres, en particular en les melodies.

En oposici amb el seu estil harmnic i meldic, molt innovador a la seua poca, els subtils motius rtmics sn repetitius, amb modulacions semblants a les que es poden trobar en la msica de Brahms. 

Les seues obres per a piano utilitzen arpegis i una melodia entremesclada entre les dues mans amb substitucions de digitacions, naturals per als organistes per de difcil interpretaci per als pianistes.

Obres.
Piano sol.
1 Balada, Op. 19;
13 Barcaroles, Op. 26, 41, 42, 44, 66, 70, 90, 96, 101, 104, 105/1-2, 116;
1 Dolly Sis peces per a piano a 4 mans, Op. 56;
1 Huit peces brves, Op. 84;
6 Impromptus, Op. 25, 31, 34, 86, 91, 102;
1 Masurca, Op. 32;
13 Nocturns, Op. 33/1-3, 36, 37, 63, 74, 84/8, 97, 99, 104, 107, 119;
9 Preludis, Op. 103;
3 Romances sans paroles, Op. 17;
4 Valses-caprices, Op. 30, 38, 59, 62;
1 Tema i variacions, Op. 73;

Arpa sola.
Impromptu, Op. 86;
Une chtelaine en sa tour, Op. 110;

Msica de cambra.
Viol i piano.
2 Sonates per a viol i piano, Op. 13, 108;
Andante, Op. 75;
Berceuse, Op. 16;
Romance, Op. 28;

Violoncel i piano.
2 Sonates per a violoncel i piano, Op. 109, 117;
Elegia, Op. 24;
Papillon, Op. 77;
Romance, Op. 69;
Srnade, Op. 98;
Siciliana, Op. 78;

Flauta i piano.
Fantaisie, Op. 79;

Instruments de corda i piano.
1 Trio amb piano, Op. 120;
2 Quartet amb piano, Op. 15, 45;
2 Quintet amb piano, Op. 89, 115;

Corda.
1 Quartet de corda, Op. 121;

Veu i piano.
 Melodies i Cicles, Op. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 18, 21, 23, 27, 35, 39, 43, 46, 51, 58, 61, 72, 76, 83, 85, 87, 92, 94, 95, 106, 113, 114, 118;

Cor.
Religioses
Ave Maria, Op. 67 No. 2;
Ave verum corpus, Op. 65 No. 1;
Cantique de Jean Racine, Op. 11;
Ecce fidelis servus, Op. 54;
O Salutaris, Op. 47 No. 1;
Maria, Mater Gratiae, Op. 47 No. 2;
Missa de Rquiem en Re menor, Op. 48;
Salve Regina, Op. 67 No. 1;
Tantum ergo, Op. 55;
Tantum ergo, Op. 65 No. 2;

Profanes
La Naissance de Vnus, Op. 29;
Les Djinns, Op. 12;
Le Ruisseau, Op. 22;

Obres per a orquestra.
Masques et Bergamasques, Op. 112;
Caligula, Op. 52;
Pavane, Op. 50;
Pellas et Mlisande, Op. 80;
Shylock, Op. 57;
Le voile du bonheur, Op. 88;
Ballade per a piano i orquestra, Op. 19 (afegit d'acompanyament d'orquestra a la versi original per a piano sol);
Fantaisie en Sol major per a piano i orquestra, Op. 111;
Concert per a viol i orquestra, Op. 14;

pera.
Pnlope;
Promthe, Op. 82;

 Enllaos externs.
 Biografia ;
 Biografia resumida de Gabriel Faur per Lo-Pol Morin ;
 Partitures gratutes Portal WIMA ;
 Escoltar les obres completes.

Cites.
 La paorosa tempesta que travessem ens far tornar en nosaltres mateixos, restituint-nos el sentit com, s a dir, el gust per la claredat de pensament, la sobrietat i la puresa en la forma, el menyspreu de l'efectisme! . Abril 1915;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92834" title="Rotgeta" nonfiltered="1806" processed="1793" dbindex="36930">

La rotgeta (Rubia angustifolia ssp angustifolia) s una planta endmica de les Illes Balears. s una de les dues subespcies de la Rubia angustifolia, l'altre s la Rubia angustifolia ssp caespitosa, tamb endmica i noms present a Cabrera.

Es diferencia de la Rubia peregrina, tamb anomenada Rotgeta i tamb present a les Balears, per tenir la fulla ms estreta.

Vegeu tamb.
 Rogeta (Rubia peregrina);

Enllaos externs.
 Herbari Virtual de les Illes Balears;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92836" title="Paul Hindemith" nonfiltered="1807" processed="1794" dbindex="36931">

Paul Hindemith ( Hanau, 16 de novembre de 1895   Frankfurt del Main, 28 de desembre de 1963), va ser un compositor i musicleg alemany. Cal pronunciar el seu nom com paul  (i no com en angls: pol).

Biografia.
Hindemith va aprendre a tocar el viol sent un infant. A causa de l'oposici paterna a les seues ambicions musicals, va abandonar sa casa als onze anys, i va tocar en cafs i teatres per a poder pagar-se els estudis en el Conservatori de Frankfurt. 

El 1915, abans de complir els vint anys ja era director de l'pera de Frankfurt, lloc que va mantenir fins a 1923. En aquesta poca, Hindemith havia aconseguit fer-se un nom en els cercles de msica d'avantguarda. Com a organitzador des de 1923 del Festival de Donaueschingen, va poder programar obres de Compositors del segle XX com Anton Webern i Arnold Schnberg. 

Des de 1927 va ser professor de composici en el Conservatori Superior de Msica de Berln. 
El 1929 va fundar el quartet de corda Amar, en el que tocava la viola, i amb el qual va realitzar nombroses gires de concerts arreu d'Europa.

La seua msica va ser considerada "degenerada" pels nazis, i el 1938 es va expatriar a Sussa. El 1940 va emigrar a Estats Units, on va ensenyar composici musical en les universitats de Yale i de Harvard. El 1948 es va nacionalitzar nord-americ, per va tornar a Europa el 1953, establint-se a Zuric, on va ocupar una plaa de professor de musicologia a la Universitat. 

Hindemith va morir a Frankfurt el 1963, de pancreatitis aguda.

La seua msica.

Hindemith s considerat com un dels msics alemanys ms importants del segle XX. Les seues primeres obres sn encara d'inspiraci romntica. Desprs va passar per una etapa expressionista, semblant en el seu estil a la del jove Schnberg. Ms tard va desenvolupar un estil propi, que alguns van considerar (encara avui) de difcil comprensi. Ha estat qualificat com neoclassicisme, per s molt diferent del neoclassicisme d'gor Stravinski, i est ms a prop de l'estil contrapuntstic barroc de Bach que de la claredat clssica de Mozart.

Aquest nou estil apareix ja en una srie d'obres anomenades Kammermusik ( msica de cambra') que daten de 1922 a 1927. Cada una d'aquestes peces va ser escrita per a un conjunt diferent d'instruments (alguns d'ells completament atpics). Per exemple, la Kammermusik nm. 6, s un concert per a viola d'amore, un instrument que havia caigut en dess des de finals de l'poca barroca. Hindemith va continuar component durant tota la seua vida per a aquest tipus de conjunts, produint, per exemple, una sonata per a contrabaix i piano el 1949.

Durant els anys 30, Hindemith va comenar a escriure cada vegada ms per a grans conjunts orquestrals. El 1933-35, va escriure la seua pera Mathis der Maler (Maties el pintor), basada en la vida del pintor renaixentista alemany Matthias Grnewald. Com moltes de les obres de Hindemith, va obtenir el vistiplau dels cercles musicals, per escs xit popular, i encara avui es representa molt rarament. Anys ms tard, Hindemith va transformar-ne part de la msica en una simfonia purament instrumental (tamb anomenada Mathis der Maler), que est considerada una de les seues obres mestres.

Hindemith, com Kurt Weill i Ernst Krenek, va escriure gebrauchsmusik (msica til), s a dir msica amb un propsit poltic i social precs, fins i tot pensada per a ser tocada per aficionats. Un exemple n's la seua Trauermusik ( msica fnebre'), escrita el 1936. Hindemith estava preparant un concert per a la BBC quan es va assabentar de la mort del rei Jordi V. Rpidament va compondre aquesta pea per a viola i orquestra de corda, que va ser interpretada el mateix dia. Ms tard Hindemith va rebutjar el terme gebrauchsmusik, considerant-lo equvoc.

A finals dels 30, Hindemith va escriure un tractat de msica titulat L'art de la composici musical en qu classifica tots els intervals musicals, des del ms consonant al ms dissonant. Aquest manual fixa la tcnica compositiva de Hindemith, que va continuar usant la resta de la seua vida. La seua obra per a piano Ludus Tonalis (1942) s un clar exemple de l's d'aquesta tcnica. Cont dotze fugues, a la manera de Johann Sebastian Bach, connectades entre si per un interludi durant el qual la msica es desplaa des de la tonalitat de la fuga precedent a la de la fuga segent.

L'obra ms famosa de Hindemith probablement sn les Metamorfosis simfniques sobre un tema de Carl Maria Von Weber, escrites el 1943. En aquesta composici, Hindemith es va servir de melodies de Carl Maria Von Weber, sobretot duets per a piano, per tamb d'un tema de l'obertura de la seua msica incidental per a Turandot, i les va transformar i adaptar de tal manera que cada moviment de l'obra es basa en un tema. 

Obres principals.
Concert per a orquestra op 38 (1923);
Des Marienleben, obra vocal sobre poemes de Rilke (1923);
Cardillac (pera expressionista) (1926);
Maties el pintor (simfonia, 1934, considerada la seua obra mestra);
Der Schwanendreher, concert per a viola (1935);
Trauermusik (1936);
Nobilssima visione, ballet (1938) ;
Tema i variacions: els quatre temperaments per a orquestra de corda i piano (1940);
Metamorfosis simfniques sobre temes de Weber (1943);
Simfonia Serena (1946);
When Lilacs Last in the Dooryard Bloom'd, per a cor i orquestra, basada en poemes de Walt Whitman (1946);
Simfonia Die Harmonie der Welt (1957);
Missa per a cor mixt a capella (1963);





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92838" title="Tanis" nonfiltered="1808" processed="1795" dbindex="36932">
Tanis  (     ) fou una important ciutat de l'Antic Egipte a la zona del delta del Nil, al bra tantic del riu (branca secundaria del Pelsiac). Correspon a la moderna San al-Hagar (         ). El seu nom egipci fou Per-Uadjet o Djanet. A la Bblia s'esmenta com a Soan o Zoan (     ). Fou la capital del noms XIX del Baix Egipte (Am-Pehu).

La ciutat apareix a l'histria vers el final del segle XVIII aC. Sota els hikses fou una ciutat prospera que va entrar en decadncia desprs de l'expulsi dels asitics, fins al temps de la dinastia XIX en qu va recuperar la seva importncia i prosperitat. La seva activitat principal era el lli. Les dinasties XXI i XXIII van sorgir a Tanis, i en aquest temps es va anomenat Djanet i fou capital d'Egipte. Els faraons de les dinasties XXI i XXII es van enterrar a la ciutat.

S'han trobat a la ciutat nombrosos monuments de Ramss II, per es creu amb fonament que foren portats a la ciutat des altres emplaaments. Les inscripcions esmenten tamb als faraons Khufu (Kheops), Khefren, Teti, Pepi I, Pepi II i Senusret I.

La ciutat t un recinte rectangular de 430 x 370 metres amb murs de 15 metres d'ampla i 10 d'alt, dins el qual es troba el gran temple d'Amon, orientat d'oest a est, amb restes de columnes, colossos i obeliscs; tamb tres colossos de Ramss II amb figures de les reines a les seves cames. Les esfinxs trobades a la ciutat son avui al Museu Arqueolgic de El Caire. Aquest temple fou construt per Psusennes I i fou restaurat o ampliat per Siamun, Osorkon III i Sheshonq III. Dins el temple existia el anomenat temple de l'Est, entre la primera i segona muralles, que fou construt per Osorkon III; a la mateixa zona el temple d'Horus construt per Nectabeu II (380-362 aC) i Ptolomeu II Filadelf. Darrera la muralla el temple de Mut i Khonsu conegut com a Temple d'Anta, la deessa cananea adorada a la regi, que fou restaurat per Ptolomeu IV Filopator (221-204 aC).

Al interior del recinte hi ha les tombes de Psusennes I (1039-991 aC) , Amenemope (993-984 aC), Osorkon III (874-850 aC), Sheshonq III (825-733 aC)  i dos ms annimes, construdes amb materials d'altres llocs; aquestes tombes foren trobades senceres per Pierre Montet el 1939 i incloen sarcfags de plata i objectes d'or i joies, a mes de moltes pintures a les parets; fora de la tomba de Tutankhamon noms aquestes s'han trobat senceres.

La tomba d'Osorkon III t una cripta de granit i quatre cambres a les parets de les quals la deessa Nut i les barques solars, el pes de les animes, imatges d'Isis i Osiris i la regeneraci del sol, i imatges del fara. A la tomba hi havia el sarcfag de Takelot II (850-825 aC); el tat era del Imperi mitj; el sarcfag d'Osorkon III es va trobar a la sepultura del seu fill Horankht, gran sacerdot de Ptah.

La tomba de Psusennes I incloa quatre sepultures, la d'ell mateix, la de Sheshonq II, la d'Amenemope i la del general Undebaunded . A la cripta de Psusennes es trobava la mmia del fara en tres sarcfags, un de granit rosa que es actualment al Museu Arqueolgic de El Caire, un de granit negre, i un de plata; la mmia tenia una mascara recoberta d'or.

No s'han trobat a la ciutat les tombes dels faraons Smedes (Smendes) i  Amenemnisu de la dinastia XXI, ni de Shoshenq I i Osorkon I de la dinastia XXII. 

El lloc fou visitat per Sicard (1722), Jacotin, Dolomieu i Cordier (1799-1800) ,  Hamilton (1801), Drovetti i Rifaud (1825). El lloc fou excavat per Auguste Mariette el  1860-1880, i desprs per Flinders Petrie el 1883-1886, i Pierre Montet el 1921-1951. El 1965 les excavacions van seguir sota la direcci de Jean Yoyotte, al que va succeir Philippe Brissaud el 1985, que el 1988 va formar amb Jean Rougemont la Socit Franaise des Fouilles de Tanis que encara avui est fent excavacions.
 
La ciutat va existir sota el domini rom i al segle IV fou seu d'un bisbe sufragani de Pelusium. El primer bisbe conegut es Eudemon, bisbe meliti del comenament del segle IV; el 362 era bisbe Hermion; al snode d'Efes fou present un bisbe anomenat Apollonius; i una bisbe de nom Pau s'esmenta el 458. Lequien anomena a vuit bisbes jacobites el darrer dels quals el 1086. 

La ciutat de fet fou abandonada al segle VI quant el llac Manzala (Menzaleh) va pujar el seu nivell i la va inundar d'aigua salada, i els seus habitants es van traslladar a un lloc proper que van dir Tennis.

San al-Hagar es avui una petita ciutat propera al llac Menzaleh, propera a les runes de l'antiga ciutat. Es a 130 km al nord-est de El Caire i a uns 38 km al nord de Qantir. Est rodejada pel Bahr Saft.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92844" title="Sant Pol" nonfiltered="1809" processed="1796" dbindex="36933">

Geografia: topnim municipal com de Catalunya.
Sant Pol de La Bisbal d'Empord ;
Sant Pol de Mar;
Sant Pol de Sant Feliu de Guxols;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92846" title="Sile" nonfiltered="1810" processed="1797" dbindex="36934">
Sile fou una ciutat cananea del sud de Palestina, al Sina, que fou destruda pels habiru al segle XIV aC; com a reis apareixen Turbazu i Yaptihadda; deprs probablement va esdevenir una fortalesa de l'est d'Egipte que defensava el lmit oriental a la regi del Sina. El seu nom egipci era Tjaru (o Zaru) i Sile fou el seu nom grec.  Fou capital del noms XIV del Baix Egipte (Khenty-abt, El mes oriental).

Seti I abans de ser proclamat fara el 1291 aC va ser comandant militar de Tjaru o Sile. Els assiris van guanyar a Sile la batalla que el 671 aC els va entregar el pas. Els romans consideraven molts bons els vins que es feien a la regi del llac de Menzalah i en especial al districte de Sile.

Restes antigues s'han trobat a Tell Abu Safa (o Tell Abu Safya) i a Tell Habwa, a uns 15 km al nord-est de Al-Kantarah o Al-Qantara (Al-Qantara el-Sharqiya i Al-Qantara el-Gharbiya, al est de Qantir  l'antiga Pi-Ramss-  i de Tanis i al sud-est de Pelusium), entre elles una fortalesa faranica del temps de Seti I, que cobreix un ample espai amb gran nombre de torres, juntament amb magatzems, cases i centenars de peces antigues i segells de Tuthmosis III, Ramss II i altres.

Desprs del 1999 la regi fou excavada per un equip multidisciplinari; a 10 km a l'est de Qantara Sharq, a Tell el-Borg, es va trobar un assentament militar format per dos forts que protegien la ruta militar que portava a Tjaru, anomenats Hebua I i Hebua II, a 5 i 3 km respectivament; la zona dels forts estava separada de les rees residencial i funerria per una branca del Nil (bra Pelusiac) o per un canal del llac Ballah. El 2007 es va trobar una rasa que aparentment rodejava l'rea. Era un lloc molt ben defensat. Aquestos forts formaven part del anomenat Cam d'Horus.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92850" title="Shagamba" nonfiltered="1811" processed="1798" dbindex="36935">
Shagamba s un lloc arqueolgic d'Egipte a 6 km al nord-oest de Bilbeis, a la zona del Delta, excavat per Petrie el 1906, i per Snape i Tyldesley de la universitat de Liverpool el 1983, on s'han trobat alguns objectes antics i les restes d'una graners. El jaciment est cobert per la tomba d'un xeic i per un cementiri modern. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92852" title="Suwa" nonfiltered="1812" processed="1799" dbindex="36936">
Suwa s un lloc arqueolgic d'Egipte al sud-est de Saft al-Henna, a la zona del delta del Nil, excavat per Snape i Tyldesley de la universitat de Liverpool el 1986. Antics i moderns cementiris en part coberts per els camps de cultiu i l'expansi dels tres llogarets propers.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92853" title="Temporada 1967-1968 del FC Barcelona" nonfiltered="1813" processed="1800" dbindex="36937">
Les dades ms destacates de la temporada 1967-1968 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

Plantilla.


Entrenador:  Salvador Artigas ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92854" title="Tell al-Rataba" nonfiltered="1814" processed="1801" dbindex="36938">
Tell al-Rataba o Tell al-Retaba s un lloc arqueolgic d'Egipte, a la zona del delta del Nil, proper a Avaris, on per les troballes fetes es va pensar que podia ser la ciutat de Pi-Ramss o la de Pithom. Posteriors descobriments van establir que la ciutat de Pithom era a Tell al-Maskhuta i Pi-Ramss estava concretament a Qantir a 3 km d'Avaris.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92857" title="Sant Pol de la Bisbal d'Empord" nonfiltered="1815" processed="1802" dbindex="36939">

Sant Pol de la Bisbal d'Empord s un petit poblet situat a 4 km del nucli urb de la Bisbal d'Empord, al Baix Empord.

Es troba situat al masss de les Gavarres, en zona declarada d'inters natural; aquest fet ha contribut a preservar l'autenticitat i la genunitat del poble com a element integrat en el paisatge rural.

 El poble .

El nucli del poble es troba format per poc ms d'una desena de masos de pedra edificats al voltant de la seva millenria esglsia romnica, per a les rodalies del poble s'hi troben masos allats com el mas Puignau, cal Gallaret, can Secot, can Rafalet, mas Ribot, ca l'Avell, etc.

El seu nom equival a Pau, que prov del llat Paulus. L accs principal el t des de la GI 660, la carretera del coll de la Ganga que segueix part del traat de l poca romana que duia a la costa.  El venat de Sant Pol, antic barr pags de la Bisbal, s esmentat ja 1'any 904 com un Vilar anomenat "villare Perductus", pertanyent als bisbes de Girona. La seva esglsia es va construir i consagrar una mica ms tard i no va dependre mai de la jurisdicci eclesistica del rector de la Bisbal doncs formava parrquia independent.
 
La propietat episcopal sobre aquesta contrada va fer que els tres nuclis, possessi feudal dels bisbes gironins fins entrat el segle XI, la Bisbal, Fonteta i Sant Pol, romanguessin durant segles units com un tot. La seva estructura va ser, en els seus inicis, la prpia d'un habitat de tipus disseminat, ms o menys aglutinat cadascun per les esglsies respectives que n'eren els nexes d'uni civil i religis. 
La poblaci de dret actual de Sant Pol s de 8 persones al nucli i 23 als masos del voltant. El rstic conjunt est format per un conjunt de cases a l entorn de l esglsia i un redut nombre de masies, habitades tot l any en alguns casos, o els caps de setmana i vacances en d'altres. 

L'esglsia, d'estil romnic, es va bastir al segle XI i s dedicada a sant Pau. El campanar d'espadanya s un tipus de construcci del segle XVIII que tamb s'anomena popularment de "cadireta" i fins l'any 1936 hi tenia tres campanes grans. Fa pocs anys ha estat totalment restaurada, i a la faana hi han reprodut l'esgrafiat que s'hi fu al segle XVIII i que corresponia als gustos del perode del Barroc.

Nota de l'autor: En aquest text s'inclouen fragments d'algun dels treballs de l'estudis bisbalenc Jordi Frigola i Arpa




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92859" title="Astrobiologia" nonfiltered="1816" processed="1803" dbindex="36940">
L'astrobiologia (del grec astron = estrella, bios = vida i logos = paraula/cincia), tamb coneguda com exobiologia (del grec: exo = exterior) o xenobiologa (del grec: xenos = for), s un camp cientfic interdisciplinar que est relacionat amb cincies tals com la astrofsica, la biologia, la qumica, la geologia, la informtica o la antropologia. El seu camp d'estudi s ample i es dedica principalment a investigar l'origen de la vida a la Terra i la possibilitat que aquests processos s'hagin donat en altres mons. s considerada l'nica disciplina seriosa que tracta la recerca de vida extraterrestre, a diferncia de la ufologia. 

Algunes de les qestions que tracta de respondre la astrobiologia sn les segents: 

Qu s la vida? ;

Com va sorgir la vida en la Terra? ;

Com evoluciona i es desenvolupa? ;

Hi ha vida (vida extraterrestre) en altres llocs del Univers? ;

Quin s el futur de la vida en la Terra i en altres llocs? ;

Aquesta preguntes fan que la astrobiologia sigui una cincia amb profundes implicacions filosfiques.

Descripci. 

La disciplina de l'astrobiologia est deixant de ser cosa de cincia-ficci. Diferents institucions cientfiques i educatives a tot el mn es dediquen seriosament a la recerca de vida en altres planetes. 

Encara que l'astrobiologia sigui un camp incipient, la pregunta de si la vida existeix o no en alguna part de l'univers a ms de la terra s una hiptesi verificable, i per tant, s una lnia viable per a la investigaci cientfica. L'Astrobiologia no pretn ser una disciplina cientfica pura, com ho s la Fsica o la Biologia, sin que representa un esfor per part d'investigadors de diferents disciplines per a intentar respondre preguntes sobre la vida basant-se en el coneixement de diferents camps cientfics.

Com noms tenim un exemple de vida (aqu a la terra), la major part del treball s fora especulatiu,  per sempre basant-se en lleis fonamentals de la fsica i (bio-) qumica, o el coneixement actual de la Biologia. 

Un cas concret d'investigaci astrobiolgica actual s la recerca de vida a Mart. Existeix una creixent quantitat de proves que suggereixen que Mart va tenir antigament una important quantitat d'aigua en la seva superfcie; l'aigua s considerada un precursor essencial pel desenvolupament de la vida, per aix encara no s'ha pogut provar. 

Missions especficament dissenyades per a la recerca de vida en altres planetes sn, per exemple, les del programa Viking, o les sondes Beagle 2, ambdues dirigides a Mart. Els resultats del Viking no van ser concloents, i la Beagle 2 va fallar a l'hora de transmetre, pel que es presumeix que es va estavellar. Una missi futura, amb un major protagonisme de l'Astrobiologia, ser el Jupiter Icy Moons Orbiter, o  orbitador de les llunes gelades jupiterines , destinat a estudiar les llunes congelades del planeta en algunes de les quals, es presumeix, hi podria existir aigua lquida.

La descoberta ms recent s la protagonitzada per la Phoenix Mars Lander Mission, que ha demostrat l'existncia d'aigua als pols del planeta vermell.

 Resultat de la investigaci . 

Avui dia, no hi ha evidncia definitiva de l'existncia de vida l'origen de la qual no sigui terrestre. No obstant aix, exmens de meteorits antrtics l'origen dels quals seria el planeta Mart com el conegut ALH84001, han possibilitat la creena amb bases cientfiques de l'existncia de microfssils de vida extraterrestre, encara que sobre la interpretaci d'aquestes suposades proves hi ha encara una gran controvrsia. En el 2004, el senyal espectral del met fou detectat a l'atmosfera marciana tan per telescopis posicionats sobre la superfcie terrestre, com per la sonda  Mars Express . El met t un perode de vida relativament curt a l'atmosfera marciana, pel que se suposa, hi ha d'haver una font recent d'aquest gas. Com no s'ha detectat activitat volcnica activa sobre la superfcie de Mart (el que podria generar el met), alguns cientfics han especulat que la font podria ser vida microbiana. 

En l'actualitat es planegen missions futures a altres planetes, amb la finalitat d'explorar les possibilitats de vida en altres planetes dins del nostre sistema solar. 

Preguntes secundries, com l'existncia de mons capaos d'acollir vida i els seus precursors qumics, han tingut resultats ms reeixits. Mitjanant la utilitzaci de diferents mtodes s'ha concls que l'existncia d'aquests planetes s ms com del que es pensava anteriorment, encara que aquests sn usualment molt diferents al nostre. S'ha suggerit que el nostre sistema solar presenta una diagramaci atpica, pel que altra opini postula que les recerques actuals han de dirigir-se cap a diagrames no solars. Mtodes de detecci millorats sumats a un temps major d'observaci, sens dubte serviran per a descobrir ms sistemes planetaris, i possiblement, alguns com el nostre. 

El progrs de l'Astronomia infraroja i submilimtrica ha  obert  la possibilitat de descobrir nous sistemes estellars. Recerques infraroges han descobert cinturons de pols i asteroides al voltant d'estrelles distants. Algunes imatges infraroges contenen, suposadament, imatges directes de planetes, si b aix encara est en discussi. L'espectroscpia infraroja i submilimtrica han identificat un nombre creixent de substncies qumiques al voltant d'estrelles, la qual cosa sost l'origen i manteniment de la vida.

Enllaos externs.
La Plana del programa SETI en catal;
Pgina web de la Phoenix Mars Lander Mission dirigida per la Universitat d'Arizona;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92860" title="Susan George" nonfiltered="1817" processed="1804" dbindex="36941">

Susan George (* 1934) s una politloga i intellectual francesa d'origen nord-americ.

s directora associada del Transnational Institute amb seu a Amsterdam, presidenta de l Observatori de la mundialitzaci amb seu a (Pars) i vicepresidenta de la secci francesa de l'associaci Attac. 

Va ser una de les persones que va coordinar la campanya d'un conjunt de moviments socials francesos contra l'Acord Multilateral d'Inversions (AMI) i per a la reforma de l'Organitzaci Mundial del Comer. 

 Molt compromesa amb les lluites internacionals i amb el moviment altermundista, ha publicat diversos llibres per difondre les seves idees, entre els que destaca especialment Informe Lugano (2000) on s'analitza, des de la prespectiva de l'autora, cap a on es podria encaminar el mn en els propers anys si continua regit pel neoliberalisme; llibre que ha estat tradut a nombroses llenges i que ha estat un xit absolut de vendes en l'mbit de l assaig.

Altres obres destacades de Susan George:

Comment meurt l autre moiti du monde;
L'effet bumerang ;
La mundialitzaci liberal (conjuntament amb Martin Wolf, 2002);
Un altre mn s possible si... (2004).
Nous pobles d'Europa (2005).

Enllaos externs.
 Pgina oficial del Transnational Institute;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92863" title="Potncies de l'Eix" nonfiltered="1818" processed="1805" dbindex="36942">


Les Potncies de l'Eix eren els estats oposats als Aliats durant la Segona Guerra Mundial. Els tres principals Poders de l'Eix eren: Alemanya, Itlia i l'Imperi Japons. 

Desprs de la victria alemanya sobre Frana (juny 1940), part del govern francs va decidir collaborar amb els nazis, era la Frana de Vichy. Ms tard, els pasos de l'est d'Europa es van veure pressionats per Hitler perqu s'unissin a l'Eix: Romania ho va fer el juliol de 1940, Hongria el novembre segent i Bulgria el mar de 1941. Iugoslvia s'hi va unir a contracor el 25 de mar de 1941 per dos dies desprs hi va haver un cop d'estat anti-Eix que va desencadenar la ocupaci alemanya del pas. Un altre cas especial s Finlndia, que va declarar la guerra a l'URSS per no a cap altre pas i durant un temps se la va considerar com a aliat de l'Eix. 

En el seu moment lgid, l'aliana militar de les potncies de l'eix controlava imperis que dominaven grans parts d'Europa, sia, frica i l'Oce Pacfic, per la Segona Guerra Mundial va acabar amb la seva derota total. Igual que per als aliats, la pertanyena a l'Eix va ser fluida, i algunes nacions van entrar i desprs sortir segons el decurs de la guerra.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92865" title="Societat Thule" nonfiltered="1819" processed="1806" dbindex="36943">

La Thule-Gesellschaft (Societat Thule) va ser fundada el 17 d'agost de 1918 per Rudolf von Sebottendorf. El seu nom original era Studiengruppe fr germanisches Altertum (Grup d'estudi de l'antiguitat alemanya), per aviat comen a difondre propaganda antirepublicana i antisemita.

La Societat Thule, com molts altres grups pretenia trobar una identitat tnica i histrica per Alemanya, que noms havia estat unida des de 1871. Alguns membres provenien de les ms altes esferes del partit Nazi, incloent Rudolf Hess i Alfred Rosenberg. Malgrat que Adolf Hitler no n'era membre, va rebre suport del grup. Un dels membres, Dietrich Eckart, l'educ en l'habilitat de parlar en pblic. Ms tard Hitler dedicaria el seu llibre "Mein Kampf" a Eckart.

El seu rgan de premsa era el Mnchener Beobachter (l'Observador de Munic), el qual ms tard esdevindria el Vlkischer Beobachter (l'Observador del Poble). Tamb s'especula que la Societat Thule estava estretament relacionada amb l'Ordre dels Teutons (1912).

 Creences de la Societat Thule .
Un dels fonaments principals de la Societat Thule van ser els orgens de la raa ria. "Thule" era un territori situat pels gegrafs grecoromans al nord ms lluny. El nom de la societat prov d'ultima Thule - (en llat: la Thule ms distant) mencionada pel poeta rom Virgili al seu poema pic l'Eneida, i generalment s'entn que aquest territori correspon a l'actual Escandinvia. Els mstics nazis la consideraven la capital de l'antiga Hiperborea, i la situaven a l'extrem ms al nord, prxima a Groenlndia o Islndia.

Els Thulistes creien en la teoria de la terra buida en el seu interior. Tamb tenien com a objectiu, entre d'altres, el desig de demostrar que la raa ria provenia d'un continent perdut, potser Atlantis.

 El fundador: Rudolf von Sebottendorf .
Rudolf von Sebottendorf es trobava profundament influenciat pel misticisme Suf, per altres filosofies orientals i en particular, pels escrits de Madame Blavatsky. Utilitz el llibre de Blavatsky La Doctrina Secreta per a comenar la seva prpia recreaci de l'antic mite Germnic, i postulant un moment histric en el qual ell teoritz que la raa ria seria restablerta amb les seves glries anteriors sota l'aparena d'una raa de superhomes. Von Sebottendorf esdevingu la figura principal de la Societat Thule, la qual era un dels precursors ms importants del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys; malgrat que quan aquest puj al poder oblid la Societat Thule. Von Sebottendorf era mas del Gran Orient de Turquia.

La Societat Thule propugnava idees de nacionalisme extrem, misticisme racial, antisemitisme virulent i sobre l'ocult. Va ser formada poc desprs de la fi de la 1a Guerra Mundial a Munic per von Sebottendorf. Va atreure uns 250 seguidors a Munic i uns 1500 a la resta de Baviera. Els agents de la Societat Thule s'infiltraren dins les formacions armades del Partit Comunista a Munic i conspiraren amb l'objectiu de destrur el partit, planificant el segrest del lder del partit (Kurt Eisner) i llanant un atac contra el govern comunista de Munic el 30 d'abril  de 1919.

La Societat es vincul amb diverses organitzacions ultradretanes de treballadors a Munic a travs d'Anton Drexler. L'organitzaci resultant va ser coneguda com a Munich Deutsche Arbeiterpartei (DAP) o Partit dels Treballadors Alemanys. Va ser al DAP que Hitler fou presentat el 1919. A l'1 d'abril de 1920 el DAP va ser reconstitut com a Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) tamb conegut com a Partit Nazi.

Von Sebottendorf fou agent alemany a Istambul des de 1942 fins a 1945 (tot i que es creu que treballava pels anglesos com a agent doble). Es suicid el 8 de maig de 1945, pressumptament saltant al Bsfor.

Vegeu tamb.
Societat Vril;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92869" title="Tell Nabasha" nonfiltered="1820" processed="1807" dbindex="36944">
Tell Nabasha es un lloc arqueolgic d'Egipte a uns 14 km al sud-est de Tanis, conegut tamb com Tell al-Faraun i Tell Bedawi, al lloc arquelgic d'Al-Khatana. S'han trobat all les restes de la ciutat egpcia d' Imet o Iemet. Fou excavat per Flinders i Petrie el 1886, els quals van trobar un temple de l'poca de Ramss II reutilitzant pedres d'anteriors edificis, i un temple dedicat per Ahmosis a la deessa local Buto. Al cementiri es van trobat tombes de la Dinastia XIX i dels mercenaris xipriotes que van servir amb Ahmosis. Al sud-est del temple queden algunes restes de la ciutat grecoromana.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92870" title="Aaron Copland" nonfiltered="1821" processed="1808" dbindex="36945">

Aaron Copland (Nova York, 4 de novembre de 1900 - Sleepy Hollow, 2 de desembre de 1990) va ser un compositor estatunidenc. Va compondre msica de concert i msica cinematogrfica, creant un estil genunament nord-americ, per la qual cosa va ser conegut com el deg dels Compositors estatunidencs del segle XX. La msica de Copland intenta un  difcil balan entre l'avantguarda i el folklore nord-americ. Les harmonies canviants i obertes d'algunes de les seues obres han estat considerades com una evocaci fidel del paisatge americ. Va incorporar una orquestraci percussiva, metres canviants, polir ritmes, poliacords i sries tonals.  A banda de la seua tasca com a compositor, Copland va exercir de professor, va escriure llibres i articles i va actuar com a director d'orquestra, principalment de les seues obres.

Biografia.
Copland va nixer al barri de Brooklyn a Nova York, al si d'una famlia jueva d'origen litu. El cognom de son pare era "Kaplan", abans que l'adaptara a l'angls triant Copland mentre encara residia a Anglaterra, abans d'emigrar als Estats Units. Va passar la infantesa vivint amb els seus pares, que regentaven una botiga al barri de Brooklyn. Tot i que els seus pares mai no el van encoratjar a seguir la carrera musical, als 15 anys ja es mostrava segur de la seua vocaci i aspirava esdevenir compositor. Va estudiar msica amb Leopold Wolfsohn, Rubin Goldmark (tamb professor de George Gershwin), i amb Nadia Boulanger a l'Escola de Msica Fontainebleau de Pars des del 1921 al 1924. Va guanyar una beca Guggenheim el 1925 i tamb el 1926.

En tornar dels seus estudis a Pars, Copland va decidir que volia compondre msica de carcter americ, i aix va triar el jazz com a llenguatge. La seua primera obra significativa va ser el ballet nigromntic Grohg que contribuiria amb material temtic per a la posterior Dance Symphony. Altres obres importants d'aquest primer (i auster) perode van ser la Short Symphony (1933), la Music for Theater (1925) i les Piano Variations (1930).  Tanmateix, aquest perode inspirat pel jazz va ser breu, i l'estil de Copland va evolucionar cap a la meta d'aconseguir obres ms accesibles.

Durant la Gran Depressi la majoria de compositors van rebutjar escriure msica noms per a l'elit, i el folklore americ va esdevenir una font d'inspiraci, reviscolant himnes, canons dels cowboys i altres msiques populars. El segon perode vernacle de Copland va comenar al voltant de 1936 amb Billy the Kid i El Saln Mxico. Fanfare for the Common Man (Fanfrria per a un home corrent), potser la ms popular obra de Copland, composta per a conjunt d'instruments de vent i percussi, va ser composta el 1942 sota comanda del director d'orquestra Eugene Goossens, director de la Cincinnati Symphony Orchestra. La Fanfrria tamb va ser utilitzada com a tema principal del quart moviment de la tercera Simfonia. El mateix any, Copland va escriure Lincoln Portrait (Retrat de Lincoln) que esdevingu popular entre el gran pblic, fent encara ms forta l'associaci de Copland amb la msica d'arrel nord-americana. A conseqncia d'una comanda va compondre el ballet Appalachian Spring (Primavera Apalatxe), del que ms tard va extraure una popular suite per a orquestra. El ballet Rodeo, un conte sobre un casament al ranxo, compost al mateix temps que el Lincoln Portrait, 1942, s altra de les peces ms reconegudes de Copland, i el fragment "Hoe-Down" d'aquest ballet ha esdevingut una de les peces ms populars de tots els compositors nord-americans.

Copland va ser un important compositor de msica cinematogrfica. La seua msica per a The Heiress (1949), de William Wyler, va guanyar un scar. Alguns dels temes creats per al cinema, formen part de la suite Music for Movies, que el mateix Copland va preparar. La partitura per a la pellcula basada en la novella d'Steinbeck The Red Pony (El poni roig) tamb va esdevenir una suite de concert. Pstumament, la seua msica ha estat usada pel director Spike Lee en la seua pellcula de 1998, He Got Game, que inclou un partit de bsquet en un pati de vens mentre sona Hoe-Down.

Per haver defensat el Partit Comunista dels Estats Units d'Amrica durant les eleccions del 1936, Copland va ser investigat per l'FBI durant la cacera de bruixes dels anys 1950.  Va ser apuntat a la llista negra de Hollywood, i el 1953 la seua msica va ser eliminada del concert inaugural de la presidncia d'Eisenhower degut al clima poltic. Aquest mateix any, Copland va haver de fer testimoni davant del Congrs que mai no havia sigut comunista. L'acusaci va encendre els nims del mn musical nord-americ, que va reivindicar que el patriotisme de Copland ja havia quedat ben pals en la seua obra. La investigaci es va aturar l'any 1955 i va ser definitivament arxivada l'any 1975. L'afiliaci de Copland al Partit Comunista mai no va ser provada.

Amic de Leonard Bernstein, Copland va exercir molta influncia sobre l'estil d'aquest, mentre que Bernstein va ser considerat el ms adient director de les obres de Copland.

Copland va morir a Sleepy Hollow  el 2 de desembre de 1990.

Obres principals.
Scherzo Humoristico: The Cat and the Mouse  (1920);
Four Motets (1922);
Passacaglia (piano sol) (1922);
Simfonia per a orgue i orquestra (1924);
Music for the Theater (1925);
Dance Symphony (1925);
Concert per a piano i orquestra (1926);
Symphonic Ode (1927-29);
Piano Variations (1930);
Grohg (1925/32) (ballet);
Statements for orchestra (1932-35);
The Second Hurricane, play-opera for high school performance (1936);
El Saln Mxico (1936);
Billy the Kid (1938) (ballet);
Quiet City (1940);
Our Town (1940);
Sonata per a piano (1941);
Fanfare for the Common Man (1942);
Lincoln Portrait (1942);
Rodeo (1942) (ballet);
Danzn Cubano (1942);
Music for the Movies (1942);
Sonata per a viol i piano (1943);
Appalachian Spring (1944) (ballet);
Simfonia No. 3 (1944-46);
In the Beginning (1947);
The Red Pony (1948);
Concert per a clarinet (comanda de Benny Goodman) (1947-48);
Twelve Poems of Emily Dickinson (1950);
Quartet amb piano (1950);
Old American Songs (1952);
The Tender Land (1954) (pera);
Canticle of Freedom (1955);
Orchestral Variations (1957);
Piano Fantasy (1957);
Dance Panels (1959; revisat 1962) (ballet);
Connotations for Orchestra (1962);
Music for a Great City (1964);
Emblems per a banda de msica (1964);
Inscape (1967);
Duo per a flauta i piano (1971);
Three Latin American Sketches (1972);

Bibliografia.
Kamien, Roger. Music: An Appreciation.  McGraw-Hill College; 3rd edition (August 1, 1997). ISBN 0070365210.
Pollack, Howard. "Aaron Copland: The Life and Work of an Uncommon Man".  New York, New York; 1st edition (1999). ISBN 0805049096;

Pellcules sobre Copland.
 Aaron Copland:  A Self-Portrait (1985).  Directed by Allan Miller. Biographies in Music series.  Princeton, New Jersey:  The Humanities.
 Appalachian Spring (1996).  Directed by Graham Strong, Scottish Television Enterprises.  Princeton, New Jersey:  Films for the Humanities.
 Copland Portrait (1975).  Directed by Terry Sanders, United States Information Agency.  Santa Monica, California:  American Film Foundation.
 Fanfare for America:  The Composer Aaron Copland (2001).  Directed by Andreas Skipis.  Produced by Hessischer Rundfunk in association with Reiner Moritz Associates.  Princeton, New Jersey:  Films for the Humanities & Sciences.

Deixebles notables.
Samuel Adler;
Paul Bowles;
Mario Davidovsky;
Jacob Druckman;
Halim El-Dabh;
Karl Korte;
Yehoshua Lakner;
Ben-Zion Orgad;
Ned Rorem;
Robert Ward;

Enllaos externs.

Copland House ;
Audio (.ram files) d'una entrevista de 1961 per a la BBC ;
Audio (.smil files) d'una entrevista de 1981 a NPR ;
Mestres Americans: "Aaron Copland" a www.pbs.org ;
The Aaron Copland Collection, 1900-1990, Music Division, Library of Congress ;
Compositors Americans- Centenari d'Aaron Copland ;
Qui era aquest compositor emmascarat? per David Schiff ;
Copland i McCarthy ;
Aaron Copland i el seu Mn ;
Breu Biografia ;

Escolta.
Art of the States: Aaron Copland;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92871" title="Societat Vril" nonfiltered="1822" processed="1809" dbindex="36946">
La Vril Gesellschaft (Societat Vril) era una comunitat secreta d'ocultistes de Berln durant el perode pre-Nazi. La Societat Vril era en realitat un cercle dins de la ms extensa Societat Thule. Es creu que mantingu una estreta relaci amb un grup angls conegut com "Hermetic Order of the Golden Dawn". Fins ara encara no s'ha publicat cap prova verificable que demostri l'existncia de la societat.

Noms hi ha una font primria d'informaci sobre la Societat Vril: Willi Ley, un enginyer de coets alemany que es trasllad als Estats Units el 1933. L'any 1947 public un article titulat Pseudoscience in Naziland (Pseudocincia a Nazilndia). Seguint una descripci de l'Ariosofia, Ley escriu: "El segent grup es va fundar literalment basant-se en una novella. El grup, crec que s'autoanomenava Wahrheitsgesellschaft - Societat per a la Veritat - i es trobava ms o menys localitzat a Berln. Es dedicava a la recerca del Vril".

El llibre de 1967 "Aufbruch ins dritte Jahrtausend: von der Zukunft der phantastischen Vernunft" de L. Pauwels i J. Bergier, publicat a Sussa, inclou una secci sobre la Societat Vril. L'informaci ocupa una desena part del volum, juntament amb altres especulacions esotriques, per els autors no acaben d'explicar clarament si aquesta secci s una realitat o ficci. Durant els anys noranta aparegueren noves publicacions per part de l'autor alemany Jan Udo Holey, sota el pseudnim Jan van Helsing.

Segons les descripcions de la Societat Vril proporcionades per aquests autors hi han diversos elements en com:

 Membres secrets;
 Evasi de Hitler i altres Nazis de Berln a l'Antrtida.
 Objectes voladors no identificats (OVNI), invencions Nazis secretes i poders psquics.
 Extraterrestres del sistema Aldebaran.

Es creu que Karl Haushofer era el cap de la Societat Vril.

 Projectes .
D'acord amb els autors mencionats, la Societat Vril es fund el 1921 amb l'objectiu d'explorar els orgens de la raa ria. Es trobava formada per un grup de dones dirigides per la mdium de la Thule Gesellschaft Maria Orsitsch de Zagreb, qui afirmava haver rebut missatges d'extraterrestres aris habitants d'Alfa Tauri, dins el sistema d'Aldebaran. Aquests extraterrestres haurien visitat el planeta terra i s'haurien establert a Sumer; el mot "Vril" es form a partir de l'antic mot sumeri "Vri-il" (com du). Un segon mdium s conegut solament amb el nom "Sigrun" (un nom etimolgicament relacionat amb Sigrn, una valquria i una de les nou filles de Wotan segons la mitologia nrdica).
	
La Societat presumptament hauria ensenyat exercicis de concentraci pensats per estimular la fora del Vril, i el seu objectiu principal era aconseguir Raumflug (vol espacial) per arribar a Aldebaran. Per a aconseguir-ho, la Societat Vril s'ajunt amb la Societat Thule i DHvSS (Homes de la Pedra Negra) per a financiar un ambicis programa que involucrava una mquina voladora interdimensional basada en les revellacions psquiques dels extraterrestres d'Aldebaran.

El 1922 Thule i Vril construren el primer disc volador d'Alemanya: el JFM (Jenseitsflugmaschine) o "mquina voladora de l'altre mn" a Munic, passant per un perode de proves de 2 anys.

El projecte fou dirigit per W.O. Schumann de la Universitat Tcnica de Munic, per fou aturat el 1924, quan es desmantell la mquina i es trasllad a les installacions de Messerschmitt a Augsburg. All la mquina fou emmagatzemada per a futures investigacions. El profesor Schumann desenvolup una unitat de levitaci a partir de les seves recerques, que s'anomen "Levitador SM".

El desenvolupament del nou RFZ (Rundflugzeug) o "aeronau circular" comen el 1937 desprs que Vril comprs terrenys prxims a les installacions aeronutiques d'Arado-Brandenburg. Els discs 1, 2, 3, 4 i 6 de RFZ es van provar all sota la supervisi de Vril mentre que Thule rebia ajut d'una branca tcnica especial de les SS: la unitat E-IV. La seva tasca fou el desenvolupament d'energies alternatives. Thule tamb treball en la creaci per separat d'un disc a un indret secret del nord-oest d'Alemanya, que a partir de 1935 s'anomen Hauneburg. El disc en qesti fou conegut com a H-Gert (aparell Hauneburg) per es va redur al mot Haunebu  el 1939 un cop el motor del disc va ser perfeccionat. El Haunebu I tamb era conegut com a RFZ-5 durant el perode en el que Thule es trasllad de Hauneburg a Arado-Brandenburg.
 
El motor electromagntic-gravitatori (EMG) dissenyat per Thule fou revolucionari; tamb era conegut com a Tachyonator 7. Per al seu funcionament utilitzava un Hans Coler Magnetstromapparat (una bateria d'energia gravitatria) modificat, conjuntament amb un generador Van De Graaf i una dinamo Marconi. Un cop activat, el motor produa forts camps d'EMG que afectaven la gravetat, i que a ms tamb feien girar la dinamo.

Vril tamb disseny el seu propi motor el 1941 amb el RFZ-7, el qual fou batejat com a Vril-1 Jger (caador).

Amb Hitler al poder el 1933 tant la Societat Thule com la Societat Vril pressumptament reberen suport per part del rgim pel desenvolupament constant de programes d'investigaci orientats tant al vol espacial com al desenvolupament d'una mquina de guerra. Desprs que el 1941 Hitler prohibs les societats secretes, tant Thule com Vril constaren com a subordinades a la unitat E-IV de les SS. Vril tenia bons contactes amb Canaris de l'Abwehr, Ahnenerbe (secci ocultista de les SS) i treballava amb els enginyers d'Arado.

 Evoluci de les investigacions .

Tant el disc creat per Thule com el de Vril van ser construts durant el perode 1939-1945. Thule produ els discs de grans dimensions Haunebu I - III mentre que Vril constru el 1944 el Vril 7 Geist (Esperit) i l'enorme nau Andromeda-Gert (aparell Andrmeda), de 139 metres de llargada i forma cilndrica.

Una unitat especial anomenada Sonderbro (oficina especial) 13 va ser creada per la Luftwaffe per a investigar "oficialment" els misteriosos fenmens aeris als cels del Reich per en realitat la seva tasca principal va ser encobrir els informes sobre els discs voladors. Al setembre de 1944 un pilot de ME262 de la Luftwaffe tingu contacte visual amb un Andromeda-Gert i n'inform al respecte. El Sonderbro 13 neg tenir cap coneixement respecte l'aparell.

Sembla ser que el 1945 es desenvolup un aparell de reconeixement i espionatge anomenat "Ull mgic de Vril". Segons es diu en el misticisme Nazi, Rolf Engel, de la Vril Gesellschaft hauria desenvolupat un motor EMG en miniatura i l'hauria installat en un cos metllic amb forma de mel, d'uns 30 centmetres de dimetre. El cos tenia una antena receptora, una cmera de televisi en miniatura, una arma i un bra telescpic que sostenia una altra cmera en miniatura i un micrfon. L'aparell estava pensat per a tenir l'habilitat d'aparixer i desaparixer. Les seves funcions eren tant militars com d'espionatge. Mentre que el cos principal de l'aparell es mantindria invisible, el bra telescpic baixaria la cmera i el micrfon a la nostra dimensi per espiar.

La histria segueix: el 1945 Rolf Engel hauria fet proves al seu laboratori i s'estava aconseguint amb xit la miniaturitzaci de l'equipament televisiu. El mssil Hs-293D tenia guiatge per televisi. El vehicle Argus As-292 havia estat convertit en un vehicle pilotat remotament, equipat amb cmeres. Aquests no eren detectats pels Aliats i cap d'ells fou abatut. La dificultat hauria estat l'habilitat de viatjar interdimensionalment i l'invisibilitat. No hi ha cap prova que demostri que es va completar amb xit un prototip.

Mentre que els Aliats avanaven cap a l'interior del Reich, Vril planejava evacuar la seva tecnologia fora d'Europa, especialment a una base Antrtica secreta - Base 211; tamb planejaren evacuar els mdiums de la Societat a les estrelles amb l'ajut de l'Andromeda-Gert. Desaparegueren el Mar de 1945 i mai ms han sigut trobats.

Vegeu tamb.
Societat Thule;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92873" title="Copa del Mn d'esqu alp" nonfiltered="1823" processed="1810" dbindex="36947">
La Copa del Mn d'esqu alp s una competici d'esqu alp organitzada per la Federaci Internacional d'Esqu (FIS) i disputada a mode de circuit per diverses estacions d'esqu.

 Organitzaci .
La competici es disputa anualment des de la temporada 1966-67 durant es perode hivernal a l'hemisferi nord. T lloc a diverses estacions d'esqu d'Europa i Amrica del Nord, tot i que, ocasionalment, s'han disputat proves a sia.

Els competidors competeixen per obtenir els millors resultats en quatre disciplines, esllom, esllom gegant, super gegant, descens i combinada. S'adjudiquen punts als trenta millor classificats de cada prova, 100 pel primer, 80 pel segon, 60 pel tercer, 50 pel quart, fins arribar al trent classificat que obt un punt. Al final de la competici, l'atleta amb ms puntuaci guanya la Copa del Mn. A ms, s'atorguen premis als millors de cada disciplina per separat i a la millor selecci. Els circuits sn diferents per a la categoria masculina i la femenina, excepte a la final de la copa de mn que es disputa a una nica seu.

s la competici ms important d'aquest esport desprs de la dels Jocs Olmpics d'hivern, fins i tot ms que la del Campionat del Mn d'esqu alp, organitzada cada dos anys.

 Competicions .
 Copa del Mn d'esqu alp masculina;
 Copa del Mn d'esqu alp femenina;
 Copa del Mn d'esqu alp masculina per especialitats;
 Copa del Mn d'esqu alp femenina per especialitats;

Enllaos externs.
FisAlpineWorldCup.com Copa del Mn FIS d'Esqu Alp - Pgina web oficial del FIS;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92874" title="Llista de campiones de la Copa del Mn d'esqu alp femenina" nonfiltered="1824" processed="1811" dbindex="36948">
Campiones de la Copa del Mn d'esqu alp femenines.
 Palmars .
 1967 - Nancy Greene ;
 1968 - Nancy Greene ;
 1969 - Gertrude Gabl ;
 1970 - Michle Jacot ;
 1971 - Annemarie Moser-Prll ;
 1972 - Annemarie Moser-Prll ;
 1973 - Annemarie Moser-Prll ;
 1974 - Annemarie Moser-Prll ;
 1975 - Annemarie Moser-Prll ;
 1976 - Rosi Mittermaier ;
 1977 - Lise-Marie Morerod ;
 1978 - Hanni Wenzel ;
 1979 - Annemarie Moser-Prll ;
 1980 - Hanni Wenzel ;
 1981 - Marie-Theres Nadig ;
 1982 - Erika Hess ;
 1983 - Tamara McKinney ;
 1984 - Erika Hess ;
 1985 - Michela Figini ;
 1986 - Maria Walliser ;
 1987 - Maria Walliser ;
 1988 - Michela Figini ;
 1989 - Vreni Schneider ;
 1990 - Petra Kronberger ;
 1991 - Petra Kronberger ;
 1992 - Petra Kronberger ;
 1993 - Anita Wachter ;
 1994 - Vreni Schneider ;
 1995 - Vreni Schneider ;
 1996 - Katja Seizinger ;
 1997 - Pernilla Wiberg ;
 1998 - Katja Seizinger ;
 1999 - Alexandra Meissnitzer ;
 2000 - Renate Gtschl ;
 2001 - Janica Kosteli  ;
 2002 - Michaela Dorfmeister ;
 2003 - Janica Kosteli  ;
 2004 - Anja Prson ;
 2005 - Anja Prson ;
 2006 - Janica Kosteli  ;
 2007 - Marlies Schild ;

 Esquiadores amb ms victries .
 62 victries - Annemarie Moser-Prll ;
 55 victries - Vreni Schneider ;
 38 victries - Renate Gtschl ;
 36 victries - Katja Seizinger ;
 34 victries - Anja Prson ;
 33 victries - Hanni Wenzel ;
 31 victries - Erika Hess ;
 30 victries - Janica Kosteli  ;
 26 victries - Michela Figini ;
 25 victries - Maria Walliser ;

 Articles relacionats .
 Copa del Mn d'esqu alp femenina per especialitats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92875" title="Copa del Mn d'esqu alp masculina" nonfiltered="1825" processed="1812" dbindex="36949">
Campions de la Copa del Mn d'esqu alp maculins.

 Palmars .
 1967 - Jean-Claude Killy ;
 1968 - Jean-Claude Killy ;
 1969 - Karl Schranz ;
 1970 - Karl Schranz ;
 1971 - Gustav Thni ;
 1972 - Gustav Thni ;
 1973 - Gustav Thni ;
 1974 - Piero Gros ;
 1975 - Gustav Thni ;
 1976 - Ingemar Stenmark ;
 1977 - Ingemar Stenmark ;
 1978 - Ingemar Stenmark ;
 1979 - Peter Lscher ;
 1980 - Andreas Wenzel ;
 1981 - Phil Mahre ;
 1982 - Phil Mahre ;
 1983 - Phil Mahre ;
 1984 - Pirmin Zurbriggen ;
 1985 - Marc Girardelli ;
 1986 - Marc Girardelli ;
 1987 - Pirmin Zurbriggen ;
 1988 - Pirmin Zurbriggen ;
 1989 - Marc Girardelli ;
 1990 - Pirmin Zurbriggen ;
 1991 - Marc Girardelli ;
 1992 - Paul Accola ;
 1993 - Marc Girardelli ;
 1994 - Kjetil Andr Aamodt ;
 1995 - Alberto Tomba ;
 1996 - Lasse Kjus ;
 1997 - Luc Alphand ;
 1998 - Hermann Maier ;
 1999 - Lasse Kjus ;
 2000 - Hermann Maier ;
 2001 - Hermann Maier ;
 2002 - Stephan Eberharter ;
 2003 - Stephan Eberharter ;
 2004 - Hermann Maier ;
 2005 - Bode Miller ;
 2006 - Benjamin Raich ;
 2007 - Aksel Lund Svindal ;

 Esquiadors amb ms victries .
 86 victries - Ingemar Stenmark ;
 53 victries - Hermann Maier ;
 50 victries - Alberto Tomba ;
 46 victries - Marc Girardelli ;
 40 victries - Pirmin Zurbriggen ;
 29 victries - Stephan Eberharter ;
 27 victries - Phil Mahre ;
 26 victries - Franz Klammer ;
 24 victries - Gustav Thni , Peter Mller ;

 Articles relacionats .
 Copa del Mn d'esqu alp masculina per especialitats;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92877" title="Kom Abu Billo" nonfiltered="1826" processed="1813" dbindex="36950">
Kom Abu Billo es una localitat d'Egipte a la part occidental del delta del Nil, uns 70 km al nord-oest del Caire. Es pocs kilmetres al nord de Khatatba, on la carretera gira al oest cap a la branca Rosetta del Nil en direcci al Wadi Natrun.  L'excavaci es entre Al-Khatatba i Al-Birigat, al costat oest  del  canal. El seu nom egipci fou Mefkat (Turquesa) o Nebet Merkaf (senyora de Turquesa). Els grecs la van anomenar Terenuthis derivat de Ta rennouti ("La Terra de  Natjar-te Renenutet") doncs els lloc era centre del culte a la deessa cobra Renenutet, deessa de la fertilitat i protectora del fara a l'altra vida; els coptes l'anomenaren "Terenouti" i modernament Tarrana.

El seu nom rab es Kom Abu Billo, que es concretament el lloc de la necrpolis dels temps grecoromans on al nord hi havia un temple d'Apollo (Temple = Kom; Apollo = Abu Billo). El temple de Het-Hert fou descobert el 1887 per F.L. Griffith, per no fou excavat fins el 1969-1974; fou construt sota Ptolomeu II Filadelf (285 aC-246 aC) i s'han trobat tamb objectes del seu antecessor Ptolomeu I Ster; a la seva vora un cementiri d'animals, associat al culte del temple ; al temple o a una part s'adorava a Hathor; tamb s'han trobat esttues amb els noms de Yinepu, Aset, Taweret i Bes. El cementiri t tombes des la dinastia VI fins al segle IV. Una estela egpcia coneguda com "L'estela de Terenuthis" t dibuixat un mort entre dos columnes i t un text en demtic grec a sota; les ofrenes eren variades i incloen ram i vi. La ciutat es dedicava a l'agricultura, la cacera i la pesca per tamb hi havia vinaters, ollers, joiers i altres artesans. S'han trobat molts objectes, cermiques, anells d'or i plata, braalets, arracades d'or, agulles, vasos d'ivori, amulets i d'altres; la poteria pintada de diferents color es d'poca entre l'imperi Nou i principis de la nostra era; s'han trobat mfores per vi.

La ciutat fou seu d'un bisbe sufragani d'Antinoe a la Tebaida Primera (Thebais Prima). Lequien esmenta dos bisbes de la ciutat: Arsinthius el 404; i Eulogius, present al concili d'Efes del 431. Fou lloc de refugi dels monjos davant els atacs dels nmades maziks. La ciutat de Tarraneh (Tarrana), a un parell de km al est,  va substituir a la ciutat a l'alta edat mitjana (vers el segle VI). A uns 15 km es troben els llacs de Nitria i Scetis.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92883" title="ndex Big Mac" nonfiltered="1827" processed="1814" dbindex="36951">

L'ndex Big Mac s una manera informal de mesurar la Paritat de poder adquisitiu, PPA (o PPP en les seves sigles en angls) entre dues monedes.

L'ndex Big Mac fou introdut pel setmanari The Economist el setembre de 1986 com una illustraci humorstica de les diferncies de PPA entre pasos. Des d'aleshores s'ha anat publicant prcticament anualment.

El tipus de canvi entre dues monedes tendeix de forma natural a ajustar-se de manera que una cistella de bns i serveis hauria de costar, en termes de PPA, el mateix en amds pasos. En l'ndex Big Mac, la "cistella de bns" en qesti s una sola hamburguesa Big Mac venuda a la cadena de restaurants de menjar rpid McDonald's. El producte Big Mac fou escollit pel fet que s un b homogeni que est disponible a un gran nombre de pasos i perqu les franqucies locals de McDonald's tenen un elevat nivell de responsabilitat en la negociaci dels preus de les matries primeres. Per aix, l'ndex permet la comparaci entre el nivell de poder adquisitiu de diferents economies. 

 Metodologia .

El tipus de canvi Big Mac PPA entre dos pasos es calcula dividint el cost d'un Big Mac en un pas (en la seva moneda local) pel cost d'un Big Mac a l'altre pas (en la seva moneda local). El tipus de canvi obtingut es compara aleshores amb el tipus de canvi del mercat de divises; si es menor, llavors la primera divisa est infravalorada (segons la teoria de la Paritat de Poder Adquisitiu) respecte la segona, en cas contrari, si s major, la primera divisa est sobrevalorada. En ambds casos aleshores existirien possibilitats d'arbitratge.

Per exemple, suposem que un Big Mac costa $2.50 als Estats Units i 2.00 al Regne Unit. Llavors, el tipus de canvi, en termes PPA, s 2.50/2.00 = 1.25. SI el tipus de canvi real s de 1.81 dlars per lliura, llavors la Lliura esterlina est sobrevalorada (1.81 > 1.25) respecte el dlar en un 44.8%

 Limitacions .

L'ndex Big Mac presenta algunes limitacions com a estimador de la Paritat de Poder Adquisitiu. En molts pasos, menjar en un restaurant de menjar rpid d'una cadena internacional com ara McDonald's s relativament car comparat amb menjar en un restaurant local. En altres, la demanda de Big Macs no s tant popular com podria ser a pasos com els Estats Units o l'ndia. Mentre que una persona amb pocs ingressos als Estats Units podria menjar en un McDonald's diversos cops a la setmana, una persona de Colmbia amb pocs ingressos potser mai menjar un Big Mac. L'estatus social de menjar en restaurants com McDonald's, la pressi fiscal local o el grau de competncia en el sector del menjar rpid poden fer que aquest no sigui un sector representatiu de l'economia.
Per altra banda, no hi ha cap ra terica per la qual, en el cas de bns no comerciables internacionalment, com s el cas dels Big Macs, els preus hagin de ser iguals en diferents pasos.
Malgrat aquestes limitacions l'ndex Big Mac ha aconseguit una gran popularitat i s mpliament citat per els economistes.

 Indicadors similars .

El gener del 2004, The Economist va introduir un ndex "germ", l'ndex Tall Latte. La idea s similar, per en comptes del Big Mac s'agafa com a cistella de compra una tassa de caf de la cadena de cafeteries Starbucks. De manera similar, el 1997, el setmanari va publicar un mapa Coca-Cola que illustrava la correlaci positiva existent entre la quantitat de Coca-Cola consumida per capita en un pas i el seu PIB per capita.
El 2006, l'entitat financera sussa UBS ha publicat un informe en el qual fa un pas ms enll i relaciona l'ndex Big Mac amb els salaris per a fer una comparaci internacional del nivell de salaris reals.

 Enllaos Externs .

Pgina de l'ndex Big Mac (en angls, requereix subscripci a Economist.com per a l'accs complet);
UBS - Estudi de preus i salaris 2006 (en angls);

 Referncies .

Macroeconomics, N. Gregory Mankiw, Worth Publishers. Veure cap. 8: The open Economy.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92886" title="Mikhal Ippolitov-Ivanov" nonfiltered="1828" processed="1815" dbindex="36952">

Mikhal Mikhailovitx Ippolitov-Ivanov (Rus:                            -      ) (Gatxina, prop de Sant Petersburg, 7 de novembre de 1859 - Moscou, 28 de gener de 1935), va ser un compositor, director d'orquestra i pedagog rus.

Son pare era mecnic empleat al palau de Sant Petersburg. Ippolitov-Ivanov va estudiar msica a sa casa i va ser petit cantor de la catedral de Sant Issac, on tamb va rebre instrucci musical, abans d'entrar al Conservatori de Sant Petersburg el 1875. El 1882 va acabar els estudis com a alumne de composici de Rimski-Krsakov, la influncia del qual romandria ben forta durant tota la carrera d'Ippolitov-Ivanov.

La seva primera faena va ser dirigir l'acadmia de msica i l'orquestra de Tbilisi (Gergia), on va viure set anys. En aquest perode va desenvolupar el seu inters per la msica de la regi, un reflex del general inters que aleshores hi havia per la msica de les minories no eslaves i per la dels vens, com ms extics millor, de Rssia. Aquest inters, hauria de rebre un impuls "oficial" desprs de la Revoluci per raons poltiques.

El 1893 Ippolitov-Ivanov va esdevenir professor del Conservatori de Moscou, del qual va ser director des de l'any 1905 fins el 1924. Tamb va ser director de la Societat Coral Russa, de les companyies d'pera "Mamontov" i "Zimin" i, des de 1925, del Teatre Bolshoi. Tamb va dedicar-se al periodisme i a la divulgaci musical .

Des del punt de vista poltic, Ippolitov-Ivanov va aconseguir de mantenir una certa independncia. Va ser president de l'Associaci d'Escriptors i Compositors l'any 1922, per no va intervenir en les baralles entre els msics "proletaris" (compromesos en el desenvolupament d'un art netament popular) i els defensors de l'avantguarda artstica. El seu propi estil ja estava format des dels anys 1880, quan va estudiar amb Rimski-Krsakov, a qui va introduir en l'inters per la msica folklrica, particularment de Gergia, on va retornar l'any 1924 per tal d'esmerar un any en la reorganitzaci del Conservatori de Tbilisi.

La suite "Kavkazskiye Eskizi" (Esbossos Caucsics), composta el 1894, s un destacat exemple del deute d'Ippolitov-Ivanov amb Rimski-Krsakov, aix com de la influncia dels cants populars, en aquest cas dels de Gergia, en la seua obra; elements que ja havien aparegut a l' Obertura Primavera de 1982 i a les escenes bbliques de la seua pera "Ruf'" (Rut).

Entre els seus deixebles s'hi troben Reinhold Glire i Serguei Vasilenko.

Ippolitov-Ivanov va compondre pera, msica orquestral, msica de cambra i un gran nombre de canons. Amb excepci de la suite Esbossos Caucsics, i particularment del moviment titulat Process del Sardar la seua msica s avui dia una raresa.

A ms de les prpies obres, Ippolitov-Ivanov va completar l'pera El Casament de Modest Mssorgski.

 Obres .
 Esbossos Caucsics (1894);
 Suite No. 1, Op. 10;
 Suite No. 2, Op. 42 (Iveria);
 Simfonia No. 1 en Mi menor, Op. 46 (1908);
 Yar-khmel (Obertura Primavera), Op. 1 (1882);
 Scherzo Simfnic, Op. 2;
 Tres Quadres Musicals d'Ossian, Op. 56;
 Llac Lyano;
 Lament de Kolym;
 Monleg d'Ossian sobre els Herois Contemporanis;
 Marxa Jubileu;
 Rapsdia Armnia, Op. 48;
 Fragments Turcs, Op. 62 (1930);
 Marxa Turca, Op. 55 (1932);
 Un episodi de la vida de Schubert, Op. 61 (1920);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92888" title="Carlo Maria Martini" nonfiltered="1829" processed="1816" dbindex="36953">
Carlo Maria Martini ( Tor, Itlia, 1927 ) s un jesuta i bisbe itali, elevat a cardenal el 1983.

Biografia.

Nasqu el 15 de febrer de 1927 a Tor, Piemont. Entr a formar part de la Companyia de Jess el 1944 i va ser ordenat sacerdot el 1952. Obtingu el doctorat en teologia el 1958, per la Pontifcia Universitat Gregoriana de Roma. Des d'aquell moment an escalant posicions dins del seu orde i de l'sglsia tota. El 1962 pass  ser membre de lInstitut Bblic Pontifical, el 1969 fou nomenat rector d'aquesta instituci. El 1978 va ser nomenat rector la Pontifcia Universitat Gregoriana pel papa Pau VI.

El desembre de 1979 el papa Joan Pau II el nomen arquebisbe de Mil, crrec del qual prengu possessi el gener de 1980 i que exerc fins al 2002. El mateix Joan Pau II el nomen cardenal del ttol de Santa Cecilia el 1983, i entre 1987 i 1993 fou president de la Conferncia Episcopal Europea.

El 2000 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de Cincies Socials.

El 2002 renunci reglamentriament al seu crrec d'arquebisbe de Mil per haver arribat als 75 anys, i el succe en aquesta arxidicesi el cardenal Dionigi Tettamanzi. A la mort de Joan Pau II Martini era tingut per un dels papables en el Conclave de 2005 com a mxim exponent de l'ala progressista de l'Esglsia. En aquest conclave, per, fou elegitit Joseph Ratzinger, que pass a governar l'esglsia amb el nom de Benet XVI, i del qual hom diu que precisament Martini fou un dels "grans electors".

A l'actualitat resideix a Jerusalem, on es dedica a la interpretaci de textos bblics, i s'ha convertit en un dels experts en el Nou Testament. L'any 2007 ha perdut la condici d'elector del papa a causa d'haver arribat a viutanta anys. 

Al llarg de la seva vida ha escrit ms de 50 llibres, entre ells In cosa crede chi non crede? (2000) al costat d'Umberto Eco.

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de la Santa Seu, Biografia Oficial de Carlo Maria Martini;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cincies Socials 2000;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92890" title="Congrs" nonfiltered="1830" processed="1817" dbindex="36954">


En la poltica, un congrs (literalment "una reuni o assemblea de persones") s el nom del cos legislatiu d'un Estat que opera sota un sistema congressual (tamb anomenat sistema presidencialista) de govern. Un congrs, de manera ms general, s qualsevol assemblea de persones que es reuneixen per discutir de temes d'inters com. 

Un congrs difereix d'un parlament (el cos legislatiu sota un sistema de govern Westminster o parlamentari) en qu la iniciativa legislativa recau de manera quasi exclusiva sobre el primer, mentre que als sistemes parlamentaris el cap del govern de l'executiu, com a membre del parlament, pot proposar i participar de la legislaci. En un sistema congressual, el poder executiu i el poder legislatiu sn clarament diferenciats; el poder legislatiu s responsable de la proposici i aprovaci de les lleis, mentre que el poder executiu s responsable d'aplicar-les. El congrs funciona com a branca independent de govern com a verificaci i balan entre els tres poders de govern (executiu, legislatiu i judicial). Ni el cap de l'executiu (anomenat president), ni els membres del gabinet, provenen del congrs. 

A les repbliques federades el congrs sovint s'anomena Congrs de la Uni o Congrs Nacional i s compost per dues cambres: una cambra alta (sovint anomenada "Senat") per a representar els estats que conformen la Uni amb el mateix pes de vot; i una cambra baixa (sovint anomenada Cambra de Diputats o Casa dels Representants) que representa als ciutadans per igual. 

El terme congrs tamb es fa servir en alguns estats per referir-se a una de les dues cambres que exerceixen el poder legislatiu. Aquest s el cas d'Espanya, en qu el parlament s anomenat Corts Generals, i una de les cambres que el componen s el Congrs de Diputats (l'altra s el senat).


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92892" title="Cardona (Uruguai)" nonfiltered="1831" processed="1818" dbindex="36956">
Cardona s una ciutat de l'Uruguai del departament de Soriano. La seva poblaci, d'acord amb les dades del cens del 2004, s de 4.584 habitants. Fou fundada l'any 1903. Limita amb la vila de Florencio Sanchez, que pertany al departament de Colonia.

 Altitud:163 metres;
 Latitud:33 52' 59" S;
 Longitud: 57 22' 59" O;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92895" title="Cardona (desambiguaci)" nonfiltered="1832" processed="1819" dbindex="36957">

Geografia:
Municipi del Bages, Catalunya. Vegeu Cardona.
Ciutat uruguaiana al Departament de Soriano. Vegeu Cardona (Uruguai).
Municipi filip de l'illa de Luzon. Vegeu Cardona (Filipines).
Onomstica: ;
Llinatge catal: Vescomtes, comtes i ducs de Cardona;
Futbolista hondureny dels anys 60 de l'Elx CF i l'Atltico de Madrid. Vegeu Jos Enrique Gutirrez Cardona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92902" title="Pierre Werner" nonfiltered="1833" processed="1820" dbindex="36958">
Pierre Werner ( Saint Andr, Frana 1913 - Luxemburg, Gran Ducat de Luxemburg 2002 ), fou un poltic luxemburgus, Primer Ministre de Luxemburg durant quatre legislatures, i una figura capdal en la formaci de la Uni Europea.

Biografia.
Va nixer el 29 de desembre de 1913 a Saint Andr, una poblaci prop de Lilla, de pares luxemburguesos. Desprs d'estudiar Dret i Cincies poltiques a la Universitat de Pars va passar a dirigir el Banc General de Luxemburg.

Va ostentar el crrec de Primer ministre de Luxemburg durant tres legistlatures pel Partit Popular Social Cristi. Guany les primeres eleccions el 1959, i desenvolup el crrec fins el 1974, renovant la seva victria a les urnes el 1964 i el 1968. El 1974 perd les eleccions davant Gaston Thorn, i desprs d'un parntesi fins el 1979 torn a gunayar les eleccions aquell any desenvolupant novament el crrec de Primer Ministre fins el 1984.

Visi europea.
En qualitat de Primer Ministres de Luxemburg, el 1970, Werner va presentar al Consell Europeu i a la Comissi Europea un informe que recull les bases del cam vers a la Unii Econmica i Monetria d'Europa. El document fou batejat com a Pla Werner, establert en base a tres objtectius:

 Convertibilitat irreversible de les monedes comunitries;
 Centralitzaci de la poltica monetria i creditcia;
 Posada en circulaci d'una moneda comuna;

Pierre Werner fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de Cincies Socials, al costat del tamb luxemburgus Jacques Santer, l'any 1998.

Werner mor el 24 de juny de 2002 a la ciutat de Luxemburg.

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cincies Socials 1998;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92904" title="Juan Carlos Rodrguez Ibarra" nonfiltered="1834" processed="1821" dbindex="36959">

Juan Carlos Rodrguez Ibarra (Mrida, Extremadura, 19 de gener de 1948) fou president de la comunitat autnoma d'Extremadura, diputat de l'assamblea per Badajoz, secretari general del PSOE d'Extremadura i professor en excedncia de l'Escola Universitria de Magisteri.

De pare republic, Rodrguez Ibarra va iniciar-se en la poltica a la Universitat de Sevilla. Als anys 70 va formar part d'un grup d'esquerres en el qual va intentar integrar a Alfonso Guerra. Per finalment va ser ell qui es va afiliar al PSOE. D'aquesta poca prov la gran amistat que mantenen els dos poltics, enquadrats al sector "guerrista" del PSOE.

L'acci poltica de Rodrguez Ibarra s'ha caracteritzat pel realisme poltic, i no s'ha enfrontat directament al poder central, excepte en alguns temes que afectaven directament la seva comunitat (com ara l'intent de construir una segona central nuclear al poble de Valdecaballeros). T fama de ser una veu crtica dins del PSOE (on se'l considera un dels "barons"), i les seves opinions sobre el terrorisme d'ETA o els nacionalismes catal i basc han estat origen de polmiques que han obtingut molt de ress als mitjans de comunicaci.

Ha estat president d'Extremadura des del 1983, durant cinc legislatures, i ha anunciat que no es tornar a presentar a les properes eleccions autonmiques del 2007. s diplomat en Magisteri i llicenciat en Filologia Moderna (francs). Est casat i t una filla.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92906" title="Volksunie" nonfiltered="1835" processed="1822" dbindex="36960">
El Volksunie ("Uni del Poble") va ser un partit nacionalista flamenc entre els anys 1954 i 2001.

El partit va sser fundat el 14 de desembre de 1954. Va ser el successor del CVV (Christelijke Vlaamse Volksunie) "Uni Cristianoflamenca del Poble". El punt ms lgid l'obtingu en les eleccions generals belgues de 1971 en les quals aconsegu un 11% dels vots que li representaren 21 diputats i 19 senadors.

L'any 1978, el Volksunie entr a govern, cosa que signific que l'ala ms dretana del partit se'n separs i forms el partit Vlaams Blok "Bloc flamenc", actual Vlaams Belang "Inters flamenc".

El 13 d'octubre de 2001, el partit es divid en tres faccions: De toekomstgroep (El grup del futur), Niet splitsen (No ens separem) i Vlaams-Nationaal (Nacional flamenc). L'ltima facci va guanyar i es va quedar amb la infraestructura del partit. Els mitjans econmics van ser repartits entre els tres grups. Aix, el "De toekomstgroep" i el "Vlaams-Nationaal" van acabar fundant, respectivament, els partits poltics SPIRIT (ara VlaamsProgressieven) i N-VA i la gent del corrent "Niet splitsen" s'acab integrant al CD&V o al VLD. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92908" title="Mart de Riquer i Morera" nonfiltered="1836" processed="1823" dbindex="36961">
Mart de Riquer i Morera, comte de Casa Dvalos, Gran d'Espanya ( Barcelona 3 de Maig de 1914 ) s un escriptor i filleg catal.

Biografia.
Nasqu el 3 de maig de 1914 a Barcelona, nt d'Alexandre de Riquer i Ynglada. s membre de la Real Academia Espaola des de 1965, president de la Reial Acadmia de Bones Lletres de Barcelona i membre de nombroses institucions estrangeres. Aix mateix s catedrtic emrit de Literatura Romnica de la Universitat de Barcelona.

Estudis de la literatura en llengua roman tant en provenal com en castell i catal, s una de les autoritats mes reconegudes a nivell filolgic tant a Espanya com Europa. 

El 1991 fou guardonat amb el Premi Nacional d'assaig de les Lletres Espanyoles per la seva obra Aproximaci al Tirant lo Blanc; el 1997 amb el Premi Prncep d'Astries de Cincies Socials; el 1999 amb el Premi Lletra d'Or per Quinze generacions d'una famlia catalana; el 2000 amb el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles; i el 2005 Joan Carles I li conced la Grandesa d'Espanya. 

Obres publicades.
L'humanisme catal (1388-1494) Barcelona: Barcino, 1934.
Humanisme i decadncia en les lletres catalanes Barcelona: Revista de Catalunya, 1934.
Comentaris crtics sobre clssics catalans Barcelona: Barcino, 1935.
Manual de herldica espaola Barcelona: Apolo, 1942.
La lrica de los trovadores Madrid: CSIC, 1948.
Los cantares de gesta franceses, Madrid: Gredos, 1952.
Histria de la literatura catalana, Barcelona: Ariel, 1964-1966.
Histria de la literatura universal, Barcelona: Noguer, 1957-1959 (en collaboraci amb Jos Mara Valverde).
Caballeros andantes espaoles, Madrid: Espasa Calpe, 1967.
L'arns del cavaller: armes i armadures catalanes medievals, Barcelona: Ariel, 1968.
Cavalleria: fra realt e letteratura nel Quattrocento, Bari: Adriatica, 1968.
El combate imaginario: Las cartas de batalla de Joanot Martorell, Barcelona: Seix Barral, 1972 (en collaboraci amb Mario Vargas Llosa).
Los trovadores, Barcelona: Planeta, 1975.
Herldica catalana des de l'any 1150 al 1550, Barcelona: Quaderns Crema, 1983.
Vida i aventures de don Pero Maa, Barcelona: Quaderns Crema, 1984.
Herldica Castellana en tiempos de los Reyes Catlicos, Quaderns Crema, 1986.
Estudios sobre el Amads de Gaula, Barcelona: Sirmio, 1987.
Cervantes, Passamonte y Avellaneda, Barcelona: Sirmio, 1988.
Cervantes en Barcelona, Barcelona: Sirmio, 1989.
Aproximaci al Tirant lo Blanc, Quaderns Crema, 1990 (Premi Nacional d'assaig de les Lletres Espanyoles);
Tirant lo Blanch, Novela de historia y de ficcin, Barcelona: Sirmio, 1992.
Les poesies del trobador Guillem de Bergued, Barcelona: Quaderns Crema, 1996.
 Quinze generacions d'una famlia catalana, Barcelona: Quaderns Crema, 1998. (Premi Lletra d'Or);
Llegendes histriques catalanes, Barcelona: Quaderns Crema, 2000.
Para leer a Cervantes, Barcelona: Acantilado, 2003. ;
Vida y amores de los trovadores y sus damas, Barcelona: Acantilado, 2004. ;

Edicions a cura de Mart de Riquer.
Antoni Canals, Scipi e Anibal. De providncia. De arra de nima, Barcelona: Barcino, 1935.
Jordi de Sant Jordi, Poesies, Barcelona: Catalnia, 1935.
Bernatz de Ventadorn, Poesas, Barcelona: Yunque, 1940.
Sebastin de Covarrubias, Tesoro de las lenguas castellana o espaola, Barcelona: Horta, 1943.
Miguel de Cervantes, Don Quijote de la Mancha, Barcelona: Juventud, 1944.
Jacinto Verdaguer, L'Atlntida, Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona, 1946.
Pero Martnez, Obras, Barcelona: CSIC, 1946.
Cerver de Girona, El trovador Cerver de Girona, Barcelona: Universitat de Barcelona, 1946.
Joanot Martorell, Mart Joan de Galba, Tirant lo Blanc, Barcelona: Selecta, 1947.
Joanot Martorell, Mart Joan de Galba, Tirante el Blanco: traduccin castellana de 1511, Barcelona: Asociacin de Biblifilos, 1947-1949.
Andreu Febrer, Poesies, Barcelona: Barcino, 1951.
Gilabert de Proxita, Poesies, Barcelona: Barcino, 1954.
Juan Boscn, Obras poticas, Barcelona: Facultat de Filosofia i Lletres, Universitat de Barcelona, 1957 (amb Antoni Comas i Joaquim Moles).
Guillem de Bergued, Guillem de Bergued, Espluga de Francol: Abadia de Poblet, 1971.
Alonso Fernndez de Avellaneda, Don Quijote de la Mancha, Madrid: Espasa-Calpe, 1972.
Fernando de Rojas, La celestina, Madrid: Alfaguara, 1974.
Chrtien de Troyes, Li contes del graal, Madrid: Espasa-Calpe, 1961.
Alan Chartier, La belle dame sans merci, Barcelona: Quaderns Crema, 1983.
La chanson de Roland. El Cantar de Roldn y el Roncesvalles navarro, Barcelona: El Festn de Esopo, 1983.
Arnaut Daniel, Poesas, Barcelona: Quaderns Crema, 1994.

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cincies Socials 1997;
 Ramon Tremosa i Balcells  Quinze generacions d'una famlia catalana ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92911" title="Copa del Mn d'esqu alp femenina per especialitats" nonfiltered="1837" processed="1824" dbindex="36962">
Campiones femenines de la Copa del Mn d'esqu alp per especialitats.

 Palmars .


 Articles relacionats .
 Copa del Mn d'esqu alp femenina;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92915" title="Copa del Mn d'esqu alp masculina per especialitats" nonfiltered="1838" processed="1825" dbindex="36963">
Campions masculins de la Copa del Mn d'esqu alp per especialitats.

 Palmars .


 Articles relacionats .
 Copa del Mn d'esqu alp masculina;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92916" title="Bambyce" nonfiltered="1839" processed="1826" dbindex="36964">
Bambyce (grec Bambyke) es el nom antic de l'antiga ciutat de Hierpolis de Sria, moderna Menbidj. La seva versio siriaca esmentada pels autors clssics com Mabog (per en realitat Munbedj, Manbesja, Manbesjum, Menba, Manba, Manbegj o Mandbeg) va originar el seu nom modern.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92918" title="Hierpolis de Sria" nonfiltered="1840" processed="1827" dbindex="36965">


Hierpolis de Sria fou una ciutat de Sria al districte de Cirrhstica a la via entre Antioquia i Mesopotmia, al oest de l'Eufrates i a uns 50 km al sud de Seugma. Les monedes l'esmenten com Hierapolis o Hieropolis, probablement inicialment com a santuari           (Ieropolis) i desprs ciutat santa           (Ierapolis).

Segons Esteve Bizant el nom li fou donat per Seleuc I Nictor i abans es deia Bambyke (llat Bambyce) i fou el lloc principal del culte a la deessa Astargatis personificaci dels poders passius de la natura. Plini el Vell l'esmenta com a Mabog perqu en sirac es deia Mundbedj (variants: Manbegji
Munbedj, Manbesja, Manbesjum, Menba, Manba, Manbegj i Bugk Munbedj) del que deriven els seus noms moderns Kar Bambudje i finalment Menbidj. El culte a la deessa, de carcter fllic,  fou immortalitzat per Lluci de Commagene a De Dea Syria que descriu la luxria orgistica al altar i la caixa del peix sagrat del que tamb Aeli explica meravelles. No queden runes del temple.



Sota els selucides fou un ric empori entre Antioquia i Selucia de Piera. Crassus va saquejar el temple de la deessa i es va apoderar dels seus tresors el 53 aC. Constant el gran la va fer capital de la nova provncia Eufratense (Euphratensis). Fou centre de reuni de les forces romanes sota Juli l'Apstata, abans de creuar l'Eufrates i l'emperador va romandre tres dies a la ciutat, a la casa de Spater.

Vegeu tamb: Menbidj











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92919" title="Hierpolis de Cilcia" nonfiltered="1841" processed="1828" dbindex="36966">
Hierpolis (llat Hieropolis) fou una ciutat de Cilcia coneguda per les seves monedes i no esmentada per cap autor clssic. Era a la vora del riu Piramos. Les monedes mostren el nom com Hieropolis i no Hierpolis (que correspon a una ciutat de Frgia i en tot cas a una de Sria). Probablement fou una ciutat sorgida al final de l'poca hellnistica o sota domini rom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92920" title="Hillvions" nonfiltered="1842" processed="1829" dbindex="36967">
Hillvions (en llat hilleviones) fou segons Plini el Vell (IV, 27) el nom general donat als habitants d'Escandinvia. Aquest nom no s esmentat per Tcit, que divideix (Germ. 44,45) als escandinaus en dos grups: els suions (suiones) i els sitons (sitones). Els hillvions foren un dels grans grups en qu els germnics foren dividits.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92923" title="Gladwyn Jebb" nonfiltered="1843" processed="1830" dbindex="36968">
Hubert Miles Gladwyn Jebb, Primer Bar de  Gladwyn, ms conegut com a Gladwyn Jebb (25 d'abril de 1900 - 24 d'octubre de 1996), fou un poltic i diplomtic britnic, fundador i primer secretari general de les Nacions Unides, crrec que desenvolup entre 1945 i 1946.

Fou tamb ambaixador britnic a Frana del 1954 al 1960.

Vegeu tamb.
 Organitzaci de les Nacions Unides;

Enllaos externs.

 Cambridge Archives Centre - Gladwyn Papers ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92925" title="Antnio de Oliveira Salazar" nonfiltered="1844" processed="1831" dbindex="36969">


Antnio de Oliveira Salazar (Vimieiro, Santa Comba Do, Portugal, 28 d'abril de 1889 - Lisboa, Portugal, 27 de juliol de 1970), professor universitari, estadista i dictador portugus. Ministre de finances entre 1928 i 1932, entre aquest any i 1968 va dirigir els destins del pas com a dictador, amb el ttol de President del Consell. El 1951, desprs de la mort del mariscal Carmona, exerceix tamb interinament el crrec de President de la Repblica.

Impedit per un accident domstic incapacitant (es va rompre accidentalment el maluc), fou apartat del govern el 1968, essent substituit per Marcello Caetano. Fins a la seva mort el 1970, els que tractaven diriament amb ell li feien creure que encara governava el pas, fins i tot desprs d'haver assumit el govern Marcello Caetano.

El rgim militar, per, no el sobrevisqu molts d'anys: la revoluci dels clavells fou un aixecament militar que el 25 d'abril de 1974 provoc la caiguda de la dictadura salazarista que dominava el pas des de 1933. El final d'aquest rgim, conegut com a Estat Nou, va permetre que les darreres colnies portugueses aconseguissin la seva independncia desprs d'una llarga guerra colonial contra la metrpoli.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92926" title="Novi Sad" nonfiltered="1845" processed="1832" dbindex="36970">

Novi Sad (en alfabet cirllic          i en hongars jvidk) s una ciutat del nord de Srbia, situada sobre el riu Danubi. s la capital de la provncia autnoma de Vojvodina. Seu de l'antiga instituci cultural i cientfica Matica Srpska, s un gran centre industrial i cultural. Novi Sad significa "Nou Jard" en serbi.

La poblaci del municipi s de 298.139 habitants i la del nucli urb estricte, de 215.659, segons el cens de 2002.

Enllaos externs.
 Web oficial de Novi Sad;
 Petrovaradin fortress;
 Universitat de Novi Sad;
 Matica srpska;
 Ponts de Novi Sad ;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92927" title="Himera" nonfiltered="1846" processed="1833" dbindex="36971">

Himera fou una ciutat grega de Siclia a la costa nord de l'illa a la desembocadura del riu Himera, entre Panormos i Cafaldion (Cefal). Era una de los poques ciutats gregues de la costa nord i la nica independent (Mylae al nord era dependncia de Zancle o de Messana). Inicialment Himera fou colnia de Zancle (ciutat d'origen calcdid) per s'hi van establir tamb siracusans exiliats; aix que encara que la nomima (institucions) de la ciutat eren calcdides, la llengua era una variant del dric. 

Diodor de Siclia diu que fou fundada 240 anys abans de la seva destrucci, es a dir el 648 aC. Aristtil (Rhet. II 20) diu que per un temps va estar sotmesa al tir Falaris d'Agrigent (570 aC-554 aC). El 490 aC s'hi va refugiar Scythes, tir de Zancle, quant fou expulsat de la seva ciutat. Poc desprs la ciutat va quedar sota el govern del dspota Terillos, que per reforar el seu poder es va aliar a Anaxiles, en aquest temps tir de Rhegio i Zancle. Per tot i aquesta aliana, Terillos fou enderrocat per Theron, dspota d'Agrigent. Terillos va fugir i va demanar ajut als cartaginesos. 

Aix fou el motiu de la primera expedici cartaginesa a l'illa el 480 aC, sota la direcci d'Amilcar. Si es veritat que l'exrcit cartagins tenia tres-cents mil homes, cal pensar que el restabliment de Terillos era un pretext per la conquesta del resta de l'illa (els cartaginesos governaven a Panormos i Solos). Amilcar va atacar Himera per Theron va poder resistir all fins a l'arribada de Gel des Siracusa, i junts van derrotar els cartaginesos a la famosa batalla d'Himera, i van fer una gran mortaldat, fins el punt de qu els grecs de Siclia la van comparar a la batalla de Salamina i fins i tot es va arribar a difondre el rumor que les dues batalles s'havien lliurat el mateix dia. Demareta, filla de Theron i esposa de Gel I, va intercedir a favor dels cartaginesos.

Theron va deixar el govern delegat d'Himera al seu jove fill Trasdeu; aquest fou opressiu i es va alienar la voluntat del poble; els notables locals van demanar ajut a Hier de Siracusa, que en aquell moment era hostil a Theron, que era a Agrigent. Per Hiero en lloc de donar la seva ajuda, va oferir un tractat a Theron, al que va amenaar amb la conquesta d'Himera si no hi accedia. Theron hi va accedir per es va venjar amb els ciutadans d'Himera, i en va fer matar un gran nombre i a altres els va enviar al exili (Diodor XI 48). Com que aix va buidar la ciutat va intentar restaurar-la reclutant colons arreu de Siclia, per la majoria foren drics (476 aC); els nous colons i els antics habitants es van portar be, per des llavors Himera va ser una ciutat drica, va adoptar les institucions driques, i va seguir la poltica com les altres ciutats driques de l'illa. La data en qu aix va passar t algun dubte, ja que Diodor fixa el 476 aC (Olimpada LXXVI) per diu tamb que la colnia va subsistir 58 anys fins a la seva destrucci pels cartaginesos, per com que aquesta destrucci fou el 408 aC hauria d'haver dit 68 anys; evidentment no es possible que l'error fos el 476 aC ja que si fos 466 aC Theron ja era mort, car va morir el 472 aC;  el va succeir a Agrigent i Himera el seu fill Trasideu, per ben aviat fou expulsat d'ambdues ciutats per Hier I de Siracusa. 

El 466 aC els himerians van enviar una fora a ajudar a Siracusa contra Trasibul, i poc desprs, en la pau general, els exiliats van poder tornar a la ciutat, retorn que es va produir sense problemes. Diodor diu que en el perode que va seguir no hi van haver discrdies civils a la ciutat. 

El 415 aC, amb l'expedici dels atenencs, Himera fou de les primeres en donar suport a Siracusa. Quant Ncies es va presentar amb la flota atenenca a Himera la ciutat va refusar de rebre'l; poc desprs va desembarcar a Himera Gylippos i des all va anar per terra fins a Siracusa, amb una fora que en bona part eren ciutadans himerians.

El 408 aC es va produir la gran expedici cartaginesa a Siclia, tericament per ajudar a Segesta contra la seva rival Selinunt; desprs de la destrucci d'aquesta darrera ciutat, Annbal, cap de l'expedici, va girar les seves armes contra Himera; la ciutat disposava de poques defenses i les seves muralles eren febles; la resistncia fou desesperada i va causar moltes baixes als cartaginesos; els himerians  disposaven d'una fora de quatre mil siracusans auxiliars dirigits per Diocles, per aquest general, atemorit per la futura sort de Siracusa, va abandonar la ciutat a corre-cuita deixant Himera sola davant els cartaginesos. Finalment la ciutat fou ocupada per assalt i part dels seus ciutadans foren executats i fins a tres mil presoners foren tamb morts a sang freda per ordre d'Annbal com a sacrifici a la memria del seu avi Amilcar. La ciutat fou destruda, i els edificis arrasats, incloent els temples. Diodor diu que la ciutat ja no fou mai reconstruda.

El 405 aC al tractat de pau, els agrigentins, els selinuntins i els himerians foren autoritzats a retornar a les seves ciutats, amb la condici de pagar tribut a Cartago i no restaurar les fortificacions, i probablement els exiliats van tornar, per segons explica Cicer no es van establir a l'arrasada Himera sin a una nova ciutat, Thermes, (grec Therma, llat Thermae ), dins els lmits del seu territori (confirmant doncs del que diu Diodor). Himera es esmentada com una de les ciutats-estat (amb capital a Therma de ben segur) que es van declarar per Dions de Siracusa al comenament de la gran guerra contra Cartago el 397 aC, per que el 396 aC van tornar a l'aliana amb Cartago. Thermae segons Diodor, fou fundada pels cartaginesos abans del final de la guerra el 407 aC, per aix no es incompatible amb que al cap de dos anys s'hi establiren els exiliats. Cicer explica que quant Escipi l'Afric desprs de la conquesta de Cartago, va retornar als agrigentins i  als gelencs les esttues que els pnics s'havien emportat de les seves ciutats, tamb va tornar als habitants de Therma les que s'havien emportat d'Himera.

El 314 aC Diodor diu que en el tractat entre Agtocles i els cartaginesos, es va pactar que Heraclea Minoa, Selinunt i Himera (es a dir Therma) continuarien sota sobirania de Cartago "com havia estat abans". El nom Himera es repeteix tamb a Pomponi Mela i a Plini i potser Himera era el nom corrent de l'estat i Therma el de la capital.

Thermes o Therma (Thermae) fou anomenada Thermae Himerenses o Therma Himeraia i derivava el seu nom de les fonts d'aiges minerals de la seva rodalia. Fou una ciutat important per sempre subjecte al domini cartagins (amb poques i breus excepcions)  i desprs rom. El 260 aC un cos de tropes romanes va acampar a la seva rodalia i foren atacades per Amilcar i derrotades amb fortes prdues; abans del final de la guerra la ciutat fou assetjada pels romans i conquerida. 

No es coneix perqu els romans van donar a la ciutat un tracte de favor, per Cicer diu que el senat va retornar al thermitans la seva ciutat i el seu territori, amb lliure us de les seves lleis com a recompensa per la seva fidelitat; com que durant la guerra la ciutat fou aliada cartaginesa i enemiga de Roma, es de suposar que desprs de la guerra va passar alguna cosa que la va fer esdevenir fidel. En temps de Cicer (meitat del segle I aC) era una ciutat prospera, amb un comer actiu. En temps d'August va rebre una colnia de veterans (splendidissimae Coloniae Augustae Himeraeorum Thermitanorum) . Plini esmenta la Thermae colonia que no se segur si fou aquesta ciutat o la mes petita Thermae Selinuntiae, ja que la situa a la costa sud. La ciutat es esmentada per Claudi Ptolemeu i apareix als Itineraris al segle IV. 

La seva historia posterior es irellevant; la ciutat va romandre sempre habitada i va originar la moderna Termini; queden restes del perode rom, especialment les antigues termes que avui es diuen Bagni di San Calogero. Tomaso Fazello al segle XVI encara va veure les runes d'un teatre que desprs es va destruir totalment; queden algunes parts de l'aqeducte i un gran edifici rom que no se sap perqu servia; s'han trobat tamb moltes escultures i objectes antics.

Si el lloc de Therma es clar, el lloc de l'antiga Himera es mes dubts: generalment se la situa a la vora de la desembocadura del Fiume di Termini que mes amunt pren el nom de Fiume San Lionardo, quedant Termini a un costat i Himera al altra. Per es dubts que aquest riu sigui l'antic riu Himera, i el riu correcte seria el Fiume Grande, a uns 15 km del Termini, i en concret al lloc de Torre di Bonfornello a la costa, prop de la desembocadura) on s'han trobat gots, gerres i altres objectes antics i nombroses sepulcres.

Himera fou el lloc de naixement del poeta Stesikoros, que va participar a la poltica de la seva ciutat (la seva esttua era a Thermae en temps de Cicer); Ergteles, que va guanyar un premi als jocs olmpics, era ciutad d'Himera, per no hi va nixer. A Therma va nixer el tir Agtocles.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92931" title="Riu Himera" nonfiltered="1847" processed="1834" dbindex="36972">
El riu Himera (en grec Himeras) s el nom de dos rius de Siclia, un que desembocava a la costa nord i un altre a la costa sud. Els antics pensaven que era un nic riu que naixia al mig de l'illa i corria en dues direccions partint l'illa en dues parts. El poeta Stesikoros creia en aquesta hiptesi per dels antics gegrafs noms Pomponi Mela la fa seva.

 Vegeu tamb .
 Himera del nord ;
 Himera del sud;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92932" title="Himera del nord" nonfiltered="1848" processed="1835" dbindex="36973">
El riu Himera del nord (grec Himeras) es un petit riu que neix al centre de l'illa i desaiguava a la mar Tirrena prop de la ciutat d'Himera. Les fonts posteriors diuen que el riu Himera passava per Thermes, i aix ha fet pensar que el riu Himera es el actual Fiume di Termini (a la part alta anomenat Fiume di San Lionardo), per sembla mes probable que es tracti del Fiume Grande una mica mes al est, que neix a les muntanyes Madonia prop de Polizzi i corre uns 15 km al est de Termini (l'antiga Therma),  el que concordaria amb les indicacions d'Estrab i Claudi Ptolemeu.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92933" title="Himera del sud" nonfiltered="1849" processed="1836" dbindex="36974">
Himera del sud (grec Himeras) fou el mes important dels dos rius de Siclia anomenats Himera. Es el actual Fiume Salso i neix a Monti di Madoniu, als mons Nebrodes i corre al sud fins Alicata (l'antiga Phintias) on desaigua. A la part superior corre en dues branques paralleles: el Fiume Grande, que neix prop de Gangi; i el Fiume de Petralia que neix a Petralia; una vegada unides les dues branques es forma el Salso. Un rierol que neix prop de Caltanisetta a unes mines de sal, aboca les seves aiges poc clares al riu. Claudi Ptolemeu correctament situa la desembocadura al est d'Agrigent. Per un tractat entre Hiernimos de Siracusa i els cartaginesos, l'illa de Siclia fou repartida i el riu Himera havia  servir de frontera, per l'acord mai es va portar a la practica.

Per les batalles a la seva riba, vegeu. Batalla d'Himera.  




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92934" title="Batalla d'Himera" nonfiltered="1850" processed="1837" dbindex="36975">
Diverses batalles s'anomenen batalla d'Himera. Les mes importants son cinc, de les que tres es van lliurar a la vora del riu Himera del sud i dues a la vora de la ciutat d'Himera i del riu Himera del nord.

El 480 aC la batalla en qu els cartaginesos foren derrotats davant Himera,  que era a la desembocadura del riu del nord, pels gelencs i himerians.
El 446 aC la batalla a la vora del riu del sud, en qu els agrigentins foren derrotats pels siracusans.
El 408 aC la batalla d'Himera a la ciutat i riu del nord, en qu els cartaginesos van conquerir i arrasar la ciutat d'Himera.
El 301 aC la batalla d'Himera lliurada al riu del sud, prop de la desembocadura,  entre Agtocles i els cartaginesos, en qu el primer va obtenir una victria completa. Els cartaginesos ocupaven el turo d'Ecnomos i els siracusans la riba esquerra del riu.
El 212 aC la batalla d'Himera a la riba del riu del sud entre els romans de Marcel i els cartaginesos dirigits per Hann i els siracusans dirigits per Epcides. Els darrers foren derrotats i es van haver de refugiar a les muralles d'Agrigent.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92935" title="Hippana" nonfiltered="1851" processed="1838" dbindex="36976">
Hippana fou una ciutat de Siclia esmentada per Polibi com una ciutat presa per assalts pels romans a la guerra pnica el 260 aC. Diodor de Siclia esmenta en aquesta campanya la conquesta romana d'una ciutat anomenada Sittana, probablement la mateixa que Hippana. Esteve Bizant tamb l'anomena com Hipana per amb noms una "p" i a mes esmenta a Polibi com a font. Plini esmenta als Ipanenses (per inicialment la traducci fou Ichanenses, que correspondria a la ciutat d' Ichana esmentada per Esteve Bizant).  La ciutat era no lluny de Panormos. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92936" title="Hippemolgis" nonfiltered="1852" processed="1839" dbindex="36977">
Hippemolgis (llat hippemolgi, grec hippemolgoi, que vol dir munyidors d'eugues) fou un nom genric aplicat pels grecs a les tribus i pobles nmades que es movien amb les seves tendes i ramats per les estepes del nord d'Europa i sia. A la Ilada se'ls dona aquest nom tamb en el sentit de alimentar-se principalment de llet. Hesiod aplica aquest nom al escites. De la llet d'euga es feia formatge i probablement tamb se'n treia una beguda anomenada kumiss, que encara es beu entre els baixkirs i els calmucs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92937" title="Atac a Pearl Harbor" nonfiltered="1853" processed="1840" dbindex="36978">




Durant el mat del 7 de desembre de 1941, avions japonesos procedents de portaavions van atacar la base naval nord-americana de Pearl Harbor, a l'illa Oahu de Hawaii. Els americans van ser agafats completament per sorpresa i van patir prop de 2.400 baixes. Vuit cuirassats i altres vaixells menors van ser enfonsats o danyats severament. No obstant, els portaavions americans, que aquell dia no estaven al port, els dipsits de combustible i les installacions de reparaci de vaixells van escapar a l'atac.

El mateix dia 7, el Jap (en aquell temps, Imperi Japons) va declarar la guerra als Estats Units i al Regne Unit, declaraci que va ser resposta l'endem mateix per americans, britnics i tamb australians. El dia 11 de desembre, Alemanya va declarar la guerra als EUA, tot i que segons el Pacte Tripartit de 1940 no hi estava obligada. A partir de llavors, la guerra que fins aquell moment s'havia limitat a Europa i a frica, es va estendre tamb a l'sia i al Pacfic convertint-se en una veritable guerra mundial.

Vegeu tamb.
 Cronologia de la Segona Guerra Mundial;
 Cronologia dels fets que van precedir a la Segona Guerra Mundial;
 Pearl Harbor;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92939" title="Pearl Harbor" nonfiltered="1854" processed="1841" dbindex="36979">


Pearl Harbor s un complex portuari i una base militar, ubicat a l'illa d'Oahu, que pertany a l'arxiplag de les Hawai. 

Fams per haver estat objectiu d'un atac preventiu per part de Jap, davant del bloqueig econmic que els estava exercint Estats Units.

Aquest atac va provocar la participaci activa dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial. Els estatunidencs, formalment neutrals, ja participaven a la guerra des del principi donant suport i subministrament a les nacions que s'enfrontaven a les potncies de l'Eix.

 Vegeu tamb .
 Atac a Pearl Harbor;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92941" title="Haplogrup I del cromosoma Y hum" nonfiltered="1855" processed="1842" dbindex="36980">
L'haplogrup I del cromosoma Y hum s un haplogrup format a partir de l'haplotip M170 del cromosoma Y hum.

L'haplogrup I s nadiu de l'Orient Mitj i Europa. Pot ser trobat en  la majoria de poblacions europees, sobretot a les d'Escandinvia i Crocia. La seva dispersi es creu que est connectada amb les migracions de gent durant l'ltim mxim glacial.

Orgens.
L'haplogrup I s una branca de l'haplogrup F. D'acord amb les teories actuals, l'haplogrup va arribar a Europa al voltant de fa entre 20.000 i 25.000 anys des de l'Orient Mitj. Es creu que es t relacionat amb la cultura gravetense.  

La freqncia ms alta de l'haplogrup I es dna entre les poblacions escandinaves i croata. Aix dna suport a la hiptesi de qu la regi de l'actual Crcia va servir de refugi per a les poblacions del nord durant l'ltim mxim glacial.

Hi ha indicis de qu l'haplogrup est lligat a la cultura celta. LA dispersi de l'haplogrup a l'Europa occidental podria ser coherent amb l'expansi cltica que va ocrrer en la primera meitat del millenni I aC.

Vegeu tamb.
Haplogrup I1b del cromosoma Y hum;

Referncies.
 Semino i cols. (2000), The Genetic Legacy of Paleolithic Homo sapiens sapiens in Extant Europeans, Science Vol 290;
Baric i cols. (2003), Y chromosomal heritage of Croatian population and its island isolates, European Journal of Human Genetics 11 535-542 ;
The Genographic Project, National Geographic, Atlas of the Human Journey;

Enllaos externs.
Dispersi de l'haplotip I, del National Geographic ;
Y-DNA Haplogroup I and Its Subclades from the International Society of Genetic Genealogy (ISOGG);
Study of Y-Haplogroup I and Modal Haplotypes;
 Y-DNA-HAPLOGROUP-I Mailing List at Rootsweb.com;
 Y-DNA-HAPLOGROUP-I Archives;
I1a Project at FTDNA;
Map of I1a;
The Y Chromosome Consortium (YCC);
FERCO, Foundation for Exploration & Research on Cultural Origins;
Heritage & Culture, The Scotsman (Newspaper);
The American-Scandinavian Foundation;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92944" title="Hipoteca" nonfiltered="1856" processed="1843" dbindex="36981">
Una hipoteca s un dret real de garantia, la forma ms comuna de finanar la compra d'un primer habitatge. Com a dret real recau sobre un immoble que roman en poder de qui el constitueix i dna dret al creditor a perseguir-lo independentment de qui el tingui i de pagar-se preferentment amb el producte de la subhasta. El contracte ha d'inscriure's al Registre de la Propietat per tal que tingui valor davant de tercers. Serveix per a garantir un deute, per tant s un contracte accessori d'un altre que s el principal. Generalment t com a garantia directa el b que es vol comprar. En comparaci a un prstec personal les condicions de finanament solen ser molt ms avantatjoses.


 Orgen histric .

Si b el terme hipoteca procedeix del grec, la regulaci i el concepte de la hipoteca t els seus orgens al dret rom. Concretament, a l'antiga Roma existien dos formes principals de garantir un deute:

 Fidcia: Consistia en qu el deutor traspassava la propietat d'un b al creditor per garantir el deute. Generava una gran desprotecci pel creditor.
 Penyora o pignus, amb una regulaci molt semblant a l'actual.

Ocasionalment el deutor necessitava els seus bns per poder pagar el deute; d'aquesta situaci en sorg la penyora sense desplaament. En un principi els arrendataris de terres la feien servir per a garantir el pagament a l'arrendador.

Aquesta va ser la figura que va originar la hipoteca actual. Tanmateix, per motius de seguretat jurdica no va ser fins a la creaci dels Registres que es va comenar a utilitzar de forma generalitzada.


 Participants .

Hi ha dues parts que participen en el contracte d'hipoteca: el creditor i el deutor.
El creditor sol ser el banc i s la part que concedeix el prstec.
El deutor (o deutors) s la part que s'ha obligat a retornar el prstec.


 Fiscalitat .

Actualment firmar una hipoteca implica haver de pagar l'impost d'actes jurdics documentats (AJD) que s d'un 0,5% o 1% en funci de la Comunitat Autnoma on estigui localitzat l'immoble. Aquest impost s recaptat per les Comunitats Autnomes i suposa un ingrs d'uns 7.000 millions d'euros anuals.

Obtenir finanament a travs d'hipoteques t una srie d'avantatges fiscals que poden redur la quantitat a pagar per concepte d'IRPF.

Aix fa que incls aquelles persones que disposen de diner en efectiu per a comprar un habitatge, els sigui ms favorable combinar una hipoteca amb un fons monetari dinmic i que el saldo final (tenint en compte l'estalvi fiscal obtingut al llarg de la vida de la hipoteca) sigui favorable per a l'inversor, estalviant-se fins i tot gaireb un 10% del preu de compra de l'immoble.

Deduccions fiscals en la declaraci del IRPF per a persones fsiques:

 Fins a 1.803  durant els primers 2 anys;
 Fins a 1.578  a partir del 3r any;

 Tipus d'hipoteca .

Tipus d'hipoteca segons el tipus d'inters:

Tot i que el ms com s fixar una hipoteca a un tipus d'inters variable (EURIBOR + un diferencial fixat pel banc), tamb s possible obtenir un finanament a tipus fix.

Es poden escollir diferents tipus d'hipoteques d'acord a all que s'ajusti millor a les necessitats de cada persona, els bancs comercials han promocionat concretament 3 tipus d'hipoteques.

 Hipoteques de Tipus Variable;
 Hipoteques de Tipus Fix;
 Hipoteques de Tipus Mixt;


Al marge d'aquestes condicions particulars per a cadascuna de les hipoteques, existeixen altres condicions especfiques per a cada hipoteca, per exemple:

Comissions d'obertura;
Comissions de cancellaci;
Possibilitat d'amortitzacions extraordinries;
Terminis de grcia, etc.


 Hipoteques de Tipus Variable .

La major part de les hipoteques formalitzades a Espanya s'ajusten a aquestes caracterstiques (degut al fet que la major part d'aquestes hipoteques es van firmar en un entorn en el qual l'EURIBOR estava a mnims histrics).

Si b les condicions poden variar d'una entitat a l'altra, les condicions generals podrien ajustar-se a les segents:

Cost del finanament: EURIBOR + 0,75 %  (marge pel banc);
Durada: 30 anys (tot i que recentment han aparegut hipoteques amb venciment de fins a 40 anys);

El pagament d'interessos i l'amortitzaci del prstec es fa a travs de quotes mensuals constants a mantenir durant els 30 anys (aix s'anomena sistema francs d'amortitzaci).

Aquestes caracterstiques d'amortitzaci fan que si b la quota s constant, la distribuci de la mateixa entre interessos i amortitzaci del principal varia al llarg dels anys. Els primers anys gran part de la quota sn interessos (una mica ms del 70%) mentre que en els anys finals els interessos representen una part molt reduda de la quota (inferior al 10%).

Que la quota sigui constant no suposa que aquesta no pugui variar, ja que la variaci en els tipus d'inters del mercat (EURIBOR) pot modificar la mensualitat. Els bancs solen fer revisions de la quota de forma semestral o anual per a contemplar aquestes variacions.

 Hipoteques a Tipus Fix .

No sn les ms habituals per s s possible obtenir finanament d'aquesta forma.

Tamb s'utilitza un sistema d'amortitzaci francs per a que la quota a pagar sigui constant.

La nica diferncia s que aquest tipus d'hipoteques no sn vulnerables a la variaci en els tipus d'inters, en concret la quota que es fixa inicialment s la que es mantindr durant tota la vida del crdit (passi el que passi amb els tipus d'inters).

En aquest cas les condicions de pagament poden variar fora (sobretot respecte als terminis), tot i que una perspectiva comparable amb el finanament variable seria:

Termini: 30 anys;
Cost finanament: 4,90% inters nominal;

L'inters es fixa una sola vegada per a tota la vida de la hipoteca per es determina d'acord al cost del finanament a 30 anys que existeixi al mercat ms un marge que es queda el banc.


 Hipoteques a Tipus Mixt .

Les ltimes variacions en els tipus d'inters a curt termini han augmentat el cost del finanament, cosa que ha generat preocupacions sobre la futura evoluci de l'EURIBOR.

Per aquest motiu els bancs van crear hipoteques on es paguen tipus fixes en els primers 2 o 5 anys (per eliminar la incertesa a curt termini sobre l'evoluci dels tipus d'inters) i tipus variables per la resta d'anys.


 Hipoteques multidivises .

s un tipus d'hipoteca on el crdit es demana en una o varies divises diferents de l'Euro. Normalment es fa en divises amb un tipus d'inters baix i estable, com per exemple el Yen. En aquest cas l'hipoteca pren com a referncia el LIBOR i com a variables per calcular la quota mensual es fa servir, a ms del LIBOR, el canvi de moneda entre l'Euro i la divisa sollicitada.

Existeix un cert risc que es deriva de la quantitat de variables que entren en joc, per si es fa b pot suposar un estalvi important respecte d'una hipoteca que pren com a referent l'EURIBOR.


 Hipoteques inverses .

Anteriorment coneguda com a pensi hipotecria, aquesta modalitat d'hipoteca, que tal i com el nom indica s una hipoteca on les parts s'inverteixen, s un crdit hipotecari especial i est pensada per les persones majors de 65 anys. Aquestes poden recrrer a ella si necessiten diner en metllic a canvi de la seva riquesa en patrimoni. 

La hipoteca inversa es regula a la disposici adicional del Proyecto de Ley de Reforma del Mercado Hipotecario. Permet convertir el valor d'un immoble - que ha de ser habitatge habitual - en diner disponible de carcter peridic en forma de renda mensual, per mentre el titular (o titulars, segons s'especifiqui al contracte) encara sigui viu tindr un sdefruit sobre l'habitatge.

L'import de la renda mensual varia en funci del valor de l'habitatge objecte de la hipoteca, de l'edat de la part que subscriu el crdit (i del seu cnjuge) i del desig d'aquest d'obtenir ingressos durant la resta de la seva vida o nicament durant un perode de temps determinat. 


Regulaci legal.

Segons el Proyecto de Ley de Reforma del Mercado Hipotecario s'entn per hipoteca inversa el prstec o crdit garantit mitjanant hipoteca sobre un b immoble que constitueixi la habitatge habitual del sollicitant i sempre que es compleixin els segents requisits:

 Que el sollicitant i els beneficiaris que aquest pugui designar siguin persones d'edat igual o superior als 65 anys o afectades de dependncia severa o gran dependncia.
 Que el creditor pagui a travs d'una renta mensual peridica l'import del prstec.
 Que el deute noms sigui exigible pel creditor i la garantia executable quan mori el prestatari, o si s'estipula al contracte, quan mori l'ltim dels beneficiaris i l'habitatge hipotecat hagi estat assegurat contra danys d'acord amb la normativa vigent.

El punt 5 de la regulaci estableix que quan el deutor hipotecari mor, els hereus podran cancellar el prstec en el termini estipulat, abonant al creditor hipotecari la totalitat dels deutes venuts i els seus interessos corresponents, sense que el creditor pugui exigir cap tipus de compensaci per la cancellaci. Es pot estipular al contracte la possibilitat que aix succeeixi tamb quan l'ltim dels beneficiaris mor.

Els hereus dels titulars d'una hipoteca inversa no perden els drets de propietat. Poden optar per quedar-se l'habitatge pagant el deute acumulat amb els seus estalvis o constituint una nova hipoteca sobre l'immoble, o vendre-la i en aquest cas quedar-se amb l'import sobrant desprs de passar comptes amb l'entitat.

Quan el prstec s'extingeix i els hereus del deutor hipotecari decideixen no reemborsar els deutes venuts amb els seus interessos, l'entitat finanera creditora noms pot recuperar l'import fins all on permetin els bns de l'herncia.


Exemples.

Avui en dia una hipoteca inversa sobre un habitatge valorat en 400.000 euros podria generar una renda vitalcia d'uns 600 euros mensuals per una persona de 77 anys, o per sobre dels 730 euros mensuals durant 19 anys. Si l'immoble tingus un valor de 500.000 euros, aquestes rendes podrien ascendir a 730 i 920 euros mensuals respectivament.


 Frmules matemtiques de les hipoteques .

Una hipoteca consta de tres parmetres:

 El capital, que s la quantitat de diners prestada pel banc. El capital prestat sol ser menor que el valor del b hipotecat, de manera que aquest pugui respondre pel capital a la subhasta en cas de produr-se un impagament.
 El termini, que s el temps que es tarda en retornar el prstec. La devoluci del prstec es realitza mitjanant pagaments peridics (generalment mensuals), fins a retornar el capital sollicitat ms tots els interessos acumulats durant el temps que s'ha tardat en retornar el prstec.
 El tipus d'inters, que indica un percentatge extra anual que cal abonar al banc anualment en concepte de guanys del mateix.

Aquests tres parmetres permeten calcular quins seran els beneficis que obtindr el banc per la concessi del prstec i quina ser la quota mensual a pagar fins a amortitzar-lo (devoluci dels diners al banc).

Hi ha diversos models per realitzar els clculs, el ms com d'ells s el model francs, que s el que s'explica a continuaci. Aquest model es caracteritza pels interessos del prstec, que es paguen al banc durant les primeres quotes de la hipoteca, de manera que si en un moment determinat es decids retornar la totalitat del deute pendent al banc aquest ja hauria cobrat una part important dels seus beneficis.

Cal tenir en compte que si el tipus d'inters s variable ser necessari repetir els clculs cada cop que es revisi el valor de l'inters, generalment un cop l'any.


 Clcul de la quota peridica .

Per calcular quina s la quota que s'ha d'abonar peridicament al banc s'utilitza la frmula segent:



L'inters ha de ser el valor que s'aplica durant cada perode. Per exemple, si la quota es paga mensualment s'ha de dividir l'inters anual entre 12, per conixer quin s el tipus d'inters mensual.


 Exemple de simulaci d'una hipoteca .

A continuaci se simula el clcul de la quota d'un prstec hipotecari amb els segents parmetres:

 Capital: 100.000 ;
 Termini: 20 anys;
 Tipus d'inters: 4% anual fixe;
 Pagaments: mensuals;


Primer es calcula el tipus d'inters mensual, ja que noms s'especifica quin s l'anual:






La quota que caldr abonar mensualment ser:



A continuaci es calcula quina part de la quota es destina al pagament dels interessos i quina a redur el deute existent amb el banc. El primer mes, el repartiment s'efectua aix:







Al final del prstec, s'haur pagat al banc un total de 240 quotes de 605,96 euros cadascuna, de manera que el benefici que obt el banc per la concessi del prstec s:



Si el tipus d'inters fos variable, la simulaci es realitzaria idnticament i es repetiria per cada any, actualitzant els valors del tipus d'inters, termini pendent i capital pendent.


 Funcionament de les hipoteques per al banc .

El benefici que obt el banc al formalitzar una hipoteca v generat fonamentalment pel marge que s'aplica sobre el tipus d'inters del mercat (que haur de pagar a aquell que li hagi finanat l'operaci).

La gran competncia existent per les entitats financeres han forat molt a la baixa els marges que puguin aplicar.

Aquest excs de competncia ha fet que l'augment de la rendibilitat dels bancs s'hagi de fer ja no a travs de l'augment dels marges, sin mitjanant l'augment de la rotaci (firmar cada vegada ms hipoteques).

Per a aconseguir aquest objectiu (i poder finanar-lo) s'han dissenyat ttols que permetin a l'entitat capturar els beneficis futurs actualitzats alhora que es recupera  la liquiditat destinada a una hipoteca donant-li la oportunitat de formalitzar-ne una de nova; aquests ttols s'anomenen cdulles hipotecries.

El funcionament s molt simple; el banc ven tots els drets que genera una hipoteca a un tercer a canvi del valor actual dels pagaments futurs, d'aquesta forma captura avui gran part del rendiment que generar la hipoteca en el futur al mateix temps que recupera els diners invertits per a poder concretar una nova hipoteca (aix aconsegueix una major rotaci).


 Caracterstiques legals .

Com a contracte:

 s un contracte tpic, ja que es troba reglamentat a la llei.
 s un contracte unilateral, noms obliga al deutor hipotecari a transferir al creditor hipotecari (banc) el dret real d'hipoteca. El creditor no contreu cap obligaci.
 s un contracte accessori, perqu suposa l'existncia d'una obligaci principal i n'assegura el seu compliment.
 Per regla general s un contracte oners.


Com a dret real:

 s un dret real, dret que s'exerceix indirectament sobre la cosa (el b hipotecat) en cas que el deutor no compleixi l'obligaci garantida amb hipoteca.
 s un dret immoble, s'exerceix sobre bns immobles.
 s un dret accessori, perqu depn d'un altre de principal. Si l'obligaci principal s nulla, la hipoteca constituda no s vlida.
 El deutor hipotecari no perd la possessi de la cosa.
 Constitueix una limitaci al dret de domini o propietat, s a dir, el deutor pot servir-se de l'immoble sense disposar dels drets del creditor hipotecari.


 La hipoteca a Espanya .

L'any 2006, aproximadament el 93% de les hipoteques espanyoles eren hipoteques de tipus d'inters variable, mentre que la mitjana a Europa se situa al 53%. 

El mercat hipotecari espanyol s particularment sensible als canvis de l'EURIBOR, que es deriven de canvis en els tipus d'inters del Banc Central Europeu.

A Espanya, l'EURIBOR a un any s l'ndex ms utilitzar com a referncia per les hipoteques de tipus variable, i en menor mesura tamb s'utilitza l'IRPH.


 Referncies .
 

 Enllaos externs .
 Calculadora de cuota de hipoteca;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92948" title="Desembarcament de Normandia" nonfiltered="1857" processed="1844" dbindex="36982">




Els Desembarcaments de Normandia van ser les primeres operacions de la invasi de Normandia aliada, tamb coneguda com Operaci Nept i Operaci Overlord durant la Segona Guerra Mundial. El Dia D de l'operaci, posposat 24 hores per la pluja, esdevingu el 6 de juny de 1944, i l'Hora-H van ser les 6:30 AM. L'assalt va ser condut en dues fases: un assalt aeri de tropes paracaigudistes britniques, americanes i canadenques poc desprs de la mitjanit; i un desembarcament amfibi de la infanteria i les tropes blindades a la costa de Frana iniciant-se a les 06:30. Va requerir el transport de soldats i material des del Regne Unit mitjanant avions i naus de transport, llanxes de desembarcament, suport aeri, protecci naval del Canal de la Mnega i suport artiller naval. Tamb es van portar a terme diverses accions de diversi contra la Kriegsmarine per evitar la seva intrusi a les zones del desembarcament.

L'operaci va ser la major invasi amfbia realitzada en un nic dia de tots els temps, amb ms de 130.000 soldats desembarcats el 6 de juny de 1944. 195.700 homes de les diverses Marines i de la Marina Mercant hi van participar. El desembarcament tingu lloc en una franja de la costa normanda, situada entre l'estuari del Sena i la Pennsula de Cotentin, dividida en 5 sectors: Utah, Omaha, Gold, Juno i Sword.

 Els exrcits enfrontats .
 L'orde de batalla aliat .
A la Conferncia Arcdia, celebrada a Washington al desembre de 1941, el Regne Unit i els Estats Units van establir una estructura de comandament conjunta que hauria de mantenir-se fins al final de la guerra. Els caps del govern d'ambdues nacions es reuniren com a caps d'Estat Major delegant en cadascun dels seus caps suprems el control de les forces terrestres, navals i aries dels seus respectius teatres d'operacions, independentment de la nacionalitat de cadascun. Al capdavant se situ al General americ Dwight Eisenhower, el paper principal del qual va ser exercir d'administrador d'una coalici formada principalment per estatunidencs i britnics, per tamb per canadencs, polonesos, francesos, holandesos, belgues i noruecs. El segon al capdavant  era un aviador britnic, el Mariscal en Cap de l'Aire Sir Arthur Tedder, que possea una gran experincia en el desenvolupament de la cooperaci de forces terrestres i aries i assum parallelament la responsabilitat de dirigir el recolzament aeri de l'operaci. La Fora Naval Expedicionria de la Royal Navy i de la Marina dels Estats Units (ams dels vaixells canadencs, polonesos, francesos i noruecs), estava sota les ordres de l'Almirall Sir Bertram Ramsay, i hauria de fer possible el transport de gaireb la totalitat de les tropes i els equips aliats a Normandia. El Comandant en Cap de la Fora Aria Expedicionria, Mariscal en Cap de l'Aire Sir Trafford Leigh-Mallory (tamb britnic) estava al capdavant de dues forces aries tctiques consistents principalment en caabombarders: la 2a Fora Aria Tctica de la RAF (del Mariscal de l'Aire neozelands sir Arthur "Mary" Conningham i la 9a Fora Aria estatunidenca del General Lewis H. Brereton. A ms, es podria recrrer als avions de la Defensa Aria de la RAF, aix com als bombarders pesats estratgics de la RAF i de la 8a Fora Aria estatunidenca. En primera instncia, tot el control de les forces terrestres a Normandia seria exercit pel General Sir Bernard Law Montgomery, fins que aquestes adquirissin una mida suficient per poder separar les tropes britniques de les estatunidenques; i en aquell moment, el control tornaria a mans d'Eisenhower.

L'orde de batalla dels desembarcaments va ser aproximadament com segueix, d'est a oest:

 Quarter General Suprem Aliat de la Fora Expedicionria (SHAEF);
 Comandant en Cap Suprem: General Dwight Eisenhower;
 Segon Comandant en Cap Suprem: Mariscal en Cap de l'Aire Sir Arthur Tedder;
 Cap de l'Estat Major: General Walter Bedell Smith ;
 Comandant en Cap de les Forces Terrestres: General Sir Bernard Law Montgomery;
 Comandant de les Forces Navals: Almirall Sir Bertram Ramsay;
 Comandant en Cap de la Fora Aria Expedicionria: Mariscal en Cap de l'Aire Sir Trafford Leigh-Mallory;

 Tropes britniques .
 2n Exrcit Britnic: Tinent General Miles Dempsey;
 6a Divisi Aerotransportada (Major General Richard Nelson Gale): llanada en paracaigudes i planadors a l'est del riu Orne per protegir el flanc esquerra. La divisi estava formada per 7.900 homes, incloent un batall canadenc.
 1a Brigada de Serveis Especials (Brigadier Lord Lovat): formada per les unitats de Comando 3, 4, 6 i 45 (RM). Van desembarcar a Ouistreham, al sector Queen Red de la platja Sword (el sector ms oriental). El Comando 4 va ser reforat amb tropes franceses del Comando 10 (interaliat).
 I Cos (Tinent General John Crocker): va desembarcar a Sword Beach, entre Ouistreham i Lion-sur-Mer.
 3a Divisi d'Infanteria (Major General Thomas Rennie) ;
 27a Brigada Blindada ;
 41 de Commando (RM): part de la 4a Brigada de Serveis Especials, que van desembarcar a l'extrem occidental de Sword Beach;
 3a Divisi d'Infanteria canadenca (Major General Rodney Keller), que va desembarcar a Juno Beach entre Saint-Aubin-sur-Mer i Courseulles-sur-Mer.
 2a Brigada Blindada canadenca;
 48 de Commando (RM);
 46 de Commando (RM): part de la 4a Brigada de Serveis Especials, que van desembarcar a Juno per escalar els penya-segats a la riba oest de l'estuari de l'Orne i destruir una bateria (el foc de la bateria es demostr insignificant, i el 46 qued en reserva, desembarcant el D+1);
 XXX Cos (Tinent General Gerard Bucknall): consistent en 25.000 homes que van desembarcar a Sword Beach, entre Ouistreham i Lion-sur-Mer.
 50a Divisi d'Infanteria (Northumbria) (Major General Douglas Alexander Graham);
 8a Brigada Blindada (Brigadier Bernard Cracroft);
 47 de Commando (RM) al flanc occidental de Gold Beach;
 79a Divisi Blindada (Major General Sir Percy Hobart), que disposava de les Estravagncies de Hobart, uns tancs especialitzats per a la neteja de mines, recuperaci i tasques d'assalt.

En total, el 2n Exrcit consistia en 83.115 soldats (61.715 d'ells britnics). A ms de les unitats de combat britniques i canadenques, tamb participaren francesos al 10 de Comando i 8 oficials australians van unir-se en qualitat d'observadors als britnics. El suport aeri i naval nominalment britnic incloa un gran nombre de tripulacions de totes les nacions aliades, incloent diversos esquadrons de la RAF formats ntegrament per tripulacions estrangeres.

 Tropes estatunidenques .
 Primer Exrcit Estatunidenc: Tinent General Omar Bradley;
 V Cos (Major General Leonard Gerow): que va desembarcar 34.250 a Omaha Beach, entre Sainte-Honorine-des-Pertes i Vierville-sur-Mer.
 1a Divisi d'Infanteria (Maj. Gen. Clarence R. Huebner);
 29a Divisi d'Infanteria (Major General Charles H. Gerhardt);
 El 2n i el 5 Batallons de Rangers a Pointe du Hoc (el 5 es dirig a Omaha);
 VII Cos (Major General J. Lawton Collins): consistent en 23.250 homes desembarcant a Utah Beach, entre Pouppeville i La Madeleine.
 4a Divisi d'Infanteria (Major General Raymond O. Barton);
 359 RCT de la 90a Divisi d'Infanteria (Major General Manton S. Eddy);
 101a Divisi Aerotransportada (Major General Maxwell D. Taylor) que salt sobre Vierville per recolzar el desembarcament a Utah;
 82a Divisi Aerotransportada (Major General James Gavin) que salt sobre Sainte-Mre-glise per protegir el flanc dret. ;

El total, el Primer Exrcit comptabilitzava aproximadament uns 73.000 homes, incloent 15.500 de les divisions aerotransportades.

Orde de batalla alemany      .
La xifra de soldats a disposici de l'Alemanya Nazi arrib al seu punt mxim al 1944. A l'poca del Dia-D, hi havia 157 divisions alemanyes a la Uni Sovitica, 6 a Finlndia, 12 a Noruega, 6 a Dinamarca, 9 a Alemanya, 21 als Balcans, 26 a Itlia i 59 a Frana, Blgica i els Pasos Baixos . Per aquestes xifres no sn del tot certes, doncs segons els registres alemanys, el personal de moltes d'aquestes divisions rondava un escs 50% a la primavera de 1944. Per un altre costat, grcies a la complicaci burocrtica instigada per Hitler dins de la Wehrmacht per tal d'intensificar el seu control poltic, aquesta no semblava tant les Forces Armades d'una nica potncia, sin ms aviat una aliana en la que els seus membres funcionaven conjuntament amb bastant menys eficcia que els seus enemics (el Mariscal von Rundstedt, tot i que era el comandant de les Forces de l'oest, observaria posteriorment que la seva nica autoritat real era la que exercia sobre els sentinelles que hi havia a la reixa del seu quarter general) .

Per un altre costat, a la primavera de 1944 la supremacia naval aliada era tal que, llevat d'alguns atacs amb torpedineres i submarins, la Kriegsmarine no va exercir cap mena de paper a la Batalla de Normandia. El control de tota l'aviaci de la zona de l'OB Oest requeia sobre la Luftflotte 3 del mariscal Sperrle, la qual responia directament a les ordres de Gring. A ms, la Luftwaffe exercia un control directe sobre tota la fora antiaria, incloent els canons FlaK de 88mm, de valor incalculable per a l'exrcit pel seu doble paper com a armes antiaries i antitanc. Gring controlava tanmateix els subministraments i recanvis de totes les forces de la Luftwaffe destinades a Frana, incloent les divisions paracaigudistes, les divisions d'invasi antiaria i les divisions de camp de la Luftwaffe. A ms existien les Waffen-SS, l'exrcit particular de Himmler, que si b nominalment al terreny d'operacions es trobaven subordinades a la Wehrmacht, comptaven amb les seves prpies cadenes de comandament i de subministrament. 

 Comandant de les Forces de l'oest: Generalfelfmarschall Gerd von Rundstedt;
 Comandant del Grup d'Exrcits B: Generalfelfmarschall Erwin Rommel;
 Set Exrcit: Generaloberst Friedrich Dollman;
 LXXXIV Cos: General der Artillerie Erich Marcks;
 243a Divisi d'Infanteria (Generalleutnant Heinz Hellmich): protegia la zona occidental de la pennsula de Cotentin.
 352a Divisi d'Infanteria (Generalmajor Dietrich Kraiss): era una de les divisions a la zona millor entrenada i equipada, defensant la zona entre Bayeux i Carentan (incloent la zona d'Omaha Beach). Va ser formada al novembre de 1943 amb les restes de la 321a Divisi, que havia estat destruda a la Uni Sovitica.
 709a Divisi d'Infanteria (Generalleutnant Karl von Schlieben): defensava la costa la zona oriental i septentrional de la pennsula de Cotentin, incloent la zona d'Utah Beach. Aquesta divisi  incloa alemanys que no eren considerats vlids pel servei actiu al Front Oriental (normalment per motius mdics), aix com per soldats de diverses nacionalitats (originaris dels pasos conquerits, sovint reclutats a la fora; o els antics presoners de guerra sovitics que preferien lluitar pels alemanys davant les dures condicions dels camps de presoners);
 711a Divisi d'Infanteria  (Generalleutnant Josef Reichert): defensava la zona occidental del Pas de Caux  ;
 716a Divisi d'Infanteria (Generalleutnant Wilhelm Richter): defensava la punta oriental de les zones de desembarcament, incloent la major part de les platges canadenques i britniques. A l'igual que la 709a Divisi, estava parcialment formada per unitats d'ex-presoners de guerra sovitics.
 91a Divisi de la Luftwaffe (Generalmajor Wilhelm Falley): era una divisi d'infanteria, entrenada i equipada per poder ser traslladada per aire. Estava situada a l'interior de la Pennsula de Cotentin, incloent les zones de salt paracaigudistes americanes. ;
 21a Divisi Panzer (Generalmajor Edgar Feuchtinger): desplegada a les rodalies de Caen, com a reserva mbil del Grup d'Exrcits B. No obstant, Rommel la situ tan a prop de les defenses costaneres que, en cas de invasi, diverses de les seves unitats d'infanteria i d'artilleria passarien a estar sota les ordres de les divisions de les fortaleses, reduint aix la fortalesa efectiva de la divisi.
 Unitats d'artilleria costanera;
 30a Brigada Mbil (Oberstleutnant Freiherr von und zu Aufsess);
 12a Divisi Panzer SS Hitlerjugend (SS-Brigadefhrer Fritz Witt): destinada als voltants de Dreux, entre Pars i Caen, sent la primera unitat de les Waffen-SS que va entrar en acci a Normandia;
 Luftflotte 3: Generalfelfmarschall Hugo Sperrle;

 El Mur Atlntic .


Entre els Aliats i l'Eix hi havia la frontera natural del Canal de la Mnega, una travessia que durant la histria havia evitat els atacs de l'Armada Invencible espanyola i de la Marina Imperial de Napole Bonaparte. Per obstaculitzar els esforos d'invasi, Hitler, mitjanant la seva Directiu 51, orden la construcci del Mur Atlntic. Creient que qualsevol intent de desembarcament arribaria amb les marees altes, Rommel va fer que tot el Mur fos fortificat amb torretes de tancs i filferro espins, aix com que se sembressin milions de mines per detenir les llanxes de desembarcament (aix va fer que el desembarcament es programs en un moment de marees baixes). El sector que va rebre l'atac estava protegit amb 4 divisions.

 Les reserves blindades .
Les mesures defensives de Rommel tamb van frustrar-se per una disputa sobre la doctrina blindada. Juntament als seus dos grups d'exrcits, von Rundstedt tamb comandava el Grup Panzer Oest del General Leo Geyr von Schweppenburg (usualment citat simplement com a von Geyr). Aquesta formaci era, nominalment, la fora blindada i mbil de von Rundstedt, per hauria de ser anomenada 5 Exrcit Panzer i traslladada cap a Normandia. Von Geyr i Rommel no estaven d'acord sobre el desplegament i l's d'aquestes vitals divisions panzer.

Rommel era conscient de que el Aliats tenien una total superioritat aria que podria desbaratar els seus moviments. Per tant, proposava que les formacions blindades fossin desplegades ben a prop de les zones d'invasi. Tal com deia, era millor tenir una divisi Panzer encarant als invasors el primer dia que no pas 3 divisions panzers 3 dies desprs, quan els Aliats ja haurien consolidat una zona de desembarcament. Pel seu costat, von Geyr argumentava la doctrina habitual segons la qual les formacions Panzer havien d'estar concentrades en una posici central als voltants de Pars i Rouen, i que fossin desplegats en masse contra la zona de desembarcament aliada principal un cop aquesta hagus estat identificada.

La discussi arrib fins a Hitler, perqu fos ell qui ho decids; per com era habitual, impos una soluci de comproms que no acontentava a ning. Noms se cediren 3 divisions panzer a Rommel, massa poc per cobrir tots els sectors amenaats. La resta (incloent el I.SS-Panzerkorps de l'Oberstgruppenfhrer "Sepp" Dietrich) nominalment sota control de von Geyr, serien denominats Reserva de l'OKW, de les quals noms 3 estaven desplegades suficientment a prop per intervenir immediatament contra qualsevol invasi al nord de Frana, mentre que les altres 4 estaven dispersades pel sud de Frana i pels Pasos Baixos. A ms, Hitler es reservava per a s mateix l'autoritat per moure les divisions de la reserva de l'OKV, la qual cosa seria fatal: el 6 de juny, diversos comandants de tropes panzer no podien moure's degut a que Hitler no havia els concedit la seva autoritzaci, i el seu estat major no el va voler despertar per fer-li saber les notcies de la invasi.

 Els plans d'ambds bndols .
 Alemanya .
Com que els alemanys no tenien un nic comandant suprem al front occidental, tampoc no comptaven amb un pla unificat per rebutjar als invasors. Adolf Hitler creia que els Aliats atacarien per la ruta ms curta, la del pas de Calais, tot aprofitant la bonana de finals de juny o inicis de juliol. Com a comandant del Grup Panzer Oest, el general Leo Geyr von Schweppenburg volia mantenir les seves divisions cuirassades a l'interior per a poder llanar un contraatac sobre els Aliats quan aquests avancessin. El mariscal von Rundstedt, el seu superior com a Comandant de l'Oest, recolzava aquesta estratgia, destinada a mantenir una defensa flexible. Per aquesta estratgia era totalment oposada a la que defenia el Comandant del Grup d'Exrcits B, el mariscal Rommel, qui opinava que la nica possibilitat alemanya era rebutjar la invasi des de les mateixes platges i en les primeres 24 hores, doncs donada el domini total de l'aire per part dels Aliats, qualsevol mena de moviment de tropes seria altament costs i complicat.

 Cregui'm, Lang, les primeres vint-i-quatre hores de la invasi seran decisives... Del seu resultat dependr el dest d'Alemanya... Tant pels Aliats com per Alemanya, ser el dia ms llarg
El Mariscal Rommel al seu ajudant, 22 d'abril de 1944

 Els Aliats .
El Quarter General del COOSSAC, predecessor del SHAEF portava estudiant el problema des de maig de 1943. La estratgia clssica recomanava travessar el pas de Calais, per precisament era on les defenses del Mur Atlntic mostraven la seva major fortalesa i on es trobaven estacionades fins a 17 divisions del XV Exrcit; per tant, es decid atacar per Normandia, defensada noms per 11 divisions pertanyents a l'VII Exrcit.

Qualsevol possibilitat d'xit depenia de poder desembarcar prou homes i subministraments abans de que els alemanys poguessin reforar el seu front, i aix depenia no noms d'una efica administraci, sin de dos factors addicionals: el primer consistia en un pla de desorientaci a gran escala (l'Operaci Fortitude) per convncer als alemanys que les forces del SHAEF tenien una potncia del doble del que era en veritat; i el segon factor era la total superioritat aria. Al gener de 1944, el Mariscal de l'Aire Leigh-Mallory anunci un pla destinat a que tots els aparells disponibles ataquessin la xarxa ferroviria francesa: aix es dificultaria el moviment de les tropes alemanyes cap als fronts de batalla i es foraria a la Luftflotte 3 a defensar les lnies ferroviries, entrant aix en una guerra de desgast que no podien permetre's. Tant la Comandament de Bombardeig de la RAF com la 8a Fora Aria americana es van mostrar contraries a abandonar l'estratgia de bombardeigs de les ciutats alemanyes, i no va ser fins al 15 d'abril quan Eisenhower finalment aconsegu el control dels bombarders pesats.

El pla de batalla va ser ideat pel general Montgomery, finalitzant en una assemblea general del SHAEF el 15 de maig: els britnics i canadencs desembarcarien a l'est de Normandia, a les platges amb nom clau Gold, Juno i Sword, a l'estuari del riu Orne, mentre que els americans ho farien a l'oest, a les platges Utah i Omaha, situades a l'estuari del riu Vire, iniciant des d'all la penetraci: els britnics pressionarien en direcci a la plana de Caen-Falaise, amenaant en trencar les lnies direcci Pars a travs de la ruta ms directa amb els americans cobrint els seus flancs i la reraguarda. Per aquesta ruptura no seria ms que un ardit, doncs quan els alemanys s'haguessin reforat per prevenir-la, els americans tombarien cap a l'oest per assegurar els ports de la Bretanya, que juntament amb el de Cherburg atorgarien als Aliats una poderosa base logstica des d'on llanar la segent etapa. Llavors, els 4 exrcits aliats es dirigirien cap a l'est avanant en un ampli front que evitaria que els alemanys poguessin llanar atacs als flancs. 

Ja des d'un bon inici, tant Eisenhower com Montgomery opinaven que el pla d'assalt original del COSSAC era massa feble sobre un front massa estret. Per tant, s'afegiren dues divisions d'infanteria i una aerotransportada a les 5 que figuraven al pla original, i el front s'ampliava de 56 a 80km. Per aquesta ampliaci comport un nou problema: no hi havia prou llanxes de desembarcament (se'n requerien unes 4.500 llanxes ). Eisenhower ampli la seva armada a expenses de la campanya d'Itlia del general Alexander i retard la data d'invasi fins al juny per beneficiar-se de la producci de transports de desembarcament un mes ms.

 La meteorologia .
Tota l'operaci descansava sobre un element totalment imprevisible: el temps. Noms uns quants dies de cada mes eren aptes pel llanament de la invasi, i aix era perqu es requeria lluna plena i unes marees apropiades: la lluna per poder illuminar les marques de navegaci per a les tripulacions dels avions i planadors i la segona per tenir una baixamar que ajuds a una navegaci segura sobre els obstacles defensius disposats pels alemanys a les platges; ams, els desembarcaments que tindrien lloc durant el dia tamb requerien d'una marea baixa que havia de ser abans de que es fes fosc. El Comandant Suprem Aliat, General Eisenhower, havia triat el 5 de juny com la data per l'assalt. La major part del maig havia gaudit d'un bon temps, per aquest es deterior a inicis de juny: el 4 de juny, les condicions eren impossibles per llanar l'assalt, amb uns vents de 50km per hora i unes onades de ms de 2 metres que impossibilitaven llanar cap mena d'assalt contra la costa, aix com nvols baixos que amagaven els objectius als avions. Els combois de tropes van haver de quedar-se a la costa sud d'Anglaterra per passar la nit.

En aquelles condicions semblava totalment possible que tot hagus de ser cancellat i que les tropes haguessin de tornar als seus campaments, doncs si el temps no millorava, no es tornaria a donar la conjunci dels factor fins al juliol. Ams s'havien de tenir presents moltes altres consideracions: tot el mecanisme de l'operaci requeria llargues hores de llum de dia i bona visibilitat per identificar les platges, perqu les forces navals i aries localitzessin els seus objectius, i per reduir el perill de collisi quan prop de 5.000 vaixells comencessin a maniobrar gaireb un de costat amb l'altre a la badia del Sena. A ms, es necessitava que el mar estigus tranquil, doncs un mar agitat faria marejar a les tropes, inutilitzant-les abans de que posessin els peus a terra. A ms, es requeria un vent baix que bufs cap a terra, perqu s'esvas el fum dels bombardeigs sobre la platja. I finalment, es requerien 3 dies ms de bon temps per permetre una rpida organitzaci d'homes i subministraments. Tot i que el retard de l'operaci podia comportar un nou problema, doncs semblava impossible que ms de 200.000 homes poguessin restar tancats en vaixells, zones d'embarcament i aerdroms sense que es filtrs el secret; o que els avions de reconeixement de la Luftwaffe localitzessin la flota.

Cap a les 9 de la nit del 5 de juny se celebr una reuni vital entre Eisenhower, els caps superiors del SHAEF i els seus caps d'estat major. El cap de meteorologia d'Eisenhower, el Capit de Grup J.M. Stagg inform que hi hauria una breu treva en el temps pel dia 6. El General Montgomery i el cap d'Estat Major d'Eisenhower, General Smith, volien procedir amb la invasi, mentre que els Mariscals en Cap de l'Aire Tedder i Leigh Mallory es mostraven reticents i, en darrer lloc, l'Almirall  Ramsay creia que les condicions podrien ser les favorables. Finalment, Eisenhower orden que proceds la invasi. 

Estic completament segur que hem de donar l'ordre... No m'agrada, per s aix... No crec que es pugui fer cap altra cosa.  General Eisenhower

Pel seu costat, el Primer Ministre Churchill, que havia treballat amb la seva energia habitual per l'Operaci Overlord, i que fins i tot havia intentat anar ell mateix en un cuirassat de la Royal Navy per presenciar les operacions, li digu a la seva dona: Te n'adones que quan dem t'aixequis del llit potser hauran mort 20.000 homes?
 
Mentrestant, els alemanys, veient les pobres condicions atmosfriques (que eren pitjors a Frana que no pas al canal) no veien possible que la invasi pogus tenir lloc durant els dies segents. Les tropes no van ser posades en alerta, i molts alts oficials estaven de perms de cap de setmana: el propi mariscal Rommel va marxar a Ulm, Alemanya, per celebrar l'aniversari de la seva esposa; a ms de que dotzenes de comandants de divisi, regiment i batall van marxar a Reims per participar en uns jocs de guerra. El despropsit arrib al punt en que el dilluns 5, mentre que la fora d'invasi comenava a llevar les ncores, l'estat major de Rommel no inform de l'existncia del menor indici d'una invasi imminent, tot i que va admetre que no s'havien realitzat vols de reconeixement sobre cap port britnic, llevat del de Dover; mentre que els vaixells i avions situats davant del cap d'Antifer comenaven a transmetre i a saturar els radars alemanys, s'ordenava al 15 Exrcit que es prepars per rebutjar l'enemic que s'apropava al Pas de Calais .

 La coordinaci amb la Resistncia Francesa .
Les diverses faccions i circuits de la Rsistance van ser inclosos al pla d'Overlord. A traves d'un quarter general amb seu a Londres, que, suposadament, representava a tots els grups de la Resistncia, l'Etat-major des Forces Franaises de l'Interieur (EMFFI) , l'Executiva d'Operacions Especials britnica orquestr una campanya de sabotatges en massa que ocuparia a diversos grups, amb atacs a les vies del ferrocarril, emboscant carreteres o destruint els cables de telfon o d'electricitat. 

A ms de les tasques ordenades a la Rsistance com a part de l'esfor de la invasi, l'Executiva Especial d'Operacions planej reforar la Rsistance amb 3 enllaos, sota l'Operaci Jedburgh. Aquests enllaos coordinarien i arreglarien els llanaments de subministraments als grups de Maquis a les zones de reraguarda alemanya. Tamb operant darrera de les lnies alemanyes, i sovint treballant colze a colze amb la Rsistance (tot i que no sota el SOE), hi havia grans grups de la brigada del Servei Aeri Especial, composats per unitats britniques, franceses i belgues.

La Rsistance va ser alertada de que havia arribat el moment de portar a terme totes les missions que se li havien encomanat mitjanant "missatges personals" transmesos per la BBC en el seu servei en francs per a Londres. Dels centenars de missatges que eren transmesos amb regularitat, noms alguns eren realment significatius. La idea d'utilitzar aquests missatges com una forma de posar en alerta els grups de la Resistncia perqu entressin en acci es remuntava a 1942, i era un procediment senzill: la xarxa de la Rsistance designada rebia dues frases clau. Si la primera d'elles es transmetia el dia 1  15 del mes, vola dir que la xarxa assignada havia de posar-se en situaci durant els propers 15 dies; amb la transmissi de la segona, significava que es produiria un atac dins de les properes 48 hores i que la xarxa havia d'acomplir les missions assignades anteriorment; i si la segona frase no es transmetia en els 15 dies, l'alarma quedava suspesa.

Entre tot el batibull de missatges sense sentit transmesos per la BBC a les 21:00 CET del 5 de juny es vans transmetre frases absurdes com: Les carottes sont cuites (Les pastanagues estan cuinades),  John a de longue moustache (Joan t un bigoti llarg), Demain la melaze deviendra cognac (Dem la melassa donar conyac)   o La Guerre de Troie n'aur pas lieu (La Guerra de Troia no tindr lloc). Un parell d'aquests missatges sovint s pres com una crida general a les armes per la Rsistance. Uns dies abans del Dia-D, es va transmetre el primer vers del poema de Paul Verlaine Chanson d'Automne: "Les sanglots longs des violons de l'automne". La nit del 5 es va transmetre el segon vers ("Blessent mon coeur d'une langueur monotone"), que significava que l'atac era imminent. Entre la resta de missatges transmesos, dos d'ells donarien pas als atacs de la Resistncia: Il fait chaud a Suez (Fa calor a Suez), que donaria pas al "Pla Verd", el sabotatge de les lnies i el material ferroviari; i Les ds sont jets (S'han llenat els daus), que donaria pas al "Pla Vermell", la tallada de fils elctrics i cables telefnics  .

El Mariscal von Rundstedt ho veia tot com una estratagema psicolgica, per tal de crispar els nervis dels alemanys i desgastar als soldats amb falses alarmes, motiu pel qual orden als seu Estat Major que oblids els missatges, pronunciant una frase que passaria a la histria: "Els Aliats no anunciaran la seva arribada per la BBC". Josef Gtz, cap de la secci de senyals del servei d'intelligncia alemany (el SD) a Pars, havia descobert el significat de la transmissi del segon vers de Verlaine. Pel seu costat, l'Oberstleutnant Hellmuth Meyer, oficial d'intelligncia del 15 Exrcit i director del servei de contraespionatge del front d'invasi, va escoltar el primer vers la nit de l'1 de juny, interceptada pel sergent Walter Reichling. Llavors, Meyer inform al cap de l'Estat Major del Quinz Exrcit, Majorgeneral Rudol Hofmann, que inform a l'OKW; per el generaloberst Jodl no don l'ordre d'alerta (supos que ja ho havia fet Rundstedt, i aquest creia que ho havia fet Rommel). El missatge es torn a emetre el 2 i 3 de juny.

La secci de lOberstleutnant Meyer intercept el segon missatge i interpret (correctament) que volia dir que la invasi era imminent o que ja estava en marxa, per hi havia hagut una alerta similar un mes abans, quan els Aliats van comenar amb els preparatius finals de la invasi i van alertar a la Rsistance: el SD havia donat una falsa alarma. Cap a un quart d'onze de la nit, Meyer es dirig a veure al general Hans von Salmuth, comandant del Quinz Exrcit, que es trobava jugant al bridge amb oficials del seu Estat Major, i orden que el 15 Exrcit es poss en alerta, per continuar jugant a cartes tranquillament. Pel seu costat, no es don l'alerta al Set Exrcit .

 L'activitat naval .

La Flota d'Invasi de que es disposava per llanar la Invasi estava composada per naus de 8 marines diferents, i comprenia 6.939 vaixells: 1.213 naus de guerra, 4.126 vaixells de transport, 746 naus auxiliars i 864 vaixells mercants.

El comandant suprem de la Fora Naval Expedicionria Aliada, que atorgaria protecci i bombardejaria les platges, era l'almirall Sir Bertram Ramsay, que havia estat responsable de la invasi del nord d'frica al 1942 i d'una de les flotes de l'invasi de Siclia l'any segent. La Fora Naval estava dividida en dues flotes: Occidental (contraalmirall Alan Kirk) i Oriental (contraalmirall Sir Philip Vian, un altre veter dels desembarcaments italians).

Els vaixells de guerra van oferir cobertura pels transports contra l'amenaa de la flota de superfcie alemanya, els submarins o un atac aeri, i van recolzar els desembarcaments a travs d'un bombardeig de la costa. Una part de l'operaci naval va ser l'Operaci Gambit, quan petits submarins britnics van guiar les llanxes de desembarcament.

 La pantalla naval .
Una part fonamental de Nept era l'allament de les rutes d'invasi i de les platges de qualsevol intervenci de la Kriegsmarine. La responsabilitat va caure sobre les espatlles de la Home Fleet de la Royal Navy. Bsicament els alemanys podien amenaar de dues maneres: mitjanant la flota de superfcie o mitjanant els U-boots. L'atac de la flota de superfcie, realitzada pels grans vaixells ancorats a Escandinvia i al Bltic no va tenir lloc degut a que, des de mitjans de 1944, els cuirassats estaven danyats, els creuers eren usats per l'entrenament de les tripulacions i l'assignaci de combustible per a la Kriegsmarine havia estat retallada un ter. La inactivitat tamb era resultat de la desillusi de Hitler vers la Kriegsmarine. En qualsevol cas, la Royal Navy tenia forces suficients per rebutjar qualsevol temptativa, a ms de que el Canal de Kiel havia estat minat (Operaci Bravata) com a precauci.

Els submarins que podien amenaar la invasi provenien de l'Atlntic. La vigilncia des de l'aire era proveda per 3 portaavions escorta i pel Comandament Costaner de la RAF, mantenint un cord a l'oest de Land's End. Es van desplaar alguns submarins a la zona, i la major part dels grups d'escorta van ser moguts prop dels desembarcaments.

Es van fer esforos majors per segellar les aproximacions occidentals contra les forces navals alemanyes des de Britnia i la Bahia de Biscaia. Es van crear camps minats (Operaci Acer) per obligar les naus enemigues a navegar lluny de la protecci aria, a on podien ser atacades per les flotilles de destructors aliades. De nou, l'activitat enemiga era escassa, per el 4 de juliol, 4 destructors alemanys van ser enfonsats o obligats a retirar-se fins a Brest.

Els Estrets de Dover van ser tancats mitjanant camps minats, patrulles navals i aries, radars, i el bombardeig efectiu sobre els ports enemics. Les forces navals alemanyes a la zona eren petites, per podien ser reforades des del Bltic. Els seus esforos, no obstant, estaven concentrats en protegir el Pas de Calais contra el desembarcament all esperat, i no es va fer cap mena d'esfor per forar el bloqueig.

L'operaci de pantalla va destruir algun vaixell alemany, per l'objectiu principal va acomplir-se. No va haver cap atac de submarins contra les naus aliades, i noms van existir algunes temptatives per part de vaixells de superfcie.

 El bombardeig .
Les naus de guerra, d'ordinari, llenaven un bombardeig per recolzar les forces terrestres. Durant Nept se li don una gran importncia, usant tota mena de vaixells (des de cuirassats fins a destructors). Per exemple, els canadencs de Juno van tenir diverses vegades ms recolzament que no pas al atac de Dieppe al 1942: Els vells cuirassats HMS Ramillies i Warspite es van usar per eliminar les bateries costaneres a l'est de l'Orne; els creuers tenien l'objectiu d'atacat bateries a Ver-sur-Mer i a Moulineaux; a ms d'11 destructors per foc de suport local. A ms, hi havia les llanxes de desembarcament modificades: 8 "Landing Craft Gun" armades amb dos canons de 4,7 polsades; 4 "Landing Craft Support" amb un can automtic; 8  Landing Craft Tank, cadascun amb una salva de 1.100 coets de 5 polsades; 8 "Landing Craft Assault" (Hedgerow), armades amb 24 bomes per detonar prematurament les mines de la platja. 24 llanxes, a ms, portaven obusos Priests que ja disparaven quan encara no havien arribat fins a la platja. A la resta de platges va haver un desplegament similar.

El foc de suport va servir per la supressi de les defenses de les costes on s'havia de produir els desembarcaments i per trencar les concentracions de tropes enemigues a mida que les tropes avanaven. Aix va ser destacat als informes alemanys, on el Mariscal von Rundstedt inform que :

...L'enemic ha desplegat grans forces navals davant les costes. Poden ser emprades com una artilleria molt mbil i constantment disponible, contra punts que sn necessaris per defensar-se dels nostres atacs, o com a recolzament pels atacs enemics. Durant el dia, el foc s diligentment dirigit per... observadors des d'avions, aix com per exploradors a terra. Deguda l'alta capacitat d'aquest bombardeig naval pot jugar un paper molt important en la batalla. El moviment dels tancs, en camp obert, s difcil per l'abast d'aquests canons navals.

 El missatge d'Eisenhower .


Immediatament abans de la invasi, el General Eisenhower va enviar un missatge, avui histric, 

 
Quarter General Suprem
de les Forces Expedicionries Aliades,

Soldats, Mariners i Aviadors de les Forces Expedicionries Aliades!
Esteu a punt d'embarcar-vos en la gran croada ver la que hem dirigit tots els nostres esforos durant llargs mesos. Els ulls del mn estan fixos sobre vosaltres. Les esperances, les pregries de tots el pobles que estimen la llibertat us acompanyen. Amb els nostres valerosos aliats i els nostres germans d'armes dels altres fronts, destruireu la mquina de guerra alemanya, anihilareu el jou de la tirania que els nazis exerceixen sobre els pobles d'Europa i aportareu la seguretat a un mn lliure.

La vostra tasca no ser pas senzilla. El vostre enemic est ben entrenat, ben equipat i s veter al combat. Lluitar salvatgement.

Per estem al 1944! Moltes coses han canviat des dels triomfs nazis dels anys 1940-41. Les Nacions Unides han causat grans derrotes als alemanys, en els combats home a home. La nostra ofensiva aria ha disminut seriosament la seva capacitat per fer la guerra a terra i a l'aire. El nostre esfor de guerra ens ha donat una superioritat creixent en armes i municions, i ens ha posat a la nostra disposici importants reserves d'homes ben entrenats. La fortuna de la batalla ha girat! Els homes lliures del mn marxen junts cap a la Victria!

Tinc una confiana total en el vostre valor, la vostra devoci al deure i la vostra habilitat al combat. Noms acceptarem la Victria total!

Bona sort! Implorem la benedicci del Tot Poders es aquesta gran i noble empresa.

Dwight D. Eisenhower 

Per existia un segon missatge. Desprs de confirmar l'ordre d'entrar en acci, Eisenhower torn sol al seu remolc. A la butxaca de la jaqueta portava un comunicat que hauria de ser transms a la premsa mundial si la invasi fracassava:

Les tropes, l'aviaci i la marina han fet tot el que ha estat a les seves mans per complir amb el seu deure amb valentia i dedicaci. Si hi ha alg a qui s'hagi de responsabilitzar del fracs nicament s a mi.

 El Dia D .
 La nit .
L'xit dels desembarcaments amfibis depenia de l'establiment d'un permetre segur des del qual expandir-se per llanar-se a la conquesta de Normandia un cop haguessin desembarcat forces suficients. Les forces amfbies serien tremendament vulnerables als contraatacs enemics abans que es poguessin reunir suficients forces per llanar-se a l'ofensiva. Per alentir o eliminar la capacitat enemiga d'organitzar i llanar contraatacs durant tot aquest perode crtic, a partir de la mitjanit van comenar a saltar tropes paracaigudistes per conquerir punts claus, com ponts, nusos de carreteres i certs accidents del terreny, al flanc oriental i occidental de les zones de desembarcament.

Els assalts paracaigudistes van produir-se a certa distncia darrera les platges, per neutralitzar les bateries costaneres alemanyes i per expandir ms rpidament les zones del cap de platja. La 82a i la 101 americanes tenien assignats objectius a l'oest de la platja Utah per assegurar els punts de sortida de la platja, mentre que la 6a britnica tenia uns objectius similars al flanc oriental, per conquerir les travesses del riu Orne i del Canal de Caen. A ms, 500 paracaigudistes de la Frana Lliure, integrants de la Brigada del Servei Aeri Especial Britnic (SAS) va tenir assignats objectius a Bretanya entre el 6 de juny i fins l'agost. Per la nit del 5-6 de juny, es requeriren 1.087 avions, principalment C-47 Dakotas americans, per tamb Stirlings i Albermarles britnics; i tot i als immensos recursos aliats, no hi havia prou avions per portar les 3 divisions complertes. Per poder realitzar els salts, els pilots no podrien volar a ms de 190km/h (tot i que en molts casos els pilots van augmentar la velocitat fins a gaireb 250km/h)

Tot i a les previsions d'un altssim nombre de baixes (Leight Mallory calculava que les divisions americanes podrien patir fins un 80% de baixes), aquesta invasi aria durant la nit va tenir un xit considerable; per la nit i el terreny desconegut van fer que alguns soldats triguessin dies en reagrupar-se. L'experincia va causar tal impressi en els seus caps que la resta d'operacions aerotransportades aliades serien en hores de llum: l'Operaci Overlord s'inici amb la primera i darrera invasi paracaigudista nocturna de la histria.

 Les operacions aerotransportades britniques .



A l'est de la zona d'aterratge, la zona oberta i plana (i inundada) entre els rius Orne i Dives era ideal perqu els alemanys poguessin llanar contraatacs blindats. Per la zona d'aterratge i les zones inundades estaven separades pel riu Orne, que flua al nord-est de Caen fins a l'estuari del Sena. L'nic punt per on travessar-lo al nord de Caen estava a 7km de la costa, entre Bnouville i Ranville. Pels alemanys, la travessia oferia la nica ruta per poder realitzar un atac des del flanc a les platges des de l'est. Pels Aliats, aquest mateix punt era vital per poder llanar un atac cap a Caen des de l'est.

Els objectius tctics per la 6a Divisi Aerotransportada britnica eren:

a) Capturar intactes els ponts de la carretera Bnouville-Ranville 
b) Defensar-los davant dels inevitables contraatacs blindats alemanys 
c) Destruir l'artilleria alemanya de la bateria situada a Merville, que amenaaria les operacions a Sword 
d) Destruir 5 ponts sobre el Dives per restringir els moviments de les tropes d'infanteria provinents de l'est

Per capturar els ponts de Bnouville intactes, el Major-General Richard Gale envi una partida especial d'assalt composada per uns 150 homes voluntaris, a les ordres del Major John Howard, perqu aterressin a les 00:15 en 6 planadors en silenci i poguessin reduir la guarnici dels ponts. Aquest fet pass a la histria com "el Pont Pegs" , sent el primer gran xit del Dia-D.

Les tropes aerotransportades, principalment paracaigudistes de la 3a i la 5a brigades, incloent el 1r Batall Aerotransportat Canadenc (en total, uns 4.225 homes) van comenar l'aterratge cap a les 00:50, arribant la majoria al seu lloc correcte o en un radi mxim de 6km, havent-se d'enfrontar de manera gaireb immediata amb elements de la 716a divisi alemanya. La 3a Brigada va saltar ms separadament que no pas la 5a, per els homes es van poder reunir en petits grups, i al mat ja havia aconseguit destruir els 5 ponts sobre el Dives. El 9 Batall tenia la missi de destruir la bateria de Merville, la qual cosa aconseguiren desprs d'un dur combat; per amb la foscor, el fum i la confusi del combat, els paracaigudistes es retiraren sense haver destrut completament els canons, i els alemanys reocuparen la posici.

A l'albada, el Grup de Batalla von Luck de la 21a Divisi Panzer contraatac des del sud a les dues ribes del riu Orne, per des de les 3:30, els britnics ja havien establert un permetre defensiu al voltants dels ponts. Les baixes van ser molt elevades en ambds bndols, per els britnics van aconseguir mantenir la posici. Poc desprs de migdia, els britnics de Pegasus Bridge van ser reforats amb comandos de la 1a Brigada de Serveis Especials; i al vespre, la 6a Aerotransportada havia assolit tots els seus objectius. Dels 6.256 homes que havien desembarcat a Normandia, comptaven unes 650 baixes.

 Les operacions aerotransportades americanes .


Les divisions aerotransportades 82a i 101a, formades per 13.000 homes, van ser menys afortunades en completar rpidament els seus objectius. Per aconseguir la sorpresa, els llanaments es van planejar arribant a Normandia des de l'oest. Nombrosos factors van afectar la seva actuaci, per el primer de tots va ser la decisi de llanar un salt massiu a la nit (una tctica que no es torn a emprar durant la resta de la guerra). A ms, es van afegir el mal temps, una visibilitat escassa, un intens foc antiaeri, i el fet que un gran nombre d'exploradors haguessin caigut massa lluny de les zones que havien de senyalar (noms 38 dels 120 exploradors llanats van caure on estava previst que ho fessin). Tamb s'ha de tenir present la inexperincia en vols de combat dels pilots dels DC3 que, degut al pnic es van desorientar, allunyant-se de la ruta preestablerta. Com a resultat, un 45% de les unitats qued fragmentat i eren incapaos de funcionar. Els esforos de la primera onada d'exploradors per marcar les zones d'aterratge no van servir de gaire.

Entre les 00:48 i les 01:40 van saltar els 3 regiments de la 101, seguits pel salt de la 82a, que tingu lloc entre les 01:51 i les 02:42. Cadascuna de les operacions va involucrar uns 400 C-47. A ms, abans de l'albada aterraren  planadors amb canons anti-tanc i tropes de refresc per a cada divisi. Al vespre, arribaren nous planadors amb 2 batallons d'artilleria i 24 obusos per a la 82a. 

La 101 va ser llanada sobre una zona d'uns 1.000 km2, perdent en una hora el 60% de l'equipament (molts van perdre les bosses de cama amb la major part de l'equip noms saltar) i uns 2.000 homes (molts van morir ofegats en els camps inundats per ordre de Rommel); mentre que de la 82a noms un avi va aconseguir deixar les seves tropes all on les havia de deixar. La missi de la 101 era controlar les 5 rutes que quedaven entre la platja Utah i l'interior, doncs Rommel ho havia fet inundar, deixant noms 5 carreteres ben defensades pels alemanys (si aquestes carreteres no eren controlades, els homes quedarien retinguts a la platja sense poder-se endinsar a Normandia) . 

La 82 va saltar a l'oest de la 101, a l'altra riba del riu Meredet, prop de Ste Mre-Eglise, assegurant la ciutat i les dues ribes del riu abans de moure's cap a l'oest. Grcies als seus exploradors, un batall del 505 Regiment caigu just on se li havia assignat (o en un radi mxim de 3km); per la confusi en el salt tamb va ser generalitzada, i uns 30 homes van caure just al centre de Ste Mre-Eglise, i la ciutat es va conquerir cap a les 5 del mat). Pel seu costat, al costat ms allunyat del Meredet, la defensa de la Cota-30 portada a terme per 300 homes del 508 Regiment va mantenir un petit per vital cap de pont.

Desprs de 24 hores, noms 2.500 soldats de la 101 i 2.000 de la 82 estaven sota el control de les seves divisions, aproximadament un ter dels que havien saltat (a la 101, 3.500 homes es van donar com a desapareguts al vespre, tot i que finalment es van establir un total de 182 morts, 537 ferits i 1.240 desapareguts; mentre que a la 82, dels 6.209 homes que havien saltat, a la nit del 6 de juny es comptaven unes 4.000 baixes, quedant en els recomptes finals 156 morts, 347 ferits i 756 desapareguts, presumiblement morts). Car tot aix, la gran dispersi dels paracaigudistes americans tingu l'efecte de confondre encara ms als alemanys i fragmentar la seva resposta. A ms, les inundacions defensives alemanyes van ser aprofitades pels americans per protegir el seu flanc sud.

 El dia .
Platja Sword .


L'assalt a la Platja Sword, la ms oriental de totes, situada entre Ouistreham i La Brche, s'inici cap a les 3 de la matinada, amb un bombardeig aeri de les defenses costaneres alemanyes, aix com dels emplaaments d'artilleria. El bombardeig naval s'inici unes hores desprs. A les 07:30, les primeres unitats van arribar a la platja. Eren uns 40 Shermans D-D del 13/18 d'Hssars, seguits de prop per la infanteria de la 8a Brigada.

Els dos primers batallons d'infanteria que van desembarcar, que s'esperava que fossin prcticament anihilats pel foc alemany, prcticament van fer-ho sense patir cap baixa. La 1a Brigada del Servei Especial, comandada pel Brigadier Lord Lovat, arrib sencera (gaiter incls) a la platja en la segona onada, acompanyats pel Comando N.4 (que tenia tropes franceses). Mentre que els combats per La Brche continuaven, el Comando 10 (Interaliat) del Capit de Corbeta Philippe Kieffer, captur el centre de Ouistreham, mentre que Lovat arribava a Pegasus Bridge amb dos minuts de retard sobre l'horari previst (disculpant-se davant del Major Howard pel retard). Cap a les 10 del mat La Brche va caure.

Cap a les set del vespre, la 21a Divisi Panzer llan un contraatac des de Caen dirigit cap a la zona de desembarcament de Sword, amb una crrega de 50 tancs. Aquesta gaireb aconsegu el seu propsit d'arribar fins al mar (a Lion-sur-Mer); per la ben construda lnia defensiva britnica, amb recolzament de foc anti-tanc atur l'avan alemany (a ms, per una afortunada coincidncia en el temps, en aquells moments arribaren els planadors de la 6a Brigada a ambdues ribes de Pegasus Bridge). 

A la platja Sword, la infanteria britnica tingu molt poques baixes (uns 1.000 homes), aconseguint desembarcar 28.845 homes, mentre que la 21a Panzer havia perdut 54 tancs. Els britnics noms havien avanat 8km al vespre, fracassant en la consecuci d'alguns dels deliberadament ambiciosos objectius marcats per Montgomery, per la seva posici en general era segura. En particular, es fracass en la conquesta de Caen, que havia de ser conquerit el mateix Dia-D, sent un dels punts claus del pla de Montgomery per poder endinsar-se al pas a travs d'un terreny propici pels tancs, i que no va ser conquerit fins al 8 d'agost.

Platja Juno .

Les forces canadenques que van desembarcar a Juno Beach van encarar 11 bateries pesades de 155mm i 9 de 75mm, aix com nius de metralladores i fortificacions de tota mena, aix com una muralla el doble d'alt que la d'Omaha Beach. La primera onada pat un 50% de baixes, la segona ms alta de tot el Dia-D. L's dels blindats va tenir xit a Juno, en alguns casos avanant al davant del la infanteria.


Malgrat tots els obstacles, abans de migdia va desembarcar la darrera brigada de la divisi i els canadencs van aconseguir sortir de les platges en hores i van comenar el seu avan pel continent. El 6 Regiment Blindat Canadenc (1r d'Hssars) i el The Queen's Own Rifles of Canada van aconseguir els seus objectius marcats al programa del dia, quan van travessar la carretera Caen-Bayeux (a 15km terra endins) . Els canadencs van ser els nics en assolir els seus objectius, tot i que diverses unitats van retrocedir fins a posicions ms segures. En particular, l'estaci de radar de Douvres encara es trobava en mans alemanyes, i no s'havia pogut connectar amb Sword, tot i que durant la tarda s'aconsegu establir contacte amb els britnics de Gold.

Al vespre, havien aconseguit desembarcar 21.400 canadencs (amb unes prdues de 340 morts, 574 ferits i 47 capturats), i la 3a d'Infanteria Canadenca havia aconseguit penetrar ms que cap altra unitat aliada, tot i que va haver d'enfrontar-se a una dura resistncia, tant a primera lnia de la costa com en contraatacs posteriors portats a terme per les divisions panzer 21a i 12a SS Hitlerjugend tant el 7 com el 8 de juny

Platja Gold .

A Gold Beach, les baixes van ser elevades, en part perqu els Sherman DD van retardar-se, i els alemanys havien fortificat un poble a la platja, amb canons camuflats a les sortides de la platja que havien passat desapercebuts al reconeixement aeri o que no podien ser destruts pel bombardeig naval.  Car i aix, la 50a Divisi Northumbria super aquestes dificultats i avana fins a quedar-se a noms un kilmetre de Bayeux al vespre. A excepci dels canadencs de Juno Beach, cap divisi arrib tan a prop del seu objectiu que la 50a. A l'est, unitats de la 69a Brigada van aconseguir enllaar amb els canadencs desembarcats a Juno cap al vespre. Quan les platges van ser assegurades i netejades, comen a desembarcar la 7a Divisi Blindada (les famoses "Rates del Desert")

El 47 Comando dels Marines Reials va ser la darrera unitat dels Comandos britnics en desembarcar, fent-ho a l'est de Le Hamel. La seva missi era dirigir-se a l'oest i avanar 16km a travs de territori enemic per atacar el port de Port en Bessin des de la reraguarda. Aquest petit port, situat a l'extrem dret de les posicions britniques, era important perqu havia de ser el primer port per descarregar els subministraments per a les unitats d'avantguarda. Els comandos van arribar al port al vespre i el van capturar a les primeres hores del 7 de juny.

A Gold es conced la nica Creu Victria de tot el Dia-D, al Sergent Major Stanley Hollis, del 6 Green Howards.

Al vespre ja havien aconseguit desembarcar uns 24.970 homes a Gold Beach, amb unes baixes al voltant de 1.000 homes, entre morts i ferits. Gold, que en un inici semblava que es convertiria en una carnisseria com Omaha Beach, finalment va ser poc ms que un exercici amb baixes com Utah Beach .

Platja Omaha .


A Omaha Beach, unitats de la 1a i la 29a divisions d'infanteria estatunidenques van haver-se d'enfrontar a la veterana 352a Divisi d'Infanteria alemanya, una de les millors entrenades de les platges. La intelligncia aliada fracass en adonar-se que la 716a d'Infanteria, relativament de baixa qualitat, havia estat reemplaada per la 352a al mes de maig. Omaha era tamb la platja ms fortificada, amb molts morters, metralladores i artilleria, i l'atac aeri i naval previ al desembarcament es prov inefectiu. A ms, els alemanys (veterans en el combat) van aguantar el foc fins al darrer moment, passant desapercebudes a l'artilleria aliada i quedant intactes per rebre el desembarcament. Tot apuntava cap a un possible desastre.

La primera onada arrib cap a les 6:30, a l'igual que a Utah. Les dificultats en la navegaci va causar que la majoria dels desembarcaments es desplacessin cap a l'est, perdent els seus sectors assignats, i la primera onada de tancs, infanteria i enginyers van patir un gran nombre de baixes. Dels 16 tancs que van desembarcar a Omaha, noms 2 ho aconseguiren. Diverses unitats de les que van desembarcar en la primera onada patiren fins a un 50% de baixes en molt poca estona, a ms de que molts comandants de companyia i sots-oficials estaven morts i ferits (sovint per la decisi de situar als oficials al davant de les llanxes de desembarcament, que provoc que fossin els primers en caure quan les rampes baixaven) 

Noms s'aconseguiren fer alguns forats als obstacles de la platja, la qual cosa caus problemes als desembarcaments posteriors. A les 7:30, en la segona onada, arribarien els comandants regimentals, entre ells el sots-comandant de la divisi, General de Brigada Norman Cota. Els camins ben defensats, les niques sortides pels vehicles de les platges, no es podien conquerir, i dues hores desprs de la primera onada la platja encara estava tancada. Els diversos comandants (fins i tot el General Bradley, que observava el desembarcament des del Augusta) van considerar abandonar la platja, per petites unitats d'infanteria, formades de manera improvisada, van aconseguir infiltrar-se en les defenses costaneres escalant els penya-segats entre els punts forts. Els segents desembarcaments d'infanteria van poder explotar les penetracions inicials, i al final del dia s'havia aconseguit establir dos caps de platja allats. 

No moriu a les platges, moriu al penya-segat si heu de morir. Per toqueu el dos de les platges perqu sin segur que morireu!
En aquesta platja hi ha dues menes de persones: els morts i els que han de morir. Ara marxem d'aqu"

Al final del dia, la zona assegurada era una rea de 9km de profunditat i 30 de llarg. Les baixes americanes a Omaha Beach van ascendir fins a 3.000 homes d'un total de 34.000 homes desembarcats, la majoria durant les primeres hores, mentre que els alemanys van tenir 1.200 baixes, entre morts, ferits i desapareguts. Durant els dies segents, Omaha Beach es va anar expandint, i els objectius marcats pel Dia-D van acomplir-se el D+3. En alguns moments, els comandants alemanys informaren que estaven aturant la invasi a les platges, tal i com Rommel volia. Molts dels desembarcats creien que la operaci havia estat un fracs, i que serien evacuats al dia segent.

Pointe du Hoc.

L'emplaament d'artilleria situat a Pointe du Hoc era l'objectiu del 2n Batall de Rangers, comandat pel tinent coronel James Earl Rudder. La missi consistia en que 3 companyies que desembarcarien a la primera onada haurien d'escalar un penya-segat de 30 metres d'alada, amb cordes i escales sota el foc enemic, per atacar i destruir els canons de defensa costanera alemanys, que amenaaven les platges d'Omaha i Utah, mentre que una quarta companyia capturava el Pointe de la Perce, per cobrir el flanc de Pointe de Hoc. 

Els Rangers van escalar el penya-segat sota el foc enemic en noms 5 minuts, i els alemanys van abandonar la posici noms arribar-hi els americans. Per a sorpresa d'aquells que havien escalat, van trobar-se que les casamates estaven buides (la Rsistance no va poder transmetre el missatge a Londres que els canons no havien estat encara installats). Car i aix, les fortificacions ja per s mateixes eren objectius vitals, doncs un observador podria dirigir amb molta cura el foc artiller cap les platges americanes. Els Rangers van tenir xit i van aconseguir capturar la posici, patint unes 40 baixes, havent de lluitar durant 2 dies per assegurar-la totalment, perdent 95 homes ms.

Platja Utah .


Les baixes a Utah Beach, la zona de desembarcament ms occidental, van ser les menors de tot el dia, amb uns 197 baixes de 23.000 homes que havien desembarcat. La 4a Divisi d'Infanteria es trob que estava a una posici errnia, car les corrents marines havien emps les llanxes cap al sud-est: enlloc de desembarcar als sectors "Tare Green" i "Uncle Red", van fer-ho al sector "Victor", a uns 2km de distncia d'on estava previst i  que amb prou feines estava defensat. La primera onada desembarc sense novetat, seguida de 32 tancs DD (dels quals se'n van perdre 4). El General de Brigada Theodore Roosevelt Jr, Comandant assistent de la divisi, que tot i a la seva artritis havia desembarcat en la primera onada, desprs de descobrir que es trobaven a una platja errnia, proclam que "iniciarem la guerra des d'aqu mateix", ordenant al Comodor James Arnold, mxim oficial naval a Utah, que la resta d'onades desembarquessin all. Mentre esperaven les segents onades, la infanteria es dedic a netejar la platja d'obstacles, i quan a mig mat arrib el comandant de la divisi, Major General Raymond Barton, orden avanar cap a l'interior de Frana

La 4a Divisi va poder endinsar-se al continent relativament ms fcilment que en altres platges, amb les sortides ocupades pels regiments 502 i 506 de la 101 aerotransportada. Aix va ser relativament per accident, ja que els plans per la invasi es van desbaratar noms posar els peus a la platja. A primeres hores del vespre, la divisi havia enllaat amb els paracaigudistes de la 101. Tot i que els principals objectius del dia no es van acomplir (la 82 aerotransportada estava allada a Ste Mre-Eglise), el desembarcament va ser un xit total resum, en el que les baixes van ser molt lleugeres (van desembarcar 23.250 homes, 1.742 vehicles i 1.695 tones de subministraments, amb un cost d 43 morts i 63 ferits, menys encara que durant el darrer exercici a Slapton Sands) i les tropes van poder endinsar-se al continent molt ms rpidament del que s'esperava.

 Berchtesgaden .
Tot i que a Normandia els successos es precipitaven, a Berchtesgaden, el refugi alp de Hitler, regnava la calma i tot anava segons la rutina de cada mat. El Fhrer havia passat una mala nit, per en aquells moments dormia grcies a un somnfer. Mentrestant, al Reichskanzlet, el Coronel General Jodl repassava els informes de la nit: la situaci a Itlia empitjorava (Roma havia caigut el dia abans, i els homes del mariscal Kesselring es retiraven cap a noves posicions defensives ms al nord); i al Front Oriental s'esperava en qualsevol moment l'ofensiva d'estiu sovitica. En aquelles circumstncies, el fet que el cap de l'estat major de von Rundstedt, major general Gnther Blumentritt demans les divisions panzer no semblava prioritari. 

Quan al quarter general de l'OB West arrib la resposta de Jodl, aquesta noms caus astorament i incredulitat (segons recordava el tinent general Bodo Zimmermann, von Rundstedt estava encolleritzat,  furibund i la ira feia incomprensibles les seves paraules. El segent moviment noms el podia fer el von Rundstedt, doncs com a Mariscal de Camp tenia accs directe amb el Hitler, per era tal el desdeny que sentia per aquell caporal de Bohmia que es neg a fer-li cap petici. No va ser fins a les 10 del mat quan el major general Rudolf Schumndt es decid a despertar a Hitler per donar-li les noticies. La conferncia amb el cap de l'OKW, mariscal Keitel i amb Jodl va ser tremendament agitada; per Hitler no canvia d'opini i marx de la reuni minuts desprs de comenar-la convenut que all no era ms que una distracci i que l'atac principal seria al Pas de Calais. Desprs, en un dinar ofert al general Dme Sztjay afirmaria despreocupadament que "ara els tenim a on els podem destruir" i finalment, cap a les dues de la tarda i havent dinat, autoritz a von Rundstedt a assumir el comandament de les Joventuts Hitlerianes i la Panzer Lehr: aix doncs, quan les ordres arribaren a les dues divisions blindades eren ms de les quatre de la tarda, i quan von Rundstedt els don l'ordre de marxa, ja noms els quedava una hora de llum. A Berchtesgaden, Hitler es mostrava segur; Gring donava la batalla per guanyada, Ribbentrop estava del costat del Fhrer, i Goebbels es mostrava escptic. 

Per un altre costat, ning no pens en trucar a Rommel. No va ser fins a un quart d'onze del mat quan el major general Hans Speidel el truc a casa seva a Herrlingen. La nica resposta de Rommel va ser "Estpid de mi! Estpid de mi!". A la una en punt, iniciava amb el seu fidel ajudant, el capit Hellmuth Lang el viatge de retorn a Normandia. Al vespre arribaria al castell dels ducs de La Rouchefoucauld.

 Al final del dia .

Al vespre, la situaci era tan incerta com en qualsevol altra moment del dia. Els Aliats havien aconseguit desembarcar 155.000 homes, dels quals 83.000 eren britnics i canadencs i 72.000 eren estatunidencs, amb un cost de 12.000 baixes entre morts i ferits. D'acord amb les previsions ms optimistes de Montgomery, al final del Dia-D s'hauria d'haver format un front de 96km de longitud, estenent-se entre Quineville a l'oest i Cabourg a l'est, i 16 de fondria, havent conquerit les ciutats de Bayeux i Caen, per enlloc les operacions havien seguit el curs previst: Omaha havia estat a punt de convertir-se en un desastre, amb una zona de desembarcament que ocupava poc ms de 3km, i amb punts forts de resistncia alemanys darrera de les lnies avanades; mentre que a Utah, la 4a Divisi havia penetrat fins a 10km, enllaant amb la 101. Les unitats aerotransportades americanes havien quedat tan diseminades que les seves operacions van quedar molt limitades. Pel seu costat, la situaci a la zona britnica era considerablement millor: la 6a Aerotransportada havia conquerit els passos sobre l'Orne i havia assegurat els flacs; per pel seu costat, la 3a d'Infanteria, a la que se li havia assignat la conquesta de Caen, es mostr incapa (posteriorment es demostraria que la divisi estava molt lluny d'haver-ho pogut aconseguir). Finalment, els canadencs de Juno havien tallat la carretera entre Caen i Bayeux, sent el seu desembarcament el que va tenir ms xit.

El 25 de maig, en la darrera reuni prvia a la invasi feta amb el rei, Montgomery havia advertit que si la nit del Dia-D els Aliats no havien conquerit Caen, Bayeux i Carentan, el desembarcament es veuria en una posici molt delicada. La realitat va ser que no s'havia aconseguit ni un de sol dels objectius. 

Al vespre, el mariscal von Rundstedt convoc una reuni per analitzar la situaci. Tot i a la opini del seu cap d'Estat Major, General Blumentritt i del Quarter General de Hitler, aquell atac noms era una maniobra de distracci. Von Rundstedt, per, no ho veia aix: Normandia era la invasi definitiva, i orden que es poss en marxa el pla Cas III A, previst per una contingncia similar, fent retirar les forces del Pas de Calais i portant-les a Normandia. Rommel, que arrib cap a les 10 del vespre al castell de La Roche-Guyon, s que estava convenut de que arribaria un nou atac per Calais. Finalment, a la reuni celebrada per Hitler aquella nit, la sensaci era d'indiferncia, no autoritzant-se l'aplicaci del Cas III A.

Els Aliats havien aconseguit desembarcar i superar el Mur Atlntic a tot arreu, excepte a Omaha. Els alemanys havien fracassat en el seu intent d'aturar els desembarcaments: les divisions 709 i 716 havien quedat virtualment destrudes, i la 352a i la 21a Panzer havien quedat molt malmeses. Tot i que no es podien establir xifres exactes, els Aliats havien perdut uns 10.000 homes per causes de tota mena, per en cap cas el desembarcament va transformar-se en el bany de sang que es temien. El Dia-D havia acabat, per comenava la Batalla de Normandia.

 Memorials de guerra i Turisme .

Les platges de Normandia encara avui sn citades als mapes amb els seus noms en clau de la invasi. Hi ha molts cementiris militars a la zona. El Cementiri americ de Normandia cont multitud de Creus i Estrelles de David blanques, commemorant els morts americans, amb el seu nom, rang, unitat, origen i data de trasps. Hi ha 9.387 soldats, entre els quals hi ha 307 desconeguts i 3 possedors de la Medalla d'Honor. 

Les tombes de la Commonwealth, en diverses localitzacions, fan servir lpides blanques gravades amb el nom de la persona, el seu smbol religis i la insgnia de la seva unitat. Tamb hi ha un cementiri polons. El major cementiri de tots s el Cementiri de guerra alemany de La Cambe, amb lpides de granit.



Els carrers i places de la zona tamb reben els noms de les unitats que van lluitar all, i les mltiples plaques commemoren els fets notables. En punts significatius, com Point du Hoc o Pegasus Bridge hi ha plaques, memorials o petits museus, com el d'Arromanches, dedicat principalment al Port Mulberry; o al campanar de l'esglsia de Sainte-Mre-glise, penja un ninot paracaigudista, en record al soldat John Steele, que qued all penjat durant hores. A Juno Beach, el govern canadenc va construir el Centre d'Informaci de Juno Beach, commemorant un dels fets ms significatius de la histria militar del Canad. A Caen hi ha un gran Museu de la Pau, dedicat en general a la Pau, ms que no pas a la batalla en s.

 Dramatitzacions .
El Desembarcament de Normandia ha estat objecte de multitud de pellcules, programes de televisi, canons, jocs d'ordinador i llibres. Entre les pellcules s'inclouen:

 El dia ms llarg (The Longest Day) (1962), una pellcula basada en el llibre homnim de Cornelius Ryan, que ofereix una visi global del desembarcament, sota multitud de punts de vista, i plena d'estrelles de l'poca (entre elles, John Wayne, Richard Burton, Henry Fonda, Robert Mitchum, Curd Jrgens o Sal Mineo, tots ells en petites aparicions).
 Salvar al soldat Ryan (Saving Private Ryan) (1998), una pellcula guanyadora de l'Oscar, dirigida per Steven Spielberg i protagonitzada per Tom Hanks i per Matt Damon, i s especialment notable per la intensitat de la mitja hora inicial, que descriu l'assat a Omaha Beach amb gran cruesa.
 Colla de germans (Band of Brothers) (2001), una minisrie americana produda per Steven Spielberg i per Tom Hanks, basada en el llibre homnim de Stephen Ambrose que recrea la participaci d'una companyia de la 101a Divisi Aerotransportada. El segon episodi (Day of Days (El dia D / El Gran dia)) es refereix ntegrament a la tasca realitzada durant el 6 de juny de 1944, des del moment del salt fins a la nit.

 Bibliografia i Referncies .


 AMBROSE, STEPHEN E., Hermanos de Sangre   Salvat Editores S.A.   ISBN 84-345-0927-X;
 ARNOLD-FORSTER, MARK   El mundo en guerra- Plaza & Janes SA Barcelona 1975   ISBN 84-01-33078-5;
 BADSEY, STEPHEN   Normandia 1944 Osprey Military   Ediciones del Prado   ISBN 84-7838-473-1;
 BADSEY, STEPHEN, D-Day   Front the Normandy Beaches to the Liberation of France. Coombe Books   Londres 1993 p. 40   ISBN 1-85501-390-8;
 FORD, KEN - D-Day 1944 (3) Sword Beach & the British Airborne Landings Osprey Publishing Ltd. Oxford 2002 - ISBN 1-84176-366-7;
 FORD, KEN - D-Day 1944 (4) Gold & Juno Beaches Osprey Publishing Ltd. Oxford 2002 - ISBN 1-84176-368-3;
 MACDONALD, JOHN, Grandes batallas de la II Guerra Mundial - Ediciones Folio SA Barcelona 1993 - ISBN 84-7583-368-3;
 RYAN, CORNELIUS El Da ms largo Indita Editores   Barcelona 2004   ISBN 84-96364-00-3;
 WILLIAMSON, GORDON - Las SS: Instrumento de terror de Hitler Editorial Agata,  Madrid 1999 - ISBN: 84-8238-005-2;
 ZALOGA, STEVEN J. - D-Day 1944 (1) Omaha Beach Osprey Publishing Ltd. Oxford 2003 - ISBN 1-84176-367-5;
 ZALOGA, STEVEN J. - D-Day 1944 (2) Utah Beach & the US Airborne Landings Osprey Publishing Ltd. Oxford 2004 - ISBN 1-84176-365-9;
 AMBROSE, STEPHEN. D-Day June 6, 1944: The Climactic Battle of World War II. New york: Simon & Schuster, 1995. ISBN 0671884034.
 D'ESTE, CARLO. Decision in Normandy: The Unwritten Story of Montgomery and the Allied Campaign. London: William Collins Sons, 1983. ISBN 0002170566.
 FOOT, M. R. D. SOE: An Outline History of the Special Operations Executive 1940 46.. BBC Publications, 1984. ISBN 0563201932.
 HAMILTON, NIGEL. "Montgomery, Bernard Law" in Oxford Dictionary of National Biography. Oxford; New York: Oxford University Press, 2004. ISBN 019861411X, ISBN 0198613512.
 HERINGTON, JOHN. Air Power Over Europe, 1944 1945, 1st edition (Official History of Australia in the Second World War Volume IV). Canberra: Australian War Memorial 1963.
 HOLDERFIELD, RANDAL J., and Michael J. Varhola. D-Day: The Invasion of Normandy, June 6, 1944.  Mason City, Iowa: Savas Publishing, 2001. ISBN 1882810457, ISBN 1882810465.
 KEEGAN, JOHN. The Second World War. London: Hutchinson, 1989. ISBN 0091740118.
 KEEGAN, JOHN. Six Armies in Normandy: From D-Day to the Liberation of Paris. New York: Penguin Books, 1994. ISBN 0140235426.
 KERSHAW, ALEX. The Bedford Boys: One American Town's Ultimate D-Day Sacrifice. Cambridge, Mass.: Da Capo Press, 2003. ISBN 0306813556.
 "Morning: Normandy Invasion (June August 1944)". The World at War episode 17. B Btish Broadcasting Corporation. 1974.
 NEILLANDS, ROBIN. The Battle of Normandy, 1944. London: Cassell, 2002. ISBN 0304358371.
 ROZHNOV, KONSTANTIN. Who won World War II?. BBC News, 5 May 2005.
 STACEY, C.P. Canada's Battle in Normandy: The Canadian Army's Share in the Operations, 6 June 1 September 1944. Ottawa: King's Printer, 1946.
 ;
 TUTE, WARREN, JOHN COSTELLO, TERRY HUGHES. D-Day. London: Pan Books Ltd, 1975. ISBN 0330244183.
 WARNER, PHILLIP. The D-Day Landings. Pen and Sword Books Ltd, 2004. ISBN 1844151093.
 WHITLOCK, FLINT. The Fighting First: The Untold Story of The Big Red One on D-Day. Boulder, Colo.: Westview Press, 2004. ISBN 081334218X.
 WILMOT, CHESTER. (Written in part by Christopher Daniel McDevitt.) The Struggle For Europe. Ware, Hertfordshire: Wordsworth Editions Ltd, 1997. ISBN 1853266779.
 ZETTERLING, NIKLAS. Normandy 1944: German Military Organisation, Combat Power and Organizational Effectiveness. Winnipeg: J.J. Fedorowicz Publishing Inc., 2000. ISBN 0921991568.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92949" title="Fhrer" nonfiltered="1858" processed="1845" dbindex="36983">
Fhrer / s la paraula en alemany corresponent a "lder" (Der Fhrer, el lder o guia). Contrriament a la creena popular, no s sinnim de dictador i s'usa comunament a Alemanya per a referir-se a lders de qualsevol tipus en qualsevol rea. El seu significat en el cas d'Adolf Hitler s el de Guia del Poble Alemany espiritual i polticament, fregant aix quasi el paganisme.

Quan s'usa fora de l'idioma alemany s generalment per a referir-se a Hitler, mxima autoritat de l'Alemanya Nazi. Aquest ttol el va escollir ell mateix desprs que a Alemanya s'establs el "Fhrerprinzip", el Principi del Lideratge, segons el qual el Lder era l'nic responsable que concentrava tots els poders en la seua persona, encarnant l'Estat i sent el cap del partit nic, en aquest cas el Partit Nazi. Hitler, en el seu messianisme, pretenia crear un "Ordre Nou", en el qual la cultura judeocristiana i en part la grecollatina serien substitudes a Occident i ms tard a nivell mundial per una de nova procedent d'una suposada tradicional "uni germnica-nrdica". Per a aix es van iniciar una srie de ritus amb una pompa exagerada i tendint a crear una nova religi d'Estat, que facilitara el control sobre "les nimes i les ments de la Nova Alemanya".

Cal destacar que els alemanys eviten usar el vocable fhrer a l'estranger per a evitar confusions.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92955" title="Iberisme" nonfiltered="1859" processed="1846" dbindex="36984">
L'iberisme (no nacionalisme ibric) s un moviment poltic i cultural que propugna l'acostament i la millora de relacions a tots els nivells entre Portugal i Espanya i, en ltim terme, la unitat poltica dels mateixos. Aquests ideals van ser promoguts principalment per moviments republicans i socialistes d'ambds pasos, especialment durant el segle XIX, quan van tenir major predicament els ideals nacionalistes de caire integrador, com el Risorgimento itali o la Unificaci alemanya. 

L'iberisme s un projecte de construcci d'un Estat ibric al que es vol dotar d'entitat poltica. No ha de confondre's amb un simple intent d'expansi territorial d'Espanya a costa de Portugal. 

Histria.

L'iberisme va sorgir a la darreria del segle XVIII, especialment amb Jos Marchena, el qual, a lAvis aux espagnols, va donar a la doctrina un carcter republic, federal i progressista. Durant el Trienni Liberal, les societats secretes liberals de la pennsula van intentar difondre l'iberisme a Portugal per establir set repbliques federades, dues de les quals es formarien all: la Lusitnia Ulterior i la Lusitnia Citerior ). Ms tard, Prim, va ser animat per Keratry a fer del Cromwell ibric (a unir Espanya i Portugal). L'iberisme, ms que una doctrina poltica explcita, va esdevenir un pressupsit en algunes concepcions poltiques i socials d'esquerra, cosa que es va manifestar en arribar la Repblica portuguesa (1910), la bandera, que s iberista. Tamb en les doctrines crates de grups espanyols i portuguesos, com la Federaci Anarquista Ibrica i la Federaci de Joventuts Llibertries.

A Catalunya, l'iberisme ha estat un moviment intellectual i poltic diferenciat del federalisme de Pi i Margall, perqu, en lloc de funcionar entorn d'Espanya, el primer ho feia des del pressupsit d'una federaci de nacions. Iberista prestigis va ser Joan Maragall (Himne ibric, article "L'ideal ibric", etc.), que va proposar a Unamuno crear una revista, "Ibrica", escrita en totes les llenges de la pennsula. Prat de la Riba va participar d'aquest ideal els primers temps, i, en part, tamb Camb. El lusfil Ignasi Ribera i Rovira va arribar a ser un "apstol", com ho palesa el seu Iberisme (1907), amb prleg de J. T. F. Braga. Tamb se'n va fer ress Joaquim Casas i Carb, en El problema peninsular (1933). Cal esmentar, finalment, el llibre del luso-andals Julio Navarro Monz Catalunha e as nacionalidades ibricas (1906). La frmula iberista, d'altra banda, de vegades no s res ms que una tctica per a contrarestar el centralisme castell o espanyol.

Actualment no hi ha cap partit amb representaci democrtica que defensi aquest ideal.
Precedents.
La Uni Ibrica (1580-1640).

 Bandera de Ibria .


La bandera ibrica fou creada l'any 1854 per l'escriptor i diplomtic catal Sinibald Mas i Sans. Est quartejada amb els colors de les banderes de la monarquia portuguesa (blanc i blau) i la espanyola (vermell i groc), que daten del 1830 i del 1785 respectivament. La bandera ibrica s ms antiga que les banderes republicanes de Espanya i Portugal, ja que aquestes son del 1868 i del 1910 respectivament. 
No s coincidncia que la bandera ibrica  tingui els mateixos colors (en diferent disposici) que la bandera de la provincia martima de Barcelona, car aquest es el lloc de naixement de Mas i Sans. 
Segons els iberistes, la Federaci o Confederaci estaria formada per les parts peninsulars de Portugal i Espanya (sense la Vall d'Aran, que pertanyeria a Gasconya), les Illes Balears i Pituses, Gibraltar, Andorra, i les regions franceses de Bascnia i Catalunya. Quatre serien les llenges oficials: castell, gallec-portugus, catal i basc. 
Mas i Sans volia que la capital federal o confederal de Ibria s'establs a Santarem, Ribatejo, Portugal, per la capital de la Diocesis Hispaniarum, creada per l'emperador rom Diocleti en el 287 C.E. fou Emerita Augusta, Mrida, Extremadura espanyola.

 Personalitats iberistes .
 Tefilo Braga, presidente del Govern Provisional de la Repblica portuguesa en 1910.;
 Miguel de Unamuno, Rector de l'Universitat de Salamanca.;
 Sixto Cmara, poltic i periodista espanyol del segle XIX.;
 Latino Coelho.;
 Juan Valera;
 Emilio Castelar, President de la Primera Repblica Espanyola.
 Sinibald Mas i Sans.
 Joan Maragall.
 Francesc Pi i Margall, President de la Primera Repblica Espanyola.
 Jos Saramago, premi Nobel de literatura.
 Antnio Sardinha;
 Antnio Lobo Antunes, escriptor.
 Antero de Quental.
 Eduardo Loureno, ensayiste.
 Miguel Torga (pseudnim de Adolfo Correia Rocha), escriptor i mtge portugus.
 Almeida Garrett;
 Jos Flix Henriques Nogueira;

Referncies.


 Bibliografia especialitzada . 

 Antunes, Jos Freire. Os espanhis e Portugal. Oficina do livro. Lisboa, 2004.
 Cabero Diguez, Valentn. Iberismo y cooperacin: pasado y futuro de la pennsula ibrica. Publicaciones Universidad de Salamanca.
 Chato Gonzalo, Ignacio. Las relaciones entre Espaa y Portugal a travs de la diplomacia (1846-1910). Editora Regional de Extremadura, GIT, 2004.
 Mas, Sinibaldo de. La Iberia: memoria sobre la conveniencia de la unin pacfica y legal de Portugal y Espaa M. Rivadeneyra. Madrid, 1854.
 Molina, Csar Antonio. Sobre el iberismo y otros escritos de literatura portuguesa. Ediciones Akal. Madrid, 1990.
 Rocamora, Jose Antonio. El nacionalismo ibrico: 1732-1936. Publicaciones Universidad de Valladolid. Valladolid, 1994.
 Rueda, Germn. Por qu el iberismo en el siglo XIX?. Portugal e O Mundo. Do Passado ao Presente, Cascais, 1995.
 Torre Gmez, Hipolito de la. Antagonismo y fractura peninsular. Espaa - Portugal, 1910-1919. Espasa Calpe. Madrid, 1983.
 Torre Gmez, Hiplito de la. Del "peligro espaol" a la amistad peninsular. Espaa - Portugal, 1919-1930. Publicaciones UNED. Madrid, 1984.



Enlaces externos.


Frum d'Uni Ibrica: iberistas en contacte.;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92959" title="Alou" nonfiltered="1860" processed="1847" dbindex="36985">
 L'alou s el rgim de propietat de bns immobles, generalment terres, en el qual el propietari (l'aloer) t el domini complet sobre elles, s a dir, tant del directe com el d's.

s la propietat que s lliure de tota crrega senyorial.

El concepte de propietat alodial s, oposat al de propietat feudal, en la qual un senyor cedeix al vassall l's d'un feu a canvi d'una srie de crregues i prestacions.

Topnims derivats:
Salou 
</doc>
<doc id="92964" title="Jacques Santer" nonfiltered="1861" processed="1848" dbindex="36986">

Jacques Santer ( Wasserbillig, Luxemburg 1937 ) s un poltic luxemburgus, primer ministre del petit ducat entre 1984 i 1995, i president de la Comissi Europea entre 1995 i 1999.

Biografia.
Va nixer el 18 de maig de 1937 al poblet luxemgurgus de Wasserbilling. Estudi Dret i Economia a la Universitat de Pars. Entre 1984 i 1989 fou membre del Banc Mundial, i entre 1991 i 1994 governador del Fons Monetari Internacional.

L'any 1998 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de Cincies Socials, al costat del tamb luxemburgus Pierre Werner.

Activitat poltica.
A partir de 1962 desenvolup crrecs ministerials al si del Partit Popular Social Cristi, entrant a formar part del Ministeri de Seguretat Social. Va esdevenir lder del partit l'any 1979, any en el qual va esdevenir Ministre de Finances fins el 1989, primer sota la presidncia de Pierre Werner i a partir de 1984 sota la seva prpia presidncia, ja que el 1984 guany les eleccions a Primer Ministre de Luxemburg. Aquest crrec el desenvolup fins el 1995, any en qu fou substituit per Jean-Claude Juncker.


El 1974 fou escollit diputat pel Parlament Europeu, esdevenint-ne vicepresident entre 1975 i 1977. Des d'aquell moment ja sent una clara vocaci europea, veient que aquest era el futur verdader d'Europa.

El 1995 finalitz la seva tasca com a primer ministre i fou nomenat President de la Comissi Europea, proposat pel canceller alemany Helmut Kohl, crrec que desenvolup fins el 1999. Aquell any la Comissi presidida per Jacques Santer hagu de dimitir com a conseqncie de pressumptes trames de corrupci que van afectar els seus comissaris, sent substituit per una comissi presidida interinament per Manuel Marn. 

Entre 1999 i 2004 Santer fou novament membre del Parlament Europeu. 

Enllaos externs.
  Informaci de Jacques Santer al Parlament Europeu;
  Informaci de Jacques Santer a la Comissi Europea;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cincies Socials 1998;
  Informaci de Jacques Santer a elpais.com;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92966" title="Didalera" nonfiltered="1862" processed="1849" dbindex="36987">

La didalera (Digitalis minor) s un planta de l'ordre dels lamials endmica de les Illes Balears.

Viu als penyals i t unes flors violetes molt vistoses.

Enllaos externs.
 Herbari Virtual de les Illes Balears;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92967" title="Front Oriental de la Segona Guerra Mundial" nonfiltered="1863" processed="1850" dbindex="36988">


Tot i la ocupaci i annexi de territoris i petits estats limtrofs amb Alemanya, Hitler no en tenia prou i reclamava a Polnia l'ocupaci de la ciutat lliure de Danzig i un corredor de terra entre Alemanya i la Prssia Oriental. Polnia s'hi va negar repetides vegades en part per por a la reacci sovitica i en part perqu pensava que aix noms encoratjaria Hitler a fer altres demandes. El 23 d'agost de 1939, Alemanya i l'URSS signaren el Pacte Molotov-Ribbentrop que, a ms de ser un tractat de no-agressi entre els dos pasos, tenia unes clusules secretes segons les quals s'acordava el repartiment de Polnia. Llavors, Hitler, segur d'ell mateix a causa dels seus anteriors xits, va decidir envair Polnia, convenut que ni Frana ni Gran Bretanya hi intervindrien.

1939: Inici de la guerra.
Invasi de Polnia
 Ms informaci als articles Campanya de Polnia i Invasi sovitica de Polnia.;
La guerra va comenar la matinada del 1 de setembre de 1939 quan Alemanya va envair Polnia. Aquesta agressi estava motivada per l'nsia de Hitler d'obtenir el control sobre la ciutat lliure de Danzig i un corredor de terra entre aquesta ciutat i Alemanya. Com a excusa davant la comunitat internacional, Hitler va utilitzar un incident fronterer fictici que ell mateix havia planejat. El dia 3, Gran Bretanya i Frana van declarar la guerra a Alemanya per, excepte algunes escaramusses en la frontera franco-alemanya, cap dels dos pasos va emprendre cap acci militar contra Alemanya.

Aqu va ser on l'exrcit alemany va posar en prctica la Blitzkrieg o (guerra llampec) que consistia en rodejar les posicions defensives enemigues i encerclar-les. Mentrestant, altres tropes continuaven avanant cap a l'interior del pas ocupant les ciutats i els punts estratgics. Les tropes encerclades podien resistir durant un temps per, allades de la resta de l'exrcit, tard o d'hora acabaven per rendir-se.

L'exrcit alemany, amb el suport dels bombardeigs de la Luftwaffe, va superar fcilment les defenses poloneses i el 8 de setembre ja havia arribat als afores de la capital, Varsvia. El dia 17, l'exrcit sovitic va envair Polnia des de l'est, amb el pretext de protegir la poblaci bielorrussa i ucranesa de la zona. En realitat, la repartici de Polnia entre Alemanya i la Uni Sovitica ja havia estat prviament acordada en el Pacte Molotov-Ribbentrop d'agost de 1939. Varsvia va caure el 27 de setembre i les ltimes tropes poloneses van rendir-se el 6 d'octubre.

Guerra d'Hivern
 Ms informaci a l'article Guerra d'Hivern.;
El 30 de novembre de 1939, la Uni Sovitica va atacar Finlndia amb la intenci d'envair-lo. Inicialment, l'exrcit fins va resistir molt b l'embat sovitic per els russos es van imposar a cpia d'homes i el mar de 1940 els finesos es van veure forats a demanar un armistici. La Uni Sovitica va obtenir importants concessions territorials per la capacitat operativa del seu exrcit va ser posada en dubte per les dificultats que va tenir per obtenir tan sols una victria relativa. Aix va acabar de convncer a Hitler que la invasi de la Uni Sovitica era possible.

1940: La guerra s'estn.
Invasi de Noruega i Dinamarca
 Ms informaci a l'article Operaci Weserbung.;

El 9 d'abril de 1940 l'exrcit alemany va iniciar la invasi de Noruega i Dinamarca. En part, per assegurar-se el subministre de ferro de les mines sueques, del que Alemanya depenia per al seu esfor de guerra i que era transportat a travs del port noruec de Narvik. Per tamb per impedir una possible ocupaci aliada de Noruega i al mateix temps evitar el bloqueig dels ports alemanys decretat per Gran Bretanya des de la declaraci de guerra el setembre passat. Dinamarca no tenia cap valor estratgic per els ports danesos donaven un fcil accs als ports noruegs i, a ms, en ser un pas ve calia tenir-lo controlat d'alguna manera.

Dinamarca es va rendir quasi immediatament. El govern dans sabia perfectament que no podia fer res contra l'exrcit alemany i va voler evitar un vessament intil de sang. A causa d'aquesta poca resistncia, l'ocupaci alemanya va ser lleugera comparada amb la d'altres pasos ocupats. Les institucions daneses van poder conservar gran part de la seva autonomia i es va postposar la deportaci de la poblaci jueva. Aquesta actitud permissiva es va acabar l'agost de 1943. Les derrotes alemanyes a Stalingrad i El Alamein havien provocat creixents disturbis i manifestacions antialemanyes que, segons els nazis, el govern dans no va castigar amb la suficient duresa.

L'ocupaci de Noruega va ser ms complicada. Les tropes alemanyes van poder ocupar els ports en noms tres dies per l'exrcit noruec es va replegar a les valls de l'interior del pas, molt muntanys, i all es va preparar per oferir resistncia. A ms, Gran Bretanya i Frana van enviar algunes divisions per ajudar als noruecs. Per la situaci de les tropes aliades es va anar tornant cada dia ms crtica i el 28 d'abril els britnics van decidir retirar-se del sud de Noruega. Noms al nord, al port de Narvik, la guarnici alemanya, allada de la resta de l'exrcit, va poder ser derrotada, i el port ocupat el 28 de maig. Per llavors, la invasi alemanya dels Pasos Baixos i Blgica havia canviat les prioritats defensives de britnics i francesos. El 8 de juny, desprs de destruir les installacions porturies, les tropes aliades van ser evacuades del nord de Noruega. Finalment, el 10 de juny Noruega es va rendir incondicionalment.

Annexions sovitiques
A conseqncia del Pacte Molotov-Ribbentrop, el juny de 1940 la Uni Sovitica va ocupar Estnia, Letnia i Litunia i es va annexar les regions romaneses de Bessarbia i Bucovina del Nord.

1941:Invasi de la Uni Sovitica.
 Ms informaci als articles Operaci Barbarroja, Batalla de Bia ystok-Minsk, Operaci Tif, Guerra de Continuaci, Batalla de Rostov (1941), Batalla de Moscou i Segona Batalla de Kharkov.;

La matinada del 22 de juny de 1941 comen l'Operaci Barbarroja, la invasi alemanya de la Uni Sovitica. Va ser un atac per sorpresa ja que fins a la data, Alemanya i la Uni Sovitica eren aliats segons el Pacte Molotov-Ribbentrop d'agost de 1939. L'ofensiva estava organitzada en tres grans fronts: un, al nord en direcci a Leningrad; el segon, al centre en direcci a Moscou; i el tercer, ms al sud en direcci a la regi industrial del Donets i els camps petrolfers del Caucas. 

L'objectiu de Hitler era encerclar i derrotar rpidament a l'exrcit sovitic a les planes de Bielorssia i Ucrana per desprs ocupar tota la part europea de la Uni Sovitica fins a la lnia Arkhnguelsk-Urals-Volga-strakhan, des l'rtic fins al Mar Caspi. 

Amb la idea de derrotar rpidament els exrcits sovitics, els alemanys havien concentrat prop de 140 divisions que incloen 3.200.000 d'homes, 625.000 cavalls, 7.100 peces d'artilleria, 3.300 tancs i 2770 avions. Els aliats d'Alemanya: Itlia, Hongria, Romania i Bulgria tamb aportaven unes quantes divisions cadascun. Enfront, l'Exrcit Roig disposava de 134 divisions, 2.500.000 d'homes, 24.000 tancs i 8.000 avions. Va ser, sens dubte, l'operaci militar ms gran de la histria.

1942: Punt mort.
 Ms informaci als articles: Batalla de Vornej, Batalla del Caucas, Batalla de Stalingrad, Operaci Saturn, Segona ofensiva de Rjev-Sitxevka, Tercera Batalla de Kharkov i Batalla de Velikiye Luki.;
Durant l'hivern de 1941-42, els sovitics van poder recuperar una mica de terreny al voltant de Moscou, per no es va aconseguir forar una retirada general tal com hauria volgut Stalin. A la primavera, el front va quedar ms o menys estable mentre ambds bndols es dedicaven a fer plans per a l'ofensiva de l'estiu. Hitler va canviar d'objectiu respecte l'any anterior i va concentrar els seus esforos en capturar els pous petrolfers del Caucas. Aix deixaria els sovitics sense una part important del seu subministrament de combustible a l'hora que solucionaria els problemes alemanys per a l'obtenci del mateix. El pla consistia en capturar tota la regi entre els mars Negre i Caspi i els monts Caucas al sud. Mentestant, un altre grup d'exrcits tallaria el riu Volga ms amunt de Stalingrad per a protegir el flanc de l'avan alemany.

L'atac va comenar a finals de juny de 1942 i va acabar a principis de novembre, irnicament, perqu en arribar a prop de Grozni, a pocs quilmetres dels pous de petroli, els tancs alemanys es van quedar sense combustible. A ms, en aquell moment les lnees alemanyes estaven sobreexteses i els contraatacs sovitics els van obligar a una lenta per inexorable retirada.

Ms al nord, els alemanys van arribar al riu Volga el 20 d'agost i, tot seguit, van comenar l'atac contra Stalingrad. Stalin va ordenar que la ciutat fos defensada a qualsevol preu i aix va comenar un setge que tindria importants conseqncies per al desenvolupament de la guerra. De carrer en carrer, durant 3 mesos, els alemanys van anar reduint el permetre defensiu sovitic. Per el 19 de novembre, en el moment en qu la batalla estava en el seu punt lgid, els sovitics van llanar un contraatac en forma de pina (Operaci Ur) que va deixar el 6 exrcit alemany encerclat dins la ciutat. Hitler no va permetre que les seves tropes intentessin escapar del cercle, ja que aix implicava abandonar la ciutat ja ocupada, i els sovitics van resistir tots els intents de trencar el setge des de fora. Durant mesos, els alemanys van enviar subministres al 6 Exrcit per aire, per noms podien proporcionar-los una sisena part de les quantitats d'aliments i municions necessries, i cap al final de l'any la situaci dels assetjats era desesperada.
Les primeres setmanes l'avan alemany va ser rpid i efectiu. 

Al nord, els estats bltics van ser ocupats i el 8 de setembre va comenar el setge de Leningrad, que duraria fins al gener de 1944. Al centre, l'ofensiva va capturar la totalitat de Bielorssia i va arribar fins a Smolensk, capturada el 16 de juliol. Al sud, l'avan a travs d'Ucrana va ser una mica ms lent de lo esperat. Aix va fer que Hitler ordens una parada a l'ofensiva del front central per proporcionar ajuda al del sud. La majoria de generals alemanys no van estar d'acord amb aquesta decisi ja que consideraven Moscou l'objectiu prioritari. 

Finalment, desprs de la caiguda de Kev, el 19 de setembre, es va donar l'ordre de continuar cap a Moscou (Operaci Tif). Per llavors, va comenar el mal temps al front oriental, les pluges primer i la neu i el fred desprs van alentir l'avan alemany, que a ms es va trobar una creixent resistncia de l'exrcit sovitic a mesura que s'acostava a la capital. Els alemanys van poder arribar fins a les portes de la ciutat (a noms 30 quilmetres del Kremlin) per no ms enll. El 5 de desembre, Hitler va ordenar una parada general de l'ofensiva, en espera de poder continuar-la a la primavera segent.

1943: El tomb de la guerra.
 Ms informaci a l'article: Batalla de Kursk.;

]]
Les ltimes tropes alemanyes a Stalingrad es van rendir el 2 de febrer de 1943. Dels 300.000 soldats que formaven el 6 Exrcit, noms 96.000 van sobreviure per a ser capturats pels sovitics. Aquest va ser un dels grans punts d'inflexi en l'escenari europeu de la 2 Guerra Mundial.

A principis de 1943, els sovitics van iniciar una nova ofensiva. La ciutat de Khrkov va canviar de mans un parell de vegades, per no es van produir grans canvis en la situaci de la guerra. Tanmateix, els successius avanos i retrocessos del front en els ltims mesos havien deixat un sortint de les forces sovitiques al voltant de la ciutat de Kursk. 

Hitler va voler recuperar la iniciativa de la guerra organitzant una gran ofensiva en aquesta zona per al juliol de 1943: l'Operaci Citadel. Durant el transcurs de la mateixa, el 12 de juliol, es va produir la batalla de Prokhorovka, considerada la major batalla de carros blindats de la histria, amb ms de mil tancs involucrats. Per als alemanys va ser una completa derrota, on no es va aconseguir cap dels objectius fixats. 

A partir de la batalla de Prokhorovka i fins al final de la guerra, els alemanys ja no van organitzar cap ms operaci d'importncia en el front oriental, limitant-se a retrocedir a mesura que els sovitics avanaven.

1944: El principi del final.
 Ms informaci als articles: Batalla de Crimea (1944), Ofensiva de Bielorssia, Ofensiva de Lvov-Sandomir, Sublevaci de Varsvia, Alament Nacional Eslovac, Batalla de Romania (1944), Batalla de Debrecen, Ofensiva del Bltic i Ofensiva de Budapest.;
Entre el setembre de 1943 i el maig de 1944, els sovitics van efectuar un rpid avan en el sector meridional del front recuperant la totalitat d'Ucrana fins a la frontera amb Romania i Polnia. Al llarg del 1944, els successius atacs als sectors nord, centre i sud del front van donar continuitat al cada vegada ms rpid avan en direcci a Alemanya.

En el sector nord, els sovitics van aixecar completament el setge de Leningrad i van continuar avanant cap a Estnia i Letnia. Tamb van aconseguir recuperar tot el territori que els finlandesos havien capturat durant l'ofensiva de 1941, forant la rendici de Finlndia el 4 de setembre de 1944. En el sector centre, l'Operaci Bagration va aniquilar completament el grup d'exrcits alemanys i va permetre als sovitics avanar uns 600 km a travs de Bielorssia i entrar a Litunia, Polnia i Hongria. En el sector sud, la defensa de l'exrcit romans va collapsar i el rei Carles II de Romania va aprofitar l'oportunitat per demanar un armistici amb els russos. Els alemanys van respondre intentant assassinar al rei, cosa que no va agradar gens als romanesos que van unir-se als aliats declarant la guerra a Alemanya. Els alemanys es van veure obligats a retirar-se del pas. Al cap d'una setmana, Bulgria va passar-se tamb al bndol aliat. Els sovitics van continuar avanant cap a Iugoslvia, arribant a Belgrad el 15 d'octubre. Amb tot aix, els alemanys es van veure forats a retirar-se de Grcia per no quedar tallats.

Durant el 1944, un fet destacable va ser l'aixecament dels habitants de Varsvia contra l'ocupaci alemanya. La revolta va comenar el dia 1 d'agost. Els polonesos esperaven poder resistir uns pocs dies fins que l'Exrcit Roig arribs a la ciutat. Per aix no entrava dins dels plans de Stalin que volia que desprs del seu alliberament, Polnia queds sota un nou govern comunista. Per contra, els revoltats eren lleials al govern polons a l'exili. L'avan sovitic va ser aturat a les portes de Varsvia. Mentrestant, els alemanys van enviar noves forces per reprendre el control de la ciutat i el 2 d'octubre els ltims revoltats van haver de rendir-se.

1945: La fi de la guerra.
 Ms informaci als articles Ofensiva del Vstula-Oder, Ofensiva de la Pomernia Oriental, Operaci Ofensiva de la Baixa Silsia, Ofensiva de Prssia Oriental), Ofensiva de Viena, Batalla de Berln, Batalla de Halbe, Ofensiva de Praga.;

Desprs d'estar uns quants mesos aturats al Vstula, el 12 de gener de 1945 l'exrcit sovitic va rellanar l'ofensiva per conquerir Polnia. En poques hores, el front alemany va collapsar completament i els sovitics van poder avanar de forma sorprenentment rpida. Prssia Oriental va ser ocupada i milions dels seus habitants, d'tnia i cultura alemanyes, van fugir per mar cap a Alemanya escapant de les represlies sovitiques. El dia 19, l'Exrcit Roig va creuar la frontera germanopolonesa anterior a l'inici de la guerra i a finals del mes va arribar a l'Oder, a noms 70 km de Berln. All es va aturar per reagrupar-se.

Mentrestant, a la resta del front oriental, els sovitics avanaven a tot arreu. A Hongria, Budapest va ser capturada el 13 de febrer, desprs d'un llarg setge. Des d'aqu, van continuar cap a ustria, on van entrar el 30 de mar, ocupant Viena el 13 d'abril. Simultniament, estaven avanant a travs d'Eslovquia en direcci a la Repblica Txeca.

El 16 d'abril va comenar l'atac final cap a Berln. L'exrcit sovitic, apostat al llarg de l'Oder, va avanar des del nord, l'est i el sud encerclant la ciutat. La defensa alemanya estava formada en part per civils, molts d'ells adolescents. Barri a barri i carrer a carrer, els sovitics van anar prenent el control de la ciutat. Hitler va refusar fugir i es va recloure en el seu bnquer, juntament amb alguns dels seus generals. El 30 d'abril, amb l'exrcit sovitic ja noms a uns quants carrers de distncia, Hitler es va suicidar. La ciutat de Berln es va rendir el 2 de maig.

El successor de Hitler va ser l'almirall Karl Dnitz. El 7 de maig va donar la seva autoritzaci al general Jodl per firmar la rendici incondicional d'Alemanya que entraria en vigor l'endem. Aix va significar el final de la guerra a Europa.

Vegeu tamb.
Cronologia de la Segona Guerra Mundial





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92969" title="Borinot (planta)" nonfiltered="1864" processed="1851" dbindex="36989">


El borinot (Ophrys balearica) s una orqudia endmica de les Illes Balears

Enllaos externs.
 Herbari Virtual de les Illes Balears;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92970" title="Grup dels Cinc" nonfiltered="1865" processed="1852" dbindex="36990">
Grup dels Cinc (en rus:              ), Mogu aja ku ka, literalment Petit Grup Poders, tamb conegut com The Mighty Five o The Mighty Handful en pasos de parla anglesa i amb traduccions comparables a altres llenges. Va ser el nom aplicat l'any 1867 pel crtic musical Vladimir Stasov a un petit grup de compositors russos units sota el lideratge de Mili Balakirev amb el propsit de crear un art musical especficament rus en lloc d'imitar les formes d'Europa occidental. En certa manera, va ser una branca del moviment romntic nacionalista rus, amb la Colnia Abramtsevo i la Renaixena Russa; que perseguien objectius similars en el camp de les belles arts.

Del nom rus del grup va derivarse l'expressi "kuchkist", que s'aplica als objectius artstics del grup o a les seues prpies obres.

El Grup va constitur-se l'any 1856, amb una primera associaci entre Balakirev i Csar Cui; Modest Mssorgski s'hi va afegir el 1857, Nikolai Rimski-Krsakov el 1861, i Aleksandr Borodn el 1862. Abans de tots ells, Mikhal Glinka i Aleksandr Dargomyzhsky ja havien fet alguns intents de desenvolupar un estil genunament rus, component peres sobre temes russos, per el Grup dels Cinc va representar el primer intent estructurat en aquest sentit; amb Stasov com a conseller artstic i Dargomyzhsky com a referent de prestigi.

El Grup va comenar a disgregar-se durant la dcada de 1870, en part degut a que Balakirev va retirar-se de l'activitat musical durant un temps. Curiosament, tots els membres del Grup estan soterrats al Cementeri Tikhvin de Sant Petersburg.

Potser amb l'excepci de Cui, els membres del Grup van influir o van ser directament professors de la majoria dels grans compositors russos de la generaci posterior, incloent-hi Aleksandr Glazunov, Mikhail Ippolitov-Ivanov, Serguei Rakhmninov, Serguei Prokfiev, gor Stravinski, i Dmitri Xostakvitx. 

El nom de Els Sis, triat per un grup de compositors francfons del segle XX sota el lideratge teric de l'escriptor Jean Cocteau, emula en certa manera al de Els Cinc.

Membres del Grup dels Cinc.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92971" title="Manhwa" nonfiltered="1866" processed="1853" dbindex="36991">
Manhwa (Hangul:   , Hanja:   ) s el terme general core per a les historietes o cmics.

Fora de Corea, el terme generalment es refereix expressament a les tires cmiques de Corea del Sud. Tot i que manhwa sigui diferent del japons manga i del xins manhua, tots tres termes estan emparentats morfolgicament.

El manhwa es llegeix en la mateixa direcci que els llibres occidentals: horitzontalment i de l'esquerra a la dreta, puix que el hangul normalment s'escriu i es llegeix horitzontalment (encara que tamb es pugui escriure i llegir com el xins i el japons, s a dir, verticalment de dreta a esquerra).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92972" title="Llista d'autopistes i autovies de Catalunya" nonfiltered="1867" processed="1854" dbindex="36992">

La xarxa de vies de calades separades a la comunitat autnoma de Catalunya es divideix en autopistes i autovies. Las primeres sn generalment de concessi i de peatge, mentre que las segones sn gratutes i estan mantingudes per la Generalitat de Catalunya. 
Autopistes i autovies estatals.
Les autopistes i autovies segents, anomenades vies de gran capacitat, sn part de la Xarxa de Carreteres de l'estat (XCE), en castell Red de Carreteras del Estado (RCE), gestionada pel Govern de l'estat Espanyol, concretament pel Ministeri de Foment o, en el cas de les autopistes de peatge, per l'empresa concessionria, d'acord amb el contracte firmat.


(*en construcci o projecte)

Autopistes i autovies de titularitat autonmica.
Les autopistes i autovies autonmiques sn carreteres amb titularitat i gesti de Catalunya. Normalment es tracta de vies amb un trajecte especialment important pel transport terrestre de Catalunya i no tant per la xarxa estatal, gestionada aquesta per l'estat. Una infraestructura d'aquest tipus suposa un gran esfor econmic per part de l'administraci autonmica, per la qual cosa normalment es realitza en casos de necessitat o quan la Generalitat de Catalunya no ho contempli en el seu Pla de Transports de torn. En total, les autopistes i autovies autonmiques de Catalunya tamb ajuden a fomentar el transport per aquesta comunitat autnoma.




(*: en construcci o projecte)
(**: la C-16 tan sols t dos trams de peatge, Barcelona - Manresa i el Tnel del Cad)

Autopistes i autovies d'entorn urb.
Sn autopistes o autovies que fan el seu recorregut prxim a una ciutat; el nom de l'autopista o autovia agafa les inicials del nom de la ciutat, com ara la LL-11 i LL-12 de Lleida.





(*en construcci o projecte)

Vegeu tamb.

Codificaci de carreteres a Catalunya;

Enllaos externs.
Pgina web del Departament d'Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya;
Portal de la mobilitat;
Nova codificaci de les Carreteres de Catalunya (2001) ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92974" title="VlaamsProgressieven" nonfiltered="1868" processed="1855" dbindex="36993">
VlaamsProgressieven es el nom nou d'un partit flamenc, d'esquerres i regionalista, sorgit el 2001 com a conseqncia de la separaci de l'histric Volksunie. Es diu SPIRIT (Sociaal Progressief Internationaal Regionalistisch Integraal-democratisch Toekomstgericht) fins a abril 2008.

Enllaos externs.
http://www.spirit.be/;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92975" title="Cercis canadensis" nonfiltered="1869" processed="1856" dbindex="36994">


El Redbud de l'est (Cercis canadensis) s una de les espcies del gnere Cercis, que als Estats Units s'anomenen Redbuds.

s un arbust gros o un arbre petit de la famlia Fabaceae, natiu de l'est de Nordamrica des del sud d'Ontario, Canad fins al nord de Florida, Estats Units.

Sol crixer fins als 8-12 m d'altura.

Les flors destaquen, van des del rosa clar al rosa fosc, fan 1.5 cm de llarg, apareixen en grups de mar a maig, a llocs nuus abans de les fulles.

En jardineria, s'usa aquesta espcie com a planta ornamental.

Les espcies de Cercis Cercis mexicana,  Cercis reniformis i Cercis texensis sn considerades per algunes fonts subespcies del Cercis canadensis.

Imatges.


Enllaos externs.
 Imatges de Cercis canadensis a bioimages.vanderbilt.edu;
 http://hcs.osu.edu/pocketgardener/source/description/ce_ensis.html;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92979" title="La Canonja" nonfiltered="1870" processed="1857" dbindex="36996">

La Canonja s una entitat municipal descentralitzada  del municipi de Tarragona, al qual es va annexionar el 1964. La Generalitat de Catalunya ha donat un informe desfavorable a la indepedncia de La Canonja i el Parlament ha votat en contra de la indepedncia. De fet, La Canonja es queda com a barri amb estatut d'EMD i format part de Tarragona ciutat .



Enllaos externs.

Pgina oficial de l'EMD La Canonja;
Pgina de "La Canonja 3 - Poble, paisatge i sostenibilitat";
Pgina oficial Centre d'Estudis Canongins Pon de Castellv;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92980" title="Nieuw-Vlaamse Alliantie" nonfiltered="1871" processed="1858" dbindex="36997">
La Nieuw-Vlaamse Alliantie (Nova Aliana Flamenca) s un partit poltic flamenc sorgit arran de la separaci de l'histric partit nacionalista flamenc Volksunie. L'N-VA s republic, de centre-dreta i aposta per la plena sobirania de Flandes i la seva constituci com a nou estat de l'UE.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92981" title="Cercis" nonfiltered="1872" processed="1859" dbindex="36998">

Els Cercis, anomenats Redbuds als Estats Units, sn un gnere d'aproximadament 6-10 espcies de la famlia Fabaceae, originaris de regions temperades de l'hemisferi nord. Sn petits arbres o grans arbusts, caracteritzats per fulles senzilles de forma arrodonida o en forma de cor i flors vermelles o rosades que surten al principi de la  primavera a parts de l'arbre sense fulles.

Espcies.
Aquesta s la llista completa d'espcies d'aquest gnere:
Vell Mn:
Cercis chinensis - Redbud xins (est d'sia; inclou C. glabra i C. japonica);
Cercis gigantea - Redbud gigant (Xina);
Cercis griffithii - Redbud afgans (sia central del sud);
Cercis racemosa - Redbud amb flors encadenades (oest de la Xina);
Cercis siliquastrum - Arbre de l'amor, Arbre de Judea o Redbud europeu (Regi mediterrnia);
Nou Mn:
Cercis canadensis - Redbud de l'est (est de Nord-amrica);
Cercis mexicana - Redbud de Mxic (Mxic; sovint tractat com una varietat del C. canadensis);
Cercis occidentalis - Redbud de Califrnia o Redbud de l'oest (Califrnia);
Cercis reniformis - Redbud d'Oklahoma (Oklahoma; sovint tractat com una varietat del C. canadensis);
Cercis texensis - Redbud de Texas (Texas; sovint tractat com una varietat del C. canadensis);

Imatges.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92984" title="Vell Mn" nonfiltered="1873" processed="1860" dbindex="36999">
El Vell Mn comprn totes les parts del mn conegudes pels europeus abans del descobriment d'Amrica; s a dir, Europa, sia i frica (el supercontinent denominat Eurofrsia), i les illes properes. El terme s'utilitza en contraposici al Nou Mn que es refereix a Amrica. Encara que moltes regions d'sia i frica no eren conegudes pels europeus d'aleshores, eren adjacents als territoris coneguts o se sabia de la seva existncia. Oceania i l'Antrtida no sn part del Vell Mn ni del Nou Mn, ats que aquests termes antecedeixen llur descobriment pels europeus, que seria el segle XVIII i el segle XIX respectivament. 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92985" title="Saalfeld" nonfiltered="1874" processed="1861" dbindex="37000">

Saalfeld s una ciutat alemanya situada al districte rural de Saalfeld-Rudolstadt a Turngia. La ciutat es troba edificada a la riba oest del riu Saale, uns 50 km al sud de Weimar i a 130 km al sud-oest de Leipzig.

Les poblacions venes sn Rudolstadt, Arnsgereuth, Kamsdorf, Grossbucha, Kaulsdorf, Saalfelder Hhe und Unterwellenborn.


Poblacions dependents de Saalfeld:

Aue am Berg;
Beulwitz;
Crsten;
Garnsdorf;
Gorndorf;
Graba;
Kditz;
Obernitz;
Remschtz;
Whlsdorf;


Saalfeld est agermanada amb:

Stains (Frana) des de 1964;
Sokolov (Repblica Txeca) des de 1974;
Kulmbach (Baviera) des de 1988;
Samaipata (Bolvia) des de 1996;
Zalewo (Polnia) des de 2001;


 Histria .


Saalfeld s una de les ciutats ms antigues de Turngia, ja mencionada l'any 889. Entre els anys 1071 i 1074, l'arquebisbe de Colnia Anno II hi fund una abadia benedictina, el primer abat de la qual fou Lampert von Hersfeld.

L'any 1180 Saalfeld adquireix el seu dret local propi, el ms antic de Turngia en llengua alemanya. El 1363 fou l'any en el qual es constru la muralla de la ciutat i l'any 1389 apareix el primer ajuntament.

Entre els anys 1680 i 1735 Saalfeld esdevingu la capital i ciutat de residncia del duc de Saxnia-Saalfeld i desprs esdevingu part del ducat de Saxnia-Coburg-Saalfeld fins el 1826. Posteriorment va formar part del ducat de Saxnia-Meiningen fins el 1918. 

Avui en dia la ciutat encara es troba parcialment encerclada per les muralles i els bastions, i cont alguns edificis medievals d'inters, com per exemple un palau construt el 1679 sobre les runes de l'abadia benedictina de St. Peter. D'altres edificis d'inters sn l'esglsia gtica Johanneskirche, que data de principis del s. XIII; l'ajuntament gtic, completat el 1537; i erigit al costat del riu Saale el Kitzerstein, un palau pressumptament construt pel rei alemany Heinrich I, tot i que l'edifici present no s ms antic del s. XVI. La relquia del passat ms interessant que hi ha a la ciutat sn potser les runes del Hoher Schwarm, anomenat ms tard Sorbenburg, pressumptament construt el s. VII.

El 10 d'octubre de 1806 tingu lloc la batalla de Saalfeld, en el context de les guerres napoleniques.

 Poblaci .


Evoluci del nombre de poblaci:

  Font: Thringer Landesamt fr Statistik;


 Infraestructures i transport .


L'estaci de ferrocarril de Saalfeld es troba a la riba est del Saale i s d'importncia notable ja que s una parada dels trens ICE de Hamburg cap a Munic, via Berln. A ms s l'enlla entre la lnia frria del Saale Saalbahn i la lnia frria a nivell nacional de trens ICE i de mercaderies. L'estaci tamb s travessada per lnies que l'enllaen amb Gera, 
Erfurt, Weimar, Katzhtte i Blankenstein.

Davant de l'estaci de ferrocarril hi ha la parada local de taxis i l'estaci d'autobusos, que comunica la ciutat amb els pobles i ciutats de la perifria.


 Economia i indstria .
Saalfeld es troba situada a una de les regions ms actives de Turngia i t un bon nombre d'indstries prsperes, que inclouen la manufactura de maquinria, totxos, pintura, cigars, vinagre, cervesa, impremta i foneria. A la perifria hi ha mines de ferro.

Els productes locals ms importants sn:
La cervesa de la Brauerei Saalfeld;
La xocolata de la Thringer Schokoladenwerk;
 Feengrottenconfiserie (Dolos i productes de xocolata fets a m);

 Cultura i educaci .

La ciutat disposa d'una biblioteca pblica.

Hi ha dos escoles superiors a la ciutat:

Heinrich Bll Gymnasium;
Erasmus Reinhold Gymnasium;


 Esport .


La ciutat t dos equips de futbol: VFL 06 Saalfeld i FC Lokomotive Saalfeld.
L'agrupaci esportiva local s el 1.SSV Saalfeld.


 Enllaos externs .


Ajuntament de Saalfeld;
Coves de Saalfeld;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92986" title="Indie" nonfiltered="1875" processed="1862" dbindex="37001">
La msica indie (abreviaci d' independent en angls) s qualsevol dels diversos gneres, panorames, subcultures i atributs estilstics i culturals, caracteritzats per una independncia dels corrents musicals ms estesos (real o percebuda), com ara el pop comercial, amb un enfoc autnom i un cert nivell de plantejament fes-ho tu mateix.

Definicions d'indie.
El terme indie se sol usar per a referir-se a un so que un msic presenta, per si s'interpreta ms literalment est lligat a les condicions de producci i circulaci de la seua obra.

"Indie" se sol referir a un artista o banda que no s part dels corrents culturals de masses (o mainstream) i produx la seva msica fora d'eixa influncia. El terme "indie" est relacionat amb l'actitud "fes-ho tu mateix" i la capacitat de treballar fora de les lgiques de les companyies i corporacions de la indstria cultural. Tamb se sol referir com a musica indie a aquells grups que estan comenant a tocar i que no tenen contracte amb un segell discogrfic.

Indie com una discogrfica no majoritria.

Una de les ms comunes i ms simples definicions de "indie" s la definici de no estar contractat per una gran discogrfica (actualment una de les "quatre grans" , Warner, Universal, Sony BMG i EMI). Esta s la definici usada per la revista britnica NME, entre d'altres.

El problema amb esta definici s que sol haver-hi una xicoteta correlaci entre la comercialitat o la llibertat creativa oferta per les grans discogrfiques i altres fora de les "quatre grans". La majoria de les discogrfiques independents tenen els mateixos principis de negoci amb departaments d'"artistes i repertori", pressupostos per a mrqueting i consideracions comercials guiant les seues operacions. Mentrestant, les grans discogrfiques sovint retenen artistes "enfocats cap a la independncia", als quals donen major llibertat creativa, i que reben un gran suport de la crtica. Alguns d'estos artistes amb "nima indie" per en grans discogrfiques sn Sonic Youth, Radiohead, Pulp i els Flaming Lips, entre d'altres.

Histria.
Durant els anys 20 les grans companyies nord-americanes (tamb conegudes com a Majors) com ara Columbia Rcords o Victor van ser desafiades per quantitat de petites discogrfiques anomenades "independents". Estes estaven especialitzades en el mercat de msica de raa (negra) que s com es classificava llavors els compradors de msica blues i jazz per el crack de finals dels anys vint va minar eixes companyies que van acabar en fallida o en el millor dels casos absorbides per una "major".

El terme "independent" ressorgix als anys cinquanta a Amrica del Nord quan el mercat discogrfic ho conformaven canons i els seus intrprets.  Les grans corporacions discogrfiques pagaven compositors perqu compongueren canons i buscaven intrprets perqu les presentaren. Totes elles tenien un sistema de distribuci propi que assegurava que totes les seues canons i discos arribaren a tots els punts del pas. Sense este sistema de distribuci era molt difcil fer que un disc poguera gaudir d'un mnim xit, i qualsevol discogrfica petita evidentment no el tenia.

Per esta poca i des de 1912 hi havia l'ASCAP (American Society of Composers, Authors  and Publishers) per mitj de la qual els compositors i editors protegien els seus interessos (semblant a l'SGAE) i que a ms concedia els drets d'interpretaci als mitjans de difusi, principalment els radiofnics. Aquesta associaci no considerava "de bon gust" que la msica negra es poguera escoltar per la rdio aix que censurava sistemticament qualsevol can de blues o jazz que li arribara a travs d'un segell independent. Aix que a ms de no poder-la trobar a les botigues, la msica "diferent" tampoc no es podia escoltar a les rdios estatals. Per sort la voluntat i l'esperit de l'home (o dona) s irreductible i van aflorar el que es va donar a conixer com a rdios pirates les quals emetien des de vetustos coberts o des d'embarcacions a prou milles de les costes. 

En 1941 una associaci de rdios i dj va posar en marxa una associaci rival a l'ASCAP que es va anomenar BMI (Broadcast Music Incorporated) que representava molts compositors i editors que fins llavors havien sigut ignorats (de hillbilly, country, blues, jazz i estrangers). L'ASCAP va fer tot el que va poder perqu les rdios estatals no programaren canons de la BMI, moltes canons van ser censurades, com ara "Such a Nigth" de Johnnie Ray per suposada incidncia sexual per el virus estava ja inoculat en la societat la BMI va sobreviure i van incrementar els seus ingressos i popularitat rpidament quan un nou so anomenat Rock'n'roll va nixer de mans d'artistes negres com Little Richards o Chuck Berry.

A final dels 80 el terme indie es va associar a bandes de pop i de rock que portaven ms enll totes les influncies arreplegues fins eixe ment, encara sense denominaci, en qu es mesclava el rock, el punk, l'avantguarda i l'experimentaci, i altres tipus de msiques per a arribar a un pop molt simple o molt elaborat -segons l'artista- editat en segells independents a un costat i a l'altre de l'Atlntic. Aquest s el cas de Sonic Youth, Band Of Susans, Hsker D, Violent Femmes, Pixies, Dinosaur Jr, Mi Bloody Valentine, Spacemen 3, etc. Estos grups es caracteritzaven per fer una msica que en el fons era pop, per que podia diferir en gran manera en la forma o estil.

A partir de Nirvana, esta etiqueta va anar adquirint fora (per ser un calaix de sastre, on cabia de tot) que al seu torn va tindre diversos subgneres, abans i desprs de l'xit del Nevermind de Nirvana. Com a exemples anteriors podem citar el C-86 o Anorac Pop (Primal Scream, Talulah Gosh, Mi Bloody Valentine) i Shoegazer (Mi Bloody Valentine, Lush, Ride, Slowdive). Com a exemples posteriors estarien el Post-Rock (Bitch Magnet, Slint, Tortoise, Rodan, GASTR del Sol, Blonde Redhead, Enon), el Slowcore (Codeine, Low, Bedhead) i Emocore (Lungfish, Sunny Day Real Estigues) entre d'altres.

Actualment Roman com un terme ampli, tot i que ms definit que en la dcada dels noranta, en qu s'inclouen tots aquells grups que tenint aquest so editen els seus discos a les multinacionals o als seus subsegells (The Strokes, Wilco, Radiohead, Franz Ferdinand).

 Vegeu tamb .
Rock alternatiu;

 Enllaos externs .
Indie Industries Tot el referent a l'Indie; Descrregues, Reviews, Notcies.
UntitledIndieRoom - Web amb crtiques de musica indie.
concerta.Com - Agenda de concerts a Espanya.
NME.Com - Web de NME, revista britnica referent del gnere.
ZIN.Com - Web de revista ZIN, revista mexicana referent del gnere.
Spanish Indie Pop en Last.Fm Llistat de les principals bandes indie espanyoles i latinoamericas.
Mira el Pndol Audioblog de Twee, C86 e indiepop en general.
Revista Xilena Indie.Cl. - Revista Xilena de ;
Tall independent. Contingut complet i molt variat.
zonaindie. - Blog dedicat a difondre l'escena independent de Buenos Aires, Argentina.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92987" title="Classicisme" nonfiltered="1876" processed="1863" dbindex="37002">
Un classicisme s un moviment artstic caracteritzat per una mirada nostlgica a l'antiguitat clssica. Es considera que el primer classicisme s el Renaixement i s difcil concretar la totalitat dels classicismes, sovint sn moviments d una naci o regi d mbit redut o transcorren en un espai de temps curt. En tot classicisme s interpreten els filsofs antics per posar en vigncia valors morals perennes. En tot classicisme s estableixen unes normes inviolables i es persegueix un ideal per aconseguir una superioritat moral.

Concepte.
El classicisme s un dels pilars en qu es recolza el Renaixement, amb un retorn cap a les formes clssiques (gregues i romanes) en totes les arts. Aquest redescobriment es veu no noms en les formes i estils, s tamb un redescobriment temtic. Cal pensar que l'art religis havia presidit el romnic i el gtic, de forma que un art ms realista i proper en la forma va ser una revoluci, i recupera temtiques ms paganes, encara que sovint cristianitzades. Els temes mitolgics es converteixen en motiu essencial de les pintures, les escultures i la lrica des de finals del segle XV. s originari d'Itlia, per es propaga rpidament per tot Europa. Es va expressar en tots els dominis de l'art, des de l'arquitectura, la msica, la pintura i la literatura.

Hi ha autors que contraposen el classicisme amb el romanticisme com moviments antagnics, altres autors veuen el classicisme i el romanticisme com supramoviments que resumeixen la histria de l'art. Per aquests darrers, romnic i gtic sn moviments romntics.




Moments del classicisme.
Mentre Europa va entrar en el perode conegut com l edat mitjana, l Imperi bizant va viure la continuaci de l Imperi rom. Quan el 1453 l Imperi Bizant s enderroca, molts erudits grecs es refugien a diferents indrets d Itlia essent responsables d un impuls al renaixement inicial. El Renaixement s considerat com el primer classicisme.

En segona instncia i desprs de Coprnic, tot classicisme queda desnaturalitzat, car l home queda fora del centre. La conscincia que la terra gira al voltant del Sol produeix un replantejament de la cultura i del mtode de cognici. Aix comporta, finalment, un replantejament de l art i la seva funci. Galileu que sustenta les tesis de Coprnic s qui centra l inters en com passen les coses i abandona la pretensi d explicar el perqu passen. 

Moments de la histria on, localment o globalment, es produeix un classicisme:
 Durant l'antiguitat clssica i especficament en el perode clssic. Estrictament, s l'art clssic i no un classicisme.
 Al Renaixement i especficament en l humanisme.
 El classicisme francs, moment lgid del classicisme.
 Classicisme de Weimar.
 El neoclassicisme, moment on, potser, s ms extens territorialment.
 El noucentisme, moviment catal.

Hom diu que mentre hi hagi acadmies d art i per tant academicisme no morir mai el classicisme. Autors com Dal participen de les condicions necessries per incloure l dins del classicisme, per el seu coetani Joan Mir no. Ambds els podem incloure en el surrealisme, per Dal formalment s ms proper a Jean Auguste Dominique Ingres, Nicolas Poussin o Andrea Mantegna.

Finalment, podem advertir que hi ha altres civilitzacions que, per posseir normes increbantables dins del seu art, les podem incloure dins del classicisme. Aquest grup seria molt gran: civilitzacions precolombines, l antiga Xina, l antic Egipte, el mn islmic i de ben segur, cultures africanes.

Vegeu tamb.

 Clssic ;
 Neoclassicisme;

Enllaos externs.
 s ideolgic del concepte de "classicisme" durant el Noucentisme Josep Murgades.
 Contestacions al Classicisme Josep Murgades.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92989" title="Campionat del Mn d'esqu alp" nonfiltered="1877" processed="1864" dbindex="37003">
El Campionat del Mn d'esqu alp s una competici internacional d'esqu alp organitzada per la Federaci Internacional d'Esqu (FIS). La primera edici data de l'any 1931. Fins l'any 1939 la competici va ser anual. Del 1948 al 1982 la competici es disput cada dos anys. Cal esmentar que, els anys en qu coincidien amb els Jocs Olmpics, aquesta darrera competici servia per determinar el campi del Mn. Des del 1985, la competici es disputa els anys senars, independentment dels Jocs Olmpics d'hivern.

 Seus del Campionat del Mn .
1931 - Mrren, Sussa;
1932 - Cortina d'Ampezzo, Itlia;
1933 - Innsbruck, ustria;
1934 - Sankt Moritz, Sussa;
1935 - Mrren, Sussa;
1936 - Innsbruck, ustria;
1937 - Chamonix, Frana;
1938 - Engelberg, Sussa;
1939 - Zakopane, Polnia;
1941 - Cortina d'Ampezzo, Itlia ;
1948 - Sankt Moritz, Sussa, coincidiren amb els Jocs Olmpics d'hivern 1948;
1950 - Aspen, Estats Units;
1952 - Oslo, Noruega, coincidiren amb els Jocs Olmpics d'hivern 1952;
1954 - re, Sucia;
1956 - Cortina d'Ampezzo, Itlia, coincidiren amb els Jocs Olmpics d'hivern 1956;
1958 - Badgastein, ustria;
1960 - Squaw Valley, Estats Units, coincidiren amb els Jocs Olmpics d'hivern 1960;
1962 - Chamonix, Frana;
1964 - Innsbruck, ustria, coincidiren amb els Jocs Olmpics d'hivern 1964;
1966 - Portillo, Xile;
1968 - Grenoble, Frana, coincidiren amb els Jocs Olmpics d'hivern 1968;
1970 - Grden-Val Gardena, Itlia;
1972 - Sapporo, Jap, coincidiren amb els Jocs Olmpics d'hivern 1972;
1974 - Sankt Moritz, Sussa;
1976 - Innsbruck, ustria, coincidiren amb els Jocs Olmpics d'hivern 1976;
1978 - Garmisch-Partenkirchen, Alemanya;
1980 - Lake Placid, Estats Units, coincidiren amb els Jocs Olmpics d'hivern 1980;
1982 - Schladming, ustria;
1985 - Bormio, Itlia;
1987 - Crans-Montana, Sussa;
1989 - Vail, Estats Units;
1991 - Saalbach-Hinterglem, ustria;
1993 - Morioka-Shizukuishi, Jap;
1996 - Sierra Nevada, Espanya;
1997 - Sestriere, Itlia;
1999 - Vail, Estats Units;
2001 - Sankt Anton, ustria;
2003 - Sankt Moritz, Sussa;
2005 - Bormio, Itlia;
2007 - re, Sucia;
2009 - Val d'Isre, Frana;
2011 - Garmisch-Partenkirchen, Alemanya;

 Campions .
Els esquiadors amb ms medalles (fins l'any 2003) sn:
Homes.
Kjetil Andr Aamodt : 12 medalles (5 d'or/4 d'argent/3 de bronze);
Marc Girardelli : 11 medalles (4/4/3);
Lasse Kjus : 11 medalles (3/8/0);
Pirmin Zurbriggen : 9 medalles (4/4/1);
Toni Sailer : 8 medalles (7/1/0);
Emile Allais : 8 medalles (4/4/0);
Ingemar Stenmark : 7 medalles (5/1/1);
Rudolf Rominger : 7 medalles (4/1/2);
David Zogg : 7 medalles (3/4/0);
Gustav Lantscher : 7 medalles (2/1/4);

Dones.
Christl Cranz : 15 medalles (12/3/0);
Marielle Goitschel : 11 medalles (9/2/0);
Hanni Wenzel : 9 medalles (4/3/2);
Annemarie Moser-Prll : 9 medalles (4/2/3);
Lisa Resch : 8 medalles (1/4/3);
Erika Hess : 7 medalles (6/0/1);
Kthe Grasegger : 7 medalles (0/1/6);

Referncies.


Vegeu tamb.
Llista de campions del mn d'esqu alp, per a la llista complerta de campions.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92991" title="Borinot" nonfiltered="1878" processed="1865" dbindex="37004">
Borinot s la denominaci popular que hom aplica a tots aquells insectes que brumen o borinen en volar. Es un terme molt ambigu ja que no es refereix a un tret morfolgic, sin a un tipus de comportament, l'estil de volar.

s del terme borinot.
El terme borinot s'aplica, al menys, als segents insectes:
Es fa servir per a designar a diversos gneres d'himenpters apodeus de cos massis i pelut, com ara Bombus, Psithyrus i Xylocopa. Tamb se'ls anomena abellots.

Borinot tamb es far servir per a designar l'abellot, s a dir, el mascle de l'abella de la mel.

Els lepidpters de la famlia dels esfngids, tamb se'ls anomena borinots.

Finalment, es diuen borinots a diversos colepters de la famlia dels escarabeids, com algunes espcies de Melolontha, Poliphylla, Tropinota, Oxythyrea, etc.





 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92994" title="Llista de campions del mn d'esqu alp" nonfiltered="1879" processed="1866" dbindex="37005">
Llista dels Campions del Mn d'esqu alp, en categories masculina i femenina.

 Campions masculins .


 Campiones femenines .


 Articles relacionats .
 Campionat del Mn d'esqu alp;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="92998" title="Alanis Morissette" nonfiltered="1880" processed="1867" dbindex="37006">

Alanis Morissette (Ottawa, Canad, 1 de juny del 1974) s cantant i cantautora. 

Aquesta cantautora est posicionada com una de les artistes de majors ventes de l'historia, debut a part del seu tercer lbum, Jagged Little Pill (una petita pildora) traduit (mes o menys) que ha sigut l'album (debut) mes venut de tota l'historia i un dels mes venuts per part d'una artista femenina. Totalizant tots els seus albums ha superat la barrera dels 60 millions de edicions vendides en tot el mon.

Al llarg de la seva vida ha sigut nominada 14 vegades per els Premis Grammy, haben obtenut el gallardo en 7 ocasions, a mes de l' Album del any en el 1996. Tambe ha rebut 12 premis Juno (Grammy de Canad).

 Biografia .

Alanis Morissette va neixer a Ottawa, Canad, el 1 de juny del 1974. Es filla de dos professors d'una escola militar; Alan Morissette, d'origen frances i canadiense, i Georgia Feverstein, d'origen hungar-alemn. Te tambe dos germans, un petit que es diu Wade i l'altre es diu Chad.
De petita li agradava el ballet i la msica, i als 6 anys va comenar a tenir classes de piano. Als 11 anys va participar a un show de televisio per nens de la cadena Nickelodeon



Vegeu tamb Unsent















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93000" title="Ewald Banse" nonfiltered="1881" processed="1868" dbindex="37007">
Ewald Banse (1883-1953) fou escriptor i professor de cincia militar al Tercer Reich. Plasm seves creences i opinions al seu llibre Raum und Volk in Weltkrieg (Espai vital i raa a la Guerra Mundial): l'internacionalisme era degenerat i la guerra inevitable i desitjable com a mitj del poble per a salvar els problemes nacionals, l'adquisici de Lebensraum espai vital i la unificaci de les zones d'hbitat nacionals.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93002" title="Arbre de l'amor" nonfiltered="1882" processed="1869" dbindex="37008">

L'arbre de l'amor o arbre de Judea (Cercis siliquastrum) s l'espcie europea del gnere Cercis.

s originari de les regions mediterrnies. s molt utilitzat en jardineria per les seves flors.

Imatges.



Enllaos externs.
 Herbari Virtual de les Illes Balears;
 Arboles ornamentales.com;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93003" title="Klaus Barbie" nonfiltered="1883" processed="1870" dbindex="37009">
Klaus Barbie (Bad Godesberg, Alemanya el 25 d'octubre de 1913 - Li, Frana, el 25 de setembre de 1991) va ser el cap de la Gestapo de Li. Va cometre atrocitats que feren que es coneixia ms pel seu malnom de Boucher de Lyon (Carnisser de Li) arran de la invasi alemanya del sud de Frana el 1942. 

 Trajectoria dins les SS .

S un a les SS l any 1934, just desprs de graduar-se a l universitat, i va ingressar en el Partit Nacional Socialista Obrer Alemany (NSDAP) l any 1937.

L any 1941, durant la Segona Guerra Mundial, Barbie va ser destinat a l Oficina de Assumptes Jueus i enviat a Amsterdam, Posteriorment, el maig de 1942, fou destinat a Li, Frana. All es guany el malnom de "El Carnicer de Li" com a cap de la Gestapo local.

Fou acusat de nombrosos crims, incloent la captura de quaranta y quatre nens jueus amagats a la vila de Izieu,  la tortura i assassinat de Jean Moulin, el membre de la Resistncia francesa de ms  rang capturat pels nazis. Va enviar a camps de concentraci a 7.500 persones, 4.432 assassinats i l arrest i tortura de 14.311 combatents de la Resistncia son atributs a la seva activitat o a la dels seus subordinats.

 Postguerra .

Desprs de la derrota nazi, Barbie va ser protegit i treball, a partir de 1945, per les agencies d intelligncia britnica i la CIA, les quals van utilitzar les seves  habilitats  policials per a reprimir la resistncia d esquerres a l ocupaci britnico-americana de Alemanya. L any 1951, desprs que es consideressin innecessaris els seus serveis, Barbie va fugir primer a Argentina i desprs a Bolvia amb la seva famlia mitjanant  de "rat lines" de la esglsia Catlica (les rat lines eren rutes de fugida organitzades desprs de la Segona Guerra Mundial per a que criminals de guerra nacionalsocialistes i fascistes]] poguessin fugir y evitar ser jutjats pels crims que havien coms). S afinc a La Paz, on es dedic al narcotrfic amb l alies de Klaus Altmann. Posteriorment participaria en el cop d estat de Luis Garca Meza. 

Segons el director britnic Kevin Macdonald la captura i assassinat l any 1967 del poltic i guerriller Ernesto Che Guevara per la CIA a Bolvia es va dur a terme mitjanant un pla ideat per Barbie

L any 1971 va ser identificat pels caa-nazis Serge i Beate Klarsfeld, per no fou fins  el 25 de gener de 1983 que un nou govern  democrtic d Hernn Siles Zuazo el va arrestar i extraditar a Frana. Curiosament durant el primer govern de Siles Zuazo, l any 1955, Barbie va obtenir la ciutadania boliviana. L  extradici fou controvertida, per haver-se saltat el procs legal, i es pot considerar gaireb un segrest del estat bolivi.

El procs judicial s inici el gener de 1987 a Li. Es va autoritzar la filmaci del judici degut al seu alt valor histric. L advocat defensor de Barbie,Jacques Vergs, utilitz un argument basat en la tesis de qu les accions de Barbie no varen ser ms terribles que les de qualsevol colonialista en qualsevol part del mon, incloent als francesos, els quals mai han estat perseguits. El fiscal principal fou Pierre Truche. Finalment, el 4 de juliol de aquell any va ser sentenciat a cadena perpetua per crims contra l humanitat]]. Quatre anys desprs, mor de cncer estant a pres.

 Referncies .





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93006" title="Xen" nonfiltered="1884" processed="1871" dbindex="37010">
Xen s una mquina virtual de codi obert desenvolupada per la Universitat de Cambridge. La meta del disseny s poder executar instncies de Sistemes Operatius amb totes les seves caracterstiques, de forma completament funcional en un equip senzill.
Xen proporciona un allament segur, control de recursos, garanties de qualitat de servei i migraci de mquines virtuals en viu. Els sistemes operatius han de ser modificats explcitament per crrer Xen (encara que mantenint la compatibilitat amb aplicacions d'usuari). Aix permet a Xen assolir virtualitzaci d'alt rendiment sense un suport especial de maquinari.

s.

Les mquines virtuals sn usades sovint per IBM i altres companyies als seus servidors i ordenadors centrals per a abstreure la major quantitat d'aplicacions possibles i assegurarr les aplicacions posant-les en mquines virtuals diferents (semblant a una gbia chroot). Pot ser utilitzada tamb, no sol per raons de seguretat o funcionament, sin tamb per poder tenir diferents sistemes operatius arrencats al mateix ordinador. Amb la migraci de mquines virtuals en viu de Xen es pot aconseguir fer balan de crregues sense temps morts.

 Comparaci amb altres Mquines Virtuals .

Denali  utilitza la paravirtualitzaci per proporcionar mquines virtuals d'alt rendiment en ordinadors x86. La mquina virtual Denali dna suport a Sistemes Operatius mnimament especialitzats cap a serveis d'Internet. El sistema pot escalar a milers de mquines virtuals. A diferncia de Xen, Denali no preserva l'interfcie binari (ABI), i algunes aplicacions han de ser recompilades perqu funcionin amb les llibreries del sistema operatiu; en aquest sentit s similar a Exokernel.

VMware proporciona mquines virtuals per a x86 que pugui executar sistemes operatius sense modificar. La tecnologia per aconseguir aix s extremadament complexa i aconsegueix un baix rendiment. Xen t completa compatibilitat amb els Sistemes Operatius amb relativa simplicitat i un alt rendiment.

Virtuozzo substitueix la capa d'abstracci del maquinari per una versi modificada permetent-li funcionar amb un millor rendiment dels sistemes operatius, per fora a la qual totes les Mquines Virtuals s'executin en un equip i amb el mateix sistema operatiu. Actualment existeix una versi per a Windows 2003 i per a Fedora Core Linux.

 Paravirtualitzaci amb Xen .

Xen utilitza una tcnica anomenada paravirtualitzaci per assolir alt rendiment (s a dir, baixes penalitzacions del rendiment, tpicament al voltant del 2%, amb els pitjors casos de rendiment rondant el 8%; aix contrasta amb les solucions d'emulaci que habitualment sofreixen penalitzacions d'un 20%). Amb la paravirtualitzaci, es pot assolir alt rendiment fins i tot en arquitectures (x86) que no solen aconseguir-se amb tcniques tradicionals de virtualitzaci. A diferncia de les mquines virtuals tradicionals, que proporcionen entorns basats en programari per simular maquinari, Xen requereix portar els sistemes operatius per adaptar-se a l'API de Xen. Fins al moment hi ha ports per a NetBSD, Linux, FreeBSD i Plan 9. En 2005, Novell mostra un port de NetWare per Xen. Un port de Windows XP es va crear durant el desenvolupament inicial de Xen, per les llicncies de Microsoft prohibeixen el seu llanament pblic.

 Virtualizaci complerta amb Xen .

Intel ha realitzat modificacions a Xen per suportar la seva arquitectura d'extensions Vanderpool. Aquesta tecnologia permetr que sistemes operatius sense modificacions s'executin en mquines virtuals Xen, si el sistema suporta les extensions Vanderpool o Pacifica (d'Intel i AMD respectivament, extensions per suportar virtualitzaci de forma nativa). Prcticament, aix significar que hi haur una millora de rendiment, i que ser possible virtualitzar Windows sense haver de modificar-lo.

 Migraci de Mquines Virtuals .

Les mquines virtuals Xen poden ser migrades en viu entre equips fsics sense parar-los. Durant aquest procs, la memria de la mquina virtual s copiada iterativament a la destinaci sense detenir la seva execuci. Una parada molt breu al voltant de 60 a 300 ms s necessria per realitzar la sincronitzaci final abans que la mquina virtual comenci a executar-se en la seva destinaci final. Una tecnologia similar s utilitzada per suspendre les mquines virtuals a disc i canviar una altra mquina virtual.

 Plataformes suportades .

Xen funciona actualment en sistemes basats en x86. Actualment s'est portant les plataformes x86_64, IA64 i PPC. Els ports d'atres plataformes sn tcnicament possibles i podrn estar disponibles en el futur.

 Xen en sistemes Unix .

Ubuntu 6.10 (Edgy Eft) inclou Xen 3.0.3.
Mandriva 2006 inclou Xen 2.6;
Novell Suse Linux Professional 10 inclou Xen 3.
Fedora Core 5 inclou la versi 3 de Xen.
Xen demo CD s una ISO live CD basada en Debian que permet provar Xen en el teu sistema sense installar-la en el disc dur.
Debian tamb inclou els paquets de Xen, en els seus repositoris inestable i experimental.
NetBSD 2.0 inclou suport per Xen 1.2.

 Serveis Comercials .

Hi ha companyies, per exemple vpsland, que proporcionen servidors privats virtuals basats en Xen.

 Enllaos externs .
 Official Home page;
 The Xen Wiki;
 Design and benchmarks;
 An overview of migrating virtualized OSs from machine to machine;
 Press announcement of Xen's inclusion within Suse;
 Announcement of Xen's inclusion in Fedora;
 A comparison of Linux and NetBSD performance under Xen;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93007" title="Karl Barth" nonfiltered="1885" processed="1872" dbindex="37011">
Karl Barth (Basilea, 10 de maig del 1886   10 de desembre del 1968) fou un influent teleg protestant que es declar pblicament contrari als nazis.


Durant la seva infncia visqu a Berna. Entre 1911 i 1921 exerc de capell al poble de Safenwil, al cant d'Argvia.


El juliol de 1933 fund una revista que defensava la fe luterana i atacava el cristianisme germnic esponsoritzat pels nazis. A diferncia de la majoria de docents, refus ser lleial a Hitler. L'any 1935 va ser cessat com a professor de la universitat de Bonn i retorn a Basilea, Sussa.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93010" title="Johannes von Blaskowitz" nonfiltered="1886" processed="1873" dbindex="37012">

Johannes Blaskowitz (1884-1946) fou un general de l'exrcit alemany durant la Segona Guerra Mundial.

 Biografia .
Joventut.

Blaskowitz nasqu a Peterswalde, Kreis Wehlau (Prssia oriental). Durant la Primera Guerra Mundial serv com a oficial d'infanteria de l'exrcit alemany. 

Del 15 de mar de 1939 al 21 de mar de 1939 fou Reichsprotektor del protectorat de Bohmia-Morvia

Polnia 1939.

Durant la campanya de setembre a Polnia (inici de la Segona Guerra Mundial, va comandar el Vuit Exrcit alemany. 

El 20 d'octubre de 1939 esdevingu Oberbefehlshaber Ost (Comandant en cap de l'Est) a Polnia. All s'ultratj repetidament per les atrocitats comeses per les SS i els Einsatzgruppen contra els ciutadans polonesos i jueus; va emetre dos informes sobre aquests crims de guerra al comandant en cap: Walther von Brauchitsch. Tampoc dubt en imposar sentncies de mort contra membres de les SS i de la Gestapo en cas d'involucrar-se en crims de guerra, per aquestes foren abolides ms tard per Hitler. Utilitz un llenguatge excepcionalment obert:

"L'actitud de les tropes contra les SS i la policia fluctua entre el disgust i l'odi. Cada soldat se sent disgustat per aquests crims comesos contra els polonesos per part de ciutadans del Reich i representants del govern" (gener de 1940)

Hitler s'infuri per l'actitud de Blaskowitz, que ell considerava "infantil". Va ser rellevat del comandament de Polnia el 14 de maig de 1940, a instncia del governador general Hans Frank.

Ocupaci de Frana.

Durant la invasi de Frana Blaskowitz va ser transferit al comandament del Nov Exrcit a l'oest. A principis de juny de 1940 esdevingu governador militar del nord de Frana.

Blaskowitz mantingu aquest crrec fins a l'octubre de 1940 quan va ser transferit al comandament del Primer Exrcit. Retingu aquest crrec fins al maig de 1944 quan fou nomenat comandant en cap del Heeresgruppe G.

Campanya Oest 1944-1945.

Va ser rellevat del comandament del Heeresgruppe G a finals de setembre de 1944 desprs de protestar oficialment contra les atrocitats de les SS a Polnia i reincorporat el 24 de desembre de 1944. El 28 de gener de 1945 va ser transferit a la comandncia del Heeresgruppe H. Aquest comandament va ser reformat a principis d'abril de 1945 i Blaskowitz es convert en comandant en cap dels Pasos Baixos.

El 5 de maig Blaskowitz fou cridat a l'Hotel de Wereld a Wagenigen pel general Charles Foulkes, comandant del I Canadian Corps, per a discutir la rendici de les forces alemanyes als Pasos Baixos. El prncep Bernat, actuant com a comandant en cap de les Forces Interiors neerlandeses, tamb assist a la trobada. Blaskowitz accept tots els termes enumerats per Foulkes, per en tot l'edifici -hi ha qui diu que en tota la ciutat sencera- no es va trobar cap mquina d'escriure; per tant no es pogu tipografiar el document de rendici. El dia segent es tornaren a reunir les mateixes persones i llavors Blaskowitz pogu firmar el document de rendici, el qual ja s'havia pogut tipografiar.

Postguerra.
Blaskowitz fou acusat de crims de guerra i jutjat davant un tribunal militar dels Estats Units durant els procs contra els alts comandaments, per se sucid durant el judici el 5 de febrer de 1948, saltant per una finestra de la pres de Nuremberg. Els rumors escampats per alguns convictes sobre un possible assassinat per part d'agents de les SS mai va ser demostrat.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93013" title="Mauro Entrialgo" nonfiltered="1887" processed="1874" dbindex="37013">
Mauro Entrialgo (nascut a Vitria al 1965) s un artista basc.
Aquest eclctic creador va comenar a publicar a principi dels vuitanta en fanzines i des de llavors les seves vinyetes han aparegut a diversos fanzines i publicacions d'historieta (Makoki, La Comictiva, El pequeo Nemoi un llargussim etctera), multitud de peridics (Diario Vasco, Diario 16, El Pas i el seu suplement El Pas de las Tentaciones, Egin) i revistes diversa ndole (Primera Lnea, Intervi, El Gran Musical, El Vbora...), quasi sempre en forma d'historietes d'una pgina. 

Actualment publica regularment al TMEO, revista d'humor en qu collabora des de la seva fundaci fa ms de 15 anys) i a El Jueves. Tamb troba temps per collaborar amb prou regularitat en fanzines variats, un mbit que no ha abandonat des que hi comenara la seva carrera. A ms a ms, tamb ha obert a El Pas un bloc titulat Interneteo y aparatuquis que actualitza tres cops a la setmana sobre el mn de les noves tecnologies en qu penja dilluns, dimecres i divendres una vinyeta amb un acudit.

A ms d'historieta, Entrialgo es dedica a la illustraci (cartells o portades per a discos), ha passejat el seu treball per galeries d'art (tamb realitza quadres i installacions), toca la guitarra en el grup musical Esteban Light i ha escrit guions per a cine (Gente Pez), animaci (Cuttlas, espots de l'FNAC i La 2), televisi (Calle 13, Paramount Comedy) i teatre (Herminio y Miguelito, 30 milions de jilipollas, No hay huevos, Se empieza por los porros).



El seu treball destaca pel seu humor desvergonyit i, sobretot, per la seua capacitat d'observaci de la realitat social i humana que ens envolta, elements caracterstics sobre els quals solen versar les seues pgines. La seua espontanetat i senzillesa lapidria, tant en l'aspecte visual com en els seus arguments, sn els trets ms cridaners del seu tan personal estil, que el converteixen en uns dels autors d'historieta humoristica ms destacats actualment a Espanya.


 lbums publicats .
Herminio Bolaextra. 1993, Ezken Kultur Taldea.
El asesino anda suelto. 1993, El Pregonero.
La pandilla galctica. 1994, El Pregonero.
Tyrex. 1997, Ezken Kultur Taldea.
El efecto solomillo. 1998, La Factora de Ideas.
El demonio rojo. 1998, La Cpula.
Alter Rollo. 1998, La Factora de Ideas.
Alter Rollo II. 1999, La Factora de Ideas.
La escalera. 1999, La Factora de Ideas.
Recortes de hostias. 2000, De Ponent.
Siempre en forma. 2001, Ezken Kultur Taldea.
Hablando en plata. 2002, La Cpula.
Deja Vu. 2002, De Ponent.
Drugos el acumulador. 2003, La Cpula.
Lo ms mejor de ngel Sefija. 2003, El Jueves.
ngel Sefija en la cosa ms nimia. 2003, El Jueves.
Curiosidades del mundo del rock. 2003, De Ponent.
Cmo convertirse en un hijo de puta. 2004, Astiberri.
Historietas a la carta. 2004, La Factora de Ideas.
Los Domingos. 2006, De Ponent.
El reportero de los tres huevos. 2006, Ezten Kultur Taldea.
ngel Sefija por tercera vez. 2006, Astiberri.
Slo son tebeos. 2006, Dolmen.
ngel Sefija con cuatro ojos. 2007, Atisberri. ;
Interneteo y aparatuquis. 2008, Dibolo.

Enllaos externs.

El web de Mauro Entrialgo;
Pgina sobre Mauro Entrialgo;
Interneteo y aparatuquis;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93014" title="La Cpula" nonfiltered="1888" processed="1875" dbindex="37014">
La Cpula s una editorial catalana que aparegu als setanta i que publica en castell dedicada al cmic independent, sobretot americ per que en els darrers anys s'ha diversificat ms cap altre tipus de publicacions com sn els cmics orientals com ara el manga japons o el manhwa core. Fou la responsable de la desapareguda El Vbora una de les revistes de cmics underground ms importants de l'Estat espanyol i capalera de referncia per a tots els aficionats al mn del cmic independent.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93016" title="Bizerta" nonfiltered="1889" processed="1876" dbindex="37015">

Bizerta (en francs Bizerte, en rab       Binzart) s una ciutat de Tunsia, capital de la governaci de Bizerta, amb uns 115.000 habitants. Est situada a uns 60 km al nord de la ciutat de Tunis i a uns 15 al sud del Cap Blanc, el punt ms septentrional del continent afric. La municipalitat t una poblaci de 114.371 habitants i es capalera de les delegacions de Bizerte Nord i Bizerte Sud. T un port excellent anomenat Bizerte-Menzel Bourguiba, que es troba a Menzel Bourguiba a la costa sud del llac o badia de Bizerta.

 Histria .
 
Zaritus fou una colnia de Tir a la Zeugitana, a l'frica. Era a la riba d'un llac (el Hipponitis Palus) que comunicava amb la mar i rebia les aiges d'un altre llac, el Sisara. Sota influncia de Cartago desprs de la victria sobre Agtocles. A la Segona Guerra Pnica fou ocupada pels romans que li van donar el nom de Hippodiarrhytus (Hippo Diarrhytus) o Hippoypolis.

Va passar als vndals amb la resta de la provncia d'frica i fou reconquerida pels bizantins en temps de Justini I.

Va ser ocupada per primer cop pels rabs el 647, que la van anomenar Binzart. Conquerida per segon cop el 661 per Muawiya ibn Hudaydj, i per tercera vegada (i definitiva) per Hasan ibn al-Numan al mateix temps que Cartago. Fou capital del districte de Satfura (nord de Tunis) fins que fou quasi b abandonada al segle X, per al cap d'un segle es va comenar a recuperar. Desprs de la invasi dels Banu Hilal i la fugida del emir zrida de Kairouan (1057), va esdevenir un estat independent governada a manera de repblica, que pagava un tribut als rabs del rere pas. Al cap d'un temps el cap rab al-Ward al-Lakhmi, aprofitant les lluites civils, es va apoderar de la repblica i es va proclamar emir; va restaurar la prosperitat i quan va morir el va succeir el seu fill. Fins a set emirs van formar aquesta dinastia anomenada Banu l-Ward; el set, Isa, es va sotmetre al almohade Abd al-Mumin (1159).

Mig segle desprs, al comenament del segle XIII, Bizerta fou atacada pels Banu Ghaniya; la seva ocupaci fou breu per desprs la ciutat ja no es va recuperar. La decadncia va anar creixent fins al segle XVI, sense rebre l'atenci dels hfsides. Alguns musulmans d'Hispnia van emigrar a la zona i van crear el barri dels Andalusins. La seva activitat fou, per necessitat, la pirateria.

El 1524 va rebutjar la sobirania hfsida i es va sotmetre a Khayr al-Din, senyor d'Alger. Aix va provocar la reacci espanyola i el  1535 fou conquerida per l'emperador Carles V; va restar en mans dels espanyols fins el 1572 quan va passar a mans dels otomans. Els sues habitants es van dedicar a la pirateria sobretot contra venecians i francesos. Aix va provocar alguns bombardejos de la ciutat dels que noms cal destacar el ms important, el de 1785. La supressi de la pirateria va provocar la runa de la ciutat.

El tractat de Berln va donar Tunsia a Frana que va construir a la ciutat una base naval. Aix i altres treballs van revitalitzar la seva economia i va esdevenir una de les principals ciutats del protectorat.

Quant Tunsia va accedir a la independncia el 1956, els francesos van voler conservar Bizerta. Aix va portar a un sagnant conflicte quant la marina tunisiana va bloquejar la ciutat i es van produir enfrontaments que van deixar ms de mil morts. Finalment els francesos van abandonar Bizerta el 10 d'octubre de 1963. Aquests fets es coneixen com el Conflicte de Bizerta.

 Lloc arqueolgic .

Hippo Diarrhytus fou inicialment un establiment fenici i desprs port pnic i rom. Va jugar un paper molt important en l'exportaci de gra d'frica cap al port d'stia a Roma. La zona del vell port rom en si mateixa t pocs vestigis, per a la vora hi ha la plaa Slaheddine Bouchoucha a les rodalies de la qual hi ha una font de 1642, i la mesquita de Reba i la Gran Mesquita; tamb proper hi ha el soc de Forgerons on els artesans treballen el ferro forjat; al costat hi ha la kasba i el fort de Sidi El Hani. El fort d'Espanya, construt per un pirata el 1573 s tamb proper. 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93019" title="Conflicte de Bizerta" nonfiltered="1890" processed="1877" dbindex="37016">
El conflicte de Bizerta va estar provocat pel desig francs de mantenir la base naval de Bizerta desprs de la independncia de Tunsia el 1956. Tunsia estava donant suport als independentistes algerians i les relacions amb Frana s'havien deteriorat.

El 27 de febrer de 1961 el president Habib Burguiba es va entrevistar amb el president francs Charles de Gaulle, i va semblar que hi havia un acord. El 6 de juliol els nacionalistes algerians i els francesos van trencar les negociacions que mantenien, el que va enfurismar a Burguiba que volia com fos un acord de pau, ja que l'ajut al FNL era molt pesat per l'economia del pas. 

Burguiba va demanar llavors als francesos la retirada de Bizerta i la delimitaci de fronteres al sud del pas (ja que Tunsia feia frontera amb Algria que era francesa) especialment prop dels pous petroliers d'Edjel, d'on sortia l'oleoducte que passava el petroli algeri per Tunsia.

El 17 de juliol el president va formalitzar les seves peticions davant l'assemblea nacional i va anunciar el bloqueig de la base francesa; tamb va demanar voluntaris per protestar per la presncia francesa a la ciutat; es van aixecar barricades que van allar les installacions franceses i el 20 de juliol es van fer els primers trets amb l'atac d'avions tunisians contra avions francesos que portaven reforos de paracaigudistes a la base. Durant els segents tres dies es va lluitar amb tota mena d'armes (artilleria, tancs i avions) i els francesos van obtenir una fcil victria i van ocupar tota la ciutat de Bizerta i d'altres ciutats de la rodalia. Els tunisians van perdre ms de mil homes i Frana noms 20. 

Tunsia va demanar una reuni urgent del Consell de Seguretat que es va reunir el 21 i 22 de juliol; tots els pasos van demanar la retirada francesa menys el Regne Unit, Estats Units i la mateixa Frana que van demanar negociacions i un alto el foc, resoluci que fou aprovada el dia 22 de juliol, per amb l'abstenci de Frana que s'oposava a la retirada dels territoris ocupats. Des el dia 22 es va deixar de lluitar. El 21 d'agost el problema fou portat a l'assemblea general.

Burguiba havia ordenat a l'exrcit entrar pel sud i des de Fort Saint ocupar una petita zona entre el fort i la regi de Gharat al-Hamal, zona que era considerada prpia pels tunisians d'acord al tractat de 1910 entre Frana i l'Imperi Otom amb participaci del govern del bey de Tuns. Burguiba com a prova de bona voluntat (i per manca de suport dels independentistes algerians en la reclamaci), va ordenar la retirada del seus soldats de la zona.

El 25 d'agost l'assemblea general va votar per 66 vots a favor, 33 abstencions i cap en contra la retirada de Frana, que va rebutjar el resultat. El 9 de setembre el president tunisi va fer una proposta: Frana podria mantenir la base noms fins que s'acabs el setge de Berln. De Gaulle ja havia comentat que la retirada final era inevitable per que de moment no era estratgicament adequada. El 16 de setembre es va produir un intercanvi de presoners i el 18 de setembre els francesos es van retirar a les seves posicions anteriors al conflicte. El 28 de setembre es va signar l'acord que va posar fi formal a les hostilitats.

L'any segent, el 20 de juliol, el primer ministre Bahi Ladgham, va visitar Frana i a l'agost la situaci diplomtica entre Frana i Tunsia va quedar normalitzada. En aquest moment ja Frana s'havia comproms a l'abandonament de Bizerta per sense concretar la data, per el govern tunisi va anunciar que seria abans del final del 1963.

Finalment els francesos van evacuar la base el 10 d'octubre de 1963.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93022" title="Hippo Regius" nonfiltered="1891" processed="1878" dbindex="37017">
Hippo Regius (grec Hippon Basilikos) fou una antiga ciutat de Numdia a la riba del riu Ubus (grec Ubos).

Fou una colnia de Tir. Fou residncia dels reis de Numdia. Hi va viure Sant Agust que va morir a la ciutat el 28 d'agost del 430 durant el setge de la ciutat pels vndals. 

Era en una badia o golf que portava el seu nom (Hipponensis Sinus, avui Golf de Bona o Annaba) en un promontori anomenat Hippiprom (grec Hippou akra, modern Ras al-Hamrah). La ciutat tenia al sud la de Tipasa a uns 70 km, i ambdues ciutats van emetre moneda en com, amb el cap de Baal i al darrera el ceptre i una estrella,  amb el cap d'Astarte i al darrera un creixent, o amb el cap de Melkart i al darrera estrella.

Els romans la van convertir en colnia. Fou una ciutat important fins que fou destruda pels vndals el 430 aC. Es coneixen set bisbes de Hippo Regios, entre ells Sant Tegenes, Sant Fidentius (ambds mrtirs), Sant Leontius Valerius (que va ordenar Sant Agust) i el mateix Sant Agust, en temps del qual hi havia al menys tres monestirs a mes del monestir del bisbe. A la ciutat es van celebrar tres concilis.

Fou reconstruda pels rabs el segle VII. A uns 3 km es va fundar Beleb al-Anab. Fou ocupada per Carles V per uns anys al segle XVI per evacuada el 1541 i va quedar sota sobirania otomana. Els francesos la van ocupar el 1832 i l'anomenaren Bne (Bona). Avui s'anomena Annaba.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93024" title="berlingen" nonfiltered="1892" processed="1879" dbindex="37018">

berlingen s una ciutat alemanya de l'estat federat de Baden-Wurtemberg, concretament del districte de Bodensee. Est situada al sud-oest d'Alemanya a la riba nord del llac Constana. T una poblaci aproximada de 21.000 habitants. 

Histria.

Els primers indicis de la poblaci alamana d'berlingen es remonten a l'any 770. L'any 1211 se li va concedir al municipi el ttol de ciutat. La creaci del centre urb amb catedral, ajuntament i fortificacions, sorgeix a partir de la fundaci de la ciutat per part de l'Emperador Frederic I Barbaroja el 1180. Com a ciutat-mercat i punt estratgicament fortificat, va esdevenir centre d'importncia de la dinastia d'emperadors Hohenstaufen. La ciutat pat un fort creixement entre el segle XIII i el XVI, principalment grcies a la collita intensiva de vinya, efectuada a les proximitats del llac Constana. Durant la Guerra dels Trenta Anys, els suecs van intentar conquerir la ciutat el 1632 i el 1634. nicament ho van aconseguir l'any 1643 grcies a un atac llampec. 

L'any 2002, un accident aeri a les rodalies de la ciutat fruit d'un impacte entre un Tupolev 154 i un Boeing 757, va provocar 71 vctimes mortals. 

Avui en dia, berlingen s una destinaci molt popular entre els turistes del llac Constana.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93025" title="Vibo Valentia" nonfiltered="1893" processed="1880" dbindex="37019">


Vibo Valentia es una ciutat d'Itlia a la regi de Calbria, capital de la provncia de Vibo Valentia. T una 35.000 habitants (760 habitants per km2). La festa patronal (San Leoluca) es el primer de mar. Les fraccions de la ciutats son: Vibo Marina, Bivona, Porto Salvo, Longobardi, San Pietro, Piscopio, Vene, Triparni. 

Els lmits son les comunes de Briatico, Cessaniti, Filandari, Francica, Jonadi, Pizzo, San Gregorio d'Ippona, Sant'Onofrio i Stefanaconi.
 
A la ciutat hi ha un museu arquelgic estatatal (anomenat "Vito Capialbi") i un d'art sacre; tamb hi ha un jard botanic. 

Fou una important ciutat a la costa oest del Bruttium, a la vora d'una badia anomenada Sinus Hipponiates (avui Golf de Santa Euxemia).

 Histria .

Fou una ciutat d'origen brcia i es va dir Veip, despres es van istallar els grecs de la colonia de Locri Epizefiri. Amb els grecs es va dir Hipponion (llat Hipponium) o simplement Hippo que en llengua osca o brcia es va transformar en Vibo. Una colnia romana es va istallar al costat de la poblaci grega amb el nom Valentia; En etat imperial, cuan les dues comunitats ja sn unides, es va dir Vibo Valentia (Estrab diu Vibona Valentia per probablement es un error).  

Estrab diu que fou colnia de Locris, ciutat de la Magna Grcia, al altra costat de la pennsula del Bruttium/Calbria. El 389 aC fou ocupada per Dions de Siracusa, que va destruir la ciutat i va traslladar als habitants a Siracusa i va donar el territoris a la ciutat de Locris, per al cap de deu anys (379 aC) els cartaginesos van restaurar la seva independncia i van permetre el retorn dels habitants des l'exili. No va gaudir molt de temps de la seva retrobada llibertat, i va caure en mans dels brucis poc desprs del 356 aC. El 294 aC la va conquerir Agtocles que la va considerar una base important i hi va construir un port com estaci naval (epineion); per quant Agtocles va sortir de la ciutat la guarnici fou atacada i destruda pels brucis que van recuperar Vibo, i la van conservar fins que tot el Bruttium va passar a Roma. El 218 aC el seu territori (Vibonensis ager) fou assolat per la flota cartaginesa; no s'esmenta la ciutat durant les operacions d'Annbal al Bruttium.

El 192 aC s'hi va installar una colnia romana de 4000 persones incloent 300 cavallers i des llavors fou coneguda com Valentia si be el seu nom grec curt (Hippo) fou retingut pel poble sovint utilitzant la froma brcia Vibo, fins que finalment fou coneguda com Vibo Valentia.

Fou una de les principals ciutats del sud d'Itlia i el seu port es va fer servir per l'exportaci de fusta; s'hi van construir unes drassanes. Cicer l'esmenta com "noble i illustre ciutat municipal". Els triumvirs van prometre la ciutat als seus soldats; fou estaci naval de Juli Csar en la seva guerra contra Gneu Pompeu i fou atacada per Cassius; Octavi (August) la va tenir tamb com a base en la seva lluita contra Sext Pompeu, i desprs va deixar el seu territori exempt de distribuci entre els soldats per assegurar la seva lleialtat, per mes tard va rebre una petita colnia ja que s'esmenta al Liber Coloniarum. 

Durant tot l'imperi fou un municipi rom, esmentat per tots els autors; apareix als Itineraris al segle IV. A la inscripci de la via Poplia apareix noms com Valentia. 

A la seva rodalia creixien gran varietat de boniques flors; la deessa Proserpina hi tenia un temple dedicat, les runes del qual encara s'esmenten al segle XI quant Roger de Siclia va agafar les columnes per adornar la catedral de Mileto de Siclia. Un historiador, Duris de Samos, diu que prop de la ciutat hi havia una cova i unes fonts on hi havia el corn d'Amaltea que havia estar adornat i collocat per Gel de Siracusa.

Unes petites runes es veuen encara a la actual Bivona a uns 5 km de Monte Leone, que corresponen probablement a la ciutat grega, mentre la ciutat romana era al mateix lloc que Monte Leone, per no en queden restes (la ciutat moderna va ser fundada al segle XIII per Frederic II) 

Monte Leone fou declarada capital de la Calbria Ultra pels francesos al segle XIX

La ciutat es va dir Monte Leone fins el 1928 en que el Ministre d'obres publiques Luigi Razza va decretar el seu canvi de nom al antic nom rom de Vibo Valentia.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93027" title="Nunca Mis" nonfiltered="1894" processed="1881" dbindex="37020">

La plataforma Nunca Mis (Mai ms en catal) va ser creada a Galcia a principis de 2003 pocs dies desprs de s'enfonss el petrolier Prestige enfront de les costes gallegues causant una impressionant marea negra. Aquesta organitzaci va aglutinar des de llavors la resposta ciutadana al desastre ecolgic i a la gesti portada a terme per les diferents administracions responsables. 

Nunca Mis, amb mltiples accions i manifestacions de carcter variat, va exigir la declaraci de Galcia com zona catastrfica i la immediata dotaci de recursos de tot tipus per a reparar les greus conseqncies econmiques, socials, mediambientals i per a la salut provocades pel sinistre. Tamb va reclamar l'engegada de mecanismes de prevenci que impedissin que fets com aquest es tornessin a repetir en el futur.
 
 Integrants de la plataforma Nunca Mis .
A Macuca de Pontedeume;
A Maa Negra;
Adiante Soneira;
Agrupacin Cultural Alexandre Bveda;
Agrupacin de "Expertos en Peritacin Xudicial en Materia de Seguros" (integrada no Colexio de Mediadores de Seguros da Corua);
Agrupacin de Asociacins de Vecios da Zona Rural de Narn;
Agrupacin de Bateeiros de Cabo de Cruz;
Agrupacin de Libreiros de Santiago;
Agrupacin de Percebeiros de Muxa;
Agrupacin de Voluntarios de Proteccin Civil do Baixo Mio;
ALCER de Lugo;
Amas de Casa de Baio;
Amigos da Repblica (Ourense);
Antigo Gremio de Mareantes;
ARSGAC de Corua;
Asemblea de Mulleres de Pontevedra;
Asemblea de Traballadores do Concello de Allariz;
Asemblea do Sudo;
Asociacin "Instituto para o desenvolvemento do software en galego-galego21.org";
Asociacin 'Alento' de Dano Cerebral de Vigo;
Asociacin 'Andoria';
Asociacin Amigos/as da Repblica (Vigo);
Asociacin nxel Casal de Arza;
Asociacin Aurora;
Asociacin Avelaa;
Asociacin Boirense de Empresarios;
Asociacin Casa Encantada;
Asociacin Comercial Zona Monumental de Pontevedra;
Asociacin contra o Cancro de Ponteceso;
Asociacin Cultural "A Miserela";
Asociacin Cultural "Colectivo Camios";
Asociacin Cultural "Mistura Teis";
Asociacin Cultural "O Caracol de Pascal";
Asociacin Cultural "O Espertello";
Asociacin Cultural A Pomba do Arco de Foz;
Asociacin Cultural A Terra Brava;
Asociacin Cultural Alto Minho de Lugo;
Asociacin Cultural Arrincadeira de Riotorto;
Asociacin Cultural As Lagoas;
Asociacin Cultural Buril de Burela;
Asociacin Cultural Daniel Calzado;
Asociacin Cultural de Lago - Xove;
Asociacin Cultural e de Tradicins Marieiras "Gamela" de Cabo de Cruz,
Asociacin Cultural e Deportiva San Andrs - Xinzo;
Asociacin Cultural Eliseo Alonso;
Asociacin Cultural Faro Roncudo (Corme);
Asociacin Cultural Felicia de Limodre (Fene);
Asociacin Cultural Francisco Lanza de Ribadeo;
Asociacin Cultural Fundacin Xan de Arza;
Asociacin Cultural Lumieira (Carballo);
Asociacin Cultural Maio Longo de Pontevedra;
Asociacin Cultural Mara Castaa de Lugo;
Asociacin Cultural O Galo de Santiago;
Asociacin Cultural Osorio Guterres de Lourenz;
Asociacin Cultural Penas e Rodas de Outeiro de Rei;
Asociacin Cultural Santa Mara de Tors (A Laracha);
Asociacin Cultural Sementeira de Viveiro;
Asociacin Cultural Seminario Terras de Viveiro;
Asociacin Cultural Tartars de Narn;
Asociacin Cultural Val-Incln de Lugo;
Asociacin Cultural Xeitura;
Asociacin Cultural Xieiro do Baixo Mio;
Asociacin Cultural Zaloira;
Asociacin Currculum Vitae;
Asociacin Custa da Vida;
Asociacin de Actores, Directores e Tcnicos de Escena de Galicia (AADTG);
Asociacin de Amas de Casa de Fene;
Asociacin de Amizade Galego-Cubana "Francisco Villamil";
Asociacin de Atencin  Drogodependencia XURDIR;
Asociacin de Comercializadores de Peixe e Marisco da Custa da Morte;
Asociacin de Comercializadores de Compradores de Peixe de Malpica;
Asociacin de Comerciantes de Ribadavia;
Asociacin de Comerciantes de Allariz;
Asociacin de Comerciantes de Ponteareas;
Asociacin de Compaas de Teatro Profesionais de Galicia (ASCIPROTEGA);
Asociacin de Defensa da Ra de Foz;
Asociacin de Diabticos de Ferrolterra;
Asociacin de Directores e Realizadores de Cine e Televisin de Galicia;
Asociacin de Empresarios de Cee;
Asociacin de Empresarios de Baio;
Asociacin de Gaiteiros Galegos;
Asociacin de Mexilloeiros A Boirense;
Asociacin de Mexilloeiros ASPROMEDI de Rianxo;
Asociacin de Minoristas do Porto da Corua;
Asociacin de Montes de Esteiro;
Asociacin de Mulleres Buserana da Costa da Morte;
Asociacin de Mulleres Dorna;
Asociacin de Mulleres Recandea;
Asociacin de Msicos en Lingua Galega;
Asociacin de Nais e Pais de Alumnos do CEIP de Cervo;
Asociacin de Nais e Pais de Alumnos do CEIP de Covas (Viveiro);
Asociacin de Nais e Pais de Alumnos do Cantel (Foz);
Asociacin de Nais e Pais de Alumnos de Bergondo;
Asociacin de Nais e Pais de Alumnos do CEIP Gregorio Sanz de Ribadeo;
Asociacin de Nais e Pais de Alumnos do CEIP Pedrosa Laxes de Celeiro.
Asociacin de Nais e Pais de Alumnos do C.P. "Mestres Goldar" de Castrelos-Vigo;
Asociacin de Nais e Pais de Alumnos do Colexio "Martnez Otero";
Asociacin de Nais e Pais de Alumnos do E.I. "Carricanta" da Corua;
Asociacin de Nais e Pais de Alumnos da Gndara - Narn;
Asociacin de Nais e Pais de Alumnos do Jorge Juan de Fene;
Asociacin de Nais e Pais de Alumnos do CEIP n 1 de Foz;
Asociacin de Naseiros ALVEDOSA de Ponte Sampaio;
Asociacin de Pequeno Comercio da Pboa;
Asociacin de Pescadores de Ro do Baixo Mio;
Asociacin de Pescadores O Buxeiro;
Asociacin de Productores Artesanais de Allariz;
Asociacin de Produtores de Mexilln da Pboa do Caramial,
Asociacin de Subastadores de Peixe da Corua;
Asociacin de Vecios "San Estevo de Perlo";
Asociacin de Vecios A Xuntanza de Santiago;
Asociacin de Vecios A Unin de Cabo de Cruz;
Asociacin de Vecios Camio Ancho;
Asociacin de Vecios da Gndara   Narn;
Asociacin de Vecios de Arou;
Asociacin de Vecios de Angoares;
Asociacin de Vecios de Cumiar;
Asociacin de Vecios de Abelleira - Ostreia;
Asociacin de Vecios de Fontenla;
Asociacin de Vecios de Moreira;
Asociacin de Vecios de Nogueira;
Asociacin de Vecios de Paraos - Covelo;
Asociacin de Vecios de Vilaxon de Arousa;
Asociacin de Vecios de Fisterra;
Asociacin de Vecios de Vite;
Asociacin de Vecios de Celeiro;
Asociacin de Vecios Eduardo Pondal (Corme);
Asociacin de Vecios O Castieiro do Castieirio;
Asociacin de Vecios Parderrubias   Salceda;
Asociacin de Vecios Sabria   Mondariz;
Asociacin de Vecios San Xon, Fornelos e Lourido - Salvaterra;
Asociacin de Vecios San Isidro Gndara - Zas;
Asociacin de Vecios Viladniga de Vilasanche-Serantes;
Asociacin Deportiva-Cultural PAU DA LUZ de Corrubedo;
Asociacin Deportiva Esteirana Remo;
Asociacin Ecoloxista Amigos da Terra;
Asociacin Ecoloxista e Cultural "Verbo Xido" da Terra de Montes;
Asociacin Francisco Villamil;
Asociacin Galega de Antropoloxa Social e Cultural;
Asociacin Galega de Apicultura (AGA);
Asociacin Galega de Avogados;
Asociacin Galega de Guionistas;
Asociacin Galega de Historiadores/as (AGH);
Asociacin Galega de Mariscadores/as de Muros;
Asociacin Galega de Medicina Familiar e Comunitaria (AGAMFEC);
Asociacin Galego-Cubana 'Xulio Trigo';
Asociacin Iniciativas e Estudos Sociais;
Asociacin Micolxica Pan de Raposo de Cee;
Asociacin Naturista do Baixo Mio;
Asociacin O Cotelo (Pescadores de cana);
Asociacin para a Defensa da Ra de Pontevedra;
Asociacin para a Defensa dos Ros "Cachoeira";
Asociacin Piratas da Ra de Camarias;
Asociacin Pista da Xesta;
Asociacin pola Defensa Ecolxica de Galiza;
Asociacin Pola Esquerda;
Asociacin preSOS Galiza;
Asociacin Provincial de Amas de Casa e consumidores das Ras Baixas de Pontevedra;
Asociacin Reivindicativa da Historia e Propiedade "Montes A Lagoa",
Asociacin San Xerome Emiliani;
Asociacin Socio-Pedagxica Galega;
Asociacin Vaipolorio de Pontevedra;
Asociacin Xuvenil Aturonia - Entenza;
Asociacin Xuvenil Auruxeira;
Asociacin Xuvenil Maruxa;
Asociacin Xuvenil Val de Soneira;
Ateneo Ferroln;
Ateneo Libertario de Compostela;
Ateneo Libertario de Vigo;
Ateneo Republicano de Galicia;
Attac Galicia;
Aula Castelao de Filosofa;
Bandullo Ecolxico de Lugo;
Bloque Nacionalista Galego;
Boletn de informacin contra a mar negra "Contramar";
Brigadas en Defensa do Patrimonio Chairego;
Casino de Muros;
CCOO - Galicia;
Central Unitaria de Traballadores;
Centro Cultural "Rueiro";
Centro Democrtico Independente de Muros;
CGT - Galicia;
Ciberirmandade da Fala;
Cine Club O Castelo;
Claustro de profesores do IES "Isaac Daz Pardo" de Sada;
Club de Adictos a Deep Purple;
Club de Bsquet Alaricano;
Club de Bsquet Allariz;
Club de Dornas A Vela "Mascatio";
Club de Ftbol Allariz;
Club de Lecer Trankimacin 500;
Club de Remo de Muros;
Club Deportivo de Baio;
Club Deportivo do Mio;
Club Deportivo San Xerome;
Club Espeleolxico Maxo de Vigo;
Club Unesco;
CNT - Galicia;
Colectivo "Urbano Lugrs";
Colectivo BAMBN de Sociolingstica;
Colectivo Cidadn "Reflicte";
Colectivo Cultural 25 de Xullo de Arcade;
Colectivo Cultural Nunca Mis da Maria;
Colectivo de Amigos da Repblica (Redondela);
Colectivo de Estudantes do IES da Pboa;
Colectivo de Estudantes Nunca Mis da Maria (IES de Ribadeo, Foz, Burela, San Cibrao e Viveiro);
Colectivo de Universitarios Activos;
Colectivo de Voluntarios de Nunca Mis - Vigo;
Colectivo ecolxico do Tremufo;
Colectivo musical Caldaloba de Lugo;
Colectivo Violeta;
Colexio Oficial de Enxeeiros Tcnicos Industriais da Corua;
Colexio Oficial de Psiclogos de Galiza;
Colexio Provincial de Avogados da Corua;
Comisso para a Reunificao Nacional da Galiza e Portugal;
Comit Cidad de Emerxencia de Ferrol;
Comit de Empresa de Ferroatlntica Cee-Dumbra;
Comit de Empresa de Stolt Sexa Farm de Carnota;
Comit de Empresa de Corporacin Voz de Galicia S.L.U;
Comit de Empresa do Parador "Hostal dos Reis Catlicos";
Comit scar Romero de Vigo;
Comits Abertos de Estudantes;
Comits Abertos de Facultade;
Comits de Solidariedade de Galiza (COSAL-Galiza);
Comunidade Cristi "Cristo da Vitoria" de Vigo;
Comunidade Cristi de Base-Castieirio;
Comunidade de Montes de Arcos - Ponteareas;
Comunidade de Montes de Ribeira - Crecente;
Comunidade de Montes de Abelleira;
Comunidade Educativa do CEIP de Escarabote;
Concello de Allariz;
Confederacin Galega de APAS de Centros Pblicos (CONFAPA-Galicia);
Confederacin Galega de Asociacins Veciais Rosala de Castro;
Confederacin Intersindical Galega;
Confrara de Pescadores da Garda;
Confrara de Pescadores da Pboa do Caramial;
Confrara de Pescadores da Corua;
Confrara de Pescadores de Aldn;
Confrara de Pescadores de Barallobre;
Confrara de Pescadores de Cangas;
Confrara de Pescadores de Cedeira;
Confrara de Pescadores de Mugardos;
Confrara de Pescadores de Muxa;
Confrara de Pescadores de O Grobe;
Confrara de Pescadores de Pontevedra;
Confrara de Pescadores de Rianxo;
Confrara de Pescadores de Sada;
Confrara de Pescadores de San Cibrao;
Consello do Departamento de Humanidades da Universidade da Corua;
Consello Escolar do I.E.S. Viana do Bolo;
Consello Escolar do IES Fontexera;
Cooperativa de Consumidores "Arbore, Consumo Consciente";
Cooperativa de Mariscadores da Ra de Arousa;
Coordinadora Anti-Encoro de Caldas, Cuntis e Moraa;
Coordinadora de Amigos da Repblica (A Garda);
Coordinadora de Crentes Galegos;
Coordinadora de Ensinantes Areanegra;
Coordinadora de Equipas de Normalizacin Lingstica de Ferrol;
Coordinadora Democrtica Independente de Laborais;
Coordinadora Feminista "Donicela";
Coordinadora Galega de ON s;
Coordinadora para o Estudo dos Mamferos Marios;
Coordinadora pola Defensa do Ro Lrez;
Coordinadora Urbana de Asociacins de Vecios de Ferrol;
Coordinadora Xeral contra a LOU do Campus de Lugo;
COSAL da Costa da Morte;
CPS Liga de Amigos de Barallobre;
CREA (Directores e Realizadores Asociados de Galicia);
Donas de Ns de Lugo;
ERVA   Ecoloxistas en Accin;
Escola de Estudos Musicais "A Tempo" de Pontevedra;
Escola de Tempo Libre Paspalls;
EsCULca - Observatorio para a defensa dos dereitos e as liberdades;
Espeleoloclube Rei Cintolo;
Esquerda Unida;
Facultade de Ciencias Econmicas e Empresariais da Universidade de Vigo;
Facultade de Filoloxa da Universidade da Corua;
Federacin de Centros Xuvens "Don Bosco" de Galicia;
Federacin de Cooperativas Sinerxia;
Federacin de empresarios da Costa da Morte;
Federacin Ecoloxista Galega;
Federacin Vecial Eduardo Chao de Vigo;
Fisterra Unida;
Foro Republicano de Noia;
Franca Irmandade de Pontevedra;
Fronte Popular Galega;
Fundacin 10 de Marzo;
Fundacin Xos Soto de Fin;
Fuxan os Ventos;
Galiza Nova;
Grupo Chvere;
Grupo de Investigacin de Economa Pesqueira da Universidade de Santiago de Compostela;
Grupo de Montaa Pedra Tallada;
Grupo Ecoloxista ADENCO;
Grupo Ecoloxista Coto de Frade;
Grupo Ecoloxista Ridimoas;
Guerrilleiros das Fragas (As Pontes);
Hbitat;
Hortamaria;
Iniciativa pola Calidade de Vida en Pontevedra;
Instituto Nacional de Educacin Fsica de Galicia (INEF-Galicia);
Irmandade dos Vios Galegos;
Irmandade Galiza-Bretaa;
LEGAIS (Colectivo de Lesbianas e Gais de Vigo);
Liga Cltiga Galaica;
Mancomunidade de Comunidades de Montes Veciais en Man Comn Castrove   Salns (integra 44 comunidades);
Mar de Tinta;
Mesa pola Normalizacin Lingstica;
Movemento Cidadn da Parroquia Cristo da Vitoria;
Movemento de Renovacin Pedagxica "Nova Escola Galega";
Mulleres cristis galegas;
Obradoiro Ambiental "Oureol" de Compostela;
OMAR (Mergulladores);
ONG AMARANTE;
Organizacin Galega de Autnomos e Empresarios;
Organizacin Galega de Comunidades de Montes Veciais en Man Comn;
Ovica, Asociacin de Ovino e Caprino de Galicia;
Partido Comunista de Ferrol;
Partido Comunista do Pobo Galego;
Partido Revolucionario dos Traballadores-Esquerda Revolucionaria;
Pea Celtista "Alakearre";
Pea Celtista Cuadrilla de Pepa A Loba;
Piratas das Ras-Sindicato Estudantil;
Plataforma Cidad pola Supresin da Peaxe de Rande;
Plataforma contra a Burla Negra;
Plataforma de Sanitarios da Ra de Vigo;
Plataforma en defensa da Ra de Arousa;
Plataforma en defensa da Ra de Ribadeo;
Plataforma en defensa da Ra de Sada;
Plataforma en defensa da Ra de Vigo  Ces ;
Plataforma Medioambiental de Corrubedo;
Plataforma pola Defensa da Sanidade Pblica;
Plataforma UDC-Prestige;
Plataforma XANOCAS de Betanzos;
PsdeG-PSOE de Fene, Mondariz, Ponteareas, Muxa;
Radio Allariz;
Radio Clavi de Lugo;
Redes Escarlata;
Representacin de confraras afectadas da Costa da Morte;
Sala Nasa;
Seminario Galego de Educacin para a Paz;
Sindicato de Traballadores do Ensino de Galiza;
Sindicato Labrego Galego   Comisins Labregas;
Sociedade Cooperativa de Mexilloeiros de Bueu;
Sociedade Cultural Deportiva e Xuvenil "FONTEFRA" de Muos;
Sociedade Cultural Medulio;
Sociedade Cultural Recreativa e Deportiva O Pote;
Sociedade Cultural Recreativa e Deportiva Esteirana;
Sociedade Deportiva Albins;
Sociedade Deportiva Barallobre;
Sociedade Galega de Educacin Ambiental;
Sociedade Galega de Historia Natural;
Solidariedade Internacional de Galicia;
Teatro Vilar;
Unin Libertaria de Ferrol;
Unin Sindical Obreira;
Unins Agrarias da Costa da Morte;
UXT - Galicia;
Vangarda Obreira;
Vendedores e vendedoras do Mercado Central de Ferrol;
Xunta de Facultade de Humanidades de Lugo (Universidade de Santiago de Compostela);
Xunta de Persoal da rea Sanitaria da Corua do Sergas;
Xustiza e Sociedade;
Xustiza Negra;
Xuventudes Socialistas de Galicia;

 Enllaos externs .
 Plataforma Nunca Mis  ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93032" title="Mili Balakirev" nonfiltered="1895" processed="1882" dbindex="37021">


Mili Alexeivitx Balakirev (En rus:                           , Milij Alekseevi  Balakirev) (Nizhny Novgorod, 2 de gener de 1837 - 29 de maig de 1910) va ser un compositor rus. s ms recordat avui dia per haver estat el lder del Grup dels Cinc que per la seua prpia msica, amb la possible excepci d, que encara s popular entre els pianistes.

Primers anys.
Balakirev va nixer a Nizhny Novgorod en una famlia humil d'empleats. Va rebre llions de msica de sa mare, qui ms tard el va portar a Moscou (1847) per rebre llions d'Alexander Dubuque. Els problemes econmics es van interposar i les llions van haver de ser suspeses, forant al jove Balakirev a tornar a la llar paterna. Per les notcies sobre les seues aptituds s'havien difs, i Balakirev va trobar un mecenes en la persona de l'aristcrata Alexander Oulibichev. Oulibichev era autor d'una biografia de Mozart i disposava d'una orquestra privada, aix com d'una vasta biblioteca musical, a la qual Balakirev va tenir accs i de la que va extraure una valuosa formaci.

Als divuit anys, desprs d'un curs de matemtiques a la Universitat, Oublichev va endur-se Balakirev a Sant Petersburg, on va tenir ocasi de conixer Mikhal Glinka. Glinka va encoratjar Balakirev a seguir la carrera musical, consell que a Balakirev li va arribar al cor. Va fer el seu debut el 1856 amb el primer moviment del seu Concert per a piano. El seu encontre amb Glinka tamb va encendre en Balakirev la flama del nacionalisme rus, portant-lo a la determinaci que Rssia havia de tenir la seua prpia escola musical, lliure de les influncies d'Europa Occidental. Va unir al seu voltant a compositors amb idees similars: Csar Cui, Modest Mssorgski, Aleksandr Borodn, i Nikolai Rimski-Krsakov. Els cinc compositors van ser descrits per l'influent crtic musical Vladimir Stasov com El Grup Poders, per tant en catal com en altres llenges sn coneguts com Grup dels Cinc.

El Grup va patir dures crtiques de l' establishment musical rus, atiades principalment per Anton i Nikolai Rubinstein, que publicament van qualificar els seus membres d' "amateurs" (extrem no sencerament injustificat, perqu Balakirev era l'nic music professional del grup). Per contrarrestar les crtiques i avanar en el propsit de crear un estil musical genunament rus, el Grup va fundar L'"Escola Lliure de Msica" el 1862.

Msica i influncia.
Balakirev extenia la composici de les seues obres sobre llargs perodes de temps; per exemple, la seua Sonata en Si menor va ser composta en el curs de 50 anys. No obstant aix, va produir una gran quantitat d'obra, molta de la qual es avui dia rarament interpretada. Va deixar un gran nombre de colleccions de canons (algunes folklriques), dues simfonies, dos poemes simfnics (Russia i Tamara), quatre obertures, i un gran nombre de peces per a piano, incloent-hi . Les seues obres per a orquestra son generalment peces programtiques, en un estil que van desenvolupar els seus deixebles, com ara Borodn i Rimski-Krsakov. Islamey s una obra especialment estimada pels pianistes i de gran dificultat tcnca.

La seua influncia com a lder i organitzador de la msica russa, li ha proporcionat el reconeixement com a fundador d'un nou moviment artstic. Encara que va ser un dels impulsors de l'Escola Lliure de Msica, sempre va ser crtic amb el professionalisme musical, que associava amb les immbils estructures musicals de la Rssia de mitjan Segle XIX. Va saber imprimir en els seus deixebles la seua visi i va mantenir de facto el lideratge del Grup dels Cinc mentre aquest va existir. De vegades, comandava el Grup amb m de ferro. En particular, Mssorgski va patir sovint la ira del seu mestre; degut a les dures crtiques de Balakirev, l'obra Una nit a la muntanya Pelada mai no va ser executada en vida de Mssorgski. Fora del Grup, Balakirev va encoratjar fora a Txaikovski en els seus estudis, inspirant-li la composici de la Simfonia Manfred (una inspiraci que Txaikovski va agrair a Balakirev dedicant-li l'obra).

Darrers anys.

L'Escola Lliure va ser influent, per patia de problemes financers crnics que van sumir Balakirev en un collapse nervis el 1872. Arran de les seues dolncies va decidir prendre un retir temporal del mn de la msica, deixant la seua ocupaci a l'Escola i acceptant un nou treball a una Companyia de Ferrocarril. Va passar per diversos treballs, com el d'inspector escolar, fins l'any 1883, quan va ser nomenat director de la Capella Imperial i director de la Societat Musical Imperial. Va conservar aquesta ocupaci fins a la seua jubilaci en l'any 1895.

Va morir el 29 de maig de 1910 i va ser soterrat al Cementeri Tikhvin, al Monestir Alexander Nevsky de Sant Petersburg.

Obres principals.
Obres amb nmero d'Opus.
Concert per a piano i orquestra No. 1 en Fa sostingut menor, Op. 1 (1855-1856);
Octet, Opus 3;
Gran Fantasia sobre Cants Populars Russos, Op. 4, per a piano i orquestra;
Sonata per a piano No. 1 en Si bemoll menor, Op. 5;
Obertura sobre un tema de Marxa Espanyol, Op. 6;
Islamey, Fantasia Oriental, per a piano, Op. 18 (1869, revisada 1902);
Sonata per a piano No. 2 in Bb menor, Op. 102 (1905);
Concert per a piano i orquestra No. 2 en Mi bemoll major, Op. Post. (1861);

Obres amb dates.
Reminiscncies de l'pera de Glinka "La vida pel Tsar",fantasia per a piano (2 versi de la Fantasia sobre temes de Glinka) (1854-1855, revisada 1899);
Scherzo per a piano No. 1 en Si menor (1856);
Obertura sobre un tema de Marxa Espanyol (1857);
Obertura sobre tres temes russos (1858);
Rei Lear (Korol' Lir), msica incidental per al drama de Shakespeare (1858-1861, revisada 1902-1905);
Polca en Fa sostingut per a piano (1859);
Masurca per a piano No. 1 en La bemoll major (1861-1884);
Masurca per a piano No. 2 en Do sostingut menor (1861-1884);
Russia (Rus'), Segona Obertura sobre temes russos, per a orquestra, poema simfnic (1863-1864, revisada 1884);
Jota aragonesa per a piano (sobre obra de Glinka) (1864);
"L'alosa" ("Zhavronok") per a piano, transcripci d'una can de Glinka (1864);
Simfonia No. 1 en Do major (1864-1866);
Obertura sobre temes txecs "A Bohmia" ("V Chechii"), poema simfnic, (1867, revisada 1905);
Tamara, poema simfnic (1867-1882);
Au jardin, tude-idylle per a piano en Re bemoll major (1884);
En el jard, per a piano (1884);
Masurca per a piano No. 3 en Si menor (1886);
Masurca per a piano No. 4 en Sol bemoll major (1886);
Nocturn per a piano No. 1 en Si bemoll menor (1898);
Dumka per a piano (1900);
Masurca per a piano No. 5 en Re major (1900);
Scherzo per a piano No. 2 en Si bemoll menor (1900);
Vals per a piano No. 1 en Sol major "Valse di bravura" (1900);
Vals per a piano No. 2 en Fa menor "Valse mlancholique" (1900);
Simfonia No. 2 en Re menor (1900-1908);
Berceuse per a piano en Re bemoll major (1901);
Gondellied, per a piano en La menor (1901);
Nocturn per a piano No. 2 en Si menor (1901);
Scherzo per a piano no 3 en Fa sostingut major (1901);
Tarantella per a piano en Si major (1901);
Vals per a piano no 3 en Re major "Valse-impromptu" (1901);
Suite en Si (1901-1908);
Capriccio per a piano en Re major (1902);
Masurca per a piano No. 6. en La bemoll major (1902);
Nocturn per a piano No. 3 en Re menor (1902);
Melodia Espanyola per a piano (1902);
Serenata Espanyola per a piano (1902);
Toccata en Do sostingut per a piano (1902);
Tyrolienne (1902);
Vals per a piano no 4 en Si bemoll major "Valse de concert" (1902);
Cantata per a la Inauguraci del Monument a Glinka, cor i orquestra (1902-1904);
Chant du pecheur (1903);
Humoresque per a piano en Re major (1903);
Phantasiestck, per a piano en Re bemoll major (1903);
Rverie, per a piano en Fa major (1903);
Vals per a piano No. 5 en Re bemoll major (1903);
Vals per a piano No. 6 en Fa sostingut menor (1903-1904);
Romana (transcripci per a piano sol del segon moviment del primer concert per a piano i orquestra, opus 11, de Chopin) (1905);
La fileuse per a piano en Si bemoll menor(1906);
Masurca per a piano No. 7 en Mi bemoll menor (1906);
Novelette per a piano en La major (1906);
Vals per a piano No. 7 en Sol sostingut menor (1906);
Impromptu per a piano (sobre els preludis en Mi bemoll menor i Si major de Chopin) (1907);
Esquisses (Sonatina) per a piano en Sol major (1909);

Obres sense data.
Complainte per a piano;
Fantasia per a piano;
Obertura sobre 3 Temes Polupars Russos, per a orquestra ;
"No digues que l'amor passar" per a piano, transcripci d'una can de Glinka;

Canons amb dates.
"Spanish can" ("Ispanskaya pesnya"), per a veu i piano (Canons Oblidades No. 3) (1855);
"La lluna plena ha sortit" (1858);
"El Cavaller" (1858) (20 Canons, No. 7);
"Can de Selim" ("Pesnya Selima") (1858) (20 Canons, No. 11);
"Melodia Hebrea" (20 Canons, no. 13) (1859);
"Sobre el Llac" ("Nad ozerom"), can per a veu i piano (1895-1896) (10 Canons, No. 1);
"L'Erm" (10 Canons, no. 2) (1895-1896);
"L'estimava" ("Ya lyubila ego"), can per a veu i piano (10 Canons 1895-96, No. 5);
"El Pi" (1895-1896) (10 Canons, No. 6);
"Nocturn" (1895-1896) (10 Canons, No. 7);
"Visi" ("Son") (10 Canons, No. 2) (1903-04);
"7 de novembre"  (10 Canons, No. 4) (1903-04);
"La fulla groga tremola" ("Pesnya: Zholt y list") (10 Canons, No. 8) (1903-04);
"Mira, amic meu" ("Vzglyani, moy drug") (20 Canons, No. 6) (1903-04);
"El Somni" ("Son") (20 Canons, no. 20) (1903-04);
"Albada" ("Zarya") (1909);

Canons sense data.
"La lluna creixent" ("Vzoshol na nebo mesyats yasny"), can per a veu i piano (20 Canons, No. 5);
"Quan escolte la teua veu" ("Slshu li golos tvoy"), can per a veu i piano (20 Canons, No. 18);
"Entonaci";
"Toujours, on me dit 'grand sot'";
"T plenitel'noy negi polna", can per a veu i piano (Forgotten Canons, No. 1);
"Es trenca el meu cor" ("Tak i rvetsya dusha"), can per a veu i piano (20 Canons, No. 9);

Enllaos externs.
 Article sobre Islamey ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93033" title="Temporada 1956-1957 del FC Barcelona" nonfiltered="1896" processed="1883" dbindex="37022">
Les dades ms destacates de la temporada 1956-1957 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

1957.
Mar.

10 mar - Golejada blaugrana al campi suec Norrkoping  (7-1) en partit amists jugat a Les Corts.

Febrer.

10 febrer - 22a. jornada de Lliga. Golejada del Bara al Las Palmas (6-1) a Les Corts. Villaverde, Bosch (2), Basora, Eulogio Martnez i Kubala de penal sn els golejadors.

7 febrer - Amists a Les Corts amb victria blaugrana sobre el Ferrol (6-3);

3 febrer - 21a. jornada de Lliga. Victria del Bara a Les Corts sobre l'Athltic de Bilbao (2-0) amb gols de Tejada i Eulogio Martnez a la primera part. El Bara se segon a la taula a tres punts del Real Madrid.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93034" title="Hippos" nonfiltered="1897" processed="1884" dbindex="37023">
Hippos (llat Hippus) fou una ciutat de la Decpolis de Palestina, al est del llac Tiberades. 

Fou fundada amb el nom d'Antioquia Hippos (                   ) per colons grecs sota els selucides al segle III aC, com a punt fort contra els egipcis que dominaven la Celesria. Quant aquesta regi va passar als selucides va perdre la seva importncia militar; es van construir el temple i l'gora com altres ciutats gregues per la manca d'aigua (acumulada en cisternes) limitava el seu creixement. Desprs dels 83 aC va caure en mans de la dinastia jueva dels macabeus, llavors dirigida per Alexandre Janeu; segons Flavius Josefus el rei Alexandre va forar a tota la poblaci a convertir-se a la religi jueva i fer-se circumcidar. 

El 63 aC va passar als romans i fou inclosa dins la confederaci autnoma de la Decpolis, un conjunt de ciutats gregues o hellniques del Est del llac Tiberades.
August la va donar a Herodes el gran el 37 aC i a la seva mort el 4 aC fou reincorporada a la provncia de Sria. En aquests anys la ciutat era pagana i rival de la ciutat de Tiberias o Tiberades, sorgida al altra costat del llac. Durant la revolta jueva (67-71) fou saquejada pels rebels, i per aix el poble va matar al molts dels seus residents jueus.

El 135, desprs de la segona revolta jueva, es va crear la provncia de Palestina en la que la ciutat fou inclosa. Es van construir grans edificacions com un teatre, columnes, un altar, muralles i un aqeducte. La portada del aigua des els alts del Goln va permetre a mes poblaci viure a la ciutat. Amb Diocleci, a finals del segle III, fou inclosa a la provncia Palestina Secunda. Al comenament del cristianisme l'afluncia de peregrins a Palestina va afavorir el comer i el creixement de la ciutat. Per el paganisme es va mantenir al menys fins al segle V. Un bisbe de nom Petros est testimonial al 359 (en que fou presents al concili de Selucia d'Isuria) i el 362;  i desprs el 536 (el bisbe fou present al concili de Jerusalem). En aquests temps era el centre del districte anomenat Hippene.

Al segle VI la revolta dels samaritans, la invasi sassnida persa, plagues i terratrmols van provocar la decadncia absoluta de la ciutat, que va continuar amb la conquesta musulmana abans del 641. Un terratrmol important el 748 va destruir la ciutat que fou abandonada.

Era al lloc modern anomenat Khurbet es-S mrah. Fou explorada per Gottlieb Schumacher el 1885, per la va identificar errniament com Gamala. Les primeres excavacions modernes les va fer el israelita Claire Epstein el 1951-1955, que va posar a la llum l'esglsia bizantina que probablement fou seu del bisbe. Fou un lloc estratgic del exercit jueu a la frontera del Goln, fins el 1967 quant aquesta comarca fou ocupada pels israelians. El 2000 fou excavada de nou sota direcci d'Arthur Segal. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93035" title="Hippene" nonfiltered="1898" processed="1885" dbindex="37024">
Hippene fou un districte de la Palestina histrica, dins la regi de la Decpolis, que tenia com a centre la ciutat d'Hippos (llat Hippus)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93036" title="Hirpins" nonfiltered="1899" processed="1886" dbindex="37025">
Els hirpins (llat Hirpini) foren un poble del centre d'Itlia, d'tnia samnita, per sovint considerats una naci separada. Vivien al sud del Samni a una regi muntanyosa al lmit amb Lucnia al sud i la Pulla al est, i fins a la Campnia al oest. El seu nom segons els autors antics derivava de la paraula sabina o samnita "hirpus" que vol dir llop.
 
El seu nom apareix a l'histria durant les guerres samnites. Una ciutat dels hirpins, Malaventum (desprs Beneventum), es esmentada repetidament com a teatre d'operacions. En aquest temps el hirpins eren part de la Lliga Samnita. El 268 aC, quant una colnia romana es va establir a Beneventum,  ja havien estat sotmesos a Roma. 

A la segona guerra pnica els hirpins apareixen com un poble separat i independent dels samnites. El hirpins foren un dels primers pobles que el 216 aC es va declarar a favor d'Annbal desprs de la batalla de Cannes. Per la colnia romana de Beneventum, que controlava el pas dels hirpins, mai va caure en mans dels cartaginesos i el 215 aC els romans dirigits pel pretor Marc Valeri van ocupar al menys tres ciutats dels hirpins (esmentades com Vescellium, Vercellium, i Sicilinum). El 214 aC el territori dels hirpins fou teatre de les operacions del general Hann contra Tiberi Grac i el 212 aC del mateix general quant preparava el setge de Cpua. El 209 aC Annbal va perdre el centre d'Itlia i els hirpins es va sotmetre a Roma i van obtenir condicions favorables, per una part del territori fou confiscat i va passar a Roma, a mans de nobles romans.

Apareixen altre cop a l'histria a la guerra social (90 aC) quant es van rebellar contra el govern de Roma, per el 89 aC Sulla va conquerir per assalt Aeculanum, una de les seves places fortes i els hirpins atemorits es van sotmetre i altre cop van obtenir condicions favorables. Una part dels hirpins havia lluitat amb els romans, com se sap pel cas de Minatius Magius, ancestre del historiador Velleius, nadiu d' Aeculanum, que fou lleial als romans i va reclutar una legi entre els hirpins que va donar suport a la lluita dels romans a la Campnia. Probablement molt poc desprs van ser admesos a la ciutadania romana, i van desaparixer com a naci.

August a la seva divisi d'Itlia, va separar als hirpins del samnites i els va incloure a la II regi juntament amb la Pulla i Calbria, mentre el Samni fou incls a la IV regi. Aquesta divisi es va mantenir al llarg del Imperi, ja que el Samni es va reduir i la Campnia es va engrandir per incloure Beneventum i les ciutats dels hirpins.

Ciutats dels hirpins foren:

Beneventum ;
Aeculanum ;
Abellinum ;
Compsa;
Aquilonia;
Romulea;
Trivicum;
Equus Tuticus;
Murgantia;
Ligures Barbiani (colnia lgur establerta el 180 aC);
Ligures Corneliani (colnia lgur establerta el 180 aC);
Vescellium;
Vercellium;
Sicilinum;
Ferentinum;
Fratulum;
Taurasia ;
Aletrium;

El seu territori tenia una llacuna, feta famosa per Virgili, anomenada Llac de Amsanctus. El pas era travessat per vies secundaries que s'unien a la via pia que anava de Cpua a Beneventum amb una branca cap Aeculanum, Romulea i Aquilonia que arribava fins a Trent. La via Trajana passava per Beneventum i Equus Tuticus fins a Aecae a la Pulla i desprs per Canusium fins a Brundisium.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93037" title="Hirris" nonfiltered="1900" processed="1887" dbindex="37026">
Els hirris (en llat hirri) foren un poble esmentat per Plini el Vell entre els vends o wends (venedae) que estaven emparentats amb els hruls. Plini diu que havien vingut d'Escandinvia i ocuparen la costa d'Estnia que a l'edat mitjana fou anomenada Hrria com a derivaci d'Hirri.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93038" title="Konohamaru" nonfiltered="1901" processed="1888" dbindex="37027">
En Konohamaru s un personatge de la srie de manga i anime Naruto.



s el petit nt del Tercer Hokage, al qual desitja superar per convertir-se ell en hokage. Tots els de la Vila de la Fulla el coneixen i el tenen consentit per ser el nt del hokage, cosa que en Konohamaru detesta. Quan coneix en Naruto Uzumaki s'hi fa molt amic i el pren com a un rival que ha de superar.

Quan passen els 2 anys i mig en la srie, en Konohamaru es converteix en gennin i forma grup amb els seus dos millors amics, Udon i Moegi, liderats per l'Ebisu, que el supervisava quan era ms petit.

Altres dades.

Vila: Konoha.
Edat: 8 anys al comenar, 11 anys a la segona (Naruto Shippudden) .
Data de Naixement: 30 de desembre;
Altura: 1,30 m a la primera part;
Pes: 29,5 kg a la primera part;
Grup sanguini: B;
Grau ninja: Genin.
Professor: Ebisu;
Li agrada: Aprendre d'en Naruto i saltar-se de les classes.
Odia: El seu professor Ebisu i que li diguin nt d'en Hokage.
Objetius: Ser un mestre Hokage.
Grup: Va al Grup del professor Ebisu, els seus companys d'equip son en Udon i la Moegi;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93039" title="Epicondilitis" nonfiltered="1902" processed="1889" dbindex="37028">
L'Epicondilitis o colze de tennista es una inflamaci de l'epicndil (prominncia ssia que es troba situada a l'extrem distal a la part externa de l'hmer) i dels tendons (primer radial, segon radial, extensor dels dits i cubital posterior) que s'hi insereixen.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93041" title="Epitrocleitis" nonfiltered="1903" processed="1890" dbindex="37029">
L'epitrocleitis o colze de golfista es una inflamaci de l'epitroclea (prominncia ssia que es troba situada a l'extrem distal a la part interna de l's del hmer) i dels tendons (palmar major, palmar menor, flexor superficial dels dits i cubital anterior) que s'hi insereix.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93045" title="Baladre" nonfiltered="1904" processed="1891" dbindex="37032">

El Baladre (Nerium oleander), s un arbust perenne, que pot arribar a petit arbre, de la famlia Apocynaceae. s l'nica espcie actualment classificada dins el gnere Nerium. Originari de la regi mediterrnia el podem trobar com a planta ornamental a gran part del mn malgrat la seva toxicitat.

Descripci.

Arbust sempre verd que pot assolir ms de 4 m d'altura, de tronc recte i escora llisa de color entre marr i gris. Presenta moltes branques, des de la mateixa base del tronc, gruixudes, rectes i flexibles que treuen un ltex txic en trencar-se.
Les fulles sn simples, oposades o, ms habitualment, ternades (tres en cada verticil, repartides entorn la tija) i fan entre 5 i 21 cm de llarg i entre 1 i 4 cm d'ample; sn gruixudes, glabres (sense pls) i amb el pecol curt (de 5 a 10 mm); el limbe s de color verd intens, presenta una textura coricia (semblant al cuir), s enter, llargament lanceolat i amb l'pex agut; presenta un nervi central molt marcat i de color blanquins o groguenc, amb nervis secundaris parallels al principal, molt fins i nombrosos.
Les flors sn hermafrodites, suaument fragants i de color rosa intens o, amb menys freqncia, blanc; es presenten en forma de ramells a l'extrem de les tiges i sn grosses (de 3 a 5 cm de dimetre) amb el calze glanduls i dividit en tres spals, la corolla presenta cinc lbuls que s'obren a l'extrem d'un llarg tub; apareixen de juny a setembre i la pollinitzaci s entomgama (per mitj dels insectes).
El fruit s un follicle llenys doble, cilndric i de 8 a 16 cm de llarg que s'obre per la meitat a la maduresa alliberant les nombroses llavors que cont, que sn allargades, oblongues i amb un plomall de pls a l'extrem; la disseminaci s anemcora (per mitj del vent).



Hbitat.
Creix en tot tipus de sls, des del nivell del mar fins els 1200 m d'altura, prefereix la proximitat d'un curs d'aigua i suporta l'aridesa del terreny grcies a les seves potents arrels que arriben a la humitat fretica. s una planta caracterstica de les lleres seques dels torrents mediterranis on forma part de la comunitat de plantes denominada Nerio-Tamaricetea. El lmit septentrional de la seva rea geogrfica natural el marquen el riu Gai i l'illa d'Eivissa. 

Utilitzacions.

El baladre s utilitzat com a planta ornamental a totes les zones amb climes de tipus subtropical grcies a que necessita poca cura i a que presenta una gran i llarga floraci. s present a parcs, jardins, carrers o a la mitjana d'autopistes a les riberes de la Mediterrnia, Austrlia, Florida, Califrnia o Xile. Hi ha ms de 400 varietats cultivades que presenten flors de colors que no es troben a les plantes silvestres originries, com vermell, porpra, taronja, o una gran varietat de roses, a ms poden tenir dues capes de ptals (flors dobles).

Toxicitat.

El baladre s una planta molt verinosa, cont nombrosos compostos txics, anomenats hetersids cardiotnics, que produeixen la mort de les persones o els animals que la mengen pels problemes cardacs que provoca. Els txics sn presents a totes les parts de la planta, fins i tot seca, i tenen efectes gastrointestinals (vmits, diarrea) i cardacs (taquicrdia ventricular, parada cardaca). Tot i aquesta perillositat, que ha arribat a produir histries inversemblants fruit de l'exageraci i la fantasia populars, com per exemple, que dormir sota un baladre s suficient per patir els seus efectes nocius, no sembla que hagi patit una persecuci com la del teix (desaparegut o redut a exemplars testimonials a moltes contrades), potser a causa del seu sabor fortament amarg que no convida a menjar-ne.

Nota.
A Menorca diuen baladre a una altra planta, la Daphne gnidium, que pertany a la famlia Thymelaeaceae i que coneixem amb els noms vulgars de matapoll o astruc.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93047" title="Hispnia (provncia romana)" nonfiltered="1905" processed="1892" dbindex="37033">

Hispnia fou una provncia romana que va existir de fet des el 218 aC fins el 197 aC, quan fou dividia en dues provncies.

El seu territori era la part oriental i sud de la Pennsula Ibrica. La capital fou Tarraco.

Vegeu: Hispnia, Hispnia Citerior i Hispnia Ulterior


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93048" title="Hispnia Ulterior" nonfiltered="1906" processed="1893" dbindex="37034">

Hispnia Ulterior fou una provncia romana creada a partir de l'establiment de la provncia d'Hispnia el 205 aC que fou dividida efectivament des el 197 aC.

Fou governada per procnsols elegits extra ordinem (Liv. XXVIII. 38; XXIX. 13, XXXI. 20), i ms endavant per dos pretors investits amb el poder dels procnsols i la insgnia de les 12 fasces (Liv. XXXII. 28, XXXIII. 26,  Liv. XXXVII. 46, XXXIX. 29).

El 171 aC fou unida amb la provncia Citerior durant la guerra de Macednia, per fou de nou separada el 167 aC.

Una legi es va estacionar a la provncia. La capital fou Crdova (Corduba) i eventualment Cadis (Gades).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93051" title="Temporada 1986-1987 del FC Barcelona" nonfiltered="1907" processed="1894" dbindex="37035">
Les dades ms destacates de la temporada 1986-1987 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

1987.
Febrer.
5 febrer - Ricard Huguet, portantveu del Grup d'Opini Barcelonista, qualifica pblicament el president Josep Llus Nez d'indigne i irresponsable i demana el seu relleu.

4 febrer - El president Nez fa unes declaracions a Montserrat en les que manifesta que els opositors del Grup d'Opini Barcelonista desitgen que el Bara perdi els partits per desestabilitzar el club.

Gener.
31 gener - 25a. jornada de Lliga. Gran victria del FCB sobre el Real Madrid (3-2) al Camp Nou amb hat trick de Lineker. El Bara es consolida com a lder amb tres punts d'avantatge sobre el Real Madrid;

28 gener - Copa del Rei. Vuitens de final. Anada. Ensopegada inesperada del Bara al Camp Nou on s superat per l'Osasuna (0-1);

25 gener - 24a. jornada de Lliga. El Bara no passa de l'empat (0-0) en la seva visita a Zorrilla davant el Real Valladolid;

17 gener - 23a. jornada de Lliga. Victoria sobre l'Athletic de Bilbao (4-1) amb gols de Lineker, Carrasco, Hughes i Robert;

11 gener - 22a. jornada de Lliga. Empat blaugrana davant el Sevilla FC (0-0) al Snchez Pizjun;

4 gener - 21a. jornada de Lliga. El FCB s'imposa al CE Sabadell (3-1) al Camp Nou amb gols de Lineker (2) i Calder;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93052" title="Aeroport Heathrow de Londres" nonfiltered="1908" processed="1895" dbindex="37036">


L'aeroport Heathrow de Londres (Codi IATA: LHR, Codi ICAO: EGLL i usualment anomenat Heathrow) s l'aeroport amb ms activitat i connexions del Regne Unit.
L'any 2003, va rebre ms trfic internacional de passatgers que qualsevol altre aeroport del mn. A ms, aquest mateix any, va ser l'aeroport amb major activitat d'Europa respecte al trfic total de passatgers (un 31,5% ms de passatgers que l'Aeroport Charles de Gaulle de Pars o l' Aeroport Internacional de Frankfurt), per va estar en segon lloc (desprs del Aeroport Charles de Gaulle) respecte als moviments d'aeronaus (un 10% menys que l'aeroport francs) i va ser tercer respecte al trfic de crrega. 
L'aeroport de Heathrow es troba a Heathrow, al districte de Hillingdon, a l'rea oest de Londres.

 Aerolnies i destinacions . 
 Terminal 1 . 

 
 Aer Lingus (Cork, Dubln, Limerick) ;
 Air Seychelles (Seychelles) ;
bmi (Aberdeen, msterdam, Belfast, Brusselles, Dubln, Durham Tees Valley, Edimburg, Glasgow, Hanover, Inverness, Jedda, Leeds/Bradford, Manchester, Moscou-Domodedovo, Npols, Palma de Mallorca, Pars-Charles de Gaulle, Riyadh, Tenerife, Vencia) ;
British Airways (Aberdeen, Atenes, Barcelona, Belgrad, Berln-Tegel, Bucarest-Otopeni, Budapest, Dusseldorf, Edimburg, Estocolm-Arlanda, Frankfurt, Glasgow, Hamburg, Hlsinki, Hong Kong, Istanbul-Atatrk, Johannesburg, Kev-Boryspil, Larnaca, Llima-via Madrid, Lisboa, Los ngeles, Madrid, Manchester, Mil-Linate, Mil-Malpensa, Moscou-Domodedovo, Munic, Newcastle-upon-Tyne, Nia, Praga, Roma-Fiumicino, Sant Petersburg, San Francisco, Sofia, Stuttgart, Trpoli, Tquio-Narita, Varsvia) ;
British Airways operat per GB Airways (Casablanca, Mlaga, Marrakech, Tnger) ;
Cyprus Airways (Larnaca, Paphos) ;
El Al (Ovda, Tel Aviv) ;
Finnair (Hlsinki) ;
LOT Polish Airlines (Varsvia) ;
South African Airways (Ciutat del Cap, Johannesburg) ;
Sun D'Or (Tel Aviv) ;
Transaero (Moscou-Domodedovo) ;

 Terminal 2 . 
 
Aeroflot (Moscou-Sheremetyevo) ;
Air Algrie (Alger) ;
Air Astana (Almaty) ;
Air France (Pars-Charles de Gaulle) ;
Alitalia (Mil-Linate, Mil-Malpensa, Roma-Fiumicino) ;
Alitalia Express (Mil-Linate) ;
Austrian Airlines (Viena) ;
Bellview Airlines (Freetown) ;
Xina Eastern Airlines (Shanghai-Pudong) ;
Croatia Airlines (Rijeka, Split, Zagreb) ;
CSA Czech Airlines (Praga) ;
Hemus Air (Sofia) ;
Iberia (Barcelona, Bilbao, Madrid, La Corunya, Sevilla, Valncia) ;
Clickair (La Corunya, Sevilla, Valncia) ;
Icelandair (Reykjavik-Keflavk) ;
Jat Airways (Belgrad, Tivat) ;
Libyan Airways (Trpoli) ;
Lufthansa (Colnia/Bonn, Dusseldorf, Frankfurt, Hamburg, Munic, Stuttgart) ;
Luxair (Luxemburg) ;
Olympic Airlines (Atenes) ;
Pulkovo Aviation Enterprise (Sant Petersburg) ;
Royal Air Maroc (Casablanca, Marrakesh, Tnger) ;
Sudan Airways (Khartoum) ;
Swiss International Air Lines (Zuric) ;
Syrian Arab Airlines (Damasc) ;
TAP Portugal (Far, Funchal, Lisboa, Porto) ;
Tarom (Bucarest-Otopeni) ;
Tunisair (Tunis) ;
Ukraine International Airlines (Kev-Boryspil) ;
Uzbekistan Airways (Taixkent) ;
Yemenia (Sanaa);

 Terminal 3 . 
 
 
Air Canada (Calgary, Edmonton, Halifax, Montreal, Ottawa, St. John's, Toronto-Pearson, Vancver);
Air China (Beijing) ;
Air ndia (Ahmedabad, Chennai, Chicago-O'Hare, Delhi, Kolkata, Mumbai, Nova York-JFK) ;
Air Jamaica (Kingston, Montego Bay) ;
Air Mauritius (Maurici) ;
Air New Zealand (Auckland, Hong Kong, Los ngeles) ;
All Nippon Airways (Tquio-Narita) ;
American Airlines (Boston, Chicago-O'Hare, Los ngeles, Miami, Nova York-JFK) ;
Biman Bangla Desh (Dhaka, Dubai) ;
British Airways (Miami) ;
 
Caribbean Airlines (Antiga, Barbados, Saint Lucia, Port of Spain) ;
Cathay Pacific (Hong Kong) ;
China Airlines (Taipei-Taoyuan) ;
EgyptAir (El Caire, Luxor) ;
Emirates (Dubai) ;
Ethiopian Airlines (Addis Ababa, Roma-Fiumicino) ;
Etihad Airways (Abu Dhabi) ;
EVA Air (Bangkok, Taipei-Taoyuan) ;
Gulf Air (Bahrain, Muscat) ;
Iran Air (Teheran-Mehrabad) ;
Japan Airlines (Osaka-Kansai, Tquio-Narita) ;
Jet Airways (Amritsar, Delhi, Mumbai) ;
K br s Trk Hava Yollar  (Izmir) ;
Korean Air (Sel-Inchon) ;
Kuwait Airways (Kuwait, Nova York-JFK) ;
Malaysia Airlines (Kuala Lumpur) ;
Middle East Airlines (Beirut) ;
Pakistan International Airlines (Islamabad, Karachi, Lahore) ;
Qatar Airways (Doha) ;
Royal Brunei (Bandar Seri Begawan, Dubai) ;
Royal Jordanian (Amman, Agada) ;
Saudi Arabian Airlines (Dammam, Jedda, Madinah (seasonal), Riyadh) ;
Scandinavian Airlines (Copenhaguen, Gotemburgo-Landvetter, Estocolm-Arlanda) **SAS Braathens (Oslo, Stavanger) ;
Singapore Airlines (Singapur) ;
Thai Airways International (Bangkok) ;
Turkish Airlines (Antalya, Istanbul-Atatrk, Izmir) ;
Turkmenistan Airlines (Ashgabat) ;
United Airlines (Chicago-O'Hare, Los ngeles, San Francisco, Washington-Dulles) ;
Virgin Atlantic Airways (Boston, Ciutat del Cap, Chicago-O'Hare, Delhi, Dubai, Hong Kong, Johannesburg, Llacs, Los ngeles, Miami, Mumbai, Nairobi, Nova York-JFK, Newark, San Francisco, Shanghai-Pudong, Sydney, Tquio-Narita, Washington-Dulles);

 Terminal 4 . 

]] 
Air Malta (Luqa) ;
Aeromexico (Mxic) ;
British Airways (Abu Dhabi, Abuja, Accra, msterdam, Bahrain, Baltimore/Washington, Bangalore, Bangkok, Basilea/Mulhouse, Beijing, Belgrad, Boston, Brusselles, Buenos Aires-Ezeiza, El Caire, Calgary, Ciutat del Cap, Chennai, Chicago-O'Hare, Copenhaguen, Dhaka, Donar s Salaam, Delhi, Denver, Detroit, Doha, Dubai, Entebbe, Ginebra, Grand Cayman, Harare, Houston-Intercontinental, Islamabad, Kolkata, Kuwait, Llacs, Luanda, Lusaka, Li, Managua, Maurici, Mxic, Montreal, Mumbai, Muscat, Nairobi, Nassau, Nova York-JFK, Newark, Oslo, Pars-Charles de Gaulle, Filadlfia, Phoenix, Providenciales, Rio de Janeiro-Galeo, San Pablo-Guarulhos, Seattle/Tacoma, Shanghai-Pudong, Singapur, Sydney, Tel Aviv, Toronto-Pearson, Vancver, Viena, Washington-Dulles, Zuric) ;
British Airways operat per BMED (Addis Ababa, Aleppo, Alexandria, Almaty, Amman, Ankara, Baku, Beirut, Bishkek, Dakar, Damasc, Ekaterinburg, Freetown, Khartoum, Tbilissi, Teheran, Yerevan) ;
Brussels Airlines (Brusselles) ;
Kenya Airways (Nairobi) ;
KLM Royal Dutch Airlines (Amsterdam) ;
KLM cityhopper (Eindhoven, Rotterdam) ;
Qantas (Bangkok, Hong Kong, Melbourne, Singapur, Sydney) ;
SriLankan Airlines (Colombo, Male) ;
TAM Linhas Aries (San Pablo-Guarulhos);




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93053" title="Visby" nonfiltered="1909" processed="1896" dbindex="37037">


Visby s la ciutat ms gran de la illa sueca de Gotland. s l'emplaament medieval de millor conservaci d'Escandinvia, pel que va esdevenir el 1995 Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. En sn famoses les muralles de pedra, Ringmuren, de 3,4 km que encerclen la ciutat, i les runes de l'antiga esglsia de sant Nicolau. El nom de Visby prov de Vi, del Nrdic antic, que vol dir lloc de sacrifici.

Actualment t una poblaci d'aproximadament 22.000 habitants i s la seu del governador del comtat de Gotland.
 
 Histria .

Els orgens de Visby sn incerts, per se sap que fou un important centre de comer des del 900.

La catedral, dedicada a Santa Maria, fou construda el segle XII. Posteriorment, el segle XIII, es reform per a tenir l'aspecte encara actual. Al llarg dels segles van anant construint-se altres esglsies, com a conseqncia de l'esplendor en la Lliga Hansetica.

La muralla anular va comenar a construir-se el segle XIII. Cap al 1280, va refer-se per a atnyer la seua actual alada, juntament amb algunes de les seues torres caracterstiques, la resta construdes tamb el segle XV, i romanent actualment en la seua totalitat gaireb intactes.

El 1361 Gotland fou conquerida per Valdemar IV de Dinamarca, i Visby esdevingu un poble dans. Ats la seua importncia, se'n seguiren diferents successos. El 1391, el 1394 i el 1398, va ser capturada i saquejada pels Germans Victual, uns pirates que actuaven al Mar Bltic. El 1411, el rei Eric de Pomerania hi constru el castell de Visborg i va installar-s'hi 12 anys, durant els quals la ciutat va convertir-se prcticament en un niu de pirates, i el comer hi disminu notablement. El 1470, la Lliga Hansetica va denegar a Visby l'estatus de ciutat hansetica.

El 1525, quan els mercaders de Visby eren en feu amb Lbeck, totes les esglsies de la ciutat, excepte la catedral, foren cremades pels alemanys. Avui encara poden veure-se aquelles ruines.

El 1645, la illa de Gotland pass a mans de Sucia com a conseqncia del Tractat de Brmsbero, desprs de 300 anys de domini dans. Des de llavors va continuar desenvolupant-se lentament, per fins a comenaments del segle XIX no va tornar a atraure el comer i la indstria d'poques passades.

 Destacat .

L'agost s el mes quan es rep un major allau de turistes, especialment coincidint amb l'anual setmana medieval (Medeltidsveckan); un festival que des del 1984 aplega a visitants vestits d'poca d'arreu d'Escandinvia i del mn per a gaudir de tot tipus d'actes.

Transport.

Visby est unit a la part continental de Sucia en ferri i avions. El ferri de tres hores de durada es rebin a partir de Oskarshamn a Smland Nynshamn i prop d'Estocolm. Durant l'estiu, el ferry tamb funciona des de Grankullavik d'land. El ferri es de Destination Gotland i subvencionats pel govern suec. 

Visby aeroport es troba a uns 5 km al nord de la ciutat. Amb 276.000 passatgers en 2005 s la 12a ms gran a l'aeroport de Sucia.

Gallery.



 Vegeu tamb .

 Gotland;
 Christopher Polhem. Cientfic nascut a la ciutat el 1661.

 Enllaos externs .

Lloc web oficial de la setmana medieval de Visby;
Informaci de Visby, la setmana medieval i galleria de fotografies ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93054" title="Luciano Berio" nonfiltered="1910" processed="1897" dbindex="37038">
Luciano Berio (Oneglia, 24 d'octubre de 1925 - Roma, 27 de maig de 2003) va ser un compositor itali i un dels principals representants de l'avantguarda musical europea. s reconegut pel seu treball en la msica experimental, particularment la seua Simfonia per a orquestra. Tamb va ser un pioner en la msica electrnica.

Biografia.

Berio va nixer a Oneglia, Itlia (hui en dia Borgo d'Oneglia, un petit poble a 3 km al nord d'Imperia). Va rebre les seues primeres classes de piano de son pare i el seu avi que eren organistes. Durant la Segona Guerra Mundial va ser reclutat per l'exrcit, per en el seu primer dia es va ferir en una m mentre aprenia a usar la pistola. Va passar un temps en un hospital militar abans d'escapar per a lluitar en grups anti-nazis.

Desprs de la guerra, Berio va estudiar en el Conservatori de Mil amb Giulio Cesare Paribeni i Giorgio Federico Ghedini. Va abandonar els estudis de piano a causa de la ferida en la seua m i es va concentrar en la composici. El 1947 es va estrenar en pblic un dels seus primers treballs, una suite per a piano.

Berio es va guanyar la vida durant aquest temps acompanyant classes de cant, aix va conixer a la soprano estatunidenca Cathy Berberian amb qui va contraure matrimoni poc desprs de graduar-se (posteriorment, el 1964, es van divorciar). Berio va escriure nombroses peces en qu explotava l'nica i verstil veu de la seua esposa.

El 1951 va viatjar als Estats Units per a estudiar amb Luigi Dallapiccola a Tanglewood, qui el va fer interessar-se pel serialisme. Posteriorment va acudir als cursos d'estiu de Darmstadt, on va conixer Pierre Boulez, Karlheinz Stockhausen, Gyrgy Ligeti i Mauricio Kagel. Va comenar a interessar-se en la msica electrnica, fundant l'Studio di Fonologia, un estudi de msica electrnica a Mil, amb Bruno Maderna el 1955. Va invitar a un nombre de significatius compositors a treballar-hi, com ara Henri Pousseur i John Cage. Tamb va crear una publicaci sobre msica electrnica, Incontri Musicali.

El 1960, Berio va tornar a Tanglewood, aquesta vegada com a compositor resident, i el 1962, invitat per Darius Milhaud, va ingressar com a professor en el Mills College d'Oakland, Califrnia. El 1965 va comenar a impartir classes en la Juilliard School i hi va fundar el Juilliard Ensemble, un grup dedicat a interpretar msica contempornia. En aquest mateix any, Berio es va casar per segona vegada, amb la notria filsofa Susan Oyama (se'n va divorciar el 1971). Entre els seus estudiants es trobaven  Louis Andriessen, Steve Reich, Lucca Francesconi i, potser sorprenentment, Phil Lesh de la banda Grateful Dead.

Durant tot aquest temps, Berio va estar constantment component i forjant-se una reputaci, guanyant el Premi Itlia el 1966 per Laborintus II. La seua tasca com a compositor va quedar consolidada quan la seua Simfonia va ser estrenada l'any 1968.

El 1972, Berio va tornar a Itlia. Des de l'any 1974 fins al 1980 va ser director de la secci d'electroacstica de l'IRCAM a Pars, i el 1977 va contraure matrimoni per tercera vegada, ara amb la musicloga Talia Pecker. El 1987 va crear Tempo Reale a Florncia, un centre amb intencions semblants a l'IRCAM 

El 1994 va esdevenir Distingit Compositor Resident en la Universitat de Harvard, mantenint aquest crrec fins al 2000. Tamb en el 2000 va ser nomenat president i Superintendent de l'Accademia Nazionale di Santa Cecilia de Roma. Va continuar component fins al final de la seua vida. Luciano Berio va morir el 2003 en un hospital de Roma.

El 1996 li fou concedit el Praemium Imperiale, una distinci que reconeix els mrits d'artistes en diferents camps, com la pintura, msica, escultura, cinema i arquitectura. El premi va ser creat en 1989 per la Japan Art Association. Aquesta distinci es lliura en una cerimnia al Meiji Memorial Hall de Tquio que t lloc en el mes d'octubre. La seva quantia econmica s de 125.000 dlars.

La msica de Berio.
Obres originals.

Les obres electrniques de Berio daten en la seua major part de la seua estada en l'Studio di Fonologia de Mil. Un dels ms influents treballs que hi va produir va ser Thema (Omaggio a Joyce) (1958), basat en una lectura de la seua primera esposa Cathy Berberian de la novella de James Joyce Ulysses. En un treball posterior, Visage (1961) Berio va crear un emocionant llenguatge a base de tallar i modificar un enregistrament de la veu de Cathy Berberian.

El 1968, Berio completa O King un treball del que hi ha dos versions: una per a veu, flauta, clarinet, viol, violoncel i piano, i una altra per a vuit veus i orquestra. Aquesta pea va ser creada en memria de Martin Luther King, que va ser assassinat poc abans de compondre-la. En ella, les veus entonen primer les vocals i desprs les consonants, per a desprs totes juntes enllaar el seu nom en els ltims compassos. 

La versi orquestral d' O King va ser integrada, poc desprs d'acabada, en la que potser ser la composici ms famosa de Berio, la Simfonia (1968-69), per a orquestra i vuit veus amplificades (un doble quartet vocal amb micrfons).  En aquesta obra les veus no sn utilitzades en la forma tradicional; no sols fan el tpic cant entonat, sin que les veus reciten, murmuren i criden paraules de Claude Lvi-Strauss (de la seua obra Le cru et le cuit), Samuel Beckett (de la seua novella L'innombrable), instruccions de partitures de Gustav Mahler i altres textos. L'obra s un dels paradigmes de la tcnica de collage i una de les ms populars de Berio.

A-Ronne (1974) s un collage semblant per ms directament enfocat en la veu. Originriament va ser escrit com un programa de rdio per a cinc actors i l'any 1975 va ser reelaborat per a vuit vocalistes i una part per a teclat opcional. Aquesta obra s una de les nombroses collaboracions amb el poeta Edoardo Sanguineti, qui va proporcionar un text ple de cites, les fonts del qual inclouen a la Bblia, T. S. Eliot o Karl Marx.

Cor.
Un altre exemple de la influncia de Sanguineti s l'mplia obra Cor, per a orquestra, veus solistes i un gran cor, els integrants del qual sn emparellats amb instruments de l'orquestra. L'obra dura un poc ms d'una hora, i explora temes vinculats a la msica folklrica d'una gran diversitat de regions: Xile, Amrica del Nord, frica. Els temes recurrents sn l'expressi de l'amor i la passi; el dolor de ser separats dels qui estimem; la mort d'una esposa o esps. Una lnia repetida s "veniu i vegeu la sang en els carrers", una referncia al poema de Pablo Neruda, escrit en el context dels salvatges esdeveniments succets en Llatinoamrica sota diferents rgims militars.

Entre altres composicions de Berio es troben Circles (1960) i Recital I (for Cathy) (1972), totes escrites per a Berberian, i diverses obres teatrals, com la pera Un re in ascolto, amb la singular collaboraci del seu compatriota Italo Calvino.

Sequenzas.
Berio tamb va produir obres en qu no hi ha cites d'altres treballs. Potser la ms coneguda siga la srie de treballs per a instruments solistes sota el nom de Sequenza; la primera, Sequenza I va ser realitzada el 1958 per a flauta. L'ltima, Sequenza XIV (2002) va ser composta per a violoncel sol. Aquests treballs exploren amb profunditat les possibilitats de cada instrument. Les distintes Sequenze sn:

Sequenza I per a flauta (1958);
Sequenza II per a arpa (1963);
Sequenza III per a veu femenina (1965);
Sequenza IV per a piano (1966);
Sequenza V per a tromb (1965);
Sequenza VI per a viola (1967);
Sequenza VII per a obo (1969);
Sequenza VIII per a viol (1976);
Sequenza IX per a clarinet (1980);
Sequenza X per a trompeta en Do i ressonncia de piano (1984);
Sequenza XI per a guitarra (1987-88);
Sequenza XII per a fagot (1995);
Sequenza XIII per a acordi "Chanson" (1995);
i Sequenza XIV per a violoncel (2002).

Adaptacions i transcripcions.
Berio ha adaptat les seues prpies composicions: la srie Sequenze va donar lloc a una srie de treballs anomenada Chemins, cada un d'ells basat en un de Sequenza. Per exemple, Chemins II (1967) pren la Sequenza II (1963) per a arpa i l'adapta per a sol de viola i altres nou instruments. Chemins II s aix mateix transformada en Chemins III (1968) afegint una orquestra, i tamb existix Chemins IIb, una versi de Chemins II sense sol de viola per amb un conjunt ms ampli, i Chemins IIc, que afegeix un sol de clarinet baix a Chemins IIb. Les Sequenze tamb han donat llum a altres noves obres amb altres ttols: Corale (1981), per exemple, est basat en la Sequenza VIII.

A ms de les seues prpies obres i adaptacions, Berio s conegut per realitzar nombrosos arranjaments d'obres d'altres compositors, com ara Claudio Monteverdi, Henry Purcell, Johannes Brahms, Manuel de Falla, Gustav Mahler i Kurt Weill. Per a la seua primera dona va escriure Folk Songs (1964) una collecci d'arranjaments de canons populars i folklriques. Tamb va escriure un final per a la pera de Giacomo Puccini Turandot (estrenada a Los Angeles el 27 de maig de 2002 i aquest mateix any en Amsterdam i Salzburg) i en Rendering (1989) va prendre els pocs esbossos que Franz Schubert va fer per de la seua Simfonia No. 10, i els va acabar afegint msica derivada d'altres obres de Schubert.

De fet, la transcripci s una part vital de les obres "creatives" de Berio. En "Two Interviews", Berio expressa que el que un curs d'Escola en transcripci hauria de buscar, que no es noms mirar a Franz Liszt, gor Stravinski, Bach, ell mateix i altres, sin entendre el concepte de composici com una auto-transcripci. En aquest punt, Berio rebutja i abandona la noci de "collage", preferint prendre la posici de "transcriptor", argumentant que "collage" implica un cert aband arbitrari, front a l'acurat control de la seua execuci altament intellectual, que es dna especialment en el seu Simfonia, a travs d'un treball "deconstructiu". Llavors, cada cita evoca acuradament el context de l'obra original, creant una xarxa oberta, per oberta a referents altament especfics i una vigorosament definida, tot i ser auto-regenerativa, relaci significant-significat. "No estic interessat en 'collages', i noms els trobe divertits quan els faig amb els meus fills: llavors sn un exercici de relativitzar i "descontextualitzar" imatges, un exercici elemental el saludable cinisme del qual no hauria de fer mal a ning" diu Berio a l'entrevistadora Rossana Dalmonte, en la que manifesta que intenta distanciar-se de la imatge catica que molts descurats analistes de segona m tenen d'ell.

Lista d'obres.
Msica electroacstica.
Thema (Omaggio a Joyce), cinta magntica (1958);
Allez-Hop, cinta magntica (1959);
Visage, cinta magntica (1961);
Chants parallles, cinta magntica (1975);
Diario immaginario, electrnica (1975);

Obres vocals.
Circles, per a veu, arpa i percussi (1960);
Folk Songs, per a mezzosoprano i set instruments (1964);
Laborintus II, per a veu, instruments i cinta magntica (1965);
Sequenza III, per a veu (1966);
O King, per a mezzo soprano i cinc instruments (1968);
Simfonia, per a vuit veus amplificades i orquestra (1969);
Recital (for Cathy), per a mezzosoprano i 17 instruments (1971);
Cries of London, per a huit veus (1974);
A-Ronne, per a cinc o huit veus (1975);
Canticum Novissimi Testamenti I, per a cor (1988);
Canticum Novissimi Testamenti II, per a 8 veus, 4 clarinets i quartet de saxfons (1988);

Obres instrumentals.
Sequenza I, per a flauta (1958);
Sequenza II, per a arpa (1963);
Chemins I, per a arpa i orquestra (1965) ;
Sequenza III, per a veu (1966);
Sequenza IV, per a piano (1966);
Sequenza V, per a tromb (1966);
Sequenza VI, per a viola (1967);
Chemins II, per a viola i nou instruments (1967);
Chemins III, per a viola i orquestra (1968);
Sequenza VII, per a obo (1969);
Chemins IIb, per a orquestra (1970);
Chemins IIc, per a clarinet baix i orquestra (1972);
Lnia, per a dos pianos, vibrfon i marimbfon (1973);
Points of the Curve to Find, per a piano i 22 instruments (1974);
Sequenza VIII, per a viol (1975);
Chemins IV, per a obo i corda (1975);
Il ritorno degli snovidenia, per a violoncel i 30 instruments (1977);
Sequenza IX, per a saxfon alt (1980);
Accordo, per a conjunt de vent i percussi (1981);
Sequenza X, per a trompeta i piano amplificat (1984) 	;
Voci, per a viola i dos grups d'instruments (1984);
Sequenza XI, per a guitarra (1988);
Chemins V, per a guitarra i 42 instruments (1992);
Notturno, per a quartet de corda (1994);
Sequenza XII, per a fagot (1995);
Sequenza XIII, per a acordi (1995);
Alternatim, per a clarinet, viola i orquestra (1997);
Altra voce, per a flauta, mezzosoprano i electrnica en viu (1999);
Sequenza XIV, per a violoncel (2002);

Obres orquestrals.
Simfonia, per a vuit veus amplificades i orquestra (1969);
Chemins IIb, per a orquestra (1970);
Moviment, per a orquestra (1971);
Concert, per a dos pianos i orquestra (1972);
Still, per a orquestra (1973);
Eindrcke, per a orquestra (1974);
Cor, per a cor i orquestra (1976);
Rquiem, per a orquestra (1984);
Continu, per a orquestra (1991);
Ekphrasis (Continu II), per a orquestra (1996);

Msica escnica.
Opera, teatre musical (1970);
Per la dolce memria di quel giorno, ballet (1974);
La vera storia, teatre musical (1978) ;
Un re in ascolto, teatre musical (1984);
Outis, teatre musical (1996);

Enllaos externs.
Breu biografia i escolta de la Sequenza XII EPDLP ;
Necrolgica del Daily Telegraph;
Necrolgica del New York Times ;
Centre Tempo Reale ;
Article sobre BerioA CompositionToday ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93057" title="SWAT" nonfiltered="1911" processed="1898" dbindex="37039">
SWAT sn les sigles de Special Weapons and Tactics (Armes i Tctiques Especials), i originalment de Special Weapons Assault Team (Equip d'Assalt d'Armes especials). El terme SWAT fa referncia a les unitats especialitzades en intervencions perilloses de diversos cossos policials dels Estats Units.

 Histria .
La creaci dels equips SWAT est especialment lligada amb el Departament de Policia de Los Angeles i de l'aleshores inspector Daryl F. Gates, el qual arribaria a ser cap del Departament. A la fi de la dcada de 1960 es va fer necessari respondre a situacions de risc amb rapidesa i contundncia, a causa de recents incidents de de gran violncia amb civils armats com el cas el 1966 d'un franctirador que disparava indiscriminadament des d'una torre a Texas.

Al principi, el SWAT de Los Angeles s'entrenava sota la supervisi del Cos de Marins dels Estats Units, del com van treure la major part de les seves tctiques i armament, encara que havent d'adaptar-se a les necessitats de la policia perqu el lema "Salvar Vides" prevalgui.

El grup tctic SWAT estava ja reconegut com la fora de temps complet per a totes situacions en el departament de policia de Los Angeles; tal va ser aix que altres ciutats d'Estats Units ja tenien el seu propi equip SWAT. Desprs durant la dcada de 1980 els millors agents del SWAT van ser enviats a pasos d'Europa com Anglaterra, Alemanya, Frana, Espanya, etc., per a crear-hi altres grups similars. Aix es pot veure que van sorgir altres grups tctics com el GSG9 (Alemanya), el GEO (Espanya) i altres forces tctiques que avui sn mundialment reconegudes.

 Els SWAT en la ficci . 
Els SWAT han aparegut en nombroses pellcules i sries de televisi. El cas ms destacat s el de la srie homnima dels 1970, coneguda a Espanya com Els homes de Harrelson, en la qual es narraven les aventures del SWAT del Departament de Policia de Los Angeles. El 2003 es va realitzar una pellcula basada en la srie i protagonitzada per Samuel L. Jackson i Colin Farrell.

Els SWAT tamb han protagonitzat diversos videojocs, com la saga creada per Sierra Entertainment i el propi fundador del SWAT Daryl F. Gates. La saga est formada pels jocs Daryl F. Gates' Police Quest: SWAT (1997), Police Quest SWAT 2 (1998), SWAT 3: Close Quarters Battle (1999) i SWAT 4 (2006).


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93059" title="Hispellum" nonfiltered="1912" processed="1899" dbindex="37041">
Hispellum fou una ciutat de l'mbria al peu dels Apenins, a la sortida de la via Flamnia a uns 6 km de Foligno (Fulginium).

Plini el Vell l'esmenta com a colnia i apareix a inscripcions amb el ttol de Colonia Julia Hispelli i de Colonia Urbana Flavia; es creu que va rebre dues colnies, una sota August i una sota Vespasi. August la va afavorir i li va concedir la cova i temple de Clitumnus, que era a casi 20 km de distancia i estava separada de la ciutat pels territoris de les ciutats de Mevania (Bevagna) i Fulginium (Foligno). El Liber Coloniarum diu que amb Adri es va establir una nova remesa de colons.

Queden importants restes romanes, entre elles l'amfiteatre, la porta Veneris, un arc triomfal (al carrer anomenat via dell'Arco) i les muralles. 

La casa i tomba del poeta Propertius, que s'ensenya als visitants, es dubts que li corresponguin. 

Fou seu d'un bisbe fins al segle VI en qu la ciutat fou destruda pels llombards i la seu traslladada a Foligno. 

Correspon a la moderna Spello.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93064" title="Histiaeotis (Tesslia)" nonfiltered="1913" processed="1900" dbindex="37042">
Histiaeotis o Histiaotis fou un districte que forma la part nord-oest de Tesslia. Els seus lmits foren, al nord amb Macednia; al nord-est la Perrhbia; a l'est el districte de Pelasgiotis; al sud el districte de Tessaliotis; al sud-oest Dolpia; i a l'oest les muntanyes Pindos.

Era habitada pels hestiaotes, que arribaven al nord fins al riu Peneus o Peneios. En aquest districte vivien tamb els perrhabis, una tribu de guerrers de suposat origen dric, a la zona de les muntanyes, que van ser un dels estats de l'amfictinia; el seu territori es deia freqentment Perrhbia per mai fou un districte organitzat; inicialment ocupaven tot el districte per foren arraconats a les muntanyes pels conqueridors tessalis. Una tribu de nom athicis s esmentada per Homer, i Estrab la situa a la part Tesslia de les muntanyes del Pindos a les fonts del Peneu; son descrits com brbars que vivien del robatori.

La ciutat principal era Mylas.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93069" title="Histieotis" nonfiltered="1914" processed="1901" dbindex="37044">


Nom d'un districte de Tesslia;
Nom d'un districte d'Eubea;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93070" title="Histiaeotis (Eubea)" nonfiltered="1915" processed="1902" dbindex="37045">
Histiaeotis fou un districte del nord d'Eubea, amb capital a la ciutat dHistiaea desprs anomenada Oreos o Oreus.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93071" title="Histonium" nonfiltered="1916" processed="1903" dbindex="37046">
Histonium (actual Vasto d'Ammone) fou una de les principals ciutats dels frentans (frentani) a la costa de la mar Adritica, a uns 8 km al sud de la Punta della Penna.

El Liber Coloniarum diu que era una ciutat dels frentans a la que es va establir una colnia romana, suposadament sota Juli Csar, per no va obtenir el rang de colnia i fou municipi segons les inscripcions. Va ser una ciutat de certa importncia durant l'imperi i apareix encara als itineraris al segle IV. No consta que mai fos despoblada o destruda totalment, si be va patir destruccions dels ostrogots, llombards i rabs, per segurament va romandre existent fins al dia d'avui. 

La ciutat no tenia cap port natural i noms un embarcador; un port a Punta della Penna de nom llat no conegut (alguns suposen que era la ciutat de Buca) li feia probablement de port durant l'imperi.

Les seves restes incloent teatre, banys, edificis pblics, mosaics, esttues, columnes de granit i de marbre i altres menors. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93072" title="Hetites" nonfiltered="1917" processed="1904" dbindex="37047">

Hetites o hitites (en hebreu "Fills d'Heth:     HTY i    -   BNY-HT ") foren el segon dels once pobles de Canaan que els hebreus van trobar a Palestina. Eran suposats descendents d'Heth o Het, fill de Canaan fill d' Ham, i el Gnesi diu que van vendre terra a Abraham. Els 11 pobles foren: els sidonites, el hetites, els jebusites, el girgasites, els hivites, els arquites, els sinites, els arvadites, els semarites i els hamatites (els sidonites eren descendents del fill primogenit de Canaan anomenats Sid; el fill Het era l'ancestre del Hetites). Vivien suposadament a la zona d'Hebron.

Al comenament del segle XX els hetites foren identificats amb els hitites d'Anatlia, llavors recent descoberts, i se'ls va anomenar hittites o Hitites bblics. Si be la hiptesi sembla poc versemblant, alguns historiadors pensen que es possible que es tracts de grups hitites establerts a Canaan vers el 1200 aC amb el moviment del Pobles del mar, o dels luvites que van fundar alguns regnes neohitites a Sria. La proposta actual passa per anomenar-los hethites.

Salom els va imposar tribut com altres pobles cananeus. En temps del rei Joram tenia reis propis (esmentats per Elies a 2 Reis, VII, 6). Son esmentats per darrer cop al retorn dels jueus de la captivitat babilnia (Ezra IX, 1).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93075" title="Hittites" nonfiltered="1918" processed="1905" dbindex="37048">



Variant de la forma del nom hitites, poble indoeuropeu que el segon millenni aC van formar un imperi a l'Anatlia.

Nom donat als hetites o hethites, anomenats tamb Hittites bblics;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93077" title="Hivites" nonfiltered="1919" processed="1906" dbindex="37049">
Hivites foren un dels onze pobles de Canaan que els hebreus van trobar a Palestina. Eren suposats descendents d'un fill de Canaan (fill de Cam i nt de No), i vivien al peu del Mont Hermon (Josu 11), al Lban (Lebo Hamath segons  Jutges 3), al centre i nord del territori de Benjam i als turons al nord de Jerusalem zona en la que el Gnesi (34) esmenta els hivites com governant Sequem i mes al sud Josu (9) esmenta les ciutats hivites de Gibeon, Kephirah, Beeroth i Kiriath Jearim.

El 11 pobles foren: els sidonites, el hetites, els jebusites, el girgasites, els hivites, els arquites, els sinites, els arvadites, els semarites i els hamatites. Foren un dels pocs ponbles de la regi que no practicava el ritus de la circumcisi.

En temps de David havien estat empesos cap el nord-oest (2 Samuel XXIV 7). Salom els va sotmetre (1 Reis IX 20) i ja no tornen a ser esmentats.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93078" title="Holmoi" nonfiltered="1920" processed="1907" dbindex="37050">
Holmoi (llat Holmi) fou una ciutat de la costa de Cilcia a la Cilcia Trquea, al sud-oest de Selucia de Piera. Els seus habitants foren traslladats per Seleuc I Nictor per poblar la ciutat de Selucia i va quedar despoblada.  Plini el Vell l'esmenta com Holmia. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93079" title="Holmi (Frgia)" nonfiltered="1921" processed="1908" dbindex="37051">
Holmi fou una ciutat de Frgia a la via entre Apamea i Iconium a l'entrada del pas del Taure, que es esmentada per Estrab (XIV 663). Es probablement la mateixa ciutat que desprs fou la fortalesa de Myriocephalon, per la que va passar l'emperador Manel Comn el 1172 abans de la batalla d'Iconium.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93080" title="Homana" nonfiltered="1922" processed="1909" dbindex="37052">
Homana fou una ciutat de Psdia esmentada per Plini el Vell. Probablement es la mateixa esmentada anteriorment per Hierocles com Oumanada. Era casi segur a la riba sud del llac Caralitis i fou capital dels Homanades.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93081" title="Homanades" nonfiltered="1923" processed="1910" dbindex="37053">
Els homanades foren un poble de Psdia a la frontera amb Isuria, que es diu que posseen 44 fortaleses, i la ciutat d'Homana. Estrab esmenta els Homanades (Homanadeis) dels que diu que eren la tribu psdia mes salvatge, hi vivien al nord de les muntanyes de Psdia sense ciutats ni viles, vivint noms en coves. 

En temps d'August els homanades foren atracats pels consl Quirinus, que els privar de les collites i els va obligar a rendir-se empesos per la fam; quatre mil presoners foren distribuits entre les colonies romanes de la provncia d'sia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93083" title="Himiarites" nonfiltered="1924" processed="1911" dbindex="37054">
Els himiarites eren un clan de l'Arbia Feli (Iemen) al regne de Saba.

El primer estat himiarita va sorgir el 115 aC a Raidan (el ttol era "senyors de Raidan") que desprs es va convertir en el regne d' Himiar (Himyar). 

El 25 aC van conquerir temporalment el regne de Saba, i uns dos-cents vint anys desprs el regne de Qataban, i vers el 300 el regne d'Hadramaut. Saba fou finalment conquerida i annexionada el 280 per abans havia arribat a dominar Raidan (vers 160-195).  Vers el 290 la primera dinastia himiarita de Raidan fou substituda per la dinastia parallela anomenada dels Toba o Tubba (probablement un ttol personal semblant a fara) que es van titular "reis de Saba i Raidan" o "Tubba d'Himyar".

Vers el 330, mercs a un predicador originari d'Alexandria d'Egipte, el rei axumita Erzana es va fer cristi i, al contrari, el rei d'Himyar es va convertir al judaisme vers el 385. Al segle segent el cristianisme es va implantar al Iemen sobre tot a Najran.

Els axumites van conquerir el Iemen vers el 370. El rei d'Axum o Aksum es va titular "Rei d'Axum, de Iemen i de Reidan". Pel mateix temps els axumites van conquerir la Nbia, al nord d'Axum.  El 378 els himiarites van recuperar la independncia.

Fins els 525 fou l'estat dominant al sud d'Arbia amb una economia agrcola ajudada per l'exportaci del encens i la mirra; els himiarites compraven marfil a frica que desprs venien al Imperi Rom. El darrer rei fou Dhu Nuwas (Yusuf Ashar Yathar), que s'havia convertit al judaisme. El seu ve a l'frica era el regne d'Axum, un regne cristi. Es va produir la matana de Najran en la que cristians himiarites i axumites foren massacrats per ordre del rei; l'emperador bizant va comunicar els fets al rei d'Axum Kaleb. Axum va finalment intervenir i va derrotar a Dhu Nuwas. Un virrei d'Axum es va installar a Thusfar. 

El virrei fou destitut aviat pel general Abraha que va governar el pas primer com a governador i desprs com a rei, fins el 570; el 599 una aliana nacional amb els perses va portar al domini persa. Vers el 629 Himyar fou incls en el Califat islmic.

La capital dels himiarites fou Thusfar. La llengua himiarita es va parlar fins al segle X.

Reis de Raidan (Zu Raidan o Dhu Raidan) .

Haris ar-Raish  vers 120 aC-v. 90 ;
Zu-l-Karnain vers 90- ? ;
Abrahah Zu-l-Mamur ;
Africis ;
Zu-l-Adjar vers  20 aC-10 aC;
Sharah-bil ;
Bilkis (reina) ;
Shammar Zarash ;
Abu Malik ;
Yasir Yuhasdiq   vers 80-100 ;
Dhamar Ali Yuhabir I    vers  100-120 ;
Tharan Ya'ubb Yuhan'im ;
Shammar Yuharish I   mort vers 160 ;
Conquerit per Saba  vers 160-195 ;
Laziz Yuhnaf Yuhasdiq vers 195-200 ;
Yasir Yuhanim I ;
Shammar Yuharish II ;
Karibail Yuhanim ;
Tharan Yaubb Yuhanim  vers 230-250 ;
Dhamar Ali Watar Yuhabir II ;
Amdan Bayin Yuhagbid ;
Yasir Yuhanim II , rei de Himyar;
Shamir Yuharish III vers 290 (unificaci de Raidan i Himyar) ;

 Reis Toba d'Himyar.
  
Nash'a-Karib Yamin Yuharhib, vers comenament del segle I ;
Watar Yuhamin ;
Yasir Yuhasdiq ;
Dhamar Ali Yuhabir I ;
Tharan Yaubb Yuhanim ;
Dhamar Ali Yuhabir II ;
Dhamar Ali Bayin ;
Karib-il Watar ;
Halk-amar ;
Dhamar Ali Dharih ;
Yada-il Watar   vers 200 ;
Un rei desconegut ;
Il-Adhdh Naufan Yuhasdiq   vers 250  ;
Yasir Yuhanim II ;
Shamir Yuharish III vers 290 ;
Yarim Yarhab ;
A Axum o Aksum vers 370-378 ;
Ela Amida d' Axum   vers 370-378 ;
Malik-Karib Yuhamin  vers 378-385 ;
Ab-Karib As'ad (Kamil ut-Tubba) vers 385-420 (suposat primer rei jueu);
Warau-amar Ayman (Hasan Yuhanim) vers  420-433 ;
Sharah-bil Ya'fur vers 433-? ;
Ma'ad-Karib ;
Abd-Kilal ;
Sharah-bil Yakuf vers 464-? ;
Nauf ;
Lahi-Athra Yanuf ;
Marthad-ilan Yanuf   496-? ;
Maadi-Karib Yafur vers 500-517 ;
Masruq Dhu-Nuwas (Yusuf Ashar Yathar)  517-525 ;
A Aksum o Axum  525-533 ;
Sumu-Yafa' Ashwa' (Esimfey), virrei axumita 526-533 ;
Dhu Jadan, rei a part del pas 525-533 ;
Abraha o Al-Ashram (general, desprs proclamat rei d'Himyar) 533-570;
Yaksum  570-577 ;
Sayf Zu-Yazan (Abu Murra) 577-587 ;
Ma'adi-Karib (Masruq) 587-599 ;
Als sassnides de Prsia  599-629 ;
Khorre-Khusrau (governador persa) 599-620 ;
Badan (governador persa) 620-629 ;
Al Califat 629-819 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93084" title="Toba" nonfiltered="1925" processed="1912" dbindex="37055">

L'idioma Toba;
El llac Toba, on va ocrrer la major explosi de la Terra;
Nom parallel de la Dinastia dels Himiarites;
Toba (emperador) fou el 74 emperador del Jap;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93088" title="Thusfar" nonfiltered="1926" processed="1913" dbindex="37056">
Thusfar fou la capital del regne d'Himyar.

L'antiga Thusfar correspon a la moderna Zafar a uns 130 km al sud-oest de Sana, a gaireb 3.000 metres d'alada. Al segle VI, al final del Regne d'Himyar, la ciutat tenia 110 hectrees i era una de les mes grans de l'Orient mitj. Entre el 2000 i el 2002 un equip alemany va excavar-hi una necrpolis del segle II, i el 2003 va estudiar el palau Shawhatan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93089" title="Honorias" nonfiltered="1927" processed="1914" dbindex="37057">

Honorias fou el nom donat per Teodosi II a la ciutat de Claudipolis a Bitnia, anteriorment Heracleia Pontica. El nom li fou donat en honor del seu oncle Honori.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93090" title="Horestis" nonfiltered="1928" processed="1915" dbindex="37058">
Els horestis (llat Horesti) foren un poble de Britnia esmentat per Tcit. Desprs de la batalla de les muntanyes Grampianes, Agrcola va entrar al seu pas que era a la regi de Stirling, a la part nord de Lanark.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93091" title="Horreum Margi" nonfiltered="1929" processed="1916" dbindex="37059">
Horreum Margi fou una ciutat de Msia, a la riba del riu Margus. L'Itinerari d'Anton diu que la Legio XIV Gemina hi era estacionada i Notitia Imperii esmenta la Legio XIII Gemina. La ciutat apareix amb els noms Oromagus, Arthemarchos i Orrea; el otomans l'anomenaren Morawa Hissar i es la  moderna uprija (       ) a Srbia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93101" title="Batalla de les Termpiles" nonfiltered="1930" processed="1917" dbindex="37060">


La batalla de les Termpiles, ocorreguda l'any 480 aC, va ser la primera batalla de la Segona Guerra Mdica, i va enfrontar una aliana de ciutats-estat gregues que van plantar cara als els invasors perses al pas muntanyenc de Termpiles (          ), topnim el significat del qual s "Portes Calentes", per les fonts termals de la zona, a la Grcia central. Molt sobrepassats en nombre, sota el comandament del rei espart Lenides els grecs van aguantar l'aven dels perses de Xerxes durant tres dies. 

La resistncia oferta a les Termpiles va donar temps a Atenes i altres ciutats-estat de l'Hllade per preparar-se per a la batalla i vncer definitivament els perses a la batalla de Salamina. El cop final es va donar a la batalla de Platees, amb la qual es va donar per finalitzada la invasi de Grcia i es va iniciar l'ascens d'Atenes com un poder poltic i cultural, i la creaci de la Lliga Hellnica. El resultat d'aquesta guerra es considera com a causa, o almenys una causa, de la separaci entre occident i orient, ja que va evitar l'expansi de l'imperi persa per Europa.

L'execuci de la defensa a la batalla de les Termpiles s'usa sovint com exemple dels avantatges d'un bon entrenament, equip i s del terreny per maximitzar el potencial d'un exrcit, i com a smbol de coratge en situacions extremadament adverses.

Antecedents.

L'origen del conflicte va ser anterior a Xerxes I, ja que va ser el seu pare Darios el Gran que va enviar els seus heralds a totes les ciutats gregues oferint un tracte clement a aquelles que se sotmetessin a l'autoritat persa. Com era tradici, els heralds exigiren "terra i aigua" com a senyal de submissi, i ms de 700 polis gregues van acatar-ho. 

La nova democrcia atenenca de Clstenes va rebutjar l'oferta i va executar els enviats perses. Els espartans van llanar els heralds a un pou responent a la seva demanda de "terra i aigua" amb la sentncia "Excaveu-ne vosaltres mateixos". D'aquesta manera, les dues ciutats histricament oposades es van trobar encapalant plegades la resistncia contra l'Imperi Persa.

A finals de tardor del 481 aC es va celebrar un congrs a Corint en qu es fund una aliana de polis gregues enfront dels perses. Tenia poders per enviar tropes i recursos de les ciutats a situacions defensives desprs de consultes conjuntes. L'historiador Herdot es referia als aliats simplement com a ""  (Els Grecs).

Preludi.
Moviments inicials.
Una fora combinada de 10.000 hoplites atenencs i espartans, liderada per Euanetus i Temstocles, es va posicionar a la vall de Tempe per impedir l'avan dels perses a Grcia. En assabentar-se'n, Xerxes va fer passar el seu exrcit per l'estret de Sarantaporo, que no estava vigilat, i va passar de llarg. 

Avisats per Alexandre I de Macednia, els grecs van decidir que el proper indret estratgicament favorable per aturar els perses era a les Termpiles. Van acordar de defensar el pas i enviar la flota a Artemsion, un enlla comercial, ja que l'exrcit de Xerxes era provet per mar i utilitzant la flota hauria pogut esquivar els grecs de nou. Els atenencs es van embarcar i es van dirigir cap a Artemsion, mentre que els espartans van preparar la defensa del pas de les Termpiles.

Les forces dels espartans i els seus aliats que es quedaven a les Termpiles eren molt inferiors en nombre a l'exrcit de terra de Xerxes, de manera que obtenir una victria resultava impossible i tan sols es podia aspirar a contenir l'avan dels perses. Alguns historiadors moderns, com Bengston, afirmen que el propsit dels espartans era tan sols alentir l'exrcit persa mentre la seva marina era derrotada al mar. Una altra teoria s que la intenci era deixar-los bloquejats al nord i confiar que el cansament, les epidmies i la manca d'aliment causessin estralls en el multitudinari exrcit persa.

Herdot narra que la batalla va coincidir amb les festes carnees i els festivals olmpics, de manera que noms hi havia les avanades del exrcits. Els espartans i els seus aliats esperaven que la batalla a les Termpiles no es decidiria tant rpid i que hi hauria temps de qu un cop acabats els festivals arribessin la totalitat de les forces.

Segons la llegenda, tal i com la conta Herdot, Esparta havia consultat l'Oracle de Delfos abans de sortir a la guerra, i n'havia obtingut la segent profecia:



Oh, homes que habiteu els carrers de l'mplia Lacedemnia! 
O b el vostre gloris poble ser saquejat pels fills de Perseu, 
O, a canvi, haur de plorar tot el poble lacnic 
Per la mort d'un rei, descendent del gran Hracles.	
Car ell no pot ser aturat pel coratge de braus o lleons, 
Colpeja pertot, s poders com Jove; res no el pot aturar,	 
Fins que obtingui per presa el vostre rei, o la vostra gloriosa ciutat.	 

En essncia, l'Oracle pronostica que o b Esparta ser arrasada i o b un dels seus reis, que segons la tradici eren descendents d'Hrcules, havia de sacrificar la vida defensant-la.

El rei Lenides d'Esparta es va fer crrec del seu cos personal de combat i es va dirigir a les Termpiles. Segons Herdot, Lenides era idolatrat pels seus homes. Convenut de qu dirigia a ell i als seus a una mort segura, va escollir exclusivament homes que ja haguessin tingut un fill per perpetuar el llinatge. Plutarc menciona a les seves Dites de Dones Espartanes que Gorgo, l'esposa de Lenides, va preguntar al seu marit qu havia de fer un cop ja no hi fos. Ell va contestar: "casa't amb un bon home, i tingues bons fills."

L'arribada dels perses.

Amb l'arribada dels perses a l'escenari de la batalla, les tropes gregues van reunir-se en consell. Alguns peloponesis van suggerir de retirar-se a l'istme i blocar l'entrada als perses all, ben coneixedors que aix permetria als perses arribar a Atenes sense oposici. Els focis i els locrians, les ciutats dels quals tamb haurien quedat a merc de l'enemic, s'indignaren i urgiren a defensar les Termpiles.

Mentrestant els perses van enviar un explorador a cavall per reconixer la zona. Els grecs li van permetre acostar-se al campament, observar-lo, i marxar. Quan l'explorador va descriure a Xerxes la magnitud de l'exrcit grec i que els espartans s'estaven dedicant a fer exercicis gimnstics i a pentinar-se les llargues cabelleres, el rei persa es rigu del seu oponent. Tanmateix, Demarat, un antic rei d'Esparta exiliat que estava al seu servei, va advertir que abans d'entrar en batalla els espartans tenien el costum d'arreglar-se el cabell, i que si pensaven presentar batalla els que eren els homes ms valents de Grcia havien de ser tinguts en compte.

Xerxes va enviar emissaris als grecs, oferint a Lenides la sobirania sobre tota Grcia a canvi de la submissi al poder persa. Lenides respongu que preferia morir per Grcia que ser monarca sobre els seus compatriotes. Irritat, Xerxes va exigir-li que rends les armes i Lenides li contest amb la famosa rplica: [[          ]], que significa "vine a agafar-les". Aquesta cita s'ha utilitzat posteriorment en moltes ocasions per expressar la voluntat de no rendir-se sense presentar batalla. Tamb figura com l'emblema actual del Primer Cos d'Infanteria Grec.

Tot i l'extrema desproporci entre els dos exrcits, els grecs tenien la moral alta. Herdot explica que quan Dienekes, un soldat espart, va ser amenaat de qu les fletxes perses serien tant nombrosos que taparien el Sol, ell va respondre amb una actitud tpicament lacnica: Doncs lluitarem a l'ombra.

Xerxes I va esperar quatre dies confiant que els grecs es dispersarien. El cinqu dia es va cansar d'esperar i va enviar les primeres tropes.

La batalla.

No es disposa de descripcions de les estratgies usades durant la batalla. Probablement els grecs van formar en falange, un mur d'escuts concatenats i llances desplegades que es desplegava de punta a punta de l'estret pas de les Termpiles. Els perses, armats amb arcs i llances curtes, no haurien estat capaos de penetrar a travs de les llargues llances de la falange grega, ni la seva infanteria lleugera podia comparar-se ni en equipament ni en disciplina als hoplites grecs. Lenides havia estructurat un sistema de relleus entre els hoplites de les diverses ciutats per tal que sempre hi haguessin homes frescos a la primera lnia.

Tanmateix, tamb hi ha algunes indicacions de qu els grecs no lluitaven constantment en formaci tancada. En ms d'una ocasi van trencar files, ja fos per replegar-se i desconcertar els adversaris o per anar a perseguir-los a camp obert.

L'atac frontal.

La primera onada que va enviar Xerxes estava formada per Medes i Cissians, junt amb alguns familiars dels perses que havien mort a Marat feia deu anys. Segons Ctsies de Cnidos, estava composta per uns deu mil soldats i era comandada per Artapanus. Van ser "fets miques", amb tant sols dues o tres baixes espartanes.

Segons Herdot i Diodorus, havent pres la mida a l'oponent el rei Xerxes va decidir d'enviar les seves millors tropes en el segon assalt: els Immortals, un cos d'elit de 10.000 homes que rebia aquest nom perqu cada cop que un en queia, un altre soldat ocupava immediatament el seu lloc. Incapaos d'atacar la falange grega en nombres superiors als que el redut espai permetia, els Immortals no van tenir ms xit que els atacants de la primera onada i Xerxes n'orden la retirada. Probablement el primer dia de batalla acab aqu.

Al segon dia, segons Ctsias, Xerxes va enviar 50.000 homes ms per assaltar el pas. Tamb van fracassar. El nombre de baixes era tant elevat que les piles de cadvers dificultaven l'avan dels perses i minaven la seva moral.

L'encerclament dels grecs.

Al vespre del segon dia de lluita, mentre el rei persa estava meditant sobre quina estratgia seguir, va rebre la visita d'un trador grec: el mali Efialtes va informar-lo de l'existncia d'un pas muntanyenc que circumvallava el de les Termpiles, i es va oferir per guiar-hi l'exrcit persa. Per aquest acte, Efialtes ha esdevingut l'arquetip del trador a Grcia, i fins i tot encara avui en grec modern el seu nom s sinnim de "malson".

Xerxes va enviar el seu comandant Hydarnes a travs del pas amb els immortals i d'altres tropes que totalitzaven uns 40.000 homes, segons Ctsias. Lenides hi havia estacionat un petit cos de 1.000 voluntaris focians, que estaven enfadats per no poder lluitar a la defensa de les Termpiles i no esperaven un atac a la rereguarda. No havien disposat posts d'avanada, sentinelles, ni patrulles. Herdot explica que a la primera llum del tercer dia es van despertar i van quedar enormement sorpresos. Els focians van rebre la primera onada de fletxes perses i van retirar-se al capdamunt de la muntanya per lluitar des d'una posici avantatjosa, sense adonar-se que aix permetia a Hydarnes i els seus homes travessar el pas i encerclar la fora grega principal.

L'ltima defensa.

Lenides va assabentar-se que els perses arribaven i va convocar un consell, on la majoria de les forces gregues van acordar de retirar-se. Herdot creia que Lenides va beneir la retirada dels seus aliats amb una ordre, per tamb ofereix el punt de vista alternatiu de qu van fugir sense perms. Els espartans, que s'havien comproms a lluitar fins la mort, es van quedar. Els acompanyaven els tebans -contra la seva voluntat, ja que eren ostatges- i uns 700 tespians liderats per general Demfil, fill de Didromes, que no van voler fugir.

Nominalment, els espartans estaven obeint el seu jurament i seguint l'oracle de Delfos. Tanmateix, tamb podia haver estat una estratgia calculada per alentir l'avan dels perses i cobrir la retirada a la resta de l'exrcit grec, ja que un cop el pas queds transitable la cavalleria persa podia perseguir la infanteria grega en camp obert i causar grans baixes. 

Xerxes va esperar fins que els immortals van estar a punt per descendir del pas muntanyenc, i van comenar l'atac simultniament.

Aquest cop els grecs van avanar fins a la part ms ampla del pas per matar tants perses com van poder. Van lluitar amb llances fins que cada llana estava trencada, i desprs van usar el xiphoi (espasa curta). En aquesta batalla, explica Herdot que dos dels germans de Xerxes I van caure: Abrocomes i Hyperanthes. Lenides tamb va morir en l'assalt.

Un cop els immortals van arribar a la rereguarda, els grecs es van retirar i van oferir l'ltima resistncia en un petit tur. Els tebans van desertar, per alguns van ser morts abans que s'accepts la rendici. Xerxes va fer envoltar el tur i hi va fer disparar fletxes fins que l'ltim dels grecs va ser mort. Arquelegs moderns han trobat restes de les fletxes d'aquesta pluja final.

Desenlla.

El cos de Lenides va ser capturat pels perses i Xerxes I, conegut per la seva irritabilitat, va ordenar que fos decapitat i crucificat en el que era una acci poc comuna entre els perses, que solien tractar amb gran honor els enemics que havien lluitat amb valentia.

A l'interrogar alguns presoners arcadians sobre per qu els grecs havien destacat tan pocs homes a les Termpiles, li van contestar que s'estaven celebrant els Jocs Olmpics, que eren molt importants pels grecs. Xerxes va preguntar quin era el premi pel guanyador, i quan li van respondre que una corona de llorer, el general persa Tritantaechmes va exclamar: Contra quina mena d'homes ens heu portat a lluitar? Homes que no combaten per diners, sin per honor.
 
Un cop van marxar els perses, els grecs van recollir els seus cadvers i els van enterrar al tur. Un lle de pedra es va esculpir per recordar Lenides. Quaranta anys desprs de la batalla el cos de Lenides va ser retornat a Esparta on va ser enterrat de nou amb grans honors.

La simultnia batalla naval a Artemsion va acabar en taules, al retirar-se la flota atenenca. Els perses quedaven amb el control de tot el mar Egeu i de la Grcia peninsular fins a l'tica. Els espartans es van preparar per defensar l'istme de Corint i el Pelopons, mentre l'exrcit de Xerxes saquejava la ciutat d'Atenes els habitants de la qual ja havien fugit a l'illa de Salamina. Al setembre, els grecs van derrotar els perses a la batalla de Salamina, causant la retirada de Xerxes. L'exrcit persa restant, que va quedar sota el crrec de Mardoni, va ser derrotat a la batalla de Platea per un exrcit grec liderat altre cop per un espart: el regent Pausnies.

Significana.

Tot i que de fet la batalla de les Termpiles va comptar com una derrota grega, tradicionalment se li atorga una consideraci superior a victries com les de Salamina o Platea. El misticisme que envolta el sacrifici de la batalla i la desproporci entre les forces gregues i les baixes que van causar a l'exrcit persa fan que hagi estat considerada com una de les batalles ms importants de la histria.

El sacrifici dels defensors de les Termpiles ha estat considerat en la cultura occidental com un exemple d'extrema valentia i determinaci. La historiografia romntica ha destacat el fet que els pobles grecs tradicionalment enfrontats entre ells s'unissin per defensar la seva cultura contra un enemic com que els volia subjugar. La batalla tamb ha contribut a magnificar el mite dels espartans com a guerrers implacables.

En realitat, els grecs estaven dividits entre ells i alguns d'ells lluitaven al bndol persa. Tampoc s cert que la cultura i el sistema de govern grecs estiguessin dramticament amenaats pels perses, ja que la imatge d'opressors cruels tampoc es correspon a la realitat. De fet els perses no imposaven als pobles de l'imperi ni la seva llengua (usaven l'arameu i no el persa com a lingua franca) ni la seva religi (va ser durant el domini persa que als jueus deportats a Babilnia se'ls va permetre tornar a Jerusalem per reconstruir el Temple).

Dimensions dels exrcits.

L'exrcit persa.

L'historiador grec Herdot d'Halicarns, que va escriure la primera histria sobre aquesta guerra, dna les segents xifres per a l'exrcit persa:



Aquesta xifra ha de ser doblada per tenir en compte el seguici i les tropes de suport que acompanyaven l'exrcit, incrementant el nombre de perses que s'haurien desplaat a Grcia en ms de cinc milions d'homes. Si b s cert que Xerxes s'havia estat preparant quatre anys per reprendre les guerres contra els grecs iniciades pel seu pare, la majoria d'historiadors moderns estan d'acord que aquestes xifres no resulten crebles. De fet, en l'antiguitat era habitual d'exagerar les dimensions de l'exrcit enemic per magnificar les prpies gestes. El poeta Simnides parla de quatre milions. Ctsies de Cnidos, el metge personal d'Artaxerxes II de Prsia, va escriure una histria de Prsia a partir de fonts perses que xifra en 800.000 l'exrcit que va creuar l'Hellespont.

Els historiadors moderns tamb donen estimacions diferents. Si es dna per bona l'estimaci d'Herdot a Platea de 300.000 perses, aleshores a les Termpiles no n'hi haurien pogut haver ms de 500.000.. D'altres concedeixen un mxim de 250.000 forces de terra i 500.000 per al total de l'expedici. La principal ra per aquestes estimacions a la baixa s la manca d'aigua a la regi per sostenir un exrcit tant nombrs. Sir Frederick Maurice, va ser el primer a afirmar que l'exrcit persa no podia superar els 175.000 per aquest motiu. Es tracta d'un debat controvertit, per el consens general gira entorn dels 200.000 homes per l'exrcit de terra, doblant el nombre per incloure-hi les tropes de suport i la flota.


L'exrcit grec.

Segons Herdot, l'exrcit grec estava compost per les segents forces:



La xifra d'Herdot no es veu substancialment modificada en les altres versions. Al final de la batalla, amb la marxa de la major part dels aliats grecs, el pas qued defensat tan sols pels espartans, els tespians i els tebans.

Localitzaci de la batalla.

Segons la descripci d'Herdot, a l'poca en qu es lliur la batalla el pas de les Termpiles es trobava a la riba del golf de Malis i era tant estret que tot just un sol carro hi podia passar. Al cant sud del pas s'hi trobaven espadats, mentre que al nord hi havia el golf. Al travs del pas s'hi trobaven tres punts estrets, o "portes" (pylai), i a la porta central s'alava un petit mur que havia estat erigit pels focians feia un segle per defensar-se de les invasions tessalianes. El nom de "portes calentes" troba el seu origen a les fonts termals de la zona.

En l'actualitat el pas no es troba a la vora del mar sin a l'interior, degut a la baixada del nivell del mar al Golf de Malis. s encara una posici defensiva natural per exrcits de terra.

Un mapa detallat del pas al temps de la batalla, amb les posicions dels campaments grec i persa, i el pas muntanyenc que el trador Efialtes va descobrir als perses:
 Mapa, www.mlahanas.de;

Una fotografia actual del terreny; amb l'entrada al pas a l'esquerra, i el terreny agrcola que havia estat el golf de Malis a la dreta:
 Vista des de l'est, livius.org. ;

Al lloc de la batalla, s'hi pot trobar un monument en honor a Lenides amb la llegenda            (vine a agafar-les), i una lpida conmemorativa del sacrifici dels 300 espartans amb l'epigrama que els dedic el poeta Simnides:

;
.;

  xein', angellein Lakedaimoniois hoti t ide;
keimetha tois kein n rh masi peithomenoi.;

Viatger, ves i digues als espartans;
que complint les seves lleis aqu restem.;

Referncies.

La batalla ha estat utilitzada en mltiples ocasions per evocar l'heroica lluita dels defensors, sovint com a element de propaganda. A travs de la revista Signal, els nazis van equiparar la batalla de Stalingrad amb la de les Termpiles com una batalla dels occidentals per aturar els brbars de l'est. Tamb els nazis van anomenar "esquadr Lenides" als pilots sucides que s'estavellaven contra ponts per detenir l'avan sovitic el 1945.

Les referncies en el camp lric tamb han estat prolfiques. Algunes de les ms destacades han estat:


Representacions en la ficci.

El 1961 es va estrenar la pellcula The 300 Spartans (Els 300 espartans), dirigida per Rudolf Mat. Enmig de la Guerra Freda, la pellcula oferia un clar parallelisme entre els perses i la Uni Sovitica, enfrontats a la cultura occidental.

El 1998 es va publicar 300 una novela grfica escrita i dibuixada per Frank Miller i amb color de Lynn Varley, mostrant la batalla des del punt de vista de Lenides. El 2007 es va estrenar una pellcula homnima dirigida per Zack Snyder basada en el cmic. En totes dues versions es mant certa fidelitat al relat d'Herdot, per gran part de l'ambientaci resulta anacrnica: els grecs lluiten mig despullats, els Immortals tenen una esttica que recorda els ninjes nipons i la cara coberta en lloc de les llargues barbes, els emissaris de Xerxes tenen trets africans i el trador Efialtes s un geperut deforme, per citar-ne alguns exemples. Al respecte Miller afirm en una conversa amb Will Eisner que no pretenia ser fidel a la realitat, sin experimentar amb el format de l'obra.

Tamb el 1998 Steven Pressfield va publicar Gates of fire  (Les portes de foc), una novela de gran xit internacional, ms fidel als fets histrics, per tamb amb fora llicncies.

Fonts.
 Herdot d'Halicarns, Histria, Llibre VII, 202-239.
 Diodor de Siclia, Biblioteca Histrica, Llibre XI;
 squil, Perses;
 Estrab, Geografia;
 Iscrates d'Atenes, Arquidam; Panegric;
 Pausnias, Descripci de Grcia;
 Plutarc, Dites dels Espartans; Dites de Dones Espartanes; Antics Costums dels Espartans; De la Malcia d'Herdot;

Notes.


Vegeu tamb.

Guerres Mdiques;
Imperi Persa;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93115" title="Tillandsia aeranthos" nonfiltered="1931" processed="1918" dbindex="37065">

El clavell de moro (Tillandsia aeranthos) s una planta epfita de la famlia de les bromelicies.

Creix  penjada d'arbres i roques prop del nivell del mar a Brasil, Uruguai, Equador i Argentina.

A l'Equador, sn usades com un antiespasmdic i per a infeccions oculars.







Tillandsia  s una especie botnica, de planta epfita dins del gnere  Tillandsia, pertanyent a la  famlia de les bromelies, (Bromeliaceae), es troben en els boscos'i muntanyas de Argentina, Brasil, Equador, Paraguai i en Uruguai.

 Etimologia .
El gnere Tillandsia el va anomenar Carles Linneo , en honor del metge i botnic fins Dr. Elias Tillandz (originriament Tillander) (1640-1693).

L'espcie Tillandsia aeranthos va ser descrita pel botnic  Jean Louis August Loiseleur-Deslongchamps d'abreviatura Loisel..

Nom com.
clavell de moro


 Descripci .
La Tillandsia aeranthos s una planta de fulles estretes; creix en rees plujoses; des del nivell del mar fins a diversos centenars de metres d'altitud. Els nutrients que necessita la planta els recollecta de l'aire (pols, fulles que cauen i matria procedent dels  insectes) a travs de les estructures en les fulles anomenades tricomes. 

Les espcies de Tillandsia sn epfites, s a dir en la naturalesa creixen normalment sobre altres plantes, sense ser parsits, i creixen fora del sl, creixent damunt d'altres plantes, generalment en arbres, o en roques i penya-segats.

La reproducci est assegurada per les plntules  anomenades "fillols". Una sola planta podria tindre una dotzena de fillols  que poden ser llevats i desenrotllats per separat o deixats junt amb la planta mare, per a formar una colnia.

 Cultiu i usos.

Tillandsia aeranthos tamb s una planta ornamental d'interior d'aspecte atraient, es desenrotllen b en l'interior de les cases o en hivernacle, no necessiten sl, ja que l'aigua i l'aliment l'absorbixen a travs de les fulles.  Les arrels les utilitzen noms com a ancoratges (ja que els nutrients no els prenen amb les arrels). 

Requerimientos.
 Llum;
Preferixen la llum del sol indirecta o difusa a l'estiu (el ple sol  de l'estiu danyar les fulles) noms s acceptable el sol directe  a l'hivern. Si es troba en l'interior, la Tillandsia s'ha de posar prop d'una finestra solejada (evite la localitzaci nord). Preferixen estar a l'aire lliure a l'estiu. 

 Aire;
El seu ideal s el moviment suau d'aire fresc.

 Reg;
Per a regar-les, la primera opci s aigua de pluja. Si l'aigua de pluja no s suficient, use aigua de l'aixeta filtrada o aigua de l'aixeta. Les plantes s'han d'amerar a fons dos vegades per setmana quan encara no t la flor, ms sovint amb un ambient clid i  sec, per no mantinga les plantes constantment mullades, permeten-li assecar-se entre els regs. A ms, la planta els agrair les ser arruixades a l'estiu amb aigua vaporitzada una vegada al dia. L'aerosol tres vegades a la setmana en la tardor i l'hivern. L'arruixament d'aigua no substitux a l'amerar cuidadosament amb una llanda de reg o submergir-la enterament en aigua (per aproximadament una hora). Desprs d'amerar, l'excs de l'aigua se sacsa per a evitar la putrefacci. Les plantes en flor sn ms susceptibles a la putrefacci i no han de ser amerades. Les Tillandsia no pot sobreviure amb aigua constant, ni sent plantat en terra.
 Temperatura;
La temperatura permissible la tenen en la gamma que va de 32 a 10 C. Sn sensibles a les gelades, a excepci de l'espcie ms robusta, T. usneoides, que poden tolerar gelades a la nit al voltant de -10 C.

 Alimentaci;
Arruixe amb fertilitzant de plantes d'interior, una vegada cada dos setmanes a la primavera i estiu, i una vegada cada quatre setmanes a la tardor i hivern. Dilusca el fertilitzant a un quart de la fora recomanada.

 Floraci;
Encara que es cultiven pel seu aspecte en general i no per la seua flor, algunes Tillandsia tenen unes floracions regulars, i algunes  espcies tenen unes flors molt impressionants. A ms s com en estes plantes que varien el color de les fulles (que canvia generalment de verd al roig) en les que es troben al voltant de la flor. A s una indicaci que la planta s monocrpica (que produxen flors noms una vegada abans de morir) per les plntules que sorgixen al voltant de la planta en flor continuaran vivint.

 Esqueixos;
Desprs de florir, la planta formar plntules o "fillols" al voltant de la planta mare. Deixe estos el ms possible, perqu la planta els continua desenrotllant al seu voltant formant una colnia.

 Fixaci de la planta a una base;
Fixar amb el pegament de silicona o amb un pegament no aqus que siga soluble, evitant en la base les fulles ms baixes i agafant les arrels que creixen en la base. Per a fer dissenys florals, s'utilitzen petxines marines, troncs de fusta seca, corals, roques, cermiques, fonts o  vidres. Tamb s'adornen els dissenys florals amb la molsa sphagnum verd (tenyit o natural) com un  ornament.

Referencias.
 USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Germplasm Resources Information Network - (GRET) National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?310350 (12 des 2007);

 Enllaos externs .



 Espcies dins del gnere Tillandsia;
 Pgina argentina on descriu la competitivitat del clavell de l'aire amb l'arbre hoste;


Vegeu tamb.
 Tillandsia;


Enllaos externs.
 Rainforest flora ;
 El Clavel del aire ;
 Foto;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93120" title="Clssic" nonfiltered="1932" processed="1919" dbindex="37066">



El significat de clssic s variable segons el pas o l'poca. Al segle XVIII, clssic significava que possea les qualitats  d'harmonia, serenitat o equilibri propis de l'Antiguitat clssica. Al segle XX significava estndard, normatiu i es pot aplicar a camps impropis de l'art com un "model clssic" referit a un autombil com a un vestit.   

Origen.
El rei de Roma i gran legislador Servi Tulli (578-534 aC) elabora unes reformes que es coneixen amb el nom de Constituci Serviana. Un afer cabdal d aquella constituci s l estratificaci dels ciutadans en cinc classes. El que en principi va ser una classificaci acaba sent un segell de qualitat, car clssic deriva de l'adjectiu llat classicus que literalment significa "pertanyent a l alta classe de ciutadans", posseint connotacions de superioritat, autoritat i perfecci. 

Aulus Gellius, rom del segle II que en la seva miscellnia Noctes Atticae (XIX, VIII, 15) fa referncia a classicus scriptor, non proletarius. Valora els escriptors d acord amb el tipus de tribut rom. Per tant, des dels inicis el mot clssic es revesteix de valors econmics, qualitatius i morals; definint a l escriptor de primera classe i no de la plebs. Durant l edat mitjana hom es refereix a les cultures i l art anterior com antic. s al renaixement, quan es fa l associaci entre clssic i antic, donant a all que queda en un passat remot un valor superior que al produt en la histria recent. Al segle XIX durant el romanticisme, s quan els germans August Wilhelm von Schlegel i Karl Wilhelm Friedrich von Schlegel estableixen una connexi entre diferents moviments de diferents poques i diferents llocs geogrfics resignificant al terme classicisme. En aquell moment no hi ha noms un inters per recuperar als clssics, autors i obres d art antigues del mn mediterrani, sin que en afirmar la conscincia nacional del territori on es produeix el classicisme en qesti.

La complexitat semntica del terme clssic s heretada de l oposici entre els termes "antics" i "moderns", emprats per distingir grecs (antiqui) de romans (moderni). Al segle XIV, aquesta oposici s utilitzava per distingir els qui recuperaven un projecte tic i poltic (antiqui) dels filsofs escolstics (moderni). Al segle XV, Lorenzo Valla distingeix entre els escriptors que utilitzen la llengua llatina tradicional, pura i correcte (antiqui) dels que utilitzaven un llat vernacle (moderni). Al segle XVII s'estableix la distinci entre edat antiga (antiguitat clssica), edat mitjana (perode intermig) i edat moderna (renaixement). Encara avui, utilitzem sovint com sinnimes les paraules clssic i antic.

Vegeu tamb.
 Cultura clssica;
 Literatura clssica;
 Filologia clssica;
 Msica clssica;
 Dansa clssica;
 Segle d'or de la literatura catalana clssica;

Enllaos externs.
 Portal sobre la civilitzaci grecoromana Xarxa Telemtica Educativa de Catalunya.
 s ideolgic del concepte de "classicisme" durant el Noucentisme Josep Murgades.
 Contestacions al Classicisme Josep Murgades.
Blog de Filologa Clsica;
Asociacin de Jvenes Investigadores Fillogos de la Universidad Complutense de Madrid (AJIF-UCM);
Logosphera.com | Classics Community & Education;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93126" title="Nadia Boulanger" nonfiltered="1933" processed="1920" dbindex="37067">

Nadia Boulanger (Pars, 16 de setembre de 1887 - Pars, 22 d'octubre de 1979) va ser una professora de msica, directora d'orquestra i compositora francesa.

 Biografia .
Nadia Boulanger va nixer al si d'una famlia de quatre generacions de msics. Amb l'encoratjament de son pare Ernest (1815-1900), compositor, director d'orquestra i professor de cant, va comenar a estudiar orgue i composici a l'edat de nou anys. Des del 1903, va esdevenir organista suplent de Gabriel Faur a l'esglsia de la Madeleine. Al Conservatori de Pars va ser alumna de Louis Vierne i va fer uns estudis brillants: als 16 anys, va obtenir els primers premis d'orgue, acompanyament i composici. El 1908, va endur-se el Segon Gran Prix de Rome de composici.

Quan la seua germana, Lili, va morir l'any 1918 a l'edat de 24 anys, Nadia va declarar que mai ms no compondria i es va consagrar a la direcci musical, la difusi de l'obra de la seua germana i sobretot a la pedagogia. Va portar la seua fabulosa carrera de professora fins a la seua mort, als 93 anys. Havent sabut utilitzar mtodes i tcniques moderns   per exemple l'ordinador  , Nadia Boulanger va ser, durant ms de 70 anys, un dels professors de composici ms influents del segle XX, comptant entre els seus deixebles diverses generacions de compositors americans, com ara Aaron Copland i Philip Glass, pioner de la msica minimalista.

Nadia Boulanger va ser directora del Conservatori Americ de Fontainebleau des de la seua creaci el 1921 fins a la seua mort el 1979. Des de la primera classe, va establir la seua reputaci de destacada professora, pel seu profund coneixement de l'harmonia i la tonalitat occidentals. Era capa, per exemple, d'explicar com cada acord dels preludis de Bach es relaciona amb la msica moderna : Alguns creuen que els joves compositors d'avui dia intenten evitar la consonncia. Per qu anomenem consonncia? Cal recordar que quan Debussy era un infant, el secretari del Conservatori li va preguntar un dia si ja havia acabat d'enverinar l'oda dels seus amics amb tota aquella dissonncia. Debussy, amb 12 anys, li va respondre: Senyor secretari, la dissonncia, s avui. La consonncia, vindr dem.

En el transcurs de la seua carrera, milers d'estudiants vinguts de l'estranger per assistir als seus cursos van ser captivats pel seu talent, els seus coneixements i la seua filosofia: Sc el vostre ms elevat grau de tensi, deia. Escolteu-lo en vosaltres mateixos.

 La seua obra.

A l'inrevs que la seua germana, Nadia Boulanger s ms coneguda com a professora i directora d'orquestra que no pas com a compositora. La seua obra ms coneguda s el cicle de melodies Les heures claires (1909-1912), arranjament de poemes de Verhaeren, composta en collaboraci amb el pianista Raoul Pugno (1852-1914).

 Alguns alumnes.
Entre els seus nombrosos alumnes cal esmentar els segents:
Leonard Bernstein;
Elliott Carter;
Aaron Copland;
Marius Constant;
Jean Franaix;
Philip Glass;
Jacques Ibert;
Quincy Jones;
Michel Legrand;
Dinu Lipatti;
Igor Markevitch;
stor Piazzolla;
Walter Piston;
Olivier Bernard;
Narcs Bonet;

Enllaos externs.
 Fundaci internacional Nadia et Lili Boulanger  ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93130" title="Sitja" nonfiltered="1934" processed="1921" dbindex="37068">

 Per al dipsit industrial per emmagatzemar cereals i altres coses vegeu Sitja (dipsit);
 per al graner tpic del nord d'Espanya vegeu Hrreo;
 Per a la pila de carboner, vegeu Carbonera;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93132" title="George Patton" nonfiltered="1935" processed="1922" dbindex="37069">



George Smith Patton, Jr. (11 de novembre de 1885   21 de desembre de 1945), va ser un general de l'exrcit dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial. En la seva carrera, que va durar 46 anys, va ser un dels primers en promoure els tancs, comandant importants unitats d'aquests al nord de l'frica, en la invasi de Siclia i a l'escenari d'operacions europees. Tot i que molts han vist Patton com un guerrer pur i ferotge, el que el va guanyar el sobrenom de general "Sang i Pebrots", la histria ens ha deixat la imatge d'un brillant per solitari lder militar ple d'insubordinacions, transgressions i perodes de certa inestabilitat emocional, creia en els auguris esotrics.

Patton imposava el seu respecte als soldats per mitja del temor i buscava l'idolatraci de forma permanent. Odiava el soldat covard i es mostrava amable amb els que destacaven a l'acci.

Famlia.
Patton va nixer a San Gabriel, Califrnia, de George Smith Patton (30 de setembre de 1856   juny de 1927) i Ruth Wilson. Els Patton eren una famlia molt prspera.

Patton venia d'una llarga tradici de soldats que van lluitar i morir en molts conflictes, incloent la Guerra de la Independncia i, en particular, al bndol confederat de la Guerra civil dels Estats Units. Els seus avis paterns eren el general de brigada George Smith Patton (26 de juny de 1833   19 de setembre de 1864) i Susan Thorton Glassell. El general de brigada va nixer a Fredericksburg, Virgnia, i posteriorment va servir el vigssim segon d'infanteria de Virgnia dels Estats Confederats d'Amrica durant la Guerra Civil dels Estats Units (1861   1865). Va morir durant la batalla de Opequon (la Tercera Batalla de Winchester.

Deixava un fill amb el mateix nom que havia nascut a Charleston, Virgnia Occidental, quan aquest estat encara forma part de Virgnia. El segon Geore Smith Patton era noms un nen durant la Guerra Civil. Es va graduar a l'Institut Militar de Virgnia el 1877. Va iniciar una carrera per fiscal, servint notablement com a a fiscal del districte de la ciutat de Pasadena, Califrnia, i sent el primer alcalde de San Marino, Califrnia. Es va oposar al sufragi femen. Va morir a Los ngeles.

El pare del general Patton era amic de John Singleton Mosby, heroi de cavalleria dels Estats Confederats d'Amrica, servint primer sota les ordres de J.E.B. Stuart i posteriorment com a membre de una guerrilla. Al semblar, va ser la seva influncia el que va fer que Patton volgus ser un general.

 Educaci .
Patton va estudiar a l'Institut Militar de Virgnia durant un any, per posteriorment traslladar-se a West Point, on es va graduar el 1909.

Patton era un nen intelligent, que estudiava amb passi la literatura clssica i la histria militar, per sembla que patia d'un cas no diagnosticat de dislxia, les conseqncies de la malaltia el van perseguir durant tota la seva escolaritzaci. Va tardar molt a aprendre a llegir, i mai va aprendre a lletrejar correctament. A causa d'aquestes dificultats, va tardar cinc anys a llicenciar-se a West Point, tot i que va aconseguir convertir-se en adjunt del Cos de Cadets. Durant la seva estada a West Point, Patton va renovar el tracte amb una amiga de la infncia: Beatrice Ayer, filla d'un prsper industrial txtil. Es van casar poc desprs de la gradaci de Patton.

Desprs de graduar-se a West Point, Patton va participar a les olimpades de 1912 d'Estocolm, representant als Estats Units en el primer pentatl modern. Patton va acabar la competici en cinqu lloc. Anava lder fins a la competici de tir, on es veu que va fallar el segon tir. Patton va afirmar que la segona bala va passar pel forat fet per la primera.
 
Patton, al igual que molts altres membres de la famlia, solia afirmar que tenia visions d'avantpassats morts. Creia firmament en la reencarnaci, i moltes proves anecdtiques indiquen que creia ser la reencarnaci del general cartagins Anbal, d'un legionari rom, d'un comandant del camp de Napole i altres figures militars histriques.

Inicis de la seva carrera militar.
Durant la campanya a la frontera de Mxic de 1916, mentre estava al servei del XIII regiment de cavalleria a Texas, va acompanyar l'aleshores general de brigada John J. Pershing com a ajudant seu durant l'expedici de cstig en territori mexic durant la persecuci de Pancho Villa. Durant aquest servei, Patton, acompanyat de deu soldats del VI regiment d'infanteria, va acabar amb la vida del general Julio Crdenas, comandant de la gurdia personal de Villa. L'xit de Patton li va brindar certa notorietat als Estats Units.

Primera Guerra Mundial .
Al iniciar-se la participaci dels Estats Units a la Primera Guerra Mundial, el general Pershing va ascendir Patton a capit. Estant a Frana, Patton va sollicitar que se li dons el comandament d'una unitat de combat, i Pershing li va assignar el comandament d'una unitat de l'acabada de crear Tank Corps americana. Va estar present a la batalla de Cambrai, la primera batalla en qu els tancs van ser usats com una fora significativa. Pels seus xits (i per l'organitzaci d'una escola d'entrenament per tancs americans a Langres, Frana), Patto va ser ascendit dos vegades fins al rang de tinent coronel, i se'l va posar al comandament del Tank Corps, que era part de l'American Expeditionary Force. Va prendre part de l'ofensiva de St. Mihiel el setembre de 1918 i va resultat ferit per foc de metralleta mentre ajudava un tanc que estava encallat al fang.

Pels seus serveis a les operacions de Meuse-Argonne, Patton va rebre el Cor Prpura, la Creu al Servei Distingit, i va ser ascendit a coronel. Mentre Patton es recuperava de les seves ferides, es van acabar les hostilitats.

El perode entre guerres .
Mentre estava de servei Washington DC el 1919, Patton va conixer i va fer amistat amb Dwight D. Eisenhower, que realitzaria un paper enorme a la futura carrera militar de Patton. A principis dels anys 20, Patton va sollicitar al Congrs de fons apropiat per una fora blindada, per no va tenir xit. Patton tamb va escriure articles professionals sobre tancs i tctiques amb vehicles blindats, suggerint nous mtodes per usar aquestes armes. Tamb va continuar treballant en la millora dels tancs, amb innovacions a la comunicaci per rdio i a les carroceries. Tot i aix, i pels pocs diners invertits en innovacions en temps de pau, Patton va tornar al cos de cavalleria (encara una fora muntada a cavall) per avanar en la seva carrera.

El juliol de 1932, Patton va servir les ordres del general Douglas MacArthur liderant a la cavalleria contra l'exrcit de bonificaci.

Patton va servir a Hawaii abans de tornar a Washington per demanar una vegada ms al Congres de fons per unitats blindades. A finals dels anys 30, el van assignar al comandament de Fort Myer, a Virgnia. poc desprs dels atacs de la blitzrieg alemanya a Europa, finalment, Patton va convncer al Congrs de la necessitat de divisions blindades. Desprs de l'aprovaci, Patton va ser ascendit a general de brigada i posat al capdavant de la brigada blindada. Aquesta brigada va crixer fins a convertir-se en la II divisi blindada, i Patton va ser ascendit a major general.

Segona Guerra Mundial.
Durant els preparatius de l'exrcit estatunidenc previs a la seva entrada a la Segona Guerra Mundial, Patton va establir el Centre d'Entrenament al Desert a Indio, California. Tamb va comandar un dels dos exrcits d'entrenament a les maniobres de Louisiana de 1941. Fort Benning, a Georgia, s fams per la presncia del general Patton.

 Campanya del Nord d'frica .
El 1942, el vell general Patton va comandar el I cos blindat de l'exrcit estatunidenc, que va atracar a la costa de Marroc durant l'Operaci Torxa. Patton i el seu equip van arribar a Marroc a bord del pesat creuer USS Augusta (CA-31) sota l'atac del vaixell francs Jean Bart durant la seva entrada al port de Casablanca.

Desprs de la derrota de l'exrcit estatunidenc a mans de l'Afrika Korps alemany a la batalla del pas de Kasserine el 1943, Patton va ser ascendit a tinent general i posat a comandar el II Cos de l'Exrcit estatunidenc. Tot i ser dur en els seus entrenaments, va ser considerent un home just i molt estimat per les seves tropes. La disciplina va donar els seus fruits quan, el mar, la contraofensiva empenyia els alemanys cap a ell mentre el VIII exrcit britnic, comandat per Bernard Montgomery, els empenyia cap a l'oest des d'Egipte, expulsant amb xit els alemanys del nord d'frica. Patton mai va aconseguir congeniar amb Montgomery qui considerava pusillnime i es va establir entre ells una dura rivalitat per la fama i la conquista en escenaris europeus.

La campanya italiana.

Com a resultat dels seus xits al nord d'frica, a Patton se li va donar el mando del VII exrcit estatunidenc, que estava preparant-se per la invasi de Siclia el 1943. La seva feina era alliberar la part occidental de l'illa mentre el VIII exrcit britnic del general Montgomery havia d'alliberar l'oriental.

Decidit a impedir que el seu rival Montgomery s'emports la gloria, Patton va avanar rpidament sobre l'oest sicili, alliberant Palerm per posteriorment prendre l'est cap a Messina, sempre per davant de Montgomery.

Els efusius discursos de Patton van ser els seus principals propis enemics per la rellevncia i les conseqncies que generaven a l'escenari bllic. Aquests discursos van donar lloc a una gran controvrsia quan va afirmar que un d'ells havia inspirat la matana de Biscari, en qu les tropes americanes van assassinar seixanta-sis presoners de guerra. La carrera militar de Patton va estar a punt d'acabar-se l'agost de 1943 si no hagus estat per la intervenci del general Bradley, amic i de Patton i les seves influncies en el seu amic Eisenhower.

Mentre visitava hospitals i alabava als soldats ferits, va bufetejar i insultar verbalment els soldats Paul G. Bennet i Charles H. Kuhl, convenut que estaven exhibint un comportament covard. Els soldats patien diverses formes de fatiga de combat, i no tenien ferides visibles (tot i que posteriorment es va descobrir que un d'ells patia disenteria. A causa d'aquesta acci, Patton va ser allunyat de l'opini pblica durant algun temps i se li va ordenar secretament que es disculps davant dels soldats. Irnicament, molts psiquiatres moderns han examinat aquests incidents i asseguren que el mateix Patton podia haver patit fatiga de combat. Quan els actes de Patton es van fer pblics, moltes veus van demanar la seva dimissi o expulsi de l'exrcit. Patton va ser rellevat del comandament del VII exrcit just abans de les seves operacions a Itlia.

Tot i aix, a pesar que Patton va ser rellevat temporalment del seu crrec, la seva llarga estada a Siclia va ser interpretada pels alemanys com un indicatiu d'una immediata invasi pel sud de Frana, i posteriorment, la seva estada a el Caire va ser interpretada com una futura invasi a travs dels Balcans. La por al general Patton va ajudar a mantenir ocupades moltes tropes alemanyes, i seria un factor molt important els segents mesos, grcies a aix va ser usat d'esquer pels alliats.

Normandia.

En el perode que va desembocar en el desembarcament de Normandia, Patton va fer diversos discursos com a comandant del fictici primer grup militar estatunidenc (FUSAG), que suposadament pretenia envair Frana a travs de Calais. Aix formava part d'una sofisticada campanya aliada d'engany militar, l'Operaci Fortalesa.

Un mes desprs de la invasi de Normandia, Patton va ser posat al comandament del III exrcit estatunidenc, situat a l'oest de les forces aliades de terra. Va guiar el seu exrcit durant l'Operaci Cobra, va assediar Cherbourg i es va desplaar al sud i al est, tractant d'atrapar a centenars de millers de soldats alemanys en la Bossa de Chambois, aprop de Falaise. Patton va usar tctiques prpies de la blitzkrieg contra els alemanys, cobrint 900 Km en noms dues setmanes. Les forces de Patton van alliberar part del sud de Frana i van envoltar Pars mentre el mariscal francs Philippe de Hauteclocque (Leclerc) ajudava als insurgents que lluitaven a l'interior de la ciutat, fins a finalment alliberar-la.

Lorena.

Tot i aix, l'ofensiva de Patton es va detenir bruscament el 31 d'agost de 1944, quan es van quedar sense gasolina a les afores de Metz (segons el propi Patton va ser una conspiraci per afavorir a Montgomery). El temps necessari per aconseguir el combustible va ser suficient per donar als alemanys el temps que necessitaven per enfortir-se a la fortalesa de Metz. Durant els mesos d'octubre i novembre, el III exrcit estava prcticament en un punt mort davant dels alemanys, fent-se mutuament numeroses baixes. Tot i aix, el 23 de novembre Metz es va rendir als americans, la primera vegada que una ciutat es rendia des de la Guerra franco-prusiana.

Ofensiva de les Ardenes.

A finals de 1944, l'exrcit alemany va iniciar una ofensiva desesperada a travs de Blgica, Luxemburg i el nordest de Frana. La Batalla de les Ardenes va ser l'ltima gran ofensiva de l'exrcit alemany a la Segona Guerra Mundial. El 16 de desembre de 1944, l'exrcit alemany va llenar 29 divisions (amb un total de 250.000 homes) cap a un punt dbil de les lnies aliades i es va dirigir de forma masiva cap al riu Mosa durant un dels pitjors hiverns d'Europa en molts anys.

Patton va dirigir de cop el III Exrcit cap al nord (un considerable xit tctic i logstic), desocupant el front per aliviar a la rodejada de la divis 101 aerotransportada, atrapada a Bastogne. Es creu que cap general ni cap altre exrcit de la histria podria haver portat a cap aquesta tctica. Al febrer, les tropes alemanyes es trobaven es retiraven de nou i Patton es va desplaar fins a la drsena de Saar a Alemanya. Patton planejava prendre Praga, per el comandament aliat va decidir detenir l'avan americ. Tot i aix, les seves tropes van alliberar Pilsen (6 de maig de 1945) i la major part de l'oest de Bohmia, aquesta va ser una de les ltimes accions blliques de Patton.

Durant una de les cellebracions arrel de la victoria amb oficialitat rusa, Patton va fer un discurs anti-comunista, el que va tenir com a conseqncia, si no directament, el comenament de la guerra freda amb els russos, els seus aliats a la Segona Guerra Mundial. Discretament Patton va ser relegat de l'escenari poltic.

Desprs de la rendici alemanya.
Desprs de la victria a Europa, Patton es va sentir decebut davant la negativa de l'exrcit de donar-li un altre comandament de combat al Pacfic. Descontent amb el seu paper de governador militar de Baviera i deprimit pensant que mai tornaria a participar en una guerra, el comportament de Patton es va tornar cada vegada ms errtic.

Carlo D'Este, en Patton: Un Geni per la Guerra, afirma que "sembla virtualment inevitable que Patton no experiments algun tipus de dany cerebral desprs de tantes ferides al cap" per una vida plena d'accidents relacionats amb cavalls o vehicles, especialment un jugant a polo el 1936.

Fos quina fos la causa, Patton va tornar a tenir problemes amb els seus superiors i la poblaci americana, quan parlant amb un grup de periodistes, va comparar els nazis amb els perdedors de les eleccions americanes. Patton va ser rellevat del comandament del III Exrcit i transferit al XV Exrcit, una unitat d'oficina que preparava una histria de la guerra.

Trist i plantejant-se abandonar l'exrcit, el general Patton va assumir el control del XV Exrcit l'octubre de 1945. Per, el 9 de desembre de 1945, va patir gravssims danys en un accident de cotxe. Patton moriria el 21 de desembre de 1945, sent enterrat amb honors al cementiri de guerra americ de Hamm, a Luxemburg.

Patton va ser sense dubte un dels grans genis militars dels Estats Units, i tamb un dels ms problemtics per les seves paraules.

Historial de serveis, premis i condecoracions .
Dates d'ascens.
Historial d'ascensos del general Patton:
 Tinent segon de l'Exrcit dels Estats Units: 11 de juny de 1909;
 Tinent primer de l'Exrcit dels Estats Units: 23 de maig de 1916 ;
 Capit de l'Exrcit dels Estats Units: 15 de maig de 1917;
 Major de l'Exrcit Nacional: 26 de gener de 1918;
 Tinent coronel de l'Exrcit Nacional: 30 de mar de 1918;
 Coronel de l'Exrcit Nacional: 17 d'octubre de 1918;
 Capit de l'Exrcit Regular: 30 de juny de 1920;
 Major de l'Exrcit Regular: 1 de juliol de 1920;
 Tinent Coronel de l'Exrcit Regular: 1 de mar de 1934;
 Coronel de l'Exrcit Regular: 1 de juliol de 1938;
 General de brigada de l'Exrcit Regular: 1 d'octubre de 1940;
 Major General de l'Exrcit Regular: 4 d'abril de 1941;
 Tinent General de l'exrcit dels Estats Units: 12 de mar de 1943;
 General de l'exrcit dels Estats Units: 14 d'abril de 1945;

Condecoracions .

 Creu del Servei Distingit amb una fulla de roure;
 Medalla del Servei Distingit a l'Exrcit amb dues fulles de roure;
 Estrella de Plata amb una fulla de roure;
 Legi del Mrit;
 Estrella de Bronze;
 Cor Porpra;
 Medalla per Salvar Vides de Plata;
 Medalla de la Victria a la I Guerra Mundial amb cinc fermalls de batalla;
 Medalla del Servei a Mxic;
 Medalla al Servei de Defensa Americ;
 Medalla de la Campanya Europea-Africana-Orient Mitj amb una estrelles de plata  i dues de bronze;
 Medalla de la Victria a la II Guerra Mundial;
 Gran Creu de l'Orde del Bany (Gran Bretanya);
 Oficial de l'Orde de l'Imperi Britnic;
 Cavaller de l'Orde de Leopold (Blgica);
 Creu de Guerra 1940 (Blgica);
 Comandant de la Legi d'Honor (Frana);
 Creu de Guerra 1939-1945 (Frana);
 Gran Creu de l'Orde d'Adolf de Nassau (Luxemburg);
 Gran creu de l'Orde d'Ouissam Alaouite (Marroc);
 Ordre del Lle Blanc (Txecoslovquia);
 Creu de Guerra (Txecoslovquia);
 Creu de Guerra (Luxemburg);

El 1955, l'exrcit estatunidenc va condecorar pstumament al general Patton amb la Medalla de l'Exrcit d'Ocupaci pel seu servei com a primer comandant d'ocupaci a Baviera.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93133" title="Hrreo" nonfiltered="1936" processed="1923" dbindex="37070">
 Un hrreo s un graner construt en fusta o pedra, que s'eleva del sl mitjanant pilars o pegollos, que estan acabats en unes plaques o tornarratas per a evitar l'accs de ratolins i que sol disposar de parets amb ranures perqu es ventile l'interior.

Els hrreos sn tpics del nord-oest de Espanya, encara que tamb es troben en altres punts del nord, i es distingeixen dos grans tipus de sitges, els rectangulars que sn tpics de Galcia i els quadrats del d'Astries.

L'hrreo ms llarg de Espanya, amb 35m de longitud, es troba a Carnota.

Dels asturians, hi ha diverses tipologies que varien en funci del tipus de coberta (palla, teula, pissarra, a dues o quatre aiges ), dels materials emprats en els pegollos o la decoraci. Els ms antics dels que encara es conserven en peu daten del segle XV, i encara hui en dia es continuen construint ex-novo. Alguns estudis estimatoris calculen que la poblaci de sitges i paneres en Astries ronda els 18.000 exemplars, en un estat de conservaci a vegades deficitari, per amb una creixent sensibilitzaci per part tant de propietaris com l'Administraci del Principat. Els hrreos sn hui en dia part ja de la imatge d'Astries, inseparables, passant fa temps a ser motiu d'alt inters turstic.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93135" title="Sitja (dipsit)" nonfiltered="1937" processed="1924" dbindex="37071">
Una sitja s un dipsit prismtic o cilndric, generalment fet d'acer o de ciment armat, amb una alada de quatre a vuit vegades el dimetre o el costat de la base, destinat a l'emmagatzematge i la conservaci de molt diversos productes, especialment cereals, per tamb farratges o minerals, que sn carregats per la part superior del dipsit i descarregats per la seva part inferior.

Imatges de sitges industrials.


 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93139" title="Maalot-Tarxiha" nonfiltered="1938" processed="1925" dbindex="37072">

Maalot-Tarxiha s una ciutat al districte del Nord d'Israel, situada a 20 km a l'est de Nahariyya. El municipi es cre fusionant el poble rab de Tarxiha amb el poble jueu de Maalot, i obtingu l'estatus de ciutat el 1996.

Histria.
Tarxiha.
Tarxiha exist amb el nom de Haki durant l'poca cananea (3r-2n millenni aC). A la vila s'hi ha trobat restes d'una tomba del segle IV aC, que contenia una creu i una pea de vidre gravada amb una menorah.  Tarxiha es menciona a l'poca de les Croades (segles XII i XIII) com un poble abandonat. Moltes batalles entre croats cristians i musulmans van tenir lloc a la zona.

Durant el domini otom i el Mandat britnic de Palestina, el poble cresqu fins a esdevenir un centre administratiu per a les ciutats situades entre Safed, a l'est, i Ac, a l'oest.

Durant la guerra araboisraeliana de 1948, a la vila van tenir-hi lloc diverses batalels, que acabaren amb la conquesta israeliana de Tarxiha el 29 d'octubre de 1948, en el marc de l'Operaci Hiram.

Maalot.
Maalot fou fundat el 1957 com a "ciutat a desenvolupar" per acollir immigrants romanesos, iranians i marroquins.

El 1963, Maalot es fusion amb Tarxiha, que llavors era un poble ms gran, mantenint ambds noms. Al principi, els habitants de Tarxiha esperaven que la uni els ajudaria a aconseguir el mateix grau de serveis pblics que la resta de municipis jueus, ja que els pobles de poblaci rab histricament han rebut menys finanament del govern israeli. Tanmateix, amb el pas del temps, els habitants de Tarxiha van comprovar com la part rab del municipi seguia infrafinanada i, a ms a ms, la fusi prcticament impossibilitava les possibilitats de creixement del poble. Actualment, un part important dels habitants rabs demanen que tots dos nuclis de poblaci tornin a sser independents.

El 15 de maig de 1974, el Front Democrtic per a l'Alliberament de Palestina (FDAP) atac una escola primria de la localitat matant 21 infants, fet que es coneix com a massacre de Maalot.

Demografia.
Segons l'Oficina Central d'Estadstica d'Israel (CBS), la poblaci de Maalot-Tarxiha el 2001 era formada en un 79,7% per jueus i poblaci no rab i per un 20,0% de poblaci rab (en concret, un 8,9% de musulmans, un 9,9% de cristians i un 1,0% de drusos). Hi havia 10.100 homes i 10.100 dones.

Un 35,7% dels ciutadans tenia 19 o menys anys, un 15,3% entre 20 i 29, un 20,4% entre 30 i 44, un 14,6% entre 45 i 59, un 3,9% entre 60 i 64 i un 10,0% 65 o ms. La taxa de creixement era, l'any 2001, d'un 3,0%.

Ingressos.
Segons la CBS, l'any 2000 hi havia 6.931 empleats i 408 autnoms a la ciutat. El sou mensual mitj dels empleats era de 4.435 nous xquels . Els homes guanyaven un salari mensual de 5.652 nous xquels  i les dones 3.073 nous xquels . Els ingressos mitjans dels autnoms eren de 6.320 nous xquels . 559 persones rebien prestaci d'atur i 1.785, ajuts socials.

Ensenyament.
Segons la CBS, hi ha 11 centres educatius i 4.272 estudiants a la ciutat. Hi ha 7 escoles primries amb 2.000 estudiants i 7 escoles secundries amb 2.272 estudiants. L'any 2001, un 58,5% dels estudiants d'ltim curs de secundria es van graduar.

Ciutats agermanades.
 Perpiny (Catalunya del Nord, Frana);
 Pratovecchio (Toscana, Itlia);
 Asti (Piemont, Itlia);
 Birobidjan (Provncia Autnoma dels Hebreus, Rssia);

Notes.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93141" title="Jinch?riki" nonfiltered="1939" processed="1926" dbindex="37074">
En el manga Naruto, Jinch riki (   , "Poder del Sacrifici Hum") sn les persones en les que es capturen els Bij . En Naruto Uzumaki, en Gaara i la Yukido sn els nics coneguts fins ara. Com a conseqncia d'aquesta posessi, la vida de tots dos queda lligada i els Jinch riki sn capaos de servir-se dels poders de les criatures que duen a l'interior.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93149" title="Literatura alemanya" nonfiltered="1940" processed="1927" dbindex="37075">
La literatura alemanya comprn totes les obres escrites en alemany. Els perodes en qu es pot dividir estan subjectes a polmica, sobretot quan s'aproximen al present

Literatura medieval.
Les primeres obres escrites estrictament en alemany segueixen el model dels grans romans francesos. Sn canons narratives, usualment en vers, que giren al voltant d'un cavaller fams i les seves aventures. Es transmetien oralment per part de joglars i trobadors i per aix els documents que es conserven mostren noms una de les versions possibles de la histria.

Els cicles ms coneguts giren al voltant de Perceval i la recerca del Sant Graal, els amors de Tristan i Isolda i les aventures al voltant de l'anell dels Nibelungs. 

Literatura barroca.
En aquesta poca neixen les grans novelles alemanyes, sobretot Les aventures de Simplicius Simplicissimus, en qu les emocions extremes posen en problemes constants el protagonista.

Sturm und Drang.
El moviment Sturm und Drang, que es va desenvolupar durant la segona meitat del segle XVIII i que es considera precursor del Romanticisme va llenar la literatura alemanya a la fama internacional. El seu nom, "tempesta i fora", reflecteix el seu esperit, atent a la passi, a l'individualisme i tot all oposat al racionalisme, que havia assolit un paper dominant a Alemanya durant la Illustraci. 

Destaquen les figures de Goethe (en una poca primerenca) i Schiller.

Weimarer Klassik.
L'poca clssica de la literatura alemanya (S. XVIII/XIX) ha rebut el seu nom grcies a la ciutat de Weimar, lloc on vivien les figures dominants d'aquells temps: Goethe i Schiller. Les novelles, la poesia i les  pees de teatre (Faust) del primer tenen una fora expressiva, una riquesa de paraules i una estructura que no s'havia vist mai. El geni universal de Goethe - cientfic, humanista, filsof, poeta, pintor - marca principi i final d'una de les poques ms vigents de la literatura universal. Altres noms importants sn Hlderlin i Kleist.

Romantik.
Similar a altres paisos, aquesta literatura del S. XIX s una contrareacci al racionalisme de l'poca i, per tant, s'orienta cap a la natura, a mites i llegendes (sobre tot de l'Edat Mitjana) i els sentiments i passions de l'home. Noms importants: Novalis, E.T.A. Hoffmann





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93152" title="Juan Velarde Fuertes" nonfiltered="1941" processed="1928" dbindex="37076">
Juan Velarde Fuertes ( Sales, Astries  1927 ) s un economista espanyol. 

Biografia.
Va nixer el 26 de juny de 1927 a Salas, un petit poble del Principat d'Astries. Va estudiar Cincies Econmiques en Madrid, en la primera promoci d'aquests estudis a Espanya. Posteriorment va obtenir el doctorat amb Premi Extraordinari en 1956 i va exercir l'ensenyament en aquesta facultat, per esdevenir catedrtic d'"Estructura i Institucions Econmiques" a la Universitat de Barcelona el 1960 i d'"Economia Aplicada" a la Universitat Complutense de Madrid des de 1964, d'on Velarde s actualment Catedrtic emrit d'aquesta universitat. Ha estat vicedeg de la Facultat de Cincies Poltiques i Econmiques i rector de la Universitat Hispanoamericana Santa Mara de la Rbida (1974-1977). 

Sobresurt en els camps de l'economia espanyola i iberoamericana, protecci social, estat del benestar i pensament econmic espanyol, i ha mostrat la seva erudicci en multitud de matries. 

Des de 1991, Velarde s Conseller del Tribunal de Comptes. Collabora amb la revista d'actualitat poca, on cada setmana escriu un article en matria econmica o poltica. Anteriorment va ser director dAnales de Economia i Revista de Trabajo.

El 1992 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de Cincies Socials.

Obra.
Algunos aspectos de la economa espaola vistos a travs de la tabla inputoutput de 1954 (1960);
Flores de Lemus ante la economa espaola (1961);
La dimensin de la explotacin industrial de Espaa (1961);
Lecciones de estructura e instituciones econmicas de Espaa (1969);
Un aspecto del problema de la inversin de capitales extranjeros en Espaa: el asunto Montana (1968);
Gibraltar y su campo: una economa deprimida (1970);
Espaa ante la socializacin econmica: una primera aproximacin (1970);
El nacionalsindicalismo, cuarenta aos despus: (anlisis crtico) (1972);
Introduccin a la historia del pensamiento econmico espaol en el siglo XX... (1974);
Las inversiones privadas extranjeras en Espaa en el periodo 1960-1970... (1975);
Economa y sociedad de la transicin... (1978);
Acerca de las aportaciones econmicas de Valentn Andrs Alvarez (1980);
El libertino y el nacimiento del capitalismo (1981);
El impacto de la crisis econmica en el mundo actual (1982);
Avances cientfico-tecnolgicos y progreso econmico espaol: un reto para el futuro (1985);
Joaqun Costa (1987);
Economistas espaoles contemporneos (1990);
La Compaa de Jess y la reforma de la economa espaola: (del Padre Luis Coloma al Padre Sisinio Nevares) (1993);
Los aos en qu no se escuch a Casandra o El fracaso de la expansin de 1985 a 1992 (1993);
Historia de la economa asturiana (1994);
Los aos perdidos: crtica sobre la poltica econmica espaola de 1982 a 1995 (1996);
Espaa en la Unin Europea: balance de un decenio (1996);
Hacia otra economa espaola (1996);
El estado del bienestar (1999);
Algunas cuestiones clave para el siglo XXI (2000);
El futuro de la economa espaola : el modelo Aznar-Rato va a ms (2000);
Fraga o El intelectual y la poltica: una visin desde la economa (2001);
Del realismo moderado de Santo Toms de Aquino a la evolucin de la doctrina social de la Iglesia: un homenaje a Colin Clark (2003);
Jos Antonio y la economa (2004);
La economa espaola ante el siglo XXI (2005);
Espaa ante la socializacin econmica: una aproximacin con complementos y sin descargo de conciencia (2005);

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cincies Socials 1992;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93156" title="Mara Teresa Fernndez de la Vega Sanz" nonfiltered="1942" processed="1929" dbindex="37077">


Mara Teresa Fernndez de la Vega Sanz (Valncia 1949) s una advocada, professora universitria i poltica valenciana, actual Vicepresidenta Primera del Govern i Ministra de la Presidncia d'Espanya.

Biografia.
Va nixer el 15 de juny de 1949 a la ciutat de Valncia, filla del funcionari franquista Wenceslao Fernndez de la Vega Lombn. A principis de la dcada de 1970 es va llicenciar en Dret per la Universitat Complutense de Madrid i va viatjar a Barcelona, on va realitzar el seu doctorat a la Universitat de Barcelona i ingresss l'any 1974 al Cos de Secretaris Jurdics Laborals. A partir de 1982 va exercir com a Directora del Gabinet del Ministeri de Justcia fins al 1985, any en qu va ser nomenada Directora General de Serveis del Ministeri de Justcia.

Activitat poltica.
Comena el seu activisme poltic amb el PSUC, estant afiliada a aquesta formaci fins l'any 1979. Des de l'entrada del partit poltic PSOE al poder l'any 1982 realitz moltes noves funcions. A partir de l'any 1982 exerceix com a Directora del Gabinet del Ministeri de Justcia fins l'any 1985, any en el qual s nomenada Directora General de Serveis del Ministeri de Justcia. L'any 1986 pass a formar part del Comit de Cooperaci Jurdica del Consell d'Europa. Al 1990 ingress a la carrera judicial i fou elegida Vocal del Consell General del Poder Judicial per elecci del Senat (1994-1996). Aix mateix, el 13 de maig de 1994 el ministre Juan Alberto Belloch l'escoll per ocupar la Secretaria d'Estat de Justcia.

En les eleccions generals de 1996 fou escollida diputada al Congrs de Diputats per la circumscripci de Jan durant VI legislatura, sent reescollida en les les eleccions generals del 2000 per la circumscripci de Segvia, legislatura en la qual fou nomenada Secretaria General del Grup Parlamentari Socialista. En les eleccions generals de 2004 fou escollida diputada per la circumscripci de Madrid. En la formaci de govern de Jos Luis Rodrguez Zapatero fou nomenada el 18 d'abril d'aquell mateix any Vicepresidenta Primera del Govern i Ministra de la Presidncia, assumint aix mateix les tasques de Portaveu del Govern. Fou escollida diputada per darrer cop en les eleccions generals de 2008 per la circumscripci de Valncia. 

Mara Teresa Fernndez de la Vega s la primera dona a assumir les funcions de president del govern en la histria de la democrcia espanyola, el 24 d'abril de 2004, durant les vuit hores que va durar el primer viatge del president Rodrguez Zapatero a l'estranger.

Vegeu tamb.
 Consell de Ministres d'Espanya (VIII Legislatura);
 Consell de Ministres d'Espanya (IX Legislatura);

Enllaos externs.
  Biografia de Mara Teresa Fdz. de la Vega al Portal del Ministeri de la Presidncia;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93161" title="Ruperto Chap Lorente" nonfiltered="1943" processed="1930" dbindex="37078">

Ruperto Chap Lorente (Villena, 27 de mar de 1851 - Madrid, 25 de mar de 1909), compositor valenci que va destacar fonamentalment en el camp de la sarsuela. Va ser un dels fundadors de la Societat d'Autors.

Biografia.
Fill d'un barber de Villena es va educar en un ambient en qu la msica per a instruments de vent, per l'existncia al Pas Valenci de nombroses agrupacions bandstiques, es vivia amb especial intensitat. Aix, als 9 anys ja destacava com a intrpret de flaut i cornet. Conegut com el xiquet de Villena, va formar part de la banda de la seua ciutat, per a la que va compondre algunes peces. Tamb a Villena va estrenar la seua primera sarsuela, una obra de joventut avui completament oblidada. 

El 1867, amb 16 anys va marxar a Madrid, on va guanyar-se la vida com a msic de diferents orquestres de teatres de sarsuela. El 1870 va inscriure's al Conservatori de Madrid, on va estudiar harmonia i composici amb Emilio Arrieta. El 1872 va aconseguir un treball com a msic militar i es va casar amb Vicenta Selva.

Encara que ja havia intentat la via de la sarsuela, estrenant algunes obres a Madrid, la influncia d'Arrieta va ser decisiva perqu el 1874 aconseguira estrenar al Teatro Real l'pera en un acte Las naves de Corts. Arran de l'estrena d'aquesta pera va aconseguir una beca per a estudiar dos anys a Roma, on es va desplaar amb la seua esposa i la seua primera filla. Entre 1875 i 1878 va passar per Mil i Pars, ampliant els seus estudis, i des d'aquestes ciutats va trametre algunes peres, com La muerte de Garcilaso i Roger de Flor, que van ser estrenades a Madrid. En tornar a Madrid va renunciar al seu treball a l'exrcit, decidint dedicar-se exclusivament a la composici.

El primer gran xit de Chap en el teatre va ser la sarsuela Msica Clsica (1880). Aquest mateix any estrena La Tempestad, sarsuela gran, que marcaria la definitiva vocaci del compositor per aquest gnere. Front al gnero chico   obres en un acte, de caire satric o cmic i amb poca msica   la sarsuela gran est ms a prop de l'opra-comique francesa, s a dir, es tracta d'obres en tres actes amb una major ambici musical, i que segueixen la tradici iniciada per Barbieri i Emilio Arrieta entre d'altres. En la dcada de 1880, es fonamenta el lideratge de Chap en aquest gnere, amb l'estrena, entre d'altres, d'una de les obres arquetpiques: La Bruja (1887).

No obstant aix, a partir de 1889 i durant la dcada del 1890, Chap girar vers el gnero chico amb la producci d'alguns dels ttols ms representatius: Las hijas del Zebedeo, El tambor de granaderos i sobretot La Revoltosa (1897), considerada la seua obra mestra. Aquesta darrera sarsuela, junt a La Verbena de la Paloma de Toms Bretn i les obres de Federico Chueca ha estat considerada com la culminaci del gnero chico. Tamb en aquesta poca incursiona en l'opereta amb la creaci d'una de les seues obres ms populars: El Rey que rabi, de la que principalment es recorda el seu clebre cor de doctors.

Chap va ser un msic molt respectat en vida, i va haver-hi incondicionals que l'elevaven per damunt dels millors compositors de l'poca. s cert que possea una formaci musical i una inspiraci meldica molt superior a la de la majoria dels seus contemporanis, aix com un fi instint teatral. No obstant aix, desprs de la seua mort alguns crtics van objectar la seua falta d'ambici i l'excessiva dedicaci al gnero chico, estimant que un treball ms acurat i pausat li hauria perms compondre obres de vlua superior.

Segons Carlos Gmez Amat La seua tcnica era precisa, clara i sempre efica. El seu poder de creaci meldica no pot deixar lloc a cap dubte. Era un msic escnic cent per cent, amb un talent superior per a les situacions dramtiques, i per aix romanen el seus grans encerts...  Luis G. Iberni, autor d'una biografia del compositor ha dit: ...El seu paper en l'evoluci de la sarsuela espanyola en la fi del segle XIX i primeries del segle XX s molt transcendent. Durant els trenta anys en qu va dur a terme la seua tasca; figura gaireb com l'nic valedor de la sarsuela gran, hereva de Barbieri, Arrieta y Gaztambide. Amb el seu talent es mostra capa de mantenir el mateix esperit durant decennis.


Degut a problemes de cobrament de drets per les seues obres, que el van enfrontar a l'editor Fiscowich, va assumir com un objectiu personal el canviar la situaci d'abs en la que es trobaven el compositors. Aquest ferm propsit va desembocar en la fundaci de la Societat d'Autors el 1899.

Al final de la seua vida, va reprendre la composici d'obres de major envergadura, potser atiat per la recuperaci del vell somni de crear una escola espanyola d'pera, amb un estil distintiu. El primer intent, amb l'pera Circe (1902), se'n va ressentir de la pobresa del llibret. El 1909 va estrenar la seua darrera obra; l'pera Margarita la tornera al Teatro Real de Madrid. Poc desprs, el 25 de mar del mateix any, va morir de pulmonia. Est soterrat a Madrid, en la Sacramental de Sant Just, al fons del pati de Santa Gertrudis, secci 4, sepultura nm. 164, a poca distncia de la tomba de Chueca.

Obres (Llista no exhaustiva).
Orquestra.
 Escenas de capa y espada, poema simfnic, (1876);
 Fantasia Morisca, (1879);
 A Granada (Andante cantabile);
 Meditacin (Moderato);
 Serenata (Alegro moderato);
 Final (Moderato);
 Polaca de Concierto, (1879);
 Simfonia en Re menor;
 Los Gnomos de la Alhambra, (1891);
 La ronda de los gnomos (Alegretto);
 Conjuro. Squito de Titania y Obern (Andante maestoso);
 La Fiesta de los espritus. La Aurora (Alegro molto vivace);

Msica de cambra.
 Quartet de corda nm. 1, en Sol major (1903);
 Quartet de corda nm. 2 en Fa major (1904);
 Quartet de corda nm. 3 en Re major (1905);
 Quartet de corda nm. 4 en Si bemoll menor (1907);

pera i sarsuela.
 Roger de Flor (llibret: Mariano Capdepn), pera 3 actes (1878);
 Msica clsica (llibret: Jos Estremera), 1 acte (1880);
 La serenata (llibret:Jos Estremera), pera 1 acte (1881);
 La tempestad (llibret: Miguel Ramos Carrin), 3 actes (1881);
 El milagro de la Virgen (llibret: Mariano Pina Domnguez), 3 actes (1884);
 La bruja (llibret: Miguel Ramos Carrin), 3 actes (1887);
 Las hijas del Zebedeo (llibret: Jos Estremera), 2 actes (1889);
 La leyenda del monje (llibret: Carlos Arniches/Gonzalo Cant), 1 acte (1890);
 El rey que rabi (llibret: Carrin/Vital Aza), 3 actes (1891);
 El tambor de granaderos (llibret: Emilio Snchez Pastor), 1 acte (1894);
 Mujer y reina (llibret: Domnguez), 3 actes (1895);
 Las bravas (llibret: Jos Lpez Silva/Carlos Fernndez Shaw), 1 acte (1896);
 La revoltosa (llibret: Jos Lpez Silva/Carlos Fernndez Shaw), (sainet lric en un acte i tres quadres) 1 acte (25 de novembre de 1897);
 Los hijos del batalln (llibret: Carlos Fernndez Shaw), 3 actes (1898);
 Pepe Gallardo (llibret: Guillermo Perrn/Miguel de Palacios), 1 acte (1898);
 La chavala (llibret: Lpez Silva/C. Fernndez Shaw), 1 acte (1898);
 Curro Vargas (llibret: Joaqun Dicenta/Antonio Paso sobre la novella El nio de la bola de Pedro Antonio de Alarcn), 3 actes (1898);
 La cara de Dios (llibret: Arniches), 3 actes (1899);
 La cortijera (llibret: Joaqun Dicenta/Antonio Paso), 3 actes (1900);
 El barquillero (llibret: Lpez Silva/Jos Jackson Veyn), 1 acte (1900);
 Circe (llibret: Carrin), pera 3 actes (1902);
 El puao de rosas (llibret: Arniches/Ramn Asensio Mas), 1 acte (1902);
 Don Juan de Austria (llibret: Jos Jurado de la Parra/Carlos Servet), 3 actes (1902);
 La venta de don Quijote (llibret: Carlos Fernndez Shaw), 1 acte (1902);
 Juan Francisco (llibret: Joaqun Dicenta), 3 actes (1904);
 Guardia de honor (llibret: Eugenio Sells), 1 acte (1905);
 La sobresalienta (llibret: Jacinto Benavente), 1 acte (1905);
 El triunfo de Venus (llibret: Pedro Muoz Seca/C. Fernndez Shaw), 1 acte (1906);
 La patria chica (llibret: Serafn lvarez Quintero i Joaqun lvarez Quintero), 1 acte (1907);
 La eterna revista (llibret: Asensio Mas/Jacinto Capella), 1 acte (1908), en collaboraci amb Gernimo Gimnez;
 Margarita la Tornera (llibret: C. Fernndez Shaw), pera 3 actes (1909);

Msica religiosa.
 Motet a set veus, (1876);
 Los ngeles, oratori, (1880);

Bibliografia.
  Carlos Gmez Amat, Historia de la Msica Espaola. Siglo XIX. Coleccin Alianza Msica, Alianza Editorial. Madrid, 1984. ISBN 84-206-8505-4;
  Diversos autors, Programa de la representaci de "La Bruja" al Teatre de la Zarzuela de Madrid. 2002. D.L.:M-50070/02;
  Diversos Autors, Historia de la Msica de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, S.A. 1992. ISBN 84-87502-21-0;

Enllaos externs.
 Breu biografia i escolta d'extractes d'algunes de les seues obres EPDLP ;
 Breu biografia Teatre Chap de Villena ;
 Biografia i sinopsis argumentals de les seues obres principals a Zarzuela! ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93164" title="Melodifestivalen" nonfiltered="1944" processed="1931" dbindex="37079">
Melodifestivalen es la preselecci nacional de Sucia per a elegir al seu representant al festival d'Eurovisi. Aquest programa s produt i televisat per la Radio Televisi de Sucia, la SVT. Eurovisi als pasos nrdics es un dels esdeveniments musicals anuals per excellncia, i des de l'any 2002 la preselecci consta de 3 fases. Quatre semifinals celebrades en diferents ciutats del pas, una repesca anomenada "Andra chasen" (literalment, "Segona Oportunitat") i una gran final celebrada al Globen Arena de la capital sueca, Estocolm.

 Llista de canons guanyadores .


 Votaci .

En l' any 1999 es va crear l' actual sistema de votaci a la final. El nombre de finalistes sempre s 10. Cada un dels 11 jurats regionals reparteix 1, 2, 4, 6, 8, 10 i 12 punts. Al final, el televot otorga a les ms votades per telfon i SMS (des de 2005) 11, 22, 44, 66, 88, 110 i 132 punts.

 Semifinals i Repesca .

Creades en 2002, les quatre semifinals es celebren cada any en diferents punts del pas, la ciutat de Gteborg es la que ms semifinals ha rebut, 4. En cada semifinal participen 8 canons, de les quals cinc passen a la segona ronda, i finalment, d' aquestes 2 son finalistes i 2 van a la Repesca, on de les 8 candidates, dos accediran a la gran final al Globen Arena d' Estocolm, que acull les 10 finalistes.

 Curiositats .

 En 1959 el festival va ser anomenat "Say it with music: Great hit-songscontest", de 1960 a 1966 es va utilitzar el nom de "Swedish Songfinal" i va ser en 1967 quan va apareixer la denominaci actual de "Melodifestivalen".
 Fins ara, el Melodifestivalen 1990 es el que ha registrat major ndex d'audincia amb un total de 5.964.000 espectadors (70% de la poblaci total sueca). En l' actualitat a pesar del cada vegada major pes de la televisi privada es mant sempre amb ms de 4 milions.
 A finals dels 90 tingu lloc una notable decadncia i la competncia d'exitosos programes com Supervivents van fer que l' audincia decaiguera molt entre 1997 i 1999. El Melodifestivalen 1998 va ser vist per menys de 3 milions de persones.
 A la tardor de 2004 es va realitzar una enquesta per a decidir els temes ms populars del Melodifestivalen. La guanyadora va ser Waterloo de ABBA.
 Abans de 2002 hem vist altres eliminatries. Molts anys als 80 i 90 solament passaven a les votacions la meitat de les participants (5 o 6). En 1971 es feren semifinals on participaven els mateixos tres artistes en cada una, per totes les va guanyar el grup Family Four.
 Encara que parega que fins a 2002 tot ho van decidir sempre els jurats, no es aix. En 1960 per exemple, la poblaci podia votar per correu, i en 1993 desprs de qu els jurats elegiren les 5 finalistes, el pblic va tenir la paraula a la segona ronda mitjanant el televot.

 Enllaos Externs .
 Pgina Oficial del Melodifestivalen (suec);
 Pgina sobre el Melodifestivalen i el Festival d'  Eurovisin (suec);





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93165" title="Canal+" nonfiltered="1945" processed="1932" dbindex="37080">
Canal+ (llegit Canal Plus, que significa Canal Ms en francs) s un canal de televisi de pagament amb versions en diversos pasos europeus, sent l'original la francesa.

A Espanya, Canal+, a travs de l'empresa Sogecable, va obtenir una de les tres llicncies per a televisi privada tretes a concurs pel Govern en 1988. Es tractava d'una concessi especial per a les caracterstiques del canal, que l'obligava a emetre sis hores en obert al dia.

El 8 juny de 1990 Canal+ inicia les seues emissions en proves, i el 14 de setembre del mateix any les regulars, oferint per primera vegada televisi de pagament a Espanya mitjanant un sistema descodificador del senyal, que s'emet xifrada mitjanant el sistema Nagravision.

Des del principi el canal es va caracteritzar per la seua seriositat, la seua cuidada imatge i la qualitat de la seua programaci, tant la codificada (pellcules d'estrena totes les nits, futbol en directe...) com l'oberta, amb programes d'xit com "Las Noticias del Guiol" o "Lo + Plus".

En 1995 la cadena aconsegueix el mili d'abonats. El 31 d'agost de 1997 es produeix una renovaci total de la imatge corporativa que estrenara el canal all per 1990.

Amb l'arribada en 1997 de Canal Satlite Digital, la plataforma digital de Sogecable, es creen dues versions del canal amb distints horaris de programaci per a conformar el 'paquet premium' de l'operador. Es tracta de Canal+ Azul i Canal+ Rojo.

Amb l'evoluci de l'oferta digital i sobretot amb l'arribada de Digital+, el paquet de canals de C+ va ser creixent fins a arribar a l'actual, que ofereix: Canal+, Canal+ 2 (distint horari), Canal+ ...30 (programaci amb 30 minuts de retard), tres canals de Canal+ Cine i altres tres de Canal+ Deporte.

Al juny de 2005, El Govern presidit per Jos Luis Rodrguez Zapatero va fer pblica la modificaci de la legislaci vigent en matria audiovisual per a autoritzar l'emissi en obert 24 hores del canal gestionat per Sogecable, desprs de la modificaci de la llicncia atorgada en 1990 i renovada en les mateixes condicions en 2000, desprs de 15 anys com a televisi de pagament. A partir del 7 de novembre de 2005, Canal+ va passar a emetre's exclusivament a travs de la plataforma de pagament Digital +, en tant que la seua freqncia analgica va passar a ser usada per una nova cadena televisi de Sogecable anomenada Cuatro. D'esta manera, Sogecable entr en el mercat audiovisual generalista en obert junt amb Antena 3, Telecinco i La Sexta, inaugurada posteriorment, el mar de 2006.

 Enllaos externs .
 Canal+ Danmark ;
 Canal+ Espaa ;
 Canal+ France ;
 Canal+ Norge ;
 Canal+ Polska ;
 Canal+ Suomi ;
 Canal+ Sverige ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93167" title="Pactisme" nonfiltered="1946" processed="1933" dbindex="37081">
El pactisme s la formula de repartiment del poder que es va comenar a establir entre els monarques de la corona catalanoaragonesa i els grups ms privilegiats. 

La noblesa i l'esglsia varen ser els primers a exercir el pactisme amb el rei, per des del segle XIII s'hi va afegir les classes emergents ciutadanes, sobretot de Barcelona (ciutadans honrats). El pactisme va permetre un equilibri entre l'autoritarisme reial i els interessos econmics de noblesa, clergat i burgesia rica. 
El pactisme es desenvolupa a les corts catalanes, on estan representats els tres braos i no hi sn representats ni camperols ni menestrals. Els grups privilegiats van aprofitar els moments en qu el rei necessitava el seu ajut monetari per forar-lo a aprovar acords que reforaven els seus privilegis. 

En les Corts de Tarassona, Valncia i de Barcelona de 1283, convocades per Pere II davant la croada contra Catalunya perpetrada pel rei de Frana, a fi de sollicitar fons amb que afrontar les despeses militars, el rei hagu d'acceptar nombroses peticions, que sn la base del constitucionalisme catal, aleshores sense precedents a Europa. Algunes de les concessions foren:
Convocar cort general cada any.
Compartir amb les corts l'elaboraci de les lleis;
Respectar els Usatges.
Fer concessions en els impostos i reconixer els privilegis de la noblesa, l'Esglsia i els municipis.
Aquestes concessions varen afavorir l'oligarquia i la pressi sobre les classes menys afavorides com va ser el cas dels remences.

Un altra pas cabdal en la consolidaci del pactisme va ser la creaci de la Diputaci del General a les Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358), durant el regnat de Pere el Cerimonis.

Aquest organisme va sorgir com una delegaci permanent de les corts destinada a controlar l'actuaci dels funcionaris reials en el cobrament d'impostos. En els seus orgens, la Diputaci del General no funcionava de manera permanent i noms representava les corts mentre aquestes no es tornaven a reunir. 

Vegeu tamb.
 Histria del Dret catal;
 Corts catalanes;


 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93170" title="Miguel Artola Gallego" nonfiltered="1947" processed="1934" dbindex="37082">
Miguel Artola Gallego ( Sant Sebasti, Pas Basc 1923 ) s un historiador basc. 

Trajectria professional.
Va nixer el 12 de juliol de 1923 a Sant Sebasti. Doctorat en Filosofia i Lletres per la Universitat Complutense de Madrid va obtenir la Ctedra d'Histria d'Espanya a la Universitat de Salamanca l'any 1960, on roman fins el 1969, any que passa a ocupar la mateixa Ctedra a la Universitat Autnoma de Madrid. Des d'aquell any el seu treball ha renovat els estudis existents sobre la transici espanyola de l'Antic Rgim a la societat burgesa liberal. 

Entre 1975 i 1976 s secretari del Departament d'Histria de la Fundaci Juan March, i membre de la Comissi Assessora d'aquesta fundaci entre 1977 i 1978. Aix mateix, s collaborador del Consell Superior d'Investigacions Cientfiques (CSIC). 

El 20 de mar de 1981 s escollit acadmic de la Real Acadmia de la Historia. El discurs d'entrada va ser llegit el 2 de maig de 1982, tractant sobre "Declaracions i drets de l'home". Al setembre de 1986 s escollit president de lInstitut d'Espanya. 

Est especialitzat en l'estudi dels orgens de l'Espanya contempornia, en particular en temes sobre histria econmica, com els ferrocarrils i la hisenda.  s responsable de l'edici de les Obras publicadas e inditas de Gaspar Melchor de Jovellanos i de les Memorias de tiempos de Fernardo VII del Marqus de Ayerbe, aix com director de la Historia de Espaaa Alfaguara i la Enciclopedia de la Historia de Espaa. Aix mateix ha collaborat en la Historia de Espaa de Ramn Menndez Pidal. 

El 1991 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de Cincies Socials al destacar una vocaci exemplar d'investigaci histrica i docncia sobre qestions i episodis d'importncia bsica en la gestaci de l'Espanya contempornia. El seu treball d'investigaci ha illuminat el perode dramtic i dilatat que va de l'Antic Rgim al nostre temps oferint una visi del conjunt que combina l'anlisi de les institucions i l'enteniment de les realitats socials i poltiques subjacents. 

Publicacions.
Partidos y programas polticos Alianza Editorial, S.A.  (ISBN 84-206-9699-4) completa ;
Enciclopedia de historia de Espaa Alianza Editorial, S.A. (ISBN 84-206-5294-6) completa ;
Historia de Espaa Alianza Editorial, S.A. (ISBN 84-206-9573-4) completa ;
La burguesa revolucionaria (1808-1874) Alianza Editorial, S.A., 2001.   (ISBN 84-206-4251-7) 5 ;
La Espaa de Fernando VII: la guerra de la Independencia y los orgenes del rgimen constitucional Espasa-Calpe, S.A., 1999. (ISBN 84-239-4980-X) 32;
Los afrancesados Alianza Editorial, S.A., 1989. (ISBN 84-206-2604-X);
Antiguo rgimen y revolucin liberal Editorial Ariel, S.A., 1991. (ISBN 84-344-6512-4);
Los derechos del hombre Alianza Editorial, S.A., 1987. (ISBN 84-206-0216-7);
Los Ferrocarriles en Espaa 1844-1943 Banco de Espaa, 1978. (ISBN 84-500-2605-9);
La hacienda del Antiguo Rgimen Alianza Editorial, S.A., 1982. (ISBN 84-206-8042-7);
La hacienda del siglo XIX: progresistas y moderados Alianza Editorial, S.A., 1986. (ISBN 84-206-2465-9);
Latifundio Propiedad y Explotacin. Siglo XVIII Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentacin. Centro de Publicaciones, 1978. (ISBN 84-7479-002-6);
El modelo constitucional Espaol del siglo XIX Fundacin Juan March, 1979. (ISBN 84-7075-111-5);
Los Orgenes de la Espaa contempornea (Tomo 1) Centro de Estudios Polticos y Constitucionales, 1975. (ISBN 84-259-0428-5);
Los Orgenes de la Espaa contempornea (Tomo 2) Centro de Estudios Polticos y Constitucionales, 1975. (ISBN 84-259-0580-X);
Partidos y programas polticos (1808-1936). (Tomo 1) Aguilar, S.A. de Ediciones-Grupo Santillana, 1977. (ISBN 84-03-12057-5);
Partidos y programas polticos (1808-1936). (Tomo 2) Aguilar, S.A. de Ediciones-Grupo Santillana, 1977. (ISBN 84-03-12074-5)  ;
Textos fundamentales para la Historia Alianza Editorial, S.A., 1992. (ISBN 84-206-8009-5);
La Espaa de Fernando VII Espasa-Calpe, S.A., 1999. (ISBN 84-239-9742-1);
La monarqua de Espaa Alianza Editorial, S.A., 1999. (ISBN 84-206-8195-4);
Vidas en tiempo de crisis Real Academia de la Historia, 1999. (ISBN 84-89512-35-3);
Los orgenes de la Espaa contempornea Centro de Estudios Polticos y Constitucionales. (ISBN 84-259-1130-3) completa ;
Las Cortes de Cdiz Marcial Pons, Ediciones de Historia, S.A., 2003. (ISBN 84-95379-51-1);

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cincies Socials 1991;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93172" title="Tulipamania" nonfiltered="1948" processed="1935" dbindex="37083">
La tulipamania fou l'eufria especuladora que es produ als Pasos Baixos al segle XVII amb l'arribada de la tulipa i s un dels primers fenmens especulatius de masses del que es t notcies.



La tulipa s una planta de la famlia de les lilcies originaria de la zona del Mediterrani oriental. D'aquesta planta es coneixen unes 160 espcies, algunes ms rares i apreciades que la resta. Arrib a l'Europa occidental des de Turquia, concretament a Anvers el 1562 i s'apreci molt aquesta flor per la seva raresa i bellesa.

Es considera que es comenaren a cultivar als Pasos Baixos el 1593 quan s'aconseguiren bulbs de tulipes capaces de viure en les condicions climtiques d'aquella zona. A partir de llavors la seva valoraci an a l'al i es veia com un senyal de prestigi la possessi de la planta. 

Ja el 1623 un sol bulb de tulipa podia arribar a valdre 1000 florins neerlandesos, quan l'ingrs anual mitj per persona era de noms 150 florins. Durant la dcada de 1630 semblava que el seu preu pujaria ilimitadament i tot el pas comen a invertir els seus diners en aquestes plantes. Per exemple, el 1635 hi ha registrada una compra de 40 bulbs de tulipa per les quals es pagaren 100.000 florins.

El 1636 s'establiren mercats per la venda de tulipes a la Borsa d'Amsterdam entre d'altres ciutats. Hi havia comerciants que feien immenses fortunes especulant amb els bulbs i aprofitant baixades i pujades en els preus per comprar i vendre respectivament. Hi havia qui venia la casa i les terres a preus infravalorats per tal de poder especular en el mercat de les tulipes. Es demanaven prstecs enormes garantits amb les tulipes. Fins molts extrangers van arribar als Pasos Baixos per apuntar-se a aquell negoci que semblava no tenir lmits, el que comport una gran entrada de diners al pas, que provoc que els preus dels articles de primera necessitat aix com les cases i les terres incrementessin el seu preu.

Per com tot fenomen especulatiu, arriba un final. El 1637, algunes persones, sense causa coneguda, van vendre les tulipes que tenien i comenaren a abandonar el negoci. Altres persones en veure que alguns venien, tamb ho feren, de manera que s'estengu el pnic i aix la dems gent que comenaren una carrera desenfrenada per vendre i com ms gent volia vendre, ms queien els preus. De sobte, moltes persones es trobaren amb prstecs enormes a tornar i amb uns bulbs de tulipa que no valien prcticament res.

Aquest fenomen provoc una depressi de l'economia neerlandesa que dur anys. Tot i aix, el cultiu de les tulipes continu als Pasos Baixos fins a l'actualitat, desenvolupant-se mercats per flors i bulbs, per sense l'eufria especulativa dels inicis.






 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93173" title="Julio Caro Baroja" nonfiltered="1949" processed="1936" dbindex="37084">
Julio Caro Baroja ( Madrid 1914   d. 1995 ) fou un Antropleg, historiador, lingista i assagista espanyol. 

Biografia. 
Nasqu el 13 de novembre de 1914 a Madrid fill de l'editor Rafael Caro Raggio i Carmen Baroja, nebot del novellista Po Baroja. Fou deixeble de Telesforo Aranzadi, Jos Miguel Barandiarn, Hermann Trimborn i Hugo Obermaier, el quals el van encaminar a la histria i a l'etnografia. 

Es va doctorar en Histria antiga per la Universitat de Madrid, on va exercir de professor. Posteriorment va dirigir el Museu del Poble Espanyol de Madrid. A finals dels anys setante va ser anomenat catedrtic extraordinari de la Universitat del Pais Basc (Euskal Herriko Unibersitatea)

Trajectria i guardons.
Acadmic de la Real Academia Espaola, de la Real Acadmia de la Histria i de l'Acadmia de la Llengua Basca. El 1983 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de Cincies Socials, el 1984 amb la Medalla d'Or de les Belles Arts i el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles, el 1985 amb el Premi Internacional Menndez i Pelayo i el 1989 amb el Premi Prncep de Viana de la Cultura. 

s considerat a Espanya com l'iniciador de l'anomenat enfocament histric-cultural i podem dir que va ser un dels ltims savis del segle XX. Fruit de la seva formaci i dels mestres que va tenir, els seus primers treballs tracten sobre temes etnogrfics, escrits quan tenia tan sols 15 anys, aix com la seva tesi doctoral de 1941, que va iniciar una trilogia molt posterior sobre els cicles de les festes d'hivern (El carnaval, 1965), de primavera (La estacin del amor, 1979) i d'estiu (El esto festivo, 1984). 

Per diferents raons, tant personals com circumstancials, es va mantenir al marge de la universitat, excepte durant dues curts perodes de docncia, un a la ciutat de Combra, i l'altre, molt ms tard, al Pas Basc. Va realitzar nombrosos viatges per Espanya i l'estranger, amb estades perllongades entre 1951 i 1953 als Estats Units i Anglaterra. 

En la seva obra, -que arriba a unes set-centes entrades entre llibres, articles, prlegs i assajos-, destaquen treballs que van ser precursors en el seu moment, encara que ara contin amb nombrosos seguidors. En els seus primers llibres s'exposa una sntesi de l'etnologia a Espanya i en particular de la del Pas Basc: Los pueblos del norte de la pennsula Ibrica (1943), Los pueblos de Espaa (1946), Los vascos (1949).

Els seus estudis relacionats amb aspectes tecnolgics vnen de l'poca que va dirigir el Museu del Poble Espanyol. Entre ells caben destacar els dedicats a les arades espanyoles (1949) i els molins de vent (1952), publicats a la Revista de Dialectologa i Tradiciones Populares', de la qual en fou director durant quinze anys. 

Viatjar al Sahara l'any 1952 va provocar que el seu inters s'orients vers a les minories tniques. El 1955 va publicar Estudios saharianos , Los moriscos del reino de Granada (1957) i altres posteriors marquen el sincretisme entre etnografia i histria, per ser fruit de la seva investigaci als arxius de la Inquisici: Las brujas y su mundo (1961), Vidas mgicas e Inquisicin (2 vol., 1967) i, sobre tot, Los judos en la Espaa moderna y contempornea (3 vol., 1961-1962). 

En la seva obra Los vascones y sus vecinos estudia la histria antiga de dos pobles, els vascons i els seus vens d'Aquitnia. En aquest llibre incorpora alguna novetats en relaci amb escrits anteriors, ja que diu que la llengua que ms es pot comparar al basc s la parlada en certs nuclis tnics antics aquitans i fins i tot pirinencs ms orientals. 

Va morir el 18 d'agost de 1995 a Madrid, sent enterrat a Vera de Bidasoa (Navarra).

Publicacions.
(ISBN 84-86172-02-0) Aguafuertes del norte (1985) Hispnica de Bibliofilia.
(ISBN 84-7227-007-6) Algunos mitos espaoles (1974) Ediciones del Centro  ;
(ISBN 84-00-05856-9) Apuntes murcianos: (de un diario de viajes por Espaa, 1950) (1985) Consejo Superior de Investigaciones Cientficas  ;
(ISBN 84-7223-189-5) Arte visoria (1990) Tusquets Editores  ;
(ISBN 84-7782-594-7) Artesana de Espaa (1999) Lunwerg Editores, S.A.  ;
(ISBN 84-7782-297-2) Artesana y caballos de Espaa (1992) Lunwerg Editores, S.A.
(ISBN 84-00-05438-5) La aurora del pensamiento antropolgico : la antropologa en los clsicos griegos y latinos (1991) Consejo Superior de Investigaciones Cientficas;
(ISBN 84-7148-028-X) Baile, Familia, Trabajo (1976) Editorial Txertoa  ;
(ISBN 84-7035-000-5) Los Baroja: memorias familiares (1997) Caro Raggio, Editor;
(ISBN 84-7231-992-X) Bcquer, dos leyendas (1983) Confederacin Espaola de Cajas de Ahorros  ;
(ISBN 84-206-1012-7) Las brujas y su mundo (1997) Alianza Editorial, S.A.  ;
(ISBN 84-7148-017-4) Brujera vasca (1985) Editorial Txertoa  ;
(ISBN 84-226-2307-2) La cara, espejo del alma: historia de la fisiognmica (1995) Crculo de Lectores, S.A.  ;
(ISBN 84-306-3502-5) El carnaval (1989) Taurus Ediciones, S.A. Grupo Santillana  ;
(ISBN 84-500-5257-2) La casa en Navarra completa Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Navarra  ;
(ISBN 84-7465-011-9) Comentarios sin fe (1979) Nuestra Cultura Editorial  ;
(ISBN 84-206-9628-5) Conversaciones en Itzea (1992) Alianza Editorial, S.A.  ;
(ISBN 84-85503-10-4) El crimen de Cuenca (1979) Ediciones BO ;
(ISBN 84-7506-003-X) Cuadernos de campo (1979) Ediciones Turner, S.A.  ;
(ISBN 84-7173-074-X) Cuadernos de campo (1981) Fundacin Kutxa Ediciones y Publicaciones  ;
(ISBN 84-600-2606-X) Cuadernos de Historia de la Medicina Vasca (1982) Universidad del Pas Vasco. Seminario de Historia de la Medicina Vasca = Euskal Herriko Unibertsitatea. Euskal Medikuntzaren Historia-Mintegia  ;
(ISBN 84-7785-089-5) De etnologa andaluza (1993) Diputacin Provincial de Mlaga. Centro de Ediciones de la Diputacin de Mlaga  ;
(ISBN 84-306-1115-0) De la supersticin al ateismo (1986) Taurus Ediciones, S.A. Grupo Santillana  ;
(ISBN 84-7148-016-6) De la vida rural vasca (1974) Editorial Txertoa  ;
(ISBN 84-7130-689-1) De leyes penales y de dios legislador (1990) Editoriales de Derecho Reunidas, S.A.  ;
(ISBN 84-226-2962-3) De los arquetipos y leyendas (1989) Crculo de Lectores, S.A.  ;
(ISBN 84-7148-187-1) Del pas: familia y maestros (1986) Editorial Txertoa  ;
(ISBN 84-86047-37-4) Del viejo folclore castellano: pginas sueltas (1984) mbito Ediciones, S.A.  ;
(ISBN 84-226-2560-1) Ensayo sobre la literatura de cordel (1988) Crculo de Lectores, S.A.  ;
(ISBN 84-7435-012-3) Ensayos sobre la cultura popular espaola (1979) Dosbe  ;
(ISBN 84-292-9202-0) Ensayos sobre la literatura de cordel (1969) Revista de Occidente, S.A.  ;
(ISBN 84-7954-415-5) Escritos combativos (1998) Ediciones Libertarias-Prodhufi, S.A.  ;
(ISBN 84-7090-170-2) Espaa antigua (1986) Ediciones Istmo, S.A.  ;
(ISBN 84-306-3503-3) La estacin de amor (1985) Taurus Ediciones, S.A. Grupo Santillana  ;
(ISBN 84-226-4042-2) El esto festivo (1992) Crculo de Lectores, S.A.  ;
(ISBN 84-299-0007-1) Estudio sobre la vida tradicional espaola (1968) Seminarios y Ediciones, S. A.  ;
(ISBN 84-00-00109-5) Estudios mogrebes (1957) Consejo Superior de Investigaciones Cientficas  ;
(ISBN 84-334-7027-2) Estudios saharianos (1990) Ediciones Jcar  ;
(ISBN 84-297-0606-2) Estudios sobre la vida tradicional espaola (1988) Edicions 62, S.A.  ;
(ISBN 84-7148-009-3) Estudios Vascos (1973) Editorial Txertoa  ;
(ISBN 84-7148-038-7) Estudios vascos: sondeos histricos (1978) Editorial Txertoa  ;
(ISBN 84-87203-07-8) Euskal jainko eta jainkosak, olentzeroa eta sorgiak (1989) Gaiak Argitaldaria  ;
(ISBN 84-226-3765-0) Las falsificaciones de la historia (1996) Crculo de Lectores, S.A.  ;
(ISBN 84-226-5299-4) Las formas complejas de la vida religiosa: religin, sociedad y carcter en la Espaa de los siglos XVI y XVII completa Crculo de Lectores, S.A.  ;
(ISBN 84-600-5119-6) Formas de cultura y vida tradicional de los pastores y vaqueros en la regin de Cantabria (1987) Universidad de Cantabria. Servicio de Publicaciones  ;
(ISBN 84-7090-235-0) Fragmentos italianos (1992) Ediciones Istmo, S.A.  ;
(ISBN 84-00-05996-4) Los fundamentos del pensamiento antropolgico moderno (1991) Consejo Superior de Investigaciones Cientficas  ;
(ISBN 84-85983-86-6) Gasteiz (1987) Lunwerg Editores, S.A.  ;
(ISBN 84-7035-084-6) Gnero biogrfico y conocimiento (1986) Caro Raggio, Editor  ;
(ISBN 84-7090-183-4) Historia de la fisiognmica: el rostro y el carcter (1988) Ediciones Istmo, S.A.  ;
(ISBN 84-86850-64-9) Historia de los molinos de viento, ruedas hidralicas y norias (1995) Instituto para la Diversificacin y Ahorro de la Energa  ;
(ISBN 84-7407-086-4) Historia General del Pas Vasco (1980) completa Haranburu, Luis  ;
(ISBN 84-7148-240-1) Los hombres y sus pensamientos (1990) Editorial Txertoa  ;
(ISBN 84-235-0675-4) La hora navarra del XVIII (1985) Gobierno de Navarra. Fondo de Publicaciones  ;
(ISBN 84-600-1497-5) Una imagen del mundo perdida (1979) Universidad Internacional Menndez Pelayo (Madrid) ;
(ISBN 84-344-0687-X) Inquisicin, brujera y criptojudasmo (1970) Editorial Ariel, S.A.  ;
(ISBN 84-7148-015-8) Introduccin a la Historia social y econmica del pueblo vasco (1974) Editorial Txertoa  ;
(ISBN 84-7090-103-6) Introduccin a una historia contempornea del anticlericalismo espaol (1980) Ediciones Istmo, S.A.  ;
(ISBN 84-226-4258-1) Jardn de flores raras (1995) Crculo de Lectores, S.A.  ;
(ISBN 84-7090-089-7) Los judos en la Espaa Moderna y Contempornea  completa Ediciones Istmo, S.A.  ;
(ISBN 84-7291-984-6) El laberinto vasco (1986) Grupo Axel Springer, S.L.  ;
(ISBN 84-87203-77-9) Lamiak, sorginak eta jainkosak : zuhaitzak eta naturarekiko kultuak Euskal Herrian (1995) Gaiak Argitaldaria  ;
(ISBN 84-7517-300-4) La magia demoniaca (1990) Ediciones Hiperin, S.L.  ;
(ISBN 84-7148-205-3) Magia y brujera : (variacin sobre el mismo tema) (1987) Editorial Txertoa  ;
(ISBN 84-00-07715-6) Miscelnea histrica y etnogrfica (1998) Consejo Superior de Investigaciones Cientficas  ;
(ISBN 84-7035-178-8) El mito del carcter nacional (2004) Caro Raggio, Editor  ;
(ISBN 84-299-0010-1) El mito del carcter nacional. Meditaciones a contrapelo (1970) Seminarios y Ediciones, S. A.  ;
(ISBN 84-7148-175-8) Mitos vascos y mitos sobre los vascos (1985) Editorial Txertoa  ;
(ISBN 84-206-7860-0) Los moriscos del reino de Granada (2003) Alianza Editorial, S.A.  ;
(ISBN 84-8109-123-5) Los mundos soados (1996) Galaxia Gutenberg; Crculo de Lectores, S.A. ;
(ISBN 84-226-2965-8) Los mundos soados de Julio Caro Baroja (1996) Crculo de Lectores, S.A.  ;
(ISBN 84-505-3540-9) Museos imaginados (1986) Museo Etnogrfico (Grandas de Salime)  ;
(ISBN 84-226-3722-7) Navarra (1993) Crculo de Lectores, S.A.  ;
(ISBN 84-306-1233-5) Paisajes y ciudades (1986) Taurus Ediciones, S.A. Grupo Santillana  ;
(ISBN 84-7223-107-0) Palabra, sombra equvoca (1989) Tusquets Editores  ;
(ISBN 84-7148-189-8) Problemas vascos de ayer y de hoy (1986) Editorial Txertoa  ;
(ISBN 84-7090-073-0) Los pueblos de Espaa completa Ediciones Istmo, S.A.  ;
(ISBN 84-7423-486-7) Los pueblos de la pennsula ibrica: temas de etnografa espaola (1991) Editorial Crtica  ;
(ISBN 84-7148-007-7) Los pueblos del Norte (1977)Editorial Txertoa  ;
(ISBN 84-312-0051-0) Lo que sabemos del folclore (1967) Gregorio del Toro  ;
(ISBN 84-85112-96-2) Quince estudios etnogrficos navarros (2003) Ediciones y Libros, S.A.  ;
(ISBN 84-7684-979-6) Razas, pueblos y linajes (1990) Universidad de Murcia. Servicio de Publicaciones  ;
(ISBN 84-00-06261-2) Realidad y fantasa en el mundo criminal (1986) Consejo Superior de Investigaciones Cientficas  ;
(ISBN 84-7090-214-8) Reflexiones nuevas sobre viejos temas (1990) Ediciones Istmo, S.A.  ;
(ISBN 84-7483-238-1) La religin romana en Hispania (1982) Ministerio de Cultura . Publicaciones  ;
(ISBN 84-7090-051-X) Ritos y mitos equvocos (1974) Ediciones Istmo, S.A.  ;
(ISBN 84-306-0052-3) Romances de ciego (1995) Taurus Ediciones, S.A. Grupo Santillana  ;
(ISBN 84-85869-65-6) El romancillo del to Miguelillo (1988) Jos Esteban, Editor  ;
(ISBN 84-306-2055-9) Semblanzas ideales: maestros y amigos (1972) Taurus Ediciones, S.A. Grupo Santillana  ;
(ISBN 84-206-1114-X) El seor inquisidor y otras vidas por oficio (1997) Alianza Editorial, S.A.  ;
(ISBN 84-206-4620-2) El seor inquisidor (1994) Alianza Editorial, S.A.  ;
(ISBN 84-239-7838-9) Ser o no ser vasco (1998) Espasa-Calpe, S.A.  ;
(ISBN 84-7148-204-5) Sobre el mundo Ibrico-Pirenaico (1988) Editorial Txertoa  ;
(ISBN 84-7148-111-1) Sobre historia y etnografa vasca (1983) Editorial Txertoa  ;
(ISBN 84-7148-052-2) Sobre la lengua vasca y el vasco-iberismo (1988) Editorial Txertoa  ;
(ISBN 84-7148-068-9) Sobre la religin antigua y el calendario del pueblo vasco (1984) Editorial Txertoa  ;
(ISBN 84-00-04984-5) Sobre la toponimia del Pirineo aragons (1981) Consejo Superior de Investigaciones Cientficas  ;
(ISBN 84-292-9605-0) Teatro popular y magia (1974) Revista de Occidente, S.A.  ;
(ISBN 84-226-5855-0) Tecnologa popular espaola (1996) Crculo de Lectores, S.A.  ;
(ISBN 84-7090-102-8) Temas castizos (1980) Ediciones Istmo, S.A.  ;
(ISBN 84-89318-79-4) Temas culturales vascos (1995) Real Sociedad Bascongada de los Amigos del Pas. Delegacin en Corte  ;
(ISBN 84-7863-002-3) Terror y terrorismo (1989) Actualidad y Libros, S.A.  ;
(ISBN 84-233-1642-4) Toledo (1988) Ediciones Destino, S.A.  ;
(ISBN 84-7148-014-X) Vasconiana (1974) Editorial Txertoa  ;
(ISBN 84-7090-010-2) Los vascos (1995) Ediciones Istmo, S.A.  ;
(ISBN 84-300-0368-1) Los vascos y el mar (1979) Petrleos del Norte, S.A. (Somorrostro)  ;
(ISBN 84-7148-026-3) Los vascos y la historia a travs de Garibay (1972) Editorial Txertoa  ;
(ISBN 84-7148-012-3) Vecindad, familia, tcnica (1974) Editorial Txertoa  ;
(ISBN 84-7035-499-X) Las veladas de santa Eufrosina (1995) Caro Raggio, Editor  ;
(ISBN 84-226-3395-7) Vidas mgicas e Inquisicin completa Crculo de Lectores, S.A.  ;
(ISBN 84-7506-018-8) Vidas poco paralelas (1981) Ediciones Turner, S.A.  ;
(ISBN 84-00-00110-9) Una visin de Marruecos a mediados del siglo XVI (1956) Consejo Superior de Investigaciones Cientficas  ;

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cincies Socials 1983;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93174" title="Tamara Rojo" nonfiltered="1950" processed="1937" dbindex="37085">

Tamara Rojo (Mont-real, Canad, 1974) s una ballarina espanyola.

Biografia.
Nasqu a Canad filla de pares espanyols, que es van traslladar a Espanya quan Tamara tenia quatre mesos. Comen els seus estudis de dana als 10 anys en la Companyia de Vctor Ullate a Madrid, finalitzant els seus estudis al costat de David Howard i Renatto Paroni.

Tamara va romandre a la Companyia de Dana de Vctor Ullate de 1991 a 1996. Als 20 anys fou contractada pel Galina Samsova per entrar a formar part del Ballet d'Esccia, per posteriorment passar a ser primera ballarina de Ballet Nacional Angls (ENB) el 2000.

El 2002 li fou concedida la Medalla d'Or al Mrit en Belles Arts per part del Consell de Ministres del Govern espanyol. El 2005 fou guardonada amb el Premi Prncep d'Astries de les Arts al costat de Maia Plistskaia.

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de les Arts 2005;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93176" title="Mi?dzyrzec Podlaski" nonfiltered="1951" processed="1938" dbindex="37086">



Mi dzyrzec Podlaski s un poble al sud-est de Polnia ubicat entre Bia a Podlaska i Lublin, el 2005 comptava amb una rea urbana d'aproximadament 17.300 habitants. s la capital d'una gmina separada dintre del voivodat de Lublin. Per Mi dzyrzec Podlaski hi passa el riu Krzna. Existeix com a poblaci des de 1174. Per arribar al poble es pot seguir la carretera europea E30.




 Enllaos externs.
 Mi dzyrzec Podlaski Home Page;































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93177" title="Krzysztof Penderecki" nonfiltered="1952" processed="1939" dbindex="37087">

Krzysztof Penderecki (D bica, Polnia 1933) s un compositor i director d'orquestra polons.

Primers Anys.
Nasqu el 23 de novembre de 1933 a la poblaci polonesa ded D bica. Desprs de prendre classes privades de composici amb Franciszek Skolyszewski, Penderecki va estudiar msica a la Universitat de Cracvia i a l'Acadmia de Msica de la mateixa ciutat amb Artur Malawski i Stanislaw Wiechowicz. Desprs de graduar-se l'any 1958, va aconseguir un lloc d'ensenyament en l'Acadmia. 

Les primeres obres de Penderecki mostren la influncia d'Anton Webern i Pierre Boulez, aix com d'gor Stravinski. El reconeixement internacional de Penderecki va iniciar-se el 1959 en el Festival de Tardor de Varsvia amb l'estrena de les seves obres, Strophen, Salms de David i Emanations, per l'obra que realment cridaria l'atenci internacional vers ell fou Lament a les Vctimes d'Hiroshima, escrita per a 52 instruments de corda fregada. En ella, Penderecki fa s de tcniques instrumentals esteses (per exemple, tocar en el costat "erroni" del pont). Hi ha moltes teixidures noves en l'obra, que fa molt s dels clsters (notes adjacents tocades al mateix temps). 

La Passi segons Sant Lluc.
La Passi segons Sant Lluc (1963-1966) va donar a Penderecki prompte l'aclamaci popular, no menys perqu fos una obra major, devotament religiosa, escrita en un llenguatge musical avantguardista, composta en l'Europa Oriental Comunista. Els pblics occidentals la van considerar com un desafiament a les autoritats sovitiques i li van donar el seu prompte suport. Diversos estils musicals poden observar-se en l'obra. Les teixidures experimentals estan balancejades amb la forma barroca de l'obra i l's ocasional d'una escriptura harmnica i meldica ms tradicional. Penderecki fa s del serialisme en aquesta obra, i una de les sries que usa cont el motiu BACH, que actua com un pont entre els elements ms convencionals i ms experimentals. La secci del Stabat Mater fins al final conclou en un acord major de Re major, i aquest gest s repetit al final de l'obra, que acaba amb un triomfant acord de Mi major. Aquestes sn les niques harmonies tonals de l'obra, i ambdues resulten com una sorpresa per a l'odor; l's de trades tonals per part de Penderecki com aquests romanen com un aspecte controvers de l'obra. 

Dels anys 70 al present. 
A mitjan de la dcada de 1970 l'estil de Penderecki va comenar a canviar. El Concert per a viol n 1 mostra notablement els densos clsters als quals estava associat el compositor, i en el seu lloc es concentra en dos intervals meldics: el semit i el trton. 

Aquesta direcci va continuar amb la Simfonia n 2 "Nadal" de 1980, que fa major s encara de recursos harmnics i meldics del passat, en un compositor que ha estat un dels ms experimentals a Europa. En ella fa un s freqent de la melodia de la nadala Nit de pau. 

El mateix any 1980, Penderecki fou comissionat per Solidarno   per a compondre una obra que acompanys el desvetllar d'una esttua a Gda sk commemorant aquells que van ser assassinats en les protestes contra el govern el 1970. Penderecki va respondre amb Llagrimosa, que posteriorment ampliaria per a convertir-se en una de les obres ms conegudes del seu ltim perode, el Rquiem Polons (1980-84, revisat el 1993). La tendncia en els recents anys ha girat cap a un conservador romanticisme, no obstant aix, com es pot veure en obres com el Concert per a cello n 2 i el Credo.

El 2001 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de les Arts.

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de les Arts 2001;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93178" title="Haplogrup N del cromosoma Y hum" nonfiltered="1953" processed="1940" dbindex="37088">
L'haplogrup N del cromosoma Y hum s un haplogrup format a partir de l'haplotip LLY22G del cromosoma Y hum.

Aquest haplogrup apareix a l'Europa Occidental, aix com al llarg de Rssia, el nord d'Escandinvia i Finlndia.

s descendent de l'haplogrup K, i es creu que va ser el primer en aparixer a Sibria fa milers d'anys. Va ser transportat per Eursia per grans migracions de parlants de llenges urliques.

Quant a l'origen georfic de l'haplogrup N, s important fer notar que els cromosomes Y pertanyents a l'haplogrup N aix com al parafiltic no diferenciat NO* es troben en elevades proporcions entre les poblacions de l'est d'sia, incloent-hi els japonesos, i que l'haplogrup O, que s el "germ" de l'N en l'arbre filogentic, es troba quasi exclusivament a l'extrem oriental d'sia, on s l'haplotip modal. Aix suggereix una relaci prehistrica entre els proto-uralians i la majoria dels ancestres de diversos pobles que han estat arqueolgicament i histrica lligats amb la regi de la Xina.

Haplogrup N s el grup ancestral per als N1, N2, i N3.

 Enllaos externs .
Dispersi de l'haplotip N, del National Geographic;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93181" title="Sebastio Salgado" nonfiltered="1954" processed="1941" dbindex="37089">

Sebastio Salgado ( Aimors, Minas Gerais, Brasil 1944 ) s un fotgraf brasiler.

Desprs d'estudiar economia a la Universitat de So Paulo el 1967 i a la Vanderbilt Universtiy dels Estats  Units el 1968, va realitzar una tesi doctoral de Cincies Econmiques a La Sorbona el 1971.

A partir de 1973 inici el seu inters per la fotografia grcies al seu treball en l'ONG International Coffee Organization, amb la qual hagu de viatjar diverses vegades a l'frica en missi del Banc Mundial. A partir d'aquell moment comen una llarga carrera de fotgraf, que l'ha perms treballar per les millors agncies fotogrfiques: Sygma (1974-1975), Gamma (1975-1979) i Mgnum (1979-1994). El 1994 abandon l'agncia Magnum per crear la seva prpia agncia fotogrfica Amazonas Images, amb seu a Pars amb la qual pretn denunciar el treball de l'home i fer visible els que treballen i viuen a l'ombra de societat.

El 1998 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de les Arts i el 2001 fou nomenat representant especial per la UNICEF.

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de les Arts 1998;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93182" title="Clergat" nonfiltered="1955" processed="1942" dbindex="37090">
El clergat engloba de forma general a totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religis.

El terme deriva de la paraula grega        (fortuna, o, metafricament herncia).

Depenent de la religi, el clergat generalment es dedica als diversos aspectes del ritual religis, a l'ensenyament o a l'evangelitzaci. Sovint s'ocupen dels grans esdeveniments de la vida com els naixements, la circumcisi, la confirmaci, el matrimoni, o la mort. El clergat de la major part de religions treballa dins i fora dels llocs de culte, i se'ls pot trobar realitzant la seva tasca en hospitals, escoles, missions, i fins i tot a l'exrcit.

Hi ha una diferncia important entre el clergat i els telegs. Els primers s'ocupen de les tasques del dia a dia, mentre que els telegs sn els estudiosos de la religi i la teologia i no sn necessriament clergues.

El clergat est protegit per lleis especials a molts pasos i en molts casos estan finanats (o cofinanats) per la naci en la que treballen, encara que generalment els seus recursos provenen majoritriament de les donacions dels seus fidels.

Fins a l'abolici de l'Antic Rgim, el clergat compartia amb la noblesa la condici d'estament privilegiat i era reconegut, tericament i tradicionalment, com el primer en rang i honor.

Tipus de clergat.

En el cristianisme la diferncia essencial dins del clergat s'estableix entre el clergat regular i el clergat secular. Aquesta divisi es mant tant en el clergat catlic com en l'ortodox. La Reforma protestant suprim el clergat regular i establ el sacerdoci universal, ra per la qual l'existncia d'un clergat diferenciat de la resta de fidels va deixar de tenir sentit en alguna de les Esglsies reformades, malgrat que, en altres, es va mantenir una clara jerarquia, com s el cas de les luteranes o les anglicanes. En aquesta ltima confessi, tot i considerar-se protestant, tamb existeix el clergat regular.

Clergat secular.  

Significa "el que viu en el segle", s a dir, dins de la societat dels homes, i s l'encarregat d'administrar els sagraments. La seva organitzaci jerrquica parteix del Papa -o dels patriarques en el cas de l'Esglsia ortodoxa- i continua amb els arquebisbes, bisbes, i sacerdots. Els ordes menors del clergat secular inclouen tamb els rangs de diaca i exorcista. El crrec de prevere, rector de parrquia o simplemente capell, s la base fonamental de contacte directe amb els fidels. Existeixen molt altres beneficis eclesistics (arxiprest, canonge...).

El celibat del clergat secular, que no va existir durant els primers segles del cristianisme i que no s'aplica en l'Esglsia ortodoxa ni en alguns ritus orientals d'obedincia catlica (o a ttol individual en alguns casos en l'Esglsia catlica de ritus occidental), s un dels temes ms controvertits en l'actualitat, aix com l'accs de les dones al sacerdoci o dels homosexuals en algunes esglsies reformades. Cal no confondre, per, el celibat amb con el vot de castedat del clergat regular.

Clergat regular.

s el que segueix una regla i no s secular, perqu viu fora del segle, s a dir, fora de la societat dels homes. En el seu origen se n'anaven al desert (als afores de les ciutats egpcies dels segles IV i V, de forma individual (en aquest cas se'ls coneix com a anacoretes o eremites) o collectiva (cenobites), que esdevindrien monestirs. Al segle XIII sorgiren els ordes mendicants, que fundaren convents a les ciutats amb la comesa de reevagelitzar la naixent societat urbana de l'Occident medieval.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93185" title="Terrer" nonfiltered="1956" processed="1943" dbindex="37091">
Un terrer, conegut internacionalment amb el nom francs terroir, s un terreny amb unes caracterstiques geolgiques i geogrfiques homognies per al cultiu agrcola, especialment utilitzat per la vinya.

El concepte de terrer aplicat a la viticultura est molt desenvolupat a Frana. Per exemple, les diferents propietats de la regi de Bordeus (anomenades chteau) estan classificades en cinc categories: de premier cru a cinquime cru. A la regi vincola portuguesa del Duero tamb es diferencia el terrer. Des del 2002 la Generalitat de Catalunya permet als consells reguladors de les Denominacions d'Origen atorgar el carcter distintiu de vi de finca o vi de terrer. Es defineix el vi de terrer com el vi produt dins una denominaci d'origen, en un entorn determinat, d'una extensi inferior a la del terme municipal, amb caracterstiques prpies, el nom del qual est notriament lligat a les vinyes de les quals s'obtenen vins amb caracterstiques qualitatives especials . Posteriorment s'ha aplicat a la legislaci espanyola el concepte equivalent de vino de pago.

Les caracterstiques que defineixen un terrer vincola sn:
El sl. La vinya t una preferncia pels sls pedregosos que sn ben drenats, airejats i distribueixen millor l'escalfor del terra.
El color del sl. Les terres clares, de base calcria o argilo-calcria, guix, cendra volcnica o sorra, sn ms apropiades pel ram blanc; les terres fosques, al contrari, sn ms favorables al ram negre.
El subsl. Les arrels dels ceps es poden enfonsar fins a 10 m per trobar la humitat adequada.
La insolaci. Pot estar entre 1.750 i 2.500 hores de sol a l'any. Les regions amb ms insolaci produeixen uns rams rics en sucre i vins alcohlics. Els vins de regions amb menys sol sn ms cids. La insolaci dependr de la latitud (entre 35 i 50) i de l'orientaci del terrer al sud o sud-est.
La pluja. La vinya necessita de 400 a 700 mm de pluja anual, indispensables a l'hivern i al comenament de la primavera. Un excs de pluja pot podrir el fruit. Una pluja excessiva a l'estiu fa el ram ms aqus i pobre.
El pendent afavoreix la circulaci de l'aigua i la insolaci.
El vent. Un excs de vent pot frenar el cicle vegetatiu. Els vents freds poden provocar gelades i els vents clids poden ser bons assecant el ram amb massa humitat.
L'altitud. Els millors vins sovint es produeixen en terrenys situats entre 200 i 300 m d'altitud.
Altres factors que poden influir subtilment en el microclima sn la proximitat d'un bosc que faci de barrera natural contra els vents, la presncia d'un riu, llac o mar que atenu les diferncies trmiques, el pas de corrents d'aire que assequi l'atmosfera, etc. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93186" title="Obi-Wan Kenobi" nonfiltered="1957" processed="1944" dbindex="37092">
Obi-Wan Kenobi es un personatge fictici de la srie de pellcules i llibres  de ficci de La Guerra de les Galxies. Obi-Wan s un cavaller jedi i una figura clau en els esdeveniments de l'univers com ara les Guerres dels Clons, l'extinci dels Jedi i la caiguda de la Repblica Galctica.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93187" title="La Medusa (vaixell)" nonfiltered="1958" processed="1945" dbindex="37093">

La Mduse (La Medusa), fragata francesa que va naufragar el 2 de juliol de 1816 al banc d'Arguin, al llarg de les costes de Mauritnia, amb 390 morts i 15 supervivents, dels qual 5 ms van morir abans del seu trasllat a Sant Llus del Senegal.

 El naufragi de La Medusa.
El 1816, Frana va recuperar els seus territoris al Senegal, que li havien estat presos pels britnics en el curs de les guerres napoleniques. Una divisi naval de quatre naus (de la qual formaven part La Mduse i l'cho) hi va ser enviada per portar-hi els colons, funcionaris, militars i cientfics que s'esperaven in situ. Cal dir que les naus transportaven tamb el coronel Schmaltz, nou governador del Senegal. Tamb s'hi van embarcar grans quantitats de material. 

El comandant de la fragata La Mduse, De Chaumareys, era un noble reialista que prcticament no havia navegat des de l'poca de l'Antic Rgim. Va comenar la travessia distanciant-se de les altres naus, ms lentes que la seua, trobant-se aviat allat. Sense escoltar les advertncies dels seus oficials, va dipositar tota la confiana en un dels passatgers (un tal Richefort), que afirmava haver recorregut aquells paratges. Va enganyar-se en les seues estimacions, car situava el vaixell bastant ms lluny del temible banc d'Arguin, del que en realitat era. En lloc de rodejar-lo passant de llarg, tal i com indicaven les instruccions, va fregar els alts fons del banc, fent que el 2 de juliol s'hi produir l'inevitable.

La fragata va encallar en un escull. Diverses temptatives de desencallar el vaixell van fracassar... La tripulaci va construir un rai compost de peces de fusta, de 20 metres per 10, destinat a dipositar el material que transportava el vaixell. Desprs d'uns quants dies va tenir lloc una violenta tempesta que va sacsejar la fragata i hi va provocar diverses vies d'aigua. La major part dels passatgers van creure que el vaixell estava a punt de trencar-se i enfonsar-se, i es va decidir l'evacuaci.

El desordre s indescriptible. Diversos mariners estan completament ebris. Els oficials intenten controlar la situaci, per el comandant i els passatgers de qualitat no donen exemple. s el 4 de juliol, les xalupes es llancen a l'aigua i sobre el rai s'hi colloca a 150 mariners i soldats amb alguns oficials. El rai ha de ser remolcat a terra per les xalupes i tothom ha d'arribar sa i estalvi al Senegal costejant el litoral sahari. Disset homes sn abandonats al vaixell per falta d'espai; tres d'entre ells serien localitzats ms tard mig bojos.

Per molt aviat, es trenquen les amarres que unien les xalupes a la massa considerable del rai, i aquest queda a la deriva. Les xalupes s'allunyen i l'abandonen. Algunes van guanyar terra, on els seus passatger van haver d'enfrontar-se al desert, torturats per la set, la marxa i els atacs dels beduns. Van arribar finalment desprs de 15 dies de marxa i diversos morts. Altres xalupes van quedar a la mar i van arribar a Sant Llus en uns dies. En aquestes darreres es trobava el comandant Chaumareys i el coronel Schmaltz. 

Mentrestant, els marins i soldats del rai intenten arribar a la costa, pero sense xit. La deriva, que va durar 13 dies, va provocar nombroses vctimes, i va donar lloc a ofegaments, motins, aix com a fets de canibalisme a causa de la manca de queviures i d'aigua potable. Els rescatats, (15 homes sobre els 150 embarcats sobre el rai) van ser recuperats el 17 de juliol per un dels quatre vaixells del comboi, lArgus, que va portar-ne a 10 d'ells a Sant Llus.

 Repercussions .
La incompetncia dels oficials i les narracions del que va succeir al rai van provocar un gran impacte en l'opini pblica; ms encara quan dos dels seus protagonistes, el metge Savigny i l'enginyer-gegraf Corrard, ambds passatgers supervivents del rai, van contar la seua experincia en un llibre. Arran d'aquests testimonis, hi va haver un procs judicial l'any 1817, en temps de la Restauraci, i Chaumareys en va ser declarat responsable; li van ser especialment reprotxades la seua incompetncia i la seua covardia. No obstant aix, la pena de mort dictada contra ell va ser commutada per tres anys de pres.

Ms enll de tot aix, l'escndol i la indignaci que va provocar el drama estaven tamb dirigits contra una Marina arcica en mans dels reialistes, que s'havien estimat ms ignorar els avanos de l'Imperi en el terreny martim.

 Vegeu tamb.

La histria de La Medusa va inspirar el quadre de Thodore Gricault, Le Radeau de la Mduse (El rai de La Medusa), llen de 1819. L'episodi del naufragi retratat pel pintor se situa poc abans del salvament, quan la nau Argus apareix a l'horitz. La realitzaci del quadre, noms dos anys desprs del procs, i el seu realisme, reconstruint minuciosament un fet encara d'actualitat, van ser percebuts com una provocaci.

Bibliografia.
Le tmoignage de deux survivants : Le naufrage de La Mduse, Alexandre Corrard et Jean-Baptiste Savigny, livre publi fin 1817.
La maldiction de la Mduse, par Erik Emptaz, Ed. Grasset, 2005 (prix Encre Marine 2005).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93190" title="Alismatal" nonfiltered="1959" processed="1946" dbindex="37094">

Les alismatals (Alismatales) sn un ordre de plantes amb flor (angiospermes). Aquest ordre cont 4490 espcies agrupades en 166 gneres, al seu torn agrupats en 14 famlies i t una distribuci cosmopolita. La majoria de les famlies sn formades per plantes herbcies que habitualment es troben en ambients aqutics. Les flors es disposen de manera habitual en inflorescncies i a les llavors madures manca l'endosperma.

El sistema APG II de classificaci de les angiospermes, colloca aquest ordre dins del clade monocots amb aquestes agrupacions:

 ordre Alismatales;
 famlia Alismataceae;
 famlia Aponogetonaceae;
 famlia Araceae;
 famlia Butomaceae;
 famlia Cymodoceaceae;
 famlia Hydrocharitaceae;
 famlia Juncaginaceae;
 famlia Limnocharitaceae;
 famlia Posidoniaceae;
 famlia Potamogetonaceae;
 famlia Ruppiaceae;
 famlia Scheuchzeriaceae;
 famlia Tofieldiaceae;
 famlia Zosteraceae;

El gran canvi que s'ha produt respecte a sistemes de classificaci anteriors s la inclussi de la famlia Araceae. Amb aquesta inclusi l'ordre ha augmentat considerablement en nombre d'espcies ats que la famlia Araceae compta amb un centenar de gneres, el que suposa quatre milers d'espcies; mentre la resta de famlies conjuntament no arriben a 500 espcies.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93191" title="Posidonicia" nonfiltered="1960" processed="1947" dbindex="37095">

Les posidonicies (Posidoniaceae) sn una famlia de plantes amb flor (angiospermes). La classificaci filogentica (APG II) reconeix la famlia i la situa dins l'ordre de les alismatals, dintre del clade monocotyledoneae. La famlia s formada per un nic gnere, Posidonia que noms cont nou espcies de plantes marines que habiten la Mediterrnia i la costa sud d'Austrlia.

Les nou espcies de posidonicies sn :
Posidonia angustifolia, Cambridge & J.Kuo, 1979;
Posidonia australis, J.D. Hooker, 1858;
Posidonia coriacea, Cambridge & J.Kuo, 1984;
Posidonia denhartogii, J.Kuo & Cambridge, 1984;
Posidonia kirkmanii, J.Kuo & Cambridge, 1984;
Posidonia oceanica, (Linnaeus) Delile;
Posidonia ostenfeldii, Hartog, 1969 ;
Posidonia robertsoniae, J.Kuo & Cambridge, 1984;
Posidonia sinuosa, Cambridge & J.Kuo, 1979;

Les plantes que composen aquesta famlia viuen completament submergides al mar, sn herbcies, perennes, amb rizoma i fulles en forma de cinta. Les flors sn hermafrodites o masculines i apareixen en inflorescncies cimoses, pedunculades i amb brctees. El fruit s una baia.

Noms l'espcie Posidonia oceanica viu a la Mediterrnia i forma extenses praderies o herbeis que constitueixen la base d'un ric bitop on viuen moltes espcies de peixos i invertebrats.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93194" title="Alga dels vidriers" nonfiltered="1961" processed="1948" dbindex="37096">

L'alga de vidriers, altina o posidnia (Posidonia oceanica) s una planta aqutica del gnere Posidonia endmica de la Mediterrnia. Malgrat el seu nom vulgar no es tracta d'un alga sin d'una planta superior amb arrel, tija, fulles, flors i fruits, que podem trobar a les platges com a evidncia de la seva presncia al fons mar.

Descripci.
Planta aqutica que viu en als fons marins fins uns 40 m de fondria; les tiges sn subterrnies en forma de rizomes, horitzontals o verticals, que poden arribar a fer diversos decmetres de gruix, a l'extrem de cada rizoma surt un feix de fulles, que sn llargues i acintades, d'un cm d'ample per uns 50 cm o ms de llarg, amb nervis parallels i pex arrodonit; a la tardor perd part de les fulles. La floraci no s peridica i no es coneixen amb precisi els mecanismes que la regulen, les flors, de color verds, sn inflorescncies es forma d'espiga protegides per brctees i situades sobre un llarg peduncle, sense calze ni corolla, amb tres estams que produeixen un pollen viscs i filaments que pot ser transportat pels corrents cap els pistils d'altres plantes. El fruit s una baia de color verd i forma semblant a una oliva que cont una llavor i rep el nom d'oliva de mar; la disseminaci es fa grcies a que el fruit sura mentre la polpa, el pericarp, no es descompon i pot ser transportat per l'onatge.

Hbitat.

Ocupa els fons marins formant extenses praderies, tamb anomenades herbeis, sobre les que es desenvolupa un ecosistema molt ric en biodiversitat al qual proporciona substrat i refugi. El lmit superior de les praderies est determinat per l'onatge, que trenca la planta, per aix noms en algunes cales protegides poden arribar a la superfcie; el lmit inferior el determina la presncia de llum, per aix noms en aiges molt netes i transparents poden aparixer fins el 80 m per habitualment acostuma a estar entre els 30 i els 40 metres. Arrela sobre preferentment sobre sls sorrencs i tamb sobre fangosos o rocosos per sempre amb presncia de matria orgnica. Els rizomes fixen la sorra i per aix tenen un paper important en la formaci i creixement de les platges. No suporta els canvis sobtats de la salinitat ni la contaminaci, la presncia de praderies de posidnia s sinnim de bona qualitat de l'aigua. Actualment totes les praderies estan en procs de regressi, malgrat els intents de protecci (DOGC: Ordre 91.210.098 de 12/8/1991; BOE:R.D. 1997/1995; CEE: Directiva 92/43), la contaminaci deguda al vessament de tot tipus de productes i substncies (aiges residuals, residus industrials, fertilitzants, escombraries, ...), la pesca d'arrossegament, el dragat dels fons o l'ancoratge de vaixells esportius sn les principals amenaces. Un altre agent que actua mortalment contra les praderies s la proliferaci de l'alga Caulerpa taxifolia d'orgen tropical per introduda per l'home a causa d'un vessament accidental a un aquari de Mnaco.

Usos coneguts.
 Antigament s'havia utilitzat com a protecci en el transport de materials delicats com el vidre.
 Insecticida contra les xinxes fent matalassos i coixins;
 planta medicinal per les seves propietats astringents, desinfectants i d'altres, ;
 Substitutiu de la palla en la fabricaci de maons de fang;
 Farratge, aliment dels animals (fullaes i fruits).

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93197" title="Segona Guerra Sinojaponesa" nonfiltered="1962" processed="1949" dbindex="37097">



La Segona Guerra Sinojaponesa, lliurada entre el 7 de juliol de 1937 i el 9 de setembre de 1945 fou la guerra entre la Repblica de la Xina i l'Imperi del Jap, abans i durant la Segona Guerra Mundial, que va acabar amb la rendici del Jap el 1945. La invasi japonesa va ser un pla estratgic dissenyat per l'exrcit imperial japons com a part dels plans a gran escala per controlar l'sia continental.

Des de 1937 a 1941 la Xina va lluitar sola, per desprs de l'Atac a Pearl Harbor, la segona guerra sinojaponesa es va mesclar amb el conflicte de la Segona Guerra Mundial.

Antecedents.
L'origen de la segona guerra sinojaponesa es troba en la Primera Guerra Sinojaponesa, de 1894-95 en la que Xina, sota la Dinastia Qing va ser derrotada pel Jap i forada a cedir Taiwan i reconixer la independncia de Corea en el Tractat de Shimonoseki.

La Repblica de la Xina es va fundar el 1912 com a conseqncia de la Revoluci Xinesa, que va derrocar la dinastia Qing, per la nova repblica estava dominada pels Senyors de la Guerra. Finalment, el govern del Kuomingtang liderat per Chiang Kai-shek va aconseguir reunificar Xina el 1928, per noms nominalment, car els comunistes es van revoltar contra el govern. Les primeres manifestacions del pla de control ideat per l'exrcit japons es coneixen com els Incidents de la Xina, segons la propaganda japonesa, provocats pels xinesos, per manifestar la ilegalitat de les invasions. La invasi de Manxria el 1931 es coneix com l'Incident de Mukden, i a conseqncia 'aquesta Jap va ocupar Manxria i va establir l'estat titella de Manchukuo el 1932, amb el darrer emperador de Xina, Puyi, com a cap d'Estat.

El darrer dels incidents previs a la guerra va ser l'Incident del Pont Marco Polo, el 7 de juliol de 1937, que marca l'inici de la guerra a gran escala entre els dos pasos.

1937-1939: La invasi de Xina.
Desprs de la batalla del Pont de Lugou (L'Incident del Pont Marco Polo), per cridar l'atenci dels Estats Units o altres nacions foranes, la Xina havia de demostrar que era capa de lluitar, i es va decidir defensar Xangai amb el millor de les seves tropes, entre el 13 d'agost i el 26 de novembre de 1937. Tot i la victria japonesa, es va mostrar la determinaci xinesa. Els japonesos van ocupar Xangai, Nanjing i el sud de Shanxi, en campanyes de 350.000 soldats japonesos i encara ms soldats xinesos. 

La intenci de Jap no era governar la Xina, sino crear estats titella favorables als interesos japonesos, aprofitant la debilitat interna i l'ambici dels senyors de la guerra xinesos. 

A diferncia de Jap, Xina no estava preparada per una guerra total, i la desconfiana que regnava entre els antagonistes Koumintang i Partit Comunista Xins es va haver de convertir en una aliana, quan Chian Kai-shek va ser segrestat per membres del PCX, per l'Exrcit Revolucionari Nacional, el Front Unit, mai es va unificar realment. A ms es creia que la Societat de Nacions pendria mesures per aturar l'agressi japonesa, cosa que es va veure que no reeixiria. Aquests factors, juntament amb la manca de divisions mecanitzades i la poca indstria militar van forar a la Xina a adoptar una estratgia que primava el manteniment de la la fora militar, sabent que els atacs frontals serien suicides, fins que es tingus suficient fora per derrotar els japonesos.

Bosses de resistncia continuaven en les zones ocupades per dificultar l'administraci de grans zones. Com a resultat d'aix, els japonesos noms controlaven ciutats i ferrocarrils, i el territori estava amenaat per l'acci partisana.

Grans parts de la Xina van ser conquerides per l'avan japons es va comenar a aturar el 1938, mentre els xinesos aplicaven la tctica de la terra cremada per aturar els japonesos, i la indstria es va transportar a zones interiors com Chongquing. 

1940-1944: Taules.

Desprs de 1940, els conflictes entre nacionalistes i comunistes en rees fora del control japons es va fer habitual, per la guerra estava en taules, i els dos bndols obtenien guanys mnims. Els xinesos aconseguien defensar el territori del l'avan japons, mentre la guerrilla lluitava en zones conquerides. Aix va frustrar els japonesos, que van cometre atrocitats com a venjana.

Desprs de l'atac a Pearl Harbor, els Estats Units va entrar en guerra amb l'Imperi del Jap, i Xina va declarar oficialment la guerra al Jap el 8 de desembre de 1941, cosa que no havia fet abans per no trencar la neutralitat i poder rebre ajuda, que incloia les armes alemanyes, car el govern nacionalista lluitava contra els comunistes. Les exportacions d'armes de l'Alemanya nazi a la Xina van ser ms de la meitat del total.

Els xinesos van collaborar amb tropes en la Campanya de Birmnia, tot i que es van guanyar la desconfiana britnica en recolzar el 1942 la independncia de la ndia, en una reuni entre el Mahatma Gandhi i Chiang Kai-shek.

1944-1945 El final de la guerra.
Ms informaci als articles: Operaci Ichigo i Operaci Tempesta d'Agost.
Els americans veien en la Xina continental la manera d'encerclar grans quantitats de tropes japoneses, i tamb com a lloc ideal per establir bases aries. El 1944, mentre la posici japonesa es deteriorava rpidament en l'Oce Pacfic, l'exrcit japons va llenar l'Operaci Ichigo per atacar les bases aries que havien comenat a operar i assegurar les lnies de ferrocarril en el territori ocupat. El desembre de 1944 les tropes japoneses van arribar a la Indoxina Francesa, acomplint la seva missi. 

Tot i destruir les bases aries del continent a Guilin i Liuzhou, l'aviaci americana continuaria bombardejant territori japons des de les noves bases del Pacfic. 

El 1945, quan els dos bndols esperaven que la guerra durs un any ms, els sovitics van llenar l'Operaci Tempesta d'Agost, renunciant al pacte de no-agressi amb els japonesos, d'acord amb l'establert en els acords de la Conferncia de Jalta. En menys de dues setmanes, l'exrcit japons de Manxria, consistent en ms d'un mili d'homes va ser destruit pels sovitics. 

Desprs del llenament de dues bombes atmiques sobre Hiroshima i Nagasaki els japonesos van capitular als aliats el 15 d'agost de 1945, i les tropes a Xina van capitular el 9 de setembre de 1945, i segons la Conferncia d'el Caire de 1943 les terres de Manxria i  Taiwan van tornar a Xina, i les Illes Ryukyu van continuar com a territori japons.

Conseqncies.
La Xina va emergir el 1945 com una gran potncia militar, per amb una guerra civil, l'economia deteriorada amb una inflaci disparada. Els xinesos van ser consultats en la Conferncia de Jalta, tot i que no hi van participar, i el govern nacionalista va accedir a que el sovitics entressin en guerra pensant que noms negociarien amb el govern nacionalista, per desprs de la guerra, la Xina va entrar el l'esfera d'influncia sovitica.

La guerra va deixar els nacionalistes molt afeblits i les seves poltiques els van fer impopulars, mentre que la guerra va enfortir els comunistes i els va popularitzar, i en acabar la guerra civil, els comunistes van dominar el continent i els nacionalistes nicament van mantenir Taiwan. En les "zones alliberades", Mao va poder adaptar el Marxisme-Leninisme a les condicions xineses, l'anomenat Maoisme.

Referncies.


Vegeu tamb.
Histria de la Xina;
Cronologia dels fets que van precedir a la Segona Guerra Mundial ;
Guerra del Pacfic;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93199" title="Protstom" nonfiltered="1963" processed="1950" dbindex="37098">

Els protstoms (Protostomia, del grec: primer la boca) sn un txon d'animals que junt amb els deuterstoms componen els bilateris, animals amb simetria bilateral.

La principal distinci amb els deuterstoms es troba en el desenvolupament embrionari. En els protstoms el blastpor esdev la boca en canvi ser l'anus en els deuterstoms. 

Les dades moleculars apunten a una divisi en tres grups: 
 Ecdysozoa,per exemple arthropoda;
 Lophotrochozoa, per exemple molluscs i anlids;
 Platyzoa per exemple platelmints. ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93200" title="Partit Popular de Catalunya" nonfiltered="1964" processed="1951" dbindex="37099">


El Partit Popular de Catalunya (en castell, "Partido Popular de Catalua") s la delegaci del Partit Popular espanyol a Catalunya. Va ser creat el gener de 1989 amb el naixement del Partit Popular, hereu d'Alianza Popular. Amb seu central en el carrer Urgell de Barcelona, est presidit actualment per Alicia  Snchez Camacho. Anteriorment, el partit va estar presidit per Jorge Fernndez, Aleix Vidal-Quadras, Alberto Fernndez, Josep Piqu i Daniel Sirera. 

A les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 va aconseguir l'11,9 per cent dels vots, el que va significar 15 escons al Parlament de Catalunya, i a les del 2006 en va obtenir 14, essent la quarta fora parlamentria,  amb un 10,65 per cent,  de vots a Catalunya.

Es va posicionar en contra de l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 2006, fent campanya pel "No" en el referndum estatutari que es va celebrar el 18 de juny de 2006 tot seguint les consignes de la seva central, que consider que aquest Estatut era una reforma encoberta de la Constituci Espanyola i va fer una recollida de firmes (no oficial) per sotmetre'l a referndum a tot l'Estat Espanyol (una possibilitat no recollida a la Constituci).

En les  eleccions municipals de 2007, aconsegu l'alcaldia de 3 municipis de Catalunya.

Darrerament ha posat mfasi en la defensa del bilingisme a Catalunya, organitzant o participant en campanyes contra la poltica lingstica del govern catal, en especial la immersi lingstica, sovint junt amb Ciutadans - Partit de la Ciutadania.


Eleccions al Parlament de Catalunya.







Enllaos externs.

Web oficial del Partit Popular de Catalunya;
Web dels Voluntaris del Partit Popular;
Canal Flickr del Partit Popular de Catalunya;
Canal Youtube del Partit Popular de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93202" title="Ecdisozou" nonfiltered="1965" processed="1952" dbindex="37101">

Els ecisozous (Ecdysozoa) sn un grup d'animals protstoms que inclouen els artrpodes , nematodes, i altres flums.  

La caracterstica ms notable d'aquest grup s la cutcula en tres capes composada de material orgnic que muden peridicament.



 Referncies .
 Aguinaldo, A. M. A., J. M. Turbeville, L. S. Linford, M. C. Rivera, J. R. Garey, R. A. Raff, & J. A. Lake, 1997. Evidence for a clade of nematodes, arthropods and other moulting animals. Nature 387: 489-493.
 Camatini, M., E. Franchi, A. Saita, 2005. Ultrastructural investigation of spermiogenesis in Peripatopsis capensis (Onychophora) Journal of Morphology. Volume 159, Issue 1 , Pages 29-47.
 Jamieson, B. G. M. 1987. The Ultrastructure and Phylogeny of Insect Spermatozoa. Cambridge University Press.
 Pilato, G., M. G. Binda, O. Biondi, V. D. Urso, O. Lisi, A. Marletta, S. Maugeri, V. Nobile, G. Rappazzo, G. Sabella, F. Sammartano, G. Turrisi, F. Viglianisi, 2005. The clade Ecdysozoa, perplexities and questions. Zoologischer Anzeiger. 244. 43-50 ;
 Wagele, J. W., T. Erikson, P. Lockhart, & B. Misof, 1999. The Ecdysozoa: Artifact or monophylum? J. Zoo. Syst. Evol. Research 37: 211-223.
 Tree of Life web project - Bilateria - accessed January 8 2006;

 Enllaos externs .


 UCMP-Ecdysozoa introduction;
 http://www.palaeos.com/Kingdoms/Animalia/Ecdysozoa.html;
 http://nema.cap.ed.ac.uk/tardigrades/Tardigrades_and_Ecdysozoa.html;
 http://chuma.cas.usf.edu/~garey/articulata.html;
 http://chuma.cas.usf.edu/~garey/essential.html;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93203" title="Lofotrocozou" nonfiltered="1966" processed="1953" dbindex="37102">


Els lofotrocozous  (Lophotrochozoa) o espirals (Spiralia) sn un dels grans grups d'animals protostomats. Inclou els flums llistats en el taxobox adjunt.

Aquesta agrupaci sorgeix desprs dels estudis moleculars i els mtodes cladstics utilitzats en l'actualitat. No tots els zolegs estan d'acord amb aquestes "noves classificacions" del regne animal.

En els quatre primers flums hi ha grups que produeixen larves trocfores, que tenen dues bandes de cilis al voltant de la zona medial. Amb anterioritat van ser tractats junts com trocozous (Trochozoa), juntament amb artrpodes, que no tenen aquest tipus de larva, per que van ser considerats parents prxims dels anllids (que s tenen larves trocfores) perqu ambds estan segmentats. No obstant aix, mostren un gran nombre d'importants diferncies i els artrpodes es colloquen ara entre els ecdisozous (Ecdysozoa).

Els altres quatre flums comparteixen la presncia d'un loffor, una corona de tentacles ciliats que envolten la boca i se'ls coneix amb el nom de lofoforats (Lophophorata). A diferncia dels altres flums, tenen segmentaci radial, i alguns autors els consideren deuterstoms; per anlisi cladstiques basats en l'ARN els apropen als trocozous. Les relacions filogentiques dels difernts flums no estan encara clares. A ms, sembla que ni els lofoforats ni els trocozous sn grups monofiltics, sin que apareixen barrejats entre si en moltes anlisis cladstiques.

Els platihelmints i formes afins formen un clade denominat platizous (Platyzoa), estretament relacionat amb els lofotrocozous i per tant, de vegades s'inclouen en ells.

El nom Spiralia (espirals) ha estat tamb usat per a designar aquest extens grup, ja que inclou tots els animals amb segmentaci espiral de l'ou.

 Enllaos externs .
 UCMP-Lophotrochozoa introduction;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93204" title="Platizou" nonfiltered="1967" processed="1954" dbindex="37103">

Els platizous (Platyzoa) sn un grup d'animals protstoms.

Inclouen  els platihelmints i un nou flum, Acanthognatha.

Estudis posteriors donen suport a considerar Platyzoa com un clade.

Els Platyhelminthes i Gastrotricha sn acelomats.  Els altres flums sn pseudocelomats.

Els Platyzoa sn molt prxims als Lophotrochozoa, i a vegades resten inclosos en aquest grup. 

Referncies.
The Taxonomicon - Taxon: Infrakingdom Platyzoa Cavalier-Smith, 1998 ;
The interrelationships of metazoan parasites: a review of phylum- and higher-level hypotheses from recent morphological and molecular phylogenetic analyses ;
Triploblastic Relationships with Emphasis on the Acoelomates and the Position of Gnathostomulida, Cycliophora, Plathelminthes, and Chaetognatha: A Combined Approach of 18S rDNA Sequences and Morphology ;
Myzostomida Are Not Annelids: Molecular and Morphological Support for a Clade of Animals with Anterior Sperm Flagella ;
Current advances in the phylogenetic reconstruction of metazoan evolution. A new paradigm for the Cambrian explosion? ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93208" title="Torneig d'Histrics 2006" nonfiltered="1968" processed="1955" dbindex="37104">
La XXIa edici del Torneig d'Histrics disputada l'any 2006 va ser organitzada per la Uni Esportiva Sant Andreu. Els partits van ser disputats al Camp Municipal Narcs Sala.

La competici es divid en quatre grups de 3 equips que s'enfrontaren en eliminatries de 3x1 (tres partits de 45 minuts). Els vencedors de cada grup s'enfrontaren a semifinals. Les semifinals i la final es disputaren en partits de 90 minuts.

 Distribuci de grups .


 Grup 1 .
Partits disputats el dilluns 7 d'agost de 2006
 19.00 hores: C.E. Jpiter 0 - 1 C.F. Badalona;
0 - Jpiter: Tejero, Valent, Roger, Oriol, R. Prez, Albert Bosch, Vctor, Santi (Iturbida, 30) , M. Ribas, D. Calvo i Ken (Javi, 20).
1 - Badalona: Rubn (Mario, 42), Traversa, Macans, scar, Valentn, Rubn Casado, Marcel, ric, Monty, Tarradellas i Rubn Mrquez.
Gols: 0-1, Monty (min. 16) 
rbitre: Pinzano. No mostr targetes.

 20.00 hores: C.F. Badalona 1 - 0 U.D.A. Gramenet B;
0 - Gramenet B: Barragn, Jimmy, Luis, Chumi, Ral, Carlos, Ferran, Joaqun, Simn, Albert i Pau.
1 - Badalona: Mario (Relao, 15), D. Snchez, Cmara, Pons, Alain, Isaas, Puchi, Encinas, Prat, Lezan i Blanco.
Gols: 0-1, Blanco (min. 41).
rbitre: Garca Garca. Expuls amb vermella directa a Lezan al minut 20 i va treure targeta groga al jugador de la Gramenet, Carlos.

 21.00 hores: C.E. Jpiter 1 - 1 U.D.A. Gramenet B;
1 - Gramenet B: Sergio, Jimmy (Luis, 28), Prieto, Ivn, Ral, Rubn, Serrano, Rojals, Puente, Casillas i Pau (Joaqun, 28)
1- Jpiter: Jaume Llevaria, Valent (lex Monell, 30), Roger Vera, Oriol Montserrat (Santiago Royo, 33), Ral Prez, Albert Bosch (Litrn, 30) (Vctor, 31), Iturbide, ngel Olmeda, Guillem Garca, David Sanz i Javi Snchez.
Gols: 1-0, Casillas (min. 3); 1-1 ngel Olmeda (min. 28)
rbitre: Gallardo Martn. No mostr targetes.

 Grup 2 .
Partits disputats el dimarts 8 d'agost de 2006
 19.00 hores: C.E. L'Hospitalet 0 - 0 C.E. Ricoh Premi;
0 - L'Hospitalet: Eduardo, Cap, scar Fornet, Edu, Casado, Hernndez, xel, Chiqui, Asier, Crcel i Felipe. 
0 - Ricoh Premi: Suriach, Isaac, Rubn Salvador, Masferrer, Melo, Guilln, Ral Fernndez, Gerard, ngel, Vctor i Enric.
rbitre: Molina Fernndez. Enseny targeta groga a Masferrer i a Isaac, ambds jugadores de l'Hospitalet.

 20.00 hores: C.E. Ricoh Premi 2 - 0 F.C. Martinenc;
2 - Ricoh Premi: Rico, Isaac, Rubn Salvardor, Melo, Gerard, ngel (Albert Serrano, 17), Maik, Adai, Ral, Fran i Vlchez. 
0 - Martinenc: Jordi, Ordoo, Fran, Cristian, Marn, Alfredo, Carlos (Sergi, 25), Capi, Mur (Alfred, 19), Fido i Gallard (Hctor, 33). 
Gols: 1-0, Vlchez (min. 14); 2-0, Vlchez (min. 39)
rbitre: Molina Fernndez. Mostr targeta groga al jugador del Ricoh Premi Melo.

 21.00 hores: C.E. L'Hospitalet 2 - 1 F.C. Martinenc;
1 - Martinenc: Jordi, Aitor, Jornet, Cristian, Marn, Alfredo, Bauli, Capi (scar, 21), Fido (Carlos, 18), Jos i Alfred (Hctor, 15) 
2 - L'Hospitalet: igo, Casado (Moha, 30), Cap, Chiqui, Jornet, Hernndez (Rubn, 30), xel, Crcel (Asier, 41), Juli, Felipe (Manolo, 36) i David Jimnez.
Gols: 0-1, Felipe (min. 18); 0-2, Felipe (min. 25); 1-2, Bauli (min. 46)
rbitre: Llopart Carb. No mostr targetes.

 Grup 3 .
Partits disputats el dimecres 9 d'agost de 2006
 19.00 hores. C.E. Europa 1 - 0 U.E. Sant Andreu;
1 - Europa: Albert, Toni, Aleix, Gallego, Vctor, Geli, Cirio, Delms, Masip (Morales, 42), Isma Porcel i Adam (Quiones, 45).
0 - Sant Andreu: Javi Ruiz, David Malo, Ortega, Cervin, Rodri, Santi Asensio, Sergio Santamara, Jordi Navas, Jordi Martnez, Godino i Matas Irace.
Gols: 1-0, Gallego (min. 26)
rbitre: Molina Fernndez. Mostr targeta groga al jugador de l'Europa Adam i a Matas Irace del Sant Andreu.

 20.00 hores: U.E. Sant Andreu 1 - 1 U.A. Horta;
1 - Sant Andreu: Santos, David Malo (Eloi, 28), Jordi Navas, Ortega (Viale, 21), Sito, Charles, Manel, Santamara (Masqu, 21), Jordi Martnez (Piera, 15), Godino (Luis, 28) i Koeman.
1 - Horta: Vzquez, Andrs, Mateos, Muoz, Benji, Lolo, Ismael (Antnez, 44), Uri, Marn (Borja, 31), Grande i Heri (Simn, 31). 
Gols: 0-1, Ismael (min. 5); 1-1, Charles (min. 41).
rbitre: Pinzano Rodrguez. No mostr targetes.

 21.00 hores: C.E. Europa 0 - 0 U.A. Horta;
0 - Europa: Jordi, Fernando, Lucas, Aleix, Cus, Morales, Pule, Gatell, Masip (Toni, 30), Albert Martnez i Quiones. 
0 - Horta: Oriol I, Ramn, Mateos, Muoz (Andrs, 30), Benji, Lolo, Antnez, Simn (Grande, 22), Oriol II (Jonny, 30), J. Carlos i Heri.
rbitre: Gonzlez Lpez. Groga a Gatell; Ramn, Jonny.

 Grup 4 .
Partits disputats el dijous 10 d'agost de 2006
 19.00 hores: C.D. Masnou 1 - 0 U.E. Sants;
1 - Masnou: Mart, Borja, Molina, Barbern, Adolfo, Sergi, Peque, Juan Pedro, Javi, Lobo i Caa. 
0 - Sants: lvaro, Olas, ngel, Agust, Costa, Mateos (Juanma, 35), Vctor, Alberto Padilla (Tete, 35), lex, Colominas i David Lpez (Camacho, 24)
Gols: 1-0, Javi (min. 10)
rbitre: Pinzano Rodrguez. Enseny targeta groga al jugador del Masnou Sergi i a Olas i Agustn del Sants. 

 20.00 hores: U.E. Sants 0 - 1 C.E. Sabadell F.C.
1 - Sabadell: Nando, Guarch, Surez, Xavi Roca (Jaime Berlanga, 27), Roger Cnovas, Pep Pags (Nauzet, 27), Miki, Roberto Morales (Mora, 23), Sergio Montero (Ivn Vilanova, 23), Alberto Criado i Manel.
0 - Sants: scar Rodn, Costa (Dani, 35), ngel, Snchez, Agust, Padilla (Domnguez, 26), Tete, Mateos (Dublar, 16), Juanmi, Rafa Padilla i Javi (David Lpez, 37).
Gols: 1-0, Roger Cnovas (min. 3).
rbitre: Gonzlez Lpez. No mostr targetes. 

 21.00 hores: C.D. Masnou 0 - 0 C.E. Sabadell F.C. (2-4 en els penals);
0 - Sabadell: Morn, Sierra, Xavi Roca, Nauzet, Surez, Pep Pags, Sergio Montero, Juanje, scar Olls, Toni Mora i Albert Criado. 
0 - Masnou: Caadas, Miguel, Manotas, Barbern (Lobo, 45), Antoito Galisteo, Xavi, Peque (Juan Pedro, 34), Zigor, Javi (Caa, 22), Romario i Dani.
rbitre: Liarte Prez. Sancion amb targeta groga al jugador del Sabadell Sierra i a Manotas, Xavi i Zigor del Masnou.

 Semifinals .
Partits disputats el divendres 11 d'agost de 2006

 18.30 hores: C.F. Badalona 3 - 1 C.E. Europa;
3 - Badalona: Rubn, David Snchez, Traversa (scar Ramrez, 46), Macans, Valentn, Marcel, Rubn Casado (Luis Blanco, 46), Tarradellas, (Isaas, 46), Mrquez (David Prats, 46), Lezaun i ric. 
1 - Europa: Alberto, Fernando, Aleix, Gallego, Toni, Gely (Morales, 46), Sergio Cirio, Poncel, Pule (Vctor Lpez, 69), Albert Martnez (Delms, 59) i Marcelo (Quiones, 46). 
Gols: 0-1, Sergio Cirio (min. 4); 1-1, Pere Tarradellas (min. 20); 2-1, David Prats (min. 56); 3-1, scar Ramrez (min. 61) 
rbitre': Gallardo Martnez. Mostr targeta groga a Tarradellas, David Prats i Fernando.

 20.30 hores: C.E. Ricoh Premi 2 - 2 C.E. Sabadell F.C. (5-4 en els penals);
 2 - Sabadell: Sergio Morn, scar Sierra, Roger (Junaje, 46), Jaime Berlanga, Xavi Roca, Pep Pags, Miki, (Nauzet, 46) Roberto Morales (Sergio Montero, 66), Manel Martnez, Toni Mora i Alberto Casado (scar Olls, 46). 
 2 - Ricoh Premi: Suriach, Isaac, Rubn Salvador, Masferrer, Melo, Guilln, Ral Fernndez (Albert Serrano, 75), Vctor (Enric, 68), ngel, Fran i Rafa Vlchez (Ral Gonzlez, 75). 
Gols: 0-1, Berlanga, en p.p., (min. 9); 1-1, Toni Mora (min. 59); 2-1, Manel Martnez (min. 82); 2-2, Serrano (min. 90). 
rbitre: Vico Daz. Mostr targeta groga a Xavi Roca, Guilln, Melo, Vctor i Rafa Vlchez.

 Final .
Partit disputat el dissabte 12 d'agost de 2006
 18.30 hores: C.E. Ricoh Premi 2 - 2 C.F. Badalona (5-4 en els penals);
2 - Ricoh Premi: Suriach, Isaac (Maik, 53), Rubn Salvador, Masferrer, Melo, Guillem, Enric (Ral Fernndez, 66), Gerard (Vctor, 55), ngel, Fran i Vlchez (Serrano, 73).
2 - Badalona: Relao, Hctor, Macans (Cmara, 46), scar Ramrez, Valentn (Puigdollers, 46), Pons (Alan, 46), Isaas, Tarradellas (Rubn Casado, 46), Monty, Encinas i Rubn Mrquez.
Gols: 1-0, Vlchez (min. 35); 2-0, Serrano (min. 77); 2-1, Cmara, de penal, (min. 83); 2-2, Monty (min. 94).
rbitre: Garca Garca. Mostr groga a Maferrer, Melo, Vctor, Serrano i Puigdollers. Vermella a Encinas (58').

El Club Esportiu Premi es proclama campi de la XXI edici del Torneig d'Histrics 2006.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93210" title="Merom" nonfiltered="1969" processed="1956" dbindex="37105">
Merom (en hebreu,      ) s un moshav del consell regional de Merom de Galilea, al Nord d'Israel. Situat a l'Alta Galilea, es troba a uns cinc quilmetres al nord-oest de Safed. Fou fundat el 1949 al mateix lloc que el poble bblic amb el mateix nom per uns quants soldats jueus ortodoxos llicenciats desprs de la guerra araboisraeliana de 1948.

El moshav s conegut per la tomba del rab Shimon bar Yohai, un rab del segle I que contribu substanciosament a la Mishn, citat sovint al Talmud i a qui s'atribueix la redacci del llibre cabalstic Zohar. Actualment, el moshav tamb s conegut per la concorreguda celebraci anual del Lag ba-Omer. Tamb s costum d'anar a Merom per celebrar-hi lUpscherin, el primer tall dels cabells d'un noi a l'edat de tres anys.

El 14 de juliol de 2006, un mssil Katiuixa llanat des del Lban va caure a Merom, causant la mort de dues persones.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93211" title="Olivier Messiaen" nonfiltered="1970" processed="1957" dbindex="37106">
Olivier Messiaen (Aviny, 10 de desembre de 1908 - Clichy, le-de-France, 27 d'abril de 1992) va ser un compositor, organista i ornitleg francs.

Va ingressar en el Conservatori Nacional Superior de Msica i de Dansa de Pars a l'edat d'11 anys, on va tenir com a professors a Paul Dukas, Maurice Emmanuel, Charles-Marie Widor i Marcel Dupr. Va ser designat organista de l'Esglsia de La Trinitat de Pars el 1931, lloc que va ocupar fins a la seua mort.

D'aquesta poca s la que potser siga la seua obra ms coneguda, L'Ascension, quattre mditations symphoniques (L'Ascensi, quatre meditacions simfniques). Composta i estrenada el 1932: es tracta d'una obra d'uns 27 minuts, escrita per a gran orquestra, i posteriorment transcrita i readaptada per a orgue el 1933. La versi orquestral consta dels segents moviments:

 Majestat de Crist demanant la Gloria a Son Pare;
 Alabances serenes d'un nima que anhela el Cel;
 Alleluia de la trompeta i de la campana;
 Pregria de Crist dirigint-se a Son Pare;

A la segona guerra mundial, durant la Batalla de Frana, Messiaen va ser fet presoner de guerra, i mentre estava empresonat va compondre el seu Quatuor pour la fin du temps ("Quartet per a la fi dels temps") per als quatre instruments que hi disposava: piano, viol, violoncel i clarinet. L'obra va ser estrenada per Messiaen i els seus amics presoners davant d'una audincia d'interns i vigilants. En eixir de pres el 1941, aviat va ser nomenat professor d'harmonia, i desprs professor de composici (1966) en el Conservatori de Pars, lloc que va mantenir fins al seu retir en l'any 1978. Entre els seus distingits alumnes s'hi troben Pierre Boulez, Yvonne Loriod (qui desprs seria la segona esposa de Messiaen), Karlheinz Stockhausen i George Benjamin.

La msica de Messiaen s complexa (estava interessat en els ritmes de l'antiga Grcia i d'orgens hinds), i es basa harmnicament i meldicament en els modes de transposici limitada (com l'escala de tons o l'escala octatnica), que van ser una innovaci prpia de Messiaen. Moltes de les seues composicions representen el que ell va anomenar "els aspectes meravellosos de la fe", mostrant el seu indestructible catolicisme. Va viatjar extensament, i va escriure les seues obres inspirat per diverses influncies com ara la msica del Jap, el paisatge del Can de Bryce a Utah, i la vida de Sant Francesc d'Asss. Messiaen va experimentar un tipus suau de sinestsia manifestada com una percepci de colors quan sentia certes harmonies. Per un breu perode Messiaen va experimentar amb el serialisme integral, en el camp del qual s citat sovint com un innovador. El seu estil va absorbir moltes influncies musicals extiques com ara el gamelan indonesi (la percussi de so determinat t sovint un paper prominent en les seues obres orquestrals), i tamb va usar les ones Martenot. 

Messiaen estava fascinat pel cant dels ocells; deia que els ocells eren els millors msics i es considerava tant un ornitleg com un compositor. Transcrivia el cant dels pardals en els seus viatges per tot el mn, i va incorporar les transcripcions d'aquests cants en gran part de la seua msica. El seu s innovador del color, la seua concepci personal de la relaci entre el temps i la msica, el seu s del cant dels ocells, i el seu intent d'expressar profundes idees religioses, tot es combina de tal manera que fa quasi impossible confondre una composici de Messiaen amb una obra de qualsevol altre compositor clssic occidental.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93212" title="Alt Maresme" nonfiltered="1971" processed="1958" dbindex="37107">

L'Alt Maresme s una subcomarca del Maresme situada al nord-est de Matar. Els dotze municipis que en formen part sn, de sud-oest a nord-est: 
Arenys de Mar, ;
Arenys de Munt, ;
Canet de Mar, ;
Sant Iscle de Vallalta, ;
Sant Pol de Mar, ;
Sant Cebri de Vallalta, ;
Calella, ;
Pineda de Mar, ;
Santa Susanna, ;
Malgrat de Mar, ;
Palafolls, ;
Tordera.

A aquesta subcomarca de 255,01 km hi havia 130.845 habitants al cens del 2007.

La frontera histrica entre l'Alt i Baix Maresme es troba a la riera de Caldes. L'Alt Maresme pertanyia a la dicesi, comtat, vegueria i corregiment de Girona. Amb la divisi provincial del 1833 es va segregar de la jurisdicci tradicional de Girona per incorporar-lo a la provncia de Barcelona, per es va crear el partit judicial d'Arenys de Mar per mantenir les particularitats de la dicesi de Girona en l'ordre judicial. Fogars de la Selva es va incloure en la provncia de Barcelona i en el partit judicial d'Arenys de Mar, per des de la divisi comarcal de 1936 pertany a la comarca de la Selva.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93213" title="Sorge" nonfiltered="1972" processed="1959" dbindex="37108">

Personatges
Friedrich Adolf Sorge: (1827-1906). Revolucionari alemany. ;
Georg Andreas Sorge: (1703-1778) Compositor de msica alemany. ;
Kurt Sorge: (1855-1928) Enginyer industrial alemany.
Reinhard Johannes Sorge: (1892 1916) Escriptor alemany.
Richard Sorge: (1895-1944) Revolucionari, periodista i espia sovitic de nacionalitat alemanya.
Sarah Sorge: (1968) Poltica alemanya del partit Bndnis 90/Die Grnen.


Geografia
riu Sorge (Schleswig): riu alemany situat al land de Schleswig-Holstein.
riu Sorge (Waadt): riu sus del cant de Waadt (Vaud).
 Nom alemany assignat al riu Dzierzgo  situat a Polnia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93215" title="Frdric Auguste Bartholdi" nonfiltered="1973" processed="1960" dbindex="37109">


Frdric Auguste Bartholdi (Colmar, Frana, 2 d'agost de 1834   Pars, 4 d'octubre de 1904) s un escultor clebre per sser l'escultor alsaci de l'Esttua de la Llibertat i el Lion de Belfort.

Va defallir de tuberculosi a Pars.

Enllaos externs.
 Biografia ;
 The Bartholdi Fountain and Bartholdi Park - Washington, DC ;
 El museu Bartholdi ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93216" title="CeBIT" nonfiltered="1974" processed="1961" dbindex="37110">



El CeBIT s la fira d'exposici d'ordinadors, tecnologies de l'informaci, telecomunicacions, programari i serveis ms important del mn. Es realitza a Hannover, Alemanya cada primavera i est considerada com un barmetre de la tecnologia de l'informaci. Amb una rea de mostres de 450.000 m  i 700.000 visitants s ms gran que la COMDEX. L'exposici CeBIT 2006, amb una assistncia de 450.000 persones, es va realitzar entre el 9 de mar i el 15 de mar del 2006. El seu lema va ser "Uneix-te a la visi"

El nom CeBIT significa Centre per la Tecnologia de l'Informaci i l'Oficina (Centrum der Bro-und Informationstechnik) i tradicionalment va formar part de la Fira de Hannover, una gran exposici industrial portada a cap cada any.

La primera fira es va establir el 1970, en el nou pabell 1 de la plaa de fires de Hannover. Degut a que la tecnologia de l'informaci i de les telecomunicacions estava absorbint la majoria dels recursos, es va decidir assignar-li el 1986 un calendari d'exposici separat, realitzat quatre setmanes abans que la fira de Hanover.

Com que el CeBIT va seguir creixent rpidament i va arribar a ser massa gran, es va decidir enfocar-la al mercat professional, mentre que el mercat de casa i entreteniment tenien un event separat, la CeBIT home realitzada cada dos anys. Tot i aix, desprs d'haver-se realitzat dues vegades (el 1996 i el 1998), la CeBIT home 2000 que estava planejat realitzar-se a Leipzig es va cancellar i el projecte es va abandonar.

Events CeBIT mundials .
Des del 1999 el patrocinador de CeBIT, Deutsche Messe AG ha organitzat events fora d'Alemanya amb el nom de CeBIT: 
 Cebit Eursia a Istanbul;
 CeBIT Austrlia a Sidney;
 CeBIT sia a Shanghai;
 CeBIT America/USA portada a cap el 2003 i 2004, per cancellada el 2005.

Enllaos externs.
 Lloc web oficial del CeBIT ;
 Events CeBIT d'arreu del mn;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93218" title="Orte" nonfiltered="1975" processed="1962" dbindex="37111">
Orte es una ciutat d'Itlia a la regi del Laci, provncia de Viterbo. T uns 8500 habitants (120 h/km2) i es troba a 134 metres sobre el nivell del mar.

 Histria .

Horta o Hortanum fou una antiga ciutat d'Etrria, a la dreta del Tber prop de la confluncia amb el Nar (avui Nera). Probablement el seu nom derivava de la deessa etrusca Horta. Prop de la ciutat (a uns 6 km) hi havia el llac Vadimonis escena de les decisives batalles amb els romans del 309 aC i 283 aC.

Fou municipi rom al segle I aC. Fou un comtat sota els llombards. Els bizantins hi van construir fortificacions. Al segle IV fou seu d'un bisbe que al segle IX va construir una catedral que desprs fou la catedral de Santa Maria Assunta. Al segle IX fou atacada i ocupada pels rabs que en foren expulsats el 914.  La comuna va estendre el seu control sobre el territori, en contraposici al domini eclesistic de Narni i de l'abadia de Farfa. A partir del segle XII va comenar el desenvolupament i la prosperitat i en els segles segents va ampliar la seva poblaci. Al segle XV l'augment del poder del Papa i les epidmies la van reduir, especialment des del 1524 quan es va enfonsar el pont sobre el riu Tber i la construcci d'un nou pont a Ponte Felice. Durant els segles XVI a XVIII la crisi econmica va incrementar el latifundi ramader i van ascendir algunes famlies que van construir palaus al centre histric. Fou en aquests temps seu d'un govern pontifici a Toscana. El seu desenvolupament modern es va iniciar el 1864 amb la construcci de la via de tren.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93221" title="Hossis" nonfiltered="1976" processed="1963" dbindex="37112">
Els hossis o ossis (llat hossii o ossi) foren un poble de Sarmcia esmentat per Claudi Ptolemeu, que ocupava la costa est del Bltic (Estnia i l'illa Osel). Eren d'tnia ugrofinesa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93222" title="Mark David Chapman" nonfiltered="1977" processed="1964" dbindex="37113">
Mark David Chapman (Fort Worth, Texas, 10 de maig de 1955) va ser l'assass del membre dels Beatles John Lennon.

Va llegir la novella El vigilant en el camp de sgol (The Catcher in the Rye), de J.D. Salinger, que va tenir un gran significat per a ell, fins al punt de voler modelar la seva vida a l'estil del protagonista del llibre, Holden Caulfield.

Va matar Lennon amb cinc trets el 8 de desembre de 1980. Actualment encara s a la pres.

Vegeu tamb Chapter 27

 Enllaos externs .
  El llibre d'articles sobre el crim de Mark David Chapman, per Fred McGunagle;
  Trilers i vdeos de la pellcula sobre Mark D.Chapman "Chapter 27";
  Trilers i vdeos de la pellcula sobre Mark D.Chapman "The Killing Of John Lennon";




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93223" title="Hnnic" nonfiltered="1978" processed="1965" dbindex="37114">
El hnnic o llengua hnnica es la llengua que van parlar els huns, avui extingida. Queden molts pocs registres d'aquesta llengua. 

Una de les hiptesis mes versemblants la fa una llengua altaica emparentada amb el modern txuvaix. L'enciclopdia Britnica diu que els huns probablement foren parlants d'un tipus de llengua turquesa coneguda per "r-" i "l-" que avui dia noms es parlat pels txuvaix, descendents dels blgars del Volga; els altres llenguatges turcs son del tipus "z-" i "s-".




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93224" title="Himpolis" nonfiltered="1979" processed="1966" dbindex="37115">
Himpolis (llat i grec Hyampolis) fou una antiga ciutat de la Fcida esmentada per Homer, que diu que havia estat fundada pels hyantes desprs de ser expulsats de Becia pels cadmians. Era a la via entre Orcomen i Opos i al pas entre Lcrida i Fcida cap a Becia. En aquest pas els focis van derrotar el tessalis (Herdot VIII 28). La ciutat fou destruda per l'exrcit persa al segle V aC per es va refer. El 371 aC Json en la seva marxa per Fcida quant tornava de Becia desprs de la batalla de Leuctres, va ocupar Huampoliton, probablement Cleones, una vila del territori de Himpolis. El 347 aC es va lliurar a la rodalia de la ciutat una batalla entre beocis i focis. Filip II de Macednia va destruir la ciutat que un altre vegada fou restaurada doncs encara es esmentada durant les guerres dels romans a Grcia. Adri hi va construir una estoa. Pausnies  esmenta un temple d'Artemisa, la principal detat de la ciutat. Es esmentada per Plini el Vell i per  que la situen errniament a Becia.

En resten algunes runes a poca distancia al nord de la ciutat de Vogdhni, principalment restes de les muralles (bastant complertes al costat oest); son a uns tres km del antic puig Abae (al nord-oest). Al sud la vall de Khbavo on hi ha una font que surt de la roca i vesa l'aigua a una construcci antiga, una reserva de lquid. 

Estrab diu que hi havia un altre ciutat del mateix nom a Fcida, a la vora del mont Parnassos.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93226" title="Cadmians" nonfiltered="1980" processed="1967" dbindex="37116">
Cadmians o cadmeans es el nom dels pobladors de Becia que van expulsar al seus pobladors originals els hyantes i van fundar Cadmea, ciutat que fou la fortalesa de la futura Tebes.

Vegeu Becia


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93227" title="Beocis" nonfiltered="1981" processed="1968" dbindex="37117">
Els beocis foren els habitants elics de la Becia que van expulsar als cadmians i van fundar Tebes que fou la principal ciutat.

Vegeu:Becia


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93228" title="Tessalis" nonfiltered="1982" processed="1969" dbindex="37118">
Els tessalis foren els pobladors de la terra grega clssica anomenada Tesslia. 

Eren una tribu dels tesprotis que van envair l'occident de la zona anomenada desprs Tesslia sota la guia d'un suposat descendent d'Hrcules, i van reduir als habitants eolis a la condici de penestes (penestae). De all es van estendre a la resta del pas i van sotmetre als perrebis, magnets, i aqueus de la Phthiotis i altres pobles menors a la seva autoritat i al pagament de tribut.  

Els tessalis estaven dividits en tres classes; els penestes, condici similar als ilotes, els sotmesos els pasos dels quals no s'havien ocupat i eren lliures pagant un tribut i no participaven al govern, i els conqueridors, que tenien el  monopoli del poder i les terres dels quals eren cultivades per penestes.

Durant un temps el pas fou governat per reis heraclides, que es creu que eren electius entre les grans famlies aristocrtiques tesslies. Sota un d'aquestos reis, de la famlia dels aleuades, el pas es va dividir en quatre districtes: Phthiotis, Histiaeotis, Thessaliotis, i  Pelasgiotis, que sembla que eren una mena de consells provincials. Quan era necessari s'elegia un cap suprem o tagos (llat tagus). Aquesta divisi es va mantenir fins a la dominaci romana.

Encara avui diu es el gentilici dels habitants de la regi administrativa grega de Tesslia.

Vegeu:Tesslia



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93230" title="Focis" nonfiltered="1983" processed="1970" dbindex="37119">
El focis foren el poble que va habitar la Fcida, regi de la Grcia clssica. Pertanyien al grup grec nord-occidental o drics septentrionals.

Vegeu: Fcida


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93231" title="Atenencs" nonfiltered="1984" processed="1971" dbindex="37120">
Atenencs fou el nom donat als habitants de la regio clssica d'tica, que pertanyien al grup jnic. Avui s'aplica als habitants de la capital de Grcia, Atenes. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93233" title="Hyantes" nonfiltered="1985" processed="1972" dbindex="37121">
Hyantes es el nom donat als habitants originals de Becia, que en foren expulsats pels cadmians. Segons Homer els seus habitants van fundar llavors la ciutat de Himpolis a Fcida.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93235" title="Hibla" nonfiltered="1986" processed="1973" dbindex="37122">



Hibla (grec i llat Hybla) es el nom de tres ciutats de Siclia, on el nom devia ser com per l'existncia d'una deessa local anomenada Hybla (Pausnies V. 23.  6.)
Geografia:
Hibla (ciutat);
Hibla Major;
Hibla Menor;
Hibla Inferior;
Mitologia:
Hibla (mitologia)];
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93236" title="Hibla Major" nonfiltered="1987" processed="1974" dbindex="37123">
Hibla Major (llat Hybla Magna o Hybla Major; grec Hybla Megale) fou una ciutat de Siclia, a la part sud del Etna, prop del riu Symaethus. Fou una ciutat dels sculs i no va voler integrar-se en cap lliga amb altres ciutats dels sculs. 

Tucdides la descriu entre Catana i Centurina i els atenencs van assolar els seus camps de gra, junt amb els d'un altra ciutat, per no la van poder ocupar.

Durant la Segona Guerra Pnica Tit Livi esmenta Hybla com una de les ciutats que foren "indudes a la revolta" pels cartaginesos. El  211 aC fou recuperada pels romans (pretor M. Cornelius). En temps de Cicer formava un municipi amb un territori frtil en moresc. Plini el Vell l'esmenta com a ciutat estipendiaria (tributria) igual que Claudi Ptolemeu. Pausnies descriu una Hybla com una ciutat desolada per no es clar a quina ciutat es refereix, si be desprs Hibla Major ja no torna a ser esmentada encara que una inscripci d'poca cristiana es creu que es refereix a Hybla es parla com d'una ciutat encara existent amb el seu nom antic.

El lloc de la ciutat ha estat fixat a Patern a uns 15 km de Catnia on s'ha trobat un altar dedicat a Veneri Victrici Hyblensi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93237" title="Hibla Menor" nonfiltered="1988" processed="1975" dbindex="37124">
Hibla Menor o Megara Hibla (Esteve Bizant l'esmenta com Hybla Mikra i Pausnies com Hybla Gereatis) . Era probablement una ciutat grega, colnia de Megara, i en aquest cas fou la mateixa que sota els romans es va dir Megara Hiblea (Megara Hyblaea).

Fou fundada sobre la ciutat scula dHybla o molt a la vora, amb el nom de Megara, i fou destruda per Gel de Siracusa quant feia 245 que s'havia fundat; els seus habitants foren expulsats o traslladats a altres ciutats i el seu territori incorporat a Siracusa. 

El lloc va quedar despoblat fins a l'expedici dels atenencs el 415 aC quant Lamacos va proposar establir all una base naval atenenca, cosa que no es va fer i el 414 aC els siracusans hi van construir un fort que fou atacat pels atenencs sense xit. 

No torna a aparixer fins a la Segona Guerra Pnica quant ell lloc s esmentat com ocupat pels siracusans durant la seva lluita amb Marcel, i aquest general la va assaltar i la va destruir (214 aC); desprs va sorgir al lloc una petita ciutat que Cicer esmenta com Megaris i pertanyent a Siracusa. Pomponi Mela i Plini el Vell l'esmenten com a ciutat. Estrab diu que el nom de Megara ja no existia per el dHybla encara subsistia. Pausnies l'esmenta com pertanyent al territori de Catana per podia referir-se a l'altra Hybla (l'esmenta com a Hybla Gereatis).

La mel dHybla gaudia d'una certa fama segons Estrab. Claudi Ptolemeu l'esmenta con Megara Hyblaea i Esteve Bizant parla dels habitants (Hublaioi Galeotai Megareis) i Cicer diu que els galeotae eren famosos per les seves interpretacions del somnis, qualitat que Pausnies expressament atribueix als habitants de Hybla Gereatis. Una hiptesi es que hi havia una ciutat scula anomenada Hybla al costat d'una grega anomenada Megara, per el mateix Pausnies admet la dificultat de distingir les dues ciutats sicilianes amb igual nom i eludeix un pronunciament definitiu.

El lloc de l'Hybla Megarea o Hibla Menor es va fixar a la desembocadura del Cantaro (antic Alabus); Tomaso Fazello al segle XVI va descriure les seves runes. Per no es clar que corresponguin a l'antiga ciutat i un altre teoria les situa a tocar de la moderna Agosta, al llogaret de Melilli (nom potser derivat de mel).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93238" title="Hibla Inferior" nonfiltered="1989" processed="1976" dbindex="37125">
Hibla Inferior (Esteve Bizant l'anomena Hybla Elatton) tamb coneguda per Hera o Heraea (grec Hera o Heraia) fou una ciutat de Siclia, que correspondria a la que apareix als Itineraris del segle IV sota el nom d' Hybla entre Siracusa i Agrigent que se sens dubta diferent d'Hibla Major i d'Hibla Menor. Era a uns 25 km d' Acrae (Palazzolo) en la via a Agrigent per el lloc exacte no s'ha trobat. Cicer esmenta una ciutat anomenada Hera. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93239" title="Hcara" nonfiltered="1990" processed="1977" dbindex="37126">
Hcara (grec Hykkara, llat Hyccara o Hycara) fou una petita ciutat de la costa nord de Siclia entre Panormos i Segesta. Tucdides diu que era ciutat dels sicans i era independent i enemiga de Segesta. Durant l'expedici atenenca a l'illa, Ncies va desembarcar a Hcara el 415 aC,  la va ocupar i la va saquejar i la va entregar a segestans; el bot obtingut va produir 100 talents; entre els presoners hi havia un nen que fou desprs el fams cortes Las, que fou portat a Corint i all venut com esclau. Tot i la se va destrucci no va deixar d'existir com un petit lloc dependent de Segesta i desprs de Panormos. Encara es esmentada al Itinerari d'Anton al segle IV.

La distancia que indica l'itinerari, al oest de Palerm, coincideix amb la ciutat de Muro di Carini, on Tomaso Fazello va veure unes runes al segle XVI, i que ja no existeix. La moderna ciutat de Carini es va refundar a uns 5 km al interior.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93241" title="Confederaci" nonfiltered="1991" processed="1978" dbindex="37127">
Una confederaci s una associaci d'estats sobirans o de comunitats creada per mitj d'un tractat per l'assoliment d'alguns fins o propsits comuns predeterminats. Les confederacions sovint s'han creat per resoldre afers crtics, com ara la defensa territorial, la representaci estrangera, el comer internacional, o l'adopci d'una moneda nica. Les confederacions creen un tipus de govern central per donar suport a tots els membres. Una confederaci, en termes poltics, es refereix a aquelles unions permanents entre estats sobirans amb una sola representaci exterior o internacional. A diferncia de les federacions, la sobirania dels estats o comunitats membres s ms important que no pas la uni confederativa. Altres politlegs consideren que la diferncia entre les federacions i les confederacions s el grau de poder central del govern; en una confederaci, els estats membres cedeixen noms uns pocs drets sobirans al govern central, i conserven el dret a la secessi. El grau del lligam entre els estats confederats, per, pot variar; si l'aliana s forta, la confederaci no es diferencia en res, de facto de les federacions; en altres casos extrems, si l'aliana s prou dbil un estat pot ser membre de ms d'una confederaci.

 Estats confederats histrics .
 Corona d'Arag (1137 1716);
 Repblica de les Dues Nacions (uni personal confederada; 1447 1492, 1501 1569, (diferents governs, exrcits, tresoreries, lleis, divisions del territori, fronteres i categories de ciutadania; per parlament, moneda i monarca com (Gran duc de Litunia i Rei de Polnia).
 Sussa (1291 1848), coneguda oficialment com a Confederaci Sussa.
 Les set provncies unides dels Pasos Baixos (1581-1795);
 Irlanda confederada (1641-1649);
 Confederaci de la Nova Anglaterra (1643 1684);
 Estats Units d'Amrica sota els Articles de la Confederaci (1781 1789);
 Estats Confederats d'Amrica, (1861 1865);
 Uni d'Estats Africans (1961 1963, Mali+Ghana+Guinea);
 Senegmbia (1982 1989, Senegal+Gmbia);
 Lliga Hansetica;
 Provncies Unides de Nova Granada (1810 1816 al territori que s ara Colmbia);
 Confederaci dels Powhatan;
 Confederaci de l'Equador (1824) - al nord-est del Brasil.
 Confederaci canadenca (1867 1870);
 Estats carlins d'Espanya (1872 1876) territoris forals de Biscaia, laba, Guipscoa i Navarra, units durant la Tercera guerra carlina, amb ministeris, moneda i infraestructura comuns.
 Srbia i Montenegro (2003 2006);
 Repblica rab Unida (confederaci de facto; 1958 1961, Egipte+Sria; 1963, Egipte+Sria+Iraq);
 Federaci rab d'Iraq i Jordnia (confederaci de facto; 1958, (Iraq+Jordnia);
 Federation of Arab Republics (confederaci de facto; 1972, Egipte+Sria+Lbia);
 Repblica Islmica rab (confederaci de facto; 1974, Lbia+Tunsia);
 Confederaci Per-Boliviana (1836 1839);
 Uni de Kalmar (Uni personal confederada; 1397 1523, Dinamarca+Sucia+Noruega);
 Dinamarca-Noruega (Uni personal confederada; 1536 1814);
 Sucia-Noruega (Uni personal confederada; 1814 1905);
 Confederaci d'Amrica Central o Repblica d'Amrica Central (1842 1844, El Salvador+Guatemala+Hondures+Nicaragua).
 Uni de Rssia i Bielorssia (1995);

 Vegeu tamb . 
 Uni personal;




----











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93242" title="Hidaspes" nonfiltered="1992" processed="1979" dbindex="37128">
Hidaspes (grec Hydaspes) fou un dels principals riu del Panjab a l'ndia (Pakistan). El seu nom snscrit fou Vitasta i correspon probablement al nom modern alternatiu Behut per es mes conegut com Jhelum. Desaiguava al Acesines que desprs rebia tamb al Hydraotes. Fou a la riba d'aquest riu que Alexandre el gran va construir una flota amb fusta de les muntanyes Emodi (Himlaia occidental) i on va lliurar la gran batalla amb Poros, desprs de la qual va fundar en commemoraci dues ciutats: Nicea (que podria ser l'actual Behut) i Buceflia. Estrab diu que Alexandre va veure cocodrils en aquest riu. Claudi Ptolemeu l'esmenta com a Bidaspes, mes proper al seu nom nadiu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93244" title="Gabinet" nonfiltered="1993" processed="1980" dbindex="37129">
Un gabinet s un cos de membres d'alt rang del poder executiu del govern d'una naci. Tamb s conegut com a Consell de Ministres o Consell Executiu. 

En els estats parlamentaris el gabinet decideix de manera collectiva la poltica i la direcci del govern, especialment en relaci a la legislaci que aprova el parlament; s a dir constitueixen, de manera collectiva, el poder executiu de la naci. Els membres del gabinet dels sistemes parlamentaris, sovint anomenats "ministres", sn membres del parlament i comparteixen les funcions legislatives. Sn designats com a responsables d'algun dels Ministeris de la naci amb tasques especfiques (i.e. "Ministeri de Defensa", "Ministeri de Sanitat", etc.) 

Per contra, en els estats presidencialistes, el gabinet no funciona com a influncia legislativa sin com a grup de consellers o d'assistncia tcnica per al cap de govern. Els membres del gabinet dels sistemes presidencialistes, sovint anomenats "secretaris" (i en rares ocasions "ministres"), no sn membres del congrs (o parlament) sin que sn designats directament pel cap de govern per a dirigir alguna de les Secretaries o Departaments del poder executiu (i.e. "Secretaria d'Educaci", "Secretaria de Defensa", etc.). Com a responsables del funcionament d'una rea executiva, les seves tasques no difereixen en res dels ministres dels sistemes parlamentaris, llevat del fet que no tenen cap capacitat per a crear ni proposar lleis.

Vegeu tamb.
Consell de Ministres d'Espanya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93246" title="Illa d'Hidra" nonfiltered="1994" processed="1981" dbindex="37131">

L'illa d'Hidra o Hydra es el nom modern de l'antiga illa d'Hidrea al golf Sarnic a les costes d'Hermionis i Troznia, a l'est del Pelopons a uns 50 km del Pireu. 

T una superfcie de 52 km2 i una poblaci de uns 2.500 habitants. Mesura uns 20 km de llarg i entre 1,5 i 6 d'ample. La muntanya ms alta s el puig Eros amb 592 metres. El clima s mediterrani. La indstria principal s el turisme i es cultiven alguns productes agrcoles. La capital es la ciutat d'Hydra al nord de l'illa amb uns 1.000 habitants t una catedral construda el 1648 i reconstruda el 1774. Altres ciutats son Vlihos, Mandraki, Molis, Bisti, Kauomiti, Kamini i Gyrokomeio. T nombroses platges de gran bellesa. S'han fet excavacions al lloc d'Episkopi (al sud-oest) on s'han posat a la llum construccions de fa mes de quatre mil cinc-cents anys.

Histria.
Troballes arqueolgiques indiquen que l'illa fou poblada vers el 3000 aC-2600 aC. Als voltants del 1300 aC s'hi van establir els driops que foren expulsats vers el 1100 aC pels drics. Va pertnyer segurament a Micenes i desprs va passar a Hermone fins que el 525 aC la ciutat  la va donar als exiliats de Samos per evitar els seus atacs pirtics, per aquestos la van acabar entregant a Trozen. 

No es tenen informacions de temps posteriors, perode hellnic i rom, per sembla que va seguir habitada tot i ser objecte d'atacs dels pirates; els habitants probablement van buscar refugi al mig de l'illa.
 
Des el 1460, refugiats albanesos que havien lluitat amb els venecians contra els otomans, es van establir a l'illa com a pescadors. La primera ciutat (Kiafa) es va fundar en aquells temps (abans noms hi havia algunes granges).

Tot i la manca d'aigua (que es recollia en cisternes) l'emigraci va continuar. Famlies gregues es van establir a l'illa com els Lazarou i els Zerba (des d'Hiperos), Mitarou, Nega, Gini i Gouma (des l'illa de Kythnos), Tompazi (des d'Esmirna), Tsamados (de Kranidi) i Oikonomou (des d'Epidaure). Fou un centre comercial molt prsper durant la dominaci otomana i va arribar a tenir vint-i-set mil habitants al segle XVIII. Els illencs dominaven les rutes comercials de la Mediterrnia oriental; a final de segle tenia mes de 150 vaixells (i en total van arribar a ser quasi 300).

Modernament, amb el nom d'Hydra, fou un dels centres de la revolta nacional grega que va portar a la independncia. Les prdues durant la guerra van acabar amb la seva prosperitat.

El 1802 Hidra fou establerta com a seu de la flota grega al servei dels otomans. Fou enviat a l'illa George Dimas Boulgaris, un grec capit de la flota otomana. La lluita decidida de Boulgaris contra els pirates va convertir als seus habitants en hbils mariners de guerra. A mes Boulgaris va permetre de fet un autogovern ampli. El 1821 tenia 120 vaixells de guerra, 5.400 mariners experts i 2.400 canons. Hidra es va revoltar el 16 d'abril de 1821 sota la direcci d'Antonio Ekonomou. Durant set anys els vaixells d'Hidra foren els dominadors de la mar. Les morts de la guerra, les destruccions i el canvi en les rutes comercials, van suposar la fi dels bons temps. Milers d'illencs van haver d'emigrar, la majoria a Atenes i el Pireu. La pesca d'esponges fou l'activitat principal de l'illa. A partir del 1950 l'illa va esdevenir centre turstic.

Personatges rellevants.

Nadius de l'illa de Hydra foren un president i cinc primers ministres:
Almirall Pavlos Koundouriotis, que el 1912 va derrotar els turcs i el 1924 fou el primer president de la repblica grega.
George Koundouriotis, President del consell executiu durant la revoluci i desprs membre del consell sota Capodistria i Otonas. Tamb fou primer ministre i ministre de marina.
Antonios Kriezis, primer ministre. ;
Dimitrios Voulgaris, set vegades primer ministre.
Athanasios Miaoulis,  tres vegades primer ministre.
Petros Voulgaris, primer ministre. ;

Altres illencs militars famosos foren els herois de 1821: els germans I. Matrozos Vokoi i A. Pipinos Vokoi; l'almirall A. Miaoulis; el capit A. Oikonomou; Iakovos Topazis; Manolis Topazis; capit A. Tsamados; capit G. Saxtourhs; i capit G. Saxinis. I al segle XX el capit Nikolaos Votsis.

Destaquen tamb en el camp eclesistic l'arquebisbe de Grcia, Dorotheos Kottaras, i els bisbes Patsis, Parisis, Epiphanios, Kalaphatis i Prokopios Georgantopoulos. I en els camps de les cincies i les lletres els acadmics A. Lignos, I. Xaramis, N. Hatzikiriakos-Gkikas, P.Tetsis i el pintor N. Nikolaou.

Enllaos externs.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93247" title="Hidros" nonfiltered="1995" processed="1982" dbindex="37132">
Hidros (llat Hydrus i Hydruntum, grec Hydros) fou una ciutat de l'antiga Calbria a la costa de la mar Adritica, port de considerable importncia ja que era el punt mes proper de Grcia de tota la costa italiana i per tant el desplaament era mes curt que des Brundusium.

Es creu que fou una colnia grega. Esteve Bizant diu que fou fundada per cretencs el que es probablement llegendari; per Scylax l'esmenta en un epgraf dedicat noms a ciutats gregues. No obstant probablement era una dependncia de Trent i no pas una ciutat independent. 

No es parla de la ciutat fins a l'poca romana, quant una colnia fou establerta a Brundusium que va deixar el port d'Hidros relegat a un segon pla. Per el 191 aC s'havia recuperat com a port per anar a Grcia, sobretot cap a Corf mentre Brundusium era mes utilitzada per anar a Apollnia d'Illria i a l'Epir. Cicer l'esmenta com el pas mes curt i ell mateix el va utilitzar, per Plini el Vell diu que la travessia des Brundusium era mes segura; Plini tamb diu que Pirros d'Epir va planejar tancar el pas cap a l'Adritic per un pont de vaixells i que la mateixa idea la va tenir molt desprs el rom Varro en la lluita contra els pirates. 

Estrab l'esmenta com una petita ciutat que va pujar al nivell de municipi important durant el perode imperial, mentre Brundusium va entrar en decadncia; al segle IV era el port mes utilitzat per anar a Grcia, Epir i Constantinoble. Va mantenir la seva importncia a l'edat mitjana i Belisari i Narss la van considerar un lloc clau. En aquest temps el seu nom apareix deformat com Drouos. Fou una de les darreres ciutats d'Itlia que va restar en mans dels bizantins fins que els hi fou arrabassada el 1071 pels normands. 

El 1480 fou conquerida temporalment pels otomans que li van causar seris danys. Fou coneguda com Otranto que es el seu nom actual, i fou  capital de la provncia de Terra di Otranto (equivalent a Calbria).

El riu Hydros o Hydrus, que desaiguava a la ciutat, es el modern Idro.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93249" title="Hilaes" nonfiltered="1996" processed="1983" dbindex="37133">
Hilaes (llat Hylaea, grec Hylaie) fou el nom d'una pennsula que enllaava el nord-oest de la pennsula Taurica, formada per la part baixa del Borysthenes (Dniper), el , el golf de Carcinitos i el riu Hypacyris, que la creuava.  Herdot la descriu com una regi boscosa al est del Borysthenes. Se la identifica amb la moderna plana de Djanboylouk a l'estepa de Nogai.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93251" title="Hile" nonfiltered="1997" processed="1984" dbindex="37134">




Hile (llat i grec Hyle) fou el nom de tres ciutats gregues:

Hile de Becia;
Hile de Lcrida;
Hile de Xipre;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93253" title="Hile de Becia" nonfiltered="1998" processed="1985" dbindex="37135">
Hile (grec Hyle, llat Hyle o Hylae) fou una ciutat de Becia a la vora del llac Hylica que porta el nom de la ciutat. Apareix tamb sota la forma llatina Hylae (Hiles) i s'atribueix ser el lloc de naixement de Pindar, per altres ciutats reclamen el mateix honor. El seu lloc exacte no se sap segur; Leake l'identifica amb Palekastro, a un tur entre la costa nord del llac i el puig Pale, per Ulrich pensa que seria al sud del llac, prop de la desembocadura del riu Ismenios.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93254" title="Hile de Lcrida" nonfiltered="1999" processed="1986" dbindex="37136">
Hile (grec i llat Hyle) fou una ciutat de la Lcrida Ozlia esmentada per Esteve Bizant, que hauria donat nom al riu Hylaethos (Hilaethus). Tucdides esmenta un poble de la Lcrida anomenat Hyaei (Hyaioi) que podria ser una deformaci de Hylaei, per Esteve Bizant dona el nom d'una ciutat (Hyaea) i com a gentilici Hyaeus, el que sembla establir que hi hauria una Hile (Hyle) i una Hies (Hyaea, grec Hyaioi).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93255" title="Hile de Xipre" nonfiltered="2000" processed="1987" dbindex="37137">
Hile (grec i llat Hyle) fou una ciutat de Xipre esmentada per Esteve Bizant que diu que s'hi adorava a Apollo i que all era anomenat Apollo Hyletes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93256" title="Hipana" nonfiltered="2001" processed="1988" dbindex="37138">
Hipana (grec i llat Hypana) fou una ciutat al interior de Triflia, a l'lide, que es va rendir a Filip V de Macednia durant la guerra social. Els seus habitants foren traslladats a Elis. Al costat hi havia probablement Tipanees (Typaneae), a la que s'esmenta junt amb Hipana. Cap de les dues ciutats s'ha trobat amb certesa. Hipana seria a la moderna lvena a les muntanyes al darrera de la plana costera de Lepreon (Lepreum) o a Mundritza, als turons damunt de Samicon (Samicum).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93259" title="Hipata" nonfiltered="2002" processed="1989" dbindex="37139">
Hipata (grec Hypate o Hypata, llat Hypata) fou una antiga ciutat capital dels enians de Tesslia, a la vall del Esperquios, al peu del Mont Oeta. En temps de les guerres de Roma a Grcia era una ciutat de la Lliga Etlia. Les dones de la ciutat, com d'altres llocs de Tesslia, eren famoses per la seva habilitat en mgia.

La ciutat es esmentada per Hierocles al segle VI al lloc de la moderna Nepatra on es van descobrir inscripcions amb el nom Hypata. A l'edat mitjana va canviar el nom a Neae Patrae. A l'esglsia metropolitana destaca una columna de marbre blanc i a fora les muralles una inscripci hellnica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93260" title="Hiperboris" nonfiltered="2003" processed="1990" dbindex="37140">
Hiperboris (llat Hyperborei, grec Hyperboreioi) foren una raa llegendria esmentada al poema dels Epgons i per Hesode, en relaci als temples de Delfos i Delos.

Com el seu nom indica eren un poble del nord a les fonts del Ister, darrera les muntanyes Boreos. El nom de Boreos era el d'un vent procedent de les muntanyes Rhipae des una caverna i que era guardat pels hiperboris per enviar-lo als pobles mes al sud; al seu pas mai sentien el fred ni el hivern, ni hi corria el vent del nord, de manera que era un oasis climtic amb una atmosfera de calma i serenitat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93261" title="Hipios" nonfiltered="2004" processed="1991" dbindex="37141">
Hipios (llat Hypius, grec Hypios) fou un riu de Bitnia al oest del Sangarios. El riu era petit i fou fams perqu la seva desembocadura era tan gran que s'hi va poder refugiar tota la flota de Mitridates VI Eupator durant un hivern. Segons Scylax el riu era el lmit entre els territoris dels bitinis i els Mariandyni.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93263" title="Hipsaltes" nonfiltered="2005" processed="1992" dbindex="37142">
Els hipsaltes (llat Hypsaltae) foren una de les tribus de Trcia esmentada per Plini el Vell. Esteve Bizant els esmenta com Hypselitai.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93264" title="Hircnia" nonfiltered="2006" processed="1993" dbindex="37143">
Hircnia (llat Hyrcania, grec Hyrkania) fou una satrapia i regi de Prsia al sud de la mar Cspia tamb anomenat mar hircani. Limitava al nord-est amb l'Oxus (Amu Darya) que el separava de la Margiana; al sud-est limitava amb Margiana; al sud  les muntanyes Sariphi (avui Hazari) que la separava d'Ariana i la satrapia de Prtia (al sud-oest); i al oest per les muntanyes Coronus i el riu Charindas, que la separaven de Mdia Menor. Tot i aix els lmits no foren permanents al llarg de la seva histria. El seu nom va originar el modern Gurgan o Djorkan, nom que porta una ciutat al est d'Astarabad. Al nord-est vivien tribus escites com els danes (danae) i als oest els mardis o amardis i els tapuris.

Hircnia, ja apareix en temps de l'Imperi Mede amb un rei vassall de nom Astasyras; en temps de Cir II el Gran el mede Astages va rebre el govern del territori; el seu net Megabernes la governava ms tard, i tamb Ocus, fill d'Artaxerxes I. 
 
La capital fou Zadracarta. 

Els rius principals foren el Sarneius, el Socanaa, el Syderis, el Maxera i el Charindas. La capital es esmentada per Estrab com Tape i Carta; Arri esmenta Zadracarta;  probablement es tracta en els tres casos d'una mateixa ciutat, on residia el strapa. Altres ciutats foren Talabroca (Polibi dona Tambrax), Hyrcana i Samariana.

La part costera era frtil; el interior era boscs i amb animals ferotges com el tigre.

El poble s'anomenava hyrcani (hircans o hircanis). El territori estava dividit en al menys tres districtes: Astabene, Siracene i Arsitis.

Sis mil hircans eren al exercit de Darios III de Prsia quant aquest es preparava per resistir a Alexandre el gran.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93266" title="Hria" nonfiltered="2007" processed="1994" dbindex="37144">


Hria (llat Hyria, alternativament Uria) fou el nom de tres ciutats d'Itlia:

Hria de Calbria ;
Hria de Pulla;
Hria de Campania;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93267" title="Hria de Calbria" nonfiltered="2008" processed="1995" dbindex="37145">
Hria de Calbria (llat Hyria, grec Hyrie) fou una antiga ciutat de Calbria (avui Pulla) al interior del pas, a la via pia, entre Brundusium i Tarentum. Estrab la situa just al mig de la pennsula i diu que fou residencia d'antics reis locals dels messapis. Herdot diu que era la mes antiga de les ciutat dels messapis i capital d'aquest poble per hi barreja el mite de l'origen cretenc d'aquest poble.

Fou certament una ciutat antiga per no apareix a l'histria fins a la construcci de la via pia. Tit Livi esmenta als urites, aliats romans que van proveir de vaixells al pretor C. Lucretius el 171 aC, i probablement es refereix als habitants d'Hria de Pulla, car no s'entn com podien fornir vaixells essent una ciutat d'interior.  Durant la guerra civil entre Octavi August i Antoni, apareix quant aquest darrer era assetjant Brundusium. LUritanus ager s esmentat al Liber Coloniarum entre les Civitates Provinciae Calabriae, i sembla que fou desprs una ciutat municipal ordinria sota l'imperi.

Correspon a la moderna Oria. Noms s'han trobat algunes inscripcions en messapi i monedes amb el nom Orra, probablement nom nadiu de la ciutat abans del seu nom rom.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93270" title="Hria de Pulla" nonfiltered="2009" processed="1996" dbindex="37146">
Hria de Pulla (llat Hyria o Uria) fou una ciutat de la Pulla, a la costa de la mar Adritica, al nord del cap de Garganus, a la badia anomenada Urias Sinus. Es esmentada per Estrab, Plini el Vell i Claudi Ptolemeu com a ciutat dels daunis. La ciutat es esmentada tamb per Dions Periegetes com a ciutat martima a l'entrada del Adritic, als lmits am el pas dels iapigis. Com que no apareix descrita per cap altra autor el lloc mes probable segons las indicacions d'Estrab es Rodi, una petita ciutat  a uns 30 km al oest de Viesti prop del Lago di Varano que podria ser una deformaci de Lacus Urianus. Es produeix alguna confusi amb Hria de Calbria (situada a la moderna Pulla)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93271" title="Hria de Campania" nonfiltered="2010" processed="1997" dbindex="37147">
Hria de Campnia fou una antiga ciutat acreditada noms per les monedes de plata bastant nombroses que s'han trobat i que presenten les caracterstiques tpiques de Campnia i s'han trobat noms a aquest territori prop de Nola, a les monedes de les quals s'assemblen, i de la que probablement era situada no massa lluny. Les monedes porten la inscripci Urina, abreviatura d' Urinaios o Urinaion o Urianos o Urietes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93273" title="Hsies" nonfiltered="2011" processed="1998" dbindex="37148">
Hsies (llat Hysiae, grec Hysiai) fou una ciutat a l'Arglida entre Argos i Tegea, al peu del puig Parthenion. El 669 aC se situa la mtica victria d'Argos sobre els lacedemonis prop d'Hsies. La ciutat fou destruda per Argos juntament amb Tirint, Micenes i altres ciutats, en el segle V aC, desprs de les guerres mdiques, per fou restaurada i durant la guerra del Pelopons fou ocupada pels argius com a fortalesa de frontera, fins que fou ocupada i destruda per segona vegada, ara pels lacedemonis, el 417 aC. 

Les seves runes son a un tur a la plana d' Achladkampos i estan formats per restes de l'acrpoli.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93274" title="Haplogrup O del cromosoma Y hum" nonfiltered="2012" processed="1999" dbindex="37149">
L'haplogrup O del cromosoma Y hum s un haplogrup format a partir de l'haplotip M175 del cromosoma Y hum.

Aquest haplogrup apareix en un 80-90% entre tots els mascles humans de l'est i sudest d'sia, i s exclusiu d'aquesta regi: la mutaci M175 s innexistent al nord i oest d'sia i s absolutament absent a  Europa i l'frica, tot i que certes clades de l'haplogrup O assoleixen freqncies significatives al sud 'sia i entre parlants de llenges turques de l'sia central.

L'haplogrup O s un haplogrup descendent de l'haplogrup K, i es creu que va aparixer a Sibria fa aproximadament 35.000 anys. L'haplogrup O comparteix un node en l'arbre filogentic dels humans amb l'Haplogrup N, que s com al llarg del nord d'Eursia.

Entre les subbranques de l'haplogrup O hi ha l'haplogrup O3.

 Enllaos externs .
Dispersi de l'haplotip O, del National Geographic;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93275" title="Mting de Nuremberg" nonfiltered="2013" processed="2000" dbindex="37150">
Els Mtings de Nremberg (oficialment, Reichsparteitag, literalment "Congrs Nacional del Partit") era la cita anual del NSDAP (Partit Nazi) entre els anys 1923 i 1938 a Alemanya. Especialment desprs de l'ascens al poder d'Adolf Hitler, el 1933, es van convertir en grans events propagandstics. Els Reichsparteitage es van celebrar a Nuremberg des de 1933 a 1938. 

Els primers mtings del NSDAP es van fer el 1923 a Munic i el 1926 a Weimar. A partir del 1927, es van fer sempre a Nuremberg, ciutat que es va seleccionar per diferents raons: estava situat al centre del Tercer Reich, la ciutat tenia l'estructura adient, el partit estava prou organitzat a la zona, i la policia local era favorable. Els actes es realitzaven durant la primera setmana de setembre sota la denominaci Reichsparteitage des deutschen Volkes ("Congrs Nacional del Partit de la gent alemanya"), que significava la solidaritat entre el poble alemany i el NSDAP, i aix es va tradur en el nombre creixent de participants, que va ariibar al mig mili, entre totes les seccions del partit, exrcit i estat.

L'aspecte principal dels mtings de Nremberg fou la quasi devoci religiosa a Adolf Hitler, assenyalant-lo com el salvador d'Alemanya, escollit per divina providncia. Les masses escoltaven els discursos del Fhrer, juraven lleialtat i marxaven davant seu. Els participants volien demostrar el poder del poble alemany i per voluntat prpia se subordinaven a la disciplina i ordre amb la que haurien de renixer com a nou poble.

Un component important addicional dels mtings de Nuremberg van ser els nombrosos actes i desfilades de organitzacions afiliades i del Tercer Reich, com la Wehrmacht, SS, SA, Joventuts Hitlerianes, etc. Tamb era la tribuna on les poltiques nazis eren proclamades. Les Lleis racials de Nuremberg, que treia als jueus la ciutadania i altres drets es van proclamar el mting de 1935 com a mesures per "protegir la sang alemanya".

Les demostracions de poder no es limitaven als camps del mting, sino que les formacions marxaven pel centre histric de la ciutat, on eren rebuts per Hitler i les masses entusiastes. En la Plaa del Mercat, rebatejada com a Plaa Adolf Hitler el 1933, es van construir tribunes de fusta, i les files de gent es manifestava pels carrers engalanats amb banderes.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93276" title="Districte de Faro" nonfiltered="2014" processed="2001" dbindex="37151">
Localitzaci del districte de Faro

Faro s un districte de Portugal que coincideix amb regi histrica de l'Algarve.

Limita al nord amb el districte de Beja, a l'est amb Andalusia (Espanya), i al sud i  a l'oest amb l'oce Atlntic. 

T una superfcie de  4.960 km i una  poblaci de 395 208 (2001). 

La capital del districte s la ciutat de Faro.
----
El districte de Faro es divideix en 16 municipis:
 Albufeira;
 Alcoutim;
 Aljezur;
 Castro Marim;
 Faro;
 Lagoa;
 Lagos ;
 Loul;
 Monchique;
 Olho;
 Portimo;
 So Brs de Alportel;
 Silves;
 Tavira;
 Vila do Bispo;
 Vila Real de Santo Antnio;

Ciutats principals:Faro,Portimao.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93278" title="Haplogrup O3 del cromosoma Y hum" nonfiltered="2015" processed="2002" dbindex="37152">
L'haplogrup O3 del cromosoma Y hum (M122) s un haplogrup format a partir de l'haplotip del cromosoma Y hum.

s descendent de l'haplogrup O.  Es creu que va aparixer a la Xina fa aproximadament 10.000 anys.  S'especula que la seva dispersi podria estat associada amb el sobtat bum agrcola associat al cultiu d'arrs.

Aquest clade sembla estar primriament associat amb la poblaci xinesa, per tamb forma un component significant de la diversitat del cromosoma Y de la majoria de poblacions modernes de l'est d'sia, potser reflectint les influncies prehistriques o histriques que va exercir la Xina sobre diverses nacions venes. L'haplogrup O3 es troba pel 50% en totes les poblacions moderenes de xinesos assolint al 80% en certs subgrups regionals de l'tnia Han, un 40% dels moderns sudsiberians del nordest d'sia (p. ex. manxs, coreans), i un 20% de la poblaci japonesa moderna. L'haplogrup O3 tamb es troba amb alta freqncia i valors de diversitat entre els homes del sudest asitic i la distibuci d'alguns subclades d'endinsa fins a l'sia Central i Oceania encara que amb baixes freqncies.

 Enllaos externs .
Dispersi de l'haplotip O, del National Geographic;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93280" title="Estopa" nonfiltered="2016" processed="2003" dbindex="37153">


Estopa s un duo catal de pop rock amb tocs de rumba catalana creat el 1999, format pels germans Muoz, David (veu) i Jos (guitarra), originaris del barri de Sant Ildefons, a Cornell de Llobregat, Barcelona. Sn el grup mes important (el que ms discs ha venut) de la histria de la msica catalana .Amb el seu primer disc van aconseguir vendes properes a 1.200.000 cpies, assolint el reconeixement en el seu pas natal i desprs en pasos tals com Mxic, Xile i Argentina. Els seus altres discos han seguit la frmula que tant xit els ha donat, rumbes canalles i urbanes.

Biografia.
Infantesa i Inicis.

El conjunt est format pels germans Muoz, dos joves naturals del barri de Sant Ildefons del municipi de Cornell de Llobregat, a Barcelona. Sn fills d'emigrants extremenys naturals de Zarza Capilla. Els seus pares van regentar el bar "La Espaola", al mateix barri, just davant de la comissaria de policia.

La seva infantesa la van passar escoltant conjunts de rumba molt populars als vuitanta, especialment Los Chichos, Los Chunguitos o Bord 4. Un dia el seu pare va decidir regalar-los sengles guitarres espanyoles. Desprs de diversos anys en l'institut, on els coneixien com els sabines, i d'abandonar els estudis, David i Jose Muoz comencen a treballar a la producci de peces per a autombils en una de les filials de SEAT, Novel Lahnwerk, on es van gestar les lletres de les canons del conjunt, escrites en fulls de producci.

Durant aquesta poca van comenar a tocar la plaa del barri de Sant Ildefons, de Cornell, zona en la que residien i en petits locals. El 1998, es van presentar al concurs de cantautors del barri d'Horta-Guinard que van guanyar amb la can "Luna lunera".

En aquella poca van gravar artesanalment una maqueta amb 40 canons a casa d'un amic usant un mesclador de quatre pistes, aquesta maqueta en casset es va difondre de m a m per tot Espanya, una vegada que van assolir la fama.

La dona de David tenia un professor de nataci que tenia un amic que treballava a EMI, i aquest els van aconseguir una prova per a BMG. Desprs d'escoltar la maqueta, els van convidar a Madrid a una prova que va agradar als caps de la discogrfica, el problema va sorgir en no tenir el duet un nom ms que Jose & David, el qual no resultava gaire comercial, aix que van buscar el nom de del grup, Estopa, fou motivat per la frase que utilitzava l'encarregat de la fbrica on treballaven, "Doneu-li estopa al motor!" perqu no cessessin en el seu treball amb els robots.

Maqueta Estopa.
En primera instncia, abans de publicar el seu primer disc, amb el qual van tenir tant xit, va circular durant molt temps una maqueta del grup que es va anar fent famosa a travs del boca-orella per tot el territori espanyol. Avui en dia fins i tot es continuen consumint canons de la maqueta del grup i aquests van incloent a cada disc alguna d'elles reeditada.

1999-2000: Estopa.
El seu lbum de debut, titulat com el conjunt, va sortir al carrer el 19 d'octubre de 1999. El senzill que la companyia va elegir com debut, "Suma y sigue" no va tenir gaire repercussi i ning, ni tan sols els propis components del duet, no esperava que el segon single, "La raja de tu falda", que veu la llum tres mesos desprs, els ports a la fama. Es va convertir en una de les canons ms escoltades del 2000, recolzats pel suport meditic i el carcter sorneguer dels components.

Comenava el conegut com "Fenomen Estopa" i aquell any van iniciar la Gira Ducados 2000' que els va portar per tot Espanya i gran part de Llatinoamrica. Aquell any van aconseguir vendre 1.800.000 discs, rcord no superat encara per un conjunt debutant a Espanya.

2001-2003: Destrangis.
A finals d'aquell any, els Muoz decideixen fer un trio per crear en la intimitat ms absoluta el seu segon disc, gravat en l'estudi El Cortijo de Mlaga. L'11 d'octubre de 2001, surt a la venda el seu segon lbum Destrangis, el qual va vendre 250.000 cpies en dues setmanes. A la segona gira, la de presentaci de Destrangis, van omplir el Palau Sant Jordi de Barcelona o la Plaa de Braus de Las Ventas, a Madrid.

En aquell temps van fer nombroses collaboracions amb grups i cantants molt consolidats: com el tribut a Peret, "el rei de la rumba", i el disc "Perversiones flamencas" al costat dels seus dols: Los Chichos amb "Son ilusiones" i amb Mara Jimnez, amb la can de Joaqun Sabina, "El peridico no hablaba de ti".

Posteriorment van participar al disc homenatge a Camarn de la Isla amb la can "Como el agua" i el 2003 al disc de Juan Maya, que els acompanya des de la primera gira a la guitarra espanyola, amb "Mambo", composta pel propi David.

Entre 2000 i 2002 van tenir ms de 200 concerts, i l'octubre de 2002 decideixen prendre's un any sabtic per assimilar l'ocorregut en els ltims anys, sortint en venda la reedici del disc Destrangis, Ms Destrangis que inclou nou material del grup.

2004: La calle es tuya?.

En aquell perode donen forma als nous temes per al tercer disc, La calle es tuya?. El seu tercer lbum veu la llum el 3 de mar de 2004, prop de dos anys i mig desprs que l'anterior, disc del qual s'en venen 300.000 cpies la primera setmana.

La gira, anomenada Muoz vs. Muoz, els portaria per totes les provncies espanyoles, amb prop de 60 concerts, de nou omplint grans recintes com Las Ventas o l'estadi de futbol de La Rosaleda, a Mlaga, on van reunir prop de 40.000 persones. Finalitzada la gira, van realitzar un petit tour pel continent llatinoameric on Estopa va acudir a Argentina, Mxic, Xile i el Per.

Desprs d'un altre any sabtic, van comenar a gravar el seu quart lbum a finals d'agost de 2005, que va sortir en venda el 21 de novembre del mateix any amb el ttol de Voces d'Ultrarumba. D'aquest treball, un sol dia, es va aconseguir vendre ms de 200.000 cpies, situant-se nmero 1 de vendes a Espanya.

2005: Voces de Ultrarrumba.
Els germans Muoz van publicar el 21 de novembre de 2005 "Voces de Ultrarrumba". Inclou una entrevista del grup amb l'humorista catal Andreu Buenafuente.

2008: Allenrok.
El 26 de febrer del 2008 surt el cinqu disc del grup. El ttol de l'album s un homenatge a la ciutat que els va veure nixer, Cornell, escrita al revs i amb una "K" final. Al disc hi collaboren altres artistes com Chonchi Heredia, Juan Maya, Angie Bao, Jos Antonio Romero, Luis Dulzaides i Nacho Lesko.

Enllaos externs.
 Pgina oficial d'Estopa;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93281" title="Smartphone" nonfiltered="2017" processed="2004" dbindex="37154">
Un Smartphone, a cops anomenat telfon intelligent, s un ordinador de butxaca que integra les funcions de telfon mbil, organitzador personal i sovint altres funcions de connectivitat mbil.

Sovint s'aconsegueix afegint a un ordinador de butxaca les funcions d'un telfon mbil. Una caracterstica essncial s la possibilitat d'installar aplicacions, per la qual cosa ha de disposar d'un sistema operatiu. Les aplicacions poden ser desenvolupades pel propi fabricant de l'ordinador, per l'operador de telefonia, o per tercers.


Definici i histria.
Cada cop s ms difcil definir exactament qu s un "smartphone". Gaireb tots els nous telfons mbils tenen algunes funcions d'organitzador personal, per senzilles que siguin, com ara llibreta d'adreces, agenda, i llista de tasques. Tot i aix els telfons BREW i Java ME, encara que permeten installar aplicacions, no es consideren smartphones. Molts dispositius BREW tenen funcions d'organitzador personal, permeten installar aplicacions de tercers i inclouen pantalles de 240x320 pixels, per no sn considerats smartphones. La definici sembla estar lligada a certs sistemes operatius.

Els trest fonamentals podrien ser els segents: els Smartphone estan centrats en la veu (s a dir les seves funcions principals sn les de veu, les dades sn secundries) i tenen caracterstiques prpies dels organitzadors personals; mentre que el comunicadors personals, (com ara els BlackBerry) tot i oferir funcions de veu,estn centrats en les dades. Els Smartphones es poden fer servir amb una sola m, mentre que per fer servir un organitzador personal solen ser necessries les dues mans. 

Tendncies.
La tendncia sembla indicar que els smartphones inclouen accs a internet, calendari, cmera de fotos, agenda de contactes, connexi per infrarroigs i bluetooth, navegaci GPS, i a voltes possibilitat de llegir documents de diferents formats, com ara PDF i Microsoft Office. Alguns inclouen tamb cmara de vdeo i receptor de televisi.

Sistemes operatius.
Els sistemes operatius ms freqents utilitzats pels smartphones sn Symbian, Palm OS (de PalmSource), Windows Mobile (anomenat anteriorment Windows CE, de Microsoft), i Linux.

Vegeu tamb.
 Telfon mbil;
 Ordinador de butxaca;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93282" title="Morfina" nonfiltered="2018" processed="2005" dbindex="37155">
La morfina, s una droga opicia analgsica molt potent, i s el principal component actiu en l'opi, aix com l'opiaci prototipus. S'anomena aix en record a Morfeu, el du grec dels somnis.

El 1804 la morfina fou allada a Frana per De Rosne a partir de l'opi (resina de cascall Papaver somniferum).

La morfina en un inici s'administrava per via estomacal, desprs aixecant la dermis i dipositant la dosi necessria. Finalment va adquirir gran popularitat, grcies a la invenci de la xeringa per Pravaz i sobre tot pel seu s massiu per part dels militars durant la guerra del 1870. A partir de 1952, la sntesi qumica i de derivats morfnics s possible.

Actualment, la morfina segueix sent l'analgsic clssic ms efica per alleujar els dolors aguts, per el seu s va disminuint a mesura que apareixen noves drogues sinttiques, que generen una menor addicci i permeten que persones allrgiques a la morfina puguin alleujar els seus dolors.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93283" title="Codena" nonfiltered="2019" processed="2006" dbindex="37156">

La codena (metilmorfina) s un alcaloide que es troba de forma natural a l'opi. Es pot presentar b en forma de cristalls inolors i incolors, o b com una pols cristallina blanca. L'origen del seu nom s la paraula d'arrel grega que significa "cap d'adormidera".

La codena s un calmant semblant a la morfina, per molt menys potent i amb petits efectes sedants. Es pot prendre en forma de comprimits, o per via injectada. Tamb presenta efectes antitusgens. s til per alleujar dolors moderats i t molts menys riscs que la morfina de provocar dependncia o efectes txics. Si s'instaura l'addicci, per culpa de la presa prolongada de dosis altes, la sndrome d'abstinncia resultant s menys sever.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93284" title="Alberto Ruiz-Gallardn Jimnez" nonfiltered="2020" processed="2007" dbindex="37157">

Alberto Ruiz-Gallardn Jimnez (Madrid, 11 de desembre de 1958). Poltic espanyol, fill de Jos Mara Ruiz-Gallardn, membre de l'executiva del Partit Popular. s casat amb Mara del Mar Utrera (filla de l'exministre franquista Jos Utrera Molina) i t quatre fills (Alberto, Jos, Ignacio i Rodrigo).

Formaci.
Va realitzar el batxillerat en el Collegi de La nostra Senyora del Record (jesuta), on ja va destacar com estudiant. s llicenciat en Dret pel collegi Major San Pablo CEU (centre adscrit a la Universitat Complutense). Va obtenir el segon lloc en les oposicions a la fiscalia (XXVIII Promoci) i va servir com a tal durant un breu perode de temps a l'Audincia Provincial de Mlaga. Actualment s en situaci d'excedncia.

Inicis en la poltica. 
En 1983 va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Madrid. En 1986 va passar a formar part de l'executiva del Partit Popular en el seu set congrs. Al juny 1987 va ser triat diputat de l'Assemblea de Madrid. Un mes ms tard va ser nomenat portaveu del Grup Parlamentari Popular en el Senat, crrec que va ocupar fins que va ser nomenat president de la Comunitat de Madrid.
A l'abril de 1990, va dirigir la investigaci dintre del partit de les implicacions del cas Naseiro. Sobre aquest assumpte va suggerir l'expulsi, entre d'altres, d'Eduardo Zaplana.

President de la Comunitat de Madrid. 
Va ser investit com a tal en 1995, desprs de guanyar el seu partit les eleccions amb majoria absoluta. En 1999 va revalidar el crrec, novament amb majoria absoluta del seu partit. La seva poltica al capdavant de la Comunitat s'ha caracteritzat per les freqents tensions amb l'Ajuntament de Madrid, el dileg social fluid amb els sindicats i patronal (mitjanant mesures com la implantaci de les 35 hores en l'administraci regional), i la gesti de traspassos de competncies des de l'Administraci central (Sanitat i Educaci).

Alcalde de Madrid.
En 2003, va tornar a canviar d'escenari poltic a petici de Jos Mara Aznar presentant-se a les eleccions a l'alcadia de Madrid i convertint-se en alcalde en obtenir la majoria absoluta enfront de la socialista Trinidad Jimnez i de la candidata d'Izquierda Unida Ins Sabans.

En 2004, va ser l'nic membre del Partit Popular que va intervenir pblicament en el Congrs fent autocrtica d'alguns de les fallades comeses pel seu partit en el govern de la naci, sense esmentar-los expressament. "Algun error hem d'haver coms", va dir llavors. Posteriorment, va intentar sense xit llanar la candidatura del Vicealcalde de Madrid Manuel Cobo a la Secretaria General del Partit Popular de Madrid enfront de Esperanza Aguirre. Manuel Cobo ha estat un estret collaborador seu des dels anys que era President de la Comunitat de Madrid. Actualment els seus plans per a la ciutat de Madrid passen per projectes com el soterrament parcial de l'autopista de circumvallaci M-30 al seu pas per la ribera del Manzanares, l'impuls a la candidatura olmpica de la capital espanyola per a organitzar els Jocs Olmpics de 2012 (llanada pel seu antecessor Jos Mara lvarez del Manzano) o l'elaboraci de la Llei de Capitalitat, ja aprovada, per a augmentar les competncies i capacitat de finanament de l'Ajuntament. Altres mesures ja adoptades han estat el refor de la seguretat ciutadana a l'alliberar a la Policia Municipal del control del trnsit mitjanant la creaci d'un nou cos de funcionaris destinats a aquesta fi (Agents de Mobilitat).

Des de la seva arribada a l'ajuntament, ha llanat nombrosos projectes de millores del centre de la ciutat, com ja havia fet el seu antecessor en el crrec Jos Mara lvarez del Manzano. Destaquen les obres de realitzaci de tnels i millora de les infraestructures, peatonalitzaci de carrers... L'Ajuntament de Madrid est afrontant fortes crregues econmiques per a afrontar totes les obres que s'estan realitzant. Per a afrontar econmicament la situaci, s'ha recorregut a la installaci de parqumetres en moltes zones de la ciutat. Aquesta installaci ha estat positiva en el centre de la ciutat, on s'ha aconseguit descongestionar l'aparcament pblic, encara que la mesura no ha estat ben acollida en algunes zones no cntriques.

s cristi, catlic practicant, no obstant aix en temps recents davant la liberalitzaci moral i les diferncies entre el govern i l'Esglsia, s'ha distanciat bastant de la jerarquia catlica, a la qual acusa de "retrgrada" i "desfasada". s membre de la Fundaci Internacional Raoul Wallenberg, una organitzaci no governamental sense nim de lucre dedicada a promoure la pau i l'enteniment interculturals. Considera El Dorado, del grup musical Revlver, la seva can talism. El 28 de juliol de 2006, coneguda la seva decisi d'oficiar un matrimoni homosexual com alcalde de Madrid, el secretari general del Grup Parlamentari Popular del Congrs dels Diputats, Jorge Fernndez Daz, la va considerar com constitutiva de "una profunda deslleialtat" que "per descomptat ha de tenir conseqncies poltiques". Per la seva banda, el secretari de Comunicaci del Partit Popular, Gabriel Elorriaga, va demanar a Ruiz-Gallardn que fos "conseqent" amb les "decisions adoptades pel partit en els ltims temps".

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93288" title="Coriaria" nonfiltered="2021" processed="2008" dbindex="37159">


Coriaria s un gnere de plantes amb flors, l'nic dins la famlia Coriaricia, Coriaricies o Coriariaceae. 

De taxonomia molt discutida ja que s una famlia i gnere molt peculiar difcil de relacionar. Les seves flors es consideren de morfologia nica.

Est format per unes 30 espcies de mates, arbusts i petits arbres.

La seva distribuci mundial s ampla per molt disjunta (la ms extrema entre totes les plantes) ja que es troba en la regi mediterrnia, sud i est d'Asia, Nova Zelanda, illes de l'oce Pacfic, Amrica central i Amrica del sud.

A la Pennsula Ibrica i els Pasos Catalans l'nica spcie autctona present s el roldor (Coriaria myrtifolia)

Les espcies de Nova Zelanda es coneixen amb el nom maor de Tutu

Descripci del gnere.
Plantes perennes de fulles simples de 2 a 9 cm, sense estpules, de distribuci oposada o en verticils. Flors en ram, petites i verdoses amb cinc ptals. Fruit en drupa normalment negre i ocasionalment groc o vermell. En moltes espcies s txic i pot ser mortal (Roldor) en altres (com C. Thymifolia) s allucingen i noms s comestible en l'espcie C. terminalis. 

Fixen el nitrogen atmosfric amb bacteris situats a les arrels que poden fer nodulacions o ser interns (endfits). Acostumen a crixer vigorosament en terrenys alterats pel foc o per l'erosi o altres factors. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93289" title="Autobiografia" nonfiltered="2022" processed="2009" dbindex="37160">
Una autobiografia s una narrativa de la prpia vida. El narrador s el protagonista principal que explica els fets ms destacats de la seva existncia en primera persona. Tcnicament s el que s'anomena un narrador intrahomodiegtic. Aquest punt de vista s el que diferencia aquest gnere de la biografia ordinria, on un escriptor es documenta i tracta de ser objectiu respecte el personatge revisat. El valor de l'autobiografia (tamb coneguda com a memries) rau en el carcter testimonial, en els sentiments i interpretaciosn de l'autor-personatge. Alguna novella fa veure que s una autobiografia per aportar versemblana al que explica. 














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93290" title="Kurt Weill" nonfiltered="2023" processed="2010" dbindex="37161">

Kurt Julian Weill (Dessau, 2 de mar de 1900 - Nova York, 3 d'abril de 1950), va ser un compositor alemany d'origen jueu, posteriorment nacionalitzat estatunidenc. s principalment conegut per les seues obres per al teatre.

 Vida i obra .
Va nixer al si d'una famlia jueva de profunds sentiments religiosos. Abans dels 20 anys ja havia compost algunes obres (el cicle de canons Ofrahs Lieder sobre textos de Yehuda Halevi traduts a l'alemany, un quartet de corda i una suite per a orquestra). Va estudiar composici amb Ferruccio Busoni a Berln, on va compondre la seua primera simfonia. Tot i gaudir de cert xit amb les seues primeres obres de maduresa pensades per a les sales de concert i infludes per l'estil de Gustav Mahler, Arnold Schnberg i gor Stravinski (com ara el Quartet de Corda op.8 o el Concert per a viol i orquestra de vent, op.12), Weill va mostrar un inters creixent vers la msica escnica. Les seues obres per al teatre i les seues canons van ser molt i molt populars entre el gran pblic a l'Alemanya de finals dels anys 1920 i principis dels 1930. La msica de Weill va guanyar-se l'admiraci de compositors com Alban Berg, Alexander von Zemlinsky, Darius Milhaud i Stravinski, per tamb va rebre crtiques, per exemple de Schnberg - que desprs es va desdir - i d'Anton Webern. 

Va conixer l'actriu Lotte Lenya el 1924 i es va casar amb ella dues vegades: el 1926 i el 1937 desprs d'un divorci en l'any 1933. Lenya va posar tot el seu empeny en la msica del seu esps, i desprs de la mort d'aquest va desplegar una gran activitat per tal de difondre la seua obra, creant amb aquest propsit la Kurt Weill Foundation.

L'obra ms popular de Weill s L'pera dels tres penics 1928 (potser una traducci al catal ms entenedora fora L'pera dels quatre xavos), amb llibret de Bertolt Brecht. Est basada en una comdia de John Gay, The Beggar's Opera. En L'pera dels tres penics es troba la can ms clebre de Weill, "Mack Navalla" ('Die Moritat von Mackie Messer'). La collaboraci amb Brecht, desprs de grans xits, va acabar l'any 1930 per diferncies poltiques. Segons Lenya, Weill va comentar que era incapa de "posar msica al manifest del partit comunista".

Weill va deixar Alemanya l'any 1933. Havia estat assenyalat per les autoritats nazis, en ser un destacat compositor d'origen jueu. Membres del partit nacional-socialista van organitzar escndols en diverses representacions de les darreres obres de Weill, com per exemple en l'estrena de Aufstieg und Fall der Stadt Mahagonny (Apogeu i caiguda de la ciutat de Mahagonny). No va tenir una altra opci, aix que va marxar a Pars, on va treballar de nou amb Bertolt Brecht (desprs d'un projecte fallit amb Jean Cocteau) - en el ballet Els set Pecats Capitals. El 1934 va acabar la Simfonia nm. 2, la seua darrera obra purament orquestral, que va ser estrenada a Amsterdam i Nova York per Bruno Walter.

El 1935 va emigrar als Estats Units. Els Estats Units havien esdevingut el seu somni, el seu idilli amb la democrcia i el mn lliure; aix que n'esdevingu ciutad l'any 1943. Quan va albirar el port de Nova York a l'horitz, Weill va deixar el seu passat alemany enrere. Creia que la major part del seu treball anterior havia de ser destrut, i molt rarament i amb renuncia va parlar i escriure alemany, amb l'excepci de les cartes als seua pares, que havien fugit a Israel.

Tot i que la major part de les obres americanes de Weill es consideren inferiors a les de la seua etapa alemanya, els seus treballs per a Broadway inclouen un bon nombre de reconeguts espectacles. Entre aquests cal destacar Lady in the Dark i Love Life, considerades com la llavor del musical nord-americ. Va collaborar amb diversos escriptors, com ara Maxwell Anderson i Ira Gershwin, i fins i tot va compondre la banda sonora de la pellcula de Fritz Lang You and Me, l'any 1938. Tamb va intentar crear un nou estil d'pera nord-americana, que fora alhora de qualitat artstica i amb xit comercial. El ms interessant exemple en aquesta direcci el constitueix l'pera Street Scene, basada en una obra teatral d'Elmer Rice. 

En els anys 1940 Weill va viure a New City (Estat de Nova York), fent freqents viatges a la ciutat de Nova York i a Hollywood relacionats amb els seus treballs per al teatre i el cine. Va morir a Nova York el 1950 i est soterrat al cementeri de Mount Repose a Haverstraw, Nova York.

A banda de "Mack Navalla", cal destacar entre les seues canons ms famoses "Alabama Song" (de Mahagonny), "Surabaya Johnny" (de Happy End),  "Youkali" (de Marie Galante), "Speak Low" (de One Touch of Venus), "Lost in the Stars", i "September Song" (de Knickerbocker Holiday).

Obres principals.
1920-1927.
1920   Sonata per a violoncel i piano;
1921   Simfonia No. 1 per a orquestra   ;
1923   Quartet de corda op. 8;
1923   Quodlibet. Suite per a orquestra sobre la pantomima Zaubernacht, op. 9;
1923   Frauentanz: sieben Gedichte des Mittelalters per a soprano, flauta, viola, clarinet, trompa i fagot, op. 10;
1924   Concert per a viol i orquestra de vent, op. 12;
1926   Der Protagonist, op.15 (pera en un acte, llibret de Georg Kaiser);
1927   Der Neue Orpheus. Cantata per a soprano, viol i orquestra op.16 (llibret d'Yvan Goll) ;
1927   Royal Palace op.17 (pera en un acte, llibret d'Yvan Goll);
1927   Der Zar lsst sich photographieren op.21 (pera en un acte, llibret de Georg Kaiser);
1927   Mahagonny (Songspiel) (Bertolt Brecht);

1928-1935.
1928   Berlin im Licht Song. Marxa per a banda de msica o veu i piano;
1928   Die Dreigroschenoper, L'pera dels tres penics (Bertolt Brecht);
1928   Kleine Dreigroschenmusik (Petita msica sobre L'pera dels tres penics), Suite per a banda de msica.
1928   Zu Potsdam unter den Eichen per a cor a cappella o veu i piano  (Bertolt Brecht);
1928   Das Berliner Requiem (Rquiem per Berln). Cantata per a tres veus masculines i banda de msica (Bertolt Brecht);
1929   Der Lindberghflug (primera versi). Cantata per a solistes, cor i orquestra. Msica de Weill i Paul Hindemith sobre text de Bertolt Brecht;
1929   Happy End (Elisabeth Hauptmann i Bertolt Brecht) - Nominaci als Premis Tony per partitura original;
1929   Der Lindberghflug (segona versi). Cantata per a tenor, barton, baixos, cor i orquestra. Bertolt Brecht;
1930   Aufstieg und Fall der Stadt Mahagonny, (Apogeu i caiguda de la ciutat de Mahagonny) (Bertolt Brecht);
1930   Der Jasager (Elisabeth Hauptmann i Bertolt Brecht);
1932   Die Brgschaft, (Caspar Neher);
1933   Der Silbersee, ;
1933   Die sieben Todsnden, (Els set Pecats Capitals). Ballet chant per a veus i orquestra  (Bertolt Brecht);
1934   Marie galante per a veus i petita orquestra (llibret de Jacques Deval);
1934   Simfonia No. 2 per a orquestra;
1935   Der Kuhhandel, (El meu regne per un cavall) (Robert Vambery) (inacabada);

1936-1950.
1936   Johnny Johnson (Paul Green);
1937   The Eternal Road (Desmond Carter, primer, versi inacabada sobre text alemany de Franz Werfel, dirigida per Max Reinhardt);
1938   Knickerbocker Holiday (Maxwell Anderson);
1938   Railroads on Parade (Edward Hungerford);
1940   Ballad of Magna Carta. Cantata per a narrador i baixos, cor i orquestra  (Maxwell Anderson);
1940   Lady in the Dark (Moss Hart i Ira Gershwin);
1941   Fun to be Free Pageant;
1942   And what was sent to the Soldier's Wife? (Und was bekam des Soldaten Weib?). Can per a veu i piano (Bertolt Brecht);
1942   Mine Eyes Have Seen the Glory. Can patritica arranjada per Weill per a narrador, cor, i orquestra;
1943   One Touch of Venus (Ogden Nash) ;
1945   The Firebrand of Florence (Ira Gershwin);
1945   Down in the Valley;
1947   Hatikvah Arranjament de l'Himne Nacional d'Israel ;
1947   Four Walt Whitman Songs per a veu i orquestra (o piano);
1947   Street Scene (Elmer Rice i Langston Hughes) - Premi Tony a la partitura original ;
1948   Love Life (Alan Jay Lerner);
1949   Lost in the Stars (Maxwell Anderson);
1950   Huckleberry Finn (Maxwell Anderson) Inacabada.

Bibliografia.
Jrgen Schebera, Kurt Weill (Rowohlt, Reinbek bei Hamburg, 2000) ;
David Drew (Editor), ber Kurt Weill (Frankfurt am Main, Suhrkamp, 1975) Excellent collecci de textos, incloent-hi una introducci de David Drew i textos de Theodor W. Adorno  ;

Per ampliar.
David Drew. Kurt Weill: A Handbook (Berkeley, Los Angeles, University of California Press, 1987) ;
Donald Spoto.  Lenya A Life  (Little, Brown and Company 1989)Very heavy on Weill history ;
Lys Symonette & Kim H. Kowalke (ed. & trans.)Speak Low (When You Speak Love) The Letters of Kurt Weill and Lotte Lenya  (University of California Press 1996) ;

Enllaos externs.
Kurt Weill Foundation, inclou una llista detallada de les seues obres;
Schott Music;
Kurt Weill a Internet Broadway Database;
Kurt Weill a Internet Movie Database;

Vegeu tamb.
Paul Hindemith;
Hanns Eisler;
Karl Amadeus Hartmann;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93294" title="Teresa Berganza" nonfiltered="2024" processed="2011" dbindex="37162">
Teresa Berganza ( Madrid 1935 ) s una mezzosoprano espanyola, associada freqentment amb personatges d'peres de Rossini, Mozart i Bizet. 

Biografia.
Va nixer a la ciutat de Madrid el 16 de mar de 1935. Va estudiar piano i cant al Conservatori de Madrid, on va obtenir el primer premi de cant l'any 1954. Va debutar en aquesta ciutat el 1955. 

Dos anys desprs va fer el seu debut internacional al Festival Ais de Provena en el paper de Dorabella de l'pera Cos fan tutte de Mozart. Durant els segents deu anys va debutar en altres importants teatres i festivals d'pera, entre d'altres: La Scala (1957), festival de Glyndebourne (1958), Royal Opera House (1959) i l'Metropolitan Opera (1967). 

L'any 1991 Berganza, al costat de Victria dels ngels, Montserrat Caball, Josep Carreras, Pilar Lorengar, Alfredo Kraus i Plcido Domingo, van ser guardonats amb el Premi Prncep d'Astries de les Arts. El 1992 va participar en la cerimnia inaugural de l'Exposici Universal de Sevilla i els Jocs Olmpics de Barcelona. El 1994 fou escollida membre de l'Acadmia Reial d'Arts d'Espanya, primera dona a obtenir aquesta distinci. 

Actualment, Berganza ensenya en l'Escola Superior Reina Sofia i dicta classes mestres arreu del mn. Entre els seus estudiants es troben Mara Bayo i Jorge Chamin.

 Enllaos externs .
  Pgina Oficial de Teresa Berganza;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de les Arts 1991;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93296" title="TERMCAT" nonfiltered="2025" processed="2012" dbindex="37163">
El TERMCAT s un organisme creat a Barcelona l'any 1985 pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) amb la finalitat d'estudiar la terminologia en catal. Des de l'any 1994 s un consorci dirigit per les dues entitats ja esmentades i pel Consorci per a la Normalitzaci Lingstica.

Les lnies d actuaci del TERMCAT sn l elaboraci de recursos terminolgics, la normalitzaci de neologismes i l assessorament terminolgic. Aix doncs, amb l objectiu d afavorir la sistematitzaci i la difusi de la terminologia dels diferents sectors d activitat, el TERMCAT elabora i promou l elaboraci de diccionaris, vocabularis, lxics i material de divulgaci multilinges de diferents mbits del coneixement en diversos formats, estableix la denominaci dels nous termes i assessora institucions, empreses i particulars per a l elaboraci, traducci o edici d obres terminolgiques i especialitzades. El TERMCAT collabora amb mitjans de comunicaci, universitats, collegis professionals o associacions com ara AENOR, TRIAC o Softcatal, i participa en l agenda terminolgica nacional i internacional. Forma part, a ms, de l equip directiu de l Associaci Europea de Terminologia.

Totes les fitxes estudiades pel TERMCAT es troben disponibles al Cercaterm, servei de consultes en lnia que ajuda a resoldre qualsevol dubte terminolgic que sorgeixi en la redacci o traducci de textos especialitzats en catal. 

Pel que fa a la detecci de terminologia nova o en s en altres llenges i les noves propostes d'equivalncies per a l's en catal, el Consell Supervisor del TERMCAT mira de destriar la forma ms coherent amb els patrons de formaci de neologismes terminolgics de la llengua catalana des d una perspectiva lingstica, terminolgica i de l s. Tots els neologismes normalitzats es poden consultar a la Neoloteca.

El TERMCAT compta amb una plantilla d'uns 25 treballadors i s assessorat per professionals externs de molts camps. El pressupost de l'organisme s d'1,5 milions d'euros anuals.

Enllaos externs.
TERMCAT;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93298" title="Richard Sorge" nonfiltered="2026" processed="2013" dbindex="37164">


Richard Sorge (Azerbaidjan, 1895 - Jap, 1944) Revolucionari, periodista i espia sovitic de nacionalitat alemanya. s considerat com el millor espia de la Segona Guerra Mundial per haver descobert les intencions nazis d'envair la Uni Sovitica (Operaci Barbarroja). 


Va nixer el 4 d'octubre de 1895 al poble azerbaidjans de Kaff, que en aquell moment formava part de l'Imperi tsarista. Fill de mare russa (Nina Kobeleva) i de pare alemany (Wilhelm Sorge) que treballava d'enginyer al servei d'una companyia que realitzava obres als camps petrolfers de Bak. L'any 1898 es trasllad amb la famlia a Alemanya, ms concretament, al barri residencial de Lankwitz, a Berln.

Com a espia, responia al nom en clau "Ramsay" i una de les seves fonts d'informaci ms valuoses fou el general Eugen Ott, primer com a agregat militar a Tquio i desprs ambaixador. D'aquesta manera va poder descobrir amb antellaci la voluntat d'Adolf Hitler de trencar el pacte germanosovitic de no-agressi i envair la URSS. Aix mateix va informar el Kremlin dels plans nazis, per no van fer cas a les seves recomanacions. Fins i tot, va arribar a informar tant a Stalin com als criptoanalistes suecs de la data exacta de l'atac, equivocant-se nicament en dos dies en concretar que l'atac es duria a terme el 20 de juny de 1941. 

Durant la Batalla de Moscou, elabor els informes per determinar la situaci de Manxria respecte a l'evoluci del conflicte sinojapons. Aquesta informaci fou d'important rellevncia perqu va permetre retirar els destacament de l'Exrcit Roig a Sibria per destinar-les a les proximitats de la capitals sovitica. 

L'any 1941 va ser detingut pels serveis de contraespionatge japonesos desprs de ser descobert per la intelligncia alemanya. Stalin va intentar, sense xit, negociar la seva amnistia. Alguns historiadors afirmen que la Uni Sovitica va rebutjar intercanviar-lo per presoners japonesos, d'altres pensen que el Jap es mostr intransigent en el seu alliberament. El 7 de novembre de 1944 fou executat a Tquio mitjanant la soga. Trenta anys desprs, el novembre de 1964 fou nomenat Heroi de la Uni Sovitica.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93299" title="The Quarrymen" nonfiltered="2027" processed="2014" dbindex="37165">
The Quarrymen (de vegades anomenats Quarry Men) s el grup que va crear John Lennon l'any 1957 i que posteriorment va evolucionar a The Beatles. En els seus inicis tocaven un estil de msica anomenat skiffle.Van comenar tocant a les festes d alumnes de l institut. 
A una d aquestes festes, el 6 de juliol del 1957 a la  parrquia de St.Peter s del barri de Woolton, hi assist Paul McCartney, que aleshores tenia 15 anys i tamb era aficionat al Rock. Ivan Vaughan, un amic com entre John i Paul, els va presentar. John impressionat desprs d'una audici en qu McCartney va interpretar a la guitarra i va cantar "Twenty Flight Rock" d'Eddie Cochran, va demanar a Paul que s uns al grup.

Paul McCartney agafava cada dia l autobs  per anar a l  institut amb un noi ms jove, George Harrison tamb molt aficionat al Rock. En Paul li va  presentar a John per si podia unir-se a The Quarrymen. Lennon no va dubtar en considerar Harrison  una pea clau per a la banda donada la seva qualitat com a guitarrista desprs d  escoltar-lo  interpretar una coneguda can de l  epoca "Raunchy" de Bill Justis. . El  grup va tenir altres components, per  ells tres eren l eix principal. Tanmateix els hi faltava alg que toqus el baix elctric i un bateria permanent doncs aquests canviaven sovint.

Stuart Sutcliffe era amic i company de John Lennon a l Escola d Art, pintava fora  be i va arribar a vendre diversos quadres a un bon preu. Aquest fet li va permetre, animat per John, la compra d un baix elctric i aix unir-se a la banda. Malauradament no tenia cap coneixement musical i van a haver d'ensenyar-li  a tocar, la qual cosa no va aconseguir mai massa be, per de fet com ells mateixos deien "mes val tenir un baix que no sap tocar, que no tenir-ne cap" .

El nom del grup, The Quarrymen estava massa antiquat, ja  que cap component estudiava ja en aquell institut i el grup  va tocar durant una temporada amb diversos noms, entre ells "Johnny and The Moondogs" i "The Silver Beetles". Sutcliffe era admirador d una pellcula de Marlon Brando "Salvatge" on sortien uns grup de motoristes que es feien anomenar The Beetles (Els Escarabats) . Amb aquest nom, Lennon va canviar una E per una A, tot fent un joc de paraules amb l'expressi anglesa "beat" (que feia referncia al cop de la bateria que marca el comps i a l'anomenada generaci beat), i va establir el que seria el nom definitiu del grup: The Beatles (els que fan msica beat). A mes aquest nom tamb era una allusi humorstica al nom del grup de Buddy Holly "Crickets" (Grills),  del que eren admiradors.



Membres.
John Lennon - guitarra i veu;
Paul McCartney - guitarra i veu;
George Harrison - guitarra i veu;
Stuart Sutcliffe - baix electric;
Ivan Vaughan - baix acustic;
Ken Brown - caixa de te;
Pete Shotton - taula de rentat (washboard);
Colin Hanton - bateria;
Eric Griffiths - guitarra;
Len Garry - baix acustic;
Rod Davis - banjo ;
Nigel Whalley - baix acustic;

Enllaos externs.
Original Quarrymen ;
Catherine E. Doyle: "From Blackjacks to Beatles: How the Fab Four Evolved" ;
Els primers enregistraments dels The Quarry ;
Ken Brown  ;
VH1 Biography of The Quarrymen ;
Quarry Men line-ups ;

Multimdia.
 Videos de " The Quarrymen ";

----




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93300" title="Desktop Linux Consortium" nonfiltered="2028" processed="2015" dbindex="37166">
El Desktop Linux Consortium (DLC) s una organitzaci no lucrativa que apunta cap a realar i promoure l's del sistema operatiu de GNU/Linux a la taula de treball.

Fundat el 4 de febrer, del 2003, s portat per font oberta Bruce Perens activista com director executiu i Jeremy White, CEO de CodeWeavers, com president.


Membres.
ArkLinux;
Codeweavers;
Debian;
DesktopLinux.com  ;
KDE;
Linux Professional Institute (LPI);
Lycoris;
EL Linux Terminal Server Project (LTSP);
Mandrakesoft;
NeTraverse;
OpenOffice.org;
Questnet  ;
Samba;
theKompany;
openSUSE;
TransGaming Technologies;
TrustCommerce;
Xandros;
Ximian;


Enllaos externs.
Lloc oficial de DLC ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93301" title="Alma Mahler" nonfiltered="2029" processed="2016" dbindex="37167">
Alma Marie Schindler, de casada Alma Mahler (31 d'agost de 1879   11 de desembre de 1964), compositora i pintora, va destacar en la seua Viena natal per la seua bellesa i la seua intelligncia. Va ser l'esposa, successivament, de personatges notables del segle XX: el compositor Gustav Mahler, l'arquitecte Walter Gropius i el novellista Franz Werfel.

Biografia.
Una enlluernadora vienesa entre artistes.
Alma Maria Schindler va nixer a Viena, ustria, filla del pintor Emil Jakob Schindler i la seua esposa Anna Von Bergen. Alma va crixer en un entorn privilegiat, freqentant nombrosos artistes; entre els amics de son pare s'hi trobava per exemple Gustav Klimt, que va dibuixar diversos retrats d'ella i que li va donar el seu "primer bes". Desprs de la mort de Schindler(1892), Anna es va casar amb un dels ltims deixebles de son pare, Carl Moll. Sent jove, Alma va tenir una srie de flirtejos, entre ells un amb Klimt, un altre amb el director teatral Max Burckhard i tamb amb el compositor Alexander von Zemlinsky.

Mahler.
El 9 de mar de 1902 es va casar amb el compositor i director d'orquestra austrac Gustav Mahler, que era 20 anys major. Amb ell, va tenir dues filles: Maria Anna (1902-1907), que va morir molt petita de febre escarlatina o de diftria (Alma va culpar Mahler d'haver "temptat al dest" amb els seus Kindertotenlieder, els textos dels quals parlen precisament d'uns infants morts) , i Anna (1904-1988), futura escultora. Mahler va estimar profundament a Alma; va manifestar que el fams Adagietto de la Simfonia nm. 5, el segon tema de la Sisena i passatges semblants en la Vuitena, eren retrats musicals d'Alma. Tanmateix, els termes del matrimoni d'Alma amb Mahler incloen l'aband de les seues inquietuds artstiques en la pintura i la msica per a dedicar-se plenament al seu matrimoni, encara que va ser copista i lectora de proves de les obres del seu esps. 


Si b ella va assumir inicialment aquest sacrifici, desprs se'n va penedir. Posteriorment, Mahler va mostrar inters per les composicions d'Alma, per ja era tard. En l'estiu de 1910 Alma va emmalaltir i va anar a reposar a un balneari a Tobelbad, prop de Graz, a ustria; Mahler va romandre a la seua residncia a Toblach per tal de compondre. Aleshores Alma es va enamorar del jove arquitecte Walter Gropius, fundador de la Bauhaus. Mahler va sollicitar una consulta mdica (una sessi del llavors nou psicoanlisi) amb Sigmund Freud, per tal d'indagar en les causes de la seua insatisfactria relaci. Mahler va descobrir la infidelitat per una carta d'Alma, el que el va fer patir amargament; demanant-li a Alma que es quedara amb ell. La situaci emocional que va viure Mahler la va plasmar en tres moviments de l'obra en qu estava treballant, la Simfonia nm. 10. Desprs que Mahler va morir l'any 1911, menys d'un any desprs d'aquests esdeveniments, Alma va suprimir els tres moviments (inconclusos) allusius a ella i va encarregar al compositor Ernst Krenek donar tocs finals al primer moviment que ja estava quasi concls. Noms al final de la seua vida, desprs de sentir una gravaci preliminar de la versi completa de l'obra, acabada pel compositor i musicleg Deryck Cooke, va autoritzar la publicaci de l'obra.

Gropius, Kokoschka i Werfel.
Alma es va casar amb Gropius el 1915, per es va divorciar quatre anys desprs. La relaci va ser tumultuosa. Abans del divorci, durant dos anys, Alma havia tingut un afer amb el pintor Oskar Kokoschka, que la va retratar diverses vegades i que en el seu Der Windsbraut (L'esposa del vent) va representar el seu amor per ella. Temorosa de la passi de Kokoschka, Alma el va abandonar pel novellista Franz Werfel, i va quedar embarassada - ella considerava que el fill era de Werfel - mentres encara era casada amb Gropius. Desprs de deixar-la anar, Kokoschka va encarregar fer una nina de grandria real per a recordar a Alma amb tots els seus detalls. Hi ha rumors sobre la seua presncia a un teatre local a Viena portant la nina com si es tractara de la seua companya. Ja divorciada, es va casar amb Werfel el 1929, per el seu fill, Martin Carl Johannes, va nixer prematurament i va morir als deu mesos. La filla que va tenir amb Gropius, Manon (1916-1935), va morir de poliomielitis, als 18 anys. El compositor Alban Berg, gran amic seu, i que sentia gran afecte per la noia, va escriure el seu fams Concert per a viol i orquestra "A la memria d'un ngel" en memria seua (la que seria la seua ltima obra).


L'any 1938, Alma i Werfel, per tal de fugir de l'Anschluss, van deixar ustria i van viatjar a Frana. Amb la invasi alemanya i l'ocupaci de Frana durant la Segona Guerra Mundial i la deportaci dels jueus als camps de concentraci nazis, ella i el seu esps van abandonar Frana. Amb l'ajuda del periodista estatunidenc Varien Fry a Marsella, van escapolir-se del rgim nazi en un singular viatge pels Pirineus fins a Espanya i d'ac a Portugal i Nova York. Es van establir eventualment en Los Angeles, on Werfel va aconseguir un singular xit amb la seua novella La Can de Bernadeta que va ser convertida en una pellcula l'any 1943 amb Jennifer Jones com a protagonista. Desprs de la mort de Werfel el 1945, Alma va tornar a Nova York on era un personatge cultural destacat, i va publicar volums de les cartes de Mahler i les seues prpies memries Mein Leben (tradut a l'angls And the Bridge Is Love - I el pont s l'amor). Els seus amics es van disgustar quan ella es va declarar simpatitzant del feixisme, inspirada en Nietzsche, antisemita i admiradora de Mussolini (per no de Hitler). Va morir en 1964.

La seua vida privada.
La seua particular histria amb matrimonis mltiples va ser objecte de burla en la can de Tom Lehrer Alma en la que Gustav Mahler canta sobre ella: "That is the fraulein I must have" (aquesta s la dama que he de posseir). En la introducci parlada d'aquesta can, Lehrer remarca com persones com a Alma Mahler Gropius Werfel "make you realize how little you've accomplished. It Is a sobering thought that when Mozart was my age he had been dead for two years!" (et fa veure quant poc has aconseguit. s superb pensar que quan Mozart tenia la meua edat estava mort feia dos anys). Tamb va comentar sarcsticament sobre com apareixeria la seua necrolgica en els diaris, amb una llarga llista de noms masculins.

La seua vida s narrada s la pellcula de 2001 de Brosse Beresford Bride of the Wind, actuant com a Alma l'actriu Sarah Wynter. El personatge d'Alma tamb apareix en la famosa pellcula Mahler de 1974 dirigida per Ken Russell, amb Georgina Hala com a Alma.

La msica d'Alma.
La fama d'Alma Mahler es deu en primer lloc als seus matrimonis i els seus afers amb els ms grans artistes de la seua poca, el ms notable d'ells Gustav Mahler, de qui va prendre el seu cognom. Com a compositora, va escriure molt poc per a ser considerada ms que una figura menor, noms 16 lieder han sobreviscut.

Ja jove, Alma era una dotada pianista; va estudiar composici amb Alexander von Zemlinsky el 1897, va escriure alguns lieder i obres instrumentals a ms de comenar la composici d'una pera. Tamb va ser pintora, va ser considerada una persona molt ambiciosa, i tamb descrita com assedegada de poder.

La seua msica encara s executada en l'actualitat.

Enllaos externs.
Dona fascinant i musa de genis immortals a Aula del mn. ;
Vida breu: Alma Mahler - Werfel, Esposa de tres genis a prensalibre.com ;
Textos (amb traduccions a diversos idiomes) dels lieder d'Alma a The Lied and Art Song Texts Page ;
Gravacions de les seues obres a allmusic.com;
Bride of the Wind, la pellcula sobre Alma a imdb.com;
Lletra de la can Alma de Tom Lehrer a lyrics.Net.Ua ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93302" title="Pilar Lorengar" nonfiltered="2030" processed="2017" dbindex="37168">
Lorenza Pilar Garca Seta, de nom artstic Pilar Lorengar, ( Saragossa, Arag 1929 - Berln, Alemanya 1996 ) fou una coneguda soprano espanyola. 

Biografia.
Va nixer el 16 de gener de 1929 a Saragossa. Va estudiar vuit anys amb ngeles Otein i ms tard a Berln amb Carl Ebert i Hertha Klust. L'any 1949 va debutar com cantant del cor en el Teatre de la Zarzuela, on va estar treballant diversos anys. El 1952 va debutar com solista a Barcelona amb la Novena Simfonia de Beethoven i el Rquiem de Brahms. 

Com a cantant d'pera va debutar el 1955 com a Cherubino al Festival d'Ais de Provena i a continuaci com a a Violetta en La Traviata de Giuseppe Verdi a la Royal Opera House del Covent Garden de Londres. Un any ms tard va actuar al Festival de Glyndebourne i el 1958 en el Teatre Coln de Buenos Aires com a Reina de la Nit de La flauta mgica. Aquest mateix any va ser contractada per la Deutsche Oper Berlin, on va romandre fins a la fi de la seva carrera com una de les artistes ms respectades de la companyia. 

El 1961 va actuar per primera vegada a la ciutat de Salzburg amb l'pera Idomeneo. A la Metropolitan Opera de Nova York debuta el 1966 com la Donna Elvira de Don Giovanni. Diverses tournes la duen tamb a Jap. Com cantant convidada va actuar sovint en l'pera de Viena i en concerts de la Filharmnica de Viena.

L'any 1991 Lorengar, al costat de Victria dels ngels, Teresa Berganza, Montserrat Caball, Josep Carreras, Alfredo Kraus i Plcido Domingo, van ser guardonats amb el Premi Prncep d'Astries de les Arts. L'1 d'octubre de 1994 va rebre l'Ordre al Mrit de l'estat de Berln. Pilar Lorengar mor el 3 de juny de 1996 als 68 anys a la ciutat de Berln com a conseqncia d'un cncer. 

 Enllaos externs .
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de les Arts 1991;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93305" title="Juice" nonfiltered="2031" processed="2018" dbindex="37169">
Juice s programari informtic multiplataforma que s'utilitza per descarregar arxius de mitjans de comunicaci de podcast, com oggs i mp3s. Aquests arxius de medis es poden automticament copiar a un intrpret d'udio digital. El Juice deixa planificar descarregant els podcasts especfics, i el deixar saber quan una demostraci nova est disponible. s programari lliure disponible sota la llcencia GNU. El projecte s'ofereix a Sourceforge. Anteriorment conegut com iPodder i ms tard com iPodder Lemon, el nom del programari es convertia a Juice el novembre del 2005 davant de la pressi legal des de Apple Computer, Inc.

Era el primer programari de podcatching essencial i probablement romania el podcast aggregator ms popular disponible per al primer any de la popularitat de podcasting (durant juny del 2005). El seu equip de desenvolupament atribua Adam Curry i Dave Winer al concepte de programa.

El programa s'escriu en Python i, durant l's d'una biblioteca d'UI multiplataforma, s'executa a Mac OS X i en Windows.

El 2004 el creixement de podcasting inspira uns altres programes de podcatching, com jPodder, aix com el juny del 2005 addici d'un tret de subscripci del podcast en l'intrpret de msica d'iTunes de l'Apple.

Forquilles.
Hi ha hagut unes quantes forquilles de Juice:
CastPodder  s'anomenava anteriorment iPodder Linux. Aquest programari de podcatching se centra noms en el Sistema Operatiu de Linux. Trets .
 El programari de PodNova  funciona conjuntament amb el lloc web de PodNova per crear "un clic que se subscriu a podcasts".

Enllaos externs.
 indiepodder.org, anteriorment ipodder.org (La pgina d'histria i guia de Curri d'Adam) ;
 Juice a Sourceforge.net ;
 Juice equip de desenvolupadors ;
 MobileCast iPodder plugin per convertir podcasts en format d'udio de telfon mbil ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93306" title="Alfredo Kraus" nonfiltered="2032" processed="2019" dbindex="37170">
Alfredo Kraus ( Las Palmas, Illes Canries 1927   Madrid 1999 ) fou un tenor espanyol. 

Biografia.
Kraus nasqu el 24 de novembre de 1927 a Las Palmas. Va iniciar els seus estudis musicals als quatre anys, rebent llions de piano, i a l'edat de vuit anys entr a formar part del cor infantil de l'escola.

Va debutar internacionalment a El Caire l'any 1956 amb el paper de Duc de Mntua a l'pera Rigoletto de Giuseppe Verdi. Un any desprs aconsegu cantar al Teatro So Carlos de Lisboa al costat de Maria Callas, en una llegendria producci de l'pera La Traviata. Posteriorment va continuar debutant als millors teatres operstics del mn: Covent Garden el 1959, La Scala el 1960, Chicago el 1962 i el Metropolitan de Nova York el 1966.

Alfredo Kraus mai abandon la interpretaci de la sarsuela, que sempre consider tant important com l'pera.

El 1991 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de les Arts al costat de Victria dels ngels, Teresa Berganza, Montserrat Caball, Josep Carreras, Pilar Lorengar i Plcido Domingo. 

Alfredo Kraus mor a Madrid el 10 de setembre de 1999 a l'edat de 71 anys desprs d'una llarga malaltia.

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de les Arts 1991;
"Pourquoi me rveiller" de "Werther" interpretada per Alfredo Kraus (Youtube);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93307" title="Slashdot" nonfiltered="2033" processed="2020" dbindex="37171">
Slashdot ("barrapunt", abreviat com a "/.") s un lloc web de noticies orientat a la tecnologia. Va ser creat el setembre de 1997 per Rob Malda. Actualment pertany a l'Open Source Development Network, part de VA Software.
La major part dels continguts de Slashdot consisteixen de resums breus d'histries d'altres pgines web i enllaos a aquestes. Els usuaris de Slashdot poden comentar cada noticia i cada una obt entre 200 i 2000 comentaris durant el temps que est a la pgina principal. Els resums de cada histria solen ser enviats pels mateixos lectors de Slashdot i els editors sn els encarregats d'acceptar o no cada contribuci

El nom "Slashdot" va ser elegit per la forma curiosa que sona dins d'una URL. En angls barra s "slash" i punt s "dot", per tant al llegir "http://slashdot.org" el resultat "http colon slash slash slashdot dot org".

Slashdot funciona sobre un programa anomenat Slash. El codi de Slash s'allibera sota la llicncia lliure GPL, per tant molts llocs de notcies l'han usat.

Karma i moderaci.
Tot usuari, a partir de cert moment, pot moderar les opinions dels altres, puntuant-les de divertides, interessants, inspirades, informatives, infravalorades, sobrevalorades, trolls, inflamadores, fora de tema o redundants. Les puntuacions afecten a la visibilitat dels comentaris, i a una puntuaci o karma de l'usuari que s'ha puntuat. Els usuaris amb un karma alt tenen ms visibilitat i tenen l'opci de moderar comentaris d'altres amb ms freqncia.

Tot usuari, a partir de cert moment, pot metamoderar les moderacions dels altres, per evitar que s'abusi del sistema de moderaci.
Els usuaris que fan moderacions considerades injustes pels metamoderadors veuen disminuda la seva capacitat de moderaci.

Prejudicis a Slashdot.
La major part del pblic habitual de Slashdot sn entusiastes de GNU/Linux o del moviment del programari lliure. Curiosament, una enquesta realitzada a Slashdot revela que aproximadament la meitat de visitants sn usuaris de Microsoft Windows, mentre que noms un ter usa GNU/Linux. Es creu que aix s degut a que molts usuaris de GNU/Linux visiten Slashdot des de la feina on l's de Windows encara s majoritari.

s habitual donar per suposat que els usuaris de Slashdot no han llegit l'article que comenten, i que aprofiten tota oportunitat per criticar negativament a Microsoft i a la RIAA (i des del 2003, tamb a SCO), aix com defensar el programari lliure, i, en menor grau a Apple.

Trolls i fenmens de Slashdot.
Hi han moltes bromes internes recurrents, entre elles:
 First post! (primer comentari! en catal) (hi ha una srie d'usuaris que competeixen per escriure el primer comentari de cada artcle);
 IN SOVIET RUSSIA (bromes derivades de "In California, you can always find a party. In soviet Russia, the Party can always find YOU!");
 Imagine a Beowulf cluster of those! (aplicable qualsevol maquinari nou);
 But does it run Linux? (per funciona aLinux?) (aplicable a qualsevol maquinari nou; variaci "But does it play ogg?");
 Gay Nigger Association of America (conjunt de trolls que insten a associar-se a un suposat grup de gays negres);
 Natalie Portman;
 BSD is dying! (BSD s'est morint!: s'adverteix de la decadncia dels sistemes de tipus BSD -i, actualment, tamb d'altres-, amb l'afegit opcional "Netcraft confirms it" (Netcraft ho confirma"");
 I, for one, welcome our new *** overlords (aplicable a collectius que apareixen com a poderosos): procedent de Els Simpsons, episodi 1F13 "Deep Space Homer";

 1.2.3???4.Profit! (suposats plans per guanyar diners, amb diversos pasos, un d'ells incgnit): procedent de l'episodio 217 de South Park "Underpants Gnomes";

 Vegeu tamb .
Barrapunto;
Puntbarra;

Enllaos externs.
Slashdot;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93310" title="Tux Paint" nonfiltered="2034" processed="2021" dbindex="37172">


Tux Paint s un editor de grfics de bitmap de font oberta (un programa per crear i processament raster grfics) destinat a nens joves. El projecte es comenava el 2002 per William J Kendrick que continua mantenint i millorant-lo, amb ajuda de nombrosos voluntaris . Es concedeix una llicncia sota el GPL, i vist per molts com a alternativa de programari lliure a un producte de programari educatiu comercial similar, Kid pix.


Visi de conjunt.
Tux Paintes creava inicialment per al sistema operatiu de Linux, com no hi havia cap programa de dibuix adequat per a nens joves disponibles per a Linux en aquella poca. S'escrivia en la llengua de la programaci C i utilitza les biblioteques d'ajuda de font obertes, incloent-hi la Capa de DirectMedia Simple (SDL), i s'ha fet de llavors en disponible per a Windows, Apple Mac OS X, BeOS i unes altres plataformes. (Vegi que la Pintura Tux d'aquesta pgina.)


Trets.
Tux Paint est dret a part de programari d'edici de grfics tpic (com GIMP o Photoshop) ja que estava dissenyat per ser utilitzable per nens tan joves com 3 anys. Se suposa que la interfcie d'usuari sigui intutiva, i utilitza icones, resposta perceptible i pistes textuals per ajudar a explicar com funciona el programari. Se suposa que la interfcie brillantment pintada, els efectes slids i mascota de dibuixos animats (Tux, el ping de Linux) contractin nens.


Eines de dibuix bsiques.
Com la majoria de les eines de d'edici de grfics i composici populars, Tux Paint inclou una brotxa, una goma d'esborrar, i eines per dibuixar lnies, formes poligonal i text. Tux Paint proporciona nivells mltiples de desfer i refer, deixant canvis accidentals o indesitjats ser trets mentre edita una fotografia.


Controls dels pares i de professor.
Com els trets sn sumats a Tux Paint, les opcions de configuraci s'han afegit que permet als pares i als professors impossibilitar trets i canviar el comportament per ajustar-se millor a les necessitats dels seus nens o els estudiants, o integrar millor el programari a casa seva o ambient de computaci escolar. Opcions tpiques, com permetre o impossibilitar so els efectes i mode de pantalla completa estan disponibles. Hi ha tamb opcions que ajuden a fer adequat per nens ms joves o invlids o que ignora la distinci entre botons en el ratol.


Vegeu tamb.
GCompris;
Kid Pix;
Tux (La mascota de Linux));


Enllaos externs.
Web oficial Tux Paint ;
Projecte Tux Paint a SourceForge.net ;
Tux4Kids ;
El Tux Paint Artist Gallery ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93312" title="POV-Ray" nonfiltered="2035" processed="2022" dbindex="37173">



POV-Ray (Persistance of Vision Ray-tracer), o POV s un programa de raytracing gratut, en constant evoluci (els ltims aportaments sn la radiositat i el mapeig de fotons), que funciona en una gran varietat de plataformes informtiques com Windows, Mac OS X o Linux. Basat en DKBTrace i en part de Polyray. No s un programa lliure, per les seves fonts estan disponibles sota les condicions de la llicncia POV-Ray.

POV no disposa d'interfcie grfica per modelar les imatges com la major part dels programes de creaci 3D actuals per s capa d'interpretar fitxers de codi ASCII+ d'extensi ".pov" en els que es descriu l'escena. L'esmentat fitxer text ha de contenir almenys la posici i els parmetres de la font de llum, la cmera i els objectes. Contrriament a altres programes ms recents en els quals els objectes sn definits amb unions elaborades de mltiples triangles, els objectes de POV sn formes geomtriques (esfera, cub, con,cilindre...), operacions entre aquestes formes, volums definits per diferents funcions matemtiques com isosuperficies (per exemple : function ) o unions de triangles com els d'altres programes. Suporta un lleuger llenguatge informtic similar al llenguatge C que permet realitzar tasques complexes amb els objectes.

Vegeu tamb.
YafRay, un altre popular ray tracer lliure.


Enllaos externs.
Pgina oficial ;
Galeria d'imatges ;
:  Servidor de notcies de POV-ray ;
 International Ray-Tracing Competition : Pgina oficial del concurs de POV-Ray : IRTC. ;
Wiki de POV-Ray ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93314" title="Plcido Domingo" nonfiltered="2036" processed="2023" dbindex="37174">

Jos Plcido Domingo Embil (Madrid, 1941) s un tenor i director d'pera espanyol. 

Biografia.
Nasqu a la ciutat de Madrid el 21 de gener de 1941 fill dels cantants de sarsuela, Plcido Domingo i Pepita Embil. Conegut en la seva famlia com "El Granado" per cantar des de ben petit la can Granada d'Agustn Lara. El 1949 la seva famlia es va traslladar a la Ciutat de Mxic per a treballar en teatre musical i aviat va destacar per les llions de piano per a desprs estudiar a l'Escola Nacional d'Arts i al Conservatori Nacional de Msica de la capital mexicana. Als 17 anys es va casar amb la soprano mexicana Marta Ornelas i va realitzar el seu debut en l'pera La Traviata en el personatge de Mario Cavaradossi a la ciutat mexicana de Monterrey al costat de la soprano Alicia Aguilar. 

Posteriorment, Domingo va passar 2 anys amb l'Opera Nacional d'Israel, de la qual naixeria la seva fama que actualment no cessa des de llavors. Va realitzar nombrosos debuts als Estats Units sobretot a Nova York i San Francisco, encara que tampoc va deixar de fer gires en ciutats d'Europa, durant els anys 60, realitzant nombrosos papers musicals i el seu repertori, est compost per una mplia gamma de directors entre ells Herbert von Karajan, Zubin Metha i James Levine, entre altres. A Barcelona va debutar el 1966, al Liceu, amb tres peres curtes de Salvador Moreno Manzano, Luis Sandi i J.P.Moncayo, i temps desprs va residir durant anys a la ciutat. Com a director d'pera, va iniciar les seves activitats el 1973, i avui en dia encara mant aquesta activitat com a director general de l'pera Nacional de Washington aix com de l'pera de Los ngeles.

Ha gravat duos amb diversos cantants com John Denver, Jos Mara Cano, Alejandro Fernndez, Carlos Santana, Luis Cobos, Caetano Veloso, Patrcia Kaas, etc. Amb Josep Carreras i Luciano Pavarotti, va formar el 1990 la clebre societat artstica de Els Tres Tenors a Roma, amb motiu del Mundial de futbol Itlia 1990. Repet aquesta associaci el 1994 en un magne concert a Los Angeles per la Copa del Mn de Futbol 1994, i reincid novament a Pars amb motiu de la Copa del Mn de Futbol 1998. 

El seu repertori s molt variat i en diversos idiomes des dels clssics, passant per canons nadalenques, canons infantils i msica llatinoamericana.

Reconeixements.
El govern mexic li va atorgar el premi de l'ordre guila Asteca, mxim guard atorgat a un estranger, per part del Govern de Mxic, per la seva gran labor en l'atenci d'afectats en el terratrmol de 1985, sense importar-li perdre la seva veu en les tasques de rescat. Entre els afectats estaven familiars del tenor. 

El 1991 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de les Arts, juntament amb Victria dels ngels, Teresa Berganza, Montserrat Caball, Josep Carreras, Pilar Lorengar i Alfredo Kraus.

El 2002 va gravar l'himne del centenari del Reial Madrid, can que va interpretar sota la pluja a la gespa de l'estadi Santiago Bernabu el mateix dia que es complien els 100 anys del club. 

Premis Grammy.
Entre els molts premis rebuts, ha guanyat 7 Premis Grammy: 
 1983 - Millor enregistrament d'pera per Verdi: La Traviata.
 1984 - Millor enregistrament d'pera per Bizet: Carmen.
 1984 - Millor interpretaci llatina pop per Always In My Heart (Siempre en mi corazn).
 1988 - Millor enregistrament d'pera per Wagner: Lohengrin.
 1990 - Millor interpretaci vocal clssica, juntament amb Josep Carreras i Luciano Pavarotti, per Els Tres Tenors.
 1992 - Millor enregistrament d'pera per R. Strauss: Die Frau Ohne Schatten.
 1999 - Millor interpretaci de msica mexicana-ammericana per 100 aos de mariachi.

Premis Emmy.
Tamb ha rebut 2 premis Emmy, en especials de televisi realitzats als EUA:
 1984 - Millor programa de msica clssica per Great Performances: Placido Domingo Celebrates Seville.
 1992 - Millor interpretaci individual clssica per The Metropolitan Opera Silver Anniversary Gala.

a ms de dues nominacions:
 1986 - Millor interpretaci individual clssica per Great Performances: Cavalleria Rusticana.
 1988 - Millor interpretaci individual clssica per Great Performances: Aida: From the Houston Grand Opera.

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de les Arts 1991;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93315" title="The Police" nonfiltered="2037" processed="2024" dbindex="37175">

The Police (La Policia) s un grup musical angls de pop-rock amb tocs de reggae. Es va formar el 1977 i es van separar el 1985 i s'han reunit, vint-i-tres anys desprs (l'11 de febrer de 2007) per a obrir la galla dels Grammy: a l'endem, 12 de febrer, anunciaven que farien una gira mundial.

 Biografia .

The Police va tenir una carrera plena d'xits (Roxanne, I can't stand losing you, Every breath you take, Message in a bottle i Walking on the moon, entre d'altres). En el moment de la separaci era el grup ms popular i amb ms vendes del mn.

El seu estil va passar del pop-punk dels seus inicis (Outlandos d'amour) al reggae blanc que van practicar a Reggatta de Blanc, explotant el seu xit a tot el mn amb el Zenyatta Mondatta, al qual el seguiria el Ghost in the Machine. Van acabar la seva carrera amb un disc reconegut pels crtics com una de les seves millors produccions, Synchronicity, en el qual es troba un dels seus temes ms coneguts: Every Breath You Take.

Discografia.

Outlandos d'Amour (1978);
Reggatta de Blanc (1979) ;
Zenyatta Mondatta (1980) ;
Ghost in the Machine (1981) ;
Synchronicity (1983) ;
Every Breath You Take: The Singles (1986) ;
Message in a Box: The Complete Recordings (1993);
Every Breath You Take: The Classics (1995) ;
Live! (1995);
The Very Best Of... Sting & The Police (1997, 2002);

Enllaos externs.
 ThePolicetour.com lloc web oficial de la gira de 2007;
 LyricsArchive.net lletres de les canons de Police;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93317" title="Denver Nuggets" nonfiltered="2038" processed="2025" dbindex="37176">


Denver Nuggets s una franqucia de la NBA amb seu a Denver, Colorado.

 Histria de la franqucia .
 Denver Rockets 1967-1974;
 Denver Nuggets 1974-avui;

 Pavellons .
 Denver Arena Auditorium (1967-1975);
 McNichols Sports Arena (1975-1999);
 Pepsi Center (1999-avui);

Nmeros retirats.
2 Alex English;
33 David Thompson;
40 Byron Beck;
44 Dan Issel;
432 Doug Moe (entrenador);

 Plantilla actual .









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93318" title="Procinid" nonfiltered="2039" processed="2026" dbindex="37177">

Els procinids (Procyonidae) sn una famlia dintre de l'ordre dels carnvors.

Est composta per dinou espcies, dividides en dues subfamlies:

 Subfamlia Procyoninae .
 Gnere Potos;
 Potos flavus, quinjanc;
 Gnere Bassaricyon;
 Bassaricyon gabii, olingo gris;
 Bassaricyon pauli, olingo de Costarrica;
 Bassariciyon beddardi, olingo de la Guayana;
 Bassarycin alleni, olingo lleonat;

 Subfamlia Potosinae .
 Gnere Bassariscus;
 Bassariscus astutus, bassarisc;
 Gnere Nasua;
 Nasua nasua, coat;
 Nasua narica, coat marr;
 Nasua nelsoni, coat de les Illes;
 'Gnere Nasuella;
 Nasuella olivacea, coat and;
 Gnere Procyon;
 Procyon lotor, s rentador  ;
 Procyon crancrivorus, s rentador cranquvor;
 Procyon insularis, s rentador de les Tres Maries;
 Procyon maybardi, s rentador de les Bahames;
 Procyon minor, s rentador de Guadalupe;
 Procyon gloveralleni, s rentador de les Antilles;
 Procyon pigmaeus, s rentador pigmeu;

Tota la famlia viu a Amrica, tot i que a Europa, els ssos rentadors que vivien en granjes es van escapar i van colonitzar Europa.

Tots els membres d'aquesta famlia sn omnvors.

Cladograma.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93319" title="Baix Maresme" nonfiltered="2040" processed="2027" dbindex="37178">

El Baix Maresme s una subcomarca del Maresme.

Els 18 municipis que en formen part sn, de sud-oest a nord-est:
 Montgat;
 Tiana;
 El Masnou;
 Alella;
 Tei;
 Premi de Mar;
 Premi de Dalt;
 Vilassar de Mar;
 Vilassar de Dalt;
 Cabrils;
 rrius;
 Cabrera de Mar;
 Argentona;
 Matar;
 Dosrius;
 Sant Andreu de Llavaneres;
 Sant Vicen de Montalt;
 Caldes d'Estrac.

En aquesta subcomarca de 183,36 km hi havia, el 2007, 283.236 habitants.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93321" title="Ailrid" nonfiltered="2041" processed="2028" dbindex="37179">

Els ailrids (ailuridae) sn una famlia formada per un nic membre viu, el panda roig (Ailurus fulgens), que habita a la Xina.

Aquesta famlia ha estat molt controvertida ja que durant molt de temps es va estar discutint si podria ser un parent proper de l's rentador o, malgrat la gran diferncia fsica, del panda gegant.

Cladograma.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93322" title="Divisi Nord-oest (NBA)" nonfiltered="2042" processed="2029" dbindex="37180">
La Divisi Nord-oest s una divisi de la Conferncia Oest de l'NBA. 

Equips actuals.
Denver Nuggets;
Minnesota Timberwolves;
Portland Trail Blazers;
Oklahoma City NBA;
Utah Jazz;

 Campions .
2005: Seattle SuperSonics;
2006: Denver Nuggets;
2007: Utah Jazz;
2008: Utah Jazz;

 Ttols .
 2: Utah Jazz;
 1: Seattle SuperSonics;
 1: Denver Nuggets;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93323" title="Divisi Sud-oest (NBA)" nonfiltered="2043" processed="2030" dbindex="37181">
La Divisi Sud-oest s una divisi de la Conferncia Oest de l'NBA. 

Equips actuals.
Dallas Mavericks;
Houston Rockets;
Memphis Grizzlies;
New Orleans/Oklahoma City Hornets;
San Antonio Spurs;

Campions.
Equips de la divisi sud-oest que s'han proclamat campions de l'NBA:
2005: San Antonio Spurs;
2006: San Antonio Spurs;
2007: Dallas Mavericks;

Ttols.
 2: San Antonio Spurs;
 1: Dallas Mavericks;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93324" title="Merom de Galilea" nonfiltered="2044" processed="2031" dbindex="37182">

Merom de Galilea (en hebreu,           ) s un consell regional del districte del Nord d'Israel. 

El municipi agrupa els nuclis de poblaci segents:
Kibbutz: Parod.
Moshav: Alma, Amirim, Avivim, Dalton, Dovev, Hazon, Kefar Hoshen, Kefar Shammay, Kerem, Ben Zimra, Merom, Shefer, Shezor, Tefahot.
Poblat adigu: Reihaniyye.
Poblat drus: Ein Al-Asad.
Altres assentaments: Amuqqa, Bar Yohay, Biriyya, Kallanit, Kefar Hananya, Livnim, Or Haganuz.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93325" title="Amaral" nonfiltered="2045" processed="2032" dbindex="37183">

Amaral s un grup musical de Saragossa (Espanya), format per Eva Amaral (vocalista i compositora) i Juan Aguirre (guitarrista i compositor).

El grup Amaral, neix el 1 de gener de 1997. El nom del grup s el cognom de l'Eva, i va ser escollit pel Juan.

El seu estil musical es podria anomenar pop/rock, per fusionat amb ritmes llatins, sintetitzadors, i lletres d'alt contingut potic.

El 1997 es traslladen de Saragossa a Madrid. Aquest mateix any, firme amb Virgin-EMI i el 5 de maig, de 1998, surt a la venda el seu primer lbum, de nom homnim, sota la producci de Pancho Varona.
Amb el seu disc a la venta, Amaral es va anar obrint pas a travs de l'escena musical, i guanyant-se seguidors per tota la geografia espanyola.

El seu primer lbum tenia 5 canons: "Rosita", "Voy a acabar contigo", "No s que hacer con mi vida", "Un da ms" y "Tardes". Aquest lbum va vendre al voltant de 40.000 cpies.

L'any 2000, desprs de fer una gira de presentaci amb el seu primer disc, i haver-se fet un espai a l'escena musical del pop espanyol, Amaral gravava a Londres el seu segon lbum, anomenat "Una pequea parte del mundo", sota la producci de Cameron Jenkins. Un disc ms madur que contenia 13 canons. 12, prpies del grup, i una versi de la desapareguda Cecilia.
Aquest segon lbum tenia 4 canons: "Como hablar", "Subamos al cielo", "Cabecita loca", "Nada de nada". Va vendre 100.000 cpies.

Dos anys ms tard, Amaral entra de nou a l'estudi i novament, sota la producci de Jankins, grava el seu tercer lbum, de nom "Estrella de mar": lbum que es convertiria en el disc nacional del 2002. Amb ell, van aconseguir una gran quantitat de premis, entre els que destaquen un MTV European Award al millor artista espanyol, i 5 premis de msica. Tamb, amb aquest disc, Amaral salta a l'internacionalitzaci, al ser editat el 2003 una nova versi, a Amrica.
Publica 6 canons: "Sin ti no soy nada", "Te necesito", "Toda la noche en la calle", "Morira por vos", "Estrella de mar", "Salir corriendo". Ha venut 800.000 cpies.

El 2003, Eva Amaral es llena al mn del cine com a protagonista d'un curt dirigit per Andreu Arau anomenat "Flores de Maika", en el que dna vida a una dona que mor a mans de la seva parella. La can "Salir corriendo" va formar part del BSO de la pellcula, i va coincidir amb la sortida del sis disc.

L'estiu del 2004, quan Amaral es disposava a gravar un nou disc, Juan Aguirre pateix una lesi a la seva m, el que causa, a ms de posposar la gravaci, que la seva companya Eva, telefons a Bob Dylan, en la seva gira per Espanya.

El novembre del 2005 l'Eva i el Juan parteixen cap a Londrea on el Eden Studios, sota la producci de Cameron Jenkins, graven el seu quart lbum titulat "Pjaros en la cabeza". Amb 14 noves canons, Eva i Juan tornen a la msica carregats de pop i rock en aquestes noves canons.

El disc surt a la venta el 14 de mar del 2005, i el juny, comena la seva gira a Salamanca, que recorreria tot Espanya, fins a mitjans del mes d'octubre. Durant aquesta gira, Amaral s'atura el 15 de setembre, a Barcelona per gravar el concert i editar-lo en DVD, el qual sortiria a la venta el 28 de novembre d'aquest mateix any sota el nom de "El comienzo del big bang".

"Pjaros en la cabeza" va ser el disc ms venut a Espanya el 2005.

El disc ha venut 500.000 copies a tot el mn i ha llenat 4 canons: "El universo sobre m", "Das de verano", "Marta, Sebas, Guille y los dems" i el vigent "Resurreccin"

 	
	
"Gato negro   Dragn rojo" s el cinqu treball discogrfic del duo espanyol Amaral, estrenat a Espanya el 27 de maig de 2008. La seva producci va acabar el 25 d'abril del mateix any.

Compta amb 19 canons, entre les quals es troben "Biarritz" composta per Juan Aguirre per al seu anterior grup, "Das de vino y rosas", "El artista del alambre" que Eva i Juan van escriure per a la pellcula "Fuera de carta", i "Doce palabras" en la qual Peter Buck, guitarrista de REM, ha participat amb la seva guitarra de dotze cordes.

L'lbum cont dos CD's cada un amb un nom:

Gato negro

   1. Kamikaze
   2. Tarde de domingo rara
   3. La barrera del sonido
   4. Las chicas de mi barrio
   5. Esta noche
   6. Las puertas del infierno
   7. Biarritz
   8. Gato negro
   9. Rock&Roll

Dragn rojo

   1. Perdname
   2. Alerta
   3. El blues de la generacin perdida
   4. De carne y hueso
   5. Dragn rojo
   6. Es slo una cancin
   7. El artista del alambre
   8. Deprisa
   9. Doce palabras
  10. Concorde

	

Discografia.

Amaral (1998);
Primer disc tret a la venta el 5 de maig de 1998. Produt per Pancho Varona. ;

Canons;
Rosita;
Un da ms;
Voy a acabar contigo;
Cara a cara;
Tardes;
No existen los milagros;
Lo quiero or de tu boca;
Habla;
1997;
Dile a la rabia;
Soy lo que soy;
No s que hacer con mi vida;
Mercado negro;

Una pequea parte del mundo (2000);
Segon disc tret a la venta el 17 de mar del 2000, gravat a Londres i produt per Cameron Jenkins.

Canons;
Subamos al cielo;
Cabecita loca;
Como hablar;
Los aviones no pueden volar;
Queda el silencio;
Una pequea parte del mundo;
Botas de terciopelo;
Volver la suerte;
El da de ao nuevo;
El mundo al revs;
Siento que te extrao;
Nada de nada;
El final ;

Estrella de mar (2002);
Tercer disc tret a la venta el 4 de febrer del 2002, produt per Cameron Jenkins.
El disc compte amb collaboracions de luxe: Danny Cummings (Mark Knopfler, Bryan Adams) a la percusi; Tony Beard (Mike Oldfield, Mick Jagger) a la bateria; Russell Milton (Waterboys) baix; Melvin Duffyel (Robbie Williams, Sting) al pedal steel guitar; Danny Shogger (George Michael, Paul McCartney) als instruments de teclat i Echo String Quartet als instruments de corda.

Canons;
Sin ti no soy nada;
Morira por vos;
Toda la noche en la calle;
Te necesito;
Qu ser?
Salir corriendo;
Estrella de mar;
Rosa de la paz;
No sabe dnde va;
De la noche a la maana;
El centro de mis ojos;
En slo un segundo;

Pjaros en la cabeza (2005);
Quart disc tret a la venta el 14 de mar de 2005 en dues edicions diferents: en CD o DVD.

Canons;
El universo sobre m;
Das de verano;
Revolucin;
Mi alma perdida;
Marta, Sebas, Guille y los dems;
Esta madrugada;
Big bang;
Enamorada;
Tarde para cambiar;
En el ro;
Resurreccin;
Confiar en alguien;
Salta;
No soy como t;


El comienzo del Big bang (2005);
 Primer DVD en directe d'Amaral. Gravat el 15 de setembre de 2005 al Palau Sant Jordi de Barcelona, Catalunya. Publicat el 28 de novembre del 2005.

Canons;

Intro-Live el comienzo del big bang ;
El universo sobre m ;
Revolucin ;
Resurreccin ;
Te necesito ;
Marta, Sebas, Guille y los dems ;
Sin ti no soy nada ;
Subamos al cielo ;
Salir corriendo ;
Como hablar ;
En slo un segundo ;
Toda la noche en la calle ;
Morira por vos ;
Estrella de mar ;
En el ro ;
Rosita ;
Enamorada ;
Big Bang ;
Tarde para cambiar ;
Das de verano ;
Mi alma perdida ;
No soy como t ;
Salta ;
Esta madrugada ;
Das de verano ;
Morira por vos ;
Revolucin ;
Marta, Sebas, Guille y los dems ;
Tardes;

Singles.

 Rosita;
 Voy a acabar contigo;
 No s qu hacer con mi vida;
 Un da ms;
 Tardes;
 Como hablar;
 Subamos al cielo;
 Cabecita loca;
 Nada de nada;
 Sin ti no soy nada;
 Te necesito;
 Toda la noche en la calle;
 Morira por vos;
 Estrella de mar;
 Salir corriendo;
 El universo sobre m;
 Das de verano;
 Marta, Sebas, Guille y los dems;
 Resurreccin;
 Revolucin;
 Kamikaze;
 Tarde de domingo rara;
 Perdname;


Enllaos externs.
Lloc web oficial d'Espanya ;
Web No Oficial ;
Foro ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93326" title="Minnesota Timberwolves" nonfiltered="2046" processed="2033" dbindex="37184">


Minnesota Timberwolves s una franqucia de la NBA amb seu a Minneapolis (Minnesota)|Minneapolis, Minnesota.

 Histria de la franqucia .
2008-2009.
Desprs d'un pssim comenament de temporada amb un balan de victries-derrotes de 4-15, i desprs de perdre de 23 punts contra Los Angeles Clippers, Glen Taylor, propietari de la franqucia, va acomiadar l'entrenador Randy Wittman. El seu lloc l'ocup el mtic pivot dels celtics Kevin McHale, que fins llavors ocupava el crrec de vicepresident.

 Pavellons .
 Hubert H. Humphrey Metrodome (1989-1990);
 Target Center (1990-avui);

 Trajectria .
Llegenda: G: Partits guanyats P:Partits perduts %:porcentatge de victries


 Plantilla actual .


Referncies.


Enllaos externs.
Pgina oficial dels Timberwolves;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93328" title="Portland Trail Blazers" nonfiltered="2047" processed="2034" dbindex="37185">

Portland Trail Blazers, coneguda amb el sobrenom de Blazers, s una franqucia de la NBA amb seu a Portland, Oregon. L'equip juga a la Divisi Nord-Oest de la Conferncia Oest de l'NBA. L'nic anell de campions de l'NBA en el seu poder fou aconseguit l'any 1977 contra Philadelphia 76ers per 4-2. Bill Walton, pivot dels blazers, fou designat MVP de la final.

 Pavellons .
 Memorial Coliseum (1970-1995);
 Rose Garden (1995-avui);

 Plantilla actual .


 Enllaos externs .
Pgina oficial dels Blazers;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93330" title="Oklahoma City Thunder" nonfiltered="2048" processed="2035" dbindex="37186">


Oklahoma City Thunder s una franqucia de la NBA amb seu a Oklahoma City, Oklahoma. L'any 2008 va substitur a la ciutat de Seattle com a seu d'un equip NBA.

 Histria de la franqucia .
 Seattle SuperSonics 1967-2008 .


 Oklahoma City Thunder .
Comen una nova poca amb el trasllat total de la franqucia de la ciutat de Seattle a Oklahoma City. Al comenament de la temporada, entrenat per P.J. Carlesimo, l'equip va arrancar amb un parcial de 1 victria per 12 derrotes. Aquest fet va precipitar, el 22 de novembre de 2008, l'acomiadament de P.J. Carlesimo. El seu lloc l'ocup, com a entrenador inter, Scott Brooks.

 Pavellons .
 KeyArena (1967 1978, 1985 1994, 1995-2008);
 Kingdome (1978 1985);
 Tacoma Dome (1994 1995) (durant la remodelaci del KeyArena);
 Ford Center (2008-avui);

 Plantilla actual .


Font: NBA.com.

Equip tcnic.
Entrenadors.




Referncies.


Enllaos externs.
Pgina oficial dels Oklahoma City Thunder;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93332" title="Utah Jazz" nonfiltered="2049" processed="2036" dbindex="37187">


Utah Jazz s una franqucia de la NBA amb seu a Salt Lake City, Utah.

 Histria de la franqucia .
 New Orleans Jazz 1974-1979;
 Utah Jazz 1979-avui;

 Pavellons .
 Loyola Field House (Nova Orleans)(1974-1975);
 Municipal Auditorium (Nova Orleans) (1974-1975);
 Louisiana Superdome (1975-1979);
 Salt Palace (1979-1991);
 Delta Center (1991-avui);

 Plantilla actual .






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93334" title="Houston Rockets" nonfiltered="2050" processed="2037" dbindex="37188">



Houston Rockets s una franqucia de la NBA amb seu a Houston, Texas.

 Histria de la franqucia .
 San Diego Rockets 1967-1970;
 Houston Rockets 1970-avui;

 Pavellons .
 San Diego Sports Arena (1967-1971);
 Hofheinz Pavilion (1971-1975);
 HemisFair Arena (1972-1973);
 Houston Summit (1975-2003);
 Toyota Center (2003-avui);

Plantilla actual.


Jugadores destacats.
Jugadors del Basketball Hall of Fame:.
 Bob Navarro;
 Moses Malone;
 Calvin Murphy;
 Clyde Drexler;
 Larry Myers;

Altres:.
Charles Barkley;
Scott Brooks;
Matt Bullard;
Sam Cassell;
Mike Dunleavy;
Mario Elie;
Steve Francis;
Carl Herrera;
Robert Horry;
Buck Johnson;
Toby Kimball;
Kevin Kunnert;
Allen Leavell;
Lewis Lloyd;
Vernon Maxwell;
Rodney McCray;
Mike Newlin;
Robert Reid;
Ralph Sampson;
Kenny Smith;
Sedale Threatt;
Otis Thorpe;
Tracy McGrady;

Nmeros retirats:.
 22 Clyde Drexler 1995-98;
 23 Calvin Murphy 1970-83;
 24 Moses Malone 1976-82;
 34 Hakeem Olajuwon 1984-2001;
 45 Rudy Tomjanovich 1970-81 (Entrenador);

Enllaos externs.
Web oficial ;
Web oficial del pavell dels Rockets (Toyota Center);











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93336" title="Memphis Grizzlies" nonfiltered="2051" processed="2038" dbindex="37189">


Memphis Grizzlies s una franqucia de la NBA amb seu a Memphis, Tennessee.

 Histria de la franqucia .
 Vancouver Grizzlies 1995-2001;
 Memphis Grizzlies 2001-avui;

 Pavellons .
 GM Place (1995-2001);
 Pyramid Arena (2001-2004);
 FedEx Forum (2004-avui);

Plantilla Actual.



Jugadors All-Star.
Pau Gasol 2006-Houston;

Per a recordar.
Shareef Abdur-Rahim;
Mike Bibby;
Chris Carr;
Michael Dickerson;
Pau Gasol;
Bryant Reeves;
Stromile Swift;
Jason Williams;

Estadstiques.
Partits jugats en Playoffs.

Temporada 2003-2004;
Memphis Grizzlies a San Antonio   74-98;
Memphis Grizzlies a San Antonio   70-87   ;
San Antonio Spurs a Memphis       95-93;
San Antonio Spurs a Memphis       110-97;

Temporada 2004-2005;
Memphis Grizzlies a Phoenix       103-114;
Memphis Grizzlies a Phoenix       103-108;
Phoenix Suns a Memphis            110-90;
Phoenix Suns a Memphis            123-115;
   
Temporada 2005-2006;
Memphis Grizzlies a Dallas - 23 d'abril del 2006 -  93-103;
Memphis Grizzlies a Dallas - 26 d'abril del 2006 -  79-94;
Dallas Mavericks a Memphis - 29 d'abril del 2006 -  94-89 (Prrroga);
Dallas Mavericks a Memphis - 1 de maig del 2006 - 102-76;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93338" title="New Orleans Hornets" nonfiltered="2052" processed="2039" dbindex="37190">



New Orleans Hornets s una franqucia de la NBA amb seu a Nova Orleans, Louisiana.

 Histria de la franqucia .
 Charlotte Hornets (1988-2002) .
La franqucia es funda a l'octubre de 1988 i s'installa a Charlotte (Carolina del Nord). L'equip s liderat en la seva primera temporada per Kelly Tripucka i el Rex Chapman, un excellent llanador. 

La franqucia obt la primer elecci del draft de 1991 i selecciona a Larry Johnson. Malgrat l'impacte immediat de l'anomenat "Grandmama", Charlotte fa una temporada mediocre i obt la temporada segent la segona elecci del draft. Els Hornets seleccionen llavors a Alonzo Mourning. Amb Larry Johnson, formen un duo d'interior molt jove per potent. Amb el suport del llanador Kendall Gill, l'especialista dels tirs 3 punts Dell Curry, i el petit Muggsy Bogues, amb noms 1,59 metres d'altura. 

Els Hornets acaben cinquens de la Conferncia Est i guanyen els Boston Celtics a la primera ronda. A causa de la seva falta d'experincia els s inevitable perdre davant New York Knicks a la ronda segent. El trio Johnson-Mourning-Bogues agrada molt i sembla formar les bases d'un equip prometedor. El futur dels Hornets, no obstant aix, s comproms per les mltiples lesions de Larry Johnson i d'Alonzo Mourning.
 
Durant la temporada 1995, Alonzo Mourning es traspassat a Miami per al llanador Glen Arrissi. Kenny Anderson substitueix a Muggsy Bogues, lesionat tamb, i es converteix en el lder de l'equip. 

Durant l'interessant 1996, Kenny Anderson, en final de contracte, deixa a l'equip, mentre que Larry Johnson es traspassat a Nova York per Anthony Mason. Durant el draft, els Hornets seleccionen amb la primera elecci Kobe Bryant, per es traspassat a Los Angeles Lakers, all a canvi del pivot Vlade Divac. Amb un equip compost de Glen Arrissi, Vlade Divac, Anthony Mason, Muggsy Bogues i Matt Geiger, Charlotte obt la millor temporada de la seva histria i ref la seva aparici en play-offs. L'xit segueix al 1997-1998 amb els fitxatges de David Wesley i Bobby Phills, i els Hornets sn eliminats en play-offs pels futurs campions, Chicago Bulls. 

Les sortides al 1999 de Glen Arrissi (intercanviat per Eddie Jones), Matt Geiger, Vlade Divac i Muggsy Bogues debiliten a l'equip, que acaba vuit empatat amb New York Knicks per no es classifica per als play-offs. 

L'elecci de Baron Davis al draft de 1999 assenyala la tornada dels Hornets, que realitzen una temporada prometedora. Desgraciadament, el 12 de gener de 2000, Bobby Phills mor en un accident de cotxe, mentre feia un viatge en l'autopista amb el seu company David Wesley. El seu nombre 13 es retirat el 9 de febrer. 

Les temporades 2001 i 2002 es caracteritzen per aparicions dels Hornets en play-offs, no obstant sense arribar a sobrepassar la segona ronda. Es traspassa a Eddie Jones per Jamal Mashburn a Miami.

 New Orleans Hornets (2002-2005) .
A causa d'una escassa audincia al pavell, els Hornets obtenen el perms al maig de 2002 de traslladar-se al Nova Orleans, on es converteixen en els New Orleans Hornets a partir de la temporada 2002/03. s la primera vegada en 23 anys que una franqucia NBA correspon a Nova Orleans des dels New Orleans Jazz, ara a Utah.

Amb motiu de la realineaci dels equips NBA per a la temporada 2004/05, els Hornets passen de la Conferncia Est a la Conferncia Oest per a deixar el lloc al nou equip NBA: Charlotte Bobcats. El pas a la Conferncia Oest, molt ms competitiva, deixa predecir una temporada difcil per als Hornets, i acaba sent pitjor. Les lesions de Mashburn, Magloire i Davis deixen completament a l'equip que en el primer ter de la temporada amb el pitjor balan de la histria de la lliga. Malgrat la transferncia de Baron Davis als Golden State Warriors (a canvi de Speedy Claxton), l'equip es recobra i evita la catstrofe, grcies a l'aparici del lder Donen Dickau i de Jr. Smith. Els Hornets acaben la temporada sobre un balan de 18 victries per a 63 derrotes, igualats amb la nova franqucia Charlotte Bobcats. Aquesta temporada segueix sent no obstant aix la pitjor en la histria de la franqucia. 

 New Orleans/Oklahoma City Hornets (2005-2007) .
Durant l'estiu del 2005, els Hornets, com que Nova Orleans ha estat destrossada per l'hurac Katrina, es traslladen a Oklahoma City fins que la ciutat estigui reconstruda. Per tant la franqucia es reanomena: New Orleans/Oklahoma City Hornets. Amb l'elecci del draft del 2006 a Chris Paul, un jove lder d'1,83 m, els Hornets fan una bona temporada. Per desprs de l'All Star Game 2006 s'enfonsen i perden enormement partits. A causa d'aquesta mala ratxa, els Hornets no es qualifiquen per als playoffs i acaben la temporada NBA amb un balan de 38 victries per a 44 derrotes, no obstant aix la seva progressi s enorme, guanyen en efecte 22 partits ms que la temporada passada i s'afirmen com un equip que ha de supervisar-se en els prxims anys, a causa dels interessants fitxatges durant l'estiu del 2006 (Bobby Jackson i Predrag Stojakovic).

 New Orleans Hornets (2007-?) .
Al 2007 la franqucia es reinstalla definitivament a Nova Orleans, desprs de dues temporades jugant a Oklahoma City (amb partits puntuals a Nova Orleans). Grcies a la gran acollida que va tenir l'equip a Oklahoma City, el comissionat de l'NBA, David Stern, va anunciar que "si hi ha un futur draft d'expansi, Oklahoma City ser la candidata nmero 1 a tenir un equip NBA". Aquest 2008 l'All-Star Weekend de l'NBA es disputar a Nova Orleans.

 Pavellons .
 Charlotte Coliseum a Charlotte (1988-2001);
 New Orleans Arena a New Orleans (2002-2005);
 Ford Center a Oklahoma City (2005-avui);

Plantilla actual.


Jugadors destacats.
Jugadors del basketball Hall of Fame.
Cap.
Per a recordar.
Larry Johnson.
Hi va haver un temps en qu els Hornets eren un equip poders que va arribar a encadenar dues temporades consecutives amb ms de cinquanta victries. Era una poca en qu Larry Johnson, Alonzo Mourning i Tyrone Bogues eren jugadors dels Hornets. Els tres van fer que un equip amb pocs anys de vida en l'NBA entrs a l'lit de la lliga, durant unes temporades.

Nmeros Retirats.
 7 Pete Maravich;

Enllaos.
Web oficial de l'equip;
Hornetscentral.com, pgina dels fans;
Hornetsreport.com, pgina dels fans;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93340" title="Golden State Warriors" nonfiltered="2053" processed="2040" dbindex="37191">


Golden State Warriors s una franqucia de la NBA amb seu a Oakland, Califrnia.

 Histria de la franqucia .
 Philadelphia Warriors 1946-1962;
 San Francisco Warriors 1962-1971;
 Golden State Warriors 1971-avui;

 Pavellons .
 Philadelphia Arena (1946-1962);
 Philadelphia Convention Hall (1952-1962);
 Cow Palace (1962-1964 i 1966-1971);
 San Francisco Civic Auditorium (1964-1967);
 War Memorial Gymnasium (1964-1966);
 San Jose Arena (ara HP Pavilion) (1996-1997);
 The Arena in Oakland (1966-1967, 1971-1996 i 1997-avui);

 Plantilla actual .













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93342" title="Los Angeles Clippers" nonfiltered="2054" processed="2041" dbindex="37192">


Los Angeles Clippers s una franqucia de la NBA amb seu a Los Angeles, Califrnia.

 Histria de la franqucia .
 Buffalo Braves 1970-1978;
 San Diego Clippers 1978-1984;
 Los Angeles Clippers 1984-avui;

 Pavellons .
 Buffalo Memorial Auditorium (1970-1978);
 San Diego Sports Arena (1978-1984);
 Los Angeles Sports Arena (1985-1999);
 Staples Center (1999-avui);

 Plantilla actual .


Enllaos externs.
Pgina oficial dels Clippers;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93344" title="Los Angeles Lakers" nonfiltered="2055" processed="2042" dbindex="37193">



Los Angeles Lakers s una franqucia de la NBA amb seu a Los Angeles, Califrnia.

 Histria de la franqucia .
 Detroit Gems 1946-1947;
 Minneapolis Lakers 1947-1960;
 Los Angeles Lakers 1960-avui;

Els Lakers van comenar la seva marxa en 1946 quan Ben Berger i Morris Chalfen van comprar els Detroit Gems, equip de la National Basketball League, per 15,000 dlars i el van traslladar a Minneapolis. Com que els Gems van ser de lluny el pitjor equip de la NBL, els Lakers van tenir la primera selecci del draft de 1947, que van usar sbiament per a escollir a George Mikan, qui seria poc desprs el millor pvot del seu temps. Amb Mikan, el nou entrenador John Kundla i l'arribada d'ex-jugadors de la Universitat de Minnesota, els Lakers van guanyar el campionat de la NBL en la temporada 1947-48 i juntament amb altres tres equips de la lliga van donar el salt a la Basketball Association of America, on van guanyar el campionat de 1948-49 de la BAA. La NBL i la BAA es van fusionar per a convertir-se en l'NBA en 1949. 

Desprs del seu moviment a los Angeles en 1960, l'equip va unir en les seves files a altres Hall of Fames com Elgin Baylor, Jerry West o Gail Goodrich, per davant la falta de talent van ser superats repetidament pels Boston Celtics, perdent el campionat davant d'ells sis vegades en vuit anys. No va ser fins a 1972 quan quan van aconseguir un rcord de 33 victries consecutives sota el mandat de l'entrenador de l'any Bill Sharman, el que els va dur a assegurar-se el seu primer campionat en Los Angeles. 

De totes formes, fins i tot amb la incorporaci de Kareem Abdul-Jabbar, no van ser capaos de guanyar un altre campionat fins a l'arribada d'Earvin "Magic" Johnson en 1979, derrotant als Philadelphia 76ers grcies a una actuaci que li va valer per a ser el MVP al rookie Johnson, qui, sent titular per la lesi d'Abdul-Jabbar, va anotar 42 punts, 15 rebots i 7 assistncies per a encadenar les sries. Sota el comandament de Pat Riley, una antic jugador dels Lakers, l'equip es va convertir en el ms dominant dels anys 80, apareixent en les finals vuit vegades en la dcada i sent coronats campions en cinc ocasions, incloent dos campionats consecutius en 1987 i 1988, el primer equip a fer-ho des de Boston en 1969. 

Recentment, als Lakers els hi van sorgir una srie de problemes fora de la pista, protagonitzats per O'Neal, Bryant i Jackson. En 2004 O'Neal va ser traspassat als Miami Heat i Jackson es va retirar temporalment. Desprs que els Lakers sofrissin molt en la temporada 2004-05, Jackson va tornar a l'any segent a ocupar el crrec d'entrenador. L'equip, liderat nicament per Bryant, va tornar a jugar els playoffs, caient derrotats enfront de Phoenix Suns en la primera ronda. 

 Pavellons .
 Buffalo Memorial Auditorium (1970-1978);
 San Diego Sports Arena (1978-1984);
 Los Angeles Sports Arena (1985-1999);
 Staples Center (1999-avui);

Nmeros retirats.

13 Wilt Chamberlain, C, 1968-73;
22 Elgin Baylor, F, 1958-71 ;
25 Gail Goodrich, G, 1965-68 & 1970-76;
32 Magic Johnson, G, 1979-91 & 1995-96; Entrenador 1994;
33 Kareem Abdul-Jabbar, C, 1975-89;
42 James Worthy, F, 1982-94;
44 Jerry West, G, 1960-74; Entrenador, 1976-79; General Manager, 1981-2002 ;
MIC Chick Hearn, Comentarista, 1960-2002;


Resultats de cada any.

|-
!colspan="6"|Detroit Gems (NBL)  (No incls als resultats totals)
|-
|1946-47 || 4 || 40 ||.091|| ||
|-
|colspan="6" align=center bgcolor="#6495ed" | Minneapolis Lakers (NBL)(No incls als resultats totals)
|-
|1947-48 || 43 || 17 ||.717 || Guany la 1a ronda Guany les semifinals de l'NBL Guany l'NBL || Minneapolis 3, Oshkosh 1 Minneapolis 2, Tri-Cities 0 Minneapolis 3, Rochester 1
|-
|colspan="6" align=center bgcolor="#6495ed" | Minneapolis Lakers (BAA)(Incls als resultats totals)
|-
|1948-49 || 44 || 16 || .733 || Guany la 1a ronda Guany les semifinals de la BAA Guany la BAA Finals || Minneapolis 2, Chicago 0 Minneapolis 2, Rochester 0 Minneapolis 4, Syracuse 2
|-
|colspan="6" align=center bgcolor="#6495ed" | Minneapolis Lakers (NBA) 
|-
|1949-50 || 51 || 17 || .750 || Guany el joc per la 1a posici Guany les semifinals de divisi Guany la final de divisi Guany les semifinals de conferncia Guany l'NBA Finals || Minneapolis davant Rochester Minneapolis 2, Chicago 0 Minneapolis 2, Ft. Wayne 0 Minneapolis 2, Anderson 0 Minneapolis 4, Syracuse 2
|-
|1950-51 || 44 || 24 || .647 || Guany les semifinals de divisi Perd les semfinals de divisi || Minneapolis 2, Indianapolis 1 Rochester 3 Minneapolis 1
|-
|1951-52 || 40 || 26 || .606 || Guany les semifinals de divisi Guany la final de divisi Guany l'NBA Finals || Minneapolis 2, Indianapolis 0 Minneapolis 3, Rochester 1 Minneapolis 4, New York 3
|-
|1952-53 || 48 || 22 || .686 || Guany les semifinals de divisi Guany la final de divisi Guany l'NBA Finals || Minneapolis 2, Indianapolis 0 Minneapolis 3, Ft. Wayne 2 Minneapolis 4, New York 1
|-
|1953-54 || 46 || 26 || .639 || Round-Robin Round-Robin Guany la final de divisi Guany l'NBA Finals || Minneapolis 3-0 over Rochester and Ft. Wayne Minneapolis 2, Rochester 1 Minneapolis 4, Syracuse 3
|-
|1954-55 || 40 || 32 || .556 || Guany les semfinals de divisi Perd la final de divisi || Minneapolis 2, Rochester 1 Ft. Wayne 3, Minneapolis 1
|-
|1955-56 || 33 || 39 || .458 || Guany el joc per la 2a posici Perd les semifinals de divisi || Minneapolis davant St. Louis St. Louis 2, Minneapolis 1
|-
|1956-57 || 34 || 38 || .472 || Perd el Division Tiebreaker Guany les semifinals de divisi Perd la final de divisi || St. Louis davant Minneapolis Minneapolis 2, Ft. Wayne 0 St. Louis 3, Minneapolis 0
|-
|1957-58 || 19 || 53 || .264|| ||
|-
|1958-59 || 33 || 39 || .458 || Guany les semifinals de divisi Guany la final de divisi Perd l'NBA Finals || Minneapolis 2, Detroit 1 Minneapolis 4, St. Louis 2 Boston 4, Minneapolis 0
|-
|1959-60 || 25 || 50 || .333 || Guany les semifinals de divisi Perd la final de divisi || Minneapolis 2, Detroit 0 St. Louis 4, Minneapolis 3
|-
|colspan="6" align=center bgcolor="#5c2f83" |  Los Angeles Lakers
|-
|1960-61 || 36 || 43 || .456 || Guany les semifinals de divisi Perd la final de divisi || Los Angeles 2, Detroit 0 St. Louis 4, Los Angeles 3
|-
|1961-62 || 54 || 26 || .675 || Guany la final de divisi Perd l'NBA Finals || Los Angeles 3, Detroit 2 Boston 4, Los Angeles 3
|-
|1962-63 || 53 || 27 || .663 || Guany la final de divisi Perd l'NBA Finals || Los Angeles 4, St. Louis 3 Boston 4, Los Angeles 2
|-
|1963-64 || 42 || 38 || .525 || Perd les semifinals de divisi || St. Louis 3, Los Angeles 2
|-
|1964-65 || 49 || 31 || .613 || Guany la final de divisi Perd l'NBA Finals || Los Angeles 4, Baltimore 2 Boston 4, Los Angeles 1
|-
|1965-66 || 45 || 35 || .563 || Guany la final de divisi Perd l'NBA Finals || Los Angeles 4, St. Louis 3 Boston 4, Los Angeles 3
|-
|1966-67 || 36 || 45 || .444 || Perd les semifinals de divisi || San Francisco 3, Los Angeles 0
|-
|1967-68 || 52 || 30 || .634 || Guany les semifinals de divisi Guany la final de divisi Perd l'NBA Finals || Los Angeles 4, Chicago 1 Los Angeles 4, San Francisco 0 Boston 4, Los Angeles 2
|-
|1968-69 || 55 || 27 || .671 || Guany les semifinals de divisi Guany la final de divisi Perd l'NBA Finals || Los Angeles 4, San Francisco 2 Los Angeles 4, Atlanta 1 Boston 4, Los Angeles 3
|-
|1969-70 || 46 || 36 || .561 || Guany les semifinals de conferncia Guany la final de conferncia Perd l'NBA Finals || Los Angeles 4, Phoenix 3 Los Angeles 4, Atlanta 0 New York 4, Los Angeles 3
|-
|1970-71 || 48 || 34 || .585 || Guany les semifinals de conferncia Perd la final de conferncia || Los Angeles 4, Chicago 3 Milwaukee 4, Los Angeles 1
|-
|1971-72 || 69 || 13 || .841 || Guany les semifinals de conferncia Guany la final de conferncia Guany l'NBA Finals || Los Angeles 4, Chicago 0 Los Angeles 4, Milwaukee 2 Los Angeles 4, New York 1
|-
|1972-73 || 60 || 22 || .732 || Guany les semifinals de conferncia Guany la final de conferncia Perd l'NBA Finals || Los Angeles 4, Chicago 3  Los Angeles 4, Golden State 1 New York 4, Los Angeles 1 
|-
|1973-74 || 47 || 35 || .573 || Perd la 1a ronda || Milwaukee 4, Los Angeles 1
|-
|1974-75 || 30 || 52 || .366|| ||
|-
|1975-76 || 40 || 42 || .488|| ||
|-
|1976-77 || 53 || 29 || .646|| Guany les semifinals de conferncia Perd la final de conferncia || Los Angeles 4, Golden State 3 Portland 4, Los Angeles 0
|-
|1977-78 || 45 || 37 || .549 || Perd la 1a ronda || Seattle 2, Los Angeles 1
|-
|1978-79 || 47 || 35 || .573 || Guany la 1a ronda Perd les semifinals de conferncia || Los Angeles 2, Denver 1 Seattle 4, Los Angeles 1
|-
|1979-80 || 60 || 22 || .732 || Guany les semifinals de conferncia Guany la final de conferncia Guany l'NBA Finals || Los Angeles 4, Phoenix 1 Los Angeles 4, Seattle 1 Los Angeles 4, Philadelphia 2
|-
|1980-81 || 54 || 28 || .659 || Perd la 1a ronda || Houston 2, Los Angeles 1
|-
|1981-82 || 57 || 25 || .695 || Guany les semifinals de conferncia Guany la final de conferncia Guany l'NBA Finals || Los Angeles 4, Phoenix 0 Los Angeles 4, San Antonio 0 Los Angeles 4, Philadelphia 2
|-
|1982-83 || 58 || 24 || .707 || Guany les semifinals de conferncia Guany la final de conferncia Perd l'NBA Finals || Los Angeles 4, Portland 1 Los Angeles 4, San Antonio 2 Philadelphia 4, Los Angeles 0
|-
|1983-84 || 54 || 28 || .659 || Guany la 1a ronda Guany les semifinals de conferncia Guany la final de conferncia Perd l'NBA Finals || Los Angeles 3, Kansas City 0 Los Angeles 4, Dallas 1 Los Angeles 4, Phoenix 2 Boston 4, Los Angeles 3
|-
|1984-85 || 62 || 20 || .756 || Guany la 1a ronda Guany les semifinals de conferncia Guany la final de conferncia Guany l'NBA Finals || LA Lakers 3, Phoenix 0 LA Lakers 4, Portland 1 LA Lakers 4, Denver 1 LA Lakers 4, Boston 2
|-
|1985-86 || 62 || 20 || .756 || Guany la 1a ronda Guany les semifinals de conferncia Perd la final de conferncia || LA Lakers 3, San Antonio 0 LA Lakers 4, Dallas 2 Houston 4, LA Lakers 1
|-
|1986-87 || 65 || 17 || .793 || Guany la 1a ronda Guany les semifinals de conferncia guany la final de conferncia Guany l'NBA Finals || LA Lakers 3, Denver 0 LA Lakers 4, Golden State 1 LA Lakers 4, Seattle 0 LA Lakers 4, Boston 2
|-
|1987-88 || 62 || 20 || .756 || Guany la 1a ronda Won Conference Semifinals Won Conference Finals Won NBA Finals || LA Lakers 3, San Antonio 0 LA Lakers 4, Utah 3 LA Lakers 4, Dallas 3 LA Lakers 4, Detroit 3
|-
|1988-89 || 57 || 25 || .695 || Won First Round Won Conference Semifinals Won Conference Finals Lost NBA Finals || LA Lakers 3, Portland 0 LA Lakers 4, Seattle 0 LA Lakers 4, Phoenix 0 Detroit 4, LA Lakers 0
|-
|1989-90 || 63 || 19 || .768 || Won First Round Lost Conference Semifinals || LA Lakers 3, Houston 1 Phoenix 4, LA Lakers 1
|-
|1990-91 || 58 || 24 || .707 || Won First Round Won Conference Semifinals Won Conference Finals Lost NBA Finals || LA Lakers 3, Houston 0 LA Lakers 4, Golden State 1 LA Lakers 4, Portland 2 Chicago 4, LA Lakers 1
|-
|1991-92 || 43 || 39 || .524 || Lost First Round || Portland 3, LA Lakers 1
|-
|1992-93 || 39 || 43 || .476 || Lost First Round || Phoenix 3, LA Lakers 2
|-
|1993-94 || 33 || 49 || .402|| ||
|-
|1994-95 || 48 || 34 || .585 || Won First Round Lost Conference Semifinals || L.A. Lakers 3, Seattle 1 San Antonio 4, L.A. Lakers 2
|-
|1995-96 || 53 || 29 || .646 || Lost First Round || Houston 3, L.A. Lakers 1
|-
|1996-97 || 56 || 26 || .683 || Won First Round Lost Conference Semifinals || L.A. Lakers 3, Portland 1 Utah 4, L.A. Lakers 1
|-
|1997-98 || 61 || 21 || .744 || Won First Round Won Conference Semifinals Lost Conference Finals || L.A. Lakers 3, Portland 1 L.A. Lakers 4, Seattle 1 Utah 4, L.A. Lakers 0
|-
|1998-99 || 31 || 19 || .620 || Won First Round Lost Conference Semifinals || L.A. Lakers 3, Houston 1 San Antonio 4, L.A. Lakers 0
|-
|1999-2000 || 67 || 15 || .817 || Won First Round Won Conference Semifinals Won Conference Finals Won NBA Finals || L.A. Lakers 3, Sacramento 2 L.A. Lakers 4, Phoenix 1 L.A. Lakers 4, Portland 3 L.A. Lakers 4, Indiana 2
|-
|2000-01 || 56 || 26 || .683 || Won First Round Won Conference Semifinals Won Conference Finals Won NBA Finals || L.A. Lakers 3, Portland 0 L.A. Lakers 4, Sacramento 0 L.A. Lakers 4, San Antonio 0 L.A. Lakers 4, Philadelphia 1
|-
|2001-02 || 58 || 24 || .707 || Won First Round Won Conference Semifinals Won Conference Finals Won NBA Finals || L.A. Lakers 3, Portland 0 L.A. Lakers 4, San Antonio 1L.A. Lakers 4, Sacramento 3 L.A. Lakers 4, New Jersey 0
|-
|2002-03 || 50 || 32 || .610 || Won First Round Lost Conference Semifinals || L.A. Lakers 4, Minnesota 2 San Antonio 4, L.A. Lakers 2
|-
|2003-04 || 56 || 26 || .683 || Won First Round Won Conference Semifinals Won Conference Finals Lost NBA Finals || L.A. Lakers 4, Houston 1 L.A. Lakers 4, San Antonio 2 L.A. Lakers 4, Minnesota 2 Detroit 4, LA Lakers 1
|-
|2004-05 ||34  || 48 || .415 || ||
|-
|2005-06 || 45 || 37 || .549 || Lost First Round || Phoenix 4, L.A. Lakers 3
|-
|2006-07 || 42 || 40 || .519 || Lost First Round || Phoenix 4, L.A. Lakers 1
|}

Plantilla Actual.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93346" title="Alexander von Zemlinsky" nonfiltered="2056" processed="2043" dbindex="37194">

Alexander Zemlinsky o Alexander von Zemlinsky, (Viena, 14 d'octubre de 1871   Larchmont, Nova York, 15 de mar de 1942), va ser un compositor, director d'orquestra i professor austrac.

Primers anys.
Zemlinsky va nixer a Viena i va estudiar piano des de ben menut. Tocava l'orgue a la seua sinagoga en les festes, i va ser adms al Conservatori de Viena l'any 1884. Hi va estudiar piano amb Anton Door, guanyant el primer premi de piano del Conservatori el 1890. Tamb hi va assistir a classes de composici, i comen a escriure algunes peces.

Va enrevistar-se amb Johannes Brahms en diverses ocasions, i aquest ltim, entre altres gestos de suport, va recomanar el Trio amb clarinet (1896) de Zemlinsky a l'editorial Simrock perqu fora publicat. Tamb va conixer Arnold Schnberg quan aquest es va unir a Polyhymnia - una orquestra que Zemlinsky havia creat l'any 1895 - com a violoncellista. Van esdevenir amics ntims i admiradors mutus. Zemlinsky va donar llions de contrapunt a Schnberg, de manera que es va convertir en l'nic professor formal que Shnberg va tenir mai. Tamb Zemlinsky va ser professor d'Erich Wolfgang Korngold.

L'any 1897, la Simfonia nm. 2 de Zemlinsky (realment la tercera que va compondre, per la qual cosa de vegades apereix numerada com a tal) va ser estrenada a Viena amb gran xit. La seua reputaci com a compositor va crixer encara ms quan Gustav Mahler va dirigir l'estrena de la seua pera Es war einmal a la Hofoper l'any 1900. El 1899, Zemlinsky va guanyar la plaa de Kapellmeister al Carltheater de Vienna.

Alma Mahler i la seua carrera posterior.
L'any 1900, Zemlinsky va conixer Alma Schindler (desprs Alma Mahler) i se'n va enamorar. Va ajudar-la amb algunes canons que ella estava component. L'amor va ser recproc, tot i que Alma sofria una gran pressi per part de la seua famlia i el seu cercle d'amistats per posar fi a la relaci. Objectaven la manca de projecci internacional de Zemlinsky i tamb la seua estranya aparena fsica. Finalment, Alma va sucumbir a la pressi i va trencar amb ell. Desprs va conixer Gustav Mahler l'any 1901 i va casar-se amb ell el mar de l'any segent. Zemlinsky, posteriorment va casar-se amb Ida Guttmann l'any 1907, per el matrimoni no va ser feli, i Zemlinsky va tenir diverses relacions extramatrimonials. Desprs de la mort d'Ida l'any 1929, Zemlinsky es va tornar a casar - el 4 de gener de 1930 - amb Luise Sachsel, una dona vint-i-nou anys menor que ell, a qui havia estat donant llions de cant des de l'any 1914. Aquesta va ser una relaci ms feli, i va durar fins a la mort de Zemlinsky.

L'any 1906, Zemlinsky va ser nomenat Kapellmeister de la nova Volksoper de Viena, lloc que desprs va abandonar per fer-se crrec de la direcci de l'pera Estatal de Praga, des de l'any 1911 fins el 1927. Ac va estrenar Erwartung de Shnberg el 1924. Desprs es va traslladar a Berln, on va conixer Otto Klemperer, per al qual va treballar com a director de la Kroll pera. Amb l'ascenci del Partit Nacional Socialista Alemany va traslladar-se a Viena el 1933, on no va gaudir de cap responsabilitat oficial, concentrant-se en la composici i fent algunes aparicions ocasionals com a director d'orquestra. L'any 1938 va viatjar als Estats Units i es va installar a Nova York. Mai no va aprendre angls, emmalaltint a causa d'una srie d'accidents vasculars cerebrals, i deixant de compondre. Va morir a Larchmont, Nova York de pneumnia.

Obra.
L'obra ms coneguda de Zemlinsky s probablement la Simfonia Lrica (1923), una obra en set moviments per a soprano, barton i orquestra sobre poemes del poeta bengal Rabindranath Tagore (en traducci a l'alemany), que el mateix Zemlinsky va comparar en una carta al seu editor amb  Das Lied von der Erde, de Mahler. L'obra va exercir una notable influncia sobre Alban Berg; la Suite Lrica d'aquest est dedicada a Zemlinsky.

Altres obres orquestrals sn el poema simfnic Die Seejungfrau (La Sirena), estrenat en el mateix concert en qu es va estrenar Pelleas i Melisande de Shnberg (Vienna, 1905) i una tardana Sinfonietta en tres moviments (1934, admirada per Schnberg i composta en un estil semblant al de les obres simfniques del mateix perode d'autors com Paul Hindemith, Kurt Weill i Dmitri Xostakvitx). Tamb va compondre msica de cambra, d'entre la que cal destacar quatre quartets de corda, pera (detacant Eine Florentinische Tragdie (Una tragdia florentina) (1915-16) sobre Oscar Wilde), i el ballet Der Triumph der Zeit (1901).

La influncia de Brahms s palesa en les obres de joventut, per en obres posteriors va adoptar el tipus d'harmonia extesa que havia impulsat Wagner, i que tant havia influt sobre Mahler. Al contrari que el seu amic Shnberg, Zemlinsky mai no va compondre msica atonal, i mai va usar la tcnica dodecafnica creada per aquell.

Com a director d'orquestra, Zemlinsky va ser admirat per compositors com Weill i Stravinski, sobretot per les seues interpretacions de Mozart, per tamb per les de msica contempornia.

Obres principals.
Orquestra.
Simfonia (No. 1) per a orquestra (1891, fragment);
Simfonia No.1 (No. 2) per a orquestra (1892/1892);
Suite per a orquestra (c.1895);
Simfonia No.2 (No. 3) per a orquestra (1897);
Drei Ballettstcke. Suite de Der Triumph der Zeit per a orquestra (1902);
Die Seejungfrau (La Sirena) per a orquestra (1902/03, estrenat a Viena el 1905);
Simfonia Lrica per a soprano, barton i orquestra op.18 (sobre poemes de Rabindranath Tagore) (1922/23);
Sinfonietta per a orquestra op. 23 (1934, estrenada a Praga,1935);

pera.
Sarema, pera (llibret del compositor, Adolf von Zemlinszky i Arnold Schnberg, 1893 95, Estrenada a Munic 1897);
Es war einmal ... (Temps era temps...), pera (llibret de Maximilian Singer nach Holger Drachmann, 1897 99, Estrenada a Viena 1900);
Der Traumgrge, pera (llibret de Leo Feld, 1904 06);
Kleider machen Leute (El vestit fa l'home), pera (llibret de Leo Feld, sobre Gottfried Keller) (Tres versions, 1908-1909/1910/1922);
Eine florentinische Tragdie (Una tragdia florentina), pera en un acte op. 16 (llibret d'Oscar Wilde/ Max Meyerfeld, 1915/16);
Der Zwerg (El nan), pera en un acte op.17 (llibret de Georg C. Klaren sobre drama d'Oscar Wilde's, 1919 21, Estrenada a Colnia el 1922);
Der Kreidekreis, pera en tres actes op. 21 (llibret del compositor sobre Klabund, 1930 32, Estrenada a Zric in 1933);
Der Knig Kandaules, (El rei Kandaules) pera en tres actes op. 22 (llibret del compositor sobre text d'Andr Gide en la traducci alemanya de Franz Blei, 1935/36, orquestraci conclosa per Antony Beaumont 1992 96);

Altres obres per a l'escena.
Ein Lichtstrahl, Mimodrama per a piano (text d'Oskar Geller, 1901, rev. 1902);
Ein Tanzpoem. Un Poema Dansat en un acte per a orquestra (Hugo von Hofmannsthal (1901 04, versi definitiva del ballet Der Triumph der Zeit (1901));
Msica incidental per a Cymbeline, de Shakespeare, per a tenor, recitador i orquestra (1913 15);

Obres corals.
Frhlingsbegrbnis (Paul Heyse) per a soprano, barton, cor i orquestra (1896/97, rev. c. 1903);
Salm 83 per a solistes, cor i orquestra (1900);
Salm 23 per a cor i orquestra op. 14 (1910, estrena, Viena 1910);
Salm 13 per a cor i orquestra op. 24 (1935);

Veu(s) i orquestra.
Maiblumen blhten berall (Richard Dehmel) per a soprano i sextet de corda (c. 1902/03);
Sechs Gesnge sobre poemes de Maurice Maeterlinck op. 13 (1913, orquestrat 1913/21));
Symphonische Gesnge per a barton o contralt i orquestra op. 20. (texts d' Afrika singt. Eine Auslese neuer afro-amerikanischer Lyrik, 1929);

Canons per a veu i piano.
Walzer-Gesnge nach toskanischen Liedern von Ferdinand Gregorovius op. 6 (1898);
Irmelin Rose und andere Gesnge op. 7 (1898/99);
Turmwchterlied und andere Gesnge op. 8 (1898/99);
Ehetanzlied und andere Gesnge op. 10 (1899 1901);
Sechs Gesnge nach Gedichten von Maurice Maeterlinck op. 13 (1913);
Sechs Lieder op. 22 (1934; estrens, Praga in 1934);
Zwlf Lieder op. 27 (1937);
Tres Canons (Irma Stein-Firner) (1939);

Msica de cambra.
Trio per a clarinet, violoncel i piano en Re menor, Op. 3 (1896);
Quartet de corda No. 1  op. 4 (1896);
Quartet de corda No. 2 op. 15 (1913 15, estrena, Viena 1918);
Quartet de corda No. 3 op. 19 (1924);
Dos moviments per a quintet de corda (1927);
Quartet de corda No. 4 (Suite) op. 25 (1936);
Quartet (Dos fragments) per a clarinet, viol, viola i violoncel (1938/39);
Humoreske (Rond),  per a quintet de vent (1939);

Piano.
Albumblatt (Erinnerung aus Wien) (1895);
Fantasien ber Gedichte von Richard Dehmel op. 9 (1898);
Menuett (de Das glserne Herz) (1901);

Bibliografia.
Antony Beaumont: Zemlinsky. Faber and Faber, London 2000, ISBN 0-571-16983-X ;
Alexander Zemlinsky: Briefwechsel mit Arnold Schnberg, Anton Webern, Alban Berg und Franz Schreker, hrsg. von Horst Weber (= Briefwechsel der Wiener Schule, Bd. 1). Wissenschaftliche Buchgesellschaft, Darmstadt 1995, ISBN 3-534-12508-8   Aquest volum inclou cartes de Schnberg i Zemlinsky sobre el seu treball en Die Seejungfrau i Pelleas and Melisande. ;

Enllaos externs.
Cronologia de la vida de Zemlinsky;
Vida i Obra Pgina dedicada a Zemlinsky amb molta i acurada informaci  ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93347" title="Melon Diesel" nonfiltered="2057" processed="2044" dbindex="37195">
Melon Diesel s un grup de msica de Gibraltar (Regne Unit), patrocinat per Sony Music que va aconseguir una gran popularitat a Espanya.

Histria.
Melon Diesel va comenar a tocar amb el nom de Lemon Tree als anys 90 i es van canviar el nom el 1995, basat en una beguda servida en un bar de Gibraltar on el grup solia tocar.

El grup es va traslladar a Londres per treballar amb el productor Barry Sage, i van gravar La Cuesta de Mr. Bond.

El grup es va separar el 2003 formant dues bandes, Area 52 i Taxi.

Discografia.
 La Cuesta de Mr. Bond, posat a la venta el 24 de juny del 1999.
 Contracorriente  ;
 Por T  ;
 Desaparecida  ;
 Nuestra Historia ;
 Quiero un Camino ;
 Loco ;
 Volar ;
 Alguien Especial  ;
 Djalo y Vive  ;
 Sin Querer  ;
 Se Acab la Fe ;
 Is this it? ;

 La Cuesta de Mr. Bond (versi anglesa), posat a la venta el 10 de juliol del 2000.
 Graveyard ;
 Marlisse  ;
 Backroom  ;
 Did it Again  ;
 Here we are  ;
 I Stay  ;
 Butterfly  ;
 Ready to Learn ;
 Gotta Leave  ;
 Not a Second ;
 Big old House ;
 Is this it?  ;

 Hombre en el Espejo, posat a la venta el 21 de maig del 2001;
 Grita  ;
 Hombre en el Espejo ;
 En el Andn ;
 Calle Desengao ;
 Mundo Irreal ;
 Lo que te digo  ;
 Por los das que vendrn  ;
 Si me desprecias  ;
 T.V.  ;
 Llenabas mi alma  ;
 Planeta Verde  ;
 Sabes Mentir  ;

 Real, posat a la venta el 20 de gener del 2003;
 It's Only Yoy   ;
 Live live live  ;
 Can I Follow? ;
 You're Chocolate  ;
 How do yo feel?  ;
 What's it gonna be   ;
 All that you want   ;
 Venice  ;
 Daddy's love  ;
 Love the great  ;
 The thought I feared the most ;
 Nia del sur  ;
 Al otro lado   ;
 Chocolate   ;
 Tal vez   ;
 Nufrago en el Pen ;
 Dime por qu;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93352" title="Mark Shuttleworth" nonfiltered="2058" processed="2045" dbindex="37196">



Mark Shuttleworth, (nascut el 18 de setembre de 1973 a Welkom, Sudfrica). Informtic, empresari i primer astronauta sudafric.

El 25 d'abril del 2002, la nau Soiuz TM-34 es va enlairar desde la base espacial de Baikonur cap a l'Estaci Especial Internacional amb una tripulaci formada per tres persones: el pilot-astronauta rus Yuri Gidzenko com a comandant de la misi, l'astronauta-investigador itali Robberto Vittori i l'astronauta-enginyer sudafric Mark Shuttleworth.

Va ser el segon turista espacial de l'histria, desprs del vol del millionari estatunidenc Dennis Tito a la Soiuz TM-32, prefereix no ser considerat un simple turista, i per aix va posar gran mfasi en els aspectes educatius i cientfics de la missi. Va portar a cap experiments cientfics a les rees de fisiologia i fenmens de cristallitzaci, aix com altres relatius a la investigaci de les cllules mare.

Desprs de vuit dies a bord de l'Estaci Espacial Internacional (i 10 dies d'estncia a l'espai), la tripulaci formada per Gidzenko, Vittori i Shuttleworth va tornar a Terra a bord de la Soiuz TM-33. La missi de la Soiuz TM-34 va ser la quarta a l'Estaci Espacial internacional i l'ltima de la variant TM de la venerable nau, que va ser substituda per la Soiuz TMA.

La font de la seva fortuna va ser la venda de la seva empresa de seguretat en Internet Thawte per 575 millions de dlars a Verisign el 1999.

Shuttleworth ha finanat el projecte Ubuntu, distribuci de GNU/Linux basada en Debian pensada per a l'usuari poc expert i que ha aconseguit una gran popularitat.

S'ha convertit en el primer mecenes de KDE al subvencionar part del projecte, amb l'objectiu de millorar la seva distribuci Kubuntu. Segons , la branca de KDE responsable d'asumptes legals i econmics, Mark Shuttleworth s el primer mecenes d'aquest gestor d'escriptori. 


 Enllaos externs .
 Lloc web oficial ;
 Primer afric a l'espai ;
 Mark Shuttleworth ;
 Mecenes de KDE ;
 Ubuntu Linux ;
 Fundaci Shuttleworth ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93353" title="Via de cintura" nonfiltered="2059" processed="2046" dbindex="37197">







La Via de cintura s el nom amb qu es coneix la Ma-20, el primer cintur de la ciutat de Palma. La via comena a l'enlla 3 de la Ma-19 i consta d'una dotzena de sortides cap a distints punts de la capital i les vies ms importants de l'illa. La via acaba enllaant amb la sortida 5 de la Ma-1 en direcci Andratx i Portop, que incorpora una petita sortida d'entrada a Cala Major.

 Enllaos .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93356" title="Districtes de Portugal" nonfiltered="2060" processed="2047" dbindex="37198">
Portugal compta  amb 18 districtes al Portugal Continental. Les regions insulars autnomes d'Aores i de Madeira no tenen districtes desprs de 1976.


La llista segent, classificada per ordre alfabtic dels districtes, mostra la regi a la qual pertanyen.





Antics districtes.
Els districtes segents foren dissolts al 1976 arran de la creaci de les regions autnomes.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93357" title="Codi ATC" nonfiltered="2061" processed="2048" dbindex="37199">
El codi ATC o Sistema de Classificaci Qumica Anatomicoteraputica (ATC: acrnim de Anatomical, Therapeutic, Chemical classification system) s un ndex de  substncies farmacolgiques i medicaments, organitzats segons grups teraputics. Aquest sistema va ser institut per l'Organitzaci Mundial de la Salut, i ha estat adoptat per Europa. El codi arreplega el sistema o rgan sobre el qual actua, l'efecte farmacolgic, les indicacions teraputiques i l'estructura qumica del frmac. 

Classificaci.
Aquest codi est estructurat en cinc nivells:

Nivell primer.

Tracta un grup anatmic, o sia, l'rgan o sistema en el qual actua el frmac. s una lletra i existeixen 14 grups en total.



2n nivell.
El segon nivell del codi es basa en el grup teraputic que pertany. Consisteix en 2 dgits.

3r nivell.
El tercer nivell del codi es basa en el subgrup farmacolgic/teraputic que pertany. Consisteix en una lletra.

4t nivell.
El quart nivell del codi es basa en el subgrup qumic/farmacolgic/teraputic que pertany i consisteix en una lletra.

5 nivell.
El cinqu nivell del codi es basa en el nom de la substncia qumica o l'associaci farmacolgica i consisteix en 2 dgits.

 Enllaos externs .
 WHO Collaborating Centre for Drug Statistics Methodology;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93363" title="Llista dels centres emissors dels Pasos Catalans" nonfiltered="2062" processed="2049" dbindex="37200">
Aquesta s una llista dels principals centres emissors de rdio i televisi ubicats als Pasos Catalans.

Andorra.

Catalunya.

 Alpicat .

Comarca: Segri

Cota: 332 m

Cobertura: Terres de Ponent
Televisi.

Rdio.

 Collred .

Comarca: Baix Ebre

Cota: 374 m

Cobertura: Terres de l'Ebre
Televisi.

Rdio.


 Collserola .

Comarca: Barcelons

Cota: 443 m

Cobertura: Barcelona, el Valls i part del Baix Llobregat i del Maresme
Televisi.


Rdio.


 Maanet de Cabrenys .

Comarca: Alt Empord

Cota: 1435 m

Cobertura: Alt Empord i Rossell
Televisi.

Rdio.

 Montcaro .

Comarca: Baix Ebre

Cota: 1437 m

Cobertura: Terres de l'Ebre, els Monegres i Baix Maestrat
Televisi.

Rdio.

 Montserrat .

Comarca: Bages

Cota: 1201 m

Cobertura: Catalunya Central

Televisi.

Rdio.

 Mussara, la .

Comarca: Baix Camp

Cota: 1001 m

Cobertura: Camp de Tarragona
Televisi.

Rdio.

 Pic de l'Orri .

Comarca: Pallars Sobir

Cota: 2431 m

Cobertura: Alt Pirineu

Televisi.

Rdio.

 Rocacorba .

Comarca: Girons

Cota: 970 m

Cobertura: Comarques Gironines
Televisi.

Rdio.

Catalunya Nord.

 Puig Neuls .

Comarca: Rossell

Cota: 1260 m

Cobertura: Rossell
Televisi.

Rdio.


Illes Balears.

 Alfbia .

Comarca: Serra de Tramuntana

Cota: 1069 m

Cobertura: Ciutat de Mallorca, Raiguer, Pla de Mallorca i Migjorn
Televisi.
Quan a Canal 9 i/o a TV3 donen un programa amb drets d'autor, no de producci prpia, se substitueix en el cas de Canal 9 per TVVi i TV3 per K3-33, de forma que en l'instant en qu s'emeten aquests tipus de programes queda TVVi i Punt 2 i/o K3/33 i K3/33.


Rdio.


Franja de Ponent.
Apareixen repetidors d'Arag que donen servei a la Franja de Ponent, encara que no estiguin in-situ a la Franja.

Cerler .
Comarca: Ribagora

Cota:

Cobertura: Vall de Benasc
Televisi.

Rdio.


 Fraga .

Comarca: Baix Cinca

Cota:

Cobertura: Baix Cinca i el cant oriental dels Monegres
Televisi.


Rdio.

Vall-de-roures.

Comarca: Matarranya

Cota:

Cobertura: Matarranya
Televisi.

Rdio.


Pas Valenci.

 Alginet .

Comarca: Ribera Alta

Cota: 270 m

Cobertura: Ribera Alta
Televisi.

 Carrasqueta .

Comarca: Alacant

Cobertura: Alacant i Baix Vinalop
Televisi.


Rdio.

 La Llosa .

Comarca: La Costera

Cota: 310 m

Cobertura: La Costera
Televisi.

 Mont Bartolo .

Comarca: Plana Alta

Cota: 758 m

Cobertura: Plana Alta, Plana Baixa i Baix Maestrat

Televisi.


Rdio.


 Mondver .

Comarca: Safor

Cota: 841 m

Cobertura: Costera, Marina Alta, Ribera Alta, Ribera Baixa i Safor
Televisi.

Rdio.

 Perenxisa .

Comarca: Horta

Cota: 330 m

Cobertura: Horta, Ribera Baixa, Camp de Tria i Foia de Bunyol
Televisi.

Rdio.

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93365" title="Ielena Isinbieva" nonfiltered="2063" processed="2050" dbindex="37201">




















Ielena Isinbieva (en rus:                ) s una atleta russa de salt amb perxa.

 Biografia .
Ielena Isinbieva va nixer el 3 de juny de 1982 a Volgograd, Rssia. s l'actual possedora del rcord del mn de salt amb perxa. Ha estat la primera dona de la histria en saltar ms de cinc metres. A ms ha guanyat cinc ors en grans competicions (Jocs Olmpics, Campionats del Mn i d'Europa, tant en pista coberta com a l'aire lliure).

Dels 5 als 15 anys entren a la seva ciutat natal, Volgograd, com a gimnasta. La seva gran alada la feia no competitiva en aquest esport i finalment es decant per l'atletisme. La seva primera gran competici fou el Campionat del Mn Jnior d'Annecy del 1998 on salt 4 metres per qued fora de les medalles. L'any segent ja guany el seu primer or en categories formatives amb un salt de 4,10. El 2000 finalitz primera al Campionat del Mn Jnior amb un salt de 4,20 i debut en els seus primers jocs olmpics a Sydney'2000. La seva progressi no s'aturava i el 2001 guany la medalla d'or als Europeus Jnior amb un salt de 4,40 metres. Al Campionat d'Europa d'atletisme de l'any 2002 fou segona amb un salt de 4,55 metres.

L'any 2003 fou campiona d'Europa sots 23 amb 4,65 metres d'alada i el 13 de juliol va batre el rcord del mn de salt amb perxa amb 4,82 metres, a Gateshead, Anglaterra. Tot i aix noms va poder ser tercera al Campionat del Mn d'atletisme 2003.

El 2004 comen amb l'obtenci del rcord del mn indoor amb 4,83 metres. Al Campionat del mn en pista coberta guany la medalla d'or i torn a batre el rcord del mn amb 4,86. Aquest any va batre el rcord del mn a l'aire lliure diverses vegades, entre elles als Jocs Olmpics de Sydney amb 4,91 metres on a ms guany l'or. L'any 2005 es caracteritz pels nombrosos rcords successius aconseguits per Isinbayeva, tant a l'aire lliure com en pista coberta. El 22 de juliol del 2005, en una reuni atltica al Crystal Palace de Londres, es convert en la primera atleta en superar l'altura de 5 metres. A ms guany la medalla d'or al campionat del mn a l'aire lliure on deix el rcord el mn en 5,01. Fou escollida atleta femenina de l'any per la IAFF el 2004 i el 2005. El 2007 guany el premi Laureus a la millor esportista femenina.

 Palmars .
 Medalla d'or als Jocs Olmpics de 2004 d'Atenes;
 Medalla d'or als Jocs Olmpics de 2008 de Pequn;
 Medalla de bronze al Campionat del Mn d'atletisme 2003 de Pars;
 Medalla d'or al Campionat del Mn d'atletisme 2005 d'Hlsinki;
 Medalla d'or al Campionat del Mn d'atletisme 2007 d'Osaka;
 Medalla de plata al Campionat d'Europa d'atletisme 2002 de Munic;
 Medalla d'or al Campionat d'Europa d'atletisme 2006 de Gteborg;
 Medalla d'or al Campionat del Mn Indoor d'atletisme 2004 de Budapest;
 Medalla d'or al Campionat del Mn Indoor d'atletisme 2006 de Moscou;
 Medalla d'or al Campionat del Mn Indoor d'atletisme 2008 de Valncia;
 Medalla d'or al Campionat d'Europa Indoor d'atletisme 2005 de Madrid;
 Medalla d'or al Campionat del Mn Jnior 2000 de Santiago de Xile;
 Medalla d'or al Campionat del Mn Juvenil 1999 de Bydgoszcz;
 Medalla d'or al Campionat d'Europa Jnior 2001 de Grosseto;
 Medalla d'or al Campionat d'Europa sots 23 2003 de Bydgoszcz;

 Rcords del mn .
A l'aire lliure:
 Rcord del mn amb 5,01 m el 12 d'agost de 2005 al Campionat del Mn d'atletisme 2005 de Hlsinki;
 Rcord del mn amb 5,00 m el 22 de juliol de 2005 a Londres;
 Rcord del mn amb 4,96 m el 22 de juliol de 2005 a Londres;
 Rcord del mn amb 4,95 m el 16 de juliol de 2005 a Madrid;
 Rcord del mn amb 4,93 m el 5 de juliol de 2005 a Lausana;
 Rcord del mn amb 4,92 m el 3 de setembre de 2004 a Brusselles;
 Rcord del mn amb 4,91 m el 24 d'agost de 2004 als Jocs Olmpics a Atenes;
 Rcord del mn amb 4,90 m el 30 de juliol de 2004 a Londres;
 Rcord del mn amb 4,89 m el 25 de juliol de 2004 a Birmingham;
 Rcord del mn amb 4,87 m el 27 de juny de 2004 a Gateshead;
 Rcord del mn amb 4,82 m el 14 de juliol de 2003 a Gateshead.

En pista coberta:
 Rcord del mn indoor amb 4,95 m el 16 de febrer de 2008 a Donetsk;
 Rcord del mn indoor amb 4,91 m el 12 de febrer de 2006 a Donetsk;
 Rcord del mn indoor amb 4,90 m el 6 de mar de 2005 a Madrid;
 Rcord del mn indoor amb 4,89 m el 26 de febrer de 2005 a Lievin;
 Rcord del mn indoor amb 4,88 m el 18 de febrer de 2005 a Birmingham;
 Rcord del mn indoor amb 4,87 m el 12 de febrer de 2005 a Donetsk;
 Rcord del mn indoor amb 4,86 m el 6 de mar de 2004 a Budapest;
 Rcord del mn indoor amb 4,83 m el 15 de febrer de 2004 a Donetsk;

 Enllaos externs .
Web oficial de Ielena Isinbieva;
Yelena Isinbayeva Web;
Fotos de Ielena Isinbieva;
Yelena Isinbayeva a Sexy Sports Chick;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93368" title="Sloan (banda)" nonfiltered="2064" processed="2051" dbindex="37202">
Sloan s un quartet de power pop de Halifax, Nova Esccia, Canad. La banda es va formar en 1991 quan Chris Murphy i Andrew Scott es van conixer al Nova Scotia College of Art and Design (NSCAD) a Halifax; Patrick Pentland i Jay Ferguson es van unir ms tard.  En 1992 la banda va srear la seua prpia discogrfica, Murderecords, per a ells mateixos i altres bandes de l'rea de Halifax, quan van editar Peppermint EP. Desprs van poder editar el seu primer lbum Smeared en Geffen Records.

Origen del nom.
Segons la pgina web oficial d'Sloan, el nom del grup ve del malnom d'un amic. El seu amic Jason Larsen era anomenat "slow one" (lent) pel seu cap que era francoparlant, que pel seu accent sonava "Sloan".  L'agrament del seu primer disc va ser a l'amic que, amb el seu malnom, es va poder anomenar a la banda.

Geffen.
En 1994 Geffen no va promocionar el segon disc d'Sloan, Twice Removed, malgrat es venguera b a Canad. Spin Magazine el va anomenar un dels "Millor lbums que no has escoltat" ("Best Albums You Didn't Hear") en 1994.  A ms, va ser nomenat dos vegades com al millor lbum canadenc mai enregistrat en una enquesta de lectors per la revista canadenca Chart a 1996 i a 2005.

Desprs d'haver caigut de la graella de Geffen, la banda es va prendre un respir i es va rumorejar el que la banda s'havia dissolt, per al 1996 van editar el seu gran lloat One Chord to Another a la seua prpia discogrfica Murderecords. Van continuar fent discs, incloent l'lbum en directe de 1999 4 Nights at the Palais Royale. En 2003, van editar el seu set lbum, Action Pact. Ara tenen un tracte discogrfic als Estats Units amb Koch Records.

Composici.
Tots el quatre membres d'Sloan escriuen les seues prpies canons, i quan toquen es canvien els intruments. Murphy toca el baix normalment per tamb toca sovint la guitarra o la bateria. Pentland toca la guitarra i alguna vegada el baix. Scott toca la bateria, el teclat, i la guitarra. Ferguson toca la guitarra i el baix and alguna vegada els teclats. Murphy i Pentland fan la majoria de les veus principals, generalment de les canons que ells componen. Encara que Murphy va escriure la major part de les canons al comenament del grup, en la majoria dels discs d'ara tots els membres contribueixen. Tot i aix, Scott no t cap can a Action Pact.

A Sides Win: Singles 1992-2005.

A Sides Win: Singles 1992-2005, incloent dues noves canons, "All Used Up" i "Try to Make It", va ser posat a la venda el 3 de maig del 2005. El pack incloa un DVD amb video-clips i actuacions en directe de cada can del disc i un documental de com es van fer els videos.

Never Hear the End of It.

El nou disc d'Sloan Never Hear the End of It va ser posat a la venda el 19 de setembre del 2006. Com diu la pgina web oficial, tots els membres de Sloan han contribut amb 30 canons per a ser escollides per al nou lbum, totes posades al disc. El seu primer single del nou disc "Who Taught You To Live Like That?" va ser posat a la venda el 18 de juliol del 2006.

Parallel Play.

Parallel Play va ser el nov lbum d'estudio i va ser tret al mercat el 10 de juny de 2008. s el disc ms curt de la discografia; el disc anterior va ser el ms llarg. El primer senzill del disc va ser "Believe in Me".

Discografia.
1992 - Peppermint EP;
1993 - Smeared;
1994 - Twice Removed;
1996 - One Chord to Another;
1996 - Live at a Sloan Party! (rare);
1998 - Navy Blues;
1999 - 4 Nights at the Palais Royale;
1999 - Between the Bridges;
2001 - Pretty Together;
2003 - Action Pact;
2005 - A Sides Win: Singles 1992-2005;
2006 - Never Hear the End of It;

Referncies.


Enllaos externs.
 Pgina oficial d'Sloan ;
 Sloan Lyrics ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93369" title="Antoni Ramallets i Simn" nonfiltered="2065" processed="2052" dbindex="37203">

Antoni Ramallets i Simn va ser un destacat futbolista catal dels anys 50 que jugava a la posici de porter.

 Biografia .
Antoni Ramallets va nixer a Barcelona el 4 de juny de 1924. Amb 17 anys ja defensava els colors del CE Europa. Posteriorment jug al San Fernando i al RCD Mallorca. L'any 1946 firm pel FC Barcelona que decid cedir-lo al Real Valladolid abans de reintegrar-se definitivament al primer equip. Amb el Bara debut el 15 d'agost de 1946, on romangu durant 15 temporades, disputant 538 partits. Una greu lesi ocular soferta pel porter titular Velasco l any 1949 el port a la titularitat, que ja no abandon. L any segent disput el Mundial de Brasil 50 on es consagr definitivament. Les seves brillants actuacions li significaren el sobrenom d  el gat de Maracan . En total disput 35 partits internacionals amb Espanya.

Fou cinc cops el porter menys golejat de la lliga espanyola (1951-52, 1955-56, 1956-57, 1958-59 i 1959-60) tot i que noms va rebre dos Trofeus Zamora ja que aquest va ser instaurat la temporada 58-59. A nivell de club guany sis lligues, cinc copes i dues copes de fires, tots els ttols defensant la samarreta blau-grana. El seu partit ms desgraciat va ser la final de la Copa d'Europa de Berna del 1961 on el Bara va perdre per 3 a 2 i Ramallets es va fer un auto-gol. Aix va precipitar la seva retirada definitiva del futbol. El 6 de mar del 1962 va rebre un homenatge dels afeccionats barcelonistes en un partit contra l Hamburger SV i on el Bara venc per 5 a 1 i on destac una increble aturada a l alemany Uwe Seeler. Ramallets tenia 38 anys.

Per molts especialistes, Ramallets ha estat el ms gran porter que ha defensat la samarreta del bara, tant per temporades que romangu al club com pels molts ttols aconseguits.

 Trajectria esportiva .
 CE Europa;
 San Fernando;
 RCD Mallorca;
 Real Valladolid (cedit);
 FC Barcelona: 1947-1961.

 Ttols .
 6 Lliga espanyola de futbol masculina: 1948, 1949, 1952, 1953, 1959, 1960.
 5 Copa espanyola de futbol masculina: 1951, 1952, 1953, 1957, 1959.
 2 Copa de les Ciutats en Fires: 1955-58, 1958-60.
 2 Copa Llatina: 1949, 1952.
 3 Copa Eva Duarte de Pern: 1948, 1952, 1953.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93371" title="Jess Lpez Cobos" nonfiltered="2066" processed="2053" dbindex="37204">
Jess Lpez Cobos ( Toro, Castella i Lle 1940 ) s un director d'orquestra espanyol.

Biografia.
Lpez Cobos va nixer a la ciutat de Toro el 25 de febrer de 1940. Va estudiar a la Universitat Complutense de Madrid, on es llicenci en filosofia i Lletres el 1964. Posteriorment s'interess per la msica, estudiant direcci d'orquestra al costat de Franco Ferrara i Hans Swarowsky, i diplomant-se en compossici el 1966. 

Grcies a una beca pogu traslladar-se a Nova York per ampliar els seus estudis musicals, debutant com a director d'orquestra a la ciutat de Vencia el 1969. A partir d'aquell aconsegu dirigir la major part de les orquestres simfniques i filarmniques del mn com a director convidat.

Entre 1981 i 1990 Lpez Cobos fou nomenat Director General de Msica de l'pera de Berlin, entre 1984 i 1988 Director de l'Orquestra Nacional d'Espanya, entre 1986 i 2000 Director de l'Orquestra Simfnica de Cincinnati, i entre 1990 i 2000 conductor principal de l'Orquestra de Cambra de Laussana. Des de 2003 s el Director musical del Teatro Real de Madrid.

El 1981 li fou concedit, en la seva primera entrega, el Premi Prncep d'Astries de les Arts.

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de les Arts 1981;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93372" title="Canceller" nonfiltered="2067" processed="2054" dbindex="37205">
El canceller (del llat: cancellarius) s un ttol oficial utilitzat  a diverses nacions i en diverses etapes de la histria occidental des de l'Antiga Roma. Amb el temps, els cancellers han tingut diverses i variades tasques i el ttol ha estat utilitzat per funcionaris amb rangs diversos. Els cancellers originals romans (cancellarii) eren els porters o uixers de les corts que s'asseien en els cancelli, un entramat que separava al jutge i el consell de l'audincia. A l'actualitat, el ttol s emprat sovint pels alts funcionaris d'un estat, ministres o primers ministres. A Sud-Amrica, per, el ttol sovint s'utilitza noms per referir-se als ministres d'afers estrangers.

Canceller s un crrec d'alta importncia, que segons la regi o el pas pren diferent significat.

Mxim dirigent de Govern.
Canceller tamb s el ttol que es dna al Mxim dirigent de Govern, elegit per la cambra baixa (Bundestag) per majoria dels seus membres a un rgim parlamentari, com a Alemanya i ustria.
 Cancellers d'Alemanya;
 Cancellers d'ustria;

Ministre.
Ministre d'Afers Exteriors.
A alguns pasos de Sud-Amrica i d'Amrica Central, s'hi acostuma a denominar "Canceller" al Ministre o Secretari d'Afers Exteriors o de Relacions Exteriors.

Canceller del chiquier.
El Canceller del chiquier (Chancellor of the Exchequer) s un ministre del govern britnic, amb un paper similar al d'un ministre d'economia a d'altres pasos. L'actual canceller  'es Alistair Darling.

Lord Chancellor.
El Senyor Canceller (Lord Chancellor) s un ministre amb un paper judicial, amb responsibilitat quant a les funcions de tribunals. Abans de 2006 era tamb president de la Cambra dels Lords.

A la Corona d'Arag.
El canceller era la figura principal i representativa de de la Cancelleria Reial, l'organisme administratiu-cultural de normalitzaci lingstica als documents, de la Corona d'Arag.

 Relacionat .
Canceller;
Cancelleria;
Ambaixador;
Cnsol ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93374" title="Galzeran" nonfiltered="2068" processed="2055" dbindex="37206">

El galzeran (Ruscus acuelatus) s un petit arbust perennifoli de la famlia de les Ruscaceae que es caracteritza per les seves tiges transformades en fulles amb els seus fruits vermells al centre.

Galzeran s una paraula d'origen rab. El botnic Pius Font i Quer va trobar que al Rif l'anomenaven amb un mot gaireb idntic.
Descripci.
Petit arbust de 30 a 80 cm d'altura de color verd fosc, amb rizomes subterranis dels que surten peus masculins o femenins, en tots dos casos presenta dos tipus de tiges, les normals sn llises i arrodonides, mentre que les altres sn fillocladis o falses fulles, de forma ovolanceolada de 2 a 3 cm de llargada i acabades amb una punta rgida i punxant. Les fulles de veritat sn molt petites, com escames que normalment passen desapercebudes, apareixen a l'axilla dels fillocladis, i fan entre 3 i 4 mm de llargada. Tota la planta s fotosinttica a excepci de les fulles veritables que es desprenen rpidament. Les flors sn petites, verdoses o violcies, situades al centre dels fillocladis amb un perigoni amb sis tpals en dos verticils; les femenines sn tricarpelars amb ovari sper mentre les masculines tenen tres estams soldats pels filaments; la pollinitzaci es fa per mitj dels insectes (entomgama); floreix a l'hivern i a la primavera mentre que a la tardor i a l'hivern, a les plantes femenines, apareix el fruit en forma de baia vermella de 10 a 12 mm de dimetre amb dos llavors i que destaca sobre el verd fosc dels fillocladis; la disseminaci es fa per mitj de les deposicions dels animals que mengen els fruits (endozoocra).

Hbitat.
Viu des d'el nivell del mar fins els 1000 m d'altura al sotabosc centreeuropeu i mediterrani, tot i que tamb el trobem al nord d'frica i a sia. Prefereix els sls bsics, secs i frtils i les zones ombrvoles. s un component caracterstic de l'alzinar amb marfull mediterrani.

Fenologia.
El galzeran t el conjunt de caracterstiques de la fenologia de les plantes de clima tropical i se suposa que s una espcie originada en el clima tropical del terciari a Laursia abans de implantar-se el clima mediterrani amb secada estival (Martnez-Pall 1999),aix presenta un perode molt llarg de florida que abasta set mesos de l'any. Altres caracterstiques que tamb t, prpies de les plantes tropicals, sn les flors petites i verdoses, fruits carnosos, llavors menudes i capacitat de rebrotar a ms de presentar de forma continuada fruits. Entre les plantes de l'actual clima mediterrani la seva estratgia de creixement, no s de gran resistncia a la secada sin que creix en el perode humit previ a la  secada estival (no aprofita la tornada de la humitat de la tardor per tornar a crixer com per exemple fa l'alzina)

Usos.

La utilitzaci ms coneguda s com a ornament nadalenc a causa de l'espectacularitat dels fruits vermells i brillants sobre el verd fosc de la planta. Tamb havia estat utilitzat per les seves propietats diurtiques i els brots tendres per a l'alimentaci com si fossin esprrecs. Les baies sn txiques, per avui dia t una certa importncia comercial perqu a partir dels rizomes es preparen certs medicaments i cosmtics, aquest inters ha portat a l'extinci de l'espcie a certes zones de Turquia i a situar l'espcie com una de les ms amenaades del pas. A Catalunya s protegit a certes zones, especialment parcs naturals, mentre que la Generalitat Valenciana n'ha regulat la recollecci.

Classificaci.
El galzeran s dins el gnere Ruscus de la famlia de les Rusccies (Ruscaceae), per abans havia estat dins les Lilicies (Liliaceae) quan aquesta famlia agrupava un gran nombre de gneres que ara s'han incls en d'altres famlies o, fins i tot, en altres ordres.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93376" title="Vittorio Gassman" nonfiltered="2069" processed="2056" dbindex="37207">

Vittorio Gassman ( Gnova Itlia 1922   Roma 2000 ), conegut popularment a Itlia com Il Mattatore, fou un actor i director de cinema itali. Gassman est considerat entre els millors actors italians i reconegut com un intrpret extraordinriament professional, versttil i magntic. 

Biografia.
Vittorio Gassman nasqu l'1 de setembre de 1922 a la ciutat de Gnova, sent el seu pare originari d'una rica famlia alemanya i la seva mare de Pisa. Es va traslladar a Roma de ben jove, on va comenar els seus estudis a l'Academia Nazionale d'Arte Drammatica, on han estudiat algunes de les ms importants figures del cinema i teatre italians com Paolo Stoppa, Rina Morelli, Adolfo Celi, Luigi Squarzina, Elio Pandolfi, Rossella Falk, Lea Padovani, Paolo Panelli, Nino Manfredi, Tino Buazzelli, Gianrico Tedeschi, Monica Vitti, Luca Ronconi, entre d'altres.

El seu debut es va produir a la ciutat de Mil l'any 1942, amb Alda Borelli en l'obra teatral Nemica de Niccodemi. A Roma va formar desprs equip artstic, que el faria fams, en el Teatre Eliseo amb Tino Carraro i Ernesto Calindri. Amb ells va actuar en una srie d'obres que anaven des de la comdia burgesa fins al teatre ms sofisticat intellectualment, sense cap diferent dificultat per a transitar entre papers tan diferents. 

El 1946 va fer el seu debut en el cinema a Preludio d'amore; i a l'any segent va aparixer ja en cinc pellcules. El 1948 la seva fams interpretaci en Arrs amarg de Giuseppe De Santis va demostrar la seva passi pel cinema i la seva capacitat per a resultar eficient tant en el teatre com en el set art.

Fou amb la companyia teatral de Luchino Visconti amb la qual Gassman va aconseguir el major xit, al costat d'Stoppa, Rina Morelli i Paola Borboni. Aix va interpretar el personatge d'Stanley Kowalski a l'obra de Tennessee Williams Un tramvia anomeant desig, i va resultar brillant en la Rosalinda de Shakespeare i en lOreste de Vittorio Alfieri. A continuaci es va unir al Teatro Nazionale amb Tommaso Salvini, Massimo Girotti, Arnoldo Fo, per realitzar un exits Peer Gynt de Henrik Ibsen.

Als anys 50 particip en la producci televisiva Il Mattatore, que li don el seu sobrenom, i sobretot el catapult a l'estrellat. Sense abandonar mai el teatre particip en diverses produccions cinematogrfiques de Hollywood, on va conixer la seva segona esposa, l'actriu nord-americana Shelley Winters. 

El 1997 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de les Arts.

Els ltims anys de la seva vida fou vctima d'una forta depressi, morint a Roma el 29 de juny de l'any 2000 vctima d'un atac de cor.

Filmografia.
Actor.
La Bomba, (1999) ;
Luchino Visconti (1999) ;
La Cena (1998) ;
Un homme digne de confiance (1997) ;
Deserto di fuoco (1997) (serie TV);
Sleepers (1996) ;
Tutti gli anni una volta l'anno (1994);
Abraham (1994) (TV) ;
Quando eravamo repressi (1992) ;
Tolgo il disturbo (1992);
El llarg hivern (1991) ;
Rossini! Rossini! (1991) ;
I Divertimenti della vita privata (1990);
Les Mille et une nuits (1990);
Dimenticare Palermo (1990);
Mortacci (1989) ;
Lo Zio indegno (1989) ;
I Picari (1988) ;
I Soliti ignoti vent'anni dopo (1987) ;
La Famiglia (1987) ;
Paradigma (1985) ;
Benvenuta (1983) ;
La Vie est un roman (1983) ;
Il Conte Tacchia (1982) ;
Di padre in figlio (1982) ;
Tempest (1982) ;
Il Turno (1981) ;
Sharky's Machine (1981);
Camera d'albergo (1981) ;
Sono fotogenico (1980) ;
La Terrazza (1980) ;
The Nude Bomb (1980)  ;
Quintet (1979) ;
Caro pap (1979) ;
Due pezzi di pane (1978) ;
I Nuovi mostri (1978) ;
A Wedding (1978) ;
Anima persa (1977) ;
Come una rosa al naso (1976) ;
Il Deserto dei Tartari (1976) ;
Signore e signori, buonanotte (1976) ;
Telefoni bianchi (1976) ;
A mezzanotte va la ronda del piacere (1975) ;
C'eravamo tanto amati (1974) ;
Profumo di donna (1974) ;
Che c'entriamo noi con la rivoluzione? (1973) ;
La Tosca (1973) ;
Senza famiglia, nullatenenti cercano affetto (1972) ;
In nome del popolo italiano (1971) ;
Scipione detto anche l'africano (1971) ;
L'Udienza (1971) ;
Brancaleone alle crociate (1970) ;
Il Divorzio (1970) ;
L'Alibi (1969) ;
L'Arcangelo (1969) ;
Dove vai tutta nuda? (1969)  ;
Una su 13 (1969) ;
La Pecora nera (1968) ;
Questi fantasmi (1968) ;
Il Profeta (1968);
Lo Scatenato (1967);
Il Tigre (1967) ;
Woman Times Seven (1967)  ;
L'Arcidiavolo (1966) ;
L'Armata Brancaleone (1966) ;
Le Piacevoli notti (1966)  ;
Slalom (1965) ;
Una Vergine per il principe (1965) ;
The Dirty Game, (1965) ;
La Congiuntura, (1964) ;
Il Gaucho (1964) ;
Se permettete parliamo di donne (1964) ;
Frenesia dell'estate (1963);
La Smania addosso (1963) ;
Il Successo (1963) ;
I Mostri (1963) ;
Amore difficile (1962) ;
Il Giorno pi corto (1962) ;
La Marcia su Roma (1962) ;
Il sorpasso (1962) ;
Barabbas (1962) ;
Anima nera (1961) ;
I Briganti italiani (1961);
Fantasmi a Roma (1961) ;
Una Vita difficile, (1961) ;
Il Giudizio universale (1961) ;
Crimen (1960) ;
Il Mattatore (1960) ;
Audace colpo dei soliti ignoti (1959) ;
La Cambiale (1959);
La grande guerra (1959) ;
The Miracle (1959);
Le Sorprese dell'amore (1959) ;
La Tempesta (1958) ;
I soliti ignoti (1958) ;
La ragazza del palio (1957);
Difendo il mio amore (1956) ;
Giovanni dalle bande nere (1956) ;
Kean (1956);
War and Peace, (1956);
La Donna pi bella del mondo, (1955) ;
Mambo (1954);
Rhapsody (1954);
Sombrero (1953);
Glass Wall (1953);
Cry of the Hunted (1953);
Il sogno di Zorro (1952);
Anna (1951);
La Corona negra (1951) ;
Il Leone di Amalfi (1950);
I Fuorilegge, (1949) ;
Ho sognato il paradiso (1949) ;
Il Lupo della Sila, (1949) ;
Lo Sparviero del Nilo, (1949) ;
Il Tradimento, (1949) ;
Una Voce nel tuo cuore, (1949)  ;
Riso amaro (1948) ;
Le Avventure di Pinocchio, (1947) ;
Il Cavaliere misterioso (1947) ;
Daniele Cortis (1947) ;
L'Ebreo errante (1947) ;
La Figlia del capitano (1947) ;
Preludio d'amore (1946);

Director.
Di padre in figlio (1982) ;
Senza famiglia, nullatenenti cercano affetto (1972);
L'Alibi (1969);
Kean (1956);

Premis i nominacions.
Festival de Cannes.


Premi David di Donatello.


Festival de Donostia.


Festival de Vencia.



Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de les Arts 1997;
  Vittorio Gassmann a IMDB;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93379" title="Guivat Ada" nonfiltered="2070" processed="2057" dbindex="37208">
Guivat Ada (en hebreu,         , tur de n'Ada) s una de les dues entitats de poblaci que formen el consell local de Binyamina-Guivat Ada, al districte de Haifa d'Israel. Es fund el 1903 i reb el nom d'Adelheid de Rothschild (Ada), muller del bar Edmond de Rothschild. Actualment hi viuen entre 2.500 i 3.000 persones.

Histria.
Les terres de Guivat Ada foren comprades als habitants rabs de Marah. Els primers temps, pagesos de Zikhron Yaaqov, Meir Xefeya i Bet Xelomo venien durant la setmana a conrear i tornaven a casa seva pel sbat. El 1909 l'Associaci Jueva per a la Colonitzaci finan la construcci de vuit edificis per allotjar les primeres famlies de colons permanents.

Durant el Mandat britnic, s'hi construren diverses granges agrcoles i desenes de nous edificis. A principis dels anys cinquanta, es connect la poblaci a la xarxa pblica d'aigua i d'electricitat, fet que facilit l'arribada de centenars de famlies immigrants. Actualment, els pocs habitants que encara es dediquen a l'agricultura cultiven principalment vinya.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93380" title="Invasi de l'Iraq del 2003" nonfiltered="2071" processed="2058" dbindex="37209">


La  Invasi de l'Iraq de 2003 (tamb anomenada Guerra de l'Iraq, Segona Guerra del Golf o Tercera Guerra del Golf) s una guerra entre l'Iraq i una coalici de pasos liderats pels Estats Units que va causar la caiguda del govern de Saddam Hussein i va suposar l'ocupaci d'Iraq per part de tropes nord-americanes i de la coalici.

Antecedents.

 La guerra Iran-Iraq .
Vegeu: Guerra Iran-Iraq.

 La invasi de Kuwait .
Article principal: Guerra del Golf;

El 2 d'agost de 1990, tropes iraquianes envaen Kuwait amb vehicles armats i infanteria, allegant que la poltica petroliera de Kuwait amenaava l'economia iraquiana. El 16 de gener de 1991, una fora internacional liderada per Estats Units i sota mandat de la ONU va atacar a l'exrcit invasor iniciant el que es coneix com la Guerra del Golf. L'exrcit iraqui no va aguantar militarment i el 28 de febrer d'aquest mateix any, es va rendir, retirant-se de Kuwait. 

A partir d'aquest moment, la Organitzaci de Nacions Unides, a travs del Consell de Seguretat, va imposar una srie d'obligacions a L'Iraq, entre elles la de l'acceptaci incondicional de la destrucci de les seves armes qumiques, biolgiques i mssils balstics de llarg abast, sota supervisi internacional . A ms, va establir un embargament econmic per pressionar el pas, embargament que, segons algunes fonts, hauria causat indirectament la mort de desenes de milers de ciutadans iraquians.

El rgim de Saddam Hussein es va resistir a collaborar activament amb els inspectors de l'ONU, a despit de les conseqncies de l'embargament sobre la poblaci civil, i dels intermitents bombardejos als quals el pas era sotms per part dels exrcits britnic i nord-americ.

 Sancions internacionals i inspeccions .
El 15 d'agost de 1991, el Consell de Seguretat aprova la Resoluci 706, flexibilitzant l'embargament i permetent que l'Iraq exporti petroli els beneficis del qual estarien destinats a la compra d'aliments, medicines i altres matries essencials. Aquest programa, econmicament administrat per l'ONU, va ser conegut popularment com "petroli per aliments" i es va fer oficial el 14 d'abril de 1995 amb una nova resoluci 

Entre 1991 i 1998 la Comissi de Verificaci i Inspecci de les Nacions Unides (UNMOVIC) treballa en territori iraqui verificant el compliment de les resolucions de les Nacions Unides, en especial pel que fa l'eliminaci d'armes de destrucci massiva i a la no proliferaci en la construcci de nou armament. Desprs d'una crisi diplomtica amb acusacions creuades de manca de collaboraci entre la ONU i el govern iraqui, la primera retira els seus inspectors del pas.

 Acusacions del govern nord-americ .
Desprs de la invasi d'Afganistan de 2001, el president d'Estats Units George W. Bush va situar a L'Iraq dins del que va anomenar eix del mal, acusant al govern de l'Iraq de mantenir una gran quantitat d'armes de destrucci massiva, de tenir vincles amb Al Qaeda, i de ser un perill imminent per a la humanitat. Acusacions que van anar fortament contestades per alguns poltics, ciutadans i experts que s'oposaven als plans d'invasi de L'Iraq.

El 29 de novembre de 2001 les Nacions Unides aproven la llista d'istallacions que consideren que ha de ser investigada per l'UNMOVIC, el seu procediment d'anlisi, i fixen el 30 de maig de 2002 com la data en la qual es comenaria a aplicar aquest sistema, en cas que l'Iraq accepti el retorn dels inspectors. Aix mateix se subratlla l'obligaci de L'Iraq de cooperar amb l'aplicaci de les resolucions. 

 El retorn dels inspectors de l'UNMOVIC .

A la important resoluci 1441 , aprovada a la sessi del Consell de Seguretat de la ONU celebrada el 8 de novembre de 2002, s'indicava l'amenaa que l'incompliment de les resolucions i la proliferaci de armes de destrucci massiva i mssils de gran abast plantejaven per a la pau i seguretat internacionals. Recordava que havia autoritzat als Estats Membres de l'ONU que utilitzessin tots els mitjans necessaris per a fer valer i dur a la prctica les resolucions pertinents. Recordava tamb que es van imposar a L'Iraq una srie d'obligacions que no havia complert, que no havia presentat una declaraci sobre els aspectes dels seus programes de desenvolupament d'armes de destrucci en massa i mssils balstics de gran abast, i que havia obstaculitzat de forma reiterada les labors dels inspectors, aix com que, a partir de 1998 havia posat terme a qualsevol tipus de cooperaci amb ells. 
El Consell deplorava que L'Iraq no hagus complert els seus compromisos respecte al terrorisme, de posar fi a la repressi de la seva poblaci civil i recordava que l'alto al foc de la Guerra del Golf estava subordinat a que L'Iraq accepts les disposicions i les obligacions de la resoluci. Acabava la seva resoluci advertint novament a L'Iraq que, de seguir infringint les seves obligacions, s'exposaria a greus conseqncies. 
Cinc dies desprs de la resoluci, el 13 de novembre de 2002  el govern iraqui comunica oficialment al Secretari General de la ONU, Kofi Annan, que accepta, sense condicions, reprendre les inspeccions i el contingut de la resoluci.

El 18 de novembre els primers 30 inspectors de la Comissi de Verificaci i Inspecci de les Nacions Unides (UNMOVIC) arriben a l'Iraq dirigits pel cap de la missi, el diplomtic suec Hans Blix,  i acompanyats pel director de l'Agncia Internacional de l'Energia Atmica, l'egipci Mohamed el Baradei, per comprovar si realment l'Iraq posseeix armes de destrucci massiva.

Tanmateix, el president dels Estats Units accelera els preparatius militars i continua afirmant tenir proves fefaents que l'Iraq disposa d'armes de destrucci massiva. El 20 de desembre de 2002 el cap de la missi de la UNMOVIC, Hans Blix, demana als governs nord-americ i britnic que cessin en la seva retrica bellicista, i que en tot cas, comparteixin les proves de qu diuen disposar. Fent cas oms a aquesta sollicitud, l1 de gener de 2003 George W. Bush ordena el desplegament al Golf Prsic d'11.000 soldats entrenats per a combatre en el desert.

L'UNMOVIC no troba armes de destrucci massiva.

El 27 de gener de 2003 Hans Blix, presenta davant del Consell de Seguretat de les Nacions Unides l'informe sobre les investigacions dutes a terme per la UNMOVIC, i exposa que no s'ha localitzat cap prova de qu lIraq disposi d'armes de destrucci massiva. En la mateixa lnia s'expressa Mohamed el Baradei. 

Ambds demanen poder investigar durant ms temps, i fan una doble petici: d'una banda demanen ms transparncia per part de les autoritats de l'Iraq, i d'altra banda, solliciten ms collaboraci dels serveis d'intelligncia dels pasos que afirmen, aparentment sense fonament, que l'Iraq disposa d'aquest tipus d'armes.

El Consell de seguretat prorroga les inspeccions fins al 14 de febrer. En aquest segon informe la UNMOVIC exposa novament que no s'han trobat proves que demostrin que l'Iraq posseeix armament prohibit per les resolucions internacionals; en conseqncia, el Consell de Seguretat continua sense autoritzar l's de la fora per fer complir les resolucions ja que, d'acord amb l'informe de l'UNMOVIC, aquestes s'estan complint.

Mobilitzacions mundials contra la guerra.

Article principal: Manifestacions mundials contra la guerra d'Iraq;

Des de finals de 2002 i especialment durant el mesos previs a la invasi, multitud de collectius i organitzacions es mobilitzen de forma coordinada contra la possible guerra arreu del mn. El Frum Social Mundial proposa el 15 de febrer com a data per una mobilitzaci global. 

L'acci ms important s'esdev el 15 de febrer de 2003. Milions de persones van sortir al carrer a centenars de ciutats d'arreu del mn per oposar-se a la guerra. Existeix un ball de xifres molt important sobre el seguiment d'aquestes manifestacions, amb destacables diferncies entre les xifres oficials i les indicades pels grups convocants. Tanmateix, tothom coincideix en qu es tracta de la mobilitzaci mundial ms important de la histria.

Les manifestacions van tenir un especial seguiment en aquells pasos els governs dels quals s'estaven posicionant de forma favorable a la invasi, especialment a Europa. Les marxes ms importants van tenir lloc a Roma, Barcelona, Madrid i Londres. Les diverses enquestes mostraven un rebuig generalitzat a la guerra, xifra que en alguns estats com Espanya arribava al 90% de la poblaci.

S'ha considerat molts cops la ciutat de Barcelona com la capital de la pau durant aquell perode: la manifestaci del 15 de febrer va aplegar centenars de milers de persones (prop de 2 milions segons l'organitzaci Aturem la Guerra), molts balcons, a ms, onejaven banderes, llenols o pancartes en desacord a la guerra. 

 Es forma la coalici invasora .

Desprs de pressionar al Consell de Seguretat de Nacions Unides, fins i tot amb la presentaci de proves, algunes de les quals van resultar ser falses, perqu aprovs una resoluci donant suport explcitament a la invasi, el president dels Estats Units, George Bush va recaptar el suport d'un grup de pasos per a formar una aliana que envas L'Iraq i per a enderrocar el govern de Saddam Hussein. 
Aquesta coalici, que va rebre el nom de Coalici de la voluntat, estava formada per pasos com els propis Estats Units, el Regne Unit, Espanya, Portugal, Itlia, Polnia, Dinamarca, Austrlia i Hongria. Va rebre tamb el suport de la Repblica Txeca, Eslovquia, Eslovnia, els estats bltics de Estnia, Letnia i Litunia, les illes mediterrnies de Malta i Xipre; l'estat de Israel i el de Kuwait. 
Europa va estar dividida entre partidaris i detractors . 
Aix, Frana, Alemanya i Rssia van manifestar la seva total oposici a les mesures de fora contra L'Iraq i van ser partidaris d'una sortida negociada a la crisi. 

Frana, membre permanent del Consell de Seguretat, advocava per la continutat de la labor dels inspectors i va anunciar la seva intenci de vetar qualsevol document que legitims l'atac. La mateixa posici, amb matisos, era defensada per la Xina i per Rssia, que tamb tenen dret de veto al Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

Tanmateix, ignorant les immenses mobilitzacions ciutadanes contra la guerra, i prescindint del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, el 16 de mar de 2003 t lloc la Cimera de les Aores, on els presidents dels Estats Units, Regne Unit, Espanya i Portugal llancen un ultimtum a l'Iraq perqu procedeixi al desarmament.

La vulneraci inicial del dret internacional.
La guerra no va comptar amb el mandat exprs del Consell de Seguretat, pel que el Secretari General de les Nacions Unides, Kofi Annand, va expressar pblicament que aquesta era illegal. 

Aquesta va ser tamb l'opini sostinguda per la majoria dels experts en dret internacional ..

Tanmateix, d'altres experts, van indicar que no era la primera vegada que s'actuava sense un mandat exprs de la ONU, i van defensar la legalitat de la invasi.

La invasi.
El 20 de mar de 2003 va comenar la invasi de les tropes de la coalici sobre l'Iraq.


 Primers bombardeigs .
Un contratemps va obligar a replantejar els plans d'invasi al negar-se el govern de Turquia a facilitar l'entrada de soldats nordamericans des del seu territori, el que hagus perms realitzar una rpida maniobra en tenalles per a prendre Bagdad. Malgrat tot, forces especials van prendre contacte amb les milcies kurdes i es va planejar un atac coordinat dels guerrillers des del nord amb suport de tropes aerotransportades sempre que les operacions en el sud marxessin segons el previst. 

La invasi va comenar amb bombardejos sobre Bagdad mitjanant mssils Tomahawks i caabombarders. Posteriorment es va endinsar en el desert una columna invasora nord-americana formada per nombrosos tancs Abrams, vehicles blindats Humvee i helicpters Apatxe i Blackhawk. Els Royal Marines britnics per la seva banda tenien com objectiu principal la presa de Bassora, la segona ciutat ms poblada del pas. 
Van trobar poca resistncia, principalment concentrada a Um Qasr port clau per a afermar l'entrada de tropes i subministraments. Els americans van avanar rpid sense oposici destacable fins a l'arribada al pont de Nasiriya, punt on l'exrcit iraqui esperava detenir les forces invasores. Les baixes per a la coalici van ser aqu molt ms importants arribant a superar la trentena de morts. De Nasirya van arribar les primeres imatges d'americans abatuts. Tot i  el temps perdut en aquest punts, la resistncia iraquiana aviat va ser doblegada i el llarg convoi invasor va prosseguir la seva travessia pel desert. A l'arribar als temuts anells defensius de la gurdia republicana iraquiana tot just es va trobar oposici destacable. Els atacants van prendre de seguida l'aeroport de Bagdad i desprs d'unes incursions de tempteig amb columnes de blindats a travs dels seus carrers, van prendre optar entrar en bloc i van prendre la capital la qual va caure sense cap resistncia. 
 Les Nacions Unides reconeixen l'autoritat ocupant .
El 22 de maig de 2003, dos mesos desprs de la invasi, el Consell de Seguretat de l'ONU reafirmava la importncia d'eliminar les armes de destrucci massiva iraquianes, de confirmar el desarmament de L'Iraq i que els responsables de l'anterior rgim iraqui rendissin comptes pels seus presumptes crims i atrocitats. A ms, en aquesta resoluci reconeixia l'autoritat, la responsabilitat i les obligacions dels Estats Units i el Regne Unit com potncies ocupants sota un comandament unificat i instava a tots els Estats membres de l'ONU a collaborar per a la reconstrucci i rehabilitaci de la infraestructura econmica del pas. 

El conflicte va ser breu, i amb mnimes baixes per als exrcits invasors, degut en part a l'enorme desigualtat entre els exrcits implicats: com a conseqncia d'una dcada d'embargament, L'Iraq mancava de defenses antiaerees, i el seu exrcit i economia estaven en pssimes condicions. En cap moment del conflicte l'exrcit iraqui va utilitzar res que s'assembls a un arma de destrucci massiva, tot i que, curiosament, si que va emprar vestits per protegir-se d'atacs realitzats amb aquest tipus d'armes. 

Durant les operacions militars oficials de la invasi van morir 140 nord-americans i 33 britnics. Pel que fa al bndol iraqui no se sap amb exactitud per es calcula que diversos milers.
El 16 d'octubre d'aquest mateix any, el Consell de Seguretat de l'ONU, davant dels fets consumats, va autoritzar a una fora multinacional sota comandament unificat a prendre les mesures necessries per a contribuir al manteniment de la seguretat i l'estabilitat de L'Iraq i instava als Estats Membres que prestessin la seva assistncia, incloses explcitament les forces militars, a aquesta fora multinacional. 

Danys als civils.
El procs d'invasi va produir mltiples baixes civils a pesar de la utilitzaci dels cridats "mssils intelligents", el que per a uns s considerat un fracs de la seva capacitat, i per a altres danys collaterals inevitables en tot conflicte militar. 

La revista britnica "The Lancet" xifrava a l'octubre de 2004 en ms de 100.000 les baixes iraquianes des de la invasi fins a un any i mig desprs, la immensa majoria d'elles civils. En aquestes xifres s'inclou a les vctimes d'atacs i als afectats per malnutrici i malalties derivades de la destrucci d'infraestructures civils, com les de distribuci de llum i aigua o els hospitals. Aquestes xifres han estat criticades   pel govern angls per utilitzar tcniques de projecci i interpolaci que prenen tot l'Iraq com una nica zona i estimar que els bombardejos es van produir tamb en totes les rees en lloc de territoris molt localitzats. 

A part, s'ha denunciat i provat l's d'armes prohibides per part de l'exrcit nord-americ, tals com bombes gotim llanades sobre Bagdad o les bombes incendiries llanades contra la ciutat de Faluya.

Molts habitatges civils i alguns hospitals van ser afectats per la pluja de foc i algunes ambulncies van  patir l'atac de projectils de l'exrcit nord-americ. 

Addicionalment, museus i edificis considerats Patrimoni Histric de la Humanitat es van veure afectats per les explosions o van ser saquejats enmig del caos durant el setge i la posterior presa de Bagdad. La majoria de fonts estimen que s molt probable que els soldats americans fessin els ulls grossos davant els saquejos o fins i tot participessin en ells. 
Les tropes nord-americanes van matar, segons ells accidentalment, diversos periodistes, entre ells, el cmera de televisi Jos Couso de la cadena espanyola Telecinco i l'ucrans Tares Protsiuk de l'agncia de notcies Reuters, que van morir pel tret d'un tanc nord-americ contra l'Hotel Palestina, on era sobradament conegut que s'allotjava la premsa internacional.

Desprs de la guerra.
La postguerra.

Desprs de la caiguda del rgim de Saddam Hussein, la coalici liderada per Estats Units va proclamar la seva victria. La primera mesura de les forces ocupants va ser la dissoluci de l'exrcit i la policia iraquianes, el que va provocar greus problemes d'inseguretat.

Tot i l'xit militar de la invasi en si, s'ha produt una llarga postguerra que dura fins a l'actualitat i l'exrcit ocupant ha sofert gran quantitat de baixes entre morts i ferits en un continu degoteig a les mans de la resistncia iraquiana i de grups estrangers vinguts a combatre contra els americans. El nombre de baixes dels ocupants durant la postguerra ja supera les baixes sofertes durant la invasi. Les baixes de la resistncia no tenen una xifra oficial, per es calcula que multipliquen per deu a les aliades.
El terrorisme islamista radical ha utilitzat  la invasi i posterior ocupaci de l'Iraq com a argument en els seus atacs arreu del mn, en especial a Madrid (11-M) i Londres (7-J). Actualment, tots els pasos que van enviar tropes d'invasi o ocupaci a aquest pas segueixen en la llista d'objectius de l'organitzaci terrorista Al-Qaeda i estan sota amenaa d'atac.

Situaci mundial desprs de la guerra.
Desprs de la guerra el sentiment en contra d'aquesta va seguir persistent en tot moment i l'anomenat sentiment antiameric es va fer patent a molt llocs del planeta. L'escndol que va sorgir sobre les tortures de presos Iraquians en presons nord-americanes, el d'un vdeo protagonitzat per un soldat que es "mofava" cantant de la mort d'uns nens iraquians i les declaracions de molts soldats retirats de la guerra que relataven la duresa d'ella va fer que l'octubre de 2006 un de cada tres nord-americans es mostrava favorable a la retirada de les seves tropes de l'Iraq. Aquest mateix mes es publicava un article a The Lancet on es deia que ja eren 300.000 els iraquians morts a causa de la guerra i la posterior post-guerra. El 4 de novembre de 2006, Bush va reconixer que una de les raons per quedar-se a l'Iraq era el petroli, si els Estats Units no es quedaven a l'Iraq el petroli acabaria en mans dels terroristes.

El 5 de novembre del 2006 la srie de dibuixos animats The Simpsons oferia un captol on es mostrava el rebuig per la guerra .

Judici a Saddam.
Vegeu Judici a Saddam Hussein;
Saddam va ser jutjat a l'Iraq acusat de diferents atacs contra la humanitat i de mltiples assassinats.

Aquest procs ha estat fortament criticat per alguns collectius d'advocats i jurstes de diverses parts del mn. En especial aquests collectius han denunciat el fet que tres dels advocats defensors de Saddam Hussein hagin estat assassinats durant el transcurs del procs . . Aix mateix tamb han denunciat que dos membres del tribunal (entre ells el president) hagin renunciat al seu crrec durant el procs denunciant presions per part de les autoritats.. 

El 5 de novembre de 2006 , i  el 30 de desembre de 2006. L'endem  a Ajoua, prop de Tikrit (Iraq).

 Referncies .


 Vegeu tamb.
Guerra Iran-Iraq;
Guerra del Golf;
Saddam Hussein;
George W. Bush;
Manifestacions mundials contra la guerra de l'Iraq;
Aturem la guerra;
11-M;
Tribunal Mundial sobre l'Iraq;

Enllaos externs.
Projecte Iraq Body Count Recompte de baixes civils basat en fonts independents, amb actualitzaci constant.
Iraq Coalition Casualties Recompte de baixes de la coalici invasora i ocupant.
Fotos manifestacions pacifistes 15-F arreu del mn;
Galeria de fotos de la guerra d'Iraq;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93384" title="Haplogrup J2 del cromosoma Y hum" nonfiltered="2072" processed="2059" dbindex="37210">
L'haplogrup J2 del cromosoma Y hum s un haplogrup format a partir de l'haplotip M172 del cromosoma Y hum.

Es creu que l'haplogrup J2 est relacionat amb la dispersi de l'agricultura des d'Anatlia ,. Aquesta connexi es veu relacionada en l'edat (18,500 +/- 3,500 milers d'anys enrere) , que molt propera a l'inici del neoltic, la seva distribuci, que es troba centrada a l'oest d'sia i sudest d'Europa, aix com la seva associaci amb la presncia d'artefactes neoltics com figures i cermica pintada .

s descendent de l'haplogrup J.

Distribuci.
L'haplogrup J2 es troba amb freqncia a Grcia i Itlia , a Turquia , i a la regi del Caucas .

Tamb es troba a l'ndia, on el subclade J2b2 s'hi troba dispers i un altre subclade J2a es troba principalment restringit a la poblaci del nord-oest del subcontinent o a emigrants recents cap al sud i est com els brahmins . Aix, juntament amb el seu cregut origen anatlic, pot suggerir que era originriament part del patromoni protoindoeuropeu. Segons la teoria de Colin Renfrew, les llenges indoeuropees es van escampar des d'Anatlia . Cal fer notar tanmateix que no hi ha una correlaci perfecta entre les famlies lingstiques i els marcadors gentics. A l'ndia s'ha observat en ms elevada freqncia entre la poblaci dravdica que la indoeuropea.

Els jueus i rabs tamb posseixen el J2, com els kurds i altres poblacions del Prxim Orient . Normalment aquestes poblacions tenen una freqncia ms elevada de l'haplogrup germ J1 que les poblacions europees i ndies on el J2 s ms freqent.

Entre la poblaci catalana es va trobar una freqncia del 3,6 % del subgrup J2a en una mostra de 28 individus, el que vol dir que noms se'n va trobar un.

Subdivisions.
L'haplogrup J2 se subdivideix en dos subhaplogrups complementaris: J2a, definit pel marcador gentic M410, i el J2b, definit pel marcador gentic M12. S'ha implicat amb la collonitzaci grega un subclade de l'haplogroup J2a, definit pel marcador M92 .

Referncies.
  C. Cinnioglu i cols. (2004), Excavating Y-chromosome haplotype strata in Anatolia, Human Genetics 114(2):127-48.
  O. Semino i cols. (2004), Origin, diffusion, and differentiation of Y-chromosome haplogroups E and J: inferences on the neolithization of Europe and later migratory events in the Mediterranean area, American Journal of Human Genetics 74(5):1023-34.
  R. King and P.A. Underhill (2002), Congruent distribution of Neolithic painted pottery and ceramic figurines with Y-chromosome lineages,  Antiquity 76:704-714 ;
  F. Di Giacomo i cols. (2003), Clinal patterns of human Y chromosomal diversity in continental Italy and Greece are dominated by drift and founder effects,  Molecular Phylogenetics and Evolution 28(3):387-95.
  I. Nasidze i cols. (2003), Testing hypotheses of language replacement in the Caucasus: evidence from the Y-chromosome, Human Genetics  112(3):255-61.
  Sanghamitra Sengupta i cols. (2006), Polarity and Temporality of High-Resolution Y-Chromosome Distributions in India Identify Both Indigenous and Exogenous Expansions and Reveal Minor Genetic Influence of Central Asian Pastoralists,  American Journal of Human Genetics, 78:202-221;
  Renfrew, A.C. (1987). Archaeology and Language: The Puzzle of Indo-European Origins, London: Pimlico. ISBN 0712666125;
  A. Nebel i cols. (2001), The Y chromosome pool of Jews as part of the genetic landscape of the Middle East, Americal Journal of Human Genetics 69(5):1095-112.
  F. Di Giacomo i cols. (2004), Y chromosomal haplogroup J as a signature of the post-neolithic colonization of Europe, Human Genetics 115(5):357-71.

Enllaos externs.
J2 Y-DNA Projecte dedicat a l'haplogrup J2. ;
M410 Projecte dedicat a l'haplogrup J2a. ;
Dispersi de l'haplotip J2, del National Geographic;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93385" title="Motociclisme" nonfiltered="2073" processed="2060" dbindex="37211">


El motociclisme sn els esports relacionats amb les curses de motos en qualsevol de les varietats o categories.

La FIM (Fdration Internationale de Motocyclisme) s l'organisme internacional regulador dels esdeveniments dins el motociclisme.

Les disciplines sn nombroses i variades : de la cursa de velocitat en circuit fins el motocross passant pel trial, el speedway o la Bol d'Or. Les catgories tradicionals sn les 125cc, 250cc i Grand prix (que substitueix la de 500cc des de 2002). 

Els inicis del motociclisme.
 20 de setembrede 1896 : Primera dada de cursa de motos. Vuit pilots s'enfronten a Pars-Mantes-Pars.
 16/24 de juliol 1899 : Primera volta a Frana en autombil on 25 motos tamb hi participen.
28 de maig 1907 : Primera edici de la Tourist Trophy de l'Illa de Man.
1909 : Primera gran competici de trial els sis dies d'Edimburg.
19/20 de maig 1922 : Primera edici del Bol d'or.
1947 : Primera edici del Motocross des nations.
1949 : Primera edici dels campionats del mn de velocitat en moto (125cc, 250cc, 350cc, 500cc i side-car).
1957 : Primera edici dels campionats del mn de motocross ;
1975 : Primera edici dels campionats del mn de trial.

 Les principals frmules .
Motociclisme de velocitat;
Campionats del mn de velocitat en moto;
Motocross;
Campionats del mn de motocross;
Supercross;
Enduro;
Enduro de les nacions;
Enduro de Touquet;
Endurance moto;
Bol d'or;
24 hores de Le Mans en moto;
Trial;
Ralli Dakar;
Supermotard;
Cafe racer;
Speedway;
Moto sobre gel;
Rallye routier moto;
Quad (esport);
Stunt;
Dragster;
Moto-ball;
Freestyle motocross;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93386" title="Sonsoles Espinosa Daz" nonfiltered="2074" processed="2061" dbindex="37212">

Sonsoles Espinosa Daz (vila, 8 de novembre de 1961) es l'esposa de Jos Luis Rodrguez Zapatero, President del Govern espanyol des de 2004 i secretari general del Partit Socialista des de 2000.

s filla de militar i llicenciada en dret per la Universitat de Len. Va conixer en aquesta ciutat a Rodrguez Zapatero l'any 1981. La parella va contraure matrimoni el 27 de gener de 1990. Tenen dues filles: Laura i Alba. Dedicada professionalment a la msica, va impartir aquesta disciplina a Len durant alguns anys com a professora de flauta en un collegi privat, el Collegi Lleons.

Tamb va ser un dels components del prestigis cor universitari d'aquesta ciutat. Quan el seu marit va ser triat secretari general del PSOE van haver de traslladar el seu domicili a Madrid. En aquesta ciutat mant el contacte amb la msica centrant-se nicament en el cant, fent substitucions de soprano en el cor del Teatre Real, i posteriorment contractada per al cor de RTVE.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93392" title="Iron Maiden" nonfiltered="2075" processed="2062" dbindex="37213">
Iron Maiden s un grup de heavy metal i heavy metal progressiu del Regne Unit format el 1975 pel baixista Steve Harris. Les seves principals influncies sn Thin Lizzy, UFO i Deep Purple entre d'altres. La mascota del grup, Eddie, s protagosnista de la imatgeria del grup, de temtica de terror, aix com tamb dels seus muntatges escnics. Eddie fou creat pel dibuixant Derek Riggs i ha tingut diverses encarnacions a crrec d'altres artistes com Melvyn Grant. Iron Maiden s un dels grups de heavy metal ms influents amb gaireb 90 milions de cpies venudes arreu del mn. Va ser un grup clau de la NWOBHM (New Wave of British Heavy Metal).

La formaci inicial de la banda, amb Paul Di'Anno (veu), Dave Murray (guitarra), Dennis Stratton (guitarra), Steve Harris (baix) i Clive Burr (bateria) va enregistrar el seu primer disc i, amb la substituci de Stratton per Adrian Smith van enregistrar el segon disc de la banda, Killers. L'any 1982 incorporen Bruce Dickinson com a nou cantant i l'any segent Nicko McBrain com a nou bateria. Aquesta formaci enregistrar el gruix de la discografia del grup. L'any 1990 Adrian Smith decideix abandonar la banda i s substitut per Janick Gers. Aquesta formaci enregistra dos discos (No Prayer for the Dying i Fear of the Dark) fins que l'any 1993 Bruce Dickinson tamb abandona el grup. El nou cantant d'Iron Maiden fou Blaze Bayley, amb qui van editar dos discos ms, The X Factor i Virtual XI. L'any 1999 Bayley abandona Maiden i la banda reincorpora Bruce Dickinson i Adrian Smith, alhora que conserva Janick Gers. Aquest sextet s la formaci actual d'Iron Maiden i ha editat fins ara Brave New World, Dance of Death i A Matter of Life and Death.

 Histria .


 Els inicis .

La histria d'Iron Maiden comena l'any de 1974, quan Steve Harris amb 17 anys d'edat, inspirat per Wishbone Ash, Black Sabbath, Free, Yes, FM, Jethro Tull i Gnesis, adquireix una cpia del Precision Bass per unes 40.  Steve inicialment va tenir la illusi de ser jugador de futbol del West Ham, tanmateix, hi havia jugadors de gran qualitat i noms uns quants van arribar a ser professionals, malgrat aix, ell va continuar entrenant. Desprs de meditar-ho seriosament, va perdre totes les esperances de ser algun dia un jugador professional, aix que va comenar a dedicar tots els seus esforos a la seva altra gran passi, la msica. Aix va conduir a la formaci d'una agrupaci musical que va anomenar "Influence", que posteriorment passaria a anomenar-se Gypsy s Kiss.

 El naixement de la donzella .
Desprs d'uns quants concerts amb aquest grup (tots ells davant d'escs pblic), Steve va decidir abandonar el grup i es va unir a "Smiler". Els altres membres de la banda eren diversos anys ms grans que ell, la qual cosa li va servir a Steve per acumular una valuosa experincia, per no era suficient per a ell. Finalment es va adonar que l'nica manera de fer el que ell volia era crear la seva prpia banda i aix al 1975, va nixer Iron Maiden. A Steve se li va ocrrer el nom en veure un objecte de tortura en una vella pellcula anomenada "L'home de la mscara de ferro". Era un tat de metall amb multitud de punxes en el seu interior on posaven les seves vctimes i les tancaven fins a morir.

Al 1976, Harris va comenar a buscar msics per a la seva banda i els va trobar en gent del seu barri: l'East End de Londres. El grup el componien ell en el baix, Terry Rance i Dave Sullivan a les guitarres, la bateria Rom Matthews i el cantant Paul Day, que poc desprs seria substitut pel cantant de l'anterior grup d'en Harris (Smiler) Dennis Wilcock, el qual va recomanar un talents guitarrista anomenat Dave Murray (del grup Urchin i admirador com en Harris, de Free, Deep Purple i sobretot de Jimi Hendrix). Aix va fer que els guitarristes Rance i Sullivan el prenguessin com un insult, aix va arribar Bob Sawyer, qui va utilitzar el nom Bob D'Angelo. Es va reclutar com el segon guitarrista i amb Ron Rebela a la bateria es va arribar a la primera formaci d'Iron Maiden.

Poc desprs, Steve va reclutar a un altre ex-Smiler, Doug Sampson a la bateria, mentre comenaven a buscar un nou cantant. Un company de l'Steve va recomanar en Paul Di'Anno, un cantant amb tendncies "Punk" (que fins llavors es trobava en un grup anomenat "Bird of Prey"). Aquells van ser temps molt durs per en Harris i companyia. Eren els anys del Punk, que explotava pels carrers de Londres. Grups com els "Sex Pistols" arrasaven amb tot el que tocaven i el negoci discogrfic estava totalment dominat per l'esttica i la msica Punk. Algunes disqueres els van suggerir la idea a Harris que canvis la imatge del seu grup, que es tallessin el cabell i que adaptessin la seva msica als temps que corrien. Tanmateix l'Steve Harris tenia una idea molt clara de com volia que fos el seu grup i el tipus de msica que volia tocar. Aix que va mantenir l'agrupaci com ell creia que havia de ser.

 Primers llanaments .
El mnager Rod Smallwood va aconseguir que Brian Shepherd, president del segell EMI, presencis un show del grup en el Marquee Club, i una setmana ms tard, Iron Maiden firmava contracte amb la discogrfica. Contracte que estava en competncia amb un altre grup representatiu del NWOBHM, Def Leppard.

El 8 de febrer de 1980, Paul Di'Anno en la veu, Steve Harris en sota i cors, Dave Murray en guitarra, Clive Burr (provinent del grup Samson) en bateria i Dennis Stratton a la guitarra van celebrar l'edici del primer simple "oficial" i, als pocs dies, Running Free escalava rpidament les llistes britniques fins a posicions al lloc quaranta-quatres.

Desprs de Running Free, la premsa britnica va anar evidenciant un gradual gir en la seva actitud cap al grup.

 Iron Maiden .

Llavors van llanar el seu primer lbum, Iron Maiden, (l'11 d'abril de 1980). Per a molts fans s un disc genial, ple de clssics com Prowler, Sanctuary, i Phantom Of The Opera. Tanmateix el grup no va quedar b, ja que van considerar que el productor Will Malone no va treballar prou en el so. El disc t un so cru que va concorde amb la rudesa de la veu d'en Paul. Desprs del primer lbum, el guitarrista Dennis Stratton, que ingresss en la setena alineaci del grup, va ser expulsat del grup a causa de diferncies musicals. En la seva substituci va entrar Adrian Smith, el qual era amic personal de Dave Murray, i que anteriorment havia rebutjat unir-se, ja que el seu grup Urchin estava tenint xit. Adrian s un guitarrista que posteriorment va mostrar grans aportaments com a compositor i aportaria molt al grup en els anys posteriors. Aquesta va ser la primera gira europea d'Iron Maiden com a teloners de Kiss.

 Killers .

Desprs va venir l'lbum Killers el 2 de febrer de 1981. El productor va ser Martin Birch, que havia treballat amb grups com Deep Purple i Black Sabbath (que havia treballat amb la producci de discs clssics com Machine Head i Heaven And Hell dels esmentats respectivament). En escoltar el material del grup, Birch li va preguntar a Steve Harris perqu no l'havien demanat per al primer disc. La resposta va ser "Pensem que un grup nou no t'anava a interessar". Comparat amb el primer disc, Killers s molt ms aconseguit quant al so, per menys elaborat en la part musical, ms rocker que progressiu, per dir-ho d'alguna manera. La veu d'en Paul, plena de passi i d'agressivitat, queda molt ben plasmada en temes com Wrathchild o Killers. Paul Di'Anno no tenia una gran capacitat vocal ni registres molt alts, no era el tpic vocalista de heavy metal que cridava fins i tot arribar a les notes ms altes possibles, al seu estil rebel, grosser amb el que manejava en pblic i la seva manera de cantar despreocupada i agressiva produa un contrast distintiu amb l'elaborada msica composta per Harris.

Desprs va venir la seva primera gira pel Jap, i al costat d'aquesta, el maxi-simple gravat en aquest pas, Maiden Japan, el 23 de maig de 1981 que li va valer al grup la conquesta del primer Disc d'Or. Aquest ascens vertigins a llocs i rnquings no va frenar els canvis que es produirien al grup. Paul Di'Anno s expulsat a causa de l'estil de vida que portava: excessos alcohol, drogues, etctera, que el tenien fsica i psicolgicament destrut. Paul havia estat detingut en ocasions pels seus abusos i havia fallat al grup en moments clau.

Bruce Dickinson, (un altre ex-Samson), va arribar per ocupar el lloc de vocalista.

 Popularitat .
1982 - 1985.
 The Number of the Beast .

La definitiva consagraci d'Iron Maiden va arribar amb el seu tercer lbum, The Number of the Beast (29 de mar de 1982). La gira promocional del disc va ser anomenada The Beast On The Road i va comenar a Anglaterra per culminar deu mesos ms tard al Jap en la seva segona visita. Amb el single Run to the Hills, Iron Maiden va arribar fins al nmero 7 en el Top Ten britnic.
Per va ser en plena gira, i mentre el seu autobs es quedava aturat a la carretera, quan rebien la impressionant notcia: L'lbum The Number of the Beast era numero 1 en les llistes d'xits. S'havia ests com la plvora l'xit de la donzella i la seva fama havia entrat de ple als Estats Units, on tenien tants admiradors com detractors. Precisament aquests ltims es van manifestar davant les portes d'un dels seus concerts acusant-los d'apologia al satanisme. Tot aix no cap a ms que alimentar la polmica i popularitat que Iron Maiden estaven assolint a finals de 1982, reconeixent que la can s plena de fora i mpetu.

Bruce Dickinson estava ms que assentat al si de la formaci, i el canvi de vocalista es justificava amb escreix. Tenien el lder adequat per assentar les seves bases durant molts anys.

 Piece of Mind i Powerslave .

Abans de l'edici de Piece of Mind es va produir un canvi ms en la formaci de l'agrupaci. Clive Burr va abandonar el grup per problemes personals, i va ser reemplaat per l'exbaterista de Trust? Nicko McBrain, la intervenci del qual en el futur quart lbum del seu nou grup va deixar constncia de les seves qualitats com a instrumentista, alhora que va afegir una nova dimensi al so de la banda.

El 16 de maig de 1983 s'edita l'lbum Piece of Mind, (literalment Tros de ment,""((Acte de bogeria))"" es pronuncia igual que Peace of Mind - pau mental) Amb aquest lbum van aconseguir discs d'or i de plat a diversos pasos.

El 3 de setembre de 1984 va ser llanat al mercat l'lbum Powerslave, en la mateixa lnia musical que l'anterior, amb els singles: Aces High i 2 Minutes to Midnight, aquest ltim basat en el Rellotge de l'Apocalipsi de la Universitat de Chicago que dna compte simblicament del temps restant per a la guerra nuclear i destrucci de la civilitzaci, el temps de la qual "rcord" de proximitat va ser 2 minuts per a la mitjanit, el 1953.

Aquest disc, juntament amb el Piece of Mind sn dels lbums de to ms alt, considerant la veu de Bruce Dickinson, tamb determina un autntic clssic del heavy metal, va servir de marc per posar en marxa un altre projecte: "The World Slavery Tour 84-85". La gira va incloure 23 pasos i va constar de 191 concerts en 331 dies. D'aquesta forma, Dickinson, Harris, McBrain, Smith i Murray van acceptar el desafiament. El 5 de juliol de 1985 "The World Slavery Tour" va concloure als Estats Units. Amb el llanament de Powerslave (1984), Amrica del Sud els va rebre amb notable xit durant el festival "Rock In Rio" que es va realitzar al Brasil el 1985.

 Live After Death .
Durant el transcurs de la gira "World Slavery Tour 84-85" va ser registrat el llegendari Live After Death lbum doble en directe, el 14 d'octubre de 1985. La portada del disc va incloure una citaci de Howard Phillip Lovecraft, escriptor nord-americ d'horror metafsic, molt admirat i citat per alguns msics del gnere.

L'lbum comena amb el discurs que el primer ministre Sir Winston Churchill va pronunciar com a encoratjament al poble britnic davant de la imminncia del bombardeig de Londres per part de l'exrcit nazi durant la Segona Guerra Mundial; una introducci per al tema Aces High. Aix mateix, Bruce Dickinson va utilitzar una citaci del " Himnari angls " ("English Hymnal") de Gilbert K. Chesterton com a obertura del tema Revelations.

 Experimentaci .
1986 - 1988.
 Somewhere In Time .

El 29 de juny de 1986 va ser publicat el nou disc d'estudi del grup, Somewhere in Time. Amb un nou so, estil robtic i futurista, es va implementar el gran estigma dels sintetitzadors, donant aix una nova era per al grup. Amb aquest es va posar de manifest que en l'interior d'Iron Maiden s'estaven produint alguns canvis: Dickinson va reduir el seu aportament creatiu, Adrian Smith va passar a escriure algunes lletres i Harris va semblar abstreure's encara ms en l'elaboraci acurada de la nova proposta Maideniana. L'aportament de Dickinson a Iron Maiden havia anat incrementant-se a fins al punt que va passar a ser el collaborador principal de Steve Harris, el baix i el fonamental pilar creatiu del grup. Per en aquest ltim disc cap dels temes inclosos no li van pertnyer. L'aparici de sintetitzadors aportant un aire modernista, va generar un debat que va dividir els fans. El disc cont peces com Wasted Years, Stranger in a Strange Land, Heaven Can Wait o Alexander The Great.

L'edici internacional de Somewhere In Time no va complir les expectatives comercials creades entorn del seu llanament i la poca repercussi del disc va despertar una alluvi de versions separatistes. Els rumors de separaci van comenar a ser cada vegada ms audibles i un mitj de comunicaci nacional angls va anunciar que "les coses no caminen del tot b a Iron Maiden". Tamb va explicar amb detalls que Steve Harris havia decidit postergar el seu treball amb Iron Maiden per dedicar-se a treballar amb la cantant Anita Dobson, a qui estaria produint i per a que no solament va compondre alguns temes sin que a ms participaria en el seu grup durant l'enregistrament del seu lbum individual, arribant a interpretar a duet amb ella el clssic de Sonny i Cher I Got You Babe. Ms tard, una revista especialitzada del mateix origen va comentar que Harris no era l'nic disconforme al grup, ja que Dickinson hauria decidit seguir els seus passos i treballar de forma independent "fart de les tibantors internes que imperen a Maiden". Una notcia emanada del segell discogrfic que t fitxat al grup va venir a tirar ms llenya al foc: l'edici del nou lbum d'estudi seria postergada indefinidament sent reemplaada pel rellanament en barreja digital de l'lbum Killers.

Tanmateix, Dave Murray va sortir al pas tractant de detenir aquestes versions i va passar a convertir-se en la veu cantant del grup davant dels mitjans.
"La premsa va aconseguir entrar al terreny de la fantasia. Ning no arriba a integrar un grup que es mant en primera lnia per ser precisament un idiota. I qualsevol que est en aquesta situaci sap perfectament que no hi ha mrit prenent decisions que puguin posar en perill l'estabilitat del seu grup. Steve s que est produint i treballa amb Anita Dobson, que s un vell amic seu. Tenen el projecte des de fa molt i l'han vingut dilatant perqu estaven ambds ocupats. Per van decidir que ja tenien suficient material i ara treballaran en aix, en tant les seves ocupacions li ho permetin. All de fer un duet s una mentida total, un invent. Steve s un msic conscient de les seves limitacions i de les seves possibilitats i mai no es posaria en ridcul fent un duet vocal amb alg". 

 Seventh Son of a Seventh Son .
Abans del llanament de l'lbum d'estudi Seventh Son of a Seventh Son el 11 d'abril de 1988, el grup va precedir el mateix amb un single promocional Can I Play With Madness?, del qual es va ocupar personalment Terry Gilliam (director del film Brazil) i al que va definir com "un encreuament entre En la recerca de l'arca perduda i Monty Python, alguna cosa realment mai no vist".

En sortir el disc, va escalar un fulminant primer lloc en el rnquing angls, ubicant-se desprs i per moltes setmanes en el Top-5 britnic. En comenar la gira les vendes es van anar multiplicant.

En matria de posades escniques, Iron Maiden va introduir en el seu xou diferents innovacions. Per exemple, en el tram corresponent al material nou (Moonchild, Infinite Dreams, Can I Play With Madness?) va poder veure's a Harris fent cors a capella i un teclista convidat (Michael Count Kenney).

En el vdeo Maiden England es pot veure la gira, amb una presentaci gravada a Birmingham on es presenta durant una hora i mitja del seu espectacle.

Un dels colofons finals a aquest "Seventh Tour of a Seventh Tour" va ser l'actuaci com a caps de cartell en el prestigis festival "Monsters of Rock", que es va celebrar a la localitat anglesa de Donington, compartint escenari amb agrupacions com Kiss, Megadeth, David Lee Roth, i a uns joves Guns N' Roses i Helloween.

 Missatge satnic? .
Als Estats Units, grcies als serveis de Tipper Gore i el PMRC, conjuntament amb l'aportament del reverend Jimmy Swaggart, va comenar la lluita entre Iron Maiden i la censura, desprs d'acusar al grup de ser un grup de rock satnic . La situaci va passar a prendre un color poc translcid i va ser aix que el PMRC va aconseguir vetar i qualificar les cobertes dels lbums metallers. Fins i tot el mateix reverend va arribar a emprar una foto d'en Harris per illustrar la coberta d'un llibre referit als abasts demonacs i degenerants del heavy-metal pel que Harris va iniciar judici contra Swaggart per haver emprat la seva imatge sense el seu perms.

Desprs de meditar sobre el tema, Iron Maiden va fer pblica la seva determinaci: arrasar els Estats Units i obtenir no noms el reconeixement que mereixien sin tamb acabar amb el moviment de censura antimetaller.

"No puc creure que al mn hi hagi gent capa de posar en marxa coses com el PMRC i ficar en la vida personal dels altres. s per aix que centrarem la nostra prxima campanya promocional del nou lbum als EUA i romandrem en aquest pas quant temps sigui necessari, promocionant el disc fins i tot forar el mercat (que mai no ens va acabar d'acceptar com s ens accepta l'europeu) i aconseguir tenir tant xit com avui el t Whitesnake. ... Jo mateix he vist com molts nois es quedaven com si res quan se'ls explicaven les lletres adherides a les cobertes dels lbums metallers als EUA. Una joventut indiferent s smbol d'un pas sense esperana i em resisteixo a pensar que les coses hagin arribat tan lluny... " 

 Nous camins .
1990 - 1993.

A mitjans de 1989 va transcendir la notcia que Adrian Smith posaria en marxa un projecte solista, una cosa que venia madurant des de feia molt temps i que diverses vegades va haver de postergar per les obligacions que suposa ser membre d'Iron Maiden. Aix Smith va llanar Silver and Gold. El grup es va anomenar Adrian Smith And Project o ASAP (les sigles coincideixen amb l'expressi burocrtica as soon as possible s a dir el ms aviat possible), la va integrar amb uns vells amics i ell mateix es va fer crrec de la vocalitzaci.

Bruce Dickinson tamb va posar en marxa el seu projecte personal i va llanar el disc Tattooed Millionaire, que poc i res ha de veure amb Maiden i que est ms emparentat amb un estil rocanroller.

Desprs d'una slida carrera el grup de molts anys la Donzella de Hierro comenava a donar senyals de desigs individuals.

A inicis de 1990, any signat per l'anunciada absncia de Maiden dels escenaris i en el que celebrava els seus primers deu anys com a estrella de la companyia discogrfica EMI, Adrian Smith deixava el grup. Smith va manifestar que no li agradava el cam que comenava a seguir el grup.

La separaci es va realitzar en termes completament amistosos i el grup va deixar en llibertat el seu exguitarrista. D'aquesta manera, la formaci clssica de la Donzella havia arribat al seu final. Tanmateix, Iron Maiden encara seguia dempeus. Als set dies es va donar a conixer un comunicat que l'exWhite Spirit i Gillan, Janick Gers, havia estat elegit com a reemplaant de Smith.

Gers havia treballat amb Dickinson al seu disc solista i ja es trobava treballant amb el grup en el material que formaria part del nou disc de Maiden,  No Prayer For The Dying (1 d'octubre de 1990).

 No Prayer for the Dying .

No Prayer for the Dying va debutar l'1 d'octubre de 1990 en les llistes britniques en el lloc nmero dos. Desprs de dos anys sense sortir del pas la "Donzella de Hierro" va comenar la gira "No Prayer On The Road", tornant als escenaris reduts i deixant de costat les produccions gegantines d'anys anteriors.



En aquesta gira es va poder veure un Janick Gers que en directe va marcar una gran diferncia amb Adrian Smith i que a causa del seu entusiasme i "pallassades" sobre l'escenari va ser la gran sorpresa de cada show.

La gira va haver d'acabar abans del planejat, cancellant-se les visites al Jap i Austrlia a causa del comenament de la Guerra del Golf. Finalment la gira va finalitzar a Salt Lake City, Utah el mar de 1991.

 Fear of the Dark .
1992 va ser l'any del llanament del nou lbum d'Iron Maiden, Fear of the Dark. El disc va ser llanat el maig i en ell pot veure's a un Eddie molt ms terrorfic que en anys anteriors. El nou Eddie no va ser dissenyat per Derek Riggs (les seves idees no coincidien amb el que volia el grup en aquest disc) sin per un noi jove anomenat Melvyn Grant. Aquest lbum tamb li va donar al grup el seu tercer nmero 1 en les llistes britniques.

La gira mundial d'Iron Maiden anomenada " Fear of the Dark Tour ", es va iniciar el dia 5 de juny de 1992 i la inauguraci oficial va ser a Reykjavk. Desprs el grup es va traslladar als Estats Units, Canad, prosseguint el seu itinerari per l'Amrica Llatina sorgint un gran escndol per aquests pasos, la gira va concloure el dia 4 de novembre de 1992 al Jap amb 7 presentacions Nagoya, Fukuoka, Hiroshima, Osaka (amb 2 presentacions), Yokohama i Tquio.

Es pot assenyalar que la data confirmada per a Xile pas llatinoameric, grups religiosos d'aquest pas, entre ells l'Esglsia Catlica i l'Esglsia Evanglica, novament van comenar a acusar-los de "satanisme", fins al punt que el concert va ser susps. L'esmentada data era intermdia entre Argentina, Uruguai i Brasil, pel que, grcies a productors uruguaians, es va cobrir a Montevideo, a l'"Estacin General Artigas", una estaci de trens abandonada. En l'esmentat lloc, el grup va quedar fascinat amb l'arquitectura de la mateixa (tpica anglesa del segle XIX), i entre mquines i vagons d'aquest origen i antiguitat es va realitzar una sessi fotogrfica, que no ha vist la llum, llevat d'una foto a l'aeroport (en arribar a territori uruguai) al llibret que acompanya al doble lbum en directe A Real Live/Dead One.

Concls el tram sud-americ, Iron Maiden es va dirigir a Europa, on va actuar a molts pasos i novament va ser cap de cartell en el Festival "Monsters of rock" que va tenir lloc en el circuit de Donington Park dissabte, 22 d'agost de 1992, davant de desenes de milers de fans. El segent tram de la gira el va portar a Austrlia, Nova Zelanda i Jap per concloure al sud-est asitic amb els primers shows en Indonsia, Corea, Taiwan i la ndia.

 La gran deserci .
1993 va comenar amb una notcia inesperada: Bruce Dickinson abandonaria Iron Maiden. Alguns seguidors es preguntaven com seria Iron Maiden sense Bruce Dickinson - La Donzella sense el seu coll de Hierro. Dickinson va anunciar que volia comenar els seus projectes fora del grup i va renunciar al seu lloc com a vocalista d'Iron Maiden. Aix s, hi va haver temps per a tot, una nova gira "A Real Live Tour", tres discs en directe (Live at Donington', A Real Live One, que incloa temes pertanyents a l'era posterior a Live After Death i A Real Dead One que incloa temes de l'era anterior a Live...), dates extres, video, etc.

Finalment l'ltim show i comiat de Bruce Dickinson amb Iron Maiden es va realitzar en un lloc secret (els estudis Pinewood) i noms per a set-centes persones convidades. Part de les entrades van ser per al club de Fans i per a concursos realitzats en rdios i programes de televisi. El show va ser transms en directe per la televisi codificada de diversos pasos i retransms en tota la seva extensi una setmana ms tard per la BBC. Al show va estar convidat l'illusionista angls Simon Drake i tot el conjunt va fer d'aquest espectacle un comiat especial.

El comiat entre el grup i el vocalista va ser cavallers; n'hi ha prou amb comparar-la amb l'escndol que va representar en la mateixa poca l'allunyament de Rob Halford de Judas Priest, durant el qual ambdues parts no es van respectar a travs dels mitjans. Amb prou feines algun comentari posterior de Steve Harris deixa traslluir la incomoditat:

"Suposadament, feia molt que no se sentia b amb nosaltres, estava cansat i creativament desmoralitzat, la qual cosa s molt rar perqu mai no ens va dir res. Si se sentia aix, llavors s'hauria d'haver anat abans i jo mateix li hauria aconsellat que ho fes" 

 La nova era .
1994 - 1998.
Abans del comiat de Bruce, Iron Maiden va comenar audicionar a diferents candidats a reemplaar-lo. Ser angls, tenir aspecte robust i desprolix semblant al de Dickinson, molta escena i adrenalina, i una veu interessant eren condicions de pes per aspirar. Finalment la balana es va inclinar per Blaze Bayley, vocalista del grup Wolfsbane. Wolfsbane no solament tenia cert pes entre l'audincia heavy britnica, sin que Blaze era amic del grup des que ambdues van sortir de gira juntes al 1990. Com ja havia ocorregut en el passat i a l'hora dels canvis, Iron Maiden va privilegiar coneguts sobre els aspirants ignots, sense saber el que es vindria per decisi tan absurda.


 The X Factor .

Per al nou lbum la Donzella no solament presentava nou cantant, sin que tamb apareixia amb nou productor. Des de 1980 cada lbum d'estudi del grup havia estat produt o coprodut per Martin Birch. Per ara, ja retirat, es va decidir que Steve podia ocupar el paper de productor al costat de Nigel Green, operador de cinta als lbums Killers i The Number of the Beast i en l'actualitat productor del seu propi segell discogrfic. Finalment, desprs d'un any de gran treball, l'octubre de 1995 es va publicar The X Factor (El Factor X) previ inici de la gira "The X Factour" que els va portar per primera vegada a Sud-frica i Israel. La gira tamb va incloure l'Est d'Europa (Romania, Bulgria, Eslovnia, Hongria, Polnia i Txquia); Europa Occidental, els Estats Units Mxic, Canad, Jap i Amrica del Sud.

Les vendes de The X Factor no van ser dolentes, per la crtica i la majoria dels fans no el van acceptar com els seus anteriors treballs. El grup esperava una acollida escptica per a un disc sense en Bruce Dickinson, amb un Blaze Bayley les qualitats vocals del qual no encaixaven en el conegut so Maiden. A ms, Bruce era reconegut per la seva veu aguda i potent, gran contrast amb Bayley, la veu del qual s mes suau i molt ms greu. En aquest lbum, les canons sn ms llargues per mancades dels elements "ganxers" que van fer fams al grup en els anys 80. s possible que per aix s'opts per no utilitzar una illustraci de portada, com ha estat sempre costum del grup, a manera d'expressar la nova direcci musical que s'havia adoptat en el treball. Aquesta vegada el fan es troba amb una portada fotorealista en la qual es veu Eddie mentre est sent disseccionat. L'excellent treball de la portada i del llibret intern s obra del mestre Hugh Syme, autor tamb de l'art grfic d'altres discs del panorama metaller com Moving Pictures, Roll the Bones o Counterparts de Rush, o tamb Countdown To Extinction i Youthanasia de Megadeth. Sens dubte The X Factor s el disc ms diferent del clssic estil d'Iron Maiden fins al moment, per un dels ms ben presentats.

Al 1996 va veure la llum Best Of The Beast una compilaci presentada en dues versions: un disc senzill de 16 temes o un disc doble de 27 temes. Com a allicient s'inclou el tema indit 'Virus gravat durant les sessions de l'ltim disc d'estudi.

Durant 1996 i 1997, en ple boom dels videojocs de consoles de 32 bits i de PC, Iron Maiden encarrega a l'empresa anglesa Virtual Studio la realitzaci d'un videojoc basat en la seva mascota, Eddie, i amb temes del grup com a banda sonora, el seu nom seria Melt (mirall de l'antiga web oficial de Melt). El videojoc hauria d'haver sortit en dos formats, per a PC i per a PlayStation. Desprs de diversos retards, i encara que es va arribar fer una prereserva a travs del club de fans oficial del grup, el joc va ser cancellat degut a la baixa qualitat del mateix.

 Virtual XI .
A continuaci d'aquest disc, al 1998 va ser llanat Virtual XI molts crtics l'han considerat com el pitjor lbum d'Iron Maiden i el pitjor entre els registres del Heavy Metal, sent aquest de moment el ms mediocre. Mentre el grup gestava aquest lbum, van encarregar a la companyia de desenvolupament multimdia Synthetic Dimension la creaci d'un videojoc basat en l'art grfic que ha vingut acompanyant al grup al llarg de la seva carrera i que tingus com a protagonista l'Eddie. El videojoc seria anomenat Ed Hunter, i es va publicar al 1999 acompanyat d'un recopilatori de 20 temes escollits pels fantics en la web oficial d'Iron Maiden, encara que tampoc no va complir les expectatives dels videogamers.

Per aquest llavors, alguns fans estaven molt disconformes amb Bayley, sobretot per la seva pobra actuaci en directe, i els reports des del si del grup tampoc no eren bons. Cap a finals de 1998, el grup finalitza la seva gira mundial Virtual XI Tour, desprs a comenaments de 1999, s'anunciava l'anada d'en Blaze, i un nou comenament, molt incert en aquells moments.

 Reuni .
 1999 - Actualitat .
Per al 1999, la Donzella tenia guardada una gran sorpresa, que molts fans havien esperat: el retorn de Bruce Dickinson. A aix cal afegir-li la tornada del guitarrista Adrian Smith, conformant un trio de guitarres que crearia moltes expectatives en els seguidors, especialment per com seria el seu so en directe, amb els temes "clssics".

Aquell mateix any, es va llanar el joc per a PC Ed Hunter, i com a promoci, es va realitzar la mini-gira "Ed-Hunter tour" que alhora va servir com a "gira de retrobada".

 Brave New World .
Una vegada culminada, el grup es va embocar de ple a la preparaci del qual seria a la final, el seu dotz disc, anomenat Brave New World (2000), un gran disc que els va valer una nominaci als grammy com a millor can de Hard Rock pel tema "The Wickerman". Com a novetat, a ms del trio de guitarres i la tornada de Dickinson, va ser la tornada (almenys collaborant) de Derek Riggs en l'art de portada. La gira de presentaci va incloure diversos pasos de l'Amrica del Sud. En el seu recital de 2001 en el show que la Donzella va donar a l'estadi del Club Vlez Srsfield a Argentina, el grup va tenir un contratemps: durant la can "The Trooper" com en tots els concerts Dickinson va flamejar una bandera anglesa, al qual el pblic argent va rebutjar. 

Durant les gires de presentaci d'aquest lbum es va registrar el disc "Rock in Rio" (2002) gravat durant el festival Rock In Rio (3a edici) a Rio de Janeiro, el Brasil, davant de 600.000 persones.
En aquesta gira, Maiden va tocar el tema Run to the Hills noms en els concerts de Rio de Janeiro i Santiago de Xile.
Aquell mateix any tamb es va llanar el box-set de 6 CDs "Eddie's Archive", que cont el recital en el Hammersmith Odeon a 1982 ("Beast over Hammersmith") durant l'poca de "The number of the beast" en 2 CDs, la recopilaci "BBC Archives" tamb de dos discs, i "Best of the B'Sides", dos discs amb els costats B que van integrar els singles de la banda.

 Dance of Death .
Al 2003 Iron Maiden es dedica a gravar el nou lbum d'estudi, Dance of Death. El primer tema del disc anomenat Wildest Dreams, va ser presentat un temps abans a la gira "Give Me Ed... Til I'm Dead" que va comenar a la ciutat espanyola de La Corunya i en la que es gravaria el concert en directe del festival "Rock-am-Ring" d'Alemanya. Posteriorment, aquest enregistrament va ser posat en Internet, al lloc oficial, com a promoci. A continuaci es va llanar el single Wildest Dreams, incloent una versi orquestral de Blood Brothers, i una setmana desprs va ser llanat l'lbum tan esperat.

A ms de l'abans esmentat Wildest Dreams, es va llanar un segon single anomenat Rainmaker, que inclou una versi orquestral del tema que dna ttol a l'lbum, Dance of Death.

Novament es van llanar a una gira mundial que va culminar al Jap i que es publicaria al 2005 un doble CD i DVD en directe anomenat Death on the Road de Dortmund, Alemanya. Melvyn Grant, autor de la portada del disc Fear of the Dark, va ser l'artista elegit per realitzar la portada del directe Death on the road desprs del rebuig de Derek Riggs a causa de la pressi a qu va ser sotms. Com a decisi, l'artista no va voler realitzar ms portades d'Eddie per a Iron Maiden, encara que s va crear una versi femenina d'Eddie per al disc del grup tribut compost per dones, The Iron Maidens.

Culminada la gira, va ser llanat un Souvenir EP anomenat No More Lies que a ms de contenir 4 temes i un parell de vdeos, inclou una altra classe de "souvenirs" del grup.

Finalment, el novembre de 2004, van llanar un DVD doble: The Early Days que mostra enregistraments indits dels primers anys, s a dir, l'poca que va des del primer lbum, fins a Piece of Mind. Per el principal del DVD s l'aparici dels integrants del grup en el perode 1975-1983 (fins i tot els que mai no van arribar a gravar un disc amb Maiden). Per promocionar el DVD, es va fer al 2005 una gira que va incloure Europa i parteix d'Amrica en la que noms es van interpretar temes dels quatre primers discs.

 A Matter of Life and Death .
L'agost de 2006, Iron Maiden llana el seu catorz lbum d'estudi titulat "A Matter of Life and Death". Encara que aquest no s un lbum conceptual, sn temes recurrents la guerra i la religi, igual com les cartules i impresos.

Desprs, va continuar una gira amb xit a l'Amrica del Nord i Europa, en la qual van tocar l'lbum en la seva totalitat, per primera vegada en la histria del grup. Desprs l'agrupaci va anunciar el llanament d'un lbum en directe de la recent gira.

El novembre de 2006, Iron Maiden i el director Rod Smallwood van anunciar que estaven tallant els seus 27 anys de vincles amb Sanctuary Music i han comenat una nova empresa anomenada Phantom Music Management. Tanmateix, no es van fer canvis significatius.

Iron Maiden va gravar una sessi en directe en la Abbey Road Studios de Live From Abbey Road, el desembre de 2006. La seva execuci es va projectar en un episodi, junt amb sessions de Natasha Bedingfield i Gipsy Kings el mar de 2007 a Channel 4 (Regne Unit) i el juny de 2007 en la Sundance Channel (EUA).

El 2006, el grup va confirmar alguns dels principals festivals en els quals tocarien al mn que formarien la gira de "A Matter of Life and Death", en la qual tocaven ntegrament l'lbum esmentat, creant certa controvrsia en alguns fans que preferien escoltar ms clssics. En arribar l'any 2007 la gira es va denominar "A Matter of the Beast" per a celebrar el 25 aniversari de l'lbum "The Number of the Beast". La banda va anunciar plans per tocar 5 canons de A Matter of Life and Death i 5 de The Number of the Beast com a part dels seus concerts. El 24 de juny va acabar la gira en la London's Brixton Academy amb l'ajuda de Clive Burr MS.

 Somewhere Back in Time .

El 5 de setembre de 2007, el ggrup va anunciar el seu Somewhere Back In Time World Tour. El setlist de la gira consisteix en xits des dels anys 80, amb un enfocament especfic al disc Powerslave. La gira va comenar a l'ndia, l'1 de febrer de 2008.
L'escenografia de la gira est enfocada a 2 dels seus lbums amb ms xit: "Powerslave" amb pirmides i motius egipcis i "Somewhere In Time" amb la inclusi del Cyborg Eddie.
El 20 de novembre de 2007, Iron Maiden va anunciar el seu nic concert al Regne Unit amb una data prevista per al Twickenham Stadium a Londres, Anglaterra, dissabte 5 de juliol de 2008.

Les presentacions d'aquesta agrupaci anglesa han tingut gran acollida als diversos llocs de la gira, com l'ndia, Austrlia, el Jap i els Estats Units]. Sent Mxic, Costa Rica, Colmbia, Brasil, Argentina i en Xile fins i tot hi va haver disturbis provocats pels fans que es van quedar sense entrada. Complint amb les espectatives, on es van tocar canons com "Can I play with madness", "Run to the hills", "The Trooper", "Wasted Years" entre moltes d'altres van ser corejades per milers, sent "Heaven Can Wait" el tema escollit pel grup perqu alguns fans pugessin a l'escenari a cantar al costat dels 6 msics, convertint aix en un clssic de tota la gira mundial. Addicionalment, participa el ja ressenyat "Cyborg Eddie" (basat en la portada de l'album Somewhere In Time), un ninot mecnic d'uns tres metres d'altura que actua breument durant el tema Iron Maiden.

Part de les novetats s que per primera vegada es va presentar (i amb gran esdeveniment com en totes les seves destinacions) en terres d'Amrica Central, un dels pocs llocs en els quals mai no havia actuat l'agrupaci. Li va correspondre el gran privilegi a Costa Rica. La Donzella de Ferro estar recorrent el mn sencer en un avi Boeing (757) llogat a Astreus Airlines batejat amb el nom "Ed Force One" exclusiu d'Iron Maiden, que s pilotat pel cantant Bruce Dickinson. La tripulaci est composta per la resta del grup, el mnager, personal de comunicaci, la gent de la gira (tcnics) i 12 tones de material necessari per al tour.

Com a part del tour, el grup al costat d'EMI Records llanar al mercat per primera vegada el video gravat durant les quatre nits en el fams Long Beach Arena, Califrnia en DVD amb materials i extres exclusius com a tamb l'enregistrament del primer Rock in Rio 85 i del "Behind the Iron Curtain".

 Influncia .
Iron Maiden s un dels grups ms influents en el gnere del heavy metal, l'enfocament meldic de la seva msica ha donat lloc a molts grups per crear sons similars, tamb l'estil de Bruce Dickinson junt amb Rob Halford presenten una tendncia de veus grandiloqents, en moments aguda, que ara sn una norma en el power metal. A ms, el seu estil harmnic ha estat executat per una infinitat de grups de totes les branques de metal, per exemple les del death metal meldic sovint utilitza harmnic riff combinat amb veu dura, aix s ms evident als gups com Dark Tranquillity i In Flames. Opeth (grup de metal progressiu) tamb fa un ampli s d'aquest tipus d'harmonies. En la llista d'artistes que Iron Maiden ha influt es podrien indicar Therion, Dragonforce, Angra, Sonata Arctica, Trivium, Iced Earth, Children Of Bodom, Cradle of Filth , Testament, Megadeth, Death (en la seva poca ms progressiva) i molts altres grups de tots els estils de metall. 


Components.
 Bruce Dickinson (Veu);
 Steve Harris (Baix);
 Adrian Smith (Guitarra);
 Dave Murray (Guitarra);
 Janick Gers (Guitarra);
 Nicko McBrain (Bateria);

Discografia.

lbums d'estudi.
 Iron Maiden (1980);
 Killers (1981);
 The Number Of The Beast (1982);
 Piece Of Mind (1983);
 Powerslave (1984);
 Somewhere In Time (1986);
 Seventh Son Of A Seventh Son (1988);
 No Prayer For The Dying (1990);
 Fear Of The Dark (1992);
 The X Factor (1995);
 Virtual XI (1998);
 Brave New World (2000);
 Dance Of Death (2003);
 A Matter Of Life And Death (2006);

lbums en directe.
 Maiden Japan (EP, 
 Live After Death (1985);
 Live At Donington (1992);
 A Real Live One (1993);
 A Real Dead One (1993);
 Rock In Rio (2002);
 Death On The Road (2005);

VHS.
 Live At The Rainbow (1981);
 Video Pieces (1983);
 Behind The Iron Curtain (1985);
 Live After Death (1985);
 12 Wasted Years (1987);
 Maiden England (1989);
 The First Ten Years (1990);
 From There to Eternity (1992);
 Donington Live 1992 (1993);
 Raising Hell (1993);

DVD's.
 Classic Albums - The Number Of The Beast (2001);
 Rock in Rio (2002);
 Visions Of The Beast (2003);
 The Early Days (2004);
 Death on the Road (2006);

So.
 "Run to the Hills"    Un Top Ten al Regne Unit.
 "Caught Somewhere in Time" ;
 "Sign of the Cross" ;
 "Brave New World"    Bruce Dickinson i Adrian Smith al 1999.

 Referncies .


Enllaos externs.
 Web oficial;
 MySpace (oficial);
 ;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93393" title="Phoenix Suns" nonfiltered="2076" processed="2063" dbindex="37214">


Phoenix Suns s una franqucia de la NBA amb seu a Phoenix, Arizona.

 Histria de la franqucia .
 Phoenix Suns 1968-avui;

 Pavellons .
 Arizona Veterans Memorial Coliseum (1968-1992);
 US Airways Center (anteriorment anomenat America West Arena) (1992-avui);

 Plantilla Actual .













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93394" title="Fluxbuntu" nonfiltered="2077" processed="2064" dbindex="37215">
Fluxbuntu s una distribuci basada en Ubuntu que usa l'entorn de finestres Fluxbox en lloc de l'escriptori GNOME.

 Enllaos externs .
Lloc web oficial;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93395" title="Akoris" nonfiltered="2078" processed="2065" dbindex="37216">
Akoris (antic egipci Dehenet) fou una ciutat de l'Antic Egipte. Correspon a la moderna Tihna al-Djebel, al la riba oriental del Nil a uns 10 km al nord d'Al-Minya.

A aquest lloc, a uns 2 km a l'est de la ciutat, a un tur a la vora del desert, es van trobar les tombes tallades a la roca de l'Imperi antic, conegudes per Tomes de Frazer.

Consisteixen en diverses tombes de les que la principal s la de Nikaankh, sacerdot d'Hathor durant el regne d'Userkaf de la dinastia V. Al temple d'Hathor existent a la ciutat des antic, es va afegir un temple construt en temps de Ramss II amb quatre cambres tallades a la roca i que incloa originalment un prtic amb quatre columnes a cada costat de l'entrada; el temple est mal conservat i encara es poder veure restes de les columnes amb cap d'Hathor a l'interior; al front hi havia columnes sense decoraci i queden algunes inscripcions romanes i coptes. Tamb es conserven dos petits temples romans.

De la ciutat de Dehenet i desprs Akoris queden encara unes restes d'estructures damunt la ciutat moderna.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93398" title="Edubuntu" nonfiltered="2079" processed="2066" dbindex="37217">


Edubuntu s una distribuci de GNU/Linux i una nova branca d'Ubuntu dissenyada per usar en ambients escolars.

La primera versi (5.10), va ser llenada el 13 d'octubre de 2005, junt amb l'Ubuntu 5.10 i la Kubuntu 5.10.

La seva llista de paquets est orientada a aquest fi, incorporant el servidor de Terminal, i aplicacions educatives com GCompris i el KDE Edutainment Suite.

Edubuntu ha sigut desenvolupant amb la collaboraci de docents i tecnlegs de diversos pasos.

Edubuntu est basat en Ubuntu i incorpora una arquitectura de client LTSP, aix com d'usos educatius especfics, amb objectiu a la poblaci d'entre 6 i 18 anys.

Llanaments.
En principi, cada sis mesos s alliberada una nova versi d'Edubuntu i cada llanament te un nom i nmero de versi. El nmero de versi surt de la data de llanament, de forma que, per exemple, la versi "5.10" va ser alliberada l'octubre (10) de 2005. A continuaci hi ha el quadre amb les versions alliberades.





 Projecte i metes .
La meta fonamental d'Ubuntu s proporcionar a l'educador amb un coneixament tcnic limitat i amb habilitats de poder installar un laboratori de computaci, i desprs poder administrar-lo sense necessitat de coneixaments.

Les metes principals d'Edubuntu sn aconseguir una gerncia centralitzada de configuraci, usuaris i processos, junt amb una installaci per poder treballar a classe. Tamb preten recuperar el millor programari lliure educatiu.

Referncies.


 Enllaos externs .
 Lloc web d'Edubuntu ;
 Captures de pantalla d'Edubuntu a OSDir.com ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93399" title="Ebuntu" nonfiltered="2080" processed="2067" dbindex="37218">
Ebuntu s una futura branca planejada d'Ubuntu apareguda a la llista de correu d'Ubuntu.

Est basada en l'entorn d'escriptori Englightenment E17 i optimitzada per ser ms lleugera i rpida que altres escriptoris (Gnome o KDE).

La distribuci vindr en un CD, i incluir Abiword, Gnumeric i Sylpheed Claws en lloc de l'eina ofimtica OpenOffice.org i el client de correu Evolution.

 Enllaos externs .
 Wiki oficial d'Ebuntu ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93401" title="Cucurbital" nonfiltered="2081" processed="2068" dbindex="37219">

Les cucurbitals (Cucurbitales) sn un ordre de les plantes amb flors incls en el grup del dicotildons o Magnolipsids.

La distribuci d'aquest ordre es troba principalment en zones tropicals amb pocs representants en les zones subtropicals o de clima temperat 

Una de les principals caracterstiques de les Cucurbitales s la presncia de flors unisexuals (flors masculines i femenines en la carbassera per exemple). Normalment la pollinitzaci s a travs d'insectes per s per el vent a les famlies Coriariaceae i Datiscaceae.

L'ordre cont aproximadament 2.300 espcies en set famlies, la ms gran de les quals s Begoniaceae amb 1400 espcies i Cucurbitaceae amb 825.

Classificaci.
Sota el Sistema Cronquist, les quatre primeres famlies estaven en l'ordre Violales.

Referncies.
 W. S. Judd, C. S. Campbell, E. A. Kellogg, P. F. Stevens, M. J. Donoghue (2002). Plant Systematics: A Phylogenetic Approach, 2nd edition. pp. 380-382 (Cucurbitales). Sinauer Associates,  Sunderland, Massachusetts. ISBN 0878934030.
 Matthews M. L. and Endress P. K. (2004). Comparative floral structure and systematics in Cucurbitales (Corynocarpaceae, Coriariaceae, Tetramelaceae, Datiscaceae, Begoniaceae, Cucurbitaceae, Anisophylleaceae). Botanical Journal of the Linnean Society 145(2), 129-185. (Available online: DOI | Abstract | Full text (HTML) | Full text (PDF));
 B. C. J. du Mortier (1829). Analyse des Familles de Plantes : avec l'indication des principaux genres qui s'y rattachent, 28. Imprimerie de J. Casterman, Tournay.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93402" title="NUbuntu" nonfiltered="2082" processed="2069" dbindex="37220">

nUbuntu o Network Ubuntu s un projecte d'usar la distribuci Ubuntu i fer un LiveCD i un CD d'installaci completa amb les eines per penetrar i testar servidors i xarxes. L'idea principal s agafar la base d'Ubuntu i ajuntar-ho amb les populars eines Penetration testing.

Apart per testar xarxes i servidors, nUbuntu ser una distribuci d'escriptori per usuaris de GNU/Linux avanats.

 Continguts .
nUbuntu usa un gestor de finestres lleuger, Fluxbox, per fer-la ms rpida que l'Ubuntu. Tamb inclou els programes de seguretat ms comuns de Linux, com Ethereal, nmap, dSniff, i Ettercap.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93403" title="Salvador Giner i Vidal" nonfiltered="2083" processed="2070" dbindex="37221">
Salvador Giner i Vidal, (Valncia, 19 de gener de 1832   Valncia, 3 de novembre de 1911), va ser un compositor, i professor de msica valenci.

Vida i obra.
Giner es va formar a la Catedral de Valncia amb Pasqual Prez Gascn. Aquesta formaci inicial en l'mbit religis unida a la seu esperit el van volcar cap a la msica religiosa, de la que va deixar ms de 200 obres, destacant 9 Misses de Rquiem, una de les quals va ser composta especialment per al funeral de la Reina Maria de la Merc, el 26 de juliol de 1878.  Tamb va ser autor de la Missa de Rquiem per al funeral de Cristfol Pascual i Gens i una Missa de Glria per a la proclamaci de la Mare de Du dels Desemparats com a patrona de Valncia.

Impressionat per les obres programtiques de Berlioz i, sobretot, de Camille Saint-Sans va conrear amb especial estima el poema simfnic, fonamentalment basat en temes valencians, i en l'esperit de la Renaixena. Aix sn ben coneguts els seus poemes simfnics Correguda de Joies, Una nit d'Albades i Es xop 'hasta' la Moma. Aquest darrer, potser ser el ms popular de Giner, i encara avui es continua interpretant molt i molt sovint en la versi per a banda de msica per les nombroses agrupacions valencianes de vent. Descriu la popular process del Corpus Christi de Valncia interrompuda per una tempesta, que fa que "fins la Moma" (un popular personatge de la process) acabe mullada. Tamb Giner va compondre poemes simfnics sobre temes universals, com ara El Fest de Baltasar, El Sina o El tresor de Boabdil.

L'11 d'agost de 1893 es va fundar la "Societat Coral El Micalet", que va demanar a Giner la seua direcci artstica, component especialment per a la nova societat diverses obres. El 1898 es crea al si de la Societat l'Institut Musical que avui dia porta el nom de "Salvador Giner". "El Micalet" va contribuir a un festival organitzat l'any 1901 concebut per a l'estrena de totes les peres de Giner: El Fantasma, Morel, El soador i Sagunto.

Entre altres distincions, Giner va ser nomenat fill predilecte i meritssim de Valncia (1901) i fill adoptiu de Torrent (1902).

El 1903, amb motiu de la creaci de la Banda Municipal de Valncia i especficament per al seu primer concert, Giner va compondre una altra de les seues obres ms populars; el pasdoble L'entr de la murta, tamb encara avui dia tocat amb profussi en les festes valencianes. La idea argumental d'aquesta pea provenia de la festa dels Sants de la Pedra de Massarojos, on era costum una desfilada de carros adornats amb murta i seguits per la banda de msica tocant pasdobles.

Va desplegar una important tasca pedaggica, trobant-se entre els seus alumnes compositors de la talla de Manuel Penella, Vicent Lle i Pere Sosa.

 Obres (Llista no exhaustiva).
 Orquestra.
 A mi patria;
 Correguda de Joies;
 El Carnaval de Valncia;
 El adios de boabdil a Granada;
 Elegia;
 Entre el Jucar y el Turia;
 Es xop 'hasta' la Moma;
 Eterno Genitor;
 La Fira de Valncia;
 Las cuatro Estaciones;
 El Sina;
 El tesoro de Boabdil;
 Nocturno;
 Plegaria;
 Rapsodia Espaola;
 Un Paseo en Gondola;
 Una Nit d'Albades;
 El festn de Baltasar, Poema Simfnic;
 Las fases del campo, idilli simfnic;

(Algunes d'aquestes obres estan transcrites per a banda, versi en la que habitualment sn interpretades)

 Obres religioses.
 1878 Rquiem in memoriam Maria de la Merc d'Orleans, Reina d'Espanya, esposa d'Alfons XII d'Espanya;
 1880 Rquiem in memoriam Cristfol Pascual i Genis;
 Goigs a la Verge dels Desemparats ;
 Missa en Re;

 pera i Sarsuela .
 1875 Con quien se cas mi mujer;
 1883 El Rayo de Sol, sarsuela;
 1890 Sagunto!, pera, 3 actes - llibret: Llus Cebrian i Mezquita;
 1896 Los Mendigos, sarsuela;
 1900 Les Enramades, sarsuela;
 1900 Foc en l'era, sarsuela;
 1901 El fantasma, pera, 3 actes - llibret: Antoni Chabret i Fraga;
 1901 El soador, pera;
 1901 Morel, pera;
 1903 Alboradas, drama lric, 1 acte - llibret: Jos Guzmn Guallar;
 1905 Falucho;
 1911 La Prediccin gitana;
 1911 El Roder;
 La Plegaria del Sbado, sarsuela - llibret: del compositor;
 L'Indovina, pera;
 La Gruta de Lourdes;

 Cor.
 Ecos del Tria ;

 Obres pedaggiques.
 Lecciones de Solfeo 2 y 3 voces;

 Bibliografia .
  Manuel Sancho Garca: El compositor Salvador Giner, vida y obra musical . Valencia. Ajuntament de Valencia, Delegacin de Cultura, 2002. 222 p.
  Diversos Autors, Historia de la Msica de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, S.A. 1992. ISBN 84-87502-21-0;

Enllaos externs.
Societat Coral 'El Micalet' Amb referncies a la tasca de Salvador Giner ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93405" title="Fluxbox" nonfiltered="2084" processed="2071" dbindex="37222">
Fluxbox s un gestor de finestres pel sistema XWindow basat en Blackbox 0.61.1. El seu objectiu s ser lleuger i altament personalitzable, amb un suport mnim per icones com idesk, grfics, i noms capacitats bsiques d'estil per l'interfcie. S'utilitzen tecles d'accs rpid, tabs, i mens simples com interfcies, els quals es poden editar. Alguns usuaris prefereixen Fluxbox sobre altres gestors de finestres o escriptoris per la seva velocitat i simplicitat.

L'aparena visual de les decoracions de les finestres de Fluxbox s pot personalitzar editant fitxers de text. Els temes de Fluxbox sn compatibles amb els de Blackbox els quals tamb es poden editar. Es poden especificar colors, gradacions, contorns, i alres atributs grfics d'aparena.

Enllaos externs.
 Lloc web de Fluxbox ;
 Documentaci de Fluxbox ;
 Tot sobre Fluxbox ;
 Trucs per Fluxbox ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93406" title="Enlightenment" nonfiltered="2085" processed="2072" dbindex="37223">

Enlightenment, tamb conegut simplement com E, s un gestor de finestres lleuger per a GNU/Linux. Una de les seues finalitats s esdevenir un entorn d'escriptori complet que sigui configurable i visualment atractiu. Tot i que encara pot no trobar-se complet, l'Enlightenment t una gran quantitat de caracterstiques que el fan molt potent. La darrera versi estable s la 0.16 (tamb anomenada DR16). La segent versi, que est encara en desenvolupament, ser la 0.17 (DR17) on s'ha reescrit completament tot el codi fent servir les Enlightenment Foundation Libraries (EFL).

Distribucions.
Tot i que l'Enlightenment es troba disponible per gaireb totes les distribucions GNU/Linux, sn poques les que l'activen per defecte, com:
 Yellow Dog Linux (web): distribuci recomanada per Sony per a la PS3.
 Elive (wen): distribuci live CD.
 gOS (wen): distribuci usada en equips Everex;

Enllaos externs.
 Web oficial ;
 Enlightenment a Freedesktop.org;
 Pgina del projecte Enlightenment a Sourceforge;
 Captures de pantalla d'Enlightenment;
 Installaci d'Enlightenment a Ubuntu;
Equips de desenvolupament.
linux.org;
enlightenment.sourceforge.net;
rasterman.com;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93407" title="Enrique Fuentes Quintana" nonfiltered="2086" processed="2073" dbindex="37224">
Enrique Fuentes Quintana ( Carrin de los Condes, Castella i Lle 1924 - Madrid 2006 ) s un dels economistes espanyols de la segona meitat del segle XX que ha tingut major influncia acadmica i social especialment en el camp de la Hisenda Pblica. 

Biografia.
Nasqu al poble palent de Carrin de los Condes el 13 de desembre de 1924 i va estudiar a la Universitat Complutense de Madrid, on es va doctorar en Dret el 1948 i en Cincies Poltiques i Econmiques el 1956. Ha estat catedrtic d'Economia Poltica i Hisenda Pblica de la Universitat de Valladolid (1956-1958), catedrtic d'Hisenda Pblica i Dret Fiscal a la Facultat de Cincies Poltiques, Econmiques i Comercials de la Universitat Complutense de Madrid (1958-1978), catedrtic d'Economia Aplicada de la Universitat Nacional d'Educaci a Distncia (UNED) (1978-1990) i s professor emrit d'aquesta mateixa Universitat des de 1990. 

Ha estat nomenat Doctor Honoris causa per les Universitats de Valladolid (1990), Oviedo (1991), Sevilla (1993), Castella-la Manxa (1995), Saragossa (1995), Santiago de Compostella (1996) i Alcal d'Henares (1996). Fuentes Quintana mor el 6 de juny de 2006 a la ciutat de Madrid.

Activitat professional.
Va estar lligat al grup d'economistes del diari Arriba. En l'administraci pblica, a ms de Tcnic Comercial de l'Estat des de 1951, ha estat director del Servei d'Estudis del Ministeri de Comer i de la prestigiosa revista Informacin Comercial Espaola de 1958 a 1970. D'aqu va passar a ser director de l'Institut d'Estudis Fiscals i director d'Hisenda Pblica Espanyola (1970-1978) i altres publicacions d'aquest Institut. Ha estat tamb Director General de la Fundaci Fondo para la Investigacin Econmica y Social  (FIES) de les Caixes d'Estalvis Confederades (1979-1995), i de les revistes Papeles de Economia Espaola, Perspectivas de Sistema Financiero, Economa de las Comunidades Autnomas i Cuadernos de Informacin Econmica. 

Activitat poltica.
El juliol de 1977 va ser nomenat Vicepresident segon per a Assumptes Econmics en un dels governs de Adolfo Surez, des del qual va portar a terme el Programa de Sanejament i Reforma Econmica acordat per les forces democrtiques en els Pactes de la Moncloa aix com una profunda reforma fiscal que va proporcionar a la Hisenda Espanyola l'equitat i l'eficcia que el sistema democrtic, acabat d'estrenar, requeria i la va modernitzar conformement al model dominant en la resta del mn occidental. 

Ha obtingut nombrosos premis i distincions: Premi Prncep d'Astries de Cincies Socials (1989); Creu de Sant Jordi (1990); Premi Jaime I d'Economia (1993); Premi de Cincies Socials i Humanitats de Castella i Lle (1994); Premi d'Economia de Castella-Lle Infanta Cristina (1995); Premi Rei Juan Carlos I d'Economia (1998). Est en possessi de la Gran Creu d'Alfons X El Savi, la Gran Creu de l'Ordre de Carlos III, la Gran Creu del Mrit Civil i la Gran Creu d'Enric el Navegant. 

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cincies Socials 1989;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93408" title="Tombes de Frazer" nonfiltered="2087" processed="2074" dbindex="37225">
Les tombes de Frazer que porten el nom del seu descobridor James George Frazer (1854-1941), son quatre tombes excavades a la pedra entremig de Al-Minya i Tihna al-Djebel, a uns 2 o 3 km d'aquesta darrera. La principal es la de Nikaankh, que fou sacerdot d'Hathor durant el regne d'Userkaf de la dinastia V. Les tombes son de les dinasties V i VI i son de construcci simple per presenten algunes pintures i jeroglfics.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93410" title="Neterkare" nonfiltered="2088" processed="2075" dbindex="37226">
Neterkare s el primer fara de la dinastia VII esmentat per la llista d'Abidos. Es sospita que fora el mateix personatge que es conegut com Neferka el nen, darrer rei de la dinastia VI, que va governar sota la regncia de la seva mare Nitokris. Apareix a la llista al costat de Menkare i es creu que el nom de Sa Ra de Nitokris fou precisament Menkare. El seu nom volia dir "Divi es el ka de Ra"




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93411" title="Jacetnia" nonfiltered="2089" processed="2076" dbindex="37227">


Jacetnia s una de les comarques de l'Arag.

Llista de Municipis.
Asa, Ans, Arags del Puerto, Artieda, Bailo, Borau, Canal de Berdn, Canfranc, Castiello de Jaca, Fago, Jaca, Jasa, Mianos, Puente la Reina de Jaca, Salvatierra de Esca, Santa Cilia, Santa Cruz de la Sers, Sigs, Valle de Hecho i Villana

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93412" title="Alt Gllego" nonfiltered="2090" processed="2077" dbindex="37228">


Alt Gllego s una de les comarques de l'Arag.

Llista de municipis.
Biescas, Caldearenas, Hoz de Jaca, Panticosa, Sabinigo, Sallent de Gllego, Yebra de Basa i Ysero



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93414" title="Dinastia VII d'Egipte" nonfiltered="2091" processed="2078" dbindex="37229">

Amb la caiguda de la dinastia VI que va posar fi a l'Regne Antic, amb la dinastia VII es va iniciar l'anomenat primer perode intermedi. Els disturbis van afavorir l'aparici de poders regionals davant del poder de Memfis. Els governants dels noms van assolir el poder al seu territori i es van erigir en prnceps locals de vegades competint amb els faraons que governaven a la terica lnia legitima de Memfis. Aix alguns faraons de les llista foren simultanis a d'altres, en especial els que regnaven a Heraklepolis i a Tebes. El papir de Tor t poques entrades i diu que el perode es va iniciar 955 anys desprs de la unificaci del pas per Menes, el que donaria al tomb del 2200 aC. Les dates varien entre el 2250 ac i el 1150 aC. Es creu que el temps de la dinastia no va superar a una generaci.

Maneth, per referir-se a la curta durada dels regnats i als molts faraons diu que "70 reis van regnar en 70 dies", segons la primera cpia de l'Afric (segle III), si b aquest punt s modificat en una segona copia d'Eusebi (segle IV) on apareixen 5 reis que no s'esmenten. Per la dinastia VIII l'fric dona 27 i Eusebi 5. s Maneth el qui va originar la divisi en aquestes dinasties que avui dia tendeixen a ser considerades simplement la continuaci de la dinastia VI, amb efmers reis, als quals planten cara els nomarques (esdevinguts sobirans) d'Heraklepolis i de Tebes.

Cap altre font indica un trencament desprs de la dinastia VI. Fins i tot s'ha suggerit que les dinasties VII i VIII al original de Maneth serien lnees de suma: la VII per la suma de tots els sobirans anteriors, i la VIII per la suma dels de la Dinastia VI.

La Llista de Saqqara, la llista d'Abidos i el Papir de Tor no esmenten cap trencament i son del perode de la Dinastia XIX, mentre la de Maneth es del segle III aC. La llista de Saqqara acaba amb Pepi II (que esmenta com el quart fara de la dinastia VI) per omissi d'un fara, i retorna amb Menthotpe II, fara unificador de la dinastia XI de Tebes. La llista va ser escrita a Memfis, per lleials a les dinasties governants en el lloc, i per tant, una vegada iniciat el trencament dinstic de la dinastia VI, no es va reconixer legitimat a cap mes fara fins que Menthotpe II va quedar com nic referent de sobirania; per aix tots els altres noms que es disputaren el poder al mateix temps a Memfis, Heraklepolis i Tebes foren suprimits.

La Llista d'Abidos dona una llista de 22 reis de Memfis entre els que formarien les dinasties  VI, VII i VIII sense cap trencament aparent; i segueix desprs amb Menthotpe el fara de Tebes. La llista d'Abidos seria hauria estat escrita per funcionaris que consideraven legitima la dinastia de Memfis; aix els faraons que van regnar a Memfis hi foren inclosos, per no pas els que regnaven al mateix temps a Heraklepolis i Tebes, fins que el sobir de Tebes va esdevenir nic.

El Papir de Tor dona mes de 180 anys a la dinastia VI (181 o 187) i es pot llegir el nom de dotze reis de la dinastia. Llavors segueixen 18 reis Heraklepolis sense dividir-los en dos dinasties (la IX i la X) com fa Maneth. Desprs segueix amb els faraons de Tebes comenant pels antecessors de Menthopte II. El Papir era un document fet a Tebes, creat per un escriba de Tebes sota un govern teb i per tant considerava als memfites sense legitimitat des el moment en qu el nomarca de Tebes es va proclamar sobir (la llista noms dona 12 reis memfites, per tant fou llavors quant els de Tebes es van proclamar sobirans, ja que la llista d'Abidos en dona 22). La lnea d'Heraklepolis fou inclosa perqu la grandesa de la branca tebana es va basar amb la victria sobre el sobir d'Heraklepolis.

La llista d'Abidos dona 22 noms de faraons de les Dinasties VII i VIII. Entre aquesta llista, el Papir de Tor i alguna troballa arqueolgica, es poden esmentar al menys 24 noms, i potser algun mes llegit amb una mnima diferencia, per tamb alguns podrien ser noms diferents d'un mateix fara. La seva seqncia es incerta. De la majoria es coneix poc mes que el nom:

Neterkare;
Menkare;
Neferkare II;
Neferkare III Nebi;
Djedkare Shemu;
Neferkare IV Khendu;
Merenhor;
Menkamin I ;
Sneferka II;
Nekare;
Neferka Tereru o Neferkare V;
Neferkahor ;
Neferkare VI (Neferkare Pepisneb);
Sneferkare Annu;
Neferkamin o Menkamin II;
...iw-kaure (Ibi I) ?
Nefererkare II o Neferirkare II;
Wadjkare;
Sekhemkare;
Iti;
Imhotep;
Isu;
Iytenu;
Qakare (Ibi I ?);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93415" title="David Bowie" nonfiltered="2092" processed="2079" dbindex="37230">

David Robert Jones conegut artisticament com a David Bowie, va nixer el 8 de gener de 1947 a Brixton, Anglaterra.
Biografia.
Als tretze anys va aprendre a tocar el saxfon i va comenar a tocar en petits grups de rock, influt pel jazz. La seva carrera s'ha caracteritzat per les transformacions i l'experimentaci, pels seus canvis d'estil i d'imatge i per utilitzar qualsevol mitj que tingus al seu abast per a desenvolupar la seva activitat creativa: des de la msica fins al teatre, el cinema o la pintura.

El 1963 va formar el seu primer grup: David Jones and the King Bees i el 1966 canvia el seu nom artstic pel de David Bowie, per a llanar-se en solitari.

El 1969 signa contracte amb la discogrfica Deram Records i amb ells edita el seu primer lbum, Space Oddity, inspirat en la pellcula . Per a celebrar l'arribada de l'home a la Lluna, llana el disc als Estats Units a travs d'una productora d'aquell pas, el que suposa la seva irrupci en el mercat nord-americ.

El 1970 es casa amb Angela Barnet, per a la qual els Rolling Stones van compondre la seva can Angie. El 1971 tenen el seu primer fill, Zowie. El 1972 llana un nou disc, titulat Hunky Dory. El disc est influt pel seu amic Andy Warhol i t un tema dedicat a Bob Dylan.

Polmiques

El 1972 David Bowie es declara homosexual, encara que ms tard rectifica i diu ser bisexual. En aquells dies ja s'havia convertit en un personatge controvertit, el que li va servir per a vendre molt b el seu segent lbum, The rise and fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars, considerat com un dels millors de la seva carrera. En aquest treball es ficava en la pell d'un astronauta bisexual immers en una epopeia intergalctica. 

Posteriorment publicaria Pin Ups, un lbum ple de versions de temes de la dcada anterior, homenatjant a grups com els Rolling Stones, Kinks i Zombies.

El 1973 publica Aladdin Sane, un disc en el qual confirma la seva capacitat creadora. Un any desprs edita Diamond Dogs, inspirat en el llibre 1984 (llibre), de George Orwell. A la portada hi apareix el propi Bowie transformat en gos. Els censors anglesos van tenir feina per a difuminar els genitals del gos, que apareixien en la primera edici.

En aquesta mateixa poca publica Young Americans (1975), The Man Who Fell To Earh i Station To Station (1976), Low (1977), "Heroes", Lodger (1979) i Scary Monsters (and Super Creeps) (1980), a ms de collaborar amb molt diversa gent, inclosos els Queen, amb qui escriu Under Pressure.

Desprs d'un fluix perode, el 1983 va tornar a ressorgir amb fora amb l'lbum Let's Dance, que el va catapultar de nou al cim amb un nou aspecte i estil. Va comenar a ser conegut com el duc blanc, pel vestuari que duia en els seus espectacles i pel seu cabell oxigenat. El 1990 publica Changesbowie i Tin Machine, i va continuar amb Outside (1995), Earthling (1997) i "hours..." (1999).

Discografia.
Aquesta s la discografia dels lbums d estudi.

 David Bowie (1967);
 Space Oddity (1969, la reedici de 1972 va assolir el nmero 17 a les llistes del Regne Unit, i el nmero 16 als Estats Units);
 The Man Who Sold the World (1970, la reedici de 1972 v assolir el nmero 26 al Regne Unit);
 Hunky Dory (1971, Estats Units nmero 93, la reedici de 1972 va ssolir el nmero 3 al Regne Unit);
 The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars (1972, Regne Unit nmero 5, Estats Units nmero 75);
 Aladdin Sane (1973, Regne Unit nmero 1, Estats Units nmero 17);
 Pin Ups (1973, Regne Unit nmero 1, Estats Units nmero 23);
 Diamond Dogs (1974, Regne Unit nmero 1, Estats Units nmero 5);
 Young Americans |Young Americans (1975, Regne Unit nmero 2, Estats Units nmero 9);
 Station to Station (1976, Regne Unit nmero 5, Estats Units nmero 3);
 Low (1977, Regne Unit nmero 2, Estats Units nmero 11);
 "Heroes" (1977, Regne Unit nmero 3, Estats Units nmero 35);
 Lodger (1979, Regne Unit nmero 4, Estats Units nmero 20);
 Scary Monsters (and Super Creeps) (1980, Regne Unit nmero 1, Estats Units nmero 12);
 Let's Dance (1983, Regne Unit nmero 1, Estats Units nmero 4);
 Tonight (1984, Regne Unit nmero 1, Estats Units nmero 11);
 Never Let Me Down (1987, Regne Unit nmero 6, Estats Units nmero 34);
 Black Tie White Noise (1993, Regne Unit nmero 1, Estats Units nmero 39);
 The Buddha of Suburbia (soundtrack)|The Buddha of Suburbia (1993, Regne Unit nmero 87);
 Outside (1995, Regne Unit nmero 8, Estats Units nmero 21);
 Earthling (1997, Regne Unit nmero 6, Estats Units nmero 39);
 "hours..." (1999, Regne Unit nmero 5, Estats Units nmero 47);
 Heathen (2002, Regne Unit nmero 5, Estats Units nmero 14);
 Reality (2003, Regne Unit nmero 3, Estats Units nmero 29);

 Pellcules .

The Image (1967) (paper curt);
The Virgin Soldiers (1969);
Love You Till Tuesday (1969) (paper curt);
Ziggy Stardust and the Spiders from Mars (1973) (documental);
Cracked Actor (1974) (documentalde la BBC);
The Man Who Fell to Earth (1976);
Schner Gigolo, armer Gigolo (1979);
Christiane F. (Wir Kinder vom Bahnhof Zoo) (1981) (cameo);
The Snowman (1982) (paper curt);
Group Madness (1983) (documental);
Cool Cats: Twenty-Five Years of Rock 'N' Roll Style (1983) (documental);
The Hunger (1983);
Merry Christmas, Mr. Lawrence (1983);
Yellowbeard (1983);
Into the Night (1985);
Absolute Beginners (1986);
Labyrinth (1986);
Queen: The Magic Years (1987) (documental);
The Last Temptation of Christ (1988);
Imagine: John Lennon (1988) (documental);
Superstar: The Life and Times of Andy Warhol (1990) (documental);
The Linguini Incident (1991);
Travelling Light (1992) (documental);
Twin Peaks: Fire Walk with Me (1992);
Basquiat (1996);
Inspirations (1997) (documental);
Lou Reed: Rock and Roll Heart (1998) (documental);
Il Mio West (Gunslinger's Revenge) (1998);
Everybody Loves Sunshine (1999);
Mr. Rice's Secret (2000);
Zoolander (2001) (cameo);
Mayor of the Sunset Strip (2003) (documental);
The Prestige (2006) (en producci);
Arthur and the Invisibles (2007) (veu) (en post-producci);

Enllaos externs.
Web oficial;
David Bowie Fan Page - Teenage Wildlife ;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93417" title="Menkare" nonfiltered="2093" processed="2080" dbindex="37231">
Menkare es el nom esmentat en segon lloc a la llista d'Abydos, pels faraons de la Dinastia VII. Es considera molt probable que es tracti de la reina Nitokris, de la que el nom Sa Ra es creu que fou Menkare.

Maneth esmenta a Nitokris i la confon amb Menkaure de ben segur degut al seu non de regne, atribuint-li erroniament la tercera pirmide.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93418" title="Imagine" nonfiltered="2094" processed="2081" dbindex="37232">


Imagine s el segon lbum de John Lennon en solitari (deixant de banda la seva collaboraci amb la Plastic Ono Band de la seva esposa Yoko Ono). Va ser publicat el 1971. Desprs de la declaraci de principis del seu primer lbum de 1970 (la denominaci del qual, "John Lennon/Plastic Ono Band", no contribueix precisament a evitar la confusi amb el grup parallel al que abans ens referem), aquest segon treball reflecteix una major malenconia i calma en les composicions, encara que sense perdre la seva caracterstica vena cida i inconformista, amb atacs a Paul McCartney com els inclosos en el tema How do you sleep?.

Canons.
Totes les canons sn compostes per John Lennon, excepte aquelles on s'indica el contrari.
"Imagine"   3:01;
"Crippled Inside"   3:47;
"Jealous Guy"   4:14;
"It's So Hard"   2:25;
"I Don't Wanna Be a Soldier Mama, I Don't Wanna Die"   6:05;
"Gimme Some Truth"   3:16;
"Oh My Love" (John Lennon/Yoko Ono)   2:44;
"How Do You Sleep?"   5:36;
"How?"   3:43;
"Oh Yoko!"   4:20;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93419" title="Neferkare II" nonfiltered="2095" processed="2082" dbindex="37233">
Neferkare II (Neferkare I fou un fara de la Dinastia II) fou fara de la dinastia VII segons la llista d'Abidos, nica font que l'esmenta. El nom volia dir "Bonic es el ka (l'anima) de Ra".









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93420" title="Neferkare III Nebi" nonfiltered="2096" processed="2083" dbindex="37234">
Neferkare Nebi (Neferkare volia dir "bonica es l'anima de Ra", i Nebi volia dir "el protector") fou un fara de la Dinastia VII que se suposa que era un fill de Pepi II fara de la dinastia VI. s esmentat a la llista d'Abidos i per dues vegades a la tomba de la seva mare la reina Ankhesenpepi II, pero la seva tomba prpia no s'ha trobat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93422" title="Djedkare Shemu" nonfiltered="2097" processed="2084" dbindex="37235">
Djedkare Shemu (tamb Djedkare II, ja que a la dinastia V hi va haver un fara del mateix nom que seria Djedkare I) fou un fara de la dinastia VII. El seu nom Djedkare volia dir: "l'anima de Ra es inmortal"; Shemu (o Shemai) fou el nom de naixement i vol dir una cosa semblant a "nmada" o "pastor". s esmentat noms per la llista d'Abidos.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93424" title="Neferkare IV Khendu" nonfiltered="2098" processed="2085" dbindex="37236">
Neferkare IV Khendu fou un fara de la dinastia VII. El seu nom, Neferkare, vol dir "Bonica es l'anima de Ra"; i Khendu, que fou el seu nom de naixement, es pot traduir com "El que camina a salts" o "El de les passes llargues". Noms es conegut per la llista d'Abidos.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93425" title="Merenhor" nonfiltered="2099" processed="2086" dbindex="37237">
Merenhor fou un fara de la dinastia VII. Apareix en el cartutx quaranta sis a la llista d'Abidos. El seu nom voli dia "Estimat d'Horus" i a diferencia dels altres faraons de la dinastia esmentats al seu davant,  no t al deu solar Ra en el seu nom.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93426" title="Sneferka II" nonfiltered="2100" processed="2087" dbindex="37238">
Sneferka II fou un fara de la dinastia VII de l'Antic Egipte (Sneferka I fou un fara de la dinastia I). s esmentat al cartutx 47 de la llista d'Abidos. El seu nom, com el del fara esmentat al seu davant, Merenhor, tampoc inclou al deu solar Ra. La traducci ms probable del seu nom seria "L'anima es bonica".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93427" title="Nekare" nonfiltered="2101" processed="2088" dbindex="37239">
Nekare (nom alternatius Nikare i Nakre) fou un fara de la dinastia VII de l'Antic Egipte. s esmentat en el cartutx quaranta vuit de la llista d'Abidos al darrera de Sneferka, i no es coneix per cap altra font. El seu nom volia dir "El que pertany a l'anima de Ra".




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93429" title="Neferkare V" nonfiltered="2102" processed="2089" dbindex="37240">
Neferkare V, conegut tamb com a Neferka Tereru, fou un fara de la dinastia VII de l'Antic Egipte, esmentat al catutx 49 a la llista d'Abidos. El seu nom Neferkare, volia dir "Bonica es l'anima de Ra", mentre que Tereru o Tererl era el seu nom de naixement i vol dir "el que es respectat". 
 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93431" title="Neferkahor" nonfiltered="2103" processed="2090" dbindex="37241">
Neferkahor fou un fara de la Dinastia VII de l'Antic Egipte en el moment del canvi dinastic i torna a preferir al du falc Horus sobre el du solar Ra. El seu nom volia dir "L'anima d'Horus es bonica". Dins la mateixa dinastia, Merenhor i Sneferka tampoc esmentaven el nom de Ra dins el seu nom (des la Dinastia IV els faraons es consideraven fills de Ra, mentre Horus havia estat el du que personificava anteriorment als faraons) 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93432" title="Cber" nonfiltered="2104" processed="2091" dbindex="37242">

 Geografia de Mallorca:
 Embassament de Cber;
 Possessi de Cber;
 Morro de Cber;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93437" title="Elecci" nonfiltered="2105" processed="2092" dbindex="37243">

Una elecci s un procs de presa de decisions per mitj del qual les persones voten per llurs candidats o partits poltics preferits els quals els representaran en el govern. Aquest s el mecanisme com utilitzat en la democrcia moderna per escollir els representants i diputats d'un cos legislatiu, el cap de l'executiu aix com els governants locals i regionals. Aquest procs, per, tamb s'utilitza en la selecci de diversos crrecs de les organitzacions privades i pbliques, clubs, associacions voluntries i altres corporacions. 

L'acceptaci universal de les eleccions com a eina per seleccionar els representants en les democrcies modernes es dinstigeix de la prctica democrtica arquetpica atenenca en qu les eleccions eren una instituci oligrquica. Des del segle XX en la majoria dels estats el sufragi s un dret universal de tots els homes i dones que en sn ciutadans. 

El terme "reforma electoral" descriu el procs d'establir els sistemes electorals democrtics i justs, si no n'hi ha cap, o de millorar-ne la transparncia i eficincia. 

Les eleccions democrtiques.
En la teoria poltica, l'autoritat dels governs democrtics emana exclusivament de l'aprovaci del poble governat. El mecanisme principal per traduir aquesta aprovaci en autoritat governamental sn les eleccions lliures i legtimes. Existeix un consens gaireb universal sobre les caracterstiques d'una elecci lliure i legtima. Jean Kirkpatrick, un acadmic i ambaixador a les Nacions Unides dels Estats Units, va oferir la segent definici: "Les eleccions democrtiques no sn merament simbliques... sn competitives, peridiques, inclusives i definitives en qu els individus amb la responsabilitat de prendre les decisions d'un govern sn seleccionats per ciutadans que gaudeixen d'una mplia llibertat per criticar al govern, publicar llurs crtiques i de presentar-ne alternatives." 

Una altra definici, del Democracy Watch (Observaci Democrcia) diu que les eleccions lliures i democrtiques sn: "eleccions en qu es t gran cura per prevenir qualsevol tipus de biaix explcit o amagat cap a algun candidat a part dels biaixos benfics que sorgeixen de manera natural d'un electorat que ha estat informat de manera equitativa sobre les diverses avantatges i desavantatges de cada candidat". 

Aquest requeriment, de l'electorat plenament informat, s difcil d'assolir en les democrcies modernes amb milions de electors potencials, la majoria dels quals no poden conixer al candidat sin per mitj de la informaci i propaganda comercial.  

Caracterstiques de les eleccions.
Electors i candidats.
Qui pot votar (sufragi) s una qesti de gran importncia en les eleccions. L'electorat (conjunt dels electors) sovint no inclou tota la poblaci; per exemple, molts pasos no permeten que les persones amb discapacitat mental votin, i d'altres requereixen una edat mnima per votar. 

Tanmateix, histricament, altres grups de persones han estat excloses dels procs electoral. Per exemple, en la democrcia atenenca, no es permetia que les dones, els estrangers ni els esclaus votessin, i la constituci original dels Estats Units noms donava el dret a la votaci als ciutadans blancs amb propietats. Aquesta situaci ha canviat amb el pas del temps, amb grups d'activistes que van promoure el sufragi dels exclosos. A l'actualitat, en la majoria dels estats occidentals, el sufragi s un dret universal. 

En alguns estats (com ara Austrlia, Argentina i Xile, entre d'altres), votar s una obligaci per llei; l'elector que no voti en les eleccions pot rebre petites sancions o fins i tot sser empresonat. A d'altres estats (com ara Mxic) votar s una prerrogativa (dret i obligaci) moral d'acord a la constituci, per, no hi ha cap sanci per als infractors. A Espanya, el sufragi s noms un dret, per, no pas una obligaci. 

La majoria dels estats estableixen restriccions als candidats que volen ocupar un crrec pblic; per exemple: ciutadania o nacionalitat, residncia, edat mnima, no haver coms cap crim, etc.

Tipus d'elecci.
Per jurisdicci geogrfica.
En la majoria dels estats regionals descentralitzats i els estats federats les eleccions es realitzen en tots el nivells de govern o jurisdicci geogrfica: des de les eleccions municipals, eleccions regionals, eleccions provincials, comunitries o estatals i eleccions nacionals o federals. Als estats unitaris o estats centralitzats noms es realitzen eleccions generals, i el govern de l'Estat designa els governants de les provncies i regions que el conformen. 

Un referndum s una eina democrtica per mitj de la qual l'electorat vota per una proposta, llei o poltica especfica, en comptes d'un candidat o partit. Els referndums es poden realitzar de manera contempornia a les eleccions generals o de manera separada. El parlament d'un estat pot demanar un referndum, i en altres estats, els ciutadans tenen el dret a demanar un referndum de manera directa, anomenat "iniciativa". 

Per sistema electoral.
Article principal: Sistema electoral;
Els sistemes electorals sn sries de regles per mitj de les quals els electors poden expressar llurs preferncies, les quals, de manera agregada, defineixen un resultat final. El primer pas seleccionar la manera que se selecciona un candidat i la manera en qu es realitza el cmput dels vots. La majoria dels sistemes poden ser categoritzats com a sistemes proporcionals o sistemes majoritaris. El sistema proporcional ms utilitzat s l'escrutini proporcional plurinominal, i el sistema majoritari ms utilitzat s l'escrutini uninominal majoritari. 

Freqncia de les eleccions.
La naturalesa de la democrcia estableix que els fucionaris pblics i/o els partis poltics sn responsables davant el poble, i han de retornar davant l'electorat per renovar el seu mandat. Per aix, la majoria de les constitucions democrtiques estableixen intervals regulars per convocar eleccions. En els sistemes presidencialistes aquests intervals sovint sn fixos, i noms sn alterats en cas de mort, guerra o alguna circumstncia molt especial. Per contra, en la majoria dels sistemes parlamentaris els intervals poden variar si el cap de govern ho decideix, o si el parlament utilitza una moci de censura. Per tant, alguns estats parlamentaris, com ara el Regne Unit, noms estableixen el temps mxim d'una legislatura, i el primer ministre t la facultat de convocar a eleccions abans de la finalitzaci del perode.

Vegeu tamb.
 Forma de govern;
 Separaci de poders;
 Sistema electoral;
 Poltica;
 Democrcia;
 Eleccions al Parlament de Catalunya;
 Eleccions al Parlament de les Illes Balears;
 Eleccions generals espanyoles;
 ;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93438" title="President del Govern d'Espanya" nonfiltered="2106" processed="2093" dbindex="37244">

El President del Govern s el ttol que ostenta el cap de govern executiu d'Espanya, equivalent al ttol de primer ministre de les democrcies parlamentries. El president del govern s elegit pel Congrs dels diputats, la cambra baixa del parlament espanyol, les Corts Generals, per mitj d'un procs anomenat el "Debat d'investidura" i desprs nomenat pel rei davant del qual realitza el jurament. El vicepresident del govern s nomenat pel rei desprs de ser proposat pel president del govern. 

Les seves funcions s'estableixen en els articles 97 i 116 de la Constituci Espanyola de 1978. Des del 2004 el president del govern espanyol s Jos Luis Rodrguez Zapatero, cap del Partit Socialista Obrer Espanyol. La residncia oficial i seu del govern des de 1977 s el Palau de la Moncloa a Madrid. 

L'elecci del president del govern no es realitza de manera directa pels electors, sin de manera indirecta pel poder legislatiu. Desprs de les eleccions legislatives que es realitzen cada quatre anys, el lder del partit majoritari o de la coalici majoritria s proposat com a president de govern pel rei d'Espanya desprs de ser elegit al Congrs de Diputats. 

Llista de presidents del govern des de 1977.
Article principal: Llista de presidents d'Espanya;

Aquesta llista noms compren el perode democrtic actual, des de 1977; est ordenat per legislatura:



ImageSize = width:250 height:425
PlotArea  = left:45 right:0 bottom:75 top:10
Legend    = columns:1 left:50 top:70
AlignBars = early

DateFormat = yyyy
Period     = from:1976 till:2008
TimeAxis   = orientation:vertical order:reverse
ScaleMajor = unit:year increment:4 start:1976

Colors=


  id:PP    value:rgb(0.64,0.64,1) legend:PP
  id:PSOE  value:rgb(1,0.8,0.8)   legend:PSOE
  id:UCD   value:rgb(1,1,0.6)     legend:UCD

PlotData=
  bar:Leaders width:25 mark:(line,white) align:left fontsize:S shift:(22,2) anchor:middle


  from:start till:1982 color:UCD  text:"1976-1981~Adolfo Surez"
  from:1981  till:1982 color:UCD  text:"1981-1982~Leopoldo Calvo Sotelo"
  from:1982  till:1996 color:PSOE text:"1982-1996~Felipe Gonzlez"
  from:1996  till:2004 color:PP   text:"1996-2004~Jos Mara Aznar"
  from:2004  till:end  color:PSOE text:"2004-Actualitat~Jos Luis Rodrguez Zapatero"





Vegeu tamb.
 Poltica d'Espanya;
 Consell de Ministres d'Espanya;

Enllaos externs.
 Pgina del President del govern d'Espanya;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93444" title="Menkamin I" nonfiltered="2107" processed="2094" dbindex="37246">
Menkamin I fou un fara de la dinastia VII de l'Antic Egipte que s'esmenta al Papir de Tor i no apareix a la llista d'Abidos i del que res se sap. El seu nom suggereix una associaci amb Amon.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93445" title="Neferkare VI" nonfiltered="2108" processed="2095" dbindex="37247">
Neferkare VI o Neferkare Pepisneb fou un fara de la dinastia VII o Dinastia VIII de l' Antic Egipte (generalment incls a la dinastia VIII), del que no es coneix ms que el nom. El seu nom volia dir "l'anima de Ra s bonica" i Pepisneb era el seu nom de naixement.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93446" title="Sneferkare Annu" nonfiltered="2109" processed="2096" dbindex="37248">
Sneferkare Annu fou un fara tradicionalment incls a la dinastia VIII de l'Antic Egipte. El seu nom volia dir "L'nima de Ra s la ms bonica". Annu era el seu nom de naixement. Apareix a la llista d'Abidos i al Papir de Tor i no se sap res ms d'ell.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93447" title="Neferkamin" nonfiltered="2110" processed="2097" dbindex="37249">
Neferkamin o Menkamin II fou un fara de l'Antic Egipte de vegades incls a la dinastia VII i altres a la dinastia VIII. El seu nom Neferkamin volia dira "L'anima d'Amon es bonica". No se sap res d'aquest fara ms que el seu nom.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93449" title="Ibi I" nonfiltered="2111" processed="2098" dbindex="37250">
Ibi I fou un fara de la dinastia VII de l'Antic Egipte. El seu nom de naixement fou Ibi i el de regnat correspon probablement a un nom no es pot llegir del tot ( iw-kaure) pero estava relacionat amb el deu solar Ra. Darrerament es considera que Ibis i  iw-kaure podrien ser dos faraons diferents ja que ha aparegut un fara de nom de regne Qakare i de naixement Ibis. El nom incomplert apareix noms al Papir de Tor i no a la llista d'Abidos. Fora del nom no es coneix cap altra cosa d'aquest sobir, per si es coneix alguna cosa de Qakare, si fs el cas.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93451" title="Soviet" nonfiltered="2112" processed="2099" dbindex="37251">
Un soviet (en rus,       = consell) s una assemblea. Els primers soviets van ser creats per Lev Trotski durant la Revoluci russa de 1905. Originalment el terme feia referncia a les assemblees d'obrers, soldats i pagesos que van ser fonamentals pel triomf de la Revoluci d'Octubre de 1917, i de la formaci de la Repblica Socialista Federativa Sovitica de Rssia primer i de la Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques el 1922. La Constituci sovitica de 1918, amb els bolxevics al poder, va organitzar l'administraci poltica de l'Estat en un sistema jerrquic de consells d'obrers, pagesos i soldats. 

Amb el triomf dels revolucionaris, els soviets van passar a ser rgans de govern. Segons el principi del centralisme democrtic leninista va ser formada per consells successius fins arribar a la mxima autoritat el Soviet Suprem. En un nivell intermig, entre els governs locals i el poder federal, la Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques va tenir el seu propi Soviet Suprem. 

L'antiga Uni Sovitica tingu un sistema poltic parlamentari on el cap d'Estat, el president del Presidium del Soviet Suprem, era estriat pel poder legislatiu. El poder executiu l'exercia el Consell de Ministres (Soviet de Ministres).

 Histria .

Durant la guerra russo-japonesa iniciada el 1904 per motius territorials, les derrotes de Rssia davant de Jap i el malestar social causat per la falta d'abastiment i les condicions de vida van provocar una Revoluci en 1905 per reclamar al Tsar millores. Mentre les demandes de l'oposici liberal-burgesa i moderada es van centrar en l'obertura d'un parlament i una constituci per abandonar el rgim autocrtic i autoritari del tsarisme, les faccions ms radicals van apostar per la caiguda del Tsar i van iniciar la tasca de crear assamblees populars formades per membres de les classes treballadores.

La primera aparici dels sviets, com assemblea revolucionria, va tenir lloc en l'esclat revolucionari de 1905. Van ser illegalitzats i disoltes, per van tornar a organitzar-se en ciutats com Sant Petersburg o Moscou, i en regions i centres industrials.

Durant la Primera Guerra Mundial,les pssimes condicions blliques, el desmoronament de l'exrcit i l'ineficcia del Tsar, van permetre a l'oposici protagonitzar la Revoluci de Febrer, on l'oposici burgesa i l'ala ms moderada dels socialistes van formar govern. En aquest context, els sviets va reaparixer en les grans ciutats. En el seu inici sn dominats pels socialistes moderats, com els menxevics o els social-revolucionaris que van donar suport al govern amb l'oposici dels bolxevics, l'ala ms radical del socialisme a Rssia.

Com el nou govern burgs va mantenir Russia a la Gran Guerra i, a ms, va ser incapa de reestructurar l'economia deficitria i les xarxes d'abastiment va continuar el malestar social. Entre els mesos de febrer i setembre del calendari juli (l'actual s el calendari gregori), van succeir-se diversos intents de cop d'estat, protagonitzats pels extrems reaccionaris i pels revolucionaris. Aquets darrers sempre es van discutir en els sviets.

Finalment, l'Octubre de 1917 segons el calendari Juli, els bolxevics assoliren el poder dels sviets. Aquest havia deixat de recaure en mans dels socialistes moderats. Finalitzada la Guerra Civil Russa, l'enfrontament entre els reaccionaris (russos blancs) i els revolucionaris (russos rojos), el poder dels sviets va ser inqestionable.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93452" title="Nefererkare II" nonfiltered="2113" processed="2100" dbindex="37252">
Nefererkare II fou un fara de la dinastia VIII de l'Antic Egipte. El seu nom era una alabanza al anima del deu solar Ra. El seu nom apareix tamb s'ha transcrit com Neferirkare II. Apareix nicament al Papir de Tor i noms se'n sap el nom.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93453" title="Taoiseach" nonfiltered="2114" processed="2101" dbindex="37253">
 El Taoiseach (pronunciaci: /ti:  x/ o "txokh"; en plural Taoisigh, pronunciaci /ti: i:/ o "tixi") s el cap de govern de la Repblica d'Irlanda i el lder del gabinet irlands, crrec equivalent al primer ministre de les democrcies parlamentries sota el sistema de Westminster. 

El Taoiseach s nomenat pel president d'Irlanda desprs de ser elegit pel Dil ireann (la cambra baixa del parlament). El Taoiseach actual s Bertie Ahern, teachta dla ("delegat de l'assemblea", equivalent a diputat) del partit Fianna Fil. El Taoisech designa al Tnaiste ("diputat primer ministre") que desprs s nomenat pel president. El crrec de Tnaiste s similar, per no pas equivalent, al del vicepresident del govern. El Taoisech tamb nomena la resta del ministres del gabinet i onze membres del Senat irlands. 

Els ttols de taoiseach i tnaiste, en llengua irlandesa, sn d'orgens antics. Encara que la constituci irlandesa descriu el Taoiseach com a "cap de govern o primer ministre", la seva traducci literal s de "lder" o simplement "cap". Alguns historiadors suggereixen que a la Irlanda Antiga (poca en qu sorgeixen aquests termes), un taoiseach era un rei menor, mentre que el tnaiste era un governador d'un regne el rei del qual havia estat deposat, o l'hereu possible. En el galic escocs, tiseach es tradueix com a "cap del clan" i ambds mots semblen haver tingut un significat similar en les llenges goidliques d'Irlanda i Esccia.  

El crrec modern del Taoiseach va ser establert en la constituci d'Irlanda de 1937, reemplaant el crrec de "President del Consell Executiu" de l'Estat Lliure Irlands de 1922-1937. No obstant aix, les funcions del Taoiseach i el President del Consell Executiu difereixen en alguns aspectes fonamentals. Per exemple, el president el Consell Executiu no tenia la capacitat de remoure un dels ministres del govern. El gabinet de l'Estat Lliure Irlands, anomenat el Consell Executiu, havia de ser reformat completament si es volia renovar un crrec. El president del Consell Executiu tampoc no podia dissoldre el Dil ireann; aquesta era una decisi collectiva del Consell Executiu. El Taoiseach, per contra, t un paper molt ms important amb ms poder executiu amb la capacitat de remoure un ministre i de dissoldre el parlament. 

Llista de Taoisigh.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93454" title="Wadjkare" nonfiltered="2115" processed="2102" dbindex="37254">
Wadjkare fou un rei tradicionalment incls a la Dinastia VIII de l'Antic Egipte. El seu nom volia dir "l'anima de Ra es prspera". s conegut a ms de per aparixer a les llistes, per unes restes d'un cartutx amb un decret que incloa el seu nom reial. Alguns erudits el consideren de la dinastia IX, per en canvi es suposa que la seva residncia fou Memfis. Fou un dels pocs reis de les dinasties VII i VIII que ha deixat algun rastre. Es possible que el seu nom de naixement fou Demedjibtawy per tamb podria correspondre a un rei de la dinastia IX.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93455" title="Sekhemkare" nonfiltered="2116" processed="2103" dbindex="37255">
Sekhemkare fou un fara de la Dinastia VII o de la Dinastia VIII de l' Antic Egipte. El nom d'aquest fara estava relacionat amb el du solar Ra. No es coneix altra cosa que el seu nom.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93456" title="Iti" nonfiltered="2117" processed="2104" dbindex="37256">
Iti fou un fara de la dinastia VII o la Dinastia VIII de l' Antic Egipte, que va governar a Memfis. Iti fou el seu nom de naixement i el seu nom de regnat no es coneix. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93457" title="Imhotep (fara)" nonfiltered="2118" processed="2105" dbindex="37257">
Imhotep fou un fara de la Dinastia VII o de la Dinastia VIII, a l' Antic Egipte, que va governar a Memfis. Imhotep fou un nom de naixement que era relativament freqent a la zona de Memfis (vegeu Imhotep). Fora del seu nom no es coneix cap altra circumstancia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93458" title="Isu" nonfiltered="2119" processed="2106" dbindex="37258">
Isu fou un fara de la Dinastia VII o de la Dinastia VIII de l'Antic Egipte, que va governar a Memfis. Isu era un nom de naixement i el seu nom de regnat es desconeix. Fora del nom no ha deixat cap ms rastre. Un fara amb el mateix nom s'esmenta a la Dinastia IX, i podrien ser la mateixa persona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93459" title="Soviet Suprem" nonfiltered="2120" processed="2107" dbindex="37259">
El Soviet Suprem de la URSS (en rus                     , Verkhovni Soviet SSSR) era l'rgan federal legislatiu de la Uni Sovitica, compost de 2 assemblees renovables cada quatre anys:

El Soviet de la Uni, que comprenia un diputat per cada nombre fix d'habitants (300.000) i constava de 791 integrants, elegits per sufragi universal.
El Soviet de les Nacions o Nacionalitats, que constava d'un nombre variable de membres: entre 625 i 750 diputats representants de les repbliques i de les repbliques autnomes, aix com de les rees o circumscripcions nacionals. S'elegien 32 diputats per cada repblica federal, 11 per repblica autnoma, 5 per regi autnoma i 1 per districte nacional.

Ambdues cambres gaudien dels mateixos poders i la majoria simple era la requerida en les votacions per arribar a acords vlids. Els conflictes entre cambres eren resolts per una Comissi Mixta i, si no s'arribava a cap acord, el Presdium dissolia el Soviet i convocava eleccions.

L any 1989 hi havia 750 membres a cada cambra. El Soviet Suprem es reunia regularment dos cops a l any, tot i que es podien convocar sessions extraordinries. El Presdium gestionava les operacions quotidianes del Soviet Suprem fora de les sessions. El Presdium estava integrat per 15 vicepresidents, que representaven cadascuna de les 15 Repbliques Sovitiques, per un Primer vicepresident i per 21 membres. 

Cadascuna de les 15 Repbliques tenia tamb el seu propi Soviet Suprem, una instituci monocameral. Tots funcionaven amb unes regles similars. El mateix passava amb les Repbliques Autnomes.  

El Soviet Suprem va dissoldre oficialment l'URSS i a si mateix en una sessi histrica celebrada el 26 de desembre de 1991. L'URSS va deixar d'existir com a tal i les 15 Repbliques Sovitiques varen iniciar un nou cam com a pasos independents.

El Soviet Suprem de la Repblica de Rssia i el Congrs de Diputats del Poble de la Repblica de Rssia varen sser els rgans legislatius russos fins a la seva dissoluci amb motiu de la crisi constitucional de l any 1993.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93460" title="Iytenu" nonfiltered="2121" processed="2108" dbindex="37260">

Iytenu fou un fara de la dinastia VII o VIII de l'Antic Egipte, que va governar a la ciutat de Memfis. Iytenu era un nom de naixement i es desconeix el seu nom de regnat. Com altres faraons del perode intermedi, noms se sap el seu nom.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93461" title="Senat espanyol" nonfiltered="2122" processed="2109" dbindex="37261">

El Senat espanyol s la cambra alta de les Corts Generals, el parlament i rgan constitucional que representa al poble espanyol. Les Corts Generals exerceixen la potestat legislativa de l'Estat, aproven els seus pressupostos, controlen l'acci del Govern i tenen les altres competncies que li atorga la Constituci Espanyola.

No obstant aix, aquesta bicameralitat  no suposa una equiparaci completa entre el Congrs de Diputats i el Senat. La Constituci reserva al Congrs una srie de funcions i facultats que posen de manifest la seva supremacia, d'aquesta forma el Congrs autoritza la formaci del Govern d'Espanya, pot provocar-ne el seu cessament, coneix en primer lloc la tramitaci dels projectes legislatius i dels pressupostos i ha de confirmar o rebutjar les esmenes o vetos que pot aprovar el Senat sobre aquests textos legislatius.

Antecedents. 

El Senat t el seu antecedent ms remot en l'Estatut Reial, atorgat per Maria Cristina de Borb-Dues Siclies, regent l'any 1834 durant la minoria d'edat d'Isabel II, i que va establir per primera vegada a Espanya la configuraci bicameral de les Corts, al dividir-les en dos Estaments: el de Prcers del Regne i el de Procuradors del Regne. 

L'Estament dels Prcers del Regne tenia una composici mixta, amb membres nats com els fills del rei i de la Grandesa d'Espanya i membres de nomenament reial, limitat a individus de classe, pel que quedava una cambra la naturalesa de la qual corresponia en essncia a la representaci dels nobles i la jerarquia eclesistica a les Corts de l'Antic Rgim. 

La Constituci de 1837, aprovada com a conseqncia Mot de La Granja de San Ildefonso que va forar a la Reina Regent a sancionar-la, va recollir per primera vegada la denominaci de "Senat" per a la cambra alta de les Corts Generals. 

En les successives Constitucions de 1845, 1856, 1869 i 1876 el Senat va figurar com Cmera Colegisladora, en igualtat amb el Congrs de Diputats, exceptuant en matria de forces armades i de contribucions i crdit pblic, i a ms va tenir en determinades ocasions reservada la facultat de jutjar als membres del Govern acusats per la cambra baixa. 

Naturalesa de la cambra.

Composici constitucional.
El Senat s compost per un nombre variable de senadors, elegits per un sistema mixt:
 els senadors d'elecci indirecta sn elegits per l'Assemblea Legislativa de cada comunitat autnoma a ra d'un senador inicial i un d'altre per cada mili d'habitants del seu territori respectiu;
 els senadors d'elecci directa sn elegits per sufragi universal, lliure, directe i secret a ra de quatre senadors per cada provncia, tres senadors per cadascuna de les illes o o agrupacions d'elles de Gran Canria, Mallorca, i Tenerife, un senador per cadascuna de les illes o agrupacions d'elles d'Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, La Gomera, El Hierro, Lanzarote i La Palma, i dos senadors per cadascuna de les ciutats autnomes de Ceuta i Melilla. El sistema electoral utilitzat per elegir aquest grup de senadors s'anomena escrutini majoritari plurinominal parcial o "vot en bloc". ;

L'elecci dels senadors d'aquest ltim grup es verifica per mitj d'un arranjament sota un criteri de representaci majoritria atenuada que beneficia als partits i coalicions ms votades.

Mandat.
El mandat dels senadors finalitza quatre anys desprs de la seva elecci o el dia de la dissoluci de la cambra, que pot tenir lloc de manera conjunta o separada de la dissoluci del Congrs de Diputats; el dret de dissoluci correspon al rei d'Espanya que l'exerceix a petici del President del Govern i sota l'exclusiva responsabilitat d'aquest.

Aix mateix, el mandat dels senadors escollits per les comunitats autnomes pot estar vinculat pels respectius Estatuts d'Autonomia a la condici de Diputat autonmic o ser renovat per a la resta del seu perode natural desprs d'haver-se dissolt el Senat, la qual cosa es verifica mitjanant l'expedici d'una nova credencial per a aquest mateix senador.

Carcter. 
El rgim d'elecci dels Senadors fa del Senat una cambra de representaci territorial, encara que en l'actualitat es debat la idea de reformar la Constituci Espanyola de 1978 a fi de reafirmar aquest carcter; possibles solucions serien l'eliminaci de les circumscripcions provincials, l'atribuci als rgans de les Comunitats Autnomes de l'elecci de la totalitat dels Senadors o la uni de la condici de Senador a la de membre del Govern autonmic respectiu. 

La naturalesa territorial del Senat es reflecteix en el mtode d'elecci dels seus integrants, en l'organitzaci interna de la Cmera i en les funcions que t atribudes, especialment la iniciativa de la consideraci de la necessitat que l'Estat harmonitzi lleis autonmiques o la potestat exclusiva d'autoritzar al Govern a intervenir en les Comunitats Autnomes. 

rgans del Senat. 
En exercici de l'autonomia que la Constituci reconeix al Senat, la cambra es regeix pel reglament establert per ella i refs per la seva Mesa l'any 1994 i que configura una srie d'rgans de govern per a exercir les competncies corresponents. 

Aquests rgans sn, principalment: 
El President del Senat, que ostenta la representaci de la cambra i que s escollit pel ple per a la totalitat de la legislatura. Presideix tots els altres rgans collegiats del Senat. ;
La Mesa del Senat, integrada pel president, dos Vicepresidents i dos Secretaris triats pel ple en funci de la importncia numrica dels diversos grups parlamentaris, la funci primordial dels quals s regir i ordenar el treball de tot el Senat, sent l'rgan de govern intern. ;
La Junta de Portaveus, integrada pel president i el Portaveu de cadascun dels Grups Parlamentaris, ms un membre del Govern i altre de la Mesa del Senat, i el personal tcnic necessari. La seva funci primordial s fixar l'ordre del dia de les sessions del Ple. ;
Les Comissions, compostes per un nombre proporcional de senadors en funci de la importncia numrica dels diversos grups parlamentaris, i que poden ser de dos tipus: Permanents i No permanents. En el cas de les Comissions permanents, el Ple del Senat pot conferir-los competncia legislativa plena en relaci a un assumpte, amb el que podran aprovar o rebutjar definitivament el projecte de Llei en qesti; i en el cas de les Comissions no permanents sn aquelles creades amb un propsit especfic i que la seva temtica i durada estan fixades per endavant pel ple del Senat. ;
La Diputaci Permanent, composta per un nombre proporcional de senadors en funci de la importncia numrica dels diversos Grups Parlamentaris i que s l'rgan que vetlla pels poders de la Cmera entre perodes de sessions o quan el seu mandat ha acabat per expiraci o dissoluci.

Funcions de la Cambra.

El Senat t atribut per la Constituci Espanyola de 1978 l'exercici d'unes funcions determinades, que poden tenir un carcter concorrent, subordinat o exclusiu: 
Exerceix en concurrncia amb el Congrs de Diputats la representaci del poble espanyol, la potestat legislativa, la funci pressupostria i el control de l'acci del Govern d'Espanya. ;
Exerceix amb carcter subordinat la potestat legislativa, podent prendre en consideraci proposicions de Llei i remetre-les al Congrs de Diputats, aix com esmenar o vetar els projectes i proposicions procedents d'aquest, que sempre pot rebutjar les esmenes o vetos per majoria absoluta desprs de la seva reexpedici pel senat o per majoria simple dos mesos desprs d'aquesta reexpedici. ;
Exerceix amb exclusivitat les funcions de proposta al Rei del nomenament de 4 Magistrats del Tribunal Constitucional i de 6 Vocals del Consell General del Poder Judicial, aix com la potestat d'autoritzar al Govern a intervenir en les Comunitats Autnomes. ;

Funci poltica. 
El Senat controla l'acci del Govern mitjanant interpellacions i preguntes, que qualsevol dels seus membres pot plantejar al Govern i que poden donar origen a una moci en la qual la cambra manifesti la seva posici. 

En qualsevol cas la seva funci de control poltic est subordinada al Congrs de Diputats, nic davant el qual el Govern respon de la seva gesti. 

Funci legislativa.
El Senat t la iniciativa legislativa, juntament amb el Congrs de Diputats i amb el Govern. 

El Senat tramita projectes de Llei, s a dir, iniciatives remeses pel govern al Congrs de Diputats i ja aprovades per aquest. Tamb tramita proposicions de Llei, iniciatives remeses pel congrs de Diputats o originades en el propi Senat. En tots els casos pot introduir esmenes en els respectius textos. 

Funci d'integraci territorial.
La Constituci de 1978 reconeix al Senat un paper preminent en la consideraci de la necessitat que l'Estat harmonitzi disposicions generals de les Comunitats Autnomes i en l'autoritzaci dels Convenis de Cooperaci entre Comunitats Autnomes, per en cas de desacord el Congrs de Diputats t l'ltima paraula, podent imposar el seu criteri pel vot de la majoria absoluta dels seus membres. 

nicament en un cas el Senat t una potestat plena i exclusiva, sense possibilitat d'intervenci alguna del Congrs de Diputats: quan una Comunitat Autnoma no compls les obligacions que la Constituci o altres Lleis li imposin o actu de forma greument contrria a l'inters general d'Espanya, el Govern pot requerir al seu President perqu cessi en tal actitud i si aquest requeriment no fos ats, pot sollicitar l'autoritzaci del Senat per a imposar les mesures necessries a fi d'assegurar el compliment de les esmentades obligacions o protegir l'inters general d'Espanya. 

L'autoritzaci del Senat ha de ser aprovada per majoria absoluta del mateix i pot incloure condicions i limitacions, i a ms faculta automticament al Govern per a impartir instruccions obligatries a totes les autoritats de totes les Comunitats Autnomes. En la prctica s una suspensi de l'autonomia per causes excepcionals i de la qual mai s'ha fet s. 

Composici actual.
La composici del Senat durant la VIII Legislatura s: 




Vegeu tamb.
Corts Generals;
Congrs de Diputats;
President del Senat espanyol;

Enllaos externs.
  Pgina oficial del Senat espanyol;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93462" title="Qakare" nonfiltered="2123" processed="2110" dbindex="37262">
Qakare fou un fara considerat dins la Dinastia VIII. El seu nom de regnat volia dir "l'anima de Ra es forta". El seu nom de naixement fou Ibi i per aix es tendeix a pensar que es tracta del fara identificat com Ibi I del que no es coneixia el seu nom de regnat. El seu nom s'esmenta al Papir de Tor i a la llista d'Abidos. Va ser enterrat a una petita pirmide al sud de Saqqara que est completament en runes i quant fou excavada per Lepsius al segle XIX es va pensar que era una mastaba; la identificaci s'ha fet a traves dels jeroglfics a les parets de la cambra d'enterrament i fou el darrer dels anomenats "texts de les pirmides" que es va conixer. La pirmide tenia entrada pel nord i portava a una cambra d'enterrament, tenint un petit temple mortuori molt senzill al costat est; l'orientaci era al nord-oest; no s'ha trobat la calada que portava al temple si es que va existir; la pirmide tenia un costat a la base de ms de 31 metres i una altura d'uns  21 metres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93464" title="Dinastia VIII d'Egipte" nonfiltered="2124" processed="2111" dbindex="37264">

La Dinastia VII de l'Antic Egipte fou una de les dinasties del perode intermedi. Va sorgir de les indicacions derivades de Maneth. A la copia de l'Afric (segle III) es dona una dinastia VIII amb 27 faraons dels que no s'esmenta el nom; a la copia d'Eusebi, al segle segent, noms tenia 5 faraons. L'existncia de les dinasties VII i VIII no apareix a cap altra font i es creu que foren continuadors de la dinastia VI i van sorgir per un error dels copistes doncs al original de Maneth les parts destinades a aquestes dinasties serien lnees de suma: la VII per la suma de tots els sobirans anteriors, i la VIII per la suma dels de la Dinastia VI.
Els faraons de Memfis foren oposats a partir d'un determinat moment per nomarques proclamats faraons a Heraklepolis i a Tebes. La lluita entre Heraklepolis i Memfis devia afavorir a Tebes que finalment es va imposar a les altres dues.

La Llista de Saqqara, la llista d'Abidos i el Papir de Tor no esmenten cap trencament i son del perode de la Dinastia XIX, mentre la de Maneth es del segle III aC. La llista de Saqqara acaba amb Pepi II (que esmenta com el quart fara de la dinastia VI) per omissi d'un fara), i retorna amb Menthotpe II, fara unificador de la dinastia XI de Tebes. La llista va ser escrita a Memfis, per lleials a les dinasties governants en el lloc, i per tant, una vegada iniciat el trencament dinstic de la dinastia VI, no es va reconixer legitimat a cap mes fara fins que Menthotpe II va quedar com nic referent de sobirania; per aix tots els altres noms que es disputaren el poder al mateix temps a Memfis, Heraklepolis i Tebes foren suprimits.

La Llista d'Abidos dona una llista de 22 reis de Memfis entre els que formarien les dinasties  VI, VII i VIII sense cap trencament aparent; i segueix desprs amb Menthotpe el fara de Tebes. La llista d'Abidos seria hauria estat escrita per funcionaris que consideraven legitima la dinastia de Memfis; aix els faraons que van regnar a Memfis hi foren inclosos, per no pas els que regnaven al mateix temps a Heraklepolis i Tebes, fins que el sobir de Tebes va esdevenir nic.

El Papir de Tor dona mes de 180 anys a la dinastia VI (181 o 187) i es pot llegir el nom de dotze reis de la dinastia. Llavors segueixen 18 reis Heraklepolis sense dividir-los en dos dinasties (la IX i la X) com fa Maneth. Desprs segueix amb els faraons de Tebes comenant pels antecessors de Menthopte II. El Papir era un document fet a Tebes, creat per un escriba de Tebes sota un govern teb i per tant considerava als memfites sense legitimitat des el moment en qu el nomarca de Tebes es va proclamar sobir (la llista noms dona 12 reis memfites, per tant fou llavors quant els de Tebes es van proclamar sobirans, ja que la llista d'Abidos en dona 22). La lnea d'Heraklepolis fou inclosa perqu la grandesa de la branca tebana es va basar amb la victria sobre el sobir d'Heraklepolis.

La llista d'Abidos dona 22 noms de faraons de les Dinasties VII i VIII. Entre aquesta llista, el Papir de Tor i alguna troballa arqueolgica, es poden esmentar al menys 24 noms, i potser algun mes llegit amb una mnima diferencia, per tamb alguns podrien ser noms diferents d'un mateix fara. La seva seqncia es incerta. De la majoria es coneix poc mes que el nom i tradicionalment s'assignen els dotze primers netament a la Dinastia VII, i els demes a la VII o VIII segons els autors:

Neterkare;
Menkare;
Neferkare II;
Neferkare III Nebi;
Djedkare Shemu;
Neferkare IV Khendu;
Merenhor;
Menkamin I ;
Sneferka II;
Nekare;
Neferka Tereru o Neferkare V;
Neferkahor ;
Neferkare VI (Neferkare Pepisneb);
Sneferkare Annu;
Neferkamin o Menkamin II;
...iw-kaure (Ibi I) ?
Nefererkare II o Neferirkare II;
Wadjkare;
Sekhemkare;
Iti;
Imhotep;
Isu;
Iytenu;
Qakare (Ibi I ?);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93465" title="Cambra alta" nonfiltered="2125" processed="2112" dbindex="37265">
La cambra alta o cmera alta s una de les dues cambres d'un cos legislatiu bicameral; l'altra s la cambra baixa. La cambra alta pot representar als ciutadans de la segent manera:

 per lliure elecci per mitj del sufragi universal, per representar els estats, provncies o territoris constituents; s una cambra de "segona lectura" en el procs d'aprovaci de les lleis, tan bon punt siguin aprovades per la cambra baixa (com s el cas de la majoria de les democrcies presidencialistes);
 per lliure elecci i per representaci territorial; s a dir, una secci s elegida directament pels ciutadans i l'altra per les assemblees legislatives de les provncies, comunitats o territoris (com s el cas d'algunes democrcies parlamentries com ara Espanya);
 per virtut d'un ttol nobiliari, una condici personal intransferible o per designaci (cm es el cas de la majoria de les monarquies constitucionals, com ara el Regne Unit, o b d'algunes repbliques, com ara el petit grup dels anomenats Senadors a vita de Itlia). ;

Les funcions de les cambres altes tamb varien d'acord a la forma de govern dels estats:
 En les democrcies parlamentries la cambra alta s una cambra de consell o revisi; les seves funcions sn restringides en alguna o algunes de les segents maneres:
 no tenen cap control sobre la branca executiva,
 no tenen el poder per vetar una llei,
 no tenen la capacitat de proposar una nova llei,
 no poden bloquejar o modificar el pressupost.

 En les democrcies presidencialistes la cambra alta t ms poders i en alguns casos els mateixos poders que les cambres baixes; les seves funcions poden incloure:
 l'autoritat nica per aprovar o no aprovar els tractats internacionals;
 la capacitat per proposar lleis (amb algunes excepcions);

Els ttols ms comuns per referir-se a les cambres altes sn:
 Senat (el ms com);
 Consell Legislatiu (a la majoria dels estats constituents d'Austrlia);
 Consell d'Estats o Consell de la Federaci (en les federacions: Alemanya, Sussa, ustria i ndia);
 Cambra dels Lords (al Regne Unit);
 Cambra dels Pars (antic, a Frana, durant la restauraci de la dinastia dels Borb);
 Cambra dels Consellers (a Jap);
 Consell Nacional (a Eslovnia);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93466" title="Dinastia IX d'Egipte" nonfiltered="2126" processed="2113" dbindex="37266">

La dinastia IX fou una de las quatre dinasties del primer perode intermedi de l'Antic Egipte.

Probablement amb la perdua de poder i prestigi dels faraons de Memfis, els nomarques d'Heraklepolis es van proclamar sobirans, van dominar l'Egipte mitj i es van enfrontar amb els faraons de Memfis durant bastant de temps; el resultat final de la luita no es conegut amb certessa per els heraclepolitans van arribar a dominar el delta o al menys una part, van expulsar als emigrants asiatics de la regi i van fortificar la frontera oriental; pel mateix temps que a Heraklepolis, a Tebes el nomarca tambe es va fer independent i va dominar l'Alt Egipte. Herdot diu que desprs d'un temps amb diverses poders regionals, Heraklepolis es va fer amb al poder al nord, i Tebes al sud. Les lluites amb els tebans van durar una anys, especialment a la regio al nord d'Abidos, fins que Tebas, que va tenir un govern o una successi mes estable, finalment es va imposar a Heraklepolis.

La llista d'Abidos no esmenta als reis de Heraklepolis, car segurament els seus redactors consideraven llegitima la dinastia que regnava a Memfis, i per tant usurpadors als demes. La llista de Saqqara no considera a cap rei llegitim despres de Pepi II quant van comenar els disturbis i van sorgir aspirants a la reialessa en mes d'un lloc. Noms el papir de Tor, redactat a Tebes, dona la llista de faraons, als que despres derrotara la dinastia tebana establint aix la legitimat del seu poder. El papir dona un total de 18 faraons pero no els divideix en dues dinasties com resulta de Maneth.

Les seves dates serien vers el 2150 aC fins el 2050 aC. La dinastia va governar al menys entre Heraklepolis i Abidos. Se l'anomena sovint "casal de Khety" perqu molts dels sobirans es van dir Khety.

Entre els seus merits cal esmentar treballs d'irrigaci, restabiment del comer amb la fenicia Biblos, i l'inici d'escriure textes als tauds. 

La llista de 18 faraons que dona el Papir de Tor esta damnada en part i 9 noms no es poden llegir, 3 noms es ap que hi son per la suma, i altres noms es poden llegir en part:

Neferkare Khety;
Senen...
...
Meribre ?
Shed...y;
H...
Nou faraons dels que el nom s'ha perdut;
Tres faraons que no apareixen mes que a la suma;

Per altres fonts s'ha pogut reconstruir la llista de faraons (l'ordre es dubts)

Khety I Akhtoy;
Merybre ;
Neferkare III;
Khety II;
Senen...
Isu;
Neferkare Ankhtify;
Ouakha-Re Khety III;
Khety IV;
Merykare ;
Khety V;
Shed...y;
H... ;
Kaneferre ;
Neferkare Akhtoy ?
Meryhathor  (suposat fundador de la dinastia X);
Wahkare Akhtoy;
Iytjenu    ;
Isu;
Khui ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93467" title="Khety I" nonfiltered="2127" processed="2114" dbindex="37267">
Khety I Akhtoy fou el governador del noms XX de l'Alt Egipte amb seu a Heraklepolis, que vers el 2150 aC va arribar a ser regent a Memfis i finalment va agafar el ttol de fara i va establir la seva residencia a Heraklepolis fundant la dinastia IX. Es va imposar a altres nomarques i Maneth parla de seva crueltat per aconseguir el seu objectiu, fama amb la que ha passat a l'histria. Se'l suposa mort per l'atac d'un cocodril un dia que va caure al riu en un atac de fria, per l'histria de Maneth es poc versemblant. El nom Akhtoy vol dir "home".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93468" title="Neferkare III" nonfiltered="2128" processed="2115" dbindex="37268">
Neferkare III fou un rei de la dinastia d'Heraklepolis (Dinastia IX). s molt possible que es tracti d'un rei de nom Neferkare que s esmentat a un text biogrfic d'Ankhtify, monarca d'Herakomppolis (Nekhen) i prncep de Moala ( a uns 30 km al sud de Tebes) que va dirigir una coalici del seu noms (el XIII) i el d'Edf (el II) contra Tebes. El seu nom vol dir "l'nima de Ra s bonica".









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93469" title="Khety II" nonfiltered="2129" processed="2116" dbindex="37269">
Khety II Akhtoy II fou un fara de la dinastia IX. De vegades se l'identifica amb Neferkare III. Fou un dels cinc faraons que va portar el nom Khety. La seva residncia fou a Heraklepolis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93470" title="Senen" nonfiltered="2130" processed="2117" dbindex="37270">
Senen..., potser Senenkare, fou un fara de la Dinastia IX de l'Antic Egipte amb seu de Heraklepolis. s esmentat al Papir de Tor on el seu nom no es pot llegir sencer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93471" title="Khety III" nonfiltered="2131" processed="2118" dbindex="37271">
Wakare Khety III Akhtoy III (al papir de Tor la lectura tradicional havia estat Khety Sa Neferkare) fou un fara de la Dinastia IX. Apareix com Khety Sa i Khety i fou el fara que va emetre la famosa "instrucci a Merikare", un testament ple de paraules intelligents dirigides al seu fill Merikare. El seu regnat fou relativament llarg; va expulsar als asitics que s'havien establert al delta del Nil. Es va aliar amb un prncep o nomarca, Tefibi, i va ocupar Tanis, on va permetre saquejar les tombes dels avantpassats, cosa que el mateix admet com un greu error en el seu testament. El va succeir el seu fill Merikare.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93472" title="Khety IV" nonfiltered="2132" processed="2119" dbindex="37272">
Khety IV Akhtoy IV fou un fara de la dinastia IX de l'Antic Egipte. El seu lloc en l'ordre de successi no est establert. Alguns rudits pensen que fou ell i no Khety III el que va escriure "l'instrucci a Merikare" i que per tant aquest era el seu fill. El nom de Neukare associat a un dels reis de nom Khety, no se sap si correspongu a Khety IV o Khety V.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93474" title="Khety V" nonfiltered="2133" processed="2120" dbindex="37273">
Khety V o Akhtoy V fou un fara de la dinastia IX de l'Antic Egipte. El nom de Neukare o Newkare associat a un fara de nom Khety, podria correspondre a aquest sobir o a Khety IV. No se sap en quina posici va governar per fou quan ja Merikare havia estat rei.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93475" title="Merikare" nonfiltered="2134" processed="2121" dbindex="37274">
Merikare o Merykare fou un fara de la dinastia IX. A la tomba d'un Khety que porta el ttol de governador provincial, s'esmenta a Merikare i es parla de la seva lluita contra el sobir de Tebes. Merykare vol dir "estimada es l'anima de Ra".

La seva tomba fou a Saqqara on va construir una pirmide. Es creu que fou fill de Khety III o Khety IV que li va escriure un testament conegut com "l'instrucci de Merikare".









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93476" title="Meribre" nonfiltered="2135" processed="2122" dbindex="37275">
Meribre o Merybre fou un fara de la dinastia IX de l'Antic Egipte. Es pensa que probablement fou el nom de regne que va agafar Khety I. Va regnar a Heraklepolis i el seu nom vol dir "estimat es el cor de Ra".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93477" title="Shed...y" nonfiltered="2136" processed="2123" dbindex="37276">
Sehd...y es la part del nom que es pot llegir al Papir de Tor d'un dels faraons de la IX dinastia. Fora del seu nom no se sap res ms d'aquest fara que va residir a Haraklepolis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93478" title="Neferkare Ankhtify" nonfiltered="2137" processed="2124" dbindex="37277">
Neferkare Ankhtify o simplement Ankhtify, fou un fara de la dinastia IX, probablement un usurpador o regent. Maneth diu que era un gran home, honest i responsable en els seus dominis. Fou portador del segell reial duran el regenat de Neferkare III, general de l'exrcit, cap de les regions extrangeres, i nomarca entre d'altres titols. Fou nomarca d'Herakmpolis (Nekhen) i prncep de Moala ( a uns 30 km al sud de Tebes), essent conegut com "el gran cap", i va dirigir una coalici del seu noms (el III) i el d'Edf (el II) contra Tebes per fou derrotat pel fara teb Inyotef. A la seva tomba a Al-Moalla es va trobar la seva biografia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93481" title="Kaneferre" nonfiltered="2138" processed="2125" dbindex="37278">
Kaneferre fou un fara de la Dinastia IX. A la llista del Papir de Tor s esmentat en tercer lloc. El seu nom era nom de naixement (traduit per "agradable es l'anima de Ra") i no est clar quin era el seu nom de regnat. La seva residencia fou a Heraklepolis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93483" title="Neferkare Akhtoy" nonfiltered="2139" processed="2126" dbindex="37279">
Neferkare Akhtoy fou un fara de la dinastia IX de l'Antic Egipte. Akhtoy vol dir "home" i Neferkare "l'anima de Ra es bonica". La seva residencia fou a Heraklepolis No es clar que no es tracti d'un altra fara o que el seu nom correcte sigui Nebkaure (l'anima de Ra es daurada) Akhtoy.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93484" title="Meryhathor" nonfiltered="2140" processed="2127" dbindex="37280">
Meryhathor fou el fara al que s'atribueix la fundaci de la dinastia X de l'Antic Egipte. El seu nom, que inclou el del du Hathor, suposa un canvi de tendncia en el regnat ja que fins llavors el nom de regne implicava l's del nom del du sol Ra. La traducci s "estimat d'Hathor". El seu nom apareix a les canteres de Hatnub, que tamb foren explotades per altres sobirans de les dinasties IX i X.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93485" title="Wahkare Akhtoy" nonfiltered="2141" processed="2128" dbindex="37281">
Wahkare Akhtoy fou el nom d'un fara suposadament de la dinastia X o de la dinastia IX amb residncia a la ciutat d'Heraklepolis a l'Egipte mitj. s possible que es tracti de Khety III.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93486" title="Iytjenu" nonfiltered="2142" processed="2129" dbindex="37282">
Iytjenu fou un fara de la dinastia X de l'Antic Egipte. El seu nom, que era un nom de naixament i no de regnat, s'ha trobat a una inscripci a Saqqara, en la que no es pot veure el nom de regne.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93487" title="Khui" nonfiltered="2143" processed="2130" dbindex="37283">
Khui fou un fara suposadament de la dinastia IX o de la dinastia X, o be un prncep local d'algun lloc entre Heraklepolis i Tebes, conegut noms per una gran pirmide al lloc de Dara, a 30 km al nord d'Asyut, al Egipte mitj. 

La pirmide de Khui fou excavada a meitat del segle XX pel francs Weill. Al comenament no era clar si era una  pirmide o una mastaba esglaonada; la base t 130 metros i aix la fa una de les grans pirmides, just desprs de la pirmide esglaonada de Djoser; la construcci esta totalment en runes i potser no es va arribar a acabar; el mur exterior t 4 metres d'alt. A la cambra d'enterrament no s'hi va trobar res. En un bloc de pedra es va trobar gravat el nom de Khui. La seva tomba es va trobar al sud de la pirmide amb una pintura amb ofrenes, i el seu nom era escrit a un cartutx.; la tomba te un corredor al costat nord, primer horitzontal i obert i desprs descendent per acabar a una cambra simple d'enterrament a uns 9 metros de fons; probablement es va reutilitzar pedra de les tombes properes de la dinastia VI. Queden restes del que sembla ser un temple mortuori. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93492" title="Dinastia X d'Egipte" nonfiltered="2144" processed="2131" dbindex="37284">

La dinastia X fou una de las quatre dinasties del primer perode intermedi de l'Antic Egipte.

La divisi en dos dinastias amb seu a Heraklepolis es obra de Maneth pero la resta de les fonts consideren les dues dinasties una de sola. Maneth considera a Meryhathor fundador d'una nova dinastia potser pel canvi religis que suposava pasar de la personificaci del deu solar Ra amb els faraons, al deu Hathor.

Probablement amb la perdua de poder i prestigi dels faraons de Memfis, els nomarques d'Heraklepolis es van proclamar sobirans, van dominar l'Egipte mitj i es van enfrontar amb els faraons de Memfis durant bastant de temps; el resultat final de la luita no es conegut amb certessa per els heraclepolitans van arribar a dominar el delta o al menys una part, van expulsar als emigrants asiatics de la regi i van fortificar la frontera oriental; pel mateix temps que a Heraklepolis, a Tebes el nomarca tambe es va fer independent i va dominar l'Alt Egipte. Herdot diu que desprs d'un temps amb diverses poders regionals, Heraklepolis es va fer amb al poder al nord, i Tebes al sud. Les lluites amb els tebans van durar una anys, especialment a la regio al nord d'Abidos, fins que Tebas, que va tenir un govern o una successi mes estable, finalment es va imposar a Heraklepolis.

Les seves dates serien vers el 2100 aC fins el 2050 aC si es considera noms la dinastia X, pero comenaria mig segle abans considerades les dues juntes.

La llista de faraon es troba al papir de Tor, redactat a Tebes. El papir dona un total a la suma de 18 faraons pero no els divideix en dues dinasties. D'ells noms alguns es poden llegir perque just en aquesta part el papir est damnat. Per altres fonts s'ha pogut reconstruir aproximdament la llista de faraons (l'ordre de successi es dubts)

Khety I Akhtoy;
Merybre ;
Neferkare III;
Khety II;
Senen...
Isu;
Neferkare Ankhtify;
Ouakha-Re Khety III;
Khety IV;
Merykare ;
Khety V;
Shed...y;
H... ;
Kaneferre ;
Neferkare Akhtoy ?
Meryhathor  (suposat fundador de la dinastia X);
Wahkare Akhtoy;
Iytjenu    ;
Isu;
Khui ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93493" title="Llaguarres" nonfiltered="2145" processed="2132" dbindex="37285">



Llaguarres (en castell Laguarres) s un antic municipi de la Ribagora, de parla catalana. S'incorpor a Capella el 1965 (Decret 4338/64, de 24 de desembre), on el predomini lingstic s l'aragons.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93494" title="Gel" nonfiltered="2146" processed="2133" dbindex="37286">
Gel s un antic municipi de la Ribagora, de parla catalana. S'incorpor a Graus el 1972 (Decret 3357/71, de 23 de desembre).

La localitat est situada a la dreta del riu Isvena, lmit meridional de l'antic terme. Al nord hi ha la serra de Gel (mx. 1.401 m), que separa les valls de l'ssera i de l'Isvena.

L'antic terme, caracteritzat per l'hbitat disseminat, comprenia tamb les caseries de la Badia, el Castell, la Collada, Farrers, Juli, la Manana, Peregr, Picontor, Remorosa, la Ribera, el Pueio, el Rinc, Solano i Trespueio.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93496" title="Binyamina" nonfiltered="2147" processed="2134" dbindex="37287">
Binyamina (en hebreu,        ) s un dels dos nuclis de poblaci que formen el consell local de Binyamina-Guivat Ada, al districte de Haifa d'Israel. Es troba entre Haifa i Netanya, molt a prop de la costa mediterrnia.

El poble fou fundat el 1922, i rep el nom del bar Edmond Benjamin de Rothschild. El jaciment arqueolgic de Cesarea de Palestina es troben a l'oest de la vila. El 2004 hi havia uns 8.400 habitants, la majoria dels quals jueus; tanmateix, hi havia dues famlies samaritanes originries d'Holon. Binyamina s coneguda per la producci de vi i mel, i s el lloc de naixement del compositor Ehud Manor i del primer ministre israeli Ehud Olmert.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93499" title="Temporada 1932-1933 del FC Barcelona" nonfiltered="2148" processed="2135" dbindex="37288">
Les dades ms destacates de la temporada 1932-1933 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

Plantilla.



Entrenador:  Jack Greenwell;

1933.

Gener.

3 gener - Josep Samitier fitxa pel Real Madrid;

1 gener - 6a. Jornada de Lliga. FCB i Real Madrid empaten (1-1) a Les Corts. Arocha fa el gol blaugrana.

1932.

Desembre.

29 desembre - La directiva del FCB decideix prescindir drsticamente de 10 jugadors per nul rendiment. Els afectats sn Vicen Piera, Fausto dos Santos, Enric Mas, Victorio Cruz, Samuel Escritx, Alberto Porrera, Fernando Diego, Miquel Gual, Vidal de Crcer i Josep Samitier;

26 desembre - Segon amists contra l'Ujpest Dosza, que derrota novament al FCB (1-3). Aquest ser l'ltim partit de Josep Samitier amb la samarreta blaugrana.

25 desembre - 5a. jornada de Lliga. Derrota del Bara (2-1) enfront el Betis al camp del Patronato. Arocha marca de penal pels blaugrana. -- Partit amists de Nadal amb l'equip hongars de l'Ujpest Dosza, que s'imposa clarament al Bara (0-4);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93501" title="Binyamina-Guivat Ada" nonfiltered="2149" processed="2136" dbindex="37289">

Binyamina-Givat Ada s un consell local del districte de Haifa d'Israel. Fou fundat el 2003 fusionant dos municipis: Binyamina i Guivat Ada. Es troba entre Haifa i Netanya, a prop de la costa mediterrnia.

Es tracta d'una zona agrcola, on predomina el cultiu de la vinya. La majoria de pobles i comunitats de la regi foren fundades a principis del segle XX grcies al finanament del bar Edmond de Rothschild.

Vegeu.
Binyamina;
Guivat Ada;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93503" title="Frana Lliure" nonfiltered="2150" processed="2137" dbindex="37290">
Frana Lliure s el nom que es donava a la resistncia fundada a Londres pel general De Gaulle desprs de la crida del 18 de juny de 1940 de qui fou reconegut com a cap dels francesos que continuen la guerra per Winston Churchill durant la Segona Guerra Mundial. 

La idea de base de Frana Lliure era la voluntat del general De Gaulle de continuar la lluita contra els alemanys al costat dels britnics. Amb l'acord entre el Regne Unit i De Gaulle, els britnics s'encarregarien de salvaguardar les posessions franceses i restablir integralment la independncia de Frana, i el govern britnic finanaria totes les despeses de Frana Lliure.

El juliol de 1940, la organitzaci comptava amb 7.000 homes, que van augmentar rpidament amb l'aixecament de colnies aficanes, asitiques i oceniques, com Camerun, Congo, Txad, Tahiti o Nova Calednia, que no acceptavem la legitimitat del govern de Vichy dirigit pel mariscal Ptain desprs de l'armistici entre Frana i Alemanya de juny del 1940. Aquests aixecaments van donar a Frana Lliure dimensi d'Estat a ms de fora de combat. El 24 de setembre de 1941 s'institueix a Londres el Comit Nacional Francs, que actuaria com un govern a l'ombra. El 24 de maig de 1943 es constitueix el Consell Nacional de la Resistncia, que agrupa els principals moviments de resistncia, tendncies poltiques i sindicats,

Les forces de Frana Lliure participen en els combats al costat dels britnics, especialment en la Campanya del nord d'frica.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93508" title="Arma de destrucci massiva" nonfiltered="2151" processed="2138" dbindex="37291">
Les armes de destrucci massiva (ADM; en angls WMD, weapons of mass destruction) sn armes dissenyades per a matar moltes persones de manera indiscriminada. 

Actualment, es consideren armes de destrucci massiva les nuclears, les biolgiques i les qumiques. Quan l'expressi va ser encunyada el 1937, es referia ms aviat als bombardejos aeris de la Luftwaffe nazi que donaven suport a l'exrcit revoltat a la Guerra Civil Espanyola, sent el cas ms tristament clebre el de Gernika.

L's actual d'aquesta expressi com sinnim d'armes nuclears, biolgiques o qumiques va ser creat en la resoluci nm. 687 del Consell de Seguretat de Nacions Unides el 1991. Aquesta resoluci es refereix a l'amenaa que totes les armes de destrucci massiva suposen per a la pau i la seguretat, i esmenta en particular les nuclears, biolgiques i qumiques, aix com els tres tractats rellevants per a aquestes armes: 

 Tractat de No-Proliferaci Nuclear ;
 Convenci sobre Armes Biolgiques ;
 Convenci sobre Armes Qumiques ;

L's d'aquesta expressi s motiu de controvrsia. Es va popularitzar sobretot durant la crisi de desarmament iraqui el 2002 i va servir com pretext per a la Guerra de l'Iraq, encara que finalment no es van trobar armes de destrucci massiva en poder del govern iraqui.

Per contra, els exrcits invasors nord-americ i britnic s que van utilitzar durant l'atac bombes brutes d'urani empobrit. 

En general, armes de destrucci massiva s un terme propagandstic, utilitzat per a fer referncia a les armes nuclears, biolgiques i qumiques de qu suposadament disposa un enemic. 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93511" title="Cigne" nonfiltered="2152" processed="2139" dbindex="37292">
Per la Constellaci vegeu Cigne (constellaci)

Un Cigne s un au de grans dimensions la famlia dels antids (Anatidae) dins la subfamlia dels anserins  (Anserinae).

Els cignes viuen en zones temperades i subrtiques, no pas als Pasos Catalans.

Els cignes tenen gran importncia  en la religi de l'hinduisme i la mitologia grega (Leda i el cigne), en en la simbologia herldicai el folklore popular especialment en els pasos nrdics on sn habituals.

Els cignes normalment s'aparellen per tota la vida encara que de vegades se separen especialment si falla la nidada. Ponen entre 3 i 8 ous.

Colors.
El plomatge s de color completament blanc a l'hemisferi nord per  a l'hemisferi sud n'hi ha de parcialment o completament negres com el cigne negre d'Austrlia (Cygnus atratus). 

Les potes dels cignes acostumen a ser de color gris fosc excepte per a les dues espcies de sudamrica que sn rosades. 

Espcies.
Gnere Cygnus 
Cygnus cygnus: Crien a Islndia i Europa subrtica i sia. Migren a l'hivern a zones temperades d'Europa i sia. ;
Cygnus buccinator: Amrica del Nord. ;
Cygnus columbianus:Tundra de nordamrica ;
Cygnus bewickii: Eursia, sovint considerat subspcie de Cygnus columbianus.  ;
Cygnus atratus: Australia i introdut a Nova Zelanda.  ;
Cygnus atratus sumnerensis o Cygnus sumnerensis: Nova Zelanda, espcie extingida. ;
Cygnus melancoryphus (anteriorment anomenatSthenelides melanocorypha): Sudamrica. ;
Cygnus olor(cigne mut): Eursia temperada de vegades semidomesticada i naturalitzada a Estats Units i altres pasos. ;
Gnere Coscoroba 
Coscoroba coscoroba: Sudamrica;

El cigne a la cultura.
S'associa el cigne a la bellesa i com a tal ha estat present en moltes cultures (i contes, com l'Aneguet Lleig i els sesu derivats). A la mitologia grega protagonitza la histria de Zeus i Leda, en les tradicions irlandeses els nens de Lir es tornen cignes durant 900 anys per escapar dels seus enemics i a les sagues escandinaves apareixen com a smbol de mgia i bellesa estranya.

L'hinduisme venera el cigne com a vehicle de la deesa Saraswati. Simbolitza la capacitat de viatjar entre estats de la conscincia o diferents mns.

Es creia que el cigne abans de morir cantava d'una manera especialment bonica i ha esdevingut una expressi lexicalitzada per indicar una fi propera (usualment s'associa a una revifada abans la mort)

Galeria fotogrfica.


Enllaos externs.

Swan videos on the Internet Bird Collection;
The Swan Sanctuary Shepperton,England;

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93513" title="Niobita" nonfiltered="2153" processed="2140" dbindex="37293">
Niobita, tamb anomenat ferrocolumbita o columbita ((Fe,Mn)(Nb,Ta)2O6) s un mineral de color negre que s'aprofita pel seu contingut en niobi i tntal. 

s un niobat de ferro i mangans amb un cert contingut de tantalat de ferro.

T brillantor submetlica i un alt pes especfic. 

Va ser descobert per primera vegada a la localitat de Haddam, Middlesex, Connecticut, Estats Units. Forma sries amb Ferrotantalita i Manganocolumbita.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93520" title="Vientiane" nonfiltered="2154" processed="2141" dbindex="37294">

Vientiane (en Laosi:        Viangchan) s la capital de Laos.

Es troba a la vall del riu Mekong a la vora de la frontera amb Tailndia.

La poblaci estimada, l'any 2005, era de 200.000 persones per els habitants de la zona metropolitana eren al voltant dels 730.000.  

La ciutat de Vientiane comprn els segents districtes:

Chantabuly;
Hadxaifong;
Sikhottabong;
Sisattanak;
Xaysetha;

Histria.

Segons relats pics laosians (Phra Lak Phra Lam), el prncep Thattaradtha va fundar la ciutat per els historiadors creuen que es tracta d'un assentament khmer centrat al voltant d'un antic temple hind. A partir del segle XII els laosians van substituir o assimilar als kmers i des de l'any 1354 de la nostra era Vientiane va ser una important ciutat encara que no pas la capital fins el 1560.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93521" title="Trujillo" nonfiltered="2155" processed="2142" dbindex="37295">


Trujillo s una ciutat d'Extremadura a la provncia de Cceres a Espanya. Les seves coordenadas geogrfiques sn 39 29' de latitud nord i  5 53' de longitud oest. Est a 564 metres d'altitud.

 Demografia .



 Histria .
Els romans anomenaren el pujol on est situada  Turgalium d'on deriva el nom actual. El 1430 va obtenir el ttol de ciutat. 

Va ser el lloc de naixement dels conqueridors d'Amrica Pizarro i Orellana.

s una ciutat monumental on destaquen el conjunt arquitectnic de la plaa Major (amb esttua equestre de Pizarro), L'alcsser rab,les esglsies de Santa Maria i San Francisco i els palaus de Pizarro-Orellana. 

  Enllaos externs .

Mapa de Trujillo;
Excmo. Ayuntamiento de Trujillo ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93526" title="Catal xipella" nonfiltered="2156" processed="2143" dbindex="37296">
El xipella ha estat considerat un subdialecte o variant del catal central, tot i que ms aviat es tracta d'un parlar de transici situat a la frontera entre el bloc oriental i l'occidental. 

 Zones xipelles .
El dialecte s'estn per aquesta frontera de forma discontnua entre l'Alt Urgell i  la Conca de Barber, tot seguint la lnia que separa la provncia de Lleida de les de Barcelona i Tarragona. Podrem dir que el dialecte de transici oriental-occidental comena a parlar-se en pobles de l Alt Urgell (Tuixent), i tamb en alguns municipis de les comarques de la Segarra (Les Oluges), i el Priorat (Cornudella del Montsant), per especialment, a la Conca de Barber. 

Aquesta no-continutat del xipella provoca sovint canvis entre els parlars de pobles que estan a pocs kilmetres de distncia. A la Conca de Barber s on s observen les peculiaritats de la transici amb ms fora ja que est a la confluncia de quatre dialectes o dialectes de transici:
 el catal nord-occidental als municipis situats al nord-oest de la comarca (Vimbod i Poblet, Vallclara i Vilanova de Prades).
 el catal central als pobles de la rodalia de Santa Coloma de Queralt;
 el xipella a la zona central (Sarral, Solivella, Blancafort, Pira, Barber de la Conca i Rocafort de Queralt).
 el catal tarragon als municipis situats ms al sud-oest (Vilaverd, Montblanc i les seves pedanies).

A l Espluga de Francol, fins a mitjans del segle XX, es va conservar fins i tot, una divisi dialectal procedent dels dos nuclis de poblaci amb qu estava dividida la vila durant l Edat Mitjana; el parlar de l Espluga Jussana i el de l Espluga Sobirana, amb caracterstiques molt compartides.

 Caracterstiques del xipella .
Com tots els parlars de transici, es troben caracterstiques d'ambdues zones limtrofs; pot ser per exemple, que es faci la neutralitzaci de la  o  cap a  u , i en canvi, no es faci la de la  a/e  cap a [ ], o s que es faci (depenent de la situaci geogrfica del poble en qesti), obertura de E del llat vulgar en /e/, etc.

Per el xipella s molt conegut arreu per un tret que el fa singular: l'articulaci en  de les  (vocals neutres) posttniques finals: formatgi per formatge, donavi per donava, lis vaquis per les vaques, etc. 

Aquesta caracterstica, que provoca molts cops les burles de parlants de zones lingstiques properes, fa que aquest parlar es trobi en recessi, especialment entre les generacions joves. Noms es mant amb certa vitalitat en algunes poblacions de la Conca de Barber, com Solivella, convertit en una mena de smbol d'orgull local. Aquest nom s'ha usat modernament per designar tamb un grup de rock, un vi i una casa de colnies.

A continuaci apareix una taula on es pot apreciar les semblances de la pronunciaci xipella respecte els dialectes limtrofs:


Bibliografia.
PLAZA ARQU, Carme (1996). La parla de la Conca de Barber. Tarragona: Diputaci de Tarragona. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93528" title="Diari de Barcelona" nonfiltered="2157" processed="2144" dbindex="37297">

Diari de Barcelona o Diario de Barcelona s el nom de la publicaci peridica fundada a Barcelona l'1 d'octubre de 1792 i que amb algunes interrupcions va seguir essent publicada fins la dcada dels noranta del segle XX, essent durant molts anys el ms antic encara en publicaci de la premsa continental europea.

Origen del diari.
Pere Pau Husson de Lapezaran un impressor d'origen napolit va obtenir els permisos governatius per publicar el Diario de Barcelona que estava redactat en castell i era un tipus de diari oficial que en aquella poca tamb publicaven notcies de carcter no oficial.

Evoluci.
A finals de segle XVIII i principis del segle XIX en les pgines del diari s'hi va recollir la polmica sobre l'ortografia i gramtica catalana entre els lectors de la publicaci. Hi va destacar les opinions de Josep Pau Ballot qui sembla que va ser decisiu per que durant el govern napolenic es fes (temporalment) una edici del diari en doble columna en catal i francs. 

Desprs de la guerra del francs, el 6 de juny de 1814 el Diari de Barcelona va ser concedit a Antoni Brusi i en anys posteriors administrat per familiars seus motiu pel qual se l'anomen popularment durant anys El Brusi. El diari adopt una ideologia monrquica i liberal conservadora una posici que si en un primer moment garantia la seva continutat a la llarga (quan la censura de premsa va disminuir) li faria perdre influncia. Des del punt de vista idiomtic en aquella poca el diari (a banda d'algunes poesies en catal) era quasi absolutament en castell, per reflectint la situaci sociolingstica de predomini catalanoparlant els redactors havien d'explicar el significat d'algunes paraules en castell: per exemple s'hi recullen frases com: aplopeja (vulgo) feridura.

Molts escriptors en catal van escriure en castell articles al Diari de Barcelona entre ells Joan Maragall 

Amb l'atenuaci de la censura de premsa altres diaris La Vanguardia (1881), La veu de Catalunya (1899)etc. van trencar el predomini del Diari de Barcelona

El diari de Barcelona va seguir en publicaci durant la guerra civil (1936-1939), va ser incautat i transformat en rgan d'Estat Catal. Fou publicat en catal sota la direcci de Marcell Perell i Domingo. Al final de la guerra va ser tornat als seus antics propietaris.

Aquest diari va desaprixer l'any 1980, per sort de nou autogestionat pels treballadors el 1982 (bilinge). El 1984 desaparegu novament. El 1985 fou adquirit per l'Ajuntament de Barcelona, el qual el ced al grup Zeta el 1986; i aquest amb la participaci de l'ONCE, el torn a publicar a l'any segent, redactat ntegrament en catal. Actualment ja no apareix com publicaci en premsa per s a internet, la capalera s propietat de l'Ajuntament de Barcelona.

Enllaos externs.
Plana web;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93531" title="stor Piazzolla" nonfiltered="2158" processed="2145" dbindex="37299">

stor Piazzolla (Mar del Plata, 11 de mar de 1921 - Buenos Aires, 4 de juliol de 1992), bandoneonista i compositor argent.
Segons molts especialistes, va ser el ms important msic de tango de la segona meitat del segle XX. El gran stor va estudiar harmonia i msica clssica i contempornia amb la compositora i directora d'orquestra francesa Nadia Boulanger (1887-1979). En la seua joventut va tocar i va realitzar arranjaments orquestrals per al bandoneonista, compositor i director Anbal Troilo. Quan va comenar a fer innovacions en el tango (pel que fa a ritme, timbres i harmonia) va ser molt criticat pels tangueros de la Gurdia Vella (ortodoxos quant a ritme, melodia i orquestraci). En els anys posteriors seria reivindicat per intellectuals i msics de rock. Entre aquests ltims, va ser Alejandro de Michele, qui es va constituir en el seu ms apassionat defensor.

Quan en els anys 1950 i 1960 els tangueros ortodoxos -que el consideraven l'assass del tango- van decretar: aix no s tango, Piazzolla va respondre amb una nova definici: s msica contempornia de Buenos Aires. Per als seus seguidors i els que gaudien de la seua msica, aquesta certament representava millor el ritme crispat, encara que tamb melanclic, de la capital argentina convertida en metrpolis. El carcter personal de Piazzolla, irreverent, apassionat i fins a intolerant, sens dubte contenia aquestes dues vessants dels seus tangos, moltes vegades enllaades en una mateixa pea.

Biografia.
stor Pantalen Piazzolla va nixer a Mar del Plata, quan aquesta ciutat de la costa de l'Atlntic, 400 quilmetres al sud de Buenos Aires, era encara un balneari aristocrtic.  Als tres anys es va mudar amb els seus pares d'origen itali a Nova York. Tenia vuit anys quan per primera vegada va tenir entre les seues mans un bandonen. L'any 1936 va tornar a Mar del Plata, on va formar els seus primers conjunts musicals, i el 1938 es va mudar a Buenos Aires. Va passar breument per diverses orquestres i es va incorporar finalment a la d'Anbal Troilo. Ac va ser bandoneonista de fila i arranjador. Troilo el va tutelar (l'anomenava Gato), per al mateix temps va retallar el seu vol perqu Piazzolla se cenyira als lmits estrictes de l'estil de l'orquestra.

L'any 1944 va abandonar l'orquestra de Troilo i va passar a dirigir la que va acompanyar el notable cantant Francisco Fiorentino. Des d'aquest moment va comenar a desplegar la seua creativitat. Al poc de temps va crear la seua prpia orquestra. Entre les peces que va interpretar en aquesta etapa es distingeixen cinc composicions prpies que ja definien el seu estil, entre elles la titulada, amb intencionalitat segurament, Preprense (Prepareu-vos).

En els primers anys cinquanta va pensar seriosament a abandonar el tango per a dedicar-se a la msica clssica i amb aquest fi se'n va anar a Pars on va estudiar amb Nadia Boulanger, qui el va convncer que havia de tornar al tango. A Pars, el 1955, va gravar 16 temes, la majoria propis, amb les cordes de l'Orquestra de l'pera de Pars, Martial Solal al piano i ell mateix al bandonen.

Emn tornar a Buenos Aires, va crear una orquestra de cordes i bandonen i el seu fams octet, amb els que va estrenar tangos clau del seu repertori, com Tango de l'ngel i Tres minuts amb la realitat, mentre reinterpretava partitures d'altres compositors del gnere.

L'any 1958 va tornar a Nova York, i desprs d'un fracassat intent de fusi tango-jazz, que ell mateix va criticar amb gran duresa, va tornar a Buenos Aires en 1960 i va crear una altra de les seues grans formacions, el Quinteto Nuevo Tango (bandonen, viol, piano, guitarra elctrica i contrabaix). Amb aquest grup va estrenar tangos com Revirado, Adis Nonino (dedicada a son pare), Buenos Aires hora cero, Muerte del ngel, que serien dels tangos piazzollians ms recordats i interpretats en les dcades segents.

Va compondre ms de 700 obres, algunes per al teatre, el cine i per a ser gravades.
s famosa la seua cantata Mara de Buenos Aires. 

L'any 1965, el quintet actua a Nova York i el mateix any grava a Buenos Aires tangos compostos sobre poemes de l'escriptor Jorge Luis Borges amb el cantor Edmundo Rivero i l'actor Luis Medina Castro. Desprs, Piazzolla s'associa amb el poeta Horacio Ferrer i amb la cantant Amelita Baltar, amb els que crea els tangos ms populars del seu repetorio: Chiquiln de Bachn i Balada para un loco. En els primers anys 1970, Piazzolla se'n va a Itlia. Ac estrena obres ms ambicioses com Balada para mi muerte (amb la cantant Milva) i la seua Suite troileana, commogut homenatge al seu mestre. En els anys posteriors, compon nous tangos i torna a aproximar-se al jazz, per mitj d'un disc gravat amb el saxofonista Gerry Mulligan.

A principis de 1989, forma el seu ltim conjunt, el Sexteto Nuevo Tango, de composici inusual: dos bandoneones, piano, contrabaix, guitarra elctrica i violoncel. El 1990, a Pars, pateix una trombosi cerebral, i dos anys ms tard mor a Buenos Aires.

Bibliografia.
Gorn, Natalio: Astor Piazzolla: A manera de memorias. Originriament editat per Atlntida, Buenos Aires, 1991. Reeditat per Perfil Libros en 1998 a Buenos Aires (ISBN 9506391459). Edici definitiva: Astor Piazzolla: Memorias. Barcelona, Alba Editorial, 2003. ISBN 84-8428-194-9.

Enllos externs.


WebRataCruel (textos de Horacio Ferrer amb msica d'stor Piazzolla);
Piazzolla.Org;
TodoTango.Com/APiazzolla;
Piazzolla revolucionari especial de Terra Argentina;
Piazzollazzo.Com.Ar;
estacions Porteas d'Astor Piazzolla per Paco Estevarena;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93534" title="Niels Gade" nonfiltered="2159" processed="2146" dbindex="37300">


Niels Wilhelm Gade (Copenhaguen, 22 de febrer de 1817 - Copenhaguen, 21 de desembre de 1890) va ser un compositor dans.

 Biografia .
Fill d'un fabricant d'instruments musicals, va comenar una carrera de violinista. La seua primera obra com a compositor, l'obertura per a orquestra Records d'Ossian, va ser estrenada per la Societat Musical de Copenhaguen l'any 1840. Desprs va decidir enviar la seua primera simfonia a Felix Mendelssohn qui, entusiasmat, la va estrenar amb la seua orquestra del Gewandhaus de Leipzig el mar de 1843.

Amb l'ajuda de una beca del Govern dans va viatjar a Leipzig per tal de treballar amb Mendelssohn com a director assistent de l'orquestra. Va esdevenir molt amic de Mendelssohn, i tamb de Robert Schumann qui va veure en Gade un "compositor excepcional".

A la fi dels anys 1840, va tornar a Dinamarca on es va fer crrec de la direcci de la Societat Musical de Copenhaguen, lloc que va ocupar fins a la seua mort, cinquanta anys desprs. Durant aquest perode, va crear una nova orquestra i un nou cor, a ms de treballar com a organista. Va encoratjar tota una generaci de compositors nrdics, incloent-hi Edvard Grieg.

Va casar-se amb la filla del compositor dans Johan Peter Emilius Hartmann.

 Obres principals.
 Simfonies .

 Simfonia n 1 en Do menor, op. 5 (1842);
 Simfonia n 2 en Mi major, op. 10 (1843);
 Simfonia n 3 en La menor, op. 15 (1846);
 Simfonia n 4 en Si bemoll major, op. 20 (1849);
 Simfonia n 5 en Re menor, op. 25 (1852);
 Simfonia n 6 en Sol menor, op. 32 (1857);
 Simfonia n 7 en Fa major, op. 45 (1864);
 Simfonia n 8 en Si menor, op. 47 (1871);

 Altres obres .
A banda de les seues simfonies, Gade va compondre un concert per a viol i orquestra, msica de cambra, peces per a piano i cantates.

 Enllaos externs.
Biografia 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93536" title="Joan Segarra i Iracheta" nonfiltered="2160" processed="2147" dbindex="37301">

Joan Segarra i Iracheta (Barcelona, 15 de mar del 1927 - Taradell, 3 de setembre del 2008) va ser un destacat futbolista catal del Futbol Club Barcelona durant els anys 50.

 Biografia .
Joan Segarra va ser un dels jugadors ms carismtics de la histria del Bara, on va rebre el sobrenom de "el gran capit". Va jugar 16 temporades al club entre 1949 i 1965, disputant un total de 528 partits (entre oficials i amistosos). Durant molts anys va tenir el rcord de partits disputats al club fins que fou superat per Carles Rexach a finals dels 70. Actualment, s el cinqu jugador que ms vegades ha defensat la samarreta blaugrana, per darrera de Migueli, Rexach, Amor i Rif. Fou capit del "Bara de les Cinc Copes" i del "Bara d'H.H.", dos dels millors conjunts de la histria del club.

Segarra era un jugador polivalent el qual a banda les seves qualitats com a a futbolista, va guanyar-se l'admiraci i el respecte de companys i rivals per la seva actitud noble i valenta que el va caracteritzar. S'inici com a defensor esquerr, tot i que finalitz la seva vida esportiva a la posici de mig volant. Fou titular de la selecci espanyola entre 1951 i 1962 disputant 26 partits internacionals. Amb el Bara guany quatre lligues i sis copes entre d'altres trofeus.

Va jugar el seu primer partit amb la selecci catalana l'any 1947 contra la selecci d'Espanya, a l'estadi de Sarri. 
  
Un cop retirat com a jugador, el club el va homenatjar al Camp Nou el 9 de setembre del 1964. L'any segent es titul com entrenador, dirigint diversos equips infantils del club i al Barcelona Atltic. Tamb fou ajudant d'Helenio Herrera a la banqueta del primer equip la temporada 1979-1980.

 Trajectria esportiva .
 Atltic Sansenc;
 CE Sant Pol;
 FC Vilafranca;
 FC Barcelona 1949-1965.

 Ttols .
 4 Lliga espanyola de futbol masculina: 1952, 1953, 1959, 1960.
 6 Copa espanyola de futbol masculina: 1951, 1952, 1953, 1957, 1959, 1963.
 2 Copa de les Ciutats en Fires: 1955-58, 1958-60.
 2 Copa Llatina: 1949, 1952.
 2 Copa Eva Duarte de Pern: 1952, 1953.

 Referncies .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93537" title="Haplogrup R del cromosoma Y hum" nonfiltered="2161" processed="2148" dbindex="37302">
L'haplogrup R del cromosoma Y hum s un haplogrup format a partir de l'haplotip M207 del cromosoma Y hum, subgrup de l'haplotip P.

Es creu que va aparixer en un lloc al nordoest d'sia fa entre 30.000 i 35.000 anys enrere. Tanmateix, moltes de les formes rares de l'haplogroup aix com molts casos del proper haplogrup Q, es troben en poblacions de l'sia central, el sud d'sia, siberians, o nadius americans. Un clade allat del cromosoma Y pertanyent a l'haplogrup R es troba entre les poblacions nadiues del nord del Camerun a l'frica central occidental en el que es creu que representa una migraci euroasutica prehistrica de retorn a l'frica.

La majoria dels membres de l'haplogrup R pertany al subhaplogrup R1, definit pel marcador M173.

L'R1 s molt com al llarg d'Europa i l'oest d'Eursia. La seva distribuci es creu que est associada amb reassentament a Eursia coincident amb l'ltim mxim glacial. Els seus mxims subgrups sn R1a (M17) i R1b (M343). 



R1a segurament originat a les estepes euroasitiques, i l'associada cultura Kurgan i l'expansi protoindoeuropea. Es troba principalment a l'sia central i occidental, l'ndia i els eslaus de l'Europa Occidental.
R1b originat abans o durant l'ltima glaciaci, quan estava concentrada en refugiar-se al sud d'Europa i al mar Egeu. s l'haplogrup ms com a l'Europa Occidental, per s'ha trobat en baixa freqncia tan lluny com a l'Iran. Al sud d'Anglaterra la frreqncia de l'R1b s d'un 70%; en parts d'Espanya, Portugal i Irlanda, arriba a freqncies del 90%; i en parts del nordoest d'Irlanda arriba a assolir el 98%.

Menys com s el subgrup alternatiu R2 (M124), localitzat nicament en poblacions de l'ndia, l'Iran, i el centre d'sia. Individus amb cap d'aquestes mutacions sn categoritzats simplement en l'haplogrup genric R esdevenint des d'aquesta concepci un grup parafiltic.

 Subgrups .
Els subclades de l'haplogrup R amb la seva notaci definida segons l'arbre ISOGG 2006:

R1   (M173);
R1a   (SRY1532);
R1a1  (M17, M198)   ;
R1a1a  (M56);
R1a1b  (M157);
R1a1c   (M64.2, M87, M204);
R1a1;
R1a;
R1b   (M343)   ;
R1b1   (P25)  ;
R1b1a   (M18);
R1b1b   (M73);
R1b1c   (M269, S3, S10, S13, S17);
R1b1c1   (M37);
R1b1c2   (M65);
R1b1c3   (M126);
R1b1c4   (M153);
 R1b1c5   (M160);
R1b1c6   (SRY2627, M167);
R1b1c7   (M222);
R1b1c8   (P66);
R1b1c9   (S21);
R1b1c9a   (S26);
R1b1c9b   (S29);
R1b1c9;
R1b1c10   (S28);
R1b1c;
R1b1d   (M335);
R1b1;
R1b;
R1;
R2   (M124);

R1a1.


L'haplogrup R1a1 (M17) s expressat al llarg d'Eursia. s com a Europa, el nord d'sia central i a l'ndia. A Europa les freqncies ms elevades es troben a l'Europa de l'est. Actualment es troba en alts livells a Ucrana , on ms de la metat tenen aquest haplogrup. Es troba en elevades freqncies tamb a Rssia, Polnia, i la Repblica Txeca, per anomenar alguns i relativament elevades al nord d'Europa i es creu que va ser escampada al llarg d'Europa a travs dels vkings, la qual cosa explicaria la seva existncia entre a d'altres llocs a les Illes Britniques. 

R1b.

L'haplogruup R1b (prviament anomenat Hg1 i Eu18)  l'haplorgup del cromosoma Y ms freqent d'Europe. s una subdivisi de l'R1 (M173), caracteritzada pel marcadore M343. La majoria de membres del R1b estan classificats com a R1b1 (definit pel marcador P25), la resta com a R1b*.

La seva freqncia s ms elavada a l'Europa Occidental (i degut a la migraci europea moderna, a l'Amrica del Nord). Al sud d'Anglaterra la freqncia del R1b s d'un 70% i en parts d'Espanya, Portugal i Iralanda, supera el 90%. La majoria d'homes d'ascendncia europea pertanyen a l'R1b. 

R2.


El subgrup R2 es troba definit pel marcador M124. A diferncia els altres subgrups de l'R, R2 es troba confinat al sud d'sia i a les regions venes.

Tamb s'ha trobat en baixes freqncies al Caucas i les poblacions d'sia central.

Notes.


Referncies.
   ISBN 0691087504;
 Semino i cols. (2000), The Genetic Legacy of Paleolithic Homo sapiens sapiens in Extant Europeans, Science, Vol 290;
 Wells i cols. (2001), The Eurasian Heartland: A continental perspective on Y-chromosome diversity,  PNAS, Vol 98;
 Saha Anjana, Sharma Swarkar, Bhat Audesh,Pandit Awadesh, Bamezai Ramesh (2005). Genetic affinity among five different population groups in India reflecting a Y-chromosome gene flow. J Hum Genet;50:49 51 PMID 15611834;
 Sanghamitra Sengupta i cols. (2006), Polarity and Temporality of High-Resolution Y-Chromosome Distributions in India Identify Both Indigenous and Exogenous Expansions and Reveal Minor Genetic Influence of Central Asian Pastoralists,  American Journal of Human Genetics, 78:202-221;
 C. Cinnioglu i cols. (2004), Excavating Y-chromosome haplotype strata in Anatolia, Human Genetics 114(2):127-48.



 Enllaos externs .
ISOGG 2006 tree of haplogroup R;
R branch of the haplotree;
2005 Y-Chromosme Phylogenetic Tree;
World and European haplogroup prevalence maps;
Spread of Haplogroup R1, de The Genographic Project, National Geographic;
Spread of R1a1, del Genographic Project, National Geographic;
 Spread of R1b, del Genographic Project, National Geographic;
Worldfamilies.net Page on Haplogroups;
 Travels on a D.N.A. molecule - the first farmers;
R1;
 Summary Overview of Haplogroup R1b1c (M269) (Nov 2005) d'Ethnoancestry.  Retrieved Feb 2006.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93538" title="John Elliott" nonfiltered="2162" processed="2149" dbindex="37303">
John Huxtable Elliott ( Reading, Anglaterra 1930 ) s un historiador i un dels hispanistes ms reconeguts internacionalment.

Biografia.
Nasqu el 6 de juny de 1930 a la ciutat de Reading. Desprs d'estudiar a la selecta escola d'Eton, es doctor el 1952 en Histria a la Universitat de Cambridge. Entre 1968 i 1973 fou professor d'Histria al King's College de Londres, per posteriorment passar a ser professor a l'Institut d'Estudis Avanats de Princeton, a Nova Jersey, EUA, crrec que ocup fins el 1990. Aquell fou escollit catedrtic de la Universitat d'Oxford, crrec emrit que ocupa des de 1997.

El 1996 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de Cincies Socials per les seves contribucions a les Cincies Socials. Especialment, Elliott ha destacat pels seus estudis sobre la Histria d'Espanya dels segles XVI i XVII.

Principals publicacions.
 The revolt of the Catalans, 1963.
 The Old World and the New, 1492-1650, 1970.
 The Count-Duke of Olivares, 1986.
 Empires of the Atlantic World: Britain and Spain in America 1492-1830, 2006.

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cincies Socials 1996;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93542" title="Joaquim Verssimo Serro" nonfiltered="2163" processed="2150" dbindex="37305">
Joaquim Verssimo Serro (Trems, Portugal 1925) s un historiador portugus, especialista en l'edat mitjana.

Biografia.
Nasqu el 8 de juliol de 1925 a Trems, poblaci prop de la ciutat de Santarm. Desprs de doctorar-se en histria a la Universitat de Combra, el 1960 ingress a la Universitat de Lisboa com a professor, desenvolupant el crrec de rector de la Universitat entre 1973 i 1974. Actualment s catedrtic jubilat de la Facultat de Lletres de la mateixa universitat, i entre 1975 i el 2006 president de l'Acadmia Portuguesa d'Histria.

El 1995 fou guardonat, al costat de Miquel Batllori, amb el Premi Prncep d'Astries de Cincies Socials per la seva contribuci a les Cincies Socials per la seva magna obra, de catorze volums, Histria de Portugal.

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cincies Socials 1995;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93544" title="Torrent de l'Ofre" nonfiltered="2164" processed="2151" dbindex="37306">

El Torrent de Biniaraix o Torrent de l'Ofre s un torrent situat al terme municipal de Sller, a Mallorca.

Recull les aiges dels massissos de l'Ofre i Alfbia i desemboca al torrent de Sller, que desaigua al Port de Sller.

Vegeu tamb.
 Barranc de Biniaraix;

Enllaos externs.
 Fitxa a descente-canyon.com ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93546" title="Ferran Olivella i Pons" nonfiltered="2165" processed="2152" dbindex="37307">
Ferran Olivella Pons va ser un destacat futbolista catal dels anys 60.

 Biografia .
Ferran Olivella va nixer al barri del Poble Sec de Barcelona el 22 de juny de 1936. Descobert per Josep Boter, s'inici a l'Espanya Industrial amb qui aconsegu l'ascens a primera divisi. Des de l'any 1956 fins el 1969 jug amb el FC Barcelona amb el qual, en les tretze temporades al primer equip, disput 509 partits. Comen com a lateral, per desprs de la brillant etapa d'Helenio Herrera estigu dues temporades de suplent abans de ser recuperat per Josep Gonzalvo com a central.

Fou el capit de la selecci que aconsegu l'Eurocopa 1964. En total fou 21 cops internacional A, 6 internacional B i 3 olmpic. Va ser directiu del Bara entre 1989 i 1993, sota la presidncia de Josep Llus Nez.

 Trajectria esportiva .
 Espanya Industrial;
 FC Barcelona 1956-1969;

 Ttols .
 2 Lliga espanyola de futbol masculina: 1959, 1960.
 4 Copa espanyola de futbol masculina: 1957, 1959, 1963, 1968.
 3 Copa de les Ciutats en Fires: 1955-58, 1958-60, 1965-66.
 1 Eurocopa de Futbol: 1964.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93548" title="Gustau Biosca i Pags" nonfiltered="2166" processed="2153" dbindex="37308">
Gustau Biosca va ser un destacat futbolista catal dels anys 50.

 Biografia .
Gustau Biosca i Pags va nixer a l'Hospitalet de Llobregat el 29 de febrer de 1928. Es form a les categories inferiors del FC Barcelona. Al primer equip fou titular indiscutible durant nou temporades, del 1949 al 1958, disputant un total de 189 partits. Fou un dels millors defenses centrals de la histria del Bara, lder defensiu del "Bara de les Cinc Copes". Una greu lesi soferta el 1957 i la consegent recuperaci el port a deixar el club i fitxar pel CD Comtal i a retirar-se, abans d'hora, l'any 1959. Fou onze cops internacional A entre 1951 i 1954 i una internacional B.

Un cop retirat inici una llarga carrera com entrenador. Entre els club que entren destacaren la UE Sant Andreu, el CE Sabadell i el Terrassa FC. Tamb fou entrenador de la selecci espanyola sots-21 i segon entrenador de Ladislau Kubala a la selecci espanyola durant els anys setanta. L'any 1993 entr a formar part de la junta directiva del Bara de Josep Llus Nez.

Cal destacar que Biosca fou un dels futbolistes ms populars dels anys 50, no noms per les seves virtuts futbolstiques, sin pel seu atractiu fsic. Mantingu un roman amb la cantant Lola Flores.

 Trajectria esportiva .
 CE Moi;
 FC Barcelona 1949-1958.
 CD Comtal 1958-1959.

Com entrenador:
 Pontevedra CF;
 Espaol de Mxico;
 UE Sant Andreu;
 Real Valladolid;
 CE Sabadell FC;
 Racing de Ferrol;
 Terrassa FC;
 Selecci espanyola sots-21;
 Segon entrenador de la Selecci espanyola absoluta;

 Ttols .
 2 Lliga espanyola de futbol masculina: 1952, 1953.
 4 Copa espanyola de futbol masculina: 1951, 1952, 1953, 1957.
 1 Copa de les Ciutats en Fires: 1955-58.
 2 Copa Llatina: 1949, 1952.
 2 Copa Eva Duarte de Pern: 1952, 1953.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93549" title="Watchmen" nonfiltered="2167" processed="2154" dbindex="37309">
Watchmen ("Vigilants", en angls) s un cmic de superherois, guionitzat per Alan Moore i dibuixat per Dave Gibbons, ambds britnics. s considerat com una de les obres ms importants del cmic nord-americ. Va ser publicat per primera vegada com una srie limitada de 12 nmeros per DC Comics entre els anys 1986 i 1987. Ha estat reeditat diverses vegades i tradut a diversos idiomes. Tamb hi ha hagut diversos projectes avortats per a portar-lo a la gran pantalla, l'ltim dels quals, dirigit per Zack Snyder, sembla que s s'est materialitzant, ja compta amb presentaci oficial i est previst que s'estrene el 2009

L'obra.

Originriament, la srie va sorgir com una forma de presentar de nou al pblic els personatges de la desapareguda Charlton Comics que DC Comics havia comprat recentment, per el projecte d'una nova Lliga de la Justcia de Keith Giffen incloa alguns d'ells amb un enfocament radicalment distint. Els autors van decidir crear-ne altres de nous, inspirant-se en els antics. Nite Owl seria l'equivalent de Blue Beetle, aix com Rorschach el de Question, el Dr. Manhattan el del Captain Atom, The Comedian era el Peacemaker, Ozimandias va ser Peter Cannon i Silk Spectres era Nightshade. Els personatges de Charlton van ser afegits a la continutat de DC Comics mitjanant la saga Crisis on infinity earth, mentre que els de Watchmen mai no van tornar a utilitzar-se novament. 

Els drets d'aquesta obra van ser la causa de la disputa d'Alan Moore amb DC Comics, en qu va arribar a jurar que no tornaria a treballar per a ells.

L'obra s apocalptica i terriblement fatalista, dna una visi fosca i decadent d'un mn parallel on els Estats Units hauria guanyat la Guerra de Vietnam. Juntament amb The dark knight returns de Frank Miller, va ser l'obra fonamental que va donar lloc a tot un corrent que tractava d'analitzar l'efecte que els superherois podrien tenir en el mn real. A ms, barrejava sense complexos violacions, cops d'Estat a Sud-Amrica, Vietnam, l'homosexualitat i altres temes anteriorment tab en el gnere.

Watchmen est plena de detalls autoreferencials, a ms d'histries aparentment inconnexes (com el cmic de pirates que apareix mesclat amb la histria principal) que contribueixen a crear una tensi en augment, que esclata en l'ltim captol.

s freqent el desenvolupament de dues o ms accions paralleles relacionades (el cmic que llig un personatge i el que passa al seu al voltant; el moment que viu un personatge i el que est recordant; dues converses simultnies en un espai prxim...). Aix es combina un dileg que segueix al de la vinyeta anterior, amb la imatge d'una acci distinta. En aquests casos, el text que t un significat per a una d'aquestes accions, sol tenir un altre significat distint, paradoxal o xocant per a les paralleles.

Argument.


La histria est ambientada en l'poca de la Guerra Freda, per en un mn on hi ha diversos superherois. Excepte el Dr. Manhattan, un home que va adquirir prcticament l'omnipotncia i l'omniscincia a causa d'un accident, tots ells sn vigilants urbans sense ms superpoders que els que els proporciona l'entrenament o els gadgets tcnics que creen ells mateixos. Desprs d'anys de lluita contra el crim, la pressi social i una vaga de policies fan que el govern dels Estats Units prohibisquen les actuacions de superherois, ordre que acaten la majoria d'ells. L'existncia d'aquests herois ha canviat enormement les condicions de vida a la Terra. El Dr. Manhattan, en posar el seu poder al servei de l'administraci dels Estats Units ha trencat el principi de Destrucci Mtua Assegurada i ha ajudat Richard Nixon a ser reelegit. El seu poder sobre els elements qumics ha perms una abundncia d'heli i d'hidrogen, per la qual cosa es veuen nombrosos dirigibles i cotxes elctrics.
Paradoxalment, a ha fet a la Terra ms vulnerable a l'holocaust nuclear una vegada que el Dr. Manhattan estiga fora de combat o desmotivat.

La histria comena quan The Comedian, un antic superheroi que ara treballa per a la CIA nord-americana, s assassinat. A fa que Rorschach, l'nic superheroi (a pesar de no tenir poders) en actiu, obsessionat amb teories conspiratries i de posar fi al crim, investigue la seua mort, i es plantege la possibilitat d'un "assass d'herois".

La investigaci de Rorschach acaba implicant la majoria dels seus antics companys. Ozimandias s atacat per un assass, tot i que el derrota i el mata. Laurie, el Silk Spectres farta de la fredor del seu esps, el Dr. Manhattan, l'abandona i quan aquest s acusat per la premsa en una entrevista televisiva de produir cncer a persones que van passar molt de temps amb ell, s'afarta de la raa humana i se'n va a Mart. La llista de suposades persones amb cncer havia sigut suggerida per Comedian a Moloch, un antic supermalvat (que tamb hi figurava), poc abans de morir. I quan Rorschach va anar a interrogar Moloch, el va trobar assassinat i amb la policia rodejant la casa. 

Laurie comena una nova relaci amb el Nite Owl, i finalment decideixen alliberar Rorschach de la pres. Intenten advertir Ozimandias per no poden contactar amb ell. El Dr. Manhattan s'emporta Laurie a Mart per a discutir si l'ajuda o no, mentre els altres revisen l'oficina d'Ozimandias i troben evidncies que ell podria estar darrere de tot. 

Van a cercar-lo a la seua base a l'Antrtida, i els ho explica tot. Comedian una vegada s'havia burlat dels sper herois, que es dediquen a tasques mnimes i sn incapaos de detenir els grans problemes, com l'amenaa nuclear de la Guerra Freda, i Ozimandias es va prendre el que va dir molt seriosament, i va passar anys des de llavors planejant una forma de salvar la humanitat d'una guerra nuclear. El seu gran pla era destruir la ciutat de Nova York d'una forma tal que semblara un atac extraterrestre, i que obligara la raa humana a unir-se davant la perspectiva d'aquesta amenaa. Comedian se'n va assabentar, i per aix va ser Ozimandias mateix qui el va matar. Tamb va arreglar els esdeveniments que van allunyar el Dr. Manhattan de la humanitat, i va fingir el seu intent d'assassinat per a "confirmar" la teoria de Rorschach de l'"assass de vigilants". I clar, tamb va matar Moloch i va preparar la trampa amb qu es va capturar Rorschach. 

Rorschach i Nite Owl no van poder impedir la destrucci de Nova York, ja que va tenir lloc mitja hora abans que arribaren al lloc a "detenir-lo". Llavors van arribar tamb Laurie i Manhattan. Per a pesar del que Ozimandias havia fet, no podien acusar-lo ni matar-lo (la qual cosa generaria una investigaci); ja que el seu genocidi va produir la pau mundial. Tots van estar d'acord, excepte Rorschach, que va ser assassinat pel Dr. Manhattan abans d'abandonar la galxia. 

Reedicions.

L'obra va ser publicada a l'Estat espanyol per Zinco als anys noranta i posteriorment en un nic volum per Norma Editorial. El 2007 Planeta va treure una nova edici Watchmen Absolute amb ms extres i una mida ms gran que l'original. Cap a final del 2007, Planeta mateix ha tret, al desembre del 2007, la primera traducci de Watchmen en catal, ser la mateixa edici absolute que primer havia tret en espanyol.

Enllaos externs.
(eray-muaddib.com ;
peliculawatchmen.blogspot.com ;
rorschachsjournal.com ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93550" title="National Geographic Society" nonfiltered="2168" processed="2155" dbindex="37310">


La National Geographic Society (en catal: Societat Geogrfica Nacional) s una organitzaci que t com objectiu avanar cap al coneixement general de la geografia i el mn entre el pblic general. Per a aquest fi, realitza beques d'exploraci i publica mensualment una revista, National Geographic. Va ser fundada als Estats Units el 27 de gener de 1888 per 33 homes interessats en "organitzar una societat per a l'increment i la difusi del coneixement geogrfic". Van comenar a discutir la formaci de la societat dues setmanes abans del 13 de gener de 1888. Gardnier Greene Hubbard es va convertir en el seu primer president, i el seu gendre, Alexander Graham Bell va ser el seu successor.

La revista.


The National Geographic Magazine, ms tard escurat a National Geographic, va ser publicada per primera vegada nou mesos desprs de la fundaci de la societat. S'ha convertit en una de les revistes ms conegudes al voltant del mn i s fcilment reconeguda per les seves caracterstiques vores grogues. 

s una publicaci mensual, encara que ocasionalment s'han realitzat edicions especials. A ms dels articles sobre diversos llocs, histria i cada rac del planeta, la revista s reconeguda mpliament per la seva qualitat d'edici i els seus estndards en les fotografies, el que la fa la llar dels millors periodistes grfics del mn. Fins i tot va publicar fotografies a color a comenament del segle XX, quan aquesta tecnologia era incipient. 

Tamb s molt coneguda pels freqents mapes detallats que oferix sobre les regions que visita. Fins i tot els arxius dels mapes de la Societat han estat utilitzats pel govern dels Estats Units en moments on els seus recursos cartogrfics eren limitats. Els subscriptors de la revista tendeixen a colleccionar-les (la gran part d'altres revistes tendeixen a ser descartades desprs d'haver estat llegides) i poden adquirir caixes especials per a guardar-les per any. 

A l'any 1960 es van comenar a publicar fotos en la tapa frontal de la revista, anteriorment, noms contenien text. 

Una foto de portada de l'any 1984 va ser el retrat d'una jove refugiada d'Afganistan de bells ulls. La seva imatge va passar a ser mundialment famosa. Desprs de la invasi liderada per Estats Units a aquest pas, es va realitzar una recerca de la jove. Va ser identificada l'any 2002 com Sharbat Gula. La seva histria va ser explicada en l'edici de mar de 2003 de la revista. 

A l'any 1995, National Geographic va comenar a publicar-se en japons, i fou la primera edici en un idioma local. Actualment la revista es publica en diferents idiomes, incloent japons, castell, hebreu, grec, itali, francs, alemany, polons, core, portugus, xins, txec, romans, rus, blgar i neerlands.

Altres publicacions. 
The National Geographic School Bulletin s una revista similar a National Geographic, per orientada a joves en edat escolar. Va Ser publicada durant l'any lectiu des de 1919 fins a 1975, quan va ser reemplaada per National Geographic World. En 1984 la societat va crear "National Geographic Traveler", que va ser seguida en 1999 per "National Geographic Adventure Magazine" i el 2001 per "National Geographic for Kids". 

La societat tamb publica materials educatius, mapes temtics, atles, DVDs i nombrosos llibres i pgines web a Internet amb recerques temtiques histriques.

Televisi.
La National Geographic Society tamb ha explorat l's de la televisi com un mitj per a dur els viatges dels seus corresponsals i programes d'inters educatiu, cultural i cientfic a la llar de les persones. Els programes especials del National Geographic s'han ems durant molts anys als Estats Units per la PBS, la televisi pblica. Els programes televisius van comenar el 1964 en la CBS, per a traslladar-se a l'ABC en 1973 i finalment a la PBS en 1975. Al setembre de 1997, la societat va llanar el seu propi canal televisiu internacional, el National Geographic Channel que es pot veure per cable i via satllit. El 2001 es va llanar als Estats Units. 

 Fotgrafs del National Geographic . 

Suport a investigacions i projectes. 
La societat ha ajudat en el patrocini de moltes expedicions i projectes d'investigaci a travs dels anys. D'entre aquests es poden destacar: 
 Dian Fossey - (Gorilles de muntanya). ;
 George Bass - (Arqueologia submarina). ;
 Gustavus McLeod - (Primer vol al Pol Nord en un avi de cabina oberta). ;
 Hiram Bingham - (Excavacions en Machu Picchu). ;
 Ian Baker (Descobriment de les cascades de Tsangpo Gorge, en el Tibet). ;
 Jacques-Yves Cousteau - (Exploraci submarina). ;
 Jane Goodall - (Estudis sobre ximpanzs). ;
 Llig Berger - (Les petjades ms antigues de l'home modern). ;
 Louis and Mary Leakey - (Descobriment del fssil de Zinjanthropus, ms de 1,75 milions d'anys d'antiguitat). ;
 Paul Ser - (Dinosaures). ;
 Richard I. Byrd - (Primer vol sobre el Pol Sud). ;
 Robert Ballard - (Titanic). ;
 Robert Peary i Matthew Henson - (Expedici al Pol Nord). ;
 ? - (Descobriment de fssils de dinosaure a la Xina amb caracterstiques desconegudes). ;

La societat patrocina molts projectes socials, com AINA, una organitzaci a Kabul dedicada al desenvolupament de mitjans de comunicaci independents a l'Afganistan. Tamb patrocina The National Geographic Bee, un concurs anual de geografia per a estudiants d'escoles d'educaci mitjana dels Estats Units. 

Per tot aix, el 2006 va ser guardonada amb el Premi Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats. En l'exemplar de mar de ledici anglesa d'aquell any, va aparixer una nota del president de la National Geographic Society John Fahey i una fotografia del fotgraf Eloy Alonso a la pgina 14 en relaci a la concessi del premi. 

Enllaos externs.
 Pgina Oficial de la National Geographic Society  ;
Revista National Geographic (Estat espanyol) ;
Revista National Geographic (Amrica Llatina) ;
National Geographic Channel (Amrica Llatina) ;
Documental En el Vientre Materno (Amrica Llatina) ;
Revista National Geographic en castell (Amrica Llatina)  ;
Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats 2006  ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93552" title="Estanislau Basora i Brunet" nonfiltered="2169" processed="2156" dbindex="37311">
Estanislau Basora Brunet va ser un destacat futbolista catal dels anys 50.

 Biografia .
Estanislau Basora va nixer a la Colnia Valls (a Navs) el 18 de novembre del 1926. Considerat un dels millors extrems de la histria del futbol catal de tots els temps, va desenvolupar la major part de la seva trajectria futbolstica al FC Barcelona, club on romangu entre 1946 i 1958. Form com a extrem dret a la davantera de les "cinc copes" amb Ladislau Kubala, Csar Rodrguez, Toms Moreno i Eduard Manchn.

Fou 22 partits internacional A amb la selecci espanyola, entre 1949 i 1957 i un cop internacional B. Fou un dels millors jugadors de la fase final de la Copa del Mn de Futbol 1950 on marc cinc gols. Aquell any reb el premi "Bar Gell" al millor esportista de l'estat de l'any. En un partit internacional disputat a l'estadi de Colombes a Pars contra Frana, Basora marc tres gols i feu un extraordinari partit rebent el sobrenom de "el monstre de Colombes".

L'any 1974, amb motiu del 75 aniversari de la fundaci del FC Barcelona fou escollit dins de l'onze ideal de tots els temps del club en la posici d'extrem dret.

 Trajectria esportiva .
 Sria;
 CE Manresa;
 FC Barcelona 1946-1958;
 UE Lleida;

 Ttols .
 4 Lliga espanyola de futbol masculina: 1948, 1949, 1952, 1953.
 4 Copa espanyola de futbol masculina: 1951, 1952, 1953, 1957.
 1 Copa de les Ciutats en Fires: 1955-58.
 2 Copa Llatina: 1949, 1952.
 3 Copa Eva Duarte de Pern: 1948, 1952, 1953.

Referncies.


Enllaos externs.
 Estanislau Basora a fcbarcelona.cat;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93553" title="Sgfrid Grcia Royo" nonfiltered="2170" processed="2157" dbindex="37312">
Sgfrid Grcia Royo va ser un destacat futbolista catal dels anys 50 i 60.

 Biografia .
Sgfrid Grcia va nixer a Gav el 27 de mar de 1932. Jug al Bara durant 14 temporades, entre 1952 i 1966. Jug com a defensa esquerra i destac per la seva sobrietat i seguretat, cosa que el convert en un jugador molt estimat pels afeccionats. Tot i jugar com a davanter a les categories inferiors del club, Ferran Daucik se situ com a defensa al primer equip, on arrib a disputar 525 partitsa i marc 21 gols. La seva dilatada trajectria al club l'ha situat a la sisena posici de la llista de jugadors amb ms partits, per darrere d'homes com Migueli, Rexach, Amor, Segarra i Rif.

Al Bara coincid amb un gran estol de jugadors, vivint una de les poques daurades del club. Tres lligues espanyoles, quatre copes d'Espanya i tres Copes de Fires sn els seus principals ttols al club. Malgrat aquest brillant palmars no aconsegu guanyar la Copa d'Europa, perdent la final de Berna de l'any 1961 enfront el SL Benfica (3-2). Fou 10 cops internacional absolut i un cop internacional B amb la selecci estatal. Debut l'any 1959 i el seu acomiadament coincid amb el Campionat del Mn de Xile 1962.

Es retir del futbol en actiu l'any 1966. El 12 d'octubre d'aquell any, es disput al Camp Nou un partit d'homenatge i comiat, en companyia del tamb jugador Mart Vergs, i on el club empat a 1 amb el Benfica portugus. Va morir a Gav el 23 de maig de 2005 a l'edat de 73 anys.

 Trajectria esportiva .
 Espanya Industrial;
 FC Barcelona 1952-1966;

 Ttols .
 3 Lliga espanyola de futbol masculina: 1953, 1959, 1960.
 4 Copa espanyola de futbol masculina: 1953, 1957, 1959, 1963.
 3 Copa de les Ciutats en Fires: 1955-58, 1958-60, 1965-66.
 1 Copa Eva Duarte de Pern: 1953.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93554" title="Parc Natural del Delta de l'Ebre" nonfiltered="2171" processed="2158" dbindex="37313">


El Parc natural del Delta de l'Ebre es troba a la desembocadura del riu Ebre, a la provncia de Tarragona, a les comarques del Montsi i del Baix Ebre, a la part ms meridional del Principat de Catalunya, prop de les poblacions d'Amposta i Tortosa. Es va declarar espai protegit el 1983, i ampliat posteriorment el 1986 amb una extensi de 7.736 hectrees.

El Delta de l'Ebre s la zona humida ms gran de Catalunya i una de les ms importants de l'Europa Occidental, desprs del parc regional de la Camarga a Frana i el parc nacional de Donyana al sud d'Espanya.

Geologia.

El riu Ebre, el ms cabals de la Pennsula Ibrica, s el principal responsable d'aquest entorn, aportant els materials arrancats del seu principi per dipositar-los ac, en la conjunci amb el Mar Mediterrani. Els sediments sn, per tant, els materials provinents dels Pirineus, el sistema Ibric i la Serralada Cantbrica, lloc on neix el riu i els seus afluents. La quantitat de materials sedimentats han creat una extensa plana alluvial de ms de 320 km de superfcie que es projecta prop de 22 km dins del mar en forma de tasc i en la que s'han format nombrosos hbitats. A hores d'ara, les grans centrals hidroelctriques han creat grans preses que han frenat el creixement del delta.

L'actual forma del delta s triangular amb dues sagetes menors, l'una al nord i l'altra al sud, que delimiten les badies del Fangar i dels Alfacs. El riu travessa el delta pel centre i desemboca al mar en dos braos que envolten l'Illa de Buda. El bra sud (gola de Migjorn) es tanca peridicament, encara que quan el riu baixa fort pot tornar-se a obrir. Moltes vegades, durant l'hivern, hom l'obre artificialment per afavorir-ne la neteja i la circulaci. El bra nord se subdivideix en un de superior permanentment obert i un de central permanentment tancat. Ambds limiten l'Illa de Sant Antoni. Aquesta configuraci del delta no ha estat sempre aix, car un sistema d'aquest tipus s un sistema dinmic, viu, que al llarg del temps ha adquirit diverses formes i ha sofert modificacions en el llit dels braos del riu i en el nombre d'aquests. El de l'Ebre s un exemple de delta on hom pot constatar tant la influncia de les aportacions fluvials (la forma de tasc) com els processos marins costaners (lnia de costa recta i gran desenvolupament de les dues sagetes). El riu Ebre s d'una gran irregularitat en la descrrega de sediment, ja que experimenta grans crescudes i passa per perodes d'estiatge molt marcats.

Els temporals de llevant i els processos costaners intervenen i han intervingut en gran manera en l'evoluci deltaica, i per aix el perfil del delta ha anat variant amb el temps. El veritable desenvolupament del delta actual s'inici al final de la darrera glaciaci, quan el nivell del mar va ascendir, estabilizant-se dues vegades fins arribar a la configuraci actual. Hom t constncia que al segle XII el delta ja penetrava mar endins. Al segle XV l'Ebre tenia tres desembocadures -la nord, la de llevant i la de migjorn- que desguassaven respectivament a la llacuna de les Olles, a la desembocadura nord actual i a la llacuna de la Platjola. Als segles XVII i XVIII el riu continuava tenint tres desembocadures i ja s'estava formant la Punta de la Banya, per b que era de menys extensi que l'actual. El tancament de les badies durant els segles XVIII i XIX form les llacunes litorals del Canal Vell, l'Encanyissada i la Tancada, i la sageta litoral nord del Fangar. Aquesta evoluci va configurar l'actual delta que s l'nic perfectament establert dels Pasos Catalans i de tota la Pennsula Ibrica. Aix, les llacunes litorals sn restes d'antigues desembocadures o del tancament de badies. Les actuals sagetes litorals podrien tancar-se i les badies del Fangar i dels Alfacs podrien transformar-se en llacunes litorals que posteriorment s'anirien omplint. De tota manera, i tal com s'ha dit abans, la construcci d'embassaments riu amunt ha provocat una disminuci notable de l'aportaci de sediments, que s'han redut fins al 15% dels aportats el 1935 i l'1% dels aportats a principis del s.XX. , cosa que pot modificar determinades tendncies de creixement d'aquest delta que el riu s'encarrega d'engrandir i el mar d'erosionar.

El clima.

Al Delta de l'Ebre el clima s mediterrani, amb temperatures moderades i elevada humitat, amb precipitacions escasses i de rgim tempestus. L'estiu s sec, mentre que la primavera i la tardor sn les estacions en les quals hi ha una major precipitaci. 

El fenomen ms caracterstic d'aquest territori s el vent, que sol sser persistent i moltes vegades intens. El ms freqent s el procedent del nord i del nord-oest, aquest darrer amb un baix contingut d'humitat i conegut amb el nom de "vent de dalt". Els vents de l'est i del nord-est sn els denominats "llevant" i sn els responsables de les pluges i de l'entrada d'aigua de mar a les llacunes litorals. La freqncia del vent al Delta de l'Ebre s degut a l'encaixonament entre muntanyes en qu discorre la part final del riu, abans d'arribar al delta. Aquest tub natural s el responsable de la canalitzaci dels vents que hi circulen a gran velocitat, sobretot a l'hivern, que prenen una gran violncia.

Les llacunes.


Totes les llacunes del Delta de l'Ebre posseeixen al seu voltant un cintur de vegetaci heloftica molt caracterstica, composta sobretot de canyars i canyissers que conformen la comunitat Typho-Schoenoplectetum glauci. Sn llacunes d'aiges dolces degudes sobretot a l'aportaci d'aiges provinents dels arrossars.

Les llacunes ms importants sn la de Canal Vell a la ribera nord de l'Ebre, Calaix Gran i Calaix de Mar a l'illa de Buda, l'Encanyissada, la Tancada, la Platjola i l'Alfacada a la ribera sud del riu.

La llacuna de les Olles s la ms petita de totes les del delta, s molt poc salada i est separada del mar per una barra de sorra amb tpica vegetaci psamfila. T poca importncia per als ocells aqutics.

La llacuna del Canal Vell posseeix tres cubetes diferents i posseeix un abundant cintur de vegetaci heloftica.

L'illa de Buda t una llacuna central d'extensi considerable i unes petites llacunes immergides en un dens canyisser que reben el nom local de "cremats". La gran llacuna central posseeix dues cubetes, el Calaix Gran i el Calaix de Mar, que posseixen una salinitat diferent: el de Mar s ms salat, i per aix est envoltat de vegetaci tpica de salobrar (comunitat Arthrocnemetum fruticosi) on predomina la salicrnia. Aquesta cubeta rep de vegades aportacions d'aigua de mar a causa dels temporals de llevant. L'altra cubeta, el Calaix Gran, rep l'aportaci d'aigua dola dels arrossars i dels canals, ra per la qual es comporta de manera molt diferent, tant a nivell de poblament vegetal submergit com per l'abundant vegetaci heloftica que l'envolta.

L'Alfacada s una petita llacuna propera a la gola de Migjorn. Est envoltada de vegetaci heloftica i a l'hivern pot rebre aportacions d'aigua de mar quan hi ha temporals.

La Platjola s una llacuna allargada de petita extensi que est comunicada amb el mar i s el que resta d'una antiga desembocadura del riu.

El perfil sud del Delta de l'Ebre est dominat per la presncia de dues llacunes relativament grans: la Tancada i l'Encanyissada. La Tancada, tal com diu el seu nom, no t comunicaci directa natural amb el mar, per s que entra en contacte amb la badia mercs a unes squies i canals construts per l'sser hum. Presenta abundant vegetaci heloftica i a la part sud entra en contacte amb l'explotaci de les salines de Sant Antoni; per aix en aquesta part hi trobem mostres de vegetaci halfila, a l'igual que en el costat est, on s'observen bons exemplars de jonqueres halfiles. S'hi poden distingir dues cubetes bsicament similars.

L'Encanyissada s la llacuna ms propera a la localitat de Sant Carles de la Rpita i s la ms gran de totes les del Delta de l'Ebre. Tamb est dividida en dues cubetes i es comunica amb la badia dels Alfacs de manera natural per un canal situat a la part occidental de la llacuna. Posseeix un cintur de vegetaci heloftica considerable i zones ms petites salines. 

A totes les llacunes s important la presncia de macrfits que no solament ofereixen protecci als peixos contra la calor i els depredadors, sin que constitueixen un recurs alimentari de primera magnitud per als ocells aqutics. La conservaci dels macrfits ha esdevingut un tema essencial, ja que l'acci dels diversos productes fitosanitaris ha fet minvar considerablement en algunes llacunes el contingut de vegetaci submergida.

La vegetaci.

Les terres d'aquest delta presenten un gradient de salinitat notable que oscilla des dels sls salats fins a les terres frtils considerablement aptes per al conreu, i aix hi genera una varietat de vegetaci de gran inters. Per aix, la massa vegetal d'aquests indrets ofereix particularitats notables. S'hi poden trobar tots els bitops caracterstics de les zones humides en una varietat i, sobretot, en una quantitat ms gran que a les altres zones humides dels Pasos Catalans. 

Les comunitats ms importants sn les salines, que apareixen en aquelles zones d'alta salinitat, cosa lgica, d'altra banda, en un ambient en el qual la influncia del mar s tan palpable. L'aigua marina entra per la capa fretica que, en evaporar-se, concentra les sals a la superfcie. La vegetaci halfila de terrenys salins o Arthrocnemetea agrupa les comunitats vegetals Arthrocnemetum fruticosi, Schoeno-Plantaginetum crassifoliae, Salicornietum emerici i Crucianelletum maritimae, ben representades prop de les salines de Sant Antoni, a la Tancada, i a les de la Trinitat, a la Punta de la Banya.

Els canyars i els canyissers tenen una importncia extrema. La vegetaci corresponent rep el nom d'heloftica o Phragmitetea i les seues comunitats sn Typho-Schoenoplectetum glauci i Scirpetum maritimi-littoralis. A la zona denominada Els Ullals (surgncies d'aigua dola a la part occidental de l'hemidelta sud) s'hi pot trobar la comunitat Potamogetum denso-nodosi, rica en Nymphaea alba, un nenfar molt bell.

Les comunitats vegetals que poblen les dunes o Ammophiletea, que estan ms o menys fixades, corresponen a les comunitats Agropyretum mediterraneum, Ammophiletum arundinaceae i Crucianelletum maritimae, com a ms importants. Sn caracterstiques d'aquestes zones el borr (Ammophila arenaria) i la lleteresa de platja (Euphorbia paralias). 

Finalment, la vegetaci que ocupa els marges del riu pertany a la denominada ripria (Populetalia i Nerio Tamaricetea) i correspon a les niques comunitats forestals del delta, s a dir, als coneguts boscos de ribera, entre els quals sobresurten l'albereda (Populus alba), especialment present a l'Illa de Grcia, i que forma part de la comunitat Vinco-Populetum albae. Una altra comunitat d'aquest tipus que podem trobar s lArundini-Convolvuletum sepium.

A les riberes salabroses i a les dunes humides podem trobar-hi els tamarius (Tamarix gallica), pertanyents a la comunitat Tamaricetum canariensis.

Riquesa faunstica.


La humitat del Delta de l'Ebre s d'importncia internacional per a vuit espcies de plantes i 69 de fauna vertebrada, essent la majoria aus. Hi ha nius de 95 espcies, on hivernen, reposen i s'alimenten durant les migracions de moltes altres espcies d'aus. El Delta de l'Ebre t unes 325 espcies d'aus de les 600 existents a Europa.

Activitat humana.

El Delta de l'Ebre cobreix 320 km: un 20% dels quals sn rees naturals, un 75% s conreable i la resta urbana. Hi viuen unes 50.000 persones.

S'hi practica l'agricultura (cultius de regadiu, fruiters, arrs), la pesca, l'aqicultura i el turisme. Els camps d'arrs cobreixen unes 21.000 hectrees. Aix mateix mant una pesca important.

L'arrossar forma part substancial del paisatge deltaic i constitueix per si mateix una zona humida d'importncia capital que comporta, d'una banda, una producci alimentria enorme per a les espcies salvatges, i, d'una altra banda, l'existncia d'una vegetaci caracterstica. Sn multitud les espcies animals que s'aprofiten de l'arrossar en alguna poca del seu cicle.

El cicle arrosser exigeix inundacions peridiques de gran quantitat de la superfcie deltaica (40%), i el seu posterior assecament, mentre que, al seu torn, successives allaus d'aigua dola desemboquen a travs de canals i squies a les llacunes litorals i, ms tard, al mar.

Malgrat la situaci actual, en la qual l'explotaci agrcola s mxima, cal tindre en compte que el conreu arrosser, i d'altres tipus, no fou implantat al delta fins a la darreria del segle XIX, amb l'obertura dels canals de la dreta i de l'esquerra, i que fins llavors el tipus d'explotaci havia estat molt diferent. En poques passades, l'aprofitament se centrava en salines (des del segle X), ramaderia (des del segle XIV) i caa i pesca segurament des de sempre. Aix, doncs, fins al segle XIX l'activitat humana incid en el sistema deltaic aprofitant de manera natural els recursos que oferia. A partir de l'adveniment agrcola de la zona, hi hagu un augment demogrfic de summa importncia en poblar-se el Delta de l'Ebre amb gent provinent del Pas Valenci i de l'Empord.

El sistema de conreu arrosser al Delta de l'Ebre s cclic. Des del mes d'abril fins al setembre (poca de recollida de l'arrs), l'aigua dola circula des del riu, passant per canals i squies, fins als camps i desemboca a les llacunes litorals i d'aquestes al mar. Pel desembre es tanquen les comportes d'entrada i l'aigua roman estancada en camps i canals, on s'evapora durant l'hivern fins arribar a la sequedat quasi total al final de febrer. Durant el mes de mar els camps es treballen i es preparen per a la sembra, i en aquell moment resten totalment secs, fins que tornen a inundar-se per l'abril i recomencen el cicle. D'aquesta manera, la dinmica hidrolgica juntament amb certs fenmens naturals emmarquen el Delta de l'Ebre en una situaci atpica, ja que la salinitat dels llacs s ms alta a l'hivern que a l'estiu, mentre que hauria d'sser a l'inrevs, ja que l'evaporaci de l'estiu hauria de concentrar les sals, per l'aportaci d'aigua dola en aquesta poca fa que s'esdevingui el contrari. Aquest fenomen extremament singular, lligat al cicle de productivitat de l'arrs, fa que els ritmes biolgics s'alterin, de manera que hom ha pogut apreciar que el veritable regulador, el rellotge biolgic que marca la pauta en les fluctuacions poblacionals de la fauna s el conreu de l'arrs. Com a exemple hom pot esmentar el retard en la nidificaci de molts ocells respecte al que els correspondria en d'altres llocs de latitud similar, adequant aix el naixement de les cries a l'poca de ms productivitat de l'arrossar, cosa que els permet alimentar-les millor, fenomen que ha estat comprovat tant en necs com en passeriformes.

 Vegeu tamb .
 Parc natural;

Referncies.



Enllaos externs.

Parc Natural del Delta de l'Ebre al web de la Generalitat de Catalunya;
Imatges del Delta de l'Ebre;
Visitar el Delta de l'Ebre;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93561" title="Domnec Balmanya i Perera" nonfiltered="2172" processed="2159" dbindex="37314">

Domnec Balmanya va ser un destacat futbolista catal dels anys 30 i 40.

 Biografia .
Domnec Balmanya i Perera va nixer a Girona el 29 de desembre del 1914. Jugador, entrenador i secretari tcnic, fou un dels personatges ms entranyables i carismtics del futbol catal. La seva trajectria futbolstica al Bara es va veure estroncada per la Guerra Civil. Estigu exiliat a la ciutat occitana de Seta. Desprs de ser sancionat per les autoritats esportives franquistes torn al Bara el 1941. Arrib a disputar 111 partits amb la samarreta blau-grana i marc 16 gols. Com a jugador guany una Copa d'Espanya i un Campionat de Catalunya.

Posteriorment fou un dels entrenadors amb ms prestigi del futbol catal. Entren a onze club, destacant el FC Barcelona i l'Atltico de Madrid amb els quals guany tres ttols importants. Tamb fou seleccionador espanyol, on aconsegu classificar-se per l'Eurocopa de futbol d'Anglaterra de 1968. Retirat com entrenador fou secretari tcnic de l'Espanyol i del Bara i director de l'Escola Territorial Catalana d'Entrenadors de Futbol. Tamb fou comentarista radiofnic durant els anys 80 i fins poc abans de la seva mort, al costat del periodista esportiu Jos Mara Garca. Va morir a Barcelona el 14 de febrer de 2001.

 Trajectria esportiva .
 Girona FC;
 FC Barcelona 1935-1937;
 FC Ste;
 FC Barcelona 1941-1944;
 Club Gimnstic de Tarragona;
 UE Sant Andreu;

Com entrenador:
 Girona FC;
 Real Zaragoza;
 Real Oviedo;
 FC Barcelona 1956-1958;
 FC Ste;
 Valncia CF;
 Real Betis Balompi;
 Mlaga CF;
 Atltico de Madrid;
 Selecci espanyola de futbol 1966-1968;
 Real Zaragoza;
 Cdiz CF;
 UE Sant Andreu;

Com secretari tcnic:
 RCD Espanyol;
 FC Barcelona;

 Ttols .
 1 Copa espanyola de futbol masculina: 1942.
 1 Campionat de Catalunya: 1936.

Com entrenador:
 1 Lliga espanyola de futbol masculina: 1966.
 1 Copa espanyola de futbol masculina: 1957.
 1 Copa de les Ciutats en Fires: 1958.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93562" title="Mecano" nonfiltered="2173" processed="2160" dbindex="37315">
Mecano va ser un grup espanyol de msica pop dels anys 80 i principis dels 90. Estava compost per Ana Torroja (veu), Nacho Cano (programaci, guitarres, teclats i veu) i Jos Mara Cano (guitarres, teclats i veu). 


Histria.
Mecano ha venut ms de 25 milions de discos en diversos pasos, com ara Espanya, Mxic, Argentina o Xile, i van arribar al nmero 1 en diverses ocasions a Frana i Itlia, grcies als seus treballs en els seus idiomes respectius. 

Inicialment, Ana Torroja i Jos Mara Cano van comenar tocant can d'autor. Posteriorment, amb la incorporaci del germ de Jos Mara, Nacho Cano, el grup va canviar el seu estil cap a un pop juvenil, amb lletres senzilles i tendents cap al comercial.

El 1991, la vocalista va desvetllar a la revista francesa Doble ela el segent: Triem el ttol de Mecano per demostrar que es pot construir el que un vulgui barrejant elements de rock, flamenc, pop i soul.
El 1981 van editar el seu primer ttol, Hoy no me puedo levantar, i l'any segent el seu primer disc, Mecano, amb arranjaments de Luis Cobos. 

En aquest treball es troben canons com ara Me col en una fiesta, Maquillaje o Perdido en mi habitacin. Van arribar a vendre'n 100.000 cpies en noms unes setmanes, cosa molt difcil d'aconseguir aleshores. En total se'n van vendre 500.000 cpies.

El 1983 surt el segon disc, Dnde est el pas de las hadas?, on hi ha canons com ara Barco a Venus o El amante de fuego. Aquest disc no va tenir tanta repercussi, per en van vendre 250.000 cpies.

L'any segent sortia Ya viene el sol amb canons com ara Japn o Hawaii-Bombai (can de l'estiu de 1985), per van tocar fons en les vendes amb noms 100.000 cpies.

A partir de l'lbum Entre el cielo y el suelo (1986) van tornar a tenir xit amb canons com ara Hijo de la Luna o Me cuesta tanto olvidarte. En total, van aconseguir vendre ms d'un mili de cpies.

L'any 1988 va sortir al carrer el disc Descanso Dominical, qu va ser tamb un gran xit; contenia canons com ara Mujer contra mujer o La fuerza del destino. Van obtenir el rcord de vendes de la histria a Espanya amb ms d'1.300.000 cpies.

Desprs de tres gires seguides, van decidir prendre's un any sabtic (1990) i l'any segent va sortir Aidalai, que va ser tot un xit, i que contenia canons com ara El 7 de septiembre o Una rosa es una rosa. Van aconseguir vendre'n ms de 3 milions de cpies en tot el mn. Desprs de la gira del 1992, en qu Ana va contraure una laringitis, van decidir comenar a fer els seus camins en solitari.

L'any 1998 van tornar amb l'lbum Ana/Jos/Nacho, que contenia canons com ara El club de los humildes o Cuerpo y corazn a ms d'un recopilatori de les seves canons ms conegudes. Van vendre'n ms d'un mili de cpies en tot el mn.

La separaci del grup es va produir en la entrega dels premis Amigo 98. Anys desprs es va saber el motiu de la separaci, a causa d'una malaltia que tenia el fill de Jos Mara.

Discografia.

lbum: Mecano (1982)

 Hoy no me puedo levantar (Jos Mara Cano / Nacho Cano) 3 min 16 s;
 No me enseen la leccin (Nacho Cano) 3 min 10 s;
 Perdido en mi habitacin (Nacho Cano) 3 min 43 s;
 Cenando en Pars (Jos Mara Cano) 4 min 14 s;
 Maquillaje (Nacho Cano) 2 min 29 s;
 Boda en Londres (instrumental) (Nacho Cano) 3 min 23 s;
 Me col en una fiesta (Nacho Cano) 4 min 14 s;
 La mquina de vapor (Nacho Cano) 3 min 21 s;
 Me voy de casa (Nacho Cano) 2 min 15 s;
 254.13.26 (Jos Mara Cano) 4 min 9 s;
 El fin del mundo (Nacho Cano) 5 min 14 s;
 Slo soy una persona (Jos Mara Cano) 1 min 46 s;


lbum: Dnde est el pas de las hadas? (1983)

 Dnde est el pas de las hadas? (instrumental). (Nacho Cano) 2 min 56 s;
 ste chico es una joya (Nacho Cano) 2 min 31 s;
 La bola de cristal (Nacho Cano) 3 min 23 s;
 El amante de fuego (Nacho Cano) 4 min 28 s;
 Madrid (Jos Mara Cano) 3 min 22 s;
 Barco a Venus (Nacho Cano) 3 min 19 s;
 La fiesta nacional (Nacho Cano) 3 min 29 s;
 Un poco loco (Jos Mara Cano) 3 min 22 s;
 No aguanto ms (Nacho Cano) 3 min 9 s;
 Focas (Jos Mara Cano) 3 min 25 s;
 El baln (Nacho Cano) 3 min 29 s;
 El ladrn de discos (Nacho Cano) 3 min 59 s;


lbum: Ya viene el sol (1984)

 No pintamos nada (Nacho Cano) 3 min 50 s;
 Ya viene el sol (Nacho Cano) 4 min 42 s;
 La estacin (Nacho Cano) 4 min 15 s;
 Hawai-Bombay (versi de l'lbum) (Jos Mara Cano) 4 min 10 s;
 Mosquito (Lletra i tornada: Ana Torroja' , msica: Nacho Cano) 4 min 22 s;
 Busco algo barato (Nacho Cano) 4 min 32 s;
 Aire (Jos Mara Cano) 4 min 9 s;
 Me ro de Janeiro (Jos Mara Cano) 4 min 2 s;
 Japn (Nacho Cano) 4 min 6 s;
 El mapa de tu corazn (Nacho Cano) 3 min 23 s;


lbum: Entre el cielo y el suelo (1986)

lbum: Descanso dominical (1988)

 El cine 4 min 3 s;
 No hay marcha en Nueva York 4 min 18 s;
 Mujer contra mujer 4 min 8 s;
 Los amantes 2 min 55 s;
 La fuerza del destino 5 min 13 s;
 Qudate en Madrid 2 min 20 s;
 Laika 4 min 43 s;
 El blues del esclavo 4 min 39 s;
 "Eungenio" Salvador Dal 5 min 28 s;
 Por la cara 3 min 8 s;
 Un ao ms 4 min 33 s;
 Hroes de la Antrtida 5 min 8 s;
 Hermano Sol, Hermana Luna 3 min 36 s;
 Fbula 2 min 5 s;

lbum: Aidalai (1991)

lbum: Ana|Jose|Nacho (1998)

Enllaos externs.

Pgina oficial del grup - Zona Mecano;
Pgina oficial d'Ana Torroja - Ana  Torroja;
www.mecano.net;
Hoy no me puedo levantar Pgina web oficial del musical de Nacho Cano sobre Mecano;
Biografia alternativa de Mecano;
Espacial de Mecano Fotos i vdeos a Yahoo - Espanya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93563" title="Ordinador personal" nonfiltered="2174" processed="2161" dbindex="37316">

1. Escner
2. CPU (Microprocessador)
3. Emmagatzemament primari (RAM)
4. Targeta d'expansi (targeta grfica, etc)
5. Font d'alimentaci
6. Unitat de Disc ptic
7. Emmagatzemament secundari (Disc dur)
8. Placa base
9. Altaveus
10. Monitor
11. Sistema operatiu
12. Programari
13. Teclat
14. Ratol
15. Disc dur extern
16. Impressora]]
Un ordinador personal (Personal Computer en angls ) s qualsevol ordinador amb un preu, mida, i possibilitats que el fan til per a persones individuals, i que est pensat per ser operat directament per l'usuari final, sense intervenci de cap operador/a.

El terme Personal Computer ja existia abans de l'aparici de l'IBM Personal Computer el 1981. Per el gran xit que aquest microordinador tingu feu que el terme es popularitzs i que es passs a associar la paraula Personal Computer amb qualsevol microordinador compatible amb l'IBM PC.

Avui dia un PC pot ser un ordinador de sobretaula, un porttil, o un Tablet PC. Els sistemes operatius ms comuns sn el Microsoft Windows, el Mac OS i Linux, mentre que els processadors ms comuns sn els de la famlia X86 o compatibles. Les aplicacions software dels ordinadors personals inclouen els processadors de texts, fulls de clcul, base de dades, videojocs, i una multitud molt variada de programes de "productivitat" o de propsits especfics. Els ordinadors personals moderns normalment disposen de connexi a internet a alta velocitat, permetent l'accs a la World Wide Web i a un espectre molt ampli de tot tipus de recursos.

Histria.
La primera generaci de microordinadors tamb es coneixien com a ordinadors domstics.

L's ms antic que es coneix del terme "ordinador personal" va aparixer a la revista New Scientist el 1964, en una srie d'articles anomenats "El mn del 1984". En un article titula The Banishment of Paper Work, Arthur L. Samuel, del Centre d'Investigaci Watson d'IBM va escriure "Fins que no sigui viable obtenir una educaci a casa, a traves del nostre ordinador personal, la naturalesa humana no haur canviat".

La primera generaci de microordinadors que es va comenar a fabricar als anys setanta eren molt menys polifactics i potents que els ordinadors de les empreses d'aleshores, i en general eren usats pels entusiastes de l'informtica o per jugar. Va ser el llanament de la fulla de clcul VisiCalc, en principi per Apple II i desprs per l'IBM PC, la veritable aplicaci triomfadora que va convertir el microordinador en una eina de feina. El baix cost dels ordinadors personals els va fer adquirir una gran popularitat tan per les famlies com pels treballadors dels anys vuitanta.

Als anys noranta la potncia dels ordinadors personals va augmentar molt, esborrant la frontera desfassada que hi havia entre els ordinadors personals i els ordinadors de diversos usuaris com els ordinadors centrals. Avui en dia els ordinadors de gama alta es distingeixen dels ordinadors personals per la seva major fiabilitat o la seva major habilitat per realitzar multitasques i no per la potncia de la CPU.

Enllaos externs.
Howstuffworks' article on "How PCs Work" ;
Dissecci d'un PC ;
Article sobre el futur dels ordinadors personals ;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93564" title="Ana Torroja" nonfiltered="2175" processed="2162" dbindex="37317">
Ana Torroja Fungairio (nascuda en Madrid el 28 de desembre de 1959) s una de les veus ms conegudes del pop espanyol. Ha fet 9 treballs amb el grup Mecano (1982 - 1998) al costat de Jos Mara Cano i Nacho Cano i 5 com a solista. Nta de Eduardo Torroja Miret (1899   1961), afamat enginyer espanyol. 

Ana Torroja va iniciar la seva carrera com a solista l'any 1997, desprs de la primera separaci del grup Mecano en 1992, amb l'lbum Puntos cardinales del qu es van extreure senzills com A contratiempo, Cmo suean las sirenas i Partir. La promoci d'aquest disc es va veure interrompuda pel fuga retorn del grup Mecano el 1998.

Tamb va editar un disc cridat "Points Cardinaux"(1997) en francs, que no va tenir molt xit. No obstant aix, el 2000, Ana va editar  Pasajes de un sueo del qu van sonar en la rdio els temes Ya no te quiero (de Nacho Bjar) i Cachitos de un sueo. 



Posterior a aquest treball, Ana va participar al costat de Miguel Bos en el Tour Girados del qu es va editar un disc i un DVD amb temes de Mecano i com a solista. L'any 2001, Ana va intentar recobrar al seu pblic francs, al que havia conquerit al costat dels seus companys de Mecano, llanant l'lbum Ana Torroja i del qu es va escoltar el tema indit Mes Prires sense major transcendncia. 

El 2003 va tornar al mercat hisp, amb Frgil, l'lbum que la va consolidar com a solista, i amb el qual va assolir a ms nombroses nominacions i premis com Shangay (Espanya), Grammy Llat i Escolta (Mxic) amb temes reconeguts com Veinte Mariposas i Quin dice.

El 2004 va formar un duet amb Aleks Syntek amb la can "Duele el amor", del qual va ser un gran xit i aconseguint el n.1 a les rdios.

El 2005 va treure Esencial, un lbum recopilatori de la carrera com solista ms algunes canons indites a Espanya. A l'agost va tenir la seva primera filla.

El 2006 va treure Me cuesta tanto olvidarte, un lbum amb noves versions de canons de Mecano, com "Los amantes", del que se single d'aquest lbum.  

El 2008, Ana decideix collaborar amb Schiller, el qual canta el tema Porque te vas, sent n1 l'lbum Sehnsucht a Alemanya.

Actualment, Ana prepara el seu quart lbum d'estudi en espanyol, en el qual compte amb la producci del veneol Andrs Levin, que ja va produir el seu segon lbum. S'estima que el treball d'enregistrament de l'lbum ja ha comenat, i que el material resultant podria ser editat en la tardor d'aquest any (Espanya) o principis de 2009.

 lbums .

 Amb Mecano .



 Com solista .







 Enlaces externos .

 Ana Torroja WebSite Oficial - Ana torroja;
 Mecano WebSite Oficial - Mecano;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93565" title="Jos Mara Cano" nonfiltered="2176" processed="2163" dbindex="37318">
Jos Mara Cano Andrs, Chema pels seus amics, cantant, compositor i productor espanyol, va nixer en Madrid el 21 de febrer de 1959. Va comenar la carrera de Arquitectura i Econmiques (on va conixer a Ana Torroja). En 1980, es va unir davant el seu germ menor Nacho Cano i la cantant Ana Torroja per a conformar el grup Mecano. 

Ha compost moltes canons per al grup superant a les autories del seu germ Nacho, entre les seves composicions que va fer que el grup tingus ms xit amb la collaboraci de la veu de Ana Torroja, sn les segents: Fill de la lluna, Aire, Dona contra dona, Cruz de navalles, "Eungenio" Salvador Dal, Ballant salsa (amb la co-producci de Johnny Pacheco) i entre uns altres.

En 1992 al desintegrar-se el grup, Jos Mara va treure el seu disc com solista titulat Lluna amb el qual poc va ser conegut principalment en la majoria dels pasos de parla hispana, desprs es va unir a Plcid Domingo, per a la collaboraci de la pera en la part instrumental en la seva composici. La tornada del grup Mecano en 1998, novament junts amb el albm Ana, Jos i Nacho, per a aquest disc va compondre per al grup canons com Altre mort, Stereosexual i Aix no s una can. 

En 1999 com comiat el grup es va tornar a desintegrar, Ana Torroja i Nacho Cano decideixen retronar novament pel seu cam en solitari, ja que el mateix ho fa Jos Mara, per a retornar al seu treball professional com productor i compositor per a altres artistes.

El 2000 va sortir "Jos Cano", disc on destaca "Ahora tengo un novio", dedicat al seu fill.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93566" title="Nacho Cano" nonfiltered="2177" processed="2164" dbindex="37319">
Ignacio Cano Andrs, ms conegut com Nacho Cano s un music madrileny nascut el 26 de febrer de 1963.

Ha estudiat solfeig, piano i desprs tot tipus d'instruments musicals; als 19 anys ja tenia un Nmero 1 a Espanya i diversos temes en altres llocs tamb significatius, ara, igual que el seu germ Jos Mara Cano, s msic, compositor, arreglista i productor de les seves prpies canons, la majoria d'ells per al repertori del grup Mecano; s mestre en l's de sintetitzadors, s responsable de tots els temes instrumentals que Mecano ha publicat en alguns dels seus lbums com els de "Bodas en Londres", "Dnde est el pas de las hadas?", "Por la cara" i "1917" i tamb d'algunes de les canons ms emblemtiques del grup com "La fuerza del destino", "El 7 de septiembre" o "En tu fiesta me col".

El 1994 va comenar la seva carrera com a solista amb l'lbum "Un mundo separado por el mismo Dios" amb canons com "El patio". Despres va sortir "El lado femenino" amb la can "Vivimos siempre juntos" que va ser un xit. El segent va ser l'lbum "Amor Humor" i finalment l'lbum "Nacho Cano".   

A ms de ser un dels millors compositors espanyols dels ltims anys ha collaborat amb projectes benfics i va anar el fundador de la "Fundaci Sabera" para ajudar a les nenes de la ndia. Compte amb el seu propi estudi de producci (Fairligth Estudis, Madrid-Espanya) des del qual es dedica a produccir altres grups espanyols. s l'artfex del musical "Avui no em puc aixecar", en el qual s'escolten les millors canons de Mecano i que es va estrenar a Madrid a l'abril de 2005.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93567" title="Cyrix" nonfiltered="2178" processed="2165" dbindex="37320">
Cyrix va ser una empresa dedicada a la fabricaci de processadors, va comenar les seves operacions el 1988 com un provedor de coprocessadors matemtics d'alt rendiment per a sistemes 286 i 386.

La companyia va ser fundada per exmembres de Texas Instruments, i va tenir una llarga per difcil relaci amb aquesta empresa (TI) al llarg de la seva histria. El fundador de Cyrix va ser Jerry Rogers, qui va reclutar diversos enginyers i els va posar a treballar junts, assolint eventualment un grup eficient d'unes 30 persones.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93570" title="Goethe-Institut" nonfiltered="2179" processed="2166" dbindex="37321">


El Goethe-Institut s un institut cultural, una instituci pblica alemanya la missi de la qual s difondre el coneixement de la llengua alemanya i la seva cultura. A ms, aquest ens pblic tracta de fomentar les relacions exteriors entre Alemanya i els pasos on se s'estableix. 

Fou creat l'any 1951 com a successor de l'Acadmia Alemanya (Deutsche Akademie, DA 1925). La seva primera tasca va ser el capacitar professors d'alemany com llengua estrangera a Alemanya. El 2001 es fusion amb lInter Nationes, organisme de l'Oficina de Premsa Alemanya creat el 1952. La seva seu central est situada a la ciutat de Munic i compta amb 14 instituts a Alemanya i 128 a l'exterior, un d'ells a Barcelona. 

Aquesta instituci s equivalent a l'Institut Ramon Llull catal, al Institutul Cultural Romn romans, a l'Institut Cervantes espanyol, l'Instituto  Cames portugus, l'Alliance Franaise francesa, el British Council britnic o la Societ Dante Alighieri italiana. Tots ells treballen per divulgar les seves respectives cultures arreu del mn, afavorint aix el coneixement d'algunes de les principals llenges europees. 

L'any 2005 l'Institut Cervantes, l'Instituto  Cames, l'Alliance Franaise, el British Council, el Goethe-Institut i la Societ Dante Alighieri varen ser reconeguts internacionalment per la seva tasca essent guardonats amb el Premi Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats d'aquell l'any.

Enllaos externs.
  Pgina del Goethe-Institut;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats 2005;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93571" title="Sloan" nonfiltered="2180" processed="2167" dbindex="37322">

Sloan s el nom de molts llocs dels Estats Units:
 Sloan, Iowa;
 Sloan, Nova York;

Sloan tamb pot ser:
Sloan, una banda de rock cancadenca.
Sloan, personatge de la trilogia El Llegat, de Christopher Paolini.
Alfred P. Sloan, histric president de la companyia automobilstica nord-americana General Motors;
Alfred P. Sloan Foundation, organitzaci filantrpica internacional;
Luther Sloan, un personatge dStar Trek.
Gran Barrera Sloan (astrofsica),  la major estructura coneguda de l'univers, descoberta el 2003 (una acumulaci de supercmuls de galxies);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93572" title="IceWM" nonfiltered="2181" processed="2168" dbindex="37323">
En els sistemes Unix, IceWM s un gestor de finestres pel sistema grfic XWindow. Va ser programat per Marko Ma ek des de zero en C++ i est disponible amb llicncia GPL en uns 20 idiomes.

s relativament lleuger quant a l's de memria i CPU, ve amb temes que imiten les interfcies de sistemes com Windows 95, OS/2, Motif, etc.

El principal objectiu del projecte s tenir un gestor de finestres el qual tingui una bona aparncia i que a la vegada sigui lleuger. IceWM es pot configurar mitjanant fitxers de text pl que estan ubicats en el directori home de cada usuari, fent fcil personalitzar i copiar la configuraci. IceWM t incluida de forma opcional una barra d'eines, men, medidors de xarxa i CPU, revisi de correu electrnica i rellotge. Tamb t suport ofical pels mens de Gnome i KDE mitjanant paquets separats, mltiples escriptoris (de forma predeterminada n'hi han quatre), accessos de teclat rpid i sons per evets (mitjanant IceWM Control Panel).

IceWM light s una versi amb menys opcions, sense suport per icones d'inici rpid a la barra d'eines, consisteix en un men senzill de text i la clssica barra d'eines; la qual fa IceWM fins i tot ms rpid i lleuger.

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial ;
 Installaci i configuraci d'IceWM ;
 IceWM Control Center ;
 IceWM Control Panel Centre de Control d'IceWM ;
 Temes per l'IceWM ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93578" title="Institut Cervantes" nonfiltered="2182" processed="2169" dbindex="37324">

Institut Cervantes s una instituci cultural pblica creada el 1991, depenent del Ministeri d'Afers exteriors d'Espanya. La seva tasca s la promoci i ensenyament de la llengua castellana, aix com la difusi de la cultura d'Espanya i Hispanoamrica. Com a instituci compleix tasques similars al Institutul Cultural Romn romans, a la Alliance Franaise, el British Council, la Societat Dante Alighieri, l'Instituto Cames i el Goethe-Institut. Les seves seus centrals estan a Madrid i Alcal de Henares. 

La finalitat de l'Institut Cervantes sn, segons l'article 3 de Llei 7/1991, de 21 de mar de 1991, per la qual es crea l'Institut Cervantes, els segents: 
 Promoure universalment l'ensenyament, l'estudi i l's de l'espanyol i fomentar quantes mesures i accions contribueixin a la difusi i la millora de la qualitat d'aquestes activitats ;
 Contribuir a la difusi de la cultura en l'exterior en coordinaci amb els altres rgans competents de l'Administraci de l'Estat. ;

Realitzat tot aix mitjanant: 
 Organitzaci de cursos generals i especials de llengua espanyola; ;
 Organitzaci dels exmens dels Diplomes d'Espanyol com a Llengua Estrangera (DELE) en collaboraci amb la Universitat de Salamanca; ;
 Actualitzaci i capacitaci en els mtodes d'ensenyament de l'espanyol; ;
 Donar suport les labors dels hispanistes; ;
 Organitzaci i promociona programes de difusi de l'espanyol; i ;
 Organitzaci les biblioteques i centres de documentaci en les seves seus ;

Tots els anys publica lAnuario del espaol, la primera edici del qual data de 1998, en el qual analitza la situaci i novetats de la llengua espanyola en els seus diferents mbits d's. A ms, des de 1997, mant el Centre Virtual Cervantes a Internet. Avui dia l'Institut Cervantes t centres oberts en ms de 60 pasos d'arreu del mn.

L'1 de juny de 2005, l'Institut Cervantes va rebre el Premi Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats, compartit amb Alliance Franaise, la Societ Dante Alighieri, el British Council, l'Instituto Cames i el Goethe-Institut. 

Organitzaci de l'Institut Cervantes. 
 Patronat: Est integrat pel rei de Espanya, en l'actualitat Joan Carles I com a President d'Honor. La presidncia executiva l'exerceix el President del Govern espanyol, els ministres d'Afers exteriors, d'Educaci i Cincia, Cultura, el president i vicepresident del Consell d'Administraci, el Director de l'Institut, 25 vocals electes per institucions culturals i de la llengua (RAU, les acadmies de la llengua de Hispanoamrica, universitats, acadmies espanyoles i altres organitzacions) i vocals per dret propi (nats) com ho sn els guanyadors del Premi Cervantes. La seva funci s donar les orientacions generals de les activitats de l'Institut i conixer anualment les seves activitats ;

 el Consell d'Administraci: Presidit pel secretari d'Estat de Cooperaci Internacional, dos vicepresidents (Sotssecretari del Ministeri d'Educaci i Cincia i el Sotssecretari del Ministeri de Cultura), dos consellers del patronat, quatre consellers dels Ministres d'Afers exteriors, d'Educaci i Cincia, de Cultura i d'Economia i Hisenda i el Director de l'Institut. El Consell est encarregat d'elaborar els plans generals d'activitats, vigilar l'execuci del pressupost i aprovar les transferncies a tercers. ;

 el Director: s nomenat pel Consell de Ministres. s l'encarregat de dirigier l'Institut, i altres tasques executives i administratives pertinents. Els directors de l'Institut Cervantes han estat:
 1991-1996 : Nicols Snchez-Barns ;
 1996-1999 : Santiago de Mora-Figueroa, marqus de Tamarn ;
 1999-2001 : Fernando R. Lafuente ;
 2001-2004 : Jon Juaristi ;
 2004-actualitat : Csar Antonio Molina;

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de l'Institut Cervantes;
  Centre Virtual Cervantes;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats 2005;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93580" title="Tragdia" nonfiltered="2183" processed="2170" dbindex="37325">
Tragdia en termes generals es refereix a una obra literria teatral o no que t un final desesperat o trist que el diferencia aix del drama en el qual el desenlla pot ser feli. 


L'origen cultural de la tragdia es troba en la Grcia antiga en els cants i dances ditirmbics en honor del du Dions. Sembla que la paraula prov del grec  (        ) trag idi que voldria dir el cant del boc fent potser referncia als vestuari dels actors fets de pell de cabra. 

La tragdia grega.
Els principals autors de tragdies van ser Sfocles, Eurpides i squil. Nietzsche va interpretar que l'origen de la tragdia grega estava en la confontraci entre la part apollnia i la dionisaca de la cultura i anttesi del racionalisme socrtic. Actualment alguns estudiosos, com Giorgio Colli en la seva obra El naixement de la filosofia, discrepen d'aquesta interpretaci.

Renaixena de la tragdia durant els segles XVI i XVII.
L'humanisme amb la seva poltica de traduccions dels clssics grecollatins va desvetllar l'inters per la tragdia. William Shakespeare va tenir molt d'xit amb una successi d'obres teatrals d'aquest gnere com:
 Antoni i Cleopatra;
 Coriolanus;
 Hamlet;
 Juli Csar;
 El rei Lear;
 Macbeth;
 Otello;
 Romeo i Julieta;
 Tim d'Atenes;
 Titus Andrnic;

Christopher Marlowe, l'altre gran dramaturg del periode isabel, va escriure tamb notables tragdies com ara:  
 Tragdia del Dr. Faust;
 Tamburlaine ;

De Pedro Caldern de la Barca, Tirso de Molina i Lope de Vega, autors de llengua castellana ms influents d'aquests segles, van ser tradudes diverses obres al francs que serviren de model a Pierre Corneille en obres com Le Cid i Mede Jean Racine es va inspirar directament en els autors clssics.

Tragdia moderna.
Trencant els convencionalismes dictats per Aristtil en la seva Potica, segons els quals la tragdia ha d'sser protagonitzada per un gran home (un aristcrata o una persona de posici elevada o important), en la literatura moderna hi ha la tragdia en la vida quotidiana com en el cas de l'assaig d'Arthur Miller Tragedy and the Common Man ("La tragdia i l'home com" o en la pea del dramaturg noruec Henrik Ibsen La casa de les nines, considerats els iniciadors del paradigma trgic contemporani. Les obres teatrals i d'altres formats artstics actuals testimonien aquest canvi.

Tragdia en el cinema.
Malgrat la preponderncia del final feli o Happy end algunes pellicules s'han basat en la tragdia amb gran xit de pblic per exemple: King Kong Vertigo, Chinatown ,Braveheart  Titanic i Gladiator.

Referncies.
Aristtil, Poetics.
P.W. Buckham, Theatre of the Greeks, 1827.
Justina Gregory (ed.), A Companion to Greek Tragedy, 2005.
August Wilhelm von Schlegel, Lectures on Dramatic Art and Literature, 1809. ;
Xavier Rius Font, Dionysism and Comedy, 2008.Granollers, Escola ginebr ;
J.A. Symonds, Studies of the Greek Poets, 1873.
mecagum deu sagrat

Enllaos externs.
Hamlet;
Macbeth;
Othello;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93584" title="Alliance Franaise" nonfiltered="2184" processed="2171" dbindex="37326">

La Aliana Francesa s una organitzaci cultural i educativa francesa sense nims de lucre que promou l'ensenyament del francs aix com la cultura francesa fora de les fronteres del pas.  

Histria. 
L'any 1883 Pierre Foncin i Paul Cambon gestionaren la creaci de la "Association nationale pour la propagation de la langue franaise dans les colonies et  l'tranger" (en catal: Associaci nacional per a la propagaci de la llengua francesa a les colnies i l'estranger), fundant-se la Societat el 21 de juliol d'aquell any amb un comit de personalitats com Ferdinand de Lesseps, Louis Pasteur, Ernest Renan,  Jules Verne i Armand Colin, entre d'altres. 

L'organitzaci t presncia en 133 pasos amb 1.071 centres d'ensenyament i ms de 440.000 estudiants. s un centre d'ensenyament elemental per a aquells estudiants que desitgen aprendre l'idioma francs ja que en la seva majoria les classes sn impartides per professors francesos i els alumnes reben una educaci ntegra que inclou aspectes lingstics, histrics i culturals. La seu principal de la instituci francesa es troba a la ciutat de Pars.

Aquesta instituci s equivalent a l'Institut Ramon Llull catal, al Institutul Cultural Romn romans, a l'Institut Cervantes espanyol, l'Instituto  Cames portugus, a la Societ Dante Alighieri italiana, el British Council britnic o el Goethe-Institut alemany. Tots ells treballen per divulgar les seves respectives cultures arreu del mn, afavorint aix el coneixement d'algunes de les principals llenges europees. 

L'any 2005 l'Institut Cervantes, l'Instituto  Cames, l'Alliance Franaise, el British Council, el Goethe-Institut i la Societ Dante Alighieri varen ser reconeguts internacionalment per la seva tasca essent guardonats amb el Premi Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats d'aquell l'any.

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de l'Alliance Franaise;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats 2005;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93585" title="Drama" nonfiltered="2185" processed="2172" dbindex="37327">

El drama en termes generals s una obra literria o una situaci de la vida real que resulta complexa i difcil per amb un final favorable o feli. La paraula prov del drama satric de la Grcia antiga estretament associat a la tragdia. 

Els drames satrics es representaven en honor al du Dions i es presentaven a concurs pels mateixos autors de les tragdies.

Noms es conserva complet un drama satric d'Eurpides anomenat El Ciclop. 





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93587" title="Jordi Snchez" nonfiltered="2186" processed="2173" dbindex="37328">


Jordi Snchez (Barcelona, 13 de maig de 1964) s un actor, autor teatral i guionista catal. s especialment conegut com a parella televisiva de Joel Joan en la srie "Plats Bruts".





 Biografia .

Va comenar com a actor amateur al barri de Horta (Barcelona) combinant aquesta activitat amb estudis d'infermeria i classes d'interpretaci. El juny de 1992 va acabar els estudis d'interpretaci a l'Institut del Teatre de Barcelona.

Va fundar, juntament amb vuit companys, la companyia "Rebeca de Winter", amb la qual va representar la seva primera obre teatral, "Mareig", al Teatre Adri Gual i sota la direcci de Nria Furi. Tamb van interpretar "Yvonne, princesa de Borgonya" de Wiltod Gombrowicz sota la direcci de Josep Maria Mestres. 

L'any 1994 va fundar la "Companyia l'idiota" junts amb tres companys ms que ms endavant es va convertir en la productora teatral "Krmpack". Jordi Snchez va escriure l'obra teatral "Krmpack" que van representar al teatre Villarroel de Barcelona i al Teatre Fgaro a Madrid, i posteriorment, va ser adaptada al cinema. L'xit de l'obra els va servir per entrar a la televisi on van crear la srie "Plats Bruts" i es va estrenar a TV3 l'any 1999 amb molta audincia.

Ms recentment ha participat a la srie "L'un per l'altre" com a protagonista i en "La que se avecina". Tamb ha cofundat la companyia "Avern Produccions".


 Treballs .

 Teatre .
 2004 Rita (en el paper de barton);
 2003 Sexes;
 2000 Excuses! (en el paper de Jess);
 1998 Krmpack (guionista i actor);
 1998 Soy fea;
 1997 Sc lletja;
 1996 L'avar;

 Televisi .
 2007 La que se avecina (en el paper d'Antonio Recio);
 2006 Divinos (en el paper de Manu);
 2004 Porca misria (guionista i actor en un captol);
 2003 L'un per l'altre (productor, guionista i en el paper de Toni);
 1999 Plats Bruts (guionista i en el paper de Josep Lopes);

 Cinema .
 2003 Excuses! (guionista i en el paper de Jess);
 2000 Krmpack (guionista i actor);


 Vegeu tamb .

Plats Bruts


 Enllaos externs .
  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93588" title="Diftria" nonfiltered="2187" processed="2174" dbindex="37329">
La diftria (del grec:       , membrana) s una malaltia infecciosa epidmica caracteritzada per l'aparici de falses membranes en les vies respiratries i digestives. L'agent causant s la exotoxina proteica produda per C. diphtheriae (bacil de Klebs-Lffler). 

Es transmet per contacte directe de les secrecions de nas, gola, pell i ull de les persones infectades. La vacuna contra la diftria normalment s'administra combinada amb la del ttanus i tosferina.

Les conseqncies de la malaltia poden portar a la mort i altres complicacions (va ser la causa de la ceguesa del msic Joaqun Rodrigo)

Enllaos Externs.
 OMS: Diftria;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93590" title="British Council" nonfiltered="2188" processed="2175" dbindex="37330">


El British Council, es un institut cultural, una instituci publica la mission de la qual s difondre el coneixement de la llengua anglesa i la seva cultura mitjanant la formaci i altres activitats educatives. A ms, aquest ens pblic complix una funci rellevant per a millorar les relacions exteriors del Regne Unit. 

Creat com el British Committee for Relations with Other Countries el 1934 com una organitzaci voluntria per a promoure la cultura, educaci, cincia i tecnologia britnica. A l'any segent el nom es modific de Committe a Council. L'any 1936 s canvi finalment pel nom actual. Les seves primeres seus s'establiren a Egipte, Portugal, Romania i Polnia el 1938, obrint la seva seu espanyola el 1940. Avui dia est present en ms de 110 pasos, tenint la seva seu central a les ciutats de Manchester i Londres. 

L'any 2005 l'Institut Cervantes, l'Instituto  Cames, l'Alliance Franaise, el British Council, el Goethe-Institut i la Societ Dante Alighieri varen ser reconeguts internacionalment per la seva tasca essent guardonats amb el Premi Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats d'aquell l'any.

Enllaos externs.
  Pgina Oficial del British Council;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats 2005;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93591" title="Instituto Cames" nonfiltered="2189" processed="2176" dbindex="37331">

L'Instituto Cames s una instituci creada per la promoci de la llengua portuguesa aix com de la difusi de la seva cultura arreu del mn.

Histria.
l'Instituto Cames fou creat el 1992 com a successor del Instituto do Cultura e Lngua Portuguesa sota la supervisi del Ministeri d'Afers Estrangers de Portugal, i actualment t una autonomia tant administrativa com patrimonial. Avui dia l'Institut est present en ms de 30 pasos, creant en ells tant Centros de Lngua Portuguesa com Centros culturais portugueses, en els primers dels quals s'ensenya l'idioma i en els segons la cultura i tradicions de Portugal.

Aquesta instituci s equivalent a l'Institut Ramon Llull catal, al Institutul Cultural Romn romans, a l'Institut Cervantes espanyol, a la Societ Dante Alighieri italiana, l'Alliance Franaise francesa, el British Council britnic o el Goethe-Institut alemany. Tots ells treballen per divulgar les seves respectives cultures arreu del mn, afavorint aix el coneixement d'algunes de les principals llenges europees. 

L'any 2005 l'Institut Cervantes, l'Instituto  Cames, l'Alliance Franaise, el British Council, el Goethe-Institut i la Societ Dante Alighieri varen ser reconeguts internacionalment per la seva tasca essent guardonats amb el Premi Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats d'aquell l'any.

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de l'Instituto Cames;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats 2005;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93593" title="Sant Leons" nonfiltered="2190" processed="2177" dbindex="37332">

Sant Leons (Saint-Leons) s un municipi de Frana dins la regi administrativa de Migdia-Pirineus al departament d'Avairon i l' arrondissement de Millau i el cant de Vzins-de-Lvzou. Altitud entre 506 i 981 m. L'any 1999 tenia 301 habitants.

Va ser el lloc de naixement de l'entomleg Jean-Henri Fabre.

 Enllaos externs .
 Saint-Lons sur le site de l'Institut Gographique National;
 Saint-Lons sur le site de l'Insee;
 Saint-Lons sur le site du Quid;
 Communes les plus proches de Saint-Lons;
 Localisation de Saint-Lons sur une carte de France;
 Plan de Saint-Lons sur Mapquest;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93594" title="Monte Hacho" nonfiltered="2191" processed="2178" dbindex="37333">
Monte Hacho s una muntanya de 204 metres d'altitud que limita l'enclavament espanyol de Ceuta. Localitzat a les coordenades .

Situat a l'altra banda de l' estret de Gibraltar, junt amb el penyal de Gibraltar es considera que podria ser una de les mitolgiques columnes d'Hrcules (l'altre candidat a ser-ho s  el Jebel Musa del Marroc).

Referncies.
Morocco, Lonely planet ISBN 1-74059-361-8;
peakbagger.com;

Enllaos externs.
Imatges de la Fortalesa d'Hacho;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93596" title="Societ Dante Alighieri" nonfiltered="2192" processed="2179" dbindex="37334">

La Societ Dante Alighieri s una instituci creada a Itlia el 1889 per la promoci de la llengua italiana aix com de la difusi de la seva cultura arreu del mn.

Avui dia la Sicietat italiana est repartida en ms de 60 pasos arreu del mn divulgant la cultura i llengua italiana, tenint la seva seu central a la ciutat de Roma. Desprs de la Primera Guerra Mundial les actuacions de la Societat s'extengueren a l'estranger degut als milers de desplaats italians per la guerra, sobretot a frica i Amrica. Desprs de la Segona Guerra Mundial pass a defendre la llengua i la cultura arreu del mn, establint llaos d'amistat amb totes les organitzacions culturals d'arrel italiana exteses arreu del planeta.

Aquesta instituci s equivalent a l'Institut Ramon Llull catal, al Institutul Cultural Romn romans, a l'Institut Cervantes espanyol, l'Instituto  Cames portugus, l'Alliance Franaise francesa, el British Council britnic o el Goethe-Institut alemany. Tots ells treballen per divulgar les seves respectives cultures arreu del mn, afavorint aix el coneixement d'algunes de les principals llenges europees. 

L'any 2005 l'Institut Cervantes, l'Instituto  Cames, l'Alliance Franaise, el British Council, el Goethe-Institut i la Societ Dante Alighieri varen ser reconeguts internacionalment per la seva tasca essent guardonats amb el Premi Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats d'aquell l'any.

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de la Societ Dante Alighieri;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats 2005;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93601" title="Epstola als glates" nonfiltered="2193" processed="2180" dbindex="37335">

Epstola als glates s un llibre del Nou Testament.

s una carta de Pau de Tars (Sant Pau) a la nova comunitat cristiana de la regi de Galcia situada a l'Anatlia central.

Tracta de la controvrsia sobre el fet de si els cristians conversos des del judaisme o no, havien de seguir la llei de Moiss. Junt amb l' Epstola als Romans s de gran significat teolgic i ha tingut gran influncia en el protestantisme.

Un dels punts d'inters d'aquesta carta es que Pau afirma haver conegut a "Jaume germ de Jess", el que s'ha fet servir com proba a favor de l'existncia histrica de Jess de Natzaret.

 Dataci .
Fou escrita entre els anys 50 a 56 dC aproximadament desprs de dos visites a aquesta provncia  i que, segons el llibre Fets dels Apstols, Pau i Bernab visitaren la zona entre els anys 47 i 48 dC per primera vegada i desprs per segona vegada quan Pau amb Silas tornaven de la reuni o concili de Jerusalem en el any 49 dC. Pot ser que l'hagi escrit des de Corint en la seva estada de quasi dos anys, entre el 50 i el 52 dC. Altres l'ubiquen en una data ms tardana, pels voltants del 56 dC.

Referncies.

 Enllaos externs .
 online translations of the Epistle to Galatians';
 Bible Gateway 35 languages/50 versions at GospelCom.net;
 Unbound Bible 100+ languages/versions at Biola University;
 Online Bible at GospelHall.org;
Easton's Bible Dictionary, 1897: Epistle to the Galatians, commencing "The genuineness of this epistle is not called in question. Its Pauline origin is universally acknowledged.";
G. A. van den Bergh van Eysinga, "The Spuriousness of so-called Pauline epistles exemplified by the Epistle to the Galatians," 1912: a review of the critical analysis that identified Galatians among the "four Epistles" considered by critical readers to be post-Pauline.
Galatians, Paul, The Torah-Law & Legalism: ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93602" title="Operaci Barbarroja" nonfiltered="2194" processed="2181" dbindex="37336">


La matinada del 22 de juny de 1941 comen l'Operaci Barbarroja, la invasi alemanya de la Uni Sovitica. 

L'atac va ser per sorpresa ja que fins a la data, Alemanya i la Uni Sovitica eren aliats segons el Pacte Molotov-Ribbentrop d'agost de 1939, per tot i aix els alemanys temien que els sovitics el trenquessin abans. 

L'ofensiva estava organitzada en tres grans fronts: un, al nord en direcci a Leningrad; el segon, al centre en direcci a Moscou; i el tercer, ms al sud en direcci a la regi industrial del Donets i els camps petrolfers del Caucas. L'objectiu de Hitler era encerclar i derrotar rpidament a l'exrcit sovitic a les planes de Bielorssia i Ucrana per desprs ocupar tota la part europea de la Uni Sovitica fins a la lnia Arkhnguelsk-Urals-Volga-strakhan, des l'rtic fins al Mar Caspi. Amb aquest objectiu, els alemanys havien concentrat prop de 140 divisions que incloen 3.200.000 d'homes, 625.000 cavalls, 7.100 peces d'artilleria, 3.300 tancs i 2.770 avions. Els aliats d'Alemanya: Itlia, Hongria, Romania i Bulgria tamb aportaven unes quantes divisions cadascun. L'Exrcit Roig disposava de 134 divisions, 2.500.000 d'homes, 24.000 tancs i 8.000 avions. Va ser, sens dubte, l'operaci militar ms gran de la histria.

A finals del 1941, els russos van poder aturar els alemanys abans que arribessin a Moscou.

Les causes de la fallida de la Operaci Barbarroja.
Les principals causes de la derrota alemanya van ser subestimar la capacitat de la Uni Sovitica i la ferotge resistncia de l'exrcit roig. A ms, els estrategs alemanys no van fer plans prou coherents, i van tenir greus errades amb els esquemes logstics.

La greu situaci en qu es va trobar l'exrcit alemany a finals de 1941 va ser deguda a la creixent fora de l'Exrcit Roig i a un cmul de problemes en els rengles de l'eix: un desplegament incorrecte, problemes de transport que afectaven el moviment i els reforos, un clima extrem i el desgast de la majoria de divisions.

Vegeu tamb.
Cronologia de la Segona Guerra Mundial











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93605" title="Ankironnpolis" nonfiltered="2195" processed="2182" dbindex="37337">
Ankironnpolis (Ankyrononpolis) fou una antiga ciutat d'Egipte a la riba oriental del Nil, al lloc de la  moderna Al-Hiba, prop de Al-Fasn ( a uns 5 km) i de Beni Suef (uns 30 km). Es conserven les seves muralles i les restes d'un temple d'Amon construt per Sheshonq I de la dinastia XX; a les muralles apareixen gravats els noms de Pinudjem i Menkeperre, grans sacerdots d'Amon-Ra a Tebes durant la dinastia XXI. Tamb s'ha trobat una necrpoli prou gran, en les tombes de la qual es van rescatar nombrosos papirs i sarcfags. El seu nom egipci fou Tuedjoi. Fou una fortalesa de frontera per Tebes durant la dinastia XX i fins a la XX. Sota els lgides va adoptar el seu nom grec d' Ankyrononpolis. Fou excavada abans del 1906 per B. Grenfell i A. Hunt, i mes recentment per l'americ  Robert Wenke el 1980.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93609" title="Minneapolis (Minnesota)" nonfiltered="2196" processed="2183" dbindex="37338">


Minneapolis s una ciutat de l'estat de Minnesota, als Estats Units.

La ciutat es troba a la vora del riu Mississip a la vora d'una cascada en l'ltim tram que antigament era navegable i compta amb nombrosos llacs. S'anomenava Gakaabikaang (al costat de la cascada) en l'idioma dels indis americans Ojibwe. Els 45 graus de latitud nord passen pel centre de la ciutat i hi ha una roca amb placa que ho esmenta. 

Minneapolis desenvolupada a la part no reservada als militars d'una fortalesa pionera (Fort), va obtenir el ttol de ciutat el 1867.

La poblaci l'any 2000 era de 382.618 habitants (uns 3.000.000 l'rea metropolitana). s la ciutat ms populosa de Minesota (supera la capital Saint Paul) i seu de moltes empreses i d'una de les principals universitats dels Estats Units. 

El dimecres 1 d'agost de 2007 a les 6:05 PM CDT el pont I-35W es va esfondrar en l'hora punta de trnsit de vehicles, causant que 50 o ms vehicles i treballadors de la construcci caiguessin a les aiges del Riu Mississip

Enllaos externs.

City of Minneapolis Home Page;
Phototour of Minneapolis;
Minneapolis Issues Forum - Large online forum on city issues;
GreenGuardian.com: Recycling in the Twin Cities;
Greater Minneapolis Convention and Visitor Association;
Minneapolis City Charter;
Downtown Minneapolis - Minneapolis Downtown Council;
Minneapolis Neighborhood Organizations;
Minneapolis Who's Who;
A song about Minneapolis;
A History of Minneapolis - Minneapolis Public Library;
WikiTravel Entry For Minneapolis;
National Weather Service Twin cities;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93610" title="Hristo Stitxkov" nonfiltered="2197" processed="2184" dbindex="37339">

Hristo Stitxkov (en bulgar:               ) (Plvdiv, Bulgria, 8 de febrer de 1966), va ser un futbolista blgar que va jugar al Futbol Club Barcelona.

Biografia. 
Hristo Stitxkov va debutar l'any 1981 en un equip de la 2 divisi bulgara, el Maritza Plovdiv, l'any segent va deixar l'equip per fitxar pel Zhevros Jarmanli. 

Va ser traspassat al CSKA de Sofia l any 1985, on va guanyar tres lligues i quatre copes de Bulgria. 
Al juliol del 1989 va fitxar pel Futbol Club Barcelona, que va pagar per ell la xifra de 400 milions pessetes, i amb el qual va guanyar quatre lligues consecutives, la primera Copa d'Europa (1992), tres Supercopes espanyoles i una Supercopa d'Europa (1993). 



Durant aquesta poca Hristo es va convertir en una estrella del Bara, per a molts s un dels millors jugadors que han passat pel Camp Nou. A ms va ser un dels protagonistes indiscutibles de l anomenat Dream Team, juntament amb Andoni Zubizarreta, Albert Ferrer, Ronald Koeman, Miquel ngel Nadal, Josep Guardiola, Jos Mari Bakero, Michael Laudrup, Eusebio Sacristn, Txiki Begiristain, Julio Salinas i ms tard, Romrio 

A la temporada 1990-91 va ser sancionat durant ms de mitja temporada per trepitjar a l'rbitre Urzar Azpizarte. Al 1995 va fitxar pel Parma itali, per un any ms tard va retornar al Bara, equip que va deixar per a tornar al CSKA de Sofia al 1998. Desprs va jugar al Al-Nasr de l'Arbia Saudita, en el Kashiwa Reysol japons, als Chicago Fire i finalment al DC United dels Estats Units, on va penjar les botes al 2004. 

Ha estat guardonat amb la Bota d'Or, al costat del mexic Hugo Snchez l any 1990, Pilota d'Or (1994) i segon millor jugador del mn segons la FIFA al 1995. Est incls a la llista FIFA 100. El novembre de 2003 fou nomenat Golden Player de Bulgria com el futbolista del pas ms destacat dels darrers 50 anys .

Amb la selecci del seu pas va arribar a les semifinals de la Copa Mundial de Futbol de 1994. Desprs de 17 anys en la selecci, va jugar el seu ltim partit amb el combinat blgar enfront d'Anglaterra al 1999. 
El 2004 va assumir el crrec de seleccionador nacional del seu pas, crrec que va deixar a mitja temporada 2006-2007 per assumir el crrec d'entrenador del Celta de Vigo club amb el que no va aconseguir la permanncia i del que va dimitir el 8 d'octubre del mateix any alegant motius personals.

Palmars. 
CSKA Sofia. 
3 Lliga Blgara ;
3 Copa Blgara ;
1Supercopa Blgara ;

Futbol Club Barcelona.
1 Copa d'Europa (1992) ;
5 Lligues espanyoles (90/91,91/92,92/93,93/94,97/98) ;
2 Supercopa d'Europa (1993,1997) ;
1 Copa del Rei (1997) ;
4 Supercopes d'Espanya (1992,1993,1995,1996) ;
1 Recopa d'Europa (1997);

Carrera.



Referncies.


Enllaos externs.
 Pgina oficial de Hristo Stoichkov;
 lbum de fotos dedicat a Hristo Stoichkov;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93611" title="Minneapolis" nonfiltered="2198" processed="2185" dbindex="37340">

Geografia: hi ha tres ciutats als EUA amb aquest nom:
A l'estat de Kansas. Vegeu Minneapolis (Kansas).
A l'estat de Carolina del Nord. Vegeu Minneapolis (Carolina del Nord).
A l'estat de Minnesota. Vegeu Minneapolis (Minnesota).
A l'estat de California. Vegeu Minneapolis (Califrnia);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93614" title="Jean Daniel" nonfiltered="2199" processed="2186" dbindex="37342">
Jean Daniel Bensad ( Blida, Algria 1920 ) s un periodista francs.

Biografia. 
Originari d'una famlia jueva, nasqu el 21 de juliol de 1920 a la poblaci algeriana de Blida. s l'onz i ltim fill de Jules Bensad, el qual va passar de ser un simple obrer a un ric fabricant de farina. 

Comen els seus estudis universitaris a Algria, per els acab a la ciutat de Pars on obtingu la llicenciatura en filosofia per la Universitat de La Sorbona. 

Enrolat en les Forces franceses lliures, va ser sergent major en la divisi Leclerc, participant durant la Segona Guerra Mundial en les campanyes de la Normandia, de Pars i d'Alscia, i arribant a ser reconegut amb la Creu de Guerra. 

Fund la revista cultural Caliban, apadrinada per Albert Camus, per posteriorment dirigir la seva atenci vers l'ensenyament, al qual es dedic priemr a Pars, fins el 1952, i desprs a Or. Desprs d'entrar a formar part de la Societat general de la Premsa, decid dedicar-se en exclusiva al periodisme. El seu primer article apareix al diari l'Express l'1 de novembre de 1954, dia que acab la guerra d'Algria. Daniel havia manifestat des de temps enrere la necessitat de mantenir negociacions amb el FLNA, la qual cosa l'havia dut a distanciar-se del seu amic Albert Camus. Des de 1957 a 1962 fou corresponsal de premsa del setmanari nord-americ The New Republic.

Els seus articles poc favorables a la causa de l'Algria francesa li van valer ser catalogat durant un temps com a funcionari secret del FLNA i va ocasionar el segrest del diari l'Express diverses vegades. Tamb li van valer dues inculpacions per atemptar contra la seguretat interior i exterior de l'Estat. Daniel va rebutjar signar el manifest dels 121, que jutjava justificat el rebuig a prendre les armes contra el poble algeri i la conducta dels francesos que mostraben la seva obligaci d'aportar ajuda i protecci als algerians oprimits en nom del poble francs, aquest manifest no comportava cap disposici que protegs als francesos de Algria. Quan el general Charles de Gaulle retorn a la poltica el 13 de maig de 1958 i va apostar, sense expresar-ho directament, per la independncia d'Algria, Daniel va aplaudir la idea.

Posteriorment form part de la redacci del diari Le Monde, abans d'acompanyar a Claude Perdriel i Gilles Martinet en la transformaci de France-Observateur en el Nouvel Observateur, convertint-se en redactor-cap el 1965 i en director el 1978.

Membre del Consell Superior de l'Agncia France-Presse (AFP), el 2004 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats. 

Obres.
1952 : l'Erreur ou la Seconde Vie de Sylvain Regard.
1973 : le Temps qui reste, essai d'autobiographie professionnelle;
1977 : le Refuge et la source, carnets autobiographiques;
1979 : l're des ruptures (Grasset);
1986 : De Gaulle et l'Algrie : la tragdie, le hros et le tmoin (Le Seuil);
1988 : les Religions d'un prsident : regards sur les aventures du mitterrandisme;
1989 : Cette grande lueur  l'Est;
1992 : la Blessure suivi de le Temps qui vient, carnets autobiographiques (Grasset);
1994 : l'Ami anglais (Grasset);
1995 : Voyage au bout de la nation (Le Seuil);
1996 : Dieu est-il fanatique ? Essai sur une religieuse incapacit de croire (Arla);
1998 : Avec le temps : carnets 1970-1998, carnets autobiographiques (Grasset);
2000 : Soleils d'hiver : carnets 1998-2000, carnets autobiographiques (Grasset);
2002 : Lettres de France : aprs le 11 septembre (Saint-Simon);
2002 : uvres autobiographiques (Grasset);
2003 : la Guerre et la paix : Isral-Palestine : chroniques, 1956-2003 (Odile Jacob);
2003 : la Prison juive : humeurs et mditations d'un tmoin (Odile Jacob);
2004 : Cet tranger qui me ressemble (Grasset);

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats 2004;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93619" title="Boga" nonfiltered="2200" processed="2187" dbindex="37344">

La bova, anomenada tamb boga o balca (gnere Typha), s una planta herbcia de la famlia de les tifcies, i per tant monocotilednia,  i de l'ordre de les panadals (Typha angustifolia i T. Latifolia) que arriba a 2 m d'alada. Les tiges sn cilndriques i sense nusos (com el clam). Les fulles sn ensiformes i embeinadores per la base; molt tils per a fer la part on s'asseuen de les cadires, i tamb cortines. Les flors formen una espiga densssima i peluda, la part inferior de la qual s femenina mentre que la part superior s masculina.

Les Typha sn un gnere d'unes poques espcies de plantes herbcies aqutiques orindes de l'hemisferi nord, i avui distribudes en bona part del mn. Sn freqents a pantans i aiguamolls, formant denses colnies de vegades impenetrables. Les colnies de bogues sn moltes vegades un pas important en la dessecaci de llacunes i pantans, formant una capa de dens teixit orgnic sobre la qual es diposita la terra. 

Hbitat. 
La bova apareix als marges lacustres, pantans i aiguamolls, sent una de les primeres espcies en colonitzar-los. T. latifolia es troba en totes les regions temperades de l'hemisferi nord; T. angustifolia, tamb cosmopolita, suporta pitjor el fred i s'estn per aix menys cap al nord. Les restants espcies tenen distribucions ms limitades, sent T. domingensis nadiua del sud dels Estats Units i Centreamrica, mentre que T. laxmannii, T. minima i T. shuttleworthii creixen en el sud d'Europa i parts d'sia.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93620" title="Barnal" nonfiltered="2201" processed="2188" dbindex="37345">


Barnal en rus "        " s una ciutat i la capital del krai Altai, a Rssia.  

Coordenades geogrfiques: .  

Poblaci, l'any 2002, 600.749 habitants 



Barnal s una de les ciutats ms antigues de Sibria.

Afavorida per la seva proximitat a les riqueses mineres de les muntanyes Altai (coure i plata)i estar a la riba del gran riu navegable Obi,la ciutat va ser fundada per l'acabalada famlia Demidov el 1730. 

En el segle XX, desprs de la construcci del ferrocarril Turkestan-Sibria, va esdevenir un important centre comercial i cultural actualment compta amb cinc universitat i s un important centre cientfic.

Durant la segona guerra mundial molts ciutadans de Barnal van morir al front de guerra a la vegada que al ciutat es beneficiava de la recolocaci de la indstria sovitica en localitats allunyades dels escenaris principals dels combats.

 

Enllaos externs.


Barnaul.org - Official city site;
Altravel.ru - Barnaul Travel Bureau;
Barnaul Satellite Photo;
Barnaul Weather;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93621" title="Batalla de Little Big Horn" nonfiltered="2202" processed="2189" dbindex="37346">
La batalla de Little Bighorn o Massacre de Custer va ser un combat important esdevingut entre els indoamericans d'tnia Lakota i Cheyenne i el set regiment de cavalleria de l'exrcit dels Estats Units el 26 de juny de 1876. Aquest combat va tenir lloc a l'est de l'aleshores territori de Montana

Els guanyadors de la batalla van ser els indoamericans, que van anihilar el destacament comandat per George Armstrong Custer.


Enllaos externs.
 Little Bighorn Battlefield National Monument (NPS official website);
 Friends of the Little Bighorn Battlefield;
 History of the Indian Memorial at Little Bighorn Battlefield National Monument;
 List of soldiers, officers, and civilians at the Little Bighorn;
 Warrior List at Little Big Horn;
 List of noncombatants at Little Big Horn;
 History of the interments of the Custer dead;
 List of soldiers who fought during the Sioux War of 1876 as part of the Dakota, Montana, Wyoming Columns;
 Elk Speaks (includes first-hand accounts of the battle in Chapter 9);
 Custer Battlefield Historical and Museum Association;
 Muster Rolls of 7th U.S. Cavalry, June 25, 1876;
 The Battle of Little Bighorn:  An Eyewitness Account by the Lakota Chief Red Horse;
 The Battle of the Little Bighorn, 1876:  EyeWitness to History.com;
 Comanche: Only Survivor of the Battle of the Little Big Horn ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93623" title="Circ rom" nonfiltered="2203" processed="2190" dbindex="37347">


El circ rom (circus en llat) era un edifici d'oci rom que servia per a fer carreres de cavalls i carros (qudrigues) (no s'hi feien lluites de gladiadors, que se celebraven a l'amfiteatre)

Era un edifici rectangular amb un costat curt semicircular. Al centre es construa una balaustrada que dividia l'edifici pel centre (spina). Les grades estaven recolzades en una estructura feta amb arcades. A l'Spina hi podia haver de tot, temples, obeliscs, esttues de dofins (per comptar les voltes)-> smbol del du Nept, du del mar i protector dels cavalls. Les voltes tamb es podien comptar amb ous, smbol dels dioscurs Cstor i Pllux.

S'hi celebraven els anomenats Jocs circenses (Ludi circenses).

El primer circ fou creat per Tarquini Prisc desprs de la conquesta d'Apiolae als llatins. El lloc on es van celebrar les festes fou rodejat de plataformes temporals pels patres i equites, i l'interior fou anomenat circ, be perqu era rod o perqu les carreres es feien en cercle. Abans de la mort de Tarquini un edifici permanent fou construt per aquest tipus de celebracions i fou anomenat Circ Mxim per distingir-lo d'altres edificis similars ms reduts (segle VI aC). En un principi estava construt en fusta, per al segle II aC es va fer de pedra.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93624" title="Sasser" nonfiltered="2204" processed="2191" dbindex="37348">


Sasser s un cuc de informtic, programat en Visual C++, que es propaga explotant la vulnerabilitat en el procs LSASS (Local Security Authority Subsystem). Aquesta vulnerabilitat s crtica en els sistemes operatius Windows XP i 2000 que no han sigut convenientement actualitzats.

LSASS controla diverses tasques de seguretat considerades crtiques, incloent control d'accs i poltiques de dominis. Una de les interfcies MS-RPC associada amb el procs LSASS, cont un desbordament de bfer que ocasiona un bolcat de pila, explotable en forma remota. L'explotaci d'aquesta fallada, no requereix autenticaci, i pot arribar a comprometre a tot el sistema. La naturalesa d'aquesta vulnerabilitat, es presta a ser explotada per un cuc o virus informtic, capa de propagar-se per les xarxes, i "Sasser" s el primer que la utilitza.

 Saber si estic infectat .

En Windows 2000/XP sol ensenyar un missatge com aquet o molt semblant:

Apagar el sistema

 Se est apagando el sistema. Guarde todo
 trabajo en curso y cierre la sesin. Se perder
 cualquier cambio que no haya sido guardado.
 El apagado ha sido iniciado por NT
 AUTORITHYSYSTEM

 Tiempo restante
 para el apagado: xx:xx:xx

 Mensaje
 El proceso del sistema
 C:WINNTsystem32lsass.exe termin
 de forma inesperada indicando cdigo 0
 Windows debe reiniciar ahora.

El cuc detecta la versi del sistema operatiu, i utilitza diferents exploits per a Windows XP i Windows 2000 (exploit universal), i per a Windows 2000 Advanced Server (SP4 exploit). 

Windows 9x, Me NT, no sn vulnerables. 

Si l'atac te xit, un shell (intrpret de comandaments), s iniciat en el port TCP/9996.

 Desinfectarel sistema .

Primer de tot un petit "truc" que pots fer es retrasa l'hora del ordinador, per exemple un hora.

Desprs has de instalar un "pache" de Microsoft per reparar el bug.

Microsoft Windows NT Workstation 4.0 Service Pack 6a
http://www.microsoft.com/downloads/details.aspx?FamilyId=
7F1713FC-F95C-43E5-B825-3CF72C1A0A3E&displaylang=es

Microsoft Windows NT Server 4.0 Service Pack 6a
http://www.microsoft.com/downloads/details.aspx?FamilyId=
67A6F461-D2FC-4AA0-957E-3B8DC44F9D79&displaylang=es

Microsoft Windows NT Server 4.0 Terminal Server Edition SP6
http://www.microsoft.com/downloads/details.aspx?FamilyId=
62CBA527-A827-4777-8641-28092D3AAE4F&displaylang=es

Microsoft Windows 2000 SP2, SP3 y SP4
http://www.microsoft.com/downloads/details.aspx?FamilyId=
0692C27E-F63A-414C-B3EB-D2342FBB6C00&displaylang=es

Microsoft Windows XP and Microsoft Windows XP Service Pack 1
http://www.microsoft.com/downloads/details.aspx?FamilyId=
3549EA9E-DA3F-43B9-A4F1-AF243B6168F3&displaylang=es

Microsoft Windows XP 64-Bit Edition Service Pack 1
http://www.microsoft.com/downloads/details.aspx?FamilyId=
C6B55EF2-D9FE-4DBE-AB7D-73A20C82FF73&displaylang=en

Microsoft Windows XP 64-Bit Edition Version 2003
http://www.microsoft.com/downloads/details.aspx?FamilyId=
C207D372-E883-44A6-A107-6CD2D29FC6F5&displaylang=en

Microsoft Windows Server 2003
http://www.microsoft.com/downloads/details.aspx?FamilyId=
EAB176D0-01CF-453E-AE7E-7495864E8D8C&displaylang=es

Microsoft Windows Server 2003 64-Bit Edition
http://www.microsoft.com/downloads/details.aspx?FamilyId=
C207D372-E883-44A6-A107-6CD2D29FC6F5&displaylang=en

Desprs pasa el teu antivirus habitual i reinicia el ordinador.

 Articles relacionats .
Blaster;

 Enllaos externs .

Animaci multimedia















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93625" title="(18) Melpomene" nonfiltered="2205" processed="2192" dbindex="37349">

(18) Melpomene s un asteroide del cintur principal, descobert per John Russell Hind el 24 de juny de 1852 i rep el nom de la musa Melpmene.

Melpomene ocult  l'estrella SAO 114159 l'11 de desembre de  1978. Durant l'ocultaci es detect un possible satllit natural de l'asteoide, amb un dimetre de com a mnim 37 km . El candidat a satllit reb la designaci provisional S/1978 (18) 1. Posteriorment, Melpomene s'observ amb el Telescopi Espacial Hubble l'any 1993, que fou capa de resoldre la forma una mica allargada de l'asteroide, per no detect cap satllit..

Referncies.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93626" title="Melpmene" nonfiltered="2206" processed="2193" dbindex="37350">
En la mitologia grega, Melpmene (en grec:           "La melodiosa") s una de les dues Muses del teatre. Inspira la tragdia, hom la representa ricament vestida, greu el seny i severa la mirada, generalment duu en la m una mscara trgica com al seu principal atribut, en altres ocasions empunya un ceptre o unes corones, o b un punyal ensangonat. Va coronada amb una diadema i est calada de coturnes. Tamb es representada recolzant-se sobre una maa per a indicar que la tragdia s un art molt difcil que exigeix un geni privilegiat i una imaginaci vigorosa. 

En algunes llegendes Melpmene apareix com a mare de les sirenes, el pare de les quals seria Aqueloo o Forcis, el pare de les gorgones. 

Enllaos externs.



Forcis, fill de Nept;
Aqueloo, el pare de les sirenes;
El rincn del vago: Melpmene;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93631" title="(19) Fortuna" nonfiltered="2207" processed="2194" dbindex="37351">
(19) Fortuna s un dels majors asteroides del cintur d'asteroides. T una composici similar a (1) Ceres: una superfcie fosca i composta de carbonats. 

Va Ser descobert per John Russell Hind el 22 d'agost de 1852 i anomenat aix en honor de Fortuna, la deessa romana de la sort. 

El telescopi espacial Hubble va observar a Fortuna en el 1993. T un dimetre aparent de 0,20 segons d'arc (4,5 pxels de la cmera planetria), la seva forma s aproximadament esfrica. S'han cercat satllits, per no se n'ha trobat cap. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93632" title="Colom ull de maduixa" nonfiltered="2208" processed="2195" dbindex="37352">
El colom ull de maduixa s una raa de colom prpia de Catalunya.

Histria.
Va ser intrduda al territori durant el temps de dominaci musulmana entre els segles VIII i XV. Fou descrita ja el 1799. Segfurament t el mateix origen que d'altres coloms amb ribet cocular gros i roig com els barbs americans i anglesos.

Va estar a punt de desaparixer i per poc no es va perdre la variant degollada, quedant-ne molt pocs i mals exemplars. Ara es troba en fase de recuperaci.

Caracterstiques.
Grandria mitjana: 285-340 g.
Ample de la part superior del trax.
Cap quadriculat, gros, curt i ample.
Hiperdesenvolupament dels rivets oculars que sn de roig intens format per dos o tres centres concntrics.
Bec curt i gran.
Poc voladores;

Varietats.
Amb caputxa de plomes a la part alta del clatell (monyo) o sense;
Amb corbata o sense;
Degollat (o punyalada): filet de la papada i part central del coll nua.
S'admeten diferents colors:
Groc;
Negre.
Tabac (negre dilut).
Vermell;
Poden presentar dissenys:
Ales blanques.
Ales blanques-cua blanca.
Cues blanques.
Ganyuts (amb un pitet blanc).

Enllaos externs.
Les races domstiques autctones de Catalunya;
El Francol, Associaci de Criadors d'Aus;
Club Catal de Coloms de Races Autctones;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93633" title="Carpobrotus" nonfiltered="2209" processed="2196" dbindex="37353">

Carpobrotus s un gnere de plantes amb fulles suculentes i grans flors. El nom es refereix als fruits comestibles: prov del grec "karpos" (fruit) i "brota" (comestible).

En catal s'anomenen patates fregides, corre-corre, blsam o Ungla de moix.

Hi ha devers 25 espcies en aquest gnere, que es troben distribuides per gaireb toto el mn. La majoria d'elles sn de Sud-frica, per una espcie s de Sud-Amrica i quatre sn d'Austrlia.

Sn una espcie amb un creixement molt rpid i considerada invasora d'ecosistemes. A la zona Mediterrnia, una varietat d'aquest gnere (Carpobrotus edulis) introduida inicialment per als jardins, s'ha asilvestrat, ha proliferat bastant i actualment amenaa la flora autctona.

 Enllaos externs.
 NSW Flora online - Carpobrotus;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93634" title="Beni Hasan" nonfiltered="2210" processed="2197" dbindex="37354">


Beni Hasan o Beni Hassan s una ciutat d'Egipte prop de la riba dreta del Nil prop de Al-Minya (a uns 25 km), famosa per la seva necrpolis a la que hi ha 39 tombes entre les que almenys 8 sn dels principals senyors del noms Orys (noms XVI, Mehmahetch); corresponen a las dinasties XI i XII; els hipgins de 12 tombes sn plens d'escenes de la vida quotidiana egpcia. La major part de les tombes corresponen a la Dinastia XI amb una sola columna, una sola cambra i falsa porta a l'interior del mur; un segon estil  amb columnes estriades i tallades en forma de lotus; finalment les de la dinastia XII, amb antecambra amb dues columnes i sala d'enterrament interior.
 
Entre les tombes principals:

Tomba de Baqet III o Baket III governador provincial de Menat-Khufu (moderna Al-Minya) al final de la dinastia XI.
Tomba de Cnumhotep III amb dos columnes poligonals.
Tomba de Khety, fill de Baket III i tamb governador provincial durant la dinastia XI.
Toma d'Amenemes, el prncep de la Gasela que va viure en temps de Sesostris I amb quatre columnes de 16 cares.
Tomba d' Amenemhet o Ameni, de la dinastia XII, mes elaborada que les anteriors. El propietari va viure en el regnat de Senusret I i fou el darrer possedor hereditari del ttol de Gran senyor de la provncia de d'Oryx).
Tomba de Knumhotep, successor d'Amenemhet al govern d'Oryx per va tenir menys poder que ell degut al increment del poder de l'estat. La seva tomba fou una de les darreres construda a Beni Hasan. Portava els ttols de cap hereditari, lleial al rei, i "el que es estimat per deu". La tomba de Khnumhotep conservava la seva autobiografia a la paret inferior de les bases i tenia un part de l'esttua del seu amo.

Al sud de les tombes hi havia un temple excavat a la roca construt per Hatshepsut i Tuthmosis III, conegut per la gorga d'Artemisa pels grecs (que identificaven Pakhet amb Artemisa). Al costat una capella coneguda por Speos Batn al-Bakarah.
  
La ciutat fou l'antiga necrpolis del noms XVI de l'Alt Egipte (Mehmahetch o L'Oryx) i centre del culte a Pakhet.

La moderna Beni Hasan rep el seu nom de la tribu dels Banu Hasan o Bani Hasan que es van establir a la comarca el segle XVIII. La necrpoli fou explorada especialment per Percy Newerry el 1890 i 1894. Al mateix lloc John Garstang va excavar tombes de les dinasties VI, XI i XII entre 1902 i 1904.  Nina de Garis Davis va copiar les escenes pintades el 1931. Les pintura foren restaurades els anys 80.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93636" title="Moviment propi" nonfiltered="2211" processed="2198" dbindex="37355">
En astronomia, s'anomena moviment propi al moviment aparent de les estrelles sobre l'esfera celest. Va ser descobert en el 1718 per Edmund Halley quan es va fixar que les posicions de Srius, Arcturus i Aldebaran s'apartaven ms de mig-grau de la que mesur Hiparc aproximadament 1850 anys abans.

A primera vista, les estrelles semblen ocupar una posici fixa sobre l'esfera celest. Aix significa que formarien sempre els mateixos asterismes i que, per exemple, l'ssa major tindria exactament la mateixa aparena d'aqu a un segle. Aix no s exacte: observacions precises i extenses en el temps mostren que les constellacions canvien lentament de forma i que les estrelles es desplacen unes respecte a les altres. s per aix que aquest moviment s qualificat de propi ja que representa realment el moviment de cadascuna de les estrelles i s'oposa al moviment impropi que afecta a les coordenades de totes les estrelles en la mateixa mesura, i s causat pels moviments de precessi dels equinoccis i de nutaci de l'eix de rotaci de la Terra, aix com per la aberraci de la llum. Noms el moviment propi correspon a un moviment real de les estrelles. 

L'estrella de Barnard posseeix el moviment propi ms elevat de totes les estrelles: 10,3 segons d'arc anualment; s a dir, que recorre cel un angle igual al dimetre aparent de la Lluna (1/2) en 180 anys. Un moviment propi elevat s generalment una forta indicaci de la proximitat de l'estrella en qesti; per exemple l'estrella de Barnard s la segona estrella ms a prop de nosaltres si es considera el sistema Alfa Centauri com un conjunt. 

Els moviments propis de milions d'estrelles han estat consignats en el catleg Tycho.

L'any 2005 es va mesurar per primer cop el moviment propi d'una galxia exterior a la Via Lctia, la galxia del Triangle. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93637" title="Etiqueta de vi" nonfiltered="2212" processed="2199" dbindex="37356">


L'etiqueta de vi s l'ornament de paper enganxat a l'ampolla de vi i on es dna la informaci pel consumidor. Les indicacions poden arribar a ser complexes i a molts pasos estan estrictament reglamentades. A ms, pel seu disseny i varietat s un objecte de colleccionisme.

L'etiqueta principal sol ser quadrada, no inferior a 10 cm  i pot estar acompanyada d'altres etiquetes menors:
l'etiqueta de sota, s una etiqueta menuda i estreta situada just sota l'etiqueta principal;
la contraetiqueta, s una etiqueta situada a la part oposada de l'etiqueta principal on hi sol haver informaci addicional, com ara el procs de cupatge, la nota de tast o l'aval del consell regulador de la denominaci d'origen;
la cpsula, s el revestiment de full d'estany que cobreix la boca i el tap de l'ampolla per protegir el vorell i com a ornament;
el collar, s una faixa de paper que recobreix la part inferior de la cpsula, en forma d'anella, i que sol portar imprs el nom de la casa elaboradora;
el segell, s una etiqueta menuda collocada al pit de l'ampolla de xampany per indicar el tipus de xampany o cava;
l'etiqueta de ferro, s un ornament metllic en forma de medalla que es penja de l'ampolla mitjanant un collar.

 Regulaci a la Uni Europea .
A la Uni Europea la informaci que obligatriament ha de constar a l'etiqueta de les ampolles de vi classificades com vi de la terra o VQPRD s:
 la categoria del vi (vi de la terra, Denominaci d'Origen, ...);
 el volum nominal del producte (p.ex. 750 ml);
 el nom i l'adrea de l'embotellador, responsable legal davant del consumidor;
 el grau alcohlic volumtric total (% vol.) amb un marge de desviaci mxim del 0,5%;
 el pas d'origen, en cas d'exportaci o d'importaci.

Les indicacions facultatives sn:
 el nom d'altres empreses, diferents de l'embotellador, que hagin intervingut en la comercialitzaci;
 el tipus de producte de forma ms especfica (vi dol natural, brut...);
 el color particular (negre, rosat, ...);
 l'anyada,
 les varietats de ram,
 distincions i medalles atorgades en concursos autoritzats,
 mtode d'elaboraci,
 menci tradicional complementria ,
 indicaci d'embotellat (en l'explotaci vincola...);

 Etiqueta de vi espanyol .

A l'etiqueta principal consta la categoria del vi:
Vi de taula. No porta cap menci a l'origen geogrfic ni a l'anyada.
Vi de la terra, seguit del nom d'una regi.
Denominaci d'Origen. Est coordinat per l'Institut Nacional de Denominacions d'Origen (INDO) i la gesti est transferida a les Comunitats Autnomes.
Denominaci d'Origen Qualificada, est reservada als vins que responen a uns criteris molt precisos de qualitat i regularitat.
Vi de finca o vi de terrer (vino de pago) designa un vi cultivat i produt en un terrer determinat, pertanyent o no a una denominaci per amb una qualitat contrastada.
Vi de finca, o vi de terrer, qualificat: designa un vi d'un terrer que est totalment incls en una Denominaci d'Origen Qualificada. ;
Les mencions d'envelliment sn regulades de forma precisa, encara que la durada pot variar d'una denominaci a una altra:
Vi jove, o sense criana, s un vi embotellat just desprs de la clarificaci. Si no hi ha cap menci d'envelliment s'entn que s un vi jove.
Criana. Es comercialitza desprs d'un envelliment de dos anys, amb un mnim de sis mesos en botes de roure. Pels blancs i rosats de criana el temps s de divuit mesos.
Reserva. Els vins negres de reserva han envellit tres anys, amb un mnim d'un en bta. Pels blancs i rosats el temps s de dos anys, amb sis mesos en bta.
Gran reserva. Sn els vins d'anyades particularment bones. L'envelliment s de cinc anys amb divuit mesos en bta. Els blancs i rosats sn escassos.
La contraetiqueta porta el segell oficial del Consell Regulador de la Denominaci d'Origen, un nmero d'ordre que permet identificar l'origen de la botella i, sovint, un mapa de la zona o terrer d'origen. Tamb s habitual afegir-hi una nota de tast (test qualitatiu) i un suggeriment de servei o de maridatge.

 Etiqueta de vi francs .


A Frana les etiquetes estan detalladament reglamentades i controlades per la Direction gnral de la Concurrence, de la Consommation et de la Rpression des fraudes. Les mencions obligatries sn:
Categoria: Vin de Table, Vin de Pays, Appellation d'Origine Vin Dlimit de Qualit Suprieure (AOVDQS), Appellation d'Origine Contrle (AOC). En el cas de vins de taula noms consta el nom del pas. Els vins de la terra van seguits del nom de la zona geogrfica (p.ex. Vin de pays des Ctes Catalanes). Les denominacions d'origen es poden expressar de dues formes, per exemple, Appellation d'Origene Contrle Banyuls o Appellation Banyuls Contrle.
Nom i adrea de l'embotellador. Si ha estat embotellat a la mateixa explotaci vincola pot portar la indicaci mise en bouteille  la propit/domaine/chteau... Si diu mise en bouteille dans nos chais o par nos soins s un vi de negoci d'un sol productor amb ram que prov de diferents propietats.
El contingut. Normalment s de 75 cl, per tamb es pot trobar mitja botella de 37,5 cl, un mgnum de 1,5 l o un clavelin de 62 l al Jura. A la regi de Bordeus es troben tamb: marie-jeanne de 2,5 l, doble mgnum de 3 l, jroboam de 4,5 i imperial de 6 l. A la regi de la Xampanya es pot trobar: un quart de 20 cl, jroboam de 3 l, rhoboam de 4,5 l, mathusalem de 6 l, salmanazar de 9 l, balthazar de 12 l i nabuchodonosor de 15 l.
El grau alcohlic volumtric.
El nom del pas: "Produit de France" o "Produce of France";

Mencions facultatives sn:
L'anyada (millsime);
El nom de marca. El termes chteau, clos, abbaye, domaine i mas sn reservats pels vins AOC i han de correspondre a una realitat verificable en el cadastre, excepte en el cas de chteau (castell) que s'ha convertit en un nom tradicional a la regi de Bordeus on inicialment els millors terrers envoltaven un castell.
La classificaci. Els diferents termes Cru sn mencions tradicionals jerrquiques reservades a un nombre limitat de vins i definides per la legislaci. Diferents classificacions sn:
A Bordeus, en general: Premier Cru, Deuxime Cru, Troisime Cru, Quatrime Cru i Cinquime Cru.
Pels bordeus del Mdoc: Premier Cru class a Cinquime Cru class ms Cru bourgeois, Cru bourgeois suprieur i Cru bourgeois exceptionnel.
Pels bordeus de Pessac-Lognan: Premier Grand Cru i Cru class.
Pels bordeus de Sauternes: Premier Cru suprieur, Premier Cru class i Deuxime Cru class.
Pels bordeus de Saint-milion: Premier Grand Cru class i Grand Cru class.
Pels vins de Borgonya: Premier Cru i Grand Cru.
Pels vins d'Alscia: Grand Cru.
Pels vins de Xampanya: Grand Cru, Premier Cru i Second Cru.
La menci d'una varietat. A Frana un vi varietal ha de provenir al 100% de la varietat indicada.
Altres:
Vendages manuelles (verema manual). A algunes regions com la Xampanya i Beaujolais totes les veremes sn manuals.
Cuve non filtre. En lloc d'usar filtres es fa una clarificaci per colament airejant el vi i mantenint les aromes.
Vieilli en ft (de chne): envellit en bta (de roure).
Cuve spciale: s el vi d'alta gamma d'un productor, per s una menci publicitria no reglamentada.

 Etiqueta de vi itali .

Les diferents categories reglamentadas sn:
Vino de tavola (vi de taula);
Indicazione geografica tipica, IGT, equivalent a vi de la terra.
Denominazione di Origine Controllata, (DOC).
 Denominazione di Origine Controllata e Garantita (DOCG).
Altres mencions: riserva o vecchio s un vi d'envelliment superior a la mitjana, superiore s un vi ms alcohlic, classico s la zona histrica de la denominaci, novello s un vi novell, secco s un vi sec, abbocato s lleugerament dol, amabile s dol, liquoroso s un vi de licor, frizzante s un vi d'agulla i spumante s un vi escums.

 Referncies .
Petit Larousse des vins, Paris 2005 ISBN 2-03-560452-4;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93640" title="Ocimum" nonfiltered="2213" processed="2200" dbindex="37357">

Ocimum s un gnere de plantes amb flors dins la famlia de les lamicies.

Comprn herbes anuals i perennes i arbusts originaris de zones clides d'sia i frica.

Ocimum basilicum (alfbrega) s l'espcie d'aquest gnere de major s i importncia econmica. 

Ocimum tenuiflorum  o el seu sinnim O. sanctum) s una herba sagrada a l'ndia.

Ocimum americanum (sinnim: O. canum) s, malgrat el nom, originari de l'frica tropical.

L'hbrid entre O. americanum i O. basilicum s'anomena cientficament: Ocimum  citriodorum i fa una aroma de llimona.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93641" title="Jordi Prat i Coll" nonfiltered="2214" processed="2201" dbindex="37358">
Jordi Prat i Coll (1975) Autor i director de teatre. Llicenciat en Arts Escniques per l'Institut del Teatre.

s autor de: "Carrer Hospital amb Sant Jeroni" i va obtenir el XXXVI Premi de teatre Josep Ametller. Editat a Edicions 62. "Obra Vista" estrenada a la Sala Beckett l'any 2005.

Ha dirigit: El Pblico, de Federico Garcia Lorca, al Teatre Estudi del Institut del Teatre, l'any 2002; Lluny, de Caryl Churchill, a Sitges Teatre Internacional i Sala Beckett, l'any 2003; Eva Pern, de Copi, al Teatre Lliure, l'any 2004; i Obra Vista.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93643" title="Alastor Murri" nonfiltered="2215" processed="2202" dbindex="37359">

Alastor "Ull-foll" Murri s un personatge fictici de la saga de Harry Potter de l'escriptora J. K. Rowling.
Se suposa que ha estat el millor auror dels ltims temps.

 Personatge .


Antic amic del director de Hogwarts, l'Albus Dumbledore. Va ser auror actiu durant el regnat d'en Lord Voldemort capturant molts cavallers de la mort per a enviar-los a la pres d'Azkaban (es rumoreja que va omplir la meitat de les celles). A diferncia d'altres aurors, ell sempre va intentar capturar vius als cavallers de la mort que seguia, per aquesta ra t el rostre ple de cicatrius, li falta una cama, una part del nas i un ull. En substituci d'aquest ull, en t un de mgic de color blau elctric que li permet veure 360, a travs de les parets, de les capes invisibles i que t independncia de l'altre, per aquesta ra t el sobrenom d'"Ull-foll", ms que els seus anys d'auror, el van deixar amb una constant deliri de persecuci.
Professor del quart any d'en Harry de Defensa Contra les Forces del Mal, encara que al final ens adonem que va ser reemplaat fsicament per un cavaller de la mort fidel, Barty Crouch Jnior, grcies a la poci mutadora que havia estat robant a l'Snape.
Per aquest motiu, passa el quart any dins del bagul de set panys, fins que l'alliberen.
Tamb Alastor Murri treballa a l'Orde del Fnix (ja pertanyia a l'original).
En Murri, el dia del disset aniversari del Harry, va realitzar una missi de protecci a en Harry per a dur-lo del carrer Privet al Cau. El pla consistia que a travs d'una poci mutadora, altres membres de l'Orde del Fnix obtinguessin l'aspecte d'en Harry per a confondre els cavallers de la mort. En Murri era l'encarregat de protegir a un dels "falsos Harry" (en Mundungus Fletcher), per en plena missi els cavallers de la mort ataquen i en Mundungus cedeix al pnic i fuig. L'Alastor intenta detenir-lo per per llavors en Voldemort havia arribat on estava en Murri i li va llanar una maledicci assassina, posant aix fi a la vida de l'auror.

En les pellcules s interpretat per l'actor Brendan Gleeson.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93644" title="Staehelina" nonfiltered="2216" processed="2203" dbindex="37360">

Staehelina s un gnere de plantes de la famlia de les astercies (Asteraceae)

Comprn unes 8 espcies de plantes perennes que es distribueixen des de l'Iraq a la pennsula Ibrica.

Staehelina fruticosa Staehelina petiolata i Staehelina dubia es troben a Europa.

D'aquest gnere la espcie que es troba als Pasos Catalans s Staehelina dubia




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93645" title="Cultura clssica" nonfiltered="2217" processed="2204" dbindex="37361">

Cultura clssica s la cultura esdevinguda durant l'antiguitat clssica. El perode clssic, entre el perode arcaic i el perode hellenstic esdevindr el primer referent per als futurs classicismes.


Perodes anomenats clssics.

El concepte clssic s un concepte occidental i s'ha associat a l'edat antiga; a l'edat moderna es reprn la cultura clssica. Durant el Renaixement s'estableix el pensament que l'edat mitjana s un perode fosc i intermedi. El mateix terme Renaixement ens indica la resurrecci de la cultura, en una terminologia catlica.

Antiguitat clssica.
L'poca clssica per excellncia s l'antiguitat clssica.

Tradicionalment, s ha considerat que l Imperi rom no afegeix res substancial a la cultura grega a excepci de la creaci d un model militar d enorme fortuna. Aix permet l exportaci per part de l Imperi Rom d aquell model cultural i en segon terme se sedimenta un psit cultural com a les terres que envolten la Mediterrnia. Encara que autors com Piranesi creuen que els models romans sn superiors als grecs.

Perode clssic.
Entenem com perode clssic, el perode de la cultura grega que transcorre entre el perode arcic i el perode hellenstic. El segle V aC, Atenes comanda 400 ciutats sota la lliga de Delos, s el perode clssic. Aspectes destacats del perode clssic:

 Cultura: destaca el filsof Plat que determina el pensament, la moral i el sentit de justcia europeu; l historiador Herdot que separa la fantasia del relat histric.
 Poltica: destaca un nom propi, Pricles s l impulsor de l ideal democrtic i de l Acrpoli.
 Arquitectura: els edificis ms singulars de l'Acrpoli sn el Parten, l'Erecton i els Propileus.
 Escultura: segurament si veissim com finalitzaven les seves escultures Mir o Policlet no ens semblarien escultures clssiques, car ara estem acostumats a veure les seves escultures sense la capa de pintura amb que recobrien els marbres. Mir s molt conegut pel Discbol i Policlet pel Dorfor conegut tamb com  cnon ;
 Pintura: no es conserva gaire pintura de Grcia, les tcniques ms habituals eren la pintura mural i la pintura sobre taula. Sabem per escrits clssics que Polignot i Apollodor eren dos dels pintors ms reconeguts a Atenes. Polignot pinta amb un estil auster grans composicions de temtica mitolgica i paisatgista i Apollodor innova afegint clar fosc en les seves obres.

Altres cultures.
Altres cultures no han format la idea d'un temps i un lloc fundacional de la seva cultura, tampoc han valorat la runa com un objecte que dna memria d un passat esplndid o d'objecte a conservar. A Xina o Jap, la influncia d'Occident ha fet replantejar i est fent replantejar la mirada enrere cap a la prpia cultura.

Conceptualment, podem entendre que Egipte, Mesopotmia o la Xina disposen de perodes antics, en els quals les seves cultures s aferren a tradicions i cnons inviolables. s per aix que ens referim a aquestes cultures com antigues; habitualment no emprem el terme clssic per referir-nos a aquestes cultures
Antic Egipte;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93646" title="Rainier de Borb-Dues Siclies" nonfiltered="2218" processed="2205" dbindex="37362">
Rainier de Borb-Dues Siclies, prncep de les Dues Siclies (Cannes 1883 - La Combe 1973). Prncep de les Dues Siclies amb el tractament d'altesa reial inherent als prnceps d'aquesta casa. Des de l'any 1960 s el cap de la Casa de les Dues Siclies segons els partidaris de la defensa de la validesa de la renncia de Carles de Borb-Dues Siclies.

Nascut a Cannes el dia 3 de desembre de 1883 essent fill del prncep Alfons de Borb-Dues Siclies i de la princesa Maria Antonieta de Borb-Dues Siclies. Per via paterna era nt del rei Ferran II de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria, mentre que per via materna era nta del prncep Francesc de Borb-Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Isabel d'ustria-Toscana.

Casat el 12 de setembre de 1923 amb l'aristcrata polonesa, comtessa Karoline Zamoyska, la parella tingu:

 SAR la princesa Maria del Carme de Borb-Dues Siclies, nada a Podzamcze el 1924.

 SAR el prncep Ferran de Borb-Dues Siclies, nat a Podzamcze el 1926. Es cas el 1949 a Giez amb l'aristcrata francesa Chantal de Chevron-Villete.

Segons les lleis internes de primogenitura de la Casa Reial de les Dues Siclies aquella persona que contragui matrimoni amb una persona no pertanyent al seu rang perd els drets dinstics. Arran del seu matrimoni amb una comtessa polonesa l'any 1923 el prncep Rainier perd els seus drets dinstics al tro de les Dues Siclies.

Malgrat aquest fet, l'any 1960 mor sense descendncia el prncep Ferran de Borb-Dues Siclies. A partir d'aquest moment s'inici un debat successori que enfront d'una banda el prncep Rainier i els seus descendents i de l'altre el seu nebot, l'infant Alfons de Borb-Dues Siclies. 

Els partidaris d'Alfons, entre els quals s'hi trobava el comte de Barcelona, defensaven la seva candidatura en base el matrimoni morgantic del prncep Rainier. I els partidaris del prncep Rainier defensaven la candidatura en base la renncia emesa l'any 1900 per part del prncep Carles de Borb-Dues Siclies, pare d'Alfons, al casar-se amb la princesa d'Astries per ell i els seus descendents al tro de les Dues Siclies.

La divisi de la Casa Reial de les Dues Siclies fou total i encara avui els descendents d'Alfons, l'infant Carles de Borb-Dues Siclies, i de Rainier, el prncep Ferran de Borb-Dues Siclies, mantenen la lluita per la capitania de la Casa Reial de les Dues Siclies.

Membre de l'exrcit reial espanyol durant el regnat del rei Alfons XIII d'Espanya, durant tota la seva vida fou un destecat filntrop que ajuda intensament a diverses associacions de carcter benfic. L'any 1962 presid l'acte de trasllat de les tombes de la Famlia Reial de les Dues Siclies a l'Esglsia de Santa Chiara a Npols.

L'any 1966 ced totes les seves funcions prctiques al seu fill, el prncep Ferran de Borb-Dues Siclies. Pocs anys desprs, l'any 1973, als 89 anys, mor a la seva residcia francesa, el castell de Saint-Sauver.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93650" title="Terra Mtica" nonfiltered="2219" processed="2206" dbindex="37363">
Terra Mtica s un parc temtic situat en Benidorm (Marina Baixa). Est basat en les antigues civilitzacions del Mediterrani, per la qual cosa es distribueix en cinc zones temtiques: Egipte, Grcia, Roma, Ibria i Les Illes(Mar Egeu).

Les seues principals atraccions sn Magnus Colossus, una muntanya russa de fusta de 1200 metres del llarg i 37 metres d'alt; Tizona, una muntanya russa invertida construda en 2003 per l'empresa Holandesa Vekoma, model SLC; El Vol del Fnix, una torre de caiguda lliure de 60 metres; i Synkope, construda en 2004/2005 una atracci frisbee gegant.
 Una visita al parc .
Grcies a la seua representaci de distintes cultures mediterrnies, resulta molt interessant l'arquitectura peculiar d'aquest parc temtic, ja que sn rpliques ms o menys exactes de ponts i monuments artstics i histrics. Res ms entrar al parc, es poden contemplar el prtic en qu apareix el fara. fent diferents ofrenes a els dus. Part d'aquest prtic es pot visitar en el Museu Egipci de Berln. Una vegada dins del parc, el visitant pot contemplar l'obelisc "l'agulla de Cleopatra" l'original del qual es troba en l'actualitat a Londres, rplica del Far d'Alexandria, rplica d'una casa senyorial de Pompeia, diferents palaus grecs, etc. Terra Mtica constitueix una autntica classe de Histria de l'Art i Cultura Clssica.

Zones del Parc.
Egipte.
"Els misteris geomtrics dels faraons"

Atraccions.
Port d'Alexandria;
La Pirmide del Terror: Passejada del Terror de previ pagament extra;
Les cascades del Nil: Atracci tipus Log Flume amb dues caigudes de 20 i 13 metres. La 2a Caiguda es d'esquenes.
Akuatiti: Versi Infantil de Cascades del Nil;

Espectacles.
Sons del Mar: Espectacle de nit amb pirotcnia, lsers, fonts...
Ocenides: Espectacle de dia amb fonts i msica;
Amed;
Dances de Karnak;
Mtic i Bab: Mascotes del Parc;

Grcia.
"Emocions Olmpiques i valor des d'Atenes"

Atraccions.
El Laberint del Minotaure: Una de les atraccions mes cares de la histria, amb espectaculars Animatronics(Robots), odorames, efectes especials... La Atracci est dins d'una reproducci del Temple de Knossos, i t 4 sales per a fer cua, a ms de pantalles explicatives. T'endinsars a un mon d'obscuritat, i amb la teua pistola haurs de matar al major nombre de besties com pugues per aconseguir derrotar el Minotaure, que t'aguaita a una sala final. Esfinxs, Hidres, Dracs gegants o Lleons d'or t'estan aguaitant dins d'aquest Laberint. Considerada una de les millors atraccions de recorregut del mn.


Temple de Kinetos - El Guerrer de l'Alba: Simulador;
SynKope: L'atracci ms espectacular del parc, amb 90 km/h de velocitat punta i una altura de 35 metres, balanceja't i gaudeix de la velocitat;
La Fura de Trit: Atracci tipus Splash amb dos caigudes, i una altura mxima de 25 metres. s l'atracci ms llarga i alta d'aquest tipus a tota Espanya.
Alucinakis;
Arriarix;

Espectacles.
El Fugitiu;
El Comerciant Mgic;
El somni de les Niades;

Roma.
"L'imperi mes espectacular"

Atraccions.
Magnus Colossus: La muntanya russa de fusta ms gran d'Europa, amb una velocitat de quasi 100 km/h i 36 metres d'alada. Es l'nica muntanya russa del mn amb una "Double Drop", o doble caiguda, que produeix unes sensacions niques. Es recomana pujar a l'ltima fila.


El Vol del Fnix: Caiguda lliure o Giant Drop de 60 metres d'alada. Tarda poc ms de 3 segons a baixar els 60 metres d'alada total de la torre.
Vertigum;
Torbellinus;
Tentculus;
Ayquesustus;
Serpentinum;
Runtundus;
Zona Infantil i Fira Romana;

Espectacles.
Reials Titelles;
Lluita de Gladiadors;
Teatre de Titelles;
Mtic;

Ibria.
"Velocitat al costat de la mar"

Atraccions.
Tren Brau: Muntanya Russa Familiar;
Ariets: Els famosos Cotxes de Xoc, per tematitzats en cabres i animals de camp.
Jabato: Cotxes de xoc per a xiquets;
El Moll;
Tizona: Muntanya Russa d'acer invertida, amb 689 metres de llargria, una alada de 33,3 metres i una velocitat punta de 80 km/h, es una de les atraccions ms demandades del parc. Les seues 5 inversions, i el fet d'anar amb els peus "penjant" sn els seus principals punts a favor. Al eixir de l'atracci, trobes una sensaci de borratxera.


Espectacles.
El Torneig;
Arrels. El Cavall Espanyol;
Les Visions de Colom;
Barbaroja: Amb nou xou per a 2007 Per Confirmar;

Les Illes.
"El refrescant centre de la Diversi"
Atraccions.
El Rescat d'Ulisses: Atracci de Recorregut on haurs d'ajudar a Telmac a salvar a Ulisses de les profunditats marines;
Rpids d'Argos: Rpids Aqutics;
Mithos: Carrussel Mtic;
La Clera d'Akiles: La Novetat 2006 a Terra Mtica, una gran barca que a 16 metres del sl fa moviments de fins 90. Atracci Familiar;
NintendoPolis: Sala de Videojocs patrocinada per Nintendo;
Cinema Infantil - Teatre de Pandora;

Espectacles.
Pandoro i Andrmaca;
El Cor de Samos;
Gotes de la Mar Egea;
Teleskopiks;

On menjar.

Dina Rpida.
Egipte
Tebas Sports Bar;
La Fira dels Deus;
KurKur;
Pita Ra-Pit;
Tutan Sabor;

Grcia
Plaka;

Iberia
El Pintxo;

Les Illes
Rodas;

Self Service.

Pica Picae(Roma);
Les Gavines(Iberia);

Restaurants Confort.

L'Almadrava(Iberia) - Sabors Mediterranis al voltant d'un entorn nic.
Acrpolis(Grcia) - Al punt ms alto de la muntanya de l'Olimpo, cocina ellaborada de tota Europa.
Luxor(Egipte) - Sabors variats a l'interior d'un temple de la Vall dels Reis.
Via Apia(Roma) - Les millors pastes i carns dins de La Casa del Faune, edifici histric de Pompeia.

Caf/Gelats/Entrepans....

Egipte
Shuccaran;
Tebas;
Saqqara;

Grcia
tica;
Minos;

Roma
Pompeia;
Famlicus;

Ibria
La Mar de Colors;
Puig Campana;

Les Illes
olo;

Atraccions retirades.

Egipte.

El Misteri de Kops (2000-2004): Atracci de recorregut on sofries una maledicci faranica.

Les Illes.

Les Sorpreses dels Dus(2000-2003): Atracci/Cinema Multimdia amb Robots, Efectes especials, lsers...

Grcia.

Pellcules del Simulador:;
El Esperit d'Olmpia (2000-2002);
El Temple Perdut (2002-2006);
El Guerrer de l'Alba (2006-?);

Prepara la teua visita.
Calendari.
Terra Mtica t dos temporades, baixa i alta:
La Temporada baixa s des del dia 24 de mar de 2007 fins el dia 6 de juliol, i posteriorment, des del 10 de setembre de 2007 fins el 4 de novembre.
Consultar dies d'obertura a la web oficial, calendari irregular;
La Temporada alta comprn els dies 6 de juliol fins el 10 de setembre, amb un calendari ininterromput i diari.

Horaris.
A Temporada baixa, n'hi ha dos tipus d'horaris:
de 10:00 a 20:00;
de 10:00 a 22:00 (dies festius);
atraccions es tanquen abans de la cloenda del parc;

A Temporada alta, l'horari s de 10:00 a 1:00. Les atraccions tanquen sobre les 22:00 i entre les 22:00 i a la 1:00 es fan animacions a l'rea d'Egipte, a ms, hi ha diverses atraccions de pagament extra, espectacles especials, i un espectacle nocturn amb lsers, llum, aigua, foc...

Tarifes i tipus d'entrada.





 Ressenya histrica.

Va ser inaugurat al juliol del 2000 pel Prncep Felip. En 2001, va passar a ser gestionat  per Paramount Parks, per a causa de les greus prdues acumulades el contracte va ser rescindit prematurament en 2004.
En el 2004 l'empresa que gestiona el parc va ser a la Suspensi de pagaments per a evitar la fallida. A ms, el parc ha sigut una de les principals acusacions que s'han fet cap a Eduardo Zaplana i el seu executiu quan era president del Pas Valenci. En el 2006 van eixir a la llum unes cintes en qu uns empresaris acusen a l'ex president de cobrar comissions i exagerar les factures de la construcci del parc (Segons Cadena Ser).

Com a ressenya comentar que el parc se situa en uns terrenys boscosos que es van cremar a l'estiu de 1992,  i a mitjan d'aquesta dcada van ser adquirits per la dona de l'expresident de la Generalitat Eduardo Zaplana a preu de saldo per a dos mesos desprs canviar temporalment la llei que prohibia la construcci i no replantaci dins de terrenys d'aquest tipus. Dues setmanes desprs de la requalificaci dels terrenys i venda a la Generalitat Valenciana, aquesta llei va tornar al seu estat original generant unes plusvlues a la famlia Zaplana d'un 464%. Durant la construcci la majoria de llocs directius i obres de construcci van ser cedits a personal vinculades a la famlia Zaplana fins i tot emparentats en primer grau.

Enllaos externs.
 ;
Terra Mtica ;
Terra Mtica ;
Terra Mtica ;
Foto en Google Maps;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93652" title="Torrent del Lli" nonfiltered="2220" processed="2207" dbindex="37364">

El Torrent del Lli s un torrent de Valldemossa, Mallorca.

Enllaos externs.
 Descente-canyon.com;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93654" title="Muzio Clementi" nonfiltered="2221" processed="2208" dbindex="37365">

Muzio Clementi (24 de gener de 1752 - 10 de mar de 1832) va ser un virtus del piano i se'l reconeix com el primer compositor que escrigu especficament per a piano. Contemporani de grans compositors com Mozart i Beethoven, aquests van fer ombra sobre la seva obra, almenys pel que fa a l'mbit concertstic. Malgrat aix, Clementi s'ha guanyat una posici central en la histria de la msica per a piano i en el desenvolupament de la forma sonata.

 Primers anys .
Va nixer a Roma el 1752, fou el primer de set fills de Nicol Clementi, un orfebre rom respectat, i de Magdalena Kaiser, de nacionalitat sussa. Molt prompte comen a manifestar-se el seu talent musical: amb set anys comen la seua instrucci musical. El seu progrs fou tan notable que amb tretze anys guany el crrec d'organista de l'esglsia.

El 1766, Sir Peter Beckford (1740-1811), un acabalat cos de l'excntric William Beckford, mostr inters en el talent musical del xic, i tract de convncer a son pare per a dur-lo a la seua Mansi de Blandford Forum a Dorset, Anglaterra, on Beckford acord uns pagaments trimestrals per a l'educaci musical del xiquet. A canvi d'aquesta educaci, Clementi s'encarregava dels esdeveniments musicals de la Mansi.

Clementi pass els set anys segents entregat plenament a l'estudi i prctica del clavicordi. Tanmateix, les composicions que escrigu durant aquest perode inicial foren poques i la majoria s'han perdut.

 El virtus del teclat .

El 1770, Clementi es present per primera vegada en pblic com a intrpret. L'audincia es qued molt impressionada amb la seua execuci: fou el comenament d'una de les carreres com a concertista del piano ms reeixides de la histria.

El 1774, Clementi va ser alliberat de les seves obligacions envers Peter Beckford, i es va traslladar a Londres on, entre altres coses, va fer diverses presentacions en pblic tocant el clavicordi, i va dirigir des del teclat en el teatre del rei, el Haymarket. La seva fama va crixer, en part grcies a la popularitat de les seves Sonates op. 2 que havia publicat, i va ser considerat en molts cercles musicals com el pianista virtus ms gran del mn.

 Clementi i Mozart .

El 1781 inicia una gira europea per Frana, Alemanya i ustria. A Viena, Clementi va convenir amb l'emperador Josep II de tenir un duel musical amb Mozart com un entreteniment per l'Emperador i els seus convidats. Cada executant va ser convidat a improvisar i a executar seleccions de les seves prpies composicions. L'habilitat d'ambds compositors i el seu virtuosisme va ser tan gran que l'Emperador es va veure forat a declarar un empat.

El 12 de gener de 1782 Mozart va escriure al seu pare, Leopold: 
Clementi toca b, tant com l'execuci amb la seva m dreta li permet. El seu major potencial resideix en els seus passatges en terceres. A part d'aix, no t gust ni sensibilitat; resumint, ell s molt tcnic".;
 
En cartes subsegents, va ser ms enll afirmant que "Clementi era un xarlat, com tots els italians." Les impressions de Clementi respecte de Mozart, amb el contrari, van ser totes molt positives i entusiastes.

Per el tema principal de la Sonata en si bemoll major va captivar la imaginaci de Mozart, i deu anys ms tard el va utilitzar en l'obertura de la seva pera Die Zauberflte (La flauta mgica). Aquest fet va indignar tant Clementi que cada vegada que va publicar aquesta sonata, va incloure una nota explicant que va ser escrita deu anys abans que Mozart escrigus La flauta mgica.

Els atacs de Mozart envers Clementi, i probablement amb els italians en general, ha portat a considerar ambds msics com a grans rivals. Per l'animositat no va ser tan gran, pel que sabem, ja que no va ser corresposta per Clementi i, de tota manera, les cartes de Mozart estan plenes de burles i irreverncies per dirigides a l'mbit privat.

A partir de 1782, i en els segents vint anys, Clementi va romandre a Anglaterra tocant el piano, dirigint i ensenyant. Dos dels seus estudiants van assolir un important renom: Johann Baptist Cramer i John Field; Field, al seu torn, va exercir una gran influncia sobre Chopin.

 Constructor de pianos i editor .

Clementi tamb es va dedicar al negoci de la construcci de pianos, per el 1807 la fbrica va ser destruda per un incendi. Aquell mateix any va iniciar contactes amb Beethoven, un dels seus admiradors ms grans, qui li va donar drets de publicaci de la seva msica. El nivell assolit per Clementi dins de la histria de la msica com editor i intrpret de Beethoven no s certament menor que com a compositor, tot i que tamb va ser criticat per algunes de les edicions publicades en les que, per exemple, feia "correccions harmniques" d'algunes de les obres de Beethoven. El fet que al final de la seva vida Beethoven es dediqus a compondre especialment per al mercat angls pot haver estat relacionat amb el fet que el seu editor visqus all. 

El 1810 Clementi va abandonar la carrera concertstica per dedicar-se a la composici i a la fabricaci de pianos. Pel que fa  a la vida privada, Clementi es va casar tres vegades. El 1830 es va traslladar a les afores de Lichfield i va passar els seus darrers anys a Evesham, on va morir el 10 de mar de 1832, als 80 anys d'edat. Va ser enterrat a l'abadia de Westminster.

 Obra .

Clementi va compondre al voltant de 110 sonates per a piano. Algunes de les primeres sonates, i les ms senzilles, van ser reeditades com a sonatines desprs de l'xit de la seva Sonatina op. 36 nm. 1, i continuen sent obres del repertori actual en l'aprenentatge del piano. Les seves sonates rarament sn interpretades en concerts, en gran part perqu sn considerades com a msica pedaggica senzilla. Les sonates de Clementi, en general, sn tcnicament ms difcils de tocar que les de Mozart, i el mateix Mozart va escriure una carta a la seva germana en qui li suggeria que no toqus les sonates de Clementi a causa dels seus salts de moviments, a l'amplitud d'espais de la digitaci i els acords, i creia que a l'intentar tocar-los li podria causar alguna lesi.

Clementi s conegut principalment per la seva collecci d'estudis per a piano Gradus ad Parnassum, sobre la qual Debussy en fa una divertida allusi en la pea Doctor Gradus ad Parnassum que s la primera de la suite per a piano Children's Corner. De la mateixa manera les seves sonatines van passar a ser un repertori obligat per a tots els estudiants de piano. Erik Satie, en la seva Sonatine bureaucratique faria una pardia de la Sonatina op. 36 nm. 1 de Clementi.

A ms de repertori per a piano sol, Clementi va escriure una gran quantitat d'altres tipus de msica, incloent algunes obres recentment trobades i composicions llargues com algunes simfonies inacabades que gradualment estan tenint un reconeixement ms gran per la comunitat musical. Mentre la msica de Clementi rares vegades s tocada a les sales de concert, la seva popularitat s'ha anat incrementant com ho evidencien els enregistraments de les seves obres.

El pianista rus Vladimir Horowitz va adquirir un especial afecte per l'obra de Clementi i, a conseqncia d'aix, la seva esposa Wanda Toscanini va comprar les obres completes de Clementi. Horowitz fins i tot en va comparar alguns d'aquestes obres amb les millors composicions de Beethoven. La revaloritzaci de Clementi com un gran artista es deu en part a l'esfor d'Horowitz.

 Enllaos externs .
Pgina de Clementi a la IMSLP;
Muzio Clementi: Pianista i compositor ;
Detalls cronolgics de la seva vida i obra ;

 Audici .
Enregistrament de la seva Sonata en sol menor op. 50, nm. 3 "Didone Abbandonata";


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93655" title="Torrent de Coanegra" nonfiltered="2222" processed="2209" dbindex="37366">

El Torrent de Coanegra o Torrent del Freu s un torrent que neix a Orient i que flueix cap al municipi de Santa Maria del Cam, a Mallorca.

El torrent sencer t uns 16 km. de llargada, neix a la vall d'Orient i aboca les seves aiges al torrent Gros, que desemboca a la badia de Palma.

Enllaos externs.
 Descente-canyon.com ;
 Una altra fitxa ;
 Herbari de l'itinerari pel cam que voreja el torrent ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93656" title="Torrent d'Almadr" nonfiltered="2223" processed="2210" dbindex="37367">

El torrent d'Almadr s un torrent que neix a l'embassament de Cber i que flueix cap al municipi de Lloseta, a Mallorca. s el torrent ms llarg de Mallorca amb 456 Kms quadrats de conca.

s conegut tamb amb altres noms: torrent de Muro, torrent de Rafalgarcs o torrent de Vinagrella.

La seva conca s el desgus natural del Puig Major i el seu llit transcorre entre l'embassament de Cber i la possessi de Son Ordines, travessant la vall que hi ha entre els massissos dels Tossals Verds i de la Serra de la Rateta. Rep aigua d'altres petits torrents de la serra de Tramuntana, com del Torrent Solleric o del Torrent de Pina. Passa per Sa Pobla i Muro.

Mor a S'Albufera de Mallorca.

Enllaos externs.
 Descente-canyon.com ;
 Galeria fotogrfica;
 Fitxa i fotos del torrent ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93657" title="Echinops" nonfiltered="2224" processed="2211" dbindex="37368">
Echinops redirigeix aqu. Si busqueu el gnere de tenrec, vegeu Tenrec espins petit.;

Echinops s un gnere de plantes de la famlia de les astercies (Asteraceae) que comprn unes 120 espcies.

Les espcies d'aquest gnere sn originries d'Europa, sia i muntanyes tropicals d'frica. 

Als Pasos Catalans s molt comuna l'espcie Echinops ritro
.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93659" title="Torrent del Gorg dels Diners" nonfiltered="2225" processed="2212" dbindex="37369">

El Torrent del Gorg dels Diners s un torrent del municipi d'Escorca, a Mallorca.

Aquest torrent neix a la cara nord del Puig Major, a la zona coneguda com la Coma del Ribell o la Coma Fosca i baixa passant prop de les possessions de Bini Gran i Bini Petit, fins a Cala Tuent, superant un gran desnivell.

El seu curs discorre parallel al torrent de l'Allot Mort.

Enllaos externs.
 Descente-canyon.com ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93660" title="Torrent de Mortitx" nonfiltered="2226" processed="2213" dbindex="37370">

El torrent de Mortitx s un torrent del municipi d'Escorca, a Mallorca.

Neix a la possessi de Mortitx. El tram final, anomenat torrent Fondo, de noms 500 m de longitud, s en el qu es practica el barranquisme.

En aquest torrent, es concentren ms de 6000 exemplars de ferreret i constitueix una de les reserves ms importants de la Serra de Tramuntana.

Enllaos externs.
 Descente-canyon.com ;
 Una fitxa molt completa ;
 Una altra fitxa ;
 Una altra fitxa ;
 Galeria fotogfica del GEM;
 Una altra bona galeria fotogrfica;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93661" title="Cosac" nonfiltered="2227" processed="2214" dbindex="37371">


Els cosacs sn un grup tnic originriament nmada i d'origen ttar que viuen a parts d'Ucrana, Rssia i Polnia.

La paraula cosac deriva de la paraula kazak que en llengua kirgus significa home lliure o aventurer i va aparixer per primera vegada a territoris eslaus el 1395. Eren grups formats per desertors fugitius, serfs i descontents amb el govern del pas. S'organitzaven en tropes de cavallers, guiats per atamans, vivien de la caa, l'agricultura, la pesca o el saqueig. Gaudien d'una total independncia i servien de base per a totes les revoltes contra Polnia, provocades per la poltica religiosa dels reis polonesos.
En acabar el s XVI ja n'hi havia grups ben caracteritzats. Els ms importants foren els cosacs del Don, que lluitaren fonamentalment contra el khanat de Crimea,  i els del Dniper. 

Durant els segles XVII i XVIII els cosacs foren reduts desprs de moltes revoltes, entre les quals es destaquen les dels camperols guiats per l'heroi Stenka Razin, a les regions del Volga i de la mar Cspia (1669-71). Pere el Gran fou el primer sobir que aconsegu d'imposar la seva sobirania damunt els cosacs. El govern rus els utilitz per a defensar les seves fronteres i per a estendre la seva influncia a Sibria. Aix, els cosacs es convertiren en una part privilegiada de l'exrcit rus, i esdevindran famosos per la seva habilitat militar especialment en la cavalleria i van constituir una unitat militar amb el seu nom.  Es convertiren en una part privilegiada de l'exrcit rus, de manera durant el segle XIX i al comenament del XX intervingueren en la repressi de diverses revoltes, principalment la del 1905.

Durant la revoluci russa els cosacs rics van formar part de l'exrcit blanc (contratevolucionaris) i els pobres de l'exrcit roig (revolucionari). A la Segona Guerra Mundial lluitaren integrats amb l'exrcit sovitic, encara que alguns collaboraren amb el Tercer Reich.

De religi majoritariament cristiana ortodoxa (amb una minoria musulmana) han estat tradicionalment els guardians de l'esglsia ortodoxa russa. Llur folklore, a travs de canons i danses, s'ha fet fams arreu del mn.

 Grups cosacs i distintius .


 Enllaos externs .
 Cossackdom.com   Histria dels cosacs del segle XV al XXI ;

 History of Cossacks;
 Cossack Stan (en Rus);
 Cossack Literacy ;
 Zaporizhian Cossacks;
 Quotes on Cossacks;
 History of Ukrainian Cossacks;
 Cossacks' Uprising at Jewish Encyclopedia.com;
 Ukrainian Cossacks;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93662" title="Wish You Were Here" nonfiltered="2228" processed="2215" dbindex="37372">
Wish You Were Here (Tant de bo fossis aqu) s el nov lbum d'estudi del grup angls Pink Floyd i tamb el ttol d'un dels temes musicals que inclou. Rebut amb indiferncia per la crtica, s'enfil directament al nm. 1 de les llistes dels Estats Units i d'Europa. Fou enregistrat als estudis d'Abbey Road, on ja havien passat artistes com ara The Beatles, The Rolling Stones, etc.

Amb 44:28 minuts de durada, cont els temes segents:

 Shine On You Crazy Diamond (Parts I-V) (David Gilmour/Roger Waters/Rick Wright)   13:31;
 Welcome to the Machine (Waters)   7:30;
 Have a Cigar (Waters)   5:08;
 Wish You Were Here (can) (Gilmour/Waters)   5:26;
 Shine On You Crazy Diamond (Parts VI-IX) (Gilmour/Waters/Wright)   12:28;

Shine On You Crazy Diamond est dedicada a l'antic membre de la banda Syd Barrett (cantant i guitarra) substitut per David Gilmour.

Have A Cigar s interpretada per un amic dels Pink Floyd, Roy Harper.

La coberta va ser creada per Hipgnosis, que ja havia treballat amb ells anteriorment en diversos LP, com ara Atom Heart Mother o The Dark Side of the Moon, i amb artistes com ara Alan Parsons, en el seu lbum Tales of Mystery and Imagination.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93666" title="Llista de jocs de Nintendo creats per Shigeru Miyamoto" nonfiltered="2229" processed="2216" dbindex="37373">
Aquesta s la llista de tots els jocs de Nintendo creats per Shigeru Miyamoto..

Fins avui, Shigeru Miyamoto ha creat 71 jocs, dels quals 50 com productor, 6 com director, 4 com productor/director, 2 com productor/supervisor, 3 com supervisor, 2 com dissenyador, 2 com productor general i 1 com codirector.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93667" title="Academicisme" nonfiltered="2230" processed="2217" dbindex="37374">

Art acadmic s estil artstic produt sota la influncia d'universitats o acadmies europees. Especficament, l'art acadmic s l'art i artistes influenciats per les normes de la francesa Acadmie des beaux-arts, aquesta influncia es nota en moviments com el Neoclassicisme i Romanticisme, i l'art que s prolongaci d'aquests dos moviments, l'intent per a sintetitzar ambds estils i que es reflecteix millor per les pintures de William-Adolphe Bouguereau, Thomas Couture, i Hans Makart. En aquest context s sovint anomenat "academisme", "academicisme", "art pompier", i "eclecticisme", i algunes vegades associat amb l'"historicisme" i el "sincretisme".

Histria.
La primera acadmia de dibuix a Europa va ser fundada per Giorgio Vasari el 1562 a Florncia. Vasari va anomenar-la Accademia dell' Arte del Disegno. On els estudiants aprenien "arti del disegno",  terme encunyat per Vasari que incloa pintura, arquitectura i escultura. En aquella acadmia tamb s'incloen conferncies d'anatomia i de geometria. Una altra acadmia, l'Accademia di San Luca (el seu patr s l'evangelista Sant Lluc) es va fundar el 1593 a Roma. Oferia un servei ms teric i estava ms enfocada a l'ensenyament de l'esttica que l'Accademia dell' Arte del Disegno.

L'Accademia di San Lucca desprs va servir de model per l'Acadmie royale de peinture et de sculpture fundada a Frana el 1648, i que ms tard es va convertir en l'Acadmie des beaux-arts. L'acadmia francesa amb tota seguretat va adoptar el terme "arti del disegno" que va traduir per "beaux arts", del que deriva la nostra expressi Belles Arts. L'Acadmie royale de peinture et de sculpture va ser fundada per Llus XIV sota el consell d'un grup de pintors entre els que cal destacar Philippe de Champaigne i Charles Le Brun, amb la intenci de frenar la influncia de l'Accademia di San Lucca i distingir els artistes lliberals tot desvinculant-los dels artesans que feien treballs manuals. Aquest mfasi en el component intellectual va tenir un impacte fonamental en els artistes i l'art acadmic.

Llus XIV obt el control total de la monarquia el 1661 i comena a exercir un control acrrim de totes les expressions artstiques a Frana. El "rei Sol" imposa el "gran estil", el Classicisme francs, que no t una voluntat nacional sin que global. Hi ha artistes que se senten exclosos en aquest nou ordre i es generen dos bndols: els partidaris de Nicolas Poussin,  poussinistes", de la lnia (disegno) que creuen que l'art ha de ser dominat per la ra i els partidaris de Peter Paul Rubens, "rubenistes", del color (colore) que creuen que l'art ha de ser dominat per l'emoci.

El debat va ser reviscut als inicis del segle XIX, sota els moviments del Neoclassicisme liderat pel treball de l'artista Jean Auguste Dominique Ingres i del Romanticisme liderat pel treball de l'artista Eugne Delacroix. El debat es va estendre a com era millor aprendre art en contacte amb la naturalesa (Romanticisme), o observant als mestres artstics del passat (Classicisme).
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93668" title="Panter" nonfiltered="2231" processed="2218" dbindex="37375">

Els representants de la subfamlia Pantherinae es diferencien de la resta dels felins en l'absncia d'ossificaci de la gola, cosa que els permet rugir. La majoria d'espcies tenen una mida ms gran que la resta de felins i una musculatura i una fora ms desenvolupades, ja que normalment sn els depredadors dominants en els seus hbitats. Excepte el lle (Panthera leo), tots sn animals principalment solitaris.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93669" title="La Quillana" nonfiltered="2232" processed="2219" dbindex="37376">



La Quillana s un coll que separa les conques de la Tet i de l'Aude. Presenta uns pendents molt poc pronunciats, pel que a vegades se l'anomena tamb altipl. N's una prova el fet que compti amb un petit aerdrom (aerdrom de Montllus-La Quillana). Administrativament pertany a la comuna de la Llaguna, comarca del Capcir, si b s gaireb al punt de confluncia amb la Cerdanya i el Conflent (separats pel Coll de la Perxa). Hi ha un refugi.

Estaci d'esqu.
Al vessant oest (cara est) del coll s'hi ha installat una petita estaci d'esqu alp, destinada sobretot a principiants. El primer telesqu hi fou installat el gener de 1971 per Laurent i Ginette Balaguer, la famlia dels quals continua gestionant-la.

Fonts.
Montagne Leaders Nm. 191 (setembre 2005) - . Meylan: Montagne Expansion SAS, 2005 - . Bimensual. ;

Enllaos externs.
Lloc web oficial de l'estaci d'esqu ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93673" title="Mas de la Calderera" nonfiltered="2233" processed="2220" dbindex="37377">
El Mas de la Calderera s una casa de camp situada al terme municipal de Riudoms, coneguda pel fet d'haver estat el lloc de naixement de l'arquitecte modernista Antoni Gaud i Cornet segons alguns dels seus bigrafs i segons la tradici oral del poble de Riudoms.









La finca, d'uns tres jornals d'extensi, est situada a la partida de la Clota, just davant de la riera de Maspujols, a no gaire ms d'un quilmetre del poble de Riudoms. El mas es creu que fou construit a l'Edat Moderna, per durant els anys 20 del segle XX fou reconstruit, encara que respectant la planta original.

El primer propietari de la famlia Gaud fou l'avi patern de l'arquietecte, calderer de professi. La seva esposa era coneguda com la calderera i d'aqu vingu el nom que popularment es don al mas, que la famlia anomenava el Maset. Desprs aquesta finca pass a ser propietat del pare de l'arquitecte i desprs del mateix Antoni Gaud fins que l'any 1924, poc abans de morir, en feu donaci a la parrquia de Riudoms per tal que amb el seu patrimoni es constitus una fundaci pietosa en memria del seu pare.

Anys ms tard, la parrquia se'l vengu i pass a mans privades fins a l'actualitat, tot i que hi ha hagut alguns intents per part de l'Ajuntament de Riudoms per comprar el mas.

El fet del naixement de l'arquitecte, tingu lloc el 25 de juny de 1852 cap a dos quarts de deu del mat. La famlia Gaud tenia gallines i conills al mas, a ms d'alguns cultius i sembla que la mare de l'arquitecte tot i estar embarassada s'hi desplaava cada dia a peu per tal de tenir cura dels animals. Una altra versi, diu que hi havia anat amb tota la famlia per tal de passar-hi el dia de Sant Joan. En estant all, el dia 24, li vingueren els dolors del part i feu cridar la llevadora de Riudoms, Engrcia Llorens Pellic. El part fou complicat i dur fins l'endem al mat, quedant la mare esgotada i el nen nasqu en un delicat estat de salut que feia tmer per la seva vida.

A favor de qu nasqus realment all hi ha el fet que l'arquitecte en nombroses ocasions afirm ser de Riudoms i que mai perd el contacte amb el poble. Tamb la tradici oral del poble deix constncia d'aquest fet sobretot en les netes de la llevadora, que asseguraren en ms d'una ocasi que la seva via els explic el complicat part en el que nasqu l'arquitecte. Tamb algun pags ve de la finca sembla ser que fou dels primers en anar a felicitar els pares desprs del naixement i que quan l'arquietecte ja era fams, en deix constncia d'aquest fet als seus fills.

Tot i aix, el cert s que l'arquitecte freqent el mas durant la seva infantesa i sembla que l'observaci de la natura que feu al all l'influ de forma determinant en la seva futura obra.

L'any 1952, l'Ajuntament de Riudoms colloc una placa a la faana del mas per commemorar el centenari del seu naixement. El fet curis, s que l'acte fou prohibit pel governador civil, sembla que per influncies de la vena ciutat de Reus, que tamb s'atribueix ser la seva ciutat natal, per tot i aix l'alcalde prossegu amb el que tenia previst i colloc la placa.

El 25 de juny del 2002 coincidint amb el 150 aniversari del seu naixement i la celebraci de l'any Gaud a escala internacional tamb s'hi colloc una altra placa i s'hi celebraren actes festius, com la pre-estrena d'alguns fragments de l'pera Gaud del compositor riudomenc Joan Guinjoan Gispert.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93674" title="Excentricitat orbital" nonfiltered="2234" processed="2221" dbindex="37378">


En astrodinmica, segons els axiomes habituals qualsevol rbita ha de ser una figura en forma de secci cnica. L' excentricitat d'aquesta secci cnica, excentricitat de l'orbita, s un parmetre de l'rbita que defineix la seva  configuraci de forma absoluta. La excentricitat pot ser interpretada com a la mesura de com la seva forma es desvia de un cercle.

Segons les presumpcions habituals la excentricitat () s definida estrictament per  a les rbites circular, ellptica, parablica  i hiperblica i pot prendre els valors segents:
Per l'rbita circular: , ;
Per l'rbita elliptica: ,
Per la trajectries parablicas: ,
Per la trajectries hiperbliques: .

Clculs.

La excentricitat d'una rbita pot ser calculada segons els vectors orbitals d'estat com a la magnitud del vector d'excentricitat:
;
on:
 s el vector d'excentricitat.

Per una rbita ellptica pot ser tamb calculat segons la distncia de periapsis i apoapsis:

;
on:
 s la distncia a la periapsis,
 s la distncia a la apoapsis.

Exemples.

Per exemple l'excentricitat de l'rbita de la Terra es avui en dia 0,0167. Amb el temps l'excentricitat de l'rbita de la Terra canvia lentament des de aprop de 0 fins a un mxim de 0,05 com a resultat de l'atracci gravitatria entre els planetes (vegeu la grfica ).


Altres valors: Plut 0,2488 (valor ms gran de tots els planetes del sistema solar), Mercuri 0,2056, la Lluna 0,0554. Pels valors de tots els planetes en una taula, vegeu .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93681" title="Cementiri" nonfiltered="2235" processed="2222" dbindex="37380">


Un cementiri (conegut a vegades com a tenca d'hora) s el lloc on reposen els cadvers dels morts. Depenent de la cultura del lloc, els cossos es poden deixar en un sarcfag o simplement es poden envoltar en tela. Desprs poden ser enterrats sota terra, posats en una bveda o un altre tipus de sepultura.

La paraula cementiri ve del grec koimetrion, que significa dormitori, ja que segons la creencia cristiana, al cementiri s'hi anava a dormir fins al moment de la ressurrecci.

Usualment, els cementiris sn comunitaris, s a dir, en un lloc hi ha un tomba de molts membres d'una comunitat, sense per aix ser tombes collectives, car cada difunt t el seu propi espai determinat, i per decisi familiar poden enterrar un altre familiar al mateix lloc.

Als cementiris cristians se'ls anomena camps sants.

La majoria dels cementiris es destinen a cadvers humans, per tamb hi han els cementiris d'animals per enterrar a les mascotes mortes.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93682" title="Haplogrup R2 del cromosoma Y hum" nonfiltered="2236" processed="2223" dbindex="37381">
L'haplogrup R2 del cromosoma Y hum s un haplogrup format a partir de l'haplotip M124 del cromosoma Y hum. A diferncia d'altres subgrups de l'haplogrup R es troba confinat al sud d'sia i a les regions venes.

Orgens.
Haplogrup R2 s un subgrup de l'haplogrup R, que es troba associat amb la expansi incial d'Eursia desprs de l'ltim mxim glacial. La persona que va dur per primer cop el marcador M124 de l'haplogrup R2 va viure en algun lloc desprs d'aix a Eursia.

Localitzaci.
La freqncia ms elevada es troba al sud d'sia. Tamb s'ha trobat en baixs freqncies en poblacions del Caucas i l'sia central.

R2 i poblacions mundials.
L'haplogrup R2 juntament amb els haplogrups H, L, R1a1, J2 formen la majoria de poblaci masculina del sud d'sia. La freqncia podria ser de al voltant del 10-15% a l'ndia i Sri Lanka i del 7-8% al Pakistan. Tanmateix, no tots els grups lingstics en aquests pasos i de Bangladesh han estat mesurats de manera que les proporcions podrien canviar.

L'haplogrup R2 forma el 50% dels cromosomes dels Sinti. Aquesta tribu gitana, com tota la resta, t els seves arrels a l'ndia.

L'haplogrup amb s'observa amb elavada freqncia entre els txetxens.

Una de les tribus kurdes de Gergia, Kurman, forma part d el'haplogrup en una elevada freqncia. 

Els perses del Pakistan pertanyen a aquest grup en un 20%.

Al voltant d'un 2% dels armenis pertanyen a l'haplogrup R2.

Aquest haplogrup s entre rar i innexistent entre els europeus, africans, asitics orientals, indis americans i aborgens australians.

 Relaci amb d'altres haplogrups .
L'R2 s un subgrup de l'haplogrup R (M207).






Predicci amb haplotips.
L'haplotip es pot fer servir per predir l'haplogrup. Els canvis de qualsevol persones part d'aquest haplogrup sn els mxims si DYS391=10, DYS392=10 i DYS426=12.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93684" title="Astrodinmica" nonfiltered="2237" processed="2224" dbindex="37382">
L' astrodinmica s la part de la dinmica que estudia els moviments dels cossos celestes, incloent els vehicles espacials i els satllits artificials  exceptuant el cas en que aquest vehicles o satllits usen la seva prpia propulsi, i per tant el seu moviment segueix la Llei de la gravitaci universal modulada segons les lleis de Newton del moviment  i les forces que actuen damunt ells durant llur moviment. Aquesta disciplina est basada en les lleis de Newton del moviment i en la llei de la gravitaci universal.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93687" title="Orient (Bunyola)" nonfiltered="2238" processed="2225" dbindex="37383">









Orient s un petit poble situat entre Alar (sudest) i Bunyola (sudoest), a Mallorca. Pertany al terme municipal de Bunyola.

T una poblaci de 27 habitants (1995) anomenats orientals.

Es troba situat a la vall del mateix nom, que est formada per un costat pels massissos d'Alfbia, l'Ofre i La Rateta i per l'altre, dels Penyals d'Honor i del Castell d'Alar.

Dels voltants del poble, neix el torrent de Coanegra.
La seva esglsia s d'art romnic ja que hi ha una volta de can.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93689" title="Rubn Daro" nonfiltered="2239" processed="2226" dbindex="37384">

Flix Rubn Garca Sarmiento, ms conegut com Rubn Daro (1867-1916), fou Poeta, periodista i diplomtic. Alguns erudits el consideren "Prncipe de las letras castellanas" i el pare del modernisme. Destaca entre els poetes llatinoamericans i sobresurt entre els nicaragencs. 

Biografia.
Va nixer a Metapa, avui anomenada Ciudad Daro, departament de Matagalpa, Nicaragua, el 18 de gener de 1867. Va morir a Len, Nicaragua, el 6 de febrer de 1916.

Fill de pares separats (Manuel Daro y Josefa Sarmiento), va nixer de casualitat a Metapa a mig viatge de la seva mare cap a Hondures. Rubn es considerava de Len, car s'hi va criar amb la seva via i hi va passar tota la infantesa. Amb 14 anys l'via el va dur a Managua, on al cap de poc temps se'l coneixia com a erudit, escriptor i artista prodigi. Noms era un adolescent per ja llegia poetes francesos, possea una memria superdotada, una creativitat i una retentiva genials, i sovint el convidaven a recitar poesia.

Un cop investit diplomtic, va viatjar per Europa i Amrica com a cnsol i ambaixador del seu pas. Va passar llargues temporades a Buenos Aires, Pars i Palma de Mallorca.

Obra.
Rubn Daro va estar molt influenciat per la poesia romntica francesa, el  parnassianisme i el simbolisme. Del primer moviment va treure la sentimentalitat exacerbada i la passi pels escenaris extics, del segon la recerca de la musicalitat i el vers perfecte i dels simbolistes les metfores. Aquestes influncies sn sobretot formals, per els referents temtics solen ser espanyols, ja que pateix una preocupaci per la cultura espanyola en la lnia de l'anomenada "Generacin del 98". 

Les seves obres ms destacades sn Azul (1888), Prosas profanas i Cantos de Vida y esperanza. Els tres llibres marquen una evoluci cap al intimisme per comparteixen un mateix estil, el modernista.

Estil.
La mtrica s fora variada i recupera algunes estrofes clssiques per la seva musicalitat i ritme. La figura clau s la sinestsia, que li permet conjugar en una sola imatge diferents suggeriments i que ser l'emblema del modernisme. Els smbols que usen sn portadors de bellesa en la cultura tradicional, com el cigne, el color blau o la papallona. La funci de l'art, per a aquest autor, s millorar la vida, per aix recorre a imatges boniques que facin entrar el lector en un mn millor. Aquests smbols sovint tenen connotacions ertiques.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93691" title="Raor" nonfiltered="2240" processed="2227" dbindex="37385">

Els raors (Xyrichtys novacula), sn uns peixos de la famlia dels lbrids (Labridae). El nom cientfic i el vulgar provenen de la semblana amb un ganivet d'afaitar o navalla).

Morfologia.
El cos s molt comprimit lateralment i les escates sn grosses. Presenta un perfil ceflic vertical.

Els ulls sn petits i es troben a la part superior del cap. La boca, tamb petita, presenta uns forts incisius que surten a l'exterior de la boca.

L'aleta dorsal s molt llarga amb la part anterior baixa. L'anal s llarga. La caudal s, pel contrari, petita.

s de color gris rosat amb lnies transversals blaves al cap. El ventre s blanc i les aletes sn rosades i blaves. El mascle t una taca blava al ventre i t el dors verds.

Biologia i hbitat.
s bentnic i viu a grans extensions d'arena molt fina i neta, on s'enterra, a fondries que comprenen entre els 2 i 50 metres (a l'hivern es troba a major fondria). s l'nic lbrid que noms apareix a fons arenosos. Viu en petites agrupacions (un mascle amb diverses femelles). Quan es veu amenaada entra de cap dins l'arena i queda ben enterrada.

S'alimenta de tot tipus d'invertebrats bentnics.

Es reprodueix durant l'estiu quan s'aproxima a la costa. Els ous sn planctnics.

La talla mxima s de 30 cm. Els mascles sn majors que les femelles.

Apareix a aiges clides i temperades del Mediterrani i de l'Atlntic. s ms abundant a la zona meridional dins el Mediterrani occidental.

Veda.
En el cas del raor la veda o perode en qu es prohibeix la seva pesca, est fixada en les segents dates i segons unes determinades condicions:
 S'estableix un perode de veda especfic per a la pesca del raor (Xyrichthys novacula) des de l'1 d'abril fins al 15 d'agost, excepte per a les aiges d'Eivissa i Formentera que ser des de l'1 d'abril fins al 31 d'agost.;
 
 Si en els perodes de veda establerts es produeixen captures accidentals d'exemplars de les espcies caracterstiques definides ms amunt, aquestes no es podran dur a bord, transbordar, desembarcar, transportar, emmagatzemar, vendre, exposar o comercialitzar, i ser obligat retornar-les a la mar immediatament.;

 L'incompliment ser sancionat conformement al que disposa la Llei 14/99, d'1 de juny, per la qual s'estableix el rgim i control per a la protecci dels recursos pesquers i altres disposicions concordants.;

Pesca.
La pesca dels raors es una costum autctona amb molta tradici que cada mes d'agost es repeteix entorn de la costa mallorquina. L'any (2006) s'han incrementat considerablement les llicncies de pesca, que ara ja freguen les 46.000.

La pesca dels raors se sol efectuar des de una embarcaci al volant, o amb canya i rodet, amb hams petits que sn de 10 o 12 i amb esca (pot ser: gamba, calamar, tot tipus de cucs...)

Es poden pescar a qualsevol hora del dia, i amb la quantitat de 50 exemplars per llicncia i dia.

Enllaos externs.
 Com pescar un raor;
 Una bona foto;
 http://species.fishindex.com/species_6398xyrichtys_novacula.html ;
 http://fishbase.mnhn.fr/Summary/SpeciesSummary.php?id=4581 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93692" title="Gian Carlo Menotti" nonfiltered="2241" processed="2228" dbindex="37386">

Gian Carlo Menotti (Cadegliano-Viconago (Itlia), 7 de juliol de 1911 - Montecarlo, 1 de febrer de 2007) va ser un compositor i llibretista estatunidenc, nascut itali.

Biografia.
Menotti va comenar a escriure canons als 7 anys i als 11 va elaborar el llibret i la msica de la seua primera pera La mort de Pierrot.  Va comenar la seua formaci musical al Conservatori Verdi de Mil l'any 1923.  

Desprs de la mort de son pare, Menotti i sa mare van emigrar als Estats Units, i ac va inscriure's al Curtis Institute of Music de Filadlfia. Altres estudiants de l'institut eren Leonard Bernstein i Samuel Barber. Aquest darrer esdevindria company sentimental de Menotti, establint tamb una interessant collaboraci professional; per exemple Menotti va escriure el llibret de l'pera ms clebre de Barber: Vanessa, que va ser estrenada el 1958 al Metropolitan Opera. Al Curtis Institute Menotti va compondre la seua primera obra de maduresa, l'pera Amelia al Ballo (Amlia va al ball), sobre un text propi en itali.  El Du de l'Illa i L'ltim salvatge van ser les altres dues niques peres que va escriure en itali, la resta sn en angls. Ha escrit tots els llibrets de les seues pres. Les seues peres de ms exit van ser les compostes en les dcades de 1940 i 1950. Tamb va ser professor del Curtis Institute of Music.

Va escriure els llibrets per a dues peres de Samuel Barber, Vanessa i A Hand of Bridge, i va revisar el llibret d' Antony and Cleopatra.  Amelia va ser un xit tan gran que la NBC va encarregar-li una pera per a la rdio; The Old Maid and the Thief (La vella soltera i el lladre) que va ser la primera pera composta per a aquest mitj de comunicaci. Desprs va compondre el ballet, Sebastian (1944), i un concert per a piano i orquestra (1945) abans de retornar a l'pera amb The Medium i The Telephone.  

La seua primera pera llarga, The Consul, va ser estrenada l'any 1950; i va guanyar el Premi Pulitzer en la categoria de "Msica" i el premi de la Crtica de Nova York al millor espectacle musical de l'any (el darrer l'any 1954).  El 1951, Menotti va escriure una pera d'ambient nadalenc: Amahl and the Night Visitors (Amahl i els visitants noctunrs) per al Hallmark Hall of Fame. El 1958, va fundar el Festival of Two Worlds (festival dels dos mons) a Spoleto, Itlia; i el seu festival parallel a Charleston, Carolina del Sud, el 1977.  

Va deixar l' Spoleto Festival USA el 1993 per fer-se crrec de la direcci de l'pera de Roma. El 1984 Menotti va ser guardonat amb el Kennedy Center Honor per la seua contribuci a les arts, i l'any 1991 va ser designat "Msic de l'any". 

Desprs de vendre la casa que compartia amb el seu company Samuel Barber a Westchester County, Nova York, anomenada Capricorn, Menotti va mantenir una llarga relaci sentimental amb el director d'orquestra Thomas Schippers, que va morir l'any 1977. Barber va morir el 1981.

Menotti va compondre diversos ballets i nombroses obres corals. D'entre aquestes ltimes, la ms notable s la cantata The Death of the Bishop of Brindisi (La mort del bisbe de Brindisi), de l'any 1963. Tamb va compondre un concert per a viol i orquestra i va escriure una obra de teatre (The Leper). Va destacar com a director de les seues prpies obres. Per s en el camp de l'pera on va fer les contribucions ms destacables. Segons Andrs Batta, Menotti va aconseguir introduir temes actuals i d'accentuat dramatisme en l'pera, amb una msica de carcter eclctic, amb reminiscncies de Mssorgski, Stravinski, Puccini i Debussy entre d'altres.

Obres principals.
pera.
 Amelia al Ballo (1937);
 The Old Maid and the Thief, pera radiofnica (1939);
 The Island God (1942);
 The Medium (1946);
 The Telephone, or L'Amour  trois (1947);
 The Consul (1950) ;
 Amahl and the Night Visitors, pera per a la televisi (1951);
 The Saint of Bleeker Street (1954);
 Maria Golovin (1958) ;
 Labyrinth, pera per a la televisi (1963) ;
 The Last Savage, (1963) ;
 Martin's Lie, (1964) ;
 Help, Help, the Globolinks!, (1968) ;
 The Most Important Man, (1971) ;
 Tamu-Tamu, (1973) ;
 The Egg, (1976) ;
 The Hero, (1976) ;
 The Trial of the Gypsy, (1978) ;
 Chip and his Dog, (1979) ;
 La Loca, (1979) ;
 A Bride from Pluto, (1982) ;
 The Boy Who Grew Too Fast, (1982) ;
 Goya, (1986) ;
 The Wedding (Giorno da Nozze), (1988) ;
 Goya , (1991) ;
 The Singing Child, (1993);

(Font: usopera.com)

Enllaos externs.
Art of the States: Gian Carlo Menotti;

Bibliografia.
 Andrs Batta. pera: Compositores. Obras. Intrpretes. Barcelona: Equipo de Edicin, S.L. 2000. ISBN 3-8290-2830-X ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93694" title="Bastard Operator from Hell" nonfiltered="2242" processed="2229" dbindex="37387">
BOFH sn les inicials del terme angls Bastard Operator From Hell, literalment Malet Operador de l'Infern i es podra traduir com a Despietat Administrador del Dimoni. s un personatge fictici creat per Simon Travaglia, que va escriure varies histries per Internet arran d'un administrador de xarxa d'una universitat.

Un BOFH es caracteritza per desencadenar tota la seva ira sobre els lusers (ell els considera una barreja de user, usuari en angls, amb loser, perdedor) que li truquen per demanar-li ajuda, els hi fa la vida impossible i es diverteix amb les seves desgrcies.

El terme de BOFH s'ha exts a qualsevol administrador de sistemes que actua amb aquesta malcia en el seu entorn de treball.

Cada vegada que un BOFH es veu irritat per les mltiples incompetncies dels seus usuaris, ell aprofita que s administrador per:
 Eliminar comptes d'usuaris;
 Eliminar fitxers d'usuaris;
 Averiguar comptes de banc i buidar-les;
 Averiguar comptes de telfon i electricitat per augmentar les despeses;
 Prendre tota avantatge sobre els ordinadors dels seus usuaris;

Les histries dels BOFH van ser originalment escrites a Usenet per Travaglia, alguns d'ells impresos a Datamation. Ho van publicar setmanalment del 1995 al 1999 al Network Week i el 2000 ho van publicar varies setmanes al The Register. Es van publicar a la revista PC Plus durant un breu perode de temps i es van vendre llibres amb les seves histries.

A les histries dels BOFH tamb els podem veure descrits com a Bastard System Manager From Hell (BSMFH) (Malet administrador de sistemes de l'Infern) - potser aquest terme va passar a ser ms com pels usuaris.

A les histries, el PFY (Pimply-Faced Youth) s l'assistent del BOFH; se sol referir a l'administrador de sistemes novell/aprenent. El nom del PFY no s'especifica mai directament.

Vegeu tamb.
 Luser;

 Enllaos externs .
 Histries BOFH de 1988-1999 ;
 BOFH 2000 de The Register ;
 BOFHers - Histries de diversos BOFHs ;
 Com ser un BOFH ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93696" title="Alfons de Borb-Dues Siclies (duc de Calbria)" nonfiltered="2243" processed="2230" dbindex="37388">
Alfons de Borb-Dues Siclies, duc de Calbria (Madrid 1901 - 1964). Prncep de les Dues Siclies i Infant d'Espanya amb el corresponent tractament d'altesa reial. Des de l'any 1960 esdevingu el cap de la Casa Reial de les Dues Siclies per una part important dels reialistes de les Dues Siclies.

Nascut al Palau Reial de Madrid el dia , essent fill del prncep Carles de Borb-Dues Siclies i de la infanta Maria de la Merc d'Espanya. Nt per via paterna del prncep Alfons de Borb-Dues Siclies i de la princesa Maria Antonieta de Borb-Dues Siclies i per via materna del rei Alfons XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'ustria.

L'any 1936 es cas amb la duquessa Alcia de Borb-Parma, filla del duc Robert I de Parma i de la infanta Maria Antnia de Portugal. Tingueren fills:

 SAR la princesa Teresa de Borb-Dues Siclies, nada el 1937 a Lausana. Casada amb el marqus Iigo Moreno i Arteaga, marqus de Laula.

 SAR el prncep Carles de Borb-Dues Siclies, nat a Lausana el 1938. Es cas amb la princesa Anna d'Orleans.

 SAR la princesa Ins de Borb-Dues Siclies, nada a Ouchy el 1940. Es cas amb Luis de Morales i Aguado.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93703" title="Google bomb" nonfiltered="2244" processed="2231" dbindex="37389">
Un Google bomb (bomba de Google) s un mtode mitjanant el qual s possible collocar certs llocs web en els primers llocs dels resultats d'una cerca en Google utilitzant un text determinat. Aquest mtode explota la manera en el qual l'algorisme de cerca de google treballa, ja que una pgina obtindr un lloc superior si s enllaada per altres pgines ja conegudes. S'aconsegueix incloent enllaos a la pgina objecte del "Google bomb" en el major nombre de pgines distintes possible, de manera que el text de l'enlla siga el criteri de cerca desitjat.

El 27 de gener de 2007 Google va anunciar que havia canviat el sistema de recerques per evitar ms Google Bombs.

 Com s'aconsegueix .

Per a aconseguir un Google *bomb, el cercador ha de trobar molts enllaos d'aquest estil:

Paraula o frase

Un bon mtode s afegir els enllaos a la signatura d'un usuari en frums, o copiar-lo en la plantilla d'un blog perqu aparega en un gran nombre de pgines i fins i tot amagar certs pixels a la pgina que redireccionen amb la sentncia anterior.

Obtenir resultats pot dur unes dues setmanes, i depn en gran mesura de la difusi que tinga el projecte.

 Com s'evita .

Un webmaster la pgina del qual ha estat afectada per una bomba Google, pot evitar-lo amb el segent codi HTML:



No obstant aix, aquest codi no s'ha d'usar en condicions normals ja que la web no apareixer en els resultats de cerca de Google.

 Funcionament .

Es pot aconseguir un exemple de Google bombing si un usuari t moltes pgines, i en aquestes enllaa a un lloc especfic utilitzant un text especfic en l'enlla, per exemple ".... tinc por". Si alg cerca a Google aquesta frase, eixir com un dels resultats el lloc enllaat, encara que no diga en lloc de la pgina el text referenciat ".... tinc por"

La tcnica va ser exposada per primera vegada el 6 d'abril de 2001 en un article escrit per Addam Mathes. En aqueix article, Mathes va encunyar el terme "Google bombing" i va explicar com va descobrir que Google usava aquesta tcnica per a calcular la classificaci dels resultats de les cerques. AL provar amb una cerca introduint "internet rockstar", obtenia com primer lloc dels resultats la web de Ben Brown, encara que el text "internet rockstar" no apareixia en aquesta pgina. Aix es va adonar que Google donava aqueixa web com resultat degut al fet que molts fans enllaaven aquesta pgina com l'"internet rockstar".

No obstant aix, la primera vegada que google bomb es va esmentar en la premsa pot haver estat, accidentalment, en 1999, quan alguns usuaris van descobrir que la cerca "more evil than Satan" ("ms diablic que Satans"), enviava al web oficial de Microsoft.

 Exemples .
 Cercar ladrones al Google Com a primer resultat ens surt la SGAE.
 Cercar Siempre Ganamos Algunos Euros al Google Com a primer resultat tamb ens surt la SGAE.
 Cercar miserable al Google Com a primer resultat ens surt la pgina de ngel Jess Acebes Paniagua al web del Congrs de Diputats.
 Cercar miserable failure al Google Com a primer resultat ens surt la pgina del president d'Estats Units d'Amrica.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93704" title="Muntsa Alcaiz" nonfiltered="2245" processed="2232" dbindex="37390">
Muntsa Alcaiz (4 de maig de 1954, Constant, Tarragona) s una actriu i professora d'interpretaci de l'Institut del Teatre de la Diputaci de Barcelona.

Fou membre de la Tartrana de Reus. Al 1973, s'integr al Teatre de l'Escorp d'Horta. Fou una de les fundadores del Teatre Lliure. Collabor assduament amb la companyia Zitznia.

Recentment ha treballat amb: Jordi Prat i Coll, Antonio Calvo, Carlota Subirs, Agathe Alexis i Juan Carlos Martel. I a TV3 a participat al captol 68 de Jet Lag amb la companyia T de Teatre.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93706" title="Provncia de Santiago del Estero" nonfiltered="2246" processed="2233" dbindex="37391">



Santiago del Estero es una provncia argentina situada al centre del pas. Limita al nord-oest amb la provncia de Salta, al nord i nord-est amb Chaco, al sud-est amb Santa Fe, al sud amb Crdoba i a l'oest amb Catamarca i Tucumn.

Histria.
Abans de la Conquesta, aquest territori estava habitat principalment pee les tnies dels jures i els tonocots (segons Alfred Mtraux, es tracta de la mateixa tnia), que practicaven l'agricultura i el teixit i desenvolupaven una avanada terrisseria. Al nord d'aquestes s'assentaven els lules, a l'oest els diaguita-calchaqu, i a l'est els vileles.

El 1542, Diego de Rojas rep l'ordre d'entrar al Tucumn, efectuant aquest capit i els seus homes una gran lluita al conquerir un medi desconegut i hostil i penetrar per primera vegada al nord-oest argent.

El 19 de juny de 1549, el capit Juan Nez del Prado s encarregat pel governador llicenciat La Gasca s'emprendre la missi de fundar un poble a les terres conquerides, amb l'objectiu de preservar el cam a Xile i descobrir in situ les possibilitats d'una ruta cap el Ro de la Plata, i alhora de propagar la religi entre els natius. Nez surt de Potos a finals del 1549, i crea una primera ciutat en 1550 anomenada Barco en homenatge al president La Gasca, nascut a Barco de Avila, Espanya, al lloc que desprs es elevara Canyete (1560) y San Miguel del Tucumn (1565). Si b aquesta primera Barco estaba situada fora dels lmits atribuits a jurisdicci xilena, el 10 de novembre de 1550 es produeix un enfrentament entre Nuez del Prado y el xileno Francisco de Villagra. Amb el sometiment de Nuez del Prado per Villagra va ser un tcit reconeixment de la autoritat xilena a esa regi pel que Nuez, un cop retirat Villagra, va trasladar l'originaria Barco als cercanes de la confluencia dels rus Amblailla i San Carlos, a l'actual provincia de Salta, fundanda el juny de 1551, Barco II.

Aquesta vegada hostigado per les tribus diaguitas i temers de nous atacs xilens, al juny de 1552 despobla Barco II i establix la ciutat de Barco III a mitjan llegua al sud del que avui s l'actual capital de Santiago del Estero.

En Xile, a l'assabentar-se Valdivia del conflicte entri Villagra i Nuez i de la mudana de la ciutat, nomena a Francisco d'Aguirre per a manar la Ciutat del Barco. L'ideal de Valdivia i Aguirre era el d'unir en una sola governaci la terra existent entre l'Atlntic i el Pacfic, qesti que s'extralimitava a l'autoritat conferida per La Gasca a Valdivia. No obstant aix, Aguirre amb uns 70 homes, creua la regi del Tucumn, i sortint-se del seu districte, el 20 de maig de 1553 expulsa als homes de Nuez del Prado, qui estava absent en terres de Famatina, anunciant a l'endem la seva autoritat sobre la ciutat.

Independentment d'all, Francisco de Aguirre, el 25 de juliol de 1553 funda la ciutat de Santiago del Estero, per ser el dia de Santiago Apstol sota que la seva advocacin de va posar la ciutat.

Des dels seus orgens, el territori provincial va pertnyer a la governaci de Tucumn, encara que la Capitania General de Xile la reivindicava com prpia. En 1563 va passar a dependre de l'Audincia de Tolles, encara que governativament era de Lima. Amb la creaci del Virreinato del Riu de la Plata, aquesta provncia va passar a integrar la intendncia de Salta.

Anys ms tard, Santiago del Estero va donar soport a la Confederaci Argentina i va dictar la seva primera Constituci en 1856, per la major part del seu territori permanecia inexplorat.

En 1902 va recuperar part de la seva frontera nordest, que disputava amb Chaco.

A fins del Segle XX i els primers anys de l'actual dcada la provncia va estar sota el ferri control de la dinastia Jurez, fins que les escandaloses irregularitats que ocorrien varen motivar al Govern Nacional a intervenir la Provncia en 2003. Nina Jurez va ser destituda de la governaci i amb el seu esps van ser empresonats sota crrecs de corrupci.

Desprs d'un any d'intervenci federal (2004 - 2005), que no noms no va poder corregir les concecuencias de les escandaloses irregularitats del rgim Jurez, sin que en alguns casos va empitjorar la situaci, en la Provncia es van portar a terme eleccions (2005) per a renovar totes les seves autoritats, resultant electe el Dr. Gerardo Zamora.

 Cultura .
En Santiago del Estero el quichua (una llengua de la famlia quechua) es parla en 14 dels 27 departaments de la provncia, amb un nombre benvolgut de 120.000 parlants. Es parla en els departaments de Figueroa, Moreno, Robles, Sarmiento, Brigadier J. F. Ibarra, San Martn, Silpica, Loreto, Atamisqui, Avellaneda, Salavina, Quebrachos, Mitre, Aguirre, i l'occident del departament Taboada. Santiago del Estero ha dotat a l'Argentina d'importants escriptors, com Ricardo Rojas, Jorge Washington balos i Julio Carreras (h) entre uns altres. Tamb msics com Humberto Carf, els Germans balos, Alfredo balos, Raly Barrionuevo, Marcelo Perea. I pintors, com Ramn Gmez Crnet, Besares Soraire, Carlos Snchez Gramajo, Alfredo Gogna, Ricardo i Rafael Tourio, Luis Faras, Mario Martnez, Angel Emilio Garay, Nelly Orieta. La cultura de Santiago del Estero s una densa imbricaci entre els ms profunds mites de les tradicions aborgens originries i la civilitzaci medieval europea, imposada pels espanyols.

 Divisi Administrativa .
Santiago del Estero est dividida en 27 departaments. L'actual constituci va ser aprovada al 1997.

Dep.: Aguirre; Cap.: Pinto;
Dep.: Alberdi; Cap.: Campo Gallo;
Dep.: Atamisqui; Cap.: Villa Atamisqui;
Dep.: Avellaneda; Cap.: Herrera;
Dep.: Banda; Cap.: La Banda;
Dep.: Belgrano; Cap.: Bandera;
Dep.: Capital; Cap.: Santiago del Estero;
Dep.: Choya; Cap.: Fras;
Dep.: Copo; Cap.: Monte Quemado;
Dep.: Figueroa; Cap.: La Caada;
Dep.: General Taboada; Cap.: Aatuya;
Dep.: Guasayn; Cap.: San Pedro de Guasayn;
Dep.: Jimnez; Cap.: Pozo Hondo;
Dep.: Brigadier Juan Felipe Ibarra; Cap.: Suncho Corral;
Dep.: Loreto; Cap.: Loreto;
Dep.: Mitre; Cap.: Villa Unin;
Dep.: Moreno; Cap.: Quimil;
Dep.: Ojo de Agua; Cap.: Villa Ojo de Agua;
Dep.: Pellegrini; Cap.: Nueva Esperanza;
Dep.: Quebrachos; Cap.: Sumampa;
Dep.: Ro Hondo; Cap.: Termas de Ro Hondo;
Dep.: Rivadavia; Cap.: Selva;
Dep.: Robles; Cap.: Fernndez;
Dep.: Salavina; Cap.: Los Telares;
Dep.: San Martn; Cap.: Brea Pozo;
Dep.: Sarmiento; Cap.: Garza;
Dep.: Silpica; Cap.: Arraga;

 Aspectes Geogrfics .
Es troba inclosa, gaireb totalment, en la plana chaquea. La major part presenta relleu pla amb algunes rees deprimides. Solament una petita part del seu territori, al sud i a l'est, ingressa dintre de l'mbit de les serres pampeanas.

 Clima .
La major part de la provncia possex clima subtropical amb estaci seca, que es caracteritza amb temperatures elevades durant tot l'any i precipitacions de suficients a escasses concentrades a l'estiu. El bioma preponderant correspon al parc chaqueo, fortament modificat per la influncia de l'home. Entre les espcies prpies de la zona estan: el algarrobo, el quebracho blanc i el colorit, el lapacho, el espinillo i el chaar.

 Recurses Hdrics .
En les rees deprimides es formen llacunes i banyats, entre els quals es destaquen amb els quals acompanyen el curs del riu Salado, el banyat de Figueroa i el de Aatuya. Tamb en el curs del riu Dulce hi ha zones baixes i anegadizas, el que ha format els rius Saladillo i Viejo.

 Economia .
L'estructura productiva de la provncia est basada en la producci primria, especialment el sector agrcola, que inclou, principalment, el cultiu de cot (actualment ocupa el 2 lloc desprs de Chaco), soia, blat de moro i ceba. Dintre de la ramaderia, la criatura de bovinos ocupa un lloc destacat, activitat que es desenvolupa sobre la part oriental de la provncia, on el clima s ms benigne.

 Enllaos Extern .
Web oficial de la provncia ;
Historia, Cultura,Arte de Santiago del Estero;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93707" title="Haplogrup mitocondrial hum L2" nonfiltered="2247" processed="2234" dbindex="37392">
L'haplogrup mitocondrial hum L2 s un haplogrup hum que es distingeix per l'haplotip dels mitocondris.

L'haplogrup L2 s originari de l'frica subsahariana, on es troba present en aproximadament un ter de la gent. Es creu que es va diferenciar fa aproximadament uns 70.000 anys de la lnia del haplogroup L1.

Subdivisions.
L2 t quatre grans subgrups: L2a, L2b, L2c, i L2d.

Haplogrup L2a.
El el subgrup ms com del L2 subgrup, tamb s el ms com entre els afroamericans.

 Enllaos externs .
Dispersi de l'haplogrup L2, del National Geographic;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93709" title="Manuel Penella Moreno" nonfiltered="2248" processed="2235" dbindex="37393">
Manuel Penella Moreno (Valncia, 31 de juliol de 1880 - Cuernavaca, Morelos, 24 de gener de 1939), va ser un compositor valenci.

Biografia.
Va estudiar msica amb son pare, Manuel Penella Raga, mestre d'escola, compositor i director de cor molt reconegut en l'ambient musical valenci, i ms tard composici amb Salvador Giner i Vidal. L'any 1893 ofereix la seua primera actuaci com a violinista al Conservatori de Valncia. La seua primera intenci va ser convertir-se en intrpret de viol, per a causa d'un accident que li va inutilitzar la m esquerra va haver d'abandonar l'instrument i enfocar-se en la composici. Desprs de graduar-se, va treballar durant un temps com a organista en l'esglsia de Sant Nicolau de Valncia, per prompte va optar per dedicar-se al teatre. Aquest mateix any, estrena la seua primera obra El queso de bola, un sainet lric en un acte, al Teatre Apollo de Valncia.

Va passar gran part de la seua vida viatjant amb companyies d'pera i sarsuela per tots els pasos d'Amrica. El seu primer viatge va comenar el 1898, embarcant-se com a director d'orquestra d'una companyia de sarsuela. Aquest primer pas per Amrica s el d'un vertader aventurer; a banda de dirigir diverses companyies d'pera i sarsuela, va treballar com a msic militar (A Quito va guanyar una plaa de director de la banda d'Artilleria nm. 2), sastre, cambrer, torero, pintor, pallasso, mariner... A Xile va pintar i va fer la decoraci de l'esglsia de Taltal i es va casar amb la xilena Emma Silva Prez.

El 1903 va tornar a Espanya i va comenar una intensa activitat com a compositor de gran xit. No noms compon sarsuela d'estil convencional, sin que de vegades es decanta pel musical o revista. La revista va ser anomenada per la crtica el gnero nfimo (gnere nfim), en contraposici al gnero chico (gnere petit), com una manera de fer palesa la "degeneraci" de l'ambici artstica, tant musical com literria, que suposava descendir un esgla ms cap a un tipus d'espectacle sovint populatxer i de gust dubts. Penella denomina les seues obres amb qualificacions diverses, que en mostren el carcter popular i festiu: "humorada lrica en un acte", "idilli en un acte", "aventura en un acte", "exposici", "xirigota", "astracanada", "espanyolada"... Justament el major xit d'aquest perode ser Las musas latinas, revista en un acte estrenada al Teatre Apollo de Valncia l'any 1912.

De nou, el 1912, Penella va iniciar una gira per Argentina on va recollir nombrosos xits i va viure com un artista de fama. A Argentina va tornar l'any 1913, i desprs es va installar a Espanya fins al 1919, on va continuar la seua carrera d'xit amb l'estrena de nombrosos espectacles. El 1916 estrena una de les obres que li va proporcionar ms xit, l'pera El gato monts, al Teatre Principal de Valncia. L'estrena va ser a benefici de la construcci del monument del seu mestre, Salvador Giner, a Valncia. D'aquesta pera, amb llibret del mateix compositor, ha quedat com a fragment d'una popularitat indiscutible el seu pasdoble. En la segent gira americana, que Penella va emprendre el 1919, va tenir ocasi de representar El gato monts al Park Theater de Nova York durant deu setmanes consecutives, amb un gran xit.

Una altra fita de la seua carrera la constiueix l'pera de cambra Don Gil de Alcal, estrenada al Teatre Novedades de Barcelona l'any 1932. En aquesta obra, tamb amb llibret propi, assaja un gnere entre l'pera del classicisme i la sarsuela convencional, amb el risc afegit d'utilitzar una orquestra constituda noms per instruments de corda. Tot i el risc, l'obra es convertir en una de les seues creacions ms populars.

L'any 1937 va tornar a formar una companyia prpia a Valncia i va embarcar-se de nou cap a Amrica. A Mxic va presentar amb un xit clamors Don Gil de Alcal, l'acci de la qual transcorre a Mxic, el que sens dubte va servir per a una major connexi amb el pblic. Va morir, l'any 1939 a Cuernavaca, quan anava a revisar la msica de la pellcula El capitan aventurero, adaptaci de Don Gil de Alcal protagonitzada pel tenor mexic Jos Mojica. Est soterrat a Ciutat de Mxic.

Va compondre ms de 80 obres escniques, entre peres, sarsueles, revistes i comdies musicals, tamb va ser autor de nombroses canons, les ms conegudes de les quals sn sens dubte En tierra extraa, que inclou el pasdoble Suspiros de Espaa, i La Maredeueta, ambdues popularitzades per Concha Piquer. Tamb va escriure obres de teatre; justament la clebre actriu Maria Guerrero va morir poc abans d'estrenar el drama de Penella Mare Nostrum (1928).

Anecdotari.
 Les actrius Emma Penella, Terele Pvez i Elisa Monts (germanes, encara que amb cognoms artstics diferents), sn netes de Manuel Penella. El cognom d'Elisa s evidentment un homenatge a l'pera (i pasdoble) ms popular del seu avi.

Obres (Llista no exhaustiva).
Obres lriques.
 1893 El queso de bola, sainet lric, Valncia;
 1906 Las nias alegres, entrems lric, Barcelona;
 1907 Amor ciego, sarsuela;
 1907 El dinero, sainet lric, llibret del compositor,Barcelona;
 1907 El dia de reyes "apropsito" en un acte;
 1908 El padre cura, entrems lric, Valncia;
 1908 La perra chica, pardia de La Patria chica de Ruperto Chap, Barcelona;
 1908 El arrojado, astracanada;
 1908 Sal de espuma, sarsuela en un acte, Barcelona;
 1908 La tentacin, humorada lrica;
 1909 Corpus Christi, drama lric en un acte;
 1909 Las gafas negras, sainet lric en un acte;
 1909 La noche de las flores, idilli en un acte;
 1909 Entre chumberas, sarsuela en un acte, Saragossa;
 1910 La nia mimada, opereta en tres actes;
 1910 Los vencedores, sarsuela en un acte;
 1910 Gracia y justicia, "exposici" en un acte;
 1910 Las romanas caprichosas, opereta en un acte;
 1910 La reina de las tintas, humorada en un acte;
 1911 Huelga de seoras, xirigota en un acte;
 1911 La nia de los besos, opereta en un acte;
 1911 El ciego del barrio, sainet lric en un acte;
 1911 El viaje de la vida, opereta en un acte;
 1911 El gnero alegre, humorada lrica en un acte;
 1911 La novela de ahora, aventura en un acte;
 1912 Los pocos aos, sainet lric en un acte;
 1912 Las musas latinas, revista en un acte, Valncia;
 1914 Galope de amor, opereta en un acte;
 1914 La mueca del amor, capritx en tres actes;
 1914 La isla de los placeres, astracanada en un acte;
 1914 La Espaa de pandereta, espanyolada en un acte;
 1916 El gato monts, pera en tres actes, Valncia, Teatre Priincipal.
 1917 La ltima espaolada, revista en un acte, llibret del compositor;
 1917 El amor de los amores, revista en un acte, llibret del compositor;
 1917 La cara del ministro, historieta en un acte;
 1918 Frivolina, opereta en tres actes;
 1918 El teniente Florisel, vaudeville en tres actes;
 1918 Bohemia dorada sarsuela en tres actes;
 1925 El paraiso perdido, quadre en un acte;
 1926 La ltima carcelera, sarsuela en dos actes;
 1927 El milagro de San Cornelio, conte en un acte;
 1927 El espejo de las doncellas, passa-temps en un acte;
 1927 Entrar por uvas o Feliz ao nuevo, joguet lric en un acte;
 1928 Ris-Ras, humorada en un acte;
 1930 Los pirandones, sarsuela en un acte;
 1930 La reina jamn, sarsuela en dos actes;
 1930 Me caso en la mar, sarsuela en dos actes;
 1930 La pandilla;
 1931 Ku-Kus-Klan, revista en dos actes;
 1931 Viva la Repblica!, revista en dos actes, llibret del compositor;
 1931 Don Amancio el Generoso, sarsuela en tres actes, Madrid;
 1931 El huevo de Coln, sainet-revista en dos actes;
 1932 Jazz Band, revista en dos actes, Barcelona;
 1932 Don Gil de Alcal, pera buffa en tres actes, Barcelona, Teatre Novedades.
 1933 El hermano lobo, sarsuela en tres actes, Barcelona;
 1934 Tana Fedorova, sarsuela en tres actes, Barcelona;
 1935 La malquerida, sarsuela en tres actes, llibret de l'autor sobre l'obra de Jacinto Benavente, Barcelona, Teatre Victria (14 d'abril).

Bibliografia.
  Diversos Autors, Historia de la Msica de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, S.A. 1992. ISBN 84-87502-21-0;
  Diversos autors, Programa de la representaci de Don Gil de Alcal al Teatro de la Zarzuela de Madrid. 1999. D.L. M-37624/99;

Enllaos externs.
 Biografia i sinopsi argumental de Don Gil de Alcal a Zarzuela! ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93711" title="Llista d'autopistes i autovies del Pas Valenci" nonfiltered="2249" processed="2236" dbindex="37394">

La xarxa de vies de calades separades del Pas Valenci es divideix en autopistes i autovies. Las primeres sn generalment de concessi i de peatge, mentre que las segones sn gratutes i estan mantingudes per la Generalitat Valenciana.

Autopistes i autovies estatals.
Les segents autopistes i autovies, denominades vies de gran capacitat, sn part de la Xarxa de Carreteres de l'Estat, en castell Red de Carreteras del Estado (RCE), gestionada pel Ministeri de Foment. En el cas de les autopistes de peatge sn gestionades per la empresa concessionria, d'acord amb el contracte firmat.



(*en construcci o projecte)

Autopistes i autovies de titularitat autonmica.
Les autopistes i autovies autonmiques sn carreteres amb titularitat i gesti de la Comunitat Valenciana. Normalment es tracta de vies amb un trajecte especialment important pel transport terrestre del Pas Valenci i no tant per la xarxa estatal, gestionada aquesta per l'estat. Una infraestructura d'aquest tipus suposa un gran esfor econmic per part de l'administraci autonmica pel que normalment es realitza en casos de necessitat o de qu la Generalitat Valenciana no ho contempli en el seu Pla de Transports.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93714" title="Eragon (personatge)" nonfiltered="2250" processed="2237" dbindex="37395">
Eragon s el protagonista de El Llegat (Inheritance), l obra escrita per Christopher Paolini, i tamb s el nom de la primera novella.

Histria .
 
Eragon s un jove de 15 anys que habita a prop de Carvahall, un petit poble que considera la seva llar. Eragon vivia amb el seu oncle Garrow i el seu cos Roran. La mare de l Eragon, la Selena, el va abandonar en nixer.

Un dia, mentre anava de cacera, va trobar una espcie de pedra blava molt estranya. Com veu que podria resultar molt cara, decideix vendre-la per treure diners per a l'hivern. Per la pedra resultar ser en veritat un ou, un ou de drac. Encara que quan se n'assabenta, ja s massa tard, l'ou s'obre i neix una petita dragona, a la qual anomenar Saphira. En el moment en qu toca la dragona amb el seu palmell, una marca (anomenada Gedwy Ignasia) apareix a la seva m. No obstant aix, la dragona porta un misteri amb ella relacionada amb els Genets de Drac. 

A mesura que Saphira va creixent, Eragon s adona del difcil que ser amagar-la. Quan els criats del Rei Galbatorix, els Ra'zac, entren a Carvahall a la recerca de la pedra desapareguda, Saphira fora a Eragon a fugir amb ella. Els Ra'zac entren a la granja d Eragon, cremant-ho tot, incloent a Garrow. Eragon intent salvar-lo, per s massa tard i el seu oncle mor. Eragon clama venjana. 

Brom el va instruir i li va regalar Zar Roc, l espasa de Morzan. Va conixer a Murtagh, fill de Morzan i van recrrer uns quants pobles junts. Va rescatar Arya de les mans de Durza, i la va dur al cau dels vardens, on la van curar. All, als tnels de Farthen Dr, va matar Durza.

Abans de sortir cap a Ellesmra per completar el seu entrenament, va beneir a Elva, una nena dels vardens. Va recrrer el cam fins al regne lfic juntament amb Arya i Orik, i per descomptat amb Saphira. En arribar all va comenar el seu aprenentatge amb el seu nou mestre Oromis, i el seu drac Glaedr. Durant la celebraci del  jurament de la sang , es va declarar a Arya, per aquesta el rebutj. Tamb durant aquesta celebraci, va sofrir canvis al seu cos que el van fer assemblar-se ms als elfs. Pocs dies desprs, va sortir amb Saphira i Orik cap a Surda, per ajudar als vardens a defensar-se.

A la batalla dels camps ardents va descobrir que Murtagh era el seu germ gran, i per tant que Morzan era el seu pare.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93715" title="Ryszard Kapu?ci?ski" nonfiltered="2251" processed="2238" dbindex="37396">

Ryszard Kapuscinski ( Pinsk, Bielorssia 1932 - Varsvia, Polnia 2007) fou un periodista, escriptor i assagista polons.

Biografia.
Nasqu el 8 de mar de 1932 a la poblaci de Pinsk, que en aquell moment formava part de Polnia, i que avui dia est integrada a Bielorssia. 

Desprs d'estudiar a la Universitat de Varsvia i llicenciar-se en histria i art, va decidir dedicar-se al periodisme, entrant a formar part de l'agncia de premsa estatal polonesa amb la qual va viatjar arreu del mn com a corresponsal de guerra, visitant les revolucions ocorregudes a Amrica, sia i Europa. Al seu retorn a Polnia decid denunciar el colonialisme europeu a l'frica, cosa que el catapult a l'xit. En la seva faceta periodstica ha collaborat amb les prestigioses revistes i diaris Time, The New York Times i Frankfurter Allgemeine Zeitung. 

Des de 1962 ha compaginat les seves collaboracions periodstiques amb l'activitat literria, alternant el seus escrits en llengua anglesa i llengua polonesa, i centrant els seus llibres en pasos i gent extica, apropant-los al pblic en general.

L'any 2003 li fou concedit el Premi Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats juntament amb el teleg peru Gustavo Gutirrez Merino.

Desprs d'una llarga malaltia, mor a Varsvia el 23 de gener del 2007.

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats 2003;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93719" title="Saphira" nonfiltered="2252" processed="2239" dbindex="37397">
Saphira Bjartskular s una dragona blau safir de la trilogia El Llegat (Inheritance), escrita per Christopher Paolini. Tant les seves escates com els seus ulls sn del mateix color safir, i brillen com a tal. El seu cap s triangular, amb dos dents serrats i una filera de dents normals. Guanya l habilitat d escopir foc per la boca.

 L ou de drac .
Saphira s filla de Iormungr, un drac mascle lligat a un Genet de Drac, i de Vervada, una dragona salvatge. Tots dos pares de Saphira morien durant La Caiguda. L ou del que va nixer Saphira s l nic que va deixar Vervada al anar-se n els Genets; la resta probablement van ser destruts.
L ou de Saphira, blau safir, va ser segrestat per Galbatorix durant La Caiguda, juntament amb un ou de rob i un altres de maragdes. Cap d aquests joves dracs no responia al tacte de ning del seu regne.

En algun moment durant el regnat de Galbatorix, un antic Genet de Drac conegut com Brom i un company seu descobriren una entrada secreta al palau del tir, amb la intenci de recuperar els tres ous. Desafortunadament, alguna cosa surt malament i noms poden rescatar l ou de Saphira. Alguna cosa li pass a l espia i l ou desaparegu. Galbatorix envia llavors a Morzan a buscar-lo. Desprs de molt de temps, la cerca els porta a Gil ead, on Brom i Morzan lluiten per fer-se amb l ou. Brom mata Morzan, recuperant aix l ou de Saphira i retornant-lo als vardens.

Desprs d una gran discussi entre elfs i humans per veire on havia de quedar-se l ou, es va acordar que aquest estigus un any amb cadascun fins que prengus. Quan sorts el drac, el Genet s entrenaria un any amb Brom, ms o menys, i desprs els elfs s encarregarien de completar l educaci del Genet. L encarregada de custodiar-lo va ser Arya, la filla de la reina dels elfs Islanzad, ja que possea habilitats mgiques poderoses i era bona en el combat. Durant quinze anys va viatjar d un bndol a l altre sense que s obrs. En un d aquests viatges, van parar una emboscada a Arya i els seus guardaespatlles. La informaci per poder fer la emboscada la va proporcionar un grup de vardens tradors pagats per Galbatorix. Aquest, envi l Ombra Durza i un grup d'rgal per fer-se amb l ou. Els guardaespatlles van ser assassinats i el cavall d Arya va fugir, mantenint els rgals a distncia. Desesperada i per garantir la seguretat de l ou, va enviar-lo de manera teleptica al poble de Carvahall, on vivia Brom en aquella poca. L encanteri va ser imprecs i l ou es va perdre a Les Vertebrades, una serralada propera al poble. Va ser aqu on Saphira va triar un hum.

 El drac de Brom .
El drac de Brom era molt similar al d Eragon, i tamb s anomenava Saphira. Eragon va triar aquest nom desprs d escoltar de llavis de Brom una llista de noms de drac i, casualment, va triar el mateix nom que el del drac del vell. 

El drac de Brom va ser assassinat per Morzan, molts anys enrere. Temps desprs de mort l antic Genet, Eragon va saber ms coses sobre aquest drac.

 El naixement .
Eragon, un jove de quinze anys, es va trobar l ou a Les Vertebrades, veient-lo aparixer en una sobtada explosi. El va agafar i se l va endur, pensant que era una pedra que podria vendre a canvi de menjar. Una setmana ms tard, Saphira va decidir que aquest hum era el ms idoni per ajudar Alagasia i un bon company, i va prendre. Eragon va pensar de matar el drac perqu podria ser una amenaa per la seva famlia, per no va trobar raons al seu cor per fer-ho. En tocar el drac amb la palma dreta, Saphira li va gravar el Gedwey Ignasia, smbol dels Genets de Drac, alhora que li va proporcionar el do de la mgia. Aix tamb lligava les seves ments telepticament.

Per amagar Saphira, Eragon va perdre el seu oncle Garrow, amb qui vivia, i la granja, destrossada a mans dels rgals que el buscaven. Llavors va buscar refugi en el conta contes del poble, Brom, que sabia moltes histries de dracs, i va comenar a fer-li tot tipus de preguntes sobre ells. Brom sospita i l ajudar. 

Triar el nom de Saphira per a ella*. Des de llavors ser sempre al seu costat, la seva millor companya i  la seva confident ms propera. Li permet anar no solament assegut sobre la seva esquena sin tamb a dins de la seva ment. Comparteixen tot el seu coneixement un amb l altre.
A la pellcula ell no s qu tria el nom del drac, sin que ella directament li diu el seu nom.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93720" title="Brom (personatge)" nonfiltered="2253" processed="2240" dbindex="37398">
Brom s un personatge de la trilogia El Llegat (Inheritance), escrita per Christopher Paolini. 


Histria.
Brom va ser el darrer Genet de Drac que va quedar desprs de La Caiguda, juntament amb Oromis. 
Quan tenia 20 anys va ser escollit com Genet de Drac i entrenat al costat de la seva dragona Saphira (nom que va decidir Eragon posar-li tamb a la seva dragona). Tenia una gran admiraci per Morzan, Genet de Drac i amic seu. Per per culpa de la traci de Morzan i Galbatorix la dragona de Brom va ser assassinada. Brom, mig boig, va decidir venjar-se matant al seu amic. 

Ell va fundar els vardens i desprs de liderar-los per uns anys deix el comandament en mans d una altra persona i es va dedicar a anar a la recerca de Morzan al qual mat, a ms d altres tres Apstates, i en va ser el responsable de la mort de cinc ms. Es qued amb l espasa de Morzan, Zar Roc la qual la va regalar a Eragon. 

Els ltims dies de la seva vida els pass entrenant a Eragon com a Genet, ensenyant-li els misteris de la mgia i la lluita. Sacrific la seva vida interposant-s hi entre una daga i el seu deixeble. Eragon el va enterrar en una tomba de pedres, que Saphira va convertir en diamants. 

Ms tard eragon sap per part de Oromis que eragon era el seu pare i no Morzan com ell creia











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93730" title="Gustavo Gutirrez Merino" nonfiltered="2254" processed="2241" dbindex="37399">
Gustavo Gutirrez Merino ( Lima, Per 1928 ) s un filsof i teleg peru, un dels precursors de la Teologia de l'alliberament.

Biografia.
Nasqu el 8 de juny de 1928 a la ciutat de Lima, estudiant medicina i literatura a la Universitat del Per. Posteriorment es trasllad a Frana on es doctor en filosofia i psicologia per la Universitat Catlica de Li. Fou ordenat sacerdot el 1959 i fund lInstitut Bartolom de las Casas. Ha desenvolupat el crrec de professor a la Universitat Pontifcia de Per i ha viatjat fins a Nord Amrica i Europa per desenvolupar conferncies sobre la Teologia de l'alliberament. En els seus llibres ha criticat durament el marc poltic que ha perpetuat la pobresa a Sud-amrica.

Per Gutirrez, el veritable i pl alliberament implica treus graus d'implicaci:

 l'alliberament poltic i social, amb l'eliminaci de les causes immediates de la pobresa i injustcia.
 l'alliberament hum, amb l'emancipaci dels pobres, marginats, oprimits "per totes aquelles coses que limiten la seva llibertat i capacitat de desenvolupament en llibertat i dignitat".
 l'alliberament teolgic, amb l'eliminaci de l'egoisme i el pecat, i el restabliment de la relaci amb Du i amb l'sser hum.

El 1984 una assamblea de bisbes peruans intentaren que el Vatic condemns Gutirrez Merino per les seves idees sobre la Teologia de l'alliberament, per finalment no aconseguiren el seu propsit.

Fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats l'any 2003, juntament amb Ryszard Kapu ci ski, per la seva preocupaci pels sectors ms desafavorits i per la seva independncia davant les presions que han intentat targiversar el seu missatge.

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats 2003;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93735" title="Murtagh" nonfiltered="2255" processed="2242" dbindex="37400">
Murtagh s un personatge de la trilogia El llegat (Inheritance), escrita per Christopher Paolini. 

Histria.

Eragon el va conixer sense saber que era el fill de Morzan i es van fer amics, mantenint l amistat fins i tot desprs de saber-ho. Va desaparixer als tnels de Farthen Dr, segrestat pels rgals.
A la batalla de Du Vllar Eldrvarya (les Planes Ardents) va aparixer com a nou genet seguidor de l'Imperi. Havia estat torturat per Galbatorix fins que un dels dos ous de drac restants es van trencar. Des de llavors va ser entrenat pel mateix Galbatorix per poder enfrontar-se a Eragon. Galbatorix li havia encomanat capturar a Eragon viu, no per a matar-lo sin perqu Saphira era l nic drac femella del mn i la volia com la mare de la raa dels dracs. Per sort Eragon va convncer a Murtagh i aquest va deixar que se n'anessin, per no sense abans revelar-se com el seu germ major.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93736" title="Arya" nonfiltered="2256" processed="2243" dbindex="37401">
Arya s un personatge de la trilogia El llegat (Inheritance), escrita per Christopher Paolini. 

Histria.

Arya s una elfa criada a Ellesmra. s la filla de la reina Islanzad que en comptes de quedar-se en el seu regne decideix abandonar-lo i convertir-se en missatgera dels elfs ajudant als vardens en moltes tasques. La ms important va ser la de transportar l'ou de drac (del que naixeria Saphira) a Ellesmra i a l'any segent a Farthen Dr perqu els joves toquessin l ou amb l esperana que aquest s'obrs.

Per en un dels seus viatges cap a Ellesmra l'ombra Durza, servidor de Galbatorix juntament amb un petit grup de rgalo atac a Arya i als seus dos companys per a intentar robar l ou. Per sort, Arya va aconseguir mitjanant la mgia enviar l ou a la nica persona en qui podia confiar, Brom. A causa de les seves presses no va poder fer arribar l ou amb exactitud i va errar per uns quants quilmetres. Per sort prop del lloc on arrib l ou es trobava caant Eragon.

Durant mesos Arya va estar sotmesa a tortures perqu parls sobre l ou i la situaci dels elfs. Per la seva gran resistncia i el seu coneixement de l idioma antic la van permetre aguantar, no sense sofrir grans ferides. La hi administraven un ver pels matins i el seu antdot per les nits. Per una setmana abans que la duguessin a Uru-Baen, capital del regne i llar de Galbatorix, Eragon va aconseguir rescatar-la de la seva pres. Desprs de guarir les seves ferides Eragon es va introduir en la seva ment i va descobrir que estava dormida perqu s havia indut un somni per a aix aguantar el ver ms temps per tanmateix moriria si no rebia l antdot en uns pocs dies. Arya li va contar a Eragon que noms podria trobar l antdot a Ellesmra o al refugi dels vardens. 

Eragon la va portar davant els vardens i aquests li van donar a Arya l'antdot. Setmanes ms tard Arya al costat d Eragon i Orik es van posar en cam a Ellesmra perqu Eragon pogus acabar el seu aprenentatge. Arya es va dedicar durant el viatge en instruir Eragon en els assumptes del protocol lfic. 

Arya, durant la celebraci del  jurament de la sang , festa sagrada dels elfs, va haver de rebutjar a Eragon, que se li va declarar, ja que no volia distreure a l ultima esperana de Alagaesia. 

Dies desprs va dirigir-se cap a Surda, i va preparar als vardens per a la batalla. Arya va lluitar amb valentia a la batalla dels Camps Ardents al costat dels vardens, aconseguint al final la victria.

Durant el tercer llibre, Brisingr, Arya va a buscar Eragon quan aquest queda extraviat al bell mig de l'Imperi, ms tard, i amb el suport de dotze fetillers lfics, ajuda el genet Botx de l'Ombra en la seva lluita amb Murtagh i Thorn.
Quan t lloc el setge de Feinster s salvada, juntament amb l'elf Blodhgrm, d'una muni d'enemics per Saphira i Eragon. Finalment ella i el Genet s'enfronten a un Ombra dalt de la torre d'homenatge, derrotant-lo.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93737" title="Hans Magnus Enzensberger" nonfiltered="2257" processed="2244" dbindex="37402">

Hans Magnus Enzensberger ( Kaufbeuren, Alemanya 1929 ) s un poeta i assagista alemany. 

Biografia.
Nasqu l'11 de novembre de 1929 a Kaufbeuren. Va estudiar filologia germnica, literatura i filosofia a les Universitats de Erlagen, Friburg i Hamburg, completant la seva formaci a La Sorbona de Pars, on es doctor el 1955.

Entre el 1955 i el 1957 exerc la docncia i fou redactor a la rdio d'Stuttgart. Entre 1965 i 1975 fou membre del Grup 47, una prestigiosa associaci literria nascuda a Alemanya desprs de la Segona Guerra Mundial, aix mateix fund la revista Kursbuch i des de 1985 dirigeix la collecci literria Die andere Bibliothek (en catal: L'altre biblioteca). 

El 2002 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats.

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats 2002;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93740" title="Llista de personatges de la trilogia El Llegat" nonfiltered="2258" processed="2245" dbindex="37403">
Llista de personatges de la trilogia El Llegat (Inheritance) de Christopher Paolini.


Aliats.
 Dracs .
 Saphira;
 Glaedr;
 Elfs .
 Arya;
 Islanzad;
 Genets de Drac .
 Brom;
 Eragon;
 Oromis;
 Humans .
 Garrow;
 Jeod;
 Katrina;
 Roran;
 Sloan;
 Nans .
 Hrothgar;
 Orik;
 Vardens .
 Ajihad;
 Nasuada;
 Altres .
 Angela;
 Solembum;

 Forces de Galbatorix .
 Dracs .
 Espina;
 Shruikan;

 Genets de Drac .
 Galbatorix;
 Morzan;
 Murtagh;

Altres.
 Durza;
 Els Bessons;
 Els Ra'zacs;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93741" title="Llista de llocs de la trilogia El Llegat" nonfiltered="2259" processed="2246" dbindex="37404">
 Alagasia;
 Camps ardents;
 Carvahall;
 Desert d'Hadarac;
 Dras-Leona;
 Du Weldenvarden;
 Ellesmra;
 Farthen Dr;
 Helgrind;
 Muntanyes Beor;
 Surda;
 Teirm;
 Tronjheim;
 Ur'baen;
 Yazuac;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93746" title="George Steiner" nonfiltered="2260" processed="2247" dbindex="37405">
George Steiner ( Pars, Frana 1929 ) s un escriptor, crtic i teric de la literatura i la cultura. 

Biografia.
Nasqu el 23 d'abril de 1929 fill de pares d'origen jueu austrac. Va estudiar inicialment al Lice de Pars, per traslladar-se el 1940, juntament amb la seva famlia, a Nova York escapant del rgim nazi.

Va llicenciar-se a la Universitat de Chicago en literatura, aconseguint el doctorat a la Universitat d'Oxford. Desprs d'haver realitzat uns primers treballs durant la seva etapa universitria va unir-se el 1952 a la redacci de la revista The Economist a la ciutat de Londres. El 1956 decid retornar als Estats Units per ingressar al Institute for Advanced Study de la Universitat de Princeton com a professor entre 1956 i 1958.

Desprs d'exercir la docncia a Innsbruck i Cambridge, el 1974 va acceptar el crrec de Professor de Literatura anglesa comparada a la Universitat de Ginebra, crrec que va mantenir fins el 1994.

El seu mbit d'inters principal s la literatura comparada. La seva obra com a crtic tendeix a la exploraci de tempes culturals i filosfics d'inters permanent, contrastant amb les corrents ms actuals per les que ha transitat la major part de la crtica literria contempornia. La seva obra assagstica ha exercit una important influncia en el discurs intelectual pblic dels ltims anys del segle XX.

L'any 2001 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats. Habitualment collabora en les revistes i diaris The New Yorker, The Times Literary Supplement i The Guardian. 

Obra publicada.
Tolstoy or Dostoevsky: An Essay in Contrast (1960);
The Death of Tragedy (1961);
Anno Domini: Three Stories (1964);
The Penguin Book of Modern Verse Translation (1966);
Language and Silence: Essays 1958-1966 (1967);
In Bluebeard's Castle: Some Notes Towards the Redefinition of Culture (1971);
Extraterritorial: Papers on Literature and the Language Revolution (1972);
The Sporting Scene: White Knights of Reykjavik (1973);
After Babel: Aspect of Language and Translation (1975);
Why English? (1975);
Has Truth a Future? (1978);
Heidegger (1978);
On Difficulty and Other Essays (1978);
The Portage to San Cristobal of A. H. (1981);
Antigones (1984);
George Steiner: A Reader (1984);
A Reading Against Shakespeare (1986);
Real Presences: Is There Anything in What We Say? (1989);
Proofs and Three Parables (1992);
What is Comparative Literature? (1995);
Homer in English (1996);
No Passion Spent: Essays 1978-1996 (1996);
The Deeps of the Sea, and Other Fiction (1996);
Errata: An Examined Life (1997);
Grammars of Creation (2001);
Lessons of the Masters (2004);
Nostalgia for the Absolute (2004);
Paroles et silence (2004);
Une ide de l'Europe (2005);
Dix raisons (possibles)  la tristesse de la pense (2005);

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats 2001;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93747" title="FIFA 100" nonfiltered="2261" processed="2248" dbindex="37406">
FIFA 100 s una llista de 123 homes i 2 dones (Michelle Akers i Mia Hamm) considerats els millors futbolistes vius (50 en actiu, 75 retirats). La llista va ser elaborada pel futbolista Pel i la FIFA. La seva divulgaci es va efectuar el 4 de mar del 2004 a Londres. Forma part de les celebracions del centenari de la creaci de la FIFA. La llista va generar un srie de crtiques tant per la sobre (o sub) representaci d'alguns pasos, aix com per l'exclusi de jugadors importants.

 Llista FIFA 100 per pasos .



 Enllaos externs .
FIFA 100;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93750" title="Kendermore" nonfiltered="2262" processed="2249" dbindex="37407">

En l'nivers fictici de Dragonlance, Kendermore s una ciutat de Balifor, a Krynn habitada per kenders. s la naci amb ms membres d'aquesta raa, per davant de l'Hylo.

La ciutat es descriu com a totalment catica, els carrers i les cases s'erigeixen sense cap planificaci prvia i per arribar a un lloc a un tir de pedra s probable que calgui fer una gran volta. Amb freqncia hi ha cases a les que els falta parets ja que es va perdre 'linters en construir-les mentre es feien. En canvi, n'hi ha d'altres en les que no s'hi pot entrar per qu el que la va fer noe s va recordar de fer-hi entrades (o sortides, quedant constructors morts a l'interior).

La ciutat s'organitza en democrcia, en la que es voten els candidats, per s tanta la necessitat de canvi que tenen els kenders que aquests no solen durar gaire temps i a ms poden arribar a votar candidats pel simple fet de ser estrambtics i una novetat, com ara una esfinx. De totes maneres el poder poltic dels dirigents s molt limitat davant el cos de la raa.

Hi ha una pres, que davant la unitilitat que tindrien no t portes i serveix als que han de ser jutjats de pensi nocturna.



En la novella Spirit of the Wind es relata com la ciutat queda arrassada pel Drac Vermell Malystrix i ha de ser abondonada, per no sense abans haver lluitat valerosament i inflingitn numeroses baixes en el seu exrcit.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93751" title="Pla Bolvar 2000" nonfiltered="2263" processed="2250" dbindex="37408">

El Pla Bolvar 2000 va ser un programa social del govern veneol.

El Pla va implicar el desplegament de prop de 40.000 efectius de les Forces Armades Veneolanes als barris populars i a les zones ms desafavorides del pas amb l'objectiu de construir infraestructures bsiques, reforar les vivendes ms precries, pintar-ne les faanes, construir la xarxa de clavegueram amb els suport dels enginyers militars, oferir a la poblaci un programa devacunacions massives, participar en la distribuci alimentria a les zones marginades i facilitar la distribuci de material educatiu. El programa tamb va destinar els avions i helicpters militars a transportar ciutadans malalts als hospitals militars i a d'altres centres sanitaris per tal que, per primera vegada en molts anys, poguessin rebre assistncia mdica.

Posat en funcionament el 27 de febrer de 1999 per ordre directa del president de la repblica Hugo Chvez, es va escollir aquesta data en record del des aniversari del Caracazo (revolta popular contra un pla de xoc del Fons Monetari Internacional reprimida a trets pels militars), per millorar la qualitat de vida de la poblaci i demostrar que, a diferncia de deu anys darrera, l'exrcit podia ser posat al servei de la poblaci, en comptes de reprimir-la.

A partir de l'experincia del Pla Bolvar 2000 i davant la bona acollida per la poblaci, el govern veneol va estendre i perfeccionar l'experincia, fomentant la participaci ciutadana en la gesti dels programes socials i donant lloc als projectes coneguts com Missions bolivarianes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93755" title="Instituto Caro y Cuervo" nonfiltered="2264" processed="2251" dbindex="37409">
L'Instituto Caro y Cuervo s un centre estudis superiors en literatura, filologia i lingstica, orientat a la investigaci i a la divulgaci de la cultura del llibre i la lectura. 

Va ser creat pel govern de Colmbia el 25 d'agost de 1942 mitjanant l'expedici d'una llei que tenia com consideraci principal, la de "continuar el Diccionari de Construcci i Rgim de la Llengua Castellana i preparar la reedici crtica de les Disquisicions Filolgiques de Rufino Jos Cuervo, i conrear i difondre els estudis filolgics". 

L'Institut funciona en la seva seu originria de la ciutat de Bogot. Realitza edicions crtiques, especialment referides a l'obra dels autors colombians, i mant una poltica editorial referida a la construcci i divulgaci del patrimoni bibliogrfic general sobre la llengua castellana. 

L'any 1999 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats.

 Referncies i edicions .
La darrera i ms completa edici de l'esmentat Diccionario de construccin y rgimen de la lengua castellana, obra fonamental de l'Instituto Caro y Cuervo, correspon a l'edici en 8 volums efectuada per l'editorial Herder de Barcelona i disposa tamb d'una edici en CD-ROM que es va publicar sota la direcci de Jordi Corts Morat.

 
 
 
 
 
 
 
 
 


Enllaos externs.
  Pgina Oficial de l'Instituto Caro y Cuervo;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats 1999;
 http://www.herdereditorial.com/ficha.php?cat=1&sub=1&p=1&id=680&o=;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93756" title="Batalla de Roncesvalls" nonfiltered="2265" processed="2252" dbindex="37410">

La batalla de Roncesvalls es va produir l'any 778 al Pirineu entre l'exrcit de Carlemany i els vascons. La seva ubicaci tradicional ha estat sempre al pas de Roncesvalls (Orreaga, en basc) per hi ha dubtes al respecte.

Antecedents.
Carlemany va emprendre una srie d'agressives campanyes militars destinades a expandir les seues fronteres. D'aquesta manera va sotmetre els llombards i els va fer desaparixer de la Histria. A Alemanya, va sotmetre els saxons, i va portar la guerra fins a Hongria, on va destruir els vars afincats a la Pannia per sempre.

Un cop va creure que els saxons estaven definitivament sotmesos, va acceptar l'oferta dels representants musulmans de Girona, Barcelona i Osca, que en la Dieta de Paderborn van oferir els seus territoris a canvi de suport militar contra Abd ar-Rahman I, l'emir Omeia de Crdova.

La primera campanya de Carlemany a la Pennsula Ibrica.

Dos exrcits es van trobar a Saragossa el 778. El primer, amb tropes neustraques, que va travessar el pirineu occidental, i el segon, composat per austracs, llombards i burgundis va travessar el pirineu oriental
per va haver de retirar-se de Saragossa en la batalla ms dura del seu regnat.  

Havia capturat Barcelona i Pamplona, per va haver de marxar d'Ibria per controlar una rebelli dels saxons. Va deixar el tribut a la amb Hruodland, Prefecte del Marqus de Bretanya, i la reraguarda, mentre el gros de l'exrcit s'apressava cap al Rin. En la retirada, va enderrocar les muralles de Pamplona, cosa que va irritar als bascos, que van atacar els francs al pas d'Orreaga, en l'nica gran desfeta dels exrcits de Carlemany. Els bascos, amb mal armament, van usar l'avantatge del terreny, i van destruir la reraguarda franca.

Conseqncies.
Els caps de les zones ms allunyades continuaven revoltant-se contra l'autoritat cordovesa, i sovint demanaven ajut als francs. La frontera franca es va anar expandint lentament fins que el 795 es va crear la marca hispnica unint els comtats de Girona, Cardona, Osona i Urgell, dins el ducat de Septimnia.

Els fets han quedat novellats en la Can de Rotll, una Can de gesta francesa.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93757" title="El Llegat" nonfiltered="2266" processed="2253" dbindex="37411">
La trilogia El Llegat s una trilogia fantstica sobre un noi de 16 anys anomenat Eragon i el seu drac Saphira, escrit per Christopher Paolini. Es situa a la terra imaginria d'Alagasia, que s'assembla era dels vkings escandinaus. Els dos primers dos llibres, Eragon i Eldest, han arribat a ser Bestsellers.

Llibres.
Eragon.
La primera edici dEragon va ser autopublicada per la famlia de Paolini el 2002; la segona edici va ser publicada el 2003. Eragon tamb es publicava en edici rstica el 2005.

ISBN 0375821337 (rstica);
ISBN 0375821337 (tapa dura) ;

Eldest.
Eldest fou publicat en tapa dura el 2005. 
ISBN 037582670X (tapa dura);

Brisingr.
Tercer llibre de la saga.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93758" title="Chuck Norris" nonfiltered="2267" processed="2254" dbindex="37412">

Chuck Norris (Ryan, Oklahoma, 10 de mar de 1940) s un practicant de karate, campi de kickboxing i actor d'Estats Units, fundador d'una associaci de Karate.

Els seus inicis a les arts marcials van ser a Corea on va ser destinat com a marine als anys 50. Va practicar Tang Soo Do i algunes tcniques de puntades de peu de Taekwondo i Hapkido.

Posteriorment va practicar altres estils al tornar a Estats Units i de ms gran va fer Machado Jiu Jitsu, sistema de lluita brasiler basat en combats reals i que emfatitza tcniques de terra.

Dins del conjunt de pellcules en qu va actuar hi ha la protagonitzada amb Bruce Lee, Fist of Fury o El Furor del Drac, on al final fa un gran combat amb Bruce Lee al Coliseu de Roma, on s derrotat. Aquest film va donar a Norris notorietat en l'ambient cinematogrfic.

Desprs d'aquesta pellcula, Norris va actuar a varies pellcules d'acci, la majoria d'aquestes pellcules estan relacionades amb les seves habilitats marcials.

Tamb sn destacables els errors cinematogrfics comesos a la pellcula "Nereus", on Chuck Norris assaltava la casa d'Edison i li robava la mquina del temps.

Ha estat protagonista de la srie de televisi Walker Texas Ranger.

Llegenda humorstica.
Els ltims anys han proliferat per Internet una srie d'acudits sobre Chuck Norris, presentant-lo com l'home fort que acostuma a interpretar en les seves pellcules i sries televisives.
En determinats contextos existeix una subcultura al voltant dels denominats The Chuck Norris Facts (els actes o herocitats de Chuck Norris). 
A ms, a Youtube s'han penjat una srie de vdeos que constitueixen una saga de "Chuck Norris in oblivion" (Chuck Norris a l'infern)i que s'han fet mitjanant programes informtics. Sn uns vdeos molt vistos.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93764" title="Vclav Havel" nonfiltered="2268" processed="2255" dbindex="37413">

Vclav Havel ( Praga, Txecoslovquia 1936 ) s un escriptor, dramaturg i poltic txec. Fou l'ltim President de Txecoslovquia i el primer de la Repblica Txeca.

Inicis.
Nasqu el 5 d'octubre de 1936 a Praga dins una famlia ben acomodada econmicament. Desprs d'iniciar estudis sobre economia a la Universitat de Praga abandon la carrera universitria per treballar en un petit teatre de Praga. Assist a classes d'interpretaci a l'Acadmia d'Arts de la mateixa ciutat, per posteriorment aconeguir un reconeixement general al seu pas com autor teatral amb obres com Zahradni slavnost (La festa, 1963) i Vyrozumeni (El memorndum, 1965). 

Activitat poltica.
Va oposar-se a la invasi de Txecoslovquia el 1968 per part de les tropes sovitiques durant els fets coneguts com la Primavera de Praga, la qual cosa li va suposar la prohibici de publicaci de la seves obres.

Fou empresonat per la seva defensa dels Drets Humans, i posteriorment fou un dels fundadors del moviment social Carta 77 el 1977 i lder del grup opositor Frum cvic el 1989.

Desprs de la caiguda del rgim comunista durant la Revoluci de vellut, Havel com a lder del grup Frum cvic fou escollit president la Repblica de Txecoslovquia el 29 de desembre de 1989, crrec en el qual fou ratificat desprs de guanyar les eleccions democrtiques de 1990. 

El 1992 s'iniciaren les negociacions entre txecs i eslovacs amb l'objectiu de crear dues repbliques independents, la Repblica Txeca i la Repblica d'Eslovquia. Havel va dimitir com a president de la Repblica de Txecoslovquia el 2 de juliol de 1992, fent-se efectiva la separaci dels dos pasos l'1 de gener de 1993.

El 26 de gener de 1993 fou escollit president de la nova Repblica Txeca en les eleccions convocades. Durant la seva presidncia va aconseguir l'ingrs del pas a l'Organitzaci del Tractat de l'Atlntic Nord (OTAN). Reescollit com a president el 1998 finalitz el seu mandat l'any 2003, sent succet per Vclav Klaus.

L'any 1990 fou guardonat amb el Premi Internacional Simn Bolvar concedit per la UNESCO i el govern de Veneuela, el 1991 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany en reconeixement de la seva trajectria a favor de la construcci europea, el 1994 amb el Premi Internacional Catalunya en la seva sisena edici, i el 1997 amb el Premi Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats al costat de la cadena de televisi CNN.







Enllaos externs.
  Pgina Oficial de Vclav Havel;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats 1997;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93765" title="Kyopo" nonfiltered="2269" processed="2256" dbindex="37414">
Kyopo o Gyopo (en funci de la romanitzaci del core que s'empri;    en hangul) s un terme core per a descriure les persones d'origen core que havent nascut fora de Corea han viscut la major part de llurs vides lluny d'aquest pas. S'aplica arreu del mn a persones amb aquest context tnico-familiar.

Ms laxament, pot referir-se a qualsevol core que visqui fora de Corea.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93768" title="Palmars del Futbol Club Barcelona" nonfiltered="2270" processed="2257" dbindex="37415">
El Futbol Club Barcelona s un dels clubs esportius amb ms ttols del mn. Entre les seves quatre seccions professionals (futbol, bsquet, handbol i hoquei sobre patins) suma 26 Copes d'Europa. 

L'equip de futbol ostenta el rcord de ser l'nic europeu que ha participat de forma ininterrompuda en les competicions continentals des de la seva creaci l'any 1955, i s el club europeu que ms ttols ha conquistat sumant totes les competicions. Tamb s l'equip amb ms ttols de la desapareguda Recopa d'Europa (4 ttols). A ms, exhibeix a les seves vitrines la desapareguda Copa de Fires i s l'nic club amb tal honor, aconseguit l'any 1971 en vncer el Leeds United en la final absoluta d'aquesta competici reconvertida en l'actual Copa de la UEFA.

Respecte al futbol espanyol, el FC Barcelona s, amb 18 ttols de Lliga, el segon club amb ms ttols desprs del Reial Madrid, i el que posseeix ms triomfs en la Copa del Rei (Espanya) en les seves diferents denominacions (25 ttols) i est igualat al Reial Madrid en Supercopes d'Espanya (7 ttols).

Palmars de l'equip de futbol.
Tornejos internacionals.

 2 Copes d'Europa ( 1992, 2006 );
3 cops subcampi (1960-1961, 1985-1986, i 1993-1994);
 2 Supercopes d'Europa ( 1992, 1997 );
 4 Recopes d'Europa ( 1979, 1982, 1989, 1997 );
 3 Copes de Fires (actualment Copa de la UEFA) ( 1958, 1960, 1966 );
 1 Copa de Campions de la Copa de Fires ( 1971 );
 2 Copes Llatina ( 1949, 1952 );
 4 Campionats dels Pirineus ( 1910, 1911, 1912, 1913 ) ;
 2 Copes Martini Rossi ( 1950, 1953 );
 1 Petita Copa del Mn (1957);
 1 Subcampionat de la Copa Intercontinental ( 1992 );
 1 Subcampionat del Copa Mundial de Clubs ( 2006 );

Tornejos estatals.


 18 Campionats de Lliga espanyola ( 1928-29, 1944-1945, 1947-1948, 1948-1949, 1951-1952, 1952-1953, 1958-1959, 1959-1960, 1973-74, 1984-85, 1990-91, 1991-92, 1992-93, 1993-94, 1997-98, 1998-99, 2004-05, 2005-06 ) ;
 24 Copes del Rei ( 1910, 1912, 1913, 1920, 1922, 1925, 1926, 1928, 1942, 1951, 1952, 1953, 1957, 1959, 1963, 1968, 1971, 1978, 1981, 1983, 1988, 1990, 1997, 1998 );
 7 Supercopes d'Espanya ( 1983, 1991, 1992, 1994, 1996, 2005, 2006);
 2 Copes de la Lliga ( 1982-1983, 1985-1986);
3 Trofeus de la Lliga guanyats en propietat:;
1952-1953 (per aconseguir 5 lligues alternes), 1992-1993 (per 3 consecutives), 2005-2006 (per 5 alternes). ;
 4 Copes del Rei guanyades en propietat: ;
1928 (per aconseguir 5 copes alternes), 1953 (per 3 consecutives), 1971 (per 5 alternes), 1990 (per 5 alternes).

Tornejos nacionals.

 23 Campionats de Catalunya ( 1902 (Copa Macaya), 1903 (Copa Barcelona), 1904-1905, 1908-1909, 1909-1910, 1910-1911, 1912-1913 (Campionat de la Football Associaci de Catalunya), 1915-1916, 1918-1919, 1919-1920, 1920-1921, 1921-1922, 1923-1924, 1924-1925, 1925-1926, 1926-1927, 1927-1928, 1929-1930, 1930-1931, 1931-1932, 1934-1935, 1935-1936, 1937-1938 ) ;
 1 Lliga Mediterrnia ( 1936-1937 ) ;
 1 Lliga Catalana ( 1937-1938 ) ;
 6 Copes de Catalunya (anomenada Copa Generalitat fins 1993) ( 1990-1991, 1992-1993, 1999-2000, 2003-2004, 2004-2005, 2006-07 );

Competicions desaparegudes.

1 Copa d'Or Argentina: (1945). ;
3 Copes Eva Duarte de Pern: (1949, 1952, 1953). ;
4 Copes Duward: (1951-1952, 1955-1956, 1958-1959, 1959-1960) ;
1 Campionat Superregional Arag-Catalunya-Valncia: (1926). ;
1 Campionat Superregional Catalunya-Murcia-Valncia: (1927). ;
1 Campionat Superregional Arag-Catalunya-Pas Basc: (1928).

Tornejos amistosos.
Tornejos amistosos en actiu.
33 Trofeus Joan Gamper: (1966, 1967, 1968, 1969, 1971, 1973, 1974, 1975, 1976, 1977, 1979, 1980, 1983, 1984, 1985, 1986, 1988, 1990, 1991, 1992, 1995, 1996, 1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2006, 2007, 2008);
5 Trofeu Teresa Herrera: (1948, 1951, 1972, 1990, 1993);
5 Trofeus Ciutat de Palma: (1969, 1974, 1976, 1980, 1981);
4 Trofeus Ciudad de la Lnea: (1985, 1991, 1995, 2000) ;
3 Trofeu Carranza: (1961, 1962, 2005);
3 Torneig Costa Brava: (1972, 1978, 1985 com a Barcelona Atltic);
1 Torneig Ciutat de Barcelona:(1989);
1 Trofeu Valencia Naranja: (1987) ;
1 Trofeu Costa del Sol: (1977);
1 Trofeu Festa d'Elx: (1970);
1 Trofeu Ciudad de Valladolid: (1990);
1 Trofeu Ciutat de Lleida: (1998);
1 Trofeu Vila de Grcia: (2007 com a Bara B);
1 Copa Franz Beckenbauer: (2007);
1 Memorial Artemio Franchi: (2008);

Tornejos amistosos desapareguts.


Premis.
Premis individuals a jugadors.
10 Pichichis: Mari Martn 1942-1943, Csar 1948-1949, Re 1964-1965, Rexach 1970-1971, Krankl 1978-1979, Quini 1980-1981, Quini 1981-1982, Romrio 1993-1994, Ronaldo 1996-1997, Samuel Eto'o 2005-2006.
15 Trofeus Zamora: Velasco 1947-1948, Ramallets 1951-1952, Ramallets 1955-1956, Ramallets 1956-1957, Ramallets 1958-1959, Ramallets 1959-1960, Pesudo 1965-1966, Sadurn 1968-1969, Sadurn 1973-1974, Sadurn 1974-1975, Reina 1972-1973, Artola 1977-1978, Urruti 1983-1984, Zubizarreta 1986-1987, Vctor Valds 2004-2005.
6 Pilotes d'Or: Luis Surez 1960, Johan Cruyff 1973, Johan Cruyff 1974, Hristo Stoitchkov 1994, Rivaldo 1999, Ronaldinho 2005.
5 FIFA World Player: Romrio 1994, Ronaldo 1996, Rivaldo 1999, Ronaldinho 2004, Ronaldinho 2005.
1 Bota d'Or: Ronaldo (1996-1997);
2 Millor jugador Afric: Samuel Eto'o 2004, Samuel Eto'o 2005.
3 Trofeus Bravo: Josep Guardiola 1992, Ronaldo 1997, Messi 2007.
1 Premi Golden Boy: Lionel Messi 2005.
1  Premi al millor defensa de la Lliga de Campions: Carles Puyol (2005-2006);
1  Premi al millor migcampista de la Lliga de Campions: Deco (2005-2006);
2  Premis al millor davanter de la Lliga de Campions: Ronaldinho (2004-2005) i Samuel Eto'o (2005-2006);
1  Premi al millor jugador de la Lliga de Campions: Ronaldinho (2005-2006);
2  Premis al millor gol de la Lliga de Campions: Ronaldinho (2004-2005) i Samuel Eto'o (2005-2006);
2 Premi FIFpro al millor jugador del mn: Ronaldinho 2004-2005 i 2005-2006.
1 Premi FIFpro al millor jugador jove del mn: Messi 2005-2006.
12 Premis Don Baln al millor jugador extranger de la Lliga: Neeskens (1975 - 1976), Johan Cruyff (1976 - 1977 i 1977 - 1978), Schuster (1984 - 1985), Laudrup (1991 - 1992),  Stoichkov (1993 - 1994),  Ronaldo (1996 - 1997),  Rivaldo (1997 - 1998),  Figo (1998 - 1999 i 1999 - 2000), Ronaldinho (2003 - 2004 i 2005 - 2006). ;
5 Premis Don Baln al millor jugador espanyol de la Lliga: Migueli (1977 - 1978 i 1984 - 1985), Zubizarreta (1986 - 1987), Goikoetxea 1990 - 1991, Xavi (2004 - 2005).
7 Premis Don Baln al jugador revelaci de la Lliga: Lus Milla (1988 - 1989), Sergi (1993 - 1994),  Ivn de la Pea (1995 - 1996),  Celades (1997 - 1998),  Puyol (2000 - 2001), Xavi (1998 - 1999), Thiago Motta (2002 - 2003).
4 Premis World Soccer al millor jugador de l'any : Ronaldo (1996,1997), Ronaldinho (2004,2005);
2 Premis World Soccer al millor jugador jove de l'any : Lionel Messi (2005,2006);
4 Premis Onze d'or al millor jugador de l'any : Hristo Stoichkov (1992), Romrio (1994), Rivaldo (1999), Ronaldinho (2005);

Premis individuals a entrenadors.
1 Premi World Soccer al millor entrenador de l'any : Venables (1985);
5 Premis Don Baln al millor entrenador de la Lliga : Venables (1984 - 1985), Johan Cruyff (1990 - 1991 i 1991 - 1992), Frank Rijkaard (2004 - 2005 i 2005 - 2006);
3 Premis Onze d'or al millor entrenador de l'any : Johan Cruyff (1992 i 1994), Frank Rijkaard (2006);

Premis a l'equip.
1 Premi World Soccer a l'equip de l'any : (2006);

Palmars de l'equip de bsquet.
 1 Copa d'Europa/Eurolliga: (2002-2003);
 2 Recopa d'Europa/Copa Saporta: (1984-1985, 1985-1986);
 2 Copa Korac: (1986-1987, 1998-1999);
 1 Mundial de Clubs: (1984-1985);
 14 Lliga Espanyola/Lliga ACB: (1958-1959, 1980-1981, 1982-1983, 1986-1987, 1987-1988, 1988-1989, 1989-1990, 1994-1995, 1995-1996, 1996-1997, 1998-1999, 2000-2001, 2002-2003, 2003-2004);
 20 Copa del Rei: (1942-1943, 1944-1945, 1945-1946, 1946-1947, 1948-1949, 1949-1950, 1958-1959, 1977-1978, 1978-1979, 1979-1980, 1980-1981, 1981-1982, 1982-1983, 1986-1997, 1987-1988, 1990-1991, 1993-1994, 2000-2001, 2002-2003, 2006-2007);
 1 Supercopa d'Espanya: (2004-05);
 12 Lliga Catalana: (1980-1981, 1982-1983, 1983-1984, 1984-1985, 1985-1986, 1989-1990, 1993-1994, 1995-1996, 2000-2001, 2001-2002, 2004-2005);
 9 Campionat de Catalunya de bsquet: (1942, 1943, 1945, 1946, 1947, 1948, 1950, 1951, 1955);
 1 Torneig Ibric: (1947-48);
 1 Copa Prncep d'Astries: (1987-88);

Palmars de l'equip d'handbol.
 Handbol a onze;
  5 Campionat d'Espanya: (1942-43, 1944-45, 1945-46, 1946-47, 1950-51);
  12 Campionat de Catalunya: (1944, 1945, 1946, 1947, 1949, 1951, 1954, 1955, 1957, 1958, 1960, 1969);

 Handbol a set;
 7 Copa d'Europa (1990-1991, 1995-1996, 1996-1997, 1997-1998,1998-1999, 1999-2000, 2004-2005);
 5 Recopa d'Europa (1983-1984, 1984-1985, 1985-1986, 1993-1994, 1994-1995);
 1 Copa EHF (2002-2003);
 5 Supercopa d'Europa (1996, 1998, 1999, 2003, 2004);
 17 Lliga Espanyola/Lliga ASOBAL (1968-1969, 1972-1973, 1979-1980, 1981-1982, 1985-1986, 1987-1988, 1988-1989, 1989-1990, 1990-1991, 1991-1992, 1995-1996, 1996-1997,1997-1998, 1998-1999, 1999-2000, 2002-2003 i 2005-2006);
 15 Copa del Rei (1968-1969, 1971-1972, 1972-1973, 1982-1983,1983-1984, 1984-1985, 1987-1988, 1989-1990,1992-1993, 1993-1994, 1996-1997, 1997-1998,1999-2000, 2003-2004, 2006-2007);
 5 Copa ASOBAL (1994-1995, 1995-1996, 1999-2000, 2000-2001,2001-2002);
 12 Supercopa d'Espanya (1986-87, 1988-89, 1989-90, 1990-91,1991-92, 1993-94, 1996-97, 1997-98, 1999-00, 2000-01, 2003-04, 2006-07);
 12 Lliga Catalana: (1981-82, 1982-83, 1983-84, 1984-85, 1986-87, 1987-88, 1990-91, 1991-92, 1992-93, 1993-94, 1994-95, 1996-97);
 8 Lliga dels Pirineus: (1997-98, 1998-99, 1999-00, 2000-01, 2001-02, 2003-04, 2005-06, 2006-07);

Palmars de l'equip d'hoquei patins.
 18 Copes d'Europa (1972-73, 1973-74, 1977-78, 1978-79, 1979-80, 1980-81, 1981-82, 1982-83, 1983-84, 1984-85, 1996-97, 1999-00, 2000-01, 2001-02, 2003-04, 2004-05, 2006-07, 2007-08);
 1 Recopes d'Europa (1986-87);
 1 Copa de la CERS (2005-06);
 14 Copes Continentals (1979-80, 1980-81, 1981-82, 1982-83, 1983-84, 1984-85, 1996-97, 1999-00, 2000-01, 2001-02, 2003-04, 2004-05, 2005-06, 2006-07);
 2 Copes Intercontinentals (1983, 1998);
 3 Copa Ibrica d'hoquei patins (1999-00, 2000-01, 2001-02);
 20 OK Lligues / Lligues espanyoles (1973-74, 1976-77, 1977-78, 1978-79, 1979-80, 1980-81, 1981-82, 1983-84, 1984-85, 1995-96, 1997-98, 1998-99, 1999-00, 2000-01, 2001-02, 2002-03, 2003-04, 2004-05, 2005-06, 2006-07);
 17 Copes del Rei / Copes espanyoles (1953, 1958, 1963, 1972, 1975, 1978, 1979,1981, 1985, 1986, 1987, 1994, 2000, 2002, 2003, 2005, 2007);
 3 Supercopes espanyoles (2004-05, 2005-06, 2007-08);

Medalles olmpiques.
 
 Anvers 1920: Josep Samitier, Agust Sancho, Felix Sesmaga i Ricard Zamora Medalles d'argent futbol.
 Los Angeles 1984: Jos Manuel Abascal bronze als 1500m, Juan Domingo de la Cruz, Juan Antonio San Epifanio "Epi" i Nacho Solozbal medalles d'argent a bsquet, Erhard Wunderlich medalla d'argent handbol. ;
Sel 1988: Aloisio Pires: Medalla d'argent en futbol, Veselin Vujovic medalla de bronze handbol.
 Barcelona 1992: Javier Garca Chico bronze al salt amb perxa, Josep Guardiola, Albert Ferrer i Antoni Pinilla medalles d'or en futbol, Josep Benito i Joan Carles medalles d'argent en hoquei patins.
 Atlanta 1996: Aleksandar Djordjevic medalla d'argent en bsquet, Arturas Karnishovas medalla de bronze en bsquet, Mateo Garralda, Rafael Guijosa i Iaki Urdangarn medalles de bronze en handbol i Tomas Svensson medalla d'argent en handbol.
 Sidney 2000: Sarunas Jasikevicius medalla de bronze en bsquet, Gabriel Garcia "Gabri", Xavi Hernndez i Carles Puyol medalles d'argent en futbol, David Barrufet, Rafael Guijossa, Demetrio Lonzano, Enric Masip, Xavier O'Callaghan, Antonio Carlos Ortega, Iaki Urdangarn i Andrei Xepkin medalles de bronze en handbol, Tomas Svensson medalla d'argent en handbol;
 Atenes 2004: Sergi Escobar medalla de bronze en persecuci individual, medalla de bronze en persecuci equips, Javier Saviola medalla d'or en futbol, Christian Schulte medalla de bronze en hoquei.
 Beijing 2008: Lionel Messi or en futbol, Juan Carlos Navarro plata en basquet, Jerome Fernndez or en handbol, David Barrufet, Iker Romero, Demetrio Lozano, Victor Toms, Rubn Garabaya, Juann Garca i Albert Rocas bronze en hadbol.

Medaller.


Palmars d'atletisme.
Individual.
 Campions d'Europa: 1985: (Colomn Trabado, or als 800);
 Campions d'Europa en pista coberta: 1986: (Abascal, or als 1500m), 1986 (Javier Moracho, or als 60 metres tanques), 1986 (Benjamn Gonzlez, or als 400 metres), 2007, Birmingham (Jackson Quinez, bronze als 60 metres tanques);

Equips.
 Campionat d'Espanya de clubs mascul absolut: (1958, 1963, 1964, 1965, 1970, 1973, 1974, 1975, 1978, 1981, 1982, 1983, 1984, 1985, 1986);
 Copa d'Espanya de clubs masculina absoluta: (1982, 1983, 1984, 1985, 1986, 1991, 1992, 2005);
 Campionat de Catalunya de clubs mascul absolut: (1994, 1995, 1996, 1998, 1999, 2000, 2002, 2003, 2004, 2005);
 Campionat de Catalunya de clubs femen absolut: (1994, 1995, 1996, 1997, 2000, 2001, 2002, 2003, 2005);

Altres distincions.
 El 21 de desembre del 1992 la Generalitat de Catalunya, presidida per Jordi Pujol, va atorgar al FC Barcelona la Creu de Sant Jordi, la mxima distinci que atorga el govern de Catalunya..
 Premi Laureus World Sports 2007 a l'esperit esportiu.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93770" title="Ones Martenot" nonfiltered="2271" processed="2258" dbindex="37416">

Les Ones Martenot sn un instrument de msica electrnica inventat l'any 1928 per Maurice Martnot.

En el Segle XXI s'assisteix al renaixement d'aquest instrument grcies a un nou fabricant angls. En ser Ondes Martnot una marca registrada, els nous fabricants utilitzen altres marques.

 Constituci .
Aquest instrument d'oscillador electrnic mondic (s a dir, que no produeix notes simultnies) es caracteritza per les seues sonoritats particulars, que recorden veus procedents de lluny. Es compon de:

 un teclat susps, que comanda l'altura del so (la seua freqncia) i el vibrato.
 una cinta parallela al teclat que permet els glissandi;
 una tecla d'expressi que es controla amb la m esquerra i que incideix sobre el volum sonor. Per la pressi menys o ms forta sobtenen les variacions d'intensitat que poden anar del pianissimo al fortissimo. Un colp sec sobre la tecla produeix un so percutit. Hom pot fcilment fer una analogia entre la tecla d'expressi i l'arc d'un instrument de corda.
 un comandament amb diferents timbres per tal de filtrar i modificar el so i fer combinacions;
 difusors (altaveus transformats);
 principal o D1 : altaveu estndard de gran potncia;
 ressonncia o D2 : altaveu muntat darrere dels conjunt amb el fi d'obtenir ressonncia acstica;
 gong o D3 : altaveu la membrana del qual ha estat substituda per un gong, per tal de crear sons metllics;
 palma : pea de lutheria sobre la que es disposen cordes metlliques connectades al motor de l'altaveu. Les vibracions transmeses permeten que les cordes entren en ressonncia.

 Repertori .
 Repertori clssic: obres d Olivier Messiaen, d Andr Jolivet, d'Arthur Honegger, d'Edgard Varse...
 Bandes sonores de pellcules: Mad Max, Animatrix, Mars Attacks!,...
 Msica popular: Yann Tiersen, Claude-Samuel Lvine, Dominique A, Ttes Raides, Radiohead, Bryan Ferry, Joe Jackson...
 Sries de televisi: Binchotan;

Videos.
 A large choice of ondes Martenot videos played by Thomas Bloch (solo, orchestra, chamber music from classical to pop music collaboration - also glassharmonica and cristal Baschet): Gorillaz, Tom Waits, Mozart, Olivier Messiaen... ;

Enllaos externs.
 Thomas Bloch's website, a world prominent ondes Martenot player  (also glassharmonica and cristal Baschet) - facts, videos, pictures, biography, discography, contact...;

 Sobre l'instrument ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93771" title="Barnadesiidia" nonfiltered="2272" processed="2259" dbindex="37417">

Les barnadesiidies (Barnadesioideae) sn una subfamlia de plantes de la famlia de les astercies (Asteraceae)

Comprenen prop de 9 gneres amb unes 90 espcies en total, originaris tots ells d'Amrica del sud.

Caracterstiques de la subfamlia.
Presncia de pls fins a les flors (Indumentum) floral;
En la majoria hi ha corolla pseudolabiada i espines axilars.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93774" title="Arrs amb fesols i naps" nonfiltered="2273" processed="2260" dbindex="37418">

L'arrs amb fesols i naps s un plat tpic de l'Horta de Valncia, la Ribera, la Safor i la Marina Alta (Pas Valenci), conegut tamb amb el nom de "caldera" o "arrs junt". Tot i ser un plat tpic de l'hivern, s molt com gaudir-lo a les festes dels pobles.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93775" title="Temporada 1933-1934 del FC Barcelona" nonfiltered="2274" processed="2261" dbindex="37419">
Les dades ms destacates de la temporada 1933-1934 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

Plantilla.



Entrenador:  Jack Domby;

1934.

Juliol.

8 juliol - Amists a Les Corts amb victria blaugrana sobre l'Unin de Irn (4-2);

1 juliol - Histric partit amists entre el FCB i la selecci del Brasil amb empat (4-4);

Juny.

24 juny - Jornada d'homenatge a la memria de Joan Gamper al Camp de Les Corts amb partit de veterans FCB-CE Sabadell i amists entre els primers equips del Bara i l'Athletic de Bilbao (4-2). Abans de l'inici del matx, la pilota es llanada des d'un avi sobre el camp de joc pel Cap dels Serveis Aeronutics de la Generalitat senyor Canudas. Llus Companys presideix el partit a la segona part. -- El carrer Crisantemos del casc antic del barri de Les Corts passa a anomenar-se carrer de Joan Gamper.

10 juny - Victria blaugrana sobre el Valencia en partit amists (3-1);

3 juny - El Bara s'imposa al Girona en partit amists (2-0). El migcentre hongars Loewinger debuta amb el conjunt blaugrana.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93777" title="Puig des Coll des Jou" nonfiltered="2275" processed="2262" dbindex="37420">

El Puig del Coll del Jou s una muntanya de la Serra de Tramuntana de Mallorca, que t una altura de 1046 m. Pertany al municipi de Sller.

Rep aquest nom a causa de la seva proximitat al Coll del Jou.

Principals accessos.
 Des de Biniaraix, pel Barranc de Biniaraix.
 Des de l'embassament de Cber.
 Des del Coll de Sller, passant per la Serra d'Alfbia.
 Des d'Orient, pel Pas de na Maria.
 Des de Sller, per S'Arrom.

Enllaos externs.
 Excursi Els tres cims - Alfbia, Puig de l'Anyell i Puig des coll des Jou. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93779" title="Asparagina" nonfiltered="2276" processed="2263" dbindex="37421">

L'asparagina (abreujada com a Asn o N) s un dels 20 aminocids transcripcionals que formen les protenes dels ssers vius; s l'amida de l'cid asprtic. En l'ARN missatger est codificat com a AAC i AAU.

A un dels seus subproductes se'l sol culpar de l'olor de l'orina dels que han consumit esprrecs.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93781" title="Dopatge (esport)" nonfiltered="2277" processed="2264" dbindex="37422">
El dopatge (en angls doping) s la promoci o consum de qualsevol mtode o substncia prohibida en l'esport que pot ser potencialment perillosa per la salut dels esportistes i que s susceptible a millorar el seu rendiment de manera illegal.

D'acord amb el Comit Olmpic Internacional (COI), dopatge s l'administraci o us per part d'un atleta de qualsevol substncia externa a o l'organisme o qualsevol substncia fisiolgica presa en quantitat anormal o per una via anormal amb la sola intenci d'augmentar d'un mode artificial i deshonest el seu rendiment en la competici. Cada associaci esportiva t una llista detallada de les substncies prohibides junt amb les quantitat mximes permeses. D'acord amb la substncia usada i altres factors particulars, cada associaci sanciona l'atleta en qesti.

 Esportistes penalitzats per dopatge .
 Atletisme;
 Anton Galkin (corredor);
 Ben Johnson (velocista);
 Irina Korzhanenko (llanadora de bala);
 Boxa;
 David Munyasia;
 Ciclisme;
 Roberto Heras;
 Tyler Hamilton;
 Futbol;
 Argentina;
 Claudio;
 Rodrigo Lara;
 Diego Armando Maradona;
 Catalunya;
 Josep Guardiola;
 Mxic;
 Salvador Carmona;
 Paulo Csar Chvez;
 Aarn Galindo;
 Xile;
 Clarence Acua;
 Fabin Guevara;
 Halteroflia;
 Viktor Chisleann;
 Pilota basca;
 Goi II;
 Tennis;
 Younes El Aynaoui;
 Guillermo Caas;
 Juan Ignacio Chela;
 Guillermo Coria;
 Mariano Hood;
 Petr Korda;
 Mariano Puerta;
 Martn Rodrguez;
 Bohdan Ulihrach ;

 Enllaos externs .
Web Esport Net, dedicada a educar sobre els perills del dopatge i els efectes beneficiosos de l'esport ;
Artcle sobre els controls antidopatge als escacs ;
Article oficial de l'Associaci de Tennistes Professionals on Martin Rodriguez s castigat per sobrepassar els lmits legals d'antidopatge el l's de la cafena ;
Dopatge en el futbol ;
Document sobre el dopatge ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93783" title="Indro Montanelli" nonfiltered="2278" processed="2265" dbindex="37423">
Indro Montanelli ( Fucecchio, Florncia 1909 - Mil 2001) fou un periodista itali. 

Biografia.
Montanelli va nixer el 22 d'abril de 1909 a la poblaci de Fucecchio, prop de la ciutat italiana de Florncia. Llicenciat en Dret per la Universitat de Florncia, es doctor a la mateixa amb una tesi que versava sobre la reforma electorial que proposava el rgim feixista i en la qual sostenia que no era ms que l'abolici de les eleccions.

Va debutar en el periodisme en una petit diari local anomenat Selvaggio, en el qual va trencar la unnime conformitat que impulsava el rgim. El 1932 ingress a L'Universal, on realitz una srie d'articles contra el racisme que tingueren el beneplcit de Benito Mussolini, que decid tancar el diari i oferir-li un lloc al Popolo d'Italia. An escalant possicions dins el mn periodstic, treballant com a reporter de la revista Paris Soir el 1934, i especialitzant-se en la crnica negra. Posteriorment fou enviat com a corresponsal de l'agncia United Press a Noruega, Canad, Estats Units i Abissnia. All decid ingressar a l'exrcit, per ben aviat comen a dubtar de la seva eficcia i organitzaci aix com del mateix rgim feixista itali.

A partir d'aquell moment es possicion contra el feixisme, en totes les seves formes poltiques possibles. Involucrat en la Guerra Civil espanyola, es possicion al costat del bndol republic. Desprs de refusar el carnet del partit feixista itali el ministre feixista Giuseppe Bottai aconsegu concedir-li una plaa per l'ensenyament de l'itali a la Universitat de Tartu a Estnia, escapant-se aix de les complicacions que li hagus comportat el seu refs del carnet tot i el possicionament del diari Il Corriere della Sera al seu favor.

Continu per les seves activitats de reporter per Europa, en un continent amenaat pel poder d'Adolf Hitler, i observant l'ocupaci de Noruega i Finlndia per part del rgim nazi alemany. D'aquesta observaci realitz una srie d'articles que els lectors italians apreciaren molt. Al seu retorn a Itlia, va viure el collapse del 8 de setembre i s'afili a Giustizia i Libert, un partit poltic clandest. Descobert pels alemanys s condemnat a mort i empresonat. D'aquesta experincia va treure inspiraci per a un dels seus Incontri, petits retrats de personatges, en concret sobre el General Della Rovere, el relat del qual Roberto Rossellini va saber realitzar una pellcula que obtindria el Lle d'Or al Festival de Vencia.

Es va refugiar a Sussa fins al final de la Segona Guerra Mundial. Desprs d'acabar aquesta, la seva activitat de reporter el va dur a Budapest, durant la invasi sovitica, i que el va inspirar la trama d'una obra teatral, I sogni muoiono all'alba (1960). Declaradament anticomunista, les seves actituds intransigents i contracorrent li van valer als anys 70 - 80 una etiqueta de "feixista" (encara que als 90 fou anomenat "comunista") per part de les esquerres, en les quals ell veia, en aquells anys, un perill important com portaveus de la llavors superpotncia russa. 

Amb el Corriere della Sera sota la direcci de Piero Ottone, Montanelli va preferir dimitir abans de ser acomiadat: la lnia del peridic, conformista i servil amb els models poltics dominants, era ms del que podia assumir, per la qual cosa va acabar fundant el seu propi peridic, Il Giornale. Concebut com un diari d'opini, Montanelli va tenir l'oportunitat d'expressar amb major fora les seves posicions, sempre poc conformistes i freqentment originals; a manera d'interlocutor exterior a la poltica, orientat el debat sobre qestions de principis i partidari d'una dreta idealista, es va introduir en el debat poltic, contribuint a la creaci de la figura de l'analista poltic de procedncia periodstica. Davant el creixement, que ell considerava perills, del Partit Comunista itali, va fer famosa la seva petici electoral de tapar-se el nas per a votar a la democrcia cristiana. 

El 1977 fou vctima d'un atemptat de les Brigades Roges, que li van disparar 4 trets quan es dirigiria com tots els matins al peridic. Els terroristes van justificar l'atemptat per considerar Montanelli un esclau de les multinacionals. 

Il Giornale va tenir un pblic fidel durant anys, no obstant aix sempre limitat en relaci amb altres diaris. Les crisis econmiques no van trigar en fer-se notar, fins obligar-lo a acceptar l'entrada com editor de Silvio Berlusconi. La seva associaci va durar fins a comenaments dels anys '90, amb l'entrada en poltica del seu editor va provocar les primeres dissidncies entre els dos, duent Montanelli a abandonar el diari que havia fundat per encaminar-se aquest a una lnia amb la qual en absolut estava d'acord. Rebutj llavors la direcci del Corriero della Sera, oferta per Paolo Mieli i Giovanni Agnelli, i decid fundar un nou peridic, La Voce, juntament amb quaranta periodistes de la seva redacci anterior. 

El diari es va convertir en una veu principal de l'oposici al govern de Berlusconi. Montanelli va organitzar campanyes per a defensar la llibertat de premsa amenaada. La nova empresa, no obstant aix, no va tenir una llarga vida, per no obtenir un suficient volum de vendes.

Va tornar, aix, a treballar per al Corriero della Sera, acceptant una collaboraci que li va permetre romandre en contacte amb els seus veritables editors, com agradava de cridar als lectors. Va crear la secci denominada "Stanza di Montanelli", una espcie de dileg amb els lectors. 

La seva incomoditat enfront de possibles influncies poltiques es va posar de manifest quan va rebutjar l'any 1992 la proposta de ser nomenat senador vitalici de la Repblica d'Itlia. En una carta al president Francesco Cossiga, va assenyalar: "desafortunadament, l'ideal que tinc de ser un periodista absolutament independent m'impedeix acceptar aquesta oferta tan afalagadora".

El 1996 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats, juntament amb el filsof espanyol Julin Maras Aguilera .

Montanelli, en els ltims anys de la seva vida, va expressar una posici profundament crtica respecte del lder de Forza Italia Silvio Berlusconi, el seu ex editor. A pocs dies de les eleccions poltiques de maig de 2001, considerant a Berlusconi prop de la victria electoral, el va comparar amb una malaltia i va dir que Itlia estaria guarida, com ocorre amb l'acci d'una vacuna, desprs del seu pas pel poder. Finalment va morir el 22 de juliol de 2001 en una clnica de la ciutat de Mil.

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de la Fundaci Montanelli;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats 1996;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93788" title="Henri Vieuxtemps" nonfiltered="2279" processed="2266" dbindex="37424">
Henri Franois Vieuxtemps, (Verviers, 17 de febrer de 1820 - Alger, 6 de juny de 1881), va ser un violinista i compositor belga, potser el major representant de l'escola violinstica franco-belga.

Un infant prodigi.
Criat en un ambient familiar impregnat de msica, son pare -violinista aficionat i bon luthier- li va donar les seues primeres classes, per a continuar amb el seu pais Lecloux-Dejonc, que va advertir en ell grans qualitats. Amb noms sis anys, el 1826 va iniciar la seua carrera concertstica, amb el Concert per a Viol i Orquestra nm. 5 de Jacques Rode. L'any 1827 va donar el seu primer concert en Brusselles, on va ser escoltat per Charles de Beriot, qui va accedir a admetre'l en les seues classes del Conservatori de Pars, on es va traslladar el 1828. Va romandre en la capital del Sena fins l'any 1833, alternant els seus estudis amb una important activitat concertstica per Frana, Blgica, Alemanya, Itlia (on coneix Niccol Paganini) i Estats Units. Sn els temps en qu la seua joventut i el seu virtuosisme al viol li van crear una fama llegendria. Amb noms tretze anys, el 1833, s'install a Viena i estudi composici amb Simon Sechter. La recepci en la cort imperial va ser molt bona i va fer grans amistats malgrat de la seua curta edat: entre els seus majors admiradors es va troba Beethoven, de qui va esdevenir l'interpret favorit per al seu Concert per a Viol i Orquestra Op.64. 

Primeres obres.
Sentia gran estima per la msica alemanya. L'any 1834 va realitzar una gira per Alemanya i va ser escoltat a Leipzig per Robert Schumann, qui el va comparar amb Paganini. L'any segent, el 1835, va decidir tornar a Pars i concloure-hi els seus estudis de composici amb Anton Reicha. La seua primera composici arribaria el 1836: el Concert per a Viol nm. 2 en Fa sostingut menor Op. 19. Entre 1837 i 1839 va realitzar llargues gires per Rssia, on es va guanyar una gran reputaci. En el segon viatge va escriure el seu Concert per a Viol nm. 1 en Mi major Op. 10, estrenat a Pars el 1841 amb l'aplaudiment de Wagner i Berlioz. El 1843 i el 1844 realitza sengles gires de concerts per Estats Units. Tamb l'any 1844 va realitzar una altra gira per Alemanya, on va compondre una nova obra, el Concert per a Viol nm. 3 en La major Op. 25, molt influenciat pel seu estimat Concert per a Viol de Beethoven. El 1844 es va casar amb la pianista vienesa Josephine Eder, i entre 1846 i 1852 es va establir a Rssia com a violinista del tsar, viol solista dels Teatres Imperials de Sant Petersburg i professor del conservatori d'aquesta ciutat. Ac va compondre, a ms de moltes altres obres, el Concert per a Viol nm. 4 en Re menor Op. 31, qualificat per Berlioz com "una simfonia per a viol".

Un msic complet.
L'any 1852 va tornar a Blgica i va romandre a Brusselles fins al 1854, quan es va traslladar a Dreieichenhain, prop de Frankfurt. El professor Hubert Leonard del Conservatori de Brusselles li va encarregar una obra per ser utilitzada en el concurs de viol: entre 1858 i 1859 Vieuxtemps compon el Concert per a Viol nm. 5 en La menor Op. 37, de gran sensibilitat i to romntic. L'any 1864 va viatjar de nou a Sant Petersburg per fer-se crrec de la ctedra de viol, per el 1866 es va establir amb la seua famlia a Pars i el 1871 va tornar a Brusselles, on va ser nomenat professor de viol en el Conservatori. Poc desprs hagu d'abandonar el crrec, afligit d'una greu malaltia, i no va reassumir la seua labor docent fins al 1877. En aquest temps, excepte en els episodis ms greus de la malaltia, no va cessar la seua activitat concertstica amb gires per tot el mn. 


L'any 1879 la malaltia ja no li permetia continuar el treball, i es va traslladar a Mustaf (Algria), on residia la seua germana amb el seu marit. Tot i ax, a Algria va continuar component, produint els seus dos darrers concerts per a vilol: el Concert per a Viol nm. 6 en Sol major Op. 47 i, poc desprs, el Concert per a Viol nm. 7 en La menor Op. 49. Molt debilitat va morir a Alger l'any 1881, per les seues despulles van ser traslladades a Blgica, on va ser rebut com un heroi nacional i soterrat a Verviers, la seua ciutat natal.

Obres principals.
 Msica de cambra .
Capriccio per a Viola solista Op. 9;
Rverie Op. 22 nm. 3, duo.
Buquet amricain: Last Rose of Summer Op. 33 nm. 5, duo.
Ballade et Polonaise Op. 38, duo.
Lament Op. 48 nm. 18, duo.
Rve Op. 53 nm. 5, duo.
Elegia per a Viola i Piano Op. 30  ;

 Msica orquestral .
Concert per a Viol nm. 1 en Mi major Op. 10;
Concert per a Viol nm. 2 en Fa sostingut menor Op. 19;
Concert per a Viol nm. 3 en La major Op. 25;
Concert per a Viol nm. 4 en Re menor Op. 31;
Concert per a Viol nm. 5 en La menor Op. 37;
Concert per a Viol nm. 6 en Sol major Op. 47;
Concert per a Viol nm. 7 en La menor Op. 49;
Concert per a Violoncel nm. 1 Op. 46  ;
Concert per a Violoncel nm. 2 Op. 50  ;
Romana per a viol Op. 7 nm. 2   ;
Romana per a viol Op. 40 nm. 1;

Enllaos externs.
Brevisima biografia i escolta del 1er moviment del Concert per a niol nm. 5 a EPDLP ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93796" title="Mecnica celeste" nonfiltered="2280" processed="2267" dbindex="37425">
La mecnica celeste s una branca de la astronomia i la mecnica que t per objecte l'estudi dels moviments dels cossos en virtut dels efectes gravitatoris que exerceixen sobre ells altres cossos celestes. S'apliquen els principis de la fsica coneguts com a mecnica clssica (Llei de la gravitaci universal d'Isaac Newton). Estudia el moviment de dos cossos, conegut com a problema de Kepler, el moviment dels planetes al voltant del Sol, dels seus satllits i el clcul de les rbites d'estels i asteroides.

 Breu histria del desenvolupament de la mecnica celeste . 

Kepler va ser el primer en desenvolupar les lleis que regeixen les rbites a partir d'observacions empriques del moviment de Mart recolzades, en gran part, en observacions astronmiques realitzades per Tycho Brahe. Anys desprs, Newton va desenvolupar la seva llei de la gravitaci basant-se en el treball de Kepler. 

Isaac Newton va introduir la idea que el moviment dels objectes en el cel, com els planetes, el Sol, i la Lluna, i el moviment d'objectes a la Terra, com les pomes que cauen d'un arbre, podria descriure's per les mateixes lleis de la fsica. En aquest sentit ell va unificar la dinmica celeste i terrestre per aix la seva Llei de la gravitaci es diu Universal.

Usant la llei de Newton de la gravitaci, es poden demostrar les lleis de Kepler pel cas d'una rbita circular. Les rbites ellptiques, parabliques i hiperbliques involucren clculs ms complexos per factibles. En el cas de l'rbita de dos cossos allats, per exemple el Sol i la Terra, trobar la situaci en un moment posterior, coneixent prviament la posici i velocitat de la Terra en un moment inicial, es coneix com el (problema dels dos cossos) i est totalment resolt, s a dir, hi ha un conjunt de frmules que permeten fer el clcul. 

Si el nombre de cossos implicats s tres o ms el problema no est resolt. La soluci del problema dels n-cossos (que s el problema de trobar, donat les posicions inicials, masses, i velocitats de n cossos, les seves posicions per a qualsevol instant) no est resolt per la mecnica clssica. Noms determinades simplificacions del problema tenen soluci general. 

Els moviments de tres cossos es poden resoldre en alguns casos particulars. El moviment de la Lluna influt pel Sol i la Terra reflecteix la dificultat d'aquest tipus de problemes i va ocupar la ment de molts astrnoms durant segles.

 Determinaci d'rbites . 

La mecnica celeste s'ocupa de calcular la rbita d'un cos recentment descobert i del que es tenen poques observacions; amb tres observacions ja es poden calcular els parmetres orbitals. Calcular la posici d'un cos en un instant donat coneguda la seva rbita s un exemple directe de mecnica celeste. Calcular la seva rbita conegudes tres posicions observades s un problema molt ms complicat. 

La planificaci i determinaci d'rbites per a una missi espacial interplanetria tamb s fruit de la mecnica celeste. Un de les tcniques ms usades s utilitzar el estirada gravitatria per a enviar a una nau a un altre planeta quan el combustible del coet no permetria aquesta acci. Es fa passar a la nau a una curta distncia d'un planeta per a provocar la seva acceleraci. 

 Exemples de problemes . 

El problema de tres o ms cossos no s un problema teric sin que la naturalesa est plena d'aquests problemes, el que mai es dna en la naturalesa s el problema de dos cossos que s una situaci irreal que no es produx. Alguns exemples: 

 Moviment de Alfa Centauri C sota l'acci de la estrella binria, Alfa Centauri (dos components d'aproximadament la mateixa massa). ;

 Moviment d'una sonda espacial aproximant-se a un planeta doble, per exemple Plut amb la seva lluna Caront (la proporci de massa 0,147) ;

 El moviment de la nau Apollo 11 en el seu viatge a la Lluna, sotmesa a l'atracci de la Terra i la Lluna. ;

 rbita d'un planeta, per exemple Mercuri, al voltant del Sol i sotms a l'acci de tots els altres planetes. ;

 La teoria de pertorbacions . 

La teoria de pertorbacions comprn mtodes matemtics que s'usen per a trobar una soluci aproximada a un problema que no pot resoldre's exactament, comenant amb la soluci exacta d'un problema relacionat. Aix, en el cas del planeta al voltant del Sol, es pot considerar que es tracta d'un problema de dos cossos (el seu moviment s una ellipse) i tractar l'acci dels altres cossos com pertorbacions d'aquesta ellipse que causaran variacions de la seva excentricitat, oscillacions del plnol de l'rbita que far variar la posici del node, o el gir de l'eix major de l'rbita que far variar el periheli. 

Per a tots els planetes aquestes variacions calculades s'adaptaven a les observades, excepte per al cas de Mercuri on hi havia un excs en el gir del periheli que no tenia explicaci. El descobriment d'aquesta petita desviaci en l'avan del periheli de Mercuri es va atribuir inicialment a un planeta proper al Sol, fins que Einstein la va explicar amb la seva teoria de la Relativitat.

 Pertorbacions inverses . 

Saber la pertorbaci que causa un cos conegut sobre un altre cos, per exemple l'acci de Jpiter sobre l'rbita d'Ur, s un tema de pertorbacions directes. Aplicant totes les pertorbacions dels cossos coneguts a l'rbita d'Ur, quedava un residu sense explicar. Es va pensar que es devien a un cos desconegut: en aquest cas, es veia l'efecte, per es desconeixia la massa i posici del causant. 

El moviment estrany de Ur, causat per les pertorbacions d'un planeta fins a llavors desconegut, va permetre a Le Verrier i Adams descobrir al planeta Nept mitjanant clculs. Descobrir l'rbita, massa i posici del cos que causava la pertorbacions en l'rbita d'Ur s una cas de pertorbaci inversa, i s molt ms complicat que el problema habitual.

Vegeu tamb.
Evecci;

 Relativitat General . 

Desprs que Einstein expliqus la precesi anmala del periheli de Mercuri, els astrnoms van reconixer que la mecnica newtoniana no proporciona una exactitud ms alta. 

La nova visi de la mecnica i de la gravitaci d'Einstein s utilitzada en uns pocs problemes especfics de la mecnica celeste ats que, en la majoria dels problemes que aborda aquesta disciplina, segueix sent suficientment precisa la mecnica newtoniana. Entre els temes que requereixen el concurs de la relativitat general estan, per exemple, les rbites dels plsars binaris, l'evoluci dels quals suggereix l'existncia la radiaci gravitatria. Encara que la teoria d'Einstein predigues les ones gravitacionals, aquesta radiaci no s'ha observat directament ni tampoc la partcula terica que la produx, el gravit. 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93804" title="Parc Natural del Desert de les Palmes" nonfiltered="2281" processed="2268" dbindex="37427">

El Parc Natural del Desert de les Palmes s un parc natural de la provncia de Castell. Aquest paratge de 3.293 hectrees fou declarat parc natural pel govern valenci el 16 d'octubre de 1989.

El nom del paratge es degut a la presncia de una congregaci carmelitana, orde que denomina d'aquesta manera als espais dedicats a la retirada espiritual. La segona part del nom es deguda a la abundncia del margall, la nica palmera endmica de Europa.

La serra es troba localitzada en la comarca de la Plana Alta.

 Orografia .

Aquesta serra litoral parallela a la costa es troba situada en la zona sud oriental de la provncia de Castell tenint com altura mxima el pic Bartolo amb 729 m sobre el nivell del mar.

El parc forma part juntament amb la serra de les Santes d'un plec anticlinal de materials del paleozoic. s un dels dos nics llocs de la provncia de Castell on apareixen les pissarres.

 Clima .

Aquesta serra presenta un tpic clima mediterrani amb un fort perode de sequera durant l'estiu i amb pluges mximes a la tardor..

Flora.

La vegetaci del parc natural es troba en un estat de regeneraci a conseqncia del greu incendi que va sofrir al 1992, encara aix continua sent molt interessant. El sl existent permet el creixement de l'alzina surera i de la carrasca, per a causa de la transformaci de l'ecosistema natural per els incendis i les transformacions agrries la seva presncia s molt escassa. Tamb hi ha arbusts com l'arbo, el marfull, el matapoll, l'aladern i canyes (Arundo donax)

 Fauna .

La fauna de la serra s variada destacant el gripau llevador, el llangardaix ocellat, el lludri ibric la colobra d'escala entre els rptils i amfibis. La poblaci d'aus s molt rica destacant l'guila cuabarrada, el xoric, el tallarol esparverenc, el xot, el mussol, el mussol banyut o el dux entre les rapaos. Tamb sn comuns la perdiu, la trtora, la tallareta, el colltort o el corb.

Llocs d'inters .

La presncia de la congregaci carmelita ha dotat al parc de dos importants monuments com sn el Monestir antic i el Monestir nou.

A ms, en el parc es troben importants runes com el castell de Montorns i el de Miravet, i l'ermita de les Santes. Tamb cal destacar la presncia del Castell Vell i l'Ermitori de la Magdalena, lloc on es trobava antigament la ciutat de Castell de la Plana i a la que acudeixen els vens de la capital en romeria de les canyes durant les festes de la Magdalena.

Economia.

Degut a les necessitats econmiques que sorgiren a finals del segle XIX en la congregaci carmelitana, es comen a produir una beguda a partir de diverses plantes de la serra anomenada licor carmelit.

Municipis.
Els municipis del parc sn: Benicssim, Borriol, Cabanes, Castell de la Plana i La Pobla Tornesa.

Al estar situat molt prop de la capital de la Plana el seu accs s molt senzill.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93805" title="Parc natural" nonfiltered="2282" processed="2269" dbindex="37428">
Un parc natural s aquell espai natural amb caracterstiques biolgiques o paisatgstiques especials que li proporcionen una especial protecci davant l'acci de l'home. Poden ser martims o terrestres i poden estar situats en qualsevol espai geogrfic.

En el cas concret de Catalunya, els parcs naturals es defineixen com espais amb valors naturals qualificats. L'objectiu s compatibilitzar-ne la protecci i conservaci amb l'aprofitament ordenat dels recursos i l'activitat dels habitants. La seva declaraci
s'atorga per decret, i sn els segents:

 Parc Natural de l'Alt Pirineu;
 Aiguamolls de l'Empord;
 Parc Natural del Cad-Moixer;
 Cap de Creus;
 Delta de l'Ebre;
 Els Ports;

 Montseny;
 Montserrat;
 Sant Lloren de Munt;
 Serra de Montsant;
 Zona volcnica de la Garrotxa;

Al Pas Valenci, l'albufera de Valncia s tamb parc natural.

Referncies.
 Anuari estadstic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93806" title="Julin Maras Aguilera" nonfiltered="2283" processed="2270" dbindex="37429">
Julin Maras Aguilera ( Valladolid, Castella i Lle 1914 - Madrid 2005 ), filsof catlic espanyol, deixeble i amic de Jos Ortega y Gasset. 

Biografia. 
Va nixer a Valladolid el 17 de juny de 1914, i el 1919 es trasllad amb la seva famlia a Madrid on va rebre educaci escolar al Collegi Hisp i va rebre el ttol de Batxiller l'any 1931 a l'Institut Cardenal Cisneros. 

Amb gran cura va cursar entre els anys 1931 i 1936, durant la Segona Repblica espanyola, el doctorat en Filosofia a la Universitat de Madrid, on va ser deixeble de Jos Ortega y Gasset, Xavier Zubiri, Jos Gaos, Julin Besteiro i Manuel Garca Morente, entre d'altres.

Iniciada la Guerra Civil espanyola, Maras no va dubtar en llicenciar-se a la universitat el juny de 1936 per ingressar a les files republicanes, on tamb va deixar la seva marca en diversos articles als diaris ABC, Blanco i Negro i Hora de Espaa, editats a Madrid durant la guerra, i collaborant amb Julin Besteiro fins a la rendici de Madrid. 

Desprs que el general Franco assums el govern, va ser denunciat pel seu millor amic i per un professor d'arqueologia, els quals van obtenir en recompensa una ctedra. Va passar uns mesos a la pres, on fou jutjat i es trob amb l'hostilitat i el veto del rgim victoris. Per raons poltiques li va ser suspesa la tesi l'any 1942 i no va poder ser doctor fins el 1951, any en el qual per fi se li va permetre publicar articles a la premsa diria. Va tornar a les seves activitats filosfiques, realitzant una srie de cursos de refor, amb els quals va concebre l'esborrany del seu llibre sobre Historia de la Filosofa, un conjunt de resums sobre els corrents filosfics en ordre cronolgic des de la Grcia Antiga fins a l'Edat contempornia, que va ser publicada per primera vegada l'any 1941 i que en pocs anys va ser pres com llibre de guia per a la ctedra a nivell internacional. 

Aquell mateix any va contraure matrimoni amb Dolores Franco Manero, professora i escriptora, que en el perode previ a la guerra havia estat una alumna en els seus cursos de refor de filosofia, i que li don suport durant el desenvolupament del seu llibre. Van tenir cinc fills: Julin (1945-1949); Miguel (1947), afeccionat al cinema i doctor en economia; Fernando (1949), catedratic d'Histria de l'Art; Javier Maras (1951), escriptor i novellista; i lvaro (1953), msic. 

El 1948, juntament amb Ortega y Gasset funden l'"Institut d'Humanitats de Madrid", on va residir com secretari i guia del mateix desprs de la mort d'Ortega y Gasset el 1955. Anteriorment per, el 1949 li permeten realitzar de nou la seva tesi "La Metafsica del conocimiento en Gratry", i aix va aconseguir el doctorat, per veient-se rebutjat per diverses universitats espanyoles, va decidir ensenyar als Estats Units, entre elles la Universitat de Harvard, Universitat de Yale i la Universitat de Califrnia.

El 1964 fou nomenat membre de la Reial Acadmia de la Llengua Espanyola, i senador per designaci reial entre 1977 i 1979. Tamb va integrar l'any 1982 el "Consell Internacional Pontifici per a la Cultura", creat per Joan Pau II. 

El 1996 se li va atorgar el Premi Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats, juntament amb el periodista i historiador itali Indro Montanelli. 

Va morir a la ciutat de Madrid el dia 15 de desembre de 2005, a l'edat de 91 anys. 

Obres publicades.
Juventud en el mundo antiguo. Crucero universitario por el Mediterrneo, Espasa Calpe, Madrid, 1934, 309 pgs. (amb Manuel Granell i Carlos Alonso del Real.) ;
Historia de la filosofa, amb prleg de Xavier Zubiri i epleg de Jos Ortega y Gasset, Revista de Occidente, Madrid 1941, 413 pgs. (28 ed. en 1976.) Traducida al ingls en 1967.
La filosofa del Padre Gratry. La restauracin de la Metafsica en el problema de Dios y de la persona, Escorial, Madrid 1941, 278 pgs.
Miguel de Unamuno, Espasa Calpe, Madrid, 1943, 220 pgs.
El tema del hombre, Revista de Occidente, Madrid, 1943, 378 pgs.
San Anselmo y el insensato y otros estudios de filosofa, Revista de Occidente, Madrid, 1944, 272 pgs.
Introduccin a la filosofa, Revista de Occidente, Madrid, 1947.
La filosofa espaola actual. Unamuno, Ortega, Morente, Zubiri, Espasa Calpe, Madrid, 1948, 147 pgs.
El mtodo histrico de las generaciones, Revista de Occidente, Madrid, 1949, 192 pgs.
Ortega y tres antpodas. Un ejemplo de intriga intelectual, Revista de Occidente, Buenos Aires, 1950, 220 pgs.
Biografa de la Filosofa, Emec, Buenos Aires, 1954, 270 pgs.
Ensayos de teora, Barna, Barcelona, 1954, 307 pgs.
Idea de la Metafsica, Columba, Buenos Aires, 1954, 68 pgs.
La estructura social. Teora y mtodo, Sociedad de Estudios y Publicaciones, Madrid, 1955, 308 pgs.
Filosofa actual y existencialismo en Espaa, Revista de Occidente, Madrid, 1955, 376 pgs.
El oficio del pensamiento, Biblioteca Nueva, Madrid, 1958, 281 pgs.
La Escuela de Madrid. Estudios de filosofa espaola, Emec, Buenos Aires, 1959, 362 pgs.
Ortega. I. Circunstancia y vocacin, Revista de Occidente, Madrid, 1960, 569 pgs.
Los espaoles, Revista de Occidente, Madrid. 1962, 258 pgs.
La Espaa posible en tiempo de Carlos III, Sociedad de Estudios y Publicaciones, Madrid,1963, 232 pgs.
El tiempo que ni vuelve ni tropieza, Edhasa, Barcelona, 1964, 236 pgs.
Anlisis de los Estados Unidos, Guadarrama, Madrid, 1968, 218 pgs.
Antropologa metafsica. La estructura emprica de la vida humana, Revista de Occidente, Madrid, 1970, 318 pgs.
Visto y no visto. Crnicas de cine, Guadarrama, Madrid, 1970, 2 vols.
Imagen de la India e Israel: una resurreccin, Revista de Occidente, Madrid, 1973, 149 pgs.
Problemas del cristianismo, BAC, Madrid, 1979, 138 pgs.
La mujer en el siglo XX, Alianza, Madrid, 1980, 236 pgs.
Ortega. II. Las trayectorias, Alianza, Madrid, 1983. 507 pginas.
Espaa inteligible. Razn histrica de las Espaas, Alianza, Madrid, 1985, 424 pgs.
La mujer y su sombra, Alianza, Madrid, 1986, 216 pgs.
Ser espaol, Planeta, Barcelona, 1987. 315 pginas.
Una vida presente. Memorias, Alianza, Madrid, 1988-1989, 3 vols.: I (1914-1951), II (1951-1975), III (1975-1989).
La felicidad humana, Alianza, Madrid 1989, 386 pgs.
Generaciones y constelaciones, Alianza, Madrid, 1989, 284 pgs.
Cervantes, clave espaola, Alianza, Madrid, 1990, 286 pgs.
Acerca de Ortega, Espasa Calpe, Madrid, 1991, 276 pgs.
La educacin sentimental, Alianza, Madrid, 1992, 228 pgs.
Razn de la filosofa, Alianza, Madrid, 1993, 294 pgs.
Mapa del mundo personal, Alianza, Madrid 1993.
El cine de Julin Maras. Escritos sobre cine, compilaci de Fernando Alonso, Royal Books, Barcelona, 1994, 2 vols.
Tratado de lo mejor, Alianza, Madrid, 1995.
Persona, Alianza, Madrid, 1996.
El curso del tiempo, Tomos I y II, Alianza, 1998. Tomo I: 508 pginas. Tomo II: 599 pginas.
Tratado sobre la convivencia, Martnez Roca, Barcelona 2000.
Entre dos siglos, Alianza, Madrid, 2002. Pginas: 635.
Obras completas, Revista de Occidente / Alianza Editorial, Madrid 1958-1970, 10 vols.

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats 1996;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93808" title="Romrio de Souza Faria" nonfiltered="2284" processed="2271" dbindex="37430">
Romrio De Souza Faria (Rio de Janeiro, Brasil, 28 de gener de 1966), s un futbolista brasiler.

Biografia. 
Va debutar com professional al Vasco de Gamma (1987-1988). Desprs va jugar al PSV Eindhoven holands, amb el qual va guanyar quatre ttols de lliga consecutius. L'estiu de 1993, va fitxar pel Futbol Club Barcelona, amb el qual va guanyar una lliga espanyola i va aconseguir el pichichi. Al 1995 va retornar a Brasil, on va seguir triomfant, desprs d'una efmer estada al Valncia CF a l'inici de la temporada 1996-97, va fitxar per l'Al Nasser de Qatar. Les limitacions fsiques, i les seves habituals indisciplines que van provocar diverses controvrsies amb el seu tcnic del Fluminense, Alexandre Gamma, van donar lloc a que fora acomiadat d'aquest club. 

La seva primera convocatria per a defensar al combinat de la 'canarinha' va ser per un amists davant Irlanda (0-1), el 23 d'abril de 1987. El primer gol, el va fer contra Finlndia el 28 d'abril del mateix any (3-2), i la seva primera titularitat no va arribar fins al juny, i va anotar dos gols per a la victria 4-0. A l'inici de la seva carrera, va assolir la medalla de plata als Jocs Olmpics de Sel l'any 1988, i al 1989 li va donar la Copa Amrica a Brasil amb un gol en la final davant Uruguai a Maracan. 

Durant la Copa del Mn Itlia 1990 hagu de conformar-se amb ser suplent del davanter Careca, a causa d'una fractura, per a Estats Units 1994 va tenir la seva revenja i va dur a Brasil cap al ttol fent una temible dupla amb Bebeto. Llavors va marcar 5 dels 11 gols de la 'Seleao' i va ser triat Pilota d'Or de la FIFA al 1995.

L'ltim partit oficial del davanter amb la selecci del Brasil va ser al juny de 2001 i contra la selecci de l'Uruguai. El partit corresponia a un partit de les eliminatries de classificaci per a la Copa del Mn 2002. 
Ms tard, Romrio va organitzar al novembre un partit homenatge al Coliseum de Los Angeles i va marcar els dos gols de la victria de l'equip de Brasil contra una selecci de veterans de Mxic (2-1). No obstant aix no es va retirar del futbol i va retornar als camps.

Durant l'estiu del 2005, el jugador va poder participar en el que era una de les seves aficions predilectes, el futbol platja, participant ab la selecci del seu pas per disputar un torneig al Rio de Janeiro, quedant finalment en la tercera posici. 

Polmic per la seva vida amorosa, la seva afici a la vida nocturna, les absncies i retards als entrenaments, baralles i privilegis, Romrio sempre ha sigut noticia a la premsa. Durant el 2005 va ser condemnat a pagar l'ex-futbolista Zico, una indemnitzaci de 22.200 dlars per "danys morals" a l'utilitzar la seva imatge a les portes dels sanitaris d'un desaparegut bar que havia installat a Rio. 
El mateix any, i als 39 anys d'edat, per tercera vegada, Romrio va ser el mxim golejador del campionat de lliga brasiler, amb 22 gols, vestint la samarreta del Vasco da Gama. 
El davanter, que va anotar 952 gols en poc ms de 1.000 partits com professional, va posar fi a una de les carreres ms reeixides en el futbol brasiler i mundial, en el dia 27 d'abril del 2005, quan es va acomiadar de la selecci brasilera de futbol en el partit entre Brasil i Guatemala, marcant un gol i sent ovacionat per l'afici present, realitzant una emocionant volta olmpica, al sortir del camp als 38 minuts. 
Al mar de 2006 firma un acord amb el Miami FC, equip dels Estats Units per a jugar cinc mesos all, fins a acabar la temporada, amb el comproms de tornar de nou al Vasco de Gamma a l'acabar l'aventura. Per aquest desig es veu ajornat ja que el brasiler fitxa a finals de setembre per l'Adelaide United, un equip de la segona divisi australiana de futbol.

Els mil gols.
Romrio va arribar a la xifra dels 1.000 gols als 41 anys jugant amb el Vasco de Gama al campionat brasiler. El 21 de maig del 2007 en el minut 47 del partit contra el Sport Club en un camp ple a bassar, va anotar des del punt de penal, de la mateixa manera com la que va marcar el mtic Pel el seu gol 1.000.

Desprs d'encertar el penal el partit s'atura uns minuts, una massa de aficionats i periodistes van saltar al camp per cellebrar-ho. El jugador entre llgrimes va dir algunes paraules als periodistes presents vinguts d'arreu del mn.
Abans de reprendre el partit Romrio va donar una volta d'honor a l'estadi acompanyat per aficionats i familiars. La pilota del partit com es tradici en ocasions especials com aquesta, se la va emportar a casa el jugador.

Aquesta llarga llista de gols feta pel mateix jugador inclou partits oficials i amistosos. Els seu primer gol com a professional va ser el 18 d'agost de 1985 amb el Vasco de Gama contra el Nova Vencia.



* Partits amistosos jugats amb diversos equips com ara partits de les estrelles,  partits benefics i altres.
*56 gols amb la selecci absoluta en 74 partits, 15 amb la selecci olmpica en 11 partits, 11 amb l'equip juvenil de Brasil en 11 partits i 2 gols  amb la selecci de Rio de Janeiro en 2 partits.

Campionats nacionals.





Vasco de Gama Copa Guanabara: 1 Campionat Estadual (1987), 1 Copa Joo Havelange (2000) i 1 Copa Mercosur (2000) ;
PSV Eindhoven: 3 Campionats de lliga (1989, 1991 i 1992) i 1 Copa d'Holanda (1990) ;
FC Barcelona: 1 lliga espanyola (1994) ;
Flamengo: 2 Copes Guanabara (1995 i 1996), 2 Campionats Estadual (1996 i 1999) i  1 Copa Mercosur (1999) ;

Campionats internacionals.
Amb la selecci del Brasil: 
Medalla de plata als Jocs de Sel-88 ;
2 Copes Amrica (Brasil 1989 i Bolvia 1997). ;
1 Copa del Mn de futbol (Estats Units 1994). ;

Individuals.
7 cops mxim golejador al Campionat carioca.
3 cops mxim golejador del campionat holands.
3 cops mxim golejador del campionat guadamara.
2 cops mxim golejador a la Copa Mercosur;
1 cop mxim golejador al campionat brasiler.
1 cop mxim golejador (Pichichi) de la lliga espanyola amb 30 gols (1993/1994);
1 cop mxim golejador a la Copa Confederaciones;
1 cop mxim golejador al Mundial de clubs;

Trivia.
El seu rcord de gols en una temporada sn 74 gols en 76 partits jugats. 67 anotats amb el Vasco de Gama i 7 amb la selecci del Brasil l'any 2000. ;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93810" title="Xampiny silvestre" nonfiltered="2285" processed="2272" dbindex="37431">



El xampiny silvestre o camperol (Agaricus campestris, del llat campester, perque creix al camp) s un bolet de la divisi dels basidiomicets i comestible.

Descripci.

El seu barret blanquins s arrodonit de tendre i planer convex de vell. La seva carn s blanca i consistent. En alguns cassos t escames de color marr. T lmines de color rosat que s'enfosqueixen fins a quedar gaireb negres quan envelleix. El seu peu es pot separar. s blanc amb una anella i robust. Per sota l'anella sol tenir vires marronoses.

Hbitat.

Creix en prats de la primavera a la tardor.

Gastronomia.

s un comestible excellent, que fins i tot pot menjar-se cru. Sn ms bons que el xampiny cultivat (Agaricus bisporus). Curiosament, mentre en alguns pasos se'l  considera el millor, en d'altres se'l refusa.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93811" title="Agncia EFE" nonfiltered="2286" processed="2273" dbindex="37432">

L'Agncia EFE s una agncia de comunicaci i un servei de notcies fundada l'any 1939 a Espanya. L'Agncia EFE s una societat annima de la qual l'estat Espanyol s el principal accionista i s el principal provedor de serveis informatius per als mitjans de comunicaci, tant en premsa escrita, rdio, televisi i internet, en els pasos de parla castellana. 

Orgens. 
Els orgens de l'agncia estan en el "Centre de Corresponsals" que, l'any 1865, es va convertir en la primera agncia de notcies espanyola. El seu fundador va ser el periodista Nil Maria Fabra i Dels. El 1870 es va signar un acord de cooperaci amb l'agncia francesa Havas. Mitjanant aquest acord, el "Centre de Corresponsals" es reservava els drets de distribuci a Espanya de les notcies internacionals d'Havas. 

El 1919 Havas va entrar a formar part de l'accionariat del "Centre de Corresponsals" que va passar a anomenar-se "Agncia Fabra". Havas es va retirar de l'accionariat el 1926 al mateix temps que entraben en la societat el Banc Central, el Santander i l'Hispano-Americano. L'Agncia EFE fou creada el 1939 al dissoldre's l'Agncia Fabra per ordre de Ramn Serrano Ser i Manuel Aznar Zubigaray. 

Compta amb ms de 60 delegacions i corresponsalies internacionals i mant relacions informatives amb ms d'un miler d'abonats i amb mig centenar d'altres agncies de notcies d'arreu del mn. A Espanya compta amb 17 serveis regionals de notcies en cadascuna de les Comunitats Autnomes, aix com en les dues ciutats autnomes, a ms de diversos serveis provincials. 

L'any 2001 va llanar un servei en portugus i el 2006 ha posat en funcionament el Servei de Notcies en rab, amb seu a Egipte i un nou producte informatiu, lAgenda Digital Mundial, que recull les convocatries de qualsevol acte que est previst que es produeixi en aquells llocs on EFE compta amb delegacions. s un dels pocs mitjans espanyols que aposta per la informaci ambiental. Compta amb una secci especfica per a aquestes qestions informatives. 

El 1995 li fou atorgat el Premi Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats, juntament amb Jos Luis Lpez Aranguren.

El Departament d'Espanyol Urgent. 
L'any 1980 es cre el Departament d'Espanyol Urgent per a conjuminar criteris i normes, aix com evitar la dispersi lingstica i l's indiscriminat de neologismes en la llengua castellana. El departament est integrat per lingistes i fillegs juntament amb el Consell Assessor d'Estil integrat per membres de la RAU, catedrtics de Filologia i periodistes. La seva eina principal s el Manual d'Espanyol Urgent (MEU), el manual d'estil de l'Agncia EFE, el qual constitueix un manual d's del castell de gran popularitat, i que va comenar a publicar-se el 1976. Actualment s'ha constitut en la FUNDEU (Fundaci d'Espanyol Urgent). 

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de l'Agncia EFE;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats 1995;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93813" title="Jos Luis Lpez Aranguren" nonfiltered="2287" processed="2274" dbindex="37433">
Jos Luis Lpez-Aranguren Jimnez ( vila, Castella i Lle 1909 - 1996 ) fou un filsof i assagista espanyol.

Biografia.
Nasqu el 9 de juny de 1909 a la ciutat d'vila. Es llicenci en Dret i Filosofia i Lletres per la Universitat de Madrid, aconseguint la ctedra d'tica i sociologia en aquesta universitat l'any 1955. 

A ms de criticar alguns aspectes del rgim del general Franco, el 1965 va participar, al costat d'Enrique Tierno Galvn, Agustn Garca Calvo, altres professors i nombrosos estudiants, en una marxa de protesta per la falta de llibertat d'associaci. Per la seva participaci fou sancionat i apartat de la universitat espanyola, per es va mantenir en actiu escrivint o assistint a universitats estrangeres com a professor visitant. 

En les seves investigacions s'ocup de relacionar l'tica i la religi. Va dissenyar un particular concepte d'"Estat de justcia social", que es diferencia del simple Estat del benestar i que s ali a tota intervenci totalitria. En el curs de la dcada de 1960 va protagonitzar nombrosos enfrontaments amb les autoritats acadmiques i poltiques del rgim del general Franco, per la qual cosa fou expulsat de la universitat, juntament amb els professors Enrique Tierno Galvn i Agustn Garca Calvo. 

Va abandonar Espanya i, durant alguns anys es va traslladar a Los Angeles, als Estats Units, ensenyant en les universitats de Berkeley, Mxic i altres centres acadmics, en intensa relaci amb idees i corrents de pensament progressistes i innovadors. 

El 1989 fou premiat amb el Premi Nacional d'Assaig i el 1995 amb el Premi Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats, juntament amb l'agncia de notcies EFE.

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats 1995;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93814" title="Temporada 1934-1935 del FC Barcelona" nonfiltered="2288" processed="2275" dbindex="37434">
Les dades ms destacates de la temporada 1934-1935 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

1934.

Agost.

7 agost - Severiano Goiburu deixa el FCB i fitxa pel Valncia CF;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93827" title="XChat" nonfiltered="2289" processed="2276" dbindex="37435">


L'XChat s un dels clients IRC ms populars de la famlia de sistemes Unix. Tamb est disponible per Microsoft Windows i Mac OS X (a travs del projecte XChat Aqua, que es mant sincronitzat amb la branca principal de desenvolupament i que s molt ms popular que la versi oficial mantinguda pel projecte Fink). Pots escollir entre una interfcie de pestanyes o d'arbre; a ms suporta la connexi a diversos servidors simultanis i s molt configurable. Hi ha tan la versi per la lnia d'ordres com la versi grfica, encara que l's de la versi grfica supera al de la versi de la lnia d'ordres. Est sota la Llicncia Pblica General de GNU i usa el grup d'eines GTK+ per crear la interfcie grfica.

Plugins.
L'XChat permet la creaci de plugins en fora llenguatges de programaci: Perl, Python, Tcl i Ruby, els quals estan disponibles com a plugins externs i contenen una interfcie modular binaria, normalment pel llenguatge C.

Els plugins sn capaos d'intervenir en un nombre elevat de tipus d'esdeveniments:

 Esdeveniments del servidor com el NOTICE o codis numrics definits al RFC 1459 com ara el 376 pel final del motd.
 Esdeveniments d'ordres com el mycmd que permeten afegir noves ordres (executeu-ho al dileg d'entrada amb /command arg1, arg2, ...) o reemplaant odres internes com ara el say, l'ordre que s'executa implcitament quan l'usuari envia un missatge;
 Esdeveniments d'impressi llistats al dileg "Esdeveniments de text".
 Esdeveniments de fora de temps per ser cridats cada n millisegons ;
 Sockets o descriptor de fitxer;

En el cas dels plugins d'esdeveniments de servidor, ordre, o impressi es pot especificar si es vol o no que substitueixin una funcionalitat existent.

 Controvrsia amb el programari de prova.
Al 23 d'agost de 2004 el binari oficial per Windows de l'XChat va esdevenir programari de prova o "shareware" i va passar a ser de pagament desprs dels 30 dies de prova. Hi ha hagut molta discussi sobre la legalitat d'aquest moviment. Com que l'XChat no requereix l'assignaci del copyright, el mantenidor d'aquest no t el copyright de la totalitat del codi font. Ell s'ha ofert a reescriure i eliminar el codi dels pedaos provets pels desenvolupadors que ho demanin, n'hi ha que pensen que ell encara est violant la llicncia GPL, especialment ja que el codi de la versi de prova no es revela. Hi ha binaris no-oficials per Windows de l'XChat (gratuts) fets per contribudors, que els mantenen a l'ltima versi o compilen sovint del CVS.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93831" title="Conferncia de Ialta" nonfiltered="2290" processed="2277" dbindex="37437">

La Conferncia de Ialta va ser una reuni dels principals lders dels Aliats de la Segona Guerra Mundial que tingu lloc entre el 4 de febrer i l'11 de febrer de 1945 a Ialta (Ucrana). Junt amb la Conferncia del Caire, va ser l'nica vegada que es van reunir Roosevelt, Stalin i Churchill, els tres grans lders aliats dels Estats Units, la Uni Sovitica i l'Imperi Britnic respectivament.

Cada una de les tres potncies va dur els seus propis interessos a la Conferncia: els britnics volien mantenir el seu imperi, els sovitics volien obtenir ms territori i enfortir les seves conquestes, i els nord-americans volien que els sovitics entressin en l'Organitzaci de les Nacions Unides i participessin en la Guerra del Pacfic, aix com discutir les aliances de la postguerra. 

Es va preveure la divisi d'Alemanya en quatre zones de control, una per a cada una de les tres potncies participants a la Conferncia, ms Frana. Berln, tot i estar inclosa dins la zona sovitica, es dividiria en quatre sectors. 

Es va discutir l'estaus i les noves fronteres de Polnia, de la qual no es va respectar el govern a l'exili, i se'n van fixar unes noves fronteres desplaades vers l'oest, seguint la lnia Curzon, en qu l'estat polons perdia les regions de la Galtsia oriental i Brest-Litovsk a favor d'Ucrana i de Bielorssia. Amb Alemanya la frontera es va fixar en la lnia formada pels rius Oder i Neisse, per la qual cosa el territori polons seria ms redut que el de 1939.   

A ms, s'oblig milions de sovitics a tornar a la Uni Sovitica i iugoslaus a Iugoslvia sota els governs comunistes, contra la seva voluntat. 















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93833" title="Autocrcia" nonfiltered="2291" processed="2278" dbindex="37438">
Una autocrcia s una filosofia o forma de govern en qu el poder poltic s ostentat per una sola persona. El terme autcrata es deriva del grec autokratr (literalment "autogovernant" o "el governant de si mateix"). Els conceptes oposats sn l'oligarquia, el govern d'una minoria  o petit grup i democrcia, govern de la majoria, el poble.

A l'actualitat aquest terme s sinnim de despotisme, tirania o dictadura, un govern exercit per un individu que posseeix poder illimitat o absolut o que no reconeix cap altre lmit. L'autocrcia, per, no s sinnim de totalitarisme, ats que aquest concepte va ser encunyat per distingir els rgims moderns que van sorgir a partir de 1930 i les dictadures tradicionals. Tampoc no s sinnim de dictadura militar, ats que una dictadura militar pot tenir la forma d'una "presidncia collectiva" (com ara les "juntes sud-americanes"). No obstant, l'autocrcia pot tenir caracterstiques de totalitarisme i dictadura. 

El concepte de "monarquia" difereix del de l'autocrcia, ats que el primer comporta un ttol hereditari. A ms, el poder real del monarca, a l'actualitat, pot ser limitat o merament cerimonial. Histricament els monarques governaven autocrticament, per, amb el temps, llur poder va disminuir o va ser eliminat amb l'aparici de les primeres constitucions que donaven al poble el poder per prendre decisions per mitj de cossos representatius de govern. 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93834" title="Perugia Calcio" nonfiltered="2292" processed="2279" dbindex="37439">


El Perugia Calcio s un club de futbol d'Itlia, de la ciutat de Perugia a la regi del mbria. Va ser fundat al 1905 i actualment juga a la Serie C1 del Calcio itali.

Histria.
El AC Perugia va ser fundat el 9 de junio de 1905. El seu primer president va ser Romeo Gallenga Stuart. Al 2003 va guanyar el seu primer i  nic ttol, la Copa Intertoto. El 2005 l'equip es va nomenar Perugia Calcio.

Actualment juga a la Serie C italiana.

Equipaci.
Equipaci titular: Samarreta vermella, pantal blanc i mitges vermelles. ;
Equipaci suplent: Samarreta blanca, pantal vermelles, mitges blancs. ;

Dades del club.
Temporades a la Serie A: 13 ;
Millor posici a la lliga: 2 (1978-79) ;

Palmars.
1 Copa Intertoto (2003) ;
1 Campionat de la Serie B (1974/1975) ;
1 Campionat de la Serie C (1945/1946,1966/1967);
1 Campionat de la Serie C1 (1993/1994) ;
2 Campionat Primavera (1995/96, 1996/97) ;

 Jugadors destacats .


Enllaos externs.

 Pgina oficial del club (en itali);





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93835" title="Totalitarisme" nonfiltered="2293" processed="2280" dbindex="37440">
En totalitarisme s un rgim poltic en qu el govern interv en tots els ordres de la vida d'un estat i que concentra tots els poders en mans d'un grup de persones o un partit, abolint o ignorant els drets poltiques i les llibertats pbliques. El totalitarisme s un terme utilitzat pels politlegs, especialment en la subdisciplina de la poltica comparativa, per descriure els rgims moderns en qu l'Estat regula gaireb tots els aspectes de la vida pblica i privada. 

Els analistes ms importants del totalitarisme, com ara Karl Pooper, Hannah Arendt, Carl Freidrich, Zbingniew Brzezinski i Juan Linz han descrit el totalitarisme d'una manera lleugerament diferent. Totes les definicions inclouen la mobilitzaci de la poblaci cap a una ideologia oficial de l'Estat i la intolerncia de les activitats que no estiguin d'acord amb els propsits poltics de l'Estat, com ara l'existncia dels sindicats, les esglsies o els partits poltics. Els rgims totalitaris conserven el poder poltic amb l's de la policia secreta, la propaganda, el control dels mitjans de comunicaci, la regulaci o la restricci de la llibertat de premsa, la crtica, i fins i tot l's de tctiques terroristes. 










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93838" title="John Law" nonfiltered="2294" processed="2281" dbindex="37442">

John Law (Edimburg, Esccia; 21 d'abril de 1671 - Vencia, Itlia; 21 de mar de 1729) fou un economista escocs conegut per la seva turbulenta vida tant en l'mbit personal com en el dels negocis. Se'l considera un dels introductors de l's del paper moneda.

Nasqu a Edimburg el 1621 fill d'un orfebre que es dedicava tamb al prestamisme i de molt jove marx a Londres on s'interess per assumptes bancaris i financers. El 1694 mat a un rival en un duel desprs de clavar-li una estocada al ventre i fou detingut i tancat a la pres, de la qual escap suposadament amb la complicitat dels seus carcellers.

Deix la Gran Bretanya i es trasllad al continent on sembla que feu fortuna mitjanant les trampes que feia en una mena de joc de daus grcies a les seves grans habilitats de clcul mental.

Tingu la idea de crear un banc i comprar propietats i emetre bitllets garantits amb aquestes propietats, per la seva idea fou rebutjada en diferents ciutats fins que arrib a Pars el 1716. Frana es trobava en aquells moments sota la regncia de Felip II d'Orleans desprs de la mort de Llus XIV que havia deixat l'estat en bancarrota. Se li conced l'autoritzaci per fundar un banc, el Banque Royale i per emetre bitllets que s'utilitzaren per pagar deutes de l'estat. Per garantir els bitllets emesos es cre la Companyia d'Occident que tindria el monopoli d'explotar els jaciments d'or que suposadament hi havia al territori nord-americ de Louisiana i que ms tard absorb les altres companyies colonials i es convert en la Companyia d'ndies. Tot i no haver-hi masses evidncies de la presncia d'or en aquell territori, es comenaren a vendre accions de la companyia obtenint molt bona resposta per part del pblic. Els diners de les accions s'utilitzaven per emetre bitllets per pagar els deutes de l'estat i per adquirir ms ttols i no pas per buscar or.

L'any 1720, el prncep de Conti, no trobant ttols de la companyia per comprar, decid canviar tots els seus bitllets per or al Banque Royale, per no se li permet. Mentrestant, ms gent an al banc ja que preferiren la seguretat de l'or als bitllets de banc. Buscant la manera de qu la gent torns a confiar en el valor dels bitllets del Banque Royale, es reclut un grup de rodamons i se'ls feu desfilar pels carrers de Pars amb una pala, simulant que estaven a punt de marxar cap a Louisiana a buscar or. Potser perqu alguns foren vistos dies desprs als seus llocs habituals o per altres motius, s'escamp el pnic i tothom volia canviar els seus bitllets per or. S'arrib a l'extrem de qu un dia, quinze persones perderen la vida a les portes del banc. Finalment els bitllets foren declarats no convertibles i el valor dels ttols de la Companyia d'Occident i de moltes altres caigu en picat fent que enormes fortunes quedessin redudes al no res. Frana pat una crisis econmica i es perd la confiana en l'estat i en el paper moneda.

Mentre tot aix passava, Law havia estat nomenat Inspector general de finances, Duc d'Arkanses i elevat als honors ms alts. En aquests crrecs introdu algunes reformes tils com ara repartir entre els camperols les terres improductives del clergat, abolir les duanes locals i abaixar els aranzels. Per desprs d'aquella bancarrota es convert en la diana de les ires i hagu de fugir a Vencia on visqu la resta de la seva vida fins que mor el 1729. Durant els ltims anys de vida es va aficionar al colleccionisme d'art i va adquirir obres de Tiziano, Rafael, Veronese, Miquel ngel o fins i tot Da Vinci.

Referncies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93841" title="Mac OS 9" nonfiltered="2295" processed="2282" dbindex="37443">

Mac OS 9 es la ltima versi del que es coneix com "Mac OS Clssic". En un primer moment anava a ser anomenat 8.6, per el 23 d'octubre de 1999 va ser presentat com a Mac OS 9 per a donar coherncia al salt des de la versi 8 cap al Mac OS X (10). Les seves principals novetats respecte a altres versions foren la introducci de la cerca avanada i una major compatibilitat.

Apple va actualitzar l'OS 9 amb la correcci de diversos errors i xicotetes millores fins al 2001 que es llan el Mac OS 9.2.2.

Aquest sistema operatiu encara que no disposa de algunes utilitats comuns als actuals sistemes operatius es totalment funcional i pot ser utilitzat com a sistema principal d'inici en Macs que no tinguen l'OS X.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93843" title="Poltica dels Estats Units" nonfiltered="2296" processed="2283" dbindex="37445">
Els Estats Units d'Amrica sn una repblica federal, presidencialista, representativa i democrtica en qu el president dels Estats Units s alhora el cap d'Estat i el cap de govern, i en qu existeix un sistema electoral que tendeix al bipartidisme. 

Estructura poltica de la federaci.
Separaci de poders.
El poder executiu s ostentat pel govern, encapalat pel president, de manera independent de la branca legislativa. El poder legislatiu recau en un congrs bicameral conformat pel Senat i la Cambra de Representants. El Senat representa els estats de la federaci; dos senadors sn electes per cadascun dels estats per un perode de 6 anys. La Cambra de Representants representa als ciutadans de manera proporcional amb la seva poblaci, per, cada estat t el dret a tenir almenys un representant. Des de 1929 el nombre total de representants s de 435; els representants s'elegeixen per un perode de dos anys amb la possibilitat de reelecci illimitada. El poder judicial recau sobre la judicatura conformada per la Cort Suprema de Justcia dels Estats Units i les corts federals inferiors. La funci de la judicatura s interpretar la constituci dels Estats Units aix com les lleis i regulacions federals. Tamb ha de resoldre les disputes entre les branques executiva i legislativa. El govern federal dels Estats Units va ser establert per la constituci mateixa. La poltica nord-americana ha estat dominada per dos partits poltics, el Partit Demcrata i el Partit Republic des de la Guerra civil del segle XIX, encara que han existit d'altres ms petits amb influncia poltica marginal.

Eleccions.
Com a federaci, als Estats Units es realitzen eleccions a nivell federal (nacional), estatal (regional) i local (per ciutat o comtat). A nivell federal, el president s'elegeix de manera indirecta pel poble, per mitj dels electors d'un collegi electoral els quals simplement voten (en conjunci) d'acord al vot popular (majoritari) del seu estat. S'assigna un nombre especfic d'electors per estat, d'acord als resultats dels cens de poblaci i en proporci a la poblaci de cada estat. El nombre total d'electors s de 538; un candidat necessita 270 vots electorals per guanyar la presidncia. Els representants i els senadors del Congrs de la Uni s'elegeixen de manera directa d'acord a un escrutini uninominal majoritari a les seves respectives circumscripcions (districtes per als representants, estats per al senadors). Els ministres o jutges de la Cort Suprema de Justcia sn designats pel president de manera vitalcia, per han de ser ratificats pel Congrs.

Estructura poltica dels estats.
Abans de llur independncia, les colnies britniques de l'Amrica del Nord es governaven de manera autnoma sota l'autoritat de la corona britnica. Durant els primers anys de la repblica, abans de l'adopci de la constituci, cada estat era una unitat completament autnoma. Els delegats de la Convenci Constitucional, per, cercaven una Uni federal ms forta i viable, sense ignorar les tradicions estatals i els interessos dels poltics de cada estat. 

De manera general, els afers interns sn incumbncia dels governs estatals. Aquests afers inclouen les comunicacions internes, les regulacions quant a la propietat privada, la indstria, els negocis i els serveis pblics, l'establiment llurs codis criminals i penals, aix com de les condicions laborals de l'estat. Cada estat t la seva prpia constituci. Dins aquest context, el govern federal requereix que els governs estatals siguin republicans i que no adoptin cap llei que contradigui o violi la constituci federal o les lleis i tractats dels Estats Units. 

Els governs estatals sn dividits en tres branques: executiva, legislativa i judicial. El cap executiu s el governador de l'estat, electe per vot popular generalment per un perode de quatre anys (en alguns estats per dos anys). Llevat de Nebraska, el cos legislatiu del qual s unicameral, els cossos legislatius dels estats de la Uni sn bicamerals; la cambra alta sovint es denomina el "Senat" i la cambra baixa sol denominar-se la Cambra de Representants, Cambra dels Delegats o l'Assemblea General.

Sufragi.
El sufragi s prcticament universal pels ciutadans majors de 18 anys. Els 50 estats, aix com el Districte de Colmbia, contribueixen a les eleccions pel President. No obstant aix, el Districte, aix com altres possessions estatunidenques com Puerto Rico i Guam, no tenen cap representaci en el Congrs. Aquests territoris no tenen dret d'escollir cap figura poltica llevat d'un delegat per a la Cambra dels Representatns.

El drets a vot estan restringits per als delinqents, per aquestes lleis varien segons els estats. L'elecci del president s un sufragi indirecte; s a dir, cada estat de la federaci t assignat un nombre especfic de representats electorals, segons llur nombre de senadors i representants. El candidat que obtingui la majoria simple dels vots de l'estat, rep la totalitat dels vots electorals de l'estat. El candidat que obtingui la majoria simple dels vots electorals s declarat guanyador de les eleccions.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93845" title="Poltica d'Espanya" nonfiltered="2297" processed="2284" dbindex="37446">
El Regne d'Espanya est organitzat polticament com a monarquia constitucional, parlamentria, representativa i democrtica en qu el rei s el cap d'Estat i el president del govern s el cap de govern en un sistema multipartidista. El president del govern exerceix el poder executiu en representaci del monarca que noms ostenta poders limitats i cerimonials. El poder legislatiu recau sobre un parlament bicameral, les Corts Generals, conformades pel Senat i el Congrs de Diputats. La judicatura s independent de l'executiu i del legislatiu. 

Desenvolupament polltic i democrtic.
La democrcia parlamentria va ser restaurada desprs de la mort del general Francisco Franco que va governar dictatorialment des de la fi de la guerra civil espanyola (1939) a 1975. La constituci espanyola de 1978 va establir la monarquia constitucional i parlamentria, amb un primer ministre i un cos legislatiu bicameral. El 23 de febrer, 1981 un grup de l'exrcit va prendre el control de les Corts Generals i van assajar d'imposar un govern militar. No obstant aix, la gran majoria de les forces militars van romandre lleials al rei Joan Carles I d'Espanya, que va exercir els seus poders executius per sufocar la rebelli i continuar amb la democrcia.

Configuraci poltica del Regne d'Espanya.
Executiu.
Article principal: President del govern espanyol;
El poder executiu espanyol recau sobre un Consell de Ministres encapalat pel president de govern, designat pel rei, per elegit per la cambra baixa de les Corts Generals, el Congrs de Diputats, per majoria absoluta durant la primera ronda de votacions o majoria relativa en les rondes successives. El president del govern, per, sovint s el cap del partit o coalici que hagi obtingut majoria durant les eleccions parlamentries. Algunes de les seves funcions inclouen la designaci de la resta dels membres del Consell de Ministres i dirigir les activitats del govern de l'Estat. El president designa al (o als) vicepresident(s) de govern. El Consell d'Estat s l'rgan consultiu suprem de l'Estat.

Legislatiu.
Article principal: Corts Generals;
Els ciutadans espanyols elegeixen els membres de les Corts Generals, el mxim rgan legislatiu de la naci, conformat per dues cambres: el Congrs de Diputats i el Senat. El nombre actual de diputats s de 350, i el de senadors s de 255. L assignaci de diputats es realitza de manera provincial i en proporci a la poblaci, amb un mnim de 2 representants per provncia (la qual cosa produeix una major representaci de les provncies petites en relaci al nombre d'electors per cada diputat). El Senat est conformat per representants de les comunitats autnomes, de les provncies, de les ciutats autnomes i de les illes o agrupacions d'illes en proporci a llur poblaci tamb. El sistema electoral utilitzat per l'elecci dels diputats s l'escrutini proporcional plurinominal amb llistes de partit tancades; els senadors, per contra, sn elegits d'acord a un escrutini majoritari plurinominal parcial, a ms de la designaci de senadors pels parlaments autonmics. El Congrs dels Diputats s la cambra ms poderosa en l'elaboraci i aprovaci de les lleis.

Judicial.
Article principal: Poder judicial d'Espanya;

L'rgan jurisdiccional superior en tots els ordres s el Tribunal Suprem, desprs estan l'Audincia Nacional, els Tribunals Superiors de Justcia i les Audincies Provincials. El Tribunal Constitucional s un rgan constitucional i l'intrpret suprem de la Constituci.

Partits Poltics.
Els Partits Poltics amb representaci al Congrs o al Senat en la legislatura actual sn:


Vegeu tamb.
 Eleccions generals espanyoles;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93847" title="Santiago del Estero" nonfiltered="2298" processed="2285" dbindex="37447">


Santiago del Estero s una ciutat argentina, capital de la provncia homnima. Es troba situada en el departament Capital, a la vora del riu Dol. La ciutat t inters turstic i histric, com, la Catedral, el Convent de Santo Domingo i el Museu Arqueolgic Provincial. 
 
 Histria .
1550, Juan Nez del Prat funda, dintre de la Jurisdicci del Tucuman, la ciutat  Del Vaixell , en base de la provisi real atorgada pel llic. Pedro de La Gasca. juliol de 1552, per mltiples raons, va traslladar la ciutat  Del Vaixell i Nou Maestrat de Santiago , assentant-la en la marge dreta del Riu del Estero (riu Dol) febrer de 1553, va arribar a aquest tercer assentament Francisco d'Aguirre, qui el prengu per la fora, capturant Nez de Prado i enviant-lo A Xile, tot aix actuat per ordre de Pedro de Valdivia. AL procedir aix pretenia ampliar la jurisdicci xilena cap al sud i l'orient. Valdivia i Aguirre van violar expresses disposicions superiors que assenyalaven que si trobaven que un altre hagus fundat una ciutat dintre de la seva jurisdicci havien d'esperar fins que l'autoritat ms alta resolgus. Per tant, Aguirre va usurpar el govern de la ciutat "Del Vaixell". El desembre de 1553 Aguirre trasllada la ciutat, canviant-li el nom, pel que la Ciutat del Vaixell "mai va ser extingida". Aguirre no va portar mandat de fundar, sin de governar.

1556, Aguirre va cometre excessos en la seva actuaci, per la qual cosa, els seus oficials el van lliurar al Sant Ofici i en 1570 va ser bandejat del Tucuman, morint en La Serena. L'Audincia de Lima va ordenar a Nez de Prat regressar per a ser  restablert amb tots els honors en el govern . Amb aix va voler deixar en clar que la jurisdicci del Tucuman depenia del Per i no de Xile. La Comissi Especial Nacional de l'Acadmia Nacional d'Histria, creada amb motiu del festeig dels 400 anys de Santiago del Estero, va dictaminar que  ha de tenir-se com fundador de Santiago del Estero a l'insigne Capit Don Joan Nez de Prado i com data fundacional la del 24 de juny de 1550 i assenyalar el 23 de desembre de 1553 com la corresponent al trasllat efectuat per Aguirre . 

 Fundador de la ciutat de ciutats .
Les opinions estan dividides entre els qui sostenen com a fundador el capit Juan Nez de Prado i els qui afirmen que va ser el capit Francisco d'Aguirre. La histria colonial argentina i en el mateix sentit, la de l'Amrica espanyola, que s'ha escrit tenint en compte diverses classes de documentacions, unes de carcter oficial i altres emanades dels cronistes, expressen l'evoluci histrica dels pobles. El Dr. Levene va ser el gran visionari, que va donar a llum els vells  infolios  dels llibres capitulessis i a travs dels quals es registra pas a pas la vida mltiple de les ciutats colonials, cllules primitives de les urbs modernes que actualment admirem en la seva transformaci. D'acord a les asseveracions del Dr. Alfredo Gargaro en  la seva Introducci a les Actes Capitulessis de Santiago del Estero ,  solament ha estat possible trobar l'Acta del 17 de mar de 1554, on es troba la preciosa documentaci que presents Francisco d'Aguirre, al prendre possessi del govern del Tucumn, per mort de Valdivia , document indit la cpia del qual conservava un besnt del fundador de Santiago del Estero, Capit Jernimo Pastere i Aguirre, qui ho presents per a fer valer els seus mrits i ascendncia en 1627 davant les autoritats xilenes, inserit en l'expedient respectiu a fs. 14 volta i segents del volum 343 de l'Arxiu de la Real Audincia de Xile. 

La prdua de les referides Actes que abasten prop de dos segles, va privar del coneixement de la vida realitzada en la ms antiga ciutat argentina, que en els seus primers anys d'existncia va desenvolupar una fecunda acci en benefici de nombrosos pobles i sent cabdal per molt temps de la provncia del Tucumn. Va rebre per Reals Cdules els ttols de  Ciutat  el 19 de febrer de 1577 i de  Molt Noble  el 22 de maig del mateix any. En aquesta ltima data tamb va rebre la concessi de l'escut d'armes, el qual consistia en un escut, en ell un castell, tres veneres i un riu. Realitzada la fundaci de Santiago del Estero, els seus primers anys van anar de dur batallar, fins que el valor dels seus fundadors la va afermar i va arribar a sser en el curs dels anys la capital de l'antic Tucumn. Aix va nixer la ms antiga de les ciutats argentines, la qual es va convertir, en la segona meitat del segle XVI, en eix de la conquesta del centre i nord del pas, segellant en el seu caminar de segles, el segell indeleble de la seva influncia en l'activitat humana, sobretot, d'aquells anys signados per les lluites i les necessitats. 

En adhesi a la cambra centenria de la fundaci de la ciutat de Santiago del Estero, l'Honorable Junta d'Estudis Histrics de Santiago del Estero, va organitzar el Primer Congrs d'Histria Argentina, del 25 al 29 d'agost de 1953, oportunitat que es va retre homenatge a la gesta conquistadora i al preclaro capit Francisco d'Aguirre, exaltant la seva figura. 

En 1952 l'Acadmia Nacional d'Histria va donar a conixer un dictamen basat en l'informe suscripto pels acadmics Doctors Ral H. Molina, Enrique Udaondo i R. P. Guillermo Furlong S. J., de la comissi especial designada a aquest efecte , en el qual es va determinar que la ciutat de Santiago del Estero, va ser fundada per Francisco d'Aguirre el 25 de juliol 1553, fonamentant-se en les actes del cabildo santiagueo del 14 d'abril de 1774 i del 21 de juliol de 1779. En el seu llibre  Fundaci i Frustraci en la Histria Argentina  el Dr. Bernardo Canal Feijoo assenyala que el rei Carlos V, amb  precisa parti , va assignar els dos primers districtes del territori sud-americ a Pizarro ( Nova Castella ) i a Diego de Almagro ( Nova Toledo ). 

Pizarro va realitzar la seva fundaci sobre el lmit sud del seu districte. La guerra civil va paralitzar la conquesta. Les disputes van ser originades per jurisdiccions imprecises i nsies de riquesa. La mort de Almagro -1538- va alleugerir l'empresa per a Pizarro, qui en 1541 va estendre en nom de la seva majestat el districte de Nova Toledo, atorgat a do Pedro de Valdivia. Aquest esdeveniment va preocupar a la Corona i va determinar l'enviament d'un home enrgic i hbil, el Prevere Llicenciat Pedro La Gasca, membre de la Santa Inquisici, apodado  El Pacificador . Pizarro i Carvajal van ser decapitats. En segona instncia va passar la seva mirada al sud. En Xile -1548- es trobava el seu fundador, don Pedro de Valdivia.  El Pacificador  va atorgar en nom de  la seva Catlica Majestat  nova provisi i va fixar la jurisdicci entre els parallels Lat. Sud 27 al 47 i 500 km al naixent a terra endins. El que va consagrar un taxatiu confinament de Valdivia dintre  del Nou Extrem . La determinaci del lmit nord (parallel 27) no era arbitrria, d'una banda allunyava 2 el lmit sud, fixat per Carlos V al districte de Nova Toledo, per una altra tancava una concessi particular a Valdivia. All es trobava el feu d'un dels seus capitans ms distingits Francisco d'Aguirre. 

1549, La Gasca va atorgar provisi de governador de les Provncies del Tucumn, Jures i Diaguitas, al capitan Juan Nez de Prado, segons expressava el document era  bar prudent, just i valers . Detalls en aquesta provisi. 1: la insistent determinaci dels objectius de  poblar un poble  en la regi del Tucumn per totes les vies i formes possibles. 2: no es va fixar lmits geodsics al mandat, considerant a les provncies del Tucumn, Jures i Diaguitas com mbits simplement etnogrficos (jurisdiccionalment  El Tucumn  s'estn a l'aquest de la provncia del Nou Extrem, fins a donar amb la del Paraguai i Riu de la Plata, menys 200 lleges). Amb la seva provisi, Nez de Prado va organitzar la seva tropa i es va internar en les provncies assignades, va dur dos sacerdots dominicos, els pares Alfonso Tro i Gaspar Carvajal 

1550 a 1552. Va recrrer el territori buscant el lloc on  poblar el poble . Va intentar tres vegades fundar una ciutat que es va obstinar a denominar  El Vaixell  (en homenatge al poble de naixena del seu provisor, la ciutat del Vaixell d'vila, Espanya), la pesta, desprs un maln d'indis i ms tard una inundaci, van frustrar totalment l'intent. El pare Ufans cridar  Ciutat Porttil  al fruit d'aquell tres vegades fallit conat. Assevera Canal Feijoo que Nez de Prado, va anar el conquistador de pitjor sort que va trepitjar sl sud-americ. 

1551. En Xile, Valdivia va atorgar al ms distingit dels seus capitans i ms poders en el Nou Extrem, Francisco d'Aguirre, una provisi que, en certa manera va contestar a la qual La Gasca atorgus a Nez de Prado. Ampliada a l'any segent aquesta provisi, ho va nomenar en la seva Cesreo nomeni per Lugarteniente de Capit General i Governador de la ciutat del Vaixell i La Serena i els seus termes i jurisdicci de les altres ciutats, viles i llocs que estiguessin poblats, el que va implicar un alament contra el Pacificador del Per . Va estendre el mandat ms enll dels lmits de la demarcaci assignada a Valdivia. El to formal, va contrastar amb el de la qual va expedir a Nez de Prado, aquesta tenia un propsit de  serveis al nostre Senyor Du , la de Valdivia va autoritzar sense reserves a  fer tot el que conv al servei de la seva Majestat . La Gasca va atorgar a Nez de Prat  per la seva Catlica Majestat , Valdivia a Aguirre  en la seva Cesreo nomeni . Aguirre va partir del seu feu de La Serena i Copiap i va travessar la Serralada Nevada, a l'altura de Santiago del Nou Extrem. Va prendre rectament la lnia del parallel 27 i va fixar com lmit Nord el Nou extrem, en el precs angle NE de la demarcaci i va decidir establir un primer poble. Va trobar a Nez de Prat amb la seva gent i els sacerdots Tro i Carvajal, patint penries, ja que una crescuda del Riu del Estero, va desbaratar per tercera vegada el seu intent de  poblar un poble , que va denominar El Vaixell. 

Nez va baixar del Per, cam al Sud, Aguirre es va disposar a tallar-li all el pas. Ambds conquistadors van posar el peu en la mateixa ratlla. En el encontronazo, l'alternativa va afavorir al valdiviano Aguirre. Enfront d'ell la figura de Nez de Prat es va desdibuixar. Per a Canal Feijoo, les crniques mostren als dos capitans amb perfils exemplars, a Nez de Prado els seus actes ho proven insegur, mentre que a Francisco d'Aguirre ferm, eficient i ambicis. AL gasquista Nez de Prado, la histria de la conquesta ho oblidaria. Va anar de Francisco d'Aguirre el triomf. Nez va renunciar a la disputa  en el terreny o ho va cedir sota coacci , se li va enviar A Xile i d'all al Per, deixant lliure el cam a Aguirre. Aquest va avanar tres tirs de arcabuz aiges dalt del lloc on Nez del Prado va intentar poblar per tercera vegada  El Vaixell , i va poblar el seu propi poble que ho va denominar Santiago en homenatge directe a la ciutat que va fundar Valdivia en Mapocho, i indirecte a l'Apstol Patr de les Espaas i ho va cognomenar  del Estero , en homenatge al riu que va desbaratar l'ltim intent de Nez de Prado. 

Va nixer Santiago del Estero com una ciutat xilena, en oposici a la nonata ciutat peruana del  Vaixell . Valdivia va enderrocar a La Gasca. Corria de juliol de 1553. 

1554. Aguirre no va portar sacerdots en la seva expedici. Tot just va establir la nova ciutat li va arribar la notcia de la mort de Valdivia, el qual va deixar un testament instituint-li el seu successor en el govern de Xile, el que va anar un arbitri abusiu, puix que la potestat poltica no era transmissible per successi. Aguirre va recollir l'envit, va anar el greu comenament de la fi en la destinaci del conquistador. Va regressar a Xile, deixant al comandament de la seva ciutat al Tinent de Governador Juan Gregorio Bazn.

 Ciutats agermanades .
Talavera de la Reina, Espanya;
Hama (Hamh), Sria;

 Esports .
Futbol: els clubs ms importants sn l'Atltico Mitre, la Unin Santiago, l'Estudiantes, el Club Central Crdoba, per histria, el de major rellevncia, al ser el primer equip de l'interior del pas a vncer el poders Boca Juniors en el seu propi estadi (la mtica Bombonera); i el Club Guemes. ;
Bsquet: El Club Quimsa s el ms important de la ciutat.

Clima.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93848" title="Camallera" nonfiltered="2299" processed="2286" dbindex="37448">

Camallera s una entitat de poblaci dels municipis altempordanesos de Saus, Camallera i Llampaies (del qual n's precisament el cap), aix com de Vilar. Al cens de l'any 2005 tenia 543 habitants i vint-i-cinc habitants, respectivament, per a cadascun dels municipis.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93849" title="Vilacolum" nonfiltered="2300" processed="2287" dbindex="37449">
Vilacolum s una entitat de poblaci del municipi altempordans de Torroella de Fluvi. Al 2005 tenia 58 habitants, i ara al 2008 t 262 habitants.

Est a 8 metres d'altitud respecte el nivell del mar. s una poblaci turstica on hi han moltes segones residncies; tot i que est lluny del turisme de masses. 

 Situaci .
Est situat en una zona tranquilla, prop de paisatges diversos com platges de sorra fina, marismes protegides que alberguen una nica fauna i flora, (els aiguamolls) i al costat de restes arqueolgiques i monuments histrics que certifiquen els 1000 anys d'histria d'aquesta part de Catalunya. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93851" title="Arenys d'Empord" nonfiltered="2301" processed="2288" dbindex="37450">

Arenys d'Empord s una entitat de poblaci del municipi altempordans de Garrigs. Al 2005 tenia 70 habitants.

Visqueren i moriren en aquest poble l'escriptor madrileny Jos Francs i la ballarina catalana urea de Sarr.

Llocs d'inters
Esglsia romnica de Sant Sadurn.
Castell, segles XIV - XV;
Torre Moxdernista;
Venat del raval de l'esglsia, segles XVII - XVIII;
Paratge del riu Fluvi amb la central hidroelctrica del segle XIX.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93852" title="Jos Francs y Snchez Heredero" nonfiltered="2302" processed="2289" dbindex="37451">
Jos Francs y Snchez Heredero (Madrid, 1883 - Arenys d'Empord, 1964), periodista, crtic d'art, traductor i novelista espanyol. Fou un dels principals crtics d'art espanyols del seu temps, especialment des de la revista madrilenya "La Esfera", on defens una postura de modernitat moderada, per sense arrenglerar-se encara en la defensa de l'avantguardisme. Va ser membre de la Real Acadmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid, de la que va ser secretari perpetu. Estava casat amb la ballarina catalana classicista urea de Sarr. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93854" title="Vall de Benasc" nonfiltered="2303" processed="2290" dbindex="37452">


La vall de Benasc (valle de Benasque en castell, bal de Bens en aragons, ball de Bens en benasqus) s una vall pirinenca situada al septentri de la comarca aragonesa de la Ribagora, al tram superior de la conca del riu ssera.

A la Vall es parla el benasqus, una parla de transici entre l'aragons i el catal.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93855" title="Sant Antoni de Calonge" nonfiltered="2304" processed="2291" dbindex="37453">


Sant Antoni de Calonge s un nucli de poblaci del Baix Empord. Situat entre Platja d'Aro, al sud, i Palams, al nord, forma part del terme municipal de Calonge. Al 2005 tenia 2.501 habitants. Durant els mesos d'estiu, per, hi resideixen una gran quantitat de turistes, tant de Catalunya com de la resta de l'Estat espanyol i d'altres pasos.

Durant la guerra civil espanyola fou un municipi independent per decret de la Generalitat de Catalunya, sota els noms de Sant Antoni de Mar i Llevant de Mar. Al 1939 fou annexionat unilateralment per l'ajuntament franquista de Calonge. Actualment, la plataforma Sant Antoni Independent (SAI) lluita per recuperar l'ajuntament propi perdut, tot i que actualment es conforma amb un districte.

Els seus habitants sn coneguts com a maganyeus.

Vegeu tamb.
Canvis en la toponmia municipal de Catalunya durant la Guerra Civil Espanyola;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93859" title="Cualbra morada" nonfiltered="2305" processed="2292" dbindex="37454">



La cualbra morada, cualbra llora, llora o llorell (Russula cyanoxantha) s un bolet de la classe dels basidiomicets i comestible.

Descripci.

El seu capell d'entre 5 i 15 cm. s carns i pren una gran gamma de colors que van des del gris, el blau, violeta, verd fins a tons groguencs. Les seves lmines sn blanquinoses. La seva olor s suau i el seu gust primer s dol, semblant al de les avellanes i, ms tard, una mica picant.

Hbitat.

Creix en qualsevol tipus de sl i es poden trobar des de la primavera fins la tardor, del litoral als Pirineus. s molt com i abundant.

Gastronomia.

s una de les cualbres llores ms buscades i apreciades. Es pot cuinar de moltes maneres, per generalment es fan en "platillos" o fregit, que tamb s excellent. s adequat per conservar salat.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93862" title="Antoni Calv-Armengol" nonfiltered="2306" processed="2293" dbindex="37456">
Antoni Calv-Armengol (Escaldes-Engordany, Andorra, 1970 - Barcelona, 3 de novembre de 2007) era doctor en economia, enginyer i diplomtic andorr.

El 1992 acab els seus estudis d'Enginyeria superior en Canals, Ports i Camins a la Universitat Politcnica de Madrid i obtingu un doctorat en economia l'any 2000 a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Des de l'any 2005 era professor d'economia a la Universitat Autnoma de Barcelona.

Antoni Calv-Armengol ha centrat els seus treballs en l'mbit de les xarxes socials, on ha estudiat els efectes que aquestes produeixen en el mercat del treball. A ms, tamb ha estudiat els efectes de les xarxes socials sobre la criminalitat.

El 1999 reb el Premi al millor economista jove (Young Economist Award) que atorga la European Economic Association

Va ser ambaixador d'Andorra a tots els organismes internacionals amb seu a Ginebra.

Referncies.


Enllaos externs.
Pgina web d'Antoni Calv-Armengol









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93864" title="Obelisc de Senusret I" nonfiltered="2307" processed="2294" dbindex="37458">
L'obelisc de Senusret I fou un monument consistent en un obelisc dedicat al fara Senusret I (Dinastia XII). Originalment fou construda a un lloc anomenat Abgig, a pocs km de Cocodrilpolis i fou trobat al segle XVIII en dues peces. Reconstrut, fou installat al centre de la ciutat de Madinat al-Fayyum a una plaa a l'entrada nord. Es l'nic obelisc egipci arrodonit a la punta superior; antigament tenia una esttua daurada de Ra. La seva altura es de 13 metres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93866" title="Qatsir-Harix" nonfiltered="2308" processed="2295" dbindex="37459">

Qatsir-Harix (en hebreu,     -    ) s un consell local del districte de Haifa d'Israel.

Qatsir i Harix eren dos kibbutz que, a principis del anys vuitanta, van esdevenir un consell local dintre del pla d'Ariel Sharon, llavors ministre d'Habitatge, d'establir els nous immigrants a la zona. Malgrat que tots dos kibbutz ja tenien un carcter bastant urb i que hom esperava que entre 30.000 i 50.000 persones s'hi establissin, la poblaci de totes dues localitats no arriba als 4.000 habitants. Durant la intifada d'Al-Aqsa, desenes de persones van fugir del municipi, que es troba situat en el centre d'una regi poblada majoritriament per rabs i a la frontera amb Cisjordnia.

A principis del 2006, l'ajuntament va comenar una campanya per intentar evitar que s'installessin a Qatsir i a Harix nous habitants d'origen rab. El municipi disposa d'un comit d'acceptaci, que ha d'aprovar la compra de terres i habitatges per part dels nouvinguts que vulguin installar-s'hi. Encara que, de fet, rebutgen qualsevol persona rab interessada a anar a viure al poble, els habitatges de protecci oficial s que poden ser adquirits per qualsevol ciutad, cosa que fa intils els intents d'evitar l'arribada d'rabs al poble. Per tal que el municipi segueixi conservant una majoria jueva, van aconseguir atreure unes quaranta famlies de l'Argentina per tal que hi immigressin i se'ls oferiren terres i cases. 

Actualment tamb s'est posant en marxa un projecte per a construir un polgon industrial a la zona, compartit amb el consell regional de Manasss i el municipi araboisraeli d'Umm al-Fahem.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93868" title="Cicoriidia" nonfiltered="2309" processed="2296" dbindex="37461">

Les cicoriidies o liguliflors (Cichoriaoideae) sn una subfamlia dins de la famlia de les astercies (o Asteraceae)


A les liguliflores pertanyen espcies ornamentals, per a perfumeria i comestibles, les ms importants sn el gira-sol, l'enciam, l'escarola i la carxofera

Caracterstiques principals.
Els captols on s'agrupen les flors estan formats noms per lgules ;
Hi ha ltex a les tiges i a les fulles;
Flors sovint grogues per algunes vegades blaves;
En els gneres de les liguflores taraxacum i hieracium el sistema reproductiu que empren dna lloc a moltes microespcies i per tant la taxonomia resulta molt complicada.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93869" title="Laberint d'Egipte" nonfiltered="2310" processed="2297" dbindex="37462">
El Laberint fou una construcci complexa feta pels egipcis a Birkat Qarun, prop de Cocodrilpolis. El monument es deia en egipci Lapirohunt, que vol dir "temple a l'entrada del llac", que els grecs van traduir per Labyrinthos, i en temps dels Ptolomeus es va conixer com "Laberint d'Arsinoe" perqu la ciutat havia canviat el nom, i popularment tamb es va dir "La casa de Caron" (el nom de l'estany a la vora del qual era).

Fou construt durant la dinastia XI pel fara Amenemhat III i estava destinat a integrar un conjunt amb dependencies administratives, palau reial, temple i tomba del rei. Herdot el descriu i parla de la seva grandesa i cost, i diu que el formaven 12 palaus coberts amb sis portes al nord i sis al sud, tot encerclat per un mur exterior; les cambres eren dobles, algunes subterrnies, amb 3500 cambres per planta; Herdot descriu el seu pas per els palaus: es passava d'un pati a una sala, d'aquesta a unes galeries, de all a altres espais coberts, a sales i a patis; tots els sostres eren de la mateixa pedra que els murs, i tant al sostre com als murs hi havia milers d'escultures; cada palau tenia un peristil interior de pedra blanca; a cada angle una pirmide sobre les que hi havia esculpides esttues dels deus. 

Estrab mes tard descriu una pirmide de 110 metres d'altura destinada a tomba reial, i al davant una srie de palaus en dos files agrupats de dos en dos, precedits d'un peristil que s'obria a punt pati rodejat d'un prtic; Estrab diu que cada gran sacerdot de cada noms tenia el seu palau, i que rendien culte al fara. Una part del conjunt era a l'obscuritat i algunes portes quant s'obrien o tancaven, produen sorolls. A les cambres inferiors eren enterrats els reis i alts personatges, i els cocodrils sagrats, i no podien ser visitades.

Amb el romans es va fer servir de cantera i les columnes de granit rosa del laberint, les lloses i la pedra calcaria es van retirar de all i foren utilitzats a altres llocs.

Vegeu tamb: 

Pirmide d'Amenemhet III;
Laberint de Creta;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93871" title="Poldernederlands" nonfiltered="2311" processed="2298" dbindex="37463">
El poldernederlands s una varietat del neerlands de recent aparici on els diftongs /ei/ o /ij/ (), /ui/ () i /ou/ () sn pronunciats de manera ms oberta, tot acostant-se als sons que en neerlands estndard sn escrits com a /aai/ (), /ou/ () i /aau/ ().

Origen.
Aquest terme, que en neerlands significa "neerlands del plder" fou inventat pel sociolingista Jan Stroop. El descriu com una desviaci subconscient respecte el parlar estndard.

Aquest fenomen es dna arreu dels Pasos Baixos, per sobretot entre les dones joves amb una alta preparaci acadmica. Stroop ho explica com un resultat de llur emancipaci. Altra gent per, hi veu una influncia de l'angls, sobretot pel qu fa a /ij/, que amb el poldernederlands sona com en angls (i sovint s'escriu gaireb igual. Exemple: bij=b~by. Per a ms informaci vegeu IJ).

Futur.
Stroop pronostica que el poldernederlands acabar substituint l'actual parlar estndard, arran del fet que la quitxalla adopta sobretot el parlar de la mare. A ms, tant les escoles bressol com els parvularis neerlandesos tenen sovint com a personal dones joves (i per tant parlants de poldernederlands; gaireb enterament les menors de 40 anys), que tamb transmetr aquest model de llengua a la mainada.

Crtiques.
El concepte de poldernederlands compta amb crtics, que assenyalen que aquest fenomen voclic no s nou. L'allargament dels diftongs s tpic del dialecte holands, on encara es mant. Tanmateix no comen a estendre's fins als anys 60, dcada de canvis socials i trencament d'antigues normes de comportament al pas.

Enllaos externs.
Ms informaci sobre el poldernederlands (en neerlands);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93873" title="Monestir de l'arcngel Gabriel" nonfiltered="2312" processed="2299" dbindex="37464">
El monestir de l'arcngel Gabriel es un monestir copte de les rodalies de Madinat al-Fayyum a Egipte.

Es diu que fou fundat per un mag persa que es va casar secretament amb una filla del rei sense que aquest ho sabs, i van tenir un fill anomenat Aor; la mare va morir quant el fill tenia tres anys; quant tenia 8 anys el rei va saber qui era i el va cridar a la cort junt amb el pare; el pare i fill van fugir a Jerusalem i de all a Egipte on es van establir al desert de Naklun, prop de Faium. Mort el pare va quedar sol el fill Aor que va rebre una visi de la Verge i de l'arcngel Gabriel que li demanaven de construir una esglsia al desert. Fou l'avia i la famlia reial els que van donat fons a Aor per portar a terme l'encrrec i va sorgir el monestir anomenat de l'arcngel Gabriel o Naklun. Aix hauria passat al segle V, per alguns erudits situen la fundaci del monestir al segle IV.

El patriarca melquita Cir va voler visitar el monestir, i Sant Samuel va convncer als 120 monjos i 200 residents de fugir a les muntanyes. Sant Samuel fou empresonat a Bizanci per desprs alliberat amb la condici de fundar el seu propi monestir a Al-Qalamun. Amb 40 monjos de Naklun va fundar el nou monestir que aviat va superar al de l'arcngel Sant Gabriel. Aix fou durant el segle VII.

Tot i aix el monestir era encara influent als segles XII i XIII. Un incendi al segle XIII fou un cop del que no es va recuperar. Des el segle XV estava en plena decadncia i el 1672 fou visitat per Johann Michael Wansleben i el va trobar en runes menys les dues esglsies, unes de les qual encara es feia servir. Fou restaurat parcialment i redecorat al segle XIX  o potser fins i tot a comenaments del segle XX, per conservant molt de material procedent de les antigues esglsies.

Una torre destruda sobre la que va existir una esglsia del segle X o XI s'ha descobert recentment; el 1991 es van descobrir 12 esquelets al sud-oest del monestir, que van aparixer mutilats, i foren declarats mrtirs per l'esglsia copta. L'esglsia de Sant Gabriel fou restaurada el 1997 i es van descobrir moltes pintures del segle XI. A la rodalia s'han trobat un centenar d'ermites, sobretot al est del monestir, a la zona de muntanya. Finalment es van trobar mes d'un miler de manuscrits escrits en grec, copte i rab. El bisbe Abraham de Faium ha reobert el monestir que est ocupat per monjos coptes i es fa all una peregrinaci anyal.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93876" title="Abgig" nonfiltered="2313" processed="2300" dbindex="37465">
Abgig s un llogaret d'Egipte en el que fou construit l'Obelisc de Senusret I durant la dinastia XII. Est situat a la regi de Faium, prop de Madinat al-Fayyum.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93877" title="Monestir d'Anba Ishaq" nonfiltered="2314" processed="2301" dbindex="37466">
El monestir d'Anba Isahq fou un monestir cristi d'Egipte a la regi de Faium, fundat probablement al segle III. 

La tradici copta l'atribueix a Sant Isaac de Tiphre, deixeble de Sant Antoni (que va tenir un monestir propi al desert oriental),  pare del monasticisme.

Es esmentat per primer cop per l'rab Abu Makarem al segle XIII. L'armeni Abu Salih el situa a un lloc que anomena Hajar al-Lahun a Barniyudah a les muntanyes del sud de Faium, i l'esglsia diu que era dedicada a la senyora pura Verge Maria, i que era gran i espaiosa; un altra esglsia era dedicada al fundador, Sant Isaac mrtir; al exterior una triple muralla de pedra. 

Mes tard, vers el segle XV, va ser abandonat i va quedar en runes. Fou visitat per Petrie el segle XIX que hi va trobar un monjo casat amb la seva famlia; Petrie va observar que el monestir original fou molt mes gran.

Darrerament ha estat restaurat, per es de difcil accs i no es gaire visitat. Es troba a 8 km al nord-oest de Al-Lahun. El santuari central es dedicar a la verge Maria i els del sud i nord o son a Sant Jordi i Sant Bishoy. Una capella petita esta dedica a Sant Isaac. El 1985 fou collocat sota autoritat directa del Patriarca copte Shenuda III i es van fer mes reformes a partir del 1987.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93879" title="Sant Isaac de Tiphre" nonfiltered="2315" processed="2302" dbindex="37467">
Sant Isaac de Tiphre fou un sant copte, deixeble de Sant Antoni Abat (pare del monasticisme). 

Isaac fou un eremita poc conegut tot i que fou partidari obertament de les idees de Sant Antoni sobre el monasticisme. Vivia a un llogaret prop de Memfis i va tenir una visi que el va fer anar al desert. La tradici diu que Sant Antoni va rebre la visita d'un ngel que li va dir que deixs el lloc on era (la costa de la mar Roja) i ans a Faium on trobaria un grup d'homes que l'escoltarien; Antoni aix ho va fer i a Faium va trobar Isaac i alguns companys. Antoni va organitzar tots els eremites de la regi i va fundar una congregaci que es va dir "Esglsia de l'ngel", a una roca que encara existeix. Isaac, que fins llavors era un eremita anacoreta (solitari) va esdevenir cap de la congregaci; desprs va anar a Gabal Al-Barmil prop de Giza i de all al monestir avui dia anomenat Mofset (Enfast) i en cada lloc va introduir les regles de Antoni; finalment va anar a Gabal Al-Khazain, prop d'Alexandria, on va viure uns anys fins que va morir el 356. La tradici no obstant el fa morir en temps de la persecuci de Diocleci, per ordre d'Arianus, governador de la Tebaida, desprs de fortes tortures, i el seu martiri se celebra cada 1 de maig. Les seves relquies foren portades al monestir de Faium que havia fundat (Monestir d'Anba Ishaq).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93880" title="Asteridia" nonfiltered="2316" processed="2303" dbindex="37468">

Les asteridies (Asteroideae, el sinnim de tubuliflores s considera erroni i no est acceptat) s una subfamlia dins del la famlia botnica astercies (o asteraceae).

Subfamlia cosmopolita subdividida en unes 20 tribus que comprenen uns 1.135 gneres i 16.000 espcies.

Caracterstiques.
Captols formats noms per flsculs o una combinaci de flsculs al centre i semilgules a la perifria del captol floral. ;
Plantes sense ltex.
Sovint am olis i resines a les parts tendres.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93881" title="Dimai" nonfiltered="2317" processed="2304" dbindex="37469">
Dimai s un lloc de la regi de Faium. Fou un antic poblat que fou abandonat; era llogaret de pescadors i centre de caravanes. Prop del llogaret passava la calada de les processons al temple de Sobek, a Madinat al-Fayyum. T els temples de Soknopaiou Nesos i el de Qasr al-Sagha.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93882" title="Soknopaiou Nesos" nonfiltered="2318" processed="2305" dbindex="37470">
El temple de Soknopaiou Nesos fou un temple de la regi de Faium, prop de Dimai, dedicat al deu Sobek o el cocodril sagrat, amb un mur de rajoles i propers uns magatzems ben conservats, aix com les restes de dos temples, un de pedra i un de rajoles. Fou construt en un lloc elevat al costat del llac amb una illa del cocodril sagrat; avui el llac ja no existeix. No lluny son les restes del temple de Qasr al-Sagha.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93883" title="Qasr al-Sagha" nonfiltered="2319" processed="2306" dbindex="37471">
El temple de Qasr al-Saghah s un temple egipci de l'Imperi mitj de la regi de Faium, prop de Dimai, edificat en pedra que tenia set capelles i no se sap perqu servia. Es trobava al costat del llac Qarun (desaparegut) i del desert i es creu que no fou mai acabat. La construcci recorda a la dels inques del Per. A la vora del temple no hi havia cap ciutat per el lloc fou habitat a la prehustoria (algun poblats a la plana al sud).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93884" title="Temple de Dionysias" nonfiltered="2320" processed="2307" dbindex="37472">
El temple de Dionysias fou un temple de la regi de Faium, al lloc de Qasr Qarun, conegut per temple de les pedres, edificat al segle III aC i dedicat al deu Sobek. Sota els romans fou una fortalesa a les rutes de les caravanes que anaven cap a Lbia. L'emperador Diocleci el va fortificar contra les tribes del Blmies. El temple encara conserva el sostre, i al seu interior t 14 cambres a cada costat del corredor central que porten a tres capelles; uns banys termals decorats amb frescs i vidres van ser visibles fins el 1948 per desprs foren coberts per l'arena.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93885" title="Emilio Garca Gmez" nonfiltered="2321" processed="2308" dbindex="37473">
Emilio Garca Gmez Conde de los Alixares ( Madrid, Espanya 1905 - Granada 1995 ) fou un lingista expert en rab i poltic espanyol.

Biografia.
Nascut a Madrid el 1905 va estudiar Filosofia i Lletres a la universitat d'aquesta ciutat. Amb 21 anys fou professor auxiliar de ctedra i el 1927 va obtenir una beca de la Junta d'Ampliaci d'Estudis per a estudiar uns manuscrits arbigo-espanyols a Egipte, Sria i Mesopotmia. Aquesta va ser la seva primera sortida a Orient Prxim; all es va posar en contacte amb l'aristcrata egipci Ahmad Zki Pach, el qual li facilit un importantssim manuscrit de poesia: una clebre antologia d'Ibn Said al-Magrib, el Llibre de les banderes dels campions, que va constituir la base del seu coneixement de la poesia andalus i del seu primer gran xit editorial, els Poemas arabigoandaluces, decisius per la seva influncia en la Generaci del 27 i, ms concretament, en Federico Garca Lorca, que en ells va trobar la inspiraci per a la seva obra Divan del Tamarit. Fou en aquells temps quan freqent les tertlies que intellectuals madrilenys realitzaven al voltant de Jos Ortega y Gasset.

El 1931 li va ser concedit el premi Fastenrath a proposta de la Reial Acadmia de la Llengua Espanyola, i quatre anys ms tard va aconseguir per oposici la ctedra de Llengua Arbiga de la Universitat de Granada, crrec que va ocupar durant 35 anys fins al 4 de juny de 1970, data en la qual va ser nomenat Doctor honoris causa d'aquesta Universitat. A Granada va fundar l'Escola d'Estudis rabs l'any 1932 juntament amb els seus mestres, Miguel Asn Palacios i Julin Ribera, i tamb la corresponent de Madrid i, lligat a ella i als seus ensenyaments universitaris, va editar la revista Al-Andalus. El 1948, amb un jove hebreu nacionalitzat angls, Samuel Miklos Stern, public un treball que descobr l'existncia de les jaryas: 20 jaryes, trobades en manuscrits semidestruits a la sinagoga de Fostat, a la ciutat d'El Caire, el que va donar arguments suficients per a donar suport la tesi de l'origen rabigo-andalus de la lrica romnica, desbancant altres teories anteriors que situaven el seu origen en la lrica provenal.

Possedor d'un exquisit estil assagstic, entre molts altres estudis destaquen Poesa arbigo-andaluza, breve sntesis histrica (1952) i Las jarchas romances de la serie rabe en su marco (1975). Encara que el formidable tractat del cordovs Ibn Hazm, Tawq al-ham ma o El collaret del colom, sobre l'amor i els amants, havia estat tradut amb anterioritat per autors europeus, va fer una immillorable traducci del mateix prologada per Ortega y Gasset. En altres obres va abordar la Literatura comparada, la mtrica rab, les jaryes, la paremiologia i els zjels de Ben Guzmn, entre d'altres estudis. 

De 1958 a 1969 fou nomenat ambaixador d'Espanya a Iraq, Lban i Turquia. A ms va ser ministre sense residncia a Afganistan durant tot aquest perode. 

Garca Gmez va rebre el Premi Nacional d'Histria d'Espanya el 1990; el Premi Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats el 1992 i va ser acadmic i director de la Real Acadmia de la Histria des de 1989 fins a 1995, sent aix mateix acadmic de la Reial Acadmia de la Llengua Espanyola. 

Va morir a la ciutat andalusa de Granada el 31 de maig de 1995 a l'edat de 90 anys. 

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats 1992;

 
 
 
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93886" title="Qasr Qarun" nonfiltered="2322" processed="2309" dbindex="37474">
Qasr Qarun fou el lloc de la regi de Faium on es va edificar el temple de Dionysias. El llac Qarun era a la vora, per desprs va desaparixer. El llogaret egipci actual es diu Qarun.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93887" title="Sindicat d'Estudiants dels Pasos Catalans" nonfiltered="2323" processed="2310" dbindex="37475">
El Sindicat d'Estudiants dels Pasos Catalans s l'organitzaci estudiantil de l'Esquerra Independentista catalana. 

El SEPC va nixer en l'Assemblea Constituent a Sueca (la Ribera Baixa), l'1 de maig de 2006 arran de la fusi de les organitzacions estudiantils Alternativa Estel i la Coordinadora d'Estudiants dels Pasos Catalans (CEPC). 

El SEPC treballa amb voluntat d'esdevenir l'eina de totes les estudiants dels Pasos Catalans per la seva autoorganitzaci, formaci i presa de conscincia en la defensa dels seus drets com a estudiants i persones. El SEPC lluita per construir, en collaboraci amb la resta d'agents de l'independentisme combatiu, la independncia i el socialisme als Pasos Catalans.

Les estructures internes del SEPC es basen en l'assemblearisme, el control democrtic i la plena participaci. Aposta per una tasca sindical i associativa des de la realitat ms propera als centres d'ensenyament. Rebutja la burocratitzaci d'algunes organitzacions estudiantils i el control que pretenen exercir organitzacions poltiques i corporacions sindicals de treballadors sobre el moviment estudiantil.

El SEPC treballa per la construcci d'un marc educatiu pels Pasos Catalans, des d'una ptica d'esquerres. Amb aquesta finalitat, es dota de metodologies de treball per tal d'avanar en la transformaci dels centres educatius, basant-se en cinc grans eixos de reivindicaci: l'educaci pblica, popular, catalana, antipatriarcal i de qualitat.

T presncia a tots els Pasos Catalans i s el resultat de l'experincia de ms de 25 anys d'associacionisme estudiantil independentista. Es troba a totes les universitats pbliques dels Pasos Catalans i a ms d'un centenar de centres de secundria.

 Projecte educatiu .
El SEPC propugna un model educatiu basat en cinc caracterstiques bsiques:   

Pblic: un ensenyament que garanteixi la igualtat d'oportunitats real per a totes i tots, que permeti accedir al coneixement sense traves acadmiques, burocrtiques ni econmiques. El SEPC considera que l'ensenyament pblic ha de ser d'accs universal, gratut i gestionat nica i exclusivament per l'administraci pblica sense concessions ni intromissions de capital privat.

Popular: un model educatiu transversal, multidisciplinari i integrador amb les dinmiques socials que envolten instituts i universitats, amb un model pedaggic democrtic i participatiu que s'allunyi de la rigidesa tradicional, i que vagi encaminat a fomentar l'esperit crtic que ajudar als i a les estudiants a construir un futur millor.

Catal: un ensenyament catal, entenen que cada poble, per afrontar els propis reptes socials, culturals i econmics t el dret a organitzar i regular el seu propi sistema educatiu. Lluita per un marc educatiu dels Pasos Catalans i defensa un ensenyament catal tant en llengua com en continguts. 

Antipatriarcal: un model que contempli la igualtat de sexes. Aix, aposta per la coeducaci com a millor mtode per a assolir aquest objectiu. Considera que noms una educaci no sexista des de menudes i menuts podr canviar la societat masclista hegemnica. Tamb reivindica el paper de l'ensenyament per avanar en la normalitzaci de les diferents opcions sexuals.

De qualitat: un model educatiu que no mesuri la qualitat educativa exclusivament per la seva eficincia, sin que inclogui criteris acadmics i de socialitzaci del coneixement. Considera que l'estudiant no pot ser tractat com una consumidora de coneixement o client, sin com una persona en formaci, i per aix, aquest ensenyament ha de partir i promoure models educatius racionals i cientfics, defugint dels dogmatismes. En aquest sentit, tamb treballa per assolir la lacitat.

Enllaos externs.
Sindicat d'Estudiants dels Pasos Catalans (SEPC);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93888" title="Mesquita Penjant" nonfiltered="2324" processed="2311" dbindex="37476">
La Mesquita Penjant s una mesquita musulmana de la zona de Faium a la ciutat de Madinat al-Fayyum, Egipte. Est damunt de cinc arcades que contenen pintures. Fou construda el 1375 pel prncep Soliman ben Mohammad, i t dues escales que porten a la porta principal.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93892" title="Flscul" nonfiltered="2325" processed="2312" dbindex="37477">
Els flsculs (del llat flosculis, floreta) sn les flors que formen el captol de les plantes de la subfamlia Asteroideae (abans conegudes com tubuliflores) dins la famlia de les astercies.

Caracterstiques dels flsculs.
Corolla tubular: Els petals adopten la forma d'un tub;
Simptala: Els ptals estn soldats formant una estructura sense divisions ;
Pentmera: Corolla formada per la uni de 5 ptals o un nombre de ptals mltiple de cinc ;
Actinomorfa: Simetria radial del tipus pentaradial (distribuci a parts iguals en 72 a partir d'un eix central). ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93893" title="Karanis" nonfiltered="2326" processed="2313" dbindex="37478">

Karanis o Kom Aushim o Kom Ushim sn els noms que identifiquen les runes de la ciutat dels dus de Faium (Madinat al-Fayyum) a uns 75 km de El Caire. Kom Aushin s un llogaret a molt pocs km al nord de les runes de Karanis.

Karanis s un lloc proper a la moderna Madinat al-Fayyun prop del qual es localitzen les runes de la ciutat de Faium. Fou una de les principals ciutats grecoromanes de la zona de l'oasi de Faium i fou coneguda per La Ciutat dels dus. Fou fundada el segle III aC probablement per Ptolomeu II Filadelf i fou poblada pels mercenaris del seu exrcit. Va continuar essent una ciutat de certa importncia durant set segles. Va entrar en decadncia al final del segle IV, i es va accentuar al segle V. 

Descobriment.
Fou descoberta per grangers egpcis que aprofitaven el sibakh, un compost orgnic deixat pels antics habitants, i van trobar papirs, ben conservats degut al clima; els papirs van ser venuts a colleccionistes i a museus. L'aprofitament del sibakh va esdevenir un negoci i quant els arquelegs van arribar van haver d'arribar a un acord amb la companyia (italiana) que l'explotava; els papirs foren recuperats entre 1928 i 1935 per mentre es va haver de proveir de sibakh a la companyia.
 
Excavacions.
La primera excavaci es va fer el 1895 sta direcci de Bernard Pyne Grenfell i  Arthur Surridge Hunt i fou el primer lloc grecorom excavat a Egipte, per es van fer massa al nord i es van obtenir molt pocs resultats. El 1896 es va excavar ms al sud cap a Oxirinc. Desprs el lloc fou visitat per Petrie per fins el 1920 que va arribar Francis W. Kelsey de la Universitat de Michigan no es van fer excavacions serioses  que van comenar el 1924 i van durar 11 anys. Amb les troballes es va obrir el Kelsey Museum a Michigan.

Es van descobrir cinc nivells datables de restes i tres rees especifiques: el temple del nord, el temple del sud i el districte residencial. Desprs es van fer excavacions dirigides per la universitat de El Caire i ms recentment per l'Institut francs. En conjunt s'han trobat mes de 100.000 objectes i mes de 2.500 carpetes de documents valuosos al menys parcialment. Molta gent que vivia a la ciutat eren pagesos i treballaven a les terres de l'estat; hi havia tamb artesans i treballadors del vi i l'oli, industries locals; tamb hi havia esquiladors de llana, teixidors, i venedors de teixits (especialment llana) que en conjunt feien una industria txtil completa; es van trobar unes 3500 peces de txtils; tamb hi havia fusters, que feien eines, objectes i fins i tot joguines, i perruquers.

Es van trobar restes de menjar que inclouen blat, civada, llenties, raves, figues, prssecs, pistatxos, nous, i altres, aix com olives que eren triturades en al menys dos premses per fer oli. Els grangers tenien gossos, vaques, porcs, mules, camells, coloms, i cavalls, i fins i tot antlops i cocodrils. La poblaci pagava fortes taxes en gra, i els que no tenien gra ho pagaven amb altres espcies. Un impost sobre la carns era utilitzar per mantenir als soldats romans. Els papirs informen de fets locals com un atac a un assistent del director d'una granja el 71, el 165 una plaga que va reduir la poblaci (plaga que va afectar tamb la resta d'Egipte), el 198 una disputa amb un violent recaptador; un robatori a una dona de la que el seu germ era a l'exrcit (data desconeguda); la destrucci d'un camp pel foc el 214, i dos anys desprs un robatori a una casa; aix va permetre reconstruir la vida local i veure que no era tant diferent de la de l'actualitat. El 171 el 14% de la poblaci eren veterans romans. La ciutat la formaven dos avingudes, amb centenars de cases; cada casa era separada per de vegades compartien el pati; les finestres se situaven altes a les parets exteriors; la illuminaci es feia amb llums d'oli; algunes cases tenien jardins i corrals.

Les runes de Karanis sn a un turonet de s'aixeca uns 12 metres de la plana que el rodeja; antigament a la rodalia el llac Qarun, desprs desaparegut.

Les rees sagrades les formaven els dos temples: el del cocodril o Sobek (format pel Pnepheros, el Petesouchos i l' Soknopaios) per s'adorava al menys a 27 dus romans i grecs. Les ofrenes eren gra, carn, vi, llet i mel. Els cocodrils eren momificats desprs de morts.

El temple del nord.
El temple del nord fou excavat el 1925 per l'equip de la universitat de Michigan. Fou construt sobre les runes d'un temple anterior i estava orientat nord-sud; tenia un mur que el rodejava de la que noms en queda una part al nord; els quatre cantons eren decorats amb columnes i pilons. Un altar amb potser un nnxol per un oracle, presidia el santuari. Es va usar fins el segle III quant fou abandonat.

El temple del sud.
El temple del sud es mes gran que el del nord. Tamb fou erigit al lloc d'un temple anterior, vers el segle I. Era a la part est i tenia al front l'anomenada porta de Vespasi. El temple era orientat al est i l'entrada estava sobrepassada per la porta de Claudi i indicava que el temple fou dedicat per Ner i usurpat per Claudi. Tenia unes calades per les processons i un pati amb columnes al arribar al temple mateix, el qual tenia tres cambres, la principal de les quals donava pas a un vestbul des el que s'entrava al santuari. A les parets els nnxols tenien els cossos momificats dels cocodrils; al santuari un altar donava pas a una cambra mes baixa i amagada a la que s'entrava per una obertura lateral, des la quals els sacerdots probablement deien els seus oracles, per aix no se sap segur. Des el temple es veia Karanis i les terres al sud. Fou abandonat probablement al mateix temps que el temple del nord, potser per la creixent influncia del cristianisme.

Altres runes.
Altres runes sn; una casa  de rajoles amb entrada de pedra, probablement d'un cap local que tenia 26.000 monedes en gerres; es van trobar tamb bosses de tela. Tamb uns esplndids banys romans, un d'aigua freda i un de calenta, casi un bany de vapor, i un altra de calent per sec i no pas com una sauna; de la zona dels banys es passava a una per descansar; els banys eren escalfats per pipes de cermica que encara avui dia romanen al lloc.

La resta de runes estan relacionades amb l'agricultura:  es van trobar sis colomers, alguns a la part alta de les cases, per al menys dos eren per comerciar. A diferencia dels moderns colomers, eren fets de rajoles; els dos mes gran podien contenir uns 1.250 coloms, que eren venuts junts amb els excrements que produen, per abonar els camps; els colomers petits eren per usos familiars. Hi havia tamb graners dels que s'han trobat 10 de grans i 7 de petits, els primer usats per emmagatzemar el gr que s'enviava a Roma, i que eren vigilats pels soldats romans. Alguns edificis pblics portaven els negocis de la comunitat o de l'estat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93897" title="Deir al-Azab" nonfiltered="2327" processed="2314" dbindex="37479">
Deir al-Azab s un modern monestir d'Egipte que s molt visitat pels coptes d'Egipte, i est situat a pocs km de Madinat al-Fayyum, a la carretera a Bani Suef. T un fams altar conegut per Anba Abraham, del nom del Abraham bisbe de Faium i Giza al segle XIX que fou declarat sant per l'esglsia copta.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93899" title="Ein al-Silin" nonfiltered="2328" processed="2315" dbindex="37480">
Ein al-Silin s un dels millors balnearis de la rodalia de Madinat al-Fayyum a Egipte. L'aigua s dola i surt en una rea atractiva. s un bon lloc per relaxaci, amb canals, zones verdes i ponts.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93901" title="Captol" nonfiltered="2329" processed="2316" dbindex="37481">


Literatura: Parts en qu es divideix un escrit o una obra literria Captol literari.
Catolicisme: Reuni o Corporaci de clergues per a deliberar sobre questions internes Captol (catolicisme).
Histria: A la Corona d'Arag proposici a les corts feta pels estaments davant del rei Captol de cort.
Botnica: Inflorescncia d'un tipus determinat on s'insereixen moltes flors Captol (botnica).
Informtica: Associaci que representa els interessos de la Fundaci wikimedia en un estat. vegeu captol (wikipedia);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93902" title="Medinet Madi" nonfiltered="2330" processed="2317" dbindex="37482">
Medinet Madi s el lloc on es troba un antic temple egipci anomenat Temple de Renenutet, a uns 30 km al sud-oest de Madinat al-Fayyum. Fou construt per  Amenemhat III i est dedicat a diversos deus. Els relleus mostren a Amenemhat III amb el seu fill  Amenemhat IV presentant ofrenes a la deessa serp Reneutet i al deu cocodril Sobek. Els Ptolomeus van ampliar el temple i foren els constructors de les esfinxs i lleons que marquen la lnea de la calada d'accs. El seu nom egipci fou Dja i els grecs la van rebatejar Narmouthis (Ciutat de Renenutet). Sota els romans encara es van fer petites ampliacions del temple. Aquest temple fou el principal de la regi de Faium. La seva posici controlava l'entrada sud-oest de la ciutat de Cocodrilpolis. Fou ocupada des un perode molt antic, a la prehistria, i a la zona s'han identificat dos ciutats prehistriques diferents.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93908" title="Mario Augusto Bunge" nonfiltered="2331" processed="2318" dbindex="37484">
Mario Bunge ( Buenos Aires, Argentina 1919 ) s un fsic i filsof argent, a ms de ser un humanista d'esquerres. 

Biografia.
Nasqu a la ciutat argentina de Buenos Aires el 21 de setembre de 1919. Interessat en la filosofia de la fsica, Bunge va comenar els seus estudis a la Universitat Nacional de La Plata, graduant-se amb un doctorat en cincies fsico-matemtiques l'any 1952. All, i a la Universitat de Buenos Aires, fou professor de fsica terica i filosofia des de 1956 fins l'any 1966 quan, insatisfet amb el clima poltic del seu pas, va prendre la decisi d'emigrar. Va decidir ensenyar en universitats de Mxic, Estats Units i Alemanya, per installar-se el 1966 a Mont-real, Canad, on fou professor de la Universitat McGill des de llavors. 

Els seus principals interessos sn la epistemologia, filosofia de la ment i filosofia de les cincies socials. El seu llibre La ciencia, su mtodo y su filosofa (1960), on introduex les bases del mtode cientfic i la seva aplicaci en el camp del saber, ha arribat a ser un clssic en el seu gnere. 

s reconegut tamb per expressar pblicament la seva postura contrria a les pseudocincies, entre les quals inclou el psicoanlisis i la homeopatia, a ms de les seves contundents crtiques contra corrents filosfics com l'existencialisme, incloent a filsofs com Martin Heidegger i Edmund Husserl; el postmodernisme; la hermenutica i el feminisme filosfic. Tal vegada la seva obra ms important sn els vuit volums del seu Tractat de filosofia bsica (Treatise on Basic Philosophy). 

El 1982 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats. 

Obres seleccionades.
 1960. La ciencia, su mtodo y su filosofa. Buenos Aires: EUDEBA.
 1962. Intuition and Science. Prentice-Hall.
 1969. La Investigacin Cientfica. Su estrategia y su filosofa. Barcelona: Ediciones Ariel. ;
 1973. Philosophy of Physics. Dordrecht: Reidel.
 1980. The Mind-Body Problem. Oxford: Pergamon.
 1984. "What is Pseudoscience", The Skeptical Inquirer, Vol.9, No.1, (Fall 1984), pp.36-46.
 1974-89. Treatise on basic philosophy, en 8 vols. Dordrecht: Reidel.
 1996. Finding Philosophy in Social Science. Yale University Press.
 1998. Dictionary of Philosophy. Prometheus Books.
 2001. Philosophy in Crisis. Prometheus Books.
 2000. La relacin entre la sociologa y la filosofa. Madrid: Edaf.
 2003. Emergence and Convergence: Qualitative Novelty and the Unity of Knowledge. Toronto: University of Toronto Press.
 2006. Chasing Reality. Strife over Realism. Toronto: University of Toronto Press.

Vegeu tamb.
Tecnotica;

Enllaos externs.
  Pgina Mario Bunge a la Universitat McGill;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats 1982;
  Pgina de Grupobunge, amb articles apareguts al diari argent La Nacin ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93909" title="Pirmide de Lahun" nonfiltered="2332" processed="2319" dbindex="37485">


La pirmide de Lahun es una pirmide a mig cam entre Bani Suef i Madinat al-Fayyum.

Es part del complex funerari construt per Senusret II a l'Imperi mitj (Dinastia XII). La pirmide es feta de rajoles de fang cuit i coberta de capes de pedra com altres pirmides. La seva altura original fou de 48 metres i el seu angle d'inclinaci es de 43 graus. L'entrada a la pirmide fou descoberta per Petrie el 1890, i va costar mot de trobar-la ja que a diferencia d'altres pirmides que tenen entrada pel costat, aquesta te entrada al sud, seguint un eix vertical, a una certa distancia. Una petita pirmide per la reina es troba al nord de la de Senusret i darrera hi ha 8 tombes excavades a la roca per a la famlia reial; el temple mortuori era al est, i encara en queden alguns restes.
Al lloc hi havia l'antiga ciutat egpcia de Kahun, on vivien els constructors de la pirmide, a noms un km, ciutat que es deia Hetepsenwosret (Senwosret es la facilitat) i va romandre habitada quant la feina es va acabar, subsistint durant dos-cents anys, en els quals fou centre del culte al fara, i desprs fou abandonada precipitadament.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93911" title="Biahmu" nonfiltered="2333" processed="2320" dbindex="37486">
Biahmu (o Byahma) s un lloc a 7 km de Madinat al-Fayyum on es conserven les restes de dos grans blocs de pedra que foren els pedestals sobre els que es van erigir el colossos d'Amenemhat III, dues esttues colossals del fara que tenien uns 12 metres d'altura, collocades antigament sobre els enormes pedestals.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93913" title="Mesquita de Qaybey" nonfiltered="2334" processed="2321" dbindex="37487">
La mesquita de Qaybey o Kwawand Asla-Bey s una mesquita a Madinat al-Fayyum construda sobre columnes probablement faraniques de Kiman Faris. Fou construda pel sold mameluc Qaybey vers el 1490 en honor de la mare del seu successor Muhammad IV (1496-1498). L'aigua del Bahr Yusef (Canal de Josep) facilita l'ablaci a un lloc estratgic a l'interior del temple. T un gran minbar de Somlia amb fusta tallada i incrustacions d'ivori.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93916" title="Pirmide d'Amenemhet III" nonfiltered="2335" processed="2322" dbindex="37488">


La pirmide d'Amenemhet III es una pirmide que es troba a Hawara, prop de Madinat al-Fayyum, a Egipte. Tenia una altura de 58 metres, una base de 102 metres i un angle d'uns 55 graus.

El fara va construir a la regi de Faium diverses obres: la pirmide (la seva segona pirmide); el temple a Kiman Faris (Faras) al deu cocodril Sobek, a tocar de Cocodrilpolis; i dos esttues colossals de 12 metres d'altura al modern llogaret de Biahmu. El fracs de la pirmide construda a Dashur, desprs de 15 anys de treball, el va portar a construir una de nova prop del modern llogaret d'Hawara o Hawara al-Makta, propera a la pirmide de Lahun (de Senusret II). La pirmide fou construda de forma diferent a la de Dashur. El seu nom no se segur per probablement fou "Amenemhet viu".

Lepsius hi va voler entrar el 1843; el 1883 ho va provar Luigi Vasalli; per fins Petrie el 1889 no es va aconseguir. Petrie juntament amb Wainwright i MacKay va aconseguir arribar a la cambra morturia. 

Un temple de la vall sembla haver estat connectat a la pirmide per una calada que porta a les muralles que la rodegen. L'entrada a  la muralla era per sud-oest. Encara no s'ha excavat aquesta zona.  Petrie va excavar la zona del complex mortuori al costat de la pirmide conegut pel Laberint, que segons la llegenda fou el model de Ddal per construir el seu Laberint de Creta per guardar al Minotaure (segons Diodor de Siclia). Desgraciadament es va fer servir com a cantera en temps dels romans i les restes que queden son molt minses. El complex tenia 28000 m2. Estrab diu que hi havia un palau per cada noms per Herdot noms n'esmenta 12. Petrie noms va trobar unes esttues de Sobek i Hathor i una deessa palmera poc habitual; prop de all va trobar una esttua d'Amenemhet III a un canal que probablement va pertnyer al temple.

La pirmide fou construda durant la Dinastia XII, amb rajoles de terra cuita i coberta de pedra plana. L'entrada era per la cara que dona al sud prop de la cantonada sud-est. Un corredor descendent amb escales portava en direcci nord, i arribava al la cambra morturia.  Un segon corredor amagat portava a una segona cambra, i estava destinat a ser bloquejat. De la cambra morturia el corredor seguia cap a dos cambres, una al nord i una al est; un altre passatge esta tallar, per podria portar a la cambra d'enterrament del sud. El corredor del est arribava a una cambra d'enterrament amb una petita cambra d'enterrament amb un pas destinat tamb a ser bloquejat; des aqu un corredor cap el nord tamb estava destinat a ser bloquejat i de fet ho fou. Finalment el corredor que porta al nord arribava a la cambra d'enterrament situada sobre l'eix vertical de la pirmide. L'estructura de la pirmide, desprs del desastre de Dashur, era menys complexa, amb pocs corredors i cambres, per es va usar un enginys sistema per construir i aillar la cambra d'enterrament.

Petrie va trobar a una antecambra de la pirmide un sarcfag de fusta i alabastre amb el nom de la princesa  Neferuptah, una de les filles d'Amenemhet III.  Inicialment es va pensar que s'havia enterrat amb el pare per aix va ser contradit desprs: el 1956 Naguib Farag va excavar una pirmide completament destruda a dos km al sud-est i en un sarcfag de granit rosa  va trobar tamb el nom de la mateixa princesa i el seu nom era en un altre lloc de la pirmide el que semblava acreditar que s'havia enterrat all; sembla el mes probable, per avui per avui la dubta no s'ha aclarit definitivament.
 
El complex incloent el temple mortuori, la pirmide, i el temple del nord era rodejat d'un mur orientat de nord a sud, la muralla mes gran que a cap altra pirmide de l'Imperi mitja.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93920" title="Tebtunis" nonfiltered="2336" processed="2323" dbindex="37489">
Tebtunis fou una ciutat construda durant la Dinastia XXII a la regi de Faium, que fou poblada per grecs i romans. Queden poques restes del seus temples per una calada pavimentada per les runes indiquen el lloc on eren. Una bona part est coberta d'arena i prop hi ha restes d'un aqeducte rom. Al seu lloc, a poca distancia, hi ha el llogaret de Tell Umm al-Breigat. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93932" title="Temple de Renenutet" nonfiltered="2337" processed="2324" dbindex="37490">
El temple de Renenutet (la deessa serp protectora dels graners i les collites) fou un temple situat a Medinet Madi, a uns 30 km de Cocodrilpolis.

Est en un estat acceptable tot i que queda poc del temple primitiu. Fou dedicat a aquesta deessa i a Sobek i Horus. L'estructura de la dinastia XII fou edificada per Amenemhet III i el seu fill Amenemhet IV. Fou restaurat durant la dinastia XIX i fou ampliat en poca dels Ptolomeus. 

El temple est orientat al sud i t uns murs de pocs metres d'altura amb jeroglfics, i una avinguda d'esfinxs i lleons. A l'est del temple hi ha uns magatzems i altres dependncies. Les cambres interiors de pedra tova sn la part ms vella i exemple de la construcci monumental de l'imperi mitj; t una sala amb columnes que forma el prtic que porta al santuari amb tres altars o capelles; la central tenia una esttua de Renenutet i a cada costat Amenemhet III i el seu fill Amenemhet IV.

El 1995 es va descobrir una porta a la part est i l'excavaci ha posat a la llum un segon temple dedicat a Sobek. A la porta hi havia dos lleons i una esfinx i es van trobar papirs amb documents d'oracles en demtic que s'afegiren als ja trobats al lloc el 1930 per Carl Schmidt, que els va datar el 340. Poc desprs es va descobrir al nord una nova estructura, amb un viver de cocodrils amb ous en diferents estadis de desenvolupament; tamb va posar a la llum una ciutat romana i 10 esglsies cristianes dels segles VI i VII. 

Probablement, com diu una llegenda popular, la ciutat fou destruda pels rabs quan el governador local els va refusar menjar i provisions.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93936" title="Maurice Maeterlinck" nonfiltered="2338" processed="2325" dbindex="37491">


Maurice Polydore Marie Bernard Maeterlinck ( Gant, Blgica 1862 - Nia, Frana 1949) fou un dramaturg, poeta i assagista belga en llengua francesa, principal exponent del teatre simbolista, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1911.

Biografia.
Va nixer el 29 d'agost de 1862 a la ciutat de Gant, poblaci situada al Flandes Oriental. Va iniciar els seus estudis en un collegi Jesuta i va estudiar Dret a la Universitat de Gant. L'any 1885 va publicar els seus primers poemes d'inspiraci parnassiana en la  revista literria i artstica: Jeune Belgique. El 1886, va abandonar la seva professi i es va traslladar a Pars on va entaular relaci amb els escriptors que desprs ms li influiran: Stphane Mallarm i Villiers de l'Isle-Adam. Aquest ltim el va introduir en la profunditat de l'idealisme alemany grcies a les lectures de Hegel i Schopenhauer. 

En aqueixa mateixa poca Maeterlinck estudia a Ruysbroeck l'Admirable, un mstic flamenc del segle XIV del que va traduir el 1891, "Ornement des noces spirituelles", el que el va portar a descobrir les riqueses intutives del mn germnic molt allunyades del racionalisme predominant en la literatura francesa. Amb aquest esperit, i notablement influt per Novalis, va entrar en contacte amb el romanticisme de Jena (Alemanya 1787-1831), al voltant d'August i Friedrich Schlegel i de la revista "l'Atthenum", precursor, en lnia directa, del simbolisme. En les obres que Maeterlinck va publicar entre 1889 i 1896, es reflecteix aquesta influncia germnica. El 1920 escriu "Monna Vanna" obra teatral que interpretar Georgette Leblanc, actriu a qui va conixer l'any  1895 i que ser la seua companya fins al 1919, any en qu contrau matrimoni amb la jove Rene Dahon.

L'any 1921 va impartir classes als Estats Units, ms tard, el 1940 va tornar per passar-hi la Segona Guerra Mundial. Durant una curta estada a Portugal, el 1937, va escriure el prefaci del discurs poltic d'Antnio de Oliveira Salazar: Una revoluci en la pau.  

Mor el 5 de maig de 1949 a la ciutat de Nia, situada a la regi francesa de Provena-Alps-Costa Blava.

Obra literria.

El poeta.
El seu llibre de poemes Serres chaudes (Els hivernacles), illustrat per a George Minne publicat el 1889 per Lon Vanier, editor de Paul Verlaine, evidencia la lnia de la "despersonalitzaci de l'escriptura" i posa de manifest, en part, l'ideal mallarmi: la suggesti com a essncia es convertix en el principal generador de l'acte de la creaci pura. Amb la repetici de la paraula, Maeterlinck, aconseguix una vibraci espiritual, una ressonncia interior. El vers s artmic, alliberat de convencions. Guillaume Apollinaire queda impressionat per aquesta nova forma de versificar. Maeterlinck abandona el naturalisme i el parnassianisme per a dedicar-se a la poesia allegrica en qu la imatge recorda la iconografia medieval, la pintura de Pieter Brueghel el Vell o de Hieronymus Bosch.

El 1895 es retrob amb la cantant Georgette Leblanc, germana de Maurice Leblanc. Amb ella crear l'any 1897, a Vila Dupont, un sal literari en el qual hi concorren, entre d'altres: Oscar Wilde, Paul Fort, Stphane Mallarm, Camille Saint-Sans, Anatole France i Auguste Rodin.

EL dramaturg.
Maeterlinck, juntament amb els grans dramaturgs Henrik Ibsen, Anton Txkhov, August Strindberg i Gerhart Hauptmann, va contribuir a la transformaci de la concepci del drama. Entre 1889 i 1894, va publicar vuit obres en les quals s'expressen els estats anmics en un mn irreal i simblic. Sota aquestes caracterstiques destaquen tres conceptes: el drama esttic (personatges immbils, passius i receptius davant del que es desconeix); el personatge sublim (que lluita intilment contra la mort, el Dest o la Fatalitat); la tragdia quotidiana (cap heroisme, el simple fet de viure ja s una tragdia). L'acci, per mitj de la interpretaci dels actors, ha de suggerir els estats d'nim front al seu dest, el lent despertar vers a la fatalitat.

L'assagista.
Desprs de les seva dramatrgia realitza assaigs filosfics en els quals aborda la vida de la naturalesa i el misteri de l'home: Le trsor des humbles (El tresor dels humils, 1896); La vie des abeilles (La vida de les abelles, 1901); L'intelligence des fleurs (La intelligncia de les flors, 1907); La vie des termites (La vida dels trmits, 1927) i  La vie des fourmis (La vida de les formigues, 1930).

xits internacionals.
L'any 1908 Constantin Stanislavski posa en escena l'obra L'Oiseau bleu ("L'ocell blau") al Teatre d'Art de Moscou. Aquesta obra ser representada amb gran xit arreu del mn. 

El 1911 Maeterlinck va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura en reconeixement de les seves activitats literries, i especialment dels seus treballs dramtics, que sn distingits per una abundncia de la imaginaci i per una suposici potica, que revela, sovint sota el pretext d'un conte de fades, una inspiraci profunda, mentre que d'una manera misteriosa recorden sensacions prpies pels lectors i estimulen les seves imaginacions. Va ser nomenat comte pel rei Albert I de Blgica i condecorat per francesos i belgues com a reconeixement dels serveis prestats als aliats durant la Primera Guerra Mundial. 

Un any abans de la seua mort va publicar Bulles bleues, obra autobiogrfica en qu recull els records de la seua infantesa.

Obra seleccionada.
1889: Serres chaudes (Els hivernacles);
1889: La Princesse Maleine (La princesa Malena);
1890: L'Intruse (La intrusa);
1890: Els Aveugles (Els cecs);
1891: Les sept princesses (Les set princeses);
1892: Pellas et Mlisande   Transformada en pera per Claude Debussy  Pellas et Mlisande (pera) i representada a l'Opra-Comique de Pars el 1902 ;
1894: Alladine et Palomides (Alad i Palmides);
1894: Intrieur (Interior);
1894: La Mort de Tintagiles;
1896: Le trsor des humbles (El tresor dels humils);
1896: Douze Chansons (Dotze canons);
1901: La vie des abeilles (La vida de les abelles);
1902: Monna Vanna;
1907: L'intelligence des fleurs (La intelligncia de les flors);
1909: L'Oiseau bleu (L'ocell blau);
1927: La vie des termites (La vida dels trmits);
1930: La vie des fourmis (La vida de les formigues);
1948: Bulles bleues;

 Enllaos externs .
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1911;
  La Vida de les Abelles. Autor: Maurice Maeterlinck. PDF 421 Kb;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93937" title="Belec" nonfiltered="2339" processed="2326" dbindex="37492">

Belec s un poble a la regi de Hrvatsko Zagorje de Crocia situat a 271 m. d'alada en els pendents al sud de la muntanya Ivancica i 7 km al sud-oest de Zlatar.

El seu monument ms important s l'esglsia barroca de Santa Maria de les neus, de les ms boniques de Crocia, amb restes de fortifications.

Aquesta esglsia de peregrinaci, construda el 1741, destaca per la seva riqusima decoraci interior. Volutes i estucs coexisteixen amb medallons i pintures i amb infinitat de pilastres (obra del mestre del gnere, Ivan Ranger). El plpit i els altars van ser realitzats per l'artista de Graz J. Shokotnig.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93938" title="Terp" nonfiltered="2340" processed="2327" dbindex="37493">
Els terpens sn una srie d'hidrocarburs la frmula general dels quals s (C5H8)n. Sn lpids que es troben en moltes substncies orgniques entre elles els olis essencials (mentol, eucaliptol, etc.) i moltes substncies biolgiques i sn els principals components de la resina i del aiguarrs (el nom terp s derivat de la paraula turpentine, "aiguarrs" en angls). Els terpens juntament amb els seus derivats fan la famlia ms vasta dels terpenoides.

Qumicament, formen una amplssima i molt diversa famlia de substncies naturals. Sn produts principalment per una gran varietat de plantes, particularment les conferes, encara que alguns insectes tamb emeten terpens, i hi ha terpens que poden obtindre's de forma sinttica. 

Quan els terpens sn modificats qumicament, ja siga per oxidaci o per reorganitzaci de l'esquelet carbonat, els compostos resultants sn referits generalment com terpenoides, alguns autors usen el terme terp per a referir-se a tots els terpenoides.

Estructura i biosntesi.

Els terpens deriven biosintticament d'unitats de 2-metil-1,3-butadi o isopr   (C5H8), sent els terpens i terpenoids mltiples d'aquesta frmula (C5H8)n on n s el nombre d'unitats d'isopr units. A a s'anomena la regla de l'isopr o la regla C5. Les unitats d'isopr han d'anar unides "del cap a la cua" per a crear cadenes lineals o per a poder crear cicles.

L'isopr en s no actua en el procs d'acoblament, noms actuen les seues formes actives, pirofosfat d'isopentenil (IPP o difosfat d'isopentenil) i Pirofosfat de dimetilalil (DMAPP o difosfat de dimetilalil), les quals formen part de la ruta biosinttica. L'IPP s format a partir de l'acoblament de l'acetil-CoA amb HMG-CoA formant cid mevalnic com a intermediari a la ruta reductasa del HMG-CoA. En alguns grups bacterians i als plastos de les plantes, l'IPP es forma a partir d'una ruta, no molt desenvolupada, a partir de pentoses, anomenada ruta del MEP(2-metil-D-eritritol-4-fosfat). En ambdues rutes, l'IPP s'isomeritza a DMAPP mitjanant l'enzim isopentenil-pirofosfat isomerasa.

Quan ja s'han format les cadenes d'unitats d'isopr, els terpens resultants es classifiquen segons el nombre de carbonis: hemiterpens, monoterpens, sesquiterpens, diterpens, sesterterpens, triterpens, i tetraterpens.

 Tipus .
Hemiterpens: consisteixen d'una senzilla unitat d'isopr. L'isopr en si s considerat l'nic hemiterp, per derivats que contenen oxigen com ara el preprenol i l'cid isovalric sn hemiterpenoides;
Monoterpens: consisteixen en 2 unitats isopr i tenen la frmula molecular C10H16. L'alcohol monoterpnic s tamb conegut com Geraniol, el prefix Geranil indica dues unitats d'isopr.
Sesquiterpens: consisteixen en tres unitats isopr i tenen la frmula molecular C15H24.  L'alcohol sesquiterpnic s tamb conegut com Farnesol, el prefix farnesil indica tres unitats d'isopr.
Diterpens: Estan compostos per 4 unitats d'isopr tenint la frmula molecular C20H32.Deriven del geranilgeranil pirofosfat. Exemples de diterpens sn el cembr i el taxadi. Els diterpens formen base d'importants compostos biolgics com ara el retinol, retinal, i el fitol.
Sesterterpens: terpens que tenen 25 carbonis i 5 unitats d'isopr sn rars en relaci a altres grandries.
Triterpens: consisteixen de 6 unitats i tenen la frmula molecular C30H48. El triterp lineal esqual s el major constituent de l'oli de fetge de taur, s derivat de la uni reductiva de dues molcules de farnesilpirofosfat. L'esqual s processat biosintticament per a generar lanosterol, el precursor estructural per a tots els esteroides;
Tetraterpens contenen huit unitats d'isopr i tenen la frmula molecular C40H56 .Biolgicament importants sn els tetraterpens que inclouen a l'acclic licop, el monocclic gamma-carot i al bicclic alfa- i beta-carot;
Politerpens: Consisteixen en llargues cadenes de moltes unitats d'isopr. L'hule natural est constitut de poli-isopr en el qual el doble enlla s cis. Algunes plantes produeixen un tipus de poli-isopr amb doble enlla trans, conegut com gutaperxa,

 Usos .
Terpens i terpenoides sn els principals constituents dels olis essencials presents en moltes famlies de plantes, que sn usats per l'home com a additius en el menjar, per a fer les fragncies en perfumeria, en aromaterpia i en medicina tradicional i alternativa. 

Tamb es coneixen terpens i terpenoides sinttics que han sigut utilitzats per l'home per a expandir la varietat d'aromes usades en perfumeria i saboritzants usats en els aliments.  

Enllaos externs.
IUPAC nomenclature of terpenoids;

Remarques.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93939" title="Francesc Ferrer Pastor" nonfiltered="2341" processed="2328" dbindex="37494">
Francesc Ferrer Pastor (La Font d'En Carrs (La Safor) 1918 - Valncia 2000 ) fou un important lexicgraf valenci que dedic la seua vida en difondre la llengua i en normalitzar-la.

D'entre les seues obres cal destacar el Vocabulari Valenci-Castell (1960), la seua posterior ampliaci a Castell-Valenci, i el Diccionari Valenci General, tots ells molt populars al Pas Valenci, coneguts per la coberta blanca i blava.

Ajud a Carles Salvador en l'elaboraci de la seua gramtica, i confeccion el Diccionari de la Rima.

Treball des de jove en una impremta, cosa que l'influenci molt, i el marc degut a qu als 23 anys perd un bra quan treballava.

Va ser nomenat Miquelet d'Honor per la Societat Coral el Micalet de Valncia l'any 1993

Tota la seua tasca fou reconeguda en 1994, quan reb el Premi d'Honor de les Lletres Valencianes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93944" title="Fenilalanina" nonfiltered="2342" processed="2329" dbindex="37495">


L'fenilalanina o 2-amino-3-fenil-propanoic (abreujada com a Phe o F) s un dels 20 aminocids transcripcionals que formen les protenes dels ssers vius. En l'ARN missatger est codificat com a UUU i UUC. s un dels vuit aminocids essencials.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93945" title="Castell de Veliki Tabor" nonfiltered="2343" processed="2330" dbindex="37496">


El castell de Veliki Tabor est situat a l'extrem nord occidental de la regi d'Hrvatsko Zagorje, prop de Desinic, a Crocia.

s un complex d'habitatge, de defensa i d'explotaci agrcola construt sobre la cresta allargada d'un tur en un paisatge ondejat i pintoresc. La major part de la construcci s d'estil renaixement i data del segle  XVI amb intervencions posteriors d'estil barroc. L'element dominant del complex s un castell masss que es troba a l'est de l'altipl envoltat de la muralla de defensa exterior.

El castell de forma poligonal, organitzat de manera centralitzada, est constitut d'un recinte amb quatre grans torres en forma de ferradura enllaades per les cortines i d'una construcci pentagonal central. Les masses robustes del castell sn recobertes de teulades abruptes. El costat exterior de les muralles presenta tres zones: la inferior amb fundacions obliqes que acaben amb un cord, la mitjana que correspon a la defensa i la zona superior amb les triples consoles de pedra. Al pati interior, es troben tres pisos amb galeries en arcades, excepte en la seva part oest en un pis, on la galeria va ser construda de fusta. La planta baixa serveix de celler i els tres pisos superiors servien d'habitatge.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93946" title="Madinat al-Fayyum" nonfiltered="2344" processed="2331" dbindex="37497">

Madinat al-Fayyum (Medinet el-Fayum i altres transcripcions. En rab,        al-Fayy m, en copte Ph-iom o Fim) s la capital de la governaci de Madinat al-Fayyum, que antigament fou la regi coneguda per Oasi de Faium. Fou l'antiga Shedet i ms tard es va dir Cocodrilpolis i Arsinoe. T uns tres-cents mil habitants. Al centre de la ciutat destaca l'obelisc de Senusret I. La governaci de Madinat al-Fayyum t una superfcie de 1.827 km2 i uns dos milions i mig d'habitants.

Llocs destacats.
El centre neurlgic de la ciutat era i s el canal de Josep (Bahr Yusuf), suposadament construt per l'hebreu Josep. Altres llocs destacats de la ciutat i de la rodalia sn: 
Kiman Faris (Tur dels genets);
Monestir de l'arcngel Gabriel;
Monestir d'Anba Ishaq;
Deir al-Azab;
Mesquita Penjant;
Mesquita de Qaybey;
Ein al-Silin;
Pirmide d'Amenemhet III i Laberint d'Egipte.

 Histria .
Cocodrilpolis o Crocodilpolis (grec                    Krokodilopolis) fou una antiga ciutat d'Egipte a la zona del oasis de Faium, entre el Nil i el llac Moeris. El seu nom egipci fou Shedet o Shedit. Cocodrilpolis fou el seu nom grec, que Ptolomeu I va canviar primer a Ptolemais i mes tard el seu fill Ptolomeu II Filadelf la va anomenat Arsinoe, durant el govern dels Lgides, pel nom de la filla de Ptolomeu I i de Berenice i esposa del mateix Ptolomeu II Filadelf, sota el que va agafar importncia. Era a la zona mes frtil del pas. La ciutat era el centre d'adoraci del deu cocodril Sobek. 

Shedet fou la capital del noms XXI (Atef-Pehu). Sota els romans va pertnyer a la provncia anomenada Arcdia d'Egipte i al segle IV fou seu d'un bisbat. El 642 la ciutat es va sotmetre al cap musulm Amru.

El seu temple ms gran fou construt abans de la dinastia XII i fou reconstrut per Ramss II. Era al nord de la ciutat i estava dedicat a Sobek; al seu costat hi havia el llac sagrat on vivia el cocodril sagrat. Vegeu Medinet Madi

Altres restes sn el temple de Khnum, el temple d'Heqaib, algunes tombes a la roca, un obelisc (Obelisc de Senusret I), les restes d'uns colossos, un nilmetre, i la tomba de Sarepunt. 







 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93948" title="Governacions d'Egipte" nonfiltered="2345" processed="2332" dbindex="37498">
Egipte est dividit en 27 governacions (muhafazat), la llista dels quals, per ordre alfabtic (entre parntesis el nom catal descartant-ne els articles), s la segent:

Al-Iskandariyah (Alexandria)           ;
Aswan      ;
Asyut      ;
Bahr al-Ahmar (Mar Roja)             ;
Bani Suwayf (Beni Suef)         ;
Al-Biheira (Beheira)        ;
Al-Qahirah (el Caire)        ;
Dimyat (Damietta)      ;
Daqahliya (Dakahleya)         ;
Al-Fayyum (Fayum)       ;
Al-Gharbiya (Gharbeya)        ;
Gizeh (Giza)       ;
Al-Ismailiyah (Ismailia o Ismailiya)            ;
Kafr el-Shaykh (Kafr al-Sheikh)          ;
Al-Uqsur (Luxor)        ;
Matruh      ;
Al-Minufiyah (Menufeya)         ;
Al-Minya (Minya)       ;
Bur Said (Port Sad)        ;
Al-Qalyubiyah (Kalyubeya)          ;
Qena    ;
Ash Sharqiya (Sharkeya)        ;
Shamal Sinai (Sina del Nord)           ;
Janub Sinai (Sina del Sud)           ;
Suhaj (Sohag)      ;
As Suways (Suez)       ;
Wadi al-Jadid (Nova Vall)              ;

Enllaos externs.
Poblaci i superficie;
Mapa;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93949" title="Governaci" nonfiltered="2346" processed="2333" dbindex="37499">

Una governaci s una circumscripci territorial de carcter subestatal anomenada aix perqu est regida per un governador. N'hi ha hagut de diversa mena al llarg de la histria, i encara n'hi ha avui dia en uns quants estats, especialment els del mn musulm que abans estigueren sota sobirania otomana.

Governacions actuals.
La governaci s la unitat administrativa d'una bona part del mn rab, subdivisi heretada del sistema otom dels vilayets turcs. El nom rab originari s wilaya (     ) i fa referncia a les divisions administratives de primer ordre d'Algria, Mauritnia, el Sudan i Tunsia, tot i que a la major part d'estats aquesta circumscripci s'anomena muhafaza (      ): s el cas de Bahrain, Egipte, el Iemen, l'Iraq, Jordnia, Kuwait, el Lban, Oman i Sria i, fins a la dcada del 1980, Lbia.

Governacions histriques.
 Als Pasos Catalans, del segle XIV al XVIII, fou el territori sota la jurisdicci d'un governador. Al Principat de Catalunya (on la divisi administrativa principal eren les vegueries) i al Regne de Mallorca (on les governacions coincidien amb les illes) no va tenir el valor de demarcaci territorial que s que tingu al Regne de Valncia, on les quatre governacions existents (les de Valncia, dell Uix, dell Xquer i dell Xixona) exercien la funci de divisi administrativa bsica.
 Al Pas Valenci s el nom amb qu foren coneguts els corregiments borbnics, ja que al capdavant de gaireb tots hi havia un corregidor que era alhora governador militar de la guarnici del cap de corregiment.
 A les colnies americanes de l'Imperi Espanyol, la governaci (en espanyol gobernacin) era la unitat territorial inferior al virregnat. N'hi va arribar a haver 34. ;
 A l'Imperi Rus, la governaci o gubrnia (en rus         ) era la subdivisi administrativa principal. Foren creades per Pere el Gran el 1708 i, amb diverses reformes, van subsistir fins a la revoluci del 1917, en qu foren substitudes ms endavant pels blasts (provncies) i krais (territoris).

Vegeu tamb.
 Governacions d'Egipte;
 Governacions de Tunsia;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93953" title="scar Garcia Junyent" nonfiltered="2347" processed="2334" dbindex="37500">

Nascut a Sabadell, l'scar Garcia s el gran dels tres germans futbolistes de la nissaga Garcia Junyent. Els tres, scar, Roger i Gens, van coincidir en els equips inferiors del FC Barcelona, per en Gens no va arribar mai al primer equip i va acabar jugant a equips de la 2a divisi B, com el CE Sabadell; En Roger, el mitj, va jugar al Bara, Espanyol, Vila-real i l'Ajax holands, mentrestant el germ gran ha jugat al Bara, Valncia, Espanyol i Lleida (2a divisi).

Biografia.
 Etapa de blaugrana .
L'scar va ser un dels primers jugadors del planter del Bara dels anomenats de la "lleva del mini". Johan Cruyff va apostar per ell per al primer equip, per posteriorment va ser cedit l'Albacete on va apuntar bones maneres. Un cop tornat al Bara va jugar una temporada al ms alt nivell, per no va tenir continuitat ni amb Bobby Robson, ni amb Louis Van Gaal i finalment va ser traspassat al Valncia CF.

 Etapa valencianista  .
Amb l'equip valenci tampoc va llur en les dues temporades que hi va militar. Va arribar amb l'etiqueta de gran jugador i va marxar per la porta del darrera, on va tenir la segent oportunitat a Barcelona, per amb l'altre equip de la ciutat, l'Espanyol.

 Etapa perica .
L'etapa perica de l'scar va tornar a ser el mateix de sempre, primer esperanadora i finalment relegat a la suplncia permanent. A l'Espanyol va tornar a coincidir amb Ivan de la Pea, Roger Garcia i Toni Velamazan, altres components de la mtica "lleva del mini", per igualment no va acabar de quallar a l'equip espanyolista. Tot i que, com sempre, quan jugava ho feia amb solvncia i deixava espurnes de la qualitat la qual l'havia portat al primer equip del Bara. Finalment, desprs d'uns quants anys barallant-se entre la titularitat, la banqueta i la graderia va arribar al seu ltim dest, la 2a divisi amb l'equip de la terra ferma.

 Etapa lleidetana .
Va arribar al Lleida amb moltes esperances, un jugador de la qualitat de l'scar aniria molt b pels interessos del Lleida, per altre cop va topar amb l'entrenador Miguel Rubio, que no li va donar la continutat que l'scar necessitava. Sempre era suplent i quan sortia no tenia temps de demostrar el que valia, finalment al acabar la temporada no va renovar contracte i desprs d'escoltar suposades ofertes d'equips de primera, segona divisi i fins i tot d'equips estrangers l'scar es va acabar retirant.

 Selecci catalana .
Una de les coses que no se'ls hi pot retreure a la famlia Garcia Junyent s la seva participaci sempre que han pogut a la selecci catalana de futbol, dirigida per ngel Alonso (Pitxi). L'scar, fins a la seva retirada sempre havia assistit a totes les convocatries de la selecci catalana a la qual l'havien convocat, a ms s autor de diversos gols, com per exemple els dos que li va marcar a la selecci de Nigria.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93964" title="Deir al-Bersha" nonfiltered="2348" processed="2335" dbindex="37501">
Deir al-Bersha es un lloc arqueolgic d'Egipte, entre Beni Hassan i Tell al-Amarna. 

Fou lloc d'enterrament dels senyors del noms XV de l'Alt Egipte (Wn). T un difcil accs per valls i rierols el principal dels quals es el Wadi Al-Nakhla, que corre en direcci sud-est; altres sn el Wadi al-Bersha i el Wadi Gamusa; entre tots es troben restes d'antigues estructures que no havien estat estudiades ja que es troben al sud de Beni Hassan i al  nord de Tell al-Amarna, la coneguda ciutat del sol d'Akhenton. 

El lloc fou visitat al segle XIX per capit angles Manhles i el tinent Irby que van descriure el trasllat d'una esttua colossal des la cantera de Hatnub fins al temple mortuori, que va atreure curiosos (una pintura mostra el trasllat d'una esttua colossal de 6,5 metres i 60 tones feta corre amb fustes per 172 homes mentre un altra tirava aigua o un altre cosa, per lubricar); desprs fou explorat per Percy Edward Newberry entre 1890 i 1894 i va aixecar un plnol de l'rea; Georges Daressy el 1897 i Ahmed Kamal des el 1900 hi van fer treballs. George Reisner la va excavar breument el 1915 per compte de l'Expedici Bston-Harvard. Els anys 80 la Dutch-American Expedition va fer tamb alguns treballs;  el 1994 va comenar l'excavaci per un equip de la Universitat de Leuven (Lovaina) a Blgica. 

Es va trobar  tomba d'un governador de nom Djehutihotep (que governava durant la dinastia XII en temps d'Amenemhet II i Senusret II i III, portant el ttol de Gran Senyor de la provncia de la Llebre), que estava en un estat molt precari, essent difcil la seva reconstrucci; en front de la tomba hi havia tombes menors per als seus criats o treballadors. Una tomba propera era per Gua, que tenia el ttol de Cap dels fsics (metges). Altres tombes interessants sn la del governador Djehutinakht (de la dinastia XI) descoberta per H. Lyman Story, del Museu de Bston, el 1915, que era "prncep hereditari i controlador dels dos trons". Aparentment la seva dona es deia igual i compartia la seva tomba. Es van trobar molts objectes dins les tombes.

Desprs de suposar-se que noms era lloc d'enterrament del Imperi mitj, s'han trobat diversos monuments del Imperi antic i del primer perode intermedi (amb tombes a la roca i tamb restes d'ermites cristianes dels segles III i IV. Darrerament s'ha trobat una necrpoli del segon perode intermedi amb mes de 100 tombes excavades a les roques. A les tombes del Imperi mitj eren enterrats en lloc preeminent el governador (amb un equipament funerari rellevant), seguint desprs els membres mes importants de la comunitat (l'equipament funerari era qualitat); en tombes mes llunyanes i poc treballades s'enterrava el poble (amb un redut equipament funerari). 

La reutilitzaci de la pedra de les tombes va destruir bona part, sobretot les decoracions, per el suficient per no poder establir l'estructura que tenien moltes d'elles. S'han trobat a les canteres moltes inscripcions demtiques.  El 1988 es va trobar la tomba d'un governador. Les tombes decorades corresponen al Imperi antic, primer perode intermedi i Imperi mitj, quant fou cementiri de la propera ciutat d'Hermpolis Magna.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93965" title="Dishasha" nonfiltered="2349" processed="2336" dbindex="37502">
Dishasa o Deshasheh s un lloc d'Egipte a la riba occidental del Nil, a la regi de Beni Suef, propera al canal de Bahr Yusef (Canal de Josep) a uns 20 km al nord-est de la ciutat de Biba.

A la seva rodalia hi ha una necrpoli consistent en tombes excavades a les roques, que pertanyien a funcionaris de l'imperi Antic. El lloc fou excavat per Petrie el 1898 i va trobar les tombes, algunes de les quals sn famoses per la seva decoraci molt informativa sobre la vida a l'Antic Egipte; tamb a les tombes menors s'hi va trobar fora equipament funerari, una part del qual s ara al Museu de Petrie.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93966" title="Theadelphia" nonfiltered="2350" processed="2337" dbindex="37503">
Teadlfia (Theadelphia) fou una ciutat de l'Antic Egipte situada a uns 8 km al sud-oest del Birket Qarun i era un lloc de guarnici que protegia la regi de Faium per l'oest, com Philadelphia ho feia per l'est. El seu nom (igual que Philadelphia) li fou donat en honor d'Arsinoe I, filla de Ptolomeu I i germana i esposa de Ptolomeu II Filadelf. A la ciutat hi havia un temple Ptolemaic dedicat a Pnepheros versi grega del deu cocodril Sobek, per en queden molt poques restes, i els objectes trobats son avui al Museu Arqueolgic de El Caire incloent una porta de fusta donada per un ciutad d'Alexandria el 137 aC i un barca sagrada pel deu; els frescs de les parets tamb es van portar al museu. El seu nom egipci fou Batn Ihrit.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93973" title="Pellas et Mlisande (pera)" nonfiltered="2351" processed="2338" dbindex="37504">

Pellas et Mlisande (Pelleas i Melisenda) s una pera en cinc actes de Claude Debussy. El llibret en francs s una adaptaci del clebre drama simbolista de Maurice Maeterlinck (Pellas et Mlisande). Es va estrenar a l'Opra Comique de Pars el 30 d'abril de 1902.

Aquesta pera represent, a principis del segle XX el primer model d'pera moderna, al que s'afegiren desprs les d'Alban Berg i d'altres compositors contemporanis. El problema principal era com s'havia d'estructurar una msica que pogus illustrar la dramatrgia moderna. Esgotats els experiments de molts compositors, tant els veristes com els wagnerians eren simples epigons de formules pretrites. No hi havia ms que un cam, de tornada al passat: recitar cantant.
Aix neix l'sprechgesang del Pierrot Lunaire d'Arnold Schnberg, la declamaci del Renard d'Igor Stravinski, i la melopea, cantilena expressiva del Pellas de Debussy. D'aquesta manera, Pellas, la primera en el temps, aport la soluci ms original a un problema que pesava en el teatre musical: quina era la manera de tractar la veu en el segle XX.

En Pellas et Mlisande, Debussy assaja un mena d'pera diferent al que abans s'havia fet. En ocasions s'ha qualificat d'anti-pera, perqu ms que cant hi ha una declamaci continua (per descomptat sense nmeros tancats ni melodies enganxoses) i perqu l'estatisme de l'acci no t punts de connexi amb l'espectacle lric convencional. Els papers estan escrits en la seua tessitura central; no hi ha mai estridncies ni explosions de virtuosisme. Els personatges no deixen gaireb entreveure els seus desitjos i aspiracions, sin que actuen i senten sense motiu aparent. Melisenda s el personatge ms ambigu i complex, noia indefensa i femme fatale alhora, amb pors que no semblen tenir un origen clar.


Histria.
 Antecedents .
Debussy va estar preocupat durant tota la seua carrera pel teatre musical, preocupaci alimentada pels seus insadollables interessos literaris. Anteriorment a Pellas ja havia intentat (1887-1889) posar msica al drama Axl, de Villiers de l'Isle Adam amb un llibret elaborat per ell mateix. Tamb, l'any 1891, Debussy havia sollicitat, infructuosament, el perms per a emprar La Princesse Maleine, una altra de les obres teatrals de Maeterlinck, com a llibret d'pera. Tot i que Pellas s la seua nica pera completa, posteriorment (1908-1917) va deixar inacabat, en forma de diversos esborranys, el projecte d'una pera sobre el relat d'Edgar Allan Poe La caiguda de la Casa Usher.

El 17 de maig de 1893, el teatre dels Bouffes-Parisiens va presentar el drama Pellas et Mlisande, del dramaturg belga Maurice Maeterlinck. Tot i que l'estrena parisenca de Pellas no va tenir xit, Debussy va trobar en ell el llibret adequat i Maeterlinck va aprovar que l'utilitzara en una carta del 8 d'agost d'aquell any, data en qu el msic ja havia esbossat alguns fragments de la futura pera; el primer d'ells va ser l'escena de la confessi. La composici de l'pera va avanar entre 1897 i 1900, anys en qu a ms va presentar alguns fragments en audicions privades.

 Estrena .

El 1898, Albert Carr, director de l'Opra-Comique, havia acceptat la representaci de l'obra, per fins al 5 de maig de 1901 no es va comprometre formalment a incloure-la entre les representacions de la temporada segent. Ja en els assaigs, l'orquestra va declarar la partitura impossible d'interpretar, indignant i condemnada al fracs Tant l'assaig general (28 d'abril de 1902) com l'estrena definitiva (30 d'abril) van ser tumultuosos, animats per les discrepncies entre l'autor i el compositor. S'ha comparat l'estrena de Pellas, pel seu carcter tumultus i la seua importncia histrica, a l'anterior estrena de Lohengrin, de Wagner (1887) i a la posterir de La consagraci de la primavera (1918) d'gor Stravinski. Durant l'estrena l'enrenou va ser tal que la policia es va veure obligada a intervenir. A la rplica de Mlisande, "No sc feli" ("Je ne suis pas heureuse"), el pblic va udolar, "nosaltres tampoc" (Nous non plus). Debussy, atrinxerat al despatx del director, no volia veure ning. El director d'orquestra, Andr Messager,  es va desfer en llgrimes fins al final de la representaci.

 Crtica .
L'obra va suscitar l'oposici furibunda d'una part de la crtica i d'alguns compositors acadmics  com Camille Saint-Sans, Vincent d'Indy, Thodore Dubois  i l'admiraci d'un grup d'artistes amics que havien esperat durant nou anys amb impacincia i simpatia l'estrena d'una obra de la qual ja havien escoltat diversos fragments en interpretacions de sal. De fet, l'escndol del Pellas va enfrontar concepcions diferents del paper i esttica de l'pera, del teatre i de la msica en general. Catulle Mends a Le Journal va lamentar la  sistemtica exageraci de la monotonia  en les parts vocals, tot i que entre la crtica especialitzada hi va haver opinions totalment enfrontades; des dels que la van considerar una obra mestra fins els que la van trobar destestable. Entre els ms aferrisats defensors s'hi va trobar Paul Dukas.

El resultat equilibrat de les primeres crtiques, en cap cas tbies o indiferents, amb una part dels crtics valedors d'opinions altament favorables i altres defensant opinions devastadores, va alimentar la polmica, que va estar a la primera lnia del mn musical francs tota la primera dcada del Segle XX. Una de les majors divergncies entre els crtics va ser la de la relaci entre l'obra de teatre de Maeterlinck i l'pera de Debussy. Alguns van defensar les modificacions introdudes del llibret, mentre que altres lamentaven l'elecci del text de Maeterlinck, massa  fosc, ingenu i complicat  com poc apropiat per a una pera. Respecte a la relaci msica-text tamb va causar polmica la innovadora uni de msica i paraula, en qu alguns van creure que Debussy hi havia anat massa lluny. Avui dia aquesta perfecta simbiosi de la melodia debussyana amb la prosdia del francs es considera un dels valors innegables de l'pera.

Les discussions esttiques van derivar cap a altres aspectes, destacant la instrumentaci poltica, en el vessant nacionalista francs que es va fer de Pellas posant-lo com a exemple del vigor de la msica francesa front a una suposada supremacia alemanya   principalment per la influncia wagneriana. Aix, per exemple, Dukas i Charles Koechlin van manifestar el seu desig que l'pera de Debussy empenyera els imitadors oficials de Wagner a la tomba.

 El tema .
La primera impressi de l'espectador de Pellas s que no passa res: els personatges no comuniquen el que saben, no es coneixen realment els uns als altres i ni tan sols saben de si mateixos, les seues actituds semblen no tenir un origen clar, front als estmuls semblen desmotivats... L'obra transcorre en un celestial tedi; desplegant una inquietant atmosfera on els personatges vagaregen silenciosos, absents, passius, catatnics. Tot i que al capdavall, com en una pera convencional, estan les passions de sempre; l'amor o la gelosia, i es desencadenen reaccions com la violencia i l'assassinat, sorprenentment la sensaci s que no passa res. Aquesta sensaci s'acreix, evidentment, pel tractament musical de Debussy, un recitat o melodia continua, que no subratlla cap esdeveniment i que contribueix a transmetre un cert somnambulisme en l'acci.

Per a L. Goehr, el tema de Pellas s la bellesa, l'estranya bellesa de Mlisande que troba desprevinguts i desarmats a Golaud i Pellas. Noms Arkel n's conscient, i sap que la bellesa de Mlisande representa un perill quan s'adona que Mlisande presenta l'aparena estranya, desconcertant, de qui est continuament esperant el desastre, sota el sol radiant, en un bell jard.... No puc explicar-ho li diu per em vaig espantar en veure-us aix, perqu sou massa jove i bella per a viure gaireb cada dia sota l'ombra de la mort

El capteniment de Mlisande s estrany i complex. T pors infantils de les quals no sabem l'origen, es mostra trista per tempta la sort demanant-li a un Pellas, sempre intentant el comiat, que no la deixe sola. Segons Goerh, assumeix el doble paper de Femme fatale i vctima.

L'amor entre Pellas i Mlisande, resta finalment una quimera no experimentada plenament. Quan Mlisande pregunta a Pellas qu ha de dir a Golaud sobre l'anell perdut, aquest respon: la verit. Per Mlisenda dir una mentida. En el llit de mort, Golaud li demana amb urgncia la verit, la verit. Golaud s potser l'nic personatge amb el qual el pblic pot identificar-se, perqu expressa clarament un sentiment hum, la gelosia, el que l'allunya del mn de la innocncia (potser una innocncia culpable?) de Mlisande i Plleas.

 La msica .


No pot negar-se que les formes tradicionals de teatre lric havien comenat a entrar en crisi. La tornada al passat cercava llurs arrels en Jean-Philippe Rameau, Claudio Monteverdi i Jean-Baptiste Lully, els quals no havien emprat mai el formalisme a la italiana que dominava l'esttica musical europea durant els segles XVII i XVIII, sin que, pel contrari, havien practicat en la tragdie-lyrique, la declamaci com arma expressiva.

Debussy havia publicat una carta oberta al cavaliere Gluck tirant-li en cara la seva manca de lirisme, i posant com a model oposat Rameau. En aquesta carta s'enuncien ja els principis esttics de Pellas et Mlisande. Debussy, no obstant, an molt ms enll dels esquemes musicals del teatre lric, valent-se de Maeterlinck. En el fons es tractava d'un text de dubtosa vlua, estretament vinculat a un tema literari, per, a l'igual que tots els texts destinats a la msica, contenia els elements necessaris per a la dramatrgia del compositor.

La principal reputaci musical de Pellas et Mlisande rau en el recitatiu natural completament adaptat a la naturalesa de la llengua com a instrument de comunicaci, i ms especficament a les caracterstiques de la prosdia francesa. Debussy hi utilitza frases meldiques el ms aproximades possible als trets de l'entonaci del sistema prosdic francs. A ms, el rectatiu nic, soluciona d'una manera mai escoltada l'etern problema operstic de la preponderncia de la msica o de la poesia. El mateix Debussy hi va dir al respecte:

Vaig intentar tamb obeir a una llei de la bellesa que sovint sembla no tenir-se en compte quan es tracta de msica dramtica; els personatges d'aquest drama procuren cantar com a persones normals i no amb un llenguatge arbitrari fet de tradicions caduques. D'ac sorgeix el reprotxe que se'm va fer per una declamaci montona, on mai no hi apareix res de meldic...

Tot i l'aversi de Debussy a l'esttica wagneriana, als seus herois mitolgics i a l's de la leit-motiverie que farceixen Der Ring, no hi ha dubte que els smbols musicals de Pellas no haurien pogut existir sense el precedent de Tristany i Isolda. Christiane Spieth-Weissenbacher hi identifica tres tipus de figures en el discurs musical:

Prosdies: transcripcions realistes del llenguatge parlat espontani;

Madrigalismes: descripcions ms o menys realistes de "situacions externes";

Smbols: elements musicals lligats a conceptes abstractes mitjanant relacions noms analgiques i sovint ocultes;

Pellas s'ha considerant sovint com una obra de reacci front als dos corrents operstics dominants en l'poca de Debussy: el wagnerianisme i el verisme. Respecte del segon, s'ha oposat el recitatiu de Debussy front a la melodia verista. El mateix compositor va declarar que no hi havia res menys natural que l'emoci a travs de la melodia:

...He volgut que l'acci no es detinguera mai, que fora continua, ininterrompuda. He volgut prescindir de les frases musicals parsites. En escoltar una obra, l'espectador est acostumat a experimentar dues classes d'emocions diferents: l'emoci musical per una banda i l'emoci del personatge, per altra; sovint les sent d'un mode no simultani. Jo he tractat que aquestes dues emocions estiguen plegades i siguen simultnies.

Tanmateix, hi ha qui com De Paoli, front a la denominaci de recitatiu continu s'estima ms parlar d'una melodia continua. Reacci o no, el cert s que Pellas s una obra allada en la histria de l'pera, una flor solitria en paraules de De Paoli, sorgida de la recerca de noves solucions per part d'un compositor ja de per si original i nic. Una obra, per altra banda, que no ha conegut seqelles ni en l'obra dels seguidors de Debussy ni tan sols en l'obra posterior del mestre francs. Noms la tendncia d'encasellar les obres d'art en moviments o esttiques definides ha pogut portar a la necessitat de situar Pellas et Mlisande  en no quadrar en cap estil identificable  com a contraps d'altres corrents ja establerts i afermats.

Els crtics ms sensibles a la nova esttica de Debussy ja van destacar immediatament desprs de l'estrena el valors de l'orquestraci, el desenvolupament dels leitmotiven amb solucions absolutament originals i la perfecci de l'harmonia. Els interludis simfnics entre els actes, son vertaderes obres mestres del simfonisme i de la descripci psicolgica, tot penetrant en l'estat d'nim dels personatges.

Kurt Pahlen ha dit respecte de Plleas:

Ac la paraula i la msica es compenetren fins a all ms pregon. La msica nostlgica i malencnica de Debussy, les seues harmonies somniadores, lluny de la vida quotidiana, el seu so mgic, que sembla venir d'un mn diferent, van ser el complement ideal d'un poema en el qual les paraules noms diuen la meitat d'all que contenen.

 El llibret .

Sembla que la intenci original de Debussy va ser la de ser absolutament fidel al text de la primera edici de l'obra de Maeterlinck. De fet, tot i que Debussy va assistir a la primera representaci de l'obra teatral (17 de maig de 1893), el seu llibret va ignorar les modificacions que el mateix Maeterlinck hi havia introdut amb l'ocasi. La possibilitat de fer talls en l'obra sembla haver sorgit en la primera reuni que Debussy i Maeterlinck van mantenir, al novembre de 1893. L'escriptor se sentia afalagat amb l'atenci que havia despertat en el destacat compositor, i a ms, tenia la intenci declarada de qu Debussy acceptara la seua amant, una cantant no massa coneguda, com a protagonista de la nova pera. Potser per aix, Maeterlinck va donar completa llibertat a Debussy perqu fes els talls i canvis que considerara adients, i fins i tot sembla que li va aconsellar la supressi de 4 escenes completes, perqu d'aquestes no hi ha quedat cap esbs musical.

Aix, la decisi d'elidir aquestes escenes sembla haver-se pres abans d'encetar la tasca de composici. Progressivament, per, a mesura que anaven passant els nou anys que va durar la composici, Debussy va anar fent nous talls i alteracions. En els esbossos de la partitura pot seguir-se el canvi del text, des d'un respecte complet a la literalitat de l'obra de Maeterlinck, fins a canvis que, en alguna de les escenes van suposar la prdua de dos teros del text original   tot i que tamb en van quedar escenes absolutament fidels.

Les alteracions van anar dirigides a evitar repeticions, llargues descripcions que podien ser millor evocades musicalment i a alguns   molt pocs   afegits, necessaris des del punt de vista de la lnia musical cantada. Tamb es va alleugerir el text de refercies fatalistes o simbolistes.

Alhora que Debussy feia els seus canvis, Maeterlinck no va deixar de refer i millorar la seua obra. No totes les millores de l'autor es van tenir en compte, basant el llibret principalment en la primera versi editada.

Tot i el perms absolut donat a Debussy per a alterar el text, potser dolgut per la negativa de Debussy d'atorgar el rol protagonista a la seua amant   en benefici de l'excellent Mary Garden   Matterlink va expressar el seu disgust amb el resultat final de l'adaptaci en una carta oberta al compositor publicada el 13 d'abril de 1902 en el diari Le Figaro

Han estat imposats talls absurdes i arbitraris que han fet incomprensible l'obra; s'ha emprat  tal i com el vaig proporcionar per a la primera edici, que jo tenia intenci d'eliminar o millorar, i que demostra fins a quin punt el text adoptat per l'Opra Comique difereix de l'autntic per l'autor

Sinopsi.
Assistim a una historia d'amor fora evanescent, en la que hi manca tot relleu retric (en el sentit teatral i literari del terme): la tragdia, en algun aspecte semblant a la de Tristany i Isolda, es resol a travs d'allusions, de sobreentesos, de silencis, a diferncia del que succeeix en la grandiloqent pera wagneriana. s molt probable que la semblana amb la trama servs ms encara per a diferenciar el tipus de realitzaci de Wagner del de Debussy, alhora que senyalava la semblana entre ambds tipus de tractament dramtic. Els cinc actes estan calcats de la forma de tragdia clssica de Corneille, Racine i Shakespeare, a la qual es va adaptar fidelment Lully en les seues peres-ballet-espectacle de tan enorme brillantor, reflex de la sumptuosa cort del Rei Sol. Cada acte s en si, una unitat, i si cont diversos episodis, aquests estan referits a la mateixa situaci i estan units per intermedis dintre de l'acte.


Temps: L'edat mitjana.
Lloc: L'imaginari Regne d'Allemonde.
 Acte 1 .
Escena 1 Un bosc. Golaud, nt d'Arkel, rei d'Allemonde, s'ha perdut al bosc mentre caava porcs senglars. Junt a un rierol es troba amb una bella jove que es nega a dir-li cap cosa ms que el seu nom, Mlisande. Golaud veu que sota l'aigua hi ha una corona, per la jove amenaa d'ofegar-se si intenta recuperar-la. Comena a fer-se fosc, i Goulaud la porta amb ell.

Escena 2 Una sala del castell. Genevive, mare de Golaud, llegeix a Arkel una carta del seu fill, en qu anuncia que s'ha casat amb Mlisande i demana perms per a tornar al castell amb ella. Si veu un llum encs en el castell significar que el perms li ha estat concedit. Arkel hi accepta, malgrat que el seu desig era que Golaud es casara amb la princesa Ursule. Apareix Pellas, germanastre de Golaud, i li demana al seu avi que el deixe anar a veure un amic que est a punt de morir. Arkel li recorda que son pare tamb est malalt i que no hauria d'anar-se'n del castell. Desprs li indica a Genevive que faa encendre el llum..

Escena 3 Davant el castell. Genevive i Mlisande passegen pels jardins del castell, junt a la mar. Mlisande confessa que li afecta la falta de llum del castell i del bosc, i Genevive li assegura que s'acostumar. Apareix Pellas i els tres baixen a contemplar la mar, on veuen salpar del port al vaixell en qu hi van arribar Golaud i Mlisande. Genevive es retira, i Pellas ajuda a Mlisande a pujar al castell, anunciant-li desprs que aviat se n'anir del castell. Ella deixa entreveure que no vol que se'n vaja.


 Acte 2 .
Escena 1. Una font en el parc. Pellas i Mlisande passegen pel parc i arriben a la font dels cecs. Mlisande se sent encantada amb la font i intenta ficar les seues mans a l'aigua, per noms mulla la seua llarga cabellera. Comena a jugar amb el seu anell de noces i quan sonen les campanades de les dotze del migdia se li cau a l'aigua per un descuit. Mlisande no sap qu li dir a Golaud i Pellas li contesta  La veritat .

Escena 2. Una habitaci del castell. Quan arriba Mlisande al castell, troba a Golaud ests en el llit: ha caigut del cavall just en sonar les campanades de les dotze, mentre caava. Mlisande es mostra preocupada i li diu a Golaud que no s feli al castell. De sobte, Golaud veu que no porta l'anell i Mlisande tem comptar-li la veritat i li diu que el va perdre en una cova prop de la mar. Golaud li diu que hi torne a cercar-lo acomanyada de Pellas.

Escena 3. Davant d'una cova. Mlisande sap que l'anell no est a la cova, per Pellas li diu que ha de entrar-hi per a poder descriure el seu interior si Golaud la interroga. De sobte la lluna aguaita darrere d'un nvol illuminant la gruta, i veuen que hi ha tres vagabunds dormint. Comena a pujar la marea i ambds es retiren angoixats.

 Acte 3 .
Escena 1. Una torre del castell. Mlisande est pentinant el seu llarg cabell a la finestra de la torre mentre canta. Apareix Pellas i li demana que s'aboque a la finestra: vol acomiadar-se perqu se'n va al mat segent. En treure el cap, la seua llarga cabellera comena a lliscar arribant fins a Pellas que la nuga a un arbre prxim, per a retenir-la. Apareix Golaud i veient el que est succeint entre la seua esposa i el seu germanastre qualifica els fets de  joc d'infants  tractant d'emmudir la seua gelosia.

Escena 2. Els soterranis del castell. Golaud ha portat a Pellas als soterranis del castell. Al mig de la foscor i l'olor de mort, la llanterna illumina un petit espai, i Golaud obliga a Pellas a mirar al precipici, sostenint-lo de la m per a evitar que caiga.


Escena 3. Una terrassa a l'eixida dels soterranis. Pellas se sent alleujat en eixir d'un lloc tan tenebrs i gaudeix de l'aire fresc de la mar i la llum. Intenta no adonar-se dels desitjos de Golaud, i aquest ha d'expressar-los clarament: ha d'allunyar-se de Mlisande que est a punt de ser mare i necessita tranquillitat.

Escena 4. Davant el castell. Golaud i el seu fill Yniold estan sota de la finestra de Mlisande. Golaud vol que el seu fill li conte el que sap de la relaci del seu germanastre amb la seua muller. El xiquet li conta el que sap des d'un punt de vista infantil, i el pare l'aixeca perqu mire per la finestra. Yniold diu que ambds estan a l'habitaci i que miren la llum.

 Acte 4 .
Escena 1. Un corredor del castell. Pellas cita a Mlisande a la font dels cecs aqueixa mateixa nit, perqu se'n va i vol acomiadar-se. Quan s'allunya del corredor, apareix Arkel i comena a conversar amb Mlisande. Apareix Golaud i en un atac de gelosia pren a Melisande del cabell i la maltracta davant del seu avi.

Escena 2. Una font en el parc. Mentre Yniold cerca una pilota apareix un ramat de corders. Li pregunta al pastor perqu no belen i aquest li respon que s perqu no tornen a la cleda. Entra Pellas i es troba amb Mlisande, i ambds declaren el seu amor i es besen, per apareix Golaud i amb la seua espasa mata a Pellas i fereix a Mlisande.

 Acte 5 .
Escena nica. Una habitaci del castell. Mlisande jau en el seu llit de mort, junt amb el bressol de la seua filla acabada de nixer. Golaud, Arkel i el metge l'observen, i quan desperta Golaud els demana que els deixen sols. Golaud li pregunta per la seua relaci amb Plleas, per ella li assegura que no sn culpables de res. Tornen Arkel i el metge i entren els servents. Mlisande ha mort i Arkel ordena treure la xiqueta de l'habitaci.

 Intrprets destacats .
El fet que Debussy escriguera els papers en una tessitura central ha fet que siguen molts els cantants, independentment de llur tessitura vocal, que han cantat Pellas et Mlisande. Entre les ms clebres Mlisandes, a banda de la Mary Garden de l'estrena, cal estentar les sopranos i mezzosopranos Colette Allioz-Lugaz, Victria dels ngels, Suzanne Danco, Helen Donath, Maria Ewing, Janine Michau, Anne Sofie von Otter, Bidu Sayao, Elisabeth Schwarzkopf, Elisabeth Sderstrm, Frederica von Stade i Rachel Yakar. El paper de Pellas ha estat defensat tant per tenors com per bartons: Nicolai Gedda, Wolfgang Holzmair, Jacques Jansen, Franois Le Roux, Martial Singher, Richard Stilwell, Eric Tappy... Entre els Golaud ms famosos es troben Dietrich Fischer- Dieskau, Gabriel Bacquier, Jos van Dam o Gilles Cachemaille. Finalment, Alexander Kipnis, Ruggero Raimondi o Nikolai Ghiaurov han estat uns aplaudits Arkel.

 Discografia i filmografia .
La discografia completa de Pellas et Mlisande disponible en CD s la segent:



Aquests DVD de Pellas et Mlisande es troben disponibles comercialment:



 Referncies i notes.


Bibliografia.
 Lydia Goehr. Radical Modernism and the Failure of Style: Philosophical Reflections on Materlink-Debussy's "Pellas et Mlisande". Representations, No. 74, Philosophies in Time. (Spring, 2001), pp. 55-82;
 Jahn Pasler. "Pellas" and Power: Forces behind the Reception of Debussy's Opera. 19-th-Century Music, Vol. 10, No. 3, Special Issue: Resolutions I. (Spring, 1987), pp. 243-264;
 Diversos Autors. La Mejor pera en DVD. Vol. 40. "Pellas et Mlisande". Ediciones del Prado. Madrid, 2003;
 Domenico de Paoli. "Orfeo" and "Pellas". Music & Letters, No. 4, (Oct, 1939), pp. 381-398;
 Christiane Spieth-Weissenbacher. Prosodes et symboles dans le rcitatif de "Plleas et Mlisande" ou place du figuralisme dans l'criture vocale de Debussy. International Review of the Aesthetics and Socology of Music. Vol. 13, No. 1. (Jun., 1982), pp. 83-92;
 Kurt Pahlen. Diccionario de la pera Emec Editores. Barcelona, 1985. ISBN 84-7888-229-4;
 Andrs Batta. pera: Compositores. Obras. Intrpretes. Barcelona: Equipo de Edicin, S.L. 2000. ISBN 3-8290-2830-X ;
 David Grayson. The Libretto of Debussy's 'Pelleas et Melisande'. Music & Letters, Vol. 66 No. 1 (Jan, 1985), pp. 34-50;
 Los Dioses de la Msica 93, Editorial Planeta;

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

Enllaos externs.
 Notes i llibret bilinge Francs-Castell ;
 Escena 1, Acte 1: Isabel Rey i Michel Volle a YouTube;
 Escena 3, Acte 1: Franois Le Roux, Colette Alliot-Lugaz i Jocelyne Taillon a YouTube;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93975" title="Sufragi universal" nonfiltered="2352" processed="2339" dbindex="37505">
El sufragi universal consisteix en dotar del dret a vot a tota la poblaci adulta d'un Estat independentment de la seva raa, sexe, creences o condici social.

L'assoliment del sufragi universal s'ha donat a partir d'una evoluci en la democrcia. Desprs de la Revoluci Francesa el poder poltic va comenar a estar a les mans de cambres de representants pel que era necessari regular el seu sistema d'elecci. Aix es va comenar amb el sufragi censatari en el que votaven noms els homes amb determinats requisits d'instrucci, renda i clase social; passant mes tard pel sufragi mascul (segona meitat del segle XIX), en el que podien votar tots els homes que sabessin llegir i escriure. Fins arribar al sufragi femen (principis del segle XX), a la inclusi dels analfabets  i gent de totes les races (segona meitat del segle XX).

 Limitacions al sufragi universal . 
Malgrat que sigui considerat un assoliment de la democrcia i una cosa imprescindible en tot sistema poltic modern, al llarg de la histria dels segles XIX i XX, i fins i tot en l'actualitat, el sufragi universal no ha estat possible per diverses poltiques, grups de pressi o rgims poltics.

Molts sistemes, dels "universals" autodenominats exclouen constitucionalment i legalment votants potencials. Aix, ciutadans convictes i malalts mentals sn exclosos de la poblaci amb dret a vot, pel que realment segueixen el sistema del sufragi censatari.

En el passat nombroses societats han negat el dret a votar basant-se tamb en diferncies de raa o tnia. Per exemple, durant l'era del apartheid no estava perms el vot a races que no fossin la blanca en Sud-frica. Igualment ocorria en l'poca de pre-drets civils en Estats Units on, encara que els afro-americans tenien tcnicament dret a votar, se'ls negava el seu exercici mitjanant intimidacions o altres mitjans. El Ku Klux Klan format desprs de la guerra civil nord-americana va ser una de les organitzacions que va destacar en aquesta comesa.

Hi ha hagut moments en els que als militars se'ls han negat el dret al vot. Aquesta privaci del dret al vot imposada a determinats pasos (per exemple, en Frana durant la III repblica) t motius complexos. Per una part, es tracta d'impedir la pressi dels oficials sobre els soldats, que deformaria el vot (tals fets no eren estranys durant el Consolat o el II Imperi a Frana i fins i tot en certes repbliques sud-americanes actuals). Es tractava, d'altra banda, d'evitar la intrusi de la poltica en l'exrcit, com a perjudicial per a la disciplina militar.

 Cronologia del Sufragi Universal per pasos . 
A continuaci es mostra una llista cronolgica de pasos i la data en la qual es va aconseguir implantar per primera vegada el sufragi universal.

frica. 
 Sud-frica -- 1994 ;
Amrica. 
 Argentina -- 1947 (es reconeix el dret a vot de les dones).
 Xile -- 1949 homes i dones majors de 21 anys (el 1934 les dones tenien el vot per a les eleccions municipals)- ;
1970 majors de 18 anys i analfabets 
 Canad -- 1960 ;
 Colmbia -- 1956 ;
 EUA --  1965 ;
 Uruguai -- 1932;

sia i Oceania. 
 Austrlia -- 1962 ;
 ndia -- 1950 (com a part de la seva constituci) ;
 Iraq -- 2005 ;
 Israel -- 1948 ;
 Jap -- 1945 ;
 Malisia -- 1955 ;
 Nova Zelanda -- 1993 ;
 Sri Lanka -- 1931 ;
 Turquia -- 1931 ;
Europa. 
 Alemanya -- 1871 ;
 ustria -- 1918 ;
 Blgica -- 1948 ;
 Txquia -- 1918 ;
 Dinamarca -- 1915 (amb Islndia) ;
 Eslovquia -- 1918 ;
 Espanya -- 1931 ;
 Estnia -- 1918 ;
 Finlndia -- 1906 (en les eleccions locals: 1917) ;
 Frana -- 1944 ;
 Grcia -- 1952 ;
 Hongria -- 1918 ;
 Irlanda -- 1922 ;
 Itlia -- 1945 ;
 Liechtenstein -- 1984 ;
 Litunia -- 1922 ;
 Luxemburg - 1919 ;
 Noruega -- 1913 ;
 Polnia -- 1919 ;
 Portugal -- 1976 ;
 Regne Unit -- 1928 ;
 Romania -- 1923 ;
 Rssia -- 1917 ;
 Sucia -- 1921 ;
 Sussa -- 1990;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93986" title="Sufragi femen" nonfiltered="2353" processed="2340" dbindex="37506">

 El moviment internacional pel sufragi femen dut a terme per les sufragistes, va ser un moviment reformista social, econmic i poltic que promovia l'extensi del sufragi (aix s, el dret al vot) a les dones, advocant pel sufragi igual (abolici de la diferncia de capacitat de votaci per gnere) en lloc del sufragi universal (abolici de la discriminaci deguda principalment a la raa), ja que aquest ltim era considerat massa revolucionari.

 Lnia temporal.
El sufragi femen ha estat aprovat (i revocat) diverses vegades a diferents pasos del mn. En alguns pasos com Estats Units o Sud-frica el sufragi femen s'ha autoritzat abans que el sufragi universal; aix, una vegada concedit aquest als homes i dones blancs, encara se'ls continuava negant el dret a votar a homes i dones d'altres races. No obstant aix, en la majoria de pasos el sufragi femen ha estat el que ha portat a l'universal.

Al 1776 a Nova Jersey es va autoritzar accidentalment el primer sufragi femen (es va usar la paraula persones en comptes d'homes), per es va abolir al 1807.

Al 1838 es va aprovar el sufragi femen (amb les mateixes caracterstiques prpies que el mascul) a les illes Pitcairn.

Al 1853 es va aprovar el sufragi femen a Vlez (a l'actual departament colmbiano de Santander). Va ser el primer cas en Llatinoamrica.

A la segona meitat del segle XIX, diversos pasos i estats van reconixer un tipus de sufragi femen restringit comenant per Austrlia Meridional al 1861.

Al 1869, el Territori de Wyoming es va convertir en el primer estat de EE.UU. on es va instaurar el sufragi igual (sense diferncies de gnere) encara que no el sufragi universal (no podien votar homes ni dones de pell negra).

Al 1893 es va aprovar a Nova Zelanda el primer sufragi femen sense restringir, grcies al moviment liderat per Kate Sheppard. De tota manera a les dones noms se'ls permetia votar per no presentar-se a eleccions. Les paperetes femenines de votaci es van adoptar just setmanes abans de les eleccions generals. Altra vegada des de 1919 les neozelandeses van tenir el dret a ser elegides per a un crrec poltic.

El primer pas a oferir el sufragi universal (i tamb permetre a les dones presentar-se a eleccions per al parlament) va ser Austrlia Meridional al 1902 (segons d'altres va ser al 1894) i Tasmnia al 1903.

Aprovaci a l'Estat Espanyol.
Els primers moviments es produeixen al 1907 quan es presenta una iniciativa legislativa que s derrotada. Durant la dictadura de Primo de Rivera es permetia el vot a les dones mes grans de 23 anys no casades. Per no ser fins arribar la Segona Repblica en qu el tema es debat de forma important amb una campanya liderada per Clara Campoamor i enfrontant-se a les habituals campanyes -amb o sense suport cientfic- que argumentaven la insuficincia en voluntat i inteligncia del sexe femen. 

L'1 d'octubre de 1931 s'aprova a l'Estat Espanyol per 161 vots a favor i 121 en contra.
Els primeres comicis en qu les dones varen poder votar foren les eleccions al Congrs dels Diputats de novembre de 1933.

Llista comparativa de pasos amb sufragi femen (per ordre d'aprovaci).

 


Llista de pasos sense sufragi femen. 
Actualment, alguns pasos no reconeixen el sufragi a les dones, o, s que ho reconeixen (com el Lban), per d'una manera diferent que als homes.
La segent llista no inclou els pasos que no permeten el sufragi ni a homes ni a dones:

Arbia Saudita ;
Bhutan: un sol vot  per cada famlia, i noms en eleccions a nivell local.
Brunei ;
Lban: les dones requereixen una prova educativa, els homes no. Vot obligatori per a homes, opcional per a dones.
Oman: limitat a 175.000 persones (la majoria homes) elegides pel govern.

Sufragistes.
Els i les sufragistes van ser sovint membres de diferents associacions amb el mateix objectiu, per seguint diferents tctiques; per exemple, les sufragistes britniques es caracteritzaven per un tipus de defensa ms combativa.



 Vegeu tamb . 
Democrcia ;
Electorat ;
Sufragi ;
Sufragi universal;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93988" title="Boixets" nonfiltered="2354" processed="2341" dbindex="37507">
El punt de coix s un tcnica  manual i tradicional que consisteix a teixir peces delicades com poden ser tapets, mocadors, ventalls, estovalles  
El material usat per aquest tipus d'art s un coix de qualsevol forma (pot ser cilndric, rod...), fils, agulles per seguir el patr i els boixets tradicionalment de fusta de boix, d'aqui en deriva la paraula boixets. 
Segons el tipus de labor la puntaire fa servir els fils d'un gruix o d'un altre. 
Igualment s'utilitzaran uns boixets ms grossos o ms petits en funci de diferents variables, les mans del o de la puntaire, els seus gustos, el tipus de labor (per exemple: si es encaje extremeo seran molt llargs) entre d'altres.   

Antigament, degut al cost temporal que suposava fer una punta de coix, era usual que les joves en edat de casament les guardaven per al dot.

Als Pasos Catalans, els boixets encara sn molt populars. A tot el territori s'organitzen trobades de puntaires. Cal destacar la tasca que fan les escoles de boixets i les associacions, ssent la ms important l'Associaci Catalana de Puntaires

Actualment la indstria del boixet est molt mecanitzada. Tot i aix encara es troben artesans, que converteixen el boixet en un art convinant diferents fustes i materials per obtenir peces singulars. 

Alguns tipus de Boixets.



Enllaos externs.
Boixets Oliv;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93989" title="Xi" nonfiltered="2355" processed="2342" dbindex="37508">


Xi (  en majscules, i   en minscules) s la catorzena lletra de l'alfabet grec. Es pronuncia ks. En el sistema numric grec t el valor de 60.

La minscula ( ) s'usa com a smbol de:

variable aleatria.
vector propi. ;

La majscula ( ) es usada com a smbol de:

Partcules en cascada en fsica de partcules.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93990" title="Vot" nonfiltered="2356" processed="2343" dbindex="37509">

El vot s un mtode de presa de decisions en el qual un grup tal com una junta o un electorat tracta de mesurar la seva opini usualment com el pas final que segueix les discussions o debats. Les alternatives al vot inclouen l'adopci de decisions per consens (que funciona evitant la polaritzaci i marginalitzaci del dissentiment) i l'aposta (com en una democrcia anticipatria).

En democrcia, el vot implica generalment l'elecci, per exemple una forma perqu un electorat elegeixi entre els seus candidats a un crrec. En poltica, "vot" s el mtode pel qual l'electorat d'una democrcia designa representant del seu govern.

Un vot, o una votaci, s l'acte individual de votar, pel qual l'individu expressa suport o preferncia per certa moci (p.ej. una proposta de resoluci), candidat, o determinada selecci de candidats. Una votaci secreta, la manera normal de protegir la privacitat poltica dels votants, generalment t lloc en un collegi electoral. L'acte de votar s voluntari en la majoria dels pasos. Tanmateix en alguns pasos, tals com Austrlia, Blgica o Mxic, tenen sistemes de vot obligatori encara que en aquests casos no hi ha cstig penal pel seu incompliment. Tamb cal tenir present el concepte de disciplina de vot, en la qual els crrecs electes segueixen les directrius dels partits poltics per no votar cadascun segons el seu parer; aquesta disciplina acostuma a ser accentuada sobretot en els sistemes de llistes tancades.

No obstant aix, que un pas tingui una elecci en el qu el poble pugui votar no significa necessriament que el pas sigui democrtic. Molts governs autoritaris tenen "eleccions", per els candidats sn preseleccionats i aprovats per les elits, no hi ha competncia i la capacitat dels votants est restringida.

Alguns pensen que quan els vots siguin registrats en un mitj que sigui invisible als humans, els electors perdran qualsevol possibilitat de verificar com els seus vots sn recollits i acarats per produir el resultat final . Aix, necessiten tenir una fe absoluta en l'exactitud, honestedat i seguretat de tot l'aparell electoral. Aix es refereix particularment al vot electrnic ja que, per a qui no ho van programar, els ordinadors noms actuen com caixes negres i les seves operacions noms poden ser verificades mitjanant el coneixement de l'entrada de dades i la comparaci dels resultats esperats amb els existents, per sota el sistema de votaci secreta, els vots entrants no sn coneguts, ni existeix cap resultat esperat amb el qual comparar els resultats electorals.

Les dones han accedit tard al dret al vot. En Espanya es va aconseguir aquest reconeixement en 1931 i va ser la diputada Clara Campoamor la seva defensora. En Argentina, la mesura es va deure al govern peronista, en 1947.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93992" title="Electorat" nonfiltered="2357" processed="2344" dbindex="37510">
En poltica, l'electorat s el grup d'individus (o collectius) amb dret a vot en una elecci. El terme pot referir-se a:

 la totalitat de votants o l'electors ('l'electorat t l'oportunitat d'expressar la seva voluntat') ;
 els partidaris d'un grup, partit poltic o individu en particular ('L'electorat del Partido Repblicano s cada vegada ms conservador') ;
 els electors d'una rea geogrfica o Circumscripci electoral determinada ('l'electorat de Moscou va recolzar a Putin');












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93994" title="Sufragi mascul" nonfiltered="2358" processed="2345" dbindex="37511">
El sufragi mascul va ser un estat en l'evoluci de la democrcia que es va situar, en alguns casos, entre el sufragi censatari, que era el que tenia en compte determinats aspectes (renda, estat civil, nivell d'instrucci o pertinena a una classe social), i el sufragi universal. Amb el sufragi mascul podia votar la totalitat dels homes que complissin amb els requisits legals (majoria d'edat, per exemple). Cal assenyalar que a molts pasos es va passar directament del sufragi censatari al universal, sense aquesta situaci intermitja.

La data de l'assoliment d'aquest sufragi parcial per pasos es pot veure a continuaci:

Amrica.
 Argentina -- 1853 homes majors de 18 anys ;
 Xile -- 1884 homes majors de 21 anys ;
Europa. 
 Grcia -- 1822 ;
 Frana -- 1848 ;
 Sussa -- 1848 ;
 Espanya -- 1891 ;
 Noruega -- 1897 ;
 Sucia -- 1911 ;
 Blgica -- 1919 ;
 Regne Unit -- 1918 ;
 Itlia -- 1919;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="93999" title="Sufragi censatari" nonfiltered="2359" processed="2346" dbindex="37512">
Per sufragi censatari (o restringit) es denomina al sistema electoral que condiciona el dret a vot actiu o passiu al fet que el ciutad compleixi determinats requisits que afecten la seva condici social. Aquests generalment sn econmics (com la possessi d'un determinat nivell de rendes o ofici) o relacionats amb el nivell d'instrucci (llegir i escriure) o social (pertinena a determinat grup social) o estat civil (casat), a ms del sexe, ja que era referit noms als homes. El sufragi censatari tamb pot comportar en alguns casos que alguns ciutadans, si compleixen certes condicions, disposin de ms d'un vot. El contrari s el sufragi universal, que no estableix condicions llevat de la majoria d'edat i la ciutadania. El sexe mascul va ser l'nica restricci fins desprs de la Segona Guerra Mundial a Europa, si b en pasos d'mplia tradici democrtica, com Sussa, el dret universal de vot per a ambds sexes no es va obtenir fins als anys 1970.

El sufragi censatari s la primera norma que s'estableix per qualificar els electors i elegits. Les revolucions nord-americana, francesa i la independncia de pasos de sudamrica van ser les primeres en establir els esmentats mecanismes. En el cas de Sud-amrica el sufragi censatari va existir en la majoria dels pasos fins a la dcada de 1910 quan es va establir com a nic requisit llegir i escriure amb el qual es va duplicar el cos d'electors.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94000" title="Seila" nonfiltered="2360" processed="2347" dbindex="37513">
Seila es un llogaret al est de la regi de Faium, a la lnea frria entre Madinat al-Fayyum i Al-Wasta a la vall del Nil. A la seva rodalia hi ha una pirmide esglaonada, de dataci incerta que correspondria a la Dinastia III.

S atribueix al fara Snefru haver construt per ordre cronolgic una pirmide a Seila, prop de Faium, amb 5 esglaons i 35 metres de costat; seguidament la finalitzaci de la pirmide de Meidum, iniciada pel seu antecessor Huni. Per es possible que la de Seila fos obra de Huni i la segona compartida.

La pirmide de Seila es la situada mes al nord de totes les esglaonades. A comenaments del segle XX fou excavada per Borchardt per no es va saber qui la va construir. La universitat de Brigham Young d'Utah treballant amb un arqueleg egipci anomenat Swelim, va excavar a la zona els anys vuitanta i va trobar una estela de pedra plana i una taula d'ofrenes que Swelim va considerar que determinaven que el constructor fou Snefru.

De la pirmide queden avui unes restes de noms set metres d'altura; est alineada al eix nord-sud girada 12 graus al oest. La pirmide tenia quatre esglaons construts amb blocs de pedra units amb morter i arena.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94001" title="Kiman Faris" nonfiltered="2361" processed="2348" dbindex="37514">
Kiman Faris (El tur dels genets) es el nom rab modern d'un lloc als afores de Madinat al-Fayyum (la ciutat de Al-Fayum) que es creu que era el lloc exacte de l'antiga Cocodrilpolis, mes tard Arsinoe. En aquells temps el llac de Faium era mes gran i arribava fins a la rodalia i all vivien els cocodrils. El deu cocodril es deia Sobek i a ell es va erigir un temple, proper a Kiman Faris (a Medinet Madi). Les restes que es poden veure avui dia a Kiman Faris son molt poc importants.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94007" title="Mara Zambrano Alarcn" nonfiltered="2362" processed="2349" dbindex="37515">

Mara Zambrano Alarcn ( Vlez-Mlaga, Andalusia 1904 - Madrid 1991 ), fou una filsofa assagista espanyola. 

Biografia.
Nasqu a la ciutat andalusa de Vlez-Mlaga el 22 d'abril de 1904, poblaci on roman fins als quatre anys. Desprs d'una breu estada a Madrid, la famlia es trasllad a Segvia on transcorregu la seva adolescncia. Uns anys en els quals coincid amb la gran amistat del seu pare, Blas Zambrano, amb el poeta Antonio Machado, que va ser fonamental en la seva vida. L'any 1927 assist a les classes de Jos Ortega y Gasset i Xavier Zubiri a la Universitat Central de Madrid, completant la carrera de Filosofia i assumint un paper de mediadora entre Ortega i alguns escriptors joves, com Snchez Barbudo o J.A. Maravall. El 1931 aconsegu ser professora auxiliar de la Ctedra de Metafsica a la Universitat Central, crrec que ostent fins l'any 1936, alternant aquest treball amb la redacci de la seva tesi doctoral La salvacin del individuo en Spinoza. 

Durant els anys de la Segona Repblica Espanyola coneix i estreny la seva amistat amb Lus Cernuda, Rafael Dieste, Ramn Gaya, Miguel Hernndez, Camilo Jos Cela o Arturo Serrano Plaja a travs de les Missions Pedaggiques i d'altres iniciatives culturals. El 14 de setembre de 1936 Mara contreu matrimoni amb l'historiador Alfonso Rodrguez Aldave, marxant poc desprs a Xile, on aquest havia estat nomenat secretari de l'Ambaixada de la Repblica. Fent escala a L'Havana, coneix all a Jos Lezama Lima i pronuncia una conferncia sobre Ortega y Gasset. Ser el 1937, el mateix dia que cau la ciutat de Bilbao a mans falangistes, quan Mara Zambrano i el seu marit retornen a Espanya; i a la pregunta de per qu tornen si la guerra est perduda, respondran "per aix" . 

Fins al dia de la seva sortida cam de l'exili, Mara Zambrano resid successivament a Valncia i Barcelona. El seu marit s'incorpora a l'exrcit, i collaborar en defensa de la Repblica com Conseller de Propaganda i Conseller Nacional de la Infncia Evacuada. El 28 de gener de 1939 Mara creua la frontera francesa, cam de l'exili i en companyia de la seva mare, Araceli Alarcn, la seva germana Araceli i el marit d'aquesta. Desprs d'unes breus estades a Pars i Nova York es dirigeix a L'Havana, on retroba Lezama Lima i s convidada com a professora de la Universitat i del Instituto de Altos Estudios e Investigaciones Cientficas. De L'Havana es dirig a Mxic, on s nomenada tamb professora a la Universitat San Nicols de Hidalgo de Morelia. Entre 1943 i 1944 dict cursos en el Departament d'Estudis Hispnics de la Universitat de San Juan de Puerto Rico

Al setembre de 1946 viatja des de L'Havana a Pars amb motiu de la defunci de la seva mare, romanent en aquesta ciutat i en aquests durs anys de postguerra fins l'1 de gener de 1949. Des d'aquesta data es trasllada a L'Havana, on viur fins el 1953, impartint conferncies, cursos i classes particulars. Tornant a Europa s'installa a Roma fins l'any 1964, relacionant-se amb intellectuals italians com Elena Croce, Elemire Zolla i Victria Guerrini, i espanyols com Ramn Gaya, Diego de Mesa, Enrique de Rivas, Rafael Alberti i Jorge Guilln. 

Amb l'article de Jos Luis Lpez Aranguren Los sueos de Mara Zambrano(Revista de Occidente, febrer de 1966) s'inicia un lent reconeixement a Espanya de la seva obra. La deterioraci de la seva salut fsica s constant quan el 1978 es trasllada a Ferney-Voltaire, on roman dos anys, fins que el 1980 es trasllada a Ginebra. En aquest any, a proposta de la colnia asturiana en Ginebra, s nomenada Filla Adoptiva del Principat d'Astries, el que va constituir el seu primer reconeixement oficial. 

L'any 1981 s recompensada amb el Premi Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats, en la seva primera convocatria, i al seu torn l'Ajuntament del seu poble la nomena Filla Predilecta. El 20 de novembre de 1984 Mara Zambrano trepitja retorna a Espanya i s'installa a Madrid, sortint en contades ocasions de casa seva. En aquesta ltima etapa l'activitat intellectual ser incansable, sent nomenada Filla Predilecta d'Andalusia el 28 de febrer de 1985. El 1987, es constitux en Vlez-Mlaga la Fundaci que duu el seu nom, i el 1988 se li concedeix el prestigis Premi Cervantes. Finalment el 6 de febrer de 1991 Mara mor a Madrid, sent enterrada en el seu poble natal.  

Bibliografia.
Horizontes del liberalismo (1930).
Hacia un saber del alma (1934).
Filosofa y poesa (1939).
Hacia un saber sobre el alma (1950).
El hombre y lo divino  (1953).
Delirio y destino (escrit el 1953 i publicat el 1989).
Espaa, sueo y verdad .
Los sueos y el tiempo (reeditada el 1998).
El sueo creador. ;
Claros del bosque (1977).
De la aurora (1986).
El reposo de la luz (1986).
Los bienaventurados.
Para una historia de la piedad (1989).
Unamuno (escrit el 1940 i publicat el 2003).

Enllaos externs.
  Fundaci Mara Zambrano;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats 1981;
  Mara Zambrano al Centre Virtual Cervantes;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94010" title="Jan Mayen" nonfiltered="2363" processed="2350" dbindex="37516">

Jan Mayen s una illa que pertany a Noruega administrada des del territori de Nordland.

El seu nom prov del neerlands Jan Jacobs May van Schellinkhout que va descobrir la illa (que estava deshabitada) el 1614.
 
Fa 55 km de llarg i ocupa una superfcie de 373 km . s d'origen volcnic i s muntanyosa, la mxima alada es troba al mont Beerenberg amb 2.277 m d'altitud. Est dividida en dues parts unides per un itsme de 2'5 km d'amplada i parcialment est recoberta per una glacera. La resta forma part del bioma anomenat tundra o estepa rtica.

Es troba prcticament equidistant d'Islndia (600 km) i Grenlndia (500 km); i a 1.000 km a l'oest de la Noruega continental. Les coordenades geogrfiques sn: .

Economia i importncia estratgica.
No t recursos natural explotables econmicament i actualment les niques installacions que donen lloc a una poblaci estable (14 persones a l'hivern) sn una estaci de rdio (de gran importncia histrica en la navegaci rtica) i una estaci meteorolgica (que funciona des de 1921). T un aeroport amb una pista sense pavimentar de 1.585 metres per no t cap port. Hi ha una guarnici militar que es relleva peridicament. Al segle XVII era una base balenera neerlandesa que va desaparixer per escorbut i la mateixa extinci de les balenes. Durant la Segona Guerra Mundial l'illa no va ser ocupada pels alemanys (a diferncia de la resta de Noruega).

Enllaos externs.   
 Imatge de satllit de Jan Mayen   ;
 Fotografies i informaci de Jan Mayen   ;
 Personal de Jan Mayen   ;
 Mstil de LORAN-C existent a Jan Mayen;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94011" title="Pedro Lan Entralgo" nonfiltered="2364" processed="2351" dbindex="37517">
Pedro Lan Entralgo ( Urrea de Gan, Arag 1908 - Madrid 2001 ) fou un metge i escriptor espanyol.

Biografia.
Va nixer el 15 de febrer de 1908 a la poblaci d'Urrea de Gan, poblaci situada a la comarca del Baix Martn dins la provncia de Terol. Va estudiar qumica a la Universitat de Valncia, on va obtenir, desprs d'un examen, una plaa de collegial-becari en el Collegi del Beat Joan de Ribera de Burjassot, avui en dia anomenat Collegi Major Sant Joan de Ribera. Doctor en medicina va ocupar la ctedra d'Histria de la Medicina a la Universitat Complutense de Madrid, de la qual en fou posteriorment rector durant el temps que Joaqun Ruiz-Gimnez Corts va ser ministre d'Educaci. 

Va ser membre de la Reial Acadmia Espanyola, de la qual en fou director, de la Real Acadmia de Medicina i de la Real Acadmia de la Histria. El 1982 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya, i el 1989 amb el Premi Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats, juntament amb l'editorial mexicana Fondo de Cultura Econmica de Mxico.

Va morir a la ciutat de Madrid el 5 de juny de l'any 2001.

Obra. 
Al costat de Dionisio Ridruejo va fundar la Revestista Escorial el 1941. Aquesta revista va encarnar l'esperit ms liberal dins de la Falange Espanyola. Es pretenia recuperar "el que fos recuperable" del mn intellectual anterior a la Guerra Civil espanyola per a acabar amb l'erm cultural que s'estava convertint l'Espanya de la postguerra. 

La seva obra s molt variada i extensa, havent tractat els temes d'Histria de la Medicina aix com la Relaci mdic i malalt. En els ltims anys va publicar diversos llibres sobre antropologia filosfica en els quals va analitzar amb rigor i actualitat la naturalesa profunda del ser hum. Algunes d'aquestes obres sn "Alma, cuerpo, persona" i "Qu es el hombre?". Van exercir profunda influncia en el seu pensament Jos Ortega y Gasset i Xavier Zubiri. 

En els seus estudis antropolgics presa com punt de partida, d'una banda, les seves creences cristianes, que, de forma molt concisa resumeix en els segents punts: Du va crear l'home a imatge i semblana seva; l'home sencer perviu desprs de la mort; durant la seva vida terrenal, a l'home li s possible comunicar-se amb Du. Per altra banda, considera necessari tenir en compte les ltimes aportacions de la cincia, tant en el terreny de l'evoluci, com en el de la neurologia, entre d'altres. Des d'aquesta orientaci, realitza una crtica del concepte de l'nima des de Plat fins als nostres dies. Per a aix es recolza en la cosmologia de Xavier Zubiri, sobretot, en l'exposici dels nivells estructurals que l'univers en la seva essncia dinmica ha produt, presentada en l'obra Estructura dinmica de la realidad. 

El seu dilatat i notable bagatge intellectual no s obstacle perqu observi amb discreci els lmits del coneixement hum. En aquest sentit, afirma que les qestions sobre les quals cap tenir un coneixement cert no podran ser ms que qestions penltimes; sobre les qestions ltimes noms ser possible tenir un coneixement incert, probable. 

Durant anys va escriure la crtica teatral de la revista La Gaceta Ilustrada, activitat que li va dur a escriure teatre tamb. 

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats 1989;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94012" title="Llana" nonfiltered="2365" processed="2352" dbindex="37518">

La llana s una arma composta d'una asta (pal de fusta, canya o metall) que t a la seva extremitat t un rell (fulla esmolada o punxeguda). Va ser una de les primeres armes de l'home prehistric, i ha acompanyat els guerrers al llarg de tota la histria de l'humanitat.

Els grans guerrers i militars deien "que era l'arma reina de les batalles", per sobre de les altres, arran del seu baix cost de fabricaci, la facilitat d's a peu o a cavall, la seva llargada (fins i tot es podia llanar) i la potncia de punxada i cop, grcies al llarg bra.

Alguns tipus de llana sn;
Ascona;
Javelina;
Dard;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94013" title="Universidad Centroamericana Jos Simen Caas" nonfiltered="2366" processed="2353" dbindex="37519">
Universidad Centroamericana Jos Simen Caas o UCA s un centre d'educaci superior d'El Salvador, de capital privat sense nim de lucre.

Fou fundada el setembre de 1965 per la Companyia de Jess. El campus universitari es localitza a Antiguo Cuscatln, ciutat que pertany a l'rea metropolitana de San Salvador, compte amb set edificis d'aules, sis aules magnes, dos auditoris, biblioteca, laboratoris, centres informtics, poliesportiu i altres dependncies com l'Institut de Drets Humans, Rdio UCA, impremta, etc. 

En l'actualitat posseeix un alumnat de vuit mil set-cents estudiants, distributs en deu llicenciatures, cinc enginyeries, quatre professorats, dos tcnics i deu postgraus; els cursos sn impartits per tres-cents quaranta professors. 

El 1990 li fou concedit el Premi Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats per la seva defensa de la llibertat, del dileg com a nica via per a la convivncia pacfica i de la cultura. 

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de la UCA;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats 1990;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94018" title="Majoria d'edat" nonfiltered="2367" processed="2354" dbindex="37520">
La majoria d'edat s l'edat que l'ordenaci jurdica estableix per determinar la plena capacitat jurdica de la persona. La figura est motivada en la necessitat que la persona hagi adquirit una maduresa intellectual i fsica suficient com per tenir una voluntat vlida.

En gran part del mn, l'edat a partir de la qual un individu es considera plenament capa est compresa entre els 16 i els 21 anys. En algunes parts d'frica, la majoria d'edat s'assoleix als 13 anys, mentre la majoria dels pasos occidentals, s'assoleix als 18 anys. Tal s el cas de Espanya, Regne Unit o Uruguai.

La Constituci Espanyola de 1978 estableix al seu article 12 la majoria d'edat als 18 anys.

Quan una persona assoleix la majora d'edat s'assumeix que t capacitat d'obrar, llevat que existeixi algun tipus de incapacitat.

Efectes.
Adquisicin de plena capacitat d'obrar.
Extinci de la ptria potestat.
Extinci de tutela i curadoria.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94021" title="Fondo de Cultura Econmica de Mxico" nonfiltered="2368" processed="2355" dbindex="37521">
El Fondo de Cultura Econmica de Mxico s l'editorial ms important de Mxic. 

Fou fundada pel socileg Daniel Coso Villegas, un dels historiadors ms imporants de Mxic, l'any 1934. El Fondo de Cultura t com objectiu editar, produir, comercialitzar i promoure obres de la cultura nacional mexicana, iberoamericana i universal.

El 1989 fou guardonada amb el Premi Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats, juntament amb Pedro Lan Entralgo.

Directors.
 1934-1947 : Daniel Coso Villegas;
 1948-1965 : Arnaldo Orfila Reynal;
 1966-1970 : Salvador Azuela;
 1970-1972 : Antonio Carrillo Flores;
 1972-1974 : Francisco Javier Alejo;
 1974-1976 : Guillermo Ramrez Hernndez;
 1976-1982 : Jos Lus Martnez;
 1982-1988 : Jaime Garca Terrs;
 1989-1990 : Enrique Gonzlez Pedrero;
 1990-2000 : Miguel de la Madrid Hurtado;
 2000-2002 : Gonzalo Celorio Blasco;
 2002-actualitat : Consuelo Sizar Guerrero;

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de Fondo de Cultura Economica;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats 1989;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94025" title="Ciutad" nonfiltered="2369" processed="2356" dbindex="37522">
Un ciutad o ciutadana s un membre d'una comunitat poltica. La condici de membre de l'esmentada comunitat es coneix com a ciutadania, i comporta una srie de deures i una srie de drets, dels quals els ms importants sn els drets de participaci poltica, el principal d'ells el dret al vot, que s el senyal d'identitat de les modernes democrcies representatives predominants al mn occidental. 

En les democrcies modernes normalment tenen la condici de ciutadans tots els homes i dones majors d'edat (sent la majoria d'edat fixada generalment en els 18 anys), encara que en alguns llocs qui han estat condemnats per la justcia perden l'esmentada condici, com succeeix en alguns estats de Estats Units.

Pel que fa a la seva etimologia, el terme t el seu origen en la paraula ciutat, ja que originalment aquesta era la unitat poltica ms important. Amb el temps la unitat poltica va passar a ser l'Estat, i avui en dia quan ens referim a ciutadans sol ser respecte d'un determinat Estat (per exemple, ciutadans espanyols, o ciutadans belgues).

Respecte del Dret Administratiu, ciutad s tota persona no subjecta a una relaci especial davant l'Administraci (ja que si la tingus passaria a ser el que es coneix com "interessat").

Acostuma a coincidir amb nacionalitat, encara que s possible tenir una nacionalitat sense ser un ciutad (i.e., estar legalment subjecte a un estat i sota la seva protecci sense tenir drets de participaci poltica); s tamb possible tenir drets poltics sense ser originari d'un estat.

 Ciutadania a la Uni Europea . 
El Tractat de Maastricht introdueix el concepte de ciutadania de la Uni Europea. Aquesta ciutadania emana de la ciutadania nacional: aquell que t la nacionalitat d'un Estats membre de l'EU i com un resultat esdev un "ciutad de la Uni".

La ciutadania de l'UE ofereix certs drets i privilegis dins de la UE; en moltes rees els ciutadans de UE tenen els mateixos o similars drets que els ciutadans natius de l'estat membre. Aquests drets dels ciutadans de l'UE, inclouen:

Llibertat de moviment i de residncia dins del territori dels Estats Membre;
Dret a votar i a ser candidat a les eleccions al Parlament Europeu i a eleccions municipals en l'Estat Membre de residncia;
Dret a protecci diplomtica i consular;
Dret de petici al Parlament Europeu; i ;
Dret per adrear-se al Defensor del Poble Europeu.

El dret de residncia comporta no tant sols el dret de domicili, sin tamb el dret per optar a treballar en qualsevol posici (incloent-hi serveis civils amb l'excepci de posicions sensibles com ara, defensa).

Els estats membre de UE tamb utilitzen un passaport amb un disseny com , de color bordeus, amb el nom de l'estat membre, i l'escut nacional, i el ttol "Uni Europea" (o la seva traducci), i molts tamb utilitzen un format com pel carnet de conduir, simplificant la identificaci dins de l'UE.

Ciutadania honorfica. 
Alguns pasos atorguen "ciutadania honorfica" a aquells que consideren que mereixen un reconeixement especial o sn dignes d'aquesta distinci.

Per acord del Congrs i acord presidencial, als EUA noms ha estat atorgat a sis persones.

Les nique persones amb aquesta distinci al Canad han estat: Raoul Wallenberg a ttol pstum al 1985, Nelson Mandela el 2001 i el 14 Dalai Lama, Tenzin Gyatso el 22 de juny de 2006.

El 2002 Corea del Sud atorgava la ciutadania honorfica a l'entrenador de futbol holands Guus Hiddink que reeixidament i inesperadament portava a l'equip nacional a les semifinals de la Copa del Mn de Futbol 2002.

L'actriu americana Angelina Jolie ha rebut la ciutadania honorfica de Cambodja en 2005 pels seus esforos humanitaris.

Concepte al llarg de la Histria. 
Histricament, molts estats limitaven la ciutadania a noms una proporci de la seva poblaci, creant aix una classe de ciutadans amb drets poltics superiors a uns altres, per iguals en altres aspectes.  
L'exemple clssic d'una ciutadania limitada era la democrcia atenenca on esclaus, dones, i estrangers residents (anomenat metecs) estaven exclosos de drets poltics. La Repblica Romana s un altre exemple, i, mes modernament, el szlachta del Mancomunitat polonesa lituana del segle XVII tenia algunes de les mateixes caracterstiques.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94028" title="Biquini (entrep)" nonfiltered="2370" processed="2357" dbindex="37523">

Un biquini, o sandvitx de pernil i formatge, s un sandvitx calent de pa de motlle, pernil dol i formatge. Aquest entrep es va popularitzar a la Sala Bikini de Barcelona en els anys 50 i 60, fent una adaptaci del francs croque-monsieur.

Tpicament es fa a la planxa, o amb una sandvitxera elctrica, de forma que el pa queda torrat i el formatge fos. Opcionalment s'hi pot afegir mantega. 

Les diferncies amb el croque-monsieur s que el pa mai no es xopa d'ou batut ni porta formatge o salsa beixamel per damunt, ni es gratina. A part, gaireb sempre se serveix tallat per la meitat en diagonal.

Est tamb relacionat amb les francesinhas portugueses i s igual al sndwich mixto espanyol.

La Sala Bikini, avui una discoteca, va obrir el 1953 com a sala de ball amb terrassa i minigolf. Es va convertir en un lloc fams de trobada on es podia jugar, escoltar msica i menjar. El sandvitx de la casa va acabar prenent el nom del local, ests a Catalunya i Andorra.

Per extensi, en ocasions s'anomena biquini a qualsevol sandvitx calent.

Variants.
Biquini barra. Encara que el biquini gaireb sempre es fa amb pa angls, en alguns bars i restaurants el fan tamb amb pa de barra.
Biquini de sobrassada i formatge o Biquini mallorqu. Variant amb sobrassada en lloc de pernil. ;
Triquini. Versi que porta pernil, sobrassada i formatge.
Biquini de tonyina. Variant amb tonyina i formatge. ;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94029" title="Biquini (desambiguaci)" nonfiltered="2371" processed="2358" dbindex="37524">


Geografia; L'Atol de Bikini, a les Illes Marshall.
Indumentria; Un biquini s un banyador femen de dues peces.
Alimentaci; Un biquini (entrep) s un entrep calent de pa de motlle, pernil dol i formatge.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94037" title="Lisht" nonfiltered="2372" processed="2359" dbindex="37525">
Lisht (Al-Lisht) es una ciutat d'Egipte a la riba occidental del Nil, en lnea amb la regi de Faium, entre Dashur i Maidum, i molt poc al sud de Al-Aiyat. La ciutat egpcia, fundada amb la dinastia XII, es va dir Itytawi i en queden algunes runes. Les principals restes son properes, i es tracta de dos pirmides en runes: la pirmide d'Amenemhet I, i la pirmide de Senusret I. A la ciutat va existir un cementiri de la dinastia XII.

Amenemhet I va fundar una dinastia (Dinastia XII) i va traslladar la seva capital de Tebes cap al nord a un lloc desconegut per que se suposa que fou a la regi de Faium. La nova ciutat es va dir Itytawi (el conqueridor de les dos terres). El seu fill Senusret el va succeir i ja abans va cogovernar amb el pare. Ambds es van enterrat a la necrpolis prop de Lisht.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94038" title="Pirmide d'Amenemhet I" nonfiltered="2373" processed="2360" dbindex="37526">


La pirmide de Amenemhet I fou una monument funerari construt pel fara Amenemhet I a Lisht.

La seva mesura original fou de 55 metres d'altura per avui dia noms uns 20 metres romanen drets degut al robatori de materials i a la mala qualitat dels materials i de les tcniques de construcci.

Fou construda amb blocs de pedra arrabassats de monuments de l'Antic Imperi. Una porta de granit era a l'entrada del nord (avui al Museu d'Antiguitats de El Caire (Museu Arqueolgic de El Caire); era al darrera d'una capella que portava al accs principal; a la cambra d'enterrament  hi va entrar el aigua i actualment no s'hi pot entrar; es troba al eix central de la pirmide. Al est hi havia una terrassa mes baixa que la pirmide amb el temple funerari tamb en runes. 

Dins el recinte hi ha tombes reials i mastabes que corresponien als principals membres de la famlia reial o als principals funcionaris, incloent la del visir Antekofer, a la cantonada sud-oest.  Antekofer tenia una tomba anterior a Tebes en la que se'l anomena Governador de la ciutat i visir".  A la tomba es va trobar als anys seixanta una estela on s'explica la seva campanya a Nbia.

A una de les tombes, la del intendent de la casa reial, Senebtisi, situada a la cantonada sud-oest del mur, que es va localitzar sencera, es van trobar molts papirs, joies i objectes funeraris. Altres tombes son les del encarregats dels vins  Nakht, i el verificador de pesos i mesures Rehouerdjersen. 

Al costat oest del complex hi ha 22 tombes per la dones reials, viudes i filles del rei, alguns dels noms de les quals estan inscrits.

El complex era rodejat per un mur exterior i una calada anava des el temple funerari a travs del mur fins al Nil, per el temple de la vall no ha estat trobat.

Recentment les investigacions han suggerit que Amenemhet I hauria comenar a construir la seva primera tomba a Tebes, darrera el tur de Qurna, on una plataforma abans atribuda a  Mentuhotep Sankhkare fou iniciada en el estil del anterior temple de Mentuhotep Nebhepetre a Deir al-Bahri.  Per per alguna ra el fara va decidir traslladar la seva capital al nord i construir la seva pirmide no massa llunyana. La pirmide es al extrem nord de la necrpolis.

Al sud de la pirmide hi ha tombes del Imperi vell i mes al sud un cementiri grecorom, ja proper a la ciutat de Lisht o Al-Lisht.

El primer que la va visitar fou Maspero el 1882 i desprs fou explorada pel Institut Francs Oriental d'Arqueologia (1884-1885). Al comenament del segle XX fou excavada per un equip americ del Museu Metropolit de Nova York, que encara peridicament realitza excavacions al lloc.

Actualment noms es pot veure de lluny des el llogaret de Bahr al-Libeini i altres llocs menys adients. No es pot visitar sense gaudir d'un perms especial.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94043" title="Pirmide de Senusret I" nonfiltered="2374" processed="2361" dbindex="37527">


La pirmide de Senusret I fou una monument funerari construt pel fara Senusret I a Lisht. Es troba a l'extrem sud de la necrpolis, al costat oposat al seu pare Amenemhet I.

Fou construda amb blocs de pedra que van omplir els buits d'uns murs en creu, i est precedida per una capella al costat nord que t algunes pintures a la que s'arriba per un cam pavimentat; a la capella hi ha un altar d'alabastre i una falsa porta; uns canalons en forma de cap de lle (similars als d'altres temples) servien per conduir l'aigua de la teulada. Al exterior encara es veuen algunes de les plaques de pedra. El corredor interior des la capella (decorat amb plaques de pedra i blocs de granit) portava a la cambra d'enterrament per l'aigua al seu interior ha fet impossible d'excavar el lloc. Al costat un altre tnel per facilitar el transport de materials a la cambra d'enterrament, fou presumiblement bloquejat, per d'alguna manera usat pels saquejadors de tombes;  Maspero va trobar en aquest tnel rastres de la sala funerria el que fa pensar que el robatori es va produir molt poc desprs de l'enterrament. El complex funerari t al centre un monument i est rodejat per dos murs, un interior de pedra i un exterior de rajoles. Entre els murs hi ha nou petites pirmides per la famlia reial de Senusret I. El temple funerari segueix els patrons dels models del Antic Imperi i encara que esta molt destrut es conserva millor que el del seu pare. Fora del complex hi ha unes mastabes, entre elles destaquen: 

la de Imhotep, el canceller i gran sacerdot de Helipolis.
la de Senwosretankh, gran sacerdot de Ptah, a uns 200 m al nord-est del mur del recinte, que cont relleus pintats i extractes dels texts de les pirmides; la cambra d'enterrament tenia un notable sarcfag.
La del intendent de vins Seheepibreankh.
I la de Mentuhotep, gran sacerdot de Helipolis.

Tamb hi havia dos grans esttues de Senusret I i 10 esttues en uns forats (trobades per Gautier el 1894) i altres construccions interessants com graners, cases d'oraci i edificis de manteniment. S'hi han trobat nombrosos objectes incloent el forat enrajolat per la barca sagrada.

Fora del mur,  hi havia nou pirmides secundaries per les dones reials, es a dir les vdues i filles del fara. Set de les pirmides tenien el seu propi temple funerari i un mur a tot el tombant, i les altres dues, al nord, com`partien un sol mur; noms dos noms de les dones reials s'han pogut llegir: Neuru o Nofret (esposa i germana de Senusret) i Itayket o Itaksiet (segurament filla del fara).

Una calada oberta condua el temple mortuori amb el de la vall per la situaci d'aquest no s'ha localitzat de moment. La calada era decorada amb relleus, alguns dels quals encara es poden veure.

Fou visitada el 1882 per Maspero, que va descobrir a qui pertanyia i va trobar diversos objectes amb el nom del fara.

La pirmide noms es pot visitar amb un perms especial.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94049" title="Heraclepolis Magna" nonfiltered="2375" processed="2362" dbindex="37528">
Heraclepolis Magna fou una ciutat de l'Antic Egipte situada a uns 15 km al oest de Beni Suef, a la dreta del Canal de Josep (Bahr Yusuf) 1 km al oest de la moderna ciutat d'Ahnasiya al-Madina (coneguda popularment com Ahnasiya Umm al-Kiman), que portava el nom egipci de Nen-Nesu (o Hatnennesut, Henen-nesut,  o Hwt-nen-nes)  i des l'Imperi antic era una ciutat important de l'Alt Egipte, no lluny de la regi de Faium. Les runes de la ciutat antiga ocupen un area de 1,6 km2. El seu nom copte fou Hnes (o Henes), del que va derivar el seu nom rab Ahnas (desprs Ahnasiya). El nom grec li fou posat perqu el du Herishef, el du principal de la ciutat -que n'era el centre del seu culte- fou identificat pels grecs amb Hracles (Hrcules).

Fou capital del noms XX (Atef-Khent). Al primer perode intermedi la ciutat fou feta capital reial pels faraons de la dinastia IX (i la seva continuaci la dinastia X). Al tercer perode intermedi fou seu de reis locals. 

Dels antics temples de la ciutat no en queda casi be res. Un temple dedicat a Herishef fou construt al Imperi Mitj (el que queda del temple fou descobert per Naville el 1891) i Ramss II hi va construir un temple (a Kom el-Aqarib, descobert per Flinders Petrie el 1904), per no queda prcticament cap rastre. Quatre columnes que s'han trobat pertanyen probablement a una esglsia bizantina. La necrpoli de la ciutat es propera al llogaret de Sedment al-Djebel, a l'esquerra del Canal de Josep. La llegendria existncia d'un suposat Laberint mai s'ha pogut confirmar. S'han trobat necrpolis del primer i tercer perode intermedi.

El temple d'Herishef fou excavat per Naville el 1891 i per Petrie el 1904 (llavors hi havia monticles dels perodes rom, bizant i islmic i Petrie va trobar monedes fins del segle VII; va recuperar dotzenes de llums d'oli romanes). Des el 1966 les necrpolis foren excavades per una missi arqueolgica espanyola (1966-1969, 1976-1979, 1984-2002).


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94050" title="Flinders Petrie" nonfiltered="2376" processed="2363" dbindex="37529">
Sir William Matthew Flinders Petrie (3 de juny de 1853   28 de juliol de 1942) fou un egiptleg britnic, pioner en la utilitzaci d'un mtode sistemtic en l'estudi arqueolgic.

Petrie va nixer a Charlton, Anglaterra. Era net del capit Matthew Flinders, explorador de les costes d'Austrlia. 

Desprs d'estudiar a Anglaterra, va fer els primers passos en arqueologia en els monuments prehistrics del pas, incloent Stonehenge. El 1880 va visitar la Gran Pirmide de Gizeh, i en els anys segents va excavar arreu d'Egipte. El novembre de 1884 va accedir a un lloc al Egipte Exploration Found (actualment Egypt Exploration Society), substituint a Edouard Naville.

Petrie fou el primer a utilitzar a la egiptologia el mtode de seriaci, o dataci relativa a partir dels estils de terrisseria trobats en diferents llocs.

De 1892 a 1933, Petrie fou el primer "Edwards Professor of Egyptian Archaeology and Philology" del Collegi Universitari de Londres, ctedra fundada per Amlia Edwards. El 1913 va vendre al Collegi Universitari la seva collecci personal de antiguitats egpcies, que formen actualment bona part del Petrie Museum of Egyptian Archaeology.

Des el 1926 els seus estudis es van centrar a Palestina, on va excavar diversos llocs fronterers entre Egipte y Palestina, como Tell al-Hesi, al que va identificar errniament com l'antiga Laqus.

Fet cavaller per la corona anglesa, Sir Flinders Petrie, va morir el 1942 a Jerusalem, i fou enterrat al Cementeri Protestant.

Referncies.

Margaret S. Drower, Flinders Petrie: A Life in Archaeology, University of Wisconsin Press, 1995. ISBN 0299146243;
Margaret S. Drower, Letters from the Desert   the Correspondence of Flinders and Hilda Petrie, Aris & Philips, 2004. ISBN 0856687480;

Enllaos externs.

The Petrie Museum of Egyptian Archaeology (angls);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94052" title="Museu Petrie" nonfiltered="2377" processed="2364" dbindex="37530">
El Museu Petrie es un museu universitari angls depenent del departament d'arqueologia egpcia i filologia del Collegi Universitari de Londres (UCL). 

El departament i el museu foren creats el 1892 per llegat d'Amlia Edwards (1831-1892) , famosa escriptora  que va donar moltes antiguitats egpcies, i es va veure molt incrementada per la venda de la seva collecci i biblioteca al Collegi Universitari per l'egiptleg Flinders Petrie (1853-1892) el 1913. Aix es va formar la collecci mes gran del mon fora d'Egipte. Petrie es va retirar el 1933 per els seus successors van continuar afegint objectes al museu procedents d'Egipte i Sudan. Durant la II Guerra Mundial fou posada en seguretat fora de Londres i no va tornar fins la dcada dels 50, quedant installada al lloc on encara es.

Avui en dia la collecci ja no es pot incrementar fcilment, ja que els objectes procedents d'Egipte i Sudan no poden ser exportats legalment, per tot i aix en el seu fons s'hi troben uns  80.000 objectes. Un catleg en lnia es accessible gracies a una subvenci del govern que est planejant el trasllat a un nou edifici el 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94053" title="Edouard Naville" nonfiltered="2378" processed="2365" dbindex="37531">
El Capit Henri douard Naville (1844-1926) fou un egiptleg sus que va nixer a Ginebra el 14 de juny de 1844. Va estudiar a Sussa, i a Londres, Pars i Berln i entre els seus mestres va tenir el fams egiptleg Karl Richard Lepsius.

Va anar a Egipte el 1865, i va publicar els mites d'Horus del temple d'Edf el 1870. Durant la guerra francoprussiana va servir de capit a l'exrcit sus. El 1882 va tornar a Egipte i va fer un notable treball d'excavaci al Delta del Nil, per compte de l'Egypt Exploration Fund anglesa. Va haver de tornar el 1914 en esclatar la guerra i ja no hi va tornar.

Va morir el 1926 a Malagny, prop de Ginebra.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94054" title="Karl Richard Lepsius" nonfiltered="2379" processed="2366" dbindex="37532">

Karl Richard Lepsius (1810-1884) fou el fundador de la cincia de l'egiptologia. Va nixer a Naumburg-am-Saale (Prssia) el 1810. Va estudiar des jove a Champollion per aprendre els jeroglfics i va visitar totes les colleccions importants europees d'objectes egipcis. Va estudiar arqueologia grega i romana a Leipzig (1828-30), Gotinga (1830-32) i Berln (1832-1833).

El 1837 ja va publicar una obra sobre la transcripci dels jeroglfics. El 1842 el rei de Prssia Frederic Guillem IV, sota sollicitud del ministre Joahann Eichhorn, va proposar a Lepsius dirigir una expedici a Egipte i Nbia. 

Lepsius va anar a Egipte i va explorar Gizeh, Abusir, Saqqara i Dashur. Va descobrir 67 pirmides i mes de 130 tombes de nobles. El 1843 va anar a Faium on va trobar les restes del Laberint i la pirmide d'Amenemhet III; va excavar a Beni Hasan i a Bersheh, i va visitar Tebes. D'ali va passar a Nbia i va aprofitar per fer un estudi de les llenges regionals. Desprs va tornar a Luxor i va passar 4 mesos a Qurna on va trobar nombroses tombes; desprs va explorar Karnak. Finalment se'n va anar al Sina. Al delta va explorar Tanis. Desprs va deixar Egipte i va tornar a Europa via Beirut, Damasc, Baalbek i Istanbul, i va arribar a Trieste el gener de 1846.

Els seus treballs i els dels seus collaboradors foren publicats al llibre Denkmaler aus Aegypten und Aethiopien (1849-1858), una srie de 12 volums dels que 5 eren texts i la resta lamines.

Lepsius va destruir algun monument (una columna de la tomba de Seti I, dinamitada per poder-la prendre, entre altres objectes). El 1846 fou nomenat professor a la Universitat de Berln i el 1865 director del departament d'antiguitats egpcies del Museu de Berln. Desprs del nomenament va tornar a Egipte (1866) i va explorar el delta del Nil i va trobar el Grau de Canopus, un document en grec i demtic que es pot comparar a la pedra de Rosetta. Desprs va tornar a Europa. La collecci egpcia del Museu era formada per 15000 peces de Lepsius i algunes mes.

El 1869 va visitar Egipte per tercera i darrera vegada, per assistir a l'obertura del canal de Suez.

Va morir a Berln el 1884. Va publicar diversos llibres i entre ells "el llibre dels morts" al que va donar aquest nom que s'ha consolidat.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94055" title="Virot" nonfiltered="2380" processed="2367" dbindex="37533">

 Eines: Virot (arma);
 Ornitologia: ;
Virot petit, o simplement 'virot' a Eivissa i Formentera: baldriga puf balerica (Puffinus mauretanicus);
Virot gros, o simplement 'virot' a Mallorca: baldriga cendrosa (Calonectris diomedea);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94063" title="Llombards" nonfiltered="2381" processed="2368" dbindex="37534">
Per a l'antic grup germnic vegeu longobards;
Els llombards sn els habitants de Llombardia. El seu nom deriva dels longobards (segles VI a VIII) i modernament s'esmenta a aquest antic poble tamb com a llombards.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94064" title="Hesperidi" nonfiltered="2382" processed="2369" dbindex="37535">

Un hesperidi s un fruit que prov d'un gineceu sincrpic i que procedeix d'un ovari sper de tipus pluricarpellar. Respecte a les parts del fruit, l'epicarpi s prim i molt ric en olis essencials, el mesocarpi esponjs, i l'endocarpi s membrans i compartimentat en grills amb cllules engrossides plenes de suc.  En aquest cas, doncs, la part carnosa no est constituda per les parets de l'ovari, sin per carpels tancats i inflats entre ells i les llavors. Aix fa que l'estructura anatmica sigui totalment diferent del de les baies, amb les quals poden ser confosos, on el mesocarpi i l'endocarpi sn els que constitueixen la matria carnosa o polpa. 

s caracterstic de la famlia rutcies o dels  ctrics. Sn exemples de fruit en hesperidi, la taronja, la llimona (ambds del gnere Citrus) o el kumquat que s del gnere Fortunella.

Aquest nom prov del fruit protagonista de la llegenda de la mitologia grega del Jard de les Hesprides.  La denominaci com a Hesperidium va ser introduda per Carl von Linn en referncia a les "pomes daurades" d'aquest Jard de les Hesprides.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94070" title="Pepnide" nonfiltered="2383" processed="2370" dbindex="37538">

Una pepnide s un tipus de fruit caracterstic de la famlia les cucurbitcies.

Es tracta d'un fruit carns, sincrpic que prov d'un ovari nfer i amb les placentes molt desenvolupades. El pericarpi est ms o menys endurit segons les espcies o varietats. El mesocarpi cont la polpa que pot ser ensucrada o no, de vegades s fibrosa o sucosa. Cont moltes llavors. 

El fruit pot tenir grans dimensions que varien des de pocs centmetres en plantes silvestres a ms d'un metre de dimetre en algunes carabasseres.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94071" title="Polidrupa" nonfiltered="2384" processed="2371" dbindex="37539">

Polidrupa o pluridrupa s un fruit mltiple o collectiu composat per petites drupes.

Es tracta d'un fruit pluricarpellar, s a dir que cada carpel es converteix en un fruit en forma de drupa. Totes aquestes drupes   s'insereixen en un mateix receptacle. Les llavors, petites i nombroses, no sn gaireb perceptibles en alguns tipus de polidrupes.

s una classe de fruit tpic del gnere Rubus de la famlia de les roscies, per exemple sn polidrupes la mra d'esbarzer i el gerd.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94072" title="Croada contra la Corona d'Arag" nonfiltered="2385" processed="2372" dbindex="37540">





La Croada contra la Corona d'Arag va ser un conflicte bllic que va durar del 1283 al 1285. La Croada va ser declarada pel Papa Mart IV contra Pere el Gran, per la seva intervenci en els afers sicilians en contra de la voluntat papal. La major part del conflicte es desenvolup en terres catalanes, tot i que els primers episodis van succeir a la frontera navarro-aragonesa. Com a venjana, els catalans van atacar Mallorca i Occitnia. 

Pere el Gran va haver de lluitar nicament amb les tropes catalanes i valencianes, sense poder comptar amb la noblesa del Regne d'Arag contra el poders exrcit croat que donava suport a Felip III de Frana, fonamentalment composat per tropes del Regne de Frana, Regne de Mallorca i la Repblica de Gnova.

Antecedents.
L'extensi dels territoris conquerits per Jaume el Conqueridor, amb poblaci morisca, l'enorme despesa militar que calia suportar, les pretensions dels nobles als diferents regnes, i les friccions amb les corones frontereres produen una poca de fortes tensions.

Ferran Sanxs de Castre.

L'any 1275, mentre l'Infant Pere estava al Regne de Navarra amb la pretensi de casar-se amb Joana I de Navarra per fer efectiu el Tractat de Tudela, alguns nobles catalans entre els que es trobaven Ramon Folc V de Cardona, Jofre III de Rocabert i el seu fill Dalmau, Arnau Roger I de Pallars Sobir i Hug V d'Empries, recolzats per nobles aragonesos com Artal de Luna, Ferriz de Liana, Pere Cornel i Ximeno d'Urrea es van revoltar amb la intenci d'obtenir diners, terres i privilegis i evitar anar a la guerra en suport de la Corona de Castella, que estava sent atacada pels benimerins. Al front dels nobles s'hi trobava Ferran Sanxs de Castre, fill de la relaci de Jaume el Conqueridor amb Blanca d'Antilln, qui volia enemistar l'hereu amb el rei. Jaume I va fer comprometre l'infant Pere a tornar els castells a Ferran, per atac el castell d'Antilln on vivia la mare de Ferran, qui s'hi va dirigir per alar el setge per fou derrotat, fugint al juny al castell de Pomar on es va dirigir l'infant disposat a prendre'l a l'assalt. Veient-se perdut, Ferran va fugir disfressat de pastor mentre els seus homes s enfrontaren als de Pere, per fou atrapat quan intentava travessar el Cinca i Pere man que fos ofegat al riu.

L'impost del bovatge.

Les despeses blliques de Jaume el Conqueridor havien malms la hisenda de la corona, i Pere el Gran va pretendre imposar a Catalunya el cobrament de l'impost del bovatge, cosa que va causar un gran descontentament entre la noblesa catalana. Les dinasties d'Urgell, de Foix, de Pallars, de Cardona i d'Erill, encapalades pel comte Roger Bernat III de Foix es van revoltar contra el cobrament de l'impost. Pere III va reunir els nobles fidels de Valncia i Catalunya derrotant la revolta en el setge de Balaguer el 1280. 

El 1283 la noblesa catalana form l'anomenada Uni reclamant el Privilegi general a ms de privilegis locals, abolir el bovatge, l'exempci d'impostos per establir-se a Siclia i Calbria, reunir anualment a Catalunya les Corts Catalanes i la confirmaci dels Usatges de Barcelona, que el rei Pere hagu de concedir a les corts catalanes a Barcelona per aconseguir ajuda militar enfront de l'amenaa de la invasi croada, que va ser-li concedida.

El conflicte sicili.

La poltica internacional de Jaume el Conqueridor havia generat l'allament internacional de la Corona d'Arag. Tancades les possibilitats d'expansi a la Pennsula Ibrica pel Tractat d'Almizra, i al sud de Frana pel tractat de Corbeil, les necessitats d'expansi, tant del casal d'Arag com de la seva burgesia mercantil i marinera, van fer que el rei es fixs en Siclia com a futura expansi territorial, donada la inestabilitat provocada per ser un dels escenaris de la guerra entre Gelfs i gibellins.


Manfred I de Siclia, fill illegtim de l'emperador Frederic II, puj al tron del Regne de Siclia el 1258, i el 1262 Constana de Siclia, la seva filla, es cas amb l'infant Pere. Aquest matrimoni, juntament amb el suport sicili a la Repblica de Siena en contra de la Repblica de Florncia a la batalla de Montaperti provoc l'antipatia del papa francs Climent IV qui excomunic el rei. 

El regne de Siclia va esdevenir un feu del Papat i Climent IV, preocupat pels avanos gibellins busc ajut en Carles I d'Anjou, el germ petit del seu aliat Llus IX de Frana, a qui conced el regne a canvi d'expulsar Manfred dels feus papals del sud d'Itlia. Les tropes de Carles d'Anjou entraren a l'illa i Manfred mor a la batalla de Benevent, mentre Carles era coronat rei de Siclia a Roma el 1266. Consolidant les seves forces Conrad de Siclia va marxar vers Lucera i el 23 d'agost de 1268 amb un exrcit multinacional de tropes italianes, castellanes, romanes, musulmanes i alemanyes van enfrontar-se a les tropes franceses del nou rei a la batalla de Tagliacozzo on fou fet presoner, morint a mans angevines. Sota Carles d'Anjou, i el seu successor Carles II el nord es privilegi front el sud i fins i tot la capital es va traslladar de Palerm a Npols. 



El 30 de mar de 1282, a l'inici de la pregria de vespres de dilluns de pasqua a l'Esglsia de l'Esperit Sant de Palerm s'inici una revolta coneguda com a Vespres Sicilianes. Milers de francesos sicilians van ser massacrats en les sis setmanes segentsi els sicilians oferiren el tron a Pere el Gran com a gendre de Manfred I. De resultes d'aquest aixecament, es produ la divisi del Regne de Siclia el 1282 en el regne de Siclia, peninsular o Regne de Npols, sota domini angev, i el regne de Siclia, insular, sota domini aragons. 

Mentre Pere el Gran, amb el suport econmic de l'emperador Miquel VIII Paleleg, amb qui Carles estava enfrontat, entr en Siclia per Trpani el setembre i aixec el setge de Messina, i pocs dies ms tard va destruir l'estol angev al combat de Nictena, atac Calbria, ocup Reggio i destruia l'estol angev al Combat de Nictena, mentre Carles recuperava Isxia. Carles intent ocupar Malta, que s'havia declarat favorable a Pere d'Arag per havia estat ocupada pels catalans, per la flota catalana sota el comandament de Guillem Galceran de Cartell i Roger de Llria, el derrot al combat de Malta el 8 de juny i els catalans desembarcaren a Malta, Gozzo i Comino. El 1283 Carles d'Anjou va nomenar a Guillem de Berardi com a virrei d'Albnia amb seu a Durazzo. 

Com a conseqncia d'aquestes accions, el Papa Mart IV, que havia succet Climent IV va declarar al rei Pere el Gran privat dels seus regnes, i don la investidura com a rei d'Arag, rei de Valncia i Comte de Barcelona el 27 d'agost de 1283 a Carles I de Valois, segon fill del rei Felip III de Frana.

El Regne d'Arag.

Les crides a rebutjar l'atac francs van ser desobedes pels nobles aragonesos, i en l'assemblea de Tarassona de l'any 1283 van presentar al rei les seves reivindicacions, en forma de greuges i reclamacions que es basaven en el manteniment dels privilegis, la impossibilitat d'exigir nous impostos i un canvi en les formes de govern, i l'extensi dels furs d'Arag al Regne de Valncia, que havia de desaparixer i ser annexionat. Els juramentats es comprometien a ajudar-se mtuament si el rei procedia contra ells. En les corts d'Arag de Saragossa del 1283, Pere concedeix el privilegi general, una confirmaci del dret que s el primer assaig per a fixar legalment la relaci del rei i el pas i la instauraci d'institucions poltiques, estenent aquesta legislaci al Regne de Valncia.

El regne de Mallorca.


A la mort de Jaume I el Conqueridor el 1276 i en aplicaci del seu testament de 1262 es deixaven a l'infant Jaume les possessions que formaven la Corona de Mallorca. La darrera voluntat de Jaume I establia el regne de Mallorca com a una entitat separada de la Corona d'Arag i establia que si una de les dues lnies del Casal de Barcelona no tenia hereus mascles, els seus estats passaven a l'altra branca. 

El regne esdev un estat independent fins al Tractat de Perpiny (1279) en qu pels conflictes entre els germans Jaume i Pere, el primer es declara vassall del segon. Des de llavors el regne passa a ser privatiu del rei que, al mateix temps, tenia com a senyor el seu germ. Aquesta relaci feudal del rei de Mallorca era doble per la diversitat de territoris de la corona mallorquina. Per una part era vassall del rei d'Arag pel comtat del Rossell i el regne de Mallorca, i per l'altra el senyoriu de Montpeller havia retut homenatge a Carles V de Frana. La situaci de Jaume II de Mallorca fou trobar-se entre dos fronts en el conflicte de les Vespres Sicilianes el 1282 al considerar trencats els vincles amb el comte de Barcelona per l'excomunicaci papal. 

El Regne de Valncia.

Durant la primera meitat del segle XIII l'exrcit de Jaume el Conqueridor va anar ocupant progressivament tot el Regne de Valncia i el Regne de Mrcia, tot i que es van marcar les fronteres amb el Regne de Castella incloent les zones de Mrcia i Alacant pel Tractat d'Almizra conquerides pels catalans. Mig segle desprs, el 1304 desprs d'una guerra amb Castella, per la Sentncia Arbitral de Torrellas s'assignen finalment al Regne de Valncia. 

Pere el Gran pacific el pas el derrotant la darrera revolta morisca valenciana encapalada per Al-Azraq, conquerint la ciutat de Montesa el 1277, el darrer enclavament musulm al Regne de Valncia. 

Amb l'ajut dels valencians, a les corts de Valncia de desembre de l'any 1283 confirma i atorga als valencians uns furs adaptats a la seva realitat econmica i social, que potenciaven la personalitat jurdica de Valncia davant els altres regnes, desoint el que havia concedit mesos abans a Saragossa.

El regne de Navarra.
La mort sense fills de San VII de Navarra i de la de la seva germana Berenguera de Navarra, casada amb Ricard I d'Anglaterra comport la fi de la dinastia Ximena al Regne de Navarra i la instauraci de la dinastia Xampanya, grcies al casament de Blanca de Navarra amb Teobald III de Xampanya i el suport de la noblesa navarresa, tot i la reclamaci per part de la Corona d'Arag sobre la sobirania de Navarra en virtut del Tractat de Tudela. Els comtes de Xampanya regnaren a Navarra iniciant un acostament a la monarquia francesa grcies al casament del seu fill Teobald I de Navarra amb Agns de Beaujeau, cosina de Llus IX de Frana i al matrimoni de Teobald II amb la germana de Felip III de Frana. 

Finalment Blanca d'Artois, la vdua del rei, amb una Navarra envada altre cop per les corones castellanes i aragoneses, busc refugi a la cort francesa i va fer que la filla del difunt Enric I de Navarra, la reina Joana I de Navarra, es cass amb el seu cos el Felip IV de Frana, iniciant aix una nova dinastia regnant a Navarra, la dinastia Capet. Roger Bernat III de Foix va envair el 1276 el Regne de Navarra, en suport del partit francs en les lluites successries, i va ocupar Pamplona que fou saquejada, quedant de governador Eustaqui de Beaumarchais.

La Corona de Castella.
El primognit del rei Alfons X de Castella, Ferran de la Cerda va morir el 1275, nou anys abans que el seu pare. El rei Alfons va deixar en el seu testament que el regne havia de passar al seu nt primognit, Alfons de la Cerda i al mateix temps va desheretar el seu segon fill, San, que es va alar contra el rei sense respectar la voluntat del seu pare i fou coronat com a San IV de Castella el 1284 a Toledo. Fou reconegut pel poble i pels nobles fruit del seu comportament enfront de la invasi dels benimerins dirigits per Abu Yusuf Yaqub, que entraren al sud de la pennsula Ibrica, al 1224, per recolzar al Regne de Granada, tot i que els Infants de la Cerda tamb van reunir un bon nombre de partidaris, entre ells la Corona d'Arag. Durant tot el regnat de San la inestabilitat i les revoltes van ser constants.

El senyoriu d'Albarrass.

Albarras era un senyoriu d arrels musulmanes que formava part del Regne musulm de Valncia d'Muhammad ibn 'Abd All h ibn Sa'd ibn Mard ni, quan Pero Ruiz d'Aagra, del Regne de Navarra, va ajudar militarment al sobir valenci. Com a pagament en circumstncies poc clares li atorg el senyoriu d'Albarras, que el va repoblar amb navarresos. La conquesta de Valncia per Jaume el Conqueridor deix el territori en un buit legal, que els senyors aprofitaren proclamant una mena d'independncia. A la tornada del desafiament de Burdeus Joan Nunyez de Lara va posar un parany a Pere el Gran per fer-lo presoner i lliurar-lo al rei de Frana i tamb atacar l'Arag, fet que Pere el Gran no perdonaria i que finalment va dur a la conquesta del senyoriu.

La Croada.

Mentre Pere el Gran es trobava a Tarassona de retorn del desafiament de Burdeus, el governador del Regne de Navarra, Eustaqui de Beaumarchais amb les seves tropes franceses atacaren la frontera aragonesa com a despit pel resultat del desafiament, travessaren la frontera per Sangesa, entraren i conqueriren el castell d'Ull, i destruren les viles d'Ull, Lerda i Filera. Tamb conqueriren les viles de Bailo, Arbus i Berdn. Es va pactar una treva amb el regne de Navarra fins l'1 de febrer de 1284. Poques setmanes desprs de l'atac al Regne d'Arag, Eustaqui de Beaumarchais amb 500 francesos i l'ajut d'Auger de Ls , senyor de Ls ocuparen la Vall d'Aran el 1283, per no pogueren seguir avanant. 

Finalment Carles I d'Anjou fou coronat pel Papa el 27 de febrer de 1284 a Pars. 

En el contraatac catalano-aragons de l'any 1284, tot i que la noblesa aragonesa no recolzava al rei en aquesta qesti pel conflicte de la Uni Aragonesa, els catalans assetjaren Tudela mentre les tropes franceses fugien a Frana.

Felip l'Ardit, amb un exrcit molt important, que segons les fonts seria d'uns 200.000 croats, 100.000 infants, 16.000 cavallers i 17.000 ballesters o b de 4.000 cavallers i 8.000 peons  es va concentrar a Narbona per dirigir-se cap a Barcelona

Concentraci de tropes a l'Empord.
A Barcelona es produ una revolta dels artesans pobres contra el patriciat, motivada per l'endeutament dels pobres en benefici d'eclesistics i els jueus, per l'any de males collites i per l'augment dels impostos i preus a causa de la guerra, que fou sufocada amb la mort de Berenguer Oller i set revoltats ms, que foren penjats i arrossegats per la ciutat. 

Un cop el cap i casal tranquil, Pere el Gran es va dirigir al Rossell per assegurar la defensa davant la imminent invasi croada reunint-se amb el seu germ Jaume II de Mallorca, qui va fugir de Perpiny per trobar-se amb els croats. Amb l'aliniament de Jaume II amb els croats es va haver de preparar la lnia de defensa als Pirineus, barrant el pas amb les tropes empordaneses a les tropes invasores al coll de Panissars, l'entrada natural al sud de les muntanyes, tot evitant la batalla a camp obert on la cavalleria croada jugaria amb avantatge. Dalmau de Rocabert es va establir a el Perts i Pon V d'Empries va dominar Banyuls de la Marenda i el Coll de la Massana.

Mentre, l'Infant Alfons preparava un estol de galeres per defensar les costes, que serien comandades pels almiralls Ramon Marquet i Berenguer Mallol, s'ordenava a Roger de Llria el retorn de Siclia, cridava les hosts de Barcelona, Lleida, Tarragona, i Tortosa, i demanava el suport a l'Orde del Temple i l'Orde de l'Hospital, que es concentrarien a l'abril a Figueres.

Resistncia al Rossell.

En el darrer intent, l'any 1285, els francesos entraren pel territori rossellons de Jaume II de Mallorca, germ de Pere el Gran, que per pacte estava obligat a deixar pas franc. Tot i l'alineaci del seu rei amb els francesos, la poblaci del Rossell es va resistir a la invasi croada. Els primers combats amb els croats van tenir lloc al Setge de Salses on van caldre tres assalts per conquerir la ciutadella. Noms van deixar pas franc les fortaleses de La Roca i Les Cluses, i els ciutadans es van revoltar a Perpiny tancant les portes als croats desprs de la retirada francesa dels Pirineus, per finalment es va rendir amb el perd del rei de Frana, i la resistncia va concloure amb el Setge d'Elna, que fou cremada provocant una matana. Els croats finalment acamparen a Elna i Perpiny, mentre que els catalans, apostats al Coll de Panissars van impedir durant un mes l'entrada croada al sud de Catalunya.

Els francesos finalment travessaren els Pirineus creuant per La Massana al mes de juny, mentre que l'estol fondejava a Roses. Els catalans, en clara inferioritat numrica, per evitar ser envoltats als Pirineus es van retirar fins a Peralada, d'on es retirarien desprs d'una batalla a camp obert, per l'Infant Alfons, el comandant de l'exrcit va ordenar l'evacuaci de la vila per manca de provisions, sortint amb 5.000 almogvers en direcci a Girona, el segent lloc on es presentaria la defensa desprs de cremar la ciutat, aplicant la terra cremada, i deixant tropes en els castells de cam a Barcelona.

Els francesos ocupen l'Empord.
Els francesos entraren a Castell d'Empries i dies ms tard assetjaren Girona, que estava comandada per Ramon Folc VI de Cardona, del 27 de juny al 10 de setembre sofrint els terribles efectes de la fam i de les epidmies, mentre els croats ocuparen Figueres, Roses, Sant Feliu de Guxols i Blanes. 

Pere el Gran va sortir de Barcelona a principis del mes d'agost al front d'un exrcit de 500 cavallers i 5.000 infants per atacar l'exrcit croat que assetjava Girona i provocar l'aixecament del setge. Es va dirigir primer al Monestir de Montserrat, on va rebre la benedicci, i a continuaci va anar a Hostalric, on va celebrar un consell que va decidir acampar aprop de Girona. El rei Pere va voler dirigir-se a Besal, per els exrcits es van trobar el 15 d'agost extramurs de la ciutat. Els almogvers, que anaven al davant van ser interceptats i van atacar pel seu compte, i quan es van quedar sense llances i dards van ser atacats per quatre-cents cavallers francesos i van haver de fugir muntanya amunt. 


La defensa del litoral catal, mentre l'estol catal, comandat per Roger de Llria es trobava a Siclia, es va sustentar amb un estol d'onze galeres dels estols dels almiralls Ramon Marquet i Berenguer Mallol, que derroten els croats a la Batalla de Sant Feliu de Guxols front les illes Formigues entre Roses i Sant Feliu i, per segona vegada ja reunits amb l'estol de Roger de Llria, a la Batalla naval de les Formigues davant de Calella de Palafrugell el 27 d'agost i de Roses el 3 de setembre i, finalment, de manera decisiva davant de Cadaqus el 4 de setembre. A causa d'aquesta derrota naval els catalans van recuperar el territori al nord, van dominar la costa i van tallar la lnia de subministrament de l'exrcit croat. 

Ramon Folc de Cardona va haver de fer arribar a Pere el Gran una demanda de socors per salvar Girona, que va ser contestada demanant resistir vint dies ms, doncs confiava poder enviar ajuda. El Vescomte de Cardona va pactar amb Roger Bernat III de Foix, que manava les hosts franceses, una treva de vint dies a partir del 19 d'agost prometent-li lliurar la plaa si passat aquest temps el rei no enviava a Girona l'ajut que els havia proms. El 7 de setembre, al terme dels vint dies fixats i no havent rebut l'ajuda del Rei Pere, la ciutat es va rendir als assetjadors i fou ocupada per Eustaqui de Beaumarchais, que va deixar a la ciutat una guarnici de 200 genets i 5000 infants, retirant-se amb la resta de l exrcit a l'Empord.

Retirada francesa.
La pesta s'estengu entre els francesos, que encerclats i malalts s'hagueren de retirar de l'Empord i evacuaren Girona el 7 de setembre, per es van trobar la retirada tallada per Besal, on Asbert de Mediona, el governador de la ciutat, desprs d'un primer intent d'assalt, feu obrir la porta aquaria per fer entrar seixanta cavallers que foren capturats, per sortir immediatament al front de la guarnici que va derrotar als assetjants, forant-los a la retirada. Al Coll de Panissars i al Coll de La Massana, per com que molts soldats estaven malalts els catalans accediren a no atacar-los i els van deixar passar per Agullana. Una part de l'exrcit francs volgu igualment creuar pel Coll de Panissars, els defensors del qual no coneixien l'ordre de deixar pas franc, i els francesos hi foren aniquilats entre el 30 de setembre i l'1 d'octubre a la batalla del coll de Panissars. El rei Felip III de Frana, que acompanyava al seu fill Carles de Valois, pogu arribar a Perpiny on va morir el 5 d'octubre. Els francesos mantingueren l'ocupaci de la Vall d'Aran

Confiscaci del Regne de Mallorca.



El mateix 1285 Pere el Gran envi una flota contra el seu germ Jaume II de Mallorca, que estava a Perpiny, a qui finalment confisc les Balears desprs de la rendici de l'illa sense combatre quan Pon Sagurdia, el lloctinent del rei Jaume II de Mallorca rendeix Ciutat de Mallorca a Alfons el Franc i els sndics dels pobles de Mallorca juren homenatge al rei, tret nicament del Castell d'Alar on es va concentrar la resistncia de l'alcaid, Ramon Ballester i la guarnici formada per Guillem Capello "Cabrit", Guillem Bassa, Arnau Ramon, Lleonard Marsello i Albert Perpiny, que moriren en l'assalt, per el rei no pogu veure els resultats de l'expedici en morir pocs dies desprs a Vilafranca. 

Jaume II va conservar tota la resta dels seus territoris tret de les Balears, que li foren tornades el 1295 mitjanant el tractat d'Anagni, amb les mateixes condicions pactades el 1279 al Tractat de Perpiny.

Atac a Occitnia.
Roger de Llria va conduir una expedici de cstig al Llenguadoc el febrer de 1286, com a venjana arribant amb una flota de galeres i un centenar de cavallers i dos mil almogvers fins a les platges de Valras, que fou saquejada i cremada, remuntant a peu amb els almogvers el riu Orb fins arribar a Serinhan. Els francesos de Beziers, alertats de les accions catalanes, van formar un exrcit de trenta-mil homes amb tres-cents cavallers per anar-hi a l'encontre, que fou rebut amb foc dels ballesters catalans, i tot i estar en inferioritat numrica, els almogvers van atacar provocant la desbandada francesa, sent perseguits i escomesos fins arribar a mitja llegua (uns dos quilmetres) de Beziers. Roger de Llria va ordenar la retirada a la platja de Valras, on estaven les galeres, i de cam van saquejar i cremar la ciutat de Serinhan, incls el seu castell, tret de l'esglsia de la Mare de Deu de la Grcia. Roger de Llria no tenia intenci d'atacar Beziers, i va atacar Agde, abans de dirigir-se a Aiges Mortes i tornar a Barcelona amb un impressionant bot.

Conseqncies.
La mort d'Alfons el Franc el 1291 don origen, quatre anys ms tard, a un gran conflicte entre Catalunya i Siclia, doncs Jaume el Just fou proclamat comte rei de la Corona d'Arag i deleg el regne de Siclia en el seu germ petit, Frederic. 

La pau d'Anagni es va signar el 1295, i en ella Jaume el Just cedia el Regne de Siclia als Estats Pontificis i rebia del papa en compensaci 12.000 lliures torneses i probablement la promesa d'infeudaci de Crsega i Sardenya, el casament de Jaume el Just amb Blanca de Npols, filla de Carles II d'Anjou i el retorn dels tres fills que Carles II d'Anjou havia hagut de deixar com a ostatges a Catalunya en canvi de la seva llibertat el 1288 alteraren radicalment la situaci, doncs els sicilians es consideraren deslligats de la fidelitat deguda a Jaume II de Mallorca. En el mateix document, Carles I de Valois renunciava a la Corona d'Arag i Jaume el Just tornava les Balears a Jaume II de Mallorca, a qui havien estat confiscades per Alfons el Franc.

Pel tractat d'Argelers de 1298, Felip IV de Frana ced temporalment la Vall d'Aran a un tercer sobir, Jaume II de Mallorca mentre no es trobs una soluci diplomtica a la situaci creada.

Quan el 1302 Carles I de Valois va intervenir a Siclia per a donar suport a Carles II d'Anjou contra Frederic II al capdavant de quatre mil cavallers pagats pel Papa, la noblesa siciliana va recordar rpidament la clemncia tinguda amb ell i als membres de la seva famlia pel seu oncle Pere el gran. Admetent lluitar a contracor, va proposar cessar les hostilitats i signar la pau de Caltabellotta, que confirmava la pau entre els angevins, el regne de Siclia i la Corona d'Arag. Carles II renunciava a Siclia a favor de Frederic II a canvi de retornar els territoris conquerits al regne de Npols.

Finalment, Jaume el Just recuper la Vall d'Aran el 1313 desprs d'un referndum popular , restituint-hi en agrament els usatges i constitucions dels seus habitants, que els francesos els havien arrabassat, i desprs de la mort de Jaume III de Mallorca el (1349) el Regne de Mallorca es reintegrar a la Corona d'Arag, i el 1443, amb la conquesta del Regne de Npols es completaria la reunificaci del Regne de Siclia sota el regnat d'Alfons el Magnnim.

Notes.


Bibliografia.
 Ferran Valls Taberner i Ferran Soldevila, Histria de Catalunya;
 Bernat Desclot, Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats;
 Ramon Muntaner, Crnica;
  Jernimo Zurita: Anales de la Corona de Aragn;
 F. Xavier Hernndez, Histria militar de Catalunya ISBN 84-232-0638-6;
  D.M.J. Henry, Histoire de Roussillon, comprenant l'histoire du royaume de Majorque ;
 Joan-F. Cabestany i Enric Bagu, Histria de Catalunya ISBN 84-390-0125-8;
 Jordi Bols, Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94077" title="Nationalmuseum" nonfiltered="2386" processed="2373" dbindex="37541">

El Nationalmuseum, o Museu Nacional de Belles Arts, s un museu situat a Estocolm (Sucia) sobre la pennsula de Blasieholmen. Grcies al rei Gustau III de Sucia i el comte Carl Gustaf Tessin, el museu cont una collecci d'obres d'art impressionant. Es fund el 1792, sota el nom de Museu Reial (Konglig Museum), per l'edifici actual, d'estil renaixentista, obr les portes del 1866. s per aquest motiu que el museu agaf el nou nom.

El museu conserva gaireb mig mili de dibuixos, dels segles XVI, XVII, XVIII i XIX, una collecci d'objectes de porcellana, pintures, escultures, aix com obres d'art modern.

Entre els artistes exposats hi ha Rembrandt, Rubens, Goya, Renoir, Edgar Degas, Paul Gauguin o tamb el suec Carl Larsson.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94085" title="Jurdid" nonfiltered="2387" processed="2374" dbindex="37542">

Els jurdids (Jurodidae) son una famlia de colepters arcostemats que fou originalment descrita per fssils, per el 1996 una espcie de l'est rus, descrita com Sikhotealinia zhiltzovae, fou trobada i desprs reconeguda com l'nic representant viu de la famlia, per tant, s considerat un fssil vivent. Des d'aleshores, aquest escarabat, conegut noms per un espcimen, ha estat objecte de recerca, ja que sembla que posseeix tres ocelles al seu cap, una condici desconeguda a tot l'ordre dels colepters. Si aix fos cert, s possible que aquesta espcie representi la ms antiga de tots els escarabats vivents. No obstant aix, altres autoritats han suggerit que aquest escarabat ni tan sols pertany als Archostemata. Res d'aix s demostrable fins que no es trobin ms espcimens que permetin anlisis gentiques.

 Referncia .

Leschen, R.A.B. & Beutel, R.G. (2004). Ocellar atavism in Coleoptera: plesiomorphy or apomorphy? Journal of Zoological Systematics and Evolutionary Research 42 (1), 63-69.

Enllaos.
 Illustraci;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94086" title="Cariopsi" nonfiltered="2388" processed="2375" dbindex="37543">


Cariopsi s un fruit sec indehiscent propi de la famlia de les gramnies o Poaceae. En llenguatge corrent les cariopsis s'anomenen grans (de blat d'ordi, de blat de moro, etc).  

Est format a partir d'un sol carpel (s per tant un fruit monosperm) i no s'obre quan est madur (indehiscent). Es similar a un aqueni per se'n diferencia perqu en la cariopsi el pericarpi s molt prim i adherit a la llavor per la capa anomenada tegument.

Les glumes (un tipus de brctea) de la flor poden restar adherides a la cariopsi com en el cas de l'ordi (gra vestit) o no com en el blat (gra nu).

La part interna de la cariopsi s rica principalment en mid per tamb est envoltada de protenes i en l'embri de lpids .

Vegeu tamb.
Llavor




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94087" title="L'Internauta" nonfiltered="2389" processed="2376" dbindex="37544">

L'Internauta s un programa de rdio sobre Internet, que s'emet cada setmana a Catalunya Rdio, des de 1994. El programa tamb es pot escoltar en lnia en diversos formats. Actualment s'emet els dissabtes a les onze de la nit.

Iniciat l'any 1994 per Jordi Vendrell, amb la collaboraci de Vicent Partal, L'Internauta  s el primer programa en catal sobre Internet.

Cada setmana L'internauta porta convidats que presenten iniciatives en catal a la xarxa, que presenten amb un estil planer dirigits a tots els pblics, amb un estil que intenta fugir dels tecnicismes.

Tamb s un dels primers programes de rdio en catal, en estar disponible per baixar en diferit, i en disposar d'una versi en podcast.

La temporada 2007-2008 ha incorporat a una srie de tertulians: Amadeu Abril i Abril, Xavier Caball, Mart Crespo, Joan Jofra, Keta Karmany, Nria Masdu, Merc Molist i Cristina Ribas. 

Vegeu tamb.
 Vicent Partal;
 Catalunya Rdio;
 Vilaweb;
 Rdio per Internet;

Enllaos externs.
 Web de l'Internauta Catradio.cat;
 L'Internauta bloc del programa.
 Podcast de l'Internauta;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94088" title="kofja Loka" nonfiltered="2390" processed="2377" dbindex="37545">


kofja Loka s una ciutat i un municipi d'Eslovnia amb una poblaci de 23.000 habitants.

Histria.

La histria de ciutat comena el 973 quan l'emperador alemany Ot II donava la part del territori de Loka anomenat Stara Loka a Abraham, bisbe de Freising a Bavria. A l'edat mitjana la localitat de Loka comenava a estendre's al voltant dels rius Selska Sora i Poljanska Sora.

El 1274 se li otorgava el ttol de ciutat. Durant el segle XIV la ciutat va ser enmurallada amb cinc portes protegides per torres de vigilncia; la majoria dels murs encara es conserven. La ciutat va ser moltes vegades devastada per atacs, plagues, focs i terratrmols. El pitjor va ser el terratrmol del 1511, sent reconstruda pel bisbe Filip. Des d'aleshores, la ciutat s'ha conservat en la seva majoria, sent una de les ciutats medievals a Eslovnia. El cor de la ciutat vella est constitut per la ciutat alta anomenada Plac i la ciutat baixa anomenada Lontrg, ambdues dominades pel castell.

Llegenda.

Una de llegendes diu que un dia que Abraham viatjava des de Bavria a travs de les valls de Poljanskade amb el seu criat negre fou sorprs per un s enorme. El prncep Abraham s'atur sense sortida mentre el servent utilizava el seu arc per matar l'animal. El senyor abraava el criat tot dient-li: has salvat la meva vida, criat, et recompensar pel teu heroisme dibuixant el teu cap sobre l'escut de la ciutat.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94091" title="Ncula" nonfiltered="2391" processed="2378" dbindex="37546">

Una ncula s un fruit sec indehiscent, monosperm i amb el pericarpi dur i sovint petri. La majoria deriven de pistils amb ovari nfer la paret del qual est endurida. El nom prov del llat i significa "nou petita".

s un fruit amb la mateixa estructura biolgica que els fruits en nou per de dimensions ms redudes (de vegades menys d'un mm) i que pot adoptar moltes formes depenent de l'evoluci del carpel originari de la flor.

s un fruit sec simple, que no s'obre quan madura, prov d'un sol carpel o de la prepondrncia d'un carpel, de un ovari normalment situat en posici inferior  i de pericarp endurit llenys o petri. Una cariopsi es considera un tipus especial de ncula Es diferencia dels aquenis en qu el pericarp d'aquests s coriaci.

Es troben exemples de nous en l'ordre de les fagales, per exemple:

Castanyes;
Aglans;
Avellanes;

Contrriament al que pugui semblar, la fruita de la noguera, anomenada tamb nou, no es considera botnicament una nou, sin una drupa.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94094" title="Drag" nonfiltered="2392" processed="2379" dbindex="37548">


Els dragons sn rptils de la famlia dels gecnids (Gekkonidae). N'existeixen unes 650 espcies distribudes per zones tropicals i subtropicals de tot el mon incloent la conca mediterrnia al lmit nord de distribuci. Noms se'n troben quatre espcies a Europa. Sn principalment nocturns, tot i que a les regions temperades es poden veure actius durant el dia. Gaireb tots els dragons sn capaos d'emetre sons que poden anar des d'un petit xiscle, en les espcies ms petites, a un lladruc estrident. Sn grans escaladors, ja que presenten uns coixinets adherents als dits. Aquests coixinets estan recoberts per unes estructures microscpiques semblants a pls, anomenats setes, que els permeten enfilar-se per superfcies llises.

Espcies autctones dels Pasos Catalans.


A la Pennsula Ibrica i als Pasos Catalans hi trobem dues espcies de dragons: el drag com (Tarentola mauritanica) i el drag rosat (Hemidactylus turcicus). Es poden diferenciar fcilment per la mida i la coloraci, ja que el drag com s ms gros i ms fosc, a part de ser ms fcil de veure per ser el ms abundant dels dos. Una altra manera de diferenciar-los s mirar el nombre d'urpes que presenten. El drag com noms presenta urpes al tercer i quart dits de cada peu, mentre que el drag rosat en presenta a tots els dits.

Drag com.
 Nom com: Drag com (Tarentola mauritanica) ;
 Longitud: 15 cm incloent la cua;
 Coloraci: variable, generalment marr fosc o gris fosc   ;

Drag Rosat.
 Nom com: Drag rosat (Hemidactylus turcicus Linnaeus, 1758) ;
 Longitud: fins a 10 cm incloent la cua;
 Coloraci: sovint clara, bastant translcida, amb tonalitats groguenques o rosades ;

Habiten en zones properes a la costa, tot i que el drag com tamb s'estn cap a regions ms interiors. Podem trobar les dues espcies en tota la conca mediterrnia. El drag rosat estn la seva distribuci fins a les costes del mar Roig i el Pakistan, i pel sud, fins a Kenya. Tamb es troba al continent americ a causa de la seva introducci accidental mitjanant el transport martim de crrega.
Ambdues espcies viuen a les esquerdes de les parets dels edificis, en terrenys rocosos i tamb als troncs dels arbres i a les atzavares. La seva capacitat per conviure amb l'sser hum els permet mantenir les poblacions saludables, amb pocs enemics naturals i gran abundncia de refugis. Els habitatges moderns fan disminuir les possibilitats de trobar refugis segurs. Tot i aix, de moment les seves poblacions es troben en bon estat de conservaci.

Habitualment fan postes de noms dos ous que tarden uns quatre mesos a eclosionar. La seva biologia s encara poc coneguda.
S'alimenten d'insectes, i per aquesta ra, es poden observar fcilment a les parets de les cases, sota la llum dels fanals, preparats per capturar les seves preses. El drag com tamb pot alimentar-se de cries d'altres dragons.

De vegades es poden arribar a trobar dragons dins les cases o fins i tot dins els armaris, i no s estrany sentir l'afirmaci que es mengen la roba. Com ja s'ha dit, els dragons sn animals insectvors, i per tant, si es troben dins els armaris possiblement sigui perqu all poden trobar alguna papallona o alguna arna per alimentar-se. s gaireb segur que no s'alimenten de roba.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94096" title="Cpsula (fruit)" nonfiltered="2393" processed="2380" dbindex="37549">


Una cpsula es un tipus de fruit sec dehiscent (s a dir, que s'obre al madurar), composat com a mnim de dos carpels.

De manera general cada cpsula cont ms d'una llavor i es formen a partir d'un ovari sper.


La sliqua el pixidi i l'eteri sn tipus particulars de cpsules. 

Classificaci segons la forma d'obertura del fruit.
   Poral o valvular oberta per uns porus, com en larosella;
 septicida, per la juntura entre carpels, como en el gnere Digitalis;
 loculicida, cada carpel s'obre per separat (Tulipa spp.);
 septfraga, plans parallels al eix central del fruito (Cedrela tubiflora);
 placentfraga, per dues obertures properes a la placenta;
 dental, formant una vora dentada en la part superior;
 circular o transversal, els anomenats pixidis.

L'explosi de les cpsules quan maduren s'anomena autocoria 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94097" title="Follicle (fruit)" nonfiltered="2394" processed="2381" dbindex="37550">

Un follicle, en botnica, s un fruit sec que prov d'un nic carpel, t diverses llavors i que es caracteritza per obrir-se quan est madur per una sutura ventral.

Presenten fruits en follicle els magnolis, el gnere Banksia i la penia entre d'altres. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94100" title="Pixidi" nonfiltered="2395" processed="2382" dbindex="37551">

Un pixidi (en llat pixidium, un tipus de capsa) s un tipus de fruit en cpsula diferenciat per la forma d'obertura transversal circular que en separa l'opercle.
 
Prov de diversos carpels. La part superior que s separable s'anomena opercle i la part inferior que porta les llavors s'anomena urna. 

Un exemple de pixidi s la cpsula que formen les roselles i altres papavercies en madurar.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94101" title="Sliqua" nonfiltered="2396" processed="2383" dbindex="37552">

Una sliqua s un tipus de fruit sec en cpsula que quan est madur s'obre en dues valves ventralment.

Deriva d'un ovari amb un sol lcul format per la reuni de dos carpels. Les llavors queden fixades sobre les dues placentes que queden separades per unes parets anomenades septum. 

T una forma normalment allargada per de vegades sn ms aviat arrodonides.

s el fruit caracterstic de la famlia de les crucferes (Brassicaceae) (col, rave, colza, etc) i d'altres properes a ella com la Fumaraceae o les Papaveraceae.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94108" title="Memria USB" nonfiltered="2397" processed="2384" dbindex="37553">

La memria USB o llapis USB (tamb anomenada pendrive, motxilla, etc.) s un petit dispositiu de memria flaix que es pot connectar directament a un port USB. Permet l'emmagatzemament de tota mena de fitxers (imatges, fotos, msica, pellcules, programes, etc.) i gaudir d'aquests fitxers en un ordinador, reproductor de msica, de video, etc...

La capacitat de USB, ha anat creixent amb el temps, des de les capacitats que rondaven els 32 MegaBytes quan van comenar a popularitzar-se, als de diversos GigaBytes que es comercialtzen avui en dia.

Sn dispositius molt comuns, ja que no necessiten complicada installaci per a poder-los usar. Sn compatibles amb tots els sistemes operatius (GNU/Linux, Macintosh, Windows, etc.).

Podem dir que les memries USB, sn semblants als discs durs externs per que no disposen de tanta capacitat; i que s'utilitzen normalment per a guardar-hi fitxers personals o  programari i sistemes operatius especialment dissenyat per executar-se des d'aquests dispositius. 

Alguns reproductors porttils de MP3 sn tamb memries USB, per amb la capacitat de reproduir els fitxers sonors.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94109" title="White Rabbit" nonfiltered="2398" processed="2385" dbindex="37554">
White Rabbit s una can de rock psicodlic escrita per la cantant Grace Slick l'any 1966. Original de la primera formaci de la compositora, The Great Society, foren els Jefferson Airplane els qui la feren famosa, desprs d'incorporar a la cantant i tamb al seu tema, que la publicaren dins l'lbum Surrealistic Pilow (1967).

La can tingu presncia al Festival de Woodstock del 1969 de mans, o de la veu, de Janis Joplin, del que es pot trobar el seu directe.

Vegeu tamb.
 White Rabbit ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94112" title="Kom Medinet Ghurab" nonfiltered="2399" processed="2386" dbindex="37555">
Kom Medinet Ghurab (o Gurab o Gurob) es un llogaret egipci (el seu nom vol dir "Poble del corb") a uns 3 km al sud de Lahun (l'antiga Kahun, a l'entrada de la regi de Faium i a la vora del desert.

T restes d'un establiment de les dinasties XVIII i XIX, i es poden identificar algunes cases, dos temples (un d'ells corresponent a Tuthmosis III)  i les necrpolis de dates diverses per en general est tot molt destrut al haver-se remogut les rajoles pel fertilitzant. S'ha trobar fora material del regne d' Amenofis III i la seva dona Tiy.

Loat ha excavat algunes tombes del perode de Naqada (vers  3500 - 3000 aC), i al lloc hi havia un assentament al inici del perode dinstic (Brunton i Engelbach van excavar algunes tombes datades vers l'any 3000 aC). Tamb s'han trobat tombes del Imperi Antic (vers 2700-2100 aC ) i del primer perode intermedi  (vers 2100-2025 aC ). Tots els enterraments semblen correspondre als pagesos en general pobres de la regi, no tenint objectes artstics ni inscripcions; no se sap si corresponen noms a una ciutat o a varies. Les tombes de l' Imperi mitj (vers 2025-1700 aC) son escasses (del final del perode) i tamb del segon perode intermedi (vers 1700-1550 aC). Amb l' Imperi nou el nombre de tombes augmenta i sembla que correspondria a una ciutat bastant gran.

Amb la dinastia XVIII, segurament sota Tuthmosis III o poc abans, es va construir un palau que va tenir importncia sota Amenhotep III (Amenofis III); es va trobar un bust de fusta de la reina Tiy, aix com molts altres objectes; es creu que la reina residia a la ciutat al menys durant algun perode de l'any. La ciutat i el palau van conservar la seva importncia desprs del perode d'Amarna. Al menys una dona estrangera de Ramss II (la reina Maathonerferura, filla del rei hitita) es esmentada entre els fragments de papir trobats per Flinders Petrie.

Al final de l'poca ramssida el palau i la ciutat foren abandonats. Es tornen a trobar enterraments del perode ptolemaic, per de manera molt mes limitada.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94116" title="Sa Comuna FM" nonfiltered="2400" processed="2387" dbindex="37556">
Sa Comuna FM s la rdio municipal de Bunyola, al 107.6FM. Desprs d'una curta emissi i una breu pausa, l'any 2005 es consider la idea de tornar-la a posar en funcionament. A principis del 2006 entra altre pic en funcionament l'emisora local, i uns mesos ms tard, el maig del 2006, naixia el programa Trash i Trons que poc desprs canviaria de nom pel definitiu i conegut Un Poc de Tot.

Un Poc de Tot s un programa de contingut musical. La ma i creaci necessria per fer el programa en antena la posen en Pep Corts, en Toni Cabot, en Joan Gili, en Toni Mateu i en Jaume Vich.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94117" title="Megabyte" nonfiltered="2401" processed="2388" dbindex="37557">


Un megabyte (uni del prefix del SI mega- i byte) s una unitat d'enmagatzematge. Habitualment s'escriu MB (diferent de Mb, abreviaci de megabit) o, ms colloquialment, mega.

Hi ha dues possibles mides a les que pot fer referncia, depenent del context:
 106 (1.000.000) bytes s utilitzada en telecomunicacions i tamb per la majoria de fabricants de maquinari d'enmagatzematge. Aquesta forma segueix les pautes del Sistema Internacional.
 220 (1.048.576) bytes s la forma ms utilitzada en l'mbit de la informtica, donat que en aquest mbit s normal treballar amb potncies de 2. Aquesta forma fa servir el prefix del SI de manera diferent al que el aquest indica habitualment.

Donada la confusi que aquestes dues possibilitats suposen, el desembre de 1998 l'IEC (International Electrotechnical Comission) va definir el que va anomenar com prefixos binaris per eliminar aquesta ambigitat, amb aquests prefixes la segona forma, 220, passaria a anomenar-se mebibyte.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94120" title="Resistncia elctrica (propietat)" nonfiltered="2402" processed="2389" dbindex="37558">

La resistncia elctrica s una mesura del grau d'oposici que oposa un objecte al pas del corrent elctric. La unitat del Sistema Internacional d'Unitats per a la resistncia elctrica s l'ohm, que se simbolitza amb la lletra grega omega majscula ( ). La seva recproca s la conductncia elctrica que es mesura en siemens.

Qualsevol objecte fsic s una mena de resistncia. La majoria dels metalls sn conductors i tenen una baixa resistncia al flux elctric. El cos hum, un tros de plstic, o fins i tot el buit, tenen una resistncia que es pot mesurar. Els materials que tenen una gran resistncia s'anomenen allants.

La quantitat de resistncia que presenta un circuit elctric determinar la quantitat de corrent que passar (fluir) pel circuit per a un determinat voltatge aplicat als extrems del circuit, seguint la llei d'Ohm:

;

on
R s la resistncia de l'objecte, mesurada en ohms, equivalent a Js/C2;
 V s la diferncia de potencial entre els extrems de l'objecte, mesurada en volts (V).
I s el corrent que passa a travs de l'objecte, mesurat en amperes (A).

Per a una gran varietat de materials i condicions, la resistncia elctrica no depen de la quantitat de corrent que passa o del voltatge aplicat. V tamb pot ser mesurat directament o calculat a partir d'una resta de voltatges relatius respecte a un punt de referncia. En el cas del corrent altern pot haver problemes en utilitzar aquest mtode si les mesures respecte al punt de referncia no estan en fase.

Prdues causades per la resistncia elctrica.

La resistncia s responsable d'una dissipaci d'energia en forma de calor, aquesta propietat es denomina efecte Joule. Quan un corrent I flueix a travs d'un objecte amb una resistncia R, l'energia elctrica es converteix en calor en un proporci de potncia igual a:

;

on
P s la potncia mesurada en watts;

I s el corrent mesurat en amperes;

R s la resistncia mesurada en ohms;

Aquest efecte s til en algunes aplicacions com ara les bombetes elctriques o els escalfadors elctrics, per s un efecte no desitjat en altres casos com en la transmissi del corrent elctric a travs de la xarxa elctrica.

Resistncia en els conductors.

Resistncia amb corrent continu.
En el cas del corrent continu, en tant que la densitat de corrent s totalment uniforme a tot el conductor, la resistncia R d'un conductor de secci regular pot ser calculada com:

;

on
l s la longitud del conductor, mesurada en metres;
A s l'rea de la secci transversal del conductor, mesurada en metres quadrats;
  (lletra grega rho) s la resistivitat elctrica del material, mesurada en ohm.metre. La resistivitat s una mesura de la capacitat del material d'oposar-se al flux del corrent elctric.
 s la conductivitat elctrica, mesurada en ( .m)-1.
A la prctica, la densitat de corrent no s uniforme a gaireb cap de les connexions de conductors reals, per tanmateix l'equaci anterior dna una bona aproximaci per als conductors llargs i prims com sn els fils elctrics.


 Resistncia amb corrent altern.
En el cas del corrent altern a altes freqncies a causa de l'efecte pellicular es redueix l'rea efectiva de la secci del fil elctric (perqu hi ha ms densitat de corrent a la superfcie que al centre) i aix fa que la resistncia efectiva sigui ms gran del que ho seria en el cas del corrent continu.

A ms, si hi ha altres conductors prxims, la resistncia encara s'incrementar per l'efecte de proximitat.

 Enllaos externs .
hmetros - Medida de resistencia

Vegeu Tamb.
 Resistncia elctrica (component);
Llei d'Ohm;
Resistivitat;
Impedncia;
Divisor de tensi;
Magnetorresistncia;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94121" title="Resistncia elctrica" nonfiltered="2403" processed="2390" dbindex="37559">

 Resistncia elctrica (propietat);
 Resistncia elctrica (component);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94123" title="Flavonoide" nonfiltered="2404" processed="2391" dbindex="37560">
Els flavonoides sn una varietat de compostos fenlics sintetitzats per les plantes superiors durant el seu creixement i desenvolupament. Sn productes de la ruta biosinttica de l'cid fenilpropanoic. Intervenen en la formaci de pigments, en la protecci enfront de la radiaci UV i en la defensa durant la interacci planta-patogen. Possiblement modifica l'acci de distintes hormones vegetals (auxines i citoquines). Causen l'activaci dels gens bacterians implicats en la formaci de nduls (Rhizobium) i en la transformaci de plantes (Agrobacterium). 

Estructura general i classificaci.

Sn compostos fenlics diarilpropans units a una cadena de glcids amb un esquelet C6-C3-C6. La majoria posseeixen com a estructura bsica una 2-fenilbenzo- -pirona, tamb anomenada 2-fenil- -cromona, (3 cicles: un benz (A) fusionat amb una pirona (C) i a la pirona se li uneix un grup fenil (B)). Tots els flavonoides posseeixen un carbonil a la posici 4 de l'anell C i les variacions es produeixen a les posicions 1, 2 i 3 del mateix anell. Sn estructures hidroxilades a l'anell aromtic i, per tant, sn polifenliques.

Classificaci.
Flavones: Tenen un doble enlla entre les posicions 2 i 3 amb un H a la posici 3.
Flavonols: Tenen un doble enlla entre les posicions 2 i 3 amb un grup hidroxil (OH) a la posici 3.
Flavanones: Tenen un H a la posici 3 per no tenen un doble enlla entre les posicions 2 i 3.
Flavanolols: Tenen un grup hidroxil (OH) a la posici 3 per no tenen un doble enlla entre les posicions 2 i 3.
Xalcones: Tenen l'anell C obert.
Isoflavonoides: Tenen l'anell B en la posici 3 en comptes d'en la posici 2.

Propietats fsicoqumiques i Identificaci.
Sn slids cristallins, solubles sent hetersids en aigua i etanol i insolubles en dissolvents orgnics apolars. Les genines sn solubles en ter, acetat d'etil, metanol, etc. i insolubles en aigua. Es dissolen fcilment en solucions alcalines.

Els dissolvents utilitzats per a la seua extracci es trien en funci de la polaritat dels flavonoides:
Els mas polars (flavonols, aurasses, xalcones, flavones hidroxilades) acetona, aigua, alcohol o mescla d'aquests.
Els menys polars (genines metilades) s'extrauen amb cloroform, ter o acetat d'etil.

Molts flavonoides presenten fluorescncia a la llum ultravioleta amb una radiaci de 366nm que pot modificar-se en medi bsic, amb agents quelants com el FeCl3 o AlCl3, etc.

Identificaci.
Generalment s'identifiquen per cromatografia de capa fina (CCF) amb revelat per UV per tamb hi ha altres mtodes com l'espectroscopia UV o les reaccions colorejades:
Reacci de la cianidina (amb Mg2+/HCl):
Color taronja: Flavones.
Color roig cirera: Flavonols.
Color violeta: Flavanones.
Reacci de Constantinescu (amb AlCl3): Color groc.
Reacci amb FeCl3: Color blau-verds.
Ionitzaci en medi bsic (amb NaOH o NH3): Groc intens.

 Propietats farmacolgiques .

Les espcies que contenen flavonoides tenen accions farmacolgiques molt variades.
 Acci vitamina P;
 Antihemorrgics;
 Antiarrtmics;
 Proctectors de la paret vascular o capilar;
 Antiespasmdics;
 Dirtics i antiurmics;
 Antiinflamatoris;
 Antiradicals lliures i antihepatotxics;
 Antibacterians, antivrics i antifngics;

 Drogues amb flavonoides .

Articles relacionats.
Fisetina;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94126" title="Cotorreta de pit gris" nonfiltered="2405" processed="2392" dbindex="37561">

La cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus) s un ocell que pertany a l ordre dels psitaciformes, igual que els lloros, les cacatues o els periquitos. s originari de l'Amrica del Sud, per ha collonitzat recentment diferents llocs d'Europa i Amrica del Nord. s com com a mascota, fet que ha estat l'orgen d'aquestes colnies a l'hemisferi nord.

Descripci.
La cotorra de pit gris es caracteritza, com b diu el seu nom, perqu t la part alta del pit i el front de color gris. La panxa pot ser una mica ms grogosa que el pit i la resta del cos s verda. Les ales sn punxegudes, com la cua, i poden presentar tons blavosos o verd fosc.

Sn gregries i molt sorolloses, amb un vol rpid, bategant molt les ales, i normalment no gaire alt.

Distribuci i expansi.
La seva rea de distribuci original va des de Bolvia fins al sud de Brasil i centre d Argentina (els psitcids sn tots originaris de les zones equatorials, tropicals i subtropicals de tot el planeta). En l actualitat, per, tamb podem veure aquesta espcie en altres zones de sud Amrica, on no hi era present abans, a Amrica del Nord i a Europa (per exemple a Itlia o a Blgica), on ha estat introduda. A l estat Espanyol s present a nombroses zones d Andalusia, Madrid, a tota la franja litoral de llevant, des de Mrcia a Catalunya i tamb a les illes Balears. Sembla ser, doncs, que tot i ser una espcie tropical s adapta molt b a les temperatures baixes. A Brusselles, per exemple, hi ha una poblaci que ha sobreviscut hiverns de  15C.

La seva primera detecci a la ciutat de Barcelona es remunta a dos exemplars al Parc de la Ciutadella el 1975, degut a una fuga accidental, i des d aleshores la seva poblaci s'ha anat incrementant paulatinament. L any 1985 se n van detectar una cinquantena, el 1991 ms de 200 i el 1994 la poblaci s'havia incrementat fortament i s'estimava en uns 850 individus. El creixement de la poblaci barcelonina ha estat exponencial, doblant-se la poblaci aproximadament cada nou anys . A la tardor del 2001  ja se'n trobaven nius en comarques de l'interior com l'Osona, el Segri i el Bages, a ms de les de rea metropolitana de Barcelona i moltes comarques litorals del Tarragons a l'Alt Empord, i si b la majoria de colnies es localitzen en zona urbana i associades a palmeres, tamb han colonitzat algunes zones d'importncia agrcola; la poblaci s'estimava en uns 1450 individus i 313 nius a Barcelona i 2200 i 492 nius a tot Catalunya. Degut a la distncia entre alguns d'aquests nuclis, se suposa que tenen un origen independent en animals escapats. L estat de la poblaci, doncs, s bo i reproductivament s molt activa.

Hbitat, etologia i alimentaci.
Aquesta espcie s molt generalista i s capa d utilitzar un ampli espectre d hbitats i recursos. s per aquesta ra que en els seus nous hbitats no presenta cap problema en trobar aliment. Es poden observar fcilment a qualsevol zona verda o jard, sovint penjades en palmeres mentres s alimenten de dtils o tamb menjant-se la gespa dels parterres. A ms, s alimenen d una gran varietat de fruits, flors, larves i insectes i fins i tot poden depredar ocells petits com ara mallerengues o pollets de merla. Com a espcie introduda que s, pot suposar un risc per l ecosistema envat i fins i tot podria provocar importants prdues econmiques degudes a danys a l agricultura, que ja han estat descrits. S ha observat, tamb, una competncia pels dtils de les palmeres amb les merles, a part de la competncia directa amb els coloms pel menjar subministrat pels humans, sobretot el pa. En captivitat se'ls sol alimentar amb gra i vegetals frescos.

A Catalunya es reprodueix entre els mesos d agost i desembre, i fins i tot poden fer dues postes d ous anuals. Normalment ho fan en nius construits amb branques per elles mateixes al voltant de la base de les fulles de palmeres del gnere Phoenix, preferentment Phoenix canariensis, que presenta fulles ms denses que altres palmeres. A ms a ms, per, tamb s han vist nius de cotorres en altres arbres com ara eucaliptus, oms, pins o cedres, i fins i tot en antenes i tamb en edificis.


Cada niu acostuma a presentar ms d una cambra, on s allotja una parella i els seus pollets. Els nius son vigilats i defensats grupalment per tot el conjunt de cotorres que l habiten. Curiosament, els pardals se n aprofiten i fan el seu niu entre les branques dels nius de cotorra, i sembla que no els molesti gaire que hi siguin.

Observaci.
La millor hora per observar-les al mat, quan estan ms actives, i no s difcil identificar-los pel seu color i perqu acostumen anar en grup tot cridant mentre volen. Tamb es pot provar de buscar els seus nius en palmeres Phoenix canariensis com les que hi ha en molts parcs i jardins, o passeigs. Als seus nius hi retornen cada vespre, quan es fa fosc, per passar la nit.

Conservaci.
Aquesta no s l nica cotorra que trobem a les nostres contrades, per s la ms habitual i la ms fcil de veure. D'altres espcies de psitcides extiques tamb sn presents entre nosaltres degut a la gran demanda d aquests animals que sn importats legal i illegalment al nostre pais. La introducci accidental d aquestes espcies als nostres ecosistemes no es pot considerar bona ja que no sabem com s adaptaran ni com competiran amb les espcies autctones. 

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94130" title="Llac Bled" nonfiltered="2406" processed="2393" dbindex="37562">

El llac Bled (Jezero Blejsko) s un llac glacial als Alps Julians al nord-occidental d'Eslovnia, al costat de la ciutat que li dna el nom, Bled.

Les seves dimensions sn de 2.120 per 1.380 m, sent la seva mxima profunditat 30,6 m. El llac se situa en un ambient pintoresc, envoltat per muntanyes, boscos i, a l'estiu, turistes. Un castell medieval s'aixeca al damunt del llac a la costa nord. Al centre del llac hi ha una petita illa amb l'esglsia de Pelegrinatge de Maria Assumpci (Cerkev Marijinega vnebovzetja).

El llac s fams tamb entre els remers doncs reuneix molt bones condicions per practicar aquest esport. Els anys 1979 i 1989 s'hi celebraren els Campionats del mn de rem.

s a 35 km de l'Aeroport Internacional de Ljubljana i a 55 km de la capital del pas Ljubljana.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94131" title="Sedment al-Djebel" nonfiltered="2407" processed="2394" dbindex="37563">
Sedment al-Djebel (o Sidment al-Gebel) es un llogaret de l'Egipte mitj, prop de Lisht on era la necrpoli de la ciutat d'Heraclepolis Magna, a l'esquerra del Canal de Josep. S'han trobat tombres del primer i tercer perode intermedi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94132" title="Kom el-Aqarib" nonfiltered="2408" processed="2395" dbindex="37564">
Kom el-Aquarib es un llogaret d'Egipte prop de Lisht i de l'antiga ciutat d'Heraclepolis Magna on Ramss II va construir un temple que fou descobert per Flinders Petrie el 1904), i del que queden molt poques restes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94137" title="Bohinj" nonfiltered="2409" processed="2396" dbindex="37565">

Bohinj s un municipi al nord-oest d'Eslovnia situat a la regi de l'Alta Carniola dins els Alps Julians. L'any 2002 tenia 5.274 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94138" title="Llac Bohinj" nonfiltered="2410" processed="2397" dbindex="37566">

El llac Bohinj (Bohinjsko jezero) est situat als alps julians al nord-oest d'Eslovnia, molt a prop del llac Bled i de la frontera amb Itlia i ustria.

El llac Bohinj s el llac natural ms gran d'Eslovnia. Les seves dimensions sn de 4.350 m de llarg, i 1.250 m d'ample, tenint la seva mxima profunditat a 45 m. El llac s d'origen glacial. L'enlla principal del llac s Savica. A la part del nord del llac hi trobem unes quantes fonts submarines, la ms coneguda s la font de Govic.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94139" title="Agust de Semir i Rovira" nonfiltered="2411" processed="2398" dbindex="37567">
Agust de Semir Rovira (Barcelona, 1918 - Barcelona, 17 d'agost de 2006) fou un advocat catal conegut per la seva participaci en la lluita anti-franquista.

Advocat com el seu pare, cristi, comunista i lluitador per les llibertats, va tenir un paper destacat a multitud d iniciatives unitries com l'Assemblea de Catalunya. Arran d'aquesta militncia, fou empresonat el 1973 en la famosa batuda dels 113. El 1975 fou un dels fundadors de l'Associaci Catalana d'Expresos Poltics, de la que en fou secretari.

Va ser regidor de l ajuntament de Barcelona de 1954 a 1958, quan el franquisme, obligat pel context internacional, es vei obligat a donar uns primers i tmids passos d obertura.

Torn a ser-ho, ja en democrcia, de 1979 a 1982 amb el PSUC. El seu fill Vladimir, periodista cientfic, va seguir les seves passes i va ser regidor de Ciutat del Coneixement del mateix ajuntament. 

Fou tamb director general de Serveis Socials de la Generalitat restaurada i diputat provincial responsable de Sanitat. Des d aquest crrec impuls la reforma de l assistncia psiquitrica, amb la creaci de centres de dia i la modernitzaci dels centres assistencials.

El seu despatx d advocat fou sempre un despatx de client mitj i que atenia tamb gent sense recursos, assenyalat en els ltims anys del franquisme perqu accept la defensa d amplis sectors de la classe obrera i molts processats antifranquistes.

Els ltims anys havia rebut importants reconeixements, com l'atorgament de l Ordre de Sant Ramon de Penyafort del Collegi d'Advocats de Barcelona de 1992. El 1997 se li va fer un homenatge popular i el 2004 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Politcnica de Catalunya, juntament amb Gregorio Lpez Raimundo i Maria Salvo, en representaci de les persones que van lluitar contra la dictadura franquista per la recuperaci de la democrcia. Tamb el 2004, l ajuntament de Barcelona li va concedir la Medalla d'Honor de la ciutat.

Enllaos externs.
Converses amb Agust de Semir (format PDF);
Vdeo de l'acte d'investidura com a doctor honoris causa a la UPC;
Acte d investidura com a doctor honoris causa;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94140" title=".ae" nonfiltered="2412" processed="2399" dbindex="37568">

.ae s l'actual domini de primer nivell territorial (ccTLD) dels Emirats rabs Units.

 Registres de segon i tercer nivell .

Es permet fer registres a ms del segon nivell de tercer fent servir diferents etiquetes.

 .ae   Companyies, organitzacions o particulars;
 .net.ae   provedors d'Internet;
 .gov.ae   govern i ministeris;
 .ac.ae   collegis, universitats o institut acadmic;
 .sch.ae   escoles pbliques o privades;
 .org.ae   organitzacions sense nim de lucre;
 .mil.ae   entitats militars;
 .pro.ae   professionals;
 .name.ae   particulars;

Els dominis .ae sn registrats amb el registre oficial UAENic o AESERVER.COM UAE

Enllaos.
 IANA .ae whois information ;
 registrador oficial de dominis .ae  ;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94141" title=".af" nonfiltered="2413" processed="2400" dbindex="37569">


.af s l'actual domini de primer nivell territorial (ccTLD) d'Afganistan. s administrat per AFGNIC, un servei de l'UNDP i el Govern islmic de transici d'Afganistan.

El registre es fa directament a segon nivell, o en tercer nivell sota diversos subdominis categoritzats de segon nivell. Els dominis de tercer nivell tenen restriccions segons el domini de segon nivell de qu depenen. El registre en segon nivell no est restringit, per s ms car. Tot els preus sn ms cars per a registradors internacionals.

 Registres de segon nivell .

 com.af - Entitats comercials (Amb llicncia de comer o autoritzaci de negoci o aprovaci del Ministeri de Comer.);
 edu.af - Institucions educatives;
 gov.af - Agncies i govern;
 net.af - Provedors d'accs a xarxa;
 org.af - Entitats no comercials;
 law.af;
 tv.af;
 music.af;
 hotel.af;
 bank.af;

Enllaos.
 IANA .af whois information ;
 Lloc oficial de l'AFGNIC ;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94142" title="Francesc Frutos i Gras" nonfiltered="2414" processed="2401" dbindex="37570">

Francesc Frutos i Gras (Calella, 1939) poltic catal, secretari general del Partit Comunista d'Espanya (PCE). 

Va nixer el 6 de setembre de 1939 a Calella, municipi del Maresme. Fill de pagesos, va treballar al camp fins els 25 anys. Va comenar a la poltica com a sindicalista, a Safa, fbrica txtil de Blanes. Hi va contribuir a organitzar el sindicat Comissions Obreres (CCOO), aleshores clandest. El 1963 va ingressar al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Amb lloc a la direcci de CCOO, va participar a l'Assemblea de Catalunya i, a les primeres eleccions democrtiques, va entrar al Parlament de Catalunya com a diputat del PSUC. El 1981 va ser, durant poc temps, secretari general del PSUC. A comenaments dels anys vuitanta, es va veure embolicat als problemes interns d'aquest partit i va traslladar la seva activitat poltica a Madrid, amb Gerardo Iglesias, secretari general del Partit Comunista d'Espanya (PCE). 

Superat per Julio Anguita Gonzlez a l'elecci del coordinador general d'Esquerra Unida (EU), va desenvolupar diversos crrecs a la direcci i en va ser el nmero dos a les eleccions generals de 1996. Al desembre de 1998, va succeir Anguita a la secretaria general del PCE i, desprs de la malaltia d'aquell, al mar de 2000, va ser triat per Esquerra Unida per la candidatura a la Presidncia del Govern. Va protagonitzar l'acord per a aquells comicis amb el PSOE i la greu desfeta electoral d'EU, que va perdre la meitat dels seus electors. El 2002 va ser reelegit secretari general del PCE. 

El 2003 va decidir deixar de ser diputat al Congrs de Diputats i no concrrer a les eleccions generals de 2004. Al juny de 2005 va tornar a ser reelegit secretari general del PCE, per va cedir algunes responsabilitats al nou President, Felipe Alcaraz.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94155" title=".ar" nonfiltered="2415" processed="2402" dbindex="37573">
.ar s l'actual domini de primer nivell territorial (ccTLD) de l'Argentina.

Enllaos.
 IANA .ar whois information ;
 registrador oficial de dominis .ar  ;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94157" title="Amarna" nonfiltered="2416" processed="2403" dbindex="37574">


Perode d'Amarna, perode histric egipci.

Tauletes d'Amarna o Cartes d'Amarna, tauletes amb cartes diplomtiques egpcies.

Nom abreujat de la ciutat de Tell al-Amarna o Till el-Amarna (l'antiga Akhet-Aton);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94159" title="Perode d'Amarna" nonfiltered="2417" processed="2404" dbindex="37575">
El perode d'Amarna s un perode histric egipci que rep el seu nom per la moderna ciutat d'Amarna (Tell al-Amarna), que fou l'egpcia Akhet-Aten (Horitz d'Aton), la qual fou la capital d'Egipte durant el perode.

El fara Akhenaten fou proclamat sobir amb el nom de naixement d'Amenhotep, per al sis any de regnat el va canviar per Akhenaten, iniciant un canvi radical poltic, religis i artstic. Va fundar llavors una nova capital dedicada a l'adoraci del nou du-sol Aten o Aton.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94164" title="Tell al-Amarna" nonfiltered="2418" processed="2405" dbindex="37577">
Tell al-Amarna o Till el-Amarna (o simplement Amarna) es el nom del lloc on el fara Akhenaten va construir la seva nova capital al sis any de regnat, quant va optar per l'adoraci d'un du unic, el du-sol Aten o Aton. 

La ciutat que ha estat excavada, es va dir Akhet-Aton (Horitz d'Aten) i tenia al nord un palau, i al nord-est la necrpoli; al centre la Per Ankh (ciutat de la vida), que era la zona central de la ciutat; i al sud i havia un suburbis i un altra necrpoli; en direcci sud-est hi havia la tomba reial. La seva fundaci es explicada a les inscripcions de  les esteles dels lmits d'Akhenaten. El fara la considerava un regal al nic du Aten o Aton. Desprs de la seva mort la ciutat va deixar de ser capital amb el seu fill i successor Tutankhamon i els monuments de la ciutat desmuntats en els segles segents. Ramss II va fer esborrar el nom de Akhenaten per excloure'l de l'eternitat en cstig per l'exclusi dels altres dus. 

La ciutat fou explorada per primer cop el 1714 pel jesuta francs Claude Sicard que va descriure les "esteles dels lmits". El 1798 i 1799 l'expedici napolenica francesa va visitar el lloc i va aixecar un mapa; al 1824 i 1826 l'angls Gardner Wilkinson i la va identificar com l'Alabastron dels escriptors clssics. El 1843 i 1845 l'expedici prussiana dirigida per Karl Richard Lepsius va visitar la zona i en va fer dibuixos i mapes i va copiar les inscripcions de les tombes. El 1887 una dona de la zona va descobrir a un lloc proper, un centenar de tauletes amb inscripcions cuneformes, conegudes com les Cartes d'Amarna, una correspondncia diplomtica del temps d'Akhenaten; el 1881 i 1882 Alessandro Barsanti del Servei d'Antiguitats egipci va excavar la tomba del rei a la ciutat; el 1891 i 1892 Flinders Petrie va excavar parts de la ciutat; el 1892 Howard Carter va visitar la tomba reial i va publicar alguns dels dibuixos del seu interior; el 1903-1908 Norman de Garis Davies va publicar un llibre en sis volums sobre les altres tombes d'Amarna; el 1907-1914 la Deutsche Orient-Gesellschaft (DOG   Societat Oriental Alemanya) va excavar parts de la ciutat i el 1912 va trobar el fams bust de Nefertiti avui al Museu de Berln; el 1921-1936 es van fer excavacions per la  Egypt Exploration Society (EES) sota la direcci de Thomas Eric Peet, Leonard Woolley, Francis Newton, Henri Frankfort i J.D.S. Pendlebury; des el 1977 es fan excavacions dirigides per  Barry J. Kemp  de la Egypt Exploration Society.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94165" title="Esteles dels lmits" nonfiltered="2419" processed="2406" dbindex="37578">
Les esteles dels lmits d'Akhenaten sn unes inscripcions del fara Akhenaten que parla de la fundaci de la ciutat d'Akhet-Aton (Tell al-Amarna); estan gravades a la roca als turons propers a la ciutat. La fundaci esta datada vers el 1345 aC. Estan escrites en egipci antic per mes proper al llenguatge parlat durant l'Imperi nou (1550-1070 aC) que al parlat durant l'Imperi mitj (2025-1700 aC). El fara presenta la ciutat com una ofrena feta per ella al nic du que adorava, el du sol Ra en la seva nica forma visible, el disc solar Aton (egipci Aten). El nom del fara a les inscripcions fou taxat durant el regnat de Ramss II.

S'han identificat dos grups d'esteles: 

Les X, M i K, als extrems nord i sud dels alts de la ciutat, a la part oriental del riu, que estan fora damnades i es difcil de llegir la data al comenament, potser el sis any del regnat del fara. Les tres porten la mateixa inscripci amb la dedicaci de la ciutat al du Aton.

Les altres onze esteles, estan millor conservades (la millor es la lletra S), tamb totes amb la mateixa inscripci que s'inicia amb l'any sis del regnat, establint els lmits del territori de la ciutat que arribava al oest als camps de cultiu, que havien de proveir l'aliment a la ciutat. La inscripci especifica que el rei no podia traspassar les fronteres de la ciutat (es va interpretar inicialment que el fara havia de romandre tancat a la ciutat la resta de la seva vida, per com que se sap que va continuar viatjant pel pas, la interpretaci correcta ha de ser un altra, probablement que els lmits de la ciutat no podien ser ampliats ja que altres terrenys no havien estats consagrats al du Aton); al any vuit es va afegir una inscripci, renovant la dedicaci de la ciutat al du Aton.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94167" title="Cartes d'Amarna" nonfiltered="2420" processed="2407" dbindex="37579">

Les tauletes d'Amarna son quatre centenars de tauletes amb inscripcions cuneformes, conegudes tamb com les cartes d'Amarna, que formen la correspondncia diplomtica del temps d'Akhenaten.

El 1887 una dona de la regi de Tell al-Amarna va trobar les primeres cent les tauletes, a un lloc de la regi. Estaven gravades amb inscripcions cuneformes i contenien la correspondncia diplomtica internacional del fara. En total es van trobar 382 tauletes, que es van revelar com un instrument de primera ma per l'estudi del segle XIV aC. Flinders Petrie va trobar l'edifici en el qual s'havien trobat les tauletes i en va afegir algunes mes (22) a les trobades inicialment fins arribar a les 382. La majoria estan escrites en llengua acdia, i algunes (poques) en altres llenges (hurrita, hitita). De les 382, 350 con cartes i 32 son altres texts (mites, poemes pics, lxics...). 203 es troben a Berln al Vorderasiatisches Museum; 49 o 50 son al Museu Arqueolgic de El Caire; 95 son al Museu Britnic; 22 son al Ashmolean Museum d'Oxford (les trobades per Petrie); 7 son al Museu del Louvre; 9 son a colleccions privades; i 2 al Museu Metropolit de Nova York. Unes 40 cartes provenen d'estats amb els que Egipte tenia una relaci d'igual a igual (Babilnia, Assria, Mittani, Arzawa, Alashiya o Alashia i Hatti; la resta son dels prnceps vassalls a Sria i Palestina.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94170" title="Pinot negre" nonfiltered="2421" processed="2408" dbindex="37580">

El pinot negre, tamb conegut en francs pinot noir, s una varietat de cep negra originria de la Borgonya i introduda a moltes regions vincoles. 

En francs pinot deriva de 'pinya', per la forma apinyada del ram. El gotim s petit, de color negre violaci, la pellofa s gruixuda i la polpa s suau.

El ram de pinot negre s de floraci i maduraci primerenca, resultant adequat per climes sense gelades primaverals i amb estius curts, com a la Borbonya, la Xampanya, la vall del Rin alemanya i alsaciana o l'estat nord-americ d'Oregon. A Catalunya s'ha adaptat b al clima de les zones prepirinenques de la denominaci Costers del Segre. En canvi en climes ms meridionals el ram madura en el moment de mxima calor produint un vi molt alcohlic. A la Borgonya el pinot negre s la varietat principal dels vins de qualitat grand cru. A la Xampanya s'utilitza per fer el xampany rosat i el blanc de negre. A Alscia dna vins rosats, i a Sussa el rosat anomenat ull de perdiu (il-de-Perdrix).

El vi varietal de pinot negre s un vi de qualitat, amb un color no gaire fosc i amb una gran complexitat aromtica: aroma primria de cireres i maduixa, i aroma terciria d'espcies i regalssia. Resulta un vi apte per l'envelliment.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94173" title="Regi vincola" nonfiltered="2422" processed="2409" dbindex="37581">

Una regi vincola s una aproximaci geogrfica per indicar aquelles regions del mn on es cultiva la vinya i es produeix el vi.

La vitis vinifera s una planta endmica de la Mediterrnia on fa ms de 5.000 anys que es cultiva. El clima mediterrani o el clima mediterrani continentalitzat sn els ms adequats per la vinya: exposici al sol, pluja estacional, poca humitat, poc vent i absncia de gelades. Les caracterstiques que defineixen una regi vincola, all que marca el carcter dels seus vins de qualitat, sn les mateixes que caracteritzen un terrer, per amb termes ms generals.

Les regions vincoles sn entre 35 i 50 de latitud, tant en l'hemisferi nord com en el sud. En la terminologia vincola es distingeix:
El Vell Mn: bsicament tota la conca del Mediterrani, endinsant-se en les valls de l'Ebre i el Roine; ms les conques atlntiques del Duero, la Garona i el Loira; i limitant al nord amb el Rin i el Danubi.
El Nou Mn: A l'hemisferi nord, el litoral del Pacfic des de Califrnia fins a Vancouver, ms l'estat de Nova York; i a l'hemisferi sud, Xile, Argentina, el sud de Sud-frica i d'Austrlia, i Nova Zelanda.


Altres zones potencials per amb poca tradici vincola per raons culturals sn els pasos rabs, la Xina i el Jap. Les dades de la Xina inclouen una definici molt mplia i no homologable de vi. Alguns pasos, com Turquia, tenen un extens cultiu de vinya dedicat prcticament a ram de taula.

Les dades de producci mundial de vi mostren un predomini destacat de tres estats mediterranis, i un progressiu augment de la producci en el Nou Mn. Els Pasos Catalans es troben entre les regions vincoles de llarga tradici i producci. A efectes comparatius, la producci sol estar entre 8.000 i 9.000 milers d'hl anuals repartits gaireb a parts iguals entre Catalunya, Catalunya del Nord i el Pas Valenci. (Font: GEC) 

A les regions tradicionals del Vell Mn es posa l'mfasi en l'origen. Un mateix productor pot vinificar i embotellar el seu propi ram i s'arriba a definir unes denominacions molt parcellades. A les regions del Nou Mn es posa l'mfasi en la marca i la varietat de ram. Un productor pot comprar el ram a diferents regions i les denominacions poden ser molt mplies. A ms, la definici de regions vincoles queda influenciada per les reglamentacions de cada estat. Per aquest motiu es fa una aproximaci geogrfica: els estats tenen unes regions que es poden dividir en mltiples denominacions d'origen i a nivell local es pot arribar a subzones, viles o terrers.

Llista de regions vincoles.
A continuaci es presenta una llista no exhaustiva de les regions ms destacades en la producci de vins de qualitat.

Vi d'Espanya;
Nord: ;
Galcia i El Bierzo;
Conca del Duero: Castella i Lle;
Conca alta de l'Ebre: Vi de Rioja, Navarra i Arag;
Vi de Catalunya.
Vi dels Pirineus.
Centre i sud: ;
Llevant (vi del Pas Valenci i Mrcia);
la Manxa, Andalusia (Xers, Mlaga);
illes Balears, illes Canries.

Vi de Frana;
Bordeus: Mdoc, Pessac-Lognan i Graves, Sauternes, Entre-deux-Mers, Bourg i Blaye, Saint-milion, Pomerol, Fronsac i Canon-Fronsac, ;
Borgonya: Chablis i Yonne, Costa d'Or (Cte de Nuits, Cte de Beaune), Hautes Ctes, Cte Chalonnaise, Mconnais, Beaujolais.
Xampanya;
Vi d'Alscia;
Loira: Basse Loire, Centre-Loire, Sancerre i Pouilly-sur-Loire.
Roine: Ctes du Rhne septentrionals, Ctes du Rhne meridionals.
Jura i Savoia.
Vi de la Provena i vi de Crsega.
Llenguadoc i vi del Rossell: Corbiras i Fitou, Oest de l'Aude, Minervois, Coteaux-du-Languedoc, Gard, Rossell.
Sud-oest: Bergerac; Duras, Marmandais i Buzet; Cahors; Gaillac i Fronton; Pirineus Atlntics; Avairon i Quercy.

Vi d'Itlia;
Nord: Piemont, vall d'Aosta, Ligria, Llombardia, Emlia-Romanya, Vneto, Trentino-Tirol del Sud, Fril-Vencia Jlia.
Centre: Toscana i Itlia central (mbria, les Marques, els Abruos);
Sud i illes (Laci, Campnia, Basilicata, Calbria, Pulla, Siclia i Sardenya);

Portugal;
Nord: Porto, Vinho verde.
Centre i sud (Dao, Bairrada, Setbal, Alentejo);
Ultramar: Madeira;

Alemanya;
Conca del Rin: Ahr-Mittelrhein, Mosel-Saar-Ruwer, Rheingau, Nahe, Rheinhessen, Palatinat, Bergstrasse de Hesse, Franconia, Saale-Unstrut i Saxnia, Baden, Wrttemberg.

Conca del Danubi;
ustria (Baixa ustria, Burgenland, Estria, Viena);
Hongria;
Bulgria;
Romania;
Eslovnia;
Crocia i Srbia;
Repblica Txeca i Eslovquia;

Altres pasos mediterranis i europeus:
Grcia i Xipre;
Mar Negra i Caucas: Turquia, Moldvia, Ucrana, Rssia i Kazakhstan, Gergia, Armnia i Azerbaidjan.
Orient Prxim (Israel, Lban);
Magrib ;
Nord-oest d'Europa (Benelux, Gran Bretanya);
Sussa;

Extrem Orient: ndia, Xina i Jap.

Amrica del Nord;
Califrnia: Napa Valley, Sonoma, regions litorals (Lake, Mendocino, badia de San Francisco, Monterey, San Benito, San Luis Obispo, Santa Barbara), regions interiors (Central Valley);
Nord-oest: Washington, Oregon, Colmbia Britnica;
Nord-est, sud i mitj oest: Nova York, Canad atlntic (Ontrio, Nova Esccia, Quebec);

Amrica Llatina;
Mxic;
Xile central;
Argentina;
Sud del Brasil i Uruguai;

Sud-frica;
Austrlia: Nova Galles del Sud, Austrlia Meridional, Victoria, Austrlia Occidental;
Nova Zelanda;

Referncies.
Petit Larousse des vins, Paris 2005 ISBN 2-03-560452-4;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94175" title="Rafael Requena" nonfiltered="2423" processed="2410" dbindex="37582">


Rafael Requena (n. 18 de juliol de 1932 en *Cabdet, Albacete - m. 18 de febrer de 2003 a Madrid, Espanya). *Acuarelista espanyol de renom internacional. 

La seua espontnia vocaci de pintor es va manifestar a edat molt primerena, malgrat no tenir antecedents artstics en la seua famlia. Des de molt xiquet, va mostrar enorme facilitat per al dibuix, i al costat d'aquest, la seua delicada predilecci pels colors diluts en aigua. En 1950, amb 18 anys, es va traslladar a Madrid amb la finalitat de dedicar-se completament a la pintura. 
Va ingressar en l'Acadmia de Belles Arts en 1954 i va cursar estudis en l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Ferran de Madrid.

Una vegada acabada la carrera, va combinar la seua labor creativa amb la docncia. Va exercir de catedrtic de dibuix en l'institut "Emperadriu Mara d'ustria" de Madrid durant ms de vint anys, i ms tard es va traslladar a exercir a l'institut Lope de Vega, tamb de Madrid.

En 1964 entra a ser catedrtic de batxillerat mitjanant oposicions, i aqueix mateix any comena a exercir com professor de dibuix tcnic i cientfic en la Facultat de Cincies de la Universitat Complutense de Madrid, crrec que ocupa fins a 1975.

Dins d'aquesta etapa de la seua vida, combina la labor docent de la Universitat Complutense ocupant el crrec de professor de descriptiva en la Facultat de Belles Arts des de 1967 fins a 1970. Arribat a aquest punt, la figura de Rafael Requena ja s important a nivell nacional, pel que en 1980 l'Ajuntament de *Cabdet li dedica un carrer en el municipi. 
En 1982 se li nomena Coordinador de les "II Jornades de Professors de Batxillerat" organitzades pel ministeri d'Educaci i Cincia. En aqueix mateix any tamb s cridat per la Universitat d'Oviedo (Astries) per a convertir-se en coordinador de la "*Diseccin General de Formaci del Professorat".

En 1983, Rafael Requena rep la insgnia d'or de la seua ciutat natal, *Cabdet. Tamb en aqueix any s nomenat "*Albaceteo Distingit" per la Pea *Albacetea de Madrid. En 1984, s triat Vicepresident de l'Associaci Espanyola de *Acuarelistas i posteriorment s triat millor artista en l'especialitat d'aquarella en els Premis a les Arts Plstiques per la revista "Correu de l'Art".

La seua fama va seguir augmentant de forma espectacular, pel que de nou l'Ajuntament de *Cabdet li guardona amb el ttol de "Fill Predilecte de la Vila". En 1988, s guardonat amb el premi "Tormo d'Or" i desprs d'aix, en 1989, s triat President de l'Associaci Espanyola de *Acuarelistas.

En 1990 Rafael Requena representa a l'aquarella espanyola en el X Congrs Internacional sobre Aquarella, celebrat en *Rieti (Itlia) i posteriorment se li reconeix com "Professor Associat a la Facultat de Belles Arts de la Complutense de Madrid".

En 1991 s triat menge "*Manchego de l'Any" per la Casa de Castella-la Manxa, i passa a formar part del jurat dels "Premis Exrcit" de pintura, i tamb s nomenat President de la Comissi que avalua les proves d'accs al Cos d'Ensenyaments Mitjos.

En 1993 participa en els Colloquis Internacionals Universitaris organitzats per la Universitat Complutense de Madrid sobre ensenyaments mitjos. Durant quinze anys dirigeix i coordina els Cicles d'Art per a Instituts de la Caixa de Madrid. Va participar en el Simposi sobre Aquarella organitzat en *Llanc (Girona) organitzat per l'Associaci de *Acuarelistas Catalans. En aquest mateix any de 1993 va viatjar a Washington (USA), on va participar en una exposici sobre cinc pintors *albaceteos amb motiu de la "Setmana d'Albacete" en la capital nord-americana, organitzada per la *FEDA.

En 1994 se li concedeix el premi cultural "*Albaceteos 94" de la Rdio d'Albacete.

En 1995, Rafael Requena porta a terme la seua obra ms reconeguda, quadre el tema del qual s la Vila de *Cabdet i que des de llavors presideix la Sala de la Vila, caracterstic monument de *Cabdet. Desprs d'a participa en el Simposi sobre Aquarella en *Hondarribia (Guipscoa) organitzat per l'Associaci Basca de *Acuarelistas. Desenvolupa un cicle sobre l'atmosfera en la pintura amb xarrades, projeccions i demostracions de la tcnica de l'aquarella, en l'Associaci Espanyola de Pintors i Escultors.

El 1996, Requena va dirigir unes jornades sobre l'aquarella en el Centre Cultural *Exclibur de Mstoles (Madrid). Realitza una demostraci d'aquarella en l'homenatge que la Diputaci d'Albacete realitza dins del programa "Els *Albacetenses en la Dispora". Rafael Requena s nomenat Soci d'Honor de l'Associaci Espanyola de *Acuarelistas.

En 1997 viatja a Mxic, on en la capital realitza un curs d'aquarella instigat per l'Associaci Mexicana de *Acuarelistas. Participa novament en el Simposi sobre Aquarella en *Llan (Girona). 
En 1998 s nomenat President de la Pea *Albacetense de Madrid.

Finalment, el 2003, va realitzar una exposici en una de les galeries ms importants de Madrid, la Galeria *Kreisler. 

Rafael Requena va morir el 18 de Febrer de 2003 a Madrid, i pocs dies desprs va ser enterrat a *Cabdet.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94176" title="Variable semiregular" nonfiltered="2424" processed="2411" dbindex="37583">
Les estrelles variables semiregulars sn gegants o supergegants de tipus espectral intermedi o tard que mostren una periodicitat en els seus canvis d'esclat, acompanyats o a vegades interromputs per diferents irregularitats. Els perodes van des de 20 fins a ms de 2000 dies, mentre que la forma de les corbes de llum poden ser bastant diferents i variables cada cicle. Les amplituds poden anar de centsimes a moltes magnituds (usualment 1-2 magnituds en el filtre V).

Les semiregulars variables es classifiquen en molts de subtipus:

SRA: del darrer tipus espectral (M, C, S o Me, Ce, Se) gegants que mostren una periodicitat persistent i usualment una amplitud petita, menys de 2,5 magnituds en el filtre V. Z Aquarii s un exemple d'aquesta classe. Les amplituds i les formes de les corbes de llum generalment varien en el rang de 35-1200 dies. Moltes d'aquestes estrelles sn diferents de les variables del tipus Mira noms perqu mostren amplituds de llum petites.

SRB: del darrer tipus (M, C, S o Me, Ce, Se) gegants amb una periodicitat mal definida (cicles mitjos en el rang de 20 a 2300 dies) o amb intervals alternants de canvis irregulars peridics i lents. Algunes poden ocasionalment cessar de variar del tot per un temps. RR Coronae Borealis i AF Cygni sn exemples d'aquest comportament. Cada estrella d'aquest tipus pot tenir assignat un perode mig. En qualque cas, s'han observat dos o ms perodes de variaci de llum.

SRC: del darrer tipus espectral (M, C, S o Me, Ce, Se) supergegants amb amplituds d'aproximadament 1 magnitud i perodes de variaci de llum des de 30 dies a milers de dies. Mi Cephei s un exemple d'aquesta classe.

SRD: gegants i supergegants del tipus espectral F, G, o K, a vegades amb lnies d'emissi en el seu espectre. Les amplituds de variaci de llum sn del rang de 0,1 a 4 magnituds i el rang del perode s des de 30 a 1100 dies. SX Herculis i SV Ursae Majoris sn exemples d'aquesta classe. A M13 es poden veure una dotzena de estrelles variables entre les magnituds 11,95 i 12,25, amb un perode de 43 dies (V24) a 97 dies (V43).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94177" title="Kasmov" nonfiltered="2425" processed="2412" dbindex="37584">


Kasmov (en rus        , transliterat Kasimov, i en ttar       , transliterat Qasim) s una ciutat de Rssia situada a la ribera dreta del riu Oka. Administrativament forma part de l'oblast de Riazan, centre neurlgic del districte de Kasimovsky. Histricament, se la coneix com a Xankirmn, Gorodets Meschorsky o Novy Nizovoy.

 Histria .
La primera poblaci d'aquesta rea va ser la tribu fino-grica anomenada meschiora, ms endavant assimilada per russos i trtars.

La ciutat va ser fundada l'any 1152 per Yury Dolgoruky del principat de Vladimir-Suzdal amb el nom de Grodets, desprs canviat a Gorodets Meschyorskiy (                  en rus). L'any 1376 la ciutat va ser destruda per invasors trtars i mongols, per va ser reconstruda rpidament amb el nom de Novy Nizovoy (              en rus). Desprs de la batalla de Suzdal l'any 1445, on el gran duc Vasili II va ser fet presoner. Les terres dels meschiora foren donades a Olug Moxammat, khan de Kazan, com a intercanvi per la vida del duc. L'any 1452, el gran duc Vasili II va lliurar la ciutat al Qasim Khan, prncep de Kazan, qui es va aliar amb els russos. Altres fonts afirmen que Qasim i el seu germ Yosif van fugir de Kazan tan bon punt van perdre la pugna al tron amb el seu germ Maxmud (Mxmd). A partir de 1471, la ciutat va ser coneguda com Ciutat Qasim i va romandre com a capital del khanat de Qasim fins 1681 quan aquest khanat va ser novament annexat a Rssia. Un grup de trtars s'hi va restablir al segle XV i sn coneguts com els trtars de Qasim, parlen un dialecte barreja del mishar i el ttar mig de l'idioma trtar.

Al segle XII la ciutat va ser separada en tres parts per les autoritats russes:

 Ciutat Antiga (             en rus,  ske Bist en ttar) i la Ciutat Ttara (                  en rus, Tatar Bistse en ttar) governada pel khanat de Qasim i la noblesa trtara.

 Ciutat Yamskoy (               en rus) on habitaven serfs russos, governada per Moscou.

 Ciutat Marfin (                en rus, Marfin Bistse en ttar)   regida pel governador rus de Kasmov.

 Estadstiques .

Poblaci:

 1910: 17000 hab.
 2000 (aprox.): 38000 hab.
 2002: 35816 hab.

Ttaro-parlants:

 1910: 1000-2000 hab.
 2000: 500 hab.

 Llocs d'inters .

Edificis histrics:

 Mesquita de Pedra (1467);
 Mausoleu de Shahgali ( ah li) Khan (1555);
 Mausoleu de Afghan Moxammad (f an Mxmmd) Khan (1658);
 Esglsies ortodoxes russes:
 Esglsia de l'Epifania (                     ) segle XVII.
 Esglsia de Sant Nicolau (                  ) segle XVII.
 Esglsia de la Trinitat (                ) segle XVII.
 Catedral de l'Ascensi (                  ) segle XIX.

 Referncies .






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94180" title="Hur" nonfiltered="2426" processed="2413" dbindex="37585">
Hur es una ciutat d'Egipte a poca distancia al nord de Tuna al-Djebel. Se l'ha identificat amb l'antiga ciutat egpcia d' Herwer, de la que la ciutat principal mes propera era Hermpolis Magna. El du egipci Khnum o Knum fou adorat a aquesta ciutat des l'Imperi antic i fins a l'Imperi mitj per amb l'Imperi nou el centre principal de culte de Khnum es va desplaar a Abu (Elefantina) prop d'Assuan i fou el du de la primera cascada del Nil (a Elefantina va formar una triada de dus amb Satis i Anukis per a Herwer fou adorat en solitari). Esna tamb en fou un centre de culte d'aquest du.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94182" title="Maria Pia d'Itlia (princesa de Iugoslvia)" nonfiltered="2427" processed="2414" dbindex="37586">
Maria Pia d'Itlia, princesa de Iugoslvia (Npols 1934). Princesa d'Itlia amb el tractament d'altesa reial que a travs del seu matrimoni amb el prncep Alexandre de Iugoslvia esdevingu princesa de Iugoslvia.

Nascuda a Npols el dia 24 de setembre de 1934 essent filla del rei Humbert II d'Itlia i de la princesa Maria Josep de Blgica. Maria Pia era nta per via paterna del rei Vctor Manuel III d'Itlia i de la princesa Helena de Montenegro i per via materna del rei Albert I de Blgica i de la duquessa Elisabet de Baviera.

Maria Pia nasqu com a filla primognita dels prncep hereus d'Itlia. Es cas a Cascais, Portugal, el dia 12 de febrer de 1955 amb el prncep Alexandre de Iugoslvia, fill del prncep Pau de Iugoslvia i de la princesa Olga de Grcia. La parella tingu quatre fills:

 SAR el prncep Dimitri de Iugoslvia, nat a Boulogne-sur-Seine el 1958.

 SAR el prncep Miquel de Iugoslvia, nat a Boulogne-sur-Seine el 1958.

 SAR el prncep Sergi de Iugoslvia, nat a Boulogne-sur-Seine el 1963. Casat el 1985 amb l'aristcrata Sofia de Toledo de qui es divorci el 1986 per casar-se el 2004 amb Eleanore Rajneri.

 SAR la princesa Helena de Iugoslvia, nada a Boulogne-sur-Seine el 1963. Casada el 1988 amb Thierry Alexandre Gaubert.

Maria Pia es divorci d'Alexandre al 1967 i s'install al costat del seu pare a Villa Savoia d'Estoril. Posteriorment es cas a Manalapan, a l'estat estatunidenc de Florida amb el prncep Miquel de Borb-Parma.

Maria Pia i els seus germans hagueren de suportat des de molt petits continues discussions entre els seus pares que generaren en un separaci de fet des de l'any 1947. Maria Pia i els seus germans s'han disputat l'herncia familiar generant d'aquesta forma fortes discussions, a vegades pbliques, pel patrimoni de la Casa dels Savoia.

Malgrat que Maria Pia assist al casament religis del seu nebot, el prncep Manuel Filibert d'Itlia amb Clotilde Courau el 2003 a Roma, les relacions amb el seu germ, el prncep Vctor Manuel d'Itlia sn nulles, essent Maria Pia una de les principals crtiques de la gesti del seu germ al cap davant de la Casa de Savoia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94185" title="Heroi de la Uni Sovitica" nonfiltered="2428" processed="2415" dbindex="37587">

L'Estrella d'Or d'Heroi de la Uni Sovitica (en rus:                          , transliterat com Geroy Sovetskogo Soyuza) era el ttol honorfic superior i el mxim grau de distinci de la Uni Sovitica instaurat per Stalin el 16 d'abril de 1934, i era atorgada per les extraordinries accions d'heroisme en servei a l'estat.

 Antecedents .
El 29 de juliol de 1936 es confirm la posici del ttol d'Heroi de la Uni Sovitica. L'Estrella d'Heroi va ser establerta l'1 d'agost de 1939 per distingir als Herois de la Uni Sovitica d'entre els receptors de l'Orde de Lenin (en aquells moments ja havia estat concedida en 122 ocasions, i l'Estrella es conced en 19 ocasions a ttol pstum) . El 14 de maig de 1973 es realitz una nova redacci dels estatuts del ttol. 

El disseny de la condecoraci correspon al pintor I.I. Dubasov.

A l'Heroi de la Uni Sovitica li eren lliurats:

 L'Estrella d'Heroi de la Uni Sovitica com a smbol diferencial;
 L'Orde de Lenin, com a premi superior de la Uni Sovitica;
 Un Diploma acreditatiu de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS;

La segona condecoraci portava tamb l'honor de tenir una esttua de bronze del receptor a la seva ciutat natal, amb una placa on es grava el Decret de la Presidncia del Soviet Suprem amb la condecoraci; i la tercera portava tamb l'honor de figurar a un pedestal a Moscou, prop del Palau dels Soviets (que mai no es va arribar a construir). L'Orde de Lenin noms es concedia amb la primera Estrella d'Heroi.

La concessi del ttol d'Heroi de la Uni Sovitica noms podia ser realitzat per la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS.

Penja a l'esquerra del pit, sobre totes les ordes i medalles de la URSS. Es llueix sempre sobre l'uniforme. Desprs de la II Guerra Mundial les copies de l'Estrella que es concedien als Herois per a l's diari no estaven realitzades en metalls preciosos. 

El ttol d'Heroi de la Uni Sovitica no era simplement una medalla per portar sobre el pit, sin que era el smbol de la mxima contribuci a l'Estat Sovitic. s incorrecte pensar que es tractava d'una condecoraci exclusiva pels oficials: els soldats rasos la podien rebre desprs de realitzar una gran proesa militar; els coronels i els seus subordinats pels xits de les seves unitats, i els generals i mariscals per la realitzaci amb xit d'una campanya. A l'Exrcit, fins i tot un soldat ras nomenat Heroi era tractat amb la major reverncia pels generals.

Juntament amb la condecoraci es rebien una srie de privilegis de tipus social: una pensi personal, prioritat en les llistes d'habitatge, una reducci del 50% en impostos, transport personal gratut en autobusos i trens, tractament mdic gratut en hospitals militars, un bitllet gratut anual per viatjat (en 1 classe), aix com oportunitats en l'educaci i el treball.

Ha estat atorgada 12.745 vegades, la majoria d'elles durant la Gran Guerra Patritica (11.635 Herois de la URSS, 101 dos cops i 3 tres cops herois). Durant la seva histria, 154 persones van ser nomenades Dues vegades Herois; 3 van ser nomenades Tres cops Heroi: El Coronel General d'Aviaci Ivan Kojedub, el Mariscal d'Aviaci Aleksandr Pokrixkin i el Mariscal de la Uni Sovitica Semi Budionni; i, finalment, dos homes la van arribar a guanyar fins a 4 cops: el Mariscal Gueorgui Jkov i Leonid Brjnev. 

Ams, la van rebre 12 ciutats, anomenades Heroiques, pels seus esforos durant la Guerra:
 Leningrad (1945) (la 1 ciutat en rebre aquesta distinci);
 Odessa (1945) ;
 Sebastpol (1945) ;
 Stalingrad (1945);
 Kev (1965) ;
 Moscou (1965) ;
 La Fortalesa de Brest (Bielorsia) (1965);
 Novorossiysk (1973);
 Minsk (1974);
 Tula (1976) ;
 Smolensk (1985) ;
 Murmansk (1985) ;
 Kerch ;

En total, per l'estructura nacional, la majoria dels Herois eren russos, amb 8.182; els van seguir els ucranesos, 2.072; els bielorussos, 311; els trtars, 161; els jueus, 108; els kazakhs, 96; els georgians, 91; els armenis, 90; els uzbeks, 69; els mordvins, 63; els xuvaxs, 45; els azerbaidjanesos, 43; els bashkirs, 39; els ossetis, 32; els maris, 18; els turcs, 16; els lituans, 15; els tadzhiks, 15; els letons, 13, els kirguisos, 12, els komis, 10, els udmurts, 10; els estonians, 9; els carelians, 9; els polonesos, 9; els calmics, 8; els kabardins, 7; els adigus, 6; els txecs, 9; els Azerbaidjanesos, 5; els avar 5; els buryat, 5; els dungan, 4; els lezguins, 4; els alemanys, 4; els francesos, 4; els txetxens, 3; els iakut, 3; els altai, 2; els bulgars, 2; els grecs; 2; els karaxainesos, 2; els kumiks, 2; els laks, 2; els Khakassians, 2, els txerkessos, 2; els finesos, 2; els assiris, 1; els balkars, 1; els veps, 1; els dargyn, 1; els espanyols, 1; els coreans, 1; els kumadi, 1; els kurds, 1; els moldaus, 1; els nogai, 1; els svan, 1; els tuvans, 1; els gitanos, 1; i els evenks, 1.

El ttol d'Heroi de la Uni Sovitica era el primer ttol com a tal al mn. Si b en certs pasos existeix la noci d'heroi nacional, aix no era un premi oficial; tot i que desprs de la II Guerra Mundial el ttol s'estengu en els diversos pasos d'rbita socialista: Heroi de la Repblica Popular de Bulgria, Heroi de la Repblica Popular Mongol  Heroi de la Repblica Txecoslovaca Sovitica Socialista. 

En certa manera, l'Estrella d'Heroi de la Uni Sovitica podria comparar-se a la Creu Victria britnica, la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro alemanya o la Medalla d'Honor del Congrs dels Estats Units. 

L'Estrella d'Heroi ha perdut molt de prestigi desprs de la caiguda de la Uni Sovitica. Molts dels governs sortits de la Uni Sovitica ja no el reconeixen ni li atorguen els privilegis que tenia. La Federaci Russa, no obstant, el segueix reconeixent, desprs d'haver estat modificat a Heroi de la Federaci Russa. Tamb ha tingut continutat a Ucrana (Heroi d'Ucrana) i Bielorssia (Heroi de Bielorssia)

La medalla apareix a l'escut de la ciutat de Sebastpol.

 Histria .

Els primers en rebre-la van ser els pilots Anatoly Liapidevsky (certificat n.1), Sigizmund Levanevsky, Vasili Molokov, Mavrikiy Slepnev, Nikolai Kamanin, Ivan Doronin i Mikhal Vodopianov, que van participar en la recerca aria i en el rescat del trencagels Cheliuskin, que havia naufragat a l'rtic el 13 de febrer de 1934. 

Al 1934, es va nomenar Heroi al pilot M.M. Gromovu, pel rcord de distncia en vol directe (12.411 km en 75 hores), i al 1936 al tamb pilot V.P. Chkalov pel vol directe Moscou-Extrem Orient.

El 31 de desembre de 1936 va atorgar-se per primera vegada per les proeses militars, sent atorgades a 11 participants de la Guerra Civil Espanyola, tres d'ells a ttol pstum (s remarcable que tots ells eren pilots). En total, el ttol d'Heroi de la Uni Sovitica va ser concedit a 59 participants de l'expedici sovitica en ajut a la Repblica Espanyola.

El 25 d'octubre de 1938 tindria lloc la primera concessi en massa del ttol d'Heroi, sent atorgada a 26 caps dels combats amb els japonesos a la regi del llac Hasan, prop de Vladivostok (i per primera vegada seria atorgada a soldats rasos, en total 4 dels 26).

El 2 de novembre de 1938 va ser atorgada per primer cop a les dones. Les aviadores V.S. Grizodubova, P.D. Osipenko i M.M. Raskova la van rebre per la realitzaci del vol directe Moscou-Extrem Orient amb l'avi "Ptria", amb una distncia de 5.908km.

Durant la Guerra Fineso-Sovitica van ser nomenats 412 Herois. El Major General pilot S.P. Denisov va rebre l'Estrella dues vegades, sent el 5. i darrer Dues vegades Heroi de preguerra. 

El darrer Heroi d'abans de la Gran Guerra Patritica va ser el catal Ramon Mercader, per l'assassinat de Trotsky a Mxic. La concessi va ser realitzada amb pseudnim, car Mercader complia condemna a Mxic.

En total, abans de comenar la Gran Guerra Patritica el ttol d'Heroi de la Uni Sovitica havia estat atorgat en 626 ocasions (incloent a 3 dones), i 5 dels quals eren Dues vegades Heroi. 

Si b durant la Gran Guerra Patritica es concediren un 92% del total dels ttols d'Heroi, durant el primer any de la guerra amb prou feines va ser concedida en unes desenes d'ocasions: mentre que els alemanys s'apropaven a Moscou, les condecoracions van ser oblidades durant molt temps. Al 1943, amb l'inici de les operacions ofensives sovitiques, la concessi del ttol ja va ser ms corrent. Per l'aproximaci cap al Dniper va ser concedida en 2.438 ocasions (47 Mariscals i Generals, 1.123 oficials i 1.268 sots-oficials i tropa). El cap de la Divisi de Fusellers I.I. Fesin va ser el primer soldat fora de la Fora Aria en ser nomenat Dues vegades Heroi. Tamb va ser atorgada per primer cop a alg que ni era membre de l'Exrcit Roig ni ciutad sovitic, el sots-tinent Otakar Jarosh, membre del 1r. batall txecoslovac. Al 1944 es va concedir en tres mil ocasions, bsicament a soldats d'infanteria.

Excepte a la Fora Aria Roja no hi havia requeriments especfics per ser nomenat Heroi. Stalin public una directiva per aquesta arma el 19 d'agost de 1941 especificant els requeriments mnims per rebre el ttol, en funci al nombre de missions realitzades i/o a les victries aconseguides (en missions d'atac aire-terra durant el dia, si un pilot sobrevivia 40 missions podia optar a ser nomenat Heroi). Grcies a aquesta directiva, el pilot Major Alexandr Pokrixkin reb la seva 3 Estrella desprs d'aconseguir 53 victries aries.
 
Aquells que s'havien rendit o havien estat capturats no eren elegibles per rebre la distinci, la qual cosa port a certes injustcies (com la del pilot Tinent Mikhal Deviataev, que va ser abatut en una missi i capturat al juliol de 1944. Al febrer de 1945 aconsegu escapar robant un alemany; i no va rebre la seva Estrella d'Heroi fins al 1957, quan va ser "polticament rehabilitat" i Stalin ja portava 4 anys mort).

Tamb hi ha Herois creats per motius propagandstics, com el soldat Alexandr Matrosov, que es llan sobre una metralladora alemanya i assegur l'xit de la seva unitat. Aquest fet succe el 23 de febrer de 1943, en el 25. aniversari de l'Exrcit Roig, en una unitat anomenada Stalin. La recerca de postguerra revel que Matrosov noms era un mite creat per elevat la moral de les tropes.

Pel Decret del 2 d'abril de 1945 s'atorga per darrer cop l'atribuci del Ttol d'Heroi de la Uni Sovitica a tot el personal d'una sotsdivisi, concretament a 67 soldats del grup de desembarcament que van participar en l'alliberament de la ciutat de Nikolaev. 

Per l'Alliberament de Txecoslovquia va ser concedida en 88 ocasions, per l'Alliberament de Polnia en 1.667 ocasions i, per la Batalla de Berln, en 600.

Durant la Guerra contra Jap va ser concedida en 93 ocasions, 6 d'ells nomenats Dues Vegades Heroi:
 Mariscal de la Uni Sovitica Aleksandr Vasilevski;
 General A.G. Kravchenko, cap del 6. Exrcit de la Guardia ;
 General N.I. Krilov, cap del 5. Exrcit;
 Cap Mariscal d'Aviaci Aleksandr Nvikov;
 General I.A. Pliev, comandant del grup mecanitzat;
 Tinent Major V.N. Leonov, de la Infanteria de Marina.
Durant la Gran Guerra Patritica, entre els Dues vegades Heroi de la Uni Sovitica havien 3 Mariscals de la Uni Sovitica (Aleksandr Vasilevski, Konstantn Rokossovski i Ivan Koniev), un Cap Mariscal d'Aviaci (Alexander Nvikov), 21 generals i 76 oficials. No ho va ser cap sots-oficial ni cap soldat. Dos van ser a ttol pstum. 

Entre tots els Herois dels anys de la Gran Guerra Patritica i la Guerra del Jap, l'exrcit ms distingit va ser el de terra: ms de 8.000 membres d'Infanteria, 1.800 artillers, 1.142 tropes cuirassades, 650 sapadors, 290 treballadors de comunicacions i 52 membres de rereguarda. Els Herois de les Forces Aries van ser uns 2.400; 513 pertanyents a la Marina Roja, 150 membres de les Tropes Frontereres i Guardes de Seguretat i 234 Partisans. En total havien ms de 90 dones, que van servir a totes les armes (llevat de les Tropes Frontereres i Guardes de Seguretat); ms de la meitat de les quals la van rebre a ttol pstum.

Durant la Guerra de Corea, 64 pilots del Cos de Caa de la Fora Aria Roja van ser nomenats Herois. Tamb d'aquesta poca s la distinci al cientfic polar M.M. Somova (expedici de 1950-51)

Desprs de la mort de Stalin, i amb el procs de desestalinitzaci, molts dels que havien estat assenyalats com a "tradors a la Ptria" van ser rehabilitats, i en alguns casos, van rebre la distinci d'Heroi de la Uni Sovitica. 

L'any 1962 van ser distingits com Heroi als comandants del submar atmic K-3 Leninsky Komsomol per la travessia per sota dels gels perpetus del Pol Nord. 

Des del 1961 s'inici la tradici de nomenar Heroi als cosmonautes sovitics, sent bviament el primer Iuri Gagarin. Els cosmonautes que realitzaven un segon viatge tornaven a rebre l'Estrella d'Heroi, per en cas de fer un tercer viatge ja noms rebien l'Orde de Lenin. Els cosmonautes que pertanyien a un pas socialista tamb eren nomenats Herois de la Uni Sovitica, mentre que els astronautes de pasos capitalistes que participaven en missions conjuntes amb installacions sovitiques noms rebien l'Orde de l'Amistat dels Pobles.
 
Al 1966, el Secretari General del Partit Comunista de la Uni Sovitica, Leonid Brjnev, la reb el dia del seu aniversari, aix com al 1976, 1978 i 1988 (sent el primer i nic en la histria 4 vegades Heroi de la Uni Sovitica i Heroi del Treball Socialista)

 Disseny .

Consisteix en una estrella d'or de 5 puntes amb raigs plans que surten des del centre fins a la punta. La distncia entre el centre fins a la punta del raig s de 15mm, i la distncia entre les puntes s de 30mm.

El revers de la medalla s llis. Al centre de la medalla apareix la inscripci       CCCP ("Heroi de la URSS")

La medalla pesa 21,5 grams. 

Es suspn sobre un gal de seda vermella rectangular, de 15X19,5mm. Est emmarcada en or, amb una amplada total de 20mm. Es subjecta mitjanant un cargol.

 Condecorats .
 Una vegada.
Mikhal Devyataev;
Iuri Gagarin;
Ivan Golubets;
Zoya Kosmodemyanskaya;
Nikolai Kuznetsov;
Otto Schmidt;
Richard Sorge;
Valentina Tereshkova;
Anna Yegorova;
Vasili Zaitsev;

 Dues vegades .
Semion Timoixenko;
Azi Aslanov;
Ivan Bagramian;
Nelson Stepanyan;
Sydir Kovpak;
Amet-Han Sultan;
Alexei Fyodorov;
Kliment Voroshilov;
Aleksandr Vasilevsky;

 Tres vegades .
El Coronel General d'Aviaci Ivan Kojedub - (04/02/1944, 19/08/1944, 18/08/1945);
El Mariscal d'Aviaci Aleksandr Pokrixkin - (24/05/1943, 24/08/1943, 19/08/1944);
El Mariscal de la Uni Sovitica Semi Budionni - (01/02/1958, 24/04/1963, 22/02/1968);

 Quatre vegades .
 El Mariscal de la Uni Sovitica Gueorgui Jkov- (29/08/1939, 29/07/1944, 01/06/1945, 01/12/1956),
 El Mariscal de la Uni Sovitica Leonid Brjnev - (18/12/1966, 18/12/1976, 19/12/1978, 18/12/1981),

 Personalitats estrangeres condecorades .
  Fidel Castro ;
  Miros aw Hermaszewski;
  Otakar Jaro ;
  Ramon Mercader ;
  Gamal Abdel Nasser;
  Ph m Tun ;
  Rakesh Sharma ;
  Jean-Loup Chrtien - primer astronauta francs;
  Marcel Albert ;
  Roland de La Poype ;
  Marcel Lefvre;
  Walter Ulbricht   Poltic de l'Alemanya Oriental ;
  Erich Honecker   Poltic de l'Alemanya Oriental ;
  Jnos Kdr   Poltic hongars;

 Enllaos externs .
 Pgina molt complerta en rus;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94187" title="Taure (astrologia)" nonfiltered="2429" processed="2416" dbindex="37588">
 Per la constellaci vegeu Taure;



El signe astrolgic de Taure (que ocupa el Sol entre el 20 d'abril i el 20 de maig) s'associa amb aquesta constellaci. En algunes cosmogonies Taure s'associa amb l'element clssic de la Terra i s'anomena tamb (amb Verge i Capricorn) un signe de terra. El seu oposat s escorpi. 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94188" title="Bee Gees" nonfiltered="2430" processed="2417" dbindex="37589">

Bee Gees s un grup musical britnic format pels germans Gibb: Barry Gibb, nascut l'1 de setembre de 1946 i els bessons Robin i Maurice Gibb, nascuts el 22 de desembre del 1949. Els Bee Gees s un dels ms coneguts grups de pop de la histria.

Histria.
A la dcada dels cinquanta, els tres germans Gibb comenaven a tocar en pblic, en petits concerts a la seva terra natal.

El 1958 la famlia es trasllada a Brisbane, on els nois segueixen desenvolupant les seves activitats artstiques. Aix, desprs de cantar a diversos clubs, el 1963 firmen el seu primer contracte amb una companyia discogrfica, Festival Records. Els germans Gibb graven vuit senzills, amb un total de dinou canons, fins que l'any 1965 graven el seu primer lbum, The Bee Gees Sing and Play 14 Barry Gibb Songs. El 1966 aconsegueixen el seu primer nmero 1 a Austrlia amb el tema Spicks and Specks.

L'any 1967 se'n tornen a Anglaterra i sn contractats per la RSO. Aquell mateix any publiquen First i aconsegueixen un cert xit i reconeixement. D'aquest primer lbum a Anglaterra destaquen  temes com To Love Somebody, Holiday, New York Mining Disaster 1941, Every Christian Lion Hearted Man Will Show You... Totes les canons sn compostes per ells mateixos, especialment per Barry i Robin. En aquest moment, els Bee Gees tenen cinc components, ja que als germans s'hi han sumat els australians Colin Petersen, com a bateria, i Vince Melouney, com a guitarra.

Horizontal, del 1968 contenia xits com World i, sobretot, Massachusetts, el seu primer nmero 1 al Regne Unit i a molts altres llocs com, per exemple, Alemanya, Holanda, Austrlia, Jap o Canad. Aquell mateix any publiquen l'lbum Idea. Vince Melouney abandona el grup al final del 1968.

El 1969 presenten el doble lbum Odessa, per seguidament Robin abandona el grup i t un gran xit amb el senzill Saved By The Bell, dins de l'lbum Robin's Reign. Colin Petersen tamb deixa el grup i, poc desprs, Barry i Maurice, igualment sota el nom de "Bee Gees", publiquen Cucumber Castle, que cont l'xit Don't Forget To Remember.

L'any 1970 els tres germans tornen a estar junts i presenten l'lbum Two Years On.

How Can You Mend A Broken Heart, de l'lbum Trafalgar al 1971, s el seu primer nmero 1 als EUA. To Whom It May Concern (1972) i Life in a Tin Can (1973  sn LP que passen sense pena ni glria.

Desprs que es traslladesin a Miami, amb el productor Arif Mardin comencen l'etapa americana amb els discos Mr. Natural (1974) i Main Course, un any desprs. Sn lbums en qu l'estil evoluciona des de la msica romntica i sentimental fins al rhythm and blues. Amb Jive Talkin' tornen a encapalar la llista d'xits dels EUA. En aquest moment es forma The Bee Gees Band ja que als germans Gibb s'uneixen els msics Alan Kendall, Dennis Bryon i Blue Weaver per tal de donar ms qualitat i riquesa a les actuacions en directe del grup.

Children of the World (1976) barreja el rhythm and blues amb la msica disco i anticipa all que ms tard ser la moda dominant. Aconsegueixen el nmero 1 a EUA amb la can You Should Be Dancing.

El 1977 arriba el gran xit a nivell mundial amb la banda sonora Saturday Night Fever. Les seves canons How Deep Is Your Love, Stayin' Alive i Night Fever sn al capdamunt de les llistes de la majoria de pasos i les dues ltimes representen els seus dos primers nmeros u a Espanya mentre que les dues primeres ho sn a Frana.

El 1979 publiquen Spirits Having Flown, aconseguint diversos nmero u amb temes rpids com Tragedy i lents com Too Much Heaven. A tot l'lbum domina el falset de Barry i quasi no s'identifiquen les veus dels bessons. Robin, per, s la veu dominant del tema Living Together, tamb en falset.

El 1981 publiquen Living Eyes, amb molt menys xit de crtica i de pblic. Aquest s l'ltim lbum en qu actua The Bee Gees Band ja que el sextet es dissol. Desprs de la contribuci amb cinc canons noves a la banda sonora de la pellcula Stayin' Alive (1983), continuaci de Saturday Night Fever, es prenen un descans en la seva carrera com a grup i inicien treballs en solitari i, sobretot, com a compositors i productors per a altres artistes: Sunrise de Jimmy Ruffin; Guilty, de Barbra Streisand; Heartbreaker, de Dionne Warwick; Eyes That See In The Dark, de Kenny Rogers; Eaten Alive, de Diana Ross; Runaway, de Carola...

L'any 1987 es tornen a reunir per a gravar l'lbum ESP, amb un nmero u a molts llocs del mn (per exemple al Regne Unit), You Win Again.

Dos anys ms tard, el 1989, publiquen One, amb diversos xits com Ordinary Lives i, sobretot, One, llur ltim top ten als EUA.
 
El 1991 publiquen High Civilization i el 1993 Size Isn't Everything, amb la can For Whom The Bell Tolls, nmero 4 al Regne Unit.

L'any 1997 publiquen Still Waters i els Bee Gees tornen a impressionar mig mn amb les seves veus, encara en plena forma; la can Alone arriba al nmero 5 al Regne Unit.

Finalment, el 2001 surt a la venda This Is Where I Came In, l'ltim disc gravat abans de la mort de Maurice, el 2003.

Barry i Robin han afirmat que tornaran a compondre i cantar junts, per ja no sota el nom "Bee Gees".

 Discografia .

lbums propis.
1965 - The Bee Gees Sing and Play 14 Barry Gibb Songs;
1966 - Spicks and Specks;
1967 - Bee Gees 1st;
1968 - Horizontal;
1968 - Idea;
1969 - Odessa;
1970 - Cucumber Castle;
1970 - 2 Years On;
1971 - Trafalgar;
1972 - To Whom It May Concern;
1973 - Life in a Tin Can;
1974 - Mr. Natural;
1975 - Main Course;
1976 - Children of the World;
1977 - Here at Last... Bee Gees... Live;
1979 - Spirits Having Flown;
1981 - Living Eyes;
1987 - E.S.P.;
1989 - One;
1991 - High Civilization;
1993 - Size Isn't Everything;
1997 - Still Waters;
1998 - One Night Only;
2001 - This Is Where I Came In;

Contribuci a bandes sonores.
1971 - Melody;
1975 - All This and World War II;
1977 - Saturday Night Fever;
1978 - Sgt Peppers Lonely Hearts Club Band;
1983 - Staying Alive;

Senzills propis.
The Battle Of The Blue And The Grey/The Three Kisses Of Love (1963);
Timber! (1963);
Peace Of Mind (1964);
Claustrophobia (1964);
Turn Around, Look At Me (1964);
Every Day I Have To Cry (1965);
Wine And Women (1965);
I Was A Lover, A Leader Of Men (1965);
I Want Home (1966);
Monday's Rain (1966);
Spicks and Specks (1966);
New York Mining Disaster 1941 (1967);
To Love Somebody (1967);
Holiday (1967);
Massachusetts (1967);
World (1967);
Words (1968);
Jumbo/The Singer Sang His Song (1968);
I Started A Joke (1968);
I've Gotta Get a Message to You (1968);
First of May (1969);
Tomorrow, Tomorrow (1969);
Don't Forget To Remember (1969);
I.O.I.O (1970);
Lonely Days (1970);
How Can You Mend A Broken Heart? (1971);
Don't Want To Live Inside Myself (1971);
My World (1972);
Run To Me (1972);
'Alive (1972);
Saw A New Morning (1973);
Wouldn't I Be Someone (1973);
Mr. Natural (1974);
Throw A Penny (1974);
Charade (1974);
Jive Talkin' (1975);
Nights on Broadway (1975);
Fanny (Be Tender With My Love) (1976);
You Should Be Dancing (1976);
Love So Right (1976);
Boogie Child (1977);
Edge of the Universe (Live);
How Deep Is Your Love (1977);
Stayin' Alive (1977);
Night Fever (1978);
Too Much Heaven (1978);
Tragedy (1979);
Love You Inside Out (1979);
Spirits (Having Flown) (1980);
He's A Liar (1981);
Living Eyes (1981);
Paradise (1981);
The Woman In You (1982);
Someone Belonging To Someone (1983);
You Win Again (1987);
E.S.P. (1987);
Ordinary Lives (1988);
One (1989);
Bodyguard (1990);
Secret Love (1991);
The Only Love (1991);
When He's Gone (1992);
Happy Ever After (1991);
Paying The Price Of Love (1993);
For Whom The Bell Tolls (1993);
How To Fall In Love, Part 1 (1994);
Kiss of Life (1995);
Alone (1997);
I Could Not Love You More (1997);
Still Waters Run Deep (1997);
This Is Where I Came In (2001);

Collaboracons, duets, cors....
 Immortality (1998), amb Celine Dion;

Recopilacions importants, caixes....
1968 - Rare Precious and Beautiful;
1969 - Best of Bee Gees;
1973 - Best of Bee Gees volume 2;
1979 - Greatest;
1990 - Tales from the Brothers Gibb;
1998 - Brilliant from Birth;
2001 - The Record;
2004 - Number Ones;
2005 - Love Songs;
2006 - The Studio Albums, 1967-1968;
2007 - Greatest. Special Edition;

 Enllaos externs.
Lloc oficial dels Bee Gees ;
Lloc web oficial d'Universal sobre els Bee Gees ;
Lloc web sobre les canons dels germans Gibb ;
Lloc web sobre els Bee Gees en catal ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94192" title="Al-Qusiya" nonfiltered="2431" processed="2418" dbindex="37590">
Al-Qusiya s una ciutat d'Egipte a uns 35 km al sud de Mallawi i 327 al sud d'El Caire, amb uns 50000 habitants, un 70% coptes.

Fou fundada durant l'Imperi antic i es va dir probablement Kis o Qis (Qesy), i els coptes li van dir Ksk, que fou transformat en grec a Kousos o Kousai (tamb Akouasa, Akoussa, Kousis i Khousai) que va donar el nom llat Cusae (o Cussa i altres variants) i grec Kusae. Fou capital del noms XIV de l'Alt Egipte, i el deu principal fou Hathor, identificat amb la deessa grega Afrodita. 

El lloc ms interessant s el Deir al-Muharraq (El monestir cremat) el qual es a uns 7 km al sud-oest de la ciutat i que t a uns 6 km a l'oest les Tombes de Mir.

De la ciutat antiga egpcia no en queden rastres. Es sap que tenia un temple d'Hathor per no ha estat localitzat. Sota l'Imperi rom i desprs bizant fou seu de la Legio II Flavia Constantia.

Fou seu d'un bisbe que fou sufragani d'Antinoe a la Tebaida Prima. Lequien (II, 597) esmenta alguns bisbes: Aquilles i Meleci, vers el 325, i Theonas, present a Constantinoble el 553.
 
A la meitat del segle VII va caure en mans dels musulmans i va seguir l'histria d'Egipte per localment es va afermar la religi cristiana. Encara avui els coptes sn una gran majoria a la ciutat.

El 1998 la policia egpcia buscant els assassins de dos joves coptes va sotmetre a tortura als seus familiars ms propers i al no obtenir resultats a familiars llunyans i amics (total unes 1200 persones en un mes) fins que el bisbe Wissa va donar a conixer els fets a la premsa internacional. Les tortures es van aturar per Wissa fou traslladat emparant-se el govern amb les lleis d'emergncia, acusant-lo de "minar la unitat nacional"; cap policia fou castigat; el 1999 un enfrontament entre un comerciant copte i un client musulm es va estendre a altra gent i es van produir trets que van deixar 20 coptes morts (i 1 musulm) a ms de dotzenes de ferits; la policia no va fer res per aturar els enfrontaments que van durar dos dies. El govern va proposar anomenar a la ciutat "Ciutat de Pau" en lloc d'Al-Qusiya que vol dir en rab clssic "L'enemistat".













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94193" title="El coronel no tiene quien le escriba" nonfiltered="2432" processed="2419" dbindex="37591">
El coronel no tiene quien le escriba s una novella de Gabriel Garca Mrquez publicada l'any 1961. El tema de la novella s un vell general que espera la seva pensi.

L'autor, tal com explica a les seves memries, publicades sota el ttol Vivir para contarla, es va inspirar en el seu pare, que va ser coronel i mai no va rebre la pensi que li havien proms.

L'any 1999 es va adaptar la novella al cinema de la m del director mexic Arturo Ripstein.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94194" title="Cent anys de solitud" nonfiltered="2433" processed="2420" dbindex="37592">
Cent anys de solitud (Cien aos de soledad en el ttol original en castell) s una novella de l'escriptor colombi Gabriel Garca Mrquez, qui va rebre el Premi Nobel de Literatura l'any 1982. s considerada una obra mestra de la literatura llatinoamericana i universal. s una de les obres mes tradudes i llegides en castell.

La primera edici de la novella fou publicada a Buenos Aires l'any 1967 per l'Editorial Sudamericana amb una tirada inicial de 8.000 exemplars. Fins al 2006, se n'han venut ms de 30 milions d'exemplars i ha estat traduda a 35 idiomes, entre ells al catal per Avell Arts-Gener ("Tsner").

El llibre relata la histria del poble de Macondo a traves de la famlia Buenda.

Estructura.
La novella es configura cclicament, amb situacions que es repeteixin, encara que sempre amb lleus canvis. Aquesta situaci s'apropia tant dels personatges masculins com dels femenins, estant ells mateixos, moltes vegades, conscents d'eixa pecularietat.

 Referncies i notes .


Bibliografia.
DEL PRADO, F. J. Cmo se analiza una novela. Madrid: Editorial Alhambra, S.A. 1984. ISBN 84-205-1002-5;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94199" title="Macondo" nonfiltered="2434" processed="2421" dbindex="37593">
Macondo s un poble imaginari, a Colmbia creat per Gabriel Garca Mrquez.

La primera referncia que va fer d'ell va ser a Un da despus del sbado (un dia desprs del dissabte) i apareix freqentment a les novelles de l'autor essent el marc principal de quasi la totalitat de la seva obra Cent Anys de Solitud.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94203" title="Deir al-Muharraq" nonfiltered="2435" processed="2422" dbindex="37594">
Deir al-Muharraq (es a dir el Monestir Cremat, perqu fou cremat diverses vegades al llarg dels segles) es un monestir copte a uns 7 km de la ciutat de Al-Qusiya, a la vora del desert.

El seu nom deriva principalment del paisatge del seu entorn. T uns murs de protecci. El terrapl esta negre per una conflagraci que va passar a la ultima dcada del segle XX, durant la peregrinaci de la Verge.

Els creients diuen que al santuari de la cova, al lloc de l'esglsia del ungit (Al-Azraq) es on va viure la sagrada famlia quant va passar per la regi i hi va romandre sis mesos i deu dies, i que l'esglsia es de les mes antigues del mon i ja fou anunciada al Antic Testament ("un altar al senyor al mig de les terres d'Egipte, Isaes 19:19-21), i parlen de molts miracles produts all. La icona de la verge i el fill hauria estat pintat per Sant Lluc. El monestir tamb s esmentat com el lloc on l'ngel del senyor es va aparixer a Josep i li va dir que se'n ans a Israel. Els coptes l'anomenen el segon Belem. 

Sant Pakomios va ser el fundador del monestir suposadament en torn de l'esglsia de la verge, vers el segle IV. Des el segle XIII es troben informacions sobre el peregrinatges anyals, cosa que ja es feia des molt abans. Al-Marqizi (segle XVI) l'esmenta entre la llista de monestirs coptes.

Al interior del monestir hi ha 5 esglsies (Verge Maria o Al-Adra suposadament del segle I; Sant Jordi o Mari Girgis, del 1880 sobre una d'anterior; de l'arcngel Miguel, restaurada pel patriarca Gabriel d'Alexandria a la meitat del segle XVI; i dues mes) hi est servit per un centenar de monjos. T a mes una important biblioteca dividida en diverses seccions (la primera amb obres dels segles XIX i XX sobre cincia, religi, i altres temes, amb copte, grec, rab, angls i amhara; la segona es la dels manuscrits coptes i rabs, els mes antic dels quals son del segle XIII).

La peregrinaci anyal es fa entre el 18 i el 28 de juny.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94204" title="Tombes de Meir" nonfiltered="2436" processed="2423" dbindex="37595">
Les Tombes de Meir sn unes tombes situades al llogaret de Meir o Mayr, prop de Al-Qusiya. Son les tombes dels nomarques del noms XIV, del qual la ciutat de Al-Qusiya fou capital. El 1999, 9 de les tombes foren obertes al pblic i est planet obri un total de 17. Les tombes mostren 720 imatges de deus, tapades per gravats dels eremites coptes que van viure all. A una de les tombes es pot veure el model original que per uns certs dibuixos van usar els pintors egipcis. L'escena del desert a la tomba de Senbi (Senbi-Sa-Ukh-hotep) es considera excepcional, i tamb la de les  dones de la Dinastia XII a la tomba d' Ukhhotep. Les tombes del poble son a una certa distancia a les dels nomarques. Els enterraments son  entre les dinasties VI i XII.

Les principals tombes son:

Tomba de Niankh-hpepy conegut per Hepi el negre (A-1) que fou el canceller de Pepi I (Dinastia VI) que te quatre cambres amb moltes pintures. Hi havia llocs per la seva famlia a la tomba.

Tomba de Pepy-ankh (A-2) fill del anterior, igualment amb moltes pintures especialment de la vida del propietari i escenes funerries.

Tomba de Senbi (B-1) que era nomarca i supervisor de sacerdots durant el regnat d' Amenemhet I (Dinastia XII), i era fill d'Ukh-hotep; la tomba t moltes escenes d'ofrenes i de la vida diria; algunes escenes foren damnades; l'escena del desert mostra al propietari amb els seus gossos al desert.

Tomba d'Ukhhotep (B-2), fill de l'anterior, que tenia els ttols de "Gran cap del noms", "supervisor de sacerdots d'Hathor a Cusae" i "supervisor de sacerdots de la senyora de tots" durant el regnat de Senusret I. Les escenes son similars a les del pare. Es creu que la tomba no era acabada quant va morir.

Tomba d'Ukhhotep (B-4), un altre Ukh-hotep diferent de l'anterior, fill d'Ukhhotep i Mersi, que tenia similars ttols de nomarca que el anterior Ukhhotep durant la dinastia XII. La seva tomba es mes complexa i inclou un nnxol amb faana tipus palau.

Les tombes foren restaurades a partir del 1997. Alguns objectes trobats a les tombes o rodalies son a un petit museu local a Mallawi.

No van cridar l'atenci fins que una descripci de les tombes fou publicat  per Aylward Blackman el 1914 i llavors foren excavades per  Sayed Pasha Kabasha el 1919. Reisner i Daressy les van estudiar desprs. Les tombes van romandre tancades al pblic fins que algunes han estat obertes recentment.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94205" title="Banda de msica" nonfiltered="2437" processed="2424" dbindex="37596">
Les Bandes de msica sn agrupacions musicals formades per msics de vent i percussi amb la possibilitat d'incorporar instruments de corda (pinada, percutida i fregada) en l'anomenada banda simfnica. A diferncia de les orquestres, les bandes tenen la seua essncia al carrer, sent especialment idnies per a la msica festera, com els pasdobles. Les bandes acostumen a ser molt properes al gran pblic degut a la seva participaci en actes de festa major com sn les processons, els concerts a l'aire lliure, etc. 

Al Pas Valenci hi ha una gran cultura de banda, degut tant a la seua quantitat com a la seua qualitat. Destaquen les de Llria, la de Cullera i la de Bunyol. Per a Catalunya tamb trobem una gran afici, potser per ser lmit amb el Pas Valenci, a les Terres de l'Ebre, destaquen bandes de msica com Alcanar, Amposta, La Snia.

 Instrumentaci .

Els instruments que composen aquest tipus de formacions sn:

 Famlia Vent-fusta .

 Flaut;
 Flauta;
 Obo;
 Clarinet;
 Requint;
 Saxo Alt;
 Saxo Tenor;
 Saxo Barton;
 Saxo Soprano;
 Clarinet Baix;
 Fagot;
 Dolaina* ;

 Famlia Vent-metall .

 Trompeta;
 Fliscorn;
 Tromb;
 Trompa;
 Bombard;
 Tuba;

 Famlia Percussi .

 Caixa;
 Bombo;
 Plats;
 Timbales;
 Bateria;
 Lira o Glockenspiel;
 Marimba;
 Xilfon;
 Congues;
 Bongos;
 Gong;
 Campanleg;
 Petita percussi: Temple block, Triangle, castanyoles, etc.
 ...

 Famlia de Corda .
En el cas de tractar-se d'una banda simfnica, hi trobem instruments de corda fregada com:
 Violoncel;
 Contrabaix;
i, en ocasions de corda pinada 
 Arpa;
o percudida
 Piano;

 Vegeu tamb .
 Llista de compositors valencians de msica per a banda;
 Llista de societats musicals del Pas Valenci;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94207" title="Banda" nonfiltered="2438" processed="2425" dbindex="37597">

 Banda (freqncia), interval de freqncies (vegeu tamb Rdio AM i Rdio FM);
 Banda (herldica), faixa que travessa diagonalment el camper d'un escut;
 Banda (ndia), districte de l'ndia;
 Banda (societat), tipus de grup hum ;
 Banda de msica, conjunt de msics d'instruments de vent i percussi;
 Banda sonora, msica d'una pellcula;
 Cinta que es colloca com a premi o distinci;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94212" title="Pasdoble" nonfiltered="2439" processed="2426" dbindex="37598">
El Pasdoble s una forma musical festera, curta, executada normalment pel carrer per les bandes de msica. T ritme binari, per a poder caminar mentre s'executa. El mateix nom, pasdoble, s una referncia al ritme.

s una forma que sols es conrea a la Pennsula Ibrica, i que sovint va relacionada amb el folklore espanyol, encara que siga al Pas Valenci on ms xit ha tingut.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94214" title="Pierrot" nonfiltered="2440" processed="2427" dbindex="37599">

Pierrot s una mscara-personatge de la Commedia dell'arte, nascuda a Itlia cap a finals del segle XVI. El nom de Pierrot s un gallicisme que deriva del personatge itali de la Commedia dell arte, Pedrolino, un dels primers zanni. Va ser interpretat per Giovanni Pellesini, actor de la companyia Gelosi.

El personatge va arribar a Frana on va passar a formar part del repertori de les companyies franceses amb el nom de Pierrot, grcies a l aportaci de Giuseppe Geratoni que va ser el primer a introduir-lo, el 1673. Amb tot, el primer gran Pierrot va ser encara un itali, Fabio Antonio Sticotti (1676-1741). El personatge va ser perfeccionat pel seu fill Antonio-Jean Sticotti (1715?-1772), que el va exportar a Alemanya.

Els Sticotti van reinventar i donar nova vida a aquest personatge adaptant-lo al gust dels francesos i desprs del pblic de les corts europees. De fet, la versi francesa de Pierrot va perdre les caracterstiques d astcia i ironia prpies dels zanni per esdevenir un mim trist, enamorat de la lluna.

El mim Jean-Gaspard Debureau (1796-1846) va representar el Pierrot vuitcentista al Thetre des Funanbules. La vida de Debureau va inspirar el personatge de Gaspard de la pellcula Les enfants du Paradise del director de cinema francs Marcel Carn.

Debureau va establir les caracterstiques que, en endavant, definirien la iconografia del Pierrot: un vestit blanc i ample, amb botons negres i un petit barret negre sobre la cara pintada de blanc.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94215" title="Mallawi" nonfiltered="2441" processed="2428" dbindex="37600">
Mallawi es una ciutat d'Egipte al governadorat de Al-Minya. Es a una zona agrcola entre els canals d'Ibrahim i de Josep i el Nil, i es fabriquen productes txtils; els darrers anys han sorgit altres industries bsiques. Cada setmana se celebra mercat al que acudeix tota la comarca. La poblaci es de uns 150.000 contant els de les rodalies. Com a lmits del terme es dona la "Mansi d'Al" al sud, el repetidor de televisi, al nord, el riu Nil al est, i la llacuna Dirotiah al oest. A la regi s'han trobat algunes restes de l'poca faranica, especialment a Meir, on hi ha una necrpoli.

El Museu de Mallawi cont molts dels objectes trobats a les tombes de Meir i a Hermpolis Magna i Tuna al-Djebel, incloent mmies, sarcfags i esttues de deus en forma d'ocell o de mona (animals consagrats al dei Thoth), i gerros, pots, plats i altres equipaments, aix com alguns papirs;  tamb hi ha objectes del perode grecorom.

 Histria .

La ciutat es va dir en temps faranics Mro, que per un error de transcripci al copte es va modificar a Manlawi, modernament transformat en Mallawi per eliminaci de la "n". Fou una ciutat del noms XV de l'Alt Egipte.

Va seguir l'histria general d'Egipte i va passar a domini musulm.

Sota els mamelucs fou un dipsit militar i no lluny existia una fabrica d'armament a Berka, al sud-oest; tamb es van criar cavalls de qualitat. Fou centre de resistncia contra els francesos que hi van arribar i el general Beliar la va ocupar desprs d'una certa resistncia. 

En temps de Muhammad Ali el ferrocarril va arribar a la ciutat (lnea Al-Minya-Mallawi). Una germana del governador tenia un palau prop de la ciutat. Tamb es van construir alguns ponts. 

La gran expansi de la ciutat s'ha produt als darrers 25 anys.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94218" title="Maria Gabriela d'Itlia" nonfiltered="2442" processed="2429" dbindex="37601">
Maria Gabriella d'Itlia, princesa d'Itlia (Npols 1940). Princesa d'Itlia de la Casa de Savoia amb l'inherent tractament d'altesa reial. Durant la dcada de 1950, Maria Gabriella esdenvigu un paradigme de bellesa entre les Famlies reial europees.

Nascuda a Npols el dia 24 de febrer de l'any 1940 essent filla del rei Humbert II d'Itlia i de la princesa Maria Josep de Blgica. Maria Gabriella era nta per via paterna del rei Vctor Manuel III d'Itlia i de la princesa Helena de Montenegro i per via materna ho era del rei Albert I de Blgica i de la duquessa Elisabet de Baviera.

Part des de Npols a l'exili portugus d'Estoril desprs que un referndum instaurs per escs marge de vots, la repblica com a model d'estat. Maria Gabriella s'install a Villa Savoia amb la Famlia Reial italiana al complert, aviat, per, els seus pares se separaren de fet i ella an a Ginebra al costat de la mare.

Durant la dcada de 1950 i de 1960, Maria Gabriella esdevingu una icona de la bellesa europea. Les seves participacions en diverses celebracions de la reialesa la convertiren en una de les princeses ms admirades i en una de les ms seguides per la premsa rosa. 

Al llarg dels ltims anys de 1950 i fins ben entrat el 1961 s'especull en diverses ocasions amb la publicaci d'un hipottic comproms matrimonial entre la princesa i el prncep Joan Carles de Borb. Es conegut el noviatge existent entre els dos princeps exiliats a Estoril per mltiples testimonis de l'entorn de la parella i tamb se sap que en un parell d'ocasions el general Francisco Franco frustr l'anunci per la poca consideraci que li mereixia la Famlia reial italiana (exiliada, Humbert i Maria Josep separats, els rumors de bisexualitat d'Humbert...).

En resum, l'any 1961 s'anuci el comproms matrimonial de Joan Carles i Sofia de Grcia i Maria Gabriella inicia una relaci amb Nicols Franco, nbot del General i fill de l'ambaixador espanyol a Lisboa.

Maria Gabriella no contragu matrimoni fins l'any 1969 i ho fu amb un aristcrata hongars de nom Robert Zellinger de Balkany. El matrimoni civil se celebr el dia 16 de juny de l'any 1969 a Saint-Mesme i el religis cinc dies desprs a Eze-sur-Mer. La parella tingu una nica filla:

 Maria Elisabet Zellinger de Balkany, nascuda el 1972 a Lausana. Es cas el 2002 amb Olivier Janssens. ;

Maria Gabriella i Robert Zellinger se separaren el 1990. Des de llavors la princesa s'ha dedicat a l'estudi de la Casa Reial de Savoia i s'ha convertit, de la m de la seva mare, en una de les principals expertes de la seva prpia famlia.

La princesa ha participat en el rodatge de la srie dedicada a la vida de la princesa Mafalda d'Itlia com assessora histrica. Tamb ha participat en l'elaboraci de nombrosos llibres basats en la histria de la Casa reial italiana, aix com llibres com: Gioielli di Casa Savoia.

L'any 2007 la casa de subastes Sotheby's anunci la subasta d'un important lot de joies reials de la princesa Maria Gabriela de Savoia. La majoria de les joies provenien de l'herncia de la seva mare, la princesa Maria Josep de Blgica. Destacades veus s'han aixecat contra Maria Gabriela per la seva inconsistncia degut a les crtiques que ella llen contra el seu germ quan aquest fu una acci similar.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94219" title="Carvahall" nonfiltered="2443" processed="2430" dbindex="37602">
Carvahall s la ciutat natal d Eragon al mn d Alagasia, de la trilogia El llegat de Christopher Paolini.



 General .
Carvahall s un poble petit on Eragon va crixer. Es troba al rac nord-oest d Alagasia a prop  de Les Vertebrades. Just al costat passa el Riu Anora, i no molt lluny es troba la ciutat de Therinsford. El poble s tan petit que no pot produir els elements necessaris per la vida quotidiana i necessita dels comerciants nmades per aconseguir-los i per als petits capricis.

 Carvahall a Eragon .
Eragon viu en una granja no gaire lluny del poble, juntament amb el seu oncle Garrow i el seu cos Roran. Eragon trobar a Saphira i la comenar a cuidar mentre viu all. Abandonar el poble als quinze anys acompanyat de Brom, desprs que un atac dels Ra zac destrosss la granja ferint al seu oncle, el qual acabaria morint degut a aquest atac.

 Carvahall a Eldest .
Desprs dels esdeveniments a Eragon, els Ra zac tornen a Carvahall per enxampar a Roran i recollir informaci sobre el seu cos. El rei Galbatorix enviar, juntament amb els Ra zac, un grup de soldats de l Imperi. Roran es refugia a Les Vertebrades mentre els soldats provoquen aldarulls al poble. Desprs d assabentar-se de la mort d un habitant de Carvahall, Roran torna al poble d amagat i es reuneix amb la gent ms important del poble per preparar la revenja.
Aix, el fill de Garrow porta als vilatans a una batalla que far que els soldats es retirin, juntament amb els Ra zac. Degut el seu coratge a la batalla, a Roran se li dona el nom de Martellades (Stronghammer en angls, Martillazos en castell) i el deure de defensar Carvahall. Finalment, es veuen obligats a abandonar el poble i marxar cap a Surda.

 Habitants .
 Albem - Mort a la revenja de la gent de Carvahall contra els soldats imperials i els Ra zac.
 Albriech - Fill de Horst.
 Baldor - Fill de Horst.
 Bardrick - Mort a la revenja de la gent de Carvahall contra els soldats imperials i els Ra zac.
 Birgit   La dona de Quimby.
 Brenna - Habitant vell, mort de fred a Les Vertebrades durant la fugida dels habitants de Carvahall a Surda.
 Brom - Conta contes. Resulta sser un antic Genet de Drac.
 Byrd   Vigilant del poble. Assassinat per Sloan.
 Calitha   La dona de Thane.
 Cawley   T una granja a Nost Creek.
 Darmmen   Fill de Loring.
 Delwin   La seva casa es va cremar quan Roran es va amagar a Les Vertebrades. Conegut com un lluitador fort.
 Elain - La dona de Horst. Cinc mesos embarassada a Eldest.
 Elmund   Primer fill, de deu anys, de Delwin i Lenna. Assassinat en la segona batalla amb els Ra zac.
 Ethlbert   No abandonar Carvahall, decidint refugiar-se a Therinsford.
 Farold - Mort a la revenja de la gent de Carvahall contra els soldats imperials i els Ra zac.
 Felda   La dona de Byrd.
 Fisk   Carpinter.
 Garner - Mort a la revenja de la gent de Carvahall contra els soldats imperials i els Ra zac.
 Garrow - Oncle d'Eragon. Matat pels Ra'zac.
 Ged - Mort a la revenja de la gent de Carvahall contra els soldats imperials i els Ra zac.
 Gedric   Curtidor de pells d animals.
 Gertrude   Curadora.
 Hamund   Fill de Loring.
 Hilda - Habitant vell, mort de fred a Les Vertebrades durant la fugida dels habitants de Carvahall a Surda.
 Horst   Ferrer.
 Isold   La dona de Fisk.
 Ivor   Tenia una granja a l est de Carvahall. Es va quedar al poble durant l xode a Surda, degut al seu tossut oncle.
 Katrina   La filla de Sloan. Promesa de Roran. Segrestada pels Ra'zac.
 Kelby - Mort a la revenja de la gent de Carvahall contra els soldats imperials i els Ra zac.
 Kiselt   Granger.
 Knute   Mencionada que es quedava a Carvahall amb la seva famlia.
 Larne   El fill ms jove de Loring.
 Lenna   La dona de Delwin.
 Loring   Sabater.
 Mandel   El fill major de Byrd i Felda.
 Melkolf - Mort a la revenja de la gent de Carvahall contra els soldats imperials i els Ra zac.
 Morn   Propietari de la taverna  Seven Sheaves ;
 Nesbit   Habitant vell, mort de fred a Les Vertebrades durant la fugida dels habitants de Carvahall a Surda.
 Nolfavrell   Fill de tretze anys de Quimby i Birgit.
 Nolla   Mencionada com una recent mare vdua.
 Odele   Jove amiga de Katrina. Molt propera a Frewin, un dels mariners de Clovis, amb el qual es voldr casar.
 Orval   Habitant mencionat.
 Parr   Mort a l explosi del segon atac dels Ra zac a Carvahall. La famlia es qued al poble en l xode.
 Quimby   Mort pels soldats de l Imperi mentre estaven a Carvahall buscant a Roran. Ms tard se l menjarien els Ra zac.
 Ridley   Pags.
 Roran - Fill de Garrow, Cos d'Eragon. Proms de Katrina. Va treballar a Therinsford durant Eragon.
 Sa - Mort a la revenja de la gent de Carvahall contra els soldats imperials i els Ra zac.
 Sloan - Carnisser, segrestat pels Ra'zac.
 La dona de Sloan - Morta al caure a les cataractes d'Igualda (noms esmentada).
 Southwell - Ofegat en un estany a la fugida dels habitants de Carvahall a Surda.
 Svart   Oncle d Ivor. s l habitant ms vell de Carvahall.
 Tara   La dona de Morn;
 Thane   T cinc fills.
 Waland   Famlia de Calitha.
 Wyglif - Mort a la revenja de la gent de Carvahall contra els soldats imperials i els Ra zac.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94222" title="Al-Miny?" nonfiltered="2444" processed="2431" dbindex="37603">


Al-Minya s una ciutat d'Egipte a la riba occidental del Nil, capital de la governaci del mateix nom, amb uns 150.000 habitants (ms del doble amb els suburbis). s una ciutat comercial situada entre el Nil i el canal Ibrahimiya. L'activitat principal per s l'agricultura. 

 La ciutat .

La ciutat es anomenada "El pont d'Egipte" (           ) perqu es troba entre l'Egipte mitj i l'Alt Egipte. Es troba a 246 Km. al sud d'El Caire. T algunes indstries qumiques, txtils (cot), d'alimentaci, perfums i processament del sucre. La ciutat t universitat. La ciutat t un museu i serveix de base per les visites turstiques a Beni Hasan, Hermpolis Magna i Tell al-Amarna. A l'altra costat del riu hi la ciutat de Kom al-Kefara on hi ha algunes tombes de l'Imperi mitj. El cementiri musulm i cristi de Zawyet al-Maiyitin (Plaa de la mort) es a uns 7 km al sud i s considerat un dels ms grans cementiris del mn; el poble fidel a les tradicions, s'enterra en aquest lloc; una mica ms al sud es troba el lloc anomenat Kom al-Ahmar (el tur vermell) que cal diferenciar del lloc del mateix nom que fou l'antiga Nekhen (Hieracmpolis), on hi ha algunes tombes que corresponen a dignataris de la ciutat d'Hebenu. Finalment, ms al sud encara, hi ha algunes tombes del mateix perode al llogaret de Nueirat.

No queden restes de l'antiga ciutat egpcia anomenada Menat-Kufu (la dida de Kufu o Kheops). El lloc principal s el Corniche, l'avinguda al costat del Nil. La principal mesquita s la d'Al-Umra, la ms antiga; una altra mesquita s la d'Al-Lamati. S'acostuma a fer servir de base per les visites a Beni Hasan i Tell al-Amarna.

Polticament, s considerada un lloc amb molts integristes, i centre d'oposici al govern egipci. Tanmateix, la dona del president Hosni Mubarak, Suzanne Mubarak, s nascuda prop de la ciutat.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94223" title="Zawyet al-Maiyitin" nonfiltered="2445" processed="2432" dbindex="37604">
Zawyet el-Maiyitin (o Zawyet Sultan o  Zawyet el-Amwat) es un llogaret d'Egipte a uns 7 km al sud de la ciutat de Al-Minya, on hi ha un cementiri cristi i musulm que es considerat un dels mes grans del mon.

No lluny del lloc era la ciutat d'Hebenu, capital del noms XVI de l'Alt Egipte, i es poden veure restes d'una pirmide esglaonada de la Dinastia III, l'nica construda a la part oriental del riu Nil (l'est era el domini dels morts i per tant no era habitual construir monuments funeraris al costat oriental del riu). Tamb s'han trobat algunes restes d'utensilis, i l'entrada de la tomba de Nefersekheru (perodes de les dinasties XVIII i XIX). Aquesta rea se sovint esmentada com Kom al-Ahmar (Tur vermell)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94224" title="Sharuna" nonfiltered="2446" processed="2433" dbindex="37605">
Sharuna s una ciutat d'Egipte situada prop del lloc on fou la ciutat egpcia d'Hutnesut, identificada amb la grecoromana Alabastronpolis, i que fou capital del noms XVIII de l'Alt Egipte. T unes restes d'un temple dedicat a Horus-Dunanwy, probablement d'poca ptolemaica.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94226" title="Alabastronpolis" nonfiltered="2447" processed="2434" dbindex="37606">
Alabastronpolis (llat Alabastronopolis) fou una ciutat romana a Egipte, a la part mitjana del pas. A causa d'unes canteres d'alabastre fou identificada al segle XIX com Tell al-Amarna per modernament ha estat identificada com Hutnesut, la moderna Sharuna, principal ciutat del noms XVIII de l'Alt Egipte.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94227" title="Al-Sheikh Said" nonfiltered="2448" processed="2435" dbindex="37607">
Al-Sheikh Said s un llogaret d'Egipte a la part oriental del Nil, a pocs km al sud de Mallawi, governadorat d'Al-Minya, on es troba una necrpoli d'alts funcionaris del noms XV de l'Alt Egipte.

Les tombes sn tallades a la roca a uns turons. La zona rep el nom d'un sant musulm, el Sheik Said, que es enterrat a la vora. Tamb bastant propera hi ha la necrpoli de Deir al-Bersha. El lloc es dins la plana d'Amarna, de la que marca el lmit nord.

Durant la Dinastia IV les mastabes habituals dels oficials que s'enterraven a Gizeh i Saqqara van originar les tombes tallades a la roca amb forma similar a una mastaba en altres llocs. Amb la dinastia VI el desenvolupament de les tombes-mastabes tallades a la roca va portar a un autntic tall de la roca per a la tomba, que fou construda a la cara escarpada a la vora de la vall. El cementiri d'Al-Sheikh Said s un dels primers exemples d'aquest tipus de tomba. Eren estructures simples que tenien una capella, una cambra interior, un cambra d'ofrenes o una esttua, i la cambra d'enterrament (una o ms d'una) generalment subterrnia.

La necrpoli t les tombes del nomarques del noms XV (la llebre), la capital del qual fou Al-Ashmunein (egipci Khemenu, i grec Hermpolis Magna, situada a la riba occidental del riu) que foren enterrats durant la dinastia VI, incloent els alts funcionaris Meru-bebi, Wau i Ankheti que portaven el ttol de "caps de palau".



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94229" title="Shutb" nonfiltered="2449" processed="2436" dbindex="37608">
Shutb es una ciutat d'Egipte situada a la vora d'eon era l'antiga Shashotep (grec Apotheke, desprs  Hypselis), capital del noms XI de l'Alt Egipte. No en queda cap resta, per un cementiri s'ha trobat al lloc proper de Rifeh; especialment rellevants sn unes tombes excavades a la roca que corresponen a l'Imperi mitj. A la vora tamb va existir un  monestir copte (Deir Balyzeh) que va excavar Flinders Petrie.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94230" title="Rifeh" nonfiltered="2450" processed="2437" dbindex="37609">
Rifeh s el nom donat en egiptologia a una srie de cementiris a la riba occidental, on s'han fet troballes de tots els perodes. El mes conegut es Rifeh, prop de la moderna Shutb, excavat per Flinders Petrie el 1906 i 1907.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94231" title="Deir Balyzeh" nonfiltered="2451" processed="2438" dbindex="37610">
Deir Balyze fou un monestir copte a la vora de Balyze i Rifeh, prop de Shutb, que va excavar Flinders Petrie el 1906 i 1907, que el va descriure breument i va publicar una llista seleccionada dels objectes trobats; al Museu Petrie hi ha altres objectes que porten la identificaci de Balyzeh, aix com en algunes colleccions privades procedents de la distribuci dels fons de Petrie.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94235" title="Orde de Lenin" nonfiltered="2452" processed="2439" dbindex="37611">

L'Orde de Lenin (en rus             , transliteraci: Orden Lnina), anomenada aix pel lder de la Revoluci Russa, fou la segona condecoraci nacional en ordre d'importncia de la Uni Sovitica (la primera era l'Orde de la Victria). Va ser creada per la Presidncia del Soviet Suprem de la U.R.S.S. el 6 d'abril del 1930. 

L'Orde de Lenin s la condecoraci ms alta atorgada per la U.R.S.S., tant per a militars com a per a civils i collectius per sobresortir en el moviment revolucionari, l'activitat laboral, la defensa de la ptria, el desenvolupament de l'amistat i la cooperaci entre els pobles, el reforament del mn i altres mrits que es destaquin especialment davant l'Estat Sovitic i la Societat. Pot ser atorgada als ciutadans sovitics, a les empreses, associacions, organitzacions, unitats militars i naus de guerra, unions i sindicats, repbliques autnomes, regions, districtes, ciutats i localitats. Tamb pot ser atorgada a estrangers. 

Pot ser atorgada per si sola, i juntament al rebre el ttol d'Heroi de la Uni Sovitica o Heroi del Treball Socialista, aix com pel ttol de Ciutat heroica.

L'Orde era atorgada per:
	Les fites exclusives i els xits en el camp del desenvolupament econmic, cientfic, tcnic, social i cultural de la societat sovitica, l'augment de l'eficincia i la qualitat del treball o pels mrits que destaquen en el reforament de la potncia de l'Estat Sovitic.
	Pels mrits especialment importants en la defensa de la Ptria Socialista i el reforament de la capacitat defensiva de la URSS;
	Per la extraordinria activitat revolucionria, estatal, poltica i social;
	Pels mrits especialment importants en el desenvolupament de l'amistat i la cooperaci entre els pobles de la Uni Sovitica i d'altres estats;
	Pels mrits que es destaquin especialment en el reforament de la confraternitat socialista, el desenvolupament del moviment alliberador internacional comunista, del treball nacional, en la lluita pel mn, la democrcia i el progrs social;
	Per altres mrits que es destaquin especialment davant de l'Estat Sovitic i la Societat.

Penja a l'esquerra del pit, i s'installa davant de tota la resta d'ordes i medalles. Dins l'escalaf honorfic sovitic noms se situa desprs dels ttols d'Heroi.

Instituda per Decret de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS del 6 d'abril de 1930, l'estatut s'institu el 5 de maig de 1930. El disseny de l'orde i els seus estatuts es modificaren el 27 de setembre de 1934, el 19 de juny de 1943 i el 16 de desembre de 1947. Finalment, el 28 de mar de 1980 es confirmaren de nou els estatuts en una nova redacci.

 Histria .

La idea de la seva creaci s del 8 de juliol de 1926 (amb prou feines dos anys desprs de la seva mort). Originriament s'havia d'anomenar l'"Orde d'Ilitx". En la creaci del projecte van prendre part el pintor I. Dubasov i l'escultor I.D. Shadr. Com a model van prendre una fotografia de Lenin de l'any 1921, presa durant el III Congrs del Komitern. Al 1934, el canvi del dibuix de l'orde va ser obra de l'encunyador A. Vasiuntinski.

La primera concessi de l'Orde va ser realitzada el 23 de maig de 1930, i va ser al diari "Pravda", pel seu ajut actiu en el reforament de la construcci socialista. El 23 de novembre de 1930 es conced a Boris Rojzenman pels mrits exclusius en l'afer de la millora i simplificaci de l'administraci pblica i "la neteja de l'administraci pblica en les representacions de la Uni Sovitica a l'estranger".

Una de les primeres condecoracions collectives va ser pel cap dels tallers principals electro-tcnics del ferrocarril Moscou-Kursk. El 31 de mar de 1931 es public la concessi a les indstries petroleres "Azneft" i "Grozneft" per assolir arribar als objectius del pla quinquenal en noms dos anys. 

Entre els primers caps militars en rebre l'Orde de Lenin trobem a S. Budionni, K. Voroixlov o M. Tukhachevsky. 

Amb l'establiment el 16 d'abril de 1934 del ttol d'Heroi de la Uni Sovitica, l'Orde de Lenin pass a atorgar-se immediatament a tot aquell que rebs aquell ttol. 

El 10 de setembre de 1934 s'aprov la seva concessi per primera vegada a estrangers. Entre aquests trobem a uns mecnics estadounidencs que van participar en una missi de recerca i salvament. Desprs seria atorgada a gaireb tots els lders estrangers del moviment comunista, com Georgi Dimitrov (Bulgria), Klement Gottwald (Txecoslovquia), Jnos Kdr (Hongria), Dolores Ibrruri "La Pasionaria" (Espanya), Ho Chi Minh (Vietnam), Walter Ulbricht (RDA), Fidel Castro (Cuba), etc.

Tamb la van rebre diverses unitats militars, com la 25a Divisi de Fusellers "Vasily Chapayev", la 30a Divisi de Fusellers Irkutsk (que acab tenint 3 Banderes Roges, l'Orde de Lenin i Suvrov i era Membre de la Gurdia), la 44a Divisi de Cavalleria, l'Acadmia Militar Frunze o l'Acadmia Militar de l'Aire N.E. Jukovskogo o l'Escola Militar Kirov de Kev.

Durant la Batalla del Llac Khasan va ser atorgada en 95 ocasions (decret de 25 d'octubre de 1938). 

Moltes empreses industrials la van rebre, com poden ser les associacions petroleres "Azneft" i "Grozneft", les fbriques de Kharkov, Minsk, Txeliabinsk, etc. 

Entre el 4 de juny de 1944 i el 14 de setembre de 1957, l'Orde de Lenin era atorgada a oficials amb 25 anys de servei irreprotxable.

Abans de l'inici de la Gran Guerra Patritica ja havia estat atorgada en 6.500 ocasions (incloent als Herois de la URSS); i durant els anys de la Gran Guerra Patritica va ser atorgada a prop de 41.000 persones, de les quals 36.000 van ser per mrits militats; aix com 207 unitats militars.

El mxim receptor de l'Orde de Lenin va ser el Ministre de Comer Exterior, N. Patolitxev, amb 12, i el seguia el Mariscal de la Uni Sovitica D. Ustinov amb 11. L'acadmic A.P. Aleksandrova i l'enginyer aeronutic A.S. Iakovlev en tenien 10. 9 en tenien el Mariscal V. Txuikov, l'investigador polar I.D. Papanin, el General P.V. Dementev i el ministre V.M. Rjabikov; i amb 8 concessions trobem als mariscals J. Baghramian, L. Brezhnev, S. Budionni, A. Vasilevski, V. Sokolovski, el General d'Exrcit P.I. Batov, els acadmics A.N. Tupolev, E. Ljsenco i S,V, Iljusin.

Tamb la van rebre totes les repbliques sovitiques, algunes d'elles fins a 3 cops: la R.S.S. de l'Azerbaidjan (1935, 1964, 1980), la R.S.S. d'Armnia (1958, 1968, 1978), la R.S.S. del Kazakhstan (1956, 1979, el 1982) i la R.S.S. de l'Uzbekistan (1939, 1956, el 1980). Tamb la van rebre 20 repbliques autnomes, 8 regions autnomes, 6 pasos fronteres, ms de 100 regions i diverses ciutats: Moscou (1947, 1965), Leningrad (1945, 1957), Kev (1954, 1961). La regi de Moscou en t 3 (1934, 1956, 1966).

Entre les institucions que la van rebre trobem el Museu Histric Estatal de Moscou (21 de febrer de 1972) o el Komsomol (en 3 ocasions.

En total va ser atorgada sobre unes 431.418 vegades

 Cultura popular .
A la pellcula Panorama per matar de la srie James Bond, M, cap dels MI-5, rep l'Orde de Lenin de mans del General Anatol Gogol, perqu li sigui atorgada a l'agent 007. No obstant aix, el General diu que s el primer cop que s'atorga a un ciutad no-sovitic, la qual cosa no s certa. Per altra banda, l'Orde de Lenin ha aparegut sovint al pit de diversos enemics de Bond, normalment en forma de gal.

A la pellcula Indiana Jones i el Regne del Crani de Vidre, Irina Spalko diu que ha rebut 3 Ordes de Lenin per 'saber coses abans que ning altre'.

 Disseny .
 1r disseny - El Tractor .

El primer tipus va ser confirmat el 23 de maig de 1930.

Consistia en un medall rod en plata, amb la imatge de Lenin en relleu sobre un fons industrial. Sota la imatge de Lenin apareix un tractor (del qual li ve el sobrenom). Al voltant de la imatge hi ha un anell en or, amb una fila d'esmalt vermell. 

Al voltant de l'anell hi ha una corona de fulles de blat, amb la fal i el martell a la part superior i a la inferior la inscripci CCCP (URSS). Les lletres sn en or, cobertes d'esmalt vermell; i cadascuna era un element separat. 

Feia 38mm d'ample i 37,5mm d'alt; i anava subjectada mitjanant un cargol. Va ser concedida en unes 700 ocasions.

 2n disseny - El relleu en plata .


Donat que en el primer disseny de l'Orde de Lenin no hi figuraven els smbols bsics proletaris (l'Estrella Roja i la Bandera Roja), es decid modificar el seu disseny. Aquest va ser confirmat el 27 de setembre de 1934. 

El primer canvi era que deixava de ser en plata per passar a ser d'or, i desapareixien les imatges del tractor i del fons industrial, aix com la inscripci URSS. Sobre el medall ara apareixia la Bandera Roja amb la inscripci       (Lenin), i l'Estrella Roja se situava a l'esquerra. La fal i el martell se situaven a sota. Tot estava cobert en esmalt vermell. La imatge de Lenin era en plata.

Les dimensions eren 38,5mm d'alt i 38mm d'ample, i se seguia subjectant mitjanant un cargol.

 3n disseny - El relleu en plat .

La diferncia substancial respecte a l'anterior disseny s que en aquest el relleu de Lenin passava a estar fabricat en plat en lloc de en plata. 

S'estengu entre 11 de juny de 1936 i el 19 de juny de 1943, en qu segons el Decret del Soviet Suprem, totes les ordes de forma circular havien de penjar d'una cinta.

 4t disseny - Penjant d'una cinta .

El disseny modern cont un retrat de Lenin en plat, envoltat per una corona  espigues de blat en or. A l'esquerra de la corona hi ha una estrella de 5 puntes, a sota hi ha la fal i el martell, i a la dreta i al damunt, la bandera roja onejant. 

L'estrella, la fal i el martell i la bandera estan cobertes en esmalt vermell. Sobre la bandera hi apareix la inscripci         ("Lenin")

L'alada de la medalla s de 40,5mm, l'amplada s de 38mm, i el dimetre del medall s de 25mm. 

La medalla penja d'un gal pentagonal de 24mm d'ample de seda vermella. A les vores hi ha una franja groga d'1mm, una franja vermella d'1,5mm i una groga tamb d'1,5mm.

 Guardonats .
 Les 14 repbliques de l'URSS i la RSFSR;
 Ciutats .
 Moscou;
 Kev;
 Leningrad;

 Entitats.
 Pravda (diari);
 Komsomol;
 Komsomlskaya Pravda (diari del Komsomol);

 Persones .
 Ciutadans sovitics .

 En 12 ocasions .
 Nikolai  Patolitxev, (Ministre de Comer Exterior);

 En 11 ocasions .
 Dmitri Ustinov (Mariscal de la Uni Sovitica);

 En 10 ocasions .
 A.P. Aleksandrova (Acadmic);
 Aleksandr Iakovlev (enginyer aeronutic);

 En 9 ocasions .
 V. Txuikov (Mariscal de la Uni Sovitica);
 I.D. Papanin (Investigador polar)   ;
 P.V. Dementev (General);
 V.M. Rjabikov (Ministre);

 En 8 ocasions .
 Hovhannes Baghramian (Mariscal de la Uni Sovitica);
 Leonid Brejnev (3r Secretari General del PCUS);
 Semi Budionni (Mariscal de la Uni Sovitica);
 Aleksandr Vasilevski (Mariscal de la Uni Sovitica);
 V. Sokolovski, (Mariscal de la Uni Sovitica);
 P.I. Batov (General d'Exrcit);
 Andrei Tupolev (enginyer aeronutic);
 E. Ljsenco (Acadmic) ;
 Sergei Iliuxin (Pilot sovitic i dissenyador aeronutic);

 En 7 ocasions .
 Serguei Afansiev (ministre sovitic de l'Espai d'origen rus);
 Semi Budionni (Mariscal de la Uni Sovitica d'origen rus);
 Ivan Kniev (mariscal de la Uni Sovitica d'origen rus);

 En 6 ocasions .
 Gueorgui Jkov (mariscal de la Uni Sovitica d'origen rus);
 Konstantn Rokossovski, (mariscal de la Uni Sovitica d'origen polons) ;
 Nikolai Vronov (mariscal de la Uni Sovitica);

 D'altres .

 Aziz Aliyev (poltic i cientfic del Repblica Socialista Sovitica de l'Azerbaidjan, guardonat 2 vegades);
 Nikolai Bsov (fsic sovitic d'origen rus, guardonat 5 vegades);
 Sergei Eisenstein (director de cine);
 Iuri Gagarin (astronauta sovitic d'origen rus);
 Izral Gelfand (matemtic ucrans, guardonat 3 vegades);
 Leonid Gvorov, (mariscal de la Uni Sovitica, guardonat 5 vegades);
 Lev Iaixin (porter de futbol rus);
 Mijail Kalashnikov (dissenyador del fusell d'assalt AK-47);
 Vladimir Aleksandrovich Karataev (alpinista);
 Nikita Khrusxov (dirigent sovitic d'origen rus);
 Vladmir Konovlov (subcomandant i almirall ucrans, guardonat 3 vegades);
 Ianka Kupala   Poeta Bielorus ;
 Igor Kurtxatov (fsic, cap del Projecte Sovitic de la Bomba Atmica, guardonat 5 vegades);
 Nikolai Kuznetsov (almirall, guardonat 4 vegades);
 Fariza Magomadova (Educadora i pionera de l'educaci femenina);
 Kirill Mzurov (poltic bielors);
 Bors Mijilov (capit de l'equip sovitic d'hoquei sobre gel als anys 70 i 80, d'origen rus);
 Alexander Morozov, dissenyador del tanc T-64;
 Ielena Mujina (Gimnasta 1960-2006);
 Fidor Okhlpkov (franctirador heroi de la Segona Guerra Mundial d'origen iacut);
 Nikolai Ostrovski (escriptor ucrans, 1904-1936);
 Liudmila Pavlitxenko (franctiradora sovitica);
 Ievgeni Pepeliaev, (pilot de caa a la Guerra de Corea);

 Nikolai Semenov (cientfic sovitic, Premi Nobel de Qumica l'any 1956);
 Nikolai Sutiagin, pilot de caa a la Segona Guerra Mundial i a la Guerra de Corea;
 Semion Timoixenko (Mariscal de la Uni Sovitica, guardonat 5 vegades);
 Gherman Titov (Cosmonauta, guardonat 2 vegades) ;
 Vladislav Tretiak (porter sovitic d'hoquei sobre gel d'origen rus);
 Piotr Verxigora (major general i escriptor, lder de partisans sovitic durant la Segona Guerra Mundial);
 Vladislav Volkov (Cosmonauta);
 Kliment Voroixlov (mariscal de la Uni Sovitica d'origen ucrans);
 Vasili Zitsev (franctirador sovitic);
 Ikov Zeldvitx (fsic bielors);
 Liudmila Zkina (cantant russa);

 Extrangers .
  Fidel Castro (lder cub);
  George Formby (actor angls) ;
  Armand Hammer (home de negocis i filantrop nord-americ);
  Gamal Abdel Nasser (president egipci);
   Kim Philby (doble agent sovitic/britnic) ;
  Josip Broz Tito (president de Iugoslvia, 1945-1980) ;
  Georgi Dimitrov (Bulgria), ;
  Klement Gottwald (Txecoslovquia) ;
  Jnos Kdr (Hongria);
  Dolores Ibrruri "La Pasionaria" (Espanya);
  Rubn Ruiz Ibrruri (Espanya);
  Ho Chi Minh (Vietnam);
  Walter Ulbricht (RDA);
  Arnold Rtel (lder comunista d'Estnia; darrer president de l'Estnia independent);
  Pham Tuan (cosmonauta vietnamita);
  Sripat Amrit Dange (Lder comunista indi);
  Muhammed Faris (cormonauta i investigador siri);

Vegeu tamb.

Heroi del Treball Socialista;
Orde de la Revoluci d'Octubre;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94236" title="Speos Artemidos" nonfiltered="2453" processed="2440" dbindex="37612">
Speos Artemidos es un temple de l'Egipte mitj. Est situat al costat de Beni Hassan, 3 km al est, a la vora del wadi Batn el-Baqara, on es troben  dos temples excavats a la roca erigits per la reina Hatshepsut en honor de la deessa de cap de lle Pakhet, que portava els ttols de la  "deessa de la boca del riu" i  la deessa que obra el cam de les pluges turmentoses", la qual era adorada a la regi (era anomenada tamb  "la que rasca"). La deessa tamb es presentava amb l'aspecte d'Hathor. Es el mes gran dels dos temples el que es conegut com Speos Artemidos (La gorga d'Artemisa) que li va donar Champollion (els grecs identificaven a Pakhet amb Artemisa). En rab es diu Istabl Antar (L'estable d'Antar, del nom d'un poeta local preislmic).

La faana te una longitud de 15 metres  per la forma es original i nica en els temples egipcis. T una inscripci en 42 columnes que parla a deu i als homes, presentant els treballs de Hatshepsut al lloc i a tota la regi; la reina es glorifica d'haver reconstrut monuments destruts sota els hikses mes de seixanta anys abans. Al interior una sala (pronaos) sostinguda per dos lnees de 4 pilars, que havien de rebre una decoraci adequada per no es van acabar (Hathor a la part vers l'exterior i Osiris a la part vers l'interior); els pilars porten els cartutxos de Tuthmosis III, Seti I i segurament Paynedjem I; a la part oriental de les parets del temple estan gravades escenes del regnant d'Hatshepsut per arreglades sota Seti I. La part occidental presenta escenes de Seti I. A la porta que segueix hi ha el nom de Seti I, i desprs Paynedjem I amb corona roja; segueix un corredor amb escenes de la coronaci de Seti I i ofrenes a Pakhet; hi ha alguns grafitis faranics, grecs i coptes; el corredor porta al santuari que no fou acabat; hi ha un nnxol buit que porta el nom de Seti I probablement per una esttua; a l'esquerra un nnxol amb l'esttua de Pakhet.

No lluny de l'Speos hi ha una petita capella rustica dedicada a Pakhet per  Hatshepsut, Tuthmosis III i Neferure (filla de Hatshepsut). Fou igualment tallada a la roca i no fou acabada per desprs fou decorada en el regnat d'Alexandre II. Aquesta capella es coneguda com Speos Batn al-Bakarah.

Els dos temples son rodejats per restes de cementiris de gats, animal que era dedicat a la deessa Pakhet. Algunes de les coves de la regi foren habitades pels primers cristians al segles III i IV.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94239" title="Germans Nebot" nonfiltered="2454" processed="2441" dbindex="37613">
Els germans Nebot foren uns germans d'una nissaga de militars catalans coneguts per la seva participaci en la Guerra de Successi donant suport a l'arxiduc Carles d'ustria.

Els seus noms eren Rafael, Joan, Josep, Alexandre i Antoni Nebot Font i eren nascuts a Riudoms, on se'ls coneix com a germans Nebot.





Visqueren en la casa que avui s coneguda com a Cal Gallis, on encara es conserva un escut d'armes de pedra a la faana.

Rafael Nebot Font, el germ gran, nascut el 1665, era coronel quan es passa a la causa austriacista i particip en la campanya que suma Xtiva, Oliva, Gandia i Valncia al bndol maulet. El 1706 ocup Utiel, el 1707 fu una incursi al Rossell i el 1708 particip en la defensa de l'Empord contra les forces borbniques. El 1713 fou nomenat general i particip en els intents desesperats de defensar Barcelona i Cardona. Perduda la guerra i havent-se-li confiscat totes les propietats, s'exili a Viena on arrib a ser tinent general de cavalleria i l'emperador el nomen comte de Nebot. Mor a Viena el 6 de setembre de 1733.

Joan Nebot Font, nascut el 1667, era oficial amb grau de tinent i particip l'estiu de 1704 en la presa de Gibraltar per part de les forces anti-borbniques. Desprs pass a Catalunya on fou nomenat coronel de cavalleria i aconsegu que Tarragona es pronuncis a favor de Carles d'ustria. L'11 de setembre de 1714 particip a Barcelona en el contraatac que dirig Rafael Casanova, conseller en cap de la ciutat, en el que va resultar ferit. Ocupada Barcelona, escap a Mallorca i acab a Viena on va morir.

Josep Nebot Font, nascut el 1672, s'un al seu germ Joan per preparar aixecaments a favor de Carles d'ustria. El 1706 es nomenat coronel i defens Requena i ocup Utiel amb el seu germ Rafael. Desprs pass a l'Arag on venc els borbnics prop de Calamocha.

Dels altres germans no se'n conserven tantes dades per tamb sembla que lluitaren contra els borbnics.

La seva casa els fou expropiada en perdre la guerra, per anys ms tard fou retornada als seus descendents. El 1863, la casa fou comprada per Joan Font Vergs i el seu gendre Joan Gallis Ferr hi obr una taverna que s'an transformant en un complex recreatiu de caf, ball, teatre, cinema, etc. i que acoll associacions poltiques i un sindicat agrcola. Estigu obert fins el 1960.

Des de fa uns anys, l'11 de setembre es fa un homenatge floral a la casa on visqueren en record d'aquells riudomencs que participaren en aquella guerra en la que Catalunya perd la seva llibertat.

Enllaos externs.

 Biografia de Rafael Nebot;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94242" title="Camp elctric" nonfiltered="2455" processed="2442" dbindex="37615">

En fsica, el camp elctric s el camp generat per un objecte carregat elctricament, aquest camp genera una fora que actua sobre d'altres objectes tamb carregats elctricament. El concepte de camp elctric va ser introdut per Michael Faraday.

El camp elctric s un vector que en unitats del SI, s'expressa en newton per coulomb (N C-1)o, de manera equivalent, en volt per metre (V m-1). Els camps elctrics es creen al voltant de qualsevol crrega elctrica. El sentit i direcci de les lnies del camp en un punt donat de l'espai es defineixen com el sentit de la fora que s'exerciria sobre una crrega positiva de prova situada en aquell punt. Els camps elctrics contenen energia elctrica amb una densitat d'energia que s proporcional al quadrat de la intensitat del camp. 

En el cas que l'objecte carregat elctricament que produeix el camp elctric tingui velocitat constant, el camp elctric va acompanyat d'un camp magntic. En el cas que la velocitat no sigui constant, sin que presenti un moviment accelerat, es parla de camp electromagntic. En general els camps elctrics i magntics no sn fenmens separats; en funci del punt de referncia, all on un observador aprecia un camp elctric, un altre observar un camp magntic i un tercer una barreja de tots dos. En mecnica quntica, les alteracions dels camps electromagntics sn anomenades fotons, i la seva energia s un quntum.

 Definici electrosttica.

El camp elctric es defineix com la fora elctrica per unitat de crrega. La direcci i el sentit del camp es pren de la direcci i el sentit que la fora exerciria sobre una crrega de prova positiva. Segons aix el camp elctric generat per una crrega positiva s radial i cap enfora mentre que per una de negativa s radial i cap endins.

El camp elctric es defineix com la constant de proporcionalitat entre la crrega i la fora, altrament dit, la fora per unitat de crrega:

 
on
 F s la fora elctrica donada per la Llei de Coulomb,
 q s  la crrega d'una "crrega de prova",

Cal ressaltar que aquesta equaci noms s certa en el cas de la electrosttica, s a dir, quan cap de les partcules estudiades es mou (no hi ha moviment relatiu entre elles). En el cas general on les crregues no sn fixes les partcules experimenten la fora de Lorentz:

 

on v s la velocitat de la partcula expressada com un vector, x s l'operador del producte vectorial i B s el camp magntic creat pel fet que la crrega est en moviment.

La llei de Coulomb.

El camp elctric que envolta una crrega puntual s determinat per la llei de Coulomb:

 

on

 Q s la crrega de la partcula que crea el camp elctric,
 r s la distncia entre la partcula amb crrega Q i el punt d'avaluaci E del camp,
  s el vector unitari que apunta de la partcula amb crrega Q al punt d'avaluaci E del camp,
  s la permitivitat al buit.

La llei de Coulomb s actualment un cas especial de la llei de Gauss, una descripci ms fonamental de la relaci entre la distribuci de la crrega elctrica a l'espai i el camp elctric que en resulta. La llei de Gauss s una de les equacions de Maxwell, un conjunt de quatre lleis que regeixen l'electromagnetisme.

Propietats electrosttiques.


D'acord amb l'equaci anterior, el camp elctric depn de la posici. El camp elctric degut a una crrega puntual disminueix proporcionalment al quadrat de la distncia respecte a la crrega.

Els camps elctrics segueixen el principi de superposici. Si hi ha ms d'una crrega present, el camp elctric total a cada punt s igual al |vector suma dels respectius camps que cada objecte podria crear em absncia dels altres.

;

Si estenem aquest principi a un nombre infinit d'elements de crrega infinitesimal, en resulta la segent frmula:



on
 s la densitat de crrega, o la quantitat de crrega per unitat de volum.

El camp elctric a un punt s igual al gradient negatiu del potencial elctric que hi ha al punt:



on
 s el camp escalar que representa el potencial elctric a un punt donat.

Si diverses crregues distribudes a l'espai generen un potencial elctric, per exemple a un slid, tamb es pot definir un gradient de camp elctric.

Considerant la permitivitat  d'un material, que pot ser diferent de la permitivitat al buit , el desplaament elctric s:

;

Energia del camp elctric.

El camp elctric s un dipsit d'energia. La densitat d'energia d'un camp elctric vindr donada per:

;

on
 s la permitivitat del medi on hi ha el camp elctric;
 s el vector de camp elctric.

Per tant, l'energia total enmagatzemada en un determinat volum V d'un camp elctric ser:

;

on
 s un element diferencial de volum.

Analogia entre el camp electrosttic i la gravetat.

La llei de Coulomb que descriu la interacci entre les crregues elctriques:



s similar a la llei de la gravitaci universal de Newton:



Aix suggereix que hi ha similituds entre el camp elctric  i el camp gravitatori , aix fa que de vegades la massa rebi el nom de crrega gravitacional.

Similituds entre les forces electrosttiques i gravitacionals:
 Ambdues actuen al buit;
 Ambdues sn centralitzades i conservatives.
 Ambdues segueixen la llei de la inversa del quadrat (ambdues sn inversament proporcionals al quadrat de r).
 Ambdues es propaguen a la velocitat finita c.

Diferncies entre les forces electrosttiques i gravitacionals:
 Les forces electrosttiques sn molt ms grans que les gravitacionals (al voltant de 1036 vegades).
 Les forces gravitacionals sn sempre atractives, mentre les elctriques poden ser atractives o repulsives.
 Les forces gravitacionals sn independents del medi, en canvi les electrosttiques en depenen. Aix s degut al fet que el medi cont crregues; el moviment rpid de les crregues, com a resposta a un camp electromagntic extern, produeix un gran camp electromagntic secundari que cal tenir en consideraci. Mentre el moviment lent de les masses ordinries, en resposta a un camp gravitacional canviant produeix un camp gravimagntic extremadament feble que pot ser negligible en molts casos (excepte quan una massa es mou a velocitats properes a les de la llum).

Camps canviants al llarg del temps.

Les crregues no tan sols produeixen camps elctrics. Quan es mouen generen camps magntics, i si els camps magntics canvien es generen camps elctrics. Aquest camp elctric secundari pot ser mesurat utilitzant la llei de Faraday de la inducci,



on
 indica el rotacional del camp elctric,
 representa el vector que indica la taxa de decrement de la densitat del flux magntic amb el temps.

Aix significa que un camp magntic que canvia al llarg del temps produeix un camp elctric rotacional, que s possible que tamb canvi al llarg del temps. La situaci a la qual un camp elctric o magntic canvia al llarg del temps ja no s una situaci electrosttica sin electrodinmica o electromagntica.

Fonts del camp elctric.

Un camp electromagntic t dos components. Un d ells s degut a l existncia d una distribuci de crregues, donant lloc a un camp electrosttic. L altre s la presncia d un camp magntic variant en el temps, que dna lloc a un camp elctric tamb variant. El camp elctric depen de la superfcie que genera aquest camp i de l estat de moviment de l observador respecte a les crregues que generen el camp.

Vegeu tamb.
 Electromagnetisme;
 Electrosttica;
 Electrodinmica;
 Equacions de Maxwell;
 Magnetisme;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94243" title="Estraperlo" nonfiltered="2456" processed="2443" dbindex="37616">
L'estraperlo fou un escndol poltic de la Segona Repblica Espanyola, produt com a conseqncia de la introducci d'un joc de ruleta elctrica de marca "Stra-Perlo", nom derivat de Strauss i Perlowitz, qui n'eren els promotors.

Perqu se n'autoritzs la installaci al Casino de Sant Sebasti (Guipscoa), van subornar el 1934 alts crrecs del Govern, entre ells Aurelio Lerroux, nebot d'Alejandro Lerroux, lder del Partit Radical, en aquelles dates en coalici amb la CEDA de Jos Mara Gil-Robles, o el ministre de Governaci, Rafael Salazar Alonso, del mateix partit.

El joc fou prohibit per la policia desprs de demostrar-se que era fraudulent, la qual cosa no va impedir que funcions tamb a Formentor (Mallorca), on posteriorment tamb fou clausurat.

La revelaci del cas de corrupci va tenir lloc com a conseqncia de la denncia formulada pel mateix Daniel Strauss davant el president de la Repblica, Niceto Alcal-Zamora, ja que Lerroux es neg a pagar la indemnitzaci que Strauss li exigia per la prohibici del joc. L'escndol va suposar l'enfonsament del Partit Radical, quedant el centre poltic sense representaci i potenciant els extremistes d'esquerra i de dreta.

La polaritzaci que aquest escndol va provocar fou una de les diverses causes que van precipitar la fi de la Repblica i l'inici de la Guerra Civil.

A partir d'aquest escndol, la paraula estraperlo ha quedat com a sinnim de martingala, intriga o negoci fraudulent. Aix, per extensi, durant la postguerra espanyola es va denominar tamb estraperlo el comer illegal (mercat negre) d'articles intervinguts per l'Estat o subjectes a racionament (decretat pel rgim de Franco des de 1936 fins a 1952), rebent l'apellatiu d'estraperlistes els qui es dedicaven a tal comer. L'estraperlo va suposar l'aparici de noves fortunes aconseguides amb aquesta venda illegal de productes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94244" title="Orde de l'Estrella Roja" nonfiltered="2457" processed="2444" dbindex="37617">

L'Orde de l'Estrella Roja (rus:                     ; transliterat: Orden "Krasnaya Zvezda".) Va ser creada el 6 d'abril de 1930 en reconeixement del valor a la batalla i pels xits en la defensa de la Ptria en temps de guerra i pau, en la seguretat de l'Estat, la promoci i el desenvolupament de la cincia militar. Va ser instituda per decisi de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS. Els estatuts de l'orde van ser instituts el 5 de maig de 1930. Aquests foren modificats per la llei de la Posici General sobre els Ordes de la URSS (5 de maig de 1936), els decrets de la Presidncia del Consell de la URSS del 19 de juny de 1943, el 26 de febrer de 1946, el 15 d'octubre de 1947 i el 16 de desembre de 1947. Finalment, es realitz una nova redacci dels estatuts el 28 de mar de 1980.

Podia ser atorgada:
 Als militars de l'Exrcit Roig, Flota de Guerra, Tropes del Ministeri d'Interior (MVD) i Tropes del Comit de Seguretat de l'Estat (NKVD).
 A les unitats militats, vaixells de guerra, sindicats i associacions, empreses i organitzacions.

Tamb podia ser atorgada a estrangers.

Penja a la dreta del pit, i se situa desprs de l'Orde de la Guerra Patritica de 2 classe

Era atorgada per:

 Pel valor personal i la valentia als combats, l'organitzaci excellent i la direcci sabia de les operacions militars que contribueixin a l'xit;
 Per les operacions militars d'xit de les unitats militars que comportin a una prdua important per part de l'enemic;
 Pels mrits en el manteniment de la seguretat de l'Estat i la inviolabilitat de la frontera de la URSS;
 Pel valor i la valentia en l'execuci del deure militar o del servei amb risc de la prpia vida;
 Per l'execuci exemplar de les tasques especials de comandament i altres proeses perfectes en temps de pau;
 Pels grans mrits en el manteniment de l'estat d'alerta alt de l'exrcit, els ndex excellents en la preparaci de combat i poltica, l'assimilaci de les noves tcniques de combat i d'altres mrits en el reforament de les defenses de la URSS;
 Pels mrits en el desenvolupament de la cincia i la tcnica militar, aix com la capacitat de quadres per a les Forces Armades de la URSS;
 Pels mrits en el reforament de la capacitat defensiva dels Estats de la Confraternitat Socialista.

 Disseny .

Est formada per una estrella d'argent de 44 mm amb l'interior esmaltat en vermell. Al centre de l'estrella, hi ha una medalla d'argent amb un soldat que porta un rifle amb baioneta i al seu voltant, l'inscripci "                                  " (Proletaris del mn, uniu-vos!) i "CCCP (URSS)" en carcters cirllics.

Entre les dues puntes inferiors hi ha la fal i martell, tamb en argent.

Quan noms es llueix el gal, aquest s grana amb una franja blanca al mig.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94255" title="Zaru" nonfiltered="2458" processed="2445" dbindex="37618">

Geografia: Zaru o Sile fou una ciutat cananea del sud de Palestina.

Gastronomia: Zaru (gastronomia) s un estri de cuina;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94256" title="Tuna al-Djebel" nonfiltered="2459" processed="2446" dbindex="37619">
Tuna al-Djebel o Tuna el-Gebel o Tuna al-Gebel fou la necrpoli d' Hermpolis Magna o Khmun (situada a 5 km), a l'esquerra del riu Nil. A la regi es van produir enterraments entre el 2000 aC i el 200 dC. El cementiri ocupa uns 3 km2. La part mes moderna es al sud (Al-Fassagi). Les estructures i tombes mes ben conservades son les del perode grecorom (algunes tombes tenien el seu temple o capella). Fou excavada per primer cop per Chassant el 1903-1904 i desprs per Weill el 1912.

La tomba de Petosiris, gran sacerdot de Thoth vers el 300 aC, es la tomba mes important.  Petosiris, ("el do d'Osiris") va succeir al seu pare Sishou (o Es-Chou)  i a son germ gran Zedthotefankh (o Gedthotefankh), com gran sacerdot; a les seves funcions religioses unia la d'administrador del temple. La tomba t la forma d'un temple amb un prtic d'entrada i una capella darrera. Els enterraments es feien en cambres subterrnies. Les pintures de la vida diria combinen els estils grec i egipci. La capella est decorada amb portadors d'ofrenes; el texts al interior son importants i descriuen els treballs als temples d'Hermpolis. El tat de fusta es pot veure al Museu Arqueolgic de El Caire.

Al sud de la tomba hi havia un cementiri grecoegipci del segle I dC amb tombes i cases morturies decorades amb una barreja d'estils grec i egipci; aquests tombes foren excavades pel egipci Sami Gabra entre les dos guerres, i desprs hi han treballat equips britnics, alemanys i italians fins els anys 70.

La tomba d'Isadora, de vers el 150, ha cridat l'atenci. Isadora era una jove de la ciutat d'Hermpolis molt estimada per la seva bellesa i bondat, que es va enamorar d'un noi de Antinopolis (avui Sheikh Ibada); el seu pare va desaprovar la relaci; un dia, quant creuava el riu Nil per anar a veure al seu nuvi, va naufragar i es va ofegar; el pare es va negar a pagar l'enterrament i fou el nuvi qui va pagar, per per fer-ho es va haver de vendre ell mateix com esclau; a la seva dedicatria el pare assimila a la seva filla a una deessa. La mmia d'Isadora encara es al lloc.

Al sud-est de l'anterior hi ha la tomba d'dip, decorada amb escenes grecotebanes (avui al museu de El Caire). 

Segueixen moltes altres tombes, casi totes obertes al pblic.

Una mica al sud hi ha una gran cisterna d'aigua de construcci romana, que provea d'aigua a la regi en temps dels romans.

Molt prop de les tombes, girant vers el nord, hi ha tres necrpolis subterrnies d'animals sagrats incloent un babu amb sarcfag, que fou dedicat al deu Thoth. Son anomenades les "catacumbes sagrades de Thoth", i sn un altre element destacat ja que son bastant inhabituals a Egipte. Contenen un temple d'poca ptolemaica (Alexandre IV) i a la part de les cambres s'hi han trobat pots, esttues de bronze, mmies i altres objectes que en general es troben al museu de Mallawi. Destaquen els papirs arameus del perode d'ocupaci persa (segle V) a dins unes gerres trobades a les catacumbes.

A uns 2 km hi ha l'estela que marcava els lmits de la ciutat de Akhet-Aten (Tell al-Amarna) on la famlia del fara (i aquest mateix) est dibuixada en diverses posicions a una capella excavada a la roca trobada pel jesuta Claude Sicard el  1714.
 
Mes excavacions a la necrpoli s'han produt fins als anys noranta sota el impuls de Zahi Hawass. Restes de rajoles romanes i d'una esglsia s'han trobat a un lloc anomenat Nazlet Tuna.

Creuant el riu, una vall deserta anomenada Wadi al-Nakhla, porta al sud-est a uns turons de pedra on tamb hi ha unes tombes tallades a la roca conegut com Deir al-Bersha. I no massa lluny la necrpoli de Al-Sheikh Said.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94257" title="Pacha" nonfiltered="2460" processed="2447" dbindex="37620">
Pacha s un grup de discoteques, fundat a Sitges l'any 1966. 

Ricardo Urgell, del conegut bar Titos del Carrer del Pecat sitget, va fundar el primer Pacha a Sitges, l'any 1966 . Des d'aquell moment, Pacha s'ha consolidat com un grup obrint molts altres locals arreu del mn . 

Actualment el grup Pacha disposa de 24 clubs repartits per tot el mn. El Pacha ms fams s el situat a l'illa d'Eivissa, inaugurat en 1973, amb una capacitat per a 3000 persones i amb 3 sales principals. El club va aparixer en el reportatge de It's All Gone Pete Tong. Les seves festes ms famoses sn: Ministry of Sound, Pure Pacha, i Flower Power.

Franqucies.
Alemanya.
 Munic;

Argentina.
 Bariloche;
 Buenos Aires;
 Resistencia;

Brasil.
 So Paulo;

Egipte.
Sharm el-Sheij;

Espanya.
 Empuriabrava;
 Vaquira-Beret;
 Barcelona;
 Eivissa;
 La Pineda;
 Las Palmas;
 Lleida;
 Madrid;
 Palma;
 Playa del Ingls;
 Sitges;
 Tenerife;
 Torrevella;
 Valladolid;
 Valncia;

Estats Units.
 Nova York;

Anglaterra.
 Londres;

Marroc.
 Marrqueix;

Portugal.
 Ofir;

Enllaos externs. 

El Cielo Pacha Barcelona ;
Grup Pacha ;
Pacha Sitges ;
Pacha Barcelona ;
Pacha Lleida ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94260" title="Carrer Primer de Maig" nonfiltered="2461" processed="2448" dbindex="37621">
El carrer Primer de Maig de Sitges es troba al centre de la vila entre la plaa Indstria i el passeig Martim.

Histria. 

Almenys des dels anys 60 aquest carrer es conegut amb el nom de 'carrer del Pecat'. En temps franquistes era molt complicat trobar oferta d'oci nocturn tant a Catalunya com a la resta d'Espanya i en aquest carrer se n'hi podia trobar concentrada molta. Actualment segueix concentrant gran part de l'ambient nocturn sitget.

Curiositats. 

 Durant el franquisme es va reanomenar aquest carrer amb el nom 'Dos de Maig' motiu pel qual molts visitants encara avui segueixen buscant-lo amb aquest nom.

 Ricardo Urgell, fundador del grup de discoteques Pacha, abans de comenar amb aquest projecte va obrir el bar Titos.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94263" title="Dimecres de Cendra" nonfiltered="2462" processed="2449" dbindex="37622">
El Dimecres de Cendra posa punt i final al Carnaval a moltes poblacions catalanes. En d'altres poblacions tamb es conegut com a Enterrament de la Sardina

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94266" title="Oxirrinc" nonfiltered="2463" processed="2450" dbindex="37624">
 
Oxirrinc o Oxirinc (llat Oxyrhynchus, grec           Oxyrhynchos)  "nas llarg" fou una ciutat de l'Egipte mitj. El seu nom egipci fou Permedjed o Per-Medjed. Correspon a la moderna Al-Bahnasa a 160 km al sud-est de El Caire; la ciutat es trobava entre el canal de Josep (Bahr Yusuf) amb el Nil. Es un dels llocs arqueolgics egipcis mes importants. Durant el segle XX fou contnuament excavada i es van trobar milers de papirs dels perodes grec i rom.

Histria.
La ciutat va rebre el nom d'un peix del riu Nil important a la mitologia egpcia, per es desconeix quin peix era. Diversos peixos del riu tenen el nas llarg i son anomenats "nas d'elefant". Fou capital del noms XIX de l'Alt Egipte (Wab) per no fou una ciutat important fins la conquesta macednia el 332 aC quan fou establerta com a ciutat grega amb el nom de Oxyrhynchon Polis ("la ciutat dels peixos de nas llarg") i fou una capital regional i la tercera ciutat del pas.

Va entrar en decadncia encara sota els romans i va continuar amb els bizantins.

En poca cristiana va tenir una dotzenes d'esglsies i molts convents. Es diu que al segle V tenia deu mil monjos i dotze mil monges. Al temps de la conquesta rab el 641, el sistema de canals de qu la ciutat depenia va deixar de ser operatiu; la ciutat es va revoltar el 645 o 646 i els rebels foren derrotats. Aix unit a la manca dels canals va fer que finalment la ciutat fora abandonada. 

La moderna Al-Bahnasa, fundada al segle IX, ocupa una part de l'antiga ciutat. Els canals foren coberts d'arena i abandonats durant mil anys.

Com a centre administratiu grec i rom es van emetre milers de documents; els arxius eren peridicament netejats i els materials descartats eren posats en cistelles de vmet s'abandonaven al desert; els ciutadans privats afegien els seus propis papers als papers oficials. Com que els papirs eren cars eren usats al mxim i molts estan escrits pels dos costats de temes diferents. Em conjunt ofereixen un escenari de la vida en aquells temps. 
La ciutat mateixa no ha estat mai excavada ja que la ciutat egpcia es al damunt. Es suposa que la ciutat tenia molts edificis pblics incloent un teatre per 11000 espectadors, un hipdrom, banys, gimns, quarters militars, i dos ports al Bahr Yusuf. Els temples referenciats sn els de Serapis, Zeus-Amon, Hera-Isis, Atargatis-Bethnnis i  Osiris, a mes dels temples exclusivament grecs de Demeter, Dions, Hermes, i Apollo i els exclusivament romans de Jpiter Capitul i Mart.

Al segle IV era seu d'un bisbe. Encara avui en dia viuen a la regi un nombre elevat de coptes que tenen diverses esglsies.

Flinders Petrie va ser a Oxirinc el 1922. Va trobar rastres de columnes i el teatre per avui dia no es pot veure cap columna, i alguns elements s'han usat segurament per construir edificis moderns.

Papirs d'Oxirrinc.
Fou excavada per primer cop el 1896 per Bernard Grenfell i Arthur Hunt, del Collegi de la Reina d'Oxford; van descobrir milers de papirs (es calcula que el 70% de tots els papir amb texts literaris van ser descoberts a la ciutat pels dos arquelegs). El seu llarg i metdic treball de cerca, classificaci i traducci va ser publicat en un primer volum el 1898. Grenfell va morir el 1920 i Hunt el 1934.  Un equip itali va seguir els treballs i va treure a la llum nous papirs. Entre les obres que es van trobar hi havia poemes de Pndar, de Safo, de Alceu, d'Alcman, Ibicus, Corinna, Eurpides, Menandre d'Atenes (l'autor que apareix mes vegades), Sfocles, Euclides, Stir (una vida d'Eurpides), un eptom dels llibres perduts de Tit Livi, i una obra titulada Hellenica Osyrhynchia, una obra histrica que podria ser el treball d'for de Cumes o Cratippus, entre altres texts menys destacats. Tamb es van trobar texts cristians en versions mes antigues que les conegudes avui dia. Desprs de la mort de Hunt el treball no es va aturar i va seguir sota la supervisi del professor Peter Parsons d' Oxford.  Fins ara s'han publicat 67 volums que son essencials per l'estudi d'Egipte entre el segle IV aC i el segle VII dC. S'estan preparant a mes a mes 40 volums nous i probablement en seguiran mes.

Des 1966 la publicaci dels papir fou aprovada com a objectiu principal de l'Acadmia Britnica, que ho ha finanat fins el 1999, data en qu el finanament va passar a  la Arts and Humanities Research Board. 

En total hi ha uns cent mil papir. Tots ells sn a la biblioteca Sackler d'Oxford, classificats i fotografiats; uns 2000 estan al darrera de vidres i la resta en 800 caixes. S'intenta seguir amb la publicaci. El 2003 van ser traduts, editats i publicats 4.700 papirs i cada any es publica un nou volum.

Amb la participaci de la Universitat Brigham Young d'Utah s'ha fet servir el sistema Multi-Spectral Imaging technology que ha aconseguit desxifrar dotzenes de texts que abans no es podien llegir; per el treball no ha fet mes que comenar.

Vegeu.
Papir Oxirrinc 1;
Papir Oxirrinc 654 (1904);
Papir Oxirrinc 840;
Papir Oxirrinc 1224;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94270" title="Cent per Cent" nonfiltered="2464" processed="2451" dbindex="37625">

Cent per cent s una revista d'informaci setmanal editada al municipi de Manacor a Mallorca. Actualment s la nica de la seva casta en tot el municipi escrita totalment en catal.

La revista cont diverses seccions com les de poltica, d'actualitat, de societat, d'opini, de cultura, d'esports, de literatura, de passatemps, una agenda entre moltes altres. Tamb cont una plana on s'hi publica setmanalment tot tipus d'articles procedents dels alumnes de 4t d'ESO de l'IES Mossn Alcover que imparteixen l'assignatura de Taller de Premsa.

Les illustracions van a compte de Toni Galms.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94272" title="Al-Bahnasa" nonfiltered="2465" processed="2452" dbindex="37626">
Al-Bahnasa s una ciutat d'Egipte que ocupa el lloc de l'antiga Oxirrinc. Es al governadorat d'Al-Minya, a la riba oest del Nil, a l'oest de la carretera entre Maghagha i Beni Mazar, al lmit de la zona agrcola. S'estira al llarg de l'antic canal de Josep (Bahr Yusuf) que avui s un bra natural del riu Nil (tot i que se segueix anomenat Bahr Yusuf) i est unida per un pont amb la ciutat moderna de Sandafa. Es damunt mateix l'antiga ciutat.

Oxirrinc fou abandonada al segle VII i fou repoblada pels rabs el segle IX amb el seu modern nom.  Fou una ciutat important i prospera esmentada al temps del visir fatimita Badr al-Djamil, al segle XI, que la va fer capital de provncia. Ibn Battuta l'esmenta tamb com una gran ciutat amb nombrosos jardins, al segle XIV, sota els mamelucs, per sembla que ja estava en decadncia accentuada aviat i al segle XVI, sota domini otom, noms era un llogaret que fou incorporat a la provncia de Bani Suef (Suwayf)  i ms tard a la de Minya. Fou quasi coberta per l'arena i es veien restes antigues vers el 1890, situaci possiblement derivada del desbrossament del terreny.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94274" title="Arriska Films" nonfiltered="2466" processed="2453" dbindex="37627">


Arriska Films s una productora audiovisual creada per Joel Joan. Sn produccions d'Arriska Films la pellcula Excuses! i la srie Porca Misria.

Enllaos externs.
 Web oficial;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94284" title="El-Kab" nonfiltered="2467" processed="2454" dbindex="37628">
El-Kab o Al-Kab o Elkab s una ciutat d'Egipte a la part oriental del riu Nil, en front de Kom al-Ahmar (l'antiga Nekhen), entre el riu i la lnia de ferrocarril. Fou l'antiga ciutat de Nekheb. 

Histria de Nekheb.
Nekheb, Nekhab o Eileithyiaspolis (avui Al-Kab o El-Kab) es una ciutat d'Egipte a la vora del riu Nil, al sud de Luxor i al nord d'Edf. 

Fou la capital del predinstic regne de l'Alt Egipte i va romandre ciutat important; fou capital del noms III de l'Alt Egipte. La deessa principal de la ciutat era Nekhbet representada de vegades com una dona o com un voltor amb la corona de l'Alt Egipte, i assimilada a la deessa-serp Uto del Baix Egipte; era tamb la deessa protectora dels recent nascuts. Els grecs van identificar a la deessa amb Eileithyia i van donar a la ciutat el nom de Eileithyiaspolis. 

Es conserven dos parts de Nekheb en una plana situada a la boca d'un riu (wadi):

La primera secci es l'antiga ciutat rodejada per una grossa i enorme muralla; al interior un temple rom i el llac sagrat, i en un petit recinte el temple de Nekhbet no lluny d'un temple dedicat a Thoth i amb una casa de naixements dedicada a Nekhbet (l'encarnaci d'Hator). El temple fou construt ver el 2700 aC i fou ampliat per posteriors faraons entre les dinasties XVIII i la XXX.

La segona secci es la necrpoli a un lloc rocs, on hi entre d'altres les tombes d'Ahmose, Renni, Paheri i Setau, que estan datades a la dinastia XVIII i al perode ramssida.

El temple de Thoth es a un km endavant, a l'entrada del Wadi Hellal, a un lloc avui anomenat Al-Hammam (el bany). La capella fou construda per Setau, virrei de Nbia amb Ramss II; el temple fou restaurat pels Ptolomeus i dedicat a un bon nombre de deus. Tamb hi ha un temple a una cova dedicat a Nekhbet, que esdevingu la lleona Hathor-Tefnut. Dos vestbuls porten a una cambra final. Aquest temple fou convertit en temple copte al segle IV. A mes a mes hi ha un temple d'Amenhotep III, construt per ell i per Tuthmosis IV, dedicat a Nekhbet-Hathor; el prtic es conserva per els relleus interiors van patir destroces en temps d'Amenhotep IV,i foren restaurats per Seti I. 

Al nord hi ha algunes tombes tallades a la roca amb relleus pintats, que pertanyen a alts funcionaris de l'Imperi Nou amb funcions a la regi. Les tombes principals son: 

Tomba d'Ahmose Pennekhbet (EK2) supervisor del seigell al comenament de la dinastia XVIII. Dins la tomba es va trobar la seva biografia i imatges de ell mateix i de la seva famlia. Era fill d'Ebana.

Tomba de Paheri (EK3), que fou nomarca de Nekheb durant la dinastia XVIII; les pintures mostren escenes de la vida diria; es van trobar una esttua de ell mateix amb la seva dona i la seva mare.

Tomba de Setau (EK4), sacerdot de Nekhbet durant el regnat de Ramss III. Una estela al exterior mostra a Setau i la seva dona adorant a Re-Horakhty i Khepri. Al interior les pintures mostren al propietari de la tromba i la seva famlia.

Tomba d'Ahmose, fill d'Ibana (EK5), descrit a la seva biografia dins la tomba com "Capit de marins"; va tenir un paper destacat en la lluita contra els hikses i va participar en el setge d'Avaris. Va rebre com a premis una medalla d'honor d'or i quatre esclaus. Fou l'avi de Paheri (tomba EK3)

Tomba de Renni (EK7), que fou nomarca de Nekheb durant el regnat d' Amenhotep I. Les pintures mostren escenes de la vida diria .

Les tombes corresponents al Imperi mitj romanen tancades.

A uns 4 km al oest del Wadi Hellal  hi ha un santuari ptolemaic dedicat a  Seshmetet. Al sud-est del santuari un temple de Nekhbet de dues sales amb columnes d'Hathor i un santuari tallat a la pedra, construt per Ramss II i restaurat pels Ptolomeus, amb una estela de Ramss a la faana. Els relleus del interior no estan ben conservats per una part s'est restaurant. Mes endavant hi ha una pedra amb inscripcions coneguda per la roca del voltor.

L'any 2000 arquelegs belgues van trobar una necrpolis de la dinastia II. El 2003 un equip britnic dirigit per Vivian Davies del Museu Britnic, que treballava a la tomba de Sobeknakht, nomarca de Nekheb amb la dinastia XVII, va trobar una inscripci que explicava que s'havia produt un atac del rei de Kush i els seus aliats del Punt, i que els egipcis havien contraatacat.

Al altra costat del riu hi ha Kom el-Ahmar, que fou la grega Hierakonpolis i egipcia Nekhen, que s una ciutat ms antiga que Nekheb. Les dos ciutats foren la llar de la deessa Nekhbet.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94288" title="Dispolis Parva" nonfiltered="2468" processed="2455" dbindex="37629">
Diosplis Parva fou una ciutat de l'Antic Egipte a l'Alt Egipte. El seu nom egipci incial fou Seshesh o Sheshesh (que va portar el noms) i desprs Hut-Sekhem-Senusret, i fou la capital del noms VII de l'Alt Egipte que portava el seu nom. Va agafar el de Dispolis en temps dels Ptolomeus (Ciutat de Zeus), i s'hi va afegir Parva per distingir-la d'altres ciutats que tenien el mateix nom a Egipte (Dispolis Magna o Tebes i Dispolis Inferior). El nom de Dispolis Mikra se li atribueix, pero no es clar que correspongui a aquesta ciutat i no a la Dispolis Inferior. La ciutat tenia com a deus principal a Amon i Hathor.

El seu nom modern es Hiw o Hu.

A la ciutat hi ha uns cementiris excavats per Flinders Petrie (1898-1899) on es van trobar materials de casi tots els perodes de l'histria egipcia incloent el perode predinstic. Tamb queden les restes de dos temples ptolemaics. Els cementiris cristians sn els mes importants.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94292" title="Hiw" nonfiltered="2469" processed="2456" dbindex="37630">
Hiw (tamb Hu) es una ciutat d'Egipte a la riba occidental del riu al nord de Qena i uns km al sud-est de Girga. Fou l'antiga Dispolis Parva, les runes de la qual son molt properes a la ciutat.

Apart dels seus monuments antics la ciutat t una tomba d'un sant musulm, el sheikh Selim (mort el 1891)  que va passar la major part de la seva vida nuet i assegut en aquest lloc i fou venerat com l'ajudant dels barquers del riu. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94293" title="Johannes Hevelius" nonfiltered="2470" processed="2457" dbindex="37631">

Johannes Hevelius, forma llatinitzada de Jan Heweliusz (28 de gener de 1611 28 de gener de 1687), fou un astrnom polons. Ha estat anomenat el pare de la topografia lunar. 

Hevelius va nixer en Gda sk (avui Danzig), una ciutat mancomunada polons-lituana; fill d'una famlia de comerciants acomodats d'origen txec. El 1630, va estudiar jurisprudncia a Leiden; desprs va viatjar per Anglaterra i Frana, fins a posteriorment establir-se en el seu poble natal, on va treballar com a cerveser i conseller municipal. Des de 1639, el seu inters es va centrar ms en l'astronomia, encara que es va mantenir actiu en els assumptes municipals. El 1641 va construir un observatori en la seva prpia residncia, que va arribar a incloure un telescopi obert de 150 peus (45.72 m) de longitud focal construt per ell mateix. Aquest observatori va ser visitat pel rei Juan II de Polnia i la seva esposa, la reina Mara Gonzaga, el 29 de gener de 1660. 

Aquest astrnom polons va portar a terme observacions de les taques solars (1642-1645), va dedicar quatre anys a cartografiar la superfcie de la Lluna, va descobrir la libraci lunar, publicant les seves troballes en Selenographia (1647), un treball que li va valer el ttol de fundador de la topografia lunar. Igualment, va descobrir quatre cometes (1652, 1661, 1672 i 1677), i va suggerir que els mateixos viatjaven en rbites parabliques al voltant del Sol. 

Va elaborar un catleg d'estrelles a la manera de Tycho Brahe, visualment, arribant a tabular la posici exacta de 1564 d'elles. Ms tard aquest catleg ocasionaria un incident amb altres membres de la Royal Society britnica, qui van haver d'enviar a Edmond Halley al seu observatori per a comprovar els seus mtodes de treball. 

El 26 de setembre de 1679, el seu observatori i instruments astronmics van ser destruts per un foc malintencionat (segons el propi Hevelius va descriure en el prefaci al seu treball de 1685, Annus climactericus). No obstant aix, es va esforar per reconstruir gran part de les facilitats, amb la qual cosa va assolir observar el gran estel de desembre de 1680. Tota aquesta nefasta situaci va trencar la seva salut i va morir el 28 de gener de 1687. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94300" title="Afroditpolis" nonfiltered="2471" processed="2458" dbindex="37632">


Nom grec de diverses ciutats d'Egipte:

Al Baix Egipte:
Afroditpolis al noms XI del Baix Egipte, ms coneguda com Leontpolis.
Afroditpolis al noms IX del Baix Egipte, ms coneguda com Busiris.

A l'Alt Egipte;
Afroditpolis, al noms X de l'Alt Egipte, l'antiga Per Wadjet que correspondria a un llogaret anomenat Itfeh al costat de Qaw al-Kebir, i propera a Antepolis.
Afroditpolis (abans Pathyris), al noms III (al lmit amb el noms IV) de l'Alt Egipte, l'antiga Per Hathor i moderna Gebelein.
Afroditpolis , al noms XXII de l'Alt Egipte, antiga Tepihu i actualment Atfih.
La ciutat de Hierakon (Per Nemty) s'anomenat alguna vegada Afroditpolis perqu els grecs identificaven a Nemty amb Afrodita, per en realitat no fou el seu nom.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94310" title="Hesode" nonfiltered="2472" processed="2459" dbindex="37633">
Hesode (Hesiodus, ) (Ascra a Becia, ss. VIII-VII a.C.).
Segon Herdot va viure vers el 850 aC. Velleu Patrcul considera que entre Homer i Hesode hi va haver uns cents vint anys i que Hesode fou posterior, i molts autors antics el situen vers el 735 aC. Va nixer a Ascra, a Becia, on el seu pare va emigrar des de Cuma, a l'Elia. Suides diu que tant Homer com Hesode eren nadius de Cuma i que eren parents.

Vida i Cronologia.

En el prtic de la literatura grega es troba, al costat d Homer, Hesode. Tenen molt en com: ambds sn poetes narratius, que escriuen en hexmetres, en un dialecte artificial molt semblant, amb abundant s de frmules en gran part coincidents. Per tamb sn molt diferents: Homer s l autor dels poemes pics que cantaven la glria dels antics herois; Hesode, en canvi, s el cantor del treball i de la justcia, i pretn oferir una imatge molt ms veritable del passat, des dels orgens del mn a la creaci de les successives generacions de dus i d homes.

Hesode, amb passi i fermesa, exposa les seves idees en dos poemes molt ms breus que els homrics: La Teogonia (        , 1000 vv.) i Treballs i Dies (               , 800 vv.). Els ttols, evidentment, no sn originals, sin molt posteriors. Altres obres ens han arribat noms fragmentriament, com el Catleg de les dones i l Escut.

Algunes notcies sobre Hesode ens les dna ell mateix en els seus poemes. Al proemi de la Teogonia ens diu que peixia les seves ovelles al mont Helic, a Becia, prop del seu poble natal d Ascra, quan les Muses se li van aparixer dansant i li atorgaren el do de la poesia. Tamb parla del seu germ Perses, amb qui ha tingut un plet pel tema de l herncia paterna, guanyat injustament per aquest, amb la complicitat dels  reis  (els nobles) de Tpsias.

Hesode noms en una ocasi va travessar el mar, per cantar en els jocs fnebres del Rei Amfidamant d Eubea, l illa vena de Becia. Sens dubte combinava la lrica i un nou estil d pica, el seu propi, per ajudar-se a viure.

Sobre l edat d Hesode, val a dir que s anterior a poetes com Arquloc, Estescor i Semnides, els quals presenten indicis del seu influx. Sol considerar-se ms recent que Homer.

Obra.

La Teogonia.

s la ms antiga. S'hi observen les parts segents:

Proemi: en realitat s doble. El primer ens presenta l aparici de les Muses de l Helic a Hesode, a qui confereixen el do de la poesia. Li encarreguen cantar el futur i el passat, celebrar els dus i a elles mateixes. El segon presenta el naixement de les Muses de Piria, filles de Zeus i Mnemsine.

Cosmogonia: primer va existir el Caos, desprs Gea,  desprs Trtar i Eros. Del Caos van nixer rebos i Nit, d aquests ter i Dia.

Cosmogonia   Teogonia: els descendents d ranos i els Urnides: mite del naixement de les Ernies, els Gegants, les Nimfes i Afrodita. Ciclops i Hecatonquirs. Epleg sobre els Titans i el seu enfrontament amb Zeus.

Cosmogonia   digressi: els descendents de Nit i Thanatos: Moira, Nmesi, Eris, les Hesprides ; els descendents de Nereu: Taumant, Forcis i Leto, les  Nereides, Iris i les Harpies, les Gorgones, Geron, Crber 

Teogonia: els Titans i la seva descendncia, culminant en Zeus, fill de Cronos

Finalment tot culmina en la uni 'incestuosa' de Cronos i Rea, dos Titans, i el naixement de Zeus: com aquest s salvat de la voracitat del seu pare i allibera els Ciclops; com triomfa sobre Prometeu, fill del Tit Jpet, en un torneig d astcies; com triomfa sobre Cronos i els Titans amb l ajut  dels Hecatonquirs i del llamp, tot tancant els Titans al Trtar; com ven finalment els monstres Tifoeu, el summum del desordre, l sser ms monstrus imaginable. Epleg, repartiment de poders entre els dus i proclamaci de Zeus com a rei d aquests.

Teogonia: descendncia de Zeus, naixement partenogentic d Atena. Transici als fills de deesses i mortals: tema de les Eees (una mena de catleg). Zeus esdev el centre de l organitzaci teognica d Hesode.

Treballs i Dies.

Possiblement el ttol original era noms      (els Treballs).

Proemi: himne a les Muses de Piria i elogi de Zeus.

Mites i faules: avisos a Perses sobre la justcia i el treball, i explicacions sobre la dolorosa vida humana i el poder justicier de Zeus. Hi ha dues 'Discrdies' (    ), la de l enveja i la de l emulaci en el treball, que s la que s ha de seguir.

Mite de Prometeu i Pandora. Mite de les edats (or, argent, bronze i herois) fins a l edat de ferro, en qu culmina la injustcia. Faula del falc i el rossinyol. Dike (la Justcia), filla de Zeus, explica a aquest les injustcies dels homes i ell els castiga. Que Perses ho spiga. Aquests mites expliquen la condici humana.

Els dos camins i el tema del treball.

Calendari agrcola (tardor, hivern, primavera i estiu).

Treballs en la navegaci.

Consells referents a la dona, la famlia a l'Antiga Grcia, els vens, els amics i la conducta social, i els segueix una srie de prohibicions.

Els dies: calendari sobre els dies dels mes que sn fasts i nefasts.

Ambient social, ideolgic i mtic.

La poesia narrativa es constitueix a partir d elements que s afegeixen els uns als altres sense esquema tancat, en hexmetres i en un dialecte pic convencional. s cantada per aedes en les festes de santuaris i ciutats, als banquets dels nobles.

Els poemes homrics, en efecte, celebren les gestes dels herois, els suposats avantpassats dels nobles del s.VIII a.C., gestes guerreres que posen de manifest el seu heroisme. Al seu costat, les masses dels guerrers constitueixen un pur tel de fons, sense relleu. En aquestes gestes, els herois estan en estreta relaci amb els dus: aquests donen suport a uns i altres, i fins i tot hi combaten. Sn els dus olmpics, antropomrfics i bells.

En Hesode, en canvi, trobem els poemes d un camperol de Becia, pastor i aede al mateix temps. Ens parla dels problemes de la vida del poble treballador, i els nobles apareixen noms en la figura dels  reis , els nobles que afavoreixen la prosperitat del poble quan sn justos, per que de vegades sn corruptes i sentencien tortament, exposant-se al cstig div. El mn div s polimorf: al costat de Zeus i els Olmpics apareixen divinitats monstruoses dels temps antics i d altres divinitats naturals com Terra, Cel, Mar, Muntanyes, etc. o b abstraccions com Justcia o Memria. Un mn diferent, en el qual l important no sn els valors agonals i heroics, sin la Justcia.

Hesode amenaa una vegada i una altra amb el cstig div no noms Perses, sin tamb els reis injustos i els homes en general, i insisteix en el premi que del mateix du rep el comportament just.

Per aix tota l obra est centrada, des del mateix proemi, en el tema de Zeus. I s Zeus qui va fer bona per als homes Eris en el treball, i s aquesta i no l enveja la que fa prosperar la ciutat. Doncs b, tamb la Teogonia est fonamentada en aquestes idees: s en definitiva la narraci d un progrs del mn div que, comenant per divinitats naturalistes o monstruoses, culmina en Zeus, el du intelligent.

Precedents potics.

Es troben, en primer lloc, els poemes homrics. Ja hem dit que els poemes d Hesode es consideren generalment posteriors. Hesode coneix els temes i els procediments narratius d Homer; coincideix amb ell no noms en el metre i l estil, sin tamb en nombroses frmules piques concretes, aix com temes cosmognics emparentats.

Per els temes centrals sn diferents, i existeixen en la composici, en la llengua i en l estil diferncies notables. S ha arribat  postular l existncia d una escola potica diferent d Homer, centrada en torn a Becia i caracteritzada per la seva afecci per les genealogies i per un llenguatge formulari en part original. D altra banda hem de creure molt en l originalitat d Hesode, tot i que s clar que compta amb precedents: se n han trobat alguns fora notables en les literatures orientals.

Es creu que han arribat a Hesode a travs de la literatura grega, possiblement oral, depenent en part d orient, en part d arrels locals. Aquestes cosmogonies tenen parallels ms o menys propers fora de Grcia.

La primacia de les aiges s clara a l Enma Eli (poema babilnic de la creaci); aiges i obscuritat sn importants al Gnesi; altres parallels es troben a la cosmogonia fencia i al poema hitita-hurrita el Cant d Ullikummi.

Respecte als preceptes generals, existeix una srie de colleccions sumries i babilniques: les Instruccions de Suruppak (sumries, c. 2500 a.C.), les Instruccions de Ptahnotep (egpcies).

Composici i originalitat d'Hesode.

Ara b, tant pel que fa al seu carcter d obres literries com al seu contingut, les d Hesode sn obres fortament gregues i fortament originals.

La Teogonia s un intent d oferir una panormica de tot el mn natural i div que l pica, centrada en les gestes dels herois, noms deixa entreveure, sobretot en els seus estadis ms moderns i antropomrfics, olmpics. Junt amb aquests existeixen a Grcia tots aquells altres dus que eren a la vegada una representaci del mn natural o del mn hum; altres, testimonis d estadis religiosos arcaics i primitius. Hesode crea amb tots un sistema a partir de l antic complex cosmogonia + mite de successi.

Certament s bvia la menci d elements antics: les velles divinitats, els naixements partenogentics, els incestos, l entrecreuament d esquemes genealgics. Tot i aix, la lnia central es refora grcies a una srie d excursos, de relats pics o himnes (u.gr. naixement Afrodita).

Aquesta visi s comparable a la dels Treballs i Dies, que comena tamb amb un proemi lric en honor de Zeus que anticipa el tema del poema. Mitjanant mites, una faula i sries de preceptes, es traa tamb aqu una histria: la de la humanitat, que comena amb Prometeu i les Edats, i que s vista en els temps moderns a travs del paper de Zeus com a protector de la Justcia.

Al voltant d Hesode existeixen dos problemes:

-Si Hesode s encara un poeta oral o no. Estudis realitzats sobre la llengua i les frmules sn en general positius, tot i que aquestes frmules sn en gran part tradicionals, que depenen dels models ja hellnics d Hesode. De tota manera, una cosa s la composici oral, i una altra l estil amb restes de frmules orals, que pot donar-se en obres escrites o directament dictades i que desprs es reciten de memria i adquireixen nous elements orals.

-Les reals o suposades interpolacions. Les obres d Hesode presenten digressions ms o menys laxes, retrospeccions, inconnexions reals o suposades. Fins fa poc es tendia a eliminar tot episodi que interrompia el relat genealgic. La composici de Treballs i Dies, desmanegada cap al final, potser s expliqui pel fet que el mateix Hesode va anar afegint episodis al poema.

Escola hesidica.

A ms de la Teogonia i Treballs i Dies, existeixen a l Antiguitat una srie de poemes atributs a Hesode. Es tracta de poemes genealgics que contenien de vegades excursos sobre una determinada gesta, per tamb de poemes didctics i de petits poemes pics. 

El Catleg de les dones (o Eees)  dividit en 5 llibres constava de ms de 6000 vv., segurament fou copiat, en poca molt antiga, com una continuaci de la Teogonia: els nostres manuscrits de la Teogonia contenen, desprs del catleg de les deesses mares dels herois un final que era a la vegada tancament d aquest i obertura del segent, el de les dones mortals mares d herois.

Un petit poema pic, l Escut, sobre el qual ja Aristfanes de Bizanci tenia els seus dubtes, es considera avui generalment una obra posterior (s. VI a.C.).

Altres fragments de poemes tradicionalment adscrits: Aegimius, Astrice,Chironis Hypothecae,Idaei Dactyli, Noces de Ceyx Melampodiai Aspis Hrakleous(L'escut d'Heracles) que s un poema curt, probablement no s obra seva per amb la seva influncia, ques  s'ha  conservat sencer.

Influncia.

Els pre-socrtics continuen Hesode, tot i que dins d un nou ambient, i en el moral va tenir grans continuadors, com ara Arquloc, Sol i squil. A jutjar per les cites freqents d autors com Plat, el text hesidic havia de ser molt llegit.

A Alexandria Hesode fou objecte d edici per part de Zendot d'Efes i Aristfanes de Bizanci, i d estudi per part d Apolloni de Rodes i Aristarc, i tamb per part de Crates a Prgam. Aqu comenaven els problemes d autenticitat.

Un altre testimoni s l estima de qu va gaudir a Roma. Influeix en Virgili en el tema de la Buclica VI mentre que les Gergiques es mostren com una continuaci dels Treballs; altres temes sn imitats per Tibul i Properci u.gr.

 Llista d'obres .

Els antics van atribuir a Hesode gran varietat d'obres, que en general corresponen amb l'esperit de la seva escola i semblen tenir un origen com. Les principals, que es conserven en part, son:

1.	  ;


=Referncies=
Philip Wentworth Buckham, Theatre of the Greeks, 1827.
Erwin Rohde, Psyche, 1925.
J. A. Symonds, Studies of the Greek Poets, 1873.
Thomas Taylor, A Dissertation on the Eleusinian and Bacchic Mysteries, 1791.

Enllaos externs.

 Perseus Classics Collection: Greek and Roman Materials: Text: Hesiod (Text grec i traducci anglesa dels Treballs i els dies i L'escut d'Heracles);
 Project Gutenberg plain text;
 Berkeley Digital Library SunSITE: The Online Medieval and Classical Library: Hesiod;
 Sacred Texts: Classics: The Works of Hesiod (Teogonia i Els treblalls i els dies noms);














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94311" title="L'escut d'Hracles" nonfiltered="2473" processed="2460" dbindex="37634">
L'escut d'Hracles  (               , Aspis Hrakleous) s un poema pic grec atribut a Hesode.

L'argument s l'expedici d'Hracles i Iolaus contra Cycnus, el fill d'Ares i presenta una minuciosa descripci de l'escut d'Hracles fet per Hefest (a l'estil de la que es fa a La Ilada de l'escut d'Aquilles). L'obra, en 481 hexmetres, imita l'estil homric i des de l'antiguitat va ser atribuda a Hesode, tot i que actualment es pensa que s un segle posterior.

Referncies.
The Shield of Heracles. Text electrnic (traducci anglesa de Hugh G. Evelyn-White, 1914);
Richard Lattimore, Hesiod: The Works and Days, Theogony, and the Shield of Heracles (Ann Arbor) 1970.
Apostolos Athanassakis, Hesiod: Theogony, Works and Days and The Shield of Heracles  (1983) Traducci anglesa, introducci i comentaris.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94312" title="Partit Comunista dels Treballadors Portuguesos / Moviment Reorganitzatiu del Partit del Proletariat" nonfiltered="2474" processed="2461" dbindex="37635">

El Partit Comunista dels Treballadors Portuguesos - Moviment Reorganitzatiu del Partit del Proletariat (Partido Comunista dos Trabalhadores Portugueses - Movimento Reorganizativo do Partido do Proletariado, PCTP/MRPP) s un partit poltic comunista marxista-leninista-maoista de Portugal. Fundat el 26 de desembre de 1976 a partir del MRPP, que havia estat fundat el 18 de setembre de 1970. El secretari general era Arnaldo Matos. L'rgan central s el "Luta Popular", la primera edici del qual va sortir el 1971 (encara del MRPP). El MRPP va ser molt actiu abans de la Revoluci dels Clavells de 1974, especialment entre estudiants i joves obrers de Lisboa. El MRPP - com el PCTP - va guanyar fama amb grans i vistoses pintures murals. Va continuar amb gran actividat durant 1974 i 1975. A les seves files hi havia membres que desprs, i havent-ne estat expulsats, han tingut gran relleu a la poltica portuguesa, com Jos Manuel Duro Barroso, avui al Partit Popular Democrtic / Partit Social Demcrata (PPD-PSD) i Fernando Rosas, avui al Bloc d'Esquerra (BE).

Desprs del 25 d'abril de 1974, el MRPP va ser acusat pel Partit Comunista Portugus (PCP), "el pitjor enemic", de ser finanat per la CIA, idea basada, en parte, en la cooperaci entre el MRPP i el Partit Socialista (PS), durant l'anomenat Estiu calent.

A partir del 26 de desembre de 1976, el MRPP, desprs d'un congrs, es va passar a dir PCTP/MRPP. El lder histric s Arnaldo Matos. El primer director del "Luta Popular" (legal), Saldanha Sanches. L'actual lder s Lus Franco.

 Alguns antics militants .
Duro Barroso (PPD/PSD);
Fernando Rosas (BE);
Saldanha Sanches;
Maria Jos Morgado;
Diana Andringa;
Violante Saramago Matos;
Dulce Rocha;
Maria Joo Rodrigues;
Ana Gomes (PS);
Lus Marques;
Alfredo Caldeira;

 Vegeu tamb: .
 Comunisme;
 Maoisme;
 Pgina del PCTP/MRPP;
 Luta Popular;
 Frum del PCTP/MRPP;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94318" title="Governaci d'Al-Minya" nonfiltered="2475" processed="2462" dbindex="37636">

La governaci d'Al-Minya o Al-Minia (rab              ) rep el nom de la ciutat capital, Al-Minya, que en copte vol dir La residncia, referida a un monestir que hi havia antigament prop de la ciutat. Avui en dia, encara molts coptes viuen a la governaci, especialment a Mallawi, i hi ha diversos monestirs.

La governaci t ms de quatre milions d'habitants i es divideix en 9 ciutats, 3.375 pobles i 10.875 llogarets. La superfcie s de 2.262 km2.

Les 9 ciutats sn:
Al-Edwa;
Maghagha;
Bani Mazar;
Matai;
Samallout;
Al-Minya;
Abu Quorqas;
Mallawi;
Dayr Muas;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94326" title="Maria Beatriu d'Itlia" nonfiltered="2476" processed="2463" dbindex="37637">
Maria Beatriu d'Itlia, princesa d'Itlia (Roma 1943). Princesa d'Itlia de la Casa dels Savoia amb l'inherent tractament d'altesa reial. La ms desconeguda dels quatre fills de l'ltim rei itali, Humbert II d'Itlia, resideix a Mxic des del seu casament amb Lus Reyna Corvaln.

Nascuda al Palau del Quirinal, a Roma, el dia 2 de febrer de 1943 essent filla del rei Humbert II d'Itlia i de la princesa Maria Josep de Blgica. Nta per via paterna del rei Vctor Manuel III d'Itlia i de la princesa Helena de Montenegro, per via materna ho era del rei Albert I de Blgica i de la duquessa Elisabet de Baviera.

A l'edat de tres anys part del port de Npols, junt amb els membres de la Famlia reial italiana, cap a l'exili portugus. Installats a Estoril, a Villa Savoia, pocs mesos desprs visqu la separaci de fet dels seus pares la qual cosa la port a Ginebra on resid junt amb la seva mare a partir de llavors.

Malgrat que Maria Beatriu particip en la majoria d'actes de la reialesa entre la dcada de 1950 i la de 1960, els casament dels reis Baldu I de Blgica, Joan Carles I d'Espanya, Constant II de Grcia o del duc Amadeu de Savoia-Aosta.

A finals de la dcada de 1960 viatj en diverses ocasions amb la seva mare, la princesa Maria Josep de Blgica, a Mxic on compraren una casa a Cuernavaca. El dia 1 d'abril de 1970 es cas a Ciudad Jurez amb Lus Reyna Corvaln i mesos desprs ho fu religiosament a Crdoba a l'Argentina. 

La parella s'install a Cuernavaca, Mxic, on l'any 1999 el marit de la princesa Maria Beatriu fou assassinat. La parella tingu tres fills:

 Rafael Reyna de Savoia, nat a Mxic el 1970 i mort a Boston el 1994 desprs de cometre suicidi.

 Patrici Reyna de Savoia, nat a Mxic el 1971 i mort el mateix any.

 Azaea Reyna de Savoia, nada a Nova York el 1973. Es cas el 1996 a Valle de Bravo amb Arturo Pando i Mundet. ;

Maria Beatriu visqu molts anys al costat de la seva mare a Cuernavaca. El llegat exonmic de la princesa Maria Josep ha despertat molts recels entre els quatre germans Savoia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94331" title="Tour de Flandes" nonfiltered="2477" processed="2464" dbindex="37638">
El Tour de Flandes (Ronde van Vlaanderen en flamenc) s una cursa ciclista que es fa a Flandes (Blgica) a la primavera (inici el primer diumenge d'abril) i que des del 1989 fins el 2004 va estar dins la Copa del Mn de ciclisme. Actualment forma part del calendari UCI ProTour.

La primera edici es va fer l'any 1913 (amb 37 corredors) i es va reprendre el 1919 desprs de la interrupci per causa de la primera guerra mundial. 

Llistat de guanyadors.


Enllaos externs.
Lloc web oficial;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94333" title="Maria de Hohenzollern-Sigmaringen" nonfiltered="2478" processed="2465" dbindex="37639">


Maria de Hohenzollern-Sigmaringen, princesa de Blgica (Sigmaringen 1845 - Brusselles 1912). Princesa de Hohenzollern-Sigmaringen amb el tractament d'altesa serenssima que contragu matrimoni amb el prncep Felip de Blgica i que es convert en mare del rei Albert I de Blgica. 

Nada a la localitat de Sigmaringen, a l'actual land de Baden-Wrttemberg, el dia 17 de novembre de 1845, essent filla del prncep sobir Carles Antoni de Hohenzollern-Sigmaringen i de la princesa Josepa de Baden. Era nta per via materna del gran duc sobir Carles Llus de Baden i de la princesa Estefania de Beauharnais.

L'any 1849 el prncep Carles Antoni cedeix la sobirania del principat de Hohenzollern-Sigmaringen als seus cosins, els reis de Prssia, a canvi d'una renda vitalcia pels membres de la famlia principesca. La famlia de la princesa Maria s'install a Berln on el prncep Carles Antoni ser nombrat primer ministre l'any 1858. L'any 1869 els prnceps de Hohenzollern-Sigmaringen recullen la sobirania dels prnceps de Hohenzollern-Hechingen i es converteixen el prnceps de Hohenzollern. 

L'any 1869 la princesa Maria es cas a Berln amb el prncep Felip de Blgica, fill del rei Leopold I de Blgica i de la princesa Llusa d'Orleans. La parella tingu cinc fills:

 SAR el prncep Baldu de Blgica, nat a Brusselles el 1869 i mort a Brusselles el 1891.

 SAR la princesa Enriqueta de Blgica, nada a Brusselles el 1870 i morta a Sierre, al Valais, el 1948. Es cas amb el prncep Manuel d'Orleans, duc de Vendme.

 SAR la princesa Josefina de Blgica, nada a Brusselles el 1870 i morta el 1871.

 SAR la princesa Josefina de Blgica, nada a Brusselles el 1872 i morta a Namur el 1958. Es cas amb el prncep Carles Antoni de Hohenzollern.

 SM el rei Albert I de Blgica, nat a Brusselles el 1875 i mort a les Ardenes en un accident mentre practicava muntanyisme el 1934. Es cas amb la duquessa Elisabet de Baviera.

Descendents seus sn els reis Albert II de Blgica, Baldu I de Blgica, el gran duc Enric I de Luxemburg i el cap de la casa reial italiana, Vctor Manuel de Savoia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94335" title="Esglsia de Santa Maria de Jerusalem de Trki Vrh" nonfiltered="2479" processed="2466" dbindex="37640">

L'esglsia de Santa Maria de Jerusalem est situada en una elevaci a Trki Vrh, una petita poblaci a 1 km de Krapina a la regi de Zagorje de Crocia.

Construda entre els anys 1750 i 1761 per l'arquitecte local Josip Javornik grcies a les donacions dels camperols i mercaders de la ciutat lliure de Krapina, s una de les moltes esglsies barroques de peregrinatge del nord de Crocia. L'esglsia es construa per allotjar la Mare de Du portada de Jerusalem que havia creat molta devoci entre els habitants de la zona.

L'esglsia est envoltada per un mur octagonal porxat amb torres petites a cada angle, destinat a capelles. L'interior del mur amb arcades cont pintures realitzades per Sirnik al voltant de 1898. Prop del mur hi ha la capella dedicada a la resurrecci de Crist representant el final de les 14 estacions del cam de la Creu. Tots els anys, durant l'estiu, hi ha concentracions religioses.

El recinte flanquejat per torres evoca, des de l'exterior, una veritable fortificaci. A l'interior, la galeria oberta amb arcades tenien a ms una altra funci: els pelegrins s'hi refugiaven i els comerciants els hi venien objectes religiosos. Aquesta estructura s tpica de les esglsies de pelegrinatge d'aquesta zona.

L'interior s extremadament exuberantment. Amb pintures murals decoratives d'estil rococ amb escenes del vell i nou testament i de la vida de Maria. Eren pintades per Anton Lerchinger. L'altar principal s obra de Filip Jacob Straub de Graz (1759). L'altar amb els catorze deixebles s un treball de Anton Mersi de Rogatec (1759), que tamb feia el plpit, l'altar de la Creu Sagrada i l'altar de Sant Joan Nepomuk (1760). El tron de la Nostra Senyora fou realitzat per J. J. Mersi (1756), i l'altar dels Apstols probablement d'I. J. Straub (al voltant de 1771). Les campanes eren fabricades per M. Feltl de Graz (1764). Una de les capelles a la paret dels murs comprn l'esttua de pedra  que representa la Mare de Du amb el Nen, creat sota la influncia de Parlers de Praga (al voltant de 1410-1420).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94337" title="Manuel d'Orleans" nonfiltered="2480" processed="2467" dbindex="37641">
Manuel d'Orleans, duc de Vendme (Villa Azwang 1872 - Cannes 1931). Prncep de sang de Frana de la casa dels Orleans amb l'inherent tractament d'altesa reial. Port el ttol de duc de Vendme. 

Nascut a Villa Azwang a Obermais el dia 18 de gener de 1872 essent filla del prncep Ferran d'Orleans i de la duquessa Sofia de Baviera. Nt del prncep Llus d'Orleans i de la princesa Victria de Saxnia-Coburg Gotha per via paterna, mentre que per via materna ho era del duc Maximili de Baviera i de la princesa Llusa de Baviera.

Es cas el dia 12 de febrer de 1896 a Brusselles amb la princesa Enriqueta de Blgica, filla del prncep Felip de Blgica i de la princesa Maria de Hohenzollern-Sigmaringen. La parella tingu quatre fills:

 SAR la princesa Maria Llusa d'Orleans, nada a Neuilly-sur-Seine el 1896 i morta a Nova York el 1973. Es cas en primeres npcies amb el prncep Felip de Borb-Dues Siclies i en segones npcies amb Walter Kingsland.

 SAR la princesa Sofia d'Orleans, nada a Neuilly-sur-Seine el 1898 i morta al Castell de Touron el 1928.

 SAR la princesa Genevieve d'Orleans, nada el 1901 a Neuilly-sur-Seine i morta el 1983 a Rio de Janeiro. Es cas amb l'aristcrata marqus Antoni de Chaponay.

 SAR el prncep Carles Felip d'Orleans, nat a Neuilly-sur-Seine el 1905 i mort a Neuilly-sur-Seine el 1970. Es cas el 1928 amb l'estatunidenca Margarida Watson a Pars.

Manuel mor a Cannes l'1 de febrer a l'edat de 58 anys. La seva muller mor disset anys desprs.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94338" title="Kurils" nonfiltered="2481" processed="2468" dbindex="37642">

Les illes Kurils sn un arxiplag format per una cinquantena d'illes volcniques que forma una lnia discontnua de 1.200 km a la mar d'Okhotsk.

El nom prov de kur, que en la llengua de l'tnia ainu (pobladors autctons de les illes) significa "home".

Estan sota la sobirania de Rssia (en rus                   , Kurlskie ostrov), per les quatre illes ms al sud les reivindica el Jap. En japons l'arxiplag es coneix com Chishima rett  (    ), que significa "mil illes", o b amb el nom de Kuriru rett  (     ), "l'arxiplag Kuril". 

 Geografia .
La superfcie total de l'arxiplag s de 15.600 km, amb unes 30 illes principals, que sn, de nord a sud (se n'esmenta el nom rus i el japons): 
 Xumx (     ) - Shimushu (  );
 Atlsova (        ) o Alaid (     ) - Oyakoba o Araito (   );
 Paramuixir (         ) - Paramushiru (  );
 Antsferova (          ) - Shirinki (   );
 Makanruixi (         ) - Makanru (   );
 Onekotan (        ) - Onnekotan (    );
 Kharimkotan (          ) - Harimukotan (    );
 Ekarma (      ) - Ekaruma (   );
 Txirinkotan (          ) - Chirinkotan (   );
 Xiaixkotan (         ) - Shashukotan (    );
 Raikoke (       ) - Raykoke (   );
 Mtua (     ) - Matsuwa (  );
 Rsxua (      ) - Rasuwa (   );
 Uixixir (      ) - Ushishiri (   );
 Ketoi (     ) - Ketoe (   );
 Simuixir (       ) - Shimushiru (  );
 Broutona (        ) - Buroton o Makanruru (   );
 Txirpoi (      ) - Chirinhoi (    );
 Urup (    ) - Uruppu (  );
 Iturup (      ) - Etorofu (  );
 Kunaixir (       ) - Kunashiri (  );
 Xikotan (       ) - Shikotan (  );
 illots de Khabomai (       ) - Habomai (   ) ;

Hi ha ms de 100 volcans, uns 35 dels quals actius. L'illa Atlsova o Oyakoba forma un con volcnic molt admirat en la literatura japonesa. s zona de gran activitat ssmica.

En total hi viuen unes 30.000 persones d'tnies eslaves (russos, ucranesos, bielorussos...), coreanes i ainu principalment, i la principal ocupaci s la pesca, molt abundant en un mar molt ric.

 Clima .
Tenen un clima caracteritzat per la boira persistent a l'estiu i grans nevades a l'hivern. A l'estiu les temperatures mitjanes se situen entre els 16 i els 20C i a l'hivern estan per sota de zero. 

 Discussi fronterera .
El 1855 el tractat de Shimoda entre Rssia i el Jap part l'arxiplag entre els dos estats i deix Sakhaln com a terra de ning.

El 1875, amb el tractat de Sant Petersburg el Jap cedeix Sakhaln a Rssia i a canvi adquireix la sobirania sobre totes les illes Kurils. La nacionalitat dels residents d'aquests territoris s'estableix d'acord amb unes normes; concretament, per als autctons ainus, s'estableix que en tres anys hauran de ser sbdits japonesos o russos si volen continuar vivint-hi i conservar bns i drets. 

Desprs de la Segona Guerra Mundial la Uni Sovitica s'apropi de tot l'arxiplag i el Jap encara reclama ara les illes de Kunashiri, Etorofu i Shikotan i els illots de Habomai.



 Enllaos externs .
  Mapa de les illes Kurils Monde Diplomatique;
  Un segle de discrdia amb Rssia Monde Diplomatique;
  Els territoris del nord del Jap Ministeri d'Afers Estrangers del Jap;
  www.hoppou.go.jp La posici oficial sobre els Territoris del Nord;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94339" title="Sndrome de Jerusalem" nonfiltered="2482" processed="2469" dbindex="37643">

La sndrome de Jerusalem s una malaltia psquica que afecta un turista o un habitant de Jerusalem.

La malaltia t el carcter d'una psicosi i s'exterioritza amb signes de deliris: l'afectat s'identifica completament amb una persona de la histria sagrada de l'Antic o del Nou Testament i actua com a tal.

Moltes persones d'importncia bblica sn objecte d'una identificaci d'aquest tipus, com per exemple Moiss o el rei David de l'Antic Testament, o Jess o sant Joan Baptista del Nou Testament. Habitualment els homes emulen personatges masculins de la Bblia, i les dones, personatges femenins. La confessi religiosa tamb s important, ja que els jueus trien personatges de l'Antic Testament, i els cristians solen triar-los del Nou; mentre que no s'han donat gaires casos en musulmans.

La identificaci amb personatges bblics s completa i sol anar acompanyada per prdiques pbliques i pregries amb malalts. Molts dels afectats acostumen a passejar-se vestits amb tniques o llenols.

La sndrome de Jerusalem fou descrita pel metge israeli Yair Bar El, que va fer el primer diagnstic d'aquesta malaltia a principis dels anys vuitanta i, des d'aleshores, ha tractat ms de 400 pacients a la clnica psiquitrica Kefar Xaul. La malaltia no s, en principi, perillosa; i els smptomes dels afectats acostumen a desaparixer desprs d'uns quants dies. Tanmateix, moltes de les persones afectades ja tenien un historial psiquitric abans de sorgir-los la sndrome de Jerusalem, aix que la majoria ja hi tenen una predisposici. Un dels casos ms extrems de la sndrome fou el d'un turista australi, Michael Rohan, que incendi la mesquita d'al-Aqsa l'agost de 1969 a causa d'aquesta sndrome.

Cal remarcar que entre els afectats, n'hi ha molts ms de protestants que de catlics. Una explicaci possible s que el protestantisme es centra en les Escriptures i en els conceptes de la fe; mentre que, en canvi, el catolicisme s influenciat pel Papa, cosa que pot apaivagar els desitjos d'identificaci personal.

Vegeu tamb.
Sndrome d'Stendhal;

Enllaos externs.
Sndrome de Jerusalem al Ministeri d'Afers Estrangers d'Israel ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94340" title="Anacard" nonfiltered="2483" processed="2470" dbindex="37644">

L'anacard (Anacardium occidentale) s un arbre fruiter de l'ordre dels sapindals, dins la famlia de les anacardicies.

Arbre originari del nordest del Brasil on s'anomena Caj al fruit (d'on deriva el nom en angls Cashew) i Cajueiro a l'arbre.

Es conrea en molts pasos de clima tropical i actualment Vietnam n's el principal productor mundial.

El que sembla el fruit, piriforme, s botnicament un fals fruit (no t la llavor) producte de l'engruiximent del receptacle i que s'anomena Maran a sudamrica i s'utilitza culinariament per fer sucs, begudes alcohliques i melmelades.  

El fruit autntic s una drupa que cont la llavor reniforme i que se sol consumir torrada com un fruit sec i tamb t usos industrials quan s processat qumicament.

Referncies i enllaos externs.

Morton, J. F. Fruits of Warm Climates. ISBN 0-9610184-1-0;
Fruits of Warm Climates online;
Handbook of Energy Crops - Anacardium occidentale L. ;
Cajueiro - Tropical plant database by Raintree Nutrition;
History of the industrial use of Cashew Nutshell Liquid;
King's American Dispensatory: Anacardium occidentale (Cashew-Nut);
Research Paper on the Cashew Processing Industry in West Africa;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94347" title="Jornets" nonfiltered="2484" processed="2471" dbindex="37646">







Jornets s un llogaret del municipi de Sencelles al Pla de Mallorca. Es localitza al nord-est del terme molt a prop del lmit amb Inca.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94352" title="Pacaner" nonfiltered="2485" processed="2472" dbindex="37647">


El Pacaner (Carya illinoinensis) s un arbre de la mateixa famlia botnica que el noguer (Juglandaceae) originari del centre dels Estats Units. 




Descripci.
Arbremonoic que pot superar els 30 metres d'alada, caducifoli, fulles alternes i pinnades de fins 70 cm de llarg. Flors de pollinitzaci anemfila les masculines en forma d'ament de color verd les femenines en forma d'espiga. Els fruits es disposen en rams i sn oblongs de 6 cm de llarg i 3 cm d'ample.

Conreu.
Necessita prop de mil hores de fred (hores en qu la temperatura ha estat per sota del llindar dels 7C)per la qual cosa no pot conrear-se en climes tropicals. A l'hivern suporta temperatures per sota dels -20C. No aguanta la secada es fa en climes humids o en regadiu. Algunes varietats americanes sn: Curtis, Frotscher, Moneymaker o Pabst Arbre de creixement lent tarda uns 10 anys en donar fruit per quan s adult pot donar 100 kg de nous. Viu molts anys.

Usos.
Les nous del pacaner sn comestibles (70% d'oli que tamb s'usa en cosmtica i usos industrials)i la fusta (pesant i dura) t molts usos en ebenisteria i com a combustible o fusta per fumar productes alimentaris.
Enllaos externs.
Flora of North America: Carya illinoinensis;
Carya illinoinensis images at bioimages.vanderbilt.edu;
National Center for Home Food Preservation - Home Preservation of Pecans;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94353" title="Biniali" nonfiltered="2486" processed="2473" dbindex="37648">








Biniali s un llogaret del municipi de Sencelles al Pla de Mallorca. s el segon nucli urb del terme en poblaci desprs del poble de Sencelles.

T una poblaci de 205 habitants (2005).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94354" title="Ruberts" nonfiltered="2487" processed="2474" dbindex="37649">
--------------------








Ruberts s un llogaret del municipi de Sencelles al Pla de Mallorca, es troba situat al sud-est del terme vora el lmit amb Lloret de Vistalegre.

El gentilici s ruberter/ra. 

Sembla que el topnim derivaria del nom propi "Robert", anomenat-se aixi, segons sembla, la primera familia que s'establi despres de 1229. Al 1570 aquets lloc ja havia agrupat un cert nombre d'habitants de les comarques prximes. Al 1770 es benei l'oratori del llogaret que fou ampliat a 1910. L'electrificacio no es va produir fins els anys seixanta del segle XX. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94356" title="Torrent de Pina" nonfiltered="2488" processed="2475" dbindex="37650">

El torrent de Pina (tamb conegut com de Castellitx, d'Alcoraia o de Monturi) s un  torrent que travessa el Pla de Mallorca de sud a nord fins arribar al Torrent de Muro.

Neix de les aportacions de diverses squies dels termes d'Algaida i de Monturi essent les ms importants les de Castellitx i d'Alcoraia que molts cops s'identifiquen com el mateix torrent. 

La confluncia de totes es produeix dins terres algaidines i segueix fins al llogaret de Pina (d'on pren el nom). Desprs, passa pels termes de Sencelles i Costitx. All s'uneix amb el torrent d'Almadr, tot formant el torrent de Muro.

Enllaos externs.
Un text de Gabriel Bibiloni Trobat i fotografies de  Rafel Antich al web de l'Agrupaci Fotogrfica d'Algaida.;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94359" title="Macadmia" nonfiltered="2489" processed="2476" dbindex="37652">

Macadmia (Macadamia) s un  gnere amb 8 espcies de plantes de la famlia Proteaceae.

Tenen una distribuci disjunta que comprn set espcies a Austrlia i Indonsia i l'altra espcie (M. hildebrandii)a Sulawesi .

Les espcies d'aquest gnere sn arbres ( de 6 a 40 m d'alada) de fulla persistent. Les fulles estan disposades en grups de tres a sis. Les flors es troben en forma d'un ram de 5 a 30 cm de llarg.Les flors tenen quatre tpals. El fruit s un follicle dur i globs amb una o dues llavors.

Conreu i usos.
Noms les espcies  M. integrifolia i M. tetraphylla, (que normalment estan hibridades)tenen importncia comercial, la resta del gnere sn no comestibles o txiques.

Sn plantes que tarden uns 10 anys en donar fruit per desprs poden donar-lo fins els cent anys. L'ptim de temperatura s els 25C i no conv que baixi dels 10C. Necessiten molta aigua. A ms d'Austrlia es conrea a Hawai, Califrnia, Israel o Brasil, entre altres.      


La coberta del fruit de la Macadmia s extremadament dura i necessita instrumental especial per a ser trencada.

L'oli de Macadmia cont un 22% d' Omega-7 

Les nous de Macadmia sn txiques per als gossos (els dona feblesa i impossibilitat d'estar drets) encara que es recuperen passades 48 hores.

 
Enllaos externs.
Flora of Australia: Macadamia;
Australian Plant Name Index: Macadamia;
 Australia's most delicious bush nut;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94361" title="Veguer de Fora" nonfiltered="2490" processed="2477" dbindex="37653">

El Veguer de Fora fou una instituci prpia del rgim foral mallorqu que tenia jurisdicci sobre els habitants de les viles de la Part Forana. El crrec de veguer es trobava per sota del governador per per sobre dels batles reials, i era ocupat sempre per membres de l'estament militar. 

La figura va aparixer abans de 1301 (quan se'l menciona per primer cop) sota el regant de Jaume II. Al 1319 en temps del rei San I es fix la seu de la cria al palau reial de Sineu, per a mitjans del segle XIV es trasllad a ciutat de Mallorca.

La seves principals competncies es relacionaven amb els delictes criminals i els que comportaven penes corporals. En un primer moment tamb n'exerc de militars (per delegaci del governador podia organitzar la defensa) i poltiques (presidia les sessions del Sindicat de Fora). Tericament havia de visitar quatre cops a l'any les viles per de facto  noms ho feia una vegada o dues.

Progressivament perd les facultats extrajudicials i bona part de les judicials foren traspassades als batles de les viles.

Al 1450, a petici dels forans, la figura del veguer de fora fou suprimida pel governador que n'assum les funcions. A partir d'aquell moment es segu triant a sort i sac un veguer per ni prenia jurament ni dipositava la fiana. Aquesta ficci jurdica dur fins als decrets de Nova Planta

Vegeu tamb.
Veguer de la Ciutat;
Sindicat de Fora;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94364" title="Jess Hernndez Cifuentes" nonfiltered="2491" processed="2478" dbindex="37654">
Jess Hernndez Cifuentes, ms conegut per Jess Cifuentes s el lder i cofundador del grup de Valladolid Celtas Cortos. Conegut pel seu carisma com a cantant i guitarrista, va nixer el 18 de juliol de 1966 a Valladolid, Castella.

Va crixer al barri obrer de Las Delicias de la capital castellana, on l'any 1984 tocaria el baix en el grup Almenara, junt amb Nacho Castro i Carlos Soto, futurs components de Celtas Cortos. Dos anys desprs, per presentar-se a un concurs d'una discoteca, s'uneixen sota el nom de Colectivo Eurofolk els que seran els primers integrants de Celtas Cortos, 8 adolescents castellans que guanyen el concurs i decideixen no separar-se com havien de fer.

Amb Celtas Cortos, Jess Cifuentes iniciar una etapa que durar 16 anys, i en el grup assolir el rol de lder i compositor principal, junt amb Carlos Soto i Nacho Martn. El grup, que es consolida com a pea important del moviment del rock espanyol dels anys 80, esdev tot un xit a nivell estatal i tamb resulta un xit a pasos europeus com Frana, Itlia o Portugal, o pasos de parla hispana com Argentina o Mxic.

Jess Cifuentes marca un clar accent revolucionari en el missatge que transmet el grup. El lder, de clara tendncia marxista, guia el missatge de les lletres cap a una protesta que va acompanyada d'un tamb fort punt sentimental. Durant la seva primera etapa a Celtas Cortos, editar un disc en solitari, El Caimn Verde (1995), una proposta de la seva can social i compromesa sense allunyar-se gaire del que composa amb Celtas Cortos.

El 28 d'agost de 2002 Jess Cifuentes s'acomiada de Celtas Cortos a la plaa de toros de Valladolid en un concert de comiat. Llavors emprn un nou projecte, Cifu & La Calaa Sound, un experiment de msica electrnica seguint amb la tnica de protesta que l'ha acompanyat sempre. Amb una devallada tant del projecte de Cifuentes com de Celtas Cortos sense el seu lder original, a principis de 2006 tornen a ajuntar-se per reprendre el projecte histric de Celtas Cortos, el que va aconseguir mantenir viu un estil propi durant vint anys.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94368" title="Robert Barro" nonfiltered="2492" processed="2479" dbindex="37655">
Robert Barro (Ciutat de Nova York, 28 de setembre de 1944) s un economista estatunidenc, especialitzat en macroeconomia.

 Biografia .
Robert Barro es llicenci en Fsica el 1965 al California Institute of Technology, obtenint el doctorat en economia a la Universitat de Harvard el 1975, on treball fins el 1986. A ms, s coeditor del Quarterly Journal of Economics des del 2004, fou editor del Journal of Political Economy i escriu una columna al Business Week des del 1998.

 Contribucions a l'economia .

Barro es don a conixer el 1974 amb el seu article "Are Government Bonds Net Wealth?" (Sn els bons de l'estat riquesa neta?), on afirma que, sota certes condicions, els bons de l'estat adquirits avui hauran de ser retornats per l'estat amb un increment futur d'impostos. Aquest article va suposar una revisi de l'equivalncia ricardiana i est entre els ms citats en macroeconomia.

En 1976 va publicar un altre article influent, "Rational expectations and the role of monetary policy" (Expectatives racionals i poltica monetria), sobre poltica monetria i expectatives racionals. En ell, afirma que les asimetries d'informaci causarien efectes reals com a resposta dels agents racionals davant la incertesa, per no en resposta a canvis en la poltica monetria. Aquest article va ser important a l'integrar el paper dels diners en l'economia neoclssica, i en els models d'equilibri general.

Aix mateix, Barro va desenvolupar durant els 70 el concepte d'ndex de misria, del que Jimmy Carter va fer s durant la seva campanya presidencial de 1976.

En 1983, Barro va aplicar els arguments d'informaci asimtrica per a mostrar que els bancs centrals haurien de tenir objectius clars d'inflaci per a lluitar de forma efectiva contra aquesta, objectius que no haurien de ser deixats a banda per reduir l'atur. Aquesta lnia de pensament ha tingut una enorme influncia en el disseny de les poltiques dels bancs centrals (incls l'objectiu del 2% d'inflaci que el Tractat de Maastricht va imposar al Banc Central Europeu).

El seu manual de Macroeconomia (1984) s un dels ms utilitzats, aix com el seu llibre de 1995 "Economic Growth", escrit juntament amb l'economista catal Xavier Sala i Martin i considerat el millor manual sobre creixement econmic.

Un altre article molt citat s "A Reformulation of the Economic Theory of Fertility" (Una reformulaci de la teoria de la fertilitat), escrit juntament amb el premi nobel Gary Becker i publicat al Quarterly Journal of Economics el 1988 i que ha influt en els models d'horitz infinit.

Durant l'ltima dcada, Barro ha investigat la influncia de la  religi i la cultura popular en la poltica econmica, juntament amb la seva esposa Rachel McCleary.

Els seus treballs han estat fonamentals en molts dels principals debats de poltica econmica dels ltims 30 anys, incloent les teories sobre els cicles econmics, la teoria del creixement, la sntesis neoclssica i les poltiques pbliques.

 Obres .

 Llibres .

 Macroeconomics ISBN 0471874078 (1984);
 Economic growth ISBN 0262025531, escrit juntament amb Xavier Sala-i-Martn (1995). ;

 Articles .

 Are Government Bonds Net Wealth? (1974), Journal of Political Economy;
 Rational expectations and the role of monetary policy (1976), Journal of Monetary Economics;
 A Reformulation of the Economic Theory of Fertility (1988), Quarterly Journal of Economics. Juntament amb Gary Becker;
 Democracy and growth (1996), Journal of Economic Growth;
 Religion and Economic Growth (2003), NBER Working Paper No. 9682. Juntament amb Rachel McCleary;

 Enllaos externs .

 Pgina web personal de Robert Barro;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94369" title="Lied" nonfiltered="2493" processed="2480" dbindex="37656">
El lied (pl. lieder, can, en alemany) s un tipus de composici breu en alemany per a veu i piano. Va florir durant el Romanticisme, en el segle XIX, i va projectar-se durant la segona meitat del XX.

Mozart i Beethoven van compondre els primers lieder, si b van ser Schubert, Mendelssohn i Schumann els que van dur el gnere a les cotes ms elevades de genialitat. Tamb van compondre bells lieder Strauss i Hugo Wolf. La versi francesa del lied alemany serien les mlodies, en les quals van destacar Faur, Debussy i Poulenc; l espanyola sn les canons com les de Falla, Turina, Granados, Montsalvatge, Toldr i Mompou. Els anglesos Benjamin Britten i Vaugham Williams tamb van compondre boniques canons.


 Histria .

El terme lied t una llarga histria per als parlants alemanys que va des de les canons de trobadors del segle XII a travs de les canons populars i els himnes d esglsia fins a les canons de protesta del segle XX. Tanmateix, a Alemanya, l poca daurada de la can va ser durant el segle XIX. Els compositors alemanys i austracs havien escrit peces per a veu i piano abans per va ser l esplendor de la literatura alemanya durant el Classicisme i el Romanticisme que va inspirar els compositors a posar msica a la poesia i van fer crixer, aix, el gnere conegut com a Lied.

Els inicis d aquesta tradici es troben en les canons de Mozart i Beethoven per va ser Schubert qui va saber trobar un bon equilibri entre lletra i msica, una nova integraci de la msica en el sentit de les paraules. Schubert va escriure unes 600 canons, algunes en seqncies o cicles de canons, que expliquen una histria.

El cos musical creat per la tradici del lied, com la del madrigal itali, tres segles abans, representa una de les produccions ms belles de la sensibilitat humana.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94370" title="Olinta" nonfiltered="2494" processed="2481" dbindex="37657">

Olinta (d'origen grec el significat del qual s Figa Immadura) s un nom de pila usat a Itlia i en pasos de parla portuguesa.

Variants.
Mascul: Olindo, Orindo, Orlindo, Olinto. ;
Femen: Olinda, Orinda, Orlinda.

Onomstica.
21 de juliol;

Histria.
Olinta s el nom d'origen d'una illa a Crocia. Sota la pressi dels segles, el nom va esdevenir a Solinta i ms endavant Solta, que s com es coneix en l'actualitat. Les marques de la presncia grega i romana a l'illa sn visibles a travs de tota l'illa. 

Vida animal.
Existeix un fsmid d'uns 8cm. anomenat  Olinta bubastes, una espcie d'origen brasiler descrita per primera vegada a Westwood (1859).
Podem trobar-ne una mostra en la Collecci de Fsmids del Museu de Ginebra.

Enllaos externs.
http://it.wiktionary.org/wiki/Olinta Olinta a l Viccionaria itali.;
http://www.olinta.net Illa de Slta a Crocia;
Imatge de l'insecte Olinta bubastes;
Solta;
Refrncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94372" title="Regne de Llombardia" nonfiltered="2495" processed="2482" dbindex="37658">
El Regne de Llombardia o Longobardia fou el territri que governaren els longobards a Itlia entre els segles VI i VIII. Estava format per trenta-sis ducats i comprenia el territori qua va dels Alps al riu Po, al nord d'Itlia. A ms, nominalment i ocasionalment de forma real, tamb en formaren part els ducats d'Spoleto i Benevent, al sud de la pennsula. La capital fou Pavia. S'incorpor al Regne dels francs en ser conquerit per Carlemany, l'any 774

 Llista dels reis llombards .
Dinastia letngia
 ?-510 : Tat;

Dinastia de Wacho
 510-539 : Wac;
 539-546 : Waltari;

Dinastia gausiana
 546-565 : Audo;
 565-572 : Albo (els llombards entren a Itlia el 568);

Dinastia de Clef
 572-574 : Clef;
 474-584 : interregne, governen els ducats independents;
 584-590 : Autari;
 590-616 : Agilulf;

Dinastia bavaresa (1er cop)
 616-626 : Adaloald;

Rei no dinstic
 626-636 : Arioald;

Dinastia harodingiana
 636-652 : Rotari;
 652-653 : Rodoald;

Dinastia bavaresa (2on cop)
 653-661 : Aripert I;
 661-662 : Godepert i Pertarit;

Dinastia beneventa
 662-671 : Grimuald;
 671-671 : Garibald;

Dinastia bavaresa (3er cop)
 671-688 : Pertarit (retorna de l'exili);
 688-689 : Alahis (rebel);
 688-700 : Cunnipert;
 700-701 : Liutpert;
 701-701 : Ragimpert;
 701-712 : Aripert II;

Reis no dinstics
 712-712 : Ansprand;
 712-744 : Luitprand;
 727-727 : Pau;
 728-744 : Eutiqui;
 744-744 : Hildeprand;
 744-749 : Ratquis de Fril;
 749-756 : Aistulf de Fril;
 756-774 : Desideri d'stria;

 Artcles relacionats .
 Longobards;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94378" title="Ducat i Principat de Benevent" nonfiltered="2496" processed="2483" dbindex="37659">
El Ducat de Benevent fou el territori longobard situat ms al sud a la Itlia medieval. Es centrava a la ciutat de Benevent. Fou a la prctica un territori independent del Regne dels Llombards, excepte en els regnats de Grimoald fins a Liutprand.

 El Ducat de Benevent .
El ducat fou fundat el 576, tot i que per altres fonts els llombards hi podrien haver arribat arribaren al voltant del 590. El primer duc fou Zotto i tot i que evetualment rend submissi als estats del nord, fou succet pel seu nebot Arechis, i el carrec esdevingu hereditari.

En els seus primers anys, el ducat s'expand territorialment sobre les possessions de l'Imperi Bizant, capturant Capua i Crotona, tot i que no aconsegu fer-se amb Npols. El duc de Benevent, Grimoald, es feu el 662 amb el tron del regne llombard iniciat una breu dinastia beneventiana al regne. El 663 la ciutat fou sitiada pels bizantins de l'emperador Constanci II per fou defensada pel fill del rei, el duc Romuald I que a ms aconsegu destruir la flota bizantina. L'any 680 ambds firmaren un tractat de pau. El principal enemic aleshores fou el propi regne dels Llombards del nord. Liutprand intervingu sovint al ducat del sud per imposar els seus candidats a duc. L'any 758 el ducat fou breument capturat per Desideri d'stria, per la conquesta del regne llombard per part de Carlemany el 774 pos fi definitivament a aquestes disputes.

 De ducat a principat .
Arechis II intent reclamar per a ell el ttol de rei, per davant el perill que aix suposes la intervenci dels francs al seu territori, opt per autoproclamar-se prncep l'any 787. El 788, el bizantins atacaren de nou Benevent per Grimoald III els refus, amb l'ajuda dels francs, en haver acceptat la submisi "nominal" a aquests. Per quan el ducat vivia un dels millors moments, es divid (839). El prncep Sicard fou assassinat i comen una guerra civil que port al fill d'aquest a proclamar-se prncep de Salern, mentre l'assass Radelchis s'auto-proclam prncep de Benevent. A ms, aprofitant la confusi, els lders locals de Capua s'autoproclamaren tamb prnceps de Capua.

La crisi s'agreuj amb l'aparici dels sarrans que sovint feren incursions i saquejos a les costes del sud de la pennsula Itlica. L'any 915, amb la batalla de Garigliano els rabs foren expulsats de la pennsula per una coalici cristiana. A ms, l'Imperi Bizant ho aprofit per reconquerir grans parts del sud d'Itlia. La rellevncia del principat era cada cop menor, arribant al punt que Atenulf I de Capua el conquer (899), unint ambds territoris durant quasi un segle. Introdu el principi dels co-governants, s a dir, el fet d'associar als propis fills en el govern del territori en el paper de co-prnceps. El duc Pandulf cap d'acer esdevingu prncep de Salern el 978, unificant aix, per poc temps, tots els territoris longobards del sud. Tamb aconsegu que Benevent fos nomenada arxidicesi. Poc abans de la seva mort (981) aconsegu que l'emperador Ot I li conceds, tamb, el ttol de duc d'Spoleto. Per aquest moment d'unitat dur poc. El territori fou dividit entre els fills del prncep. Landulf IV reb Benevent-Capua i Pandulf II reb Salern. A ms, un nebot es rebel i prengu Benevent.

El 1022 l'emperador de l'Sacre Imperi Romanogermnic, Enric II conquer Capua i Benevent temporalment. Des de l'any 1047 els normands tamb s'havien installat al territori. El normand Robert Guiscard captur la ciutat el 1053 i l'entreg a la sobirania papal. El Papa dessign una srie de prnceps llombards com a governants abans de dessignar el propi Guiscard, que era que ostentava el poder, l'any 1078. El 1081 el ducat torn a poder del Papa i no es nomenaren ms ducs ni prnceps. L'any 1806, Napole, en conquer el territori recuper el ttol en favor de Charles Maurice de Talleyrand, per ja no tingu cap mena de valor real.

 Llista de Ducs i Prnceps de Benevent .
Ducs de Benevent
 571 591 : Zotto;
 591 641 : Arechis I;
 641 646 : Aiulf I;
 646 651 : Radoald;
 651 662 : Grimoald I (rei del llombards entre 662 i 671);
 662 677 : Romoald I;
 677 680 : Grimoald II;
 680 706 : Gisulf I;
 706 732 : Romoald II;
 732 733 : Adelais;
 733 740 : Gregori;
 740 743 : Godescalc;
 743 749 : Gisulf II;
 749 758 : Liutprand;
 758 774 : Arechis II;

Prnceps de Benevent
 774 787 : Arechis II;
 787 806 : Grimoald III;
 806 817 : Grimoald IV;
 817 832 : Sico I;
 832 839 : Sicard;
 839 851 : Radelchis I;
 851 854 : Radelgar;
 854 878 : Adelchis;
 878 881 : Waifer;
 881 884 : Radelchis II (deposat);
 884 890 : Aiulf II;
 890 891 : Orso;
 891-895 : a l'Imperi Bizant;
 895 897 : Guy (tamb duc d'Espoleto);
 897 : Pere, Bisbe de Benevent (regent);
 897 900 : Radelchis II (restaurat);
 900 910 : Atenulf I ;
 901 910 : Landulf I (co-prncep);
 910 943 : Landulf I;
 911 940 : Atenulf II (co-prncep);
 940 943 : Landulf II (co-prncep);
 933 943 : Atenulf III Carinola (co-prncep);
 943 961 : Landulf II el vermell;
 943 961 : Pandulf I cap d'acer (co-prncep);
 959 961 : Landulf III (co-prncep);
 961 968 : Landulf III;
 961 981 : Pandulf I cap d'acer (tamb duc d'Espoleto, Salern i Capua);
 968 981 : Landulf IV (co-prncep, tamb duc de Capua);
 981 1014 : Pandulf II ;
 987 1014 : Landulf V (co-prncep);
 1014 1033 : Landulf V;
 1012 1033 : Pandulf III (co-prncep);
 1033 1050 : Pandulf III;
 1038 1050 : Landulf VI (co-prncep);

Prnceps de Benevent sota sobirania papal
 1053 1054 : Rudolf, rector del Papa;
 1054 1059 : Pandulf III (retorn);
 1054 1077 : Landulf VI, co-prncep des de 1038;
 1056 1074 : Pandulf IV;

Prncep de Benevent normand
 1078 1081 : Robert Guiscard;

Prncep de Benevent sota Napole
 1806-1815 : Charles Maurice de Talleyrand;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94385" title="Qaw al-Kebir" nonfiltered="2497" processed="2484" dbindex="37660">
Qaw al-Kabir o Qau el-Kebir (Qau la gran) s una petita ciutat d'Egipte a la riba oriental del Nil a uns 5 km a l'est de la ciutat de Tima (estaci ferroviria) i a 45 km al sud d'Asyut.

El seu nom egipci antic fou Tjebu o Djew-Qa o Dew Qaw (que volia dir "Muntanya alta" referit a les muntanyes situades al desert oriental per desprs traspassat a la ciutat); en copte fou Tkooy o Tkuoy, i sota els grecs i romans es va dir Antaeopolis (Antepolis, ciutat d'Anteos). Propera hi havia la ciutat anomenada Per Wadjet (La casa de Wadjet) pel deu principal del noms, Wadjet, ciutat que els grecs van anomenar Afroditpolis. 

Antepolis fou capital del noms X de l'Alt Egipte (Uatshet o Wadjet). Els deus principals eren Wadjet i Nemty. Ptolomeu IV Filopator hi va construir un temple que va existir fins el segle XIX quant el material es va fer servir per construir un palau a Asyut. Una columna que va quedar se la va emportar el Nil a la riuada de 1821.

A un lloc proper a la vora del desert hi ha les runes d'un petit temple de rajoles de l'Imperi nou, que fou construt sobre un temple anterior del primer perode intermedi; el temple t un altar i dos cambres de santuari.

A la necrpoli del sud i ha les tombes tallades a la roca de Qau el-Kebir que sn els monuments privats ms grans de l'Imperi mitj. Les tombes de la necrpoli apareixen bastant damnades per per les troballes se sap que la decoraci i l'equipament era d'alta qualitat. Amb les destruccions patides i la repetici d'alguns noms (Wah-ka, Ibu) la successi no est ben establerta i segueix en discussi, per en tot cas cal datar-les durant la dinastia XII (a altres llocs les tombes tallades a la toca desapareixen amb Senusret III). Un estela amb el nom de Amenemhat III i el de Wah-ka II (el propietari de la tomba major) permet datar a aquest darrer durant el regnat d'Amenemhat III. Altres tombes importants corresponen a Wah-ka I (prncep hereditari i nomarca), Ibu i Sobekhotep. Les tombes segueixen l'estructura d'un temple de pirmide amb una capella associada al temple de la vall, calada i temple mortuori; uns prtics connectaven les terrasses amb escales cap a una srie de cambres subterrnies on s'enterraven els nomarques i la seva famlia; les antecambres de la capella eren decorades amb relleus a la pedra, i alguna esttua. A les tombes s'hi pujava per una rampa que era el lloc per on tamb es portava el sarcfag.

A la necrpoli del nord s'han trobat enterraments que daten del perode de Naqada fins a l'poca romana. La necrpoli fou excavada per Flinders Petrie (1923-1924) i per J. L. Starkey el 1925, que va trobar un papir amb un important text cristi primitiu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94392" title="Poble" nonfiltered="2498" processed="2485" dbindex="37661">

 Societat com a conjunt d'habitants d'una zona o cultura. Vegeu poblaci;
 Naci com a poble amb identitat i afirmaci de pertinena collectiva.
 Poble (localitat) com entitat petita de poblaci.
 Poble castral, nucli habitat que s'organitz en poca medieval al costat o al voltant d'un castell.
Poble de sagrera van nixer dins la sagrera que envoltava l'esglsia parroquial.
Poble obert, nucli habitat que es va organitzar en poca medieval i en qu les cases originals en foren l'element estructurador.
 Tercer estat com a poble com a sinnim de classe no privilegiada.
 Plebs com a les classes socials ms baixes en l'antiguitat.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94395" title="Wanderer-Fantasie" nonfiltered="2499" processed="2486" dbindex="37662">
Fantasia per a piano en do major escrita per Franz Schubert el novembre de 1822. Est catalogada com a opus 15 o D. 760.

Tots el temes de l'obra deriven del motiu rtmic que la inicia, que est extret d'un lied anterior del mateix autor i del qual en manlleva el nom: der Wanderer (el viatge).

 

Estructura.
Tot i que a primera vista sembli una tpica sonata en quatre moviments (com moltes altres que escrigu l'autor), del fet que tots quatre comparteixin els mateixos motius podem deduir que la pea s una gran forma sonata,el primer moviment d'una sonata (vegeu sonata i forma sonata) en qu les seves diferents parts corresponen a cada un dels quatre moviments encadenats (sense pauses entre ells) de la fantasia:

Allegro con fuoco ma non troppo, en do major ;
Se'ns presenta el motiu abans esmentat, aix en fa pensar en la exposici, segons l'estructura de la forma sonata.

Adagio, en do sostingut menor;
Es desenvolupa el material del primer amb una srie de variacions sobre el tema del lied original: desenvolupament.

Scherzo presto, en la bemoll major ;
recupera el tema del primer moviment per amb variacions: recapitulaci.

Allegro, en do major ;
Fuga que acaba derivant en un altre tema virtuosstic que conclou definitivament l'obra: coda.

----

Segurament s l'obra pianstica ms difcil de l'autor, ja aquest, davant de la impossibilitat d'interpretar-la completament afirm: "el diable la tocar".

La pea, molt popular i apreciada, fascin a Liszt, que utilitz la mateixa estructura per a la seva sonata en si menor.

Enllaos externs.
  ;
 Wanderer-Fantasie interpretada pel pianista catal Daniel Blanch:  http://www.danielblanch.com/cat/info_cd_fantasia.htm;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94396" title="Per Nemty" nonfiltered="2500" processed="2487" dbindex="37663">
Per Nemty fou una ciutat de l'Antic Egipte, capital del noms XII de l'Alt Egipte. El seu nom egipci era degut a que Nemty era la detat principal de la ciutat. El nom fou canviat durant el perode hellenstic per Hiercon o Hierakon (grec I      ) o Theracon (Notitia Imperi) Era a la riba dreta del Nil al lloc on avui dia hi ha el llogaret de Al-Atawla. Durant la dominaci romana fou seu d'una cohort d'auxiliars lusitans. Hierakon (I           ) es una ciutat diferent de Hierakonpolis o Hieracmpolis (I            ) l'antiga Nekhen.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94400" title="Seru Epenisa Cakobau" nonfiltered="2501" processed="2488" dbindex="37664">

Ratu Seru Epenisa Cakobau (1815-1883) va ser un cap i guerrer fiji que va unir les tribus del seu pas sota el seu lideratge i que va regnar com Tui Viti (rei de Fiji) del 5 de juny de 1871 fins al 10 d'octubre de 1874, quan va cedir el seu pas a la reina Victria del Regne Unit.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94402" title="Catedral de Zagreb" nonfiltered="2502" processed="2489" dbindex="37666">

La catedral de Zagreb, situada al barri del Kaptol de la capital croata, est dedicada a l'Ascensi de la Verge i a Sant Esteve i Sant Ladislau. Les seves torres esveltes es veuen des de gaireb tota la ciutat.

L any 1217 el rei Ladislau fundava l'Arxidicesi de Zagreb i tot seguit construa una petita esglsia romnica de nau senzilla per ser ampliada posteriorment. Durant la invasi tosca del 1242, va ser incendiada. No va ser fins al segle XIII que el bisbe Timoteu va construir la nau central, amb dues capelles contiges i la sagristia.
 
La construcci i decoraci de la Catedral era continuada pel bisbe Esteve III (Kaniaj) a la segona meitat del segle XIV, que va completar la construcci amb els ltims estils i va acabar la nau central i les primeres capelles gtiques al nord i al sud. Una altra vegada el foc la cremava gaireb totalment al final del mateix segle.

Al comenament del segle XV, el bisbe Eberhard nomenava alguns dels ms distingits artesans mestres europeus per renovar l'esglsia en el darrer estil gtic. Per, mentrestant, patia un atac del comte Celjski que la tornava a destruir. A ms, Nikola Thurn, el comandant de les tropes auxiliars espanyoles, destrua els dos campanars el 1529.

A mitjan segle XVI, la Catedral es reconstrua en estil gtic, amb la decoraci encarregada pel bisbe Osvald Thuz.

A mitjan segle XVII s'aixecaven prop de la catedral un campanar masss de cinc costats amb elements renaixentistes, una talaia i un edifici de defensa que reemplaaven campanars petits anteriors. El campanar va representar el smbol de la ciutat fins al terratrmol de 1880 i es pot trobar a tots els dibuixos i a les primeres fotografies fetes de Zagreb.

El bisbe Juraj Haulik (1837-1852) hi introdua nou mobiliari d'estil croat, feia canvis a l'altar tot decorant-lo amb esttues de fusta i enriquia i decorava el santuari sencer.

El 1870, l arquebisbe J. Mihanovi  contractava el fams arquitecte F. Schmidt per renovar la Catedral. Els primers estudis de Schmidt van diagnosticar que el sostre estava tan mal construt que la pressi sobre les voltes feia que les parets es moguessin: la part principal de l'embigat de fusta del sostre s'havia podrit malgrat les nombroses reparacions que s'hi havien fet.

Les intervencions anteriors a la Catedral incloen la construcci d'un conjunt d'arcs transversals, que separaven la nau central de les laterals. A ms, a les naus laterals s'hi havien construt dues capelles i la sagristia s havia expandit, per d una manera incoherent amb l antic disseny regular de l'interior. Per acabar-ho d'adobar, la Catedral es desendreava amb nombrosos altars i objectes, pocs dels quals tenien algun valor artstic o esttic.

El nou disseny de Schmidt per a la Catedral s'acceptava, i la renovaci es confiava a l'arquitecte Hermann Bolle, amb qui Scmidt havia treballat en el passat. Bolle establia el taller en una pedrera prop de la Catedral, fins a la qual transportava la pedra de Medvednica, que s'havia utilitzat en la construcci de la Catedral vella.

Desafortunadament, el 9 de novembre de 1880, Zagreb era colpejada per un terratrmol que va provocar danys seriosos a la Catedral. Totes les seves parts mal construdes, que havien d'haver sofert la renovaci, es destruren. Tanmateix, Bolle presentava el seu pla per a la reconstrucci de la Catedral el 1884. La renovaci va implicar ms de 150 persones, entre fusters, paletes, picapedrers, escultors, ferrers i treballadors en general. Irnicament, els efectes del terratrmol havien ajudat a fer de l'interior un tot integrat, i l'inventari de l'esglsia es redua al mnim, amb el mobiliari ms funcional. 

El mar de 1902, es retirava la bastida de fusta de la Catedral, que revelava la mida impressionant de l'esglsia i la seva bellesa. Aquesta esplendor era realada pel toc de les campanes des de les dues torres de la Catedral, un so que es podria sentir pertot arreu de la ciutat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94403" title="Moscari" nonfiltered="2503" processed="2490" dbindex="37667">








Moscari s un llogaret del municipi de Selva situat a la comarca del Raiguer de Mallorca.

Es troba situat entre els termes de Campanet i Bger i els nuclis i terres de Selva, Caimari i Binibona.

El 2006, tenia una poblaci de 402 habitants, anomenats moscariencs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94404" title="Son Serra de Marina" nonfiltered="2504" processed="2491" dbindex="37668">








Son Serra de Marina s una urbanitzaci que ha esdenvingut nucli urb del terme de Santa Margalida situat a la Badia d'Alcdia, a Mallorca.

T una poblaci de 587 habitants (2006).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94408" title="Cala d'Or" nonfiltered="2505" processed="2492" dbindex="37672">








Cala d'Or s una urbanitzaci del municipi de Santany (Mallorca) que ha format divers nuclis urbans al seu voltant als quals el seu nom engloba. Abans de la seva urbanitzaci s'anomenava Ses Puntetes, i inclou tres cales anomenades Cala Llonga, Cala Petita i Cala Gran.

El lloc va ser fundat el 1932 pel seu promotor, l'eivissenc Josep Costa Ferrer. La influncia de l'origen del fundador es fa pals en les construccions, entre les quals, l'esglsia, consagrada a finals dels anys 50. Tamb es fa pals en el topnim. En un principi, es va anomenar Cala d'Hort en honor del lloc eivissenc, per el nom es va anar deformant fins al nom actual de Cala d'Or.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94413" title="Cas Canar" nonfiltered="2506" processed="2493" dbindex="37676">









Cas Canar s un llogaret del municipi de Sencelles prxim al lmit amb el terme de Costitx i vora el Torrent de Pina.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94414" title="Sonarossa" nonfiltered="2507" processed="2494" dbindex="37677">








Sonarrossa (o So na Rossa) s un llogaret del municipi de Sencelles situat al sud-oest del terme vora el lmit amb Santa Eugnia.

Es troba situat entre les possessions d'Aireflor, Son Santjoan i Morell Vell.

El nom prov de l'poca de la dominaci musulmana, ja que aquest indret ja fou una alqueria islmica anomenada Qanarusa, que formava part del juz del mateix nom.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94416" title="Ralph Nader" nonfiltered="2508" processed="2495" dbindex="37678">


Ralph Nader (nascut el 27 de febrer de 1934) s un activista i advocat nord-americ que s'oposa al poder de les grans corporacions i ha treballat durant dcades les qestions del medi ambient, dels drets del consumidor i assumptes pro-democrcia. Nader tamb ha estat un fort crtic de la poltica exterior americana, que ell veu  corporativista, imperialista, i contrria als valors fonamentals de la democrcia i els drets humans.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94417" title="Les Alqueries (Santa Eugnia)" nonfiltered="2509" processed="2496" dbindex="37679">








Les Alqueries s un llogaret del terme de Santa Eugnia molt prxim al lmit amb el terme de Sencelles.

El 2006 tenia 96 habitants.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94418" title="Les Coves" nonfiltered="2510" processed="2497" dbindex="37680">








Les Coves s un llogaret del municipi de Santa Eugnia que el 2006 tenia 38 habitants.

Es troba situat al vessant de gregal del Puig de Son Segu (tamb anomenat Puig de les Coves).

Les coves a les quals fa referncia el topnim es troben situades entre Son Ferrando i Son Cap.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94419" title="Les Olleries" nonfiltered="2511" processed="2498" dbindex="37681">








Les Olleries s un llogaret del municipi de Santa Eugnia que el 2006 tenia 111 habitants, anomenats ollerians.

Es troba situat al Pla de Mallorca, entre Pontir (SW) i Santa Eugnia (NE).

La contrada es troba al coster de Son Tano, a la falda de xaloc del Puig de Son Segu.

 Histria .
L'origen del llogaret es desconegut i no es pot descartar l'existncia d'un nucli terrisser islmic. No s fins al final del segle XVII que es troben referncies als ollers i a les olleries de Santa Eugnia al Llibre d'bits de Santa Eugnia (1675-1715). 
Els registres posteriors denoten que l'activitat ollera abastia un mercat ms ampli que el de la vila i els ollers adquiriren una bona consideraci social. Algunes nissagues d'ollers, per exemple els Martorell o els Rigo, es mantendran en l'ofici del fang fins al voltants de 1900. 
Les transformacions econmiques a partir de la dcada del 1860 com l'expansi de cultius com la vinya, l'ametler i la figuera, fruits destinats a l'exportaci probablement feren minvar l'activitat ollera. La tradici oral diu que la causa final de les olleries va ser el trasllat a Prtol (Marratx) dels ollers, on hi havia terra de bona qualitat i en abundncia. 

Bibliografia.
ARROM COLL, Sebasti. L'Esglsia de Santa Eugnia (1583-1913). Edici Ajuntament de Santa Eugnia. Dipsit Legal PM 693/1999








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94422" title="Randa" nonfiltered="2512" processed="2499" dbindex="37682">










Randa s un llogaret del municipi d'Algaida situat al peu del Puig de Randa que el 2006 tenia 94 habitants, anomenats randins.

Es troba situat al Pla de Mallorca entre Llucmajor (S), Algaida (NW) i Monturi (NE).

L'origen del nucli sembla trobar-se a una alqueria islmica anomenada Arrenda que aconsegu aglutinar la poblaci prxima grcies a la seva situaci al peu del puig, els musulmans construren a la contrada nombroses infrastructures hidruliques. 

El poble ja es troba documentat al segle XV. Entre 1766-1789 s'hi constru l'esglsia dedicada al beat Ramon Llull, al 1913 s'erig en parrquia essent titular Santa Maria.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94427" title="Jajce" nonfiltered="2513" processed="2500" dbindex="37683">

Jajce (alfabet cirllic:      ) s una ciutat al centre de Bsnia i Hercegovina, situat a la Federaci de Bsnia i Hercegovina. s a l'encreuament entre Banja Luka, Mrkonji Grad i Donji Vakuf, al conflent dels rius Pliva i Vrbas.

A la ciutat s'hi entra per unes portes fortificades, que protegien l'antic castell.

Histria.

Jajce s'incorporava a principis del segle XIV com a capital del regne de Bsnia que,el 1463, queia en mans de l'Imperi Otom, per es reconqueria el mateix any. Durant aquest perode, la darrera reina bosniana, Katarina Velika, va restaurar l'esglsia de Sant Lluc, avui la ms vella de la ciutat. Finalment, el 1525, Jajce es convertia en l'ltima ciutat de Bsnia absorbida pels otomans.

Diferents esglsies i mesquites foren construdes en diferents poques, fent una ciutat bastant diversa en aquest aspecte.


Jajce guanyava prominncia durant la Segona Guerra Mundial perqu oferia la segona convenci del Consell Antifeixista d'Alliberaci Nacional de Iugoslvia el 29 de novembre de 1943. En aquesta reuni es posava la primera pedra per la fundaci de la Repblica Federal Socialista de Iugoslvia.

Al comenament de la guerra de Bsnia, Jajce estava habitat per gent de tots els grups tnics per la seva situaci en un encreuament entre rees de majoria srbia al nord, rees de majoria musulmana al sud-est i rees majoritriment croates al sud-oest.

Al cens de 1991, el municipi tenia 45.007 habitants: 17.380 (un 38,8%) bosnians, 15.811 (un 35,1%) croats, 8.663 (un 19,3%) serbis, 2.490 (un 5,5%) iugoslaus, i 657 (un 1,2%) altres. La prpia ciutat de Jajce tenia 15.454 residents, amb uns percentatges molt similars.

Entre els mesos d'abril i maig del 1992, gaireb tot el serbis fugien de la ciutat cap a territoris sota el seu control. A l'estiu del mateix any, l'exrcit serbi de Bsnia comenava els bombardeigs pesats sobre la ciutat, introduint-se a la ciutat a l'octubre, aparentment a causa de la manca de cooperaci entre els bosnis musulmans i les forces croates. Els bosnians i croats s'escapaven a travs de Divicani a Travnik. En les contraofensives croates d'agost i setembre del 1995 la ciutat era presa per les forces croates provocant ara la fugida en gran part de la poblaci srbia. Jajce passava a formar part de la Federaci musulmana croata segons els acords de Dayton.  	 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94428" title="Beit Khallaf" nonfiltered="2514" processed="2501" dbindex="37684">

Beit Khallaf s un llogaret d'Egipte a uns 20 km al nord d'Abidos on s'han trobat algunes  tombes predinstiques i del primer perode dinstic.

A Beit Khallaf, entre Mahansa i Reqaqna, al sud de Sohag, s'han trobat cinc mastabes amb segells amb els noms del faraons  Sanakht i Nekjerikhet, probablement de monarques de la tercera dinastia. John Garstang va descobrir aquest cementiri a comenaments del segle. La tomba ms gran s l'anomenada K1 (de 85 x 45 m) i originalment Garstang la va atribuir al fara Djoser. El cementiri reial d'Abidos fou abandonat desprs del regnat de Khasekhemui, per aquesta tomba s posterior. 

El ms important sn els segells, i apart dels dos faraons esmentats (fins a 5 de Netkerikhet) tamb hi ha segells amb els noms de Nimaathap ("mare dels fills del rei"). L'evidncia arqueolgica suggereix que Netkerikhet fou el fill i successor de Khasekhemui i el que va dirigir el seu enterrament. Nimaathap fou potser la seva mare; el nom del fara Sanakht (Nom d'Horus) apareix a la tomba K2 on tamb s'inclou el seu nom nesu-bity (Nebka), rei que el Papir de Tor situa entre Khasekhemui i Netkerikhet, per que per la evidencia arqueolgica seria posterior.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94429" title="Tarja Halonen" nonfiltered="2515" processed="2502" dbindex="37685">


Tarja Kaarina Halonen (pronunciat ) (Hlsinki, 1943) Poltica i advocada finlandesa, Presidenta de la Repblica de Finlndia des de 2000. s la primera dona que ostenta el crrec en aquest pas.
Halonen s una advocada sindicalista.  Es cas amb la seva parella, Pentti Arajrvi, poc desprs de ser elegida presidenta. 
 
Biografia.

Tarja Kaarina Halonen va nixer el 24 de desembre de 1943 a un barri de tradici obrera conegut com a Kallio, a la ciutat finlandesa de Hlsinki, filla de Vieno Olavi Halonen i Lyyli Elina Loimola. Es gradu en Dret per la Universitat d'Helsinki l'any 1968, obtenint el doctorat en lleis. Fou la secretria primera d'Afers Socials i la secretria general de la Uni Nacional d'Estudiants (SYL) de 1969 fins 1970, posteriorment obtenint un lloc com a advocada a l'Organitzaci Central de Sindicats Finesos (SAK) de 1970 fins 1974. L'any 1971 s'afili al Partit Socialdemcrata de Finlndia.

L'any 1974, el President de Finlndia Kalevi Sorsa va escollir-la com a secretria parlamentria. A partir d'aleshores, comen obtenir coneixements del mn de la poltica finesa, iniciant aix la seva carrera poltica. Des de 1975 fins 1996, va ser membre del Consell municipal de Hlsinki. L'any 1979 fou escollida diputada al Parlament. La seva primera posada en escena com a diputada parlamentria fou la de presidir el Comit Social des de 1984 fins 1987.

L'any 1987, Halonen pass a ocupar el mxim crrec del Ministeri de Sanitat i Afers Socials dins del govern encapalat per Harri Holkeri fins l'any 1990. D'altra banda, Halonen tamb ocup la cartera del Ministeri de Cooperaci Nrdica de Finlndia des de 1989 fins 1991, any en qu fou escollida presidenta de la Fundaci per la Solidaritat Internacional, crrec que va abandonar l'any 2000. De 1990 fins 1991 va actuar com a Ministra de Justcia en el govern d'Esko Aho. De 1995 fins la seva elecci com a Presidenta de Finlndia, exerc el crrec de Ministra d'Afers Exteriors en el govern de Paavo Lipponen.

El cam a la Presidncia.
Halonen anunci l'any 1999 que desitjava aspirar a candidata a Presidenta a les eleccions presidencials de 2000. A les de 1994, per primera vegada, una altra dona, Elisabeth Rehn havia estat molt a la vora de la victria, inspirant Halonen i els seus seguidors. Desprs de l'anunci de  Halonen, el Partit Socialdemcrata de Finlndia va convocar unes eleccions primries per decidir el seu candidat. En aquestes eleccions, Halonen competia contra Pertti Paasio, un membre del Parlament Europeu i anterior president del partit, i Jacob Sderman, el Defensor del Poble Europeu. L'actual President de Finlndia, Martti Ahtisaari, havia rebutjat presentar-se a les primries del partit, anunciat aix que no aspiraria a una segona legislatura.

Mentre que les enquestes electorals de 2000 la collocaven en quart lloc, Halonen fou escollida Presidenta de Finlndia per majoria simple, un 40% dels vots emesos. El segon ms votat fou l'anterior primer ministre Esko Aho del Partit de Centre, aconseguint un 34'4% dels vots escrutats. Com que cap dels candidats va obtenir ms del 50% dels vots, calia fer una segona ronda tal i com manava la llei electoral finlandesa. En la segona ronda, Halonen derrot per molt poc marge a Esko Aho: un 51'6% en front d'un 48'4%. Aix doncs, es convert amb en la primera Presidenta de Finlndia. La seva primera legislatura comen l'1 de mar de 2000. L'any 2006 fou reelegida com a presidenta per a un nou mandat.

Ia legislatura (2000-2006).
Desprs de la seva estreta victria  en les primeres eleccions, els ndexs de satisfacci de Halonen augmentaren fins arribar a la cota mxima del 88% el desembre de 2003. En l'enquesta ms recent feta el 12 de febrer de 2006 l'ndex de satisfacci va arribar al 74%. Se la considera com una persona fcilment accessible per la ciutadania. Halonen se l'ha comparat sovint amb "Moominmamma", un personatge fictici que encarna a una mare, que apareix sovint a les historietes de cmic creades per Tove Jansson. Molta gent aprecia que ha fet una carrera en circumstncies modestes grcies a la seva capacitat, fet molt valorat entre els finlandesos de mentalitat meritocrtica. Halonen fou nominada com un dels deu membres del rnquing del "Suuret Suomalaiset" (finlandesos ms importants) en un programa de televisi l'any 2004, sent l'nica persona en vida nominada.

El seu estil de vida ha provocat una mica de consternaci, per la seva actitud independent tamb ha portat la seva admiraci. Durant els anys 1960, deix l'Esglsia Luterana Evangelista de Finlndia, a la qual la majoria de finlandesos pertanyen, per protestar contra la seva poltica de cobrament de taxes als membres, i el pocs drets que se li concedeix a la dona en els ritus religiosos.

Algunes altres crtiques cap a Halonen han incls la seva participaci el maig de 2005 en la celebraci del Dia de la Victria a Moscou, i la seva oposici a l's de mines antipersones en la doctrina militar finlandesa. Tamb s'ha afirmat que ha nominat algunes candidates per sobre dels seus companys de partit, mes ben qualificats per a alts crrecs, en particular la Presidenta actual de la Cort Suprema de Finlndia, Pauliine Koskelo.

Famlia i lleure.
les activitat de lleure preferides per Halonen sn la histria de l'art, el teatre i la nataci. Tamb li agrada dibuixar i pintar, i t dos gats anomenats Miska i Rontti. Parla fins, suec, angls, alemany, francs, afrikaans, estoni, rus i espanyol. Halonen pateix d'uns quants impediments en la retrica, que sn ms evidents quan parla en la seva llengua nativa.

El 26 d'agost de 2000, Halonen es va casar amb la seva parella, el Dr. Pentti Arajrvi, desprs d'una relaci de ms de quinze anys. La cerimnia fou per la via civil a la seva residncia oficial, a Mntyniemi. Anna, la filla gran de Halonen, i Esko, el fill gran d'Arajrvi, varen fer de testimonis. Mentre que a Finlndia la seva relaci no fou un assumpte important, el matrimoni va aclarir la posici del Dr. Arajrvi de cara a l'estranger.

Tant Anna com Esko sn fills de relacions anteriors. Concretament, Anna Halonen s filla de Tarja Halonen i la seva anterior parella, Kari Pekkonen. Actualment, est estudiant poltica internacional a la Universitat de Kent a Canterbury (Anglaterra).

Cronologia poltica.
Militant del Partit Socialdemcrata de Finlndia (1971-);
Secretria parlamentria del Primer Ministre (1974-1975);
Membre del Consell municipal d'Hlsinki (1977-1996);
Diputada del Parlament de Finlndia (1979-);
Ministra de Sanitat i Afers Socials (1987-1990);
Ministra de Cooperaci Nrdica (1989-1991);
Ministra de Justcia (1990-1991);
Ministra d'Afers Exteriors (1995-2000);

Article relacionat.
Partits poltics de Finlndia;

 Enllaos externs .


  Tarja Kaarina Halonen;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94430" title="Djebel al-Haridi" nonfiltered="2516" processed="2503" dbindex="37686">
Djebel al-Haridi es un lloc arqueolgic de l'Alt Egipte al sud de Qaw al-Kebir, entre els llogarets de Al-Nawawra i Al-Gelawiya.

Es tracte d'una muntanya coneguda per Djebel al-Haridi, que s'aixeca sobre el Nil. Fa mes de cent anys ja fou esmentat com un lloc amb resta faraniques, no fou mai excavat adequadament fins els anys 90 del segle XX, quant ho va fer una expedici de la Societat d'Exploraci egpcia. A la zona hi ha algunes tombes de nomarques de l'Imperi mitj i l'Imperi nou, algunes inscripcions a les roques, i grans pedreres de l'poca ptolemaica i romana. A mes la zona fou important al principi del cristianisme i algunes tombes de les roques foren reutilitzades pels monjos que van viure a la zona. A un lloc proper, Abul Nasr, hi ha inscripcions ptolemaiques, i una gran plataforma de rajoles que segurament foren els fonaments d'un fort rom o d'un monestir copte. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94435" title="Temple d'Osiris a Abidos" nonfiltered="2517" processed="2504" dbindex="37687">
El temple d'Osiris a Abidos s un temple egipci construt a la ciutat d'Abidos.

El temple d'Osiris es troba a poc mes d'un km al nord de Umm al-Qa'ab a la zona coneguda com Kom es-Sultan. s un temple de rajoles fet a l'Imperi antic dedicat al deu Khenty-Amentiu (o Khentiamentiu) deu del culte funerari que desprs fou associat amb Osiris, deu de la mort amb el que va acabar fusionat. L'estructura inicial gaireb no es conserva. S'han trobat alguns objectes  entre ells una gerra del rei Aha. Tamb sn esmentats faraons molt ms posteriors com Amenhotep I, Tuthmosis III i Amenhotep III. El temple fou conegut amb el temps com Temple d'Osiris, nom ja consolidat a l'Imperi mitj quant es feia un festival anyal dedicat al deu. L'esttua de culte d'Osiris fou traslladada amb la barca sagrada cap a la seva suposada tomba a Umm al-Qa'ab.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94436" title="Temple de Sesostris III a Abidos" nonfiltered="2518" processed="2505" dbindex="37688">
El temple de Sesostris III (Senusret III) a Abidos fou un temple construt per Sesostris III (Dinastia XII) a la ciutat d'Abidos, a la part occidental del desert, al sud-est del Temple de Seti I. En queden poques restes degut a l'acci de l'arena, per les que hi queden encara el fan un dels temples ms ben conservats del perode de l'Imperi mitj. Fou estudiat modernament per Josef Wegner el 1994 amb sorprenents descobriments i es van recuperar importants fragments decorats.

La tomba de Sesostris III era a l'oest i devia formar un conjunt funerari amb el temple, conjunt que fou conegut com "Duradores sn les obres de Khakaure a Abidos"



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94437" title="Temple portal de Ramss II a Abidos" nonfiltered="2519" processed="2506" dbindex="37689">
El temple portal de Ramss II fou un petit temple construt per Ramss I a Abidos i avui prcticament destrut, que se situava entre el Temple de Ramss II (el seu temple principal) i el Temple de Seti I, i a tocar del Temple d'Osiris. Aquest temple portal probablement era l'entrada a l'rea del cementiri. Flinders Petrie ja va fer notar que era molt diferent de qualsevol altra i va suggerir que podia ser el final d'una processo ritual.

Les excavacions han revelat l'existncia prvia d'un complex de l'Imperi mitj amb tombes capelles sense cambra d'enterrament ni restes humanes, que probablement foren capelles memorials o cenotafis.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94438" title="Temple de Tuthmosis III a Abidos" nonfiltered="2520" processed="2507" dbindex="37690">
El temple de Tuthmosis III fou un temple construt a Abidos presumiblement per Tuthmosis III a la zona deKom al-Sultan. La zona fou excavada pel Pennsylvania-Yale Institute of Fine Arts, que va descobrir el temple el 1996 al sud-oest del temple portal de Ramss II a Abidos. Es van trobar les restes colgades uns dos metres i mig i entre els fragments moltes peces portaven el nom del fara, i tamb el portaven rajoles del que fou el seu mur exterior. El temple era de mesura reduda, i el mur mesurava 17,82 x 27,82 metres i el temple mateix 9 x 15 metres. En el perode grec es van plantar a l'entrada dos arbres sagrats; a l'entrada hi havia setze columnes amb relleus pintats; al darrera dos esttues colossals de Tuthmosis III dels que s'han trobat fragments; desprs de l'entrada per un curt corredor s'entrava a una cambra que es dividia en dos santuaris collocats a cada costat del corredor.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94439" title="Temple de Seti I a Abidos" nonfiltered="2521" processed="2508" dbindex="37691">


El temple de Seti I a Abidos fou un temple construt pel fara Seti I a la ciutat d'Abidos.

Era dedicat a Osiris i Isis principalment per tenia set santuaris en fila, cadascun dedicat a un deu diferent: Ptah, Ra-Harakhty, Amon-Ra, Osiris, Isis i Horus. Seti I fou incls amb la seva capella funerria. Un ala tenia les cambres dedicades a Sokar i Nefertum i altres deitats funerries. Al darrera unes cambres dedicades al culte a Osiris i sota una estructura subterrnia anomenada l'Osireion que contenia escenes del llibre de les portes i del llibre dels morts.

El va comenar Seti I per el va acabar el seu fill Ramss II. Des un pati s'entrava per la faana cap un segon pati que donava accs al temple. Tota aquesta zona esta en runes. El temple tenia forma de L amb unes rampes d'accs (i escales amb 42 escalons) i dos pilons (un s'ha perdut) i dos prtics amb pilars  seguit per dues sales hipstiles i set capelles amb cambres addicionals al sud i alguns magatzems . El cos principal del temple era simtric a les set capelles.

L'Osireion era a uns 15 metres per sota.

Tant els materials emprats com el treball a la decoraci el fan un dels temples de mes alta qualitat d'Egipte. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94440" title="Osireion" nonfiltered="2522" processed="2509" dbindex="37692">

L'Osireion era una dependencia especial situada al darrera d'unes cambres dedicades al culte a Osiris dins del Temple de Seti I a Abidos.

Era una estructura subterrnia i contenia escenes del llibre de les portes i del llibre dels morts. Es trovaba a uns 15 metres per sota del temple i la seva part superior estava per sota del nivell del terra del temple. Estava alineat amb el temple i perfectament integrat en aquest. L'estructura fou construda per Seti I per no fou decorada fins temps del seu net Meremptah. La seva cambra principal mesurava 30 x 20 metres i era feta amb granit; el centre estava preparat per rebre un sarcfag 

L'Osireon es considerat l' exemple mxim de simbolisme religis dins l'arquitectura egpcia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94441" title="Temple de Ramss II a Abidos" nonfiltered="2523" processed="2510" dbindex="37693">
El temple de Ramss II a Abidos fou el principal temple construt a la ciutat d'Abidos pel fara Ramss II. Es troba a menys d'un km del temple de Seti I a Abidos, a tocar del llogaret de Beni Mansur. 

Fou construt per a ell mateix. Les portes sn de granit rosa i negra, els pilars sn de pedra calcria i el santuari d'alabastre; les parets eren de plaques de pedra i mesuraven nicament uns 2 metres d'altura. Fou dedicat a Osiris com a detat principal. S'accedia per dos pilons a una cambra de peristil rodejada per pilars (que no s'han conservat) i probablement esttues d'Osiris; seguia el prtic en direcci sud-oest amb un capella a cada costat (una dedicada a Seti I i els seus ancestres divinitzats, i l'altre a Ramss II i als nou principals dus) i al centre l'entrada a la sala hipstila des la que es passava a una segona sala hipstila, quedant a l'esquerra entrant les escales que anaven al sostre i a la dreta la sala de l'aparici. que tenia escenes de Ramss II al llarg de la seva vida. La segona sala hipstila tenia 8 columnes de pedra calcaria i tres capelles a cada costat (tres dedicades als dus de Tebes i tres als d'Abidos, se suposa). La sala donava accs a tres santuaris: el central era el d'alabastre, dedicat a Osiris; els altres dos eren probablement dedicats a Isis i Horus; a les dues cantonades del temple, als costats dels santuaris, dues sales amb dos columnes cadascuna, probablement destinades a contenir esttues.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94443" title="Sloan (El Llegat)" nonfiltered="2524" processed="2511" dbindex="37694">
Sloan s un personatge de la trilogia El Llegat, de Christopher Paolini. s el carnisser de Carvahall.


 Paper a Eragon .
A Eragon, Sloan es nega a acceptar la pedra d Eragon com a pagament per a carn, ja que procedia de Les Vertebrades, el que considera un lloc dolent (la seva dona va morir all anys abans, a les Cataractes d Igualda).
Roran, cos d Eragon, s enamora de la filla del carnisser, Katrina, i ella tamb d ell. Sloan, per, no veu amb bons ulls cap membre de la famlia de Garrow (pare de Roran i oncle d Eragon).
Explica als Ra zac que la pedra blava de Les Vertebrades la t Eragon, cosa que els portar a atacar la granja de Garrow.

 Paper a Eldest .
A Eldest, Sloan mata a Byrd, vigilant del poble, per vendre els habitants de Carvahall a l Imperi, delatant la ubicaci de Roran. Desprs s segrestat pels Ra zac, juntament amb la seva filla Katrina.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94444" title="Temple d'Ahmose I" nonfiltered="2525" processed="2512" dbindex="37695">


El temple d'Ahmose I s un temple i una pirmide funerria edificada per Ahmose I a Abidos. Les pirmides del sud d'Egipte normalment no van acompanyades de temple funerari i en general se les considera monuments regionals dels faraons, per la d'Ahmose, com a excepci, si que disposa d'un temple.

El complex fou investigat  per Arthur Mace i Charles T. Currelly per compte de la Egypt Exploration Fund entre 1899 i 1902, per els resultats obtinguts prcticament no foren publicats. Es va tornar a excavar al final del segle XX per un equip americ dirigit per Stephen Harvey que va trobar milers de fragments gravats, amb diverses escenes i texts incloent els noms d' Apofis (el rei dels hikses) i Avaris (la capital). De l'anlisi dels elements trobats es creu que el temple fou construt en dos fases, la primera per Ahmose I i la segona pel seu fill Amenhotep I.

El temple mortuori se situa a la part nord de la pirmide. L'estructura coneguda s la part externa, amb un mur molt gran al est i una entrada central que porta a un vestbul des on una porta condueix a una cambra quadrada, que probablement tenia pilars. Entre aquesta secci i la pirmide hi ha algunes restes mes que probablement foren el santuari del temple.

Al extrem sud-est de la pirmide s'ha trobat un segon temple probablement dedicat a la dona i germana d'Ahmose, Ahmose-Nefertari

La pirmide s un munt de pedra i arena que ha perdut part del seu material original, i est en runes. Originalment tenia uns 52 metres quadrats i una altura d'uns 50 metres. L'angle d'inclinaci es calcula que fou en torn dels 60 graus. Les investigacions fins al dia d'avui no han posat a la llum cap estructura interna o subterrnia.

Una mica al sud de la pirmide hi havia una capella dedicada a Tetisheri, avia d'Ahmose. Aquesta estructura de rajoles no devia ser molt diferent a una mastaba; un corredor portava, a traves del centre de la capella, a una estela que incloa dos representacions grfiques de Tetisheri i un text jeroglfic on el rei declarava la intenci de construir una pirmide en honor de la seva avia.

Mes al sud, en lnea amb la capella, la pirmide i el temple, una tomba o un cenotafi construt per Ahmose I, tallada a la roca per feta amb rapidesa i poca cura. Un furat bastant petit permetia l'entrada cap un passatge descendent que tenia habitacions als dos costats, per l'obra d'aquestes no es va acabar i el pas s'acaba a una sola amb 18 pilars.

Finalment, al sud de la tomba, i tamb en lnea, una terrassa fet de rajoles, que tenia uns 90 metres de llarg, amb una segona terrassa de pedra en segon nivell. Aquestes terrasses se suposa que eren la base sobre la que construir un temple; cermiques i gerres i barques amb rems es van enterrar al extrem sud. La darrera teoria pensa que el rei Ahmose I fou enterrat a Abidos i que desprs la seva mmia fou portada a Tebes (on es va trobar per on no te cap tomba assignada).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94445" title="Ajihad" nonfiltered="2526" processed="2513" dbindex="37696">
Ajihad s el lder dels vardens a la trilogia El Llegat, de Christopher Paolini. El seu nom s obt de la paraula rab jihad, que significa lluita sagrada, en allusi a la guerra que far contra el Rei Galbatorix.


A Eragon, Ajihad ha estat al poder durant vint anys liderant els vardens eficament. Els rumors estesos sobre ell entre els ciutadans i els soldats de l Imperi intensifiquen el misteri que l envolta a ell i als vardens. Se sap que s un mestre estrateg i un gran lluitador. Tenia l habilitat de lluitar amb un mortal Ombra, ferir-lo i sobreviure.
Ajihad t la pell fosca, inicicant cap una terra del sud d Alagasia com a casa seva. Viu a Tronjheim, a les Muntanyes Beor, cortesia dels nans que ajuden als vardens a lluitar contra Galbatorix.

Ajihad es fa amic d Eragon quan ell i Saphira arriben a Tronjheim. La seva filla, Nasuada, l ajuda molt a les negociacions diplomtiques, manipulant subtilment fins i tot als seus enemics i planificant amb ell el futur de la resistncia. La entrena des d una edat primerenca perqu sigui la seva successora.

Ajihad s assassinat a Eldest just desprs de la Batalla de Farthen Dr. Va ser atacat pels rgals, matant a cinc abans que fos abatut. Nasuada prendr llavors el control dels vardens. Ms tard es revel que fou trat pels seus guardes personals, els mags Bessons, que reclutaven rgals per matar-lo. Els Bessons sern morts per Roran a la Batalla dels Camps Ardents, i Nasuada reconeixer el seu deute amb ell.

Ajihad s considerat per molts el ms gran lder dels vardens.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94446" title="Cau Ferrat" nonfiltered="2527" processed="2514" dbindex="37697">



El Cau Ferrat, ubicat a Sitges, era la casa i estudi de l'artista i escriptor Santiago Rusiol, una de les figures destacades del Modernisme a Catalunya. Actualment s un dels tres museus de Sitges situats a la vora de la platja de Sant Sebasti.

Histria.
Abans d'establir-se a Sitges, Rusiol tenia un taller-museu al carrer Muntaner nmero 38 de Barcelona.
L'any 1892 va comprar-se una casa de pescadors arran de mar, situada al que avui es coneix com a Rac de la Calma. La casa era coneguda amb el nom de Can Falua. L'any segent, el 1893 es va comprar la casa del costat, tamb construda al segle XIV.
 
Les enderroc per construir-hi la seva casa-taller que va nomenar Cau perqu volia que fos un refugi per als amants de la poesia i Ferrat per la collecci de ferros forjats. Va encarregar la construcci a Francesc Rogent. La casa es va inaugurar en petit comit el dia 11 de setembre de 1893, tot i que la seva inauguraci oficial fou el 25 de juliol de 1894, amb actuaci de la banda municipal inclosa .

Pel Cau Ferrat van passar els pintors, msics, poetes i escriptors ms importants del final del segle XIX i des d'aqu van obrir Catalunya als corrents europeus ms innovadors del moment.

Durant l'estada de Rusiol a Cau Ferrat es van organitzar diverses festes, conegudes com les Festes Modernistes. La ms rellevant s quan Rusiol va comprar dos quadres del Greco a Pars i el 4 de novembre de 1894, en arribar al poble, van ser rebuts com si d'una festa major es tracts, amb una comitiva popular i personalitats rellevants del mn intellectual catal. Els quadres eren "Les llgrimes de Sant Pere" i "Magdalena Penitent".


La collecci.
Dos anys desprs de la mort de Rusiol, el 1933, el Cau Ferrat es va convertir en museu. Avui s'hi exhibeixen diverses colleccions relacionades amb l'artista i amb el modernisme. Hi ha una important collecci de ferros, amb obres cabdals de la forja des del segle XIV endavant. Tamb cal remarcar la de vidres, amb mostres de vidres de l'antiguitat clssica, medievals i dels segles XVI-XVIII. La collecci de cermica popular tamb s representativa. 

A banda, hi ha la collecci de pintura i dibuix, amb obres de Ramon Casas, Miquel Utrillo, Ignacio Zuloaga entre d'altres i artistes ms joves com Hermen Anglada Camarasa o Pablo Ruiz Picasso. 

Altres artistes representats:

 Aleix Claps;
 Pere Ferran;
 Joan Llimona;
 Arcadi Mas i Fontdevila;
 Joaquim Mir;
 Isidre Nonell;
 Daro de Regoyos;

L'obra mestra, per, s la mateixa disposici de les obres a l'interior, l'arquitectura de la casa, la decoraci i el conjunt d'aquestes obres en un espai nic.

Referncies.


Enllaos externs.
 Web de la Diputaci de Barcelona sobre els museus de Sitges;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94447" title="Al-Araba al-Madfuna" nonfiltered="2528" processed="2515" dbindex="37698">
Al-Araba al-Madfuna s un llogaret d'Egipte al sud de Sohag. A la seva rodalia es troben les necrpolis d'Abidos (cementiris U i B fins a Umm al-Qa'ab) i el temple de Seti I a Abidos. La ciutat ms important de la rodalia es Al-Balyana, no gaire llunyana.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94448" title="Kom al-Sultan" nonfiltered="2529" processed="2516" dbindex="37699">
Kom es-Sultan es una ciutat d'Egipte a 1 km al nord-est del Temple de Seti I a Abidos i a  la mateixa distancia de Umm al-Qa'ab a la riba occidental del Nil i a uns 15 km del riu. Avui la formen cases senzilles ocupades pels treballadors locals la majoria pagesos. Antigament es creu que fou el lloc de la mateixa ciutat d'Abidos, les runes de la qual van desaparixer per la utilitzaci agrcola del sl. La necrpoli se situava al oest.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94452" title="Christopher Paolini" nonfiltered="2530" processed="2517" dbindex="37700">
Christopher Paolini s l autor de la trilogia El Llegat, composa pels llibres Eragon, Eldest i Imperi (encara no publicat). Va nixer el 17 de novembre de 1983 a Califrnia, tot i que va crixer i viu a la zona Paradise Valley, a Montana. Va rebre l educaci escolar a casa seva, i es va graduar als quinze anys mitjanant un curs acreditat per correspondncia. Els seus pares sn Kenneth Paolini i Talita Hodgkinson, i la seva germana es diu Angela.

Desprs de la graduaci es posa a treballar en el que ser la novella Eragon i la seva seqela, Eldest, tota ella basada a Alagasia. Va publicar el primer llibre amb quinze anys i a l edat de dinou es va converit en un bestseller.

Al 2002, Eragon va ser publicat de manera privada pels seus pares, i ell es dedic a promocionar-lo anant per les escoles i biblioteques, fent xerrades, i sempre disfressat a l estil medieval. En una de les seves promocions va fer un discurs a l escola del fillastre de Carl Hiaasen, que va gaudir tant de la seva lectura que va parlar d ell al seu editor Knopf. Knopf va fer una oferta per Eragon i la resta de la trilogia. La segona edici es va publicar a l agost de 2003.

Alguns crtics han anotat un cert to de plagi sobre la srie. Paolini ha dit que la seva major inspiraci sn Tolkien i Beowulf.

Est prevista una adaptaci cinematogrfica per al 15 de desembre de 2006. Tamb al 2006 ha estat publicada la segona part de la trilogia, Eldest, i es diu que la tercera part es comenar a escriure al 2007.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94453" title="Julin lvarez Ortega" nonfiltered="2531" processed="2518" dbindex="37701">
Julin lvarez Ortega s el secretari general del Partido Andalucista, un partit nacionalista d'Andalusia.

Recentment, s'ha mostrat en contra del nou estatut d'autonomia d'Andalusia, reivindicant que s'hi hauria de considerar Andalusia com una naci.

Vegeu tamb.
 Partido Andalucista;

Enllaos externs.
  Web del partit;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94455" title="Any Rusiol" nonfiltered="2532" processed="2519" dbindex="37702">
L'Any Rusiol fou celebrat en 2006 per commemorar el 75 aniversari de la mort de Santiago Rusiol.

s organitzat conjuntament per la Diputaci de Barcelona i l'Ajuntament de Sitges, ja que s en aquell poble on l'escriptor i pintor hi va tenir durant molts anys el seu estudi, el Cau Ferrat.

Vegeu tamb.
 Santiago Rusiol;
 Cau Ferrat;

Enllaos externs.
 Web de l'Any Rusiol;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94456" title="Partido Andalucista" nonfiltered="2533" processed="2520" dbindex="37703">

El Partido Andalucista (Partit Andalusista en catal) s un partit poltic nacionalista d'Andalusia, el ms important del nacionalisme andals.

Fou creat el 1976 quan l'Alianza Socialista de Andaluca, creada el 1971, adopta el nom  de Partido Socialista de Andaluca (PSA).

Posteriorment, el gener de 1979 en el II Congrs Andalusista, adopta el nom de PSA-Partido Andaluz. El febrer de 1984, adopta el seu actual nom de Partido Andalucista.

Ideologia. 
El Partit Andalusista es declara ideolgicament com a una organitzaci poltica nacionalista, federalista, progressista i de esquerres. Segons el partit, el seu principal sentiment s la rebellia contra la desactivaci de la autonomia andalusa, en contra d'una actitud conformista i desfent la cohesi interna de la identitat i del lideratge histric. Per al Partido Andalucista, declarar-se com una organitzaci poltica nacionalista s el mateix que admetre com nic objectiu la defensa dels interessos del poble andals i obtenir la igualtat davant altres pobles de Espanya. Aix vol dir que els andalusistes consideren a Andalusia com una naci, condici que ha tingut cabuda fins a avui en l'article 2 de la Constituci Espanyola, i que es va conquistar com cap altre territori del Estat, a partir de la ratificaci de l'autonomia i l'Estatut en referndum, i defensa aquest fet poltic i jurdic en aquelles institucions i organitzacions en les quals estan presents. 

Per al PA declarar-se com una organitzaci progressista, referint-se noms des d'una opci compromesa amb un desenvolupament socioeconmic autnom i sostenible de Andalusia, innovador i amb poder per a generar iniciatives, i d'aquesta forma, superar els desequilibris territorials i socials de dintre i la dependncia i desigualtat respecte a altres pobles, rebutjant l'actual paper que s'assigna a la regi de subministradora de recursos i m d'obra poc qualificada. El PA es denomina federalista mitjanant un model d'organitzaci poltica que superi l'estat de les autonomies i que avanci cap a un Estat Federal. Es declara d'esquerres al manifestar al pensar que existeix una prioritat indiscutible per la construcci d'una societat ms justa i igualitria, oberta i tolerant, pacfica i solidria, que garanteixi la conservaci del patrimoni cultural i natural que identifica a la regi perqu sigui gaudit per la prximes generacions i un nivell i qualitat de vida que possibiliti la mxima felicitat i benestar al poble andals.
Histria. 
Inicis en la clandestinitat. 
Fins a 1965 els orgens es remunten al nacionalisme andals desenvolupat durant el segle XIX i segle XX. El 1962 Alejandro Rojas-Marcos ve mantenint contactes en diversos sectors socials, amb l'objectiu d'impulsar una organitzaci poltica d'mbit andals, forada a la clandestinitat pel franquisme. En la primavera de 1965, s'estableixen els orgens del primer partit andals de la Histria, amb un grup creat entorn de la facultat de Dret de la Universitat de Sevilla, que sense conixer Blas Infante, va arribar a les mateixes conclusions que ell: identitat andalusa, exigncia d'autonomia, no separatisme, posicions d'esquerra moderada, reivindicaci d'igualtat amb Catalunya i el Pas Basc, etc. El grup adopta el nom de Compromiso Poltico de Andaluca, es tria una secretaria collegiada, integrada per Alejandro Rojas-Marcos, Luis Uruuela i Guillermo Jimnez. Els documents clandestins se signen amb les sigles Cp. Es dna suport ideolgicament en la democrcia poltica, el socialisme econmic i el liberalisme cultural, tot aix en l'mbit d'una Andalusia autnoma, en igualtat amb els altres pobles d'Espanya i mitjanant l'instrument d'una organitzaci poltica andalusa sobirana, s a dir, no integrada en cap estructura centralista. 

En 1966, es decideix aprofitar l'estructura legal del rgim per a exercir la seva acci poltica. Alejandro Rojas-Marcos es presenta a les eleccions municipals pel ter familiar, i s escollit el 13 de novembre i sorprenent a la prpia estructura del Rgim, que no havia previst aquesta estratgia de l'oposici, per desprs d'un reiterat enfrontament obert amb el Rgim, acabarien decidint la renncia a l'esc de regidor, denunciant aix una la falta de llibertat de la Dictadura, no sense abans haver aprofitat el carcter pblic dels Plens de l'Ajuntament per a denunciar tot tipus de problemes locals i nacionals. El mateix va ocrrer un any desprs al presentar-se a les Corts, en 1968 s'uneixen a la formaci de la Taula Democrtica i reclamant en 1970 un estatut propi per a Andalusia. En 1971, la revista El Ruedo Ibrico publica a Pars el primer manifest d'Aliana Socialista d'Andalusia, en el qual es demana autonomia per a Andalusia, a travs de Rdio Pars, en 1974 s'integra en la Junta Democrtica d'Espanya.
Transici a la democrcia. 
El 1976 es pronuncia a Sevilla el primer mting poltic que se celebra a Andalusia des de la Guerra Civil espanyola, i convida a tota l'oposici democrtica a estar en la tribuna i a dir unes paraules, onejant per primera vegada la bandera d'Andalusia en 40 anys. En 1977, 4 de Desembre prop de dos milions d'andalusos es manifesten en defensa de l'Autonomia en Andalusia. En 1978, la Junta Liberalista que fund Blas Infante s'integra en l'organitzaci andalusista, en un acte celebrat en Ronda el 21 de maig. En 1979, s'aconsegueixen cinc Diputats en les Eleccions Generals celebrades al mar aconseguint 326.000 vots, sota el nom de Partit Socialista Andals, i aconseguint 250.000 vots en les municipals, guanyant ajuntaments com Jerez de la Frontera, Sevilla i Ronda, entre unes altres. El 28 de desembre es produx el bloqueig de l'autonomia andalusa desprs de pactar UCD i PSOE l'aprovaci de la Llei Orgnica de Modalitats de Referndum, que exigiria a Andalusia majoria absoluta d'electors en cada provncia, tanmateix es va realitzar el referndum del Estatut Autonmic d'Andalusia, sent aprovat desprs de ser triat pel poble el 18 de desembre de 1982. 

Democrcia. 
Durant les segents eleccions s'obtenen resultats moderats en eleccions locals i municipals, fins i tot a Barcelona, conegut com la Novena Provncia. Sota el nom de Partit Andalusista. En 1996 els andalusistes participen en el Govern Andals en coalici amb el PSOE. s la primera vegada que un partit andals forma part del Govern d'Andalusia triat democrticament, ocupant les Conselleries de Relacions amb el Parlament i la de Turisme i Esport, a crrec d'Antonio Ortega i Jos Nuez respectivament. En 1999 es presenten a les Eleccions Europees, amb la Coalici Europea, coalici nacionalista en la qual concorreran a les Eleccions Europees Coalici Canria, Uni Valenciana, Partit Aragons, Partit Andalusista. El President de la Coalici s el Secretari General del Partit Andalusista, Antonio Ortega, tamb, en les eleccions municipals de Juny, el Partit Andalusista obt 356.000 vots, 30 ajuntaments i 545 regidors. s el millor resultat de la seva histria, que li converteix en la cinquena fora poltica de Espanya. Durant aquesta poca, Pedro Pacheco deixa el partit fundant el seu propi: Partit Socialista d'Andalusia. 

A l'octubre de 2000 se celebra el XII Congrs Nacional a Torremolinos. En el mateix es produex una dels moments crucials del partit dels ltims anys. Es presenten 3 corrents: l'oficialista, la de Nou Andalusisme liderat per Julin lvarez i Antonio Moreno, i la de Majoria pel canvi liderada per la regidora de Sevilla Mara del Mar Caldern (corrent en la qual Pedro Pacheco hi participava). En aquest Congrs es produeixen situacions estranyes com per exemple no acceptar el vot secret a pesar de les nombroses peticions, per a confirmar l'informe de gesti d'Antonio Ortega, i que a l'hora de votar-se a m alada es comprova que es fa mal i es denega la possibilitat de repetir la votaci. 
Escissions recents. 
Durant el Congrs les dues corrents renovadores pretenen arribar a un acord de consens per a presentar un candidat com i aix poder canviar l'adrea del partit. No obstant aix, l'existncia de tensions entre membres de Nou Andalusisme i Majoria pel canvi, impedeixen l'acord. Posteriorment es va sospitar que Julin lvarez tenia un acord secret amb Alejandro Rojas Marcos en el qual es planificava ja tot el que va succeir: ruptura de Nou Andalusisme amb Mara del Mar Caldern, donant la victria aix de nou a Antonio Ortega que inicia l'expulsi dels membres de Majoria pel canvi. Els resultats van ser els segents: el candidat oficialista Antonio Ortega amb el 59% dels vots, mentre els pachequistes de Mara del Mar Caldern i la seva corrent Majoria pel canvi van obtenir el 21% dels vots, i els renovadors de Nou Andalucismo liderats per Antonio Moreno i Julin lvarez el 20%. S'escindeix aix Pachecho tot creant el Partit Socialista d'Andalusia PSA. 

Julin lvarez perd les eleccions en Ecija i es retira temporalment de la poltica, per a tornar posteriorment com candidat protegit per Rojas Marcos sortint com Secretari General. El 2004, el 4 de desembre se celebra el XIII Congrs Nacional, a ms de la Candidatura del Secretari General Antonio Ortega es presenta una segona candidatura liderada per l'exalcalde d'cija Julin lvarez, resultant aquesta guanyadora donant aix pas a l'inici de la renovaci del Partit Andalusista. El nou equip triat per a dirigir el PA arriba des del municipalisme i cap de les persones que l'integren, excepte lvarez, ha ocupat mai un crrec nacional a l'organitzaci. La renovaci iniciada provoca la marxa de molts membres histrics del partit: des d'Antonio Ortega fins a Patricio Gonzlez (que va ser per diversos mandats alcalde d'Algesires).

Enllaos externs.
Pgina oficial;
Estatuts del Partido Andalucista;
Parlamentaris Andalusistes;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94458" title="Santiago Rusiol i Prats" nonfiltered="2534" processed="2521" dbindex="37704">

Santiago Rusiol i Prats (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931) fou un pintor, escriptor, colleccionista, periodista i dramaturg catal. Fou un artista polifactic i un dels lders del Modernisme a Catalunya. La seva producci pictrica, amb un miler d'obres, i literria, amb un centenar de ttols a ms d'un extens nombre d'articles, el situen com a referent decisiu de l'art, la literatura i les idees esttiques del seu temps.

Biografia.
Va nixer a Barcelona en el si d una famlia d industrials del txtil provinent de Manlleu. Malgrat la seva condici d hereu de l empresa familiar, Rusiol, a l edat de vint-i-vuit anys, casat amb Llusa Dens i pare d una filla de pocs mesos, Maria, va decidir emprendre la vida d artista per tal de dedicar-se professionalment a all que fins aleshores havia estat la seva mxima afici: la pintura. Va marxar a estudiar a Pars i de la seva estada al barri de Montmartre, entre 1889 i 1893, en va sorgir el que seria el seu primer llibre, Desde el Molino (1894), un recull d articles apareguts regularment al diari La Vanguardia que constitueixen, juntament amb les crniques d excursions i els monlegs L'home de l'orgue (1890) i El sarau de Llotja (1891), la primera aportaci de l artista al mn de les lletres.


Durant aquests anys, Rusiol va exposar als Salons de Pars i va mostrar la seva obra a la Sala Pars de Barcelona amb una clara finalitat revulsiva. Acompanyat del tamb pintor Ramon Casas, de l'escultor Enric Claras i del crtic d'art Raimon Casellas, es va proposar remoure les aiges de l'estancada vida cultural barcelonina, va participar en el projecte dels joves intellectuals modernistes aplegats a l'entorn de la revista L'Aven (1889 - 1893) i es va convertir, a partir de 1894, en el cap ms visible del Modernisme. Hi va contribuir, a part de la personalitat carismtica de l'artista, la seva capacitat de construir sobre la seva prpia vida la imatge de l'artista modern, sacerdot de l'art i defensor de l'art per l'art en una societat materialista i prosaica, i de convertir aquesta imatge, amb el suport de la literatura i de la seva activitat pblica, en un mite.

s indestriable de la construcci d'aquesta imatge la relaci que va mantenir el pintor amb la villa de Sitges, la Blanca Subur, Meca del Modernisme, a partir de 1891, la creaci del Cau Ferrat com a Temple de l Art, i l organitzaci de les provocadores festes modernistes i de performances com la dansa serpentina o el monument al Greco, entre 1892 i 1899.

La producci pictrica i literria d'aquests anys comparteix el to agredol i el distanciament irnic o lric amb qu el jo de l'artista s'encara a la realitat. Una realitat que, a final de segle XIX, en plena crisi del positivisme, reclama noves vies d'aproximaci que superen els lmits de la ra i recuperen l'emoci, la suggesti i la intuci com a formes de coneixement. A aquests pressupsits, que situen Rusiol en l'rbita del simbolisme europeu, responen programticament alguns dels textos publicats a L'Aven, especialment Els caminants de la terra o La suggesti del paisatge (1893), els primers poemes en prosa de la literatura catalana. L'any 1896, amb vint textos ms, van passar a formar part del llibre Anant pel mn, l obra que perfila el model d'artista modern a imatge i semblana d'un individu hipersensible i refinat, escptic i separat del mn, modernista comproms i defensor ultrat de la poesia contra la prosa de la moderna societat burgesa.


s la veu d'aquest artista-sacerdot la que resa les Oracions a la Bellesa en el que es pot considerar el primer llibre de poemes en prosa publicat a Espanya, la que es fa ress de les Impresiones de Arte (1897) recollides dels articles publicats a La Vanguardia per l'artista durant els seus viatges a Pars, a Florncia i a Andalusia, tot un compendi de teoria esttica, i del repertori de Fulls de la vida (1898), un recull de narracions breus i de poemes en prosa de factura decadentista que constitueix la gran pedrera de la producci dramtica posterior de Rusiol.

Entre 1889 i 1899, Rusiol porta a terme, en carn prpia, el repte de l artista a convertir la creaci artstica en una via d exploraci dels lmits. A aquesta exploraci hi va contribuir l addicci a la morfina que va determinar la vida i l obra de l'artista a partir de 1894, data que coincideix amb la creaci de dues de les pintures ms emblemtiques de Rusiol, La morfina i La medalla, i el descobriment d'un dels temes per excellncia tant de la pintura com de la literatura de Rusiol: El jard abandonat. La cura de desintoxicaci a qu es va sotmetre l'artista a partir de 1899 i la intervenci quirrgica que, un any desprs, el va deixar amb un sol rony, van fer allunyar l'artista de l'abisme i el van fer entrar en una nova etapa creativa, marcada per la dedicaci al teatre amb mires cada vegada ms comercials i a l'especialitzaci en la pintura de jardins arreu de la geografia catalana i espanyola (Mallorca, Eivissa, Valncia, Girona, Aranjuez, Conca, Arbcies), amb breus per significatives incursions a Itlia.


Amb la publicaci del poema lric en un acte amb illustracions musicals de Joan Gay titulat El jard abandonat i de l edici de la carpeta dels Jardins d'Espanya, el 1903, un recull dels quaranta millors jardins de Rusiol acompanyats d una mostra de la poesia dels seus poetes preferits, Rusiol sembla acomiadar-se de l'art ents com a exploraci del jo i comenar a assajar les maneres d'arribar al gran pblic. s significatiu, en aquest sentit, que una pea com L'alegria que passa, quadre poemtic en un acte amb illustracions musicals d'Enric Morera, concebuda en el marc del Teatre ntim d'Adri Gual i estrenada enmig d'una aurola de refinament i avantguardisme, sigui l'obra que entronitzi Santiago Rusiol sobre les taules del Teatre Romea, noms potenciant aquells elements ms efectistes de l obra. A partir d'aquest moment i fins al 1930, les estrenes, els xits i les polmiques del teatre de Rusiol formen part de la histria del teatre catal: El jard abandonat (1900), L'alegria que passa (1901), Cigales i formigues (1901), Llibertat! (1901), El malalt crnic i Els jocs florals de Canprosa (1902), El pati blau, L'hroe i El mstic (1903), La lletja i El bon policia (1905), La bona gent (1906), La mare, Els savis de Vilatrista i La merienda fraternal (1907), La intellectual (1909), El despatriat (1912), L'auca del senyor Esteve (1907), Gente bien (1917), entre tantes de les altres ms de vuitanta obres que es van succeint fins a Miss Barceloneta, la darrera.

L'opci pel gran pblic explica el conreu que fa Rusiol de la novella, des de l experiment que suposa El poble gris (1902) a la frmula feli que converteix L'auca del senyor Esteve en una de les grans novelles sobre la Barcelona moderna, fins a les pardies del gnere que representen La Nia Gorda (1914), El catal de La Mancha (1917) i En Josepet de Sant Celoni (1918), i la integraci de l artista, a partir de 1905, en el mn de la revista humorstica L'Esquella de la Torratxa i del seu editor, Antonio Lpez. Des d aquesta plataforma, Santiago Rusiol va combatre el Noucentisme, verbalitzat a partir de 1906 en el Glosari de Xnius a La Veu de Catalunya, amb la creaci de Xarau i d un Glosari alternatiu que va comenar a sortir a partir de 1907 i es va mantenir, amb una periodicitat setmanal, fins a 1925. Dels textos de Xarau en van sortir uns quants llibres importants de Santiago Rusiol: Del Born al Plata (1911), el recull titulat Glossari (1912), L illa de la calma (1913), Coses viscudes i Mximes i mals pensaments (1927).

Quan Rusiol va morir, el 13 de juny de 1931 a Aranjuez, feia uns quants anys que la seva imatge, denostada pels intellectuals noucentistes, havia estat reivindicada i convertida en un dels referents de la modernitzaci i de la normalitzaci cultural de la Catalunya dels anys trenta.

Esdeveniments.
Del 13 de juny de 2006 fins el 13 de juny de 2007 se celebr a Sitges i Aranjuez, l'anomenat Any Rusiol en honor al 75 aniversari de la mort de l'artista.

Referncies.


Bibliografia.
 Vinyet Panyella: Paisatges i escenaris de Santiago Rusiol. Abadia de Montserrat. ISBN 978-84-8415-196-8;

Enllaos externs.


Web dedicada a l'Any Rusiol;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94459" title="Djebel al-Silsila" nonfiltered="2535" processed="2522" dbindex="37705">
Djebel al-Silsila (o Gebel el-Silsila, rab             ) s un llogaret a uns 40 km al sud d'Edf i uns 20 km al nord de Kom Ombo a una regi on el Nil es fa ms estret. Es va dir en temps faranics Khenu (El lloc dels rems) i aqu les muntanyes de pedra canvien de pedra calcria a pedra arenosa. Aquesta regi era considerada el comenament de la Baixa Nbia i molt antigament els egipcis creien que el riu Nil sorgia en aquesta regi. Els rituals per les inundacions anyals del riu es feien a Khenu dedicats al deu Hapi del que van existir algunes capelles; tamb s'adorava a Tawaret, la deessa de la fertilitat. La ciutat tenia un temple. Les runes que en queden son molt minses; a les del temple es pot llegir el nom de Ramss II.

A l'Imperi nou (especialment amb Amenhotep IV) els egipcis hi van explotar les pedreres per obtenir pedres per temples i monuments inicialment per Karnak i desprs per d'altres llocs. Amb Ramss II hi va arribar a haver 3.000 treballadors noms per la pedra dels Ramesseum. Les pedrereres sn a uns 6 km al sud del lloc on el riu es ms estret. A tota la regi son abundosos els grafitis i les esteles. Un estela esmenta el transport de pedra per un temple de Ptah i un altra recorda que un obelisc per al temple de Ra a Karnak fou extret de la pedrera (Amenofis IV). Es va treballar a les pedreres fins a l'poca romana. Amb els materials d'aqu es van fer monuments a Denderah, Tebes (incloent el Ramesseum), Karnak, Edf i Kom Ombo. Es va trobar aqu una esfinx inacabada amb pedra arenosa i una capella d'Amenhotep III. Les runes de les cases dels treballadors son properes al riu. Una inscripci moderna recorda que aquesta cantera es va fer servir per obtenir les pedres necessries per la construcci de la resclosa d'Esna el -1909.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94462" title="Grupo God" nonfiltered="2536" processed="2523" dbindex="37706">

El Grupo God es una empresa que est present en diverses rees de la comunicaci. Participa en mitjans de comunicaci tant en castell com en catal. El seu cap s Javier God Muntanyola.

Activitats.

Diaris.
Avui (40%);
La Vanguardia;
El Mundo Deportivo;

Revistes.
La Revista dels Spers;
Qu Fem?
Magazine ;
Historia y Vida ;
Playboy ;
Livindeco ;
TVmana ;
Monogrficos especiales ;
Interiores ;
Cocinas y Baos ;
Salud y Vida ;
Guas QF;

Audiovisual.
Catalunya Comunicaci (93%);
Emissions Digitals de Catalunya;
8tv;
105TV;
Radiocat XXI;
RAC 1;
RAC 105;

GDA Pro;
Canal Metro;
Antena 3 Radio (50%);
Unin Radio (20%);

 Publicitat.
 PubliPressMedia;

 Enllaos externs .
 Web del Grup;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94463" title="El Mundo Deportivo" nonfiltered="2537" processed="2524" dbindex="37707">
El Mundo Deportivo s el diari de premsa esportiva del Grupo God. Va nixer l'1 de febrer del 1906, primer com a setmanari i el 1929 com a diari. s la publicaci esportiva ms antiga que encara s'edita a l'estat espanyol i la segona ms antiga del mn, tot just desprs de la Italiana Gazzetta dello Sport.

Es publica a Barcelona en llengua castellana, amb el FC Barcelona com a club de referncia, i a Madrid, sent all un diari especialitzat per als aficionats de l'Atltico de Madrid. Tamb edita edicions especials per al Pas Basc a Biscaia, Guipscoa i laba.

El seu primer director fou el pioner de la premsa esportiva Narcs Masferrer, i el primer propietari Jaume Grau. El van seguir al capdevant del diari el seu fill Ricard Grau, Josep Torrents, Jos Lus Lasplazas, Juan Jos Castillo, Manuel Tarn i Santi Nolla, que n's l'actual director. Ricard Grau va vendre les seves participacions a l'amo de Tele/eXprs, Jaume Castells i aquest, uns anys desprs les vengu a Carlos God, propietari de La Vanguardia.

Fou el primer diari que envi corresponsals a l'estranger, i treia una edici especial la mateixa tarda en qu hi havia partit del Bara o l'Espanyol. Les seves pgines han estat una escola de periodisme esportiu hi hi han escrit Vicen Esquiro, Guerau Garca, Andreu Marc Varela, Carles Pardo, Jaume Nolla, Celest Mart Farreras, Ramn Torres, Miguel Delibes, Josep Maria Casanovas, Enric Baeres o Jordi Bast. Tamb ha comptat amb humoristes grfics i caricaturistes de gran nivell, com Antoni Roca, Jacint Bofarull, Valent Castanys, Joaquim Muntaola, Carlos Conti, Jos Pearroya, Sols vila, Miquel Ferreres, o l'actual dibuixant Kap.
 
Enllaos externs.
 El diari en la seva versi digital;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94464" title="Al-Hawawish" nonfiltered="2538" processed="2525" dbindex="37708">
Al-Hawawish  s un llogarret d'Egipte que dna el nom modern a la necrpolis de la ciutat d'Akhmim, l'antiga Khen-min (grec Panpolis). s a uns 4 km al nord-est d'Akhmin.

El cementiri (a menys d'un quilmetre del llogaret, en un turonet) fou excavat per un equip australi sota el patrocini de l'Australian Centre for Egyptology i la Macquarie University, excavaci dirigida pel professor Naguib Kanawati. S'hi van trobar moltes tombes, per d'altres havien estat totalment destrudes. Les tombes corresponen a tots els perodes, des la Dinastia VI fins al perode grecorom. Al nord i a l'oest d'Al-Hawawish hi ha un cementiri cristi, usat entre els segles V i XV i, a la vora, un monestir copte.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94469" title="Panpolis" nonfiltered="2539" processed="2526" dbindex="37709">
Panpolis fou el nom grec de la ciutat egpcia de Khen-Min o Khent-Min, que tamb va portar el nom d'Apu o Ipu, i els coptes van anomenar Khmin o Shmin i els grecs la van anomenar inicialment Khemmis fins que sota els Ptolomeus fou convertida en Panpolis. Era a la riba oriental del Nil.

La ciutat era centre del culte a Min, du de la fertilitat i senyor del deserts entre el Nil i la mar Roja i que els grecs identificaven amb Pan. Herdot parla del seu temple i Estrab diu que els seus habitants eren teixidors i talladors de pedra. La ciutat fou la capital del noms IX de l'Alt Egipte. Queden poques restes dels temples de Min i de Repyt, ja que gran part dels seus materials foren usats en segles passats per a les construccions dels habitants i la seva existncia noms es coneix per les descripcions de cronistes musulmans i per les troballes recents. Les restes que romanen corresponen a temples del perode grecorom.

Una capella construda per Tuthmosis III s a la vora del llogaret d'Al-Salamuni, mal conservada. Queden uns gravats ptolemaics, en els que es veu a Ptolomeu II Filadelf davant de Min i altres dus; a Aya i la reina Ti davant Min i altres dus; Aya i Ti davant Min, Hathor, Horus i Mehit; i tres en qu es veu a Tuthmosis III davant  Min, davant Amon-Ra i davant diversos dus.

Darrerament (1981) s'ha trobat, entre d'altres, una esttua d'una reina anomenada Meryetamun (Estimada del du Amon), concubina de Ramss II desprs de la mort de Nefertiti i sacerdotessa de Min. Aquesta esttua es troba actualment en el centre de la ciutat moderna, i mesura uns 11 metres d'altura. Un altra esttua de la reina i del fara mesura uns 6 metres. 

Prop de la ciutat hi ha el lloc anomenat porta de la Gorga de Pan, un temple dedicat a Min i a Amon-Ra, que fou construt per Ay (el successor de Tutankhamon) i es dels pocs temples que va construir.

Fou la ciutat de naixement de Nonos de Panpolis, un fams poeta grec dels segles IV i V. Tamb es creu que seria el lloc de naixement de Iuya, oficial de Tuthmosis IV i d'Amenhotep III.

A l'poca cristiana fou seu d'un bisbat. Lequien esmenta com a bisbes a Arios (amic de Sant Pakomios, que va crear tres convents a la ciutat), Sabinus i Efesos vers el 431; Sant Menas, i d'altres bisbes posteriors jacobites. Els musulmans la van ocupar el 641.

Els monestirs foren abundants a la regi; probablement hi va morir el patriarca Nestorius buscant refugi de les persecucions i ja vell; tamb hi va viure Shenuda o Sinuthius, apstol o profeta dels coptes ortodoxos, que fou monjo a Atrepe (Sohag) i va dirigir al poble en la destrucci dels edificis pagans (va morir el 451). 
 
Excavacions arqueolgiques han posat al descobert una necrpoli prop de la ciutat al costat del llogaret de Al-Hawawish; al cementiri cristi s'han trobat nombrosos manuscrits que inclouen fragments de llibres, l'apocalipsi segons Pere i les actes del concili d'Efes; i inscripcions cristianes. Hi ha tamb cementiris al nord de la ciutat, a Nag el-Kilabat i Al-Sawama.

En l'actualitat la ciutat duu el nom d'Akhmim.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94471" title="Akhmim" nonfiltered="2540" processed="2527" dbindex="37710">
Akhmim (en rab       ) s una ciutat d'Egipte, a la riba oriental del Nil, al governadorat de Sohag. Est en front de la ciutat de Sohag, a l'altre costat del riu. T enlla ferroviari amb El Caire i Assuan. s la ciutat ms important de la part oriental del Nil en tot l'Alt Egipte i la seva poblaci es d'uns 130.000 habitants, amb un minoria important de coptes.

T varies mesquites i algunes esglsies cristianes; se celebra un mercat setmanal; el cot (elaborat) segueix essent el principal producte local junt amb les tapisseries i els productes agrcoles (cereals, canya de sucre i cot). 

s el nom musulm de l'antiga Panpolis o Khen-min.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94473" title="Ezequiel Zamora" nonfiltered="2541" processed="2528" dbindex="37711">

Ezequiel Zamora, militar veneol, va ser un dels principals protagonistes de la Guerra Federal veneolana (1859-1863). Va nixer a Ca (Estat de Miranda) l'1 de febrer de 1817. I va morir a San Carlos (Estat de Cojedes) el 10 de gener de 1860. 

 Biografia .
Lder de destacada participaci a la Guerra Federal o Guerra Llarga (1859-1863) com defensor de la idea de la Federaci. La seva vida es va caracteritzar per estar tenyida de l'esperit romntic dels personatges liberals del seu temps. Els seus pares van ser Alejandro Zamora i Paula Corretja, modestos propietaris. Durant els primers anys de la seva infantesa rep la rudimentria instrucci que podia brindar-li una zona rural encara convulsionada per les lluites independentistes. 

Posteriorment, es trasllada a Caracas on prossegueix estudis primaris a l'escola lancasteriana, sent l'nica educaci formal que coneix. No obstant aix, grcies a la influncia del seu cunyat, Juan Caspers, adquireix informaci sobre la situaci poltica i els moviments revolucionaris d'Europa, els quals criden poderosament la seva atenci. En aquest temps, completa la seva formaci grcies a la relaci d'amistat que establix amb l'advocat Jos Manuel Garca, qui li explica Filosofia Moderna i fonaments de Dret Rom, parlant-li tamb dels "principis de la igualtat" i de la necessitat de la seva implementaci a Veneuela. 

 Vida milita .
El 1846, com a membre del Partit Liberal, es presenta a les eleccions per al cant de Villa de Cura, per la seva nominaci va ser objectada pels conservadors, mitjanant procediments que ell i els seus partidaris van considerar illegals. Aquest va ser el reflex de la tibant situaci entre Liberals i Conservadors a escala nacional, el cruent desenlla de la qual pretn evitar-se per mitj d'una entrevista entre Jos Antonio Pez i Antonio Leocadio Guzmn. 

No obstant aix, la reuni dels dos lders s frustrada per alaments espontanis dels camperols en la regi central del pas. Zamora crida immediatament a "fer la guerra als godos" en benefici dels pobres, mentre Pez s nomenat Cap de l'Exrcit. En definitiva, Zamora s'aixeca en armes el 7 de setembre de 1846, a la localitat de Guambra; "terra i homes lliures", "respecte al camperol", "desaparici dels godos", sn les consignes essencials de qui la gent va comenar a anomenar General del Poble Sobir. 

Desprs de lliurar accions victorioses a Los Bagres i Los Leones, s derrotat i capturat el 26 de mar de 1847. Condemnat a mort pels tribunals de Villa de Cura el 27 de juliol del mateix any, en Jos Tadeo Monagas li commuta la pena. 

El 23 de febrer de 1859, en el marc de la Guerra Federal desembarca, procedent de Curaao a Coro. Nomenat Cap d'Operacions d'Occident, fent que Coro es constitueixi en estat federal (25 de febrer de 1859) i organitzant un govern provisional de Veneuela (26 de febrer del mateix any). 

El 23 de mar triomfa a el Palito, i a partir d'aqu planifica els seus moviments cap les planures occidentals. Pren San Felipe el 28 de mar i reorganitza la provncia com entitat federal amb el nom d'estat Yaracuy. El 10 de desembre de 1859, es desenvolupa la Batalla de Santa Ins, en la qual derrota a magistralment a l'exrcit centralista; sent considerada aquesta acci com a fonamental en el procs de la Guerra Federal veneolana, donant testimoniatge de les excepcionals qualitats de Zamora com conductor de tropes. 

Desprs de la Batalla de Santa Ins, Zamora es dirigeix cap al centre del pas a travs dels estats de Barinas i Portuguesa , per abans d'aproximar-se a Caracas, resol assaltar la ciutat de San Carlos; durant les accions preliminars per a la presa de la plaa, rep un tret al cap que li causa la mort. El seu inesperat decs va canviar el rumb positiu que duia la guerra per als federalistes i va produir la prdua, del que para molts va ser el ms important lder popular del segle XIX veneol. 

Reivindicaci actual de la seva figura.
En el marc de la Revoluci Bolivariana, l'actual (2006) president de Veneuela, Hugo Chvez, ha rescatat la figura histrica d'Ezequiel Zamora, sent un dels tres personatges principals que fonamenten ideolgicament el bolivarianisme, i una referncia constant en els seus discursos.

Aix, la missi bolivariana destinada a implementar la reforma agrria s'anomena Missi Zamora, en honor seu. Aix mateix, durant el referndum revocatori del 15 d'agost de 2004, Hugo Chvez va establir una comparaci entre la cita electoral i la Batalla de Santa Ins.

Vegeu tamb.
Histria de Veneuela;
Guerra Federal veneolana;
Revoluci Bolivariana;
Missions bolivarianes;
Bolivarianisme;

 Referncies .
Missi Zamora ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94475" title="Estats de Mxic" nonfiltered="2542" processed="2529" dbindex="37712">
Els trenta-un estats de Mxic sn les entitats lliures i sobiranes que conformen una Uni federal, els Estats Units Mexicans. Els estats i el Districte Federal sn, de manera conjunta, les entitats federals o entitats federatives. 

Naixement i histria de la federaci.

Els Estats Units Mexicans o Mxic nasqueren com a federaci desprs de la caiguda de l'efmer Primer Imperi Mexic, i la promulgaci de la Constituci Federal dels Estats Units Mexicans, el 4 d'octubre, 1824, el qual donava fi al rgim anterior de la monarquia constitucional i hi establia el sistema presidencialista o congressual. Abans de la promulgaci de la constituci, els diversos estats que integrarien la federaci ja havien comenat a redactar llurs prpies constitucions, la majoria havien estat provncies de l'Imperi i de la Nova Espanya. L'Amrica Central, que havia pertangut a l'Imperi Mexic i a la Nova Espanya, decid no integrar-s'hi, ans conform un Estat independent, les Provncies Unides d'Amrica Central, el territori del qual abastaria el que era l'antiga Capitania General de Guatemala. Tanmateix, a Chiapas, territori que pertanyia a la capitania, la poblaci decid per referndum, separar-se de l'Amrica Central, romandre com a territori mexic i integrar-s'hi com a estat. 

Aix, doncs, foren 19 els estats fundadors o originals de la federaci: Chiapas, Chihuahua, Coahuila i Texas, Durango, Guanaxuato, Mxic, Michoacn, Nuevo Len, Oaxaca, Puebla de los ngeles, Quertaro, San Luis Potos, Sonora i Sinaloa, Tabasco, Tamaulipas, Veracruz, Xalisco, Yucatn i Zacatecas. A ms, la federaci cre els segents territoris: l'Alta Califrnia, la Baixa Califrnia, Colima, Santa Fe de Nou Mxic i Tlaxcala. La ciutat de Mxic s'escind de l'estat de Mxic i es conform com a Districte Federal, seu dels poders de la Uni. 

La federaci es dissolgu en dues ocasions durant el segle XIX. La primera fou de 1835 a 1846, amb la publicaci de les Set Lleis que originaren la Primera Repblica Central, confirmada amb la publicaci de les Bases Orgniques de la Repblica, el 1842, que originaren la Segona Repblica Central. Aleshores Texas, Nuevo Len, Coahuila, Tamaulipas, Zacatecas i Yucatn amenaaren amb separar-se de Mxic si el federalisme no hi era restaurat. Noms Texas i Yucatn aconseguiren independitzar-se, per Yucatn es reintegr amb la condici que preservaria la seva autonomia. 

Desprs de la Guerra Estats Units - Mxic, els Estats Units d'Amrica prengueren la meitat del territori mexic: els territoris de l'Alta Califrnia i Santa de Fe de Nou Mxic (que en l'actualitat corresponen als estats nord-americans de Califrnia, Arizona, Nou Mxic, Nevada, i una petita secci d'Utah), aix com la secci disputada de l'oest i nord de Texas )que incloa seccions dels estats actuals de Colorado, Oklahoma, Kansas i Wyoming). 

El federalisme fou restaurat el 1846, i el 1857 s'elabor una segona constituci federal. El 1864, i com a resultat de la Intervenci Francesa, s'establ el sistema monrquic i centralista, que origin el Segon Imperi Mexic, encapalat per Maximili d'Habsburg. Fou deposat el 1867 i el federalisme es restaur de manera definitiva. Desprs de la Revoluci Mexicana, s'escrigu una nova constituci el 1917, confirmant el sistema federal que uneix als estats mexicans.

Els estats de la Uni.
Actualment, sn 31 els estats de la Uni mexicana:



Organitzaci poltica dels estats.

La constituci de Mxic estableix que els estats han d'adoptar una forma de govern republicana, representativa i popular, basada en un sistema congressual. A ms, la base de la subdivisi territorial i de llur organitzaci poltica i administrativa ha de ser el municipi lliure (autnom). Als estats, com a la federaci, hi ha una clara separaci de poders:
 el poder executiu s ostentat per un governador i el seu gabinet;
 el poder legislatiu s ostentat per un Congrs estatal unicameral integrat per diputats uninominals i plurinominals, el nombre dels quals s determinat per les constitucions de cada estat; i;
 el poder judicial s ostentat pels tribunals establerts per les constitucions de cada estat.;

Cada estat s autnom i independent dels altres. Tanmateix, no poden celebrar convenis ni unions els uns amb els altres sense l'aprovaci del Senat, i no poden declarar la guerra a una potncia estrangera, llevat els casos d'invasi, per la qual cosa no poden esperar la declaraci de guerra del Congrs de la Uni. Cada estat, a ms a ms, t una constituci prpia, i codis civil i penal nics i diferenciats. Aix, els mexicans sn ciutadans de la federaci i alhora ciutadans dels estats on hagin nascut o tinguin residncia, i les constitucions dels estats estableixen els requisits o condicions per gaudir la ciutadania, o les raons per la qual es perd. Finalment, cada estat tamb t un cos de policia i una fiscalia prpies. 

Vegeu tamb.
 Organitzaci territorial de Mxic;
 Municipis de Mxic;
 rees metropolitanes de Mxic;
 el Districte Federal Mexic (la ciutat de Mxic);

Referncies i notes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94485" title="Pacte Molotov-Ribbentrop" nonfiltered="2543" processed="2530" dbindex="37714">
El Pacte Mlotov-Ribbentrop fou un pacte de no-agressi entre Alemanya i la Uni Sovitica signat a Moscou pels ministres d'exteriors respectius, Joachim von Ribbentrop i Viatxeslav Mlotov el 23 d'agost de 1939, i que va ser vigent fins la invasi alemanya de la Uni Sovitica amb l'"Operaci Barbarroja", que s'iniciava la matinada del 22 de juny de 1941.

Les clusules.
El pacte contenia unes clusules secretes, que no es van descobrir fins que acordaren l'absorci alemanya de Litunia i la repartici de Polnia i les annexions sovitiques d'Estnia, Letnia i Finlndia, i d'una part de Romania, dividint l'Europa oriental i del nord en dues rees d'influncia. 

Les conseqncies.
L'1 de setembre de 1939, pocs dies desprs de la signatura, el pacte, els alemanys van envar Polnia, fet que va desencadenar la Segona Guerra Mundial, i els estats bltics van firmar amb la uni sovitica un Pacte de no agressi i mtua defensa, que permetia als sovitics estacionar-hi tropes.

El 1940, desprs que la Wehrmacht ocups Noruega, Dinamarca, Pasos Baixos, Blgica i Frana es rends, ocupava part de Romania desprs d'enviar un ultimtum, es firmava un annexe que canviava Litunia a l'rbita sovitica, i s'annexionava les tres repbliques bltiques. Milers de persones d'orgen alemany van ser transferides del territori ocupat per la Uni Sovitica a Alemanya, especialment a les zones poloneses ocupades, on se'ls van donar granges arrabassades a la poblaci local.

Finlndia es va resistir a les pretensions sovitiques i va plantar cara a la Guerra d'Hivern, que va acabar el 1941 quan va accedir a cedir part del seu territori a la Uni Sovitica.

Hongria rebria Transilvnia de Romania, on hi havia una gran poblaci jueva que va ser deportada a Alemanya el 1944, i la part oriental de Txecoslovquia, i Bulgria recuperaria el territori conquerit pels romanesos el 1913 durant la Segona Guerra Balcnica.

El desgast del pacte.
L'Abril de 1940, amb la invasi alemanya de Dinamarca i Noruega, i el juny de 1940, amb la invasi sovitica de ms territori romans de l'acordat el pacte es va comenar a deterioriar, car les dues parts es van excedir, i els recels d'Alemanys envers la Uni Sovitica van fer que els primers envassin el 1941 la Uni Sovitica en la major operaci militar terrestre de la histria, l'"Operaci Barbarroja".























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94487" title="Coriaria arborea" nonfiltered="2544" processed="2531" dbindex="37715">

El Coriaria arborea (en maori tutu) s una planta de la familia Coriariaceae autctona de Nova Zelanda.
Descripci.
Arbre de fins a 8 metres d'alada, per que pot tenir forma arbustiva. Fulles oposades i fructificaci en rams. El fruit s un aqueni de 2 mm de llarg i un d'ample. El que sembla un fruit carns sn els ptals agrupats envoltant l'aqueni. La dispersi de les llavors s a travs d'ocells (ornitocria). Hi ha plantes hibridades espontniament amb les altres espcies de Coriaria de Nova Zelanda.

Utilitats.  

Totes les parts de s una planta de fruits verinosos excepte el suc dels ptals. Cont una toxina anomenada tutina la ingresti d'un mg de la qual pot ser mortal. Malgrat aix s'estudien les propietats medicinals en condicions controldes.  

Coriaria arborea s una planta colonitzadora de terrenys pertorbats i n'incrementa la fertilitat. Desprs d'l'erupci del volc Tarawera de la Illa Nord de Nova Zelanda (1886) que va acabar amb tota la vegetaci dels voltants, aquesta planta, que ja es va veure tornar a crixer des de 1928, va permetre que s'establs la successi vegetal cap els arbres autctons com Griselinnia Littoralis i Weinsmannia racemosa 

Com altres espcies de Coriaria, malgrat no ser una lleguminosa, fixa nitrogen atmosferic grcies a la presncia en les arrels de l' actinomicet del gnere Frankia 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94488" title="Glicina" nonfiltered="2545" processed="2532" dbindex="37716">

La glicina (representat per les lletres Gly o G) s un dels aminocids transcripcionals que formen les protenes dels ssers vius. 

s l'aminocid ms petit. La seva frmula qumica s NH2CH2COOH i la seva massa de 75,07.

A l'ARN missatger, codifica com a  GGU, GGC, GGA i GGG.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94493" title="Dimensi" nonfiltered="2546" processed="2533" dbindex="37718">



En el sentit com, la noci de dimensi remet a la talla; les dimensions d'una habitaci sn la seva longitud, la seva amplada i la seva profunditat, o b el seu dimetre si parlam d'una habitaci en forma de cilindre.

En fsica i en matemtica, la noci de dimensi s ben particular. Aquestes nocions han canviat en el domini de la cincia. 

 Fsica .
En fsica, el terme dimensi reagrupa dues nocions completament diferents.

 Dimensi d'un espai vectorial .
La fsica utilitza molt la noci matemtica de espai vectorial. Es pot vulgaritzar aquesta noci dient que:
La dimensi d'un espai s el nombre de variables que serveixen per definir un estat, un esdeveniment.
Aix per exemple, es diu clssicament que el nostre univers s de quatre dimensions, ja que un esdeveniment es defineix per la posici en l'espai (x, y, z) i l'instant t en el qual aquest esdeveniment sobrev. 

 Un objecte de volum constant (s a dir del qual les propietats sn independents del temps, almenys durant l'estudi) es diu que t tres dimensions, ja que calen tres nombres (x, y, z) per designar un dels seus punts al si de l'objecte. ;
 Un objecte pla (com un full de paper) del qual es negligeix l'espessor s diu que t dues dimensions, ja que calen dos nombres (x, y) per designar un dels seus punts al si de l'objecte ;
 un objecte lineal (com un fil) del qual es negligeix l'espessor s diu d'una dimensi, ja que amb ell n'hi ha prou amb un sol nombre x per designar un dels seus punts al si de l'objecte (abscissa curvilnia);
 un objecte puntual (com un punt) del qual es negligeix la talla s dit de dimensi zero, ja que una vegada que s'ha designat el punt, no es necessita cap parmetre per trobar el punt...
Aquests conceptes sn represos en modelitzaci informtica (objecte 2D, 3D).

Dimensi d'una magnitud fsica.
La dimensi d'una magnitud fsica ve expressada per un nombre i una unitat segons el sistema internacional. Per exemple, la rapidesa t la dimensi de la longitud dividida pel temps, s a dir: el metre per segon (m/s). D'aquest tipus de dimensi es diu que s un escalar.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94496" title="Unitat" nonfiltered="2547" processed="2534" dbindex="37719">


El terme unitat pot referir-se a: 
 la unitat de mesura, el patr de comparana de qualsevol magnitud; vegeu Sistema Internacional d'Unitats;
 la unitat militar, un element d'organitzaci dintre d'unes Forces Armades.; ;
 la unitat monetria, el tipus de moneda utilitzat en una regi o pas; ;
 la unitat astronmica, la distncia mitja entre la Terra i el Sol; ;
 la unitat de massa atmica, la ms petita unitat de massa; ;
 la unitat didctica, el conjunt de temes que integren una matria escolar pedaggica; ;

Tamb unitat pot referir-se a conceptes matemtics vinculats al nombre u: 
 el nombre u, el nombre sencer que segueix al zero; ;
 la unitat imaginria, un nombre complex el quadrat del qual s -1; ;
 la arrel de la unitat, tots els nombres complexos que resulten 1 quan sn elevats a una potncia n; ;
 el vector unitari, un vector el mdul del qual val 1; ;
 el cercle unitat, un cercle de rdio 1 centrat en l'origen del sistema de coordenades; ;
 el interval unitat, un interval dels nombres reals que es troben entre 0 i 1; ;
 la unitat algebraica, En lgebra els elements unitat sn els elements invertibles per la segona llei de composici interna d'un anell. Vegeu element invertible;

Finalment unitat pot referir-se a organitzacions o coalicions poltiques:
 Unitat per les Illes;
 Unitat Catalana;
 Unitat del Poble Valenci;
 Candidatura d'Unitat Popular;
 Unidad Alavesa;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94497" title="Element invertible" nonfiltered="2548" processed="2535" dbindex="37720">
En matemtiques, un element invertible, o unitat algebraica, d'un conjunt amb una llei de composici interna notada multiplicativement, s aquell del qual es pot obtenir un element simtric per aquesta llei. s a dir: en lgebra els elements unitat sn els elements invertibles per la segona llei de composici interna d'un anell. 

Si la llei s associativa qualsevol element invertible x del conjunt admet un nic simtric anomenat invers de x, s a dir:

 ;

o 

.

Si tenim un anell amb un element neutre:

;

es compleix la condici:

;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94498" title="Agent taronja" nonfiltered="2549" processed="2536" dbindex="37721">

L'agent taronja s una mescla de dos herbicides: el 2,4-D i el 2,4,5-T. Fou usat com a defoliant per l'exrcit dels Estats Units a la Guerra del Vietnam. Tots dos constituents de l'agent taronja s'empraven a l'agricultura, especialment el 2,4-D, que es comercialitza actualment en productes com ara el Tordon. A causa d'algunes negligncies i la pressa per a utilitzar-lo durant la guerra, l'agent taronja fou produt amb una purificaci inadequada, i present un contingut elevat d'un subproducte cancergen de la sntesi del 2,4,5-T: la dioxina tetraclorodibenzodioxina. Normalment, aquest residu no es troba als productes comercials que inclouen aquests dos ingredients, per marc per sempre el nom de l'agent taronja, l's del qual deix seqeles terribles en la poblaci del Vietnam i en els soldats nord-americans mateixos. Les conseqncies es noten, principalment, en els descendents de les persones exposades a l'agent, que tenen possibilitats molt elevades de patir malformacions. El 1984, una acci judicial impulsada per veterans de guerra dels EUA contra les companyies qumiques (entre elles Dow Chemical, Monsanto, i Diamond Shamrock) subministradores de l'agent taronja acab en un acord de 93 milions de dlars d'indemnitzacions per als soldats.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94503" title="Ls" nonfiltered="2550" processed="2537" dbindex="37722">
ls s una ordre especificada per POSIX i la Single UNIX Specification i est implementada en els sistemes operatius Unix i Unix-like. ls, s una abreviaci de list, llistar fitxers.

 Histria .
La primera utilitat de ls va aparixer a la versi 5 de AT&T UNIX. El seu nom ve d'una comanda molt similar a Multics que significava "list segments". Avui, dues versions popular del ls estan incloses a Free Software Foundation's al paquet coreutils de GNU i un es llena en varies variants del sistema BSD, com FreeBSD, OpenBSD, NetBSD i Apple Computers Darwin. Les dues sn lliures i codi obert.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94504" title="Luis Mara Anson Oliart" nonfiltered="2551" processed="2538" dbindex="37723">
Luis Mara Anson Oliart ( Madrid, Espanya 1935 ) s un periodista i escriptor espanyol que dirigeix el suplement El Cultural del diari El Mundo i s president del Consell Editorial del Grup Intereconoma.

Biografia.
Nasqu el 8 de febrer de 1935 a la ciutat de Madrid. Va estudiar en el Collegi del Pilar i el 1954 va ingressar a l'Escola Oficial de Periodisme, encara que des de l'any anterior ja s'havia convertit en collaborador habitual del diari ABC. Un cop llicenciat en fou redactor, cap de secci, cap de redacci i sotsdirector del mateix, aix com director del nmero dominical. El 1957 va ser nomenat conseller de redacci de la revista Reino. 

El 1960 va obtenir el Premi Luca de Tena per un treball sobre la catstrofe d'Agadir i el 1964, el Premi Mariano de Cavia. Ha estat membre del Consell Privat del Comte de Barcelona, Joan de Borb, i secretari d'Informaci del seu Secretariat Poltic, fins a la dissoluci d'ambds organismes el 29 de juliol de 1969. Professor de l'Escola Oficial de Periodisme de Madrid, el gener de 1970 en fou nomenat sotsdirector. 

El setembre de 1971 fou nomenat sotsdirector d'ABC, deixant el cap de redactor del suplement dominical que fins aquell moment havia desenvolupat. El 1974 va obtenir el Premi Vctor de la Serna de lAsociacin de la Prensa de Madrid. El 1975 va ser director de les revistes Blanco y Negro i el 1976 de Gaceta Ilustrada. Aquell any va succeir Manuel Aznar Zubigaray en el Consell de direcci de La Vanguardia, per esdevenir el 28 de setembre del mateix any President de la Agncia EFE, crrec que va ocupar fins a gener de 1983.

El 13 de gener de 1983 el Consell Administratiu de Prensa Espaola, empresa editora del diari ABC, el nomena director del peridic en substituci de Guillermo Luca de Tena, que va passar a ser-ne editor. En el seu nou crrec va passar a modernitzar el diari, passant a ser el segon ms venut de l'estat espanyol, desprs d'El Pas. Des de la seva privilegiada posici va participar en el procs iniciat per diferents mitjans de comunicaci, i influents personatges de la dreta espanyola, per derrocar el Govern de Felipe Gonzlez: Calia acabar amb Felipe Gonzlez, aquesta era la qesti. En pujar el llist de la crtica es va arribar a tal extrem que en molts moments es va fregar l'estabilitat del propi Estat. Aix s veritat. Tenia ra Gonzlez quan va denunciar aquest perill..., per era l'nica manera de treure'l d'aqu.

El 1991 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats.

El setembre de 1996 va acceptar una oferta del grup mexic Televisa per encarregar-se del seu projecte de televisi digital, i el 28 de novembre va subscriure en nom d'aquesta companyia un acord amb Telefnica, TV3, Antena 3, Canal 9, Televisi de Galcia i Telemadrid per a la difusi dels serveis de televisi digital terrestre a Espanya. El 13 de juny de 1997 va abandonar la direcci del diari ABC, desprs de catorze anys, per passar a ser president de Televisa Espanya, vicepresident del grup Internacional Televisa i membre del seu Consell. Electe el 1996, a comenaments de 1998 va ingressar com a acadmic a la Reial Acadmia de la Llengua Espanyola, apadrinat per Fernando Lzaro Carreter, i al juny del mateix any va decidir participar en la fundaci d'un nou diari nacional La Razn. A l'octubre assumeix el crrec de President del Consell de Redacci de La Razn i deixa la Presidncia de Televisa Espanya, encara que continua com membre del Consell d'Administraci de Televisa. La Razn surt al carrer el 5 de novembre de 1998, defensant en la seva lnia editorial la monarquia i la unitat d'Espanya, amb una orientaci molt conservadora especialment dirigida a l'mbit de la cultura. En aquest peridic va escriure la columna denominada "Canela fina" fins que es va acomiadar del diari el 2005 per a dirigir el suplement El Cultural que es distribux amb el peridic El Mundo.

Obra.
La monarqua, hoy (1957);
La hora de la monarqua (1958);
El Gengis Kan Rojo (1960);
Sobre la creacin potica (1962);
La justa distribucin de la riqueza mundial (1962);
El grito de Oriente (1965);
El grito de Occidente (1965);
La negritud (1971);
Don Juan, Barcelona: Plaza y Jans, 1994.
Antologa de las mejores poesas de amor de la lengua espaola, Barcelona: Plaza y Jans, 2000.

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats 1991;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94506" title="Anitta" nonfiltered="2552" processed="2539" dbindex="37724">
Anitta, fill de Pithana, va ser un rei semillegendari dels hittites a Kusar (Kuar) o Kushara  (Kuara), una ciutat que encara no ha estat identificada. Tenia el ttol de rei de Kusar i desprs de gran rubaum. El seu rabi simmiltim (cap de la cort) fou Peruwa-kammaliya que apareix tamb esmentat noms com a Peruwa per que segurament eren la mateixa persona, i fou probablement el seu fill i successor. Fou contemporani de Samsiadad I d'Assria (vers 1800 aC). En el seu temps els indoeuropeus encara s'estaven establint a la regi i un nadiu, Piyusti de Kanis, es va apoderar de Nesa o Nea (hitita Hattusa)

Anitta va regnar cap a finals del segle XVIII aC i es creu que va ser ascendent de Hattusilis I, el primer gran rei hittita de Hattusa, en l'anomenat text Anitta (CTH 1.A, editat en StBoT 18, 1974), el text ms antic conegut de la llengua hittita al mateix temps que el text indoeuropeu ms antic conegut.

El text encoratja l'especulaci de qu tant Anitta com Pithana, eren d'origen hatti i  ofereix una llista de ciutats saquejades per Pithana, i detalla les seves caseres.

Al seu primer any com a rei va atacar Hattusa o Hattua  (probablement per reconquerir la ciutat ocupada pels hattis nadius diferents dels hittites indoeuropeus) que estava ara governada per Piyusti de Kanish  per si b va guanyar la batalla, no fou suficient per acabar amb Piyusti. En aquell moment la ciutat no es deia Hattua sin que el seu nom era Nesa (Nea) i es la moderna Bo azky (ara  Bo azkale). El segon any va arribar a la costa de la mar Negra (Zalpuwa)

Desprs va tornar a atacar a Piyuti  i va lliurar una segona batalla a la ciutat de alampa, en la que va triomfar; Piyusti es va retirar i va fortificar Hattua,  que Anitta va assetjar; a la ciutat va comenar la fam i ja debilitada Anitta la va prendre una nit per assalt i la va destruir.  Anitta va imposar un anatema "el qui desprs de mi sigui rei i restauri Hattua que el deu de les tormentes i del cel el faci fora". La llengua nadiua el hatili es va seguir usant per la llengua de la classe dirigent fou l'hittita. Kanish o Kanis apareix poc desprs sota el rei Zuzzu.

Tamb va conquerir Zalpa i Purushanda. El rei d'aquesta darrera va anar a la cort d'Anitta per la seva posici no deixava lloc a dubtes que eli estava sotms com el mateix Anitta explica al text esmentat. 

Potser el va succeir el seu fill Peruwa o Peruwa-kammaliya que era el seu rabi simmiltim en vida del rei, per no est acreditat que arribs a ser rei ja que de les inscripcions trobades, en cap porta el ttol reial.


Enllaos externs.
El text Anitta ;
L'ocupaci hitita d'Anatlia ;
Inscripci Kltepe-dagger ;
Regnat d'Anitta ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94508" title="Divisi (biologia)" nonfiltered="2553" processed="2540" dbindex="37725">

En biologia, la divisi s la unitat sistemtica (txon) situada entre el regne i la classe. S'utilitza especialment en plantes, mentre que en animals, per a aquest nivell taxonmic, s'utilitza el flum.

Les divisions ms importants de les plantes, en l'ordre en qu probablement van evolucionar, sn:

 Les molses (divisi Bryophyta);
 Les falgueres (divisi Filicophyta);
 Les cues de cavall (divisi Sphenophyta);
 Les ccades (divisi Cycadophyta);
 Els Ginkgo (divisi Ginkgophyta);
 Les conferes, (divisi Pinophyta);
 Els Gnetae (divisi Gnetophyta), i;
 Les angiospermes (divisi Anthophyta).

Les angiospermes son les plantes amb flors, que en la actualitat dominen en el mn vegetal. Es calcula que un 80% de totes les plantes vasculars sn angiospermes. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94510" title="El Espectador" nonfiltered="2554" processed="2541" dbindex="37726">

El Espectador s un setmanari fundat per Fidel Cano el 22 de mar de 1887 a la ciutat de Medelln, Colmbia. El seu lema s "L'Espectador treballar en b de la ptria amb criteri liberal i en b dels principis liberals amb criteri patritic". 

A pesar de ser el peridic ms antic del pas, la crisi econmica va fer que el 2001 passs de ser diari a setmanari. Quatre anys abans, part de les seves accions van ser comprades per l'industrial Julio Mario Santo Domingo, amo d'altres mitjans com Caracol Televisin, mitjanant l'empresa Comunica S. A. .

Histria.
En els seus comenaments fou un diari vespert. Al comenament del segle XX es va editar simultniament a Medelln i Bogot, per traslladar-se definitivament tot la seu central el 1915 a la capital del pas. L'Espectador va estar durant la primera meitat del segle a l'avantguarda de les innovacions tecnolgiques destinades a la informaci. 

Desprs de l'assassinat del lder liberal Jorge Elicer Gaitn el 1948, el llavors diari sofreix el rgid control del govern conservador. Aix, el 1952, les installacions del diari, situades llavors al centre de la ciutat de Bogot, foren saquejades i parcialment destrudes. Tres anys ms tard, el dictador Gustavo Rojas Pinilla va clausurar els principals diaris. L'Espectador circularia amb el nom de El Independiente, sota la direcci del futur president Alberto Lleras Camargo. A la caiguda de Rojas Pinilla, l'any 1957, El Espectador reapareixeria com diari matut. 

Diverses vegades el diari ha estat a punt de la fallida, primer al comenament de la dcada de 1960 per un boicot de diverses empreses que li van retirar la publicitat i desprs al comenament de la dcada de 1980 per les denncies que el diari va publicar en contra el Grupo Grancolombiano. 

Sicaris sota les ordres del cap del narcotrfic Pablo Escobar van assassinar davant de la seu del diari al seu director Guillermo Cano Isaza, el 17 de desembre de 1986, una mort que va commocionar el pas. La UNESCO en el seu honor va instituir anys ms tard el Premi Mundial a la Llibertat d'Expressi Guillermo Cano. Tres anys ms tard, el 2 de desembre de 1989, un cotxe bomba va destruir bona part de les installacions del diari. 

El 1987 el Espectador, juntament amb el diari El Tiempo, foren guardonats amb el Premi Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats.

L'Espectador fou, al costat de El Tiempo, el diari de major circulaci a Colmbia, i mantenia una sana competncia amb aquest ltim. No obstant aix, amb el pas de diari a setmanari el 2001, El Tiempo va passar a ser prcticament -juntament amb el sensacionalista El Espacio-, l'nic diari de circulaci nacional. 

Enllaos externs.
  Pgina Oficial dEl Espectador;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats 1987;
  Premi Mundial a la Llibertat d'Expressi Guillermo Cano;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94515" title="(20) Massalia" nonfiltered="2555" processed="2542" dbindex="37728">


Massalia s el asteroide amb el nombre 20 de la srie, descobert a Npols el 19 de setembre de 1852 per Annibale de Gasparis (1819-92). Va Ser descobert independentment la nit segent per Jean Chacornac (1823-1873) des de Marsella. Se li adjudica el descobriment per haver-ho anunciat abans que Gasparis. 

B. Valz el va nomenar sense el coneixement del descobridor, que tenia reservat el nom de Temis. Massalia s el nom grec de la ciutat de Marsella. En llati a vegades ha estat escrit Massilia. Va ser el primer asteroide que no va dur nom mitolgic. 

Referncies.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94517" title="Annibale de Gasparis" nonfiltered="2556" processed="2543" dbindex="37729">
Annibale de Gasparis (Bugnara, 9 d'abril de 1819 - Npols, 28 de mar de 1892). Astrnom i matemtic itali. 

Va ser director de l'Observatori de Capodimonte de Npols des de 1864 a 1889, professor d'astronomia en la Universitat local des de 1853 i Senador designat del Regne d'Itlia (1861). 

Un gran observador de petits planetes, va arribar a descobrir visualment: 
 (10) Higia (12 d'abril de 1849) ;
 (11) Partnope (11 de maig de 1850) ;
 (13) Egeria (2 de novembre de 1850) ;
 (14) Irene (independentment de John Russell Hind) ;
 (15) Eunomia (29 de juliol de 1851) ;
 (16) Psyche (17 de mar de 1852) ;
 (20) Massalia (19 de setembre de 1852, independentment de Jean Chacornac. ;
 (24) Temis (5 d'abril de 1853) ;
 (63) Ausonia (10 de febrer de 1861) ;
 (83) Beatriz (26 d'abril de 1865) ;

 Premis i reconeixements . 
 Medalla d'or de la Reial Societat Astronmica (1851) ;
 Medalla Herschel de la Reial Societat de Londres (1852) ;
 Duen el seu nom l'asteroide (4279) de Gasparis, un crter lunar (De Gasparis i el Rimae de Gasparis (una fractura de 93 km de longitud prop del crter).





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94518" title="El Tiempo" nonfiltered="2557" processed="2544" dbindex="37730">

El Tiempo s un diari fundat el 30 de gener de 1911 per Alfonso Villegas Restrepo a Colmbia. 

El 1916 fou adquirit per Eduardo Santos Montejo, convertint-se en director del diari fins el 1976. En l'actualitat encara continua en poder dels seus descendents, una de les famlies ms influents i poderoses del pas, i s la base d'un imperi econmic de mitjans de comunicaci conegut com Casa Editorial El Tiempo (CEET). 

En l'actualitat s el diari de ms circulaci a Colmbia, i prcticament l'nic nacional grcies a la crisi econmica que pat el seu diari rival El Espectador, que l'any 2001 va convertir-se en setmanari. La seva circulaci de dilluns a dissabte s de 2403964 exemplars, i l'edici de diumenge ascendeix a 475.046 (dades de 2004). 

El Tiempo publica sis edicions regionals, Bogot, Carib (Barranquilla, Cartagena d'ndies, Santa Marta, Sincelejo, Riohacha and Valledupar), Medelln, Caf (Pereira, Manizales, Armenia), Cali (Cali, Popayn, Pasto) i l'edici Nacional.

El 1987 El Tiempo, juntament amb el diari El Espectador, foren guardonats amb el Premi Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats.

 Referncies .

Enllaos externs.
  Pgina Oficial dEl Tiempo;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats 1987;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94519" title="Heterosi" nonfiltered="2558" processed="2545" dbindex="37731">
Heterosi o vigor hbrid s un fenomen gentic que provoca que els descendents de dues races animals o varietats agrcoles estiguin ms sanes i siguin ms resistents i amb capacitat de sobreviure que els seus progenitors.

Aquest fet podria semblar paradoxal ja que els programes de selecci gentica que a ms han donat moltssims bons resultats en la millora d'espcies tenen com a finalitat la selecci d'allels de manera que els ms bons quedin fixats en homozigosi.

El resultat visible s explicat per dos motius bsics:
Els allels defectuosos sn estadsticament en ms freqncia recessius i a travs de l'hibridaci s'emparellen amb altres allels que els eclipsen.
Una varietat ms gran de gens -i una hibridaci perfecta ideal donaria la mxima possible- en un mateix organisme dna ms versatilitat i capa d'actuaci front al medi a aquest.

Aquest fenomen gentic ha estat molt emprat sobretot en l'agricultura de manera que s'encreuen varietats molt homozigotes de llavors obtenint una descendncia molt ms vigorosa i que aporta molts ms guanys als pagesos.

Hi ha sectors ecologistes crtics amb aquesta prctica agrcola ja que en donar cultius molt ms productius els pagesos estan abandonant les seves varietats agrcoles tpiques del territori en favor de les llavors hbrides que ofereixen les empreses essent causa d'una forta deriva gentica de les diferents varietats de cultius.

Com que els descendents d'aquestes plantes ja no serien tan heterozigotes com les llavors plantades oferides per empreses en lloc de replantar la collita el que se sol fer s comprar-ne de noves completament hbrides ja que surt econmicament a compte. Aquest fet s amb freqncia recordat com a argument contra els que creuen que els cultius transgnics lliguen massa els pagesos a les empreses, ja que aquesta mena de relaci es dna des d'inicis del segle XX encara que els empreses fossin altres.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94520" title="Simn Rodrguez" nonfiltered="2559" processed="2546" dbindex="37732">
Simn Rodrguez (Caracas, Veneuela, 28 d'octubre de 1769   Amotape, Per, 28 de febrer de 1854), conegut en el seu exili de l'Amrica Espanyola, com Samuel Robinsn, va ser un gran filsof i educador veneol, va ser mestre i tutor de Simn Bolvar.

Biografia.
Simn Narciso de Jess Rodrguez va nixer a Caracas la nit del 28 d'Octubre de 1769, de pare desconegut. Criat a casa del sacerdot Alejandro Carreo durant un temps pren d'ell el seu cognom i s conegut com Simn Carreo Rodrguez. La seva mare, Rosala Rodrguez era filla d'un propietari d'hisendes i bestiar, descendent d'immigrants canaris. Documents de l'poca i altres testimoniatges fan pensar que el sacerdot Carreo era, en efecte, el pare de Simn Rodrguez. 

El maig de 1791 comena a treballar com a professor a l Escola de Lectura i Escriptura per a nens del Cabildo (Ajuntament) de Caracas. El 1794 va escriure i publicar un llarg memorndum anomenat Reflexions sobre els defectes que vicien l'escola de primeres lletres a Caracas i mitjans per assolir la seva reforma per un nou establiment on denfensava, entre d'altres aspectes progressistes, que l'escola no acolls noms els fills dels blancs, sin tamb els infants negres i mestissos. Aquest posicionament li va comportar greus problemes amb les autoritats de l'poca.

En aquesta mateixa escola va tenir com a alumne en Simn Bolvar, de qui va ser tutor durant un temps, i sobre el que va exercir una destacada influncia moral i ideolgica.

Rodrguez, fortament influenciat al seu torn per mile ou de l'ducation de Jean-Jacques Rousseau, va desenvolupar una revolucionria concepci del que hauria de ser el model educatiu de les naixents nacions americanes. 

La seva participaci a la conspiraci contra de la corona espanyola de 1797 el va forar a exhiliar-se del territori veneol. 

Samuel Robinsn.
Refugiat a Kingston, Jamaica, canvia el seu nom pel de Samuel Robinsn (en homenatge al personatge de ficci Robinson Crusoe), i desprs de romandre alguns anys als Estats Units, viatja a Frana (1801), All el 1804, coincideix novament amb el seu antic alumne Simn Bolvar. Junts realitzen un llarg viatge per gran part d'Europa i sn testimonis presencials de la coronaci de Napole Bonaparte a Mil. Aix mateix, s testimoni del fams jurament que Bolvar fa sobre el Mont Sacre de Roma, on aquest es comproment a alliberar Amrica de la corona espanyola.

Entre 1806 i 1823 es produeix la Guerra d'Independncia a l'amrica llatina, on Bolvar encapala les forces independentistes. Mentrestant, Rodrguez treballa com a mestre a Europa i viatja per diversos pasos (Itlia, Alemanya, Rssia, Prssia, i Holanda). 

Rodrguez retorna a Amrica en 1823, usant de nou el nom de Simn Rodrguez. A Colmbia establix la primera escola-taller el 1824. Quan Bolvar t coneixement de la tornada del seu mestre, el fa cridar i el nomena  Director de l'educaci Pblica, Cincies, Arts Fsiques i Matemtiques  i  Director de Mines, Agricultura i Vies Publiques  de Bolvia. 

El 1826, Rodrguez establix una segona escola-taller com part del projecte per a tota Bolvia. Per el Mariscal Antonio Jos de Sucre, president de Bolvia des d'octubre de 1826, no compartia la seva visi progressista, pel que Rodrguez es veu obligat a dimitir el mateix any, treballant la resta de la seva vida com educador i escriptor, vivint de forma alternada entre Per, Xile i Equador. 

Obres destacades.
Una de les seves obres ms important s Societats Americanes, publicat per primera vegada el 1828. El text insisteix en la necessitat de buscar solucions prpies per als problemes de l'Amrica llatina, idea que sintetitza la seva frase, 

"L'Amrica Espanyola s orginal; originals han de ser les seves institucions i el seu govern: I originals els seus mitjans de fundar unes i altre. O inventem o errem".;

Una altra de les seves obres destacades va ser El "Libertador" del Migdia d'Amrica i els seus companys d'Armes (1830), un allegat sobre la lluita social que emprenia Bolvar en aquells temps. 

En els anys finals de la vida de Rodrguez fa classes a diversos collegis de Quito i Guayaquil, i en aquesta darrera ciutat gran part de les seves obres queda reduda a cendres a causa d'un incendi que va afectar la ciutat. 

El 1853, acompanyat del seu fill i d'un amic d'aquest, emprn el seu ltim viatge cap al Per, morint en el transcurs del mateix al poble peru d'Amotape. 

Setanta anys desprs, les seves restes sn traslladades al pante de Per, i posteriorment a Veneuela, on reposen des de 1954 al Pante Nacional. 

Reivindicaci de la seva figura.
El 1974 el govern veneol va crear una nova universitat que va ser batejada en honor seu, la Universitat Nacional Experimental Simn Rodrguez (UNESR).

En el marc de la Revoluci Bolivariana el programa social encarregat d'ensenyar a llegir i a escriure a la immensa quantitat de poblaci analfabeta del pas va ser batejat en honor seu (Missi Robinson). Actualment, assolit l'objectiu de l'eradicaci de l'analfabetisme, la Missi Robinson est dedicada a l'educaci bsica de la poblaci adulta sense estudis previs.

Aix mateix, el pensament de Simn Rodrguez, junt amb el de Bolvar i el del dirigent camperol Ezequiel Zamora s un dels principals fonaments ideolgics del bolivarianisme.

Vegeu tamb.
 Histria de Veneuela;
 Simn Bolvar;
 Universitat Nacional Experimental Simn Rodrguez;
 Revoluci Bolivariana;
 Missions bolivarianes;
 Bolivarianisme;

 Enllaos externs.
 Biografia de Simn Rodrguez .
 Sociedades Americanas, Versi HTML .
 Plana web de la Universitat Nacional Experimental Samuel Rodrguez .
 Plana web de la Missi Robinson .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94525" title="igo Lpez de Mendoza" nonfiltered="2560" processed="2547" dbindex="37733">

igo Lpez de Mendoza, Marqus de Santillana i Comte del Real de Manzanares (Carrin de los Condes, provncia de Palncia, 19 d'agost de 1398 - Guadalajara, 25 de mar de 1458), militar i poeta castell del prerenaixement. 

Biografia. 
Personatge clau de la societat i la literatura durant el regnat de Joan II de Castella, provenia d'una famlia noble inclinada des de sempre a les lletres: el seu avi, Pedro Gonzlez de Mendoza, i el seu pare, l'almirall de Castella Diego Hurtado de Mendoza, van ser tamb poetes i va estar emparentat amb grans figures literries del seu temps, com el canceller Pero Lpez de Ayala, Fernn Prez de Guzmn o Gmez Manrique. Tamb els seus fills van continuar aquesta labor literria i de mecenatge cultural, sobretot el gran cardenal Pedro Gonzlez de Mendoza. La seva mare va ser Leonor de la Vega. Com poltic va procurar immiscuir-se el menys possible en els assumptes d'estat; va mantenir al llarg de la seva vida la fidelitat a Juan II, encara que es va enemistar amb lvaro de Luna a partir de 1431. No per aix va militar en el bndol dels aragonesistes; a la batalla d'Olmedo (1445) va estar en les files de l'exrcit real, per la qual cosa el Rei li va concedir el marquesat i el comtat esmentats. Don Iigo va contribuir clarament a la caiguda de don lvaro (1453) i contra ell va escriure el seu Doctrinal de Privados; des d'aquesta poca comena a retirar-se de la poltica activa. La seva ltima gran aparici es produx en la campanya de Granada de 1455, ja sota el regnat de Enric IV de Castella; desprs es reclou en el seu palau de Guadalajara per a passar en pau i estudi els darrers anys de la seva vida. 

Don igo es va casar el 1412 amb Catalina Surez de Figueroa, filla del Maestre de Santiago, amb la qual cosa el seu patrimoni va augmentar molt, transformant-se en un dels nobles ms poderosos del seu temps; literriament es va formar en la cort aragonesa, accedint als clssics de l'humanisme (Virgili, Dante Alighieri...) i de la poesia trobadoresca al costat de don Enrique de Villena; a Barcelona va fer amistat amb Jordi de Sant Jordi, coper, i Ausis March, falconer reial. Home de gran cultura, va arribar a reunir una important biblioteca, que desprs va passar a ser la famosa biblioteca d'Osuna, i es va envoltar de brillants humanistes que el tenien al tant de les novetats literries italianes, com per exemple Juan de Mena o el seu secretari i criat, Diego de Burgos, qui va compondre a la seva mort un molt erudit poema, el Triomf del Marqus.

Obra. 
Va ser, a ms, un dels primers historiadors de la literatura espanyola i li van preocupar qestions de potica, com demostra el prleg que va posar a les seves obres, el Proemio y carta al Condestable don Pedro de Portugal. Tota la seva obra pot inscriure's dintre de l'Escola alegrica-dantesca; va ser sens dubte el ms fervent admirador que va tenir Dante Alighieri a Espanya, i tamb va assimilar el que va poder de l'humanisme de Petrarca i de Giovanni Boccaccio. 

s especialment recordat per les seves serranillas, poemes d'art menor que tracten de la trobada entre un cavaller i una camperola, a imitaci de les pastorelles franceses, per inspirades en una tradici popular autctona prpia. Va ser el primer autor que va escriure en castell sonets, estrofa d'origen itali mal coneguda encara a Castella: els 42 Sonetos Fechos al Itlico Modo. La seva obra mestra dintre de l'estil alegric-dantesc s la Comedieta de Pona, on descriu la batalla naval homnima en cobles reials. Va escriure a ms poemes alegrics i doctrinals (dezires) i lrica de canoner, i va recopilar una de les primeres colleccions paremiolgiques en castell, els Refranes que dicen las viejas tras el fuego. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94527" title="Radiotelescopi" nonfiltered="2561" processed="2548" dbindex="37734">


Un radiotelescopi capta ones emeses per fonts de rdio, generalment a travs d'una gran antena parablica o un conjunt d'elles, a diferncia d'un telescopi ordinari, que produeix imatges en llum visible. 

El primer radiotelescopi feia 9 metres i fou construt per Grote Reber el 1937. A principis dels anys 50, l'Interfermetre Cambridge va realitzar una anlisi del cel que va donar lloc als famosos mapes 2C i 3C de fonts de rdio. A la fi de la dcada, el radiotelescopi d'una sola antena ms gran del mn era el telescopi de 76 metres a Jodrell Bank, posat en funcionament en 1957. Aquest va ser l'ltim de molts radiotelescopis construts a mitjans segle XX i ha estat superat per telescopis i conjunts de d'ells ms moderns.

El radiotelescopi individual ms gran del mn s el RATAN-600 (Rssia) amb la seva antena circular de 576 metres de dimetre. El radiotelescopi ms gran d'Europa s l'antena de 100 metres de dimetre situada a Effelsberg, Alemanya, que a ms va ser el telescopi totalment mbil ms gran durant 30 anys, fins que es va inaugurar el Green Bank Telescope el 2000. El radiotelescopi ms gran dels EUA fins a 1998 era el Big Ear de l'Universitat Estatal de Ohio. La grandria tpica d'una antena de radiotelescopi s de 25 metres. Hi ha dotzenes de radiotelescopis de dimensions similars funcionant en observatoris de tot el mn.

El radiotelescopi ms conegut (malgrat que no s mbil) probablement s el radiotelescopi d'Arecibo, a Arecibo, Puerto Rico.

Un altre radiotelescopi molt conegut s el Very Large Array (VLA), a Socorro, Nou Mxic. Aquest telescopi s un array interferomtric compost per 27 antenes.

El major conjunt de radiotelescopis existent a l'actualitat s el GMRT. 



Un altre conjunt ms gran, el Low Frequency Array (LOFAR), est en construcci a l'Europa occidental (Holanda i Alemanya), format per 25.000 petites antenes distribudes en un rea de diversos centenars de quilmetres de dimetre. 

La part de l'astronomia dedicada a les observacions a travs de radiotelescopis es denomina radioastronomia. 

Molts objectes celestes, com els plsars o galxies actives (com els qusars) emeten radiacions de radiofreqncia i sn per aix ms "visibles", o fins i tot noms visibles en la regi de rdio de l'espectre electromagntic. Examinant la freqncia, potncia i temps de les emissions de rdio d'aquests objectes, els astrnoms sn capaos d'ampliar la nostra comprensi de l'Univers.

Els radiotelescopis tamb s'utilitzen en ocasions en projectes com el SETI i en el seguiment de vols espacials no tripulats.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94529" title="Mali Ston" nonfiltered="2562" processed="2549" dbindex="37735">

Mali Ston s una petita poblaci on comena la pennsula de Peljeac a l'extrem del golf homnim (Zaljev Malostonski) al comtat de Dubrovnik-Neretva de Crocia.

Mali Ston s'aplega al voltant d'un port del segle XV i posseeix un dipsit de sal que recorda l'poca que les salines contribuen a la prosperitat de Ragusa. Protegit com a parc natural, la badia de Mali Ston s abundant en la vida de plantes i animals a causa dels grans avantatges naturals, sobretot els topogrfics i climatolgics. s adequada pel desenvolupament intensiu de la piscicultura (peix i marisc). Les ostres en sn especialment famoses.

El 1333, Ragusa adquiria la pennsula de Peljeac pagant tant al rei de serbi com al ban bosni (els dos afirmaven que eren els seus propietaris). Tot seguit varen construir muralles i fortificacions per enfortir les ciutats de Ston i Mali Ston i controlar el pas a la pennsula, donant un segell urb a una regi que fins aleshores era rural.

Aquestes muralles sn una proesa notable d'arquitectura medieval amb uns 890 metres de mur dins la ciutat i ms de 5 km a fora de la ciutat.  	 
		  	



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94531" title="Consolat francs" nonfiltered="2563" processed="2550" dbindex="37736">
El Consolat francs s el govern de la Repblica Francesa que va des de la caiguda del directori arran del cop d'estat de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799) fins a la proclamaci de Napole Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804. Per extensi, el consolat es refereix a una etapa de la histria de Frana.

El nou govern s'estructurava segons la constituci de l'any VIII. Estava format per tres cambres, el Consell d'Estat, que projectava lleis; el Tribunal, que les discutia; i l Assemblea Legislativa, que les votava. Es mantenia el sufragi popular, tot i que mutilat en llistes de notables. Els cnsols detentaven el poder executiu.



Durant aquest perode, Napole, com a Primer Cnsol, an concentrant en la seva persona quasi tot el poder, deixant els altres dos cnsols amb els que formava un triumvirat, Jean Jacques Rgis de Cambacrs i Charles-Franois Lebrun, en una mera comparsa. 

En aquest perode es dugueren a terme considerables reformes poltiques i succeiran alguns fets militars i dipilomtics.
Alguns d'ells sn:

Tractat de Lunville (febrer de 1801), pel qual es posava fi a la guerra amb ustria. Frana s apoderava a ms de quasi tota la pennsula italiana i permetia a Bonaparte eliminar els opositors al codi civil de les assemblees.

Concordat amb la Santa Seu (1801), que desplaava a l'esglsia de la poltica de l'estat.

Tractat d'Amiens (25 de mar de 1802) amb el Regne Unit, de la qual Espanya i la Repblica de Batvia en pagaven tots els costs,  donava un pretext al primer cnsol per fer-se cnsol vitalici, com una recompensa per part de la naci, aquesta idea es materialitzaria en un referndum a l'agost.

Constituci de l'any X, que establia a Napole com a cnsol vitalici

Napole tamb utilitz tcniques de l'antic rgim en el seu govern que cada vegada ms es concentrava en una sola persona, com ara els plenipotecaris, la centralitzaci administrativa i la burocratitzaci.

Malgrat la oposici dels republicans (que albiraven el seu somni d'emperador) al seu autoritarisme, la majoria de la poblaci rest acrtica a la seva poltica, fins al punt de que el senat acord de donar a Bonaparte el ttol d'emperador el 18 de maig de 1804, decisi aprovada per un referndum el mateix dia. El sobir fou coronat el 2 de desembre d'aquell mateix any.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94533" title="Nushu" nonfiltered="2564" processed="2551" dbindex="37737">

N Shu (Xins Tradicional:   ; Xins Simplificat:   ; Hanyu Pinyin: n  sh ), tradut literalment "Escriptura de dones", s un sistema d'escriptura sillbic que fou emprat entre dones a la regi de Jiangyong a Hunan, provincia del sud de la Xina.

Idioma.
A diferncia de l'xins escrit, el qual s logogrfic (cada carcter representa una paraula o part d'una paraula), el N Shu s fontic, amb aproximadament 2000 carcters els quals representen una sllaba en els llenguatges locals yao i yi. Aix s aproximadament la meitat requerida per a representar totes les sillabes, incolent-hi les distincions tonals; evidentment, s'empren  dgrafs per ajudar a la lectura. Molts carcters N Shu es deriven d'altres procedents del Xins estndard, tot i que d'altres apareixen com derivacions ms o menys personalitzades. L'escriptura es realitza de dalt a baix i de dreta a esquerra.


Histria.

A l'antiga Hunan, l'ensenyament del Nan Shu o "escriptura d'homes" era prohibida a les dones, vegi's Llenguatge escrit xins. S'invent aleshores el N Shu i va sser emprat en secret per les dones. Elles aprenien l'idioma transms de mares a filles o entre gendres. De vegades els carcters van servir com marcs decoratius o en artesania, ja que la seva forma era ms estilitzada i esttica que la forma masculina. La majoria dels escrits formen poesies amb lnies de vers de 5 o 7 carcters.

Malgrat que la llengua nushu existia des del segle III de la nostra era, no fou conegut arreu del mn fins el 1983, degut a l'intens secret que sempre ha envoltat aquesta llengua.

Abans de la Revoluci Cultural, era costum cremar qualsevol escrit en N Shu durant el funeral de la seva autora, per que l'acompanyessin a l'altre mon. Durant la Revoluci Cultural, foren destruits milers de manuscrits en N Shu, en part degut a la por que provocava una llengua secreta i en part per la missi dels Guardians Rojos)  de destruit qualsevol indici de cultures antigues.
Com resultat, molts pocs manuscrits N Shu van sobreviure.

Desprs de la Revoluci Xinesa, les dones van tenir accs a l'eduaci i el N Shu va caure en dess. El 23 de septembre del 2004 mor  Yang Huanyi (tamb anomenada Yang Yueqing), de 98 anys, vdua d'un granjer, la darrera persona que el parlava. Yang fou una de les principals representats de Xina a la Conferncia de les Nacions Unides sobre la Dona, cellebrada a Pekn el 1995 i aprofit aquella avinentesa per entregar als estudiosos gran part de les cartes, poemes i articles que havia escrit en aquell llenguatge, que van sser recopilats per la prestigiosa Universitat de Qinghua en un llibre publicat el 2005.
Desprs de l'esfor realitzat per la senyora Huanyi, el govern a comenat a esforar-se per recollir i recopillar els escrits, a fi de poder conservar-ho com part invaroable de la rica i rara herncia cultural xinesa.


Obres en N Shu.
Gran part de les obres en N Shu van sser les "cartes del tercer dia" (   , pinyin: s n cho sh ). Eren llibres enquadernats en tela creats per "germanes de sang" (    , pinyin: jiebai zimei) i mares per donar a les seves germanes i filles al seu casament. El contingut habitual eren canons en N Shu, que eren lliurades el tres dia desprs del casament. D'aquesta manera expressaven els seus desitjos de felicitat de la jove muller que havia abandonat el seu poble per casar-se i la pena per la separaci.

Situaci actual.
L'estiu del 2005, el sistema d'escriptura era sent preparat per conventir-se en el centre del turisme local, amb previsions per a la realitzaci de connexions d'autobs des d'altres rees de Xina a finals d'any. El jard de N Shi a Jianyong posseeix una gran aula educativa oberta als estudiosos del tema i una petita collecci de bordat, "cartes del tres dia" donades a dones acabades de casar i estris de la vida diria de les dones locals. Hi ha dos mestres de N Shu al centre i uns 30 o 40 estudiants que han completat el curs d'un any.

Al poble, la senyora He realitza "cartes del tres dia" en N Shu amb traduccions en Xins mandar, enquadernats en tela tradicional i cobertes bordades, i les ven a estudiosos i turistes.
Ensenya a la seva neta a escriure N Shu.

L'escriptura i el que l'envolta han atret inversions estrangeres, amb diners de Hong Kong pagant infraesctuctures en possibles centres turstics i una beca de 209.000$ de la Ford Foundation per construir un museu del N Shu, que s'espera que sigui obert al pblic el 2007.

Vegi's tamb.
Comparar amb hiragana, un sistema d'escriptura japons usat inicialment per dones que escrivien obres "menors" com  L'histria de Genji.

Enllaos externs.

 La renaixea del nushu;
 The World of Nu Shu: una detallada histria del nushu i nombroses illustracions.
 6-paragraph article d'AncientScripts.com;
 Details of Nushu at Omniglot.com;
 Un documental sobre el N Shu al web de CCTV;
 Una audioentrevista amb la periodista i culturalista Lisa See en la seua recerca sobre el N Shu;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94536" title="Girga" nonfiltered="2565" processed="2552" dbindex="37738">
Girga s una ciutat d'Egipte, al governadorat de Sohag amb uns 150.000 habitants. T fbriques de cermica i de refinament de sucre. s la seu d'un bisbe copte. El seu nom deriva del copte Mara Girgis (el monestir de sant Jordi) situat a les rodalies; tamb hi ha a les seves rodalies un monestir catlic suposadament el mes antic d'Egipte. A la ciutat destaca la mesquita de Porcellana (Al-Sini).

Prop de Girga (a uns 5 km a l'oest) hi ha Beit Khallaf, on s'ha trobat una important necrpolis, prop de l'antiga capital Abidos, i la necrpoli de Mahasna, amb tombes de l'Imperi antic. Prop de la ciutat (a uns 5 km al nord-oest) hi ha el llogaret de Al-Birba, que fou l'antiga Tinis.  

Fou capital del governadorat de Girga fins el 1960, quan la capital es va traslladar a Sohag i el governadorat va canviar el nom.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94540" title="Stari Grad" nonfiltered="2566" processed="2553" dbindex="37739">

Stari Grad (Cittavecchia en itali) s una ciutat petita al costat nord de l'illa de Hvar a Dalmcia, Crocia. El seu municipi t una poblaci de 2.817 habitants (2001), amb 1.906 a la mateixa ciutat.

Stari Grad, literalment Ciutat Vella, va ser el lloc amb assentament hum ms vell de l'illa, i una de les primeres de totes les illes adritiques. Primer va ser poblat per una cultura indgena que parlava un llenguatge indoeuropeu i posteriorment pels antics grecs.

En destaca el primer baptisteri cristi al costat de l'esglsia medieval de Sant Ivan del segle XII i Tvrdalj, una residncia d'estiu de Petar Hektorovic, al mig de la ciutat.

Hi ha tamb dues esglsies d'estil renaixentista, la de Sant Roc del 1569 i la de Sant Jeroni.

La parrquia barroca es construa el segle XVII. El monestir dominic es fund el 1482, per es cremava en el temps dels atacs turcs el 1571. Ms tard es renovava i s'enfortia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94541" title="Temple d'Hathor de Denderah" nonfiltered="2567" processed="2554" dbindex="37740">

El temple d'Hathor de Denderah s un temple de l'poca ptolemaica dedicat a la deessa Hathor, construt a la ciutat de Denderah (antiga Iunet o Tentira). 

Fou construt entre el 125 aC i el 65 aC iniciant-se en temps de Ptolomeu VII Evergetes i continuat pels seus successors. La casa del naixement de Nectanebo I es anterior.

Est orientat cap al Nil i segueix una estructura tpica del perode grecorom. s un dels ms grans i ben conservats d'Egipte. Segurament en el seu lloc ja hi havia alguna capella anterior. 

T una gran faana construda com un mur baix dividit per sis gran columnes d'Hathor i una gran entrada que porta a una sala hipstila amb 18 columnes similars a les de la faana. Les celles de la sala estan dividides en set parts amb imatges d'astronomia representant a la deessa Nut, voltors i discs solars amb ales, i els signes romans del zodac. Els murs sn decorats amb escenes de emperadors romans com a faraons fen ofrenes a Hathor. 

Darrera de la sala hipstila hi ha la faana original del temple i una porta condueix a una segona, petita sala hipstila coneguda com sala de les aparicions, amb una esttua de la deessa que es treia una vegada al any. Hi ha sis columnes i unes obertures per a la llum. Els murs presenten escenes del rei fent les cerimnies per els cartutxos estan en blanc sense precisar de quin rei es tracta. A cada costat hi ha tres cambres que foren magatzems o capelles pels rituals diaris, i tamb a cada costat unes escales que porten al sostre. 

Darrera la segona sala hipstila hi ha la sala d'ofrenes on es feien els rituals cada dia; en front una altra sala (sala del cercle dels dus) on les esttues de les detats eren reunides en determinats dies. Un altar central contenia una naos on se situava l'esttua d'Hathor; a cada costat de la porta el rei est dibuixat oferint elements sagrats a Hathor i a les deesses. Un pas cont onze capelles dedicades a diverses divinitats, amb diversos signes religiosos, la principal, la cambra que arriba al santuari, t imatges d'Hathor. A una bona alada del mur, un nnxol t un relleu d'Hathor que correspon al altar exterior on es feien pregaries i ofrenes. Sota el terra de les cambres de culte hi havia 14 criptes on eren emmagatzemats els tresors del temple, onze de les quals sn decorades amb escenes de la deessa, i probablement s'hi feien els rituals secrets; a una de les criptes hi ha un icona d'Hathor que era treta de l'altar una vegada al any per un festival.

A l'anella del santuari hi ha un pati obert on es feien sacrificis durant les festes del nou any. Les escales del oest es feien servir per una process que portava l'esttua, aix com estndards i smbols de la deessa i a les parets en sn pintades escenes; les escales sn fosques i rebien la llum per petites obertures a les paret; al damunt hi ha una cambra coneguda com la Cambra d'Osiris on es feien ritus de resurrecci; a la sala hi ha figures astronmiques. Per les escales del est es puja a una cambra amb escenes del festival de la lluna de Khoiakh, associat a un ritus de fertilitat; a les parets escenes d'Osiris i figures astronmiques i una copia del zodac de Denderah (l'original s al Museu del Louvre). Dues antecambres estan dedicades al mite de la mort i resurrecci d'Osiris. 

A la cantonada sud-oest es troba un quiosc o capella amb 12 columnes d'Hathor, coneguda com la Capella del disc. Aqu era portada l'esttua de la deessa una vegada al any, en l'any nou per rebre els primer raigs de sol.

El recinte del temple est rodejat per una gran muralla de rajola. Inicialment la muralla era de pedra per tres costats i s'entrava per una avinguda que fou feta per Domici. A la dreta hi havia dues cases d'ocells. 

Hi ha un mamissi d'August, Traj i Adri. Els relleus de la muralla estan molt ben conservats i representen a Horus en la seva infantesa celebrant ritus religiosos; el du Bes, protector de les dones durant l'embars, est representat en unes columnes. Un mamissi anterior fou construt per Nectanebo I i s'hi celebra el naixement del du Ihy, fill d'Hathor i Horus d'Edf; als murs de la sala ms gran es representen els reis ptolemaics fent ofrenes a Hathor. Al mur del nord es mostra al du creador Khnum i la deessa Hekat (deessa dels recent nascuts). Entre les dues cases d'ocells hi ha les restes d'una baslica copta del segle V, i prop d'ella les restes d'un sanatori on els sacerdots feien les cures donant aigua purificada per ritus mgics; les cisternes usades per recollir l'aigua encara es poden veure al costat oest.

A la rodalia (al oest) hi havia un temple de Mentuhotep Nebhepetre (Dinastia XI) avui traslladat al Museu Arqueolgic de El Caire.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94542" title="Divisi Blava" nonfiltered="2568" processed="2555" dbindex="37741">

La Divisi Blava (Divisin Azul en castell, Blaue Division en alemany), la 250 Divisi d'Infanteria de la Wehrmacht, va ser una unitat de voluntaris espanyols que va lluitar durant la Segona Guerra Mundial, principalment al Front Oriental contra la Uni Sovitica.

 Origen .
Tot i que Espanya no es va incorporar oficialment a la Segona Guerra Mundial del costat de les Potncies de l'Eix, el generalsimo Francisco Franco va permetre voluntaris que s'allistssin en la Wehrmacht. Aix es podia mantenir la neutralitat del rgim mentre simultniament compensava a Hitler pel seu ajut durant la Guerra Civil Espanyola (vegeu Legi Cndor). El Ministre d'Afers Exteriors de l'poca, Ramn Serrano Suer, va suggerir la creaci d'un cos voluntari, al principi de la Operaci Barbarroja, i Franco va enviar una oferta oficial de l'ajut a Berln. Hitler va aprovar l's de voluntaris espanyols el 24 de juny de 1941.

Es va formar una divisi completa (18.104 homes, dels que 2.612 eren oficials i la resta soldats). La meitat eren militars de carrera i molts falangistes veterans de la Guerra Civil. El general Agustn Muoz Grandes va ser el designat per dirigir als voluntaris.

La 250 Divisi d'Infanteria va usar l'uniforme gris de la Wehrmacht, amb la bandera espanyola i la paraula "Espaa" a la part superior de la mniga dreta.

El 13 de juliol de 1941 va sortir de Madrid cap a Grafenwohr (Baviera) el primer tren de voluntaris per passar cinc setmanes d'instrucci. La 250 Divisi d'Infanteria es va dividir en tres regiments amb els noms de les ciutats d'on provenien la majoria de soldats: Barcelona, Valncia i Sevilla. Cada regiment tena tres batallons, formats per quatre companyies cada un, i un regiment d'artilleria amb tres bateries de 150 mm i una bateria pesant de refor. 

El 20 d'agost, desprs de prendre jurament (modificat per mencionar la lluita contra el comunisme), la divisi va ser enviada al Front Oriental. Va ser transportada amb tren a Suwalki, (Polnia), des d'on va avanar a peu. Desprs d'arribar a Smolensk, es va desplegar en el setge de Leningrad, on va formar part del 15 Exrcit alemany.

Entrada en combat.
La Divisi va sofrir greus prdues al front de Leningrad, tant pel combat com a l'acci del fred. A partir de maig de 1942 van arribar ms efectius per cobrir las baixes i rellevar als combatents ferits o morts. Fins a 46.000 homes van servir en el front rus.

Desprs de la caiguda del front a la Stalingrad, la situaci va canviar i tropes alemanyes van ser desplegades en lloc de les espanyoles. Aix va coincidir amb el relleu en el comandament de la divisi, que va ser assignat al general Emilio Esteban Infantes, i els aliats van pressionar al dictador espanyol perqu retirs les tropes. Les negociacions, a finals de 1943, van concloure amb una ordre de repatriaci esglaonada a partir del 10 d'octubre.

Les baixes de la divisi van ser 4.954 morts, 8.700 ferits i 372 presoners.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94543" title="Tarawera" nonfiltered="2569" processed="2556" dbindex="37742">
Tarawera s un volc situat a la Illa del Nord de Nova Zelanda. Les seves coordenades geogrfiques sn: . T una altitud mxima de 1.111 metres.

La seva darrera erupci va tenir lloc el 10 de juny de 1886 i hi van morir 129 persones. La lava va cobrir uns 30 km , va formar nous llacs i va arrasar completament la vegetaci. Els recomptes de plantes fets l'any 1872 i les posteriors visites peridiques dels botnics fins els moments actuals, han perms estudiar amb detall els processos de successi vegetal, desprs d'una pertorbaci ambiental d'aquest tipus.  

Enllaos externs.
Anheizen, the site devoted to the Tarawera eruption;
 The 1886 eruption;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94545" title="Banc central" nonfiltered="2570" processed="2557" dbindex="37743">
Un banc central, banc federal, reserva federal o autoritat monetria s una instituci que s'encarrega de les poltiques monetries de l'Estat o grup de nacions, com s el cas del Banc Central Europeu. La seva responsabilitat principal s mantenir l'estabilitat de la moneda estatal i de l'oferta (quantitat) de moneda circulant; s a dir, t el monopoli de l'emissi de moneda local. Altres tasques importants sn el control de les taxes d'inters i el control de la inflaci. s tamb l'ltim recurs del sector bancari i les institucions bancries privades i pbliques en temps de crisi econmica. En alguns casos, un banc central pot tenir poders de supervisi per verificar que les institucions financeres operin de manera honesta i legtima. 

Un banc central s dirigit per un governador, president com s el cas del Banc Central Europeu o director executiu com s el cas de l'Autoritat Monetria de Hong Kong i de Singapur. 

En la majoria dels estats el banc central s una entitat del govern amb un grau mnim d'autonomia, la qual cosa permet la possibilitat d'intervenci governamental en la poltica monetria. Tanmateix, en alguns estats el banc central opera de manera independent sota les lleis i reglaments que impedeixen o limiten la intervenci poltica; alguns exemples sn la Reserva Federal dels Estats Units, el Banc de Jap, el Banc d'Anglaterra (des de 1997) el Banc de Canad, el banc de Mxic (des de 1993), el Banc de Reserva d'Austrlia i el Banc Central Europeu.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94546" title="Louis-Jacques-Mand Daguerre" nonfiltered="2571" processed="2558" dbindex="37744">



Louis-Jacques-Mand Daguerre (1787-1851) va ser un pioner de la fotografia amb la invenci i difusi del sistema del daguerrotip.

D'origen basc, nascut a  Cormeilles-en-Parisis, va treballar primer com a escengraf teatral emprant la tcnica del diorama. En conixer la invenci de la primera tcnica fotogrfica (heliografia) per part de Nicphore Nipce es va associar amb ell per tal de millorar les tcniques de producci de diorames amb l'ajut de l'heliografia.

En morir Nipce el 1833, Daguerre va perfeccionar la tcnica fotogrfica inventada pel seu antic soci i de forma oficial, el 9 de gener de 1839 l' Acadmia Francesa de Cincies va adquirir la patent del daguerrotip i a la vegada va concedir una pensi vitalcia al seu descobridor. Malgrat que aquesta instituci va declarar que la daguerrotipia era un regal per al mn, en la prctica Daguerre es va reservar la patent per Gran Bretanya i va obstaculitzar la difusi de la fotografia en aquell pas (mentre als Estats Units no hi havia restriccions i la tcnica es va estendre rpidament).

El gran paper i mrit  de Nipce al procs fotogrfic va ser reivindicat pel fill d'aquest davant el govern francs i finalment tamb va obtenir el reconeixement oficial.

Daguerre va morir el juliol de 1851 a Bry-sur-Marne, prop de Pars, on hi ha un monument a la seva tomba.

Enllaos externs.
 The Ruins of Holyrood Chapel by Louis Daguerre;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94547" title="Puig de Bonany" nonfiltered="2572" processed="2559" dbindex="37745">

El Puig de Bonany es troba situat entre els termes de Petra, Vilafranca de Bonany i Sant Joan de Sineu.

Presenta una altura de 317 m i al cim del puig es troba l'ermita del mateix nom.

L'ermita fou aixecada al segle XVII en honor a una mare de deu trobada, si b l'edifici actual data de la dcada dels anys 20 del segle XX, en qu fou reconstruda desprs de ser destruda per un llamp.

A uns pocs metres de l'ermita, en el cam que hi mena hi ha un creu de pedra, dissenyada per l'artes local Joan Vives Lliteras, i que hi fou clavada en commemoraci del darrer serm que feu Fra Junper Serra abans de partir cap a Amrica.

A la tercera festa de Pasqua, els tres pobles esmentats que comparteixen el puig i altres de contrades prximes, hi celebren una pancaritat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94548" title="Acadmia Francesa de les Cincies" nonfiltered="2573" processed="2560" dbindex="37746">
L' Acadmia Francesa de les Cincies (Acadmie des sciences) s una societat cientfica, fundada el 1666 pel Rei Llus XIV de Frana per iniciativa de Jean-Baptiste Colbert.

Fins al 1699 el rei Llus XIV no li va atorgar uns estatuts reglats. La primera seu va ser al Louvre. 

En l'actualitat encara existeix formant part, junt amb altres institucions, de l'anomenat Institut de France. Els seus  membres estan nomenats amb carcter vitalici i s'agrupen en els camps de les matemtiques, la fsica, la qumica, la biologia, la geologia i la medicina.

Membres.

A.

Anatole Abragam - Claude Jean Allgre - Christian Andr Amatore - Jean-Claude Pierre Andr - Jacques Franois Olivier Angelier - Vladimir Igorevich Arnol'd - Jacques Jean Arsac - Philippe Ascher - Alain Aspect - Ivan Andr Albert Assenmacher - Sir Michael Francis Atiyah - Thierry milien Flavien Aubin - Jean Armand Aubouin - Pierre Auger

B.

Jean-Franois Bach - George Edward Backus - Jean Roger Balian - John Mac Leod Ball - David Baltimore - Neil Bartlett - Jean-Marie Maurice Basset - tienne-mile Baulieu - Klaus Bechgaard - Alim-Louis Benabid - Christophe Benoist - Alain Benot - Henri Charles Benot - Alain Bensoussan - Pierre Marc Benveniste - Seymour Benzer - Paul Berg - Andr Berger - Marcel Berger - Sune Bergstrm - Jean Alfred Bernard - Grard Berry - Erwin Flix Bertaut (Lewy-Bertaut)Alain Berthoz - Guy Bertrand - Albert Bijaoui - Jean-Paul Binet - Jean-Michel Philippe Marie-Jos Bismut - Jacques mile Jos Blamont - Sylvain Blanquet - Guy Blaudin de Th - Brebis Bleaney - Nicolaas Bloembergen - David Mervyn Blow - Jol Grard Bockaert - Enrico Bombieri - Jean-Louis Bonnemain - Jean-Michel Bony - Christian Jean Raoul Bord - Armand Borel - Raoul Bott - Claude Charles Bouchiat - Marie-Anne Bouchiat - Alain Michel Boudet - Jean Bourgain - Joseph Marie Bov - douard Branly - Pierre Braunstein - Catherine Brchignac - Sydney Brenner - douard Brzin - Ham Brezis - Grard Bricogne - Franois Georges Ren Bruhat - Huy Duong Bui - Pierre Albert Buser

C.

Bernard Cabane - Henri Cabannes - Michel Caboche - Jacques Philippe Caen - Sbastien Mathieu Candel - Nicole Capitaine - Andr Ren Gabriel Capron - Lennart Carleson - Paul Ernest Lon Caro - Edgardo D. Carosella - Alain Frdric Carpentier - Henri Paul Cartan - Bernard Pierre Franois Fernand Castaing - Luigi Luca Cavalli-Sforza - Andr Denis Cauderon - Roger Cayrel - Anny Cazenave - Carlo Cercignani - Marc Chabre - William Gilbert Chaloner - Pierre Henry Chambon - Jean-Pierre Georges Changeux - Marie-Lise Chanin - Patrick Pierre Charnay - Georges Charpak - Yves Chauvin - Shiing-Shen Chern - Gustave Alfred Arthur Choquet - Yvonne Choquet-Bruhat - Philippe Gaston Ciarlet - Paul Clavin - Georges Joseph Nissim Cohen - Claude Cohen-Tannoudji - Alain Colmerauer - Michel Andr Combarnous - Claude Jean-Pierre Combes - Genevive Marie Comte-Bellot - Alain Connes - Yves Jean douard Coppens - Robert Jean-Pierre Corriu - Riccardo Cortese - Pierre Corvol - Suzanne Cory - Pascale Cossart - Albert Frank Cotton - Georges Albert Antoine Courts - Francis Harry Compton Crick - Hubert Curien - Franois Cuzin

D.

Jack Dainty - Thibault Marie Alban Guillaume Damour - Gaston Darboux - Pierre Darriulat - Raymond Daudel - Jean Baptiste Gabriel Dausset - Robert Dautray - Georges David - Roger David - Michel Davier - Grard Debreu - Claude Aim Debru - Henri Lon Dcamps - Laurent Degos - Paul Ren Louis Deheuvels - Anne Dejean-Assemat - Pierre Dejours - Pierre Deligne - Michel Delseny - Jean-Pierre Raymond Philippe Demailly - Jean-Franois Denisse - Derek Ashworth Denton - Jean-Michel Andr Dercourt - Peter Dervan - Pierre Deslongchamps - Joseph Leo Doob - Adrien Douady - Roland Marcel Douce - Ann Patricia Dowling - Michel Duflo - Bernard Dujon - Christian Henri Jean Dumas - Michel Paul Adrien Durand-Delga - Henri Maurice Duranton - Georges Jean Duvaut - Christian de Duve - Freeman John Dyson

E.

Gerald M. Edelman - Stuart Edelstein - Sir Samuel Frederick Edwards - Manfred Eigen - Pierre Jacques Colin Encrenaz - Daniel Esteve

F.

Ludwig Fadeev - Anne Fagot-Largeault - Michel Fardeau - Olivier Faugeras - Alexandre Jean Auguste Favre - Pierre Fayet - Charles Fehrenbach - Nol Joseph Felici - Grard Robert Marcel Frey - Alain Fischer - Jean Marius Flahaut - Philippe Patrick Michel Flajolet - Jean-Marc Dominique Fontaine - Maurice Alfred Fontaine - Jacques Friedel - Uriel Frisch

G.

Pierre Gabriel - Pierre Galle - Madeleine Gans - Antonio Garcia-Bellido - Walter Gehring - Isral Moseevitch Gelfand - Pierre-Gilles de Gennes - Reinhard Genzel - Paul Germain - tienne Jean-Luc Ghys - Martin Gibbs - Jean Raymond Girard - Jean-Yves Girard - Jacques Glowinski - Roland Glowinski - Andr Goffeau - Marcel Golay - Maurice Goldman - John Bannister Goodenough - Denis Gratias - Howard Green - Norman Neill Greenwood - Mikhal Gromov - Franois Gros - Marianne Grunberg-Manago - Jean-Pierre Grnfeld - Robert Guillaumont - Roger Charles Louis Guillemin - Bernard Ren Guinot - Irwin Clyde Gunsalus - John Bertrand Gurdon

H.

Paul Hagenmuller - Erwin Louis Hahn - Serge Haroche - Heisuke Hironaka - Friedrich Ernst Peter Hirzebruch - Jules Alphonse Hoffmann - Francis Clark Howell - Patrick Huerre - Grard Pierre Daniel Huet - Jean-Paul Hurault

I.

Jean David Ichbiah - Jean Iliopoulos - Michel Antonin Joseph Imbert - Grard Marie Pierre Iooss - Kiyoshi It  - Masao Ito

J.

Franois Jacob - Maurice Ren Michel Jacob - Herv Michel Jacquet - Andr Louis Joseph Ghislain Baron de Jaumotte - Claude Philippe Marie Augustin Jaupart - Claude Ren Gustave Jeanmart - Marc Jeannerod - Yves Philippe Jeannin - Denis-Olivier Jrome - Georges Jobert - Zdenek Johan - Pierre Adrien Joliot - Jacques Robert Joussot-Dubien - Michel Valentin Marcel Jouvet - Marc Yves Julia

K.

Fotis Kafatos - Henri Boris Kagan - Jean-Pierre Kahane - Axel Kahn - Gilles Kahn - Rudolf Kalman - Eric R. Kandel - Daniel Kaplan - Pierre Camille Karli - Richard Karp - Eric Karsenti - Masaki Kashiwara - Ephraim Katchalski-Katzir - Sergiu Klainerman - Daniel Kleppner - Bernard Kloareg - Aaron Klug - Donald Ervin Knuth - Maxim Kontsevich - Henri Korn - Jean-Louis Andr Stanislas Koszul - Vladimir Kotlyakov - Philippe Henri Andr Kourilsky - Jean Kovalevsky

L.

Antoine mile Henry Labeyrie - Jean-Yves Lallemand - Yves Frdric Michel Laporte - Jacques Laskar - Lucien Claude Laubier - Guy Laval - Patrick Lavelle - Jean Lucien Marie Lavorel - Peter D. Lax - Michel Maurice Lazdunski - Guy Lazorthes - Gilles Ren Pierre Yves Lebeau - Denis Le Bihan - Jean-Baptiste Maurice Leblond - Nicole Marthe Le Douarin - Grard Le Fur - Jean-Marie Pierre Lehn - Pierre Jacques Lelong - Yvon Le Maho - Jean-Louis Le Moul - Pierre Jean Lna - Gilbert Lenoir - Jean-Bernard Le Pecq - Jean-Antoine Lepesant - Xavier Thadde Le Pichon - Henri Lridon - Claude Lvi - Rita Levi-Montalcini - Jean-Marc Ren Maurice Lhoste - Albert Joseph Libchaber - Amable Lian - Pierre-Louis Lions - Jacques Livage - Rodolfo Llins - Joseph Edmond Claude Lorius - Daniel Franois Louvard - William John Lucas - Henry de Lumley-Woodyear - Anders Paul Lundberg

M.

Odile Macchi - Bernard Franois Mach - Bernard Malgrange - Edmond Malinvaud - Jacques Jean-Benot Mallet - Paul Georges Malliavin - Jean-Louis Mandel - Daniel Albert Lucien Mansuy - Robert Gaston Andr Marchal - Charles-Michel Marle - Andre Marquet - Ghislain de Marsily - Goury Ivanovitch Martchouk - Andr Jean Martin - Franois Mathey - Michel Mayor - Ernst Mayr - Grard Jean-Jacques Mgie - Matthew Meselson - Bernard Meunier - Dominique Meyer - Philippe Meyer - Yves Meyer - Elliot Meyerowitz - Jan Michalski - Jean-Franois Pierre Minster - Keith Moffatt - Roger mile Monier - Luc Antoine Montagnier - Jean Maurice Montreuil - Dino Claude Denis Moras - Philippe Morat - Ren Jean Moreau - Franois Morel - William Jason Morgan - Leonard Earl Mortenson - Vernon Benjamin Mountcastle - Teruaki Mukaiyama - Arnold Munnich - James Dickson Murray

N.

Robert Gustave Naquet - Louis Nirenberg - Yasutomi Nishizuka - Maurice Paul Nivat - Jean Franois Normant - Sir Gustav Joseph Victor Nossal - Arlette Thrse Marie Nougarde - Philippe Pierre Gaston Franois Nozires

O.

Satoshi Omura - Luis Antonio Oro - Grard Charles Jacques Orth - Ernst Wilhelm Otten - Guy Ourisson - Paul Gabriel Ozenda

P.

Adolphe Pacault - Jacob Palis - Wolfgang K. H. Panofsky - Giorgio Parisi - Lucio Patern - Renaud Maurice Adrien Paulian - Jean-Claude Pecker - Georges Charles Pierre Pdro - Marc Joseph Michel Plegrin - Ren Pellat - Georges Raymond Alain Pelletier - Pierre Claude Marie Perrier - Christine Petit - Michel Petit - Richard Peto - Emilio Picasso - Bernard Picinbono - Charles Pilet - Olivier Roger Pierre Pironneau - Gilles Pisier - Jean-Paul Georges Andr Poirier - Alexandre Polyakov - Yves Pomeau - Pierre Jean-Paul Potier - Michel Charles Raymond Pouchard - Robert Vivian Pound - Jacques Pouyssgur - Frank Press - Jean-Loup Puget

Q.

Yves Qur

R.

Michael Oser Rabin - Miroslav Radman - Norman Foster Ramsey - Chintamani Nagesa Ramachandra (C.N.R). Rao - Andr Pierre Joseph Rassat - Bernard Jean Raveau - Pierre-Arnaud Andr Georges Raviart - Michel Raynaud - Paul-Henri Joseph Rebut - Serge Renaudin - Pascal Ribreau-Gayon - Jacques Ricard - James Robert Rice - Alexander Rich - Sir Rex Edward Richards - Daniel Ricquier - Jean Henri Lon Marie Robieux - Henri Marcel Rochefort - Herbert Roesky - Michel Rohmer - Bernard Pierre Roques - Jean Rosa - Maurice Edmond Adolphe Roseau - Jean Rossier - Franois Rougeon - Colin Joseph Rua - David Pierre Ruelle - Jacques Alphonse Ruffi

S.

David Domingo Sabatini - Jean Charles Roger Salenon - Bengt Samuelsson - Evariste Sanchez-Palencia - Frederick Sanger - Philippe Joseph Sansonetti - Jean-Pierre Sauvage - Jean-Michel Savant - vry Lon Schatzman - Knut Schmidt-Nielsen - Daniel Schwartz - Jean-Charles Schwartz - Maxime Simon Schwartz - Eugen Seibold - Michal Sela - Andr Sentenac - Jean-Pierre Serre - Pierre Maurice Sigwalt - Arndt Simon - Pierre Georges Sina - Georges Slodzian - Piotr Slonimski - Ionel Solomon - Susan Solomon - Christophe Jean Marcel Soul - Erich Spitz - Mathias Springer - Dominique Sthelin - Raymond Flix Stora - Gilbert Stork - Pierre Marie-Joseph Henri Suquet

T.

Michel Pierre Talagrand - Paul Eugne Tapponnier - Philippe Taquet - Jean-Marie Tarascon - Andrzej K. Tarkowski - Luc Charles Tartar - John Torrence Tate - Valentine Louis Teledgi - Guy Blaudin de Th - Michel mile Thellier - Jean-Paul Thiery - Gerard 't Hooft - Pierre Jean Ren Nol Tiollais - Jean Franois Marie Tirouflet - Bernard Pierre Henri Tissot - Jacques Tits - Grard Toulouse - Roland Henri Tricot - Rudolf Daniel Trmpy - Maurice Ren Tubiana

V.

Constantin Vago - Alain-Jacques Valleron - Gabriele Veneziano - Michle Franoise Vergne - Jacques Villain - Jean-Didier Vincent

W.

Zhen-Yi Wang - Jean Weissenbach - ric Westhof - Andrew John Wiles - Edward Witten - Grard Gabriel Wlrick - lie Lo Wollman - Lodewijk Woltjer - Kurt Wthrich

Y.

Moshe Yaniv - Jean-Christophe Yoccoz - Marc Jean Yor

Z.

Andr Zaoui

Enllaos externs.
Web de l'Acadmia ;
 Notes on the Acadmie des Sciences from the Scholarly Societies project;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94549" title="Setge de Barcelona (1713-1714)" nonfiltered="2574" processed="2561" dbindex="37747">













El setge de Barcelona va ser la darrera operaci militar de la Guerra de Successi Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714, i va enfrontar els defensors de Barcelona, composats per la coronela, l'exrcit regular catal, de tropa procedent de la resta de territoris de la Corona d'Arag, i soldats d'altres territoris que recolzaven a Carles III. Molt sobrepassats en nombre, i completament envoltats de soldats borbnics, els catalans van escollir la resistncia fins la mort.

La resistncia oferta a Barcelona i els altres territoris de la Corona d'Arag va aprofitar-la Felip V d'Espanya per destruir les muralles de les ciutats que s'havien resistit a l'avan borbnic, i per establir una durssima repressi que va culminar amb la crema de ciutats, com Xtiva, la derogaci de lleis i furs, i l'empresonament i mort de molts ciutadans, establint definitivament un estat sota les lleis de la Corona de Castella.

L'execuci de la defensa a la Batalla de Barcelona s'utilitza com a smbol de la resistncia del poble de Catalunya en defensa del pas, i el referent ha merescut la consideraci de recordar-ne la data com a Diada Nacional de Catalunya.

Antecedents.
La primera meitat del tumultus i bllic segle XVIII es caracteritz, a Europa, per un complicat tauler d'aliances i pactes necessaris per a equilibrar les balances de poder dels estats. Lluites dinstiques i guerres sens fi imposen hegemonies, imperis comarcals i noves rutes comercials. Anglaterra i Frana lluiten pel domini del mn occidental mentre que el poder internacional d'Espanya ha anat decaient.

El segle XVIII comena amb la mort de Carles II l'Encantat. En morir sense descendncia l'any 1700, va quedar nomenat hereu dels regnes hispnics, per testament reial, el prncep Felip, nt de Llus XIV de Frana. Aquesta sorprenent decisi del darrer dels Habsburg (casa d'ustria) va provocar d'immediat la guerra entre les potncies europees i va desfermar una llarga guerra civil entre els esmentats regnes hispnics.

La Guerra de Successi.
Vegeu l'article principal Guerra de Successi Espanyola;
La Guerra de Successi ser sostinguda directament per la coalici d'Anglaterra, Holanda, ustria i Portugal que, desitjosos de mantenir a ratlla els francesos, fan costat al pretendent austrac, l'arxiduc Carles. Frana, que amb tant d'xit havia coronat les seves hbils intrigues poltiques, es posa -com s natural- al costat de Felip de Borb. Castella s'hi mantindr fidel i lluitar pel seu rei francs, per la Corona d'Arag far costat a la candidatura de l'arxiduc Carles d'ustria.

Els primers anys de la guerra van ser favorables a l'arxiduc Carles. Acompanyat d'un exrcit angls i d'una esquadra anglo-holandesa, va desembarcar a Lisboa el 1704 i el mateix any, amb participaci catalana, va prendre Gibraltar, cosa que va donar a la flota de la reina Anna d'Anglaterra la clau de la Mediterrnia. El 17 d'agost del 1705 els aliats proclamaren rei l'arxiduc Carles a la ciutat de Dnia, amb el suport de la poblaci civil. Poc desprs assetjaren Barcelona, que capitul, i el pretendent austrac entr a la capital el 9 d'octubre de 1705 enmig de la joiosa rebuda de la poblaci catalana que el proclam Carles III. Les Balears i el Pas Valenci seguiren l'exemple de Barcelona, en canvi, Arag havia jurat fidelitat el 1705 a Felip d'Anjou.

El 1706, l'arxiduc Carles fou proclamat rei a Saragossa. La reacci bllica de Felip d'Anjou l'any segent tingu com a conseqncia la conquesta dels regnes de Valncia i d'Arag, desprs de la batalla d'Almansa (25 d'abril de 1707), que dugu a la prdua del Pas Valenci, l'Arag i part de Catalunya. 

A la pennsula, la guerra es desenvolupava entre atacs i contraatacs dels dos bndols. Carles III ocup Madrid, per Felip V la recuper. Mentrestant, Anglaterra, que no perdia de vista les seves ambicions d'installar-se fermament a la Mediterrnia, ocup Menorca en nom de Carles III el 29 de setembre de 1708.

La Guerra de Successi es perllong durant anys; Catalunya i les Balears aguantaven, per es produ un fet internacional que decid la sort dels Borbons: mor, sense descendncia masculina, l'emperador Josep I, germ de l'arxiduc Carles. En heretar la corona imperial, i davant la possibilitat -si arribava a ser rei dels regnes hispnics- de reunir una altra vegada els extensos territoris que havien constitut l'imperi de Carles I, Anglaterra canvi radicalment d'actitud: abandon Carles i Catalunya a canvi de dues cartes en el joc del poder: Gibraltar i Menorca. La pau europea es va signar a Utrecht l'abril de 1713. Felip V s'assegurava el tron d'Espanya i els anglesos el seu predomini a la Mediterrnia occidental.

Aix, tot i que els regnes d'Arag i de Valncia havien estat annexionats a Castella, Catalunya resistia encara a favor de l'|Arxiduc i estava disposada a lluitar fins al final. Tanmateix, els anglesos no, i van abandonar el territori a la seva sort. Al cap d'un quant temps, el mateix Arxiduc es va desinteressar del fet, perqu li oferiren la corona imperial i els catalans del Principat i les Balears i es van trobar sols, resistint a Barcelona contra les tropes filipistes.

El Setge de Barcelona.
Desprs de dos dies de reunions, la Junta de Braos decid lluitar contra els borbnics tot i la retirada de les tropes aliades i la traci d'Anglaterra. Havent decidit la resistncia, la Generalitat fu una crida a l'allistament i la revolta contra els invasors que fou anunciada per gaireb totes les ciutats i pobles del Principat:

Tothom generalment us notifiquen, i fan saber, de part dels Ex. i fid. Senyors Diputats del General del Principat de Catalunya en Barcelona residint; i per deliberaci, amb intervenci dels Ex. i fid. Senyors odors de comptes, lo dia present feta, en nostre consistori, inseguint lo consell dels Ex. i fid. Braos generals militar i reial. Que havent resolt lo precaucionar-se amb la defensa de les places i fronteres del present Principat, no permetent que los enemics preocupen aquelles, per interessar la major seguretat de les generals constitucions, usos i costums, llibertats i privilegis, tant dels comuns com dels particulars, aix eclesistics com seculars, mantenint-se sota el domini de l'emperador i rei N.S. que Du guarde; per aix, qui vulla destinar-se a servir, acude en casa de la diputaci de Catalunya, on se'ls allistar la plaa; i si cossos enters, tant de cavalleria com d'infanteria, volen concrrer a coadjuvar a dita precisa i necessria empresa, s'admetran a sou en la mateixa conformitat, mantenint-se als oficials sos puestos. I perqu les dites coses vinguen a notcia de tots, manen ses Ex. fidelssimes sser feta i publicada la present pblica crida, pels llocs acostumats de Barcelona, i altres ciutats, viles i llocs del present Principat, on convinga i menester sia. Dat en Barcelona als 9 de juliol de 1713.;

Primera fase: el duc de Ppuli.
La ciutat, on s'havien aplegat molts combatents valencians, fou assetjada el 25 de juliol de 1713, i es van realitzar alguns atacs infructuosos degut a l'escassa capacitat artillera de l'exrcit borbnic. S escoll el general Villaroel, militar borbnic fins l ofensiva de 1710, comandant de l exrcit catal ajudat, entre altres, pel valenci Joan Baptista Basset. Durant els primers mesos de setge les tropes borbniques foren comandades pel Duc de Ppuli, que tot i la seva experincia, es vei incompetent a l'hora de mantenir un setge efica a la ciutat. La situaci del Principat esdevingu progressivament ms inestable pels borbnics a causa de les revoltes i l'aixecament de milers de persones arreu del pas que lluitaren contra la invasi. L'exrcit franco-espanyol fou incapa d'aturar les guerrilles de la Plana de Vic i el Lluans i oblig Ppuli a mobilitzar tropes destinades al setge de la ciutat comtal, fet que afluix el bloqueig i permet importants connexions entre la ciutat i la resistncia de l'interior del pas. A nivell martim el setge fou inefica i permet l'arribada de queviures, plvora i municions provinents de Mallorca a la ciutat de Barcelona. 

Entre el 9 d'agost i el 5 d'octubre del 1713 s'inici l'intent ms seris per part de les autoritats catalanes d'afavorir l'aixecament del pas i atrapar l'exrcit de Ppuli entre dos focs. L'anomenada Expedici del Bra Militar, encapalada pel diputat militar Antoni de Berenguer i el general Rafael Nebot, que trenquen el setge desembarcant a Arenys 300 genets i 300 fusellers amb l objectiu de reorganitzar forces a l interior del pas, perseguits per 10.000 soldats borbnics en diferents columnes, i que arrasen els pobles per on ha passat l expedici. Acaben reclutant uns 5.000 voluntaris per els s impossible organitzar una acci de socors a la ciutat. Aquest fracs en l'intent d'atrapar Ppuli entre dos focs per, consolid la resistncia a l'interior del pas i refor la plaa de Cardona.

En una primera fase del setge, Ppuli se centr en la conquesta dels convents i masos del voltant de Barcelona amb la intenci d'estrnyer el cintur del bloqueig. Tot i la superioritat numrica de les tropes borbniques, aquesta tasca esdevingu un vertader infern per Ppuli a causa de l'eficcia de la defensa i, sobretot, de l'artilleria catalana sota el comandament del valenci Joan Baptista Basset que provoc vertaderes matances a les tropes borbniques. La conquesta de la plana de Barcelona fou cobrada amb moltes vctimes per la banda borbnica i tingu com a punt lgid la batalla del Convent de Caputxins on els borbnics perderen uns 500 homes enfront dels 71 que perderen els defensors.


Tot i que el Regne de Frana firm la pau amb Sacre Imperi Romanogermnic, s'implic progressivament en la conquesta del Principat, ara oficialment catalogada de rebelli, fet que permet als borbnics matar tots els presoners que feien en les seves incursions pel pas. La crema de pobles sencers com Sallent, el saqueig i les matances indiscriminades esdevingueren pa de cada dia a molts territoris del Principat. Aquesta situaci anim a milers de persones a sumar-se a la resistncia.

Entre el 9 d agost i el 5 d'octubre de 1713, desprs de trencar el bloqueig de l'armada francesa, una expedici desembarc a Arenys de Mar i s'endins cap a l'interior del pas sota la direcci del diputat militar Antoni de Berenguer i el general de cavalleria Rafael Nebot, entre d altres, amb uns quatre-cents cavalls i dos o tres-cents miquelets, perseguits constantment pels castellans. Van tornar fins Alella on Berenguer i Nebot abandonaren als quatre mil homes que els havien seguit,
marxant a Barcelona. Mentretant, Bac de Roda, cap de voluntaris, Antoni Desvalls, Marqus de Poal, membre del Bra Militar i el General Josep Moragues, governador de Castellciutat resistien a l'interior. 

L'entrada a fons de Frana signific l'arribada de ms soldats i armament per a ampliar el bloqueig martim i terrestre de la ciutat i reforar tamb les guarnicions de ciutats com Vic, Manresa, Martorell, Matar, Ripoll, Lleida, Hostalric o Vilafranca.


Havent conquerit el Convent dels Caputxins el dia 17 de maig, Ppuli pogu avanar les trinxeres i iniciar, grcies a l'arribada de canons francesos de gran calibre, el bombardeig sistemtic a la ciutat. Se sap que algunes bombes arribaren al mar, fet que demostra que els morters tenien un angle de foc que cobria la ciutat de punta a punta. L'objectiu no foren les defenses de la ciutat sin les cases i els ciutadans de Barcelona. Segons l'historiador Santiago Albert, el bombardeig "equivalia, pels seus propsits, als atacs aeris en massa de les ltimes guerres actuals". Tanmateix, i tot i que la ciutat pat greus destrosses i barris sencers quedaren completament enrunats, la poblaci pogu refugiar-se a la platja de Sant Bertran, al peu de Montjuc; i a l'Arenal, a l'actual Barceloneta. Aix doncs, la poblaci se salv del gran bombardeig refugiant-se fora de la ciutat. Davant d'aquesta situaci, Ppuli deman a l'almirall Jean Baptiste du Casse, que comandava l'estol del bloqueig martim a la ciutat, que des del mar es bombardegessin aquelles platges per tal d'obligar la poblaci a entrar de nou a la ciutat. Ducasse respongu que en tota la seva carrera militar no s'havia trobat en una situaci igual i que no cometria aquella brutalitat sense una ordre expressa de Llus XIV.

El 30 de novembre de 1713, Rafael Casanova fou nomenat Conseller en Cap de Barcelona, mxima autoritat de la ciutat. El crrec duia aparellat el grau de coronel de la Coronela, la milcia ciutadana, que era la base ms nombrosa de la guarnici, amb uns 4.700 membres que formaven part dels gremis professionals.

Segona fase: arribada del duc de Berwick.

El mariscal duc de Berwick, el millor militar del moment desprs del francs duc de Villars, i probablement superior a l'angls Marlborough, arrib a Barcelona el dia 6 de juliol per substituir a Ppuli. Amb ell arribaren ms reforos francesos, fet que demostra la definitiva implicaci de Llus XIV de Frana en la conquesta del Principat de Catalunya en benefici del seu nt Felip. S'estima que en aquell moment el total de forces borbniques al voltant de la ciutat comtal era de 39.000 homes. Els efectius francesos passaven a ser majoria en el total de les forces invasores. Llus XIV no escatim esforos en el sotmetiment del Principat: veiem entre l'exrcit francs importants oficials i coronels, experts enginyers i nobles militars que lluitaren al Rin contra els austracs i/o als Pasos Baixos contra Anglaterra i Holanda. A ms a ms, per controlar les revoltes populars de l'interior del pas i protegir els espatlles dels assetjants Berwick ampli les forces d'ocupaci, que s'elevava als 47.000. En total l'exrcit borbnic arribava a l'extraordinria xifra de 86.000 efectius en un pas que no arribava al mig mili d'habitants. Hi havia, si fa no fa, un soldat per famlia.

La carta de Felip V enviada a Berwick indica fins a quin punt interessava al monarca borb la conquesta de la ciutat comtal:

Debiendo prometerme muy en breve la rendicin de la plaza de Barcelona, he juzgado conveniente advertiros de mis intenciones. Estos rebeldes como tales estn y son incursos en el mayor rigor de la guerra. Cualquiera gracia que experimenten ser un mero efecto de piedad y conmiseracin, por lo cual, si arrepentidos de su error, recurrieren antes de abrir la trinchera, pidiendo misericordia, no se la concederis prontamente, pero les oiris, y hacindoles presente su rebelda, y cun indignos son de misericordia, los esperanzaris de ella, ofreciendo interponeros conmigo para que logren a lo menos sus vidas, exceptuando si se puede de esta gracia (que ser slo lo que ofreceris y nada ms) los cabos principales. Si no se dieren por entendidos y dejaren levantar tierra, y abrir brecha, ya en este caso no los oiris ms capitulacin que la de rendirse a discrecin. Y si todava aun en este caso mantuvieren precitos y llegare el caso de asalto, ya en l no son dignos, como comprenderis, de la menor piedad, y deben experimentar el ltimo rigor de la guerra a que deben quedar sujetos cualesquiera oficiales espaoles que se hallan dentro.;

Tot i que Llus XIV era ms partidari de la prudncia, Felip V estava disposat convertir Catalunya en un cementiri. Alguns historiadors destaquen l'obsessi malaltissa que Felip V tingu contra Catalunya. Cartes com aquesta demostren la voluntat frria de Felip de sotmetre a Catalunya i els catalans. La repressi posterior fou l'exemple aix com l'incompliment dels acords de capitulaci sn l'exemple ms grfic de l'obsessi del monarca contra els territoris de la corona d'Arag. Amb tot, Berwick es prengu al peu de la lletra les indicacions de Felip V i inici un setge a tota regla.

La primera parallela.
Berwick decid centrar els esforos de l'assalt a la banda del Bess, al nord-est de la ciutat. Segons l'enginyer holands Joris Prosper Van Verboom, que havia estat pres durant un temps a Barcelona i havia estudiat l'estat de les fortificacions des de dins, aquella era el millor lloc per atacar a causa del mal estat de les muralles, la poca profunditat del vall, la facilitat d'excavar a causa de la poca consistncia del terreny i el gran espai de muralla entre el Baluard de Santa Clara i el del Portal Nou. Berwick inici, doncs, l'excavaci de la primera parallela a la nit del 12 al 13 de juliol amb 2500 sapadors. Al mat segent la trinxera estava ja prcticament acabada. El Duc de Berwick utilitz el mtode Vauban per expugnar la plaa, fet que demostra la seriositat en qu el mariscal francs es prengu el setge en el que Santiago Albert catalog "d'atac en les formes".

Atac a la primera parallela.

L'obertura de la primera parallela signific el comenament del vertader setge contra la ciutat, que veia amb desesperaci com el dia 13 es llevava amb una trinxera de ms d'un quilmetre de longitud a poca distncia de la muralla. Amb tot, la desesperada situaci no arrons la resistncia barcelonina, que a primera hora del mat organitz un atac contra la trinxera amb la intenci de destruir-la. Sanpere i Miquel apunta la possibilitat que Villaroel es deixs convncer per la pressi dels barcelonins. Fos com fos, l'atac a la primera parallela result un fracs i ben aviat les tropes s'hagueren de reagrupar i retirar-se de nou dins la ciutat. 

Segona parallela.

Aviat se succe l'excavaci de la segona parallela, que estigu enllestida el 16 de juliol de 1714. La precisi de l'artilleria catalana a mans del general Basset torn a destacar a causa de la mortaldat que caus entre els filipistes. Les feines d'excavaci i el moviment de tropes causaren importants baixes entre els borbnics. L'enginyer Verboom escrigu:

...los morteros y pedreros de la plaza, que son 24, nos desuelan bastantemente en las trincheras, como tambin las bombas, que hacen reventar casi todas en el aire, con que no se escapa casi casco que no atropelle alguno en una parte u otra, y al mismo tiempo poner en ellos unos pedazos de hierro y balas mosqueteras.;

L'eficcia de la defensa de Barcelona resultava visible fins i tot entre les files borbniques, que veien amb estupor com feines rutinries amb perill nul o molt redut es convertien en un infern. No obstant aix, Berwick fu installar un gran luxe de bateries, morters i canons de gran calibre, a la segona parallela que bombardejaren la muralla i els baluards de Santa Clara, de Llevant i del Portal Nou. Aviat s'obriren bretxes importants en els baluards i, sobretot, a la llarga muralla que unia els baluards de Santa Clara i Portal Nou: la bretxa reial. Finalment s'obr la tercera i ltima parallela, a pocs metres de la muralla, i que serv als sapadors borbnics per iniciar les excavacions de tnels per tal d'installar mines al peu dels baluards i les muralles. Mentrestant, Villarroel havia ordenat la construcci d'una travessera a l'interior de la ciutat que serviria per a reforar les muralles en cas d'assalt.

Batalla del baluard de Santa Clara.

Finalment, Berwick decid assaltar la ciutat el dia 12 d'agost, desprs d'haver patit unes 2.200 baixes en les feines d'ampliaci, consolidaci i excavaci de les trinxeres; xifra espectacularment alta tenint en compte l'estat pens de les defenses i la fase en qu es trobava el setge. Tot i que arribaren a controlar parcialment els dos baluards en una lluita molt aferrissada, Berwick toc a retirada a causa de la dificultat d'entrar a la ciutat i les moltes baixes que estava provocant la lluita. La sagnia que signific aquell assalt per part dels borbnics feren repensar l'estratgia a Berwick, que planej la conquesta pel dia segent dels baluards de Santa Clara i el del Portal Nou amb la intenci d'anular aquells punts avanats i poder afrontar un assalt amb ms garanties. Aix s'inici la Batalla del Baluard de Santa Clara que s'allarg durant els dies 13 i 14 d'agost del 1714 amb un resultat favorable als catalans, que desprs d'una lluita demencial i moltes baixes repelliren l'enemic davant de la incredulitat dels alts comandaments filipistes.

Tot i que la Junta de Braos havia mobilitzat a tots els homes majors de 14 anys, la Batalla del Baluard de Santa Clara produ importants baixes entre les tropes catalanes. Berwick decid allargar unes setmanes ms els bombardejos a les muralles per tal de fer ms grans les bretxes i no exposar les seves tropes a les carnisseries dels dos assalts fallits. L'efectiu bloqueig martim i la impossibilitat de trencar el setge per part del Marqus de Poal amb la resistncia de l'exterior situ Barcelona al lmit de les seves possibilitats. Les reserves de plvora eren minses i l'aliment escassejava fins al punt que la gent moria d'inanici pels carrers. Davant la desesperada situaci de la plaa, el duc de Berwick, comandant de les forces assaltants, propos la rendici el 3 de setembre. Casanova, remarcant l'estat en qu es trobaven i anunciant que la reserva de plvora no cobria sin les necessitats de dos o tres dies, expos a l'assemblea de la Junta de Braos la convenincia de gestionar un armistici de dotze dies. Aquesta proposta no fou compartida per la majoria de membres de l'assemblea i, a travs del Coronel Gregori Saavedra, s'envi als assetjants el segent text:

Els tres Comuns s'ha ajuntat i considerat la proposici feta per un oficial dels enemics: responen que no volen oir ni admetre cap proposta de l'enemic.;

Arran d'aquesta decisi de la Junta de Braos, Villarroel dimit com a Tinent General de Barcelona tot i que durant l'assalt final de l'onze de setembre tornar a agafar les regnes de la defensa de la ciutat.

Onze de setembre de 1714: la batalla.

L'11 de setembre del 1714 comen l'assalt general de les tropes borbniques cap a dos quarts de cinc de la matinada. El Conseller en Cap Rafael Casanova va presentar-se a la muralla amb la senyera de Santa Eullia, venerada pels barcelonins, per tal de donar nims als defensors. Segons la tradici aquesta senyera noms podia utilitzar-se en els moments de greu perill per a Barcelona. Les tropes borbniques penetraren a la ciutat per diferents punts, per bsicament utilitzaren l'anomenada "bretxa reial" entre el Baluard de Santa Clara i el del Portal Nou a l'est de la ciutat. L'assalt es prolong durant tot el dia amb intensos combats pels carrers. Els principals punts d'enfrontament se situaren al Convent de Sant Agust, amb el Coronel Pau de Thoar al capdavant del Regiment de la Concepci amb la missi de contenir l'avan de les tropes borbniques pel centre de la ciutat; entre el Baluard del Portal Nou i el Baluard de Sant Pere, on se situ Rafael Casanova amb l'estendard de Santa Eullia; i finalment a les barricades del Palau Reial Nou, prop del port, on se situ la bandera de Sant Jordi i caigu ferit el General Joan Baptista Basset. Cap a les dotze del migdia del mateix dia Casanova result ferit d'un tret a la cuixa, fet que l'oblig a retirar-se de la batalla.

El comunicat ems per Antoni de Villarroel i Rafael de Casanova deia aix:

...donen testimoni als venidors de qu han executat les ltimes exhortacions i esforos, protestant de tots los mals, runes i desolacions que sobrevinguessen a nostra comuna i afligida ptria, i extermini en tots en esclavitut al domini francs, se confia de tots, com vertaders fills de la Ptria, amants de la llibertat, acudiran als llocs senyalats, a fi de derramar gloriosament sa sang i sa vida, per son Rei, per son honor, per la Ptria i per la llibertat de tota Espanya.

El front s'estabilitz cap a les dues de la tarda, fet que permet iniciar l'anlisi de la situaci. Antoni de Villarroel propos dos sortides alternatives: iniciar un doble atac per la recuperaci dels baluards del Portal Nou i de Llevant o la capitulaci. Finalment, la majoria dels membres del Govern, reunits al Baluard de Sant Antoni, decidiren iniciar les negociacions amb l'exrcit borbnic per exigir capitulacions.

Dotze de setembre de 1714: exigncia de capitulacions.
Les converses amb l'exrcit borbnic es prolongaren fins el dia 12, car Felip V no volia res ms que la rendici incondicional. Tanmateix, finalment, degut a l'exigncia de les autoritats catalanes que es negaven a acceptar cap tipus de rendici incondicional, Berwick aval el segent document:

Encara que els de Barcelona hagin esperat massa per implorar la clemncia del Rei, S.E. el Sr. Mariscal Duc de Berwick vol tenir tanmateix la bondat de no usar envers ells el darrer rigor de la guerra. I, com que vol conservar en lloc de destruir els sbdits de S.M.C., ha judicat a propsit de concedir per grcia la vida a tots els habitants, i a d'altres persones que es troben a Barcelona. Com tamb d'impedir que la ciutat sigui lliurada al pillatge, i que cadasc hi pugui viure a casa seva com abans, sense ser inquietat per ra del que ha fet ara contra el Rei. Quant a les tropes reglades que es troben a la plaa, es retran a discreci, de conformitat als costums de la guerra i, tal com s'esdev en casos semblants, els ser concedida la vida. Tots es retiraran dem dia 13 al mat, a punta de dia, dins la Rambla, i tot seguit en passaran avs al marqus de Guerchy, el qual enviar gurdies a totes les portes de la Rambla per impedir que cap soldat de l'exrcit hi pugui entrar. Posar igualment gurdies a les esglsies i als convents. Avui, a les sis de la tarda, lliuraran Montjuc, i les tropes que hi entraran posaran gurdies als llocs que seran demanats, per tal de conservar als habitants els efectes de propietat que podran tenir a Montjuc, i de seguida retran la fortalesa. Hom posar al Palau les armes de les tropes reglades, i de les altres tropes de la ciutat, per remetre-les a l'oficial que M. de Guerchy enviar de part seva. Donaran un estat de tots els magatzems i de tots els cavalls de la cavalleria. Trametran una ordre al comandant de Cardona de lliurar el castell. (Traducci del francs);

Tretze de setembre de 1714: entrada de les tropes borbniques a Barcelona.

Noms d'aquesta manera, el 13 de setembre de 1714 i rebutjant frontalment una rendici incondicional, accediren les autoritats catalanes que les tropes borbnques entressin a Barcelona. Tot i que la ciutat no fou saquejada, els acords de respectar la vida i la llibertat dels defensors de Barcelona no foren respectats.

Balan del setge.
Es fa difcil fer un recompte de morts, sobretot de la banda borbnica a causa de les contradiccions dels documents de l'poca. Els historiadors calculen que el total de baixes catalanes est al voltant de 6.850 persones i les borbniques prop de les 15.000 entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714. Tamb se sap que durant el setge caigueren sobre Barcelona unes 30.068 bombes que destrossaren completament un ter de la ciutat i en malmeteren molt un altre ter.

Desprs de la capitulaci les autoritats borbniques, amb Joan Francesc de Bette com a nou governador, empresonaren a prcticament tots els destacats membres austriacistes que havien defensat Barcelona. El tinent mariscal Antoni de Villarroel fou empresonat durant onze anys i el general Basset passaria la resta de la seva vida a la pres. Milers de persones s'exiliaren a Viena a servir l'exrcit imperial i d'altres restaren a Catalunya, com Rafael Casanova.

Ben aviat comenaren les obres d'enderrocament de part de la ciutat per a la construcci de la Ciutadella, situada a l'actual Parc de la Ciutadella i on es localitza el Parlament de Catalunya. La Ciutadella fou una fortificaci destinada no pas a la protecci de la ciutat sin a la vigilncia i el control d'aquesta, fet indit a tot Europa.

Conseqncies.

A Casanova se'l trasllad al collegi de la Merc, on se li practic una primera cura. Desprs de caure la ciutat en mans de les forces borbniques, temorosos de la repressi enemiga, alguns familiars i amics de Casanova decidiren, davant la impossibilitat d'organitzar-li una fugida, de fer-lo passar per mort.

Els vint-i-cinc caps militars de la defensa de Barcelona i el mateix Villarroel, ferit, van ser empresonats.

El General Moragues fugia el 1715 amb altres patriotes catalans cap a Mallorca on encara seguia la lluita. En un segon intent per deixar Barcelona, i desprs de ser delatats, els fugitius foren presos el 22 de mar. Moragues fou jutjat, torturat i mort a garrot. El seu cap, com a escarni, fou posat en una gbia de ferro que es va penjar al Portal del Mar de Barcelona, on restaria 12 anys.

Mallorca i les Pitises caigueren un any ms tard (l'11 de juliol 1715). Tots aquests territoris foren annexionats a Castella, de manera que per a ells havia esdevingut una Guerra d'Ocupaci. Noms Menorca, sota l'ocupaci no assimiladora dels anglesos, conservar durant un segle una certa llibertat nacional tutelada i la legalitat histrica. 

El juny del 1707 es publicaren els Decrets de Nova Planta referents al Pas Valenci i Arag i el 1716 es publicaren els de Catalunya i Mallorca, que posaren fi jurdicament a la independncia poltica de la Corona d'Arag.

L'Onze de setembre, s'ha convertit en la Diada Nacional de Catalunya, en la que es commemora la caiguda de Barcelona l'any 1714. Amb aix, tamb es recorda la consegent abolici de les institucions i llibertats civils catalanes.

Referncies.


Vegeu tamb. 
 Fossar de les Moreres;
 Guerra de Successi;
 Batalla del convent dels Caputxins;
 Batalla del Baluard de Santa Clara;
 Expedici del Bra Militar;
 Manuel Ferrer i Sitges;
 Rafael Casanova;
 Coronela;

Bibliografia.
Albert, Santiago: L'Onze de setembre. Barcelona, 2006;
Bosch, Alfred: 1714. Barcelona, 2002;
Casassas, Josep Maria: Rafael Casanova. Barcelona, 1931;
Castellv i Obando, Francesc de: Narraciones histricas desde el ao 1700 hasta el ao 1725. Cpia a la Biblioteca de Catalunya.
Hernndez, Francesc Xavier: Histria militar de Catalunya. Vol III: La defensa de la terra. Rafael Dalmau, Barcelona, 2003 ISBN 84-232-0664-5;
Sanpere i Miquel, Salvador: Fin de la nacin catalana. Barcelona, 1905;
Ferran Soldevila: "La Guerra de Successi", a Moments crucials de la Histria de Catalunya. Barcelona, 1962;
Josep Maria Torras i Rib: Felip V contra Catalunya. Rafael Dalmau (Editor), Barcelona, 2004 ISBN 84-232-0681-5;
Josep Maria Torras i Rib: La guerra de successi i els setges de Barcelona, 1697-1714. Rafael Dalmau, Barcelona, 1999 ISBN 84-232-0608-4;

Enllaos externs.

 Pgina de Jordi Torrades;
 La Batalla de l'11 de Setembre de 1714;
Documents sobre El cas dels catalans de l'any 1714, a la Cambra dels Lords, Gran Bretanya.
 Diari de la Cambra dels Lords: volume 19, 2 August 1715, Further Articles of Impeachment against E. Oxford brought from H.C. Article VI. ;
 18 de Setembre de 1714. Cardona, darrer reducte de la resistncia catalana.
 Batalles de la Guerra de Successi (1713-1714);
 Escenaris de la Guerra de Successi;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94550" title="Puig de Sant Miquel (Monturi)" nonfiltered="2575" processed="2562" dbindex="37748">

El Puig de Sant Miquel s una muntanya de 259 m del terme de Monturi, a Mallorca. Al cim, s'hi troba l'oratori de la Verge de la Bona Pau.

En el Repartiment, desprs de la conquesta catalana, sembla que les terres del puig, que llavors s'anomenava Mianes, anaren a parar a l'Orde del Temple que hi hauria construt una capella a Sant Miquel. L'extinci d'aquest orde militar fu passar les terres als hospitalers.

Al 1855. la desamortitzaci, malgrat les peticions de l'ajuntament, afecta al puig. A partir de 1870, el Puig passa per diverses mans fins que la comtessa d'Aymans la cedeix a les religioses de l'Asil del Temple, conegudes com a vermelletes.

Al 1951 a inciativa i treball del poble de Monturi es constru la carretera nova que facilit l'accs.

La tercera festa de Pasqua, el poble de Monturi puja en pancaritat al puig on se celebra una missa i la banda de msica ofereix un concert.

Enllaos extern.
 Fotografies del puig;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94551" title="Bombolla immobiliria a Espanya" nonfiltered="2576" processed="2563" dbindex="37749">
La Bombolla immobiliria a Espanya es defineix com la sobrevaloraci dels actius immobiliaris iniciada al 1999 fins a l'actualitat, produda per un perode especulatiu i fomentada pels baixos tipus d'inters. Del 1999 al 2006, l'habitatge a Espanya va crixer de preu molt per sobre de l'ndex de Preus de Consum, mentre els tipus d'inters eren molt baixos. A partir del 2006, els tipus d'inters fixats pel Banc Central Europeu van comenar a pujar, de manera que moltes famlies, que tenien contractada una hipoteca de tipus variable, van veure com havien de pagar a l'entorn de 200 euros ms d'hipoteca. A aix cal afegir-hi l'esgotament del mercat: el 2007 el temps de venda d'un immoble era molt ms llarg que anys enrere i en alguns casos fins i tot va baixar un xic el preu de pisos i cases.

 Enllaos externs .
Banc de Espanya, indicadors del mercat de l'habitatge ;
Ministeri d'Habitatge ;
Bombollaimmobiliaria.com Web sobre la bombolla immobiliria, en catal, castell i angls.

TV3- Video de 30 minuts sobre la bombolla immobiliria;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94552" title="Escrutini majoritari plurinominal" nonfiltered="2577" processed="2564" dbindex="37750">
L'escrutini majoritari plurinominal o vot en bloc s un sistema electoral per mitj del qual s'elegeixen ms d'un representants d'una mateixa circumscripci. N'existeixen diversos tipus, els ms importants sn l'escrutini amb pluralitat i l'escrutini preferencial o vot preferencial.

En l'escrutini majoritari plurinominal amb pluralitat tots els candidats competeixen entre si per ocupar n posicions o escons. Cada elector selecciona n candidats de la boleta electoral i els n candidats que obtinguin el major nombre de vots reben les posicions o escons. A diferncia del vot cumulatiu, per, l'elector no pot utilitzar els seus n vots per votar pel mateix candidat. Si, per, el elector pot elegir menys candidats que el nombre total d'escons, aquest sistema s coneix com escrutini majoritari plurinominal parcial com s el cas de les eleccions del Senat espanyol en qu l'elector pot votar per tres candidats, per, sn quatre els escons que s'assignen als candidats amb ms vots. Un sistema parcial permet que minories de grandria considerable obtinguin representaci. 

Amb el vot preferencial, cada electoral ordena els x candidats d'acord amb la seva preferncia assignant un nombre (1, 2, ..., x). Els candidats amb el menor nombre de vots de la primera preferncia sn eliminats i llurs vots sn transferits d'acord a la segent preferncia dels electors. Aquest mtode es repeteix fins que quedin n candidats (en qu n s el nombre d'escons per circumscripci). 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94553" title="Odessa" nonfiltered="2578" processed="2565" dbindex="37751">

Odessa o Odesa (ucrans      , rus       )  s una ciutat d'Ucrana i port del Mar Negre. La ciutat s la cinquena major d'Ucrana i la ciutat comercial ms important del pas. A ms, Odessa s la major ciutat al llarg del Mar Negre i el port ms important del pas. 
L'estil arquitectnic est influenciat pel francs i itali, fet que li dna un aire mediterrani a la ciutat.

La ciutat ha estat identificada amb Isiacorum Portus (grec Isiakon limen) ciutat de la costa del Eux, entre mig de les desembocadures del Boristenes (Borysthenes) i el Danubi (la boca anomenada Psilon, avui Sulina). La ciutat moderna fou fundada pel militar catal al servei de Rssia Josep de Ribas i Boyons (1749-1800), desprs de les guerres russo-turques de 1787-1792.

Geografia i poblaci.
 
Odessa se situa (Google Map) sobre uns turons que dominen un portet, a uns 31 km al nord de l'estuari del riu Dniestr i a gaireb 443 km al sud de la capital Kev. La ciutat t un clima suau i sec amb unes temperatures mitjanes al gener de -2 C, i al juliol de 22 C. T una mitjana de precipitacions de noms 350 mm anualment.

La llengua ms usada a Odessa s el rus i de fet l'ucrans, malgrat el seu estatus de llengua oficial, s'hi empra poc. Aquesta ciutat constitueix una barreja de nombroses nacionalitats i grups tnics com els russos, els ucranesos, els grecs, els jueus, els moldaus, els blgars, els armenis, els georgians, els alemanys, els coreans entre molts altres.

 Ciutats agermanades .
La ciutat est agermanada amb les ciutats de: 
  Erevan, Armnia ;
  Constanta, Romania;
  Liverpool, Anglaterra;
  Marsella, Frana;
  Yokohama, Jap;
  Istanbul, Turquia;
  Gidda, Arbia Saudita;

Demografia.
1795 - 2.250 habitants;
1814 - 25.000 habitants;
1850 - 100.000 habitants;
1873 - 185.000 habitants;
1884 - 225.000 habitants;
1900 - 450.000 habitants;

 Galeria .



Articles relacionats.
Josep de Ribas i Boyons;

Enllaos externs.
Pgina oficial de la ciutat 






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94555" title="Jean-Baptiste Colbert" nonfiltered="2579" processed="2566" dbindex="37753">


Jean-Baptiste Colbert (1619-1683) va ser el ministre de finances de 1665 a 1683 en el regnat de Llus XIV.

El colbertisme s la poltica econmica que ell va desenvolupar, basada en el mercantilisme. Malgrat la bona fama en realitat no va aconseguir vncer la pobresa en gran part per culpa del luxe exagerat de la reialesa i de les guerres contnues. 

Home de gran cultura, va intentar activar l'economia de Frana fomentant les manufactures i el comer especialment el martim ja que va fundar la marina mercant francesa. Tamb va impulsar la creaci de l'Acadmia Francesa de les Cincies.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94559" title="Nicphore Nipce" nonfiltered="2581" processed="2567" dbindex="37756">



Joseph Nicphore Nipce (1765-1833) fou un inventor francs i pioner de la fotografia, ell va batejar el procediment com a heliografia.

A partir de 1793 va experimentar amb la presa i posterior fixaci d'imatges i sembla que ho va aconseguir el 1824. Els temps d'exposici variaven entre 8 i 20 hores i l'efecte d'aix es pot observar en la variaci de les ombres en els objectes heliografiats. A partir de 1829 va collaborar amb Daguerre. Nipce mor d'un atac de cor el 1833.

A la lluna hi ha un crter que  porta, en el seu honor, el nom de Nipce.
.

Enllaos externs.
 University of Texas exhibition site on "The First Photograph";
 http://www.niepce.com;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94560" title="Ordre (informtica)" nonfiltered="2582" processed="2568" dbindex="37757">
A informtica, una ordre s una directiva o instrucci que l'usuari proporciona al sistema, des de la lnia d'ordres o directament cridant al programa, el qual generalment est contingut en un arxiu executable.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94562" title="Llogarret" nonfiltered="2583" processed="2569" dbindex="37759">

Un llogarret o llogaret s una poblaci petita que no disposa d'ajuntament.

Alguns exemples de llogarets sn:
 Randa, pertanyent a Algaida, Mallorca.
 Llucalcari, pertanyent a Dei, Mallorca.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94569" title="Imperi Alemany" nonfiltered="2584" processed="2570" dbindex="37760">


L'Imperi Alemany es va construir al segle XIX i va ser la culminaci d'un procs d'unificaci en un sol estat dels diversos estats alemanys.

Antecedents.
Des de mitjan del segle IX, els pobles germnics van quedar agrupats dins de l'anomenat Sacre Imperi Romanogermnic, que va ser una entitat poltica peculiar que agrupava sota un emperador (amb la inclusi per d'altres territoris) a tots els pobles on avui es parla alemany. 

Encara que aquest imperi va durar formalment fins la seva dissoluci per Napole el 6 d'agost de 1806, quan Francesc II renunci al ttol d'emperador del Sacre Imperi RomanoGermnic. La seva existncia real va acabar el 1648, quan el tractat de Westflia va dividir l'imperi en 350 petits estats molt autnoms i amb l'autoritat imperial prcticament nulla a la major part del territori.

El 1701, dins del Sacre Imperi es va crear el regne de Prssia, que acabaria convertint-se en el capdavanter del procs unificador. Els filsofs de finals del segle XVIII i principi del XIX com Herder, Hegel i Fichte elaboraren les bases ideolgiques del nacionalisme alemany i estengueren els conceptes de Volksgemeinschaft (comunitat nacional) com a organisme biolgic mogut pel Volksgeist (esperit nacional o nima collectiva).

Procs unificador.
Entre el 1803 i el 1806, ms d'un centenar d'estats alemanys foren incorporats a entitats poltiques de major abast geogrfic i el nombre d'estats alemanys qued redut a 38. El 1806, els principats alemanys del marge dret del Rin i del Sud d'Alemanya constituren la Confederaci del Rin, de la qual Napole fou nomenat Protector. 

Un primer pas vers la unitat poltica va ser la uni duanera (Zollverein) de 1834, on hi participaven 33 estats, entre ells la mateixa Prssia. ustria en canvi no s'hi va incorporar.

El 1848, desprs dels fets revolucionaris, es va autoritzar l'Assemblea de Frankfurt, amb diputats escollits per elecci popular directa els quals oferiren a Frederic Guillem IV de Prssia el ttol d'emperador d'Alemanya, per aquest no ho accept. 

El 1862, el rei Guillem I de Prssia encoman la direcci del govern a Otto von Bismarck, el qual en el seu llarg mandat de 30 anys s'encarreg de portar a terme totes les mesures d'unificaci poltica d'Alemanya. Entre el 1864 i el 1871, Bismarck va realitzar la unitat poltica d'Alemanya a travs de tres guerres:

Guerra dels Ducats (1864). Bismarck guany la guerra contra Dinamarca i s'annexion els territoris de parla alemanya situats a la pennsula de Jutlndia: Slesvig-Holstein.
Guerra austroprussiana (1866). Desprs de la derrota d'ustria, va ser dissolta la Confederaci del Rin i el 1867 es va establir la  Confederaci d'Alemanya del Nord sense integrar a ustria.
Guerra francoprussiana (1870-1871). Desprs de vncer el 1870 la guerra contra Frana i d'incorporar a l'imperi els territoris germanoparlants,  fins aleshores francesos, d'Alscia i Lorena, el 1871 Guillem I fou proclamat emperador d'Alemanya. Tamb van passar a l'imperi els territoris alemanys de Baviera, Baden-Wurtemberg Hessen i Darmstadt.

L'Imperi Alemany.

Amb la creaci de l'Imperi Alemany o Segon Reich s'inicia un perode de gran desenvolupament de la naci alemanya en tots els camps; econmicament, geogrficament, polticament i militarment. A partir d'aquest moment Alemanya es transforma juntament amb el Regne Unit en una de les dues grans potncies mundials, si b la presncia colonial d'Alemanya es molt inferior a la dels britnics.

A partir d'aquest punt i durant les segients dues dcades s'estableixen els anomenats "sistemes bismarckians", que dominen la poltica europea en aquest perode. Entre 1884 i 1885 Bismarck convoca la Conferncia de Berln en la que les potncies estableixen les pautes pel repartiment colonial d'frica.

Amb la coronaci de Guillem II com a Kiser, s'inicia un enfrontament entre aquest i Bismarck, el qual provoca la caiguda del canceller. L'emperador ser incapa de continuar amb les poltiques implantades per Bismarck i Alemanya es veu poc a poc en la incapacitat de mantenir l'equilibri europeu que llavors era ms que mai la base de l'equilibri mundial.

El 1914 esclata la Primera Guerra Mundial que, en provocar la derrota d'Alemanya el 1918, marca la fi de la dinastia Hohenzollern i de l'imperi. Les nacions vencedores imposen el Tractat de Versalles. El territori alemany es troba altre cop dividit.

En l'actualitat.
A part de l'actual Alemanya, l'Imperi alemany va tenir les segents possessions a Europa:




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94571" title="Torrent de Fornalutx" nonfiltered="2585" processed="2571" dbindex="37761">

El Torrrent de Fornalutx s el torrent que passa vora el poble de Fornalutx, a Mallorca.

Neix a la falda del Penyal del Migdia i s'ajunta amb el Torrent de l'Ofre per unir-se ms tard al Torrent de Sller, ja dins el municipi de Sller.

T un salt d'aigua d'una vintena de metres anomenat El Salt.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94602" title="L'Alqueria Blanca" nonfiltered="2586" processed="2572" dbindex="37762">









L'Alqueria Blanca, o s'Alqueria Blanca, s un llogaret del terme de Santany, a Mallorca.
T un miler d'habitants, entre els quals hi ha fora immigrants i estrangers.
L'escola Mare de Du de Consolaci fou reoberta fa tres dcades i ha estat ampliada en diverses ocasions.
Hi ha una associaci de mestresses de casa i una de la tercera edat.

Celebra les festes el 16 d'agost, dia de Sant Roc. Entre les tradicions tpiques podem trobar l'anar a tirar test i l'anar a crrer carros.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94603" title="Flavio Briatore" nonfiltered="2587" processed="2573" dbindex="37763">


Flavio Briatore s mnager de Formula 1 i actualment (2006) integrant del equip Renault F1.

Histricament ha destacat per ser mnager de molts pilots de F1, entre ells es pot destacar Michael Schumacher als seus inicis i d'altres plots com Fernando Alonso, Jenson Button i Mark Webber.

 Trajectria a la F1 .
 Benetton Formula - Director comercial (1988), Mnager (1988 - 1997, 2000 - 2001) ;
 Ligier - Propietari (1994 - 1996);
 Minardi - Co-propietari (1996);
 Supertec - (1999 - 2000);
 Renault F1 - Mnager (2002 - );





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94608" title="Tifosi" nonfiltered="2588" processed="2574" dbindex="37764">
Els tifosi sn els seguidors italians d'esdeveniments esportius.

Aix es coneixen, per exemple, als aficionats del AC Milan, als de l'escuderia Ferrari de Formula 1, etc.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94609" title="Ferrari (desambiguaci)" nonfiltered="2589" processed="2575" dbindex="37765">

Autombils: marca italiana de cotxes esportius de luxe; Ferrari S.p.A.
Cinema: Ferrari (pellicula), pellcula sobre la biografia d'Enzo Ferrari, realitzada el 2002.
Esports: equip de Formula 1; Scuderia Ferrari, Secci de curses de Ferrari S.p.A.
Onomstica:
Enzo Ferrari, fundador de la fbrica d'autmobils.
Lodovico Ferrari, matemtic itali.
Lolo Ferrari, ballarina i actriu francesa.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94612" title="Tamburello" nonfiltered="2590" processed="2576" dbindex="37766">
El Tamburello s una corba difcil (rpida i tancada) del circuit de Formula 1 d'Imola. El problema s el fet que l'escapatria, a ms, era molt petita i aix feia que fos una corba molt perillosa en cas d'accident. Malauradament aquesta corba va passar a la histria de la Formula 1 per ser la corba on Ayrton Senna va perdre la seva vida l'1 de maig de 1994 al fallar la direcci del seu vehicle. Durant  el mateix Gran Premi, durant els entrenaments Roland Ratzenberger tamb va perdre la vida. 

Malgrat aquests trgics accidents la corba era considerada per molts aficionats una de les marques diferenciadores del circuit. Des de les morts d'Ayrton Senna i Roland Ratzenberger s'ha modificat radicalment la forma de la corba per incrementar la seguretat, tot i aix alguns entusiastes de la categoria s'han queixat que els canvis han disminut el carcter i la dificultat del circuit. La GPDA, en canvi, sempre s'ha mostrat a favor d'aquests canvis per assegurar la seguretat dels pilots. 

A ms, El Tamburello ha vist altres incidents seriosos en els successius anys, el ms rellevant un accident de Gerhard Berger l'any 1989 quan el seu Ferrari va xocar contra la paret que limita el circuit i es va encendre. El pilot va sobreviure malgrat patir greus cremades.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94620" title="Eddie Irvine" nonfiltered="2591" processed="2577" dbindex="37767">

Eddie Irvine (Newtownards, Irlanda del Nord, 10 de novembre del 1965) va ser un pilot nord-irlands de Frmula 1. Conegut per ser l'escuder de Michael Schumacher a Ferrari fins que el va substituir Rubens Barrichello.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94621" title="Rubens Barrichello" nonfiltered="2592" processed="2578" dbindex="37768">

Rubens Barrichello s un pilot brasiler de Frmula 1. Va debutar l'any 1993, pilotant un Jordan amb motor Hart. En aquest equip va aconsuguir el seu primer podi l'any segent, al circuit d'Ada. Va passar a la nova escuderia Stewart l'any 1997, i si va estar fins al 1999, any en qu aconsegu els seus millors resultats fins al moment. Des de l'any 2000 fins al 2005 actu d'escuder de Michael Schumacher a l'escuderia Ferrari. Des del 2006 s pilot de l'escuderia Honda.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94622" title="David Coulthard" nonfiltered="2593" processed="2579" dbindex="37769">

David Coulthard, nascut el 27 de mar del 1971, s l'nic pilot escocs en actiu de Frmula 1. Ha corregut per les escuderies Williams, McLaren-Mercedes i Red Bull Racing.

Va comenar a la Frmula 1 al ser cridat per l'equip Williams per substituir Ayrton Senna desprs de la mort d'aquest.

L'any 1998 al circuit d'Spa-Francorchamps va protagonitzar un incident amb Michael Schumacher que possiblement va alterar el curs del campionat del mn de Frmula 1 en favor del seu company d'equip Mika Hakinnen.

Ha aconseguit dos ( Gran Premi de Mnaco del 2005 i Gran Premi del Canad del 2008) dels tres podis de la curta histria de l'escuderia Red Bull Racing

 Posici final al campionat de pilots .



1994: 8, 14 punts (Williams);
1995: 3, 49 punts (Williams);
1996: 7, 18 punts (McLaren);
1997: 3, 36 punts (McLaren);
1998: 3, 56 punts (McLaren) ;
1999: 4, 48 punts (McLaren) ;
2000: 3, 73 punts (McLaren);
2001: 2, 65 punts (McLaren);
2002: 5, 41 punts (McLaren);
2003: 7, 51 punts (McLaren);
2004: 9, 24 punts (McLaren) ;
2005: 12, 24 punts (Red Bull) ;
2006: 12, 14 punts (Red Bull);

 Palmars . 
(Acabada la temporada 2006)
 Millor posici al campionat de pilots : 2on 2001 i 3er 1995,1997, 1998 i 2000;
 Punts aconsseguits al campionat del mn : 513;
 Curses : 212;
 Victries : 13;
 Podis : 62;
 Voltes rpides : 18;
 Poles : 12;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94623" title="Benetton Formula" nonfiltered="2594" processed="2580" dbindex="37770">

Benetton Formula Ltd., o simplement Benetton, va ser una escuderia que va participar a la Frmula 1 entre els anys 1986 i 2001. Va crrer amb motors Ford i Renault i pertanyia a la famlia Benetton, propietria d'una cadena mundial de tendes de roba amb el mateix nom.

El major xit de l'escuderia van arribar amb els dos ttols mundials de conductors que va guanyar Michael Schumacher el 1994 i el 1995 i el ttol mundial de constructors que van guanyar tamb el 1995.

El 16 de mar del 2000, l'equip va ser venut a Renault per 120 milions de dlars.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94625" title="Mika Hkkinen" nonfiltered="2595" processed="2581" dbindex="37771">


Mika Pauli Hkkinen va nixer a Vantaa, Finlndia, el 28 de setembre de 1968 i s dos cops campi de la Frmula 1. s considerat el major rival que ha tingut Michael Schumacher durant la seva carrera (fins l'arribada de Fernando Alonso) i actualment s un pilot de les carreres de turismes alemanys, la DTM.

 Famlia .
Mika Hkkinen va casar-se amb Erja Honkanen i t un fill, Hugo Ronan, que va nixer el 11 de desembre de l'any 2000 i una filla, Aina Julia, nascuda el 12 de maig del 2005. Des del 1991 Hkkinen viu a Monte Carlo.

 Carrera a la F1 .
 Lotus (1991-1992) .
Hkkinen va fitxar per Lotus l'any 1991. En el seu debut al GP d'Estats Units de 1991 va qualificar-se en la 13ena posici per finalment va abandonar la cursa degut a una errada del seu motor. Hkkinen va sumar els seus primers punts al cap de dues curses al GP de San Marino de 1991 on va acabar en 5ena posici a 3 voltes del guanyador de la cursa , Ayrton Senna.

1992;
Johnny Herbert va ser el company d'equip de Hkkinen l'any 1992. El finlands va sumar punts en 6 grans premis, i les seves millors actuacions van ser les quartes posicions al GP de Frana i al GP d'Hongria. Hkkinen va acabar la temporada en 8ena posici del campionat de pilots.

 McLaren (1993-2001) .
1993;
L'any 1993 Hkkinen va fitxar per McLaren com a pilot de proves. A Mnaco va participar a la Porsche Supercup i posteriorment desprs de la retirada de Michael Andretti al GP de Monza va ser promocionat a pilot oficial. La seva primera actuaci va ser molt encertada ja que va aconseguir quedar per davant del seu company d'equip Ayrton Senna en les rondes classificatries. Finalment a la cursa Mika va cometre un error i va abandonar.

1994 ;

Amb Senna marxant a l'equip Williams Hkkinen va passar a liderar l'equip amb Philippe Alliot i Brundle compartint el segon cotxe durant la temporada. McLaren va passar a usar motors Peugeot i Hkkinen va fer 6 podis ms que en la temporada anterior incloent una segona plaa al GP de Blgica de 1994. El finlands va acabar en quarta posici del campionat de pilots amb 26 punts.

1995;
L'any 1995 McLaren va passar a usar motors Mercedes-Benz,Mika va fer 9 podis durant la temporada. Al GP d'Austrlia de 1995 Mika va tenir un greu accident degut a una sobtada punxada d'un dels seus pneumtics i va xocar amb un dels lmits del circuit. Va ser salvat grcies als serveis d'emergncia que actuen a la Frmula 1. Hkinnen per sort va recuperar-se rpidament i estaria a punt per participar l'any segent.
1996;
Durant la temporada 1996 McLaren va millorar, el motor Mercedes-Benz era una de les claus i de nou Hkkinen va continuar ocupant sovint el podi encara que la seva primera victria no va arribar. Aquell any David Coulthard va fitxar per l'escuderia britnica i esdevindria el company de Mika. Hkkinen va acabar en 5ena posici el campionat de pilots sumant 31 punts.

1997;
McLaren confiava en el seu xit l'any 1997, Coulthard va aconseguir la primera victria per a l'equip britnic durant aquesta temporada al GP d'Austrlia. Els McLaren van aconseguir estar a les primeres posicions sovint per Coulthard va acabar per davant del finlands en el campionat de pilots. 

1998;
Mika va aconseguir la seva primera victria i el seu primer campionat de pilots durant aquesta temporada. Amb Adrian Newey, el fams dissenyador de Williams-Renault, Hkkinen va disposar del vehicle ms rpid de la temporada. La seva velocitat sota pressi va ser alta i al Gran Premi de Jap va proclamar-se campi de la categoria per davant de Michael Schumacher.

1999;
La seva defensa del ttol va ser complicada. Amb un McLaren no tant fiable com el de l'any anterior va perdre alguns punts importants al principi de la temporada per es va beneficiar del trencament de cama de Michael Schumacher al GP de Silverstone de 1999.Aix el seu rival va ser Eddie Irvine i la irregularitat de l'irlands va fer que la Scuderia Ferrari no pogus aprofitar els problemes de McLaren. Aix la lluita pel campionat de pilots va durar fins a la ltima cursa, el GP de Jap on Mika va guanyar i va proclamar-se bicampi de la categoria.

2000;
L'any 2000 Hkkinen no va poder-se imposar a un inspirat Michael Schumacher i aix el finlands va veure com s'acabava la seva ratxa. A Spa per Mika va aconseguir un dels avanaments ms espectaculars de la Frmula 1 sobre Michael Schumacher. Va ser a la recta Kemmel aprofitant l'aparici d'un pilot doblat. Al GP de Jap Schumacher es va proclamar campi desprs d'una dura cursa en front del finlands. L'alemany ha declarat que aquesta victria davant de Mika va ser la ms complicada de la seva carrera una indicaci del gran respecte que es tenen aquests dos campions de la categoria.

2001;
La temporada 2001 de la Frmula 1 seria la seva ltima temporada a la Frmula 1. Aquest any va ser David Coulthard qui va posar la pressi a Schumacher mentre Hkkinen es va mostrar fora de forma. El finlands noms va aconseguir brilla a Silverstone i a Indianapolis on va aconseguir la seva ltima victria. Al final de la temporada Mika va deixar la categoria, en les seves declaracions va dir que ja no era capa de donar aquell 110% que s'aconsegueix grcies a la motivaci i que requereix una competici com la Frmula 1.

 Resultats a la Frmula 1 .
() (Curses en negreta indiquen pole)


 Referncies .


 Enllaos externs .
 Lloc oficial;


----







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94626" title="Juan Pablo Montoya" nonfiltered="2596" processed="2582" dbindex="37772">
Juan Pablo Montoya s expilot de Frmula 1. Actualment corre a les sries NASCAR, desprs de retirar-se de la Frmula 1 el 2006.

Inicis.


Al 1981, amb noms sis anys,va comenar a Bogot a crrer en tricicle i ja als nou anys ja estava guanyant el seu primer Campionat Infantil Nacional de Karts. Al 1986 va guanyar la categoria junior en karts. Tres anys desprs va guanyar diferents ttols nacionals i internacionals en la categoria Kart Komet. Tot aix, culmin al guanyar el Campionat Mundial de Kart Junior el 1990 i el 1991.
Al  1992, Montoya continu a la Copa Formula Renault a Colombia. Aquest mateix any va participar a la srie d'EUA Skip Barber.

Al 1993 va participarpa al Campionat Swift GTI, que domin quasi per complet al guanyar 7 curses d'un total de 8.

1994 va ser un any molt ocupat per aquest talent de 19 anys, ja que va competir en 3 categories diferents: Campionat de Karting Sudam 125, Barber Saab d'EUA i la Formula N mexicana (on guany el ttol). Aquest corredor va comenar a entrar en un molt bon nom en el mn de l'automobilisme per la seva habilitat de guanyar la posici preferent aix com tamb la cursa. En algunes d'aquestes sries va aconseguir el 80% de les poles.

Els segents tres anys va seguir participant en diferents categories, sempre aconseguint bons resultats. Al 1995 va aconseguir la tercera plaa al Campionat Britnic de Formula Vauxhall i guany les Sis Hores de Bogot imposant un nou rcord de pista.

Al 1996 va competir al Campionat de Gran Bretanya de Formula 3 s'ubic tercer a la taula final i per la seva gran participaci aconsegu un lloc per crrer a la Formula 3000. Tamb particip al Masters de Formula 3, aconseguint una quarta plaa repetint tamb un altre triomf a les Sis Hores de Bogot; tamb compet per Mercedes-Benz en la cursa ITC a Silverstone.

Frmula 3000.
Al 1997 va competir amb l'equip Marko a la Frmula 3000 Internacional, acabant en segon lloc. 
Al 1998 Montoya va competir de nou en la F3000 Internacional la qual guany en aquest mateix any. Es destaca la seva participaci al Gran Premi de Pau, en el que s'impus magistralment amb una volta d'avantatge restecte el segon classificat.

CART.
Al 1999, desprs d'un acord amb Williams i Chip Ganassi es va traslladar a l'altre costat de l'Atlntic i particip a la CART als EUA.  En el seu primer any es coron campi en un torneig que es va definir en l'ltima cursa desprs d'una temporada molt lluitada amb l'escocs Dario Franchitti, mentre Alex Zanardi, lluitava a la F1 amb un Williams que no aconseguia rendir. Montoya guany set curses, aix com set "poles" i, a ms a ms, es consagr com el pilot ms jove al guanyar aquesta categoria als 24 anys.

Durant el 2000 va pertnyer al mateix equip, per el canvi de xasis a Lola, i de motor a Toyota aparentment van produir un auto menys confiable i rpid, i acab nov a la classificaci. Aquest mateix any aconsegu la seva conquista ms illustre al guanyar la llegendria cursa de les 500 Milles de Indianpolis en el seu primer intent, i guany la primera cursa per Toyota a la CART.

 Carrera a la Frmula 1 .

Equip Williams (2001-2004).
Al 2001, desprs del seu pas per Amrica del Nord, Montoya va tornar a l'equip Williams, per aquesta vegada no com a pilot de proves, sin com a pilot de curses. En la seva primera temporada va aconsegu una victoria  al Gran Premi d'Itlia del 2001 a Monza, i tres poles.

Durant la temporada 2002 i 2003 es va convertir en una alternativa real en la lluita pel Campionat del mn contra Michael Schumacher, quedant tercer a la classificaci final.

Va pertnyer a Williams-BMW fins al 2004, any en el que les deficincies en el seu vehicle van impossibilitar la seva lluita pel campionat, quedant darrera de dos nous aspirants, Jenson Button i Fernando Alonso. No obstant aix, va aconseguir una brillant victria al Gran Premi de Brasil del 2004.

El seu perode amb Williams es va acabar amb 4 victries i 11 poles.

Perode amb McLaren (2005-2006).

Al 2005 Montoya s'integr per dues temporades al equip McLaren-Mercedes en companyia del finlands Kimi Rikknen. Desprs de dos Grans Premis, es va lesionar oficialment a l'espatlla jugant a tennis, la qual cosa va impedir la seva participaci tan en el Gran Premi de Bahrin com en el Gran Premi de San Marino, substituit pels pilots Pedro de la Rosa i Alexander Wurz. 

Desprs d'alguns accidents, com en les prctiques del Gran Premi de Mnaco del 2005, en les que Montoya va ser penalitzat per provocar suposadament un accident, i en el Gran Premi de Canad de 2005, en el que va ser descalificat de la cursa desprs de sortir de boxes amb el semfor en vermell durante el perode del Cotxe de Seguretat, Juan Pablo aconsigu la seva primera victria amb McLaren al Gran Premi de Regne Unit del 2005, desprs d'una intensa lluita amb Fernando Alonso. Va aconseguir dues curses ms aquest any, les quals serien les ltimes en la categoria, ja que al 2006 no arrib a acabar el campionat, deixant la Frmula 1 par emmigrar a la Nascar amb l'equip de Chip Ganassi. El seu substitut en la categoria de la F1 va ser Pedro de la Rosa. Desprs de la seva retirada de l'equip, el seu ja ex-company Kimi Rikknen tamb abandon l'equip, iniciant una nova temporada McLaren amb el campi asturi Fernando Alonso i amb Lewis Hamilton.

Etapa a la NASCAR.

2006.
Va ser l'any en qu culmin la seva carrera en la Frmula 1 amb la escuderia McLaren Mercedes, per donar pas al seu retorn a Estats Units. A finals d'aquest any inici el seu perode d'adaptaci comenant en la Busch Series (la segona en importncia a la NASCAR darrere de la NEXTEL Cup en la que compet en tres ocasions.

2007.
Ja en el 2007 es va anunciar que seria part dels corredors de la famosa cursa de resistncia estadounidense 24 hores de Daytona, en la que sort victoris juntament amb els seus companys de vehicle: Scott Pruett i Salvador Durn.

Juan Pablo Montoya va finalitzar la temporada del 2007 en la posici nmero 20 amb 3487 puntos i complint el 94.7% de les voltes pactades en la temporada 2007.

2008.
El 27 de gener, Montoya junt amb Scott Pruett, Guillermo Rojas i Dario Fanchitti guanya de nou les 24 hores de Daytona, fet mtic pel pilot ja que noms falta que corri (i guanyi) en les 24 horas de Le Mans per ser el pilot que ha guanyat qasi totes les carreres ms importants de l'automobilisme mundial.

 Enllaos externs .
Pgina oficial de Juan Pablo Montoya;
Biografia i fotos de Juan Pablo Montoya;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94627" title="Juan Manuel Fangio" nonfiltered="2597" processed="2583" dbindex="37773">

Juan Manuel Fangio  va neixer a Balcarce, (Buenos Aires), Argentina el 24 de juny de 1911 i va morir el 17 de juliol de 1995. S'el considera un dels personatges ms destacats de la Frmula 1 grcies als 5 campionats que va aconseguir.

A ms,l'argent va guanyar 24 curses oficials de les 51 en qu va participar, aquesta alta efectivitat s l'argument que fan servir alguns aficionats per a considerar-lo el millor pilot de la histria davant d'altres estrelles com Michael Schumacher o Ayrton Senna.

Les seves restes mortals descansen al cementiri de la seva ciutat natal, Balcarce, a la provncia de Buenos Aires.

 Participaci a GP no oficials .

En realitat Fangio va competir a 67 GP si es compta les curses que no otorgaven punts per al campionat, comenant per la primera cursa de vehicles similars als F1 en qu va participar va ser el  18 de juliol de 1948 a Reims (Frana). El reglament era idntic al de Frmula 1 (va ser creat l'any 1947) tot i no ser considerat a les estadstiques com a campionats de Frmula 1 ja que el campionat de pilots va comenar l'any 1950.

En realitat, oficialment el campionat existeix des de la temporada 1950 i a ms tot i que el calendari de la Frmula 1 contemplava ms de 15 proves noms 7 d'elles eren puntuables i sn les que han servit per a ellaborar les estadstiques que per exemple podem trobar al web oficial de la Frmula 1 o les que serveixen per establir les estadstiques relatives al pilot.

A ms, el reglament tcnic original de la Frmula 1 de pares italians, ha variat substancialment al llarg dels anys fent molt complicat la comparaci de pilots de diferents poques.  

Aix, tot i que les comparacions sn difcils el que est fora de dubte s que Juan Manuel Fangio s entre els millors pilots de la categoria al volant d'uns vehicles molt ms insegurs que els actuals.


 Rcords .
 Percentatge ms alt de victries en curses oficials.
 nic  pilot de la Frmula 1 que ha estat campi amb 4 escuderies diferents:Alfa Romeo, Maserati, Ferrari i Mercedes-Benz. ;
 5 mundials de pilots , record absolut de la categoria fins l'arribada de Michael Schumacher que ha establert el record en 7 campionats.
 4 mundials de forma consecutiva entre 1954 i 1957, rcord absolut de la categoria fins que Michael Schumacher el va superar amb 5 campionats consecutius entre el 2000 i el 2004.

 Premis . 
Va guanyar la  Medalla de Vermeil de l'any 1984 que otorga Pars, tamb el premi  guila de Buenos Aires l'any 1989 i va ser designat millor automobilista de tots els temps per la International Racing Press Association l'any 1982 a Rio de Janeiro, Brasil. 

 Enllaos externs .
Museu del Automobilisme "Juan Manuel Fangio";
Historial complet de Fangio, incloses les curses no puntuables.;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94628" title="Alain Prost" nonfiltered="2598" processed="2584" dbindex="37774">

Alain Marie Pascal Prost, nascut el 24 de febrer de 1955 a Saint-Chamond (Frana), s un dels plots de Frmula 1 que ha aconseguit ms xits. Durant la seva llarga carrera a la categoria va aconseguir 51 victries i 4 campionats mundials de plots. Desprs, va dirigir el seu propi equip de Frmula 1 entre el 1997 i el 2001.

Biografia.
En el mn de la F1 la rivalitat entre Alain Prost i Ayrton Senna va ser una de les ms interessants que s'ha produit en la historia ja que ambds plots van aconseguir fins a 4 ttols mundials especialment en els anys 1988 i 1989 quan els dos van competir pel mateix equip. La rivalitat per en ocasions va ser molt dura ja que es van fer fora de la pista mutuament en el Gran Premi de Jap de 1989 i en el Gran Premi de Jap de 1990.

Alain Prost, era un plot molt minucis i calculador que pensava sempre en la situaci del campionat del mn. Sobre la pista no semblava un plot extremadament rpid per a l'hora dels resultats era,com han demostrat els seus resultats, molt efectiu.

Del 1997 al 2001 Prost dirigia el seu propi equip de Frmula 1 desprs de comprar Ligier.El va anomenar Prost Grand Prix i entre els seus plots hi va tenir Jean Alesi, un excompany de Alain Prost.


Fora del mn automobilstic Prost s un ciclista molt actiu i collabora com a dissenyador de l'empresa Cyfac.

Historial a la Formula 1.
() (Les curses en negreta indiquen pole position)


 Premis .
 Legion d'Honneur (Frana, 1985);
 Trofeu Campi de Campions  (del Club de Plots de Grans Premis retirats l'any 1988);
 OBE (Bretanya, 1993);
 Sal Internacional de la Fama dels Esports Motoritzats (1999);

 Sobrenoms .
 El Professor;
 El Calculador;
 El rei de Ro (va guanyar 5 vegades l'antic GP de Brasil a Rio de Janeiro);

 Records .
Molts d'ells han estat superat en l'actualitat per, en el moment de la seva retirada, Alain Prost havia aconseguit els segents records de la FIA:
 Campi mundial de Frmula 1 els anys 1985, 1986, 1989 i 1993 aconseguint en el seu moment ser el plot amb ms campionats a la categoria. Aquest rcord va ser superat per Michael Schumacher)al 2002.
 Segon lloc al Campionat Mundial de plots els anys 1983, 1984, 1988 i 1990 sent el plot que ms vegades ha acabat sots-campi.
51 victories en grans premis (superat per Michael Schumacher);
 798,5 punts al campionat (superat per Michael Schumacher);
 106  podis (superat per Michael Schumacher);
 41 voltes rpides (superat per Michael Schumacher);
 6 victories en un mateix GP: (GP de Frana de 1981, 1983,  (superat per Michael Schumacher);

Enllaos externs.
 www.prostfan.com ;
























 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94629" title="Bridgestone" nonfiltered="2599" processed="2585" dbindex="37775">
Bridgestone s una empresa de pneumtics esportius.
Collabora subministrant pneumtics als blids de la Formula 1





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94634" title="Mika Salo" nonfiltered="2600" processed="2586" dbindex="37777">
Mika Salo va nixer a Hlsinki el 30 de novembre de 1966. Era pilot de proves de Frmula 1. Va substituir Michael Schumacher a l'escuderia Ferrari durant diversos Grans Premis mentre Michael es recuperava d'un trencament de cama que va patir al GP d'Anglaterra l'any 1999.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94635" title="Royal Society" nonfiltered="2601" processed="2587" dbindex="37778">

La Royal Society of London for the Improvement of Natural Knowledge, ms coneguda simplement com la Royal Society, va ser fundada el 1660 i est considerada com la ms antiga de les societats cientfiques que encara existeixen. 

Concedeix diversos medalles i altres premis a investigadors destacats

El seu lema en llat s "Nullius in Verba"  (en paraules de ning) que fa referncia significa que la Royal Society es basa en l'experimentaci i no en el Principi d'autoritat. 

Objectius.
 Recerca cientfica;
 Publicacions;
 Educaci;
 Augmentar l'inters pblic per la Cincia;

 Presidents de la Royal Society .

 1662-1677 	William Brouncker;
 1677-1680 	Joseph Williamson;
 1680-1682 	Christopher Wren;
 1682-1683 	John Hoskins;
 1683-1684 	Cyril Wyche;
 1684-1686 	Samuel Pepys;
 1686-1689	John Vaughan;
 1689-1690 	Thomas Herbert;
 1690-1695 	Robert Southwell;
 1695-1698 	Charles Montagu;
 1698-1703 	John Somers;
 1703-1727 	Isaac Newton;
 1727-1741 	Hans Sloane;
 1741-1752 	Martin Folkes;
 1752-1764 	George Parker;
 1764-1768 	James Douglas;
 1768-1768 	James Burrow;
 1768-1772 	James West;
 1772-1778 	John Pringle;
 1778-1820 	Joseph Banks;
 1820-1820 	William Hyde Wollaston;
 1820-1827 	Humphry Davy;
 1827-1830 	Davies Gilbert;
 1830-1838 	Augustus Frederick;
 1838-1848 	Spencer Compton;
 1848-1854 	William Parsons;
 1854-1858 	John Wrottesley;
 1858-1861 	Benjamin Collins Brodie;
 1861-1871 	Edward Sabine;
 1871-1873 	George Biddell Airy;
 1873-1878 	Joseph Dalton Hooker;
 1878-1883 	William Spottiswoode;
 1883-1885 	Thomas Henry Huxley;
 1885-1890 	George Gabriel Stokes;
 1890-1895 	William Thomson;
 1895-1900 	Joseph Lister;
 1900-1905 	William Huggins;
 1905-1908 	John William Strutt Rayleigh;
 1908-1913 	Archibald Geikie;
 1913-1915 	William Crookes;
 1915-1920 	Joseph John Thomson;
 1920-1925 	Charles Scott Sherrington;
 1925-1930 	Ernest Rutherford;
 1930-1935 	Frederick Hopkins;
 1935-1940 	William Henry Bragg;
 1940-1945 	Henry Hallett Dale;
 1945-1950 	Robert Robinson;
 1950-1955 	Edgar Douglas Adrian;
 1955-1960 	Cyril Norman Hinshelwood;
 1960-1965 	Howard Florey;
 1965-1970 	Patrick Blackett;
 1970-1975 	Alan Hodgkin;
 1975-1980 	Alexander R. Todd;
 1980-1985 	Andrew Huxley;
 1985-1990 	George Porter;
 1990-1995 	Michael Atiyah;
 1995-2000 	Aaron Klug;
 2000-2005       Bob May;
 2005            Martin Rees;

Referncies.

Purver, Margery & Bowen, E. J., The Beginning of the Royal Society, Oxford: The Clarendon Press (1960);
Gleick, James, Isaac Newton, Vintage Books, ISBN 1-4000-3295-4;
Hartley, Sir Harold (editor), The Royal Society: Its Origins and Founders, The Royal Society (1960);
 George Rousseau. The Letters and Private Papers of Sir John Hill (New York:  AMS Press, 1981). ISBN 0 -404614728;
Sprat, Thomas, History of the Royal Society, Kessinger Publishing (February 1, 2003), ISBN 0766128679;
Lomas, Robert, Freemasonry and the Birth of Modern Science, Fair Winds Press (2003), ISBN 1-55267-755-9;
Homes of the Royal Society, The Royal Society, nd, retrieved 15 December 2005;

Enllaos externs. 

The Royal Society website   RS list of Fellows Citations arranged by year of election;
The Royal Society of London (from a list of mathematical societies);
Scholarly Societies Project: Royal Society of London;
Gallica gives open access to issues of the Society's journals up to 1934;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94636" title="Wehrmacht" nonfiltered="2602" processed="2588" dbindex="37779">

Wehrmacht (en alemany, "fora de defensa") s el nom que es va donar a les forces armades alemanyes entre el 1935 per substituir el Reichswehr, dissolt pel rgim nazi, fins el 1945.

Estructura.
Durant la Segona Guerra Mundial, La Wehrmacht consistia en l'exrcit (Heer), la marina (Kriegsmarine), la fora aria (Luftwaffe) i la Waffen-SS, afegint-s'hi ocasionalment unitats de la Sturmabteilung (SA).

 Historia .
El Reichswehr era l'exrcit de la Repblica de Weimar, hereu del derrotat exrcit imperial alemany. Ernst Rhm, cap de les Sturmabteilung (SA), va voler annexar l'exrcit a les seves files, oposant-se als interessos d'Adolf Hitler, que creia que aix podia desestabilitzar el rgim. Desprs de la nit dels ganivets llargs, i l'assassinat de Rhm, Hitler va sotmetre el Reichwerh i va integrar una gran part de la milcia de les Sicherheitsdienst (SD) al Reichswerh, organitzant la Wehrmacht. Els ms seleccionats van constituir les SD i Schutzstaffel (SS). Entre els organitzadors del nou exrcit es troben Heinz Guderian, Walter von Reichenau i Alfred Jodl.

Legalment, el Comandant en Cap de la Wehrmacht fou Adolf Hitler en qualitat de Cap d'Estat d'Alemanya, desprs de la mort del President Paul von Hindenburg l'agost de 1934. En la reorganitzaci de 1938, Hitler va esdevenir el Comandant Suprem de les Forces Armades fins la seva mort, el 30 d'abril de 1945. L'administraci i autoritat  va recaure inicialment en el ministre de la guerra Werner von Blomberg. Desprs de la renncia de von Blomberg el 1938, el ministeri va ser dissolt i es va crear l'Alt Comandament de les Forces Armades (OKW) dirigit per Wilhelm Keitel.

Cap el 1939, l'exrcit alemany contava amb 6 milions de soldats i durant la Segona Guerra Mundial van servir-hi ms de 12 milions de soldats de diferents nacionalitats.

Noves Tctiques.

La Wehrmacht va introduir novetats en les tctiques militars:
Es va substituir la guerra de trinxeres per la Blitzkrieg o "guerra llampec". ;
Es va integrar l'artilleria mecanitzada a la infanteria. ;
Es va incloure nous oficials amb ms grau d'iniciativa. ;
L'armament va canviar radicalment, amb l's de metralladores ms lleugeres i fcils de transportar. ;
L'organitzaci d'escamots mbils d'assalt, escamots de logstica, i una cadena de comandament monoltica, per que permetia l'autonomia d'acci a escamots sense oficials de comandament si aquests faltaven o queien. ;
La tctica d'atac per encerclament o pina va ser una vertadera innovaci. S'encerclava un sector del front prviament castigat per l'artilleria, capturant bosses en envoltar els flancs per neutralitzar-los.

La Segona Guerra Mundial.

Durant la Segona Guerra Mundial la Wehrmacht va aconseguir victries piques i ressonantes en els diversos escenaris, derrotant als exrcits europeus amb relativa facilitat, incloent a anglesos i francesos.

En la invasi de la Uni Sovitica, la Wehrmacht va aconseguir contundents xits inicials i l'annihilaci de gran part de les dotacions de frontera de l'Exrcit Roig i profunds avenos dins del territori de la URSS, per els sovitics van resistir l'embranzida, i mobilitzant totes les reserves humanes i materials, recolzats pel dur hivern, van evitant la caiguda de Moscou i Stalingrad. Tot i aix, la maquinria bllica alemanya encara era forta, al punt de mantenir efectivament ocupada a Europa i batallar a l'frica. 

L'estiu de 1943, la Wehrmacht va patir la pitjor derrota en terres russes, en la batalla de Kursk, la contraofensiva sovitica que va destruir les millors unitats blindades de la Wehrmacht, causant fortssimes baixes. A partir de llavors la Wehrmacht no recuperaria la iniciativa, retrocedint fins a Alemanya, i sent derrotats desprs de la caiguda de Berln el 1945. 

Els soldats van ser desmobilitzats desprs del conflicte el 1945.

 Enllaos externs .
La Wehrmacht a Grcia Pgina en angls amb fotos de la Wehrmacht durant l'ocupaci de Grcia (1941-1944);

Vegeu tamb.
Cronologia de la Segona Guerra Mundial;
Campanya de Polnia;
Batalla de Frana;
Front Oriental de la Segona Guerra Mundial;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94637" title="Samuel Pepys" nonfiltered="2603" processed="2589" dbindex="37780">

Samuel Pepys( 1633   1703) , membre i president de la  Royal Society i membre del Parlament angls i administrador de la Marina d'Anglaterra. Va ser un personatge de nivell cultural molt alt posseidor d'una biblioteca de ms de 3.000 volums que va passar integrament a la posteritat. 

L'obra de Samuel Pepys s una  font historiogrfica important grcies a haver confeccionat un detallat diari privat, molt sincer, escrit amb un sistema de taquigrafia que abasta el perode 1660 1669. El diari a ms de la vida privada documenta les activitats cientfiques poltiques i econmiques d'Anglaterra. Recull moltes dades sobre la Gran pesta (1665) i tamb l'incendi de la ciutat de Londres (1666) 

Enllaos externs.
Samuel Pepys' diary ;
Duncan Grey's pages on Pepys;
Pepys library ;
The Samuel Pepys Club ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94638" title="Humphry Davy" nonfiltered="2604" processed="2590" dbindex="37781">

Sir Humphry Davy (1778-1829), membre de la Royal Society, va ser un fsic i un qumic eminent.

Nascut a Penzance (Cornualla), fill d'un granger amb una situaci econmica tan difcil que, Humphry, als 9 anys va haver d'anar a viure amb el pare adoptiu de la seva mare. El seu tutor era cirurgi i, posteriorment, el va aconsellar que entrs a treballar a un establiment local de farmcia on va aprendre qumica de manera autodidacta. Tamb va aprendre francs grcies a un sacerdot refugiat de la Revoluci Francesa. Davy va llegir el Trait lmentaire de Lavoissier en la seva versi original i aix el va decidir a orientar la seva carrera cap a la qumica. 

Amic i company del fill de James Watt, grcies a ell va entrar a treballar l'any 1798 amb el doctor Thomas Beddoes de Bristol amb qui va treballar en experiments amb gasos com l'xid nitrs (l'anomenat gas hilarant). Els experiments es feien directament aspirant els gasos posant sovint en perill la vida de l'investigador. L's com a anestsic de l'xid nitrs ja va ser apuntat com una observaci per Davy, per fins el 1844 el dentista nord-americ Horace Wells no el va utilitzar en les extraccions dentals.  

A partir de 1800 Davy es va interessar per l'electricitat a travs de l's en la descomposici de l'aigua de la recent descoberta pila de Volta i ja va relacionar correctament la qumica amb l'electricitat. 

Benjamin Thompson, Comte de Rumford,  va nomenar el 1801 Humphry Davy professor ajudant de qumica (professor titular a partir de 1802)  de la Royal Institution (creada el 1799), on va tenir gran xit com a conferenciant sobre qestions cientfiques que anaven dirigides a un pblic burgs i de l'alta societat. Aquestes conferncies estaven meticulosament preparades ,per Davy, per aconseguir un efecte espectacular en el pblic. 

La manca de preparaci acadmica (va ser el representant dels darrers cientfics autodidactes) i l'inters dirigit noms a l'xit social (va rebre els titols de Sir i Baronet a ms de ser elegit president de la Royal Society) van fer que no desenvolups totalment les seves capacitats cientfiques.
  
Va nomenar Michael Faraday l'any 1812 com a ajudant seu en la Royal Institution, per malgrat aix  el 1824 va ser l'nic membre de la Royal Society que es va oposar a l'elecci de Faraday com a membre de la instituci.

La lmpada Davy de seguretat en les mines, segurament amb la intervenci de Faraday, va ser el seu invent ms fams.

Mor a Ginebra el 29 de maig de 1829 probablement d'una atac de cor i amb la seva salut deteriorada pels seus experiments.

Va definir de manera precisa  un element com la substncia que no es pot descompondre mitjanant cap procs qumic. Va aillar i donar nom als element potassi sodi i clor utilitzant l'electrlisi. Paradoxalment, Davy rebutjava la teoria atmica de Dalton i mai no va creure que les substncies que ell havia descobert fossin elements.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94639" title="Weber" nonfiltered="2605" processed="2591" dbindex="37782">

Weber (unitat) (Wb): unitat de flux magntic.
Max Weber: socileg alemany (1864-1920).
Carl Maria von Weber: compositor alemany (1786-1826).
Wilhelm Weber: fsic alemany (1804-1891). El seu cognom anomena a la unitat de flux magntic en SI.
Max Weber (taxonomista);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94640" title="Weber (unitat)" nonfiltered="2606" processed="2592" dbindex="37783">
En fsica el weber s la unitat de flux magntic o flux d inducci magntica en el Sistema Internacional d'Unitats. El seu smbol s Wb i deu el seu nom al fsic alemany Wilhelm Eduard Weber (1804 - 1891).

 Definici .

El weber es pot definir en termes de la llei de Faraday, que relaciona el canvi del flux magntic a travs d'una espira amb la inducci d'un corrent elctric. Un canvi d'un weber de flux magntic en un segon a travs d'un circuit d'una sola espira induiria una fora electromotriu d'un volt.

En unitats bsiques del SI les dimensions del weber sn . En unitats derivades s'expressaria en volts-segons .

El weber s una unitat fora gran, equival a 1 T m2 = 108 maxwells.

 Mltiples .









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94644" title="Mauricio Roberto Pochettino" nonfiltered="2607" processed="2593" dbindex="37784">



Mauricio Roberto Pochettino s un futbolista argent i ha desenvolupat la major part de la seva carrera futbolstica durant les dcades dels 90 i 2000.

 Biografia .
Mauricio Pochettino va nixer a Murphy (Argentina el 2 de mar del 1972. La seva posici en el camp era defensa central. Amb 264 partits jugats de Lliga amb el RCD Espanyol, s'ha convertit en el tercer jugador amb ms partits disputats en la competici de la histria de la entitat, i el jugador no espanyol amb ms partits jugats. Ha estat internacional amb la selecci d'Argentina en dinou ocasions. Els anys 2000 i 2006 guany la Copa del Rei amb l'Espanyol. La seva vlua personalitat, qualitat esportiva i entrega als colors, li han merescut l'estimaci de l'afici perica.

Va tornar de la lliga francesa quan se li va demanar per ajudar a salvar l'equip en moments difcils. 

 Trajectria esportiva .
 Newell's Old Boys: 1988-1994.
 RCD Espanyol: 1994-2000.
 Paris Saint Germain: 2000-2003.
 Girondins de Bordeus 2003-2004;
 RCD Espanyol: 2004-2006 (retirat);

 Palmars .
 2 Torneo Apertura: 1990 i 1992 amb el Newell's Old Boys.
 2 Torneo Clausura: 1991 i 1992 amb el Newell's Old Boys.
 2 Copa espanyola de futbol: 2000 i 2006 amb el RCD Espanyol.
 1 Copa Intertoto: 2001 amb el Pars SG.
 1 Finalista Copa de Frana: 2003 amb el Pars SG.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94650" title="Forma sonata" nonfiltered="2608" processed="2594" dbindex="37785">
La forma sonata, allegro  sonata o forma de primer moviment, s una estructura musical, una forma musical o un patr de composici musical. Habitualment segueix aquest patr, estructura o forma el primer moviment d'una sonata; i per extensi, d'un concert, una simfonia, i qualsevol formaci de cambra (quartet, quintet...), ja que en el fons, l'nic que els diferencia s la instrumentaci. Era fins a cert punt habitual, tamb, que el darrer moviment d'aquestes composicions instrumentals en diversos moviments segus la mateixa estructura (l'altra possibilitat era la del rond o la de la forma mixta rond-forma sonata); en aquests casos s'acostumava a denominar simplement allegro ats que aquest mot no era -sobretot en el classicisme- sols un denominador de tempo sin tamb, precisament, d'aquesta estructura.

L'expressi forma sonata no s'ha de confondre amb el terme sonata, sent aquesta una composici autnoma per a un o dos instruments (anteriorment, als segles XVI, XVII i la primera meitat del XVIII, tamb podia ser de tres o ms), generalment amb un mnim de tres moviments, un dels quals quasi sempre s una forma sonata. 


Estructura interna.

La forma sonata t una complexa estructura interna, que pot ser llegida des de diversos punts de vista. Tot i que l'estructura es va gestar sobretot durant el classicisme, va ser durant el romanticisme quan d'una forma ms extensa es va teoritzar sobre ella i es van establir els patrons per ensenyar-la i per a comprendre-la amb facilitat. Les teories que veien la forma sonata com una estructura sobretot de tall harmnic i tonal en el classicisme, en el romanticisme van perdre molt pes davant de la teoritzaci d'aquesta com una estructura temtica, que es basa en la juxtaposici d'un temes o subjectes, d'un material temtic que resta sotms a un treball de desenvolupament temtic.

La superposici d'aquestes dues visions dna lloc a una estructura que podem resseguir en les segents seccions:

Introducci.
La secci introductria s opcional, o pot estar reduda al mnim. Si s extensa, acostuma a ser ms lenta que la resta de seccions i pot estar escrita en la tonalitat de la dominant. Pot tenir material temtic que desprs ser repetit a l'exposici. La introducci afegeix complexitat i ellaboraci a l'obra, i permet a vegades comenar l'exposici amb un tema massa lleuger per a ser presentat al comenament, com en la simfonia No. 103  "repic de timbal" de Franz Joseph Haydn. Moltes vegades, la introducci s exclosa de la repetici de l'exposici.

Algunes vegades, el material temtic de la introducci ms tard reapareix en el seu tempo original. Aix succeeix molts cops en la coda, com en el quintet K. 593 de Mozart, la simfonia "repic de timbal" de Haydn, o la sonata per a piano No. 8 "Pattica" de Beethoven.

Sobretot en el classicisme aquesta introducci s ms freqent en les simfonies que en les composicions de cambra, per ra de la influncia de les obertures operstiques.

 Exposici  / Secci en la tonalitat principal .
El material temtic primari pel moviment se'ns presenta a l'exposici. Aquesta secci pot estar subdividida en :

Primer grup de subjectes: Consisteix en un o ms temes, tots en la tonalitat principal. Aix, li la pea est en do major, tota la msica en el primer grup de subjectes estar en do major.

Transici: Es tracta d'un passatge en el qual el compositor tendeix a evitar l's de material amb referents temtics i -sobretot en el classicisme- a limitar-se a material ms o menys estereotipat, amb poc protagonisme temtic, amb el qual pugui modular cap a la segona zona tonal, cap a la zona escrita en una altra tonalitat.

 Exposici / Segona secci tonal .

Transici: El final de la transici ja ens situa en la nova tonalitat. Si el primer grup est en una tonalitat major, el segon acostumar a estar-ho en la dominant del primer grup. Aix, si la pea est en do major, la tonalitat del segon grup ser la de sol major (una cinquena ms amunt). Si el primer grup est en una tonalitat menor, el segon ho acostumar a estar en el seu relatiu major. Aix, si la pea est en do menor, el segon grup estaria en mi bemoll major. 

Segon grup de subjectes: un o ms temes en una tonalitat diferent de la del primer grup. Si el primer grup est en una tonalitat major, el segon acostumar a estar-ho en la dominant del primer grup. Aix, si la pea est en do major, la tonalitat del segon grup ser la de sol major (una cinquena ms amunt). Si el primer grup est en una tonalitat menor, el segon ho acostumar a estar en el seu relatiu major. Aix, si la pea est en do menor, el segon grup estar en mi bemoll major. Sobretot en el romanticisme, per ja a partir de finals del classicisme, el material del segon grup acostuma a tenir un carcter rtmic o meldic diferent del del primer, sent normalment ms lric el segon, i ms enrgic el primer. Recollint aquestes caracterstiques des de l'ptica del moment histric que va desenvolupar aquesta teoritzaci, la teoria musical va parlar de tema mscul per referir-se al primer grup de subjectes i de tema femen per referir-se al segon. Aquesta nomenclatura, avui en dia, est totalment en dess, per raons bvies.

Codetta: serveix per tancar la secci del desenvolupament en una cadncia perfecta en la tonalitat del segon grup. Sovint la codetta cont una seqncia de temes, cadascun dels quals arriba a una cadncia perfecta.

Finalment, tota l'exposici acostuma a ser repetida, amb possibles variacions, com ara canviant-ne els ltims compassos: la primera vegada prepara la pea per al retorn a la tonalitat principal; la segona l'encamina ja cap al desenvolupament.

 Desenvolupament / Secci modulant .
La secci segent s la segona des del punt de vista temtic desprs de l'exposici i la tercera des del punt de vista tonal desprs de la secci en la tonalitat principal i de la secci en la tonalitat vena. Aquesta secci compleix, doncs, dues funcions: la de desenvolupament temtic i la de modulaci tonal. 

El desenvolupament modulant comena generalment en la mateixa tonalitat en qu l exposici acaba, i pot moure s a diverses tonalitats durant el seu transcurs. Consisteix en un o ms temes de l exposici alterats i ocasionalment juxtaposats i -ms a partir del segle XIX que no pas en el XVIII- pot incloure nou material o temes. Les alteracions inclouen transportar el material a tonalitats distants, trencar els temes i seqenciar els motius. Durant el classicisme, el tractament d'aquesta secci com a veritable desenvolupament es limita a alguns pocs compositors de talla, mentre que un enorme contingent de sonates i simfonies de molts alres autors menys coneguts tracten aquesta secci molt ms com de modulaci que no pas de treball temtic.

El desenvolupament varia enormement en longitud depenent de la pea, sent a vegades curt comparat amb l exposici; i en altres casos -ms a partir del segle XIX- llargs i detallats. Tot i aix, quasi sempre demostra un elevat grau d inestabilitat tonal, rtmica i harmnica comparat amb les altres seccions. Finalment, la msica acabar tornant a la tonalitat principal per passar a la recapitulaci; aquest s un dels moments crucials de l obra.

L'ltima part de la secci del desenvolupament s la retransici: prepara el retorn de la msica al primer grup de subjectes, sovint ja en la tonalitat principal, moltes vegades a travs d'una gran prolongaci de l'acord de sptima dominant. A ms, el carcter de la msica ens invita a esperar aquest retorn, a vegades esdevenint ms frentic (com en el cas del primer moviment de la sonata "Aurora", Op. 53). 

 Recapitulaci / Secci en la tonalitat principal .

La recapitulaci s una repetici de l'exposici amb modificacions, les ms freqents de les quals sn:

Primer grup de subjectes: igual que a l'exposici (en la tonalitat principal);
Transici: alterada perqu no hi hagi un canvi de tonalitat, sin que romangui en la tonalitat principal. Aix, en ocasions, fa que sigui ms breu que la de l'exposici.
Segon grup de subjectes: igual que a l'exposici per ara en la tonalitat principal, malgrat que aix impliqui transformacions major-menor o viceversa. En alguna ocasi, pot estar en el parallel major de la tonalitat principal (do major en una pea en do menor);

Coda. Desprs de la cadncia de la recapitulaci, el moviment pot continuar en la coda, que pot contenir material de les altres seccions. Les codes (si n'hi ha) poden tenir una extensi variable, per com les introduccions, no sn considerades part de l'"argument" de la pea. Sigui com sigui, la cadncia acabar amb una cadncia perfecta en la tonalitat principal (a vegades, per, en el mode major en peces en tonalitat menor). Algunes codes importants les trobem en Beethoven: el finale de la simfonia No. 8; el primer i el tercer moviment de la sonata No. 23 "Appassionata" (on a ms, la coda est en un tempo ms rpid que la resta de la pea), i els tercers i ltims moviments de les sonates No. 14 "Clar de Lluna" i No. 17 "La Tempesta";

 La forma sonata a Catalunya .

Durant el classicisme sovintegen els exemples de composicions en qu els manuscrits confonen el qu s una sonata amb un primer temps en forma sonata, de manera que all que uns manuscrits recullen com una sonata en quatre moviments, altres consideren que la sonata realment noms s el primer d'aquests quatre moviments, essent aquest un allegro en forma sonata.
Aix fa que en alguns casos es pugui considerar que -si ms no a Catalunya a finals del segle XVIII i principis del segle XIX- la sonata tant pot tenir diversos moviments com un de sol; en aquest cas aquest tindria forma sonata.
Sn exemples de sonates d'autors catalans del classicisme i primer romanticisme les de Carles Baguer (tant les seves sonates per a teclat com les seves simfonies), Mateu Ferrer (igualment l'obra per a tecla i la simfnica), Ramon Carnicer, Narcs Casanovas, Benet Brell, aix com els quartets de Josep Teixidor.
 Vegeu tamb .
 Sonata;
 Rond-forma sonata;
 Exemple de sonata;
 Rondo;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94655" title="Necrpolis de Kom al-Ahmar" nonfiltered="2609" processed="2595" dbindex="37786">
Kom al-Ahmar es un llogaret d'Egipte prop del lloc on fou l'antiga ciutat de Nekhen o Hieracmpolis. 

Hi ha un cementiri predinstic a la vora del desert. Al altra costat d'un rierol hi ha una estructura de rajoles coneguda com "El Fort" que no se sap perqu servia i esta datat probablement a les primeres dinasties. Una mica al sud es troba una famosa tomba pintada (apareixien barques, animal i homes) del final del perode predinstic, coneguda per "Tomba 100", actualment malmesa. 

Les restes de la ciutat de Nekhen, que va substituir a un assentament anterior, son de la Dinastia I, amb uns murs irregulars, i dins hi havia un temple dedicat a Horus que ocupava una sexta part del espai, que fou descobert durant les excavacions de finals del segle XIX per J. E. Quibell i F. W. Green. Les ofrenes al temple foren dipositades en un forat conegut per "dipsit principal" on es van trobar importants objectes, com la Paleta de Narmer, el cap de la maa cerimonial de pedra calcaria del rei Escorpit II, barques de pedra, figures de marfil i altres; tamb es van trobar al temple monuments de tots els perodes posteriors destacant dos grans esttues de coure de Pepi I (Dinastia VI) i de Merenre, i una estela de granit de Pepi I acompanyat d'Horus i Hathor. S'han trobat tamb tombes excavades a la roca decorades amb inscripcions de les Dinasties VI i posteriors fins a la XVIII.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94660" title="Ferrari" nonfiltered="2610" processed="2596" dbindex="37787">


Ferrari s una companyia italiana, fabricant d'autombils de competici i esportius d'altes prestacions, fundada per Enzo Ferrari el 1929.  Originalment, la Scuderia Ferrari patrocinava pilots i autombils de curses. La companyia va comenar a produir autombils en srie l'any 1946. Es va convertir en Ferrari S.p.A. quan a la dcada dels 70 el Grup Fiat entr a formar part del Consell d'Administraci i es va fer accionista de l'empresa. 

El smbol de Ferrari el fams "Cavallino Rampante" fou l'amulet que duia el pilot Francesco Baracca (gran amic d'Enzo Ferrari), en morir a la primera guerra mundial, la mare del pilot li va donar personalment a l'Enzo Ferrari perqu li dongus sort.



Actualment els principals accionistes sn: el grup Fiat amb 56%, la famlia del fundador amb el 10%, la Commerzbank amb el 8,5%, Mediobanca amb l'11,7%, la Banca Popolare dell'Emilia amb l'1,3%, Mubadala di Abu Dhabi amb el 5%, i el 7,7% restant forma part de l'aval presentat al ser otorgat un prstec pel banc ABN Ambro. La companyia t la seu a Maranello, prop de Mdena.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94664" title="Histria de l'art" nonfiltered="2611" processed="2597" dbindex="37788">


La Histria de l'art s la branca de la historiografia  que estudia les manifestacions artstiques que s'han donat al llarg de la histria de la humanitat i la seva posterior classificaci i interpretaci. Tamb es refereix a l'estudi acadmic de les arts visuals, que tradicionalment han estat la pintura, l'escultura i l'arquitectura.

Aquestes definicions sn molt amplies i alguns aspectes de la disciplina se sobreposen amb la teoria de l art  i la crtica de l art. El treball de crtics i terics sovint ha esdevingut el puntal pel qual la histria de l art ha canviat de direcci.

 Introducci a la Histria de l'Art .





Si l'art prehistric s essencialment naturalista i t una funci mgicoreligiosa, l'art egipci, per la seva banda, introdueix valors d'idealitzaci i la representaci de la bellesa en les obres. Idealitzaci que ser sunstituda en l'art mesopotmic, babilnic i assiri per una certa majestuositat i sentit mstic, responent sempre a una intencionalitat religiosa al servei del poder.

Per va ser la Grcia clssica la que va oferir els elements formals que han estat la base de l'art occidental. La societat grega va donar com a resultat un art al servei de l'home i a escala humana, abandonant les dimensions colossals de l'art egipci. Bellesa i moviment i expresssi constitueixen els pilars de la plstica grega, als quals s'uneix l'afany d'dealitzaci i el domini tcnic. De l'idealisme grec es va passar a l'acusat realisme rom. , reflex d'un poble prctic i militar, que otorga sentit utilitari a les seves obres d'art.

Com hereves de l'art clssic i precedent de les formes preromniques, es troben les manifestacions de l'art paleocristi i bizant. Parallament a la formaci de l'art romnic, des de l'orient mitj sorgir un nou art que s'extendr pel nord d'frica i arribar a la Pennsula Ibrica: l'art islmic.

En la Baixa Edat Mitjana el simbolisme i expressionisme propis del romnic, seran substiuts pel gtic, amb un naturalisme cada cop ms accentuat, que l'acostar a l'estil i al perode que inauguren l'Edat Moderna, el Renaixement. 

Difcil sistematitzaci.

La histria de l'art s una disciplina acadmica relativament nova. Mentre que l'anlisi histric de, per exemple, la poltica, la literatura, i les cincies, es beneficia de la claredat i la mobilitat de la paraula escrita, una histria de l'art veritable depn de reproduccions fidels d'obres d art com a fonament de la discussi i de l'estudi. Els avenos en tcniques de reproducci i impressi fotogrfiques desprs de la Segona Guerra Mundial van fer possible aquesta empresa. No obstant aix, l'apreciaci i l estudi de les arts visuals ha estat una ocupaci de l home durant millennis. 

Per abordar l'estudi de l art s necessari utilitzar una teoria de l art. La definici de la histria de l'art reflecteix una dicotomia intrnseca a l art: art com la histria en un context antropolgic i art com a estudi de formes.

El contextualisme s l'aproximaci a l obra d'art com a fet histric, examinant-la en el context de l'poca i el lloc. Defugint la valoraci, es considera:

 la motivaci i el criteri de l artista, cal contemplar el conjunt de la seva obra.
 les obres dels seus mestres, collegues i coetanis, especialment dins de la mateixa tradici.
 els desigs i prejudicis dels seus mecenes.
 la temtica, la iconografia i el simbolisme en el seu temps.
 les seves limitacions tcniques dins del marc histric o personal.

Per contra, l'allacionisme s l'aproximaci a l'obra d'art com objecte tancat i autosuficient, es considera:
 l'objecte, les seves dimensions, la seva disposici: horitzontal o vertical.
 la tcnica emprada.
 l's del creador: colors, textures, factura.
 la composici: disposici dels elements que integren l'obra.
 grau d'abstracci o figuraci, considerant la seva versemblana. Una obra impressionista s figurativa per gens naturalista.

Histria de la histria de l art.
L'origen de la histria de l'art com a disciplina data del segle XVI considerant-se Vite de' pi eccellenti pittori, scultori e architettori (La vida dels millors pintors, escultors i arquitectes) coneguda com les "Vides" de Giorgio Vasari el text inaugural de l'estudi de l'art amb carcter historiogrfic. El mtode que segueix l'erudit florent s la biografia de l'artista. Aquesta metodologia ser la que s'imposi fins al segle XVIII. L'historiador del neoclassicisme alemany Johann Joachim Winckelmann ser qui buscar al llarg del desenvolupament de les civilitzacions una evoluci estilstica.

Al Renaixement Vasari va establir la creena que l art passa d'un estadi arcaic a un estadi clssic per decaure desprs en una etapa de decadncia. Aquesta concepci s recollida a les "Vides"  i es vigent fins l'esttica de Hegel del segle XIX. En aquest interval s observa la histria de l art com la histria d un progrs. L'art grec i el rom sn presentats com a cicles d'aquest desenvolupament. 

Pel que fa a l'art grec: el perode arcaic correspon a l'art cicldic, minoic i micnic; el perode clssic a la plenitud de la creaci tica (el Parten a Atenes contemporani de les escultures de Fdies del teatre d'Aristfanes i dels filsofs Plat, Scrates...) i segueix la decadncia de la repblica atenesa i el concomitant art hellenstic fins a la invasi romana.

Per a l'art rom: el perode arcaic s el de l'art auster de la Repblica ; l'art clssic correspon a la plenitud de l'Imperi i l'art del Baix imperi (en particular l'art paleocristi) amb les seves formes simplificades ser percebut com una decadncia sota l amenaa de les invasions brbares.

La desfeta d'aquesta percepci t lloc amb la publicaci, el 1901, a Viena, de l'obra d'Alos Riegl, Die sptrmische Kunstindustrie nach den Funden in sterreich-Ungarn (L'art rom tard segons els descobriments a ustria-Hongria); on es defensa que la creaci artstica que acompanya la caiguda de l'Imperi rom, no ha de ser interpretada com a decadncia sin com a canvi de norma i naixement d'un nou paradigma. Coincideix la publicaci d'aquesta obra terica amb la prctica artstica de la Sezession vienesa que s'allibera aleshores dels cnons de les Belles Arts, alguns anys ms tard Kandinsky i Kupka creen les primeres obres abstractes i Picasso i Braque el cubisme.

La histria de l'art que havia estat presonera del paradigma del Renaixement (fent reviure la plenitud de l art antic i explicant quines sn les condicions esttiques, aix com poltiques i econmiques, de la creaci d'un art clssic) passa a reconixer la pluralitat de les normes estilstiques simultnies i la multiplicaci dels corrents artstics degut a l'esfondrament de l esfor dogmtic i normatiu i s'entesta a comprovar, catalogar, comparar i explicar les arts ms que l'art.

Vegeu tamb.

Histria de l'art a occident;
Ernst Gombrich;

Enllaos externs.

 Temari de batxillerat;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94667" title="Angela (El Llegat)" nonfiltered="2612" processed="2598" dbindex="37789">
Angela s un personatge de la trilogia El Llegat, de Christopher Paolini. s una maga i amiga d Eragon. Sempre l'acompanya un home cat anomenat Solembum.



Angela s herborista i comerciant. T el cabell curt i arrissat, i es guanya la vida predient el futur per a les dones ms riques de Teirm i fent pocions. Les seves aficions tamb inclouen recollir bolets i demostrar que els gripaus no existeixen. No fa servir la mgia per predir el futur als aristcrates per si que ho va fer amb Eragon, fent servir ossos d artell de drac. Els ossos tenen runes gravades a les seves parets. Els rumors diuen que els ossos provenien de Glaedr, el drac daurat d Oromis, el qual va perdre una cama d un tall brutal. Admet que t un futur difcil de predir, i li revela que tindr moltes eleccions per davant, i que el portar a un final pacfic.

Ms tard apareix a Tronjheim, aliada als vardens, i sembla sser una de les magues ms potents. Acut al rescat d Eragon durant la Batalla de Farthen Dr empunyant una espasa de dues mans de fabricaci nana. A Eldest es revelar que va guanyar l arma en un tripijoc al temple nan de Tarnag. Cura la majoria de ferides d Eragon desprs de la Batalla de Farthen Sr

Torna a aparixer a Eldest cuidant a Elva, la nena que Eragon va maleir per equivocaci (en realitat la volia beneir). Lluita amb els vardens a la Batalla de Farthen Dr i enverina el subministrament d aliments i aigua de l exrcit enemic.

Aparenta ser bastant jove per afirma ser molt vella, dient que les herbes que menja la fan semblar ms jove. Alguns fans especulen que podria tractar-se d una elfa, tot i que mai no s esmenta que tingui orelles o altres senyals lfics.

A Angela se li posa el nom de la germana petita de l autor, Angela Paolini.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94668" title="Durza" nonfiltered="2613" processed="2599" dbindex="37790">
Durza s un Ombra, un dels antagonistes de la trilogia El Llegat, escrita per Christopher Paolini. 


 Histria .
Durza neix amb el nom de Carsaib (pronunciat car-sei, car-say en angls; la  b  s muda). Des del principi, s membre d una tribu nmada. Carsaib i els seus pares van ser abandonats per la tribu quan el seu pare va ser acusat de jurisprudncia.

Desprs de la mort dels seus pares, Carsaib va ser trobat al desert per Haeg, un mag, que el va ensenyar a fer servir encanteris i esperits. Haeg va ser assassinat per un grup de bandits i, en la seva rbia per la mort del seu mentor, Carsaib va invocar esperits tan poderosos que van prendre possessi del seu cos, transformant-lo en un ombra anomenat Durza. Al llibre se l descriu amb cabells i ulls marrons, dents assenyalats i pell prima com els pergamins  estirada sobre el crani per donar-li semblana de vida .

 Habilitats .
Durza t poders increbles amb la mgia. Pot exercir control sobre els rgals connectant els esperits. s tamb prou fort per derrotar Arya, i possiblement tamb Saphira. Tot i aix s ms feble que Galbatorix.

 Paper a Eragon .
Durza apareix al preludi d Eragon quan ataca a Arya, una elfa, en un intent de robar l ou de drac que vigila. s capa de capturar-la, per abans que envi l ou teletransportat a Les Vertebrades, on el trobar Eragon.

Eragon se l trobar ms tard a Gil ead. Tindran una curta batalla en la que Eragon s adonar que no t prou fora per derrotar-lo. Afortunadament, Murtagh li disparar entre els ulls fent-lo esvanir-se per sense arribar a matar-lo.

A Farthen Dr, Eragon se l tornar a trobar i haur de batre s en duel amb ell. Aquest cop tots dos faran servir els seus poders mentals. Eragon es ficar a la seva ment i tindr visions i flaixos sobre la vida de Durza. Mentrestant, Durza el fereix durament abans que Arya i Saphira el puguin distreure, moment que aprofitar Eragon per clavar-li l espasa al cor, matant-lo d una vegada per sempre. Mentre mor, tres esperits foscos abandonen el seu cos, alliberant els rgals del lligam que els controla.
Eragon no escapa ills de la seva acci. La memria de Durza continua infestant la seva ment fins que Oromis interv. A ms, Eragon duu una llarga cicatriu a l esquena, similar a la de Murtagh, que l afligeix durant molts mesos. A Eldest, aconsegueix lliurar-se de la cicatriu mitjanant un recurs mgic dels elfs.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94670" title="Al-Qasr" nonfiltered="2614" processed="2600" dbindex="37791">
Al-Qasr o Al-Qasr al-Saiyad, s una ciutat d'Egipte, a la regi de l'Oasi de Bahariya, a 1 km al nord-est d'Al-Bawiti, i al nord d'Hiw, a la part occidental del Nil.
 
La ciutat, dins el noms VIII de l'Alt Egipte, es va dir Psobthis. Tenia un temple del que resta el mur de pedra, i un cementiri darrera el llogaret. L'evidencia ms antiga es troba a Qarat el-Hilwa, a uns 3 km al sud-oest d'Al-Qasr, probablement el cementiri de l'antiga ciutat, amb un grup de tombes tallades a la pedra; la ms antiga correspon a Amenhotep Huy, governador de l'oasi del nord a la dinastia XVIII o comenaments de la XIX, amb escenes de la seva feina com a governador junt amb la seva dona Ourly i el seu fill Menna; aquesta tomba fou excavada per Ahmed Fakhry el 1938, per desprs la maca d'atenci han fet que s'acabs de deteriorar; a la mateixa ciutat una capella de pedra (amb el nom d'Apries de la Dinastia XXVI i una dedicatria a Amon-Ra el "Senyor del gran tur" ttol exclusiu de la zona, i al deu Khons) fou construda per dos governadors anomenats Wahibrenefer i Djedkhonsuefankh (d'aquest darrer es va trobar una esttua el 1900); al centre de la ciutat queden les runes d'un altre temple de l'Imperi nou trobat el 1988, dedicat a la deessa Bes de la que s'ha trobat una esttua molt ben conservada.

L'antiga ciutat s'estenia en torn el temple fins a la font d'Ain el-Muftella (Ain al-Mufitillah), uns 3km a l'oest. La font fou segurament el principal abastiment d'aigua de la ciutat, per avui ja es al desert. Prop d'aqu Steindorff va excavar el mur d'una capella el 1901 on es va trobar el nom d'Amasis; la capella fou excavada per Fakhry el 1938-1939 hi va trobar tres capelles ms amb part dels murs coberts d'escenes religioses, corresponents a la dinastia XXVI, una de les qual fou construda per Djedkhonsuefankh i dedicada a Bes. Les excavacions de 1977 van comprovar que les quatre capelles eren part d'un temple del regnat d'Amasis l'estructura del qual contenia un primitiu exemple de pronaos, i que fou construt per Djedkhonsuefankh i son germ Shebenkhonsu. 

En el perode rom hi va haver un arc triomfal que el 1820 encara fou descrit per Cailliaud quant era en un bon estat de conservaci i era la runa ms important de la zona; ms tard l'arc fou destrut per la construcci d'edificis i encara es poden veure les peces usades; queda la plataforma on s'assentava. Probablement llavors la ciutat era una fortalesa romana, que sota els rabs va agafar el nom de "Al-Qasr" (la fortalesa).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94672" title="Benetton" nonfiltered="2615" processed="2601" dbindex="37792">




Benetton Group s una marca de roba, fundada a Vencia (Itlia). El nom es deu al cognom familiar dels fundadors de l'empresa. L'empresa Benetton es va fundar el 1965. Cotitza en la Borsa d'Itlia, la Borsa de Frncfort i el New York Stock Exchange.

La histria va comenar en el 1955 quan Luciano Benetton, el major dels quatre fills, tenia noms 20 anys i treballava com a venedor a Treviso. Es va donar compte que la gent volia colors en les seves vides i especialment a la seva roba. Va vendre una bicicleta d'un germ menor per poder comprar la primera teixidora de segona m, i va comenar a comercialitzar una petita collecci de suters a les botigues. La reacci positiva als seus dissenys va ser noms el principi d'un slid comenament. Poc desprs, els va demanar a la seva germana i els seus dos germans menors, que s'unissin al negoci.

 En el 1965, els Benetton van obrir la seva primera botiga a Belluno i l'any segent a Pars, amb Luciano com a president, el seu germ Giberto a crrega de l'administraci, el seu germ menor Carlo de la producci, i Giuliana com a dissenyadora cap.

Els seus productes inclouen roba per a dones, homes, nens i roba interior. Recentment es van expandir al negoci dels perfums i articles de neteja personal, rellotges exclusius i articles per a la llar, com a accessoris de cuina i productes per a bebs.

 Enllaos externs .
United Colors of Benetton;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94674" title="Bahariya" nonfiltered="2616" processed="2602" dbindex="37793">

Bahariya (o Bahriyya) s un oasi a l'oest del Nil, a l'Alt Egipte. Va portar diversos noms: l'Oasi del nord, Zeszes, l'Oasi Parva i a l'era cristiana oasis d'Al-Bahnasa, entre d'altres. L'oasi era part de l'anomenat desert occidental o desert lbic.

Els primers assentaments sn del paleoltic; les restes sn molt visibles per prcticament la zona no s'ha excavat i casi tot el que se sap s del perode de l'Imperi mitj, grcies a les excavacions d'Ahmed Fakhry i darrerament de Zawi Hawass.

Durant l'Imperi Antic probablement hi havia un governador regional per no en resten evidncies. La zona era poblada pels tehenu libis barrejats amb la gent del Nil i beduns, contra els quals els egipcis van lluitar. 

A l'Imperi mitj portava el nom de Zeszes i era un domini egipci consolidat, per noms s'ha trobat un escarabat amb el nom de Sesostris, per algunes evidncies mostren que Amenemhet i Sesostris II van dedicar atenci a la zona que probablement era objecte d'atacs dels libis. Es creu que hi havia grans explotacions agrcoles, cases grans pels terratinents i fins i tot una guarnici militar; un cultiu important era el vi que era transportat en caravanes cap a la zona del Nil.

Durant la dinastia XV el trfic comercial es va aturar (probablement per la inseguretat de les rutes); Kamose esmenta l'oasi com Djes Djes nom que porta el vi de la regi. Sota Tutmosis III es van fer millores a la regi incloent els regadius; en aquest temps l'oasi pagava tribut a Tinis segons es diu a la tomba de Rekhmire, visir de Tuthmosis III. D'aquest temps es la tomba descoberta a Al-Qasr que correspon a Amenhotep Huy titulat "governador del Oasis del nord"; amb la dinastia XIX l'oasi va esdevenir mes important per les seves mines de ferro (encara existeixen avui dia) sense que perds importncia l'agricultura. Amb Merenptah II (fill de Ramss II) Egipte va ser atacat pels libis i segurament Bahariya va ser una de les zones mes afectades; als libis foren rebutjats per Ramss III. Durant el tercer perode intermedi i l'poca posterior, l'oasi va tornar a emergir com un centre destacat.

Shoshenq I, fundador de la dinastia XXII, d'origen libi, i desprs Shoshenq IV, van dedicar atenci a Bahariya que segons Fakhry hauria estat la primera posici conquerida juntament amb Farafra, i hauria servit de base per la conquesta d'Egipte. En aquesta poca apareix un cap local anomenat Weshethet, que portava el ttol de "Cap superior libi", crrec probablement equivalent a governador, i un altre dignatari anomenat Arcawa, que fou governador i sacerdot al final de la Dinastia XXII. D'aquesta poca son les troballes mes importants.

Desprs segueix un parntesi fins que Bahariya retorna com a centre agrcola i comercial durant les dinasties XXV i XXVI. En aquesta darrera els governadors eren nadius de l'oasi i continuaven dependent d'Abidos (Tinis). Ahmose II (570-516 aC) va enviar tropes al oasi contra els grecs de Cirenaica i contra libis; en el seu honor foren erigits dos temples i algunes capelles a Al-Qasr i Ain el-Muftella; aquest temples foren encara embellits en temps de la dominaci persa. Sota els perses es va establir al oasi una forta guarnici. Es possible que Alexandre el gran passs per l'oasi en el seu cam al oasi de Siwa. Sota Ptolomeu I l'oasi va tornar a prosperar amb el restabliment de les vies comercials i com a base pel control del desert occidental; una guarnici militar grega va romandre permanentment a l'oasi. D'aquest perode es el cementiri conegut per la Vall de les mmies daurades. El deu adorat en aquest temps era Thoth en la seva forma d'Ibis; Hathor s esmentat com la senyora del Oasis; tamb s'esmenta a Amon i Khonsu amb el ttol de "senyors del Oasis"; al tur del comer de pollastres (Qarat al-Farargi) hi ha el cementiri dels ibis sagrats, i altres antiguitats de l'oasi; el nom prov de qu els habitants locals creien que les mmies eren de pollastres.

Al final del perode grec i abans del control rom, els sistema de rec va entrar en decadncia; sota domini rom la situaci no va millorar; els saquejadors del desert van atacar l'oasi i la vida all es va tornar perillosa. Els romans van ser menys opressius a l'oasi i van construir una srie d'edificis i aqeductes alguns dels quals encara s'utilitzen avui dia a Bawiti i Izza; del perode rom queden bastants tombes, vies, projectes agrcoles i edificis. Els soldats romans hi estaven estacionats al menys peridicament. Un comandant militar de nom Adri va revisar les forces el 213; mes tard un poble anomenat Nobatai, va atacar l'oasi i va destruir alguns llogarets; el 399 es van establir nous camps militars romans (bizantins).

En el perode cristi la tradici copta diu que fou cristianitzada per Sant Bartolomeu, una dels apstols de Jess; Abu Salih diu que Bartolomeu fou martiritzat al oasis, per altres diuen que ho fou a la costa; Abu Salih tamb informa de moltes esglsies de la zona i n'inclou una anomenada Sant Bartolomeu. L'oasi fou seu d'un bisbe tot i que es creu que va romandre un centre de culte pag fins al menys el segle VII. En aquest temps es va dir Al-Bahnasa.

El 1921 Dugald Campbell esmenta un monestir que encara romania a Al-Bawiti, la principal ciutat de l'oasi, al que dona el nom des Dar al-Abras, El refugi dels Leprosos, i diu que tenia parets pintades, creus gravades i antigues inscripcions, i que els cristians li donaven el nom de Bahariya Mari Girgis (Sant Jordi de Bahariya). A mes esmenta el descobriment d'alguns tats d'poca pnica que sembla que va portar a El Caire i son avui al Museu d'Antiguitats (Museu Arqueolgic de El Caire).

Fou conquerit per Ibn al-As a la meitat del segle VII. Sota els musulmans fou conegut altre cop com Oasis del nord o Waha al-Khas. El 943/944 apareix sota domini d'un emir berber de nom Abd al-Malik ibn Marwan que era plenament independent. Desprs va caure en mans dels fatimites que hi van nomenar governador. Sota els mamelucs constituia un feu; l'oasi va patir alguns atacsa dels beduins i dels berbers.  La comunitat cristiana va existir fins al segle XVI o potser el XVII. El cultiu del vi, degut a la prohibici del producte pels musulmans, es va acabar i l'economia va entrar en decadncia; les olives i els datis foren sotmesos a taxes massa altes; molts camps van quedar coberts de sorra. 

El 1813 Muhammad Ali va reclamar l'oasi, que des feia un temps restava terra de ning, com a part del seu govern. Bahariya requeria una fora de 400 o 500 homes per assegurar la pau i tranquillitat, per a partir de l'establiment del domini efectiu de Muhammad Ali es va reprendre el comer.

El 1819 fou visitat per l'itali Belzoni que l'anomena com Wah al-Bahnasa, o Wah al-Mendeesheh, just quant Muhammad Ali comenava a establir el seu domini a l'oasi de Siwa, que Belzoni tamb va visitar. El 1820 el va visitar Cailliaud que va fer descripcions de monuments que desprs es van perdre incloent l'arc de triomf rom de Al-Haiz. Es creu que alguns monuments foren destruts per un terratrmol el 1847 i les seves restes reutilitzades. Tamb el 1820 hi va ser Hyde. Pacho i Muller hi van ser el 1823-1824, Wilkinson el 1825, Rohlfs el 1874, el capit H. G. Lyons el  1894 i el 1897, John Ball i Hugh Beadnell que van confeccionar mapes del territori.

El 1916 els Sanusiya, aliats otomans, van enviar un exrcit a Bahariya, on tenien fora seguidors. Hi van romandre deu mesos per en foren expulsats pels britnics amb soldats sudanesos desprs de la batalla d'Hara. El capit Williams va establir un lloc de vigilncia a la muntanya que porta el seu nom (Djebel al-Ingleez). Es va establir la llei marcial i es van dictar noves normes. 

L'oasi va patir un descens de poblaci als anys cinquanta arribant a menys de sis mil habitants, per el 1986 ja havia pujat a 20.000 i actualment es al entorn del 30.000. Una carretera ha substitut a l'antiga via de les caravanes.

Vegeu tamb:

Al-Haiz (Al-Hayz);
Al-Bawiti;
Al-Qasr;
Ain el-Muftella;
Temple d'Alexandre el Gran;
Temple de Bes;
Temple d'Hrcules de Bahariya;
Tomba de Bannantiu;
Toma de Zedamonefankh;
Vall de les mmies daurades;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94679" title="O Globo" nonfiltered="2617" processed="2603" dbindex="37794">
O Globo s un diari fundat el 29 de juliol de 1925 amb seu a Rio de Janeiro, Brasil. 

Fou fundat pel periodista Irineu Marinho, propietari del diari vespert A Noite. Per intentar ampliar el pblic del diari cre un nou diari matut. La mort d'Irineu Marinho poques setamens desprs de la fundaci del grup, aquest fou heretat pel seu fill Roberto Marinho, que mitjanant l'xti del diari aconsegu un ascensi econmica i poltica que cre un conglomerat de mitjans de comunicaci, que avui dia agrupen una televisi, una rdio i l'editorial Globo.

El 1986 li fou concedit el Premi Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats per la considerable tasca comunicativa duta a terme en l'mbit de la premsa, rdio i televisi al mn iberoameric.

Enllaos externs.
  O Globo Online;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats 1986;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94681" title="Nag Hammadi" nonfiltered="2618" processed="2604" dbindex="37795">


Nag Hammadi (rab          ) s un llogarret d'Egipte a la riba occidental del Nil, al sud-est d'Abidos i al nord-oest de Tebes, que en poca clssica fou una ciutat anomenada Khenoboskion (grec            ) on el 320 Sant Pacomi va fundar el primer monestir cristi d'Egipte. En l'actualitat t uns 30.000 habitants que es dediquen primordialment a l'agricultura (sucre), i a la producci d'alumini en una fbrica propera (Aluminium City).

s fams perqu el 1945 dos camperols egipcis hi van trobar una gran collecci d'antics manuscrits cristians que havien estat copiats pels monjos vers el 367 (els evangelis de Toms, Felip i Valent entre d'altres) i compilats en una dotzena de llibres enquadernats en cuiro. Aquest llibres foren dipositats en una urna segellada i amagada entre les roques properes al penya-segat oriental de la vall del riu Nil. El document est format per unes 11.100 pgines de manuscrits en papir amb traduccions dels originals grecs al copte.

Vegeu: Manuscrits de Nag Hammadi

 Enllaos .
 Plana web de la Bibliothque Copte de Nag Hammadi ;
 Plana web de la Nag Hammadi Library ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94683" title="Ducat de Spoleto" nonfiltered="2619" processed="2605" dbindex="37796">

El ducat de Spoleto fou un territori longobard independent fundat al voltant del 570 al sud d'Itlia.

 Histria .
L'any 568 els longobards van entrar a la pennsula itlica ocupant gran part d'ella. Crearen el regne llombard amb capital a Pavia i el dividit en diversos ducats. Part d'aquests territoris se situaren al sud de l'exarcat de Ravenna que encara controlava l'emperador de Constantinoble. Un d'ells fou el ducat de Spoleto (a l'actual mbria) on entraren el 570. El interregne longobard a la mort del rei Albo va deixar els ducs independents de fet i a la prctica, els ducats del sud Spoleto i Benevent tingueren un estatus d'estat independent respecte als reis llombards, amb breus perodes on el reis s que pogueren imposar el seu poder.

A l'ombra del ducat de Benevent, Spoleto es mantingu en un segon pla dins la histria llombarda, per en alguns moments el seus territoris eren importants (mbria, Laci, les Marques, i els Abruzzos). Cal destacar les incursions que el duc Ariulf va fer contra els Bizantins (579-92 contra Ravenna; 592 contra Roma). El va succeir Teodelap, fill del primer duc Faroald I. Faroald II va governar conjuntament amb son germ Waquilap, i va conquerir Classis, el port de Ravenna i el va saquejar, per el rei dels longobards li va fer restituir el bot. Faroald II fou enderrocat pel seu fill Transamund o Trasimund II (724), que es va revoltar contra el rei longobard i es va aliar al Papa Gregori III, que el va acollir a Roma quan fou enderrocat (739). Hilderic, que l'havia substitut, fou assassinat per Trasimund que va recuperar el poder (740) per el rei longobard el va deposar i el va enviar a un monestir (742) i va nomenar duc a Agiprand, per a la mort del rei Luitprand, Trasimund va recobrar el ducat fins a la seva mort el 745. Els reis longobards van ocupar sovint el ducat personalment. Durant la segona meitat del segle VIII diversos ducs de Spoleto foren tamb reis dels llombards.

Dos anys desprs de la caiguda del regne de Llombardia i de l'ocupaci de Benevent, el propi ducat de Spoleto caigu en mans dels francs carolingis de Carlemany que havia pres el ttol de rei dels longobards. Tot i que el territori fou donat a l'esglsia, Carlemany es reserv el dret de nomenar-hi ducs. 

El duc Guiu I que havia rebut a ms a ms la senyoria de Camerino, va repartir el ducat entre els seus fills, Lambert a Spoleto i Guiu II a Camerino (amb ttol de duc de Camerino). Lambert va lluitar amb sarrains i bizantins (867) i fou deposat el 871 per restaurat el 875 i finalment excomunicat pel papa Joan VIII. El 883 Guiu II va reunir els feus de Spoleto i Camerino.

A la mort de Carles el Calb el 888 Guiu es va fer coronar emperador i rei d'Itlia pel Papa Esteve V (891) i al 892 el papa Forms I va coronar al fill de Guiu, Lambert II, com a duc, rei d'Itlia i emperador.

Alberic I duc de Camerino (897) i desprs de Spoleto ( 898) es va casar amb la romana Marzia, l'amistanada del Papa Sergi III (904-911), per fou assassinat pels romans el 924. El seu fill Alberic II va enderrocar a Marzia en 932. El 949 el ducat fou ocupat pel rei d'Itlia i emperador Berengari II. L'emperador Ot I li va segregar la terra anomenada Sabina Longobardica i la va cedir al Papa. 

Des llavors el ducat fou de nomenament imperial. El 967 Ot el va reunir al ducat Benevent i Cpua sota Pandolf anomenat Testa di ferro (Cap de ferro) per a la seva mort va passar a Transamund IV o Trasimund IV, que fou duc de Camerino (982-989) i el 989 a Hug duc de Toscana que el va reunir als seus dominis fins el 999, i desprs altre cop el 1010 (fins el 1020) i el 1043 (fins al 1057). El 1057 Godofred de Lorena es va casar amb Beatriu, viuda de Bonifaci de Toscana i Spoleto i va romandre en possessi de la casa de Toscana fins el 1158 (excepte de 1093 a 1119 en qu va ser duc Werner II marcgravi d'Ancona, nomenat per l'emperador durant la guerra de les investidures).

El 1155 Frederic I Barba-roja va destruir la ciutat per fou reconstruda. El 1158 el ducat fou donat a Guelf VI d'Este. A partir del 1172 els ducs nomenats per l'emperador pertanyien a la casa alemanya dels Urslingen. A la mort de Conrat d'Urslingen el 1198 va ser cedida al Papa Innocnci III per el 1209 va ser ocupada per Ot de Brunswick que va nomenar duc a Dipold de Vohburg. Finalment el 1228 va passar al Papa sota un governador, generalment un cardenal. Encara que a nivell local fou teatre de lluites entre gelfs i gibellins el cardenal Albornoz i va restaurar el ple domini pontifici el 1354.

El ttol de duc de Spoleto fou usat al segle XIX per la casa de Savoia.

 Vegeu tamb . 
 Llista de ducs d'Spoleto;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94684" title="Principat de Salern" nonfiltered="2620" processed="2606" dbindex="37797">
El Principat de Salern fou un principat llombard del sud de la pennsula itlica nascut l'any 851.

 Histria .

L'any 839 mor el prncep de Benevent Sicard. El cap de l'exrcit Radelquis (Radelchis) es va apoderar del poder i es va proclamar al seu lloc. El germ i hereu de Sicard, Siconulf, fou empresonat a Taranto, per fou rescatat per vaixells d'Amalfi i portat a Salern on fou proclamat prncep. Inmediatament s'inici una guerra civil que dur deu anys. Amb la intervenci de l'emperador d'Occident Llus II el Jove (847) es decid la partici del principat en dos amb seus a Benevent i Salern respectivament. El 849 el rei d'Itlia va oficilitzar la divisi.

El recent nascut principat de Salern tenia com a principals ciutats Salern, , Cassano, Cosenza, Paestum, Conza, Sarno, Cimitile (Nola), Cpua, Teano i Sora. La seva situaci al costat del mar Adritic i els seus nombrosos ports convertiren el principat en un poders territori martim. Els primers anys del principat foren convulsos fins l'arribada al poder de Guaifer que en un regnat de 19 anys estabilitz el pas. En poc temps el principat de Salern super el de Benevent. Durant aquest perode es produ una nova divisi territorial. Cpua esdevingu independent creant el seu propi principat. Tcnicament Salern era vassall de l'Imperi Occidental per a la prctica era un territori independent, arribant, incls, a acords amb els sarrans. Guaifer fou deposat pel seu fill Gauimar I. Aquest trenc les aliances amb els sarrans i s'aprop a l'emperador occidental Carles el Calb primer, i amb l'emperador bizant desprs (887), arribant a rebre, d'aquest, el ttol de patrici.

El segent governant, Guaimar II, port el principat de Salern a uns moments lgids. Va prendre part a la batalla de Garigliano contra els musulmans el 915. El fill de Guaimar, Gisulf I, hagu de superar un intent d'invasi de Joan III de Npols i Landulf II de Benevent. Posteriorment sort en defensa de Pandulf cap d'acer, que era prncep de Cpua i Benevent. En morir sense descendents decid lliurar el principat a Landulf. Entre 978 i 983 Salern estigu governat per prnceps forans de les cases de Cpua i Amalfi. Aquest darrer any puj al poder Joan, de la casa d'Spoleto. Amb ell i els seus successors el principat visqu un darrer perode d'esplendor. El seu fill Guaimar III hagu de fer front als atacs sarrans, per ho feu amb l'ajuda de mercenaris normands. Sota el seu regnat va florir la Schola Medica Salernitana.

Guaimar IV un el seu principat amb el de Cpua. Desprs, amb el suport de Conrad II, emperador romanogermnic estengu els seus dominis sobre les ciutat-estat de Gaeta, Npols i Amalfi. El fill de Conrad, Enric III, en canvi, expuls Guaimar de Cpua el 1047 per limitar el seu poder. Poc a poc Salern declin. El 1077 el darrer prncep llombard Gisulf fou derrotat pel normand Robert Guiscard, duc de Pulla. Salern deix de ser la capital d'un prsper principat independent per passar a ser la capital del ducat de Pulla, Calbria i Siclia.

 Prnceps de Salern .
 840 851 : Siconulf;
 851 853 : Sico II;
 853-853 : Pere;
 853 861 : Ademar;
 861 880 : Guaifer;
 880 900 : Guaimar I;
 900 946 : Guaimar II;
 946 978 : Gisulf I;
 978 981 : Pandulf I cap d'acer (prncep de Benevent (des de 961), Capua (des de 961) i Spoleto (des de 967);
 981-981 : Pandulf II;
 981 983 : Manso (duc d'Amalfi 966-1004);
 981 983 : Joan I (co-prncep);
 983 994 : Joan II;
 994 1027 : Guaimar III;
 1027 1052 : Guaimar IV (duc d'Amalfi 1039-1043), Gaeta (1040-1041) i Capua (1038-1047);
 1052 1077 : Gisulf II;

 Prnceps de Salern (hereus al tron de Npols).
"Prncep de Salern" tamb fou el ttol creat per Carles I de Npols pel seu fill i hereu Carles II de Npols. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94685" title="Reinhard Mohn" nonfiltered="2621" processed="2607" dbindex="37798">
Reinhard Mohn ( Gtersloh, Alemanya 1921 ) s un empresari i editor alemany retirat, expresident del Grup editorial alemany Berteslmann. 

Descendent de la famlia fundadora del Grup Bertelsmann, assum el control d'aquesta companyia el 1947 convertint-la en un dels grups editorials ms importans del mn, crrec que ocup fins el 1981. Posteriorment Mohn ced la major part de les seves accions al grup editorial per fundar la Fundaci Bertelsmann, des de la qual pretn fomentar l'inters per la lectura creant biblioteques i centres de lectura pblics.

La seva vinculaci a Espanya es remonta des del 1962 quan fund el Crculo de Lectores, un grup subscriptor en el qual es pot comprar msica i llibres des de casa sense haver-se de desplaar a les llibreries. 

El 1998 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats la seva capacitat per a concebre i organitzar un model integrador i participatiu d'empresa en l'mbit de la comunicaci i les humanitats, que ha contribut a la difusi de la cultura mitjanant l'edici de llibres i altres publicacions, la creaci de biblioteques i el foment de la lectura, a travs d'una xarxa mundial multimdia amb particular projecci a Espanya, pas amb la cultura del qual ha mostrat una palesa identificaci. 

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats 1998;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94689" title="Cam de Sant Jaume" nonfiltered="2622" processed="2608" dbindex="37800">

El Cam de Sant Jaume (en gallec: Camio de Santiago; en castell: Camino de Santiago; en occit: Camin de Sant Jaume; en francs: Chemin de Saint Jacques) s una ruta que recorren els pelegrins procedents d'Espanya i tota Europa per a arribar a la ciutat de Santiago de Compostella, on es veneren les relquies de l'apstol Sant Jaume. Durant tota l'edat mitjana va ser molt concorregut, desprs va ser lleugerament oblidat i en l'poca actual ha tornat a prendre un gran auge. 

Inicis histrics del Cam.

Els orgens del culte a Sant Jaume a la Hispnia romanen en la ms completa foscor, encara que sembla que es trobaren les relquies de l'apstol aproximadament en l'any 814, i que, a partir de llavors, Compostella es convert progressivament en un centre de pelegrinatge que rebr el seu impuls definitiu durant la primera meitat del segle XII. 

Molts dels primers pelegrins procedien de regions d'Europa pioneres en l'aportaci de novetats musicals. Partint alguns del nord, i altres de zones ms cntriques de Frana, havien passat per llocs de culte com Chartres i Tours, on van poder escoltar les melodies que tot l'Occident cristi considerava el veritable llegat del papa Gregori I. Poc importava que aquells que venien del nord d'Itlia i que havien hagut de creuar els Alps i Pirineus els diguessin que en el seu lloc d'origen el ritu litrgic era ms antic i venerable que aquest al que ells anomenaven rom. 

Tampoc importava molt que una vegada endinsats en territori hispnic i reunits els pelegrins de diferents procedncies entorn d'un mateix Cam fessin una parada en algun monestir del cam i all se'ls parls, no sense nostlgia, d'una litrgia que no feia molt era l'element unificador enfront de les hosts musulmanes que des de feia segles ocupaven bona part del territori hisp. 

A la fi del segle VIII es difon al nord-oest de la Pennsula Ibrica la llegenda que Sant Jaume el Major havia estat enterrat en aquestes terres, desprs d'evangelitzar-les. Comen a rendir-se-li culte en un lloc proper a la ciutat episcopal d'Iria Flavia, avui Padrn, on existeix un cementiri d'poca romana. Molt aviat, la notcia s'estengu per tota l'Europa cristiana i els primers pelegrns comencen a arribar a Compostella, al lloc del sepulcre denominat Campus Stellae. El descobriment del sepulcre coincideix amb l'arribada al regne d'Astries dels mossrabs fugits de les zones dominades pels musulmans, buscant poder practicar les seves creences religioses. 

El nombre de pelegrins augment extraordinriament a partir del segle XI, quan la poblaci europea assoleix sortir de l'allament d'poques anteriors i inicia una srie de contactes i intercanvis que, en el camp religis, duran a fer de la peregrinaci la forma ms difosa de devoci. Roma, Jerusalem i Santiago de Compostella seran les destinacions ms importants. Els creuats i les ciutats martimes italianes obren la ruta de Jerusalem i els monarques de Navarra, Arag, Castella i Lle faciliten el viatge a Santiago mitjanant la construcci de ponts, reparaci de camins i edificaci d'hospitals. 

Anys ms tard, el carcter apostlic de la seva esglsia i les riqueses acumulades grcies als pelegrins, permetran a un bisbe emprenedor, Diego Gelmrez, convertir la seva seu en un arquebisbat.

El Cam modern. 

Desprs de les Edats Mitja i Moderna, el Cam va perdent importncia. Per a l'Any Sant Compostell de 1993, el govern autnom gallec va decidir potenciar el seu valor com a recurs turstic, no noms per al pelegr religis i va llanar la campanya Xacobeo 93, restaurant la ruta i les infraestructures per a pelegrins. Va assolir la collaboraci de les comunitats per les quals travessa el Cam. Des de llavors, fer el recorregut a peu, amb bicicleta o a cavall s una destinaci popular que reuneix el religis, espiritual, esportiu, cultural, econmic, etc., tal com ha vingut ocorrent des del principi a travs dels segles. El cam es troba indicat per fletxes pintades de groc, pals i altres senyals. L'actual Cam de Santiago s el sender de Gran Recorregut 65, amb les seves variants. 

El 1993 fou considerat Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO, i el 2004 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de la Concrdia com a lloc de peregrinaci i de trobada entre persones i pobles que, a travs dels segles, s'ha convertit en smbol de fraternitat i vertebrador d'una conscincia europea.I tambe va ser maricon

Descobriment del sepulcre. 
Vuit segles desprs de la mort de l'Apstol, l'any 813, sent rei d'Astries Alfons II el Cast i emperador d'Occident, Carlemany, un ermit anomenat Pelagi o Pelai, va veure una estrella posada en el bosc de Libredn. Desprs de comunicar-li al bisbe Teodomir, bisbe d'Iria Flavia, van descobrir al centre del bosc una antiga capella amb les restes del sant. 

Alfons II va viatjar immediatament amb la seva cort al lloc on van trobar l'esglsia, convertint-se aix en el primer pelegr de la Histria. Va manar edificar una petita esglsia, que amb els anys es transform amb la seu barroca actual de la Catedral de Santiago de Compostella.

Bibliografa.

La Guia Oficial del Cam de Sant Jaume. Editada per l'Associaci d'Amics del Cam de Sant Jaume (www.camisantjaume.com);
El Cam de Sant Jaume des de Montserrat i des de Roncesvalles. Barcelona. Cossetnia Edicions, 2006;

Enllaos externs.
  Associaci d'Amics del Cam de Sant Jaume;
  Cam de Sant Jaume;
  Associaci d'Amics dels Pelegrins a Santiago - Barcelona;
  Caminosantiago.com;
  Federaci Espanyola d'Associacions d'Amics del Camino de Santiago;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de la Concrdia 2004;
 Google satellite map;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94696" title="Majordom de palau" nonfiltered="2623" processed="2609" dbindex="37801">
Durant el perode merovingi, el Majordom de palau (del llat: maior, domus o majordom: el ms important, el principal, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei. 
Durant el regnat dels ltims reis merovingis, detenien realment el poder poltic, exercint la funci de "primer ministre", funci aquesta que es transmetia, amb freqncia, de pares a fills.

Perode merovingi. 
Al llarg d'aquest perode apareix la famlia dels Pipnides (descendents de Pip de Landen, o Pip el Vell), que dna pas al naixement de la dinastia Carolngia.

El poder dels majordoms de palau va anar incrementant-se d'una manera contnua. En principi eren servidors del rei i responsables del palau, per de forma progressiva i a partir del segle VII van desenvolupar un verdader poder darrere del tron d'Austrasia, el sector nord-est del regne dels Francs sota la dinastia Merovingia, pel que aquest ofici es va convertir en una aposta entre els aristcrates i rpidament va arribar a ser heretable en la famlia dels Carolingis.

Dagobert I, conscient de l'amenaa que aquests representaven, se separa del majordom Pip de Landen i reprn, personalment, el poder. Per quan mor, el regne recau definitivament a les mans dels majordoms pipinides. L'ascensi dels Pipinides no es va realitzar sense entrebancs i durant 20 anys, de 662 a 680, van ser expulsats del poder per la famlia de Vulfoald. 
Ansegisel, pare de Pip de Heristal va ser assassinat durant aquest perode. Els sobirans descendents de Dagobert I, sovint molt joves i amb una esperana de vida molt curta, no podien regnar sense l'ajuda dels majordoms de palau. Aquests van aprofitar la situaci per augmentar el seu poder i dirigir el pas reemplaant els sobirans: ells nomenaven els bisbes, els comtes i els ducs, firmaven els acords amb els pasos vens, decidien i mantenien les campanyes militars. Els majordoms de palau van teixir, per al seu profit, una xarxa de fidelidades basades en els dots i les aliances matrimonials.

En definitiva, el sobir no tenia cap funci, d'all el nom de reis mandrosos que s'atribua als sobirans descendents de Dagobert I. (Encara que s'ha de relativitzar aquesta expressi de "reis mandrosos". En efecte, la dinastia carolingia, es va empenyorar, tan aviat com va arribar definitivament al poder, a denigrar a l'antiga dinastia merovingia intentant legitimar el seu cop de Estat). Ells (els carolingis) disposaven del prestigi i de la legitimitat de la seva dinastia. Els altres (els merovingis) a la seva sang real.

L'ltim rei merovingio Khilderic III, va ser tancat en un monestir per Pip I el Breu en 751. Pip demana al Papa Zacares que el reconegui com a sobir del regne franc. Es tracta d'una usurpaci i d'un cop d'Estat, legitimat pels historiadors de la dinastia carolngia, en particular per Eginhard. Pip s proclamat rei en 751, ms tard s consagrat en Sant Denis en 754. D'aquesta manera neix la dinastia carolingia. El seu fill Carlemany, va assumir fins i tot un major poder que el seu pare en ser coronat com Emperador del Sacre Imperi Rom Germnic, convertint-se en una de les ms grans figures en la histria de Frana i Alemanya. 

Principals Majordoms de palau.
Austrsia ;
Radon majordom de palau a Austrsia (614).
Grimald I, majordom de palau d'Austrsia expulsat en (662).
Vulfoald, majordom de palau d'Austrsia (662-680) i de Nestria (673-675).
Pip de Landen, majordom de palau sota el regnat de Dagobert I (623-640) va ser excls per rebaixar les seves pretensions en 640, per desprs de la mort de Dagobert, recobra la seva funci a petici de la regenta del regne.
Otton, majordom de palau d'Austrsia en (640-643).
Asgise (?  695) fill de sant Arnoul, majordom de palau d'Austrsia.
Grimald II (? 714), fill de Pip de Heristal, majordom de palau d'Austrsia (698).
Pip d'Heristal o d'Herstal, cridat tamb Pip el Jove (16 de desembre (635 (Jupille Blgica)-714), nebot de Grimaldo, majordom dels palaus d'Austrsia, Nestria i Borgonya.
Carles Martell (cap a 676, Quierzy-sur-Oise), fill de Pip de Heristal, majordom de palau d'Austrsia i de Nustria, duc de Frana (737-741).

Borgonya ;
Garnier, ambaixador de Bizanci cap a 570, desprs majordom de palau.
Pip d'Heristal, cridat Pip el Jove (16 de desembre 635 - Jupille (Blgica)714, nebot de Grimaldo, majordom del palau d'Austrsia, Nestria i Borgonya.
Pip el Breu (cap a 715 a Jupille (Blgica) 14 de setembre de 768 a Sant Denis), fill de Carles Martell, majordom de palau de Nestria, Borgonya i Provena, rei de Nestria (751-768) rei de Frana (751).


Nestria ;
Gundeland 613/616-639.
Erchinoald (641-658).
bron 658-673 y 675 - ?  680.
Vulfoald, majordom de palau d'Austrsia (662-680) i de Nestria (673-675).
Leudesis nomenat desprs de Vulfoald, s rpidament expulsat del poder per bron a la seva tornada de l'exili.
Waratton 680 - ?  686, deposat, per un temps, pel seu fill.
Ghislemar, fill de l'anterior, va enderrocar el seu pare en 684, i va morir poc desprs.
Berchaire gendre de Waratton 686 ?  687.
Pip d'Heristal, cridat Pip el Jove (16 de desembre 635 (Jupille, Blgica)-714). Nebot de Grimaldo, mayorodomo de palau d'Austrsia, Nestria i Borgonya.
Ragamfred, majordom de palau de 715 a 717.
Pip el Breu (cap a 715 a Jupille (Blgica)- 14 de setembre 768 a Sant Denis), fill de Carles Martell, majordom de palau de Nestria, Borgonya i Provena, rei de Nestria (751-768), rei de Frana (751).

Provena ;
Pip el Breu (cap a 715 a Jupille (Blgica)- 14 de setembre 768 a Sant Denis), fill de Carles Martell, majordom de palau de Nestria, Borgonya i Provena, rei de Nestria (751-768), rei de Frana (751).


Nombrosos casos de devoluci del poder de la dinastia "legtima" a una dinastia de servidors s'han produt en la histria. Els ms coneguts, perqu es van installar durant un llarg perode de temps, com en el cas dels Pipinides, sn: els Peshawa, dels Marathas i els Shgun del Jap.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94698" title="Fidor Okhlpkov" nonfiltered="2624" processed="2610" dbindex="37802">
Fidor Matvievitx Okhlpkov  (2 de mar de 1908   28 de maig de 1968) va nixer a Krest-Khaldjai, actualment Tomponski Ulus (Repblica de Sakh) i va ser un franctirador sovitic durant la Segona Guerra Mundial, en la qual va matar ms de 429 soldats enemics. 
 
Va ser condecorat com a heroi de la Uni Sovitica al 1965 i tamb va rebre l'Orde de Lenin, desprs de la queixa que no havia estat proposat per motius racials (era d'tnia iacuta).

Al 1974 un vaixell comercial va ser batejat amb el seu nom en honor seu. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94699" title="Frank Sinatra" nonfiltered="2625" processed="2611" dbindex="37803">

Francis Albert Sinatra (Hoboken,Nova Jersey, 12 de desembre de 1915 - Los Angeles,Califrnia, 14 de maig de 1998), Frank Sinatra, conegut com La veu, fou un cantant i actor estatunidenc. Al llarg de cinc dcades, va gravar no pas menys de 1300 canons per a quatre companyies discogrfiques.

Biografia.
Considerat per molts com el millor cantant popular de la histria, el seu repertori es basa en l'obra dels compositors ms importants populars nord-americans (Cole Porter, Sammy Cahn...) i la seva categoria artstica es fonamenta en unes considerables qualitats com a intrpret que li permeten  de transmetre les emocions i sentiments implcits en les lletres de les canons. Tcnicament, es caracteritza per la seva precisi cuidada en el fraseig i el seu domini del control de la respiraci. El rang de la seva veu s prxim al d'un barton.

A Sinatra se li reconeix, a ms, l'haver estat el primer cantant que fa un s conscient dels mitjans d'amplificaci del so per tal de situar la seva veu no ja nicament per sobre de les orquestres (que eren qui dominaven a la msica popular nord-americana de principis del segle XX), sin d'aproximar-la a la intimitat de l'orella de l'oient.

La popularitat extrema de Sinatra va ser prcticament constant al llarg de tota la seva vida; no obstant aix, van ser els anys quaranta i cinquanta els ms reeixits, sent aquests ltims en concret els considerats com els de major qualitat artstica a causa de la seva producci discogrfica per a la companyia Capitol.

Com a actor, Sinatra va ser un artista purament intutiu, incapa per la seva personalitat de sotmetre's als assaigs i repeticions habituals en un enregistrament, per la qual cosa les seves interpretacions solen ser molt intenses i irregulars. La importncia en la seva vida del seu treball actoral va ser considerable ja que va ser, precisament, a travs del seu paper a D'aqu a l'eternitat (1953) com va aconseguir sortir d'un sot personal i artstic en el trnsit dels anys quaranta als cinquanta per a encumbrarse definitivament al cim de la seva popularitat, guanyant per la seva interpretaci l'Oscar al millor actor secundari.

Enllaos Externs.

Lletres de totes les canons de Frank Sinatra;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94703" title="Fdration Internationale de l'Automobile" nonfiltered="2626" processed="2612" dbindex="37805">
Pel gran public la Fdration Internationale de l'Automobile (FIA) s coneguda com a l'rgan de govern en l'organitzaci d'events automobilstics com la Frmula 1 o el Campionat Mundial de Rallis (WRC).

 Histria .
La FIA s una associaci sense anim de lucre que es crea el 20 de juny de 1904 per a defendre l'inters de les organitzacions automobilstiques i els usuaris de cotxe.

Va ser fundada com la Association Internationale des Automobile Clubs Reconnus (AIACR), estructurada en un conjunt de clubs nacionals. La seva seu s a la Plaa de la Concordia de Pars i esta formada per 207 organitzacions de 122 pasos. Actualment el president de la FIA s Max Mosley.


 Events destacats .
1950: La FIA organitza el primer campionat del mn de cotxes de curses, la categoria actualment coneguda com Frmula 1.

1973: La FIA organitza el primer campionat del mn de Rally, categoria coneguda actualment com WRC.

 Enllaos externs .
 Web oficial de la FIA;
 Diagrama de l'estructura de la FIA;
 Estatuts de la FIA;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94708" title="Exarcat de Ravenna" nonfiltered="2627" processed="2613" dbindex="37806">

L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre d'Itlia i que formava part de l'Imperi Bizant. Exist entre finals del segle VI i mitjans del segle VIII.

 Orgens .
L'any 404 Ravenna esdevingu capital de l'Imperi Rom d'Occident en temps de l'emperador Honori degut a la seva magnfica situaci defensiva. Mantingu aquest estatus fins la desaparici de l'imperi occidental l'any 476. Amb les invasions germniques, Odoacre primer, i Teodoric I i els seus successors ostrogots desprs, tamb la mantingueren com a capital.

L'any 540, el general bizant Belisari reconquer la ciutat per a l'imperi, que torn a mans ostrogodes i fou reconquerida de nou per Narss el 552. Ravenna fou establerta com a seu del governador. Per l'arribada dels longobards a la regi exig una reorganitzaci d'aquest territori per tal de donar-li ms fortalesa, i sota el govern de l'emperador Maurici es cre l'exarcat de Ravenna l'any 584.

 L'exarcat .
Al capdavant de l'exarcat se situava l'exarca, representant de l'emperador i que assumia tot el poder, tant el civil com el militar. Aquest exercia el control directe sobre el territori que s'extenia des de Vencia fins les Marques a la costa adritica. La resta del territori fou organitzat en una srie de ducats, com el ducat de Roma, el de Vencia, el de Calbria, el de Lucnia o el d'Spoleto. L'exarcat constitua la provncia d'Itlia dins l'organitzaci territorial de l'imperi. Cal esmentar que l'Imperi Bizant controlava altres territoris a Itlia com Siclia que s'organitzava en la seva prpia provncia, o Crsega i Sardenya que formaven part de l'Exarcat d'frica.

Els longobards, des de la seva capital a Pavia controlaven tota la vall del Po. Altres grups de longobards havien ocupat el ducat d'Spoleto i el ducat de Benevent al sud de l'exarcat. Aquests territoris dificultaven la comunicaci de l'exarcat amb els territoris bizantins del sud de la pennsula i el deixaven totalment envoltat per territoris llombards. A ms, les constants disputes entre el Papa de Roma i l'emperador de Constantinoble pel poder eclesistic crearen a l'interior del territori un contrapoder que dificult encara ms l'existncia del propi exarcat.

Aix l'exarcat va an perdent territoris en benefici dels longobards. Aix, al segle VII, el Piemont, la Llombardia, el Vneto, la Toscana i la Ligria (640) passaren a mans llombardes. Al sud, els voltants de Npols i Calbria tamb passaren a poder llombard. A finals del 740 l'exarcat comptava noms amb stria, Vencia (que poc a poc s'anava convertint en una ciutat-estat), Ferrara, Ravenna i Pergia.

 El final de l'exarcat .
Durant els segles VII i VIII, a la tradicional rivalitat amb els llombards i el Papa, que s'agreuj amb la crisi sobre la iconoclstia i que acab amb el trencament de l'esglsia en dues faccions separades, cal afegir l'aparici d'un nou grup que en poc temps esdevingu el poder dominant de la zona, els francs.

L'any 751 els llombards ocuparen Ravenna posant fi a l'exarcat i immediatament marxaren cap a Roma. El Papa deman ajuda als francs que el 756 expulsaren els llombards. El Papa Esteve III reclam el territori de l'antic exarcat per a s. El franc Pip el Breu don els territoris al papat (confirmat per Carlemany el 774) esdevenint l'anomenat Patrimoni de Sant Pere o Estats Pontificis.

 Exarques de Ravenna .
 Narss (554-568);
 Flavi Long (568-573);
 Baduari (573-576);
 Deci (576-585) (L'any 584 es crea oficialment de ttol d'exarca);
 Esmaragd (585-589);
 Rom (589-598);
 Callnic (598-603);
 Esmaragd (603-611) (segon cop);
 Joan I Lemigi (611-615);
 Eleuteri (616-619);
 Isaac (620-637);
 Plat (638-648);
 Teodor I Calliopes (648-649);
 Olimp (649-652);
 Teodor I Calliopes (652-666) (segon cop);
 Gregori (666-678);
 Teodor II (678-687);
 Joan II Platinus (687-702);
 Teofilacte (702-710);
 Joan III Rizocop (710-711);
 Entiqui (711-713);
 Escolstic (713-726);
 Pau (726-727);
 Eutiqui (728-751);

Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94711" title="Molsa" nonfiltered="2628" processed="2614" dbindex="37807">


Les molses o ms tecnicament, brifits, sn plantes petites i suaus que sovint mesuren d'entre 1 a 10 centimetres, de vegades ms. Normalment creixen totes apinyades en llocs ombrvols i humids. No tnen ni flors ni llavors i les seves fulles simples cobreixen les seves petites tiges. En alguns moments, les molses produeixen cpsules d'espores amb forma de bec.



Botnicament, les molses son brifites o plantes no vasculars. Poden sser distingides de les heptiques (Marchantiophyta) pels seus rizides multicellulars.
Altres diferncies no sn universals per totes les molses i heptiques, per la presncia de tiges i fulles clarament diferenciades i la manca de fulles segmentades o lobulades caracteritzen les molses entre d'altres. 

La divisi biolgica Bryophyta no noms inclou molses, tamb inclou heptiques i les anthocerotophyta. Aquests dos altres grups de brifits avui en dia tnen les seves prpies divisions. 

A ms a ms de la manca de sistema vascular, les cllules de les plantes sn haploides durant la major part del seu cicle vital. Els esporfits viuen molt poc i depenen dels gametfits. Aix s en contrast amb el patr que segueixen la major part de les "plantes superiors" i els animals. En les plantes vasculars, per exemple, la generaci dels haploids s representada pel pollen i l'vul.

Cicle vital.
La major part de les plantes tenen una doble porci de cromosomes a les seves cllules (diploide, per exemple, cada cromosoma existeix amb un parell que cont la mateixa informaci gentica) mentre que les molses (i els altres brifits) tenen un nic joc de cromosomes (monoploide), per exemple, cada cromosoma existeix en una nica cpia en la cllula). Hi ha perodes en qu el cicle vital de les molses en qu tenen un joc aparellat de cromosomes, per aix noms passa durant l'estadi d'esporfit.



La vida d'una molsa comena des d'una espora haploida, la qual germina per produir un protonena, el qual s una massa de filaments o taloides. Aquest s un estadi transitori en la vida d'una molsa. A mesura que creix el protonema creix el gametofor s diferencia en tija i fulles. Els rgans sexuals femenins sn coneguts com "archegonia" (archegonium en singular) i sn protegits per un grup de fulles modificades conegudes com perichaeta. Les arquegnies tenen colls per on l'esperma baixa nedant.
Els rgans masculins sn coneguts com "antheridia" i sn protegits per fulles modificades anomenades "perignies".

Les molses poden sser tant diiques com moniques. En les molses diiques, els rgans sexuals masculins i femenins neixen tots dos en diferentes plantes gametfits. En les moniques (tamb anomenades "autoiques"), neixen en la mateixa planta. En presncia d'aigua, l'esperma de l'anterdia neda fins l'arquegnia i la fertilitza, comenant aleshores la producci d'un esporfit diploide. L'esperma de les molses es biflagelat, tenen dos flagels que ajuden en la propulsi. Sense aigua, no hi pot haver fertilitzaci. Desprs de la fertilitzaci, l'esporfit inmadur surt de l'arquegnia. Normalment la maduraci de l'esporfit triga mig any. El cos de l'esporfit constra d'una llarga tija, anomenada seta, i una cpsula anomenada oprcul. L'oprcul s protegit per una caliptra haploide que s el que queda de l'arquegnia. La caliptra usualment cau quan la cpsula madura. Dins la cpsula, t lloc la meiosi donant lloc a espores haploides. La boca de la cpsula s vorejada per una srie de dents anomenades peristomes. Tanmateix, no totes les molses en tenen.

En alguns casos, es produeixen unes estructures verdes vegetatives anomenades gemmes a les fulles, les quals es poden trencar i formar noves plantes sense la necessitat del cicle de fertilitzaci. Aquest s un clar exemple de reproducci asexual.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94712" title="Puig de n'Al" nonfiltered="2629" processed="2615" dbindex="37808">

El Puig de n'Al s un esper del masss del Massanella.

T una altura de 1035 m i pertany al municipi de Selva.

Principals accessos.
 Des del Coll de la Batalla, tot passant pel Coll de Sa Lnia.
 Des de Mancor, passant tamb pel Coll de Sa Lnia.

Enllaos externs.
 Galeria fotogrfica d'una excursi al Puig de n'Al;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94714" title="Morro d'Almallutx" nonfiltered="2630" processed="2616" dbindex="37809">

El Morro d'Almallutx s un esper del masss dels Tossals Verds.

T una altura de 1058 m i pertany al municipi d'Escorca.

Rep el nom de la possessi d'Almallutx, situada a la seva falda i a la vora del Gorg Blau. Prop d'aquesta possessi hi havia un conjunt megaltic que qued anegat en crear-se l'embassament del Gorg Blau.

Principals accessos.
 Des de l'embassament de Cber, passant pel Coll dels coloms.

Referncies.


Enllaos externs.
 El poblat megaltic que hi havia a la falda del Morro d'Almallutx ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94715" title="Dinastia Merovngia" nonfiltered="2631" processed="2617" dbindex="37810">

Dinastia Merovngia, famlia d'estirp germnica que va governar l'actual Frana, Blgica i part d Alemanya entre els segles V i VIII. Eren descendents de Meroveu, cap militar franc, fundador de la dinastia. Clodoveu I (466 ? - 511) va ser el primer monarca de la dinastia.

A la seva mort el regne franc va ser dividit entre els seus fills, segons el costum dels merovingis. Un altre monarca destacat de la dinastia va anar Dagobert I (?- 639) que desprs de molts anys de divisi territorial, va tornar a unir els regnes francs sota el seu govern. 
Desprs de Dagobert I, el poder dels merovingis es va anar disgregant i a mesura que va passar el temps, els Majordoms de palau van acabar sent els verdaders dirigents del regne franc. Els majordoms de palau Carles Martell, i el seu fill Pip el Breu (fundador de la dinastia Carolngia), van acabar amb el poder dels monarques merovingis i Pip va destronar l'ltim rei merovingi, Khilderic III, per proclamar-se rei dels francs. La dinastia merovngia, va ser substituda llavors per la dinastia Carolngia.

Cronologia dels reis merovingis.

Faramond circa. 410-426 ;
Clodi 426-447 ;
Meroveu 447-458 ;
Khilderic I 458-481 ;
Clodoveu I 481-511 ;

A la mort de Clodoveu l'any 511, el regne es dividia entre els seus quatre fills, que van establir els seus respectius regnes amb capital a Reims (Teodoric I), Orleans (Clodomir I), Pars (Khildebert I), i Soissons (Clotari I).



Clotari I, conegut com "el Vell", va aconseguir obtenir el control dels altres tres regnes grcies a la seva longevitat i a les morts dels seus germans o dels seus successors (algunes propiciades pel mateix Clotari). Al morir, Clotari repartia un altre cop el regne entre els seus quatre fills: Caribert obtingu el regne de Pars, Guntram el regne d'Orleans (que passaria a ser conegut com a regne de Borgonya), Sigebert el regne de Reims (la capital del qual es va traslladar a Metz, i esdevindria el regne d'Austrsia), i Khilperic I el regne de Soissons (futur regne de Nustria).



Els conflictes successoris i les guerres fraticides van continuar, derivant en una guerra entre els regnes rivals de Nustria i Austrsia. L'any 613 Clotari II de Nustria va aconseguir derrotar Bruniquilda i el seu besnt Sigebert II, reunificant aux els regnes francs.

Tanmateix, el 623 donava el regne d'Austrsia al seu fill Dagobert I per a apaivagar les demandes d'autonomia de la noblesa austrasiana i tamb assegurar les fronteres. Al succer el seu pare, Dagobert va seguir aquesta poltica assignant subreis a Aquitnia el 629 i a Austrsia el 634.



Dagobert va incorporar a Nustria el Regne d'Aquitnia al morir el seu germanastre, i posteriorment i atenent a les reivindicacions dels nobles locals, va integrar-hi el regne de Borgonya. El seu fill Clodoveu heredaria Nustria i Borgonya, mentre que un altre dels seus fills,Sigebert, continuaria com a rei d'Austrsia.



Khilderic II, breument, i desprs Teodoric III aconseguirien reunificar el regne dels francs, per el poder reial cada cop es veia ms disminut i augmentava el pes poltic dels majordoms de palau. Els reis d'aquest perode reberen el qualificatiu de "reis mandrosos" per la seva incapacitat en el govern. Els successius reis es van anar tornant titelles a les mans dels majordoms, arribant al punt que a la mort de Teodoric IV el majordom Carles Martell no va considerar necessari nomenar un hereu donant pas a un perode de set anys d'interregne. El darrer rei, Khilderic III, seria deposat definitvament el 751 per Pip el Breu, primer monarca carolingi.



Art Merovingi. 
La dinastia Merovngia va ser desenvolupant un art propi a l'actual Frana, un art preromnic que es va caracteritzar per l's de la pedra i el ma (en arquitectura) amb construccions senzilles. L'art caracterstic d'aquest perode s la orfebreria. Tamb van desenvolupar la pintura mural sobre frescs i les miniatures. Es conserven molt pocs vestigis i mostres d'art merovingi.

Ascendncia Divina. 
En diversos texts s'ha especulat sobre l'origen dels merovingis, alludint que en realitat es tractaria de la descendncia d'una presumpta filla de Jesucrist i Maria Magdalena.

Aquesta teoria, basada tant sols en llegendes i tradicions medievals del sud de l'actual Frana, va ser popularitzada en el bestseller Sang santa, Sant greal escrit per Michael Baigent, Richard Leigh i Henry Lincoln i, sobretot, per la novella bestseller de Dan Brown, El codi Da Vinci. Tamb Umberto Eco fa un s de la mateixa en El pndol de Foucault encara que, com s'esmenta, sn noms novelles, texts de ficci.

La teoria postula que Jess va tenir descendncia amb Maria Magdalena, tenint una filla, i que aquesta va migrar des de Judea al sud de Frana, des d'on s'hauria desenvolupat un llinatge l'estirp del qual va arribar al poder del regne franc amb els Merovingis.

En aquest sentit, els historiadors indiquen que possiblement va nixer aquesta llegenda per aconseguir atribuir-li divinitat als merovingis, i d'aquesta manera aquests poguessin governar sense objeccions, ja que tindrien un dret div que els recolzava.

Vegeu tamb. 
Francs ;
Histria de Frana ;
Dinastia Carolngia;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94717" title="Morro de Cber" nonfiltered="2632" processed="2618" dbindex="37811">

El Morro de Cber s un esper del masss dels Tossals Verds que mira just damunt l'embassament de Cber.

T una altura de 965 m i pertany al municipi d'Escorca.

Principals accessos.
 Des de l'embassament de Cber, passant pel Coll dels coloms.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94721" title="Puig de les Bassetes" nonfiltered="2633" processed="2619" dbindex="37812">

El Puig de les Bassetes s un esper del masss del Massanella.

T una altura mxima de 1215 m i pertany al municipi d'Escorca.

Principals accessos.
 Des del Coll de la Batalla, passant prop del Puig d'en Galileu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94722" title="Damon Graham Devereux Hill" nonfiltered="2634" processed="2620" dbindex="37813">
Damon Graham Devereux Hill (Londres, 17 de setembre del 1960) s un plot de Formula 1 retirat i campi de la categoria l'any 1996. Damon s fill del bicampi mundial de Formula 1 Graham Hill i s l'nic fill d'un campi de Formula 1 que ha aconseguit el campionat.

Equips.
1992: Brabham;
1993 1996: Williams;
1997: Arrows;
1998 1999: Jordan;


















 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94726" title="Puig Gros" nonfiltered="2635" processed="2621" dbindex="37814">

 Puig Gros de Bendinat a Palma, Mallorca.
 Puig Gros de Ternelles a Pollena, Mallorca.
 Puig Gros (Eivissa);
 Puig Gros (El Port de la Selva);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94727" title="Kom Ombo" nonfiltered="2636" processed="2622" dbindex="37815">

Kom Ombo (        ) (Copte Embo; grec: O    , Omboi o Ombos; llat Ambo o Ombi) es una ciutat d'Egipte al governadorat d'Assuan que es famosa pel seu temple del segle II aC. Es a uns 70 km al nord d'Assuan. La seva activitat principal es el txtil, el turisme i l'agricultura. T uns 50.000 habitants.

Es l'antiga ciutat egpcia de Nubt (ciutat de deu) per es molt mes al sud de l'antiga ciutat de Nubt o Naqada, que tamb fou coneguda en poca clssica com Ombos, i es diu Tukh en rab. La primera era al noms V de l'Alt Egipte mentre Kom Ombos era al noms I. Ombos (Kom Ombo) tenia un suburbi al altra costat de riu anomenat Contra Ombos.

Fou seu d'una guarnici sota diverses dinasties faraniques, els Ptolomeus i els romans.

La ciutat t dos temples construts amb pedres de les pedreres de Hadjar Selseleh, properes a la ciutat. Un dels temples era dedicat a Apollo (Aroeres) i altres deitats locals especialment Sobek. Un petit temple al nord-oest era consagrat a Isis. 

Vegeu: Temple de Kom Ombo

En el perode cristi fou seu d'un bisbe. Com a bisbat catlic modernament, hi fou bisbe (1958-1963) Karol Wojtyla (Joan Pau II) abans de ser nomenat bisbe de Cracvia.



]

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94728" title="Quart Creixent (grup)" nonfiltered="2637" processed="2623" dbindex="37816">
Quart Creixent s un grup de msica tradicional mallorqu que, d'en d'abril de 2001, sona arreu de l'Illa tractant de recuperar temes populars alhora que innovar amb canons que suposin una aportaci i renovaci en l'mbit de la msica tradicional mallorquina, aix com una ajuda per a mantenir i difondre-la.

Enllaos externs.
 Quart Creixent;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94729" title="Puig de la Rateta" nonfiltered="2638" processed="2624" dbindex="37817">

El Puig de la Rateta o simplement la Rateta s una muntanya de Mallorca, que t una altura de 1110 m.

Pertany al municipi d'Escorca i es troba molt propera al Puig de l'Ofre.

Principals accessos.
 Des de l'embassament de Cber.

Referncies.


Enllaos externs.
 Galeria fotogrfica d'una excursi a La Rateta;
 Una altra galeria;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94730" title="Temple de Kom Ombo" nonfiltered="2639" processed="2625" dbindex="37818">


El temple de Kom Ombo es un temple ptolemaic d'Egipte a la ciutat de Kom Ombo. 

El temple de Kom Ombo no t ni propil ni dromos i al prtic t 15 columnes (de les que 13 encara es conserven dretes). Te dues entrades principals. 



Una inscripci recorda la seva construcci o potser restauraci per Ptolomeu VI Filometor i la seva dona i germana Clepatra al segle II aC. El temple es troba en un turonet. El cocodril fou especialment honorat a Kom Ombos i a les catacumbes s'han trobat mmies d'aquestos animals sagrats. El cap del deu cocodril Sobek apareix a les monedes romanes de la ciutat. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94731" title="Reis mandrosos" nonfiltered="2640" processed="2626" dbindex="37819">
Reis mandrosos fou un sobrenom que van rebre els reis merovingis que van governar els regnes francs en els segles VI, VII i VIII, a causa de la seva incapacitat per al govern.

En general, van ser reis dbils, d'iniciativa escassa o nulla, governats per les seves esposes i famlies, o b vctimes d'intrigues palatines, i que prestaven escassa atenci a la poltica.

Aix que passava el temps el funcionari encarregat de l'administraci domstica (el majordom de palau, nom derivat del director de la casa, el major domus) va anar incorporant sobre si mateix la tasca de governar. Una srie dinstica d'aquests conformada per Pip de Heristal, Carles Martell i Pip el Breu, acabarien per arrumbar als reis mandrosos, l'ltim dels quals (Khilderic II) va ser deposat pel Papa, retirant-se a un monestir sense si ms no intentar defensar el seu tron.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94733" title="Art preromnic" nonfiltered="2642" processed="2627" dbindex="37821">
L'art preromnic no agrupa una forma artstica particular, sin ms aviat l'expressi genrica que designa qualsevol manifestaci artstica que precedeixi temporalment a l'art romnic i que sigui posterior al perode clssic rom. Tampoc no s una denominaci aplicable a una rea geogrfica determinada, sin que es fa extensiva a l'art d'Europa occidental en general. Aix doncs, el terme 'preromnic' s'aplicaria, al perode comprs entre mitjans del segle V (caiguda de l Imperi Rom d'Occident) i principis del segle XI (expansi del romnic), i, pel que fa a l aspecte estilstic, a l'art ostrogot, longobard, carolingi, otoni, etc., 

Pel que fa a l arquitectura la ruralitzaci, l empobriment generalitzat, la inseguretat poltica i la manca de demanda artstica don com a resultat uns edificis pobres, de dimensions redudes, inspirats en l  art paleocristi del baix imperi rom, els materials dels quals, tot sovint, s obtingueren de la destrucci de monuments romans preexistents. Pel que fa a l art de les imatges gaireb desaparegu, llevat de les miniatures.

Del pas dels visigots per la Pennsula Ibrica (segles V a VIII) resten una srie d esglsies petites construdes amb carreus regulars i amb arcs de ferradura (com Sant Pedro de Nave a Zamora, San Juan de Baos a Palncia i Santa Comba de Bande a Orense). Del pas dels ostrogots per l actual Itlia ha restat el mausoleu de Teodoric, a Ravenna, i del renaixement carolingi a  en dna testimoniatge la capella palatina d Aquisgr, inspirada en models bizantins. 

L art de la imatge es ben representat per la miniatura dels manuscrits litrgics o dels llibres sagrats, com ho sn el llibre de Lindisfarne, el de Durrow i el de Kells. A Catalunya destaca la miniatura dels beats mossrabs del segle X que sn comentaris al llibre de l apocalipsi. Particularment interessant s el Beatus de Girona. A ms apareix anteriorment al romnic prpiament dit una arquitectura que pot considerar-se la seva antecessora en les formes i en les tcniques i que, per diferenciar-la de la preromnica entesa en el seu sentit lat, s'ha denominat seguint els suggeriments de Puig i Cadafalch de primer romnic.

A la Pennsula Ibrica pot trobar-se:
Art visigot;
Art asturi ;
Art mossrab ;
Art de repoblaci. ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94736" title="Temple de Luxor" nonfiltered="2643" processed="2628" dbindex="37822">


El Temple de Luxor es un temple faranic a la ciutat de Luxor, antiga Tebes. Es deia en egipci antic Ipet-resyt (harem del sud) fou dedicat a la triada tebana de deus: Amon, Mut i Khons i durant l'Imperi nou fou seu d'un festival religis dedicat a Amon. Es al costat del temple de Karnak (Ipet-isut) 

La construcci del temple fou iniciada en el regnat d' Amenhotep III al segle XIV aC. Akhenaton va fer taxar el nom del seu pare i va establir un altar a Aton; Horemheb i Tutankhamon i van afegir columnes, esttues i altres elements. Posteriorment i amb excepci de petits afegits, el temple noms fou ampliat per Ramss II.

Deteriorat al tercer perode intermedi, Alexandre el Gran en va ordenar una reconstrucci vers el 330 aC. Durant el domini rom fou centre de culte del emperador. Amb els rabs el temple va quedar colgat pel limes del riu i a la part alta es va construir la mesquita de Abu Haggag al segle XIII.

L'accs al temple era per una avinguda amb esfinxs a cada costat, avinguda que fou afegida en temps de Nectanebo I a la dinastia XXX. El temple comena amb un pil construt per Ramss II decorat amb escenes dels seus triomfs militars. L'entrada era flanquejada per sis esttues colossals de Ramss, quatre asseguts i dos drets, per noms dues (assegut) s'han conservat. Tamb hi ha un obelisc de 25 metres de granit, la parella del qual fou donat per Muhammad Ali a Frana el 1935 a canvi d'un rellotge (que mai va funcionar) i avui es a la Plaa de la Concrdia.

L'avinguda des el pil porta a un pati amb peristil construt per Ramss II; al damunt de les columnes del pati es va construir la mesquita d'Abu Haggag; a la part oriental una porta condueix a una zona vuit metres per sota.

Desprs del peristil ve una columnata construda per Amenhotep III (un corredor de 100 metres amb 14 columnes alineades. Als murs hi ha gran quantitat de relleus; la decoraci fou feta per Tutankhamon. El seu nom fou substitut pel de Horemheb.

Al darrera un altre pati de peristil fet per Amenhotep; al sud una sala hipstila de 32 columnes que porta al la part sagrada interior del temple. Una antecambra fosca, que en temps romans es va fer servir com a capella on s'oferia als cristians la possibilitat d'abjurar de la seva fe. Mes enll la capella de la barca sagrada (la barca d'Amon) fou construda per Alexandre i seguien unes cambres privades i la capella del naixement de Amenhotp III.

El 1989 es va trobar les restes de 26 esttues de l'Imperi nou enterrades, que son al Museu de Luxor.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94739" title="Pinal" nonfiltered="2644" processed="2629" dbindex="37823">

Les pinals (Pinales) sn un ordre dins el nivell taxonmic de la divisi dels pinfits on la classe dels pinpsids comprn totes les conferes existents en l'actualitat. Anteriorment aquest ordre s'anomenava dels coniferals. 

Els teixos havien estat abans separats en un altre ordre anomenat Taxales , per la recerca gentica demostr que els teixos sn monofiltics amb les altres Pinals.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94741" title="Llus el Germnic" nonfiltered="2645" processed="2630" dbindex="37824">
Llus el Germnic (804- Frankfurt am Main, 28 d'agost de 876), rei dels francs orientals (Germania). Fill de l'Emperador d'Occident Llus el Piets.  

Va ser rei de Baviera en 817 quan el seu pare va repartir l'imperi per la seva oposici a aquesta decisi li va fer enfrontar-se, acompanyat dels seus germans, amb el seu pare en 830 i 833.

A la mort del seu pare, en 840, comencen unes guerres fraticides que desenvoquen en el Tractat de Verdun (843), pel qual va aconseguir Germnia. 
Posteriorment, la part nord de la Lotarngia (zona oriental de Lorena), en mans del seu nebot Lotari II, resta sense hereu a la mort d'aquest. Llus i el seu germ Carles el Calb se la repartiran en 870 en virtut del Tractat de Meerssen. 

Governant competent i movilizador, va enfortir l'autoritat real a les seves terres i va fomentar el desenvolupament de la literatura vernacla.



A la seva mort el seu regne es dividir entre els seus tres fills, si be Carloman i Llus moriran sense descedncia i Germania es tornar a unificar sota el seu fill menor, Carles III el Gras.



|-
|width="30%" align="center" rowspan="3" | Precedit per: Nou ttol creat per divisi del Regne Franc de Llus el Piets 
|width="40%" style="text-align: center;" rowspan="3" | Rei de Frana Oriental (Alemanya) 843   876
|width="30%" align="center" | Succet per:Carloman, rei de Baviera
|-
|width="30%" align="center" | Succet per:Llus, rei de Sajonia
|-
|width="30%" align="center" | Succet per:Carles, rei de Subia 


 Veure .
Llista de reis germnics ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94743" title="Llusa de Borb-Dues Siclies (gran duquessa de Toscana)" nonfiltered="2646" processed="2631" dbindex="37825">


Llusa de Borb-Dues Siclies, gran duquessa de Toscana (Npols 1773 - Viena 1802). Princesa de les Dues Siclies amb el tractament inherent d'altesa reial que es marid amb el gran duc Ferran III de Toscana. 

Nascuda a Npols, capital del Regne de les Dues Siclies, el dia 27 de juliol de 1773, era filla del rei Ferran I de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria. Nta per via paterna del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amlia de Saxnia ho era per via materna de l'emperador Francesc I, emperador romanogermnic i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'ustria.

Es cas per delegaci el dia 15 d'agost de 1790 a Npols i desprs en persona a Viena el dia 19 de setembre de 1790, amb l'arxiduc d'ustria i gran duc Ferran III de Toscana, fill de l'emperador Leopold II, emperador romanogermnic i de la infanta Maria Llusa d'Espanya.

La parella tingu cinc fills:

 SAIR l'arxiduquessa Carolina d'ustria-Toscana, nada a Florncia el 1793 i morta a Viena el Viena.

 SAIR l'arxiduc Francesc d'ustria-Toscana, nat a Florncia el 1794 i mort a Viena el 1800.

 SM el gran duc Leopold II de Toscana, nat a Florncia el 1797 i mort a Roma el 1870. Es cas en primeres npcies amb la princesa Maria Anna de Saxnia i en segones npcies amb la princesa Maria Antonieta de Borb-Dues Siclies. ;

 SAIR l'arxiduquessa Maria Llusa d'ustria-Toscana, nada a Florncia el 1799 i morta a Florncia el 1857.

 SAIR l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria-Toscana, nada a Viena el 1801 i morta a Tor el 1855. Es cas el 1817 a Florncia amb el rei Carles Albert I de Sardenya.

Llusa mor a Viena el dia 19 de setembre de 1802 a l'edat de vint-i-nou anys. La famlia gran ducal de Toscana es trobava exiliada a la Cort vienesa desprs que la Toscana fos ocupada per les tropes napoleniques.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94745" title="Karnak" nonfiltered="2647" processed="2632" dbindex="37826">


Karnak (rab       ), que significa "ciutat fortificada", s una ciutat d'Egipte a la riba del Nil, a uns 2 km al nord de Luxor, amb la que de fet est unida, que va portar en poca faranica el nom de Iper Sut (El lloc mes venerat). Era una zona de l antiga Tebas que albergava el complex religis ms important de l antic Egipte, el Temple de Karnak.

 El Temple de Karnak .


El temple de Karnak s un complex religis de l'Antic Egipte construt a Karnak, al costat de Luxor. Est format per quatre parts de les que noms una, el temple principal (la ms gran de les quatre), es pot visitar. A l'entorn del conjunt del temple hi ha tamb alguns petits santuaris i alguna avinguda amb esfinxs, connectant el Temple de Mut, el temple d'Amon-Ra, i el temple de Luxor.

Durant segles,aquest lloc va influir molt, sent centre religis egipci. El temple principal estava dedicat al culte del du Amn, per com en altres temples egipcis tamb es veneraven altres divinitats.

El temple fou construt el segle XVI aC, i uns trenta faraons van prendre part poc o molt en la seva construcci.

Les seves parts principals sn: 

El gran temple d'Amon o Amon-Ra;
El temple de Khonsu, dins el recinte del gran temple d'Amon.
El temple d'Opet, dins el recinte del gran temple d'Amon.
Temple de Ptah, dins el recinte del gran temple d'Amon.
Temple d'Osiris de Taharqa, dins el recinte del gran temple d'Amon.
Temple del Festival d'Amenhotep II, dins el recinte del gran temple d'Amon.
Temple d'Osiris Hek-Djet, dins el recinte del gran temple d'Amon.
Temple de Ramss II, dins el recinte del gran temple d'Amon.
El temple de Mut;
Temple de Khonsupakherod (conegut com temple A);
Temple de Ramss III (conegut tamb com Temple C);
Temple d'Amon-Kamutef;
Llac Sagrat Isheru;
El temple de Montu;
Temple de Monut;
Temple de Ma'at;
Temple d'Harpara;
Temple de Tuthmosis I a Karnak;
Temple d'Amenhotep IV (construt els primers anys de regnat, desprs fou Akhenaton), en queden unes minses runes.

El gran temple d'Amon o Amon-Ra s el ms gran de tot el complex, i est dedicat a Amon-Ra, cap de la triada de deus de Tebes. Fou construt a l'Imperi mitj i va continuar la construcci i arranjament fins al temps dels Ptolomeus. El Temple de Montu era dedicat a Montu, fill de Amon-Ra i Mut, un deu guerrer, i est situat al nord del gran temple d'Amon. Al sud es troba el temple de Mut, dedicada a la deessa-mare, amb diversos temples associats i el llac sagrat. Finalment, el temple d'Amenhotep IV, construt per aquest fara en els primers quatre anys de regnat (a partir del sis any va agafar el nom d'Akhenaton), s a l'est del complex principal i fou destrut desprs de la mort del fara i avui dia queden molt poques restes, i es desconeix la seva mesura original.

Tamb existien nombrosos templets i capelles ms petits i mltiples estances situades dins els murs que rodejaven les zones principals.
La diferncia principal entre el temple d Amon a Karnak i la majoria dels temples egipcis s el temps i l esfor empleats en la seva construcci i posteriors ampliacions. Uns trenta faraons van contribuir en les seves edificacions convertint el complex en un conjunt, que per la seva grandria (unes trenta hectrees), no s havia conegut mai.

L entrada, entre dos pilons gegants, est precedit per una avinguda d'esfinges , amb cap d'animals, smbols del du Amon. S arriba a un gran pati porticat on es troba, a l esquerre. Un templet del fara Sethy II, la columna de Taharqo i la monumental esttua de Pinedyem I, a la dreta del temple de Ramss III, davant la sala hipstila, i una mica ms al fons dels obeliscs de Thutmose I i Hatshepsut, desprs hi ha una srie d estances, amb patis menor, i el santuari, en el qual noms tenien excs el fara i els sacerdots.
La sala hipstila esta composta de nombroses columnes que encara conserven les seves inscripcions i algunes encara mantenen restes de pintura original. Els seus capitells tenen forma de papir (papiriformes). El santuari s al centre del temple.
En l antic Egipte la construcci dels temples comenava sempre pel santuari, el que significa que Karnak es va comenar pel centre i es va acabar de construir per les entrades del recinte. Tot en conjunt estava ricament decorat i pintat en vius colors. 
El complex de Karnak s el conjunt del culte religis conegut del ms antic del mn. Un museu enorme a l aire lliure mostra importants restes de la cultura de l'antic Egipte. Desprs de les pirmides de Giza, s el segon lloc ms visitat d Egipte.

s el recinte de culte ms gran del mn antic i modern.

 Enllaos externs .
 Temple d'Amn a karnak;
 Fotografies de Karnak "Lliures";
 www.karnak3d.net :: "Llibre-web" La reconstrucci en 3D del Gran Temple d'Amn a Karnak. Marc Mateos, 2008 (en castell);
 Temple d'Amn a karnak;
 Excavations in the Central Area of the Amun Temple at Karnak and in the Opet temple (CFEETK);
 Centre Franco-Egyptien d'Etude des Temples de Karnak;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94747" title="Qasr al-Aguz" nonfiltered="2648" processed="2633" dbindex="37827">
Qasr al-Aguz s un llogaret d'Egipte, prop de Luxor. s a uns 200 metres de Madinet Habu, i al seu entorn es troba situat el petit per l'important temple ptolemaic de Qasr al-Aguz, conegut tamb com temple de Thoth o capella de Thoth-Ibis.

Vegeu: Temple de Thoth 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94748" title="Temple de Thoth" nonfiltered="2649" processed="2634" dbindex="37828">
El temple de Thoth o capella de Thoth-Ibis es una edificaci religiosa propera a Madinet Habu (uns 200 metres al sud-oest), i dins la zona de Luxor, que fou construda per Ptolomeu VII Evergetes i fou dedicat a Thoth-Ibis (Djd-hr-pa-hb o Djhwty-stm), una forma especial del deu Thoth referit en els ritus del culte de Djeme per Imhotep en el seu paper de mantenidor del culte. 

L'edifici es prou ben conservat i es d'estructura simple. Els murs exteriors no tenen decoracions. S'hi accedeix per una porta monumental que dona a un pati interior de 14 metres el sostre del qual devia tenir uns 7 metres. Segueix una pronaos o sala hipstila per sense autentiques columnes. Al darrera es la capella que fa 13 x 8 metres; dos antecambres feien de vestbul i all s'han trobat els cartutxos de Ptolomeu i la seva dona i germana Clepatra; a una de les antecambres, la segona, mostra el rei fent ofrenes als deus. Al darrera hi ha tres cambres mes de funci desconeguda ja que si eren santuaris no haurien de tenir obertures i potser s'havien de tancar al fer les cerimnies, i a la resta del temps eren sanatoris o llocs dels oracles. No t escultures i noms escenes pintades, fet inhabitual als monuments ptolemaics.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94753" title="Teresa de Borb-Dues Siclies" nonfiltered="2650" processed="2635" dbindex="37829">

Teresa de Borb-Dues Siclies, emperadriu del Brasil (Npols 1822 - Porto 1889). Princesa de les Dues Siclies amb el tractament d'altesa reial que a travs del seu matrimoni amb l'emperador Pere II del Brasil esdevingu emperadriu del Brasil.

Nascuda a la ciutat de Npols, capital del Regne de les Dues Siclies, el dia 14 de mar de 1822, essent filla del rei Francesc I de les Dues Siclies i de la infanta Maria Isabel d'Espanya. Nta per via paterna del rei Ferran I de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria ho era per via materna del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Llusa de Borb-Parma.

Es cas el 30 de maig de 1843 a Npols i posteriorment el dia 4 de setembre de 1843 a Rio de Janeiro amb l'emperador Pere II del Brasil, fill del rei Pere IV de Portugal i de l'arxiduquessa Maria Leopoldina d'ustria. La parella s'establ a la capital brasilenya, Rio de Janeiro, i tingueren quatre fills:

 SAI el prncep Alfons del Brasil, nat a Rio de Janeiro el 1845 i mort el 1847 a la mateixa ciutat.

 SAI la princesa Isabel del Brasil, nada a Rio de Janeiro el 1846 i morta al Castell d'Eu el 1922. Es cas amb el prncep Gast d'Orleans el 1864 a Rio de Janeiro.

 SAI la princesa Leopoldina del Brasil, nada a Rio de Janeiro el 1847 i morta a Viena el 1871. Es cas amb el prncep August de Saxnia-Coburg Gotha.

 SAI el prncep Pere del Brasil, nat a Rio de Janeiro el 1848 i mort a Santa Cruz el1850.

La princesa Teresa es convert en emperadriu del Brasil des del mateix dia del seu casament i fins l'abdicaci del seu marit el dia 15 de novembre de 1889. 

Amb la caiguda de l'Imperi al Brasil, la Famlia imperial s'embarc a Rio de Janeiro amb destinaci Lisboa, la princesa napolitana caigu greument malalta durant la llarga travessia i mor el dia 28 de desembre de 1889 a la ciutat portuguesa de Porto.

La reina Victria I del Regne Unit coment de la parella imperial: "Ell s molt alt, comprensiu, un home atractiu per gris per tenir tan sols 44 anys. L'emperadriu... complaent, tan simple i submisa".
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94754" title="Esglsia de Santa Maria de les Roques" nonfiltered="2651" processed="2636" dbindex="37830">

L'esglsia de Santa Maria de les roques (Sv. Marija na Skrilinah) est situada a 1 km al nord-est de Beram, a la regi d'Istria de Crocia.

En el seu inteior s'hi pot contemplar una de les pintures murals medievals (1474) ms valuoses d'aquest pas. Els frescos de l'ltim gtic estan molt ben conservats i gaireb cobreixen totalment les parets interiors de l'esglsia. Sn obra del mestre Vincent de Kastav i eren encomanades per la confradia de Santa Maria de Beram. Majoritriament estan dedicades a escenes de la vida de Santa Maria i Jess.

L'escena ms impactant s la de la "Dansa dels Morts", on comerciants, cardenals, i fins i tot el mateix papa ballen al costat de la mort. La pintura que ocupa un espai ms gran s l'"Adoraci dels Reis".

El cicle de frescos mostren totes les caracterstiques de la zona. Els models, amb una simplificaci molt tradicional, s'incorporen en una nica narraci.

En el segle XVIII, l'esglsia es va engrandir i en la renovaci es tapaven amb nous frescos. L'any 1913 es van redescobrir i restaurar tal com els podem veure actualment.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94757" title="Al-Mo'alla" nonfiltered="2652" processed="2637" dbindex="37831">
Al-Mo'alla (o Moalla o Al-Moalla) s una necrpoli de les muntanyes de la part oriental del Nil, a uns 32 km al sud de Luxor. Hi ha dues tombes importants de monarques de finals de l'Imperi antic o del primer perode intermedi.

La tomba principal s la d'Ankhtifi o Ankhtify, localitzada per un arqueleg francs als anys 20 del segle passat, que va governar sobre Edf i Hieracmpolis, fou supervisor de sacerdots i nomarca o governador d'alguns districtes entre Edf i Armant. T nombroses escenes pintades que aporten llum al perode que va viure (el primer perode intermedi). Una tomba-capella tallada a la roca s l'nic que resta del seu monument funerari. Una sala rectangular que tenia nombroses columnes (avui la majoria ja no hi sn) i pintures en les que apareixen la seva famlia (la seva dona); la tomba es a la part central en front d'una falsa porta. Conte tamb pintures a les columnes . La seva biografia es escrita a la tomba i descriu una fam (de la que es proclama salvador). Esmenta les ciutats d'Hefat (podria ser el nom de la necrpoli) i Hor-mer (de situaci incerta). Es defineix com "un heroi sense parang". L'estudi arqueolgic sembla demostrar que a l'inici la tomba era una pirmide per probablement natural, que fou envoltada per centenars de tombes i va perdre aquesta condici. El fet de la pirmide estaria vinculat amb la reialesa i per aix Ankhtifi es considerat un fara (Neferkare Ankhtify).

La tomba de Sobekhotep s a poca distncia de l'anterior, i tamb s una tomba capella segurament del primer perode intermedi,. No est tant ben conservada com l'altra i t tres llocs d'enterrament en lloc d'un. T tamb nombroses pintures en les que apareixen la dona i fill.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94759" title="Naga ed-Deir" nonfiltered="2653" processed="2638" dbindex="37832">
Naga ed-Deir (Naga al-Deir) es un llogaret egipci que dona nom a una necrpolis de la regi d'Abidos, a la part oriental del Nil, al governadorat de Sohag una mica al sud d'Akhmim, que s'estn per uns quants kilmetres. 

Els primers enterraments son d'poca predinstica i van seguir fins l'Imperi mitj. La troballa mes important sn els papirs de Reisner que foren trobats aqu en un sarcfag de la dinastia XII; els papirs parlen de l'organitzaci d'un gran edifici i donen noms i relacions de al menys set-cents treballadors. Es va trobar tamb una estela d'una dona anomenada Senet-Inhert, que es creu que era una sacerdotessa d'Inhert (Onuris)  que probablement era la dona del nomarca i sacerdot del primer perode intermedi.

L'americ George Reisner fou el primer que va excavar la zona entre 1901 i 1924. Desprs va seguir el seu treball Albert Lythgoe, i les seves troballes foren estudiades per Grafton Elliott Smith i han servit de base a futurs estudis. Es creu que el cementiri servia a l'antiga ciutat de Tinis durant el perode dels enterraments; l'emplaament exacte de Tinis no es coneix  per se suposa que era prop de Girga (una mica al oest d'aquesta ciutat). 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94761" title="Nag al-Madamud" nonfiltered="2654" processed="2639" dbindex="37834">

Nag al-Madamud o Medamud es un llogaret d'Egipte, a uns 7 km al nord de Luxor, que correspon a l'antiga ciutat egpcia de Madu o Mabu. Era centre d'adoraci de Montu (com Karnak i Armant). 

Hi havia un temple dedicat al deu Montu que no s'ha conservat, i que havia estat construt a l'Imperi mitj (probablement Sesostris III) potser ja sobre una anterior capella de Mentuhotep I). El temple fou ampliat o reformat per Amenenhet VII,  Sebekhotep II i Sebekhotep III de la Dinastia XII. El temple va quedar unit al temple de Montu a Karnak per un canal. El temple actual fou probablement construt al damunt del temple de l'Imperi mitj pels Ptolomeus i fou dedicat a Montu, Rattawy i Harpcrates. L'entrada te un triple portal amb quiosc construt per Ptolomeu VII Evergetes; les parets dels quiosc son decorades en escenes de cantants i musics i amb la deessa Bes ballant. La faana la formaven les parets de tres cambres, dedicades a Ptolemeu XII Auletes. Al darrera del quiosc un ampli pati amb un altar, que fou decorat per Anton Pius, amb una srie de columnes que encara son al lloc. Segueix la sala hipstila de Ptolomeu XII, avui en runes; al granit una pintura d'Amenhotep II darrera de Montu. Del santuari prcticament no queda res i porta a un passatge en torn del qual hi ha algunes cambres. Darrera el temple el gran pati del est fou un recinte religis pel brau sagrat representaci del deu. Els murs exteriors foren decorats per Domici i Traj; al mur exterior del sud queda un relleu de Traj adorant al brau sagrat; la porta oberta al mur fou construda en temps de Tiberi; dins el recinte hi havia un llac sagrat; al sud-oest un petit temple construt per Ptolemeu II Filadelf, Ptolemeu III Evergetes I i Ptolemeu IV Filoptor, amb esfinxs alineades en una avinguda que portava del temple al embarcador. Al est del temple un cementiri.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94764" title="Blit" nonfiltered="2655" processed="2640" dbindex="37835">


El blit (conegut tamb amb les formes no normatives de blit i boli) s un esport tradicional de Catalunya.

S'organitza en dos equips de dos o tres individus i tots dos tenen com a objectiu fer caure una fusta de l'equip rival a cops de bast sobre una altra fusta.

Se situa el blit al terra i amb la pala en posici vertical, s'hi dna un cop per la part on el blit t forma cnica, provocant que aquest s'alci. Aleshores, una vegada en l'aire, s'hi ha de picar (a mode de raqueta) intentant que el blit vagi el ms lluny possible.

Enllaos externs.
Campionat Mundial d'Esports Tradicionals;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94766" title="Campanya de Polnia" nonfiltered="2656" processed="2641" dbindex="37836">
    Per la invasi sovitica al mateix any, vegeu Invasi sovitica de Polnia (1939)

La Campanya de Polnia fou una srie de batalles que es van dur a terme a Polnia el 1939 al principi de la Segona Guerra Mundial.

Antecedents.
L'intent de reconstrucci de l'Imperi Alemany en el que van anomenar Tercer Reich implicava obtenir el control sobre la ciutat lliure de Danzig i un corredor de terra entre aquesta ciutat i Alemanya.

La Campanya.

La matinada del 1 de setembre de 1939 quan Alemanya va envair Polnia. Com a excusa davant la comunitat internacional, Hitler va utilitzar un incident fronterer fictici que ell mateix havia planejat. 

L'exrcit alemany (Wehrmacht) va posar en prctica la Blitzkrieg o (guerra llampec) que consistia en rodejar les posicions defensives enemigues i encerclar-les. Mentrestant, altres tropes continuaven avanant cap a l'interior del pas ocupant les ciutats i els punts estratgics. Les tropes encerclades podien resistir durant un temps per, allades de la resta de l'exrcit, tard o d'hora acabaven per rendir-se.

L'exrcit alemany, amb el suport dels bombardeigs de la Luftwaffe, va superar fcilment les defenses poloneses i el 8 de setembre ja havia arribat als afores de la capital, Varsvia. El dia 17, l'exrcit sovitic va envair Polnia des de l'est, amb el pretext de protegir la poblaci bielorrussa i ucranesa de la zona. En realitat, la repartici de Polnia entre Alemanya i la Uni Sovitica ja havia estat prviament acordada en el Pacte Molotov-Ribbentrop d'agost de 1939. Varsvia va caure el 27 de setembre i les ltimes tropes poloneses van rendir-se el 6 d'octubre.

Conseqncies.
El dia 3, Gran Bretanya i Frana van declarar la guerra a Alemanya per, excepte algunes escaramusses en la frontera franco-alemanya, cap dels dos pasos va emprendre cap acci militar contra Alemanya. 

Una vegada acabada la guerra a Polnia el 1945, en virtut dels acords de la Conferncia de Jalta es van modificar substancialment les fronteres poloneses.

Vegeu tamb.
 Cronologia de la Segona Guerra Mundial;
 Cronologia dels fets que van precedir a la Segona Guerra Mundial;









 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94767" title="Daniel Barenboim" nonfiltered="2657" processed="2642" dbindex="37837">

Daniel Barenboim ( Buenos Aires, Argentina 1942 ) s un msic argent de famlia jueva d'origen rus, nacionalitzat israeli i espanyol. Barenboim va assolir la fama com a pianista encara que amb posterioritat ha obtingut un gran reconeixement com a director d'orquestra. 

Carrera. 
Barenboim va comenar les seves llions de piano a l'edat de cinc anys amb la seva mare, continuant-les desprs amb el seu pare que va quedar com el seu nic professor. A l'agost de 1950, amb tan sols 7 anys, va interpretar el seu primer concert a la ciutat de Buenos Aires. 

El 1952, la famlia Barenboim es va traslladar a Israel. Dos anys ms tard, els seus pares el van enviar a Salzburg perqu prengus classes sota la direcci d'gor Markevich. Durant aquell estiu va conixer a Wilhelm Furtwngler, per al qual va tocar el piano. L'any 1955 va estudiar harmonia i composici amb Nadia Boulanger a Pars. 

El debut de Barenboim al piano es va produir a la ciutat de Viena el 1952, per continuar realitzant concerts a Pars aquell mateix any, Londres el 1956 i Nova York el 1957 sota la batuta de Leopold Stokowski. En els anys segents es van succeir regularment els concerts per Europa, Estats Units, Sud-amrica i l'Extrem Orient. 

El seu primer enregistrament data de 1954. Ms tard grabraria les sonates per a piano de Mozart i Beethoven, aix com concerts dels mateixos Mozart, Beethoven i Brahms i Bla Bartok. 

Desprs del seu debut com director amb l'Orquestra Filharmnica de Londres l'any 1967, va rebre invitacions de nombroses orquestres sinfniques europees i americanes. Entre 1975 i 1989 va ser director musical de l'Orquestra de Pars on va dirigir nombroses peces de msica contempornia. 

El seu debut com director d'pera va tenir lloc el 1973 amb la representaci de Don Giovanni de Mozart al Festival d'Edimburg. Posteriorment, el 1981 va debutar al Festival de Bayreuth, on va dirigir amb regularitat fins l'any 1999. 

Barenboim s el director musical de l'Orquestra Sinfnica de Chicago, crrec al que va accedir l'any 1991 en substituci de Georg Solti. s, a ms, el director musical general de la Deutsche Staatsoper de Berln des de 1992. 

A ms de les seves activitats com pianista i director d'orquestra, Barenboim ha compost diversos tangos. 

Barenboim va contreure matrimoni amb la notable cellista britnica Jacqueline du Pr, la carrera de la qual es va veure trgicament truncada per una esclerosi mltiple. 

Wagner a Israel. 
El 7 de juliol de 2001, Barenboim va dirigir la Berlin Staatskapelle en la representaci de l'pera de Wagner Tristany i Isolda al festival d'Israel celebrat a la ciutat de Jerusalem. El concert va esclatar en cridria, sent Barenboim titllat de pro-nazi i feixista per alguns dels presents. La msica de Wagner ha estat tab a Israel per les teories d'Adolf Hitler sobre la puresa racial i l'exterminaci dels jueus alimentades en part pels escrits antisemites de Wagner, el seu compositor favorit. En l'Alemanya nazi, la seva msica va ser utilitzada per a la propaganda, i interpretada en els camps de concentraci. 

Barenboim anava a interpretar al principi el primer acte de La Valquria amb tres cantants, entre els quals es trobava el tenor espanyol Plcido Domingo. No obstant aix, les protestes dels supervivents de l'holocaust i del govern israeli van forar a l'organitzaci del festival a buscar un programa alternatiu. Barenboim va accedir a substituir la pea "ofensiva" per composicions de Schumann i Stravinski, encara que no sense mostrar el seu desacord amb la decisi. Aix, finalitzat el concert, va declarar que en el bis anava a interpretar una pea de Wagner, convidant a aquells dels presents que tinguessin alguna objecci a abandonar la sala. 

La majoria de l'auditori va respondre amb una ovaci, per una minoria va expressar la seva desaprovaci. Barenboim va estar mitja hora explicant en hebreu a l'audincia les seves raons per a interpretar la pea i sollicitant als que protestaven que permetessin que la msica es pogus escoltar. Barenboim va dir que havia decidit desafiar el tab quan en una conferncia de premsa a la qual havia assistit la setmana anterior havia escoltat un telfon mbil amb la melodia principal de La cavalcada de les valquries, de Wagner: "Si est perms escoltar-la en el timbre d'un telfon, per qu no podem intepretar-la en una sala de concerts?". 

El conflicte palest.

Barenboim ha expressat constantment el seu desacord amb l'ocupaci israeliana de la franja de Gaza i Cisjordnia, on sol realitzar representacions, dient que la seva ptria adoptiva, "al combatre contra la identitat del poble palest, ha perdut el seu capital moral". 

El 1999, juntament amb l'escriptor nord-americ d'origen palest Edward Said, al que li va unir una gran amistat, va fundar la West-East Divan Orchestra, una iniciativa per a reunir cada estiu un grup de joves amb talent d'Israel i pasos rabs. Per aquest motiu, ambds foren guardonats l'any 2002 amb el Premi Prncep d'Astries de la Concrdia.

L'any 2006 fou guardonat, juntament amb la West-East Divan Orchestra, amb el Premi Internacional Terenci Moix en l'apartat de Personatge de l'any en arts escniques.

Premis Grammy.
Al llarg de la seva carrera Daniel Barenboim ha rebut 6 Premis Grammy:
 1976 - Millor lbum Clssic de l'Any per Beethoven: The Five Piano Concertos.
 1990 - Millor interpretaci de msica de cambra per Brahms: The Three Violin Sonatas (amb Itzhak Perlman).
 1991 - Millor interpretaci d'Orquestra per Corigliano: Symphony No. 1.
 1994 - Millor interpretaci de msica de cambra per Beethoven/Mozart: Quintets (Chicago-Berlin).
 2001 - Millor interpretaci solista instrumental (amb orquestra) per Strauss Wind Concertos (Horn Concerto; Oboe Concerto, etc.).
 2002 - Millor gravaci d'pera per Wagner: Tannhuser.

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de la Concrdia 2002;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94769" title="Pitxi" nonfiltered="2658" processed="2643" dbindex="37838">
El pitxi s un esport tradicional de Catalunya similar al beisbol.

No existeix cap instituci que en reguli les normatives i per tant sn variades per solen ser com segueixen:

Consisteix en dos equips que es turnen en el seu paper: el colpejador i el caador. El nombre de membres per partit pot variar per no sol baixar de cinc. En el terreny de joc hi ha diverses bases enumerades que s'han de recrrer en ordre i els colpejadors han de fer el mxim de voltes possibles.

Un caador -anomenat pitxi- des del centre del camp tira una pilota cap a un colpejador de l'altre equip a la primera base. All el jugador li ha de donar un cop de bra i enviar lluny la pilota. Mentrestant l'equip contari intenta capturar la pilota. Si un membre d'aquest equip l'agafa a l'aire queda eliminat tot aquell de l'equip colpejador que s'hagi mogut de la base, sin, el que fa el jugador s caar-la i llanar-la al pitxi el qual quan la tingui tocar el terra amb la pilota i cridar ben fort "Pitxi!". Qui en aquell moment no hagi aconseguit arribar a la segent base queda eliminat. Si en una base hi ha dues persones el segon en arribar tamb queda eliminat. Si la pilota colpeja primerament a alg de l'equip dels colpejadors tamb queda eliminat.

Els jugadors que hagin fet una volta sencera tenen dret a tornar a colpejar. Si la volta es fa d'un sol cop l'equip t dret a recupera un eliminat en l'ordre en qu ha estat eliminats. A partir del moment en qu no hi hagi ning disponible a la primera base per colpejar la pilota l'equip ja no pot fer ms voltes i es canvien els papers dels equips.

L'equip que hagi anotat ms voltes guanya. Es poden fer tantes rondes com convinguin els dos equips.

Enllaos externs.
Regles del pitxi;
Explicaci del joc del pitxi;
Activitat pitxi;
Espai i lleure - Pitxi;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94770" title="Al-Salamuni" nonfiltered="2659" processed="2644" dbindex="37839">
Al-Salamuni s un llogaret d'Egipte al nord-est d'Akhmim, a les rodalies del qual hi ha un monestir copte i n'hi van haver uns quants ms, avui desapareguts. No molt lluny, a l'altre costat del Nil, a uns 12 km a l'oest de la ciutat de Sohag (que es a la riba del riu) hi havia el monestir blanc; a ms del monestir per monjos hi havia tamb prxim un convent de monges el lloc del qual no s'ha localitzat. A 5 km al nord de l'anterior hi havia el monestir roig, que ha esdevingut un petit llogaret. 

Quant es van fundar els dos monestirs ja hi havia altres monestirs alguns d'ells fundats per Sant Pacomios al segle IV, que se situaven al costat oposat, al nord-est de la moderna Akhmim. Ms tard se'n van fundar de nous . Actualment noms un segueix funcionant: el monestir de Dair al Shohada o Dair al-Wustani, entre Al-Hawawish i Al-Salamuni. Els monestir principals desapareguts foren el blanc, el roig i els dos del Wadi Bir al-Ain.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94771" title="Leopold de Borb-Dues Siclies (prncep de Salern)" nonfiltered="2660" processed="2645" dbindex="37840">


Leopold de Borb-Dues Siclies, prncep de Salern (Npols 1790 - 1851). Prncep de les Dues Siclies amb el tractament d'altesa reial al qual se li conced el ttol de prncep de Salern. Leopold fou l'nic fill del rei Ferran I de les Dues Siclies que no arrib a cap tron europeu, mantenint sempre una vida tranquilla a Npols.

Nat el 2 de juliol de 1790 a Npols, capital del Regne de les Dues Siclies, essent fill del rei Ferran I de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria. Nt per via paterna del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amlia de Saxnia ho era per via materna de l'emperador Francesc I, emperador romanogermnic i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'ustria.

Fou honrat amb el ttol de prncep de Salern, ttol del Regne de les Dues Siclies, d'origen medieval. El 28 de juliol de 1816 es cas al Palau del Schnbrunn a l'edat de 26 anys amb l'arxiduquessa Maria Clementina d'ustria, filla de l'emperador Francesc I d'ustria i de la princesa Maria Teresa de Borb-Dues Siclies. La parella establerta entre Npols i Viena tingu dos fills:

 SAR la princesa Maria Carolina de Borb-Dues Siclies, nada a Viena el 1822 i morta a Twickenham el 1869. Es cas amb el prncep Enric d'Orleans.

 SAR el prncep Llus de Borb-Dues Siclies, nat a Viena el 1824 i mort el 1824.

Leopold particip l'any 1809, a l'edat de 19 anys, a un intent fracassat de recuperar la part continental del Regne de les Dues Siclies ocupat pels francesos des de l'any 1806. L'expedici nicament pogu ocupar l'illot d'Ischia sense que hi haguessin majors resultats.

El prncep de Salern mor el 10 de mar de 1851 als 61 anys a Npols. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94772" title="Maria Clementina d'ustria" nonfiltered="2661" processed="2646" dbindex="37841">


 Maria Clementina d'ustria (reina de les Dues Siclies) (1771 - 1801).

 Maria Clementina d'ustria (princesa de les Dues Siclies) (1798 - 1881).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94774" title="Edward Said" nonfiltered="2662" processed="2647" dbindex="37842">

Edward Said, en rab:                 , (Jerusalem, 1 de novembre del 1935 - Nova York, 24 de setembre del 2003 ) fou un activista palest, crtic poltic i toric literari.

Biografia. 
Said va nixer l'1 de novembre de 1935 a la ciutat de Jerusalem, capital de Palestina, en aquells moments sota mandat britnic, en una famlia rab cristiana. El 1948 hagu de traslladar-se, amb la seva famlia, a un camp de refugiats davant l'ocupaci del Jerusalem Occidental per part de les forces israelianes, per poder espcapar-se posteriorment fins Egipte.

Als 14 anys Said va entrar al Collegi Victoria d'El Caire, i desprs a l'escola Mount Hermon als Estats Units, per llicenciar-se posteriorment a la Universitat de Princeton i doctorar-se a Harvard. Va ingressar a la Universitat de Columbia com a professor el 1963, on va realitzar classes d'angls i literatura comparada durant dcades. Said tamb va ensenyar a les universitats de Harvard, Johns Hopkins i Yale. Parlava angls i francs fluidament, el seu rab colloquial era excellent, el seu rab formal molt bo i estava familiaritzat amb el castell, l'alemany, l'itali i el llat. 

Se li van concedir nombrosos doctorats honoraris al voltant del mn i va rebre dues vegades el Premi Trilling de Columbia, aix com el Premi Wellek de la American Comparative Literature Association. L'any 2002 li fou otorgat el Premi Prncep d'Astries de la Concrdia juntament amb Daniel Barenboim per la formaci de la West-East Divan Orchestra, un exemple de collaboraci entre palestins i jueus.

Edward Said va morir als 67 anys a la ciutat de Nova York el 24 de setembre de 2003 desprs d'una llarga lluita amb la leucmia.

Orientalisme. 
Said s ms conegut per descriure i criticar el "Orientalisme", que per a ell consistia en una constellaci de falsos prejudicis en el fons de les actituds occidentals pel que fa a l'orient. 

En la seva obra de 1978, Orientalism, Said denuncia els "persistents i subtils prejudicis eurocntrics contra els pobles rabo-islmics aix com la seva cultura". Argumenta que una llarga tradici d'imatges falses i romantiqies d'sia i el Prxim Orient a la cultura occidental han servit de justificaci implcita a les ambicions colonials i imperials d'Europa i els Estats Units. 

Activisme. 
Com activista palest, Said va defensar els drets dels palestins a Israel i els territoris ocupats de Gaza i Cisjordnia. En els seus escrits de 1980, Said va anticipar una eventual poltica d'agressi per part dels Estats Units al Prxim Orient. 

Durant molts anys va ser membre del Consell Nacional Palest, per va trencar amb Issir Arafat pel desacord amb els Acords d'Oslo. Said els considerava un frau, i feia notar que no s'esmentava la fi de l'ocupaci israeliana, ni la destinaci de Jerusalem, ni es proposava una soluci als assentaments israelians. 

Per encara havent trencat amb Arafat, la seva lluita pels drets dels palestins va continuar, i l'any 2000 va llenar simblicament una pedra contra una torre de vigilncia israeliana a la frontera israelo-libanesa.

Seva s la sentncia: "L'exili s quelcom curiosament encisador sobre el qual pensar, per terrible d'experimentar"

Antagonistes. 
A causa del seu activisme pro-palest, va ser acusat per sectors proisraelians de lnia dura, d'antisemita i fins i tot de terrorista, patint diversos atacs contra la seva perona al llarg de la seva vida.

Obres publicades.
 Joseph Conrad and the Fiction of Autobiography (1966);
 Beginnings: Intention and Method(1975);
 Orientalism (1978);
 The Question of Palestine (1979);
 Orientalisme (1980);
 Literature and Society (editor) (1980);
 Covering Islam: How the Media and the Experts Determine How We See the Rest of the World (1981);
 The World, the Text and the Critic (1983);
 After the Last Sky: Palestinian Lives (1986) photographs by Jean Mohr;
 Blaming the Victims: Spurious Scholarship and the Palestinian Question (1988) ;
 Yeats and Decolonization (1988);
 Musical Elaborations (1991);
 Culture and Imperialism (1993);
 The Politics of Dispossession (1994);
 Representations of the Intellectual: The Reith Lectures (1994);
 The Pen and the Sword: Conversations with Edward W. Said (1994) amb David Barsamian;
 Peace and Its Discontents: Essays on Palestine in the Middle East Peace Process (1996);
 Entre guerre at paix (1997);
 Acts of Aggression: Policing "Rogue States" (amb Noam Chomsky i Ramsey Clark) (1999);
 Out of Place (1999) (a memoir);
 Henry James: Complete Stories, 1884-1891 (Editor) (1999);
 The End of the Peace Process: Oslo and After (2000);
 Reflections on Exile (2000);
 The Edward Said Reader (2000);
 Power, Politics and Culture: Interviews with Edward W. Said (2001);
 CIA et Jihad, 1950-2001: Contre l'URSS, une dsastreuse alliance (2002), amb John K. Cooley;
 Culture and Resistance: Conversations with Edward W. Said (2003) realitzades per David Barsamian;
 From Oslo to Iraq and the Road Map (2003);
 Humanism and Democratic Criticism (2005);
 On Late Style: Music and Literature Against the Grain (pstum, 2006);
 Criticism in Society (sense any de publicaci);
 Edward Said: A Critical Reader (sense any de publicaci);
 Freud and the Non-European (sense any de publicaci);
 Jewish Religion, Jewish History (Introduction) (sense any de publicaci);
 Nationalism, Colonialism, and Literature (sense any de publicaci);
 Parallels and Paradoxes: Explorations in Music and Society (amb Daniel Barenboim) (sense any de publicaci);

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de la Concrdia 2002;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94775" title="Cala Bona" nonfiltered="2663" processed="2648" dbindex="37843">








Cala Bona s un nucli costaner, amb port, del municipi de Son Servera, a Mallorca. La seva poblaci a 2005 era de 1.088 habitants. Est situat al nord de Cala Millor, amb qu es connecta mitjanant un passeig, i al sud del Port Verd.

Abans que comens l'anomenat boom turstic, el llogaret noms estava format per un parell de cases de pescadors que feinejaven al port i es feien a la mar. A partir de l'arribada del turisme, la zona es va a comenar a urbanitzar amb hotels, restaurants i habitatges i tamb es va ampliar el port, on actualment hi conviuen els llats de tota la vida amb les noves embarcacions aqutiques destinades al gaudi dels turistes que s'allotgen a la zona del Llevant de Mallorca.

En els ltims anys, les places hoteleres a Cala Bona han augmentat considerablement. Gran part del turisme que s'allotja a Cala Bona, a diferncia del que ho fa a Cala Millor, s d'origen britnic.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94776" title="Tufium" nonfiltered="2664" processed="2649" dbindex="37844">


Tufium (Tuphium) fou una ciutat de l'Antic Egipte, 20 km al sud de Luxor i enfront d'Armant, que es deia en egipci antic Djerty, i va rebre el nom de Tuphion dels grecs i Tuphium dels romans i desprs es va dir Tod sota els rabs. En aquesta ciutat s'adorava al deu falc Montu, que era la forma guerrera d'Horus; la seva forma terrenal era el brau Bukis (egipci Bej) del que el centre d'adoraci principal era Armant.

A Tod o Tufium l'arqueleg Bisson de la Roque, membre de L'Institut franais d'archologie orientale (IFAO), va descobrir el 1936, durant l'excavaci del temple de Montu descobert el 1934 (construt inicialment al final de la dinastia V, per acabat al Imperi mitj),  el anomenat Tresor de Tod, avui repartit entre el  Museu del Louvre i el Museu d'Antiguitats de El Caire consistent en lapisltzuli, objectes treballats, cilindres, cadenes de plata i altres (inclosa una esttua de bronze d'Osiris) que probablement eren pagaments de tributs externs. Les excavacions s'havien iniciat el 1913 (i no han parat fins el 1991), havent quedat establert finalment que Nag al-Madamud, Karnak, Armant i Tod eren els principals centres del culte a Montu. El temple, construit inicialment per Mentuhotep I, fou reformat sota els Ptolomeus especialment Ptolomeu VII i Ptolomeu XII als que s'atribueix part de la decoraci i que el van restaurar i van fer una nova entrada; fins i tot hi ha algunes parts atributs al regnat d'Anton Pius.  Prop del temple ptolemaic hi havia un petit quiosc rom.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94778" title="Nicols Castellanos" nonfiltered="2665" processed="2650" dbindex="37845">
Nicols Castellanos (Mansilla del Pramo, Castella i Lle 1935) s un religis espanyol .

Fou nomenat sacerdot a la ciutat de Palncia l'any 1953, fou nomenat el 1976 bisbe d'aquesta mateixa ciutat. El 1991 va dimitir com a bisbe i va marxar com missioner a Santa Cruz de la Sierra, Bolvia, amb un grup de laics i sacerdots obrers. 

Des d'aquell moment treballa en aquesta ciutat boliviana en el Pla 3000, per a millorar les condicions de vida dels ms desfavorits. Ha organitzat diversos projectes per a atendre a dones i a la poblaci infantil: menjadors, centres escolars, habitatges socials, hospitals... 

Per la seva tasca ha rebut diversos premis a Espanya i Bolvia, entre ells el Premi Prncep d'Astries de la Concrdia l'any 1998 juntament amb Vicen Ferrer, Joaqun Sanz Gadea i Muhammad Yunus. 

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de la Concrdia 1998;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94779" title="Shanhur" nonfiltered="2666" processed="2651" dbindex="37846">
Shanhur (o Shahhur) es un llogaret d'Egipte, a pocs km al sud de Luxor, al governadorat de Qena, on queden algunes restes d'un temple faraonic.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94784" title="Vicente Ferrer Moncho" nonfiltered="2667" processed="2652" dbindex="37847">

Vicent Ferrer i Moncho (Barcelona, 5 de maig del 1920) s un exjesuta i missioner a l'ndia, a la regi d'Anantapur. Considerat una de les persones ms actives en l'ajuda, solidaritat i cooperaci amb els desfavorits del tercer mn.

Desprs de ser ordenat sacerdot va ingressar a la Companyia de Jess el 1944 per traslladar-se com a missioner a l'ndia per tal de treballar per als ms desafavorits. Abandon la Companyia de Jess l'any 1972 per casar-se amb l'anglesa Anne Perry i fundar l'organitzaci Rural Development Trust (RDT, Fons de Desenvolupament Rural). 

Des del principi de la seva tasca va despertar grans simpaties entre els camperols hinds, per no entre les classes dirigents, econmiques i poltiques, que veien en la seva labor una amenaa. No obstant aix va poder seguir endavant amb els seus projectes grcies al suport de la primera ministra Indira Gandhi, que sempre va reconixer la seva labor. Des de 1996 compta amb la seva prpia fundaci, la Fundaci Vicente Ferrer, a travs de la qual organitza tota la seva activitat. 

La seua famlia era originria de Gandia (comarca de La Safor).

Ha estat nominat vries vegades a Premi Nobel de la Pau.
Ha publicat el llibre La trobada amb la realitat per Columna.

L'any 1998 va rebre el Premi Prncep d'Astries de la Concrdia juntament amb Nicols Castellanos, Joaqun Sanz Gadea i Muhammad Yunus. 

El 1999 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya.

 Referncies .


Enllaos externs.
  Fundacin Vicente Ferrer;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de la Concrdia 1998;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94786" title="Principat de Cpua" nonfiltered="2668" processed="2653" dbindex="37848">
El Principat de Cpua va ser un principat longobard del sud de la pennsula itlica durant l'edat mitjana.

 Histria .
La ciutat de Cpua fou una antiga ciutat de l'Imperi Rom, una de les ms importants del sud de la pennsula. Va pertnyer al ducat de Benevent fins que a la mort de Sicard a meitats del segle IX pass al nou principat de Salern. Aprofitant la confusi creada per la guerra civil que es produ, Landulf s'autoproclam prncep de Cpua. L'any 841 la ciutat fou saquejada pels sarrans. Landulf i el seu fill Lando reconstruren la ciutat, fortificant-la al tur Triflisco. L'any 862 el prncep Pando es declar independent de Salerno definitivament. A la mort de Pando, la disputa per la successi inici una nova guerra civil. Amb la pujada al poder d'Atenulf l'any 887 s'inici un nou sistema de govern en el que el successor al tron era associat al poder com a co-prncep. D'aquesta manera s'aturaren les crisis successries.

L'any 899 Atenulf I derrot Radelchis II i conquer Benevent, declarant Cpua i Benevent inseparables. A ms, sota Pandulf cap d'acer (978) el principat de Salern tamb fou incorporat als dominis de Cpua. Tots els territoris longobards restaren units quan l'emperador Ot I don a Pandulf el ttol de duc d'Spoleto. A la seva mort, per, el territori fou dividit entre els seus fills. Landulf IV reb Benevent-Cpua i Pandulf II Salern.

Cpua visqu el mateix final que la resta dels principats llombards. L'any 1058 el comte normand Ricard d'Aversa, de la famlia Drengot, conquer la ciutat. Entre 1090 i 1098 puj al poder el llombard Lando, amb el suport del poble. Per amb el canvi de segle Ricard II recuper el tron amb l'ajuda dels principats normands vens. Durant vint anys (1135-1155) el principat estigu en mans del normand Roger II de Siclia.

 Prnceps de Capua .
Prnceps llombards de Cpua
 840 843 : Landulf I;
 843 861 : Lando I;
 861-861 : Lando II;
 861 862 : Pando;
 862-863 : Pandenulf (deposat);
 863 879 : Landulf II (ursurpador);
 879-882 : Pandenulf (reinstaurat);
 882 885 : Lando III;
 885 887 : Landenulf I;
 887 910 : Atenulf I ;
 901 910 : Landulf III (co-prncep);
 910 943 : Landulf III;
 911 940 : Atenulf II (co-prncep);
 940 943 : Landulf IV (co-prncep);
 933 943 : Atenulf III Carinola (co-prncep);
 943 961 : Landulf IV el vermell;
 943 961 : Pandulf I cap d'acer (co-prncep);
 959 961 : Landulf V (co-prncep);
 961 968 : Landulf V;
 961 981 : Pandulf I cap d'acer (duc d'Spoleto (des de 967), Salern (des de 978) i Benevent (des de 961));
 968 981 : Landulf VI (co-prncep);
 981 982 : Landulf VI;
 982 993 : Landenulf II;
 993 999 : Laidulf;
 999-999 : Ademar;
 999 1007 : Landulf VII;
 1007-1022 : Pandulf II ;
 1009 1014 : Pandulf III (co-prncep);
 1016-1022 : Pandulf IV;
 1022-1026 : Pandulf V (tamb comte de Teano);
 1026-1038 : Pandulf IV (segon cop);
 1038-1047 : Guaimar (tamb prncep de Salern);
 1047-1050 : Pandulf IV (tercer cop);
 1050-1057 : Pandulf VI;
 1057-1058 : Landulf VIII;

Prnceps normands de Cpua
 1058-1078 : Ricard I;
 1078-1091 : Jord I;
 1091-1106 : Ricard II ;
 1092-1098 : Lando IV (llombard);
 1106-1120 : Robert I;
 1120-1120 : Ricard III;
 1120-1127 : Jord II;
 1127-1156 : Robert II ;
 1135-1144 : Alfons (candidat de Roger II de Siclia);
 1144-1154 : Guillem (candidat de Roger II de Siclia);
 1155-1158 : Robert III;
 1166-1172 : Enric;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94788" title="Power Line Communication" nonfiltered="2669" processed="2654" dbindex="37849">
Les Comunicacions per lnia elctrica, ms conegudes pels seus acrnims PLC  (Power line communication) o PLT (Power Line Transmission), nom estandaritzat per la ETSI,  sn el nom que reben les diferents tecnologies per a l'enviament de dades a travs de les installacions elctriques. Aquestes tecnologies consisteixen a superposar un senyal modulat d'alta freqncia sobre el senyal de corrent altern estndard de 50 o 60 Hz, segons el sistema elctric. Segons la quantitat d'informaci que permeten transmetre, se sol distingir entre Comunicacions de banda ampla (Broadband over power lines o BPL) que permeten enviar ms d'1 Mbit/s i tenen major importncia en l'actualitat i les Comunicacions de banda estreta (Narrowband over power lines en angls) que permet enviar taxes de dades prou ms baixes i s'ha utilitzat tradicionalment per al control de subestacions elctriques, comunicacions de veu, monitoritzaci de consum elctric o protecci de lnies de transmissi d'alta tensi.

Les Comunicacions de banda ampla permeten enviar per les lnies elctriques de baixa i mitja tensi qualsevol tipus d'informaci, com ara veu (telefonia IP), vdeo (distribuci de vdeo, videoconferncies,...) o dades a alta velocitat (Internet, transferncies d'arxius, etc.), utilitzant per aix el rang de freqncies que va des d'1,6 a uns 30 MHz, de manera que no hi ha interferncies entre les dades i el senyal elctric, ja que les freqncies son molt ms elevades. Dintre d'aquesta tecnologia, es poden distingir dues aplicacions amb caracterstiques diferenciades: interior o curt abast i exterior o llarg abast.

 Aplicacions de la tecnologia PLC .
Interior o curt abast.
Utilitza la installaci elctrica de l'habitatge com a mitj de transmissi. Aquesta tcnica s'utilitza per a domtica o automatitzaci de la llar (per exemple, control de l'enllumenat o altres dispositius elctrics sense necessitat d'installar cablejat adicional) o b per a la distribuci de serveis en l'interior de la llar, com la distribuci de vdeo, televisi, msicao Internet per tenir-ne accs en qualsevol punt de l'habitatge. Dintre d'aquesta tecnologia es poden trobar diferents estndards, el promogut per l'Associaci Universal de Powerline (en angls Universal Powerline Association, UPA), la tecnologia de Homeplug o l'estndard industrial X10.

Habitualment aquests dispositius operen mitjanant la injecci d'un senyal portador d'alta freqncia en el cablejat elctric de l'habitatge. Aquest senyal portador s modulat amb senyals digital. Cada receptor del sistema t una adrea que li identifica i li permet ser individualment gestionat, de manera que noms es decodificaran les dades que s'envien a aquesta adrea. Aquest dispositius poden connectar-se als endolls habituals o b estar connectats de forma permanent a l'installaci elctrica. Com que aquests senyals poden propagar-se als habitatges vens que pertanyen al mateix sistema de distribuci, existeix un "identificador de xarxa" que designa el propietari i evita que les dades transportades puguen ser rebudes fora de l'habitatge.

Una altra aplicaci, dintre d'aquest grup, pot ser la creaci de xarxes de communicacions de dades, veu, msica i vdeo sobre el senyal de corrent continu de les bateries, en l'interior d'autombils.

Exterior o llarg abast.
Utilitza les lnies de mitja i baixa tensi per a oferir serveis d'accs a Internet de banda ampla, distribuci de vdeo o televisi o el que en telefonia es denomina el bucle d'abonat o ltima milla que consisteix en la connexi desde la central telefnica als diferents abonats. D'aquesta manera s'aconsegueix una infraestructura de telecomunicacions molt ms barata que altres com la fibra ptica o el cable coaxial, que permet velocitats d'enviament de dades de fins a 200 Mbit/s ara per ara i que a ms t una cobertura potencial ms ampla, car la xarxa elctrica est ms estesa que la de telefonia o altres xarxes de comunicacions, com el cable o la fibra.

Existeix una aplicaci intermdia entre aquest grup i l'anterior que consisteix a donar servei de dades (Internet de banda ampla i/o distrubuci de televisi) a diversos usuaris (habitatges) de grans edificis, com ara gratacels.

Dintre d'aquest grup, destaca l'estndard obert d'accs a travs de PLC promogut per la Uni Europea, conegut com a OPERA (Open PLC European Research Alliance).

 Avantatges .
Estalvi de cost en infraestructures, ja que utilitza les infraestructures elctriques existents. No cal fer obres.
Tecnologia flexible, la topologia i les caracterstiques de la xarxa es poden modificar amb facillitat.
Fcil d'installar.
L'endoll elctric s la presa nica per a alimentaci, dades i veu. No hi ha interferncies amb el subministrament elctric.
Els serveis oferits sn competitius en preu i qualitat, s una alternativa vlida a l'ADSL (Asymmetric Digital Subscriber Line o lnia d'abonat digital asimtrica) i a la CATV (televisi per cable).
Es poden integrar diferents serveis en una mateixa xarxa (telefonia, accs a internet, distribuci de televisi,...) i fins i tot pot haver-hi diferents xarxes sobre la mateixa installaci elctrica, grcies a la multiplexaci temporal o en freqncia.

 Desavantatges .
Depenent de les freqncies utilitzades i la tecnologia, es poden produir radiacions en bandes HF, que interfereixen en les freqncies utilitzades per les forces d'emergncia i de seguretat i la banda de radioaficionats. s per aix que alguns governs com ara l'estadounidenc o el japons s'havien oposat als desplegaments de PLC en el passat. Avui en dia, per, existeixen dispositius PLC que permeten seleccionar les freqncies en qu es transmet, s el cas, per exemple dels xips amb tecnologia de l'empresa DS2.
La rendibilitat d'aquests serveis no est sempre assegurada.

 Tecnologia .
Aquesta tecnologia permet actualment la transmissi de dades fsica de fins a 200 Mbit/s en l'actualitat i uns 130 Mbit/s en la capa d'aplicaci, utilitzant les bandes de freqncia que van des d'1 a 34 MHz. Entre les tecnologies existents destaquen els productes de l'empresa valenciana DS2, basada en l'estndard obert europeu OPERA, que utilitza una modulaci OFDM amb 1536 portadores, amb un ample rang dinmic (fins a 90 dB), amb dispositius repetidors que utilitzen la multiplexaci per divisi en el temps i en freqncia (permetent establir topologies en arbre) i que ofereixen Qualitat de Servei (QoS) i diversos tipus de serveis (CoS). Tamb hi ha els estndards de Homeplug AV (tecnologia de l'empresa Intellon) i el de la CEPCA o Consumer Electronics Powerline Communication Alliance (tecnologia desenvolupada per Panasonic), amb caracterstiques similars, tot i que, a dia d'avui, encara no es coneixen productes comercials. Finalment, hi ha altres tecnologies propietries anteriors, amb velocitats d'enviament de dades d'entre 70 i 85 Mbps o 14 Mbps i que encara es comercialitzen en alguns productes.

Aquesta tecnologia es caracteritza per poder donar un servei de dades simtric, de manera similar a l'ADSL la taxa mxima de transmissi pot modificar-se segons les caracterstiques del canal (la lnia elctrica) i tpicament permet xarxes de fins a 256 usuaris.

Hi ha diversos tipus de mdems PLC, els dispositius necessaris per poder utilitzar aquesta tecnologia, que van des d'aquells que es connecten directament a la xarxa de transport de telecomunicacions (o backbone), coneguts com a "head ends", fins als terminals de clients que s'installen a les cases i poden tindre diferents interfcies de comunicacions (Ethernet, USB o connexi telefnica, entre altres), passant per dispositius repetidors.

A ms dels estndars anomenats, altres organitzacions d'estandaritzaci internacionals tamb han creat grups de treball per estandaritzar la tecnologia del PLC, com l'IEEE (Institute of Electrical and Electronic Engineers) i l'ETSI (European Telecommunication Standards Institute).

 Enllaos externs .
 Universal Powerline Association;
 OPERA, Open PLC Research Alliance;
 Consumer Electronics Powerline Communications Alliance;
 Homeplug Powerline Alliance;
 PLC Utilities Alliance;
 INSTEON;
 KONNEX Association - Domtica (PLC de banda estreta).
 Estndard de Powerline Telecommunications.
 Plugtek.com Biblioteca electrnica sobre PLC.
 DS2, Design of Systems on Silicon Empresa valenciana de disseny de xips PLC, membre d'OPERA i UPA.
 Panasonic Fabricants de xips i mdems PLC, membre de CEPCA.
 INTELLON, Fabricant de xips PLC, membre de HomePlug.
 Ambient Fabricant d'equips PLC.
 Ilevo Fabricant d'equips PLC (Schneider Electric).
 Mainnet Fabricant d'equips PLC.
 Aplicacions PLC en vehicles;
 Unikom-Ug Fabricant de xips PLC de banda estreta per a comptadors elctrics.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94792" title="Sindicat de Fora" nonfiltered="2670" processed="2655" dbindex="37850">

El Sindicat de Fora fou una instituci prpia del rgim foral mallorqu que represenatava el pobles de la Part Forana al Gran i General Consell. Va aparixer al 1315 de m de San I. El Sindicat participava al govern del regne per mai arrib assolir la capacitat legislativa o de fugir dels dictmens del lloctient.

La instituci era presidida per deu sndics elegits anualment el dia de Nadal. A pat existia un consell format pel prohoms que elegia cada vila, aquest havien de ser de la m major de la parrquia.

La representaci forana actuava com un estament ms dins el consell del regne juntament amb la m major, la m mitjana i la m menor.

Com totes les institucions d'origen medieval va patir diverses modificacions amb el temps.

El Decrets de Nova Planta preveien la seva fi juntament amb la liquidaci del rgim foral mallorqu, malgrat aix es va mantenir de facto fins al 1834 ja que facilitava l'administraci de l'illa.

 Vegeu tamb .
Veguer de Fora;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94795" title="Hebenu" nonfiltered="2671" processed="2656" dbindex="37851">
Hebenu fou una ciutat de l'Antic Egipte situada uns 10 km al sud de la moderna Al-Minya i a uns 4 km de la necrpoli de  Zawyet al-Maiyitin. Al lloc de l'antiga ciutat hi ha avui un llogaret anomenat Kom al-Ahmar (el tur vermell) que cal diferenciar del lloc del mateix nom que fou l'antiga Nekhen (Hieracmpolis), en el qual hi ha algunes tombes excavades a la roca, actualment mig enterrades, corresponents a dignataris de la ciutat d'Hebenu que corresponen al final de l'Imperi antic. A l'poca clssica es va dir Teodosipolis (Theodosiopolis). Es va excavar un temple del qual es relleus son actualment al museu d'art de Cleveland





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94797" title="Felip de Blgica (comte de Flandes)" nonfiltered="2672" processed="2657" dbindex="37852">


Felip de Blgica, comte de Flandes (Laeken 1837 - Brusselles 1905). Prncep de Blgica amb el tractament d'altesa reial i prncep de Saxnia-Coburg Gotha i duc a Saxnia. Fou investit comte de Flandes. 

Nat el dia 24 de mar de 1837 al Palau Reial de Laeken a les afores de Brusselles, essent fill del rei Leopold I de Blgica i de la princesa Llusa d'Orleans. Era nt per via paterna del duc Francesc Frederic de Saxnia-Coburg Saafeld i de la princesa Augusta de Reuss i per via materna era nt del rei Llus Felip I de Frana i de la princesa Maria Amlia de Borb-Dues Siclies.

El 25 d'abril de 1867, desprs d'un frustrat intent de matrimoni amb la infanta Maria Isabel d'Espanya, es cas amb la princesa Maria de Hohenzollern-Sigmaringen a Berln. Maria de Hohenzollern provenia d'una petita famlia principesca del sud d'Alemanya que havia renunciat a la sobirania del principat en favor dels reis de Prssia l'any 1849 amb qui estaven emparentats i s'havien installat a Berln. La parella s'establ a Brusselles i tingueren cinc fills:

 SAR el prncep Baldu de Blgica, nat a Brusselles el 1869 i mort a Brusselles el 1891.

 SAR la princesa Enriqueta de Blgica, nada a Brusselles el 1870 i morta a Sierre, al Valais, el 1948. Es cas amb el prncep Manuel d'Orleans, duc de Vendme.

 SAR la princesa Josepa de Blgica, nada a Brusselles el 1870 i morta el 1871.

 SAR la princesa Josepa de Blgica, nada a Brusselles el 1872 i morta a Namur el 1958. Es cas amb el prncep Carles Antoni de Hohenzollern.

 SM el rei Albert I de Blgica, nat a Brusselles el 1875 i mort a les Ardenes en un accident mentre practicava muntanyisme el 1934. Es cas amb la duquessa Elisabet de Baviera.

Desprs de la mort de l'nic fill mascle del rei Leopold II de Blgica, germ de Felip, Felip esdevingu el presumpte hereu al tron belga. Malgrat tot, Felip mor l'any 1905, quatre anys abans que el seu germ Leopold i en conseqncia fou el seu fill Albert qui heret el tro de Blgica.

Jug un rol poltic molt menor en un perode monopolitzat per la figura del rei Leopold II de Blgica i pels seus somnis colonials. Felip mor el 17 de novembre de 1905 al Palau Reial de Brusselles. 


.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94799" title="Felip de Blgica" nonfiltered="2673" processed="2658" dbindex="37853">


 Felip de Blgica (comte de Flandes) (1837 - 1905).

 Felip de Blgica (duc de Brabant) (1960).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94800" title="Teodosipolis d'Armnia" nonfiltered="2674" processed="2659" dbindex="37854">
Teodosipolis (Theodosiopolis) fou una ciutat d'Armnia, antiga Karin, refundada per Teodosi II i engrandida per l'emperador Anastasi. Justini I la va fortificar.

El 387, a la partici d'Armnia, Karin va quedar a l'Armnia romana. Vers el 415 l'emperador Teodosi va permetre difondre el nou alfabet armeni per les provncies armnies de Bizanci, i va fer reconstruir Karin a la que es va donar el nom Teodosipolis. Els perses van atacar l'Armnia bizantina especialment Teodosipolis i Martiripolis (armeni Neferkert, modern Mayyafariquin) el 502. El 18 de mar del 536 es va crear la provncia d'Armnia Prima amb Teodosipolis i la seva regi fins al Pont oriental, incloent Satala, Nicpolis, Trebisonda i Kerasunte.

El 577 Cosroes va enviar un exercit a Armnia sota la direcci de Tahm-Khusro. L'exrcit va triomfar a Bolorapahat (a Basean) i a Kethin (Bagrevand)  i va arribar fins a Teodosipolis, on fou rebutjat pel comte bizant Maurici.

El 591 amb els nous territoris cedits per Prsia la provncia d'Armnia Prima va desaparixer i es van crear dos provncies noves: Armnia interior (l'antiga Armnia Prima engrandida amb territoris cedits pels perses entre Karin i Kars) i Armnia Inferior (entre Kars i el Llac Sevan i fins al Araxes i al Kura).

El 603 va esclatar la guerra entre Bizanci i Prsia. El 607 les forces perses, manades pel general Ashtat Djestavar, van obtenir una gran victria a la regi de Dou (nord-est de Teodosipolis) i un altra a Udru, al Basean, es a dir ambdues entre el Basean i la regi de Karin, i va arribar fins a Satala. Teodosipolis fou assetjada i es va rendir quant els perses van presentar a un home que deia ser el fill del emperador Maurici i clamava contra la usurpaci de Focas. Llavors la ciutat es va dir Karin.

Heracli el 623 va desembarcar a Trebisonda va travessar el Pont i va entrar a Armnia. Va passar per Karin, que va ocupar i llavors va recuperar el nom de Teodosipolis, i va anar fins a Dwin ocupant tamb aquesta ciutat. Els perses la van retornar defintivament pel tractat de pau del juny del 628. 

A Teodosipolis es va reunir un snode (631) per buscar d'unitat de les esglsies grega i armnia. Finalment, desprs de mesos de discussi, la qesti del concili de Calcednia es va ometre per motius de convenincia i el snode es va limitar a una condemna del nestorianisme, i aix el patriarca armeni Ezr va poder adherir a les formules que  se li presentaven i els grecs el van poder considerar adms a l'ortodxia (632).

El 653 fou ocupada pels rabs. Constant II va envair Armnia el 654. Es va establir a Teodosipolis i molts nakharars armenis van anar all i li van fer submissi. Per la va perdre el 656. Els bizantins la tornaven a dominar el 686 i els rabs el 700. El rabs la van anomenar Kali o Kalikala (o Karnoy Kalat).

Els bizantins van envair Armnia el 751 i van ocupar Melitene, Cludia i Teodosipolis per no podien mantenir-les i les van evacuar el 752 desprs de destruir-les completament. Tota la poblaci fou traslladada a territori imperial mes al oest. El 753 el governador d'Armnia Yazid va anar a Teodosipolis i la va reconstruir per la va poblar d'rabs i li va donar el nom de Kali.

A la rebelli general dels nakharars del 771 una assemblea va decidir atacar Karin (Kali), menys defensada que Dwin i mes propera a la frontera bizantina. La ciutat fou assetjada per no va poder ser conquerida. El califa va enviar trenta mil soldats de Khorasan (772) dirigits pel general Amr o Amru conegut per Umar que es va establir a Khelat (Akhlat).  Aquesta arribada fou advertida secretament als rebels, per no van creure l'avs i el setge de Karin va seguir. Per la seva banda Hamzasp Ardzruni va atacar Ardjesh, on hi havia una guarnici rab. Vers all va marxar Amr o Amru que va infringir a Hamazasp una derrota total (15 d'abril del 772). Els rabs es van desplaar al Bagrevand i van acampar a Ardzeni mentre la noticia de la derrota arribava a Karin el setge de la qual fou aixecat i van decidir anar a morir en batalla a Bagrevand on van lliurar i perdre  la batalla que va posar fi a la revolta (25 d'abril del 772)
 
Els rabs la van conservar fins el 949 en qu fou ocupada pels bizantins i va recuperar el seu anterior nom. Va esdevenir la capital del Thema de Teodosipolis, i Basili II la va fer servir de quarter durant la seva guerra amb David de Gergia el 1021.

Va aguantar alguns atacs dels turcs oghuz fins que fou ocupada el 1080 per l'amir Ahmed que va crear l'emirat dels Saltkides. En aquest temps va agafar el nom de Erzurum de Arzen i Rum (la ciutat havia estat el refugi de molta gent d'Arzen i de molts rum es a dir romans). El 1201 va ser ocupada pels seljcides d'Anatlia i fou seu d'un malik (prncep) de la famlia que la possea com a feu. 

Vegeu: Erzurum






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94803" title="Teudjoi" nonfiltered="2675" processed="2660" dbindex="37855">
Al-Hiba es una ciutat d'Egipte a la riba oriental del Nil, a uns 5 km de Al-Fashn i a uns 32 al sud de Beni Suef.

Fou una fortalesa de frontera de la regi tebana documentada al imperi nou (dinasties XX a XII) quant va agafar certa importncia. Portava el nom de Tuedjoi i  a l'poca grecoromana es va dir Ankironnpolis (o Ankyronpolis, tamb Ankyronpolis). A un tur proper es conserva una muralla de la Dinastia XXI i dins la muralla, entre palmeres, les restes d'un temple d'Amon (dedicat a Amon dels grans rugits, que mesura 36 x 18 metres) construt pel fara Sheshonq I ( de la dinastia XXII). Fou algun temps capital del noms XVIII de l'Alt Egipte. Sota els romans fou un lloc militar d'importncia. La necrpoli de la ciutat es de fora importncia i all es van trobar importants papirs.

La ciutat fou excavada per B. Grenfell i A. Hunt per compta de la Egypt Exploration Fund, que va publicar les troballes de molts papirs grecs i demtics el 1906. Mes modernament l'americ Robert Wenke va testejar l'excavaci el 1980. Es van trobar nombroses rajoles amb els noms de Pinudjem I Menkeperre, que eren grans sacerdots d'Amon a Tebes al comenament de la dinastia XXI. El temple d'Amon havia quedat tallat per la carretera; un fragment presenta al rei Sheshonq fent ofrenes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94805" title="Shenakhen" nonfiltered="2676" processed="2661" dbindex="37856">
Shenakhen fou una ciutat de l'Antic Egipte que desprs es va dir Semenuhor, i que en l'poca clssica fou Akantnpolis (Akhanton polis). Fou capital del noms XXi de l'Alt Egipte. Probablement era situada mol propera als moderns llogarets de Kafr Ammar i Kafr Tarkhan on s'han trobat necrpolis faraniques. Les restes de la ciutat no s'han trobat per se sap que tenia un temple.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94811" title="Atfih" nonfiltered="2677" processed="2662" dbindex="37857">
Atfih (Itfith) s una ciutat de l'Egipte mitj, al governadorat de Gizeh, a uns 2 km a l'est del riu Nil, en direcci a l'oasi de Faium. Els seus habitants el 2001 eren 106.300.

El seu nom egipci fou Tepihu, o Tepihut (Tep-yhut, Tp-yhwt) que vol dir "La primera vaca" referit a la deessa Hathor. En copte es va dir Petpeh que va produir l'rab Atfih. En el perode clssic es va dir Afroditpolis. Hi ha un cementiri d'animals i alguna tomba privada d'poca grega i de vaques sagrades en tombes de pedra. El temple d'Hathor va quedar cobert per la ciutat.

La ciutat fou de certa importncia en el perode cristi amb unes 20 esglsies de les que la meitat encara existien al segle XIII.  Inicialment en el govern rab fou un nomos (districte) que port el nom de Kurat Aftih, per ms tard es va dir al-Sharkiyya (Riba Oriental). Al segle XI els dominis fatimites foren dividits en provncies i es va formar la de Itfihiyya, que agafava el nom de la ciutat d'Iyfith, que era la capital. Va entrar en decadncia sota els mamelucs i va continuar amb els otomans. El 1834/1835 la provncia fou unida a la de Djize dins la qual va formar el districte (markaz) d'Itfith. Sota els kedivs d'Egipte es va aconseguir aturar els atacs beduins i es van fer algunes obres que van iniciar la recuperaci.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94815" title="Cinpolis" nonfiltered="2678" processed="2663" dbindex="37858">
Cinpolis fou una ciutat de l'Antic Egipte, famosa per ser el centre d'adoraci del deu Anubis, deu de la venjana, representat amb cap de gos. El nom de la ciutat volia dir "Ciutat dels gossos" (de vegades s'ha tradut per "ciutat dels xacals" per no es correcte). El seu nom egipci era Saka o Kasa. Els rabs li van dir Al-Kais o El-Qeis. Fou la capital del noms XVII de l'Alt Egipte.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94819" title="Primer romnic" nonfiltered="2679" processed="2664" dbindex="37859">
El primer romnic fou l'art romnic desenvolupat a Catalunya durant el segle X. La denominaci s deguda a Puig i Cadafalch.

La proximitat geogrfica d'aquest territori amb els corrents artstics procedents de Frana i Itlia van fer que apareguessin precoment a Catalunya manifestacions de l'incipient art romnic. Mentre que aquest art no va aconseguir arrelar en la resta de la Pennsula Ibrica fins al segon ter del segle XI, en els comtats catalans es troben nombrosos exemples anteriors que, si no plenament romnics, s contenen moltes de les caracterstiques definitries d'aquest estil artstic. 

Per tal d'eludir el terme "art preromnic" que sol emprar-se amb una accepci molt ms mplia que enquadra genricament l'art altmedieval i paleocristi, i a Espanya els estils visigot, asturi, mossrab i de repoblaci, Puig i Cadafalch va preferir utilitzar l'expressi "primer romnic" o "primer art romnic" per designar aquelles anticipacions catalanes del romnic prpiament dit. 

Aquesta denominaci s avui comunament acceptada. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94822" title="Magnolial" nonfiltered="2680" processed="2665" dbindex="37860">


Les magnolials (Magnoliales) sn un ordre de plantes amb flors.

Les diferents classificacions coincideixen en veure la relaci entre les plantes d'aquest ordre. La diferncia est en el fet que els sistemes o classificacions ms antics inclouen tamb altres plantes que han estat posats en altres ordres veins pel sitema APG. 

En el sistema APG II, de 1998 i 2003, aquest ordre queda ubicat en el clade magnoliids i considerat un grup basal excls dels eudicots. 

Queda  subdividit aix:
 ordre Magnoliales;
 famlia Annonaceae;
 famlia Degeneriaceae;
 famlia Eupomatiaceae;
 famlia Himantandraceae;
 famlia Magnoliaceae;
 famlia Myristicaceae;

El Sistema Cronquist, de 1981, posava aques ordre dins la subclasse Magnoliidae de la classe Magnoliopsida.

Quedava subdividit aix : 
 ordre Magnoliales;
 famlia Annonaceae;
 famlia Austrobaileyaceae;
 famlia Canellaceae;
 famlia Degeneriaceae;
 famlia Eupomatiaceae;
 famlia Himantandraceae;
 famlia Lactoridaceae;
 famlia Magnoliaceae;
 famlia Myristicaceae;
 famlia Winteraceae;

El Sistema Thorne de 1992 posava aquest ordre dins del superordre Magnolianae, de la subclasse Magnoliidae, dins la classe Magnoliopsida.

Quedava subdividit aix:
 ordre Magnoliales;
 famlia Amborellaceae;
 famlia Annonaceae;
 famlia Aristolochiaceae;
 famlia Austrobaileyaceae;
 famlia Calycanthaceae;
 famlia Canellaceae;
 famlia Chloranthaceae;
 famlia Degeneriaceae;
 famlia Eupomatiaceae;
 famlia Gomortegaceae;
 famlia Hernandiaceae;
 famlia Himantandraceae;
 famlia Illiciaceae;
 famlia Lactoridaceae;
 famlia Lauraceae;
 famlia Magnoliaceae;
 famlia Monimiaceae;
 famlia Myristicaceae;
 famlia Piperaceae;
 famlia Saururaceae;
 famlia Schisandraceae;
 famlia Trimeniaceae;
 famlia Winteraceae;

Hi ha altres classificacions com la del Sistema Engler de 1964 que posa l'ordre dins la subclasse Archychlamydeae i la del Sistema Wettstein de 1935 que no utilitza el terme Magnoliales sin el de Polycarpicae.
 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94823" title="Araucaricia" nonfiltered="2681" processed="2666" dbindex="37861">


Les araucaricies (Araucariaceae) sn una famlia dins la classe dels pinpsids o conferes.

El nom prov del que els espanyols van donar als amerindis araucans de Xile lloc on per primera vegada van veure araucries els europeus. 

Actualment hi ha 41 espcies dins de tres gneres: Agathis, Araucaria i Wollemia.

Tots ells sn arbres de fulla persistent i regular. Poden ser molt alts (89 metres a Nova Guinea)

s una famlia molt antiga amb una mxima diversitat als perodes del Jurssic i Cretaci. S'ha comprovat dins els excrements fossilitzats d'alguns dinosaures que aquests se n'alimentaven, a l'hemisferi nord les araucaricies es van extingir contemporniament amb l'extinci dels dinosaures. Sn d'araucaricies els troncs fssils petrificats de Hoolbrook, Arizona. Fa milions d'anys les arauccies es trobaven distribudes per tot el mn.

Actualment es troben quasi exclusivament a l'hemisferi sud amb la mxima diversitat a Nova Calednia que compta amb 18 espcies. Altres espcies de la famlia es troben a Amrica del sud, Nova Zelanda Austrlia i Malisia. El gnere Agathis s el que es troba ms al nord (18  Nord a les Filipines)  

Algunes espcies d'Araucaricies s'utilitzen en jardineria en zones de clima mediterrani i  zones encara ms clides ja que, al contrari que altres Pinals, no suporten les glaades.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94824" title="Podocarpcia" nonfiltered="2682" processed="2667" dbindex="37862">

Les podocarpcies (Podocarpaceae) sn una extensa famlia de plantes conferes, que engloba 18-19 gneres i unes 170-200 espcies.

Es troben principalment a l'hemisferi sud principalment a Nova Calednia, Tasmnia i Nova Zelanda amb algunes espcies a Amrica del Sud (als Andes) i altres llocs d'sia i frica sempre sota climes clids.

Comprn arbres i arbusts de fulla persistent i tamb l'nica confera parsita (a Nova Zelanda)anomenada Parasitaxus usta, que parasita una altra podocarpcia coneguda com Falcatifolium taxoides.

Referncia.
Quinn, C. J. & Price, R. A. Phylogeny of the Southern Hemisphere Conifers. Proc. Fourth International Conifer Conference 129-136 (2003).

Enllaos externs.
Gymnosperm Database - Podocarpaceae;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94828" title="Quart Creixent" nonfiltered="2683" processed="2668" dbindex="37863">

 Astronomia: s quan la Lluna es troba en fase creixent i presenta mitja cara illuminada. Vegeu Fase lunar.
 Llengua: Quart Creixent (llibreria) s una llibreria de Palma pionera en la venda de llibres en catal.
 Msica: Quart Creixent (grup) s un grup de msica tradicional de Mallorca.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94832" title="Sciadopitys" nonfiltered="2684" processed="2669" dbindex="37865">


El pi parasol japons (Sciadopitys verticillata) que al Jap s'anomena Koyamaki s una confera endmica del Jap.

La famlia Sciadopityaceae t un sol gnere Sciadopitys i una nica espcie actual Sciadopitys verticillata (que en llat significa Pi parasol verticillat) 

Es considera, com el Ginkgo, un fssil vivent. En el perode Trisic s'han trobat fssils de l'espcie Sciadopitys tertiara que aleshores estava estesa per gran part del mn. 

En l'actualitat noms viu espontniament als districtes japonesos de Honshu, Kyushu i Shikoku entre els 500 i 1000 metres d'altitud sota un clima molt plujs i de molta humitat relativa.

s un arbre de fulla persistent que pot arribar als 30 metres d'alada (l'exemplar ms alt actual en fa 27). L'estructura de les fulles s verticillada i molt peculiar. Compta amb fulles fotosnttiques i fulles aparents no fotosinttiques cladodis). Les pinyes fan fins a 11 cm. 

S'havia conservat i venerat en monestirs del Jap i tamb plantat com arbre forestal, per en ser de creixement molt lent ja no es fa servir, de vegades s'utilitza en jardineria per ha de ser en els llocs que compleixin els requeriments climtics tan especials de l'espcie.



Referncies i enllaos externs.
 Arboretum de Villardebelle Photos: foliage, immature cones;
 Arboretum de Villardebelle Photo: mature cone;
 Gymnosperm Database;
 Photos of plant habit;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94833" title="Ascaron" nonfiltered="2685" processed="2670" dbindex="37866">
Ascaron Entertainment s una companyia  de videojocs. Va nixer el 1991 a Gtersloh, Rin del Nord-Westflia, Alemanya, amb  el nom dAscon, que  sera canviat per l'actual l'octubre de 1996.

 Videojocs produts .
 Anstoss (novembre de 1993, edici CD-ROM en juny de 1994; joc per a Amiga);
 Anstoss World Cup Edition (juny de 1994; joc per a Amiga);
 Anstoss 2 (agost de 1997);
 Anstoss 2 Verlngerung (febrer de 1998; expansi per a Anstoss 2);
 Anstoss Action (maig de 2001);
 Anstoss 3 (febrer de 2000);
 Anstoss 4 (novembre de 2002);
 Anstoss 2005 (octubre de 2004);
 Anstoss 2007 (agost de 2006);
 Ballerburg (novembre de 2001; joc per a PlayStation);
 Darkstar One (maig de 2006);
 Elisabeth I (juny de 1996);
 Grand Prix 500 cc (novembre de 1998; joc per a PlayStation);
 Hansa: La Expedicin (juliol de 1994; joc per a Amiga);
 Hexagon-Kartell (novembre de 1996);
 The Patrician (juny de 1992, edici CD-ROM en febrer de 1993);
 Patrician II: Quest of Power (novembre de 2000);
 Patrician III: Imperio de los Mares (octubre de 2003);
 Pole Position (gener de 1996);
 Port Royale: Oro, Poder y Piratas (juny de 2002);
 Port Royale II: Imperio y Piratas (juny de 2004);
 Sacred (febrer de 2004);
 Sacred Underworld (mar de 2005, expansi per a Sacred);
 Sacred 2 (en desenvolupament);
 Tortuga: Piratas del Nuevo Mundo (octubre de 2003);
 Tortuga: The Two Treasures (en desenvolupament);
 Vermeer: Die Kunst zu Erben (mar de 1997, versi per a Windows);
 Vermeer 2 (setembre de 2004);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94835" title="Belchite" nonfiltered="2686" processed="2671" dbindex="37867">


Belchite s un municipi de la provncia de Saragossa. Hi transcorre el riu Aguasvivas.

 Agricultura .
Al camp s'hi troben cultius d'oliveres, cereals, almetlers i horta. El cultiu de l'olivera i el seu refinament produeix un oli verge extra amb Denominaci d'origen Bajo Aragn.

 Ramaderia .
Hi ha conreus porcins, avcoles, ovins i bovins.

 Indstria .
El poble compta amb fbriques de cablejat i injecci de plstics per autombils.

Tamb hi ha trulls d'oli.

 Mineria .
L'explotaci de calcries proveeix la producci de carbonat clcic d'extremada puresa i blancura.

 Indrets d'inters .
 Runes del Pueblo Viejo, destrut durant la batalla de Belchite de 1936 i el seu abandonament posterior.
 Museu Etnolgic.
 Refugi de fauna silvestre "La Lomaza"  ;
 Reserva ornitolgica "El Planern". ;
 Santuari de Nuestra Seora del Pueyo. ;
 Runes de l'esglsia de San Martn de Tours, d'estil mudjar (segle XIV);
 Runes de la Torre del Reloj (antiga Iglesia de San Juan) (segle XVI).
 Runes del Convent de San Rafael (Hermanas Dominicas) (segle XVIII) ;
 Runes del Convent de San Agustn (Hermanos Agustinos) barroc (segle XVIII).

 Festes patronals .
 Dimarts segent al diumenge de Resurrecci, en honor de la patrona de la localitat, Nuestra Seora del Pueyo.
 10 d'agost, sant Lloren (san Lorenzo).
 14 de setembre, en honor a la Exaltacin de la Santa Cruz (festa major).
 11 de novembre, en honor de sant Mart de Tours.

 Curiositats .
De Belchite descendeix el cantautor catal Joan Manuel Serrat, ja que sa mare naixqu en esta localitat.

A la villa es van rodar:
Mecanoscrit del segon origen, serie televisiva basada en la novella de cincia-ficci del mateix nom (1974), de Manuel de Pedrolo produda i emitida en TV3 el nadal de 1985 i reposada l'estiu de 1987;
Las aventuras del Barn de Munchausen (The Adventures of Baron Munchausen), una coproducci del Regne Unit i Alemanya dirigida per Terry Gilliam -(1988);
La mirada oblicua, dirigida per Jess Monlla (2000);
Jinetes en la tormenta (Los Mecnicos de la Naranja) (2001). Curtmetraje bllic de Pablo Arags;
Buen viaje, Excelencia, dirigida per Albert Boadella (2003);
El laberinto del fauno, dirigida per Guillermo Del Toro (2005);

 Enllaos externs .
Refugio de Fauna Silvestre de la Lomaza de Belchite;
Fitxa de la poblaci a CAI Aragn;
belchite.tk;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94837" title="Palau de Diocleci" nonfiltered="2687" processed="2672" dbindex="37868">

El palau de Diocleci (en croat Dioklecijanova pala a) s la residncia imperial fortificada construda per l'emperador Diocleci sobre la costa dlmata per retirar-s'hi desprs de la seva abdicaci voluntria l'any 305. s un dels edificis de l'Antiguitat tardana ms ben conservats i els vestigis sn preservats al cor histric de Split, a Crocia. Ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

El plnol i els vestigis del palau.

La residncia de Diocleci combina els aspectes de diversos tipus de construccions : sn a la vegada una fortalesa per les seves muralles, una ciutat amb els seus carrers i els seus santuaris, i una gran villa pel luxe dels seus pisos privats. s representativa de les tres formes arquitecturals principals que caracteritzen l'poca del seu fundador.

L'indret sobre el qual va ser construt el palau tenia un doble pendent, amb un desnivell superior a 8 m, de nord a sud, cap a la costa, i inferior a 2 m en la direcci est-oest. L'rea construda s superior a 3,8 ha i forma un rectangle lleugerament irregular : les dimensions exteriors i interiors de cada costat sn respectivament de 215,5 m i 191,3 m a l'est i l'oest, 175 m i 151 m al nord, i 181 m i 157,5 m al sud.

 A ttol indicatiu, el palau ocupa aproximadament 1/6a part de la superfcie d'una fortalesa legionria estndard concebuda per a 5.400 soldats, i dues vegades l'escaira d'un fort de 500 auxiliars. El 1926, data en la qual l'hbitat medieval i modern installat a la fortalesa existia encara, la poblaci intra muros era de 3.200 habitants per a 278 cases.
Les muralles.
Els murs de la fortificaci, d'una espessor mitjana de 2,10 m, estan constituts de dos paraments de maoneria, de 0,40 a 0,60 m d'espessor. El parament exterior de les muralles est acuradament aixecat i ajuntat, sense morter, per amb crampons de ferro. La maoneria s continua sense fonament d'ajust en maons. Descansa directament sobre fonaments posats sobre el substrat rocs.

La muralla es fa menys espessa en la seva part superior - 1,15 m - que comena sota els forats de les finestres del cam de ronda. Aquestes sn en formes d'arcs formats de dos rangs de cdols desaprimats (cara exterior de 17, interior d'11), d'una amplada mitjana de 2 m per a 3,10 a 3,90 m d'alada en el centre. Una senzilla cornisa en forma de S fa el tomb al permetre a un interval regular del sl, i per tant, donat el pendent, a una alada variable : s doncs ms alta d'1,10 m a l'angle nord-est que a la porta oest, l'indret ms baix on encara s visible. Sobre el costat oest, la cornisa se situa a 22 m sobre el nivell del mar, per sobre el costat est, es troba 0,82 m ms baix : el canvi d'altitud es fa a l'alada de la torre octogonal de la porta nord. El resultat s una diferncia de talla de les obertures del cam de ronda entre les dues meitats oest i est de la muralla nord que sn respectivament de 3,60 i 3,10 m. Entre cada volta, hi han 6 o 7 obertures.

El peristil.

El cardo s perllongat al sud de la crulla amb el decumanus per un pati pavimentat, vorejat d'arcades, que mesura 27 m de longitud per a 13,50 m d'ample : molt de temps coneguda sota la denominaci Pati de la catedral, s'ha pres el costum al segle XX de designar-la sota el nom de Peristil, en referncia a les dues columnates que la delimiten. D'una alada de 5,25 m, les columnes sn de granit vermell d'Egipte per a dotze d'elles, i de marbre segurament d'Eubea per la resta. Moltes d'elles tenen estan envoltades per una anella de bronze des de fa molt de temps perqu s'havien esquerdat sota el pes de l'arquitrau i de les arcades. Ms que un monument en ell mateix, el Peristil est constitut en realitat de les faanes dels tres monuments que el voregen, el vestbul monumental dels pisos privats al sud, el porxo del mausoleu a l'est, i la faana del Temple de Jpiter a l'oest.

Originalment, les arcades laterals eren tancades per una barana feta de plafons, d'una alada de 2,40 m. L'entrecolumnat que marca l'entrada del mausoleu i del temple de Jpiter s lleugerament ms important, mentre que les tres arcades ms al sud sn una mica ms altes, fins a tocar gaireb l'arquitrau.

El costat sud del Peristil correspon al porxo tetrstil monumental dels pisos privats: quatre columnes de granit vermell amb capitells corintis sostenen un front i un arquitrau formant un arc en la part central sobre la porta. El front s superat al seu torn d'un plint de 4,26 m d'ample per acollir un grup estatuari - potser una qudriga. Era precedit d'una escala descendent cap a una porta voltada donant accs al nivell inferior del vestbul, i ms enll a la porta sud. Al Renaixement, dues petites capelles van ser afegides en els entrecolumnats laterals del porxo.

El mausoleu.

El mausoleu ocupa l'angle sud-est del palau, una zona rectangular tancada de 32 m d'ample per 39 m de longitud, la faana del qual s l'arcada del Peristil. Els tres altres costats del recinte sn murs plens, amb la mateixa alada que l'arcada, amb nnxols al parament interior, alternativament de forma semicircular i quadrada, on havien de ser installades les esttues. L'espai central est ocupat pel mausoleu octogonal de Diocleci, sent el monument ms ben preservat del palau, en gran part grcies a la seva transformaci ulterior en esglsia i a la seva restauraci entre 1880 i 1885.

El mausoleu s un octgon de 7,60 m de costat en el qual els murs de 2,75 m d'espessor descansen sobre un podi ms ample, de 3,70 m d'alria. El podi, igualment octogonal, protegeix una cripta voltada de 13 m de dimetre, i es perllonga aproximadament 9 m cap a l'oest per sostenir el porxo d'entrada. s sobre el costat sud-oest d'aquesta extensi que es troba l'obertura estreta (aproximadament 1 m) d'un passatge permetent accedir a la cripta pel costat oest. Aquesta cripta, que era illuminada i era airejada per tres clivelles situades prop del cim del podi, probablement no tenia funci formal, i no podia ser el lloc de descans del sarcfag de Diocleci. L'interior no estava decorat i en part estava obstrut per vuit contraforts projectats davant de les parets cap al centre. L'existncia d'un pou, del qual no se'n coneix la data, deixa pensar que aquest espai continuava sent accessible, encara que la seva funci no fos clara.

L'espai interior del tmnos, al voltant del mausoleu, podia estar pavimentat o condicionat en jard. L'entrada del mausoleu, sobre el costat oest, s'assenyala per un bastiment continu, ricament decorat amb un fulles de parra i caps d'animals. Dues consoles sostenen una coronaci en fris. Gaireb tot el porxo d'entrada original ha desaparegut per la construcci del campanar entre els segles XIII i XVII: Es conserven els rastres dels fonaments de les vuit columnes del porxo, que s'havia d'assemblar a una versi ms petita del porxo del vestbul.

La cambra circular del mausoleu t un dimetre de 13,35 m per a una alada mxima de 21,50 m, en el centre. A nivell del sl, els costats estan ocupats en alternana per quatre nnxols semicirculars i quatre de rectangulars - del qual un correspon a l'entrada sobre el costat oest. Entre els nnxols, a una distncia de 0,56 m del mur, es troben vuit columnes de granit vermell d'Assuan, amb un capitell corinti, i un arquitrau, que li donen una alada total de 9,06 m. s al seu torn superat, sense base, d'un petit ordre comprenent vuit columnes - quatre de prfir i quatre de granit egipci gris - quatre capitells compostos i quatre de neocorintis, i un segon arquitrau, que fan una alada de 4,85 m. Els dos ordres combinats atenyen una alada, a la base de la cpula, de 13,91 m. Les columnes no tenen funci arquitectural, sn purament decoratives i han estat afegides desprs de l'acabament de l'estructura del mausoleu.

La cpula hemisfrica s'eleva a una alada d'1,25 m sobre la cornisa superior. Est feta de maons de producci local, portant el segell DALMATI. No era perforada d'un ull de bou, contrriament per exemple a la cpula del Pante de Roma. La maoneria estava probablement amagada per un revestiment de mosaic. La cpula estava coberta per una teulada amb teules a vuit pendents, superada per una pinya descansant sobre quatre figures animals.

El sl de la cambra estava pavimentat a l'origen amb marbre negre i blanc. La disposici de les installacions funerries de Diocleci i de la seva famlia en aquest espai no s coneguda. L'historiador Ami Marcel descriu l'any 356 el robatori d'un vestit de prpura que es trobava en aquesta tomba. D'altra banda, el sarcfag de Diocleci estava probablement en prfir, com s el cas de la dinastia constantiniana: fragments de prfir conservats al museu arqueolgic de Split podrien provenir-ne.

L'nica altra decoraci original que ha sobreviscut s un fris esculpit darrere els capitells de l'ordre superior: es tracta d'escenes de caa, amb Erotes, garlandes i mscares. Els Erotes porten corones en les quals sn esculpides tres cares que recorden la decoraci de certs sarcfags romans. Sobre el nnxol davant l'entrada, es troben dos busts, un d'home, l'altre de dona, respectivament identificats com Diocleci i la seva esposa Prisca, que no va rebre mai la dignitat d'augusta ni va ser oficialment reconeguda com a emperadriu. Un tercer retrat correspon a Hermes.

El mausoleu s envoltat d'un prtic de 24 columnes de reutilitzaci, de materials diversos, portant capitells corintis, i coberts per una teulada que descansa sobre un arquitrau sobre la faana exterior del mausoleu.

El mausoleu de Diocleci s comparable a altres monuments contemporanis com el Mausoleu de Galera a Tessalnica, i sobretot el Mausoleu de Maxenci sobre la Via Appia a Roma. s en qualsevol cas un dels monuments de l'Antiguitat tardana ms ben conservats.

El temple.

L'angle sud-oest del palau era ocupat per un altre edifici, d'una amplada equivalent a la del mausoleu, per ms llarga (44 m). Comprenia un petit temple clssic i dues estructures circulars, en els angles nord-est i sud-est, corresponents potser a altars. D'aquests dos ltims edificis se'n conserven els fonaments i la seva funci doncs no pot ser identificada amb certesa.

El temple s un edifici tetrstil prstil corinti amb l'entrada girada cap al peristil, i construt sobre un podi de 21 m per 9,30 m i amb una alada de 2,50 m. No queda res del pronaos i per tant de la faana, per la resta del temple est molt ben conservada. Els murs exteriors de la cella, llarga d'11,40 m, presenten un aparell ben ajustat, i sn decorats als angles amb pilastres amb el seu capitell. La porta, de 2,50 m d'ample i de 6 m d'alada, t un bastiment ricament esculpit: enmig del fullatge, nens cullen rams mentre que ocells voletegen al voltant. Dues consoles amb volutes sostenen una cornisa corntia a deu modillons: els entremodillons estan ocupats per caps esculpits representant dos tritons, Helios, Hercules, Apolo, un cap hum no identificat, dues Victries alades i una guila. Cap element d'aquest programa iconogrfic no pot directament ser connectat a la ideologia tetrrquica.

La cambra del temple s coberta per un volta feta de tres rengleres de lloses acuradament ajustades, i esculpida per formar un sostre en caixons: la seva decoraci esculpida de caps humans i de rosetes s sovint comparada amb la del temple de Venus a Roma, construt sota el regnat d'Adri prop del Frum rom. Immediatament sota la volta hi ha una cornisa corntia amb modillons decorats per llampecs.

L'esttua de culte que contenia la cella s probablement la que va ser portada a Vencia al final del segle XIV: se suposa, segons l'ascendncia divina que Diocleci ha volgut donar-se, que es tractava d'una esttua de Jpiter, al qual hauria estat dedicat el temple. La presncia de l'guila jovien, i del servidor heroic de Jpiter que s Hercules entre les figures esculpides de la cornisa exterior, per tamb la dels llampecs sobre la cornisa interior porten cap a aquesta hiptesi.

Com el podi del mausoleu, el del temple t una cripta, en la qual s'accedeix per un estret passatge al darrere. La seva funci s desconeguda.

El vestbul.

Darrere del porxo monumental d'entrada constituint el costat sud del peristil es troba el vestbul, una gran cambra circular rodona de 12 m de dimetre i 17 m d'alada. Quatre nnxols semicirculars obrenles entrades nord i sud de l'habitaci, que era aclarida en el seu origen per petites i altes finestres. El sostre s una volta que, com els murs, havia de ser recoberta d'un mosaic de vidre virolat. La rotonda del vestbul s inscrita en un edifici quadrat, de tal manera que els murs eren prou gruixuts en els angles per permetre la disposici d'escales en espiral portant als nivells superior i inferior.

A nivell del subsl del vestbul s'havia provet l'accs sobre els seus quatre costats, cap a les termes est i oest, el peristil i els soterranis dels pisos.

Les termes.

L'estreta banda d'espai situada entre els dos edificis dels nord i els pisos privats al sud est ocupada per dos petits conjunts termals, posseint cadascun la seva palestra i les seves habitacions de serveis. Aquests dos banys han estat descoberts per les excavacions contemporanis i continuen sent poc coneguts. Diverses habitacions provedes d'hipocausts han estat identificades aix que un praefurnium per als banys a l'oest.

L'alimentaci d'aigua d'aquestes termes i del conjunt del palau es feia per un aqeducte portant l'aigua del Jadro, riu que dista 9,7 km. El tram ms ben preservat d'aquesta obra essencialment subterrani comprn 28 arcs alts de 16,5 m travessant la vall seca de Dujmovaa. La cabdal de l'aqeducte era estimada en 13 m3/s., el que vol dir 1.000.000 m3 per dia.

Els apartaments privats.

La zona residencial prpiament dita del palau correspon a una banda de 40 m d'ample immediatament darrere de la faana sud. Aquests pisos reposen sobre un conjunt d'habitacions subterrnies voltades d'una alada que podia atnyer 8 m. L'entrada principal s'ha trobat en el prolongament del passatge sud del vestbul, amb una gran habitaci rectangular (31 x 12 m) en la continutat arquitectural del peristil. Aquesta habitaci, illuminada per finestres altes, era potser recoberta d'una volta, i enllaava el vestbul al nord amb la llarga galeria de la faana sud, l'nic accs als pisos privats.

Dos pous de llum flanquegen el vestbul d'entrada i el separen de dues rengleres simtriques de petites habitacions rectangulars (aproximadament 4,30 x 5,25 m) amb bastidor sobre un passads encorbat sobre el costat oposat. En la meitat est, es troben un conjunt d'habitacions ordenades al voltant d'una altra ms gran octogonal, proveda de nnxols, on s'hi reconeix el menjador principal, el triclini. L'eix nord-sud d'aquesta habitaci correspon a les entrades i es troba ms o menys alineada amb una de les obertures ms grans de la faana sud del palau. La meitat oest dels apartaments comprn la major sala, de forma rectangular (32 x 14 m), acabada en l'extremitat nord per un absis inscrit.

Les seves voltes en crulla descansen sobre sis pilars massius disposats en dues rengleres creant tres ales diferents. L'habitaci est illuminada per dos pous de llum simtrics sobre els costats est i oest. S'hi accedeix per tres portes sobre el costat sud. s probable que es tracti de la sala d'audincia principal del palau. L'extremitat oest del complex est ocupada per un conjunt de 14 petites habitacions de formes variades, certes provedes d'absis, d'altres circulars o cruciformes. La localitzaci d'aquest conjunt prop de la sala d'audincia, i al contrari del triclini, suggereix que es tracta de les parts prpiament privatives de la residncia.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94840" title="Cupresscia" nonfiltered="2688" processed="2673" dbindex="37869">


Les cupresscies (Cupressaceae) sn una famlia de plantes dins de l'ordre dels pinals.

Hi ha uns 30 gneres en 130-140 espcies.

Subfamlies.

La famlia Cupressaceae est dividida en set subfamlies basades en anlisis gentiques:
Cunninghamioideae: Cunninghamia;
Athrotaxidoideae: Athrotaxis;
Taiwanioideae: Taiwania;
Sequoioideae: Sequoia, Sequoiadendron, Metasequoia;
Taxodioideae: Taxodium, Glyptostrobus, Cryptomeria;
Callitroideae: Callitris, Actinostrobus, Neocallitropsis, Widdringtonia, Diselma, Fitzroya, Austrocedrus, Libocedrus, Pilgerodendron, Papuacedrus;
Cupressoideae: Thuja, Thujopsis, Chamaecyparis, Fokienia, Calocedrus, Tetraclinis, Microbiota, Platycladus, Callitropsis, Cupressus, Juniperus;

Distribuci i caracterstiques.
Est distribuda per prcticament totes les terres del mn amb espcies que, entre les llenyoses, arriben a les latituds ms extremes dels continents (71 Nord a Noruega, 55 Sud a Xile), a les majors altituds (5.200 m al Tibet). Tamb pertanyen a aquesta famlia les espcies de major biomassa (Sequoiadendron) que noms estan superades en alada per alguns Eucalyptus. 

Sn arbres o arbusts quasi sempre de fulla persistent. Atenyen alades que varien d'1 a 112 metres. Normalment amb individus de sexualitat monoica i rarament dioica. Les fulles estan disposades en espiral en parells o en verticilis, segons el gnere. Fructifiquen normalment en estructures llenyoses que sn en canvi carnoses en el gnere Juniperus

Referncies.
 Farjon, A. 1998. World Checklist and Bibliography of Conifers. Royal Botanic Gardens, Kew. 300 p. ISBN 1-900347-54-7.
 Gadek, P. A., Alpers, D. L., Heslewood, M. M., & Quinn, C. J. 2000. Relationships within Cupressaceae sensu lato: a combined morphological and molecular approach. American Journal of Botany 87: 1044 1057. Available online.
 Farjon, A., Hiep, N. T., Harder, D. K., Loc, P. K., & Averyanov, L. 2002. A new genus and species in the Cupressaceae (Coniferales) from northern Vietnam, Xanthocyparis vietnamensis. Novon 12: 179 189.
 Little, D. P., Schwarzbach, A. E., Adams, R. P. & Hsieh, Chang-Fu. 2004. The circumscription and phylogenetic relationships of Callitropsis and the newly described genus Xanthocyparis (Cupressaceae). American Journal of Botany 91 (11): 1872 1881. Available online.

Enllaos externs. 
 Arboretum de Villardebelle ;
 Gymnosperm Database: Cupressaceae ;
 Flora of North America - Cupressaceae;
 Digital Flora of Texas Llista d'imatges de les  Cupressaceae;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94841" title="Cefalotaxcia" nonfiltered="2689" processed="2674" dbindex="37870">

Les cefalotaxcies (Cepahlotaxaceae) sn una petita famlia de plantes de l'ordre de les pinals.

Comprn tres gneres amb unes 20 espcies. Pel fet que estan estretament relacionades amb la famlia de les taxcies ] estan incloses dins d'aquesta per alguns taxonomistes.

Sn petits arbres o arbusts, monoics o dioics, de fulla persistent disposada en espiral. El fruit s un aril de coloraci verda, porpra o vermella, carns, tou i resins.

La seva distribuci est restringida a sia excepte dues espcies del gnere Torreya que es troben al sud d'Estats Units.

Els fssils evidencien una anterior distribuci molt ms extensa en l'hemisferi nord.


 Enllaos externs .
 Arboretum de Villardebelle - Cephalotaxus koreana with mature seed cones;
 Arboretum de Villardebelle - Cephalotaxus fortunei with male cones;
 Arboretum de Villardebelle - Torreya californica with seed cones;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94842" title="Taxcia" nonfiltered="2690" processed="2675" dbindex="37871">

Les taxcies (Taxaceae) sn una famlia de plantes conferes dins l'ordre de les pinals.

Inclou, segons la interpretaci taxonmica que s'apliqui,  tres gneres amb de 7 a 12 espcies (Taxcies en sentit estricte) o b sis gneres amb 30 espcies (Taxcies en sentit ampli que inclou tota la famlia Cephalotaxaceae) .

Prenen la forma de petits arbres o arbusts de fulles en espiral ipersistents. Normalment sn dioiques i rarament monoiques. Les flors femenines fecundades desenvolupen una estructura carnosa coneguda com aril que noms parcialment envolta la llavor.

Referncies.
 Anderson, E. & Owens, J. N. (2003). Analysing the reproductive biology of Taxus: should it be included in Coniferales? Acta Hort. 615: 233-234. (conclusion is 'yes');
 Chase, M. W. i cols. (1993). Phylogenetics of seed plants, an analysis of nucleotide sequences from the plastid gene rbcL. Ann. Missouri Bot. Gard. 80: 528-580.
 Price, R. A. (2003). Generic and familial relationships of the Taxaceae from rbcL and matK sequence comparisons. Acta Hort. 615: 235-237.

 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94844" title="Muhammad Yunus" nonfiltered="2691" processed="2676" dbindex="37872">


 Muhammad Yunus (bengal:               ) (Chittagong, Bangla Desh; 28 de juny de 1940) s un economista bengal guardonat amb el Premi Nobel de la Pau de 2006.

Biografia.
Nasqu el 1940 a la ciutat de Chittagong, obtenint el 1969 el doctorat en economia a la Universitat Vanderbilt de Tennessee, EUA, a la qual va accedir grcies a una beca Fulbright. El 1971 va tornar al seu pas, un cop aquest ja s'havia independitzat, per exercir la professi docent a la Universitat de Chittagong, on va ocupar el crrec de Director del Departament d'Economia Rural fins l'any 1989. 

Activisme social.
El 1974, el professor Yunus va proposar una forma d'organitzaci social per als llogarets rurals anomenat Gram Sarker (govern rural). La proposta va demostrar ser practicable i til per la qual cosa l'any 1980 va ser adoptada oficialment pel govern de Bangla Desh. Des d'aquesta poca, a causa de la fam que assolava el pas (un dels pasos ms pobres i poblats del mn), va prendre conscincia que noms es pot sortir de la misria superant les lleis del mercat proporcionant microcrdits, crdits solidaris sense garantia, als ms necessitats perqu puguin realitzar una activitat independent i creativa. 

El 1976, malgrat l'enorme resistncia i dels nombrosos rebutjos de les entitats bancries de Bangla Desh, Muhammad Yunus va aconseguir fundar el Banc Grameen (banc rural), que el 1983 va obtenir la qualitat de banc autnom. 

Aquest "banc de pobres" ha beneficiat a tres milions i mig de persones, propietries elles mateixes del banc, en la seva major part dones, que reunides en grups de cinc o ms, solidries i responsables, aconsegueixen reemborsar 9 de cada 10 dels seus petits prstecs en contra de l'esperat. 
Quan una dona aconsegueix rendiments per la seva activitat, els que es beneficien en primer lloc sn els seus propis fills ;

Grcies al seu xit, el Banc Grameen, el model del qual s seguit en tots els continents, aplica una poltica econmica i social encaminada a la construcci de l'hbitat rural i d'escoles. 

En 1996, la UNESCO va concedir a Muhammad Yunus el Premi Internacional Simn Bolvar, afirmant que: 
El crdit solidari concedit a aquells que mai havien demanat un prstec reflecteix l'enorme potencial sense explotar que t cada sser hum.

L'any 1998 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de la Concrdia juntament amb Nicols Castellanos, Vicen Ferrer i Joaqun Sanz Gadea.

L'any 2006 fou guardonat, juntament amb el Banc Grameen, amb el Premi Nobel de la Pau pels esforos fets en favor del desenvolupament social i econmic dels ms desafavorits.

Enllaos externs.
  Grameen Bank;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de la Concrdia 1998 ;
  Pgina del Premi Nobel de la Pau de 2006;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94845" title="Aranya web" nonfiltered="2692" processed="2677" dbindex="37873">

Una aranya web o robot web (web crawler en angls) s un programari que inspecciona pgines  Web de forma metdica i automatitzada. Les aranyes web, s'utilitzen per a crear una cpia de totes les pgines web visitades per al seu processament posterior per un motor de recerca que indexa les pgines proporcionant un sistema de recerques rpid.

Aquests programes, comencen visitant una llista d'URLs, identifica els hiperenllaos que contenen i els afegeix a la llista d'URLs a visitar de manera recurrent d'acord a un determinat conjunt de regles. El seu funcionament usual, s a partir d'un grup d'adreces inicials que es proporciona a aquest programa, l'aranya les descarrega, n'analitza les pgines i cerca enllaos a pgines noves. Desprs descarrega aquestes pgines noves, analitza les seves enllaos, i aix successivament ad nauseam.

Les tasques ms comunes de les aranyes sn:
 Crear l'ndex d'una mquina de recerca.
 Analitzar els enllaos d'un lloc per a buscar enllaos trencats.
 Recollectar informaci d'un cert tipus, com preus de productes per a recopilar un catleg.

Els administradors de webs, poden controlar relativament, l'accs de les aranyes a les seves webs, creant l'arxiu "robots.txt", que usa una sintaxi definida per a guiar aquests robots per l'estructura d'aquella web. Podeu veure per exemple l'arxiu; http://ca.wikipedia.org/robots.txt

Enllaos externs.
 The Web Robots Page ;
 Googlebot, l'aranya de Google ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94847" title="Yehudi Menuhin" nonfiltered="2693" processed="2678" dbindex="37874">
Yehudi Menuhin ( Nova York, EUA 1916 - Berln, Alemanya 1999 ) fou un violinista i director d'orquestra jueu d'origen nord-americ i nacionalitzat britnic.

Biografia.
Va nixer el 22 d'abril de 1916 a la ciutat nord-americana de Nova York, en una famlia de tradicions jueves. Als tres anys inici l'estudi del viol de la ma de Sigmund Anker. Als set anys feu el seu debut com a solista a la San Francisco Symphony Orchestra, per continu els seus estudis sota la direcci del mestre romans George Enescu.

Durant la Segona Guerra Mundial va interpretar diverses vegades en favor dels soldats aliats aix com en concerts en benefici de la Creu Roja. El 1947 es convert en el primer jueu en retorn a Alemanya per interpretar diverses peces musicals desprs de l'Holocaust.

A partir d'aquell moment s'an construint una slida carrera com intrpret del viol, i posteriorment engrand encara ms la seva fama com a director d'orquestra, dirigint les orquestres ms prestigioses d'arreu del mn com a director convidat. El 1962 cre la Yehudi Menuhin School a Surrey, Anglaterra, amb una clara funci pedaggica.

Entre els diversos guardons rebuts al llargs dels anys va rebre el 1977 el Premi de la Pau dels llibreters alemanys, el 1990 va ser guardonat amb el Premi Glenn Gould, i el 1997 el Premi Prncep d'Astries de la Concrdia juntament amb Mstislav Rostropovich pel seu comproms personal amb el qual han realitzat les millors aportacions a la llibertat, la defensa dels drets dels febles i de les causes ms nobles, i que amb la universalitat de la seva msica han contribut a ms a l'harmonia i la concrdia dels pobles.

Menuhin va morir el 12 de mar de 1999 a la ciutat de Berln, Alemanya, per unes complicacions d'una bronquitis.

Premis Grammy.
Al llarg de la seva carrera musical Yehudi Menuhin va rebre 2 Premis Grammy:
 1977 - Millor lbum Clssic per Concert Of The Century (amb Isaac Stern, Leonard Bernstein, Mstislav Rostropovich i Vladimir Horowitz);
 1967 - Millor interpretaci de msica de cambra per West Meets East (amb Ravi Shankar);

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de la Concrdia 1997 ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94852" title="Avet" nonfiltered="2694" processed="2679" dbindex="37876">





Els avets (Abies) sn un gnere de plantes conferes de la famlia de les pincies (Pinaceae) que comprn de 45 a 55 espcies.

L'nica espcie d'avet que creix espontniament als Pasos Catalans en alguns vessants ombrvols del Pirineu s lAbies alba, mentre que al sud de la Pennsula Ibrica tamb hi creix lAbies pinsapo.

Totes les espcies d'aquest gnere sn arbres de fulla persistent que atenyen de 10 a 80 metres d'alria. Les fulles es diferencien d'altres pincies en el fet que estan inserides per una base que sembla una petita ventosa i pel fet que les pinyes sn rectes i es desfan quan sn madures per dispersar les llavors. 

Classificaci.
 Secci Balsamea ;
Abies fraseri - ;
Abies balsamea - ;
Abies balsamea var. phanerolepis - ;
Abies bifolia - ;
Abies lasiocarpa - ;
Abies lasiocarpa var. arizonica - ;
Abies sibirica - ;
Abies sachalinensis - ;
Abies koreana - ;
Abies nephrolepis - ;
Abies veitchii - ;
Abies veitchii var. sikokiana - ;

 Secci Grandis ;
Abies grandis - ;
Abies grandis var. idahoensis - ;
Abies concolor - ;
Abies concolor subsp. lowiana - ;
Abies durangensis - ;
Abies durangensis var. coahuilensis - ;
Abies flinckii - ;
Abies guatemalensis - ;

 Secci Abies ;
Abies nebrodensis - ;
Abies alba - ;
Abies borisii-regis - ;
Abies cephalonica - ;
Abies nordmanniana - ;
Abies nordmanniana subsp. equi-trojani - ;
Abies cilicica - ;

 Secci Piceaster ;
Abies pinsapo - ;
Abies pinsapo var. marocana - ;
Abies numidica - ;

 Secci Momi ;
Abies kawakamii - ;
Abies homolepis - ;
Abies recurvata - ;
Abies recurvata var. ernestii - ;
Abies firma - ;
Abies beshanzuensis - ;
Abies holophylla - ;
Abies chensiensis - ;
Abies chensiensis subsp. salouenensis - ;
Abies pindrow - ;
Abies ziyuanensis - ;

 Secci Amabilis ;
Abies amabilis - ;
Abies mariesii - ;

 Secci Pseudopicea ;
Abies delavayi - ;
Abies fabri -;
Abies forrestii - ;
Abies chengii - ;
Abies densa - ;
Abies spectabilis - ;
Abies fargesii - ;
Abies fanjingshanensis - ;
Abies yuanbaoshanensis - ;
Abies squamata - ;

 Secci Oiamel ;
Abies religiosa - ;
Abies vejarii - ;
Abies vejarii var. mexicana - ;
Abies hickelii - ;
Abies hickelii var. oaxacana - ;

 Secci Nobilis ;
Abies procera - ;
Abies magnifica - ;
Abies magnifica var. shastensis - ;

 Secci Bracteata ;
Abies bracteata - ;

Enllaos externs.

 Gymnosperm Database - Abies;
 Arboretum de Villardebelle cone photos: Images of cones of selected species;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94854" title="Francesc de Borb-Dues Siclies" nonfiltered="2695" processed="2680" dbindex="37877">


Francesc de Borb-Dues Siclies, prncep de les Dues Siclies (Npols 1827 - Pars 1892). Prncep de les Dues Siclies amb el tractament d'altesa reial que ostent per concessi expressa del seu pare el comtat de Trapani. 

Nat el 13 d'agost de 1827 a Npols essent fill del rei Francesc I de les Dues Siclies i de la infanta Maria Isabel d'Espanya. Nt per via paterna del rei Ferran I de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria i per via materna del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Llusa de Borb-Parma.

L'any 1845, el comte de Trapani esdevingu un dels candidats amb ms possibilitat d'esdevenir el marit de la reina Isabel II d'Espanya. Desestimats membres de famlies reials estrangeres arran del Comproms d'Eu, el comte de Trapani, al pertnyer a la branca napolitana de la casa de Borb, son amb molta fora en el si de la cort espanyola. Trapani tenia com a principal puntal la reina Maria Cristina de Borb-Dues Siclies per es trob amb l'oposici frontal dels progressistes que el veien en mals ulls per la poltica absolutista del seu germ, el rei Ferran II de les Dues Siclies. 

El 10 d'abril de l'any 1850 es cas a Florncia amb l'arxiduquessa Maria Isabel d'ustria-Toscana, filla del gran duc Leopold II de Toscana i de la princesa Antonieta de Borb-Dues Siclies. La parella s'establ a Npols i tingu sis fills:

 SAR la princesa Maria Antonieta de Borb-Dues Siclies, nascuda a Npols el 1851 i morta a Friburg el 1938. Es cas amb el prncep Alfons de Borb-Dues Siclies a Roma el 1868.

 SAR el prncep Leopold de Borb-Dues Siclies, nat a Npols el 1853 i mort a Roma el 1870.

 SAR la princesa Maria Teresa de Borb-Dues Siclies, nada a Npols el 1855 i morta el 1856 a la mateixa localitat.
  
 SAR la princesa Maria Carolina de Borb-Dues Siclies, nada a Npols el 1856 i morta a Varsvia el 1941. Es cas amb el comte Andrzej Zamoyski a Pars el 1885.

 SAR el prncep Ferran de Borb-Dues Siclies, nat a Npols el 1857 i mort a Npols el 1859.

 SAR la princesa Maria de l'Anunciaci de Borb-Dues Siclies, nada a Npols el 1858 i morta a Pars el 1873.

Francesc de Borb-Dues Siclies part a l'exili l'any 1861 amb tota la Famlia Reial de les Dues Siclies installant-se a Roma sota la protecci del Papa Pius IX. L'any 1870, quan els Estats Pontificis foren ocupats per les tropes del rei Vctor Manuel II d'Itlia, els prnceps de la Casa de les Dues Siclies hagueren de part a un nou exili molt ms incert. En aquest cas, el comte de Trapani s'install a Frana.

El comte de Trapani mor el dia 24 de setembre de 1892 a la capital francesa a l'edat de 65 anys. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94857" title="Maria Antonieta de Borb-Dues Siclies" nonfiltered="2696" processed="2681" dbindex="37879">


Maria Antonieta de Borb-Dues Siclies, princesa de les Dues Siclies (Npols 1851 - Friburg 1938). Princesa de les Dues Siclies amb el tractament d'altesa reial que contragu matrimoni amb el seu cos, el comte de Caserta.

Nascuda a la ciutat de Npols, capital del Regne de les Dues Siclies, el dia 16 de mar de 1851, essent filla del prncep Francesc de Borb-Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Isabel d'ustria-Toscana. Maria Antonieta era nta per via paterna del rei Francesc I de les Dues Siclies i de la infanta Maria Llusa d'Espanya i per via materna del gran duc Leopold II de Toscana i de la princesa Antonieta de Borb-Dues Siclies. 

L'any 1861 marx a l'exili amb la resta de la Famlia Reial com a conseqncia de l'ocupaci del Regne per part de les tropes garibaldines, installant-se a Roma. 

El dia 8 de juny de 1868 es cas a Roma amb el prncep Alfons de Borb-Dues Siclies, fill del rei Ferran II de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria. La parella tingu dotze fills:

SAR el prncep Ferran de Borb-Dues Siclies, nascut a Roma el 1869 i mort a Lindau (Alemanya) el 1960. Es cas amb la princesa Maria de Baviera.

SAR el prncep Carles de Borb-Dues Siclies, nat a Gries el 1870 i mort el 1949 a Sevilla. Es cas en primeres noces amb la infanta Maria de la Merc d'Espanya i en segones npcies amb la princesa Llusa d'Orleans.

SAR el prncep Francesc de Paula de Borb-Dues Siclies, nat a Rorschach el 1873 i mort a Pars el 1876.

SAR la princesa Maria Immaculada de Borb-Dues Siclies, nascuda a Cannes el 1874 i morta a Muri el 1947. Es cas amb el prncep Joan Jordi de Saxnia.

SAR la princesa Maria Cristina de Borb-Dues Siclies, nascuda a Cannes el 1877 i morta a Saint Gilgen el 1947. Es cas amb l'arxiduc Pere Ferran d'ustria-Toscana.

SAR la princesa Maria Pia de Borb-Dues Siclies, nascuda a Cannes el 1878 i morta a Mandelieu el 1973. Es cas amb el prncep Llus del Brasil.

SAR la princesa Maria Josepa de Borb-Dues Siclies, nascuda a Cannes el 1880 i morta el 1971 a Cannes.

SAR el prncep Genaro de Borb-Dues Siclies, nascut el 1882 a Cannes i mort a Cannes. Es cas amb la comtessa Beatriu Dorothy Bordessa, comtessa de Villa Colli.

SAR el prncep Rainier de Borb-Dues Siclies, nat el 1883 a Cannes i mort a La Combe el 1923. Es cas amb la comtessa Karoline Zamoyska, de l'aristocrcia polonesa.

SAR el prncep Felip de Borb-Dues Siclies, nascut a Cannes el 1885 i mort el 1949 a Sant Joan de Nova Brunsvic al Canad. Es cas en primeres npcies amb la princesa Maria Llusa d'Orleans i en segones npcies amb Odette Labori.

SAR el prncep Francesc d'Asss de Borb-Dues Siclies, nat a Cannes el 1888 i mort el 1914.

SAR el prncep Gabriel de Borb-Dues Siclies, nat a Cannes el 1897 i mort a Itu (Brasil) el 1975. Es cas en primeres npcies amb la princesa Malgorzata Czartoryski i en segones npcies amb la princesa polonesa Cecilia Lubomirska.

Maria Antonieta esdevingu l'any 1894 la muller del cap de la Casa Reial de les Dues Siclies i, per tant, en hipottica reina de les Dues Siclies.

La comtessa de Caserta mor l'any 1938 a la ciutat alemanya de Friburg.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94858" title="Maria Isabel d'ustria-Toscana" nonfiltered="2697" processed="2682" dbindex="37880">


Maria Isabel d'ustria-Toscana, princesa de les Dues Siclies (Florncia 1834 - Brgenstock, prop de Lucerna 1901). Arxiduquessa d'ustria i princesa de la Toscana amb els tractaments d'altesa reial i imperial. Es cas amb el comte de Trapani, el prncep Francesc de Borb-Dues Siclies.

Nascuda a Florncia, capital del gran ducat de la Toscana, el dia 21 de maig de 1834, essent filla del gran duc Leopold II de Toscana i de la princesa Antonieta de Borb-Dues Siclies. Maria Isabel era nta per via paterna del gran duc Ferran III de Toscana i de la princesa Llusa de Borb-Dues Siclies mentre que per via materna ho era del rei Francesc I de les Dues Siclies i de la infanta Maria Isabel d'Espanya.

El dia 10 d'abril de 1850 es cas a Florncia amb el prncep Francesc de Borb-Dues Siclies, comte de Trapani, i fill del rei Francesc I de les Dues Siclies i de la infanta Maria Isabel d'Espanya. La parella tingu sis fills:

 SAR la princesa Maria Antonieta de Borb-Dues Siclies, nascuda a Npols el 1851 i morta a Friburg el 1938. Es cas amb el prncep Alfons de Borb-Dues Siclies a Roma el 1868.

 SAR el prncep Leopold de Borb-Dues Siclies, nat a Npols el 1853 i mort a Roma el 1870.

 SAR la princesa Maria Teresa de Borb-Dues Siclies, nada a Npols el 1855 i morta el 1856 a la mateixa localitat.
  
 SAR la princesa Maria Carolina de Borb-Dues Siclies, nada a Npols el 1856 i morta a Varsvia el 1941. Es cas amb el comte Andrzej Zamoyski a Pars el 1885.

 SAR el prncep Ferran de Borb-Dues Siclies, nat a Npols el 1857 i mort a Npols el 1859.

 SAR la princesa Maria de l'Anunciaci de Borb-Dues Siclies, nada a Npols el 1858 i morta a Pars el 1873.

L'any 1861 part a l'exili amb el seu marit i s'installaren a Roma sota la protecci del Papa Pius IX. Quan l'any 1870 els Estats Pontificis foren ocupats per les tropes del rei Vctor Manuel II d'Itlia, els prnceps de les Dues Siclies hagueren de partir de nou a l'exili installant-se aquesta vegada a Frana.

La princesa mor a Sussa, a prop de Lucerna, l'any 1901, a l'edat de 67 anys.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94859" title="Rinoceront blanc" nonfiltered="2698" processed="2683" dbindex="37881">

El rinoceront blanc (Ceratotherium simum) s una de les cinc espcies de rinoceronts que existeixen actualment. s l'nica espcie dins del gnere Ceratotherium, i s el rinoceront ms gran que existeix: un adult pot pesar 3.500 kg i arribar als 4 metres de llarg i 1,8 metres d'alt.

N'hi ha dues subespcies. Habita al nord-est i sud de l'frica i alguns parcs zoolgics (San Diego, Praga, etc) en captivitat.

El rinoceront blanc t en realitat la pell de color gris, malgrat el nom que li van donar els anglesos producte de la homofonia de white amb la paraula holandesa que significa ample la qual fa referncia al llavi ample que, juntament amb la protuberncia al llom i les orelles ms punxegudes, sn caracterstiques distintives d'aquest rinoceront.

De les dues subespcies, la Ceratotherium simum cottoni, amb noms quatre individus l'agost de 2006, est en perill crtic, s a dir, que corre un risc extremadament gran d'extingir-se en estat salvatge, mentre que l'altra, Ceratotherium simum simum, amb ms de 21.000 individus, est classificada solament com "Gaireb amenaada" i la seva poblaci i distribuci creixen contnuament.

Encara s objecte de caa furtiva a l'frica central; s ms fcil de caar que altres rinoceronts perqu permet que els caadors s'hi acostin ms a prop, fins a 10 metres. Com tots els rinoceronts, s molt curt de vista i no distingeix prcticament res a menys de 20 metres.

Hi ha un perill dels efectes de la consanguinitat ja que la majoria d'individus provenen d'una vintena d'individus que, a principi de segle XX, van sobreviure a una quasi total extinci.

Es reprodueixen amb moltes dificultats als parcs zoolgics.

 Enllaos externs .
 White Rhino entry ;
 White Rhino entry .
 White Rhinoceros entry ;
 Honolulu Zoo;
 San Diego Zoo;
 Philadelphia Zoo;

Referncies.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94868" title="Ferran de Borb-Dues Siclies" nonfiltered="2699" processed="2684" dbindex="37882">


 Ferran de Borb-Dues Siclies (duc de Calbria) (1869 - 1960).

 Ferran de Borb-Dues Siclies (duc de Castro) (1926).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94869" title="Alfons de Borb-Dues Siclies" nonfiltered="2700" processed="2685" dbindex="37883">


 Alfons de Borb-Dues Siclies (comte de Caserta) (1841 - 1934).

 Alfons de Borb-Dues Siclies (duc de Calbria) (1901 - 1964).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94870" title="Puig de Monti-sion" nonfiltered="2701" processed="2686" dbindex="37884">

El Puig de Monti-sion es troba situat al terme de Porreres, t una altitud de 250 m i al cim existeix un santuari dedicat a la Mare de Du de Monti-sion.

El segle XIV ja existia una ermita que amb el temps ha estat ampliada i s'hi han construt edificis annexos. L'any 1498 comen la construcci de l'esglsia actual. Des del segle XV fins el XIX va funcionar una escola eclesistica.

El 1858, com a conseqncia de la desamortitzaci de Mendizbal, l'estat va treure venals 53 quarterades de les terres comunals que envoltaven el santuari. 

El 14 de gener de 1954, el poble de Porreres constru, en un sol dia, una carretera fins al cim. Modernament, les graveres d'rids han impactat fortament els seus voltants.

El porrerencs hi celebren una pancaritat el Diumenge de l'ngel.

Enllaos externs.
 MallorcaWeb;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94871" title="Isabel del Brasil" nonfiltered="2702" processed="2687" dbindex="37885">

Isabel del Brasil, cap de la casa imperial del Brasill (Rio de Janeiro, Imperi de Brasil 1846 - Castell d'Eu, Frana 1921). Princesa imperial del Brasil amb el tractament d'altesa imperial que des de la mort del seu pare, l'any 1891, ostent fins a la seva mort la mxima representaci de la casa imperial brasilenya.

Orgens familiars.
Nascuda a la ciutat de Rio de Janeiro el dia 29 de juliol de l'any 1846 sent filla de l'emperador Pere II del Brasil i de la princesa Teresa de Borb-Dues Siclies. Isabel era nta per via paterna del rei Pere IV de Portugal i de l'arxiduquessa Maria Leopoldina d'ustria, i per via materna del rei Francesc I de les Dues Siclies i de la infanta Maria Isabel d'Espanya.

Npcies i descendents.

Isabel es cas a Rio de Janeiro el dia 1 d'octubre de 1864 amb el prncep Gast d'Orleans, fill del prncep Llus d'Orleans i de la princesa Victria de Saxnia-Coburg Gotha. La parella tingu tres fills:

 SAI el prncep Pere d'Alcantara d'Orleans-Bragana, prncep de Gro Par, nat el 1875 a Petrpolis i mort el 1940 a la mateixa localitat brasilenya. Es cas el 1908 a Versalles amb l'aristcrata bohmia Elisabeth Bobrzensky von Dobrzenicz.

 SAI el prncep Llus d'Orleans-Bragana, nat el 1878 a Petrpolis i mort el 1920 a Cannes. Es cas el 1908 a Cannes amb la princesa Maria Pia de Borb-Dues Siclies.

 SAI el prncep Antoni d'Orleans-Bragana, nat el 1881 a Pars i mort el 1918 a Londres.

Govern.
Durant el llarg regnat del seu pare, l'emperador Pere II del Brasil, i com a conseqncia dels diferents viatges que realitz, la princesa Isabel exerc diverses regncies. En el marc d'una d'aquestes regncies durant l'any 1888, la princesa Isabel decid unilateralment l'abolici de l'esclativitud. Per aquest motiu pass a la histria colloquialment amb el sobrenom de la Redemtora.

Exerc la regncia durant els perodes: 1871 - 1872, 1875 - 1876, 1887 - 1888. Al llarg d'aquestes regncies promulg: la llei de llibertat de ventres (allibera fills d'esclaus nascuts al Brasil), una amnistia als bisbes sentenciats i fets presoners i la famosa llei uria per la qual s'abolia l'esclavitud.

L'abolici de l'esclavitud contribu de forma important a la caiguda de la monarquia un any desprs de la promulgaci de la llei ja que suports tradicionals favorables a la monarquia deixaren de recolzar-la, tals com els terratinents majoritriament esclavistes.

El dia 15 de novembre de l'any 1889 prengu el cam de l'exili installant-se al Castell d'Eu propietat dels Orleans a Frana on mor l'any 1921. Des de 1891 fou cap de la dinstia imperial brasilenya, a la seva mort aquests drets passaren al seu nt, el prncep Pere Enric d'Orleans-Bragana.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94876" title="Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1931" nonfiltered="2703" processed="2688" dbindex="37886">

L'Avantprojecte d'Estatut de les Illes Balears de 1931 s un text impulsat per l'Associaci per la Cultura de Mallorca que fou aprovat per una assamblea al juliol del mateix any. Malgrat aix no prosper per diverses causes.

Antecedents.
La constituci de la Segona Repblica obria la porta que les regions poguessin assolir un rgim d'autonomia. Per aix diversos partits de l'illa portaven la redacci d'un estat d'autonomia al seu programa com el com el Centre Autonomista, el Partit Liberal Regionalista d'Eivissa i el Partit Regionalista de Mallorca.
Redactors.

 Per l'Associaci per la Cultura de Mallorca: Guillem Forteza, Joan Pons i Marqus, Miquel Font i Gorostiza, Elvir Sans, Francesc de Sales Aguil Forteza i Emili Darder (que la presidia).

 Per la Cambra Provincial d'Indstria, Comer i Navegaci: Guillem Roca Waring i Josep Casasoves i Obrador (que la presidia).

 Per la Cambra Oficial Agrcola: Ernest Mestres.

La qesti menorquina.
Els representats menorquins decidiren no participar a l'assamblea per diverses raons: en primer lloc la tradicinal por del centralisme mallorqu des dels sectors progressistes majoritaris a la balear menor, un altre era la manca de contingut poltic de l'Avantprojecte que marcadament tenia un caire econmic i administratiu, i finalment la divisi dins els represenats menorquins sobre el procs autonmic i el futur de l'illa.

 Autonomia Balear: Una facci minoritria dessitjava participar en el procs autonmic amb la resta del les illes per a causa del seu nombre redut no imposaren les seves tesis.

 Autonomia amb Catalunya: Una part important dels representats menorquins veien possible una autonomia de Menorca juntament amb Catalunya. Aquesta proposta es defensava per les relacions extretes de l'illa amb el Principat ms que amb Mallorca.

 Autonomia de Menorca: Un tercer corrent defensava una autonomia de Menorca tota sola amb cap relaci ni amb la resta de l'arxiplag ni amb Catalunya.

La qesti catalana.
La relaci amb Catalunya tamb va ser un dels temes que dividiren els representants, ja que l'Avantprojecte manifestava l'entitat total de les illes per assolir l'autogovern i aix xocava amb els postulats que defensaven una relaci ms estreta amb Catalunya.

Per una banda, el diputat a les Corts Espanyoles Gabriel Alomar i Villalonga havia defensat la integraci de les Illes Balears dins l'autonomia catalana per diverses raons com el dficit de tradici poltica insular, l'estreta relaci histrica i cultural amb Catalunya i la impossibilitat de federar les dues regions com proclamava l'article 13 de la Constituci de la Repblica.

Altres representants en contra de l'article que separava l'arxiplag del Principat varen ser l'Associaci per la Cultura de Mallorca, l'Ajuntament de Felanitx i els representants menorquins.

L'assamblea.
Els dies 20, 21, 22 i 23 de juny de 1931, el Teatre Principal de Palma va acollir una assemblea que havia d'aprovar l'Avantprojecte. La trobada va ser impulsada per Francesc Juli, president de la Diputaci Provincial.

Hi estaven convocats 174 representants entre associacions i corporacions municipals. Aix, s destacable l'ausncia ja explicada dels menorquins i la participaci amb reticncies del enviats d'Eivissa. Tamb a Mallorca hi va haver municipis que no enviaren representants com els de Costitx, Dei, Escorca, Fornalutx, Lloseta, Marratx, Maria de la Salut, Valldemossa, Muro, Capdepera, Bger, ses Salines, Santa Margalida i Son Servera.

Malgrat tot, l'Avantprojecte va ser aprovat amb algunes esmenes pels representants reunits.

El fracs i els intents posteriors.
La fi de la iniciativa autonmica va ser causada per diversos factors alguns ja explicat com l'ausncia dels ajuntaments menorquins. Un altre causa va ser la poca concincia d'autogovern dins la societat illenca ja que noms els regionalistes i els republicans federals eren partidaris de l'autonomia. Les forces poltiques restants tamb tingueren dubtes, per exemple l'esquerra (socialistes i comunistes) era temorosa de que el poder autonmic estigus en  mans de la dreta, per altre part les forces conservadores no varen ser consients de les possibilitats d'una autoritat regional forta. Tamb s important el canvi poltic a nivell estatal quan la dreta va pujar al poder (Bienni Negre) que va intentar posar fre al procs autonmic.

A finals de 1932 a instncies de la Diputaci s'intent reunir els representants dels ajuntaments per Menorca torn a no assistir-hi. La victria del Front Popular va fer que la primavera-estiu de 1936 s'intents rellanar el procs autonmic sobretot des del regionalisme i el republicanisme federal, en aquesta darrera tempativa cal destacar l'absncia de l'esquerra nacionalista. Aix l'aixecament militar del 19 de juliol acab amb qualsevol possibilitat i el debat de l'autogovern de les Illes no es torn obrir fins als anys 70.

Bibliografia consultada.
BELENGUER, E. Histria de les Illes Balears. (Volum III) Del segle XVIII borbnic a la complexa contemporenetat. Barcelona: Edicions 62, 2004. 272-273 p.

DIVERSOS AUTORS. Histria de Mallorca. Volum II. Palma: Editorial Moll, 1982. 303-305 p.

DIVERSOS AUTORS. Histria de les Illes Balears. Palma: Edicions Documenta, 2000. 289-290 p.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94877" title="Arquitectura mudjar d'Arag" nonfiltered="2704" processed="2689" dbindex="37887">


L'arquitectura mudjar aragonesa s una corrent esttica dins l'art mudjar que t el seu centre en Arag (Espanya).

El 1986 el conjunt mudjar de Terol, que incloeix la Catedral de Santa Maria i les esglsies de San Pere, Sant Mart i del Salvador, fou declarat Patrimoni de la Humanitat. La declaraci fou ampliada el 2001 per incloure altres monuments mudjars aragonesos: la Colegiata de Santa Maria a Calatayud, l'Esglsia de Santa Tecla a Cervera de la Caada, l'Esglsia de Santa Mara a Tobed i el Palau de la Aljaferia i La Seo a Saragossa.

Monuments.
La Seo;
La Aljafera;

 Enllaos externs .
Mudjar aragons;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94878" title="Associazione Sportiva Roma" nonfiltered="2705" processed="2690" dbindex="37888">


L'Associazione Sportiva Roma s un club de futbol de la ciutat de Roma (Itlia).

 Histria .
L'AS Roma va ser fundada el 17 de juliol de 1927 amb la fusi de diversos clubs de la ciutat. Aquests foren: Alba, Pro Roma, Fortitudo i Roman. El procs de fusi fins arribar a l'actual club fou el segent:
 1927: Neix la AS Roma com a fusi de SS Alba-Audace, Fortitiudo-Pro Roma SGS;
 1926: Es crea el SS Alba-Audace per la fusi de US Alba i l'Audace-Esperia.
 1907: Neix la US Alba que vesteix de verd amb una franja blanca horitzontal.
 Audace-Esperia neix de la fusi del Audace SC i Esperia.
 1926: Neix la Fortitudo-Pro Roma SGS com a fusi de SS Fortitudo i AS Fascista Pro Roma.
 1908: Neix la SS Fortitudo, que vesteix vermell amb franja horitzontal blava i s el club dels catlics.
 1912: Neix la AS Fascista Pro Roma. Posteriorment se li uniren membres de la US Romana.
 1901: Neix el FBC Roman, que vesteix de groc i vermell i s el club de la classe alta.

La seva millor poca la visqu als anys 80 amb jugadors com Bruno Conti, Agostino di Bartolomei o Falco on guany una lliga i vuit copes italianes. A ms arrib a la final de la Copa d'Europa on perd amb el Liverpool FC.

El seu primer estadi fou el Motovelodormo Appio. Ms tard jug a Testaccio i a l'Stadio Flaminio. Actualment juga a l'Stadio Olmpico que comparteix amb la SS Lazio.

 Palmars .
 3 Lliga italiana de futbol: 1941-42, 1982-83, 2000-01.
 9 Copa italiana de futbol: 1963-64, 1968-69, 1979-80, 1980-81, 1983-84, 1985-86, 1990-91, 2006-07, 2007-08.
 2 Supercopa italiana de futbol: 2001, 2007;
 1 Copa de les Ciutats en Fires: 1960-61.
 1 Copa Anglo-Italiana: 1971-72.

 Presidents .


 Entrenadors .


 1927 - William Garbutt ;
 1929 - Guido Baccani ;
 1930 - Francis Burgess ;
 1932 - Jonas Baar ;
 1933 - Lajos Kovacs ;
 1934 - Luigi Barbesino ;
 1938 - Guido Ara ;
 1939 - Alfred Schaffer ;
 1942 - Geza Kertesz ;
 1943 - Guido Masetti ;
 1945 - Giovanni Degni ;
 1947 - Imre Senkey ;
 1948 - Luigi Brunella ;
 1949 - Fulvio Bernardini ;
 1950 - Adolfo Baloncieri ;
 1950 - Pietro Serantoni ;
 1950 - Guido Masetti ;
 1951 - Giuseppe Viani ;
 1953 - Mario Varglien ;
 1954 - Jesse Carver ;

 1956 - Gyrgy Sarosi ;
 1956 - Guido Masetti ;
 1957 - Alel Stock ;
 1958 - Gunnar Nordahl ;
 1959 - Gyrgy Sarosi ;
 1960 - Alfredo Foni ;
 1961 - Luis Carniglia ;
 1963 - Alfredo Foni ;
 1963 - Naim Krieziu ;
 1963 - Lluis Mir ;
 1965 - Juan Carlos Lorenzo ;
 1966 - Oronzo Pugliese ;
 1968 - Helenio Herrera ;
 1970 - Luciano Tessari ;
 1971 - Helenio Herrera ;
 1972 - Tonino Trebiciani ;
 1973 - Manlio Scopigno ;
 1974 - Nils Liedholm ;
 1978 - Gustavo Giagnoni ;
 1979 - Ferruccio Valcareggi ;

 1980 - Nils Liedholm ;
 1984 - Sven-Gran Eriksson ;
 1986 - Angelo Benedicto Sormani ;
 1988 - Nils Liedholm ;
 1988 - Luciano Spinosi ;
 1989 - Gigi Radice ;
 1990 - Ottavio Bianchi ;
 1992 - Vujadin Boskov ;
 1993 - Carlo Mazzone ;
 1996 - Carlos Bianchi ;
 1996 - Nils Liedholm ;
 1996 - Ezio Sella ;
 1997 - Zdenek Zeman ;
 1999 - Fabio Capello ;
 2004 - Cesare Prandelli ;
 2004 - Rudi Vller ;
 2004 - Luigi Del Neri ;
 2005 - Bruno Conti ;
 2005 - Luciano Spalletti ;


 Jugadors destacats .


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94883" title="KK Bosna Sarajevo" nonfiltered="2706" processed="2691" dbindex="37889">

El Bosna Sarajevo s un club polisportiu de la ciutat de Sarajevo a Bsnia.

 Histria .
El club fou fundat l'any 1951 i s un dels clubs esportius ms importants de Bsnia i Hercegovina. De les diverses seccions del club, la ms destacada a nivell internacional s la de basquetbol, el Koarkaki Klub Bosna. Els millors anys del KK Bosna foren a finals dels 70 i inicis dels 80 quan amb jugadors com Mirza Delibasic o Drazen Dalipagic aconsegu els seus majors ttols (tres lligues i dues copes iugoslaves). A ms, el 1979 guany la Copa d'Europa de bsquet.

 Palmars .
 1 Copa d'Europa de bsquet: 1979.
 2 Lliga bsnia de bsquet: 1999, 2005.
 1 Copa bsnia de bsquet: 2005.
 3 Lliga iugoslava de bsquet: 1978, 1980, 1983.
 2 Copa iugoslava de bsquet: 1978, 1984.

 Jugadores destacats .
 Mirza Delibai ;
 Zarko Varaji ;
 Ratko Radovanovi ;
 Predrag Bena ek;
 Svetislav Pei ;
 Sabit Hadzi ;
 Emir Mutap i ;
 Predrag Danilovi ;
 Mario Primorac;
 Zdravko Radulovi ;

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94884" title="Bundestag" nonfiltered="2707" processed="2692" dbindex="37890">

El Bundestag (Dieta Federal) s el parlament alemany. Es va establir en la constituci alemanya de 1949 (Grundgesetz), i s el successor de l'anterior Reichstag. El president actual del parlament alemany s Norbert Lammert.


Confederaci Alemanya.
S'anomenava popularment Bundestag a l'Assamblea Federal de la Confederaci Alemanya de 1815-1866 (oficialment Bundesversammlung), que es reunia a Frankfurt amb un austrac de President. Els delegats eren elegits pels prnceps i governants de les ciutats.

Imperi Alemany.
Amb la dissoluci de la Confederaci alemanya el 1866 i la fundaci de l'Imperi Alemany (Deutsches Reich) el 1871, el Reichstag es va establir com el parlament alemany a Berln i l'edifici acutual va ser edificat. Els membres del Reichstag eren escollits per sufragi directe i igual per la poblaci masculina. El Reichstag no va participar en l'elecci del Canceller fins les reformes d'Octubre de 1918. 

Repblica de Weimar.
Desprs de la Revoluci de 1918 i l'establiment de la Constituci de Weimar, les dones van obtenir el dret de vot i ser elegides, i el parlament va tenir el dret de retirar la confiana per forar al Canceller o qualsevol altre membre del govern a retirar-se.

Tercer Reich.
El 23 de mar de 1933, un ms desprs de l'Incendi del Reichstag el parlament va cedir els seus poders al Govern Federal del Canceller Adolf Hitler aprovant la Llei de capacitaci. A partir de llavors rarament es va reunir, la darrera d'elles el 26 d'abril de 1942.

Repblica Federal.
Amb la nova constituci de 1949, el Bundestag es va establir com el parlament de la Repblica Federal Alemanya. Com Berln no estava sota la jurisdicci de la constituci, a causa de la Guerra Freda, el Bundestag es va reunir a Bonn a diferents edificis.

Alemanya.
Des de 1999, el parlament alemany es reuneix a Berln en el seu edifici original, renovat a conscincia sota la direcci de l'arquitecte britnic Norman Foster.

Composici actual (legislatura 2005-2009).














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94885" title="Amarantcia" nonfiltered="2708" processed="2693" dbindex="37891">


Les amarantcies (Amaranthaceae) sn una famlia botnica que compta amb 160 gneres i unes 2.400 espcies.

La majoria d'espcies d'aquesta famlia sn herbcies o subarbustives poques sn arbres o lianes. 

Moltes sn plantes conreades com la bleda, l'espinac i la quinoa i altres sn considerades com a mala herba amb el nom collectiu de blets

T una distribuci cosmopolita, per principalment es troben a les regions tropicals o subtropicals.

Actualment s'inclou dins les amarantcies la famlia de les quenopodicies Chenopodiaceae

La principal diferncia morfolgica entre Amaranthaceae i Chenopodiaceae sn els ptals i estams membranosos sovint units en una estructura d'anell. 

Les fullles sn simples oposades o alternades amb o sense estpules.

Les flors sn solitries o agregades en cima, ram o pancula. Sn generalment hermafrodites i actinomrfiques. Tenen d'un a cinc estams i ovari hipogini amb de 3 a 5 spals units.
 
El fruit pot ser un utricle, una ncula, o cpsula, rarament una baia.


 Referncies.
 Kai Mller and Thomas Borsch - Phylogenetics of Amaranthaceae based on  matK/trnK sequence data - Evidence from  parsimony, likelihood and Bayesian analyses. Annals of the Missouri Botanical Garden 92 (1): 66 102.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94887" title="Vctor Manuel d'Itlia" nonfiltered="2709" processed="2694" dbindex="37893">


Vctor Manuel d'Itlia, prncep de Npols (Npols, 1937). Prncep d'Itlia amb el tractament d'altesa reial que reb el ttol de prncep de Npols com a hereu al tron d'Itlia. 

Nascut a Npols el dia 12 de febrer de 1937, fill del prncep Humbert, futur rei Humbert II d'Itlia, i de la princesa Maria Josep de Blgica. Vctor Manuel s nt del rei Vctor Manuel III d'Itlia i de la seva esposa la reina Helena de Montenegro per via paterna, mentre que per via materna ho s del rei Albert I de Blgica i de la seva muller Elisabet de Baviera.

Pels fets de l'any 1943 en qu la princesa Maria Josep se signific en contra del rgim feixista, s'install junt amb la seva mare i les seves germanes a Sussa. No fou fins la caiguda de Benito Mussolini l'any 1944 que li fou perms a la princesa el retorn a Roma. A principis de maig de 1946 es produ l'abdicaci del rei Vctor Manuel III d'Itlia i l'accs al tron del rei Humbert II d'Itlia, per la qual cosa immediatament Vctor Manuel es convertia en hereu de la corona italiana.

El 2 de juny de 1946 un referndum donava la victria a l'opci republicana a Itlia. Els Savoia hagueren de partir a l'exili des de Npols i s'installaren a Estoril, Portugal, a Villa Savoia. La Repblica promulgava la Constituci per la qual, en una disposici transitria, es prohibia als membres barons de la Casa dels Savoia l'entrada a territori itali. Aquesta disposici no fou derogada fins l'any 2002.

Installats a Portugal, el rei Humbert II d'Itlia se separ de la seva muller Maria Josep de Blgica, la qual s'establ a Ginebra on tamb residiren els quatre fills del matrimoni reial.

Al llarg de la dcada de 1950 i de 1960 Vctor Manuel assist als grans esdeveniments de les monarquies europees: al casament del rei Sime II de Bulgria amb l'aristcrata espanyola Margarita Gmez-Acebo el 1960; al casament del rei Baldu I de Blgica el 1960; al casament del duc de Kent el 1961; al casament del rei Joan Carles I d'Espanya amb la princesa Sofia de Grcia el 1962; al casament del rei Constant II de Grcia amb la princesa Anna Maria de Dinamarca el 1964; al casament del duc d'Aosta amb la princesa Cludia d'Orleans; al casament de la reina Margarida II de Dinamarca, o de la reina Beatriu I dels Pasos Baixos.

Al llarg dels anys sorgiren les desavinencis sobre la candidata a muller del prncep de Npols. Mentre Maria Josep com Humbert pensaven amb una persona de la reialesa europea, Vctor Manuel decid en funci d'altres temes. Sense informar-ne als seus pares, Vctor Manuel es cas a Les Vegas amb la sussa Marina Ricolfi Doria l'11 de gener de l'any 1970. Posteriorment la uni fou oficiada pel ritus catlic a Teheran el dia 7 d'octubre de 1971. Humbert II mai no accept la uni entre el seu fill i la campiona d'esqu i hereva d'un imperi alimentari basat en les galetes, Marina Ricolfi Doria.

La parella tingu un fill:

 S,A.R. el prncep Manuel Filibert d'Itlia, nat a Ginebra el 1972. Es cas a Roma l'any 2003 amb Clothilde Courau.

Una vegada casat i amb el suport del pare molt minvat, Vctor Manuel comen a fer negocis amb el x Reza Pahlevi de dubtosa legalitat i vinculats amb el mn de les armes i del petroli.

Malgrat tot, el primer gran escndol de la vida de Vctor Manuel fou l'assassinat del ciutad de nacionalitat alemanya la matinada del 17 d'agost de 1978 Dirk Hamer per part del prncep de Npols a l'illa de Crsega. Segons sembla, existien certs flirtejos entre Hamer i Marina Doria que van enfurismar al prncep i que el portaren a matar a sang freda el ciutad alemany. No fou fins dies desprs que Vctor Manuel reconegu pblicament l'assassinat, per un tribunal de justcia emet, l'any 1991, una sentncia exculpatria que parlava d'assassinat involuntari per b que dondemnava el prncep per tinenca illcita d'armes.

Vctor Manuel continu priotagonitzant escndols entre els quals destaca la pugna judicial que mantingu amb les seves tres germanes, les princeses Maria Pia d'Itlia, Maria Gabriela d'Itlia i Maria Beatriu d'Itlia, per l'herncia de la reina Maria Josep. Tamb cal remarcar el greu incident que provoc en un sopar posterior al casament dels prnceps d'Astries ofert pels reis d'Espanya a uns 50 convidats de la reialesa al Palau de la Zarzuela. En aquest sopar, i desprs que el duc Amadeu de Savoia-Aosta fos nomenat pels legitimistes hereu al tron itali, colpej i empeny  l'esmentat duc, el qual caigu als peus de la reina Anna Maria de Grcia.

Per sense cap mena de dubte l'escndol ms greu protagonitzat per Vctor Manuel s el destapat pel jutge John Woodcock per delictes de corrupci, prostituci i blanqueig de diners en el cas Casin di Campione. El prncep fou detingut el dia 16 de juny de l'any 2006 i ingress a pres on hi estigu set dies fins que se li conced un arrest domiciliari. Tot plegat ha provocat que l'arribada a Itlia dels membres de la Casa dels Savoia, desprs de ms de 50 anys d'exili fors, ocorreguda l'any 2003, hagi estat deslluda per les polmiques del prncep de Npols. 

El mes de juny de l'any 2006, desprs d'una reuni del Consell de Senadors del Regne, instituci creada pel rei Humbert II d'Itlia, l'rgan decid eliminar els drets dinstics de Vctor Manuel de Savoia a la Corona d'Itlia i nomenar al duc Amadeu de Savoia-Aosta hereu al tron d'Itlia. Segons sembla, Vctor Manuel, voluntriament, ha cedit tots els drets dinstics a la Corona italiana al seu nic fill en un document que encara no s'ha fet pblic.

De tota manera no cal oblidar que el pare de Vctor Manuel, el rei Humbert II havia disposat en testament que volia ser sebollit amb l'anell reial de la Casa de Savoia, senyal fora eloqent de que donava per caducada la monarquia a Itlia.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94889" title="Assemblea Nacional Constituent" nonfiltered="2710" processed="2695" dbindex="37894">
Una Assemblea Nacional Constituent s una cambra parlametria escollida amb l'objectiu principal d'elaborar una nova Constituci (o per modificar-la a fons) per a un Estat. En alguns pasos adopta d'altres denominacions com Parlament Constituent o Corts Constituents.

Normalment s'escull una Assemblea Nacional Constituent en processos de canvi de rgim poltic d'un pas, en especial quan aquest assoleix la independncia, quan es produeix el final d'una dictadura o b quan un moviment revolucionari assoleix el poder.

Generalment l'assemblea s'escull mitjanant un procediment electoral en el marc d'un sistema democrtic, tot i que no sempre s aix i, en ocasions, els seus membres sn designats mitjanant procediments no democrtics.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94893" title="Organitzaci patronal" nonfiltered="2711" processed="2696" dbindex="37895">
Una organitzaci patronal s aquella que agrupa els empresaris d'un pas o territori.

En els estats on est regulada la negociaci collectiva les organitzacions patronals sn la contrapart de les organitzacions sindicals en la negociaci.

Vegeu tamb.
 ADEG;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94897" title="Quinoa" nonfiltered="2712" processed="2697" dbindex="37896">

La quinoa s una planta de la famlia de les amarantcies conreada principalment per la seva llavor comestible .

El seu origen s a la regi andina d'Amrica on era una espcie conreada molt important al costat de la patata i el blat de moro, durant 6.000 anys. El nom prov de la llengua qutxua.

Per a la civilitzaci Inca era una planta conreada sagrada coneguda com "chisaya mama" o  "la mare de tots els grans", per als conqueridors espanyols aquesta veneraci els va semblar una burla sacrlega del sagrament de la Comuni cristiana i van bandejar aquest conreu.

Es pot conrear als Andes i l'altipl and fins una alada de 4.000 metres. L'alt contingut en saponina de la coberta de la llavor fa que els ocells no ataquin el conreu. 

Valor nutritiu.
Actualment la quinoa est molt revaloritzada i les Nacions Unides el considera un superconreu per l'alt contingut en protena que t (12-18%). A ms, cont tots els aminocids essencials de manera equilibrada (blat i arrs, en canvi, sn baixos en lisina. s rica en fibra diettica, fsfor, magnesi i ferro. A ms no t gluten i s fcil de digerir. 

A la quinoa envasada ja se li ha tret industrialment la coberta de saponina que resultaria amargant. La forma de preparaci culinria ms fcil s bullir-la com si fos arrs. 



Referncies i enllaos externs.

  - Tracta sobre la possibilitat de conrear quinoa en els llargs vitges d'exploraci de l'espai.
 Primal seeds article about less usual grain varieties;
 Alternative Food Crops article de Plants for a Future ;
 Alternative Field Crops Manual;
 Plants for a Future database entry on quinoa;
 ;
 Some nutritional information;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94900" title="Lisina" nonfiltered="2713" processed="2698" dbindex="37898">




La lisina (abreujada Lys o K) s un dels 20 aminocids que normalment es troben en la protena.

Est classificat com un aminocid primari juntament amb l'arginina i la histidina. 

s un aminocid essencial i la nutrici humana en requereix 1'5 grams diaris. Una deficincia en lisina pot resultar en una deficincia en niacina (Vitamina B) que pot causar la malaltia anomenada pellagra. 

T un gran paper en l'absorci del calci, construcci de la protena dels msculs, recuperaci de ferides d'esports o cirurgia, producci d'hormones, enzims i anticossos.    

En els cereals s un aminocid essencial limitant, per els llegums i la quinoa, entre molts altres vegetals, en tenen en gran quantitat. Els peixos tamb en tenen una quantitat significativa. 

Est codificada pels triplets AAA i AAG.

 Enllaos externs .
Lysine biosynthesis (early stages);
Lysine biosynthesis (later stages);
Lysine catabolism;
Computational Chemistry Wiki;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94904" title="Alfredo Stroessner Matiauda" nonfiltered="2714" processed="2699" dbindex="37899">


Alfredo Stroessner Matiauda (Encarnacin, 3 de novembre 1912 - Braslia,  16 d'agost  2006) fou un militar paraguai que dirig el pas dictatorialment entre els anys 1954 i 1989.

Biografia.

Stroessner (tamb pot ser escrit com a Strssner o Strner) va nixer el 3 de novembre de 1912 a Encarnacin, departament d'Itapa, una ciutat a la riba del Paran vora la frontera amb l'Argentina. El seu pare, Hugo Stroessner, era un immigrant alemany provinent de la ciutat bavaresa de Hoff que treballava de comptable en una cerveseria, mentre que la mare, Heriberta Matiauda, era una camperola de la regi provinent d'una rica famlia paraguaiana.

Als 17 anys ingress a l'exrcit amb l'ajut del seu oncle Vicente Matiauda, tenint un ascens meteric que arrib al seu punt lgid quan, amb 36 anys, es converteix en el general ms jove de l'Amrica llatina. A la Guerra del Chaco fou condecorat amb la Creu del Chaco i la Creu del Defensor. El 1951 ingress al Partit Colorado.

El 15 d'agost de 1954, desprs de liderar un cop d'estat el 4 de maig del mateix any contra el president Federico Chvez, acced a la presidncia del Paraguai, malgrat ja exercia la seva influncia sobre la poltica del pas des de feia un temps, grcies al suport que rebia de l'exrcit. Una de les primeres mesures que va prendre fou la d'eliminar qualsevol mena d'oposici al seu rgim tant dintre com fora del partit nic que regia amb fermesa, el Partit Colorado, fent crixer la por entre la societat paraguaiana. A partir d'aquell moment, el nou rgim es basaria amb el clientelisme, el contraban, la malversaci, la complicitat, l'obedincia a la classe dirigent i el culte a la seva personalitat. La classe dirigent i militar es va enriquir fortament, mentre que els opositors van caure en desgrcia, mentre la majoria de la ciutadania sucumbia en la pobresa ms absoluta. El suport dels Estats Units d'Amrica, almenys fins el mandat de Ronald Reagan, fou vital per a la supervivncia del rgim. Paradoxalment, el Vatic mai don el seu suport a la dictadura d'Stroessner, malgrat la seva condici de lder conservador i anticomunista.

Aconsegu adaptar la Constituci i l'ordre jurdic als seus interessos i sempre fou reelegit amb una gran majoria a tots els comicis, que es celebraven cada cinc anys (el 1958, el 1963, el 1968, el 1973, el 1978, el 1983 i el 1988) sota el lema Paz, Trabajo y Bienestar con Stroessner (Pau, Treball i Benestar amb Stroessner en catal) i reunien poques garanties democrtiques. Els seus rivals, sempre membres de partits poltics tolerats, eren febles i acusats a l'exterior de collaborar amb el rgim d'Stroessner. Sovint es deia que el Partit Colorado, l'exrcit i el poble paraguai formaven una unitat grantica impossible de dissoldre. Durant la seva estana en el poder reb molts sobrenoms, com ara El Jefe (El Cap en catal), El Primer Magistrado (El Primer Magistrat), El Primer Deportista (El Primer Esportista), El Primer Trabajador (El Primer Treballador) o El Rubio (El Ros) entre d'altres.

Tanmateix, el 3 de febrer de 1989 el seu consogre, el general Andrs Rodrguez fu un cop d'estat amb el suport dels Estats Units i la major part de l'exrcit, envoltat d'un clima de gran crispaci desprs de diverses manifestacions illegals promogudes pels partits clandestins de l'esquerra i els Sindicats i la crisi econmica, que aconsegu expulsar Stroessner del poder davant la incredulitat del dictador, que considerava Rodrguez un home de la seva total confiana, tant que havia arribat a ser el nmero dos del govern, sols per darrera d'ell. Malgrat tot, Stroessner fou empresonat en una base militar i expulsat al Brasil, on visqu exiliat sense realitzar cap mena d'activitat poltica o militar fins a la seva mort, ocorreguda el 16 d'agost de 2006 causada per una pneumnia apareguda com a complicaci d'una operaci d'hrnia discal a la que es va haver de sotmetre el juliol. Va sser enterrat al Campament de la Pau de Braslia, per hi ha rumors que les seves restes podrien ser traslladades al Paraguai. El govern paraguai ha renunciat a retre-li cap mena d'homenatge tot recordant que era un prfug de la Justcia i se n'havia demanat l'extradici. Durant els anys de l'exili, el general Stroessner fou un personatge fora polmic al Paraguai, docs, mentre alguns allegaven que es tractava d'un dictador tirnic, els altres destacaven el perode de bonana econmica que tingu el pas durant el seu mandat. 

Segons els seus bigrafs fou matiner (s'aixecava cada mat a les quatre i no s'anava a dormir fins a la una de la nit), taxatiu, dur, afeccionat a la pesca, el futbol i les cartes, aix com de carcter cruel, astut, inescrutable, intelligent i auda. Ha estat el governant que ms temps ha regit un Estat de l'Amrica llatina, sols superat per Fidel Castro. Durant el seu mandat moriren o desaparegueren entre 400 i 3.000 persones, normalment per les seves idees contrries al rgim o pels actes genocides contra els pobles indgenes. Igualment es practicaren moltes tortures. Mai es va prendre un perode de vacances.

Relacions exteriors.

El rgim d'Stroessner era enemic declarat del comunisme, fins a tal punt que no tingu amb tipus de relaci amb els Estats declarats com a socialistes com, per exemple, la Cuba de Fidel Castro. De fet, cap Estat comunista tingu una ambaixada oberta al pas, a excepci de Iugoslvia. 

Com s'ha dit a l'apartat anterior, tampoc tingu bones relacions amb l'Esglsia Catlica, fet que provoc algunes dificultats durant el seu mandat. El 1972, desprs que la policia destrus la Universitat d'Asuncin, l'arquebisbe d'Asuncin excomunic el ministre de l'Interior i el cap de la policia. A ms, la visita del Papa Joan Pau II al Paraguai el 1988, es va veure com a una mostra clara de suport als dissidents al rgim d'Stroessner.

Apart de les bones relacions, ja esmentades, amb els Estats Units (que durant la Guerra Freda intent imped l'aparici de rgims comunistes amb el suport a dictadures militars a l'Amrica llatina), tamb es relacion amb la Frana de Charles de Gaulle, el Jap i Alemanya Occidental. Tampoc tingu inconvenient per donar suport a altres dictadures llatinoamericanes, com la de Nicaragua. El suport d'aquests Estats comen a minvar cap al final de la Guerra Freda, fet que coincideix amb la democratitzaci dels Estats de l'entorn (Argentina, Xile, etc).

Alfredo Stroessner fou conegut i molt criticat internacionalment per la seva simpatia envers el nazisme i la seva disposici a atorgar asil poltic a lders o collaboradors de rgims dictatorials. Entre els refugiats ms coneguts trobam el dictador Anastasio Somoza Debayle i el metge nazi Josef Menguele (del qual Stroessner en neg l'extradici a Israel nombroses vegades). Uns 200.000 alemanys acusats de collaborar amb el Tercer Reich van rebre asil poltic al Paraguai durant la dictadura d'Stroessner. 

El 1992 es fu pblic que el general Stroessner collabor amb l'Operaci Cndor, pel qual es pretenia perseguir els opositors exiliats als pasos de l'Amrica del Sud aliats amb Stroessner (Bolvia Xile, Argentina, Uruguai, Brasil, Per, y Equador).


Poltica econmica.

Quan Stroessner arrib al poder, es trob un pas empobrit i en plena crisi econmica. Malgrat tot, aconsegu una millora econmica a partir de finals dels anys 50, que es mantingu fins a principi dels 80, quan el pas comen a quedar allat internacionalment. El Tractat del Riu de la Plata permet a Paraguai d'exportar productes als Estats de l'entorn (Argentina, Brasil i Uruguai). Tamb aconsegu estabilitzar la moneda grcies a les negociacions que va mantenir amb el Banc Mundial per la concessi de prstecs.

Realitz un gran nombre d'infraestructures com la Represa d'Itaipu, ponts, carreteres, autopistes, universitats, hospitals i, fins i tot, ciutats com la de Puerto Flor de Lis (actual Ciudad del Este) el 1957. Tamb fu una petita reforma agrria. 

Rumors sobre el seu estat de salut.

Durant molts anys, l'estat de salut d'Alfredo Stroessner fou objecte de moltes conjetures dintre del Paraguai. Molts cops, mentre encara dirigia el pas, es digu que patia cncer de prstata o de pell, car mai donava la m a ning. Fins i tot, alguns militars van intentar convncer-lo que passs el poder al seu fill  Gustavo Adolfo. Tamb es deia que tenia una estranya malaltia a la sang que l'obligava a rebre transfusions de gent jove. Als anys d'exili aquests rumors es van intensificar fins que es conegu la seva mort.

Les dones.

Tota la seva vida, el general Stroessner tingu fama de bevedor i femeller. La majoria de les seves amants conegudes eren adolescents, entre les ms conegudes hi hauria Nelly Farina i Mara Estela Legal, amb qui tingu dues filles illegtimes. Sembla sser que les tractava amb gran consideraci, per va deixar embarassades algunes de les dones. Amb freqncia, les obligava a casar-se amb un home de la seva elecci. Eren els militars els que posaven en contacte les senyores amb el general. Fins i tot s'ha arribat a afirmar que es trobava a casa de Maria Estela Legal el dia del cop d'estat.

Des de 1949 el Stroessner va estar casat amb Eligia Mora (morta el 2005), de qui mai es va separar, amb qui tingu tres fills: Gustavo Adolfo, Graciela Concepcin i Hugo Alfredo, aquest darrer mort per sobredosi. 

 Enllaos externs .
Obituari a BBC News;
Arxiu del terror del Paraguai;
Els papers presidencials de Dwight D. Eisenhower Carta oficial al President Stroessner (1959);
l'ex-dictador paraguai mor a l'exili als 93 anys;
Obituari a The Guardian;
Alfredo Stroessner, 93 anys, Dictador militar del Paraguai;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94906" title="Cludia d'Orleans" nonfiltered="2715" processed="2700" dbindex="37900">
Cludia d'Orleans, duquessa d'Aosta (Larache 1943). Princesa de sang de Frana de la casa dels Orleans amb el tractament d'altesa reial.

Nascuda l'11 de desembre de 1943 a Larache, on la casa d'Orleans possea una important explotaci agrria, era nta del prncep Enric d'Orleans i de la princesa Isabel d'Orleans-Bragana. Cludia era la novena filla dels comtes de Pars i era nta per via paterna del prncep Joan d'Orleans i de la princesa Isabel d'Orleans mentre que per via materna ho era del prncep Pere d'Alcantara del Brasil i de la comtessa bohmia Elisabet Dobrzensky von Dobrzenicz.

Al llarg de la dcada de 1950 i de 1960, els comtes de Pars gaudiren d'un enorme prestigi entre les famlies reials catliques d'Europa. En una de les trobades de la reialesa europea, Cludia conegu al prncep Amadeu de Savoia-Aosta amb qui es compromet i es cas l'any 1964.

Amadeu de Savoia-Aosta s fill del duc Aim de Savoia-Aosta i de la princesa Irene de Grcia. Cludia i Amadeu es casaren a Sintra (Portugal), el 22 de juliol de l'any 1964. El casament se celebr a Portugal per tal que el rei Humbert II d'Itlia pogus assistir a la cerimnia. La parella s'establ a la finca italiana de Il Borro i tingueren tres fills:

 SAR la princesa Blanca de Savoia-Aosta, nada a Florncia el 1966. Es cas amb el comte Gilberto Arrivabene Valenti Gonzaga. ;

 SAR el prncep Aim de Savoia-Aosta, nat a Florncia el 1967. El prncep est comproms amb la princesa Olga de Grcia.

 SAR la princesa Mafalda de Savoia-Aosta, nada a Florncia el 1969. Es cas en primeres noces amb el prncep Alexandre Ruffo di Calbria de qui es divorci per casar-se amb l'aristcrata Francesco Ferrante Carlo Napoleone Lombardo di San Chirico.

Cludia i Amadeu es casaren que tots dos tenien tan sols 21 anys d'edat. La seva uni fou bastant inestable, al llarg dels 18 anys que dur la uni hi hagueren poques de separaci i poques d'especial necessitat mtua. L'any 1982, de com acord, els ducs d'Aosta se separaren.

El 27 d'abril de 1982 Cludia es cas de nou, aquest cop a Hait amb l'itali Arnaldo La Cagnina de qui es divorci l'any 1996 per tornar-se a casar amb Enrico Gandolfi l'any 2006. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94907" title="Codi de barres" nonfiltered="2716" processed="2701" dbindex="37901">

El codi de barres s un sistema d'identificaci numrica adaptat per tal de poder ser llegit rpidament mitjanant un sistema ptic-electrnic.

Antecedents.

Aquest conegut sistema d'identificaci t el seu origen cap al 1948. El juliol d'aquell any Norman Woodland, un jove professor del Philadelpia Institute of Technology, publicava les bases d'aquest codi com a soluci a un problema plantejat poc temps enrere per un director de supermercat. Per la generalitzaci del codi de barres tal i com el coneixem, no va arribar fins al 1977. La idea est inspirada en el codi Morse, per en aquest cas el senyal que cont la informaci s llumins en comptes d'acstic.

Com funciona.
Com ja s'ha comentat, el funcionament s anleg al del codi Morse. Aquest est construt a partir d'una seqncia de senyals que varien en el temps de durada. Una combinaci d aquests senyals curts i llargs dna lloc a una lletra o a un nmero. De forma similar, els codis de barres no sn altra cosa que un conjunt de bandes blanques i negres de diferent gruix. Un cop processada la informaci digitalment, el blanc ser tradut per un 0 i el negre per un 1. Cada nmero del codi est constitut per set dgits binaris (al dibuix: codi), que, tot i definir noms deu nmeros (del 0 al 9), podrien donar lloc a un total de 128 combinacions.




La lectura es du a terme mitjanant un feix de llum lser. El lser surt del lector i recorre la superfcie del codi a gran velocitat. Les bandes negres absorveixen totalment la llum que arriba, mentre que les blanques la reflecteixen de nou cap al lector. A ms de detectar la llum que arriba, el lector cont un cronmetre intern que li permet quantificar el temps d'arribada o absncia de llum i relacionar-ho aix amb una banda ms ampla o ms prima. Finalment, els zeros i uns de les zones blanques i negres sn traduts als nmeros del codi.

Enllaos externs.

http://www.barcodesinc.com/generator/index.php generador de codis de barres ;

Referncies.
"Leer cdigos de barras" Mundo Cientfico num 244










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94908" title="Sabana" nonfiltered="2717" processed="2702" dbindex="37902">
La sabana s un bioma terrestre. s un terme d'origen centreameric referit en principi a un extensi de gramnies mancada d'arbres.

La sabana s una praderia dins un clima tropical. Hi acostuma a haver arbres i arbusts dispersos per hi domina la vegetaci herbcia.

El clima calent de la sabana t un dficit hdric ms o menys acusat. Malgrat que la precipitaci anual pot ser major que l'evapotranspiraci. Normalment hi ha una estaci seca on la pluviometria s molt baixa o s inexistent i una estaci humida en els mesos amb pluja suficient per al creixement de la vegetaci. Algunes sabanes s'inunden temporalment pel drenatge lent o per la crescuda de rius o llacs. 

Les temperatures a les sabanes sn molt altes sense gaire variaci al llarg de l'any (hi ha ms variaci entre el dia i la nit). Cap al final de l'estaci seca s quan fa ms calor. La pluja cau amb una temperatura molt elevada i el que fa baixar ms la temperatura s la major nuvolositat. En alguns casos es troben en altiplans a alades de ms de 2000 metres i aleshores les temperatures disminueixen aproximadament 0'5 graus Celsius per cada 100 metres d'increment d'altitud.

Les herbes de la sabana sn gramnies de dimensions variades i pertanyen a gneres (Andropogon, Paspalum, Axonopus etc.) diferents d'altres praderies de clima temperat.

Alguns gneres comuns a les sabanes africanes com Hyparrhenia (Albellatge) i Andropogon (Albellatge distaqu) tamb es troben per a  la regi  mediterrnia com un record de la flora que hi havia en el terciari (amb un clima tropical). 

Els arbres, palmeres i arbusts tamb pertanyen a famlies i gneres de distribuci exclusivament tropical (Curatella, Bowdichia Acacia). Alguns arbres perden la fulla en l'estaci seca i floreixen una mica abans de l'arribada de l'estaci humida.     

La vida animal de la sabana est dominada pels herbvors que poden desplaar-se en grans migracions en recerca de pastures fresques i entre totes les espcies s'estableix una cadena trfica completa i autosostinguda.

Les sabanes estan molt afectades pels incendis al final de l'estaci seca que sovint sn intencionats per tal que la nova herba creixi adobada amb les cendres.  

Algunes sabanes sn una formaci natural i aleshores s un paisatge intermig entre el bosc tropical i l'estepa i estan originades principalment pel clima. Altres tenen la seva explicaci en la presncia d'una capa impermeable a poca profunditat del sl (com en els Llanos de Venezuela). Finalment altres sabanes es consideren fetes per m de l'home (antrpiques).  


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94909" title="Dioxina" nonfiltered="2718" processed="2703" dbindex="37903">

El nom dioxina, fa referncia a una gran famlia de compostos orgnics halogenats relacionats entre ells per una estructura patr com (generalment un o dos anells aromtics enllaats amb toms de clor) i unes caracterstiques funcionals molt similars.

Les dioxines ms freqents sn dibenzofurans policlorats (PCDFs) i dibenzodioxines policlorades (PCDDs). Aquests compostos, son bioacumulatius en humans i en els animals, degut a les seues propietats lipofiliques, i sn productes teratogens, mutagens i se sospita que cancerosos en humans. Recentment s'han trobat impureses de dibenzofurans i dibenzodioxines polibromats en retardants de flama bromats, com ara els difenilters polibromats.

Origen.
Si b hi ha indicis que aquestes molcules poden ser produdes en algunes activitats naturals com els incendis forestals o les erupcions volcniques, els nivells alarmants de dioxines al medi tenen el seu origen en el procs d'industrialitzaci. En la indstria les dioxines sn produdes per la combusti de matria orgnica en presncia de petites quantitats de clor. Alguns dels processos que ms en produeixen sn:

 La fabricaci de plaguicides organoclorats.
 La fabricaci de pasta de paper.
 La incineraci de residus.
 s de combustibles fssils.

Exposici.
Tot i que la quantitat de dioxines produdes per aquests processos s realment baixa, les caracterstiques fisico-qumiques d'aquests contaminants els converteixen en perillosos fins i tot a baixos nivells d'emissi.

 Per una banda, sn molcules molt poc reactives. Aquest fet dificulta -sovint impedeix- tant la seva degradaci per part dels bacteris del sl (com succeeix amb tants altres txics), com la seva metabolitzaci per part del nostre organisme (el fetge s capa de metabolitzar i inactivar una enorme quantitat de txics que ingerim diriament).

 D'altra banda, sn extremadament solubles en lpids. s a dir, en comptes de tenir afinitat per l'aigua i els dissolvents aquosos, la tenen pels greixos i olis. Aquesta caracterstica fa que s'acumulin a les zones greixoses dels animals, en comptes de ser eliminats per l'orina (essencialment aquosa).

El resultat d'aquestes dues caracterstiques es pot exemplificar molt b amb el cas d'un peix que viu en unes aiges amb quantitats molt petites de dioxines. El peix filtra aigua vint-i-quatre hores al dia i, de totes les molcules de dioxina que passen pel seu organisme, un percentatge proper al cent per cent sn acumulades al seu teixit adips (greix). Quan un organisme superior com nosaltres ingerim aquest peix incorporem tamb al nostre teixit adips (greix) un percentatge proper al cent per cent de totes les dioxines que contenia el peix.

 A tot aix cal afegir, finalment, una elevada volatilitat, que facilita la seva dispersi a travs de l'aire, permetent l'aparici de dioxines a racons del planeta que queden lluny de les zones de producci industrial. Tan s aix, que s'han trobat petites quantitats d'aquests contaminants en indrets tan inslits com els cercles polars.

Efectes nocius.
Tot i que encara s'estan duent a terme moltes recerques al respecte, el que es coneix amb seguretat s que la seva intoxicaci aguda s sumament improbable i difcil; caldrien quantitats enormes d aquestes molcules per donar lloc a una intoxicaci aguda. D'altra banda, existeix una toxicitat a llarg termini. Si b aquest tipus d'intoxicaci s ms silenciosa i passa sovint desapercebuda, a la llarga pot esdevenir fins i tot ms perillosa que la primera. Aquestes sn algunes de les accions que se ls han descrit a llarg termini:

 Cancergenes. Mitjanant la uni a una molcula del nostre propi organisme afavoreixen l'aparici de cncers.
 Immunodepressores. A travs d un mecanisme molecular no del tot definit, per semblant a l'anterior disminueixen l'activitat del nostre sistema immunitari.
 Disrupci endocrina. Tamb mediada per la uni a una molcula endgena, per aquest cop el resultat s una desviaci dels equilibris hormonals que pot portar  a la llarga  a una disminuci de la fertilitat.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94910" title="JavaBeans" nonfiltered="2719" processed="2704" dbindex="37904">
Els JavaBeans sn un model de components creat per Sun Microsystems per al desenvolupament d'aplicacions en Java.

L'especificaci de JavaBeans de Sun Microsystems els defineix com "components de programari reutilizables que es puguin manipular visualment en una eina de desenvolupament".

Tot i haver-hi moltes semblances, els JavaBeans no han de confondre's amb els Enterprise JavaBeans (EJB), una tecnologia de components del costat del servidor que s part de Java EE.

Convencions del JavaBean.
Per a funcionar com una classe JavaBean, una objecte classe ha d'obeir certes convencions sobre nomenclatura de mtodes, construcci, i comportament. Aquestes convencions permeten tenir eines que puguin utilitzar, reutilitzar, substituir, i connectar JavaBeans.

Les convencions requerides sn:
 La classe ha de ser serializable (capa de salvar persistentment i de restablir el seu estat).
 Ha de tenir un constructor sense arguments.
 Les seves propietats han de ser accessibles mitjanant mtodes get i set que segueixen una convenci de nomenclatura estndard.
 Ha de contenir determinats mtodes de maneig d'esdeveniments.

Exemple de JavaBean.

// PersonaBean.java

public class PersonaBean implements java.io.Serializable 



// TestPersonaBean.java

public class TestPersonaBean 


Enllaos externs .
Pgina oficial de JavaBeans de Sun ;
Tutorials de JavaBeans de Sun ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94911" title="Hades (cmul estellar)" nonfiltered="2720" processed="2705" dbindex="37905">

Les Hades (      : Les filles d'Atlas transformades en un cmul estellar que apareix amb les pluges primavera, segons el mite clssic) sn un cmul estellar obert a la constellaci de Taurus. El cmul estellar ms  obviament apropat a la Terra (el grup de desplaament d'Ursa Major s ms aprop, molts d'astrnoms consideren que el Sol esta a dins, per est ms separat), est centrat a uns 151 anys-llum del nostre sistema. L'estrella ms brillant en aquesta direcci s Aldebaran, per no es membre del cmul, est localitzada noms a un 40% de la distncia. Si no es compte Aldebaran, es coneixen unes 300 estrelles o se sospita que poden ser membres del cmul, la majoria no sn visibles per l'ull nu.

Les estrelles de les Hades estan associades  amb un el sentit de qu es mouen en aproximadament la mateixa direcci i a la mateixa velocitat per la galxia. Perllongant per enrere els seus moviments les duria a ms o menys el mateix punt a fa uns 600-800 milions d'anys, un fet que s'explicaria per la teoria de qu totes foren formades al mateix  viver estellar.

Els mateixos 600-800 milions d'anys d'edat es inferit pel mtode del desviament de la seqncia principal d'estimaci de l'edat de les estrelles d'un cmul raonant que l'edat del cmul no por ser major que la vida de les estrelles mes lluminoses de la seqncia principal que es troben en el cmul. Les estrelles del cmul del pessebre tenen una edat similar i la mateixa velocitat, i es poden relacionar amb les de Hades.

El moviment com en l'espai de les Hades no fou demostrat fins al 1908 per l'astrnom Lewis Boss, per les Hades eren conegudes a l'antiquitat. El seu nom es pot datar, al menys, en el 1.000  aC, quan es va esmentar pels grecs.

Enllaos externs.

grup de desplaament d'Ursa Major, APOD, en catal.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94912" title="Tractat de Meerssen" nonfiltered="2721" processed="2706" dbindex="37906">
El Tractat de Meerssen  (870) es un nou acord de divisi de l'Imperi Carolingi pels fills vius de Llus el Piets, Carles el Calb per Frana oriental i Llus el Germnic per Frana occidental (Alemanya), signat a la ciutat de Meerssen, actualment als Pasos Baixos.

La Lotarngia, assignada pel Tractat de Verdun (843) a Lotari I, abastava des del mar del Nord fins la peninsula itlica (el equivalent d avui dels Pasos Baixos, Suissa i Itlia).
A la mort de Lotari, la Lotaringia es va dividir entre els seus fills: Llus II el Jove amb l equivalent a l actual Itlia i Lotari II de Lotarngia amb la resta

A la mort de Lotari II de Lotarngia els seus oncles Carles el Calb i Llus el Germnic es repartiran els seus territoris. 

Llus II el Jove, Emperador d'Occident, i germ de Lotari II de Lotarngia, amb el suport del Papa Hadrian II, tamb aspirava a obtenir una part, per li va ser negada. 

El tractat reemplaava el Tractat de Verdun.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94913" title="Rosada" nonfiltered="2722" processed="2707" dbindex="37907">

La rosada s l'efecte de la condensaci en gotes lquides del vapor d'aigua de l'atmosfera en un substrat.

El punt de rosada estableix la temperatura per que tingui lloc la rosada. 

La presncia d'un substrat determinat s l'origen de les peculiaritats i intensitat d'aquest fenomen.

Recents estudis demostren que quan el substrat s un lquid, o un cristall lquid, la forma de la gota pot mostrar ordres espacials especials tal com els cristallins i contorns fractals. Quan el substrat s un slid que est prop del seu punt de fusi, pot fer que les gotes saltin. 

En condicions mediterrnies la rosada pot ser l'nica aigua disponible en els mesos d'estiu. Equival aproximadament a 0'2 litres de pluja diaris i uns 20 o 30 litres l'any. 

En algunes zones desrtiques com la costa de Nambia o el desert del Neguev a Israel la rosada s de gran intensitat i permet la supervivncia d'alguns vegetals especialment adaptats com la Tillandsia. 

La rosada blanca es la rosada que es glaa desprs de formar-se.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94917" title="Save the Children" nonfiltered="2723" processed="2708" dbindex="37908">

Save the Children (en catal: salvin als nens) s una Organitzaci no governamental (ONG) fundada l'any 1919, la missi de la qual s la defensa i promoci dels drets de la infncia. 

Fou fundada a la ciutat de Londres el 1919 per Eglantyne Jebb i la seva germana Dorothy Buxton com una organitzaci amb la qual pretenien recapatar diners per poder-los dedicar a les conseqncies que la Primera Guerra Mundial havia causat sobre aquests.

Va ser la primera ONG independent dedicada a la infncia. Actualment est present en ms de 29 pasos, formant l'Aliana Internacional Save the Children. Treballa, en el marc de la Convenci sobre els Drets del Nen, adoptada per les Nacions Unides, en les rees que afecten: educaci, salut, nutrici, treball infantil, prevenci abs sexual, reunificaci de famlies desprs de catstrofes i guerres, etc. 

El 1994 fou guardonada, al costat de les ONG Mensajeros de la Paz i Movimento Nacional de Meninos e Meninas de Rua, amb el Premi Prncep d'Astries de la Concrdia.

Enllaos externs.
  Pgina Save the Children Espanya;
  Pgina Oficial de l'Organitzaci Internacional Save The Children Alliance;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de la Concrdia 1994 ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94918" title="cids grassos omega 3" nonfiltered="2724" processed="2709" dbindex="37909">
Els cids grassos omega 3 constitueixen una famlia d'cids grassos (molcules de la famlia dels lpids) que es caracteritzen per tenir el seu primer doble enlla (insaturaci) a la posici tercera comenant pel darrer tom de carboni. Aquest tret estructural distintiu els atorga unes propietats fsiques especials i els converteix en precursors insubstitubles de molcules que els ssers vius utilitzen per a regular determinades funcions circulatries.

Beneficis per a la salut.
Antecedents histrics.
A partir dels diferents estats de salut de poblacions amb costums alimentaris clarament diferenciats, els cientfics han estudiat les conseqncies de cadascuna de les dietes en els nostres organismes. L'evidncia estadstica de qu les poblacions esquimals (ingereixen grans quantitats d'omega tres amb el peix blau) tenien uns percentatges notablement ms baixos de malalties cardiovasculars va estimular la investigaci d'aquests components alimentaris.

Beneficis identificats en l'actualitat.
Actualment, s'atribueixen als cids grassos omega 3 les segents qualitats:
Inhibici parcial de la formaci de coguls sanguinis.
Contribuci a la dilataci dels vasos sanguinis en situacions de manca d'oxigen.
Factor de prevenci de trastorns cardiovasculars relacionats amb l'artmia.
Contribuci a la reducci dels nivells de colesterol en sang. Aquesta darrera propietat est compartida amb molts altres cids grassos amb insaturacions a la cadena.

Fonts alimentries.
La principal font alimentria d'aquests cids grassos (i l'nica que en cont quantitats nutricionalment significatives) s el peix blau; ms concretament el seu greix i el seu oli. Actualment per, aquests cids grassos han estat incorporats de manera artificial en d'altres aliments (com ara ous i lctics), oferint fonts alimentries complementries al peix blau per a la seva ingesta.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94920" title="Samuel Ruiz Garca" nonfiltered="2725" processed="2710" dbindex="37910">
Samuel Ruiz Garca va nixer el 3 de novembre de 1924, a Irapuato, Mxic. s un sacerdot catlic i difusor de la Teologia de l'alliberament. 

Va viure la seva infncia a Irapuato, a l'estat de Guanajuato, i als 13 anys va anar al Seminari Dioces de Len. El 1947 va ser enviat a la Universitat Gregoriana, a estudiar teologia. Aqu va ser ordenat sacerdot. El 1954 va retornar a Len i al poc temps va ser designat rector del seminari. 

El 1959 va ser designat bisbe de Sant Cristbal de las Casas, a l'estat de Chiapas. Aquesta dicesi es caracteritza per la seva extrema pobresa i per tenir una poblaci majoritriament indgena. Durant molts anys, Ruiz va establir un sistema d'ajuda de la dicesi cap a la poblaci indgena. 

Samuel Ruiz va oferir la seva collaboraci com a mediador en diversos conflictes llatinoamericans. Especialment va realitzar funcions de mediador al conflicte de Chiapas entre l'indigenista Exrcit Zapatista d'Alliberament Nacional i el govern federal mexic. Va exercir de bisbe a Sant Cristbal de las Casas fins a 1999. 

L'any 2000 va ser distingit amb el Premi Internacional Simn Bolvar de la UNESCO pel seu especial comproms personal i el seu paper com a mediador, contribuint aix a la pau i al respecte de la dignitat de les minories. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94929" title="Vicara de la Solidaridad" nonfiltered="2726" processed="2711" dbindex="37911">
La Vicara de la Solidaridad s un organisme de l'Esglsia Catlica Xilena, creada pel cardenal Ral Silva Henrquez. 

Histria. 
Amb posterioritat al cop d'estat de l'11 de setembre de 1973, un conjunt de diverses esglsies cristianes i representants de la comunitat jueva xilena, liderades pel cardenal catlic Ral Silva Henrquez, van crear el Comit Pro Paz. Aquest nucli es va dedicar en gran mesura a defensar els drets humans d'aquells que van ser detinguts i subjectes a vexacions per part d'agents de la dictadura d'Augusto Pinochet. 

Pressionats fortament pel govern, i desprs de 2 anys de lluita, el Comit va ser dissolt a la fi de 1975. En resposta a aquestes pressions, l'arquebisbe de Santiago de Xile Ral Silva Henrquez, va crear la Vicara de la Solidaridad. Aquesta va entrar en funcionament l'1 de gener de 1976. 

La seva primera labor va ser la defensa dels drets humans entre qui eren vctimes de persecuci per part del rgim. En aquest treball es va realitzar la creaci d'un gran arxiu d'aquells que foren atesos pels doctors, advocats i assistents de la Vicara. Aquest arxiu cont gran part de la histria de les violacions als drets humans des de l'any 1976 en endavant, constant de ms de 85.000 documents nics, entre els quals s'inclouen cpies de expedients judicials, recursos d'empara, denncies internacionals, relats de tortures, desaparicions forades i altres vexacions. 

Al trobar-se sota la protecci de l'Esglsia Catlica, fou molt difcil d'atacar per part de la dictadura, que no obstant aix, va iniciar una campanya de desprestigio davant el Vatic. 

Al llarg de la seva histria ha rebut diversos guardons pel seu treball en favor dels Drets Humans: 
 l'any 1978 va ser guardonada amb el Premi Drets Humans de la Organitzaci de les Nacions Unides.
 l'any 1986 va ser guardonada amb el Premi Prncep d'Astries de la Concrdia en la seva primera convocatria. ;
 l'any 1988 va ser guardonada amb el Premi Internacional Simn Bolvar, lliurat pel govern de Veneuela i la UNESCO. ;

Enllaos externs.
  Fundacin Documentacin y Archivo Vicara de la Solidaridad;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de la Concrdia 1986 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94930" title="Premi Internacional Simn Bolvar" nonfiltered="2727" processed="2712" dbindex="37912">
El Premi Internacional Simn Bolvar fou creat el 1983 per la UNESCO i el govern de Veneuela, t per objectiu recompensar una activitat particularment meritria que, de conformitat amb l'esperit de Simn Bolvar, hagi contribut a la llibertat, la independncia i la dignitat dels pobles, a l'enfortiment de la solidaritat entre les nacions, afavorint el seu desenvolupament o facilitant l'adveniment d'un nou ordre internacional econmic, social i cultural. Aquesta activitat podr consistir en una creaci intellectual o artstica, realitzaci social o accions de motivaci de l'opini pblica. 

El Premi s'atorga bianualment des del 24 de juliol de 1983, data del bicentenari del naixement de Simn Bolvar. Als guardonats se'ls atorga una suma de com acord entre el Director de la UNESCO i el govern de Veneuela (actualment 25.000 dlars). El jurat internacional est composat per 5 personalitats representatives de diverses regions del mn designades pel director General de la UNESCO, una personalitat pel govern de Veneuela i un representant del Director General. Les resolucions del jurat s'adopten per unanimitat. Poden presentar candidatures al premi els estats membres de la UNESCO i organitzacions intergovernamentals o ONGs inscrites en la mateixa organitzaci amb relacions de consulta i d'associaci o d'informaci i consulta. 

Guardonats. 
 1983 Joan Carles I (Espanya) i Nelson Mandela (Sud-frica) ;
 1985 Grup de Contadora (Colmbia, Mxic, Panam i Veneuela) ;
 1988 Vicara de la Solidaridad, (Xile) ;
 1990 Vclav Havel (Repblica Txeca) ;
 1992 Aung San Suu Kyi (Myanmar) i Julius K. Nyerere (Tanznia) ;
 1996 Muhammad Yunus (Bangla Desh) ;
 1998 Mrio Soares (Portugal) i Milad Hanna (Egipte) ;
 2000 Samuel Ruiz Garca (Mxic) i Julio Sanguinetti (Uruguai) ;
 2004 Nadia Al-Jurdi Nouaihed (Lban) i la Casa de las Amricas (Cuba);

Enllaos externs.
  Premi Internacional Simn Bolvar;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94932" title="Wikitruth" nonfiltered="2728" processed="2713" dbindex="37913">


Wikitruth s un lloc web crtic amb Wikipedia. Funciona en el programari de MediaWiki desenvolupat per a Wikipedia, per no pot ser editat pel pblic.

El lloc postula que hi ha problemes fonamentals amb l'estructura de Wikipedia, centrant-se en part en accions i declaracions des de membres Wikimedia Foundation prominents com Jimmy Wales, el concepte de vandalisme, censura reclamada i aspectes de la cultura de Wikipedia.


Propietat i editors.
Wikitruth manifesta que s dirigit per un grup d'editors Wikipedia desencantats, incloent-hi uns quants administradors, que han gastat centenars d'hores en edici de pgines de Wikipedia. El cap de Wikipedia Jimmy Wales anomenava el lloc "un engany", i els seus creadors "gaireb trolls a qui ha prohibit Wikipedia", els editors de Wikitruth han respost que els administradors de Wikipedia actuals han contribut a Wikitruth, dient que no es podrien haver escrit uns quants articles sense que alg tingui estatus d'administrador.

Wikitruth corre en el programari de MediaWiki i utilitza un tret que prohibeix edici per usuaris annims, i el lloc no s obert per a comptes nous. Els lectors es poden contactar amb els editors a travs de correu electrnic, o els lectors que sn tamb editors Wikipedia poden utilitzar la seves pgines de xerrada.

Publicitat.
La primera referncia de mitjans de comunicaci essencial a Wikitruth era un article en el The Guardian per Andrew Orlowski, el cap d'oficina de San Francisco per a The Register, que ha escrit tamb articles crtics amb Wikipedia. L'article de el The Guardian manifesta que, entre unes altres coses, Wikipedia s "un exemple d'una sobreproducci de informaci."

L'efecte Slashdot.
Wikitruth guanyava avs ms ampli quan enviava Slashdot, un lloc web de notcies relacionat de tecnologia, publica un element el 16 d'abril del 2006 de titulats "Wikipedia Articles Appear On Protest Site censurat", que referenciaven la pea de Guardi. El correu especficament esmentat la supressi i modificaci significativa per Pas de Galles i altres d'articles sobre anterior el director de pellcula adulta Paul Barresi. Deute en part a ser esmentat en una notcia de pgina del davant en Slashdot, els servidors de Wikitruth s'envaen amb una inundaci de atenci. Posterior, Wikitruth s'esmentava en Metafilter, Digg, i diversos altres llocs de notcies com ell.

L'article de Caixa|Registre.
El dia segent, Orlowski publicava un altre article, aquesta vegada a  The Register, titulada "Wales and Sanger on Wikipedia". Aquest article repetia unes quantes crtiques sobre Wikipedia de "Skip", que Orlowski descrivia com un administrador Wikipedia que s una part de Wikitruth. Algunes de les crtiques anivellades pel "Skip" a l'article inclouen comentaris sobre la manca de Wikipedia d'una prova de resposta de desafiament de CAPTCHA per a la matrcula que assegura o edici i preferncia per inclusi de certes classes d'articles com Pokmon.

Referncies.


Enllaos externs.
WikiTruth.Info Pgina web ;
La resposta de Wikitruth a aquest article ;
Article del Village Voice ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94933" title="Joves Comunistes del Poble Catal" nonfiltered="2729" processed="2714" dbindex="37914">
Els CJC-Joves Comunistes del Poble Catal (CJC-JCPC) s una organitzaci juvenil marxista-leninista de Catalunya. s un projecte per a la joventut revolucionria i comunista de Catalunya enfront els altres projectes i organitzacions reformistes. S'emmarca en el projecte dels CJC (Collectius de Joves Comunistes).

A Catalunya, el seu referent partidari s el Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC), que comparteix la proposta revolucionria per a la classe obrera amb el Partit Comunista dels Pobles d Espanya (PCPE), i amb ell treballa per incorporar a la joventut a la lluita general pel socialisme i el comunisme.

Com a Joventut Comunista, la organitzaci s una escola per a la formaci de comunistes, de militants conscients, on reben l'experincia prctica i organitzativa que permet aprendre a analitzar i discutir polticament els problemes que afecten a la joventut, i on s'apren mitjanant el debat, l'estudi, l'activitat creadora i el treball collectiu, els principis del marxisme-leninisme,  cincia que ens serveix per analitzar la realitat, els nous fenmens que en ella es produeixen, i poder aix intervenir en ella per tal de transformar-la. La formaci constant (prctica i terica) s condici necessria per avanar en la lluita contra el capitalisme.

El seu rgan d'expressi s La Flama Roja, per comparteixen l'rgan d'expressi estatal que s el Tinta Roja.

 Enllaos externs .
Pgina oficial dels CJC-JCPC;
Pgina oficial del PCPC;
  Pgina oficial dels CJC;
  Llibre del VI Congrs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94936" title="Emperador d'Occident" nonfiltered="2730" processed="2715" dbindex="37915">
 

L'Emperador d Occident o del Sacre Imperi Rom era el governant del Sacre Imperi Romanogermnic, origen de nombrosos pasos principalment d Europa central. S exten en el temps des de la seva creaci al segle VIII fins al seu esfondrament en 1806.

El ttol d'"Emperador" va passar del romans al Francs, quan, en el 800, el Papa Lle III va coronar Carlemany, Rei del Francs i Emperador, a canvi de la seva protecci a l'Esglsia. A la divisi del regne franc en tres parts pel Tractat de Verdun en 843, el ttol d'Emperador d'Occident s'assigna a la  Lotarngia. 

Carles III el Gras, rei d'Alemanya, torna a integrar -temporalment- Frana oriental i la Lotarngia, amb la qual cosa es coronat Emperador el 12 de febrer de 881. A partir d'aquest moment el ttol romn noms que en reis del Sacre Imperi Romanogermnic, tot i que varen existir diversos inter-regnes i no tots els reis varen ser emperadors.

El nom d'Emperador d Occident, aix com el nom del Sacre Imperi rom, noms va ser utilitzat en segles posteriors. Amb la inclusi del concepte  sacre  el papa augmentava el seu paper en els afers d'estat, i en les croades. Inicialment, l'Emperador s'anomenava Imperator Augustus, com suposat successor dels Emperadors Romans.

Fins el 1508, el rei era elegit per un grup de prnceps ms tard coneguts com prnceps electors, per esdevenia emperador quan era coronat pel Papa a Roma. El rol d'Emperador tenia una funci ms religiosa, que militar: la protecci de l'Esglsia per a la supervivncia del cristianisme, mitjanant la protecci de les nimes. Els emperadors tamb s'ordenaven com un subdeacons de serveis cristians, la qual cosa  excloa als no-catlics i a les dones del tron. Aix, la cooperaci entre els militars i els religiosos mai estava clara i portava a continuos conflictes entre els Ducs i els papes, per exemple en la Querella de les Investidures en el segle XI.

Carles V d'Alemanya (1519-1530) va ser el darrer emperador coronat pel papa. A partir del seu succesor Ferran I d'Habsburg els emperadors eren elegits per la noblesa. Aix comportava que, a diferncia de Frana, el regne d Alemanya era noms parcialment hereditari, encara que freqentment romania en una dinastia fins que no hi havia cap successor ms. Alguns historiados suggereixen que la tasca dels electors era per resoldre conflictes, noms si la regla dinstica era confusa. Tanmateix, el procs significava que el principal candidat havia de fer concessions, per les quals els votants es mantenien al seu costat, les anomenades Wahlkapitulationen (capitulacions d'elecci). 

Desprs de 1438, el regne romania a la casa de Habsburg, amb l'excepci breu del Wittelsbach Carles VII Albert. En 1508, i de forma permanent desprs de 1556, el Rei aconsegueix el ttol d'Emperador electe sense viatjar a Roma per ser coronat pel papa. 

La saga d'emperadors del Sacre Imperi Rom va acabar al 1806. El seu ltim ocupant va ser  Francesc II d'Habsburg.

 Vegeu tamb . 
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermnic;
Llista de reis germnics ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94944" title="Antef" nonfiltered="2731" processed="2716" dbindex="37916">
Antef s el primer nomarca de Tebes del primer perode intermedi del que se'n t notcia. Se l'anomena Antef, fill d'Ikui, i tenia el ttol de nomarca i prncep hereditari.

S'ha trobat una estela a Dra Abu al-Naga que l'esmenta com "l'hereditari prncep i nomarca del gran senyor del noms de Tebes, Inyotefi (Antef)". El ttol de prncep fa suposar que era membre de l'antiga reial famlia de faraons memfites, per no se sap de qui podria ser descendent degut a la confusi cronolgica de tota l'poca. Tampoc se sap segur si els segents nomarques i reis foren descendents seus, per se suposa pels ttols i per la repetici dels noms (Antef fou un nom caracterstic de la dinastia XI). 

El seu successor fou Mentuhotep, probablement fill seu. El seu nom est transcrit tamb com Anjotef, Antouf, Antoufi, Intefa i Inyotef.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94945" title="Mentuhotep" nonfiltered="2732" processed="2717" dbindex="37917">
Mentuhotep fou nomarca de Tebes. Probablement fou el primer que va agafar el ttol reial ja que en alguna llista apareix com Mentuhotep I per no hi ha evidencies d'aix ja que no s'ha trobat cap cartutx reial ni cap serekh reial. El seu fill i successor en canvi es va titular "Rei de les dues terres". El Papir de Tor no esmenta el seu nom  per hi ha un lloc buit al comenament de la dinastia; pel total d'anys que dona el papir el seu regnat es estimat en uns set anys.

El seu nom d'Horus fou Tepia i el de Sa Ra Itneferumentuhotepmerysatnebetabu. 

Fou pare del seu successor Antef I (Sehertawy), i d' Antef II (Wahankh), que tenen com a mare comuna a Neferu I.

El seu nom apareix transcrit tamb com Mentehotpe, Menthuhetep, Mentuhotp, Mentuhotpe, Monthhotep, Montouhotep , Montuhotep, Nibhotep, Tepa i Tepya.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94946" title="Neferu I" nonfiltered="2733" processed="2718" dbindex="37918">
Neferu I fou una reina d'Egipte. Es va casar amb el rei i nomarca Mentuhotep de Tebes, conderat el fundador de la dinastia XI, i fou mare de dos reis: Antef I i Antef II. El segon va fer gravar el seu nom moltes vegades perqu no fos oblidada. Una neta d'Antef II (per tant besneta de Neferu) va portar el mateix nom en honor de la besavia i s coneguda com Neferu II (filla d' Antef III i germana de Mentuhotep I).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94948" title="Antef I" nonfiltered="2734" processed="2719" dbindex="37919">
Antef I (Sehertawy) fou fill i successor de Mentuhotep com a nomarca de Tebes o rei de l'Alt Egipte. La seva mare es deia Neferu. s considerat el fundador de la Dinastia XI per cal remuntar-la al menys al seu pare. El seu nom d'Horus fou Sehertawy que vol dir "Aquell que satisf a les dues terres". El seu nom Sa Ra fou Antef i Saraintef.  

Quan va arribar al poder al nord d'Egipte (el baix Egipte i el mitj) era dominat pels nomarques-reis d'Heraclepolis i el sud romania fraccionat. Va aconseguir dominar Hieracmpolis, Nekheb, Naqada (Nubt), Coptos, Denderah i altres ciutats, per la diplomcia o per les armes per ms al nord (a 500 km) els sobirans d'Hieracmpolis, es van mantenir, i ja no va aconseguir noves conquestes. 

El seu regnat va durar uns setze anys. Degut al llarg regnat del seu successor se suposa que Antef I va morir bastant jove.

Fou enterrat en una tomba de roca tallada anomenada la tomba en filera, a la necrpoli de Al-Tarif, 2 km a l'est de Deir al-Bahri a Dra Abu al-Naga. La tomba consisteix en un pati rectangular obert en direcci a la muntanya on acaba amb varies tombes tallades als costats probablement per allotjar als membres de la famlia ms propers. La tomba del rei no s pas ms gran que les altres; s'han trobat les restes d'unes pirmides que podrien ser el lloc on finalment havien de ser enterrats el reis.

El va succeir el seu germ Antef II.

El seu nom apareix tradut tamb com Anjotef, Intef, Antouf, Erpa, Erpahantefa, Inyotef i Sehertaui.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94950" title="Antef II" nonfiltered="2735" processed="2720" dbindex="37920">
Antef II fou nomarca de Tebes i rei de l'Alt Egipte de la Dinastia XI. El seu nom d' Horus fou Wahankh que vol dir "Fort a la vida". El seu nom Sa Ra fou Intef o Antef, tamb Saraintef o Saraintefaa. Fou fill de Mentuhotep i de Neferu.

El papir de Tor dna a aquest rei una regnat de 49 anys. Els reis d'Heraclepolis van tractar de recuperar els noms perduts al sud per Antef II els va poder rebutjar i va arribar amb el seu exercit fins Abidos, mentre pel sud va arribar a la primera cascada del Nil i Assuan, el tradicional lmit meridional.

Va morir i fou enterrat en una tomba propera a la del seu germ a Dra Abu al-Naga. A la seva tomba es va trobar una estela de pedra amb relleus dels gossos preferits del rei dels quals es conserven els noms libis: Behekay (en egipci Mahedj), que vol dir gasela; abaqer (sense traducci egpcia) que vol dir llebrer; i Pehetez (en egipci Kemu) que vol dir "negret". Sn probablement els gossos amb nom conegut ms antics de la histria. El pati obert t una 150 m i al final i a dreta i esquerra hi ha unes 20 petites tombes, una d'elles la del rei; el disseny d'aquesta tomba, per molt ms elaborat, fou utilitzat desprs pel gran temple de Mentuhotep a Deir al-Bahri.

El va succeir el seu fill Antef III.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94951" title="Antef III" nonfiltered="2736" processed="2721" dbindex="37921">
Antef III fou nomarca de Tebes i rei de l'Alt Egipte de la Dinastia XI. El seu nom d'Horus fou Nakhtnebtepnefer (o Nebtepnefer) que vol dir "Campi bell i fort". El seu nom Sa Ra fou Intef o Antef o Saraintef. Fou fill i successor d'Antef II.

Del seu regnat no se sap gaireb res, per no va guanyar ni perdre territori i probablement es va arribar a una treva amb els reis d' Heraclepolis. Va governar uns vuit anys. Al papir de Tor el seu espai est damnat i no es veu el seu nom ni la duraci del regnat per si una part del ttol. 

Fou probablement el pare de Mentuhotep I (II), que el va succeir. Alguns erudits no obstant suposen a Mentuhotep I fill d'un germ d'Antef II. Es coneix el nom d'Iah, que probablement fou una germana. La dona d'Antef III tamb es deia Iah. Va deixar a ms de Mentuhotep, una filla anomenada Neferu (II).

Fou enterrat a una tomba de pedra a Tebes, prop d'Antef II, per no s'ha trobat cap prova arqueolgica per identificar la tomba com a seva i l'nica evidencia d'aquest rei s una canillera de porta amb el seu nom a un cartutx reial trobat a Abidos.

Variacions del seu nom sn Ankhotef, Antef, Antouf, Inyotef, Nakhtnebtepnefer i Nekhtnebtepnufer.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94952" title="Neferu" nonfiltered="2737" processed="2722" dbindex="37922">


Nom d'algunes reines i princeses d'Egipte:

Neferu I, esposa de Mentuhotep, mare d'Antef I i Antef II, dinastia XI.
Neferu II, filla d'Antef III, dinastia XI, esposa principal i germana de Mentuhotep II (III) i mare de Mentuhotep III (IV).
Neferu III, filla d'Amenemhet I i esposa de Sesunret I dinastia XII.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94953" title="Neferu II" nonfiltered="2738" processed="2723" dbindex="37923">
Neferu II fou una reina d'Egipte de la dinastia XI. Era filla d'Antef III, i germanastre de Mentuhotep I amb el que es va casar per si van tenir fills no van assolir la successi que va correspondre al fill d'un altra reina.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94956" title="Lotari I" nonfiltered="2739" processed="2724" dbindex="37924">


Lotari I (795   2 de mar de 855), Rei d'Itlia i emperador d'Occident de la dinastia Carolngia va ser el fill gran de l'emperador Llus el Piets.

L'any 815 va obtenir el control de Baviera. Dos anys desprs el seu pare el va associar al ttol imperial, convertint-se en successor. L'any 820 va ser proclamat Rei d'Itlia. Va ser al capdavant dels seus germans en una conjura contra el seu pare que va tenir lloc en 833. 

En morir el seu pare en 840 va tractar d'obtenir els seus dominis a ms de succeir-li com a emperador, per va haver d'enfrontar-se amb els seus germans Carles el Calb i Llus el Germnic que s'oposaven. Venut per aquests va haver d'acceptar el Tractat de Verdun en virtut del qual noms va poder obtenir la part central dels territoris que havia controlat el seu pare. 

Va promulgar un text la Constitutio Lothari que reclama la superioritat del poder de l'emperador respecte del papat. Va abdicar l'any 855 i va repartir el regne entre els seus fills.

 Llus II el Jove (? 875), va rebre el ttol d emperador d'Occident i Itlia.
 Lotari II (? 869), va rebre la part Nord: de Frsia a Sussa. Denominada desprs de la seva mort Lotarngia.
 Carles de Provena (? 863), la Provena i Borgonya.

Es va retirar durant la resta de la seva vida a un monestir, va morir el 2 de mar de 855.


 









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94957" title="Diocia" nonfiltered="2740" processed="2725" dbindex="37925">
La diocia (del grec: dues cases) s la disposici dels rgans reproductors de les plantes anomenades dioiques en individus amb flors d'un sol sexe. Aix hi haur peus de la mateixa espcie estrictament masculins (amb noms estams) i peus estrictament femenins (amb noms pistils)

En la prctica la separaci sexual  no s tan estricta ja que les flors masculines solen tenir un pistil rudimentari que no s funcional .


Variants de la diocia en poblacions de plantes.

l'androdiocia amb coexistncia de peus amb flors mascles i peus amb flors hermafrodites(completes) ;
la ginodiocia amb coexistncia de peus amb flor femella i peus amb flors hermafrodita ;
la triocia amb coexistncia de peus amb flor femella, peus amb flor masculina i peus amb flor hermafrodita. ;


Evoluci i extensi de la diocia. 

Es creu que totes les plantes angiospermes provenen d'un antecedent com hermafrodita i que la diocia s un grau molt elevat d'evoluci. Actualment el 70% de les plantes sn hermafrodites i noms un 5% sn dioiques.  En el cas de plantes en qu els fruits sn dispersats per ocells la diocia sembla un avantatge evolutiu en concentrar l'atenci de les aus en els peus femella que sn els nics que porten fruit.

Algunes plantes dioiques. 
Llpol (Humulus lupulus L.);
Ortiga (Urtica dioica L.);
Grvol (Ilex aquifolium L. );
Pistatxers (Pistacia sp. L.);
Kiwi, (Actinidia chinensis Planch. );
Cnem, (Cannabis sativa L.);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94969" title="Monocia" nonfiltered="2741" processed="2726" dbindex="37926">
La monocia (del grec: una sola casa) s la disposici dels rgans de reproducci de les plantes en llocs separats per en el mateix peu de l'individu.

Una planta monoica t les flors unisexuals que sn noms masculines (amb estams) o noms femenines (amb pistils) situades en parts diferents de la mateixa planta.

Es creu que totes les angiospermes provenen per evoluci d'un antecedent comu hermafrodita i per tant tant la monocia com sobretot la diocia seria un avan evolutiu. Malgata aix el 70% de les plantes actuals sn hermafrodites 

Sn monoiques un 7% de les plantes conegudes: quasi totes les conferes (excepte els teixos i el Gingko i s una caracterstica de totes les cucurbitals).

En les plantes monoiques hi acostuma a haver diferents mecanismes per impedir la fecundaci amb el pollen del mateix peu; entre ells destaca la no coindidncia en la maduraci de les parts masculines i femenines. En les cucurbitcies les flors masculines apareixen primer i les femenines molt desprs i en ramificacions d'ordre ms avanat.

  

Enllaos externs.
 Plant sexuality and political correctness, vol. 4(4) (Winter 1996) at Wayne's Word.
 Images of sexual systems in flowering plants at bioimages.vanderbilt.edu;

 Referncies . 
 Barrett, S.C.H. 2002. The evolution of plant sexual diversity. Nature Reviews Genetics 3(4): 274-284.
 Binggeli, P. and J. Power. 1999. Gender variation in ash (Fraxinus excelsior L.);
 Costich, D. E. 1995. Gender specialization across a climatic gradient: experimental comparison of monoecious and dioecious Ecballium. Ecology, June 1995.
 Darwin, C. 1877. The Different Forms of Flowers on Plants of the Same Species.
 Dellaporta, S.L. and A. Calderon-Urrea. 1993. Sex determination in flowering plants. The Plant Cell, 5: 1241-1251;
 Linnaeus, C. 1735. Systema Naturae. ;
 McCormick, J. & J. W. Andresen. 1963. A subdioecious population of Pinus cembroides in southeast Arizona. Ohio J. Science, 63: 159-163. ;
 Molnar, Sebastian. 2004. Plant Reproductive Systems, internet version posted February 17, 2004.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94972" title="Calataiud" nonfiltered="2742" processed="2727" dbindex="37928">


Calataiud (Calatay en aragons, Calatayud en Castell) s una ciutat aragonesa de 21.000 habitants, situada a la vora del riu Jaln, a la provncia de Saragossa. Es la capital de la comarca Comunitat de Calataiud i va ser capital de la provncia de Calataiud a la divisi provincial de 1822.

A Calataiud van nixer el poeta rom Marc Valeri Marcial i el compositor Pascual Marquina.  L humanista Fernndez d'Herdia i l escriptor Baltasar Gracin tamb son originaris de la Comunitat de Calataiud.

Els seus primers habitants van ser les tribus celtiberes que van collaborar amb els romans i va propiciar l assentament de colons. Amb August l assentament va rebre el rang de Municipium Augusta Bilbilis. Amb l poca de Tiberi es van inaugurar construccions com el temple i el frum. La ciutat va arribar a emetre moneda prpia. 
Per d  aquesta prosperitat va passar a una decadncia que va propiciar l aband. D aquesta poca encara queda el gentilici: bilbilit / bilbilitana.

La ciutat va renixer amb l arribada dels rabs a la Pennsula  amb el nom de Qalat al-Ayyub, que significa "Castell d'Ayyub", personatge de la ms alta estirp de sang rab. Va ser una fundaci musulmana per a explotar la frtil horta del Jaln. 

 Vegeu: Emirat de Qalat al-Ayyub;

Va ser conquerida per Alfons I d'Arag l any 1120. Poc desprs va rebre el  Fur de Calataiud  i es va crear la Comunitat de Calataiud. Tamb hi havia una comanda hospitalera de la Castellania d'Amposta.

Al segle XX la ciutat va ser la seu de les primeres Corts d Arag a l esglsia de Sant Pere dels Francs. Actualment es la segona ciutat de la provncia de Saragossa i la quarta d'Arag.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94988" title="Lliga Balcnica" nonfiltered="2743" processed="2728" dbindex="37930">
La Lliga Balcnica va ser l'aliana que va unir Srbia, Montenegro, Grcia i Bulgria contra l'Imperi otom durant les Guerres balcniques.

La revoluci dels Joves Turcs (1908-1909), que va destronar el sold Abdlhamit II, unida a la victria italiana (1912) en la guerra italoturca, van fer augmentar la debilitat de l'Imperi otom. A la vegada, els estats balcnics van veure la necessitat d'unir-se per fer front a l'Imperi otom i al nacionalisme turc que creixia als Balcans.

Aquesta uni, accelerada per la pressi diplomtica russa, va portar a la firma d'una aliana defensiva secreta entre Srbia i Bulgria el 13 de mar de 1912, ampliada a una aliana militar completa el 12 de maig del mateix any. Grcia, sentint-se diplomticament allada i desitjant reconquerir territoris sobre l'Imperi otom, va comenar tamb negociacions amb Bulgria per a una aliana defensiva, abans de la firma del tractat del 29 de maig. Poc temps desprs, Montenegro s'ajunta a l'aliana, formant aix una xarxa d'aliances en el Balcans, destinat a reconquerir els territoris europeus de l'Imperi otom.

La tensi creix rpidament a la pennsula dels Balcans durant aquell estiu, especialment desprs del 14 d'agost, quan Bulgria va enviar una petici al govern del sold Mehmet V demanant l'autonomia de Macednia, aleshores sota dominaci otomana.

La nova Lliga no va passar inadvertida a Europa. Frana inquieta pel suport de Rssia a la Lliga, i de la seva cada vegada ms gran influncia a la regi, decideix aliar-se amb ustria-Hongria, per no veure aparixer un gran estat reunint els eslaus del sud, sota influncia russa.

Els Estats balcnics van comenar a mobilitzar les tropes el 30 de setembre. Vuit dies ms tard, Montenegro va declarar la guerra a l'Imperi otom, que estava feble, desorganitzat i dividit. El 18 d'octubre, els aliats balcnics van entrar en guerra en suport de la causa montenegrina, un fet que va desfermar la primera guerra dels Balcans.

Durant els dos mesos que van seguir, l'aliana balcnica va aconseguir un seguit de victries decisives sobre els turcs, i els van forar a abandonar Albnia, Macednia i gaireb totes les seves possessions al sud-est d'Europa, tret d'Istanbul. A finals de novembre, els turcs van sollicitar un armistici, l'acord del qual va ser signat el 3 de desembre per tots els aliats balcnics, tret de Grcia, que va prosseguir les operacions militars contra els turcs.

Tanmateix l'impacte les victries van ser limitades, les rivalitats entre els estats aliats van comenar a aparixer sobre sobre les divergncies sobre la divisi de Macednia.

A mitjans de desembre, els representats de les faccions enfrontades es van reunir amb les principals potncies europees a Londres per intentar resoldre la qesti dels Balcans. La conferncia va acabar en un fracs el 6 de gener de 1913 pel rebuig dels turcs de les condicions de pau. El 23 de gener, un grup de nacionalistes radicals fan un cop d'Estat a l'Imperi Otom i en menys de set dies, els combats es reprenen.

La tensi a la regi, sobre el repartiment dels antics territoris otomans, va ser tan important que una Segona guerra balcnica va esclatar, de juny a juliol de 1913, unint l'Imperi otom, Romania, Grcia i Srbia contra Bulgria, principal beneficiria de la primera guerra. Els otomans van recuperar la Trcia oriental, desprs de la victria dels aliats agrupats contra els blgars, mentre que aquests ltims perdien l'essencial de les seves adquisicions de la guerra precedent.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="94994" title="Dana International" nonfiltered="2744" processed="2729" dbindex="37931">
Dana International (en hebreu,                ) s una cantant de msica pop transsexual israeliana. D'origen iemenita, nasqu el 2 de febrer del 1972 a Holon (Israel) amb el nom de Yaron Cohen. Fou guanyadora d'Eurovisi el 1998 amb la can "Diva".

Biografia.
Yaron era el ms petit de tres germans, desprs de sa germana Limor i son germ Nimrod. Des de petit sent que la seva vocaci era l'escenari.

El seu primer xit fou la can "El meu nom noms Saida", una versi satrica de la "My name is not Susan" de Whitney Houston que s'emet durant llarg temps a la rdio.

El 1993 vaitj a Londres per una operaci de canvi de sexe, tornant-ne com a Sharon Cohen. Aquell mateix any public el primer lbum a Israel, titulat "Dana International". L'lbum tamb fou publicat en altres pasos de l'Orient Mitj com ara Egipte i Jordnia. El nom de l'lbum acab convertint-se en el seu nom artstic. Aquesta obra obtingu el disc d'or a Israel i la feu molt popular a nombrosos pasos, especialment entre el pblic gai.

Dana International ha participat en la campanya Gay rights are human rights (en angls, Els drets dels homosexuals sn drets humans) d'Amnistia Internacional.

Discografia.
A ms de canons originals, Dana International s coneguda per les seves versions d'xits clssics. Fins ara ha publicat vuit lbums i tres recopilatoris, i ha treballat amb altres artistes israelians, el DJ Ofer Nissim incls.

 1993 Dana International, IMP Dance ;
 1994 Umpatampa, IMP Dance;
 1995 EPtampa, IMP Dance;
 1996 Maganuna, Helicon/Big Foot;
 1998 Diva - The Hits, IMP Dance;
 1999 Free, CNR Music;
 2000 Free (edici israeliana), NMC;
 2001 Yoter ve yoter (Ms i ms), NMC;
 2002 Ha'chalom ha'efshari (El somni possible), IMP Dance;
 2003 The CD's collection, IMP Dance;

Enllaos externs.
Pgina de Dana International ,  i ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95003" title="Pero ximenes" nonfiltered="2745" processed="2730" dbindex="37933">
El pero ximenes s una varietat de cep blanca. La tradici diu que el nom prov de l'alemany Peter Siemens, soldat de l'emperador Carles V, castellanitzat com pedro o pero; ximen, ximnez o jimnez.

El ram pero ximenes s menut, poc compacte i de gra mitj i esfric, molt llis i translcid. El fruit s molt dol. La planta s'adapta b en climes molt assolellats. Es cultiva sobretot a Andalusia, Argentina i Austrlia, i s una de les varietats preferents a la DO Valncia.

El vi tradicional pero ximenes, elaborat sobretot a Andalusia, s un vi geners de 14 a 20 i de contingut de sucre alt. s de color caoba i t un gust intens que recorda les panses. s elaborat amb ram assolellat i amb addici d'alcohol. Tamb s'utilitza el pero ximenes per fer cupatges de vi blanc de taula, i alguns vins de qualitat.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95009" title="Aeroport de Madrid-Barajas" nonfiltered="2746" processed="2731" dbindex="37934">


L'Aeroport de Madrid-Barajas (IATA: MAD, ICAO: LEMD), se situa al nord-est de Madrid, a 12 quilmetres del centre. Inici els seus serveis l'any 1928, tot i que s'inaugur oficialment el 1931. Actualment s gestionat per Aeropuertos Espaoles y Navegacin Area (AENA), empresa pblica depenent del Ministeri de Foment espanyol.

Madrid-Barajas s el principal aeroport d'Espanya, el cinqu d'Europa i el dotz del mn.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95010" title="Frederic Francesc III de Mecklenburg-Schwerin" nonfiltered="2747" processed="2732" dbindex="37935">

Frederic Francesc III de Mecklenburg-Schwerin (Ludwigslust 1851 - Cannes 1897. Gran duc de Mecklenburg-Schwerin des de la mort del seu pare, el gran duc Frederic Francesc II de Mecklenburg-Schwerin, l'any 1883 fins a la seva mort l'any 1897.

Nat el dia 19 de mar de 1851 a la ciutat de Ludwigslust essent fill del gran duc Frederic Francesc II de Mecklenburg-Schwerin i de la princesa Augusta de Reuss. Frederic Francesc era nt per via paterna del gran duc Pau Frederic I de Mecklenburg-Schwerin i de la princesa Alexandrina de Prssia i per via materna ho era del prncep Enric LXIII de Reuss-Kstritz i de la comtessa Elionor de Eleonore zu Stolberg-Wernigerode.

Educat en l'ambient conservador de la cort de Schwerin es cas el dia 24 de gener de 1879 a Sant Petersburg amb la gran duquessa Anastsia de Rssia, filla del gran duc Miquel de Rssia i de la princesa Ceclia de Baden i nta del tsar Nicolau I de Rssia. La parella tingu tres fills:

 SA la duquessa Alexandrina de Mecklenburg-Schwerin, nada a Schwerin el 1879 i morta a Copenhaguen el 1952. Es cas amb el rei Cristi X de Dinamarca el 1898 a Cannes.  ;

 SM el gran duc Frederic Francesc IV de Mecklenburg-Schwerin, nat a Palerm el 1882 i mort a Flensburg el 1945. Es cas amb la princesa Alexandra de Hannover.

 SA la duquessa Ceclia de Mecklenburg-Schwerin, nada a Schwerin el 1886 i morta a Hechingen el 1954. Es cas amb el prncep hereu Guillem de Prssia el 1905 a Berln.

Frederic Francesc tingu greus problemes de salut al llarg de la seva vida. Tot i aix, cap d'aquests problemes afectaren greument el seu desenvolupament vital. Ara b, el gran duc mostr sempre un greu temor al futur pensant amb els problemes respiratoris que patia. D'aquesta forma, l'any 1897 mentre passava les vacances a la seva residncia de la Costa Blava es llen a la carretera i fou atropellat mortalment per un vehicle. 

Frederic Francesc era germ del duc Enric de Mecklenburg-Schwerin, esps de la reina Guillermina I dels Pasos Baixos, de la gran duquessa Maria de Mecklenburg-Schwerin, esposa del gran duc Vladimir de Rssia i de la duquessa Elisabet de Mecklenburg-Schwerin esposa del gran duc Frederic August I d'Oldenburg.

Els tres fills del gran duc seguiren una brillant poltica matrimonial que port a la casa de Mecklenburg-Schwerin a establir llaos familiars amb les famlies reials de Dinamarca, Prssia i Hannover.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95012" title="Virotar" nonfiltered="2748" processed="2733" dbindex="37936">


Virotar, o fer virotades, s, a Eivissa i especialment a Formentera, caar virots. Tamb s'anomena virotada al guisat de virots.

El virot, o baldriga puf balerica (Puffinus puffinus mauretinicus), s un ocell mar endmic de les illes Balears que nidifica en les coves i escletxes dels penyals. Avui s una espcie protegida, per fins a finals del segle XX s'ha virotat a es Vedranell, illot ve des Vedr a la costa occidental d'Eivissa, i s part de la cultura tradicional de la Mola de Formentera.

La Mola s un altipl diferenciat de la resta de Formentera, amb uns penya-segats de 100 m d'altitud sobre el mar. s de vores escarpades, profundament clivellat amb distintes coves i escletxes. El relatiu allament va provocar una cultura de subsistncia en la qual els ocells marins eren un font important de protenes. A ms, virotar era una activitat festiva i un desafiament pels joves.

Per virotar els illencs es despenjaven de nit pels penya-segats. Es lligava una corda a la vora i s'arriaven avall amb la corda enrotllada a una cama. Amb els peus als cantells de les pedres i aferrant-se amb una ma a la corda, anaven ficant l'altre ma a les palpentes pels nius. Un cop caat un virot el mataven d'un mos al coll i el posaven al sac penjat a les espatlles. En les coves ms profundes es tapaven els accessos per poder disposar trampes. Acabada la feina s'arriaven avall fins al peu del penya-segat on els esperava un llat. Un accident podia ser molt perills i abundaven les picotejades defensives de l'ocell.

Per preparar els virots de forma tradicional, un cop desplomats i nets, es posaven a bullir amb herbes aromtiques per estovar-lo i treure el fort gust a marisc. El guisat es feia en una greixonera on s'hi podien afegir cebes, tomates, all, julivert, patates, etc. Resultava un plat fort de gust i es solia acompanyar d'olives i de vi de Formentera.

Referncies.
Joan Castell Guasch:
Rondaies de Formentera. ISBN 87-455-09-3;
Bon profit!. ISBN 84-88018-02-9;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95013" title="Alexandra de Hannover" nonfiltered="2749" processed="2734" dbindex="37937">


 Alexandra de Hannover (gran duquessa de Mecklenburg-Schwerin) (1882 - 1963).

 Alexandra de Hannover (princesa de Leiningen) (1959).

 Alexandra de Hannover (princesa de Hannover) (1999).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95014" title="Mstislav Rostropvitx" nonfiltered="2750" processed="2735" dbindex="37938">

Mstislav Leopldovich Rostropvitx (en rus:                                  ) ( Bak, URSS, 27 de mar de 1927 - Moscou, 27 d'abril de 2007) fou un msic d'origen sovitic, nacionalitzat nord-americ, considerat el millor violoncellista de la seva generaci. Va mantenir sempre un comproms social a favor de les llibertats i contra la Uni Sovitica.

Biografia.
Va nixer el 27 de mar de 1927 a Bak, Repblica Socialista Sovitica d'Azerbaitjan (actualment Azerbaitjan), en una famlia de msics -tant el seu pare com el seu avi tocaven el viol-, i va estudiar en el Conservatori de Moscou, on ms tard va treballar com a professor.

Va aprendre a tocar el piano a l'edat de quatre anys i el violoncel als set. Debut com a concertista de violoncel el 1942 i posteriorment guany el primer premi en el Festival Internacional de Msica de Praga i Budapest el 1947, 1949 i 1950. Ha donat aix mateix recitals de piano acompanyant a la seva dona, la cantant Galina Vishnevskaya. Considerat una dels millors violoncellistes de tota la histria ha estrenat obres per a aquest instrument de corda dels principals compositors contemporanis, com la Simfonia Concertante en mi menor, opus 125 (1952) de Serguei Prokfiev; els dos concerts per a violoncel (1959 i 1966) de Dmitri Xostakvitx; i la Cello Symphony (1963), la Sonata per a violoncel i piano (1961) i les Suites per a violoncel (1964, 1967 i 1971) de Benjamin Britten.

Exili.
Desprs d'haver-li estat concedit el Premi Lenin, mxim guard sovitic, el 1963 va defensar de forma pblica l'escriptor dissident Aleksandr Solzhenitsyn. El 1974 Rostropvitx i la seva esposa van haver d'abandonar l'URSS i el 1978 se'ls va retirar la nacionalitat sovitica. Van emigrar als Estats Units i el 1977 va ser nomenat director de l'Orquestra Simfnica de Washington DC. L'any 1990 va ser convidat a actuar amb aquesta orquestra a la Uni Sovitica, ocasi en la qual els va ser retornada la nacionalitat sovitica a ell i a Galina Vishnevskaya. Des de la seva posici, internacionalment reconeguda, com a mestre de la msica utilitza el seu crrec d'ambaixador de la bona voluntat de la UNESCO per divulgar el carcter de concrdia que t la msica arreu del mn.

Va morir el 27 d'abril de 2007 a l'Institut Oncolgic Blokhim de Moscou a causa del cncer que patia. Tenia 80 anys.

Premis.
El 1992 li fou concedit el Premi Internacional Catalunya atorgat per la Generalitat de Catalunya.

El 1993 li fou concedit el Premi Praemium Imperiale, una distinci que reconeix els mrits d'artistes en diferents camps, com la pintura, msica, escultura, cinema i arquitectura. El premi va ser creat en 1989 per la Japan Art Association. Aquesta distinci es lliura en una cerimnia al Meiji Memorial Hall de Tquio que t lloc en el mes d'octubre. La seva quantia econmica s de 125.000 dlars.

El 1997 el Premi Prncep d'Astries de la Concrdia juntament amb Yehudi Menuhin pel seu comproms personal amb el qual han realitzat les millors aportacions a la llibertat, la defensa dels drets dels febles i de les causes ms nobles, i que amb la universalitat de la seva msica han contribut a ms a l'harmonia i la concrdia dels pobles.

Premis de la msica.
Al llarg de la seva carrera ha guanyat 5 Premis Grammy:
 1970 - Millor interpretaci clssica instrumental (solista o solistes) per Brahms: Double Concerto (Concerto In A Minor For Violin And Cello) (amb David Oistrakh);
 1977 - Millor lbum Clssic per Concert Of The Century (amb Isaac Stern, Leonard Bernstein, Vladimir Horowitz i Yehudi Menuhin);
 1980 - Millor interpretaci clssica instrumental (solista o solistes) per Brahms: Violin And Cello Concerto In A Minor (Double Concerto) (amb Itzhak Perlman);
 1983 - Millor interpretaci de msica de cambra per Brahms: Sonata For Cello And Piano In E Minor, Op. 38 And Sonata In F, Op. 99 (amb Rudolf Serkin);
 2003 - Millor interpretaci solista instrumental (amb orquestra) per Britten: Violin Concerto/Walton: Viola Concerto;

El 1995 fou guardonat amb el Premi Polar de la Msica concedit pel govern de Sucia juntament amb el cantant britnic Elton John.

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de la Concrdia 1997 ;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95017" title="Llista de reis germnics" nonfiltered="2751" processed="2736" dbindex="37939">
Aquest article llista els Reis germnics tamb coneguts com  reis d'Alemanya, estat creat amb la zona oriental del Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continua ininterromput fins a 1806. 

Posteriorment, els estats alemanys individuals van formar diverses confederacions i s'unien en l'Imperi Alemany de 1871. La monarquia finalment acabava amb l'abdicaci del Kaiser Guillem II el 1918. Al llarg de la seva histria, el seu abast varia considerablement, incloent-hi no noms la majoria de l'Alemanya moderna, sin tamb d'ustria, Eslovnia, Sussa, els Pasos Baixos, la Repblica Txeca, parts orientals de Frana, del nord Itlia i de Polnia occidental.



Regne Franc d'Orient. 

El Regne d'Alemanya es crea amb la secci oriental del regne Franc, que era partit pel Tractat de Verdun en 843 (mentre la secci occidental finalment es convertia en Frana). Els governants de l'rea oriental s'anomenaven rex francorom, rei dels Francs, i posterior noms rex. 

Una referncia als "Alemanys", que indicava l'aparici d'alguna mena de naci alemanya, no apareixia fins al segle XI, quan el papa es referia al seu enemic Enric IV com rex teutonicorum, Rei del Teutons, per a titllar-lo com a estranger. Els reis reaccionaven coherentment utilitzant el ttol rex romanorom, Rei dels romans, emfatitzant el seu govern universal fins i tot abans de ser anomenats emperadors.

Emperadors.
El ttol d'Emperador va passar del romans al Francs, quan, en el 800, el Papa Lle III va coronar Carlemany, Rei del Francs i Emperador, a canvi de la seva protecci a l'Esglsia. 

El nom del ttol evoluciona des de lImperator Augustus atorgat a Carlemany al d'Emperador d'Occident amb la resta de la Dinastia Carolngia i, finalment, Emperador del Sacre Imperi Romanogermnic a partir d'Ot I el Gran.

Desprs d'un perode que va estar en els successors lotarngis de Carlemany, el ttol imperial va quedar vinculat per sempre als monarques germnics, si be, com veurem a continuaci, no tots els reis van ser emperador.

El ttol d'emperador acaba junt amb el Sacre Imperi Romanogermnic al 1806.

Reis. 
Vegeu tamb Sacre Imperi Romanogermnic



 Vicaris Imperials, 1437-1792. 
Durant els diversos interregnes, l'autoritat imperial va ser exercida per dos vicaris imperials  - l'Elector de Saxnia, en el seu paper com a Comte Palat de Saxnia exerc aquesta funci a Alemanya del nord, i l'Elector Palat, com Comte Palat del Rin exerc al sud d'Alemanya. La confusi sobre l'electorat Palat durant la Guerra dels Trenta Anys, va portar discrepancies sobre qui era el legtim vicari en els darrers anys de l'Imperi.



Confederaci del Rin 1806-1813.
 
Confederaci Germnica 1815-1866.
 
Confederaci Alemanya del Nord 1867-1871.
 

es convertia Emperador Alemany el 1871.
Imperi Alemany (1871-1918).

 



 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95020" title="Ernest August de Hannover (cap de la casa reial de Hannover I)" nonfiltered="2752" processed="2737" dbindex="37940">
Ernest August de Hannover, prncep de Hannover i cap de la casa reial dels Hannover (Brunsvic 1914 - Hannover 1987). Prncep de Hannover amb el tractament d'altesa reial que port tamb els ttols de duc de Brunsvic i de Lneburg i el de prncep del Regne Unit.

Nat el dia 18 de mar de 1914 a la ciutat de Brunsvic, capital del ducat sobir homnim, sent fill del duc Ernest August de Hannover i de la princesa Victria Llusa de Prssia. Nt per via paterna del prncep Ernest August de Hannover i de la princesa Thyra de Dinamarca ho era per via materna del kiser Guillem II de Prssia i de la princesa Augusta Victria de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg.

Ernest August fou apadrinat pel kiser Guillem II de Prssia, per l'emperador Francesc Josep I d'ustria, pel rei Jordi V del Regne Unit i pel tsar Nicolau II de Rssia. Amb la caiguda de l'imperi l'any 1918, Ernest August i la resta de la famlia dels Hannover hagueren de marxar a l'exili i s'establiren a la finca austriaca de Gmunden que ja posseen des de l'any 1866 quan foren expulsats de Hannover.

Ernest August cresqu en l'ambient alp de Gmunden a la regi austriaca d'Alta ustria. All visquerene recelosos l'ascens al poder d'Adolf Hitler i l'annexi d'ustria al Reich el 1938. Tot plegat oblig al prncep a incorporar-se a les Joventuts Hitlerianes i posteriorment a participar militarment al front alemany de l'Est on fou destinat a Rssia. 

L'any 1944 l'alta jerarquia nacionalsocialista observ que els prnceps alemanys poden erigir-se com un contrpoder del partit i comen una campanya indiscriminada d'arrests. Ernest August no en ser una excepci i ser tancat durant 20 mesos en una cella d'allament al quarter general de la Gestapo a Berln.

No fou fins ben passat l'any 1945 que Ernest August pogu retornar a Gmunden amb la seva famlia i l'any 1951 es cas a l'edat de 37 anys amb la princesa Ortrud de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg amb qui tingu cinc fills:

 SAR la princesa Maria Victria de Hannover, nada a Hannover el 1952. Es cas el 1982 al Castell de Marienburg amb el duc Michael von Hochberg zu Frstenstein.

 SAR el prncep Ernest August de Hannover, nat a Hannover el 1954. Es cas el 1981 amb Chantal Hochuli de qui es divorci el 1997 per casar-se el 1997 amb la princesa Carolina de Mnaco.

 SAR el prncep Llus de Hannover, nat a Hannover el 1955 i mort a Gmunden el 1988. Es cas el 1987 amb la duquessa Isabel von Thurn Valsassina-Como-Vercelli.

 SAR la princesa Olga de Hannover, nada a Hannover el 1958.

 SAR la princesa Alexandra de Hannover, nada a Hannover el 1959. Es cas el 1981 a Amorbach amb el prncep Andreu de Leiningen.

 SAR el prncep Enric de Hannover, nat a Hannover el 1961. Es cas el 1999 amb l'aristcrata alemanya Thyra von Westernhagen.

Pel testament del duc Ernest August de Hannover atorgat l'any 1953 el prncep Ernest August era l'administador dels mltiples bns i propietats de la Casa de Hannover que incloen entre d'altres el Castell de Marienburg i la propietat austriaca de Gmunden. Ara b, la lectura del testament obr una ferida entre el prncep Ernest August, la princesa Frederica de Hannover i el prncep Jordi Guillem de Hannover d'una banda i la princesa Victria Llusa de Prssia i el prncep Cristi de Hannover de l'altra. Els desacords testamentaris dividiren la Casa de Hannover durant una dcada i els problemes no se solucionaren fins l'any 1964 grcies a l'arbitratge del prncep Bertold de Baden.

Malgrat tot, el prncep Ernest August i la seva muller, es distanciaren progressivament de la resta de la Famlia reial i cada vegada visqueren de forma ms tancada a les seves propietats del Nord d'Alemanya amb una progressiva tendncia a l'acoholisme.

La princesa Ortrud mor a Hannover el 6 de febrer de 1980, onze mesos abans que la seva sogra, i el prncep Ernest August es torn a casar el dia 16 de juliol de 1981 amb la comtessa Mnica de Solms-Laubach membre d'una famlia de la petita reialesa alemanya. El casament d'Ernest Agust amb la comtessa Mnica fou una nova font d'enfrontaments entre els membres de la famlia Hannover. 

La poca acceptaci de la comtessa Mnica que es cas amb un prncep de 67 anys amb una profunda depressi i amb una adicci a l'alcohol, i sobretot el repartiment posterior de l'herncia del prncep que assegur una renda vitlicia a la seva segona muller gens despreciable, feren que, en general, la famlia Hannover, girs l'esquena a la comtessa Mnica.

Ernest August de Hannover mor a l'edat de 73 anys al Castell de Marienburg a la ciutat de Hannover. Des de llavors, el seu fill Ernest August de Hannover ha exercit de cap de la famlia i d'administrador dels bns familiars alhora que ha augment el seu protagonisme en el papel-couch europeu arran del seu casament amb la princesa Carolina de Mnaco 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95021" title="Medicus Mundi" nonfiltered="2753" processed="2738" dbindex="37941">

Medicus Mundi Internacional (MMI) s una organitzaci no governamental internacional, fundada el 8 de desembre de 1962 per Francesc Abel i Fabre, entre d'altres. L'organitzaci s'ocupa del desenvolupament de la cura mdica i de la promoci de la salut i dels serveis mdics als ms empobrits, particularment de pasos en vies de desenvolupament. El MMI s una organitzaci que t relacions oficials amb l'Organitzaci Mundial de la Salut. 

s una organitzaci repartida arreu d'Europa, amb diferents organitzacions nacionals. El 1991 fou guardonada amb el Premi Prncep d'Astries de la Concrdia juntament amb l'organitzaci Metges Sense Fronteres.

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de Medicus Mundi Internacional;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de la Concrdia 1991;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95022" title="Cactcia" nonfiltered="2754" processed="2739" dbindex="37942">

Les cactcies (Cactaceae) sn una famlia de plantes amb flor que popularment s'anomenen cactus.

Hi ha unes dues mil espcies de cactcies que viuen principalment en climes desrtics o subdesrtics (amb lleugera pluja estacional)

Les cactcies sn originries quasi exclusivament d'Amrica. L'nica excepci s la planta anomenada Rhipsalis baccifera que a ms d'Amrica tamb es troba en l'frica Tropical, Madagascar i Sri Lanka (probablement transportada all per ocells migratoris). 
 


Altres plantes suculentes s'assemblen a les cactcies per un procs evolutiu convergent que, en ser relativament recent (30 a 40 milions d'anys) noms es va donar a Amrica (als deserts africans o australians hi ha altres famlies de plantes adaptades al dficit d'aigua)


Les fulles de les cactcies han evolucionat cap a espines i la fotosntesi noms t lloc a la tija. Noms gneres considerats com els ms primitius com Pereskia i Pereskiopsistenen fulles a ms de no tenir la tija suculenta. El metabolisme d'incorporar el carboni s del tipus CAM (Sigles en angls de:Crassid acid metabolysm) una via metablica especial que permet tancar els estomes durant el dia i i obrir-los de nit.

Cactus ,nom tradicionalment usat per referir-se a totes les cactcies, era en realitat el  d'un dels gneres de cactcies. Actualment el gnere es diuMammillaria.

 Alguns gneres importants .
Acanthocereus - Cactus triangle;
Ariocarpus -  Cactus pedra;
Bergerocactus - ;
Carnegiea - Saguaro;
Cephalocereus - ;
Cereus - ;
Coryphantha - ;
Echinocactus - ;
Echinocereus - ;
Echinopsis - ;
Epiphyllum - ;
Epithelantha - ;
Escobaria - ;
Ferocactus - ;
Gymnocalycium - ;
Harrisia - ;
Hylocereus - ;
Lophophora - peyote;
Mammillaria - (Cactus);
Opuntia - ;
Pediocactus - ;
Pilosocereus - ;
Schlumbergera - ;
Sclerocactus - ;
Selenicereus - ;
Turbinicarpus - ;

Referncies.
 Anderson, Edward F. The Cactus Family (Timber Press, 2001) ISBN 0-88192-498-9 - Comprehensive and lavishly illustrated;
 Benson, Lyman The Cacti of Arizona (The University of Arizona Press, 1981) ISBN 0-8165-0509-8 - Thorough treatment of the Arizona, U.S.A., species;

 Enllaos externs .
 CactiGuide - many photos, and discussion forum;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95026" title="Illiris" nonfiltered="2755" processed="2740" dbindex="37944">
Els illiris sn un poble protohistric dels Balcans, d'origen indoeuropeu, familiars dels tracis i dels dacis. La seva llengua, l'illiri, noms ens s coneguda a travs de rastres deixada en l'onomstica de la regi, en particular en la toponmia.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95027" title="Llista d'himnes" nonfiltered="2756" processed="2741" dbindex="37945">
A continuaci es presenta un llistat dels himnes nacionals i regionals de cada territori, la llista est ordenada pel nom del pas, no obstant, us aconsellem utilitzar el cercador del vostre navegador.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95028" title="Mentuhotep I" nonfiltered="2757" processed="2742" dbindex="37946">


Mentuhotep I (II) fou rei de la dinastia XI d'Egipte. Fou probablement fill i successor d'Antef III i la seva mare es deia Iah. El seu nom nebty fou Neterhedyet o Sematauy, el d'Horus Sanjibtauy, Netherdyet o Sematauy; el seu nom d'Horus d'or fou Bikneuqaishuti o Biknebu o Kess; el seu nom de regnat (Nesut-Bity) Nebhepetrasaramentuhotep o Nebhepetre; i el seu nom Sa Ra fou Nebhepetrasaramentuhotep o Nebhepetre (El senyor de Ra est satisfet).

Va tenir un llarg regnat d'uns cinquanta anys, vers l'any 2000 aC. L'any catorz s esmentat com l'any del crim de Tinis, el que indicaria que la dinastia d'Heraclepolis havia fet alguna cosa en direcci a Tinis (al costat d'Abidos). Mentuhotep va avanar llavors cap el nord i va arribar al Egipte central; quant portava trenta anys de regnat va conquerir Heraclepolis i Memfis i va unificar les dos parts d'Egipte. Va portar el ttol de "Rei dels dos pasos". Va fer una campanya al Baix Egipte de pacificaci que va estendre contra les tribus lbies i les del sud de Palestina. Va morir al cap de vint anys de la unificaci. Fou el fundador de l'Imperi mitj o Regne mitj

Va construir un temple a Deir al-Bari on fou enterrat a una tomba excavada a la roca darrera el temple i al fons, model que va servir de guia a futures tombes. El temple fou construt contra un costat de la muntanya i estructurat amb dos terrasses amb 280 columnes, model emprat parcialment de les tombes dels seus predecessors els Antef (Antef II i Antef III). Al damunt un munt de pedra probablement en forma de pirmide o de mastaba. A nivell de terra es van plantar arbres a ambds costats de l'entrada.



Mentuhotep I va restaurar alguns monuments a Denderah, Abidos, Nekheb i Elefantina. Va dedicar especial atenci al deu guerrer de Tebes, Mentu (Montu), que havia invocat per acomplir la seva tasca unificadora, i va adoptar el seu nom i li va construir temples a Medamud (uns 8 km al nord de Tebes), Armant o Hermonthis (12 km al sud de Tebes) i Tod (Tufium).

El va succeir el seu fill (nic fill que se li coneix) Mentuhotep II (III). Es coneixen els noms d'algunes de les seves dones: Aashayt, Henhenet, Kauit , Kemsit (les dues darreres podrien ser la mateixa), Neferu II, Sadhe i Tem.

Altres transcripcions del seu nom son Mentehotpe, Menthuhetep, Mentouhotep, Mentuhotp, Mentuhotpe, Monthhotep, Montouhotep, Montuhotep, Nebhepra, Neterhedjet, Nibhapitre, Nibhapitrementouhotep, Nibkhrure, Nibhotep, Nibhotepmentouhotep, Qaishuti, Samtauy, Sankhibtaui, Seankhibtaui, Senkhibtoui i Zematawy





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95030" title="Omtic" nonfiltered="2758" processed="2743" dbindex="37947">
Les llenges omtiques sn un grup de llenges afroasitiques aglutinants que es parlen a Etipia i Eritrea entre les que es poden esmentar: 
Afillo (extingida);
Ar d'Eritrea, amb 158.857 parlants i els seus dialectes:
Bako;
Biyo;
Galila;
Bambassi, 5.000 parlants;
Basketo, 57.805 parlants;
Bench, 173.586;
Boro, 19.878, que t dos dialectes:
Amuru amb un nombre de parlants desconegut;
Gamila que t 144 parlants;
Ganza, 5.400 parlants;
Kaficho amb el seu dialecte:
Bosha, del que es desconeix el nombre de parlants;
Sheko, amb el seus dialectes:
Bulla (nombre de parlants desconegut);
Dorsha;
Chara t 6.932 parlants;
Gamo-Gofa-Dawro, que, en conjunt, t 1.236.637 parlants, amb els dialectes:
Dawro, 313.228 parlants;
Gamo, 690.069;
Bambassi, 5.000 parlants;
Dime, 6.501 parlants;
Dizi, 21.075;
Dorze, 20.782 parlants;
Yemsa amb el seu dialecte:
Fuga de jimma;
Kachama-Ganjule, amb els que es consideren els seus dialectes:
Ganjule, 1.390 parlants;
Ganta (nombre de parlants desconegut);
Ganza t 5.400 parlants.

No s'ha de confondre amb l'omotik, una llengua de Kenya que segons un cens lingustic de l'any 1980 tenia una cinquantena de parlants.

Enllaos externs.
Plana sobre les llenges afroasitiques;
Les llengues de Congo-Sahara (no s'ha de confondre amb el grup de les llenges omtiques);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95036" title="Estadi Maracan" nonfiltered="2759" processed="2744" dbindex="37948">

L'estadi Jornalista Mrio Filho (ms conegut com l'estadi Maracan), es troba situat a Rio de Janeiro, Brasil. Va ser la seu de la Copa del Mn de Futbol 1950 celebrada a Brasil. La seva adrea s Rua Professor Eurico Rabelo, s/n, porto 18, Maracan. 

 Histria .
L'enginyer Joan Esteban Suarez Florez va ser l'encarregat dels primers treballs del que seria un temple del futbol.

Va ser inaugurat el 24 de juny de 1950 i, originalment, es va denominar Estadi Municipal, per en 1964 se li va donar el seu nom actual, Mrio Filho, en honor al periodista fundador del Jornal dos Sports, un diari local. Per per als locals el seu nom va ser i, segurament, seguir sent Maracan, perqu el barri de Riu que se situa, que prov d'un ocell que habitava el lloc, es diu, precisament, Maracan.

En aquest estadi es va disputar la final del Mundial de 1950, entre les seleccions de Brasil i d'Uruguai, trobada que ostenta el rcord de pblic en partits oficials (ms de 200.000 persones). El triomf d'Uruguai, per 2 gols a 1, va passar a la histria amb el nom de Maracanao, i es considera un dels fites dels campionats del mn de futbol. En el partit Fla-Flu, de 1963, es va produir el rcord en partits de clubs: 194.603 (177.656 p.).

Per la seua gespa van passar grans dols del mn futbolstic: Pel, Rivelino, Garrincha, Ademir, Zico, Tosto, Gerson, Jair, Obdulio Varela, Schiaffino, Maradona, Eusbio, entre uns altres. Tamb van realitzar recitals importants figures musicals com Queen, kiss, Aerosmith, Guns N' Roses, Frank Sinatra, Paul McCartney i altres.

Aix mateix, ac va succeir un fet vergonys per al futbol, en un partit entre Brasil i Xile, quan Roberto Rojas, porter xil, es va tallar la cella esquerra amb un bistur amagat en el seu guant, per aix el seu equip va ser castigat a no participar de les segents eliminatries per a Itlia 90, i Rojas va ser castigat per a tota la vida.

El 16 de desembre de 2006, la coneguda artista bahiana Ivete Sangalo ha donat un gran concert de 4 hores i mitjana de durada, al que van assistir ms de 60.000 persones. Va ser la primera artista de la Ax Music a donar un concert en el Maracan.

Al juliol de 2007, l'estadi va ser llotja per a les cerimnies d'obertura i clausura dels Jocs Panamericans.



 Vegeu tamb .
 Maracanao;


 Enllaos externs .
 Estdio Maracan Plana web oficial ;
 "Uruguay-Brasil, como el da ms glorioso" ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95043" title="Sender de gran recorregut" nonfiltered="2760" processed="2745" dbindex="37952">

Les sigles GR designen un sender de gran recorregut, s a dir, un sender senyalitzat, de ms de 50 km, utilitzat principalment per excursionistes. A Catalunya el total de GR senyalitzats sumen ms de 4.500 km, i a Frana ms de 60.000 km. Els GR sn senyalitzats i mantinguts per les federacions excursionistes locals de cada tram.

Senyalitzaci.
A tot el mn els GR se senyalitzen amb els colors vermell i blanc. Dues ratlles horizontals (de 15cm x 5cm), la de dalt blanca i la de baix roja indiquen la continutat del cam. Dues ratlles formant una "X" indiquen que la direcci s equivocada. Quatre franjes paralleles de colors alterns amb una fletxa apuntant a un costat o altre indiquen un prxim canvi de direcci.

Histria.
El projecte de Senders de Gran Recorregut es va desenvolupar a Europa fa cinquanta anys. Fa trenta anys es van establir els primers a Catalunya, que al cap de poc van ser acollits per la Federaci d'Entitats Excursionistes de Catalunya. 

Relaci de senders de gran recorregut.

Catalunya.



Comunitat de Madrid.


Illes Balears.


 Vegeu tamb .
 Sender Europeu de Gran Recorregut;

 Enllaos externs .
 http://www.feec.org/;
Senderes de Gran Recorregut (GR) i Petit Recorregut (PR) de la Comunitat de Madrid;

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95045" title="Deir al-Bari" nonfiltered="2761" processed="2746" dbindex="37953">
Deir al-Bari (tamb Deir al-Bahri)  es el nom d'un llogaret d'Egipte on existeixen construit alguns temples de l'poca faranica. La construcci en aquest lloc la va comenar el fara Mentuhotep I (II).

Vegeu: Temples de Deir al-Bari



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95047" title="Mentuhotep II" nonfiltered="2762" processed="2747" dbindex="37954">


Mentuhotep II (III) fou fill i successor de Mentuhotep I (II). La seva mare fou Tem. El seu nom d'Horus fou Sanikare i el seu nom Nebty el mateix; el seu nom d'Horus d'or fou Biknebuhotep o Biknebumeankh, o potser tamb Herep o Hotep; el seu nom Nesut-Bity fou Seneferkare i el seu nom de Sa Ra, Mentuhotep. La seva ubicaci cronolgica es vers poc desprs del 2000 aC.

Va agafar el govern d'un pas prsper gracies a les dots organitzatives del seu pare. Pel temps que va regnar el pare, i com que era el fill mes gran, devia tenir ja alguns anys, probablement al tomb dels 50, quant va arribar a tron.

Va continuar erigint monuments com havia fet el seu pare. Va enviar una expedici de tres mil homes al Punt que va sortir de Denderah cap al Wadi Hammamat i va anar a la costa de la mar Roja, al Wadi Gasus, des on va sortir per mar cap al Punt. Mentuhotep va organitzar aquesta expedici a l'any vuit del seu regnat i la va dirigir el seu visir Henenu. La via utilitzada fou netejada prviament de saquejadors. Els expedicionaris portaven fusta per fer barques al arribar a la mar Roja. Pel cam van trobar dotze pous que havien de servir per futures expedicions. Al arribar a la mar Roja van construir uns vaixells amb els que van sortir cap al Punt, en la primera expedici coneguda a aquesta terra, i de all van portar alguns productes com goma i perfums; a la tornada a Tebes es van aturar al Wadi Hammamat per recollir pedra. Els soldats que integraven l'expedici portaven cadascun una  botella de cuiro, un bast, dos pots d'aigua i 20 pans (al dia); els ases anaven carregats amb sandlies per abastir a les tropes. 

Al oest de Tebes va construir un petit temple dedicat a Horus al lloc d'un santuari de la Dinastia I, temple que fou trobat el 1904. Est construt amb rajoles i t una entrada amb pilons i un mur al entorn.



El seu regne est ben considerat segons el que diu a les seves cartes un home anomenat Hekanakht, sacerdot funerari sota el visir Ipy a Tebes. Vers al final del regnat hi va haver el comenament d'una epidmia de fam a la regi de Tebes.

Va construir la seva tomba prop del temple del seu pare a Deir al-Bari, per no la va poder acabar. Consistia en una avinguda i una rampa que s'aturava una mica a la roca. Els grafitis de la rodalia indiquen que el seu lloc d'enterrament hauria d'estar proper.

El seu regnat va durar uns dotze anys. Queda una esttua d'aquest fara vestit amb les robes reials tradicionals, el nemes, una roba exclusiva per a reis.

El va succeir el seu fill Mentuhotep III (IV).

El seu nom apareix tamb com a Mentehotpe, Menthuhetep, Mentouhotep, Mentuhotp, Mentuhotpe, Monthhotep, Montouhotep, Montuhotep, Sankhkara, Sankhkere, Sankhkerementouhotep, Sankhtauyef, Seankhkara, Seankhkare, Seneferkare i Senekhkere.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95049" title="Farga" nonfiltered="2763" processed="2748" dbindex="37955">


 Farga s un tipus d'olivera.
 Farga s l'establiment on es produeix la forja dels metalls. ;
 Farga catalana s un tipus de forja.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95052" title="Conquesta musulmana de Catalunya" nonfiltered="2764" processed="2749" dbindex="37956">

La conquesta musulmana de Catalunya va comenar el segle VIII.

En la primavera del 713 Abd-al-Aziz ibn Mussa, fill de Mussa ibn Nussayr, governador de Kairuan, firmava un pacte de capitulaci amb el noble Teodomir, pel qual aquest reconeixeria la sobirania islmica i passava administrar un ampli territori que abastava les conques dels rius Segura i Vinalop, la futura kura de Tudmir, amb el seu centre a Oriola. Aquest s el punt de partida de la islamitzaci del Xarq al-Andalus, per la costa mediterrnia ibrica.

El 773, Abderraman I proclama l'Emirat de Crdova, independizant polticament als musulmans d'Al-Andalus.


Abd al-Rahman III consider adient la seua autoproclamaci com a califa, s a dir, com a cap poltic i religis dels musulmans i successor de Mahoma, basant-se en quatre fets: ser descendent del Profeta (branca omeia), haver liquidat les revoltes internes, frenar les ambicions dels nuclis cristians del nord peninsular i la creaci del Califat fatimita en Egipte oposat als califes abbssides de Bagdad. s l'etapa poltica de la presncia islmica a la pennsula Ibrica de major esplendor, encara que de curta durada ats que acab el 1010 amb la fitna o guerra civil pel tron, que es desencaden entre els partidaris de l'ltim califa legtim Hixem II, i els successors del seu primer ministre o hayib, Almansor. En el transfons tamb existien problemes amb l'excessiva pressi fiscal necessria per tal de finanar el cost dels esforos bllics. Oficialment, per, el califat va continuar existint fins a l'any 1031, en qu fou abolit donant lloc a la fragmentaci de l'estat omeia en multitud de regnes coneguts com a Taifes.

La divisi en taifes es va reproduir en diverses ocasions, creant-se ms taifes. Tamb se succeren diferents invasions des del nord d'frica, com la dels almorvits (1090-1102), els almohades (1145-1146) i els benimerins (1224).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95053" title="Els visigots a Catalunya" nonfiltered="2765" processed="2750" dbindex="37957">



Els gots eren un poble dels considerats brbars pels romans que procedent de l'est es van anar traslladant al llarg del segle III i IV per tot el sud d'Europa vers occident empesos pels huns i els francs.

Al Danubi es van separar en visigots i ostrogots, van adoptar la religi cristiana en la forma arriana i foren de fet els ms romanitzats de tots els pobles germnics que van arribar a la pennsula ibrica durant el segle V.

El regne de Tolosa.
Article principal: Regne visigot de Tolosa;

El 412 el cabdill visigot Atalf, successor d'Alaric I, procedent del nord d'Itlia (on ja havia saquejat la mateixa Roma), va ocupar Provena i Aquitnia i cap el 413 ocup Narbona, Tolosa de Llenguadoc i Bordeus, amb la major part de Septimnia i bona part de tota Occitnia.  El 414 establ una cort a Narbona i es cas amb la princesa romana Galla Placdia, germana de l'emperador Honori. Com a resposta, el general rom Constanci bloquej els ports de la Narbonense, cosa que oblig Atalf a traspassar els Pirineus i establir-se a Barcino, on fou assassinat per Sigeric, cap del partit antirom, qui es proclam rei dels visigots.


Sigeric fou assassinat al cap de pocs mesos per Walia (415-419), qui establ un foedus amb el nou emperador Constanci III. Els torn la princesa Galla Placdia i obtingu gaireb tota la Viennensis, la qual cosa implicava el domini efectiu de tota Aquitnia, amb capitals alternants a Tolosa i Bordeu.  Tamb incorpor Agen, Angulema, Saintes, Perigs i Poitiers, i s'hi establiren uns 80.000 visigots.

El seu successor, Teodoric I (419-451) assent les bases de l'estat visigot de Tolosa; va trencar el pacte amb Roma i assetj sense xit Arle (425) i Narbona (436), ben defensades pel rom Aeci, per domin Tolosa (439) i recuper la situaci anterior.  Mantingu una aliana amb el rei dels vndals Genseric fins al 445, i amb els sueus fins al 449. Fou un dels pocs governants amb domini efectiu sobre la totalitat de l'actual territori occit.  Al final del seu regnat s'ali un altre cop amb els romans i mor lluitant amb Aeci contra els huns d'tila als Camps Catalunics. 

Desprs del regnat del seu fill gran Turismon (451-453), el succe el seu altre fill Teodoric II (453-466), qui renovaria el foedus amb el rom Avit. Atac els bagaudes de la Tarraconensis el 454 i lluit contra els sueus el 456.  Quan mor Avit trenc les relacions definitivament amb els romans i ocup Narbona i tota la Narbonense, per no aconsegu d'incorporar Arelate malgrat un llarg setge.  Per no faltar a la tradici, fou assassinat pel seu germ Euric. L'any 476 el rei dels visigots Euric, que ja podia considerar-se independent des del 475, dominava les provncies Narbonense Prima, Viennense, Narbonense Secunda (Provena) i Aquitnia Prima (Alvrnia i Berri), i el poble visigot estava assentat des del 418, nominalment com foederatis, a les provncies de Novempopulnia i Aquitnia Secunda. La seva capital era Tolosa. Els visigots havien anat estenent el seu poder. El 457 dominaven probablement les provncies de Novempopulnia i Aquitnia Secunda; el 462 ja dominaven la totalitat de la provncia Narbonense Prima; el 466 dominaven la provncia d'Aquitnia Prima; vers el 470 dominaren la Viennense i la Narbonense Secunda i el 475 van veure reconegudes totes aquestes possessions i de fet la seva independncia.

Provncies com la Tarraconense, que disposaven d'una independncia de facto, amb febles vincles amb l'Imperi, van passar a autogovernar-se el 476.

El 478 Euric i els visigots van combatre contra els burgundis al Ardche, i ms tard (481 a 484) van ocupar la resta de Provena incloses Arles i Marsella

L'entrada a Catalunya.
No se sap exactament quin any va efectuar Euric la resta de conquestes, per sabem que cap a l'any 480 (abans del 481) el comte got Gauteric, enviat per Euric, travess els Pirineus i ocup Pamplona i Saragossa. Per la mateixa poca Euric va enviar una altra expedici sota el comandament del comte Eldefred cap a la part costanera de la Tarraconense (es discuteix quina d'elles va ser primer, encara que en general es creu que va ser la dirigida per Eldefred). La conquesta de la Cartaginesa, Lusitnia i Btica no estan documentades.

Aquesta expedici cap a la Tarraconense va comptar amb la collaboraci del general rom Vicen, que no se sap si era un general que havia passat al servei de Euric, o era el governador militar provincial rom de la Tarraconense o de l'altra provncia d'Hispnia (en les crniques se'l titula "Dux Hispaniae"). Euric va haver de valer-se de la collaboraci d'un general rom (b com a dirigent militar b com aliat poltic) per assegurar-se la submissi dels hispanoromans de la Tarraconense, on pel que sembla va trobar resistncia, probablement encapalada pels grans propietaris romans o hispanoromans oposats al lliurament de dos teros de la terra als gots segons la llei de la hospitalitas modificada pels visigots (d'un ter passava a dos teros). S se sap que Tarraco, la capital provincial, va haver de ser assetjada i presa violentament, i que s'inici desprs la seva definitiva decadncia en benefici de Barcino (Barcelona), decadncia completada anys ms tard per obra dels musulmans.

En canvi sembla que Gauteric no va trobar resistncia, davant el temor que un nou buit de poder provoqus un nou perode d'agitaci similar a la Bagaudia viscuda uns anys abans, o b incursions dels salvatges muntanyencs aclaparats per la pressi demogrfica.

No se sap si tota la provncia Tarraconense es va sotmetre amb rapidesa (amb l'esmentada resistncia a Tarraco i potser algunes altres zones), per el fet cert s que el 506 encara es lluitava per ocupar Tortosa. No se sap si va ser presa inicialment Tortosa i posteriorment es va rebellar en ocasi del repartiment de terres, o per contra la resistncia dels hispanoromans es va anar desplaant-se cap al sud, buscant el baluard defensiu de l'Ebre. Dirigia la resistncia a Tortosa un hispanorom anomenat Pere, al qual se li atorga el ttol de "tiranus" (tir, s a dir el que es titula rei sense ttol legal per a ser-ho), i aquesta titulaci suggereix que Pere es deuria haver proclamat sobir en ocasi de l'extinci de l'Imperi i abans de l'entrada dels visigots (o en tot cas deuria haver succet un Emperador o lnia d'emperadors proclamats a la Tarraconense des d'aquesta data), encara que no sabem si es va proclamar nicament a la regi de Tortosa o les seves pretensions abraaven tota la provncia, essent l'esmentada ciutat el seu ltim baluard. Pere va ser venut i mort el 506 i la ciutat de Tortosa ocupada, amb la qual cosa prcticament en aquest moment els visigots dominaven la totalitat de la Tarraconense i probablement la Cartaginense.

Gauteric va conquerir la Tarraconense oriental i probablement va arribar a Lusitnia, si b se suposa que la zona era disputada tamb pels sueus, ara probablement molt identificats amb les poblacions locals, i que amenaaven la rereguarda visigoda mitjanant les calades romanes que anaven des de Braga a Cesaraugusta (continuant cap a Tarraco) passant per Astrica, Virovesca, Tritium, Vareia i Calagurris, i per la que anava des de Ocelum Durii fins a Cesaraugusta passant per Abucella, Clunia, Uxama, Turiasso i Belsione o Belsinum o Balsio, seguint en termes generals la lnia del Duero. Probablement entre el 480 o 481 i el 490 la zona central d'Hispnia va ser disputada ferotgement pels visigots i sueus, i els primers aconseguiren un domini precari. Sembla que els visigots van avanar sense trobar gaire resistncia i van poder dominar tota la Cartaginense abans del 483, i tamb tota o part de Lusitnia. El 483 el visigot Salla i el bisbe de Mrida Zen van reconstruir un pont rom sobre el Guadiana a la ciutat de Mrida (Emrita Augusta), capital provincial de Lusitnia (que amb Requiari havia estat la capital del regne dels sueus), segurament desprs d'un perode de lluites entre visigots i sueus, de bandidatge i de govern poc efica dels propietaris locals; aquesta inauguraci demostraria que el domini visigot quedava ben assentat, i que potser no era mal acollit per la poblaci. El domini visigot a la Btica per la mateixa poca, encara que alguns historiadors sostenen que va haver de produir-se abans de la mort de Euric el 484, no s segur i en tot cas no est documentat.

Simultniament (perode 476- 510, encara que el gruix de l'emigraci va haver d'arribar entre el 490 i el 510) un numero relativament important de gots colonitz les terres entre el Tajo i el Duero, i entre la frontera de Galcia (en poder dels sueus) i la Vall de l'Ebre. En aquesta regi s'han excavat nombroses necrpolis godes i probablement el percentatge de poblaci goda en elles va ser sensiblement ms alt que en altres terres de la pennsula Ibrica.

Tensions entre visigots i francs.
Euric va morir el setembre del 484 i el va succeir el seu fill Alaric II. El 486 els francs de Clodoveu (fill de Khilderic I i de la reina turngia Bisina) van arrabassar a Siagri els seus dominis en la part septentrional de la Gllia (al nord del Loire). Siagri es va refugiar a Tolosa, per Alaric II el va lliurar als francs, i va ser executat. Amb aix visigots i francs van passar a ser vens. L'obra de consolidaci del domini a Hispnia (inclosa una eventual dominaci, a ms de a la Lusitnia i a la Cartaginesa, a la Btica, la qual cosa no s segura) va ser feta en temps d'Alaric II. Potser va ser ms problemtica que no pogus pensar-se. Ocupat en aquesta tasca, Alaric II degu considerar imprudent enfrontar-se als francs per defensar Siagri.

Per defensar les zones conquistades a l'occident de la Tarraconense i de la Cartaginesa, prximes a les posicions dels sueus, es traslladarien colonitzadors visigots des de la Gllia, i es crearien els nombrosos assentaments a la regi, assentaments que les necrpolis excavades han donat a conixer. El Cronic Cesaraugust situa una gran emigraci de gots a l'ltima dcada del segle, i el fet s plenament confirmat per les excavacions realitzades a tota una extensa rea entre Pamplona (al nord-est), el naixement del Tajo (al sud-est), Carpio de Tajo a l'oest de Toledo (al sud-oest), i la Terra de Campos (al nord-oest). Precisament la comarca de la terra de Campos, a l'oest del Pisuerga, rep la seva denominaci del nom que va portar antigament: Campi Gothorum (Camps dels Gots). Gaireb tota l'emigraci es va establir a l'altre costat de l'Ebre. Aquests assentaments degueren sorgir doncs entre el 490 i el 500, i asseguraren tota la zona enfront del regne dels sueus, mentre les forces visigodes dirigien la seva activitat cap a la Lusitnia i la Btica.

El 489 Zen de Bizanci, per desviar als ostrogots que amenaaven a l'Imperi Oriental, va cedir al seu rei Teodoric el gran, l'Imperi d'Occident, incloent el ttol jurdic d'Emperador, renunciant de fet a la ficci de ser l'nic Emperador.

Teodoric va dirigir totes les seves forces contra Dalmcia, que va ser ocupada (489) i va entrar a Itlia (490) vencent a Odoacre i els seus hruls a la riba del Isonzo, prop de Verona, i per segona vegada a la riba del riu Adda. Teodoric va entrar a Pavia, on va ser atacat inesperadament pels hruls sota el comandament d'Odoacre (490), qui va assetjar la ciutat. Segurament els assetjadors haguessin exterminat als ostrogots si no hi hagus hagut una oportuna intervenci del visigot Alaric II, que va obligar Odoacre a retirar-se cap a Ravenna (agost del 490) on va quedar assetjat per Teodoric durant tres anys (490-493). A principis del 493, Odoacre i Teodoric van arribar a un acord, i es va pactar un repartiment del poder. Teodoric va entrar a Ravenna (27 de febrer) i es va iniciar una breu poca de govern conjunt, que va culminar al cap de pocs dies amb l'assassinat de Odoacre a mans del propi Teodoric (principis de mar), qui a ms va fer matar la famlia de l'hrul, i va ordenar una massacre general per sorpresa de les tropes hrules. Teodoric ja no va assumir el ttol d'Emperador. Probablement en pagament de l'ajuda prestada pels visigots, la filla de Teodoric, Tiudigota, es va casar amb Alaric II (entre el 490 i el 495 aproximadament), i va nixer de l'esmentat enlla un fill anomenat Amalaric (cap a l'any 500).

La tensi entre els visigots i els francs va anar creixent en iniciar-se el segle VI, i era evident el 504. Teodoric el gran, rei dels ostrogots, va fer de mediador entre el franc Clodoveu i el visigot Alaric II, per evitar la guerra, i aconsegu que els dos reis s'entrevistessin en una illa del riu Loire (que marcava la frontera) prxima a Amboise. Es va evitar amb aix l'immediat esclat de la guerra, per la tensi no va disminuir. 

Clodoveu (que era catlic) es va aliar al rei borgony Gundebald (que era arri com Alaric II). Finalment la guerra va esclatar i va concloure amb la batalla de Vouill, prop de Poitiers (507), en la qual Alaric II va ser derrotat i mort. Els francs i els borgonyons o burgundis van avanar cap als dominis visigots, per l'ostrogot Teodoric va enviar forces sota el comandament del general Ibbas que van ocupar Provena, i impediren que l'ocupessin els borgonyons (que ja hi havien penetrat), derrotant-los en el riu Durance. Des de Provena, el general Ibbas va entrar a la Narbonense o Septimnia, en la qual els francs i els visigots lluitaven ferotgement, especialment pels voltants de Narbona (508). 

nicament destacarem que el 508 els ostrogots van descobrir vivint entre els visigots un noble anomenat Eutaric, que es creu que era descendent directe (nt o besnt probablement) de l'exrei ostrogot Videric (un nen que pertanyia a lnia legitima de la dinastia reial ostrogoda dels Amals i que va marxar amb els visigots el 375). Eutaric vivia com qualsevol noble visigot i va rebre la m de la princesa Amalasunta, filla de Teodoric.

La batalla de Vouill.
Progressivament els francs, un altre poble germnic, els van anar empenyent fins a vncer-los a la batalla de Vouill (507). Derrotats els visigots, la conseqncia inevitable va ser la prdua d'Aquitnia i Novempopulnia fins a la barrera dels Pirineus. La Provena fou ocupada pels ostrogots i noms la Septimnia fou conservada mes enll dels Pirineus. A la batalla de Vouill va perdre la vida el rei visigot Alaric II. El seu fill Amalaric era encara un nen. Sembla que un grup de magnats va optar per proclamar el jove Amalaric, per, atesa la situaci de guerra, la majoria dels nobles visigots, reunits a Narbona, van aclamar com a rei Gesaleic, fill illegtim d'Alaric II (si b la monarquia visigoda era electiva i els nobles haguessin pogut elegir rei entre persones diferents dels familiars o descendents del rei difunt).

Els visigots es van traslladar en massa des d'aquestes regions cap als seus dominis a Hispnia. Durant uns mesos, i potser uns anys (507 a 509), centenars de visigots, amb les seves famlies, els seus esclaus i els seus cercles prxims, van travessar els passos pirinencs per establir-se principalment a l'altipl, on des feia anys s'havien fundat el que es podrien anomenar "colnies" visigodes.

Mentrestant els francs van entrar a Tolosa, que va ser incendiada.

Isidor de Sevilla, cronista d'aquest perode, explica que el rei Gesaleic "retorn a Hispnia". De les seves paraules i dels fets coneguts sembla deduir-se que el rei Gesaleic, sentint-se insegur a Narbona desprs de la caiguda de la capital Tolosa, abandon Narbona, per establir les seves lnies defensives ms enll dels Pirineus. De fet, en una data indeterminada entre finals de l'any 507 i principis de l'anys 509, i molt probablement al llarg del 508, els francs van ocupar Narbona.

El rei ostrogot d'Itlia, Teodoric, avi del jove Amalaric, va intervenir en la lluita, i les seves tropes van entrar en territori visigot (probablement el 508 o principis del 509) sota el comandament del general Ibbas. Aquest va recobrar Narbona, expuls als francs (probablement el 509) i el 510 va obligar els exrcits franc i borgony que assetjaven Arles (on resistia una guarnici visigoda mancada d'aliments) a retirar-se.

 El Regne de Barcelona .

Gesaleic va abandonar Narbona, probablement ja a l'any 507 i es va establir a Barcino (Barcelona), que es va convertir en capital del regne. Entre el 508 i el 511 Gesaleic va mantenir una estreta amistat amb els ostrogots d'Itlia, per el 511 "es va aliar amb els enemics dels ostrogots" probablement un partit visigot oposat a la influncia ostrogoda. En represlia per l'esmentada aliana, el general Ibbas va expulsar Gesaleic de Barcelona i l'oblig a fugir.

El general Ibbas va proclamar com a rei a Barcino el jove Amalaric (511), fill d'Alaric II i nt (per part de madre) de Teodoric el Gran. El nou rei noms tenia nou anys d'edat, per la qual cosa el propi Teodoric va assumir la regncia. Un intent de Gesaleic de recuperar el poder va ser derrotat prop de Barcelona i l'exrei va morir quan fugia cap a Borgonya.

Durant el perode que Teodoric va governar sobre els visigots, la seva atenci es va centrar a Septimnia o Narbonense. Teodoric va recuperar algunes ciutats de la Narbonense que havien caigut sota poder dels francs (Rods, Besiers...), mentre el domini visigot a la zona de la vall de l'Ebre fins a l'altipl, es mantenia precriament. 

Se sap que el 524, en el Concili de Lleida, els Bisbes de la Tarraconense que s'hi reuniren van considerar necessari declarar que els clergues que celebressin serveis sagrats a ciutats assetjades no havien de vessar sang, ni tan sols la dels seus enemics, car si ho fessin se'ls castigaria amb severes penes. Com que no existeixen notcies d'atacs francs al sud dels Pirineus abans del 531, cal concloure que les "ciutats assetjades" que s'esmenten eren sens dubte les vctimes d'atacs vascons.

El Regne de Narbona.
Teodoric va morir el 526 i el seu nt i pupil Amalaric es va convertir en rei pel seu compte, i actu des d'aleshores per dret propi. Aviat va signar un tractat amb el nou rei dels ostrogots, Atalaric (un altre nt de Teodoric), tractat que afavoria els visigots. El rei ostrogot va tornar al visigot el tresor reial, del qual Teodoric s'havia apropiat (el tresor visigot va ser salvat per Teodoric de mans dels francs, a Carcassona, i des d'aleshores va passar al seu poder). A ms el tractat establia que els ostrogots i els visigots casats entre ells podrien escollir lliurement la seva nacionalitat; la frontera visigoda amb els ostrogots a Provena va quedar fixada en el bra occidental del delta del Roine, quedant Ugernun (Beaucaire) i Uss en territori ostrogot. El territori comprs entre el bra occidental del Roine i els Pirineus va quedar en poder dels visigots constituint la provncia Narbonense o de Septimnia . Amalaric va fixar la seva residncia a Narbona, i no va viatjar quasi mai al sud dels Pirineus. Es va casar amb la princesa Clotilde, filla de Clodoveu, a la qual va voler convertir en arriana i suposadament la va maltractar. Clotilde va cridar els seus germans i Khildebert va envair el regne visigot, va ocupar Narbona i va entrar a Barcelona (531) i Amalric fou assassinat all mateix. Els francs es van retirar i s'emportaren Clotilde.

Mort Amalaric el va succeir l'ostrogot Teudis que es va installar a Barcelona. Sembla que Teudis dirigia un partit hostil al rei mort, i que potser ja s'havia alat en rebellia abans de la mort del seu antecessor, en ocasi de l'esclat de la guerra contra Khildebert. Va lluitar contra els francs i contra els bizantins. Va traslladar la capital a Toledo abans del 546.

El Regne de Toledo .
Amb el trasllat de la capital a Toledo pel rei Teudis s'entra al perode estricte del Regne de Toledo. El trasllat fou en una data anterior al 546. Teudis va morir assassinat en el seu palau de Toledo el 548, sense que es coneguin els motius que van portar al crim. Teudisel fou de la mateixa tendncia nobiliria i fou assassinat possiblement per la tendncia oposada que va portar al tron quila I, que va perdre el prestigi molt rpidament en ser derrotat pels cordovesos, rebels o encara independents. La facci rival es va revoltar sota la direcci d'Atanagild, que va dominar la Btica i la Cartaginense (551). quila es va establir a Mrida i va cridar en el seu ajut l'emperador bizant Justini. Els bizantins van desembarcar, van ocupar part de la Btica i la costa de la Cartaginense, per no foren prou forts per ajudar el rei a dominar la revolta, i fou un altre cop derrotat i poc desprs assassinat, aleshores fou reconegut com a nic rei Atanagild.

Atanagild va voler expulsar els bizantins, per aquests van enviar un nou exrcit i van mantenir la part essencial dels dominis que ja havien establert. Vers el 560 es va acordar la pau i es va establir formalment en els territoris bizantins la provncia bizantina d'Hispnia (Spania). Atanagild va morir de mort natural el 567 i desprs d'un interregne, va obtenir el suport dels nobles Liuva I dux de la Narbonense. 

Liuva va associar el seu germ Leovigild. El 572 aquest va quedar com a rei nic i va iniciar una rapida expansi: contra els bizantins, contra els sturs, contra els cntabres, contra els araucons de la frontera gallega, contra els sueus i contra els vascons. La revolta del seu fill Hermenegild, convertit al catolicisme, va afavorir el vascons que van fer una devastadora expedici que va arribar a Catalunya el 581, per el rei els va rebutjar i va construir Victoriacum a la plana d'laba, una fortalesa per mitj de la qual els podria controlar. Desprs de sufocar la revolta del seu fill, el 584 va conquerir el regne sueu.

La invasi rab.

En morir Vtiza el 710, els seus enemics elegiren rei Roderic. Els fills de Vtiza, partidaris d'Aquila II es refugiaren a Ceuta, on governava el comte Olb, dit tamb Juli, sota el domini de M s ibn Nusayr. Amb ells negociaren un ajut per tal de recuperar el tron i el patrimoni familiar. Mentre Roderic assetjava Pamplona i lluitava contra els bascs revoltats, els rabs, comandats per Triq ibn Ziyad i ajudats per Olb, passaren l'estret i s'establiren al lloc desprs anomenat Gibraltar contra la opini del califa. Roderic torn a Crdova i reun l'exrcit, i s'entaul la Batalla de Guadalete, en la qual els vitizans, encarregats de les ales, abandonaren el combat i el centre d'aquest fou destrut. 

Les batalles es van succeir i Ard, que va succeir Aquila II, va concedir l'ocupaci de Catalunya, que es va completar el 720, i Musa es va convertir en el primer val de l'ndalus. 

Organitzaci territorial.
L'organitzaci de Catalunya durant aquest perode va continuar essent la mateixa que fins llavors i l'impacte demogrfic molt limitat ats que els visigots eren relativament poca poblaci respecte els hispanoromans, a ms que van establir-se preferentment al centre de la pennsula deixant potser guarnicions militars en llocs claus.

La dicesi de Tarragona i la Narbonense sembla que eren el marc de referncia administratiu. La revolta de Paulus al 673, personatge d'origen grec, s el primer intent de crear un estat en aquests territoris, el rei Vamba ho va impedir aprofitant que era a prop de Catalunya amb un exrcit per a reprimir els bascons. El judici a Paulus, general visigot, s'ha conservat.

El llegat.
El llegat dels visigots principalment s el dret rom compilat juntament amb el visigot, El codi d'Euric, o el Liber Iudicum van tenir una gran repercussi al llarg de tota l'poca medieval. Per tamb van quedar alguns noms propis com Alfred o Arnau i fora vocabulari, sobretot militar, a ms d'alguns altres mots com maduixa, bru, bugada i topnims com Geltr o Areny.

Segons l'historiador Ferran Soldevila aqu ja es troben certes caracterstiques de la histria de Catalunya: el fracs de l'intent de creaci d'un regne a banda i banda dels Pirineus, el fet estratgic de la meseta central com a punt de partida d'organitzaci militar i poltica i la conflictivitat de Barcelona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95054" title="Mentuhotep III" nonfiltered="2766" processed="2751" dbindex="37958">
Mentuhotep III (IV) fou fill i successor de Mentuhotep II (III). Fou el darrer rei de la dinastia XI. El seu nom Sa Ra era Mentuhotep (El du Montu est satisfet), el seu nom d'Horus i de Nebty fou Nebtauy o Nebtaure; el seu nom d'Horus d'or fou Neteru o Neternebu; i el seu nom Nesut Bity fou Nebtaure. La seva mare fou una dona secundaria del pare, anomenada Imi. No ha quedat cap pintura ni esttua d'aquest fara

Va governar durant set anys. No se sap quina edat tenia al arribar al tron, per com que el seu pare havia mort passats els seixanta, no tindria menys de 30. 

Durant el segon any de regnat va organitzar una expedici a les pedreres entre el riu Nil i la mar Roja, al Wadi Hammamat, a uns 50 km al nord-est de Tebes.  L'expedici la va dirigir el visir Amenemhet. Els expedicionaris van deixar una vintena d'inscripcions tallades a la roca que son les niques restes del regnat ja que els registres oficials foren esborrats desprs de l'enderrocament de la dinastia. A Wadi Hammamat l'expedici va trobar pedra fina per al sarcfag reial, pedra que els hi fou senyalat per una gasela; un segon fet extraordinari es va produir desprs d'una turmenta de pluja, quant es va trobar un gran pou ple d'aigua a vesar, cosa extraordinria en aquell terreny. La pedra trobada fou portada a Tebes. L'expedici tenia l'encrrec de trobar un port favorable a la Mar Roja i es creu que el port seleccionat fou l'actual Marsa Gawais (Kuser), lloc que des Amenemhet II fou punt de sortida per les expedicions al Punt.

No s'ha trobat la seva tomba i no apareix a algunes llistes de reis per al Papir de Tor t un espa per un rei annim al final de la dinastia, amb set anys de regnat. Potser fou considerat un usurpador (en front d'un germ de la dona principal del pare). Un tal Antef (IV), que probablement era un membre de la famlia reial, va adoptar el ttol de rei, segurament perqu considerava que era el primer en la lnia successria, i fou el seu oponent a la cort; per alguns erudits pensen que els reis de la dinastia XII van reescriure l'histria per justificar la seva real usurpaci del tron, traient legitimitat a Mentuhotep III, i que en realitat aquest era rei legtimament.

El nom d'Antef IV apareix a inscripcions al sud d'Egipte a la Baixa Nbia. Al menys 9 ciutats presenten inscripcions de reis diferents a Mentuhotep III (IV).  Un altra rei de la Baixa Nbia es anomenat Ibkhenetre i un tercer Segerseni. No se sap si foren simultanis o successius,  i s'oposaven tots a Mentuhotep III. Potser aquestes lluites civils van contribuir a l'enderrocament del fara. El visir Amenemhet, que se sap que disposava d'un exrcit important (va dirigir l'expedici a la mar Roja amb una exrcit que segons unes fonts era de mil soldats i segons altres de deu mil) va donar un cop d'estat, i va assolir el poder amb el nom d' Amenemhet I.

El seu nom apareix tamb com Mentehotpe, Menthuhetep, Mentouhotep, Mentuhotp, Mentuhotpe, Monthhotep, Montouhotep, Montuhotep, Nebtaui, Nebtauira, Nebtauire, Nibtaouire, Nibtaouirementouhotep, Nibtowere i Nubtowere.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95056" title="Antef IV" nonfiltered="2767" processed="2752" dbindex="37959">
Antef IV fou un rei rebel d'Egipte, probablement membre de la famlia reial de la dinastia XI, que es considerava amb dret al tron. Ocupat o usurpat aquest per Mentuhotep III (IV), Antef es va proclamar rei a la Baixa Nbia, per segurament mai va tenir la fora per acostar-se a Tebes. El seu nom de regnat fou Kakare i el seu nom personal Antef. Res mes se sap d'aquest personatge del que s'han trobat inscripcions a les roques.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95057" title="Ibkhenetre" nonfiltered="2768" processed="2753" dbindex="37960">
Ibkhenetre fou un rei del perode final de la dinastia XI de l'Antic Egipte, que va governar a la Baixa Nbia i del que no es coneix res mes que el seu nom per un cartutx trobat a la zona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95059" title="Trvol" nonfiltered="2769" processed="2754" dbindex="37961">

El trvol (Trifolium) s un gnere amb unes 300 espcies dins la famlia de les Fabcies Fabaceae.
La distribuci d'aquest gnere s cosmopolita; la ms gran diversitat es troba en les regions de clima temperat de l'hemisferi nord, per a Amrica del sud i frica tamb hi ha moltes espcies. Tamb n'hi ha  en les contrades de clima tropical a les muntanyes de gran altitud.
Aquest gnere est especialment ben representat a la regi mediterrnia i a Califrnia. 
Als Pasos Catalans es troben com autctones 43 espcies i unes 7 ms conreades.
Sn plantes herbcies anuals, bianuals o vivaces.Les fulles tenen tres foliols (molt rarament hi ha espcies amb cinc o set fulles). Presenten estpules adosades al peciol. Les inflorescncies sn denses formades per floretes de colors que oscillen entre el vermell, el porpra, el blanc o el groc. Fructifiquen en llegums petits que contenen poques llavors.
Algunes espcies importants (s'assenyala amb les sigles "PC" les presents en la flora dels Pasos Catalans):


Simbolisme i mitologia.
Els trvols algunes vegades tenen quatre foliols en lloc dels 3 i aix es considera que dna bona sort.

El trvol s un dels pals dels jocs de la baralla francesa.

En herldica s'utilitza tamb aquesta figura.

El shamrock s un tipus de trvol clar, smbol tradicional irlands.

Referncies.
;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95063" title="Segerseni" nonfiltered="2770" processed="2755" dbindex="37963">
Segerseni fou un rei del perode final de la dinastia XI de l'Antic Egipte que va governar a la Baixa Nbia i del que no es coneix res mes que el seu nom per inscripcions trobades a la zona de Umbarakab. El seu nom reial era Menkhekare o Menkhkare.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95064" title="Dinastia XI d'Egipte" nonfiltered="2771" processed="2756" dbindex="37964">

La dinastia XI de l'Antic Egipte fou una dinastia sorgida a Tebes que va governar al tomb del final del tercer millenni (entre 2100 aC i 1900 aC).
 
Mentre la dinastia VI continuava la seva decadncia amb les dinasties VII i VIII, els nomarques d'arreu es feren mes poderosos, especialment els de Tebes i els de Heraclepolis. Foren aquests darrers (dinasties IX i X) els que van posar fi a les dinasties memfites (VII i VIII) per no van poder unificar el pas perqu els nomarques de Tebes no els reconeixien com nics sobirans, que tanmateix en algun moment van assolir el ttol reial. 

La dinastia XI cal dividir-la en dos fases:

Una primera en la que els nomarques, amb o sense ttol reial, noms governaven un territori redut per que van estendre a la regi entre Abidos i Assuan. L'ancestre seria Antef fill d'Ikui.

Una segona en qu Heraclepolis i Memfis i el Baix Egipte son ocupades i el pas queda unificat. La lnea de sobirans en algunes llistes comencen amb Mentuhotep I (en realitat II), l'unificador, i per tant no s'hauria de comptar al Mentuhotep que noms va ser nomarca per no va governar sobre tot l'Egipte. 

Aquesta dinastia establ les bases arquitectniques que es desenvolupen al Imperi mitj. Una de les seves fites es haver obert el comer amb el Punt, suposadament al corn d'frica, al extrem nord de Somlia, d'eon es portava marfil, encens, goma i perfums.

Al final altre cop va tornar el desordre: una possible guerra civil entre dos pretendents al sud del pas, a la Baixa Nbia, amb altres aspirants dominant alguns territoris o succeint al primer rebel. Normalment es considera que el visir Amenemhet va donar un cop d'estat i va assolir el poder amb el nom d'Amenemhet I, i que va fer esborrar els registres del govern de Mentuhotep III al que des llavors van considerar usurpador; d'altres pensen que Mentuhotep III va morir sobtadament sense fills i que Amenemhet va agafar el poder sobre altres aspirants;  per alguns erudits pensen que no fou tan fcil, i fos per un cop d'estat o per l'extinci de la lnea directa, es va produir una guerra civil de la que Amenemhet va sortir triomfant.

La llista de monarques es port establir de la segent manera:

Antef;
Mentuhotep (I);
Antef I;
Antef II;
Antef III;
Mentuhotep I (II);
Mentuhotep II (III);
Mentuhotep III (IV);
Antef IV Kakare;
Segerseni Menkhekare;
Ibkhenetre;

Cronologia.


ImageSize = width:600 height:auto barincrement:15
PlotArea  = top:10 bottom:30 right:70 left:20
AlignBars = early

DateFormat = yyyy
Period     = from:-2150 till:-1950
TimeAxis   = orientation:horizontal
ScaleMajor = unit:year increment:50 start:-2150

Colors     =
  id:canvas      value:rgb(0.97,0.97,0.97)
  id:PA   value:green
  id:GP   value:red

Backgroundcolors = canvas:white

BarData =
  barset:Rulers

PlotData=
  width:5 align:left fontsize:S shift:(5,-4) anchor:till
  barset:Rulers

  from: -2134 till: -2119 color:PA text:"Mentoehotep I"  2134-2119
  from: -2119 till: -2093 color:PA text:"Antef I  2119-2093
  from: -2103 till: -2054 color:PA text:"Antef II"  2103-2054
  from: -2054 till: -2046 color:PA text:"Antef III"  2054-2046
  from: -2046 till: -1995 color:PA text:"Mentoehotep II"  2046-1995
  from: -1995 till: -1983 color:PA text:"Mentoehotep III"  1995-1983
  from: -1983 till: -1976 color:PA text:"Mentoehotep IV"  1983-1976
    barset:skip




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95065" title="Mycena seynii" nonfiltered="2772" processed="2757" dbindex="37965">


Mycena seynii s un bolet de l'ordre dels agaricals i del gnere de les Mycena de mida molt petita que sol presentar-se sobre pinyes de pi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95067" title="Violaci" nonfiltered="2773" processed="2758" dbindex="37966">

La violaci s l'acte de mantenir relacions sexuals amb una altra persona sense el seu consentiment emprant la violncia, tant fsica, psicolgica com emocional, durant l'acte. Tamb s'entn per violaci tot aquell fet en el qual no es respecti la decisi o postura de la contrapart. Aquesta es considera un acte delictiu en la majoria de codis penals. 

Molts consideren que la violaci s un dels delictes ms greus darrere de l'assassinat, especialment pel fet que, molts cops, hi ha una segona vctima en les violacions: el fill que pugui resultar del propi acte.

 Personatges vctimes de violacions .
 Hypatia: Una de les millors filsofes i matemtiques de la histria. Va viure a Alexandria, Egipte. El bisbe cristi Sant Ciril va ordenar a un grup de fantics que l'assassinssin. Va ser violada i espellada viva. ;
 Joana d'Arc: Les evidncies apunten que no noms va ser torturada a la pres i cremada viva, sin que tamb va ser violada. ;
 Lucrcia, personatge llegendari en que la seva violaci i mort condu a l'establiment de la Repblica romana. ;
 Tamar (filla de David) el seu fet queda registrat a la Biblia, tenint de fet un carcter moralitzant. ;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95076" title="Blasco I d'Alagn" nonfiltered="2774" processed="2759" dbindex="37967">

Blasco I d'Alagn "el Gran" o Blasco d'Alagn Romeu (?-1239?/1245?) (en catal: Balasc d'Alag o Blasc d'Alag o Blai d'Alag; en castell: Blasco I de Alagn; en llat: Blaschus de Alagone) va ser un noble aragons, Majordom del Regne d'Arag, 4rt Senyor d'Alagn, 1er Senyor de Sstago, Senyor de Morella, de Mara de la Huerta, de Culla, de les Coves de Vinrom, Calanda, Torre Galindo, entre d'altres ttols.

Orgens familiars.
Fill d'Artal II d'Alagn i de Toda Romeu.

Npcies i descendents.

Es cas amb Margelina de Baucis. D'aquest matrioni nasqueren:
 Artal III d'Alagn, qui es cas amb Eva d'Urrea el gener del 1234;
 Constana d'Alagn, qui es va casar amb Guillem III d'Anglesola;

Biografia.
Durant les revoltes nobiliries contra Jaume I d'Arag es mantingu fidel al rei. La seva actuaci en defensa d'aquest destac en la revolta de Pero d'Ahones del 1226 i en la revolta de l'abat Ferran d'Arag. El 1225 particip en el frustat setge de Penscola. 

Sembla que visqu un temps exiliat a la Taifa de Balansiya i aconsell el rei en Jaume d'iniciar-ne la conquesta. El 1229 es reconegu com a vassal del rei i aquest li promet en feu tots els territoris que conquers. L'estiu de 1232 es reun amb el Mestre de l'Orde de l'Hospital Hug de Forcalquier per preparar la conquesta. El 26 d'octubre del 1232 lider la conquesta de Morella i la lliur a Jaume el Conqueridor, el qual la hi retorn en feu vitalici. El 1233 particip en el setge de Borriana. Fou responsable, entre altres, de la repoblaci del Maestrat i Els Ports, amb la fundaci de Vilafranca i Albocsser.

El rei Jaume I d'Arag li conced la vila de Sstago, que havia estat hipotecada pel seu pare al rei Pere II d'Arag.

Referncies.


Bibliografia.
  Blasco d'Alagn: luchas y conquistas en els Ports y el Maestrat;
 Recreaci de les armes de Blasco I d'Alagn;
 vdeo: Combat de recreaci histrica entre Blasco I d'Alagn i Rodrigo de Liana ;







|-


|-










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95079" title="Amenemhet I" nonfiltered="2775" processed="2760" dbindex="37968">

Amenemhet I fou el primer fara de la dinastia XII de l'Antic Egipte.

Se suposa que s la mateixa persona que fou visir en el regnat de Mentuhotep III i per tant no era un prncep de la casa reial. Abans de ser visir no se sap quasi res de la seva vida. La seva mare es deia Nefret (o Nofret) i era d'Abu (Elefantina) i el seu pare es deia Senwusret o Senusret i era sacerdot, segons una inscripci a Tebes. Com a visir va rebre el comandament de mil o deu mil soldats amb el que va fer una expedici al Wadi Hammamat i a la costa de la mar Roja on va trobar un bon port. Al Wadi Hammamat va trobar una pedra fina idnia pel sarcfag del fara Mentuhotep III, pedra que li fou indicada miraculosament per una gasela quant va donar a llum justament en aquella pedra; tamb miraculosament es va trobar un pou ple d'aigua a vesar.

Sigui per un cop d'estat incruent (potser a la mort sense hereus directes del fara) o mitjanant una revolta seguida d'una guerra civil no gaire llarga, Amenemhet va assolir el poder i es va proclamar rei. Es creu que el seu regnat va durar uns trenta anys. Les dates no sn coincidents per el ms probable s que el final del seu regnat fos vers la meitat del segle XIX aC (vers 1990/1985 aC a 1960/1955 aC).

El seu nom de Sa Ra era Amenemhet o Amenemhat (Saramenemhet) que volia dir "Amon es al capdavant"; el seu nom d'Horus fou Wehem-mesut (el que repeteix els naixements) o Sehetepibtauy (Nemmosutsehetepibra); el seu nom Nebty fou Sehetepibtauy o Nemmosut; el seu Horus d'or fou Biknebusema o Biknebujemesut o Biknebumes; i el seu Nesut Bity fou Nesubitysehetepibre o Sehetepibre (El cor de Ra est satisfet). Els grecs li van dir Ammenemes I.

La seva dona principal fou Neferytotenen (Nefrutoteen o Nefrytatenen). Al menys se sap de dues dones ms: Dedyet (que podria ser tamb la seva germana), i Sobekneferu. Una filla, Neferu III, fou desprs la dona principal de Sesostris I. Altres fills, apart de l'hereu Senusret I, foren Neferusherit i Kayet.

El seu fill Senusret I (Sesostris I o Senwusret I) fou associat al govern vers l'any vint de regnat, segurament per assegurar-ne la successi. Sesostris I fou encarregat d'afers militars. Algunes obres literries de la seva poca sn faules que afavoreixen al rei, i parlant del caos existent abans de la dinastia, per tamb parla d'asitics i de muralles, coses desconegudes abans.

El nou rei va traslladar la seva capital al nord, a algun lloc prop de Lisht, i la va anomenar Amenemhet-Itytawi (Amenemhet el conqueridor de les dues terres); les restes de la ciutat no s'han trobat. Els trasllat es va fer segons uns (la majoria) no massa desprs d'assolir el poder i segons altres (la minoria) a partir del vint any de regnat. Es sap que va comenar a construir la seva tomba a Tebes i desprs la va abandonar al cap d'entre tres i cinc anys, aix que si la va comenar poc desprs de comenar el regnat, va fer el trasllat (o al menys va prendre la decisi) vers el cinqu any. Tamb hi ha molt pocs monuments seus a Tebes, el que suggereix que no va tenir molt de temps degut al trasllat.

A Lisht va construir l'anomenada pirmide d'Amenemhet I. Una inscripci a la pirmide suggereix que el trasllat reial es va fer bastant tard, per el text no es prou clar.

Els nomarques que lo havien donat suport foren recompensats, per els que se li van oposar foren destituts i es van nomenar oficials governadors a Asyut, Cusae i Elefantina. Els noms foren reorganitzats de manera que es van produir petites modificacions territorials al variar l'adscripci d'algunes ciutats en funci de les pujades del Nil. El govern va tornar a ser centralitzat per es va incrementar la burocrcia. Tamb va reintroduir la comscripci per a l'exrcit.

Amenemhet va fer campanya contra els asitics. Cal suposar que es tracta de pobles procedents de Palestina que s'introduen per la frontera oriental. L'abast de les operacions no es pot determinar, per els atacants foren expulsats; no obstant degueren ser de certa importncia quant el rei es va decidir a construir "les muralles del governant", una srie de fortaleses que cobrien la frontera nord-est. A Mendes va construir una fortalesa anomenada Rawatay. Inscripcions de la lluita contra els asitics apareixen fins el seu 24. any de regnat. Les fortificacions esmentades mai s'han trobat i com a molt cal parlar de la troballa d'un canal d'aquesta poca; en mig de la campanya contra els asitics Amenemhet I va combatre tamb contra alguns nomarques deslleials.

Al sud Amenemhet I va dirigir el seu exrcit contra Elefantina, sota el comandament del governador del noms Oryx (noms XVI, situat al nord de Tebes) Khnemhotpe I, que va baixar el riu amb 20 vaixells hi va establir el domini del rei deposant al nomarca que li era hostil; la situaci va romandre en calma durant uns anys desprs dels quals, al 29. any de regnat va iniciar una poltica de colonitzaci buscant el comer i sobretot materials com l'or. El regne nubi de Wawat fou derrotat (segons una inscripci trobada a Korosko a mig cam entre la primera i la segona cascada del Nil) i el rei va dirigir al seu exrcit ms al sud fins a la segona cascada, fundant fortaleses a Semna i Quban, que seran estructures fortes de la dinastia XII i protegien les mines d'or trobades a Wadi Allaqi, al mateix temps que servien de centre d'intercanvi comercial amb la Nbia ms enll de la segona cascada.

Tamb va renovar els contactes amb Fencia, sobretot Biblos, i amb la zona de la mar Egea.

A part de les fortaleses, Amenemhet fou constructor de molts edificis: en va construir a Bubastis, Al-Khatana i Tanis i va comenar importants edificis a Karnak (queden algunes esttues i una naos de granit) incloent segurament el temple original de Mut al sud del gran temple d'Amon. Tamb va construir a Coptos (decoraci del temple de Min), a Abidos (un altar de granit dedicat a Osiris), a Denderah (una avinguda de granit dedicada a Hathor) i a Memfis (un temple dedicat a Ptah); al nord de Tell al-Daba va comenar a construir un temple a Ezbet Rushdi que fou desprs acabat i ampliat per Sesostris III.

Probablement el rei era adorador d'Amon, detat molt estesa al sud d'Egipte d'eon era originari. En el seu temps l'adoraci a Amon va substituir com a culte principal al deu guerrer de Tebes, Montu.

La famlia reial fou rica segons sembla deduir-se de la gran quantitat de joies que s'han trobat a les seves tombes. Si be el increment de la riquesa fou general a tot el pas, lgicament fou ms accentuat a la classe dominant.

Amenemhet I era probablement ja bastant gran quant va morir vctima d'un complot de l'harem, mentre el seu fill i coregent era en campanya contra els libis. Dos obres literries parlen d'aquesta mort. Una d'elles explica que desprs d'estar amb una de les dones de l'harem (o amb varies) se'n va anar a dormir i fou atacat per la seva prpia gurdia; va agafar les armes i va lluitar per no va rebre ajut; fou ferit i finalment mort. Tot i aix el complot no va reeixir doncs el seu fill Senusret I va ser proclamat rei.

Es tamb conegut com Amenemhat, Amenemhet, Amenemes, Amenemhait, Ameniemhet, Ammanemes , Ammenemhet, Amonemhat, Amunemhet, Heribshedet-Amenemhat, Nemmosutsehetepibra, Scotepabra, Sehetepebre, Sehotepibra, Sehotepibre, Sehotepibreamenemhait, Sehotpeibra i Uhemmesut.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95081" title="Korosko" nonfiltered="2776" processed="2761" dbindex="37969">
Korosko s un lloc del Sudan, entre la primera i la segona cascada del Nil, a la regi de Nbia, que fou conquerit per Egipte vers el 1960 aC, fets als quals fa referncia una inscripci trobada al lloc; s a la vall coneguda com a Wadi Korosko. A les rodalies hi havia l'explotaci aurfera egpcia de Wadi Allaqi. Prop de Korosko, a Afia, s'hi han trobat restes de cases temporals del grup nubi conegut com Grup A.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95087" title="Provncia de La Rioja (Argentina)" nonfiltered="2777" processed="2762" dbindex="37970">


La Rioja s una de les provncies de l'Argentina, localitzada a l'oest de la naci. Limita al nord amb la provncia de Catamarca, a l'est amb Crdoba, al sud amb San Luis i a l'oest amb San Juan. El expresident Carlos Mnem va ser governador i cabdill d'aquest provncia. 

El territori, habitat pels grups indgenes dels diaguites, capaianes i olongastes va ser conquerit pels espanyols el segle XVI. Juan Ramrez de Velazco va fundar Todos los Santos de la Nueva Rioja el 1591 sota el govern de Tucumn del Virregnat del Per. El 1783, amb la creaci del Virregnat del Rio de la Plata, el control de la provncia de La Rioja, amb 10.000 habitants va ser transferit a la intendncia de Crdoba, de la qual obtindria la seva autonomia desprs de la independncia de l'Argentina el 1820. Desprs de un gran perode de inestabilitat interna de l'Argentina, la provncia es va unir oficialment (de jure) a la federaci el 1853. Durant la resta del segle XIX, a diferncia de la resta de les provncies del centre del pas, La Rioja va rebre molt pocs immigrants; tanmateix, els que s'hi van establir serien siris i libanesos. 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95088" title="Sesostris" nonfiltered="2778" processed="2763" dbindex="37971">
Sesostris fou el nom de tres faraons d'Egipte de la dinastia XII: (Sesostris I, Sesostris II i Sesostris III); i d'un fara de la dinastia XVI: Sesostris IV. La transcripci mes correcte del seu nom es Senusret. Tamb son transcripcions molt freqents Senwosret i Senusert.

Vegeu:
Senusret I;
Senusret II;
Senusret III;
Senusret IV;
Sesostris s un llegendari rei d'Egipte.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95093" title="Senusret" nonfiltered="2779" processed="2764" dbindex="37972">
Senusret s el nom de tres faraons de la dinastia XII de l'Antic Egipte i d'un de la dinastia XVI. Sn coneguts tamb com Sesostris, Senwosret, o Senusert.

Vegeu:

Senusret I;
Senusret II;
Senusret III;
Senusret IV;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95098" title="Wadi al-Hudi" nonfiltered="2780" processed="2765" dbindex="37973">
Wadi al-Hudi es un lloc al sud-est d'Assuan, al desert oriental, que a l'Imperi mitj es va fer servir com a cantera i s'explotaren unes mines d'ametista. La mxima rendibilitat fou obtinguda amb les pedres per les fortificacions de Nbia, ja que en algunes zones mancava material per fer rajoles. A la zona queden algunes inscripcions.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95099" title="Senusret I" nonfiltered="2781" processed="2766" dbindex="37974">


Senusret I (Senwosret I o Sesostris I) fou el segon fara de la dinastia XII d'Egipte. Fou fill de Amenemhet I al que va succeir quant fou assassinat, nentre el prncep era en campanya contra els libis. Senusret va deixar la campanya i va retornar immediatament a Lisht on la seva condici de corregent, associat pel seu pare, es va imposar i la conspiraci no va tenir xit. Senusret fou reconegut com a nic rei sense aparent dificultat.

Senusret era el seu nom Sa Ra o de naixement, segurament com el seu avi; el nom volia dir "l'home de la deessa Wosret". El seu nom d'Horus, Horus d'or  i Nebty fou Ankhmesut; i el seu nom Netsu Bity fou Kheperkare ("L'anima de Ra va all on soc").
La seva mare fou probablement Neferytotenen (Nefrutoteen, Nefrytatenen), la dona principal del seu pare o al menys una de les dones principals. Es va casar amb la seva germanastre Neferu III que fou la mare de Amenemhet II, el seu fill i successor.

Com el seu pare havia fet amb ell, va fer corregent al seu fill Amenemhet II per la data fou noms uns tres anys abans de morir. La corregncia fou esmentada a una estela coneguda com estela de Simontu que es actualment al Museu Britnic. Per la seva pirmide se sap tamb que va tenir una dona o filla anomenada Itakiet; probablement va tenir altres dones i filles. Entre aquestes darreres Neferusobek, Neferuptah i Nenseddjedet.

El seu regnat es creu que va durar uns trenta quatre anys (vers 1960/1955 aC fins a 1925/1920 aC), per es possible que en aquest temps no estigui comptat el perode en qu va governar junt amb el seu pare (entre 3 i 10 anys). En aquest temps el pas era ric i el mineral (or principalment) arribava contnuament i es produa joieria de qualitat, alguns exemples de la qual s'han trobat a les tombes de dones a Dashur i Lahun. L'ametista, turquesa, coure i altres metalls usats en joieria i escultura eren buscats arreu. Per una carta d'un granger de nom Hakanakhte a la seva famlia dona noticia de qu en el seu regnat es va produir una fam, cosa que tamb est confirmat per una inscripci del nomarca Amenemhat a Beni Hasan.
Va seguir la poltica paterna i ca continuar l'expansi a Nbia. Al seu dcim any de regnat va enviar una expedici a aquest pas, i vuit anys desprs un altre que va arribar a la segona cascada del Nil; el seu general Mentuhotep va arribar encara mes enll. Senusret va decidir establir la frontera a la fortalesa de Buhen, prop de la segona cascada, on va installar una guarnici i on va quedar una estela commemorativa de la victria. En total va deixar establertes tretze fortaleses (algunes ja construides pel seu pare) i va estendre la seva influencia fins a la tercera cascada del Nil, i inscripcions del seu regnat s'han trobat a l'illa d'Argo al nord de la moderna Dngola.

Els oasis occidentals, amenaats pels libis, foren protegits per Senusret que en una srie de campanyes militars va establir el control sobre aquestos oasis i en va expulsar els libis. Alguna de les expedicions les va dirigir personalment. 

En canvi, en direcci al est, cap al sud de Palestina, va canviar de poltica i va buscar una relaci estable comercial i diplomtica; les caravanes podrien passar entre Sria i Egipte per a tota mena d'intercanvis comercials.

Senusret va dedicar particular atenci al culte a Osiris, que era el deu mes popular entre els egipcis.


El fara va participar a les construccions del seu pare a Karnak, i es creu que fou ell qui va construir el temple de Ipetsut a Karnak i va reconstruir el temple de Re-Atom a Helipolis; en ocasi dels seus 30 anys com a rei, dos grans obeliscs de granit, de 20 metres i 121 tones de pes, foren erigits en aquest temple (un d'ells es conserva i es l'obelisc mes antic d'Egipte). Va construir la Capella Blanca a Karnak (modernament reconstruida) per celebrar el festival de Seth als trenta anys de regnat, per desprs els blocs del temple foren reutilitzats per un tercer pil a Karnak; una escena a la capella fa referncia a la coronaci del fara, i tamb es l'escena mes antiga sobre el tema que es coneix.

Altres construccions foren la reforma del temple de Khentiamentiu-Osiris a Abidos. Tamb va aixecar algunes esteles i petites capelles o cenotafis A Abidos; un temple a Elefantina; un temple a Tod; i al menys es coneixen construccions del seu regnat en tres dotzenes de llocs entre Nbia i la costa mediterrnia.

Per les construccions va enviar expedicions a buscar pedra al Wadi Hammamat, al Sina (a Serabit al-Khadim), a Hatnub (als anys 23 i 31 del seu regnat, que van buscar alabastre) i a Wadi al-Hudi. Una de les expedicions va portar pedres per fer 60 esfinxs i 150 esttues. Una part d'aquestes obres s'ha conservat. 

Va construir tamb una pirmide (vegeu Pirmide de Senusret I) a Lisht, propera a la capital Itytawi, que s'ha trobat al sud de la pirmide del seu pare. La pirmide anomenada al seu temps "Senusret mira a sota les dues terres" es actualment poc mes que una runa. El temple de la vall no est exactament al costat de la calada o avinguda i est enterrat per l'arena pendent d'excavaci. El mur interior fet de pedra amb panels de fins a cinc metres, es decorat amb relleus; el temple mortuori est completament en runes i fou excavat el 1894; el pati t 24 pilars i s'hi va trobar un altar de granit amb inscripcions i relleus. Es va trobar l'esttua original del rei amb un cos de 2,7 metres; tamb es van trobar 8 esttues grans mes i un forat amb 10 esttues mes del rei assegut a un bloc de pedra. L'entrada de la pirmide se sota el paviment d'una petita capella a la part nord, on un corredor porta a una cambra passant per una barrera de blocs de 20 tones cada pea. L'interior est embassat d'aigua i no pot ser explorada pels arquelegs moderns; a un corredor parallel fet per lladres, es van trobar alguns objectes.

El va succeir el seu fill Amenemhet II.

Noms alternatius son Ankhmestu, Enkhmosut, Kheperkara, Khopirkere, Khopirkeresanousrit, Sanouasrit, Sanousrit, Senuseret , Senusrit, Senwosret, Sesonchosis, Sesostris, Sesusri, Userten, Usertes, Usertsen, Usertsennes i Usortasen






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95100" title="Neferu III" nonfiltered="2782" processed="2767" dbindex="37975">
Neferu III fou una reina d'Egipte, filla de Amenemhet I, i germanastre i esposa de Senusret I. Fou tamb reina mare ja que amb Senusret va donar a llum al seu successor Amenemhet II.

Neferu III fou enterrada a la pirmide del seu marit i germanastre (Pirmide de Senusret I) a Lisht; es una de les poques princeses enterrades all que s'ha pogut identificar mercs a un cartutx amb el seu nom. Es la primera persona apart d'un fara que fou enterrada a una pirmide amb cartutx amb el seu nom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95101" title="Tricicle" nonfiltered="2783" processed="2768" dbindex="37976">
Tricicle s una companyia catalana de teatre gestual, on l humor s la base fonamental de tots els seus espectacles. La componen tres actors-fundadors: Joan Grcia, Carles Sans i Paco Mir. 

El dia 1 de novembre de 1979 es va crear a Barcelona com a companyia gestual, representant petits esquetxs en carrers i espais alternatius. En aquell moment, els tres components de Tricicle eren alumnes de l Institut del Teatre de Barcelona en les seccions de Pantomima i Art Dramtic.

 Espectacles teatrals .
1982: Manicomic;
1984: Exit;
1986: Slastic;
1992: Terrrific;
1996: Entretres;
1999: Tricicle 20;
2002: Sit;

 Cine .
Llargmetratges.
1995: Palace ;
Curtmetratges.
1993: Quien mal anda, mal acaba;
1995: David;
1996: Mendigos sin fronteras;
1997: Polvo eres;
2002: Sit (documental);

 Televisi .
1987: Tres Estrelles ;
1992: Festes populars;
1994: Xooof!
1999: Peixera de BTV;
2000-2003: Dinamita;
2005: Trilita;

 Espectacles especials .
1992: Jocs Paralmpics;
1992: Cerimnia d'inauguraci dels Jocs Olmpics de Barcelona;
1992: Expo'92 Sevilla;
1993: Special Olympics;
2004: Inauguraci del Museu Es Baluard de Palma de Mallorca;
2004: 25 + 25;

 Enllaos externs .
Web oficial de Tricicle






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95102" title="Amenemhet II" nonfiltered="2784" processed="2769" dbindex="37977">


Amenemhet II fou el tercer fara de la dinastia XII d'Egipte. Era fill de Senusret I i de la seva dona principal Neferu III. Fou designat corregent pel seu pare uns dos anys abans de morir aquest, i durant aquest perode va dirigir una expedici a Nbia. El seu govern va durar uns 34 anys (vers 1925 aC a 1890 aC).

El seu nom Sa Ra fou Amenemhat o Ameni (Amon es al capdavant); el seu nom d'Horus i el seu Nebty fou Hekenemaat; el seu Horus d'or fou Biknebumaajeru o Biknebumaajerumenebtauy; i el seu Nesut Bity o nom de tron fou Nubkaure (L'anima de Ra es daurada). Els grecs l'esmenten com Ammanemes.

S'esmenta com a esposa a Mereret. Kemanub, que era una altra possible dona, ha estat identificada amb una reina de la Dinastia XIII. Entre els seus fills al successor Senusret II, un prncep anomenat Amenemhatankh, i les princeses Ita (Itakayet), Itauret, Khnemet (o Khenemetneferhedyet), Neferet, Sithathormeret, i al menys una altra filla de nom desconegut.

El seu regnant es conegut per uns registres oficials anomenats "genut" o "llibre dels dies" trobats al temple de Tod. Altres edificis d'Amenemhet II tamb tenen part d'aquests anals, que descriuen dia a dia el procs de portar el palau; una part molt important d'aquestos anals foren descoberts a Mit Rahina, a Memfis, que especifica detalladament les donacions fetes als temples, la llista d'esttues i edificis,  informes de les expedicions militars i comercials i fins i tot activitats del rei como la cacera. Els documents donen informaci de bona part de la dinastia.

Va intercanviar regals amb altres dirigents de la Mediterrnia i joies egpcies amb el seu nom inscrit s'han trobat a tombes reials a Biblos (especialment a la del prncep local Ipshemuabi), aix com copies fencies de joies egpcies. Els prnceps de Biblos portaven el ttol egipci de nomarca o comte i a les seves inscripcions feien referncia als deus egipcis. D'altra banda al Temple de Montu a Tod s'han trobat capses de bronze amb el nom del fara contenint copes de plata d'origen fenici i egeu, i amulets de lapisltzuli i segells cilndrics de Mesopotmia, coses que podien ser regals intercanviats o tributs (la plata en aquell temps era ms rara i per tant ms apreciada que l'or). Tamb s'ha trobat evidencia de productes egipcis a Cnosos i poteria minoica (anomenada kamares) s'ha trobat a Lahun i a Abidos. Cal esmentar tamb el increment a Egipte de noms d'origen llevant, probablement corresponents a servents; als documents de Mit Rahina s'identifica la ciutat sria de Tunip com un dels llocs amb el que els egipcis comerciaven. Els tractats que tenia Egipte amb els diversos estats eren selectius i no tots els governs de Palestina i Sria tenien les mateixes relacions amb Egipte.

D'altra banda el Sina romania territori bedu. En temps d'Amenhotep II un grup d'egipcis va entrar al Sina per explotar alguna mina, i dos campanyes es van dirigir contra ciutats emmurallades de les que no s'esmenta el nom, poblades per Aamu (asitics), i es van fer 1.554 presoners (alguns dels quals segurament desprs foren servents a Egipte).

Una biografia d'un Amenemhet (que no era el far) a una tomba de Beni Hasan esmenta una expedici a Kush, i una visita al regne del Punt dirigida per l'oficial del rei Khentykhetaywer, durant el 28. any de regnat. Una altra histria parla de la trobada per un mariner nufrag d'una illa rica i on no faltava de res i on es van produir fets mgics, i el fara els va fer consignar en un papir.

Els nomarques fins llavors eren simples governadors designats pel fara, per Amenemhet II va permetre que aquestes funcions tornessin a esdevenir hereditries. Alguns nomarques van agafar ttols pretensiosos de vegades imitant els de la cort reial. Tot i aix el rei no va deixar que minvs la lleialtat a la corona i a canvia dels favors del rei aquest els exigia la protecci de les fronteres i la direcci de les expedicions reials en les que actuaven amb la seva gent per com a delegats del rei. A ms es creu que es va iniciar una prctica, desprs generalitzada, de qu els fills dels nomarques havien de ser enviats a la capital, on rebien educaci, i desprs eren enviat a diferents missions o crrecs de manera que normalment no podien tornar al noms, i quant el govern d'algun quedava vacant es nomenava un nomarca nou sense relaci amb l'anterior.

Quasi no es coneixen construccions d'aquest rei excepte la seva pirmide (pirmide d0Amenemhet II o pirmide blanca) per potser alguns dels seus edificis foren usurpats per futurs reis. La seva pirmide fou construda a Dashur per raons que no sn conegudes, mentre que els seus dos predecessors les havien fet a Lisht.

Una estela amb el seu nom s'ha trobat a Wadi Umm Balad, una avinguda a Hermpolis, una esfinx que avui es al Museu del Louvre, i algunes inscripcions prop d'Assuan (on s esmentat junt amb el seu fill).

El va succeir el seu fill Senusret II.

El seu nom apareix tamb com Amanemes, Amenemhait, Amenemhat, Amenemmes, Ameniemhet, Amenu, Ameny, Ammenemhet, Amonemhat, Amunemhat, Maekheru, Mekheru, Nebkaura, Nebkaure, Noubkaoure, Noubkaoureamenemhait i Nubkure





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95103" title="Zombie (ordinador)" nonfiltered="2785" processed="2770" dbindex="37978">
Un ordinador zombie, o simplement zombie, s un ordinador connectat a Internet la seguretat del qual ha estat compromesa per un cracker, un virus informtic, o un cavall de troia. Generalment, la mquina compromesa s noms una de moltes en un "botnet", i s'utilitzar per realitzar tasques delictives sota la direcci remota d'un tercer. La majoria dels propietaris d'ordinadors zombis no sn conscients de qu el seu sistema s'estigui utilitzant d'aquesta manera. Per aquest motiu, aquests ordinadors es comparen metafricament amb un zombie.



Els zombies s'han utilitzat extensament per enviar correu brossa, correu electrnic no desitjat - spam en angls; es calcula que l'any 2005, aproximadament el 50-80% del correu brossa a escala mundial va ser enviat per ordinadors zombies . Aix permet als spammers evitar ser descoberts i presumiblement redueix les seves despeses en amplada de banda, ja que els propietaris de zombis paguen la seva prpia amplada de banda.

Per raons similars els zombis tamb s'utilitzen per cometre frau de clic contra llocs que mostren publicitat que es paga per clic.

Els zombies tamb s'han fet servir per cometre atacs distribuits de denegaci de servei, com l'atac al servei SPEWS del 2003. El 2002, uns quants llocs web destacas (Yahoo, eBay, etc.) van ser obligats a aturar amb un atac distribut de denegaci servei organitzat per un adolescent canadenc. Al lloc web de Recerca Gibson es parla extensament d'un atac contra grc.com, i l'autor, de 13 anys probablement des de Kenosha, Wisconsin, identificat. Steve Gibson va desmuntar el bot que sembla que havia muntat l'atac, i el va seguir fins al seu  al seu origen. En la relaci de la seva investigaci, es descriu clarament el funcionament d'un 'bot' que controla un canal de IRC ().
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95104" title="Perode rom a Catalunya" nonfiltered="2786" processed="2771" dbindex="37979">

 Introducci .
L'Ebre va ser la primera frontera militar entre cartaginesos i romans (238 aC). Desprs de la conquesta de Sagunt, ciutat aliada dels romans per les tropes pniques liderades per Annbal el 218 aC va esclatar la Segona guerra pnica, que duria al ple domini rom de la pennsula ibrica. 



Els romans van ser els estructuradors bsics del territori de Catalunya tal com avui l'entenem, tant en infrastructures com  en creadors de ciutats. La Hispania Citerior fou una de les dues provncies en qu es va dividir la pennsula Ibrica desprs de la conquesta romana. Va ser creada el 197 aC, i en ella s'inclou l'actual territori de Catalunya.

L'increment de territori controlat per Roma i l'enriquiment que aix produa en els seus governants va condur a una etapa molt convulsa entre els segles II i I aC, que van transformar la Repblica Romana en Imperi rom quan Octavi (August) va vncer tots els seus enemics el 31 aC.

Octavi va transformar la Repblica de Roma en l'Imperi Rom, i en proclam la seva reforma el 13 de gener de l'any 27 aC. En virtut d'aquesta reforma s'encarregava del proconsulat de totes aquelles provncies que tenien acantonades legions (prenent aix el comandament de tot l'exrcit) i del propi Octavi dependrien els oficials i soldats. Entre les provncies afectades per aquestes mesures estava la Citerior. Hispnia, constituda per dues provncies, la Citerior i l'Ulterior, va ser dividida en tres: Tarraconense, Btica i Lusitnia (27 aC).

La pressi dels huns, que liderats per tila va arribar a les portes de Roma, va empnyer les tribus germniques cap a Europa Occidental. Per intentar fer front a aquesta crisi, a la mort de Teodosi I el gran va dixar la part occidental (en la que es trobava hispania) de l'imperi al seu fill Honori, i la part oriental al seu fill Arcadi. La invasi va precipitar la Caiguda de l'imperi rom el 476.

 Conquesta romana i control immediat del territori .


La conquesta militar

Encara que autors com Titus Livi (Ab Vrbe Condita, llibres XXI, XXII, XXIV, XXV i XXVIII) i Polibi (Histries, llibres IX, X i XI) han fet esment de les campanyes de la Repblica romana a la Pennsula ibrica, l nic relat seguit de la conquesta s Ibria, de l historiador alexandr Api, que va viure al s. II d.C. Per tant ens basarem principalment en aquest ltim autor per fer un resum de l annexi militar dels nostres territoris sense descuidar les aportacions dels altres historiadors antics. No obstant, sempre queda el problema que les niques fonts que descriuen les conteses entre els ibers i els romans sn gregues i llatines, i a ms, especialment T. Livi i Api, molt llunyanes del temps que es produren els fets. Tamb cal recalcar el fet que molts autors antics no es cenyien a la veritat histrica, sin que la seva intenci era ms entretenir el lector.

L ofensiva cartaginesa
 
L any 237 aC, els cartaginesos, anomenats pnics pels romans, comenaren la seva penetraci militar pel sud de la pennsula ibrica, que acab amb l establiment d un estat amb capital primer a Akra Leuk (Alacant) i Carthago Nova (Cartagena) poc desprs (concretament el 227aC). El 231 tingu lloc una ambaixada romana a Hispnia per tractar emb el cabdill cartagins Amlcar i a la seva vegada, els saguntins, aliats de la Repblica romana des del 230 , tamb enviaren ambaixadors a Roma. L any 229 Hasdrbal va succeir Amlcar en el comandament del nou estat cartagins a Ibria i va convenir en un tractat signat el 226 aC amb Roma que el lmit nord d aquesta expansi seria el riu Ebre . Recordem que en un tractat anterior, el del 348 aC, la zona entre Mastia (ara Carthago Nova, la nova capital pnica a terres ibriques) i l Ebre havia estat oberta al comer rom.

Hannbal, que havia succet Hasdrbal el 221, en assaltar i sotmetre Sagunt, va trencar el tractat (Api, Hannbal, 3) i esclat el que s anomena com la II Guerra Pnica (entre els romans i els cartaginesos). El cartagins va recrrer la costa del Llevant i va contreure pactes amb molts pobles indgenes; va traspassar els Pirineus i els Alps i entr a Itlia, on infring una srie de derrotes als exrcits de Roma. A Ibria restava Hasdrubal com a lloctinent al sud (Ibria, 13), mentre que a l rea al nord de l Ebre Hannon controlava la situaci.

La intervenci romana

El 218 la Repblica romana decid tallar els subministres de l exrcit cartagins i una possible retirada del seu cabdill. Aix va fer que un exrcit de romans i italians desembarqus a Emprion (Empries, factoria grega aliada dels romans. Cneu Corneli Escipi comandava 60 naus, 10.000 infants i 700 genets (Ibria, 14), uns 30.000 homes en total (equivalent a quatre legions), i es dirig per terra (T. Livi, XXI, 60, 1-3) seguint la via Heraclea, cap a Cissa (ciutat ibrica precedent de Tarragona). Aqu derrot les forces cartagineses i establ una base militar al lloc on desprs s aixecaria la Tarraco romana. Desprs marx cap a l Ebre, on esclaf els contingents pnics d Asdrubal en una batalla naval a la desembocadura d aquest riu (217 aC). Tamb aprofit la seva campanya per segellar diversos pactes d amistat amb els pobles indgenes de l actual Catalunya i renovar els antics (T. Livi, XXI, 60, 3), aix com per contractar mercenaris ibrics. Poc desprs el seu germ Publi, que havia acudit amb ell com a legat, marx a la costa etrusca per mar quan s assabent que Hannbal havia creuat els Alps, per torn a Hispnia el 216. Publi tamb va contreure pactes personals amb cabdills com Indbil, reiet dels ilergetes. Aix, els dos germans Escipions, entre el 216 i el 212, seran els comandants en cap de les tropes romanes a la pennsula (Ibria, 15), front a l exrcit pnic comandat per Hasdrubal i Mag. En aquests anys aconseguiren sotmetre els pobles de la costa catalana, derrotar Hasdrbal a Dertosa (Tortosa) el 215, conquerir la ciutat de Sagunt (any 212) i establir defintivament el seu quarter general a Tarraco, fins que foren derrotats i morts pels cartaginesos (Ibria, 16) el 211 aC en terres de l actual Sierra Morena.

El 210 arrib Publi Corneli Escipi l Afric, fill de Publi, que volia venjar la mort  del seu pare, del seu oncle i el de la ptria  (Ibria, 17), amb 10.000 infants, 1.000 genets i 28 naus militars. S enfront amb els cartaginesos, que comptaven amb 25.000 soldats d infanteria i 2.500 genets (Ibria, 19) i aconsegu el mateix any 209 prendre la seva capital a Hispnia, Carthago Nova, cosa que va fer que Mag es rends al rom (Ibria, 22), i que Escipi n aconsegus un important bot. Posteriorment va instal lar-hi una guarnici (Ibria, 24).

Escipi l Afric va establir una srie de pactes de tipus personal amb els cabdills ibrics de la costa llevantina i l actual Catalunya, tal com ja havien fet Cneu i Publi anys enrera. En comptes de la paraula rex (rei), tan desagradable per a la mentalitat romana, Escipi va crear el ttol d imperator perqu fos utilitzat pels indgenes en referir-se a ell.

Altres dues grans victries de la Repblica romana foren les de Baecula (probablement ubicada a Santo Tom, Jan), el 208, i la d Ilipa (Alcal del Ro o b Carmona, Sevilla), el 207 aC. En aquest mateix any es va produir una sublevaci dels reietons Indbil i Mandoni contra Escipi, que no fou sufocada fins el 205.

Finalment, el 206 aC cauria la gran ciutat fencia de Gadir (Cadis) i es completava el domini rom sobre les possessions pniques.

Cal ressenyar que els romans, a l igual que els cartaginesos i tots els altres pobles de l antiguitat, practicaren una poltica de saqueig de quasi totes les ciutats que prenien amb el resultat de grans botins i massacres de la poblaci conquerida. Per altra banda, aconseguiren tamb una gran quantitat d esclaus en aquestes guerres que aviat foren comercialitzats pels mangones (mercaders de persones).

Els pactes entre els romans i els cabdills indgenes

Entre el 218, data del desembarcament a Emprion, i el 197, any de la primera organitzaci administrativa del territori en dues provncies, ens trobem amb una etapa militar, de pura conquesta territorial, per on van ser molt importants els pactes amb els indgenes per tal de substreure ls de la influncia cartaginesa.

Hem de dir que els pobles de la costa de l actual Catalunya es mostraren des de bon principi favorables a l acci romana, ja que, entre altres raons, patien sovint les incursions de les tribus de l interior, que eren filopniques. En aquest aspecte, la tcnica romana, especialment la utilitzada per Escipi l Afric, que continuava la dels altres caps militars de les tropes conqueridores, era la d establir relacions personals amb els caps aristcrates guerrers, que era la casta dominant dels pobles ibers. Els romans, durant els primers anys de la seva presncia, tamb havien exigit ostatges als indgenes per assegurar-se n la seva fidelitat. Els pactes eren personals, entre cabdills indgenes i caps militars romans, no entre estructures poltiques o  nacions , per la qual cosa, en morir un dels dos contractants, finalitzava la relaci de fidelitat i sovint esclataven rebelions. Els romans aprofitaven d aquesta manera el mecanisme de la deuotio ibrica, mitjanant el qual els guerrers es lligaven al seu cap fins a la mort, per crear clienteles entre la societat ibrica. Aquests personatges que s havien destacat per la seva afecci al bndol dels conqueridors adquiririen com a premi la ciutadania romana i prenien el nom del cap al qual havien servit. Una de les clusules dels tractats era que els soldats que estaven al servei d aquests caps indgenes passaven a formar part de les tropes auxiliars de l exrcit rom, i tamb eren recompensats desprs del seu servei amb la ciutadania (com passa en alguns exrcits actuals).

En altres llocs de la pennsula, alguns indgenes podien ser acollits en l orde eqestre (l orde dels cavallers) i fins i tot arribar a ser senadors.
 
Les primeres mesures de control del territori

Desprs de la derrota dels cartaginesos a sl hispnic estava clara la voluntat de l Estat rom d incorporar definitivament la pennsula al seu territori. La majoria d estudiosos situen el 206 aC, amb la conquesta de Gadir i la fundaci de la primera ciutat romana amb veterans de l exrcit (Italica), la data en qu l estat rom decideix romandre a la pennsula de manera indefinida. No obstant, Mayer (1992) pensa que no ser fins a la segona meitat del s. II aC, quasi cent anys desprs, que la Repblica romana no decideix la incorporaci definitiva de les terres hispniques a l imperium. 

La causa d aquesta decisi estava prou clara: es tractava sobretot de la voluntat d explotar la gran riquesa minera de la pennsula.

Desprs que Sil acab d expulsar els cartaginesos de la pennsula hispnica, s hi establiren dues legions a fi de controlar l ordre, fins el 201, en qu segons alguns autors noms hi roman una sola.

Aix, es va sotmetre el territori al pagament de tributs  i es reorganitz en dues provncies (prouinciae) des del 197 aC. Desprs de sufocar la gran revolta indgena, s establiren nombrosos llocs de vigilncia juntament amb els ja existents presidis d Emporion i Tarraco, acompanyats d una gran presncia militar.

L establiment dels primers tributs

Entre el 218, any de l arribada dels romans i el 212 aC, aparegueren les dracmes d imitaci emporitana. Segons Blzquez (1978) les primeres monedes iberoromanes van ser encunyades a Emporion i a altres pocs tallers i sn molt uniformes quant a estil. A Barcelona cal destacar les de la llegenda Barkeno en lletres ibriques, de connotacions pniques i actives fins al primer quart del s. II aC.

A partir del 205 aC, desprs de la derrota d Ilipa, les autoritats romanes ja sotmeteren els indgenes al pagament d un stipendium o impost , en principi amb un caire cojuntural, i aix va comenar una etapa tributria que s organitzaria definitivament desprs de la divisi provincial del 197. Els tributs es pagarien tant en moneda com en espcie i aix, a principis del s. II, les monedes de plata i bronze de tota Hispnia quedaren unificades sota el patr del denari ibric, que seguia el mateix sistema metrolgic que el rom, per amb escriptura ibrica. Blzquez (1978) pensa que aquestes encunyacions van ser obra dels romans. Els centres redistribuidors (poblats) desenvoluparen d aquesta manera la seva activitat econmica dins el marc imposat pel dominador llat. 

La conversi del territori en prouincia

L any 197 es decid dividir el territori ja incorporat a la Repblica romana en dues provncies pretorianes, ja que estava clara la voluntat de Roma en incorporar la pennsula gradualment al seu domini. La Hispania Citerior, amb capital a Carthago Nova, abraava el que ara sn els Pasos Catalans, Mrcia i Andalusia oriental, i a la qual s afegir a partir de finals del s. II aC, les terres recentment conquerides a la Gl lia meridional (actuals Rossell i Llenguadoc) . Per altra banda, la Hispania Ulterior comprenia Andalusia occidental, aproximadament i estaria separada de la Citerior en aquesta zona pel saltus Castulonensis, s a dir la zona de l actual Sierra Morena i Despeaperros, prop de la ciutat ibrica de Castulo.M. Helvi

El governador de cadascuna d aquestes provncies va ser durant els primers temps un pretor o b, si hi havia circumstncies excepcionals, un cnsol. Els primers pretors que se n varen fer crrec foren C. Semproni Tudit i , a la Citerior i la Ulterior, respectivament. Cap a mitjan s. II aC, se n va fer crrec un propretor o b un procnsol. Aquests eren alts funcionaris que a Roma havien estat pretors o cnsols i estaven rodejats per un conjunt de legats i qestors, a ms d altres funcionaris que ells mateixos escollien. Per altra banda, els publicans, molts d ells pertanyents a l orde eqestre (cavallers) i agrupats en societats, no estaven vinculats a la figura del governador, per eren els encarregats de la recaptaci de recursos econmics, moltes vegades de manera abusiva vers la poblaci local. Hem de tenir en compte que Hispnia fou sempre una colnia d explotaci per a l Estat rom (sobretot metalls com or, plata, coure...). El propretor o procnsol tamb era el jutge suprem en els assumptes de la seva provncia i assegurava el funcionament de la justcia en els tribunals de les ciutats. Estava facultat per emetre edictes sobre fiscalitat i relacions financeres dins l mbit provincial. El Senat controlava en ltima instncia l actuaci del governador; aquest, al final del seu mandat, havia de rendir comptes davant els patres conscripti i podia ser sotms a un procs criminal en cas d irregularitats en la gesti.

La gran revolta indgena

El mateix any 197 va esclatar una gran revolta a tota l rea recentment conquerida. En marxar l Afric desprs de les seves campanyes hispniques, els caps ibrics que l havien recolzat van considerar que noms els unia una relaci personal amb el seu rex (rei) Escipi. Una altra teoria defensa que la revolta va ser originada potser per la imposici d un tribut regular anual. 

El cert s que en primer lloc la Repblica va enviar Semproni Tudit i Marc Helvi, per no va ser fins el 195 que aquesta rebel li fou sufocada pel cnsol M. Porci Cat (Ibria, 39), el qual, amb dues legions, 8.000 italians i 800 genets, desembarc a Emprion i desprs es dirig cap a Tarraco. Els romans van ordenar, segons Api (Ibria, 41), que els ibers esfonsessin les muralles sota pena de ser reduts a l esclavitud, i aix ho feren els oppida dels voltants del riu Ebre. Amb aquesta acci, els poblats de l interior del que ara s Catalunya, desapareixeren definitivament. Com a ancdota a destacar, hem de dir que l exrcit rom era alimentat noms amb els productes agrcoles locals, s a dir, el blat iber, i d aqu el gran nombre de camps de sitges datats en aquesta poca. s un fenomen que ja havia comenat pocs anys desprs del desembarcament rom a Emprion i constitu una gran operaci de saqueig dels recursos econmics indgenes. Per tant, a Roma li interessava tenir controlada la nostra zona, ja que oferia una gran rendibilitat pel que fa als productes del camp i era la poblaci autctona la que explotava aquest territori, controlat per fortificacions. A ms, la major part del territori fou declarat ager publicus, s a dir, administrat directament per la Repblica romana.

Presidis, llocs de vigilncia i efectius militars

Pel que fa a la zona ibrica nord, fins ben entrat el s. II aC, es mant el presidi militar de Tarraco per controlar la zona recentment annexionada i com a base d operacions de l exrcit rom. 

Altres fortificacions importants que els romans installaren foren les d'Olrdola i la que constituria temps desprs la ciutat dEmporiae. 

Pel que fa als efectius militars desplegats desprs del 197, es calcula que entre 197 i 169 aC, s hi establiren a la zona incorporada al domini rom 251.400 soldats, entre ells 85.500 ciutadans romans i 165.850 aliats. Quant al nombre de legions, Afzelius (1944) assenyala quatre entre el 187 i el 168 aC, s a dir, veiem com s increment notablement la presncia militar a Hispnia.

 poca romana republicana o iberoromana .

Canvis al segle II aC

El procs de jerarquitzaci entre assentaments grans i petits va ser afavorit per Roma a fi d implementar el seu model territorial. Uns es veuran afavorits per la presncia romana i altres desapareixeran.

Apareixeran les anomenades "monedes ibriques". El principal s d aquestes monedes era la de pagar tributs a les noves autoritats romanes, per tamb servirien per satisfer el sou als soldats establerts a les nostres terres.

La fi de l s de l escriptura ibrica a les monedes d Hispnia est situada per Villaronga (1979) cap al 44 aC. Aqu es situaria la data de pas entre les monedes ibriques i les romanes prpiament dites.

Pel que fa a monedes procedents de la seca de Roma, tenim constncia que a mitjan s. II aC comencen a arribar-n hi.

Per no ser fins desprs del 133 aC (conquesta de Numncia) quan la Repblica romana decid reestructurar territorialment el NE de la pennsula i integrar les comunitats indgenes. L'actual zona de Catalunya estava inclosa a la Hispnia Citerior, governada per pretors. El centre poltic administratiu es situava a Tarraco.

El procs s acceler encara ms el 121 aC (conquesta de la Narbonesa). Hem de constatar que la via romana ms antiga documentada epigrficament a la pennsula s la que es feu entre el 120 i el 110 aC, que enllaava els poblats d Ilduro i el de Vic.
 
Els assentaments indgenes que es veieren afavorits per la presncia romana adoptaren els nous patrons constructius romans. Els excedents agrcoles dels nous jaciments que apareixen o que es desenvolupen serviran per fer front als pagaments en espcies que exigia el manteniment de les tropes romanes (camps de sitges).

En aquesta poca de la segona meitat del s. II aC molts estudiosos situen la primera organitzaci dels assentaments agraris romano-itlics. No obstant, abans de la Guerra Social a Itlia, a principis del s. I aC, la legislaci romana no consentia l establiment massiu de colons fora d Itlia si exceptuem alguns casos molt concrets. Per el fet s que es necessitaven ms camperols-soldats d acord amb el sistema republic ancestral, en el qual els legionaris eren petits propietaris de terres. Si desapareixien els camperols lliures, l existncia mateixa de l exrcit perillava. Aquest problema fou solucionat per les reformes de Mari, a finals del s. II aC, que cre un exrcit professional i assign terres als veterans.

El gran impuls romanitzador del segle I aC

La lex Iulia de ciuitate latinis et sociis danda (90 aC) va atorgar els drets de ciutad rom a les persones que s havien mantingut fidels a Roma desprs de la Guerra Social i als qui es sotmetessin. Entre els aliats hi havia guerrers procedents de l actual Catalunya. D aquesta manera, molts aliats dels romans van assolir els drets de la ciutadania i s impuls en el pla social la romanitzaci.

Per altra banda, entre finals del s. II aC i la primera meitat del s. I aC naixeren els primers nuclis de caire urb de tipus itlic a la costa. La fundaci d'aquests primers nuclis urbans de ciutadans romans pot ser producte de la decisi dels caps militars vencedors a les guerres civils que tenen lloc a la nostra pennsula. Aix, durant el I Triunvirat (Csar, Cras i Pompeu) les provncies hispniques foren assignades a aquest ltim, per molts pobles del NE peninsular abraaren la causa de Sertori, contrari a Pompeu. Aquest, el 77 aC, fou enviat a la Citerior i de seguida es va fer amb la costa catalana situada entre els Pirineus i la desembocadura del Llobregat. Lluit contra Sertori fins que finalment, el 72 aC, aquest fou mort a Osca. Pompeu va concedir la ciutadania romana a molts indgenes afectes i va haver de fundar nuclis de poblaci com Gerunda(Girona) i Iluro (Matar), a fi d assentar-los, juntament amb els veterans que lluitaren al seu costat. 

La fundaci de noves ciutats va anar acompanyada de l assignaci de terres. La colonitzaci fora d Itlia adquir proporcions ms destacades al s. I aC. Per no va ser un fenomen de masses. Est relacionat amb el fet que les lleis agrries promulgades a Roma durant la primera meitat del s. I aC tingueren com a objectiu primordial la repartici de lots de terra entre els veterans fora d Itlia, que tamb servien per recompensar els soldats i aconseguir clienteles. Tamb hi hagueren motius comercials. La terra que l estat donava als colons rebia el nom d ager assignatus i quasi sempre provenia de l ager publicus o terra estatal conquerida.

Autors com Mir (1988)i Guitart (1985) defensen un origen netament itali d aquests ciutadans romans i altres recalquen el factor militar en aquestes reparticions. Aix, Alfldy (1987) mant que els veterans constituen la capa dirigent de les noves ciutats de cuny rom i Mir (1988) tamb pensa que els protagonistes d aquesta repartici de terres eren ex-legionaris i  colons civils . Segons el mateix estudis tamb hi residien  immigrants itlics sense ciutadania  i els negotiatores o comerciants. No obstant, contradint els autors anteriors, i respecte a la presncia d ex-legionaris amb lots de terra, Barreda i Pena (1997) responen que no hi ha cap evidncia al respecte. El que s s cert s que a partir de principis del s. I aC tots eren ciutadans romans procedents del centre d Itlia i des d aquesta poca i sobre tot a partir de mitjans d aquest segle augmentaren els proletaris despossets de terres a Itlia. 

La forta presncia romana en el nostre territori causada per les guerres civils de la primera meitat del s. I aC far que els canvis que havien comenat al segle anterior s accelerin. A partir d aquesta poca, la urbanitzaci donar com a resultat la implantaci del sistema basat en la ciutat ms el seu territori i s amollonaren les vies principals. Per altra banda, ja hem esmentat la desaparici de les monedes de cuny ibric a mitjan del segle en qesti.

Es consolidaran en aquesta poca circuits comercials estables entre el mn ibric i Itlia, cosa que evidencia tamb que la nova agricultura de plantaci que s implant al nostre territori estava orientada al mercat i que va tenir lloc una progressiva monetaritzaci de l economia. 

Al s. I aC trobem en abundncia monedes de la seca de Roma, amb la llegenda ROMA i la del nom del magistrat monetal, mentre que les seques ibriques desapareixen desprs de la mort de Juli Csar (45 aC).

Parlant de Csar, hem de dir que aquest feu noves deduccions de veterans a la Pennsula. No obstant en realitat moltes d aquestes foren fundades desprs de la mort de Csar pels triunvirs (Octavi, Marc Antoni i Lpid).

A partir de mitjan s. I aC, el fenmen dels repartiments de terres adquir ms proporcions i d aquesta manera Csar tingu un paper preponderant en la romanitzaci d Hispnia. A ms de la vinguda de colons hi afluiren  capitals i interessos econmics. Autors com Nony (1984) pensen que, especialment a partir de Csar, l exrcit va ser el principal instrument d assentament d italians i romans a les noves terres conquerides. Als colons beneficiaris de les reparticions cesarianes els era assignada una porci de territori, concretament 10 iugades de terra (2,5 Ha) per famlia i d aquesta manera procediren a la parcel laci del terreny que envoltava els nous nuclis i al cultiu intensiu de la vinya. 

Pel que fa als poblats, podem assenyalar que gaireb la majoria desapareixen a mitjan segle I aC. La principal causa d aix fou la fundaci de les noves ciutats romanes, lligades a l agricultura de plantaci de model itlic, que va fer desaparixer les explotacions domstiques indgenes i provocaren el col lapse dels assentaments ibrics.

I pel que fa a la vialitat, tamb hem de dir que s en la primera meitat del s. I aC quan probablement es creen les mansiones o parades a la via Heraclea. Cal tenir en compte que per anar dels Pirineus a Tarraco, els exrcits romans preferien la ruta terrestre a la martima.

Vegeu tamb.
Procs de romanitzaci;
Villa romana de Can Llauder;
Forns romans de la Fornaca de Vilassar de Dalt;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95107" title="Drenar" nonfiltered="2787" processed="2772" dbindex="37980">


Hidrologia: (Pot ser un fenomen natural o artificial) Desplaament de l'aigua de la superfcie a altres capes ms o menys profundesDrenar (hidrologia).
Cirurgia: Procediment per eliminar els fluids del cos Drenar (cirurgia).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95111" title="Temporada esportiva 2005-06 a Espanya a nivell de clubs" nonfiltered="2788" processed="2773" dbindex="37982">
Quadre amb els diferents club esportius campions d'Espanya durant la temporada 2005-06. Es consideren les competicions majors, s a dir, les competicions de lliga, copa i els campionats d'Espanya. A ms, es consideren les competicions absolutes, no les de categories inferiors.

Les dades fan referncia als clubs que s'han proclamat campions durant:
 la temporada 2005-06 per a la majoria d'esports, en els quals la temporada esportiva es disputa a cavall de dos anys amb vacances a l'estiu (com passa a la majoria d'esports d'equip);
 l'any 2005 per aquells esports on la temporada s anual (com passa a alguns esports individuals, com el tennis) amb vacances a l'hivern. Aquests esports estan senyalats amb el smbol (A).

 Quadre de campions .
Campionats de lliga i copa


Campionats d'Espanya


 Classificaci per territori .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95112" title="Drenatge (hidrologia)" nonfiltered="2789" processed="2774" dbindex="37983">
El drenatge en hidrologia s la remoci natural o artificial de l'aigua d'una superfcie, incloent tamb la part ms inmediata que queda per sota (subsuperficial) en una rea determinada. El drenatge quan es fa en capes profundes es practica en la mineria

El drenatge en la natura s un mecanisme del cicle hidrolgic. El drenatge artificial ha estat i s encara, imprescindible per posar en conreu terres ja sigui per que es troben en climes molt humits, perqu es troben en llits d'inundaci (deltes, per exemple) ,perqu tenen un drenatge natural molt lent o en regadius que si no es drenen acabarien salinitzant el terreny.

Drenatge natural.

Cada terreny t una capacitat i velocitat d'infiltraci d'aigua determinada, quan la precipitaci s superior a aquesta capacitat l'aigua, que ja omple tots els porus disponibles del sl, s'acumula a la superfcie ( s'entolla). El drenatge natural est relacionat amb la fracci d'aigua del sl coneguda com aigua gravitacional. Diveros factors influeixen en el drenatge:
Precipitaci de l'rea en qesti: Sobre el drenatge influeix molt el total de pluja caiguda en un episodi o el total anual, la distribuci, la intensitat o si es tracta de neu o pluja.
Evaporaci: la qual en incrementar-se amb l'augment de la temperatura elimina gran quantitat d'aigua que ja no ser per tant drenada. ;
Vegetaci: Els arbres i arbusts intercepten la pluja i afavoreixen un drenatge molt repartit en el temps. Una torbera s un exemple de vegetaci que aprofita un drenatge lent motivat per un clima fred i plujs;
El sl: Sn fonamentals l'estructura (organitzaci) i la textura del sl (mida de les partcules). Drenen lentament els terrenys amb textura argilosa i molt rpidament els de textura sorrenca . Pel que fa a l'estructura la pedregosa afavorix un rpid drenatge, igual que la crstica tot el contrari que  el sl permanentment glaat de les zones subrtiques permafrost.

Drenatge artificial.
Es fa servir en obres pbliques o en terres de conreu que ho necessitin.

Els sistemes de drenatge que es fan servir sn diversos. En drenatges superficials es tracta simplement d un desgus facilitat amb donar un lleuger pendent cap a una zona de recollida d aiges.

En drenatges que impliquen la zona subsuperficial  es tracta de mantenir la capa fretica (nivell  subterrani d aigua) separada de la superfcie . Aix se sol fer amb un sistema  que forma una xarxa de canonades de material pors o perforades collocades al fons d'unes rases i cobertes amb un material filtrant.

Enllaos externs.
International Geosynthetics Society;
WebCom Systems;









.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95120" title="Temporada esportiva 2004-05 a Espanya a nivell de clubs" nonfiltered="2790" processed="2775" dbindex="37985">
Quadre amb els diferents club esportius campions d'Espanya durant la temporada 2004-05. Es consideren les competicions majors, s a dir, les competicions de lliga, copa i els campionats d'Espanya. A ms, es consideren les competicions absolutes, no les de categories inferiors.

Les dades fan referncia als clubs que s'han proclamat campions durant:
 la temporada 2004-05 per a la majoria d'esports, en els quals la temporada esportiva es disputa a cavall de dos anys amb vacances a l'estiu (com passa a la majoria d'esports d'equip);
 l'any 2004 per aquells esports on la temporada s anual (com passa a alguns esports individuals, com el tennis) amb vacances a l'hivern. Aquests esports estan senyalats amb el smbol (A).

 Quadre de campions .
Campionats de lliga i copa


Campionats d'Espanya


 Classificaci per territori .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95124" title="Tunip" nonfiltered="2791" processed="2776" dbindex="37986">
Tunip fou una ciutat-estat de Sria, esmentada per primer cop als texts egipcis i desprs sovint en els hitites. La seva situaci no es coneix. El ms probable s que fos a la vall mitjana de l'Orontes al sud del Ghab. La ciutat era "a dos dies de marxa de Nuhase" i Nuhase, al sud d'Alep, ocupava la part nord del mitj Orontes. Algunes inscripcions egpcies la situen a la terra d'Amurru. 

La ciutat apareix ja esmentada vers el 1900 aC com una de les ciutats amb les que Egipte comerciava en temps d'Amenemhet II, segons indiquen els "llibres dels dies" egipcis.

Vers el 1500 el rei de Tunip va esdevenir vassall de Mitanni.

Tuthmosis III parla d'un cap de Kheta, a la terra d'Alep al nord de Tunip. Des Irqata a la vora de Samur, ciutat properas a la moderna Tartus, els egipcis van ocupar Tunip a la meitat del segle XV aC. En aquesta poca Tunip era el poder dominant al nord de Sria,  i les ciutats d'Ullaza, Samur, Irqata i Ardata, conquistades per Egipte, li pertanyien. L'altre poder era el regne de Cadeix. Les conquestes egipcies no van poder ser respotes per Mitanni i finalment foren confirmades per un tractat.

Vers el 1400 aC un tractat entre els reis Ir-Addu (Ir-Dim) de Tunip i Niqmepa d'Alalakh situa Tunip amb frontera amb Alalakh; Tunip seria al sud del riu Ghab, a la vall mitja de l'Orontes. Tunip era a dos dies de marxa de Nuhashe, un regne del nord de Sria, al sud d'lep i al nord de l'Orontes mitj.

Ramss II diu que va conquerir Dapur, ciutat de la regi de Tunip a la terra de Naharin; Dapur era a la terra d'Amurru i per tant Tunip seria tamb a Amurru, i en aquest cas l'nica posici factible es Tell Asharneh. Aix fou posat en dubte per la troballa d'un document a Baalbek escrit en carcters cuneformes que portava el nom de Baal Tunip, reforant la teoria de Velikovsky que identificava Tunip amb Baalbek, per aquesta identificaci t avui dia molts pocs seguidors.

La ciutat fou destruda el 721 aC per el rei assiri Sargon II i va restar abandonada fins el temps de la primera croada al comenament del segle XII, quant s'hi va establir una guarnici militar d'observaci dels croats vers el 1109, i es van construir alguns magatzems, torres d'observaci i casernes, controlat la ciutat d'Apamea mes al sud, i vigilant als rabs que dominaven el proper castell de Qalat Sheizar.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95125" title="Tell Asharneh" nonfiltered="2792" processed="2777" dbindex="37987">
Tell Asharneh es una excavaci arqueolgica de Sria a la vall de l'Orontes a 35 km al nord-oest d'Hama o Hamah, a la vall del riu Ghab.

Es composa de l'acrpoli a la part mes alta, i turons secundaris, i una part baixa amb una ciutat bastant gran al entorn de la qual foren construts uns terraplens de terra alts. Ha estat excavada per un equip canadenc de la Universitat Laval i la Universitat de la Colmbia Britnica sota la direcci de Michel Fortin i Elisabeth Cooper, des el 1998 al 2004, i en aquest darrer any es va comenar una nova excavaci especialment dirigida a identificar les restes cermiques i de poteria a la Vall del Ghab, on 40 llocs arqueolgics han estat localitzats.

S'han trobat restes paleoltiques que proven que la zona fou habitada des el 300000 aC. Segons les probes arqueolgiques el que fou la ciutat fou ocupada des la meitat del tercer millenni i fins al segle VIII aC i desprs noms es troben algunes restes hellenstiques i de l'poca de les croades. Al segle VIII aC, quant fou abandonada, era una ciutat fortificada amb un mur exterior i terraplens inclinats. Les restes de les fortificacions dels croats han estat tamb estudiades.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95127" title="Somontano de Barbastre" nonfiltered="2793" processed="2778" dbindex="37988">


El Somontano de Barbastre s una de les comarques de l'Arag.

Etimologia.

Somontano s l'adaptaci fontica i escrita de la paraula aragonesa Semontn al castell. El terme aragons apareix reflectit a diversos documents histrics des de l'poca del rei Alfons I d'Arag i Navarra El Bataller, artfex de la reconquesta de la contrada, originalment com a Semontn d'O Grau (que podria sser tradut com "Sota-mont d'El Grau") en referncia a la llavors poblaci ms important de la zona, El Grau. Cal recordar que la plaa de Barbastre no va rebre el ttol de dicesi (que actualment comparteix amb Monts), amb els pertinents privilegis, que la conduren a l'expansi poltica i demogrfica, fins a fora dcades desprs de la seva reconquesta.  

La procedncia del mot s un terme compost de l'arrel llatina  Sub  (Per sota de, inferior a) i  Mons ,  Montis  (Muntanya, muntanyes). Per tant, s una clara referncia a la seva ubicaci ms enll de les serres baixes del Sobrarb i l'Alcanadre, a la semi-plana prepirinenca aragonesa. 

Llista de Municipis.
Abiego, Adahuesca, Alquzar, Azara, Azlor, Barbastre, Barbuales, Berbegal, Bierge, Castejn del Puente, Castillazuelo, Colungo, Estada, Estadilla, El Grado, Hoz y Costean, Ilche, Laluenga, Laperdiguera, Lascellas-Ponzano, Naval, Olvena, Peralta de Alcofea, Peraltilla, Pozn de Vero, Salas Altas, Salas Bajas, Santa Mara de Dulcis i Torres de Alcanadre
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95131" title="Glutamina" nonfiltered="2794" processed="2779" dbindex="37989">

La glutamina (abreujat Gln o Q) s un dels aminocids transcripcionals que formen les protenes dels ssers vius. 

Es tracta d'un aminocid no essencial, que vol dir que l'organisme el pot sintetitzar a partir d'altres aminocids presents en les protenes o en els aliments, de manera que no sn d'ingesta obligatria.

En certes ocasions, com l'estrs, traumes o infeccions, pot ser considerat com a "semiessencial".

Es troba en aliments amb alt contingut proteic; els lctics, carns i fruits secs tenen un alt contingut en glutamina. 

A l'ARNm, codifica com a CAA o CAG.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95134" title="Valdejaln" nonfiltered="2795" processed="2780" dbindex="37990">


Valdejaln s una de les comarques de l'Arag.

Compta amb els segents municipis:Almonacid de la Sierra, La Almunia de Doa Godina, Alpartir, Bardallur, Calatorao, Chodes, pila, Lucena de Jaln, Lumpiaque, Morata de Jaln, La Muela, Plasencia de Jaln, Ricla, Rueda de Jaln, Salillas de Jaln, Santa Cruz de Gro i Urrea de Jaln.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95135" title="ibenik" nonfiltered="2796" processed="2781" dbindex="37991">

ibenik (en alemany: Sibenning, en itali: Sebenico) s una ciutat histrica a Crocia. Est situat a la Dalmcia central on el riu Krka flueix a la mar Adritica. La seva poblaci era de 37.120 habitants en el cens del 2006.

L'edifici ms important de la ciutat s la catedral de Sant Jaume.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95139" title="Riber" nonfiltered="2797" processed="2782" dbindex="37992">

Els ribers sn els arbustos del gnere Ribes, originaris de les regions temperades de l'hemisferi nord, que tenen com a fruit les ribes o groselles.

El gnere inclou al voltant de 150 espcies i es tracta com l'nic gnere de la famlia Grossulariaceae.

Espcies.
Ribes aciculare Sm.
Ribes alpestris (Decne) A.Berger;
Cirerola: Ribes alpinum L.
Ribes ambiguum Maxim.
Ribes americanum Mill.
Riber daurat: Ribes aureum Pursh;
Riber pudent: Ribes bracteosum Douglas ex Hook.
Ribes burejense F.Schmidt;
Ribes californicum Hook. & Arn.
Ribes cereum Douglas;
Ribes ciliatum Humb. & Bonpl.
Ribes coloradense Cov.
Ribes curvatum Small;
Grosella de gos: Ribes cynosbati L. (syn. Grossularia cynosbati);
Ribes diacanthum Pall.
Ribes distans Jancz.
Ribes divaricatum Douglas;
Ribes echinellum (Cov.) Rehder;
Ribes emodense Rehder;
Ribes fasciculatum Siebold & Zucc.
Ribes fragrans Pall.
Ribes gayanum (Spach) Steud.
Ribes giraldii Jancz.
Ribes glaciale Wallich;
Ribes glandulosum Grauer ex Weber;
Ribes glutinosum Benth.
Ribes grossularioides Maxim.
Ribes henryi Franch.
Ribes hirtellum Michx.
Ribes hudsonianum Richards;
Ribes indecorum Eastw.
Ribes inebrians Lindl.
Ribes inerme Rydb.
Ribes irriguum Douglas;
Ribes japonicum Maxim.
Ribes lacustre (Pers.) Poir.
Ribes lasianthum Greene;
Ribes laurifolium Jancz.
Ribes laxiflorum Pursh;
Ribes leptanthum A.Gray;
Ribes lobbii A.Gray;
Ribes longeracemosum Franch.
Ribes luridum Hook. & Thoms.
Ribes malvaceum Sm.
Ribes mandschuricum (Maxim.) Komarov;
Ribes maximowiczii Batal.
Ribes menziesii Pursh;
Ribes meyeri Maxim.
Ribes missouriense Nutt.
Ribes montigenum McClat.
Ribes moupinense Franch.
Ribes multiflorum Kit.
Ribes nevadense Kellogg;
Grosella negra: Ribes nigrum L.
Ribes niveum Lindl.
Ribes odoratum H.L.Wendl.
Ribes orientale Desf.
Ribes oxyacanthoides L.
Ribes petiolare Fisch.
Riber petri: Ribes petraeum Wulf.
Ribes pinetorum Greene;
Ribes procumbens Pall.
Ribes pulchellum Turcz.
Ribes quercetorum Greene;
Ribes roezlii Reg.
Ribes rotundifolium Michx.
Grosella vermella: Ribes rubrum L.
Riber de sang: Ribes sanguineum Pursh;
Ribes setosum Lindl.
Ribes silvestre (Lam.) Mert. & Koch (syn. R. sativum);
Ribes speciosum Pursh;
Ribes spicatum Robson;
Ribes stenocarpum Maxim.
Ribes tenue Jancz.
Ribes triste Pall.
Ribes ussuriense Jancz.
Grosella espinosa: Ribes uva-crispa L. (syn. R. grossularia);
Ribes viburnifolium A.Gray;
Ribes vilmorinii Jancz.
Ribes viscosissimum Pursh;
Ribes warszewiczii Jancz.
Ribes wolfii Rothr.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95140" title="Catedral de ibenik" nonfiltered="2798" processed="2783" dbindex="37993">

La catedral de Sant Jaume (Katedrala Sveti Jakova) de ibenik a Crocia, s una baslica de tres naus i tres absis, i una cpula de 32 m d'alada.

Es va comenar l'any 1431 i va ser acabada el 1536, consagrant-se el 1555. Mentre que els treballs van comenar amb diferents mestres venecians (Francesco di Giacomo, Lorenzo Pincino i Pier Paolo Bussato) durant una desena d'anys, la seva construcci va ser llavors confiada a Dalmatinac natiu de Zadar. Aquest va modificar el plnol original i va adoptar un estil de transici entre gtic i renaixentista. A la mort de Dalmatinac, els treballs van ser acabats per Nikola Firentinac (Nicolas el Florent), sobretot la teulada en cpula i elements de la faana amb un estil del ms pur renaixement.

s molt remarcable i inusual el fris decorat amb cares humanes.

Els materials utilitzats per a la construcci d'aquesta catedral provenen exclusivament d'illes croates: Bra , Kor ula, Rab i Krk.

Des de l'any 2000, la catedral est inscrita al Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95142" title="Groseller vermell" nonfiltered="2799" processed="2784" dbindex="37995">


El groseller vermell (Ribes rubrum) s una planta del gnere  Ribes dins de la famlia Grossulariaceae. El seu fruit s'anomena simplement grosella o grosella vermella per diferenciar-lo d'altres del mateix gnere.

s originari de l'Europa occidental, al sud de la qual es troba noms, en estat silvestre a grans altituds.

s un arbust de fulla caduca que fa al voltant d'1'5 metres d'alt. Les fulles tenen cinc lbuls i estan disposades en espiral al voltant de la tija. Les flors sn poc vistoses de color verds en rams pnduls de 4 a 8 cm i apareixen al principi de la primavera. Els fruits, que apareixen a final de primavera o principi d'estiu, sn en forma de baia de 8 a 12 mm de dimetre i normalment sn de color vermell per hi ha varietats de conreu amb baies blanques. 

 Conreu i usos .
Sn plantes prpies de clima temperat fred. Es multipliquen per via vegetativa, esqueixos que arrelen molt fcilment)ment ja que les llavors, com en altres plantes, no reprodueixen fidelment les carcteristiques de la varietat. No s gaire exigent ni en aigua ni en nutrients. Resisteix molt b l'efecte d'una glaada. s molt conreat a Anglaterra (on s costum de posar groselles com ornamentaci de les begudes calentes). Als Pasos Catalans no s conrea gaire. 

La grosella s un fruit ensucrat i cid que ms que menjat cru s'utilitza per fer suc, xarop i mermelades.

s ric en vitamina C i facilita la digesti


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95145" title="Jabesh" nonfiltered="2800" processed="2785" dbindex="37998">
Jabesh (llat Iabeis o Iabissa) fou una ciutat dels hebreus al territori de la tribu de Gad. Es coneguda perqu el seus habitants foren exterminats en temps dels jutges per no haber-se unit a la lliga nacional contra els homes de Gibeah. Tres cents anys desprs fou assetjada pel rei d'Ammon, Nahash, per el rei Saul els va rebutjar. Desprs de la batalla de Gilboa els habitants van rescatar els cossos de Saul i els seus fills de les muralles de Bethshan i els van portar a la ciutat on foren enterrats.

Eusebi la situa en un tur a 10 km de Pella, a la via cap a Gerash, i diu que al seu temps era una ciutat gran. La vall que corre per la plana del Jord al sud de Wadi Mus (on es Pella) encara conserva el seu nom (Wadi Yabes) i la ciutat probablement estava situada en aquesta zona per les seves restes no s'han trobat si be alguns llocs han estat suggerits com a probables.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95151" title="Iacetans" nonfiltered="2801" processed="2786" dbindex="37999">

Els iacetans (iaccetani) o jacetans foren un dels pobles principals del sud dels Pirineus a l'est del vascons i al nord dels ilergets. El seu pas fou anomenat Iaccetania (Jacetnia) i ocupava la part nord d'Arag i Catalunya nord-oriental. Fou teatre de les lluites entre Sertori i Pompeu i entre els llegats de Pompeu (Afranius i Ptreius) i Juli Csar.

Estrab diu que el poble ocupava les estivacions dels Pirineus i s'estenia per les planes arribant fins al pas dels ilergets a la vora d'Ilerda i Osca. Eren semblants als aquitans per tenien punts en com amb altres pobles del costat sud dels Pirineus, com la llengua, semblant a la parlada pels pobles pirinencs inclosos els vascons.

Vers el segle III i comenaments del segle II aC els iacetans van fer incursions contra els pobles de la plana, els suessetans, per aquestos amb ajut de Cat, els van derrotar el 195 aC; desprs d'aix existeixen monedes de la seva ciutat principal Iacca (Jaca) de la que derivaven el seu nom, essent probablement un poble tributari dels romans; es van encunyar monedes amb alfabet ibric. En temps de Pompeu la ciutat va passar a mans dels vascons i Plini inclou als iacetans dins el poble dels vascons.  Estrab diu que quedaven restes de matriarcat, predominava la ramaderia amb una agricultura complementaria, i atacs de saqueig com a complement econmic.

Ptolemeu esmenta algunes altres ciutats la identificaci de les quals feta per Ukert es dubtosa: Iespus (Igualada), Cueresus (Santa Coloma de Queralt), Anabis (Trrega), Bacasis (Manresa), Telobis (Martorell), Ascerris (Segarra), Udura (Cardona), Lissa (una vila propera a Manresa), Setelsis (Solsona) i Cinna (Guissona). Probablement no van arribar mai tant lluny al est. 

Jacetnia fou romanitzada intensament i ho era totalment avanat el segle I i al segle II.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95152" title="Suessetans" nonfiltered="2802" processed="2787" dbindex="38000">
Els suessetans (llat seussetani) foren un poble prerom establert a les planes centrals d'Arag. Alguns  els consideren celtes i emparentats als suessions (de la regi de Soissons) i d'altres ibers o celtibers. El seu probable lmit oriental fou el riu Gallego. Les opinions modernes s'inclinen per un poble celta; en el seu territori hi va haver una ciutat anomenada Corbio, i al costat de Soissons hi ha la ciutat de Corbeil. L'arrel Corb derivaria del nom gal Corbus.

Al comenament del segle II aC foren aliats romans per desprs es van revoltar i el 184 aC la seva ciutat Corbio fou assetjada pels romans i fou ocupada i destruda per Terenci Varr. Ocupaven la regi coneguda per Cinco Villas. Desprs de la seva derrota el seu territori segurament fou entregat als vascons, que n'apareixen mes tard com posseidors.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95153" title="Agrass" nonfiltered="2803" processed="2788" dbindex="38001">

L'agrass o grosella espinosa (Ribes uva-crispa) o el seu sinnim: R. grossularia s una planta del gnere Ribes.

s originria d'Europa el nordoest d'frica i el sudoest d'Asia i amb altres espcies forma part del subgnere Grossularia del gnere Ribes que es diferencia per la presncia de nombroses espines i perqu les flors estan en curts peduncles i no en rams. Al sud de la seva zona d'origen viu exclusivament a l'alta muntanya.

s un arbust de fins a 3 metres d'alt amb moltes punxes lignificades i vulnerants. Les fulles tenen de 3 a 5 lbuls. Les flors sn poc vistoses i verdoses. Els fruits sn baies verdoses ( o d'altres colors en varietats conreades) ms grans que les del groseller vermelli amb la cutcula del fruit ms gruixuda. 

Conreu i usos.
s una dels fruits que poden conrear-se a altituds i latituds ms altes. Prospera a les costes ms septentrionals de Noruega ms enll del cercle polar rtic. Es conrea i s molt popular a la Gran Bretanya i pasos nrdics (no li agraden els estius secs i calorosos). La reproducci vegetativa, feta plantant  esqueixos llenyosos a la tardor, s molt fcil Sembla que el sabor de la grosella espinosa millora amb la latitud, en canvi a la zona mediterrnia resulta inspida. Als Pasos Catalans prcticament no es cultiva.

Normalment no es menja crua sin que s'en fa sucs, xarops, mermelades i altres elaboracions ensucrades.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95156" title="Groseller negre" nonfiltered="2804" processed="2789" dbindex="38003">

El groseller negre o casss (Ribes nigrum) s una planta del gnere Ribes dins la famlia Grossulariaceae

s originria de l'Europa del nord i central i tamb del nord d'sia on de vegades es consideren de la varietat  sibiricum o fins i tot de l'espcie Ribes cyathiforme.

El nom francs del groseller negre s cassis que dna nom a un licor elaborat en part amb suc de grosella negra.

s un arbust que arriba als 2 metres d'alt. Les fulles tenen una disposici alternada sn simples de 4 a 9 cm de llarg i ample amb 5 lbuls (les fulles fan una fortor desagradable). Les flors poc vistoses es disposen en rams de 5 a 10 cm de llarg. El fruit s una baia (amb diverses llavors) d'1 cm de dimetre de color porpra molt fosc, prcticament negra.

Conreu i usos.
s conreen en climes temperats o temperats freds (no s'adapten b al clima mediterrani per la sequedat i calor de l'estiu). El seu conreu arriba cap al nord fins al centre de Finlndia i Sibria. Es reprodueixen fcilment per esqueixos llenyosos plantats a la tardor.

Les baies sn comestibles, ms apreciades en productes derivats ensucrats: sucs, melmelades et.

L'infusi de les fulles s molt apreciada (malgrat que les fulles fresques fan una olor desagradable, com d'orina de gat).

Elaboraci de licors:  crme de cassis a Frana o Ribena al Regne Unit i Estats Units. Tamb s'utilitza per aromatitzar el vodka  



Enllaos externs.
Flora Europaea: Ribes nigrum;
The Blackcurrant Foundation;
Blackcurrants vs. Zante Currants  ;
Ribena: Productor de licor.
The Currant Company;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95160" title="Llpol" nonfiltered="2805" processed="2790" dbindex="38005">

El llpol (Humulus lupulus) s una planta que pertany al gnere Humulus dins la famlia Cannabaceae.

s una planta originria de l'hemisferi nord. Als Pasos Catalans en estat silvestre noms es troba en la meitat nord de Catalunya en la vegetaci de ribera seguint els rius que baixen del Pirineu.

s una planta herbcia enfiladissa que pot fer fins a 15 metres de llargada. Encara que sigui perenne cada any la part area s'asseca a la tardor i l'rgan de supervivncia s un rizoma. A la primavera segent els brots creixen rpidament i s'enrotlla en el sentit de les agulles del rellotge a un suport natural o artificial (en el cas de les plantes conreades).

Les fulles sn oposades amb un llarg peciol i dentades. La infrutescncia en forma de pinya (molt aromtica) s la part utilitzada per donar un gust especial i amarg a la cervesa. Dins les pinyes hi ha unes llavors petites en forma de ncula.  

Conreu.
s una planta prpia d'un clima temperat i humid. Es considera que els llocs de clima lmit (pel fred) per al conreu de la vinya sn els adequats per al llpol. Necessita una gran estructura per tal que s'enfilin les plantes. Abans de la mecanitzaci la collita que es fa al setembre demanava molta m d'obra. Les varietats conreades es reprodueixen exclusivament per via vegetativa. A Espanya tot el conreu es fa a la provncia de Lle. No es conrea en els Pasos Catalans.

El total mundial de la producci de llpol el 2005 va ser de 102.216 tones (La meitat d'ella a parts quasi iguals entre Alemanya i Estats Units. 

Usos. 
Les resines del llpol contenen  cids que afavoreixen l'activitat del llevats en el procs de fermentaci de la cervesa. 

El gust que dna el llpol a la cervesa  varia d'acord amb les varietats conreades i la manera de procedir. Si es bullen les pinyes amb la cervesa donar un gust amrgant si s'afegeix el llpol ms tard donen ms aroma i menys amargor.  

 Referncies .
 Lee W. Janson, Ph.D.; Brew Chem 101; Storey Publishing; ISBN 0-88266-940-0 (paperback, 1996);

 Enllaos externs .

 Purdue University article;
 Hop Farm Museum in Kent Hopping in Kent.
 Portal to many sites on hopping and society;
 Hops varieties research;
 Hallertau hop shoots;
 Botanical.com - a wealth of information on the Hops plant and its past and modern uses;
 Armeniapedia.org - Medicinal uses of hops in Armenia;
 Cancer preventive properties of Xanthohumol;
Belgian website about hops;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95161" title="Senusret II" nonfiltered="2806" processed="2791" dbindex="38006">
Senusret II (o Sesostris II o Senwosret II) fou el quart fara de la dinastia XII d'Egipte. El seu nom de Sa Ra fou Senusret (L'home de la deessa Wosret). El seu nom d'Horus fou Seshemutay, el seu Nebty Sekhaimaat o Sekhainebty; el seu Horus d'or Biknebuhotepneteru i el seu Netsu Bity o nom de regne fou Khakhaperre (L'anima de Ra esta venint). Va succeir al seu pare Amenemhet II vers el 1890 aC desprs d'una curta corregncia d'un parell d'anys. No es clar quant va durar el seu regnat doncs segons les fonts varia entre set i quinze anys; cal situar el seu regnat entre vers el 1890 aC i el 1880 aC o 1875 aC.

Es va descobrir un grup d'esttues del fara dos de les quals foren usurpades per Ramss II.  Tamb hi ha una esttua esfinx (al Museu d'Antiguitats de El Caire) trobada a Assuan, amb inscripcions del rei i del seu pare.

Tamb es coneixen dos esttues d'una dama anomenada Nefret, que no portava el ttol d'esposa reial encara que si altres ttols reservats a les reines, per probablement era una de les dones de Senusret II que va morir abans que el seu marit pugs al tron. La dona principal fou Khnumetneferhedjetweret (Weret), el cos de la qual fou trobat a la pirmide de Senusret III (fill i successor de Senusret II) a Dashur. A part del fill i hereu Senusret III, el rei tenia altres fills (filles) i es troben com a possibles els noms d' Itakayet, Senusertseneb i Sithathorunet. D'aquest darrera es van trobar joies en una tomba al darrera de la pirmide reial.

Es creu que a diferencia del que havia passat en regnats anteriors no va arribar a associar al seu fill al tron. 

El seu regnat fou pacfic sense que s'esmentin conflictes i expedicions exteriors. Els contactes diplomtics amb la regi de Palestina i Sria van continuar. Al interior va tenir bones relacions amb els nomarques com es dedueix dels texts de la tomba del nomarca Khnumhotep II a Beni Hasan. A Nbia va mantenir les posicions i va estendre l'influencia egpcia a la zona entre la segona i la tercera cascada del Nil. El seu esfor principal fou fet a la zona de Faium on va estendre els cultius, eliminant una gran area de maresmes, i va establir el projecta d'irrigaci de l'oasi incloent la construcci d'un dic i canals per connectar la zona amb el que avui dia es coneix com Bahr Yusef (Canal de Josep). El seu inters per Faium es va posar de relleu amb la construcci de pirmides construdes al oasi durant o desprs del seu regnat. Com que els monuments mortuoris es construen prop de les residencies reials, es probable que el centre poltic es desplacs cap a Faium durant i desprs de Senusret II.
Va construir una capella a Qasr al-Sagha al nord-est de la regi de Faium que es l'nic monument que se li coneix, i encara no el va acabar doncs va quedar sense decorar i amb algunes mancances.

Encara que Amenemhet II va construir la seva pirmide a Dashur, Senusret II va fer la seva prop de Faium, a Lahun, iniciant una nova tradici en la construcci de pirmides, amb algunes diferencies com per exemple la porta, la situaci de la qual tenia mes importncia per la seguretat que per la religiositat i en lloc de trobar-se a la part nord, a la seva pirmide es troba sota el pavimenta a la part sud. A la pirmide de Lahun Flinders Petrie va excavar quatre tombes el 1914 i encara que tres havien estat saquejades, a la quarta (que corresponia a la princesa Sithathorunet) hi va trobar joieria fina de la princesa i altres materials (9500 objectes de pedra, 110 anells d'or, braalets i penjolls d'or, una corona daurada, i una maquina d'afaitar de tocador de coure), i una de les joies podria procedir de la mmia del rei. 

El va succeir el seu fill Senusret III (Sesostris III)

El seu nom apareix tamb com Khakheperra, Khakhoupirre, Khakhoupirresanousrit, Neferuhotep, Neferuhotp, Sanouasrit, Sanousrit, Sekhemaat , Senuseret, Senusrit, Senwosre, Seshemutoui, Sesusri, Userten , Usertes, Usertsen, Usertsennes i Usortasen.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95163" title="Ombra" nonfiltered="2807" processed="2792" dbindex="38007">


Una ombra s una regi fosca on la llum s obstaculitzada. Una ombra ocupa tot l'espai de darrera un objetcte opac amb una font de llum en front seu. La secci efica d'una ombra s una silueta bidimensional o una projecci invertida de l'objecte que bloqueja la llum.

 Caracterstiques .


Com ms petit s l'angle entre la direcci de la llum i un objecte allargat que l'obstaculitzi, ms curta ser la seva ombra. D'altra banda, com ms petit sigui l'angle entre la direcci de la llum i la superfcie en la qual apareix l'ombra, ms llarga ser aquesta. Si l'objecte est prop de la font lluminosa, l'ombra ser major que si l'objecte es troba lluny. Si la superfcie est corbada, haur ms distorsions.

Quan la font de llum no s puntual, l'ombra es divideix en ombra i penombra. Com ms ampla s la font de llum, ms difuminada o borrosa ser l'ombra.

Si hi ha mltiples fonts lluminoses, hi haur mltiples ombres, amb les parts solapades ms fosques, o amb una combinaci de colors. Quan una persona o un objecte est en contacte amb la superfcie, com una persona asseguda en el sl o un pal clavat, les ombres convergeixen a l'instant de contacte.

 Ombres de colors . 

Si es produex la llum blanca mitjanant diverses fonts de llum de diferents colors, les ombres tamb tindran diferents colors.

Si noms existeix una font de llum, les ombres creades per la font seran sempre grises, sigui quin sigui el color de la font. En canvi, si existeixen dues fonts de llum de diferents colors, suposem vermell i blau, les ombres projectades per cadascuna d'elles seran del color de l'altra font de llum, i noms la intersecci d'ambdues ombres ser grisa. s a dir, l'ombra de la llum vermella ser blava, doncs est illuminada per la font blava, i viceversa. En cas que existeixin ms fonts de llum, cada ombra ser del color resultant de l'addici de les fonts que encara illuminen aquesta zona, romanent en grisa les zones on interseccionen les ombres de totes les fonts lluminoses.

 Altres notes .


Una ombra projectada per la Terra sobre la Lluna s un eclipsi lunar. Pel costat contrari, una ombra projectada per la Lluna sobre la Terra s un eclipsi solar.

En les imatges per satllit i fotografies aries, preses verticalment, es poden reconixer els edificis alts per les seves ombres igualment llargues (sempre que les fotografies no es prenguin en els trpics al migdia), el que tamb ens mostra millor la forma d'aquests edificis. Una utilitzaci clebre de les ombres s la que va realitzar Tals de Milet para calcular l'altura de les pirmides, utilitzant el seu fams Teorema.

Una ombra mostra, exceptuant distorssions, la mateixa figura que la silueta d'un objecte vist des del punt de vista de la font de llum. s per aix que obtenim la imatge especular de la silueta vista des de l'altre costat.

 Ficci .

A la novella Peter Pan el protagonista perd la seva ombra: se li desprn quan al saltar per la finestra es tanca de cop desprs d'ell. La guarden en un calaix i desprs Wendy la hi torna a cosir.

En molts jocs fantstics, s'identifica l'ombra generalment com la font de les arts fosques i la mgia negra. Es diu, sobretot en aquest gnere, que les ombres sn les nimes desviades de gent que ha perdut la vida trgicament o que no van ser acceptades ni al cel ni a l'infern. No obstant aix altres creences diuen que les ombres no fan ms que reflectir el yang de la persona i en ocasions si la persona no s pura (bondadosa) reflecteixen el seu yin (la part de la persona que roman oprimida, la seva altra essncia); per aix es va creure que sn l'altra part de la persona ja que l'ombra no sempre significa maldat aix com la llum no sempre ha de significar bondat (en el que fallen moltes vegades les persones).

A la novella Jack of Shadows de Roger Zelazny, el protagonista t una habilitat nica per a manipular mgicament les ombres.

En la srie de Novelles de mbar, tamb de Zelazny, l'ombra s una substncia metafsica dins la qual poden existir tots els universos possibles, si una persona que compleixi certs criteris desitja viatjar a ells.

A El Senyor dels Anells de J.R.R. Tolkien, Mordor s la terra on moren les ombres.

En la srie de Manga i Anime One Piece durant la saga de Thriller Bark apareix un enemic, el Shichibukai Gecko Moria, qui s capa d'arrabassar (literalment tallant-les) les ombres de la gent i amb elles insuflar vida a cadvers. A ms, en arrabassar l'ombra d'un cos, aquest quedava inconscient un temps i no podia ser exposat a la llum directa del sol, no eren capaos de reflectir-se als miralls i sens dubte no tindrian ombra.

Al videojoc The Legend of Zelda: Twilight Princess, el malvat antagonista del joc, Zant es anomenat freqentment en la versi castellana del joc com a Tir de les Ombres. Aix es degut a que s el Rei autoproclamat del Twilight Realm, un mn d ombres. Tamb es anomenat el Twilight Realm com a els dominis de les ombres, on regna la maldat, segons els habitants del Mn de la Llum (Hyrule).

 Vegeu tamb .

Ombres xineses;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95164" title="Conflicte de la piscina de Son Servera" nonfiltered="2808" processed="2793" dbindex="38008">
El Conflicte de la piscina de Son Servera s la confrontaci poltica que es va originar a Mallorca a ra de la piscina que l'empresari i director d'El Mundo Pedro J. Ramrez t a la costa dels Pins de Son Servera en principi contradient la Llei de Costes. A grans trets, el PP recolza el dret de l'empresari a tenir la piscina mentre la resta de l'arc parlamentari balear ho considera un tracte de favor que viola la llei i que la piscina s en terreny pblic. Tanmateix, el ministeri de medi abient del govern del PSOE va legalitzar la piscina.

El 19 d'agost del 2006 el Lobby per la Independncia, ERC, EU, el PSM i altres entitats ecologistes i d'esquerres convoquen un manifestaci a la platja de Sa Marjal. La manifestaci es contestada per una protesta convocada pel Crculo Balear i Noves Generacions, amb suport del PP, els hotelers de la zona, importants residents de la zona com el pilot Carlos Sainz, l'Ajuntament de Son Servera, el Govern de les Illes Balears i El Mundo que aconsegu mobilitzar persones d'arreu d'Espanya i immigrants forats pels seus caps per a protestar a favor de la llibertat i en contra del catalanisme, que supera mpliament la manisfestaci del Lobby per la Independncia convocada al mateix lloc. La Gurdia Civil evit alderulls d'importncia, per les protestes crisparen la classe poltica balear.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95173" title="Tilopa" nonfiltered="2809" processed="2794" dbindex="38012">
Tilopa (en snscrit Talika, 988 - 1069) va ser un practicant tntric de l' ndia i un mahasiddha. Va descobrir el Mahamudra (el gran segell), un conjunt de prctiques espirituals per a accelerar el procs d'obtenci de la illuminaci.

Se'l considera el fundador del llinatge del budisme tibet anomenat Kagyu.  

Tilopa va nixer al si d'una famlia brahmin. Segons algunes fonts, era d'una famlia reial, per va abandonar la vida que duia en rebre la visita d'una dakini, que li va aconsellar que adopts la vida errant. De bon comenament, la dakini li va aclarir que els seus pares reals no eren els que l'havien criat, sin que ho eren la saviesa primordial i la vacutat universal.
Aix doncs, aconsellat per la dakini, va iniciar la vida de monjo, prenent-ne els vots i esdevenint un gran erudit. Amb visites freqents, la seua dakini va continuar el guiatge del seu cam espiritual, apropant-lo gradualment cap a la illuminaci.

Va comenar a viatjar a travs de l'ndia, aprenent de molts gurus:

 de Saryapa va aprendre el tummo (el ioga del calor intern);
 de Nargajuna va rebre les ensenyances del cos de la llum radiant i del cos illusori;
 de Lawapa, el ioga dels somnis;
 de Sukhasiddhi, les ensenyances de la vida, de la mort i del bardo (l'etapa entre la mort i un nou renaixement), i les de la transferncia de la conscincia (phowa); ;
 de Indrabhuti, va aprendre la penetraci de la saviesa suprema (prajna);
 i de Matangi, la resurrecci del cos mort.   ;

Durant una meditaci, va tenir una visi del Buda Vajradhara (en tibet, Dorje Chang) i, segons la llegenda, li va ser transms directament el Mahamudra. Desprs de rebre'n la transmissi, Tilopa va iniciar una vida errant i va comenar a ensenyar. Naropa va ser el seu estudiant ms important i el seu successor, iniciant-se, aix, el nou llinatge.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95175" title="Llista de pasos per PIB (nominal)" nonfiltered="2810" processed="2795" dbindex="38013">
La segent llista presenta els pasos del mn ordenats segons el seu producte interior brut (PIB), la suma de tots els bns i serveis finals produts per un pas durant un any.

La taula inclou les dades corresponents al mes d'abril de 2006, dels 180 pasos membres del Fons Monetari Internacional (FMI) dels quals es disposa d'informaci. Les dades estan presentades en milions de dlars americans (USD).

La llista no inclou Libria, Somlia, Cuba, Corea del Nord,  Iraq,  aix com alguns petits estats europeus,  (Andorra, Mnaco, San Marino, Liechtenstein, Ciutat del Vatic) i del Pacfic (Palau, Illes Marshall, Micronsia, Nauru i Tuvalu).

Catalunya estaria en la posici 27, entre Noruega i Dinamarca, amb un PIB de 268.419 milions de dlars, segons dades del 2005.





 Fonts .
Fons Monetari Internacional, World Economic Outlook Database, Abril 2006


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95180" title="Volgograd" nonfiltered="2811" processed="2796" dbindex="38016">


Volgograd s una ciutat russa, situada a la provncia de Volgogrdskaia blast a la confluncia dels rius Volga i Tsaritsa. La ciutat fou coneguda com Stalingrad entre els anys 1929 i 1961 en honor a Stalin). La ciutat s travessada pel riu Volga, el ms llarg d'Europa. 

La batalla de Stalingrad va ser un episodi decisiu de la Segona Guerra Mundial. Els exrcits de Hitler van tractar de prendre-la com un lloc estratgic per a prendre la Uni Sovitica per un rpid gir del mili d'homes de Stalin van envoltar la ciutat i van iniciar la decadncia de l'imperi hitleri. La caiguda de la ciutat hauria pogut marcar un dur cop a la Uni Sovitica si Hitler l'hagus pres, ja que era gaireb tan important llavors com Sant Petersburg oNovgorod. 

Fundada el 1589 amb el nom de Tsaritsyn, nom pres del riu Tsaritsa (del ttar Sary Su, Aigua Groga), la ciutat va prendre el nom de Stalingrad durant l'era de Stalin i es va convertir en Volgograd quan Nikita Kruschov va iniciar el procs de desestalinitzaci a la Uni Sovitica el 1961. 

Actualment alguns sectors de la societat estan obstinats a retornar-li la denominaci adoptada pels estalinistes. 

Ciutats agermanades.

El 2006 Volgograd estava agermanada amb 17 ciutats , :

 Coventry, Anglaterra (1943);
 Ostrava, Repblica Txeca (1948);
 Kemi, Finlndia (1953);
 Lieja, Blgica (1959);
 Dijon, Frana (1959);
 Tor, Itlia (1961);
 Port Sad, Egipte (1962);
 Chennai, ndia (1966);
 Hiroshima, Jap (1972);
 Colnia, Alemanya (1988);
 Chemnitz, Alemanya (1988);
 Cleveland, Estats Units (1990);
 Toronto, Canad (1991);
 Jilin, Xina (1994);
 Chengdu, Xina (1998);
 Yerevan, Armnia (1998);
 Kruevac, Srbia (1999);
 Ruse, Bulgria (2001);

Vegeu tamb.

Uni Sovitica;
Ciutats heroiques;

Enllaos externs.
Plana oficial de l'ajutament

 


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95183" title="Misteris" nonfiltered="2812" processed="2797" dbindex="38019">
Misteris s un programa radiofnic presentat per Sebasti Darb a RAC1 que tracta sobre suposats fets paranormals.

Enllaos externs.
 Web oficial de Misteris;
 Qui s Sebasti Darb?;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95188" title="Dragonlance" nonfiltered="2813" processed="2798" dbindex="38020">
Dragonlance s una srie de llibres creada per Margaret Weis i Tracy Hickman i basada en el joc de rol Dungeons & Dragons. La srie, traduda, entre altres idiomes, al catal i al castell, consta d'uns 168 llibres, dels quals els 3 primers han estat traduts al catal. L'editorial d'aquesta srie s Devir, que ha publicat altres sries de fantasia. 

La srie est ordenada per trilogies, tot i que hi ha excepcions. Segons la trilogia, i fins i tot segons el llibre, els personatges canvien, i, amb ells, la histria personal. 

Protagonistes.
Els protagonistes de la primera trilogia, la bsica, Crniques de la Dragonlance (disponible en catal) sn:

 Tanis el Semi-elf, fill d'una elfa violada per un soldat hum. Criat pel seu tiet, l'Orador dels Sols.
 Tasslehoff Peudeforme, "Tas", el petit kender, que, com tots els de la seva raa, no t por de res i tots els objectes de valor que hi ha al seu voltant acaben dins dels saquets que porta al cintur.
 Pedrafoc Forjaroent, el nan. Sempre rondina, per s un personatge tendre. S'encarrega de vigilar en Tas.
 Sturm Tallradiant, descendent d'una nissaga de cavallers. Porta un bigoti molt ben retallat i l'armadura i l'espasa del seu pare.
 Caramon Majere, germ d'en Raistlin que de petit va ser cuidat per la seva germanastra, la Kitiara. Gran com un bou, li encanta lluitar. S'enamora de Tika, la cambrera de la taverna del poble.
 Raistlin Majere, germ d'en Caramon que de petit va ser cuidat per la seva germanastra, la Kitiara. Molt prim i feble, sempre ha estat atret per la mgia, fins al punt de presentar-se a les proves per mag, que li deixen unes terribles seqeles en el cos i el seu estat fsic. ;
 Kitiara, "Kit", mercenria i germanastra d'en Caramon i en Raistlin. Posseeix un gran poder grcies a la seducci.
 Lluna d'Or, "barbara" de les Planes. Enamorada den Vent del Riu.
 Vent del Riu, "barbar" de les Planes. Enamorat de la Lluna d'Or.

 Altres personatges .
Astinius, cap de la Biblioteca de Palanthas.
Magius;
Ogres de Suderhold;
Fizban, mag molt amic d'en Tas;

Vegeu tamb.
Medall de la Fe;
Llista de llibres de la Dragonlance;

Enllaos externes.
La pgina oficial (en angls);
Dragonlance Nexus(en angls);
Nexo Dragonlance (en castell);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95191" title="Nabiu uligins" nonfiltered="2814" processed="2799" dbindex="38021">

El nabiu uligins o nabiu negre (Vaccinium uliginosum) s una planta del gnere Vaccinium, molt semblant al nabiu. s una mata de color verd fosc que viu als matollars de muntanya associat amb el neret. El fruit s una baia comestible de color entre blau i negre que es pot recollir a l'Agost. Floreix al Juliol.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95195" title="Carles Reig i Morell" nonfiltered="2815" processed="2800" dbindex="38022">
Carles Reig i Morell, Lleida, 8 de mar de 1947 - Washington, 2001 s un escriptor de teatre catal del segle XX.

Exiliat el febrer del 1974, va viure a Anglaterra quatre anys, tres ms entre Blgica i Frana, i divuit anys de la seva vida els visqu als Estats Units. La seva obra nombrosa obra teatral, parcialment indita, va tenir un cert xit a Frana. El film Baise-Moi en fa esment tangencial i s evidentment un subproducte de Travessa deserts. Va escriure habitualment sota pseudnim: Onsim d'Aanui, Remei Jonqueres d'Oriola, Pelagi Monjola i Eduard Moliner. Fou un autor de carcter provocador, heterodoxe i escatlogic, cosa que no li ha perms arribar al gran pblic. 

Ha tradut obres de Sean O Casey, Alexander Gribojedov, Christopher Marlowe.

Obra literria.
 Contraataquen. Barcelona: Destino, 1977;
 Meuques!. Barcelona: M. Acosta, 1979;
 Llibre de les veritats poixvoles. Valncia: Eliseu Climent / 3i4, 1989;

Teatre.
 Resclum, si ms no. 1974;
 S'assaja amb noses. Barcelona: Ed. 62, 1975;
 Travessa deserts. Matar: Robrenyo, 1977;
 Lotus continu. Matar: Robrenyo, 1981;
 Contagi'l. Matar: Robrenyo, 1981;
 Llimac rural. Matar: Robrenyo, 1981;

Premis literaris.
 Joan Santamaria de teatre, 1973: La ingnua la violen aclaparadorament i silenciosa;
 Josep Ferrer 1970 de Reus: Resclum, si ms no;
 Ciutat de Granollers de teatre, 1974: S'assaja amb noses;
 Josep Pla, 1976: Contraataquen;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95199" title="Josep Soler i Sard" nonfiltered="2816" processed="2801" dbindex="38023">

Josep Soler i Sard (Vilafranca del Peneds, Alt Peneds 1935) s un dels compositors i assagistes catalans ms destacats.

Biografia.
Va nixer el 25 de mar de 1935 a la ciutat de Vilafranca del Peneds (Alt Peneds). Comen els estudis a la seva ciutat natal amb Rosa Lara fins que el 1960 marx a Pars per estudiar amb Ren Leibowitz, deixeble de Maurice Ravel i Anton Webern i amic d'Arnold Schnberg. Aquest mateix any i fins el 1964 aprn harmonia, contrapunt, orquestraci i fuga del mestre Cristfor Taltabull, deixeble de Max Reger. Aquestes influncies marcaran directament el seu estil de composici. 

Activitat musical.
Durant la dcada del 1960 promogu activament la msica contempornia a Catalunya. Ha tingut nombrosos alumnes, destacant la seva etapa com a professor al Conservatori Superior Municipal de Msica de Barcelona i a partir del 1980 com a director del Conservatori Professional de Msica de Badalona.

De la seva msica en destaca la filiaci esttica germnica, un profund sentiment religis i un marcat carcter pessimista que tanmateix deixa una porta oberta a la salvaci, tal com comenta ngel Medina a l'assaig sobre l'autor Josep Soler: msica de la pasin (ISBN 84-89457-08-5).

Soler comen amb un estil estrictament dodecafnic que desenvolupa en un atonalisme lliure influt per l'expressionisme de Gustav Mahler, Richard Strauss i la Segona Escola de Viena, destacant entre aquest collectiu Alban Berg. A partir dels anys 90 desenvolupa un sistema harmnic personal basat en l'acord de Tristany i l'acord mstic d'Aleksandr Skriabin.

s membre de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i obtingu els premis de l'pera de Montecarlo (1964), Ciutat de Barcelona (1962 i 1978) i el Premi de Composici scar Espl (1982). L'any 2001 reb el Premi Nacional de Msica concedit per la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la seva important i dilatada carrera que comprn ms de dues-centes partitures.

Obra musical.
Entre les seves obres musicals destaquen:

16 peres, entre elles:
Oedipus et Iocasta (1972) amb text de Sneca. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el (1986) encara que anteriorment es va interpretar com a oratori el (1974) al Palau de la Msica Catalana;
Jess de Natzaret (1974/2004);
Murillo (1989) pera de cambra amb text de Rainer Maria Rilke;
Instrumentaci i edici de Pepita Jimnez, d'Isaac Albniz;
El mayor monstruo, los celos (1999) amb text de Caldern de la Barca;
El jard de les delcies (2004) amb text de Jacint Verdaguer;
7 simfonies;
3 concerts per a piano;
concert per a viola;
concert per a violoncel;
concert per a viol;
concert per a percussi i orquestra;
Diversos oratoris per a coral, solistes i orquestra, com ara:
Pasio secundum Ioannem (1962);
Vespro della Beata Vergine (1989);
Diversos Lieder, entre ells el Mater Dolorosa (1991);
Diverses cantates de cambra, com ara:
Passio Jesu-Christi (1968);
Mahler-Lieder (1992);
4 trios de corda;
2 trios amb piano;
7 quartets de corda (1955/1995);
2 sonates per viol;
2 sonates per viola;
3 sonates per violoncel;
Concert per clavicmbal i 5 instruments (1969);
Concert de cambra per piano i instruments (1989).
Abundant msica per piano i orgue, entre la que destaca:
Preludi Coral i Tocatta (1958);
Llibre d'Orgue de Santa Maria de Vilafranca (1996);
16 Sonates per piano;
6 volums d'Harmonices mundi (I, IV, V i VI per piano; II i III per orgue, 1977/1998) ;

Existeix una mplia discografia entre la que destaquen els segents enregistraments:
Quintet per a instruments de vent (1994) conjuntament amb obres de Guinjoan, Sard Prez-Bufill, Civilotti, Roger i Grbol;
Lachrimae or Seven Teares (1994) amb obres de Marco, Taverna Bech, Rodrguez Pic, Grbol, Bosch i Villa-Rojo;
Nocturn per a piano nm. 7 i Sonet 295 del Michelangelo (1996) conjuntament amb obres de Marco, Brotons, Barce, Sard, Sanz, Cano i Calandn;
Variacions i Fuga sobre un tema d'Alban Berg i Sonata per a viola i piano sobre un tema de Giuseppe Verdi (1998) conjuntament amb obres de Gerhard i Briche.
Escena amb cranis, Introducci, Fuga i Giga, Au pays de la soif et de la peur, Paisatge amb cranis (1998) amb obres de Hindemith;
Quatre poemes per a orquestra: Le Christ dans la Banlieue, La Nativitat, La Transfiguraci, L'Agonia en el Jard (1998);
Ver Sacrum (1998) amb obres de Sard, Taverna Bech, Civilotti i Wort;
Sonata nm. 10, Nou peces del ritual de difunts, Tres peces pel ritual de la Trinitat (1998);
I com el cant del rossinyol... (2001) conjuntament amb obres de Purtolas, Montsalvatge, Mestres Quadreny, Humet, Guinjoan i Llanas;
Sonata IX (2001) amb obres de Berg i Strauss;
Murillo (2005);

Obra assagstica.
Com a escriptor destaquen:
1980: Fuga, tcnica e historia;
1980: La traducci de Los nombres Divinos y otros escritos del Pseudo-Dions Areopagita (2006 nova edici ampliada);
1983: Victoria;
1983: Poesa y Teatro litrgico del Antiguo Egipto. Una seleccin;
1994: Escritos sobre msica y dos poemas;
1999: Tiempo y Msica, en collaboraci amb Joan Cusc.
1999:Otros escritos;
2003: Nuevos escritos;
2004: J. S. Bach-Una estructura del dolor;
2006: Msica y tica;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95200" title="Senusret III" nonfiltered="2817" processed="2802" dbindex="38024">


Senusret III (Sesostris III o Senwosret III) fou el cinqu fara de la dinastia XII d'Egipte. Fou fill i successor de Senusret II. La seva mare era Khnumetneferhedjetweret o Khenemetneferhedet (Khanumet o Weret), esposa principal de Senusret II. El seu nom Sa Ra fou Senusret, el seu nom d'Horus fou Neterkhepere o Neterkheperurakau; el seu nom Netby fou Netermesut; el seu nom d'Horus d'or fou Biknebukheper; i el seu nom de regne o Nesut Bity Khakare o Khakaure ("Apareix com l'anima de Ra"). Els grecs el van anomenar Sesostris, Lacares, Lamaris i Lampares. 

El seu nom apareix tamb com Djakaure, Khakhaura, Khakhaure, Khakaoure, Khakaouresanousrit, Neterkheperu, Netermosut, Sanouasrit, Sanousrit, Senuseret, Senusrit, Senwosret, Sesusri, Userten, Usertes, Usertsen, Usertsennes i Usortasen.

El seu regnat va durar mes de 35 anys, probablement uns 37 anys (vers 1875 aC a 1840 aC). Han quedat moltes esttues d'aquest fara el que el fa un dels mes conegut de tots. Que se spiga no va estar mai associat al seu pare abans d'esdevenir fara. Senusret III est testimoniat tamb per blocs d'una porta trobada prop de Qantir i per la seva inscripci prop de l' illa de Sehel en record de la reobertura del canal al costat d'Assuan.

La seva dona principal fou la reina Mereret (alguns pensen que era la filla). Com altres dones s'esmenten els noms de Kheenemetneferhedyet, Mertseger, Neferthenut, Sithathoriunet (Sit Hathor, que segurament era la seva germanastre, per altres pensen que era filla) i una de la que no es coneix el nom. Va tenir alguns fills entre ells el seu successor Amenemhet III, Khenem..., Menet i Senetsenebsiti.

Caracterstica del rei era la seva gran altura. Maneth diu que fou un gran guerrer i dona la seva alada que era d'uns 2 metres.

Amb Senusret III els nubis sembla que van moure grups armats a la zona entre la segona i la tercera cascades del Nil. El fara va ordenar llavors una srie de devastadores campanyes a partir probablement del seu sis any de regnat per assegurar la zona d'influncia i garantir les vies de comer i l'abastiment de materials. La primera campanya no devia obtenir prou xit, perqu es va haver de repetir al cap de dos anys (any vuit) i de quatre (any des); desprs els egipcis van tornar els anys setz i dinou del regnat. En general aquestes campanyes foren victorioses. En una estela erigida a Semna el fara diu "M'he emportat les seves dones i els seus homes, he cegat els seus pous i matat al seus ramats, he agafat les seus collites i las he cremat". La estela tamb indica que cap nubi fou autoritzat a portar els seus ramats o les seves barques al nord de la frontera delimitada.



Les accions militars egpcies s'iniciaven a la primera cascada prop d'Assuan baixant per un canal construt en temps de Pepi I prop de l'illa de Sehel; aquest canal fou restaurat per Senusret el vuit any de regnat. Senusret va establir nombroses fortaleses a Nbia que es van afegir a les tretze que els egipcis ja tenien (i alguna mes que s'hagus pogut establir): en els 64 km fins la segona cascada hi havia vuit fortaleses entre la de Semna i la de Buhen. No es clar quines foren construdes per ell i quines simplement foren arranjades, per es va establir un fluid contacte entre elles i amb el governador de la regi, que havien d'informar del mes petit moviment dels nubis. Algunes fortaleses com la de Mirgissa tenien una finalitat principalment comercial i d'altres com la d'Askut eren depsits militars. El mateix rei es vantava a l'estela de Semna (amb un duplicat a Uronarti) d'haver portat el lmit sud mes enll que cap altre rei d'Egipte ("he portat la frontera mes al sud que els pares, i he afegit les terres a les que em foren llegades, soc un rei que parla i actua, el que el meu cor planeja ho fa el meu bra; ataco rpid  per conquerir, i obtinc l'xit, sense tenir pietat de l'enemic, essent considerat amb els aliats, misericordis, desgraciat el que m'ataqui, perqu el qui ho faci ser atacat; parar quant ells parin; qui contesta a un requeriment amb arrogncia, es aturat en els seus atacs, perqu el seu cor es negre; l'atac es valor i la retirada covardia; i als covards els he fet fora de les meves fronteres. Que els nubis escoltin la paraula d ela meva boca, la contesta es la seva retirada, atacar-los i que girin cua, que es retiren abans d'atacar, son pobles que no poder ser respectats. Miserables de cor anhelant; jo he vist que aix es veritat i he capturat les seves dones, m'he emportat als seus homes, he cegat els seus pous i he matat als ramats i he tallats les collites i cremat els camps; com el meu pare viu por me jo parlo amb la veritat i res dolent surt de la meva boca. Ara per cada fill meu, els hi dic que s'ha de mantenir aquesta frontera que jo he fet; aix es cosa del meu fill nascut de mi, del fill que es el campi del seu pare, que mant la frontera que aquest ha deixat; per el que es confi i deixi el combat, aquest no es fill meu, no ha nascut de mi").

Amb les campanyes de Senusret la frontera sud es va estabilitzar a Semna i les tropes egpcies sovint entraven a la zona mes enll ja que es va deixar constncia d'una crescuda del Nil per unes inundacions a Dal, uns quants km al sud de Semna. 

La darrera campanya, al any dinou del seu regnat, no fou tant victoriosa com les precedents. El Nil va pujar el nivell d'aigua sbitament i es va haver de retirar per evitar ser atrapat per la crescuda.

Casi tota l'activitat militar de Senusret fou en direcci a Nbia per tamb va fer una campanya a Palestina. Aix se sap per una estela d'un soldat anomenat Sobkkhu que havia participat a les campanyes de Nbia i que esmenta l'expedici contra Mentjiu, que fou mes de saqueig que de conquesta; en aquesta campanya, dirigida personalment pel rei,  fou conquerida la ciutat de Sekmem, que podria ser Sequem (Sechem) a la regi de Mont Efraim.

El resultat dels saquejos a Nbia i Palestina va anar a parar principalment als temples i a la seva renovaci. A Abidos una inscripci de un oficial anomenat Ikhernofret deixa constncia de qu el rei l'havia comissionat per restaurar les capelles i altars d'Osiris amb or, lapisltzuli, malaquita i altres pedres precioses. Tamb va adornar el temple de Mentuhotep II a Deir al-Bari amb unes quantes esttues colossals de ell mateix portant el nemes, el vestit propi dels faraons reservat per ells en exclusivitat.

Tamb va proveir al clergue del sud, sobretot de Tebes i dedicats al culte d'Amon, i va construir un temple a Montu, el deu de la guerra teb a Nag al-Madamud (aquest temple fou desprs restaurat al Imperi nou i durant el perode grecorom).

D'aquest regnat s'han trobat els anomenats "Texts d'execraci" a Nbia i a Egipte, normalment gravats en figurines mgiques o en pots. Les inscripcions eren normalment la llista d'enemics d'Egipte. Els objectes eren trencats de manera ritual i els trossos es posaven als fonaments dels edificis nous o a la vora de la zona que es volia protegir.

Internament Senusret III tenia el pas sota control efectiu. Administrativament el va dividir en tres grans divisions (waret): Nord, Sud i Cap del Sud (amb capital a Abu o Elefantina incloent la Baixa i Alta Nbia. Cada divisi era administrada per un djadjat o consell responsable davant un visir o governador general; aix va disminuir el suficient el poder dels nomarques locals i qualsevol altra dignatari que volgus assolir un poder excessiu. Aquest esquema va tenir a mes l'efecte de promoure un ascens de les classes mitjanes que s'havien incorporat a l'administraci i van deixar d'estar sota el control de les nobleses locals.

Senusret III va construir la seva pirmide a Dashur. Fou la mes gran de les pirmides construdes pels faraons de la dinastia XII per fou feta amb rajoles i es deteriorava mes rpidament. A les excavacions del 1894-1895 Jacques de Morgan va trobar les tombes de la probable reina Mereret i la princesa Sit-Hathor prop del nord de la muralla del recinte del complex de la pirmide i a les tombes s'hi van trobar joies molt elaborades oblidades pels saquejadors. No es clar que Senusret fou enterrat en aquesta pirmide ja que tenia tamb una treballada tomba a Abidos, un complex que tenia un km entre el Nil i les muntanyes pedregoses del desert al oest, i estava format per tombes subterrnies que per un temps foren considerades les mes gran d'Egipte (desprs foren sobrepassades per les tombes dels fills de Ramss II a la Vall dels Reis), per un temple mortuori (a la vora dels camps de cultiu) i per una tomba a la part sud; el nom del complex era "Duradors sn els llocs de Khakaure a Abidos".

El va succeir el seu fill Amenemhet III.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95202" title="Compiz" nonfiltered="2818" processed="2803" dbindex="38025">




Compiz s un dels primers gestors de finestres per al sistema XWindow que utilitza les avantatges de l'acceleraci OpenGL. Aquesta integraci, permet realitzar efectes en la gesti de les finestres, tal com efectes de minimitzar, maximitzar o la gesti d'escriptoris virtuals en forma 3D.

Compiz compleix amb l'estandard ICCCM i pot reemplaar als gestors predeterminats Metacity en Gnome i Kwin en KDE, brindant-los d'algunes de  les caracterstiques que posseeixen alguns dels seus competidors com Expos al Mac OS X d'Apple i una alternativa visual a la drecera Alt-Tab, semplant al de Microsoft Windows Vista.

Compiz est construt sota un nou servidor X, anomenat Xgl, el qual utilitza la capa grfica OpenGL, Glitz.

Compiz va ser lliurat el gener de 2006 per Novell desprs d'aparixer la nova versi de l'Xgl.

Inicialment Compiz funcionava noms en maquinari suportat pel Xgl. Aix doncs les targetes grfiques NVIDIA i ATI eren conegudes per treballar amb Compiz i Xgl. Malgrat que ambds estan molt desenvolupats, es consideren encara com a prototips, per trobar-se en una forta etapa de desenvolupament.

 Caracterstiques .
 Intern .
Fons d'Escriptori;
Transluciditat, enfosquiment, desaturaci;
Auto-ressorgiment de la finestra activa;

 Complements inclosos .
cube: Cada escriptori virtual es converteix en una cara d'un cub 3D.
decoration: Dibuixa els cantons de les finestres per a Gnome i KDE.
fade: Atenua una finestra segons un esdeveniment.
gconf: Configuracions del Gnome.
minimize: La finestra es minimitza amb un efecte animat.
move: Permet moure la finestra.
place: Ubicaci de noves finestres.
resize: Permet canviar la grandria de la finestra.
rotate: Permet girar el cub 3D.
scale: Visi general de totes les finestres obertes mitjanant  miniatures (Semblant a l'Expose d' OS X).
switcher: Es pot elegir una finestra activa amb Alt-Tab.
water: Ones d'aigua al menejar el ratol i efectes de pluja.
wobbly: Ondulacions de les finestres mentres es menegen.
zoom: Augmenta una part de la pantalla.

 Complements de terceres parts: .
edgeflip: Mou una finestra al segent escriptori virtual voltejant la finestra.
opacity: Permet canviar l'opacitat de la finestra.
state: Configura l'opacitat i altres opcions per a segons el tipus de finestra.
trailfocus: Atenuaci de la finestra desenfocada amb el temps.
transset: Configura la opacitat programa a programa.

Tecles de drecera predeterminats *.

Circular per finestres obertes: ALT + Tab.

Vista global de les finestres obertes(activar i desactivar): Movent el ratol cap el cant dalt-dreta.

Moures pels escriptoris del cub 3D: CTRL + ALT + Fletxa dreta/esquerra.

Moure finestra activa a un altre escriptori: CTRL + SHIFT + ALT + Fletxa Dreta/Esquerra.

Moure el cub 3D manualment: CTRL + ALT + Clic esquerre + Arrosegar des d'un espai buit de l'escriptori.

Engrandir part de la pantalla una volta: SUPER + Clic Dret.

Engrandir pantalla: SUPER + Roda amunt.

Encollir pantalla: SUPER + Roda abaix.

Moure finestra: ALT + Clic esquerre .

Moure finestra lliscosa: CTRL + SHIFT + Clic esquerre.

Redimensionar finestra: ALT + Clic central.

Relentir efectes: SHIFT + F10.

Efecte aigua: Mantinddre CTRL + SUPER.

Efecte pluja: SHIFT + F9.

Efecte pellcula: CTRL + ALT + Fletxa baix (Per a canviar d'escriptori Fletxa esquerra/dreta, mantenint des d'un principi les tecles CTRL + ALT).

* Tecla SUPER = Tecla Windows (En algunes distribucions, cal especificar-ho al fitxer .Xmodmap)


 Desplegament .
Compiz est actualment disponible per a les segents distribucions Linux (oficialment o per terceres parts):
 Gentoo Linux   grcies al treball desenvolpat a Hanno's Blog (per a Xgl), Hanno's Blog (per a aiglx) i Gentoo Wiki conegut tamb com CoffeBuzz's Portage overlay.
 RR4-RR64   Una distribuci  live DVD-CD  basada en Gentoo que permet configurar Xgl automticament quan s indicat com a parmetre d'encegada.
Kororaa    Una distribuci  live DVD-CD  de Gentoo Linux.
VidaLinux   Disponible a la versi 1.3-alpha4 VidaLinux;
Debian GNU/Linux   Paquets no oficials disponibles a linux.it;
Ubuntu   Disponible a Ubuntu 6.06 LTS  des de apt o b atravs de terceres parts a compiz.net.
SUSE Linux i SUSE Linux Enterprise Desktop   La versi 10.1 inclou Compiz en els seus CD-DVDs d'installaci. Per a installar Compiz a versions anteriors, es pot consultar la pgina web d'OpenSUSE.org www.opensuse.org ;
Mandriva Linux   Els paquets no oficials es poden trobar a | people.mandriva.com/~vguardiola/xgl;
ArchLinux   Mitjanant PKGBUILDS des de l'AUR;
PLD Linux Distribution   disponible al PLD 3.0;

 Galeria d'imatges .


Referncies.
 Pgina de Compiz a openSUSE (Sota llicncia GNU);

 Enllaos Externs .

 Demostraci de Compiz en Xgl;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95204" title="Josep Soler" nonfiltered="2819" processed="2804" dbindex="38026">

 Biografies .
Josep Soler (president), 95 President de la Generalitat de Catalunya;
Josep Soler i Biel (Balaguer, 1873   1920), escolapi i publicista;
Josep Soler i Cartr, fundador el 1886 del peridic local L'Eco de Sitges;
Josep Soler i Diffent (Terrassa, 1864   1935), pintor naf;
Josep Soler i Miquel (Les Borges Blanques, 1861   Barcelona, 1897), periodista i crtic literari;
Josep Soler i Oliveras (Manresa, 1808   Barcelona, 1840), pintor, autor d'un retaule del monestir de Santa Clara de Manresa;
Josep Soler i Palet (Terrassa, 1859   Barcelona, 1921), historiador i advocat, molt vinculat a Terrassa;
Josep Soler i Sard (Vilafranca del Peneds, 1935), compositor i assagista;
Josep Soler i Ventura (Granollers, 1872   Barcelona, 1946), violoncellista i professor de violoncel;
Josep Soler i Vidal (Barcelona, 1908   Gav, 1999), poltic i historiador, particip en la constituci del PSUC i edit la revista de l'exili Pont Blau;

 Vegeu tamb .
 Josep Maria Soler, pgina de desambiguaci;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95206" title="Pirmide de Senuret III" nonfiltered="2820" processed="2805" dbindex="38027">


La pirmide de Senusret III fou el complex funerari del fara Senusret III a Dashur.

Fou construda a Dashur on ja alguns faraons de la dinastia havien construt les seves pirmides, per aquesta fou la ms gran de totes . Fou feta de rajoles amb base de pedra. L'entrada estava amagada al pati sota el paviment de l'oest. La cambra funerria no era pas en lnia de l'eix vertical. Aix fa pensar que la cambra trobada no era per al rei sin per la primera reina, i que Senusret pensava enterrar-se a un altre lloc (a Abidos tenia una tomba amb similar estructura que el complex de la pirmide). La pirmide fou excavada el 1894 i 1895 A les galeries subterrnies es van trobar unes tres-centes peces de joieria, la majoria de la princesa Sit-Hathor, possible germana i dona del rei o potser una filla. Tamb s'hi va trobar un gran sarcfag de granit, buit, que corresponia a la reina mare Weret i alguns objectes com a gots, peces de bronze i una d'ivori.. El temple de la vall no s'ha localitzat i l'avinguda de 900 metres que s'acosta pel sud-est no ha estat excavada. La pirmide va tenir una ciutat a la part sud que es va construir per acollir el complicat culte al fara.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95207" title="Antnia de Portugal (princesa de Hohenzollern-Sigmaringen)" nonfiltered="2821" processed="2806" dbindex="38028">


Antnia de Portugal, princesa de Hohenzollern-Sigmaringen (Lisboa 1845 - Sigmaringen 1913). Infanta de Portugal amb el tractament d'altesa reial que contragu matrimoni en el si de la famlia principesca i catlica dels Hohenzollern-Sigmaringen.

Nascuda al Palau de les Necessitats de Lisboa el dia 17 de febrer de 1845 sent filla de la reina Maria II de Portugal i del prncep Ferran de Saxnia-Coburg Gotha. Nta per via paterna del prncep Ferran Jordi de Saxnia-Coburg Gotha i de la princesa hongaresa Antnia de Kohary ho era per via materna del rei Pere IV de Portugal i de l'arxiduquessa Maria Leopoldina d'ustria.

El fet de ser una infanta portuguesa i d'origen catlic fu que la Famlia reial busqus un candidat a l'altura en el si de les diferents monarquies catliques europees per tal de casar-se a la infanta Antnia. La infanta es cas a Lisboa el 12 de setembre amb el prncep Leopold de Hohenzollern-Sigmarigen, cap de la casa principesca homnima i fill del prncep Carles Antoni de Hohenzollern-Sigmaringen i de la princesa Josepa de Baden. La parella que s'establ a Berln i al fams Castell de Sigmaringen tingu tres fills:

 SA el prncep Jordi de Hohenzollern-Sigmaringen, nat a Benrath el 1964 i mort a Sigmaringen el 1927. Es cas en primeres npcies amb la princesa Maria Teresa de Borb-Dues Siclies de qui qued viudu i es torn a casar, en segones npcies, amb la princesa Adelguna de Baviera.

 SM el rei Ferran I de Romania, nat a Sigmaringen el 1865 i mort a Bucarest el 1827. Es cas amb la princesa Maria del Regne Unit.

 SAR el prncep Carles Antoni de Hohenzollern-Sigmaringen, nat a Sigmaringen el 1868 i mort a Namedy el 1919. Es cas amb la princesa Josepa de Blgica.

La princesa de Hohenzollern-Sigmaringen mor a la localitat alemanya de Sigmaringen a l'edat de 68 anys el dia 17 de desembre de 1913, mesos abans de l'esclat de la Primera Guerra Mundial.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95209" title="Hermann Gring" nonfiltered="2822" processed="2807" dbindex="38029">


Hermann Wilhelm Gring (Rosenheim, Baviera, 12 de gener de 1893   Nuremberg, 15 d'octubre de 1946) fou un poltic alemany, heroi de l'aviaci a la Primera Guerra Mundial i un lder destacat del NSDAP. Va participar en el fallit cop d'estat del 8 de novembre de 1923. Es convert durant el Tercer Reich en el segon home ms important desprs d'Adolf Hitler, amb els ttols de ministre plenipotenciari del Reich per a Prssia, ministre de l'Economia, coordinador del pla quadriennal i mariscal del Reich amb el comandament de Luftwaffe, les forces aries del Reich. Formalment nomenat per Hitler com el seu successor, fou condemnat al 1946 als Judicis de Nuremberg per crims de guerra i crims contra la humanitat durant la Segona Guerra Mundial i sentenciat a mort, per b que se sucid amb una cpsula de cianur hores abans de la seva execuci. Va ser el darrer comandant del fams esquadr aeri de Manfred von Richtofen, sent un heroi de guerra de la I Guerra Mundial amb 22 victries confirmades i per un continu coratge en acci, que li va ser recompensat amb la envejada Pour le Mrite.

 Biografia .
 Rerafons familiar i parents .
Gring va nixer a la clnica Marienbad a Rosenheim, a Baviera. El seu pare, Heinrich Ernst Gring, havia estat el primer Governador General del Protectorat Alemany del Sudoest Afric (l'actual Nambia), aix com un antic oficial de cavalleria i membre del servei consular alemany. Gring tenia entre els seus patricis anvantpassats els Eberle/Eberlin, una famlia sussa-alemanya de l'alta burgesia, que provenien d'uns banquers jueus convertits al cristianisme al segle XV i que tenien una nombrosa prognie escampada pels pasos de parla alemanya. ( bibliographie?) 

Gring era parent de descendents dels Eberle/Eberlin, com el pioner alemany de l'aviaci comte Ferdinand von Zeppelin; el nacionalista romntic Hermann Grimm, un autor del concepte de l'heroi alemany com a motor de la histria i del que els nazis afirmarien que era una de les seves fonts; la famlia Merk, propietaris del gegant farmaceutic Merck; la poeta i escriptora Baronessa Gertrud von LeFort, els treballs de la qual van ser fortament inspirats per la seva repulsi envers el nazisme; i el diplomtic sus, historiador i President de la Creu Roja Internacional, Carl J. Burckhardt.

Per una coincidncia histrica, entre els parents de Gring per la branca dels Eberle/Eberlin estava l'acadmic sus, poltic i pensador social Jacob Burckhardt (1818-1897), opositor del nacionalisme i del militarisme, que reclam les demandes alemanyes d'una superioritat cultural i intellectual, i que va preveure un cataclisme al segle XX, en el que demagogs violents, que anomenava els simples terribles tindrien uns papers principals. (important: information not confirmed/pas des confirmation)
La mare de Gring, Franziska "Fanny" Tiefenbrunn (1859-15 de juliol de 1923), provenia d'una familia camperola de Baviera. El matrimoni entre un noble i una dona de classe baixa noms va ser possible perqu Heinrich Ernst Gring era vidu. Tingueren 4 fills. Els seus germans eren Albert Gring i Karl Ernst Gring i les seves germanes Olga Therese Sophia i Paula Elisabeth Rosa Gring (Paula era filla del primer matrimoni). Si b l'antisemitisme s'alava en aquells temps, no consta que la seva famlia ho fos.

 Inicis/Ritter von Epenstein .
Gring afirm que el seu nom era en honor a Armini que derrot les legions romanes a la Batalla del bosc de Teutoburg. Tanmateix, sembla ser que la histria no era tan espectacular, i el nom va ser en honor al seu padr, un cristi de descendncia jueva, nascut Hermann Epenstein. Epenstein, que havia estat cirurgi militar a Berln, esdevingu metge i negociant, i una gran influncia en la infncia de Gring, si no paternal. Gran part de la seva infncia, incloent una llarga separaci dels seus pares quan e seu pare ocupava crrecs diplomtics a frica i a Hait (climes considerats massa brutals per a un nen europeu) va ser en companyia de diverses institutrius i parents. Tanmateix, fins al retir de Heinrich Gring cap al 1898 la seva gran famlia, mantinguda noms amb la seva pensi modesta del cos de funcionaris pblics, per motius financers, va fer que sovint s'allotgessin a la casa del vell amic, Hermann Ritter von Epenstein.

A l'igual que molts altres arribistes i nous rics de l'poca, Ritter con Epenstein busc el reconeixement de la noblesa, a ms dels seus ttols. Adquir aquests en part mitjanant l'adquisici de dos castells runosos, Burg Veldestein a Baviera i Schloss Mauterndort, prop de Salzburg, les carssimes restauracions dels quals creixien quan nasqu Gring. Ambds castells van ser residncies per a la seva famlia, els seus "vigilants" oficials fins al 1913, i havien de ser unes influncies tremendes durant la seva infncia, fascinant-lo amb l'exrcit i amb nocions histriques romntiques. Ambds castells posteriorment van acabar sent propietat seva.

D'acord a respectats bigrafs dels germans Gring, Hermann i Albert, poc desprs de qu la famlia passs a residir als castells, von Epenstein comen una relaci adltera amb Frau Gring, fet que podria haver acabat en el naixement d'Albert (von Epenstein i Albert tenien una gran semblana fsica). Fos quina fos la natura de la relaci de von Epenstein amb la seva mare, el jove Hermann gaud d'una estreta relaci amb el seu avi. Gring no en sabia res dels orgens jueus del seu padr fins que a un treball de classe escrigu una redacci alabant al seu avi, i el professor (d'idees antisemites) se'n burl d'ell per professar admiraci cap a un jueu. Gring inicialment neg l'afirmaci, per quan li mostraren proves al "Semi-Gotha", un llibre de l'herldica alemanya (Ritter von Epenstein havia comprat el seu ttol i els castells mitjanant la fortuna amassada amb el comer i l'especulaci, sent aix incls a una obra menor complementria de la noblesa de parla alemanya), la devoci de Gring cap a l'amic de la seva famlia i el seu patrocinador van restar intactes, per la qual cosa va ser expulsat de l'escola. L'acci sembla que va enfortir encara ms els ja considerables lligams entre el padr i l'afillat. 

Les relacions entre la famlia de Gring i von Epenstein van ser ms formals durant l'adolescncia de Gring. Al morir Heinrich Gring, la famlia deix de viure a una residncia de von Epenstein, si b sembla ser que, donades les comfortables circumstncies de la famlia, el suport financer seguia vigent. Posteriorment, von Epenstein es cas amb una cantant, Lily, a la que li doblava l'edat, especificant al seu testament que quan ella mors els castells de Mauterndorf i Veldenstein passarien al seu afillat, Hermann Gring.

 I Guerra Mundial .


Gring va ser enviat a l'internat d'Ansbach, Franconia, i desprs a l'institut de cadets a Karlsruhe i a l'acadmia militar a Berlin Lichterfelde. Va rebre el despatx d'oficial a l'exrcit prussi el 22 de juny de 1912 al Regiment Prncep Guillem, el 112 d'Infanteria, amb seu a Mulhouse.

Durant el primer any de la I Guerra Mundial, Gring serv amb un regiment d'infanteria a la regi dels Vosges, abans de ser hospitalitzat per reumatisme, degut a la humitat de la guerra de trinxeres. Mentre es recuperava, el seu amic Bruno Loerzer el va convncer per demanar el trasllat a la Luftstreitkrfte. La seva petici va ser denegada immediatament. Tanmateix, vol com a observador de Loerzer. Gring s'havia arriscat a arreglar-se ell mateix el trasllat i va ser sentenciat per un tribunal militar a 3 setmanes de confinament a la caserna, per la sentncia mai no s'execut: en aquells moments l'associaci entre Gring i Loerzer ja havia estat regularitzada i ja havien estat assignats com equip al 25 Destacament Aeri del 5 Exrcit del Prncep Frederic Guillem. Van volar en diverses missions de reconeixement i bombardeig, sent condecorats pel Prncep amb la Creu de Ferro de 1 classe. Gring esdevingu un Jagdflieger (pilot de caa) a l'octubre de 1915.

Al completar el seu curs de pilot va ser destinat al Jagdstaffel 5 a l'octubre de 1915. Aviat va ser abatut i va passar gran part de 1916 recuperant-se de les seves ferides. Quan es restabl, al febrer de 1917, s'un al Jagdstaffel 26, abans de ser-li atorgat el seu primer comandament Jasta 27 al maig de 1917. Mentre servia amb els Jastas 7, 5, 25 i 27 reclam 21 victries aries, sent condecorat ams amb l'Orde del Lle de Zhringer amb espases, l'Orde del Mrit Militar de Karl-Friedrich i la Reial Orde Prussiana de Hohenzollern de 3 classe amb espases, abans de rebre (tot i no haver abatut els 25 avions requerits) l'ambicionada Pour le Mrite, al maig de 1918. El 7 de juliol de 1918, desprs de la mort de Wilhelm Reinhard, el successor del Rittmeister Manfred von Richthofen (El Bar Roig) va ser nomenat comandant del Jagdgeschwader Freiherr von Richthofen, Jagdgeschwader 1.

Al juny de 1917, desprs d'un llarg combat aeri, Gring abat un pilot novell australi, Frank Slee. La batalla s'explica a La Pujada i la Caiguda de Hermann Gring. Gring aterr i es trob amb l'australi, i li don la seva Creu de Ferro. Anys desprs, Slee don la Creu de Ferro de Gring a un amic, que posteriorment moriria a les platges de Normandia durant el Da-D. Tamb durant la guerra Gring ofer un tractament geners al Capit Frank Beaumont, un pilot del Reial Cos Volador. 

Gring finalitz la guerra amb 22 victries aries. 

Donada la seva arrogncia, el seu nomenament com a comandant del Jagdgeschwader 1, no va ser gaire ben rebut i desprs de la demobilitzaci, ell i els seus oficials van passar gran part del seu temps durant les primeres setmanes de novembre de 1918 al Stiftskeller, el millor restaurant i taverna de Aschaffenburg. A ms, ell va ser l'nic veter del Jagdgeschwader 1 que mai no va ser convidat a les reunions de post-guerra.

Sorprs per la derrota d'Alemanya a la I Guerra Mundial, se sent personalment violat per la rendici, per l'abdicaci del Kaiser, els humiliants termes del Tractat de Versalles i la traci dels poltics alemanys de postguerra que havien: "fet que la gent s'alcs i que havien apunyalat al nostre gloris Exrcit per l'esquena pensant en res, per convertint-se cada vegada en ms poderosos i ms rics, a costa de la gent". En rebre l'orde de rendir els seus avions als Aliats al desembre de 1918, Gring i altres oficials de la seva unitat van fer aterrar els seus avions tan violentament com fos possible per tal de danyar al mxim el sistema d'aterratge (de la mateixa manera que es feia amb els vaixells). Tpic en el clima poltic que es vivia llavors, no va ser detingut ni tan sols reprs oficialment pel seu comportament.

 Postguerra .

Desprs de la guerra, Gring continu volant, treballant primer a Fokker i, al 1920, a Svenska Lufttrafik. Tamb continu apareixent a les llistes oficials del Reichswehr (l'exrcit alemany de desprs de la I Guerra Mundial), i al 1933, havia assolit el rang de General Major. Al 1935 va ser promogut a Tinent General i General de la Luftwaffe al fundar-se oficialment aquell mateix any.

Gring era un pilot veter i sovint era reclamat per portar homes de negocis i d'altres al seu avi privat. En un dia d'hivern del 1920, el comte Eric von Rosen, un conegut explorador intrpid, arrib a un aerdrom suec i deman volar fins a Rockelstad, prop de Sparreholm. Era un viatge curt per aire i estava nevant, per la qual cosa seria la forma ms rpida d'arribar a casa. El comte accept el desafiament de volar a travs de la neu si trobava un pilot prou valent per fer-ho. Amb noms una o dues hores de llum, Gring accept. Aterraren al llac gelat de Bven, prop del Castell de Rockelstad. Com que ja era massa tard perqu Gring torns, accept la invitaci dels comtes per passar la nit al castell.

El castell medieval, amb armadures, pintures i trofeus de cacera i d'exploraci parlaven eloqentment a un receptiu Gring del gust i la discriminaci d'un clan antic. Li record els castells alemanys de la seva infncia i era una cosa que ell podia respectar. Desprs d'un bany calent i una beguda tbia, Gring s'assegu prop de la llar de foc. Sembla que podria ser aqu on Gring va veure per primer cop l'esvstica, car estava a la llar de foc. El comte i alguns amics havien adoptat l'esvstica a l'escola i havia acabat sent un emblema familiar.

Tamb va ser el primer cop en qu Gring vei a la seva futura esposa Karin. El comte li present a la seva cunyada, la Baronessa Karin von Kantzow (nascuda Freiin von Fock], 1888-1931), a un Gring de 27 anys. Karin era una dna alta, maternal i sentimental, 5 anys ms gran que Gring, de salut delicada i abandonada pel seu marit. Durant el vespre, i mentre que mirava a Karin, Gring comen a enamorar-se d'ella. Haver baixat enmig de la tempesta cap a aquell magnfic castell sobre el llac gelat era romntic; i ara a aquell interior tebi amb el foc i amb una beguda calenta, Gring sentia com s'encenia el seu amor cap a Karin. La germana major de Karin (i la seva bigrafa) afirma que va ser un amor a primera vista. Karin havia estat molt protegida pels seus pares i ara pels comtes von Rosen. Tamb estava casada i tenia un fill de 8 anys, a qui estava dedicada. En aquest punt, noms era possible un amor corts.

 Vida de casat .



Karin es divorci del seu marit, Niels Gustav von Kantzow, al desembre de 1922 i es cas amb Gring el 3 de gener de 1923 a Estocolm. Niels von Kantzow els don uns diners que permeteren a Karin i Gring tenir la seva primera casa a Alemanya, als Alps bavaresos, prop de Bayrischzell, a uns 50km de Munic. Tant Karin com Gring eren ardents nacionalistes. Karin mor el 17 d'octubre de 1931 amb 42 anys, de tuberculosis.

A inicis de la dcada dels 30 Gring soviet es trobava amb l'actriu Emmy Sonnemann (nascuda al 1893) a Hamburg. Al febrer de 1935 es van prometre, i es can casar el 10 d'abril de 1935 a Berln, sent celebrat com el casament d'un emperador. Van tenir una filla, Edda Gring (nascuda el 2 de juny de 1938), que portava el nom d'Edda Mussolini, la filla major de Mussolini. Actualment, Edda porta el cognom d'una amiga de la seva mare.

Al 1933 Gring comen la construcci del Karinhall, un mausoleu en memria de la seva esposa, a la seva finca al nordoest de Berln.

 Exili i adicci .

Gring s'afili al Partit Nazi al 1922 i inicialment comand les SA com el Oberster SA-Fhrer. Desprs de tornar de l'exili, va fer un pas enrera com a Comandant de les SA (crrec assignat a Ernst Rhm, el seu mxim enemic dins del nazisme), per va ser nomenat SA-Gruppenfhrer (Tinent General (mantenint el rang a les relacions de les SA fins al 1945). Hitler posteriorment afirm sobre la seva primerenca associaci amb Gring:

M'agradava. El vaig fer cap de les meves SA. s l'nic de tots els caps de la SA que la va fer anar b. Li vaig donar un grup d'eixelebrats. En poc tems havia organitzat una divisi d'11.000 homes.



En aquells moments, Karin, a qui li agradava Hitler, sovint tenia reunions a casa dels dirigents nazis, incloent el seu marit, Hitler, Rudolf Hess, Alfred Rosenberg i Ernst Rhm. Malgrat a les habilitats organitzadores de Gring a les SA, la marxa de les tropes d'assalt encapalada per Hitler, Gring, Hess, el veter general Ludendorff i Julius Streicher el 9 de novembre de 1923 durant el Putsch de la Cerveseria a Munic acab en fracs i rendici quan s'enfrontaren a la policia no lluny del Ministeri de la Guerra Bavars, ocupat pels homes de Rhm i objectiu dels manifestants. Hitler i Gring van resultar ferits, especialment Gring, que reb un tret a l'engonal. Karin, malalta de pneumnia, aconsegu que Gring aconsegus fugir a ustria, tot i que en unes condicions deplorables, per aconseguint evitar ser detingut. Com que no va poder ser realment ats fins a Innsbruck, la ferida li provoc un gran dolor, sent aquest l'inici de la seva addicci a la morfina. Mentrestant, les autoritats de Munic van iniciar la seva recerca i captura.

Els Gring, actualment de recursos escassos, es desplaaren a Vencia i, al maig de 1924, a Roma via Florncia i Siena. Gring es trob amb Mussolini a Roma, i aquest express el seu inters en trobar-se amb Hitler quan fos alliberat (llavors es trobava a la pres). Els problemes personals, no obstant, seguien multiplicant-se. La mare de Gring havia mort al 1923; al 1925 era la mare de Karin qui estava malalta i els Gring amb prou feines van reunir els diners per viatjar a Sucia a la primavera de 1925 via ustria, Txecoslovquia, Polnia i la Ciutat lliure de Dnzig. Gring s'havia convertit en un morfinman violent i la famlia de Gring es mostr sorpresa pel seu deteriorament. Karin (que era epilptica, hagu de deixar a Hermann a la cura dels metges i la policia, que certificaren el seu estat de drogadicte perills, sent internat a l'asil de Langbro l'1 de setembre de 1925. El seu bigraf Richar Manvell s'entrevist amb un psiquiatra a Estocolm que havia vist a Gring a una clnica privada abans de ser enviat a Langbro, i afirm que Gring duia una camisa de fora donat que era molt violent (si b no estava boig).

Els informes de 1925 mostren a Gring com feble de carcter, amb una personalitat histrica i inestable, que es mostrava violent en estar espantat i com alg que empr la famfarronada per tal d'amagar una manca bsica de valors morals.

A l'igual que molts homes capaos de accions de gran valentia fsica que voreja sovint en la desesperaci, a ell li mancava el mnim valor en la conducci de la seva vida, que necessit quan els greus problemes el venceren.

En el moment de la seva detenci, tots els informes mdics a Sucia eren de domini pblic: un informe mdic s'empr com a prova per Neils von Kantzow per demostrat que ni Karin ni Gring podien tenir cura del fill que havien tingut, grcies a la qual von Kantzow n'aconsegu la custdia al 1925; quan Gring finalment va poder tornar a Alemanya, desprs de l'amnistia poltica declarada a la tardor de 1927 per nou president electe Mariscal Paul von Hindenburg, els opositors poltics de Gring (incloent als comunistes) van usar aquests informes contra ell, per amb resultats desiguals.

 Carrera poltica   El Partit Nazi .

Havent estat membre del Reichstag des del 1928, Gring va ser nomenat President del Parlament alemany entre 1932 i 1933.

Gring va ser una de les figures claus en el procs de coordinaci forosa (Gleichschaltung) que establ la dictadura nazi. Per exemple, al 1933, Gring prohib tots els diaris catlics d'Alemanya. Aix va fer-ho malgrat el recolzament que el Partit de Centre, de tendncia pro-catlica, havia donat a la candidatura de Hitler a la Cancilleria.

Durant els primers anys del rgim Nazi, Gring serv com a ministre en diverses posicions claus, tant a nivell del Reich com a altres nivells inferiors. Per exemple, a l'estat alemany de Prssia, Gring era responsable de l'economia, aix com del rearmament en preparaci per a la guerra. Va tenir una part activa a la Nit dels ganivets llargs, especialment en la caiguda de Rhm.

Entre d'altres posicions, Gring va ser anomenat Reichsluftfahrtminister, cap de la Luftwaffe al 1935. Al 1938 va ser el primer Mariscal de Camp (Generalfeldmarschall) de la Luftwaffe i, pel decret del 19 de juny de 1940, Hitler el nomen succesor i el promogu al rang de Mariscal de l'Imperi (Reichsmarschall), el mxim rang militar del Gran Reich Alemany. Reichsmarschall era un rang especial que li donava preponderncia sobre tots els altres Mariscals, tant del Wehrmacht Heer com de la Luftwaffe.

Gring tamb gaud d'altres crrecs, com el de Reichsforst- und Jgermeister (Cap dels Boscos i Cacera del Reich), pels quals reb alts emoluments.

L'Incendi del Reichstag, d'acord amb el testimoni a Nuremberg del General Franz Halder, va ser obra de Gring, no pas d'instigadors comunistes. A un dinar per l'aniversari de Hitler al 1942  , deia Halder, afirm  l'nic que realment sap qu va passar al Reichstag sc jo, perqu jo el vaig incendiar! Amb aix, digu Halder, es pic la cuixa amb la m. Gring, al seu judici a Nuremberg, neg aquesta histria. Mai no s'ha aclarit si Gring va ser responsable o no de l'incendi.

El segent text s una transcripci dels Judicis de Nuremberg:

GRING: Aquesta conversa no tingu lloc i demano un acarament amb Herr Halder. Primer de tot voldria emfatitzar que el que aqu hi ha escrit no t cap mena de sentit. Diu "L'nic que coneix de deb el Reichstag sc jo". El Reichstag era conegut per tothom nomenat representat al Reichstag. L'incendi tingu lloc noms a la cambra de l'assemblea general, i centenars o milers de persones coneixien aquella cambra igual que jo. Una afirmaci d'aquesta mena s una bestiesa. Com Herr Halder va poder afirmar aix no ho s. Aparentment t mala memria, igual que va haver d'abandonar les tasques militats. s la nica explicaci.

FISCAL JACKSON: Vost sap qui s en Halder?

GRING: Noms massa b.

GRING: Aquesta acusaci que jo vaig incendiar el Reichstag provenia de certa premsa estrangera. All no m'amonava perqu no coincidia amb els fets. No hi ha cap ra ni motiu per incendiar el Reichstag. Des del punt de vista artstic no lamento que la cambra de l'assemblea s'incendis, jo esperava construir-ne una de millor. Per lamentava molt que em vaig veure obligat a trobar un nou lloc de trobada pel Reichstag i, incapa de trobar-ne un, vaig haver de cedir el Teatre d'Opera Kroll, el segon teatre d'pera del pas, per a aquest propsit. L'pera em sembla molt ms important que el Reichstag.

FISCAL JACKSON: Alguna vegada ha presumit d'incendiar l'edifici del Reichstag, encara que fos en broma?

GRING: No. Vaig fer broma, si s al que vost es refereix, quan vaig dir que, desprs d'aix, hauria de competir amb Ner i que, segurament, aviat la gent diria que, vestit amb una toga vermella i amb una lira a la m, mirava a l'incendi i tocava mentre que el Reichstag es cremava. Per la veritat s que gaireb vaig morir entre les flames, la qual cosa hagus estat molt desafortunada pels alemanys, per molt venturosa pels seus enemics.

FISCAL JACKSON: Llavors no va afirmar mai que havia cremat el Reichstag?

GRING: No. S el que Herr Rauschning deia al llibre que va escriure, i que sovint ha estat citat aqu, sobre que havia parlat d'aix amb ell. Noms he vist a Herr Rauschning dos cops a la meva vida i ha estat poca estona en ambdues ocasions. Si jo hagus calat foc al Reichstag, presumiblement noms hagus deixat que ho sabessin el meu cercle ms ntim com a mxim. No li hagus dit a un home que no coneixia, l'aspecte del qual ni tan sols li puc descriure. Aix no s ms que una deformaci absoluta de la veritat.


Desprs de qu Hjalmar Schacht fos destitut com a ministre d'Economia, Gring agaf les regnes, esdevenint Plenipotenciari del Pla Quatrienal al 1936 per facilitar el rearmament alemany; la qual cosa li don una gran influncia amb Hitler (que valorava molt el rearmament). Gring no sembla que accepts tant el Mite de Hitler tant com Goebbels o Himmler, per sempre rest lleial. 

L'arianitzaci de firmes jueves permet a Gring comprar-les per quatre xavos, amassant una gran fortuna personal. Era conegut pels seus gustos extravagants. Hans Rudel, l'as dels Stuka, afirma a les seves memries trobades amb Gring, on portava vestits d'poca: primer un vestit medieval de cacera, practicant l'arc amb el seu metge, i desprs amb una toga, fumant d'una llarga pipa. Com a heroi altament condecorat de la I Guerra Mundial i comandant, Gring era una connexi clau entre l'antic caporal Hitler i l'elit militar prussiana. Gring, que havia estat casat amb una baronessa sueca, va bastir el Karinhall en honor a ella. Per evitar que caigus en mans enemigues, el destru el 20 d'abril de 1945, immediatament abans d'anar al darrer aniversari de Hitler. Es mostrava exultant entre l'aristocrcia, i desprs de qu els nazis conquerissin gran part d'Europa, atresor obres d'art robades de nombrosos museus, de vegades dels propis museus alemanys. Si b tenia un tipus atltic a la seva joventut, el dolor provocat per la ferida rebuda al Putsch de la Cerveseria, fent-lo addicte als narctics calmants, en particular a la morfina. Aquesta addicci contribu a la seva obesitat i al seu declivi, car va ser causa de qu importants decisions fossin preses a la lleugera. Es cur d'aquesta addicci al final de la seva vida, mentre que era presoner dels Aliats a Nuremberg.

 Segona Guerra Mundial .

Gring era escptic davant la guerra. Creia que Alemanya no estava encara preparada per embarcar-se en un nou conflicte i, en particular, creia que la seva Luftwaffe encara no estava preparada per abatre la RAF britnica. Tanmateix, un cop comen la Segona Guerra Mundial, Gring es determin a aconseguir la victria a qualsevol preu.

Inicialment, les victries decisives alemanyes se seguiren una darrera l'altre, i la moderna Luftwaffe de Gring destru la Fora Aria Polonesa en dos dies i, desprs de la conquesta de Frana, Hitler condecor a Gring amb la Gran Creu de la Creu de Ferro. Gring havia arribat al cim de les seva carrera, tant poltica com militar.

El fracs de la Luftwaffe en guanyar el control del cel durant la Batalla d'Anglaterra marc la primera derrota hitleriana i tac la reputaci de Gring. Desprs de la campanya, perd molta influncia dins la jerarquia nazi i s'esfum poc a poc de l'escena militar, gaudint dels plaers de la vida com a l'home poders que era. La seva reputaci d'extravagant el va fer inpopular entre els alemanys ordinaris, que comenaven a tenir privacions.

Si Gring era escptic sobre el resultat de la guerra a l'oest, estava segur de qu una nova campanya contra la Uni Sovitica seria desastrosa. Desprs d'intentar, amb uns resultats totalment infructuosos, de convncer a Hiter que no continus amb l'Operaci Barbarroja, s'embarc en la campanya com una oportunitat de redimir-se i recuperar el crdit perdut davant el desastrs atac contra Anglaterra. Com ja havia anunciat, la guerra contra la Uni Sovitica es transform en la derrota ms vergonyosa per Alemanya. La contribuci de Gring, com a cap de la Luftwaffe, va ser negativa, car era incapa d'acomplir les seves promeses grandiloqents i, a la llarga, va afectar a la seva relaci amb Hitler.

Gring tamb patrocin una unitat de combat de terra, la Divisi Hermann Gring, una unitat d'elit que lluit en diversos fronts amb xit. Les seves altres unitats al Front Oriental no tingueren tant d'xit. Al front de l'Oder, tenia dues divisions paracaigudistes Fallschirmjger, composades parcialment per oficials de la Luftwaffe sense gaire experincia en combat terrestre. Se sap que va dir: "Quan les meves divisions paracaigudistes ataquin, tot l'Exrcit Roig se n'anir a l'infern". Quan l'Exrcit Roig va atacar, la 9 Divisi Paracaigudista de Gring es collaps primer.

Gring era tamb comandant en cap dels serveis de monitoritzaci subterrani del telfon i de les comunicacions de rdio, el , que treballava en connexi amb els serveis d'intelligncia de l'Abwehr, la SS i el SD.

Per un altre costat, va ser encarregat de l'explotaci dels vastos recursos industrials capturats durant la guerra, particularment a la Uni Sovitica. En aix demostr ser un complert desastre, i realment poc del potencial disponible va ser efectivament posat a disposici de la mquina de guerra alemanya. Tanmateix, Gring va destacar pel seu paper com un dels principals espoliadors d'art a l'Europa ocupada

Gring va ser la mxima figura de la jerarquia nazi que autoritz en paper la "soluci final de la Qesti Jueva", quan lliur un memorand al SS-Obergruppenfhrer Reinhard Heydrich perqu organitzs els detalls prctics (que van culminar en la Conferncia de Wannsee. Escrigu, lliuri'm tan aviat com sigui possible un pla general del material administratiu i els recursos financers necessaris per portar a terme la desitjada soluci final de la Qesti Jueva". s gaireb segur que Hitler li don una ordre verbal a finals de 1941 sobre aquest efecte.

El 23 d'abril de 1945, amb el final de la guerra proper mentre que l'Exrcit Roig s'apropava a la capital alemanya, Gring envi un telegrama a Hitler des de Berchtesgaden a Berln. En aquest telegrama, Gring proposava assumir el lideratge del Reich com a successor nomenat per Hitler. Hitler ho consider deslleialtat i alta traci, especialment perqu Gring donava un temps lmit, desprs del qual consideraria que Hitler es trobava incapacitat. El 25 d'abril, Hitler orden que Gring fos posat sota arrest per Berhard Frank. Al seu testament, Hitler destitua a Gring de tots els seus crrecs i l'expulsava del Partit. Dos dies abans de sucidar-se, Hitler envi ordres a Frank perqu executs a Gring, a la seva esposa i a la seva filla (la prpia fillola de Hitler). Una combinaci del considerable encant de Gring, de la confusi de Frank, del terror dels darrers dies de la guerra (i potser de la decncia per assassinar a una criatura) van fer que Frank desobes l'ordre. Enlloc d'aix, els Gring i els seus captors es van desplaar junts cap al Schlo Mauterndorf, a on Gring havia passat part de la seva infncia.

El 26 d'abril de 1945, Gring va ser reemplaat com a Comandant Suprem de la Fora Aria Alemanya (Oberbefehlshaber der Luftwaffe) per Hitler. Gring va ser reemplaat pel recentment promogut a Mariscal Robert Ritter von Greim, el darrer comandant de la Luftwaffe.

 Captura, judici i mort .



Gring es rend el 9 de maig de 1945 a Baviera. Era el tercer oficial nazi ms alt condut als Judicis de Nuremberg, darrera del President del Reich Karl Dnitz i l'anterior Adjunt del Fhrer Rudolf Hess. Gring pass els seus darrers dies amb Gustave Gilbert, un oficial d'intelligncia jueu que parlava alemany i era psicleg. Gilbert qualific a Gring amb un CI de 138, el mateix que Karl Dnitz. Port un diari de les seves observacions dels procediments i converses amb els presoners, que posteriorment public amb el ttol de "Diari de Nuremberg". La citaci que apareix a continuaci s part d'una conversa entre Gilbert i un desanimat Gring al vespre del 18 d'abril de 1946, mentre que els judicis s'havien aturat per un recs de 3 dies:

 Suant a la seva cella al vespre, Gring es mostrava a la defensiva i no se'l veia gaire content sobre el rumb que prenia el judici. Deia que no tenia cap control sobre les accions o la defensa dels altres, i que ell mateix no havia esta mai Antisemita, que no es creia totes aquelles atrocitats, i que molts jueus s'havien ofert a testificar a favor seu

Malgrat a les afirmacions de qu ell no era Antisemita, mentre que estava a la preso, desprs de sentir parlar sobre els jueus supervivents hongareos, Albert Speer afirm haver escoltat a Gring dir, Aix doncs, encara n'hi ha all? Creia que haviem pogut amb tots. Alg es va adormir.



Tot i que es va defendre a si mateix vigorosament, va ser comdemnat a morir a la forca. El jutge afirm que:

 No hi ha res que es pugui dir per mitigar. Perqu Gring va ser sovint, de fet gaireb sempre, la fora motora, sempre darrere del seu cap. Va estar al capdavant d'una guerra d'agressi, tant com a lder poltic com militar; era el director del programa de treball esclau i el creador del programa d'opressi contra els jueus i d'altres races, a casa i a fora. Tots aquests crims han estat admesos. En alguns casos pot haver conflicte de testimonis, per en els termes d'ampli espectre, les seves prpies admissions sn ms que suficients per estar convenut de la seva culpabilitat. La seva culpa s nica en la seva enormitat. Els registres no porten cap excusa per a aquest home.

Gring present una apellaci en la que deia que acceptava la pena de mort del tribunal si se li permetia ser afusellat com a un soldat i no penjat com a un criminal com, per els membres del tribunal li van negar aquest honor. Desafiant la sentncia imposada pels seus captors, se sucid amb una cpsula de cianur la nit abans que en qu se suposava havia de ser penjat. Com va obtenir Gring el cianur i com el va amagar durant tot el temps de pres s desconegut. Desprs del seu sucidi, Hermann Gring va ser incinerat i les seves cendres van ser llanades al Conwentzbach a Munic, que desemboca al riu Isar.

Gring i Alfred Rosenberg havien nascut el mateix dia (12 de gener de 1893, i si Gring no s'hagus sucidat, haguessin mort tamb el mateix dia.

 Estandarts personals de Hermann Gring .
Quan Gring va ser promogut al rang de Reichsmarschall, es disseny el seu propi estendard personal. El disseny incloa un liga alemanya, una esvstica i bastons de mariscal creuats a un costat, i a l'altre, la Grokreuz des Eisernen Kreuzes (Gran Creu de la Creu de Ferro) entre mig de 4 ligues de la Luftwaffe. Un portaestendard li portava l'ensenya en totes les aparicions pbliques.
 


 Promocions, Crrecs i Honors .
 Promocions a l'Exrcit.
 Alferes (20 de gener de 1914);
 Tinent (18 d'agost de 1917);
 Capit (08 de juny de 1920);
 General d'Infanteria (31 d'agost de 1933);
 General de Vol (01 de mar de 1935);
 Coronel General (20 d'abril de 1936);
 Mariscal de Camp (04 de febrer de 1938);
 Reichsmarschall (19 de juliol de 1940);

Crrecs de Govern.
1933 - Ministre sense cartera<br/ >
1933-1945 - Ministre d'Aviaci<br/ >
1934-1945 - Ministre d'afers forestals<br/ >
1935-1945 - Comandant de la Luftwaffe<br/ >
1937-1938 - Ministre d'Economia

 Condecoracions .
 Orde prussi Pour le Mrite (atorgada en reconeixement a la seva 18 victria aria) (2-6-1918) ;
 Gran Creu de la Creu de Ferro (19-7-1940) com Generalfeldmarschall i Reichsminister der Luftfahrt u. Oberbefehlshaber der Luftwaffe ;
 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro (30-9-1939) com Generalfeldmarschall i Reichsminister der Luftfahrt und Oberbefehlshaber der Luftwaffe (Aushndigung des Ritterkreuzes durch Adolf Hitler) ;
 Creu de Ferro de 1 Classe  1914 (22-3-1915) ;
 Creu de Ferro de 2 Classe  1914 (15-9-1914) ;
 Barra de 1939 Creu de Ferro de 1 Classe   1914 (9-1939) ;
 Barra de 1939 Creu de Ferro de 2 Classe   1914 (9-1939) ;
 Creu de Cavaller amb Espases de la Reial Orde Prussiana de Hohenzollern (20-10-1917) ;
 Creu de Cavaller de l'Orde del Mrit Militar de Karl-Friedrich de Baden (20-10-1917) ;
 Cavaller de 2 Classe amb Espases de l'Orde del Lle de Zhringer de Baden (8-7-1915) ;
 Insgnia de Ferits de 3 classe (1918) ;
 Insgnia alemanya de Pilot (12-10-1915) ;
 Insgnia alemanya d'Observador (15-11-1914) ;
 Certificat de Victria Aria (Ehrenbecher fr dem Sieger in Luftkampf) (en reconeixement a la seva 1 victria aria, un avi francs, el 6-11-1915) (15-04-1916) ;
 Lluna Creixent de Ferro (Turquia) ;
 Gran Creu de la medalla de la casa de Saxnia Sachsen-Ernestini (2. Model) ;
 Cinta Commemorativa "Jagdgeschwader Frhr. V. Richthofen Nr. 1 1917/18" (01-10-1935) ;
 Medalla de l'Imperi Austro-Hongars per valentia ;
 Creu d'Honor de l'Orde de la Casa de Schaumburg-Lippe ;
 Creu d'Honor dels Combatents de 1914-18 amb espases;
 Orde de Sang (sense nmero) (09-11-1933) ;
 Insgnia d'Or del NSDAP (01-12-1933) ;
 Insgnia combinada de Pilot/Observador de la Luftwaffe d'Or i Diamants;
 Insgnia de l'liga de Plata del Gau del NSDAP de Thuringia (20-4-1937) ;
 Insgnia d'Or del Gau de Berln del NSDAP ;
 Insgnia de 4a Classe del Llarg Servei a les Forces Armades (4 anys) ;
 Creu de Danzing 1a i 2a Classe (10-1939) ;
 Insgnia de Batalla Submarina en Or i Diamants ;
 Medalla dels Jocs Olmpics Alemanys;
 Insgnia d'Honor de la Creu Roja Alemanya, amb Creu de coll i Estrella de pit (excepcional) ;
 Insgnia d'Honor de la Protecci d'Atac Aeri de 1a (20-4-1938) ;
 Orde de la Santssima Anunciaci (Itlia) (22-05-1940) ;
 Gran Creu de l'Orde Militar de Savoia amb Banda i Estrella (Itlia) (27.11.1941) ;
 Gran Creu de Cavaller de l'Orde de Sant Maurici i Sant Lltzer (Itlia) (1938) ;
 Gran Comandant amb Diamants de l'Orde de Dannebrog (Dinamarca) (6-8-38) ;
 Gran Creu de Cavaller de l'Orde de l'Espasa (Sucia) (2-2-1939) ;
 Gran Creu amb Espases de l'Orde de la Llibertat (Finlndia) (25-03-1942) ;
 Comandant de l'Orde de la Rosa Blanca (Finlndia) ;
 Gran Creu de la Orde del Lle amb Espases (Finlndia) ;
 Insgnia de Pilot (Honoris Causa) (Finlndia) ;
 Cavaller de l'Orde de Miquel el Valent 1a, 2a i 3a Classe (Romania) (21-10-1941) ;
 Creu de Comandant de l'Orde del Mrit Aeronutic amb distinci de Guerra i Espases (Romania) ;
 Insgnia de Pilot (Romania) ;
 Gran Orde Imperial del Jou i les Fletxes (Espanya) ;
 Gran Creu de l'Orde de la Creu de la Victria de Guerra (Eslovquia) ;
 Gran Cord de l'Orde del Crisantem (Jap) (29-9-1943) ;
 Espasa de la Federaci Nacional Japonesa Shochoku Shinkokai ;










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95210" title="Maria Teresa de Borb-Dues Siclies" nonfiltered="2823" processed="2808" dbindex="38030">


 Maria Teresa de Borb-Dues Siclies (emperadriu d'ustria) (1772 - 1807);

 Maria Teresa de Borb-Dues Siclies (princesa de Hohenzollern-Sigmaringen) (1867 - 1909).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95211" title="Amenemhet III" nonfiltered="2824" processed="2809" dbindex="38031">


Amenemhet III fou el sis fara de la dinastia XII d'Egipte. Va succeir al seu pare Senusret III. El seu nom Sa Ra fou Amenemhet; el seu nom d'Horus Aabau; el seu nom de Nebty fou Itiwatawy i Itiwahor; el seu nom d'Horus d'or fou Biknebuankh; i el seu nom de regnat o Nesut Bity fou Nymaatre (Sotms a la justcia de Ra). Els grecs l'esmenten com Ameres o Amenemes. El seu nom apareix sota diferents formes, entre elles: Amenemes, Amenemhait, Amenemhet, Amenemmes, Ameniemhet, Ammenemhet, Amonemhat, Amunemhet, Emmaatra, Ithetiueue, Ithetiuetoui, Lachares, Lamares, Nemaaitre, Nemaaitreamenemhait, Nemare, Nimaatra, Nimaetra, Nimaetre, Oebeu, Xachares.

Va governar des aproximadament el 1840 aC per segurament ja abans havia estat associat pel seu pare com a coregent, si b no se sap quant de temps. El seu regnat va durar ms de quaranta anys, potser 45, aix que va durar fins desprs del 1800 aC (potser vers 1797 o 1795 aC)

La seva dona principal fou Aat, que fou enterrada al seu complex funerari de Dashur. La segona dona no se sap segur per podria ser Hetepti; encara s'esmenta al menys una tercera dona per no se'n sap el nom. Va tenir diversos fills, entre els quals el seu successor Amenemhet IV. Altres possibles fills apareixen sota els noms de Sobekhotpe, Hathorhetepet, Merestekhi, Neferuptah, Nubhetepet i potser Sit-hathor. Alguns fan tamb filla seva a Sobekkara-Neferusobek (o Sobekneferu), per s ms probable que fos la seva germana i esposa.

La pirmide de Dashur es va ensorrar parcialment poc desprs d'acabada (uns 15 anys de treball) i llavors va comenar un nou complex a Hawara, prop de Faium. L'esplendor d'aquest complex, amb el temple mortuori al costat, del qual era part el fams Laberint al que es refereixen Herdot, Diodor de Siclia, Estrab i Plini el Vell.

El rei va deixar nombroses esttues fetes durant el seu regnat i el del seu pare; una esttua els mostra a ambds amb vestimenta de sacerdot oferint als dus peix, flors de lotus i animals. Un altre esttua el presenta vestit d'un du; altres sn esfinxs. Aquestes esttues es van reutilitzar al tercer perode intermedi i foren trobades a un temple a Tanis. Tamb hi ha una inscripci del rei a Coptos.

Va dedicar la seva activitat constructora a la regi de Faium. Hi va construir no solsament la seva segona pirmide sin tamb el temple de Sobek (la principal detat local que a la zona estava relacionada amb el du falc Horus) a la ciutat de Cocodrilpolis, una capella dedicada a Renenutet a Medinet Madi, i a ms diversos projectes agrcoles com la construcci d'una presa per regulat les pujades de l'aigua del Bahr Yusef i enviar la sobrant al llac de Birket Qarun, cosa que va augmentar les terres de cultiu. 

Tamb va erigir dues esttues colossals d'ell mateix a Biahmu (ms tard en el perode grecorom, el fara fou adorat sota el nom de Lamares). Fora de Faium va construir un temple a Kubban (Nbia) i va ampliar el temple de Ptah a Memfis.

Amb tots aquests edificis el rei necessitava pedra i la va treure de diverses canteres. Va explotar tamb les mines que tenia a l'abast com les mines de turqueses de Serabit al-Khadem al Sina, on va reconstruir i ampliar un temple dedicat a Hathor i altres dus. A la regi s'han trobat 49 inscripcions a la pedra i deu ms a Wadi Maghara i Wadi Nasb que fan referncia a les explotacions mineres d'Amenemhet III durant els anys dos u quanta cinc del seu regnat. Tamb fou actiu a les mines del Wadi Hammamat (d'alabastre) i de Nbia ( mines de diorita) i a Tura (pedra fina) entre d'altres.

No va fer expedicions militars. Va reforar la guarnici de Semna com a fer ms destacat de la presencia egpcia a Nbia.

Va continuar amb el sistema establert pel seu pare de tres grans regions per governar al pas. Durant el seu regnat treballadors asitics, pagesos, soldats i artesans van venir a treballar a Egipte.

Les construccions fetes i una srie d'inundacions del Nil van exhaurir l'economia vers la fi del seu regne. Foren els emigrants asitics els que van encoratjar als hikses per establir-se al delta del Nil que finalment va acabar amb la dinastia. 

A la seva mort fou enterrat a la seva pirmide d'Hawara. El va succeir el seu fill Amenemhet IV.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95212" title="Dsia" nonfiltered="2825" processed="2810" dbindex="38032">
Dsia s una micronaci fictcia creada per l'escriptor Raimon Esplugafreda a la seva obra Hem nedat a l'estany amb lluna plena.

 Fitxa tcnica .

 Sup: 10km.
 Capital: Dsia.
 Llengua oficial: catal.
 Poblaci: 200 o 300 hab. (70% dosos, 30% no-dosos).
 Forces armades: Policia Exterior (integrada majoritriament per no-dosos). No se n tenen dades exactes.
 Religions: cristiana catlica.
 Relacions: no en tenen cap amb la resta del mon.

 Histria .

La fundaci de Dsia data de mitjans XIX, quan el prohom Ramon Ferrer  un home que passava dels dos metres d alada- i tres amics ms i les seves respectives mullers  totes de ms d un metre noranta-van decidir d installar-se en un inaccessible rac de les muntanyes pirinenques que fos prcticament invisible a ulls del mn.

El seu objectiu era el d aconseguir una raa d homes de ms de dos metres d alada, i per aquest motiu extremaren les precaucions per a salvaguardar l existncia d aquell minipas de gegants. Aquelles quatre famlies tingueren fills de ms de dos metres, per d altres no superaren les expectatives d alada, fet que motiv que Ramon Ferrer decids de continuar l experiment dictant que noms podrien tenir fills aquells matrimonis formats per un home de ms de dos metres i una dona de ms de metre noranta. Tant l home com la dona tindrien  d aquesta manera- plens drets poltics, s a dir, fruirien de la plena ciutadania de Dsia. Per contra els homes i dones que no fossin d aquelles alades podrien viure tamb a Dsia, podrien casar-se entre ells, per mai disposarien de perms per casar-se amb dosos de ple dret  ells serien no-dosos- i, evidentment, de cap dret poltic.

La llei no ocasion gaires conflictes perqu tothom tenia algun germ o germana que no era dos, fet que impedia que l assemblea legislativa perjudiqus la vida dels no-dosos. La Policia exterior es fund, grcies sobretot, a l ajut dels no-dosos, que realitzen encara missions a l exterior perqu ells no criden tant l atenci per la seva alada.

El matrimoni consumat entre un dos i un no-dos porta  per llei- la prdua de la condici de ciutadania per part del dos, fet que ha estat popularment rebutjat com a denigrant. La majoria de fugides del pas sn causa d aquest fet. I s per a aix que des de llavors es dict la Llei del Silenci, encara vigent.

 Poblaci .

A Dsia hi ha un percentatge major de dosos (70%) que no pas de no-dosos (30%), encara que les relacions entre ambdues comunitats sn del tot cordials i amistoses.

 La Llei del Silenci .

Per tal d evitar que es conegui l existncia de Dsia a l exterior l anomenada Llei del Silenci castiga amb la pena de mort tots els familiars d un fugitiu de primer o segon grau. Ells sn els ostatges de la Llei del Silenci. Aix frena en sec qualsevol intent de fuga amb molta eficcia, motiu pel qual no ha estat mai aplicada cap sentncia. La Llei tamb especifica que qui fracassa en l intent i deixa familiars a Dsia no rep prcticament cap cstig, per si no hi ha familiars que puguin ser condemnats a mort aleshores rep la pena mxima el fugitiu que intenta escapar.

 La Policia Exterior .

Aquest cos d elit forma la gaireb totalitat de les forces armades de Dsia. Si b est controlat pel Govern i els dosos, la majoria dels seus agents pertanyen a la categoria de no-dosos. Opera dins i fora de l Estat i realitza missions d una formalitat administrativa a banda i banda de la frontera, sobretot a Andorra, que s on disposa de ms efectius. S encarrega de la tramesa de material de primera necessitat (i contraban) dirigit a Dsia via Andorra, per tamb de la cerca i captura de persones que puguin representar una amenaa per a la integritat i la seguretat doses, en perfecte acompliment de la Llei del Silenci. 

 Comunicacions .

Per descomptat la xarxa de carreteres s mnima, per permet que hi circulin alguns vehicles oficials del Govern o de la Policia Exterior. Dsia, evidentment, no disposa ni de ports ni d aeroports.

 Turisme i lleure .

Dsia no disposa, efectivament, d atractius monumentals d inters. No en va es tracta d un pas fora jove. Tampoc existeix, que es spiga, cap infraestructura turstica d alta muntanya com les existents a la vena Andorra. El pas s secret i poques persones en poden entrar o sortir, tot i que els paisatges de l'Alt Pirineu sn un excellent marc d activitats d aventura per als dosos i no-dosos.

Gran part dels joves dosos i no-dosos acostumen a assistir a les activitats de lleure esportiu i cultural que patrocina el Govern i que a l estiu acostumen a anar des de concerts a l aire lliure fins a balls o prctiques de nataci al llac, mentre que a l hivern es promouen l esqu nrdic i l escalada.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95213" title="Maria Teresa de Borb-Dues Siclies (princesa de Hohenzollern-Sigmaringen)" nonfiltered="2826" processed="2811" dbindex="38033">


Maria Teresa de Borb-Dues Siclies, princesa de Hohenzollern-Sigmaringen (Zuric 1867 - Cannes 1909). Prncesa de la Casa de les Dues Siclies amb el tractament d'altesa reial que contragu matrimoni amb el cap de la casa principesa dels Hohenzollern-Sigmaringen.

Nada el dia 15 de gener de 1867 a la ciutat de Zuric sent filla del prncep Llus de Borb-Dues Siclies i de la duquessa Matilde de Baviera. La princesa era nta per via paterna del rei Ferran II de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria mentre que per via materna ho era del duc Maximili de Baviera i de la princesa Llusa de Baviera. Maria Teresa era neboda de la mtica emperadriu Sissi.

El dia 27 de juny de 1889 es cas al Castell de Sigmaringen amb el prncep Jordi de Hohenzollern-Sigmaringen, fill del prncep Leopold de Hohenzollern-Sigmarigen i de la infanta Antnia de Portugal. La parella que s'establ a Sigmaringen tingueren tres fills: 

 SA la princesa Augusta Victria de Hohenzollern-Sigmaringen, nada el 1890 a Potsdam i morta el 1966 a Mnchhf. Es cas en primeres npcies amb el rei Manuel II de Portugal i posteriorment amb el duc Robert Douglas.

 SA el prncep Frederic de Hohenzollern-Sigmarigen, nat a Heiligendamm el 1891 i mort a Krauchenwies el 1965. Es cas amb la princesa Margarida de Saxnia.

 SA el prncep Francesc Josep de Hohenzollern-Sigmaringen, nat a Heiligendamm el 1891 i mort a Tubinga el 1964. Es cas amb la princesa Maria Alcia de Saxnia.

Maria Teresa havia nascut a l'exili que patia la Casa de les Dues Siclies des de l'ocupaci per part de les tropes italianes del regne napolit. Maria Teresa era neboda tan de l'ltim rei napolit, Francesc II de les Dues Siclies, com de la seva muller, la duquessa Sofia de Baviera ja que dos germanes dels esmentats es casaren tamb entre ells. 

Maria Teresa mor a Cannes el dia 1 de mar de l'any 1909, a l'edat de 42 anys, mentre que el seu marit la sobrevisqu 18 anys.



.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95219" title="Gradac (desambiguaci)" nonfiltered="2827" processed="2812" dbindex="38034">


Gradac (ciutat), ciutat de Crocia.
Gradac, barri de Dubrovnik (Crocia);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95220" title="Teatre de l'absurd" nonfiltered="2828" processed="2813" dbindex="38035">
El Teatre de l'absurd s un gnere teatral cultivat per escriptors europeus i americans entre els anys 40 i 60 del segle XX. Va ser encunyat pel crtic Martin Esslin que va utilitzar-lo com a ttol d un llibre seu del 1962. Esslin considera que el treball d aquests autors consisteix en una articulaci artstica del concepte filosfic de l absurd de l existncia, propi d Albert Camus.
Les caracterstiques peculiars del teatre de l absurd sn l abandonament deliberat d una construcci dramtica racional i el rebuig del llenguatge lgic conseqencial. L estructura tradicional (trama d esdeveniments, concatenaci, resoluci) s substituda per una algica i insignificant successi de situacions, relacionades per una feble i efmera traa (un estat d nim o una emoci).

El teatre de l absurd es caracteritza per dilegs aparentment sense significat, repetitius i dramtics sense connexions lgiques que creen una atmsfera de somni. Si en el passat aquest tipus de teatre era noms portador de dramatisme, recentment el pblic ha descobert tamb el seu vessant tragicmic.

Els escriptors de teatre de l absurd ms destacables sn Samuel Beckett, Jean Genet, Eugne Ionesco, Tom Stoppard, Arthur Adamov, Harold Pinter i Alfred Jarry. En llengua catalana, cal destacar Manuel de Pedrolo.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95223" title="Campionat d'Espanya de Clubs d'atletisme" nonfiltered="2829" processed="2814" dbindex="38036">
El Campionat d'Espanya de Clubs d'atletisme a l'aire lliure s una competici atltica anual on s'enfronten els millors clubs afiliats a la federaci espanyola amb l'objectiu d'esdevenir el millor club d'atletisme de l'any.

 Competici .
La competici es disputa per categories: Divisi d'honor, Primera Divisi i Segona Divisi. Les dues primeres compten amb 16 clubs cadascuna. La Segona Divisi es disputa amb una fase autonmica i una fase final de 4 equips.

La competici es disputa en tres jornades. Cada jornada es disputen quatre enfrontaments. Els enfrontaments es disputen en reunions atltiques on s'enfronten quatre clubs amb dos representants per club, per a un total de vuit atletes per prova. 

La primera jornada, els 16 equips de cada categoria es divideixen en quatre enfrontaments de quatre equips cadascun. Els dos primers clubs de cada grup passen a disputar les eliminatries pel ttol i els dos darrers les eliminatries pel descens.

A la segona jornada, els vuit clubs classificats pel ttol s'enfronten en dos enfrontaments de 4 equips cadascun. Els dos primers de cada partit disputaran les posicions de l'1 al 4. Els dos segons les posicions del 5 al 8 lloc. Els vuit clubs que disputen la fase de descens tamb s'enfronten en dos partits. Els dos primers de cada eliminatria disputen les posicions de la 9 a la 12 i els dos darrers de la 13 a la 16.

La tercera i ltima jornada serveix per definir les posicions finals. Es disputen quatre enfrontaments. El primer delimita les posicions 1 (campi) a la 4. El segon, del 5 al 8 lloc, el tercer partit defineix les posicions 9-12 i el darrer determina les posicions 13-16. Els dos darrers de divisi d'honor baixen a Primera divisi. Els dos primers de primera pugen a divisi d'honor i els dos darrers baixen a la fase autonmica (segona divisi). Els dos primers de segona divisi pugen a Primera per a la propera temporada.

 Palmars .
 Campionat d'Espanya de clubs d'atletisme mascul;
 Campionat d'Espanya de clubs d'atletisme femen;

 Temporada 2006 .
Els resultats finals del Campionat d'Espanya de Clubs 2006 ha estat el segent:

 Categoria Masculina .
DIVISI D'HONOR


PRIMERA DIVISI


SEGONA DIVISI (fase final)


 Categoria Femenina .
DIVISI D'HONOR


PRIMERA DIVISI


SEGONA DIVISI (fase final)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95225" title="Tocata" nonfiltered="2830" processed="2815" dbindex="38037">
La tocata s una forma musical per a instruments de teclat que requereix una gran habilitat de l intrpret. Va aparixer per primera vegada durant el Renaixement, a l Itlia del nord. Es tracta de composicions que preveuen moviments rpids primer d una m i desprs de l altra i passatges brillants que baixen en cascada contraposats amb l acompanyament d un acord amb la m contrria.

Hans Leo Hassler, compositor molt actiu a Vencia a finals del segle XVI, va portar la tocata a Alemanya on va aconseguir l esplendor mxim del seu desenvolupament amb l obra de Johann Sebastian Bach, cent anys desprs.

La tocata barroca s ms articulada i t ms durada, intensitat i virtuosisme que la tardo-renaixentista. Sovint apareixen passatges molt rpids barrejats amb salts i arpegis que s alternen amb parts que utilitzen acords o fugues.

Les tocates de Bach sn les ms conegudes. Les seves tocates per a orgue sn composicions brillants que es presten a la improvisaci, sovint segides d un moviment independent, anomenat fuga. En aquest cas, la tocata s utilitza en lloc del preludi. Les tocates de Bach per a clavicmbal sn obres integrades per ms parts, que inclouen tamb una fuga a la seva estructura.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95229" title="Campionat d'Espanya de clubs d'atletisme femen" nonfiltered="2831" processed="2816" dbindex="38039">
La competici femenina del Campionat d'Espanya de Clubs d'atletisme s'inici l'any 1966. L'actual dominador de la competici s el Valncia Terra i Mar, hereu de la secci atltica del Valncia CF. Durant els anys seixanta i setanta destacaren l'At. San Sebastin i el CG Barcelons, per l'arribada dels patrocinis amb inversions milionries a l'atletisme porta al domini d'empreses com Tintoretto o Kelme entre d'altres durant els anys vuitanta.

El llistat de campions de la competici s el segent:

 Palmars .


 Ttols per club .
 15 CA Valncia Terra i Mar: 1993, 1994, 1995, 1996, 1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006. ;
 13 Club Universitario de Madrid: 1979, 1980, 1981, 1982, 1983, 1984, 1985, 1986, 1987, 1988, 1989, 1990, 1991. ;
 7 Atltico San Sebastian: 1966, 1967, 1968, 1970, 1971, 1972, 1978.
 3 Club Gimnstic Barcelons: 1975, 1976, 1977.
 2 Vallehermoso: 1973, 1974.
 1 U.D. Salamanca: 1969.
 1 CA Blanco y Negro: 1992.

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95232" title="Campionat d'Espanya de clubs d'atletisme mascul" nonfiltered="2832" processed="2817" dbindex="38040">
La competici masculina del Campionat d'Espanya de Clubs d'atletisme s'inici l'any 1958. Histricament el gran dominador ha estat el Futbol Club Barcelona, fins l'arribada a l'atletisme de diverses empreses patrocinadores com Larios, Airtel o Puma, que, a base de fitxar a cop de talonari, han conformat grans conjunts atltics.

El llistat de campions de la competici s el segent:

 Palmars .


 Ttols per club .
 15 Futbol Club Barcelona : 1958, 1963, 1964, 1965, 1970, 1973, 1974, 1975, 1978, 1981, 1982, 1983, 1984, 1985, 1986.
 14 AA Moratalaz: 1987, 1988, 1989, 1990, 1991, 1992, 1993, 1994, 1995, 1996, 1997, 1998, 1999, 2000.
 6 Vallehermoso: 1971, 1972, 1976, 1977, 1979, 1980. ;
 7 Puma Chapn Jerez: 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006.
 4 Real Madrid CF: 1959, 1960, 1961, 1962.
 1 E.M. VIII Regin: 1966.
 1 Real Sociedad de Ftbol: 1967.
 1 Club Nataci Barcelona: 1968.
 1 Ministerio del Ejrcito: 1969.

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95233" title="Agorafbia" nonfiltered="2833" processed="2818" dbindex="38041">
 
L'agorafbia s la ms comuna de les fbies o pors irracionals. Etimolgicament la paraula agorafbia es relaciona amb la por als espais oberts, no obstant aix, la persona que pateix agorafbia (agorafbic), t por en qualsevol situaci on pugui manifestar-se l'ansietat o el pnic caracterstic de les fbies, i de la qual no sigui possible fugir immediatament a un lloc considerat segur. L'agorafbia acostuma a incloure altres fbies ms especfiques com la por als llocs tancats o claustrofbia, o la fbia social.

L'agorafbic t tendncia a evitar les situacions que li sn potencialment ansigenes, representant aquesta conducta un greu problema  per a l'individu que pateix aquest desordre, ja que provoca que gaireb mai no abandoni la seva llar, i quan ho fa, generalment, presenta una gran ansietat causada per la fbia.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95234" title="Mazghuna" nonfiltered="2834" processed="2819" dbindex="38042">
Mazghuna (o Al-Mazghuna) s un llogaret d'Egipte a 5 km al sud de Dashur, prop del qual hi ha dos pirmides inacabades de finals de la dinastia XII o de la dinastia XIII.

Vegeu: Pirmides de Mazghuna









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95235" title="Pirmides de Mazghuna" nonfiltered="2835" processed="2820" dbindex="38043">


Les pirmides de Mazghuna sn dos monuments funeraris que se suposen construts per Amenemhet IV i la seva dona-germana (o filla) Sobekneferu a Mazghuna, prop de Dashur, la necrpoli de la dinastia XII.

El conjunt es compon de dues pirmides:

La pirmide del sud, a menys de 5 km de la pirmide encorbada d'Snefru, era envoltada d'un mur ondulat. ;

La pirmide est en runes. Fou excavada per Ernest Mac Kay el 1910. La base que mesura 53 metres de costat, s de rajoles i s l'nic que es pot distingir; al damunt no hi ha rastres de pedra.

La inclinaci i l'altura sn desconegudes.

S'atribueix a Amenemhet IV per la subestructura de la cambra d'enterrament. L'entrada subterrnia s a la meitat de la part sud. No queden restes de temple mortuori, ni tampoc de l'avinguda o d'un possible temple de la vall


La pirmide del nord es atribuda a Sobekneferu en base a l'anlisi de les restes de l'estructura (la base i alguna resta ms).

Era ms gran que la pirmide del sud (67 metres de costat a la base) per se'n desconeixen les mesures. La seva subestructura subterrnia s ms avanada des un punt de vista topogrfic. 

L'estructura fou acabada per ning hi fou enterrat. La superestructura i el complex en canvi no foren acabats. No queden restes de temple mortuori, Avinguda o temple de la vall.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95236" title="Amenemhet IV" nonfiltered="2836" processed="2821" dbindex="38044">
Amenemhet IV fou el set fara de la dinastia XII d'Egipte. Fill i successor d'Amenemhet III (alguns pensen que podria ser-ne el nt o nebot). La seva mare fou probablement Hetepti. El seu nom Sa Ra fou Amenemhat, el nom d'Horus fou Kheperkhepere; el nom Netby fou Sekhabtawy; el nom d'Horus d'or Biknebusekhemnetere; i el seu Nesut Bity fou Maakherure o Nimaakherure. Els grecs l'anomenaren Amenemes. Altres variants del seu nom foren  Amenemhait, Amenemmes, Ameniemhet, Ammanemes, Ammenemhet, Amonemhat, Amunemhet, Kheperkheperura, Maakherura, Maakhrooure, Maakhrooureamenemhait, Maekherura, Makherura i Makhrure. 

Va governar menys de deu anys, vers el 1800 aC fins el 1790 aC. Se suposa que estava casat amb la seva germanastra Sobekneferu (filla segons alguns). Probablement va construir una pirmide a Mazghuna on no s'ha trobat cap nom per per l'edat del monument correspondria a la seva poca. Tamb se sap que va completar la construcci d'alguns temples que ja eren en construcci quan va arribar al tron. 

Les inscripcions trobades a Nbia confirmen que va poder mantenir les posicions que els egipcis tenien fins llavors.

Al morir la situaci s poc clara. La successi aparentment va recaure a la seva dona i germanastra Sobeknoferu per se suposa que havia de ser com a regent d'algun fill menor d'edat, que seria Sobekhotep I i/o Sekhemkhare Sonbef, iniciadors de la dinastia XIII. Sembla clar que si hagus tingut un fill hauria estat proclamat rei.

No s'ha conservat cap esttua o imatge del fara i es desconeix si fou enterrat a Mazghuna. El parell de pirmides de Mazghuna no eren acabades (al menys una d'elles) i se suposa que podien ser pel rei i per la seva dona-germana.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95237" title="Sobekneferu" nonfiltered="2837" processed="2822" dbindex="38045">


Sobekneferu (de vegades tamb Neferusobek)  fou segurament filla d'Amenemhet III i germana (germanastre) i esposa de Amenemhet IV. El seu nom vol dir "Sobek es tres vegades mes bonic". L'esmenta Maneth, i les llistes de Karnak i Saqqara, per no pas la llista d'Abidos.  El seu nom Sa Ra fou Neferusobek (variants: Neferusobeksatra, Neferusobekshedty i Raneserusobek); el seu nom Horus fou Meritra; el nom Nebty Satsekhemnabtawy; el nom d'Horus d'or Djedetjau; i el seu nom Nesut Bity Sebekkara. Els grecs l'anomenen Skemiofris. El seu nom apareix tamb com Biknebudyedetjau, Dedetkhe, Djedetkhaw, Escemiofris, Kasobekre, Meretre, Meritre, Merytra, Merytre, Nefrusobek, Satsekhemnebettawy, Sebekkare, Sebeknefrura, Sebeknefrure, Sebeknofiroure, Shedetsobknofrura, Shedetsobknofrure, Sitsekhem, Skemiophr, Sobeknefru i Sobkenophr

Al morir al seu marit fou proclamada reina per com era tradicional ho fou com a regent d'un menor d'edat, presumiblement un fill o parent proper d'Amenemhet IV. Aix se la suposa mare dels dos iniciadors de la dinastia XIII: Sekhemrakhuty Sobekhotep I i Sekhemkare  Sonbef . Va governar uns quatre anys vers 1790 ac a 1785 aC.

Pel seu nom complert de Sa Ra (Sobekneferu Shedty) es creu que va participar a la creaci d'un centre religis a la regi de Faium, a la ciutat de Shedet (desprs Cocodrilpolis). Es probable que essent el centre del poder poltic a la regi de Faium on el deu cocodril Sobek era el mes adorat, foren els religiosos de Sobek els que afavoriren la seva regncia. La regi a mes havia estat afavorida pels darrers reis i el seu poder econmic havia crescut.

El seu regnat esta testimoniat a mes de per les fonts esmentades per evidencies fsiques: un segell cilndric amb el seu nom i el del seu pare Amenemhet III, i una inscripci a la segona casada del Nil. El fragment d'unes esttues (tres) de basalt es van trobar a Tell al-Daba (Avaris) al delta oriental; en els fragments s'observa que te pits i no porta falsa barba el que demostra que era fara tot i ser dona. No es te cap constncia de la seva imatge amb la possible excepci d'una estatueta del Museu metropolit de Nova York que s esmentat en un article publicat fa pocs anys, on es mostra a una dona amb corona al cap i vestida amb una capa d'hebsed, per no se segur que li correspongui.

Va completar el temple mortuori del seu pare, on el seu nom apareix algunes vegades (en canvi no apareix el d'Amenemhet IV)

La seva tomba no s'ha trobat. Es suposa que li correspondria la pirmide del nord a  Mazghuna. De ser aix hauria deixat l'rea tradicional de Faium, per la mes propera a Memfis de Mazghuna (al costat de Dashur). De fet no se sap quina fou la seva capital.

Amb ella es pot donar per acabada la dinastia XII.

Als quatre anys fou proclamat rei Sobekhotep I que va iniciar la dinastia XIII i el segon periode intermedi


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95240" title="Trogir" nonfiltered="2838" processed="2823" dbindex="38046">

Trogir (en llat Tragurion, en itali Tra) s una ciutat histrica i un port sobre la costa Adritica de Crocia, a la regi de la Dalmcia, a 27 Km a l'oest de Split. La ciutat compta amb una poblaci de 13.322 habitants (2001), per a una poblaci total en el municipi de 13.322 habitants (2001). Est construda sobre un petita illa (aproximadament 1 km) situada entre el continent i l'illa de Ciovo.

Histria.

Trogir va ser fundada pels grecs des de l'illa de Veieres al segle III aC, i es feu un port important en el perode rom. Si b la prosperitat sobtada de Salona va comportar la crisi de Trogir, durant les migracions eslaves, els habitants de Salona van fugir cap a Trogir. A partir del segle IX, Trogir va comenar a pagar tributs als senyors feudals croats. La dicesi de Trogir fou fundada al segle XI (i abolida el 1828) i el 1107, la ciutat va rebre una carta del rei Coloman (Crocia-Hongria), que l'hi atorg l'autonomia municipal.

El 1123, la ciutat va ser conquerida i completament destruda pels sarrans. Trogir va trobar tanmateix la seva prosperitat econmica per un temps als segles XII i XIII. El 1242, el rei Bela IV, fugint dels trtars, es va refugiar a la ciutat. En els segles XIIIi XIV, els membres de la famlia Subic van ser sovint escollits com a ducs pels ciutadans de Trogir. Mladen III (1348), segons una inscripci a la catedral de Trogir, va ser anomenat lescut croat, sent un dels ms clebres ubi s.

El 1420 va comenar un llarg perode de domini veneci. Desprs de la caiguda de Vencia el 1797, Trogir va entrar en l'Imperi austrac, a excepci d'una ocupaci pel Primer Imperi Francs de 1806 a 1814, i posteriorment a l'austrohongars dels Habsburg que va controlar la ciutat fins a 1918. Desprs de la Primera guerra mundial, Trogir, amb Crocia, va ser integrada al si del Regne dels serbis, croats i eslovens, ms tard denominat Regne de Iugoslvia. En el transcurs de la Segona guerra mundial, Trogir va ser ocupada per Itlia. Els habitants de la ciutat eren essencialment pro-aliats, i la ciutat va ser alliberada el 1944. Des d'aleshores, la ciutat ha format part de Iugoslvia, i a partir de 1991, de Crocia.

Heretatge cultural.

Trogir t una histria urbana contnua de ms de 2300 anys. El seu ric patrimoni cultural procedeix de la influncia dels antics grecs, romans i venecians. Trogir compta amb nombrosos palaus, esglsies, torres, una fortalesa insular, i est inscrita des del 1997 en la llista del Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Trogir s el conjunt urb romnic-gtic millor preservat de la costa adritica. El centre histric medieval de Trogir, envoltat de les seves muralles, comprn un castell i torres preservades, aix com diferents palaus i cases particulars dels perodes romnic, gtic, renaixentista i barroc. L'edifici ms important de la ciutat s la catedral de Sant Lloren, del qual la porta principal a l'oest s l'obra mestra de Radovan, i la ms representativa de l'estil romnic-gtic a Crocia.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95241" title="Arnold Toynbee" nonfiltered="2839" processed="2824" dbindex="38047">
Arnold Toynbee (1852 - 1883) va ser un historiador de l'economia angls molt comproms amb la millora de les condicions de vida de la classe treballadora.

Era l'oncle d' Arnold Joseph Toynbee (1889-1975), historiador encara ms fams, amb qui molt sovint es confon.
 
Biografia.
Arnold Toynbee va nixer a Londres, va estudiar economia poltica a Oxford on es va graduar el 1878 i on desprs va exercir de professor. Mor als 30 anys, (probablement l'excessiu treball intelectual va afectar la seva salut).

 Obra .
Amb carcter pstum (1884) es va publicar un recull de la seva obra sota el ttol de Lectures on the Industrial Revolution in England que va esdevindre un clssic de la histria econmica a la Gran Bretanya.

Toynbee analitza les teories econmiques d'Adam Smith, Thomas Malthus, i David Ricardo.

Critica tant els economistes abstractes ,que no tenen en compte la histria, com els historiadors que no presten atenci als fets econmics. 

Critic la poltica del Laissez faire o de no-intervenci estatal en l'economia i analitz els monopolis i oligopolis.  

Entre altres coses Arnold Toynbee sost que la voluntat d'acumular riquesa s un fet que s'inicia al segle XIX ja que anteriorment la societat recercava ms aviat una vida ociosa i tranquilla. Tamb apunta al fet que les idees canvien rpidament i posa l'exemple de com es va anar imposant a Europa el concepte d'abolicionisme de l'esclavatge.

Activitat social.
Actu de forma decidida i activa directament entre els treballadors i va encoratjar la creaci de sindicats  cooperatives i biblioteques  per a ells. Tamb foment la formaci educativa en els mateixos barris on vivia el proletariat en una poca en la que la divisi entre classes social tenia un gran immobilisme. 

Enllaos externs.

McMaster University, Archive for the History of Economic Thought - full text of Lectures On The Industrial Revolution In England;
toynbeehall.org.uk - Toynbee Hall official website;
SocioSite: Toynbee links;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95242" title="Pennsula d'Alaska" nonfiltered="2840" processed="2825" dbindex="38048">

La Pennsula d'Alaska s una pennsula que s'allarga uns 800 km al sudoest d'Alaska, al nord-oest d'Amrica. Les illes Aleutianes en constitueixen una perllongaci orogrfica, i, juntament amb elles separen l'oce Pacfic de la badia de Bristol, un bra del mar de Bering.

Geografia.
La pennsula est vertebrada per la serra Aleutiana, una cadena muntanyosa plena de volcans actius. S'hi troben diverosos parcs nacionals i reserves faunstiques, entre d'altres el Katmai National Park and Preserve, l'Aniakchak National Monument and Preserve  el Becharof National Wildlife Refuge l'Alaska Peninsula National Wildlife Refuge i l'Izembek National Wildlife Refuge.

La part ms meridional de la pennsula d'Alaska t un relleu accidentat i muntanys, creat per l'aixecament tectnic de la placa del Pacfic Nord enfonsant-se sota una secci occidental de la placa nord-americana; mentre que la costa septentrional de la pennusla s generalment plana i amb maresmes, fruit de milenis d'erosi i estabilitat ssmica. A ms la costa nord presenta aiges trboles, pendents de platja petits i grans recorregut de marea; mentre que la costat sud t poc rang mareal, costes abruptes i aiges clares.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95243" title="Arnold Joseph Toynbee" nonfiltered="2841" processed="2826" dbindex="38049">

Arnold Joseph Toynbee (Londres, 14 d'abril de 1889 -22 d'octubre de 1975) s un historiador angls que va intentar sintetitzar la histria universal.

Biografia.
Nebot de l'historiador de la economia, Arnold Toynbee, amb qui sovint se'l confon, Arnold J. Toynbee va nixer a Londres estudi a la Universitat d'Oxford i va ser professor de grec modern i histria de l'imperi bizant al King's College de Londres. Durant la Primera Guerra Mundial (tamb en la Segona Guerra Mundial) va treballar pels serveis d'intelligncia del Foreign Office britnic i al final de la guerra assist com a delegat en la Conferncia de Pau de Pars de 1919. 

Obra.
La seva obra principal Un estudi de la histria (ttol original: A Study of History), en dotze volums apareguts entre 1934 i 1961, s una anlisi de la histria mundial i les civilitzacions en les que Toynbee aprecia uns cicles d'auge i decadncia encara que sense el determinisme apuntat per Oswald Spengler.

Les seves teories han tingut molt de ress i influncia, els crtics per creuen que Toynbeee dna massa influncia a la religi en l'evoluci de les civilitzacions.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95245" title="Casa d'Hauteville" nonfiltered="2842" processed="2827" dbindex="38050">
La Casa d'Hauteville (o Casa d'Altavilla) s una dinastia normanda que govern Siclia entre els anys 1073 (o 1085) i 1193. La denominaci prov del poble d'Hauteville, a la Normandia, lloc de naixement de Tancred d'Hauteville i dels seus fills Robert, anomenat Guiscard, i Roger, aquest ltim primer comte de Siclia.

Histria.

Amb la seva banda de mercenaris normands, Roberto Guiscardo conquer un ampli territori al sud d'Itlia, expulsant els bizantins que dominaven les terres des del segle VI. L'any 1059, el papa Lle IX establ una aliana amb Robert Guiscard, fent-lo vassall seu a canvi de concedir-li com a feus els ducats de l'Aplia i de Calbria (s a dir, el sud d'Itlia ntegre), ms l'illa de Siclia, llavors repartida entre bizantins i sarrans. Aquests ttols van habilitar Robert Guiscard per a reclamar legalment per a si i la seva famlia l'illa de Siclia i els territoris italians ja esmentats. Tanmateix, no fou ell sin son germ Roger qui complet la conquesta de Siclia.

A la mort de Robert Guiscard, son fill, Bohemund de Npols, s'enfront amb Roger, que aleshores havia completat la conquesta de Siclia i havia accedit al ttol de Comte de Siclia. Roger en sort victoris, i van ser els seus descendents, i no els de Robert, els qui van governar Siclia durant ms d'un segle.

A la mort de Roger I, el regne normand de Siclia va quedar repartit entre un sector continental, en mans de Roger Borsa, que rpidament degener en una srie de senyorius semiindependents, i una altra part en mans del seu fill Sim, el qual va morir rpidament, recaient el tron en mans de son germ Roger. Roger II de Siclia fou un gran estadista que continu la poltica de son pare Roger I, unific els seus antics dominis, i va portar Siclia a la seva mxima grandesa, des de la capital fins a Palerm. Roger II, qui havia accedit al tron com a Comte de Siclia, aconsegu que el papa l'anomens Rei de Siclia, passant llavors les Dues Siclies a ser un regne.

A la mort de Roger II, el tron va caure en mans de Guillem I, ms conegut com Guillem I el Dolent. Mort aquest, el tron va caure en mans de son fill, Guillem II el Bo.

Com que Guillem II no tingu fills, es desencaden una crisi interna. La seva tia Constanza d'Hauteville havia contret matrimoni amb Enric VI, fill de Frederic I Barbarossa, emperador del Sacre Imperi Rom Germnic, i per tant Enric va reclamar el tron per a ell; per tamb el reclam Ricard Cor de Lle, rei d'Anglaterra, que tamb estava emparentat amb els Hauteville. A ms a ms, els nobles sicilians van decidir entronitzar Tancred de Lecce, un fill bastard de Roger II, qui va governar enmig de contnues guerres civils durant noms cinc anys. A la seva mort, la Casa d'Hauteville s'exting i el Regne de Siclia pass a les mans de la Casa Hohenstaufen.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95248" title="Oswald Spengler" nonfiltered="2843" processed="2828" dbindex="38052">

Oswald Arnold Gottfried Spengler (1880 - 1936,) fou un historiador i filsof alemany.

Les idees expresades en l'obra d'Spengler coincideixen en gran part amb les del nazisme per ell mateix tamb va criticar-lo i se'n va allunyar ideolgicament. 

 Biografia .
Va nixer el 29 de maig de 1880 a Blankenburg dins d'una famlia conservadora petit burgesa. Des de petit va tenir mala salut amb migranyes i ansietat. Va rebre una educaci basada en el grec i llat, les arts i les matemtiques. Les idees de Goethe i Nietzsche tingueren molta influncia sobre ell. Es va doctorar en filosofia amb una tesi sobre Herclit. Del 1911 fins a la seva mort el 1936 va viure a Munic. Va votar pel partit nazi el 1932 per el 1933 va publicar L'any de la decisi (Jahre der Entscheidun) on criticava aquest partit i el seu antisemitisme, cosa que el va separar del nazisme. 

Obra.
La decadncia d'occident (Der Untergang des Abendlandes en 2 volums, 1916-20) s la seva obra ms coneguda. Hi planteja un cicle determinista on s'haurien mogut totes les civilitzacions comprenent-ne l'auge i decadncia de totes. Presenta un pessimisme cultural de l'estil de Schopenhauer. 

 Influncia .
Tot i destacar com a filsof de la histria, Spengler abra tots els mbits culturals, inclosos la poltica, l'economia, les cincies i arts, la religi. Les seves obres tenien sempre gran ress. La coincidncia amb el nazisme existeixen, si b les divergncies sn tamb importants. El seu concepte de la naturalesa cclica de les civilitzacions influ directament en la generaci beatnik  de William Seward Burroughs, Jack Kerouac i Allen Ginsberg. 

Referncies.
 Twilight of the Evening Lands: Oswald Spengler - A Half Century Later by John F. Fennelly (New York, Brookdale Press, 1972) ISBN 091265001X;
 Biographical Dictionary of the Extreme Right Since 1890 edited by Philip Rees, 1991, ISBN 0130893013;
 Prophet of Decline : Spengler on world history and politics by John Farrenkopf (Publisher: Baton Rouge : Louisiana State University Press, 2001) ISBN 0807126535 ISBN 0807127272;
 Hughes, H. Stuart. "Preface to the Present Edition." Preface. The Decline of the West: An Abridged Edition. By Oswald Spengler. New York: Oxford University Press, 1991. ISBN 0-19-506751-7;

Enllaos externs.
 Oswald Spengler: An Introduction to his Life and Ideas by Keith Stimely;
 Oswald Arnold Gottfried Spengler (1880-1936);
 The Oswald Spengler Collection;
 The Pre-Death Thoughts of Faust by Nikolai Berdyaev;
 Timeline of Spengler's life (translated from German);
 Overview of Spengler and his works;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95249" title="Plataforma per Catalunya" nonfiltered="2844" processed="2829" dbindex="38053">


Plataforma per Catalunya s un grup poltic populista catal d'ultradreta, mant estrets vincles amb el Moviment Patritic Catal (molts militants de la PxC sn tamb membres del MPC), que malgrat el seu nom s de tarann reaccionari i t com a idea central el manteniment de la unitat d'Espanya. El seu discurs se sost en un major control de la immigraci, l'aplicaci de "tolerncia zero" davant la delinqncia i el terrorisme, la defensa dels valors tradicionals de la famlia i la protecci del urbanisme actual.

A les eleccions municipals de 2003 aconsegu un 10% de vots a la ciutat de Vic (de 35.000 habitants), d'on s natural el seu president Josep Anglada excandidat del Frente Nacional (partit de l'exfranquista Blas Piar) a les eleccions Europees de 1989 . A les penltimes eleccions autonmiques de novembre de 2003, les primeres en qu participava PxC, arrib a reunir quasi 5.000 vots a tot Catalunya. 

Desprs de la seva fundaci PxC va impulsar en altres comunitats autnomes espanyoles grups similars dels quals PxC era el referent. Varen estar en funcionament la Plataforma por Madrid (PxM), la Plataforma por Castilla y Len (PxCL) i la Plataforma per la Comunitat Valenciana (PxCV). Avui no es coneix cap activitat d'aquestes plataformes. Sols se coneix una sentencia que obliga a PxC, a pagar 28.597 euros a tres treballadors que PxC tenia contractats a la seu a Madrid.

Ms tard va trencar vincles amb aquests partits davant de la seva manca de posici davant de l'estatut de Catalunya que els altres partits rebutgen frontalment.

Eleccions municipals 2007.
PxC es va presentar a fora punts de la Catalunya Central. En concret, va presentar setze candidatures a Barcelona, vuit a Tarragona , setze a  Lleida i una a Girona. Va obtenir 17 regidors, doblant amb escreix els resultats de les eleccions del 2003 . Actualment, la PxC t regidors a 6 localitats catalanes: Vic, Manlleu, el Vendrell, Roda de Ter, Manresa i Olot. A Vic s la segona fora ms votada, i t presncia als consells comarcals del Baix Peneds i d'Osona

 Escisi a PxC .
En setembre del 2007, els quatre regidors de PxC a la provincia de Lleida deixen el partit. L'escisi es formalita el passat 31 d'agost. I entre els motius nombrats per Mateu Figuerola, ex-vice-president de PxC i responsable provincial de Lleida, estn el "personalisme malalts" d'Anglada al davant la plataforma i les discrepncies en la seva lnea ideolgica. "Ell
est situat a l'extrema dreta, i nosaltres volem sser ms lliberals i tolerants". Figuerola critica a Anglada per la forma de portar l'afer de la demanda judicial presentada per ex-treballadors de Plataforma por Madrid (PxM), la versi madrilenya del partit que mai ha anat a cap eleccions. Aquests regidors han impulsat el nou Partit per Catalunya(PxCat).

 Enllaos relacionats .
Pgina web de Plataforma per Catalunya;
Qui s Josep Anglada?;
La veritat sobre PxC;
 Embarg sous PxC;
JOSEP ANGLADA I LA MANIPULACI DEL FEIXISME;
L'exsecretari general de PxC Jaume Farrerons es converteix en l'ideleg de l'escissi de la formaci ultra;

Referncies. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95251" title="Catedral de Trogir" nonfiltered="2845" processed="2830" dbindex="38054">

La catedral de Sant Lloren s un dels monuments ms destacats de la ciutat de Trogir (Crocia). La seva construcci comen als voltants de l'any 1200 i va ser completament acabada el 1589. Presenta tots els estils arquitectnics. La joia del santuari, la portada occidental, va ser esculpida a partir de 1240 per Radovan amb una increble riquesa de detalls.

L'interior sorprn per la falta de llum i per la brutcia de la pedra, el qual no impedeix admirar el plpit octogonal de pedra amb capitells delicadament esculpits (finals del segle XIII) o la gran Crucifixi pintada (1440). Una altra obra notable s l'esplndida capella de Joan de Trogir, restaurada el 2001. Es va afegir en el segle XV i s obra de Nikola Firentinac (Nicolas el Florent), s considerada la segona joia de la catedral i reuneix totes les caracterstiques de l'art del renaixentista. Els ngels barrocs que custodien el sarcfag sn un afegit del segle XVIII.

Tamb sn apreciables el cadiratge de fusta del cor (1439), profusament decorat i inspirat en el gtic veneci, el tresor, amb reliquiaris, vestidures sacerdotals i altres objectes conservats en esplndids armaris, i el baptisteri del segle XV.

El campanar de 47 m, les plantes del qual resumeixen els diferents perodes de construcci (gtic, gtic veneci, renaixentista i barroc). Des de l'alt es gaudeix d'una magnfica vista de la ciutat i els seus voltants.

 La catedral forma part del centre histric de Trogir que fou declarat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95252" title="Dinastia XII d'Egipte" nonfiltered="2846" processed="2831" dbindex="38055">

La Dinastia XII s una divisi tradicional de la histria de l'Antic Egipte.

La dinastia correspon a l'anomenat Imperi Mitj o Regne Mitj, que va entre el primer i el segon perodes intermedis.

Va durar uns dos cent anys i es va obrir amb un cop d'estat que va posar fi a la dinastia XI que havia establert les bases per al nou perode amb la reunificaci d'Egipte.

La cronologia mxima situa el comenament de la dinastia vers el 2050 aC i la mnima vers el 2000 aC. El seu acabament fou vers el 1800 aC/1780 aC.

La Dinastia XIII fou en realitat una continuaci dinstica quan es va obrir un perode confs amb la presncia dels hikses a la zona del delta del Nil.

Els reis d'aquesta dinastia estan ben documentats. Tots ells han deixat importants monuments i restes, i noms al final s'entra en un temps conflictiu. Durant la dinastia s'estableix fermament el domini egipci a Nbia sobretot amb Senusret III i Amenemhet III, quan s'estn des Buhen a Semna del sud, entremig de la segona i la tercera cascades del Nil. S'incrementen els contactes amb la regi de Palestina, Fencia i Sria, on alguns petits regnes o ciutats foren d'alguna manera tributaris egipcis; tamb es comproven intercanvis comercials fluts amb el mn mediterrani, el Wadj-wer (Gran verd) com l'anomenaven els egipcis, especialment la zona de la mar Egea.

La capital, inicialment a Tebes, es va traslladar a Ity-tawi, ciutat no localitzada a la zona de Lisht. L'oasi de Faium fou la zona mes afavorida per aquest farons, alguns dels quals van fer importants obres agrcoles a la regi, assecant maresmes i posant en cultiu grans rees de terra.

Els faraons d'aquesta dinastia foren:

Amenemhet I;
Senusret I;
Amenemhet II;
Senusret II;
Senusret III;
Amenemhet III;
Amenemhet IV;
Sobekneferu (reina);

Cronologia.

ImageSize = width:600 height:auto barincrement:15
PlotArea  = top:10 bottom:30 right:40 left:20
AlignBars = early

DateFormat = yyyy
Period     = from:-2000 till:-1750
TimeAxis   = orientation:horizontal
ScaleMajor = unit:year increment:50 start:-2000

Colors     =
  id:canvas      value:rgb(0.97,0.97,0.97)
  id:PA   value:green
  id:GP   value:red

Backgroundcolors = canvas:white

BarData =
  barset:Rulers

PlotData=
  width:5 align:left fontsize:S shift:(5,-4) anchor:till
  barset:Rulers

  from: -1976 till: -1947 color:PA text:"Amenemhet I"  1976-1947
  from: -1956 till: -1911 color:PA text:"Senusret I"  1956-1911
  from: -1914 till: -1879 color:PA text:"Amenemhet II"  1914-1879
  from: -1882 till: -1872 color:PA text:"Senusret II"  1882-1872
  from: -1872 till: -1853 color:PA text:"Senusret III"  1872-1853
  from: -1853 till: -1806 color:PA text:"Amenemhet III"  1853-1806
  from: -1806 till: -1798 color:PA text:"Amenemhet IV"  1806-1798
  from: -1798 till: -1793 color:PA text:"Sobekneferu"  1798-1793
  barset:skip



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95253" title="Wadj-wer" nonfiltered="2847" processed="2832" dbindex="38056">
Wadj-wer es el nom que els egipcis donaven a la mar Mediterrnia. La seva traducci es "El gran verd" per el color verds de les aiges. Els contactes amb els estats de la zona de Llevant i la mar Egea foren habituals a partir de la dinastia XII.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95254" title="Provncia de Xtiva" nonfiltered="2848" processed="2833" dbindex="38057">
La Provncia de Xtiva va ser una provncia espanyola creada el 27 de gener de 1822, durant el Trienni Liberal.

La seua poblaci era de 164.795 habitants, un 1,41% de la poblaci total espanyola.

Amb la restauraci de l'absolutisme, es va revocar aquesta divisi territorial l'1 d'octubre de 1823, tornant a la divisi anterior. Aquesta provncia coincidia aproximadament amb les conegudes actualment com Comarques Centrals del Pas Valenci.

La Reforma de Javier de Burgos en 1833 va recuperar la divisi de 1822, excepte les provincies de Xtiva, Villafranca del Bierzo i Calataiud.

Enllaos .
Divisin provisional del territorio espaol de 27 de Enero de 1822;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95257" title="Anell ordenat" nonfiltered="2849" processed="2834" dbindex="38058">
En l'lgebra abstracta, un anell ordenat s un anell commutatiu  amb un ordre total  tal que

 si  i , aleshores ;

 si  i , aleshores ;

Els anells ordenats sn propis de l'aritmtica. Alguns exemples inclouen els enters, els racionals i els reals. (Els racionals i els reals sn, de fet, cossos ordenats). Per una altra banda, els nombres complexos no formen un anell ordenat (o cos).

Al igual que amb els nombres ordinaris, diem que un element c d'un anell ordenat s positiu si  i negatiu si . El conjunt dels elements positius en un anell  acostuma a ser denotat per .

Si  s un element d'un anell ordenat , aleshores el valor absolut de , denotat per , es defineix de la segent forma:

;

on  s el oposat de  i  s l'element neutre.

 Propietats bsiques .

Si  i , aleshores  Aquesta propietat, a vegades, s'utilitza per a definir anells ordenats en lloc de la segona propietat en la definici de ms adalt.
Si , aleshores ;
Un anell ordenat no trivial s infinit.
Si , aleshores o , o , o  Aquesta propietat es deriva del fet que els anells ordenats sn abelians, amb ordre total respecte la suma. ;
Un anell ordenat  no t divisors de zero si i noms si  s tancat respecte el producte, es a dir,  s positiu si ambds  i  sn positius.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95258" title="Campionat d'Europa d'Atletisme" nonfiltered="2850" processed="2835" dbindex="38059">
El Campionat d'Europa d'Atletisme (en angls European Athletics Championship) s un esdeveniment atltic organitzat per l'Associaci Europea d'Atletisme (European Athletic Association, EAA), i que se celebra cada quatre anys a una ciutat diferent, prviament designada.

La primera edici es va celebrar el 1934 a la ciutat de Tor, Itlia, i fins el 2006 s'han disputat en 19 edicions. nicament es va deixar de disputar l'edici del 1942 a causa de la Segona Guerra Mundial.

El 30 d'abril de 2006 el Consell Directiu de la EAA va anunciar que Barcelona acollir la vintena edici a celebrar-se el 2010. Les proves es disputaran a l'Estadi Olmpic Llus Companys.

 Edicions dels Campionats .


 Enllaos Externs .
 Web oficial de Gteborg 2006;
 Web de la European Asociacion Athletics (EAA);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95261" title="Correllengua" nonfiltered="2851" processed="2836" dbindex="38060">


El Correllengua s una campanya de sensibilitzaci cultural i poltica que es fa amb periodicitat anual destinada a la defensa i promoci de la llengua catalana.

La Coordinadora d'Associacions per la llengua Catalana (CAL) s l'entitat (pertanyent a la societat civil) encarregada d'organitzar el Correllengua en tots els territoris dels Pasos Catalans, excepte en el Pas Valenci, on aquesta tasca la du a terme Acci Cultural del Pas Valenci i a Mallorca del qual s'encarrega d'organitzar-lo Joves de Mallorca per la Llengua.  

Est inspirada en la Korrika, que s una cursa popular a favor de la llengua basca. El 1993, Joves de Mallorca per la Llengua va fer una iniciativa d'aquest tipus a Mallorca on la continuen fent els anys que no fan Acampallengua, el 1995 es comena a fer al Pas Valenci i a partir de 1996 a la resta de territoris de parla catalana.

S'estructura en quatre columnes en homenatge a quatre persones destacades pel seu comproms amb la llengua i cultura catalana. 

En el Correllengua es fan un seguit d'actes de caire ldic, festiu, pedaggic i reivindicatiu, el ms emblemtic dels quals s el pas de la flama, per les diferents localitats del territori.
 
Objectius del Correllengua segons els organitzadors. 
Iniciativa i proposta a favor de la llengua catalana procurant que sigui oberta, participativa, popular i festiva. ;
Donar a conixer la llengua i cultura catalanes als nouvinguts o als que en sn desconeixedors.
 Enllaos externs .
 Correllengua 2007;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95263" title="Biha?" nonfiltered="2852" processed="2837" dbindex="38061">
 
Biha  s una ciutat situada al nord-oest de Bsnia i Hercegovina que comptava amb 61.035 habitants el 2007. Hi va ser fundada una universitat el 1998.

Histria.

Raetinium (avui Golubi  a una desena de quilmetres de Biha ) era una ciutat romana. El nom de Biha  va aparixer per primera vegada l'any 1260 sobre un acte de donaci del rei Bela IV d'Hongria d'Arpades al monestir cistercenc de Topusko prop de Zagreb.

A l'edat mitjana, Biha  s una ciutat del Regne de Crocia. El seu nom en antic croat significa el feu reial. Desprs de la prdua de Jajce, Biha , va ser l'ltima ciutat croata que va caure sota el domini otom, domini que va durar ms de 4 segles. Desprs formar part del pachalik bosni.

El 1878, durant el congrs de Berln, l'ustria-Hongria obt el dret d'ocupar Bsnia. Biha  va resistir als soldats austro-hongaresos durant ms de 20 dies per el 19 de setembre de 1878, va ser conquerida. Durant aquest domini que va durar fins a 1914, la ciutat va conixer un gran desenvolupament urbanstic: pla de regulacions, installacions de canalitzacions i de l'electricitat.

Entre les dues guerres mundials, va formar part del Regne de Iugoslvia i desprs de la Segona guerra mundial de la Repblica Federal Socialista de Iugoslvia (SFRY). Durant la guerra, va ser el cor de la zona de resistncia que es coneixia amb el nom de Repblica de Biha .




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95264" title="Campionat del Mn d'atletisme" nonfiltered="2853" processed="2838" dbindex="38062">
El Campionat del Mn d'Atletisme s una competici esportiva d'atletisme de carcter internacional organitzada per la Federaci Internacional d'Atletisme (IAAF) des de 1983. En un principi es disputava cada quatre anys, per degut al gran ress meditic i econmic que tingu la competici, a partir de la seva tercera edici, el 1991, es pass a disputar cada dos anys.

 Edicions dels Campionats .


 Enllaos Externs .
 Web de la Federaci Internacional d'Atletisme;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95266" title="Acci Cultural del Pas Valenci" nonfiltered="2854" processed="2839" dbindex="38064">
 Acci Cultural del Pas Valenci, tamb conegut com Acci cultural o ACPV s una entitat dedicada a l'estudi, la defensa i la promoci del patrimoni cultural, artstic i natural de la totalitat del Pas Valenci. Va ser creada a Valncia el 1978 i est regida per una junta directiva  que s elegida per l'assemblea general de socis. El seu primer president va ser Joan Fuster i Joan Francesc Mira la presid de 1992 a 1999. Hui dia s presidida per Eliseu Climent, i t la seua seu general a l'Octubre Centre de Cultura Contempornia , Valncia.

s independent ideolgicament i no s una entitat que depengui del govern valenci. s partidria de la unitat de la llengua catalana i les seves actuacions van en aquest sentit. L'ACPV s la responsable de  l'emissi alegal (en vies de negociaci) del senyal analgic i digital de Televisi de Catalunya al Pas Valenci, de les manifestacions del 25 d'abril, el Correllengua i els Casals Jaume I entre altres.

Fou distingida amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l'any 1984.


 Emissions de la CCRTV al Pas Valenci .
 ACPV s la responsable des de fa ms de 20 anys de l'emissi del senyal analgic i digital de les cadenes catalanes TV3, 33/K3 i 3/24, Catalunya Rdio, i icatFM al Pas Valenci. Malgrat que el senyal ha estat sempre alegal des del principi, una circumstncia generalitzada a l'espai radioelctric, la Generalitat i ACPV arribaren a acords escrits de "no conflictivitat" de les emissions amb les senyars de la RTVV, aix com de les audincies quan a Canal 9 hi emitira partits de futbol. Per altra banda, la Generalitat valenciana anteriorment aprofit les freqncies que emetia ACPV el canal TV3 quan comenaren les emissions de Canal 9, ja que aquesta freqncia ja tenia infraestructura tcnica implantada a les llars. All va provocar un primer tancament de les emissions orenat pel Ministre d'Indstria d'en, Jos Barrionuevo, per l'entitat recuper els senyals per la via judicial.

A mitjan del 2007 estava prevista la interrupci del senyal que s'emetia des de la Carrasqueta, per una concentraci de ms de 300 persones evitaren l'entrada al recinte del funcionari de la Generalitat. Com a conseqncia, en juny de 2007 el Consell de la Generalitat Valenciana impos a ACPV la mxima sanci econmica, sovint prevista per a grans empresses, estipulada en 300.000 euros, per la seua negativa al cessament de les emissions. No contrastant, ACPV argumenta que la Generalitat no t facultat sancionadora a l'espai radioelctric en ser de titularitat estatal, encara que hi tinga competncies de gesti al Pas Valenci, per la qual cosa ha interposat un recurs al TSJCV que es troba en vies de resoluci. A ms a ms, al recurs afirmen que ACPV  no presta, en rgim de gesti indirecta, serveis de difusi de televisi , ja que l entitat no s propietria d una cadena, sin simplement  facilita els transport del senyal d unes televisions que estan emetent, les de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCAM) .

Posteriorment, la Generalitat va cloure i va precintar amb nocturnitat el repetidor situat a la Carrasqueta (Xixona, l'Alacant) en l'ltima hora de l'ltim dia del termini establert, sense presncia de cap representant d'ACPV. El repetidor del Montdver (Gandia, la Safor) tamb fou clos posteriorment. Respecte al tercer repetidor,El Bartolo, el jutjat de Castell hi ha denegat l'entrada fins que es ressolga el recurs interposat per ACPV davant del TSJCV.   . 

El tancament dels senyals ha provocat reaccions negatives per part del PSOE, EUPV i Bloc, d'esquerres. Aix mateix, l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana ha criticat pblicament a la Generalitat d'impedir la difusi de la llengua valenciana. Les crtiques, a ms a ms, tamb arriben a la si de la Generalitat, en qu l'Acadmia Valenciana de la Llengua ha mostrar la seua disconformitat amb la mesura, i hi ha exigit urgentment un acord de reciprocitat entre la CCRTV i la RTVV. Per altra banda, membres destacats del Partit Popular tamb han mostrat la seua disconformitat amb la mesura, especialment el PP de Castell. ACPV, per la seua banda, est mantenint una agenda de mobilitzacions en Alacant, Elx i Alcoi per a protestar pblicament pel tancament davant all que considera com un atac a la llibertat d'expressi.

 Referncies .


Enllaos externs.
Acci Cultural del Pas Valenci










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95267" title="Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana" nonfiltered="2855" processed="2840" dbindex="38065">
La Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana (CAL) s una entitat amb finalitats de tipus cultural i poltic que entre altres coses s'encarrega d'organitzar el Correllengua.

La coordinadora va ser fundada l'any 1996 i els seus membres en gran part provenien de la dissoluci de l'associaci coneguda com La Crida 

Segons les seves prpies paraules, s una entitat sorgida de la Societat civil i s'encarrega de treballar per l'assoliment de la plena normalitzaci lingstica, nacional i cultural dels Pasos Catalans.

No admet a sindicats ni a partits poltics com a socis prpiament dits.

Enllaos externs.
Web oficial de CAL;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95269" title="Les Cabanasses" nonfiltered="2856" processed="2841" dbindex="38066">
Les Cabanasses sn dues masies situades a l'Alta Ribagora, concretament a la Vall de Bo, 2 km abans d'arribar a Barruera, venint de Pont de Suert. Actualment t 7 habitants (2006).

Sempre ha fet d'hostal de pas per als viatgers que anaven al Balneari de Caldes de Bo. Abans del 1951 a peu i desprs, per la nova carretera.

Histria.
L'any 1157, Bernat d'Erill, de la famlia dels Comtes d'Erill, va peregrinar a Jerusalem i va fer una donaci del loc de Cardet al Monestir de Lavaix. Aqu es parla d'un Camp Mas (que podria ser les Cabanasses) i la deixa al Joglar Pere Bernat. Ms avall de les Cabanasses hi havia dues pedres grans que marcaven l'entrada a la Vall de Bo, en aquestes roques hi havia una santa, Santa Maria, la qual era molt venerada.
L'any 1622, fra Martn Espot feu edificar una capella prop d'aquestes roques, on va traslladar la santa. No es disposa de cap ms dada fins que el 1872 quan Josep Mons i Rei, un senyor de La Pobla de Segur, que va comprar Les Cabanasses als frares. Llavors funcionava com un petit hostal juntament amb la capella. A partir del 1872 el cognom Mons comena a formar part de la histria de la casa. El 1925 es va fer un petit canal, i una petita Central que donava llum a la casa, el 1930 es va ampliar la Central i llavors donava llum al poble de  Cardet. Sempre hi ha passat un cam, per tota la Vall, per l'any 1951, es va construir la carretera L-500, i el cam va desaparixer.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95270" title="Societat civil" nonfiltered="2857" processed="2842" dbindex="38067">


Dret: En dret mercantil forma jurdica d'una societat constituda per dues o ms persones amb finalitat econmica Societat civil (dret).
Sociologia: Part de la societat que no s la "societat poltica" Societat civil (sociologia) .
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95273" title="Societat civil (sociologia)" nonfiltered="2858" processed="2843" dbindex="38068">
La societat civil designa el conjunt de les organitzacions i institucions cviques voluntries i socials que formen la base d'una societat activa, en oposici a les estructures de l'estat i de les empreses.

Aquesta definici inclou, doncs, les organitzacions no lucratives o no governamentals com a les associacions i fundacions.

Encara que les entitats de la societat civil no tenen per qu ser necessriament poltiques, solen tenir influncia en l'activitat poltica de la societat de la qual formen part.

Evoluci del concepte de societat civil.

A partir del marxisme el terme va adquirint matisos ben diferenciats. Hegel (en Principis de la teoria del dret)havia considerat la societat civil com un estadi inferior de desenvolupament de l'esperit propi de la vida familiar. Marx, al contrari, en La Ideologia Alemanya) la considera base de l'estat i estructura (que comprn la vida comercial i industrial) sobre la que es construir la superestructura estatal. 

En la interpretaci marxista d' Antonio Gramsci la societat poltica representa a l'Estat i el seu poder coercitiu i la societat civil la constitueixen les relacions que els homes estableixen lliurement dins la societat a travs de tot tipus d'organitzacions. 
 
En el concepte actual de societat civil hi predominen els interessos econmics, la lliure iniciativa i la solidaritat organitzada dels ciutadans autnoms del poder estatal i on l'estat ha de mantenir-se allunyat aplicant un principi de subsidarietat i de no intervenci en les activitats lliures dels ciutadans. 

Realitzacions de la Societat Civil.

Les organitzacions creades per la societat civil comprenen  sindicats, les organitzacions no gubernamentals (ONG), associacions culturals, recreatives o artstiques i en general  totes aquelles que queden fora de l'ambit institucional estatal.

Algunes d'aquestes organitzacions, com passa en el cas del sindicalisme perden l'operativitat si deixen d'estar controlades per la societat civil ja que hi ha un conflicte d'interessos.

Exemples d'institucions de la societat civil.
ONGs;
Organitzacions no lucratives;
Clubs i organitzacions esportives;
Clubs socials;
Grups religiosos;
Sindicats;
Collegis professionals;

Enllaos externs.
 Centre d'Estudis de Ciutadania i Societat Civil (CISC);
 La societat civil;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95275" title="Antoni Pinilla Miranda" nonfiltered="2859" processed="2844" dbindex="38069">







Antoni Pinilla Miranda (Badalona, Barcelons; 25 de febrer de 1971) s un ex-futbolista catal i actual director general del Gimnstic de Tarragona.

Trajectria.
Inici la seva carrera en els equips inferiors del FC Barcelona debutant amb el primer equip el dia 18 de febrer de 1990, pocs dies abans de complir els 19 anys. El Bara jugava al camp del Rayo Vallecano i guany 4 a 2 i Pinilla entr al minut 66 substituint Julio Salinas.

La temporada 1990-1991 jug un total de set partits i marc un gol el 2 de febrer de 1991 al camp del Valncia CF que signific l'empat a dos. Aquell any tamb arrib a jugar la final de la Recopa d'Europa. A ms d'un altre partit de la Recopa contra el FRAM en qu tamb marc un gol, tamb jug quatre partits a la Copa del Rei.

La segent temporada la pass cedit a les files del RCD Mallorca. 

El 1992 participa amb la selecci espanyola als Jocs Olmpics de Barcelona, guanyant la medalla d'or.

Desprs dels Jocs Olmpics, fou cedit a l'Albacete, on jug una temporada, fins que l'estiu del 1993 fitx pel Tenerife, equip en el que tingu l'estada ms llarga de la seva carrera esportiva, fins l'any 2000. Durant la seva estada a Tenerife, jug en dues ocasions la Copa de la UEFA, arribant fins a semifinals la temporada 1996-1998.

Desprs d'una ltima temporada a segona divisi amb el Tenerife, fitx pel Salamanca, equip en el que pass una temporada.

El 2001 arrib al Nstic, com a refor per ajudar a l'equip a mantenir-se a segona divisi desprs de l'ascens, per tot i algunes bones actuacions no s'aconsegu l'objectiu. La segent temporada la comen lesionat i sense equip, fet que semblava indicar que la seva carrera havia arribat al final, per al mes de desembre, el Nstic va decidir donar-li un lloc a l'equip. Aquella temporada fou complicada: el futbolista hagu de jugar en una categoria, la 2a B, en la que no jugava des que era un juvenil i fou molt qestionat pel seu estat de forma i no marc cap gol. A ms, l'objectiu d'ascens va quedar fora lluny. A la segent temporada, l'equip aconsegu l'ascens amb una aportaci molt destacada d'Antoni Pinilla. La temporada 2004-2005, ja a segona, fou un fix en l'onze inicial i rend a un gran nivell. La 2005-2006 fou la de l'ascens a primera. Pinilla comen la temporada com a suplent, i fins la jornada 28 noms havia jugat 6 partits, per a partir de llavors aconsegu un lloc en l'equip titular i el seu joc i els seus gols foren fonamentals per tal d'aconseguir l'ascens. La temporada 2006-2007, continua al Nstic amb l'objectiu d'ajudar l'equip a mantenir la categoria i tamb la segent altra vegada a segona divisi.

Fou el capit del Gimnstic de Tarragona, i el seu bon rendiment el convertiren en un dels jugadors ms valorats per l'afici. El dia 13 de juny de 2008, el dia abans de jugar-se l'ltim partit de lliga, anunci la seva retirada. Pocs dies desprs es convert en el director general de l'equip.

Tamb cal destacar els set partits que ha jugat amb la selecci catalana els anys 1990, 1995, 1997, 1998, 2005, 2006 i 2007 contra el CE Sabadell, el FC Barcelona, Bulgria, Nigria, Paraguai, i dos contra el Pas Basc.

L'any 2008 fou el pregoner de les festes de Santa Tecla de Tarragona.
Enllaos externs.
Pgina sobre Antoni Pinilla



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95280" title="Auxina" nonfiltered="2860" processed="2845" dbindex="38070">

Les auxines (del grec, crixer) sn fitohormones que exerceixen la seva funci a baixes concentracions. Sn sintetitzades en un lloc de la planta per a ser transportades i actuar en un altre punt d'aquesta.

 Composici .
L'cid indolactic (AIA) n's la forma predominant, encara que, evidncies recents sugereixen que existeixen altres auxines indliques naturals en plantes.

 Caracterstiques .
L'auxina presenta una forta polaritat exhibida en el seu transport a travs de la planta. L'auxina s transportada per mitj d'un mecanisme depenent d'energia, allunyant-se de forma basiptala des del punt apical de la planta cap a la seva base. Aquest fluxe d'auxina reprimeix el desenvolupament de brots axilars laterals al llarg del tall, mantenint d'aquesta forma la dominncia apical. El moviment de la auxina fora de la lmina foliar cap a la base del pecol sembla que tamb prevenen de l'absici.

 Funcions .
 Estimula l'elongaci de les cllules.
 Estimula la divisi cellular en el cmbium.
 Estimula la diferenciaci del floema y el xilema.
 Pot induir el creixement i maduraci de fruits.
 Estimula el creixement de les parts florals.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95282" title="Wilhelm Frick" nonfiltered="2861" processed="2846" dbindex="38071">

Wilhelm Frick (Alsenz, 12 de mar de 1877   Nuremberg, 16 d'octubre de 1946) va ser un destacat membre del Partit Nazi. Va participar en el fallit cop d'estat del 8 de novembre de 1923.

Va ser Ministre d'educaci de Turngia des de 1930, i ministre de l'Interior del govern alemany entre el 1933 i 1943, crrec que va perdre en favor de Heinrich Himmler, que ja l'havia substitut com a cap de la policia el 1936. En el seu mandat al front del Ministeri de l'Interior es van formular les lleis que van bastir el rgim, com el Decret de l'Incendi del Reichstag (1933), que va anullar els drets civils i va permetre la supressi dels partits poltics (a excepci del NSDAP), o la Llei de Capacitaci (1933), que permetia al govern l'aprovaci de lleis sense la participaci del parlament.

Un cop Himmler el va substitur com a Ministre de l'Interior, es va convertir en el crrec ceremonial de Protector de Bohmia i Morvia. Va ser condemnat a mort en els Judicis de Nuremberg.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95284" title="Ter" nonfiltered="2862" processed="2847" dbindex="38072">

. 
Un ter era una unitat militar d'infanteria de l'exrcit de la monarquia hispnica durant l'poca de la Casa d'ustria comprs entre l'any 1534 al 1704. Estaven agrupats en tres mil infants professionals, durament entrenats i disciplinats. Aquesta unitat militar va ser respectada i temuda i gaireb invencible fins la "batalla de Rocroi". Els teros van ser famosos per la seva resistncia al camp de batalla i formaren l'elit de les unitats militars disponibles per a els reis de la monarquia hispnica de l'poca.

A partir de 1920 tamb reben aquest nom les formacions de mida regimental de la Legi Espanyola, unitat professional creada per a combatre a les guerres colonials del nord d'frica, i que s'inspira en les gestes militars dels teros histrics.

Histria.
Finalitzada l'edat mitjana, en la qual els senyors feudals eren els qui realment formaven els exrcits per a les batalles sense cap organitzaci i amb un desordre prou notable, i a conseqncia de la guerra de Granada, els Reis Catlics varen prendre la decisi de modernitzar i crear un exrcit estable. Per comenar, s'adopt el model de piquer sus, per a poc desprs repartir-ho en tres classes : piquers, escudats (espadatxns), ballesters barrejats amb les primeres armes de foc porttils (espingarders i escopeters).
No trigaren molt en desapareixer els escuders de les formacions, per a cedir pas als homes amb armes de foc convertir-se en un suport essencial per a les tropes.

Una vegada aconseguit el Regne de Granada i la unificaci de la pennsula, aquest tipus d'exercit de carcter permanent va ser millorat amb motiu de les guerres amb Frana a Itlia iniciades per Ferran el Catlic a finals del segle XV, qui organitz la infanteria en companyies formades per 500 homes. Ja que aquestes unitats no tenien una fora de xoc massa gran, es va crear una unitat superior, les quals es varen dir coronelies, aquestes constaven de vint companyies, a ms d'elements de cavalleria i artilleria. Temps mes tard a l'any 1534, es va produir un reforma per la qual es van crear els Teros.

Aquestes unitats militars constaven d'uns 6.000 soldats, els cuals es varen dividir en 12 capitanies.
Dins d'aquesta agrupaci hi havia infants armats amb pica, espasa curta, i rodela, aquests estaven protegits per els arcabussers, que oferien una potncia de foc contundent.

Durant les primeres guerres a Itlia, Gonzalo Fernndez de Crdoba (El Gran Capitn), va utilitzar per primera vegada els teros (encara que estos no varen ser creats fins a l'any 1534, Fernndez de Crdoba va ser el primer en disposar d'aquest tipus de formaci militar per a les seves campanyes) als quals va atorgar una major iniciativa indivual al camp de batalla oferint aix una millor mobilitat i velocitat per a l'atac. Desprs d'una srie de victries sobre els francesos, les afortunades campanyes en frica i la presa del tron per Carles V, converteix a Espanya en la potencia ms forta de tota Europa. Els primers Teros varen ser creats a Itlia pel Duc d'Alba i varen ser el Tercio viejo de Lombardia, Tercio viejo de Sicilia i Tercio viejo de Npoles. Un poc ms endavant es formaren el Tercio viejo de Cerdea i el de Tercio de Galeras, aquest ltim va ser la primera unitat de marina de la histria. Tots els teros posteriors es van coneixer com tercios nuevos.

En aquest perode la monarquia espanyola augment sorprenentment les seves capacitats de movilitzaci de recursos humans, com es pot veure a la segent taula (aquesta font est extreta segons estimacions de Geoffrey Parker):



Aquest tipus d'unitat militar estava inspirat en les legions romanes que varen estar assentades a Hispania. En aquestes predominava la infanteria sobre la cavalleria, ao va ser possible grcies a la influncia de l'edat antiga que va recrrer Europa en finalitzar l'edat mitjana, per que va ser mes pals durant els primers anys a la pennsula ibrica. Les cavalleries a cada cop es trobaven mes indefenses davant els piquers, per aix es van reforar les armadures, i aplegaren a ser tan pesades que en cas de caiguda estaven a la merc dels enemics sense cap possibilitat d'eixida.

L'oritge del terme ter es un mica confs. Mentre uns creuen que s perqu una tercera part del total de l'exrcit estava a Itlia, uns altres diuen que s perqu aquestes formacions constaven de tres unitats distintes (piquers, arcabussers y mosqueters). Tamb hi ha qui diu que s possible que sigui degut a que les primeres formacions constaven de 3.000 homes. Sembla ser que aquesta ltima es la mes encertada de totes les teories, de fet el maestre de camp Sancho Londoo, en un informe dirigit al Duc d'Alba, escriu al segent:

 Los tercios, aunque fueron instituidos a imitacin de las legiones (romanas), en pocas cosas se pueden comparar a ellas, que el nmero es la mitad, y aunque antiguamente eran tres mil soldados, por lo cual se llamaban tercios y no legiones, ya se dice as aunque no tengan ms de mil hombres .

Organitzaci interna.

Els teros varen ser creats oficialment el 1534 per Carles I de Espanya, per a poder operar independentment al camp de batalla, guanyant en mobilitat i fora. Abans de la creaci oficial dels teros es varen crear les coronelies, sent aquesta formaci l'antecessor als mateixos.

En un primer moment els primers teros italians constaven de 10 companyies, d'aquestes 8 eren de piquers i 2 d'arcabussers, cadascuna estava formada per 300 homes. El rang d'oficials per companyia era de: 
 1 capit;
 1 alferes;
 1 sergent;
 10 caps (cadasc manava de 30 soldats). A banda dels oficials tamb hi havia capellans, msics, metges, furriels, etc.

Mes endavant els teros de Flandes comptaven amb un total de 3.000 homes, dividits en 3 coronelies les quals estaven formades per 4 companyies. Hi havien un total de 12 companyies al ter, de les quals 10 pertanyien a piquers i les altres 2 als arcabussers formada cadascuna per 250 homes. Una companyia estava manada per un capit, la coronelia per un coronel, i el ter estava regit per un Maestre de camp, aquest rang militar va ser creat a la mateixa poca que els teros. 

Les companyies de vegades eren mixtes barrejant piquers i arcabussers, encara que tot a depn del tipus de situaci en el qual es vegi immers el ter, tamb hi podien hi haure ballesters encara que a mida que milloraven les armes de foc aquests van desaparixer del tot.

Reclutament.

Quan el ter necessitava reclutar, el rei donava un perms especial firmat per ell mateix, per als capitans designats a la tasca de allistament. Els capitans tenien un districte de reclutament assignat, una vegada aplagaven al lloc desplegaven la bandera on els voluntaris acudien en tropel, gracies a la fama dels ters.

Els voluntaris no podien ser menors de vint anys, ni ancians, estant prohibit el reclutar-hi clergues i frares i encara menys als malalts. Per en el primer cas sempre solien enganyar amb l'edat, entrant sent uns xiquets, i perfectament a l'edat de divuit anys, podien ser soldats veterans.
Acabats de ser reclutats els soldats eren sotmesos a una srie de proves per a comprovar el seu estat fsic, sent expulsats en cas de no superar-les.

El contracte comenava al moment de l'allistament fins que el rei establia un contracte tcit entre la corona i el soldat, tamb podien llicenciar els capitans generals.
Noms inciat el contracte rebien un paga a la bestreta per a equipar-se, i en cas de tenir l'equipament era com una ajuda per la seua nova incorporaci.

Els soldats novells i escuders eren formats segons la marxa i l'ensinistrament corria a crrec dels sergents i caps de l'esquadra. Una forma d'aprenentatge era repartir als soldats novells per tota la companyia per a que aix aprengueren del soldats veterans.

Per a ascendir calia tenir antiguitat i una elevada posici social, com ara algun ttol nobiliari, encara que a banda d'aquestes raons tamb era necessria la aptitud i el mrits al camp de batalla. Es solia trigar uns 5 anys per ascendir de soldat a caporal, 1 any de caporal a sergent, 2 anys de sergent a alferes i 3 anys d'alferes a capit.

La majoria dels ters eren reclutats als dominis dels Habsburg espanyols i alemanys, per ja que la corona sempre estava vida de soldats tamb s'acceptava gent de tots llocs com anglesos, italians, valons, flamencs, sussos, irlandesos...

De tot l'imperi espanyol les majors zones de reclutament varen ser a Castella, Arag, Andalusia, Navarra i el llevant espanyol.

Literatura.
  El Sol de Breda, Arturo Prez Reverte, Alfaguara (2002).

Enllaos externs.
  Los Tercios espaoles (por A. de Contreras y D. Nievas);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95288" title="Guilboa" nonfiltered="2863" processed="2848" dbindex="38073">
Guilboa (         ) s una serralada de la vall de Jizreel a Israel, a l'est i a l'oest del riu Jord. A la Bblia se l'anomena muntanyes de Guilboa. S'hi lliur la batalla de Guilboa, en la qual els filisteus van derrotar Sal i els israelites.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95292" title="Zadar" nonfiltered="2864" processed="2849" dbindex="38074">


Zadar (en itali Zara) s una ciutat de la regi de Dalmcia a Crocia. El seu nom llat fou Iadera. s de majoria croata (93%) i capital del comtat de Zadar al centre del pas i enfront de les illes Ugljan i Paman de les que esta separada per l'estret de Zadar. T 85.000 habitants.

 Histria . 

La ciutat fou poblada vers el 900 aC pels liburns, una tribu illria. Va passar a Roma amb l'Illria, convertint-se en municipi el 59 aC i en colnia romana el 48 aC. Fou la capital del districte de Librnia a Illria.
El 381 es va convertir en seu d'un bisbat. 
 
Sota l'Imperi bizant va portar el nom de Diodora i pagava un tribut de cent deu peces d'or; desprs de la destrucci de Salona al segle VII fou la capital de la provncia de Dalmcia.  

Al comenament del segle IX o poc abans, els carolingis van establir el protectorat a la regi segons es dedueix de l'existncia d'exemples arquitectnics francs. El bisbe  Donat de Zara va visitar a Carlemany a Dietenhofen. El 812, pel tractat de pau d'Aquisgr, fou reconeguda a l'Imperi Bizant, que la va conservar fins al regnat de Basili II el macedoni. El 998 la ciutat es va posar sota protectorat veneci. Va ser disputada diverses vegades entre venecians i hongaresos, especialment als segles X i XI.

Les emigracions eslaves van fer que els croats fossin majoria i governessin la ciutat i el 1105 van reconixer la sobirania del rei de Crocia i Hongria.

El 1111 va passar a Vencia i el bisbat fou elevat a arquebisbat el 1146;  va tornar a Hongria el 1154. Vencia la va dominar del 1160 al 1183. El 1202 els venecians durant la quarta croada la van conquerir definitivament desprs d'un sagnant setge. Els croats havien proms un pagament als venecians per els vaixells per, al no poder complir, els venecians van desviar els vaixells a Zara. El Papa Innocenci III va excomunicar als implicats ja que el rei d'Hongria havia manifestat la seva intenci d'unir-se a la croada.

Zara va dependre eclesisticament dels patriarques de Grado. El patriarca Egidi va convocar al bisbe Joan de Grado i altres bisbes sufraganis a un concili que es va celebrar a Grado el 1276. El bisbe Nicolau III de Zara fou present al snode convocat pel cardenal Guido de Santa Ceclia a Pdua el 1350. 

La ciutat es va revoltar diverses vegades (1242-1243, 1345-1346), fins que el 1358 pel tractat de pau de Zadar va passar a Hongria. Desprs de la mort del rei Llus la ciutat va reconixer com a rei a Segimon i desprs a Ladislau de Npols, que va vendre la ciutat i els seus drets de Dalmcia a Vencia el 1409 per cent mil ducats.

Els venecians en van limitar la seva autonomia. Al segle XVI la regi i el seu entorn van passar als otomans i la ciutat va esdevenir una plaa forta veneciana i capital de les seves possessions a la costa dlmata. Del 1726 al 1733 es van establir a la ciutat molts refugiats albanesos catlics, que van crear el barri d'Arbanasi. 

Desprs de l'ocupaci francesa de Vencia el 1797, pel tractat de Campo Formio, Zara va passar a ustria; va ser incorporada a les Provncies Illriques sota administraci francesa del 1805 fins el 1813 en qu van retornar a ustria. Durant la dominaci austraca fou capital de la provncia de Dalmcia i seu de la dieta provincial. 

Al segle XIX la ciutat fou centre de la renaixena croata (el primer diari en llengua croata, el Regio Dalmata-Kraglski Dalmatin s'hi va publicar des del 1806 al 1810). Al 1900 ja sobrepassava els trenta mil habitants. 

El 1920 el tractat de Rapallo va assignar la ciutat a Itlia.  L'arquebisbe Godeassi va ser al snode de Viena el 1849 i el arquebisbe Peter Alexander Maupas al Concili Vatic I.

A la Segona Guerra Mundial, desprs de la caiguda del regim mussolini, fou seu d'una guarnici alemanya. Fou bombardejada 72 vegades per les forces britniques i americanes. Al final de la guerra es va unir a Crocia i amb aquesta a Iugoslvia, i la poblaci d'origen itali va emigrar. Dins Iugoslvia va seguir la sort de Crocia i va esdevenir un centre turstic de la costa dlmata. Va ser la capital d'un dels comtats de la Repblica independent el 1991 quant uns avalots antiserbis van provocar la destrucci de 350 cases i comeros de serbis a la ciutat i l'exrcit popular iugoslau junt amb milcies srbies va avanar cap a la ciutat que fou bombardejada i durant un any la ciutat va quedar allada de Zagreb, patint algunes destruccions incloent llocs histrics i esglsies. El gener de 1993 les forces croates van assolir el control de les rodalies per encara va patir alguns atacs fins que la guerra va acabar el 1995.

De la ciutat antiga queden molt poques restes, i l'nica apreciable es l'anomenada Porta de Sant Chrysogono, que probablement fou comprada a un altra ciutat (Aenona).

Llocs d'inters.

 Esglsia de Sant Donat;
 Catedral de Santa Anastssia;
 Esglsia de Santa Maria;
 Forum rom;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95296" title="Iadons" nonfiltered="2865" processed="2850" dbindex="38075">
Iadons (llat Iadones) foren un poble del nord-oest de la Tarraconense o Galcia, que son esmentats per Plini el Vell que els situa prop d'un poble anomenat Arrotrebes (Arrotrebae)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95298" title="Iatinion" nonfiltered="2866" processed="2851" dbindex="38076">
Iatinion o Iatinos (llat Iaeta o Ietae) fou una ciutat de l'interior de Siclia , al nord-oest de l'illa, no lluny de Panormos en una posici elevada. Es esmentada per Phlistos com a fortalesa, el mateix que diu Tucdides.  Pertanyia als sculs i fou ocupada per Gilippos en la seva marxa cap a Himera per l'interior de l'illa des Siracusa.  Apareix com a ciutat independent en temps de Pirros d'Epir, que la va atacar per la seva forta posici que li servia per un atac a Panormos; la ciutat va capitular immediatament. A la Primera Guerra Pnica fou ocupada per una guarnici cartaginesa per a la caiguda de Panormos aquestes forces es van retirar i la ciutat va obrir les portes als romans. Sota el poder de Roma fou un municipi per de segona fila. Cicer l'esmenta com una de les ciutats arrunades per Verres. Plini el Vell l'esmenta com a ciutat estipendiaria.

Tomaso Fazello parla d'una antiga fortalesa anomenada Iato a una muntanya anomenada Monte di Iato (Monte di San Cosmano) a uns 22 km de Palerm i 18 km d'Antella, que havia estat destruda per Frederic II juntament amb aquesta darrera ciutat. Es probable que el lloc de l'antiga ciutat fou aquesta muntanya.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95308" title="Risotto" nonfiltered="2867" processed="2852" dbindex="38077">

El risotto s un plat tpic de la cuina italiana basat en l'arrs. Els risottos provenen del nord d'Itlia i especialment fams s el risotto milans.

Es troba amb nombroses variants a tota Itlia per on est ms difs s a la part nord.

La caracterstica principal s el manteniment del mid que al final de la cocci lliga els grans d'arrs entre ells com si fos una crema.

Generalment els ingredients que es fan servir sn la ceba, la mantega o l'oli i el vi blanc.

Els altres ingredients acostumen a ser brous vegetals o de peix.

Molt sovint es gratina amb formatge i mantega.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95310" title="Tamil Eelam" nonfiltered="2868" processed="2853" dbindex="38078">




Tamil Eelam (en tmil:           , tami    am) s el nom que donen els tmils de Sri Lanka, a l'estat independent al qual aspiren, format per les regions del nord i de l'est de l'illa de Sri Lanka. Ila kai (      ) i   am (    ) sn els noms tmils per a l'illa sencera. 

Tamil Eelam noms es reconegut com a estat independent pel poble tmil. Els Tigres d'Alliberament de Tamil Eelam (LTTE, sigles del nom en angls, Liberation Tigers of Tamil Eelam) administren al voltant d'un 40 o 50% dels territoris reclamats per a Tamil Eelam. Aquesta zona administrada pel LTTE inclou els districtes sencers de Kilinochchi i Mullaiththeevu, la majoria dels districtes de Mannar, Batticaloa i Vavuniya, i parts dels de Trincomalee i Amparai.

Les franges septentrional i oriental de Sri Lanka sota el control del LTTE estan governades com un estat de facto gaireb independent, amb el seu propi tribunal suprem, fora de policia, exrcit de terra, armada, fora aria, servei d'intelligncia, i fins i tot banc central; tot i que aquestes institucions no sn formalment reconegudes pel govern de Sri Lanka. El subministrament d'electricitat i bns de consum depn de l'rea controlada pel govern a travs de l'autopista A9. No t moneda prpia i usa la Rupia de Sri Lanka. El LTTE ha acusat sovint el govern d'imposar embargaments sobre bns bsics, fent passar necessitat a la poblaci civil. No t aeroport propi i els visitants estrangers han de passar per l'aeroport de Colombo.

En el segon dia dels herois nacionals (27 de novembre de 1990), la bandera dels Tigres d'Alliberament de Tamil Eelam sense inscripcions fou adoptada com a bandera nacional de Tamil Eelam (que fins llavors era de facto la bandera del TULF). Des el 1972 el lder del LTTE havia triat el tigre como smbol per la seva vinculaci a les civilitzacions drvides i que representava l' heroisme i l'orgull, i era comparable en combat als soldats tmils. El color vermell representa el progrs i els canvis socials. Vermell, groc i negre son el colores nacionals triats pel Tamil Eelam. El diseny de la bandera es de 1977.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95315" title="Claudio Boada Villalonga" nonfiltered="2869" processed="2854" dbindex="38079">
Claudio Boada Villalonga (Barcelona, 1920 - Palma, 2006) fou un enginyer, banquer i empresari catal.

Nascut a Barcelona el 1920, es doctor en Enginyeria Industrial, per el 1974 deix l'Enginyeria per a passar-se a la Banca, arribant a ser president del Banc de Madrid, el Banc Catal de Desenvolupament i el Banc Hisp Americ, el qual consegu sanejar amb xit desprs de la crisi dels 80. Igualment fou directiu de nombroses empreses industrials de l'Estat espanyol com ara la Pegaso, Ford Espanya, els Alts Forns de Biscaia, Promocions i Desenvolupaments Industrials o l'Associaci per al Progrs i la Direcci.

President de l'Institut Nacional d'Indstria i de l'Institut Nacional d'Hidrocarburs durant les darreries dels anys 70 i principis dels 80, fou un dels personatges ms influents en el sector pblic espanyol de l'poca. Conservador convenut, Franco li ofer el ministeri d'Indstria, per el rebutj per no voler implicar-se personalment en poltica.

Es cas amb Eullia Pallers, amb qui tengu cinc fills.

Mor a Mallorca, on els darrers anys de la seva vida hi passava llargues temporades (concretament a Valldemossa), el 22 d'agost de 2006 per una insuficincia respiratria. A Bon Sosec (Marratx) es celebr una missa en el seu record el 23, on hi assistiren nombroses personalitats del mn empresarial i poltic espanyol. Sempre tingu fama de bon gestor.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95316" title="Tibet" nonfiltered="2870" processed="2855" dbindex="38080">
El tibet s una llengua del grup sino-tibet i del subgrup Tibetanobirm, parlada per uns 6 milions de persones principalment al Tibet i per uns 150.000 exiliats a la ndia i altres pasos.

Ells mateixos anomenen la seva llengua com          (pronunciat p-pa).

El tibet t nombrosos dialectes a vegades no mutuament inteligibles a ms la frontera que separa el tibet d'altres llenges de l'Himlaia (per exemple el Sherpa) no est clara.

Segons declaracions de l'actual Dalai Lama la poltica del govern de la Xina preten reduir l's del tibet fins al punt que finalment no servir per a res ms que per a ser professor de llengua tibetana.

El tibet utilitza un alfabet del tpus ndic composat de 29 consonants i 5 vocals.

Ch'os-skad (s l'estil literari en el que estan escrits els textos religiosos del budisme tibet o lamaisme.

Alguns trets lingstics caracterstics.
Les paraules poden ser monoslabes o bislabes aquestes ltimes acaben sempre en: pa, po, ba, bo, ma, mo  ;
El plural es fa afegint el sufix "tso": teb= llibre teb tso= llibres ;
L'ordre de la frase s Subjecte-Objecte-Verb .
No hi ha articles ni definits ni indefinits.
La flexi verbal no atn a la persona i nombre i s molt complexa.

Algunes paraules en tibet.
Com ests?: Khye-rang ku-su de-po yin-pe ? (literalment: est el teu cos b?)

Grcies: Thu je che  

 Enllaos externs .
 The Tibetan Dialects Project;
 The Comparative Dictionary of Tibetan Dialects (CDTD);
Languages on the Tibetan Plateau and the Himalayas   Nicolas Tournadre  ;
 Audio of Simple Phrases;
 The Tibetan Alphabet;
 A Free Tibetan Grammar and Phrasebook;
 The Rangjung Yeshe Tibetan-English Dharma Dictionary;
 GB18030 Support Package for Windows 2000/XP, including Chinese, Tibetan, Yi, Mongolian and Thai font by Microsoft;
 The Tibetan Language Student;
The Reconstruction of Pre-Initials of Proto-Tibetan by Hongyuan Dong;
Classical Tibetan Language Blog;

 Llibres .
 Manual of Standard Tibetan, Nicolas Tournadre and Sangda Dorje, Snow Lion 2003, ISBN 1559391898.
 Tibetan-English Dictionary (With Sanskrit Synonyms), Sarat Chandra Das, Motilal Banarsidass 2000, ISBN 8120817133.
 An Introduction to Classical Tibetan, Stephen Hodge, Orchid Press 2003, ISBN 974-524-039-7;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95319" title="Jazer" nonfiltered="2871" processed="2856" dbindex="38081">
Jaezer o Jazer  fou una ciutat de Gilead dins el territori de Gad. Eusebi la situa a uns 12 km al est de Filadlfia (Ammon)  i a uns 22 km d'Heshbon. Es probablement un lloc anomenat Szyr on hi ha unes runes, al costat del Wadi Szyr.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95321" title="Ialisos" nonfiltered="2872" processed="2857" dbindex="38082">
Ialisos (llat Ialysus) es una de les tres ciutats driques de Rodes i una de les sis ciutat de l'hexpolis drica. Era al sud-oest de Rodes el creixement de la qual desprs de la fundaci el 408 aC, va provocar la decadncia de Ialisos.  En temps d'Estrab era una petita vila que ja no era independent.

La ciutat tenia una ciutadella anomenada Orykoma. El territori de la ciutat es deia Ialsia. 

Correspon a la moderna vila de Ialiso o Trianta (Ialiso en realitat es tot el municipi per s'aplica tamb a la vila de Trianta, al lloc de l'antiga Ialysos). Queden molt poques restes de l'antiga ciutat. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95324" title="Iamnia" nonfiltered="2873" processed="2858" dbindex="38083">
Iamnia fou una ciutat dels filisteus que fou assignada a la tribu de Jud. Fou una de les ciutat filistees ocupades i destrudes pel rei Usies. Sota Callgula va ser la ciutat on va esclatar la revolta dels jueus que desprs es va escampar, quant l'emperador va voler profanar el temple de Jerusalem, del que en fou dissuadit per Herodes II Agripa. La revolta hauria esclatat quant el recaptador rom, Capito, va voler erigir un altar al emperador aprofitant l'existncia a la ciutat d'una minoria de gentils, provocant la revolta de la majoria dels jueus, que van destruir l'altar.

Al primer llibre dels macabeus s'esmenta la ciutat com ubicada a una plana, per al segon llibre es diu que tenia port i vaixells que foren incendiats pels macabeus, i la lluminria que produ el incendi es va veure des Jerusalem. Plini la situa entre Ashod (Azotus) i Joppa i diu que era l'arsenal naval de Gaza, Azotus i Ascal; Eusebi la situa entre Dispolis (Lydda) i Azotus. 

Les seves runes es diuen Yebna i son a un turonet a poca distancia de la costa (uns 5 km), mentre que a la costa mateix hi havia un port; per comunicar la ciutat i el port els romans van construir un pont al lloc anomenat Nahr al-Rushbia, del que encara queden unes runes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95325" title="Iamphorina" nonfiltered="2874" processed="2859" dbindex="38084">
Iamphorina fou la capital dels medis (maedi) de Macednia. Fou ocupada el 211 aC per Filip V de Macednia fill de Demetri. Es probablement la moderna Vrania (Ivorina) a la vall del Morava.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95326" title="Iapods" nonfiltered="2875" processed="2860" dbindex="38085">
Iapods o Iapids fou una tribu del poble illiri que vivia al nord de Dalmcia i al est de Librnia. El seu pas es deia Iapdia i equival a la regi croata entre els rius Kulpa i Korana al nord, i les muntanyes Velebich al sud. Son esmentats per Estrab, Claudi Ptolemeu i d'altres.

Al seu territori hi havia el Mons Albius (Velika). Al altra costat arribaven fins al Danubi i la frontera de Pannia.
 
Una costum d'aquest poble era el tatuar-se. La seva vestimenta era del tipus celta.

El 129 aC el cnsol  C. Sempronius Tuditanus va fer la guerra a aquest poble, sense xit al principi per al final els va derrotar mercs a la bona feina del seu llegat D. Junius Brutus, victria que li va permetre celebrar un triomf a Roma. El poble va establir un tractar de federaci (foedus) amb Roma per es van revoltar i el 34 aC Octavi August va posar fi a la seva autonomia conquerint la seva ciutat principal, Metulum, desprs d'un ferotge resistncia.

Metulum era a la riba del riu Colapis (Kulpa) prop de la frontera de Pannia. Es probablement la moderna Metlika (alemany Mttling).

L'itinerari d'Anton esmenta dins el pas dels iapods les segents ciutats: Avendone, Arupium  i  Bibicum o Bivium. La Taula de Peutinger afegeix Epidotium, Aucus, Ausancalio i Clumbetae.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95331" title="Iapgia" nonfiltered="2876" processed="2861" dbindex="38086">
Iapgia fou el nom donat pels grecs al sud-est d'Itlia a la vora de la mar Adritica. El terme fou de vegades usat restringidament per la pennsula o mes extensivament per tota l'Itlia del sud-est (que els romans anomenaren Aplia es a dir Pulla), per la pennsula era mes comunament anomenada Messpia (els romans li van dir Calbria). Scylax situa Iapgia entre Lucnia i el promontori Drion (mont Garganus) i hi inclou les ciutats de Matepontum i Heraclea, generalment assignades a Lucnia.  Polibi el segueix posteriorment per utilitza el terme iapigis com equivalent a apulis i els distingeix dels messapis. D'altra banda Herdot aplica el terme Iapgia a la pennsula de Messpia i fa als messapis una branca dels iapigis. Aristtil identifica als iapigis amb els messapis. Estrab limita el terme a la pennsula per diu que uns l'anomenen Iapgia i altres Messpia, i els romans Calbria. Api i Dions Perigetes segueixen a Polibi i anomenen Iapgia a la Pulla romana i fan els messapis una tribu dels apulis. Ptolemeu segueix als autors romans i no anomena Iapgia.

El nom va derivar del pobles dels iapigis



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95333" title="Iapigis" nonfiltered="2877" processed="2862" dbindex="38087">
Els iapigis foren un poble que habitava la part sud d'Itlia i van donar nom al pas (Iapgia). Els romans els van dir apulis. 

En general els pobles dels messapis, calabres, sallentins i peuquetis es consideren del grup dels iapigis, especialment els primers.

Els grecs derivaven el nom de l'heroi epnim Iapyx fill de Lica. Per es creu que foren un poble d'arrel celta que van emigrar des Illria abans del segle V.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95334" title="Iapigyum promontorium" nonfiltered="2878" processed="2863" dbindex="38088">
Iapigyum promontorium (grec Akra Iapygia) es el nom rom del modern Cap de Santa Maria de Leuca, que forma la punta sud-est d'Itlia. Fou anomenat tamb Promontorium Salentinum, pel poble dels sallentins que habitaven la regi i considerats un dels grups dels iapigis.

El seu nom modern es derivat d'una esglsia construda prop de la punta, que va agafar el nom de l'antic port de Leuca, al oest del promontori.

A aquest promontori es va aturar la flota atenenca el 415 aC quant va creuar cap a Siclia des Corf.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95335" title="Pacifisme" nonfiltered="2879" processed="2864" dbindex="38089">

El pacifisme s l'oposici a la guerra i a les altres formes de violncia, expressada a travs d'un moviment poltic o com una ideologia especfica.

Clasificaci.
Hi ha 2 tipus de pacifistes:

 Els pacifistes absoluts: rebutgen la violncia en qualsevol de les seves formes, considerant que tot acte violent genera ms violncia i que, per tant, s contraproduent el seu s.
 Els pacifistes relatius o pragmtics: rebutgen en principi l's de la fora, per l'admeten per defensar-se d'amenaces extremes.

Mitjans.
Alguns dels mitjans de qu es val el pacifisme a la recerca de les seves finalitats sn:
La resistncia no violenta.
La diplomcia.
La desobedincia civil.
El boicot a empreses, governs o altres entitats.
L'objecci de conscincia.
Les campanyes de mentalitzaci i divulgaci.
L'educaci per a la pau.

Origens.
El pacifisme s una doctrina que pretn mantenir la pau entre nacions i fer desaparixer els conflictes internacionals. La pau s una postura que, encara que resulti indemostrable, conv suposar-la perqu existeixi la moral. L'aparici del pacifisme es remunta al moment que els primers cristians es negaren a prendre les armes i exercir la violncia, per a la qual cosa empraren una frase del Serm de la muntanya: "No resistiu el mal amb la fora".

El pacifisme comen a ser definit a partir del segle XVIII per nombroses personalitats:

Leibniz, a part de filsof fou matemtic, historiador, teleg i diplomtic. Recorregu tota Europa establint contactes amb tota classe de gent. Fu aix per intentar aconseguir l'enteniment i la comprensi, ja que el seu propsit era crear una llengua exacta i universal.
Rousseau (1712-1778), filsof i escriptor francs, destac per atacar el govern, el sistema d'ensenyament i l'esglsia catlica. Durant la Revoluci Francesa pretengu aconseguir llibertats individuals i drets humans.
Bentham (1748-1832), jurista i economista angls, ide que el b era plaer i el mal era dolor. Intent crear un sistema moral en el qual cada persona escolls el plaer que ms felicitat li dons, segons el seu inters, per aconseguir, aix, el benefici de la resta.
Saint-Simon (1760-1825) era un socileg francs que cre un sistema industrial en qu els cristians intentaven millorar la situaci dels pobres a travs de mtodes no violents.

El pacifisme modern.
Per els impulsos al pacifisme ms forts i importants foren els d'alguns dels seus defensors, com ara Mahatma Gandhi, Martin Luther King i scar Romero. Aquestes persones, a banda d'escriure sobre el pacifisme, el dugueren a terme:

Gandhi (1869-1948) fou un advocat i poltic indi que lluit per la independncia de l'ndia amb els seus propis mitjans, com ara amb el dejuni limitat i amb la intercepci de trens per una multitud sense armes que s'estirava al llarg de les vies. Com a adalil del nacionalisme indi, predic la pau de diverses maneres, i a causa d'aix fou empresonat unes quantes vegades. Un cop posat en llibertat sofr diferents atemptats i acab sent assassinat per un fantic hind a Delhi (ndia). Les seves cendres foren llenades al riu Ganges.
Martin Luther King (1929-1968) fou un dirigent negre nord-americ que defens la no-violncia i que lluit contra la discriminaci racial. Aconsegu el Premi Nobel de la Pau el 1964. Mor assassinat a Memphis (Tennessee, EUA).
scar Romero (1917-1980) fou un arquebisbe d'El Salvador enemic de la violncia que exercia l'extrema dreta nacionalista i l'exrcit. Defens els oprimits. Fou assassinat durant una missa.

Tamb foren importants les protestes contra la guerra del Vietnam als Estats Units d'Amrica, i els moviments a favor del desarmament nuclear durant la guerra freda.

Context actual.
Molts han pres el terme pacifista per denominar-se a si mateixos, tant persones que viuen en la inrcia poltica i es neguen a ser part activa dels conflictes i ho empren com a justificatiu, aix com grups de pacifisme reformista que intenten ignorar les contradiccions socials i que prediquen la pau entre tots sobre totes les coses d'una manera molt poc crtica. Aqu s'ubiquen els grups anomenats ecopacifistes, movilitzacions pel civisme, etc.

Per un altre cant, molts pacifistes que creuen en l'acci no violenta per realitzar canvis radicals (i fins i tot revolucions) i per afrontar els conflictes han pres els termes activista no violent, pacifista militant, etc., per subratllar la necessitat de l'acci, la realitat dels conflictes socials i la postura d'enfrontament contra estructures autoritries d'una manera radical, duent a terme accions que poden incloure el boicot i el sabotatge per no pas l'agressi a persones, i menys encara de manera mortal. Entre aquestos s'ubiquen els antimilitaristes i els anarcopacifistes, per exemple.

Vegeu.
Acci directa;
No-violncia;

Moviments relacionats.
Alguns moviments que es poden considerar pacifistes sn:
L'antimilitarisme.
La lluita contra la proliferaci d'armes i les mines antipersona.
Les manifestacions mundials contra la guerra de l'Iraq.
Les associacions ciutadanes com ara Gest per la Pau.
Les organitzacions en defensa dels drets humans com Amnistia Internacional.
Organitzacions ecologistes com Greenpeace.
Les organitzacions en defensa dels drets dels animals com Igualtat Animal.
El Dia Escolar de la No-violncia i la Pau (DENIP);

Llista de Premis Nobel de la Pau.
A continuaci exposem una llista de les institucions a les que se li ha otorgat Premis Nobel de la Pau:
L'Institut de Dret Internacional Pblic (1904) pels seus estudis sobre la neutralitat.
L'Oficina Internacional de la Pau (en angls, International Peace Bureau), el 1910, pels seus esforos destinats a assolir l'arbitratge internacional.
El Comit Internacional de la Creu Roja el 1917 pels serveis prestats durante la Primera Guerra Mundial, el 1944 pels serveis durant la Segona Guerra Mundial y el 1963 per les tasques en pro de l'alleujament del sofriment al mn sencer.
L'Oficina Internacional Nansen per als Refugiats (1938) per les tasques en ajuda dels refugiats russos i alemanys.
El Friends Service Council (del Regne Unit) i l'American Friends Service Committee (dels EUA) el 1947 per les seves activitats d'ajuda.
L'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), el 1954, per la proteccin i ajuda d'emergncia per als refugiats, i el 1981 per l'ajuda als refugiats.
L'UNICEF (United Nations Children's Fund o Fons de les Nacions Unides per a la Infantesa), el 1965, per les seves activitats d'ajuda internacional per als nens.
L'Organitzaci Internacional del Treball, el 1969, pels serveis d'mbit internacional durant 50 anys.
Amnistia Internacional el 1977 pel treball en pro dels presoners poltics.
L'Associaci Internacional de Metges per a la Prevenci de la Guerra Nuclear, el 1985, per les tasques en favor de la fi definitiva de les proves nuclears.
Las Forces de Pau de les Nacions Unides (1988) pel seu paper fonamental en la reducci de tensions un cop signat un armistici.
Conferncia Pugwash sobre cincies i Assumptes Mundials per les tasques en favor de l'abolici de les proves nuclears i del desarmament.

Vegeu tamb: Premi Nobel de la Pau

Llista de grans pacifistes.
Aquesta s una llista de gent que ha sigut considerada pacifista:

Jess de Natzaret (6 aC-29), figura central del cristianisme.
Jane Addams (1860-1935).
Gnther Anders(1902-1992), filsof i intellectual alemany.
Eduard Bernstein (1850-1932), poltic i escriptor alemany.
William Jennings Bryan (1860-1925).
Martin Buber (1878-1965), filsof austrac jueu.
Pau Casals, violoncelista i compositor.
Barbara Deming.
Jean Henri Dunant (1828-1910), fundador de la Creu roja.
Albert Einstein (1879-1955), fsico germano-nord-americ.
Eugen Relgis, anarquista i escriptor romans, idealitzador de la Internacional pacifista.
Friedrich Wilhelm Foerster.
Leonard Frank.
Ernst Friedrich.
Mahatma Gandhi (1869-1948), poltic hind.
William Lloyd Garrison, anarcoindividualista;
Emma Goldman (1869-1940), feminista i anarquista.
Emil Gumbel (1891-1966).
Julia Ward Howe (1819-1910).
Ernst Jnger (1895-1998), novellista i assagista alemany.
Immanuel Kant (1724-1804), filsof alemany.
A. J. Muste.
Alfred Nobel (1833-1896), inventor suec de la dinamita.
Gustav Landauer, revolucionari alemany, existencialista, anarquista mutualista;
Lanza del Vasto, lder de comunitats d'autogesti als anys seixanta.
John Lennon (1940-1980), msic de The Beatles.
Carl von Ossietzky (1889-1938), periodista i pacifista.
Arndt Pekurinen (1905-1941).
Pablo Picasso (1881-1973), pintor espanyol.
Ludwig Quidde (1858-1941), historiador.
Peter Paul Rubens (1577-1640), pintor belga.
Jeannette Rankin (1880-1973).
Bertrand Russell (1872-1970), filsof i matemtic angls.
Albert Schweitzer (1875-1965), metge, teleg i musicleg alemany.
Helene Stcker.
Bertha von Suttner (1843-1914).
Norman Thomas, lder socialista nord-americ.
Henry David Thoreau (1817-1862), anarquista nord-americ.
Lev Tolstoi (1828-1910), cristi anarquista, escriptor.
Kurt Tucholsky, compositor satric alemany.
Morihei Ueshiba (1883-1969), artista marcial japons, fundador de l'aikido.
Frank Lloyd Wright (1867-1959), arquitecte nord-americ.
Xirinacs i Damians, Llus Maria (1932-2007) teleg, sacerdot cristi secularitzat, bileg, filsof, poltic, sobiranista, pacifista catal (aporta l'acci no violenta contra el franquisme);

Enllaos externs.
Brigades Internacionals de Pau;
Gest per la Pau;
Jocs per a la Pau;
Moviment per la Pau, el Desarmament i la Llibertat;
Moviment per la Pau Extremadura;
Justcia i Pau;
Fundaci per la pau;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95336" title="Iasos (ciutat)" nonfiltered="2880" processed="2865" dbindex="38090">
Iasos (llat Iasus o Iassus) fou una ciutat de Cria a una petita illa a la costa nord.

Suposadament fou una colnia argiva molt antiga per redudes les seves forces per les lluites amb els natius van cridar en ajut Neleos, fundador de Milet i llavors va rebre un nou cos de colons. 

Consolidada la ciutat va adquirir certa riquesa per les seves pesques i comer amb el peix. Desprs del 411 aC la ciutat, governada per un persa anomenat Amorges, revoltat contra el rei de Prsia, fou atacada pels espartans que van capturar a Amorges i el van entregar al strapa Tisafernes. La ciutat va quedar destruda per fou reconstruda. 

Desprs de la mort d'Alexandre el Gran fou una de les ciutats que aviat van quedar en mans dels Ptolomeus d'Egipte. Filip V de Macednia la va assetjar i ocupar per els romans el van obligar a retornar-la al rei d'Egipte.

A la rodalia es produa un marbre molt apreciat de color vermell i blanc. Tamb hi havia un santuari dedicat a Hsties, amb una esttua de la deessa que tot i ser al aire lliure suposadament mai la tocava l'aigua. Estrab esmenta una histria similar a un temple d'Artemisa tamb a les rodalies de Iasos (Iasus). 

Modernament es diu Askem o Askym Kalessi, estant l'illa unida a la costa; es conserven les muralles de la ciutat i un teatre a ms d'algunes inscripcions i monedes.

Un altra ciutat amb el mateix nom, per d'escassa importncia, va existir a Capadcia o Armnia menor segons Claudi Ptolemeu, que la situa al nord-est de Zoropassos (Zoropassus).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95337" title="Iastes" nonfiltered="2881" processed="2866" dbindex="38091">
Els iastes (llat iastae) foren una tribu escita esmentada per Claudi Ptolemeu, que vivia a la rodalia del riu Iastus un afluent del Iaxartes, que fou identificat amb el Kizil-Deria, un riu que ja no existeix al quedar assecat i cobert per les arenes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95338" title="Iatis" nonfiltered="2882" processed="2867" dbindex="38092">
Iatis (llat Iatii) foren un poble que vivia al nord de Sogdiana i s esmentat per Plini el Vell (VI 16 s 18) i per Claudi Ptolemeu (VI 12  4).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95339" title="Jaboc" nonfiltered="2883" processed="2868" dbindex="38093">
Jaboc fou un riu de Jordnia al est del Jord, una mica al nord abans de desaiguar a la mar Morta, que fou la frontera entre el rei amorita Sihon i el rei Og de Galadena o Gaulontis (Bashan). Regava la part central de la terra de Gilead i desprs va marcar el lmit nord de les terres assignades a la tribu de Gad (al nord quedaven les terres de la tribu de Manass o Manasseh). Correspon al modern riu Al-Zerka (El Blau, o Riu Blau) que neix prop d'Amman i forma la divisi entre les comarques de Al-Belka i Moerad.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95340" title="Iatinum" nonfiltered="2884" processed="2869" dbindex="38094">
Iatinum fou una antiga ciutat capital del poble gal dels meldis que vivien a la Gllia Lugdunense. Correspon a Meaux o alguna ciutat no molt llunyana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95341" title="Iaxartes" nonfiltered="2885" processed="2870" dbindex="38095">
Iaxartes es el nom clssic mes conegut d'un riu de l'Asia Central avui anomenat Syr-Daria (Sirdarija) o riu Groc (del uzbek Sir = Groc, i Daria = riu).

Cir II el gran va arribar a aquest riu  i va fundar una ciutat que es va dir en grec Cyreskhata i va morir a una batalla amb Tomiris, reina dels escites masagetes, al altra costat del riu. El nom Iaxartes li fou donat pels grecs i seguit pels romans i probable derivaria de la mala interpretaci fontica del nom. El 329 aC Alexandre el gran va arribar al riu (que fou l'extrem nord dels pasos que va visitar) i va destruir les set fortaleses de la seva vora, fundant tot seguit la ciutat d'Alexandria Ultima (Khokhend). El pas al nord fou conegut com Esctia i les terres entre el Syr i el Amu (Oxus) es van dir Transoxiana.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95342" title="Iaxamates" nonfiltered="2886" processed="2871" dbindex="38096">
Iaxamates (llat Iaxamatae) foren un poble esmentat durant el regnat de Stir III del Bsfor, que va fer la guerra a la reina Tirgatais dels Iaxamates. Suposadament eren srmates i les dones combatien igual que els homes.  Claudi Ptolemeu els situa entre el Don i el Volga. Desprs del segle II no tornen a ser esmentats. Es possible que foren eslaus i no srmates.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95343" title="Hermione Granger" nonfiltered="2887" processed="2872" dbindex="38097">


L'Hermione Jean Granger s un dels personatges principals de la srie de llibres de Harry Potter creats per l'autora britnica J.K. Rowling.

L'Hermione s la noia ms llesta del seu curs a Hogwarts. Igual que en Harry i en Ron Weasley, pertany a la residncia de Gryffindor, malgrat que el Barret que Tria va considerar collocar-la a Ravenclaw a causa de la seva intelligncia. s d'origen muggle: els seus pares sn dentistes i no tenen cap relaci amb el mn dels mags. Li encanta llegir, no li agrada trencar les regles i no s especialment entusiasta amb el quidditch. Tendeix a creure que tot all que mereix la pena saber es pot aprendre en un llibre, menyspreant per tant, assignatures com Futurologia.

Descripci fsica i personatge.

L'Hermione t el cabell castany i llarg, els ulls marrons, i les dents bastant grosses (fins al seu quart any). A pesar que mai va destacar pel seu aspecte fsic (de fet, sn diversos els personatges que s'han rigut d'ella per aix, destacant en Draco Malfoy, la Pansy Parkinson i en Severus Snape), durant el seu quart any va sofrir una gran transformaci de cara.

Una d'aquestes transformacions va ser la de les seves dents davanteres, ms grans del normal. Va ser abans del ball de Nadal quan, desprs d'una baralla amb en Draco Malfoy en la qual les seves dents van crixer descomunalment, va visitar la infermeria perqu la Madame Pomfrey les retorns a la seva grandria natural. No obstant aix, quan la infermera li va dir que li indiqus quan havien recuperat la seva grandria original, l'Hermione deix que els hi disminus fins a deixar-se-les molt millor del que estaven, com b van apreciar els seus amics.

Un altre dels canvis va ser en el cabell, quan, desprs d'aplicar-se una poci allisadora, apareix amb el cabell laci i brillant al Ball de Nadal. De fet, la seva aparici al ball va deixar a en Harry, en Ron, les bessones Patil, molts altres companys i professors i el Director de Howgarts sorpresos i amb la boca oberta.

La seva reputaci, la qual treballa arduament per mantenir, com una de les estudiants ms intelligents del seu any s causa de freqents burles, encara que en Harry i en Ron depenen d'ella per a la seva ajuda acadmica, i el seu coneixement i sentit com ha demostrat ser valus per a poder vncer els desafiaments dels tres amics.

L'Hermione s valenta i lleial i t una conscincia poltica brava, no t problemes a mantenir una ment clara en ocasions de crisis. Per exemple, la mentida que li diu a la Professora Umbridge per a salvar a en Harry a Harry Potter i l'orde del Fnix (ella diu que hi ha un arma amagada en el bosc que va ser creada sota les ordres del Professor Dumbledore).

Sense dubte, l'intelecte de l'Hermione s fort en memria i anlisi d'objectius.

Encara que compassiva, l'Hermione pot ser ingnua i fins a insensible amb les persones, malgrat la seva posici com "la sensible" dels tres amics.

L'Hermione pot molestar-se bastant amb persones que no coneguin (el que per a ella sn) fets senzills, o no segueixin (el que per a ella sn) les idees assenyades.

Mentre ella era partidria totalment d'obeir les regles, la influncia d'en Harry i en Ron fa que es plantegi trencar-les, sempre que sigui necessari per a obtenir una bona fi.

Personalitat.
L'Hermione Granger destaca per la seva increble intelligncia i carcter perfeccionista. A ms de ser la primera del seu curs i haver estat a punt d'entrar a Ravenclaw, l'Hermione demostra la seva intelligncia en moltes altres ocasions al llarg dels llibres. A Harry Potter i la pedra filosofal, descobrint l'enigma de l'Snape utilitzant la lgica, a La Cambra Secreta , endevinant que la criatura que s'amagava entre les canonades era un basilisc, al Pres d'Azkaban, esbrinant que en Llopin era un home llop, al Calze de Foc, ajudant a en Harry amb les proves, a l'orde del Fnix, descobrint el significat de la profecia al Departament de Misteris ("s el Temps "), a ms d'ajudar a en Harry amb els Cavallers de la mort, al Misteri del Prncep, mig esbrinant a qui pertanyia el llibre; i ja a Harry Potter i les relquies de la Mort, l'Hermione ofereix a en Harry la seva ajuda i companyia a tot el llarg de l'aventura.

A ms, l'Hermione s una persona justa a qui li preocupen els problemes dels altres, especialment els d'aquells que sn ms febles o que estan desprotegits. s freqent que ajudi a en Neville amb les classes, ha recolzat a en Hagrid en tasques com la defensa de l'hipogrif Becbrau i defensa a en Kreacher, l'elf domstic de la Casa Black, quan tots el tracten malament.

Pel que fa als elfs domstics, l'Hermione t una opini molt peculiar entre els mags. Crea una plataforma, la PET (Prou Elfs Tiranitzats) per a defensar els seus drets, a pesar que la majoria d'ells no volen sentir ni parlar de drets. La seva postura, malgrat ser molt criticada per en Ron i altres companys, s admirada per personatges com l'Albus Dumbledore o en Sirius Black, que consideren la seva actitud com justa i correcta.

Histria i evoluci.
L'Hermione s el que alguns mags coneixen com "sang de fang", o persona de famlia muggle. Els seus pares sn dentistes, ra per la qual no volen que ella es redueixi les dents mgicament. Va nixer el dia 19 de setembre (de l'any 1979) i s, per tant, prcticament un any major que la resta dels seus companys. Aix va ser confirmat per la J.K. Rowling quan va dir que, per a entrar a Hogwarts calia haver complert ja els 11 anys. Quan li va arribar la carta de l'escola es va mostrar totalment sorpresa i entusiasmada. Durant aquest estiu va llegir tots els llibres que estudiarien aquell any i va comenar el curs sabent molt ms que els altres alumnes.

En el primer llibre, l'Hermione va comenar sent una "set-cincies insofrible", com b la recordava en Ron, que corregia als seus companys i parlava d'estudis constantment. No obstant aix, la seva actitud estricta per a les normes va ser, poc a poc, fent-se menys severa. De fet, al final del primer llibre, li confessa a en Harry el bon mag que creu que s, car ella s noms llibres. En aquest llibre podem destacar el seu s de la lgica a l'enfrontar-se a l'endevinalla d'en Severus Snape.

En el segon llibre, l'Hermione sent la por i el rebuig pel seu origen muggle. No obstant aix, en comptes d'espantar-se i recrrer als amulets com fan altres companys, ella tracta de trobar la manera de solucionar el problema descobrint qui s la bstia. Amb el temps, l'Hermione va demostrant el seu veritable carcter Gryffindor al ser capa d'enfrontar-se a les seves pors. Aconsegueix fer la poci de la mutaci, la ms complicada que ha vist fins al moment i que no es veu a classe fins al sis curs (quan en Llagot la presenta a la seva primera classe). s petrificada pel Basilisc poc desprs d'haver descobert que era aquesta la criatura de la Cambra Secreta.

En el tercer llibre, l'Hermione demostra el seu carcter just i noble, respectant la intimitat d'en Llopin i no explicant el seu secret. A ms, s molt menys estricta amb les regles, acceptant usar el reculatemps de manera illegal juntament amb en Harry, per a rescatar a en Sirius, a en Harry i a ella mateixa dels demntors i, a en Becbrau que li tallessin el cap. Podem destacar com moments de l'Hermione en aquest llibre la bufetada que li dna a en Draco Malfoy quan l'escolta criticar a en Hagrid, la defensa d'en Becbrau o el seu enfadament amb en Ron, provocat per la relaci entre el seu gat i la rata d'ell. Tamb s important apreciar que en aquest llibre, l'Hermione abandona Futurologia per considerar-la una assignatura poc seriosa. Aquesta ser la primera vegada que es discuteix o discrepa amb un professor, per no l'ltima.

En el quart llibre, l'Hermione es converteix en el punt intermig entre en Harry i en Ron, que tenen una baralla i deixen de parlar-se. Ella tracta de reconciliar-los, per acaba perdent els nervis en ms d'una ocasi, car la usen de missatgera. Amb les regles s molt ms flexible, car no dubta a ajudar a en Harry amb les proves del Torneig dels Tres Mags. A ms, s en aquest llibre en el primer en el qual els seus amics comencen a veure a l'Hermione com "una noia" (com b puntualitza en Ron) i on comena a adoptar costums d'adolescent (com retirar-se dues hores abans per a arreglar-se per al ball). En Viktor Krum, que ser la seva parella al Ball, ser punt de discussi entre en Ron i ella des d'aquest moment fins a l'ltim llibre.

En el cinqu llibre, l'Hermione s'enfronta a l'actitud de tots aquells companys que no es creuen a en Harry. D'entre les actituds del trio, la seva s la ms destacada i les ms intelligent doncs, en comptes de simplement queixar-se i barallar-se amb aquells que no els creuen, ella decideix fer alguna cosa al respecte. s per aix que t la idea que la Rita Skeeter li faci l'entrevista a en Harry i de crear l'Exrcit d'en Dumbledore. Aqu es pot apreciar una profunda transformaci en l'Hermione, que passa a ser una noia que s'enfronta a la seva professora per no estar d'acord amb el que diu i se salta una gran quantitat de normes durant l'any. s ara quan descobrim que l'obsessi de l'Hermione no s amb les normes pel simple fet de ser normes, sin perqu les considera correctes. Aix es pot apreciar en la seva actitud pel que fa a les regles que la Dolors Umbridge va afegint al llarg del curs, a les quals critica i no dubta a saltar-se (com amb l'ED). A ms, s l'nica amb el valor suficient com per a explicar-li a en Harry que les seves ganes de salvar sempre a tot el mn pot ser un problema per als altres. En la seva relaci amb en Ron no s'observen canvis, nicament alguna gelosia per la seva banda davant l'esment d'en Viktor Krum.

En el sis llibre, l'Hermione mostra facetes de la seva personalitat que no s'havien vist abans. Quan en Harry la supera en una assignatura per primera vegada (descomptant Defensa Contra les Forces del Mal), l'Hermione s'enfada i discuteix sobre el llibre (actuant amb lgica novament i puntualitzant que no hauria de fiar-se d'un llibre escrit per alg que no coneixia, recordant l'ocorregut amb el Diari de Rodlel). A ms, l'Hermione s'atreveix a convidar a en Ron a la festa de Nadal d'en Llagot, durant algun temps sembla que poguessin arribar a alguna cosa i aix fa aparixer un altre costat del seu carcter (com quan li ajuda en les proves de guardi). Desprs, quan en Ron comena a sortir amb la Lavender Brown, l'Hermione s'empipa i, al no entendre el per qu de l'actitud d'en Ron, passa de ser la nena que plorava en tercer a llanar uns ocells fetillats contra el seu cap, i fins a sortir en forma de venjana amb l'enemic d'en Ron en el quidditch, Cormac McLaggen. Desprs d'estar mesos sense parlar a en Ron, l'Hermione es mostra visiblement preocupada quan ell s enverinat i poc a poc van prenent una actitud molt ms cordial de la qual tenien, culminant en el funeral d'en Dumbledore, on ell la consola mentre ella plora en el seu muscle.

En el set llibre, ella, al costat d'en Ron i en Harry, fan tot un viatge per a trobar i destruir els horricreus, assumint els riscos i modificant la memria dels seus pares per a evitar que corrin algun perill. Es mostra com essencial, salvant a en Harry de la Nagini a la vall del Godric, rescatant als seus amics de la casa del senyor Lovegood i sent essencial per a desxifrar el misteri de les relquies de la Mort, que la seva clau es troba en el llibre que en Dumbledore li deixa com a herncia. Destrueix l'horricreu de la Copa de Hufflepuff amb els ullals de basilisc que ella i en Ron agafen de la Cambra dels Secrets. La seva relaci amb en Ron es va estrenyent poc a poc i, encara que tenen una forta discussi, abandonen una mica les seves baralles constants. Les mostres d'afecte i amor es fan ms i ms evidents, arribant a besar-se en la Batalla de Hogwarts.

L'Hermione Granger sobreviu a la Batalla de Hogwarts i, segons una entrevista recent, la JK va dir que ella s la unica del trio que va tornar al collegi, ja que necessitava examinar-se per als MAG i poder entrar a la Conselleria.
En l'eplog, situat 19 anys desprs del final del llibre set, podem veure a en Ron i l'Hermione com una parella, amb dos fills, la Rose Weasley, nascuda vuit anys desprs de la batalla de Hogwarts i l'Hugo Weasley, nascut 10 anys desprs. Segons informacions de la J. K. Rowling en el xat en el qual va participar desprs de la publicaci del set llibre, l'Hermione treballa el Departament d'Aplicaci de la Llei Mgica, on va ser enviada desprs d'un temps en el Comite de Regulaci de Criatures Mgiques. Entre els seus assoliments destaquen la defensa dels drets dels elfs domstics i la seva lluita per la igualtat total entre els bruixots muggle i de sang pura.

T deu nebots, en James Sirius Potter, l'Albus Severus Potter i la Lily Luna Potter, fills d'en Harry James Potter i la Ginny Weasley; la Victoire, primera filla d'en Bill Weasley i la Fleur Delacour i dos fills menors: la Dominique i en Louis. Tamb s tia dels fills d'en George i de l'Angelina Johnson, en Fred i la Roxane. J.K. Rowling va dir que "en George mai es recupera de la prdua del seu germ bess, aix que al seu fill li va posar Fred". I igualment de la Molly i la Lucy, filles d'en Percy.

Els seus sogres sn la Molly Weasley i l'Arthur Weasley.



Resultats Acadmics.
A l'entrar a Hogwarts, l'Hermione destaca des del principi per la seva intelligncia i els seus impecables resultats en les classes. Fins i tot l'Snape, que sent un gran menyspreu pels alumnes de Gryffindor, reconeix les seves respostes com encertades encara que insinuant que repeteix el llibre com un papagaio. A ms s l'alumna, que, durant els cursos, ms punts guanya per raons acadmiques.

El problema de l'Hermione s Defensa Contra les Forces del Mal, doncs, a pesar que se li dna b, s l'nica assignatura en la qual alg destaca per sobre d'ella. En sis tamb s superada per en Harry en Pocions, car aquest s'ajuda del llibre del Prncep. L'Hermione s'empipa llavors amb en Harry per utilitzar el llibre, recordant-li el que va ocrrer amb el Diari d'en Rodlel.

Durant el seu cinqu any, l'Hermione va realitzar els complicats exmens de GNOM. Aquestes sn les seves qualificacions:
Astronomia: Excellent.
Criana de Criatures Mgiques: Excellent.
Encanteris: Excellent.
Defensa Contra les Forces del Mal: Notable.
Botnica: Excellent.
Histria de la Mgia: Excellent.
Transfiguraci: Excellent.
Runes Antigues: Excellent.
Pocions: Excellent.
Magimtica: Excellent.

A ms, l'Hermione s delegada de Gryffindor, no noms pels seus resultats acadmics sin tamb pel seu comproms amb les normes.

Malgrat la seva actitud cap als estudis, l'Hermione no ho dubta un moment a l'hora d'abandonar Hogwarts per a anar a la recerca dels horricreus amb en Harry i en Ron.

Associacions a les quals pertany.
La PET s una instituci creada per ella mateixa en defensa dels elfs domstics com ja s'ha esmentat, que els seus nics quatre integrants esmentats en els llibres (i probablement els nics quatre existents) sn en Harry, en Ron, en Neville (afiliat per culpa de les constants reprimendes de l'Hermione) i la mateixa Hermione. PET s un acrnim de Prou Elfs Tiranitzats, i va ser fundada al quart curs, quan l'Hermione sent llstima en veure el maltractament que pateixen algunes d'aquestes criatures de part dels seus amos. En angls, la societat es diu S.P.I.W. (the Society for the Promotion of Ilfish Welfare). Apart d'exigir remuneraci per al treball dels elfs domstics, l'Hermione ha fet altres accions, com teixir peces de vestir senzilles (guants, bufandes, barrets) i amagar-les en la seva Sala Comuna perqu l'elf domstic que la trobi sigui lliure (amb desastroses conseqncies per a en Dobby, que havia de netejar tota la Sala Comuna de Gryffindor per la negativa de la resta dels elfs). Aquestes accions i la instituci en general no ha rebut molt suport per part dels amics ms propers a l'Hermione, en Harry, en Ron i en Neville (qui sn membres noms per no voler donar-li una negativa a la seva amiga), ni per part de companys de Gryffindor o una altra residncia de l'escola i ha estat mal vista per una elfa domstica anomenada Winky.

L'Exrcit d'en Dumbledore: En principi, les seves sigles, ED, significaven Equip de Defensa (nom proposat per la Xo Xang, alumna de Ravenclaw), per, per suggeriment de la Ginny Weasley, va passar a anomenar-se Exrcit d'en Dumbledore. La idea principal va ser de l'Hermione, que va suggerir a en Harry com a lder en la primera reuni que van realitzar. La idea principal era fer una associaci en la qual poguessin suplir les deficincies de les classes de la professora Umbridge. Durant algun temps, i malgrat la normativa que ho prohibia, es van reunir en la Sala de la Necessitat. All l'Hermione conjur el seu primer Patronus (amb forma de lldriga, l'animal preferit de la J.K). Va ser ella la qual va dissenyar la manera per a citar a la gent a les reunions (mitjanant unes monedes que duien la data de la reuni al costat) i la manera d'identificar als traidors (quan la Marietta Edgecombe li va explicar a la Umbridge sobre l'existncia de l'ED, en el seu rostre va aparixer un text). Aquesta associaci va ser, per tant, una altra gran obra de l'Hermione.

El Club de l'Horaci Llagot: Format pel professor Horaci Llagot, aquest club reuneix a aquells alumnes i ex alumnes amb qualitats especials i possibilitats de convertir-se, en el futur, en gent influient tant en la Conselleria, en el Quidditch o en altres camps. L'Hermione entra a formar part d'ell per la seva increble intelligncia, que li s anunciada a en Llagot per en Harry, quan li diu que "la seu millor amiga s d'origen muggle i s la ms intelligent del curs".

Dades Curioses.
s major que en Harry i Ron, i no s un any menor com tothom pensava, el que passa s que l'actriu que l'interpreta (Emma Watson, 1990) si s menor que en Rupert Grint (1988) i en Daniel Radcliffe (1989).
L'autora diu que es va basar en ella mateixa per al personatge de l'Hermione, car era una set-cincies a l'escola.
El seu nom es pronuncia de manera diferent, segons l'idioma: en catal, s ERMION o ERMIONA (qualsevol de les dues, referint a un personatge de la mitologia grega anomenada Hermione o Hermiona, per el nom es pronuncia sense la H, que s muda); en angls, i per tant, ms d'acord amb el personatge de Rowling, es pronuncia "Her-m-io-ni"(amb la H aspirada). Ning va saber aix fins que a Harry Potter i el calze de foc, Rowling va donar una pista sobre el tema (quan l'Hermione l'hi ensenya a en Krum), ja que era eterna la quantitat de cartes que li arribaven preguntant sobre la pronunciaci.
L'autora ha adms haver triat un nom bastant peculiar per a una nena que s filla de dentistes.
El seu cognom no havia de ser Granger inicialment. L'autora tenia en ment posar-li el cognom Puckle per al final va pensar que era millor Granger. El cognom "Granger" segurament s'ha tret del personatge de Fahrenheit 451, que s'encarregava d'aprendre's tot el contingut dels llibres de memria, tal com ho fa l'Hermione.

Versi cinematogrfica.
En la srie de pellcules basades en les novelles de Harry Potter, el personatge de l'Hermione Granger s interpretat per l'actriu britnica Emma Watson.
L'actriu compleix amb tots els trets fsics que posseeix l'Hermione Granger, pel que el seu paper s molt apreciat tant pels amants del cinema com pels seguidors de la srie literria.;
J.K. Rowling va dir en una entrevista que la persona ms semblant al seu personatge era Emma Watson com a Hermione, car la primera vegada que es van entrevistar per telfon per a la primera pellcula l'actriu va tenir una actitud "molt a l'Hermione", cosa que li va causar molt entusiasme i riures a l'autora.
Emma Watson no s tan diferent a l'Hermione com creuen alguns fans, car en els seus ltims exmens finals va treure la nota ms alta en totes les matries. Malgrat que l'actriu va declarar ser molt diferent a l'Hermione (s ms relaxada, ms divertida, ms sociable, ms interessada en la seva imatge i la moda, li agraden les festes i s bona en els esports), podem veure que comparteixen el gran intellecte i inters per ser excellents en l'escola.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95344" title="Star Trek (srie original)" nonfiltered="2888" processed="2873" dbindex="38098">

Star Trek: La srie original s una srie de televisi basada en l'univers de Star Trek de Gene Roddenberry. Fou emesa per primera vegada a Estats Units des del 8 de setembre de 1966 fins al 3 de juny de 1969. Consta de 3 temporades i un total de 79 captols. Les tres temporades han estat doblades al catal i emeses per Televisi de Catalunya. Tot i que el nom original fou Star Trek, va canviar-se el nom per distingir-la de la resta.

La srie es en el segle XXIII i es presenta els viatges d'exploraci de la nau Enterprise, sota el comandament del capit James T. Kirk (interpretat per William Shatner). La srie va incorporar escriptors de cincia ficci com Harlan Ellison o Theodore Sturgeon a part de guionistes habituals de televisi

Personatges principals.



Personatges del captol 0 (indit).
Christopher Pike (Jeffrey Hunter);
Nmero 1 (Majel Barrett);
Spock (Leonard Nimoy);
Jos Tyler (Peter Duryea);
Yeoman Colt (Llorer Goodwin);
Phillip Boyce (John Hoyt);

Star Trek: Phase II.
Vegeu l'article principal sobre Star Trek: Phase II;
Star Trek: Phase II (anteriorment Star Trek: New Voyages) s una srie de cincia ficci creada per aficcionats a la srie original de Star Trek i el seu univers.  Distribuda exclusivament a travs d'internet, la srie va ser concebuda per Jack Marshall i James Cawley a l'abril del 2003 com la continuaci de la primera Star Trek: La Srie Original (1966-1969), ja que la missi inicial de 5 anys va quedar incompleta en 3 d'aquests. El primer captol d'aquest fanfilm va ser estrenat al gener de 2004, amb una freqncia de llanament aproximada d'un per any, encara que els productors han expressat el seu desig d'accelerar aquest ritme.

 Enllaos externs .





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95345" title="Iazigs" nonfiltered="2889" processed="2874" dbindex="38099">
Els iazigs (iazygi) foren un poble srmata que quant son esmentats per primer cop vivia al Palus Maeotis (mar d'Azov). Foren aliats de Mitridates VI Eupator. Mes tard apareixen a la zona del Danubi, a Besarbia i Valquia. L'any 50 es van dirigir a Pannia i es van aturar a Transilvnia de la que foren expulsats pels dacis; els iazigs eren llavors aliats del romans per mes tard s'hi van enfrontar. 

Una part del poble no va participar a l'emigraci i els autors clssics llatins parlen dels iazigs metanastes pel seu origen. 

Al segle II Ptolemeu els situa a la zona del Danubi, el Theiss i a les muntanyes dels Carpats i esmenta algunes ciutats que els hi pertanyien: Uscenum, Bormanum o Gormanum, Abieta o Abinta, Trissum, Candanum, Parca, Pessium i Partiscum, ciutats que eren habitades pels antics habitants de la regi, eslaus, mentre els iazigs vivien en tendes. El iazigs eren aliats dels cuades contra eslaus i romans. El 92 van creuar el Danubi cap a territori rom i van derrotar a la Legio XXI Rapax  per foren rebutjats desprs d'un temps, l'any 96. El 107 Traj, que havia conquerit Dcia, va enviar contra els iazigs al general Adri, que els va sotmetre, per el 115 Adri, esdevingut emperador, va abandonar la zona i va deixar als iazigs independents per com a clients de Roma. 

El 170, durant una guerra de Roma amb els parts, els marcomans, varistes, vndals, hermandurs, sueus i cuades van creuar el riu Danubi i els iazigs se'ls van unir i van derrotar a un exrcit rom  dirigit per Claudius Fronto governador de Dcia i Msia, que va morir. Marc Aureli els va atacar el 171 i els va expulsar de la vora del Danubi per aviat van tornar (el mateix hivern) i van provar de creuar el riu que era gelat per els romans els van sorprendre i els van tornar a derrotar. La guerra va seguir quatre anys i quant els romans estaven a punt de retirar-se per la revolta d'Avidius, el rei iazig Zanticus va oferir la pau i va entregar milers de presoners romans i segons el tractat signat va posar a disposici del emperador uns vuit mil homes (uns cinc mil foren enviats a Britnia).  Des llavors van romandre tranquils i amics de Roma. 

Ells mateixos s'anomenaven srmates limigants i estaven dividits en lliures i serfs, que probablement eren els getes sotmesos per ells.  Sant Jernim diu que els caps del poble tenien el ttol de Acagarant. Els eslaus es van revoltar el 334 i es van aliar a victfals i cuades. El 357-359 l'emperador Constant va fer una reeixida campanya contra ells i va rebre el ttol de Sarmtic. El 371 els romans van crear un fort comercial on feien el comer amb els iazigs.

Desprs de estar sotmesos breument als huns van recuperar la independncia i el 471 aC els seus reis Benga i Babai foren derrotats davant Sigindinum (Belgrad) pel rei ostrogot Teodoric. Les lluites amb huns, gpides i ostrogots van debilitar al poble, les restes del qual va romandre a la zona del Theiss fins l'arribada dels magiars.

L'altra branca dels iazigs (per alguns un poble sense cap relaci ) es va establir a la zona dels Carpats a Podlquia on van romandre com a poble separat al menys fins al segle X. Se'ls identifica amb els iazons que van combatre al costat dels cumans i que haurien originat el modern poble dels jasok a Hongria, hungresos amb caracterstiques especfiques, avui practicment inexistents.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95346" title="Independents per Santa Margalida - Independents per Can Picafort, La Vila i Son Serra" nonfiltered="2890" processed="2875" dbindex="38100">
Independents per Santa Margalida - Independents per Can Picafort, La Vila i Son Serra (IxSM-IxCPVS) s un partit poltic del municipi de Santa Margalida, d'ideologia basada en els conceptes de la justcia social, la convivncia democrtica, el respecte a la llibertat individual i a la iniciativa privada, i el foment dels moviments associatius i de la participaci ciutadana en els afer pblics.

Formaci.
Aquest partit va nixer el juny de l'any 2006, desprs que el PSM decids al seu 18 Congrs convergir amb EU-EV (Esquerra Unida-Els Verds). L'agrupaci municipal del PSM de Santa Margalida va decidir per unanimitat: dissoldre's com a agrupaci del PSM, crear un nou partit independent i, finalment, que el regidor que tenia a l'Ajuntament de Santa Margalida el PSM d'en de les eleccions municipals de l'any 2003 abandons el grup del PSM i fos regidor no adscrit. 

Organitzaci.
El portaveu dels Independents per Santa Margalida - Independents per Can Picafort, La Vila i Son Serra s el regidor que actualment tenen a l'Ajuntament de Santa Margalida, Antoni Reus i Darder.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95348" title="Warcraft" nonfiltered="2891" processed="2876" dbindex="38101">
Warcraft s una saga de videojocs amb una ambientaci similar a la de la Terra Mitjana creats per Blizzard Entertainment.

Jocs de la saga Warcraft.
Warcraft: Orcs & Humans.
 s un joc d'estratgia per ordinador d'una popular saga creada per Blizzard Entertainment que va sortir l'any 1994. La histria est ambientada en un mn medieval fantstic, aquest primer joc enfronta els orcs amb els humans. T una resoluci de 320x200. I ja disposava de partides multijugador a travs d'Internet.

Warcraft II: Tides of Darkness.
Un any ms tard va sortir a la venda la segona part (Warcraft II: Tides of Darkness), concretament el dia 1 de novembre de 1995. Igual que la anterior entrega els jugadors poden escollir entre dos faccions per aquesta es distingeixen per Aliana i Horda, i cada facci incorpora divereses races.

La histria ens situa 7 anys ms tard de la primera entrega, desprs de la guerra el mn ha acabat tot en runes, aix obliga els humans a buscar un altre refugi i a aliar-se amb els Elfs, Gnoms i Nans per parar els Orcs i els seus nous aliats, els Trolls i els Ogres.

El joc est dissenyat perqu funcioni en PC i en MAC, i t una resoluci de 640x480 a 256 colors.

El dia 30 d'abril de 1996 va sortir la primera expansi anomenada Warcraft II: Beyond the Dark Portal. Al cap d'uns quans anys va sortir una nova versi anomenada Warcraft II: Battle.net Edition que inclou el joc original, la expansi i algunes millores, el principal canvi s la converci total del joc perqu funcioni sense problemes en el Windows 95, soluciona alguns errors i inclou un mode multi-jugador que utilitza el servei de Blizzard anomenat Battle.net.

Warcraft III: Reign of Chaos.
Tengu una expansi: The Frozen Throne

World of Warcraft.
Joc de rol online massiu.

T una expansi: The Burning Crusade.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95357" title="Canamunt" nonfiltered="2892" processed="2877" dbindex="38102">
Els Canamunt foren una facci o bndol de la ciutat de Mallorca que durant el segle XVII protagonitz juntament amb els Canavall una espiral de violncia a la ciutat entre famles nobles i els seus clients. Les cases d'aquest bndol eren els Moix, Quint, Santaclia i Rossinyol, la majoria situades a la part alta de la ciutat.

Aquesta banderia era hereva d'altres que havien actuat ja al segles XIV, XV i XIV com les banderies del Call, del Born o dels Puigdorfila. 

Se'ls considera els incitadors de l'assassinat de l'odor de l'Audincia Jaume Joan de Berga i Sales (1619) que tingu un extrordinari ress a l'poca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95360" title="Planeta nan" nonfiltered="2893" processed="2878" dbindex="38103">


Un planeta nan s una categoria d'estels definit per una resoluci aprovada per la Uni Astronmica Internacional el 24 d'agost de 2006.

Aquesta resoluci descriu un planeta nan com a un objecte:

est en rbita al voltant d'una estrella, per no s ell mateix una estrella,
s suficientment massiu per esdevenir per la seva prpia gravitaci un cos rgid i tamb per l'equilibri hidrosttic adquirir una configuraci arrodonida,
no ha esvat gravitatriament de la seva rbita altres cossos vens,
no s un satllit.

Aquesta definici suposa que Plut deixa de ser un planeta i esdev un planeta nan perqu no ha esvat els seus venats de la seva rbita (el Cintur de Kuiper).

Llista de planetes nans.

La UAI ha definit oficialment tres cossos celestes que queden immediatament dins la classe dels planetes nans:



Tamb es pot parlar de molts de potencials  planetes nans , com sn coneguts o es pensa que poden ser majors de uns 600 800 quilmetres de dimetre.



L'estatus de Caront, vist ordinriament com a un satllit de Plut, roman en la incertesa perqu actualment no hi ha una definici clara de qu distingeix a un satllit d'un sistema binari sistema planetari doble. Segons l'esborrany original de resoluci (5) presentada a la UAI estableix que Caront podria ser considerat un planeta degut a que:
Caront independentment podria satisfer el criteri de classe i forma per l'estatus de planeta (i en els termes de la resoluci final, per l'estatus de planeta nan);
Caront, degut a que la seva massa relativa respecte de Plut, gira amb Plut en torn al baricentre com localitzar a l'espai entre Plut i Caront quasi tan a ran del punt localitzat en Plut.

La definici, sigui com sigui, no ha estat conservada a la resoluci final de la UAI, i es prendr en una data futura. Si una definici similar fos adoptada, Caront s'afegiria a la llista de planetes nans.

El segon, tercer i quart asteroides (Vesta, Pallas i Higia) poden ser classificats com a planetes nans, tal com es descriu. 

 Referncies .










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95363" title="Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys" nonfiltered="2894" processed="2879" dbindex="38104">




El Partit Nacional Socialista Alemany dels Treballadors (En alemany Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei; NSDAP) va ser un partit poltic alemany entre 1920 i 1945. El seu lder, Adolf Hitler va ser nomenat Canceller d'Alemanya el 1933 i rpidament va establir un rgim anomenat Tercer Reich. La ideologia antisemita del partit Nazi va conduir el rgim a l'Holocaust, en el qual cinc milions de jueus van ser asassinats, i el seu expansionisme va ser la principal causa de la Segona Guerra Mundial. Entre els anys 1933 i 1945 l'NSDAP fou l'nic partit poltic a Alemanya a ms de formar part de l'instrumentari de poder d'Adolf Hitler.

 Histria .

Inicis i prohibici 1923.

L'NSDAP sorg del Partit Alemany dels Treballadors (En alemany Deutsche Arbeiterpartei; DAP) arran del seu canvi de nom el 24 de febrer del 1920. La fundaci del partit es dugu a terme en el 'biergarten' muniqus del Hofbruhaus. En aquell dia el partit public el seu programa de 25 punts (25-Punkte-Programm). Els principals punts eren l'aixecament del Tractat de Versalles, retirada de la nacionalitat alemanya dels ciutadans jueus i reforament del sentiment de societat ( Strkung der Volksgemeinschaft ). Fins l'any 1923 guany adeptes sobretot en l'estat de Baviera i el 9 de novembre del 1923 dugu a terme el cop d'estat de Hitler. El motiu d'aquest fou la inflaci (... (Ruhrkampf)) i la mala situaci econmica en general del Regne d'Alemanya (Deutsche Reich).

Desprs del fracs del cop d'estat, el partit fou prohibit, es confiscaren totes les seves pertinences i bens, l'oficina a Munich es tanc, i Hitler (de nacionalitat austraca) fou empresonat. Aix dugu a que l'NSDAP s'ajunts amb un altre partit (Deutschvlkischen Freiheitspartei) per a poder anar a les eleccions al Reichstag del 1924.

Reorganitzaci i fragmentaci del partit 1924-1930.

xits en les eleccions des del 1930.

L'NSDAP al poder des del 1933.



Desprs de la victria en les eleccions alemanyes de 1932, Adolf Hitler va ser cridat el 30 de gener de 1933 pel president de la Repblica Alemanya Paul von Hindenburg a formar govern, nomenant a Hitler com a canceller d'Alemanya.

 Poltica social .
 Programa .

 Mesures generals .

 Objectiu de la poltica social del partit Nazi .

 Poltica social a costa dels pasos ocupats .

 Poltica social a costa dels ciutadans jueus .

 Recolzament de l'economia i indstria .

Durant la fi de la repblica de Weimer, noms en casos allats recolzaren els grans empresaris el finanament de l'NSDAP. Aix per canvi de forma radical a partir del 1933. Grans empresaris com Fritz Thyssen, Albert Vgler, varen sotasignar una llista d'importants empresaris en contra de Hitler el novembre del 1932. Tot i aix, aquests mateixos varen acabar recolzant el partit Nazi, que s'havia gastat molts diners en campanyes propagandstiques. Emil Kirdorf, un dels empresaris ms importants de la regi del Ruhr, tamb recolz el partit Nazi. Les donacions de la indstria s'acabaren institucionalitzant en la donaci-Adolf-Hitler de l'economia alemanya i en poc temps s'acabaren convertint en una mena d'impost revolucionari obligatori. Naturalment per, aquests empresaris obtingueren, tal i com s'esperaven, grcies al seu recolzament financer, diversos aventatges. Per a poder fer realitat el pla de Hitler de preparar l'economia per a temps de guerra i fer la Wehrmacht (l'exrcit alemany d'aleshores) operativa, no noms es refor la indstria militar. Per damunt de tot, multinacionals com I.G. Farben (o IG Farben) eren necessries per a la producci de materials sinttics de Buma (substitutiu del cautxu) o benzina. D'aquesta manera els industrials tenien una influncia determinant sobre Hitler, donat que ell depenia del recolzament financer dels industrials, a ms de qu necessitava els productes de les mateixes empreses per tal de tirar endavant la seva poltica tal i com l'havia planejat. Per l'altra banda per, donat que els objectius d'incrementar la productivitat (implcit en la indstria) no estaven molt allunyats dels objectius de Hitler (carrera armamentstica per a preparar-se per a la guerra), la cooperaci entre ambdues parts no dugu a gaires discusions o polmiques. Tamb a ustria (aleshores anomenada Ostmark) es fund l'NSDAP.

Desprs de l'assassinat dels capitosts de la SA, per tal d'evitar el suposat cop d'estat de Rhm, Hitler ja no tenia ms enemics o oponents a tenir en compte dins del mateix partit. Aix el principi de poder basat en la figura del lder ("Fhrer") va prevaldre fins la fi de la Segona Guerra Mundial.

Die  unlslich mit dem Staat verbundene  Partei wurde zur  Trgerin des deutschen Staatsgedankens  und war zustndig fr die  Fhrerauslese , also die Besetzung staatlicher Schlsselpositionen. 

Durant la Segona Guerra Mundial depenia de l'NSDAP decidir qui es podia lliurar del servei militar i no havia d'anar al front de guerra. Generalment, aquests estatus noms se'l concedia als funcionaris del partit Nazi. El materialisme inherent en els que ocupaven llocs importants dins del partit, a ms de la seva incompetncia i corrupci, ajudaren a empitjorar la imatge de l'NSDAP en la societat tan aviat com a principi de la guerra. 

L'NSDAP s'encarregava principalment de tasques d'organitzaci i administraci relacionades amb la defensa area, l'evacuaci de les ciutats, camps de concentraci de treballs forosos i recrutament per a les juventuts hitlerianes.

 'Parteitage' .

 Presidents .
 Anton Drexler (24. Februar 1920   29. Juli 1921) danach Ehrenvorsitzender;
 Adolf Hitler (29. Juli 1921   30. April 1945);

 Estructura de l'NSDAP .
Siehe auch Hauptartikel: Struktur der NSDAP


El partit estava dividit en les segents organitzacions:
 Bund Deutscher Mdel (BDM) (uni de noies alemanyes);
 Hitler-Jugend (HJ) (joventuts hitlerianes);
 NS-Deutscher Dozentenbund (NSDD) - (a partir del juliol del 1944);
 NS-Deutscher Studentenbund (NSDStB) (uni d'estudiants del partit Nazi);
 NS-Frauenschaft (NSF) (uni de dones del partit Nazi);
 Nationalsozialistisches Kraftfahrerkorps (NSKK) (cos de conductors del partit Nazi);
 NSDAP/AO - Auslandsorganisation (organitzaci de l'NSDAP a l'estranger);
 Schutzstaffel, (Allgemeine bzw. Waffen-SS) ;
 Sturmabteilung (SA);

Algunes organitzacions tenien eren una entitat per si mateixes i posseen un patrimoni propi. Aquestes tamb estaven associades al partit, per exemple:

 Reichsbund der Deutschen Beamten (uni de funcionaris alemanys del Reich) ;
 Deutsche Arbeitsfront (DAF) (front alemany de treballadors);
 NS-Deutscher rztebund (NSDB) (uni alemanya de metges del partit Nazi);
 Nationalsozialistischer Rechtswahrerbund (NSRB);
 NS-Kriegsopferversorgung (NSKOV);
 NS-Lehrerbund (NSLB) (uni de professors del partit Nazi);
 Nationalsozialistische Volkswohlfahrt (NSV);
 Reichsarbeitsdienst (RAD);

 Graus en la jerarquia de l'NSDAP .
NOTA: aqu s'empren els mots originals en alemany donada la dificultat de tradur-los.





 Membres importants .

 Membres destacats del partit .
 Adolf Hitler (1889 1945)   des del 1921 president de l'NSDAP, des del 1933 Reichskanzler i des del 1934 "Fhrer" i "Reichskanzler ;
 Heinrich Himmler (1900 1945)   cap ( Reichsfhrer ) de la  SS a partir del 1929;
 Joseph Goebbels (1897 1945)   des del 1933  Reichsminister fr Volksaufklrung und Propaganda , l'abril i maig del 1945 fou el "Reichskanzler" per dos dies.
 Rudolf Hess (1894 1987)   del 1933 fins el 1941 representant del "Fhrers  (en el partit);
 Hermann Gring (1893 1946)   Ministre-President i Ministre d'afers interns prusi, Ministre de l'aviaci (Reichsluftfahrtminister), Ministre de caa i forestal (Reichsforst- und Reichsjgermeister),  Reichsmarschall ;
 Joachim von Ribbentrop (1893 1946)   del 1938 fins el 1945 ministre d'afers exteriors alemany;
 Martin Bormann (1900 1945)   Cap de la cancilleria del partit de l'NSDAP amb el poder d'un ministre del Tercer Reich ;
 Wilhelm Frick (1877 1946)   ministre d'afers interns del Tercer Reich ;
 Baldur von Schirach (1907 1974)   Cap de les joventuts de l'NSDAP;
 Hans Frank (1900 1946)   a partir de l'octubre del 1939 cap del  Generalgouvernement ;
 Ernst Rhm (1887 1934)   cap de la SA, assassinat en el cop d'estat de Rhm;

 altres membres .
 Albert Forster, Gauleiter und Reichsstatthalter in Danzig;
 Reinhard Heydrich, stellvertretender Reichsprotektor fr das Protektorat Bhmen und Mhren;
 Adolf Eichmann, Leiter des Referats Auswanderung und Rumung (verantwortlich fr die Deportation und Ermordung von mehr als 4,5 Millionen Juden);
 Albert Speer, Reichsminister, Architekt;
 Alfred Rosenberg, Beauftragter des Fhrers fr die berwachung der gesamten geistigen und weltanschaulichen Schulung und Erziehung der NSDAP;
 Ernst Freiherr von Weizscker, Vater von Richard v. W. und Carl Friedrich von Weizscker, Staatssekretr im Auswrtigen Amt unter dem NS-Auenminister Joachim von Ribbentrop, auch Mitglied der SS;
 Walter Schultze, Facharzt, Mitglied der SS und Reichsdozentenfhrer;
 Edmund Veesenmayer, deutscher Gesandter und Reichsbevollmchtigter fr Ungarn;




 Desnazificaci .



 Vegeu tamb  .
 Liste wichtiger Politiker und Funktionstrger der NSDAP;
 ;
 Hilfskasse der NSDAP;
 Reichsfhrerschule der NSDAP;
 Zeit des Nationalsozialismus;
 Wirtschaftspolitische Abteilung der NSDAP;
 Liste ehemaliger NSDAP-Mitglieder, die nach Mai 1945 politisch ttig waren;
 Faschismus in Europa bis 1945;

 Enllaos Web .
 Die NSDAP von 1920-1933;
 Die NSDAP von 1933-1945;
 Artikel ber die NSDAP auf shoa.de;
 Erklrung des  linken  Flgels 1930;
 Reichsparteitage der NSDAP;
 Gauleiter im Ruhrgebiet und in Westfalen - Struktur der NSDAP in der Region;
 Das Programm der NSDAP;
 http://www.nationalsozialismus.de Rechercheportal;





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95366" title="Gravitropisme" nonfiltered="2895" processed="2880" dbindex="38105">
El gravitropisme o geotropisme s un tipus de tropisme, s a dir, del moviment d'rgans vegetals provocat i orientat per estmuls externs, en aquest cas la gravetat.

Els orgnuls relacionats amb la percepci de la gravetat sn els estatocits.

Un altre tipus de tropisme seria el fototropisme.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95371" title="Rina Aiuchi" nonfiltered="2896" processed="2881" dbindex="38106">
Rina Aiuchi (    , Aiuchi Rina) s una cantant japonesa nascuda el 31 de juliol de 1980 a Osaka. Pertany al segell discogrfic Giza studio.

 lbums .
 Be Happy (24 de gener de 2001);
 POWER OF WORDS (15 de maig de 2002);
 RINA AIUCHI REMIXES Cool City Production vol.5 (30 de juliol de 2003);
 A.I.R. (15 octubre 2003);
 Single Collection (17 de desembre de 2003);
 PLAYGIRL (15 de desembre de 2004);
 DELIGHT (31 de maig de 2006);

Enllaos d'inters.
 PGINA OFICIAL DE RINA AIUCHI;
 PGINA DELS FANS D'EUA;
 PGINA FRANCESA DELS FANS ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95372" title="Stephen Jay Gould" nonfiltered="2897" processed="2882" dbindex="38107">


Stephen Jay Gould (10 de setembre 1941, Borough (Queens, Nova York) - 20 de maig de 2002) fou paleontleg, bileg evolutiu i historiador de la cincia. Va passar gran part de la seva vida ensenyant a la Universitat de Harvard i treballant al Museu Americ d'Histria Natural.

Incansable divulgador de la cincia, s l'autor, entre d'altres llibres, de El polze del panda, El somriure del flamenc, Un dinosaure en un paller, La vida meravellosa i La falsa mesura de l'home, cap d'ells publicats en catal fins al moment. Aquests sn reculls d'escrits divulgatius sobre l'ecologia, el comportament i l'evoluci dels ssers vius. 

Articles relacionats.
 Teoria de l'evoluci;
 Richard Dawkins;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95373" title="Daina" nonfiltered="2898" processed="2883" dbindex="38108">

La daina (Dama dama, sovint anomenada Cervus dama) s una espcie de crvol nativa l'rea mediterrnia. Es diferencia de l'altre gran crvid europeu, el crvol com (Cervus elaphus), per tenir una menor grandria, un bell pelatge rogenc esquitxat de taques blanques (de vegades tamb presenta una banda obscura sobre el llom) i les banyes amb forma de palma. La cua es caracteritza pel seu dors obscur i per la seua longitud (fins a 19 centmetres). El pelatge es torna ms fosc i grisenc a l hivern, tot i que el ventre, les natges, la part inferior de les potes i la cua s blanca al llarg de tot l any.

Aquesta espcie prefereix el bosc caducifoli relativament humit, on s alimenta preferentment de fulles d arbres i arbustos i en menor mesura d herbes. En l antiguitat la daina va ser una pea preada per als caadors, especialment els de les classes ms poderoses, la qual cosa, va contribuir a la seua conservaci i la introducci a llocs on abans no hi era o s havia extingit durant el perode glacial. La major expansi va tenir lloc durant l Imperi Rom i l Edat Mitjana, quan l espcie va ser introduda a Europa Central, les Illes Britniques, el sud de la Pennsula Escandinava i Finlndia. En canvi, una espcie relacionada, que vivia a l Orient Mitj, la daina persa (Dama mesopotamica), va seguir pitjor sort, i fins i tot es va considerar extingida fins que es van trobar uns quants exemplars a una regi remota d Iran. La daina europea s comuna a parcs i jardins de diversos pasos europeus, on es cria amb finalitat ornamental per la seua bellesa.

Al contrari que altres crvids de semblant grandria, no forma ramats, sin que viu en grups familiars de menys de 10 exemplars, o de forma solitria. Un sol mascle s afegeix a aquests grups durant l poca de zel, normalment cap a l octubre. En juny les femelles prenyades pareixen una sola cria, rarament dos o fins i tot tres.

Actualment la daina ha estat introduda tamb als Estats Units, Per, Xile, Argentina, Sudfrica, Austrlia i Nova Zelanda.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95376" title="Temporada 2006-2007 del Nstic" nonfiltered="2899" processed="2884" dbindex="38109">
Plantilla.

Aquesta s la plantilla del Gimnstic de Tarragona per a la temporada 2006-2007 a la Primera Divisi de la lliga espanyola de futbol.




Entrenador:  Paco Flores;
Segon entrenador:  Xavier Bartolo;
Segon entrenador tcnic:  Francisco Ramrez;
Director tcnic:  Josep Sicart;

  Luis ngel Csar Sampedro: Primer entrenador, destitut desprs de la jornada 12.


Fitxatges.
Els fitxatges d'aquesta temporada han estat:

 Mingo de l'Albacete;
 Juan de l'Sporting de Gijn;
 Bizarri del Valladolid;
 Campano del Mallorca;
 Matelln del Getafe;
 Generelo del Zaragoza;
 Portillo del Real Madrid;
 Makukula del Sevilla;
 Gil del Cruzeiro;
 Cceres del Nantes;
 scar Lpez del Betis;

Els fitxatges al mercat d'hivern han estat:

Rubn Castro cedit pel Deportivo de la Corunya, jugava al Racing de Santander.
Csar Gonzlez Navas, cedit pel Mlaga.
Jos Mara Calvo, cedit pel Boca Juniors.
Tobias Grahn, de l'OB de Dinamarca.
Sbastien Chabaud, del Charleroi de Blgica.

Baixes.
Les baixes han estat:

 Alfonso;
 lex Perez retorn al Reial Madrid Castilla;
 Bolo al Numncia;
 Codina a l'Eibar;
 Diego Reyes al Crdoba CF;
 Diego Torres al Rayo Vallecano;
 Ekpoki al Vecindario;
 Miguel Prez a l'Alabs;
 Mariano Gonzlez "Nano" al Crdoba CF;
 Lupidio a l'Hrcules;
 Egoitz Jaio al Numncia;
 scar lvarez;
 David Medina va tornar de jugar cedit al Sabadell i fou cedit al Racing de Ferrol.

Han estat baixes durant la temporada:

Julio Csar Cceres deixa el Nstic per anar a jugar al Tigres de Mxic.
Manolo, cedit al Tenerife.
Miguel ngel Llera, baixa federativa.
Abel Buades, al Cdiz.

Resultat de la temporada.
La temporada comen amb una esperanadora victria per 0 a 1 contra l'Espanyol a Montjuc, per no fou ms que un miratge, ja que l'equip noms aconsegu dos punts ms en els segents 11 partits, culminant amb la destituci del tcnic Luis Csar Sampedro, que fou substitut per Paco Flores, entrenador amb ms experincia a la primera divisi.  Tot i aix els resultats no milloraren substancialment. Al primer partit de la segona volta de la lliga, nou resultat per l'esperana altra vegada contra l'Espanyol, a qui es derrota per 4 a 0 al Nou Estadi. A partir de llavors, i havent fet algunes noves incorporacions al mercat d'hivern, l'equip ofereix una millor imatge que tampoc li serveix per abandonar els ltims llocs de la classificaci, tot i obtenir alguns resultats de prestigi com les victries a casa contra el Sevilla i el Zaragoza, la victria al camp de l'Athletic de Bilbao o un empat a casa contra el Valncia. Finalment, i desprs d'uns ltims partits donant una imatge pssima, l'equip retorna a segona divisi el 27 de maig, en la jornada 36. Tot i els mals resultats, l'afici gaireb en tot moment don suport a l'equip, acomiadant-se de primera amb un Nou Estadi ple de gom a gom per veure el partit de l'ltima jornada contra el Bara, que tot i guanyar per 1 a 5, perd la lliga a favor del Madrid.

En quant als jugadors, cal destacar el bon rendiment de Portillo, per malauradament molts dels fitxatges no rendiren al nivell esperat, com ara el davanter Makukula i l'extrem brasiler Gil, el fitxatge ms car de la histria del club. El veter capit Pinilla tamb realitz una bona temporada disposant de bastants minuts, per altres dels herois de l'ascens no tingueren gaire protagonisme, i algun com Abel Buades deix el club a mitja temporada desprs de rebre xiulets d'una part de l'afici, tot i que fins llavors era el jugador que havia disputat ms partits.

A nivell intern del club, la temporada no fou tranquila tampoc. Unes declaracions de l'alcalde de Tarragona, Miquel ngel Nadal dient que seria un fracs baixar a segona, precipiten la marxa del president del club, Josep Maria Andreu, que ja feia jornades que havia dit que ho volia deixar, per no ho feia al no haver-hi consens per nomenar el seu substitut. El seu substitut, s precisament el representant de l'ajuntament al consell d'administraci, el regidor Ral Font. Uns mesos desprs, convocada la junta general d'accionistes, en qu l'ajuntament, mxim accionsita del club, no hi interv, s'enfronten dos bndols d'accionistes, liderats per Jordi Virgili i l'ex-president Jos Lus Garca, sent vencedor aquest ltim que nomena a Xavier Salvad com a nou president.


Golejadors.

 Amb 11 gols: Portillo;
 Amb 4: Rubn Castro;
 Amb 3: Campano;
 Amb 2: Llera, Grahn, Pinilla, Ismael Irurzun, David Cullar, Csar Navas;
 Amb 1: Abel Buades, Makukula, David Garca;

Enllaos externs.
L'equip de la temporada 2006-2007 un per un

Calendari i classificaci de la temporada 2006-2007







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95377" title="Peress" nonfiltered="2900" processed="2885" dbindex="38110">

Els peresosos (Folivora) formen un subordre d'animals mamfers d'espcies herbvores adaptades de tal manera a la locomoci arborcola que han perdut la capacitat de moure's per terra. 

Descripci.
El que ms crida l'atenci d'aquests animals sn les seves urpes llargues i corbades que els serveixen com a ganxo quan s'agafen a les branques dels arbres, tamb tenen utilitat defensiva. Tots els peresosos tenen tres dits en els peus, pel que fa a les mans aquest nombre oscilla entre dos i tres, depenent del gnere (Bradypus en t tres mentre que Choloepus en presenta dues). En totes les extremitats els dits sn sindctils, s a dir, estan units. Pel que fa als braos, aquests sn notablement ms llargs que les potes. Els peresosos tenen un cap petit i aplanat, sense pavell auditiu, i la cua s prcticament inexistent, encara que pot arribar als 9 centmetres. La mida d'aquests mamfers comprn entre 40 a 75 centmetres i el pes ronda els 4'5 kg. Un altre fet distintiu s el nombre de vertebres del coll: en la resta de mamfers s de 7, en el cas dels peresosos s diferent segons les espcies. Sn longeus, poden viure fins a dotze anys.
Gaireb totes les espcies de peresosos es troben en perill d'extinci degut, sobretot, a la tala descontrolada de la selva Amaznica.

 Hbitat .
Els peresosos habiten els boscs tropicals d'Amrica central i del sur on tamb se'ls anomena  pericos ligeros . Comparteix hbitat amb el jaguar, el seu depredador ms freqent.

 Hbits .
Com ja s sabut, els peresosos es desplacen de forma molt lenta, avanant en primer lloc un membre i desprs l'altre. Sn totalment incapaos de romandre de peu i es mouen pel terra arrosegant el cos amb gran dificultat. Els peresosos, com a norma general, baixen un o dos cops per setmana a terra per a defecar i orinar. Passen gran part del dia dormint, amb el cos enrrotllat i el cap entre els braos. En aquesta posici l'animal es camufla fora b i passa desaparcebut enfront depredadors com el jaguar. A ms a ms, en el pelatge tenen incrustacions d'algues verdes unicellulars que els confereixen un color verds que tamb els ajuda a ocultar-se. Sn animals solitaris i silenciosos, per en ocasions emeten un so greu, a mode de lamentaci. Sorprenentment els peresosos neden b i poden creuar rius per a buscar parella o nous territoris. Sn mamfers d'hbits majoritriament nocturns.
Els peresosos didctils poden arribar a ser fora agressius, sn ms actius que els peresosos tridctils. No sn poc freqents disputes serioses entre mascles i femelles dominants. Les proporcions de femelles per mascle en aquest tipus de peress sn de fins un mascle per 10 o 20 femelles, en una rea determinada.

Classificaci.
Subordre Folivora
Famlia Bradypodidae;
Gnere Bradypus;
Bradypus pygmaeus;
Peress de coll pllid (Bradypus tridactylus);
Peress de collar (Bradypus torquatus);
Peress de coll fosc (Bradypus variegatus, B. infuscatus, B. griseus o B. boliviensis);
Famlia Megalonychidae ;
Gnere Choloepus;
Peress didctil com (Choloepus didactylus);
Peress didctil de Hoffmann (Choloepus hoffmanni);

Cladograma.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95378" title="Joan Comorera i Soler" nonfiltered="2901" processed="2886" dbindex="38111">
Joan Comorera i Soler (Cervera, 5 de setembre de 1894 - Burgos 7 de maig de 1958) fou un poltic catal.

En 1917 inicia la seva activitat poltica, s'afilia al PSOE i participa en manifestacions i activitats reivindicatives que l'obligaran a marxar, primerament, a Tortosa i mes tard a Buenos Aires, a on participa activament amb el Partido Socialista d'Argentina. D'aqu es tornar a exiliar cap a l'Uruguai des d'on torna cap a Catalunya al 1931 en proclamar-se la Repblica.

El 1932 va ser nomenat secretari general de la Uni Socialista de Catalunya a la qual donaria notable impuls. El 3 de gener de 1934 es nomenat conseller d'Economia i Agricultura en el VIII govern republic de la Generalitat de Catalunya i primer format per Companys, jugant un paper fonamental en la redacci de la llei de contractes de conreu. 

Va participar als  Fets del sis d'octubre de 1934 pel que va ser processat i empresonat.
Desprs del triomf del Front Popular el 1936 va ser posat en llibertat i va continuar en el crrec de conseller fins el 26 de maig de 1936. 

Tot just iniciada la guerra civil espanyola va integrar la Uni Socialista al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), del qual va ser un dels fundadors i el primer secretari general. Durant la guerra i en representaci del PSUC va ocupar diverses carteres als governs de la Generalitat de Catalunya presidits per Llus Companys i Jover. 

L'enfrontament a l'interior del bndol republic entre els comunistes del PSUC i la CNT-FAI li va valer l'enemistat del poders moviment anarcosindicalista catal.

Perduda la guerra, va passar a Frana, i el maig de 1939 a Moscou. L'any segent collabora a Mxic amb el govern de la Repblica a l'exili i el 1945 va tornar a Frana. 

Acusat de titista, va ser expulsat del PSUC el 1949. Va tornar clandestinament a Catalunya el 1950, i va ser detingut a Barcelona el 1954. 

Jutjat per un tribunal militar va ser condemnat a trenta anys de reclusi major i mor a la pres de Burgos. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95380" title="Marisa Monte" nonfiltered="2902" processed="2887" dbindex="38112">

Marisa de Azevedo Monte, Rio de Janeiro, 1 de juliol de 1967 s una cantant, compositora i productora brasilera. 

Biografia i trajectria musical.

En la seva infncia estudi piano, per el seu primer inters musical es trobava en la percussi, que va comenar a practicar als nous anys quan pel seu aniversari li van regalar una bateria. Posteriorment aprendr a tocar la guitarra. En l adolescncia, estudi cant lric i particip en un muntatge del musical Rocky Horror Show, reperesentat pels alumnes de teatre del Colegio Andrews, i dirigida per Miguel Falabella. El 1985, amb la majoria d edat, s estigu deu mesos a Itlia per estudiar cant, per abandon el gnere lric i pass a cantar msica brasilera, acompanyada per diversos amics, en pubs i locals freqentats per gent de la nit. En aquesta poca, a Vencia, l escolt Nelson Mota, que fou el director de Tudo veludo, un show que s estren el 1987 al canal JazzMania, de Rio de Janeiro. L xit fou immediat, de pblic i de crtica. Tot i no haver gravat encara el seu primer disc, fou considerada una de les ms prometedores veus de la msica popular brasilera.

El 1988 apareix el seu primer disc, MM (EMI). Hi destaca el seu repertori eclctic, que inclou una versi del tema Bess, You Is My Woman Now de George Gershwin i una versi reggae de I Heard It through the Grapevine. El segon disc, Mais (1991), va sser la seva estrena com a compositora i fou ben rebut a nombrosos pasos com els Estats Units, el Jap i molts d Europa i d Amrica Llatina, impulsant la seva carrera internacional. En aquest disc va comptar amb la collaboraci dels artistes Caetano Veloso, Cartola y Pixinguinha.

El disc Verde, Anil, Amarelo, Cor-de-Rosa e Carvo, aparegut el 1994, va comptar amb una major aportaci i participaci d artistes coneguts com Gilberto Gil, Paulinho da Viola, Carlinhos Brown, Nando Reis (Tits), Laurie Anderson i Nan Vasconcelos. El 1996 apareix Barulhinho Bom (A Great Noise), un doble compacte, amb una actuaci en directe i un vdeo on apareix amb Os Novos Baianos, Arnaldo Antunes i Pastoras da Portela entre d altres, i on es recullen escenes de la gravaci del disc. Posteriorment va editar un llibre que contenien fotos seves i les composicions seves, potiques i musicals.

Va treballar durant molt de temps als estudis, amb la collaboraci i producci d Arto Lindsay, per publicar el 2000 el disc titulat Memrias, Crnicas, e Declaraces de Amor. El 2002 firm, juntament amb Arnaldo Antunes i Carlinhos Brown, el disc Tribalistas. El single J sei namorar fou nmero 1 a les principals llistes de les rdios, tant del Brasil com de molts altres pasos.

Altres composicions seves destacades sn: Ainda lembro, Ao meu redor i Aonde voc mora? (totes tres amb Nando Reis); Beija eu (amb Arnaldo Antunes i Arto Lindsay); i E.C.T. i Na estrada (totes dues amb Nando Reis i Carlinhos Brown).

Discografia.

 Marisa Monte (1988);
 Mais (1991);
 Verde, Anil, Amarelo, Cor-de-Rosa e Carvo (1994);
 Barulinho Bom (1996);
 Memrias, Crnicas, e Declaraces de Amor (2000);
 Tribalistas (2002);
 Infinito Particular (2006);
 Universo Ao meu Redor (2006);

Enllaos externs.
    Pgina oficial;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95381" title="Uni Socialista de Catalunya" nonfiltered="2903" processed="2888" dbindex="38113">
La Uni Socialista de Catalunya (USC) va ser un partit poltic catal d'esquerres fundat el 8 de juliol de 1923 a partir d'una escissi de la Federaci Catalana del PSOE dirigida per Rafael Campalans i Puig, Joan Comorera, Manuel Serra i Moret i Gabriel Alomar. Dins la secci de cultura d'aquesta primera junta directiva figuren noms com Feliu Elias, Emili Mira, Cosme Rofes i Carles Fages de Climent.

Defensava un socialisme reformista i gradualista, no gaire allunyat del que proposava el PSOE a nivell social, si b amb una major sensibilitat a la problemtica nacional catalana, defensant el dret a l'autodeterminaci. Un dels seus principals dirigents va ser Joan Comorera i el seu peridic era Justcia Social. 

La implantaci de la Dictadura de Primo de Rivera i la supressi de la Mancomunitat de Catalunya el 1926 suposaren la disoluci virtual del partit, que es reorganitz el 1930. A partir del 1931 inici una estreta collaboraci amb l'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), partit hegemnic al Principat. Bast una Uni General de Sindicats Obrers de Catalunya (UGSOC), i tingu uns vincles especials amb la Uni de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya. L'estiu del 1933 prov la fusi amb la Federaci del PSOE al Principat, per el projecte fou frustrat des de la direcci estatal del PSOE liderada per Francisco Largo Caballero . Amb tot, la USC en sort reforada. Prov de compaginar la coalici electoral amb ERC i la participaci en l'Aliana Obrera, per finalment fou expulsada d'aquesta darrera per aquell vincle electoral. Va ser una de les organitzacions que, el 1934, va donar suport als Fets del 6 d'octubre. Desprs, per, refor la lnia de collaboraci amb les altres forces socialistes del Principat, allunyant-se d'ERC. A les eleccions generals espanyoles de 1936 particip en el Front d'Esquerres. I el 23 de juliol de 1936, just iniciada la guerra civil espanyola va ser una de les organitzacions que es van unir per fundar el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

 Vegeu tamb .
 Autodeterminaci;
 Sobirania;

Referncies.


 Enllaos externs .
 Tret de Marxists.org (sota llicncia GFDL). ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95382" title="Punt (geometria)" nonfiltered="2904" processed="2889" dbindex="38114">
El punt  s el lloc on es tallen dues lnies i, per tant, una part de l'espai que no t dimensi. En ser un element infinitament petit, de fet, noms s una posici en l'espai.

Podem imaginar el punt com el tra  o senyal que deixa la punta del llapis o del bolgraf en tocar el full de paper sense lliscar. De fet, aquest tra o senyal s assimilable a un cercle de radi molt petit. En les representacions de la  geometria plana o de la geometria descriptiva, el punt es representa com una x, s a dir, la intersecci de dos petits segments.

En geometria analtica, el punt s representat per un conjunt de 2 o 3 nombres ordenats que sn les coordenades del punt.



Ja que l'extrem d'un vector s un punt, en l'espai de 3 dimensions, un vector des de l'origen del sistema de coordenades indica la posici d'un punt.

El punt s la representaci ms petita i un dels elements bsics de la geometria plana, juntament amb la recta i el pla.
Els punts s'identifiquen en un sistema d'eixos cartesians mitjanant unes coordenades X, Y i Z, que defineixen la seva posici dins d'un pla.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95383" title="Pas de Punt" nonfiltered="2905" processed="2890" dbindex="38115">

El pas de Punt fou un territori amb el que van comerciar els egipcis, que la majoria dels erudits pensa que se situa a la regi del Cap Guardafui al nord-est de Somlia. 

Els egipcis van donar aquest nom a una terra amb la que comerciaven des l'Imperi mitj. Al temple principal de Deir al-Bari uns relleus mostren una expedici naval egpcia al Punt dirigida per Hakhopsitu, regent en el regnat de Tuthmosis III de la dinastia XVIII, i s'enumeren els productes de la terra: or, encens, ivori, pells de lleopard, plomes d'astruc, fusta de bans. Anteriorment el pas havia comerciat amb Egipte per durant la dinastia XVIII Punt fou tributari de l'imperi dels faraons; una llista dels seus districtes presenta analogies amb llocs de la regi moderna de Puntland a Somlia. Als turons i muntanyes del pas anomenats en somali ogo i golis es desenvolupa privilegiadament l'arbre de l'encens i l'actual Puntland s la terra per excellncia de l'encens i pot ser considerat el seu producte mes tpic.

El Pas de Punt s'esmenta tamb a les Escriptures. Fou conegut de grecs i romans que hi van comerciar ja que alguns rituals religiosos exigien la utilitzaci de l'encens i la mirra, i el primer era abundant a Punt; i tamb algunes varietats de mirra, que eren originaries del pas. Al "Periplus de la mar Eritrea" (any 50) s'esmenten diverses ciutats de la costa de Punt: Ayalites (Assab?), Malao (Berbera), Mundi (Heis), Mosyllon (Bandar Kassim?) i Akannai (Alula?). Plini el Vell esmenta "el port i el promontori de les especies Barbaroi", referint-se al cap Guardafui.

Ms tard van arribar els rabs. El primer viatger del que queda constncia es Al-Khwarizmi (847). Els viatgers rabs parlen molt poc de Bilad al-Barbara (es a dir el nord i nord-est de Somlia) per se sap que comerciaven en aquesta zona amb vori, or i esclaus; en canvi el comer d'encens i mirra havia desaparegut. El xins Tuang Sheng Shih esmenta la costa somali sota el nom de Po-pa-li; mes tard es esmentada per Shu Ku Kua sota el nom de Pi-pa-lo, assegurant que estava dividida en quatre districtes (informacions probablement basades en una obra de Shu Shu Fei de 1178), i s'esmenten els productes de la zona: camells, mbar gris, vori, goma d'estrax, mirra, closques de tortuga, collars de perles, encens, estruos, girafes i zebres.

Els primers establiments musulmans s'han datat al segle VIII i foren inicialment petits per amb el temps la religi musulmana es va estendre i al segle XII o XIII els habitants nadius ja havien assumit el islam com a propi. Els rabs van donar als nadius el nom de somalis, i la tradici atribueix el seu origen a Akil ben Abu Talib, cos del profeta. 

Les principals ciutats de la costa van formar petits estats comercials, per noms hi ha alguna resta arqueolgica i no s'han trobat detalls escrits. L'extrem nord-est de Somlia va quedar allunyat dels punts comercials (mes al oest i al sud) i no s'han trobat monedes ni altres rastres de comer; l'ocupaci per molts segles en aquesta zona fou la pastura dels ramats. L'influencia musulmana al segle XIII s'estenia des l'oest del Cap Guardafui (al nord) fins a Merka o Merca, capital dels somalis hawiyya. Al nord de Merca hi havia Mogadiscio que era una ciutat estat governada per un cap que era una mena de sult amb poders limitats, i mes al nord Hobyo (Obbia), on la fusi entre rabs i somalis, tots musulmans, va portar a la constituci d'un soldanat a finals del segle XVI i comenaments del XVII; encara un altre sultanat (Majertin) va governar la zona costera mes al nord al propi Cap Guardafui.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95384" title="Hawiyya" nonfiltered="2906" processed="2891" dbindex="38116">
Hawiyya (hawiye o hawiya) (Somali: hawiiye, rab:       ) s un gran clan somali originat al menys al segle XIII, per la barreja amb comerciants rabs que van tenir com a capital la ciutat de Merka o Merca. Al segle XV va sorgir la dinastia d'Ajuuraan (Sultanat de Qalafo), que va governar la zona del riu Shibeli o Shebelle, i a la que al segle XVII els hawiya es van oposar. Van quedar sota protecci dels Al-Busaid d'Oman i Mascat i desprs de Zanzibar i Oman al segle XVIII. Al 1878 van perdre el poder a Hobyo on un prncep majeerteen es va fer amb el poder i va formar el sultanat d'Hobyo. Al 1889 la major part de la regi habitada pels hawiye va passar a la colnia italiana de Banaadir, desprs Somlia Italiana.

Els hawiyya viuen a la Somlia central i del sud, i alguns a la Regi Somali d'Etipia i al nord-est de Kenya. L'ancestre com fou Irir Sanaale. Modernament sn el clan dominant a Mogadiscio.

El 1989 van fundar el Congrs de la Somlia Unificada com a representant del grup. Ali Mahdi (1991-1992) i Muhammad Aydin (1995-1996), membres del clan, foren presidents autoproclamats de Somlia.

subclans principals.

Abgaal;
Ajuran;
Baadicadde;
Duduble;
Fiqishini;
Gaaljecel;
Garre;
Gidir Karanle;
Gorgaarte;
Gugundhabe;
Habar Gidir;
Hawadle;
Hiilebi;
Hintire;
Hobay;
Iilawaay;
Kaariye Karanle;
Karanle;
Mariixaan Gorgaarte;
Masare;
Maxamad Gorgaarte;
Mayle Gorgaarte;
Moobleen;
Murusade;
Raaranle;
Reer Cabdiraxmaan;
Reer Gasar;
Reer Gedow;
Reer Isse o (Garjante);
Sheekhaal;
Silcis;
Sixawle Karanle;
Ujeejeen;
Wacdaan;
Wacweytan;
Wadalaan;
Xaskul;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95385" title="Ajuran" nonfiltered="2907" processed="2892" dbindex="38117">
Els ajuran (tamb ajuuraan o ujuuraan) s un clan somali, de la gran confederaci de clans hawiye. Viuen a la Somlia central, Ogaden i nord-est de Kenya. Sn descendents de Jambeele un dels sis fill de l'ancestre dels hawiye, del qual tamb descendeixen els hintire.

Aquest clan va donar nom a la dinastia que va governar el sultanat de Qalafo entre els segle XV i XX, i que fins a la meitat del segle XVIII s'estengu fins a la costa (Hobyo). Aquesta dinastia fou coneguda tamb com a Gareen.

Els ajuran establerts a Mogadiscio sn coneguts com hamar o moorshe i sn descendents de la lnia Abdalla Dayle.

Per la dinastia que va governar a Qalafo, vegeu Ajuuraan


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95387" title="Benadir" nonfiltered="2908" processed="2893" dbindex="38118">
Benadir (Banaadir en somali; en rab        , Benadir o Banadir) fou el nom d'un territori de l'actual Somlia que fou administrat per una companyia privada i desprs constitut en colnia italiana format per la part sud de Somlia fins al riu Juba. En l'actualitat el nom el porta una regi dins la Repblica de Somlia: Banaadir. El nom deriva del persa Bandar (port).

 Regi histrica de Benadir o Banadir .

Les excavacions arqueolgiques, molt incipients, han demostrat l'existncia de relacions comercials amb l'antic Egipte, Sumria i el regne de Saba al menys durant ms de mil anys abans de Jesucrist. Al primer millenni la costa fou visitada per mercaders fenicis.

La font principal de la histria de la costa de l'oce ndic a l'antiguitat s el Periplus Maris Erythraen escrit per un annim comerciant grec d'Egipte vers l'any 50 que ja parla de la regi com un centre comercial amb el seu port, la moderna Mogadiscio. Al segle I totes les regions entre Zanzbar  i el regne de Saba (Sheba) mantenien un fluid trfic comercial martim aprofitant els vents monsons; els sabeus portaven porcellanes xineses i teles entre novembre i febrer i retornaven al nord amb grans, especies, or, marfil i fusta.

Al segle VI els rabs van continuar el comer i van anomenar a la costa com a Zinjbar, i s'hi van afegir els perses; rabs i perses ja visitaven la zona abans del temps de Mahoma. El islam va ser introdut a la zona a partir del segle VII i al segle X ja era la religi dominant. A partir del segle X es van establir a la regi comunitats comerciants d'rabs i perses barrejades amb les poblacions locals. Els primers pobladors de Mogadiscio foren originaris de Al-Hasa (Al-Ahsa) i de Sadah al Iemen; en total 39 famlies que formaven principalment quatre clans (12 famlies dels muqarri, 12 dels jidati, 6 dels qabi, i 6 dels ismaili); posteriorment s'hi van afegir altres emigrants d'Arbia, principalment del Iemen, dels clans Abdi-Samand, Al-Awidin, Amudi, Asharaf, Ba-Fadel, Ba-Hamis, Ba-Jamal, Bakri, Ba-Muqtar, Ba-Said, Hamdan, Omar-Uuduin, shamsudin, Shawish i Wali. Van comerciar principalment amb teles (exportades als territoris rabs, Prsia, ndia i Xina) i van construir mesquites i altres edificis de gran valor arquitectnic. 

Shamsud-Din Abu Abdalla Muhammed conegut com Ibn Battuta, durant la seva visita a la zona el 1331 fa notar que l'rab era la llengua comercial i literria de la costa i de les illes; el viatger parla de Mogadiscio, que elogia. Llavors la ciutat era governada per Shaykh Abu Bakr ben Shaykh Omar, que parlava rab per no era la seva llengua prpia . La ciutat tenia una madrassa o escola alcornica que era un institut avanat de lleis islmiques, i els ciutadans eren rics i prspers, menjaven be i tenien bon aspecte.

Els portuguesos van arribar al final del segle XIV. Barawa (Brava) fou saquejada durant tres dies el 1499 i cremada. El 1516 el portugus Duarte anomen a Mogadiscio com una gran ciutat de negres que porta el nom de Magadoxo i estava governada per un sult. Diverses vegades els portuguesos van voler ocupar la costa del Benadir sense gaire xit. El perill portugus va desaparixer desprs del 1698.

Al segle XVIII sota el sold omanita Sayed ben Said era una ciutat prospera que portava el nom d'Hamar pel poble que la habitava els reer hamar, i el centre cultural i religis de la costa de Banadir o Benadir, nom introdut al segle XIX, i que derivava del persa Bandar (port). El 1871 el sold de Zanzbar va ocupar la ciutat.

 Colnia italiana de Benadir .

La penetraci italiana a la costa de Somlia es va iniciar el 1886 per mitj d'una companyia comercial que va arrendar un territori al Sult d'Obbia, territori que fou anomenat Benadir. El territori abraava entre els 4 graus de latitud nord i el riu Juba que feia frontera amb l'frica Oriental Britnica administrada tamb per una companyia privada. El riu principal era el Ueli Xebeli (Wadi Shebeli) i les ciutats principals Muqdisho, Merka, Brava (Barawa) i Warseij. El sult s'arrogava drets que no tenia sobre el territori, car al menys la part costera corresponia en sobirania al sold de Zanzbar que actuava per mitj de poder locals vassalls.

Les activitat esclavistes de la companyia es van considerar inconvenients i Itlia va decidir la seva penetraci directa comprant els drets de la companyia (1888) i signant un tractat amb el sold d'Obbia el desembre del 1888, que nominalment encara era vassall del sold de Zanzbar. En virtut del tractat, el Banadir va passar a sobirania italiana i el sold d'Obbia quedava sota protectorat itali. La companyia va traspassar el control el 3 d'agost de 1889. Fins el 1888 la companyia havia fet ulls clucs al esclavatge, per aix no podia ser tolerat pel govern itali. Els italians van bloquejar els ports del Benadir als nadius, per impedir el trfic d'esclaus, i aquesta mesura va afectar greument al comer dels locals amb les terres del interior; les caravanes es van reduir i el valor dels objectes es va disparar; la tradici oral encara recorda la inflaci que el bloqueig va causar. Es va formar una aliana de clans en la que van participar els biyamals, els tunnis, els gheledis (geledis), els wa'dans, els abgals, els shikhals, els amaranis, els mobleen, els reer hamar i altres. Aquestos clans quedaven perjudicats per la manca d'esclaus que tenien com a treballadors agrcoles o domstics, i les dones joves com a concubines. La seva resistncia va impedir la penetraci italiana per dues dcades (1888-1908). El moviment fou conegut com a revolta de Benadir o revolta dels bimaal o biyaamal.

Itlia va enviar a Benadir a Antonio Cecchi segurament per prevenir la expansi etop cap a Luuq i Baidoa i altres rees entre el riu Juba i el Shabele. Cecchi es va aliar al sold de Geledi. El propsit de Cecchi era substituir a la companyia de Filonardi, concessionria dels territoris, per la companyia de Benadir, per el retard en decidir va fer que el canvi no es produs fins el 1896, perllongant la ineficincia. A finals dels anys noranta Cecchi va organitzar companyies d'homes armats, somalis i mariners italians, per portar-los a Luuq i Baidoa, i va establir el seu quarter a Lafole. All fou atacat pels somalis i els homes armats de Cecchi van fugir i aquest va morir; desprs de la derrota d'Adua davant els etops aquesta nova derrota posava en ridcul als italians. 

El comissionat Filonardi fou cessat i desprs d'una breu interinitat de Ernesto Dulio, fou enviat el comandant Giorgio Sorrentino, amb l'encrrec d'investigar el incident; Sorrentino va determinar que no hi havia sentiments nacionalistes en els somalis i que els instigadors eren dos rabs de Mogadiscio,  Islam bin Mohamed i Abu-Bakr bin Awad, perjudicats per la prdua de la seva feina a la companyia Filonardi quan fou substituda per la de Benadir. Aquestos dos homes foren detinguts fora de Somlia, probablement a Zanzbar. Per consolidar el poder d'Itlia contra els biyaamal i dems clans, es va aconseguir comprar el ports del Benadir per tres milions sis-centes mil lires italianes per l'abolici de l'esclavatge mantenia el descontentament dels bimaal o bimaayal. Els italians van reclutar somalis i diversos pobles dels rebels foren cremats; en revenja les forces colonials foren atacades diverses vegades a Dhanane (entre Marka i Mogadiscio). Altres incidents i combats van tenir lloc a Marka, Julib, i Jesira, en les que els bimaal o bimayaal del clan hawiye, i els seus aliats, es van enfrontar als soldats colonials italians (de fet somalis). Els informes del oficial naval Gaetano Bossi i del comandant Onorato di Monale, recomanaven la supressi de la companyia del Benadir i la administraci directe de la totalitat del territori (cosa que es va produir el 1905). 

Per atreure als caps locals els italians es van acostar als notables i els van oferir lliure accs als oficis colonials i el reconeixement del seus estatus social i lideratge. La majoria dels caps van acceptar, entre ells el sold de Geledi. Encara hi va haver enfrontaments durant uns anys entre biyaamal i forces colonials. Aquestes van atacar l'rea de Dhoobooy prop de Merka, i Afgoi o Afgooye, a 30 km de Mogadiscio, i finalment la resistncia dels biyaamal fou liquidada i la situaci es va normalitzar totalment el 1910.

 Administraci colonial .

El  territori de la colnia va quedar (1889) sota l'autoritat d'un governador assistit per un secretari general (comissionat del 1893 al 1898). El 1891 un dels caps locals principals de la regi era Sayyed Ahmed Ba-Alawi, els ancestres del qual procedien de Tarim a l' Hadramaut. El 1892 es va establir el protectorat sobre els soldanats de Majeerteen i Geladi que es va fer efectiu el maig del 1893. El 1892 tanmateix, Zanzbar va cedir Benadir a Itlia nominalment en arrendament. El 1895 els tractats de protectorat es van renovar. El soldanats foren administrat des la colnia. La capital es va establir a Muqdisho (Mogadiscio).

Governadors italians .

Vincenzo Filonardi,  3 d'agost de 1889 a 15 de maig de 1893 (governador) i desprs comissionat fins el 1897.
Ernesto Dulio 1897 (comissionat);
Giorgio Sorrentino 1897-1898 (comissionat);
Emilio Dulio, 25 de maig de 1898 a 16 de mar de 1905 (governador);

 Comissariat i districte .

La colnia va canviar el seu nom el 16 de mar de 1905 i es va transformar en la Somlia Italiana, amb el districte d'administraci directa de Benadir, i els soldanats protegits de Gueladi (o Geladi), Obbia (Hobyo) i Majertin (Majeerteen). Gueladi o Geladi fou annexionat al Benadir el 1908. El 1926 el territori de Benadir va formar els comissariats de Basso Uebi-Scebeli, Mogadiscio i Alto Uebi-Scebeli (aquerst darrer bsicament l'antic soldanat de Geladi). El 1951 Basso Uebi-Scebeli i Mogadiscio foren reunits en el districte de Benadir, que com a tal va integrar la Repblica de Somlia al accedir a la independncia el 1960. El districte va existir fins el 1982 quan es va crear la regi de Banaadir. Vegeu Banaadir.

Vegeu tamb.
 Banaadir, regi de Somlia;
 Mogadiscio;
 Banadirs;

 Notes .


 Referncies .

The Banaadiri: The Renewal of a Millenary Identity/ Il risveglio di una millenaria identita, per Nuredin Hagi Scikei, publicat per Clueb, Bolonya, Itlia, 2002, 90 pgines, www.clueb.com, ISBN 88-491-2031- 1;

The Banaadirs People, informe del erudit local Mohammed Ahmed H. Mohammed Abati.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95391" title="Somlia Italiana" nonfiltered="2909" processed="2894" dbindex="38120">
Somlia Italiana fou una colonia italiana creada el 16 de mar de 1905 en substituci de la colonia de Benadir. 

El territori de la colonia va romandre sota l'autoritat d'un governador assistit per un secretari general, incloent els soldanats protegits de Gueladi, Obbia i Majertin.

El cap nacionalista somali, Mullah, anomenat el boig, va intervenir al nord de Somlia a Nugal, per fou expulsat el 1911.

Els soldanats natius foren abolits (Gueladi el 1908, Obbia el 1925 i Majertin el 1927) i incorporats a la colnia italiana. Les forces militars al pas eren 56 oficials italians i 2.500 soldats indgenes. El 1925 la provncia d'Ultra Juba (Trans Juba), cedida per la Gran Bretanya, va passar a administraci italiana i unida a la colnia.

Els lmits de la Somlia Italiana foren fixats en diversos tractats: amb Abissnia (16 de maig de 1908), amb Gran Bretanya a la zona del Somaliland Britnic (1915) i a la zona de Kenya o frica Oriental Britnica (Tractat de 1 de juny de 1825 que inclogu la incorporaci als dominis italians del britnic Jubaland, o Ultra Juba o Trans Juba).

El 1936 fou integrada a la gran colnia de l'frica Oriental Italiana de la que va formar una subcolnia o provncia.

Aquest districte fou ampliat el mateix 1936 amb l'Ogaden i el 19 d'agost de 1940 amb el Somaliland Britnic que foren agregats a la provncia de Somlia Italiana, per el 16 de mar de 1941 el Somaliland va tornar sota administraci britnica en la contraofensiva aliada i el 1948 l'Ogaden en fou altre cop separat i retornat a Etipia que havia estat restaurat com estat independent. 

L'administraci militar britnica es va perllongar a Somlia fins el 1950 per des el 1948 s'havia acceptar per les Nacions Unides, organisme llavors acabat de crear, el mandat internacional. El 10 de novembre de 1949 les Nacions Unides van confiar el mandat fidecomissari del territori a Itlia per deu anys i Itlia va assumir el control el 1 d'abril de 1950 en substituci dels britnics.

Itlia no va tardar a crear el primer Consell territorial consultiu, la primera reuni del qual es va fer a Mogadiscio el 1951, que va crear una bandera provisional de l'entitat amb el tradicional color vermell i dues mitges llunes enfrontades amb una estrella blanca smbol de la naci. El 12 d'octubre de 1954 la Somlia Italiana va adoptar la seva bandera nacional de color blau clar, propi de les Nacions Unides que en tenien el mandat que Itlia exercia en fidecoms, amb una estrella blanca de cinc puntes representant les cinc regions habitades per somalis: Kenya, Djibouti, Etipia, Somaliland i la prpia Somlia Italiana.

El 1 de juliol de 1960 Somlia fou reconeguda independent. El Somaliland britnic (que s'havia independitzat quatre dies abans) es va unir, en virtut d'acords previs, a la nova repblica i es va formar la Repblica de Somlia. La bandera nacional fou la mateixa adoptada el 1954 i que tamb havia fet seva el Somaliland al esdevenir independent el 26 de juny de 1960 (la decisi d'adoptar la mateixa bandera per al Somaliland fou presa a una reuni a Mogadiscio el 25 d'abril de 1960). El primer president fou Aden Obdullah Osman.

 Governadors .
Commissionats-generals;
Luigi Mercatelli    1905-1906;
Giuseppe Salvago Raggi 1906-1907;
Tommaso Carletti 1907-1908 (1908 a 1910 governador);
Governadors;
Giacomo De Martino  1910-1916   ;
Giovanni Cherina Ferroni      1916 - 1919                ;
Carlo Ricci 1920-1923;
Cesare Maria De Vecchi (des 11925 conti di Val Cismon) 1923-1928 ;
Guido Corni 1928-1931;
Maurizio Rava 1931-1935;
Rodolfo Graziani 935-1936;
Angelo De Ruben  1936;
                         
governadors provincials;
Ruggiero Santini  1936-1937;
Francesco Saveno Caroselli 1937-1940;
Gustavo Pesenti (inter) 1940;
Carlo De Simone (inter) 1940-1941;

Administradors britnics;
 
Sir Reginald Hugh Dorman-Smith    1941;
William Eric Halstead Scuphan   1941-1943;
Denis Henry Widcham 1943-1948;
Eric Armar Vully de Candole  1948   ;
Geoffrey Massey Gamble  1948-1949;

Administradors italians per les Nacions Unides;
Giovanni Fornari 1949-1953;
Enrico Martino 1954-1957;
Enrico Anzilotti 1957-1958;
Mario Di Stefano 1958-1960;

Primer ministre del govern autonom;
Abdullahi Issa Mohamud, de la Lliga de la Joventut Somali, del 29 de febrer de 1956 al 1 de Juliol de 1960;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95392" title="frica Oriental Italiana" nonfiltered="2910" processed="2895" dbindex="38121">

frica Oriental Italiana fou una colnia italiana que es va crear l'1 de juny de 1936 amb les colnies de Somlia Italiana, Eritrea i Etipia. Des del 19 d'agost de 1940 en va formar part tamb el Somaliland Britnic ocupat pels italians. Va existir entre 1936 i 1941.

Internament es va dividir en sis provncies: Amhara (Amara), Shoa (Scioa), Galla-Sidamo, Harrar, Somlia i Eritrea. Somlia va adquirir la regi etipica d'Ogaden, segregat d'Etipia i tanmateix Eritrea fou engrandida amb territoris etops. A la segona guerra mundial, el 1940, els italians van envair i ocupar el Somaliland Britnic (19 d'agost de 1940) que fou agregat a la provncia de Somlia Italiana. L'any 1941 la contraofensiva aliada va permetre als britnics recuperar el Somaliland (16 de mar de 1941) i ocupar la resta de l'frica Oriental Italiana. Llavors va quedar sota administraci britnica, que a Etipia va subsistir de fet fins el 1945 i a Somlia i Eritrea fins el 1950 per el 1948 les Nacions Unides van acceptar el mandat internacional sobre ambds territoris.

La llei de 15 de novembre de 1937 va permetre que el governador i el secretari general colonial poguessin utilitzar banderes i estndards personals; tamb el virrei, mxima autoritat de la colnia, tenia un estndard personal.

El virrei Rodolfo Graziani va patir un intent d'atemptat el febrer de 1937 i en represlia els soldats italians, per orde de Graziani, van saquejar el monestir etop de Debre Libanos, on els assassins s'havien refugiat breument; monjos i monges foren executats; tamb cases de nadius a Addis Abeba foren saquejats i centenars d'etops van morir quan les seves cases foren cremades.

El govern feixista itali va encoratjar l'establiment de colons, per molt pocs van anar a la colnia. El 1940 havien arribat noms unes 3200 famlies, menys del deu per cent de les previsions. Econmicament la colnia va demanar molts recursos de l'estat itali. Al comenar la II guerra Mundial, Itlia disposava de 291.000 soldats a la colnia, incloent les tropes natives molt poc entrenades, i molt disperses i mal comunicades per la manca de carreteres. Tot i aix es va poder ocupar el Somaliland Britnic, nica victria italiana de tota la guerra que no va necessitat ajut alemany. El contraatac britnic al cap d'un any va recuperar el territori perdut i va conquerir la resta: la fortalesa de Keren a Eritrea, defensada amb coratge pel general Orlando Lorenzini, es va rendir el 27 de mar de 1941, i va seguir Asmara (8 d'abril); llavors els britnics van entrar a Etipia: Amba Alagi, on era el virrei Amadeu de Savoia, tercer duc d'Aosta, es va rendir el 20 de maig i la darrera posici, Gondar, sota el general Guglielmo Nasi, es va rendir el 27 de novembre de 1941. Uns set-cents italians van refusar rendir-se i van mantenir uns mesos una lluita de guerrilles esperant l'arribada d'un exrcit alemany des de Lbia i Egipte, per desprs de la batalla de El Alamein, aquesta esperana es va esvair.

Fonts.

 Antonicelli, Franco. Trent'anni di storia italiana 1915 - 1945 (en itali). Mondadori ed. Torino, 1961. ;
 Cannistraro, Philip V. Historical Dictionary of Fascist Italy. Greenwood Press. Westport, Connecticut; London, England, 1982.
 Del Boca, Angelo. Italiani in Africa Orientale: La caduta dell'Impero (en itali). Laterza. Roma-Bari, 1986. ISBN 884202810X ;
 Mockler, Anthony. Haile Selassie's War: The Italian-Ethiopian Campaign, 1935-1941. Random House. New York, 1984. ISBN 0-394-54222-3;
 Sarti, Roland. The Ax Within: Italian Fascism in Action. New Viewpoints. New York. 1974.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95393" title="Obbia" nonfiltered="2911" processed="2896" dbindex="38122">
Hobyo (itali Obbia) s un port de Somlia, a la regi de Mudug, amb una poblaci d'uns 5000 habitants.

El seu nom vol dir "aqu hi ha aigua". Aix el va beneficiar com a port des del segle XV. A partir del segle XVI fou el port utilitzat pels sultans Ajuuraan de Qalafo per les seves exportacions a travs de la vall del Shabelle. Vegeu Ajuuraan.

Fou tamb un port de sortida pels peregrins que anaven a la Meca. La seva abundncia d'aigua tamb la va afavorir en el comer amb la costa del Benadir. El segle XVII el clan hiraab dels hawiye es van revoltar i van establir el sultanat de Hiraab, regit per imans, que va incloure Hobyo, que estava sota un superficial protectorat omanita, i ms tard dels otomans. La manca d'aquest port va portar a la runa al sultanat de Qalafo que finalment fou absorbit per Abissnia al segle XX.

El 1878 se'n va apoderar un prncep majeerteen, Yususf  Ali Keenadid, que uns anys abans havia retornat del seu exili a Aden amb un grup de 36 guerrers de la tribu hadhrami i va construir un fort on va amagar armes i desprs sobtadament, amb l'ajut dels hadhrami i dels seus lleials personals, va derrotar els hawiye i es va proclamar sult d'Hobyo. Els imans havien perdut molt de poder i residien a Mogadiscio amb una autoritat llunyana sobre els clans hawiye d'Hobyo. La resta del imanat va passar aviat a formar part de la colnia italiana de Benadir i el iman noms va conservar una autoritat moral (que encara dura).

El 1925 el sultanat d'Hobyo fou annexionat a la colnia de la Somlia Italiana. El comer es va desplaar cap a Mogadiscio. Durant el domini itali (colnia, guerra, i mandat) i el perode republic (1960-1991) la ciutat no va parar de decaure.

Desprs del 1991 la ciutat fou el feu de senyors locals aliats als senyors de la guerra de Mogadiscio fins que aquestos foren derrotats entre mar i juny del 2006 per la Uni de Corts Islmiques. Aix va deixar la regi central de Somlia independent i es va proclamar l'estat de Galmudug el 14 d'agost del 2006 del que Hobyo no formava part ja que estava rodejada per les forces de les Corts Islmiques, que van entrar a la ciutat el 16 d'agost del 2006 sense disparar un tret (el cap que governava la ciutat va fugir una mica abans). Poc desprs els dirigents de la ciutat van anunciar que volien formar part de l'estat de Galmudug i les corts islmiques van tornar a entrar a la ciutat el 1 de novembre.  El 2007 forces etops i de Puntland van expulsar als islamistes i els clans locals es van aliar amb aquestes forces.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95401" title="Puntland" nonfiltered="2912" processed="2897" dbindex="38123">


La Repblica del Puntland o Estat de Puntland o simplement Puntland, s el nom que va adoptar el 1998 el nord-est de Somlia, quan es va constituir en repblica autnoma sota la direcci d'alguns subclans de la gran confederaci dels darod. Embrionriament a nivell local ja s'havia format abans la Repblica de Majeerteen. Inclou les antigues regions de Bari i Nugaal (i parts de Mudug i de Sanaag i Sool a Somalilndia). El seu nom fou adoptat pel Pas de Punt esmentat per fonts de l'antic Egipte, i que podria haver estat situat en aquestes terres.

Histria.

La inestabilitat de Somlia sense govern central desprs del 1991, va impulsar primer als majeerteen a constituir una repblica.  El juliol del 1998 es va fer pblic un acord entre els clans del nord-est de Somlia, formalitzat en una reuni al districte de Nugaal de 450 delegats reunits entre el 15 de maig i el 18 de juliol del 1998. L'acord establia la creaci d'una regi autnoma formada per la repblica de Majeerteen (del subclan majeerteen) i els territoris controlats per altres subclans dels darod. Els delegats representaven la totalitat de clans o subclans dels darod, dhulbahante, warsangeli, lelcase i awrtable. El 24 de juliol de 1998 la BBC va anunciar aquesta decisi aix com el nom elegit per la nova entitat: Repblica de Puntland o Puntlndia. Inicialment es van considerar Terra de Punt (Puntland) i Terra d'Encens (Frankincense Land) optant-se finalment pel primer.
 
D'acord a la seva constituci Puntland s'estenia a les cinc provncies del nord-est (Bari, Mudug, Nugaal, Sanaag i Sool). La capital inicial fou Garowe, si b aquesta condici fou posteriorment compartida amb Bosaso a la costa nord, que s la ciutat ms important de Puntland, declarada capital econmica o comercial. Algunes zones considerades incloses a Puntland es troben provisionalment sota el control del govern de Somalilndia i altres sota el de l'estat de Galmudug i els estats de Maakhir i Northland. El 1999 les milcies majeerteen, amb el suport de la poblaci, s van apoderar dels districtes orientals de Badhan, Las Khorey, Dhahar, a la regi histrica del Maakhir, legalment regi de Sanaag de Somalilndia. Puntland va dividir la seva part en les regions de Sanaag (capital Badhan) i de Heylaan, 

El cap de l'autonomia fou Abdullahi Yusuf Ahmed un antic oficial de l'exrcit fugit a Etipia desprs d'un intent de cop d'estat el 1988 i que va dirigir els primers combatents contra el rgim de Barre, tots de l'tnia majeerteen 
. Yusuf el 1998 va decidir optar per una regionalitzaci, aconsellat pel govern etop de Meles Zenawi. Els clans harti (a Hobyo) i majeerteen van iniciar negociacions amb ell el 25 de febrer de 1998, i s'hi van afegir l'Uni Democrtica Nacional Somali i el Partit de Somlia Unida (PSU), basats en els subclans darods. La conferencia constitucional de Garowe, capital de Nugaal, va reunir el Front Democrtic de Salvaci de Somlia de Yusuf i els sub clans majeerteen, i es va proclamar la Repblica autnoma de Puntland amb Abdullahi Yussuf Ahmed, del Front Democrtic de Salvaci de Somlia (presidit pel general Mohamed Abshir Musa) a la presidncia i Mohamed Abdi Hashi del Partit Unit de Somlia com a vicepresident.  Es va crear un Parlament de 69 diputats i un govern de 9 membres. Es va promulgar tamb una carta nacional de Puntland (constituci). La bandera provisional fou la mateixa que la de l'antiga Somlia.

L'influent cap del subclan majeerteen dels darod, Abdullahi Boqor Musa, fill del sult tradicional Boqor Musa, que era president de les faccions del nord-est, no va participar a la reuni en un episodi ms de les lluites pel poder regional, ja que Musa havia advertit de qu es trencaria la unitat si un dels grups nomenava el seu propi lder al capdavant del poder regional. En una conferncia de premsa els dos lders de les principals faccions, el general Mohamed Abshir Musa (president del Front democrtic de Salvaci de Somlia per oposat a Yusuf) i el sult Abdullahi Boqor Musa, van denunciar l'acord. Part de l'oposici dels dos lders era la desconfiana envers el president elegit, el coronel Yussuf, i l'establiment de la capital a Garowe en lloc de Bossaso, per finalment van decidir donar suport a Yussuf. A Bosaso es van produir incidents reclamant la capitalitat, i finalment el trasllat parcial de capital fou negociat i acordat per un futur.

Per aviat van esclatar dissensions ja que el president va prohibir els partits per tres anys, i un sector del seu propi partit encapalat per general Muhammad Abshir Musa, president nominal de l'organitzaci, i el sult Abdullahi Boqor Musa, es van oposar al nou president de Puntland. Abshir va poder ser controlat sota amenaces, i Boqor Musa es va retirar; un altre opositor, Abdurrazzaq Haji Hussayn, primer ministre de Somlia entre 1964 y 1967,  es va haver d'exiliar. La reivindicaci de Sool i Sanaag, controlades per Somalilndia per habitades en part per clans de la confederaci de clans darod (els warsangeli i els dhulbahante), i les quals que havien enviat delegats a la conferencia constitucional, va provocar tensions amb Somalilndia, que el 1999 va portar a enfrontaments armats. La part oriental dels dos districtes va quedar en mans de les milcies de Puntland.

El 27 de juny de 2001, tres dies abans d'acabar el seu mandat, Yusuf es va fer investir per un segon mandat per la cambra de representants, on tenia majoria. Per el seu opositor Jama Ali Jama, contrari a l'autonomia, el va acusar de cometre frau de llei. El Tribunal suprem li va donar ra i Yusuf fou destitut al acabar el mandat i proclamat interinament el jutge de la cort suprema Yusuf Haji Nur fins que fou elegit un nou president. Yusuf es va retirar a Galkacyo i va acusar als seus enemics de cop d'estat. El 4 de juliol va jurar el seu crrec (pel segon mandat) i va mobilitzar a la seva gent a Mudug, Sool i Sanaag (i part de Nugaal), que li donaven suport. Bari no li donava suport i es mantenia neutral. El 14 de novembre de 2001 el conservador Ali Jama fou elegit president amb un suport encobert de l'organitzaci  islmica local Al-Ittihad Al-Islami (Unitat Islmica), sospitosa segons els Estats Units de ser membres de Al-Qaeda i declarada organitzaci terrorista. El nou president va entrar en contacte amb el Govern Nacional de Transici (GNT) de Mogadiscio. 

Pocs dies desprs Yusuf va conquerir Garowe i Ali Jama es va establir a Bosaso que fou ocupada tamb per Yusuf el 8 de maig del 2002. Ali Jama va romandre rebel fins el 17 de maig de 2003 quant es va acordar la pau i un repartiment de carteres entre ambdues forces.

A finals del 2003 forces de Puntland, en nom del Govern Nacional de Transici es van presentar a la regi de Sool, controlada per Somalilndia, i els caps locals van entregar la ciutat de Las Anod (Els clans de la regi, majoritriament els dhulbahante, van donar suport a Puntland) per Somalilndia no ho va acceptar i hi van haver forts enfrontaments; desprs d'una treva, els combats per la ciutat es van reprendre el 29 d'octubre del 2004 sense cap canvi decisiu. D'altra banda l'influencia de Yusuf a Mudug era gran i s'estenia cap al sud a les zones dominades pel clan hawiye.

El 10 d'octubre del 2004 Yusuf fou escollit president del Govern Federal de Transici (GFT) de Somlia (amb mandat fins el 2009) i llavors va deixar el crrec de president de Puntland que va passar a Muhammad Abdi Hashi que el 2005 (al final del mandat de Yusuf) es va presentar a la reelecci per fou derrotat en l'elecci parlamentaria, sent escollit  el general Mohammud Musse Hersi lies "Adde". 

El desembre del 2004 el tsunami de l'oce ndic va afectar a Hafun que fou quasi arrasada. La resta del territori en va patir lleument els efectes. 

El novembre del 2006 la Uni de Corts Islmiques de Somlia va ocupar Bandiiradley (al Mudug) i es va acostar a Galkacyo, ciutat de la qual la part nord pertanyia a Puntland take key Somali town' 
  | work = BBC News
  | language = English
  | publisher = BBC
  | date = 2006-11-12
  | url = http://news.bbc.co.uk/2/hi/africa/6141594.stm
  | accessdate = 2006-11-13 }} 

El mateix mes el general Adde anunciava que governaria segons la llei islmica per de manera diferent a les corts, i que s'oposaria als atacs islamistes al seu territori .

A la segona meitat de desembre del 2006 una fora etop i del Puntland va ajudar a Abdi Qeybdiid, cap militar dels sacad i de l'estat de Galmudug, a mantenir el control de Galkacyo, la principal ciutat de la regi (a ms la part nord d'aquesta ciutat estava sota control de Puntland) en front de les corts. Els aliats van rebutjar als islamistes. A primers de gener del 2006, amb ajut de forces etops i del Puntland, les forces de Galmudug dirigides per Abdi Qeybdiid, van expulsar als islamistes de Bandiradley, Galinsoor, Hobyo i Harardhere i van imposar la pertinena d'aquestos dos territoris al govern Federal de Transici (GFT).

El 2 d'octubre de 2007 Las Anod fou recuperada per Somalilndia en un atac militar llampec, amb menys de 20 morts. 500 policies es van desplegar per la ciutat i van establir l'ordre, prohibint les armes i fent complir la llei, amb el que la ciutat va trobar una tranquillitat poc comuna. . Les amenaces posteriors de Puntland no han tingut cap efecte, i fins i tot el 13 de gener del 2008 les forces de Somalilndia van capturar al coronel Deyr Abdi, nomenat comandant militar de Puntland a la regi junt amb 20 militars ms. A l'estiu l'enfrontament es va desplaar al nord, a Las Khoray.

El 9 de desembre del 2007 el president Musse Hersi va dissoldre el parlament i va anunciar que governaria per decret.. En els segents mesos van seguir defeccions dels seus collaboradors i aliats, oposats a aquest estil autocrtic. Una auditoria sobre el pressupost demanada el gener, fou rebutjada. Un collaborador proper, Ahmed Abdi Xabsade, va fugir a Somalilndia. Mentre Maakhir ha consolidat la seva separaci del Puntland al Sanaag,  i ha sorgit l'estat de Northland al Sool.

El febrer del 2008 Somalilndia va assetjar Badhan per es va retirar al cap de dos dies. El juliol del 2008 els exrcits de Puntland i Somalilndia estaven a les rodalies de Las Khorey disposats a una batalla per aquesta ciutat. Ocupada per Somalilndia el 7 de juliol fou abandonada per Somalilndia el dia 15 segent i ocupada de nou per Puntland.

 Economia .

Puntland amb 1600 km de costa, t abundant pesca i altres recursos marins. Durant anys la costa no estava vigilada i vaixells occidentals amb arts illegals van aprofitar per pescar abundosament a la zona. El danys semblen haver estat greus i encara continuen en menor mesura. Tot i aix Puntland exporta molt de marisc i peix, destacant els taurons i les tonyines. Tamb produeix sal marina.

Altres exportacions inclouen productes agrcoles i alimentaris, encens, goma arbiga, i artesania. . A Las Qorey hi ha una planta de processament del peix (tonyina). Un altra planta s'est construint a Habo

Geografia.

La divisi administrativa d'acord a les autoritats de l'estat, esta formada per regions dividides en districtes:
 Nugaal;
 Garoowe (Capital);
 Eyl;
 Burtinle;
 Dangorayo;
 Godob Jiraan;
 Bari;
 Bosaso (Capital comercial i major ciutat);
 Qandala;
 Carmooyin;
 Ufeyn;
 Bander Siyada Qow;
 Bali Dhidhin;
 Calula;
 Baargaal;
 Hafun;
 Isku-Shuban;
 Yalhoo;
 Xidda;
 Karkaar;
 Qardho;
 Qodax;
 Bandar Beyla;
 Dud Hooye;
 Mudug ;
 Gaalkacyo ;
 Galdogob;
 Jiriiban;
 Bacaadweyn;
 Tuulo Buuryaqab;
 Bursaalax;
 Sool;
 Las Anod;
 Xudun;
 Taleex;
 Boocame;
 Yagoori;
 Sanaag;
 Badhan ;
 Laasqoray;
 Dhahar;
 Buraan;
 Cayn;
 Buuhoodle;
 Widhwidh;

La meitat de les regions de Sool i Sanaag estan en mans de Somalilndia. De la meitat en poder de Puntland, el Sanaag est en part sota domini de l'estat de Maakhir (dels warsangeli) i el Sool sota domini de l'estat de Northland (dels dhulbahante)

El 2005 Puntland va tractar de vendre els drets d'explotaci de minerals a inversors estrangers incloent els drets d'explotaci a les regions Sanaag i Sool.

 Petroli  .


Puntland va signar un contracte amb el Consort Private Ltd per l'explotaci exclusiva del petroli en territori de Puntland incloent els territoris en litigi. Aquesta empresa en va vendre el 50.1% a Range Resources de Perth a Austrlia que s'havia d'encarregar de l'explotaci 

Canmex Minerals de Canada va signar un acord amb Range Resources pel qual Canmex explotaria el 80% del petroli descobert i Canmex pagaria les despeses d'exploraci (uns 70 milions de dlars, ms 5 milions de comissions). Canmex va agafar el nom de Africa Oil Corp el 23 d'agost de 2006   La companyia mante la seu a Vancouver, Colmbia Britnica, Canad.. 

L'exploraci feta per Range Resources LTD, i Canmex/African Oil Corp  i altres participants, especialment a les valls de Dharoor i Nugaal ha provocat les critiques de caps de clans i altres personatges de dins i fora del pas. La secessi de Maakhir i de Northland en fou en part deguda a aix. El Moviment Unionista dels Somalis del Nord, una organitzaci de mesura i influencia desconeguda que reclama militncia a Sool i Sanaag, va advertir a les companyies que els acords eren illegals i que no fessin ms exploracions sense acord amb els caps dels clans i la societat civil afectada.

Notes.


Enllaos externs .
 Official Website: Govern de Puntland ;
 Map of Puntland: Landmine Impact Survey, 2005 (4.3MB, arxiu PDF);
 Puntland: UN-OCHA Overview (arxiu PDF);

Noticies .
 BBC: Islamists 'take key Somali town' (in Puntland) 12 de novembre del 2006;
 HRNet Informaci sobre Puntland i Somlia;
 GaroweOnline.com;
 Allpuntland.com: News, information, entertainment and more;
 BBC: "Somali warlords battle for Puntland" 7 de maig del 2002;
 Puntlandpost.com: News;
 Wardheernews.com: News and commentary;
 Wayaha.com: News;
 Laasqoray.net: News;
 Dhahar.com: News;
 Somalia Online: News and discussions;
 Somalia INFO: Full of INFO;
 Hafun.Org: News Agency;

Poltics.
 "Position Paper of Harti, Geri, Abdi Koobe, and Isse DAROOD of Puntland State of Somalia, and Jubaland" at Allpuntland.com;
 African Elections Database: "Eleccions a Puntland";

Vegeu tamb.
Batalla de Bandiradley;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95406" title="DVD-R" nonfiltered="2913" processed="2898" dbindex="38124">
DVD-R s un format de DVD enregistrable. 

El DVD-R fu desenvolupat per l'empresa japonesa Pioneer l'any 1997. Volia ser al DVD el que el CD-R s al CD, un format de DVD enregistrable i prou acceptat com per esdevenir un estndard. Com a tal va ser sancionat pel DVD Forum en contraposici al DVD+R, promogut per la DVD+RW Alliance.

La capacitat d'emmagatzemament d'un DVD-R s de 4,700,372,992 bytes (4.7 GB) els d'una sola cara o de  8,547,991,552 bytes (8.54 GB) els de doble cara, tamb coneguts pel seu nom en angls .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95409" title="Guerra de Bsnia" nonfiltered="2914" processed="2899" dbindex="38125">

La guerra a Bsnia va ser un conflicte civil armat a l'antiga repblica iugoslava de Bsnia i Hercegovina, que va durar del 6 d'abril de 1992 al 14 de setembre de 1995.

La guerra implicava unes quantes faccions tnicament definides dins de Bsnia i Hercegovina, cada una de les quals afirmava representar una de les poblacions constitutives del pas:

 Repblica Srbia (serbis),
 Repblica croata d'Herceg-Bosnia (croats),
 Repblica de Bsnia i Hercegovina (predominantment bosnians) i;
 la facci menor de Bsnia de l'oest (musulmans).

Aquestes faccions canviaren els seus objectius i fidelitats unes quantes vegades en diverses etapes de la guerra.

Ja que la guerra a Bsnia s una conseqncia d'esdeveniments a la regi ms enll de l'anterior Iugoslvia, i a causa de la implicaci de pasos vens de Crocia i Iugoslvia, va fer un debat sobre si el conflicte va ser una guerra civil o una agressi. Els bosnians i la majoria de croats afirmen que la guerra va ser una agressi des de Iugoslvia, mentre que els serbis consideren que va ser una guerra civil que implicava noms les nacions que componien Bsnia. 

Va tenir lloc un judici davant de la Cort Internacional de Justcia, seguint una demanda de 1993 de Bsnia i Hercegovina contra Srbia i Montenegro per genocidi (veure cas de genocidi bosni al Cort Internacional de Justcia). La resoluci de la Cort Internacional de Justcia (ICJ) de 26 de febrer de 2007 va dictaminar que la naturalesa de la guerra era internacional, exculpant aix a Serbia de responsabilitat pel genocidi coms per forces Serb de la Repblica Srbia.

 L'ICJ va concloure, tanmateix, que Serbia havia fracassat en evitar el genocidi coms per forces Serb i havia fracassat en castigar aquells que ho varen cometre, especialment el general Ratko Mladi , i els porta a la justcia. 

Tot i comptar amb l'evidncia d'assassinats massius, el setge de Sarajevo, violacions massives, neteja tnica, centres de detenci i tortura dirigida per diferents forces Serbies, arreu de Bosnia, especialment en Prijedor, Banja Luka i Foca, els jutges determinaren que els criteris de genocidi amb intenci especfica (dolus specialis) de destruir bosnis musulmans noms s'havien produit a Srebrenica o Bosnia oriental.

La cort va concloure que els delictes, incloent-hi els assassinats massius, les violacions, les detencions, destrucci i deportaci, comesos durant la guerra de 1992-1995, eren "actes de genocidi" segons la Convenci sobre el genocidi, per que aquests actes, en si mateixos, no constitueix genocidi per se.
La Cort posteriorment decid que, desprs de la declaraci d'independncia de Montenegro el maig de 2006, Serbia era l'nica part a respondre en el cas, per que "qualsevol responsabilitat per esdeveniments passats implicava a l'poca que l'estat el componien Serbia i Montenegro".


La implicaci de l'OTAN, durant l'Operaci de Fora Deliberada de 1995 contra les posicions de l'exrcit de la Repblica de Srbia fa d'aquesta guerra un conflicte internacionalitzat, noms a la seva etapa final.

La guerra arrib al seu final desprs de la signatura de l'Acord Marc General per a la Pau a Bsnia i Hercegovina a Pars el 14 de desembre de 1995. Les negociacions per la pau tingueren lloc a Dayton, Ohio, i s'enllestien el 21 de desembre de 1995. Els acords es coneixen com els Acords de Dayton.

La investigaci ms recent fixa el nmero de vctimes al voltant de 100.000 morts (civils i militars), i 1,8 milions de desplaats.

Situaci poltica abans de la guerra.

Dissoluci de Iugoslvia.
La guerra a Bsnia i Hercegovina succea com a resultat de la dissoluci de Iugoslvia. La crisi emergia a Iugoslvia amb la debilitaci del sistema comunista del final de la guerra freda. A Iugoslvia, el Partit Comunista nacional, oficialment anomenat Lliga de comunistes de Iugoslvia, estava perdent la seva potncia ideolgica, mentre que les ideologies nacionalistes i separatistes anaven a l'ala durant els ltims anys 1980. Aix era especialment evident a Srbia, Crocia i Bsnia i Hercegovina, i en un menor abast a Eslovnia i la Repblica de Macednia.

El mar de 1989, la crisi a Iugoslvia s'aprofundia desprs de l'adopci d'esmenes a la constituci srbia. Aix permetia al govern de la Repblica de Srbia reafirmar el seu poder efica sobre les provncies autnomes de Kosovo i Vojvodina que eren autnomes fins aquell moment en la federaci iugoslava. Srbia, amb el president Slobodan Miloevi  al capdavant, guanyava control sobre tres dels vuit vots en la presidncia iugoslava. Amb vots addicionals de Montenegro i, ocasionalment, Bsnia i Hercegovina, Srbia podia influir en la presa de decisions del govern federal.

Al 14 Congrs Extraordinari de la Lliga de Comunistes de Iugoslvia del 20 de gener de 1990, les delegacions de les repbliques no es posaren d'acord amb els principals assumptes de la federaci iugoslava. Com a resultat, els delegats eslovens i croats abandonaven el Congrs. La delegaci eslovena, encapalada per Milan Ku an, demanava canvis democrtics i una federaci ms lliure, mentre que la delegaci srbia, encapalada per Miloevi , s'hi oposava. Aix es considera el comenament del final de Iugoslvia.

A ms, els partits nacionalistes assolien poder en les altres repbliques. Entre ells, el croat Franjo Tu man de la Uni Democrtica Croata era el ms prominent. El 22 de desembre de 1990, el Parlament de Crocia adoptava una nova Constituci, prenent alguns drets als serbis. Aix creava l'espurna per a l'acci nacionalista entre el serbis indgenes de Crocia. A ms, Eslovnia i Crocia comenarien poc desprs el procs cap a la independncia, que portaria a un conflicte armat curt a Eslovnia, i a una guerra a Crocia a les rees que tenien una poblaci srbia substancial.

La Situaci de preguerra a Bsnia i Hercegovina.

A les primeres eleccions multipartit que tenien lloc el novembre de 1990 a Bsnia i Hercegovina, vencien els tres partits tnics ms grans: el Partit Bosni d'Acci Democrtica, el Partit Democrtic de Srbia i la Uni Democrtica Croata.

Desprs de les eleccions, formaren un govern de coalici. La motivaci principal darrere aquesta uni era de mantenir una atmosfera d'harmonia i tolerncia i promoure el seu objectiu com de governar com a alternativa democrtica al govern Socialista que els precedia.

Els partits dividien el poder entre les diferents tnies de manera que el president de la Repblica Socialista de Bsnia i Hercegovina era bosni, el president del Parlament era bosni serbi i el primer ministre era croat.

Referndum d'independncia a Bsnia i Hercegovina.

Desprs de que Eslovnia i Crocia declaressin la independncia de la Repblica Federal Socialista de Iugoslvia el 1991, Bsnia i Hercegovina organitzava tamb un referndum sobre la independncia.

Malgrat el boicot dels bosnians serbis, la participaci va ser del 67% i el vot era en un 99.43% a favor da la independncia que es declarava el 5 de mar de 1992 prop del parlament. El referndum i l'assassinat d'un membre serbi el dia abans del referndum era utilitzat pels liders poltics serbis com a excusa per comenar els bloqueigs de carreteres.

Establiment de la "Repblica Srbia de Bsnia i Hercegovina".

Els diputats serbis de Bsnia, pertanyents principalment al Partit Democrtic Serbi, abandonen el parlament bosni, i formen l'Assemblea de la Gent serbia de Bsnia i Hercegovina el 24 d'octubre de 1991, marcant el final de la coalici tritnica que governava desprs de les eleccions el 1990. Aquesta assemblea establia la Repblica Srbia de Bsnia i Hercegovina el 9 de febrer de 1992, que esdevindria la Repblica de Srbia (Republika Srpska) a l'agost del mateix any. El propsit oficial d'aquest acte, manifestat en el text original de la seva Constituci, era conservar la federaci iugoslava.

Establiment de la "Comunitat Croata de d'Herceg-Bosnia". 

El 18 de novembre de 1991 el croats d'Hercegovina, formen la Comunitat Croata d'Herceg-Bsnia (Hrvatska Zajednica Herceg-Bosna) com a mitj de d'auto-organitzaci de la gent croata a Bsnia i Hercegovina. El 28 d'agost de 1993, aquesta comunitat declarava la Repblica Croata d'Herceg-Bsnia, desprs de la divisi de Bsnia i Hercegovina en tres entitats tniques en les xerrades a Ginebra, enmig de la guerra entre croats i bosnians.

El pla Carrington-Cutileiro.

El pla de pau Carrington-Cutileiro, anomenat aix pels seus creadors Lord Peter Carrington i l'ambaixador portugus Jos Cutileiro, era el resultat de la conferncia de pau organitzada per la UE i celebrada el setembre de 1991 en un intent d'evitar que Bsnia i Hercegovina acabs en una guerra. Proposava el repartiment de poder tnic en tots els nivells administratius i la devoluci del govern central a comunitats tniques locals. Inicialment el pla era acceptat pels tres costats per finalment Alija Izetbegovi , musulm bosni lder i president de la Repblica Socialista de Bsnia i Hercegovina i del partit Acci Democrtica amb majoria musulmana, retirava el seu consentiment.

La Guerra.

Informaci General.

L'Exrcit Popular Iugoslau (JNA) oficialment deixava Bsnia i Hercegovina desprs de la declaraci d'independncia de l'abril de 1992. Tanmateix, la majoria de la cadena de comandament, incloent-hi el general Ratko Mladi , romanien a Bsnia i Hercegovina en l'Exrcit de la Republica Srbia. Els croats organitzaven una formaci militar defensiva anomenada Consell de Defensa Croat (Hrvatsko Vijee Obrane, HVO) com les forces armades de l'Herceg-Bosnia, i el bosnians s'organitzaven principalment amb l'Exrcit de la Repblica de Bsnia i Hercegovina (Armija Republike Bosne i Hercegovine, posteriorment Armija BiH). Aquest exrcit tenia un cert nombre de no-bosnians, especialment en el primer cos de Sarajevo que eren comandats pel general Jovan Divjak. L'exrcit de la Republica Srbia tenia una companyia bosniana anomenada Mesa Selimovic, operant a l'rea de Derventa.

Diverses unitats paramilitars estaven operant en la guerra de Bsnia:

 els serbis "guiles Blanques" (Beli Orlovi),
 els serbis "Tigres" d'Arkan, "Guardia de Voluntaris Serbis" (Srpska Dobrovoljaka Garda),
 els bosnians "Lliga patritica" (Patriotska Liga),
 els bosnians "Boines verdes" (Zelene Beretke), i;
 els croats "Forces de Defensa de Crocia" (Hrvatske Obrambene Snage).

Els paramilitars serbis i croats implicaven a molts voluntaris, als quals se'ls donava suport des dels partits poltics de dretes. s confs la implicaci de les policies secretes srbis i croates en el conflicte.

Les forces de la Repblica de Bsnia i Hercegovina es dividien en 5 cossos. El 1r cos operava a la regi de Sarajevo i Gorazde mentre que un 5 cos, ms fort, resistia a Bosanska Krajina occidental que cooperava amb les unitats de HVO dins i al voltant de la ciutat de Biha . Des de finals del 1993, un 3r cos gaudia de l'afluncia de voluntaris de pasos islmics (Afganistan, Algeria, etc.) formant el cor de, entre altres, la 7a Brigada Victoriosa musulmana, operant en l'rea de Zenica i Zavidovici.

Inicialment, les forces bosnianes i croates anaven plegades contra les forces srbies. Tot i tenir menys efectius, els serbis tenien armament millor i ms pesat, que els hi havia cedit l'Exrcit Popular Iugoslau. Tenien el control establert sobre la majoria de les rees on els serbis tenien majoria relativa i tamb en rees on noms eren una minoria significativa, en regions tant rurals com urbanes si exceptuem les ciutats ms grans de Sarajevo i Mostar. Els militars i lider poltics serbis, rebien la majoria d'acusacions de crims de guerra la majoria dels quals s'han confirmat desprs de la guerra en judicis d'ICTY.

Gran part de la capital Sarajevo era predominantment bosniana encara que la govern oficial de la Repblica de Bsnia i Hercegovina continuava funcionant segons la seva capacitat multitnica relativa. Mentre, l'objectiu dels serbis era evitar que l'Exrcit de la Repblica de Bsnia i Hercegovina es desplacs fora de la ciutat. L'exrcit de la Republica Srbia l'envoltava, amb l'anomenat Anell al voltant de Sarajevo, amb un desplegament de tropes i artilleria als turons circumdants qu es convertiria en el setge ms llarg en la histria de guerra moderna amb una durada de gaireb 4 anys.

Es signaven nombrosos acords d'alto el foc que es trencaven una i altra vegada quan un dels costats se sentia en avantatge. Les Nacions Unides repetidament intentaven en va aturar la guerra i el pla de pau Vance-Owen obtenia poc impacte.

Cronologia.
1992.

La primera vctima a Bosnia s un punt de disputa entre serbis i Bosnians. Els serbis afirmen que el primer va ser Nikola Gardovi , el pare d'un nuvi assassinat en un casament serbi el primer dia del referndum, el 29 de febrer de 1992 a la ciutat vella de Sarajevo Ba arija. Per contra, els bosnians consideren que la primera vctima de la guerra s Suada Dilberovi , morta d'un tret durant una marxa per la pau el 5 d'abril.

Realment aquest no era de fet el comenament de les activitats blliques al territori de Bsnia i Hercegovina. El 30 de setembre de 1991, l'exrcit Popular Iugoslau destrua un petit poble de Ravno situat a Herzegovina, habitat per croats, durant el curs del seu setge de la ciutat de Dubrovnik. El 19 de setembre, el JNA movia algunes tropes extres a l'rea al voltant de la ciutat de Mostar, que fou pblicament protestat pel govern municipal.

Durant els mesos de mar a maig del 1992 feroos atats tenen lloc a la part oriental i nord-occidental del pas. El mar, atacs perpetrats pels lders del SDS, juntament amb oficials del Segon Comandament Militar de les JNA, es dirigien a lapart oriental del pas amb l'objectiu de prendre posicions estratgiques i per bloquejar la comunicaci. Els atacs fets ocasionaven un gran nombre de morts i ferits civils.

L'exrcit serbi bosni ocupava ms d'un 70% del pas durant aquests mesos. Estaven molt millor armats i organitzats que el bosnians i croats bosnians. Els atacs tamb incloen rees de composici tnica mixta.Doboj, Foca (ciutat), Rogatica, Vlasenica, Bratunac, Zvornik, Prijedor, Sanski Most, Kljuc, Brcko, Derventa, Modrica, Bosanska Krupa, Bosanski Brod, Bosanski Novi,Glamoc, Bosanski Petrovac, Bijeljina, Viegrad, i part de Sarajevo, sn totes les rees on els serbis establiren el control tot expulsant bosnians i croats. Tamb rees en les quals tnicament eren ms  homogenies i on s'estalviaven els combats com Banja Luka, Bosanska Dubica, Bosanska Gradiska, Bileca, Gacko, Han Pijesak, Kalinovik, Nevesinje, Trebinje, Rudo, que tamb veien les seves poblacions no-srbies expulsades. Similarment, les regions de Bsnia i Hercegovina central (Sarajevo, Zenica, Maglaj, Zavidovici, Bugojno, Mostar, Konjic, etc.) veien com la poblaci srbia havia d'emigrar a les rees afins als serbis de Bsnia i Hercegovina.

El juny de 1992, la Fora de protecci de les Nacions Unides (UNPROFOR) que s'havia desplegat originalment a Crocia s'estenien a Bsnia i Hercegovina, per inicialment protegir l'Aeroport Internacional de Sarajevo. El setembre, el paper de l'UNPROFOR s'expandia per protegir l'ajut humanitari i per ajudar en la protecci de refugiats civils quan era demanat pel Creu Roja.

L'octubre del mateix any, els serbis conquerien la ciutat de Jajce i expulsaven la poblaci croata i bosniana. La caiguda de la ciutat era en gran part causada per la manca de cooperaci bosniana-croata per les tensions en els darrers mesos.

1993.

El 8 de gener de 1993 el serbis maten el primer ministre de Bsnia Hakija Turajli  desprs d'aturar el comboi de les NU que l'estava portant de l'aeroport. El 16 de maig, un 96% de serbis rebutjen el pla Vance-Owen.

Aquest any va estar dominat per la guerra croata-bosniana que comenava el mar de 1993, tot i que hi ha haver uns quants incidents el 1992 com el 20 de juny, amb atacs croats contra Gornji Vakuf, i Novi Travnik i el 23 d'octubre, que ataquen Prozor i expulsen els bosnians de la ciutat.

Desprs del fracs del pla de pau Vance-Owen, que prcticament pretenia dividir el pas en tres parts tniques, salta el conflicte armat entre bosnians i croats pel 30 per cent del territori de Bsnia que tenien. Aix provocava la creaci de ms enclavaments tnics i ms carnisseries.

Mostar tamb va ser envoltada per les forces croates des de tres fronts durant nou mesos, la seva ciutat histrica era prcticament destrua pels croats incloent-hi el fams Stari Most.

En un intent de protegir els civils, el paper da la UNPROFOR s'ampliava el 1993 per protegir els "refugis segurs" que havia declarat al voltant d'un cert nombre de ciutats incloent-hi Sarajevo, Gorade i Srebrenica.

1994.

El 1994, l'OTAN s'hi va veure implicada quan els seus jets disparaven sobre quatre aeronaus srbies a Bsnia central el 8 de febrer per violar les zones prohibides de vol per les NU.

El mar, els bosnians i croats de Bsnia signaven l'acord de pau de Washington, establint la Federaci de Bsnia i Hercegovina. Aix feia acabavar la guerra entre croats i bosnians.

1995.

La guerra continuava a travs de la majoria de l'any 1995, i amb la presa de Crocia sobre la Repblica srbia de Krajina a primers d'agost, l'aliana bosniana-croata guanyava la iniciativa en la guerra, prenent-li a Srbia una bona part de Bsnia occidental. En aquell punt, la comunitat internacional pressionava Miloevi , Tu man i Izetbegovi  a negociar el final de la guerra, que acabava amb l'Acords de Dayton signat el 21 de novembre.

Vctimes.

El peatge de morts per la guerra va ser originalment calculat al voltant de 200.000 persones pel govern bosni. Aquesta xifra sovint s tamb citada pels mitjans de comunicaci occidentals. Les agncies de les Nacions Unides havien calculat prviament 278.000 persones mortes o desaparegudes a Bsnia i Hercegovina. Tamb enregistraven al voltant de 1.325.000 refugiats i exiliats.

Avui, es calcula generalment al voltant de 100.000 els morts en la guerra.  La investigaci feta pel Tribunal Criminal Internacional el 2004 per part de Tibeau i Bijak determinaven un nombre ms precs de 102.000 morts amb la segent distribuci: 55.261 civils i 47.360 soldats. Dels civils, 16.700 eren serbis i 38.000 eren bosnians i croats. Dels soldats, 14.000 eren serbis, 6.000 eren croats, i 28.000 eren bosnians.

Uns 320 soldats de la UNPROFOR varen morir en aquest conflicte.

Referncies.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95410" title="Maria Josepa de Saxnia (reina d'Espanya)" nonfiltered="2915" processed="2900" dbindex="38126">


Maria Josepa de Saxnia (reina d'Espanya) (Dresden 1803 - Palau d'Aranjuez 1829). Princesa de Saxnia amb el tractament d'altesa reial que a esdevingu reina d'Espanya desprs del seu matrimoni amb el rei Ferran VII d'Espanya.

Nascuda a la ciutat de Dresden, capital del regne de Saxnia, el dia 6 de desembre de 1803, essent filla del prncep Maximili de Saxnia i de la princesa Carolina de Borb-Parma. Maria Josepa era nta per via paterna de l'elector Frederic Cristi I de Saxnia i de la princesa Maria Antnia de Baviera mentre que per via materna ho era del duc Ferran I de Parma i de l'arxiduquessa Maria Amlia d'ustria. 

Educada en un ambient rgid i extremadament religis, la princesa Maria Josepa tindr sempre problemes per desenvolupar-se en el si de la Cort espanyola i molt especialment en les relacions ntimes amb el seu esps. El dia 28 d'agost de 1819 es cas per poders a la ciutat de Dresden i posteriorment a Madrid el dia 20 d'octubre amb el rei Ferran VII d'Espanya, fill del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Llusa de Borb-Parma. 

La necessitat d'assegurar la dinastia borbnica a Espanya desprs de dos matrimonis sense fills del rei Ferran VII d'Espanya fu que l'elecci recaigu en una princesa saxona. D'una banda hi havia el record de la princesa Maria Amlia de Saxnia, esposa de Carles III d'Espanya, i de l'altra la gran fama de les princeses saxones com a immillorables mares de famlies nombroses. 

Des d'un primer moment la relaci entre la princesa saxona i el rei espanyol fou tibant. Mentre Ferran VII pretenia assegurar la continutat de la dinastia amb el naixement d'un fill mascle, Maria Josepa seguia aferrada a forts principis religiosos i morals que l'impedien mantenir relacions sexuals amb el seu marit. No fou fins desprs d'una carta d'intermediaci del Sant Pare que la parella pogu consumar el matrimoni.

Malgrat tot la parella no tingu fills i la princesa Maria Josepa s'an retirant de la vida pblica de forma progressiva, amb llargues estades als Palau d'Aranjuez, a La Granja de Sant Ildefons o el Palau de Riofrio. Maria Josepa va morir al Palau d'Aranjuez el dia 17 de maig de 1829. Mesos desprs, Ferran es va tornar a casar, aquesta vegada amb la princesa Maria Cristina de Borb-Dues Siclies amb qui tingu dues filles.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95412" title="Maria Amlia d'Espanya" nonfiltered="2916" processed="2901" dbindex="38127">
Maria Amlia d'Espanya, infanta d'Espanya (El Pardo 1779   Madrid 1798). Infanta d'Espanya amb el tractament d'altesa reial que contragu matrimoni en el si de la famlia reial espanyola.

Nascuda al Palau d'El Pardo el dia 9 de gener de 1779, sent filla del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Llusa de Borb-Parma. Nta per via paterna del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amlia de Saxnia ho era per via materna del duc Felip I de Parma i de la princesa Elisabet de Frana.

El dia 25 d agost de 1795 es cas a La Granja de Sant Ildefons amb l'infant Antoni d Espanya, fill del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amlia de Saxnia. La parella no tingu fills.

Antoni Pasqual era oncle de la infanta Maria Amlia i tot i ser el fill petit de Carles III tenia 24 anys ms que la seva esposa. Maria Amlia mor el dia 22 de juliol de 1798 al Palau Reial de Madrid a l edat de 19 anys. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95413" title="Temporada 2005-2006 del Nstic" nonfiltered="2917" processed="2902" dbindex="38128">
Plantilla.

Aquesta s la plantilla del Gimnstic de Tarragona per a la temporada 2005-2006 a la Segona Divisi de la lliga espanyola de futbol.




Entrenador:  Luis ngel Csar Sampedro;
Segon entrenador:  Francisco Ramrez;
Preparador fsic:  Xavier Bartolo;


Fitxatges.
Els fitxatges d'aquesta temporada foren:

 lvaro Iglesias del Tenerife;
 scar lvarez del Tenerife;
 Jaio del Racing de Ferrol;
 Ismael de l'Sporting de Gijn;
 Diego Reyes del Ceuta;
 Llera de l'Alacant;
 Merino del Numancia;
 Miguel Prez del Numancia;
 lex Prez del Reial Madrid Castilla;
 Ivn Romero del Poli Ejido;
 Manel Ruz del Valncia;


Jugadors que arribaren al mercat d'hivern:

 Morales de l'Espanyol;
 Ekpoki;
 Rubn Prez del Badajoz;
 Lupidio de l'Hrcules;
 Nano del Marbella;


Baixes.
Les baixes foren:

 Felip al Salamanca;
 Dani Tortolero retorn al Bara i fitx per l'Hrcules;
 Ibn Begoa a l'Alavs;
 Vaqueriza;
 Fernando al Terrassa;
 Ivn Ania al Cdiz;
 Igor Angulo retorn a l'Atletich de Bilbao;
 Sergio Francisco a la Real Unin de Irn;
 Lusarreta al Real Oviedo;
 David Medina cedit al Sabadell;


Jugadors que deixaren l'equip abans d'acabar la temporada:
 Juanjo Valncia al Racing de Santander;
 Carrion al Crdova;
 Romero al Jan;


Manolo, dorsal 8, fou donat de baixa desprs d'una greu lesi i retorn a l'equip a finals de temporada amb el dorsal 3.

Marco fou donat de baixa desprs d'una greu lesi, encara que continu a l'equip sense dorsal.

Resultats.

Tot i un inici no gaire bo, sobretot en els partits a casa, l'equip millor el rumb, collocant-se en llocs d'ascens directe la jornada 28 i arribant a anar lder en algunes jornades. Aconseguiren l'ascens a Primera divisi en el partit que acab amb empat a zero al camp del Xerez el dia 3 de juny de 2006. A ms, el rcord de 7 victries seguides a domicili i 11 partits sense perdre de forma consecutiva: del 5 de novembre de 2005 fins al 23 d'abril de 2006 el Nstic no va perdre cap partit a fora de casa.

Finalment l'equip fou segon a la classificaci amb 76 punts. Guany 23 partits, n'empat 7 i en perd 12. Marc 48 gols i en reb 38.


Golejadors.

Els gols de la temporada es repartiren de la segent manera:
 Amb 11: Ismael;
 Amb 7: Diego Torres;
 Amb 6: Antoni Pinilla;
 Amb 4: Abel Buades;
 Amb 3: Miguel ngel Llera, Carlos Merino, David Cullar, Jon Prez Bolo;
 Amb 2: ngel Morales i Ekpoki;
 Amb 1: Diego Reyes, Jess Mari Serrano;


Enllaos externs.
Equip temporada 2005 - 2006;
Resultats de la temporada;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95418" title="s blanc" nonfiltered="2918" processed="2903" dbindex="38129">

L's blanc (Ursus maritimus) s un mamfer de la famlia dels rsids que habita les regions rtiques del mn, per la qual cosa tamb es coneix com a s polar.

L'apellatiu maritimus del seu nom fa referncia a l'habilitat de desplaar-se i caar tant sobre el gla com nedant.

s l'animal carnvor terrestre ms gros que existeix actualment, ja que els mascles adults fan uns 2,5 m de llarg i un pes de 400 a 600 kg (el record Guinness el t un exemplar caat el 1960 que pesava 880 kg).
 
Actualment, l's blanc es considera un animal en perill d'extinci. Noms queden uns 25.000 exemplars en tot el mn. L'impacte del canvi climtic afecta a les regions polars i les previsions apunten que amb pocs anys el gel es pot fondre i l's polar pot extingir-se a causa de l'escalfament de la zona.

 Caracterstiques .
Les potes de l's blanc sn curtes amb unes urpes que estan adaptades per caminar sobre les condicions ambientals de la zona rtica i completament recobertes de pl per tal de no relliscar per la neu. 
El pl de l's blanc s llarg i esps tot i qu es va esgrogueint a mesura que van creixent. A ms a ms, sota el seu pl dens s'hi troba una capa de greix de 10 a 15 cm que acumula a mesura que menja i l'ajuda a tenir energia i forces quan s difcil de trobar menjar. 
                                                     
 Alimentaci .
S'alimenta de peixos, algues marines, morses, llebres rtiques, guineus blanques i foques. Acostuma a caar foques guiant-se pel sentit de l'olfacte. El mascle pot detectar l'animal a una distncia de fins a 800 metres. 


 Distribuci natural .
Es tracta d'una espcie circumpolar; la distribuci al sud est determinada per la presncia de plaques de gel des de les quals caa foques com a principal aliment. S'estima que la poblaci actual s d'uns 20.000 individus.

Les principals poblacions es troben a:
 illa de Wrangel i oest d'Alaska;
 nord d'Alaska;
 arxiplag rtic del Canad;
 Grenlndia;
 illes de Svalbard i Terra de Francesc Josep;
 Sibria del nord i central;



s una espcie amenaada fins al punt que s'estima que s possible que s'extingeixi en acabar el segle XXI. La destrucci de l'hbitat i els resultats de l'escalfament global de la terra sn les principals amenaces.

Cladograma.




Enllaos externs.

ARKive - images and movies of the polar bear (Ursus maritimus);
Polar Bears turn green in Singapore, a BBC News report;
Polar Bears International, a Polar Bear conservation group;
Sandiegozoo;
Biological Diversity;
The WWF Polar Bear Tracker, follow Polar Bears on Svalbard as they are tracked by satellite.
Polar Cam, live video of the Polar Bear exhibit at the San Diego Zoo. Online daily between 09:00   16:00 UTC-8 (or UTC-7 during Daylight saving time) ;
The Polar Bear Cam, live video and images from the Polar Bear migration near Churchill, Canada. Online during October and November only.
Video of Polar Bears on YouTube;
Pictures of Polar Bears on the island of Spitsbergen;
CBC News article on possible "grolar bear" (Polar Bear/Grizzly Bear hybrid);
Polar Bear (Thalarctos maritimus) facts - Wild Animals Online encyclopedia;

Global Warming Issues;
Folly to predict polar bears' fate   Toronto Star, May 3 2006;
List the Polar Bear as a Threatened Species under the Endangered Espcies Act;
Starving polar bears shame Bush to act;
Global warming has U.S. rethinking polar bear status;
The Polar Bear and the Global Warming;










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95423" title="Segona divisi de la lliga espanyola de futbol" nonfiltered="2919" processed="2904" dbindex="38133">

La Segona divisi de la lliga espanyola de futbol s el segon nivell de la Lliga espanyola de futbol masculina. s organitzada per la Federaci Espanyola de Futbol i la Lliga del Futbol Professional.

Aquesta divisi s la immediatament inferior a la Primera divisi. A la temporada 2006-2007 s'anomen Lliga BBVA degut a un acord de patrocini entre la Lliga de Ftbol Profesional  (LFP) i aquest banc. Per al juny de 2008 la LFP i el banc BBVA firmaren un acord per a les prximes temporades i la Primera divisi espanyola pass a anomenar-se Lliga BBVA i la Segona divisi Lliga Adelante o Lliga Endavant.

El sistema de competici s similar al de la Primera divisi, una lliga os s'enfronten tots contra tots a doble volta (casa i fora).

Est formada per 22 equips. Els tres primers classificats ascendeixen a Primera divisi i els quatre ltims descendeixen a Segona divisi B.

 Equips temporada 2008/09 .


 Alacant CF;
 Deportivo Alavs;
 Albacete Balompi;
 CD Castell;
 Celta de Vigo;
 Crdoba CF;

 SD Eibar;
 Elx CF;
 Gimnstic de Tarragona;
 Girona FC;
 Hrcules CF;
 SD Huesca;

 UD Las Palmas;
 Llevant UD;
 Real Murcia;
 Rayo Vallecano;
 Real Sociedad;
 UD Salamanca;

 Sevilla Atltico;
 CD Tenerife;
 Xerez CD;
 Real Zaragoza;


 Equips temporada 2007/08 .


 Deportivo Alavs;
 Albacete Balompi;
 Cdiz CF;
 CD Castell;
 Celta de Vigo;
 Crdoba CF;

 SD Eibar;
 Elx CF;
 Gimnstic de Tarragona;
 Granada 74;
 Hrcules CF;
 UD Las Palmas;

 Mlaga CF;
 Poli Ejido;
 CD Numncia;
 Racing de Ferrol;
 Real Sociedad;
 UD Salamanca;

 Sevilla Atltico;
 Sporting de Gijn;
 CD Tenerife;
 Xerez CD;


 Historial .
Entre les temporades 1949-50 i 1967-68, la segona divisi va ser dividia en dos grups, anomenats Nord i Sud, i consegentment dos campions.
En negreta els clubs dels Pasos Catalans



 Vegeu tamb .
Lliga espanyola de futbol masculina;
Primera divisi;
Segona B;
Tercera divisi;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95425" title="Segona divisi B de la lliga espanyola de futbol" nonfiltered="2920" processed="2905" dbindex="38134">
La Segona divisi B de la lliga espanyola de futbol s el tercer nivell de la Lliga espanyola de futbol masculina. s organitzada per la Federaci Espanyola de Futbol.

Comen a disputar-se la temporada 77-78 amb noms dos grups. L'any 1987 se n'hi afegiren dos ms. Actualment hi ha 80 equips a la Segona divisi B dividits en quatre grups seguint criteris de proximitat geogrfica.

El sistema de competici s similar al de Primera i Segona divisi. Es disputa una lliga os s'enfronten tots contra tots a doble volta (casa i fora). Els quatre primers equips de cada grup tenen el dret de participar en la fase d'ascens a segona divisi. En cada eliminatria s'enfronten quatre equips en dues rondes a doble partit (en total hi ha quatre eliminatries, per tant ascendeixen quatre equips). El primer equip de cada grup juga en primera ronda de l'eliminatria contra el quart classificat d'un altre grup. El segon classificat d'un grup, juga contra el tercer classificat d'un altre. Els guanyadors s'enfronten entre ells i el guanyador puja a Segona Divisi. 

Anteriorment es disputaven quatre lliguetes d'ascens de quatre equips cadascuna i el campi era el que ascendia.

Els ltims quatre equips classificats de cada grup baixen a la Tercera divisi. Els equips que queden en la posici 16 de cada grup juguen l'eliminatria de permanncia entre ells. Hi ha una eliminatria a doble partit, que decideix quins dos equips perden la categoria. 

 Equips participants, temporada 2007-08 .
 Grup 1 .


 AD Alcorcn;
 Club Atltico de Madrid B;
 RC Celta de Vigo B;
 RC Deportivo de La Corua B;
 CF Fuenlabrada;

 UD Fuerteventura;
 UD Lanzarote;
 CD Legans;
 CD Lugo;
 Club Marino de Luanco;

 CD Ourense;
 UD Pjara Playas de Janda;
 Pontevedra CF;
 Rayo Vallecano de Madrid;
 Real Madrid Castilla CF;

 CD San Isidro;
 UD San Sebastin de los Reyes;
 Universidad LPGC CF;
 UD Vecindario;
 UD Villa de Santa Brgida;


 Grup 2 .


 Barakaldo CF;
 Bilbao Athletic;
 Burgos CF;
 UB Conquense;
 Cultural y Deportiva Leonesa;

 CD Guadalajara;
 CD Guijuelo;
 SD Huesca;
 SD Lemona;
 CD Logros;

 Logros CF;
 CA Osasuna B;
 CF Palencia;
 CD Pea Sport;
 SD Ponferradina;

 Real Sociedad de Ftbol B;
 Real Unin Club;
 Sestao River Club;
 Real Valladolid CF B;
 Zamora CF;


 Grup 3 .


 Grup 4 .


 guilas CF;
 CD Alcal;
 Algeciras CF;
 CD Baza;
 Real Betis Balompi B;

 FC Cartagena;
 AD Ceuta;
 cija Balompi;
 Granada CF;
 Real Jan CF;

 CD Linares;
 Lorca Deportiva CF;
 Lucena CF;
 Mazarrn CF;
 UD Marbella;

 UD Melilla;
 Mrida UD;
 UD Puertollano;
 Racing Club Portuense;
 Talavera CF;


 Historial .

(1) Descens voluntari a Tercera per motius econmics

(2) Descens obligat a Tercera per motius econmics

(3) Descens obligat a Tercera per motius econmics i posterior desaparici

(4) Descens esportiu a Tercera i posterior descens a Regional per motius econmics

(5) Descens a Tercera per ser filial d'un equip que ha baixat a Segona B

(6) Ascens a Segona A ocupant la plaa d'un equip que ha baixat a Segona B per motius econmics

(7) Es retira de la competici abans de finalitzar la temporada

(8) Descens a Tercera desprs de perdre la promoci de permanncia entre els 16ens classificats.

(9) Descens esportiu a Tercera i posterior desaparici per motius econmics

 Temporades de la Segona divisi B .


 Vegeu tamb .
Lliga espanyola de futbol masculina;
Primera divisi;
Segona divisi;
Tercera divisi;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95431" title="Reserva de la biosfera" nonfiltered="2921" processed="2906" dbindex="38135">


L'any 1970 la UNESCO va iniciar el Programa l'home i la biosfera (MAB), que tenia com objectiu conciliar la conservaci i l's dels recursos naturals, esbossant el concepte actual de desenvolupament sostenible. Com a part d'aquest projecte se seleccionarien rees geogrfiques representatives dels diferents hbitats del planeta, abarcarcant tant ecosistemes terrestres com martims. Aquestes rees es coneixen com a reserves de la biosfera. 

Aquestes reserves de la biosfera estan reconegudes internacionalment, encara que romanen sota la sobirania dels seus respectius pasos, i no estan cobertes ni protegides per cap tractat internacional. Se seleccionen pel seu inters cientfic, basant-se en una srie de criteris que determinen si un espai s'inclou en el programa. 

La funci principal d'aquests espais s bviament la conservaci i protecci de la biodiversitat. No obstant aix, tamb es persegueix el desenvolupament econmic i hum d'aquestes zones, aix com la investigaci, l'educaci i l'intercanvi d'informaci entre les diferents reserves, que formen una Xarxa mundial de reserves de la biosfera. Aquesta xarxa fou establerta el 1995 en la Conferncia Internacional sobre les Reserves de la Biosfera realitzada a la ciutat de Sevilla i va rebre l'any 2001 el Premi Prncep d'Astries de la Concrdia. 

L'any 2005, existeixen 482 reserves de la biosfera en 102 pasos diferents. 

 Llista de reserves de la biosfera.


Enllaos externs.
  Programa MAB de la UNESCO;
  Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de la Concrdia 2001;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95436" title="Carlota del Regne Unit (reina de Wrttemberg)" nonfiltered="2922" processed="2907" dbindex="38136">


Carlota del Regne Unit, reina de Wrttemberg (Palau de Buckingham 1766 - Stuttgart 1828). Princesa del Regne Unit amb el tractament d'altesa reial que fou honrada pel seu pare, el rei Jordi III del Regne Unit, amb el ttol de princesa reial.

Nascuda al Palau de Buckingham el dia 29 de setembre de 1766 essent filla del rei Jordi III del Regne Unit i de la duquessa Carlota de Mecklenburg-Strelitz. La princesa reial era nta per via paterna de Frederic del Regne Unit, prncep de Galles, i de la duquessa Augusta de Saxnia-Gotha mentre que per via materna era nt del duc Carles Llus de Mecklenburg-Strelitz i de la princesa Elisabet de Saxnia-Hilburghausen.

Nascuda al setembre, el mes d'octubre li fou concedit el ttol de prncesa reial del Regne Unit per part del rei Jordi III del Regne Unit. Com la resta dels seus germans fou educada per tutors i institutrius i pass la major part de la seva infncia al Palau de Buckingham, al Castell de Windsor i al Palau de Kew.

El 18 de maig de 1797 es cas a la Capella Reial del Palau de Saint James amb el prncep hereu i desprs rei Frederic I de Wrttemberg, fill del duc Frederic II Eugeni de Wrttemberg i de la princesa Sofia de Brandenburg-Schwedt. La parella no tingu fills. Frederic de Wrttemberg havia estat anteriorment casat amb la duquessa Augusta de Brunsvic-Wolfenbttel amb qui havia tingut quatre fills.

L'any 1800 l'exrcit napolenic ocup Wrttemberg i els ducs sobirans hagueren d'exiliar-se a Viena. L'any 1801, el duc Frederic I de Wrttemberg firm un tractat privat amb Napole Bonaparte pel qual cedia Montebeliard als francesos a canvi de rebre Ellwanger. A ms a ms, la famlia ducal fou elevada al rang de famlia electoral l'any 1803.

A partir d'aquest moment la collaboraci entre Wrttemberg i Frana s'accentu progressivament i les tropes wrttemburgueses lluitaren al camp de batalla al costat de les franceses i en reconeixement d'aquest fet, l'any 1805, Wrttemberg esdevingu un reialme. Tots aquests fets provocaren un fort distanciament entre la princesa Carlota del Regne Unit i el seu pare, el rei Jordi III del Regne Unit, ja que aquest darrer era un afrrim enemic de Napole. 

L'any 1813, a mesura que la sort de Napole canviava als camps de batalla, Frederic i Carlota es distanciaren dels francesos i s'acostaren als anglesos i als aliats contra Napole fins que li declararen la guerra obertament. Desprs de la caiguda de Napole, Frederic fou reconegut com a rei.

L'any 1816 mor el rei Frederic I de Wrttemberg i la princesa reial esdevigu la reina viuda de Wrttemberg. A partir d'aquest moment i fins a la seva mort l'any 1828 accentu les seves relacions amb la famlia reial anglesa a qui rebia al Palau de Ludwigsburg, esdevenint, fins i tot, padrina de la futura reina Victria I del Regne Unit. 

L'any 1827 retorn per primera vegada des del seu casament a Anglaterra per tal d'atendre uns problemes mdics que un anys desprs li causarien la mort.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95437" title="Carlota del Regne Unit" nonfiltered="2923" processed="2908" dbindex="38137">


 Carlota del Regne Unit (reina de Wrttemberg) (1766 - 1828).

 Carlota del Regne Unit (princesa de Saxnia-Coburg Gotha) (1796 - 1817).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95440" title="Temporada 2004-2005 del Nstic" nonfiltered="2924" processed="2909" dbindex="38138">
Plantilla.

Aquesta s la plantilla del Gimnstic de Tarragona per a la temporada 2004-2005 a la Segona Divisi de la lliga espanyola de futbol.




Entrenador:  Luis ngel Csar Sampedro;
Segon entrenador:  Francisco Ramrez;
Preparador fsic:  Xavier Bartolo;


Fitxatges.
Els fitxatges d'aquesta temporada foren:

 Alfonso Snchez del Crdova;
 David Cullar de l'Elx;
 David Garca del FC Barcelona B;
 Dani Tortolero del FC Barcelona B (jugava cedit a l'Elx);
 Diego Ribera retorn del Girona on jugava cedit;
 Ibn Begoa de l'Alavs;
 Carlos Alberto Moreno del Chacarita Juniors;
 Ivan Ania del Tenerife;

Jugadors que arribaren al mercat d'hivern:

 Sergio Francisco del Lorca;
 Igor Angulo de l'Athletic de Bilbao;

Baixes.
Les baixes foren:

 Gerard Bordas al Terrassa (on ja jugava cedit);
 Jonathan Torres al Las Palmas;
 Alfaro;
 lvaro al Mrida;
 Jacob;
 Luis Lpez;
 Morales;
 Siria;
 Talavera;
 Suka a la Real Unin de Irn;


Jugadors que deixaren l'equip abans d'acabar la temporada:
 Alfonso Snchez;
 Diego Ribera a l'Alacant;
 Carlos Alberto Moreno al Chacarita Junior;

Resultats.

L'equip comen la temporada fora malament i de les deu primeres jornades, cinc les pass en llocs de descens. A partir de llavors reaccion i arrib a situar-se en setena posici a la jornada 17, la posici ms alta que ocuparia en tota la lliga. A ms, entre la jornada 11 i vint no perderen ni un partit. Aix feu somiar a algunes persones amb la possibilitat d'un ascens a Primera divisi, per aquella fita es feu esperar encara un any. L'equip acab la temporada en setena posici, amb 60 punts i 16 victries, 12 empats i 14 derrotes. Marc 49 gols i n'encaix 45.

Golejadors.
Els gols de la temporada es repartiren de la segent manera:

 Amb 13 gols: Diego Torres;
 Amb 7 gols: Bolo i Pinilla;
 Amb 3 gols: Abel Buades, Ivn Ania, Manolo i Sergio Francisco;
 Amb 2 gols: David Cuellar, Ibn Begoa i Llus Codina;
 Amb 1 gol: Dani Tortolero, Alfonso Vera, Lusarreta i Jess Mari Serrano;


Enllaos externs.
Plantilla de la temporada;
Resultats de la temporada;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95441" title="Futurisme" nonfiltered="2925" processed="2910" dbindex="38139">
El futurisme s el moviment inicial dels corrents d'avantguarda artstics. Fou fundat a Itlia per Filippo Tommaso Marinetti, qui va publicar el Manifest del Futurisme el 20 de febrer de 1909 al diari Le Figaro de Pars.
El Futurisme s un dels primers moviments de l'avantguarda artstica, sorgit a Itlia en el 1909.
El futurisme va ser anomenat aix per la seva intenci de trencar absolutament amb l'art del passat. Per a expressar el moviment, repeteixen la mateixa imatge, com si fos una seqncia flmica, i aix ho van anomenar simultaneisme.

 El Futurisme en la pintura: .

El futurisme expressa una nova manera d'entendre la realitat: ja no es tracta de representar el que veiem sin tamb tot el que est relacionat amb el que veiem: un estat d'nim, les sensacions i emocions de l'espectador, la percepci del temps, de la llum, de l'espai i del moviment.

El moviment futurista sorg a Itlia amb els pintors Giaccomo Balla, Carlo Carr, Umberto Boccioni i Gino Severini que reivindicaven la modernitzaci de la cultura italiana. 

En els anys 1906-1910 Severini havia viscut a Pars i havia conegut Picasso i Apollinaire; l'any 1911 convid Marinetti, Boccioni i Carr a visitar el "Salon d'Automne" on s'exposaven molts quadres del "moviment cubista" . 

En retornar a Mil, junts van organitzar la primera exposici futurista. Recollien la tendncia a la fragmentaci i a la descomposici del volum en formes geomtriques dels cubistes, per introduint efectes de moviment. La seva manera de "ser moderns" comportava una nova esttica de la idealitzaci de la mquina i de la velocitat. 

El moviment estava molt influt pels nous descobriments ptics, lligats al cinematgraf, que van revelar la multiplicaci de les imatges i de les coses mbils a la retina. 
L'impacte del futurisme va ser molt rpid perqu l'exposici de Mil de l'any 1912 va viatjar a Londres, Berln, Brusselles, Hamburg, Amsterdam, La Haia, Frankfurt, Breslau, Zuric,Munic, Viena, Dresden i Moscou per donar a conixer un missatge cultural que volia ser revolucionari. 















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95442" title="Canavall" nonfiltered="2926" processed="2911" dbindex="38140">
Els Canavall foren una facci o bndol de la ciutat de Mallorca que durant el segle XVII protagonitz juntament amb els Canamunt una espiral de violncia a la ciutat entre famles nobles i els seus clients. Les cases que en formaven part eren els Anglada, els Brondo, els Zaforteza, els Ver, els Villalonga i els Dezcallar; la majoria situades a la part baixa de la ciutat. Eren els hereus de l'antiga banderia dels Torrella.
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95452" title="Pils" nonfiltered="2927" processed="2912" dbindex="38141">

Els pilosos (Pilosa, "peluts" en llat) formen un ordre de mamfers euteris. Avui en dia noms es troben a les Amriques. Inclou els ssos formiguers i els peresosos.

Els origens d'aquest ordre es remunten al Paleoc (fa uns seixanta milions d'anys, poc temps desprs de l'era dels dinosaures). La presncia d'aquests animals a Amrica del Nord s'explica pel gran intercanvi americ.

Classificaci.
Ordre Pilosa
 Subordre Vermilingua;
 Famlia Cyclopedidae;
 s formiguer pigmeu, Cyclopes didactylus;
 Famlia Myrmecophagidae;
 s formiguer gegant, Myrmecophaga tridactyla;
 Tamndua septentrional, Tamandua mexicana;
 Tamndua meridional, Tamandua tetradactyla;
 Subordre Folivora;
 Famlia Bradypodidae: peresosos tridctils;
 Peress de coll fosc, Bradypus variegatus;
 Bradypus tridactylus;
 Peress de collar, Bradypus torquatus;
 Famlia Megalonychidae: peresosos didctils;
 Choloepus hoffmanni;
 Choloepus didactylus;
 Peress terrestre, Megalonyx jeffersonii  ;
 Famlia Megatheriidae  ;
 Peress terrestre gegant, Eremotherium laurillardi ;
 Famlia Mylodontidae  ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95453" title="Hermenegild Arruga i Lir" nonfiltered="2928" processed="2913" dbindex="38142">



Doctor Hermenegild Arruga i Lir, (Barcelona, 1886-1972), oftalmleg i retinleg catal.

Va estudiar a la seva ciutat natal i posteriorment a Pars i Berl. Al llarg de la seva carrera professional va introduir notables avanos en la tcnica quirrgica oftalmolgica, entre elles: "la pina d'Arruga" per l'operaci de cataractes. Entre les seves nombroses publicacions destaca Etiologia i patogenia del desprendiment de la retina (1933). Precisament en el tractament d'aquesta afecci, el Dr. Arruga, va obtenir un gran renom internacional. Membre honorfic de mig centenar d'acadmies i societats oftalmolgiques, va rebre nombrosos guardons, entre elles, el Premi Gonin l'any 1950, la Creu d'Alfons X el Sabi i el ttol de Comte d'Arruga.
 

 Enllaos externs .
Biografia als Annals de Medicina






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95456" title="Revolta Forana" nonfiltered="2929" processed="2914" dbindex="38143">
La Revolta Forana s la rebelli esdivinguda a Mallorca entre 1450 i 1454 quan la m menor dels forans i els menestrals de Ciutat de Mallorca s'aixecaren contra els cavallers ciutadans i mercaders.

Les causes principals sn el desequilibri en les obligacions fiscals entre la capital i la Part Forana i els rumors de corrupci per part dels administradors del regne. El rgim fiscal de 1315 havia quedat obsolet ja que moltes propietats foranes havien estat adquirides per ciutadans i la despoblaci provocada per l'xode rural. Els principals dirigents foren Sim Ballester Tort per part dels forans i Pere Mascar pels menestrals.

Una primera fase moderada de la revolta arriba fins al febrer de 1451. Desprs d'assetjar la capital semblava que la soluci arribaria enviant una ambaixada a la cort napolitana d'Alfons el Magnnim. Per el fracs de la via conciliadora va radicalitzar l'aixecament.

Finalment el rei envi  els saccomani (mercenaris italians) que juntament amb algunes forces mallorquines derrotaren als revoltats (agost de 1452). La repressi posterior del lloctienent Franc d'Erill va suposar l'execuci dels caps i l'obligaci de pagar una multa als pobles de Mallorca.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95459" title="Plasmidi" nonfiltered="2930" processed="2915" dbindex="38144">

Un plasmidi s una molcula d'ADN circular de doble cadena prpia dels procariotes, que pot existir i replicar-se independentment del cromosoma o estar integrat en el mateix. Un plasmidi s'hereta de forma estable, per no s necessari pel creixement i la reproducci de la cllula hoste.

Les molcules d'ADN plasmdic, adopten una conformaci tipus doble hlix de la mateixa manera que l'ADN dels cromosomes. S'han trobat plasmidis en quasi tots els bacteris.

Alguns plasmidis tenen la capacitat d'inserir-se al cromosoma bacteri. S'anomenen plasmidis integrables. Emprant seqncies especfiques de l'ADN identifica un punt d'ancoratge i s'insereix. D'aquesta manera el plasmidi el plasmidi tamb reprodueix el plsmid. Quan el plasmidi s'ha integrat se'ls anomena episoma.

Generalment els plasmidis aporten gens funcionals que no es troben en el

Si dos plasmidis poden conviure en una mateixa cllula pertanyen a grups d incompatibilitat diferent.

Termes relacionats.
 Recombinaci gentica;
 Transpos;
 Element mbil;
 Bacterifag;
 Element d'inserci;







-La madre del cordero





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95466" title="House (msica)" nonfiltered="2931" processed="2916" dbindex="38145">

El House s un estil de msica electrnica. Els seus inicis es remunten als clubs nocturns de mitjans dels anys 80 a Chicago, com 'The Warehouse' (el DJ principal del qual era Frankie Knuckles), que don nom a aquest estil. Els seus creadors mesclaven elements de la msica disco amb sons electrnics influts per la msica de Kraftwerk. Si b aquest moviment s'origin com una reacci a la saturaci produda per la msica disco i derivats (en un primer moment fou una oposici i una vertadera revoluci en so i concepte) a principis dels anys 90 inici la seva clara tornada al so disco en estat pur. L'objectiu del house principalment est enfocat a la pista de ball; tanmateix, hi te cabuda l'experimentaci i el minimalisme. 
Es tracta, juntament amb el trance, d'un dels estils de msica electrnica ms aclaparadors, ja que els seus exponents barregen una gran varietat de ritmes, sent la percussi un dels ms emprats.
El house t un ritme suau i sensual a la bateria, que augmenta depenent del subgnere.
Malgrat els canvis i els molts gneres musicals que surten a la llum cada dia, el house mant moltes de les seves arrels en els seus subgneres, la qual cosa fa d'aquest estil msical un dels ms fcils d'escoltar per al pblic, ja que els seus sons no sn tan forts en comparaci amb alguns dels ms durs, com ara el psychedelictrance, el drum and bass o el jungle, els quals es diferencien per les seves percussions extremes i pels seus contius sons atmosfrics.



Classificacions.

Hi ha diversos subgneres de house:
Acid House;
Techno House;
Deep House ;
Hip House;
Italo House o Spaghetti House;
Flamenc House;
Housecore o Hardcore House;
Ambient House;
Hard House;
French House;
Tribal House;
Progressive House;
Electro House o Electroclash;
Merenhouse (fusi de merengue i house);
Industrial House o Electraba (Tranny EBM);
Garage House;
Tango House;
Cumbia House;
Richie Silver House;

Temes clssics d'aquest gnere.

Chip E. - It's House (1985);
Marshall Jefferson - Move Your Body (1987);
Tyree - Turn up the bass;
Joe Smooth - Promised Land;
M/A/R/R/S - Pump Up The Volume ;
Coldcut (feat. Lisa Stanfield) - People Hold On;
Beatmasters - Rock da house;
Kraze - The Party;
Hithouse - Jack to the sound of the underground;
Inner City - Big Fun;
Raze - Break For Love;
Royal House - Can You Feel It;
Crystal Waters - Gypsy Woman (She's homeless);
Double Dee - Found Love;

Emissores de rdio digitals.
Digitally Imported House;
Deep Inside, Soulful House Music;

Enllaos externs.
Ibiza Music, Ibiza House Music;
Para todos los amantes del House Music;
Radio House Music i dance;
Rave Portal dedicat a la difusi de l'escena electrnica en Xile i a l'Amrica llatina;
Lloc web de msica electrnica a l'Amrica llatina;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95471" title="Metro de Pars" nonfiltered="2932" processed="2917" dbindex="38146">
El Metro de Pars es una xarxa de ferrocarril metropolit (metro) coneguda com Chemin de Fer Mtropolitain o simplement Mtropolitain, abreviadament Mtro.


El sistema consta de 16 lnies, identificades amb els nmeros de l'1  al 14, amb dos lnies menors, la 3bis i la 7bis. s la tercera xarxa de metro ms gran d'Europa occidental, el primer s el de Londres i el segon el de Madrid.
 
Pertany a RATP (Rgie Autonome des Transports Parisiens)

 Histria .
La lnia 1 es va inaugurar el 19 de juliol de 1900, amb motiu dels Jocs Olmpics, que es vren celebrar aquell mateix any a Pars.
Les lnies de l'1 a la 10 van ser construdes per la ciutat de Pars i posades en servei per la Compagnie du Chemin de Fer Mtropolitain de Paris (CMP).


Una segona companyia, la Socit du Chemin de Fer Electrique Nord-Sud de Paris (coneguda com la Nord-Sud) va iniciar al 1910 la construcci de dues lnies, la A i la B (avui part de les lnies 12 i 13). La Nord-Sud es va ajuntar amb la CMP al 1930 (la lnia 11 i la <> lnia 14, es van inaugurar ms tard). La CMP va passar a ser de possessi estatal el 1948 i canviar el seu nom a Rgie Autonome des Transports Parisiens (conocida como RATP).

La lnia 14 s la lnia ms moderna, coneguda com la lnia <<mteor>>, en francs. Els trens sn automtics, les estacions cmodes on hi ha unes portes de seguretat que s'obren noms per pujar al tren. 

 Arquitectura .
Moltes estacions, sn i estan decorades del mateix estil.
Algunes entrades sn d'estil Art Nouveau (modernisme), dissenyades per Hector Guimard.




 Lnies .
Hi ha un total de 16 lnies


 Enllaos externs.
 Pgina web de la RATP;
 Pgina web amb fotos del metro de Pars;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95472" title="Brgida de Sucia" nonfiltered="2933" processed="2918" dbindex="38147">
Brgida de Sucia, princesa de Hohenzollern-Sigmaringen (Estocolm 1937). Princesa de Sucia amb el tractament habitual d'altesa reial que contragu matrimoni amb un prncep de la Casa dels Hohenzollern-Sigmaringen.

Nascuda al Palau d'Haga de la capital sueca, Estocolm, el dia 19 de gener de 1937 sent filla del prncep Gustau Adolf de Sucia i de la princesa Sibilla de Saxnia-Coburg Gotha. La princesa s nta del rei Gustau VI Adolf de Sucia i de la princesa Margarida del Regne Unit per via paterna mentre que per via materna ho era del prncep i duc Carles Eduard de Saxnia-Coburg Gotha i de la princesa Victria Adelaida de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg.

En una visita que realitz als seus avis materns a Alemanya conegu per casualitat al prncep Joan Jordi de Hohenzollern-Sigmaringen amb qui es cas el 25 de maig de 1961 a Estocolm i dies desprs al Castell de Sigmaringen. El prncep era fill del prncep Frederic de Hohenzollern-Sigmaringen i de la princesa Margarida de Saxnia. La parella ha tingut tres fills:

 SAS el prncep Carles Cristi de Hohenzollern-Sigmaringen, nat a Munic el 1962. L'any 1999 es cas amb Nicole Helene Neschitsch.

 SAS la princesa Desidria de Hohenzollern-Sigmaringen, nada el 1963 a Munic. Es cas amb el comte Heinrich von Ortenburg el 1990.

 SAS el prncep Humbert de Hohenzollern-Sigmaringen, nat el 1966 a Munic. Es cas l'any 2000 amb Uta Maria Knig.   ;

Al ser l'nica entre les seves germanes que es cas dintre dels cercles de les famlies reials, s l'nica que ha pogut mantenir el tractament d'altesa reial. L'any 1990 se separ del seu marit malgrat que no s'han divorciat i per tant segueixen sent legalment un matrimoni.

Des de la separaci, la princesa viu a Palma de Mallorca mentre que el seu marit segueix residint a Munic i s director d'un important museu de la capital bavaresa. La princesa forma part d'un gran nombre d'associacions benfiques alhora que tamb participa en organitzacions vinculades al mn del golf. Aix cre, a Palma de Mallorca, el Trofeu Princesa Brgida.

.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95474" title="(28978) Ixion" nonfiltered="2934" processed="2919" dbindex="38148">
 

(28978) Ixion s un objecte del Cintur de Kuiper. Orbita al voltant del Sol a 39.53 UA de distncia mitja. Aix s aproximadament a la mateixa distncia que el planeta nan Plut. Te un dimetre de entre 400 i 800 kilmetres depenent de si la medici es fa amb el mtode termal o l'assumpci d'albedo.

El seu descobriment va ser anunciat el 22 de maig del 2001. El nom provisional que se li va donar aleshores va ser 2001 KX76. Els seu descobridor s el Deep Ecliptic Survey , proyecte per a detectar nous objectes del cinturo de Kuiper, que te com a principal investigador a Bob Millis . 
 
Se sap molt poc sobre la seva composici. Se suposa que, al igual que la majoria de KBO's, est format  per roca i diferents substncies qumiques congelades: aigua, met, CO, CO2 i altres.

Dins de la categoria d'objectes del Cintur de Kuiper, (28978) Ixion pertany a la subcategoria dels Plutins. Aquesta subcategoria engloba tots els objectes amb rbites semblants a la de Plut. Aix vol dir que (28978) Ixion dna 2 voltes al voltant del Sol en el temps que Nept en dna 3. Dins d'aquesta categoria es el cuart objecte ms gran, desprs de Plut, 90482 Orcus i Caront

Segons les normes que dicta la Uni Astronmica Internacional, els noms dels Plutins han de ser de dus del mn subterrani (el mn dels morts). Ixion era segons la mitologia grega un rei de Teslia que va ser enviat al Trtar (Infern) per part de Zeus per haver intentat seduir a Hera.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95487" title="Somlia del Sud-oest" nonfiltered="2935" processed="2920" dbindex="38149">
Somlia del Sud-oest o Somlia Sud-occidental (Dowlad Goboleedka Koonfur-Galbeed ee Soomaaliya o Koonfur-Galbeed Soomaaliya)  s un estat autnom del sud-oest de Somlia amb capital a Baidoa, establert pels clans digil i mirifle a les antigues provncies de Bay i Bakool, sota la direcci de Hasan Muhammad Nur Shatigadud, lder de l'Exrcit de la Resistncia Rahanweyn (coneguda com RRA) el 1 d'abril del 2002. Encara que noms dominava dues regions reclamava tamb Jubbada Dhexe, Shabeellaha Hoose, Gedo, i Jubbada Hoose, on els rahanweyn i parlants de l'af may eren majoria.

 Poblaci, llengua i religi .

La regi est poblada pels clans digil i mirifle que sn els descendents de dos fills de Mad Reewin: Digil el gran i Mirifle el jove. Digil es va establir entre Benadir, Shabelle (Shibeli) i Jubaland i Mirifle a la part central i occidental de les mateixes regions. Els mirifle estan dividits entre els sagaal i els siyeed i els digil es divideixen en set clans (todobadii aw digil). Presenten diferncies socioculturals amb els somalis ms nmades que viuen al nord, i es diuen en conjunt els Reewin o Rahanweyn que no es nom tnic sin de clan. La seva llengua s el af may, una de les dos varietats del somali; els parlants del af may i els de la varietat maha quasi be no s'entenen uns als altres. Prcticament tots els habitants sn musulmans.

 Antecedents .

La primera organitzaci d'aquestos grups (digil-mirifle) fou fundada a la meitat dels anys vint amb el nom d'Al Jam'iyyah al-Khayriyyah al-Wataniyyah (Organitzaci Nacional de la Benevolncia), tericament com organitzaci filantrpica. El 26 de mar de 1947, com a derivaci, es va formar la Hizbia Dighil-Mirifle (HDM) o Partit Digil i Mirifle, abans que la Lliga de la Joventut Somali (que fou afavorida primer pels britnics del 1947 al 1950, i desprs del 1951 pels italians), i fou reconeguda com organitzaci poltica el 1 d'abril de 1947. L'HDM es pronunciava per un estat federal per impedir el domini de l'estat per un clan ms poders que un altra.

El mar de 1954 a les primeres eleccions municipals per sufragi universal (solsament els homes) en les que participaven ms de 20 partits poltics va obtenir 57 escons municipals (en 15 ciutats) d'un total en joc a tot el pas de 281. La Lliga va rebutjar el 1956 un cens per impedir que els rahanweyn (digil i mirifle) resultessin ser un major nombre que el clan darod que es proclamava majoritari  Aquest any 1956, en les eleccions generals, el HDM va obtenir 13 escons i 159.967 vots (la SYL fou majoritria amb 43 escons i 333.820 vots, el Moviment Democrtic de Somlia va tenir 3 escons i 80.866 vots i la Uni Marehan noms 1 esc i 11.358 vots) per no va obtenir cap cartera al govern autnom, les quals foren pels hawiye (3), darod (2) i dir (1). 

El 25 de mar de 1958 va canviar el nom a Hizbia Dastur Mustaqil al-Somal (HDMS) o Partit Somali Independent Constitucional i va proposar un sistema federal. Els lders del partit foren arrestats el 25 de febrer de 1959 desprs de disturbis a Mogadiscio i en resposta el partit no va voler participar a les eleccions generals del mar de 1959, i la Lliga de la Joventut va obtenir la majoria i va formar govern dirigit per Abdullahi Issa. Els rahanweyn van quedar sense representaci fins el 1969 ja que no van participar a la vida poltica del pas. Fins a la independncia (1960) els rahanweyn tenien garantit un ter dels escons (un altre ter els darod i el darrer els hawiye); desprs de la independncia els clans del nord (Somalilndia) aportaven majoria als darods i hawiye. La llengua af mai, parlada al sud, fou suprimida als mitjans de comunicaci en favor del af maha, parlada al nord i a Somalilndia (abans Somlia Britnica).

El rahanweyn van ser hostils a tots els governs, de majoria darod, que des del 1964 van comptar amb el suport dels issaq. Desprs del cop d'estat cap comunista del 1969 dirigit per Siad Barre, cap rahanweyn va participar a la junta militar (25 membres el 1969), al govern o ms tard a la direcci del Partit Socialista Revolucionari Somali quan es va formar el 1976. El govern va decidir un repoblament el 1973-1974 pel qual uns cent mil pastors del nord foren establerts a les valls del Shabele i del Juba, als llocs ms frtils, Kurtunwarey, Sablale, Dujuma. Les lleis de cooperatives (llei 70 de 1973 i 73 de 1975) van posar en mans de l'estat moltes de les terres de la vall en perjudici dels seus propietaris rahanweyn.

El 1988 es va formar el Moviment Democrtic Somali (MDS) de base digil-mirifle (reewin). El 1990 quant es lliurava la guerra civil, els clans reewin no tenien accs a armes de foc ja que tenien molt limitat l'accs a l'exrcit. El desembre de 1990 Barre va fugir a Garbahaarreey amb la intenci de recuperar Mogadiscio, per el gener del 1991 va fugir del pas cap a Kenya (i ms tard fou enviat a Nigria). Les forces del general Barre en retirada (desembre del 1990 i gener del 1991) va assolar la regi per el MDS amb les seves milcies se'n va assegurar el control; desprs els seguidors de Barre van tornar i va ocupar Baidoa l'estiu del 1991; el MSD es va dividir en dos faccions i una d'elles es van aliar als hawiye de Muhammad Fara Hassan, lies Aydid i de Mohammed Ali Mahdi (proclamat president); a partir del 1992 els partidaris de Barre van cremar collites i pobles, van saquejar i matar gent i van desestructurar l'economia i es va produir una epidmia de fam que va matar tres-centes mil persones. Contra el seguidors de Barre, als que el MDS no podia combatre, va venir la milcia d'Aydid, l'organitzaci poltica del qual era el Congres de la Somlia Unificada, que ja estava aliat a una facci dels rahanweyn; la milcia va actuar com a pas ocupat i va destruir Baidoa que va canviar varies vegades de mans; en el fons es disputava una lluita per l'hegemonia regional entre els clans hawiye (Aydid) i darod (sub clan marehan del que era membre Barre), en perjudici dels rahanweyn. El Congres de la Somlia Unificada s'havia dividit entre la facci d'Aydid i la de Mahdi, i era el primer, membre del clan habar gedir, el que dominava la situaci. Amb l'arribada de les forces de l'ONU, el Congres de la Somlia Unificada (facci d'Aydid), del clan hawiye, i el Moviment Patritic Somali, fidel de Barre, dels darod, es va unir i van formar l'Aliana Nacional Somali (nom que el grup d'Aydid va conservar quan de fet l'aliana es va desfer).

 Primera autonomia .

Durant la presencia de la ONU, les dos faccions del MDS es van reconciliar (abril del 1992) dominant la regi que van abandonar els fidels de Barre per anar a la Vall del Juba, i el 7 de mar de 1993 es va fer una conferencia de reunificaci a Baidoa. 

les regions de Bakool, Bay, Shabeellaha Hoose, Jubbada Dhexe i Jubbada Hoose, per mig de representants rahanweyn, van establir una administraci regional a la conferencia de Bonka (Baidoa) del 7 al 11 de mar de 1993. El febrer de 1995 es va celebrar a Baidoa un congres dels digil i mirifle que va acabar el 19 de mar i en el que van participar els caps tradicionals (sultans i malaqs), caps de clans, lders religiosos, homes de negocis, i caps de milcies. Es van elegir consells per formar un Estat dels Rius amb el Alt Juba, Baix Juba, Bay, Bakool i Banaadir amb un consell suprem de 175 membres dirigit per Hassan Sheikh Ibrahim  Hassey  i un consell Suprem Tradicional de 51 membres, presidit per Haji Mukhtar Malaaq Hassan. Quan van sortir les forces de la ONU (les darreres el 3 de mar de 1995) Aydid es va imposar fcilment i va dominar aquestos territoris excepte la Vall del Juba. El juny Aydid es va proclamar president; el setembre del 1995 va ocupar Baidoa i va posar fi a l'experincia autonomista; els oficials de l'autonomia que van poder fugir van formar l'Exrcit de Resistncia Rahanweyn o Reewin (Reewin o Rahanweyn Resistance Army, RRA), i van iniciar els atacs molt poc desprs (octubre de 1995) sota la direcci del coronel Hassan Mohamed Nuur  Shargaduud  (Hasan Muhammad Nur lies Shargudud), All Mohamed Marguus, Mohamud Mohamed Ahmed  Boonow  i Sayyid Ahmed.

 Segona autonomia .

Aydid va morir el juny del 1996 per el va succeir el seu fill Hussein Mohamed Farah Aydid. Amb ajut etop l'Exrcit de Resistncia Rahanweyn va derrotar a les forces d'Aydid a la batalla d'Huddur i va entrar a Baidoa el 6 de juny de 1999. La ciutat, que havia quedat reduda a 15.000 habitants va recuperar els 50.000 en poques setmanes. El desembre de 1999 es va establir una administraci autnoma de les regions de Bay i Bakool. Al procs d'Arta (Djibouti) el 2000, l'ERR no hi va assistir i es va negar a reconixer al Govern Nacional de Transici (GNT). Com acte de protesta i per fer balana a la influncia a Bakool i Bay del Consell de Reconciliaci i Restauraci de Somlia (format a principis del 2001 per Aydid fill, que el maig havia pres el poder a Mogadiscio i es negava tamb a reconixer al GNT), es va constituir l'estat de Somalia del Sud-oest el 1 d'abril del 2002.

 Estat autnom .

Van esclatar conflictes en el s de l'ERR i els lloctinents de Shargudud, Sheikh Aden Madobe i Mohamed Ibrahim Habsade, es van revoltar i van ocupar Baidoa el 3 d'octubre del 2002; el 14 de desembre Shargudud, que conservava fortes posicions a Bay i Bakool, la va recuperar per es va haver de retirar el 16 de desembre. El 23 de setembre de 2003 Madobe i Shargudud es van reconciliar i van participar en el segon govern de transici o Govern Federal de Transici (GFT, 2004) on foren junt amb Habsade membres del Parlament Federal de Transici)

El gener del 2005, els ancians del clan rahanweyn i els lders de la societat civil van intentar reconciliar a Shatigadud, Madobe i Habsade. En aquest mes Shatigadud i Madobe foren nomenats ministres del GFT  dirigit pel primer ministre Ali Muhammad Ghedi.

El mar del 2005 Habsade els va expulsar i es va fer amb el poder a la ciutat i rodalies, mentre Shargudud mantingu una base de poder a bona part dels dos districtes. El maig del 2005 Habsade va acusar a Madobe i Shatigudud d'atacar Baidoa  per installar all al president federal Abdullahi Yusuf Ahmed que era a Bosaso i que el juliol es va traslladar a Jowhar al nord de Mogadiscio.  Avanat 2005 els tres caps rahanweyn es van reconciliar i finalment el president Yusuf es va poder installar a la ciutat junt amb el primer ministre (10 de febrer del 2006) i es va acordar que en aquesta ciutat es reuniria el parlament que abans es reunia a Kenya per motius de seguretat. Sharggudud fou nomenat president del Consell dels Rahanweyn, del que Madobe i Habsade eren tamb membres destacats; el govern local de Baidoa romania en mans d'Habsade.

El 2006 la Uni de Corts Islmiques dominava els districtes de Diinsoor i Buur Hakaba (recapturats temporalment un parell de vegades per les forces del GFT, sense poder-ne mantenir el control) i el govern i els rahanweyn dominaven els districtes de Baidoa i Qansax Dheere. El juny els islamistes eren davant de Baidoa, que finalment fou atacada el 20 de desembre, provocant la intervenci etop; amb aquest suport els rahanweyn, que formaven la quasi totalitat de les forces del govern federal, van derrotar els islamistes i els van rebutjar (batalla de Baidoa).

Els rahanweyn continuaren tenint el poder a la regi com a principal suport al sud del govern federal (que al nord t el suport de Puntland). A la segona meitat del 2007 i el 2008 els islamistes, reorganitzats, van recuperar el control de Bay i Bakool excepte el districte de Baidoa.

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95488" title="Temporada 1995-1996 del FC Barcelona" nonfiltered="2936" processed="2921" dbindex="38150">
Les dades ms destacates de la temporada 1995-1996 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

Plantilla.



Entrenador:  Johan Cruyff substitut per  Carles Rexach;

1996.
Maig.
17 maig - Josep Llus Nez i Joan Gaspart i Solves es reuneixen a Madrid amb el tcnic angls Bobby Robson i tanquen la seva contractaci com a tcnic del FCB per a la propera temporada.

18 maig - El vicepresident Joan Gaspart comunica personalment a Johan Cruyff que no continuar com a entrenador del FCB. La trobada es produeix al vestidor en un ambient tens i no exempt d'insults i acusacions mtues.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95491" title="Pancaritat" nonfiltered="2937" processed="2922" dbindex="38151">
Un pancaritat s una trobada popular fora de la vila on normalment hi ha una menjada que se celebra a les jornades posteriors a la Pasqua a molts pobles de Mallorca, com a "tercera festa" de Pasqua. S'hi consumeixen els darrers productes tpics de Pasqua (panades, rubiols, crespells, flaons, carn rostida, vi i fruita, anomenats recrestalles o regastalles), fets aposta la segona festa de Pasqua o recollits en una capta anomenada cantar panades. El lloc triat sol ser emblemtic per als participants, generalment fonts, ermites o santuaris, i s'hi fan ballades tradicionals (ball de les panades).

Els pancaritats procedeixen de la medieval diada de la Caritat, celebrada el dia de Pentecosta o Cincogema, que tenia relaci amb el cicle agrari i en la qual s'efectuava la benedicci de les collites, modernament traslladada a Mallorca al tercer diumenge de Pasqua i efectuada secularment des del puig de Randa.

A l'edat mitjana, aquest dia els Jurats de la ciutat i regne de Mallorca duien a terme, a l'esglsia del Temple de Palma, un repartiment de pa als pobres, d'on prov el nom de pancaritat (pa amb caritat). Aquest pa se solia anar a menjar collectivament a la vorera de la Riera i desprs a la Font Santa de la Teulera i amb el temps se substitu pels menjars de Pasqua.

Des de 1343 al segle XVII, es va fer tamb una process al mat a la ciutat de Mallorca, on tamb es celebraven representacions teatrals en cadafals situats als carrers. Les organitzaven uns joves anomenats caritaters, que triaven els temes, per aquests arribaren a tenir un carcter transgressor dels costums amb la conseqncia primer de la censura i desprs de la prohici, el 1443. 

La festa des de 1407 interfer amb la de l'ngel Custodi de la ciutat, celebrada primer el dia de la Caritat (lo primer dilluns aprs de la Dominica in albis). L any 1627, l Esglsia va passar la festa de l ngel al segon diumenge desprs de Pasqua i l any 1672, al dia 2 d octubre, per popularment s ha mantengut en el primer diumenge desprs de Pasqua.

A ms de procedir de la festa de l'ngel i del dia de la Caritat, el pancaritat tamb t relaci amb la celebraci de la Pasqua. Aquest dia es feien visites en grup als parents i amics, en les quals es cantaven les canons titulades Deixem lo dol, els antics goigs de Pasqua, i s'intercanviaven presents, generalment pastissos de Pasqua (panades, flaons, rubiols). Aquest costum es convert en l'anomenat anar a cantar (per captar) panades amb canons derivades de les esmentades i recollint presents, com ous (antecedent de les mones de Pasqua), panades i crespells per a consumir a la segona festa i fins i tot al pancaritat i les captes acabaven en balls de pags amb l'assistncia de les allotes de les cases donants amb ses mares. Tot plegat es tracta del costum equivalent a la festa les caramelles de la Catalunya Vella i del nord de la Catalunya Nova i t el mateix origen.

A la darreria del segle XX, es restaur la celebraci del pancaritat a Palma, per ara al castell de Bellver.

Bibliografia.
 Antoni I. Alomar, "Caritat, representacions i process del dia de la", Diccionari del teatre a les Illes Balears. I, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2003, ISBN: 84-370-5480-X. ;
 Antoni I. Alomar, "XIV. El Diumenge de l'ngel", Lnia Directa. 14, Govern de les Illes Balears, Conselleria d'Educaci i Cultura, Palma, 2003, p. 47-50. ;
 Andreu Ferrer i Ginard, Costumbres de nuestra tierra - Folklore balear, Ediciones Cort, Palma, 1995, p. 80-88.
 Antoni Pons, Historia Mallorca. Instituciones, cultura y costumbres del Reino. Siglo XII-XVII,  Palma, 1968, vol. IV, p. 69-72.

Enllaos externs.
 Festes.org;
 Llista de pancaritats ;
 Article Santuaris i Pancaritats de Climent Picornell;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95494" title="Oltre Giuba" nonfiltered="2939" processed="2923" dbindex="38153">
Oltre Giuba fou una efmera colnia italiana a frica. Tenia una superfcie de 87.000 km2 i una poblaci de 120.000 habitants. La capital fou Chisimaio.

Per un tractat signat el 15 de juliol de 1924 la provncia britnica del Protectorat de l'frica Oriental Britnica anomenada Jubalndia (amb certes modificacions territorials) fou cedida a Itlia. El parlament britnic va ratificar la cessi el 27 de mar del 1925, i el 29 de juny de 1925 es va fer la transferncia de poder marcada per la baixada de la bandera britnica a Kismaayo on fou hissada la bandera italiana. En aquest moment va prendre cos oficialment la colnia italiana d'Oltre Giuba. N'havia estat nomenat governador Corrado Zoli (de 48 anys) que va prendre oficialment possessi del crrec encara que ja feia setmanes que treballava amb l'administraci britnica.

El 1 de juliol del 1926 fou incorporada a la Somlia Italiana; els dos antics districtes de l'Alta Jubalndia i la Baixa Jubalndia, van esdevenir els comissariats de l'Alt Juba i Baix Juba, als que foren incorporats territoris de la part oriental del riu. Zoli va retornar a Itlia on va ocupar un alt crrec a la oficina colonial (va morir el 1951).

 Segells .

Itlia va emetre els primers segells el 29 de juliol de 1925, amb segells italians sobre impresos amb la inscripci OLTRE GIUBA" (Trans-Juba o Jubalndia). El 21 d'abril de 1926, es van emetre els primers segells (set) especficament creats pel territori amb un mapa d'aquest i la inscripci "COMMISSARIATO GENLE / DELL' OLTRE GIUBA"; una emissi del 1 de juny del Institut Colonial portava la inscripci nicament "OLTRE GIUBA". Totes les emissions sn de poc valor, especialment els segells nous.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95497" title="Diumenge de l'ngel" nonfiltered="2940" processed="2924" dbindex="38154">
El Diumenge de l'ngel (tamb anomenat de pasqeta o de pasqetes) s el dia que se celebra la festivitat de l'ngel Custodi i s'escau el primer diumenge desprs de Pasqua. A moltes localitats de Mallorca, se celebra un pancaritat, a Palma modernament al Castell de Bellver.

La festa primer se celebrava el primer dilluns desprs de la Dominica in albis de la litrgia catlica, dia "de la Caritat" (d'on ve el nom de pancaritat). L'any 1627 l'Esglsia pass la festa al segon diumenge de Pasqua i el 1672 a dia 2 d'octubre, per popularment s'ha mantingut el primer diumenge desprs de Pasqua.

La celebraci comen a la ciutat de Mallorca, el 1407, i es combin amb l'anterior celebraci de la festa de la Caritat. Hi esdevingu una de les festes ms populars de l'illa i que concentrava a la capital gent de la Part Forana de l'illa, sobretot pagesos, que veien en l'ngel un protector de l'agricultura.

Els actes oficials consistiren en una missa solemne a la seu i una process, patrocinades pels jurats de la ciutat i regne de Mallorca, mitjanant un sndic anomenat angeler. La process seguia el mateix trajecte que la del Corpus Christi i en prengu els elements teatrals, aix com de les representacions de la festa de Sant Jordi i de la Setmana Santa. Els jurats tamb dedicaren una capella de la catedral a l'ngel Custodi del Regne. Al manteniment de la festa i de la capella s'aplicaren una imposici sobre el lloguer de la recaptaci de determinats imposts anomenada "diners dels anaps", abans dedicada a la compra de trofeus per al concurs oficial de tir de ballesta.

Els elements teatrals evolucionaren fins a representacions en uns cadafals situats en el trajecte de la process, un dels quals es trobava davant la casa de la Juraria, a la representaci del qual assistien les autoritats. Als cadafals no oficials, les representacions arribaren a prendre un caire tan prof que, el 1565, les autoritats les prohibiren totes, per es mantingu la process. Un altre motiu de la suspensi dels actes profans de la festa fou que en el dinar que celebraven els bastaixos que muntaven els cadafals es cometien excessos, a parer de les autoritats.

El 1652, Sant Sebasti substitu l'ngel com a patr de la ciutat.

Bibliografia.
 J. Muntaner, "El ngel Custodio de Mallorca", Bollet de la Societat Arqueolgica Lulliana XXXII, p. 1-24.
G. Llompart, "El ngel custodio en los reinos de la Corona de Aragn. Un estudio iconogrfico", Boletn de la Cmara Oficial de Comercio, Industria y Navegacin de Palma de Mallorca, nm. 673 (1971), p. 147-188.
Antoni I. Alomar, "El teatre en la festa de l ngel Custodi de Mallorca (s. XV-XVI) dins El teatre catal dels orgens al segle XVIII", dins Actes del II Colloqui Problemes i Mtodes de Literatura Catalana Antiga: Teatre catal antic. Girona, 6 al 9 de juliol 1998, Albert Rossich (coord.), Universitat de Girona, Edition Reichenberger, Estudis Catalans 5, Kasel, 2001, p. 161-174.
Antoni I. Alomar, "ngel Custodi, representacions i process de l ", Diccionari del teatre a les Illes Balears, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2003, ISBN: 84-370-5480-X.
Antoni I. Alomar, XIV. El Diumenge de l'ngel, Lnia Directa. 14, Govern de les Illes Balears, Conselleria d'Educaci i Cultura, Palma, 2003, p. 47-50.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95500" title="Guillem Sagrera" nonfiltered="2941" processed="2925" dbindex="38155">



Guillem Sagrera (Felanitx, Mallorca, ca. 1380   Npols, 1456) fou un arquitecte i escultor  mallorqu de l'ltim gtic. 

Obra.
 A Perpiny .
Les primeres obres ressenyables de Sagrera apareixen a Perpiny (Rossell), que mantenia estreta relaci amb Regne de Mallorca. Ac apareix treballant en 1416 per a la Catedral de la ciutat. La construcci de la qual estava paralitzada de feia anys, en aquesta data Garcern Albert impuls la seua finalitzaci. Sagrera ser present en l'obra com el mestre d'obres, crrec en el que no continuar ja que el 1422 torna a l'illa de Mallorca. De fet quan en 1436, Garcern Albert arriba ser el cap del bisbat, reimplulsar l'obra de la catedral seguint les traces del mallorqu. La catedral de Perpinya es transform en una obra del gtic catal-mediterrani, amb una nau mplia i capelles entre els contraforts.

 A Palma de Mallorca .
A partir del 1420, Guillem Sagrera s nomenat mestre d'obres de la Catedral de Palma, on treballar en diverses obres. Entre totes destaca a Porta del Mirador, de la qual no noms dona les traces, sin que treballa en la decoraci escultrica, de la qual destaquen Sant Pere i Sant Pau (una verge de la mateixa porta est avui dia al Museu de Palma, havent-s'hi collocat una rplica).

En 1426 el gremi de mercaders de la ciutat li encarreguen una de les seues obres ms importants: la Llotja de Palma. sagrera continuar a l'obra fins 1447. L'edifici es donaria per finalitzat el 1452 per el seu substitut Guillem Vilasclar. A la Llotja, Sagrera cre un espaicobert de voltes sostingudes per sis fines columnes helicoidals, que li donen una sensaci de lleugeresa. Segurament Sagrera s'inspir en l'esglsia dels dominics de la mateixa ciutat de Palma (avui desapareguda) o en l'aula capitular del Convent de Sant Domnec de Valncia. L'arquitecte torn a treballar com a escultor, aquesta vegada les seues escultures tindrn una factura ms grcil que les imatges de la Seu. La Llotja mallorquina s una obra de referncia del gtico civil. L'edificaci que la prendr com a model ser la Llotja de Valncia

Perode itali.
Alfons el Magnnim crid a Sagrera a Npols, on hi residia. All, amb l'escultor catal Pere Joan, comena la reforma del Castel Nuovo. De Sagrera s la concepci general de l'edifici, les torres circulars i la gran Sala dels Barons.

Sagrera va morir en el crrec de les obres napolitanes el 1456.

Obres.
Catedral de Perpiny;
Catedral de Palma;
Llotja de Palma;
Castell Nuovo;
Obres escultriques varies.


Vegeu tamb.
 Gtic internacional.
 Perpiny.
 Catedral de Palma.
 Castel Nuovo, Npoles;

Enllaos externs. 
Arquitectura Barcelona :: Guillem Sagrera














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95505" title="Lotarngia" nonfiltered="2942" processed="2926" dbindex="38157">
La Lotarngia s el nom que es va donar a les terres del Imperi Carolingi que van correspondre a l'emperador Lotari I, fill de Llus el Piets i nt de Carlemany, desprs del Tractat de Verdun (843). 

Se situaven en una llarga franja de terra des del Mar del Nord fins la pennsula Itlica i quedava entre els territoris que havien correspost als seus germans:  Carles el Calb a la Frana occidental i Llus el Germnic a la Frana oriental o Germania.
 
La Lotarngia inicial cobria:
 Els Pasos Baixos;
 Blgica ;
 Luxemburg ;
 a Alemanya ;
Rin del Nord-Westflia;
Rennia-Palatinat ;
Saarland ;
 a Frana ;
Lorena ;
Alscia ;
les regions a l'est del Roine, del Saona, del Mosa i de l'Escalda.

Aquests territoris tenien un difcil encaix entre si i desprs de la mort de Lotari (855) es van repartir entre els seus tres fills:
 Llus II el Jove (? 875), va rebre el ttol d'Emperador d'Occident i Itlia.
 Lotari II (? 869), va rebre la part Nord: de Frsia a Sussa. Denominada Lotarngia desprs de la seva mort.
 Carles de Provena (? 863), la Provena i Borgonya.

Quan al 869 mort Lotari II, els seus territoris, s a dir la part ms septentrional de l'original Lotarngia, se la reparteixen entre els seus oncles Llus i Carles, redefinint les fronteres acordades al 843 mitjanant el Tractat de Meerssen

En el segle XVI, sota el regnat de l'emperador Carles V tornarien a reunir-se moltes d'aquestes terres sota una sola corona que, en retirar-se Carles al Monestir de Yuste, va separar de l'Imperi Germnic, per deixar-les en herncia al seu fill Felip II, rei d'Espanya, que governava l'nica potncia del moment capa de mantenir-les unides. I novament es va demostrar l'artificialitat d'aquesta uni.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95509" title="Jonc" nonfiltered="2943" processed="2927" dbindex="38158">

El jonc o jonc boval (Scirpus holoschoenus) s una planta de l'ordre dels poals present a zones humides.

Pot arribar a assolir altures de fins a 2 m.

Viu a llocs embassats i prop de cursos d'aigua, fins als 2000 metres d'altitud.

Vegeu tamb.
 Mata de Jonc;

Enllaos externs.
 Herbari Virtual de les Illes Balears;
 Fotos de les parts del Jonc ;
 Societat d'Histria Natural del Bages;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95511" title="Lotari II de Lotarngia" nonfiltered="2944" processed="2928" dbindex="38159">
 Lotari II (825   Piacenza, 8 d'agost de 869) va ser fill de Lotari I. Desprs de l'abdicaci del seu pare en 855 es va convertir en monarca de la part nord del regne del seu pare que comprenia el territori situat entre Frsia i l'actual Sussa. 
A la seva mort el regne es va denominar en el seu honor Lotarngia i va ser dividit entre els seus oncles mitjanant el Tractat de Meerssen


 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95514" title="Temporades del Nstic" nonfiltered="2945" processed="2929" dbindex="38160">
A continuaci hi ha els enllaos als articles sobre cada temporada del Gimnstic de Tarragona.


 Temporada 1999-2000 del Nstic;
 Temporada 2000-2001 del Nstic;
 Temporada 2001-2002 del Nstic;
 Temporada 2002-2003 del Nstic;
 Temporada 2003-2004 del Nstic;
 Temporada 2004-2005 del Nstic;
 Temporada 2005-2006 del Nstic;
 Temporada 2006-2007 del Nstic;
 Temporada 2007-2008 del Nstic;
 Temporada 2008-2009 del Nstic;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95517" title="Carles III el Gras" nonfiltered="2946" processed="2930" dbindex="38163">

Carles III el Gras (Neidingen, 13 de juny de 839 - dem, 13 de gener de 888), de la Dinastia Carolngia, Emperador d'Occident de 881 a 887, Rei de Frana oriental des de 876 a 887 i de Frana Occidental des de 884 a 887.

Fill de Llus el Germnic, va arribar al tron de Frana oriental en succeir al seu germ Llus el Jove.
Arran de l'abdicaci del seu germ Carloman va arribar al tron d'Itlia.

En morir Carloman II el 12 de desembre de 884, tamb va governar sobre la Frana Occidental reunificant el Regne Franc. Declarat incapa per governar a causa d'una malaltia va ser obligat a abdicar l'any 887.

Li va succeir Guiu de Spoleto en el ttol imperial, Od I de Frana en la Frana Occidental, Arnulf de Carntia en la Frana  oriental, Berenguer de Friul en Itlia i Rodolf en Borgonya.



 

 

 











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95520" title="Front Democrtic de Salvaci Somali" nonfiltered="2947" processed="2931" dbindex="38164">

El Front Democrtic de Salvaci de Somlia inicialment i desprs  Front Democrtic de Salvaci Somali (o Front Democrtic Somali de Salvaci) (FDSS, segles angleses SSDF, en somali Jabhadda Diimuqraadiga Badbaadinta Soomaaliyeed,) s un partit poltic de Somlia basat a Puntland. Est format majoritriament per membres del clan majeerteen dels grup darod.

El 9 d'abril de 1978 un grup d'oficials d'aquest clan dirigits pel coronel Muhammad Shaykh Osman va intentar un cop d'estat que va fracassar. 17 implicats foren detinguts i molts afusellats o empresonats de per vida o per molt de temps. Els que van poder escapar es van refugiar a Etipia. All es van unir al moribund Front d'Acci Democrtica Somali, conegut per les sigles SODAF i l'abril de 1979 es va formar el Front de Salvaci Somali (FSS, segles angleses SSF) en qu el principal dirigent era el coronel Abdullahi Yusuf Ahmed, l'oficial de ms alta graduaci dels que havien participat al cop d'estat i s'havien escapat. La seva primera acci armada la va fer amb 50 homes, dels que 39 van morir. Llavors la resta foren incorporats a l'exrcit etop per lluitar contra el Front d'Alliberament de Somlia Occidental.

Fins que no va rebre un suport actiu de Lbia l'organitzaci no va poder realitzar prcticament cap activitat. Amb ajut de Lbia es van poder organitzar atacs a traves de la frontera. Barre va respondre amb la repressi sobre ciutadans del clan Majeerteen, incloent la destrucci de pobles sencers, activitats en las que va destacar el general Muhammad Siad Hersi, lies Morgan gendre del dictador, tot i que era del mateix clan Majeerteen. Algunes dones Majeerteen foren violades com a cstig collectiu a tot el clan.

L'octubre de 1981 es va fusionar amb dos grups d'esquerra radical (amb base al Iemen del sud), el Partit dels Treballadors Somalis (PTS) i el Front Democrtic per l'Alliberament de Somlia (FDAS, un front d'organitzacions en l'orbita del Partit Comunista de Somlia), que va originar el Front Democrtic de Salvaci Somali (FDSS). Dels 11 membres executius, 7 eren de l'antic FSS i van intentar imposar un partit basat en el clan per damunt d'una organitzaci transversal de clans com volien la resta. La facci ms esquerrana fou desactivada pels etops, interessats en un joc estratgic de ms abast. Tropes etops van fer incursions a Somlia sota l'aparena de ser membres del FDSS, junt amb membres d'aquest grup (1982); Estats Units va ajudar a Barre que va poder rebutjar als atacants, que van conservar dos districtes, (que Etipia va allegar que estaven en el seu territori, cosa a la que s'oposava el Front). A Somlia es van produir represlies contra el clan majeerteen i a Cel-Habreg al Galguduud, el Front va actuar contra els marehans.

Tot aix va provocar que una part de l'organitzaci se sotmets al general Siad Barre que tamb va usar incentius econmics utilitzant els fons procedents d'Itlia per la construcci de projectes a la regi de Miguirtinia, per donar-los al dissidents. Yusuf volia una organitzaci basada en el seu clan mentre els membres d'esquerres volien una organitzaci revolucionaria i el primer va iniciar una purga d'esquerrans. Yusuf fou arrestat pels etops (1984) junt amb altres dirigents i entre les purgues, defeccions i detencions el moviment va restar neutral la resta de la guerra (1984-1988).  Mohamed Abshir Waldo fou nomenat com a president provisional.

Un Congres el 1986 va nomenar president a Hassan Ali Mireh que va dimitir el 1988. Un etop de Dire Dawa, Musa Islam, es va proclamar cap de l'organitzaci mentre es preparava un nou congrs en el que el general Mohamed Abshir Musa va assolir el control de l'organitzaci (1989). Desprs de l'acord de pau entre Etipia i Somlia, els etops van retirar el suport al Front, li van negar armes i li van tancar la radio (Radio Halgan, que emetia des del 1981).

Quant Yusuf fou alliberat el 1991 va recuperar la direcci immediatament, pero el grup es va dividir en dos faccions, la seva prpia i la de Abshir Musa, sense un trencament definitiu (Musa va conservar el crrec de president i Yusuf era vicepresident). El secretari general era Mohammed Abshir Waldo.

Desprs del 1991 el Coronel Abdullahi Yusuf Ahmed i els membres del anomenat Grup del Manifest (General Mohamed Abshir Musa i el boqor Abdillahi Bogor Musse) es van enfrontar. Abshir Musa fou cap de la policia amb el darrer govern democrtic abans de 1969 per va dimitir per una disputa amb el govern i desprs del cop d'estat, Barre el va empresonar). A l'abril del 1992 ambds faccions es van aliar al s del govern inter d'Ali Mahdi del Congres de la Somlia Unificada, entre elles i amb el Front Nacional Somali, lleial a Barre, i es van enfrontar a les milcies del general Muhammad Fara Hassan, lies Aydid  i a la Aliana Nacional Somali.

El partit es va fer amb el control de les provncies de Bari, Nugaal, i part de la regi de Mudug sota la direcci nominal del general Mohamed Abshir Musa, tant en els territoris del subclan majeerteen dels darod com en els dels subclans warsangeli i dhulbahante dels darod i altres subclans menors com els hinjinleh, magdleh, turyer, yibir, i tomal. Com que els majeerteens, warsangelis, i dhulbahantes sn tots descendents d'Harti (dins del grup darod, i eren descendents ms propers entre ells que entre altres subclans con els ogadenis i els marehans) aquest conjunt fou conegut com els hartis.

Quan el Moviment Patritic Somali, basat en el grup darod i en els subclans ogadeni i harti (per d'una branca establerta a Mogadiscio i Kishimayu) es va escindir entre la facci majoritria ogadeni del coronel Omar Jess i la minoritria harti del general Aden Abdullahi Nur lies Gabiyow aliada amb les forces del general Muhammad Siyad Hersi, lies Morgan, que al seu torn s'estava separant del Front Nacional Somali on com a majeerteen (pertanyia per naixement al clan majeerteen per estava casat amb la filla de Barre, una marehan) havia perdut el control en favor dels marehan, el FDSS es va aliar amb Gabiyow i Morgan. Des que el 1992 va ocupar Bardera, va buscar l'aliana amb el FDSS contra el senyor de la guerra Aydid.

Per un temps Musa va marxar a Arbia Saudita, deixant el cam lliure a Yusuf

EL FDSS es va enfrontar amb grups islamistes que es van apoderar d'algunes ciutats i llogarets temporalment per va aconseguir expulsar-los cap a Somaliland on es van apoderar del port de Las Khoreh.

El 1998 el FDSS va establir l'estat autnom de Puntland junt amb el Partit Unit Somali (warsangeli i dhulbahante) i la Uni Nacional Democrtica Somali (aurtoble del grup darod, del Nugaal, i lelkaseh tamb del grup darod, de Galgaduud i Mudug. Yusuf fou el seu president excepte per un breu perode (2001-2002)

El 10 d'octubre del 2004 Abdullahi Yusuf Ahmed fou nomenat president del Govern Federal de Transici i va deixar la presidncia de Puntland on el seu partit continua sent majoritari.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95523" title="Moviment Nacional Somali del Sud" nonfiltered="2948" processed="2932" dbindex="38165">
El Moviment Nacional Somali del Sud s un partit poltic de Somlia basat en el grup de clans Dir.

Desprs de la independncia de Somaliland el maig de 1991, els membres del Moviment Nacional Somali que vivien a la resta de Somlia van formar el mar de 1992 el Moviment Nacional Somali del Sud. Fou elegit president el coronel Abdi Warsame Isaaq.

Des del comenament fou aliat del Congrs de la Somlia Unificada, especialment amb la facci d'Aydid, formada pels grups Dir i Hawiyya. El 12 d'agost de 1992 es van unir a la reuni de Bardera a l'Aliana Nacional Somali formada amb la facci del general Aydid del CSU, la facci de Jess del Moviment Patritic de Somlia, i la facci de Nur Aliyou del Moviment Democrtic de Somlia.

Va combatre activament al Front Nacional de Somlia de Morgan, i el seu aliat el Moviment Patritic de Somlia-facci Gabyow, i va combatre a les regions de Gedo i Kishimayu, derrotant els favorables a Barre l'abril de 1992.

Les seves seus principals sn a Merca i Mogadiscio.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95528" title="WNBA" nonfiltered="2949" processed="2933" dbindex="38166">

L'Associaci Nacional Femenina de Bsquet (en angls Women's National Basketball Association o WNBA) s una organitzaci que regula la lliga de bsquetbol per a dones als Estats Units. Va ser fundada el 1996 i la lliga va comenar el 1997. La temporada de la WNBA s de maig a agost (s a dir, l'estiu boreal). 

 Histria .

L'idea de crear una lliga professional femenina de bsquet es venia gestant feia temps. Fou el 24 d'abril del 1996 que la NBA aprov la creaci de la WNBA. No ha estat la primera lliga de bsquet femenina americana, anteriorment exist la WBL, per s la primera que ha comptat amb el ple suport de la NBA. Les primeres temporades compet amb la ABL, una altra lliga professional femenina.

El primer partit de la competici fou disputat el 21 de juny de 1997 entre els clubs New York Liberty i Los Angeles Sparks, al Great Western Forum de Los Angeles. La jugadora dels Sparks Penny Toler anot la primera cistella de la competici. Els New York Liberty guanyaren aquell primer partit per 67-57.

Els primers campions foren els Houston Comets, amb jugadores com Cynthia Cooper, derrotant a la final a New York Liberty per 65-51. El 14 de juny de 1999 es disput el primer WNBA All-Star Game. L'Oest derrot l'Est per 79-61.

 Histria de les franqucies .
Les franqucies que foren escollides pel primer campionat, el 1997 foren:
 Charlotte Sting;
 Cleveland Rockers (desaparegut el 2003);
 Houston Comets;
 Los Angeles Sparks;
 Sacramento Monarchs;
 New York Liberty;
 Phoenix Mercury;
 Utah Starzz (traslladat el 2002);

L'octubre de 1997 la WNBA anunci dues noves franqucies pel proper any (1998):
 Detroit Shock;
 Washington Mystics;

L'abril de 1997 la WNBA anunci dues noves franqucies pel proper campionat (1999):
 Orlando Miracle (traslladat el 2002);
 Minnesota Lynx;

El juny de 1999 la WNBA anunci dues noves franqucies pel proper any (2000):
 Indiana Fever;
 Miami Sol (desaparegut el 2002);
 Portland Fire (desaparegut el 2002);
 Seattle Storm;

El desembre de 2002 la franqucia Utah Starzz es trasllada a San Antonio:
 San Antonio Silver Stars;

El gener de 2003 la franqucia Orlando Miracle es trasllada a Connecticut:
 Connecticut Sun;

El febrer de 2005 la WNBA anunci una  nova franqucia pel proper any (2006):
Chicago Sky;

 Franqucies .
Conferncia Est.


Conferncia Oest.


Desapareguts.
 Cleveland Rockers desaparegut el 2003.
 Miami Sol desaparegut el 2002.
 Portland Fire desaparegut el 2002.

 Campionats WNBA .
 Veure l'article: Campionat de la WNBA;

Presidents WNBA.
 Val Ackerman: 1997-2005;
 Donna Orender: 2005-avui;

 Enllaos externs .
 Web oficial;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95531" title="Moviment Patritic Somali" nonfiltered="2950" processed="2934" dbindex="38168">
El Moviment Patritic Somali (MPS, sigles angleses SPM) en un partit poltic de Somlia del subclan ogadeni del grup darod.

El 1989 el Moviment Nacional Somali issaq va organitzar una fora anomenada Moviment Patritic Somali, de base ogadeni, oposada a Barre. Els ogadeni estaven repartits entre Kenya, Somlia i Etipia, per els primers a entrar al moviment foren de la regi de Kishimayu (on no son majoria) i de Kenya. A Kishimayu compartien les terres amb el subclan warday dels dir, el subclan gaaljecel dels hawiye, els reer aw-saeed dels dir, i els sheikhal dels hawiye.

El clans del subclan ogadeni que s'havien establert a Kishimayu eren el ogaas yusuf baaltaageul (el 1850) i el 1911 van arribar els primers majeerteen; desprs en van  arribar d'altres, incloent els aurtoble, que estaven barrejats i que eren sobretot comerciants.

El general Aden Abdillahi Nur lies Gabiyow i el coronel Ahmed Omar Jess eren oficials del exercit de Barre. Gabiyow va dirigir els anys vuitanta el programa d'extermini dels Issaq per ordre de Barre i per aix es va valer d'ogadenis reclutats als camps de refugiats (contra les prescripcions de l'ONU) que eren enviats a les rees poblades per issaqs amb ordres de matar-los. L'estiu de 1988 Gabiyow era ministre de defensa i Jess comandant del 26 sector de l'exrcit i es van oposar a la integraci dels grups irregulars ogadenis a l'exrcit nacional, incloent els ogadenis reclutats de Gabiyow pel seu programa d'extermini i els membres del Front d'Alliberament de Somlia Occidental d'Etipia. Aix era la culminaci del tractat amb Menguistu Haile Mariam que posava fi al conflicte, tractat que havia provocat el descontentament dels ogadenis ja que aturava el suport de Somlia als guerrillers ogadenis. El coronel Ahmed Omar Jess va desertar i es va unir al MNS. 

Tres setmanes desprs el general Gabiyow fou arrestat per el gener de 1989 Barre el va nomenar Ministre d'estat a la presidncia; el 24 de juliol de 1989 Barre el va fer arrestar altre cop junta amb el general Mohamed Abdulle Baadle (un hawiye ex-ministre de l'interior) acusats de crims contra la naci; Gabiyow va ser destitut tamb del comit central del Partit Socialista Revolucionari de Somlia, de membre de l'Assemblea i de ministre. Aix va provocar la revolta d'alguns militars ogadenis de la regi de Jubaland dirigits pel coronel Bashir Bililiqo.  Ahmed Omar Jess, Bashir Bililiqo, i altres, se'n va anar a Etipia per planificar l'oposici a Barre i van fundar  Moviment Patritic Somali del que Jess en va assolir la direcci. Bililiqo va morir en un enfrontament amb forces de seguretat kenyanes el maig de 1992.

Des el comenament el Moviment es va coordinar amb el Congres de la Somlia Unificada, especialment amb el seu cap militar general Muhammad Fara Hassan, lies Aydid. Va atacar les regions de Bakool i Bay en direcci a Mogadiscio al mateix temps que Aydid atacava des el nord. El gener de 1991 el moviment va prendre la base aria de Balli-Dogle a 100 kms al oest de Mogadiscio. La declaraci com a president de Ali Mahdi Muhammad, lder poltic del Congres de la Somlia Unificada, va trencar l'acord ja que el MPS no fou consultat, i va exigir la retirada de la proclamaci de Mahdi.

Aquest va enviar una delegaci a la seu del MPS a Afgoi (Afgooye) i va oferir alguns llocs ministerials al grup per aquest va refusar reconixer el govern de Mahdi i va exigir el respecte dels acords amb Aydid que donaven al MPS una participaci igualitria. Llavors Mahdi va difondre la noticia que el MPC havia unit les seves forces a les dels lleials a Barre, i les diverses milcies del CSU a Mogadiscio van atacar les posicions del MPS al oest. Aix el grup es va veure abocat realment a reunir les seves forces a les lleials a Barre, forces que per aix no van poder ser perseguides per les milcies d'Aydid quan es retiraven cap sud. Aix les forces lleials a Barre es van poder reorganitzar a Gabarhaarrey i atacar en direcci a Mogadiscio l'abril del 1991, i a l'any segent altre cop (abril de 1992).

Els partidaris de Barre excepte els marehan van proclamar que el Moviment Patritic seria el representant de tots els clans del grup darod al sud, i molts darods lleials a Barre (majeerteens, dhulbahantes i warsangelis) van ingressar al moviment, diluint el seu inicial pes del subclan darod ogadeni. Omar Moalim va allegar la representaci del grup a la conferencia de pau Djibouti del 1991, per el grup va refusar la seva representativitat i era probablement un enviat dels lleials de Barre.

Ahmed Omar Jess preparava un congres del moviment a Kishimayu quant es va assabentar de qu els oficials lleials a Barre planejaven una reuni all del anomenat 21 Comit (5 de gener de 1992). El Congres de Jess no es va poder celebrar doncs Gabyow (que formava una facci dins el moviment) i Muhammad Siyad Hersi, lies Morgan, (lder dels seguidors de Barre al Front Nacional Somali, per que com a majeerteen havia perdut la majoria al grup) van atacar Kishimayu. Jess va resistir i va formar un nou Moviment Patritic Somali amb els originals dirigents ogadenis i va buscar renovar l'aliana amb el general Aydid que ara s'havia separat de Mahdi i tenia la seva prpia facci del Congres de la Somlia Unificada. En una reuni feta a Bardera els dos grups es van unir i amb dos mes van formar l'Aliana Nacional Somali (els altres dos grups foren el Moviment Nacional Somali del Sud i la facci de Nur Aliyou del Moviment Democrtic de Somlia).

El General Gabiyow i el general Muhammad Siyad Hersi, lies Morgan, van organitzar als membres no ogadenis del MPS amb Gabyow com President i Morgan com a comandant de les milcies. El primer es va establir a Nairobi dedicat a la poltica i el segon va restar al camp de batalla. La nova organitzaci estava formada per membres dels subclans o clans del grup darod: bartire, abasguul, aurtoble, majeerteens, warsangelis i dhulbahantes, amb alguns ogadenis (com el general Gabiyow).  Com que els tres darrers grups eren descendents d'Harti foren coneguts com els hartis (hartis del sud, per diferenciar-los dels del nord, que actualment son menys que els que viuen al sud). Jess va exercir algunes represlies contra civils hartis a Kishimayu i rodalies.

Les forces de la UNITAF dirigides pels Estats Units van bloquejar l'ofensiva de Morgan vers Baidoa a finals del 1992 i Morgan es va replegar cap a les rodalies de Kishimayu i a les zones fronteres amb Kenya. El gener de 1993 Morgan va atacar a les forces del Moviment Patritic Somali de Jess (part de l'Aliana Nacional Somali) prop de Kishimayu, amb soldats que li havien restat lleials de la seva facci del Front Nacional de Somlia integrats amb les forces del Moviment Patritic de Somlia-Gabiyow. Els americans (amb la cooperaci de les forces belgues) van utilitzar helicpters per atacar a Morgan (25 de gener de 1993) i evitar el seu atac a Kishimayu on el coronel Jess cooperava amb l'UNITAF i havia concentrar els seus milicians i armes en camps controlats, i en canvi Morgan no ho havia fet.

El 1993 el Moviment va ocupar Kismaayo i va dominar Jubaland. Quan es van retirar les forces de l'ONU el mar del 1995 el moviment controlava tres quarts del Jubaland. El 1998 va establir un govern autnom a aquesta regi. Els moviments oposats es van aliar (Forces Aliades Somalis) i el van expulsar el 1999. Desprs de dos intents de recuperar el poder (2001 i 2004) a Kismaayu les seves forces estaven redudes a uns 1000 homes. Va participar a la conferencia de pau a Kenya que va portar a l'establiment del Govern Federal de Transici al que va acabar donant suport desprs d'haver trencat les converses, per no va obtenir cap ministeri. Si be nominalment encara existeix va deixar de jugar un paper actiu desprs del 2006.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95532" title="Isoglossa" nonfiltered="2951" processed="2935" dbindex="38169">
Una isoglossa (paraula bastida a partir del prefix grec iso- "igualtat" i de  "llengua") s una lnia imaginria que separa dues rees geogrfiques que es distingeixen per un tret dialectal concret, ja sigui de tipus fonolgic, lxic o d'alguna altra mena.

Les isoglosses no es reconixen necessriament en divisions del territori basades en l'orografia ni en les administratives, encara que aquestes dues divisions hagin pogut incidir en el seu perfil. Quan diverses isoglosses tenen un recorregut proper es parla de "feix d'isoglosses".

s freqent observar l's poc rigors del terme isoglossa per designar les lnies que separen llenges i dialectes. Des del punt de vista lingstic, tanmateix, sovint no s possible definir-la amb exactitud, ja que s'entn comunament una llengua com un conjunt de dialectes mtuament intelligibles. Ats que, freqentment, la intelligibilitat entre rees geogrfiques s un fenomen gradual, pot ser impossible des del punt de vista lingstic separar varietats com ara les llenges, la qual cosa en no pocs casos origina decisions basades en afinitats poltiques i culturals.

Aix mateix, s'anomena isoglossa principal aquella que coincideix amb el nombre ms gran d'isoglosses i s marcada com a isoglossa lingstica o dialectal.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95533" title="Warday" nonfiltered="2952" processed="2936" dbindex="38170">
Els Warday sn un subclan del grup de clans Dir de Somlia que es caracteritzen per tenir un rei. 

El primer rei fou Boqor Waamo a finals del segle XIX. El cinqu rei, Boqor Mohamed, dirigia el clan un segle desprs. Boqor s la paraula somali per sobir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95534" title="Lliure comer" nonfiltered="2953" processed="2937" dbindex="38171">
En l'estudi de l'economia i el comer internacional el lliure comer s un model de mercat ideal en qu el comer de bns i serveis entre els pasos flueix de manera ininterrompuda sense el costos artificials imposats pel govern. s ideal, ats que en la teoria econmica, s'arriba sempre al preu del mercat sense alteracions i distorsions (impostos o restriccions). Com a corrent poltic el comer lliure s promogut pels seguidors de l'economia neoclssica. S'hi oposen, per, els grups anti-globalitzaci, per la tendncia dels pasos rics en les clusules dels acords o en l'aplicaci de subsidis agrcoles interns, d'abusar dels pasos pobres. 

Caracterstiques del lliure comer.
El comer lliure s un concepte que inclou:

 el comer internacional dels bns sense tarifes (impostos sobre les importacions) i sense cap altre barrera comercial (p.ex. quotes d'importaci);
 el comer internacional dels serveis sense tarifes i sense cap altre barrera comercial;
 el moviment lliure de la m d'obra entre pasos;
 el moviment lliure de capital entre pasos;
 l'absncia de les poltiques de distorsi (regulaci, subsidis o lleis) que donen una avantatge a les companyies nacionals sobre les companyies internacionals;

En la prctica, la majoria dels acords de lliure comer no inclouen el moviment lliure de m d'obra, i generalment posen restriccions al comer d'alguns productes que el govern considera crtics. Per aix, llevat del comer entre els estats membres de la Uni Europea, cap altra rea de lliure comer del mn permet els cinc punts anteriors. 

Histria del lliure comer.
Des de l'antiguitat, diverses civilitzacions prsperes han promogut el comer (sovint per fora amb la creaci de vasts imperis). L'estudi dels beneficis del comer es van desenvolupar a Europa els ltims cinc segles, principalment de la cultura de comer d'Anglaterra. En oposici al lliure comer va sorgir la poltica del mercantilisme durant el segle XVI a Europa, i ha sobreviscut amb diverses facetes fins a l'actualitat. Els primers politlegs i economistes a oposar-se al mercantilisme i a promoure el lliure comer van ser David Ricardo i Adam Smith, i van donar explicacions matemtiques i histriques sobre els beneficis que el comer va donar a les civilitzacions antigues. Adam Smith, per exemple, va subratllar que l'increment en el comer va ser la causa del desenvolupament no noms de les cultures mediterrnies, com ara Egipte i Grcia sin tamb de Bengal i Xina.


Articles relacionats.
 rea de lliure comer;
 Comer;
 Comer internacional;
 Integraci econmica;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95535" title="rea de lliure comer" nonfiltered="2954" processed="2938" dbindex="38172">
Una rea de lliure comer est integrada per un grup especfic d'estats que han acordat eliminar les tarifes, quotes i preferncies a la majoria (o tots) els bns comerciats entre ells. Tanmateix, cada estat membre de l'rea conserva el dret a aplicar poltiques diferents amb els estats que no en sn membres. Es considera una de les etapes de la integraci econmica. 

A diferncia de la uni duanera, els membres de l'rea de lliure comer tenen poltiques comercials diferenciades amb els estats que no en sn membres; s a dir, un estat membre d'una rea de lliure comer pot negociar accords comercials preferencials unilaterals amb altres estats no-membres i fins i tot pot pertnyer a dues rees diferents de lliure comer. Per tal d'evitar l'evasi amb la re-exportaci de productes (p.ex. si un estat importa bns d'un estat no membre amb el qual t una poltica preferencial o de lliure de comer i desprs re-exporta als estats membres de la seva rea de lliure comer) els membres han d'establir un sistema de certificaci anomenat "Regles d'Origen" que estableixen la composici mnima de materials locals i llur transformaci en el valor final del bns. Els bns que no compleixen els requeriments mnims no es consideren bns locals i sn subjectes als imposts a les importacions dels estats no-membres. 

Les rees de lliure comer sn el resultat dels acords de lliure comer entre dos o ms estats. El propsit dels acords s beneficiar-se de la especialitzaci, la divisi del treball i del concepte de l'avantatge comparatiu. La teoria de l'avantatge comparatiu prediu que en un mercat sense restriccions i en equilibri cada factor de producci s'especialitzar en l'activitat en la qual t avantatge comparatiu (per no pas absolut). La teoria prova matemticament (i sota alguns supsits) que el resultat final ser l'increment del benestar de tots els participants, encara que al comenament un estat sigui ms gran i ms productiu que l'altre. No obstant la teoria es refereix a la riquesa o benestar agregat, per, no prediu la distribuci interna de la riquesa. Encara que els guanys totals sn majors a les prdues, hi existeixen indstries locals que podrien ser afectades pel lliure comer.

Vegeu tamb.
 Bloc comercial: llista de bloc comercials del mn;
 Comer internacional;
 Lliure comer;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95537" title="Institut Nacional d'Estadstica" nonfiltered="2955" processed="2939" dbindex="38174">
Un Institut Nacional d'Estadstica s l'organisme d'un estat encarregat de recopilar les estadstiques demogrfiques, socials i econmiques aix com planificar, aixecar i analitzar el cens de la poblaci. Als segents pasos aquest organisme t el mateix nom:

 Institut Nacional d'Estadstica (Bolvia);
 Institut Nacional d'Estadstica (Espanya);
 Institut Nacional d'Estadstica (Guatemala);
 Institut Nacional d'Estadstica (Portugal);
 Institut Nacional d'Estadstica (Uruguai);
 Institut Nacional d'Estadstica (Xile);

Altres noms que poden tenir els instituts estatals similars sn:

 Oficina d'Estadstica (Statistisches Bundesamt) a Alemanya;
 Institut Nacional d'Estadstica, Geografia i Informtica a Mxic;
 Oficina dels Censos dels Estats Units (United States Census Bureau) i l'Oficina de les Estadstiques Laborals (Bureau of Labor Statistics);
 Oficina (o ministeri) Central d'Estadstica a Israel, els Pasos Baixos, Filipines entre altres;
 Institut Nacional d'Estadsitca a Itlia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95539" title="Congrs de la Somlia Unificada" nonfiltered="2956" processed="2940" dbindex="38175">
El Congrs de la Somlia Unificada (CSU) es un partit poltic de Somlia basat en el grup de clans hawiye.

Els primers grups armats dels hawiye es van formar al clan saleban, subclan dels habar gedir  entre el 1983 i el 1986. Per la primera milcia autentica es va formar a Balli  Dhuumoodle (entre Galkacyo i la frontera d'Etipia) el 1988, integrada principal per membres del subclan saad dels habar gedir als que es van unir els guerrillers dels saleban i desertors hawiye del exrcit nacional. Els atacs de les forces de Siad Barre no van aconseguir liquidar-los.

Una reuni de membres del grup hawiye de diversos pasos (Europa, Estats Units, Emirats rabs) van viatjar a Roma per constituir una organitzaci poltica dels hawiye  el gener del 1989 i es va fundar el Congrs de la Somlia Unificada que fou registrat com a partir a Roma el 1 de febrer de 1989 per Hussein Ahmed Mohamed, Abdi Hilowle Hassan, Hassan Mohamud Moheddin i Hassan Omar Mohamed. El principal impulsor fou el doctor Omar Muhamad Hasan, que vivia a Roma des de feia 30 anys.
Per dins el moviment hi havia dos punts de vista bsics: els que volien compatir el poder amb Barre i els que el volien fer fora. La segona tendncia es va imposar i el president (Ali Wardhigley) i tres vicepresidents (de 4) eren d'aquesta tendncia. Wardhigley havia estat membre fins llavors membre del Moviment Nacional Somali on va arribar a la vicepresidncia (el crrec mes alt que va arribar a ocupar un no issaq).

El milicians de Balli Dhuumoodle van acceptar aquesta organitzaci com a representant dels hawiye per no van rebre instruccions precises ni ajut material. Una manifestaci contra Barre es va fer a Mogadiscio el 14 de juliol de 1989 i els hawiyes i van participar contribuint al seu xit. Tamb a l'exrcit es van produir desercions especialment al territori on viuen els Hawiye.

Una mica desprs Ismael Jimaale, advocat, president del residents hawiye i membre del subclan abgaal, va fundar una secci clandestina del moviment a Mogadiscio.  Jimaale va demanar al general Mohamed Farah Hassan lies Aydid, que era ambaixador de Somlia a la ndia, que s'uns al moviment per dirigir les seves forces militars; Aydid va acceptar l'oferta i va desertar.

Desprs d'un any Aydid va convocar a un Congrs de reorganitzaci a Mustahil a la regi del riu Shabele, en territori etop just desprs de creuar la frontera de Belet Huen (maig i juny de 1990) i al congrs van assistir: una delegaci d'exiliats, un comit del Moviment Nacional Somali front sud, una delegaci de les milcies de Balli Dhuumoodle, una delegaci de milicians establerts a Hanan-Weilood, una delegaci de guerrilles de les regions de Galgadud i Mogadiscio, i independents. El Congrs va elegir a Aydid com a president i es va proposar suprimir els quarters de Roma i fixar el quarter general a les zones alliberades.

Es van estructurar tres corrents: la primera en torn al general Aydid sota la direcci del Dr. Jimaale, operant a Etipia i progressivament al interior de Somlia; la segona que tenia la seva base a Mogadiscio i incloa membres fundadors del grup; i la tercera, amb seu a Roma, formada pels expatriats.

Les activitats d'Aydid a la zona central i les del Moviment Nacional Somali al nord van aconseguir debilitar al regim de Barre. El desembre de 1990 una revolta popular a Mogadiscio instigada per la secci del CSU a la capital que havia format una petita milcia, va contribuir molt a la caiguda de Barre. Fou aquesta secci de Mogadiscio qui al fugir Barre el gener de 1991 va proclamar al empresari hoteler Mohamed Ali Mahdi com a president inter i va provocar la lluita entre les faccions que abans combatien en com. De fet Aydid i Mahdi van formar dos grups separats que es van enfrontar militarment el novembre de 1991 i desprs d'aix Mahdi va convocar un congrs o conferencia dels seus seguidors (27 a 30 de gener de 1992) en que Aydid fou destitut com a President i substitut per Mohamed Qanyare Afrah, un home de negocis de Mogadiscio del subclan murasade dels hawiye, clan que inicialment havia estat neutral (un altre clan neutral, els  hawadle no eren del grup Hawiye) per que el vicesecretari general de l'ONU, James Joanh, per un error diplomtic (3 de gener de 1992) va impulsar a unir-se a Mahdi. Els murasade i els abgaal, principals suports de Mahdi, vivien a Mogadiscio i a la costa cap el nord de la ciutat fins Harardhere (aquest territori es un 3% de Somlia). Aydid va rebutjar aquest congrs i va continuar proclamant-se president del USC; havia convocat un congrs que l'havia reelegit amb dos teros dels vots. Els enfrontaments entre les dues faccions van ser forts durant el 1992.

El Mahdi va buscar aliats i va formar l'Aliana de Salvaci de Somlia (ASS) amb dotze grups ms. Aydid va formar la seva prpia aliana, el 12 d'agost de 1992, amb quatre grups que es van reunir a Bardera i van formar l'Aliana Nacional Somali o ANS (el Moviment Nacional Somali del Sud, la facci del general Aydid del CSU, la facci de Jess de Moviment Patritic de Somlia, i la facci de Nur Aliyou del Moviment Democrtic de Somlia). Aquest grup es va assegurar el control de la major part del centre de Somlia, des de Galkacyo fins prop de la frontera de Kenya. L'abril del 1992 el contraatac dels lleials a Barre dirigits pel general Morgan, havia avanat cap a Mogadiscio i van ocupar Bardera (octubre de 1992) i van impedir l'estructuraci d'una administraci per part de les faccions de l'ANS o l'ASS. La conferncia de Addis Abeba a la que les dues faccions van prendre part, no va tenir resultats positius.

Les lluites entre les diverses faccions havien portat la fam al pas. L'abril l'ONU va fer la primera operaci amb l'enviament de queviures que foren llanats des de un nombre d'avions. El 9 de desembre les forces de l'ONU, quasi totes soldats americans, van desembarcar i van iniciar l'operaci "Restaurar l'Esperana". Un dels objectius de les forces de l'ONU era la captura del general Aydid, considerat el principal obstacle per la pau. L'operaci per la seva captura va produir l'anomenada batalla de Mogadiscio (desprs primera batalla de Mogadiscio) i va portar al 1994 a la decisi americana de retirar-se. Les darreres forces de l'ONU van sortir del pas el 3 de mar del 1995. El juny Aydid tamb es va proclamar president com el seu rival Mahdi. Les lluites entre les dues faccions van culminar amb la mort d'Aydid el 2 d'agost del 1996 en un combat als carrers. El seu fill Hussein Mohamed Farah Aydid junior, fou designat com a president del Congrs de la Somlia Unificada-Aliana Nacional Somali i com a president de Somlia (4 d'agost). En l'acord de pau del 3 de gener de 1997 Hussein Aydid no hi va participar; Mahdi fou nomenat membre d'un Consell Nacional de Salvaci, una mena de presidncia collegiada de cinc membres. Finalment els dos rivals van signar la declaraci del Caire (22 de desembre de 1997) per el que ambds renunciaven a la presidncia, per no per aix es va establir un govern de unitat ni es van aturar els enfrontaments. 

El 20 de mar de 1998, Ali Mahdi Mohamed i Hussein Farrah Aydid jr, van establir un pla de pau que preveia compartir el poder a Mogadiscio, posant fi a lluites faccionals que havien durant 7 anys. Musa Sudi Yalahow, lloctinent de Mahdi, s'hi va oposar i va tenir el suport de la facci de Osman Ali Atto i Hussein Haji Bod, separada d'Aydid el 1991 i aliada fins llavors al Mahdi. Va esclatar la lluita entre milicians lleials a cadascun fins un alto el foc el 15 de mar que es va trencar el 17 i es va restablir el 18. Yalahow es va fer amb el control de la radio i altre equipament del seu rival i abans cap.

La Conferncia Nacional de Pau de Somlia tamb coneguda com a Conferencia de Djibouti o Procs d'Arta (ja que es va fer a la localitats d'Arta a Djibouti) es va celebrar entre el 20 d'abril i el 5 de maig del 2000. La conferencia va crear el Govern Nacional de Transici (GNT) per Aydid junior la va boicotejar. Ara tamb la facci ASS es mostrava contraria a aquest procs, i Yalahow va buscar l'aliana amb Aydid; en canvi el seu lloctinent Omar Muhamoud Finish era partidari del Govern Nacional de Transici (GNT).

Les faccions oposades al GNT encapalades per Aydid van formar el 2002 una mena de contragovern, de fet noms una aliana temporal, coneguda com Consell de Reconciliaci i Restauraci de Somlia. L'ASS va esclatar en dos faccions dirigides per Yalahow i Finish. La facci d'Ato es va aliar ara amb Aydid. Le lluita entre Finish i Yalahow va ser intensa a Mogadiscio .

Hussein Aydid, Yalahow, Finish, Osman Ali Atto, Mohamed Qanyare Afrah i Ali Mahdi es van integrar (cadascun al capdavant de la seva facci i milcia) al Govern Federal de Transici (TFG) el novembre del 2004. Davant l'augment del poder de les Corts Islmiques de Somlia el 2005, aquestos i altres senyors de la guerra de Mogadiscio van formar l'Aliana per la Restauraci de la Pau i Contra el Terrorisme, finanada pels Estats Units, que va patir nombroses derrotes el 2006 i va acabar perdent Mogadiscio el 5 de juny d'aquest any. Quan les forces etops van reconquerir Mogadiscio per al GFT (29 de desembre del 2006), els senyors de la guerra van retornar a la ciutat (gener del 2007). Yalahow, Finish, Atto, Afrah, van desarmar les seves milcies i van quedar al servei del GFT, pero Hussein Aydid no va acceptar el desarmament. El setembre es va aliar a les Corts Islmiques de Somlia i va formar l'Aliana per el Nou Alliberament de Somlia amb una participaci del 25% als seus rgans.

Referncia.


Enllaos externs.
World Travel Guide - Histria i govern de Somlia;
Dagne, Ted (2002). "Africa and the War on Terrorism". Report de la CRS per al Congrs, Washington (DC): Biblioteca del Congrs.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95542" title="Moviment Democrtic de Somlia" nonfiltered="2957" processed="2941" dbindex="38176">
El Moviment Democrtic de Somlia es un partit poltic de Somlia del grup de clans Rahanweyn i alguns clans del grup Saab (Digil i Mirifle) que tenen una estructura de clan diferent i no deriven de la barreja amb rabs, i que viuen entre els rius Shebelle i Juba, especialment en torn a Baidoa.

Fou fundat per Abdulkadir Mohamed Adan lies Zobo que fou ministre de Finances i de l'Interior durant el perode democrtic.  La fundaci es va anunciar a Dubai i Roma a la meitat del 1989 i proposava el federalisme. 

L'estiu de 1991 el partit fou expulsat de Baidoa per les forces lleials al general Barre que es van establir a la ciutat i la van convertir en el seu quarter general com a centre de les seves dues principals zones de control. Per el MDS va retenir el control de Bay i Bokol fora de la ciutat de Baidoa i el seu aeroport.

A finals de 1991 el partit es va reorganitzar elegint un nou president: el Coronel Mohamed Nur Aliyou que va trencar amb els aliats politics de Zobo i va formar una milcia efectiva. Es va aliar amb el Congrs de la Somlia Unificada, facci Aydid, amb la que el 12 d'agost de 1992 va formar l'Aliana Nacional Somali a Bardera junt amb altres dos grups (el Moviment Nacional Somali del Sud i la facci de Jess de Moviment Patritic de Somlia) i la seva milcia es va integrar a la milcia comuna (Exrcit d'Alliberament Somali). La seva seu principal fou Baidoa.

D'aquest grup es va separar una facci minoritria dirigida per Abdi Muse Mayo que mantenia les aliances de Abdulkadir Mohamed Adan lies Zobo. L'oposici del MDS a les forces lleials a Barre va provocar que el territori d'aquest quedes dividit en dos parts una al nord est de Baidoa i una al sud-oest. La facci de Mayo es va aliar al Congres de la Somlia Unificada de Ali Mahdi.

El 5 de gener de 1992 el 21 Comit dels partidaris de Barre reunit a Kishimayu, va decidir l'eliminaci dels clans Rahanweyn i des llavors es van produir sistemtics atacs contra les milcies de les dues faccions i contra civils, amb saquejos, incendis i assassinats. Les dones amb fills petits eren assassinades perqu aix el marit s'hauria de quedar a casa i no podria combatre. Les alternatives foren constants i les forces de Barre i les de les faccions, una d'elles amb l'ajut d'Aydid, van conquerir i perdre Baidoa o parts de la ciutat varies vegades. Les forces d'Aydid no obstant violaven a les dones Rahanweyn, encara que no les mataven, i eren temudes per la poblaci. Les bases de la vida dels Rahanweyn van quedar reestructurades i es va produir una epidmia de gana. La gana vista a Baidoa l'estiu de 1992 va portar a la intervenci internacional (vegeu Somlia del sud-oest).

L'abril del 1992 les forces lleials a Barre derrotades, van sortir de la ciutat i les dos faccions del MDS, reconciliats al menys temporalment, la va ocupar com aliats d'Aydid. El 1993 les dues faccions es van reunificar el 7 de mar. La milcia va cooperar amb les forces internacionals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95545" title="Aliana Nacional Somali" nonfiltered="2958" processed="2942" dbindex="38177">
L'Aliana Nacional Somali s un partit poltic de Somlia format per l'aliana de quatre partits.

Aquests partits reunits a Bardera el 12 d'agost de 1992 van acordar una estructura conjunta i un programa com. Els partits eren: 

Congrs de la Somlia Unificada, facci del general Muhammad Fara Hassan, lies Aydid;
Facci del coronel Mohamed Nur Aliyou del Moviment Democrtic de Somlia;
Moviment Nacional Somali del Sud ;
Facci del coronel Jess del Moviment Patritic de Somlia ;

L'Aliana Nacional Somali es va organitzar com a grup poltic mentre les milcies dels quatre grups es van unificar estratgicament en una organitzaci militar anomenada Exrcit d'Alliberament Somali.

La facci d'Aydid fou coneguda entre 1992 i 2001 com l'Aliana Nacional Somali, per la mnima significaci de les altres tres faccions. La direcci de l'organitzaci, a la mort d'Aydid el 2 d'agost de 1996, la va assolir el seu fill Hussein Mohamed Farah Aydid jr. (4 d'agost)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95546" title="Sergio Badilla Castillo" nonfiltered="2959" processed="2943" dbindex="38178">
Sergio Badilla Castillo, ( Valparaso, Xile, 30 de novembre de 1947). Creador del  transrealisme potic en la poesia actual. Poeta amb un gran ascendent nrdic en la seva creaci literria, influt pels finlandesos Edith Sdergran, Elmer Diktonius, i pels suecs Gunnar Ekelf i Tomas Transtrmer. 

 Vida .

Badilla Castillo es va graduar en periodisme de la Universitat de Xile en 1972 i tamb va estudiar a la Universitat d'Estocolm, on ell va graduar en  metodologia de l'antropologia social.

Badilla Castillo va treballar gaireb tretze anys en la Rdio Nacional de Sucia, com periodista cultural, un inters que ho orientaria, ms endavant, a transformar-se en traductor de poesia, escandinava, anglesa i americana. Durant la seva permanncia en Escandinvia va desenvolupar un contacte molt prxim i af amb els escriptors suecs, Sun Axelsson, el membre de l'Acadmia Nobel sten Sjstrand i el poeta Willy Granqvist, al mateix temps que va formar part del Grup Taller d'Estocolm, i del Pelican International Group of Artsi va fundar les revistes Pol Nord i Passi.

Del seu pare mar  va heretar el nomadisme, d'aquesta manera, va viatjar, en la dcada dels setanta i vuitanta, per tot Europa,  frica del nord, Llatinoamrica i l'Orient Mitj. Ell va residir un curt perode, tamb, a Romania. El 1975, interessat en la mitologia de Valquia i Transsilvnia.

 Obra .

Badilla Castillo ha matisat la seva vida, treballant com un periodista i professor universitari, des que va tornar a Xile en 1993. El seu retorn de l'exili, en 1993 va marcar una modificaci en el seu estil potic, comenant  a escriure d'una manera molt ms autobiogrfica. En la Saga nrdica (1997)   es nota aquest est transformaci de manera palpable. s un perode d'una experimentaci agut i desafiador. A partir d'aquesta poca, Badilla Castillo estableix contacte amb el transrealisme de Rudy Rucker que ho porta a explorar altres dimensions i condicions temporals.

 Bibliografia .

 Ms A sota de la meva Branca. 1980. Bors. Sucia. (Contes) ;
 La Morada del Signe. Edicions BIKUPA. 1982. Estocolm. (Poesia) ;
 Cantonric. Edicions LAR. 1983. Madrid. (Poesia) ;
 Reverberacions de Pedres Aqutiques. . 1985. Estocolm. (Poesia) ;
 Terrenalis. Edicions BIKUPA. 1989. Estocolm. (Poesia);
 Saga Nrdica. Monteverdi Edic. 1996, Santiago de Xile. (Poesia) ;
 La Mirada Temorosa del Bastard. 2003 (Consell Cultura Valparaso ). (Poesia) ;
 Poemes Transreales i Alguns Evangelis. 2005. Aura Llatina. Xile. (Poesia);

 Enllaos externs  . 
 Poema Mur de Berln;
 Orgen del transrealisme potic;
 Transrealisme de Sergio Badilla;
 Caratersticas del Transrealisme;
 Ars transrealiste;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95547" title="Front Nacional Somali" nonfiltered="2960" processed="2944" dbindex="38179">
El Front Nacional Somali (FNS) es un moviment poltic de Somlia basat en el subclan marehan del grup dels darod. Agrupava inicialment als partidaris del general Siad Barre.

Els militars lleials a Barre havien comenar a finals de 1990 a organitzar una milcia dels marehan, l'nic subclan que restava fidel al rgim, especialment per combatre als rebels. El mar de 1991, les restes de les forces militars i aquestes milcies van constituir el Front Nacional Somali i el seu bra armat l' Exrcit Nacional Somali.

Fou el mateix general Barre el que va assolir el comandament. L'abril de 1991 Barre fou derrotat per les forces del Congres de la Somlia Unificada per l'estiu de 1991 va ocupar Baidoa on es va establir, fins que l'abril del 1992 les seves forces foren expulsades de la ciutat per les milcies del Congres de la Somlia Unificada de Aydid aliat a una facci del Moviment Democrtic de Somlia (i amb l'altra facci cooperant a la lluita). Desprs de la derrota Barre, ja una mica senil, va retirar-se a Kenya i va deixar el comandament. L'ajut rebut d'alguns dels seus aliats internacionals el va permetre el 1991 i 1992 refer el seu equipament.

La direcci mxima del moviment correspon al 21 Comit per la seva composici no es coneguda; se suposa que en fan part els generals Ganni i Ali Samatar (aquest darrer primer ministre varies vegades i el seu home de confiana, per que oficialment viu exiliat a Itlia) per cap dels dos fou present a la reuni que es va celebrar a Kismaayu el 5 de gener del 1992. El general Ganni est emparentat amb el general Morgan, gendre de Barre. La presidncia del moviment correspongu a Muhammad Siad Hersi, lies Morgan.

Dins el moviment hi havia dos faccions principals: el grup de lleials de Barre i fidels del clan marehan, que proposaven reconquerir Mogadiscio per les armes i restaurar el poder poltic del clan Marehan; i el grup dels moderats que proposaven que els marehan demanessin perd a altres grups per la repressi durant la dictadura i es reconciliessin amb la resta de clans, encapalats pel general "Masale"; el general Morgan (un majeerteen subclan dels darod) era del sector dur, per contemporitzava amb els moderats. 

El 5 de gener de 1992 el Front va reconixer a Ali Mahdi (un Hawiye) com a president, no tant per acceptar-lo a ell sin per ser enemic d'Aydid, considerat el principal enemic del Front.  Desprs de la conquesta de la base aria de Balli-Dogle a noms  100 Km al oest de Mogadiscio (abril de 1992)  els intents de reconciliaci amb els hawiye es van aturar, i tot seguit, derrotat el Front en un intent contra Baidoa (finals del 1992), es va haver de retirar cap al Jubaland. Els marehan, d'acord a la tradici somali, haurien de ser castigats collectivament pels crims de Barre, i aix impulsa al clan a seguir la lluita (l'Aliana representava principalment als subclans hawarsame rer hasan i habar yaqub dels marehan)

Morgan es va aliar al Moviment Patritic Somali de Gabylow (ogadeni) i molts darods van entrar en aquesta organitzaci que alguns estrategs de Barre no marehans pretenien convertir en el moviment que reagrups als seus partidaris. El Moviment Patritic Somali-facci de Jess en canvi s'oposava a Morgan, que tamb tenia enemics dins del Front Nacional ja que no era marehan. Amb faccions d'aquestes dues forces Morgan dominava Jubaland (1993-1999) nominalment com a cap militar del Moviment Patritic Somali. Una facci del Front va signar el acord de pau d'Addis Abeba el 1993.

El 1998 el Front controlava algunes zones de Jubaland i estava dirigit pel General Omar Haji Mohamed "Masale", autoproclamat president del grup, que el 14 de mar del 1998 es va enfrontar a Al-Itihad Islamiya (que van conquerir el districte de El-Wak a Gedo). El 5 d'agost de 1998 les dos organitzacions van fer les paus. Masale es va aliar a Aydid jr. i es va oposar a les directrius del seu antic aliat Etipia. El president del grup Ali Nur Mohamed Mukhtar, que volia continuar aliat a Etipia, fou mort el 8 d'abril de 1999 a Belet-Hawa (a Gedo) junt amb el comissionat del districte de Bardera, per la facci oposada a Etipia, per un nou cap de milcia, Mohamed Sheik Ali Buraleh, se'n va proclamar president; les milcies lleials a Masale foren atacades a Burdhubo i es van retirar a Belet-Hawa. 

Masale va participar al procs de pau de Djibouti (2000) per va retirar el suport al Govern Nacional de Transici, i el seu grup va patir defeccions cap a altres organitzacions. L'altra facci, amb ajut etop, va combatre a les milcies de al-Ittihad Islamiya basades a Luuq. El setembre  del 1999 Garbahaarrey fou ocupada per Masale expulsant al grup pro etop de Ahmed Sheikh Buraleh. Aquest va donar suport al Govern Nacional de Transici (2001) i es va enfrontar amb el coronel Abdirizak Isak Bihi, un marehan, cap de clan a Bulla-Hawa, que es va fer amb el control de la organitzaci; va dirigit un atac contra Garbahaarrey, i la va ocupar per va tornar desprs al control del GNT per pressi de la poblaci.

El 2003 apareixien com a caps principals Mohammed Sayd Aden (del clan rahanweyn) i el coronel Abdirizak Isak Bihi.  Aquest darrer va donar suport al Govern Federal de Transici (GFT) i fou nomenat ministre de defensa, crrec que va deixar el 2005 per continu lleial al govern.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95548" title="Exrcit Nacional Somali" nonfiltered="2961" processed="2945" dbindex="38180">



Exrcit Nacional Somali (FNS),bra armat del Front Nacional Somali;
Forces armades de Somlia, vegeu Exrcit Nacional de Somlia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95549" title="Batalla per Barcelona" nonfiltered="2962" processed="2946" dbindex="38181">


La Batalla per Barcelona va ser l'avan de les tropes feixistes sobre Barcelona de 1938 a 1939 durant la Guerra Civil Espanyola.

Antecedents.
El 23 de desembre de 1938, una vegada derrotat l'exrcit republic a la Batalla de l'Ebre comena la Batalla per Barcelona. Sis exrcits nacionals es llancen sobre Catalunya en un front que s'estn des dels Pirineus fins al sud de l'Ebre. Prenen Les Borges Blanques, envolten Tarragona i arriben a les proximitats de Barcelona. El govern que era a Barcelona es retira a Girona encara que les tropes que defensen Barcelona mantenen la seva resistncia.

L'ofensiva.
El 26 de gener Barcelona cau en poder dels nacionals. Les primeres tropes entren a la capital catalana per l'Avinguda Diagonal. Organitzacions com el PSAN, afirmen que Francisco Franco va voler esperar uns dies a ocupar la ciutat durant la guerra civil espanyola per fer-la coincidir amb la data de la batalla de Montjuc de 1641. 

Conseqncies.
El 5 de febrer els franquistes prenen Girona. L'exrcit republic a Catalunya est prcticament desintegrat, el govern i una gran part de la poblaci marxen a l'exili, i les noves autoritats van imposar l'abril un nou sistema institucional.

Pero la entrada de nuestras gloriosas armas en territorio catalan plantea el problema estrictamente administrativo, de deducir las consecuencias practicas de aquella abrogacion. Importa por consiguiente restablecer un regimen de derecho pblico que de acuerdo con el principio de unidad de la patria devuelva a aquellas provincias el honor de ser gobernadas en pie de igualdad con sus hermanas del resto de Espaa.

La guerra civil espanyola a Catalunya ha acabat, i s'instaura el franquisme com a forma de govern.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95552" title="Histidina" nonfiltered="2963" processed="2947" dbindex="38183">

La histidina (abreujada His o H) s un dels aminocids transcripcionals que formen les protenes dels ssers vius. 

Nutricionalment, en humans, la histidina est considerada un aminocid essencial, per majoritriament noms en nens. La cadena lateral d'imidazol de la histidina i el seu pKa relativament neutre porten a qu canvis petits en el pH cellular canvien la seva crrega. Per aquesta ra, la cadena lateral d'aquest aminocid s amb freqncia un lligand coordinador en les metalloprotenes, i tamb un lloc cataltic en certs enzims. s un precursor de la biosntesi d'histamina.

A l'ARNm, codifica com a CAU o CAC.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95553" title="Temporada 1971-1972 del FC Barcelona" nonfiltered="2964" processed="2948" dbindex="38184">
Les dades ms destacates de la temporada 1971-1972 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

1972.
Maig.
5 maig -   Josep Samitier i Vilalta (70 anys. Exjugador 1918-1932 i Exentrenador 1944-1948);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95554" title="Terra de Francesc Josep" nonfiltered="2965" processed="2949" dbindex="38185">


L'arxiplag conegut com la Terra de Francesc Josep (en rus                    , Zemli Frantsa Iosifa) s un conjunt de 191 illes cobertes quasi completament pel gel situades a l'oce rtic entre les latituds 80'0 i 81'9 Nord, al nord de Rssia, per damunt del cercle polar rtic, entre els arxiplags de Svalbard a l'oest, de Nova Zembla al sud i de la Terra del Nord a l'est. 

Est administrat des de l'blast d'Arkhnguelsk.

Van ser descobertes el 1873 per una expedici d'ustria que no tenia carcter oficial per que va batejar el territori amb el nom del seu emperador. Fins el 1926 la Uni Sovitica no va prendre possessi efectiva del territori enviant-hi cientfics i militars.

L'arxiplag t una extensi de 16.134 km i els nics habitants sn el personal militar. 

Natura.
La Terra de Francesc Josep est situada a l'est de Svalbard i a la mateixa latitud que aquest arxiplag noruec, si b resulta de clima ms fred perqu ja no rep la influncia del corrent del Golf. Al juliol, el mes ms clid, la temperatura mitjana s d'un grau celsius positiu. A l'hivern les temperatures mitjanes davallen per sota dels -15C. Noms a final d'estiu es fon la capa de gel mar al sud de les illes i s'hi pot accedir en vaixell (cal un perms especial, en tot cas, per visitar l'arxiplag).

La tundra, molt localitzada, est composta principalment per molses i lquens. Fa uns 1.300 anys (en un episodi climtic lleugerament ms clid) la vegetaci permetia encara l'existncia de rens. 

Els animals existents en l'actualitat sn els mamfers segents: la beluga, la morsa, l's polar i la guineu rtica. Diversos ocells que s'alimenten al mar visiten l'arxiplag.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95555" title="Morsa" nonfiltered="2966" processed="2950" dbindex="38186">


La Morsa s un animal mamfer semiaqutic que viu en les costes dels mars freds de l'hemisferi nord.

La subespcie de l'Atlntic s'anomena Odobenus rosmarus rosmarus i la del Pacfic Odobenus rosmarus divergens

Les morses no s'han de confondre amb l'elefant mar.

Les morses viuen (200.000 exemplars de la subespcie del Pacfic i 15.000 de l'Atlntica) en extenses comunitats de tota la regi rtica. Sn animals carnvors que s'alimenten principalment de molluscs que capturen dels fons mar amb l'ajut dels ullals.Els seus nics enemics sn l'home l'orca i l's polar  tot i que hi ha evidncia que grcies als seus ullals d'ivori han pogut matar algun s polar.

Estan oficialment protegides a Estats Units i Canad tot i que se'n permet una quota de caa a les tnies indgenes d'Alaska i que no es permet l'exportaci d'ullals encara que, a la prctica, es venen obres artstiques fetes amb ells.

A Europa noms, hi ha morses a Grenlndia i Svalbard ja que les que hi ha a la Terra de Francesc Josep es considera que ja pertanyen geogrficament al continent asitic.


Referncies.
 ;

Enllaos externs.

 USGS - Pacific Walrus Research;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95558" title="Nas" nonfiltered="2967" processed="2951" dbindex="38188">


El nas s una protuberncia que forma part del sistema respiratori en els vertebrats. Es divideix en dos compartiments separats pel tabic nasal, els quals tenen dos orificis de sortida anomenats narius. En els ssers humans, el nas est situat centralment a la cara; a la majoria del altres mamfers es troba a la part superior del musell.

La forma del nas hum est determinada per l's etmoides i pel tabic nasal.

el nas fa mocs

Funci.
A la majoria dels mamfers, el nas s l'rgan primari que s'utilitza a l'olfacci. Mentre que l'animal olora, l'aire atravessa les estructures del nas i arriba a l'epiteli olfactori. A la superfcie de l'epiteli olfactiu, els odorants (molcules de l'olor) contacten amb els receptors que transdueixen les caracterstiques de l'odorant al cervell a travs d'impulsos elctrics.

Malalties del nas.
Sinusitis. Inflamaci de la mucosa que recobreix els sins paranasals, produda principalment per l'obstrucci dels conductes que arriben a les fosses nasals.
Rinitis. Inflamaci de la mucosa de les fosses nasals, generalment produda per la grip o per allrgies.
Epistaxis. Sagnat de les fosses nasals, pot produir-se per una gran varietat de causes, entre les que destaca l'hipertensi, la inflamaci de la mucosa o els traumatismes digitals (rascar-se).
Foruncle nasal. Abscs cutani produt per la infecci bacteriana del follicle pils.

Diferncies entre mamfers.

En els cetacis, el nas s'ha redut als orificis nasals i s'ha mogut cap a la part de dalt del cap, amb la qual cosa han obtingut una forma del cos ms hidrodinmica i la possibilitat de respirar en un medi en el qual estan sempre submergits. Pel contrari, el nas de l'elefant, denominada trompa, s'ha desenvolupat fent-se llarga i musculosa, fins el punt de convertir-se en un rgan manipulador.

Orientaci magntica.
Els sers humans i els micos tenen una petita quantitat de magnetita al nas, concretament a l's etmoides, entre els ulls, que podria ser un mecanisme d'orientaci magntica amb respecte al camp magntic de la Terra. La possibilitat d'orientaci magntica dels ssers humans, com ocorre en aus i animals aqutics, s molt controvertida.



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95559" title="M" nonfiltered="2968" processed="2952" dbindex="38189">


La m es una part del membre superior o la pota anterior d'un sser hum o d'un altre primat, i est situada on acaba aquest apndix. La m es fa servir per agafar i subjectar-se a coses. La m esquerra s la imatge especular de la dreta. Es distingeixen de les potes per tenir un dit oposat a la resta.

Sn cinc els dits que componen la m, mirant el palmell de la m esquerra, de dreta a esquerra sn: polze o gros, ndex, mestre, saludador o assenyalador, del cor, llarg, llpol o del mig, anular o de l'anell i petit, xic, menovell, menuell, gorr o auricular.

 Constituci .

Encara que molts mamfers i altres animals tenen apndixs d'asimient semblants morfolgicament a una m (potes, arpes, urpes, etc.), aquests no sn cientficament considerats com a tals, i tenen altres noms variats. Usar el terme m per a distingir la terminaci de les potes davanteres de les del darrere s merament un s cientfic d'antropomorfitzaci. L'nic cas on veritablement apareixen mans, s en l'ordre mamfer dels primats. Les mans a ms han de tenir polzes.

Els humans tenen nicament dues mans, localitzades en els avantbraos. En ocasions es diu que els simis i micos tenen quatre mans, perqu els seus dits dels peus sn llargs i amb polzes, podent-los usar en ocasions com a mans. 

 Usos de les mans .

L's principal de les mans s el d'agafar i sostenir objectes, d'aquests usos generals deriven molts ms a causa de la gran versatilitat de moviment del que s capa la m, aix com de la precisi que pot arribar amb aquests moviments, exemples: 

 La m i els dits sn els originals "utensilis" per a menjar. ;
 La m o les mans s'utilitzen en costums i salutacions. (Encaixada).
 Amb la m es pot gesticular, i fins i tot existeixen llenguatges de senyals per a la comunicaci amb persones sordes o amb problemes auditius. Alguns gestos poden ser especialment obscens, com tamb ocorre amb el llenguatge verbal, i un exemple s el puny amb el dit cor ests, o amb l'ndex i menovell estesos.
 La m tamb serveix com instrument de mesura. Una m estesa s un pam, encara que la seva longitud s molt variable segons la persona. ;
 Les persones invidents poden utilitzar les seves mans com instruments de lectura mitjanant l'escriptura en Braile, en aquesta escriptura, la sensibilitat dels dits entra en acci ja que han de ser capaos de sentir els petits solcs en el paper dels quals es compon.
 Una m tancada s un puny, i pot servir per a copejar o per a subjectar objectes petits. Una m tancada amb el dit ndex ests serveix per a assenyalar o tocar una mica.
 Tamb es pot subjectar un llapis o altre instrument similar per a escriure o dibuixar. L'escriptura s una activitat que realment exigeix una gran precisi i coordinaci dels diferents msculs i articulacions que componen la m. ;
 La m ha donat sorgiment a la regla de la m dreta, que s un conveni prctic empleat en Fsica i Mecnica.

 Dits .

Els noms dels cinc dits, de fora cap a dins, sn:

 Menovell (o menuell, o dit petit, o auricular, o xic, o menut, o gorr);
 Anular (o dit de l'anell);
 Cor (o dit del mig, o mitger, o llarg, o llpol);
 ndex (o dit assenyalador, o apuntador, o saludador, o mestre);
 Polze (o dit gros);

La m a la cultura.
Des de Darwin, la m s un dels smbols de la humanitat, per aix apareix com a smbol per defensar els drets humans (l'emblema de SOSRacisme o les mans blanques de les manifestacions antiterroristes serien un exemple). Pel mateix motiu, la m s un rgan enfocat en els monstres com Frankenstein o l'home llop, perqu el pblic es pregunti per la humanitat o no de la criatura. 

Ja que s un signe d'humanitat, algunes pseudocincies han volgut veure-hi trets de la personalitat en les seves lnies. La quiromncia, per la seva banda, endevina el futur llegint les mans alienes.

Als jeroglfics maies, significava acci. Els traos per dir "m" formen part de moltes paraules en xins. La m es pot decorar amb tatuatges de henna, polseres i anells. 

L'Islam xiita prohibeix el contacte entre les mans d'un home i una dona si no estan casats o sn famlia. Si es fa necessari, s'interposa un guant o una pea de roba. Aquest pudor tamb existia a l'Europa del segle XIX (per aix les dones portaven guants i a la pellcula Gilda esdev un smbol ertic). 

Al cristianisme, s veient els estigmes a les mans de Jess que Toms creu en la resurrecci. Igualment, Jess usa les mans per guarir, gest de transmetre energia propi de moltes medicines tradicionals.

La m s una unitat de mesura bsica (el pam). La relaci entre l'ndex i el polze o entre la palma i el total eren usades per calcular el clebre nombre d'or, que serv de base per a les pirmides, el Parten, diverses esglsies... Igualment, els deu dits de la m sn a la base de la notaci decimal.

L'encaixada s un ritual de salutaci que consisteix a agafar les mans de l'altre. Com a smbol de respecte, es besava la m de les dames o els bisbes. Donar-se les mans serveix tamb per tancar tractes. Les mans obertes demostren confiana i per aix s'aixequen i es mostren sense armes per indicar rendici en la guerra.

Tallar la m era un cstig en la llei alcornica per als lladres. La mutilaci d'un dit en senyal de submissi formava part dels rituals de moltes societats secretes, com la Yakuza. Rentar-se les mans significa declinar la responsabilitat, com va fer Pon Pilat.

La m est present a smbols com el Hamsa, per protegir contra els mals esperits


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95560" title="Bacterimia" nonfiltered="2969" processed="2953" dbindex="38190">
La bacterimia s la presncia de bacteris en la sang. La seva presncia noms pot ser deguda en casos d'infecci i segurament de malaltia.

Es distingeixen dos tipus: les bacterimies prolongades i les bacterimies transitries. Les primeres es caracteritzen per tenir nivells de bascteris en sang durant dies i setmanes i les segones per tenir-les durant poc temps la qual cosa sol ser deguda a manipulacions iatrogniques o traumatismes.

Quan no n'hi ha (aix s quan els resultats donen negatiu), es parla d'abacterimia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95563" title="Abaixallenges" nonfiltered="2970" processed="2954" dbindex="38191">
Un abaixallenges o depressor lingual s una eina emprada en medicina per baixar la llengua dels pacients i aix poder-ne mirar la boca i el coll.

N'hi ha de fusta i de plstic, aquests ltims generalment blancs i alguns cops impregnats de lquids que els donen un gust que ajudi en la collaboraci del pacient.

Sn molt importants en pediatria, on amb els nens molt petits no s possible comptar amb la seva collaboraci per procedir en l'examinaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95564" title="Clara Campoamor Rodrguez" nonfiltered="2971" processed="2955" dbindex="38192">


Clara Campoamor Rodrguez (Madrid, 12 de febrer de 1888 -  Lausana, Sussa, 30 d'abril de 1972) fou una poltica republicana i defensora dels drets de la dona.

Desprs de realitzar diversos oficis, entre ells el de telefonista, va obtenir el 1924 el ttol en Dret per la Universitat de Madrid.

S'incorpora al Partit Radical el 1929. Dos anys ms tard, s elegida pel poble de Madrid per ocupar un esc al Congrs dels Diputats de la Segona Repblica Espanyola. Va destacar com a diputada, principalment per la defensa que va fer dels drets de la dona. Va introduir al Parlament la Llei de Drets del Nen, a ms de participar en l'elaboraci i defensa de la Llei del Divorci. A la fi, el 31 d'octubre de 1931, va aconseguir que en aquest pas es doni per inclosa i per sempre la igualtat de drets electorals de l'home i de la dona. Aix va quedar plasmat a la Constituci republicana d'aquell mateix any. Abandon el seu esc el 1933.

En la defensa del vot femen, fou abandonada pel seu propi partit, comptant noms amb el suport del Partit Socialista Obrer Espanyol, que a tota hora va votar solidriament amb la causa de la dona, amb la de Clara Campoamor, als articles per ella presentats.

Ms tard, el 1936, va escriure un llibre recordant aquells moments, amb gran amargor i solitud poltica, que ella mateixa va anomenar: "El meu pecat mortal, el vot femen i jo".
El 1936, parteix a l'exili establint-se a Buenos Aires.

Mai ms no va poder tornar al seu pas; dotze anys de pres l'esperaven a Espanya.

Mor el 30 d'abril de 1972 a Lausana (Sussa).

 Obres publicades .
 El derecho de la mujer en Espaa (1936);
 Mi pecado mortal;
 El voto femenino y yo;
 La revolucin espaola vista por una republicana;

Reconeixements pstums.
 Nombroses places i carrers de l'Estat Espanyol duen el seu nom.
 Nombroses cases de cultura i associacions de dones de tot l'Estat porten el seu nom.
 Nombroses escoles pbliques duen el seu nom. Exemples: a Miguelturra (Ciudad Real), a San Martn de la Vega i Fuenlabrada (Madrid), a Totana (Mrcia), a Langreo (Astries) ...
 Nombrosos instituts de secundria duen el seu nom. Exemples: a Mstoles i Getafe (Madrid) i a Huelva (Andalusia) .
 A Barcelona, hi ha uns jardins que duen el seu nom.

Enllaos externs.
 Universitat de Valncia ;
 Ciudad de Mujeres ;
 UNED ;
 Clara Campoamor: Una mujer, un voto ;
 Associaci feminista Clara Campoamor ;
 Un busto para Clara Campoamor ;
 Noticiario de cine club - IMDB - Pellcula en la qual intervengu. ;
 Clara Campoamor al blog d'Iaki Anasagasti ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95571" title="Copa Catalunya" nonfiltered="2972" processed="2956" dbindex="38194">

 Copa Catalunya de futbol masculina;
 Copa Catalunya de futbol femenina;
 Copa Catalunya de bsquet masculina;
 Copa Catalunya de bsquet femenina;
 Copa Catalunya de futbol sala;
 Copa Catalunya de waterpolo masculina;
 Copa Catalunya d'automobilisme;
 Copa Catalunya de Corfbol;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95573" title="Zoolgic" nonfiltered="2973" processed="2957" dbindex="38195">
Un zoolgic o zoo s una instituci que ensenya animals (principalment extics i salvatges) a un pblic. Tot i aix, la paraula zoolgic no va utilitzar-se fins l'any 1828, amb la creaci del Zoolgic de Londres (London Zoological Gardens), que ben aviat va abreviar el seu nom, passant-se a dir simplement zoo (London Zoo).

 Histria .

Els antics zoolgics eren colleccions privades i la majoria pertanyien a reis. El zoolgic ms antic s el Zoolgic de Viena, creat l'any 1752 a partir de la collecci privada dels Habsburg. El primer zoolgic creat per raons cientfiques i educatives va ser el Zoolgic de Pars l'any 1794 i ms endavant altres zoos van adoptar aquesta idea, com en el cas del de Londres.

L'xit del Zoolgic de Londres va provocar la creaci de nous zoolgics. El primer zoolgic establert a Austrlia va ser el Zoolgic de Melbourne, l'any 1860. Aquell mateix any es va inaugurar el primer zoolgic dels Estats Units a la ciutat de Nova York, concretament el Zoo de Central Park.

Amb el pas del temps, la missi dels zoolgics ha passat de ser una simple exposici d'animals extics a l'estudi cientfic i la protecci de les espcies en perill d'extinci.

 Installacions .

La majoria dels zoolgics europeus i nord-americans disposen de recintes que simulen de la millor manera possible els hbitats dels animals que hi viuen, d'una banda per fer que l'animal se senti com a casa i per l'altre, per tal que els visitants es facin una idea de com seria veure aquell animal al seu hbitat natural.
Alguns zoolgics tamb disposen de recintes especials pels animals nocturns. Aquestes installacions, mitjanant jocs d'illuminaci, fan creure a l'animal que el dia s la nit i viceversa, d'aquesta manera els visitants poden veure actius a animals que durant el dia dormen. Un altre tipus d'installacions especials son les creades per reproduir climes especials com ara una jungla o un ambient rtic. Tamb s fora com veure recintes especials per a aus, insectes i animals aqutics.


 Vegeu tamb .
 Parc Zoolgic de Barcelona;
 Benestar animal;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95574" title="Ferran de Savoia-Gnova" nonfiltered="2974" processed="2958" dbindex="38196">

Ferran de Savoia-Gnova, duc de Gnova (Florncia 1822 - Tor 1855). Prncep de la Casa de Savoia amb el tractament d'altesa reial que fund la branca cadet dels Gnova dins de la Casa Reial de Sardenya-Piemont i posteriorment d'Itlia.

Nascut a la ciutat de Florncia el dia 15 de novembre de 1822 essent fill del rei Carles Albert I de Sardenya i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria-Toscana. Ferran era nt per via paterna del prncep Carles Manuel de Savoia-Carignano i de la princesa Maria Cristina de Saxnia i per via materna del gran duc Ferran III de Toscana i de la princesa Llusa de Borb-Dues Siclies.

El 22 d'abril de l'any 1850 es cas amb la princesa Elisabet de Saxnia a Dresden, capital del regne de Saxnia. Elisabet era filla del rei Joan I de Saxnia i de la princesa Amlia de Baviera. La parella tingu dos fills:

 SAR la princesa Margarida de Savoia-Gnova, nada a Tor el 1851 i morta a Bordighera el 1926. Es cas amb el rei Humbert I d'Itlia.

 SAR el prncep Toms de Savoia-Gnova, nat a Tor el 1854 i mort a Tor el 1931. Es cas amb la princesa Maria Elisabet de Baviera.

Ferran mot a l'edat de 33 anys a la ciutat de Tor el dia 10 de febrer de l'any 1855. Un any desprs de la seva mort, la seva muller, la princesa Elisabet de Saxnia, es torn a casar, aquesta vegada amb Niccolo Marchese Rapallo.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95575" title="Organitzaci Muke de Somalis Africans" nonfiltered="2975" processed="2959" dbindex="38197">
Organitzaci Muke de Somalis Africans s un partit poltic de Somlia que disposa d'una milicia, i defensa els interessos de la poblaci original somali bantu que no descendeix de barreges amb rabs i que no tenen estructures de clan com la resta de somalis. Viuen al centre de Somlia en terrenys on tamb viuen alguns clans somalis. El president s Mohamed Ramadan Arbow.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95576" title="Joan I de Saxnia" nonfiltered="2976" processed="2960" dbindex="38198">


Joan I de Saxnia (Dresden 1801 - Pillnitz 1873). Rei de Saxnia de la millenria dinastia dels Wettin des de l'any 1854 i fins a la seva mort l'any 1873.

Nat a la ciutat de Dresden, capital del Regne de Saxnia, el dia 12 de desembre de 1873 sent fill del prncep Maximili de Saxnia i de la princesa Carolina de Borb-Parma. Joan era nt per via paterna de l'elector Frederic Cristi I de Saxnia i de la princesa Maria Antnia de Baviera i per via materna del duc Ferran I de Parma i de l'arxiduquessa Maria Amlia d'ustria. 

El 10 de novembre de l'any 1822, als 21 anys, es cas per poders amb la princesa Amlia de Baviera, filla del rei Maximili I Josep de Baviera i de la princesa Carolina de Baden. El matrimoni fou oficiat religiosament a la Catedral de Munic el dia 22 del mateix mes. 

La parella s'install a Dresden i tingueren 

 SAR la princesa Maria Augusta de Saxnia, nada a Dresden el 1827 i morta a la capital saxona el 1857.

 SM el rei Albert I de Saxnia, nat el 1830 a Dresden i mort el 1902 al Castell de Sibyllenort. Es cas amb la princesa Carola de Sucia.

 SAR la princesa Elisabet de Saxnia, nada a Dresden el 1830 i morta a Stresa el 1912. Es cas en primeres npcies amb el prncep Ferran de Savoia-Gnova i en segones ncpcies amb Niccolo Marchese Rapallo.

 SAR el prncep Frederic de Saxnia, nat a Dresden el 1831 i mort a Weesenstein el 1847.

 SM el rei Jordi I de Saxnia, nat al Castell de Pillnitz el 1832 i mort el 1904 al mateix Castell de Pillnitz. Es cas amb la infanta Maria Anna de Portugal.

 SAR la princesa Maria de Saxnia, nada al Castell de Pillnitz el 1934 i morta a Dresden el 1862.

 SAR la princesa Anna Maria de Saxnia, nada a Dresden el 1836 i morta a Npols el 1859. Es cas amb el gran duc Ferran IV de Toscana.

 SAR la princesa Margarida de Saxnia, nada a Dresden el 1840 i morta a Monza el 1858. Es cas amb l'arxiduc Carles Llus d'ustria.

 SAR la princesa Sofia de Saxnia, nada a Dresden el 1845 i morta a Munic el 1867. Es cas amb el duc Carles Teodor de Baviera.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95577" title="Copa Catalunya de futbol femenina" nonfiltered="2977" processed="2961" dbindex="38199">
La Copa Catalunya de futbol femenina s la mxima competici futbolstica en categoria femenina que es disputa a Catalunya. 

s organitzada per la Federaci Catalana de Futbol i la disputen els millors clubs catalans femenins en un sistema d'eliminatries. La primera edici fou la temporada 2005-06.

 Historial .


 Palmars .
 4 titols: RCD Espanyol;

 Enllaos externs .
Federaci Catalana de Futbol;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95578" title="Uni Nacional Democrtica Somali" nonfiltered="2978" processed="2962" dbindex="38200">
La Uni Nacional Democrtica Somali s un partit poltic de Somlia format pels clans Lelkaseh i Aurtoble del grup Darod. Els Lelkaseh viuen a Galgaud i Mudug i els Autorble a Burtinle (al Nugal). Ambds subclans sn comerciants i estan molt barrejats amb el subclan dels Majertin del grup Darod, dels que sn aliats. El president s Ali Ismail Abdi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95579" title="Lugo" nonfiltered="2979" processed="2963" dbindex="38201">


Lugo s una ciutat gallega d'origen rom (tot i que algunes tesis sostenen que pot estar assentada sobre un nucli celta) fundada l'any 25 aC i banyada pel riu Mio. s la capital de la provncia de Lugo.
Te llocs d'interes general com ara: la muralla romana, el pont rom etc.

Geografia.

La ciutat es troba a un monticle envoltat pels rius Mio, Rato i Chanca. La diferncia d'altitud entre el centre i les vores fluvials s considerable, i mentre que al centre de la ciutat l'altitud s de 465 metres sobre el nivell del mar, al Mio a l'alada del Passeig Fluvial l'altitud s de tan sols 364 metres.

Clima.

El clima a Lugo s ocenic continental, amb hiverns freds i estius suaus. La temperatura mitja anual s de 12,0 i les precipitacions abundants (ms de 1.000 litres a l'any). Amb tot, i degut a la seva proximitat amb l'Atlntic, aquesta xifra de precipitacions pot semblar baixa en comparaci amb comarques de les Ries Baixes o Santiago.



 Histria .
La ciutat va ser fundada entre els anys 26 i 12 aC per Paulo Fabio Mxim, legat de Csar August, en honor del qual la va batejar com Lucus Augusti (la paraula llatina lucus significa "clar" o "bosc sagrat", segons diferents autors); tot i que una de les hiptesis ms esteses ens diu que els romans haurien fet seu un topnim anterior, que feia referncia al Du Celta Lugh. Fruit de la poltica expansiva portada a terme a l'poca d'August, la ciutat va ser fundada sobre un antic campament militar installat abans de les guerres cntabres. Es tracta de la capital ms antiga de Galicia.

Monuments de inters.

Lugo t l'nica muralla romana que conserva tot els seu permetre original, de totes les innumerables que existien a l'Antic Imperi Rom. La muralla t ms de dos quilmetres d'extensi i va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 30 de novembre de l'any 2000. Lugo tamb t un balneari d'aiges termals d'origen rom, un pont rom i mltiples mosaics i altres vestigis romans. 

Un altre edifici d'inters s la catedreal. La seva exposici permanent de l'hstia consagrada s nica a l'orbe catlic, i es reflecteix a l'escut de la ciutat, juntament amb la llegenda Hic hoc misterivm fidei firmiter prifitemvr (Creiem amb fidelitat en aquest misteri), en referncia al misteri de la consagraci i del cos de Crist, i que es va traslladar al propi escut de Galicia, museus, instituts, institutos, al campus universitari, al Parc de Rosalia de Castro, etc.

Economia. 

Lugo s una ciutat de serveis, com correspon a la capital d'una provncia d'aquest tipus. Les principals activitats sn les comercials, l'administraci (delegacions de la Xunta, d'organismes estatals,...) i serveis sanitaris i educatius.

L'increment constant de la poblaci de la ciutat, fa de la construcci un dels principals sectors econmics del municipi.

La indstria s molt escassa, i es dedica gaireb en exclusivitat a la transformaci de productes agrcoles (lctics, crnics, fusta,...). La reduda presncia d'indstries, l'absncia de mitjanes i grans empreses i cert estancament econmic fan de Lugo una de les ciutats menys desenvolupades de Galicia.




 Festes i gastronomia .
Famosa per les seves tavernes dels carrers Ra Nova (coneguda com Ra dos Vios) i Praza do Campo, Lugo t una gastronomia molt variada. Entre els seus plats tpics est el pulpo  feira, el "caldo gallego", l'empanada, les truites... Durant el carnestoltes s tpic el bullit amb chorizo, pella, morro, orella, cua ,entre d'altres derivats del porc. Entre la rebosteria destaquen les filloas (fetes amb sang de porc), els freixs i les orellas.

El patr de Lugo s San Froiln (5 d'octubre), que reuneix a una gran multitud de visitants de tota Galicia i altres parts d'Espanya. Desde fa temps durant els dies que van del 4 al 12 d'octubre es celebren una srie d'actes festius, les jornades principals dels quals, sn la del patr i el diumenge segent, anomenat Domingo das Mozas. Tradicionalment els principals events consistien en revetlles, actuacions teatrals i de ninots i competicions esportives. Avui en dia a aquestes activitats s'hi afegeixen moltes altres, com concerts, fires d'artesania... El que seguiex sent obligat s fer una visita a les barracas o atraccions de fira.

Altres festes dignes de menci sn les del barri A Milagrosa, que es celebren el primer cap de setmana de setembre, i el Carnestoltes. Altres festes com la romera del Carmen (16 de juliol), el San Roque (15 d'agost), la festivitat de la Virgen de los Ojos Grandes o el Corpus es redueixen a l'actualitat a actes religiosos.

En els ltims anys s'ha popularitzat una festa de factura totalment nova, l'anomenada Arde Lucus, que es celebra al juny i en la qu multitud de persones es visteixen amb vestits tpics romans, es celebren carreres de cudriges, s'imiten ventes d'esclaus... La capacitat de convocatria d'aquesta celebraci en els ltims anys ha sigut massiva.

 La msica a Lugo .

Lugo sempre ha tingut un important paper en el desembolupament de la msica tradicional gallega. Els msics lucenses del segle XIX Pascual Veiga (1842-1906), autor de l'himne galleg; Xon Montes (1840-1899), i Gustavo Freire (1885-1948) es van inspirar en nombroses ocasions en pees tradicionals per les seves composicions per a orquestra i per a banda.

Tamb han hagut a la ciutat una gran quantitat de cuartets i grups de gaites. Entre aquests, cal destacar alguns com Os Amigos de Lugo, Os Montes, la avui desapareguda banda de gaites de la diputaci i, ms recentment, les agrupacions del collectiu Mara Castaa.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95580" title="Mon Calamari" nonfiltered="2980" processed="2964" dbindex="38202">
En l'univers fictici de la Guerra de les Galxies, Dac (tamb conegut com a Mon Calamari) fou el planeta d'abundants espcies intelligents: els Mon Calamari, els Quarren, els Moappa, els Hidro-Amfi, i els Whaladons. Mon Calamari era el nom donat pels humans al planeta. Les espcies natives es referien al planeta com a Dac. El planeta es veia de colot blau marbre des de l'espai degut a que la seva superfcie era coverta prcticament en la seva totalitat per aigua. Les ciutat eren semblants a les de Kamino o Manaan.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95581" title="Uni Nacional Somali" nonfiltered="2981" processed="2965" dbindex="38203">
La Uni Nacional Somali s un partit poltic de Somlia que va existir durant el perode democrtic de Somlia (1956-1969) i va desaparixer en ser prohibits els partits el 1969. El gener de 1991, a la caiguda del rgim de Siad Barre, fou restaurat amb el seu nom anterior. Representa el clan Reer Hamar, un clan de descendents d'rabs que viuen principalment a Mogadiscio i Kishimayu. Hamar s el nom rab de la naci Shungwaya que existia a Somlia fa segles i van ser absorbits pels rabs; no formen part de l'estructura de clans somali i estan barrejats amb turcs i portuguesos. Sn pocs a Mogadiscio per nombrosos a Kishimayu. El seu president s Mohamed Ragis Mohamed.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95582" title="Rancor" nonfiltered="2982" processed="2966" dbindex="38204">
Els Rancors eren reptomamfers que medien entre cinc i deu metres d'alada i que eren originaris del planeta Dathomir. Tamb es van trobar a altres planetes com Ottetha, Corulag, i Rakata Primer (hi van arribar per naus que van collidir contra els planetes).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95583" title="Front d'Alliberament Gai de Catalunya" nonfiltered="2983" processed="2967" dbindex="38205">
El Front d'Alliberament Gai de Catalunya es fund l'any 1975, just desprs de la mort del dictador Franco. Durant els anys anteriors de la dictadura funcion un grup (embri del que fou posteriorment el FAGC) sota el nom de MELH.

La histria del FAGC s tamb la histria del moviment gai a Catalunya. El FAGC fou tamb un dels motors en la creaci de la Coordinadora de Frentes de Liberacin Homosexual del Estado Espaol (COFLHEE), pionera tamb de les organitzacions estatals, amb collectius a Euskadi, Galcia, Catalunya, Madrid, Mrcia, Andalusia, Castella ...

Enllaos externs.
Web oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95595" title="Brassiccia" nonfiltered="2984" processed="2968" dbindex="38206">

Brassiccia (Brassicaceae) s el nom d'una famlia de plantes de l'ordre Brassicals. Abans la famlia s'anomenava Crucferes o Cruciferae nom encara adms en la nomenclatura.

La planta tipus d'on prov el nom de la famlia s la col (Brassica spp),

A part de la importncia econmica de les breassiccies tamb la t des del punt de vista  cientfic ja que Arabidopsis thaliana s la planta escollida per l'estudi dels vegetals en general.

Distribuci i descripci.

La mxima diversitat es troba en la regi mediterrnia i la distribuci de les brassiccies s en regions de clima temperat.

Totes elles sn plantes herbcies anuals, bianuals o perennes. Normalment tenen les fulles de disposici alternada. Molts membres tenen components glucosinolats que fan una olor caracterstica i alguns (com la Colza) tenen cid ercic en les llavors que les fa incomestibles (encara que per tcniques de millora gentica es pot eliminar), la majoria sn per comestibles. 
Gneres;


Referncies.


 Enllaos externs .

 Brassicaceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, information retrieval. http://delta-intkey.com;
 Brassicaceae at www.botany.hawaii.edu;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95600" title="Brassical" nonfiltered="2985" processed="2969" dbindex="38211">


Brassical o (Brassicales) sn un ordre de plantes amb flors.

Sota els criteris del sistema APG II  pertanyen al grup eursids II dels dicotiledonis i a ms s'inclouen les Capparals.

Les segents famlies estan incloses en l'ordre brassical :

 Akaniaceae;
 Bataceae;
 Brassicaceae (amb inclusi de la famlia Capparaceae ;
 Caricaceae ;
 Gyrostemonaceae;
 Koeberliniaceae;
 Limnanthaceae;
 Moringaceae;
 Pentadiplandraceae;
 Resedaceae ;
 Salvadoraceae;
 Setchellanthaceae;
 Tovariaceae;
 Tropaeolaceae ;

Sota els criteris del sistema Cronquist les brassicals eren anomenades Capparales, i incloses dins les Dileniidae.  i a ms de les famlies Brassicaceae i Capparaceae s'inclou les Tovariaceae, Resedaceae i Moringaceae.  

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95603" title="Arabidopsis" nonfiltered="2986" processed="2970" dbindex="38212">


Arabidopsis s un gnere de plantes amb flor dins de la famlia Brassiccia o Brassicaceae.

Aquest gnere est molt estudiat ja que a partir de 1980 l'espcie Arabidopsis thaliana s'ha convertit en el model per estudiar la biologia (amb especial atenci a la  fisiologia i gentica) dels vegetals en general. L'any 2.000 va ser la primera planta en tenir tot el genoma sequenciat. 

A Europa l'organisme de referncia pels estudis sobre Arabidopsis s Nottingham Arabidopsis Stock Centre   NASC.

Les plantes d'aquest gnere tenen una distribuci principalment europea per algunes espcies arriben a sia i Amrica del nord. Arabidopsis thaliana est naturalitzada a prcticament tot el mn 

Espcies i subespcies.
Actualment el gnere Arabidopsis es considera que compta amb 9 espcies i 8 subespcies i que les espcies anteriorment condiderades dins d`'aques gnere eren polifiltiques. 

Arabidopsis arenosa (L.) Lawalre, ;
A. arenosa subsp. arenosa;
A. arenosa subsp. borbasii;
Arabidopsis cebennensis (D.C.);
Arabidopsis croatica (Schott);
Arabidopsis halleri (L.);
A. halleri subsp. halleri;
A. halleri subsp. ovirensis (Wulfen);
A. halleri subsp. gemmifera (Matsumura);
Arabidopsis lyrata (L.);
A. lyrata subsp. lyrata;
A. lyrata subsp. petraea (Linnaeus);
Distribuci: Europa, Sibria Alaska i Yukon;
A. lyrata subsp. kamchatica (Fischer ex D.C.);
Arabidopsis neglecta (Schultes);
Arabidopsis pedemontana (Boiss.);
Arabidopsis suecica (Fries) Norrlin, Meddel.;
Arabidopsis thaliana (L.) Heynh.;

Espcies reclassificades.
Les segents espcies ja no es considera que pertanyin al gnere Arabidopsis:

A. bactriana = ;
A. brevicaulis = Crucihimalaya himalaica;
A. bursifolia = Beringia bursifolia;
A. campestris = Crucihimalaya wallichii;
A. dentata = Murbeckiella pinnatifida;
A. drassiana = ;
A. erysimoides = Erysimum hedgeanum;
A. eseptata = Olimarabidopsis umbrosa;
A. gamosepala = Neotorularia gamosepala;
A. glauca = Thellungiella salsuginea;
A. griffithiana = Olimarabidopsis pumila;
A. himalaica = Crucihimalaya himalaica;
A. huetii = Murbeckiella huetii;
A. kneuckeri = Crucihimalaya kneuckeri;
A. korshinskyi = Olimarabidopsis cabulica;
A. lasiocarpa = Crucihimalaya lasiocarpa;
A. minutiflora = Ianhedgea minutiflora;
A. mollis = Beringia bursifolia;
A. mollissima = Crucihimalaya mollissima;
A. monachorum = Crucihimalaya lasiocarpa;
A. mongolica = Crucihimalaya mongolica;
A. multicaulis = Arabis tibetica;
A. novae-anglicae = Neotorularia humilis;
A. nuda = Drabopsis nuda;
A. ovczinnikovii = Crucihimalaya mollissima;
A. parvula = Thellungiella parvula;
A. pinnatifida = Murbeckiella pinnatifida;
A. pumila = Olimarabidopsis pumila;
A. qiranica = Sisymbriopsis mollipila;
A. richardsonii = Neotorularia humilis;
A. russeliana = Crucihimalaya wallichii;
A. salsuginea = Thellungiella salsuginea;
A. sarbalica = Crucihimalaya wallichii;
A. schimperi = Robeschia schimperi;
A. stenocarpa = Beringia bursifolia;
A. stewartiana = Olimarabidopsis pumila;
A. stricta = Crucihimalaya stricta;
A. taraxacifolia = Crucihimalaya wallichii;
A. tenuisiliqua = Arabis tenuisiliqua;
A. tibetica = Crucihimalaya himalaica;
A. tibetica = Arabis tibetica;
A. toxophylla = Pseudoarabidopsis toxophylla;
A. trichocarpa = Neotorularia humilis;
A. trichopoda = Beringia bursifolia;
A. tschuktschorum = Beringia bursifolia;
A. tuemurnica = Neotorularia humilis;
A. verna = Drabopsis nuda;
A. virgata = Beringia bursifolia;
A. wallichii = Crucihimalaya wallichii;
A. yadungensis = ;

Fonts.
O'Kane Jr, S. L., & Al-Shehbaz, I. A. (1997). A synopsis of Arabidopsis (Brassicaceae): Novon 7: 323 327.
Al-Shehbaz, I. A., O'Kane, Steve L. (2002). Taxonomy and Phylogeny of Arabidopsis (Brassicaceae). The Arabidopsis Book: 1-22. online version.
O'Kane Jr, S. L., & Al-Shehbaz, I. A. (2003). Phylogenetic position and generic limits of Arabidopsis (Brassicaceae) based on sequences of nuclear ribosomal DNA: Annals of the Missouri Botanical Garden 90 (4): 603-612;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95607" title="Nombre de Gdel" nonfiltered="2987" processed="2971" dbindex="38213">
En teoria dels nombres un nombre de Gdel s una funci que assigna a cada smbol i frmula d'un llenguatge formal un nombre nic, anomenat Nombre de Gdel (GN). El concepte va ser usat per primer cop per Kurt Gdel per a la demostraci del teorema d'incomplitud de Gdel.

L'enumeraci d'un conjunt de funcions computables s'anomena tamb enumeraci de Gdel o enumeraci efectiva. Una enumeraci de Gdel es pot interpretar com un llenguatge de programaci on els nombres de Gdel estan assignats a cada funci computable igual que els programes que calculen els valors per la funci en aquest llenguatge de programaci.

Definici.
Donat un conjunt contable S, un enumeraci de Gdel s una funci
;
on f i la inversa df sn funcions computables.

Exemple.

Pas 1.

Els nombres de Gdel es construeixen amb referncia a smbols del clcul proposicional i l'aritmtica formal. Cada smbol s'assigna primer a un nombre natural, per tant:

.



I aix per a tots els smbols possibles. La sintaxi del clcul proposicional assegura que no hi ha ambigitat entre el smbol  P  i el smbol  +  encara que estiguin assignats al nombre 12.

Pas 2.

A cada enunciat aritmtic se li assigna un nombre de Gdel nic fent servir sries de nombres primers. Es basa bsicament en el segent codi:
1er primer carcter   2on primer carcter   3er primer carcter etc.
Per exemple l'enunciat
x, P(x) esdev
22   316   512   76   1116   137, perqu  s la srie de primers, i 2, 16, 12, 6, 16, 7 sn els codis dels carcters.  Aquest s un nombre fora gran, per perfectament determinat: 14259844433335185664666562849653536301757812500.

s important veure que, pel teorema fonamental de l'aritmtica, aquest nombre tan gran es pot descompondre en el seus factor primers, i per tant s possible convertir un nombre de Gdel a la seqncia de carcters original.

Pas 3.

Finalment, a les seqncies d'enunciats se'ls assigna un nombre de Gdel, de manera que la seqncia
Enunciat 1 (GN1)
Enunciat 2 (GN2)
Enunciat 3 (GN3)
(on GN vol dir nombre de Gdel)

t el nombre de Gdel 2GN1 3GN2 5GN3, que anomenarem GN4. 

La demostraci del teorema d'incomplitud de Gdel es basa en la demostraci que, en aritmtica formal, alguns conjunts d'enunciats proven altres enunciats de forma lgica. Per exemple, es pot provar que GN1, GN2 i GN3 junts (s a dir GN4) proven GN5. Com que aquesta s una relaci demostrable entre dos nombres, se li assigna el seu propi smbol, per exemple R. Llavors es pot escriure R(v,x) per expressar que  x demostra v. En el cas anterior on x i v sn els nombres de Gdel GN4 i GN5, es podria escriure R(GN5, GN4).

Una demostraci informal.

L'argument central de la demostraci fet per Gdel es basa en qu es pot escriure

 x, R(v,x);

que vol dir

cap sentncia de tipus v es pot provar.

El nombre de Gdel per aquesta sentncia seria

22   316   51   718   116   1313   1716   197;

que es pot anomenar GN6. Ara, si es considera la sentncia

x, R(GN6,x),

que de fet est dient

cap sentncia que digui 'cap sentncia de tipus v es pot provar' es pot provar.

Que equival a 

aquesta sentncia no es pot provar.

Si aquesta ltima sentncia es pot provar, llavors el seu sistema formal s inconsistent perqu demostra una sentncia que ella mateixa diu que no es pot demostrar (contradicci). Si la sentncia no es pot provar dins del sistema formal, llavors el que diu la sentncia s cert, i per tant la sentncia s consistent, per com que el sistema cont una afirmaci que s semnticament certa per que no es pot provar (sintcticament), Llavors el sistema s incomplet.

Vegeu tamb.
 Codificaci de Church;

Referncies.

 Gdel, Kurt, "ber formal unentscheidbare Stze der Principia Mathematica und verwandter Systeme I", Monatsheft fr Math. und Physik 38, 1931, S.173-198.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95609" title="Llista de primers ministres noruecs" nonfiltered="2988" processed="2972" dbindex="38214">
El Primer Ministre s el cap del govern de Noruega.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95610" title="Ferhat Abbas" nonfiltered="2989" processed="2973" dbindex="38215">
Ferhat Abbas (24 d'octubre del 1899 - 23 de desembre del 1985),           , en rab, va ser un nacionalista moderat algeri que participa en la rebelli en contra de Frana i  i arrib a ser president del  Govern Provisional de la Repblica Algeriana entre el 1958 i el 1961.

Ms tard, va dimitir de l'assamblea pel seu desacord amb el govern de Ben Bella i va acabar essent expulsat del FLN.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95613" title="Joaqun Sabina" nonfiltered="2990" processed="2974" dbindex="38216">

Joaqun Ramn Martnez Sabina (beda, Andalusia, 1949) s un cantautor i poeta espanyol.

 Biografia .
Joaqun Ramn Martnez Sabina, un dels msics espanyols ms reconeguts de finals del segle XX i comenaments del segle XXI, va nixer a beda (Jan) el 12 de febrer de 1949. s conegut amb el nom artstic de Joaqun Sabina.

Fill d'un policia, amb 14 anys va comenar a escriure poemes i va fer msica amb un grup d'amics ("Merry Youngs"), els quals feien versions de rockers com Elvis Presley, Chuck Berry i Little Richard. Va realitzar estudis de batxillerat amb les monges carmelitanes i els capellans salesians. En aquesta poca escrivia versos, llegint alhora poetes castellans: Fray Luis de Len, Jorge Manrique i Jos Hierro, juntament amb autors estrangers: Proust, Joyce i Marcuse.

L'any 1968 marx a Granada on estudi Filologia Romnica. Polticament, va asumir postulats poltics d'esquerra, motiu pel qual es va associar amb moviments contraris al franquisme. L'any 1970 comen a collaborar amb la revista "Poesa 70", compartint pgines amb Luis Eduardo Aute i Carlos Cano. Llan un cctel Molotov contra una oficina del Banco Bilbao, tot protestant pel Procs de Burgos, ra per la qual va haver de marxar a l'exili, encara que, sense passaport, li va costar fora. Grcies a un home, Mariano Zugasti (ms tard, el va homenatjar a la can ( Me pido primer ) va poder marxar: li va cedir el seu, desprs de conixe'l unes hores abans. Amb un nom fals, va arribar a Londres.

A Londres, va escriure canons, tot organitzant un cine-club amb pellcules de Lus Buuel, prohibit a Espanya. Tanmateix, va fer el muntatge d'obres teatrals com  L'excepci de la regla , de Bertolt Brecht i  El cepillo de dientes , de Jorge Daz. En 1975 public el llibre de canons  Memorias del exilio  . Va organitzar concerts de Paco Ibez, Llus Llach, Quico Pi de la Serra i Elisa Serna pels exiliats espanyols a Anglaterra. Ms tard, produ la banda sonora de la srie britnica de televisi  The last crusade .

El 1977, dos anys desprs de la mort de Franco, va tornar a Espanya. Es va casar amb Luca, una noia argentina que va conixer a l'exili angls, mentre havia de fer el servei militar a Mallorca . A Mallorca, va treballar com a periodista, tasca que va continuar a Madrid.

Relacionat al llarg de la seva carrera amb diferents dones, destaquen, per damunt de les altres, Isabel Oliart, mare de les seves dues filles, i la fotgrafa peruana Jimena Coronado.

1978 va ser l'any de la seva arribada a Madrid, ciutat fonamental en la vida de l'artista, i l'any de la publicaci del seu primer LP: Inventario . El 1979 va comenar a cantar al caf  La Mandrgora , amb Javier Krahe i Alberto Prez, lloc al qual va anar Fernando Garca Tola, que, veient l'espectacle organitzat pels tres artistes, va invitar-los al seu programa  Esta Noche , presentat per Carmen Maura.

Desprs de  Inventario , va canviar el seu paper de cantautor tpic. El 1980 sort al mercat  Malas compaas , LP on destaquen les canons  Pongamos que hablo de Madrid  (composada amb Antonio Snchez),  Calle Melancola  y  Qu demasiao . El 1981 va aparixer  La Mandrgora , disc en directe que recull part de les actuacions de Sabina, Krahe i Prez.

Posteriorment, coincidint amb el canvi artstic, va comenar a treballar amb el grup pop Viceversa, un membre dels quals (Pancho Varona) ha estat collaborant (com a msic i com a compositor), frec a frec, amb Sabina. Amb Viceversa, va treure el LP  Juez y parte  (1985) i el disc  Joaqun Sabina y Viceversa en directo  (1986), que compt amb la participaci d'artistes importants, com Luis Eduardo Aute, Javier Gurruchaga i Ricardo Solfa (en aquell moment, nom artstic del catal Jaume Sisa).

Els xits de vendes de discos se succeeixen amb la publicaci dels LP:  Hotel, dulce hotel (1987),  El hombre del traje gris  (1988) i   Mentiras piadosas (1990), mentre que arriba el triomf en les seves gires, a Espanya i Amrica. Cal dir que la relaci de Sabina amb Catalunya i, concretament, amb Barcelona, ha estat sempre ntima, destacant la seva interpretaci en catal del tema  Passejant per Barcelona  (Pi de la Serra), l'amistat amb artistes com Serrat, Joan Baptista Humet, el finat Josep Maria Bardag i el mateix Pi de la Serra.

Els treballs discogrfics i les multitudinries gires continuen en la dcada de 1990.   Fsica y Qumica (1992) i  Esta boca es ma (1994) van ser els LP dels primers anys 90.
En 1996 public  Yo, m, me, contigo , disc que li va permetre portar a Los Rodrguez com a teloners.

El1997, Sabina va collaborar en un projecte musical conjunt amb l'argent Fito Pez, msic que admirava les lletres de les canons de Sabina. El resultat:  Enemigos ntimos , publicat el 1998, va anar acompanyat de greus problemas en la relaci entre ambds artistes, per la qual cosa es va haver de suspendre la gira prevista.

Desprs, va fer una gira ntima per teatres, amb el nom de "Sabina, viuda e hijos en paos menores", destacant la llarga durada de les actuacions.
El 1999 public  19 das y 500 noches , disc que vengu ms de 500.000 cpies a Espanya i li va fer guanyar el 2000 quatre galardons dels  Premis de la Msica , atorgats a nivell estatal.

L'estiu de 2001, desprs de la publicaci del LP en directe  Nos sobran los motivos , enregistrat en la gira que port el mateix nom, va patir un accident vascular-cerebral que, encara que no va comprometre la seva vida, li va deixar seqeles de tipus psquic, portant-lo cap a una important depressi.

El2002 va ser publicat el llibre  Con buena letra , que inclogu dibuixos del mateix Sabina i les lletres de totes les seves canons (fins i tot aquelles canons composades per Sabina per altres artistas) i, una mica ms tard, el LP  Dmelo en la calle , que va incloure la can  Como un dolor de muelas , basada en la lletra del subcomandante Marcos, guerriller del moviment zapatista a Chiapas, Mxic.

Sabina va haver de suspendre, pel seu estat de salut, la gira de  Dmelo en la calle , mentre intensificava la seva carrera com a autor literari, destacant els seus sonets al setmanari  Intervi .

El seu darrer treball discogrfic d'estudi,  Alivio de luto  (2005), va coincidir amb la millora de la seva salut i la tornada als escenaris amb la "Gira Ultramarina". Aquesta gira, de tipus acstic i feta en escenaris petits, ha suposat l'actuaci en directe de Sabina, desprs de quatre anys d'absncia, acompanyat per l'inseparable Pancho Varona, Olga Romn, Antonio Garca de Diego i Pedro Barcel. 

El 2006, desprs de cloure l'esmentada  Gira Ultramarina", comen la nova gira "Carretera y top manta", que li va suposar una greu baralla dialctica amb el cantant Ramoncn,  membre de la directiva de la "Sociedad General de Autores y Editores Espaoles" (SGAE), degut a la utilitzaci del terme top-manta. La gira, altrament, tenia un carcter ms electrnic i destinada a grans escenaris. Iniciada a Gijn, Astries i t prevista la seva finalitzaci a Sud-amrica, pels volts de Nadal.

Desprs de ms de vint-i-cinc anys de carrera discogrfica, Sabina ha publicat, el novembre del 2006, un recopilatori que inclou tota la seva discografia ("Punto...y seguido").

 Anecdotari .
 Abans de marxar a l'exili va estiuejar a la Vall d'Aran. Existeixen fotos seves tocant la guitarra per unes noies del pas.
 A Londres va ser okupa durant un any, vivint a una casa  okupada , just enfront d'un circ. ;
 Les seves filles es diuen Carmela (n.1989) i Roco (n.1991). ;
 El seu pare, el comisari Jernimo Martnez Gallego, va rebre l'ordre de detenci del seu fill, per part dels seus superiors. El motiu: llanar un coctel Molotov, tal com hem esmentat al captol previ.. ;
 El 1974 va actuar davant l'antic membre dels Beatles , George Harrison, qui celebrava el seu aniversari en un bar mexic . Harrison li don una propina de cinc lliures esterlines.
 El 1980 Bob Dylan li va prohibir cantar el remake del seu tema"Man Gave Names to All the Animals", que Sabina va titular "Con su bikini". ;
 Moltes canons de Sabina han estat cantades per altres artistes, com  Pongamos que hablo de Madrid  (Antonio Flores) i  Peces de ciudad  (Ana Beln) ;
 Ha estat homenatjat per altres artistes, fins i tot es va publicar un disc: Entre todas las mujeres (2003), amb canons cantades exclusivament per dones.
 Afeccionat del Atltico de Madrid , ha manifestat sempre la seva antipatia pel Real Madrid, lligada al seu republicanisme manifest.

 Discografia .
Discs d'estudi.
 1978: Inventario;
 1980: Malas compaas ;
 1984: Ruleta rusa ;
 1985: Juez y parte, amb Viceversa ;
 1987: Hotel, dulce hotel;
 1988: El hombre del traje gris ;
 1990: Mentiras piadosas;
 1992: Fsica y Qumica;
 1994: Esta boca es ma ;
 1996: Yo, mi, me, contigo ;
 1998: Enemigos ntimos, amb Fito Pez ;
 1999: 19 das y 500 noches;
 2002: Dmelo en la calle;
 2005: Alivio de luto;

Discs en directe.
 1981: La Mandrgora, amb Javier Krahe i Alberto Prez ;
 1986: En directo, amb Viceversa i altres invitats ;
 2000: Nos sobran los motivos;
 2007: Dos pjaros de un tiro, amb Joan Manuel Serrat;

Recopilatoris.
 2003: Diario de un peatn. Disc doble en format disc-llibre, incloent  "Dmelo en la calle" i ,per altre part, una collecci de gravacions antigues i indites;
 2006: Punto... y seguido. Dues capses: "Punto(1980-1991)" i "...Y seguido(1992-2005)" , que inclouen tota la seva discografia oficial (no recull "Inventario) , vdeo-clips, actuacions en directe i gravacions indites ("CD Extra");

 Llibres .
 1986: De lo cantado y sus mrgenes. Poesies basades en  Inventario. ;
 1989: El hombre del traje gris. Partitures. ;
 2001: Ciento volando de catorce. Llibre de sonets.. ;
 2002: Con buena letra. Recopilatori de lletres ;
 2005: Esta boca es ma. Recopilaci de versos satrics publicats en Intervi. ;
 2005: Con buena letra 2;

 Bibliografa .
 "Joaqun Sabina.Perdonen la tristeza". Javier Menndez Flores. ISBN:84-01-37701-3;
 "Sabina en carne viva". Joaqun Sabina y Javier Menndez Flores. ISBN:846662872X;

Enllaos externs.
 Pgina oficial de Joaqun Sabina ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95616" title="Repblica Croata d'Herceg-Bsnia" nonfiltered="2991" processed="2975" dbindex="38217">
La Repblica Croata d'Herceg-Bsnia (localment Hrvatska Republika Herceg-Bosna) fou una entitat, actualment inexistent, de Bsnia i Hercegovina entre 1991 i 1994 com a resultat de la poltica secessionista durant la Guerra de Bsnia. Tenia com a capital la ciutat de Mostar.

Herceg-Bsnia deixava d'existir el 1994, en qu s'integrava a la Federaci de Bsnia i Hercegovina a travs de la signatura de l'Acord de Washington. Un dels cantons de la Federaci encara utilitza el nom d'Herceg-Bsnia.

El partit que governava la Repblica de Crocia, la Uni Demcrata Croata ("HDZ"), organitz i control la branca del partit a Bsnia i Hercegovina, la Uni Demcrata Croata de Bsnia i Hercegovina ("HDZ-BiH"). A finals de 1991, els nacionalistes ms extremistes de l'HDZ-BiH, sota la direcci de Mate Boban, Dario Kordi  i altres, i amb el suport de Franjo Tu man i Gojko uak, havien pres el control del partit.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95617" title="Eugne Viollet-le-Duc" nonfiltered="2992" processed="2976" dbindex="38218">

Eugne Emmanuel Viollet-le-Duc (Pars (Frana), 27 de gener de 1814   Lausana (Sussa), 17 de setembre de 1879) va ser un arquitecte francs i teoritzador fams per les seves restauracions d'edificis medievals. Va ser una figura cabdal en la recuperaci del gtic a Frana, car defensava la honestedat en l'arquitectura, que va trascendir en una recuperaci de tots els estils arquitectnics, segons l'esperit del Modernisme.

Al principi dels anys 1830, un moviment de restauraci del patrimoni medieval aparegu a Frana. Prosper Mrime, inspector general dels monuments histrics de Frana, va demanar a Viollet-le-Duc, en tornar d'un viatge d'estudis a Itlia restaurar la badia de Vzelay el 1840. Aquest treball seria l'inici d'una llarga srie de restauracions.

Tota la documentaci elaborada en els seus estudis i restauracions la va compilar en el "Dictionnaire raisonn de l'architecture franaise du XIe au XVIe sicle" disponible a la Wikisource en francs.


Algunes de les seves restauracions :

 Esglsies:
 Sainte-Marie-Madeleine (Vzelay);
 Notre Dame de Pars, amb Jean-Baptiste-Antoine Lassus;
 Baslica de Saint-Denis (Saint-Denis);
 Sainte-Chapelle (Pars), amb Flix Duban i Jean-Baptiste-Antoine Lassus;
 Saint-Louis (Poissy);
 Semur ;
 Saint-Nazaire (Carcassona);
 Baslica de Sant Serni (Tolosa);
 Catedral de Notre-Dame-de-l'Assomption de Clermont-Ferrand;

 Ajuntaments:
 Saint-Antonin-Noble-Val;
 Narbona;

 Castells:
 Castell de Pierrefonds;
 Ciutat fortificada de Carcassona;
 Castell de Coucy;


Realitzacions prpies:
 Castell de Tertre (Ambrires-les-Valles);
 Castell de l'Abadia (Hendaia);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95619" title="Sabina" nonfiltered="2993" processed="2977" dbindex="38219">


Poblaci Sabina o Sabins, vegeu Sab;

Onomstica:

Joaqun Sabina, compositor;
Sabina, emperadriu romana coneguda tamb com Jlia Sabina;
Poppea Sabina, amant i desprs esposa de Nero;
Sabina Fria o Sabina Tranquillina, esposa de Gordi III;

Geografia:
Ciutat de Sabina a Itlia.
Val de la Sabina s un llogaret pertanyent al terme municipal de la vila d'Adems;

Botnica:
Savina (planta) (Juniperus phoenicea).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95622" title="XMMS" nonfiltered="2994" processed="2978" dbindex="38220">

XMMS (X MultiMedia System) s un reproductor de msica molt semblant a Winamp. s programari lliure i funciona en plataformes Unix i BSD.

 Enllaos externs .
Web oficial XMMS;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95631" title="Peu" nonfiltered="2995" processed="2979" dbindex="38221">
Un peu s una estructura biolgica emprada per a la locomoci que es troba en molts animals. Les seves caracterstiques canvien d'un animal a un altre. Molts vertebrats que tenen cames tamb posseeixen peus situats en el seu extrem inferior. Per a aquests animals, el peu s una complexa estructura d'ossos, msculs i altres teixits connectius. La reflexologia tracta de guarir malalties tocant punts claus del peu.

Forma del peu.
Hi ha diverses formes bsiques del peu segons els seus dits:
Peu egipci: el dit gros s el ms avanat, la forma del 62% de la poblaci;
Peu grec: el dit ndex s el ms avanat (11% de la poblaci);
Peu quadrat: els primers dits tenen la mateixa longitud;
Peu pla: els dits sn regulars per la planta toca en massa part de la superfcie a terra;

El peu a la cultura.
El peu s una zona ertica per al fetitxisme. En canvi, a la cultura xinesa es considera antiesttic, per aix les noies se'ls embenaven per impedir-ne el creixement i ser ms femenines.

Rentar els peus per treure la pols del cam era un smbol d'hospitalitat clssic que va ser reinterpretat pel cristianisme com un ritual de servei. A la cultura japonesa i a Europa del Nord s costum treure's el calat del peu en entrar en una casa.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95632" title="Incendi del Reichstag" nonfiltered="2996" processed="2980" dbindex="38222">
L'incendi del Reichstag, un moment crucial en la histria de l'Alemanya Nazi va comenar a 9:14 de la tarda del 27 de febrer de 1933, quan els bombers de Berlin van rebre l'alarma informant que el Reichstag estava en flames. 

Antecedents.
La situaci poltica alemanya s'havia tornat molt complexa: Els partits de dretes volien crear una dictadura a Alemanya, i el NSDAP es convertia en el partit ms votat, amb el 37% en les eleccions del 31 de juliol de 1932, i el Partit Nazi va iniciar converses amb els partits de Von Papen i el Partit de Centre, per assumir el crrec de Canceller, cosa que el President Von Hindenburg va rebutjar, i es van convocar noves eleccions quan el canceller Franz von Papen va perdre una moci de confiana en la nica sessi de la legislatura.

A les eleccions de novembre de 1932, el NSDAP, tot i obtenir un 32% dels vots, va continuar sent el partit ms votat, i el 30 de gener de 1933, desprs de la renncia del nou canceller Kurt von Schleicher, Von Hindenburg, Hitler va assumir el crrec de Canceller d'Alemanya i presid un govern de concentraci nacional, tal com havia desitjat la dreta alemanya amb el suport de Von Papen, que creia que podria controlar el govern a l'ombra, amb la convocatria de noves eleccions per al mar de 1933. Al gabinet del nou govern, solament Hermann Gring i Wilhelm Frick eren ministres del NSDAP. Aix no obstant, el Poder que gaudia el partit nazi era molt gran al carrer.

L'incendi.
El foc semblava que havia comenat en diversos punts, i quan la policia va arribar va haver una explosi que va incendiar la cambra de diputats. La policia va trobar Marinus van der Lubbe, un comunista revolucionari holands sense feina dins de l'edifici, i els lders nazis es van decidir a culpar al Komintern de l'incendi.

 El procs .

Van der Lubbe ve ser declarat culpable en el judici i sentenciat a mort. Va ser decapitat el 10 de juny de 1934.

A ms a ms de Van der Lubbe, es va jutjar com a responsables de la suposada conspiraci comunista que havia inspirat l'incendi del Reichstag, un ex-diputat comunista alemany anomenat Torgler i tres blgars, Georgi Dimitrov, Vasil Tanev i Blagoi Popov. El primer era l'organitzador del Komintern per a l'Europa de l'Est. Excepte Vander Lubbe, la resta fou absolta dels crrecs i, en el cas dels tres blgar, expulsats a la Uni Sovitica; aix provoc l'enfuriment del Fhrer, el qual decid la reforma del sistema judicial alemany a partir d'aquest fet.

Conseqncies.
El govern va reaccionar amb el Decret de l'Incendi del Reichstag a l'endem, que suspenia els drets civils bsics. D'acord amb el decret, el KPD (Partit Comunista Alemany) i altres partits es van illegalitzar, i els funcionaris i diputats comunistes van ser arrestats i enviats a camps de concentraci o morts, escapant la organitzaci. Lentament, noms el NSDAP i les seves organitzacions satllits romangueren legals al nou sistema. 

L'incendi es va produir sis dies abans de les eleccions avanades, que va guanyar el NSDAP amb un 43.9% dels vots, i continuava sent el partit ms gran a la cambra, per no prou per assegurar la majoria absoluta, de manera que es va mantenir la coalici amb el DNVP. Com els nazis no van obtenir la majoria absoluta, el govern de Hitler es va enfrontar a la cambra presentant la Llei de Capacitaci, que permetia al govern l'aprovaci de lleis sense la participaci del parlament durant quatre anys. Com la llei necessitava un recolzament de dos teros de la cambra, Ludwig Kaas, del Partit Catlic de Centre va votar a favor amb la promesa verbal que el propi partit i els acords amb la esglsia catlica es mantindrien. Els partits de dretes ho veien com la consumaci de la dictadura  en aquest cas civil  que tan havien desitjat, per no podien preveure la nazificaci i el rgim totalitari que s'estava dibuixant.

L'abril de 1933 sign la llei per a la restauraci del servei civil professional, que excloa els jueus de tot crrec de l'administraci de l'Estat. Igualment, Hindenburg no protest per la purga feta dins el NSDAP el juny de 1934 contra els sectors d'esquerres del partit, com les Sturmabteilung (SA) d'Ernst Rhm o la facci de Gregor Straer, molts dels quals van morir en la Nit dels ganivets llargs. Desprs de la mort del president Paul von Hindenburg el 1934, Hitler tamb fou nombrat president de la Repblica, assolint totals poders que li permeteren dissoldre la Repblica de Weimar i proclamar el Tercer Reich, un Estat autoritari, antidemocrtic i centralitzat.

La poltica expansionista del govern pretenia incrementar l'espai vital aplicant la teoria del Lebensraum a travs de l'Anschluss (anexi) d'ustria i les invasions dels Sudets (Repblica Txeca) el 1938 i de Polnia el 1939, que provocarien la Segona Guerra Mundial.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95633" title="Carl Theodor Dreyer" nonfiltered="2997" processed="2981" dbindex="38223">
Carl Theodor Dreyer (3 de febrer de 1889 - 20 de mar de 1968) fou un director de cinema i guionista dans. Tot i que la seva carrera es va estendre des dels anys 1910 fins als anys 1960, la seva meticulositat, els seus mtodes dictatorials, i la seva obstinada devoci pel seu propi art, van fer que la seva producci fos escassa. Amb tot va produir alguns dels clssics perdurables del cinema internacional.

 Biografia .
Dreyer va ser un fill illegtim nascut a Copenhaguen, Dinamarca, i aviat va quedar orfe. Els seus pares adoptius eren luterans estrictes, i l'educaci rebuda segurament va ser molt influent en el tema de moltes de les seves pellcules.

De jove va treballar com a periodista, la seva vocaci potser la va trobar escrivint els interttols d'algunes pellcules mudes i ms endavant escrivint guions. El seu debut com a director va tenir un xit limitat. La fama li va arribar amb la pellcula Du skal re din hustru (L amo de la casa), el 1925. L'xit aconseguit al seu pas es va convertir en un triomf enorme a Frana, i la Socit Genrale des Films li va encarregar una pellcula sobre l'herona nacional: Joana d Arc.

La pellcula, La passi de Joana d Arc (La passion de Jeanne d Arc), on tamb va participar en el muntatge, es va estrenar el 1928 i es va convertir en el seu primer gran clssic. Va escriure el gui amb l'ajuda de Michel Champion, treballant amb les transcripcions originals del procs a Joana d Arc, i va crear una obra mestra emocionant, amb influncies tant del realisme com de l'expressionisme cinematogrfic. 

La seva pellcula segent va ser El vampir (Vampyr - Der Traum des Allan Grey) (1932), una meditaci surrealista sobre la por. En aquesta histria la lgica cedeix el pas a les emocions i a l'atmosfera, on un home protegeix les seves dues germanes d'un vampir. La pellcules cont moltes imatges inoblidables, com aquella de l'heroi on somnia el seu propi enterrament i aquella altra de l'animal assedegat de sang sobre el rostre d'una de les germanes mentre ella est segrestada per l'encantament del vampir. La pellcula era originriament muda per se li van anar afegint dilegs mitjanant el doblatge.
 
Cap d'aquestes dues pellcules van ser un xit a les taquilles, i Dreyer no va tornar a dirigir una altra pellcula fins el 1943, amb Dinamarca sota l ocupaci nazi, va fer Dies Irae, que tracta de l'hipocresia dels que condemnaven les bruixes. Amb aquesta pellcula Dreyer va fixar l'estil que marcaria la seva obra en l'poca sonora: composicions molt cuidades, una crua fotografia en blanc i negre i preses molt llargues.

El 1955, va rodar Ordet (La paraula) basada en l'obra homnima de Kaj Munk. La pellcula combina una histria d amor del tipus Romeu i Julieta amb un examen de la fe. Aquesta pellcula li va valdre el Lle d'or al Festival Internacional de Cinema de Vencia el 1955.

La seva ltima obra va ser Gertrud el 1964. Tot i que probablement s inferior a les pellcules anteriors el resultat ens mostra com una espcie de testament artstic, ja que la pellcula tracta d'una dona que, a travs dels alts i baixos de la seva vida, mai es penedeix de les decisions que ha pres.

Dreyer va morir a Copenhaguen als 79 anys. El documental Carl Th. Dreyer: Min Mtier cont records d'aquelles persones que millor el van conixer.

 Filmografia .
 Com a director .
Prsidenten (1919);
La vdua del pastor (Prstnkan) (1920);
Pgines del llibre de Satans (Blade af Satans bog) (1921);
Els estigmatitzats (Die Gezeichneten) (1921);
Vet aqu que una vegada (Der Var Engang) (1922);
Desig del cor (Mikal) (1924);
Du skal re din hustru (1925);
La nvia de Glomdal (Glomdalsbruden) (1925);
La passi de Joana d Arc (La Passion de Jeanne d'Arc) (1928);
El vampir (Vampyr - Der Traum des Allan Grey) (1932);
Jungla Negra (L'esclave blanc) (1936);
Mdrehjlpen (1942);
Dies Irae (Vredens Dag) (1943);
Dos ssers (Tv mnniskor) (1945);
L aigua al camp (Vandet p landet) (1946);
Kampen mod krften (1947);
Landsbykirken (1947);
De nede frgen (1948);
Thorvaldsen (1949);
El pont de Storstrom (Storstrmsbroen) (1950);
Un castell en un castell (Et Slot i et Slot) (1954);
Ordet (1955);
Gertrud (1965);

 Com a guionista .
Bryggerens datter (1912);
Hans og Grethe (1913);
Balloneksplosionen (1913);
Krigskorrespondenter (1913);
Chatollets hemmelighed (1913);
Ned Med Vaabnene (1914);
Juvelerernes skraek (1915);
Penge (1915);
Den hvide djvel (1916);
Den sknne Evelyn (1916);
Rovedderkoppen (1916);
En forbryders liv og levned (1916);
Guldets gift (1916);
Pavilionens hemmelighed (1916);
Den Mystiske selskabsdame (1917);
Hans rigtige kone (1917);
Fange no. 113 (1917);
Hotel Paradis (1917);
Lydia (1918);
Glaedens dag (1918);
Prsidenten (1919);
Gillekop (1919);
Grevindens re (1919);
La vdua del pastor (Prstnkan) (1920);
Pgines del llibre de Satans (Blade af Satans bog) (1921);
Els estigmatitzats (Die Gezeichneten) (1921);
Vet aqu que una vegada (Der Var Engang) (1922);
Desig del cor (Mikal) (1924);
Du skal re din hustru (1925);
La nvia de Glomdal (Glomdalsbruden) (1925);
La passi de Joana d Arc (La Passion de Jeanne d'Arc) (1928);
El vampir (Vampyr - Der Traum des Allan Grey) (1932);
Mdrehjlpen (1942);
Dies Irae (Vredens Dag) (1943);
Dos ssers (Tv mnniskor) (1945);
L'aigua al camp (Vandet p landet) (1946);
Kampen mod krften (1947);
De gamle (1947);
Landsbykirken (1947);
De nede frgen (1948);
Thorvaldsen (1949);
El pont de Storstrom (Storstrmsbroen) (1950);
Shakespeare og Kronborg (1950);
Rnnes og Nexs genopbygning (1954);
Un castell en un castell (Et Slot i et Slot) (1954);
Ordet (1955);
Noget om Norden (1956);
Gertrud (1965);


 Enllaos externs .
 Carldreyer.com;
 IMDB;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95634" title="Ciutad Kane" nonfiltered="2998" processed="2982" dbindex="38224">


Ciutad Kane (Citizen Kane, 1941) s la pellcula ms famosa d'Orson Welles considerada per molts crtics com la millor pellcula de la histria. Marc un punt important d inflexi en la histria del cinema i, com a punt lgid del cinema de Welles, exemplifica la voluntat transgressora de la filmografia del cineasta. 

 Argument .
L obra tracta sobre la vida d un important empresari nord-americ Charles Foster Kean, interpretat pel mateix Welles, des dels inicis fins a la culminaci del seu imperi format per una important cadena de diaris, una xarxa d emissores de rdio, dos sindicats i una inimaginable collecci d obres d art. Orson Welles es va basar en la vida de l'empresari de la comunicaci William Randolph Hearst. El film comena amb la mort del magnat nord-americ la ltima paraula del qual s  Rosebud . Tota la opini pblica es queda intrigada per descobrir el significat d aquesta paraula i un grup de periodistes disposats a investigar fan un recorregut per la vida de l empresari per tal de descobrir el seu significat. 

s una pellcula que tracta sobre la suprbia i la ignorncia, per sobretot, sobre el poder i la influncia que t sobre la societat els mitjans de comunicaci. A ms, s un estudi sobre el subjectivisme hum en el coneixement i la constataci de la impossibilitat del coneixement absolut.

 L'art cinematogrfic .
L obra marc una nova manera de fer cinema. Tcnicament parlant, Welles aglutin diferents recursos estilstics tant del cinema com de la rdio i del teatre de manera magistral i es convert en una de les pellcules ms complexes tcnicament i artsticament parlant. Pel que fa al so es pot parlar de perspectiva sonora, de ressons, de reverberacions; pel que fa a la posici de la cmera es pot parlar d escenografies amb sostre, primers plans, s de grues i de travellings, profunditat de camp, fotografies en clarobscur i jocs d illuminaci. 

A ms a ms, s totalment innovador la manera d entrellaar la vida de Charles Fosten Kean amb la investigaci que segueix el grup de periodistes. Welles ho aconsegueix a partir de salts temporals, retrocessos en el temps de l acci dramtica, el que avui coneixem com a flash-back. 

Per, per damunt de tot, Welles va aconseguir a partir d eines com els picats i els contrapicats, introduir a l obra la mirada personal de l autor. En altres paraules, el cineasta es converteix, per primera vegada, en el narrador omniscient de l obra.

 Curiositats .
Orson Welles, que no sabia molt de cine, va comprar La Diligncia de Ford, i la va veure quaranta voltes per a aprendre a dirigir una pellcula. Welles contract a Greg Toland, director de fotografia, per a que l'orientara en les tcniques cinematogrfiques.
La trama de la pellcula gira en torn a una paraula, Rosebud, que constitueix una trampa de gui. La paraula Rosebud (capollet de rosa), pareix que remet a la manera en qu William R. Hearst nomenava carinyosament al sexe de la seua amant, una actriu que es deia Marion Smith.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95636" title="Partit Unit Somali" nonfiltered="2999" processed="2983" dbindex="38225">
El Partit Unit Somali o Partit Unit de Somlia (o Partit de la Somlia Unida / Partit Somali Unit) fou un partit poltic de Somlia fundat als anys cinquanta pel subclan dels dhulbahantes del grup Darod de la Somlia Britnica. El 1954 va protestar per la entrega d'Haud (al Ogaden) a Etipia, i per l'entrega del prpi Ogaden feta el 1948, ja que el 25% del grup vivia a l'Ogaden.

Va participar al primer govern de coalici a la independncia el 1960 amb la Lliga de la Joventut Somali i la Lliga Nacional Somali i va romandre partit actiu fins el 1969 (eleccions en les que van participar 52 partits representants en realitat de clans). Encara que els dhulbahantes eren nmades en un 80% els membres del partit eren una elit ciutadana.  Va desaparixer al ser prohibits els partits el 1969.

Es va refundar el 1991 allegant representar als subclans warsangeli i dhulbahante del grup darod, dins la Repblica de Somaliland, formant el 16% de la poblaci de Somaliland. Una part dels dhulbahantes viuen a la part oriental de la repblica en territori disputat amb Puntland, a Las Anod, i un 25% a Etipia. Un nombrs grup de dhulbahantes, warsangelis i marjetins van emigrar al comenament del segle XX al sud de la Somlia Italiana (especialment a Mogadiscio i Kishimayu) on son coneguts en conjunt com els Hartis (Hartis del sud per distingir-lo d'aquestos tres grups al nord).

Els dhulbahantes com els warsangelis foren en general favorables a Barre per a les conferencies de reconciliaci de 1993 a Somalilndia es van mostrar clarament favorables a la Repblica de Somalilndia. Els warsangelis  i dhulbahantes de Kishimayu i Mogadiscio s'oposen en general a la independncia del Somaliland i un partit amb igual nom que els representa no es reconegut pel quarter general del partit a Somaliland.

Dos ministres del primer govern de Somaliland foren d'aquests clans (el ministre de ramaderia Yassin Mohamed Nur, un Dhulbahante, i el de Transports i Comunicacions Mohamed Abdi Ali Bayr, un Warsangeli). S'han produt enllaos freqents de membres d'aquests clans amb persones del sub clan Habr Jeclo dels grup Issaq.

El 1997 el partit es va declarar en majoria contra Somalilndia. El president actual es Mohamed Abdi Hashi que el 1998 va donar suport a la creaci de Puntland i en fou vicepresident i president inter (2004-2005). Els que van restar lleials a la Repblica es van fusionar al cap de poc amb el Front Unit Somali (issa) per formar l'Aliana de Somalis del Nord.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95637" title="Lliga Nacional Somali" nonfiltered="3000" processed="2984" dbindex="38226">
La Lliga Nacional Somali fou un partit poltic de Somlia fundat el 1947 derivada de l'organitzaci semipoltica Societat Nacional de Somaliland. Va ser un  partit amb representaci a les eleccions al Consell Legislatiu de Somlia Britnica de 1957 i 1960,  durant l'autonomia,  i desprs de la uni amb Somlia Italiana un dels partits mes importants en el perode democrtic participant al primer govern de coalici amb la Lliga de la Joventut Somali i el Partit Unit Somali. Va desaparixer al ser prohibits el partits el 1969.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95640" title="Aliana MOD" nonfiltered="3001" processed="2985" dbindex="38227">
Aliana MOD fou l'aliana establerta entre poltics i militars somalis dels subclans Marehan, Ogadeni i Dhulbahante del grup de clans Darod, per assolir el poder a Somlia el 1969 sota la direcci del general Siad Barre. Si be alguns dels militars eren comunistes, altres van donar suport al cop d'estat per lleialtat de clan. L'aliana no va tenir mai vida jurdica per va subsistir de fet fins el 1991, amb la caiguda de Barre, i encara desprs fins al 1992, amb l'esperana del retorn al poder.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95642" title="Front Unit Somali" nonfiltered="3002" processed="2986" dbindex="38228">
Front Unit Somali fou un petit moviment poltic amb milcia sorgit a finals de 1988 al nord de Somlia, avui Somaliland, representant al clan Mamasan del grup issa (no issaq). Al mar de 1991 es va decantar per la independncia del Somaliland. A l'estiu de 1991 Ismail Omar Guelleh,  nebot del president de Djibouti Hasan Guled Aptidon, va organitzar un nou Front Unit de Somlia amb isses de Djibouti i algun de Somalilndia per representar al grup issa (60% de la poblaci de Djibouti) a la conferencia de pau i aix es va assegurar un vot per Djibouti en aquesta conferncia i les que van seguir. El partit avui dia representa noms els interessos de Djibouti a Somalilndia, i el seu president s Abdurahman Dualeh Ali. Suposadament els isses serien una minoria oprimida a Somalilndia.

El 1997 es va aliar al Partit Unit Somali per formar l'Aliana dels Somalis del Nord



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95644" title="ActionScript" nonfiltered="3003" processed="2987" dbindex="38229">
ActionScript s un llenguatge script basat en l'estndard ECMAScript que s'utilitza en les pellcules i aplicacions Adobe Flash. El model d'objectes d'ActionScript es centra en les pellcules Flash, per treballar amb animacions, udio, vdeo, text i events. La primera versi d'ActionScript es va incloure a la versi 5 de Flash.

ltima versi: 3.0

Vegeu tamb.
Javascript;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95645" title="10 + 2" nonfiltered="3004" processed="2988" dbindex="38230">
10 + 2 Es una producci de dibuixos animats en 2D, d'ACCI empresa catalana d'animaci infantil, que versa sobre una escola de nmeros (que es un llibre, com totes les cases d'aquell mn) i dos ratolins anomenats Aristtil (el mestre de l'escola) i Infinit (l'ajudant). 

La srie es va crear el 1991. A cada captol dels primers 13 episodis, es presentaven els nmeros del 0 al 9 de manera didctica per a qu els nens n'aprenguessin el significat. Tamb hi va haver un parell de captols especials que no estaven dedicats als nmeros. Els personatges no parlaven i les niques paraules que se sentien eren de la veu en off de l'Aristtil.

Cada nmero es caracteritzava per tenir una personalitat concreta:
0: trapella;
1: estirat;
2: somniador i navegant;
3: malcarat;
4: gandul;
5: pessimista;
6: romntic;
7: esportista;
8: golafre;
9: cientfic;

L'xit de la producci va dur a publicar acudits muts d'una pgina a La revista dels spers el 1996 amb el ttol L'infinit i els nmeros.

Ms tard es va fer una producci llarga per cinema, de 84 minuts anomenada 10 + 2: El gran secret que va ser nominada als Goya.

En total es varen fer 52 episodis de 13 minuts, el llargmetratge per cinemes "10+2.EL GRAN SECRET", un especial de Nadal de 45  "LA NIT MGICA", un altre especial, "CARTEs i PIRATES", tamb de 45  i 70 cortinetes de 30  molt divertides i especialment adreades als infants.
La srie, ha estat SUPER-guardonada en tot le mn i entre molts d'altres premis, ha estat finalista en els INTERNATIONAL EMMY AWARDS a New York.

Enllaos externs.
Acci;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95647" title="Moviment Nacional Somali" nonfiltered="3005" processed="2989" dbindex="38231">
El Moviment Nacional Somali  fou un partit poltic de Somlia i desprs de la Repblica de Somaliland, basat en el grup de clans Issaq (al nord-oest) i parcialment amb el grup Dir (sud) i membres individuals dels grups Gadabursi , Warsangeli,  Dhulbahante i  Isa, tot de l'antiga Somlia Britnica.

El Moviment Nacional Somali fou fundat formalment l'abril de 1981 amb grups a Londres, Arbia Saudita i del interior. El seu primer president fou Ahmed Mohamed Gulaid, lies Jimaleh, membre del subclan Habar Awdal dels issaq, que residia a Londres amb Hassan Aden Wadadid de vicepresident. La presidncia es va anar renovant i el segon president fou Yusuf Sheikh Ali Sheikh Madar, del mateix subclan; el tercer fou Abdulkadir Kosar Abdi, del subclan Habar Yunis; el quart Ahmed Mohamed Mohamud lies Silanyo, del subclan Haber Jeclo; i el cinqu Abdulrahamn Ahmed Ali, lies Tuur o Tur, del subclan Habar Yunis, que fou el primer president de Somaliland. La personalitat de mes alt rang que no era issaq fou un Hawiye,  Ali Mohamed Ossoble lies Wardhigley, que fou vicepresident en el mandat Silanyo.

Inicialment va sorgir com un grup anticomunista, menys basat en la distribuci de clans, per les massacres d'issaqs el -1990 van canviar la tendncia i van esdevenir un moviment de base issaq i defensora dels interessos d'aquest grup. En lloc d'ampliar el moviment a altres clans van ajudar a fundar el Moviment Patritic Somali dels ogadenis i el Congres de la Somlia Unificada del grup Hawiye.

El 1982 el comit executiu es va traslladar de Londres a Addis Abeba quant es van produir actes repressius a Hargeisa per part del govern de Siad Barre i algunes desercions a l'exrcit nacional, incloent alguns alts oficials que es van passar al MNS. El president d'Etipia coronel Menguistu Haile Mariam va donar suport al moviment en uns moments de conflicte amb Somlia. El Front Democrtic de Salvaci de Somlia va voler fusionar amb el MNS per aquest va refusar i el 1985 (potser finals del 1984) Etipia es va decantar pel suport mes actiu al MNS i la congelaci del FDSS. El MNS va refusar les condiciones de Lbia per rebre ajut financer. El principal ajut va venir del Iemen del Sud, aliat incondicional de la Uni Sovitica i per tant oposat al rgim de Somlia que tot i ser comunista estava alineat amb Estats Units i enfrontat al altre estat pro sovitic de la zona (Etipia). 500 homes foren armats i equipats el Iemen del Sud, i foren aquestos els que van comenar les operacions militars des Etipia el mateix 1982. Un raid espectacular va alliberar un miler de presos politics de la pres de Mandera, i un altra incursi va alliberar al coronel Abdillahi Askar i altres oficials quant estaven a punt de ser executats en pblic.

El 1984 el comandament etop a Harrar (Harar) i el comandant de la milcia del MNS coronel Mohamoud Sheekh lies Shine van negociar un acord que posava en mans del MNS tot el suport militar i logstic etop per el moviment havia d'informar de tots els seus moviments al comandament etop. El 1987 i 1988 els membres Hawiye del MNS van dimitir i van sortir del moviment desprs d'una campanya del govern somali, per aix no va debilitar al MNS i el va consolidar com un grup exclusivament Issaq.

L'abril de 1988 Menguistu i Barre van signar la pau. Un dels punts del acord fou l'aturada del suport que l'MNS rebia d'Etipia i el Front d'Alliberament de Somlia Occidental (FLSO) de Somlia. Per les milcies del MNS en lloc d'acceptar un trasllat dins Etipia van sortir del pas i van establir bases al interior mateix de Somlia. En un atac sorpresa van ocupar Burao (27 de maig de 1988)  i part de la ciutat d'Hargeisa (el 30 de maig de 1988). El govern somali va bombardejar les ciutat, i va recrrer a tota mena d'accions per expulsar als guerrillers; els abusos comesos van produir revoltes populars al nord i desercions militars arreu del pas.

Mentre Barre havia aconseguit que la dcil direcci del FDSS (majertins, dhulbahantes i warsangelis del grup Darod) li dons suport no compartit per les bases ni potser tampoc per la direcci empresonada a Etipia. Membres del FDSS a ttol individual, van combatre amb el MNS i especialment els Dhulbahante i Warsangeli del que fou l'antiga Somlia Britnica, que desprs van donar suport a la constituci de la Repblica del Somaliland. En canvi els majertins, dhulbahantes i warsangelis del sud de la que fou la Somlia Italiana es van escindir i van formar el Moviment Nacional Somali del Sud, i foren oposats a la independncia de Somaliland.

A finals de 1988 i sobretot el 1989 el increment de les accions de resistncia en altres llocs de Somlia pel Congres de la Somlia Unificada i el Moviment Patritic Somali, va permetre al MNS operar amb mes eficcia contra un enemic que havia de dividir les seves forces.

Derrotat Siad Barre el gener de 1991, el Moviment Nacional Somali controlava tot el nord del pas; va convocar una reuni el mar del 1991 de tots els ancians  dels clans que no eren del grup issaq per vivien a l'antiga Somlia Britnica, i de tots els clans issaq l'abril del mateix any, a Hargeisa. Un congrs del MNS es va fer a finals d'abril amb assitencia de representants de tots els clans issaq i no issaq, conegut com el Congrs o Guurti (assemblea) dels Ancians a Burao. El Congres es va pronunciar majoritariament (derrotant la proposta de la direcci) per la creaci d'una republica independent del Somalilndia que fou proclamada el 18 de maig de 1991.

A aquesta repblica el 65% dels habitants sn issaqs. En el primer govern 4 dels 18 ministres foren d'altres grups que els issaqs i 19 dels 90 membres de la direcci son no issaqs. La milcia del partit fou desmobilitzada per en realitat s'ha convertit en un grapat de petites milcies de subclans que exerceixen un cert control sobre el territori corresponent. Al oest, el subclan hadar awdal fins i tot considera el districte d'Awdal una repblica autnoma dins de Somaliland.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95648" title="Aliana Democrtica Somali" nonfiltered="3006" processed="2990" dbindex="38232">
L'Aliana Democrtica Somali s un partit poltic de Somaliland (abans dins Somlia) que va sorgir del grup de clans Gadabursi de la regi de Borama. En general el Gadabursi foren favorables al rgim de Siad Barre (1969-1991) i van ser els beneficiaris dels saquejos i confiscacions de propietats i terres dels issaqs que el govern de Barre va fer durant la repressi de 1989-1990 (un 40% dels bns confiscats van passar per Borama i es van vendre all o es van exportar abans d'arribar a Mogadiscio). Al final de la guerra eren odiats pels issaqs. Per a les conferncies de reconciliaci de mar de 1991 els Gadabursi van reconixer els fets, van demanar perd i es van unir als issaqs en les seves peticions. L'home clau en la reconciliaci fou Abdirahman Aw Ali, un Gadabursi dins el cercle dirigent del Moviment Nacional Somali (i desprs ministre d'educaci al primer gabinet de la Repblica de Somaliland). A la Conferncia Guurti de Reconciliaci dels ancians de la Repblica de Somaliland oberta el 4 de febrer de 1993 a Borama el Gadaburti foren els anfitrions i van jugar un paper destacat. La seva milcia s l'nica que est equipada amb uniformes i armes modernes ja que es bsicament la mateixa que va servir sota el general Barre, i va garantir la seguretat de la Conferncia.

Un partit anomenat igual es va presentar a la Conferncia de Djibouti de 1993, presidit per Mohamed Farah Abdullahi per la seva representativitat for negada per l'ADS de Borama. Es tracta d'una escissi basada a la regi de Mogadiscio i oposada a la independncia de Somaliland. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95649" title="Sun Microsystems" nonfiltered="3007" processed="2991" dbindex="38233">
Sun Microsystems s una empresa informtica de Silicon Valley, fabricant de semiconductors i programari. Va ser creada l'any 1982 per l'alemany Andreas von Bechtolsheim i els nord-americans Vinod Koshla, Bill Joy i Scott McNealy. Les sigles SUN deriven de "Standford University NetWork" (xarxa de la Universitat de Standford), projecte creat per a connectar mitjanant una xarxa les biblioteques d'Standford. Aquell any any van introduir la seua primera estaci de treball, que des de l'inici feia servir el protocol sobre el qual se sustenta tot el trfic d'Internet, el TCP/IP.

Actualment, l'empresa compta amb 31.000 empleats a nivell mundial (a la fi del 2005). Es va fer famosa per l'eslgan "The network is the computer" ("la xarxa s l'ordinador"). El seu valor actual en la borsa de tecnologia Nasdaq est lleugerament sobre els 17 mil milions de dlars americans (abril 2006), i les vendes anuals arriben als 11 mil milions de dlars.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95650" title="ECMAScript" nonfiltered="3008" processed="2992" dbindex="38234">
ECMAScript s un llenguatge de programaci estndard publicat per ECMA International. El desenvolupament va comenar el 1996 a partir del llenguatge JavaScript proposat per Netscape Corporation. Actualment, tamb s l'estndard ISO 16262.

ECMAScript definix un llenguatge de tipus dinmics amb una sintaxi inspirada en el llenguatge C. Dna  suport a algunes caracterstiques de la programaci orientada a objectes mitjanant objectes basats en prototips.

La major part de navegadors inclouen una implementaci de l'ECMAScript, al mateix temps que un accs al DOM (Document Object Model - model d'objectes de document) per poder manipular el contingut de les pgines web. Les implementacions ms conegudes sn la de Mozilla i Netscape, anomenada JavaScript, i la d'Internet Explorer, anomenada JScript. El navegador Opera implementa una versi amb suport per a JavaScript i JScript. Tots els navegadors es troben en punts diferents d'implementaci de l'ECMAScript i del DOM, i afegixen extensions prpies, creant una situaci que dificulta la creaci de programes que funcionen en tots els navegadors.

ActionScript, per a Adobe Flash, tamb es basa en l'estndard ECMAScript, amb millores per a programar els objectes d'una pellcula Flash.

Vegeu tamb.
JavaScript;
JScript;
ActionScript;

Enllaos.
Especificaci del llenguatge  ECMAScript;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95655" title="Ducati" nonfiltered="3009" processed="2993" dbindex="38235">
Ducati,  s una histrica fbrica de motocicletes bolonyesa. Les motocicletes Ducati sn conegudes a tot el mn per les seves prestacions i pel seu disseny de clara empremta italiana.


La companyia es fund el 1926 per iniciativa de l enginyer Antonio Cavalieri Ducati (1855 - 27 de juny de 1927) amb el nom de Societ Scientifica Radio Brevetti Ducati, especialitzada en la recerca i la producci de tecnologia de comunicaci, i fabricant rdios, per ben aviat, grcies al fill d Antonio Ducati (mort tan sols una any desprs de la fundaci de la companyia), comen a diversificar la seva activitat industrial.

La divisi motocilista neix com a branca de la companyia de la famlia Ducati el 1946 amb la producci del Cucciolo, un ciclomotor de 4 temps del qual se n van vendre 250.000 unitats a tot el mn.

L any 1985 la societat fou venuda a una altra companyia del ram de la motocicleta, la Cagiva de Varese, que en mantingu la propietat fins l any 1996, any en el qual la societat Texas Pacific Group va adquirir-ne la majoria de les accions i es pass a denominar Ducati Motor Spa.

Histria de la producci.

L any 1954 hi comena a desenvolupar la seva activitat professional l enginyer Fabio Taglioni (1920-2001), qui s encarregar del disseny de les motocicletes Ducati durant tota la segona meitat del segle XX.

L any 1958 aplica per primera vegada la distribuci desmodrmica a un motor de motocicleta: la Desmo 125 GP, que per poc no aconsegueix el ttol mundial.
Als anys 70 dissenya el motor scoppio amb distribuci desmodrmica per la Ducati 750 GT que esdev la nineta dels ulls de la casa de Borgo Panigale.

Una altra prticularitat de la casa emiliana s que fou la primera a vendre un model de motocicleta exclusivament per internet, l any 2000 amb el model MH900, una versi nova del model dels anys 80 fabricat com a homenatge al pilot Mike Hailwood, conegut amb el sobrenom de  The Bike  per la seva capacitat d anar rpid sobre qualsevol giny de 2 rodes. Grcies a l xit d aquesta iniciativa va nixer una nova societat destinada al comer electrnic, la Ducati Com.

De les millors motocilcetes sorgides de la casa bolonyesa recentment cal destacar::

Ducati Pantah 500, de l any 1979, dissenyada per Fabio Taglioni;
Ducati Paso, de l any 1986, dissenyada per Massimo Tamburini;
Ducati Monster, de l any 1993, dissenyada per Miguel ngel Galluzzi;
Ducati 916, de l any 1994, dissenyada per Massimo Tamburini.

La Ducati 916 va estar en producci fins l any 2002 amb el nom (derivat de l'augment de la cilindrada) de Ducati 996, Ducati 998. El 2002 naix la Ducati 999 (dissenyada per l enginyer Pierre Tierblanche) que significa el final de la gloriosa srie 916, 996, 998 (l ltima versi de la 998 fou la Final Edition). La 999 no decep en el mundial de Superbikes i guanya el ttol l any del seu debut (2003) amb l'angls Neil Hodgson com a pilot i guanyant l any segent amb un altre pilot angls, James Toseland. El domini de Ducati s interromp l any 2005 amb la victria de Suzuki amb l'australi Troy Corser.

Activitat esportiva.

Durant aquests anys l activitat esportiva de la Ducati s ha desenvolupat principalment en el Campionat del Mn de Superbikes, on ha aconseguit nombrosos xits, fins avui 14 dels 19 ttols mundials de constructors. L any 1988, fou l any del debut de la Ducati 851 pilotada per Marco Lucchinelli. Durant aquests anys alguns dels pilots ms destacats de la Ducati han estat Pierfrancesco Chili, Troy Corser, Raymond Roche, Regis Laconi i l'dol dels ducatistes "King" Carl Fogarty qui amb la 916 va conquerir 4 ttols mundials. 

Per culpa d un accident que obligar a Fogarty a retirar-se, Ducati, desprs d una tormentosa recerca, troba en Troy Bayliss el digne successor del pilot angls. L'australi no tarda gaire en guanyar-se les simpaties dels ducatistes, i correr amb l equip de Superbikes els anys 2001 i 2002, guanaynt el campionat el 2001 i quedant segon l any segent, lluitant pel ttol fins a l ltima corva de l ltima mnega del campionat amb el nordameric Colin Edwards, piolt d Honda.
 
El 4 de maig del 2001 Ducati Motor Holding SpA decideix confiar a la prpia estructura dedicada a la competici, Ducati Corse, l estudi per la realitzaci d un prototip de 4 temps per participar al Campionat del Mn de Velocitat. El 4 de febrer del 2002 el prototip del motor, denominat desmosedici, est enllestit. L 1 d agost del 2002 al circuit de Mugello s hi desenvolupa la primera prova de la Ducati Desmosedici, destinada a prendre part al campionat de MotoGP la temporada 2003. 

El 16 de setembre del 2002 Ducati anuncia oficialment la decisi de partecipar al campionat MotoGP 2003 amb els pilots Loris Capirossi i Troy Bayliss (provinent de l escuderia Ducati Corse Superbike). Per la presentaci en pblic caldr esperar fins el 3 de novembre del 2002, al circuit "Ricardo Tormo" a Valncia, on Troy Bayliss far tres voltes a la pista davant 120.000 espectadors. Durant aquesta temporada la moto italiana demostra la seva competitivitat. Loris Capirossi guanya al GP de Catalunya el primer gran premi per la Ducati, i el mateix Capirossi i el seu company Troy Bayliss aconsegueixen pujar al podi.

El 2004 no hi hagu canvis en els pilots per s evoluciona la moto: el model que correr el campionat rep la denominaci de "Desmosedici GP4" per distingir-lo del model utilitzat l any 2003.

El 2005 els pilots sn Loris Capirossi i el catal Carles Checa, i la moto s anomena "Desmosedici GP5". Capirossi guanya dos grans premis consecutius, el primer a Malisia i el segon al Jap, al circuit propietat de la marca Honda.

Pel mundial del 2006 l equip Ducati de MotoGP est compost per Loris Capirossi i pel pilot barcelon Sete Gibernau. La moto es denomina "Desmosedici GP6".

L'any 2007 comen amb una inmillorable carrera a Qatar del jove pilot Casey Stoner , portant la ducati GP7 al estrellat, va ser una temporada en qu ducai va arrassar completament a totes les marques japoneses i els va ensenyar amb m de ferro que es necessita per guanyar un mundial.

La gama actual.

Monster 695 - S2R Dark - S2R - S2R 1000 - S4R - S4Rs Testastretta ;
Multistrada 620 Dark - 620 - 1000 DS - 1000s DS;
Sportclassic GT 1000 (prevista pel 2007);
Sportclassic Paul Smart 1000 LE;
Sportclassic Sport 1000;
ST3 - ST3s ABS;
749 - 749 Dark - 749s - 749R;
999 - 999s - 999R - 999R Xerox;
SuperSport 1000 DS;
Desmosedici RR;
Hypermotard 1100 - 1100s;
848, 848-S i 848-R.;
1098, tamb en versions "S" i "R".;

Enllaos externs.
  Ducati.com;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95657" title="Divisi administrativa de Somlia" nonfiltered="3010" processed="2994" dbindex="38236">
La Somlia Britnica era formada per sis districtes (Berbera, Borama, Burao, Erigavo, Hargeisa i Las Anod) i la Somlia Italiana per set (Alto Giuba, Alto Uebi-Scebeli, Basso Giuba, Basso Uebi-Scebeli, Migiurtinia, Mogadiscio i Mudug). 

El 1960, al unir-se ambdues colnies en la Repblica de Somlia van quedar reduts a dotze districtes: els sis de la part britnica i sis de la part italiana (els districtes de  Alto Uebi-Scebeli, Basso Uebi-Scebeli i Mogadiscio es van refondre en els districtes de Benadir o Banaadir i Hiran o Hiraan). 

El 1964 es va anomenar als districtes com a provncies i es van reduir a vuit, al refondre en dues provncies els sis districtes de la part ex britnica: es va crear la provncia del Nord-est amb els districtes de Burao, Erigavo i Las Anod, i la provncia del Nord-oest (tamb anomenada Hargeisa) amb els de Berbera, Borama i Hargeisa. 

El 1982 el rgim de Siad Barre va establir una regionalitzaci amb 18 regions subdividides en 84 districtes, que legalment segueix vigent:

Awdal, capital Baki ;
Bakool (Bakol) capital Xuddur  ;
Banaadir (Benadir) capital Muqdisho (Mogadiscio);
Bari capital Bosaso (Boosaaso) ;
Bay capital Baidoa (Baydhabo) ;
Galguduud capital Dhuusa Marreeb  ;
Gedo capital Garbahaarrey ;
Hiraan (Hiran) capital Beledweyne;
Jubbada Dhexe (Juba Central)  capital Bu'aale ;
Jubbada Hoose (Baix Juba) capital Kishimayu (Kismaayo) ;
Mudug capital Gaalkacyo Mudug;
Nugaal (Nugal) capital Garowe (Garoowe);
Sanaag capital Ceerigaabo;
Shabeellaha Dhexe (Shabelle Central) capital Jowhar ;
Shabeellaha Hoose (Baix Shabelle) capital Merca (Marka) ;
Sool (Sol) capital Laascaanood (Las Anod);
Togdheer (Todgir) capital Burco (Burao);
Woqooyi Galbeed capital Hargeisa (Hargeysa) ;

Els 84 districtes son:

Abdi Asis ;
Adan Yabal ;
Afmadow ;
Alula ;
Badhadhe  ;
Badhan ;
Baki ;
Ballcad ;
Bardhere ;
Baydhaba ;
Beletweyne ;
Beletxawa;
Bender Bayla ;
Berbera ;
Bondhere  ;
Borama ;
Bosaso ;
Braawe (Barawa);
Buale ;
Bulo-Burte ;
Burco (Burao);
Burhakaba ;
Burtinle ;
Buuhodle  ;
Caadale ;
Cabudwaaq  ;
Cadaado ;
Caynabo  ;
Ceelafyeyn ;
Ceel Barde ;
Ceelbur  ;
Ceeldeer ;
Ceelwaaq ;
Ceerigabo ;
Dangoryo ;
Darkeynle  ;
Dhahar ;
Dhusa-Mareb ;
Dinsor ;
Dolow  ;
Eyl ;
Galhareeri ;
Gaalkacyo ;
Garbaharey ;
Garowe ;
Gebiley o Gabiley ;
Goldogob  ;
Hamar Weyne ;
Harardhere;
Hara Jabjab ;
Hargeysa ;
Hawle Wadaag  ;
Heliwa ;
Hobyo ;
Hodan ;
Huddur ;
Iskhushuban  ;
Jalalaqsi ;
Jamaame ;
Jeriban  ;
Jilib ;
Jowhar ;
Karaan  ;
Kismayo ;
Kurtunwaarey ;
Las Anod (Lascaanood)  ;
Las Qorey;
Lughaya ;
Luuq ;
Mark Afgooye ;
Odweyne  ;
Qandala;
Qansadhere ;
Qardho ;
Qoryoyley ;
Sablaale ;
Sakow ;
Shangani  ;
Sheik ;
Shibis Waberi;
Taleex ;
Tiyeglow ;
Wadajir ;
Wajid ;
Wanlaweyne ;
Wardhiglye ;
Xudun ;
Yaqship ;
Yeed ;
Zeylac ;

Aquest districtes son, dins de cada regi, els segents (les regions estan colocades d'oest a est i de nord a sud):

Awdal (Boramo, Baki, Lughaya, Zeylac) ;
Woqooyi Galbeed (Hargeysa, Berbera, Gebiley) ;
Todgherr (Burco, Buuhodle, Odwenyen, Sheik) ;
Sanaag  (Ceerigabo, Ceelafyeyn, Badhan, Las Qorey, Dhahar) ;
Sool (Lascaanood, Telex, Xudun, Caynabo) ;
Bari (Bosaso, Qardho, Qandala, Iskhushuban, Bender Bayla, Alula) ;
Nugaal (Garowe, Eyl, Burtinle, Dangoryo) ;
Mudug (Galkacyo, Jeriban, Hobyo, Haradhere, Goldogob) ;
Galguduud (Dhusa-Mareb, Ceelbur, Ceeldeer, Cadaado, Cabudwaaq, Galhareeri) ;
Hiraan (Beletweyne, Bulo- Burte, Jalalaqsi) ;
Shabeellaha Dhexe (Jowhar, Ballcad, caadale, Adan Yabal) ;
Banaadir & Muqdisho (Bondhere, Wadajir, Darkeynle, Karaan , Heliwa, Yaqship, Shibis Waberi, Hara Jabjab, Hawle Wadaag, Hamar Weyne, Shangani, Hodan, Wardhiglye, Abdi Asis) ;
Bay (Baydhaba, Burhakaba, Qansadhere, Dinsor) ;
Bakool (Hudur, Ceel Barde, Yeed, Wajid, Tiyeglow) ;
Shabeellaha Hoose (Mark Afgooye, Wanlaweyne, Qoryoyley, Kurtunwaarey, Sablaale, Braawe) ;
Gedo (Garbaharey, Bardhere, Luuq, Dolow, Beletxawa, Ceelwaaq) ;
Jubbada Dhexe (Buale, Sakow, Jilib) ;
Jubbada Hoose (Kismayo, Afmadow, Jamame, Badhadhe) ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95658" title="Notepad++" nonfiltered="3011" processed="2995" dbindex="38237">
El Notepad++ s un editor de codi font lliure que suporta diversos llenguatges de programaci i funciona sota l'entorn MS Windows.

Aquest projecte, basat en el component d'edici Scintilla (un component d'edici molt potent), est escrit en C++ amb pur api win32 i STL (aix assegura una velocitat d'execuci rpida i una mida del programa ms petita). Est sota llicncia GPL.

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Sourceforge;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95659" title="Ducati Monster" nonfiltered="3012" processed="2996" dbindex="38238">
La Monster (coneguda informalment com a Il Mostro en itali) s una motocicleta dissenyada per Miguel ngel Galluzzi i produda per Ducati Motor Holding SpA a Bolonya, Itlia des de l any 1993. El seu llanament al mercat va marcar l inici de la moda de les motocicletes conegudes com nakeds (despullat en angls) que permet observar tant el motor com el bastidor. Les vendes del model Monster representen quasi b la meitat de les vendes de motocicletes Ducati arreu del mn. Les Ducati, inclosa la Monster, sn reconegudes pels seus motors bicilndrics a 90 graus (L-twin) amb distribuci desmodrmica i pel seu xasss tubular d'acer tipus trellis, tots dos dissenyats per Fabio Taglioni (1920-2001).



Ducati va desenvolupar tres models en la seva primera generaci: M600, M750 i M900 (el nombre es refereix a la cilindrada de cada model). El primer model a aparixer, la M900, va sortir al mercat l any 1993; la M600 va aparixer l any 1994, i finalment la  M750 va arribar el 1996.  La moto es va mantenir sense quasi cap canvi fians l any 2000, quan Ducati va dotar el model M900 amb injecci electrnica de combustible. Un altre canvi tcnic d aquell any va ser l adopci de discs de frenada davanters semiflotants amb pinces de fre Brembo de 4 pistons, unes llandes tamb Brembo ms lleugeres aix com una forquilla invertida Showa de 43 mm de dimetre.

Actualment hi ha vuit models al mercat, la M620, M620 Dark, M695, MS2R, MS2R Dark, MS2R1000, S4R, i S4Rs. L any 2007, la M620 i la M620 Dark seran reemplaades pel model M695 i M695 Dark, respectivament. Recentement, Ducati va afegir a la famlia Monster el model S2R; amb una lnia similar al model S4R de 4 vlvules, per amb el motor de 800 cc de 2 vlvules, ms simple i econmic. L any 2005, el model S2R1000 va estendre la lnia Desmodue S2R (motor de 2 vlvules amb distribuci desmodrmica).  

El novembre del 2005, es va anunciar un nou model, la S4RS Testastretta. Aquest model usa el motor de la 999, ltima generaci de superbike de la casa, amb suspensi anterior i posterior hlins i pinces de fre davanteres d anclatge radial. El febrer del 2006 va suposar l anunci de l arribada del nou model M695, prevista per l any 2007. El nou motor de la M695 representa el motor amb la major potncia per centmetre cbic de qualsevol motor refrigerat per aire fabricat per Ducati.


 Enllaos externs .

Monster Club de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95662" title="Centre Nacional d'Huracans" nonfiltered="3013" processed="2997" dbindex="38240">
El Centre Nacional d'Huracans dels EUA s una divisi del Centre de Predicci Tropical del Servei Nacional Climatolgic, i t la funci de predir el comportament de les depressions tropicals, tormentes tropicals i   huracans i fer-ne el seguiment.

Quan es preveu que es produeixi una tempesta tropical o hurac en el marge de 36 hores, el centre emet advertncies als mitjans de comunicaci i la rdio climatolgica de l'agncia (Rdio NOAA). Malgrat el centre s una agncia dels EUA, l'Organitzaci Meteorolgica Mundial l'ha designat com a Centre Metereolgic Especialitzat Regional per a l'Atlntic nord i l'est del Pacfic. Per tant, l'ens ha esdevingut el punt on conflueixen totes les informacions referents a huracans i tempestes tropicals ocorregudes en aquesta rea, ms enll de si afecten o no els EUA.  


El Centre Nacional d'Huracans dels EUA fou creat l'any 1898 per ordre del president William McKinley amb l'objectiu que servs l'Agncia Climatolgica (avui convertida en el Servei Nacional Climatolgic), amb la idea d'establir una xarxa d'advertncia d'huracans. A mesura que les comunicacions i la predicci metereolgica van anar evolucionant, la tasca d'assegurar els avisos per huracans es va anar centralitzant en l'oficina de l'Agncia Climatolgica de Miami (Florida).

Aquesta oficina de Miami es rebatej amb el nom de Centre Nacional d'Huracans (CNH) l'any 1967, just en el moment en qu se li assign la responsabilitat de vigilar els ciclons tropicals de l'Atlntic. En 1984 el CNH se separ de l'Oficina de Predicci del Servei Climatolgic de Miami, a la qual se li van encarregar els pronstics i observacions del sudest de Florida.

El 1992 l'Hurac Andrew va destruir el radar climatolgic WSR-57 i altres estris de medici ubicats a la teulada de la Gables One Tower, edifici on s'emplaaven les oficines del Centre. Amb posterioritat, el radar fou reemplaat i ja al 1995 el CNH es mud a un lloc ms resistent als huracans, just al campus de la Florida International University.

Val a dir que un dels exdirectors del CNH, Bob Simpson, fou el cocreador de l'Escala d'huracans Saffir-Simpson. L'actual director del Centro s Max Mayfield.

 Especialistes en huracans .
Els especialistes del CNH sn els meteorlegs encarregats de predir les accions dels ciclons tropicals. Aquests especialistes treballen fent torns de vuit hores entre maig i novembre, vetllant els patrons del clima en els oceans Atlntic nord i est del Pacfic. Cada vegada que apareix una depressi, emeten butlletins informatius cada sis hores fins que la tempesta es desf i acaba els eu recorregut. En cas que la tempesta amenaci de tocar terra, els butlletins s'emeten amb major freqncia. Els especialistes tamb s'encarreguen de coordinar les decisions i les accions a prendre juntament amb les autoritats  del pas que es pugui veure afectat. 

Cada especialista signa els pronstics i butlletins amb llur cognom, i en determinades ocasions els poden emetre conjuntament amb altres membres del CNH.

Quan no s temporada d'huracans a l'Atlntic, els especialistes fan tasques divulgatives da cara al pblic  .

Especialistes actuals.
Especialistes en Huracans Sniors.
Dr. Lixion Avila, especialista des de 1987;
Dr. Jack Beven, especialista des de 1999;
Dr. James Franklin, especialista des de 1999;
Dr. Richard Knabb, especialista des de 2005;
Dr. Richard Pasch, especialista des de 1989;
Stacy Stewart, especialista des de 1999 i Meteorloga Coordinadora d'Avisos;

Especialistes en Huracans.
Eric Blake, especialista des de 2006;
Dan Brown, especialista des de 2006;
Michelle Mainelli, especialista des de 2006;
Jamie Rhome , especialista des de 2006;
Chris Landsea;

Directors del Centre.
Gordon Dunn (1965-1967);
Robert Simpson (1967-1973);
Neil Frank (1973-1987);
Bob Sheets (1987-1995);
Bob Burpee (1996-1997);
Jerry Jarell (1998-2000);
Max Mayfield (2000-actualment);

Procs de posar nom als huracans.

Vegeu l'article principal Llista de noms dels ciclons tropicals.


En la temporada d'huracans a l'Atlntic de 1953, el Centre comen a posar nom als ciclons que arribaven al grau de tempesta tropical -vents sostinguts superiors als 62 km/h-. Aix substiu el mtode anterior que utilitzava les coordenades per la seva identificaci. Als inicis, les tempestes noms tenien noms femenins, per desprs d'algunes protestes per aquest greuge sexista -ateses les connotacions negatives que comporten els huracans-, l'any 1979 es va comenar a utilitzar, tamb, noms masculins.

L'Organitzaci Meteorolgica Mundial s'encarrega de crear i mantenir la llista anual de noms, que son usats en una rotaci de sis anys. Els noms d'aquells ciclons ms mortals i destructors sn llevats i substituts per una altre nom del mateix gnere i mateixa incial. Aix, per exemple, l'any 2006, Kirk reempla Keith, ja que l'any 2001 es va decidir  retirar-lo desprs dels estralls que caus l'hurac Keith entre el 28 de setembre i 6 d'octubre de 2000. 

Si es produeixen ms de 21 tormentes amb nom en una temporada a l'Atlntic, o 24 en la temporada del Pacfic, les lletres de l'alfabet s'exhaureixen, ra per la qual es recorre a les lletres de l'alfabet grec, per seguir nomenant ciclons. Aquest extrem es va produir per primera vegada a la histria en la Temporada d'huracans a l'Atlntic, 2005.

Referncies.


 Enllaos externs .
Pgina del Centre Nacional d'Huracans dels Estats Units. ;
Histria de l'Oficina de Miami del Servei Nacional Climatolgico. ;
Notcies actualitzades sobre Huracanes 2006. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95663" title="Mike Hailwood" nonfiltered="3014" processed="2998" dbindex="38241">
Stanley Michael Bailey Hailwood (2 d abril de 1940   23 de mar de 1981) va ser un pilot de motos i de Frmula 1 britnic, nou vegades campi del mn de motociclisme en diverses categories i reconegut per molts com possiblement el millor pilot de motos de tots els temps. Era conegut  com Mike "The Bike" per la seva natural habilitat per pilotar motos.

Mike Hailwood va nixer a Great Milton, Oxfordshire, fill d un venedor de cotxes d Oxford milionari. Va rebre educaci a Pangbourne College, per l abandon aviat per treballar durant un breu perode de temps al negoci familiar abans que el seu pare l envis a treballar a la fbrica de motocicletes Triumph. La primera cursa la va crrer un 22 d abril de 1957, a Oulton Park. Es va casar amb Pauline Barbara Nash l 11 de juny de 1975 i van tenir un fill i una filla.

Carrera.
Hailwood va guanyar nou campionats del mn de motociclisme de velocitat entre els anys 1961 i 1967. Tamb va guanyar 76 Grans Premis i 14 vegades el TT de l Illa de Man. Els 4 primers campionats els guany al manillar d una MV Agusta. El 1966 va fitxar per Honda. Honda tenia el motor ms potent de tot el mundial en aquella poca, per tamb eren conegudes per la seva dificultat per ser pilotades, degut al seu xasss feble. La gran capacitat de Hailwood pel pilotatge va superar els desavantatges per continuar colleccionant ttols mundials fins l any 1967. Honda va deixar de competir al primer nivell l any 1968, per va continuar mantenint en nmina Hailwood amb l esperana d un retorn. Hailwood mai ms va tornar a crrer un temporada sencera al mundial de velocitat.

Va participar en 50 Grans Premis de Frmula 1, debutant el 20 de juliol de 1963. Va aconseguir dos pdiums, i va sumar un total de 29 punts al campionat del mn. En la F1 s ms conegut per haver salvat la vida del pilot Clay Regazzoni que per les seves victries. L any 1973 durant el GP de Sud-frica, Hailwood va aturar el seu monoplaa per rescatar Regazzoni del seu monoplaa en flames desprs d haver sofert un accident, acte pel qual va ser condecorat amb la George Medal aquell mateix any (igual com David Purley per un gest semblant, encara que intil, d intentar rescatar Roger Williamson).  Va abandonar la F1 desprs de resultar ferit al GP d Alemanya disputat al circuit de Nrburgring.

L any 1978, desprs d un parntesis d 11 anys, va fer una reaparici llegendria a les curses de motocicletes amb 38 anys. Va crrer el TT de l Illa de Man, no noms sent competitiu, sin que va acabar guanyant en la categoria Frmula 1 TT pilotant una Ducati 900SS, guanyant al favorit Phil Read que corria amb una Honda. L'any segent va tornar a crrer, en aquesta ocasi pilotant una Suzuki, i va guanyar en la categoria 500cc Senior TT. Era la catorzena i ltima victria a l'Illa de Man

Va guanyar el Segrave Trophy l any 1979.

Llegat.
Es va veure involucrat en un accident de cotxe el 21 de mar de 1981 i va morir dos dies desprs com a conseqncia de les ferides sofertes. Michelle, la seva filla, va morir a l acte per el seu fill David va sobreviure.

Al mar hi ha un memorial dedicat a Hailwood, el "Mike Hailwood Memorial Run". El punt de partida s l antiga fbrica de motocicletes Norton a Aston, Birmingham. La comitiva va fins a Portway, on va succeir el fatal accident i desprs es dirigeix a l esglsia de Tanworth-in-Arden on hi ha enterrats en Mike i la Michelle. Aquest 2006 s han celebrat els 25 anys d aquest trgic accident.

Resultats al Campionat del Mn de Motociclisme.



Llista completa dels Grans Premis de F1 disputats.
(Nota: grans premis en negreta signifiquen cursa finalitzada en els punts.)


Font.
Oxford Dictionary of National Biography;

Enllaos externs.
Pgina web del "Mike Hailwood Memorial Run";





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95664" title="Malware" nonfiltered="3015" processed="2999" dbindex="38242">
La paraula malware prov d'una agrupaci de les paraules en angls (malicious software). Aquest software o arxiu, que s nociu per a l'ordinador, est dissenyat per a inserir virus, cucs, troians, spyware o fins i tot bots, intentant aconseguir algun objectiu, com ara recollir informaci sobre l'usuari o sobre l'ordinador en s.

Dos tipus comuns de malware sn els virus i els cucs informtics. Aquests tipus de programes tenen en com la capacitat d'autoreplicar-se, s a dir, poden contaminar amb cpies de si mateixos que en algunes ocasions ja han mutat. La diferncia entre un cuc i un virus informtic radica en qu el cuc opera de forma ms o menys independent als altres arxius, mentre que el virus depn d'un portador per a poder replicar-se.

A continuaci es fa una breu descripci dels diferents tipus de malware:

 Els virus informtics fan servir diferents portadors. Els ms comuns sn els arxius executables que sn part de les aplicacions, els documents que contenen macros, i els sectors d'arranc dels discs de 3 i 1/2 polzades. En el cas dels arxius executable, la rutina d'infecci es produeix quan el codi infectat s executat, executant al mateix temps el codi del virus. Normalment l'aplicaci infectada funciona correctament. Alguns virus sobreescriuen altres programes amb cpies d'ells mateixos. El contagi entre ordinadors s'efectua quan el software o el document infectat va d'una computadora a una altra i s executat.
 Els cucs informtics sn similars als virus, per els cucs no depenen d'arxius portadors per a contaminar altres sistemes. Aquests poden modificar el sistema operatiu amb l'objectiu d'autoexecutar-se com a part del procs d'inicialitzaci del sistema. Per a contaminar altres sistemes, els cucs exploten vulnerabilitats de l'objectiu o fan servir algun mecanisme d'enginyeria social per a enganyar als usuaris i poder executar-se.
 Un troi informtic s un programa nociu amb aparena de software legtim. Els troians no sn capaos de replicar-se per si mateixos i poden ser adjuntats amb qualsevol tipus de software per un programador o pot contaminar als equips per mitj de l'engany.
 Una porta falsa (backdoor) s un software que permet l'accs al sistema de l'ordinador ignorant els procediments normals d'autentificaci. Segons com treballen i infecten altres equips, existeixen dos tipus de portes falses:
 El primer grup s'assembla als troians, s a dir, sn inserits manualment a dins d'algun altre software, executats pel software contaminat, i infecten al sistema per a poder ser installats permanentment.
 El segon grup funciona de forma semblant a un cuc informtic, que s executat com un procediment d'inicialitzaci del sistema i normalment infecta per mitj de cucs que el porten com a crrega.
 L' spyware s tot aquell software que recollecta i envia informaci dels usuaris. Normalment treballen i contaminen sistemes com ho fan els troians.
 Un exploit s aquell software que ataca una vulnerabilitat particular d'un sistema operatiu. Els exploits no sn necessriament nocius: sn generalment creats per investigadors de seguretat informtica per a demostrar que existeix una vulnerabilitat. I per aix sn components comuns dels programes nocius com els cucs informtics.
 Els rootkit, sn programes que sn inserits en un ordinador desprs de qu algun atacant hagi aconseguit el control d'un sistema. Els rootkit generalment inclouen funcions per a ocultar el rastre de l'atac, com s esborrar els log d'entrades o encobrir els processos de l'atacant. Els rootkit poden incloure portes falses, permetent a l'atacant obtenir novament accs al sistema o tamb poden incloure exploits per atacar altres sistemes.

Enllaos externs.
 Frum d'SpyWare - Frum Oficial de HijackThis en castell i ajuda per a eliminar tot tipus de malware.
Descrrega de Spybot Search & Destroy: programari per a eliminar Spyware a Windows;
Descrrega d'Ad-Aware: programari per a eliminar Spyware a Windows;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95667" title="MV Agusta" nonfiltered="3016" processed="3000" dbindex="38243">
MV Agusta s una fbrica de motocicletes fundada l any 1945 pel Comte Domenico Agusta prop de Mil, a Cascina Costa, Itlia. 

MV Agusta va comenar com a fabricant d aeronaus. Va produir el primer pototip, anomenat irnicament "Vespa," el 1945. Desprs de conxier que el nou model de Piaggio s anomenava igual li van canviar el nom pel de MV 98.

La companyia fabricava motos de petita cilindrada (125-150cc) durant els anys 50 i 60. Als 60 van decaure les vendes de motos petites i MV Agusta va comenar a fabricar motocicletes de major ciclindrada en quantitats s limitades. Van produir un model de 250cc, i ms endavant un refinat model biclndric de 350cc, i una 600cc de quatre cilindres que va evolucionar en una 750cc que avui en dia encara s extremadament valorada. La companyia ve cessar al seva producci de motocicletes el 1980, per la companyia Agusta va continuar amb el seu reeixit negoci dels helicpters.

El Comte Agusta era un fantic de les curses de motos, i estava decidit a tenir el millor equip del Campionat del Mn de Motociclisme de Velocitat. Va aconseguir el seu propsit contractant alguns dels millors pilots del moment, com poden ser Giacomo Agostini, Phil Read, John Surtees, Carlo Ubbiali, Mike Hailwood, i d altres, i tenint els millors enginyers, el ms rellevant de tots, Arturo Magni. MV va guanyar ms ttols mundials durant els anys 50-70 que qualsevol altre fabricant de motocicletes en tota la histria del mundial de velocitata. 

El nom de MV Agusta va resorgir l any 1997. Va ser adquirit per la Cagiva, i va fabricar les noves motocicletes MV. La nova lnia de models es basava en mquines esport de quatre cilindres en lnia i 750cc (la lnia F4), que incloa una srie de models de producci limitada, com pot ser el model SPR, ("Special Production Racing"), pintat tot negre, que va aparixer a la pellcula "Jo, Robot" i l any 2004, va aparixe la primera moto de 1000cc. El 2004 va marcar el final de la producci dels models de 750cc, amb una edici limitada de 300 SR ("Special Racing") pintats amb els tradicionals colors vermell i plata. 

MV Agusta tamb va fabricar una srie limitada de models F4 750cc i F4 1000cc edici "Ayrton Senna" en memria del pilot de Frmula 1, que era un vid colleccionista de motocicletes Ducati i MV Agusta. Es van fer 300 models de cada a principis de 2000. Amb difrncia la moto ms bonica de totes les fabricades, l edici "Senna" s tamb la ms valuosa.

Tamb han produit una srie de 750 i 910 motocicletes "naked" (despullat en angls) anomenades Brutale. La producci s limitada, ja que la poltica de la companyia s produir unes mquines d elit, similar a Ferrari en autombils. No competeixen directament amb els fabricants japonesos, les motos dels quals sn considerablement ms barates. Competeixen amb altres fabricants italians com les motocicletes esportives de la casa Ducati, la 996, 998, 999, i la Monster. En publicacions recents, la MV ha estat nomenada una de les motos ms manejables que mai s han contruit. 

L any 2005, MV Agusta va introooduir el model Tamburini 1000, que agafa el nom del seu creador, Massimo Tamburini, enginyer que anteriorment havia treballat per Moto Guzzi, i ms recentment per Ducati.

Molt endeutada, la companyia va ser venuda al fabricant de cotxes malai Proton el desembre de 2004 per 70 milons d euros. El desembre de l any 2005, Proton decideix tallar els seus vincles amb MV Agusta i ven la marca a una companyia financera italiana per un euro simblic.

Enllaos externs.
      MV Agusta SpA;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95668" title="Banaadir" nonfiltered="3017" processed="3001" dbindex="38244">
Banaadir (en somali; en rab        , Benadir) es un regi dins la Repblica de Somlia. El nom deriva del persa Bandar (port). La regi de Banaadir s la ms petita del pas amb 1670 km2 (molt inferior a la regi histrica de Benadir) per una de les ms poblades (520.000 habitants estimats el 1980 que la feien la tercera regi del pas, i avui probablement amb el doble d'habitants), degut a incloure la capital Mogadiscio.

 Histria .

 Fins a la creaci de la regi .

Benadir fou un territori administrat per una companyia italiana que va passar a l'estat itali i va formar la colnia de Benadir, desprs part de la Somlia Italiana on fou part dels comissariats de Mogadiscio i del Basso Uebi-Scebeli (Baix Wadi Shabele), dos dels set comissariats que a partir de 1926 van integrar la colnia, i que a partir de 1951 es van unir per formar el districte de Benadir amb 45004 km2. Aquest districte va subsistir sense canvis amb la independncia el 1960, i el 1968 tenia 392.189 habitants, sent la capital Mogadishu o Mogadiscio, en somali Muqdisho. El 1982 es van crear les regions i el districte que quedar dividit administrativament en les de Banaadir (Benadir), Shabeellaha Dhexe (Shabele Mitj), i Shabeellaha Hoose (Baix Shabele o Shabele Inferior).

  Histria recent .

A finals del 1990 les forces rebellades contra Siad Barre van entrar a Mogadiscio. Barre va fugir a Nigria (gener de 1991) per les seves forces van mantenir la resistncia un temps. A Mogadiscio una facci va proclamar president a Mohammed Ali Mahdi, mentre un altre volia proclamar a Muhammad Fara Hassan, lies Aydid. Els dos rivals van lluitar a Mogadiscio i tota la regi el 1991 i 1992 aix com a altres parts de Somlia. Per aquesta causa la fam va fer estralls entre la poblaci civil de Banaadir i d'altres regions.

El 9 de desembre del 1992 forces americanes i reduts contingents d'altres pasos, van desembarcar a Mogadiscio com a forces de pau de l'ONU, i van tractar de capturar a Aydid per establir un govern provisional, per les forces lleials al senyor de la guerra van fer algunes emboscades i van matar primer a 24 pakistanesos del contingent militar de pau. El 3 d'octubre de 1993 en una operaci de busca de Aydid es va produir la batalla de Mogadiscio, en la que cinc helicpters americans foren abatuts i un centenar de soldats americans van morir quan van tractar de recuperar els sobrevivents o els cossos dels morts. En la batalla  a ms van morir 17 soldats americans i un de malai, i ms de 500 somalis armats i uns 3000 o 4000 civils. Desprs d'aix el president Bill Clinton va ordenar la retirada (1994). Les dos faccions oposades mentre van arribar a un acord (16 de gener de 1994) per la lluita es va intensificar ja que altres senyors de la guerra volien participar al poder a la ciutat i regi, especialment desprs de la retirada el 3 de mar de 1995 del darrer soldat de les forces de pau.

El juny del 1995 Aydid es va declarar president i el 1996 ja controlava els barris principals de Mogadiscio i part del territori de la regi. La lluita fou intensa el 1996 i el juliol del mateix any Aydid va morir en un batalla als carrers. La lluita va continuar entre els diversos clans. El 13 de juliol de 1998 els lideres de diverses faccions (Husayn Muhammad Aydid el fill d'Aydid, Mohammad Ali Mahdi, Uthman Hasan Ali, lies Uthman Ato, i Muhammad Qanyareh Afrah) van establir un acord de 7 punts a Muqdisho en virtut del qual es va formar l'Alt Comit per l'administraci de Banaadir dirigit per dos presidents, Husayn Muhammad Aydid i Mohammad Ali Mahdi, i dos vicepresidents, Uthman Hasan Ali, lies Uthman Ato, y Muhammad Qanyareh Afrah. L'Alt Comit havia de vetllar pels interessos de la regi de Banaadir i decidiria sobre tots els afers regionals incls promulgant lleis i dictant ordres. La regi de Banaadir va prendre fora legal des el 18 de juliol de 1998 i es van obrir el port i aeroport de Mogadiscio.

Un nou acord l'agost del 2000 va establir un govern nacional de transici (inter) que en teoria havia d'assolir el poder a la major part de Somlia per que fou inefica. El 5 de juny del 2003 el president inter Abdiqasim Salad Hassan va veure com el senyor de la guerra Abdinur Ahmed Darman del Partit de la Repblica Unida de Somlia (United Somali Republic Party) es feia amb el poder a part de Mogadiscio i vers el sud, i va acabar renunciant el 14 d'octubre del 2004 quant un nou acord va proclamar president a Abdullahi Yusuf Ahmed del Front Democrtic de Salvaci de Somlia (fundat el 1981), que va romandre exiliat a Nairobi fins el 13 de juny de 1205 i desprs va entrar a Somlia per es va haver d'establir a Jowhar el 26 de juliol de 2005  i a Baidoa (on els caps dels clans que havien fet l'acord del 2000 havien establert el seu govern) el 26 de febrer de 2006. El poder major al Banaadir va romandre en mans de Darman, al front d'una aliana de senyors de la guerra formada el febrer coneguda com Aliana per la Restauraci de la Pau i contra el Terrorisme (Alliance for the Restoration of Peace and Counter-Terrorism, ARPCT), fins que el 7 de maig del 2006 va esclatar la lluita oberta amb la Uni de Corts Islmiques de Somlia (especialment a la zona de Sii-Sii al nord de Mogadiscio), que el 5 de juny del 2006 va  assolir el poder amb el xeic Sharif Ahmed i el 24 de juny de 2006 fou proclamat  el xeic Hassan Dahir Aweys, per les Corts Islmiques Supremes de Somlia, que havia substituir a la Uni de Corts islmiques de Somlia.

El 25 de desembre de 2006 els etops van bombardejar l'aeroport de Mogadiscio; avanant des de Etipia les forces d'aquest pas aliades al Govern Federal de Transici amb seu a Baidoa, van avanar rpidament  i van assetjar Mogadiscio el 27 de desembre. Les corts van abandonar la ciutat. El dia 28 les milcies que es declaraven lleials al govern de transici ja tenien el control de la ciutat. Els islamistes van contraatacar el gener del 2007 a Mogadiscio atacant als etops i les milcies aliades. La lluita es va reprendre el mar i a finals de mes es combatia en alguns barris. De moment amb el suport etop el govern federal mant el control de la ciutat i part de la regi (tot i que el president no s a la ciutat).

 Llocs de la regi.

 Afaax	(pou);
 Bananca Aos Gab	(comarca);
 Caddey	;
 Ceel Dheere	(pou);
 Ceel Labagoodle	(pou);
 Ceel Wareego	(pou);
 Ceel Cifrid	(pou) ;
 Colomat;
 Dabandoob;
 Dacay	(comarca);
 El Calo 	(pou);
 Futuua	(pou);
 Garas Balley	;
 Godomei	;
 Guddo	 ;
 Masaajid Cali Guduud	;
 Mogadiscio;
 Nimoow	;
 Qundoow	(pou);
 Raas Hokta	(cap);
 Ras Sif	(cap);
 Scidle	;
 Xariim Xumaas Bar	(illa);
 Xirkadheere	(pou);

Vegeu tamb.
Benadir, per a la regi histrica i la colnia italiana;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95670" title="Patani" nonfiltered="3018" processed="3002" dbindex="38245">
Per la provncia de Tailndia, vegeu Pattani;

Patani fou un regne i desprs un petit soldanat malai a la zona sud de la actual Tailndia.

El regne es va fundar al final del segle XIV i era hinduista per el 1457 el rei es va convertir al islam. El 1563 el rei Sultan Muzaffar Shah va atacar Ayuthia  per va morir misteriosament durant la batalla. Des el 1584, sota quatre reines consecutives, Patani va viure la seva edat d'or; va ser aliada de Pahang i Johore i van mantenir a ratlla als tailandesos amb un nominal reconeixement el 1603 fins el 1632 i desprs altra cop des el 1636.  Amb la reina Dewi (1710-1719) el regne va entrar en decadncia.  El 12 d'agost de 1729 va morir el rei Yunus i durant uns anys l'histria de Patani es confosa.

A partir de 1769 fou independent de fet al caure el regne d'Ayuthia. Patani no va respondre a la crida de soldats feta pel rei tailands per fer front als birmans i el rei Rama I va envair el regne el 1786.  Patani va haver d'abandonar les seves possessions exteriors a la pennsula Malaia i a Sumatra i el rei Muhammad  va morir a la lluita i fou proclamat nou sult Tungku Lamidin. La capital fou arrasada i les defenses destrudes. Quatre mil persones foren portades a Bangkok junt amb els famosos canons que defensaven la ciutat, anomenats  "Sri Negara" i "Sri Patani" que ara son a la part davantera del ministeri tailands de defensa. Els presoners foren portats en penoses condicions i utilitzats com esclaus. 



El 1789 els tailandesos van tornar al pas i van fer noves destruccions per assegurar la submissi. Revoltes el 1791 i 1808 foren sufocades i cada vegada el rei fou deposat. A la guerra de 1791 el tailandeses van deposar a Lamidin i van collocar al tron a Datok Pengkalan per el 1808 el van deposar i van nomenar a Nai Khwan Sai. El 1816 davant d'una possible rebelli, les tropes tailandeses van entrar al pas i van establir set soldanats autnoms un de l'altre.

 Els set soldanats (1816) .

Patani, governat per Tuan Sulung;
Teluban (Sai Buri) governat per Nik Dir;
Nongchik (Nongcik) governat per Tuan Nik;
Jalor (Jalar o Yala) governat per Tuan Yalor;
Jambu  (Jaring) governat per Nai Pai;
Rangae  (Legeh) governat per Nik Dah;
Reman  (Rahman) governat per Tuan Mansur;

 Reis de Patani . 

Raja Ijau I (reina coneguda com Reina Verda)  1584 - 1616              ;
Raja Biru (reina coneguda com Reina Blava) 1616 - 1624    ;
Raja Ungu (reina coneguda com Reina Porpra)1624 - 1635    ;
Raja Kuning (reina coneguda com Reina Groga)1635 - 1688   ;
Raja Mas Kelatan 1690 - 1707  ;
Raja Mas Jayam (primera vegada) 1707 - 1710      ;
Raja Dewi (reina) 1710 - 1719    ;
Raja Bendang Badan 1719 - 1723              ;
Raja Laksamana Dajang 1723 - 1724                ;
Raja Mas Jayam (segona vegada) 1724 - 1726                ;
Along Yunus  1726 - 1729                                       ;
Desconegut 1729 - 1776                ;
Sultan Muhammad 1776 - 1786                ;
Tunku Lamidin 1786 - 1791                ;
Datok Pengkalan 1791 - 1808                ;
Nai Khwan Sai 1808 - 1815                ;
Nai Pai 1815 - 1816   ;

 Sultans de Patani . 
             
Tuan Sulung 1816-1832  ;
Nik Yusof 1832-1837 ;
Along Yenal 1837-1839 ;
Tuan Besar 1839-1842 ;
Sultan Muhammad 1842-1856 ;
Tengku Puteh 1856-1881;
Tengku Besar 1881-1890 ;
Tengku Sulaiman Syarifuddin 1890-1898 ;
Tengku Abdulkjadir Kamaruddin 1898-1902 ;



El 1822 una revolta fou durament reprimida. Un nou intent de revolta es va acabar rpidament el 1832 i des llavor els siamesos van actuar al pas com a casa seva i canviaven als prnceps, que eren poc mes que governadors, cada vegada que els semblava, sobretot si sospitaven alguna deslleialtat. El darrer sult de Patani fou Tunku Abdulkjadir Kamaruddin i el de Rahman fou Tuan Lebih; conjuntament van dirigir una rebelli nacional el 1902 que encara que inicialment triomfant amb ajut de Kedah, finalment fou derrotada, i ambds caps foren arrestats (Kamaruddin fou empresonat i Lebih executat). Els set soldanats foren abolits i es va crear un monthon amb els set territoris.

Pel tractat de 10 de mar de 1909 amb els britnics, fou reconeguda la sobirania siamesa i es va cedir a Siam la regi de Satun que pertanyia al sult de Kedah i que va esdevenir provncia el 1933 quant es va dissoldre el monthon al que pertanyia junt amb la provncia de Sogkhla, un territori d'estatus especial poblat per majoria de malais o musulmans i governada per una famlia xinesa; al mateix temps tamb es va dissoldre el monthon Patani, i es van crear tres  provncies: Pattani, Yala i Narathiwat. 



Es va iniciar un procs d'assimilaci i la llengua malaia fou prohibida oficialment. El 1942 Siam es va aliar a Jap. El prncep de Patani Tun Mahmud Mahyuddin, es va aliar als britnics i fou enviat a l'ndia sota promesa de qu al final de la guerra es restabliria la independncia del soldanat dels seus ancestres. Al interior de Patani la lluita la va dirigir el musulm Hajj Sulong Tokmina que pretenia establir una repblica islmica. El 1945 els guerrillers dominaven les tres provncies del antic soldanat i les dues de majoria malaia musulmana, i consideraven el pas el estat del Gran Patani (Negeri Patani Raya)

Els britnics van incomplir el seu comproms i el 1948 van desistir de restablir el soldanat. El prncep, actuant en nom del Gempar (The Greater Patani Malay Movement) va apellar a les Nacions Unides per la seva demanda no fou atesa. El primer ministre tailands mariscal P. Phibunsongkram (1948-1957) va tornar a prohibir l's del malai, i el vestits malais; totes les escoles malaies foren tancades i es va ordenar la destrucci de diversos monuments histrics. Aquesta poltica fou continuada per altres governs, especialment el del mariscal Sarit Thanarat.

El 1975 es va produir la detenci de cinc estudiants malais que foren forats a adorar una imatge de Buda; els estudiants s'hi van negar i foren assassinats per els soldats, el que va provocar importants manifestacions que van durar mes d'un mes (desembre de 1975). Les manifestacions van acabar amb el comproms del primer ministre Kukrit Pramoj de castigar als culpables, per aquesta promesa mai es va complir. En general el govern tailands ha seguit una poltica repressiva i ultranacionalisme, i s'han produt nombrosos abusos contra els drets humans.

El 1981 el Patani United Liberation Organization (PULO) i el Barisan Revolusi Nasional Melayu Pattani (BRN), moviments creats en anys anteriors per representar a la comunitat malaia musulmana, van aixecar mil sis-cents combatents contra l'exrcit tailands. El govern de Tailndia va replantejar la seva poltica i va procedir a una limitada autonomia regional i a fer efectiva la tolerncia religiosa; amb aix molts dels combatents es van desmobilitzar (noms restaven en armes uns tres-cents el 1988). El 1989 els quatre moviments armats existents es van unir en un front com conegut com Payong Organization que el 1991 va ser canviat a Front Unit per la Independencia de Patani, mes conegut per Bersatu (Unitat), que va establir un govern de la Republica de Patani al exili (Patani Negara Raya = Estat pacific de Patani).



El desembre de 1991 la constituci tailandesa va reconixer el dret a parlar i difondre el malai i la religi musulmana, i a les eleccions de setembre de 1992 quatre diputats musulmans van sortir elegits. 

Un grup radical va formar el nou PULO el 1993, sota  la direcci de Ar-rong Moo-reng. El gener de 1995 va iniciar la seva activitat armada el grup Tantra Jihad Islam (TJI) bra armat d'una escici del nou PULO coneguda com Abu Jihad PULO, dirigida pel mateix Ar-rong Moo-reng. 

Encara que peridicament es produeixen algunes accions armades per algun dels quatre grups actius (PULO, BRN, Nou PULO i TJI) la lluita es de baixa intensitat mab menys de 500 guerrillers.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95674" title="Organitzaci Unida per l'Alliberament de Patani" nonfiltered="3019" processed="3003" dbindex="38246">



L'Organitzaci Unida per a l'Alliberament de Patani (PULO, Patani United Liberation Organization en angls) s una organitzaci poltica i militar per l'alliberament de Patani que fou creada el 22 de mar de 1968 per Tuanku Biyo Kodoniyo mitjanant l'aliana de quatre petites organitzacions que es van fusionar definitivament el 1989.

A finals del 1992 es va dividir en dues faccions: la de A-rong Moo-reng i la de Hayihadi Mindosali i Hajji Sama-ae Thanam, que el 1993 van agafar el nom de PULO Consell de Direcci (PULO-LC) i un exrcit anomenat Caddan Army; i la segona PULO Consell de Comandament de l'Exrcit (PULO-ACC) amb un exrcit anomenat Abudaban, liderada per Tuanku Abdul Kade fidel a Kodoniyo. La segona va conservar la bandera i emblema de l'organitzaci i la primera va tornar a l'antiga bandera amb 4 estrelles i l'emblema




El 1995 el PULO-AC es va subdividir i A-rong Moo-reng va formar l'Abu Jihad PULO, mentre que Hajji Habeng Abdul Rohman assolia el comandament de l'altre grup i de l'exrcit de Caddan Caddan Army.

PULO-ACC i PULO-LC van patir detencions del seus dirigents el 1998 i part dels seus membres es van rendir, per les organitzacions com a tal encara subsististiren. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95676" title="Bersatu" nonfiltered="3020" processed="3004" dbindex="38247">


Bersatu es una aliana poltica i militar de moviments d'alliberament de Patani, al sud de Tailndia, que lluita per la independencia de Patani.

El 31 d'agost de 1989 el PULO, el Barisan Revolusi Nasional Melayu Pattani (BRN), el Barisan National Pember-Basan Pattani (BNPP) i els Mujahadeen Pattani, van formar una coalici i van establir la  Payong Organization, nom que el 1991 fou canviat a Front Unit per la Independncia de Patani i es conegut per Bersatu (Unitat),  que va establir un govern al exili.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95677" title="Barisan National Pember-Basan Pattani" nonfiltered="3021" processed="3005" dbindex="38248">
El Barisan Nasional Pembe-Basan Pattani (BNPP) fou un grup nacionalista malai i musulm de Patani al sud de Tailndia fundat el 1961. El 1963 se'n va separar el Barisan Revolusi Nasional Melayu Pattani (BRN).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95678" title="Barisan Revolusi Nasional Melayu Pattani" nonfiltered="3022" processed="3006" dbindex="38249">
El Barisan Revolusi Nasional Melayu Pattani (BRN) es un partit poltic i militar de Tailndia, que fou fundat el mar de 1963 com escissi del Barisan Nasional Pembe-Basan Pattani (BNPP) i lluita per establir un estat malai a Patani, al sud de Tailndia.

El 1988 es va dividir en tres faccions: el BRN Congress (l'ala militar dirigida per Rosa Buraso), el BRN Coordinate (l'ala poltica noms activa a Malisia), i el  BRN Uram (l'ala religiosa). 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95681" title="Nou Exrcit del Poble" nonfiltered="3023" processed="3007" dbindex="38250">


El Nou Exrcit del Poble (sigles NPA) s una organitzaci armada que forma l'ala militar del Partit Comunista de Filipines, d'orientaci maoista.

Fou fundat el 29 de mar de 1969 (el mateix dia que el 1942 es va formar la resistncia antijaponesa) per de fet fins a finals d'any no fou operatiu.

La fundaci fou decidida pel lder del Partit Comunista, Jos Maria Sison, i aprovada pel Comit Central del partit, que va encarregar el seu inici a l'antic comandant huk (Hukbalahap fou l'organitzaci de resistncia comunista contra els japonesos, que va romandre activa desprs del 1945 per era quasi desapareguda el 1969) Dante Buscayno. Al comenament noms hi eren 60 soldats amb 34 fusells. Amb la declaraci de la llei marcial el 1972 milers d'estudiants es van incorporar al NPA.

Actualment domina algunes zones rurals a Luzon, les Visaies i Mindanao, per t menys importncia que als anys vuitanta, quan va arribar a tenir vint-i-cinc mil guerrillers i guerrilleres permanentment en activitat. Els seus combatents actuals no superen els vuit mil.

Als anys noranta la caiguda de la Uni Sovitica i l'abandonament del comunisme per l'Estat xins van portar a una seriosa crisi. Es va fer una important autocrtica (1992-1998) i es va reforar el moviment amb la purga d'una part dels membres, alguns dels quals foren injustament acusats i van patir represlies, mentre que altres van ser assassinats.

El 2002 el NPA fou incls dins la llista d'organitzacions terroristes dels Estats Units.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95688" title="Rosendo Hernndez" nonfiltered="3024" processed="3008" dbindex="38254">

Rosendo Hernndez (Santa Cruz de Tenerife, 1 de mar de 1921 - 3 d'agost del 2006), ha estat un dels futbolistes histrics del RCD Espanyol. 

Trajectria.
El mitja punta canari va disputar 129 partits amb la samarreta blanc i blava entre el 1944 i el 1950, i va marcar cinquanta-dos gols en els partits de Lliga, convertint-se en el sis mxim golejador de la histria del RCD Espanyol en la competici. Va formar part del primer equip blanc-i-blau des de la temporada 44-45 fins a la 49-50.
Tamb va militar en el Atltico de Madrid (1943-1944), el Real Zaragoza (1949-52) i la UD Las Palmas (1952-retirada). 

Va ser quatre vegades internacional amb la selecci espanyola, participant en la Copa del Mn de Futbol de 1950 al Brasil. 

Va entrenar a l'equip de la UD Las Palmas en diverses etapes, i va assolir l'ascens a Primera Divisi la temporada 1963-64.

 Clubs .
 Atltico de Madrid (1943-1944);
 RCD Espanyol (1944-1949);
 Real Zaragoza (1949-52);
 UD Las Palmas (1952-retirada);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95689" title="Safr" nonfiltered="3025" processed="3009" dbindex="38255">

Safr (Crocus sativus), s una planta conreada del gnere Crocus dins la famlia Iridcia (Iridaceae).

De les parts femenines de la flor (estigma i estil) s'obt el producte comercialitzable (condiment i colorant) anomenat tamb safr. 

Safr deriva del llat vulgar safranum i aquest de l'rab a far (       ), amb el significat de groc.

s notable que tamb la paraula catalana groc deriva de crocus ,el nom llat clssic del safr.

El safr conreat prov de l'espcie originria de Creta anomenada Crocus cartwrightianus a la qual desprs de segles de  selecci gentica es va fer que tingus els estigmes ms llargs.

Actualment el safr s una planta estril que es reprodueix a travs dels bulbs (corms en termes botnics).

Qumicament cont entre altres components picrocrocina,  safranol, carotenoides i crocina. A ms t propietats medicinals.

Ha estat una dels productes de comer mundial ms car per unitat de pes.  

Conreu.
Conreat des de fa uns 3.000 anys a Creta, actualment es fa des del mediterrani d'Europa fins el Caixmir. Necessita un clima mediterrani amb estius secs (massa pluja pot podrir-lo), primavera moderadament plujosa i algunes pluges abans de la collita, que s a la tardor. Resisteix glaades de fins a -10 C i altes temperatures a l'estiu. s un conreu tpic de La Manxa al sud de l'altipl castell. Malgrat l'alt preu del safr, com que requereix de tanta m d'obra -s'ha de separar manualment els estigmes de la flor- el seu conreu es troba en decadncia a Espanya. 











 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95691" title="Temporada 1969-1970 del FC Barcelona" nonfiltered="3026" processed="3010" dbindex="38257">
Les dades ms destacates de la temporada 1969-1970 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

1970.
Febrer.
4 febrer - Copa de Fires. Vuitens de final. Tornada. El Bara empata (1-1) a San Siro i cau eliminar per l'Inter de Mil en la repetici del partit susps per la boira sis dies abans. El partit es juga a les 13.30 del migdia, Rexcah iguala el gol inicial de Bonisegna i el Bara llueix samarreta blanca i pantal blau.

Gener.
29 gener - El sorteig dels quarts de final de la Copa de Fires celebrat a Zuric emparella el guanyador de l'eliminatria pendent Inter-Bara amb l'Hertha de Berlin;

28 gener - Copa de Fires. Vuitens de final. Tornada. L'espessa boira sobre San Siro obliga a suspendre el partit entre el Bara i l'Inter de Mil quan es portaven jugats 33 minuts de joc i els italians dominaven el marcador (1-0) amb un gol de Bonisegna. El partit i el resultat queden invalidats i s'haur d'iniciar novament amb 0-0;

14 gener - Copa de Fires. Vuitens de final. Anada. L'Inter de Mil s'imposa al Bara (1-2) al Camp Nou. Bonisegna i Bertini fan els gols italians i Fust marca pel blaugrana.

4 gener - 17a. jornada de Lliga. Mal partit del Bara a Riazor on noms pot arrencar un empat (0-0) amb el Deportivo de la Corunya. A la classificaci l'equip de Buckingham s nov a 7 punts de l'Athletic de Bilbao i de l'Atltico de Madrid que comparteixen liderat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95694" title="Decret de l'Incendi del Reichstag" nonfiltered="3027" processed="3011" dbindex="38258">

el Decret de l'Incendi del Reichstag del 28 de febrer de 1933 va suspendre els articles 114, 115, 117, 118, 123, 124 i 153 de la Constituci. Es restringien el dret a la llibertat personal, opini, premsa, organitzaci i assemblees, comunicacions postals, telegrfiques i telefniques, i les garanties per escorcolls domiciliaris i ordres o confiscacions, i es restringia la propietat. Els drets civils bsics a la Repblica de Weimar quedaven suspesos.

Antecedents.
La situaci poltica alemanya s'havia tornat molt complexa: Els partits de dretes volien crear una dictadura a Alemanya, i el NSDAP es convertia en el partit ms votat, amb el 37% en les eleccions del 31 de juliol de 1932, i el Partit Nazi va iniciar converses amb els partits de Von Papen i el Partit de Centre, per assumir el crrec de Canceller, cosa que el President Von Hindenburg va rebutjar, i es van convocar noves eleccions quan el canceller Franz von Papen va perdre una moci de confiana en la nica sessi de la legislatura.

A les eleccions de novembre de 1932, el NSDAP, tot i obtenir un 32% dels vots, va continuar sent el partit ms votat, i el 30 de gener de 1933, desprs de la renncia del nou canceller Kurt von Schleicher, Von Hindenburg, Hitler va assumir el crrec de Canceller d'Alemanya i presid un govern de concentraci nacional, tal com havia desitjat la dreta alemanya amb el suport de Von Papen, que creia que podria controlar el govern a l'ombra, amb la convocatria de noves eleccions per al mar de 1933. Al gabinet del nou govern, solament Hermann Gring i Wilhelm Frick eren ministres del NSDAP. Aix no obstant, el Poder que gaudia el partit nazi era molt gran al carrer.

L'incendi del Richstag, un moment crucial en la histria de l'Alemanya Nazi va comenar a 9:14 de la tarda del 27 de febrer de 1933, quan els bombers de Berlin van rebre l'alarma informant que el Reichstag estava en flames. El foc semblava que havia comenat en diversos punts, i quan la policia va arribar va haver una explosi que va incendiar la cambra de diputats. La policia va trobar Marinus van der Lubbe, un comunista revolucionari holands sense feina dins de l'edifici, i els lders nazis es van decidir a culpar al Komintern de l'incendi.

Conseqncies.
L'endem de l'incendi es va publicar el  D'acord amb el Decret de l'Incendi del Reichstag, i el KPD (Partit Comunista Alemany) i altres partits es van illegalitzar, i els funcionaris i diputats comunistes van ser arrestats i enviats a camps de concentraci o morts, escapant la organitzaci. Lentament, noms el NSDAP i les seves organitzacions satllits romangueren legals al nou sistema. 

L'autor de l'incendi va ser sentenciat a mort, i executat el gener de 1934. Posteriorment es van jutjar tres blgars en el cas, Georgi Dimitrov, Vasil Tanev and Blagoi Popov. El primer era l'organitzador del Komintern per l'Europa de l'Est. 

L'incendi es va produr sis dies abans de les eleccions avanades, que va guanyar el NSDAP amb un 43.9% dels vots, i continuava sent el partit ms gran a la cambra, per no prou per assegurar la majoria absoluta, de manera que es va mantenir la coalici amb el DNVP. Com els nazis no van obtenir la majoria absoluta, el govern de Hitler es va enfrontar a la cambra presentant la Llei de Capacitaci, que permetia al govern l'aprovaci de lleis sense la participaci del parlament durant quatre anys. Com la llei necessitava un recolzament de dos teros de la cambra, Ludwig Kaas, del Partit Catlic de Centre va votar a favor amb la promesa verbal que el propi partit i els acords amb la esglsia catlica es mantindrien. Els partits de dretes ho veien com la consumaci de la dictadura  en aquest cas civil  que tan havien desitjat, per no podien preveure la nazificaci i el rgim totalitari que s'estava dibuixant.

A l'abril de 1933 sign la llei per a la restauraci del servei civil professional, que excloa els jueus de tot crrec de l'administraci de l'Estat. Igualment, Hindenburg no protest per la purga feta dins el NSDAP el juny de 1934 contra els sectors d'esquerres del partit, com les Sturmabteilung (SA) d'Ernst Rhm o la facci de Gregor Straer, molts dels quals van morir en la Nit dels ganivets llargs. Desprs de la mort del president Paul von Hindenburg el 1934, Hitler tamb fou nombrat president de la Repblica, assolint totals poders que li permeteren dissoldre la Repblica de Weimar i proclamar el Tercer Reich, un Estat autoritari, antidemocrtic i centralitzat.

La poltica expansionista del govern pretenia incrementar l'espai vital aplicant la teoria del Lebensraum a travs de l'Anschluss (anexi) d'ustria i les invasions dels Sudets (Repblica Txeca) el 1938 i de Polnia el 1939, que provocarien la Segona Guerra Mundial.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95702" title="Nowy Targ" nonfiltered="3028" processed="3012" dbindex="38259">


Nowy Targ s un poble al sud-est de Polnia, el 2006 comptava amb una area urbana d'aproximadament 33.460 habitants. s la capital d'una powiat (Powiat Nowotarski) separada dintre del voivodat de Petita Polnia. Per Nowy Targ hi passa el riu Dunajec.

 Cultura i lleure .
 Cinema .
 Cinema "Tatry";
 Cinema Kabina;
 Museu .
 Museu of Podhale (Muzeum Podhala skie PTTK);

 Educaci .
 Podhala ska Pa stwowa Wy sza Szko a Zawodowa;

 Esport .
 Podhale Nowy Targ;
 Szarotka Nowy Targ;

 Poltica .
 Ciutats agermanades .
  Radevormwald - Alemanya;
  Kemarok - Eslovquia;
  vry - Frana;
  Roverbella - Itlia;

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Nowy Targ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95705" title="Xirivia" nonfiltered="3029" processed="3013" dbindex="38260">


La Xirivia (Pastinaca sativa) s una planta conreada similar a la pastanaga.

Originria d'Eursia deriva per efectes de la millora gentica humana de la Xirivia silvestre (Pastinaca sylvestris).

El nom de pastanaga, usual a Catalunya, deriva de Pastinaca ja que en temps antics el consum de xirivia preponderava per sobre del de pastanaga o safanria (Daucus carota). 

La xirivia s una planta bianual de fulles compostes i piloses. L'arrel s gruixuda de color groc o taronja per ms pllid que en la pastanaga. Floreix amb la inflorescncia tpica de les apicies i t uns fruits plans amb ales que encerclen la llavor.  

Algunes persones poden tenir una reacci allrgica a la xirivia 
 
Conreu.
Necessita poca calor a l'estiu per a madurar (per aix s molt popular a Anglaterra on se sembra a la primavera i es cull a la tardor). En climes mediterranis es pot sembrar a finals d'estiu i collir a la primavera. Com la pastanaga necessita terrenys flonjos (amb gran quantitat de sorra) i sense adob fresc,en cas contrari les arrels es poden bifurcar.

 Enllaos externs .
Pastinaca sativa profile on the USDA plants database;
Pastinaca sativa profile on missouriplants.com;
Recipes with parsnips;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95707" title="Villa El Salvador" nonfiltered="3030" processed="3014" dbindex="38261">
Villa El Salvador s un districte litoral del Per, un dels 43 que componen la Provncia de Lima. 

Localitzat a l'rea sud de l'rea metropolitana de Lima, limita al nord amb el districte de San Juan de Miraflores, a l'est amb el districte de Villa Mara del Triunfo, al sud amb el districte de Lurn i a l'oest amb l'Oce Pacfic. Es va formar mitjanant la promulgaci de la llei N 23605, de l'1 de juny de 1983 a partir del districte de Villa Mara del Triumfo.

El seu origen es remonta a l'any 1971 com un assentament informal de famlies immigrants provinents de les muntanyes del Per. A partir dels esforos dels seus habitants van aconseguir una organitzaci venal, que aconsegu electrificar la poblaci, aix com abastar d'aigua corrent la poblaci i construir la xarxa d'aiges residuals. Mara Elenya Moyano, activista local, va aconseguir crear la Federaci Popular de Dones de Villa El Salvador (Fepomuves) amb la qual es van organitzar cuines pbliques, comits de salut, el programa Un vas de llet (amb el qual es repartia llet als infants). Moyano fou morta finalment pels guerrillers de Sendero Luminoso.

En aquest districte si situa un important pol de desenvolupament econmic, denominat "Parc Industrial de Villa El Salvador", on existeix una excellent producci d'articles de cuir aix com de mobles de sala, dormitori, cuina i d'oficina. 

El 1987 Villa El Salvador fou guardonada amb el Premi Prncep d'Astries de la Concrdia.

Enllaos externs.
  Municipalitat de Villa El Salvador;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de la Concrdia 1987 ;
  Associaci "Amigos de Villa El Salvador";













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95708" title="Llista d'asteroides (1-1000)" nonfiltered="3031" processed="3015" dbindex="38262">
Llista d'asteroides del 1 al 1000, amb data de descoberta i descobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="4" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 1-100 edita

! colspan="4" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101" | 101-200 edita

! colspan="4" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201" | 201-300 edita

! colspan="4" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301" | 301-400 edita

! colspan="4" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401" | 401-500 edita

! colspan="4" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501" | 501-600 edita

! colspan="4" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601" | 601-700 edita

! colspan="4" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701" | 701-800 edita

! colspan="4" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801" | 801-900 edita

! colspan="4" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901" | 901-1000 edita





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95714" title="Llista d'asteroides/1?100" nonfiltered="3032" processed="3016" dbindex="38263">

|-
| 1 Ceres
| 1 de gener, 1801
| Palerm, Siclia
| G. Piazzi
|-
| 2 Pallas
| 28 de mar, 1802
| Bremen, Alemanya
| H. W. Olbers
|-
| 3 Juno
| 1 de setembre, 1804
| Lilienthal, Alemanya
| K. Harding
|-
| 4 Vesta
| 29 de mar, 1807
| Bremen, Alemanya
| H. W. Olbers
|-
| 5 Astraea
| 8 de desembre, 1845
| Driesen (ara Drezdenko, Polnia)
| K. L. Hencke
|-
| 6 Hebe
| 1 de juliol, 1847
| Driesen (ara Drezdenko, Polnia)
| K. L. Hencke
|-
| 7 Iris
| 13 d'agost, 1847
| Londres, Anglaterra
| J. R. Hind
|-
| 8 Flora
| 18 d'octubre, 1847
| Londres, Anglaterra
| J. R. Hind
|-
| 9 Metis
| 25 d'abril, 1848
| Markree, Irlanda
| A. Graham
|-
| 10 Hygiea
| 12 d'abril, 1849
| Npols, Itlia
| A. de Gasparis
|-
| 11 Parthenope
| 11 de maig, 1850
| Npols, Itlia
| A. de Gasparis
|-
| 12 Victoria
| 13 de setembre, 1850
| Londres, Anglaterra
| J. R. Hind
|-
| 13 Egeria
| 2 de novembre, 1850
| Npols, Itlia
| A. de Gasparis
|-
| 14 Irene
| 19 de maig, 1851
| Londres, Anglaterra
| J. R. Hind
|-
| 15 Eunomia
| 29 de juliol, 1851
| Npols, Itlia
| A. de Gasparis
|-
| 16 Psyche
| 17 de mar, 1852
| Npols, Itlia
| A. de Gasparis
|-
| 17 Thetis
| 17 d'abril, 1852
| Dsseldorf, Alemanya
| R. Luther
|-
| 18 Melpomene
| 24 de juny, 1852
| Londres, Anglaterra
| J. R. Hind
|-
| 19 Fortuna
| 22 d'agost, 1852
| Londres, Anglaterra
| J. R. Hind
|-
| 20 Massalia
| 19 de setembre, 1852
| Npols, Itlia
| A. de Gasparis
|-
| 21 Lutetia
| 15 de novembre, 1852
| Pars, Frana
| H. Goldschmidt
|-
| 22 Kalliope
| 16 de novembre, 1852
| Londres, Anglaterra
| J. R. Hind
|-
| 23 Thalia
| 15 de desembre, 1852
| Londres, Anglaterra
| J. R. Hind
|-
| 24 Themis
| 5 d'abril, 1853
| Npols, Itlia
| A. de Gasparis
|-
| 25 Phocaea
| 6 d'abril, 1853
| Marsella, Frana
| J. Chacornac
|-
| 26 Proserpina
| 5 de maig, 1853
| Dsseldorf, Alemanya
| R. Luther
|-
| 27 Euterpe
| 8 de novembre, 1853
| Londres, Anglaterra
| J. R. Hind
|-
| 28 Bellona
| 1 de mar, 1854
| Dsseldorf, Alemanya
| R. Luther
|-
| 29 Amphitrite
| 1 de mar, 1854
| Londres, Anglaterra
| A. Marth
|-
| 30 Urania
| 22 de juliol, 1854
| Londres, Anglaterra
| J. R. Hind
|-
| 31 Euphrosyne
| 1 de setembre, 1854
| Washington D.C
| J. Ferguson
|-
| 32 Pomona
| 26 d'octubre, 1854
| Pars, Frana
| H. Goldschmidt
|-
| 33 Polyhymnia
| 28 d'octubre, 1854
| Pars, Frana
| J. Chacornac
|-
| 34 Circe
| 6 d'abril, 1855
| Pars, Frana
| J. Chacornac
|-
| 35 Leukothea
| 19 d'abril, 1855
| Dsseldorf, Alemanya
| R. Luther
|-
| 36 Atalante
| 5 d'octubre, 1855
| Pars, Frana
| H. Goldschmidt
|-
| 37 Fides
| 5 d'octubre, 1855
| Dsseldorf, Alemanya
| R. Luther
|-
| 38 Leda
| 12 de gener, 1856
| Pars, Frana
| J. Chacornac
|-
| 39 Laetitia
| 8 de febrer, 1856
| Pars, Frana
| J. Chacornac
|-
| 40 Harmonia
| 31 de mar, 1856
| Pars, Frana
| H. Goldschmidt
|-
| 41 Daphne
| 22 de maig, 1856
| Pars, Frana
| H. Goldschmidt
|-
| 42 Isis
| 23 de maig, 1856
| Oxford, Anglaterra
| N. R. Pogson
|-
| 43 Ariadne
| 15 d'abril, 1857
| Oxford, Anglaterra
| N. R. Pogson
|-
| 44 Nysa
| 27 de maig, 1857
| Pars, Frana
| H. Goldschmidt
|-
| 45 Eugenia
| 27 de juny, 1857
| Pars, Frana
| H. Goldschmidt
|-
| 46 Hestia
| 16 d'agost, 1857
| Oxford, Anglaterra
| N. R. Pogson
|-
| 47 Aglaja
| 15 de setembre, 1857
| Dsseldorf, Alemanya
| R. Luther
|-
| 48 Doris
| 19 de setembre, 1857
| Pars, Frana
| H. Goldschmidt
|-
| 49 Pales
| 19 de setembre, 1857
| Pars, Frana
| H. Goldschmidt
|-
| 50 Virginia
| 4 d'octubre, 1857
| Washington D.C
| J. Ferguson
|-
| 51 Nemausa
| 22 de gener, 1858
| Nimes, Frana
| A. Laurent
|-
| 52 Europa
| 4 de febrer, 1858
| Pars, Frana
| H. Goldschmidt
|-
| 53 Kalypso
| 4 d'abril, 1858
| Dsseldorf, Alemanya
| R. Luther
|-
| 54 Alexandra
| 10 de setembre, 1858
| Pars, Frana
| H. Goldschmidt
|-
| 55 Pandora
| 10 de setembre, 1858
| Albany, Nova York
| G. M. Searle
|-
| 56 Melete
| 9 de setembre, 1857
| Pars, Frana
| H. Goldschmidt
|-
| 57 Mnemosyne
| 22 de setembre, 1859
| Dsseldorf, Alemanya
| R. Luther
|-
| 58 Concordia
| 24 de mar, 1860
| Dsseldorf, Alemanya
| R. Luther
|-
| 59 Elpis
| 12 de setembre, 1860
| Pars, Frana
| J. Chacornac
|-
| 60 Echo
| 14 de setembre, 1860
| Washington DC
| J. Ferguson
|-
| 61 Dana
| 19 de setembre, 1860
| Pars, Frana
| H. Goldschmidt
|-
| 62 Erato
| 14 de setembre, 1860
| Berln, Alemanya
| O. Lesser, W. Frster
|-
| 63 Ausonia
| 10 de febrer, 1861
| Npols, Itlia
| A. de Gasparis
|-
| 64 Angelina
| 4 de mar, 1861
| Marsella, Frana
| E. W. Tempel
|-
| 65 Cybele
| 8 de mar, 1861
| Marsella, Frana
| E. W. Tempel
|-
| 66 Maja
| 9 d'abril, 1861
| Cambridge, Massachusetts
| H. P. Tuttle
|-
| 67 Asia
| 17 d'abril, 1861
| Madras, ndia
| N. R. Pogson
|-
| 68 Leto
| 29 d'abril, 1861
| Dsseldorf, Alemanya
| R. Luther
|-
| 69 Hesperia
| 26 d'abril, 1861
| Mil, Itlia
| G. Schiaparelli
|-
| 70 Panopaea
| 5 de maig, 1861
| Pars, Frana
| H. Goldschmidt
|-
| 71 Niobe
| 13 d'agost, 1861
| Dsseldorf, Alemanya
| R. Luther
|-
| 72 Feronia
| 29 de maig, 1861
| Clinton, Comtat d'Oneida, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 73 Klytia
| 7 d'abril, 1862
| Cambridge, Massachusetts
| H. P. Tuttle
|-
| 74 Galatea
| 29 d'agost, 1862
| Marsella, Frana
| E. W. Tempel
|-
| 75 Eurydike
| 22 de setembre, 1862
| Clinton, Comtat d'Oneida, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 76 Freia
| 2 d'octubre, 1862
| Copenhagen, Dinamarca
| H. d'Arrest
|-
| 77 Frigga
| 12 de novembre, 1862
| Clinton, Comtat d'Oneida, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 78 Diana
| 15 de mar, 1863
| Dsseldorf, Alemanya
| R. Luther
|-
| 79 Eurynome
| 14 de setembre, 1863
| Ann Arbor, Michigan
| J. C. Watson
|-
| 80 Sappho
| 2 de maig, 1864
| Madras, ndia
| N. R. Pogson
|-
| 81 Terpsichore
| 30 de setembre, 1864
| Marsella, Frana
| E. W. Tempel
|-
| 82 Alkmene
| 27 de novembre, 1864
| Dsseldorf, Alemanya
| R. Luther
|-
| 83 Beatrix
| 26 d'abril, 1865
| Npols, Itlia
| A. de Gasparis
|-
| 84 Klio
| 25 d'agost, 1865
| Dsseldorf, Alemanya
| R. Luther
|-
| 85 Io
| 19 de setembre, 1865
| Clinton, Comtat d'Oneida, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 86 Semele
| 4 de gener, 1866
| Berln, Alemanya
| F. Tietjen
|-
| 87 Sylvia
| 16 de maig, 1866
| Madras, ndia
| N. R. Pogson
|-
| 88 Thisbe
| 15 de juny, 1866
| Clinton, Comtat d'Oneida, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 89 Julia
| 6 d'agost, 1866
| Marsella, Frana
| . Stephan
|-
| 90 Antiope
| 1 d'octubre, 1866
| Dsseldorf, Alemanya
| R. Luther
|-
| 91 Aegina
| 4 de novembre, 1866
| Marsella, Frana
| . Stephan
|-
| 92 Undina
| 7 de juliol, 1867
| Clinton, Comtat d'Oneida, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 93 Minerva
| 24 d'agost, 1867
| Ann Arbor, Michigan
| J. C. Watson
|-
| 94 Aurora
| 6 de setembre, 1867
| Ann Arbor, Michigan
| J. C. Watson
|-
| 95 Arethusa
| 23 de novembre, 1867
| Dsseldorf, Alemanya
| R. Luther
|-
| 96 Aegle
| 17 de febrer, 1868
| Marsella, Frana
| J. Coggia
|-
| 97 Klotho
| 17 de febrer, 1868
| Marsella, Frana
| E. W. Tempel
|-
| 98 Ianthe
| 18 d'abril, 1868
| Clinton, Comtat d'Oneida, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 99 Dike
| 28 de maig, 1868
| Marsella, Frana
| A. Borrelly
|-
| 100 Hekate
| 11 de juliol, 1868
| Ann Arbor, Michigan
| J. C. Watson
|-

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95718" title="Uni Internacional per a la Conservaci de la Natura" nonfiltered="3033" processed="3017" dbindex="38264">


La Uni Mundial per a la Conservaci de la Natura o Uni Internacional per a la Conservaci de la Natura i els Recursos Naturals (en angls: International Union for Conservation of Nature and Natural Resources o IUCN) s una organisme internacional dedicat a la conservaci dels recursos naturals. 

Fundada l'any 1948, t la seva seu central a Gland, Sussa. La IUCN reuneix a 78 estats, 112 agncies governamentals, 735 ONG i milers d'experts i cientfics de ms de 181 pasos. 

La missi de la IUCN s la promoci i assistncia a les societats de tot el mn perqu conservin la integritat i biodiversitat de la naturalesa i assegurin que l's dels recursos naturals s equitatiu i ecolgicament sostenible. s responsable tamb del manteniment de la Llista Vermella de la IUCN. 

El 1988 fou guardonada amb el Premi Prncep d'Astries de la Concrdia, juntament amb el Fons Mundial per la Natura.

rees de protecci.
La IUCN estableix categories d'rees protegides:

Ia   Reserva Natural Estricta ;
Una rea de terra o mar que possex un ecosistema excepcional o representatiu, caracterstiques geolgiques o fisiolgiques o espcies d'inters primari, que estan disponibles principalment per al seu estudi cientfic o seguiment ambiental. ;

Ib   Zones Salvatges ;
Grans espais de terra o mar sense modificacions o amb petites modificacions, que mantenen el seu carcter natural i influncia, sense presncia o amb poca presncia humana, que sn protegits i manejats de manera de preservar la seva condici natural. ;

II   Parc Nacional ;
Una rea natural de terra o mar destinada a ;
 Protegir la integritat ecolgica d'un o ms ecosistemes per a les generacions presents i futures; ;
 Excloure l'explotaci o ocupaci no lligades a la protecci de l'rea; ;
 Proveir les bases perqu els visitants puguin fer s espiritual, cientfic, *educacional o recreatiu, de forma compatible amb la preservaci i la cultura. ;

III   Monument Natural ;
Una rea que cont un o ms llocs especfics de valor i importncia natural o cultural excepcional a causa de la seva raresa, qualitats esttiques inherents o significat cultural. ;

IV   rea gestionada d'Hbitat o Espcies  ;
Una rea de terra o mar subjecta a la intervenci activa amb propsits de gesti per a preservar el manteniment d'hbitats o per a omplir les necessitats d'espcies especfiques. ;

V   Paisatges terrestres o marins protegits ;
Una rea de terra, costa o mar on la interacci de les persones amb la naturalesa a travs del temps ha produt una rea de carcter distintiu amb gran valor esttic, ecolgic o cultural, i freqentment amb diversitat biolgica. El resguard de la integritat d'aquest interacci tradicional s vital per a la protecci, manteniment i evoluci d'aquesta rea. ;

VI   rea de Gesti de Recursos Protegits ;
rea que cont predominantment sistemes naturals sense modificaci, manejats per a garantir la protecci a llarg termini i el manteniment de la diversitat biolgica, i per a proveir al mateix temps un flux sustentable de productes i serveis necessaris per a omplir les necessitats de la comunitat. ;

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de la IUCN;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de la Concrdia 1988 ;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95722" title="Amarant" nonfiltered="3034" processed="3018" dbindex="38265">

Amarant (Amaranthus) s un gnere de plantes amb flor dins la famlia amarantcia.

El nom prov del grec amb el significat de flor que mai es marceixi era una planta imaginria.

El gnere s originari principalment de regions de clima temperat i tropical de tot el mn i compta amb unes 60 espcies.

Algunes espcies sn conreades comestibles o ornamentals i altres sn considerades com mala herba.

 Algunes espcies .
 Amaranthus acanthochiton ;
 Amaranthus acutilobius ;
 Amaranthus albus ;
 Amaranthus arenicola ;
 Amaranthus australis ;
 Amaranthus bigelovii ;
 Amaranthus blitoides ;
 Amaranthus blitum ;
 Amaranthus brownii ;
 Amaranthus californicus ;
 Amaranthus cannabinus ;
 Amaranthus caudatus ;
 Amaranthus chihuahuensis ;
 Amaranthus chlorostachys;
 Amaranthus crassipes ;
 Amaranthus crispus ;
 Amaranthus cruentus;
 Amaranthus deflexus;
 Amaranthus dubius ;
 Amaranthus fimbriatus ;
 Amaranthus floridanus ;
 Amaranthus gangeticus L;
 Amaranthus greggii ;
 Amaranthus hybridus ;
 Amaranthus hypochondriacus ;
 Amaranthus leucocarpus;
 Amaranthus lineatus;
 Amaranthus lividus;
 Amaranthus mantegazzianus ;
 Amaranthus minimus;
 Amaranthus muricatus;
 Amaranthus obcordatus;
 Amaranthus palmeri ;
 Amaranthus paniculus;
 Amaranthus polygonoides ;
 Amaranthus powelii ;
 Amaranthus pringlei ;
 Amaranthus pumilus ;
 Amaranthus quitensis ;
 Amaranthus retroflexus;
 Amaranthus rudis ;
 Amaranthus scleropoides ;
 Amaranthus spinosus ;
 Amaranthus standleyanus;
 Amaranthus thunbergii;
 Amaranthus torreyi ;
 Amaranthus tricolor ;
 Amaranthus tuberculatus ;
 Amaranthus viridis ;
 Amaranthus watsonii;
 Amaranthus wrightii;

 Referncies i enllaos externs .

 Lenz, Botanik der alt. Greich. und Rom. Botany of old. (1859);
 J. Murr, Die Pflanzenwelt in der griech. Mythol. Plants in Greek Mythology. (1890);
 Amaranthus hybridus;
 Amaranthus spinosus;
 Amaranthus viridis;
 Flora online : Flora of North America;
 Amaranthus Info;
 Alternate Field Crops Manual;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95723" title="Pedro Martnez de la Rosa" nonfiltered="3035" processed="3019" dbindex="38266">


Pedro Martnez de la Rosa (Barcelona, 24 de febrer de 1971) s un pilot catal d'automobilisme.

Biografia.
Nascut a Barcelona el 1971 en el si d'una famlia industrial dedicada a la fabricaci d'esparadraps, de la Rosa, emps per l'afici familiar i el temor dels seus pares sobre la perillositat de l'automobilisme, comen la seva carrera esportiva dirigint cotxes tot terreny teledirigits a l'edat de dotze anys, arribant a ser campi d'Espanya i d'Europa. El 1988 li arrib l'oportunitat de condur un kart al campionat de Catalunya. L'any segent va entrar en el programa de formaci de pilots professionals de la Federaci Espanyola d'Automobilisme Racing for Spain, que el va possibilitar de proclamar-se campi d'Espanya de la Frmula Fiat i la Frmula Ford i fer alguns podis a la Frmula Renault, tant a Espanya com al Regne Unit, arribant-se a proclamar campi d'Europa el 1992. Igualment, va participar en el programa oficial de desenvolupament de motors de Renault. 

Ms tard va competir en diferents proves automobilstiques del Jap, on va ser campi de Grans Turismes i de la Frmula 3 abans d'arribar a la Frmula Nippon, de la que fou campi el 1997. Tamb va tenir l'oportunitat de disputar un Gran Premi de Frmula 3000, el de Macau.

El 1998 pass a la Frmula 1 conduint un Jordan com a pilot de proves i participant al programa de desenvolupament de motors d'Honda. La temporada segent, grcies al patrocini de Repsol, fou contractat com a pilot oficial per Arrows, on romengu fins a la desaparici per motius econmics de l'escuderia el 2000. Malgrat fs un equip poc competitiu, de la Rosa aconsegu ocasionalment un rendiment superior a alguns dels cotxes ms competitius i, fins i tot, puntuar en tres curses (una el 1999 i dues el 2000), com la del seu debut al Gran Premi d'Austrlia, essent un dels pocs pilots en aconseguir-ho.

Ms tard, desprs d'un breu pas per Prost com a pilot de proves desprs de la desfeta d'Arrows, pass per l'escuderia Jaguar, on estigu enfrontat amb el primer pilot de l'escuderia, Eddie Irvine. Aconsegu puntuar en algunes curses la temporada de 2001, destacant un cinqu lloc a Monza. L'any segent qued en blanc. Tamb fou com a membre d'aquesta escuderia quan pat el seu pitjor accident, al Gran Premi d'Itlia de 2002. Ell aconsegu sortir ills de l'accident, per un comissari mor i molts cotxes es van veure implicats.

Des de 2003 s pilot de proves de McLaren, treball que ha compaginat fent de comentarista de les retransmissions televisives dels Grans Premis de Frmula 1 tant a Televisi de Catalunya com a Telecinco. Durant els primers anys a l'escuderia britnica no tingu gaires oportunitats de fer un bon paper, per sovint aconseguia quedar als primers llocs als entrenaments lliures previs a la celebraci dels Grans Premis. El 2005, una lesi del segon pilot oficial de l'equip, el colombi Juan Pablo Montoya, li don l'oportunitat de disputar el Gran Premi de Bahrein, on protagonitz una gran remontada i igual el que fins aleshores havia estat el seu millor lloc, la cinquena posici. A ms, aconsegu fer la volta rpida, la primera de la seva carrera a la Frmula 1.

L'anunci de l'abandonament de Juan Pablo Montoya per a competir a la NASCAR en plena temporada de 2006 li possibilit de tornar a ser pilot oficial a partir del Gran Premi de Frana i fins el final d'aquesta temporada. De la seva actuaci en aquesta temporada en destaca el segon lloc aconseguit al Gran Premi d'Hongria, el primer podi de la seva carrera i d'un pilot catal a la Frmula 1. 


De la Rosa acabava el seu contracte amb McLaren a finals de la temporada de 2006, essent incert el seu futur. Un dels principals patrocinadors de McLaren a partir de 2007, l'entitat bancria espanyola Banesto, mostr certa predisposici a pagar part de la seva fitxa en cas que McLaren decids contractar-lo com a segon pilot oficial juntament amb el campi del mn de 2005 i 2006, l'asturi Fernando Alonso. Tanmateix, el novembre de 2006 l'escuderia britnica va fer pblica el fitxatge de Lewis Hamilton com a segon pilot. Tamb un dels principals patrocinadors de Renault, l'empresa espanyola de telecomunicacions Telefonica, assegur estar disposada a pagar la fitxa de de la Rosa si aquest fra fitxat per l'escuderia francesa com a segon pilot oficial desprs de l'abandonament d'Alonso, ja que li interessava que a l'escuderia hi segus havent-li un pilot espanyol, per  Renault es decant pel pilot fins Heikki Kovalainen com a segon pilot oficial a partir del campionat de 2007, juntament amb el rom Giancarlo Fisichella. Finalment, De la Rosa ser pilot de proves el 2007 per a la escuderia McLaren.

Resultats complets a la Frmula 1.
()


 Enllaos externs .

 Pgina web oficial de Pedro Martnez de la Rosa ;
 Perfil i estadstiques de Pedro Martnez de la Rosa ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95729" title="Llista d'asteroides/101?200" nonfiltered="3036" processed="3020" dbindex="38267">

|-
| 101 Helena
| 15 d'agost, 1868
| Ann Arbor, Michigan
| J. C. Watson
|-
| 102 Miriam
| 22 d'agost, 1868
| Clinton, Comtat d'Oneida, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 103 Hera
| 7 de setembre, 1868
| Ann Arbor, Michigan
| J. C. Watson
|-
| 104 Klymene
| 13 de setembre, 1868
| Ann Arbor, Michigan
| J. C. Watson
|-
| 105 Artemis
| 16 de setembre, 1868
| Ann Arbor, Michigan
| J. C. Watson
|-
| 106 Dione
| 10 d'octubre, 1868
| Ann Arbor, Michigan
| J. C. Watson
|-
| 107 Camilla
| 17 de novembre, 1868
| Madras, ndia
| N. R. Pogson
|-
| 108 Hecuba
| 2 d'abril, 1869
| Dsseldorf, Alemanya
| R. Luther
|-
| 109 Felicitas
| 9 d'octubre, 1869
| Clinton, Comtat d'Oneida, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 110 Lydia
| 19 d'abril, 1870
| Marsella, Frana
| A. Borrelly
|-
| 111 Ate
| 14 d'agost, 1870
| Clinton, Comtat d'Oneida, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 112 Iphigenia
| 19 de setembre, 1870
| Clinton, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 113 Amalthea
| 12 de mar, 1871
| Dsseldorf, Alemanya
| R. Luther
|-
| 114 Kassandra
| 23 de juliol, 1871
| Clinton, Comtat d'Oneida, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 115 Thyra
| 6 d'agost, 1871
| Ann Arbor, Michigan
| J. C. Watson
|-
| 116 Sirona
| 8 de setembre, 1871
| Clinton, Comtat d'Oneida, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 117 Lomia
| 12 de setembre, 1871
| Marsella, Frana
| A. Borrelly
|-
| 118 Peitho
| 15 de mar, 1872
| Dsseldorf, Alemanya
| R. Luther
|-
| 119 Althaea
| 3 d'abril, 1872
| Ann Arbor, Michigan
| J. C. Watson
|-
| 120 Lachesis
| 10 d'abril, 1872
| Marsella, Frana
| A. Borrelly
|-
| 121 Hermione
| 12 de maig, 1872
| Ann Arbor, Michigan
| J. C. Watson
|-
| 122 Gerda
| 31 de juliol, 1872
| Clinton, Comtat d'Oneida, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 123 Brunhild
| 31 de juliol, 1872
| Clinton, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 124 Alkeste
| 23 d'agost, 1872
| Clinton, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 125 Liberatrix
| 11 de setembre, 1872
| Pars, Frana
| P. M. Henry
|-
| 126 Velleda
| 5 de novembre, 1872
| Pars, Frana
| P. P. Henry
|-
| 127 Johanna
| 5 de novembre, 1872
| Pars, Frana
| P. M. Henry
|-
| 128 Nemesis
| 25 de novembre, 1872
| Ann Arbor, Michigan
| J. C. Watson
|-
| 129 Antigone
| 5 de febrer, 1873
| Clinton, Comtat d'Oneida, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 130 Elektra
| 17 de febrer, 1873
| Clinton, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 131 Vala
| 24 de maig, 1873
| Clinton, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 132 Aethra
| 13 de juny, 1873
| Ann Arbor, Michigan
| J. C. Watson
|-
| 133 Cyrene
| 16 d'agost, 1873
| Ann Arbor, Michigan
| J. C. Watson
|-
| 134 Sophrosyne
| 17 de setembre, 1873
| Dsseldorf, Alemanya
| R. Luther
|-
| 135 Hertha
| 18 de febrer, 1874
| Clinton, Comtat d'Oneida, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 136 Austria
| 18 de mar, 1874
| Pola, Crocia
| J. Palisa
|-
| 137 Meliboea
| 21 d'abril, 1874
| Pola, Crocia
| J. Palisa
|-
| 138 Tolosa
| 19 de maig, 1874
| Tolosa, Frana
| J. Perrotin
|-
| 139 Juewa
| 10 d'octubre, 1874
| Pequn, Xina
| J. C. Watson
|-
| 140 Siwa
| 13 d'octubre, 1874
| Pola, Crocia
| J. Palisa
|-
| 141 Lumen
| 13 de gener, 1875
| Pars, Frana
| P. P. Henry
|-
| 142 Polana
| 28 de gener, 1875
| Pola, Crocia
| J. Palisa
|-
| 143 Adria
| 23 de febrer, 1875
| Pola, Crocia
| J. Palisa
|-
| 144 Vibilia
| 3 de juny, 1875
| Clinton, Comtat d'Oneida, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 145 Adeona
| 3 de juny, 1875
| Clinton, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 146 Lucina
| 8 de juny, 1875
| Marsella, Frana
| A. Borrelly
|-
| 147 Protogeneia
| 10 de juliol, 1875
| Viena, ustria
| L. Schulhof
|-
| 148 Gallia
| 7 d'agost, 1875
| Pars, Frana
| P. M. Henry
|-
| 149 Medusa
| 21 de setembre, 1875
| Tolosa, Frana
| J. Perrotin
|-
| 150 Nuwa
| 18 d'octubre, 1875
| Ann Arbor, Michigan
| J. C. Watson
|-
| 151 Abundantia
| 1 de novembre, 1875
| Pola, Crocia
| J. Palisa
|-
| 152 Atala
| 2 de novembre, 1875
| Pars, Frana
| P. P. Henry
|-
| 153 Hilda
| 2 de novembre, 1875
| Pola, Crocia
| J. Palisa
|-
| 154 Bertha
| 4 de novembre, 1875
| Pars, Frana
| P. M. Henry
|-
| 155 Scylla
| 8 de novembre, 1875
| Pola, Crocia
| J. Palisa
|-
| 156 Xanthippe
| 22 de novembre, 1875
| Pola, Crocia
| J. Palisa
|-
| 157 Dejanira
| 1 de desembre, 1875
| Marsella, Frana
| A. Borrelly
|-
| 158 Koronis
| 4 de gener, 1876
| Berln, Alemanya
| V. Knorre
|-
| 159 Aemilia
| 26 de gener, 1876
| Pars, Frana
| P. P. Henry
|-
| 160 Una
| 20 de febrer, 1876
| Clinton, Comtat d'Oneida, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 161 Athor
| 19 d'abril, 1876
| Ann Arbor, Michigan
| J. C. Watson
|-
| 162 Laurentia
| 21 d'abril, 1876
| Pars, Frana
| P. M. Henry
|-
| 163 Erigone
| 26 d'abril, 1876
| Tolosa, Frana
| J. Perrotin
|-
| 164 Eva
| 12 de juliol, 1876
| Pars, Frana
| P. P. Henry
|-
| 165 Loreley
| 9 d'agost, 1876
| Clinton, Comtat d'Oneida, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 166 Rhodope
| 15 d'agost, 1876
| Clinton, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 167 Urda
| 28 d'agost, 1876
| Clinton, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 168 Sibylla
| 28 de setembre, 1876
| Ann Arbor, Michigan
| J. C. Watson
|-
| 169 Zelia
| 28 de setembre, 1876
| Pars, Frana
| P. M. Henry
|-
| 170 Maria
| 10 de gener, 1877
| Tolosa, Frana
| J. Perrotin
|-
| 171 Ophelia
| 13 de gener, 1877
| Marsella, Frana
| A. Borrelly
|-
| 172 Baucis
| 5 de febrer, 1877
| Marseille, Frana
| A. Borrelly
|-
| 173 Ino
| 1 d'agost, 1877
| Marseille, Frana
| A. Borrelly
|-
| 174 Phaedra
| 2 de setembre, 1877
| Ann Arbor, Michigan
| J. C. Watson
|-
| 175 Andromache
| 1 d'octubre, 1877
| Ann Arbor, Michigan
| J. C. Watson
|-
| 176 Iduna
| 14 d'octubre, 1877
| Clinton, Comtat d'Oneida, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 177 Irma
| 5 de novembre, 1877
| Pars, Frana
| P. P. Henry
|-
| 178 Belisana
| 6 de novembre, 1877
| Pola, Crocia
| J. Palisa
|-
| 179 Klytaemnestra
| 11 de novembre, 1877
| Ann Arbor, Michigan
| J. C. Watson
|-
| 180 Garumna
| 19 de gener, 1878
| Tolosa, Frana
| J. Perrotin
|-
| 181 Eucharis
| 2 de febrer, 1878
| Marsella, Frana
| P. Cottenot
|-
| 182 Elsa
| 7 de febrer, 1878
| Pola, Crocia
| J. Palisa
|-
| 183 Istria
| 8 de febrer, 1878
| Pola, Crocia
| J. Palisa
|-
| 184 Dejopeja
| 28 de febrer, 1878
| Pola, Crocia
| J. Palisa
|-
| 185 Eunike
| 1 de mar, 1878
| Clinton, Comtat d'Oneida, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 186 Celuta
| 6 d'abril, 1878
| Pars, Frana
| P. M. Henry
|-
| 187 Lamberta
| 11 d'abril, 1878
| Marsella, Frana
| J. Coggia
|-
| 188 Menippe
| 18 de juny, 1878
| Clinton, Comtat d'Oneida, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 189 Phthia
| 9 de setembre, 1878
| Clinton, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 190 Ismene
| 22 de setembre, 1878
| Clinton, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 191 Kolga
| 30 de setembre, 1878
| Clinton, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 192 Nausikaa
| 17 de febrer, 1879
| Pola, Crocia
| J. Palisa
|-
| 193 Ambrosia
| 28 de febrer, 1879
| Marsella, Frana
| J. Coggia
|-
| 194 Prokne
| 2 de mar, 1879
| Clinton, Comtat d'Oneida, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 195 Eurykleia
| 19 d'abril, 1879
| Pola, Crocia
| J. Palisa
|-
| 196 Philomela
| 14 de maig, 1879
| Clinton, Comtat d'Oneida, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 197 Arete
| 21 de maig, 1879
| Pola, Crocia
| J. Palisa
|-
| 198 Ampella
| 13 de juny, 1879
| Marsella, Frana
| A. Borrelly
|-
| 199 Byblis
| 9 de juliol, 1879
| Clinton, Comtat d'Oneida, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 200 Dynamene
| 27 de juliol, 1879
| Clinton, Nova York
| C. H. F. Peters
|-















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95734" title="Freixe" nonfiltered="3037" processed="3021" dbindex="38268">






Els freixes formen el gnere Fraxinus de plantes amb flor dins la famlia olecia. 

Les espcies del gnere sn originries d'Eursia, Nord d'frica i Amrica del Nord.

Adopten la forma d'arbres de mida mitjana o gran i, excepte unes poques espcies subtropicals, sn de fulla caduca. Normalment les fulles sn de disposici oposada, compostes i pinnades. Les flors d'algunes espcies no tenen periant, d'altres noms tenen calze i encara d'altres tenen quatre ptals. Els fruits sn del tipus smara. 

Als Pasos Catalans es troben tres espcies autctones: el freixe de fulla grossa (F. excelsior), el freixe de fulla petita (F. angustifolia) i el freixe de flor (F. ornus). Tamb hi trobem conreada com a ornamental l'espcie Fraxinus pennsylvanica, originria d'Amrica del Nord.

El freixe de flor es distingeix per ser l'nica espcie autctona amb corolla, de quatre ptals blancs.

El freixe juga un paper important en la mitologia nrdica, ja que Yggdrasil, l'arbre primordial, pertany a aquest gnere. 

 Algunes espcies .

 Fraxinus americana ;
 Fraxinus caroliniana ;
 Fraxinus nigra ;
 Fraxinus pennsylvanica;
 Fraxinus profunda (sinnim: F. tomentosa) ;
 Fraxinus quadrangulata ;
;
 Fraxinus anomala ;
 Fraxinus cuspidata ;
 Fraxinus dipetala ;
 Fraxinus dubia;
 Fraxinus gooddingii ;
 Fraxinus greggii ;
 Fraxinus latifolia ;
 Fraxinus lowellii ;
 Fraxinus papillosa ;
 Fraxinus purpusii ;
 Fraxinus rufescens;
 Fraxinus texensis ;
 Fraxinus uhdei ;
 Fraxinus velutina ;

;
 Fraxinus angustifolia - Freixe de fulla petita;
 Fraxinus angustifolia var. oxycarpa (F. oxycarpa) Freixe caucasi;
 Fraxinus excelsior - Freixe de fulla grossa o freixe de fulla gran;
 Fraxinus holotricha;
 Fraxinus ornus - Freixe de flor o freixe femella;
 Fraxinus pallisiae ;

;
 Fraxinus apertisquamifera  ;
 Fraxinus baroniana  ;
 Fraxinus bungeana ;
 Fraxinus chinensis ;
 Fraxinus chiisanensis ;
 Fraxinus floribunda ;
 Fraxinus griffithii ;
 Fraxinus hubeiensis  ;
 Fraxinus lanuginosa  ;
 Fraxinus longicuspis ;
 Fraxinus malacophylla;
 Fraxinus mandshurica ;
 Fraxinus mariesii ;
 Fraxinus micrantha ;
 Fraxinus paxiana ;
 Fraxinus platypoda ;
 Fraxinus raibocarpa ;
 Fraxinus sieboldiana ;
 Fraxinus spaethiana ;
 Fraxinus trifoliata ;
 Fraxinus xanthoxyloides;

Referncies.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95735" title="Fons Mundial per la Natura" nonfiltered="3038" processed="3022" dbindex="38269">

El Fons Mundial per la Natura (en angls: World Wide Fund for Nature, World Wildlife Fund o WWF) s una organitzaci de conservaci global de l'ambient, investigaci i de defensa ambiental. 

Aquesta associaci, t la seva seu Gland a Sussa, compte amb ms de 4,7 milions de membres a travs de tot el mn i disposa d'una xarxa operacional en 96 pasos.

Historia.

Amb l arribada al zoolgic de Londres del panda gegant (Ailuropoda melanoleuca) Chi-Chi el 1961, va comenar la polmica sobre la intervenci de l home en la natura i les repercussions en l extinci d espcies com els ossos panda, en perill a causa de l aniquilaci dels boscos de canyes de bamb, promoguda pels colonitzadors occidentals, per evitar plagues de rates en cas de floraci i gran producci de gra dels bambs, com succe a Mizoram el 1959; en contradicci al pensament tradicional d Orient en qu es considera que l any que floreix un bosc de bamb (segons l espcie poden tardar desenes d anys a florir) ser un any de progrs, sense passar gana, amb molt de gra emmagatzemat. 

WWF fou fundada l'11 de setembre de 1961 a Morges, Sussa, per Sir Julian Huxley (1887-1975), Sir Peter Markham Scott (1909-1989), Guy Mountfort (1905-2003) i Max Nicholson (1904-2003) sota el nom de World Wildlife Fund for Animals, per esdevenir el 1986 amb el nom actual arreu del planeta World Wide Fund for Nature (tot i que als Estats Units i el Canad encara consereven el nom original). Adoptant com a logotip el mundialment reconegut panda, d'expressius ulls i pegats negres, inspirat pel panda Chi-Chi.

La seva creaci es pot considerar lnici de l'actual moviment ecologista.

Objtectius.
WWF es dedica a parar la degradaci de l'ambient natural del planeta, i construir un futur en el qual els ssers humans visquin en harmonia amb la naturalesa: 
 conservant el mn diversitat biolgica ;
 assegurant-se que l's sostenible dels recursos naturals;
 promovent la reducci de contaminaci i la consumici malbaratadora. ;

WWF treballa actualment en la conservaci de tres biomes: boscos, ecosistemes d'aigua dola, i oceans i costes. Aquests treballs de la conservaci contenen la major part de la biodiversitat mundial, i proporcionen les mercaderies i els serveis ambientals dels quals tota la vida depn en ltima instncia. 

WWF promou un acostament efectiu, basat en la cincia a la conservaci, que se centra en sis aplicacions de la prioritat preocupaci global: boscos, oceans i costes, aigua dola, espcie en estat d'extinci, i les amenaces insidioses de productes qumics txics i canvi climtic. Per a cadascun d'aquestes edicions, WWF ha desenvolupat blancs mesurables, i t en funcionament ms de 1.200 projectes d'estudi.

El 1988 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de la Concrdia, juntament amb la Uni Internacional per la Conservaci de la Natura.

Presidents.
 1962-1976: Prncep Bernat dels Pasos Baixos;
 1976-1981: John H Loudon;
 1981-1996: Prncep Felip d'Edimurg;
 1996-1999: Syed Babar Ali;
 2000-2000: Ruud Lubbers;
 2000-2001: Sara Morrison;
 2001-actualitat: Emeka Anyaoku;

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de la WWF Internacional;
  Pgina Oficial WWF, Espanya;
  Pgina Oficial WWF, Frana;
  Pgina Oficial WWF, Itlia;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de la Concrdia 1988 ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95743" title="Fundaci Americana per la Investigaci sobre la Sida" nonfiltered="3039" processed="3023" dbindex="38272">

La Fundaci Americana per la investigaci sobre la SIDA (en angls: The Foundation for AIDS Research o amfAR) s una organitzaci no lucrativa nord-americana, fundada l'any 1985, dedicada a l'ajuda de la investigaci de la sida, la prevenci del VIH, l'educaci sobre el tractament, i la defensa de la malaltia i la seva difusi als mitjans de comunicaci.

Amb la seva llibertat i flexibilitat de respondre rpidament a les oportunitats que emergeixen i a la seva determinaci d'invertir en la investigaci, l'amfAR ocupa un paper nic, cataltic en l'acceleraci del pas de la investigaci del VIH i la realitzaci de bretxes veritables. Finanat per contribucions voluntries d'individus, fundacions i corporacions, l'amfAR ha invertit gaireb 250 milions de dlars en suport de la seva missi des de 1985 i de concessions finanades a ms de 2.000 equips d'investigaci per tot el mn. 

El 1992 li fou concedit el Premi Prncep d'Astries de la Concrdia.

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de l'amfAR;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de la Concrdia 1992;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95745" title="Palo" nonfiltered="3040" processed="3024" dbindex="38273">

El palo (de l'escora de la quina, coneguda com a palo quina) s una beguda alcohlica tpica de Mallorca obtinguda per maceraci o infusi d'escora de quina (Cinchona sp) i d'arrels de genciana (Gentiana lutea), amb sucre, sacarosa caramelitzada, i alcohol etlic.

La quina, originria d'Amrica del Sud que fou coneguda a Espanya a travs de la comtessa de Chinchn. Les escorces de la quina contenen diverses subtncies, com la quinina, que li donen un sabor amarg i astringent, per que t propietats antipirtiques i antipaldiques. La comtessa, a l'any 1638 va caure malalta a Lima, fou tractada amb quina i es va curar. Quan torn a Espanya va portar escora de quina, que va adquirir una gran popularitat com a remei per a les "febres" i es va estendre a altres indrets europeus. La genciana s una planta perenne que cont substncies causants de la seva intensa amargor. s tonificant i estimulant de la secreci salival i dels sucs gstrics. Tamb fou emprada com a remei per combatre el paludisme. A les Illes hi havia moltes zones del litoral que eren pantanoses i que constituen un excellent medi de cultiu per als moscards, portadors de les denominades "febres". Aix va fer que s'acceptassin amb facilitat els extractes de quina i genciana, introduts pels comerciants que venien a intercanviar espcies i altres productes com a remei per combatre les febres. Amb el temps, per tal de millorar el desagradable sabor d'aquests se'ls afegiren concentrats de sucres de ram, de figues seques i de garrova. Aquests extractes ensucrats s'encalentien a fi de concentrar-los i, en conseqncia, el sucre s'anava caramellitzant i enfosquint. El gust que assolia emmascarava l'amargor. Aquest xarop tenia una vida relativament limitada perqu el producte fermentava amb facilitat, i s'opt per afegir-hi alcohol. Naixia aix el palo, que poc a poc va veure limitada la quantitat de quinina i de genciana, augmentat l'alcohol i enfosquit el sucre. Al final ha deixat de banda el seu valor medicinal i s'ha convertit en una aperitiu apreciat i reconegut al nostre entorn. El 1993 es va aprovar el Reglament de la denominaci geogrfica Palo de Mallorca, la qual cosa permet per una part protegir el nom geogrfic, i per altra evitar la competncia deslleial i garantir la qualitat del producte.

Caracterstiques sensorials.
s molt obscur, quasi negre, dens, esps i viscs. Quan es remou dins el tass, a les parets hi queda aferrada una fina capa de color caramel que, inicialment s llisa i uniforme, per que en poc temps, en evaporar-s'hi Palo de Mallorca l'alcohol, forma uns regalims gruixuts perfectament definits que es mantenen de forma permanent i que poden arribar a formar una pasta. s aromtic, per no en excs. Predominen les aromes de l'alcohol i del caramel i es percebeix un record indefinit a fusta que algunes persones associen al regalssim. En boca causa una sensaci complexa per la simultanetat d'impressions amb un predomini inicial del dol, que es veu tot seguit acompanyat per l'ardor de l'alcohol i que acaba arrodonint-se amb una mescla d'amargors causada, tant pels extractes de plantes presents, com per la caramellitzaci del sucre. La persistncia que queda en boca s molt perllongada: desapareixen primer les sensacions de l'alcohol, llavors la dolor, quedant, al final, el predomini del record amarg.

Caracterstiques qumiques.
El reglament de la DG Palo de Mallorca estableix les caracterstiques fisicoqumiques segents:
 Grau alcohlic: 25-36% volum.
 Contingut en sucres: 300-500 g/l.
 Densitat relativa (20C): 1.1200-1.1780 g/ml.
 Contingut mxim de metanol: 1 g/l.
 Contingut mxim de metalls pesants: (40 ppm, expressats en plom) ;

Consum.
A Mallorca el Palo se sol consumir com a aperitiu juntament amb begudes carbniques, la combinaci ms famosa s el Palo amb sifn

Elaboraci.
La zona d'elaboraci del Palo de Mallorca s l'illa de Mallorca. Segons el reglament de la denominaci, el Palo de Mallorca s'obt per maceraci, bsicament de quina i genciana, en alcohol etlic d'origen agrcola i aigua. Tamb es contempla l'opci d'obtenir-lo per infusi de quina i genciana en aigua, amb addici posterior de l'alcohol; a aquesta infusi se li afegeix la sacarosa dissolta en aigua i el sucre caramellitzat per encalentiment. Les matries primeres emprades en l'elaboraci del Palo de Mallorca sn: a) Quina: escora de diversos arbres del gnere Cinchona b) Genciana: arrels seques de la planta perenne Gentiana lutea. c) Alcohol: alcohol etlic obtingut per destillaci i/o rectificaci, prvia fermentaci alcohlica, de productes agrcoles. d) Sacarosa, en qualsevol de les seves presentacions per a s alimentari. No s'utilitzen en cap cas olis essencials ni colorants artificials. Els nics colorants que poden emprar-se sn infusions o maceracions de productes naturals o caramel de sucre.

Sistema de control.
Els elaboradors de palo, per poder usar la menci Palo de Mallorca a les seves etiquetes han d'estar inscrits al Registre de la denominaci geogrfica, que gestiona la Direcci General d'Agricultura de la Conselleria d'Agricultura i Pesca de Govern Balear.

Enllaos externs.
Copiat de Illes Balears Qualitat amb el seu perms.
 Denominaci Geogrfica Palo de Mallorca;
 Receptes;
 Una pgina molt completa ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95747" title="Herbes" nonfiltered="3041" processed="3025" dbindex="38274">

Herbes s una beguda alcohlica anisada tpica de Mallorca, Eivissa i Formentera, obtinguda per la maceraci i/o la destillaci hidroalcohlica de plantes aromtiques de l illa. Se n distingeixen tres tipus: de dolces, de mesclades i de seques.

Est protegida en dues denominacions geogrfiques: Herbes de Mallorca i Herbes Eivissenques.

Caracterstiques qumiques.
El Reglament de la DG Herbes de Mallorca estableix les segents caracterstiques qumiques:
 Grau alcohlic adquirit: 20-50% volum.
 Contingut mxim en metanol: 0,5 g/hl d alcohol a 100% vol.
 Contingut mxim de substncies voltils: sters (expressats en acetat d etil): 300 ppm; aldehids (expressats en acetaldehids): 90 ppm; acidesa voltil (expressada en cid actic): 150 ppm; furfural: 15 ppm; alcohols superiors (expressats en alcohol amlic): 225 ppm.
 Contingut mxim de metalls pesants: arsnic: 0,8 ppm; plom: 1 ppm; zinc: 10 ppm; coure: 10 ppm. El total de metalls pesants expressats en plom no pot ser superior a 40 ppm.

Les Herbes Eivissenques tenen les segents caracterstiques qumiques son:
 Grau alcohlic: entre 24 i 38%.
 Contingut en sucre: mxim 250 g/l.
 Densitat (a 20C): inferior a 1,18 g/ml.
 Contingut mxim de metanol: 1g/l.
 Contingut mxim de metalls pesants: 40 ppm (expressades en plom) ;

Consum.
La tradici popular atribueix a les herbes propietats digestives per aix s com el seu consum desprs de menjars especialment acompanyant del caf.

Enllaos externs.
 Herbes mallorquines a Illes Balears Qualitat;
 Herbes eivissenques a Illes Balears Qualitat;
 Denominaci Geogrfica Herbes de Mallorca;
 Denominaci Geogrfica Herbes Eivissenques;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95749" title="Francisco Vallejo Pons" nonfiltered="3042" processed="3026" dbindex="38275">

Francisco Vallejo Pons (Es Castell, Menorca, 21 d'agost de 1982) es un escaquista menorqu.

El 1999 li fou otorgat el ttol de Gran Mestre Internacional, essent el ms jove de l'Estat en rebre aquest ttol amb noms 16 anys.

L'any 2000, consegu el subcampionat d'Europa Sub-20 a Avils, i aquell mateix any es proclam campi del mn sub-18.

El juliol de 2005, estava classificat amb 2681 punts en el rnquing de la Federaci Internacional d'Escacs. El 25 de febrer de 2006, aconsegu vncer al campi del mn Veselin Topalov en 56 moviments amb peces negres.

Enllaos externs.

Web oficial GM Francisco Vallejo ;
Fitxa de la Federaci Internacional d'Escacs;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95752" title="Antoni Prats" nonfiltered="3044" processed="3027" dbindex="38277">

Antoni Prats Calbet (1927), pintor, esportista i escriptor eivissenc.
Antoni Prats Servera (1971), futbolista mallorqu.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95753" title="Simn Andreu Trobat" nonfiltered="3045" processed="3028" dbindex="38278">
Simn Andreu Trobat s un actor mallorqu nascut l'1 de gener de 1941 a Sa Pobla. 

De ben petit, la famlia Andreu es trasllad a viure a Palma.

Va iniciar estudis de dret per els deix per estudiar art dramtic.  Desprs d'abandonar el seus estudis d'art dramtic als vint anys, s'incorpora al mn cinematogrfic. s un actor de formaci  autodidctica.  El seu domini de l'angls i el francs li permetria des del principi de la seva carrera, la participaci en nombroses coproduccions. El 1959 es trasllad a Madrid on far un paper curt a "Historia de una noche".   Pocs anys desprs i amb mires internacionals, canvi la seva residncia a Paris on comen a fer pellcules franceses.  En 1971 torn a viure a Madrid.

La seva primera pellcula fou el 1961, titulada Cuidado con las personas formales dirigida por Agustn Navarro, per la seva intervenci a Un balcn sobre el infierno (1964), coproducci hispanofrancesa, li don una projecci internacional. Desprs de la seva estada a Pars (1964-71) fix la seva residncia a Madrid, en viatges constants a altres llocs derivats de la seva activitat com a actor. La seva filmografia es molt extensa: ha arribat a participar en ms de 150 pellcules. 

A part a la seva filmografia cinematogrfica, tamb en Sim Andreu ha participat en diverses sries i obres de teatre com:
Un hombre para la eternidad, de Robert Bold (1969);
Cena para dos , de la companyia teatral de Xesc Forteza (1979) actuava amb Margaluz.
La tragicomedia del prncipe Carlos (1980);
Faust, de Lloren Villalonga (1997) ;

Andreu est casat amb Nieves Sagrado, viu a Madrid entre les seves aficions est la lectura, viatjar i passatjar per Sa Pobla.
Fou nombrat clamater de les festes de Sant Antoni de l'any 2003.

Premis.
El 1991 va rebre el Siurell de Plata del diari Ultima Hora.
El 2005 va rebre el Premi Ramon Llull.

Filmografia incompleta .
Las Crnicas de Narnia: El Principe Caspian(2008) paper de Lord Scythley;
Savage Grace de Tom Kalin (2007);
Bridget Jones: Sobrevivir de Beeban Kidron (2004) paper d'un ambaixador;
Amar en tiempos revueltosSegunda Temporada de Rudolf Sirera (2006) ;
Goya's Ghosts, de Milos Forman (2006);
Nern de Paul Marcus (2004);
Los amantes blgaros, de Eloy de la Iglesia (2003);
Beyond Re-Animator deBrian Yuzna (2003);
El Mar de Agust Villaronga (2000);
El color de las nubes de Mario Camus (1997);
Cuestin de Suerte, de Rafael Molen (1996);
Adosados de Mario Camus (1996);
Tu nombre envenena mis sueos, de Pilar Mir (1996);
El desafio final de Ted Kotcheff (1995);
Beltenebros de Pilar Mir (1991);
El viaje a ninguna parte, de Fernando Fernn Gmez (1986);
Rquiem por un campesino espaol de Francisco Betri (1985);
Los placeres ocultos d'Eloy de la Iglesia (1977);
Del amor y de la muerte de Antonio Gimnez-Rico(1977);
La Chica de Via Condotti, de  Germn Lorente (1974);
Los cuatro del Fort Apache de Giuseppe Rossatti (1973);
La casa de las chivas de Len Klimovsky (1972);
The Blood Spattered Bride, de Vicente Aranda  (1972);
El hombre del ro malo de Eugenio Martn (1971);
El Regresode Harold  Pinter- srie de TV (1970);
Golpe de mano, de Jos Antonio de la Loma (1969);
Un balcn sobre el infierno, coo-producci hispana-francesa.
Cuidado con las personas formales, de Agustn Navarro (1961);
Siempre es domingo de Fernando Palacios(1961);
El buen amor de Francisco Reguero.
Historia de una noche (1959);

Ha treballat al costat d'artistes com: Carlos Larraaga, Gina Lollobrigida, Stephen Boyd, Rene Zellweger, Antonio Banderas, Assumpte Serna, Julia Gutirrez-Caba, Patsy Kensit, Elsa Pataky, Santiago Segura, Julianne Moore, Colin Firth, Eduardo Noriega, Jeffrey Combs, Fernndo Fernn Gmez, Antonio Ferrandis, Amparo Muoz, Terele Pavez, Dolph Lundgren o con Ana Duato, entre altres.

Enllaos externs.
 Entrevista;
 Bloc de Miquel Lpez Crespi;
 ;
 IMDB ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95755" title="Herbes de Mallorca" nonfiltered="3046" processed="3029" dbindex="38279">

Herbes de Mallorca s una beguda tradicional d'aquesta illa.

Histria.
Els rabs descobriren i impulsaren el procs de l'obtenci d'alcohol per destillaci en el segle IX, el qual arrib ms tard (s. XII i XIII) a Europa de mans dels comerciants venecians. Els monestirs i les companyies eclesistiques jugaren un paper important en l'obtenci de destillats que, en un principi, tenien finalitats curatives i medicinals. A les Illes, a finals del segle XIII, el mallorqu Ramon Llull va fer importants aportacions al procs de la destillaci. A finals del segle XVIII hi havia a Mallorca 177 alambins dedicats a obtenir aiguardent del qu se'n produen 780.000 litres, i dels quals el 60% era per a consum illenc. En el segle XIX s'exportaven begudes a altres indrets, com per exemple Amrica del Sud. A finals d'aquest mateix segle, moment en qu es popularitz i generalitz la fabricaci i el consum de les herbes, s'obriren diverses destilleries que encara perduren avui en dia. A les Illes actualment existeix una important xarxa de producci de begudes espirituoses que sn apreciades pels illencs i pels visitants, productes que formen part de les nostres festes, costums i tradicions. En el reglament de la denominaci geogrfica, les Herbes de Mallorca es defineixen com a una beguda espirituosa anisada obtinguda bsicament per l'extracci d'aromes de diverses plantes de la prpia illa com ara el fonoll, roman, herba llusa, camamilla, llimoner, taronger i tarong. Els antecedents de les herbes es poden situar als monestirs, on els frares hi elaboraven un ampli ventall d'aiguardents i begudes espirituoses fetes amb herbes i fruites. Els pagesos mallorquins elaboraven, a les possessions, les herbes grcies a la presncia de molts d'alambins, a mitjans i finals del segle XVIII, que subministraven la beguda espirituosa anisada. Posteriorment es crearen indstries licoreres amb una producci considerable, tot i que encara actualment s molt comuna l'elaboraci casolana d'herbes per al consum propi, amb receptes prpies segons el gust de cada famlia. Tradicionalment aquesta beguda espirituosa anisada ha tingut una gran acceptaci a Mallorca tant a nivell industrial com casol. El 2002 es va aprovar el Reglament de la denominaci geogrfica Herbes de Mallorca, la qual cosa permet per una part protegir el nom geogrfic, i per altra evitar la competncia deslleial i garantir la qualitat del producte.

Elaboraci.
Les Herbes de Mallorca s'obtenen per una mescla d'una beguda espirituosa anisada amb una soluci hidroalcohlica aromatitzada per maceraci i/o destillaci de plantes aromtiques. Els ingredients essencials de les Herbes de Mallorca sn els segents:

 Beguda espirituosa anisada;
 Alcohol etlic d'origen agrcola;
 Aigua;
 Plantes aromtiques: herba llusa, camamilla, taronger, llimoner, roman, tarong i Herbes de Mallorca fonoll, produdes totes elles a l'illa de Mallorca. ;

L'elaboraci i embotellament de les Herbes de Mallorca es realitza exclusivament a l'illa de Mallorca. 

Caracterstiques sensorials.
Les Herbes de Mallorca sn de color verd a ambre amb distintes intensitats i matisos i es detecta una rica multiplicitat d'aromes que envolten l'olor de l'ans. Els intervals de dolor sn molt amples la qual cosa permet que cada consumidor trobi el que desitja.

Caracterstiques qumiques.
El Reglament de la DG Herbes de Mallorca estableix les segents caracterstiques qumiques:

 Grau alcohlic adquirit: 20-50% volum.
 Contingut mxim en metanol: 0,5 g/hl d'alcohol a 100% vol.
 Contingut mxim de substncies voltils: sters (expressats en acetat d'etil): 300 ppm; aldehids (expressats en acetaldehids): 90 ppm; acidesa voltil (expressada en cid actic): 150 ppm; furfural: 15 ppm; alcohols superiors (expressats en alcohol amlic): 225 ppm.
 Contingut mxim de metalls pesants: arsnic: 0,8 ppm; plom: 1 ppm; zinc: 10 ppm; coure: 10 ppm. El total de metalls pesants expressats en plom no pot ser superior a 40 ppm. ;

Tipus d'Herbes de Mallorca.
En funci del contingut en sucres i del grau alcohlic adquirit es diferencien tres tipus d'Herbes de Mallorca:

Herbes dolces: amb un grau alcohlic mnim del 20% i un mnim de 300 g/litre de sacarosa.
Herbes mesclades: amb un grau alcohlic mnim del 25% i un contingut de sucres comprs entre 100 i 300 g/l. Aquesta tipologia ha estat la resposta comercial a la demanda dels consumidors, en els propis bars, de mesclats d'herbes dolces i seques. Els cambrers agafaven una botella en cada m i les abocaven amb una gran habilitat al tass o la copa, simultniament, perqu quedessin ben mesclades.
Herbes seques: amb un grau alcohlic mnim del 35% i un mxim de 100 g/litre de sacarosa.

Sistema de control.
Els elaboradors d'herbes, per poder usar la menci Herbes de Mallorca a les seves etiquetes, han d'estar inscrits en el Registre de la Denominaci Geogrfica, que gestiona la Direcci General d'Agricultura, de la Conselleria d'Agricultura i Pesca del Govern Balear. Els elaboradors d'Herbes de Mallorca han de dur un sistema de registres, autoritzats prviament per la Direcci General d'Agricultura, que garanteixi la identificaci i traabilitat de les begudes espirituoses anisades comercialitzades amb la denominaci geogrfica Herbes de Mallorca. Anualment, els elaboradors d'Herbes de Mallorca, han de presentar davant la Direcci General d'Agricultura declaraci, en imprs normalitzat, de les existncies, produccions i de la comercialitzaci d'Herbes de Mallorca.

Bibliografia.
Copiat amb el seu perms de ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95756" title="Herbes Eivissenques" nonfiltered="3047" processed="3030" dbindex="38280">
Les Herbes Eivissenques sn una beguda espirituosa anisada amb extractes d'aromes de diverses plantes medicinals i amb un grau variable d'edulcoraci.

Histria.
A finals del segle XIX, curiosament a Formentera va nixer el que es podria denominar la primera indstria de begudes espirituoses de les Pitises. Com s ben sabut, molts dels residents de Formentera compaginaven les labors de pescadors, agricultors i ramaders. Per un d'ells, cap al 1880, tenia altres prioritats i amb el seu llat feia viatges a Barcelona per abastir l'illa d'objectes i estris all no existents. Va conixer els secrets dels alambins i de la fabricaci de begudes alcohliques. Cre una petita fbrica que anys desprs traslladaria a Eivissa i que, a hores d'ara encara perdura. L'any 1997 s'aprov la denominaci geogrfica Herbes Eivissenques, la qual cosa permet per una part protegir el nom geogrfic, i per l'altra evitar la competncia deslleial i garantir la qualitat del producte. 

Elaboraci.
Les Herbes Eivissenques es defineixen al reglament de la denominaci geogrfica com a una beguda espirituosa anisada obtinguda bsicament per l'extracci d'aromes de diverses plantes procedents de la zona d'elaboraci com sn el fonoll, tim, roman, herballusa, espgol, ruda, eucaliptus, camamilla, ginebre amb ginebrons, orenga, menta, herba-sana, fulles i pell de llimona i taronja, i slvia en presencia d'altres plantes com l'ans estrellat o badiana i l'ans verd o matafaluga. L'extracci de les aromes de les plantes per a l'elaboraci d'Herbes Eivissenques es realitza segons els mtodes Herbes Eivissenques  segents:

 Destillaci: en alambins de coure a foc lent de gas durant 18 h.
 Maceraci: en soluci hidroalcohlica d'alcohol etlic d'origen agrcola de 70 durant 15 dies.
 Infusi: en aigua que bull, deixant-la desprs refredar. ;

El producte obtingut mitjanant els mtodes descrits es mescla posteriorment per obtenir un licor amb un contingut alcohlic entre els 24 i 38 % vol. L'mbit d'elaboraci de les Herbes Eivissenques sn les illes d'Eivissa i Formentera.

Caracterstiques sensorials.
Les Herbes Eivissenques sn una confluncia de sabors i aromes que envolten els de l'ans. La riquesa de la mescla dona fora i equilibri al producte final. En certs casos predomina algun tipus concret d'aroma (fonoll, tim, roman) per en general es cerca la coexistncia mltiple i diversificada dels extractes integrants. El color podr oscillar entre el verd ambre i el verd.

Caracterstiques qumiques.
Les Herbes Eivissenques tenen les segents caracterstiques qumiques:

 Grau alcohlic: entre 24 i 38%.
 Contingut en sucre: mxim 250 g/l.
 Densitat (a 20C): inferior a 1,18 g/ml.
 Contingut mxim de metanol: 1g/l.
 Contingut mxim de metalls pesants: 40 ppm (expressades en plom) ;

Sistema de control.
Els elaboradors d'herbes eivissenques, per poder usar la menci Hierbas Ibicencas a les seves etiquetes han d'estar inscrits al Registre de la denominaci geogrfica, que gestiona i controla el Consell Insular d'Eivissa i Formentera.

Referncies.
Illes Balears Qualitat, amb .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95758" title="Nymera" nonfiltered="3048" processed="3031" dbindex="38281">


La Nymera, pataca o patata de canya (Helianthus tuberosus) s una planta conreada pel seu tubercle que pertany al mateix gnere que el gira-sol (Helianthus). 

s originria d'Amrica del nord on ja era conreada pels ndigenes abans de l'arribada dels europeus.

Planta de fins a 1'5 metres d'alada amb fulles de disposici oposada i captols florals similars al gira-sol per de mida menor
En l'actualitat, als Pasos Catalans es una planta molt poc conreada. La reproducci s a base de trossos del tubercle i un cop establerta s difcil que desaparegui. A molts horts es troben plantes residus de conreu de nymera abandonats de fa anys. 




Enllaos externs.
 Complete nutritional info.;
 Alternative Field Crops Manual: Jerusalem Artichoke;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95759" title="Rodolfo Fernndez Farrs" nonfiltered="3049" processed="3032" dbindex="38282">

Rodolfo 'Rudy' Fernndez Farrs, s un jugador de bsquet mallorqu (nascut a Palma, el 4 d'abril de 1985). Mesura 1'95 metres d'altura, pesa 85 kgs. i juga a la posici d'escolta. 

Jug des de petit a las categories inferiors del Joventut de Badalona, fins que puj al primer equip a l'ACB la temporada 2003-2004. Jugador de gran talent i projecci, a pesar de la seva joventut, duu dos anys intentant el seu salt a la NBA que es fa efectiu aquest 2008 de la m dels Portland Trail Blazers. El 2008 va rebre el Premi Ramon Llull.

NBA.
Estadstiques.


PJ: Partits Jugats, MPP: Minuts per Partit, PRPP: Pilotes Recuperades per Partit, TPP: Taps per Partit,RPP: Rebots per Partit, APP: Assistencies per Partit, PPP: Punts per Partit

Rcords Personals.
 25 punts (contra Miami 12/11/08);
 4 rebots ofensius (contra San Antonio 31/10/08);
 8 rebots defensius (contra Los Angeles Clippers 12/12/08);
 11 rebtos (contra Los Angeles Clippers 12/12/08);
 4 assistncies (4 vegades);
 3 pilotes robades (2 vegades);
 1 tap (6 vegades);
 38 minuts jugats (contra Los Angeles Clippers 12/12/08);

Palmars.










Ttols internacionals de selecci.
 Medalla d'or en el Mundial a  Jap.
 Medalla de plata en el Torneig junior de Mannheim. ;
 Medalla de bronze en el Campionat d'Europa (Categoria Cadet) a Riga.

Ttols internacionals de club.
 FIBA Cup (2006);
 ULEB Cup (2008);

Ttols nacionals de club.
 Lliga Catalana 2005, 2007;
 Copa del Rei 2008;

 Nominacions individuals .
 MVP Copa del Rei 2004, 2008;
 MVP Final de la Fiba Cup 2006;
 MVP Final Eight de la ULEB Cup 2008;

Enllaos externs.

 Perfil de Rudy Fernndez a NBA.com;
 Blog de Rudy Fernndez ADN.es;
 Fitxa oficial de Rudy Fernndez ACB.com;
 Estadstiques oficials de Rudy Fernndez a l'ACB;


 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95763" title="Escolta" nonfiltered="3050" processed="3033" dbindex="38283">

 Educaci: Persona que pertany al moviment juvenil escolta. Vegeu escoltisme.
Esport: posici que ocupa sobre el camp un jugador de bsquet. Vegeu escorta (bsquet).
 Seguretat: ofici consistent en protegir una altra persona. Vegeu escorta (seguretat).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95764" title="Els Bessons (El Llegat)" nonfiltered="3051" processed="3034" dbindex="38284">
Els Bessons sn uns personatges de la trilogia El Llegat, de Christopher Paolini.


 Paper a Eragon .
Els Bessons sn dos mags potents que donen suport als vardens. Se n revela poc del seu passat o sobre les seves vides personals. Tenen nom desconegut. Sn els responsables d investigar mentalment tot el que passa a Tronjheim. Mostren inters en l arribada d Eragon, i intentaran que aquest s uneixi al seu grup, el Du Vrangr Gata, amb la finalitat d aprendre ms sobre la Llengua Antiga. Sn els assignats per protegir a Eragon durant la Batalla de Farthen Dr, per Eragon perd el contacte amb ells i s obligat d aquesta manera a enfrontar-se a Durza en solitari. 

 Paper a Eldest .
Desprs de la batalla a Farthen Dr Els Bessons desapareixen, juntament amb Murtagh, i se ls dona per morts. Temps desprs, Oromis li revelar a Eragon que Els Bessons, que sabien moltes coses sobre els secrets dels vardens, s havien convertit en uns tradors abans de la batalla, i que havien fallat defensant-lo davant Durza de manera intencionada, perqu pogus capturar-lo.
Cap al final del llibre, durant la Batalla dels Camps Ardents, se sap que Els Bessons havien sobreviscut. Van fer-se amb el control d un grup d rgals amb el propsit de matar Ajihad i capturar Murtagh. Desprs d aconseguir matar el rei dels vardens, tenien encantat a Murtagh perqu no escaps, i se l van dur a Uru baen.
Van lluitar a la batalla amb les forces de Galbatorix, i van trobar el seu fi a mans de Roran a cop de martell.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95768" title="Garrow" nonfiltered="3052" processed="3035" dbindex="38285">
Garrow s un personatge fictici de la trilogia El Llegat, de Christopher Paolini. Garrow s el pare de Roran, l oncle d Eragon, el germ de Selena i marit de Marian.


 Histria .
Setze anys abans dels esdeveniments d Eragon, Selena arriba a Carvahall, sola i embarassada. Demana desesperadament a Garrow que cuidi de la seva criatura i, desprs de donar a llum a Eragon, marxa per no tornar a ser mai ms vista. Des de llavors, Garrow cuidar d Eragon, fins i tot desprs de la mort de Marian. Roran i Eragon van tirar endavant perfectament, i es consideraven un a l altre com germans, tot i que no ho fossin de sang.

 Paper a Eragon .
Desprs que Eragon trobs l ou de drac a Les Vertebrades, els desconeguts arriben a Carvahall cercant-lo. Roran, per aquelles dates, treballa en un mol a Therinsford. Eragon ha de fugir, i els desconeguts arrasen i cremen la granja de Garrow al no trobar-lo all, matant tamb al vell.
Ser a Eldest quan Eragon es donar compte que l estimava com si fos el seu propi pare, tot just desprs de descobrir la identitat del seu veritable pare (Morzan), i de parlar i solucionar aquest tema amb Roran.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95770" title="Asociacin de Academias de la Lengua Espaola" nonfiltered="3053" processed="3036" dbindex="38286">

L'Associaci d'Acadmies de la Llengua Espanyola (en castell: Asociacin de Academias de la Lengua Espaola)  va ser creada a Mxic l'any 1951 i est integrada per les 22 acadmies de la llengua espanyola existents en el mn. 

Histria.
Per iniciativa de Miguel Alemn, president de Mxic, es convoc el Primer Congrs d'Acadmies amb el propsit de treballar en uni per la integritat i creixement de l'idioma castell. Aquest es realitz entre el 23 d'abril i el 6 de maig de 1951, i s'insitu l'Associaci i la seva Comissi Permanent. En aquesta primera reuni no va estar present la Reial Acadmia Espanyola, per s que hi va participar en la Comissi Permanent. Des del Segon Congrs celebrat el 1956 a Madrid la RAE hi participa regularment. 

Aquesta collaboraci entre la RAE i les acadmies de la llengua s'expressa en la coautoria, a partir de la 22a edici (2001), del Diccionario de la Real Academia Espaola i lOrtografia en la seva edici de 1999, considerada una obra pan-hispana. Aix mateix l'Associaci pren part, tamb, en la de la Gramtica i l'elaboraci d'un Diccionari d'americanismes. 

Des de 2000 organitza lEscola de Lexicografia Hispnica que compta amb beques atorgades per un conveni entre la RAE i la Fundaci Carolina per a la formaci d'experts en lexicografia de l'espanyol. 

L'Associaci, al costat de la Reial Acadmia Espanyola, va ser guardonada amb el Premi Prncep d'Astries de la Concrdia l'any 2000 amb motiu dels seus esforos de collaboraci i consens. 

Organitzaci de l'Associaci. 
L'Associaci realitza un Congrs cada 4 anys. La direcci de l'Associaci correspon a la Comissi Permanent, integrada per un president (crrec ocupat pel director de la RAE), un secretari general (que recau en un acadmic llatinoameric escollit pel congrs), el tresorer de la RAE i 4 vocals de les acadmies associades que s'alternen anualment. 

Des de 1960, en el Tercer Congrs d'Acadmies celebrat a Bogot, Colmbia, s'aprova un conveni multilateral pel qual els governs dels pasos que compten amb una acadmia de la llengua es comprometen a donar-li suport i dotar-la dels mitjans fsics i financers per a la realitzaci de les seves activitats. Mesures que tamb s'apliquen a l'Associaci d'Acadmies de la Llengua Espanyola. 

Acadmies integrants. 
 

Les segents Acadmies de la Llengua Espanyola integren l'Associaci (per any de creaci): 
 Real Academia Espaola (1713) ;
 Acadmia Colombiana de la Llengua (1871) ;
 Acadmia Equatoriana de la Llengua (1874) ;
 Acadmia Mexicana de la Llengua (1875) ;
 Acadmia Salvadorenya de la Llengua (1876) ;
 Acadmia Veneolana de la Llengua (1883) ;
 Acadmia Xilena de la Llengua (1885) ;
 Acadmia Peruana de la Llengua (1887) ;
 Acadmia Guatemalteca de la Llengua (1887) ;
 Acadmia Costa-riquenya de la Llengua (1923) ;
 Acadmia Filipina de la Llengua Espanyola (1924) ;
 Acadmia Panamenya de la Llengua (1926) ;
 Acadmia Cubana de la Llengua (1926) ;
 Acadmia Paraguaiana de la Llengua Espanyola (1927) ;
 Acadmia Dominicana de la Llengua (1927) ;
 Acadmia Boliviana de la Llengua (1927) ;
 Acadmia Nicaragenca de la Llengua (1928) ;
 Acadmia Argentina de les Lletres (1931) ;
 Acadmia Nacional de Lletres de l'Uruguai (1943) ;
 Acadmia Hondurenya de la Llengua (1949) ;
 Acadmia Porto-riquenya de la Llengua Espanyola (1955) ;
 Acadmia Nord-americana de la Llengua Espanyola (1973) - integra l'Associaci des de 1980. ;

Enllaos externs.
  Associaci d'Acadmies de la Llengua Espaola;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de la Concrdia 2000;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95771" title="Hrothgar" nonfiltered="3054" processed="3037" dbindex="38287">
Hrothgar s el Rei dels Nans a la trilogia El Llegat de Christopher Paolini.


 Histria .
Hrothgar controla els tretze clans dels nans. El clan dels mestres ferrers i de treballadors del metall, el Durgrimst Ingeitum, s governat directament per ell (hi pertany), juntament amb els altre dotze clans. Aix li dna tot el control sobre Tronjheim, la ciutat de Farthen Dr. Tot i el seu poder, Hrothgar s conegut tamb per la seva saviesa i la seva precauci. Hrothgar t fe en Ajihad, lder dels vardens i els Genets de Drac, les niques forces que poden mantenir els humans i els nans junts.

s el quaranta-dos rei dels nans i ha estat al tron durant ms d un segle, fent-lo antic fins i tot als ulls d un nan. A pesar de la seva edat, Hrothgar s increblement fort, tal i com va demostrar a la Batalla sota Farthen Dr, on va empunyar el seu enorme martell, Volund, forjat per Korgan, el primer rei nan. Sent savi en les seves aliances i fort al camp de batalla, demostra que s un amic til per a Eragon.

A Eldest, lluita valerosament, per s mort pel nou Genet de Drac Murtagh. Es diu que Hrothgar volia morir encarant-se amb un enemic en el combat cos a cos, i no per art de la covard mgia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95773" title="Jeod" nonfiltered="3055" processed="3038" dbindex="38289">
Jeod Cames llargues s un personatge de la trilogia El Llegat de Christopher Paolini. s un comerciant ric de Teirm, amic de Brom.


 Histria .
Jeod va ser una vegada membre dels vardens, juntament amb Brom, i encara dna suport als vardens amb els beneficis del seu negoci. Tamb va ajudar a Brom a robar l ou de drac del qual sortiria Saphira.

 Paper a Eragon .
El primer cop que apareix, Jeod ha caigut en desgrcia, i molts dels seus vaixells i les seves crregues s han perdut. Mentre est afrontat aquesta difcil situaci, es troba amb Eragon i Brom, que estan perseguint els Ra zac. Li demanen si els hi pot ajudar a saber d on prov l Oli de Seithr que estan buscant, i Jeod ho far.

 Paper a Eldest .
A Eldest, Jeod coneix Roran i li ofereix, al cos d Eragon, l ajuda que aquest necessitava, revelant-se com un seguidor dels vardens, i oferint-se a viatjar amb ell i els vilatans de Carvahall fins a Surda, per lluitar contra l Imperi. Per aconseguir-ho, segrestaran un gran vaixell que pertanyia a l Imperi.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95774" title="Llista d'asteroides/201?300" nonfiltered="3056" processed="3039" dbindex="38290">

|-
| 201 Penelope
| 7 d'agost, 1879
| Pola, Crocia
| J. Palisa
|-
| 202 Chryses
| 11 de setembre, 1879
| Clinton, Comtat d'Oneida, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 203 Pompeja
| 25 de setembre, 1879
| Clinton, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 204 Kallisto
| 8 d'octubre, 1879
| Pola, Crocia
| J. Palisa
|-
| 205 Martha
| 13 d'octubre, 1879
| Pola, Crocia
| J. Palisa
|-
| 206 Hersilia
| 13 d'octubre, 1879
| Clinton, Comtat d'Oneida, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 207 Hedda
| 17 d'octubre, 1879
| Pola, Crocia
| J. Palisa
|-
| 208 Lacrimosa
| 21 d'octubre, 1879
| Pola, Crocia
| J. Palisa
|-
| 209 Dido
| 22 d'octubre, 1879
| Clinton, Comtat d'Oneida, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 210 Isabella
| 12 de novembre, 1879
| Pola, Crocia
| J. Palisa
|-
| 211 Isolda
| 10 de desembre, 1879
| Pola, Crocia
| J. Palisa
|-
| 212 Medea
| 6 de febrer, 1880
| Pola, Crocia
| J. Palisa
|-
| 213 Lilaea
| 16 de febrer, 1880
| Clinton, Comtat d'Oneida, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 214 Aschera
| 29 de febrer, 1880
| Pola, Crocia
| J. Palisa
|-
| 215 Oenone
| 7 d'abril, 1880
| Berln, Alemanya
| V. Knorre
|-
| 216 Kleopatra
| 10 d'abril, 1880
| Pola, Crocia
| J. Palisa
|-
| 217 Eudora
| 10 d'agost, 1880
| Marsella, Frana
| J. Coggia
|-
| 218 Bianca
| 4 de setembre, 1880
| Pola, Crocia
| J. Palisa
|-
| 219 Thusnelda
| 30 de setembre, 1880
| Pola, Crocia
| J. Palisa
|-
| 220 Stephania
| 19 de maig, 1881
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 221 Eos
| 18 de gener, 1882
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 222 Lucia
| 9 de febrer, 1882
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 223 Rosa
| 9 de mar, 1882
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 224 Oceana
| 30 de mar, 1882
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 225 Henrietta
| 19 d'abril, 1882
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 226 Weringia
| 19 de juliol, 1882
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 227 Philosophia
| 12 d'agost, 1882
| Pars, Frana
| P. P. Henry
|-
| 228 Agathe
| 19 d'agost, 1882
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 229 Adelinda
| 22 d'agost, 1882
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 230 Athamantis
| 3 de setembre, 1882
| Bothkamp, Alemanya
| K. de Ball
|-
| 231 Vindobona
| 10 de setembre, 1882
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 232 Russia
| 31 de gener, 1883
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 233 Asterope
| 11 de maig, 1883
| Marsella, Frana
| A. Borrelly
|-
| 234 Barbara
| 12 d'agost, 1883
| Clinton, Comtat d'Oneida, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 235 Carolina
| 28 de novembre, 1883
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 236 Honoria
| 26 d'abril, 1884
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 237 Coelestina
| 27 de juny, 1884
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 238 Hypatia
| 11 de juliol, 1884
| Berln, Alemanya
| V. Knorre
|-
| 239 Adrastea
| 18 d'agost, 1884
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 240 Vanadis
| 27 d'agost, 1884
| Marsella, Frana
| A. Borrelly
|-
| 241 Germania
| 12 de setembre, 1884
| Dsseldorf, Alemanya
| R. Luther
|-
| 242 Kriemhild
| 22 de setembre, 1884
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 243 Ida
| 29 de setembre, 1884
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 244 Sita
| 14 d'octubre, 1884
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 245 Vera
| 6 de febrer, 1885
| Madras, ndia
| N. R. Pogson
|-
| 246 Asporina
| 6 de mar, 1885
| Marsella, Frana
| A. Borrelly
|-
| 247 Eukrate
| 14 de mar, 1885
| Dsseldorf, Alemanya
| R. Luther
|-
| 248 Lameia
| 5 de juny, 1885
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 249 Ilse
| 16 d'agost, 1885
| Clinton, Comtat d'Oneida, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 250 Bettina
| 3 de setembre, 1885
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 251 Sophia
| 4 d'octubre, 1885
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 252 Clementina
| 11 d'octubre, 1885
| Nia, Frana
| J. Perrotin
|-
| 253 Mathilde
| 12 de novembre, 1885
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 254 d'agosta
| 31 de mar, 1886
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 255 Oppavia
| 31 de mar, 1886
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 256 Walpurga
| 3 d'abril, 1886
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 257 Silesia
| 5 d'abril, 1886
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 258 Tyche
| 4 de maig, 1886
| Dsseldorf, Alemanya
| R. Luther
|-
| 259 Aletheia
| 28 de juny, 1886
| Clinton, Comtat d'Oneida, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 260 Huberta
| 3 d'octubre, 1886
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 261 Prymno
| 3 d'octubre, 1886
| Clinton, Comtat d'Oneida, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 262 Valda
| 3 de novembre, 1886
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 263 Dresda
| 3 de novembre, 1886
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 264 Libussa
| 22 de desembre, 1886
| Clinton, Comtat d'Oneida, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 265 Anna
| 25 de febrer, 1887
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 266 Aline
| 17 de maig, 1887
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 267 Tirza
| 27 de maig, 1887
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 268 Adorea
| 8 de juny, 1887
| Marsella, Frana
| A. Borrelly
|-
| 269 Justitia
| 21 de setembre, 1887
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 270 Anahita
| 8 d'octubre, 1887
| Clinton, Comtat d'Oneida, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 271 Penthesilea
| 13 d'octubre, 1887
| Berln, Alemanya
| V. Knorre
|-
| 272 Antonia
| 4 de febrer, 1888
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 273 Atropos
| 8 de mar, 1888
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 274 Philagoria
| 3 d'abril, 1888
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 275 Sapientia
| 15 d'abril, 1888
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 276 Adelheid
| 17 d'abril, 1888
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 277 Elvira
| 3 de maig, 1888
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 278 Paulina
| 16 de maig, 1888
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 279 Thule
| 25 d'octubre, 1888
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 280 Philia
| 29 d'octubre, 1888
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 281 Lucretia
| 31 d'octubre, 1888
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 282 Clorinde
| 28 de gener, 1889
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 283 Emma
| 8 de febrer, 1889
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 284 Amalia
| 29 de maig, 1889
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 285 Regina
| 3 d'agost, 1889
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 286 Iclea
| 3 d'agost, 1889
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 287 Nephthys
| 25 d'agost, 1889
| Clinton, Comtat d'Oneida, Nova York
| C. H. F. Peters
|-
| 288 Glauke
| 20 de febrer, 1890
| Dsseldorf, Alemanya
| R. Luther
|-
| 289 Nenetta
| 10 de mar, 1890
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 290 Bruna
| 20 de mar, 1890
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 291 Alice
| 25 d'abril, 1890
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 292 Ludovica
| 25 d'abril, 1890
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 293 Brasilia
| 20 de maig, 1890
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 294 Felicia
| 15 de juliol, 1890
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 295 Theresia
| 17 d'agost, 1890
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 296 Phatusa
| 19 d'agost, 1890
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 297 Caecilia
| 9 de setembre, 1890
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 298 Baptistina
| 9 de setembre, 1890
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 299 Thora
| 6 d'octubre, 1890
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 300 Geraldina
| 3 d'octubre, 1890
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95776" title="Galbatorix" nonfiltered="3057" processed="3040" dbindex="38291">
Galbatorix s l antagonista principal de la trilogia El Llegat, de Christopher Paolini. s un Genet de Drac molt poders, i el rei d una gran part d Alagasia. Als dos primers llibres no apareix, per se l menciona sovint.


 Histria .
Galbatorix va nixer fa molts segles a Inzilbth. Va provar amb un ou de drac a l edat de deu anys. Amb l entrenament, es feia rpidament ms fort i ms poders, i aviat super la resta de Genets en habilitat. Els Genets el van admetre rpidament a les seves files. 

El jove i temerari Genet es va endinsar a les terres dels rgals amb dos amics ms, creient errniament que es podria protegir tot sol. Els van parar una emboscada, i van matar els altres dos Genets i els tres dracs. Noms Galbatorix va poder escapar.
Sol, i conduit per la bogeria i pel seu dolor, va creuar a peu les terres desolades, pregant morir-se per reunir-se amb el seu drac. Es va tornar tan horrors que fins i tot els rgals i altres monstres fugien d ell. Fins i tot va creuar Les Vertebrades, una mortal serralada que ni el ms valent s atrevia a creuar-hi tot sol. Un pags se l va trobar i va cridar els Genets perqu el curessin. 

Un cop curat, Galbatorix va demanar un altre drac al consell de Vroengard, la capital dels Genets. El consell va veure la bogeria i la desesperaci en la seva petici i se li va negar un altre ou de drac. Galbatorix, dins el seu deliri, va comenar a pensar que era per culpa dels Genets que el seu drac havia mort.

Va convncer un altre Genet per donar suport a la seva causa i, fent servir la persuasi i els secrets foscos que havia aprs d un Ombra, ell i el seu company van matar al Major. Galbatorix llavor es regir contra el seu aliat i el mat tamb. Desprs d aix fug a les terres salvatges. Passaren molts anys i les recerques per trobar-lo es reduren. Per Morzan, un Genet molt fort amb la mgia per feble de ment, es va creuar amb Galbatorix per accident. Galbatorix el va convncer per obrir una porta a Ileria (ara Ur baen); Morzan ho va fer i Galbatorix va poder robar un nou ou de drac de la ciutat.
Galbatorix i Morzan van esperar fins que els seus poders van ser prou forts, i el nou drac de Galbatorix, un de negre anomenat Shruikan es desenvolups plenament, abans de comenar els seus atacs als Genets de Drac. Els Genets, aclaparats per l atac, van anar sent batuts mica en mica. Durant la guerra, fins a dotze Genets es van unir a Galbatorix. Aquests tretze Genets s anomenaren els Apstates.

Els nans i els elfs van lluitar amargament, per anaven sent abatuts. Els nans, que van veure que la victria de Galbatorix era imminent, es van retirar a les seves coves, segellant-les de la resta del mn. Els elfs lluitaren ms temps, per finalment van decidir amagar-se tamb.

Vrael, lder dels Genets de Drac, tenia la fora per resistir Galbatorix, i va salvar els dracs que va poder. A la batalla final, davant les portes de Doru Araeba, Vrael va derrotar Galbatorix, per va dubtar si devia matar-lo. Galbatorix va treure avantatge d all i va ferir Vrael. Va fugir a la muntanya Utgard, per recobrar les forces, per Galbatorix l empait i el decapit. Desprs d aix, Galbatorix i els Apstates van destronar al legtim rei. Galbatorix es va anomenar, llavors, rei d Alagasia.

En molts documents de l Imperi diu que Galbatorix s governant del regne Broddring, el reialme que va prendre al rei deposat, Angrenost. Moltes altres terres, en canvi, han caigut sota el seu domini, com per exemple Vroengard.

 Resum .
Durant la histria que es narra a Eragon, uns segles ms tard, les possessions de Galbatorix inclouen la major part de les terres occidentals d Alagasia. Governa aquesta vasta extensi des de Ur baen, la seva capital, i el seu regne est marcat per la injustcia, la esclavitud, la pobresa i la corrupci.

A Eldest, Galbatorix envia el seu exrcit per destruir Surda i els vardens. Junt amb aquest exrcit, envia el seu nou Genet de Drac (amb el seu drac), el qual controla grcies a conixer el seu veritable nom en la Llengua Antiga. Aquest nou Genet s Murtagh, fill de Morzan (el qual va morir fa anys), i el seu nou drac de color vermell rub s anomena Espina. En un duel amb Eragon i Saphira, Murtagh revela els plans de Galbatorix: vol Saphira, que s el darrer drac femella que queda a Alagasia, per aparellar-la amb els dos darrers mascles joves   Espina, o el drac verd maragda que encara no ha nascut   i reconstruir la raa. D aquesta manera, espera restablir els Genets per sota el seu control. Mitjanant l esclavitzaci dels Genets, Galbatorix podria dominar totes les parts d Alagasia i governar durant ms segles.

 Crtiques .
Alguns critiquen l autor per la similitud entre Galbatorix i Sauron, del Senyor dels Anells, Anakin Skywalker de Star Wars i els Dragonriders de Pern.

Com Sauron, Galbatorix s una figura malvada i potent que desitja ms poder a costa dels altres.

Com Anakin Skywalker, Galbatorix comena com un cadet potent que s alinea amb les forces  bones  i que finalment es decanta cap el  costat fosc .

Finalment, com els Dragonriders de Pern, a Galbatorix l uneix un lligam tan fort amb el seu drac que acaba tornant-se boig per la mort d aquest.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95777" title="Katrina (El Llegat)" nonfiltered="3058" processed="3041" dbindex="38292">
Katrina s un personatge de la trilogia El Llegat, de Christopher Paolini. s la filla de Sloan, el carnisser del poble de Carvahall, a la vall del Palancar. s alta i atractiva, i es compromet (sense la benedicci familiar) a Roran, cos d Eragon.


 Histria .
Mentre encara era una nena, va perdre a la seva mare en un accident a les cataractes d Igualda, a Les Vertebrades, una serralada molt propera a Carvahall. Des de llavors ha sentit por d aquestes muntanyes, i el seu pare li ha prohibit que hi vagi.

Katrina s estima en Roran, tot i que ho fa d amagat del coneixement del seu pare, ja que Roran i Sloan no han sigut mai gaire amics.

 Paper a Eldest .
En l assetjament dels soldats imperials i dels Ra zac a Carvahall, aquests aconseguiran capturar Katrina: ser durant el tercer atac, aconseguiran infiltrar-se al poble amb cautela grcies a l ajuda de Sloan, i es ficaran al dormitori de Roran. All, Roran matar tres soldats i en ferir dos ms. Per un dels Ra zac aconseguir enxampar Katrina i se l endur, fugint volant a lloms d un Ra zac.

Al final del llibre, Eragon invoca una imatge d ella, i tant ell com Roran la poden veure empresonada, cansada i recolzada en una paret. Eragon li promet a Roran que tant ell com Saphira li ajudaran a rescatar-la.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95778" title="Morzan" nonfiltered="3059" processed="3042" dbindex="38293">
Morzan s un personatge de la trilogia El Llegat, de Christopher Paolini. Tot i que no apareix als llibres, se li esmenta fora vegades, i el seu paper a la vida s importantssim per al desenvolupament de la histria.


 Histria .
Morzan va ser un Genet de Drac abans de la Caiguda, quan el seu amic i Genet Galbatorix aconsegueix molt de poder i es corona rei. Va ser alumne d Oromis, i una de les persones ms admirades per Brom.

 La Caiguda .
Galbatorix va coaccionar a Morzan a trair els Genets, i va aconseguir que l ajuds a robar el drac Shruikan, matant el Genet escollit pel drac en el procs. Morzan va jurar lleialtat a Galbatorix, i va ser el primer dels tretze Apstates.

 Servei a Galbatorix .
Molts anys desprs, Morzan servia Galbatorix i l ajudava en els seus foscos designis. Durant aquest temps, va conixer una dona en un dels seus viatges, i s hi va enamorar. Aquesta dona, Selena, es va convertir en la seva arma secreta, i l enseny una mica de mgia. 

Selena va donar a llum a Murtagh, pel qual Morzan no mostrava cap compassi. Fins i tot va arribar a llanar la seva espasa (Zar roc) contra ell, deixant-lo amb una cicatriu a l esquena. Selena es va quedar embarassada del seu segon fill, i va fugir per por que li passes el mateix que al primer. Es va amagar a Carvahall amb l ajut de Brom, i va donar a llum a Eragon (personatge). Desprs, ella desapareixeria.

 Mort .
La mort de Morzan va ser ocasionada per Brom, el seu anterior igual i ara amarg enemic. Brom, enfurismat per la seva traci, i com responsable de la mort del seu drac, va atacar Morzan en combat. Finalment el va matar posant fi a la seva amenaa, per no al seu llegat.

 Zar roc .
Zar roc s l espasa de Morzan, forjada pels elfs. Zar roc significa sofriment. La seva fulla i la seva funda sn de color vermell, coincidint amb els colors del seu drac.

Desprs de la seva mort, se la va quedar Brom, guardant-la durant molts anys abans de donar-se-la a Eragon. Eragon la va portar durant un temps, arribant a ser un gran mestre espadatx amb ella. Murtagh li va prendre, reclamant-la com la seva herncia. Casualment, el seu drac Espina, tamb s de color vermell.

 Comparacions .
Morzan, en la caracteritzaci, s comparable a Anakin Skywalker (que esdev Darth Vader) a la saga Star Wars, ja que primer fa servir el seu poder pel  b , caient desprs al  costat fosc  i servint Galbatorix, semblant a l Emperador Palpatine. Darth Vader es revelar pare de Luke Skywalker, de la mateixa manera que Eragon resultar ser el fill de Morzan.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95780" title="Ibions" nonfiltered="3060" processed="3043" dbindex="38294">
Els ibions foren un poble eslau de la Sarmcia europea, esmentat per Claudi Ptolemeu. El seu nom derivaria de la paraula "iva" nom d'un riu a la vegada derivat d'iwa, que vol dir  "salze blanc".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95781" title="Ibera" nonfiltered="3061" processed="3044" dbindex="38295">
Ibera fou una ciutat de la provncia romana de l'Hispnia Citerior i desprs de la Tarraconense. Tit Livi l'esmenta com propera a l'Ebre, pero no diu exactament on era, si b del context es dedueix que era propera a la costa. En una moneda del temps d'August se l'esmenta com Mun. Hibera Julia i, pel darrera, Ilercavonia, bsicament el mateix que en una moneda del temps de Tiberi, per amb l'afegit Dert, pel que se la identifica amb Dertosa (Tortosa) o els seus voltants ms immediats. Altres versions defensen la ubicaci de la ciutat vers les actuals poblacions d'Amposta o de Sant Carles de la Rpita) pel qual el seu port hauria estat potser el port dels Alfacs (port de les mandbules). 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95782" title="Gosha" nonfiltered="3062" processed="3045" dbindex="38296">
Gosha fou un estat nadiu de Somlia situat a la vall del riu Gosha al centre del pas. Els habitants de la vall es van posar vers el 1880 sota la direcci del bruixot Nasir Bunda, que va governar les terres amb encert. Els italians no podien ocupar el territori perqu els soldats nadius no volien lluitar contra el bruixot. Bunda va morir el 1906 i llavors el pas va quedar sota control itali i integrat efectivament a la Somlia Italiana a la que pertanyia de jure.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95783" title="Icana" nonfiltered="3063" processed="3046" dbindex="38297">
Icana (llat i grec Ichana) fou una ciutat de Siclia probablement dependent de Siracusa. Plini el Vell l'esmenta com a ciutat estipendiaria romana del interior per podria tractar-se d'Hippana. Cluverius situa les seves runes a Vindicari a pocs kilmetres al nord del antic cap Pachynum.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95785" title="Ictifags" nonfiltered="3064" processed="3047" dbindex="38298">
Ictifags es el nom donat a l'poca clssica a alguns pobles de la vora de la mar Roja. El nom era degut a que el seu principal aliment era el peix. Vivien al sud dels poble troglodites (que vivien en coves).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95790" title="Llista d'asteroides/301?400" nonfiltered="3065" processed="3048" dbindex="38299">

|-
| 301 Bavaria
| 16 de novembre, 1890
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 302 Clarissa
| 14 de novembre, 1890
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 303 Josephina
| 12  de febrer, 1891
| Roma, Itlia
| E. Millosevich
|-
| 304 Olga
| 14 de febrer, 1891
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 305 Gordonia
| 16 de febrer, 1891
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 306 Unitas
| 1 de mar, 1891
| Roma, Itlia
| E. Millosevich
|-
| 307 Nike
| 5 de mar, 1891
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 308 Polyxo
| 31 de mar, 1891
| Marsella, Frana
| A. Borrelly
|-
| 309 Fraternitas
| 16 d'abril, 1891
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 310 Margarita
| 16 de maig, 1891
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 311 Claudia
| 11 de juny, 1891
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 312 Pierretta
| 28 d'agost, 1891
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 313 Chaldaea
| 30 d'agost, 1891
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 314 Rosalia
| 1 de setembre, 1891
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 315 Constantia
| 4 de setembre, 1891
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 316 Goberta
| 8 de setembre, 1891
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 317 Roxane
| 11 de setembre, 1891
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 318 Magdalena
| 24 de setembre, 1891
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 319 Leona
| 8 d'octubre, 1891
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 320 Katharina
| 11 d'octubre, 1891
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 321 Florentina
| 15 d'octubre, 1891
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 322 Phaeo
| 27 de novembre, 1891
| Marsella, Frana
| A. Borrelly
|-
| 323 Brucia
| 22 de desembre, 1891
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 324 Bamberga
| 25 de febrer, 1892
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 325 Heidelberga
| 4 de mar, 1892
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 326 Tamara
| 19 de mar, 1892
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 327 Columbia
| 22 de mar, 1892
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 328 Gudrun
| 18 de mar, 1892
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 329 Svea
| 21 de mar, 1892
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 330 Adalberta
| 2 de febrer, 1910
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 331 Etheridgea
| 1 d'abril, 1892
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 332 Siri
| 19 de mar, 1892
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 333 Badenia
| 22 d'agost, 1892
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 334 Chicago
| 23 d'agost, 1892
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 335 Roberta
| 1 de setembre, 1892
| Heidelberg, Alemanya
| A. Staus
|-
| 336 Lacadiera
| 19 de setembre, 1892
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 337 Devosa
| 22 de setembre, 1892
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 338 Budrosa
| 25 de setembre, 1892
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 339 Dorothea
| 25 de setembre, 1892
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 340 Eduarda
| 25 de setembre, 1892
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 341 California
| 25 de setembre, 1892
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 342 Endymion
| 17 d'octubre, 1892
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 343 Ostara
| 15 de novembre, 1892
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 344 Desiderata
| 15 de novembre, 1892
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 345 Tercidina
| 23 de novembre, 1892
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 346 Hermentaria
| 25 de novembre, 1892
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 347 Pariana
| 28 de novembre, 1892
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 348 May
| 28 de novembre, 1892
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 349 Dembowska
| 9 de desembre, 1892
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 350 Ornamenta
| 14 de desembre, 1892
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 351 Yrsa
| 16 de desembre, 1892
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 352 Gisela
| 12 de gener, 1893
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 353 Ruperto-Carola
| 16 de gener, 1893
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 354 Eleonora
| 17 de gener, 1893
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 355 Gabriella
| 20 de gener, 1893
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 356 Liguria
| 21 de gener, 1893
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 357 Ninina
| 11 de febrer, 1893
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 358 Apollonia
| 8 de mar, 1893
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 359 Georgia
| 10 de mar, 1893
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 360 Carlova
| 11 de mar, 1893
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 361 Bononia
| 11 de mar, 1893
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 362 Havnia
| 12 de mar, 1893
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 363 Padua
| 17 de mar, 1893
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 364 Isara
| 19 de mar, 1893
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 365 Corduba
| 21 de mar, 1893
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 366 Vincentina
| 21 de mar, 1893
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 367 Amicitia
| 19 de maig, 1893
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 368 Haidea
| 19 de maig, 1893
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 369 Aria
| 14 de juliol, 1893
| Marsella, Frana
| A. Borrelly
|-
| 370 Modestia
| 14 de juliol, 1893
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 371 Bohemia
| 16 de juliol, 1893
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 372 Palma
| 19 d'agost, 1893
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 373 Melusina
| 15 de setembre, 1893
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 374 Burgundia
| 18 de setembre, 1893
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 375 Ursula
| 18 de setembre, 1893
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 376 Geometria
| 18 de setembre, 1893
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 377 Campania
| 20 de setembre, 1893
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 378 Holmia
| 6 de desembre, 1893
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 379 Huenna
| 8 de gener, 1894
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 380 Fiducia
| 8 de gener, 1894
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 381 Myrrha
| 10 de gener, 1894
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 382 Dodona
| 29 de gener, 1894
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 383 Janina
| 29 de gener, 1894
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 384 Burdigala
| 11 de febrer, 1894
| Bordeus, Frana
| F. Courty
|-
| 385 Ilmatar
| 1 de mar, 1894
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 386 Siegena
| 1 de mar, 1894
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 387 Aquitania
| 5 de mar, 1894
| Bordeus, Frana
| F. Courty
|-
| 388 Charybdis
| 7 de mar, 1894
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 389 Industria
| 8 de mar, 1894
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 390 Alma
| 24 de mar, 1894
| Pars, Frana
| G. Bigourdan
|-
| 391 Ingeborg
| 1 de novembre, 1894
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 392 Wilhelmina
| 4 de novembre, 1894
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 393 Lampetia
| 4 de novembre, 1894
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 394 Arduina
| 19 de novembre, 1894
| Marsella, Frana
| A. Borrelly
|-
| 395 Delia
| 30 de novembre, 1894
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 396 Aeolia
| 1 de desembre, 1894
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 397 Vienna
| 19 de desembre, 1894
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 398 Admete
| 28 de desembre, 1894
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 399 Persephone
| 23 de febrer, 1895
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 400 Ducrosa
| 15 de mar, 1895
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95793" title="Pa amb oli" nonfiltered="3066" processed="3049" dbindex="38300">

El pa amb oli s una de les preparacions ms tpiques de la cuina mallorquina.

S'assembla molt al Pa amb tomquet catal. Les diferncies ms evidents sn:
 El tipus de pa emprat.
 La quantitat de tomtiga.

Ingredients.
 Unes llesques de pa de pags.
 Oli d'oliva.
 Tomtiga de ramallet (que es frega al pa).
 Sal.

Se sol acompanyar d'embotits, formatges, carns (especialment llom), tonyina i olives.

Variants.
 Amb pa torrat en lloc de cru.
 Amb tomtiga tallada en lloc de fregada.
 Amb all.
 Amb pebres.
 Amb figues.

Enllaos externs.
 Recepta del pa amb oli al web del Consell de Mallorca;
 Recepta del pa amb oli amb pa torrat i all ;
 Recepta del pa amb oli al web turstic Alcdia Mallorca;
 Recepta del pa amb oli al web Menorca Restaurants;
 Recepta del pa amb oli a la revista MallorcaToday.de ;
 Recepta en un web francs ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95798" title="Llista d'asteroides/501?600" nonfiltered="3067" processed="3050" dbindex="38301">

|-
| 501 Urhixidur
| 18 de gener, 1903
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 502 Sigune
| 19 de gener, 1903
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 503 Evelyn
| 19 de gener, 1903
| Heidelberg, Alemanya
| R. S. Dugan
|-
| 504 Cora
| 30 de juny, 1902
| Arequipa, Per
| S. I. Bailey
|-
| 505 Cava
| 21 d'agost, 1902
| Arequipa, Per
| R. H. Frost
|-
| 506 Marion
| 17 de febrer, 1903
| Heidelberg, Alemanya
| R. S. Dugan
|-
| 507 Laodica
| 19 de febrer, 1903
| Heidelberg, Alemanya
| R. S. Dugan
|-
| 508 Princetonia
| 20 d'abril, 1903
| Heidelberg, Alemanya
| R. S. Dugan
|-
| 509 Iolanda
| 28 d'abril, 1903
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 510 Mabella
| 20 de maig, 1903
| Heidelberg, Alemanya
| R. S. Dugan
|-
| 511 Davida
| 30 de maig, 1903
| Heidelberg, Alemanya
| R. S. Dugan
|-
| 512 Taurinensis
| 23 de juny, 1903
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 513 Centesima
| 24 d'agost, 1903
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 514 Armida
| 24 d'agost, 1903
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 515 Athalia
| 20 de setembre, 1903
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 516 Amherstia
| 20 de setembre, 1903
| Heidelberg, Alemanya
| R. S. Dugan
|-
| 517 Edith
| 22 de setembre, 1903
| Heidelberg, Alemanya
| R. S. Dugan
|-
| 518 Halawe
| 20 d'octubre, 1903
| Heidelberg, Alemanya
| R. S. Dugan
|-
| 519 Sylvania
| 20 d'octubre, 1903
| Heidelberg, Alemanya
| R. S. Dugan
|-
| 520 Franziska
| 27 d'octubre, 1903
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf, P. Gtz
|-
| 521 Brixia
| 10 de gener, 1904
| Heidelberg, Alemanya
| R. S. Dugan
|-
| 522 Helga
| 10 de gener, 1904
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 523 Ada
| 27 de gener, 1904
| Heidelberg, Alemanya
| R. S. Dugan
|-
| 524 Fidelio
| 14 de mar, 1904
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 525 Adelaide
| 21 d'octubre, 1908
| Taunton, Massachusetts
| J. H. Metcalf
|-
| 526 Jena
| 14 de mar, 1904
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 527 Euryanthe
| 20 de mar, 1904
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 528 Rezia
| 20 de mar, 1904
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 529 Preziosa
| 20 de mar, 1904
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 530 Turandot
| 11 d'abril, 1904
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 531 Zerlina
| 12 d'abril, 1904
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 532 Herculina
| 20 d'abril, 1904
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 533 Sara
| 19 d'abril, 1904
| Heidelberg, Alemanya
| R. S. Dugan
|-
| 534 Nassovia
| 19 d'abril, 1904
| Heidelberg, Alemanya
| R. S. Dugan
|-
| 535 Montague
| 7 de maig, 1904
| Heidelberg, Alemanya
| R. S. Dugan
|-
| 536 Merapi
| 11 de maig, 1904
| Washington D.C
| G. H. Peters
|-
| 537 Pauly
| 7 de juliol, 1904
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 538 Friederike
| 18 de juliol, 1904
| Heidelberg, Alemanya
| P. Gtz
|-
| 539 Pamina
| 2 d'agost, 1904
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 540 Rosamunde
| 3 d'agost, 1904
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 541 Deborah
| 4 d'agost, 1904
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 542 Susanna
| 15 d'agost, 1904
| Heidelberg, Alemanya
| P. Gtz, A. Kopff
|-
| 543 Charlotte
| 11 de setembre, 1904
| Heidelberg, Alemanya
| P. Gtz
|-
| 544 Jetta
| 11 de setembre, 1904
| Heidelberg, Alemanya
| P. Gtz
|-
| 545 Messalina
| 3 d'octubre, 1904
| Heidelberg, Alemanya
| P. Gtz
|-
| 546 Herodias
| 10 d'octubre, 1904
| Heidelberg, Alemanya
| P. Gtz
|-
| 547 Praxedis
| 14 d'octubre, 1904
| Heidelberg, Alemanya
| P. Gtz
|-
| 548 Kressida
| 14 d'octubre, 1904
| Heidelberg, Alemanya
| P. Gtz
|-
| 549 Jessonda
| 15 de novembre, 1904
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 550 Senta
| 16 de novembre, 1904
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 551 Ortrud
| 16 de novembre, 1904
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 552 Sigelinde
| 14 de desembre, 1904
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 553 Kundry
| 27 de desembre, 1904
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 554 Peraga
| 8 de gener, 1905
| Heidelberg, Alemanya
| P. Gtz
|-
| 555 Norma
| 14 de gener, 1905
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 556 Phyllis
| 8 de gener, 1905
| Heidelberg, Alemanya
| P. Gtz
|-
| 557 Violetta
| 26 de gener, 1905
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 558 Carmen
| 9 de febrer, 1905
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 559 Nanon
| 8 de mar, 1905
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 560 Delila
| 13 de mar, 1905
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 561 Ingwelde
| 26 de mar, 1905
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 562 Salome
| 3 d'abril, 1905
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 563 Suleika
| 6 d'abril, 1905
| Heidelberg, Alemanya
| P. Gtz
|-
| 564 Dudu
| 9 de maig, 1905
| Heidelberg, Alemanya
| P. Gtz
|-
| 565 Marbachia
| 9 de maig, 1905
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 566 Stereoskopia
| 28 de maig, 1905
| Heidelberg, Alemanya
| P. Gtz
|-
| 567 Eleutheria
| 28 de maig, 1905
| Heidelberg, Alemanya
| P. Gtz
|-
| 568 Cheruskia
| 26 de juliol, 1905
| Heidelberg, Alemanya
| P. Gtz
|-
| 569 Misa
| 27 de juliol, 1905
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 570 Kythera
| 30 de juliol, 1905
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 571 Dulcinea
| 4 de setembre, 1905
| Heidelberg, Alemanya
| P. Gtz
|-
| 572 Rebekka
| 19 de setembre, 1905
| Heidelberg, Alemanya
| P. Gtz
|-
| 573 Recha
| 19 de setembre, 1905
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 574 Reginhild
| 19 de setembre, 1905
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 575 Renate
| 19 de setembre, 1905
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 576 Emanuela
| 22 de setembre, 1905
| Heidelberg, Alemanya
| P. Gtz
|-
| 577 Rhea
| 20 d'octubre, 1905
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 578 Happelia
| 1 de novembre, 1905
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 579 Sidonia
| 3 de novembre, 1905
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 580 Selene
| 17 de desembre, 1905
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 581 Tauntonia
| 24 de desembre, 1905
| Taunton, Massachusetts
| J. H. Metcalf
|-
| 582 Olympia
| 23 de gener, 1906
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 583 Klotilde
| 31 de desembre, 1905
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 584 Semiramis
| 15 de gener, 1906
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 585 Bilkis
| 16 de febrer, 1906
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 586 Thekla
| 21 de febrer, 1906
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 587 Hypsipyle
| 22 de febrer, 1906
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 588 Achilles
| 22 de febrer, 1906
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 589 Croatia
| 3 de mar, 1906
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 590 Tomyris
| 4 de mar, 1906
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 591 Irmgard
| 14 de mar, 1906
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 592 Bathseba
| 18 de mar, 1906
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 593 Titania
| 20 de mar, 1906
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 594 Mireille
| 27 de mar, 1906
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 595 Polyxena
| 27 de mar, 1906
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 596 Scheila
| 21 de febrer, 1906
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 597 Bandusia
| 16 d'abril, 1906
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 598 Octavia
| 13 d'abril, 1906
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 599 Luisa
| 25 d'abril, 1906
| Taunton, Massachusetts
| J. H. Metcalf
|-
| 600 Musa
| 14 de juny, 1906
| Taunton, Massachusetts
| J. H. Metcalf
|-















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95800" title="Llista d'asteroides/401?500" nonfiltered="3068" processed="3051" dbindex="38302">

|-
| 401 Ottilia
| 16 de mar, 1895
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 402 Chlo
| 21 de mar, 1895
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 403 Cyane
| 18 de maig, 1895
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 404 Arsino
| 20 de juny, 1895
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 405 Thia
| 23 de juliol, 1895
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 406 Erna
| 22 d'agost, 1895
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 407 Arachne
| 13 d'octubre, 1895
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 408 Fama
| 13 d'octubre, 1895
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 409 Aspasia
| 9 de desembre, 1895
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 410 Chloris
| 7 de gener, 1896
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 411 Xanthe
| 7 de gener, 1896
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 412 Elisabetha
| 7 de gener, 1896
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 413 Edburga
| 7 de gener, 1896
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 414 Liriope
| 16 de gener, 1896
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 415 Palatia
| 7 de febrer, 1896
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 416 Vaticana
| 4 de maig, 1896
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 417 Suevia
| 6 de maig, 1896
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 418 Alemannia
| 7 de setembre, 1896
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 419 Aurelia
| 7 de setembre, 1896
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 420 Bertholda
| 7 de setembre, 1896
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 421 Zhringia
| 7 de setembre, 1896
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 422 Berolina
| 8 d'octubre, 1896
| Berln, Alemanya
| G. Witt
|-
| 423 Diotima
| 7 de desembre, 1896
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 424 Gratia
| 31 de desembre, 1896
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 425 Cornelia
| 28 de desembre, 1896
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 426 Hippo
| 25 d'agost, 1897
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 427 Galene
| 27 d'agost, 1897
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 428 Monachia
| 18 de novembre, 1897
| Munic, Alemanya
| W. Villiger
|-
| 429 Lotis
| 23 de novembre, 1897
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 430 Hybris
| 18 de desembre, 1897
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 431 Nephele
| 18 de desembre, 1897
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 432 Pythia
| 18 de desembre, 1897
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 433 Eros
| 13 d'agost, 1898
| Berln, Alemanya
| G. Witt
|-
| 434 Hungaria
| 11 de setembre, 1898
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 435 Ella
| 11 de setembre, 1898
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf, A. Schwassmann
|-
| 436 Patricia
| 13 de setembre, 1898
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf, A. Schwassmann
|-
| 437 Rhodia
| 16 de juliol, 1898
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 438 Zeuxo
| 8 de novembre, 1898
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 439 Ohio
| 31 d'octubre, 1898
| Mont Hamilton, Califrnia (Observatori Lick)
| E. F. Coddington
|-
| 440 Theodora
| 13 d'octubre, 1898
| Mont Hamilton, Califrnia (Observatori Lick)
| E. F. Coddington
|-
| 441 Bathilde
| 8 de desembre, 1898
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 442 Eichsfeldia
| 15 de febrer, 1899
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf, A. Schwassmann
|-
| 443 Photographica
| 17 de febrer, 1899
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf, A. Schwassmann
|-
| 444 Gyptis
| 31 de mar, 1899
| Marsella, Frana
| J. Coggia
|-
| 445 Edna
| 2 d'octubre, 1899
| Mont Hamilton, Califrnia (Observatori Lick)
| E. F. Coddington
|-
| 446 Aeternitas
| 27 d'octubre, 1899
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf, A. Schwassmann
|-
| 447 Valentine
| 27 d'octubre, 1899
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf, A. Schwassmann
|-
| 448 Natalie
| 27 d'octubre, 1899
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf, A. Schwassmann
|-
| 449 Hamburga
| 31 d'octubre, 1899
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf, A. Schwassmann
|-
| 450 Brigitta
| 10 d'octubre, 1899
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf, A. Schwassmann
|-
| 451 Patientia
| 4 de desembre, 1899
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 452 Hamiltonia
| 6 de desembre, 1899
| Mont Hamilton, Califrnia (Observatori Lick)
| J. E. Keeler
|-
| 453 Tea
| 22 de febrer, 1900
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 454 Mathesis
| 28 de mar, 1900
| Heidelberg, Alemanya
| A. Schwassmann
|-
| 455 Bruchsalia
| 22 de maig, 1900
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf, A. Schwassmann
|-
| 456 Abnoba
| 4 de juny, 1900
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf, A. Schwassmann
|-
| 457 Alleghenia
| 15 de setembre, 1900
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf, A. Schwassmann
|-
| 458 Hercynia
| 21 de setembre, 1900
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf, A. Schwassmann
|-
| 459 Signe
| 22 d'octubre, 1900
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 460 Scania
| 22 d'octubre, 1900
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 461 Saskia
| 22 d'octubre, 1900
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 462 Eriphyla
| 22 d'octubre, 1900
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 463 Lola
| 31 d'octubre, 1900
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 464 Megaira
| 9 de gener, 1901
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 465 Alekto
| 13 de gener, 1901
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 466 Tisiphone
| 17 de gener, 1901
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf, L. Carnera
|-
| 467 Laura
| 9 de gener, 1901
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 468 Lina
| 18 de gener, 1901
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 469 Argentina
| 20 de febrer, 1901
| Heidelberg, Alemanya
| L. Carnera
|-
| 470 Kilia
| 21 d'abril, 1901
| Heidelberg, Alemanya
| L. Carnera
|-
| 471 Papagena
| 7 de juny, 1901
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 472 Roma
| 11 de juliol, 1901
| Heidelberg, Alemanya
| L. Carnera
|-
| 473 Nolli
| 13 de febrer, 1901
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 474 Prudentia
| 13 de febrer, 1901
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 475 Ocllo
| 14 d'agost, 1901
| Arequipa, Peru
| D. Stewart
|-
| 476 Hedwig
| 17 d'agost, 1901
| Heidelberg, Alemanya
| L. Carnera
|-
| 477 Italia
| 23 d'agost, 1901
| Heidelberg, Alemanya
| L. Carnera
|-
| 478 Tergeste
| 21 de setembre, 1901
| Heidelberg, Alemanya
| L. Carnera
|-
| 479 Caprera
| 12 de novembre, 1901
| Heidelberg, Alemanya
| L. Carnera
|-
| 480 Hansa
| 21 de maig, 1901
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf, L. Carnera
|-
| 481 Emita
| 12 de febrer, 1902
| Heidelberg, Alemanya
| L. Carnera
|-
| 482 Petrina
| 3 de mar, 1902
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 483 Seppina
| 4 de mar, 1902
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 484 Pittsburghia
| 29 d'abril, 1902
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 485 Genua
| 7 de maig, 1902
| Heidelberg, Alemanya
| L. Carnera
|-
| 486 Cremona
| 11 de maig, 1902
| Heidelberg, Alemanya
| L. Carnera
|-
| 487 Venetia
| 9 de juliol, 1902
| Heidelberg, Alemanya
| L. Carnera
|-
| 488 Kreusa
| 26 de juny, 1902
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf, L. Carnera
|-
| 489 Comacina
| 2 de setembre, 1902
| Heidelberg, Alemanya
| L. Carnera
|-
| 490 Veritas
| 3 de setembre, 1902
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 491 Carina
| 3 de setembre, 1902
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 492 Gismonda
| 3 de setembre, 1902
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 493 Griseldis
| 7 de setembre, 1902
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 494 Virtus
| 7 d'octubre, 1902
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 495 Eulalia
| 25 d'octubre, 1902
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 496 Gryphia
| 25 d'octubre, 1902
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 497 Iva
| 4 de novembre, 1902
| Heidelberg, Alemanya
| R. S. Dugan
|-
| 498 Tokio
| 2 de desembre, 1902
| Nia, Frana
| A. Charlois
|-
| 499 Venusia
| 24 de desembre, 1902
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 500 Selinur
| 16 de gener, 1903
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95801" title="Anton Caellas i Balcells" nonfiltered="3069" processed="3052" dbindex="38303">



 
Anton Caellas i Balcells (Barcelona, 1923 - Sant Cugat del Valls, 27 d'agost de 2006) fou sndic de greuges de Catalunya entre els anys 1993 i 2004.

Una de les seves prioritats va ser potenciar la projecci internacional d'aquesta instituci i es va caracteritzar per la defensa de les llibertats i dels drets humans. Fou diputat al Congrs dels Diputats en les primeres eleccions de 1979, abandonant aquesta cmara el 1980. Tamb va ser diputat al Parlament de Catalunya encapalant la candidatura Centristes de Catalunya i va formar part de la delegaci que va redactar l'Estatut d'Autonomia del 1979. A les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, desprs de la reinstauraci de la democrcia a Espanya, Centristes de Catalunya, partit fundat per Caellas, escissi d'UDC l'any 1978, va aconseguir 18 diputats, 286.922 vots i el 10,61% dels vots. Els seus diputats van servir per investir president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol, lder de CiU, formaci que havia guanyat les eleccions. Desprs de la debacle electoral de la UCD i de Centristes a les generals del 82, Anton Caellas va abandonar la poltica activa. 

L'any 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi i Frana el va nomenar oficial de l'Orde de la Legi d'Honor; i el 2004 obtingu el premi Justcia de Catalunya.

Durant els seus onze anys al capdavant de la Sindicatura de Greuges, va impulsar la instituci i el paper dels anomenats ombudsman. Llicenciat en dret, Caellas va comenar la seva activitat poltica a Uni Democrtica de Catalunya i es va oposar al franquisme.L'any 1985, va ser nomenat president del Consell Social de la Universitat Autnoma de Barcelona.

Caellas va substituir Frederic Rahola i d'Espona a la Sindicatura de Greuges i va ser rellevat per Rafael Rib. Va arribar a ser president de l'Institut Europeu d'Ombudsman (2000-2002) i vicepresident de la Federaci Iberoamericana de l'Ombudsman (1999-2001).






 Enllaos externs.
  Fitxa d'Anton Caellas al Congrs dels Diputats;

 Referncies en publicacions.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95810" title="Llista d'asteroides/601?700" nonfiltered="3070" processed="3053" dbindex="38304">

|-
| 601 Nerthus
| 21 de juny, 1906
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 602 Marianna
| 16 de febrer, 1906
| Taunton, Massachusetts
| J. H. Metcalf
|-
| 603 Timandra
| 16 de febrer, 1906
| Taunton, Massachusetts
| J. H. Metcalf
|-
| 604 Tekmessa
| 16 de febrer, 1906
| Taunton, Massachusetts
| J. H. Metcalf
|-
| 605 Juvisia
| 27 d'agost, 1906
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 606 Brangne
| 18 de setembre, 1906
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 607 Jenny
| 18 de setembre, 1906
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 608 Adolfine
| 18 de setembre, 1906
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 609 Fulvia
| 24 de setembre, 1906
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 610 Valeska
| 26 de setembre, 1906
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 611 Valeria
| 24 de setembre, 1906
| Taunton, Massachusetts
| J. H. Metcalf
|-
| 612 Veronika
| 8 d'octubre, 1906
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 613 Ginevra
| 11 d'octubre, 1906
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 614 Pia
| 11 d'octubre, 1906
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 615 Roswitha
| 11 d'octubre, 1906
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 616 Elly
| 17 d'octubre, 1906
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 617 Patroclus
| 17 d'octubre, 1906
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 618 Elfriede
| 17 d'octubre, 1906
| Heidelberg, Alemanya
| K. Lohnert
|-
| 619 Triberga
| 22 d'octubre, 1906
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 620 Drakonia
| 26 d'octubre, 1906
| Taunton, Massachusetts
| J. H. Metcalf
|-
| 621 Werdandi
| 11 de novembre, 1906
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 622 Esther
| 13 de novembre, 1906
| Taunton, Massachusetts
| J. H. Metcalf
|-
| 623 Chimaera
| 22 de gener, 1907
| Heidelberg, Alemanya
| K. Lohnert
|-
| 624 Hektor
| 10 de febrer, 1907
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 625 Xenia
| 11 de febrer, 1907
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 626 Notburga
| 11 de febrer, 1907
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 627 Charis
| 4 de mar, 1907
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 628 Christine
| 7 de mar, 1907
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 629 Bernardina
| 7 de mar, 1907
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 630 Euphemia
| 7 de mar, 1907
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 631 Philippina
| 21 de mar, 1907
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 632 Pyrrha
| 5 d'abril, 1907
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 633 Zelima
| 12 de maig, 1907
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 634 Ute
| 12 de maig, 1907
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 635 Vundtia
| 9 de juny, 1907
| Heidelberg, Alemanya
| K. Lohnert
|-
| 636 Erika
| 8 de febrer, 1907
| Taunton, Massachusetts
| J. H. Metcalf
|-
| 637 Chrysothemis
| 11 de mar, 1907
| Taunton, Massachusetts
| J. H. Metcalf
|-
| 638 Moira
| 5 de maig, 1907
| Taunton, Massachusetts
| J. H. Metcalf
|-
| 639 Latona
| 19 de juliol, 1907
| Heidelberg, Alemanya
| K. Lohnert
|-
| 640 Brambilla
| 29 d'agost, 1907
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 641 Agnes
| 8 de setembre, 1907
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 642 Clara
| 8 de setembre, 1907
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 643 Scheherezade
| 8 de setembre, 1907
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 644 Cosima
| 7 de setembre, 1907
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 645 Agrippina
| 13 de setembre, 1907
| Taunton, Massachusetts
| J. H. Metcalf
|-
| 646 Kastalia
| 11 de setembre, 1907
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 647 Adelgunde
| 11 de setembre, 1907
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 648 Pippa
| 11 de setembre, 1907
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 649 Josefa
| 11 de setembre, 1907
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 650 Amalasuntha
| 4 d'octubre, 1907
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 651 Antikleia
| 4 d'octubre, 1907
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 652 Jubilatrix
| 4 de novembre, 1907
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 653 Berenike
| 27 de novembre, 1907
| Taunton, Massachusetts
| J. H. Metcalf
|-
| 654 Zelinda
| 4 de gener, 1908
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 655 Brises
| 4 de novembre, 1907
| Taunton, Massachusetts
| J. H. Metcalf
|-
| 656 Beagle
| 22 de gener, 1908
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 657 Gunld
| 23 de gener, 1908
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 658 Asteria
| 23 de gener, 1908
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 659 Nestor
| 23 de mar, 1908
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 660 Crescentia
| 8 de gener, 1908
| Taunton, Massachusetts
| J. H. Metcalf
|-
| 661 Cloelia
| 22 de febrer, 1908
| Taunton, Massachusetts
| J. H. Metcalf
|-
| 662 Newtonia
| 30 de mar, 1908
| Taunton, Massachusetts
| J. H. Metcalf
|-
| 663 Gerlinde
| 24 de juny, 1908
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 664 Judith
| 24 de juny, 1908
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 665 Sabine
| 22 de juliol, 1908
| Heidelberg, Alemanya
| W. Lorenz
|-
| 666 Desdemona
| 23 de juliol, 1908
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 667 Denise
| 23 de juliol, 1908
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 668 Dora
| 27 de juliol, 1908
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 669 Kypria
| 20 d'agost, 1908
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 670 Ottegebe
| 20 d'agost, 1908
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 671 Carnegia
| 21 de setembre, 1908
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 672 Astarte
| 21 de setembre, 1908
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 673 Edda
| 20 de setembre, 1908
| Taunton, Massachusetts
| J. H. Metcalf
|-
| 674 Rachele
| 28 d'octubre, 1908
| Heidelberg, Alemanya
| W. Lorenz
|-
| 675 Ludmilla
| 30 d'agost, 1908
| Taunton, Massachusetts
| J. H. Metcalf
|-
| 676 Melitta
| 16 de gener, 1909
| Greenwich, Anglaterra
| P. Melotte
|-
| 677 Aaltje
| 18 de gener, 1909
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 678 Fredegundis
| 22 de gener, 1909
| Heidelberg, Alemanya
| W. Lorenz
|-
| 679 Pax
| 28 de gener, 1909
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 680 Genoveva
| 22 d'abril, 1909
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 681 Gorgo
| 13 de maig, 1909
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 682 Hagar
| 17 de juny, 1909
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 683 Lanzia
| 23 de juliol, 1909
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 684 Hildburg
| 8 d'agost, 1909
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 685 Hermia
| 12 d'agost, 1909
| Heidelberg, Alemanya
| W. Lorenz
|-
| 686 Gersuind
| 15 d'agost, 1909
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 687 Tinette
| 16 d'agost, 1909
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 688 Melanie
| 25 d'agost, 1909
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 689 Zita
| 12 de setembre, 1909
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 690 Wratislavia
| 16 d'octubre, 1909
| Taunton, Massachusetts
| J. H. Metcalf
|-
| 691 Lehigh
| 11 de desembre, 1909
| Taunton, Massachusetts
| J. H. Metcalf
|-
| 692 Hippodamia
| 5 de novembre, 1901
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf, A. Kopff
|-
| 693 Zerbinetta
| 21 de setembre, 1909
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 694 Ekard
| 7 de novembre, 1909
| Taunton, Massachusetts
| J. H. Metcalf
|-
| 695 Bella
| 7 de novembre, 1909
| Taunton, Massachusetts
| J. H. Metcalf
|-
| 696 Leonora
| 10 de gener, 1910
| Taunton, Massachusetts
| J. H. Metcalf
|-
| 697 Galilea
| 14 de febrer, 1910
| Heidelberg, Alemanya
| J. Helffrich
|-
| 698 Ernestina
| 5 de mar, 1910
| Heidelberg, Alemanya
| J. Helffrich
|-
| 699 Hela
| 5 de juny, 1910
| Heidelberg, Alemanya
| J. Helffrich
|-
| 700 Auravictrix
| 5 de juny, 1910
| Heidelberg, Alemanya
| J. Helffrich
|-















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95815" title="(433) Eros" nonfiltered="3071" processed="3054" dbindex="38305">

(433) Eros s un asteroide anomenat aix en memria del du grec de l'amor Eros.

Vegeu tamb.
Asteroide Amor;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95824" title="Caterina Toms i Gallard" nonfiltered="3072" processed="3055" dbindex="38306">

Caterina Toms i Gallard (Valldemossa, Mallorca, 1 de maig de 1533 - Convent de Santa Magdalena, Palma, 5 d'abril de 1574) fou una religiosa mallorquina beatificada el 1792 pel papa Pius VI i canonitzada el 1930 pel papa Pius XI. s coneguda arreu de Mallorca pel nom de la beata o la beateta.

s igualment coneguda amb els noms de Caterina Thoms, Caterina Toms, Catalina Thoms. 

Es commemoren festes en honor seu el 28 de juliol a Valldemossa, el primer diumenge de setembre a Santa Margalida, i el tercer dissabte del mes d'octubre a Palma (Mallorca).

Amb suposades dots proftiques, la llegenda conta que pred la data de la seva mort. El seu cos incorrupte es troba actualment exposat dins una urna en el convent de Santa Magdalena de Palma.

Cultura popular.

La figura de santa Catalina Thoms s molt present en la cultura popular mallorquina, especialment a Valldemossa. Mostres d'aix sn les rajoletes amb representacions de moments de la vida de la santa que des dels anys cinquanta del segle XX comenaren a collocar-se als portals de les cases valldemossines amb la inscripci "Santa catalina Thoms pregau per nosaltres".

s molt coneguda tamb, i a Valldemossa t gaireb rang d'himne oficial, la can que diu

Sor Tomasseta, a on sou?
Ja vos podeu amagar
perqu el dimoni vos cerca;
dins un  pou vos vol tirar.

Qu en viva la Beata!
Qu en viva sor Tomassa!
Qu en viva Catalina,
que s santa valldemossina!

A altres localitats, el darrer vers es canta que s santa mallorquina.

s tamb molt famosa la tradicional colcada del carro triomfal, que es passeja pels carrers de Valldemossa cada 28 de juliol.

Bibliografia.




Enllaos externs.
 Les cartes espirituals de Santa Catalina Toms ;
 Fitxa a Catholic-forum.com ;
 La iconografia de Santa Catalina Thoms en la documentaci de la seva beatificaci (1626-1691);
 Can popular de Sor Tomasseta en MP3;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95842" title="Aeroport de Son Sant Joan" nonfiltered="3073" processed="3056" dbindex="38307">



L'Aeroport de Palma de Mallorca, conegut tamb com Aeroport Internacional de Son Sant Joan (IATA: PMI, ICAO: LEPA) est situat a 8 km del centre de la ciutat de Palma, estratgicament situat entre la zona turstica de la Badia de Palma i la ciutat, a l'emplaament d'una antiga base militar encara existent. Inaugurat els anys 60, poca del boom turstic a les Illes Balears, per substituir l'antic Aeroport de Son Bonet.

Est ben comunicat amb Palma de Mallorca a travs de l'autopista de Llevant i de dues lnies d'autobusos interurbans. Recentement, s'ha proposat la construcci d'un tramvia per unir-lo amb l'Arenal i Palma.

s el tercer aeroport en importncia de l'Estat Espanyol per volum de passatgers, noms superat per l'Aeroport Internacional de Barajas a Madrid i l'Aeroport Internacional de Barcelona d'El Prat. Rep una gran quantitat de vols xrter procedents d'Europa (especialment d'Alemanya i el Regne Unit). Air Berlin, la principal companyia aria alemanya a Son Sant Joan, usa l'aeroport com a hub, per enllaar vols procedents d'Alemanya i Espanya.

Ha tengut succesives ampliacions. La darrera, el 1997, a crrec de l'arquitecte mallorqu Pere Nicolau.

Caracterstiques tcniques.
Disposa d'una nica terminal de passatgers dividida en cinc blocs allables, aix com de dues pistes paralleles de 3.000 i 3.270 metres de longitud, respectivament, practicables en condicions de visibilitat nulla, el que permet mantenir un nmero elevat d'operacions per hora. Queda pendent la construcci d'un nou hangar de manteniment i de la tercera pista, paralitzada a causa del Pla territorial de Mallorca.

Principals companyies arees que operen a Son Sant Joan.
Air Berlin;
Iberia LAE;
BMI;
Air Europa;
Spanair;
AeBal;
Lufthansa;
Hapag Loyd;
Condor;
Thomas Cook;
Virgin Airlines;
TUI;
Air Nostrum;
Vueling;
Futura;
Portugalia;
TAP Portugal;
Scandinavian Airlines System;
Fischer;
Transavia;
easyJet;
Niki;

 Enllaos externs .
Pgina web oficial de l'aeroport ;
 Plnol de l'aeroport ;
Aeroport de Son Sant Joan a Google Maps ;

Referncies.





 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95844" title="Calonge (Santany)" nonfiltered="3074" processed="3057" dbindex="38308">








Calonge s un llogaret del terme de Santany a Mallorca.

Es creu que el seu nom prov del Calonge situat al Baix Empord, ja que se sap que el Senyor de Calonge d'aquells moments, Gilabert de Crulles, fou un dels nobles que participaren a la conquesta de Mallorca.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95847" title="Llista d'asteroides/701?800" nonfiltered="3075" processed="3058" dbindex="38309">

|-
| 701 Oriola
| 12 de juliol, 1910
| Heidelberg, Alemanya
| J. Helffrich
|-
| 702 Alauda
| 16 de juliol, 1910
| Heidelberg, Alemanya
| J. Helffrich
|-
| 703 Nomi
| 3 d'octubre, 1910
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 704 Interamnia
| 2 d'octubre, 1910
| Teramo, Itlia
| V. Cerulli
|-
| 705 Erminia
| 6 d'octubre, 1910
| Heidelberg, Alemanya
| E. Ernst
|-
| 706 Hirundo
| 9 d'octubre, 1910
| Heidelberg, Alemanya
| J. Helffrich
|-
| 707 Stena
| 22 de desembre, 1910
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 708 Raphaela
| 3 de febrer, 1911
| Heidelberg, Alemanya
| J. Helffrich
|-
| 709 Fringilla
| 3 de febrer, 1911
| Heidelberg, Alemanya
| J. Helffrich
|-
| 710 Gertrud
| 28 de febrer, 1911
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 711 Marmulla
| 1 de mar, 1911
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 712 Boliviana
| 19 de mar, 1911
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 713 Luscinia
| 18 d'abril, 1911
| Heidelberg, Alemanya
| J. Helffrich
|-
| 714 Ulula
| 18 de maig, 1911
| Heidelberg, Alemanya
| J. Helffrich
|-
| 715 Transvaalia
| 22 d'abril, 1911
| Johannesburg, Sud-frica
| H. E. Wood
|-
| 716 Berkeley
| 30 de juliol, 1911
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 717 Wisibada
| 26 d'agost, 1911
| Heidelberg, Alemanya
| F. Kaiser
|-
| 718 Erida
| 29 de setembre, 1911
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 719 Albert
| 3 d'octubre, 1911
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 720 Bohlinia
| 18 d'octubre, 1911
| Heidelberg, Alemanya
| F. Kaiser
|-
| 721 Tabora
| 18 d'octubre, 1911
| Heidelberg, Alemanya
| F. Kaiser
|-
| 722 Frieda
| 18 d'octubre, 1911
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 723 Hammonia
| 21 d'octubre, 1911
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 724 Hapag
| 21 d'octubre, 1911
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 725 Amanda
| 21 d'octubre, 1911
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 726 Jolla
| 22 de novembre, 1911
| Winchester, Massachusetts
| J. H. Metcalf
|-
| 727 Nipponia
| 11 de febrer, 1912
| Heidelberg, Alemanya
| A. Massinger
|-
| 728 Leonisis
| 16 de febrer, 1912
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 729 Watsonia
| 9 de febrer, 1912
| Winchester, Massachusetts
| J. H. Metcalf
|-
| 730 Athanasia
| 10 d'abril, 1912
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 731 Sorga
| 15 d'abril, 1912
| Heidelberg, Alemanya
| A. Massinger
|-
| 732 Tjilaki
| 15 d'abril, 1912
| Heidelberg, Alemanya
| A. Massinger
|-
| 733 Mocia
| 16 de setembre, 1912
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 734 Benda
| 11 d'octubre, 1912
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 735 Marghanna
| 9 de desembre, 1912
| Heidelberg, Alemanya
| H. Vogt
|-
| 736 Harvard
| 16 de novembre, 1912
| Winchester, Massachusetts
| J. H. Metcalf
|-
| 737 Arequipa
| 7 de desembre, 1912
| Winchester, Massachusetts
| J. H. Metcalf
|-
| 738 Alagasta
| 7 de gener, 1913
| Heidelberg, Alemanya
| F. Kaiser
|-
| 739 Mandeville
| 7 de febrer, 1913
| Winchester, Massachusetts
| J. H. Metcalf
|-
| 740 Cantabia
| 10 de febrer, 1913
| Winchester, Massachusetts
| J. H. Metcalf
|-
| 741 Botolphia
| 10 de febrer, 1913
| Winchester, Massachusetts
| J. H. Metcalf
|-
| 742 Edisona
| 23 de febrer, 1913
| Heidelberg, Alemanya
| F. Kaiser
|-
| 743 Eugenisis
| 25 de febrer, 1913
| Heidelberg, Alemanya
| F. Kaiser
|-
| 744 Aguntina
| 26 de febrer, 1913
| Viena, ustria
| J. Rheden
|-
| 745 Mauritia
| 1 de mar, 1913
| Heidelberg, Alemanya
| F. Kaiser
|-
| 746 Marlu
| 1 de mar, 1913
| Heidelberg, Alemanya
| F. Kaiser
|-
| 747 Winchester
| 7 de mar, 1913
| Winchester, Massachusetts
| J. H. Metcalf
|-
| 748 Simesa
| 14 de mar, 1913
| Observatori Simeiz, Crimea
| G. N. Neujmin
|-
| 749 Malzovia
| 5 d'abril, 1913
| Observatori Simeiz, Crimea
| S. Beljavskij
|-
| 750 Oskar
| 28 d'abril, 1913
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 751 Fana
| 28 d'abril, 1913
| Observatori Simeiz, Crimea
| G. N. Neujmin
|-
| 752 Sulamitis
| 30 d'abril, 1913
| Observatori Simeiz, Crimea
| G. N. Neujmin
|-
| 753 Tiflis
| 30 d'abril, 1913
| Observatori Simeiz, Crimea
| G. N. Neujmin
|-
| 754 Malabar
| 22 d'agost, 1906
| Heidelberg, Alemanya
| A. Kopff
|-
| 755 Quintilla
| 6 d'abril, 1908
| Taunton, Massachusetts
| J. H. Metcalf
|-
| 756 Lilliana
| 26 d'abril, 1908
| Taunton, Massachusetts
| J. H. Metcalf
|-
| 757 Portlandia
| 30 de setembre, 1908
| Taunton, Massachusetts
| J. H. Metcalf
|-
| 758 Mancunia
| 18 de maig, 1912
| Johannesburg, Sud-frica
| H. E. Wood
|-
| 759 Vinifera
| 26 d'agost, 1913
| Heidelberg, Alemanya
| F. Kaiser
|-
| 760 Massinga
| 28 d'agost, 1913
| Heidelberg, Alemanya
| F. Kaiser
|-
| 761 Brendelia
| 8 de setembre, 1913
| Heidelberg, Alemanya
| F. Kaiser
|-
| 762 Pulcova
| 3 de setembre, 1913
| Observatori Simeiz, Crimea
| G. N. Neujmin
|-
| 763 Cupido
| 25 de setembre, 1913
| Heidelberg, Alemanya
| F. Kaiser
|-
| 764 Gedania
| 26 de setembre, 1913
| Heidelberg, Alemanya
| F. Kaiser
|-
| 765 Mattiaca
| 26 de setembre, 1913
| Heidelberg, Alemanya
| F. Kaiser
|-
| 766 Moguntia
| 29 de setembre, 1913
| Heidelberg, Alemanya
| F. Kaiser
|-
| 767 Bondia
| 23 de setembre, 1913
| Winchester, Massachusetts
| J. H. Metcalf
|-
| 768 Struveana
| 4 d'octubre, 1913
| Observatori Simeiz, Crimea
| G. N. Neujmin
|-
| 769 Tatjana
| 6 d'octubre, 1913
| Observatori Simeiz, Crimea
| G. N. Neujmin
|-
| 770 Bali
| 31 d'octubre, 1913
| Heidelberg, Alemanya
| A. Massinger
|-
| 771 Libera
| 21 de novembre, 1913
| Viena, ustria
| J. Rheden
|-
| 772 Tanete
| 19 de desembre, 1913
| Heidelberg, Alemanya
| A. Massinger
|-
| 773 Irmintraud
| 22 de desembre, 1913
| Heidelberg, Alemanya
| F. Kaiser
|-
| 774 Armor
| 19 de desembre, 1913
| Pars, Frana
| C. le Morvan
|-
| 775 Lumire
| 6 de gener, 1914
| Nia, Frana
| J. Lagrula
|-
| 776 Berbericia
| 24 de gener, 1914
| Heidelberg, Alemanya
| A. Massinger
|-
| 777 Gutemberga
| 24 de gener, 1914
| Heidelberg, Alemanya
| F. Kaiser
|-
| 778 Theobalda
| 25 de gener, 1914
| Heidelberg, Alemanya
| F. Kaiser
|-
| 779 Nina
| 25 de gener, 1914
| Observatori Simeiz, Crimea
| G. N. Neujmin
|-
| 780 Armenia
| 25 de gener, 1914
| Observatori Simeiz, Crimea
| G. N. Neujmin
|-
| 781 Kartvelia
| 25 de gener, 1914
| Observatori Simeiz, Crimea
| G. N. Neujmin
|-
| 782 Montefiore
| 18 de mar, 1914
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 783 Nora
| 18 de mar, 1914
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 784 Pickeringia
| 20 de mar, 1914
| Winchester, Massachusetts
| J. H. Metcalf
|-
| 785 Zwetana
| 30 de mar, 1914
| Heidelberg, Alemanya
| A. Massinger
|-
| 786 Bredichina
| 20 d'abril, 1914
| Heidelberg, Alemanya
| F. Kaiser
|-
| 787 Moskva
| 20 d'abril, 1914
| Observatori Simeiz, Crimea
| G. N. Neujmin
|-
| 788 Hohensteina
| 28 d'abril, 1914
| Heidelberg, Alemanya
| F. Kaiser
|-
| 789 Lena
| 24 de juny, 1914
| Observatori Simeiz, Crimea
| G. N. Neujmin
|-
| 790 Pretoria
| 16 de gener, 1912
| Johannesburg, Sud-frica
| H. E. Wood
|-
| 791 Ani
| 29 de juny, 1914
| Observatori Simeiz, Crimea
| G. N. Neujmin
|-
| 792 Metcalfia
| 20 de mar, 1907
| Taunton, Massachusetts
| J. H. Metcalf
|-
| 793 Arizona
| 9 d'abril, 1907
| Flagstaff, Arizona
| P. Lowell
|-
| 794 Irenaea
| 27 d'agost, 1914
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 795 Fini
| 26 de setembre, 1914
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 796 Sarita
| 15 d'octubre, 1914
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 797 Montana
| 17 de novembre, 1914
| Bergedorf, Alemanya
| H. Thiele
|-
| 798 Ruth
| 21 de novembre, 1914
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 799 Gudula
| 9 de mar, 1915
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 800 Kressmannia
| 20 de mar, 1915
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95849" title="Llista d'asteroides/801?900" nonfiltered="3076" processed="3059" dbindex="38310">

|-
| 801 Helwerthia
| 20 de mar, 1915
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 802 Epyaxa
| 20 de mar, 1915
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 803 Picka
| 21 de mar, 1915
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 804 Hispania
| 20 de mar, 1915
| Barcelona
| J. Comas Sol
|-
| 805 Hormuthia
| 17 d'abril, 1915
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 806 Gyldenia
| 18 d'abril, 1915
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 807 Ceraskia
| 18 d'abril, 1915
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 808 Merxia
| 1 d'octubre, 1901
| Heidelberg, Alemanya
| L. Carnera
|-
| 809 Lundia
| 11 d'agost, 1915
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 810 Atossa
| 8 de setembre, 1915
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 811 Nauheima
| 8 de setembre, 1915
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 812 Adele
| 8 de setembre, 1915
| Observatori Simeiz, Crimea
| S. Beljavskij
|-
| 813 Baumeia
| 28 de novembre, 1915
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 814 Tauris
| 2 de gener, 1916
| Observatori Simeiz, Crimea
| G. N. Neujmin
|-
| 815 Coppelia
| 2 de febrer, 1916
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 816 Juliana
| 8 de febrer, 1916
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 817 Annika
| 6 de febrer, 1916
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 818 Kapteynia
| 21 de febrer, 1916
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 819 Barnardiana
| 3 de mar, 1916
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 820 Adriana
| 30 de mar, 1916
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 821 Fanny
| 31 de mar, 1916
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 822 Lalage
| 31 de mar, 1916
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 823 Sisigambis
| 31 de mar, 1916
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 824 Anastasia
| 25 de mar, 1916
| Observatori Simeiz, Crimea
| G. N. Neujmin
|-
| 825 Tanina
| 27 de mar, 1916
| Observatori Simeiz, Crimea
| G. N. Neujmin
|-
| 826 Henrika
| 28 d'abril, 1916
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 827 Wolfiana
| 29 d'agost, 1916
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 828 Lindemannia
| 29 d'agost, 1916
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 829 Academia
| 25 d'agost, 1916
| Observatori Simeiz, Crimea
| G. N. Neujmin
|-
| 830 Petropolitana
| 25 d'agost, 1916
| Observatori Simeiz, Crimea
| G. N. Neujmin
|-
| 831 Stateira
| 20 de setembre, 1916
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 832 Karin
| 20 de setembre, 1916
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 833 Monica
| 20 de setembre, 1916
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 834 Burnhamia
| 20 de setembre, 1916
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 835 Olivia
| 23 de setembre, 1916
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 836 Jole
| 23 de setembre, 1916
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 837 Schwarzschilda
| 23 de setembre, 1916
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 838 Seraphina
| 24 de setembre, 1916
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 839 Valborg
| 24 de setembre, 1916
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 840 Zenobia
| 25 de setembre, 1916
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 841 Arabella
| 1 d'octubre, 1916
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 842 Kerstin
| 1 d'octubre, 1916
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 843 Nicolaia
| 30 de setembre, 1916
| Bergedorf
| H. Thiele
|-
| 844 Leontina
| 1 d'octubre, 1916
| Viena, ustria
| J. Rheden
|-
| 845 Nama
| 16 de novembre, 1916
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 846 Lipperta
| 26 de novembre, 1916
| Bergedorf
| K. Gyllenberg
|-
| 847 Agnia
| 2 de setembre, 1915
| Observatori Simeiz, Crimea
| G. N. Neujmin
|-
| 848 Inna
| 5 de setembre, 1915
| Observatori Simeiz, Crimea
| G. N. Neujmin
|-
| 849 Ara
| 9 de febrer, 1912
| Observatori Simeiz, Crimea
| S. Beljavskij
|-
| 850 Altona
| 27 de mar, 1916
| Observatori Simeiz, Crimea
| S. Beljavskij
|-
| 851 Zeissia
| 2 d'abril, 1916
| Observatori Simeiz, Crimea
| S. Beljavskij
|-
| 852 Wladilena
| 2 d'abril, 1916
| Observatori Simeiz, Crimea
| S. Beljavskij
|-
| 853 Nansenia
| 2 d'abril, 1916
| Observatori Simeiz, Crimea
| S. Beljavskij
|-
| 854 Frostia
| 3 d'abril, 1916
| Observatori Simeiz, Crimea
| S. Beljavskij
|-
| 855 Newcombia
| 3 d'abril, 1916
| Observatori Simeiz, Crimea
| S. Beljavskij
|-
| 856 Backlunda
| 3 d'abril, 1916
| Observatori Simeiz, Crimea
| S. Beljavskij
|-
| 857 Glasenappia
| 6 d'abril, 1916
| Observatori Simeiz, Crimea
| S. Beljavskij
|-
| 858 El Djezar
| 26 de maig, 1916
| Alger, Algria
| F. Sy
|-
| 859 Bouzarah
| 2 d'octubre, 1916
| Alger, Algria
| F. Sy
|-
| 860 Ursina
| 22 de gener, 1917
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 861 Ada
| 22 de gener, 1917
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 862 Franzia
| 28 de gener, 1917
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 863 Benkoela
| 9 de febrer, 1917
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 864 Aase
| 30 de setembre, 1921
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 865 Zubaida
| 15 de febrer, 1917
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 866 Fatme
| 25 de febrer, 1917
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 867 Kovacia
| 25 de febrer, 1917
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 868 Lova
| 26 d'abril, 1917
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 869 Mellena
| 9 de maig, 1917
| Bergedorf, Alemanya
| R. Schorr
|-
| 870 Manto
| 12 de maig, 1917
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 871 Amneris
| 14 de maig, 1917
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 872 Holda
| 21 de maig, 1917
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 873 Mechthild
| 21 de maig, 1917
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 874 Rotraut
| 25 de maig, 1917
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 875 Nymphe
| 19 de maig, 1917
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 876 Scott
| 20 de juny, 1917
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 877 Walkre
| 13 de setembre, 1915
| Observatori Simeiz, Crimea
| G. N. Neujmin
|-
| 878 Mildred
| 6 de setembre, 1916
| Observatori Mount Wilson, Califrnia
| S. B. Nicholson
|-
| 879 Ricarda
| 22 de juliol, 1917
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 880 Herba
| 22 de juliol, 1917
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 881 Athene
| 22 de juliol, 1917
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 882 Swetlana
| 15 d'agost, 1917
| Observatori Simeiz, Crimea
| G. N. Neujmin
|-
| 883 Matterania
| 14 de setembre, 1917
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 884 Priamus
| 22 de setembre, 1917
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 885 Ulrike
| 23 de setembre, 1917
| Observatori Simeiz, Crimea
| S. Beljavskij
|-
| 886 Washingtonia
| 16 de novembre, 1917
| Washington D.C
| G. H. Peters
|-
| 887 Alinda
| 3 de gener, 1918
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 888 Parysatis
| 2 de febrer, 1918
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 889 Erynia
| 5 de mar, 1918
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 890 Waltraut
| 11 de mar, 1918
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 891 Gunhild
| 17 de maig, 1918
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 892 Seeligeria
| 31 de maig, 1918
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 893 Leopoldina
| 31 de maig, 1918
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 894 Erda
| 4 de juny, 1918
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 895 Helio
| 11 de juliol, 1918
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 896 Sphinx
| 1 d'agost, 1918
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 897 Lysistrata
| 3 d'agost, 1918
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 898 Hildegard
| 3 d'agost, 1918
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 899 Jokaste
| 3 d'agost, 1918
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 900 Rosalinde
| 10 d'agost, 1918
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95851" title="Llista d'asteroides/901?1000" nonfiltered="3077" processed="3060" dbindex="38311">

|-
| 901 Brunsia
| 30 d'agost, 1918
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 902 Probitas
| 3 de setembre, 1918
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 903 Nealley
| 13 de setembre, 1918
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 904 Rockefellia
| 29 d'octubre, 1918
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 905 Universitas
| 30 d'octubre, 1918
| Bergedorf, Alemanya
| A. Schwassmann
|-
| 906 Repsolda
| 30 d'octubre, 1918
| Bergedorf, Alemanya
| A. Schwassmann
|-
| 907 Rhoda
| 12 de novembre, 1918
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 908 Buda
| 30 de novembre, 1918
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 909 Ulla
| 7 de febrer, 1919
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 910 Anneliese
| 1 de mar, 1919
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 911 Agamemnon
| 19 de mar, 1919
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 912 Maritima
| 27 d'abril, 1919
| Bergedorf, Alemanya
| A. Schwassmann
|-
| 913 Otila
| 19 de maig, 1919
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 914 Palisana
| 14 de juliol, 1919
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 915 Cosette
| 14 de desembre, 1918
| Alger, Algria
| F. Gonnessiat
|-
| 916 America
| 7 d'agost, 1915
| Observatori Simeiz, Crimea
| G. N. Neujmin
|-
| 917 Lyka
| 5 de setembre, 1915
| Observatori Simeiz, Crimea
| G. N. Neujmin
|-
| 918 Itha
| 12 d'agost, 1919
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 919 Ilsebill
| 30 d'octubre, 1918
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 920 Rogeria
| 1 de setembre, 1919
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 921 Jovita
| 4 de setembre, 1919
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 922 Schlutia
| 18 de setembre, 1919
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 923 Herluga
| 30 de setembre, 1919
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 924 Toni
| 20 d'octubre, 1919
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 925 Alphonsina
| 13 de gener, 1920
| Barcelona
| J. Comas Sol
|-
| 926 Imhilde
| 15 de febrer, 1920
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 927 Ratisbona
| 16 de febrer, 1920
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 928 Hildrun
| 23 de febrer, 1920
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 929 Algunde
| 10 de mar, 1920
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 930 Westphalia
| 10 de mar, 1920
| Bergedorf, Alemanya
| W. Baade
|-
| 931 Whittemora
| 19 de mar, 1920
| Alger, Algria
| F. Gonnessiat
|-
| 932 Hooveria
| 23 de mar, 1920
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 933 Susi
| 10 de febrer, 1927
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 934 Thringia
| 15 d'agost, 1920
| Bergedorf, Alemanya
| W. Baade
|-
| 935 Clivia
| 7 de setembre, 1920
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 936 Kunigunde
| 8 de setembre, 1920
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 937 Bethgea
| 12 de setembre, 1920
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 938 Chlosinde
| 9 de setembre, 1920
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 939 Isberga
| 4 d'octubre, 1920
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 940 Kordula
| 10 d'octubre, 1920
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 941 Murray
| 10 d'octubre, 1920
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 942 Romilda
| 11 d'octubre, 1920
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 943 Begonia
| 20 d'octubre, 1920
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 944 Hidalgo
| 31 d'octubre, 1920
| Bergedorf, Alemanya
| W. Baade
|-
| 945 Barcelona
| 3 de febrer, 1921
| Barcelona
| J. Comas Sol
|-
| 946 Posia
| 11 de febrer, 1921
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 947 Monterosa
| 8 de febrer, 1921
| Bergedorf, Alemanya
| A. Schwassmann
|-
| 948 Jucunda
| 3 de mar, 1921
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 949 Hel
| 11 de mar, 1921
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 950 Ahrensa
| 11 d'abril, 1921
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 951 Gaspra
| 30 de juliol, 1916
| Observatori Simeiz, Crimea
| G. N. Neujmin
|-
| 952 Caia
| 27 d'octubre, 1916
| Observatori Simeiz, Crimea
| G. N. Neujmin
|-
| 953 Painleva
| 29 d'abril, 1921
| Alger, Algria
| B. Jekhovsky
|-
| 954 Li
| 4 d'agost, 1921
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 955 Alstede
| 5 d'agost, 1921
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 956 Elisa
| 8 d'agost, 1921
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 957 Camelia
| 7 de setembre, 1921
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 958 Asplinda
| 28 de setembre, 1921
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 959 Arne
| 30 de setembre, 1921
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 960 Birgit
| 1 d'octubre, 1921
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 961 Gunnie
| 10 d'octubre, 1921
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 962 Aslg
| 25 d'octubre, 1921
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 963 Iduberga
| 26 d'octubre, 1921
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 964 Subamara
| 27 d'octubre, 1921
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 965 Angelica
| 4 de novembre, 1921
| La Plata, Argentina
| J. Hartmann
|-
| 966 Muschi
| 9 de novembre, 1921
| Bergedorf, Alemanya
| W. Baade
|-
| 967 Helionape
| 9 de novembre, 1921
| Bergedorf, Alemanya
| W. Baade
|-
| 968 Petunia
| 24 de novembre, 1921
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 969 Leocadia
| 5 de novembre, 1921
| Observatori Simeiz, Crimea
| S. Beljavskij
|-
| 970 Primula
| 29 de novembre, 1921
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 971 Alsatia
| 23 de novembre, 1921
| Nia, Frana
| A. Schaumasse
|-
| 972 Cohnia
| 18 de gener, 1922
| Heidelberg, Alemanya
| M. F. Wolf
|-
| 973 Aralia
| 18 de mar, 1922
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 974 Lioba
| 18 de mar, 1922
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 975 Perseverantia
| 27 de mar, 1922
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 976 Benjamina
| 27 de mar, 1922
| Alger, Algria
| B. Jekhovsky
|-
| 977 Philippa
| 6 d'abril, 1922
| Alger, Algria
| B. Jekhovsky
|-
| 978 Aidamina
| 18 de maig, 1922
| Observatori Simeiz, Crimea
| S. Beljavskij
|-
| 979 Ilsewa
| 29 de juny, 1922
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 980 Anacostia
| 21 de novembre, 1921
| Washington D.C
| G. H. Peters
|-
| 981 Martina
| 23 de setembre, 1917
| Observatori Simeiz, Crimea
| S. Beljavskij
|-
| 982 Franklina
| 21 de maig, 1922
| Johannesburg, Sud-frica
| H. E. Wood
|-
| 983 Gunila
| 30 de juliol, 1922
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 984 Gretia
| 27 d'agost, 1922
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 985 Rosina
| 14 d'octubre, 1922
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 986 Amelia
| 19 d'octubre, 1922
| Barcelona
| J. Comas Sol
|-
| 987 Wallia
| 23 d'octubre, 1922
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 988 Appella
| 10 de novembre, 1922
| Alger, Algria
| B. Jekhovsky
|-
| 989 Schwassmannia
| 18 de novembre, 1922
| Bergedorf, Alemanya
| A. Schwassmann
|-
| 990 Yerkes
| 23 de novembre, 1922
| Williams Bay, Wisconsin (Observatori Yerkes)
| G. Van Biesbroeck
|-
| 991 McDonalda
| 24 d'octubre, 1922
| Williams Bay, Wisconsin (Observatori Yerkes)
| O. Struve
|-
| 992 Swasey
| 14 de novembre, 1922
| Williams Bay, Wisconsin (Observatori Yerkes)
| O. Struve
|-
| 993 Moultona
| 12 de gener, 1923
| Williams Bay, Wisconsin (Observatori Yerkes)
| G. Van Biesbroeck
|-
| 994 Otthild
| 18 de mar, 1923
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 995 Sternberga
| 8 de juny, 1923
| Observatori Simeiz, Crimea
| S. Beljavskij
|-
| 996 Hilaritas
| 21 de mar, 1923
| Viena, ustria
| J. Palisa
|-
| 997 Priska
| 12 de juliol, 1923
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 998 Bodea
| 6 d'agost, 1923
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 999 Zachia
| 9 d'agost, 1923
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-
| 1000 Piazzia
| 12 d'agost, 1923
| Heidelberg, Alemanya
| K. Reinmuth
|-














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95852" title="Mitologia inuit" nonfiltered="3078" processed="3061" dbindex="38312">
La mitologia inuit t molta similitud amb les mitologies d'altres pobles que viuen a les regions polars. T principis animistes i xamanistes. 

Dus.

 Kaila, du creador.
 Sedna, deesa del mar.
 Malina, deesa del Sol.
 Anningan, du de la Lluna.

Mites.
En els origens del mn, tan sols hi havia un home i una dona, sense cap animal. La dona va demanar a Kaila, el du del cel, que pobls la Terra. Llavors Kaila li va ordenar que fes un forat en el gel per pescar. Ella el va fer i va anar traient del forat, un a un, tots els animals, l'ltim dels quals va ser el carib. Kaila li va dir que el carib era el seu regal, el ms bonic que podria fer-li, ja que alimentaria el poble.

El carib es va multiplicar i els fills dels humans van poder caar-los, menjar la seva carn, teixir els seus vestits i confeccionar les seves tendes. No obstant aix, els humans sempre escollien els caribs ms bells, els ms grans. Un dia, noms els hi van quedar els dbils i els malalts, motiu pel qual els inuits no en van voler ms. La dona es va queixar llavors a Kaila. Ell la va fer tornar al gel i ella va pescar el llop, enviat per Amorak, l'esperit del llop, per tal que es mengs els animals dbils i malalts amb el fi de mantenir els caribs amb bona salut.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95853" title="Malina" nonfiltered="3079" processed="3062" dbindex="38313">
Segons la mitologia inuit, Malina s la deesa del Sol i Anningan, el seu germ, el du de la Lluna. Segons un mite molt exts, l Anningan va violar la seva germana Malina, la qual va lluitar amb ell fent vessar un llum d oli de foca (del qual es va tacar les mans). Quan va intentar apartar la cara d Anningan, degut a l oli de foca, aquesta va quedar tota negre.

Desprs de la violaci, la Malina va fugir i va continuar fugint d Anningan per la resta de l eternitat, ja que ell mai no va deixar de perseguirla. A l arribar al cel, la Malina es va transformar en el Sol i l Anningan en la Lluna.

Enllaos externs.
Chat Noir, d'on s'ha tret la informaci amb la seva autoritzaci.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95855" title="Calonge (desambiguaci)" nonfiltered="3080" processed="3063" dbindex="38314">

Geografia: diferents topnims;
A Mallorca: Calonge (Santany);
Al Baix Empord:
 Calonge;
 Sant Antoni de Calonge, pertanyent al municipi de Calonge;
A l' Anoia: Calonge de Segarra;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95860" title="Portopetro" nonfiltered="3081" processed="3064" dbindex="38316">








Portopetro s un nucli costaner del terme de Santany a Mallorca.

Hi ha una badia natural amb diverses cales, dues d'elles amb arena.

Tamb hi trobam un port de pescadors i un club nutic privat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95862" title="Muntanyes Beor" nonfiltered="3082" processed="3065" dbindex="38317">
Les Muntanyes Beor formen part d una serralada a Alagasia, l escena on transcorre la trilogia El Llegat, de Christopher Paolini.

 General .
Les Muntanyes Beor sn les muntanyes ms altes d Alagasia, arribant a fer ms de setze mil metres d alada. Els cims s esvaeixen de la vista, i tot el que pots veure s una enorme paret de gel i neu, amb una petita banda d arbres prop de la falda.

Dins d aquestes muntanyes, els nans han construt enormes ciutats, la ms gran de les quals s Tronjheim. Els nans creuen que van ser creats a dins d aquestes muntanyes a partir del granit, de la m del seu du Helzvog.

Eragon va provar de volar amb Saphira per sobre d una d aquestes muntanyes. La quantitat d aire que podia respirar cada cop era ms petita. Eragon es demaia i Saphira fa volta enrere. Aix fa veure a Eragon el valor de saber el que pot fer la manca d aire en lluitar amb un altre Genet.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95863" title="Nasuada" nonfiltered="3083" processed="3066" dbindex="38318">
Nasuada s un personatge de la trilogia El Llegat, de Christopher Paolini. Nasuada s la filla d Ajihad, el rei dels vardens.

 Histria .
Poc se n sap dels orgens de Nasuada. El prncep nan Orik explica a Eragon que ning no sap qui s la seva mare; es veu que un dia Ajihad va aparixer amb una criatura als seus braos i dient que era filla seva. Tamb explica que Nasuada s una noia inusual i que, malgrat la seva curta edat, est especialitzada en manipular els enemics del seu pare. Desprs del primer contacte, Eragon la va trobar molt encantadora, a Murtagh li va semblar que era elegant i bonica, i Saphira va trobar que sabria manar molt b darrere el seu somriure.

Nasuada i Ajihad sn d una terra desconeguda i, amb la seva pell fosca, semblen ser d una raa diferent. Nasuada i el seu pare vivien a Tronjheim fins que els rgals del Rei envaren els tnels nans i gaireb destrossen la ciutat en una fero batalla, la Batalla de Farthen Dr. Nasuada va lluitar al costat dels arquers, desobeint les ordres del seu pare, que volia que s amagus. Va restar impertorbable a la rbia posterior d Ajihad.

 Lder dels vardens .
Desprs de la batalla, Ajihad mor com a fruit de la lluita amb els rgals. El Consell d Ancians nomena llavors a Nasuada com a successora, esperant que la noia jove results una titella a les seves mans per tenir ells realment el poder. 
Eragon i Saphira li juren lleialtat, donant-li tot el poder a Nasuada sobre ells, i no al Consell. Aix. Nasuada pren el poder dels vardens.

Com la batalla a les Muntanyes Beor fa malb els recursos dels nans, no tenen suficients provisions per afrontar l hivern i queden exposats al perill de nou. Per aix, Nasuada organitza el moviment dels rebels i les seves famlies al pas ve de Surda, que est aliat amb ells contra el tir Galbatorix. A petici de Nasuada, el Rei Hrothgar dels nans facilita un passatge segur a travs dels tnels fets a la muntanya. El rei Orrin de Surda accepta protegir els vardens i fer una resistncia. Mentrestant, Nasuada envia Eragon i Saphira al reialme dels elfs per completar la seva formaci.

A Surda, els recursos continuen sent insuficients per mantenir l exrcit dels vardens, i el rei Orrin s incapa de finanar-lo. Per solucionar-ho, a Nasuada se li acut que les seves magues podrien fer encaixos de roba fent servir la mgia de manera molt senzilla. Els encaixos eren molt difcils de fer de manera manual, i per tant molt cars, i noms les dones ms ben posicionades se ls podien permetre. D aquesta manera podrien fer-ne de manera ms barata i vendre n a un preu ms redut, ja que seria molt desitjat per totes les mullers dels homes de classe obrera. Amb aix, aconseguiren grans ingressos, fins al punt de poder fer un prstec al mateix rei de Surda.

El rei Galbatorix la reconeix com una amenaa real, fins a tal punt que infiltra espies i assassins entre els vardens per matar-la, per Nasuada els detecta grcies a l ajuda d Elva, i aconsegueix reduir-los amb els macs de Du Vrangr Gata.
Desprs de molts mesos, l exrcit de Surda i el dels vardens marxen plegats per lluitar contra Galbatorix a la Batalla dels Camps Ardents. Se ls uneixen Eragon i Saphira, i un grup d rgals, aliats ara als vardens contra Galbatorix. L arribada per sorpresa de tropes Nanes, dirigides pel rei Hrothgar, permet als aliats vncer la batalla.

 Personalitat .
Nasuada s tan enrgica, valenta i carismtica com el seu pare, i les seves assenyades i rpides decisions permeten als vardens sobreviure a molts dels problemes que sorgeixen desprs de la batalla a Tronjheim, i guanyar a la Batalla dels Camps Ardents.

A Eldest, Nasuada madura ms enll dels seus disset anys (tot i que s possible que n acabi amb divuit) i es fa amb el control complert sobre els vardens. Tot i que s intelligent i jove, viu turmentada pels pors i les dubtes pel que fa a les seves habilitats de lideratge i a la seva habilitat per prendre les decisions correctes per a la seva gent.

s solitria i les seves preocupacions sobre com lluitar contra l Imperi acostumen a mantenir-la desperta de nit. Fa bons lligams amb Eragon i Saphira, i nombra a aquest el seu successor en cas de la seva mort. 

S insinua a la trilogia que hi pot haver un rerefons romntic entre Nasuada i Murtagh.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95864" title="Orik" nonfiltered="3084" processed="3067" dbindex="38319">
Orik s un personatge de ficci de la trilogia El Llegat, de Christopher Paolini. Orik s un nan, membre del clan Drgrimst Ingeitum, i un aliat a Eragon. Tamb n s l hereu del rei nan Hrothgar (i el seu nebot), i s fill de Thrifk.

 Personalitat .
Orik s bastant fort i dur per la seva alada. Respecta els drets dels altres i menysprea Els Bessons (El Llegat).

 Paper a Eragon .
Orik s al primer a qui es troben Eragon, Saphira, Murtagh i la danyada Arya quan arriben a Farthen Dr buscant l ajuda dels vardens. Persuadeix a Els Bessons per permetre a Murtagh quedar-se amb els vardens, per ser fill de Morzan. Desenvolupa una forta amistat amb Eragon que continua al segon llibre.

 Paper a Eldest .
Orik acompanyar a Eragon a Ellesmra, on ha d anar per completar la seva formaci. Durant la seva estada all, Orik es mant en un segon terme. Quan apareix s sovint per remarcar les seves diferncies amb els elfs. Totes dues races acaben sent ms tolerants l una amb l altra i, Orik fins in tot participa a la Celebraci del Jurament de Sang, una cerimnia tradicional dels elfs que commemora el pacte entre elfs i dracs. Orik fa el cam de tornada a sobre de Saphira, i es converteix en el primer nan que munta en un drac. Aix ha portat a alguns seguidors a especular que Orik podria ser el proper Genet de Drac.

Al final del llibre, el rei Hrothgar mor a la batalla, i Orik s anomenat el nou lder del Drgrimst Ingeitum, i haur de triar-se un nou rei nan. Orik n s un candidat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95865" title="Ra'zac" nonfiltered="3085" processed="3068" dbindex="38320">
Els Ra'zac sn uns ssers de la trilogia El Llegat, de Christopher Paolini. Els Ra'zac que ms apareixen als llibres no tenen nom conegut.


Descripci.
Els Ra'zac sn ssers extremadament potents, no humans i capaos d'entendre de mgia. Tal i com sn descrits a Eldest, tenen la pell negra i brillant, un bec afilat, una llengua porpra i uns ulls enormes, de la mida d'un puny, sense iris.

Cicle de vida.
Quan neixen sn crislides i desenvolupen un exosquelet molt semblant a l'hum, el que els permet apropar-se a les seves preses sense aixecar gaires sospites. A l'edat de vint anys, en una nit de lluna plena, les crislides, o Ra'zac, perden els seus exosquelets i es converteixen en un Lethrblaka plenament desenvolupat. El Lethrblaka t grans ales, pell grisa amb msculs grans, el bec afilat i les cames ben fortes. Tenen la intelligncia d'un drac, per torat i fosc. Mengen qualsevol tipus de criatures, inclosos els humans. Quan es converteixen el Lethrblaka es poden reproduir posant ous.

Habilitats.
Els Ra'zac tenen moltes habilitats aterradores, incloent l'habilitat per veure en una nit fora ennuvolada, seguir rastres com gossos, i saltar ms alt i moure's ms rpidament que qualsevol hum. La seva arma ms terrible s el seu al, que ennuvola la ment humana i la incapacita, tot i que els nans sn ms resistent i els elfs immunes. Els desagrada l'aigua profunda perqu no poden nedar i senten una gran aversi de la llum intensa. No poden fer servir la mgia. Sn menys intelligents que els Lethrblaka.

Histria.
Van ser descoberts per Galbatorix i els inclogu al seu servei. Els Genets de Drac els odiaven i van prova d'exterminar-los, per com a mnim dos Lethrblaka van sobreviure i les seves crislides s'escamparen. Desprs de la Caiguda dels Genets, s'allotjaven a Helgrind. Treballen per a Galbatorix com a caadors de dracs, a canvi d'un bon subministrament de carn.

A Eragon, els Ra'zac assassinen a Garrow i a Brom. En el primer assassinat, fan servir un oli inusual a la regi, l'Oli de Seithr. Eragon, Saphira i Brom, van seguir la pista d'aquest oli per perseguir-los.

Ms tard, els Ra'zac tornaren a Carvahall amb soldats Imperials, amb l'objectiu de capturar Roran, cos d'Eragon. En l'intent es menjaren a Quimby, un dels habitants del poble, i segrestaren Sloan, el carnisser, i la seva filla Katrina.

Comparacions.
Els Ra'zac sn bastant similars als Nazgl del Senyor dels Anells en l'aspecte i en el fet que sn caadors especialitzats. Tamb volen a lloms d'una bstia, tot i que les dels Ra'zac sn els seus pares.
Tant els Ra'zac com els Nazgl tenen un al ftid amb el qual poden dominar les seves preses.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95866" title="Roran" nonfiltered="3086" processed="3069" dbindex="38321">
Roran Martellades Garrowsson s un personatge de la trilogia El Llegat, de Christopher Paolini. Roran s cos d Eragon i molt bon amic seu. Fill de Garrow i Marian. Residia a una granja a prop de Carvahall.

 Paper a Eragon .
Roran no juga cap paper important al primer llibre. S que es diu que est enamorat de Katrina, la filla de Sloan, el carnisser del poble. Molt aviat de comenar el llibre, deixa Carvahall per a treballar d ajudant d un moliner a la vena localitat de Therinsford.

 Paper a Eldest .
Roran torna a Carvahall en assabentar-se que la granja ha estat destrossada, que el seu pare ha mort i que Eragon ha fugit. La seva estada all era degut a que volia guanyar prou diners per casar-se amb Katrina.

Un dia arriben els Ra zac i els soldats imperials al poble buscant-lo, i ell decideix amagar-se a Les Vertebrades. Uns dies desprs, els soldats maten un conegut seu del poble, i Roran decideix tornar per passar a l acci. Lidera els vilatans de Carvahall en una revolta contra l assetjament dels soldats, fent-los fugir. Malauradament, per, els Ra zac segrestaran Katrina amb l ajuda de Sloan.

Roran aconsegueix convncer a la majoria de vilatans per abandonar el poble davant la imminent invasi de tropes de l Imperi, i comencen l xode, travessant Les Vertebrades, cap a Surda, la nica naci que pot plantar cara a l Imperi de Galbatorix. Arribaran a Teirm, i Jeod els ajudar per poder arribar a Surda.

Al final d aquest llarg viatge, es troba a la Batalla dels Camps Ardents que enfronta els vardens i els seus aliats amb les forces de Galbatorix. Roran s implicar a la batalla i matar Els Bessons ajudant enormement aix als vardens. Desprs de la batalla es retroba amb Eragon. Aquest li promet que l ajudar a rescatar a Katrina de les mans dels Ra zac.

 Martellades .
Hi havia una faula a Carvahall d un gran guerrer que va fer la promesa de no fer servir mai ms l espasa. Quan alg atacava casa seva, ell es defensava per feia servir un martell, seguint el seu jurament. Roran va pensar en aquesta histria quan intentava seleccionar l arma amb la que defensaria Carvahall dels Ra zac. Triaria un martell de guerra.

Va ser el ms competent dels vilatans lluitant, i el van batejar com Roran Martellades. Ms tard, faria servir aquest nom com a eufemisme del seu propi, per viatjar d amagat.

 Possible paper a Imperi .
Roran prendr l ajut d Eragon per rescatar Katrina de Dras Leona, i durant l intent, esmunyir-se dins el castell i robar el darrer ou de drac, i portar-lo amb els vardens com feia Brom. s un gran candidat a ser el prxim Genet de Drac.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95867" title="Morrigan" nonfiltered="3087" processed="3070" dbindex="38322">
Morrigan, tamb coneguda com Morrigu, s la deessa celta de la mort i la destrucci. Se la representa tpicament amb armadura i armes. Morrigan est present a totes les guerres, prenent la forma de corb o de conilla. El seu rol a la guerra s infondre fora (i ira) en els soldats per a combatre. El seu nom significa "Gran Reina" o "Reina Espectral". Morrigan tamb es pot traduir o trobar escrit com Carrie o Carrigan.

Morrigan s la deessa de la guerra i, per tant, de la mort. Per tamb representa la renovaci; la mort que dna llum a una nova vida, l'amor i el desig sexual. La vida i la mort estan molt lligades en l'univers celta. Morrigan s donzella, mare i vdua.

Morrigan formava una trada amb Badb i Macha, encara que en algunes fonts se la descriu com a deessa triple, incloent a Bodbh i Macha com a altres manifestacions de Morrigan.

Morrigan pertany als Tuatha D Danann, els ssers mgics que van habitar a Irlanda abans que els irlandesos actuals.

Un dels episodis ms famosos d'aquesta deessa va ser el seu amor o correspost amb l'heroi CChulainn, i el seu paper en la guerra de l'Ulster.

 Vegeu tamb .
Morrigan Aensland;
Mitologia;
Mitologia celta;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95868" title="Solembum" nonfiltered="3088" processed="3071" dbindex="38323">
Solembum s un personatge de la trilogia El Llegat, de Christopher Paolini. Solembum s un home gat.


Solembum acostuma a aparixer acompanyant a Angela, una bruixa poderosa, aliada als vardens. Solembum pren la forma d un noi jove quen no s un gat. Com a gat t ulls vermells, cos reci, potes grans i ullals que es torcen sota la seva mandbula.

Eragon se l troba a la botiga d Angela, a Teirm. Aconsellar a Eragon, dient-li que ha de mirar sota les arrels de l arbre Menoa quan necessiti una arma, i que quan tot sembli perdut i el seu poder insignificant haur d anar a la Roca de Kuthian i dir el seu nom per obrir la Volta d nimes.

Tamb apareix a Tronjheim per portar Eragon davant Angela i xerrar simplement amb Saphira. 

Des de qu Solembum est amb Angela, noms ha parlat amb tres persones a ms d Angela: Eragon, Selena i un captaire cec. 

Apareix a Eldest i diu conixer una dona gat anomenada Maud de la que li parla Saphira. Hi podria haver una relaci entre ells.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95869" title="Santa Pona" nonfiltered="3089" processed="3072" dbindex="38324">








Santa Pona s un dels nuclis turstics costaners que pertanyen al municipi de Calvi, a Mallorca.

L'origen del topnim remet a una vila romana que es deia Santa Pontia. Santa Pona t importncia histrica degut al desembarcament del rei Jaume I durant la Conquesta de Mallorca el 10 de setembre de 1229. En les seves festes patronals, se celebra una batalla a la platja, anomenada moros i cristians, que commemora la batalla de rei en Jaume contra els sarrans.

El nucli compta amb una oferta turstica notable. La procedncia dels turistes que anualment visiten el lloc s d'origen irlands -sn com a mnim el vuitanta per cent dels visitants-. Aquest fet fa que hom anomeni Santa Pona amb el sobrenom de La petita Irlanda. La resta de visitants sn principalment d'origen escocs, holands i itali, mentre que en molta menys mesura d'origen alemany.
L'oci nocturn es basa en els locals d'oci per als turistes i els residents, per tamb sol oferir concerts i espectacles a l'aire lliure. L'ambient nocturn de Santa Pona t tocs que recorden el barri de Temple Bar de Dubln, ja que bona part dels locals ofereixen als clients la interpretaci en viu de msica folk irlandesa.

A part dels serveis hotelers que ofereix com a lloc turstic d'importncia, disposa de negocis de lloguers de motos aqutiques, minicreuers o acadmies de submarinisme. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95870" title="Teirm" nonfiltered="3090" processed="3073" dbindex="38325">
Teirm s una gran ciutat de comerciants d Alagasia, de la trilogia El Llegat. Teirm es troba molt a prop de Les Vertebrades, d una manera similar a Carvahall, per a l altra banda de la serralada.

T un sistema de defensa com cap altre ciutat a Alagasia. Desprs d un atac de pirates en el que gaireb es crema la ciutat sencera, es va tornar a reconstruir de manera que permets als arquers amagar-se amb les taulades de les cases, i tinguessin una bona visibilitat i una bona lnia de tir per disparar als atacants. Les defenses es centren la voltant d una ciutadella, en la qual els mercaders havien de tenir la seva oficina, per tal que els oficials Imperials poguessin seguir la pista a les mercaderies que anaven cap als vardens.

Teirm tamb s el lloc de residncia de Jeod, comerciant i amic de Brom, i de Angela, herborista i maga. Teirm va ser la ciutat que van fer servir Eragon i Brom per seguir la pista dels Ra zac. Tamb all Roran es va trobar amb Jeod, i juntament amb l ajuda d uns quants habitants ms de Carvahall van robar un vaixell Imperial per anar cap a Surda i unir-se als vardens.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95871" title="Brigid" nonfiltered="3091" processed="3074" dbindex="38326">
Brigid s la deesa celta de la inspiraci.

El seu nom significa lluentor. D'origen celta, s una deesa triple del foc i t nombrosos poders, provinents de la inspiraci, l'art de la sanaci i de l'endevinaci. 

Es diu que va nixer amb una flama de foc en el seu cap, i que aquesta la va conectar amb l'univers. El seu poder d'inspiraci va ser molt important per a poetes i artistes, aix com les seves ensenyances sobre les eines que ajudaven a la gent amb els seus treballs, i el seu poder de sanaci, que provenia dels seus coneixements sobre herbes que treien els dolors i curaven els malalts.
Va ser tan poderosa i popular que encara avui s adorada com Santa Brgida. La seva llegenda encara s viva a Irlanda, on es possen teles blanques a les finestres per tal que siguin tocades pel foc ardent de la seva inspiraci.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95873" title="Epona" nonfiltered="3092" processed="3075" dbindex="38327">

Epona (      ) o Rosette s la deesa celta delscavalls, de la fertilitat i de la natura, associada amb l aigua, la curaci i la mort indistintament, equivalent a Cibeles. El seu nom deriva de la paraula cltica Epos (     ), que significa cavall.

s originaria de la mitologia celta, i a Irlanda se la coneix com Edain. La seva equivalent en la mitologia gallesa es Rhiannon, esposa de Pwyll, la qual estava obligada a portar les visites del seu marit fins l interior del palau com si fos una euga.

Se l associa amb la mort, degut a l antiga creencia segons la qual els cavalls eres els guies de les nimes fins l altre mn. A vegades, tamb degut a aquesta associaci, se la representa com una clau o un mapa que serveix guiar els morts en el seu cam fins el cel.

Sovint se la representa sentada sobre un cavall, de peu enmig d una manada de cavalls o alimentant els poltres, i en la Gallia com una nimfa acutica. Acostumava a anar vestida amb robes llargues, i es cobria amb un mant o una diadema el cap, encara que de vegades anava despullada. Els seus atributs principals sn la "ptera" (bol de poca fondria que s utilitzava en els sacrificis), cistells de fuita o blat de moro i la Cornucpia o banya de l abundncia entre les mans.

Imatges d'aquesta detat es trobaven soviet als estables romans. Mitolgicament era la filla de Fulvius Stellus  (Juvenal  8.157; Plutarc Parall. Gr. et Rom. p. 312)





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95879" title="Universitat de Duke" nonfiltered="3093" processed="3076" dbindex="38328">
La Universitat de Duke (Duke University) s una universitat dels Estats Units. 

Fou fundada en 1838 com a "Brown School" per Metodistes i Ququers en la ciutat de Trinity va ser traslladada a la localitat de Durham, Carolina del Nord en 1982. El seu nom rendeix honor a Washington Duke, un dels seus primers benefactors. Els seus alumnes sn en un 40% de minories tniques, i provenen dels 50 estats i de 85 pasos diferents. 

Esports. 
Els equips esportius de Duke, anomenats Blue Devils, pertanyen a la Atlantic Coast Conference, i en tota la seva histria han aconseguit 9 campionats nacionals, inclosos 3 en bsquet mascul. 

Alumnes destacats. 
Hans Dehmelt, Guanyador de Premi Nobel de Fsica en 1989 ;
Ricardo Lagos, President de Xile ;
Richard Nixon, President dels Estats Units (1969-1974) ;
Elizabeth Dole, senadora de Carolina del Nord ;
Charles Hard Townes, Guanyador de Premi Nobel de Fsica en 1964 ;
 Enrique Pealosa, Alcalde de Bogot ;
 Grant Hill, jugador de la NBA;

Professors destacats. 
Peter Agre, Guanyador del Premi Nobel de Qumica en 2003 ;
 Ren Girard, filsof francs ;
 Ariel Dorfman, dramaturg xil ;
 Gertrude Belle Elion, guanyador del Premi Nobel de Fisiologia i Medicina ;
 Joseph Stiglitz, economista ;

Enllaos externs. 
Web oficial de la Universitat de Duke;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95885" title="Fourni" nonfiltered="3094" processed="3077" dbindex="38329">

Fournoi o Fourni es un grup d'illes al sud-est d'Icria i sud-oest de Samos amb 200 habitants. La principal es diu Korseon i tamb Fournoi o Fourni, el principal lloc de la qual es diu igualment Fourni, al sud de la qual hi ha les dos badies bessones de Kampi i altres badies que foren nius de pirates. L'altra ciutat de l'illa es Chrysomilia, al nord de l'illa (la part nord-est i la part sud-est formen dos parts que semblen dos illes separades unides noms per un istme).

Apart d'aquesta illa noms Thimena (Thymaina) es habitada i la seva ciutat es diu igual que l'illa i es a la costa est, casi enfront de Fourni. 

Altres illes son Thymainaki, Kisiria, Agion Minas, Alatsonisi, Megalo i Mikra Anthropofas, Prasonisi, Plaka i Makronisi i alguns illots menors (quatre).

Aquestes illes foren refugis dels pirates des el temps dels romans fins al segle XIX. Actualment es dediquen a la pesca. No hi circulen vehicles.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95887" title="Icria" nonfiltered="3095" processed="3078" dbindex="38330">

Icria (Ikara) s una illa de Grcia a la mar Egea, a l'oest de Samos. El seu nom segons la tradici deriva d'car, fill de Ddal, que suposadament va caure a la mar prop de l'illa. Anteriorment tingu per nom Dolikhe, Macris i Ikthyoessa.

El cap oriental fou anomenat Drapanume o Dracanum (Esteve Bizant li diu Drakonon) i prop estava la ciutat del mateix nom; ms cap a l'oest, a la costa nord, hi havia la ciutat d'Istoi (llat Isti), al sud de la qual s'hi trobava la ciutat de Oinoe (llat Oenoe). Una altra ciutat important era Therma. Dions, segons la tradici, va nixer a Cap Draconum. A Isti hi havia un temple anomenat  el Tauroplion, dedicat a Artemisa.

L'illa fou colonitzada per Milet vers el 750 aC; cap al segle VI fou absorbida per Samos i incorporada als dominis de Polcrates; la flota persa va tocar les seves costes l'any 490 aC i desprs de la guerra l'illa es va incorporar a la Lliga Dlica i fou coneguda per l'anomenat vi de Pramnis, produt sobretot a Oinoe; Atenes hi va installar una guarnici per controlar la ciutat de Samos, sospitosa de voler revoltar-se; Icria tenia llavors uns tretze mil habitants, per amb la guerra del Pelopons va comenar a decaure desprs d'haver-hi desembarcat els espartants dues vegades. Posteriorment fou atacada per pirates; les ciutats de Oinoe i Therma es van unir a la segona lliga d'Atenes el 387 aC.

El 350 aC un nadiu de l'illa, Eprkides, va escriure'n la histria, per sense donar dades rellevants: noms es va dedicar a lloar el vi que s'hi produa. Desprs de la mort d'Alexandre el gran va esdevenir-s'hi una base militar i se va construir una torre i una fortalesa a Drakonon, prou ben conservades encara ara. L'illa fou incorporada als dominis romans (provncia d'sia) juntament amb Samos (probablement) l'any 129 aC; per els romans, de fet, la van ignorar i va esdevenir-s'hi un niu de pirates. L'emperador August va entregar l'illa a Samos amb l'ordre de desenvolupar-la, per ni Estrab ni desprs Plini el jove van observar-hi cap desenvolupament, senzillament la utilitzaren per a la pastura (el nom Icria segurament deriva de la paraula jnica "kara" que vol dir "pastura").

Durant el perode bizant Samos es va ocupar de defensar l'illa. El 1081 l'emperador Aleix Comn va fundar el monestir de Sant Joan a la propera illa de Patmos. A la caiguda del imperi, el 1204, les illes de la mar Egea van haver de defensar-se de diversos atacs i a Icria es van bastir les fortaleses de Paliokastro i Koskino. Al segle segent, des del 1349 o 1350, foren possessi dels Giustiniani, una societat comercial genovesa amb el centre principal a Quios. El 1481 els Giustiniani van abandonar Samos i van entregar Icria als Cavallers de Sant Joan, als que ja havien cedit Cos. Aquestes illes no tenien bons ports i tenien poc inters tant pels Giustiniani com pels otomans. Els cavallers van haver d'entregar l'illa als otomans el 1521.

Els otomans no hi van establir una administraci regular. Era una illa molt pobra i llavors tenia menys de mil habitants. El 1827 l'illa es va revoltar contra els otomans, als que va expulsar, per al final de la guerra va quedar fora del territori assignat a Grcia pel Protocol de Londres (1830).

El 17 de juliol de 1912, la petita guarnici turca fou expulsada i es va proclamar la independncia de l'illa ja que no podia unir-se a Grcia, ja que es lliurava la guerra dels Balcans. Icria fou totalment independent durant cinc mesos. El 14 d'agost de 1914 les venes illes de Fournoi foren incorporades tamb al Estat lliure d'Icria. El 4 de novembre de 1912 les forces gregues van arribar a l'illa i el juny de 1913 es va procedir a la incorporaci oficial. Dos sectors de l'illa (al nord i al sud-est) es van disputar la capitalitat. La uni a Grcia no va millorar-ne l'economia local i noms s'hi van produir algunes millores mercs a les remeses dels emigrants, que des de final del segle anterior havien marxat a Amrica.

Durant la segona guerra mundial fou ocupada primer pels italians (1941) i desprs pels alemanys (1943). El 1945, al final de la guerra, com que la poblaci simpatitzava amb els comunistes fou elegida com a lloc de deportaci d'un tretze mil sospitosos de simpatitzar amb el comunisme.

A partir dels anys seixanta es va desenvolupar el turisme, que n's actualment la principal activitat.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95892" title="Icenis" nonfiltered="3096" processed="3079" dbindex="38331">
Els icenis (llat iceni)  foren un poble de Britnia. Sota aquest nom noms son esmentats per Tcit. Vivien a la regi entre Norfolk i Suffolk o potser fins al Essex. El seus vens eren els trinobants (trinovantes); al nord tenien als coritans.

Csar esmenta a les tribus que se li van rendir desprs de la seva victria sobre els cantiaci (Kent): els ceni magni, els segontiaci, els ancalites, els bibroci i els cassi. D'aquesta tribus els cassi foren probablement els ancestres dels casivelaunis, i els segontiaci podrien ser un poble del nord de Gales (on un establiment rom es va dir Segontium) per els demes no han estat identificats, si be cal pensar que els ceni magni (grans cenis) series els icenis.

El primer rei iceni conegut (per les monedes) es Can Duro (Duro podria ser un ttol) que va governar fins vers el 25 i el va succeir Antdios que el 43 es va fer client de Roma. Al mateix temps apareixen monedes d'un altra rei, Aesus, segurament oposat als romans, als quals Antedios fou favorable. Un altre rei apareix vers el 45, segurament tamb oposat als romans, que per les monedes se sap que es deia Saenus, que fou un dels lders de la revolta del 47, i segurament va morir a la lluita que va seguir amb els romans. En aquesta lluita el propretor P. Ostorius,  desprs de fortificar les valls d'Autona (Aufona) i Sabrina, va atacar, derrotar i reduir als icenis. Desprs va atacar als cangis que vivien molt lluny, prop de la mar d'Irlanda. Segurament els romans van imposar (48) al rei prorom Prasutag (Prasutagus o Prasto). La seva dona fou la famosa Boadicea. 

Prasutag va morir vers l'any 59 i va deixar el regne al emperador Ner i a les seves dues filles; per Ner va anular el estatus de client roma que tenia el regne dels icenis i el va annexionar. La vdua i regent Boadicea, davant del pillatge del procurador imperial Decianus Catus, i desprs de ser fuetejada i les seves filles violades va encapalar la revolta a la que es van unir els vens Trinobants (60). La IX Legio Hispana fou derrotada i les ciutats de Camulodunum (Colchester), Verulamium (Saint Albans) i Londinium (Londres) foren saquejades (61) per derrotats els rebels per les forces del governador Suetoni Paulli a Manduessedum (61) i el 62 la revolta va quedar totalment aplanada

Ptolomeu esmenta un poble anomenat simenis, que podrien ser els icenis, la ciutat principal dels quals era Venta (potser Norwich) que es esmentada als Itineraris com Venta Icenorum mentre un altre ciutat de nom Venta (Winchester) era anomenada Venta Belgarum.
Vegeu tamb.
Cenimagnis;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95893" title="Iconis" nonfiltered="3097" processed="3080" dbindex="38332">
Els iconis (llat iconii) foren un poble alp. Estrab els esmenta sobre els cavars (cavares), junt amb els pedulis, vocontis i tricoris. A un altre passatge indica que a les muntanyes mes altes vivien els medali o medulli que probablement sn els pedulis (els iconis son anomenats en aquest segon passatge com a siconii). Com que els cavars vivien a la part oriental del Roine entre el Durance i el Isre, i al orient tenien als vocontis, els tricoris i iconis estaven entre aquest darrers i les muntanyes mes altes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95896" title="Ictimuls" nonfiltered="3098" processed="3081" dbindex="38333">
Els ictimuls o victimuls (llat ictimuli o victimuli) foren un poble de la Gllia Cisalpina al peu dels Alps, al territori de Vercellae. Estrab els esmenta com ictimuli i Plini el Vell anomena als victimuli El Gegraf de Ravenna esmenta tamb la ciutat de Victimula prop d'Eporedia, entre Ivrea i Biella


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95897" title="Batalla d'Idistavisus Campus" nonfiltered="3099" processed="3082" dbindex="38334">
Idistavisus Campus fou el lloc on es va lliurar una batalla entre el general rom Germnic i els queruscs dirigits per Armini l'any 16, en la que el segon fou derrotat. El lloc s esmentat per Tcit. Els erudits s'inclinen per situar-lo entre Hlausberge i Rinteln, a l'anomenada Porta Vestphalica.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95898" title="Idres" nonfiltered="3100" processed="3083" dbindex="38335">
Idres (llat Idrae) foren un poble de la Sarmcia europea esmentat per Claudi Ptolemeu que no dona prou dades per establir la seva posici.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95899" title="Idrias" nonfiltered="3101" processed="3084" dbindex="38336">
Idrias fou una ciutat de Cria (sia Menor) abans anomenada Chrysaoris. Herdot indica que el riu Marsyas regava el territori d'Idrias. Se suposa que pogu estar al lloc on Antoc I Soter va fundar Stratonicea.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95900" title="Idubeda" nonfiltered="3102" processed="3085" dbindex="38337">
Idubeda fou una cadena muntanyosa d'Hispnia que des les muntanyes cntabres corria al sud-est parallela al riu Ebre. Les seves derivacions principals eren el mont Caunus (prop de Bilbilis), el Saltus Manlianus (potser Serra de Molina) i els monts Orospeda. Va portar aquest nom sota els romans, per desprs es va perdre. Si be no s'ha pogut establir amb seguretat, correspondria al sistema Ibric.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95901" title="Edom" nonfiltered="3103" processed="3086" dbindex="38338">
El Regne d'Edom (      ) fou un regne del sud-oest de la actual Jordnia que va ocupar tamb part del sud d'Israel des d'aproximadament el segle XI aC fins el segle III aC. Edom fou anomenat Udumi o Udumu pels assiris i Idumea pels romans.

Situaci.
La capital fou en un primer moment Sela, ciutat a l'est de Tofel (sembla que podria correspondre a un nucli originari de Petra d'Arbia, per aquest punt no est clar), i desprs es trasllad a la prxima Bosra. El seu port principal i centre de comer i cultura fou Eilat.

Tenia al nord Moab (del que el separava el Wadi Zered), al sud la mar Roja, a l'oest tenia el Sina i el seu lmit est no es pot precisar. A la Bblia s esmentat tamb com el Pas de Seir (es creu que Seir fou un lloc de culte dels edomites).

Histria. 
s probable que els edomites pertanyin al grup dels Shasu esmentats a les fonts egpcies com a nmades saquejadors a la zona del Sina.

L'arqueologia ha comprovat l'existncia d'una poblaci edomita o protoedomita al segle XI aC. Desprs de la derrota del segle IX aC, els edomites haurien estat sotmesos al Regne d'Israel (els darrers anys al de Jud) amb uns governadors o prefectes israelites. Vers el final del segle IX aC apareix un rei d'Edom per el ms probable s que es tracti d'un jueu nomenat pel rei de Jud. 

Poc desprs els edomites es van revoltar, van envair Jud aliats al Regne d'Ammon i al de Moab per foren rebutjats. Els edomites es van revoltar altra cop contra Jehoram i van proclamar un rei nacional per Amasies els va derrotar i els va dominar novament, tot i que aquest nou domini hebreu fou molt precari i ben aviat tots els regnes de la zona van quedar absorvits per l'Imperi assiri.

Tres dels reis tributaris d'Edom sn coneguts per les tauletes cuneformes assries: 
Kausmalaka vers la dcada del 745 aC, en el regnat de Tiglath-Pileser III ;
Malikrammu vers el 705 aC, en el regnat de Senaquerib ;
Kausgabri vers el 680 aC, en el regnat d'Esarhaddon ;

En aquest temps les inscripcions egpcies parlen dels Aduma, que havien ests les seves possessions fins a les fronteres egpcies. I s en aquests temps, l'increment de les caravanes que des Egipte anaven cap a Mesopotmia, o al revs, que anaven a Arbia per l'anomenada ruta de l'encens, va incrementar el poder i riquesa del regne, que era pobre en terres cultivables per exportava sal i blsam (usat com a perfum als temples).

Enfonsat l'Imperi assiri el 612 aC, Edom va quedar sotms a Babilnia i, durant el regnat de Nabucodonosor II, els edomites van participar en el saqueig de Jerusalem previ a la deportaci forosa de jueus a Babilnia. A canvi, se'ls va permetre establir-se a la regi al sud d'Hebron i Mareshah, aquesta zona va formar la Idumea clssica. 

El territori histric del regne d'Edom, situat ms al sud, fou conquerit pels rabs nabateus desprs del 300 aC. En canvi, els edomites d'Idumea van existir com a grup diferenciat un segles ms tard, primer dins l'imperi d'Alexandre el Gran i desprs com a aliats de Roma que els conced poder a Judea, com per exemple, al noble Antpater l'idumeu.

Durant el setge de Jerusalem de l'any 70 per les legions romanes, els idumeus es posaren al costat dels jueus i aix els cost la desaparici com a poble.

El Regne d'Edom a la Bblia.
La paraula Edom s hebrea i vol dir "roig". La Bblia hebrea explica que Esa (tamb anomenat Edom), el fill del patriarca Isaac i germ del patriarca Jacob, va marxar de casa del seu pare i se'n va anar a viure a una terra on de la seva descendncia en sorgiria la tribu dels edomites. 

Segons la Bblia, inicialment el poble no tenia un cap hereditari i quan els hebreus anaven cap a la terra promesa van demanar-los pas a travs del regne. Els edomites els van negar la travessia pel seu pas i els jueus, en lloc de fer-los la guerra, van vorejar els lmits del regne d'Edom sense entrar-hi en cap moment b perqu aquests eren massa forts o b perqu Du els va ordenar no fer la guerra. 

El Rei David i el seu general Joab van derrotar els edomites a la Vall de la Sal (la mar Morta segurament) i el lder del poble, Hadad, va fugir a Egipte, per va tornar al cap d'un temps per aixecar una rebelli que va fracassar i va haver d'exiliar-se cap a Assria.

Segons la Bblia, els reis d'Edom foren:
Esa fill del patriarca Isaac  ;
Elifaz, fill de l'anterior;
Teman, fill de l'anterior;
Bela, fill de Beor. La seva ciutat es deia Dinhaba ;
Jobab, fill de Zrah, de Bosra ;
Huixam, de la terra dels temanites;
Adad, fill de Bedad, la seva ciutat es deia Avit;
Saml de Masrec ;
Xal de Rehovot-Anahar ;
Baal-Hanan, el fill d Acbor;
Adar de Pa;
El Regne d'Edom s conquerit per David d'Israel desprs de la sublevaci d'Adad, fill d'Adar;

Llista de Reis d'Edom.
Domini egipci;
Timnah ;
Aliah ;
Jetheth ;
Oholibamah ;
Elah ;
Pinon ;
Kenaz ;
Teman II ;
Mibzar ;
Magdiel ;
Iram;
A Israel vers el 990-922 aC ;
A Jud vers el 922-750 aC;
Aiarammu (esmentat a les fonts assries) vers el 740 aC;
Kausmalaka vers 730 aC ;
A Assria, 724-612 aC;
Malikrammu (Melek Ram) vers 705 aC ;
Kausgabri (Kaus Geber) vers 670 aC;
A Babilnia 612-539 aC;
Regne Independent 539- vers 275 aC;
Als nabateus (vers 275 aC);
Al segle III aC tot el regne d'Edom caigu en mans dels nabateus excepte la regi d'Idumea que continu existint com a poble fins el Setge de Jerusalem de l'any 70, quan es posaren a afavor dels jueus i en contra de l'Imperi Rom






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95905" title="Edomites" nonfiltered="3104" processed="3087" dbindex="38339">
Els edomites foren un poble semtic que vivia al desert del Ngueb i a la vall de l'Aravah, terres on l'arena es vermella. 

La Bblia situa l'origen del poble  vers el 1700 o 1600 aC amb Esa, germ del patriarca Jacob. 

La seva religi s molt poc coneguda per com altres semites probablement adoraven a El, Baal, Ashera i probablement fins i tot a Jehov; es coneix un du nacional anomenat Kaus (potser el mateix Khemosh dels moabites) per noms personals i per una inscripci en un altar de Mamre.

Per a conixer la seva histria vegeu Edom


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95906" title="Idumea" nonfiltered="3105" processed="3088" dbindex="38340">
Idumea o Gebalene fou una regi de Judea, situada al sud d'Hebron i fins la mar Morta al est, que fou poblada a comenaments del segle V aC per edomites per concessi del rei de Babilnia. Va passar desprs al perses i tot seguit a Alexandre el Gran, i a la seva mort a Egipte fins que va caure en mans dels selucides amb tota la Celesria.

En el temps de la revolta dels macabeus Idumea tenia un governador selucida anomenat Gorgias. Idumea fou conquerida per Judes Macabeu el 163 aC per desprs va perdre el territori; Joan Hirc la va conquistar altra cop el 125 aC i va obligar als idumeus a observar la llei i ritus jueus. Els idumeus en aquest cas eren el pobladors edomites d'Idumea.

Al segle I aC fou governador d'Idumea Antipes, al que el 78 aC va succeir Antpater l'idumeu que va ser el tronc de la casa d'Herodes i va governar Idumea fins el 43 aC; era d'origen tnic edomita. Sota el seu fill Herodes el gran, Idumea fou regida per una srie de governadors entre els quals el seu germ Josep (43-35) i el seu cunyat Costobarus. A la mort d'Herodes el 4 aC la regi fou incorporada als dominis romans.

Vers el 66 amb la revolta jueva, Nger de Perea, Joshua ben Saphas Ha-kohen i Eleazar ben Hananiah van governar a Idumea. Quant Tit va assetjar Jerusalem, vint mil idumeus dirigits per Joan, Sim, Finehas i Jacob van anar a Jerusalem a lluitar al costat dels zelotes assetjats al temple. 

Tot i que la denominaci geogrfica idumea va seguir existint, els idumeus o edomites com a poble separat del jueu van desaparixer.
Ciutats.
Aelana;
Molada;
Meroz;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95913" title="Isoleucina" nonfiltered="3106" processed="3089" dbindex="38342">


La isoleucina (abreujada Ile o I) s un dels aminocids transcripcionals que formen les protenes dels ssers vius. 


La frmula molecular del compost s igual que la de la leucina (la qual cosa fa que no es puguin diferenciar en un espectrmetre de masses), per no la disposici d'toms, la qual cosa cosa li dna propietats prpies.

Des d'un punt de vista nutritiu s un dels aminocids essencials.

A l'ARNm, codifica com a ATT, ATC o ATA.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95917" title="Rekhassim" nonfiltered="3107" processed="3090" dbindex="38343">

Rekhassim (en hebreu,      ) s un consell local del districte de Haifa d'Israel. s situat a 12 km de Haifa, entre Qiryat Atta i Neixer. Fou fundat el 1952. Molts dels habitants de Rekhassim sn jueus haredi, s a dir, ultraortodoxos, i un 57% dels infants de la ciutat van a escoles ultraortodoxes.

La ciutat tamb compta amb part dels 4.000 immigrants jueus provinents de l'ndia. Aquests immigrants, que van arribar a Israel entre els anys setanta i vuitanta, es troben ara repartits entre Rixon le-Tsiyyon, Asdod, Beerxeba, Jerusalem, Qiryat Byaliq i Rekhassim.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95923" title="Jeric" nonfiltered="3108" processed="3091" dbindex="38344">


Jeric  (rab      , trasncrit Al-Riha, hebreu         ) s una ciutat de la Cisjordnia, capital provisional de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP). T ms de 20.000 habitants.

 Histria .

Fou una ciutat dels cananeus que suposadament fou conquerida per Josu (successor de Moiss) que la va destruir i en va prohibir la reconstrucci. Cinc cents anys ms tard, en temps del rei Ahab, Hiel de Bethel la va refundar saltant-se la prohibici establerta, i fou una escola de profetes. La ciutat pertanyia a la tribu de Benjam, i limitava amb els territoris d'Efram. El 587 aC el rei Zedequies fou derrotat pels babilonis a la plana de Jeric; el regne de Jud fou annexionat (586 aC) i la poblaci deportada. La ciutat fou de nou poblada quant el rei dels perses va permetre als jueus retornar a les seves terres (537 aC). 

La ciutat va passar a Alexandre el Gran el 332 aC i desprs de la seva mort va dependre dels Ptolomeus d'Egipte fins que tota la Celesria va passar als selucides. A finals del segle II aC va caure en mans dels macabeus i finalment en mans de Roma el 63 aC. Marc Antoni va cedir el palmerar a Clepatra i desprs del 40 aC quan Herodes el gran fou proclamat rei de Judea, Jeric va quedar incls al seu regne, per Herodes va reservar les rentes del palmerar per Clepatra encara que desprs les va redimir. Herodes va posseir Jeric fins a la seva mort el 4 aC i desprs va passar al seu fill Arquelau de Judea, que fou deposat el 6 dC i la ciutat va quedar integrada a la provncia romana de Judea i fou una de les onze toparquies. Estrab i Plini el Vell n'esmenten les palmeres i les fonts (entre elles la font d'Elisha, avui Ain es-Sultan) i el primer tamb a un palau i a un jard de blsam. El palau fou construt per Herodes com a residncia personal i fou el lloc on va morir.

Fou visitada per Vespasi abans de sortir del pas deixant all a la X Legio. Titus la va destruir i Eusebi i Sant Jeroni diuen que es va construir una nova ciutat per que les runes de les dues anteriors encara es podien veure.

Va ser bizantina fins el 638 que va passar al Califat. Durant les croades fou part del Regne de Jerusalem. Des el 1516 fou otomana i el 1918 ocupada pels britnics i integrada al madat de Palestina. El 1948, en el repartiment de Palestina, va ser transferida a Transjordnia. El 1967 fou ocupada per Israel i el 1994 fou el primer territori transferit a l'ANP en virtud dels acords d'Oslo. Reocupada pels israelians fou retornada a l'ANP el mar del 2005

 Nivells de les excavacions .

Jeric s una de les ciutats ms antigues del mn. L'excavaci principal s a Tell es-Sultan a uns 2 km de la ciutat moderna. La capa o nivell ms profunda ha posat a la llum restes d'un establiment neoltic amb construccions de pedra i sense poteria de vers el 9000 aC, que correspon a la cultura Natufiana. La segona capa s d'abans del 8000 aC i va fins vers el 7.300 aC i fou un establiment considerable rodejat de muralla amb torre central i cases de rajoles; el tercer nivell s de vers el 7300 al 5800 aC presenta ja un nivell ms avanat i certs cultes funeraris; el segent nivell presenta un salt en el temps i correspon al quart millenni, amb cases rectangulars de rajoles i terres de guix. El segent nivell correspon a la ciutat cananea del tercer millenni, emmurallada, que fou destruda vers el 1600 aC o poc desprs, i desprs va quedar deshabitada, la qual cosa concordaria amb el relat bblic de la seva conquesta, destrucci i prohibici de restaurar-la, per la manca de cap establiment jueu abans del 1250 aC posa amb dubte l'estricte veracitat (alguns arquelegs pensen que la destrucci fou produda per un terratrmol). Els segents nivells corresponent als establiments hellenstic, imperial rom i islmic amb les restes localitzades a Tulul Abu el-Alayiq, 2 km a l'oest de la moderna Al-Riha.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95925" title="Ierne" nonfiltered="3109" processed="3092" dbindex="38345">
Ierne o Ierna es el nom antic d'Irlanda, anterior a Hibrnia. s esmentat per Aristotil i derivaria del gaelic Eir o Eri.

Claudi Ptolemeu dona el nom dels pobles que vivien a Ierna:

Vennicnii i rhobogdii a l'Ulster; nagnatae al Connacht;  erdini i erpeditani, entre els nagnatae i els vennicnii; uterni i vodiae a Munster; i auteri, gangani i veliborae (o ellebri), entre els uterni i nagnatae. A Leinster vivien els brigants o brigantes, menapii, cauci (tots tres tamb a la Gllia Belga), coriondi, blanii, voluntii i Darnii (els ultims potser ja a l'Ulster). Alguns autors esmenten als escots com a un poble irlands en aquell temps per Ptolemeu no en fa esment.

Les ciutats principals eren Menapia i Eblana.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95927" title="Esglsia de Sant Donat de Zadar" nonfiltered="3110" processed="3093" dbindex="38346">

L'Esglsia de Sant Donat de Zadar, Crocia s un monument d'estil preromnic de principis del segle IX considerat el ms important del seu perode conservat a Dalmcia.

L'edifici fou construt  sobre els fonaments del frum rom, quan la ciutat es convert en una potncia naval capa d'igualar a Vencia. Si b primer se li don el nom de la Santssima Trinitat, ms endavant se li canvi en memria del bisbe Donat que s qui en va impulsar la construcci. Entre els anys 801 i 814, Sant Donat mantingu relacions tant amb els francs com amb els bizantins, les dues grans potncies del moment a l'Adritic. Tamb va ser qui va portar a Zadar les relquies de santa Anastssia, una de les patrones de la ciutat.

De planta rodona coronada per una cpula de 27 m d'alada, est envoltada per una galeria que s'estn al voltant de tres absis a l'est. Tant el seu estil com la seva planta circular sn una barreja de les primers carolingis i dels temples bizantins. Tant a l'interior com a la part externa, s'aprecia la utilitzaci de materials antics del forum rom per fonamentar els murs.

El tresor de l'esglsia cont part dels millors treballs dlmates en metall, destacant-ne l'arca d'argent o relicari de Sant Sime (1380), i el pastoral personal del Bisbe Valaresso (1460).

A la vegada imponent i auster, harmonis i original, no s sorprenent que  es consideri el smbol de Zadar. El seu interior rgid t una acstica excellent i s'utilitza com a escenari dels concerts del Festival Internacional anual de Msica medieval i renaixentista, conegut com "Els Vespres Musicals a Sant Donat".










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95937" title="Catedral de Zadar" nonfiltered="3111" processed="3094" dbindex="38347">
 
La catedral de Santa Anastsia de Zadar s la ms gran de la regi de Dalmcia a Crocia, construda entre els segles XII i XIV amb estil romnic tard i gtic.

L'edifici actual va reemplaar en el segle XII una baslica paleocristiana de tres naus. L'extraordinria faana s amb total seguretat l'element ms destacat del conjunt. Va ser erigida en el segle XIII i recorda la de l'esglsia de Sant Crisogen de la mateixa ciutat i amb la mateixa influncia toscana. El primer cos est decorat amb motius tpicament romnics, mentre que el timp s del 1324. Dues rosasses decoren el portal de la faana.

A l'interior, l'amplada de la nau resulta impressionant. El cadiratge del cor est profusament decorat en estil gtic florit tpic de principis del segle XV. Tamb destaca el cimbori i el primer mosaic cristi a la sagristia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95944" title="Jingle" nonfiltered="3112" processed="3095" dbindex="38348">
Jingle s una extensi del protocol Jabber/XMPP que permet la transferncia d'informaci P2P. A travs d'aquest protocol es poden transmetre dades multimdia, permetent adoptar serveis com la videoconferncia o la Veu per IP.

Aquest protocol va ser inicialment dissenyat per Google juntament amb la Jabber Software Foundation i alliberat (sota una llicncia similar a la BSD) desprs de la sortida de Google Talk el 2006 pel seu s a Jabber. Google Talk i Coccinella ja implementan aquest protocol mentre que altres clients Jabber com el Psi o Jabbin encara l'estan implementant.

 Enllaos externs .
 JEP-0166: Jingle ;
 JEP-0167: Jingle Audio Media Description Format ;
 JEP-0180: Jingle Video Content Description Format ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95946" title="Amfiteatre de Pula" nonfiltered="3113" processed="3096" dbindex="38349">

L'amfiteatre de Pula, tamb anomenat Arena segons la denominaci veneciana per la sorra que cobria l'espai interior, ocupa un tur que s'ala per sobre del port de la ciutat de Pula, a Crocia. Data del segle I i s un dels ms ben conservats i el sis ms gran dels que han arribat fins als nostres dies.

De 132 x 105 m, el mur que l'envolta presenta tres nivells de voltes i un quart amb finestres quadrades; tot plegat arriba als 32,5 m d'alada. Per a la paret exterior s'utilitzava pedra calcria. El camp per als jocs feia 68 x 42 m i tenia un total de 15 portes. En la construcci original hi havia subterranis des dels quals els animals i els gladiadors s'alaven amunt a travs d'aparells elevadors. Sota la graderia, amb una capacitat per a 25.000 persones i de la qual se'n conserven diverses fileres, hi havia les provisions i botigues. Cada torre tenia dos dipsits que alimentaven una font amb aigua perfumada. Com a originalitat, compta amb quatre torres exteriors d'accs.

Es va construir en el moment en qu la ciutat de Pula es convertia en un centre regional sota domini rom, l'anomenada Pietas Julia. L'amfiteatre es va fer primer de fusta durant el regnat d'August (2-14). La construcci de la versi de pedra comenava probablement sota el regnat de Claudi, i fou acabat sota el de Titus (fins a 81). Aquesta hiptesi ha estat confirmada pel descobriment d'una moneda vespasiana a l'interior.

Sant Germ hi va ser martiritzat l'any 284. L'amfiteatre es va utilitzar fins al segle V, quan l'emperador Honori prohibia els jocs sagnants i els combats de gladiadors. Les baralles contra animals salvatges, tanmateix, no foren prohibides fins el 681: fins a aquesta data, l'espectacle podia ser realitzat per condemnats a mort. De tota manera, a partir del segle V l'amfiteatre comenava a ser desmantellat i les seves pedres utilitzades pels ciutadans per a construir les seves prpies vivendes. Al segle XIII, el patriarca d'Aquileia prohibia qualsevol trasllat de pedres des de l'Arena. s probable que la construcci romangus bastant intacta fins al segle segent.

A l'edat mitjana l'interior era utilitzat per a fires i torneigs dels cavallers de l'orde de Sant Joan de Jerusalem. El 1583 el Senat Veneci proposava desmuntar pea a pea l'Arena per reconstruir-la exactament dins de Vencia, per finalment es va desestimar. L'ltima operaci de desmantellament s de l'any 1709, en qu els seus carreus s'utilitzaren per als fonaments del campanar de la catedral de la ciutat.

El 1816 l'Arena era restaurada per l'arquitecte de Ticino Pietro Nobile, per encrrec de l'emperador Francesc I d'ustria.

Avui s'utilitza com a teatre de concerts i s la seu del festival de cinema.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95947" title="Quart (mesura)" nonfiltered="3114" processed="3097" dbindex="38350">
El quart s una unitat de mesura de la terra agrcola a Mallorca. La seva superfcie s equivalent a  1.775'75 m2, es divideix en quatre horts i la suma de quatre quartons sn una quarterada.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95948" title="Filles de la Caritat de Sant Vicen de Pal" nonfiltered="3115" processed="3098" dbindex="38351">
Les Filles de la Caritat de Sant Vicen de Pal o Germanes de la Caritat s una congregaci catlica femenina, amb vots simples, fundada el 29 de novembre del 1633 i dedicada al cap i als treballs espirituals de la misericrdia. 

La congregaci fou fundada per Sant Vicen de Pal i Louise de Marillac amb el nom de Germanes de la Caritat, serventes dels malalts pobres, i posteriorment se li agreg el nom del seu fundador per distingir aquesta congregaci de les diverses comunitats de caritat, que animades amb un esperit i ideal semblant, s'extengueren arreu de Frana.

La necessitat de l'organitzaci en el treball dels pobres va suggerir a Vicen de Pal la formaci d'una fraternitat entre la gent de la seva parrquia. Vicen de Pal envi tot un seguit de dones joves a Pars, per a dedicar-se a l'atenci dels ms necessitats sota la direcci de Louise de Marillac, que entren les joves en la cura dels malalts i en la vida espiritual.

A la mort de Marillac i Vicen de Pal hi havia, el 1660, ms de quaranta cases de les Filles de la Caritat exteses per tot Frana. Actualment aquesta comunitat religiosa s present en ms de 94 pasos i t ms de 21.000 membres.

A l'any 1998 reberen la Creu de Sant Jordi, i l'any 2005 foren guardonades amb el Premi Prncep d'Astries de la Concrdia "per la seva excepcional tasca social i humanitria en suport dels desfavorits, desenvolupada d'una manera exemplar durant prop de quatre segles, i per la seva promoci, arreu del mn, dels valors de la justcia, pau i solidaritat".

Enllaos externs.
 Pgina Oficial de les Filles de la Caritat   ;
 Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de la Concrdia 2005  ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95953" title="Barcella" nonfiltered="3116" processed="3099" dbindex="38353">
La barcella s una mesura de gra equivalent a 11,723 litres, sis almuds a Mallorca i quatre al Pas Valenci.

Tamb dona nom a l'instrument en forma de recipient amb el que es mesuren els rids.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95964" title="Holland Casino" nonfiltered="3117" processed="3100" dbindex="38354">


Holland Casino (nom oficial: Nationale Stichting tot Exploitatie van Casinospelen in Nederland, Fundaci Nacional per a l'Explotaci dels Jocs de Casino als Pasos Baixos) s una cadena de dotze casinos dels Pasos Baixos, l'nica legal en aquell estat. 

Aquesta cadena compta amb casinos a les segents localitzacions:
 Amsterdam (el ms gros de tots, avui en dia);
 Breda;
 Eindhoven;
 Enschede;
 Groningen;
 Nijmegen;
 Rotterdam;
 Scheveningen (barri de l'Haia);
 Schiphol (aeroport d'Amsterdam);
 Utrecht;
 Valkenburg;
 Venlo;
 Zandvoort (fou el primer de tots, inaugurant-se  l'1 d'octubre de 1976);

Hom preveu obrir-ne a ms un altre a la ciutat frisona de Ljouwert

Els beneficis d'Holland casino van directament a l'estat neerlands. Aquests foren de 268 milions d'euros el 2004 i 257 el 2005.

Els jocs que es juguen a les installacions de Holland Casino sn els segents:

 Ruleta franesa;
 Ruleta americana;
 Blackjack;
 Carribean Stud Poker;
 Bingo;
 Poker;
 Sic Bo;
 Punto Banco;
 Money wheel;
A ms cada casino disposa de diverses mquines escurabutxaques.

Externe link.
www.hollandcasino.nl Web oficial ;
 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95972" title="Caetano Veloso" nonfiltered="3118" processed="3101" dbindex="38355">

Caetano Emanuel Viana Teles Veloso (Santo Amaro da Purificao, Bahia, 7 d agost de 1942) s un dels compositors i cantants brasilers ms populars i influents.

Nat a Bahia, s el cinqu de set fills de Jos Teles Veloso ("Seu Zezinho") i Claudionor Viana Teles Veloso ("Dona Can"). Ell va escollir el nom de la seva germana (la sisena filla del matrimoni), basant-se en una can de Nelson Gonalves famosa de l poca (18 de juny de 1946), Maria Bethnia. La seva germana amb el pas del temps es va convertir en la ms gran cantant del la histria de la msica brasilera. Caetano ha estat tan fams com la seva germana i tamb s considerat el ms gran compositor de la msica popular brasilera (MPB).

Comen la seva carrera cantant bossa nova i va ajudar a crear un estil musical conegut com a MPB (msica popular brasilera), portant el so de la msica Pop brasilera cap a un activisme poltic i d una conscincia social, associant-la al moviment hippie de finals del anys 60 i a les msiques tropicals. El seu llanament a l escenari brasiler va ser promogut per la seva germana Maria Bethnia. 

Veloso sempre va demostrar una posici poltica activa, d esquerres, es va guanyar l enemistat del rgim militar dictatorial que va predominar al Brasil fins l any 1984; les seves canons van ser censurades freqentment durant la dictadura. Veloso, i el seu principal company Gilberto Gil, passaran diversos mesos a la pres per les seves "activitats subversives" el 1968 i es van exiliar eventualment a Londres. 

Als anys 80, creix la seva popularitat fora del Brasil, especialment a Israel, Portugal, Frana i l frica. El 2004, fou considerat una de les estrelles del pop de l Amrica Llatina ms respectada i productiva, amb ms de cinquanta enregistraments disponibles, incloent canons en bandes sonores de pellcules com "Hable con Ella", de Pedro Almodvar, i "Frida". El 2002 Veloso public un llibre sobre el moviment de Tropiclia, "Tropical Truth: A Story of Music and Revolution in Brazil" (Tropiclia: una histria de msica i revoluci al Brasil).

El seu primer cd totalment en angls va ser "A Foreign Sound" (2004), on va versionar la can "Come as You Are", de Nirvana, aix com d altres canons famoses. Cinc de les sis canons del seu tercer lbum "Caetano Veloso", realitzat el 1971, tamb foren cantades en angls.

Es va casar dos cops, la primera el 1969 amb Andra Gadelha, Ded, amb qui va tenir el seu primer fill, Moreno. Ded s germana de Sandra Gadelha, ex-esposa de Gilberto Gil. Caetano i Ded es van separar el 1983. El 1986 Caetano es va casar amb Paula Lavigne, amb qui va tenir dos fills, Zeca i Tom, i de qui es va separar el 2005.

Discografia.
 Domingo (1967);
 Caetano Veloso (1968);
 Caetano Veloso (1969);
 Barra 69 - Caetano e Gil ao Vivo (1969);
 Caetano Veloso (1971);
 Transa (1972);
 Caetano e Chico Juntos ao Vivo (1972);
 Ara Azul (1972);
 Temporada de Vero ao Vivo na Bahia (1974);
 Jia (1975);
 Qualquer Coisa (1975);
 Doces Brbaros (1976);
 Bicho (1977);
 Muitos Carnavais (1977);
 Muito - Dentro da Estrela Azulada (1978);
 Maria Bethnia e Caetano Veloso ao Vivo (1978);
 Cinema Transcendental (1979);
 Outras Palavras (1981);
 Brasil (1981);
 Cores, Nomes (1982);
 Uns (1983);
 Vel (1984);
 Totalmente Demais (1986);
 Caetano Veloso (1986);
 Caetano Veloso (1987);
 Estrangeiro (1989);
 Sem Leno, Sem Documento (1990);
 Circulad (1991);
 Circulad ao Vivo (1992);
 Tropiclia 2 (1993);
 Fina Estampa (1994);
 Fina Estampa ao Vivo (1994);
 Tieta do Agreste (1996);
 Livro (1997);
 Prenda Minha (1999);
 Omaggio a Federico e Giulieta ao Vivo (1999);
 Noites do Norte (2000);
 Noites do Norte ao Vivo (2001);
 Eu No Peo Desculpa (2002);
 Todo Caetano (caixa com 40 CDs) (2002);
 A Foreign Sound (2004);

Cinema.
O Cinema Falado (1986) ;

Literatura.
;
;
;
;
;
;
;


Enllaos externs.
Pgina oficial de Caetano Veloso;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95977" title="(55637) 2002 UX25" nonfiltered="3119" processed="3102" dbindex="38356">


(55637) 2002 UX25 s un objecte del Cintur de Kuiper que orbita al voltant del Sol a 42 UA de distncia, s va descobrir el 30 d'octubre del 2002 pel programa de detecci d'objectes transneptunians Spacewatch.

S'inclou dins de la categoria dels Cubewanos i t un dimetre d'entre 810 i 910 km depenent de les obsevaciones i l'asumpci d'albedo. s un dels cossos del cintur de Kuiper de major tonalitat roja en la seua superfcie, a ms de posseir un satllit, l orbita del qual est encara per determinar.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95986" title="Almud" nonfiltered="3120" processed="3103" dbindex="38357">
Un almud s una mesura de gra amb una equivalncia variable segons el territori, per exemple a Mallorca sn 1,954 litres i al Pas Valenci sobre els 4 litres.

Sis almuds sn una barcella a Mallorca i quatre al Pas Valenci..

Aix tamb s'anomena l'instrument per mesurar un almud fer de fusta o ferro en forma de recipient.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95987" title="Peso filip" nonfiltered="3121" processed="3104" dbindex="38358">

El peso filip (en taglog piso ng Pilipinas o, simplement, piso; en angls Philippine peso o, simplement, peso) s la moneda de les Filipines. El codi ISO 4217 s PHP i s'abreuja amb un smbol especial,   (Unicode: U+20B1); quan manca la font, el smbol se substitueix habitualment per una simple P, o b una P amb una lnia horitzontal en comptes de dues (P). Es divideix en 100 cntims (sentimos / centavos). 

 Histria .
Els primers pesos que van circular a les Filipines ho feren sota la dominaci espanyola, i es tractava sobretot de pesos mexicans, si b n'hi circulaven tamb d'espanyols i d'altres colnies, sovint sobregravats per al seu s a les illes. El 1852, el banc colonial espanyol (Banco Espaol-Filipino) emet els primers bitllets de peso especfics per a l'arxiplag, sota la denominaci de pesos fuertes. Durant el perode revolucionari (1898-1901), el govern rebel tamb va treure els seus propis bitllets i monedes de peso.

Acabat aquest curt perode d'independncia, la colonitzaci nord-americana organitza l'encunyaci de pesos de plata, d'un dlar de pes, entre 1903 i 1912. s d'aquesta poca que prov el format nic dels bitllets filipins, segons el model dels dlars nord-americans. De 1941 a 1944, es van emetre bitllets tant per part dels ocupants japonesos com per part de la guerrilla. 

Arran de la independncia del 1946, el 3 de gener del 1949 es va crear el Banc Central de les Filipines, encarregat des d'aleshores de l'emissi de les monedes i els bitllets. 


 Monedes i bitllets .
Emesa pel Banc Central de les Filipines (Bangko Sentral ng Pilipinas), en circulen monedes d'1, 5, 10, 25 i 50 cntims i d'1, 2, 5 i 10 pesos, i bitllets de 5, 10, 20, 50, 100, 200, 500 i 1.000 pesos. Les monedes de valor ms baix (1, 5 i 10 cntims), tot i continuar tenint valor legal, no circulen gaire i el banc central ja no n'encunya. 

 Taxes de canvi .
1 EUR = 63,5322 PHP (28 d'agost del 2006);
1 USD = 51,1610 PHP (28 d'agost del 2006);

 Vegeu tamb .
Peso;

 Enllaos externs .
Banc Central de les Filipines ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95992" title="Depressi" nonfiltered="3122" processed="3105" dbindex="38359">
 La depressi s una malaltia mental caracteritzada per una alteraci de l'estat d'nim del pacient amb la tristesa com a smptoma clau

Etiologia.
Mltiples factors , actuant moltes vegades en combinaci, estan implicats en la depressi: 

-Factors gentics: la depressi esdev sovint en familiars consanguinis de pacients depressius. 

-Factors neurofisiolgics: tant la disminuci com la prdua d'eficcia dels neurotransmissors disminueixen el to afectiu. Coneixem que , de vegades, la depressi s deguda a un dficit especfic d'aquests neurotransmissors:  serotonina, noradrenalina i dopamina.

-Factors socials i culturals:l'estrs de la nostra societat ha augmentat en els ltims anys la incidncia de la depressi.

S'ha de destacar que factors desencadenants: per exemple un trauma psicolgic (mort d'ssers estimats, canvi de la situaci laboral o d'altres) o una malaltia fsica desfermen, sobre un terreny predisposat, la depressi.

Epidemiologia.
Encara que les xifres canvien segons les fonts, en un moment determinat el 10 % de la poblaci pateix depressi.
Ms freqent a partir dels 40 anys, tamb hi han casos en nens, fins i tot petits.
s veu ms sovint en dones.

Smptomes.
Podem classificar la depressi de forma simplificada en dues categories:

- Depressi endgena: no hi ha factors desencadenants

- Depressi reactiva: trobem sempre una situaci conflictiva que justifica l'aparici de la depressi.

La depressi altera l'estat d'nim (afectivitat) dels pacients: el smptoma fonamental s la tristesa patolgica, entesa com un sentiment de tristesa ms durador i intens del que considerem normal, fins i tot ms greu que un dol (prdua d'un sser estimat). La tristor s molt forta de matinada i al mat.
L'ansietat, por important sense una causa justificada, es tamb un altre smptoma freqent, que s'acompanya d'irritabilitat.

Tanmateix altera el pensament , de forma que hi ha una disminuci de la concentraci i pensament lent. Canvien les idees: els pacients tenen idees negatives, fins i tot de sucidi que, en bastants ocasions, porten a la prctica.

La depressi produeix smptomes fsics: cefalees, dolor abdominal, vertigen, dispnea (sensaci de manca d'aire). Fins i tot,les depressions poden presentar-se noms amb aquests smptomes (depressi emmascarada), dificultant el seu diagnstic.

Quant a alteraci del comportament, la depressi pot generar: manca de comunicaci , allament , agitaci, fins i tot conducta agressiva (tant sobre el mateix pacient com sobre els altres)

Diagnstic.
Realitzat pels metges, tant els especialistes en Psiquiatria com pels metges de famlia es fa desprs de l'entrevista clnica. Tanmateix hi ha diversos qestionaris que ajuden a fer la diagnosi. No existeix cap anlisi o prova radiogrfica que ajudi a la diagnosi , encara que , de vegades, poden ser molt tils per excloure malalties fsiques (incloent neurolgiques): malaltia de Parkinson, hipotirodisme , cncers

Tractament.
Els antidepressius sn psicofrmacs que els metges utilitzen per aconseguir la curaci dels pacients. Els ms utilitzats , en la actualitat, sn els inhibidors selectius de la recaptaci de serotonina, amb els quals s'arriba a la guarici en pocs mesos. Cal dir que l'inici de l'efecte d'aquests frmacs s lent: al voltant de dues setmanes s el temps per poder veure efectes importants en els pacients.
Tanmateix la psicoterpia pot ser molt til i, de fet , en el tractament de la depressi reactiva s fonamental. 

Enllaos externs.
Inventari de Depressi de Beck. ;
Ms informaci sobre la depressi i antidepressius a la web Forumclinic (informaci oferta per especialistes de l'Hospital Clnic i Provincial de Barcelona) ;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95994" title="Cala Figuera (Santany)" nonfiltered="3123" processed="3106" dbindex="38360">








Cala Figuera s un llogaret costaner del terme de Santany, a Mallorca. El llogaret pren el nom de la cala homnima, de manera que cal distingir entre Cala Figuera com a cala, com a port i com a llogaret.

La cala en si s molt profunda i encaixada, una de les ms profundes i estretes de l'Illa. La boca de la cala per mar, entre les puntes de Cala Figuera al Nord i es Morrs al Sud, s de tan sols 400 metres a la part ms ampla, reduts a tan sols 150 d'efectius, per la qual cosa l'entrada per mar s complicada en situacions de temporal de llevant, relativament freqents a la zona (la cala t una orientaci general W-E o NW-SE). Els penya-segats en qu s'encaixa fan que la seva entrada per mar sigui realment imponent. Desprs d'uns 550 metres d'entrada terra endins en forma d'S allargada, la cala es bifurca en dos calons, el de la dreta es coneix amb el nom de Cal d'en Boira, d'uns 200 metres, amb la mateixa orientaci SE que la resta de la cala, s menys resguardat que l'altre cal, conegut com a Cal d'en Busques, d'uns 250 metres, i ms resguardat dels temporals. Al fons d'ambds calons hi desemboquen els torrents homnims. A la punta de Cala Figuera s'hi troba una torre de defensa, restaurada, en bon estat, coneguda com sa Torre d'en Beu. Tamb hi ha installat un far automtic, amb codi E-0312.6, de torre octogonal amb bandes blanques i negres alternades, amb un abast de 12 milles i rfegues de llum blanca cada 3 segons.

Pel que fa al Port de Cala Figuera, s un port pblic gestionat per l'Autoritat Porturia de les Illes Balears. El port se situa al Cal d'en Busques i t un petit espig d'escassos 30 metres, que els vaixells deixen a babord en entrar-hi. El port s un important nucli de pescadors i hi tenen base regular 5 barques de bou, que desembarquen peix cada dia. Hi ha installacions per a la descrrega i transport del peix fresc i benzina. s freqent de trobar-hi xarxes i altres estris de pescadors eixugant-se. A part de les barques de bou, hi ha bastants de barques de pesca professional i nombroses petites embarcacions, de tipus llat, dels vens de Santany, que sempre han tengut una gran tirada i estimaci pel seu port, comunament anomenat sa Cala. El port t poques places, i estan totes ocupades per les petites embarcacions dels vens. A l'espig, a la part de fora, hi poden amarrar vaixells passatgers que no hi tenen base, per noms en cas de bon temps, i aix i tot cal que fondegin. El port d'estn fins al fons del Cal d'en Busques. En casos de temporals del primer quadrant, cal assegurar b les barques, perqu s'hi produeixen rissagues que de vegades han tengut conseqncies greus, amb nombroses embarcacions enfonsades. Al fons del cal, els canvis en el nivell del mar poden arribar al metre i mig.

Finalment, quant al llogaret de Cala Figuera, cal dir que s un nucli histric de pescadors de Santany, vila que ha tengut molta tirada cap al mar per la primor de les seves terres. Histricament, es coneix l'existncia de barques de bou des de finals del segle XIX, que en aquells temps encara eren empeses pel vent i treballaven per parelles. A mitjans del s. XX s'hi constru l'espig per resguardar una mica el port, i s'hi construiren passarelles per comunicar millor els diferents escars dels pescadors. A partir d'aleshores, la cala comen el seu petit procs d'urbanitzaci, sobretot amb xalets integrats entre l'espessa pineda ocupats pels vens de Santany. Tota aquesta urbanitzaci es fu a la banda dreta del Cal d'en Busques, on hi havia el petit nucli primitiu. A poc a poc, la urbanitzaci va anar creixent fins que es produ el gran boom a principis dels 70, amb la urbanitzaci de la marina des Tomarinar, a la part alta de Cala Figuera. S'hi construiren nombrosos xalets i alguns petits hotels, amb poca ocupaci per les dificultats que la cala ofereix per al bany. Alhora, el petit Cal d'en Boira tamb patia algunes petites mostres d'urbanitzaci. Tot i aix, la urbanitzaci no ha estat desmesurada. Recentment, s'han comenat a edificar apartaments a la zona on hi havia el conegut "Hotel Cala Figuera", ara derrut. Al costat d'aquest hotel, sobre es Morrs, punta dreta de la Cala, s'hi situa la coneguda residncia d'estiu de la famlia Nigorra, propietria del Banc de Crdit Balear, i histricament arrelada a Santany.

El nucli celebra les seves festes patronals el dia de la Mare de Du del Carme, dia 16 de juliol. S'hi celebren diversos actes culturals, ldics i religiosos, que culminen amb una animada process martima, en qu els vens ornen les seves barques, i s'hi fa un concurs en qu es premia la barca ms ben endiumenjada.

Finalment, cal dir que el nucli constitut pel port i les antigues casetes i escars dels pescadors, que neixen de dins l'aigua, han estat motiu d'inspiraci per a nombrosssims pintors, que han pintat la cala des de tots els angles possibles, entre els quals destaquen, sobretot, els famosos Bernareggi i Bsser. A l'actualitat tamb hi viuen pintors com Camargo i Gomis.

La cala tamb fou residncia habitual del conegut poeta santanyiner Blai Bonet, que n'estava enamorat. Li dedic nombrosos versos, impressionat per la varietats de colors de la cala. Fins i tot t poemes sencers dedicats a la Cala i al Cal d'en Boira, recollits dins el seu llibre "el Color". 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95995" title="Loki, el detectiu misteris" nonfiltered="3124" processed="3107" dbindex="38361">

Loki, el detectiu misteris s una srie basada en el cmic manga creat per Sakura Kinoshita que consta de 26 episodis de
mitja hora cadascun. La srie es va emetre per primer cop al Jap l any 2003 i va obtenir un grant xit d audincia grcies a l excellent disseny de personatges de Mariko Oka, a la bona planificaci d escenes, a la genial animaci i a un gui extremendament atractiu.

El protagonista de l anime s en Loki, un du nrdic que ha estat expulsat del regne d Odn per un succs misteris. En Loki, per tornar al Regne dels Dus Nrdics haur d aconseguir esbrinar alguns misteris i superar un munt de proves; per en Loki no est sol en les seves aventures, sin que l acompanyen en Ryusuke Yamino, el seu ajudant, i la Mayura Daidoji, una noia a qui encanta resoldre misteris, i molts ms amics que trobaran pel cam en la srie.

"Loki, el detectiu misteris" s una srie produda per Studio Deen i t tots els ingredients per convertir-se en una srie amb tants fans com "El detectiu Conan", una altra srie manga que tamb s inspira en el mn detectivesc que a la dcada de 1990 va tenir un gran xit dins i fora del Jap.

Tant Loki, el detectiu misteris com el Detectiu Conan van ser emeses per primera vegada a Espanya per la Televisi de Catalunya al canal K3, en el programa 3xl.net







-- (discussi) 19:08, 22 des 2007 (CET)
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95996" title="Mitologia maia" nonfiltered="3125" processed="3108" dbindex="38362">
La mitologia maia es refereix a les extensives creences politeistes de la civilitzaci maia precolombina. Aquesta cultura mesoamericana va seguir amb les tradicions de la seva religi des de fa 3.000 anys fins el segle X, i incls algunes d aquestes tradicions es continuen explicant com a histries fantstiques pels maies moderns. 

Tan sols tres textos maies complets han sobreviscut a travs dels anys, i per tant el coneixement de la mitologia maia disponible en l actualitat s molt limitat. 
Aix es degut a que la majoria van ser cremats pels espanyols durant la invasi.  

El "Popol Vuh" (o Llibre del Consell dels indis quich) relata els mites de la creaci de la Terra, les aventures dels dus bessons, i la creaci del primer home.

Els llibres de "Chilam Balam" tamb contenen informaci sobre la mitologia maia, generalment descriuen les tradicions d aquesta cultura. 
Un altre text important per a la comprensi de la mitologia maia s "Les crniques de Chacxulubchen".

Descripci general.

Alguns dus van tenir diversos aspectes basats en les quatre direccions cardinals. Hi havia tretze dus de tretze cels i nou dus de nou mons terrenals. Els elements naturals, els estels i els planetes, els nmeros,  les collites, els dies del calendari i els perodes del temps tenien els seus propis dus.

La histria maia de la creaci dels quich s el Popol Vuh. En aquest es descriu la creaci del mn a partir del no res per la voluntat del pante maia de dus.

Desprs de la histria de la creaci, el Popol Vuh narra les aventures dels llegendaris herois bessons, Hunahp i Ixbalanqu, les quals van consistir en derrotar els Senyors de Xibalb, del mn terrenal. Aquests sn dos punts focals de la mitologia maia que apareixen amb freqncia representats en l'art maia. 

Mite de la creaci.

En la mitologia maia, Tepeu i Gucumatz ( equivalents al Quetzalcoatl dels asteques) sn referits com els creadors, els fabricants, i els avantpassats. Eren dos dels primers ssers que van existir i es diu que eren tan savis com antics. Hurac, o el "cor del cel", tamb va existir tot i que se li dna menys personificaci. Ell actua ms com una tormenta (de les quals s el du). 

Tepeu i Gucumatz realitzen una reuni i decideixen que, per tal de preservar la seva herncia, han de crear una raa d'ssers que puguin adorar-los. Hurac realitza el procs de creaci mentre Tepeu i Gucumatz el dirigeixen. La Terra i els animals sn creats. L'home s creat primer de fang, per es desf. Llavors convoquen a altres dus i creen l'home a partir de fusta, per aquest no t cap nima i no s capa d adorar-los. Finalment l'home es creat a partir del blat de moro per un nombre major de dus i el treball s complet.

Dus importants.

Els tres primers dus creadors.

Gucumatz: s el du de les tempestes. Va crear vida per mitj de l'aigua i va ensenyar als homes a produir foc. Tamb s conegut amb el nom de Gucamatz.
Huracan: El seu nom significa "el de una sola cama". s el du del vent, la tempesta i el foc. Va provocar la Gran Inundaci desprs de qu els homes van fer enfadar els dus. Suposadament va viure en les boirines sobre les aiges torrencials i va repetir "terra" fins que la terra va emergir dels oceans. Tamb es conegut com: Hurakan, Huracan, Tohil, Bolon Tzacab i Kauil. ;
Tepeu: s el du del cel.

Els set segons dus creadors.
Alom;
Bitol - Du del cel. Entre els dus creadors, va ser el que va donar forma a les coses. ;
Gucamatz;
Huracan;
Qaholom;
Tepeu;
Tzacol;

Els tretze ltims dus creadors.

Ajbit;
Ajtzak;
Alom;
Bitol;
Chirakan-Ixmucane;
Gucumatz;
Hunahpu-Gutch;
Huracan;
Ixpiyacoc;
Tepeu;
Tzacol;
Xumucane;

Els Bacabs .
Els Bacabs (els quatre dus que van sostenir la cantonada del mn) eren els quatre fills de Itzamna i Ixchel. Van sostenir el cel en cada una de les quatre direccions, i cada un va ser associat a un color i a un segment del calendari maia.

Altres deus.
Ixtab;






Es poden trobar referncies als Bacabs en els escrits de l historiador del Segle XVI Diego de Landa i en les histries maies colleccionades al Chilam Balam .  En algun moment, els germans es van relacionar amb al figura de Chac, el du maia de la pluja. A Yucatn, Chan Kom es refereix als quatre pilars del cel como als quatre Chacs. Tamb es creu que van ser dus jaguar, i que estan relacionats amb l apicultura. Com molts altres dus, els Bacab eren importants en les cerimnies d'adivinaci, i se'ls feien preguntes sobre els grans, el clima i la salut de les abelles.i elefants i tu madre!











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="95998" title="Els Llombards" nonfiltered="3126" processed="3109" dbindex="38363">








Els Llombards o Es Llombards s un llogaret del terme de Santany, a Mallorca.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96010" title="Les flors del mal" nonfiltered="3127" processed="3110" dbindex="38368">
Les flors del mal (en francs Les fleurs du mal) s una recopilaci de poemes del poeta francs Charles Baudelaire, conegut com el poeta malet. Aquesta obra marca el comenament d'un nou moviment literari del segle XIX, anomenat simbolisme.

 Histria: les edicions .

Poulet-Malassis public 1.300 exemplars d'una  recopilaci de 100 poemes el 23 de juny del 1857 a Pars. Aquest recull estava repartit en  cinc seccions formades per 77, 12, 3, 5 i 3 poemes, respectivament. Inicialment s'anomenaren : Spleen i ideal, El vi, Flors del mal, Revolta i La mort. 
El llibre s'havia d'anomenar Les lesbiennes o Les limbes, per, per consell d'un amic, opt per Les flors del mal.

En agost del mateix any es fa un procs judicial en contra del poeta, i Baudelaire s obligat a pagar 300 francs i suprimir 6 poemes, acusat d'ultratge a la moral pblica. D'aquesta forma es public la segona edici el 1861, on queden abolits els 6 poemes censurats. Afegeix, per, 30 poemes nous i una nova secci : Tableaux parisiens.

L'edici definitiva es publicaria desprs de la mort del poeta, en l'any 1868, on es recuperarien els 6 poemes censurats i els que es van publicar en el llibre Brases ("paves"), els quals havien sigut editats a Blgica l'any 1866. La versi ltima t 151 poemes amb les segents seccions, i ordenades d'aquesta forma :

Spleen et Idal (Spleen i Ideal);
Tableaux parisiens (Quadres parisencs);
Le vin (El vi);
Fleurs du mal (Flors del mal);
Rvolte (Revolta);
La Mort (La Mort);

 Etapa: el simbolisme .

Les Flors del Mal s'ha d'incloure en el simbolisme, moviment literari (i tamb pictric) sorgit en Frana en la segona meitat del segle XIX, i del que es considera a l'autor, Charles Baudelaire, un dels majors representants d'aquesta corrent literria. 

El simbolisme va nixer com una reacci en contra del naturalisme i el parnassianisme (aquest ltim, parallel al simbolisme).

Fou Jean Moras, el 1886, qui va definir el simbolisme en el seu llibre Un manifest literari, com: l'enemic de l'ensenyament, la declamaci, la falsa sensibilitat, la descripci objectiva. A ms, cita a Charles Baudelaire, dient aix: diem, doncs, que Charles Baudelaire ha de ser considerat com el veritable precursor del moviment actual - referint-se al simbolisme.

Les flors del mal, en el seu estil trobem una concepci clssica; i en el seu contingut, romntica.  Baudelaire queda fidel a l'alexandr, com caracterstica del simbolisme, i utilitza, en general, sonets lliures, a ms de figures potiques com l'allegoria. All explica la seua formaci classicista. El quartet s el ms utilitzat en els seus poemes. Aquest s un exemple de sonet del poeta:



 Les flors del mal: el llibre .

Les flors del mal comena amb una dedicatria al seu amic Thophile Gautier, al qual denomina  "poeta impecable, al perfecte mgic de les lletres franceses, al meu molt estimat i molt venerat mestre i amic Thophile Gautier".

 Au lecteur / Al lector .

Aquest s com el prleg de l'obra i est a part de les seccions. Est compost per 10 quartets amb rima consonant. Aquest poema s molt important per a conixer la idea de Charles Baudelaire sobre el poeta modern i l'existncia: afirma que l'home s ro per naturalesa i, a ms, pervers. Igualment afirma l'omnipresncia de Satan.

Aix, en el primer quartet diu directament que la totxeria, l'error i el pecat ocupen els nostres esperits i pensaments:



Unes lnies desprs parla sobre el penediment, fent una crtica a l'Esglsia Catlica, dient que creim que per unes llgrimes serem perdonats dels nostres pecats:



Tot seguit el poeta afirma que no s Du qui domina l'home, sin Satan:



Les tres ltimes estrofes sn claus per a tot el poema i sobre tot pel pensament de Baudelaire. El poeta nomena els 7 pecats capitals i afegeix un ms, que s, segons ell, el ms terrible (Un n'hi ha de ms lleig, ms vol, ms deforme!). Es tracta del tedi. Baudelaire vol dir amb aix que l'home, desprs d'haver passat pels 7 pecats capitals cau en el tedi, en l'avorriment, el pitjor dels pecats. Aix, la seua obra Les flors del mal s com una fugida del mn, del tedi, a travs de l'erotisme, el vi; per, sobre tot, a travs del vici. Tot aix en va, ja que s el tedi qui guanya sempre.

 Spleen et idal / Spleen i ideal .

Aquesta s la primera secci composta pels 85 primers poemes, des de I- Bndiction/ Benedicci fins a LXXXV- L'horloge / El rellotge.

En aquesta recopilaci el poeta cerca el vici (prostituci i drogues) i noms troba el fstic, anomenat Spleen en l'poca. D'aquesta forma Baudelaire fuig del mn a travs de l'art, dominat per la bellesa, l'amor i l'erotisme. Aix mateix, es troben poemes dedicats a diverses amants que tingu el poeta:

A Jeanne Duval:

Parfum xotique (Perfum extic);
La chevelure (La cabellera);
Le serpent qui danse (El serpent que dansa);
Remords posthume (Remordiment pstum);

A la senyora Sabatier:

Que diras-tu ce soir... (Qu diries aquesta nit...);

A Marie Daubrin:

Chant d'automne (Cant d'autumne);
Msta et errabunda (en llat);

Trobem poemes sobre bellesa (La Beaut / La bellesa, Hymne a la Beaut / Himne a la Bellesa), la msica i spleen (fins a 3 poemes amb aquest ttol).
Tamb hi ha un altre poema en llat titulat Francisc Me Laudes, dedicat a una modista.

 Tableaux parisiens / Quadres parisencs .

Secci afegida a partir de la segona edici del 1861. Comprn des del poema  LXXXVI - Paysage / Paissatge fins el  CIII - Le crpuscule du matin / Crepuscle matut.

En aquesta part el poeta reivindica un segon intent de fugida, igual que en Spleen et idal, per, aquesta vegada, a travs de la ciutat (normalment Pars). Plasma les seues visions sobre ella, deixant de costat una ciutat perfecta, per a mostrar la transformaci de la realitat: parla de crim, misria i sofriment. 

A ms a ms, s'inclouen fins a 3 poemes dedicats a l'escriptor francs Victor Hugo, amb els ttols segents:

Le cygne (El cigne);
Les sept vieillards (Els set vells);
Les petites vieilles (Les petites velles);

Un exemple de crim en la ciutat es veu en XCV- Le Crpuscule du soir / Crepuscle vespert: l'home, quan arriba la nit, es converteix en un criminal:



 Le vin / El vi .

Part composta per 5 poemes, des de CIV - L'me du vin / L'nima del vi, fins CVIII- Le vin des amants / El vi dels amants.

Aqu, per a Baudelaire el vi s una lliberaci que Du ha donat a l'home per a que puga ofegar els seus sofriments. Aquesta idea queda reflectida en tots el poemes d'aquest cicle.

Per exemple, en L'me du vin / L'nima del vi, s l'nima del vi qui lloa a l'home (que en la realitat s el contrari) i el vi es mostra com una salvaci de l'home:



En el poema CVI- Le vin de l'assassin / El vi de l'assass, Baudelaire asscia al vi amb una violncia brutal, tanmateix, desprs el lloa d'una forma quasi exagerada (a continuaci es reprodueixen dues estrofes del poema citat):



 Fleurs du mal / Flors del mal .

En aquest cicle el poeta segueix cercant altres mitjans per a fugir de l'anteriorment citat, el tedi, el fstic, l' avorriment. Ara, Baudelaire presenta un parads on el vici, la luxria i els amors prohibits (en aquest cas, el lesbianisme) sn els regnants. Va des de CIX- La destruction / La destrucci fins el CXVII- L'amour et le crne / L'amor i el crani.

D'aquesta forma se segueix demostrant com en all que sempre s'ha considerat ro, Baudelaire hi troba plaer i bellesa.

El poema CX- Une Martyre / Una mrtir va dedicat a la senyora Stoltz, dona de la qual Baudelaire s'enamor. 
En CXI- Femmes Damnes el poeta parla de l'amor entre dues dones, defenent l'homosexualitat femenina. En aquesta estrofa, se mostra la defensa vers aquest amor prohibit:



Rvolte / Rebelli.

Noms t 3 poemes:

CXVIII- Le Reniement de Saint Pierre (La negaci de Sant Pere);
CXIX- Abel et Can (Abel i Can);
CXX- Les litonies de Satan (Les lletanies de Satan);

Charles Baudelaire, desprs de la crtica social i estant insatisfet amb les condicions humanes, posa en dubte la grandesa de Du i lloa a Satan.
Per a molts s esgarrafs l'ltim poema d'aquesta secci: es tracta de tota una pregria i lloes a Satan. Les lletanies de Satan van sempre en estrofes de dos versos i, entre estrofa i estrofa, apareix sempre la mateixa oraci (fins a 15 vegades en tot el poema):



La Mort / La Mort.

s l'ultima secci de l'obra i est formada per 6 poemes, des de CXXXI- La mort des amants / La mort dels amants fins a CXXVI- Le voyage / El viatge.

s ac on es troba el poema ms llarg, deixant-lo en darrer lloc. Es tracta de El viatge, dedicat a Maxime du Camp i format per 8 parts .

La Mort (sempre en majscula durant tota l'obra) apareix com l'ltima salvaci del sofriment, un pas a un mn millor. s una altra crtica a la societat, al mn, injust i miserable; i s per aix que, segons el poeta, la Mort ens porta a un mn ms ideal i millor que el real.

Altres seccions de Les Flors del Mal.
Com s'ha senyalat en la histria de les edicions de Les Flors del Mal, Poulet-Malssis va afegir altres seccions, com Les paves, a ms de Nouvelles Fleurs du Mal (Noves Flors del Mal), Pomes ajouts a l'ditions posthume (Poemes afegits a l'edici pstuma), uns poemes diversos i un pamflet contra Blgica.
Les paves/Brases.
Aquest recull cont 23 poemes, ssent la majoria condemnats o indits. Fliciens Rops (ell i el poeta es van conixer grcies a Malassis) s'encarregaria de fer el frontispici de paves, i a propsit d'aix, Baudelaire va escriure, en una carta a douard Manet, que Rops fou l'unic veritable artista (...) que he trovat a Blgica. A ms es divideix en diferents parts:

En primer lloc, se composa de les peces condemnades, recollides d'una edici anterior de Les Flors del Mal (Vegeu secci La condemna). ;

Seguidament hi apareix l'apartat Galanteries, compost per sis poemes. L'ltim d'ells tamb est en Spleen et Idal, i est escrit en llat, titulat Francisc me Laudes, dedicat a una modista erudita i devota.

Desprs est pigraphes (Epgrafs). Sn tres poemes, el primer dedicat a M. Honor Daumier i el segon compost per un cuartet, titulat Lola de Valence:



Desprs es troba un petit apartat de pices diverses (diverses peces) de quatre poemes, un d'ells, A une malabaraise, datat de l'any 1840, i del qual el mateix Baudelaire pensava publicar en Les Flors del Mal.

Per ltim es trova Bouffonneries, amb tres poemes. El segon est dedicat a M. Eugne Frometin, escrit a Brusselles en 1865, un any abans de morir.

Nouvelles Fleurs du Mal/Noves Flors del Mal.
Sn un total de 15 poemes que van ser publicats a Parnasse contemporain el 1866. En l'edici per a Les Flors del Mal, es deix aquesta secci amb 10 poemes, i els cinc no van formar part d'aquesta secci, es van repartir aix: 

quatre sn els que estan en l'apartat Pices diverses; i un, Hymne (Himne), que es trova en Galanteries. ;
El primer d'aquests poemes s pigraphe pour un Livre condamn (Epgraf per a un llibre condemnat), on Baudelaire insulta al lector (com en el comenament de Les Flors del Mal, en Au lecteur) anomenant-li (...)buclic,/ ingenu home de ben/(...)nima curiosa que sofreix. A ms avisa al lector que, si no ha fet retrica, que no llegisca el seu llibre i el llance, perqu no l'entendria.

La condemna.

Uns mesos desprs de publicar el seu llibre, Les flors del mal, el 1857, se fa un procs judicial a Charles Baudelaire per ultratge a la moral pblica i per all va ser condemnat a pagar 300 francs i suprimir 6 poemes. Tanmateix, els 300 francs van ser reduts a 50 per l'emperatriu, la qual cobrava l'octava part del preu de catleg (foren 1.300 exemplars). L'octava part eren 25 cntims, i per tant, donava un total de 250 francs (que se li restaven a la multa inicial). A ms, va cobrar 2.500 francs per la creaci literria i de subsidi per l'enfermetat que patia el poeta, la sfilis.  

Aquestos sn els poemes que van ser suprimits:

Lesbos;
Femmes Damnnes. Delphine et Hyppolyte;
Le lth;
A celle qui est trop gaie;
Les bijoux;
Les mthamorphoses du vampire;

Desprs d'aix, Baudelaire decideix esciure un altre tipus de poesia qu, segons ell, s encara "ms perills que el poema en vers". Es refereix al poema en prosa, del qual n'escriur Els petits poemes en prosa (o Spleen de Pars).


Traduccions al catal.
 Charles Baudelaire, Les Flors del Mal, traducci de Joan Capdevila i Rovira; amb prefaci de Josep Farran i Mayoral. Publicacions de "La Revista". Collecci de lrics mundials. Barcelona, 1920.
 Carles Baudelaire, Flors del Mal, traducci de Rossend Llates, amb illustracions de Xavier Gell. Llibreria Catalnia, Barcelona 1926.
 Charles Bardelaire, Les Flors del Mal, traducci de Xavier Benguerel (edici bilinge), amb dibuixos de Josep Maria Subirachs. Edicions del Mall, Sant Boi de Llobregat, 1985.
 Charles Baudelaire, Les Flors del Mal, traducci de Xavier Benguerel (edici bilinge completa). Editorial Proa. Collecci Ossa Menor, srie gran, n 1. Barcelona, 1998.
 Charles Baudelaire, Les Flors del Mal, traducci de Jordi Llovet (edici bilinge i completa). Edicions 62, Barcelona 2007. ;


 Vegeu tamb .
Simbolisme;

 Referncies .


 Bibliografia .

Charles Baudelaire: Les Fleurs du Mal. Presses Pocket (lire et voir les classiques), 1989. ISBN 2-266-01092-1. Inclou un dossier histric i literari, per Sylvie Marcovitch.
Charles Baudelaire: Les Fleurs du Mal. Editions Gallimard, 1961. Presentat per Jean-Paul Sartre.
Jean Moras: Le Symbolisme, aparegut en Le Figaro, el dissabte de septembre de 1886. (Es pot veure aqu).
Enciclopdie Encarta, 2006.

 Enllaos externs .

Les Fleurs du mal Es pot llegir l'obra completa, ms informaci del poeta. En francs.
Les Fleurs du mal en Poetes.com L'obra completa de Les flors del mal, i un estudi dels poemes. En francs.
As flores do mal Es poden llegir alguns poemes de Les flors del mal, en portugus.
Les flors del mal Versions de Xavier Berenguel. En catal. ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96011" title="Contracte de descompte" nonfiltered="3128" processed="3111" dbindex="38369">

El contracte de descompte s aquell contracte en virtut del qual una entitat bancria (el descomptant) anticipa a una persona (el descomptatari) l'import d'un crdit pecuniari que aquesta t contra un tercer, amb deducci d'un inters i a canvi de la cessi del crdit.

La finalitat d'aquesta operaci bancria s bsicament creditcia. L'entitat bancria concedeix crdit al seu client anticipant-li l'import d'un crdit de venciment posterior. Aix doncs, aquest contracte permet convertir un actiu financer (el crdit descomptat) en un actiu financer (la suma de diners que rep el client descomptatari).

 La regulaci del contracte de descompte en dret espanyol .
 Caracterstiques .
s un contracte mercantil.
s un contracte oners, perqu cadascuna de les parts n'obt un benefici patrimonial.
s un contracte no formal, que pot ser celebrat verbalment.

 Discussions doctrinals .
La doctrina no s unitria a l'hora de considerar aquest contracte com a unilateral o bilateral. Aquells (destacant-ne el Prof. Ura) que defensen la unilateralitat d'aquest contracte sostenen que el lliurament dels diners i la transmissi dels ttols sn condici necessria per a la perfecci del contracte, per la qual cosa l'nica obligaci recau sobre el descomptatari, que ha de tornar al banc els diners anticipats ms les possibles despeses en cas que el deutor no pagui el crdit descomptat.

En canvi, una altra part de la doctrina (com ara el Prof. Cerd Albero) estima que aquest contracte s bilateral en defensar que totes dues parts contrauen obligacions com a conseqncia de considerar el contracte de descompte com a consensual. Aix implicaria que el lliurament dels diners i la transmissi del crdit no sn condici sine qua non per a la perfecci del contracte sin obligacions derivades d'aquest. Aquesta opci tamb s la defensada per la jurisprudncia ms recent.

 Classes .
Hom distingeix tres classes de descompte:

Descompte canviari: el crdit descomptat s el derivat d'una lletra de canvi.
Descompte de crdits incorporats en altres ttols valors.
Descompte de crdits ordinaris.

 Contingut .
 Obligacions del descomptant .
Deure de diligncia: l'entitat bancria t el deure de complir les formalitats de presentaci del crdit al pagament i a realitzar els actes conservatius que siguin necessaris. En cas que permets que els efectes no pagats es perjudiquessin, el descomptatari quedaria alliberat de la seva obligaci de retornar els diners rebuts.

 Obligacions del descomptatari .
Deure de veracitat.
Transmissi del crdit pro solvendo.
Restituci de la suma anticipada, si el crdit no arriba a bon fi.

 Extinci del contracte de descompte .
El descompte s'extingeix en vncer el crdit descomptat, ja sigui pel pagament del mateix o b, en cas d'impagament, pel reintregament per part del client de la quantitat rebuda ms les despeses. Tant el pagament com el reintregament, si s'escau, hauran de ser totals, no estant obligada l'entitat bancria a admetre pagaments parcials.

L'acci del banc contra el deutor est sotmesa, quant a la seva prescripci, a les normes inherents a la naturalesa del crdit en questi. L'acci del banc contra el client descomptatari est sotmesa a la prescripci ordinria de quinze anys.

 El redescompte .
El redescompte s un segon descompte que permet al banc redescomptatari obtenir un rpid benefici grcies a la diferncia entre el tipus del descompte i el tipus de redescompte, sempre menor que el primer. D'aquesta manera i sense haver d'esperar al venciment dels ttols descomptats, el banc pot obtenir fons lquids mitjanant el redescompte d'aquests ttols al banc central.

 Bibliografia .
URA, Rodrigo. Derecho mercantil. Madrid: Marcial Pons, 1999. ISBN 84-7248-698-2.
VICENT CHULI, Francisco. Introduccin al Derecho Mercantil. Valncia: Tirant lo Blanch, 2002. ISBN 84-8442-663-7.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96016" title="Mra" nonfiltered="3129" processed="3112" dbindex="38370">


Botnica. La mra sn dos tipus diferents de fruits:
La infructescncia de la morera (Morus sp), vegeu Mra (infructescncia).
El fruit en polidrupa de l'esbarzer (Rubus sp), vegeu Mra (esbarzer).
Geografia: ;
Mra d'Ebre, municipi de la Ribera d'Ebre, capital de la comarca.
Mra la Nova, municipi de la Ribera d'Ebre.
Mra de Rubiols, municipi de l'Arag, capital de la comarca de Gdar-Javalambre.
El torrent de na Mra, torrent del municipi de Fornalutx, a Mallorca.
La Mra, entitat de poblaci del municipi de Viladasens, al Girons.

Vegeu tamb.
 Mora (desambiguaci);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96017" title="Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca" nonfiltered="3130" processed="3113" dbindex="38371">
Els Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca eren la mxima representaci de la ciutat i el regne, ents aquest com l'illa, i els encarregats de llur govern i l'administraci, en les competncies que no fossin reials. Jaume I els cre a l'any 1249 i l'exercici d'aquest crrec era anual, sense remuneraci i sense renncia. Formaven part de la Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca, juntament amb els consellers i els sndics i consellers de la Part Forana. Tenien l'obligaci d'ocupar-se'n anant dues hores al mat i dues l'horabaixa a la Casa o Sala de la Juraria i estaven sotmesos a la prohibici que ms de la meitat dels jurats abandonessin la ciutat. Malgrat aix tamb tenien alguns privilegis com a la Festa de l'Estendard on un jurat portava el pen reial, a ms tots tenien el dret de vestir gramalles en els actes pblics (que eren subvencionades per la hisenda pblica) des del seu banc.

Els Jurats formaven part del Consell Secret o Consell Menor que era la comissi executiva, i del Gran i General Consell, rgans presidits pel jurat en cap, el qual havia de pertnyer al bra militar.


Aquesta instituci va anar canviant al llarg del temps fins a la seva desparici al 1715: 

Rgim de la Franquesa.
La instituci dels jurats des de la seva creaci al 1249 fins al 1372 es va regir pel rgim de la Carta de Privilegis i Franqueses atorgada per Jaume I. 

El nombre de jurats eren sis amb la condici que un fos cavaller, quan finalitzava l'any d'exercici del crrec els jurats que surtien triaven els nous jurats el dia de nadal. Els elegits no podien ser reelegibles ni parents directes dels anteriors i havien de ser confirmats pel batle, aquesta cerimnia es feia el dia de Nadal

A partir de 1382 els jurats s'elegien per sorteig i els sis es dividien entre un cavaller, dos ciutadans, dos mercaders i un menestral.

Rgim de la Pragmtica.
A causa dels problemes sorgits arran de l'enfrontament entre bndols pel control municipal el rei Mart l'Hum al 1398 proclama la Pragmtica d'Anglesola que malgrat es combina amb les franqueses no aconsegueix acabar amb els bndols.

Es realitza una llista per cada parrquia de la ciutat on es recollien els homes que podien exercir un crrec pblic a ms s'ampliaven els jurats a dotze. Cada any es triava un parrquia amb una bossa pel cavallers, una pels ciutadans, una pels menestrals i una altra pels menestrals.

A sort es triaven un cavaller que desprs elegia un jurat ciutad; per la seva part l'atzar elegia dos ciutadans que nomenaven un jurat cavaller i un jurat mercader; desprs tamb a sort s'elegien dos mercaders que havien de triar un jurat ciutad i un mercader; finalment s'extreia a sort un jurat menestral que elegia a un mercader. 

Jurats Cavallers  2 (un de triat a sort i un altre de nomenat);
Jurats Ciutadans  4 (dos de triats a sort i dos de nomenats);
Jurats Mercaders  4 (dos de triats a sort i dos de nomenats);
Jurats Menestrals 2 (un de triat a sort i un altre de nomenat);

Rgim de la Concrdia.

El rei Alfons el Magnnim atorg al 1439 un nou sistema que arribaria noms fins a 1444. La principal difernia amb l'anterior es basava en qu s'eliminaven els nomenaments i tots els jurats eren elegits dins la bossa de cada estament. Tenia la restricci de qu no entraven en el sorteig els que havien exercit el crrec els ltims tres anys i havien de ser majors de 25 anys.

Rgim de Sort i Sac.
Pocs anys desprs de la darrera reforma el rei Alfons a travs de la Sentncia de Tvoli institueix el sistema de sort i sac o d'insaculaci (1447). El jurats tornen a ser sis, l'edat mnima ha de ser 29 anys i s'afegeix una nova bossa per la Part Forana. A sort s'extrien un jurat cavaller, dos ciutadans, dos mercaders i un menestral.

Aquest sistema va ser el que va perdurar ms en el temps ja que va arribar fins els Decrets de Nova Planta (1715).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96018" title="Obra pblica" nonfiltered="3131" processed="3114" dbindex="38372">

En sentit ampli s'anomena obra pblica a tot treball de construcci promogut per una administraci pblica (en oposici a obra privada). En un sentit ms esctricte, es fa servir el terme per referir-se a les obres d'infraestructures (en oposici a l'edificaci) i als treballs d'enginyeria civil en general.

Entre les principals obres pbliques podem trobar:
Infraestructures de transport, que inclou el transport per carretera (autopistes, carreteres, camins...), el transport martim o fluvial(ports, canals, fars...), el transport aeri (aeroports) i el transport per canonades (per exemple, oleoductes).
Infraestructures relacionades amb el cilce de l'aigua (preses, captacions, depuradores...).
Infraestructures urbanes, incloent carrers, parcs, xarxes de distribuci, etc.
Infraestructures de defensa (antigament, l'obra pblica ms important d'una ciutat era la muralla).

Adjudicaci.
Tot i que s possible que l'administraci executi directament obres pbliques (amb treballadors que depenen directament d'aquesta administraci), aix es dna molt poc sovint i gaireb es limita al petits treballs de manteniment, com per exemple el realitzats per les brigades municipals. El ms habitual s que l'administraci contracti les obres a constructors privats. La selecci del contractista i les formes dels contractes es troben fortament regulades pel diferents normes de dret administratiu (a l'estat espanyol, principalment la Llei de contractes de l'Estat); aquesta regulaci pretn garantir la transparncia del procs de selecci del contractista i protegir els interessos econmics de l'administraci. Els tipus de procs de selecci del contractista sn:
 Subhasta: s'adjudica el contracte a l'empresa que hagi fet l'oferta ms econmica.
 Concurs: es t en compte l'oferta econmica per tamb d'altres factors (per exemple pot considerar-se l'experincia de l'administraci amb obres anteriors del mateix contractista, els mitjans aportats, el termini d'execuci proposat, etc.). Suposa un grau de discrecionalitat per part de l'administraci ms gran que la subhasta.
 Adjudicaci directa: un rgan de l'administraci tria directament el contractista que executar l'obra. Suposa el grau mxim de discrecionalitat de l'administraci. S'admet en alguns casos especials, com ara:
 Obres de molt petita quantia; sovint en aquest cas l'administraci ha de demanar un nombre mnim de pressupostos abans de triar, si b aquest requisit que pot acabar complint-se noms formalment.
 Obres complementries a d'altres que ja s'han adjudicat: per exemple, si en el transcurs de la construcci d'un pont es fa necessria la construcci d'una fonamentaci especial no prevista al projecte original, pot ser convenient adjudicar-la directament a la mateixa empresa que est construint el pont.
 Obres en qu calgui mantenir secret sobre el projecte per raons de seguretat, com ara les installacions militars i policials, ja que per fer un concurs o una subhasta caldria fer pblic el projecte perqu hi tinguessin accs els constructors que pretenguessin presentar ofertes.
La llei mira d'evitar la contractaci directa sempre que sigui possible, ja que l'elevada discrecionalitat que presenta obre la porta a la indefensi del contractista i a la corrupci. Per exemple, alguns dels escndols de corrupci vinculats a l'exdirector de la Gurdia Civil Lus Roldn es relacionen amb l'adjudicaci directa d'obres de casernes i d'altres installacions a canvi de comissions illegals.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96019" title="Contracte de compte corrent bancari" nonfiltered="3132" processed="3115" dbindex="38373">

El contracte de compte corrent bancari s aquell contracte en virtut del qual una entitat bancria s'obliga a prestar al seu client el servei de caixa i de comptabilitat de totes les operacions realitzades pel compte en qesti.

Aquest contracte constitueix la base de la resta de contractes bancaris, com ara el de targeta de crdit.

 La seva regulaci en dret espanyol .
L'entitat bancria actua com a comissionista, estant doncs obligada a adoptar la diligncia prpia d'aquest a l'hora de comprovar la signatura de les ordres donades pel client. El banc ha d'acarar aquesta signatura amb la signatura del client que aquest li ha proporcionat amb anterioritat. En cas de no fer-ho, la jurisprudncia del Tribunal Suprem ha establert que el banc respondr objectivament ex recepto. Ara b, la sentncia d'aquest mateix tribunal de 21 de novembre de 1997 va declarar que la responsabilitat no era de l'entitat sin de l'empleat que no va comprovar una signatura falsificada.

 Caracterstiques .
s un contracte neutre, malgrat que part de la doctrina el considera actiu.
Contracte consensual.
Contracte bilateral.
Contracte normatiu, ja que imposa a les parts contractants une conducta futura, obligant-les a regular i liquidar d'una forma determinada les eventuals relacions creditcies que entre elles es puguin constituir, sense originar concretes obligacions de donar, fer o no fer immediatament exigibles.
Contracte de duraci o tracte successiu.

 Vegeu tamb .
Transferncia bancria;

 Bibliografia .
URA, Rodrigo. Derecho mercantil. Madrid: Marcial Pons, 1999. ISBN 84-7248-698-2.
VICENT CHULI, Francisco. Introduccin al Derecho Mercantil. Valncia: Tirant lo Blanch, 2002. ISBN 84-8442-663-7.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96029" title="Vardens" nonfiltered="3133" processed="3116" dbindex="38379">
Els vardens sn un grup rebel de la trilogia El Llegat, de Christopher Paolini. La seva base principal es troba a la ciutat nana de Farthen Dr. En la Llengua Antiga, vardens vol dir escarcellers.

Van ser fundats per Brom gaireb al final de La Caiguda dels Genets, amb el propsit de lliurar el mn de Galbatorix i restaurar un govern benvol. Va fer servir les seves aliances amb els nans i els elfs, i va ajudar a Surda en el seu desig de convertir-se en un pas independent.

Durant uns quants anys Brom els va dirigir, fins que va deixar el lideratge a una altra persona i marx, tot i que mantingu el contacte amb els vardens. Els vardens es sustenten econmicament en gran part grcies a Surda i als comerciants que viuen escampats a les ciutats del rei. Els provedors ms grans es troben tamb a Surda i a Teirm, on trobem la figura de Jeod. N accepten a qualsevol que deitja enderrocar Galbatorix o t l habilitat de defensar-se al camp de batalla.

El lideratge dels vardens es dna a una persona soltera amb l aprovaci del Consell d Ancians, que s un consell assessor format amb la finalitat de recomanar i ajudar al lder. Es tria un nou lder quan l anterior est incapacitat per fer-ho. El lder mana a la resta amb autoritat i pren totes les decisions que afecten als vardens. Els vardens tnen un exrcit propi, el qual s manat tamb pel lder.

Els vardens tamb conten amb un grup de mags, els Du Vrangr Gata. Desafortunadament no sn gaire poderosos, i noms poden lluitar amb els encanteris ms senzills. Els ms potents sn els encarregats d introduir-se a les ments dels vardens per demostrar la seva lleialtat i comprovar les seves intencions, de manera que puguin impedir a molts tradors atacar els vardens.

Grcies a les bones relacions de Brom amb els nans, els vardens estan situats a Tronjheim, que s una ciutat a dins una muntanya anomenada Farthen Dr, que pertany a les Muntanyes Beor. Aquesta oficina s molt til ja que les Beor estan repletes de cavernes i atzucacs, el que fa terriblement difcil derrotar els vardens all. Els nans estan tan agrats per l ajuda dels vardens, que fins i tot reben els elfs.

A Eragon, el lder dels vardens s Ajihad, un guerrer astut que va dur a la victria als vardens moltes vegades, i que fins i tot va estar a punt de matar un Ombra. Era una poca no gaire bona per als vardens degut a la manca de subministraments. Eragon arriba durant el seu mandat, i l ajuda a lluitar contra els rgals, aconseguint la victria. Dies desprs pateixen una emboscada, en la qual mor Ajihad, i Els Bessons i Murtagh tamb ho fan, o almenys aix va semblar en un primer moment. El consell d ancians, cercant poder, nombren a la jove Nasuada (filla d Ajihad) com a nova lder dels vardens, amb l esperana de controlar-la com si fos una titella. Nasuada, per, ser ms llesta que ells i aconseguir ser autosuficient. Amb Eragon i Arya fora de Farthen Dr, decideix moure els vardens a Surda, tement que Galbatorix hagi descobert la seva situaci.

Nasuada s alia amb la nova cap del Du Vrangr Gata, Trianna, i els utilitzar per fer encaix amb mgia, per vendre l, augmentant aix les arques dels vardens per poder finanar la guerra. Apareix Elva, la nena que Eragon va voler beneir, per que en realitat va maleir. Aquesta nena pot veure les desgrcies i les coses que afligeixen a qualsevol persona abans que succeeixi.

Desprs d unes quantes setmanes, reben la informaci que Galbatorix est concentrant un exrcit enorme i que est avanant cap a ells. Els vardens enviaran missives als elfs i als nans, per demanar ajuda, i far partir el seu exrcit cap als Camps Ardents. L exrcit imperial t com a mnim 100.000 soldats. Eragon i Saphira arriben d Ellesmera per ajudar-los. Un dia abans de la batalla, un grup d rgals s uneix als vardens, oposant-se aix a Galbatorix i en venjana d haver estat esclaus de Durza. Angela, enverina amb la seva mgia el subministrament d aigua i d aliments de l exrcit rival. La batalla es decantar al costat dels vardens grcies a la collaboraci dels habitants del Carvahall i, principalment, a la uni dels nans quan la batalla estava ms crua. Tot i aix, veuran aparixer un nou Genet de Drac al l exrcit de Galbatorix: Murtagh, a lloms del seu drac vermell Espina. Els Bessons, que s havien canviat de bndol, moren a mans de Roran, venjant la mort d Ajihad. El rei dels nans, Hrothgar, tamb perdr la vida en aquesta batalla.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96030" title="Llengua Antiga (El Llegat)" nonfiltered="3134" processed="3117" dbindex="38380">
El Llenguatge Antic es refereix a la llengua que es parlava d'antuvi a Alagasia, a la trilogia El Llegat de Christopher Paolini. Era utilitzada entre la Gent Grisa, i s utilitzada pels elfs a diari, i per a la resta de races per fer servir la mgia. 

Els noms en aquesta llengua sn els noms veritables de les coses; el coneixement del nom veritable d una persona concedeix l habilitat per controlar-la. La pronunciaci, els temps, i ms coses sobre el Llenguatge antic es poden trobar a la "Guia de Llengua" de l edici Deluxe d Eragon.
El Llenguatge Antic est fortament influenciat pel Nrdic antic, una llengua germnica parlada pels habitants escandinaus i els seus assentaments d ultramar durant l poca dels vkings, fins l any 1300. 

 Orgens .
El Llenguatge Antic era l emprat per la Gent Grisa. No era sempre la llengua de la mgia. Originriament, la mgia era controlada per les idees i el pensament del mag, per si l usuari es distreia les conseqncies podien ser terribles. Finalment hi va haver un desastre enorme degut a aix, i la Gent Grisa havia de decidir fer alguna cosa per evitar aquest perill. Van llanar l encanteri ms gran de la histria, canviant la naturalesa de la prpia mgia, de manera que la seva llengua la controls. L esfor d aquest encanteri va provocar que la Gent Grisa desaparegus d'Alagasia.

 Etiqueta .
Hi ha formules especfiques de cortesia entre els elfs. Quan dos elfs es troben, toquen amb els seus dos primers dits els llavis, per indicar que "no distorsionarem la veritat durant la nostra conversa", seguit d una srie de frases que depenen de la situaci. De fet, utilitzant el Llenguatge Antic, noms es pot dir la veritat.

Exemple.
El dileg s aquest:
Primer elf: Atra estern ono thelduin;
Segon elf: Mor'ranr lfa unin hjarta onr;
Primer elf: Un du evarnya ono varda;

La persona de posici ms baixa parla primer. Pot estar saludant una persona d estatus ms elevat, o b honrant un subordinat. La primera resposta, Mor'ranr lfa unin hjarta onr, s obligatria per no faltar el respecte. La segona resposta la fa el primer interlocutor si s una situaci formal. Si un est insegur de la seva posici ha de donar possibilitat de parlar al seu interlocutor. Si aquest no diu res haur de parlar primer.

 Vocabulari.
Frases i paraules agafades dels llibres Eragon, Eragon Deluxe i Eldest, en les seves contraportades.

Adurna - Aigua.
Agaet Bledhren - Celebraci del Jurament de Sang;
Aiedail - L'estel del mat;
A varden abr du Shur'tugal gata vanta    A warden of the Riders lacks passage. ;
lfr ach thornessa   Ell fa aix. ;
lfrinn ero a koma ramrsja   Es veia una dona forta. ;
Argetlam - Ma d'argent;
Atra estern ono thelduin/Mor'ranr lfa unin hjarta onr/Un du evarnya ono varda   Que la bona fortuna t'acompanyi/Que la pau habiti al teu cor/I que els estels et guardin. ;
Atra glai un ilian taught ono un atra ono wase sklir fr rauthr   Deixa que la sort i la felicitat et guiin i et protegeixin de la desgrcia.
Atra nosu wase vardo fra eld hrnya   Que no pugui sentir-nos ning.
Bjartskular - Escates brillants;
Blthr - Atura't.
Betq istalri!   Foc ample! ;
Brakka du vanyal sem huildar Saphira un eka!   Redueix la mgia que ens ret a Saphira i a mi.
Brising - Foc.
Dagshelgr - Dia sagrat.
Deloi moi! - Terra, canvia! ;
Domia abr Wydra   Control del dest (llibre).
Draumr kpa   Ulls de somni. ;
Du Fells Nngorth   Les muntanyes maleides.
Du Fyrn Skulblaka   La Guerra dels Dracs.
Du grind huildr!   Aguanta la porta! ;
Du Silbena Datia   Les boirines que suspiren (un poema).
Du Sndavar Freohr   Mort de les ombres.
Du Vllar Eldrvarya   Els Camps Ardents.
Du Vrangr Gata   El cam errant (haura de ser Du Gata Vrangr segona la gramtica correcta de la Llengua Antiga).
Du Weldenvarden   El bosc que vigila.
Dvergan - Nans.
Ebrithil - Mestre.
Edur - Llom.
Edur Carthungav   Os de cua de Les Vertebrades.
Eka a friai un Shur'tugal!   Sc un Genet i un amic! ;
Elda - Titol honorfic de gran lloada, desprovist de gnere.
Eyddr eyreya onr! - Buideu les vostres oides!
Fethrblaka, eka weohnata niat haina ono. Blaka eom iet lam   Ocell, no et far mal. Vola fins la meva m.
Fricai Anglt   Amic mort.
Gala O Wyrda brunhvitr/Abr Berundal vandr-fodhr/Burthro lausbldar eja undir/Eom kona dauthleikr...     Sing O white-browed Fate/Of ill-marked Berundal/Born under oaken leaves/To mortal woman...
Gnga aptr- Anar endarrera.
Gnga fram- Anar endavant.
Gath sem oro un lam iet   Uneix aquesta fletxa amb la meva m.
Gath un reisa du rakr!   Uneix i alcana la boirina! ;
Gedwy ignasia   Palmell brillant.
Guloth du knfr!   Atenua el fil! (d un arma).
Jierda theirra kalfis!   Mata les seves cries! ;
Lethrblaka   Rat-penat.
Letta orya thorna!   Atura aquestes fletxes! ;
Liduen Kvaedh   Escriptura potica.
Losna kalfya iet   Allibera les cries. ;
Manin! Wyrda! Hugin! - Memria! Dest! Idea! ;
Moi stenr!   Pedra, canvia! ;
Nagz reisa!   Manta, cau! ;
Osthato Chetow   La Salvia que est de Dol.
Reisa du adurna   Augmenta l aigua.
S mor'ranr ono finna   Que trobis pau.
S onr sverdar sitja hvass!   Que les teves espases romanin afilades!
S orm thornessa hvr sharjalv lfs   Que aquesta serpent mantigui la seva vida. ;
Sklir nosu fra brisingr   Protegeix-nos del foc.
Skulblaka, eka celbra ono un malabra ono un onr Shur'tugal n haina. Atra nosu wase fricai - Drac, l honro i desitjo que vost i el vostre Genet no pateixin cap mal. Deixa ns ser amics.
Stenr reisa!   Augmenta pedra! ;
Stydja unin mor'ranr, Hrothgar Knungr   Descansi en pau, rei Hrothgar. ;
Thrysta deloi   Comprimeix la terra. ;
Thrysta vindr   Comprimeix l aire. ;
Thverr stenr un atra eka hrna!   Travessa la pedra i deixa m escoltar! ;
Togira Ikonoka   L Esguerrat que est Sencer.
Tuatha du orothrim   Comprovaci del temperament del ximple.
Vel enradhin iet ai Shur'tugal   La meva paraula de Genet.
Vinr lfakyn   Elf amic.
Wase heill!   Ser curat! ;
Wiol ono   Per a tu. ;
Wiol pmnuria ilian   Per la meva felicitat.

 Anlisi crtica .
Mols fillegs trobe irrisori afirmar que Christopher Paolini ha creat una llengua sencera, degut a la gran influncia d aquesta dels idiomes nrdics.

En alguns casos, les paraules romanen exactament igual que en el Nrdic Antic, o tenen canvis menors com el canvi d una lletra o l adici d una diresi. Una comparaci de la Llengua Antiga amb l islands, que est molt a la vora del Nordic Antic, illustra aquesta afirmaci:



Aquesta no s una llista complerta de la Llengua Antiga, i molts pensen que s una petita part d una ms gran.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96031" title="Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca" nonfiltered="3135" processed="3118" dbindex="38381">

La Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca s el nom del rgim municipal que s'estableix segons la Carta de Privilegis i Franqueses (1249) a l'illa de Mallorca desprs de la conquesta catalanoaragonesa de Jaume I el Conqueridor. 

Aquest rgim presentava algunes caracterstiques com la inexistncia de corts o la dicotomia entre Ciutat i Part Forana. La primera qesti va intentar ser solucionada per Jaume II per la manca de consolidaci de la dinastia mallorquina ho va impedir. Per altre part l'embolcall jurdic a la separaci entre la ciutat i les viles foranes no va arribar fins a 1315 amb San I.

La base del sistema eren els prohoms que actuaven com a municipi obert i tenien la missi de garantir les llibertats que recollia la Carta. Ben prest varen aparixer els estaments per ra de treball i dividits ciutadans, cavallers i menestrals. AL 1398 la ciutat es divideix en cinc parrquies on s'inscriuen els prohoms i assumeixen la responsabilitat de governar un cop cada cinc anys, al 1439 es va establir el requisit de ser majors de 25 anys.

Aquest sistema com tot el dret foral mallorqu va desaparixer amb els Decrets de Nova Planta (1715). 

Institucions principals.
 Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca;
 Gran i General Consell;
 Sindicat de Fora;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96032" title="Veguer de la Ciutat" nonfiltered="3136" processed="3119" dbindex="38382">
El Veguer de la Ciutat va ser una instituci del dret foral mallorqu que tenia jurisdicci civil sobre els habitants de la ciutat de Mallorca. Era un crrec que estava per sota el de Batle de Mallorca i compartita amb ell la jurisdicci civil i criminal sobre els habitants no ciutadans (barrins), la moderaci dels cstigs als presos i sancions de poca importncia.

El veguer exercia llurs competncies en les unions illegals, les relacions fiscals i familiars i l'ordre pblic amb l'ajudal del saig. La condici per ser veguer era la de ser ciutad o cavaller de Mallorca.

Vegeu tamb.
 Veguer de Fora;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96033" title="Setge de Jerusalem" nonfiltered="3137" processed="3120" dbindex="38383">
El setge de Jerusalem fou un fet militar que es va produir a Judea l'any 70, en el que els romans van ocupar Jerusalem i el temple en mans dels rebels jueus.

La ciutat disposava de muralles i torres defensives: el mur de la ciutat Alta i la vella muralla; la torre Hippica (Hippicus); la torre Fasela (Phasaelus); la torre de Mariamne; la Torre de David; la fortalesa Antonia; i la torre Psefina (Psephina).

El setge de Jerusalem fou comenat el 14 de xntic (abril) i es va acabar amb la conquesta el 8 de gorpeus (setembre). Cada una de les tres muralles, les fortaleses i el temple va exigir un setge especfic. El camp general dels romans fou establert prop de la torre Psefina amb la XII Legio; la X Legio va acampar prop del mont de les Oliveres; la V Legio es va collocar enfront de la Torre Hippica a no massa distancia.

El primer assalt es va fer entre la torre Hippica i la Psefina; desprs de quinze dies de lluita es va ocupar la muralla exterior, anomenada muralla d'Agripa, i Tit ca acampar dins a la nova ciutat, al lloc tradicional on acamparen els assiris i babilonis. Cinc dies desprs la segona muralla fou ocupada amb el barri del nord, per els romans en foren expulsats i la van haver de reconquerir lluitant durant tres dies fins que la van recuperar. Llavors es van establir les posicions del setge interior amb dos installacions prop d'Antnia i dos mes a la muralla nord. Desprs de 70 dies de lluita els aparells de setge romans van acabar destrut pel foc. Es va decidir llavors rodejar la ciutat amb una muralla de setge per fer el bloqueig; la lnea de circumvallaci fou construda amb 3 dies i es van construir nous aparells de setge en els segents 21 dies, al final dels quals es va poder ocupar la torre Antonia. Encara va passar un mes fins que es va poder ocupar el santuari interior i en aix el temple fou incendiat accidentalment pels romans. Noms restava la ciutat alta i es van disposar dos lnees de setge a la muralla oriental; aquest setge va durar divuit dies al final dels qual la ciutat alta fou conquerida. 

Jerusalem fou demolida excepte les torres Hippicus, Phasaelus i Mariamne i part de la muralla occidental que havia de servir per protegir a la legi que quedaria al lloc per prevenir noves revoltes; el palau d'Herodes va ser convertir en les casernes del soldats.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96038" title="Idgilgili" nonfiltered="3138" processed="3121" dbindex="38384">
Igilgili o Idgilgili fou un port de la Mauritnia Cesariense a la badia numdica (Sinus Numidicus).

Port dels fenicis amb el nom d'Idgil, va passar sota influencia de Cartago. Va passar als romans amb el nom d'Igilgili o Idgilgili, i fou convertida en colnia romana per August. Era una ciutat comercial per tots els pobles de la rodalia. Amb Diocleci va formar part de la provncia Mauritnia Setifiense. Al segle V o abans, fou seu d'un bisbe. Fou ocupada pels vndals i recuperada pels bizantins. Quant els rabs van envair el Magrib, la ciutat va quedar en mans dels berbers kutama i la zona va restar independent; va patir molt amb les lluites contra els rabs i va quedar casi despoblada per desprs es va recuperar ja sota domini musulm. Els hammadites hi van construir una fortalesa i va passar a ser coneguda com Djidjelli i mes tard en catal com Gger.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96040" title="Djidjelli" nonfiltered="3139" processed="3122" dbindex="38385">
Djidjelli fou el nom d'una ciutat del nord d'frica, a la part oriental de la moderna Algria. En catal fou coneguda com Gger.

Antigament fou la fenicia Idgil i la romana i bizantina Idgilgili o Igilgili. Conquerida pels musulmans als berbers kutama, els hammadites hi van construir una fortalesa i la van posser fins el 1143.

El 1143 fou conquerida per l'almirall Jordi d'Antioquia, al servei de Roger II de Siclia. El 1152 el califa almorvit Al-Mumin va obligar als sicilians a evacuar la ciutat. 

Desprs de la dominaci almorvit va seguir la dels hfsides per fou disputada diverses vegades pels emirs de Bugia, i en aquesta situaci la ciutat va esdevenir de facto independents d'uns i altres.  Exportaven ordi, lli, cnem, nous i figues, tant cap a Tunsia i Egipte com cap a estats cristians a Itlia (Npols, Pisa, Gnova) i Catalunya. Aquest comer va durar fins al segle XV, quant va comenar a decaure a causa de la pirateria. El 1312 el rei San I de Mallorca hi va autoritzar la creaci d'un consolat.

A comenaments del segle XVI, desprs de l'ocupaci espanyola de Bugia, els genovesos van ocupar Djidjelli amb una flota dirigida per Andreu Dria (1510) per el 1511 el cap de pirates Arudj, cridat pels habitants, ajudat pel cap cabilenc Ahmad ben al-Kadi, va conquerir la fortalesa als genovesos; d'aqu va sortir el 1512 per conquerir Bugia i desprs el 1516 per conquerir Alger.

El 1520 Khair al-Din Barba-roja, derrotat pels cabilencs, es va refugiar a la ciutat mentre els seus enemic saquejaven la Mittidja i s'apoderaven d'Alger. Hi va romandre fins el 1527, essent seu de la seva flota, i va pensar fins i tot en convertir la ciutat en la seva capital per va descartar l'idea desprs de conquerir el penyal d'Alger, per va concedir a la gent de Djidjelli, en pagament de la seva fidelitat, l'exempci per ells i els seus descendents, de tot impost en productes.

La resta del segle XVI i el segle XVII fou una de les principals bases dels pirates algerians i els seus pobladors destacats participants a totes les pirateries. Aix va provocar represlies i el 1611 el marques de Santa Cruz amb una flota espanyola es va presentar a la ciutat i la va incendiar. El 1663 els francesos, a proposta de l'almirall Duquesne i l'enginyer Clerville,  la van triar com estaci per els creuers encarregats de reprimir les pirateries i al 1664 una expedici naval sota comandament del duc de Beaufort va desembarcar a la ciutat amb 8000 homes dirigits pel comte de Gadagne, i la va ocupar sense lluita (23 de juliol); per les divisions entre el cap de la flota i el cap dels soldats van paralitzar les obres defensives i un exercit enviat des Alger va poder arribar amb artilleria; el foc d'artilleria va obligar als francesos a reembarcar el 31 d'octubre de 1664, havent tingut unes dos mil baixes. Una guarnici otomana es va establir a la ciutat de manera permanent per prevenir nous atacs, per la guarnici era poc important i els cabilencs eren els amos de la ciutat i els soldats restaven tancats a la fortalesa.

Els deys (governadors otomans) no es volien enfrontar amb els cabilencs, l'ajuda dels quals necessitaven  per obtenir el material per les construccions navals; els deys es van valer dels marabuts locals, de la famlia dels Mokrani, per obtenir el que necessitaven; Al-Hadjdj Abd al-Kadir va ser nomenat marabut de Djidjelli de manera hereditria el 1755.

La revolta dels cabilencs el 1803 va posar en perill la represa de l'activitat comercial esbrinada als darrers anys. El marabut Bu Dali (Al-Hadjdj Muhammad ben al-Harsh) va atacar la ciutat i la guarnici otomana va fugir. Bu Dali va prendre el ttol de sult i va nomenar governador de la ciutat a un dels seus partidaris amb el ttol d'agha; l'almirall Hamidu (Rais Hamidu) fou enviat pels otomans a castigar la revolta i va bombardejar la ciutat sense resultat (1805); finalment els habitants es van revoltar contra el sult i es van sotmetre al dey otom (1806) que va installar a la ciutat una nova guarnici.

El 1830, a la caiguda del govern d'Alger, Djidjelli fou altra cop independent sota el seu dey. El pillatge d'un edifici comercial francs va induir als francesos (al governador general d'Algria, general Vale) a ocupar la regi, entrant a la ciutat el 23 de maig de 1839. No obstant la guarnici francesa que va quedar a la ciutat va quedar allada pels cabilencs que dominaven tota la rodalia. La situaci no va canviar fins a la submissi de les tribus cabilenques de la Petita Cablia pel general Saint Arnaud, el 1851 i fou incorporada al departament de Constantina, districte de Bugia. Destruida per un terratrmol el 1856,  la ciutat fou reconstruida pels francesos.

Des llavors fou una petita ciutat secundaria de l'Algria francesa. El 1955 fou capalera d'un districte i el 1958 va passar com a districte al nou departament de Bugia, segregat de Constantina, per fou retornat al departament original el 1959 quant el departament de Bugia fou suprimit. El 1 de juny de 1974 amb el nom de Jijel, fou convertida en capital del departament (wilaya) de Jijel, creat aquell dia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96041" title="Gger" nonfiltered="3140" processed="3123" dbindex="38386">
Gger (rab            Jijel) s una ciutat d'Algria situada a 70 km a l'est de Bugia (Bjaa) i a 70 km a l'oest de Skikda. La seva poblaci supera els 110.000 habitants (noms 21.500 el 1955). s en una pennsula rocosa entre dos badies. La ciutat fou reconstruda el 1856 desprs de ser destruda per un terratrmol, i la nova ciutat es situa a la badia de l'est.

El 1 de juny de 1974 amb el nom de Jijel, fou convertida en capital de la wilaya (provncia) de Jijel, creada aquell dia. Anteriorment es deia Djidjelli.

La wilaya de Jijel esta dividida en 28 comunes o cercles (dara). T 3.704 km2 i al tomb d'un mili d'habitants.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96046" title="Giglio" nonfiltered="3141" processed="3124" dbindex="38387">



Giglio es una illa de la costa de Toscana a Itlia, al sud-est d'Elba. Es la mes gran de les illes de Toscana desprs d'Elba i t uns 10 km de llarg i la meitat d'ample. Esta separada 16 km del cap Argentario. El permetre es de 27 km amb nombroses cales i badies destacant les de  Cannelle (al est just al sud de Giglio Porto), Caldane (al est, just al sud de l'anterior),  Arenella (nord-est), i Campese (nord-oest), de les que les  dos darreres porten el nom dels petit poblets que hi ha a cada una. La ciutat principal es Giglio Porto, i al damunt (nord-oest), a un turo, Giglio Castello. El Poggio della Pagana es l'altura mxima de l'illa amb 496 metres al centre de l'illa; molt proper el Poggio della Chiusa amb 487 metres. L'antic far es a 287 metres, al nord de l'illa. La punta del nord es diu Punta del morto;  al oest sobresurt de la costa la pennsula de Franco amb les puntes Faraglione (nord), Gasso (centre) i Mezo Franco (sud); al sud de l'illa hi ha la punta de Capel Rosso;  la costa oriental es la mes accidentada destacant les puntes della Carburgina i Radice (nord-est), Lazaretto, Gabianaria i l'Scole (que formen la badia de Giglio Porto, les dos primeres al nord i la darrera al sud), Punta dei Capo Marino (que separa les badies de Cannelle i Caldane) i la Punta Torricella (sud-est)  L'illa ha estat coneguda pel seu marbre (granit de Giglio)

Fou habitada des l'edat del ferro i probablement fou una fortalesa etrusca. Sota els romans tamb fou una base militar i portava el nom de Igilium . Les restes d'una vila romana de Domici Aenobard es conserven a la zona del port per un temple de Diana que hi va existir van desaparixer totalment. Quant Roma fou conquerida per Alaric I el 410 molts fugitius de la ciutats van refugiar a l'illa. Carlemany la va donar a l'abadia de Tre Fontane de Roma, i desprs fou possessi dels Aldobrandeschi, Pannocchieschi, Caetani, Orsini i de la comuna de Perusa. El 1241 una flota imperial va destruir prop de l'illa a una flota genovesa. El 1264 va passar a Pisa, de la que va passar als Medici de Florncia. Des el segle XV fou atacada per pirates; els atacs van durar fins el 1799; el darrer atac venia de Tunsia i fou rebutjat el  17 de novembre de 1799, essent el darrer atac pirata musulm contra territori europeu occidental. En el dos-cents anniversari de la batalla es va adoptar una bandera insular reservant el gonfan tradicional (restaurat 1998-1999) per les cerimonies.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96047" title="Gubbio" nonfiltered="3142" processed="3125" dbindex="38388">


Gubbio es una ciutat italiana a l'mbria, a la provncia de Perusa, amb uns 35000 habitants.

 Histria .

Fou una ciutat dels umbres amb el nom d'Iguvium. Les taules engubines descobertes el 1444 (propietat de la ciutat des el 1456) foren importants per la comprensi de la llengua dels umbres. El 295 aC es va aliar a  Roma i el 111 aC es esmentada com a ciutat lliure sota domini rom; el 89 aC va obtenir la ciutadania romana i fou erigida en municipi; Tit Livi l'esmenta com la ciutat elegida pel senat rom per acollir al rei d' Illria Gentius, que havia estat enviat en confinament a Spoletum per la ciutat no l'havia volgut rebre. A la guerra civil entre Csar i Pompeu fou ocupada per el pretor Minucius Thermus amb cinc cohorts, per al acostar-se Curio amb tres cohorts, Thermus es va retirar. Va conservar el seu rang municipal durant l'imperi i des el 416 fou seu d'un bisbe.

Caigut l'imperi va passar als ostrogots i el 552 fou destruda per Ttila per ser tot seguit reconstruda pels bizantins al mont Inginus (abans era a la plana); el 772 fou ocupada pels llombards.

Pip el Breu, primer, i Carlemany desprs, la van incloure en el territoris cedits a l'Esglsia, i fou governada pels seus bisbes fins a la segona meitat del segle XI, quant l'autoritat del com, format per les famlies burgeses locals, i de tendncia gibelina, es va afermar; la poltica expansiva de la ciutat, llavors anomenada Agobbio, la va enfrontar amb Perusa (Perugia); una confederaci de ciutats dirigida per Perusa va atacar Gubbio el 1151, per foren derrotats miraculosament, cosa que es va atribuir a la intercessi divina del bisbe Ubaldo Baldasini (1080-1160).

El 1163 l'emperador Frederic I va sancionar el reconeixement jurdic de Gubbio sota tot el territori que dominava; el 1191 Enric IV va absoldre la ciutat per un acte de rebelli contra l'emperador i va reconixer i ampliar la concessi de Frederic I.

En els segents anys Gubbio va controlar el territori fins a Cagli i Certaldo. Al segle XII el govern dels cnsols, representants de la burgesia local, fou substitut per un podest que representava al com i exercia el poder nic que abans es repartien els cnsols. El 1237 es va produir una revolta antiimperial i vers el 1250 els treballadors i artesans, enfrontats amb el govern del com, van crear el seu prop com (Comune del popolo)  que organitzava les seves prpies assembles legislatives i  nomenava el seu propi cap (el capitano del popolo). 

Els enfrontaments amb Perusa foren freqents i el 1257 els perugians van obtenir venjana de la seva derrota del 1151 i van ocupar part dels dominis de Gubbio. Aix va donar el poder als gelfs el 1263 desprs de tants anys de ser un baluard gibel.  El territoris perduts van retornar per el tractat de pau de 1273. El Papa va reconixer a Gubbio (ara al seu bndol) el domini de Pergola, Montesecco i Serra San Abbondio.

El  23 de maig del 1300 els gibelins es van fer amb el poder a la ciutat per rpidament les milcies de les famlies burgeses gelfes dels Orsini i Gabrielli el van recuperar. El 1338 fou aprovat el nou estatut ciutad que permetia ser elegit per les magistratures independentment de ser gelf o gibel sempre que foren nobles i tinguessin una renda mnima.

El 1351 Giovanni Gabrielli, d'una de les principals famlies locals, va exercir de fet com a senyor, per el 1354 la ciutat fou assetjada i ocupada pel cardenal Albornoz, llegat pontifici, al qual es va sotmetre el cap local Cantuccio Gabrielli. En els anys segents el govern va oscillar entre una senyoria de fet, el govern del poble i el bisbe. El 1376 la ciutat es va revoltar i es va fer independent del Papa per el 1381 el bisbe Gabriel Gabrielli, de la famlia local dels Gabrielli, va aconseguir el poder que va exercir en forma absoluta com a senyor i va rebre el suport del Papa; per els ciutadans es van revoltar altra cop el 1383 i van anular les decisions del bisbe que va assetjar la ciutat (1384), per els rebels es van entregar al cap d'un mes a Antoni II Montefeltro que desprs fou reconegut pel Papa (1390) i va governar fins el 1404. El com va desaparixer i els Montefeltro van exercir la senyoria com a vicaris pontificis. 

Amb els Montefeltro va venir una nova poca de pau i de prosperitat. El 1508 els della Rovere van substituir als Montefeltro fins el 28 d'abril de 1631 quant va morir el darrer duc Francesco Maria della Rovere, i el ducat va passar a l'Esglsia.

En el perode napolenic la ciutat fou ocupada per les tropes de la Repblica Cisalpina i els francesos i fou unida a la Repblica Romana i desprs al Regne d'Itlia. El 1814 va tornar a l'Esglsia. 


El 1831 es va revoltar contra els Estats Pontificis i es va establir un govern revolucionari que va durar 40 dies; el 14 de setembre de 1860 van entrar a la ciutat les forces del general Cadorna.  Gubbio fou llavors part de la provncia de Perugia. 

El 22 de juny de 1944 els alemanys van fer una matana de 40 persones en represlia per una acci de la resistncia; el 25 de juliol de 1944 els aliats van entrar a la ciutat.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96048" title="Igullions" nonfiltered="3143" processed="3126" dbindex="38389">
Els igullions (llat igulliones) foren un poble de Sarmcia esmentat per Claudi Ptolemeu que els situa entre els stavani i els coistoboci, als est dels venedi (wends). La situaci dels stavani es coneguda perqu eren al sud dels galindae i sudini (els galinditae i sudovitae medievals) per lo que els igullions haurien viscut a la part sud de Litunia, o a les regions de Grodno, Podlia i Volnia, al pas dels jazwingi del segle XIII. El seu nom correcte podria ser itungiones que serien els mateixos jazwing, origen dels lituans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96051" title="Ilerda" nonfiltered="3144" processed="3127" dbindex="38392">
Lleida va portar el nom d'Ilerda durant el perode rom. Era la capital dels ilergets i estava situada a un tur a la vora del riu Sicoris (Segre). 

Fou elegida pels llegats de Pompeu, Afranius i Petreius com a base per la seua defensa d'Hispnia el 49 aC; els llegats tenien cinc legions a Ilerda. 

Ilerda fou assetjada per Csar que va narrar el setge personalment i s un document rellevant de la histria militar; la ciutat es va rendir; Afranius i Petreius van quedar lliures per la generositat de Csar, i no van fer desprs honor a la seua paraula. Sota l'imperi fou primer ciutat i desprs municipi. D'un pont rom sobre el Segre encara es conserven els fonaments.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96054" title="Iliens" nonfiltered="3145" processed="3128" dbindex="38395">
Els iliens (llat Ilienses) foren un poble del interior de Sardenya, una de les tribus muntanyeses mes importants. Son esmentats per Pomponi Mela, Plini el Vell, Pausnies i altres per Claudi Ptolemeu (que dona una llarga llista de tribus del interior de Sardenya) no els esmenta.

Es van revoltar contra els romans el 181 aC per foren derrotats pel pretor M. Pinarius; el 178 aC els iliens i els balaris aliats van devastar les parts mes frtils de l'illa i es van enfrontar amb el consol Tiberi Semproni Grac, que els va derrotar en la batalla i el 177 aC els va sotmetre

Desprs desaparegueren de l'histria sens dubte absorbits dins la poblaci general romanitzada.

El lloc que ocupaven al interior de l'illa no es pot establir.

Han estat identificats de vegades amb els iolaenses o iolai, un altre poble del interior de l'illa, per els autors antics els distingien un de l'altra.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96055" title="Ilium" nonfiltered="3146" processed="3129" dbindex="38396">
Ilium o Ilius (grec Ilion o Ilios) generalment anomenada Troia, fou el nom d'una ciutat, capital de la Troade. 

Una ciutat amb aquest nom fou construda en temps d'August al lloc de l'antiga ciutat, i va arribar a tenir certa importncia per anar minvant des el segle V.

Vegeu Troia




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96057" title="Drdanos" nonfiltered="3147" processed="3130" dbindex="38398">
Segons la mitologia grega, Dard, Drdan o Drdanos (en grec          Drdanos) fou el fundador de la ciutat de Dardnia, antecessora de la mtica ciutat de Troia.

Drdanos era un heroi fill del du Zeus i la nimfa Electra, i era germ de Jasi i Harmonia. Segons Dions d'Halicarns, Drdan era originari d'Arcdia, on regnava conjuntament amb el seu germ Jasi.El poeta rom Virgili explicava uns altres orgens per a Drdanos; segons ell, la nimfa Electra va unir-se amb Coritus, rei de Tarqunia.

Drdanos es va casar amb Crises, filla de Pallas i nta de Lica, primer rei d'Arcdia. Junts van tenir dos fills:
Ideu;
Dimes o Dimant;

Va haver-hi una terrible inundaci a Arcdia i tots els habitants del regne van emigrar, tret de un grup redut que es va quedar sota el comandament de Dimant. La resta dels arcadis es van installar a les costes de Samotrcia (a la que van denominar Dardnia). All, Zeus va matar Jasi per haver-se allitat amb Demetra per la qual cosa Drdanos fou aclamat com a cap nic dels arcadis emigrats. Poc temps desprs, per, Drdan va convncer a un nombrs grup de marxar d'aquell lloc en busca de terres ms frtils.

Els arcadis guiats per Drdanos van arrivar a les costes de Frgia, on van ser rebuts pel Rei Teucre i els teucris. En senyal de bona voluntat, el monarca frigi va concedir-li un tros de terra al vessant del Mont Ida, on Drdan hi va fundar una nova poblaci; Dardnia. Al cap de poc, l'aliana entre els teucris i els dardanis es va segellar amb el matrimoni de Drdanos amb la filla i hereva de Teucre, Batia. (Algunes versions gregues afirmaven que Crises, la primera esposa de Drdan havia mort). Desprs de la mort de Teucre, la parella va ser proclamada reis de Dardnia i de tota la regi dels teucris.

Van tenir quatre fills:
Ilos, l'hereu. Va morir sent un infant. La seva tomba s mencionada a la Ilada d'Homer, on es diu que es trobava al bell mig de la regi de la Troade.
Erictoni, successor del seu pare com a Rei de Dardnia.
Zacint, colonitzador de l'illa homnima.
Idea, esposa de Fineu, rei de Trcia.

En una ocasi, el vent Breas es transform en cavall i va muntar les eugues de Drdan. D'aquesta uni van nixer dotze poltres que, segons la llegenda, podien crrer sobre un camp de blat sense tocar les espigues.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96058" title="Ilos" nonfiltered="3148" processed="3131" dbindex="38399">

Segons la mitologia grega, Ilos fou el fundador de la ciutat d'Ilion (Troia) a la regi de Troade, que portava el nom del seu pare Tros.

De jove destac per la bona forma demostrada en diversos jocs frigis, un cop va guanyar la competici de lluita i li van atorgar de premi cinquanta joves esclaves. Un temps desprs, un oracle el va conduir a un puig prop de Dardnia on va fundar una nova ciutat, que anomen Ilion (que significa ciutat d'Ilos) i n'agaf el ttol de rei. 

Es va casar amb Eurdice (filla d'Adrast) o amb Leucipa, segons les versions. De totes maneres, va tenir diversos fills, entre ells: 
Laomedont, rei de Troia.
Temiste, esposa de Capis de Dardnia.
Teleclea, esposa de Cisseu de Trcia.  ;

Poc temps desprs, mor el seu pare Tros i Ilos, que era l'hereu, renunci a Dardnia i la ced al seu germ petit Arsrec.

Ilos volgu mantenir forts vincles entre les dues ciutats i espos la seva filla Temiste amb Capis, fill i hereu del seu germ Arsrec, rei de Dardnia.

En morir, fou succet pel seu fill gran Laomedont.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96059" title="Pram" nonfiltered="3149" processed="3132" dbindex="38400">
Pram (grec        , Priamos) a la mitologia grega s el rei de Troia al temps de la guerra homnima. 

 La famlia de Pram .
Era fill de Laomedont. El seu nom original fou Podarces, que desprs va canviar a Pram. 

Va estar casat amb moltes dones, entre elles Arisbe, amb qui va tenir:
 sac, l'hereu mort abans de la Guerra;

Posteriorment es cas amb Hcuba, de qui tingu, entre d'altres:
Hctor, l'heroi mort a mans d'Aquilles durant la Guerra de Troia ;
Paris, el fill perdut que provoc la Guerra;
Defob, marit d'Helena desprs de la mort de Paris ;
Helen, esclau de Neoptlem desprs de la guerra;
Pammon;
Polites;
Antiphos;
Hipponous;
Polidor, exiliat a Trcia;
Ilione;
Creusa, casada amb Enees;
Laodice;
Polxena, la tradora d'Aquilles ;
Cassandra, l'adivina;

De la seva relaci amb l'esclava Orynia, en va nixer Helios, amb la filla del rei dels lelegis, Laothoe, va tenir Lica i Polidor, i amb la dama troiana Castianeira de Aesyme va tenir a Gorgythion. 
 
Altres fills seus de diferentes dones foren:
Melanippos, Philaemon, Hippothous, Glauca, Agathon, Chersidamas, Evgores, Hippodamas, Mstor, Atas, Doryclos, Driops, Bias, Chromios, Astygonos, Telestes, Evander, Cebriones, Mylios, Arkemakos, Llotosos, Echephron, Hyperion, Ascani, Democoon, Aretos, Deioptes, Clonios, Echemmon, Hipiokos, Aegeoneos, Lysithous, Polimed, Medesicaste, Lysimache, Aristodeme, Con i aix fins a 50 fills i unes quantes filles. 

 Biografia .
Fou coronat rei de Troia desprs de l'assassinat del seu pare Laomedont per part d'Hracles.

Va demanar a Salamina el retorn de la seva germana Hesone, segrestada per Hracles i casada amb Telam, fill d'ac. La polis grega i la princesa es negaren als desitjos de Pram, qui envi el seu fill Paris a l'Esparta del rei Menelau en senyal d'aliana. Fou en aquesta trobada quan Paris conegu la reina Helena i marxaren junts cap a Troia.

Aquest fet desencaden la Guerra de Troia, que acabaria amb la destrucci de la ciutat per part dels grecs. En el des any de guerra, Pram va veure morir el seu fill Hctor a mans d'Aquilles a qui an a demanar-li el cos.

Durant el saqueig de Troia, el rei Pram va morir a mans de Neoptlem, fill d'Aquilles.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96062" title="Acords de Dayton" nonfiltered="3150" processed="3133" dbindex="38403">
Els acords de Dayton  s el nom de l'acord de pau a qu s'arriba el 21 de novembre del 1995 a la base aria de Wright-Patterson prop de la ciutat de Dayton, Ohio, als Estats Units, desprs de vint dies de negociaci. Posaven el punt i final als tres llargs anys i mig de guerra a Bsnia, un dels conflictes armats de l'anterior Repblica Federal Socialista de Iugoslvia.

Els principals participants eren els presidents serbi (Slobodan Miloevi ), croat (Franjo Tu man) i bosni (Alija Izetbegovi ), aix com el negociador  nord-americ Richard Holbrooke. Tamb hi varen assistir en representaci de la UE Carl Bildt i el ministre d'assumptes exteriors de Rssia Igor Ivanov. Un participant clau en la delegaci dels EUA era el general Wesley Clark (que ms tard seria el comandant suprem de l'OTAN a Europa (SACEUR) el 1997). El representant militar de l'UK era el coronel David Leakey (ms tard comandant de l'EUFOR el 2005).

Els acords de Dayton preveien una partici de Bsnia i Hercegovina ms o menys igualitria entre la Federaci de Bsnia i Hercegovina (croato-bosniana) i la Republika Srpska (bosniana-serbia), aix com el desplegament d'una fora de pau multinacional.

B que formalment van ser signats definitivament a Pars el 14 de desembre de 1995, aquests acords han passat a la histria amb el nom d'acords de Dayton.

Les negociacions s'iniciaven desprs dels esforos de pau previs infructuosos, de la operaci militar croata de l'agost de 1995 anomenada operaci tempesta i les seves seqeles, i de l'ofensiva militar bosniana-croata contra la Republika Srpska, d'acord amb les Forces d'Operaci Deliberada de l'OTAN. Tamb era recent la massacre a la zona segura de Srebrenica, i les acusacions contra els caps militars i lders governamentals serbis davant el ICTY. Durant els mesos de setembre i octubre d'aquell any, la comunitat internacional (especialment els USA i Rssia), exercien una intensa pressi als lders dels tres costats per assistir a les negociacions a Dayton, Ohio.

 El lloc lluny i segur s'escollia en un intent de restringir l'habilitat dels participants per negociar en els mitjans de comunicaci ms que a la taula de negociaci.

Desprs d'haver estat inicialitzat a Dayton, l'acord complet i formal era signat a Pars, Frana, el 14 de desembre de 1995, assistint a l'acte el president francs Jacques Chirac, el president nord-americ Bill Clinton, el primer ministre angls John Major, el canceller alemany Helmut Kohl i el primer ministre rus Viktor Chernomyrdin. s per aquest motiu que el nom oficial dels acords de Dayton s l'Acord Marc General per a Pau a Bsnia i Hercegovina (GFAP) o el Protocol de Pars.

L'acord contemplava les divisions poltiques de Bsnia i Hercegovina i la seva estructura de govern. El component clau era el traat de la Lnia de Delimitaci Interentitat.

En l'acord tamb s'hi definia l'mplia gamma d'organitzacions internacionals que controlarien, supervisarien, i en definitiva implementarien els components de l'acord. Dirigit per l'OTAN, l'IFOR (Fora d'Implementaci) era responsable d'implementar aspectes militars de l'acord i va ser desplegada el 20 de desembre de 1995, fent-se crrec de les forces de l'UNPROFOR.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96065" title="Illiturgis" nonfiltered="3151" processed="3134" dbindex="38406">
Illiturgis fou una ciutat de la Btica esmentada tamb com Iliturgis, Iliturgi, Ilurgia, Ilourgeia i  Ilourgis. Era al nord del riu Betis (el Guadalquivir) a la via de Crdova a Castulo.

Es va entregar als romans a la Segona Guerra Pnica junt amb Castulo i Mentesa, i fou assetjada per dues vegades pels cartaginesos (214 aC i 211 aC), per els dos foren aixecats, per a la caiguda dels Escipions, Illiturgis i Castulo es van revoltar a favor dels cartaginesos i van matar als romans que hi havia a les ciutats.

Publi Corneli Escipi va prendre revenja per aquestos fets el 206 aC i la ciutat fou assaltada i cremada amb els seus habitants; per deu anys desprs tornava a estar revoltada i els romans la van tornar a assetjar i conquerir i van matar a tots els seus habitants mascles adults (196 aC).

Sota l'Imperi Rom fou una ciutat considerable que va portar el nom de Forum Julium.  La zona segons la tradici fou cristianitzada per Sant Eufrasi. 

Illiturgis era a les rodalies de la moderna Andjar (entre Andujar i Bailn)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96067" title="Leucina" nonfiltered="3152" processed="3135" dbindex="38408">


La leucina (abreujada Leu o L) s un dels aminocids transcripcionals que formen les protenes dels ssers vius. 

La frmula molecular del compost s igual que la de la isoleucina (la qual cosa fa que no es puguin diferenciar en un espectrmetre de masses), per no la disposici d'toms, la qual cosa cosa li dna propietats prpies.

A l'ARNm, codifica com a UUA, UUG, CUU, CUC, CUA o CUG.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96069" title="Clquic" nonfiltered="3153" processed="3136" dbindex="38409">


Clquic (Colchicum autumnale), s una planta que des de 1985 est ubicada dins de la famlia Colquiccia o Colchicaceae i que anteriorment es considerava part de la famlia Lilicia.

s planta verinosa per als humans encara que principalment afecta els ramats que se la mengin quan pasturen.

El Clquic en estat silvestre s'esten per la part montana de la regi mediterrnia per tamb s present a la Gran Bretanya.

A Catalunya es troba entre la muntanya mitjana i l'alta muntanya  en zones humides i subhumides, s tpica dels prats.

Descripci.
El nom de l'espcie autumnale fa referncia a que floreix  i es fecunda a la tardor.

La planta creix a partir d'una estructura bulbosa anomenada corm des d'on surten unes fulles obtuses de  60 cm de llarg per 5 cm d'ample que sn de color verd fosc. Les flors sn de color rosa o lila apareixen solitries o en grups i presenten 6 tpals soldats en forma de tub. El fruit s en forma de cpsula. 

S'utilitza com a planta medicinal (el corm i els fruits capsulars), sota control mdic, per ra dels seus components principals la colquicina (contra la gota i els efectes de la esclerosi mltiple) i el colquicsid (com a relaxant muscular en les contractures musculars).

Tamb s'utilitza en millora gentica per la propietat d'induir al poliploidisme.

En haver una gran demanda dels components de la planta per la indstria farmacutica, fornida fins ara de la recollecci de plantes silvestres, s'intenta el conreu del clquic que presenta grans dificultats. Hi ha grans dificultats en la reproducci asexual vegetativa i a ms  la germinaci de les cpsules s prcticament nulla.
 
Enllaos externs.
Enverinament mortal amb Colchicum autumnale;


Galeria.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96070" title="(55636) 2002 TX300" nonfiltered="3154" processed="3137" dbindex="38410">


(55636) 2002 TX300 s un objecte del Cintur de Kuiper descobert el 15 d'octubre de 2002 pel programa de detecci d'asteroides NEAT. L'objecte es classifica dintre dels cubewanos, objectes clasics del cintur de Kuiper, i posseeix un dimetre segons el metode trmic d'entre 700 i 900 Km. 

(55636) 2002 TX300 segueix una rbita molt similar a la de 2003 El61: altament inclinada (26) i moderadament excntrica (i=0.12), lluny de les pertorbacions de Nept (periheli en 37AU), el que ho converteix en un objecte similar a altres cubewanos com 2002 UX25 i 2002 AW197 ja que segueixen rbites similars . 

La seva superfcie segons els analisis de l'espectre visible en inflaroig indiquen una superfcie formada principalment de gel i amb una baixa proporci de materials organics processats, aquesta manca de la capa irradiada suggereix una collisi recent.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96071" title="Reseda" nonfiltered="3155" processed="3138" dbindex="38411">


Reseda s un gnere de plantes amb flor dins la famlia Resedcia. Als Pasos Catalans reben molts noms populars segons les zones i espcies entre ells els de pebrots de ruc. 

Les espcies d'aquest gnere sn originries de la zona que va des de les illes Canries al nord de la ndia incloent la regi mediterrnia.

Trets caractertics del gnere Reseda.
Plantes que poden ser anuals, bianuals o perennes. Fan de 40 a 130 m d'alada. Les fulles, de 1 a 15 cm de llarg, formen una roseta basal i es disposen en espiral al voltant de la tija. Flors de 4 a 6 mm de dimetre en una espiga prima. El fruit s una cpsula amb diverses llavors. En al algunes espcies les cpsules inmadures recorden un petit pebrot rectangular. 

Algunes espcies (com Reseda odorata) es cultiven pel seu bon olor en jardineria o perfumeria. Les plantes silvestres sn molt mellferes, molt visitades per les abelles.

Espcies.
El gnere inclou al voltant de 50-70 espcies, entre les quals hi trobem:
Capironat (Reseda alba);
Reseda aucheri;
Reseda complicata;
Reseda glauca (Reseda glauca);
Gandalla (Reseda lutea);
Gavarr (Reseda luteola);
Marduix (Reseda odorata);
Pebrots de ruc (Reseda phyteuma);
Reseda pruinosa;
Reseda scoparia;
Reseda villosa;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96072" title="Sonny Clark" nonfiltered="3156" processed="3139" dbindex="38412">
Conrad Yeatis (Sonny) Clark (21 de juliol de 1931, Herminie, Pennsilvnia -- 13 de gener de 1963, Nova York) fou un pianista nord-americ de hard bop.

Va ser un msic de jazz infravalorat al seu temps, per la seva obra ha esdevingut molt ms famosa desprs de la seva mort. Molt influit per Bud Powell, Sonny Clark s conegut per la seva incofusible manera de tocar, el seu sentit de la melodia i el seu estil complex.

Un mestre de l acompanyament, va ser reclamat sovint per tocar amb msics de jazz de la seva generaci. Va gravar sovint per la discogrfica Blue Note Records, on va tocar com a acompanyant amb molts dels ms importants msics de hard bop, incloent:

Kenny Burrell;
Donald Byrd;
Paul Chambers;
John Coltrane;
Art Farmer;
Grant Green;
Philly Joe Jones;
Clifford Jordan;
Jackie McLean;
Hank Mobley;
Art Taylor;
Wilbur Ware;

Encara que les seves composicions van ser relativament rares, les poques que van ser enregistrades, han esdevingut enregistraments de culte, ms notablement entre els aficionats japonesos al jazz. Addicte a l'herona, va morir per una sobredosi.

Discografia seleccionada.
 Cool Struttin (Blue Note 1958);
 Dial "S" for Sonny (Blue Note 1957);
 Leapin' and Lopin (Blue Note 1961);
 Sonny Clark Trio (Blue Note 1957);
 Sonny Clark Trio (Time 1960);
 Sonny's Crib (Blue Note 1957);

Enllaos externs.
Discografia de Sonny Clark al Jazz Discography Project;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96073" title="Boragincia" nonfiltered="3157" processed="3140" dbindex="38413">

Les boragincies (Boraginaceae) sn una famlia de plantes amb flors.

La planta tipus s Borago officinalis

Compta amb uns 100 gneres i unes 2.000 espcies que inclouen arbres, arbusts i herbes. La immensa majoria tenen fulles amb pilositat.

La distribuci de les boragincies s cosmopolita.


Segons el sistema APG II la famlia boragincia est en el grup euastrid I. En l'antic sistema Cronquist estaven dins de l'ordre lamial.

 
 Gneres .

Actinocarya
Adelocaryum
Afrotysonia
Alkanna 
Amblynotus
Amphibologyne
Amsinckia 
Anchusa 
Ancistrocarya
Anoplocaryum
Antiotrema
Antiphytum 
Arnebia
Arnebia densiflora;
Asperugo 
Auxemma
Borago 
Bothriospermum
Bourreria 
Brachybotrys
Brunnera
Buglossoides
Caccinia
Carmona 
Cerinthe 
Chionocharis
Choriantha
Cordia
Craniospermum
Cryptantha
Cynoglossopsis
Cynoglossum
Cynoglottis
Cysostemon
Dasynotus
Decalepidanthus
Echiochilon
Echiostachys
Echium
Ehretia 
Elizaldia
Embadium
Eritrichium 
Gastrocotyle
Gyrocaryum
Hackelia 
Halacsya
Heliocarya
Heliotropium 
Heterocaryum
Huynhia
Ivanjohnstonia
Ixorhea
Lacaitaea
Lappula
Lasiarrhenum
Lasiocaryum
Lepechiniella
Lepidocordia
Lindelophia
Lithodora
Lithospermum
Lobostemon
Macromeria
Maharanga
Mairetis
Mattiastrum
Mertensia
Metaeritrichium
Microcaryum
Microula
Mimophytum
Moltkia
Moltkiopsis
Moritzia
Myosotidium
Myosotis 
Neatostema
Nesocaryum
Nogalia
Nomosa
Nonea 
Ogastemma
Omphalodes 
Omphalolappula
Omphalotrigonotis
Onosma
Onosmodium
Oxyosmyles
Paracaryum
Pardoglossum
Patagonula
Pectocarya
Pentaglottis
Perittostema
Phacelia 
Plagiobothrys 
Pseudomertensia
Psilolaemus
Pteleocarpa
Pulmonaria
Rindera
Rochefortia
Rochelia
Rotula
Saccellium
Scapicephalus
Selkirkia
Sericostoma
Sinojohnstonia
Solenanthus
Stenosolenium
Stephanocaryum
Suchtelenia
Symphytum 
Thaumatocaryum
Thyrocarpus
Tianschaniella
Tiquilia
Tournefortia 
Trachelanthus
Trachystemon
Trichodesma
Trigonocaryum
Trigonotis
Ulugbekia
Valentiniella



 Referncies .

Diane, N., H. Frther, and H. H. Hilger. 2002. A systematic analysis of Heliotropium, Tournefortia, and allied taxa of the Heliotropiaceae (Boraginales) based on ITS1 sequences and morphological data. American Journal of Botany 89: 287-295 (online abstract here).
 Gottschling, M., H. H. Hilger 1, M. Wolf 2, N. Diane. 2001. Secondary Structure of the ITS1 Transcript and its Application in a Reconstruction of the Phylogeny of Boraginales. Plant Biology (Stuttgart) 3: 629-636.

 Enllaos externs .

 Boraginaceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, information retrieval. http://delta-intkey.com;
 ITIS entry for Boraginaceae;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96074" title="(55565) 2002 AW197" nonfiltered="3158" processed="3141" dbindex="38414">


(55565) 2002 AW197 s un objecte del cintur de Kuiper descobert el 10 de gener de 2002 per Michael E. Brown i altres. L'objecte s'inclou dins del grup dels anomenats altres TNO, en no poder ser classificat dins de les categories existents d'objectes del cintur de Kuiper, i es situa a una distncia mitjana del sol de 47 UA.

Posseeix un dimetre d'entre 650 i 750 km, segons les mesures realitzades amb el mtode trmic usat en el telescopi Spitzer, establint aix un albedo menor a l'esperat. Aix ha fet rebaixar els mesuraments inicials, que situaven el dimetre en ms de 900 km.

L'anlisi espectral de la seva superfcie revela una forta tonalitat vermella, cap presncia de gel i suggereix l'existncia de material orgnic.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96075" title="Toms Belaire" nonfiltered="3159" processed="3142" dbindex="38415">
Toms Belaire va nixer l'any 1960 a la ciutat de Valncia, on ha cursat estudis de geografia i histria. L'any 1984 va resultar guanyador del premi de poesia Vila de Xbia amb el poemari Febles caricies d'Atlant i el 1985 va obtenir el premi de narrativa Benvingut Oliver amb Els habitants de la tragedia.

Toms Belaire ha escrit tamb Crims Relatius.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96076" title="Carlinhos Brown" nonfiltered="3160" processed="3143" dbindex="38416">
Carlinhos Brown s el nom artstic d Antonio Carlos Santos de Freitas (Salvador de Bahia, 23 de novembre de 1962), cantant, percussionista, compositor, productor i agitador cultural brasiler. 

Biografia.

El seu nom artstic s un homenatge a James Brown i H. Rap Brown, lders de la msica negra de la dcada dels 70, dols del funk i de la msica soul.

Va comenar aprenent a tocar la pandereta i, progressivament, va anar dominant tots els instruments de percussi.
 
Carlinhos es va convertir en un dels instrumentistes ms sollicitats de Bahia a l inic de la dcada dels 80. El 1984 va tocar a la banda Acordes Verdes, de Luiz Caldas. Fou un dels creadors del gnere samba-reggae i, el 1985, va formar part de la banda de Caetano Veloso al disc Estrangeiro. En aquesta participaci, la seva composici Meia Lua Inteira va tenir molt d xit al Brasil i a l estranger. Tamb a l any 1985, Luiz Caldas va gravar Viso de Cclope, primera composici de Carlinhos Brown i un dels xits ms escoltats a les emissores de rdio de Salvador de Bahia. 

Ben aviat sorgiran Remexer, O Cco i  Difcil, composicions seves intepretades per altres artistes, que li valdran el trofeu Caymmi, un dels ms importants de msica baiana. Particip tamb en gires mundials amb Joo Gilberto, Djavan i Joo Bosco. 

A la dcada dels 90 es va projectar nacionalment i internacional com a lder del grup Timbalada. Aquesta banda va reunir ms de 100 percussionistes i cantants, anomenats els timbaleiros, i la majoria eren joves pobres del barri de Candeal, on va nixer el compositor. 

Va gravar vuit cds i va fer per diversos pasos del mn. El 1993 va ser nomenat per la revista Billboard Magazine com el "millor productor d enregistraments de l Amrica Llatina".

Desprs de l xit de Timbalada, el 1996 de gravar un disc en solitari Alfagamabetizado, on canta, n s el compositor i qui toca tots els instruments. A aquest disc el seguiren Omelete Man i un tercer enregistrament, Bahia do Mundo, Mito e Verdade.

El 2002 va tenir un gran xit de pblic cantant amb Arnaldo Antunes i Marisa Monte amb Os Tribalistas. El senzill "J sei namorar" va ser nmero 1 a les principals emissores de rdio del Brasil. El segon senzill de l lbum, "Velha Infncia", es va convertir en banda sonora d una telenovella de la cadena Rede Globo. El 2003 Os Tribalistas van guanyar el premi de millor lbum, millor DVD i millor can amb "J sei Namorar", al Multishow de Msica Brasilera.

Discografia.

 Alfagamabetizado (1996);
 Omelete Man (1998);
 Bahia do Mundo, Mito e Verdade (2001);
 Para Sempre (2002);
 Tribalistas (CD i DVD) (2002);
 Carlinhos Brown  Carlito Marrn (2003);
 Candyall Beat (2004);
 A gente ainda no sonhou (2007);

Enllaos externs.
 Pgina oficial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96077" title="Jaume Benavente" nonfiltered="3161" processed="3144" dbindex="38417">
Jaume Benavente (Barcelona, 1958) s un escriptor catal. Escriu poesia i narrativa, amb gran xit en les seves obres orientades al pblic juvenil (que li han suposat alguns premis). Tamb ha escrit dos guions per al programa Vbria del Canal 33.

Obra.
Narrativa breu.
1990 El factor climtic;
 
Novella.
1994 Vides invisibles;
2000 Camps de lava;
2001 Masurca de Praia;
2003 Nocturn de Portbou;
2004 Viatge d'hivern a Madeira;
2005 La senda del dingo;
2005 Histria d'amor a Sarajevo;
2006 L'ajudant de Kepler;
2007 Llums a la costa;
 
Poesia.
2002 Un pont sobre l'erm;
 
Teatre.
1992 Laberint d'Arcdia (amb Joan Grau Mart);

Premis literaris.
2000 Roc Boronat de novella curta per Masurca de Praia;
2001 Rosa Leveroni de poesia per Un pont sobre l'erm;
2002 Lleida de narrativa per Viatge d'hivern a Madeira;
2005 Recull-Joaquim Ruyra de narraci L'ajudant de Kepler;
2005 Ramon Muntaner per Histria d'amor a Sarajevo;
2006 Josep Pin i Soler de narrativa per Llums a la costa;

Enllaos externs.
L'autor al Qui s qui de les lletres catalanes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96078" title="(10199) Chariklo" nonfiltered="3162" processed="3145" dbindex="38418">


(10199) Chariklo s un planeta menor que es troba entre les rbites de Saturn i Ur a 16 UA de distncia mitjana del Sol. s el major representant del grup d'asteroides dels centaures coneguts fins al moment, amb gaireb 300 km de dimetre, seguit en grandria per (5145) Pholus i (2060) Chiron. 

Va ser descobert per James V. Scotti, del programa de detecci de planetes menors (Spacewatch) el 15 de febrer de 1997, i se li assign, com a denominaci provisional, 1997 CU26. El seu nom definitiu prov de la nimfa Chariclo que, segons la mitologia grega, va ser l'esposa de Quir i filla d'Apollo; d'aquesta manera es segu la tradici de nomenar tots aquests objectes amb noms de centaures. 

Les observacions infraroges han detectat l'existncia de gel en la seva superfcie.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96079" title="Jordi Coca i Villalonga" nonfiltered="3163" processed="3146" dbindex="38419">
Jordi Coca i Villalonga va nixer a Barcelona el 20 d'octubre de 1947. Va comenar la seva carrera literria amb la novella Un d'aquells estius (Els Llusos). Ha obtingut el premi Documenta amb Mal de lluna (1988), el premi Josep Pla amb La japonesa (1992), el Premi Nacional de la Crtica amb Louise (un conte sobre la felicitat) (1993), el Ciutat de Palma amb Dies meravellosos (1996), el Premi Ramon Muntaner de Literatura Juvenil amb La faula dels ocells grecs (1997) i el Premi Sant Jordi de novella amb Sota la pols (2000). El 2004 va publicar Cara d'ngel, que li va permetre guanyar el premi Joanot Martorell. El 2006 ha publicat Sorres blanques.

Ha conreat l'assaig sobre temes teatrals i literaris. Tamb ha fet versions al catal d'autors com Maurice Maeterlinck i del poeta japons Matsuo Bash.

 Enllaos externs .
 L'autor al Qui s qui de les lletres catalanes;
 Corpus literari;
 Llegeixes o enriqueixes?;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96080" title="Heliotrop" nonfiltered="3164" processed="3147" dbindex="38420">


Heliotrop (Heliotropium) s un gnere de plantes amb flor dins la famlia boragincia (Boraginaceae).

Alguns taxonomistes formen amb els heliotrops una famlia (Heliotropeacea) separada  de la Boraginaceae

El nom del gnere est derivat del grec Helios(sol)tropein (girar-se)i  fa referncia al fet que les flors noms apareixen en la cara de la planta que dna al sol. 

Comprn de 250 a 300 espcies, algunes (com H. arborescens) conreades en jardineria. Altres sn herbes adventcies o mala herba.

La distribuci s principalment en les regions clides de tot el mn. Diverses espcies (totes de mida petita) es troben als Pasos Catalans.

Els carcters distintius principals del gnere sn que la corolla  de la flor presenta simetria radial i que els fruits no sn espinosos.

Algunes espcies.
 Heliotropium amplexicaule Vahl -- Heliotrop amplexicaule ;
 Heliotropium angiospermum Murr. -- Cua d'escorp ;
 Heliotropium anomalum Hook. & Arn. -- Heliotrop polinesi ;
 Heliotropium arborescens L. -- Heliotrop de jard ;
 Heliotropium arguzioides Kar. & Kir. P ;
 Heliotropium confertifolium (Torr.) Torr. ex Gray --  ;
 Heliotropium convolvulaceum (Nutt.) Gray --  ;
 Heliotropium curassavicum L. --  ;
 Heliotropium europaeum L. --  heliotrop europeu ;
 Heliotropium fruticosum L. -- ;
 Heliotropium glabriusculum (Torr.) Gray --  ;
 Heliotropium greggii Torr. --  ;
 Heliotropium guanicense Urban -- cotorrilla ;
 Heliotropium indicum L. -- ;
 Heliotropium lagoense (Warm.) Guerke -- Heliotrop de les Antilles  ;
 Heliotropium microphyllum Sw. ex Wikstr. --  ;
 Heliotropium molle (Torr.) I.M. Johnston --  ;
 Heliotropium polyphyllum Lehm. --  ;
 Heliotropium pringlei B.L. Robins. --  ;
 Heliotropium procumbens P. Mill. --  ;
 Heliotropium racemosum Rose & Standl. --  ;
 Heliotropium ramosissimum (Lehm.) DC. --  ;
 Heliotropium supinum L. --  ;
 Heliotropium tenellum (Nutt.) Torr. --  ;
 Heliotropium ternatum Vahl --  ;
 Heliotropium texanum I.M. Johnston --  ;
 Heliotropium torreyi I.M. Johnston -- ;
 Heliotropium undulatifolium Turrill -- ;

Enllaos externs .
 A Heliotrope at Gardener's Path;
 Pictures of Heliotropes at The Old House Web;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96085" title="Taka" nonfiltered="3165" processed="3148" dbindex="38425">

La taka (en bengal     , t k ) s la moneda de Bangla Desh. El codi ISO 4217 s BDT i s'acostuma a abreujar   o b Tk. Es divideix en 100 poisha (     ). 

Histria.
La paraula deriva del snscrit tanka, que s com s'anomenaven antigament les monedes d'or. Taka fou un mot mpliament usat en diferents parts de l'ndia, si b amb diversos significats. Al nord, la taka era una moneda de coure equivalent a dues paises, mentre que al sud equivalia a quatre paises o una anna. Noms era a Bengala que equivalia a una rupia, per aix la rupia ndia s anomenada taka en bengal i assams, i aquest fou el nom que va adoptar la nova moneda de Bangla Desh el 1972, un cop assolida la independncia, en substituci de la rupia pakistanesa (PKR) en termes paritaris (1 BDT = 1 PKR). Actualment no sn equivalents, ja que la taka s'ha devaluat lleugerament en relaci amb la rupia pakistanesa.

Monedes i bitllets.
Emesa pel Banc de Bangla Desh (               , B ngl desh B nka), en circulen monedes d'1, 5, 10, 25 i 50 poisha i d'1, 2 i 5 taka, i bitllets d'1, 2, 5, 10, 20, 50, 100 i 500 taka. Les monedes fraccionries, tot i continuar tenint valor legal, circulen molt rarament i el bitllet d'1 taka s'est substituint progressivament per la moneda del mateix valor. 

Taxes de canvi .
1 EUR = 88,4711 BDT (29 d'agost del 2006);
1 USD = 69,0600 BDT (29 d'agost del 2006);

Vegeu tamb.
Rupia;

Enllaos externs.
Banc de Bangla Desh ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96091" title="Castanya d'aigua" nonfiltered="3166" processed="3149" dbindex="38429">

Amb el nom de Castanya d'aigua es coneixen les dues niques espcies (Trapa natans i T. bicornis) existents dins del gnere Trapa que a la vegada s l'nic gnere de la famlia Trapcia o Trapaceae. 

Sn originries d'Europa. Als Pasos Catalans noms han estat citades en algunes llacunes de l'Empord 

Les castanyes d'aigua sn plantes herbcies anuals que floten en l'aigua dola amb les arrels subjectes al fons. Les fulles presenten heterofillia, aix les submergides sense peciol i linears mentre que les fulles flotants sn amb peciol i amples. Les flors sn blanques i amb els dos sexes. Els fruits en forma de ncula de 2'5 a 5 cm amb 4 espines i l'aparincia d'un cap de toro sn comestibles i havien estat conreats a la Xina des de fa 3.000 anys. Tamb es recollien els fruits i es consumien.

Fins a finals del segle XIX les castanyes d'aigua eren un producte popular, s indicatiu d'aix que amb el nom francs de Macre el calendari revolucionari francs li va dedicar un dels dies de la tardor.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96095" title="Trapa" nonfiltered="3167" processed="3150" dbindex="38433">


Botnica: Gnere de plantes aqutiques de la famlia trapcia Trapa (gnere).
Catolicisme: Ordre religiosa els membres sn els trapencs La Trapa.
Toponimia: Nom de diversos llocs als Pasos Catalans;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96098" title="Illria" nonfiltered="3168" processed="3151" dbindex="38435">
Illria fou una regi, provncia romana i regne de la costa oriental de la mar Adritica. El seu nom grec fou Illyris i llat Illyricum. El nom Illyria prcticament no fou usat pels autors clssics.

 Regi d'Illria .

Illyris pels grecs era un expressi geogrfica que abraava les terres poblades per illiris (Illyroi). Scylax exclou Librnia i stria i diu que anava des el sud de Librnia fins a Cania a l'Epir. L'habitaven diverses tribus entre ells els enquelans, nestes, bulini al extrem nord i els amantini al extrem sud. Herdot inclou com illiris als vnets. El fet de qu aquest territori hagus sofert invasions dels gals vers el 400 aC i el desconeixement dels autors clssics fa difcil precisar l'origen dels diferents grups.  En general es pot dir que Illria anava del Neretva (antic Naro) al Drin o Drina (Drilo) i que al est quedaven els triballi. Aquesta descripci es conforme a diversos autors fins al segle II i en especial Estrab i Tcit.

Les muntanes principals eren les actuals Dinarsko Gorje o Prolog que anaven des stria a Albnia.

Les illes eren dividides pels grecs en dos grups: Absyrtides i Liburnides. El primer grup son les illes mes al nord com Cres i Krk; al segon destaquen Lissa, Brattia, Issa, Melita, Corcyra Nigra, Pharos i Olynta.

Al interior hi havia el llac Lychnitis del que sorgeix el Drilo (a l'edat mitjana la ciutat d'Ochrida, la antiga Lychnidus, fou capital del imperi blgar).

 Provncia romana .

Illria brbara o Illria romana fou el nom que es va donar al territori d'Illria mes al est de stria mes enll del riu Arsia (avui Arsa) i fins al riu Drilo al est i sud i el Savus al nord. Correspon a les actuals Crocia (amb Dalmcia), Bsnia i Hercegovina, Montenegro i una part d'Albnia.

Estava dividida en tres districtes: 
Iapdia al nord, fins al riu Tedanius (Zermagna);
Librnia, entre el riu Arsia (al est d'stria) i el Titius. La part nord d'aquest districte es conegu per Dalmcia vneta.
Dalmcia  entre el Naro i el Tilurus o Nestus;

Illria grega  fou el nom que es va donar al territori d'Illria des el riu Drilocapo al sud-est fins a les muntanyes Ceruniques. Tenia al nord l'Illria romana i al oest la mar Jnica, al sud l'Epir i al est Macednia. Correspon a  part de les actuals Srbia i Albnia. A la part sud la ciutat d'Amantia era la capital dels amantis o amantians o amantinis, i al costat els bulliones, seguits pels taulantis (al nord del riu Aous fins Epidamnus o Dyrrhachium). Altres pobles foren els dassaretes, els autariates, els ardiaei i els parthini (els dos darrers al nord dels autariates)

Vers el 65 aC el Illyricus Limes o frontera d'Illria era formada per les provncies de Nrica, Pannia (Inferior i Superior), Msia (inferior i Superior), Dcia i Trcia. Aquesta concepci va seguir fins al temps de Constant que li va separar la Msia Inferior i la Trcia per li va afegir Macednia, Tesslia, Acaia, Epirus Vetus,  Epirus Nova, Prevalitana i Creta i fou una de les quatre grans divisions del imperi sota prefectes del Pretori. El 395 l'Illria oriental amb Macednia, Tesslia,  Vell Epir, Nou Epir, Acaia, Prevalitana i Creta fou incorporada al Imperi oriental i Nrica, Pannia, Dalmcia, Svia (Savia) i Valria Ripense (Valeria Ripensis) al occidental.

La principal via era la via Egntia a la qual hi havia les segents estacions a la provncia d'Illria:

Dyrrhachium o Apollonia.
Clodiana (al riu Skumbi).
Scampae (Elbasan).
Trajectus Genusi (al riu Genusus).
Ad Dianam (al riu Skumbi).
Candavia (al riu Skumbi).
Tres Tabernae (al riu Skumbi).
Pons Servilii et Claudanum (al riu Drina);
Patrae (al riu Drina);
Lychnidus (Ocrida).
Brucida (prop de Prespa).
Scirtiana (prop de Prespa).
Castra (Prop de Prespa).
Nicaea (prop de Prespa).
Heracleia (Prop de Prespa).

A finals del segle III Diocleci va dividir la provncia d'Illria o Dalmcia en dos parts: al oest la Dalmcia i el est la Prevalitana.

 Histria .

Els illiris apareixen a la histria a la guerra del Pelopons quant Brsides i Prdicas es van retirar al seu pas i es va produir un primer enfrontament.

El illiris van formar un regne, el primer rei histric del qual fou Bardilis I (vers 385-358 aC); les tribus del nord van fer incursions al regne de Macednia i es van apoderar del oest del pas, empesos pels gals que havien envat Illria, i el rei Prdicas III de Macednia va morir en lluita contra els illiris. Filip II de Macednia noms arribar  al tron els va atacar i va conquerir part dels seus territoris el 358 aC; totes les tribus al est del Lychnidus van haver de jurar obedincia al rei Filip. El regne va continuar amb capital probablement prop de la moderna Dubrovnik. 

Alexandre el Gran va combatre al cap illiri Cleitus (Clitos) al que va derrotar i soldats illiris van acompanyar al conqueridor en la seva expedici a Prsia; per a la mort d'Alexandre el regne illiri va tornar a ser independent.

El 312 aC el rei Glauquies (Glaucias) va expulsar els grecs d'Epidamnus i al segle segent el regne tenia capital prop de la actual Skhoder (Scutari).

Molts illiris es dedicaven a la pirateria i el 233 aC eren un poder naval a considerar a la mar Adritica i van entrar en conflicte amb els romans, assolant les costes i obstaculitzant la navegaci dels aliats romans. Llavors va pujar al tron la reina Teuta, vdua del rei Agron i regent del seu fill menor d'edat Pinnes (Pineus); els romans van enviar ambaixadors a la reina demanant  reparacions, per la reina va contestar que les pirateries eren un hbit del seu poble i finalment va matar els ambaixadors. Un exrcit rom va creuar la costa de la mar Jnica i va obtenir la victria per es va ajustar una pau en termes honorables i els estats de Crcira, Apollnia i Epidamnus, dominats pels illiris, van rebre la seva llibertat com a regal de Roma. 

Teuta va morir vers el 228 aC i Demetri de Faros es va fer amb la regncia del jove Pineus, i va usurpar el poder; pensant que els romans estaven molt ocupats amb les guerres glliques d'Itlia, va tornar a permetre actes de pirateria, el que va portar a la segona guerra d'Illria  (219 aC) que va suposar la conquesta del pas. Pineus va seguir al tron com a client rom al menys fins al 217 aC i probablement fins vers el 212 aC; el va succeir el seu oncle Skerdelaidas (vers 212 aC-206 aC) a la mort del qual va pujar al tron el seu fill Pleuratos III (Pleuratus III), que va ser fidel als romans durant la guerra contra Macednia i fou recompensat amb els territoris de la regi del llac Lychnidus i el pas dels parthini que abans pertanyien a Macednia.

El 180 aC va pujar al tron el seu fill Gentius (Genthios) i les tribus del sud de Dalmcia es van revoltar contra ell i es van fer independents  i van establir la capital a Dalminium i van prendre el nom de dlmates. El seu territori fou entre el Naro (Narenta) i el Tilurus o Nestus (Cetina) amb 20 ciutats, i es van estendre cap al Titius (Kerka) governant-se com una repblica posant fi a la monarquia al seu pas. 

Els romans van atacar el regne d'Illria el 168 aC i va lliurar una guerra de 30 dies en la que va conquerir la capital a Scodra on Gentius s'havia fet fort. Illria fou incorporada a Roma. Es van produir  algunes revoltes, la darrera de les quals fou a Dalmcia.  Des l'any 12 en qu Dalmcia va quedar totalment sotmesa, aquesta regi i  Illria, tot i que eren regions diferents, reberen els dos noms indeferentment (tcnicament Illria era el pas entre el Save i la mar Adritica).

El 27 aC Illria fou una provncia senatorial governada per un procnsol per les revoltes que es van produir van aconsellar mantenir una fora militar important a la regi i el 11 aC fou feta provncia imperial amb P. Cornelius Dolabella com a legatus. Diverses legions es van estacionar a la zona i inscripcions de la VII Legio i la XI Legio encara es poden veure avui dia. La provncia, sens capital determinada, es va dividir en convents jurdics subdividits en decries; Scardona, Salona (amb 382 decries segons Plini) i Narona. Iadera, Salona, Narona i Epidaure d'Illria foren colnies romanes i Apollnia d'Illria i Crcira ciutats lliures. Es creu que el llegat noms tenia jurisdicci sobre una part i que la part al interior depenia del governador de Pannia. Salona va acabar esdevenint capital provincial i el governador anomenat praeses. El historiador Di Casi i el seu pare Casi Aproni foren governadors d'Illria.

A la divisi del Imperi el 395 el patrici Marcell de l'oest va assegurar el control de la part occidental i va tenir el control de la mar Adritica amb una flota. Illria va quedar en poder dels visigots, desviats pels bizantins, i Alaric en fou reconegut magister militum el 398  pels bizantins (fins que en va sortir el 401) i el 405 per l'emperador d'Occident (fins que en va sortir el 408).

tila fou derrotat a la regi a la fortalesa dAzimus, a la frontera amb Trcia, el 447 aC. 

El bizantins noms van poder assegurar la possessi de Dyrrhachium que dominava la via martima de la mar Adritica a Constantinoble, i van deixar l'interior als avars i als eslaus que s'hi van establir permanentment. Heracli (610-641) va dominar altre cop el pas i hi va establir colnies d'eslaus, mentre la poblaci original illria era absorbida o empesa ms al sud.

Reis d'Illria .

Sirres vers 400 aC ;
Bardilis I vers 385-358 aC;
Gravos vers 356 aC;
Pleurat I vers 344 aC (o Pleuratos I);
Clit vers 335 aC;
Glucies vers 317-303 aC;
Bardilis II vers 295-290 aC ;
Monuni vers 280 aC;
Mitili vers 270 aC;
Pleurat II vers 260 aC (o Pleuratos II);
Agron vers 250-230 aC;
Pinnes o Pineu 230-212 aC;
Teuta (reina) 230-228 aC (regent);
Demetri de Faros vers 228-219 aC ;
Escerdlides vers 212-205 aC;
Pleurat III vers 205-180 aC (o Pleuratos III);
Gentius (Genthios) 180-168 aC;
A Roma 168 aC;

Ciutats.
Grabeis;
Muicurum;
Byllis;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96109" title="Agron de Ldia" nonfiltered="3169" processed="3152" dbindex="38444">
Agr o Agron () fou rei de Ldia. Fou fill de Ninus, primer de la dinastia Heracleida que va suplantar a una dinastia suposadament nativa del pas. El nom Ninus suggereix un origen assiri de la dinastia, be un governador o un prncep.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96110" title="Agron d'Illria" nonfiltered="3170" processed="3153" dbindex="38445">
Agron o Agr () fou rei d'Illria, fill de Pleurat II.

Fou el rei ms poders del pas fins al seu temps. El medionis foren intimats per Etlia a ingressar a la Lliga per Agron els va posar sota la seva protecci, aconsellat per Demetri el pare de Filip II de Macednia. Conseqentment va enviar cinc mil homes contra els etolis que foren derrotats. Per, per celebrar la victria, Agron va celebrar un banquet en el que va menjar i beure en excs i li va venir una pleura de la que va morir (231 aC).

La primera dona es deia Triteuta i amb ella va tenir un fill de nom Pinnes o Pineu o Penius. 

A Agron el va succeir la seva segona muller Teuta com a regent del jove fill Penius. Just morir Agron, una ambaixada romana va arribar al pas per decidir sobre la qesti d'Issa, una illa de la costa que s'havia revoltat contra el rei d'Illria i s'havia posat sota protectorat rom. 

Triteuta va reclamar la regncia; vers el el 228 aC (morta ja Teuta) es va casar amb Demetri de Faros a qui per aquest matrimoni fou confiada la custodia del fill menor.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96111" title="Escaravia" nonfiltered="3171" processed="3154" dbindex="38446">


Escaravia (Sium sisarum) s una planta de la famlia Apicia conreada per la seva arrel.

Sembla originria d'sia ja que entre altres llocs es troba espontnia a Sibria.

Descripci.

Planta viva, de 30 a 120 cm d'alria, amb arrels inflades en forma de fus, tiges estriades, fulles pinnaticompostes de color verd fosc i florida a l'estiu amb umbelles de flors blanques i fa la llavor al setembre.

Cont entre un 4 i un 8% de sucre en forma de sacarosa. El gust de l'arrel s intermedi entre el de la pastanaga i la xirivia 

Conreu.
Planta molt resistent a malalties  insectes i al fred. Sembra a la tardor o a la primavera o multiplicaci per divisi d'arrels. Necessita molta aigua per pot vegetar a l'ombra.

El conreu abans era molt com per actualment no s gaire utilitzada. Va ser molt apreciada per Carlemany qui va ordenar el seu conreu i citada per Rabelais a Gargantua i  Pantagruel. 

Amb el nom francs de chervis el calendari republic francs li dedica un dia de la tardor.
 
 Enllaos externs .
 Plants for a Future Database report;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96112" title="Stefan Zweig" nonfiltered="3172" processed="3155" dbindex="38447">

Stefan Zweig (28 de novembre de 1881, Viena, ustria - 22 de febrer de 1942, Petrpolis, Brasil) va ser un escriptor austrac.

Vida.
Stefan Zweig va ser un escriptor molt conegut durant la dcada dels 20 i els 30. Des de la seva mort el 1942 la seva obra esdev menys coneguda per al pblic en general. 

Zweig va escriure novelles, histries curtes, i diverses biografies, la ms famosa de les quals s probablement la de Maria Stuard. Es va publicar en alemany amb el ttol de Maria Stuart i en angls amb el ttol de (The) Queen of Scots o Mary, Queen of Scotland and the Isles. En algun moment, quan el sentiment antigermnic s estava estenent, les seves obres es van publicar en angls sota el pseudnim de "Stephen Branch" (una traducci del seu nom real). De la seva biografia de la reina Maria Antonieta se n va arribar a fer una adaptaci per una pellcula de la Metro Goldwin Mayer (MGM), amb l actriu Norma Shearer en el paper protagonista.

Nat a Viena, Zweig era fill de Moritz Zweig, un adinerat fabricant txtil jueu, i d Ida (Brettauer) Zweig, la filla d una famlia de banquers italians. Va estudiar filosofia i histria de la literatura, que li van permetre rodejar-se de l'avantguarda cultural vienesa de l poca. 

Va ser en aquest ambient quan el 1901 va publicar els seus primers poemes, una collecci titulada Silberne Saiten ("Cordes de plata"), mostrant la influncia d'Hugo von Hofmannsthal i Rainer Maria Rilke. El 1904 va aparixer la seva primera novella, gnere que conrearia especialment durant la seva carrera.

Zweig va desenvolupar un estil literari molt particular, que unia una curosa construcci psicolgica amb una brillant tcnica narrativa.

A ms a ms de les seves creacions en dramatrgia, periodisme i assaig, Zweig va treballar en traduccions d autors com Paul Verlaine, Charles Baudelaire i mile Verhaeren.  

El 1910 viatj a l ndia i el 1912 a Amrica del Nord. El 1913 es va traslladar a Salzburg, on hi va viure quasi b vint anys.

Durant la Primera Guerra Mundial, i desprs d haver servit en l exrcit austrac (com a empleat de l Oficina de Guerra, ja que havia estat declarat no apte per al combat) es va haver d exiliar a Zuric a causa de les seves conviccions antibellicistes per la influncia del seu amic, el pacifista francs Romain Rolland.

D aquest perode s Jeremiah, l obra antibllica que va escriure mentre estava enrolat a l exrcit i que va ser publicada durant el seu exili a Sussa. Aquesta pea teatral bblica inspirada en la guerra europea va ser exhibida a Nova York el 1939.

Immediatament desprs es va radicar a Sussa, on va treballar com a corresponsal per la premsa lliure vienesa, i escrivint per a alguns diaris hongaresos. Grcies a les seves amistats, entre les que podem trobar a Hermann Hesse i Pierre Jean Jouve va poder publicar visions apartidistes sobre la turbulenta realitat europea d aquells dies.

La solvncia econmica de la seva famlia li va permetre seguir cultivant la seva gran passi: viatjar; i va ser aix com va adquirir la gran conscincia de tolerncia que ha quedat plasmada en les seves obres, les primeres a protestar en contra de la intervenci d Alemanya en la guerra.

Desprs de l armistici de 1918 va poder tornar a ustria: torn a Salzburg, on es va casar, el 1920, amb Friderike Maria Burger von Winternitz, una admiradora de la seva obra, a qui havia conegut vuit anys abans.

Com a intellectual comproms, Zweig es va enfrontar amb vehemncia amb les doctrines nacionalistes i l esperit de revenja que es respirava en l poca. Va escriure sobre tot aix en una llarga srie de novelles i drames, en el perode ms productiu de la seva vida. Conegu a Thomas Mann i a Max Reinhardt. 

El relat histric Grans moments de la humanitat, que va publicar el 1927 es mant, encara avui en dia, entre els seus llibres de major xit. El 1928 Zweig viatj a la Uni Sovitica. Dos anys desprs va visitar Albert Einstein al seu exili a Princeton. Al llarg de la seva vida, Zweig va cultivar l amistat de personalitats com Maksim Gorky, Rainer Maria Rilke, Auguste Rodin, i Arturo Toscanini. El 1934 va publicar la seva triple biografia Mental Healers, i un assaig sobre els orgens de la Cincia Cristiana i el psicoanlisi.

D origen jueu, va ser defensat pel compositor Richard Strauss que es va negar a eliminar el nom de Zweig com a llibretista del cartell de l pera Die Schweigsame Frau, estrenada a Dresden. Hitler va refusar anar a l estrena tal com estava previst i l obra es va prohibir poc temps desprs, havent-se representat tan sols tres cops. 

La religi no va jugar un rol central en la seva educaci. En una entrevista va dir:  

"La meva mare i el meu pare eren jueus tan sols per un accident de naixement"

Tot i que els seus assaigs de poltica es van publicar per l editorial Neue Freie Presse, l editor literari de la qual era el lder sionista Theodor Herzl, Zweig mai es va sentir atret per aquesta forma de nacionalisme.

Desprs de l augment de la influncia nacional socialista a ustria, Zweig es trasllad temporalment a Londres; en aquest temps ja va tenir dificultats per a publicar les seves obres a Alemanya, amb tot va poder escriure el llibret per l pera de Strauss. El 1934 va iniciar una srie de viatges per Amrica del Sud.

El 1936 els seus llibres van ser prohibits a Alemanya pel rgimen nazi. El 1938 es va divorciar de la seva primera esposa. A l any segent es va casar amb Charlotte Elisabeth Altmann i, a l iniciar-se la Segona Guerra Mundial, Zweig es va traslladar a Pars. Poc temps desprs va viatjar a Regne Unit, on va obtenir-ne la ciutadania. Va viure a Bath i a Londres abans de viatjar als Estats Units, l Argentina i el Paraguai, per fer-hi unes conferncies. Desprs de la publicaci de Novella d escacs el 1941 s install al Brasil.

All hi va escriure Brasilien. Ein Land der Zukunft (Brasil. Una terra del futur) el 1941. En aquesta obra Zweig examina la histria, l economia i la  cultura del pas. Citant a Amerigo Vespucci, descriu com els primers navegants europeus van veure el Nou Mn: 

"Si el parads existeix en algun lloc del planeta, no podria ser molt lluny d aqu!"

A la ciutat de Petrpolis, el 22 de febrer de 1942 es va sucidar juntament amb la seva esposa, desesperats pel futur d Europa i la seva cultura (desprs de la caiguda de Singapur creien amb fermesa que el nazisme s estendria pel planeta). Va escriure:

"Crec que s millor finalitzar en un bon moment i dempeus una vida en la qual la labor intellectual ha significat el gaudi ms pur i la llibertat personal el b ms preuat sobre la Terra"

La seva autobiografia El mn d ahir es va publicar pstumament el 1944. s un panegric a la cultura europea que considerava perduda per sempre.

Hi ha importants colleccions de l obra de Zweig a la Biblioteca Britnica i a la Universitat Estatal de Nova York a Fredonia, Nova York. La primera s el resultat d una donaci dels seus apoderats el maig de 1986 i inclou una gran varietat d elements de gran raresa, entre els quals destaca el catleg de les obres mozartianes, escrit pel propi compositor (Verzeichnis).

L escriptora alemanya Stefanie Zweig (nascuda el 1932) no t relaci parental amb Stefan Zweig.

Ttols publicats.
Teatre.
Thersite, 1907 ;
Les Guirlandes prcoces, 1907 ;
Jeremiah, 1916 ;
La casa a la vora del mar, 1911 ;

Poesia.
Silberne Saiten ("Cordes de plata"), 1901;

Ficci.
L estrella sota el bosc, 1903 ;
Els prodigis de la vida, 1903 ;
En la neu, 1904 ;
L amor d Erika Ewald, 1904 ;
La Marxa, 1904;
Secret candent, 1913. Barcelona: Quaderns Crema. ISBN 84-7727-284-0;
Els ulls del germ etern, 1922. Barcelona: Quaderns Crema, 2002. 62 p. ISBN 84-7727-369-3;
Amok o el boig de Malisia, 1922. Barcelona: Edicions Proa, Biblioteca A tot vent, 136;
Por, 1925;
La confusi dels sentimients, 1926;
Carta d una desconeguda, 1927. Barcelona: Quaderns Crema, 1998. 90 p. ISBN 84-7727-222-0;
El refugiat, 1927;
Buchmendel, 1929;
Nit fantstica, 1929. Barcelona: Quaderns Crema, 1998. 138 p. ISBN 84-7727-225-5;
Vint-i-quatre hores en la vida d una dona, 1929. Barcelona: Quaderns Crema, 1996. 109 p. ISBN 84-7727-172-0;
La pietat perillosa, 1939;
Novella d escacs, 1941 (Schachnovelle). Barcelona: Quaderns Crema, 2001. 100 p. ISBN 84-7727-055-4. La seva novella ms famosa, versa sobre l obsessi d un home amb els escacs, neurosi desenvolupada en la captivitat de la Gestapo.

Autobiografia. 
El mn d ahir: memries d un europeu. Barcelona: Quaderns Crema, 2001. 529 p. ISBN 84-7727-335-9. Llibre autobiogrfic publicat pstumament.

Biografies.

mile Verhaeren, 1910 ;
Joseph Fouche. Bildnis eines politischen Menschen, 1929. Frankfurt: Fischer, 2005. 285 p. ISBN 3-596-50933-5;
Heilung durch den Geist, (Franz Mesmer, Mary Baker Eddy, Sigmund Freud),1931, s un curt treball en tres parts que consisteix en tres biografies individuals. La idea conductora d aquesta obra s que la Cincia Cristiana, religi espiritualista fundada per Mary Baker Eddy, i el psicoanlisi, especialitat mdica i moviment literari creat per Sigmund Freud, estan basats en els descobriments de l incomprs hipnotista del segle XVIII Franz Mesmer.
Magellan. Der Mann und seine Tat, 1938. Frankfurt: Fischer, 2003. 316 p. ISBN 3-596-50650-6;
 Maria Stuart. Frankfurt: Fischer, 2000. ISBN 3-596-21714-8;
Marie Antoinette. Bildnis eines mittleren Charakters, 1932. Frankfurt: Fischer, 2003. 575 p. ISBN 3-596-22220-6;
Erasmus, 1934;
Romain Rolland: l home i la seva obra, 1921;
Paul Verlaine;
Balzac, 1922, publicat individualment i incls en el llibre en tres parts  Drei Meister. Balzac, Dickens, Dostojewski.
Moments estelars de la humanitat, 1927. Barcelona: Quaderns Crema, 2004. 285 p. ISBN 84-7727-421-5;
Castellio gegen Calvin. Ein Gewissen gegen Gewalt. Frankfurt: Fischer, 1984. 256 p. ISBN 3-596-22295-8;
Drei Meister. Balzac, Dickens, Dostojewski. Frankfurt: Fischer, 1999. 222 p. ISBN 3-596-12278-3;
Confusin: The Private Papers of Privy Councillor R. Von D;
Triumph und Tragik des Erasmus von Rotterdam. Frankfurt: Fischer, 2006. 187 p. ISBN 3-596-22279-6;
Der Kampf mit dem Dmon. Hlderlin, Kleist, Nietzsche. Gesammelte Werke in Einzelbnden. Frankfurt: Fischer, 1982. 284 p. ISBN 3-100-97048-9;

No ficci.
Brasilien. Ein Land der Zukunft. Frankfurt: Insel, 1997. 302 p. ISBN 3-458-33589-7;

Edicions en alemany.
Fischer Verlag  publica una gran selecci de les obres de Zweig en aquesta llengua.

Bibliografia sobre Stefan Zweig.
Boll, Andrea. Stefan Zweig: Schachnovelle. : Oldenbourg Schulbuchverlag, 2002. 48 p. ISBN 3-486-15788-4;
Lafaye, Jean Jacques. Stefan Zweig, un aristocrate juif au coeur de l Europe. Pars: Du Felin, 1999. 141 p. ISBN 2-86645-351-4;
 Lafaye, Jean Jacques. L'avenir de la nostalgie. Une vie de Stefan Zweig. Pars: Du Felin, 1994. 204 p. ISBN 2-86645-166-X;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96114" title="Iluraton" nonfiltered="3173" processed="3156" dbindex="38449">
Iluraton (llat Iluratum) fou una ciutat del interior del Quersons Tauric probablement al nord de Kaffa, esmentada per Claudi Ptolemeu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96115" title="Turgut Reis" nonfiltered="3174" processed="3157" dbindex="38450">

Turgut Reis (Bodrum, 1485? - 23 de juny de 1565) fou un corsari turc i almirall otom. Conegut en diferents llenges amb diferents noms com Dragut o Darghouth, el seu nom original en turc es Turgut Reis o Torgut Reis (reis significs almirall).

 La Batalla de Preveza.
Nascut prop de Bodrum a la costa del Mar Egeu a Turquia, Turgut va ser un dels famosos corsaris de l'imperi otom. Va ser un dels protegits de Khair-ad-Din Barbarossa i va lluitar contra els cristians en nombroses batalles al Mediterrani i capturant nombroses ciutats per l'Imperi, inundant la por en els seus enemics. El setembre de 1538, amb 20 galeres i 10 galiots, Turgut Reis va dirigir una de les ales de l'estol Otom que va derrotar la Lliga Santa comandada per Andrea Doria a la batalla de Preveza. Durant la batalla, amb dos dels seus galiots, va capturar la galera papal dirigida per Giambattista Dovizi, bisbe de Bibbiena, prenent-lo com a presoner.

 Captura i llibertat.
Per derrotar Turgut, l'Emperador Carles I d'Espanya, va manar a l'almirall genovs Andrea Doria lluitar contra ell. Turgut no va ser capturat per Andrea Doria, per s pel seu nebot, Gianetti Doria, el 1540 i va ser enviat a galeres com a esclau durant quatre anys fins a sser rescatat per Barbarossa a canvi de 3.000 ducats el 1544.

 Comandant en cap de la marina otomana .
Desprs de la mort de Khair-ad-Din al 1546, Turgut va aconseguir reunir una flota amb 24 bergantins per conquerir Npols, per va conquerir la costa de Calbria, i el 1550 captur Mahdia i part de Tunis. Desprs d'unes perllongades i dures batalles, al sud d'Itlia, l'almirall Andrea Doria i Bailiff Claude de la Sengle van forar la retirada de Turgut el setembre de 1550. Turgut va preparar la fugida amb 20 vaixells cap a l'illa de Gerba, on els vaixells de Doria li varen parar un parany en una ancorada, per Turgut va fer arrossegar els vaixells per terra per aix poder fugir per l'altra banda de l'illa i navegar fins a Constantinoble.

s en aquestes dates quan Turgut tamb va llanar una srie d'atacs al llevant espanyol i va assetjar poblacions com Alacant, Pollena, Cullera, etc. Aquest ltim va quedar totalment devastat i abandonat fins a vint anys desprs del setge.

All Turgut va mobilitzar una flota de 112 galeres i 2 galiasses amb 12.000 genssers, i al 1551 va intentar capturar Malta. Encara que va fer un gran esfor no va poder conquerir Malta, aix que va decidir devastar els poblats vens i, en juliol del mateix any, la vena illa de Gozo va patir el setge per part de Turgut, que la prengu i captur centenars d'esclaus. El mateix agost va atacar i capturar Trpoli. Com a recompensa pel seu coratge, l'emperador otom li lliurar Trpoli i el territori circumdant amb el ttol de Sanjak Bey.

El 1552, el Sult Solim I el Magnfic li va concedir el ttol de comandant en cap de la marina otomana. Aquesta, va ser enviada a Itlia amb motiu d'un tractat entre el Sult i el rei Enric II de Frana. Turgut va devastar Calbria el 1553, llanant un atac contra Elba, i assetjant la ciutat de Bonifacio a l'illa de Crsega. Quan Bonifacio va capitular, Turgut va intentar la captura de iIombino i Portoferraio a l'illa d'Elba, per casualment ho va deixar i va retornar a 
Constantinoble. El 1554 va aparixer una vegada ms per la costa de Calbria per aviat es va retirar cap a Durazzo. El 1559 va repellir un atac de la marina espanyola a les costes d'Algria.

Quan el sult Solim va atacar Malta al 1565, Turgut va unir 16.000 homes i 15 vaixells. Turgut va morir el 23 de juny de 1565, al terrapl del fort de Sant Elm. Una bola de can fortuta va colpejar una superfcie propera a ell fent que els enderrocs l'impactessin i el ferissin mortalment. Va viure el temps necessari per escoltar les notcies de la captura de Sant Elm. El seu cos va ser enterrat a Trpoli.

La ciutat on va nixer va ser anomenada amb el nom de Turgutreis en honor seu.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96116" title="(5145) Pholus" nonfiltered="3175" processed="3158" dbindex="38451">


(5145) Pholus s un planeta menor amb una orbita de gran excentricitat, amb un periheli a prop de l'rbita de Saturn i l'afeli a prop de l'rbita de Nept, i una distncia mitjana al Sol de 20 UA. 

s el segon major representant del grup d'asteroides dels centaures coneguts fins al moment, amb gaireb 200 km de dimetre, noms superat en grandria per (10199) Chariklo. Va ser descobert per David L. Rabinowitz, del programa de detecci de planetes menors (Spacewatch) el 9 de gener de 1992, i se li assign la denominaci provisional 1992 AD. 

Va ser el segon centaure descobert, fet pel qual se li va posar el nom de Pholus, germ de centaure Quir en la mitologia grega i que s el nom que s va assignar al primer primer objecte descobert d'aquestes caracteristiques.
 
Les observacions han detectat que la seva superfcie s totalment vermella, degut, segons algunes hiptesis, a possibles compostos orgnics presents en la seua superfcie. A diferncia de (2060) Chiron, Pholus no ha mostrat cap evidncia d'activitat cometria.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96117" title="(2060) Chiron" nonfiltered="3176" processed="3159" dbindex="38452">


(2060) Chiron (en catal (2060) Quir) s un planeta menor incls dins de la categoria dels centaures amb una rbita entre els planetes Saturn i Ur i una distncia mitjana al Sol de 13 UA .

Va ser el primer representant descobert d'aquest grup d'asteroides, i se li assign el nom d'un sser de la mitologia grega, Quir, que pertanyia a la mtica raa dels centaures, ra per la qual a tots aquests objectes se'ls anomena centaures. Amb gaireb 150 km de dimetre, s el tercer major objecte d'aquestes caracteristiques desprs de (10199) Chariklo i (5145) Pholus. 

Va ser descobert per Charles T. Kowal el 18 d'octubre de 1977. Encara que va ser classificat inicialment com a asteroide, quan Quir s va apropar al seu periheli s va observar que presentava una coma. Per aix, Quir est classificat oficialment com a cometa (95/P Chiron) i com a asteroide (1977 UB).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96118" title="Alyssa Milano" nonfiltered="3177" processed="3160" dbindex="38453">

Alyssa Jayne Milano s una actriu i cantant nord-americana nascuda el 19 de desembre de 1972 a Brooklyn (Nova York).

Biografia.
Els seus pares sn italoamericans, Tom i Lin Milano, i t un germ menor, en Cory (nascut el 1982), que tamb s actor. Ella i en Cory es van criar a Staten Island, per la seva famlia es va mudar a Hollywood quan Alyssa va aconseguir el paper de Samantha Micelli a l'edat de 10 anys. Actualment viu a Los Angeles, Califrnia.

Ha tingut molts amors i fins i tot ha estat casada dues vegades. Per cap va durar gaire.

Carrera.
Interpretaci.
Va comenar la seva carrera als 8 anys. Haben guanyat una reputaci, va aparixer en publicitat per la televisi i en produccions fora de Broadway. Un dels seus primers papers va ser a l'edat de 10 anys a la serie de televisi anomenada "Who's the boss?" amb Tony Danza, Judith Light, Danny Pintauro i Katherine Helmond. Ella interpretava a Samantha Micelli, la filla del personatge de Tony Danza, Tony Micelli.

El 1985, Alyssa va interpretar el paper de la filla d'Arnold Schwarzenegger a "Commando".

Alyssa va treballar com actriu de televisi a diverses series com "Melrose Place", per sobretot, va guanyar molta reputaci en el paper protagonista de Phoebe Halliwell a "Charmed" (1998-2006). En aquest paper va reemplaar a Lori Room. Tant Alyssa com Holly Marie Combs es van convertir en productores de la serie durant la cinquena temporada fins el final.

Curiositats.
 El rostre d'Alyssa va ser el prototip visual per Ariel, "La Sirenita".

Msica.
Tamb s una reeixida cantant i artista de gravaci, tot i que la seva veritable fama en el mn de la msica va esdevenir al Jap.

Interessos personals.
Fora de la actuaci, els seus hobbies inclouen la fotografia i el treball humanitari. s ambaixadora nacional d'UNICEF i el 2005 va visitar la ndia amb aquesta organitzaci. Tamb l'agrada la msica (sap tocar el piano i la flauta), els tatuatges i passar temps amb els seus gossos.

Es declara liberal i va donar suport a la candidatura presidencial de John Kerry en 2004.

Ha format part de la protecci i prohibici d'imatges i vdeos illegals de famosos per internet i va collaborar a la fundaci del cercador SafeSearching.com.

Filmografia.
 Dinotopia: Quest for the Ruby Sunstone (2005);
 Jimmy Neutron: Win, Lose and Kaboom (2004);
 Dickie Roberts: Former Child Star (2003);
 Kiss The Bride (2002);
 Lady and the Tramp II: Scamp's Adventure (2001);
 Diamond Hunters (2001);
 Buying the Cow (2000);
 Goldrush: A Real-Life Alaskan Adventure (1998);
 Body Count (1997);
 Jimmy Zip (1996);
 Hugo Pool (1996);
 Fear (1996);
 Glory Daze (1996);
 To Brave Alaska (1996);
 Deadly Sins (1995);
 Public Enemies (1995);
 The Surrogate (1995);
 Poison Ivy II: Lily (1995);
 Embrace of the Vampire (1994);
 Double Dragon (1994);
 Confessions of a Sorority Girl (1994);
 The Webbers (1993);
 Candles in the Dark (1993);
 Casualties of Love: The Long Island Lolita Story (1992);
 Conflict of Interest (1992);
 Where the Day Takes You (1992);
 Little Sister (1991);
 Speed Zone! (1989);
 Teen Steam (1988);
 Dance 'Til Dawn (1988);
 Crash Course (1988);
 The Canterville Ghost (1986);
 Commando (1985);
 Old Enough (1984);

Discografia.
Look In My Heart 3/21/1989 (#1 Jap)
 1. What A Feeling b/w Waiting For My Star 1989;
 2. Straight To The Top b/w Da Doo Ron Ron 1989;
 3. Look In My Heart b/w You Lied To Me 1989;

Alyssa 10/25/1989 (#1 Jap)
 1. I Had A Dream b/w Can You Feel It 1989;
 2. Happiness b/w Give A Little Kindness 1989;

Non-Album Single (#5 Jap)
 1. I Love When We're Together b/w Step By Step 1989;

The Best In The World: Non-Stop Special Remix/Alyssa's Singles 2/21/1990 (#1 Jap / #1 Dance Club)
 1. The Best In The World b/w Destiny 1990;

Locked Inside A Dream 5/21/1991 (#1 Jap)
 1. New Sensation b/w New Sensation (TV Mix) 1991;
 2. No Secret b/w Your Lips Don't Lie 1991 (noms publicat en Itlia);

Do You See Me? 9/18/1992 (#1 Jap)
 1. Do You See Me? b/w If Only 1992;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96134" title="Primal Scream" nonfiltered="3178" processed="3161" dbindex="38454">

Primal Scream (temporalment abreviat a PRML SCRM quan l'eixida del disc XTRMNTR) sn un grup de rock alternatiu formats en Glasgow, Esccia, lidarada pel que va ser bateria dels Jesus and Mary Chain, Bobby Gillespie. Actualment el grup est format pel segents membres: Andrew Innes i Robert 'Throb' Young sn els guitarristes; Martin Duffy es teclista; Gary 'Mani' Mounfield es el baixista; Darrin Mooney toca la bateria; i Bobby Gillespie es el cantant i guitarrista. Un altre guitarrista durant les gires es el productor Kevin Shields, que va ser membre del grup My Bloody Valentine.

La banda va tindre contracte fins l'any 2000 amb Alan McGee's Creation; actualment tenen contracte amb Sony/Columbia.

 Discografia .

 Discos .
Sonic Flower Groove (1987);
Primal Scream (1989);
Screamadelica (1991) - #8;
Give Out But Don't Give Up (1994);
Vanishing Point (1997);
XTRMNTR (2000);
Evil Heat (2002);
Riot City Blues (2006);

 Remixes/Recopilacions .
Echo Dek (1997) Remezclas;
Dirty Hits (2003) Grandes xitos;
Shoot Speed - More Dirty Hits (2004) Grandes xitos/Rarezas;
Live in Japan (2004) Directo;

Senzills.
 1985 All Fall Down;
 1986 Crystal Crescent / Velocity Girl;
 1987 Gentle Tuesday;
 1987 Imperial;
 1989 Ivy Ivy Ivy;
 1990 Loaded 16;
 1990 Come Together 26;
 1991 Higher Than the Sun 40;
 1991 Don't Fight It, Feel It 41;
 1992 Dixie-Narco EP/Movin' On Up 11;
 1994 Rocks/Funky Jam 7;
 1994 Jailbird 29;
 1994 (I'm Gonna) Cry Myself Blind 49;
 1996 The Big Man and the Scream Team Meet the Barmy Army Uptown (with Irvine Welsh and On-U Sound) 17;
 1997 Kowalski 8;
 1997 Star 16;
 1997 Burning Wheel 17;
 1998 If They Move, Kill 'Em (Limited) 85;
 1999 Swastika Eyes 22;
 2000 Kill All Hippies 24;
 2000 Accelerator 34;
 2002 Miss Lucifer 25;
 2002 Autobahn 66 44;
 2003 Some Velvet Morning (with Kate Moss) 44;
 2006 Country Girl 5;
 2006 Dolls (Sweet Rock n Roll) 40;
 2006 Nitty Gritty (23/10/06);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96142" title="Karlovac" nonfiltered="3179" processed="3162" dbindex="38455">

Karlovac (en alemany: Karlstadt o Carlstadt, en hongars: Krolyvros o Marinograd) s una ciutat i municipi al centre de Crocia. La ciutat t una poblaci de 49.082 habitants, mentre que el municipi sencer en t 59.395 (2001). La majoria (un 85,9%) dels seus ciutadans sn croats (2001).

Karlovac s el centre administratiu de comtat de Karlovac i est situada a l'autopista i lnia de ferrocarril Zagreb-Rijeka, 56 km al sud occidental de Zagreb i a 130 km des de Rijeka.

Histria.

Karlovac es construa des de zero el 1579 per reforar la defensa del sud d'ustria contra els atacs otomans. Es fundava com una fortalesa en forma d'estrella de sis costats a la propietat de la famlia noble dels Zrinski prop de la ciutat vella de Dubovac al conflent dels rius Kupa, Korana, Mrenica i Dobra. La forma d'estrella encara es pot apreciar al voltant de la ciutat. Originalment va ser coneguda com Karlstadt, Carlstadt, o Carlstatt ("la ciutat de Carles" en alemany), per qui en va ser el seu promotor, l'arxiduc Carles II d'ustria. La construcci comenava el 13 de juliol de 1579 per l'arquitecte Matija Gambon.

La primera esglsia (de la Sagrada Trinitat) es construa a la plaa central el 1580, per tots els edificis de la ciutat es cremaren en el foc del 1594. De fet, les forces de l'Imperi Otom assetjaren Karlovac set vegades, la darrera el 1672, per sempre fracassaren en l'ocupaci. L'epidmia de pesta de 1773 va delmar gaireb a la meitat la poblaci a l'poca.

La poblaci del fort anava creixent i el 6 de desembre de 1693 la ciutat rebia un autogovern limitat. La reina Maria Teresa, desprs d'una reiterada insistncia des del parlament croat, tornava les ciutats de Karlovac i Rijeka a la corona de Crocia el 9 d'agost de 1776. El rei Josep II d'Habsburg ho reafirmava en una carta oficial el 1781, permetent als ciutadans expandir la ciutat i explotar el potencial de ser als encreuaments de camins des de les planes de Pannnia a la costa Adritica. La ciutat floria als segles XVIII i XIX amb el desenvolupament de carreteres fins a la costa i amb la navegaci pel Riu Kupa. Durant l existncia de les Provncies Illriques, Karlovac, que llavors rebia el nom oficial de Karlstadt, va ser la capital del Departament francs de Crocia.

Karlovac va patir molts danys durant la Guerra de la independncia croata (1991-1995). Les seccions del sud de la ciutat eren a la vora de les primeres lnies entre la Repblica de Crocia i els serbis, i els barris de Turanj, Kamensko i part de Mekuje i Logorita van ser completament devastats. El centre de ciutat, l'ajuntament i altres edificis tamb es van fer malb. D'altra banda, la Catedral de Sant Nicols dels serbis ortodoxes tamb va ser destrua el 1993, aix com la Residncia Diocesana.

La indstria principal de Karlovac s ara la seva cervesa Karlova ko, produda per Karlova ka pivovara i estesa per tot el pas.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96146" title="Farinera borda" nonfiltered="3180" processed="3163" dbindex="38457">

La farinera borda, farinot o pentinella borda o cogoma borda (Amanita phalloides) s un bolet pudent de l'ordre dels agaricals, que a vegades pot adoptar forma de fallus. s altament txica, i la responsable de la majoria de morts per la intoxicaci en la ingesta de bolets. Cont dos tipus de toxines: fallotoxines i amatoxines. 

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96151" title="Emulsi" nonfiltered="3181" processed="3164" dbindex="38458">

Una emulsi s una mescla estable i homognia de dos lquids que tendeixen a separar-se i que sovint no poden mesclar-se, o sigui sn immiscibles entre ells, com l'oli d'oliva i l'aigua. Una substncia, la fase dispersa, s dispersada en l'altra, la fase contnua.

Quan aquests dos lquids estan en un mateix recipient, s'anomenen fases. Exemples d'emulsions sn la llet, la maionesa i el fluid de tall que s'empra en metallrgia. Les emulsions poden ser collodals o mescles menys estables, com algunes salses per a amanir.

La major part de les emulsions consten d'un lquid polar, como l'aigua; i altre apolar, com l'oli i la majoria de dissolvents orgnics. Quan l'emulsi s estable, un dels lquids es troba formant petites gotes a l'interior de l'altre.

Una emulsi pot desfer-se, (separar-se els dos lquids) per factors com la manipulaci mecnica o per efectes qumics, com quan la llet s tallada per vinagre o suc de llimona.

Un emulsionant s una substncia que ajuda en la formaci d'una emulsi. Un tipus d'emulsionant s el detergent, que s'uneix tant als greixos com a l'aigua, mantenint gotes microscpiques de greix en suspensi. Aquest principi s'utilitza en els preparats per a rentavaixelles, etc.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96165" title="Llista d'asteroides (1001-2000)" nonfiltered="3182" processed="3165" dbindex="38459">
Llista d'asteroides del 1.001 al 2.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96167" title="Caldes de Bo" nonfiltered="3183" processed="3166" dbindex="38460">
Caldes de Bo s una entitat de poblaci de la comarca de l'Alta Ribagora, construda al voltant del balneari, al municipi de la Vall de Bo. Est situat a 1.470 metres d'altitud, a la dreta de la Noguera de Tor. L'any 2006 tenia 3 habitants. 

Les nombroses fonts que hi ha a la contrada, amb aiges mineromedicinals, li han donat nom. Destaca la font del Bou, que s la ms coneguda perqu la seva aigua s'embotella i es comercialitza. Tamb hi ha altres fonts, com la font de la Tartera, que s'utilitza com a aigua medicinal, i la font de Santa Llcia, l'aigua de la qual s'utilitza per a curar els ulls. Caldes de Bo es troba al quilmetre 20 de la carretera L-500. 

Histria.
Durant l'poca romana hi havia unes termes d'alta muntanya on els pelegrins s'aturaven a prendre les aiges. Ms tard, cap a l'edat mitjana, s'hi va bastir la capella de la Mare de Du de Caldes. Al segle XVIII es van edificar les dependncies del santuari.

A finals de la dcada del 1950, quan hi va arribar la carretera, es va construir un edifici per a embotellar l'aigua, la qual es transportava amb camions cap a Lleida o Barcelona per a vendre-la. Aquesta planta va durar fins la dcada del 1980, en qu se'n va construir una de nova i ms gran al costat de la carretera. L'antiga planta embotelladora es va convertir en la sala de festes del balneari.

0 50' 23.97 Lat. 42 33' 41.15




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96175" title="TK" nonfiltered="3184" processed="3167" dbindex="38463">

Qumica:
 TK s el smbol de la protena anomenada timidina quinasa.
Informtica:
 .tk s el domini d'internet de les illes Tokelau.
 TK (llenguatge de programaci);
Economia:
 Tk s el smbol de la taka, la unitat monetria de Bangla Desh.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96176" title="Regne d'Itlia" nonfiltered="3185" processed="3168" dbindex="38464">
Per a la histria del Regne establert per Napole a Itlia, vegeu Regne napolenic d'Itlia.

Per a la histria del Regne establert desprs de la Unificaci d'Itlia i sota la dinastia dels Saboia, vegeu Regne d'Itlia (1861 1946)

El medieval Regne d'Itlia era un estat originalment format pels dos teros del nord de la Itlia (actual), resultat de la ruptura del Imperi Carolingi al segle IX.

Regne independent, 855-962.

La mort de l'Emperador Lotari I en 855 portar a la divisi del seu regne (conegut com Frana central i provenint de la divisi del Regne Franc en el 843), entre els seus tres fills.  El ms gran, Llus II el Jove, que hereta les terres carolngies a Itlia, que eren, per primera vegada, governada com a unitat independent (llevat d un curt perode en qu ho va fer Pip fill de Carlemany en la primera dcada del segle).  El regne n'incloa tota Itlia arribant cap al sud fins a Roma i Spoleto, per la part mes meridional d'Itlia estava sota control o del Llombard Ducat de Benevent o del Imperi Bizant.

Desprs de la mort de Llus II sense hereus, va haver unes quantes dcades de confusi.  La corona imperial fou discutida inicialment entre els governants carolingis de Frana occidental (Frana) i Frana oriental (Alemanya), es a dir, Carles el Calb i Carles III el Gras, respectivament.  Posteriorment, al voltant del 900-905, sn els nobles locals Xicot de Spoleto i Berengar de Friuli els que competeixen per la corona, com tamb ho feien Arnulf de Carntia de la Frana oriental i Llus III el Cec de Provena.  El regne tamb era sacsejat per ratzies rabs que atacaven des de Siclia i frica del Nord.

Al segle X la situaci a penes millora, diversos nobles de Burgundia i locals continuaven discutint sobre la corona.  L'ordre noms s'impos des de fora, quan el rei alemany Ot I envaeix Itlia i reuneix en 962 els dos trons, l Imperial i l Itali.

Com un regne constituent del Sacre Imperi Romanogermnic, 962-1500. 

Desprs de 962, els Reis d'Itlia varen ser sempre tamb reis germnics, i Itlia es convertia aix en un regne constituent del Sacre Imperi Romanogermnic, junt amb Alemanya.  El rei alemany seria coronat pel Arquebisbe de Mil amb el Corona frria de Llombardia en Pavia com a preludi de la visita a Roma per a ser coronat Emperador pel Papa.

En general, el fet que el monarca estava generalment absent, que passava gran part del seu temps a Alemanya, deixava al Regne d'Itlia amb poca autoritat central.  Hi havia tamb una manca de magnats poderosos installats, sent l'nic notable el Margraviate de Toscana, que tenia forces terres a Toscana, Llombardia, i Emlia, per que va desaparixer a causa de la manca d'hereus desprs de la mort de Matilde de Canossa en 1115.  Aix deixava un buit de poder que s'omplia cada vegada ms pel papa i les ciutats cada vegada ms riques, que gradualment venien a dominar el camp circumdant.

El poder creixent de les ciutats es va demostrar primerament durant el regnat de l emperador de la dinastia Hohenstaufen Frederic I Barba-roja (1152-1190), qui va intentar restaurar l'autoritat imperial a la pennsula i el va portar a un seguit de guerres amb la Lliga Llombarda, una lliga de ciutats italianes del nord que amb una victria decisiva a la Batalla de Legnano en 1176, forcen Frederic a  reconixer l'autonomia de les ciutats italianes.

El fill de Frederic Enric VI de fet aconsegu estendre l autoritat dels Hohenstaufen a Itlia amb la seva conquesta del normand Regne de Siclia, que comprenia Siclia i tot el sud d Itlia.  El fill d Enric Frederic II, el primer emperador des del segle IX amb base a Itlia, intentava retornar a la tasca del seu pare de restaurar l autoritat imperial al Regne itali del nord, que portava a una oposici fero no noms amb una Lliga Llombarda reformada, sin tamb amb els papes, cada vegada ms gelosos del seu regne temporal a Itlia central (tericament una part de l'Imperi), i preocupats per les ambicions universals dels emperadors Hohenstaufen.

Els esforos de Frederic II per portar tot Itlia sota el seu control eren tan infructuosos com els del seu avi, i la seva mort en 1250 marc el final definitiu del Regne d'Itlia com a unitat poltica genuna.  Continuava havent conflictes a les ciutats italianes entre Gibelins (Seguidors imperials) i Gelfs (Seguidors papals), per aquests conflictes cada vegada tenien menys relaci amb als orgens de les rivalitats.

Amb tot, el Regne no era poc important. Els successius emperadors als segles XIV i XV retornaven a Roma per ser coronats, i cap no oblidava les seves reivindicacions com a terics Reis d'Itlia.  Ni eren oblidades les reclamacions dels Emperadors al domini universal d Itlia, on als escriptors com Dante i Marsilius de Padua expressaven el seu comproms tant al principi de monarquia universal, com a les pretensions reals dels emperadors Enric_VII i Llus IV, respectivament.

Parallelament a les reclamacions imperials al domini d Itlia es produ l atorgament de ttols als diversos homes forts que havien comenat a establir el seu control sobre les ex-ciutats repbliques.  Ms notablement, els Emperadors donaven el seu suport al Visconti de Mil, i el rei Venceslau va crear  el Duc de Mil en 1395 amb Gian Galeazzo Visconti.  Unes altres famlies a rebre ttols nous dels emperadors incloen el Gonzaga de Mantua, i l'est de Ferrara i Modena.

Ombra , 1500-1806. 

Al comenament del perode modern, el Regne d'Itlia encara existia, per era una mera ombra.  El seu territori s'havia limitat significativament - les conquestes de la Repblica de Vencia, que es considerava independent de l'Imperi, en la Terrafirma havia pres la majoria del nord-est d'Itlia fora de la jurisdicci de l'imperi, mentre els papes reclamaven plena sobirania i independncia en el Estats papals a Itlia Central.  No obstant aix, l'Emperador Carles V, ms per la seva herncia d'Espanya i Npols que per la seva posici com emperador, podia establir la seva dominaci sobre Itlia en major mesura que qualsevol emperador des de Frederic II.  Amb ajuda francesa, evitava un intent dels prnceps italians de reafirmar la seva independncia en la Lliga de Cognac, va saquejar Roma i port al papa Medici Clement VII a la submissi, conquereix Florncia on reinstalla els Medici com Ducs de Florncia (mes tard, Grans Ducs de Toscana), i, a l'extinci de la famlia Sforza a Mil, reclama el territori com a feu imperial i installa el seu fill Felip II com a nou Duc.

Les reclamacions Imperials pel protectorat es van augmentar a comenament del segle XVII quan el Ducat de Mantua resta vacant en 1627.  Emperador Ferran II utilitzat els seus drets com cap suprem per evitar l accs del francs Duc de Nevers al Ducat, desembocant en la Guerra de la Successi de Mantua, una part de la Guerra dels Trenta Anys.  Al segle XVIII, durant el Guerra de Successi Espanyola, les reclamacions imperials sobre el protectorat s'utilitzaven un altre vegada embargar Mantua en 1708, que estava annexionat pels Habsburgs al novament conquerit Ducat de Mil.

Aix era l'ltim s notable de poder Imperial, com a tal, a Itlia.  Els austracs retenien el control de Mil, i intermitentment, uns altres territoris (principalment Toscana des de 1737), per les reclamacions del cap feudal suprem havien prcticament desaparegut.  Es mantenien, per, les reivindicacions de l Arquebisbe de Colnia per ser "Arxicanceller d'Itlia".
Durant les Guerres Revolucionries Franceses, els austracs varen ser expulsats d'Itlia per Napole Bonaparte, que install un conjunt de repbliques al nord d Itlia. Aquesta reorganitzaci imperial feta entre 1799-1803 no deixava cap espai per reclamacions Imperials a Itlia - fins i tot l'Arquebisbe de Colnia se n'havia anat, secularitzat junt amb els altres prnceps eclesistics.  En 1805, mentre l'Imperi encara existia, Bonaparte, a hores d'ara Emperador Napole I, reclam la corona d'Itlia per a si mateix, colocant-se la Corona frria de Llombardia al seu cap a Mil. 
El propi Imperi s'abolia l any segent, acabant l'existncia fins i tot terica del Regne d'Itlia.

Per el Regne modern d'Italia (1860-1945) vegeu "Regne d'Itlia (1861 1946)"

Veure tamb.
Rei d'Itlia ;
Histria d'Itlia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96180" title="Glaucoma d'angle tancat" nonfiltered="3186" processed="3169" dbindex="38465">
El glaucoma d'angle tancat o glaucoma agut s una malaltia de l'ull (un dels tipus de glaucoma) que es presenta de forma sobtada i que cursa, entre altres, amb dolor ocular i percepci d'halos al voltant dels llums, a ms de nusees i vmits.

 Patognia .
Es pot presentar a persones que van nixer amb un angle estret entre l iris i la crnia (angle de la cambra anterior). L atac agut es desencadena qual la pupilla est en midriasi mitjana, aquesta situaci pot provocar un bloqueig del pas de l humor aqus de la cambra posterior a l anterior a travs de la pupilla (bloqueig pupillar). L humor aqus empeny la perifria de l iris cap avant, i aquest tanca sbitament la malla trabecular (tancament angular) presentant-se desprs un augment sobtat de la PIO. 

 Factors de risc .
Alguns dels seus factors de risc sn:
Edat (els majors de 50 anys tenen ms risc);
Individus nerviosos o estressats.
Hipermetropia;
Antecedents familiars de glaucoma d'angle tancat;
Us, a pacients amb altres factors de risc, de medicaments anticolinrgics sistmics, com ara l atropina (o derivats) o de simpaticomimtics.
Administraci de midritics;

 Clnica .
Quan no pot sortir l humor aqus, es produeix un augment de la PIO. Quan aquesta arriba als 30mmHg s altera la bomba endotelial necessria per a la transparncia corneal i s origina l edema corneal (visi borrosa amb percepci d halos al voltant dels llums). Quan la PIO>40-50mmHg, apareix el dolor ocular intens, que pot irradiar-se fins al territori cutani del nervi trigemin. Apareix blefaroespasme i llagrimeig, injecci mixta i smptomes vegetatius vagals, com poden ser bradicrdia, hipotensi arterial, nusees i vmits. Aquests smptomes vegetatius se solen interpretar com a una altra patologia i no com a glaucoma, donant freqentment errors diagnstics. Si la PIO supera els 80-90mmHg es collapsa l artria central de la retina, produint-se isqumia retiniana, molt de dolor, disminuci de l agudesa visual i una gran duresa del globus ocular al tacte. Si no es resol el quadre, la lesi per isqumia es fa irreversible, donant lloc posteriorment a atrfia retiniana. El pacient pot haver sofert amb anterioritat plecs angulars intermitents que cedeixen espontniament, el que dna una clnica de cefalea hemicraneal. Aix s coneix com a glaucoma abortiu, subagut o tancament angular intermitent.

 Tractament .
El tractament, d entrada, ha de ser medicaments, a tres nivells:
Dirtics osmtics com ara el manitol o acetazolamida, per a disminuir rpidament la PIO.
Corticoides tpics per a disminuir la inflamaci.
Mitics com ara la pilocarpina, per a eliminar el bloqueig pupillar.
No obstant aix, no cal oblidar que aquesta s una patologia amb una clara base anatmica que no hem resolt amb frmacs. Caldr, per tant, realitzar una iridotomia quirrgica o amb lser per evitar nous episodis. A ms, de forma profilctica, cal actuar a l ull contralateral.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96183" title="Iluza" nonfiltered="3187" processed="3170" dbindex="38468">
Iluza fou una ciutat de la Frgia Pacatiana que podria ser la mateixa que Aludda a la Taula de Peutinger, i en aquest cas estaria entre Sebaste i Acmonia. Fou seu d'un bisbe cristi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96184" title="Regiment" nonfiltered="3188" processed="3171" dbindex="38469">
El regiment s una unitat militar dins els exrcits de terra que sol agrupar un o ms batallons, grups o banderes i normalment est comandat per un coronel.

Regiments histrics.

 Regiments histrics catalans.

Regiment de Reials Gurdies Catalanes;
Regiment Nostre Senyora del Roser;
Regiment de la Ciutat de Barcelona;
Regiment de la Generalitat de Catalunya;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96185" title="Nicolau I Ludovisi" nonfiltered="3189" processed="3172" dbindex="38470">
Nicolau I Ludovisi  (1613-Cller 25-12-1664), era fill de Orazio Ludovisi (-1640) i de Flaminia Bentivoglio. El seu pare fou patrici de Bolonya, magistrat dels Anziani (1590-1595) gonfanoner del poble (1611-1617) , primer duc de Fiano (1621-1664) i general de l'Esglsia de Roma.

Nicolau I es va casar a Npols el 1 de maig de 1622 amb Isabella Gesualdo, princesa de Venosa, comtessa de Conza, senyora de Frigento, Montefusco, Auletta, Boiaro, Boninventre, Caggiano,  Cairano, Calitri, Calvi, Caposele, Castelvetere, Castiglione, Contursi, Cossano,   Fontanarosa, Gesualdo, Milone, Montefredano, Palo, Paterno, Salvia, Salvitelle, San  Nazzaro, San Nicola di Calitri, San Pietro Indelicato, Sant Agnese, Santa Menna,  Sant Angelo a Cancello, Sant Angelo all Esca, Sant Angelo le Fratte, Santa Paolina,  Taurasi, Teora i Torreleoncelle que era filla i hereva de Emanuele Gesualdi (o Gesualdo) i la seva dona Marta. D'aquest enlla va tenir a la seva filla Lavinia (1627-1634), que va heretar tots el ttols de la mare quant va morir el 1629.

Es va casar per segon cop el 1632 (els captols es van fer el 30 de mar de 1632) amb Polissena Appiano d Aragona Mendoza, princesa del Piombino, filla i hereva de Isabel del Piombino, principat que la mare havia renunciat al seu favor el 1624 per que el 1626 havia estat ocupat per un parent (Horaci del Piombino) al que Espanya havia reconegut el 1628; el seu pare era Gerardo de Mendoza, comte de Binasco. Nicolau en fou reconegut finalment prncep i investit el 24 de mar de 1634 contra el pagament de mes d'un mili de florins, i fou confirmat per diploma imperial de 21 d'abril de 1634. El 1635 va poder prendre possessi del feu, que li fou confirmat el 8 de novembre de 1638 amb el marquesat de Populonia i les senyories annexes (Scarlino, Populonia, Vignale, Abbadia del Fango, Suvereto, Buriano, Elba, Montecristo, Pianosa, Cerboli i Palmaiola). A mes va adquirir el 16 de maig de 1636 Auletta, Conza, Caggiano, Contursi, Palo, Salovia, Salvitelle, i Sant Angelo le Fratte in feudum tamen et uti feuda paterna e antiqua a la Regia Camara per la quantitat de 43.400 ducats.  Fou tamb duc de Fiano, de Zagarolo i marqus de Colonna el 1640. Polissena va morir el27 d'agost de 1642 i va deixar noms un fill, Filippo Gregorio Ludovisi (1633  vers 1640) que va morir amb pocs anys de vida.

Es va casar per tercera vegada a Roma el 21 de desembre de 1644 amb Costanza Pamphili (1627-1665), filla de Pamphilio Pamphili i Olimpia Maidalchini, i germana de Camillo Pamphili, prncep de San Martino. El 1649 Nicolau I fou prncep de  Salern; el 1658 fou prncep de Venosa i comte di Conza per herncia dels Gasualdi o Gasualdo, procedent de la seva primera muller, abraant aquest estats Castiglione, Fontanarossa, Frigento, Sturno, Gesualdo, Luogosano,  Montefredano, Paterno, Sant Angelo all Esca, Calitri, Teora, Cairano, Castelvetere,   Montefusco amb el casal de Calvi, San Pietro Indelicato, Sant Angese, Sant Angelo a Cancello, Santa Paolina i Torreleoncelle.

Fou virrei d'Arag (1660-1662) i de Sardenya (1662-1664) crrec que ocupava quant va morir. La seva dona va morir al any segent el 3 de setembre de 1665. D'aquest darrer enlla van nixer cinc fills: Joan Baptista I Ludovisi, hereu; Olmpia I Ludovisi, hereva segona; Lavinia (morta el 1682, casada amb el duc d'Atri), Nicolau (mort solter el 1665) i Hiplita I Ludovisi, hereva tercera.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96186" title="Joan Baptista I Ludovisi" nonfiltered="3190" processed="3173" dbindex="38471">
Joan Baptista I Ludovisi  (1647- 24 d'agost de 1699), fou fill i hereu de Nicolau I Ludovisi. Fou investit amb els dominis del seu pare, incloent el principat de Piombino el 1 de setembre de 1665. El 1690 va vendre el ducat de Fiano als Ottoboni , el 1668 el ducat de Zagarolo i el marquesat de Colona als Rospigliosi i altres feus a la famlia Mirelli (el 1676 el feu de Teora i el 1677 el de Paterno, i desprs la ciutat de Conza reservant-se el ttol comtal).  Fou tamb virrei a l'ndia.

Es va casar el 1669 a Maria de Montcada filla de Guillem Ramon de Montcada, marqus d'Aitona, que va morir a Roma el 1694 sense fills. El 1697 es va casar per segona vegada amb Anna Arduino e Furnari, filla de Paolo Arduino Patti prncep de Palizzi, marques de Floresta, Bar de Placabaiana i senyor de Grassura, que noms el va sobreviure un any i va morir el 29 de desembre de 1700. D'aquest matrimoni va nixer un fill, Nicolau, que va morir el 1699 amb un any d'edat. La succesi va recaure en la seva germana Olmpia I Ludovisi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96187" title="Olmpia I Ludovisi" nonfiltered="3191" processed="3174" dbindex="38472">
Olmpia I Ludovisi (1656- 27 de novembre de 1700) fou filla de Nicolau I Ludovisi. Va heretar al seu germ Joan Baptista I Ludovisi el 1699, en tots els feus incloent Piombino, tot i que era monja. Noms el va sobreviure un any i tres mesos. La va succer la seva germana Hiplita I Ludovisi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96188" title="Hiplita I Ludovisi" nonfiltered="3192" processed="3175" dbindex="38473">
Hiplita I Ludivisi (Cller 24 de desembre de 1663- Roma 29 de desembre de 1724), fou filla de Nicolau I Ludovisi. Va heretar a la seva germana Olmpia I Ludovisi el 27 de novembre del 1700 en tots els feus incloent Piombino. Estava casada des el 19 d'octubre de 1681 amb Gregori I Boncompagni, duc de Sora i Arce, fill d'Ugo Boncompagni, la filla del qual Maria Eleonora Boncompgani, la va succer.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96189" title="Gregori I Boncompagni" nonfiltered="3193" processed="3176" dbindex="38474">
Gregori I Boncompagni (Isola di Liri 7 de juliol de 1642 - Roma 1 de febrer de 1707) fou fill d'Ugo Boncompagni (duc de Sora i Arce, marqus de Vignola i comte d Aquino des el 1636, i mort el 1676) i de Maria Ruffo, filla de Francesco Ruffo duc de Bagnara (nascuda a Bagnara el 1620  i morta a l'illa de Liri el 1705).  Aquest matrimoni va tenir tretze fills.

Gregori I fou des el 1676 duc de Sora i Arce, marqus de Vignola i comte d Aquino.

El 1666 es va casar a Alvito amb Giustina Gallio, filla de Tolomeo II duc d'Alvito, que va morir a Mil el 1679. El 19 d'octubre de 1681 es va casar amb Hiplita I Ludovisi que el 1700 va heretar el Piombino, del que Gregorio fou prncep per dret de la seva dona, amb tots els ttols inherents, fins a la seva mort el 1707.

La seva dona va morir el 29 de desembre de 1724. Va deixar vuit fills: Boncompagno Tolomeo (1667-1668), Ugo (1684-1686), Maria Eleonora I Buoncompgani que el va succeir,  Constanza (1687 -1768, casada amb Vicenzo Giustiniani prncep de Bassano), Teresa (1692 -1744 casada amb Urbano Barberini prncep de Palestrina), Giulia (1695-1751 casada amb Marco Ottoboni duc de Fiano, i desprs amb Giovanni Battista Giustiniani prncep de Bassano), Anna Maria (1696-1752 casada amb Giovanni Vincenzo Salviati duc de Giuliano) i Lavinia Ludovica (1697-1773 casada amb Marino Caracciolo prncep de Santobuono).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96191" title="Maria Eleonora I Boncompagni" nonfiltered="3194" processed="3177" dbindex="38476">
Maria Eleonora I Boncompagni (Isola di Liri 10 d'abril de 1686- Roma 5 de gener de 1745) fou filla de Gregori I Boncompagni i d'Hiplita I Ludovisi i va heretar de la seva mare el principat de Piombino, el  principat de Venosa, marquesat de Populonia, el comtat de Conta i nombroses senyories entre elles les illes de Montecristo, Elba i  Pianosa.

Es va casar el 29 de mar de 1702 amb el seu oncle Antoni I Boncompagni-Ludovisi (germ del seu pare), segon hereu del seu pare desprs de la lnea de fills, i van assolir el poder conjuntament el 1624 a la mort de Hiplita I Ludovisi.

Gregori I tenia 12 germans, per alguns havien mort i altres no el podien succeir per ra del seu estat religis i com que la primera hereva era una dona calia ademes que fos mascle per casar amb l'hereva (Eleonora morta el 1695, Francesco el 1690, Jumara el 1716 per monja, Constana el 1718 per monja, Agnese el 1648, Giulia el 1715 per monja, Giovanna el 1688, Anna l'abril de 1707 per monja, Giacomo el 1731 per arquebisbe de Bolonya des el 1690, cardenal el 1695, i cardenal bisbe d'Albano el 1724; Antonia el 1720 per monja, Antoni I Boncompagni-Ludovisi que el va succeir al casar amb Maria Eleonora, i Filippo 1679).

Van tenir quatre fills: Maria Olmpia (1703 -1705),  Niccolo ( 1704-1709), Francesca Cecilia (1705-1775, casada amb Francesco Maria Carafa prncep de Belvedere), i Gaieta I Boncompagni-Ludovisi, que la va succeir.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96194" title="Antoni I Boncompagni-Ludovisi" nonfiltered="3195" processed="3178" dbindex="38478">
Antoni I Boncompagni-Ludovisi (Isola di Liri 10 d'abril de 1658 - 28 de gener de 1731), fou germ de Gregori I Boncompagni. El 29 de mar de 1702 es va casar amb la seva neboda Maria Eleonora I Boncompagni, (filla de son germ), hereva del Piombino i dominis inherents. Van assolir el poder conjuntament el 1624 a la mort de Hiplita I Ludovisi a Piombino, marquesat de Populonia, senyories de Scarlino, Populonia, Vignale, Abbadia del Fango, Suvereto, Buriano, Elba, Montecristo, Pianosa, Cerboli i Palmaiola. Fou duc de Sora i Arce, i prncep de Venosa,  marqus de Vignola, comte de Conza (1707 a 1721) i altres ttols. Va prendre el cognom de Boncompagni-Ludovisi.

Gregori I tenia dotze germans ms, per alguns havien mort i altres no el podien succeir per ra del seu estat religis i com que la primera hereva era la filla, l'nica manera de succeir algun germ era enllaant amb aquesta filla (Eleonora morta el 1695, Francesco el 1690, Jumara el 1716 per monja, Constana el 1718 per monja, Agnese el 1648, Giulia el 1715 per monja, Giovanna el 1688, Anna l'abril de 1707 per monja, Giacomo el 1731 per arquebisbe de Bolonya des el 1690, cardenal el 1695, i cardenal bisbe d'Albano el 1724; Antonia el 1720 per monja, Antoni I Boncompagni-Ludovisi que el va succeir casant amb la filla de Gregori, Maria Eleonora, i Filippo el 1679).

Van tenir quatre fills: Maria Olmpia (1703 -1705), Niccolo ( 1704-1709), Francesca Cecilia (1705-1775, casada amb Francesco Maria Carafa prncep de Belvedere), i Gaiet I Boncompagni-Ludovisi, que el va succeir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96195" title="Gaiet I Boncompagni-Ludovisi" nonfiltered="3196" processed="3179" dbindex="38479">
Gaiet I Boncompagni-Ludovisi (Isola di Liri 21 d'agost de 1706 - Roma 24 de maig de 1777), fou fill d'Antoni I Boncompagni-Ludovisi i de Maria Eleonora I Boncompagni. Va succeir al pare indivisament amb la mare el 1731 i a la mare el 1745 (de fet d'aquestos anys, fou durant deu anys menor d'edat). Fou prncep de Piombino i marques de Populonia, i les altres titulacions inherents (senyor de Scarlino, Populonia, Vignale, Abbadia del Fango, Suvereto, Buriano, Elba,  Montecristo, Pianosa, Cerboli i Palmaiola, Duc de Sora i Arce, prncep de Venosa, marqus de Vignola i comte de Conza (1721-1777). El 1747 va vendre el feu de Castelvetere a la famlia Beaumont.

El 7 de novembre de 1726 es va casar amb Laura Chigi della Rovere, de la famlia dels ducs de Zagarolo, nascuda el 1707 i que va morir el 8 d'octubre de 1792. D'aquest matrimoni van nixer quatre fills: Maria Teresa (1728-1729) , Marianna (1730-1812, casada amb Francesco Cattaneo della Volta prncep de San Nicandro, duc de Termoli i de Casalmaggiore, i comte d'Aversa), i Antoni II Boncompagni-Ludovisi que el va succeir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96196" title="Antoni II Boncompagni-Ludovisi" nonfiltered="3197" processed="3180" dbindex="38480">
Antoni II Boncompagni-Ludovisi (Roma 16 de juny de 1735 -  26 d'abril  de 1805), fou fill de Gaiet I Boncompagni-Ludovisi. Va succeir al seu pare en els ttols i especialment com a prncep regnant del Piombino. Degut a les guerres napoleniques, pel Tractat d'Amiens del 1801 fou deposat i desposset del seu principat (21 de mar de 1801) per fins a la seva mort el 1805 va conservar els ttols de prncep de Venosa i del sacre imperi,  duc de Sora i Arce, marqus de Vignola i de Populonia, comte de Conza i senyor de Scarlino, Populonia, Vignale, Abbadia del Fango, Suvereto,  Buriano, Elba, Montecristo, Pianosa, Cerboli i Palmaiola. 

Es va casar el 25 d'abril de 1757 amb Giacinta Orsini, filla de Domenico Orsini duc de Gravina, que va morir el 1759 sense fills; es va casar per segona vegada amb Vittoria Sforza Cesarini, filla de Sforza Giuseppe I prncep de Genzano, que va morir el 1778. D'aquest darrer matrimoni van nixer dos fills: Anna Eleonora (1763-1767) i Llus Maria Boncompagni-Ludovisi, el successor nominal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96197" title="Llus Maria Boncompagni-Ludovisi" nonfiltered="3198" processed="3181" dbindex="38481">
Llus Maria Boncompagni-Ludovisi (Roma 29 d'abril de 1767-  9 de maig de 1841) fou fill de Antoni II Boncompagni-Ludovisi. El 1805 va succeir al seu pare en els drets a Piombino i en la resta de ttols (prncep de Venosa i del sacre imperi, duc e Sora i Arce, marqus de Populonia i de Vignola, comte de Conza, i diverses senyories). El 28 de mar de 1814 va comprar el ducat de Monterotondo als Grillo per 65.000 escuts romans; el Congres de Viena va confirmar la prdua del principat sobir de Piombino deixant noms els bens alodials i el ttol. 

Es va casar a Roma el  24 de novembre de  1796 amb Maddalena Odescalchi, filla del prncep Baldassarre II, duc de Bracciano, que va morir el 1846. Va tenir dos fills dels quals els drets i ttol van passar a Antoni III Boncompgani-Ludovisi.

Vegeu: Boncompagni-Ludovisi


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96198" title="Nouakchott" nonfiltered="3199" processed="3182" dbindex="38482">


Nouakchott, que en rab s         o         , significa "el lloc dels vents".

s la capital i ciutat ms gran de Mauritnia. Es troba a la costa atlntica del desert del Shara. (Latitud = 18 6' N i longitud = 15 57' O)   










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96199" title="Maduixot" nonfiltered="3200" processed="3183" dbindex="38483">

Maduixot o Fraga (Fragaria x ananassa ) s una planta hbrida conreada pels seus fruits.

s una planta ms grossa que la maduixera i els fruits poden ultrapassar els 3 cm de dimetre.

s un hbrid obtingut del creuament de Fragaria chiloensis (de Xile, on s'anomena frutilla) i Fragaria virginiana (d'Amrica del Nord).

Conreu.
Es fa en zones d'hivern benigne per tal que els primers maduixots arribin a principi d'hivern. La producci de planta, en canvi es fa en llocs alts i freds per evitar que hi hagi pugons transmissors de virus a les plantes. s usual protegir el conreu amb tnels de plstic i el terra amb una lmina d'un plstic negre per evitr el creixement e males herbes o que s'embruti el maduixot. Molt sovint es fa la plantaci dins sacs de plstic o en disposici vertical.

Actualment el conreu del maduixot ha desplaat prcticament el de la maduixera malgrat que les maduixes tenen un sabor ms intens.

 

Enllaos externs.
F. ananassa data from GRIN Taxonomy Database;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96200" title="Ferruccio Busoni" nonfiltered="3201" processed="3184" dbindex="38484">


Dante Michaelangelo Benvenuto Ferruccio Busoni (Empoli, 1 d'abril de 1866 - Berln, 27 de juliol de 1924) va ser un compositor, pianista, professor i director d'orquestra itali.

Biografia.

Busoni era fill de dos msics professionals: sa mare era una pianista talo-alemanya i son pare un clarinetista itali. Durant l'infantesa de Ferruccio a Trieste, els pares van haver d'absentar-se regularment a causa de les seues gires de concerts.

Busoni era un infant prodigi. Va donar el seu primer concert pblic acompanyat pels seus pares a l'edat de set anys. Alguns anys desprs, va interpretar algunes de les seues prpies composicions a Viena, on va tenir l'oportunitat d'escoltar Franz Liszt al piano, i d'entrevistar-se amb ell, aix com amb Johannes Brahms i Anton Rubinstein.

Desprs d'un breu perode d'estudis a Graz, l'any 1886 va traslladar-se a Leipzig. Immediatament va obtenir diversos treballs com a professor, el primer l'any 1888 a Hlsinki, lloc on va conixer la seua futura esposa, Gerda Sjstrand. L'any 1890, va ensenyar a Moscou i des del 1891 al 1894 als Estats Units on tamb va actuar com a pianista virtus.

L'any 1894 es va installar a Berln, on va donar concerts com a pianista i com a director d'orquestra alhora. Es va distingir particularment com a promotor de la msica contempornia i va continuar el seu treball d'ensenyament donant un gran nombre de cursos magistrals a Weimar, Viena i Basilea. Entre els seus nombrosos alumnes cal destacar Claudio Arrau i Egon Petri.

Durant la Primera Guerra Mundial, Busoni va viure a Bolonya on es va ocupar de la direcci del Conservatori, i desprs a Zuric. Va rebutjar actuar en qualsevol pas belligerant. Torn a Berln l'any 1920 per ensenyar composici. Alguns dels seus deixebles van esdevenir clebres; entre d'altres Kurt Weill, Edgar Varse i Stefan Wolpe.

Busoni va morir a l'edat de 58 anys a Berln a causa d'una malaltia renal. Est soterrat a l'Stdtischen Friedhof III, Berln-Schneberg, Stubenrauchstrae 43-45. A Berln se li va dedicar una placa commemorativa, que est situada en la faana de la seua darrera residncia a la ciutat: Berln-Schneberg, Viktoria-Luise-Platz 11. Va deixar diverses gravacions importants aix com una srie de rolls per a pianola. En els anys 1980 va haver-hi un renaixement de l'inters per les seues obres.

La msica de Busoni.
La msica de Busoni s d'una complexitat tpicament contrapuntstica, altrament dit, est construda amb diferents lnies meldiques entremesclades. Tot i no ser completament atonal en el sentit de Schnberg, les seues obres tardanes es dintingeixen sovint per emprar una tonalitat indeterminada, com en el cas de les darreres obres de Franz Liszt. En les notes del programa per a l'estrena de la Sonatina seconda, l'any 1912, Busoni manifestava que aquesta pea era "senza tonalit" (sense tonalitat). Hom considera Johann Sebastian Bach i Franz Liszt com les principals influncies de Busoni, tot i que la seua msica recull elements neoclssics, incloent-hi melodies d'estil mozarti. Va compondre nombroses peces per a piano.

Algunes idees desenvolupades per Busoni en les seues obres de maduresa van ser arreplegades en el seu manifest de l'any 1907, Esbs d'una nova esttica de la msica, una obra que va ser controvertida a l'poca de la seua publicaci. Busoni hi discuteix sobre els mbits poc explorats com ara la msica electrnica i la msica microtonal (tcniques que ell mateix mai no va utilitzar), per hi afirma igualment que la msica ha de destillar l'essncia de la msica del passat si vol pretendre atnyer quelcom de noveds.

Nombroses obres de Busoni es basen en msica del passat, en particular en Johann Sebastian Bach. Va arranjar diverses obres de Bach per al piano, entre d'altres la Toccata i Fuga en Re menor (composta originalment per a orgue), aix com la xacona de la sonata en Re menor per a viol. Des de llavors ha estat considerat per alguns com l'origen del neoclassicisme musical.

La suite de Busoni per a orquestra Turandot (1904), probablement el seu millor treball orquestral i ms popular, era expandit a la seva pera Turandot el 1917. Busoni va completar altres dues peres, Die Brautwahl (1911) i Arlecchino (1917). La seva pera ms coneguda, Doktor Faust tamb la componia per aquesta poca (1916), deixant-la inacabada a la seva mort. Fou acabada pel seu estudiant Philipp Jarnach, el qual va treballar a partir d'uns esbossos de Busoni, per durant els anys 1980 Anthony Beaumont, l'autor d'una biografia Busoni, va crear un acabament expandit i millorat basant-se en documentaci a la qual Jarnach no hi va tenir accs.

Miscellnia.
Anualment se celebra a la ciutat italiana de Bolzano un concurs internacional de piano que porta el nom de Ferruccio Busoni.

Vegeu tamb.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96201" title="Ludovisi" nonfiltered="3202" processed="3185" dbindex="38485">
Els Ludovisi foren una famlia italiana de Bolonya, on van exercir molts crrecs a partir del segle XIV.

Nicolau I Ludovisi  (1613-1664), fill d'Orazio Ludovisi (1561-1640) i de Flamini Bentivoglio es va casar en segones noces el 1632 amb Polissena Appiano d Aragona Mendoza, princesa del Piombino, filla i hereva de Isabel del Piombino, principat que la mare havia renunciat al seu favor el 1624 per que havia estat ocupat per un parent (Horaci del Piombino) al que Espanya havia reconegut el 1628. Nicolau en fou reconegut prncep i investit el24 de mar de 1634 contra el pagament de mes d'un mili de florins, i fou confirmat per diploma imperial de 21 d'abril de 1634. El 1635 va poder prendre possessi del feu, que li fou confirmat el 8 de novembre de 1638 amb el marquesat de Populonia i les senyories annexes. Polissena va morir el 27 d'agost de 1642, i el seu nic fill va morir jove. Nicolau va morir a Sardenya on exercia de virrei el 1664 i l'herncia va recaure en el fill mascle mes gran del seu tercer matrimoni, Joan Baptista I Ludovisi (1647-1699), investit el 1 de setembre de 1665. Es va casar el 1669 amb Maria de Montcada filla de Guillem Ramon de Montcada, marqus d'Aitona, la qual va morir a Roma el 1694 sense fills. Joan Baptista va morir el 1699 i l'nic fill Nicolau va morir el mateix any, segurament abans que el pare, per lo que successi va passar a la germana Olmpia I Ludovisi (1656-1700) que era monja i noms el va sobreviure un any i tres mesos. A Olmpia la va succeir la seva germana Hiplita I Ludovisi (1663-1724), casada des el 19 d'octubre de 1681 amb Gregori I Boncompagni, duc de Sora i Arce, fill d'Ugo Boncompagni. A la mort d'Hiplita l'herncia va recaure en els hereus de Gregori I (vegeu Boncompagni-Ludovisi).

 Llista de prnceps de Piombino de la famlia Ludovisi .

Nicolau I Ludovisi  1634-1664;
Joan Baptista I Ludovisi 1664-1699;
Olmpia I Ludovisi 1699-1700;
Hiplita I Ludovisi 1700-1724;
Gregori I Boncompagni 1700-1707 (prncep consort);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96202" title="Batle de Mallorca" nonfiltered="3203" processed="3186" dbindex="38486">
El Batle de Mallorca s de les primeres instucions en qu es dot el nou Regne de Mallorca desprs de la conquesta de Jaume I. En els primers moments era l'nic batle de tota l'illa i exercia funcions de caire administratiu; a ms era nomenat pel rei

L'augment de la poblaci va fer que sorgissin batles reials a les parrquies de la Part Forana romanguent el batle de Mallorca (ciutat) per sobre dels altres. Altres canvis aparescuts amb els temps va ser la seva capacitat de jurisdicci, en afers ordinaris de censos i civils de les viles, tamb a partir de Pere IV el nomenament va anar a compte del governador.

Malgrat tot, les funcions no sempre foren clares entrant en ocasions amb problemes amb la juridicci dels veguers. No existia limitaci estamental per exercir aquest crrec.

Veure tamb.
 Veguer de la Ciutat;
 Veguer de Fora;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96204" title="Rei d'Itlia" nonfiltered="3204" processed="3187" dbindex="38487">
Rei d'Itlia s un ttol adoptat per molts governants desprs de la caiguda de l'Imperi Rom, si b entre la caiguda del regne ostrogot (segle VI) i la unificaci italiana (1870) cap Rei d'Itlia va governar sobre la totalitat de la pennsula Itlica.

Reis Germnics.

Desprs de la caiguda de Rmul August en 476, el lder dels hruls Odoacre era nomenat dux Italiae (governant d'Itlia) per l'emperador Zeno. Ms tard s'autonomenava rex Italiae (rei d'Itlia), encara que sempre es presentava com a oficial del govern oriental.

En 483, el lder ostrogot Teodoric el Gran va derrotar Odoacre, i comenava una nova dinastia de reis d'Itlia. La implantaci ostrogoda acabava amb la mort de Teias (552), quan Itlia era reconquerida per l'Imperi Bizant.

Ostrogots.
 Teodoric el Gran 476-526 ;
 Atalaric 526-534 ;
 Tedat 534-536 ;
 Vitigs 536-540 ;
 Ildibad 540-541 ;
 Eraric 541 ;
 Totila (Baduela) 541-552 ;
 Teias (Theia, Teja) 552-553;

El Regne Ostrogot es conquerit per l'Imperi Bizant.

Llombards. 

Alboin va liderar el Llombards a Itlia en 568 i install un estat brbar.

Alboin (568 - 572) ;
Clef (572 - 574);
Govern dels Ducs  (Interregne de deu anys) ;
Autari (584 - 590), fill de Clef;
Agilulf (591 - c.616), cos d'Autari;
Adaloald previ (c.616 - c.626) ;
Arioald (c.626 - 636) ;
Rotari (636 - 652) ;
Rodoald (652 - 653) ;
Aripert I (653 - 661) ;
Pertarit i Godepert (661 - 662) ;
Grimuald (662 - 671) ;
Pertarit (671 - 688) (restaurat des de l'exili) ;
Alahis (688 - 689), rebel ;
Cunnipert (688 - 700) ;
Liutpert (700 - 701) ;
Ragimpert (701) ;
Aripert II (701 - 712) ;
Ansprand (712) ;
Liutprand (712 - 744) ;
Hildeprand (744) ;
Ratquis de Fril (744 - 749) ;
Aistulf de Fril (749 - 756) ;
Desideri d'stria (756 - 774) ;

Reis Francs. 

Pip d'Itlia, tercer fill de Carlemany, s coronat Rei d'Itlia pel papa Adri I en 781. Regnava al nord d'Itlia, mentre que Itlia central es convertia en els Estats Pontificis.

Pip: 781-810 ;
Bernard: 810-818 ;
Lotari I: 818-839 ;
Llus II el Jove: 839-875 ;
Carles el Calb: 875-877 ;
Carloman: 877-879 ;
Carles III el Gras: 879-888 ;
Entre 888 i 961, hi havia normalment mes d'un sollicitant al tron d'Itlia, i fins i tot mes d'un Emperador.

Berenguer de Friul: 888-924, rei rival; Emperador 915-924 ;
Guiu de Spoleto: 889-894, rei rival; Emperador 891-894 ;
Lambert: 894-898, rei rival, co-governant de 892; Emperador 894-898 ;
Arnulf de Carntia: 896-899, rei rival; Emperador 896-899 ;
Llus III el Cec: 900-905, rei rival; Emperador 901-905 ;
Rodolf: 922-933, rei rival ;
Hug: 924-947, rei rival fins a 933 ;
Lotari II: 947-950 ;
Berengar II: 950-961, nominalment sub-rei sota Ot I el Gran desprs de 953 ;
Adalbert: 950-963, co-rei;

Reis sota el Sacre Imperi Romanogermnic . 
Ot I el Gran: 962-973 ;
Arduin d'Ivrea: 1002-1014 ;

De 962 fins a 1806, el regne d'Itlia s'incloa al Sacre Imperi Romanogermnic, i els emperadors eren tamb reis d'Itlia. L'nic sollicitant independent que va accedir en aquest perode va ser Arduin. 
Tanmateix, desprs del regnat de Frederic I Barba-roja (1152-1190), l'autoritat imperial a Itlia era cada vegada ms desafiada per les ciutat estat italianes i els emperadors havien de basar el seu govern en al cooperaci amb alguns d'aquests estats.

Etapa Napolenica. 

Durant el perode napolenic, es forma un Regne d'Itlia al nord d'Itlia.

Napole I: 1805 - 1814 era coronat amb el Corona frria de Llombardia en la catedral del Duomo de Mil, el 26 de maig de 1805.

Dinastia Savoia. 

Al final del procs d'Unificaci italiana, Vctor Manuel II s coronat Rei d'Itlia.

Vctor Manuel II : 1861-1878 ;
Humbert I : 1878-1900 ;
Vctor Manuel III : 1900-1946 ;
Humbert II : 1946;

Veure tamb.
 Regne d'Itlia;
 Lotarngia;
 Regne napolenic d'Itlia;
 Regne d'Itlia (1861 1946);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96205" title="Boncompagni-Ludovisi" nonfiltered="3205" processed="3188" dbindex="38488">
Els Boncompagni foren una famlia patrcia de Bolonya que des el segle XIV va exercir nombrosos crrecs a la ciutat. Pel seu enlla amb els Ludovisi foren prnceps sobirans del Piombino, i el primer prncep va canviar el seu cognom a Boncompagni-Ludovisi.

El principat havia recaigut el 1700 en Hiplita I Ludovisi (1663-1724), de la famlia Ludovisi, la qual s'havia casat el 1681 amb Gregori I Boncompagni (1642-1707). Gregori I va morir abans que la seva dona, i la successi corresponia als fills de la seva dona (dels 8 fills de Gregori 7 els havia tingut amb Hiplita) per tots els mascles havien mort i l'nica hereva era una filla (la filla gran) amb el que el principat i demes ttols haurien sortit de la famlia i Gregori volia conservar la successi en la branca Boncompagni, aix que el 1702 va casar a son germ Antoni I Boncompagni (1658-1731), el seu hereu mascle mes proper, amb la seva filla Maria Eleonora I Boncompagni (1686-1745). El matrimoni va succeir conjuntament a Hiplita a la seva mort el 1624, disset desprs de morir Gregori i Antoni I va agafar el cognom de Boncompagni-Ludovisi. Primer va morir Antoni I (1731) i desprs Maria Eleonora I (1745); el fill com fou proclamat prncep indivs (amb la mare) el 1731 per era menor d'edat i no va arribar a la majoria fins el 1741. Des aquest any, amb la mare encara viva, de fet el fill, Gaiet I Boncompagni-Ludovisi (1706-1777), va assolir les regnes del poder, que fou complert el 1745. Va morir el 1777 i el va succeir el seu fill Antoni II Boncompagni-Ludovisi (1735-1805), que degut a les guerres napoleniques, pel Tractat d'Amiens del 1801 fou deposat i desposset del seu principat (21 de mar de 1801) que ja havia estat ocupat pels francesos temps abans (1799). Va morir el 1805  i els drets van passar al fill Llus Maria Boncompagni-Ludovisi (1767-1841) al qual el Congres de Viena (1815) va confirmar la prdua del principat sobir de Piombino deixant-li noms els bens alodials i el ttol. A la seva mort el ttol va passar al seu fill  Antoni III Boncompgani-Ludovisi i va seguir en els seus descendents.

 Llista de prnceps de Piombino de la famlia Boncompagni-Ludovisi .

Maria Eleonora I Boncompagni 1724-1745;
Antoni I Boncompagni-Ludovisi 1724-1731;
Gaiet I Boncompagni-Ludovisi 1731-1777 (majoria 1741, plena successi 1745);
Antoni II Boncompagni-Ludovisi 1777-1805;
Llus Maria Boncompagni-Ludovisi  1805-1841;
Antoni III Boncompagni-Ludovisi  1841-1883 (fill);
Rodolf Boncompagni-Ludovisi  1883-1911 (fill);
Hug Boncompagni-Ludovisi   1911-1935 (fill);
Antoni Francesc Boncompagni-Ludovisi  1935-1955 (fill);
Gregori II Boncompagni-Ludovisi   1955-1988 (fill);
Nicolau Francesc Boncompagni-Ludovisi  1988-;
Francesc Boncompagni-Ludovisi  (hereu);
Gregori III Boncompagni-Ludovisi  (hereu de l'hereu);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96209" title="Polissena de Mendoza" nonfiltered="3206" processed="3189" dbindex="38490">
Polissena del Piombino (morta el 1642) fou princesa de Piombino i ttols inherents del 1624 al 1626 quant el principat fou uurpat per Horaci del Piombino que el 1628 fou reconegut per Espanya. El seu marit Nicolau I Ludovisi, amb el que es va casar el 1632, va acabar comprant el principat el 1634.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96210" title="Olivella (planta)" nonfiltered="3207" processed="3190" dbindex="38491">


L'olivella o raspall (Cneorum tricoccon) s un arbust mediterrani que es fa a terrenys secs i calcinals i presenta fulles verdes tot l'any.

Presenta fulles alternes, simples i enteres, coricies; flors hermafrodites de color groc i un fruit drupaci tricoc o tetracoc.



Enllaos externs.
 Herbari Virtual de les Illes Balears;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96212" title="Guerra de la independncia croata" nonfiltered="3208" processed="3191" dbindex="38492">

La guerra de la independncia croata fou una guerra a Crocia de 1991 a 1995, entre el govern croat i els serbis croats reforats per l'Exrcit Popular Iugoslau controlat per Srbia.

El bndol croat aspirava a establir una sobirania internacionalment reconeguda per a la Repblica de Crocia, prviament pertanyent a la Repblica Federal Socialista de Iugoslvia, mentre que els serbis volien establir nous lmits a les zones de Crocia amb una majoria srbia o amb una minoria influent de serbis, buscant la seva secessi de la resta de Crocia. Molts afirmen que els propsits de Slobodan Miloevi  eren la creaci d'una Srbia ms gran unint tots el serbis sota una nica bandera. La guerra va ser sorprenent per la seva brutalitat en una societat relativament desenvolupada a Europa, i en temps moderns.

Preludi - Dissoluci de Iugoslvia.
Vegeu Tamb: Guerra dels Balcans;
La guerra a Crocia s'esdevenia com a conseqncia de la dissoluci de Iugoslvia i de la pujada del nacionalisme. La crisi s'hi installava amb al debilitament dels estats comunistes de l'Europa de l'Est desprs de la fi de la guerra freda, simbolitzat per la caiguda del mur de Berln el 1989. El partit comunista nacional, oficialment anomenat Lliga de comunistes de Iugoslvia, anava perdent la seva potncia ideolgica.

El 1987, el nacionalista serbi Slobodan Miloevi  s'havia convertit en president de Srbia, la ms gran i populosa de les sis repbliques iugoslaves. La repressi severa que port a aterme contra la majoria albanesa a la provncia de Kosovo de Srbia a finals de la decenni feia malpensar de que Srbia estava intentant imposar la seva regla sobre la resta de la Federaci. Les repbliques ms prsperes d'Eslovnia i Crocia rebien menys financiaci que la resta de la Federaci Iugoslava. Mentre que les dues repbliques aspiraven a una descentralitzaci amb ms democrcia, Srbia, encara s'adheria al centralisme i a les normes del Partit Comunista Iugoslau de Miloevi .

Alhora, les ideologies nacionalistes i separatistes anaven a l'ala durant els ltims anys 1980. Aix era especialment evident a Srbia, Crocia, Bsnia i Hercegovina, Eslovnia, i en un menor abast Macednia. Miloevi  augmentava el seu poder a Srbia i la seva retrica a favor de la uni de tots els serbis xocava amb els moviments nacionalistes de les altres repbliques que comenaven a lluitar per una autonomia ms mplia dins de la Federaci, incloent-hi estatus confederatius i fins i tot la plena independncia.

1989 La Pujada de Srbia.

El mar de 1989, la crisi a Iugoslvia s'aprofundia desprs de l'adopci d'esmenes a la constituci de srbia que permetien al govern de la repblica reafirmar el seu poder sobre les provncies autnomes de Kosovo i Voivodina. Abans d'aquestes modificacions, la seva presa de decisions era independent i cada un d'ells tenia un vot a la federaci iugoslava. D'aquesta manera, Srbia i el seu president Slobodan Miloevi , guanyaven control sobre tres dels vuit vots en la presidncia iugoslava. Amb vots addicionals des de Montenegro i, ocasionalment, Bsnia i Hercegovina, Srbia podia influir aix sobre les decisions del govern federal. Aquesta situaci portava a objeccions a les altres repbliques amb el reclam d'una reforma de la Federaci Iugoslava.

1990 Moviments electorals i constitucionals.

Amb el debilitament del rgim comunista es deixava al nacionalisme estendre la seva presncia poltica, fins i tot dins del LCY. El gener de 1990, la Lliga de Comunistes es dividia en cada una de les repbliques individuals resultants. Al 14 Congrs Extraordinari de la Lliga de Comunistes de Iugoslvia, del 20 de gener de 1990, les delegacions de les repbliques no estaven d'acord amb els assumptes principals en la federaci iugoslava. La delegaci croata demanava una federaci ms lliure, mentre que la delegaci srbia, encapalada per Miloevi , s'hi oposava. Com a resultat, els delegats croats i eslovens deixaven el Congrs. Aix es considera el comenament del final de Iugoslvia.

Les primeres eleccions lliures es planificaven uns quants mesos ms tard a Crocia i Eslovnia. Durant l'any anterior a les eleccions, 1989, s'havien fundat un cert nombre de partits poltics, entre ells La Uni Democrtica Croata (HDZ - Hrvatska Demokratska Zajednica), dirigit pel nacionalista croat Franjo Tu man.

A Crocia, la primera ronda de les eleccions es celebrava el 22 d'abril i la segona el 6 de maig.

El HDZ basava la seva campanya en una aspiraci a la independncia i en una retrica antiiugoslava, permetent-los encapalar les votacions, seguides pels comunistes reformats d'Ivica Ra an. Aix condua a HDZ a formar un nou Govern. La popularitat del HDZ venia d'haver inculcat a l'electorat croat que noms el HDZ podria protegir Crocia de les aspiracions srbies liderades per Slobodan Miloevi  cap a una Gran Srbia.

Un factor important que condua a que Crocia conservs les seves fronteres preguerra era el suport financer donat per la dispora de croats. Molts poltics de la futura HDZ, incloent-hi Franjo Tu man, feien uns quants viatges a l'estranger els ltims anys 1980 i els primers 1990 per obtenir suport dels emigrants per la causa nacionalista. Aquests primers contactes havien estat vistos per alguns serbis centralistes com a una acci separatista.

El 30 de maig de 1990, el nou parlament croat celebrava la seva primera sessi, i el president Tu man anunciava el seu pla per una nova Constituci acompanyat d'una multitud de canvis poltics, econmics i socials, amb mesures per garantir els drets de les minories (principalment serbis i musulmans). Els poltics serbis nacionalistes locals s'oposaren a la nova Constituci.

L'agost de 1990, se celebr un referndum no reconegut a la regi de  Krajina (frontera amb Bsnia i Hercegovina, amb una poblaci srbia important en aquella poca) sobre la qesti de la "sobirania i autonomia" srbia a Crocia. Aix era contrarestar els canvis de de la constituci. El govern croat va provar de bloquejar el referndum amb l'enviament de forces de la policia a les comissaries de les rees rebels srbies per confiscar les seves armes. Entre d'altres incidents, els serbis locals bloquejaven les carreteres a les destinacions turstiques de Dalmcia. El govern responia enviant helicpters especials de la policia, per eren interceptats per l'aviaci de l'exrcit iugoslau foramt-los a tornar enrere a Zagreb.

Els serbis de Krajina dins de Crocia no buscava inicialment la independncia per a la seva rea en el referndum. Ja sigui perqu les tensions no havien augmentat suficientment aleshores, o perqu el govern serbi, encapalat de Miloevi  els havia dit que esperessin al moment del suposat pla per un Gran Srbia. El fet s que el 30 de setembre de 1990, el Consell Nacional Serbi de Krajina declarava "l'autonomia de la gent srbia en els territoris tnics i histrics en els quals viuen i que sn dins dels lmits actuals de la Repblica de Crocia com a unitat federal de la Repblica Federal Socialista de Iugoslvia".

Desprs de l'elecci de Tu man i la percepci de la constituci nova com a una amenaa, els nacionalistes serbis croats de la regi de Krajina progressivament portaven a terme accions armades contra els representants governamentals croats. Molts eren expulsats per la fora. Al final d'aquest lent procs, la regi es convertiria en la Repblica srbia de Krajina liderats per Milan Babi , que ms tard fou processat per crims de guerra.

El 22 de desembre de 1990, el Parlament de Crocia ratificava la nova constituci, convertint l'estatus dels serbis a Crocia a una "minoria nacional" en comptes dels "components d'una naci". El percentatge de serbis, segons el cens de 1991, eren d'un 12% (un 78% de la poblaci es declarava croata). bviament, aix indign els serbis de Crocia que veien el seu estatus igualat a les altres minories. Consegentment, molts serbis comenaven a perdre les seves feines governamentals a Crocia i s'intensificaven les tensions.

A ms, Eslovnia tamb s'inmergia en el seu propi procs cap a independncia. El 23 de desembre de 1990, un dia desprs de la nova Constituci croata, Eslovnia celebrava un referndum sobre la independncia que s'aprovava amb un 88% dels vots.

Immediatament desprs, l'Exrcit Popular Iugoslau (JNA) anunciava que una nova doctrina de defensa s'aplicaria arreu del pas. La doctrina de l'era de Tito en la qual cada repblica mantenia una fora de defensa territorial (Teritorijalna Obrana o TO), seria d'ara endavant reemplaada per un sistema de defensa centralitzat. Les repbliques perdrien el seu paper en qestions de defensa i els seus TOs es desarmarien i se subordinarien a una oficina central del JNA a Belgrad.

1991 Preparacions, seguides per la guerra.

L'aversi tnica augmentava i els incidents s'intensificaven. El dels Llacs de Plitvice a finals de mar de 1991 va ser un del fets ms notables.

L'abril de 1991, els serbis de la Krajina comenaven a fer moviments seriosos per sortir de Crocia. No se sap en quina mesura aquest moviment es motivava localment  o era encapalat pel govern serbi de Miloevi . En qualsevol cas, la Repblica srbia de Krajina fou declarada i el govern croat ho interpreta com a rebelli. Aix es veu sovint com el comenament de l'anomenada Guerra de la independncia croata. Comenava en rees on tenien una poblaci srbia substancial.

El Ministeri de l'Interior croat consegentment comenava a armar una quantitat creixent de "policia especial", i aix comportava la creaci d'un exrcit real. El 9 d'abril de 1991, el president croat Franjo Tu man ordenava rebatejar les forces de policia especials per Zbor Narodne Garde ("La Gurdia Popular"), marcant la creaci d'un exrcit de Crocia autnom.

Mentrestant, l'exrcit federal, l'Exrcit Popular Iugoslau (JNA) i el Defensa Territorial romanien portats pel govern federal controlat pels serbis. De tant en tant, el JNA junt amb les forces srbies croates locals, intervenint contra les unitats croates de policia paramilitars.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96213" title="Ceba marina" nonfiltered="3209" processed="3192" dbindex="38493">

La ceba marina (Urginea maritima, abans anomenada Scilla maritima) s una planta de la famlia de les lilicies.




 Enllaos externs .
 Herbari Virtual de les Illes Balears;
 Consell Insular de Mallorca;
 Flora d'Algaida;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96214" title="Campionat d'Europa de bsquet mascul" nonfiltered="3210" processed="3193" dbindex="38494">
El Campionat d'Europa de Basquetbol, tamb conegut com Eurobasket s una competici que enfronta les millors seleccions estatals de bsquet d'Europa

s organitzada per la FIBA i la primera edici es remunta a l'any 1935. Es disputa cada dos anys, els anys imparells, excepte durant el perode de la Segona Guerra Mundial (1940-45) en qu no es disput.

La competici s'ha celebrat dos cops a Catalunya, la primera l'any 1973, i la segona l'any 1997, quan l'organitzaci del campionat fou concedit per la FIBA a la Federaci Catalana de Bsquet amb motiu del 75 aniversari de la fundaci d'aquesta.

 Historial .


 Palmars .


Referncies.


 Enllaos externs .
Eurobasket 2005;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96215" title="Torneig de les Amriques mascul" nonfiltered="3211" processed="3194" dbindex="38495">
El Torneig de les Amriques s un campionat que enfronta les millors seleccions de bsquet d'Amrica.

s organitzat per la Confederaci Panamericana de Basquetbol i es disputa cada quatre anys senars. Serveix com a fase de classificaci de les seleccions americanes per a les edicions corresponents dels Jocs Olmpics. Com a fase de classificaci d'aquesta competici s'utilitzen altres competicions com el Campionat sud-americ de bsquet o el Campionat centre-americ de bsquet.

De forma parallela existeix el Campionat FIBA Amriques que tamb es disputa cada quatre anys senars, per de forma intercalada a l'anterior i que serveix de classificaci per al Campionat del Mn de bsquet.

Sovint, ambds torneigs reben la mateixa denominaci de Torneig de les Amriques. En aquest cas, i per tal de diferenciar-los s'acostuma a parlar de: "Torneig de les Amriques pre-olmpic" i "Torneig de les Amriques pre-mundial".

 Historial .


 Enllaos externs .
 Web oficial de la FIBA Amricas;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96216" title="Campionat sud-americ de bsquet mascul" nonfiltered="3212" processed="3195" dbindex="38496">
El Campionat Sud-americ de basquetbol s la mxima competici de seleccions de bsquet d'Amrica del Sud.

s organitzat per la FIBA i hi participen totes les seleccions sud-americanes de l'esport. La primera edici fou l'any 1930, anterior, incls al Campionat d'Europa. Actualement es disputa cada dos anys i serveix com a classificaci del Torneig de les Amriques i dels Jocs Panamericans

 Historial .


 Palmars .
actualitzat 2006
Brasil: 17 campionats.
Uruguai: 13 campionats.
Argentina: 10 campionats.
Xile: 1 campionat.
Per: 1 campionat.

 Enllaos externs .
Web oficial de la FIBA;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96220" title="Provncia de Calataiud" nonfiltered="3213" processed="3196" dbindex="38499">
La Provincia de Calataiud va ser una provncia espanyola creada el 27 de gener de 1822, durant el Trienni Liberal.  
La seua poblaci era de 105.947  habitants, un 0,9% de la poblaci total espanyola. 
Amb la restauraci de l'absolutisme, es va revocar aquesta divisi territorial l'1 d'octubre de 1823, per tal de tornar a la divisi anterior. 

La Reforma de Javier de Burgos en 1833 va recuperar la divisi de 1822, excepte les provncies de Calataiud, Villafranca del Bierzo i Xtiva.
L'any 1842 es va obrir de nou el debat sobre la creaci de la Provncia de Calataiud per va comptar amb una gran oposici per part de les provncies venes de Saragossa, Sria i Guadalajara, sense prosperar la idea. 

Enllaos .
Divisin provisional del territorio espaol de 27 de Enero de 1822;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96221" title="Tombadent" nonfiltered="3214" processed="3197" dbindex="38500">

La tombadent o vidalba (Clematis cirrhosa) s una planta enfiladissa de la famlia de les ranunculcies. s una planta mediterrnia que a les Illes Balears trobam a marges, bardisses i ullastrars. Floreix a la tardor i a l'hivern.

Vegeu tamb.
 Clematis vitalba;

Enllaos externs.
 Herbari Virtual de les Illes Balears;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96223" title="Piombino" nonfiltered="3215" processed="3198" dbindex="38501">


Piombino s una comuna de la costa de Toscana, en front d'Elba, a la regi de Toscana, provncia de Livorno. La comuna t un rea de 129 km2 i una poblaci de ms de 35.000 habitants. Les seves fraccions sn Populonia, Baratti i Riotorto i el patr local s Santa Anastsia el 8 de maig.

 Histria .

L'rea fou habitada ja en temps dels etruscs. Prop de l'emplaament hi havia la ciutat de Populnia (Populonia). Piombino deriva de Populino (petita Populonia) i segurament fou fundada el segle IX per la poblaci de Populonia que es va refugiar en aquell lloc davant els atacs dels pirates musulmans. s possible que anteriorment ja hi hagus algun assentament del temps dels ostrogots.

El 1022 es va fundar a la zona el monestir de San Giustiniano, el qual va dirigir les activitats de pescadors, mariners i treballadors. El 1115 la vila i castell es va sotmetre a Pisa i va quedar sota l'autoritat d'un capit, essent el segon port de la Repblica. El 1162 un breu imperial va reconixer la possessi pisana per amb dret d'organitzar el com.  La ciutat fou saquejada pels genoveses alguna vegada al segle XIII. El capit Ugolino Arsoapchi va construir els canals el 1248. El castell va romandre possessi de Pisa fins el 1392.

Jaume I Appiani, senyor de Pisa, va vendre el 1392 la senyoria pisana als Visconti per es va reservar Elba i les  illes Montecristo, Pianosa, Cerboli i Palmaiola, aix com Piombino, Scarlino, Populnia, Suvereto, Buriano, Abbadia al Fango i Vignale i va formar la senyoria del Piombino que els Appiani van governar des el 30 d'octubre del 1392 fins el 1634. El fill de Jaume I, Gerard Lleonard Appiani, fou tamb senyor de Valle i Montioni el 1400 i comte palat del sacre imperi el 1402 (Comtes Appiani senyors de Piombino).

Des el 1501 a 1503 fou ocupada per Csar Borja que el va abandonar el 1503 a la mort del Papa Alexandre IV. El 1502 fou visitat per Leonardo da Vinci que hi va tornar el 1504 per estudiar les fortificacions i reforar-les. Va emetre moneda d'or fabricada a la seca de Marciano a Elba; els Appiani foren prnceps del sacre imperi per diploma imperial del 8 de novembre de 1509 en el qual el ttol era "prncep al Piombino" superposant el nom del territori al del cognom (abans foren comtes Appiani, senyors de Piombino). Abbadia al Fango i Vignale van deixar de pertanyer als Appiani el 1519 per els hi foren retornades el 1559.

El principat de Piombino fou ocupat del 25 de juny de 1549 al 1552 per Cosme I Medici de Florncia, en mig de la guerra entre Florncia i Espanya d'un costat, i Frana, Turquia i Siena de l'altra; en la lluita contra els espanyols, els francesos i turcs aliats van atacar el principat el 1552. L'ocupaci es va perllongar el 1552, fins el 1557, al morir la regent Elena Salviati; Florncia, pel tractat de Londres del 20 de maig de 1557 va rebre Portoferraio a Elba (i casi tot el territori de Siena incloent la ciutat) per va renunciar al Piombino (que en compensaciva recuperar el 1559 Vignale i Abbadia al Fango); el rei d'Espanya es va reservar Orbitello, Porto de Ercolo, Monte Filipo, Monte Argentaro, Porto San Estefano i Telemone, a la costa del territori de Siena, com a compensaci per la cessi de Siena a Florncia, i amb aquest dominis va establir presidis (fortaleses amb guarnici) i es van constituir els Presidis Toscans, territori espanyol depenent del virrei de Npols.

Alexandre Appiani d'Aragona fou fill natural legitimat i habilitat per a succeir per l'emperador el 1559. Fou prncep al Piombino, prncep del sacre imperi i senyor d'Scarlino, Populonia, Suvereto, Buriano, Abbadia al Fango i Vignale i de les illes d'Elba, Montecristo, Pianosa, Cerboli i Palmaiola el 1585. Mantingu el ttol de comte del sacre imperi. Fou assassinat el 28 de setembre de 1589 en una revolta popular instigada per la noblesa que va donar el poder al comandant espanyol dels Presidis Flix d'Arag. El 1594 Populonia fou elevada a marquesat (marquesat de Populnia) i la senyoria de Piombino fou erigida en principat imperial, anomenant-se des llavors prncep Jaume VII del Piombino (abans Jaume VII Appiani d'Aragona). 

El 1603 a la mort de Jaume VII del Piombino, l'herncia del principat va entrar en litigi i un cos, Carles del Piombino, es va proclamar prncep. Carles era fill d'Sforza Appiani d'Aragona i senyor de Valle i Montioni; va governar fins des al gener fins al 20 de febrer del mateix any quant fou deposat pels espanyols, que van ocupar el principat incloent la part dels Appiani a Elba, per finalment van reconixer la successi a Isabel del Piombino, germana gran de Jaume VII el 1611 si b els espanyols van conservar una part de l'illa (Porto Longone, desprs Porto Azzurro) i van construir les fortaleses de Forte Focardo i Forte S. Giacomo, i aquesta zona fou agregada als Presidis Toscans. Isabel va renunciar el 1624 en favor de la seva filla Polissena de Mendoza, per altre cop va entrar en litigi, i Horaci del Piombino, fill de Carles, es va proclamar prncep el 1626 i el 1628 Espanya va assolir el dret feudal i el va reconixer.

Nicolau I Ludovisi  (1613-1664), fill d'Orazio Ludovisi (1561-1640) i de Flamini Bentivoglio es va casar en segones noces el 1632 amb Polissena Appiano d Aragona Mendoza, princesa del Piombino, filla i hereva de Isabel del Piombino, principat que la mare havia renunciat al seu favor el 1624 per que havia estat ocupat per (Horaci del Piombino) al que Espanya havia reconegut el 1628. Nicolau en fou reconegut prncep i investit el24 de mar de 1634 contra el pagament de mes d'un mili de florins, i fou confirmat per diploma imperial de 21 d'abril de 1634. El 1635 va poder prendre possessi del feu, que li fou confirmat el 8 de novembre de 1638 amb el marquesat de Populonia i les senyories annexes per va haver de renunciar a la part de l'illa d'Elba que possea a favor de Toscana.

Polissena va morir el 27 d'agost de 1642, i el seu nic fill va morir jove. Nicolau va morir a Sardenya on exercia de virrei el 1664 i l'herncia va recaure en el fill mascle mes gran del seu tercer matrimoni, Joan Baptista I Ludovisi (1647-1699), investit el 1 de setembre de 1665. Es va casar el 1669 amb Maria de Montcada filla de Guillem Ramon de Montcada, marqus d'Aitona, la qual va morir a Roma el 1694 sense fills. Joan Baptista va morir el 1699 i l'nic fill Nicolau va morir el mateix any, segurament abans que el pare, per lo que successi va passar a la germana Olmpia I Ludovisi (1656-1700) que era monja i noms el va sobreviure un any i tres mesos. A Olmpia la va succeir la seva germana Hiplita I Ludovisi (1663-1724), casada des el 19 d'octubre de 1681 amb Gregori I Boncompagni, duc de Sora i Arce, fill d'Ugo Boncompagni. Gregori I va morir abans (1707) que Hiplita, i la successi corresponia als fills nascuts de la seva dona (dels 8 fills de Gregori 7 els havia tingut amb Hiplita) per tots els mascles havien mort i l'nica hereva era una filla (la filla gran) amb el que el principat i demes ttols haurien sortit de la famlia i Gregori volia conservar la successi en la branca Boncompagni, aix que el 1702 va casar a son germ Antoni I Boncompagni (1658-1731), el seu hereu mascle mes proper, amb la seva filla Maria Eleonora I Boncompagni (1686-1745). El matrimoni va succeir conjuntament a Hiplita a la seva mort el 1624, disset desprs de morir Gregori i Antoni I va agafar el cognom de Boncompagni-Ludovisi. Primer va morir Antoni I (1731) i desprs Maria Eleonora I (1745); el fill com fou proclamat prncep indivs (amb la mare) el 1731 per era menor d'edat i no va arribar a la majoria fins el 1741. Des aquest any, amb la mare encara viva, de fet el fill, Gaiet I Boncompagni-Ludovisi (1706-1777), va assolir les regnes del poder, que fou complert el 1745. Va morir el 1777 i el va succeir el seu fill Antoni II Boncompagni-Ludovisi (1735-1805), que degut a les guerres napoleniques, pel Tractat d'Amiens del 1801 fou deposat i desposset del seu principat (21 de mar de 1801) que ja havia estat ocupat pels francesos temps abans (1797). Piombino va passar al Regne d'Etrria (format per l'abolici de Gran Ducat de Toscana) i va formar part del  departament del Ombrone (1801). El Regne d'Etrria fou dissolt pel tractat de Fontainebleu el 10 de desembre de 1807 i el 1808 fou incorporat a Frana. Nominalment el pas va tornar a ser un estat sobir el 1809 quant fou donat amb ttol de gran duquessa de Toscana a la germana de Napole, Elisa Baciocchi, el 3 de mar de 1809, i el van conservar fins al 1 de febrer de 1814, per de fet sempre va romandre un domini francs. El princep Antoni II va morir el 1805  i els drets van passar al fill Llus Maria Boncompagni-Ludovisi (1767-1841) a qui el Congres de Viena (1815) va confirmar la prdua del principat sobir de Piombino deixant-li noms els bens alodials i el ttol. A la seva mort el ttol va passar al seu fill  Antoni III Boncompgani-Ludovisi i va seguir en els seus descendents.

El 1860 fou incorporada amb Toscana al Regne d'Itlia.

El 1943 Piombino va resistir uns dies un intent de desembarcament alemany.

 Llista de senyors Appiani de Piombino .

Jaume I Appiani (senyor de Pisa) 1392-1398 ;
Gerard Lleonard Appiani (senyor de Pisa 1398-1399) 1398-1405 ;
Jaume II Appiani 1405-1441;
Caterina Appiani  1445-1451 ;
Manel Appiani  1451-1457 ;
Jaume III Appiani d'Aragona 1457-1474 ;
Jaume IV Appiani d'Aragona 1474-1501  ;
Csar Borja  1501-1503 ;
Jaume IV Appiani d'Aragona (segona vegada), prncep 1509, 1503-1510 ;
Jaume  V Appiani d'Aragona 1510-1545 ;
Jaume VI Appiani d'Aragona 1545-1548  ;
A Florncia 1548-1557;
Jaume VI Appiani d'Aragona (segona vegada) 1552 (de fet 1557)-1585;
Alexandre Appiani d'Aragona 1585-1589 ;
Jaume VII del Piombino conegut tamb per Cosm 1589-1603, prncep 1594;
Carles del Piombino  1603;
A Espanya 1603 a 1611;
Isabel del Piombino 1611-1624 ;
Horaci del Piombino 1626-1635;
Nicolau I Ludovisi 1635-1664 (ocupaci francesa 1646-1650);

 Llista de prnceps de Piombino de la famlia Ludovisi .

Nicolau I Ludovisi  1634-1664;
Joan Baptista I Ludovisi 1664-1699;
Olmpia I Ludovisi 1699-1700;
Hiplita I Ludovisi 1700-1724;
Gregori I Boncompagni 1700-1707 (prncep consort);

 Llista de prnceps de Piombino de la famlia Boncompagni-Ludovisi .

Maria Eleonora I Boncompagni 1724-1745;
Antoni I Boncompagni-Ludovisi 1724-1731;
Gaiet I Boncompagni-Ludovisi 1731-1777 (majoria 1741, plena successi 1745);
Antoni II Boncompagni-Ludovisi 1777-1805;
Llus Maria Boncompagni-Ludovisi  1805-1841;
Antoni III Boncompagni-Ludovisi  1841-1883 (fill);
Rodolf Boncompagni-Ludovisi  1883-1911 (fill);
Hug Boncompagni-Ludovisi   1911-1935 (fill);
Antoni Francesc Boncompagni-Ludovisi  1935-1955 (fill);
Gregori II Boncompagni-Ludovisi   1955-1988 (fill);
Nicolau Francesc Boncompagni-Ludovisi  1988-;
Francesc Boncompagni-Ludovisi  (hereu);
Gregori III Boncompagni-Ludovisi  (hereu de l'hereu);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96226" title="Campionat del Mn de bsquet mascul" nonfiltered="3216" processed="3199" dbindex="38502">
El Campionat del Mn de basquetbol (nom oficial: FIBA World Championship) s la mxima competici mundial de bsquet, juntament amb els Jocs Olmpics, per a seleccions estatals.

La competici s organitzada per la FIBA i es disputa cada quatre anys des de 1950.

 Historial .


 Medaller .


 Enllaos externs .
 Web oficial de la FIBA;
 Web oficial del Campionat del Mn 2006;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96228" title="Macro" nonfiltered="3217" processed="3200" dbindex="38504">
Una macro s un conjunt d'ordres destinades a realitzar tasques repetitives en el menor temps possible. Aquestes estan escrites en llenguatges de programaci senzills aptes per usuaris sense excessius coneixements tcnics.

Sovint podem trobar-les als paquets ofimtics (processador de textos, fulls de clcul, gestors de bases de dades...), programari de disseny grfic, retoc fotogrfic,...

Llenguatges que sovint s'utilitzen per programar macros son:
Visual Basic Script (S'utilitza per automatitzar tasques dins la suite ofimtica MS Office.
Visual Basic        (T les mateixes aplicacions que l'anterior, que de fet, es un subconjunt d'aquest).
Python              (S'utilitza per fer scripts d'automatitzaci en la gesti de sistemes, entre d'altres usos).
Perl                (T una llarga tradici como a llenguatge de maneig de cadenes de text, s'utilitza molt per manipular i validar dades).
Ruby                (T usos similars a Python, tot i que la seva base d'usuaris est creixent rpidament i cada cop s'esten a ms ambits).
C                   (Tot i que de vegades s'utilitzi como a llenguatge per programar macros, no es pot considerar que sigui til en aquest tipus d'aplicacions).
Java                (Algunes suites ofimtiques utilitzen macros escrites en Java, per el seu us est ms enfocat a la programaci d'aplicacions web o programes d'escriptori complexos).






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96230" title="Perses" nonfiltered="3218" processed="3201" dbindex="38505">

El perses foren una branca del poble ari establert a l'altipl irani, que vivia a la provncia coneguda per Persis. Posteriorment es va anomenar perses a tots els subjectes dels reis aquemnides i sassnides. Els perses com els medes eren del grup arya (paraula snscrita que vol dir "descendncia noble") que dona nom al modern Iran (Aryan) i a l'Iraq (Ariaka).

Herdot diu que el seu antic nom fou arteis (artaei) i divideix el perses en tres classes: guerrers, caps de famlia i nmades. De la primera classe hi havia tres subdivisions: els pasargades, els marafis i els maspis, (pasargadae, maraphii, i maspii). La dinastia aquemnida pertanyia als pasargades. Els caps de famlia es dividien en panthialaei, derusiaei i germanii; i la classe dels nmades en dai, mardi, dropici i sagartii.
 
El nom de perses deriva de la paraula snscrita parasa. 

Herdot descriu als soldats perses (de Persis) i especialment esmenta la seva cavalleria; Estrab tamb esmenta algunes costums del poble. En religi eren adoradors del foc amb una dualitat entre el be i el mal (Hormuzd i Ahriman). La seva llengua era indoeuropea i connectada al snscrit. Estaven governats per una monarquia rgida que vivia en palaus separada del poble. Sota l'imperi els reis van traslladar la seva residencia d'estiu a Ecbatana, a la primavera a Susa, i al hivern a Babilnia. Els reis tenien un gran harem i eren adorats pels seus sbdits com a representants a la terra d'Hormuzd. Les decisions dels reis eren irrevocables.
 
Sota l'imperi es va establir una administraci per satrapies on es reprodua el protocol de la cort reial. Inicialment les satrapies foren vint, per desprs el nombre es va incrementar per subdivisi de les mes grans.

Vegeu tamb.

imperi Persa;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96231" title="Marat (desambiguaci)" nonfiltered="3219" processed="3202" dbindex="38506">

 Geografia: Una plana grega on tingu lloc la Batalla de Marat: Marat (Grcia);
 Histria: Una batalla entre grecs i perses: Batalla de Marat;
 Esport: Una prova atltica: Marat;
 Televisi: Un programa de televisi: Marat de TV3;
 Internet: Campanya de promoci de la viquipdia del Departament d'educaci de la Generalitat de Catalunya als professors i alummes: Marat Viquipdia;
Onomstica: Bisbe de Nicomdia: Marat (bisbe);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96232" title="Presidis Toscans" nonfiltered="3220" processed="3203" dbindex="38507">
Els Presidis Toscans foren un territori de sobirania espanyola, dependent del virrei de Npols fins el 1735, i desprs d'un governador propi, integrat per una srie de fortaleses que foren anteriorment possessi de la Repblica de Siena, i algunes mes que foren abans del Principat del Piombino.

El principat de Piombino fou ocupat  del 25 de juny de 1549 al 1552 per Cosme I Medici de Florncia, en mig de la guerra entre Florncia i Espanya d'un costat, i Frana, Turquia i Siena de l'altra; en la lluita contra els espanyols, els francesos i turcs aliats van atacar el principat el 1552. L'ocupaci es va perllongar el 1552, fins el 1557, al morir la regent Elena Salviati; Florncia, pel tractat de Londres del 20 de maig de 1557 va rebre Portoferraio a Elba (i casi tot el territori de Siena incloent la ciutat) per va renunciar al Piombino (que en compensaci va recuperar el 1559 Vignale i Abbadia al Fango); el rei d'Espanya es va reservar els castells d'Orbetello, Porto de Ercolo, Monte Filipo, Monte Argentaro, Porto San Estefano i Telemone, a la costa del territori de Siena, com a compensaci per la cessi de la Repblica de Siena a Florncia, i amb aquest dominis va establir presidis (fortaleses amb guarnici) i es van constituir els Presidis Toscans.

El 1603 a la mort de Jaume VII del Piombino, l'herncia del principat va entrar en litigi i un cos, Carles del Piombino, es va proclamar prncep. Carles era fill d'Sforza Appiani d'Aragona i senyor de Valle i Montioni; va governar fins des el gener fins al 20 de febrer del 1603 quant fou deposat pels espanyols, que van ocupar el principat incloent la part dels Appiani a Elba, per finalment van reconixer la successi a Isabel del Piombino, germana gran de Jaume VII el 1611 si b els espanyols van conservar una part de l'illa (Porto Longone, desprs Porto Azzurro) i van construir les fortaleses de Forte Focardo i Forte S. Giacomo, i aquesta zona fou agregada als Presidis Toscans. El 1628 Espanya va assolir el dret feudal al Piombino.

El 1735 els Presidis Toscans que havien restat per l'arxiduc, foren reconeguts per tractat als Borbons. El 1796 la regi fou centre d'activitat realista contra la revoluci francesa, amb suport dels britnics, i els francesos van ocupar Elba i Piombino vers el 1797 (formalment ocupat el 1799), per els presidis romangueren en poder d'Espanya. El Tractat d'Amiens va establir la cessi del Piombino i dels Presidis a Frana que els va incorporar al Regne d'Etrria, creat en lloc del Gran Ducat de Toscana, dissolt en virtut del mateix tractat. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96238" title="Cala Anguila" nonfiltered="3221" processed="3204" dbindex="38508">

Cala Anguila s una cala de la costa de Manacor amb un llarg bra de fines arenes, aiges cristallines i arrecerada del vent.

El seu accs es fa per un cam de la urbanitzaci de cala Anguila - cala Mendia. Tamb es pot deixar el vehicle a la part alta de la cala i baixar per escales.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96239" title="Cala Mendia" nonfiltered="3222" processed="3205" dbindex="38509">

Cala Mendia s una cala de la costa de Manacor.

Est envoltada de dos complexos hotelers, malgrat aquests dos no li treuen encant. Aquesta cala posseeix un llarg bra d'arenes molt fines i aiges molt netes i tranquilles. S'hi accedeix per un cam lateral de la urbanitzaci.

Enllaos externs.
 Fitxa de la platja a Mallorcabeachguide.com;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96240" title="Cala Morlanda" nonfiltered="3223" processed="3206" dbindex="38510">

Cala Morlanda s una cala de la costa de Manacor.

Cala Morlanda constitueix un nucli urb turstic i residencial que als darrers anys ha experimentat un creixement considerable que ha alterat les seves caracterstiques urbanes. Tot i aix, bona part de la seva primera lnia conserva encara moltes caracterstiques naturals, i en tot moment el contacte entre l'entramat urb i la mar est separat per les roques caracterstiques de la zona.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96241" title="Cala Murada" nonfiltered="3224" processed="3207" dbindex="38511">
Cala Murada s una cala de la costa de Manacor urbanitzada en els anys seixanta de forma molt singular, conservant un entorn de bosc mediterrani. A la part final del torrent del Fangar, hi ha un estanyol separat de la mar per la barra arenosa que forma la platja de cala Murada. El seu accs es fa per la carretera de Porto Cristo a Portocolom. La seva extensi s de 110m x 102m i el desnivell s del 5%.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96242" title="Cales de Mallorca" nonfiltered="3225" processed="3208" dbindex="38512">

En els anys seixanta s'inici la urbanitzaci de la zona coneguda com a Cales de Mallorca, a la part litoral de la finca de l'Hospitalet Vell a Manacor.

Cales de Mallorca comprn les cales de Cala Antena, es Domingos Gran i es Domingos Petit.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96246" title="Cala Antena" nonfiltered="3227" processed="3209" dbindex="38514">

Cala Antena s una de les tres cales que formen Cales de Mallorca al municipi de Manacor.

La platja de cala Antena s molt estreta, oferint un gran atractiu grcies a la qualitat de les seves aiges i la finor de la seva arena.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96247" title="Es Domingos Gran" nonfiltered="3228" processed="3210" dbindex="38515">

Es Domingos Gran s una de les tres cales que formen Cales de Mallorca al municipi de Manacor i alhora nucli turstic d'aquest municipi.

Separada de cala Domingos Petit per una punta rocosa que s'enfonsa a la mar. La seva platja est formada per un llarg bra de arenes molt fines i amb escs pendent, amb unes aiges de molta qualitat i bells fons marins.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96248" title="Es Domingos Petit" nonfiltered="3229" processed="3211" dbindex="38516">

Es Domingos Petit s una de les tres cales que formen Cales de Mallorca al municipi de Manacor.

La platja s d'arena fina i amb escs pendent. La bellesa dels fons marins d'aquesta zona fa que sigui molt adequada per al busseig.

Vegeu tamb.
 Es Domingos Gran;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96249" title="Son Maci" nonfiltered="3230" processed="3212" dbindex="38517">








Son Maci s una petita poblaci del municipi de Manacor de poc ms de vuit-cents habitants.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96252" title="Pulp" nonfiltered="3231" processed="3213" dbindex="38519">

Literatura: Pulp (literatura). Revistes de ficci populars a Estats Units que es publicaren mpliament des dels anys 1920 fins als anys 1950.
Msica: Pulp (grup de msica). Banda musical anglesa nascuda a finals dels anys 70.
Cinema: Pulp Fiction: La pellicula de 1994 de Quentin Tarantino.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96254" title="Pulp (grup de msica)" nonfiltered="3232" processed="3214" dbindex="38520">


Pulp s un grup de msica nascut a la ciutat anglesa de Sheffield a les acaballes dels anys 70, si b el seu primer disc no es va editar fins l'any 1983. Del grup destaca el seu carismtic lder, Jarvis Cocker, un dels paradigmes de la msica Britpop. El reconeixement del grup va anar en augment fins a obtenir el major ress a mitjans dels anys 90, coincidint amb els discs His'n'Hers i Different Class.

Pulp apost tamb per una esttica de grup molt uniforme i cuidada que posa de manifest la influncia que han exercit sobre els seus membres grups com ara Roxy Music o cantants com David Bowie.




Discografia.
lbums.
 It - 1983;
 Freaks - 1986;
 Separations - 1992;
 His'n'hers - 1994;
 Different Class - 1995;
 This is Hardcore - 1998;
 We love life - 2001;
Recopilatoris.
 Intro (recopilatori de singles) - 1993;
 Masters of the Universe (recopilatori de singles) - 1994;
 Countdown 1992-1983 - 1996;
 Hits - (recopilatori dels millors xits de la banda) - 2002;

Enllaos externs.
Pgina oficial del grup. ;
Pgina del club de fans. ;
Discografia a acrylicafternoons.com. ;
Article sobre Different Class a CommonPeopleMusic.com. ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96256" title="Dachau" nonfiltered="3233" processed="3215" dbindex="38521">
Aquest article s sobre la ciutat de Dachau. Per al camp de concentraci, vegeu Camp de concentraci de Dachau. Per a la massacre, vegeu Massacre de Dachau.;



Dachau s una ciutat de l'estat federal de Baviera, a Alemanya, a tot just 20 quilmetres de Munic. T aproximadament 40.000 habitants.

A les seues rodalies es troben les restes del camp de concentraci de Dachau.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96257" title="Llei de Capacitaci" nonfiltered="3234" processed="3216" dbindex="38522">

La Llei de Capacitaci va ser el segon gran pas per la creaci del Tercer Reich, desprs del Decret de l'Incendi del Reichstag. La llei capacitava el govern alemany a decretar lleis sense haver de passar pel parlament. 

Antecedents.
La situaci poltica alemanya s'havia tornat molt complexa: Els partits de dretes volien crear una dictadura a Alemanya, i el NSDAP es convertia en el partit ms votat, amb el 37% en les eleccions del 31 de juliol de 1932, i el Partit Nazi va iniciar converses amb els partits de Von Papen i el Partit de Centre, per assumir el crrec de Canceller, cosa que el President Von Hindenburg va rebutjar, i es van convocar noves eleccions quan el canceller Franz von Papen va perdre una moci de confiana en la nica sessi de la legislatura.

A les eleccions de novembre de 1932, el NSDAP, tot i obtenir un 32% dels vots, va continuar sent el partit ms votat, i el 30 de gener de 1933, desprs de la renncia del nou canceller Kurt von Schleicher, Von Hindenburg, Hitler va assumir el crrec de Canceller d'Alemanya i presid un govern de concentraci nacional, tal com havia desitjat la dreta alemanya amb el suport de Von Papen, que creia que podria controlar el govern a l'ombra, amb la convocatria de noves eleccions per al 5 de mar de 1933. Al gabinet del nou govern, solament Hermann Gring i Wilhelm Frick eren ministres del NSDAP. Aix no obstant, el Poder que gaudia el partit nazi era molt gran al carrer.

El foc semblava que havia comenat en diversos punts, i quan la policia va arribar va haver una explosi que va incendiar la cambra de diputats. La policia va trobar Marinus van der Lubbe, un comunista revolucionari holands sense feina dins de l'edifici, i els lders nazis es van decidir a culpar al Komintern de l'incendi. Van der Lubbe ve ser declarat culpable en el judici i sentenciat a mort. Va ser decapitat el 10 de juny de 1934. El govern va reaccionar amb el Decret de l'Incendi del Reichstag a l'endem, que suspenia els drets civils bsics. D'acord amb el decret, el KPD (Partit Comunista Alemany) i altres partits es van illegalitzar, i els funcionaris i diputats comunistes van ser arrestats i enviats a camps de concentraci o morts, escapant la organitzaci. 

El Decret.
Les eleccions avanades del 5 de mar les va guanyar el NSDAP amb un 43.9% dels vots, i continuava sent el partit ms gran a la cambra, per no prou per assegurar la majoria absoluta, de manera que es va mantenir la coalici amb el DNVP. Com els nazis no van obtenir la majoria absoluta, el govern de Hitler es va enfrontar a la cambra presentant la Llei de Capacitaci el 23 de mar de 1933, que permetia al govern l'aprovaci de lleis sense la participaci del parlament durant quatre anys. 

Com la llei necessitava un recolzament de dos teros de la cambra, Ludwig Kaas, del Partit Catlic de Centre va votar a favor amb la promesa verbal que el propi partit i els acords amb la esglsia catlica es mantindrien. 

Els partits de dretes ho veien com la consumaci de la dictadura  en aquest cas civil  que tan havien desitjat, per no podien preveure la nazificaci i el rgim totalitari que s'estava dibuixant.

Conseqncies.
A l'abril de 1933 sign la llei per a la restauraci del servei civil professional, que excloa els jueus de tot crrec de l'administraci de l'Estat. Igualment, Hindenburg no protest per la purga feta dins el NSDAP el juny de 1934 contra els sectors d'esquerres del partit, com les Sturmabteilung (SA) d'Ernst Rhm o la facci de Gregor Straer, molts dels quals van morir en la Nit dels ganivets llargs. Desprs de la mort del president Paul von Hindenburg el 1934, Hitler tamb fou nombrat president de la Repblica, assolint totals poders que li permeteren dissoldre la Repblica de Weimar i proclamar el Tercer Reich, un Estat autoritari, antidemocrtic i centralitzat.

Lentament, noms el NSDAP i les seves organitzacions satllits romangueren legals al nou sistema. 

La poltica expansionista del govern pretenia incrementar l'espai vital aplicant la teoria del Lebensraum a travs de l'Anschluss (anexi) d'ustria i les invasions dels Sudets (Repblica Txeca) el 1938 i de Polnia el 1939, que provocarien la Segona Guerra Mundial.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96260" title="Atzeroler" nonfiltered="3235" processed="3217" dbindex="38524">

L'atzeroler atzerolera o soroller (Crataegus azarolus) s una roscia conreada o subespontnia als Pasos Catalans.

El fruit s'anomena atzerola o sorolla (aquest segon nom noms s'utilitza en algunes parts del Pas Valenci)

El nom deriva del nom de l'atzerola en rab, segurament a travs de l'aragons va passar a les altres llengues llatines.

No s'ha de confondre amb la planta tropical Malpighia glabra coneguda com acerola en angls.

El calendari republic francs va dedicar a l'atzeroler  un dels dies de la tardor.

s una planta originria de l'est del Mediterrani. Al Rossell i a Mallorca hi apareix un hibrid natural entre l atzarolera i el Crataegus monogyna, espinaler, espinal o cirerer de pastor, el Crataegus ruscinonensis caracteritzat per tenir fruits de noms 1 cm de dimetre. 

Descripci.

Peit arbre de 5 a 10 m d'alt, molt lent en crixer per que pot viure 600 anys o ms. El tronc, quan l'arbre es vell, presenta l'escora esquinada en tires, la fusta s molt dura i apreciada en ebenisteria. Arbre caducifoli de branques espinoses, fulles coricies pubescents triangulars, amb 3 a 5 lbuls, flors blanques fragants que apareixen a la primavera en corimbs de fins a 20 flors. Els fruits, que maduren cap a setembre,sn en forma de poms arrodonits de 2 a 3 cm de color variable (des de vermells a blancs), la polpa s farinosa i de gust dol i acdul. T d'una a quatre llavors molt dures.

 
Conreu.

Planta molt resistent a glaades de fins a 20 graus celsius  sota zero. Accepta la majoria de sls excepte els molt argilosos i massa humits. Es pot reproduir per llavors sotmeses al procs d'estratificaci per estovar-les i facilitar la germinaci. Tamb es multiplica per empelt en altres espcies del gnere Crataegus o sobre l'aranyoner.

El conreu ja es feia en poca dels romans i  abans era molt com a Arag i el Pas Valenci principalment. Hi hi ha un cert inters en recuperar aquest conreu molt adaptable a l'agricultura ecolgica per la seva resistncia a plagues i malalties , al contrari que la majoria dels fruiters. Es conrea a Califrnia en regadiu i aleshores l'arbre no s tan lent en crixer.

Els fruits (molt heterogenis segons les varietats conreades pel que fa a qualitats organolptiques) es poden consumir directament o  fer-ne sucs i mermelades molt apreciades. Tamb es poden menjar les fulles tendres i les flors.

Propietats nutricionals.

Com altres espcies del gnere dels Ars (Crataegus) t propietats medicinals comprovades cientficament. Els fruits sn rics en flavonoides i vitamines A i C. Les flors sn antiespasmdiques, fan baixar la tensi (hipotensives) sn sedatives (contra problemes d'insomni) vasodilatadores i tniques per al cor.  
 Enllaos externs.
 Fotos i informaci sobre l'atxeroler ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96266" title="Etiologia" nonfiltered="3236" processed="3218" dbindex="38527">
L'Etiologia s l'estudi de la causa de les malalties.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96267" title="Serbis" nonfiltered="3237" processed="3219" dbindex="38528">
Els serbis (en serbi: Srbi, en cirllic:     ) sn un poble eslau del sud que viuen principalment a Srbia, Montenegro, Bsnia i Hercegovina i, en una menor mesura, a Crocia. Hi ha una dispora gran de serbis a l'Europa occidental (bsicament concentrat a Alemanya, Sussa i ustria), aix com als Estats Units i el Canad.

Poblaci.

S'estima que la poblaci total seria d'uns 9,5 milions de persones repartides de la segent manera:

 Srbia: 6.212.838 (2002);
 Bsnia i Hercegovina: 1.669.120 (2006);
 Crocia: 202.263 (2006);
 Montenegro: 200.897 (2003);
 Alemanya: 200.000-250.000;
 ustria: 177.320 (2001);
 EUA: 174.562 (2002);
 Austrlia: 97.315 (2001);
 Regne Unit: 70.000 (2005);
 Frana: 60.000-80.000;
 Canad: 55.540 (2001);
 Sussa: 45.303 (2000);
 Albnia: 40.000;
 Eslovnia: 38.964 (2002);
 Repblica de Macednia: 35.939 (2002);
 Sucia: 35.000 (2001);
 Itlia: 25.000;
 Romania: 22.518 (2002);
 Resta: 50.000 ;

Les poblacions urbanes amb un nombre ms gran de serbis serien a Srbia: Belgrad (ms de 1.500.000), Novi Sad (aprox. 300.000), Ni (aprox. 250.000); a Bsnia i Hercegovina: Banja Luka (prop de 220.000), Kragujevac (aprox. 175.000) i Sarajevo (aprox. 130.000). Fora de la zona natural, Viena s on hi ha la poblaci ms gran de serbis seguida de Chicago, Illinois, Toronto i Ontario. Els 6,5 milions de serbis que viuen a Srbia representen al voltant d'un 66% de la poblaci. Si agafem globalment l'antiga Iugoslvia, al cens de 1991, els serbis representaven el 36% de la poblaci amb uns 8,5 milions.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96273" title="Exrcit Popular Iugoslau" nonfiltered="3238" processed="3220" dbindex="38529">
L'Exrcit Popular Iugoslau (en serbi i croat: Jugoslovenska narodna armija (JNA); en cirllic:                             ; en eslov: Jugoslovanska ljudska armada (JLA)) era la fora militar de la Repblica Federal Socialista de Iugoslvia.

Les arrels de la JNA daten de la Segona Guerra Mundial amb les forces partidries comandades per Josip Broz Tito, que el 1942 esdev l'exrcit popular d'alliberament de Iugoslvia. El mar de 1945 se li canva el nom per Exrcit Iugoslau (Jugoslovenska armija) i finalment obt l'adjectiu de popular per subratllar l'aspecte comunista de l'exrcit, el 22 de desembre de 1951.

Nombroses allegacions van ser emeses en relaci a la composici tnica de la JNA, per a comenaments dels anys 1990, aproximadament un 90% dels oficials eren serbis o montenegrins.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96274" title="Albert I de Saxnia" nonfiltered="3239" processed="3221" dbindex="38530">


Albert I de Saxnia (Dresden 1828 - Castell de Sibyllenort 1902). Rei de Saxnia des de l'any 1873 i fins a l'any 1902.

Nascut el dia 23 d'abril de l'any 1828 a Dresden, capital del Regne de Saxnia, essent fill del rei Joan I de Saxnia i de la princesa Amlia de Baviera. Albert era nt per via paterna del prncep Maximili de Saxnia i de la princesa Carolina de Borb-Parma mentre que per via materna ho era del rei Maximili I Josep de Baviera i de la princesa Carolina de Baden.

Albert es cas el dia 18 de juny de 1853 a la Catedral de Dresden amb la princesa Carola de Sucia, filla del prncep Gustau de Sucia i de la princesa Llusa Amlia de Baden. La princesa Carola era nta del rei Gustau IV Adolf de Sucia, ltim sobir suec de la Casa dels Vasa i que fou deposat l'any 1809 del tron de Sucia. Albert i Carola no tingueren fills i a la mort del sobir sax la Corona pass en mans del seu germ, el rei Jordi I de Saxnia.

L'educaci que reb el prncep Albert fou l'habitual entre els prnceps alemanys del moment; s a dir, una barreja entre una ampla formaci militar i l'assistncia a la Universitat de Bonn, mpliament reconeguda entre els cercles de la reialesa alemanya del segle XIX.

La primera experincia en el camp de batalla del prncep i desprs rei sax fou l'any 1849 durant la guerra dels ducats contra Dinamarca en la qual serv com a capit de l'exrcit del regne de Saxnia.

Amb l'esclat, l'any 1866, de la guerra austroprussiana, el prncep hereu dirig les forces saxones contra Prssia i aliant-se amb ustria. El prncep particip en nombroses batalles que l'enfrontaren a les tropes dirigides pel prncep Frederic Carles de Prssia i malgrat la tenacitat i els bons resultats que obtingueren les tropes saxones, la derrota austraca els arrosseg a una desfeta total.

Durant les operacions de la guerra de 1866, el prncep Albert obtingu gran recolzament i prestigi entre les tropes saxones. Desprs de l'armistici, Saxnia entr a formar part de Conferncia d'Alemanya del Nord encarregant-se personalment del XII batall de l'exrcit confederat que corresponia a l'antic exrcit sax.

La guerra de 1871 contra Frana permet al prncep entrar de nou en acci i demostrar, una vegada ms, els seus dots militars. L'any 1873, desprs de la mort del seu pare, esdevingu rei de Saxnia. El seu rol com a monarca d'un dels regnes ms potents i industrials d'Alemanya fou escs centrant-se a la seva gran passi, l'exrcit.

L'any 1897 el rei Albert esdevingu l'arbitre que decid entre el plet interposat pels diferents reclamadors de la sobirania del principat de Lippe.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96275" title="Estrogen" nonfiltered="3240" processed="3222" dbindex="38531">
L' estrogen s una  hormona sexual de tipus femen produda pels ovaris i, en menors quantitats, per les glndules adrenals.

Tamb pot ajudar a prevenir algunes malalties.

 Alteracions produdes per estrgens .
 Augment de greix corporal;
 Creixement  de cabell;
 Creixement d'ungles;
 Augment del pit ;
 Foment de l'arola femenina.
 Ablanament dels ossos;
 Amplitud de pelvis;
 Extensi de malucs;
 Augment de greix en la  zona genital ;
 Separaci de cames ;
 Canvis en el sistema vens.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96276" title="Glndula adrenal" nonfiltered="3241" processed="3223" dbindex="38532">

Les glndules adrenals, glndules suprarenals o cpsules suprarenals sn, en els mamfers, unes glndules endocrines amb  forma de triangle que estan situades sobre els ronyons, i la seva  funci es la de regular les respostes a l'estrs, a travs de la sntesi de corticosteroides i catecolamines, que sn el cortisol i la adrenalina, principalment.

Anatmicament, les glndules suprarenals estan situades a l'abdomen, a la part anterosuperior dels ronyons. Als ssers humans, es troben a nivell de dotzena vrtebra torcica i estan irrigades per les artries suprarenals.

Histologia.

Histolgicament es divideix en dues zones diferents:

 Medulla suprarenal. Est composta principalment per cllules cromafines productores d'hormones, sent el principal rgan de conversi de l'aminocid tirosina en adrenalina i noradrenalina. Les cllules de la medulla suprarenal deriven embriolgicament de la cresta neural, com a neurones modificades. Realment aquestes cllules sn cllules postganglionars del sistema nervis simptic, que reben la innervaci de cllules preganglionars. Com les sinapsis entre fibres pre i postganglionars constitueixen els ganglis nerviosos autnoms, la medulla suprarenal pot considerar-se com un gangli nervis del sistema nervis simptic.

En resposta a una situaci estressant com l'exercici fsic o un perill imminent, les cllules de la medulla suprarenal produeixen catecolamines a la sang en una relaci 70:30 (adrenalina:noradrenalina). L'adrenalina produeix efectes importants com l'augment de la freqncia cardaca, vasoconstricci, broncodilataci i augment del metabolisme.

 Crtex suprarenal. Est situat rodejant la circumferncia de la glndula suprarenal. La seva funci s la de regular components del metabolisme com la producci de mineralcorticoides i glucocorticoides que inclouen l'aldosterona i el cortisol. El crtex suprarenal tamb s un lloc secundari de sntesi d'androgens.

El crtex suprarenal es pot dividir en tres capes diferents de teixit basats en els tipus cellulars i en la funci que realitzen:

 Zona glomerullar: Producci de mineralcorticoides, sobretot, aldosterona.
 Zona fascicular: Producci de glucocorticoides, principalment cortisol, prop del 95%.
 Zona reticular: Producci d'androgens, incloent la testosterona.

Irrigaci.
Estan irrigades per tres artries, d'origen diferent:



El retorn vens es produeix a travs de les venes suprarenals.

Innervaci.

Les glndules suprarenals estan innervades a travs de dos plexes nerviosos:

 Plexe  celac.
 Plexe renal.

Malalties associades.
 Malaltia d'Addison.
 Sndrome de Cushing.
 Hiperplsia suprarenal congnita.
 Feocromocitoma.
 Hiperaldosteronisme.
 Mielolipoma de glndula suprarenal.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96277" title="Gtkpod" nonfiltered="3242" processed="3224" dbindex="38533">


gtkpod s un gestor d'arxius digitals lliure, pensat per a fer servir en els reproductors de la famlia iPod.
En essncia s un clon de l'iTunes, per a sistemes GNU/Linux, que permet als ususaris d'aquest sistema operatiu gestionar els continguts del seu reproductor multimdia.

Enllaos externs.
Lloc web del projecte gtkpod;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96278" title="Naguib Mahfuz" nonfiltered="3243" processed="3225" dbindex="38534">



Naguib Mahfuz (en rab           , Naj b Ma f  ), de vegades transcrit Naguib Mahfouz segons l's francs (el Caire, Egipte, 1911 - 2006), fou un escriptor egipci guardonat el 1988 amb el Premi Nobel de Literatura; fins ara, ha estat l'nic escriptor rab que l'ha guanyat.

Considerat el ms gran novellista egipci modern i un dels grans innovadors de la novella escrita en llengua rab, la seva producci gira al voltant de la impossibilitat de l'home de defugir el dest i les convencions socials. Fruit del seu comproms poltic en la defensa de les cultures cristiana i musulmana, va estar en el punt de mira de grups extremistes.

Biografia.
Mahfuz va nixer l'11 de desembre de 1911 a la ciutat del Caire en el si d'una famlia acomodada, de la qual fou l'ltim dels vuit fills. Interessat des de jove per les lletres, va comenar a escriure articles en revistes d'aquella poca. Aix mateix s'interess per les llenges estrangeres, sobretot l'angls, per la qual cosa es va proposar la tasca de traduir obres literries en rab, de la qual la ms coneguda va ser una de James Baikie sobre l'antic Egipte (1932). Funcionari pblic durant una bona part de la seva vida, va tenir diversos crrecs, entre d'altres en els ministeris d'Afers Religiosos i de Cultura.

La salut de l'escriptor va comenar a deteriorar-se desprs de ser atacat l'any 1994 per uns extremistes islmics, que li van infligir una greu ferida al coll amb una arma blanca en considerar la seva obra com una blasfmia contra la religi musulmana. Al mar de 1995 Mohamed Nafi Mustaf i Mohamed al-Mahlaui, presumptes autors materials de l'atemptat, van ser penjats en una pres del Caire. El 1996 va ser catalogat per grups radicals islmics com a heretge i sentenciat a mort. Des de llavors es va mantenir prcticament recls a casa seva, amb sortides espordiques i sota protecci policial. No obstant aix va mantenir, dins de les seves possibilitats, una vida literria activa, durant la qual participava en reunions en centres literaris del Caire i publicava cada dijous una columna en forma d'entrevista al setmanari Al-Ahram Weekly, on solia abordar assumptes d'actualitat poltica i social. 

El 19 de juliol de 2006 fou hospitalitzat d'urgncies en caure al carrer mentre passejava pel Caire. Desprs d'operar-lo d'urgncies mor el 29 d'agost del mateix any a conseqncia d'una lcera sagnant. 

Obra literria.
Als inicis de la seva carrera literria es va dedicar a compondre obres de ficci i va publicar una mica ms de 80 relats una vegada va haver acabat els seus estudis mitjans. La dcada del 1940 s considerada una de les ms completes pel que fa a les obres de Mahfuz, en la qual surten a la llum obres com La maledicci de Ra (1939), Radubis (1943) i La batalla de Tebes (1944). Posteriorment l'escriptor s'interessa per la novellstica social i fa les seves primeres incursions com a guionista cinematogrfic. 

Entre 1956 i 1957 la seva Trilogia del Caire (formada per Bayn al-qasrayn            , Entre dos palaus, 1956; Qasr al-shawq           , El palau del desig, 1957, i Al-sukariya        , El carrer del sucre, 1957) obt un xit remarcable a l'poca de grans canvis socials i poltics que se succeren a Egipte desprs de la caiguda de la monarquia l'any 1952. Una de les seves obres ms reconegudes per la crtica, i alhora ms polmiques, s Awlad haratina (            , Els nois del carrer, 1959), que fou prohibida a Egipte perqu es considerava que menystenia Mahoma. Aquesta novella va ser el desencadenant perqu el lder islamista Omar Abdel Rahman, un dels implicats en els atemptats contra el World Trade Center de Nova York de 1993, el condemns a mort. 

El 1988 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'autor que, a travs dels treballs rics en matisos  d'una visi clara i realista alhora que evocadorament ambigua , ha format un art narratiu rab que s'aplica a tota la humanitat.

L'agressi de 1994 li va deixar greus seqeles que van delmar la seva salut, ja que van provocar-li danys a la vista i a les orelles, aix com una parlisi del bra dret, cosa que li va impedir seguir escrivint amb normalitat. A pesar d'aix, desprs de sotmetre's a un llarg procs de fisioterpia, Mahfuz va aconseguir escriure una srie de relats molt breus, a l'estil dels haikus japonesos, alguns dels quals han estat publicats a la revista egpcia Nisf al-Duniya (La meitat del mn) sota el ttol dAl-halam fatra al-lunqaha (                  , Somnis de convalescncia, 2004).

Ttols traduts al catal.
1939:            Abath al-aqdar (La maledicci de Ra, Edicions Bromera, 2002);
1943:         Radubis (Radubis, una cortesana en l'Egipte dels faraons, Edicions Bromera, 2006);
1944:           Kifah Tiba (La batalla de Tebes, Edicions Bromera, 2008);
1947:            Zuqaq al-Midaq (El carrer dels miracles, Edicions Bromera, 2007);
1950:              Bidaya wa nihaya (Principi i fi, Edicions 62, 1989);
1956:            Bayn al-qasrayn (Entre dos palaus, Edicions 62, 1996);
1961:             Al-lis wa al-kilab (El lladre i els gossos, Edicions Bromera, 1991);
1967:         Miramar (Miramar, Laia, 1989; Edicions La Magrana, 1998);
1985:                   Al-a'ish f'il-haqiqa (Akhenaton, el rei heretge, Edicions Bromera, 2004);

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1988;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96280" title="Egipci" nonfiltered="3244" processed="3226" dbindex="38536">
L'egipci s una llengua afroasitica molt propera al berber, a les llenges semtiques, al somal i el beja. Hi ha registres escrits d'egipci daten del 3200 aC, fent-la una de les llenges amb escriptura ms antigues del mn. Sobrevisqu fins el segle V com a demtic i fins el segle XVII com a copte. La llengua nacional de l'Egipte modern, tanmateix s l'rab, que reempla el copte com a llengua d's quotidi amb el pas del temps desprs de la conquesta musulmana. El copte encara s'utilitza com a llengua litrgica de l'Esglsia Copta. 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96283" title="Jordi I de Saxnia" nonfiltered="3245" processed="3227" dbindex="38537">


Jordi I de Saxnia (Dresden 1832 - Castell de Pillnitz 1904). Rei de Saxnia des de la mort del seu germ, el rei Albert I de Saxnia l'any 1902, fins a la seva prpia mort vint-i-set mesos desprs, l'any 1904.

Nat a la ciutat de Desdren, el dia 8 d'agost de 1832, essent fill del rei Joan I de Saxnia i de la princesa Amlia de Baviera. Era nt per via paterna del prncep Maximili de Saxnia i de la princesa Carolina de Borb-Parma mentre que per lnia materna ho era del rei Maximili I Josep de Baviera i de la princesa Carolina de Baden.

L'11 de maig de 1859 es cas a Lisboa amb la infanta Maria Anna de Portugal, filla de la reina Maria II de Portugal i del prncep Ferran de Saxnia-Coburg Gotha. La parella establerta a Dresden tingu 8 fills:

 SAR la princesa Maria de Saxnia, nada a Dresden el 1860 i morta el 1861.

 SAR la princesa Elisabet de Saxnia, nada a Dresden el 1862 i morta el 1863.

 SAR la princesa Matilde de Saxnia, nada a Dresden el 1863 i morta a la capital saxona el 1933.

 SM el rei Frederic August III de Saxnia, nat el 1865 a Dresden i mort al Castell de Sibyllenort el 1933. Es cas amb l'arxiduquessa Llusa d'ustria-Toscana el 1891 a Viena de la qual es divorci l'any 1903.

 SAR la princesa Maria Josepa de Saxnia, nada el 1867 a Dresden i morta a Erlagen el 1944. Es cas amb l'arxiduc Ot d'ustria.

 SAR el prncep Joan de Saxnia, nat el 1869 a Dresden i mort al Castell d'Althausen el 1938. Es cas en primeres npcies amb la princesa Isabel de Wrttemberg i en segones npcies amb la princesa Maria Immaculada de Borb-Dues Siclies.

 SAR el prncep Maximili de Saxnia, nat el 1870 a Dresden i mort el 1951 a Friburg.

 SAR el prncep Albert de Saxnia, nat a Dresden el 1875 i mort a Wolkau el 1900;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96287" title="Ilvats" nonfiltered="3246" processed="3228" dbindex="38538">
Els ilvats (en llat ilvates) foren un tribu lgur esmentada per Tit Livi quan diu que es van aliar als nsubres i cenomans (200 aC) contra els romans que havien establert colnies a Placentia i Cremona. El 197 aC encara es resistien quan ja els seus aliats de la Gllia Transpadana ja s'havien rendit, per foren reduts en una campanya feta aquell mateix any pel cnsol Q. Minucius.

Se suposa que vivien al nord del Po, a la regi de Clastidium (Casteggio). Alguns erudits proposen identificar-los amb els eleats (eleates) sobre els que el cnsol M. Fulvius Nobilior va celebrar un triomf el 159 aC, i que son esmentats com veleiats (veleiates) per Plini el Vell.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96288" title="Himichara" nonfiltered="3247" processed="3229" dbindex="38539">
Himichara o Imachara fou una ciutat de Siclia esmentada per Cicer com a municipi. El seu nom apareix tamb com Municipius Macarensis o Macharensis a Plini el Vell, que l'esmenta com a ciutat de l'interior. Claudi Ptolemeu que l'esmenta com Hemichara, la situa al nord-est, entre Capitium i Centuripa. Degut a la falta de referncies de situaci, no s'ha pogut lligar amb cap de les restes de ciutats  que no se saben a quina correspon.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96292" title="Llista d'asteroides/1001?1100" nonfiltered="3248" processed="3230" dbindex="38541">














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96293" title="Llista d'asteroides/1101?1200" nonfiltered="3249" processed="3231" dbindex="38542">














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96296" title="Llista d'asteroides/1201?1300" nonfiltered="3250" processed="3232" dbindex="38543">














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96297" title="Gastrectomia" nonfiltered="3251" processed="3233" dbindex="38544">


La gastrectomia consisteix en l'extirpaci parcial o total de l'estmac mitjanant una operaci quirrgica. Principalment es duu a terme per combatre l'lcera gstrica, el cncer o altres danys estomacals.

Descripci general.
Encara que es pot distingir entre la gastrectomia total i la parcial, hi ha tot un seguit de trets comuns. L'operaci quirrgica, de dificultat mitjana, es duu a terme amb anestsia general i, durant l'operaci, l'hemorrgia no sol ser gaire abundant i no s imprescindible la transfusi sangunia. Actualment, les complicacions que poden aparixer al postoperatori estan ben estudiades; especialment els darrers anys amb l'aparici de la tcnica de la laparoscpia.

Malalties que es poden tractar amb una gastrectomia.
lcera gstrica;
lcera duodenal;
Perforaci o llaga dels teixits (a causa d'una lcera o d'una lesi traumtica);
Tumor (que impossibilita una excisi endoscpica);
Cncer d'estmac;
Limfoma estomacal;
Tumor estromal gastrointestinal;
Sarcoma estomacal;
De vegades, per, l'operaci no es duu a terme a causa d'una malaltia, sin com a mitj per a contribuir a la prdua de pes de la persona operada; per exemple, Diego Armando Maradona es va sotmetre a una reducci d'estmac amb aquesta finalitat.

L'associaci Ken'ikai, una agrupaci japonesa de persones amb l'estmac redut, va fer una enquesta l'any 2002 entre 126 persones que havien passat per una gastrectomia: la causa ms freqent per a sotmetre's a l'operaci era el cncer d'estmac (un 72% dels enquestats), seguida per l'lcera gstrica o duodenal (22%). Cal tenir en compte, per, que les dades no corresponen a persones operades l'any 2002, sin abans d'aquest any.

Histria.
Inicis de la gastrectomia.
No s una exageraci dir que la histria de les operacions gstriques i de la cirurgia digestiva s bastant llarga. s sabut que l'any 1879 el metge francs Jules Pan i, un any desprs, el metge polons Ludwik Rydygier, van intentar combatre el cncer gstric mitjanant una extirpaci parcial del plor, tot i que sense xit. La primera gastrectomia amb xit fou duta a terme per l'alemany Theodor Billroth, l'any 1881, tamb amb l'objectiu de tractar un cncer estomacal. El mateix any, Rydygier tamb aconsegu tractar una lcera gstrica mitjanant l'extirpaci parcial del plor. Posteriorment, l'any 1897, el metge sus Karl Schlatter va efectuar la primera gastrectomia total en qu el pacient sobrevisqu.

Tractament del cncer d'estmac.
Desprs de la Segona Guerra Mundial, millores com ara els avenos en el tractament perioperatiu dels pacients, el descobriment dels aparells d'anastomosi automtica o la difusi dels antibitics van fer que els resultats d'aquest tipus de cirurgia milloressin espectacularment. Grcies a tots aquests factors, la cirurgia estesa esdevingu el tractament habitual del cncer d'estmac. Posteriorment, als anys vuitanta, van comenar els intents de fer operacions menys agressives per a combatre els primers estadis del cncer estomacal i, al mateix temps, es foment la investigaci i la recopilaci de dades sobre les terpies postoperatries per tal de millorar la qualitat de vida dels pacients.

Els avenos en medicina interna i la gastrectomia.
En l'actualitat es comena a abandonar la gastrectomia com a mtode per a tractar les lceres d'estmac i de duod. El descobriment de l'antiestamnic H2 i de l'inhibidor de la bomba de protons i els avenos en terpies de medicina interna destinats a l'eradicaci del bacteri Helicobacter pylori han redut la incurabilitat de les lceres, i la gravetat de la malaltia ha disminut, ja que ja no s necessria una intervenci quirrgica.

Els avenos en l'hemostsia endoscpica per als casos en qu l'lcera provoca hemorrgies i perforacions dels teixits i la millora en la tcnica quirrgica han fet que, en el casos en els quals abans s'hauria practicat una gastrectomia, actualment es prefereixi com a primera opci la sutura dels teixits perforats.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96298" title="Llista d'asteroides/1301?1400" nonfiltered="3252" processed="3234" dbindex="38545">














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96299" title="Llista d'asteroides/1401?1500" nonfiltered="3253" processed="3235" dbindex="38546">














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96300" title="Gkeada" nonfiltered="3254" processed="3236" dbindex="38547">
Gkeada (nom turc; tamb se'n diu Grke o  mroz; en grec I     , Imvros) s una illa de la mar Egea, a la costa de Trcia, propera a Samotrcia i Lemnos. Pertany a Turquia i s'inclou dins la provncia de anakkale. El nom tradicional catal s Imbros, l'antiga denominaci grega.

T una circumferncia de 45 km, s muntanyosa i boscosa, amb un altura mxima de 562 metres (Ayon Ilias), amb valls frtils i un riu principal que antigament fou conegut com l'Ilissos. L'antiga capital, Imbros, era al nord de l'illa (desprs s'anomen Kastro, en turc Kaleky), per avui s prop de la costa sud-est i el seu nom turc s  mroz. La poblaci s d'uns nou mil habitants, quasi tots turcs (un 4% sn grecs), i la superfcie s de 280 km2. Les seves activitats principals sn la pesca i el turisme.

Imbros fou incorporada a l'imperi persa pel general Otanes al segle VI. El 494 aC Milcades va desembarcar a l'illa i la va ocupar juntament amb Lemnos, que va poblar amb atenencs. Imbros fou aliada d'Atenes a la guerra del Pelopons.

La pau d'Antlcides, que va fer lliures tots els estats grecs, va permetre a Atenes conservar Lemnos, Imbros i Skiros. Els romans, desprs de derrotar Filip V de Macednia, van restituir aquestes illes a Atenes, que havien estat incorporades a Macednia. La flota d'Antoc III el Gran (223 aC-187 aC) va desembarcar a Imbros abans de passar a Skathos. 

Domini rom i bizant, va romandre dins l'Imperi fins el 1387. El 767 fou saquejada per pirates eslaus, que van agafar 2.500 persones de l'illa com a presoners. 

El 1387, l'emperador bizant Joan V Paleleg en va acordar la cessi al seu nt (per la seva mare Maria Paleleg), el genovs Francesc II Gattiluso de Lesbos, juntament amb Tassos, Lemnos i Samotrcia. El 1455 els otomans van ocupar Lesbos, centre del govern dels Gattiluso, i l'illa d'Imbros va negociar la seva submissi a l'Imperi en condicions acceptables que li foren garantides, i aix, el 1456, els Gattiluso van recuperar Lesbos per van haver de reconixer la transferncia de Tassos, Imbros i Samotrcia, que foren incorporades a l'Imperi el 1457. Va romandre en mans dels turcs excepte en alguns moments de les guerres amb Rssia, en qu fou temporalment ocupada pels vaixells russos.

Els grecs la van ocupar el 1912, per la van retornar pel tractat de pau de 1913. El 1920 el tractat de Svres la va adjudicar a Grcia, per els grecs foren derrotats el 1922 a Jnia. Al tractat de Lausana de 1923 foren restitudes a Turquia i la poblaci grega fou exclosa de l'intercanvi de poblacions pactat entre Grcia i Turquia. Es van dotar les illes d'una certa autonomia cultural i de govern intern, per a partir de 1926 el govern turc va incomplir el tractat i va prohibir l'ensenyament en grec. Les terres dels grecs foren expropiades i progressivament s'hi van installar colons turcs. Un penal de presoners turcs d'alta perillositat fou establert a l'illa vers el 1970 i el rgim obert va provocar diversos crims. La poblaci grega ha emigrat i avui hi s molt minoritria.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96301" title="Llista d'asteroides/1501?1600" nonfiltered="3255" processed="3237" dbindex="38548">














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96302" title="Llista d'asteroides/1601?1700" nonfiltered="3256" processed="3238" dbindex="38549">














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96303" title="Llista d'asteroides/1701?1800" nonfiltered="3257" processed="3239" dbindex="38550">














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96305" title="Llista d'asteroides/1801?1900" nonfiltered="3258" processed="3240" dbindex="38551">














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96306" title="Llista d'asteroides/1901?2000" nonfiltered="3259" processed="3241" dbindex="38552">














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96311" title="Llista d'asteroides (2001-3000)" nonfiltered="3260" processed="3242" dbindex="38553">
Llista d'asteroides del 2.001 al 3.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96312" title="Llista d'asteroides (3001-4000)" nonfiltered="3261" processed="3243" dbindex="38554">
Llista d'asteroides del 3.001 al 4.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96313" title="Llista d'asteroides (4001-5000)" nonfiltered="3262" processed="3244" dbindex="38555">
Llista d'asteroides del 4.001 al 5.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96314" title="Llista d'asteroides (5001-6000)" nonfiltered="3263" processed="3245" dbindex="38556">
Llista d'asteroides del 5.001 al 6.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96315" title="Llista d'asteroides (6001-7000)" nonfiltered="3264" processed="3246" dbindex="38557">
Llista d'asteroides del 6.001 al 7.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96316" title="Llista d'asteroides (7001-8000)" nonfiltered="3265" processed="3247" dbindex="38558">
Llista d'asteroides del 7.001 al 8.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96317" title="Llista d'asteroides (8001-9000)" nonfiltered="3266" processed="3248" dbindex="38559">
Llista d'asteroides del 8.001 al 9.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96318" title="Llista d'asteroides (9001-10000)" nonfiltered="3267" processed="3249" dbindex="38560">
Llista d'asteroides del 9.001 al 10.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96319" title="Hussein I de Jordnia" nonfiltered="3268" processed="3250" dbindex="38561">

Hussein bin Talal o Hussein I de Jordnia (en rab:             ) ( Amman, Jordnia 1935 - Rochester, EUA 1999 ), rei de Jordnia entre 1952 i 1999.

Biografia.
Nasqu l'11 d'agost de 1935 sent el fill primer del rei Talal de Jordnia. Desprs de completar els seus estudis secundaris a Jordnia, complet la seva educaci al Victoria College d'Alexandria i a la Harrow School de Londres, per finalitzar els seus estudis militars a l'acadmia anglesa Royal Military Academy Sandhurst.

Ascenci al tron.
El 20 de juliol de 1951 el rei Abdallah I viatj amb el seu nt, Hussein, fins a Jerusalem, on fou assassinat pels trets indiscriminats del coronel Abdallah Tell, antic governador militar de Jerusalem, i el Dr. Musa Aballah Husseini, davant la mesquita d'Al-Aqsa. La tradici explica que Hussein aconsegu salvar-se grcies a una medalla que el seu pare Talal li havia regalat dies abans i que par el tret que anava dirigit a ell. Immediatamenbt Talal I fou coronat rei de Jordnia, per es vei obligat a abdicar un any desprs a conseqncia d'unes condicions mentals febles en favor del seu fill, el prncep Hussein de Jordnia. Aquest fou escollit rei l'11 d'agost de 1952, amb 16 anys d'edat, i entronitzat el 2 de maig de 1953.

Regnat.

Als inicis del seu regant vei com Jordnia romania com un dels santuaris ms importants pels musulmans aix un dels protectorats ms duraders de l'Orient Prxim. Aix mateix estigu marcat pels aconteixements del setembre negre a Jordnia, mitjanant el qual el rei es vei obligat a explusar del pas l'Organitzaci per l'Alliberament de Palestina (OAP).

Durant la Guerra del Golf no s'aline al costat dels Estats Units i la resta del mn rab contra Saddam Hussein, allegant problemes interns poltics (una possible rebeli contra el seu tron).

El 1994 aconsegu un acord amb el ve estat d'Israel per aconseguir establir relacions diplomticques, unes negociacions que s'iniciaren durant la dcada de 1970, desprs de la desfeta del mn rab durant la guerra del Iom Kippur. El 1995 li fou concedit el Premi Prncep d'Astries de la Concrdia pels seus esforos en la consecuci de la pau.

Npcies i descendents.
Casat en primeres npcies el 19 d'abril de 1955 amb Sharifa Dina bint 'Abdu'l-Hamid, cosina tercera del rei Talal. Es separaren el 1956 i divorciaren el 1957. D'aquest matrimoni tingueren una filla.
 la princesa Alia bint Al Hussein de Jordnia (1956).

Casat en segones npcies el 25 de maig de 1961 amb Antoinette Avril Gardiner (Toni Gardiner). Es divorciaren el 1972, i tingueren 4 fills:
 el prncep Abdallah II de Jordnia (1962), rei de Jordnia;
 el prncep Faisal bin al-Hussein de Jordnia (1963). ;
 la princessa Aisha bint Hussein de Jordnia (1968).
 la princesa Zein bint Hussein de Jordnia (1968).

Casat en terceres npcies el 24 de desembre de 1972 amb Alia Baha el-Din Toukan. Morta en un accident d'helicpter el 1977, tingueren 2 fills naturals:
 la princesa Haya bint Hussein de Jordnia (1972), casada amb Mohammed bin Rashid Al Maktoum, emir de Dubai.
 el prncep Ali bin Hussein de Jordnia (1975);
 Abir Muhaisen (1972), adoptat el 1976;

Casat en quartes npcies el 15 de juny de 1978 amb Lisa Najeeb Halaby, convertida a l'Islam amb el nom de Noor de Jordnia. D'aquesta uni nasqueren:

 el prncep Hamzah bin al Hussein de Jordnia (1980);
 el prncep Hashim bin al Hussein de Jordnia (1981);
 la princesa Iman bint Hussein de Jordnia (1983);
 la princesa Raiyah bint Hussein de Jordnia (1986);

Mort.
Hussein I mor el 7 de febrer de 1999 a Rochester, Minnesota, EUA, com a consqncia d'un cncer limftic. Just abans de morir canvi la Constituci jordana per dessignar el seu fill gran, el prncep Abdallah de Jordnia com el seu hereu en substituci del seu germ Hassan.






Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de la Concrdia 1995;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96320" title="Muhammad Fara Hassan, lies Aydid" nonfiltered="3269" processed="3251" dbindex="38562">
Muhammad Fara Hassan, lies Aydid, fou un militar somali que va servir en el regim de Siad Barre a Somlia el 1969. El 1976 es va separar de la seva dona que va marxar als Estats Units amb cinc fills. No gaudia de plena confiana del Partit Socialista Revolucionari Somali (partit nic de Somlia, comunista) i fou enviat com ambaixador a l'ndia.
 
El 1989 Ismael Jimaale, advocat, president del residents del grup de clans Hawiye a Mogadiscio i membre del subclan Abgal, va fundar una secci a Mogadiscio del Congrs de la Somlia Unificada (clandestinament). Jimaale va demanar al general Mohamed Farah Hassan lies Aydid, que estava encara com ambaixador de Somlia a la ndia,  que s'uns al moviment per dirigir les seves forces militars bsicament del subclan Habr Gedir; Aydid va desertar i va acceptar l'oferta.

Desprs d'un any Aydid va convocar a un Congrs de reorganitzaci a Mustahil a la regi del riu Shebelle, en territori etop just desprs de creuar la frontera de Belet Huen (maig i juny de 1990) i al congrs van assistir: una delegaci d'exiliats, un comit del Moviment Nacional Somali front sud, una delegaci de les milcies de Balli Dhuumoodle, una delegaci de milicians establerts a Hanan-Weilood, una delegaci de guerrilles de la regi de Galgadud i Mogadiscio, i independents. El Congrs va elegir a Aydid com a president i es va proposar suprimir els quarters del CSU a Roma i fixar els quarter general a les zones alliberades.
Es van estructurar tres corrents: la primera en torn al general Aydid sota la direcci del Dr. Jimaale, operant a Etipia i progressivament al interior de Somlia; la segona que tenia la seva base a Mogadiscio i incloa membres fundadors del grup; i la tercera, amb seu a Roma, formada pels expatriats.

Les activitats d'Aydid a la zona central i les del Moviment Nacional Somali al nord van aconseguir debilitar al regim de Barre. El desembre de 1990 una revolta popular a Mogadiscio instigada per la secci del CSU a la capital que havia format una petita milcia, va contribuir molt a la caiguda de Barre. Fou aquesta secci de Mogadiscio qui al fugir Barre el gener de 1991 va proclamar a l'empresari hoteler Mohamed Ali Mahdi com a president inter i va provocar la lluita entre les faccions que abans combatien en com. De fet Aydid i Mahdi van formar dos grups separats que es van enfrontar militarment el novembre de 1991 i desprs d'aix Mahdi va convocar un Congrs o conferencia dels seus seguidors (27 a 30 de gener de 1992) en qu Aydid fou destitut com a President i substitut per Mohamed Qanyare Afrah, un home de negocis de Mogadiscio del subclan Murasade dels Hawiye, clan que inicialment havia estat neutral.

El 12 d'agost de 1992, quatre grups es van reunir a Bardera i van formar l'Aliana Nacional Somali (el Moviment Nacional Somali del Sud, la facci del general Aydid del CSU, la facci de Jess de Moviment Patritic de Somlia, i la facci de Nur Aliyou del Moviment Democrtic de Somlia). Aquesta aliana es va assegurar el control de la major part del centre de Somlia, des Galkayo fins prop de la frontera de Kenya.

El 1992-1993 la operaci "Retornar l'esperana" encapalada pels Estats Units, suposadament per portar ajut alimentaria al afamats (que eren principalment de la regi del sud-oest on les forces lleials a Barre havien desorganitzat l'economia) va topar amb l'oposici d'Aydid. Alguns soldats americans van morir en enfrontaments amb els milicians d'Aydid (1993), que va endegar la busca del general. A la missi dels Estats Units (que es va retirar del pas) va seguir l'ONU (1993-1995) que va continuar la busca sense xit. Aydid es va proclamar president de Somlia (15 de juny de 1995) pero sense govern central la proclamaci no tenia cap valor.

Aydid va resultar greument ferit el juliol de 1996 en un enfrontament amb els seguidors del seu lloctinent Osman Ali Atto, i va morir de les ferides el 2 d'agost de 1996. El va substituir el seu fill Hussein lies Aydid, incloent en la presidencia nominal.

 Vegeu tamb: .
Congrs de la Somlia Unificada




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96321" title="Hussein Mohamed Farrah" nonfiltered="3270" processed="3252" dbindex="38563">
Hussein Mohamed Farrah Aydid junior o Hussein Mohamed Farah Aydid junior (o Hussein Mohamed Farrah Aydid, lies Aydid junior)  amb el cognom escrit com a Fara, Farah i Farrah, conegut sovint noms com Hussein Aydid o Hussein lies Aydid, malnom escrit tamb Aidid, (somali Xuseen Maxamed Faarax, en rab               ) s un senyor de la guerra de Somlia fill del fams general i autoproclamat president Muhammad Fara Hassan, lies Aydid. . Va nixer el 16 d'agost de 1962 a Beledweyne.  El 1976 el seu pare es va divorciar de la mare i aquesta i els cinc fills van emigrar a Amrica, al sud de Califrnia, on va estudiar i es va graduar a la Covina High School, a Covina, Califrnia, el 1981.

El 1987 va ingressar a l'acadmia de marines on es va especialitzar com artiller per va deixar el servei actiu al cap de pocs mesos i va passar a la reserva servint a la base de la reserva a Pico Rivera, Califrnia com artiller de bateria B del 14 regiment de marines.   Esdevingu ciutad americ i va romandre als Estats Units fins als 30 anys.

El 1992 Estats Units el va mobilitzar per la missi "Retornar l'Esperana" que es feia a Somlia. Va servir com intrpret (era l'nic marine que parlava somali) i enlla amb el seu pare per a les tres setmanes fou enviat de retorn als Estats Units (gener 1993) per les males relacions amb els americans i l'ONU.

El 1995 va viatjar a Somlia i es va unir al seu pare essent collocat a les mes altes posicions dins l'organitzaci  paterna, el Congrs de la Somlia Unificada-Aliana Nacional Somali. Va participar activament en els combats al sud del pas especialment la conquesta de Baidoa (setembre del 1995). El 2 d'agost del 1996, va morir el seu pare amb  un enfrontament amb milicians del vicepresident del Congrs de la Somlia Unificada, Atto (que tenia la seva prpia milcia) i el dia 4 els caps del clan habar gedir el van nomenar cap del grup i president nominal de Somlia amb noms 33 anys  assolint tamb la direcci de l'Aliana Nacional Somali.

El setembre de 1996 va negociar amb l'ONU sobre aspectes del llegat poltic del seu pare, en l'eventualitat d'una tornada de les forces de pau i l'ajut humanitari  

El 17 de desembre, de 1996, el seu rival Ali Mahdi Mohamed va atacar els seus quarters a Mogadiscio i la lluita va durar cinc dies sense resultats decisius per cap bndol, deixant 135 morts. 

Va participar a la conferncia de Sodere amb el seu rival Ali Mahdi Muhammad  (3 de gener de 1997) que no va arribar a cap acord positiu. El 22 de desembre de 1997, per la declaraci del Caire va renunciar a la presidncia al mateix temps que el seu rival en el primer gest cap a la reconciliaci en 7 anys. 

El 30 de mar de 1998, Ali Mahdi Mohamed i Hussein Aydid van arribar per fi a un acord de pau que establi compartir el poder a Mogadiscio..

El 23 de febrer de 1999 milcies que li eren lleials van matar 60 civils a Baidoa i Daynunay. 

Hussein Aydid no va participar al procs d'Arta (Djibouti) a l'any 2000 que va formar l'Assemblea Nacional de Transici que va nomenar un Govern Nacional de Transici (GNT) , accusing it of "harboring militant Islamist sympathizers." i va formar un govern rival el 2001 anomenat Consell de Reconciliaci i Restauraci de Somlia (CRRS) amb les faccions aliades i altres faccions oposades al GNT.

En aquest temps va advertir al president americ George W. Bush que la companyia somali Al-Barakat tenia vincles amb els terroristes que havien organitzat els atemptats de l'11 de setembre de 2001, per ms tard una comissi de investigaci va determinar que la informaci no era correcte; tamb deia que a Somlia hi havia simpatitzants d' Osama bin Laden i Al-Qaeda. He also "warned that militant Islamist Pakistani proselytizers were active in Mogadishu and other Somali cities and that they have strong links to Al-Itihaad al-Islamiya."

El juliol del 2003, en el marc de la Conferncia Nacional de Reconciliaci Somali a Kenya, el TNG i el CRRS van arribar a un principi d'acord pel qual el TNG acceptava el nombre de parlamentaris proposat pel SRRC i aquest aprovava la inclusi dels politics proposats pel TNG 

Finalment el 2004 va participar al Parlament Federal de Transici i desprs al Govern Federal de Transici (GFT). El 13 de maig del 2005 fou nomenat vice primer ministre del govern i ministre de l'Interior; aquest darrer crrec el va deixar el 7 de febrer de 2007 per assolir la cartera d'habitatge i obres pbliques en la reorganitzaci ministerial feta pel primer ministre Ali Mohamed Ghedi

Les seves milcies foren derrotades pels islamistes de la Uni de Corts Islmiques entre el febrer i el 5 de juny de 2006 quan finalment van ocupar Mogadiscio. Hussein Aydid va fugir cap a Etipia per va poder tornar amb les forces de l'exrcit etop que protegia al GFT, quan aquestes van reconquerir la ciutat (29 de desembre del 2006).  

El 13 de maig del 2007 fou cessat com a vice primer ministre sota l'acusaci de estar inactiu en aquesta responsabilitat. Poc desprs Aydid junior va fugir a Eritrea on va acusar a Etipia de genocidi i va reclamar el final de la ocupaci militar etop . El setembre de 2007 va formar una aliana amb les Corts Islmiques de Somlia, que es va dir Aliana pel Nou Alliberament de Somlia, on se li va concedir a la seva gent el 25% dels crrecs dirigents.

Enllaos externs.
Analysis: Somalia's powerbrokers (en angls);
From Marine to warlord: The strange journey of Hussein Farrah Aidid (en angls);

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96322" title="Aram Khatxaturian" nonfiltered="3271" processed="3253" dbindex="38564">
Aram litx Khatxaturian, en rus s  pa        Xa a yp  , (Tblisi (Gergia), 6 de juny de 1903 - Moscou, 1 de maig de 1978) fou un compositor georgi d'origen armeni.

Biografia.
Son pare, Aram Khatxaturian Eguia, va deixar el seu pas d'origen, Armnia, cap a 1870, establint-se a Tblisi com a enquadernador. Aram era el menor de cinc germans i va comenar a desenvolupar el seu gust per la msica sentint cantussejar a sa mare i escoltant els msics ambulants.

Ms tard, (1912-1921) en el pensionat, va comenar els seus estudis de piano als que va dedicar dos anys, desprs es va decantar per la carrera d'Economia per va prosseguir estudiant piano de manera autnoma. Als onze anys va acudir, per primera vegada, a una representaci d'pera que li va produir un gran impacte i el va deixar fascinat. L'any 1921, va acceptar la invitaci del seu germ que residia a Moscou i en aquesta ciutat va continuar els seus estudis universitaris. Malgrat els seus escassos coneixements de solfeig i piano, va demostrar tant de talent musical que va ser adms en l'Institut Gnesiny on va estudiar violoncel sota la direcci de Mikhal Gnesiny, comenant les classes de composici el 1925. L'any 1929 va inscriure's al Conservatori de Moscou, on va ser alumne de Nikolai Miaskovski, un compositor molt popular de l'poca.

En la dcada de 1930 es va casar amb la compositora i companya d'estudis, Nina Makarov i, el 1951, va passar a ser professor de l'Institut Pedaggic Governamental de Msica Gnesiny. Va mantenir importants debats en el sindicat de compositors el que, ms tard, li reportaria greus denncies sobre algunes de les seues obres per considerar que la seua msica era una  msica formalista , com en el cas de Serguei Prokfiev i Dmitri Xostakvitx. No obstant aix, tots tres compositors van esdevenir els denominats  titans  de la msica sovitica i van assolir reputaci mundial com destacats compositors del Segle XX.

Khatxaturian ja havia compost l'any 1932, un Trio per a clarinet, viol i piano, en qu es reflectia la influncia de Prokfiev, qui el va induir a interpretar-lo a Pars. En 1933 compon una Suite de dansa inspirada en tot tipus de balls: armenis, azerbaidjans, georgians, i en la que es descobreix el seu gust per la msica folklrica. Aix mateix va compondre una Simfonia dedicada al seu pas, amb la que va obtenir el diploma en el conservatori. Aquesta simfonia va ser composta l'any 1935 i est inspirada en la msica occidental i armnia. En aquest mateix any va compondre la msica per a la pellcula Pepo.

A partir d'aquest moment la seua carrera com a compositor va comenar a desenvolupar-se. Va escriure ms de quaranta obres per al cine i el teatre. Dotat d'un excellent sentit meldic, Aram va destacar, sobretot, per les seues composicions per a ballet, i pel seu sentit de l'orquestraci, plena de colorit, melodiosa, sensual i lrica.

Khatxaturian va ser el primer compositor que va integrar la msica moderna i el ballet clssic. Estava convenut que el pblic havia de sentir les mateixes emocions i sensacions que els ballarins tractaven de transmetre. Khatxaturian est considerat com un gran compositor, conegut internacionalment pel seu Concert per a piano i orquestra compost durant la primera etapa de la seua carrera, poca en qu va compondre moltes altres obres que li van fer clebre. El seu temperament, aix com el seu talent musical es posen de manifest en obres tan clebres com el ballet Esprtac el Poema a Stalin i Gayaneh (1942) que inclou la famosa Dansa del Sabre (utilitzada per Billy Wilder en la seua pellcula "Un, dos, tres").

L'any 1948, Khatxaturian va ser acusat pel Comit Central del Partit Comunista de tendncies burgeses i antirevolucionries detectades en les seues composicions. Junt amb ell, van ser tamb denunciats Xostakvitx i Prokfiev. Es va declarar culpable, amb la qual cosa va recuperar la seua notorietat. No obstant aix, una vegada mort Stalin el 1953, va decidir donar a conixer aquesta censura exercida pel govern i la va condemnar pblicament. L'any segent (1954) va ser nomenat  Artista del poble de la Uni Sovitica  i el 1959 va ser guardonat amb el Premi Lenin. Khatxaturian acabar imposant-se com un dels  compositors oficials  de la Uni Sovitica. Va ser professor en el conservatori de Moscou i diputat del Soviet Suprem. 

L'any 1961, va compondre una Sonata per a piano i l'any segent Tres concerts-rapsdia que volia unificar en un nic concert. Durant els ltims anys de la seua vida, Khatxaturian va compondre tres sonates per a violoncel i viola. Aquestes darreres obres han estat interpretades en molt poques ocasions.

s l'autor de l'Himne nacional de l'Armnia sovitica.

Aram Khatxaturian va morir als 65 anys l'1 de maig de 1978.

Obres.
Opus 1: Poema per a piano (1925);
Opus 2: Can de Strolling Ashug, per a violoncel i piano (1925, dedicada a sa mare);
Opus 3: Pea per a violoncel i piano (1925);
Opus 4: Elegia en sol menor, per a violoncel i piano (1925);
Opus 5: Andantino per a piano (1926);
Opus 6: Vals-estudi per a piano (1926);
Opus 7: Pea per a violoncel i piano (1926);
Opus 8: Vals-capritx en do sostingut menor, per a piano (1926);
Opus 9: Dansa en sol menor, per a piano (1926);
Opus 10: Can de bressol, per a viol i piano (1926);
Opus 11: Dansa nm. 1 en si bemoll major, per a viol i piano (1926);
Opus 12: Poema en do bemoll menor, per a piano (1927);
Opus 13: Pantomima, per a obo i piano (1927);
Opus 14: Msica per a l'obra d'A. Paronian  Oncle Bagdasar  (1927);
Opus 15: Msica de G. Sundukian  Khatabala  (1928);
Opus 16: Variacions del tema de  Solveig , per a piano (1928);
Opus 17: Msica per a l'obra d'A. Paronian  El dentista oriental  (1928);
Opus 18: Allegretto per a viol i piano (1929);
Opus 19: Can-poema  En honor dels Ashugs , per a viol i piano (1929);
Opus 20: Marxa de l'exrcit nm. 1, en la bemoll major, per a vents i orquestra (1929);
Opus 21: Marxa de l'exrcit nm. 2, en fa menor, per a vents i orquestra (1930);
Opus 22: Msica per a l'obra d'I. Mikitenko  Una qesti d'honor  (1931);
Opus 23: Quartet de corda (1931);
Opus 24: Toccata en Mi bemoll menor, per a piano (1932);
Opus 25: missa-dansa, per a bayan (1932);
Opus 26: Dos temes folklrics uzbeks, per a vents i orquestra (1932);
Opus 27: Dos temes folklrics armenis, per a vents i orquestra (1932);
Opus 28: Suite per a piano (1932);
Opus 29: Sonata per a viol i piano (1932);
Opus 30: Trio en do menor, per a clarinet en si bemoll, viol i piano (1932);
Opus 31: Dansa nm. 3, per a piano (1933);
Opus 32: Dansa suite per a orquestra (1933);
Opus 33: Msica per a la tragdia de Shakespeare  Macbeth  (1933);
Opus 34: Marxa nm. 3, per a piano (1934);
Opus 35: Simfonia nm. 1 (1934);
Opus 36: Msica per a l'obra de G. Sundukian  El cor iracund  (1935);
Opus 37: Msica per a la pellcula  Pepo  (1935);
Opus 38: Concert per a piano i orquestra en re bemoll major (1936);
Opus 38A: Arranjament per a dos pianos del concert per a Piano en re bemoll major;
Opus 39: Msica per a l'obra de V. Kirshon  El gran dia  (1937);
Opus 40: Msica per a l'obra de N. Nikitin  Bak  (1937);
Opus 41: Poema per a Stalin  Can dels Ashug , per a orquestra i cors mixtos (1937-1938);
Opus 42: Msica per a la pellcula historicorevolucionria  Zangezur  (1938);
Opus 42A: Marxa per a la pellcula  Zangezur , per a vents i orquestra (1938);
Opus 43:  Felicitat , ballet en tres actes (1939);
Opus 44: Msica per a la pellcula  El jard  (1939);
Opus 45: Msica per a la comdia de Lope de Vega  La viuda valenciana  (1940);
Opus 45A: Suite per a la comdia de Lope de Vega  La viuda valenciana , per a orquestra (1940);
Opus 46: Va concertar en re menor, per a viol i orquestra (1940);
Opus 46A: Arranjament del concert per a viol en re menor, per a viol i piano (1940);
Opus 46B: Arranjament del concert per a viol en re menor, per a flauta i orquestra;
Opus 47:  Budionovka , dansa per a piano (1940);
Opus 48: Msica per al drama de Lermontov  Masquerada  (1941);
Opus 48A: Suite per al drama de Lermontov  Masquerada , per a orquestra (1944);
Opus 48B: Suite per al drama de Lermontov  Masquerada , per a piano (1944);
Opus 48C: Nocturn per a viol i piano (1948);
Opus 49: Msica per a la pellcula  Salavat Iulaev  (1941);
Opus 50:  Gayaneh , ballet en quatre actes (1941-1942);
Opus 51: Msica per a l'obra de N. Pogodin  Les campanes del Kremlin  (1942);
Opus 52:   als herois de la Guerra Patritica , marxa en la bemoll major, per a banda de vents (1942);
Opus 53: Suite introductria per al ballet  Gayaneh , per a orquestra (1943);
Opus 54: Segona suite per al ballet  Gayaneh , per a orquestra (1943);
Opus 55: Tercera suite per al ballet  Gayaneh , per a orquestra (1943);
Opus 56: Simfonia nm. 2 en mi menor,  Simfonia amb campanes  (1943);
Opus 57: Msica per a l'obra d'A. Kron  Reconeixement detallat  (1943);
Opus 58: Vals coreogrfic per a piano (1944);
Opus 59: Fantasia de Rssia, temes per a orquestra simfnica (1944);
Opus 60: Himne nacional d'Armnia sovitica, per a cors i orquestra simfnica (1944);
Opus 61: Tres Peces, per a dos pianos (1944);
Opus 62: lbum per a infants, llibre I, per a piano (1947);
Opus 63: Msica per a l'obra V. Shkvarkin  L'ltim dia  (1945);
Opus 64: Msica per a la pellcula  El presoner nm. 217  (1945);
Opus 65: Concert per a violoncel i orquestra (1946);
Opus 66: Tres ries de concert, per a soprano i orquestra (1946);
Opus 67: Simfonia nm. 3  Poema simfnic  (1947);
Opus 68: Msica per a l'obra de M. Aliger  Un conte sobre la veritat  (1947);
Opus 69: Msica per a l'obra d'A. Perventsev  L'encontre meridional  (1947);
Opus 70: Msica per a la pellcula  La qesti russa  (1948);
Opus 71: Oda en Memria de Lenin per a orquestra (1948);
Opus 72: Msica per al documental  Vladimir litx Lenin  (1948-1949);
Opus 73: Msica per a l'obra de S. Mijalkov  Ili Golovin  (1949);
Opus 74: Msica per a la pellcula  La batalla d'Stalingrad  (1949);
Opus 74A: Suite per a la pellcula  La batalla d'Stalingrad , per a orquestra (1949);
Opus 75: Poema Triomfal (poema festiu) en re major, per a orquestra (1950);
Opus 76: Msica per a la pellcula  Ells tenen un pas natal  (1950);
Opus 77: Msica per a la pellcula  Missi secreta  (1950);
Opus 78: Msica para a pellcula  Almirall Ushakov  (1953);
Opus 79: Msica per a la pellcula  Vaixells bombardejant els bastions  (1953);
Opus 80: Msica per a l'obra d'A. Iakobson's  L'ngel protector de Nebraska  (1953);
Opus 81: Msica per a l'obra d'I. Chepurin  Rierol de primavera  (1953);
Opus 82:  Esprtac , ballet en quatre actes (1950-1954);
Opus 82A: Introducci Suite per al ballet  Esprtac  per a orquestra (1955);
Opus 82B: Segona Suite per al ballet  Esprtac  per a orquestra (1955);
Opus 82C: Tercera Suite per al ballet  Esprtac  per a orquestra (1955);
Opus 82D: Imatges simfniques per a les escenes quatre i cinc del ballet  Esprtac  (1955);
Opus 82E: Imatges simfniques per a l'escena nou del ballet  Esprtac  (1955);
Opus 83: Msica per a l'obra de B. Lavrenev  Lermontov  (1954);
Opus 84: Msica per a la tragdia de W. Shakespeare  Macbeth  (1955);
Opus 85: Msica per a la pellcula  Saltanat  (1955);
Opus 86: Msica per a la pellcula  La foguera de la immortalitat  (1956);
Opus 87: Msica per a la pellcula  Otello  (1956);
Opus 87A: Suite per a la pellcula  Otello  per a orquestra (1956);
Opus 88: Oda a l'alegria, cantata per a mezzosoprano, cors mixtos, conjunt de violinistes, conjunt d'arpes i orquestra (1956);
Opus 89:  Gayaneh , ballet en tres actes (1957);
Opus 90: Msica per a la pellcula  El duel  (1957);
Opus 91: Obertura de salutaci, en re bemoll major, per a orquestra (1958);
Opus 92: Msica per a la tragdia de W. Shakespeare  Rei Lear  (1958);
Opus 93: Sonatina en do major, per a piano (1958);
Opus 94: Suite per a la msica de l'obra de Lavrenev  Lermontov , per a orquestra (1959);
Opus 95: Sonata en mi bemoll major per a piano (1961);
Opus 96: Concerto-rapsodia en si bemoll menor, per a viol i orquestra (1961);
Opus 97: Balada per a mare Ptria, per a contrabaix i orquestra (1961);
Opus 98: Msica per a la pellcula  El Tocsin de la pau  (1962);
Opus 99: Concerto-Rapsodia per a violoncel i orquestra (1963);
Opus 100: lbum per a infants, llibre II per a piano (1964-1965);
Opus 101: Recitatius i Fugues per a piano (1966);
Opus 102: Concerto-Rapsodia per a piano i orquestra en re bemoll major (1967);
Opus 102A: Arranjament del Concerto-rapsodia en re bemoll major, per a dos pianos;
Opus 103: Marxa de la milcia sovitica en mi bemoll major (1973);
Opus 104: Sonata-fantasia en do major, per a violoncel sol (1974);
Opus 105: Fanfrries triomfals en fa major, per a trompetes i bateria (1975);
Opus 106: Sonata-monleg, per a viol sol (1975);
Opus 107: Sonata-can, per a viola sola (1976);
Opus 108: Vocalise en do major, per a piano (1978);








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96323" title="Llista d'asteroides (10001-11000)" nonfiltered="3272" processed="3254" dbindex="38565">
Llista d'asteroides del 10.001 al 11.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96324" title="Llista d'asteroides (11001-12000)" nonfiltered="3273" processed="3255" dbindex="38566">
Llista d'asteroides del 11.001 al 12.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96325" title="Llista de batles de Palma" nonfiltered="3274" processed="3256" dbindex="38567">








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96326" title="Llista d'asteroides (12001-13000)" nonfiltered="3275" processed="3257" dbindex="38568">
Llista d'asteroides del 12.001 al 13.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96327" title="Llista d'asteroides (13001-14000)" nonfiltered="3276" processed="3258" dbindex="38569">
Llista d'asteroides del 13.001 al 14.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96328" title="Llista d'asteroides (14001-15000)" nonfiltered="3277" processed="3259" dbindex="38570">
Llista d'asteroides del 14.001 al 15.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96329" title="Llista d'asteroides (15001-16000)" nonfiltered="3278" processed="3260" dbindex="38571">
Llista d'asteroides del 15.001 al 16.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96330" title="Llista d'asteroides (16001-17000)" nonfiltered="3279" processed="3261" dbindex="38572">
Llista d'asteroides del 16.001 al 17.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96331" title="Llista d'asteroides (17001-18000)" nonfiltered="3280" processed="3262" dbindex="38573">
Llista d'asteroides del 17.001 al 18.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96332" title="Llista d'asteroides (18001-19000)" nonfiltered="3281" processed="3263" dbindex="38574">
Llista d'asteroides del 18.001 al 19.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96333" title="Llista d'asteroides (19001-20000)" nonfiltered="3282" processed="3264" dbindex="38575">
Llista d'asteroides del 19.001 al 20.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96338" title="Llista d'asteroides (20001-21000)" nonfiltered="3283" processed="3265" dbindex="38578">
Llista d'asteroides del 20.001 al 21.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96339" title="Llista d'asteroides (21001-22000)" nonfiltered="3284" processed="3266" dbindex="38579">
Llista d'asteroides del 21.001 al 22.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96340" title="Llista d'asteroides (22001-23000)" nonfiltered="3285" processed="3267" dbindex="38580">
Llista d'asteroides del 22.001 al 23.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96341" title="Llista d'asteroides (23001-24000)" nonfiltered="3286" processed="3268" dbindex="38581">
Llista d'asteroides del 23.001 al 24.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96342" title="Llista d'asteroides (24001-25000)" nonfiltered="3287" processed="3269" dbindex="38582">
Llista d'asteroides del 24.001 al 25.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96343" title="Llista d'asteroides (25001-26000)" nonfiltered="3288" processed="3270" dbindex="38583">
Llista d'asteroides del 25.001 al 26.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96344" title="Llista d'asteroides (26001-27000)" nonfiltered="3289" processed="3271" dbindex="38584">
Llista d'asteroides del 26.001 al 27.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96345" title="Llista d'asteroides (27001-28000)" nonfiltered="3290" processed="3272" dbindex="38585">
Llista d'asteroides del 27.001 al 28.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96346" title="Llista d'asteroides (28001-29000)" nonfiltered="3291" processed="3273" dbindex="38586">
Llista d'asteroides del 28.001 al 29.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96347" title="Llista d'asteroides (29001-30000)" nonfiltered="3292" processed="3274" dbindex="38587">
Llista d'asteroides del 29.001 al 30.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96353" title="Abdullahi Yusuf Ahmed" nonfiltered="3293" processed="3275" dbindex="38589">

Abdullahi Yusuf Ahmed (Cabdulaahi Yuusuf Axmed) va nixer el 15 de desembre de 1934 a Galkayo, Puntland, Somlia, en el si del grup de clans Darod. Va ingressar a l'exrcit als anys 60 i va estudiar a Itlia i a la Uni Sovitica. El 1969 amb grau de comandant es va oposar al cop d'estat de Siad Barre i fou empresonat juntament amb el coronel Muhammad Fara Hassan, lies Aydid. Fou alliberat al cap d'un temps i reingressat a l'exrcit on va assolir el grau de coronel.

El 9 d'abril de 1978 un grup d'oficials del grup de clans darod, dirigits pel coronel Muhammad Shaykh Osman va intentar un cop d'estat que va fracassar i en el que Yusuf estava implicat. 17 conspiradors foren detinguts i molts afusellats o empresonats. Els que van poder escapar es van refugiar a Etipia, entre ells Yusuf, i es van unir al moribund Front d'Acci Democrtica Somali, conegut per les sigles SODAF i l'abril de 1979 es va formar el Front de Salvaci Somali en el que el coronel Abdullahi Yusuf Ahmed, l'oficial de ms alta graduaci dels que havien participat al cop d'estat i s'havien escapat, era el lder principal. La seva primera acci armada la va fer amb 50 homes, dels que 39 van morir. Llavors la resta foren incorporats a l'exrcit etop per lluitar contra el Front d'Alliberament de Somlia Occidental.

Fins que no va rebre un suport actiu de Lbia l'organitzaci no va poder realitzar prcticament cap activitat. Amb ajut de Lbia es van poder organitzar atacs a traves de la frontera. Barre va respondre amb la repressi sobre ciutadans del clan majeerteen, incloent la destrucci de pobles sencers.

Yusuf en aquells anys s'inclinava per una aliana amb l'esquerra radical i l'octubre de 1981 el seu partit es va fusionar amb dos grups d'esquerra (amb base al Iemen del Sud), el Partit dels Treballadors Somalis (PTS) i el Front Democrtic per l'Alliberament de Somlia (FDAS), que va originar el Front Democrtic de Salvaci Somali (FDSS). Yusuf no obstant va intentar un poltica de clan dins al grup, on els elements ms esquerrans proposaven una superaci d'aquesta divisi. Progressivament la facci esquerrana fou purgada per Yusuf que a ms a ms va permetre que tropes etops feren incursions a Somlia sota l'aparena de ser membres del FDSS. Aix va provocar que una part de l'organitzaci se sotmets al general Siad Barre i l'organitzaci va quedar desactivada. 

Yusuf es va distanciat dels etops i fou arrestat per aquestos, i el moviment va restar neutral la resta de la guerra. Absent Yusuf, empresonat a Addis Abeba, el 1988 el general Mohamed Abshir Musa, va assolir el control de l'organitzaci; per quant Yusuf fou alliberat el 1991 va recuperar la direcci immediatament tot i que Abshir Musa va romandre com a president al capdavant d'una facci. Abshir Musa fou cap de la policia amb el darrer govern democrtic abans de 1969 per va dimitir per una disputa amb el govern i desprs del cop d'estat Barre, va ser empresonat, fugint a l'estranger al ser alliberat. Yusuf va reorganitzar el moviment amb suport del nou govern etop i va alliberar algunes zones del centre-nord de Somlia, establint-se com a senyor de guerra local.

A l'abril del 1992 Yusuf i la facci d'Abshir Musa al seu moviment es van aliar al s del govern inter d'Ali Mahdi del Congres de la Somlia Unificada, entre ambdues i amb el Front Nacional Somali, lleial a Barre, i es van enfrontar a les milcies del general Aydid, de l'altra facci del Congrs de la Somlia Unificada, que havia format amb altres tres grups l'Aliana Nacional Somali.

Les milcies de Yusuf es va fer amb el control de les provncies de Bari, Nugal, i part de la regi de Mudug, sota la direcci nominal del general Mohamed Abshir Musa com a president per amb Yusuf com a home fort, dominant tant en els territoris del subclan majeerteen dels darod com en els dels subclans warsangeli i dhulbahante dels darod i altres subclans menors com els hinjinleh, magdleh, turyer, yibir, i tomal. Com que els majeerteens, warsangelis, i dhulbahantes sn tots descendents d'Harti (dins del grup darod, i eren descendents ms propers entre ells que entre altres subclans con els ogadenis i els marehans) aquest conjunt fou conegut com els hartis.

EL 1993 les milcies de Yusuf es van enfrontar amb grups islamistes que es van apoderar d'algunes ciutats i llogarets temporalment per va aconseguir expulsar-los cap a Somaliland on es van apoderar del port de Las Qoray.

El 1998 Yusuf dominava clarament el Puntland i s'havia imposat militarment a l'oposici del clan majeerteen encapalada per Musa Boqor, el sold tradicional dels majeerteen. Yusuf tenia el suport del president Meles Zenawi d'Etipia i es decantava cada vegada ms per la regionalitzaci. Els clans harti (a Hobyo i Bari) i majeerteen (a Bari) van iniciar negociacions amb ell el 25 de febrer de 1998, i si van afegir l'Uni Democrtica Nacional Somali i el Partit Unit Somali (PUS), basats en els subclans darods. Es va proclamar l'Estat de Puntland (23 de juliol de 1998) del que Yusuf fou nomenat president, amb l'oposici de Musa Boqor i d'Abshir Musa.

Yusuf no va tardar en prohibir els partits. L'oposici d'Abshir Musa va poder ser controlat sota amenaces, i Boqor Musa es va retirar; un altre opositor, Abdirizak Haji Hussein, primer ministre de Somlia entre 1964 i 1967, es va haver d'exiliar. La reivindicaci de Sool i Sanaag, controlades per Somaliland per habitades en bona part pel clan darod, i les quals que havien enviat delegats a la conferencia constitucional, va provocar tensions amb Somaliland, que el 1999 va portar a enfrontaments armats. La part oriental dels dos districtes va quedar en mans de les milcies de Puntland.

El 27 de juny de 2001, tres dies abans d'acabar el seu mandat, Yusuf es va fer investir per un segon mandat per la cambra de representants, on tenia majoria. Per el seu opositor Jama Ali Jama, contrari a l'autonomia, el va acusar de cometre frau de llei. El Tribunal suprem li va donar ra i Yusuf fou destitut a l'acabar el mandat, i proclamat interinament president el jutge de la cort suprema Yusuf Haji Nur fins que fora elegit un nou president. Yusuf es va retirar a Galkacyo i va acusar als seus enemics de cop d'estat. El 4 de juliol va jurar el seu crrec (segon mandat) i va mobilitzar a la seva gent a Mudug, Sool i Sanaag (i part de Nugal), que li donaven suport. Bari no li donava suport i es mantenia neutral. El 14 de novembre de 2001 el conservador Ali Jama fou elegit president amb un suport encobert de l'organitzaci islmica local Al-Itihaad al-Islamiya (Unitat Islmica), sospitosa segons els Estats Units de ser membres d'Al-Qaeda i declarada organitzaci terrorista. El nou president va entrar en contacte amb el GNT de Mogadiscio.

Pocs dies desprs Yusuf va conquerir Garowe i Ali Jama es va establir a Bossaso que fou ocupada tamb per Yusuf el 8 de maig del 2002. Ali Jama va romandre rebel fins el 17 de maig de 2003 quant es va acordar la pau i un repartiment de carteres entre ambdues forces. A finals d'any les forces de Puntland van atacar la regi de Sool, que en la seva major part estava controlada per Somaliland. La capital regional Las Anod, fou ocupada. D'altra banda l'influencia de Yusuf a Mudug era gran i s'estenia cap al sud a les zones dominades pel clan hawiye.

El 10 d'octubre del 2004 Yusuf fou elegit president de Somlia amb un mandat fins el 2009, i va deixar la presidncia de Puntland al vicepresident Abdi Hashi, fins que el 8 de gener del 2005 fou elegit president Mohammud Musse Hersi, lies Adde.

El seu govern s'havia d'establir a Mogadiscio per motius de seguretat i els recels de Yusuf no ho aconsellaven. Abdullahi Yusuf es va establir a Jowhar (juliol del 2005) procedent de Bosaso. Les forcen en conflicte, eren a ms del propi Yusuf i la seva facci del Front Democrtic de Salvaci de Somlia i l'administraci regional del Puntland, les segents: 

La facci de Sharif Hassan Sheikh Adan amb suport d'una aliana de senyors de la guerra de Mogadiscio en la que els principals sn: Mohammed Qanyare Affra (del Congrs de la Somlia Unificada), Umas Finish (del Congrs de la Somlia Unificada-Aliana de Salvaci de Somlia), Omar Mohamed (del Congrs de la Somlia Unificada-Aliana de Salvaci Somali-facci Omar Mohamed) i Osman Ali Atto (del Congrs de la Somlia Unificada-Aliana de Salvaci Somali-facci Atto, ara dins l'Aliana Nacional Somali, i que havia estat un antic lloctinent de Muhammad Fara Hassan, lies Aydid  per del que s'havia separat uns anys).

Les forces de l'antic Consell de Reconciliaci i Restauraci de Somlia (integrat per l'administraci regional del Baix Shabelle Shabeellaha Hoose dirigida per Yusuf Indhaade, l'administraci regional de Shabeellaha Dhexe, l'Aliana de la Vall del Juba dirigida pel coronel Bare Hirale, l'Exrcit de Resistncia Rahanweyn dirigit per Mohamed Nur Sharidadud, una facci del Moviment Democrtic Somali/Exrcit de la Resistncia Rahanweyn a Somlia del Sud-oest dirigida per Mohamed Ibrahim Habsade, el Moviment Patritic Somali (facci Consell), i l'CSU-ASS (Congrs de la Somlia Unificada-Aliana de Salvaci de Somlia, facci de Musa Sudi Yalahow) . D'aquest grup eren part tamb el president dissident del FDSS, general Abshir Musa, i el seu aliat Jama Ali Jama, els senyors de la guerra Ali Dheere i Rer Ahmad, i Abdinur Ahmed Darman, del Partit de la Repblica de Somlia Unida. ;

El Congrs de la Somlia Unificada-Aliana Nacional Somali de Hussein Aydidi junior.

Tamb cal esmentar al general Morgan del Moviment Patritic Somali, les milcies dels subclans dabare i luway, una aliana de subclans marehan dirigida per Harwaseme Rer Hasan i Habar Yaqub, les milcies dels subclans abgaal, warsangeli, wabudam, murusade, duduble, galjeel, jalele, gare, saad, seleeban, i altres subclans marehan.

Avanat el 2005 els tres caps rahanweyn que es disputaven el poder a l'Exrcit de Resistncia Rahanweyn es van reconciliar i finalment el president Yusuf es va poder installar a la ciutat de Baidoa junt amb el primer ministre (10 de febrer del 2006) i es va acordar que en aquesta ciutat es reuniria el parlament que abans es reunia a Kenya per motius de seguretat. 

El 2006 la Uni de Corts Islmiques dominava els districtes de Diinsoor i Buur Hakaba (recapturats temporalment un parell de vegades per les forces del GFT, sense poder-ne mantenir el control) i el govern i els rahanweyn dominaven els districtes de Baidoa i Qansax Dheere. Desprs de la conquesta de Mogadisci (5 de juny) i de jowhar  (14 de juny) els islamistes eren davant de Baidoa. Yusuf es va haver de retirar cap al seu feu de Galkacyo del nord, a l'extrem dus (sud-oest) de Puntland. Baidoa finalment fou atacada el 20 de desembre per les corts, provocant la intervenci etop; amb aquest suport, les forces del Govern Federal de Transici, principalment els rahanweyn, van derrotar els islamistes i els van rebutjar (batalla de Baidoa). Yusuf va poder tornar a Baidoa el gener del 2007. El govern federal va anar perdent posicions el 2007 i a l'agost del 2008 va perdre la important ciutat de Kismaayo. Ja han comenat els moviments per succeir a Yusuf que acaba el seu mandat el 2009.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96356" title="Llista d'asteroides (30001-31000)" nonfiltered="3294" processed="3276" dbindex="38591">
Llista d'asteroides del 30.001 al 31.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96357" title="Llista d'asteroides (31001-32000)" nonfiltered="3295" processed="3277" dbindex="38592">
Llista d'asteroides del 31.001 al 32.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96358" title="Llista d'asteroides (32001-33000)" nonfiltered="3296" processed="3278" dbindex="38593">
Llista d'asteroides del 32.001 al 33.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96360" title="Llista d'asteroides (33001-34000)" nonfiltered="3297" processed="3279" dbindex="38594">
Llista d'asteroides del 33.001 al 34.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.

Llista d'asteroides del 33.001 al 34.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96361" title="Llista d'asteroides (34001-35000)" nonfiltered="3298" processed="3280" dbindex="38595">
Llista d'asteroides del 34.001 al 35.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96362" title="Llista d'asteroides (35001-36000)" nonfiltered="3299" processed="3281" dbindex="38596">
Llista d'asteroides del 35.001 al 36.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96363" title="Llista d'asteroides (36001-37000)" nonfiltered="3300" processed="3282" dbindex="38597">
Llista d'asteroides del 36.001 al 37.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96364" title="Llista d'asteroides (37001-38000)" nonfiltered="3301" processed="3283" dbindex="38598">
Llista d'asteroides del 37.001 al 38.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96365" title="Llista d'asteroides (38001-39000)" nonfiltered="3302" processed="3284" dbindex="38599">
Llista d'asteroides del 38.001 al 39.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96366" title="Llista d'asteroides (39001-40000)" nonfiltered="3303" processed="3285" dbindex="38600">
Llista d'asteroides del 39.001 al 40.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96367" title="Llista d'asteroides (40001-41000)" nonfiltered="3304" processed="3286" dbindex="38601">
Llista d'asteroides del 40.001 al 41.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96368" title="Llista d'asteroides (41001-42000)" nonfiltered="3305" processed="3287" dbindex="38602">
Llista d'asteroides del 41.001 al 42.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96369" title="Llista d'asteroides (42001-43000)" nonfiltered="3306" processed="3288" dbindex="38603">
Llista d'asteroides del 42.001 al 43.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96370" title="Llista d'asteroides (43001-44000)" nonfiltered="3307" processed="3289" dbindex="38604">
Llista d'asteroides del 43.001 al 44.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96371" title="Llista d'asteroides (44001-45000)" nonfiltered="3308" processed="3290" dbindex="38605">
Llista d'asteroides del 44.001 al 45.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96372" title="Llista d'asteroides (45001-46000)" nonfiltered="3309" processed="3291" dbindex="38606">
Llista d'asteroides del 45.001 al 46.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96373" title="Llista d'asteroides (46001-47000)" nonfiltered="3310" processed="3292" dbindex="38607">
Llista d'asteroides del 46.001 al 47.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96374" title="Llista d'asteroides (47001-48000)" nonfiltered="3311" processed="3293" dbindex="38608">
Llista d'asteroides del 47.001 al 48.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96375" title="Llista d'asteroides (48001-49000)" nonfiltered="3312" processed="3294" dbindex="38609">
Llista d'asteroides del 48.001 al 49.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96376" title="Llista d'asteroides (49001-50000)" nonfiltered="3313" processed="3295" dbindex="38610">
Llista d'asteroides del 49.001 al 50.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96377" title="Llista d'asteroides (50001-51000)" nonfiltered="3314" processed="3296" dbindex="38611">
Llista d'asteroides del 50.001 al 51.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96378" title="Llista d'asteroides (51001-52000)" nonfiltered="3315" processed="3297" dbindex="38612">
Llista d'asteroides del 51.001 al 52.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96379" title="Llista d'asteroides (52001-53000)" nonfiltered="3316" processed="3298" dbindex="38613">
Llista d'asteroides del 52.001 al 53.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96384" title="Morr (mirsincia)" nonfiltered="3317" processed="3299" dbindex="38615">


El morr o anagall (Anagallis arvensis) s una planta menuda de la famlia de les Primulcies, que presenta petites flors taronges o blaves. Estudis recents de biologia molecular indiquen que tot el gnere Anagallis hauria d'inclore's a la familia Myrsinaceae. 

s molt comuna a tota Europa i s generalment considerada una mala herba. 

Les tiges fan aproximadament 45 cm de llargada i s'estenen pel sl. Les fulles sssils creixen oposades. Les petites flors taronja creixen des de primavera fins a tardor.

La subespcie Anagallis arvensis ssp. foemina t les flors blaves. Molts botnics la consideren una espcie a part, anomenada Anagallis foemina.

Galeria d'imatges.


Notes.



Enllaos externs.
 Herbari Virtual de les Illes Balears;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96385" title="Ali Mahdi Muhammad" nonfiltered="3318" processed="3300" dbindex="38616">
Ali Mahdi Muhammad (escrit alternativament tamb com Muhammad Ali Mahdi, Mohamed Ali Mahdi, Muhamad Ali Mahdi, Ali Mahdi Muhamad, i Ali Mahdi Mohamed) s un poltic somali. Va nixer el 1934. D'una famlia benestant, es va dedicar a negocis de l'hoteleria i es va oposar al president Siad Barre per interessos personals i de clan (s membre del grup de clans hawiye sub clan abgaal). 

Com un dels caps principal de la milcia dels hawiye a Mogadiscio formada per la secci a la capital del Congrs de la Somlia Unificada, en fugir Barre el 27 de gener de 1991 es va autoproclamar president el 28 de gener de 1991 abans de l'arribada dels caps d'altres milcies i faccions. Nominalment fou president inter fins el 21 de juliol de 1991, i desprs mantingu la presidncia nominal fins a la formaci del Consell Nacional de Salvaci el 3 de gener de 1997 del que fou part. Va renunicar al crrec presidencial, fora nominal, el 22 de desembre de 1997 per la declaraci del Caire.

Fou cap de la facci del Congres de la Somlia Unificada que va portar el seu nom fins el 1992, i desprs fou coneguda con Congrs de la Somlia Unificada-Aliana de Salvaci de Somlia

Va renunciar al crrec de president el 22 de desembre de 1997 per la declaraci de El Caire. Encara que va conservar un milcia i fou candidat presidncia el 26 d'agost del 2000, va obtenir noms 123 vots a la primera ronda (5,11%) i no es va presentar a la segona (amb tres candidats) ni per tant a la tercera on fou elegit Abdiqassim Salad Hassan, i en endavant va passar a un segon pla vivint a Mogadiscio (excepte del juny al desembre del 2006) com a persona privada dedicat als seus negocis.

 Vegeu tamb .
 Aliana de Salvaci de Somlia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96387" title="Eslavnia" nonfiltered="3319" processed="3301" dbindex="38618">
Eslavnia (en croat: Slavonija) s una regi geogrfica i histrica a la Crocia oriental. s una frtil comarca agrcola i forestal  que est delimitada pel riu Drava al nord, el riu Sava al sud, i el riu Danubi a l'est.

Histria recent.
Quan Crocia declarava la seva independncia el 1991, els serbis de Krajina proclamaven el seu propi estat amb porcions d'Eslavnia oriental i occidental com les ciutats d'Osijek, Vinkovci, upanja, Vukovar, Ilok i Baranja. Aquesta part de Krajina es barrejava tnicament amb una majoria croata relativa que comport una amarga baralla durant la guerra. La porci occidental incloa l'rea al voltant d'Oku ani i la majoria de la muntanya de Psunj. El maig de 1995, la regi occidental tornava sota el control croat amb l'Operaci Tempesta (Oluja en croat). El 1998 l'est es reintegrava a Crocia.

Ancdotes.
Glas Slavonije s un diari local d'Eslavnia, a Crocia controlat per Branimir Glava, un poltic conservador d'Osijek. 
		  	



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96390" title="Rapa de frare" nonfiltered="3320" processed="3302" dbindex="38619">

La rapa de frare (Arisarum vulgare) s una planta de la famlia de les alismatals. El seu nom popular s degut a la forma que t l'espata.

s molt abundant als indrets humits i ombrvols.

Enllaos externs.
 Herbari Virtual de les Illes Balears;
 Flora d'Algaida;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96391" title="Declaraci de la Riera d'Argentona" nonfiltered="3321" processed="3303" dbindex="38620">

La Declaraci de la Riera d'Argentona s un text acordat per 8 municipis de la comarca d'el Maresme, i signat el 20 de juliol de 2006, que fa referncia a la voluntat d'aquests municipis d'afrontar plegats el desenvolupament estratgic de l'rea geogrfica de la Riera d'Argentona. Aix, el text assenyala les qestions claus en matria mediambiental, d'infraestructures, econmiques i socials que la zona ha de planificar i desenvolupar. La declaraci va ser signada al Sal de Pedra de l'Ajuntament Vell d'Argentona pels alcaldes d'Argentona, Cabrera de Mar, Dosrius, Matar, rrius, Cabrils, Sant Andreu de Llavaneres i Vilassar de Mar.

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96392" title="Llista d'asteroides (53001-54000)" nonfiltered="3322" processed="3304" dbindex="38621">
Llista d'asteroides del 53.001 al 54.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96393" title="Llista d'asteroides (54001-55000)" nonfiltered="3323" processed="3305" dbindex="38622">
Llista d'asteroides del 54.001 al 55.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96394" title="Llista d'asteroides (55001-56000)" nonfiltered="3324" processed="3306" dbindex="38623">
Llista d'asteroides del 55.001 al 56.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96395" title="Llista d'asteroides (56001-57000)" nonfiltered="3325" processed="3307" dbindex="38624">
Llista d'asteroides del 56.001 al 57.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96396" title="Llista d'asteroides (57001-58000)" nonfiltered="3326" processed="3308" dbindex="38625">
Llista d'asteroides del 57.001 al 58.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96398" title="Llista d'asteroides (58001-59000)" nonfiltered="3327" processed="3309" dbindex="38626">
Llista d'asteroides del 58.001 al 59.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96399" title="Llista d'asteroides (59001-60000)" nonfiltered="3328" processed="3310" dbindex="38627">
Llista d'asteroides del 59.001 al 60.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96400" title="Llista d'asteroides (60001-61000)" nonfiltered="3329" processed="3311" dbindex="38628">
Llista d'asteroides del 60.001 al 61.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96401" title="Llista d'asteroides (61001-62000)" nonfiltered="3330" processed="3312" dbindex="38629">
Llista d'asteroides del 61.001 al 62.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96402" title="Llista d'asteroides (62001-63000)" nonfiltered="3331" processed="3313" dbindex="38630">
Llista d'asteroides del 62.001 al 63.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un nmero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96403" title="Llista d'asteroides (63001-64000)" nonfiltered="3332" processed="3314" dbindex="38631">
Llista d'asteroides del 63.001 al 64.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96404" title="Llista d'asteroides (64001-65000)" nonfiltered="3333" processed="3315" dbindex="38632">
Llista d'asteroides del 64.001 al 65.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96405" title="Llista d'asteroides (65001-66000)" nonfiltered="3334" processed="3316" dbindex="38633">
Llista d'asteroides del 65.001 al 66.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 65001 65100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 65101 65200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 65201 65300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 65301 65400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 65401 65500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 65501 65600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 65601 65700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 65701 65800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 65801 65900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 65901 66000 edit
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96406" title="Llista d'asteroides/65001?65100" nonfiltered="3335" processed="3317" dbindex="38634">

|-
| 65001 Teodorescu ||  || 9 de gener, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 65002 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65003 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65004 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65005 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65006 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65007 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65008 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65009 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65010 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65011 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65012 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65013 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65014 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65015 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65016 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65017 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65018 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65019 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65020 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65021 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65022 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65023 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65024 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65025 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65026 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65027 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65028 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65029 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65030 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65031 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65032 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65033 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65034 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65035 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65036 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65037 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65038 - ||  || 14 de gener, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 65039 - ||  || 14 de gener, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 65040 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65041 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65042 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65043 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65044 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65045 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65046 - ||  || 13 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65047 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65048 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65049 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65050 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65051 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65052 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65053 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65054 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65055 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65056 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65057 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65058 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65059 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65060 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65061 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65062 - ||  || 5 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65063 - ||  || 5 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65064 - ||  || 6 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65065 - ||  || 7 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 65066 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65067 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65068 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65069 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65070 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65071 - ||  || 9 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65072 - ||  || 10 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65073 - ||  || 10 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65074 - ||  || 10 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65075 - ||  || 12 de gener, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65076 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65077 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65078 - ||  || 18 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 65079 - ||  || 18 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65080 - ||  || 18 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65081 - ||  || 19 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65082 - ||  || 18 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65083 - ||  || 19 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65084 - ||  || 19 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65085 - ||  || 22 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65086 - ||  || 25 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65087 - ||  || 22 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65088 - ||  || 23 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65089 - ||  || 26 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65090 - ||  || 23 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65091 - || 2002 CF || 1 de febrer, 2002 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 65092 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 65093 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65094 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65095 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65096 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65097 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65098 - ||  || 4 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65099 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 65100 Birtwhistle ||  || 8 de febrer, 2002 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96407" title="Llista d'asteroides/65101?65200" nonfiltered="3336" processed="3318" dbindex="38635">

|-
| 65101 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 65102 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65103 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65104 - ||  || 4 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65105 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65106 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65107 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65108 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65109 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65110 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65111 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 65112 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65113 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 65114 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 65115 - ||  || 12 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 65116 - ||  || 12 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 65117 - ||  || 12 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 65118 - ||  || 12 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 65119 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65120 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65121 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65122 - ||  || 13 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65123 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65124 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65125 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65126 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65127 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65128 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65129 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65130 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65131 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65132 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65133 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65134 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65135 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65136 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65137 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65138 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65139 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65140 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65141 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65142 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65143 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65144 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65145 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65146 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65147 - ||  || 15 de febrer, 2002 || Uccle || E. W. Elst, H. Debehogne
|-
| 65148 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 65149 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65150 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65151 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65152 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65153 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65154 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65155 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65156 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65157 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65158 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65159 Sprowls ||  || 14 de febrer, 2002 || Cordell-Lorenz || D. T. Durig
|-
| 65160 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65161 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65162 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65163 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65164 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65165 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65166 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65167 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65168 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65169 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65170 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65171 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65172 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65173 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65174 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65175 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65176 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65177 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65178 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65179 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65180 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65181 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 65182 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65183 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65184 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65185 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65186 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65187 - ||  || 13 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65188 - ||  || 15 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65189 - ||  || 15 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65190 - ||  || 15 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65191 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 65192 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 65193 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65194 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65195 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65196 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65197 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65198 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65199 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65200 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96408" title="Llista d'asteroides/65201?65300" nonfiltered="3337" processed="3319" dbindex="38636">

|-
| 65201 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65202 - ||  || 15 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65203 - || 2002 DU || 17 de febrer, 2002 || Needville || Needville
|-
| 65204 - ||  || 22 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65205 - ||  || 24 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65206 - ||  || 24 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65207 - ||  || 16 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65208 - ||  || 19 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65209 - ||  || 20 de febrer, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 65210 - || 2002 EG || 2 de mar, 2002 || Uccle || E. W. Elst, H. Debehogne
|-
| 65211 - ||  || 6 de mar, 2002 || Ond ejov || P. Kunirk
|-
| 65212 - ||  || 5 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65213 - ||  || 12 de mar, 2002 || Nogales || Tenagra II
|-
| 65214 - ||  || 14 de mar, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 65215 - ||  || 3 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 65216 - ||  || 5 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65217 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65218 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65219 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 65220 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 65221 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 65222 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65223 - ||  || 11 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65224 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65225 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65226 - ||  || 11 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 65227 - ||  || 11 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 65228 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65229 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65230 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65231 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65232 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65233 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65234 - ||  || 14 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65235 - ||  || 11 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65236 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65237 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65238 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65239 - ||  || 6 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65240 - ||  || 9 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 65241 - ||  || 9 de mar, 2002 || Catalina || CSS
|-
| 65242 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 65243 - ||  || 10 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65244 - ||  || 12 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 65245 - ||  || 12 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 65246 - ||  || 14 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65247 - || 2002 FR || 18 de mar, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 65248 - ||  || 20 de mar, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 65249 - ||  || 20 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65250 - ||  || 16 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65251 - ||  || 16 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65252 - ||  || 19 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65253 - ||  || 20 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65254 - ||  || 20 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65255 - ||  || 20 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65256 - ||  || 20 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 65257 - ||  || 23 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65258 - ||  || 30 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65259 - || 2002 GP || 3 d'abril, 2002 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 65260 - ||  || 6 d'abril, 2002 || Emerald Lane || L. Ball
|-
| 65261 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65262 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65263 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65264 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65265 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65266 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65267 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 65268 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65269 - ||  || 2 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65270 - ||  || 3 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65271 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65272 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 65273 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65274 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 65275 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 65276 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65277 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65278 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65279 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65280 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65281 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65282 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65283 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65284 - ||  || 16 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65285 - ||  || 16 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65286 - ||  || 21 d'abril, 2002 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 65287 - ||  || 22 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65288 - ||  || 21 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65289 - || 2002 JX || 3 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 65290 - ||  || 5 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65291 - ||  || 6 de maig, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 65292 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65293 - ||  || 7 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65294 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65295 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65296 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65297 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65298 - ||  || 9 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65299 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65300 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96409" title="Llista d'asteroides/65301?65400" nonfiltered="3338" processed="3320" dbindex="38637">

|-
| 65301 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65302 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65303 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65304 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65305 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65306 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65307 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65308 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65309 - ||  || 10 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65310 - ||  || 7 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65311 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65312 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65313 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65314 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65315 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65316 - ||  || 10 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65317 - ||  || 10 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65318 - ||  || 11 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65319 - ||  || 7 de maig, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 65320 - ||  || 8 de maig, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 65321 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65322 - || 2002 KS || 16 de maig, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 65323 - ||  || 16 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65324 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65325 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65326 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65327 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65328 - ||  || 8 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65329 - ||  || 8 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65330 - ||  || 5 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65331 - ||  || 9 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65332 - ||  || 4 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65333 - ||  || 10 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65334 - ||  || 10 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65335 - ||  || 3 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65336 - ||  || 3 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65337 - ||  || 17 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65338 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65339 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65340 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65341 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65342 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65343 - ||  || 5 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65344 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65345 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65346 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65347 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65348 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65349 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65350 - ||  || 14 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65351 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65352 - ||  || 14 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65353 - ||  || 14 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65354 - ||  || 15 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65355 - ||  || 14 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65356 - ||  || 5 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65357 Antoniucci ||  || 12 de juliol, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 65358 - || 2002 OS || 17 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65359 - ||  || 22 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65360 - ||  || 22 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65361 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65362 - ||  || 22 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65363 Ruthanna ||  || 7 d'agost, 2002 || Needville || J. Dellinger
|-
| 65364 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65365 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65366 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65367 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65368 - ||  || 4 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65369 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65370 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65371 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65372 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65373 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65374 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65375 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65376 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65377 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 65378 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65379 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65380 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65381 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 65382 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65383 - ||  || 15 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65384 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65385 - || 2002 QW || 16 d'agost, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65386 - ||  || 20 d'agost, 2002 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 65387 - ||  || 30 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65388 - ||  || 30 d'agost, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 65389 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 65390 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 65391 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 65392 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 65393 - ||  || 3 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 65394 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65395 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65396 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 65397 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 65398 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65399 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65400 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96410" title="Llista d'asteroides/65401?65500" nonfiltered="3339" processed="3321" dbindex="38638">

|-
| 65401 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65402 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65403 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65404 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65405 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65406 - ||  || 7 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65407 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 65408 - ||  || 11 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 65409 - ||  || 15 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 65410 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65411 - ||  || 28 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 65412 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65413 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65414 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65415 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65416 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65417 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65418 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65419 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65420 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65421 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 65422 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65423 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65424 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65425 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65426 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65427 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65428 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65429 - ||  || 11 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65430 - ||  || 14 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65431 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65432 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65433 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65434 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 65435 - ||  || 8 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 65436 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65437 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65438 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65439 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65440 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65441 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65442 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65443 - ||  || 15 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65444 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65445 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65446 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65447 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65448 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65449 - ||  || 4 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 65450 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65451 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 65452 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65453 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 65454 - ||  || 8 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65455 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65456 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65457 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65458 - ||  || 11 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65459 - ||  || 24 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 65460 - ||  || 27 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 65461 - ||  || 28 de novembre, 2002 || Fountain Hills || Fountain Hills
|-
| 65462 - ||  || 1 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65463 - ||  || 1 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65464 - ||  || 2 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65465 - ||  || 2 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65466 - ||  || 2 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65467 - ||  || 7 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65468 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65469 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65470 - ||  || 8 de desembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 65471 - ||  || 27 de desembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 65472 - ||  || 30 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65473 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 65474 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 65475 - ||  || 4 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 65476 - ||  || 4 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 65477 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 65478 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 65479 - ||  || 10 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 65480 - ||  || 26 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 65481 - ||  || 28 de gener, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65482 - ||  || 28 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 65483 - ||  || 31 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 65484 - ||  || 30 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 65485 - ||  || 2 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 65486 - ||  || 8 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 65487 - ||  || 9 de febrer, 2003 || La Silla || R. Michelsen, G. Masi
|-
| 65488 - ||  || 22 de febrer, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 65489 - ||  || 22 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 65490 - || 2062 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65491 - || 2084 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65492 - || 2104 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65493 - || 2119 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65494 - || 2123 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65495 - || 2200 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65496 - || 2211 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65497 - || 2606 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65498 - || 2647 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65499 - || 2650 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65500 - || 2759 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96411" title="Llista d'asteroides/65601?65700" nonfiltered="3340" processed="3322" dbindex="38639">

|-
| 65601 - || 3159 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65602 - || 3192 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65603 - || 3229 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65604 - || 3235 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65605 - || 3245 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65606 - || 3315 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65607 - || 3360 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65608 - || 3441 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65609 - || 3445 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65610 - || 3470 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65611 - || 3498 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65612 - || 3564 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65613 - || 3923 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65614 - || 4096 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65615 - || 4163 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65616 - || 4165 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65617 - || 4172 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65618 - || 4217 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65619 - || 4218 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65620 - || 4238 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65621 - || 4247 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65622 - || 4287 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65623 - || 4297 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65624 - || 4347 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65625 - || 4377 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65626 - || 5052 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65627 - || 5090 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65628 - || 5098 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65629 - || 5118 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65630 - || 5134 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65631 - || 5143 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65632 - || 5177 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65633 - || 5291 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65634 - || 5644 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65635 - ||  || 12 de mar, 1977 || Kiso || H. Kosai, K. Hurukawa
|-
| 65636 - ||  || 24 de juny, 1979 || Siding Spring || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 65637 - ||  || 14 de novembre, 1979 || Nauchnyj || L. V. Zhuravleva
|-
| 65638 - ||  || 28 de febrer, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 65639 - ||  || 28 de febrer, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 65640 - ||  || 28 de febrer, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 65641 - ||  || 28 de febrer, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 65642 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 65643 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 65644 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 65645 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 65646 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 65647 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 65648 - ||  || 7 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 65649 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 65650 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 65651 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 65652 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 65653 - ||  || 7 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 65654 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 65655 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 65656 - ||  || 1 de setembre, 1981 || La Silla || H. Debehogne
|-
| 65657 Hube ||  || 16 d'agost, 1982 || Siding Spring || A. Lowe
|-
| 65658 - ||  || 20 d'octubre, 1982 || Nauchnyj || L. G. Karachkina
|-
| 65659 - || 1983 XE || 1 de desembre, 1983 || Anderson Mesa || E. Bowell
|-
| 65660 - ||  || 14 d'agost, 1985 || Caussols || CERGA
|-
| 65661 - ||  || 1 de novembre, 1985 || La Silla || R. M. West
|-
| 65662 - ||  || 26 d'agost, 1986 || La Silla || H. Debehogne
|-
| 65663 - ||  || 29 d'agost, 1986 || La Silla || H. Debehogne
|-
| 65664 - ||  || 4 de setembre, 1986 || La Silla || H. Debehogne
|-
| 65665 - ||  || 9 de setembre, 1986 || La Silla || H. Debehogne
|-
| 65666 - || 1987 RU || 12 de setembre, 1987 || La Silla || H. Debehogne
|-
| 65667 - ||  || 30 de setembre, 1987 || Brorfelde || P. Jensen
|-
| 65668 - ||  || 14 de gener, 1988 || Kle  || A. Mrkos
|-
| 65669 - ||  || 13 de febrer, 1988 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65670 - ||  || 13 de febrer, 1988 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65671 - ||  || 22 de febrer, 1988 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 65672 - || 1988 QD || 16 d'agost, 1988 || Palomar || C. S. Shoemaker
|-
| 65673 - ||  || 1 de setembre, 1988 || La Silla || H. Debehogne
|-
| 65674 - || 1988 SM || 29 de setembre, 1988 || Siding Spring || M. Hartley
|-
| 65675 Mohr-Gruber ||  || 11 de gener, 1989 || Tautenburg Observatory || F. Brngen
|-
| 65676 - ||  || 4 de febrer, 1989 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65677 - ||  || 1 de mar, 1989 || Yorii || M. Arai, H. Mori
|-
| 65678 - ||  || 26 de setembre, 1989 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65679 - || 1989 UQ || 26 d'octubre, 1989 || Caussols || C. Pollas
|-
| 65680 - ||  || 2 de mar, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65681 - ||  || 2 de mar, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65682 - ||  || 24 d'agost, 1990 || Palomar || H. E. Holt
|-
| 65683 - ||  || 29 d'agost, 1990 || Palomar || H. E. Holt
|-
| 65684 - ||  || 29 d'agost, 1990 || Palomar || H. E. Holt
|-
| 65685 Behring ||  || 10 d'octubre, 1990 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-
| 65686 - ||  || 14 d'octubre, 1990 || Kle  || A. Mrkos
|-
| 65687 - ||  || 12 de novembre, 1990 || Kushiro || S. Ueda, H. Kaneda
|-
| 65688 - ||  || 13 de novembre, 1990 || Palomar || C. S. Shoemaker
|-
| 65689 - ||  || 16 de novembre, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65690 - || 1991 DG || 20 de febrer, 1991 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 65691 - ||  || 7 d'agost, 1991 || Palomar || H. E. Holt
|-
| 65692 - ||  || 12 de setembre, 1991 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-
| 65693 - ||  || 4 de setembre, 1991 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65694 Franzrosenzweig ||  || 10 de setembre, 1991 || Tautenburg Observatory || F. Brngen
|-
| 65695 - ||  || 29 de setembre, 1991 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65696 Pierrehenry ||  || 6 d'octubre, 1991 || Palomar || A. Lowe
|-
| 65697 Paulandrew ||  || 6 d'octubre, 1991 || Palomar || A. Lowe
|-
| 65698 Emmarochelle ||  || 6 d'octubre, 1991 || Palomar || A. Lowe
|-
| 65699 - ||  || 2 de novembre, 1991 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65700 - ||  || 9 de novembre, 1991 || La Silla || E. W. Elst
|-









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96412" title="Llista d'asteroides/65701?65800" nonfiltered="3341" processed="3323" dbindex="38640">

|-
| 65701 - ||  || 30 de gener, 1992 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65702 - ||  || 1 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 65703 - ||  || 1 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 65704 - ||  || 1 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 65705 - ||  || 4 d'abril, 1992 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65706 - || 1992 NA || 1 de juliol, 1992 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 65707 - ||  || 8 d'agost, 1992 || Caussols || E. W. Elst
|-
| 65708 Ehrlich ||  || 4 de setembre, 1992 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-
| 65709 - ||  || 2 de setembre, 1992 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65710 - ||  || 2 de setembre, 1992 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65711 - ||  || 2 de setembre, 1992 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65712 - ||  || 24 de setembre, 1992 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-
| 65713 - ||  || 19 d'octubre, 1992 || Kushiro || S. Ueda, H. Kaneda
|-
| 65714 - || 1992 VR || 2 de novembre, 1992 || Kushiro || S. Ueda, H. Kaneda
|-
| 65715 - ||  || 16 de novembre, 1992 || Kushiro || S. Ueda, H. Kaneda
|-
| 65716 - ||  || 25 de gener, 1993 || Geisei || T. Seki
|-
| 65717 - ||  || 31 de gener, 1993 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 65718 - || 1993 FL || 23 de mar, 1993 || Lake Tekapo || A. C. Gilmore, P. M. Kilmartin
|-
| 65719 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 65720 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 65721 - ||  || 21 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 65722 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 65723 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 65724 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 65725 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 65726 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 65727 - ||  || 21 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 65728 - ||  || 26 de mar, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65729 - || 1993 JQ || 14 de maig, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65730 - ||  || 14 de juny, 1993 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 65731 - ||  || 20 de juliol, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65732 - ||  || 20 de juliol, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65733 - || 1993 PC || 15 d'agost, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65734 - ||  || 15 d'agost, 1993 || Caussols || E. W. Elst
|-
| 65735 - ||  || 18 d'agost, 1993 || Caussols || E. W. Elst
|-
| 65736 - ||  || 20 d'agost, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65737 - ||  || 15 de setembre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65738 - ||  || 14 de setembre, 1993 || La Silla || H. Debehogne, E. W. Elst
|-
| 65739 - ||  || 16 de setembre, 1993 || La Silla || H. Debehogne, E. W. Elst
|-
| 65740 - ||  || 15 d'octubre, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65741 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65742 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65743 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65744 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65745 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65746 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65747 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65748 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65749 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65750 - ||  || 20 d'octubre, 1993 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 65751 - ||  || 19 de gener, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65752 - ||  || 7 de febrer, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65753 - ||  || 8 de febrer, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65754 - ||  || 8 de febrer, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65755 - ||  || 8 de mar, 1994 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 65756 - ||  || 5 de mar, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65757 - || 1994 FV || 21 de mar, 1994 || Siding Spring || G. J. Garradd
|-
| 65758 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65759 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65760 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65761 - || 1994 RA || 1 de setembre, 1994 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 65762 - || 1994 RG || 4 de setembre, 1994 || Stroncone || Stroncone
|-
| 65763 - ||  || 12 de setembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65764 - ||  || 13 d'octubre, 1994 || Kiyosato || S. Otomo
|-
| 65765 - ||  || 25 d'octubre, 1994 || Kushiro || S. Ueda, H. Kaneda
|-
| 65766 - ||  || 27 de novembre, 1994 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 65767 - ||  || 29 de gener, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65768 - ||  || 24 de febrer, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65769 Mahalia ||  || 4 de mar, 1995 || Tautenburg Observatory || F. Brngen
|-
| 65770 - ||  || 28 de maig, 1995 || Bologna || Osservatorio San Vittore
|-
| 65771 - ||  || 25 de maig, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65772 - ||  || 22 de juny, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65773 - ||  || 22 de juliol, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65774 - ||  || 22 de juliol, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65775 - ||  || 18 de setembre, 1995 || Kuma Kogen || A. Nakamura
|-
| 65776 - ||  || 20 de setembre, 1995 || Kitami || K. Endate, K. Watanabe
|-
| 65777 - ||  || 19 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65778 - ||  || 21 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65779 - ||  || 26 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65780 - ||  || 14 d'octubre, 1995 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 65781 - ||  || 14 d'octubre, 1995 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 65782 - || 1995 UG || 16 d'octubre, 1995 || Nachi-Katsuura || Y. Shimizu, T. Urata
|-
| 65783 - || 1995 UK || 17 d'octubre, 1995 || Yatsuka || H. Abe
|-
| 65784 - ||  || 20 d'octubre, 1995 || Nanyo || T. Okuni
|-
| 65785 - ||  || 26 d'octubre, 1995 || Colleverde || V. S. Casulli
|-
| 65786 - ||  || 28 d'octubre, 1995 || Kitami || K. Endate, K. Watanabe
|-
| 65787 - ||  || 17 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65788 - ||  || 19 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65789 - ||  || 19 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65790 - ||  || 20 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65791 - ||  || 28 d'octubre, 1995 || Kitami || K. Endate, K. Watanabe
|-
| 65792 - ||  || 18 de novembre, 1995 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 65793 - ||  || 21 de novembre, 1995 || Kle  || Kle 
|-
| 65794 - ||  || 18 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65795 - ||  || 19 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65796 - ||  || 15 de desembre, 1995 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 65797 - || 1995 YL || 19 de desembre, 1995 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 65798 - ||  || 16 de desembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65799 - ||  || 18 de desembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65800 - ||  || 19 de desembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96413" title="Llista d'asteroides/65501?65600" nonfiltered="3342" processed="3324" dbindex="38641">

|-
| 65501 - || 2766 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65502 - || 2856 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65503 - || 3028 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65504 - || 3544 P-L || 17 d'octubre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65505 - || 4085 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65506 - || 4102 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65507 - || 4151 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65508 - || 4179 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65509 - || 4186 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65510 - || 4241 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65511 - || 4243 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65512 - || 4246 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65513 - || 4258 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65514 - || 4270 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65515 - || 4712 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65516 - || 4726 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65517 - || 4759 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65518 - || 4838 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65519 - || 4853 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65520 - || 4857 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65521 - || 4894 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65522 - || 5570 P-L || 22 d'octubre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65523 - || 5578 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65524 - || 5585 P-L || 22 d'octubre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65525 - || 6052 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65526 - || 6075 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65527 - || 6099 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65528 - || 6118 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65529 - || 6200 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65530 - || 6216 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65531 - || 6296 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65532 - || 6389 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65533 - || 6592 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65534 - || 6711 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65535 - || 6773 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65536 - || 6826 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65537 - || 6855 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65538 - || 7561 P-L || 17 d'octubre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65539 - || 7562 P-L || 17 d'octubre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65540 - || 7628 P-L || 17 d'octubre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65541 - || 9593 P-L || 17 d'octubre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65542 - || 1143 T-1 || 25 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65543 - || 1223 T-1 || 25 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65544 - || 2233 T-1 || 25 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65545 - || 2235 T-1 || 25 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65546 - || 3256 T-1 || 26 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65547 - || 3337 T-1 || 26 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65548 - || 4311 T-1 || 26 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65549 - || 4869 T-1 || 13 de maig, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65550 - || 1062 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65551 - || 1206 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65552 - || 1261 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65553 - || 1297 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65554 - || 1350 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65555 - || 1464 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65556 - || 1541 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65557 - || 1606 T-2 || 24 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65558 - || 1611 T-2 || 24 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65559 - || 2065 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65560 - || 2175 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65561 - || 2195 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65562 - || 2219 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65563 - || 2238 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65564 - || 2264 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65565 - || 2300 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65566 - || 3022 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65567 - || 3039 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65568 - || 3105 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65569 - || 3127 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65570 - || 3139 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65571 - || 3165 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65572 - || 3173 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65573 - || 3203 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65574 - || 3229 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65575 - || 3245 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65576 - || 3277 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65577 - || 3324 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65578 - || 4137 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65579 - || 4173 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65580 - || 4181 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65581 - || 4275 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65582 - || 4362 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65583 Theoklymenos || 4646 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65584 - || 5051 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65585 - || 5064 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65586 - || 5160 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65587 - || 1033 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65588 - || 1086 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65589 - || 1122 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65590 Archeptolemos || 1305 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65591 - || 2147 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65592 - || 2155 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65593 - || 2375 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65594 - || 2396 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65595 - || 2430 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65596 - || 3033 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65597 - || 3047 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65598 - || 3059 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65599 - || 3079 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 65600 - || 3121 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96414" title="Llista d'asteroides/65801?65900" nonfiltered="3343" processed="3325" dbindex="38642">

|-
| 65801 - ||  || 12 de gener, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65802 - ||  || 27 de gener, 1996 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 65803 Didymos || 1996 GT || 11 d'abril, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65804 - ||  || 18 d'abril, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65805 - ||  || 17 d'abril, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65806 - ||  || 18 d'abril, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65807 - ||  || 13 de maig, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65808 - ||  || 14 de juny, 1996 || Haleakala || NEAT
|-
| 65809 - ||  || 13 de setembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65810 - ||  || 5 de setembre, 1996 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 65811 - ||  || 13 de setembre, 1996 || La Silla || Uppsala-DLR Trojan Survey
|-
| 65812 - ||  || 30 de setembre, 1996 || Stroncone || A. Vagnozzi
|-
| 65813 - ||  || 7 d'octubre, 1996 || Catalina Station || T. B. Spahr
|-
| 65814 - ||  || 9 d'octubre, 1996 || Haleakala || NEAT
|-
| 65815 - ||  || 4 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65816 - ||  || 7 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65817 - ||  || 10 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65818 - ||  || 8 d'octubre, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65819 - ||  || 8 d'octubre, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65820 - ||  || 8 d'octubre, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65821 - ||  || 30 d'octubre, 1996 || Colleverde || V. S. Casulli
|-
| 65822 - ||  || 14 de novembre, 1996 || Oohira || T. Urata
|-
| 65823 - ||  || 4 de novembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65824 - ||  || 4 de novembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65825 - ||  || 7 de novembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65826 - ||  || 11 de novembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65827 - ||  || 4 de novembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65828 - ||  || 1 de novembre, 1996 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 65829 - ||  || 26 de novembre, 1996 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 65830 - || 1996 XA || 1 de desembre, 1996 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 65831 - ||  || 6 de desembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65832 - ||  || 7 de desembre, 1996 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 65833 - ||  || 7 de desembre, 1996 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 65834 - ||  || 1 de desembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65835 - ||  || 2 de desembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65836 - ||  || 10 de desembre, 1996 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 65837 - ||  || 5 de desembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65838 - ||  || 8 de desembre, 1996 || Chichibu || N. Sato
|-
| 65839 - ||  || 12 de desembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65840 - ||  || 6 de gener, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 65841 - ||  || 2 de gener, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65842 - ||  || 4 de gener, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 65843 - ||  || 12 de gener, 1997 || Haleakala || NEAT
|-
| 65844 - ||  || 12 de gener, 1997 || Haleakala || NEAT
|-
| 65845 - ||  || 14 de gener, 1997 || Campo Imperatore || A. Boattini, A. Di Paola
|-
| 65846 - ||  || 30 de gener, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 65847 - ||  || 31 de gener, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65848 - ||  || 30 de gener, 1997 || Cima Ekar || U. Munari, M. Tombelli
|-
| 65849 - ||  || 1 de febrer, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65850 - ||  || 7 de febrer, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 65851 - ||  || 4 de mar, 1997 || Modra || A. Gald, A. Pravda
|-
| 65852 - ||  || 7 de mar, 1997 || Bologna || Osservatorio San Vittore
|-
| 65853 - ||  || 5 de mar, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 65854 - ||  || 7 de mar, 1997 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 65855 - ||  || 8 d'abril, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65856 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 65857 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 65858 - ||  || 6 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 65859 - ||  || 9 d'abril, 1997 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65860 - ||  || 30 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 65861 - ||  || 1 de maig, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 65862 - ||  || 3 de maig, 1997 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65863 - ||  || 28 de maig, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65864 - || 1997 OT || 27 de juliol, 1997 || Caussols || ODAS
|-
| 65865 - ||  || 31 de juliol, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65866 - ||  || 10 d'agost, 1997 || Rand || G. R. Viscome
|-
| 65867 - ||  || 25 d'agost, 1997 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 65868 - ||  || 8 de setembre, 1997 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 65869 - ||  || 30 de setembre, 1997 || Nanyo || T. Okuni
|-
| 65870 - ||  || 30 d'octubre, 1997 || Haleakala || NEAT
|-
| 65871 - ||  || 28 d'octubre, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 65872 - ||  || 1 de novembre, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 65873 - ||  || 24 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65874 - ||  || 24 de novembre, 1997 || Nachi-Katsuura || Y. Shimizu, T. Urata
|-
| 65875 - ||  || 23 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65876 - ||  || 29 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65877 - ||  || 4 de desembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 65878 - ||  || 5 de desembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 65879 - ||  || 21 de desembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 65880 - ||  || 21 de desembre, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 65881 - ||  || 25 de desembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 65882 - ||  || 28 de desembre, 1997 || Stroncone || Stroncone
|-
| 65883 - ||  || 31 de desembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 65884 - ||  || 29 de desembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65885 Lubenow ||  || 27 de desembre, 1997 || Anderson Mesa || M. W. Buie
|-
| 65886 - || 1998 AM || 5 de gener, 1998 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 65887 - ||  || 5 de gener, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 65888 - ||  || 18 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65889 - ||  || 23 de gener, 1998 || Zeno || T. Stafford
|-
| 65890 - ||  || 26 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65891 - ||  || 28 de gener, 1998 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 65892 - ||  || 28 de gener, 1998 || Bdoin || P. Antonini
|-
| 65893 - ||  || 31 de gener, 1998 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 65894 - ||  || 30 de gener, 1998 || Geisei || T. Seki
|-
| 65895 - || 1998 CP || 3 de febrer, 1998 || Kle  || M. Tich, Z. Moravec
|-
| 65896 - ||  || 1 de febrer, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 65897 - ||  || 22 de febrer, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 65898 - ||  || 22 de febrer, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 65899 - ||  || 23 de febrer, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65900 - ||  || 23 de febrer, 1998 || Haleakala || NEAT
|-









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96415" title="Llista d'asteroides/65901?66000" nonfiltered="3344" processed="3326" dbindex="38643">

|-
| 65901 - ||  || 22 de febrer, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65902 - ||  || 23 de febrer, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65903 - ||  || 23 de febrer, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65904 - ||  || 26 de febrer, 1998 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 65905 - ||  || 2 de mar, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 65906 - ||  || 3 de mar, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65907 - ||  || 1 de mar, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65908 - || 1998 FQ || 18 de mar, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65909 - ||  || 25 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65910 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65911 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65912 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65913 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65914 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65915 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65916 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65917 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65918 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65919 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65920 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65921 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65922 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65923 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65924 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65925 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65926 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65927 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65928 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65929 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65930 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65931 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65932 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65933 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65934 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65935 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65936 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65937 - ||  || 26 de mar, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 65938 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65939 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65940 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65941 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65942 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65943 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65944 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65945 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65946 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65947 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65948 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65949 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65950 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65951 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65952 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65953 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65954 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65955 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65956 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65957 - ||  || 26 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65958 - ||  || 4 d'abril, 1998 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 65959 - ||  || 2 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65960 - ||  || 2 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65961 - ||  || 18 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65962 - ||  || 18 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65963 - ||  || 22 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65964 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 65965 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65966 - ||  || 24 d'abril, 1998 || Stroncone || Stroncone
|-
| 65967 - ||  || 17 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65968 - ||  || 18 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65969 - ||  || 18 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65970 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65971 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65972 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 65973 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65974 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65975 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65976 - ||  || 25 d'abril, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 65977 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65978 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65979 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65980 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65981 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65982 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65983 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65984 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65985 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65986 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65987 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65988 - ||  || 18 de maig, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 65989 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65990 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65991 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65992 - ||  || 23 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65993 - ||  || 23 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65994 - ||  || 23 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65995 - ||  || 23 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65996 - ||  || 24 de juny, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65997 - ||  || 24 de juny, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 65998 - ||  || 28 de juny, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 65999 - || 1998 ND || 1 de juliol, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 66000 - ||  || 20 de juliol, 1998 || San Marcello || A. Boattini, M. Tombelli
|-









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96416" title="Llista d'asteroides (66001-67000)" nonfiltered="3345" processed="3327" dbindex="38644">
Llista d'asteroides del 66.001 al 67.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 66001 66100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 66101 66200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 66201 66300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 66301 66400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 66401 66500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 66501 66600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 66601 66700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 66701 66800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 66801 66900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 66901 67000 edit
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96417" title="Siad Barre" nonfiltered="3346" processed="3328" dbindex="38645">

Muhammad Siad Barre (o Muhammad Siyad Barre) en somali Maxamed Siyaad Barre (Ganane, 1917 - Lagos, Nigria, 2 de gener de 1995), fou un militar i poltic somali, membre del subclan marehan del grup de clans darod.

El 1941 va ingressar a la policia colonial. El 1950 va ingressar a la acadmia militar. Va estudiar a Itlia i va exercir diversos crrecs. El 1966 fou nomenat comandant en cap de l'exrcit.

El 15 d'octubre de 1969 es va concertar una aliana establerta entre poltics i militars somalis dels subclans marehan, ogadeni i dhulbahante del grup de clans darod, coneguda per aliana MOD, que va assolir el poder per mitj d'un cop d'estat (21 d'octubre). Si b alguns dels militars eren comunistes, altres van donar suport al cop d'estat per lleialtat de clan. Siad Barre fou nomenat president del Consell Revolucionari i els partits poltics foren prohibits.

Barre va establir un regim comunista que va suposar un avan en rees com l'educaci (va introduir un nou alfabet amb carcters llatins) i la sanitat per no va poder eliminar la cultura de clans.  La base naval de Berbera fou concedida a la Uni Sovitica. El 1974 fou president de torn de l'Organitzaci de la Unitat Africana (1974-1975).  El 1976 va fundar el Partit Socialista Revolucionari de Somlia, com a partit nic amb el monopoli del poder poltic, de marcada tendncia comunista prosovitica.

El 1977, degut al conflicte intern a Etipia on la monarquia havia estat enderrocada, va donar suport al Front d'Alliberament de Somlia Occidental, un petit grup guerriller del clan ogadeni, que reclamava la separaci de l'Ogaden d'Etipia i la seva uni a Somlia, al que va donar subministraments, i va enviar al exrcit somali a lluitar al seu costat dominant amb poc temps casi tot l'Ogaden; per els sovitics i cubans es van decantar pel nou lder etop, Menguistu Haile Mariam, i  van derrotar els somalis. 

Aquesta derrota va provocar un intent de cop d'estat dels subclans del grup darod oposats als ogadenis i marehan, l'abril de 1979, intent que fou sufocat. Barre es va acostar des llavors al Estats Units als que va concedir la base de Berbera (1980) per deu anys, i va buscar aliances amb Arbia Saudita i Lbia.  Els majeerteen i harti (sota cobert del Front Democrtic de Salvaci de Somlia) es van revoltar el 1982 dirigits per antics oficials de l'exrcit que havien participat en el cop, i en resposta es va exercir una forta repressi sobre els majeerteen, en la que va tenir part destacada el seu gendre, el general Morgan, tot i que era del subclan majeerteen.

Del 1982 al 1988 Somlia i Etipia van lliurar una constant guerra fronterera que va acabar amb un acord de pau (3 d'abril de 1988) pel qual Somlia deixava d'ajudar al Front d'Alliberament de Somlia Oriental i Etipia al Moviment Nacional Somali (organitzaci del grup de clans issaq) i al Front Democrtic de Salvaci de Somlia, el que va provocar l'oposici del subclan ogadeni.  El 1989 el Moviment Nacional Somali, que havia sortit de les seves bases a Etipia, va ocupar bona part del nord oest del pas que va dominar parcialment, per l'exrcit somali va intervenir massivament i va recuperar la zona (1989-1990), destacant altre cop el seu gendre Morgan en la repressi, especialment a Hargeisa, durament bombardejada.

L'aixecament del grup hawiye, combinat amb la pressi de majeerteen i harti i dels issaq, va acabar minant l'exrcit, que a finals de 1990 ja noms tenia el suport dels membres del subclan marehan. A meitats de gener de 1991, quant els hawiye eren a 100 km de la capital, Barre va anunciar el retorn al multipartidisme, per ja era massa tard i el 27 de gener, amb les milcies hawiye a la vora del palau presidencial, Barre va fugir a Kenya. Ali Mahdi Muhammad d'un subclan dels hawiye, es va proclamar president provisional en nom del Congrs de la Somlia Unificada, que no el va acceptar ja que el su lder era Muhammad Fara Hassan, lies Aydid, antic militar i ambaixador.

Barre va fugir a Gabarharrey i de all a Kenya, i va tractar de reorganitzar les seves tropes amb la collaboraci del Front Nacional Somali, la milcia del subclan marehan que s'havia format sota la direcci dels seus lleials i de la que per un temps va agafar la presidencia el seu gendre el general Muhammad Siyad Hersi, lies Morgan; Barre va entrar altra cop al pas. La primavera del 1992 va establir la seva residencia a Baidoa, per fou derrotat per la milcia del subclan habar gedir dels hawiye dirigida per Muhammad Fara Hassan, lies Aydid, amb ajut dels rahanweyn, i va haver d'evacuar Baidoa cap a les seves posicions al Jubaland. 

En aquest moment donava ja alguns smptomes de senilitat i va quedar apartat de la direcci poltica i militar, retirant-se a Kenya des on es va traslladar a Nigria, on va morir el 2 de gener de 1995.
VCegeu tamb.
Hangash;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96420" title="Llista d'asteroides/66001?66100" nonfiltered="3347" processed="3329" dbindex="38648">

|-
| 66001 - ||  || 17 de juliol, 1998 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 66002 - ||  || 29 de juliol, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 66003 - ||  || 20 de juliol, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 66004 - ||  || 26 de juliol, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 66005 - ||  || 22 de juliol, 1998 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 66006 - ||  || 26 de juliol, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 66007 - || 1998 PO || 3 d'agost, 1998 || Mallorca || A. Lpez
|-
| 66008 - ||  || 20 d'agost, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 66009 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66010 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66011 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66012 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66013 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66014 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66015 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66016 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66017 - ||  || 26 d'agost, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 66018 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66019 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66020 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66021 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66022 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66023 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66024 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66025 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66026 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66027 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66028 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66029 - ||  || 23 d'agost, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 66030 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66031 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66032 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66033 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66034 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66035 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66036 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66037 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66038 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66039 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66040 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66041 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66042 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66043 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66044 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66045 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66046 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66047 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66048 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66049 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66050 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66051 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66052 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66053 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66054 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66055 - ||  || 28 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66056 - ||  || 19 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66057 - ||  || 19 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66058 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66059 - ||  || 26 d'agost, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 66060 - ||  || 26 d'agost, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 66061 - ||  || 26 d'agost, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 66062 - ||  || 10 de setembre, 1998 || Vinjan Observatory || Vinjan Observatory
|-
| 66063 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66064 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66065 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66066 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66067 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66068 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66069 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66070 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66071 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66072 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66073 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66074 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66075 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66076 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66077 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66078 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66079 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66080 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66081 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66082 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66083 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66084 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66085 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66086 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66087 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66088 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66089 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66090 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66091 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66092 - || 1998 SD || 16 de setembre, 1998 || Catalina || CSS
|-
| 66093 - || 1998 SG || 16 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66094 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 66095 - ||  || 20 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66096 - ||  || 20 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66097 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 66098 - ||  || 23 de setembre, 1998 || Catalina || CSS
|-
| 66099 - ||  || 23 de setembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 66100 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96421" title="Llista d'asteroides/66101?66200" nonfiltered="3348" processed="3330" dbindex="38649">

|-
| 66101 - ||  || 23 de setembre, 1998 || Vinjan Observatory || Vinjan Observatory
|-
| 66102 - ||  || 23 de setembre, 1998 || Vinjan Observatory || Vinjan Observatory
|-
| 66103 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 66104 - ||  || 19 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 66105 - ||  || 22 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 66106 - ||  || 22 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 66107 - ||  || 24 de setembre, 1998 || Catalina || CSS
|-
| 66108 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66109 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66110 - ||  || 21 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66111 - ||  || 23 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66112 - ||  || 25 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66113 - ||  || 16 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 66114 - ||  || 19 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66115 - ||  || 19 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66116 - ||  || 19 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66117 - ||  || 21 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66118 - ||  || 21 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 66119 - ||  || 21 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 66120 - ||  || 21 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 66121 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66122 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66123 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66124 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66125 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66126 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66127 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66128 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66129 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66130 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66131 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66132 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66133 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66134 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66135 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66136 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66137 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66138 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66139 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66140 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66141 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66142 - ||  || 20 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 66143 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66144 - ||  || 18 de setembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 66145 - || 1998 TM || 10 d'octubre, 1998 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 66146 - ||  || 13 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66147 - ||  || 12 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66148 - ||  || 12 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66149 - ||  || 14 d'octubre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 66150 - || 1998 UF || 17 d'octubre, 1998 || Catalina || CSS
|-
| 66151 - || 1998 UL || 16 d'octubre, 1998 || Ond ejov || P. Pravec
|-
| 66152 - || 1998 UU || 16 d'octubre, 1998 || Catalina || CSS
|-
| 66153 - || 1998 UV || 16 d'octubre, 1998 || Catalina || CSS
|-
| 66154 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66155 - ||  || 18 d'octubre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 66156 - ||  || 18 d'octubre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 66157 - ||  || 18 d'octubre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 66158 - ||  || 18 d'octubre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 66159 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66160 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66161 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66162 - ||  || 18 d'octubre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 66163 - || 1998 VB || 7 de novembre, 1998 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 66164 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66165 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66166 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66167 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66168 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66169 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66170 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66171 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66172 - ||  || 14 de novembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 66173 - ||  || 11 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66174 - ||  || 14 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66175 - ||  || 20 de novembre, 1998 || Mallorca || A. Lpez, R. Pacheco
|-
| 66176 - ||  || 18 de novembre, 1998 || Catalina || CSS
|-
| 66177 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 66178 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66179 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66180 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66181 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66182 - ||  || 18 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66183 - ||  || 23 de novembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 66184 - ||  || 9 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66185 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66186 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66187 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66188 - ||  || 15 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 66189 - ||  || 12 de desembre, 1998 || Mrida || O. A. Naranjo
|-
| 66190 - ||  || 22 de desembre, 1998 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 66191 - ||  || 19 de desembre, 1998 || Uenohara || N. Kawasato
|-
| 66192 - ||  || 18 de desembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 66193 - ||  || 13 de gener, 1999 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 66194 - ||  || 14 de gener, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 66195 - ||  || 14 de gener, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66196 - ||  || 13 de gener, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 66197 - ||  || 20 de gener, 1999 || Caussols || ODAS
|-
| 66198 - ||  || 20 de gener, 1999 || Caussols || ODAS
|-
| 66199 - ||  || 24 de gener, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 66200 - ||  || 20 de gener, 1999 || Caussols || ODAS
|-









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96422" title="Llista d'asteroides/66201?66300" nonfiltered="3349" processed="3331" dbindex="38650">

|-
| 66201 - ||  || 16 de gener, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66202 - ||  || 16 de gener, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66203 - ||  || 18 de gener, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66204 - ||  || 28 de gener, 1999 || Gekko || T. Kagawa
|-
| 66205 - ||  || 16 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66206 - ||  || 19 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66207 Carpi ||  || 6 de febrer, 1999 || Cavezzo || Cavezzo
|-
| 66208 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66209 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Uenohara || N. Kawasato
|-
| 66210 - ||  || 15 de febrer, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 66211 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66212 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66213 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66214 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66215 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66216 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66217 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66218 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66219 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66220 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66221 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66222 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66223 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66224 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66225 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66226 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66227 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66228 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66229 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66230 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66231 - ||  || 11 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66232 - ||  || 8 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66233 - ||  || 14 de febrer, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 66234 - ||  || 9 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66235 - || 1999 ET || 6 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66236 - ||  || 14 de mar, 1999 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 66237 - ||  || 13 de mar, 1999 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 66238 - || 1999 FZ || 17 de mar, 1999 || Caussols || ODAS
|-
| 66239 - ||  || 16 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66240 - ||  || 20 de mar, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 66241 - ||  || 23 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66242 - ||  || 23 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66243 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66244 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66245 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66246 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66247 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66248 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66249 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66250 - || 1999 GZ || 4 d'abril, 1999 || San Marcello || M. Tombelli, A. Boattini
|-
| 66251 - ||  || 7 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66252 - ||  || 6 d'abril, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 66253 - ||  || 9 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66254 - ||  || 15 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66255 - ||  || 7 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66256 - ||  || 12 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66257 - ||  || 12 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66258 - ||  || 6 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66259 - ||  || 7 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66260 - ||  || 7 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66261 - ||  || 12 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66262 - ||  || 10 d'abril, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 66263 - ||  || 12 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66264 - || 1999 HR || 18 d'abril, 1999 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 66265 - ||  || 19 d'abril, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66266 - ||  || 17 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66267 - ||  || 8 de maig, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66268 - ||  || 7 de maig, 1999 || Nachi-Katsuura || Y. Shimizu, T. Urata
|-
| 66269 - ||  || 6 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66270 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66271 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66272 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66273 - ||  || 13 de maig, 1999 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 66274 - ||  || 14 de maig, 1999 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 66275 - ||  || 15 de maig, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 66276 - ||  || 7 de maig, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66277 - ||  || 14 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66278 - ||  || 9 de maig, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 66279 - ||  || 12 de maig, 1999 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 66280 - ||  || 14 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66281 - ||  || 14 de maig, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66282 - ||  || 9 de maig, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 66283 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66284 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66285 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66286 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66287 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66288 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66289 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66290 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66291 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66292 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66293 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66294 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66295 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66296 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66297 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66298 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66299 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66300 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96423" title="Llista d'asteroides/66301?66400" nonfiltered="3350" processed="3332" dbindex="38651">

|-
| 66301 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66302 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66303 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66304 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66305 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66306 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66307 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66308 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66309 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66310 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66311 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66312 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66313 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66314 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66315 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66316 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66317 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66318 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66319 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66320 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66321 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66322 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66323 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66324 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66325 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66326 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66327 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66328 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66329 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66330 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66331 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66332 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66333 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66334 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66335 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66336 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66337 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66338 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66339 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66340 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66341 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66342 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66343 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66344 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66345 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66346 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66347 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66348 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66349 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66350 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66351 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66352 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66353 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66354 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66355 - ||  || 15 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66356 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66357 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66358 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66359 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66360 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66361 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66362 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66363 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66364 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66365 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66366 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66367 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66368 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66369 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66370 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66371 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66372 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66373 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66374 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66375 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66376 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66377 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66378 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66379 - ||  || 14 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66380 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66381 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66382 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66383 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66384 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66385 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66386 - ||  || 15 de maig, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66387 - ||  || 7 de maig, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 66388 - ||  || 18 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66389 - ||  || 16 de maig, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66390 - ||  || 17 de maig, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66391 - ||  || 20 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66392 - ||  || 18 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66393 - ||  || 18 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66394 - ||  || 18 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66395 - ||  || 18 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66396 - ||  || 18 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66397 - ||  || 18 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66398 - ||  || 18 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66399 - || 1999 LH || 5 de juny, 1999 || Baton Rouge || W. R. Cooney Jr., M. Hess
|-
| 66400 - ||  || 9 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96424" title="Llista d'asteroides/66401?66500" nonfiltered="3351" processed="3333" dbindex="38652">

|-
| 66401 - ||  || 8 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66402 - ||  || 9 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66403 - ||  || 9 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66404 - ||  || 9 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66405 - ||  || 9 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66406 - ||  || 9 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66407 - ||  || 14 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66408 - ||  || 14 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66409 - ||  || 20 de juny, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 66410 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66411 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66412 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66413 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66414 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66415 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66416 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66417 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66418 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66419 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66420 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66421 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66422 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66423 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66424 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66425 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66426 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66427 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66428 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66429 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66430 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66431 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66432 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66433 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66434 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66435 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66436 - ||  || 12 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66437 - ||  || 12 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66438 - ||  || 12 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66439 - ||  || 12 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66440 - ||  || 12 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66441 - ||  || 12 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66442 - ||  || 12 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66443 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66444 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66445 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66446 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66447 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66448 - ||  || 22 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66449 - ||  || 22 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66450 - ||  || 22 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66451 - ||  || 22 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66452 - ||  || 21 de juliol, 1999 || Mauna Kea || Mauna Kea
|-
| 66453 - || 1999 PC || 3 d'agost, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 66454 - || 1999 PM || 3 d'agost, 1999 || Wykrota || C. Jacques, L. Duczmal
|-
| 66455 - ||  || 7 d'agost, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66456 - ||  || 12 d'agost, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66457 - ||  || 7 d'agost, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 66458 Romaplanetario ||  || 22 d'agost, 1999 || Ceccano || G. Masi
|-
| 66459 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66460 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66461 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66462 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66463 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66464 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66465 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66466 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66467 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66468 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66469 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66470 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66471 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66472 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66473 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66474 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66475 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66476 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66477 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66478 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66479 Healy ||  || 4 de setembre, 1999 || OCA-Anza || M. White, M. Collins
|-
| 66480 - ||  || 10 de setembre, 1999 || Starkenburg Observatory || Starkenburg
|-
| 66481 - ||  || 11 de setembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 66482 - ||  || 12 de setembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 66483 - ||  || 13 de setembre, 1999 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 66484 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66485 - ||  || 13 de setembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 66486 - ||  || 14 de setembre, 1999 || Ond ejov || P. Kunirk, P. Pravec
|-
| 66487 - ||  || 13 de setembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 66488 - ||  || 15 de setembre, 1999 || Calgary || G. W. Billings
|-
| 66489 - ||  || 15 de setembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 66490 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66491 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66492 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66493 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66494 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66495 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66496 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66497 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66498 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66499 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66500 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96425" title="Llista d'asteroides/66501?66600" nonfiltered="3352" processed="3334" dbindex="38653">

|-
| 66501 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66502 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66503 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66504 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66505 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66506 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66507 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66508 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66509 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66510 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66511 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66512 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66513 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66514 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66515 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66516 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66517 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66518 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66519 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66520 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66521 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66522 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66523 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66524 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66525 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66526 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66527 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66528 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66529 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66530 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66531 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66532 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66533 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66534 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66535 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66536 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66537 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66538 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66539 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66540 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66541 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66542 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66543 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66544 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66545 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66546 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66547 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66548 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66549 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66550 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66551 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66552 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66553 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66554 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66555 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66556 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66557 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66558 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66559 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66560 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66561 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66562 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66563 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66564 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66565 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66566 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66567 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66568 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66569 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66570 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66571 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66572 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66573 - ||  || 14 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66574 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66575 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66576 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66577 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66578 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66579 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66580 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66581 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66582 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66583 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66584 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66585 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66586 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66587 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66588 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66589 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66590 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66591 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66592 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66593 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66594 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66595 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66596 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66597 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66598 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66599 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66600 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96426" title="Llista d'asteroides/66601?66700" nonfiltered="3353" processed="3335" dbindex="38654">

|-
| 66601 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66602 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66603 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66604 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66605 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66606 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66607 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66608 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66609 - ||  || 10 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66610 - ||  || 10 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66611 - ||  || 10 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66612 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66613 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66614 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66615 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66616 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66617 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66618 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66619 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66620 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66621 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66622 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66623 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66624 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66625 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66626 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66627 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66628 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66629 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66630 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66631 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66632 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66633 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66634 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66635 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66636 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66637 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66638 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66639 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 66640 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66641 - ||  || 3 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66642 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66643 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66644 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 66645 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 66646 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66647 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66648 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 66649 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 66650 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 66651 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66652 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Mauna Kea || C. A. Trujillo, J. X. Luu, D. C. Jewitt
|-
| 66653 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66654 - ||  || 22 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66655 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66656 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66657 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66658 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66659 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 66660 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 66661 Wallin ||  || 2 d'octubre, 1999 || Jornada || D. S. Dixon
|-
| 66662 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66663 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi , M. Juri 
|-
| 66664 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi , M. Juri 
|-
| 66665 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi , M. Juri 
|-
| 66666 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi , M. Juri 
|-
| 66667 Kambi  ||  || 8 d'octubre, 1999 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 66668 - ||  || 11 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi , M. Juri 
|-
| 66669 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Modra || A. Gald, P. Kolny
|-
| 66670 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 66671 Sfasu ||  || 15 d'octubre, 1999 || Nacogdoches || W. D. Bruton, M. L. Johnson
|-
| 66672 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 66673 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 66674 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66675 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66676 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66677 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66678 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66679 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66680 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66681 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66682 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66683 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 66684 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 66685 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66686 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66687 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66688 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66689 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66690 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66691 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66692 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66693 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66694 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66695 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66696 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66697 - ||  || 11 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66698 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66699 - ||  || 14 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66700 - ||  || 14 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96427" title="Llista d'asteroides/66701?66800" nonfiltered="3354" processed="3336" dbindex="38655">

|-
| 66701 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66702 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66703 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66704 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66705 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66706 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66707 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66708 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66709 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66710 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66711 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66712 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66713 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66714 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66715 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66716 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66717 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66718 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66719 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66720 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66721 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66722 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66723 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66724 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66725 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66726 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66727 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66728 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66729 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66730 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66731 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66732 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66733 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66734 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66735 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66736 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66737 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66738 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66739 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66740 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66741 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66742 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66743 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66744 - ||  || 5 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66745 - ||  || 5 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66746 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66747 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66748 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66749 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66750 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66751 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66752 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66753 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66754 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66755 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66756 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66757 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66758 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66759 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66760 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66761 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66762 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66763 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66764 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66765 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66766 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66767 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66768 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66769 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66770 - ||  || 14 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66771 - ||  || 14 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66772 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66773 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66774 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66775 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66776 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66777 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66778 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66779 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66780 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66781 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 66782 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66783 - ||  || 5 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66784 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66785 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66786 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66787 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66788 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66789 - ||  || 5 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66790 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66791 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66792 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66793 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66794 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66795 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66796 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66797 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66798 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66799 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66800 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96428" title="Llista d'asteroides/66801?66900" nonfiltered="3355" processed="3337" dbindex="38656">

|-
| 66801 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66802 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66803 - ||  || 5 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66804 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66805 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66806 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66807 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66808 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66809 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66810 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66811 - ||  || 18 d'octubre, 1999 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 66812 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66813 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66814 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66815 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66816 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66817 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66818 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66819 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66820 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66821 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66822 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66823 - ||  || 28 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66824 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66825 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66826 - ||  || 16 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66827 - ||  || 16 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66828 - ||  || 17 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 66829 - ||  || 28 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66830 - ||  || 28 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 66831 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66832 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66833 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66834 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Uccle || E. W. Elst
|-
| 66835 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66836 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66837 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66838 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66839 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66840 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66841 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66842 - ||  || 20 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 66843 - || 1999 VG || 1 de novembre, 1999 || Oaxaca || J. M. Roe
|-
| 66844 - || 1999 VP || 1 de novembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 66845 - ||  || 5 de novembre, 1999 || High Point || D. K. Chesney
|-
| 66846 - ||  || 6 de novembre, 1999 || Lime Creek || R. Linderholm
|-
| 66847 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 66848 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 66849 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Bdoin || P. Antonini
|-
| 66850 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 66851 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 66852 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 66853 - ||  || 10 de novembre, 1999 || High Point || D. K. Chesney
|-
| 66854 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 66855 - ||  || 13 de novembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 66856 - ||  || 13 de novembre, 1999 || Lake Tekapo || I. P. Griffin, N. Brady
|-
| 66857 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Kle  || Kle 
|-
| 66858 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66859 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66860 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66861 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66862 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66863 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66864 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66865 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66866 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66867 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66868 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66869 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66870 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66871 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66872 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66873 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66874 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66875 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66876 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66877 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66878 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66879 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66880 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66881 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66882 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66883 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66884 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66885 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 66886 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 66887 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66888 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66889 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66890 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66891 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66892 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66893 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66894 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66895 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66896 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66897 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66898 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66899 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66900 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96429" title="Llista d'asteroides/66901?67000" nonfiltered="3356" processed="3338" dbindex="38657">

|-
| 66901 - ||  || 13 de novembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 66902 - ||  || 11 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66903 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66904 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66905 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66906 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66907 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66908 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66909 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66910 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66911 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66912 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66913 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66914 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66915 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66916 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66917 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66918 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66919 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66920 - ||  || 6 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66921 - ||  || 6 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66922 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66923 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66924 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66925 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66926 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 66927 - ||  || 2 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66928 - ||  || 2 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66929 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 66930 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66931 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66932 - ||  || 13 de novembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 66933 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66934 Klalov ||  || 26 de novembre, 1999 || Kle  || Kle 
|-
| 66935 - ||  || 26 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 66936 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 66937 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 66938 - ||  || 29 de novembre, 1999 || Monte Agliale || S. Donati
|-
| 66939 Franscini ||  || 28 de novembre, 1999 || Gnosca || S. Sposetti
|-
| 66940 - ||  || 29 de novembre, 1999 || Nachi-Katsuura || H. Shiozawa, T. Urata
|-
| 66941 - ||  || 29 de novembre, 1999 || Nachi-Katsuura || H. Shiozawa, T. Urata
|-
| 66942 - ||  || 29 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66943 - ||  || 30 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 66944 - ||  || 16 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66945 - ||  || 2 de desembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 66946 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Baton Rouge || W. R. Cooney Jr.
|-
| 66947 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 66948 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66949 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 66950 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66951 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66952 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66953 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66954 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66955 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66956 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66957 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66958 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66959 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66960 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 66961 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66962 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66963 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66964 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66965 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66966 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66967 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66968 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66969 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66970 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66971 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66972 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66973 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66974 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66975 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66976 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66977 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66978 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66979 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66980 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66981 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66982 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66983 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66984 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66985 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66986 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 66987 - ||  || 9 de desembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 66988 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66989 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66990 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66991 - ||  || 9 de desembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 66992 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66993 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66994 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66995 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 66996 - ||  || 11 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66997 - ||  || 11 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66998 - ||  || 11 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 66999 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 67000 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96430" title="Simbolisme" nonfiltered="3357" processed="3339" dbindex="38658">

El Simbolisme va ser un moviment artstic de les darreries del segle XIX, d'origen francs i belga, en la poesia i altres arts.

Precursors i orgens.

El Simbolisme francs va ser en part una reacci contra el Naturalisme i el Realisme, moviments que intentaven capturar l'essncia de la realitat. Aquests moviments van provocar una reacci a favor de l'espiritualitat, la imaginaci i els somnis; el cam vers el Simbolisme va comenar arran d'aquesta reacci. Alguns escriptors, com ara Joris-Karl Huysmans, van comenar amb l'estil naturalista abans de decantar-se pel Simbolisme; per a Huysmans, aquest canvi reflectia el seu incipient inters per la religi i l'espiritualitat.

El moviment literari simbolista t les seves arrels a Les Fleurs du mal (Les flors del mal) de Charles Baudelaire.  L'esttica havia estat desenvolupada per Stphane Mallarm i Paul Verlaine durant les dcades de 1860 i 1870. Durant els anys 1880, l'esttica es va articular a travs d'una srie de manifests i va atraure una generaci d'escriptors. Les obres d'Edgar Allan Poe, que Baudelaire admirava tant i que va traduir al francs, van tenir una considerable influncia i van esdevenir la font de gran quantitat d'imatges.

En oposici al moviment literari simbolista, el Simbolisme en les belles arts representa una conseqncia dels aspectes ms foscos i gtics del romanticisme; per aix com el romanticisme va ser impetus i rebel, l'art simbolista va ser esttic i hiertic.

Moviment.
El Manifest Simbolista.
Els simbolistes creien que l'art havia de tenir el propsit de capturar les veritats absolutes a les que noms podia accedir-s'hi per mtodes indirectes. Aix, escrivien d'una manera altament metafrica i suggerent, dotant a imatges o objectes particulars d'un significat simblic. El Manifest Simbolista ( Le Symbolisme', Le Figaro, 18 Set. 1886) va ser publicat l'any 1886 per Jean Moras.  Moras va anunciar que el Simbolisme era hostil amb "els significats simples, les declamacions, el fals sentimentalisme i les descripcions directes", al contrari, l'objectiu del Simbolisme era "abillar l'Ideal d'una manera perceptible"; el Simbolisme no tenia el seu "propsit en si mateix, sin que el seu objectiu nic era expressar l'Ideal":  

En aquest moviment artstic, les escenes de la natura, les activitats humanes, i qualsevol altre fenomen del mn no sn descrits per la seua prpia aparena; se'n creen superfcies perceptibles per tal de representar les afinitats esotriques amb els Ideals primitius.

Tcniques.
Els poetes simbolistes desitjaven alliberar-se de les tcniques de versificaci per tal d'assolir un major grau de fluidesa, i per tant es van aliniar amb el moviment cap al vers lliure, una direcci molt ms evident en l'obra de Gustave Kahn.  Els poemes simbolistes desitgen evocar, ms aviat que descriure, utilitzant tota una imatgeria simblica per a palesar l'estat anmic del poeta. La sinestsia va ser una experincia piroritzada; els poetes desitjaven identificar i confondre els sentits independents de l'olfacte, l'oda i la vista. Tant en el poema Correspondences de Baudelaire:

Il est des parfums frais comme des chairs d'enfants,Doux comme les hautbois, verts comme les prairies,  Et d'autres, corrompus, riches et triomphants,Ayant l'expansion des choses infinies,Comme l'ambre, le musc, le benjoin et l'encens,Qui chantent les transports de l'esprit et des sens.;
(Hi ha perfums frescos com carns d'infants, Dolos com els obos, verds com les praderies    I altres, corruptes, rics, i triomfants, Amb l'expressi de les coses infinites, com l'ambre, el mesc, el benju i l'encens,  Que canten els xtasis de la ment i els sentits.);

com tamb en el poema Voyelles de Rimbaud: 

A noir, E blanc, I rouge, U vert, O bleu : voyelles. . .;
(A negra, E blanca, I roja, U verda, O blava: vocals. . .);

  ambds poetes intenten identificar una experincia sensitiva amb una altra.

Paul Verlaine i els potes maudits.
Per potser entre els diversos intents de definir l'essncia del Simbolisme, cap va ser tan influent com la srie d'assajos que Paul Verlaine va publicar l'any 1884 sobre Tristan Corbire, Arthur Rimbaud, i Stphane Mallarm; als quals Verlaine va anomenar els potes maudits. 

Verlaine va argir que tots tres, en la seua particular i molt diferent versi, van trobar una maldici en el seu geni, que els va allar dels seus contemporanis, i en conseqncia els va precipitar en l'hermetiste i en un estil literari idiosicrtic. En aquesta concepci del geni i del rol del poeta, Verlaine concidia en certa manera amb l' esttica d'Arthur Schopenhauer, el filsof del pessimisme, qui va sentenciar que el propsit de l'art era proveir un refugi temporal front al mn de la lluita cega i de la voluntat.

Filosofia.
L'Esttica de Schopenhauer comparteix certs principis amb el programa Simbolista; ambds consideren l'art com un refugi contemplatiu front al mn de la lluita i la voluntat. A partir d'aquest desig d'un refugi artstic que els protegisca del mn, els simbolistes prenen temes caracterstics del misticisme i d'all sobrenatural, un profund sentit de la mortalitat, i la percepci del la sexualitat com un poder maligne. El el poema Les fentres (), Mallarm expressa tots aquests temes d'una manera molt clara. Un home moribund al llit d'un hospital, buscant com fugir del dolor i la monotonia del seu entorn fsic, es gira cap a la finestra, dna l'esquena a tot all que li causa disgust:

. . . . l'homme  l'me dureVautr dans le bonheur, o ses seuls apptitsMangent, et qui s'entte  chercher cette ordurePour l'offrir  la femme allaitant ses petits,;

("l'home amb l'nima dura, submergit en la felicitat, on els seus nics desitjos mengen, i que s'entesta a cercar aquesta brossa per oferir-la a la dona alletant els seus nadons,");

i en contrast, ell "dna l'esquena a la vida" (tourne l'paule  la vie) i exclama:

Je me mire et me vois ange! Et je meurs, et j'aime  Que la vitre soit l'art, soit la mysticit  A renatre, portant mon rve en diadme,Au ciel antrieur o fleurit la Beaut!;

("Em guaite i em veig ngel! I muir, i estime; Que el vidre siga l'art, siga el misticisme; en renixer, portant el meu somni com diadema, al cel anterior on floreix la Bellesa!") ;

El moviment Simbolista ha estat sovint confs amb el Decadentisme. Alguns joves escriptors van ser irnicament qualificats per la premsa com a decadents a mitjan dcada de 1980. Pocs d'entre els escriptors alludits van acceptar la denominaci, mentre que la majoria la va rebutjar. El manifest de Jean Moras va ser en bona part una resposta a aquesta polmica. Encara que l'esttica Decadent i l'esttica Simbolista mantenen zones de solapament, s'han de considerar separadament.

Mn Literari.
Els simbolistes van fundar un gran nombre de publicacions, i d'altres van acabar associant-se al moviment: la primera va ser La Vogue fundada l'abril de 1886. L'octubre d'aquest mateix any, Jean Moras, Gustave Kahn, i Paul Adam van fundar Le Symboliste. Un dels diaris simbolistes ms importants va ser Le Mercure de France, editat per Alfred Vallette, que va succeir La Pliade; fundat l'any 1890, i que va durar fins l'any 1965.  Pierre Lous va fundar el peridic La conque, les inclinacions simbolistes del qual van ser alludides per Jorge Luis Borges en el seu conte Pierre Menard, autor del Quijote.  Altres revistes literries simbolistes van ser La Revue blanche, La Revue wagnrienne, La Plume i La Wallonie.

Rmy de Gourmont i Flix Fnon van ser crtics literaris associats al moviment simbolista, mentre que les obres teatrals dels autors simbolistes van formar part essencial del repertori del Thtre de l'uvre i del Thtre des Arts.

Els moviments literaris Simbolista i Decadent van ser satiritzats en un llibre de poesia titulat Les Dliquescences d'Ador Floupette, publicat l'any 1885 per Henri Beauclair i Gabriel Vicaire. 

En altres arts.
Arts visuals.

El Simbolisme en literatura mant caracterstiques diferenciades amb l'expressi del moviment en altres arts, encara que amb molts punts de contacte. En la pintura, el Simbolisme va ser la continuaci d'algunes tendncies mstiques de la tradici romntica, conreades per artistes com ara Caspar David Friedrich, Fernand Khnopff i John Henry Fuseli, i va aliniar-se ms decididament amb el conscientment fosc i ntim moviment decadent.

Hi va haver diversos, fins i tot diferents, grups de pintors i artistes visuals simbolistes, en els que es van enquadrar Gustave Moreau, Odilon Redon, Pierre Puvis de Chavannes, Henri Fantin-Latour, Edvard Munch, Flicien Rops, o Jan Toorop entre d'altres. La pintura simbolista va gaudir d'una expansi geogrfica major que la literatura, arribant a influir en artistes de Rssia, i fins i tot dels Estats Units, com s el cas del pintor Elihu Vedder. De vegades s'ha considerat a Auguste Rodin com un escultor simbolista. A Sint-Martens-Latem (Blgica), George Minne va animar un grup artstic amb Albinus Van den Abeele, Valerius De Saedeleer, Albert Servaes i Gustaaf Van de Woestijne, anomenat els simbolistes mstics o la primera escola de Latem.

Els pintors simbolistes van escorcollar la mitologia i el mn dels somnis per trobar un llenguatge visual per representar l'nima, produint obres evocadores que submergeixen la ment en un mn exttic i silencis. Els smbols pictrics no s'extrauren de la iconografia corrent, sin que es tracta de referncies personals, ntimes, fosques i ambiges. Ms una fiolosofia que un simple estil, els pintors simbolistes van influir sobre el contemporani moviment de l'Art Nouveau. En la seua exploraci dels subjectes onrics tamb van ser precursors del Surrealisme; Bernard Delvaille va descriure el surrealisme de Ren Magritte com "Simbolisme ms Freud".

Msica.
El Simbolisme tamb va exercir una certa influncia en la msica. Alguns escriptors i crtics simbolistes eren entusiastes de la msica de Richard Wagner, deixeble de Schopenhauer.  

L'esttica simbolista va tenir un fort impacte en les obres de Claude Debussy. Les seues eleccions de llibrets, texts i temes van sorgir gaireb exclusivament de la producci simbolista: en particular, obres com els seus lieder Cinq pomes de Baudelaire, diversos lieder sobre poemes de Verlaine, l'pera Pellas et Mlisande amb llibret de Maurice Maeterlinck, i els seus esbossos inacabats sobre dues obres de Poe, El diable al campanar i La caiguda de la Casa Usher, tot indica que Debussy va estar molt influt pels temes i gustos simbolistes. La seua obra ms popular, el Prlude  l'aprs-midi d'un faune, est inspirada en un poema de Mallarm, L'aprs-midi d'un faune.  

Tamb Aleksandr Skriabin es va deixar influir per l'esttica simbolista. Pierrot Lunaire d'Arnold Schnberg utilitza el text de la traducci alemanya de poemes del poeta simbolista Albert Giraud, mostrant aix un lligam entre l'expressionisme alemany i el simbolisme.

Ficci en prosa.

Je veux boire des poisons, me perdre dans les vapeurs, dans les rves!

"Vull beure verins, perdre'm en els vapors, en els somnis!"
Diana, en La tentaci de Sant Antoni de Gustave Flaubert.


El culte simbolista a l'estatisme i el hieratisme s'adaptava pitjor a la narrativa que a la poesia. La novella de Joris-Karl Huysmans  rebours, de 1884, cont temes que es van associar a l'esttica simbolista. Aquesta novella, en la que passen molt poques coses, s un catleg de les inclinacions i de la vida interior de Des Esseintes, un excntric i solitari antiheroi. Aquesta novella va ser imitada per Oscar Wilde en diversos passatges de El retrat de Dorian Gray.  

Paul Adam va ser el novellista ms prolfic del moviment simbolista. Les Demoiselles Goubert escrita en collaboraci amb Jean Moras l'any 1886 s una obra cabdal en la transici entre el Naturalisme i el Simbolisme. Pocs simbolistes van escriure novella. Una excepci s Gustave Kahn que va publicar Le Roi fou l'any 1896. Altres obres de ficci de vegades considerades simbolistes sn els cnics misantrops, i especialment misgins, contes de Jules Barbey d'Aurevilly. Gabriele d'Annunzio va escriure la seua primera novella seguint el corrent simbolista.

Teatre.
El mateix mfasi en una vida interior farcida de somnis i fantasies han fet que el teatre simbolista puga reconciliar-se difcilment amb els gustos i les tendncies posteriors. El drama d'Auguste Villiers de l'Isle-Adam Axl (ed. rev. 1890) s l'obra tetral simbolista ms representativa; en l'ltim acte dos aristcrates Rosa-creus s'enamoren i pacten matar-se mutuament en adonar-se que res en la vida podr superar les seues fantasies. Edmund Wilson va posar el ttol El Castell d'Axl al seu influent estudi sobre la literatura modernista.

Maurice Maeterlinck va ser altre dramaturg simbolista, que va escriure entre d'altres obres Pellas and Melisande, i L'Oiseau Bleu ("L'ocell blau"). Les darreres obres del dramaturg rus Anton Txkhov s'han considerat com infludes pel pessimisme simbolista. Sota la influncia del simbolisme, el director i actor rus Vsvolod Meyerhold va desenvolupar una teora de la interpretaci que, a diferncia de la desenvolupada per Konstantin Stanislavski, s'enfocava en l'aprenentatge de gestos i moviments com a forma d'expressi de les emocions. El mtode de Meyerhold va ser utilitzat en les primeres pellcules, especialment en les obres de Sergei Eisenstein.

Seqeles.
En el mn de parla anglesa, el moviment ms prxim al Simbolisme va ser l'Esteticisme; tamb els Pre-Rafaelites van ser contemporanis dels primers simbolistes, i tenien molt en com amb ells. El Simbolisme va exercir una important influncia sobre el Modernisme i les seues empremptes es poden detectar en molts d'artistes modernistes, incloent-hi T. S. Eliot, Wallace Stevens, Conrad Aiken, Hart Crane, i William Butler Yeats en la literatura anglosaxona i Rubn Daro en la literatura espanyola. Els primers poemes de Guillaume Apollinaire tamb presenten afinitats evidents amb el Simbolisme.  

El l'esmentat estudi de Edmund Wilson, Axel's Castle, de 1931, es posa de manifest la continutat entre el Simbolisme i un gran nombre d'escriptors de les primeries del Segle XX, amb una menci especial als casos de Yeats, Eliot, Paul Valry, Marcel Proust, James Joyce, i Gertrude Stein.  Wilson conclou que els simbolistes van representar un retir ideal cap a:

. . .les coses que estaven morint potser la tradici lletrafrida de la cultura global del Renaixement, una cultura obligada cada vegada ms a una major especialitzaci, a una major introspecci, a causa de la industrialitzaci i la democratitzaci de l'educaci.;



Quan el moviment simbolista perdia el seu impuls a Frana, en el canvi de segle, va esdevenir una fora important en la poesia russa. El Simbolisme Rus, amerat de religiositat Ortodoxa i de les doctrines religioses de Vladimir Soloviov, no va tenir molt en com amb el moviment francs del mateix nom. Va influir en l'inici de les carreres de diversos poetes rellevants, com ara Alexander Blok, Andrei Beli, i Marina Tsvetaeva. Hom considera la novella de Bely Petersburg (1912) com el monument principal de la prosa simbolista russa.

Els pintors simbolistes van exercir una important influncia en l'expressionisme i el surrealisme pictrics; dos moviments que descendeixen directament del proper simbolisme. Els harlequins, pobres i pallassos del perode blau de Pablo Picasso mostren la influncia del simbolisme, especialment de Puvis de Chavannes. A Blgica, on el simbolisme va penetrar intensament, tant que va ser considerat gaireb un estil nacional, l'esttica estranyesa de pintors com Ren Magritte pot ser considerada com una conseqncia directa del Simbolisme. L'obra dels artistes plstics simbolistes va impactar directament en les formes curvilnies de l'Art Nouveau.

Algunes de les primeres pellcules tamb van utilitzar bantants temes i imatges visuals del Simbolisme en els arguments, decorats i imatgeria. Les pellcules de l'expressionisme alemany deuen molt al Simbolisme. Les virginals bones noies dels films de D. W. Griffith, i les noies dolentes de pellcula muda creades per l'actriu Theda Bara, mostren la continutat de la imatgeria simbolista, com s'aprecia en les escenes babilniques d' Intolerncia de Griffith. La imegineria simbolista va trobrar refugi durant molt de temps en el cine de terror. Per exemple, encara l'any 1932 la pellcula de terror Vampir de Carl Theodor Dreyer mostra la influncia de la imatgeria simbolista; parts de la pellcula semblen recreacions de les primeres obres d'Edvard Munch en una mena de tableaux vivants. 

Simbolistes.
Precursors.
 Charles Baudelaire (1821-67);
 Isidore Ducasse, Comte de Lautramont (1846-70);
 Grard de Nerval (1808-55);

Autors.
 Auguste Villiers de l'Isle-Adam (1838-89);
 Stphane Mallarm (1842-98);
 Paul Verlaine (1844-96);
 Arthur Rimbaud (1854-91);
 Georges Rodenbach (1855-98);
 Emile Verhaeren (1855-1916);
 Jean Moras (1856-1910);
 Albert Samain (1858-1900);
 Rmy de Gourmont (1858-1915);
 Gustave Kahn (1859-1936);
 Albert Giraud (1860-1929);
 Jules Laforgue (1860-87);
 Paul Adam (1862-1920);
 Maurice Maeterlinck (1862-1949);
 Stuart Merrill (1863-1915);
 Adolphe Rett (1863-1930);
 Francis Viel-Griffin (1863-1937);
 Henri de Rgnier (1864-1936);
 Albert Aurier (1865-1892);
 Albert Mockel (1866-1945);
 Paul Valry (1871-1945);
 Rene Vivien (1877-1909);
 Emile Nelligan (1879-1941);
 Andrei Bely (1880-1934);

Influncia sobre la literatura anglesa.
Entre els escriptors en angls que van ser influts pel Simbolisme s'hi troben:

Edgar Allan Poe (1809-49);
William Blake (1757-1827);
Dante Gabriel Rossetti (1828-82);
Algernon Charles Swinburne (1837-1909);
Oscar Wilde (1854-1900);
Arthur Symons (1865-1945);
John Gra y (1866-1934);
Ernest Dowson (1867-1900);
Eric Stenbock (1860-95);
T. S. Eliot (1888-1965);
William Butler Yeats (1865-1939);
Wallace Stevens (1879-1955);
Ezra Pound (1885-1972);
Edith Sitwell (1887-1964);
Conrad Aiken (1889-1973);
Clark Ashton Smith (1893-1961);
Hart Crane (1899-1932);

Pintors simbolistes.
William Blake - (1757-1827);
George Frederic Watts - (1817-1904);
Arnold Bcklin - (1827-1901) ;
Pierre Puvis de Chavannes - (1824-1898);
Henri Fantin-Latour (1836 - 1904);
Fernand Khnopff - (1858-1921);
Gustav Klimt - (1862-1918);
Gustave Moreau - (1826-1898);
Edvard Munch - (1863-1944);
Odilon Redon - (1840-1916);
Flicien Rops - (1855-1898);
Jan Toorop - (1858-1928);
Mikhail Vrubel (1856-1910);

Vegeu tamb.
Sistema simblic;

Enllaos externs.

Le Manifeste du Symbolisme per Jean Moras ;
Les Potes maudits de Paul Verlaine (PDF) ;
The Symbolist Gallery at ArtMagick: http://www.artmagick.com/gal lery/symbolism.aspx;

Referncies.
Balakian, Anna, The Symbolist Movement: a critical appraisal. Random House, 1967 ;
Delvaille, Bernard, La posie symboliste: anthologie. ISBN 2221501616;
Houston, John Porter and Hou ston, Mona Tobin, Fre nch Symbolist Poetry: an anthology.  ISBN 0253202507;
Jullian, Philippe, The Symbolists.  ISBN 0714817392  ;
The Oxford Companion to French Literature, Sir Paul Harvey and J. E. Heseltine, eds., (Oxfo rd, 1959) ISBN 019866104 5;
Praz, Mario, The Romantic Agony. ISBN 0192810618;
Wilson, Edmond, Axel's Castle: A Study in the Imaginative Literature of 1870-1930.  ISBN 0020128711;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96432" title="Diada de Sant Flix 2006" nonfiltered="3358" processed="3340" dbindex="38659">

La diada castellera de Sant Flix celebrada el dia 30 d'agost del 2006 a Vilafranca del Peneds, va ser un xit per a totes les colles.

La colla local no va poder completar el seu major repte, descarregar el 3 de 10 amb folre i manilles. Per tot i aix, l'actuaci dels Castellers de Vilafranca va suposar la segona millor de tota la histria, just a per darrere de l'actuaci que ells mateixos van realitzar un any abans pel Sant Flix del 2005.

Colles participants, castells assolits i puntuaci.


*(f) folre, (m) manilles, (c) carregat, (i) intent, (id) intent desmuntat, (a) agulla, (s) aixecat per sota.

Referncies.


Enllaos externs.
Informaci de la diada al webcasteller;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96435" title="Jordi Hereu i Boher" nonfiltered="3359" processed="3341" dbindex="38660">


Jordi Hereu i Boher (Barcelona, 14 de juny de 1965) s alcalde de Barcelona (2006) des que Joan Clos va ser designat Ministre d'Indstria, Turisme i Comer del Govern Espanyol.

 Biografia .
Hereu s casat i t dos fills. Llicenciat en Administraci i Direcci d'Empreses i MBA per ESADE. Va ser membre de les associacions d'estudiants AIESEC i Empresa Joventut entre els anys 1986 i 1988. El 1991 s'incorpora com a responsable de Mrqueting a Port 2000, preparant el grup que a partir de 1992 constitueix l'empresa Centre Intermodal de Logstica S.A. (CILSA), promotora de la Zona d'Activitats Logstiques del Port de Barcelona. 

El 29 d'agost de 2006 va ser designat com a successor de Joan Clos al capdavant de l'alcaldia, de la qual va prendre possessi el 8 de setembre del mateix any . El 27 de maig de 2007 va ser reelegit com a alcalde de la ciutat .

 Carrera poltica .
El 1997 es va incorporar a l'Ajuntament de Barcelona com a gerent del districte de Les Corts, responsabilitat que va exercir fins el juny de 1999, quan fou designat regidor de Les Corts per al mandat municipal 1999-2003. Posteriorment ha estat regidor del districte de Sant Andreu i regidor de Seguretat i Mobilitat, fins el mes d'abril de 2006. Des d'aquest crrec va haver de fer front a les crtiques per part dels moviments socials com a responsable del cos d'antiavalots de la Gurdia Urbana (UPAS). La implantaci de l'rea verda d'aparcament s'ha fet sota la seva supervisi. Aquesta iniciativa ha perms implantar a Barcelona el servei de lloguer de bicicletes anomenat Bicing. s viceprimer secretari de la Comissi Executiva i d'Acci Electoral a la federaci del PSC a Barcelona.

 Referncies .




 Enllaos externs .
Jordi Hereu a BCN.cat;
"Hereu natural" - Article al diari El Punt;
Hereu:  Ara ja podem dir que ser l alcalde de Barcelona! ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96438" title="Twotinos" nonfiltered="3361" processed="3342" dbindex="38662">

Els twotinos sn objectes del cintur de Kuiper que estan en ressonncia orbital 1:2 amb Nept. A significa que efectuen una rbita al voltant del Sol alhora que Nept en realitza dos. 
El seu nom s un acronim derivat de les paraules angleses "two" i "plutino". Fins al moment s'han descobert al voltant de  una dotzena d'aquests objectes. 

Alguns twotinos destacables sn: 
 1996 TR66 (El primer twotino descobert). ;
 2002 WC19 ( El de major grandria amb un dimetre de uns 400 km ). ;
 2000 AF255  i 2001 UP18 amb 300 Km de dimetre. ;
 2000 QL251,  1998 SM165 i  2004 TV357 amb 200 Km de dimetre. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96439" title="Reflex fotoesternutatori" nonfiltered="3362" processed="3343" dbindex="38663">
El reflex fotoesternutatori (tamb conegut en angls per ACHOO, acrnim de Autosomal dominant Compelling Helio-Ophthalmic Outburst) s una condici mdica que fa que la gent que la pateix esternudi quan es troba exposada a una llum intensa. Aquesta reacci reflexa pot causar diversos esternuts de manera consecutiva. Pateixen aquesta condici del 17% al 25% dels humans, tenint major incidncia en els individus de la raa caucsica. La condici es transmet de manera gentica, s un tret autosmic dominant.

La primera menci d'aquest fenomen s probablament en una obra atribuda a Aristtil, (Problemes, llibre XXXIII).

La causa ms probable s la malfunci congnita dels senyals nerviosos al nucli del nervi trigemin. El cinqu nervi cranial, anomenat nervi trigemin, s aparentment el responsable dels esternuts. La recerca suggereix que algunes persones tenen una associaci entre aquest nervi i el nervi que transmet els impulsos visuals al cervell. La sobreestimulaci del nervi ptic acciona el nervi trigemin, i aix causa el reflex fotoesternutatori. Una altra teoria suggereix que la causa d'aquest reflex podrien ser llgrimes que sobreeixen del sac lacrimal i que arriben al nas a travs del conducte nasolacrimal. La velocitat de la reacci reflexa sembla afavorir la primera teoria, ja que aquesta t lloc massa rpidament com perqu es generin llgrimes i vagin a parar al nas. A ms, aquest reflex es pot produir per la inhalaci sobtada d'aire fred o per una flaire forta com la menta intensa. Aix implica que una sobreestimulaci de qualsevol nervi proper al trigemin pot causar el reflex d'esternut.

Referncies.

 Beckman L, Nordenson I. "Individual differences with respect to the sneezing reflex: an inherited physiological trait in man?." Hum Hered. 1983, 33(6):390-1, PMID 6674114. ;
 Breitenbach RA, "The photic sneeze reflex as a risk factor to combat pilots." Mil Med. Dec 1993, 158:806-9, PMID 8108024. ;
 Collie WR, Pagon RA, Hall JG, Shokeir MH. "ACHOO syndrome (autosomal dominant compelling helio-ophthalmic outburst syndrome)." Birth Defects Orig Artic Ser. 1978, 14(6B):361-3, PMID 728575. ;
 Deshmukh N. "Sneezing response to bright light. Is it a cause of accidents?" The Guthrie Journal. 1995, 64(3):104-5. ;
 Everett HC. "Sneezing in response to light." Neurology. 1964, 14:483-90, PMID 14144120. ;
 Forrester JM. "Sneezing on exposure to bright light as an inherited response." Hum Hered. 1985, 35:113-4, PMID 3988295. ;
 Morris HH 3rd. "ACHOO syndrome: prevalence and inheritance." Clev Clin J Med. 1987, 54:431-3, PMID 3665024. ;
 Peroutka SJ, Peroutka LA. "Autosomal dominant transmission of the 'photic sneeze reflex.'" N Engl J Med. Mar 1 1984, 310(9):599-600, PMID 6694722. ;
 Semes LP, Amos JF, Waterbor JW. "The photic sneeze response: descriptive report of a clinic population." J Am Optom Assoc. June 1995, 66(6):372-7, PMID 7673597. ;
 Whitman BW, Packer RJ. "The photic sneeze reflex: literature review and discussion." Neurology. May 1993, 43(5):868-71, PMID 8492938. ;


Enllaos externs.
Online Mendelian Inheritance in Man - 100820 ;
MadSci article on the photic sneeze reflex ;
Scientific American notes on the photic sneeze reflex ;
Annotated biography on medical journals on the photic sneeze reflex ;
The Straight Dope on photic sneeze reflex ;
The Naked Scientists discussing the photic sneeze reflex ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96447" title="Llista d'asteroides (67001-68000)" nonfiltered="3363" processed="3344" dbindex="38665">
Llista d'asteroides del 67.001 al 68.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 67001 67100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 67101 67200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 67201 67300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 67301 67400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 67401 67500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 67501 67600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 67601 67700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 67701 67800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 67801 67900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 67901 68000 edit
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96449" title="Llista d'asteroides/67001?67100" nonfiltered="3364" processed="3345" dbindex="38666">

|-
| 67001 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 67002 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 67003 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 67004 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 67005 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 67006 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 67007 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 67008 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 67009 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 67010 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 67011 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 67012 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 67013 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 67014 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 67015 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 67016 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 67017 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 67018 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 67019 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Modra || L. Korno, J. Tth
|-
| 67020 - ||  || 11 de desembre, 1999 || Uccle || T. Pauwels
|-
| 67021 - ||  || 15 de desembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 67022 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 67023 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67024 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 67025 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 67026 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 67027 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 67028 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 67029 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 67030 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 67031 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 67032 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 67033 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 67034 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 67035 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 67036 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 67037 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 67038 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 67039 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 67040 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 67041 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 67042 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 67043 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 67044 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 67045 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 67046 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 67047 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 67048 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 67049 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 67050 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 67051 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 67052 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 67053 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 67054 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 67055 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 67056 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 67057 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 67058 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 67059 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67060 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67061 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 67062 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67063 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 67064 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 67065 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 67066 - || 1999 YO || 16 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 67067 - ||  || 30 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 67068 - ||  || 27 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 67069 - ||  || 2 de gener, 2000 || Kle  || Kle 
|-
| 67070 - ||  || 1 de gener, 2000 || San Marcello || L. Tesi, A. Boattini
|-
| 67071 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67072 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67073 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67074 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67075 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67076 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67077 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67078 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67079 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67080 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67081 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67082 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67083 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67084 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67085 - ||  || 4 de gener, 2000 || Gnosca || S. Sposetti
|-
| 67086 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67087 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67088 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67089 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67090 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67091 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67092 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67093 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67094 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67095 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67096 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67097 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67098 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67099 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67100 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96451" title="Llista d'asteroides/67101?67200" nonfiltered="3365" processed="3346" dbindex="38667">

|-
| 67101 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67102 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67103 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67104 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67105 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67106 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67107 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67108 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67109 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67110 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67111 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67112 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67113 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67114 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67115 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67116 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67117 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67118 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67119 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67120 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67121 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67122 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67123 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67124 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67125 - ||  || 6 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67126 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67127 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67128 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67129 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67130 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67131 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67132 - ||  || 6 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67133 - ||  || 6 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67134 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67135 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67136 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67137 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67138 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67139 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67140 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67141 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67142 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67143 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67144 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67145 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67146 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67147 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67148 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67149 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67150 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67151 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67152 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67153 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67154 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67155 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67156 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67157 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67158 - ||  || 9 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67159 - ||  || 9 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67160 - ||  || 9 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67161 - ||  || 8 de gener, 2000 || Nachi-Katsuura || Y. Shimizu, T. Urata
|-
| 67162 - ||  || 8 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 67163 - ||  || 7 de gener, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67164 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67165 - ||  || 4 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 67166 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67167 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67168 - ||  || 6 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67169 - ||  || 7 de gener, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67170 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67171 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67172 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67173 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67174 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67175 - ||  || 31 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67176 - ||  || 26 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 67177 - ||  || 30 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 67178 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67179 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67180 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67181 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67182 - ||  || 29 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67183 - ||  || 30 de gener, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 67184 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67185 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67186 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67187 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67188 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67189 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67190 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67191 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67192 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67193 - ||  || 5 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67194 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67195 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67196 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67197 - ||  || 8 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 67198 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67199 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67200 - ||  || 12 de febrer, 2000 || Oaxaca || J. M. Roe
|-









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96452" title="Llista d'asteroides/67201?67300" nonfiltered="3366" processed="3347" dbindex="38668">

|-
| 67201 - ||  || 8 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67202 - ||  || 5 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 67203 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67204 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67205 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Oaxaca || J. M. Roe
|-
| 67206 - ||  || 27 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 67207 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67208 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67209 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67210 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67211 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67212 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67213 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67214 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67215 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67216 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67217 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67218 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67219 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67220 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67221 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67222 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67223 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67224 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67225 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67226 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67227 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67228 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67229 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67230 - || 2000 EB || 12 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67231 - || 2000 EH || 1 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 67232 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67233 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67234 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67235 - ||  || 5 de mar, 2000 || Gnosca || S. Sposetti
|-
| 67236 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67237 - ||  || 8 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 67238 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67239 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67240 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67241 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67242 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67243 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67244 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67245 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67246 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67247 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67248 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67249 - ||  || 11 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67250 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67251 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67252 - ||  || 14 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67253 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67254 - ||  || 8 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 67255 - ||  || 8 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 67256 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67257 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67258 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67259 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67260 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67261 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67262 - ||  || 12 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67263 - ||  || 5 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 67264 - ||  || 6 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 67265 - ||  || 12 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67266 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67267 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67268 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67269 - ||  || 29 de mar, 2000 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 67270 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67271 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67272 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67273 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67274 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67275 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67276 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67277 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67278 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67279 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67280 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67281 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67282 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67283 - || 2000 GN || 2 d'abril, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 67284 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67285 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 67286 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67287 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67288 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67289 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67290 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67291 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67292 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67293 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67294 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67295 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67296 - ||  || 13 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67297 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67298 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67299 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67300 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96454" title="Aleksandr Dzaskhov" nonfiltered="3367" processed="3348" dbindex="38669">
Aleksandr Dzaskhov (en rus                             ) s un poltic nascut el 3 d'abril de 1934 a Vladikavkaz, que va ser president d'Osstia del Nord del 18 de gener de 1998 fins el 31 de maig de 2005. A principis dels anys noranta havia estat diputat de la Duma russa. Durant el seu mandat es va produr la presa d'ostatges de Beslan, la gesti de la qual li va suposar moltes crtiques fins que va dimitir. El va succer en el crrec Taimuraz Mmsurov.

 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96455" title="Llista d'asteroides/67301?67400" nonfiltered="3368" processed="3349" dbindex="38670">

|-
| 67301 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67302 - ||  || 8 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67303 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67304 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67305 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67306 - ||  || 10 d'abril, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 67307 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67308 veges || 2000 HD || 21 d'abril, 2000 || Piszkstet  || K. Srneczky, L. Kiss
|-
| 67309 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 67310 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67311 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67312 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67313 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67314 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67315 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67316 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67317 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67318 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67319 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67320 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67321 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67322 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 67323 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67324 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67325 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67326 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67327 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67328 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67329 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67330 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67331 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67332 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67333 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67334 - ||  || 3 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67335 - ||  || 2 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67336 - ||  || 3 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67337 - ||  || 3 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67338 - ||  || 5 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67339 - ||  || 5 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67340 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67341 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67342 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67343 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67344 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67345 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67346 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67347 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67348 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67349 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67350 - ||  || 1 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 67351 - ||  || 5 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67352 - ||  || 2 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 67353 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67354 - ||  || 26 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67355 - ||  || 28 de maig, 2000 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 67356 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67357 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67358 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67359 - ||  || 24 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 67360 - ||  || 30 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 67361 - ||  || 31 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 67362 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67363 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67364 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67365 - ||  || 6 de juny, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 67366 - ||  || 8 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67367 - ||  || 7 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67368 - ||  || 4 de juny, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 67369 - ||  || 29 de juny, 2000 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 67370 - ||  || 3 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67371 - ||  || 7 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67372 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67373 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67374 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67375 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67376 - ||  || 3 de juliol, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 67377 - ||  || 26 de juliol, 2000 || Farpoint || Farpoint
|-
| 67378 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67379 - ||  || 24 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67380 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67381 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67382 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67383 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67384 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67385 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67386 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67387 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67388 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67389 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67390 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67391 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67392 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67393 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67394 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67395 - || 2000 PR || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67396 - ||  || 2 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67397 - ||  || 3 d'agost, 2000 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 67398 - ||  || 5 d'agost, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 67399 - ||  || 3 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67400 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96456" title="Llista d'asteroides/67401?67500" nonfiltered="3369" processed="3350" dbindex="38671">

|-
| 67401 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67402 - ||  || 2 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67403 - ||  || 3 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67404 - ||  || 5 d'agost, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 67405 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67406 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67407 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67408 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67409 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67410 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67411 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Ond ejov || P. Kunirk, P. Pravec
|-
| 67412 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67413 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67414 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67415 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67416 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67417 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67418 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 67419 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67420 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67421 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67422 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67423 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67424 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67425 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67426 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67427 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67428 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67429 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67430 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67431 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67432 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67433 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67434 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67435 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67436 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67437 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67438 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67439 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67440 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67441 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67442 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67443 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67444 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67445 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67446 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67447 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67448 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67449 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67450 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67451 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67452 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67453 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67454 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67455 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67456 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67457 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67458 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67459 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67460 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67461 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67462 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67463 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67464 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67465 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67466 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67467 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67468 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67469 - || 2000 RX || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67470 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67471 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67472 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67473 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67474 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67475 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67476 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67477 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67478 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67479 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67480 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67481 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67482 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67483 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67484 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67485 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67486 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67487 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67488 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67489 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67490 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67491 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67492 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67493 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67494 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67495 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67496 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67497 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67498 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67499 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67500 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96457" title="Llista d'asteroides/67501?67600" nonfiltered="3370" processed="3351" dbindex="38672">

|-
| 67501 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67502 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67503 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67504 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67505 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67506 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67507 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67508 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67509 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67510 - ||  || 6 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67511 - ||  || 4 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67512 - ||  || 6 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67513 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 67514 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67515 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67516 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67517 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67518 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67519 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67520 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67521 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67522 - ||  || 9 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67523 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67524 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67525 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67526 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67527 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67528 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67529 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67530 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67531 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67532 - ||  || 4 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67533 - ||  || 4 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67534 - ||  || 4 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67535 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67536 - ||  || 6 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67537 - ||  || 18 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67538 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 67539 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Ametlla de Mar || J. Nomen
|-
| 67540 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 67541 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67542 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67543 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67544 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67545 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67546 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67547 - ||  || 26 de setembre, 2000 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 67548 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67549 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67550 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67551 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67552 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67553 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67554 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67555 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67556 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67557 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67558 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67559 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67560 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67561 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67562 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67563 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67564 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67565 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67566 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67567 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67568 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67569 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67570 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67571 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67572 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67573 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67574 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67575 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67576 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67577 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67578 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67579 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67580 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67581 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67582 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67583 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67584 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67585 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67586 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67587 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67588 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67589 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67590 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67591 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67592 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67593 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67594 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67595 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67596 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67597 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67598 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67599 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67600 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96458" title="Llista d'asteroides/67601?67700" nonfiltered="3371" processed="3352" dbindex="38673">

|-
| 67601 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67602 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67603 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67604 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67605 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67606 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67607 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67608 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67609 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67610 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67611 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67612 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67613 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 67614 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Elmira || A. J. Cecce
|-
| 67615 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67616 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67617 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67618 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67619 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67620 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67621 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67622 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67623 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67624 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67625 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67626 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67627 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 67628 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 67629 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67630 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67631 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67632 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67633 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67634 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67635 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67636 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67637 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67638 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67639 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67640 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67641 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67642 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67643 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67644 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67645 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67646 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67647 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67648 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67649 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67650 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67651 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67652 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67653 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67654 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67655 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67656 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67657 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67658 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67659 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67660 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67661 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67662 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67663 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67664 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67665 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67666 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67667 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67668 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67669 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67670 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67671 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67672 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67673 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67674 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67675 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67676 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67677 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67678 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67679 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67680 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67681 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67682 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67683 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67684 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67685 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67686 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67687 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67688 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67689 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67690 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67691 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67692 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67693 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 67694 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 67695 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 67696 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67697 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67698 - ||  || 29 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67699 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67700 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96459" title="Llista d'asteroides/67701?67800" nonfiltered="3372" processed="3353" dbindex="38674">

|-
| 67701 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67702 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67703 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67704 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67705 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67706 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67707 - ||  || 3 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67708 - ||  || 6 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67709 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67710 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67711 - || 2000 UB || 18 d'octubre, 2000 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 67712 - || 2000 UG || 21 d'octubre, 2000 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 67713 - ||  || 22 d'octubre, 2000 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 67714 - ||  || 22 d'octubre, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 67715 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67716 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67717 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67718 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67719 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67720 - ||  || 26 d'octubre, 2000 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 67721 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67722 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67723 - ||  || 27 d'octubre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 67724 - ||  || 29 d'octubre, 2000 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 67725 - ||  || 29 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67726 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67727 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67728 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67729 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67730 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67731 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67732 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67733 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67734 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67735 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67736 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67737 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67738 - ||  || 29 d'octubre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 67739 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67740 - ||  || 29 d'octubre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 67741 - ||  || 30 d'octubre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 67742 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67743 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67744 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67745 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67746 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67747 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67748 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67749 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67750 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67751 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67752 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67753 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67754 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67755 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67756 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67757 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67758 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67759 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67760 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67761 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67762 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67763 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67764 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67765 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67766 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67767 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67768 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67769 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67770 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67771 - ||  || 29 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67772 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67773 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67774 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67775 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67776 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67777 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67778 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67779 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67780 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67781 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67782 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67783 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67784 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67785 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67786 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67787 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67788 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67789 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67790 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67791 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67792 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67793 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67794 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67795 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67796 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67797 - ||  || 30 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67798 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67799 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67800 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96460" title="Llista d'asteroides/67801?67900" nonfiltered="3373" processed="3354" dbindex="38675">

|-
| 67801 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67802 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67803 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67804 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67805 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67806 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67807 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67808 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67809 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67810 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67811 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67812 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67813 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67814 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67815 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67816 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67817 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67818 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67819 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67820 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67821 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67822 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67823 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67824 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 67825 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67826 - ||  || 2 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67827 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67828 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67829 - ||  || 2 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67830 - ||  || 2 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67831 - ||  || 2 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67832 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67833 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67834 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67835 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67836 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67837 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67838 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67839 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67840 - ||  || 2 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67841 - ||  || 9 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67842 - ||  || 9 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67843 - || 2000 WL || 16 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67844 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67845 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67846 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67847 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67848 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67849 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67850 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67851 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67852 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67853 - ||  || 22 de novembre, 2000 || Kuma Kogen || A. Nakamura
|-
| 67854 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 67855 - ||  || 18 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67856 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67857 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67858 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 67859 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67860 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67861 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67862 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67863 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67864 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67865 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67866 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67867 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67868 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67869 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67870 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67871 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67872 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67873 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67874 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67875 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67876 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67877 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67878 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67879 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67880 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67881 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67882 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67883 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67884 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67885 - ||  || 28 de novembre, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 67886 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67887 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67888 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67889 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67890 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67891 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67892 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67893 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67894 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67895 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67896 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67897 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67898 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67899 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67900 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96461" title="Llista d'asteroides/67901?68000" nonfiltered="3374" processed="3355" dbindex="38676">

|-
| 67901 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67902 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67903 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67904 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67905 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67906 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67907 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67908 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67909 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67910 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67911 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67912 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67913 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67914 - ||  || 27 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67915 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 67916 - ||  || 28 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 67917 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67918 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67919 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67920 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67921 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67922 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67923 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67924 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67925 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67926 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67927 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67928 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67929 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67930 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67931 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67932 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67933 - ||  || 17 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 67934 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67935 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67936 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67937 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67938 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67939 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67940 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67941 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67942 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67943 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67944 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 67945 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67946 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67947 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67948 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67949 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67950 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67951 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67952 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67953 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67954 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67955 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67956 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67957 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67958 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67959 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67960 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67961 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67962 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67963 - ||  || 27 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67964 - ||  || 28 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 67965 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67966 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67967 - ||  || 16 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67968 - ||  || 18 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67969 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 67970 - ||  || 22 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 67971 - ||  || 3 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 67972 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67973 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67974 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67975 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67976 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67977 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67978 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67979 Michelory ||  || 4 de desembre, 2000 || Le Creusot || J.-C. Merlin
|-
| 67980 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 67981 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67982 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67983 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67984 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67985 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67986 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67987 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67988 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67989 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67990 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67991 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67992 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67993 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67994 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67995 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67996 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67997 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67998 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 67999 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68000 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96462" title="Llista d'asteroides (68001-69000)" nonfiltered="3375" processed="3356" dbindex="38677">
Llista d'asteroides del 68.001 al 69.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 68001 68100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 68101 68200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 68201 68300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 68301 68400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 68401 68500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 68501 68600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 68601 68700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 68701 68800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 68801 68900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 68901 69000 edit
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96465" title="Llista d'asteroides/68001?68100" nonfiltered="3376" processed="3357" dbindex="38678">

|-
| 68001 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68002 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68003 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68004 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68005 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68006 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68007 - ||  || 6 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68008 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 68009 - ||  || 21 de desembre, 2000 || Zeno || T. Stafford
|-
| 68010 - ||  || 20 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68011 - ||  || 20 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68012 - ||  || 20 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68013 - ||  || 21 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68014 - ||  || 20 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68015 - ||  || 22 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68016 - ||  || 22 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68017 - ||  || 22 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68018 - ||  || 25 de desembre, 2000 || Oaxaca || J. M. Roe
|-
| 68019 - ||  || 22 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68020 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 68021 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 68022 - ||  || 21 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68023 - ||  || 21 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68024 - ||  || 22 de desembre, 2000 || Needville || Needville
|-
| 68025 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 68026 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 68027 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68028 - ||  || 26 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 68029 - ||  || 26 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 68030 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 68031 - ||  || 24 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 68032 - ||  || 26 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 68033 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68034 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68035 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68036 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68037 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68038 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68039 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68040 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68041 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68042 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68043 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68044 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68045 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68046 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68047 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68048 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68049 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68050 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68051 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68052 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68053 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68054 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68055 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68056 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68057 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68058 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68059 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68060 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68061 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68062 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 68063 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 68064 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68065 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68066 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68067 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68068 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68069 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68070 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68071 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68072 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68073 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68074 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68075 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68076 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68077 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68078 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68079 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68080 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68081 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68082 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68083 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68084 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68085 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68086 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68087 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68088 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68089 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68090 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68091 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68092 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68093 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68094 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68095 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68096 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68097 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68098 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68099 - ||  || 27 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68100 - ||  || 20 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96466" title="Llista d'asteroides/68101?68200" nonfiltered="3377" processed="3358" dbindex="38679">

|-
| 68101 - ||  || 22 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68102 - ||  || 23 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68103 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68104 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68105 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68106 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 68107 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 68108 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68109 - ||  || 17 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68110 - ||  || 17 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68111 - ||  || 27 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 68112 - ||  || 19 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 68113 - ||  || 21 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 68114 - || 2001 AC || 1 de gener, 2001 || Piszkstet  || Piszkstet , K. Srneczky, L. Kiss
|-
| 68115 - ||  || 3 de gener, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 68116 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68117 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68118 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68119 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68120 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68121 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68122 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68123 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68124 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68125 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68126 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68127 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68128 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68129 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68130 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68131 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68132 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68133 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68134 - ||  || 4 de gener, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68135 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68136 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68137 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68138 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68139 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68140 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68141 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68142 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68143 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68144 - ||  || 1 de gener, 2001 || Piszkstet  || Piszkstet , K. Srneczky, L. Kiss
|-
| 68145 - ||  || 7 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68146 - ||  || 7 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68147 - ||  || 15 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 68148 - ||  || 15 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 68149 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68150 - ||  || 15 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68151 - ||  || 15 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68152 - || 2001 BO || 17 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 68153 - || 2001 BV || 17 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 68154 - ||  || 16 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 68155 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68156 - ||  || 16 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 68157 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68158 - ||  || 21 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 68159 - ||  || 21 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 68160 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68161 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68162 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68163 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68164 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68165 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68166 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68167 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68168 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68169 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68170 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68171 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68172 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68173 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68174 - ||  || 24 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 68175 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68176 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68177 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68178 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68179 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68180 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68181 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68182 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68183 - ||  || 24 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68184 - ||  || 25 de gener, 2001 || Farpoint || G. Hug
|-
| 68185 - ||  || 28 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 68186 - ||  || 17 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 68187 - ||  || 18 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 68188 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68189 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68190 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68191 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68192 - ||  || 31 de gener, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 68193 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68194 - ||  || 29 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68195 - ||  || 31 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 68196 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68197 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68198 - ||  || 29 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68199 - ||  || 31 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68200 - ||  || 26 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96467" title="Llista d'asteroides/68201?68300" nonfiltered="3378" processed="3359" dbindex="38680">

|-
| 68201 - ||  || 26 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 68202 - ||  || 24 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68203 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68204 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68205 - || 2001 CS || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68206 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68207 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68208 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68209 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68210 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68211 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68212 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68213 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68214 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68215 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68216 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68217 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 68218 Nealgalt ||  || 12 de febrer, 2001 || Junk Bond || D. Healy
|-
| 68219 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68220 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68221 - ||  || 12 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68222 - ||  || 12 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68223 - || 2001 DJ || 16 de febrer, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 68224 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68225 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68226 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68227 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68228 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68229 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68230 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68231 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68232 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68233 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68234 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68235 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68236 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68237 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68238 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68239 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68240 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 68241 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68242 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68243 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68244 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68245 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68246 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68247 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68248 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68249 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68250 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68251 - ||  || 20 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68252 - ||  || 22 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68253 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68254 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68255 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68256 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 68257 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 68258 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68259 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68260 - ||  || 22 de febrer, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 68261 - || 2001 EU || 2 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 68262 - ||  || 4 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68263 - ||  || 14 de mar, 2001 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 68264 - ||  || 11 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 68265 - ||  || 15 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68266 - ||  || 15 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68267 - ||  || 4 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 68268 - ||  || 14 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68269 - ||  || 15 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68270 - ||  || 15 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68271 - ||  || 15 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68272 - ||  || 15 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 68273 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68274 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68275 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68276 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68277 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68278 - ||  || 18 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 68279 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68280 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68281 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68282 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68283 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68284 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68285 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68286 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68287 - ||  || 17 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68288 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68289 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68290 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68291 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68292 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68293 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68294 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68295 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68296 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68297 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68298 - ||  || 21 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68299 - ||  || 23 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68300 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96468" title="Llista d'asteroides/68301?68400" nonfiltered="3379" processed="3360" dbindex="38681">

|-
| 68301 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68302 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68303 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68304 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68305 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68306 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68307 - ||  || 18 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68308 - ||  || 18 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68309 - ||  || 18 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68310 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68311 - ||  || 18 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 68312 - ||  || 19 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 68313 - ||  || 20 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 68314 - ||  || 28 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 68315 - ||  || 23 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 68316 - ||  || 23 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 68317 - ||  || 24 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68318 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68319 - ||  || 26 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 68320 - ||  || 29 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68321 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68322 - ||  || 31 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68323 - ||  || 21 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 68324 - ||  || 25 de mar, 2001 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 68325 Begues ||  || 23 d'abril, 2001 || Begues || J. Manteca
|-
| 68326 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68327 - ||  || 29 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68328 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68329 - ||  || 21 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68330 - ||  || 21 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68331 - ||  || 25 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 68332 - || 2001 KO || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68333 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68334 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68335 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68336 - ||  || 23 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68337 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68338 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68339 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68340 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68341 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68342 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68343 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68344 - ||  || 24 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68345 - ||  || 22 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68346 - ||  || 29 de maig, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 68347 - ||  || 30 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68348 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68349 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68350 - ||  || 20 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68351 - ||  || 17 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 68352 - ||  || 21 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 68353 - ||  || 21 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 68354 - ||  || 20 de juny, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68355 - || 2001 NZ || 12 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 68356 - ||  || 13 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 68357 - ||  || 13 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 68358 - ||  || 12 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 68359 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 68360 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68361 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 68362 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 68363 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68364 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 68365 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 68366 - ||  || 26 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 68367 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 68368 - ||  || 28 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 68369 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68370 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68371 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68372 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 68373 - ||  || 13 d'agost, 2001 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 68374 - ||  || 14 d'agost, 2001 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 68375 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 68376 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 68377 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 68378 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 68379 - ||  || 12 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 68380 - ||  || 13 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 68381 - ||  || 13 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 68382 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68383 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68384 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68385 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68386 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68387 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68388 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68389 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68390 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68391 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68392 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68393 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68394 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68395 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68396 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68397 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68398 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 68399 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 68400 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96469" title="Llista d'asteroides/68401?68500" nonfiltered="3380" processed="3361" dbindex="38682">

|-
| 68401 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68402 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68403 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68404 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 68405 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68406 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68407 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68408 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68409 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 68410 Nichols ||  || 16 d'agost, 2001 || OCA-Anza || M. White, M. Collins
|-
| 68411 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 68412 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 68413 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 68414 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68415 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68416 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68417 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68418 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68419 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68420 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68421 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68422 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68423 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Cerro Tololo || M. W. Buie
|-
| 68424 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68425 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68426 - || 2001 RE || 2 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 68427 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 68428 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68429 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68430 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68431 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 68432 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68433 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68434 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68435 - ||  || 14 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 68436 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68437 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68438 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68439 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68440 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68441 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68442 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68443 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68444 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68445 - ||  || 9 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68446 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68447 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68448 Sidneywolff ||  || 18 de setembre, 2001 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 68449 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68450 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68451 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68452 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68453 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68454 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68455 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68456 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68457 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68458 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68459 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68460 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68461 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68462 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68463 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68464 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68465 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68466 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68467 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68468 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68469 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68470 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 68471 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 68472 - ||  || 28 de setembre, 2001 || Farpoint || G. Hug
|-
| 68473 - ||  || 23 de setembre, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 68474 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 68475 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68476 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68477 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68478 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68479 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68480 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 68481 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68482 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68483 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 68484 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 68485 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 68486 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68487 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68488 - ||  || 12 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 68489 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68490 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 68491 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 68492 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 68493 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68494 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68495 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68496 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68497 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68498 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68499 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68500 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96470" title="Llista d'asteroides/68501?68600" nonfiltered="3381" processed="3362" dbindex="38683">

|-
| 68501 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68502 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68503 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68504 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68505 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68506 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68507 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68508 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68509 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68510 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68511 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68512 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68513 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68514 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68515 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68516 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68517 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68518 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68519 - ||  || 6 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 68520 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68521 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68522 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68523 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68524 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68525 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68526 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68527 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68528 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68529 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68530 - ||  || 11 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68531 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68532 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68533 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68534 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68535 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68536 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68537 - ||  || 11 de novembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68538 - ||  || 11 de novembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 68539 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Ond ejov || P. Kunirk
|-
| 68540 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68541 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68542 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Jonathan B. Postel || Jonathan B. Postel
|-
| 68543 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 68544 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68545 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68546 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68547 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68548 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68549 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68550 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68551 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68552 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68553 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68554 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68555 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68556 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68557 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68558 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68559 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68560 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68561 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68562 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68563 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68564 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68565 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68566 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68567 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 68568 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68569 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68570 - ||  || 23 de desembre, 2001 || Kingsnake || J. V. McClusky
|-
| 68571 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68572 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68573 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68574 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68575 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68576 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68577 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68578 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68579 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68580 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 68581 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68582 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68583 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 68584 - ||  || 8 de gener, 2002 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 68585 - ||  || 9 de gener, 2002 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 68586 - ||  || 5 de gener, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 68587 - ||  || 11 de gener, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 68588 - ||  || 11 de gener, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 68589 - ||  || 11 de gener, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 68590 - ||  || 12 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68591 - ||  || 8 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68592 - ||  || 7 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68593 - ||  || 7 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68594 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68595 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68596 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68597 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68598 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68599 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68600 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96471" title="Llista d'asteroides/68601?68700" nonfiltered="3382" processed="3363" dbindex="38684">

|-
| 68601 - ||  || 12 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68602 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68603 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68604 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68605 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68606 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68607 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68608 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68609 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68610 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68611 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68612 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68613 - ||  || 12 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68614 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68615 - ||  || 13 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68616 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68617 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68618 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68619 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68620 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68621 - ||  || 10 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68622 - || 2002 BQ || 21 de gener, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 68623 - ||  || 18 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68624 - ||  || 18 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68625 - ||  || 19 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68626 - ||  || 19 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68627 - ||  || 19 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68628 - ||  || 21 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68629 - ||  || 21 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68630 - ||  || 25 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68631 - ||  || 19 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68632 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 68633 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 68634 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 68635 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 68636 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68637 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68638 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68639 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68640 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68641 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68642 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 68643 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 68644 - ||  || 12 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 68645 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 68646 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68647 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68648 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68649 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68650 - ||  || 13 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 68651 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68652 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68653 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68654 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68655 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68656 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68657 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68658 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68659 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68660 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68661 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68662 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68663 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68664 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68665 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68666 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68667 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68668 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68669 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68670 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68671 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68672 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68673 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68674 - ||  || 12 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 68675 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68676 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68677 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68678 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68679 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68680 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68681 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68682 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68683 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68684 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68685 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68686 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68687 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68688 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68689 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68690 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68691 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68692 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68693 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68694 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68695 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68696 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68697 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68698 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68699 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68700 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96472" title="Llista d'asteroides/68701?68800" nonfiltered="3383" processed="3364" dbindex="38685">

|-
| 68701 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68702 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68703 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68704 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68705 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68706 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 68707 - ||  || 13 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68708 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68709 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68710 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68711 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68712 - ||  || 15 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68713 - ||  || 4 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68714 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 68715 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68716 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 68717 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68718 Safi || 2002 DQ || 17 de febrer, 2002 || Vicques || M. Ory
|-
| 68719 Jangyeongsil || 2002 DW || 16 de febrer, 2002 || Bohyunsan || Y.-B. Jeon
|-
| 68720 - ||  || 21 de febrer, 2002 || Nashville || R. Clingan
|-
| 68721 - ||  || 16 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 68722 - ||  || 19 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 68723 - ||  || 20 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68724 - ||  || 21 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68725 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 68726 - ||  || 12 de mar, 2002 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 68727 - ||  || 12 de mar, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 68728 - ||  || 6 de mar, 2002 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 68729 - ||  || 14 de mar, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 68730 Straizys ||  || 15 de mar, 2002 || Moletai || K.  ernis, J. Zdanavi ius
|-
| 68731 - ||  || 6 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68732 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 68733 - ||  || 10 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68734 - ||  || 10 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68735 - ||  || 10 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68736 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68737 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68738 - ||  || 11 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 68739 - ||  || 12 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 68740 - ||  || 12 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 68741 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68742 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68743 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68744 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68745 - ||  || 11 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68746 - ||  || 11 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68747 - ||  || 12 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68748 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68749 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68750 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68751 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68752 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68753 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68754 - ||  || 14 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68755 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 68756 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68757 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68758 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68759 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68760 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68761 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68762 - ||  || 14 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68763 - ||  || 15 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68764 - ||  || 15 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68765 - ||  || 15 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68766 - ||  || 6 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68767 - ||  || 9 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68768 - ||  || 9 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68769 - ||  || 9 de mar, 2002 || Catalina || CSS
|-
| 68770 - ||  || 13 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 68771 - ||  || 12 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68772 - ||  || 14 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68773 - ||  || 15 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68774 - ||  || 15 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68775 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68776 - ||  || 11 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68777 - ||  || 18 de mar, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 68778 - ||  || 19 de mar, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 68779 Schninger ||  || 18 de mar, 2002 || Kle  || Kle 
|-
| 68780 - ||  || 18 de mar, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 68781 - ||  || 28 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 68782 - ||  || 16 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68783 - ||  || 16 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68784 - ||  || 17 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68785 - ||  || 16 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 68786 - ||  || 16 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68787 - ||  || 16 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68788 - ||  || 16 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 68789 - ||  || 17 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 68790 - ||  || 20 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68791 - ||  || 20 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68792 - ||  || 20 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68793 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68794 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 68795 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 68796 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 68797 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 68798 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68799 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68800 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96473" title="Llista d'asteroides/68801?68900" nonfiltered="3384" processed="3365" dbindex="38686">

|-
| 68801 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68802 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68803 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68804 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68805 - ||  || 2 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 68806 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68807 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68808 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68809 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68810 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68811 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68812 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68813 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68814 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68815 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 68816 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 68817 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68818 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68819 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68820 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68821 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68822 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 68823 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68824 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68825 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68826 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68827 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68828 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68829 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68830 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68831 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68832 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68833 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68834 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68835 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68836 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68837 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68838 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68839 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68840 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68841 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68842 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68843 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68844 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68845 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68846 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68847 - ||  || 13 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68848 - ||  || 13 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68849 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68850 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68851 - || 2002 HV || 16 d'abril, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 68852 - ||  || 16 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68853 Vaimaca ||  || 19 d'abril, 2002 || Los Molinos || Los Molinos
|-
| 68854 - ||  || 17 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68855 - ||  || 29 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68856 - ||  || 17 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68857 - || 2002 JF || 3 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 68858 - || 2002 JW || 3 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 68859 - || 2002 JZ || 3 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 68860 - ||  || 4 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68861 - ||  || 3 de maig, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68862 - ||  || 5 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68863 - ||  || 6 de maig, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 68864 - ||  || 6 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68865 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68866 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68867 - ||  || 7 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68868 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68869 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68870 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68871 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68872 - ||  || 4 de maig, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68873 - ||  || 9 de maig, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68874 - ||  || 8 de maig, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 68875 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68876 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68877 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68878 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68879 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68880 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68881 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68882 - ||  || 10 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68883 - ||  || 10 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68884 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68885 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68886 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68887 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68888 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68889 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68890 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68891 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68892 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68893 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68894 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68895 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68896 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68897 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68898 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68899 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68900 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96474" title="Llista d'asteroides/68901?69000" nonfiltered="3385" processed="3366" dbindex="38687">

|-
| 68901 - ||  || 15 de maig, 2002 || Fountain Hills || Fountain Hills
|-
| 68902 - ||  || 6 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68903 - ||  || 6 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68904 - ||  || 10 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68905 - ||  || 12 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68906 - ||  || 13 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68907 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68908 - ||  || 4 de maig, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68909 - ||  || 5 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68910 - ||  || 5 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68911 - ||  || 5 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68912 - ||  || 6 de maig, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68913 - ||  || 8 de maig, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68914 - ||  || 9 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68915 - ||  || 30 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68916 - ||  || 16 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68917 - ||  || 16 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68918 - ||  || 16 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68919 - ||  || 3 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68920 - ||  || 3 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68921 - ||  || 1 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68922 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68923 - ||  || 10 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68924 - ||  || 12 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68925 - ||  || 8 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68926 - ||  || 19 de juny, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 68927 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68928 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68929 - ||  || 17 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68930 - ||  || 17 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68931 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68932 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68933 - ||  || 28 de juliol, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 68934 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68935 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68936 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68937 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68938 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68939 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68940 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68941 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68942 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68943 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68944 - ||  || 15 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68945 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68946 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 68947 Brunofunk ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 68948 Mikeoates ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 68949 - ||  || 19 d'agost, 2002 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 68950 - ||  || 27 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68951 - ||  || 28 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68952 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68953 - || 2002 RS || 3 de setembre, 2002 || Nashville || R. Clingan
|-
| 68954 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68955 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68956 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68957 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68958 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68959 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68960 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68961 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68962 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68963 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68964 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68965 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68966 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68967 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68968 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68969 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68970 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68971 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68972 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68973 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68974 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68975 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68976 - ||  || 6 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68977 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68978 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68979 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68980 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Starkenburg Observatory || Starkenburg
|-
| 68981 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 68982 - ||  || 28 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 68983 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 68984 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68985 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68986 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68987 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68988 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68989 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68990 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68991 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68992 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68993 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68994 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68995 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68996 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 68997 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 68998 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 68999 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 69000 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96475" title="Llista d'asteroides (69001-70000)" nonfiltered="3386" processed="3367" dbindex="38688">
Llista d'asteroides del 69.001 al 70.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 69001 69100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 69101 69200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 69201 69300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 69301 69400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 69401 69500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 69501 69600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 69601 69700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 69701 69800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 69801 69900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 69901 70000 edit
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96476" title="Llista d'asteroides/69001?69100" nonfiltered="3387" processed="3368" dbindex="38689">

|-
| 69001 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 69002 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 69003 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 69004 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69005 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 69006 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 69007 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 69008 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 69009 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69010 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 69011 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 69012 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 69013 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 69014 - ||  || 24 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 69015 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 69016 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69017 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 69018 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Fountain Hills || Fountain Hills
|-
| 69019 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 69020 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69021 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 69022 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69023 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69024 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 69025 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 69026 - ||  || 11 de novembre, 2002 || Essen || Essen
|-
| 69027 - ||  || 11 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69028 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 69029 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 69030 - ||  || 24 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69031 - ||  || 28 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 69032 - ||  || 28 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 69033 - ||  || 1 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 69034 - ||  || 2 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 69035 - ||  || 6 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 69036 - ||  || 6 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 69037 - ||  || 9 de desembre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69038 - ||  || 7 de desembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 69039 - ||  || 8 de desembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 69040 - ||  || 8 de desembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 69041 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 69042 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 69043 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 69044 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 69045 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 69046 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 69047 - ||  || 12 de desembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 69048 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 69049 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 69050 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 69051 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 69052 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 69053 - ||  || 27 de desembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69054 - ||  || 28 de desembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69055 - ||  || 28 de desembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69056 - ||  || 28 de desembre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69057 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 69058 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69059 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 69060 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 69061 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 69062 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 69063 - ||  || 30 de desembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 69064 - ||  || 2 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69065 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 69066 - ||  || 4 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 69067 - ||  || 4 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 69068 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 69069 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 69070 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 69071 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 69072 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 69073 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 69074 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 69075 - ||  || 5 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69076 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 69077 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 69078 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 69079 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 69080 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 69081 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 69082 - ||  || 10 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 69083 - ||  || 10 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 69084 - || 2003 BB || 16 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 69085 - ||  || 25 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69086 - ||  || 25 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69087 - ||  || 26 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69088 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 69089 - ||  || 27 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69090 - ||  || 27 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69091 - ||  || 25 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 69092 - ||  || 26 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 69093 - ||  || 26 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69094 - ||  || 26 de gener, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 69095 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 69096 - ||  || 27 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 69097 - ||  || 27 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 69098 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 69099 - ||  || 28 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 69100 - ||  || 28 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96477" title="Llista d'asteroides/69101?69200" nonfiltered="3388" processed="3369" dbindex="38690">

|-
| 69101 - ||  || 28 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 69102 - ||  || 28 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 69103 - ||  || 31 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69104 - ||  || 31 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 69105 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 69106 - ||  || 2 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 69107 - ||  || 1 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 69108 - ||  || 1 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 69109 - ||  || 1 de febrer, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69110 - ||  || 2 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 69111 - ||  || 7 de febrer, 2003 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 69112 - ||  || 21 de febrer, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 69113 - ||  || 22 de febrer, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 69114 - ||  || 26 de febrer, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 69115 - ||  || 22 de febrer, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 69116 - ||  || 3 de mar, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 69117 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 69118 - ||  || 8 de mar, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 69119 - ||  || 6 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69120 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 69121 - ||  || 6 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69122 - ||  || 6 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 69123 - ||  || 8 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 69124 - ||  || 8 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 69125 - ||  || 10 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69126 - ||  || 7 de mar, 2003 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 69127 - ||  || 22 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 69128 - ||  || 23 de mar, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 69129 - ||  || 24 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69130 - ||  || 23 de mar, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 69131 - ||  || 24 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69132 - ||  || 24 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69133 - ||  || 25 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 69134 - ||  || 26 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69135 - ||  || 26 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 69136 - ||  || 28 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69137 - ||  || 28 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 69138 - ||  || 29 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69139 - ||  || 29 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69140 - ||  || 31 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69141 - ||  || 31 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 69142 - ||  || 31 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 69143 - ||  || 31 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 69144 - ||  || 31 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 69145 - ||  || 26 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69146 - ||  || 25 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69147 - ||  || 1 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 69148 - ||  || 3 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69149 - ||  || 1 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 69150 - ||  || 5 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 69151 - ||  || 7 d'abril, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 69152 - ||  || 4 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 69153 - ||  || 27 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69154 - ||  || 28 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69155 - ||  || 30 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 69156 - ||  || 1 de maig, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 69157 - ||  || 3 de maig, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 69158 - ||  || 5 de maig, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69159 - ||  || 7 de maig, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 69160 - || 2029 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69161 - || 2203 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69162 - || 2736 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69163 - || 2744 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69164 - || 3031 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69165 - || 3044 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69166 - || 3075 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69167 - || 3082 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69168 - || 3515 P-L || 17 d'octubre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69169 - || 4066 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69170 - || 4199 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69171 - || 4230 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69172 - || 4283 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69173 - || 4304 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69174 - || 4514 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69175 - || 4550 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69176 - || 4602 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69177 - || 4618 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69178 - || 4729 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69179 - || 4756 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69180 - || 4770 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69181 - || 4821 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69182 - || 4850 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69183 - || 6638 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69184 - || 6705 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69185 - || 6739 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69186 - || 6783 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69187 - || 1178 T-1 || 25 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69188 - || 1258 T-1 || 25 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69189 - || 1263 T-1 || 25 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69190 - || 2027 T-1 || 25 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69191 - || 2143 T-1 || 25 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69192 - || 3172 T-1 || 26 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69193 - || 3326 T-1 || 26 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69194 - || 1118 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69195 - || 1164 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69196 - || 1216 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69197 - || 1238 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69198 - || 1255 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69199 - || 1278 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69200 - || 1300 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96478" title="Llista d'asteroides/69201?69300" nonfiltered="3389" processed="3370" dbindex="38691">

|-
| 69201 - || 1323 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69202 - || 2026 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69203 - || 2088 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69204 - || 2139 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69205 - || 2156 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69206 - || 2167 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69207 - || 3004 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69208 - || 3078 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69209 - || 3300 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69210 - || 3356 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69211 - || 4098 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69212 - || 4287 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69213 - || 4616 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69214 - || 5067 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69215 - || 5099 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69216 - || 1108 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69217 - || 2135 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69218 - || 2330 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69219 - || 2364 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69220 - || 3030 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69221 - || 3528 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69222 - || 4210 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69223 - || 4331 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69224 - || 4388 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69225 - || 5043 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69226 - || 5129 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69227 - || 5139 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69228 - || 5173 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69229 - || 5188 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 69230 Hermes || 1937 UB || 28 d'octubre, 1937 || Heidelberg || K. Reinmuth
|-
| 69231 - || 1972 FE || 16 de mar, 1972 || Palomar || T. Gehrels
|-
| 69232 - ||  || 27 d'octubre, 1978 || Palomar || C. M. Olmstead
|-
| 69233 - ||  || 27 d'octubre, 1978 || Palomar || C. M. Olmstead
|-
| 69234 - ||  || 1 de novembre, 1978 || Caussols || K. Tomita
|-
| 69235 - ||  || 7 de novembre, 1978 || Palomar || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 69236 - ||  || 6 de novembre, 1978 || Palomar || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 69237 - ||  || 7 de novembre, 1978 || Palomar || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 69238 - ||  || 7 de novembre, 1978 || Palomar || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 69239 - || 1978 XT || 6 de desembre, 1978 || Palomar || E. Bowell, A. Warnock
|-
| 69240 - ||  || 25 de juny, 1979 || Siding Spring || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 69241 - ||  || 25 de juny, 1979 || Siding Spring || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 69242 - ||  || 25 de juny, 1979 || Siding Spring || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 69243 - ||  || 25 de juny, 1979 || Siding Spring || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 69244 - ||  || 25 de juny, 1979 || Siding Spring || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 69245 - || 1981 EO || 1 de mar, 1981 || La Silla || H. Debehogne, G. DeSanctis
|-
| 69246 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 69247 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 69248 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 69249 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 69250 - ||  || 7 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 69251 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 69252 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 69253 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 69254 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 69255 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 69256 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 69257 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 69258 - ||  || 24 d'octubre, 1981 || Palomar || S. J. Bus
|-
| 69259 - ||  || 18 de setembre, 1982 || Nauchnyj || N. S. Chernykh
|-
| 69260 - || 1982 TJ || 13 d'octubre, 1982 || Anderson Mesa || E. Bowell
|-
| 69261 - ||  || 23 de desembre, 1982 || Nauchnyj || L. G. Karachkina
|-
| 69262 - ||  || 12 d'agost, 1986 || Nauchnyj || L. V. Zhuravleva
|-
| 69263 - ||  || 29 de gener, 1987 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69264 Nebra ||  || 14 d'agost, 1988 || Tautenburg Observatory || F. Brngen
|-
| 69265 - ||  || 5 de setembre, 1988 || La Silla || H. Debehogne
|-
| 69266 - ||  || 6 de setembre, 1988 || La Silla || H. Debehogne
|-
| 69267 - ||  || 7 de setembre, 1988 || La Silla || H. Debehogne
|-
| 69268 - ||  || 16 de setembre, 1988 || Cerro Tololo || S. J. Bus
|-
| 69269 - ||  || 3 de novembre, 1988 || Brorfelde || P. Jensen
|-
| 69270 - || 1989 BB || 29 de gener, 1989 || Kitami || K. Endate, K. Watanabe
|-
| 69271 - ||  || 3 d'abril, 1989 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69272 - ||  || 26 de setembre, 1989 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69273 - ||  || 4 d'octubre, 1989 || Stakenbridge || B. G. W. Manning
|-
| 69274 - ||  || 29 d'octubre, 1989 || Gekko || Y. Oshima
|-
| 69275 Wiesenthal ||  || 28 de novembre, 1989 || Tautenburg Observatory || F. Brngen
|-
| 69276 - ||  || 31 de desembre, 1989 || Haute Provence || E. W. Elst
|-
| 69277 - ||  || 2 de mar, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69278 - ||  || 2 de mar, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69279 - ||  || 2 de mar, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69280 - ||  || 13 de setembre, 1990 || La Silla || H. Debehogne
|-
| 69281 - ||  || 22 de setembre, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69282 - ||  || 22 de setembre, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69283 - ||  || 22 de setembre, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69284 - ||  || 22 de setembre, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69285 - ||  || 25 de setembre, 1990 || La Silla || H. Debehogne
|-
| 69286 von Liebig ||  || 10 d'octubre, 1990 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-
| 69287 - ||  || 10 d'octubre, 1990 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-
| 69288 Berlioz ||  || 11 d'octubre, 1990 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-
| 69289 - ||  || 24 d'octubre, 1990 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69290 - ||  || 16 d'octubre, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69291 - ||  || 18 de novembre, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69292 - ||  || 18 de novembre, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69293 - ||  || 10 d'abril, 1991 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69294 - ||  || 13 d'agost, 1991 || Palomar || E. F. Helin
|-
| 69295 - ||  || 2 d'octubre, 1991 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-
| 69296 - ||  || 29 de gener, 1992 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69297 - ||  || 29 de febrer, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 69298 - ||  || 29 de febrer, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 69299 - ||  || 1 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 69300 - ||  || 1 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96479" title="Llista d'asteroides/69401?69500" nonfiltered="3390" processed="3371" dbindex="38692">

|-
| 69401 - ||  || 26 d'agost, 1995 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 69402 - ||  || 17 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69403 - ||  || 18 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69404 - ||  || 20 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69405 - ||  || 30 de setembre, 1995 || Catalina Station || T. B. Spahr
|-
| 69406 - ||  || 30 de setembre, 1995 || Catalina Station || C. W. Hergenrother
|-
| 69407 - ||  || 24 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69408 - ||  || 1 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69409 - || 1995 UQ || 19 d'octubre, 1995 || Dossobuono || L. Lai
|-
| 69410 - ||  || 23 d'octubre, 1995 || Catalina Station || T. B. Spahr
|-
| 69411 - ||  || 21 d'octubre, 1995 || Chichibu || N. Sato, T. Urata
|-
| 69412 - ||  || 21 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69413 - || 1995 VA || 1 de novembre, 1995 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 69414 - ||  || 15 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69415 - ||  || 16 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69416 - ||  || 17 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69417 - ||  || 21 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69418 - ||  || 25 de novembre, 1995 || Kushiro || S. Ueda, H. Kaneda
|-
| 69419 - ||  || 14 de desembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69420 - ||  || 21 de desembre, 1995 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 69421 - ||  || 22 de desembre, 1995 || Saji || Saji
|-
| 69422 - ||  || 16 de desembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69423 - ||  || 15 de gener, 1996 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 69424 - ||  || 12 de gener, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69425 - || 1996 BC || 16 de gener, 1996 || Stroncone || A. Vagnozzi
|-
| 69426 - ||  || 19 de gener, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69427 - ||  || 21 de gener, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69428 - ||  || 9 de mar, 1996 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 69429 - ||  || 11 de mar, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69430 - ||  || 15 d'abril, 1996 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 69431 - ||  || 12 d'abril, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69432 - ||  || 18 d'abril, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69433 - ||  || 18 d'abril, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69434 - ||  || 18 d'abril, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69435 - ||  || 18 d'abril, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69436 - ||  || 12 de maig, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69437 - ||  || 21 de maig, 1996 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 69438 - ||  || 11 de juny, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69439 - || 1996 PX || 9 d'agost, 1996 || Haleakala || NEAT
|-
| 69440 - ||  || 14 d'agost, 1996 || Haleakala || NEAT
|-
| 69441 - ||  || 8 d'agost, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69442 - ||  || 8 de setembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69443 - ||  || 13 de setembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69444 - ||  || 13 de setembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69445 - ||  || 5 de setembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69446 - ||  || 21 de setembre, 1996 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 69447 - ||  || 21 de setembre, 1996 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 69448 - || 1996 TQ || 4 d'octubre, 1996 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 69449 - ||  || 3 d'octubre, 1996 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 69450 - ||  || 4 d'octubre, 1996 || Kle  || Kle 
|-
| 69451 - ||  || 8 d'octubre, 1996 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 69452 - ||  || 9 d'octubre, 1996 || Haleakala || NEAT
|-
| 69453 - ||  || 11 d'octubre, 1996 || Kitami || K. Endate
|-
| 69454 - ||  || 7 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69455 - ||  || 10 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69456 - ||  || 10 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69457 - ||  || 12 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69458 - ||  || 5 d'octubre, 1996 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 69459 - ||  || 6 d'octubre, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69460 - ||  || 17 d'octubre, 1996 || Colleverde || V. S. Casulli
|-
| 69461 - ||  || 24 d'octubre, 1996 || Modra || P. Kolny, L. Korno
|-
| 69462 - ||  || 29 d'octubre, 1996 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 69463 - ||  || 1 de novembre, 1996 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 69464 - ||  || 13 de novembre, 1996 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 69465 - ||  || 14 de novembre, 1996 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 69466 - ||  || 15 de novembre, 1996 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 69467 - ||  || 5 de novembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69468 - ||  || 5 de novembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69469 - || 1996 WR || 16 de novembre, 1996 || Kle  || Kle 
|-
| 69470 - || 1996 XH || 1 de desembre, 1996 || Oohira || T. Urata
|-
| 69471 - ||  || 2 de desembre, 1996 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 69472 - ||  || 2 de desembre, 1996 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 69473 - ||  || 2 de desembre, 1996 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 69474 - ||  || 3 de desembre, 1996 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 69475 - ||  || 6 de desembre, 1996 || Kle  || Kle 
|-
| 69476 - ||  || 1 de desembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69477 - ||  || 4 de desembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69478 - ||  || 10 de desembre, 1996 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 69479 - ||  || 4 de desembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69480 - ||  || 8 de desembre, 1996 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 69481 - ||  || 11 de desembre, 1996 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 69482 - ||  || 8 de desembre, 1996 || Chichibu || N. Sato
|-
| 69483 - ||  || 14 de desembre, 1996 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 69484 - ||  || 18 de desembre, 1996 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 69485 - || 1997 AD || 2 de gener, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 69486 - ||  || 2 de gener, 1997 || Chichibu || N. Sato
|-
| 69487 - ||  || 4 de gener, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 69488 - ||  || 3 de gener, 1997 || Oohira || T. Urata
|-
| 69489 - ||  || 6 de gener, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 69490 - ||  || 3 de gener, 1997 || Chichibu || N. Sato
|-
| 69491 - ||  || 2 de gener, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 69492 - ||  || 9 de gener, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 69493 - ||  || 11 de gener, 1997 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 69494 - ||  || 13 de gener, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 69495 - ||  || 15 de gener, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 69496 - ||  || 13 de gener, 1997 || Nanyo || T. Okuni
|-
| 69497 - ||  || 30 de gener, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 69498 - ||  || 1 de febrer, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 69499 - ||  || 3 de febrer, 1997 || Haleakala || NEAT
|-
| 69500 - ||  || 6 de febrer, 1997 || Colleverde || V. S. Casulli
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96480" title="Llista d'asteroides/69501?69600" nonfiltered="3391" processed="3372" dbindex="38693">

|-
| 69501 - ||  || 3 de febrer, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69502 - ||  || 3 de febrer, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69503 - ||  || 6 de febrer, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69504 - ||  || 12 de febrer, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 69505 - ||  || 11 de febrer, 1997 || Oohira || T. Urata
|-
| 69506 - ||  || 14 de febrer, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 69507 - ||  || 4 de febrer, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 69508 - ||  || 4 de mar, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 69509 - ||  || 2 de mar, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69510 - ||  || 4 de mar, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69511 - ||  || 4 de mar, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 69512 - ||  || 5 de mar, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 69513 - ||  || 5 de mar, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 69514 - ||  || 12 de mar, 1997 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69515 - ||  || 12 de mar, 1997 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69516 - || 1997 FJ || 21 de mar, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 69517 - ||  || 31 de mar, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 69518 - ||  || 28 de mar, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 69519 - ||  || 2 d'abril, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69520 - ||  || 7 d'abril, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69521 - ||  || 7 d'abril, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69522 - ||  || 2 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 69523 - ||  || 2 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 69524 - ||  || 2 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 69525 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 69526 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 69527 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 69528 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 69529 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 69530 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 69531 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 69532 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 69533 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 69534 - ||  || 5 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 69535 - ||  || 6 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 69536 - ||  || 7 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 69537 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 69538 - ||  || 6 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 69539 - ||  || 7 d'abril, 1997 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69540 - ||  || 29 d'abril, 1997 || Modra || Modra
|-
| 69541 - ||  || 30 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 69542 - ||  || 30 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 69543 - ||  || 4 de maig, 1997 || Mauna Kea || C. Veillet
|-
| 69544 - ||  || 9 de maig, 1997 || Mauna Kea || C. Veillet
|-
| 69545 - ||  || 11 de maig, 1997 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 69546 - ||  || 3 de maig, 1997 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69547 - ||  || 27 de maig, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69548 - ||  || 5 de juny, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69549 - ||  || 9 de juny, 1997 || Rand || G. R. Viscome
|-
| 69550 - ||  || 13 de juny, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69551 - ||  || 28 de juny, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 69552 - ||  || 28 de juny, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 69553 - ||  || 31 d'agost, 1997 || Kle  || Z. Moravec
|-
| 69554 - ||  || 25 de setembre, 1997 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 69555 - ||  || 28 de setembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69556 - ||  || 27 de setembre, 1997 || Mallorca || A. Lpez, R. Pacheco
|-
| 69557 - ||  || 30 de setembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69558 - ||  || 10 d'octubre, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 69559 - ||  || 27 d'octubre, 1997 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 69560 - ||  || 31 d'octubre, 1997 || Ond ejov || P. Pravec
|-
| 69561 - ||  || 21 de desembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 69562 - ||  || 25 de desembre, 1997 || Chichibu || N. Sato
|-
| 69563 - ||  || 28 de desembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 69564 - ||  || 31 de desembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69565 - ||  || 5 de gener, 1998 || Monte Viseggi || L. Sannino, P. Pietrapriana
|-
| 69566 - || 1998 BX || 19 de gener, 1998 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 69567 - ||  || 25 de gener, 1998 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 69568 - ||  || 23 de gener, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69569 - ||  || 23 de gener, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69570 - ||  || 28 de gener, 1998 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 69571 - ||  || 28 de gener, 1998 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 69572 - ||  || 29 de gener, 1998 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 69573 - ||  || 28 de gener, 1998 || Sormano || P. Sicoli, A. Testa
|-
| 69574 - ||  || 28 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69575 - ||  || 22 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69576 - ||  || 28 de gener, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 69577 - ||  || 6 de febrer, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69578 - || 1998 DC || 16 de febrer, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 69579 - ||  || 20 de febrer, 1998 || Kle  || Kle 
|-
| 69580 - ||  || 22 de febrer, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 69581 - ||  || 23 de febrer, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69582 - ||  || 23 de febrer, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 69583 - ||  || 23 de febrer, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 69584 - ||  || 17 de febrer, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 69585 - ||  || 27 de febrer, 1998 || Cima Ekar || A. Boattini, M. Tombelli
|-
| 69586 - ||  || 25 de febrer, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69587 - ||  || 2 de mar, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 69588 - ||  || 2 de mar, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69589 - ||  || 1 de mar, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69590 - ||  || 3 de mar, 1998 || Nachi-Katsuura || Y. Shimizu, T. Urata
|-
| 69591 - ||  || 1 de mar, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69592 - ||  || 1 de mar, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69593 - ||  || 11 de mar, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 69594 - ||  || 24 de mar, 1998 || Drebach || G. Lehmann
|-
| 69595 - ||  || 22 de mar, 1998 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 69596 - ||  || 26 de mar, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 69597 - ||  || 28 de mar, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 69598 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69599 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69600 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96481" title="Llista d'asteroides/69601?69700" nonfiltered="3392" processed="3373" dbindex="38694">

|-
| 69601 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69602 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69603 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69604 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69605 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69606 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69607 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69608 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69609 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69610 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69611 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69612 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69613 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69614 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69615 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69616 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69617 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69618 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69619 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69620 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69621 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69622 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69623 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69624 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69625 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69626 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69627 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69628 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69629 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69630 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69631 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69632 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69633 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69634 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69635 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69636 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69637 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69638 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69639 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69640 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69641 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69642 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69643 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69644 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69645 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69646 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69647 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69648 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69649 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69650 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69651 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69652 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69653 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69654 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69655 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69656 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69657 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69658 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69659 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69660 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69661 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69662 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69663 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69664 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69665 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69666 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69667 - ||  || 22 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69668 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69669 - ||  || 28 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69670 - ||  || 29 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69671 - ||  || 2 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69672 - ||  || 2 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69673 - ||  || 2 d'abril, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69674 - ||  || 19 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69675 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69676 - ||  || 18 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69677 - ||  || 24 d'abril, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 69678 - ||  || 18 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69679 - ||  || 22 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69680 - ||  || 22 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69681 - ||  || 18 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69682 - ||  || 18 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69683 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69684 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69685 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69686 - ||  || 28 d'abril, 1998 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 69687 - ||  || 24 d'abril, 1998 || Mauna Kea || C. Veillet
|-
| 69688 - ||  || 18 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69689 - ||  || 27 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69690 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69691 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69692 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69693 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69694 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69695 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69696 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69697 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69698 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69699 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69700 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96482" title="Llista d'asteroides/69701?69800" nonfiltered="3393" processed="3374" dbindex="38695">

|-
| 69701 - ||  || 30 d'abril, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 69702 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69703 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69704 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69705 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69706 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69707 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69708 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69709 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69710 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69711 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69712 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69713 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69714 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69715 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69716 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69717 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69718 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69719 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69720 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69721 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69722 - ||  || 18 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69723 - ||  || 19 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69724 - ||  || 19 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69725 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69726 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69727 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69728 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69729 - ||  || 25 d'abril, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69730 - ||  || 25 d'abril, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69731 - ||  || 22 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69732 - || 1998 JE || 1 de maig, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69733 - ||  || 1 de maig, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69734 - ||  || 18 de maig, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69735 - ||  || 22 de maig, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69736 - ||  || 23 de maig, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69737 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69738 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69739 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69740 - ||  || 22 de maig, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69741 - ||  || 23 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69742 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69743 - ||  || 23 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69744 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69745 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69746 - ||  || 28 de maig, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 69747 - ||  || 28 de maig, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 69748 - ||  || 23 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69749 - ||  || 21 de juny, 1998 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 69750 - ||  || 19 de juny, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69751 - ||  || 22 de juny, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69752 - ||  || 24 de juny, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69753 - ||  || 24 de juny, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69754 - ||  || 26 de juny, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69755 - ||  || 26 de juny, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69756 - ||  || 24 de juliol, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 69757 - ||  || 28 de juliol, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 69758 - ||  || 26 de juliol, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69759 - ||  || 26 de juliol, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69760 - || 1998 PR || 15 d'agost, 1998 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 69761 - ||  || 21 d'agost, 1998 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 69762 - ||  || 23 d'agost, 1998 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 69763 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69764 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69765 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69766 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69767 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69768 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69769 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69770 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 69771 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69772 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69773 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69774 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69775 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69776 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69777 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69778 - ||  || 20 d'agost, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69779 - ||  || 19 d'agost, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69780 - ||  || 27 d'agost, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69781 - ||  || 26 d'agost, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69782 - ||  || 26 d'agost, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69783 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69784 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69785 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69786 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69787 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69788 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69789 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69790 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69791 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69792 - ||  || 19 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69793 - ||  || 19 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69794 - ||  || 26 d'agost, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69795 - ||  || 13 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69796 - ||  || 15 de setembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 69797 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69798 - ||  || 13 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69799 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69800 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96483" title="Llista d'asteroides/69801?69900" nonfiltered="3394" processed="3375" dbindex="38696">

|-
| 69801 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69802 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 69803 - ||  || 15 de setembre, 1998 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 69804 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69805 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69806 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69807 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69808 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69809 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69810 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69811 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69812 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69813 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69814 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69815 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69816 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69817 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69818 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69819 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69820 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69821 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69822 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69823 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69824 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69825 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69826 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69827 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69828 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69829 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69830 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69831 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69832 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69833 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69834 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69835 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69836 - ||  || 18 de setembre, 1998 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 69837 - ||  || 19 de setembre, 1998 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 69838 - ||  || 20 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69839 - ||  || 18 de setembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 69840 - ||  || 16 de setembre, 1998 || Uenohara || N. Kawasato
|-
| 69841 - ||  || 22 de setembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 69842 - ||  || 20 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69843 - ||  || 23 de setembre, 1998 || Vinjan Observatory || Vinjan Observatory
|-
| 69844 - ||  || 23 de setembre, 1998 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 69845 - ||  || 24 de setembre, 1998 || Ond ejov || P. Pravec
|-
| 69846 - ||  || 23 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69847 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69848 - ||  || 22 de setembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 69849 - ||  || 23 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69850 - ||  || 24 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69851 - ||  || 25 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69852 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69853 - ||  || 16 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69854 - ||  || 16 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69855 - ||  || 16 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69856 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69857 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69858 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69859 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69860 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69861 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69862 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69863 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69864 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69865 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69866 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69867 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69868 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69869 - ||  || 25 de setembre, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 69870 - ||  || 20 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69871 - ||  || 20 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69872 - ||  || 21 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69873 - ||  || 21 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69874 - ||  || 21 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69875 - ||  || 21 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69876 - ||  || 21 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69877 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69878 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69879 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69880 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69881 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69882 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69883 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69884 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69885 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69886 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69887 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69888 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69889 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69890 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69891 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69892 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69893 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69894 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69895 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69896 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69897 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69898 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69899 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69900 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96484" title="Llista d'asteroides/69901?70000" nonfiltered="3395" processed="3376" dbindex="38697">

|-
| 69901 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69902 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69903 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69904 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69905 - ||  || 20 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69906 - ||  || 20 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69907 - ||  || 20 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69908 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69909 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69910 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69911 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69912 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69913 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69914 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69915 - ||  || 23 de setembre, 1998 || Catalina || CSS
|-
| 69916 - ||  || 23 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69917 - || 1998 TF || 10 d'octubre, 1998 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 69918 - ||  || 15 d'octubre, 1998 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 69919 - ||  || 12 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69920 - ||  || 12 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69921 - ||  || 15 d'octubre, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 69922 - ||  || 13 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69923 - ||  || 13 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69924 - ||  || 13 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69925 - ||  || 10 d'octubre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69926 - ||  || 11 d'octubre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69927 - ||  || 11 d'octubre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69928 - ||  || 14 d'octubre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69929 - ||  || 14 d'octubre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69930 - ||  || 14 d'octubre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69931 - || 1998 UA || 16 d'octubre, 1998 || Catalina || CSS
|-
| 69932 - || 1998 UK || 16 d'octubre, 1998 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 69933 - ||  || 21 d'octubre, 1998 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 69934 - ||  || 23 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69935 - ||  || 27 d'octubre, 1998 || Catalina || CSS
|-
| 69936 - ||  || 17 d'octubre, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 69937 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69938 - ||  || 17 d'octubre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69939 - ||  || 18 d'octubre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69940 - ||  || 18 d'octubre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69941 - ||  || 18 d'octubre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69942 - ||  || 25 d'octubre, 1998 || Kushiro || S. Ueda, H. Kaneda
|-
| 69943 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69944 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69945 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69946 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69947 - ||  || 20 d'octubre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69948 - ||  || 9 de novembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 69949 - ||  || 11 de novembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 69950 - ||  || 12 de novembre, 1998 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 69951 - ||  || 11 de novembre, 1998 || Nachi-Katsuura || Y. Shimizu, T. Urata
|-
| 69952 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69953 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69954 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69955 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69956 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69957 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69958 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69959 - ||  || 14 de novembre, 1998 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 69960 - ||  || 11 de novembre, 1998 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 69961 Millosevich ||  || 15 de novembre, 1998 || Sormano || P. Sicoli, F. Manca
|-
| 69962 - ||  || 12 de novembre, 1998 || Kushiro || S. Ueda, H. Kaneda
|-
| 69963 - ||  || 4 de novembre, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 69964 - ||  || 14 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69965 - ||  || 14 de novembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69966 - ||  || 15 de novembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69967 - ||  || 11 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69968 - ||  || 13 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69969 - ||  || 14 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69970 - || 1998 WV || 17 de novembre, 1998 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 69971 - ||  || 18 de novembre, 1998 || Sormano || M. Cavagna
|-
| 69972 - ||  || 19 de novembre, 1998 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 69973 - ||  || 17 de novembre, 1998 || Catalina || CSS
|-
| 69974 - ||  || 18 de novembre, 1998 || Catalina || CSS
|-
| 69975 - ||  || 17 de novembre, 1998 || Dossobuono || L. Lai
|-
| 69976 - ||  || 18 de novembre, 1998 || Kushiro || S. Ueda, H. Kaneda
|-
| 69977 Saurodonati ||  || 28 de novembre, 1998 || Monte Agliale || E. Mazzoni, M. Ziboli
|-
| 69978 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69979 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69980 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69981 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69982 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69983 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69984 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69985 - ||  || 18 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69986 - ||  || 18 de novembre, 1998 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 69987 - ||  || 19 de novembre, 1998 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 69988 - ||  || 18 de novembre, 1998 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 69989 - ||  || 19 de novembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69990 - ||  || 18 de novembre, 1998 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 69991 - ||  || 19 de novembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69992 - ||  || 20 de novembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 69993 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69994 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69995 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69996 - ||  || 18 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69997 - ||  || 18 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 69998 - || 1998 XD || 1 de desembre, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 69999 - || 1998 XN || 9 de desembre, 1998 || Kle  || Kle 
|-
| 70000 - ||  || 8 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96485" title="Llista d'asteroides/69301?69400" nonfiltered="3396" processed="3377" dbindex="38698">

|-
| 69301 - ||  || 2 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 69302 - ||  || 6 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 69303 - ||  || 2 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 69304 - ||  || 2 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 69305 - ||  || 2 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 69306 - ||  || 3 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 69307 - || 1992 ON || 28 de juliol, 1992 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 69308 - ||  || 8 d'agost, 1992 || Caussols || E. W. Elst
|-
| 69309 - ||  || 8 d'agost, 1992 || Caussols || E. W. Elst
|-
| 69310 - ||  || 8 d'agost, 1992 || Caussols || E. W. Elst
|-
| 69311 - || 1992 QC || 21 d'agost, 1992 || Siding Spring || D. I. Steel
|-
| 69312 Rogerbacon ||  || 24 de setembre, 1992 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-
| 69313 - ||  || 22 de setembre, 1992 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69314 - ||  || 22 de setembre, 1992 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69315 - ||  || 20 d'octubre, 1992 || Palomar || H. E. Holt
|-
| 69316 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 69317 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 69318 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 69319 - ||  || 21 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 69320 - ||  || 21 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 69321 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 69322 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 69323 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 69324 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 69325 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 69326 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 69327 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 69328 - ||  || 18 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 69329 - ||  || 15 d'abril, 1993 || Palomar || H. E. Holt
|-
| 69330 - ||  || 19 d'abril, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69331 - ||  || 13 de juny, 1993 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 69332 - ||  || 13 de juny, 1993 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 69333 - ||  || 20 de juliol, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69334 - ||  || 14 d'agost, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69335 - ||  || 15 de setembre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69336 - || 1993 SJ || 16 de setembre, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69337 - ||  || 17 de setembre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69338 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69339 - ||  || 15 d'octubre, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69340 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69341 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69342 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69343 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69344 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69345 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69346 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69347 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69348 - ||  || 20 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69349 - || 1993 VU || 9 de novembre, 1993 || Palomar || E. F. Helin
|-
| 69350 - || 1993 YP || 17 de desembre, 1993 || Siding Spring || G. J. Garradd
|-
| 69351 - ||  || 15 de gener, 1994 || Stroncone || A. Vagnozzi
|-
| 69352 - ||  || 5 de gener, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69353 - ||  || 8 de gener, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69354 - ||  || 10 de febrer, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69355 - ||  || 7 de febrer, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69356 - ||  || 8 de febrer, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69357 - || 1994 FU || 21 de mar, 1994 || Siding Spring || G. J. Garradd
|-
| 69358 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69359 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69360 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69361 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69362 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69363 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69364 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 69365 - || 1994 QF || 26 d'agost, 1994 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 69366 - ||  || 12 de setembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69367 - || 1994 SD || 30 de setembre, 1994 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 69368 - ||  || 28 de setembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69369 - ||  || 28 de setembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69370 - ||  || 29 de setembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69371 - ||  || 2 d'octubre, 1994 || Kitami || K. Endate, K. Watanabe
|-
| 69372 - ||  || 28 d'octubre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69373 - ||  || 28 d'octubre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69374 - ||  || 28 d'octubre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69375 - ||  || 4 de novembre, 1994 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 69376 - ||  || 27 de novembre, 1994 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 69377 - ||  || 28 de novembre, 1994 || Kushiro || S. Ueda, H. Kaneda
|-
| 69378 - ||  || 28 de novembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69379 - ||  || 28 de novembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69380 - ||  || 31 de desembre, 1994 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 69381 - || 1995 BH || 23 de gener, 1995 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 69382 - ||  || 29 de gener, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69383 - ||  || 31 de gener, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69384 - ||  || 1 de febrer, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69385 - ||  || 24 de febrer, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69386 - ||  || 24 de febrer, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69387 - ||  || 24 de febrer, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69388 - ||  || 2 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69389 - ||  || 23 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69390 - ||  || 23 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69391 - ||  || 23 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69392 - ||  || 25 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69393 - ||  || 25 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69394 - ||  || 25 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69395 - ||  || 27 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69396 - ||  || 28 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69397 - ||  || 28 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69398 - ||  || 29 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69399 - ||  || 4 d'abril, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 69400 - ||  || 22 de juliol, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96486" title="Llista d'asteroides/70001?70100" nonfiltered="3397" processed="3378" dbindex="38699">

|-
| 70001 - ||  || 8 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70002 - ||  || 7 de desembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 70003 - ||  || 15 de desembre, 1998 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 70004 - ||  || 15 de desembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 70005 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 70006 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 70007 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 70008 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 70009 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 70010 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 70011 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 70012 - ||  || 15 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 70013 - ||  || 15 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 70014 - ||  || 17 de desembre, 1998 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 70015 - ||  || 19 de desembre, 1998 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 70016 - ||  || 22 de desembre, 1998 || Catalina || CSS
|-
| 70017 - ||  || 26 de desembre, 1998 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 70018 - ||  || 25 de desembre, 1998 || Vinjan Observatory || K. Korlevi , M. Juri 
|-
| 70019 - ||  || 27 de desembre, 1998 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 70020 - ||  || 27 de desembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 70021 - || 1999 AB || 3 de gener, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 70022 - ||  || 9 de gener, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 70023 - ||  || 8 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70024 - ||  || 13 de gener, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70025 - ||  || 19 de gener, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70026 - ||  || 20 de gener, 1999 || Giesing || P. Sala
|-
| 70027 - ||  || 18 de gener, 1999 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 70028 - ||  || 16 de gener, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70029 - || 1999 CB || 4 de febrer, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 70030 Margaretmiller ||  || 7 de febrer, 1999 || Palmer Divide || B. D. Warner
|-
| 70031 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70032 - ||  || 13 de febrer, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 70033 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70034 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70035 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70036 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70037 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70038 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70039 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70040 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70041 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70042 - ||  || 11 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70043 - ||  || 11 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70044 - ||  || 18 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70045 - ||  || 17 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70046 - ||  || 10 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70047 - ||  || 16 de mar, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 70048 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70049 - ||  || 7 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70050 - ||  || 12 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70051 - ||  || 12 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70052 - ||  || 15 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70053 - ||  || 17 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70054 - ||  || 17 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70055 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70056 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70057 - ||  || 12 de maig, 1999 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 70058 - ||  || 15 de maig, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70059 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70060 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70061 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70062 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70063 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70064 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70065 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70066 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70067 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70068 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70069 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70070 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70071 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70072 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70073 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70074 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70075 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70076 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70077 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70078 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70079 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70080 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70081 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70082 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70083 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70084 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70085 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70086 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70087 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70088 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70089 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70090 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70091 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70092 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70093 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70094 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70095 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70096 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70097 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70098 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70099 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70100 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96487" title="Llista d'asteroides/70101?70200" nonfiltered="3398" processed="3379" dbindex="38700">

|-
| 70101 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70102 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70103 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70104 - ||  || 8 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70105 - ||  || 17 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70106 - ||  || 18 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70107 - ||  || 18 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70108 - ||  || 18 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70109 - ||  || 17 de maig, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 70110 - || 1999 LK || 6 de juny, 1999 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 70111 - ||  || 9 de juny, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70112 - ||  || 8 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70113 - ||  || 8 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70114 - ||  || 9 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70115 - ||  || 9 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70116 - ||  || 9 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70117 - ||  || 9 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70118 - ||  || 9 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70119 - ||  || 7 de juny, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70120 - ||  || 11 de juny, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70121 - ||  || 13 de juny, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 70122 - || 1999 MX || 22 de juny, 1999 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 70123 - ||  || 24 de juny, 1999 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 70124 - || 1999 NY || 10 de juliol, 1999 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 70125 - || 1999 NZ || 7 de juliol, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 70126 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70127 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70128 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70129 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70130 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70131 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70132 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70133 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70134 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70135 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70136 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70137 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70138 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70139 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70140 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70141 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70142 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70143 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70144 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70145 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70146 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70147 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70148 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70149 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70150 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70151 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70152 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70153 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70154 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70155 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70156 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70157 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70158 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70159 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70160 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70161 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70162 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70163 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70164 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70165 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70166 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70167 - ||  || 12 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70168 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70169 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70170 - ||  || 18 de juliol, 1999 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 70171 - ||  || 22 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70172 - ||  || 16 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70173 - ||  || 16 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70174 - ||  || 11 d'agost, 1999 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 70175 - ||  || 15 d'agost, 1999 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 70176 - ||  || 7 d'agost, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 70177 - ||  || 7 d'agost, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 70178 - || 1999 QC || 17 d'agost, 1999 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 70179 - ||  || 21 d'agost, 1999 || Gnosca || S. Sposetti
|-
| 70180 - ||  || 31 d'agost, 1999 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 70181 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70182 - ||  || 5 de setembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 70183 - ||  || 6 de setembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 70184 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70185 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70186 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70187 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70188 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70189 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70190 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70191 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70192 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70193 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70194 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70195 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70196 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70197 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70198 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70199 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70200 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96489" title="Llista d'asteroides/70201?70300" nonfiltered="3399" processed="3380" dbindex="38701">

|-
| 70201 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70202 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70203 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70204 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70205 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70206 - ||  || 5 de setembre, 1999 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 70207 - ||  || 4 de setembre, 1999 || OCA-Anza || M. White, M. Collins
|-
| 70208 - ||  || 10 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70209 - ||  || 10 de setembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 70210 - ||  || 11 de setembre, 1999 || Bologna || Osservatorio San Vittore
|-
| 70211 - ||  || 12 de setembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 70212 - ||  || 12 de setembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 70213 - ||  || 12 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70214 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70215 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70216 - ||  || 14 de setembre, 1999 || Ond ejov || P. Kunirk, P. Pravec
|-
| 70217 - ||  || 14 de setembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 70218 - ||  || 13 de setembre, 1999 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 70219 - ||  || 15 de setembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 70220 - ||  || 13 de setembre, 1999 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 70221 - ||  || 11 de setembre, 1999 || Saint-Michel-sur-Meurthe || L. Bernasconi
|-
| 70222 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70223 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70224 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70225 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70226 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70227 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70228 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70229 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70230 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70231 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70232 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70233 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70234 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70235 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70236 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70237 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70238 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70239 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70240 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70241 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70242 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70243 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70244 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70245 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70246 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70247 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70248 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70249 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70250 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70251 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70252 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70253 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70254 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70255 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70256 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70257 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70258 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70259 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70260 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70261 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70262 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70263 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70264 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70265 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70266 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70267 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70268 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70269 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70270 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70271 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70272 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70273 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70274 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70275 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70276 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70277 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70278 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70279 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70280 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70281 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70282 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70283 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70284 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70285 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70286 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70287 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70288 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70289 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70290 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70291 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70292 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70293 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70294 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70295 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70296 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70297 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70298 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70299 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70300 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96490" title="Llista d'asteroides/70301?70400" nonfiltered="3400" processed="3381" dbindex="38702">

|-
| 70301 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70302 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70303 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70304 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70305 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70306 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70307 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70308 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70309 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70310 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70311 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70312 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70313 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70314 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70315 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70316 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70317 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70318 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70319 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70320 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70321 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70322 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70323 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70324 - ||  || 14 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70325 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70326 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70327 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70328 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70329 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70330 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70331 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70332 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70333 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70334 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70335 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70336 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70337 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70338 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70339 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70340 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70341 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70342 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70343 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70344 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70345 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70346 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70347 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70348 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70349 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70350 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70351 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70352 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70353 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70354 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70355 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70356 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70357 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70358 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70359 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70360 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70361 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70362 - ||  || 11 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70363 - ||  || 13 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70364 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70365 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70366 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70367 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70368 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70369 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70370 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70371 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70372 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70373 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70374 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70375 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70376 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70377 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70378 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70379 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70380 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70381 - ||  || 13 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70382 - ||  || 5 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 70383 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70384 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 70385 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 70386 - ||  || 5 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70387 - ||  || 6 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70388 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 70389 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70390 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70391 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70392 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70393 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70394 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70395 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70396 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70397 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70398 - ||  || 11 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 70399 - ||  || 11 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 70400 - ||  || 13 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96491" title="Llista d'asteroides/70401?70500" nonfiltered="3401" processed="3382" dbindex="38703">

|-
| 70401 - ||  || 13 de setembre, 1999 || Tenagra || Tenagra
|-
| 70402 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70403 - ||  || 6 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70404 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 70405 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70406 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70407 - ||  || 18 de setembre, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 70408 - ||  || 16 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70409 - ||  || 21 de setembre, 1999 || Kle  || Kle 
|-
| 70410 - ||  || 22 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70411 - ||  || 22 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70412 - ||  || 29 de setembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 70413 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70414 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70415 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70416 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70417 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70418 - ||  || 17 de setembre, 1999 || Monte Agliale || M. M. M. Santangelo
|-
| 70419 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70420 - ||  || 29 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70421 - ||  || 29 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70422 - ||  || 29 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70423 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70424 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70425 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70426 - || 1999 TN || 1 d'octubre, 1999 || Zeno || T. Stafford
|-
| 70427 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 70428 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 70429 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 70430 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 70431 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 70432 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 70433 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 70434 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70435 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70436 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || High Point || D. K. Chesney
|-
| 70437 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi , M. Juri 
|-
| 70438 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi , M. Juri 
|-
| 70439 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi , M. Juri 
|-
| 70440 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70441 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 70442 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi , M. Juri 
|-
| 70443 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 70444 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || San Marcello || L. Tesi, M. Tombelli
|-
| 70445 - ||  || 11 d'octubre, 1999 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 70446 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Gnosca || S. Sposetti
|-
| 70447 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi , M. Juri 
|-
| 70448 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Ond ejov || P. Kunirk, L. arounov
|-
| 70449 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Nacogdoches || M. L. Johnson, W. D. Bruton
|-
| 70450 - ||  || 13 d'octubre, 1999 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 70451 - ||  || 14 d'octubre, 1999 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 70452 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 70453 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 70454 - ||  || 14 d'octubre, 1999 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 70455 - ||  || 5 d'octubre, 1999 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 70456 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 70457 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70458 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70459 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70460 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70461 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70462 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70463 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70464 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70465 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70466 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70467 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70468 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70469 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70470 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70471 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70472 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70473 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70474 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70475 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70476 - ||  || 13 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 70477 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70478 - ||  || 5 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70479 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70480 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70481 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70482 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70483 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70484 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70485 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70486 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70487 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70488 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70489 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70490 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70491 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70492 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70493 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70494 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70495 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70496 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70497 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70498 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70499 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70500 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96492" title="Llista d'asteroides/70501?70600" nonfiltered="3402" processed="3383" dbindex="38704">

|-
| 70501 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70502 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70503 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70504 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70505 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70506 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70507 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70508 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70509 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70510 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70511 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70512 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70513 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70514 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70515 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70516 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70517 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70518 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70519 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70520 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70521 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70522 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70523 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70524 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70525 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70526 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70527 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70528 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70529 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70530 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70531 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70532 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70533 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70534 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70535 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70536 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70537 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70538 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70539 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70540 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70541 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70542 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70543 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70544 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70545 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70546 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70547 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70548 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70549 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70550 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70551 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70552 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70553 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70554 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70555 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70556 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70557 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70558 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70559 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70560 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70561 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70562 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70563 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70564 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70565 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70566 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70567 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70568 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70569 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70570 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70571 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70572 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70573 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70574 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70575 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70576 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70577 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70578 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70579 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70580 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70581 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70582 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70583 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70584 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70585 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70586 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70587 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70588 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70589 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70590 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70591 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70592 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70593 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70594 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70595 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70596 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70597 - ||  || 11 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70598 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70599 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70600 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96493" title="Llista d'asteroides/70601?70700" nonfiltered="3403" processed="3384" dbindex="38705">

|-
| 70601 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70602 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70603 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70604 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70605 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70606 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70607 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70608 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70609 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70610 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70611 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70612 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70613 - ||  || 13 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70614 - ||  || 13 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70615 - ||  || 13 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70616 - ||  || 13 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70617 - ||  || 14 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70618 - ||  || 14 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70619 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70620 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70621 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70622 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70623 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70624 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70625 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70626 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70627 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70628 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70629 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70630 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70631 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70632 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70633 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70634 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70635 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70636 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70637 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70638 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70639 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70640 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70641 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70642 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70643 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70644 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70645 - ||  || 5 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 70646 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70647 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70648 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70649 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70650 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70651 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70652 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70653 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70654 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70655 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70656 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70657 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70658 - ||  || 13 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70659 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70660 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70661 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70662 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70663 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70664 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70665 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70666 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70667 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70668 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70669 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70670 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70671 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70672 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70673 - ||  || 5 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 70674 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70675 - ||  || 14 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70676 - || 1999 UM || 16 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 70677 - || 1999 UU || 16 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 70678 - ||  || 18 d'octubre, 1999 || Farpoint || Farpoint
|-
| 70679 Urzidil ||  || 30 d'octubre, 1999 || Kle  || Kle 
|-
| 70680 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 70681 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 70682 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70683 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70684 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70685 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70686 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70687 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70688 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70689 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70690 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70691 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70692 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70693 - ||  || 28 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70694 - ||  || 28 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70695 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70696 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70697 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70698 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70699 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70700 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96494" title="Llista d'asteroides/70701?70800" nonfiltered="3404" processed="3385" dbindex="38706">

|-
| 70701 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70702 - ||  || 16 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70703 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 70704 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 70705 - ||  || 16 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70706 - ||  || 18 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70707 - ||  || 20 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70708 - ||  || 28 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70709 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70710 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70711 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70712 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70713 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70714 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70715 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70716 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70717 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 70718 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70719 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 70720 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70721 - || 1999 VD || 1 de novembre, 1999 || Lime Creek || R. Linderholm
|-
| 70722 - || 1999 VY || 1 de novembre, 1999 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 70723 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Baton Rouge || W. R. Cooney Jr., P. M. Motl
|-
| 70724 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 70725 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 70726 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 70727 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70728 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70729 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 70730 - ||  || 6 de novembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 70731 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 70732 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 70733 - ||  || 8 de novembre, 1999 || Zeno || T. Stafford
|-
| 70734 - ||  || 8 de novembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 70735 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 70736 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 70737 - ||  || 8 de novembre, 1999 || Gnosca || S. Sposetti
|-
| 70738 - ||  || 8 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 70739 - ||  || 2 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70740 - ||  || 2 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70741 - ||  || 2 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70742 - ||  || 8 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 70743 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 70744 - ||  || 9 de novembre, 1999 || San Marcello || L. Tesi, G. Forti
|-
| 70745 Aleserpieri ||  || 9 de novembre, 1999 || Pianoro || V. Goretti
|-
| 70746 - ||  || 13 de novembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 70747 - ||  || 13 de novembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 70748 - ||  || 13 de novembre, 1999 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 70749 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 70750 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 70751 - ||  || 13 de novembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 70752 - ||  || 13 de novembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 70753 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70754 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70755 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70756 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70757 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70758 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70759 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70760 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70761 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70762 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70763 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70764 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70765 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70766 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70767 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70768 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70769 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70770 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70771 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70772 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70773 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70774 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70775 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70776 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70777 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 70778 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Uenohara || N. Kawasato
|-
| 70779 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70780 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70781 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70782 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70783 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70784 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70785 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70786 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70787 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70788 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70789 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70790 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70791 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70792 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70793 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70794 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70795 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70796 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70797 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70798 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70799 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70800 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96495" title="Llista d'asteroides/70801?70900" nonfiltered="3405" processed="3386" dbindex="38707">

|-
| 70801 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70802 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70803 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70804 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70805 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70806 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70807 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70808 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70809 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70810 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70811 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70812 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70813 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70814 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70815 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Ond ejov || P. Pravec
|-
| 70816 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70817 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70818 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70819 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70820 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70821 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70822 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70823 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70824 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70825 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70826 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70827 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70828 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70829 - ||  || 7 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70830 - ||  || 7 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70831 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70832 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70833 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70834 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70835 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70836 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70837 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70838 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70839 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70840 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70841 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70842 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70843 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70844 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70845 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70846 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70847 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70848 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70849 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70850 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70851 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70852 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70853 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70854 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70855 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70856 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70857 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70858 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70859 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70860 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70861 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70862 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70863 - ||  || 11 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70864 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70865 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70866 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70867 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70868 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70869 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70870 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70871 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70872 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70873 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70874 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70875 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70876 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70877 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70878 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70879 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70880 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70881 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70882 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70883 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70884 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70885 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70886 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70887 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70888 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70889 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70890 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70891 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70892 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70893 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70894 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70895 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70896 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70897 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 70898 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70899 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70900 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96496" title="Llista d'asteroides/70901?71000" nonfiltered="3406" processed="3387" dbindex="38708">

|-
| 70901 - ||  || 6 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70902 - ||  || 6 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70903 - ||  || 6 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70904 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70905 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70906 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70907 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70908 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70909 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70910 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70911 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70912 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70913 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70914 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70915 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70916 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70917 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70918 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70919 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70920 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 70921 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70922 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70923 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70924 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70925 - ||  || 7 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70926 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70927 - ||  || 13 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70928 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70929 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70930 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70931 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70932 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70933 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70934 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70935 - || 1999 WG || 16 de novembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 70936 Kmen ||  || 28 de novembre, 1999 || Kle  || Kle 
|-
| 70937 - ||  || 29 de novembre, 1999 || Kle  || Kle 
|-
| 70938 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 70939 - ||  || 29 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70940 - ||  || 29 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70941 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 70942 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Gnosca || S. Sposetti
|-
| 70943 - ||  || 29 de novembre, 1999 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 70944 - ||  || 30 de novembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 70945 - ||  || 30 de novembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 70946 - ||  || 30 de novembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 70947 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70948 - ||  || 30 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70949 - ||  || 30 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70950 - ||  || 30 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70951 - ||  || 17 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70952 - || 1999 XE || 2 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70953 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 70954 - ||  || 2 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70955 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70956 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70957 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Oaxaca || J. M. Roe
|-
| 70958 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70959 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70960 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70961 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70962 - ||  || 2 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 70963 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 70964 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70965 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70966 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70967 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70968 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70969 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70970 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70971 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70972 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70973 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70974 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70975 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70976 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70977 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70978 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70979 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70980 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70981 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70982 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70983 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70984 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70985 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70986 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70987 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70988 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70989 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70990 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70991 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70992 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70993 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70994 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 70995 Mikemorton ||  || 6 de desembre, 1999 || Needville || Needville
|-
| 70996 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 70997 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 70998 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 70999 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 71000 Hughdowns ||  || 7 de desembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96497" title="Llista d'asteroides/71001?71100" nonfiltered="3407" processed="3388" dbindex="38709">

|-
| 71001 Natspasoc ||  || 7 de desembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 71002 - ||  || 7 de desembre, 1999 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 71003 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Uenohara || N. Kawasato
|-
| 71004 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Nachi-Katsuura || Y. Shimizu, T. Urata
|-
| 71005 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71006 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71007 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71008 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71009 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71010 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71011 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71012 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71013 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71014 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71015 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71016 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71017 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71018 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71019 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71020 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71021 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71022 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71023 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71024 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71025 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71026 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71027 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71028 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71029 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71030 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71031 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71032 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71033 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71034 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71035 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71036 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71037 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71038 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71039 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71040 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71041 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71042 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71043 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71044 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71045 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71046 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71047 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71048 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71049 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71050 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71051 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71052 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71053 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71054 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71055 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71056 - ||  || 9 de desembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 71057 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71058 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71059 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71060 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71061 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71062 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71063 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71064 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71065 - ||  || 11 de desembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 71066 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 71067 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 71068 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 71069 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 71070 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71071 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71072 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71073 - ||  || 11 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71074 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 71075 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 71076 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 71077 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 71078 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 71079 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 71080 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 71081 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 71082 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 71083 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 71084 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 71085 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 71086 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 71087 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Ond ejov || P. Kunirk
|-
| 71088 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71089 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71090 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71091 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71092 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71093 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71094 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71095 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71096 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 71097 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71098 - ||  || 11 de desembre, 1999 || Uccle || T. Pauwels
|-
| 71099 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71100 - ||  || 2 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96498" title="Llista d'asteroides/71101?71200" nonfiltered="3408" processed="3389" dbindex="38710">

|-
| 71101 - ||  || 2 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71102 - ||  || 15 de desembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 71103 - ||  || 11 de desembre, 1999 || Oohira || T. Urata
|-
| 71104 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71105 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71106 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71107 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71108 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71109 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71110 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71111 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71112 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71113 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71114 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71115 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71116 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71117 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71118 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71119 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71120 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71121 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71122 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71123 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71124 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71125 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71126 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71127 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71128 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71129 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71130 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71131 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71132 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71133 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71134 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71135 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71136 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71137 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71138 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71139 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71140 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71141 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71142 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71143 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71144 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71145 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71146 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71147 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71148 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71149 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71150 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71151 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71152 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71153 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71154 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71155 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71156 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71157 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71158 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71159 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71160 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71161 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71162 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71163 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71164 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71165 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71166 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71167 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71168 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71169 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71170 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71171 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71172 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71173 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71174 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71175 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71176 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71177 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71178 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71179 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71180 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71181 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71182 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71183 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71184 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71185 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71186 - ||  || 15 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71187 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71188 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71189 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 71190 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 71191 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 71192 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 71193 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 71194 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 71195 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 71196 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71197 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71198 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71199 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71200 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96499" title="Llista d'asteroides/71201?71300" nonfiltered="3409" processed="3390" dbindex="38711">

|-
| 71201 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 71202 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 71203 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71204 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71205 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71206 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71207 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71208 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71209 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71210 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71211 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71212 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 71213 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71214 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71215 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71216 - ||  || 16 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71217 - ||  || 16 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71218 - ||  || 27 de desembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 71219 - ||  || 30 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71220 - ||  || 31 de desembre, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 71221 - ||  || 31 de desembre, 1999 || San Marcello || M. Tombelli, L. Tesi
|-
| 71222 - ||  || 31 de desembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 71223 - ||  || 27 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71224 - ||  || 31 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71225 - ||  || 31 de desembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 71226 - ||  || 31 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71227 - ||  || 31 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71228 - ||  || 31 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71229 - ||  || 31 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71230 - ||  || 17 de desembre, 1999 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 71231 - ||  || 31 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71232 - ||  || 30 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 71233 - || 2000 AC || 1 de gener, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 71234 - ||  || 3 de gener, 2000 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 71235 - ||  || 4 de gener, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 71236 - ||  || 3 de gener, 2000 || Chiyoda || T. Kojima
|-
| 71237 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71238 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71239 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71240 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71241 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71242 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71243 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71244 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71245 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71246 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71247 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71248 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71249 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71250 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71251 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71252 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71253 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71254 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71255 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71256 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71257 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71258 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71259 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71260 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71261 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71262 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71263 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71264 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71265 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71266 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71267 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71268 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71269 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71270 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71271 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71272 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71273 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71274 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71275 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71276 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71277 - ||  || 5 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71278 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71279 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71280 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71281 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71282 - ||  || 6 de gener, 2000 || Modra || A. Gald, P. Kolny
|-
| 71283 - ||  || 4 de gener, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 71284 - ||  || 5 de gener, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 71285 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71286 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71287 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71288 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71289 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71290 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71291 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71292 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71293 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71294 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71295 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71296 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71297 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71298 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71299 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71300 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96500" title="Llista d'asteroides/71301?71400" nonfiltered="3410" processed="3391" dbindex="38712">

|-
| 71301 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71302 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71303 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71304 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71305 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71306 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71307 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71308 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71309 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71310 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71311 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71312 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71313 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71314 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71315 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71316 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71317 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71318 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71319 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71320 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71321 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71322 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71323 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71324 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71325 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71326 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71327 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71328 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71329 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71330 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71331 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71332 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71333 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71334 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71335 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71336 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71337 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71338 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71339 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71340 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71341 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71342 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71343 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71344 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71345 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71346 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71347 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71348 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71349 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71350 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71351 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71352 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71353 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71354 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71355 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71356 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71357 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71358 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71359 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71360 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71361 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71362 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71363 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71364 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71365 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71366 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71367 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71368 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71369 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71370 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71371 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71372 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71373 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71374 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71375 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71376 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71377 - ||  || 6 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71378 - ||  || 6 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71379 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71380 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71381 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71382 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71383 - ||  || 5 de gener, 2000 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 71384 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71385 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71386 - ||  || 6 de gener, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 71387 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71388 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71389 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71390 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71391 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71392 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71393 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71394 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71395 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71396 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71397 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71398 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71399 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71400 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96501" title="Llista d'asteroides/71401?71500" nonfiltered="3411" processed="3392" dbindex="38713">

|-
| 71401 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71402 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71403 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71404 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71405 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71406 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71407 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71408 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71409 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71410 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71411 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71412 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71413 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71414 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71415 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71416 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71417 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71418 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71419 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71420 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71421 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71422 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71423 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71424 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71425 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71426 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71427 - ||  || 9 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71428 - ||  || 9 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71429 - ||  || 9 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71430 - ||  || 9 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71431 - ||  || 10 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71432 - ||  || 10 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71433 - ||  || 10 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71434 - ||  || 15 de gener, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 71435 - ||  || 3 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71436 - ||  || 4 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71437 - ||  || 4 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71438 - ||  || 6 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71439 - ||  || 6 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71440 - ||  || 12 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71441 - ||  || 13 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71442 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71443 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71444 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71445 Marc ||  || 4 de gener, 2000 || Anderson Mesa || L. H. Wasserman
|-
| 71446 - ||  || 5 de gener, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71447 - ||  || 6 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71448 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71449 - ||  || 7 de gener, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71450 - ||  || 7 de gener, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71451 - ||  || 7 de gener, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71452 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71453 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71454 - ||  || 9 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71455 - ||  || 9 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71456 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71457 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71458 - || 2000 BU || 26 de gener, 2000 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 71459 - ||  || 25 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71460 - ||  || 26 de gener, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 71461 Chowmeeyee ||  || 28 de gener, 2000 || Rock Finder || W. K. Y. Yeung
|-
| 71462 - ||  || 21 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71463 - ||  || 21 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71464 - ||  || 27 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71465 - ||  || 29 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71466 - ||  || 26 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71467 - ||  || 28 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71468 - ||  || 24 de gener, 2000 || Rock Finder || W. K. Y. Yeung
|-
| 71469 - ||  || 28 de gener, 2000 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 71470 - ||  || 31 de gener, 2000 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 71471 - ||  || 27 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71472 - ||  || 27 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71473 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71474 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71475 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71476 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71477 - ||  || 29 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71478 - ||  || 29 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71479 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71480 - ||  || 30 de gener, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 71481 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71482 - ||  || 28 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71483 - ||  || 30 de gener, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 71484 - ||  || 30 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71485 - ||  || 30 de gener, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 71486 - ||  || 28 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71487 - ||  || 28 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71488 - ||  || 21 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71489 - ||  || 4 de febrer, 2000 || San Marcello || L. Tesi, M. Tombelli
|-
| 71490 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71491 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71492 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71493 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71494 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71495 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71496 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71497 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71498 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71499 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71500 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96502" title="Llista d'asteroides/71501?71600" nonfiltered="3412" processed="3393" dbindex="38714">

|-
| 71501 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71502 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71503 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71504 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71505 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71506 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71507 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Ond ejov || P. Kunirk
|-
| 71508 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71509 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71510 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71511 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71512 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71513 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71514 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71515 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71516 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71517 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71518 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71519 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71520 - ||  || 1 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71521 - ||  || 7 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71522 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71523 - ||  || 10 de febrer, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 71524 - ||  || 7 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71525 - ||  || 8 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71526 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71527 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71528 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71529 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71530 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71531 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71532 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71533 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71534 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71535 - ||  || 8 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71536 - ||  || 8 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71537 - ||  || 8 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71538 - ||  || 5 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 71539 - ||  || 7 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 71540 - ||  || 10 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71541 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71542 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71543 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71544 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71545 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71546 - ||  || 24 de febrer, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi , M. Juri 
|-
| 71547 - ||  || 27 de febrer, 2000 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 71548 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71549 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71550 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71551 - ||  || 27 de febrer, 2000 || Tebbutt || F. B. Zoltowski
|-
| 71552 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71553 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71554 - ||  || 27 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71555 - ||  || 27 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 71556 Page ||  || 27 de febrer, 2000 || Jornada || D. S. Dixon
|-
| 71557 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71558 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71559 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71560 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71561 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71562 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71563 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71564 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71565 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71566 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71567 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71568 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71569 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71570 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71571 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71572 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71573 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71574 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71575 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71576 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71577 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71578 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71579 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71580 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71581 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71582 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71583 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71584 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71585 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71586 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71587 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71588 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71589 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71590 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71591 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71592 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71593 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71594 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71595 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71596 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71597 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71598 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71599 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71600 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96503" title="Llista d'asteroides/71601?71700" nonfiltered="3413" processed="3394" dbindex="38715">

|-
| 71601 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71602 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71603 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71604 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71605 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71606 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71607 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71608 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71609 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71610 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71611 - ||  || 2 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71612 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71613 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71614 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71615 - ||  || 3 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 71616 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71617 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71618 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71619 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71620 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71621 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71622 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71623 - ||  || 9 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71624 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71625 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71626 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71627 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71628 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71629 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71630 - ||  || 6 de mar, 2000 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 71631 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71632 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71633 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71634 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71635 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71636 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71637 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71638 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71639 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71640 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71641 - ||  || 12 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71642 - ||  || 11 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71643 - ||  || 12 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71644 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71645 - ||  || 8 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 71646 - ||  || 8 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 71647 - ||  || 8 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 71648 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71649 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71650 - ||  || 9 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71651 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71652 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71653 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71654 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71655 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71656 - ||  || 11 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 71657 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71658 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71659 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71660 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71661 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71662 - ||  || 11 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71663 - ||  || 11 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 71664 - ||  || 11 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 71665 - ||  || 3 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 71666 - ||  || 4 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 71667 - ||  || 5 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 71668 - ||  || 6 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 71669 - ||  || 11 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 71670 - ||  || 12 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71671 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71672 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71673 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71674 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71675 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71676 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71677 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71678 - ||  || 1 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71679 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71680 - ||  || 15 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71681 - ||  || 25 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71682 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71683 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71684 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71685 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71686 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71687 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71688 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71689 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71690 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71691 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71692 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71693 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71694 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71695 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71696 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71697 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71698 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71699 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71700 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96504" title="Llista d'asteroides/71701?71800" nonfiltered="3414" processed="3395" dbindex="38716">

|-
| 71701 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71702 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71703 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71704 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71705 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71706 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71707 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71708 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71709 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71710 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71711 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71712 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71713 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71714 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71715 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71716 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71717 - ||  || 8 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71718 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71719 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71720 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71721 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71722 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71723 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71724 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71725 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71726 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71727 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71728 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71729 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71730 - ||  || 4 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71731 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71732 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71733 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71734 - ||  || 4 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71735 - ||  || 25 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71736 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71737 - ||  || 4 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71738 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71739 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71740 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71741 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71742 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71743 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71744 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71745 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71746 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71747 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71748 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71749 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71750 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71751 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71752 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71753 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71754 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71755 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71756 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71757 - ||  || 4 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71758 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71759 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71760 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71761 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71762 - ||  || 6 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71763 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71764 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71765 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71766 - ||  || 19 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 71767 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71768 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71769 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71770 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71771 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71772 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71773 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71774 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71775 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71776 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71777 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71778 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71779 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71780 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71781 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71782 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71783 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Ond ejov || P. Pravec, P. Kunirk
|-
| 71784 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71785 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71786 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71787 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71788 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Elmira || A. J. Cecce
|-
| 71789 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 71790 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71791 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71792 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71793 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71794 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71795 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71796 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71797 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71798 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71799 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71800 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96505" title="Llista d'asteroides/71801?71900" nonfiltered="3415" processed="3396" dbindex="38717">

|-
| 71801 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71802 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71803 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71804 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71805 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71806 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71807 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71808 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71809 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71810 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71811 - ||  || 3 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71812 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71813 - || 2000 UZ || 21 d'octubre, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 71814 - ||  || 22 d'octubre, 2000 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 71815 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71816 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71817 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71818 - ||  || 21 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71819 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71820 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71821 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71822 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71823 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71824 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71825 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71826 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71827 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71828 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71829 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71830 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71831 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71832 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71833 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71834 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71835 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71836 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71837 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71838 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71839 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71840 - ||  || 30 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71841 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71842 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71843 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71844 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71845 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71846 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71847 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71848 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71849 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71850 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71851 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71852 - ||  || 29 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71853 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71854 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71855 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Mallorca || S. Snchez, M. Blasco
|-
| 71856 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71857 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71858 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71859 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71860 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71861 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71862 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71863 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71864 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71865 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71866 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71867 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71868 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71869 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71870 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71871 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71872 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71873 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71874 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71875 - ||  || 2 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71876 - ||  || 2 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71877 - ||  || 2 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71878 - ||  || 2 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71879 - ||  || 2 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71880 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71881 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71882 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71883 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71884 - ||  || 6 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71885 - || 2000 WD || 16 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71886 - || 2000 WH || 16 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71887 - || 2000 WW || 17 de novembre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 71888 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71889 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71890 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Farpoint || Farpoint
|-
| 71891 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71892 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71893 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71894 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 71895 - ||  || 23 de novembre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 71896 - ||  || 22 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71897 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71898 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71899 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71900 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96506" title="Llista d'asteroides/71901?72000" nonfiltered="3416" processed="3397" dbindex="38718">

|-
| 71901 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71902 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71903 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71904 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 71905 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 71906 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71907 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71908 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71909 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71910 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71911 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71912 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71913 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71914 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71915 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71916 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71917 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71918 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71919 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71920 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71921 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71922 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71923 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71924 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71925 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71926 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71927 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71928 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71929 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71930 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71931 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71932 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71933 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71934 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 71935 - ||  || 28 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 71936 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71937 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71938 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71939 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71940 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71941 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71942 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71943 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71944 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71945 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71946 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71947 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71948 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71949 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71950 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71951 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71952 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71953 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71954 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71955 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Needville || Needville
|-
| 71956 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Farpoint || G. Hug
|-
| 71957 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71958 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71959 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71960 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71961 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71962 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71963 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71964 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71965 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71966 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71967 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71968 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71969 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71970 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71971 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Carbuncle Hill || D. P. Pray
|-
| 71972 - ||  || 16 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71973 - ||  || 18 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71974 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71975 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71976 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71977 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71978 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71979 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71980 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71981 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71982 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71983 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71984 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71985 - ||  || 27 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71986 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71987 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71988 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71989 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71990 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71991 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71992 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71993 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 71994 - ||  || 27 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71995 - ||  || 27 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71996 - ||  || 28 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71997 - ||  || 28 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 71998 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 71999 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72000 - ||  || 27 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96507" title="Llista d'asteroides/72001?72100" nonfiltered="3417" processed="3398" dbindex="38719">

|-
| 72001 - ||  || 18 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72002 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72003 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72004 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72005 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72006 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72007 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72008 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72009 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72010 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72011 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72012 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 72013 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72014 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72015 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72016 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72017 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72018 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72019 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72020 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72021 Yisunji ||  || 4 de desembre, 2000 || Bohyunsan || Y.-B. Jeon, B.-C. Lee
|-
| 72022 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72023 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72024 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72025 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72026 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72027 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72028 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72029 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72030 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72031 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72032 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72033 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72034 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72035 - ||  || 6 de desembre, 2000 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 72036 - ||  || 9 de desembre, 2000 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 72037 Castelldefels ||  || 10 de desembre, 2000 || Begues || J. Manteca
|-
| 72038 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72039 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72040 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72041 - ||  || 15 de desembre, 2000 || Uccle || T. Pauwels
|-
| 72042 - ||  || 17 de desembre, 2000 || Gnosca || S. Sposetti
|-
| 72043 - ||  || 19 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72044 - ||  || 20 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72045 - ||  || 20 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72046 - ||  || 20 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72047 - ||  || 20 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72048 - ||  || 20 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72049 - ||  || 20 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72050 - ||  || 20 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72051 - ||  || 21 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72052 - ||  || 21 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72053 - ||  || 21 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72054 - ||  || 21 de desembre, 2000 || Farpoint || G. Hug
|-
| 72055 - ||  || 22 de desembre, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 72056 - ||  || 19 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 72057 - ||  || 23 de desembre, 2000 || Starkenburg Observatory || Starkenburg
|-
| 72058 - ||  || 21 de desembre, 2000 || Uccle || T. Pauwels
|-
| 72059 Heojun ||  || 21 de desembre, 2000 || Bohyunsan || Y.-B. Jeon, B.-C. Lee
|-
| 72060 - ||  || 23 de desembre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 72061 - ||  || 21 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72062 - ||  || 24 de desembre, 2000 || Ond ejov || P. Kunirk, U. Babiakov
|-
| 72063 - ||  || 20 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72064 - ||  || 21 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 72065 - ||  || 27 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 72066 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 72067 - ||  || 25 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 72068 - ||  || 31 de desembre, 2000 || Ametlla de Mar || J. Nomen
|-
| 72069 - ||  || 31 de desembre, 2000 || Ametlla de Mar || J. Nomen
|-
| 72070 - ||  || 31 de desembre, 2000 || Ond ejov || P. Kunirk, U. Babiakov
|-
| 72071 - ||  || 31 de desembre, 2000 || Piszkstet  || Piszkstet , K. Srneczky, L. Kiss
|-
| 72072 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72073 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72074 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72075 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72076 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72077 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72078 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72079 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72080 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72081 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72082 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72083 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72084 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72085 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72086 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72087 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72088 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72089 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72090 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72091 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72092 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72093 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72094 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72095 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72096 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72097 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72098 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72099 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72100 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96508" title="Llista d'asteroides/72101?72200" nonfiltered="3418" processed="3399" dbindex="38720">

|-
| 72101 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72102 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72103 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72104 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72105 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72106 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72107 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72108 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72109 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72110 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72111 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72112 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72113 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72114 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72115 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72116 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72117 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72118 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72119 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72120 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72121 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72122 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72123 - ||  || 16 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 72124 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72125 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72126 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72127 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72128 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72129 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72130 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72131 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72132 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72133 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72134 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72135 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72136 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72137 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72138 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72139 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72140 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72141 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72142 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72143 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72144 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72145 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72146 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72147 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72148 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72149 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72150 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72151 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72152 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72153 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72154 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72155 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72156 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72157 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72158 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72159 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72160 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72161 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72162 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72163 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72164 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72165 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72166 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72167 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72168 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72169 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72170 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72171 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72172 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72173 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72174 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72175 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72176 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72177 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72178 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72179 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72180 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72181 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72182 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72183 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72184 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72185 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72186 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72187 - ||  || 19 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72188 - ||  || 19 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 72189 - ||  || 21 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72190 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72191 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72192 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72193 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 72194 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 72195 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 72196 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 72197 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 72198 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72199 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72200 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96509" title="Llista d'asteroides/72201?72300" nonfiltered="3419" processed="3400" dbindex="38721">

|-
| 72201 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 72202 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 72203 - ||  || 31 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72204 - ||  || 31 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 72205 - ||  || 23 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 72206 - ||  || 27 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72207 - ||  || 27 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72208 - ||  || 27 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72209 - ||  || 19 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 72210 - || 2001 AK || 1 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 72211 - || 2001 AS || 2 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 72212 - || 2001 AT || 2 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 72213 - || 2001 AU || 2 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 72214 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72215 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72216 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72217 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72218 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72219 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72220 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72221 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72222 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72223 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72224 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72225 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72226 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72227 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72228 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72229 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72230 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72231 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72232 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72233 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72234 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72235 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72236 - ||  || 4 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 72237 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72238 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72239 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72240 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72241 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72242 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72243 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72244 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72245 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72246 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72247 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72248 - ||  || 6 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72249 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72250 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72251 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72252 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72253 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72254 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72255 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72256 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72257 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72258 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72259 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72260 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72261 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72262 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72263 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72264 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72265 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72266 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72267 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72268 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72269 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72270 - ||  || 4 de gener, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72271 - ||  || 4 de gener, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72272 - ||  || 4 de gener, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72273 - ||  || 15 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 72274 - ||  || 15 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 72275 - ||  || 15 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 72276 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72277 - ||  || 15 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 72278 - ||  || 12 de gener, 2001 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 72279 - || 2001 BT || 17 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 72280 - ||  || 16 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 72281 - ||  || 18 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72282 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72283 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72284 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72285 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72286 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72287 - ||  || 16 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 72288 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72289 - ||  || 21 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 72290 - ||  || 21 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 72291 - ||  || 18 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72292 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72293 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72294 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72295 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72296 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72297 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72298 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72299 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72300 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96510" title="Llista d'asteroides/72301?72400" nonfiltered="3420" processed="3401" dbindex="38722">

|-
| 72301 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72302 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72303 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72304 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72305 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72306 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72307 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72308 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72309 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72310 - ||  || 23 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 72311 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72312 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72313 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72314 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72315 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72316 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72317 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72318 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72319 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72320 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72321 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72322 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72323 - ||  || 27 de gener, 2001 || Oaxaca || J. M. Roe
|-
| 72324 - ||  || 18 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 72325 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72326 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72327 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72328 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72329 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72330 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72331 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72332 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72333 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72334 - ||  || 29 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72335 - ||  || 24 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 72336 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72337 - ||  || 29 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72338 - ||  || 29 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72339 - ||  || 29 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72340 - ||  || 29 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72341 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72342 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72343 - ||  || 31 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72344 - ||  || 31 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72345 - ||  || 31 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72346 - ||  || 31 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72347 - ||  || 31 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72348 - ||  || 31 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72349 - ||  || 29 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72350 - ||  || 29 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72351 - ||  || 29 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72352 - ||  || 31 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72353 - ||  || 27 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 72354 - ||  || 31 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 72355 - ||  || 31 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72356 - ||  || 31 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72357 - ||  || 31 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72358 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72359 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72360 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72361 - ||  || 25 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 72362 - ||  || 22 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 72363 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72364 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72365 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72366 - || 2001 CO || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72367 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72368 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72369 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72370 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72371 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72372 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72373 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72374 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72375 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72376 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72377 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72378 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72379 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72380 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72381 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72382 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72383 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72384 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72385 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72386 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72387 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72388 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72389 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72390 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72391 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72392 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72393 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72394 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72395 - ||  || 3 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72396 - ||  || 4 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72397 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72398 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72399 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72400 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96511" title="Llista d'asteroides/72401?72500" nonfiltered="3421" processed="3402" dbindex="38723">

|-
| 72401 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72402 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72403 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72404 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72405 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 72406 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72407 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72408 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72409 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72410 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72411 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72412 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72413 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72414 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 72415 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 72416 - ||  || 3 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72417 - ||  || 11 de febrer, 2001 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 72418 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72419 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72420 - ||  || 14 de febrer, 2001 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 72421 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 72422 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72423 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72424 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72425 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72426 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72427 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72428 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72429 - ||  || 15 de febrer, 2001 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 72430 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72431 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72432 - ||  || 14 de febrer, 2001 || Carbuncle Hill || D. P. Pray
|-
| 72433 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72434 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72435 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72436 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72437 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72438 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72439 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72440 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72441 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 72442 - ||  || 12 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72443 - ||  || 12 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72444 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72445 - || 2001 DD || 16 de febrer, 2001 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 72446 - || 2001 DM || 16 de febrer, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 72447 - || 2001 DP || 16 de febrer, 2001 || Ond ejov || P. Pravec, L. arounov
|-
| 72448 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 72449 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72450 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72451 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72452 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72453 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 72454 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72455 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72456 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 72457 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72458 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72459 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72460 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72461 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72462 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72463 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72464 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72465 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72466 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72467 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72468 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72469 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72470 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72471 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72472 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72473 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72474 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72475 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72476 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72477 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72478 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72479 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72480 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72481 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72482 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72483 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72484 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72485 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72486 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72487 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72488 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72489 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72490 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72491 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72492 - ||  || 21 de febrer, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 72493 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72494 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72495 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72496 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72497 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72498 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72499 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72500 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96512" title="Llista d'asteroides/72501?72600" nonfiltered="3422" processed="3403" dbindex="38724">

|-
| 72501 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72502 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72503 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72504 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72505 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72506 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72507 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72508 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72509 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72510 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72511 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72512 - ||  || 20 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72513 - ||  || 18 de febrer, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 72514 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72515 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72516 - ||  || 26 de febrer, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 72517 - ||  || 26 de febrer, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 72518 - ||  || 25 de febrer, 2001 || Ond ejov || P. Kunirk
|-
| 72519 - ||  || 21 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72520 - ||  || 24 de febrer, 2001 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 72521 - ||  || 27 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 72522 - ||  || 22 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72523 - ||  || 20 de febrer, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 72524 - ||  || 20 de febrer, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 72525 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72526 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72527 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72528 - ||  || 18 de febrer, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 72529 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72530 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72531 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72532 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72533 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72534 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 72535 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72536 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72537 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72538 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72539 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72540 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72541 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72542 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72543 - ||  || 26 de febrer, 2001 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 72544 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72545 - || 2001 EP || 3 de mar, 2001 || Farpoint || G. Hug
|-
| 72546 - || 2001 ES || 4 de mar, 2001 || Oaxaca || J. M. Roe
|-
| 72547 - || 2001 ET || 1 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72548 - ||  || 1 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72549 - ||  || 1 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72550 - ||  || 1 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72551 - ||  || 1 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72552 - ||  || 1 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72553 - ||  || 3 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 72554 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72555 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72556 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72557 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72558 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72559 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72560 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72561 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72562 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72563 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72564 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72565 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72566 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72567 - ||  || 2 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 72568 - ||  || 5 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72569 - ||  || 14 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72570 - ||  || 15 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72571 - ||  || 15 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72572 - ||  || 15 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72573 - ||  || 15 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 72574 - ||  || 15 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 72575 - ||  || 15 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 72576 - ||  || 14 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72577 - ||  || 14 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72578 - ||  || 14 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72579 - ||  || 15 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 72580 - ||  || 15 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72581 - ||  || 15 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72582 - ||  || 15 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72583 - || 2001 FV || 17 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72584 - ||  || 19 de mar, 2001 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 72585 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72586 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72587 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72588 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72589 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72590 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72591 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72592 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72593 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72594 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72595 - ||  || 20 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72596 Zilkha ||  || 21 de mar, 2001 || Needville || Needville
|-
| 72597 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72598 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72599 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72600 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96513" title="Llista d'asteroides/72601?72700" nonfiltered="3423" processed="3404" dbindex="38725">

|-
| 72601 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72602 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72603 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72604 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72605 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72606 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72607 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72608 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72609 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72610 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72611 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72612 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72613 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72614 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72615 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72616 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72617 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72618 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72619 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72620 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72621 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72622 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72623 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72624 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72625 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72626 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72627 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72628 - ||  || 18 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 72629 - ||  || 20 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 72630 - ||  || 21 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 72631 - ||  || 21 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 72632 - ||  || 23 de mar, 2001 || Gnosca || S. Sposetti
|-
| 72633 Randygroth ||  || 22 de mar, 2001 || Junk Bond || D. Healy
|-
| 72634 - ||  || 17 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72635 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72636 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72637 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72638 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72639 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72640 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72641 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72642 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72643 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72644 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72645 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72646 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72647 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72648 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72649 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72650 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72651 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72652 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72653 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72654 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72655 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72656 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72657 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72658 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72659 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72660 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72661 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72662 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72663 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72664 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72665 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72666 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72667 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72668 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72669 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72670 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72671 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72672 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72673 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72674 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72675 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72676 - ||  || 23 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72677 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72678 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72679 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72680 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72681 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72682 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72683 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72684 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72685 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72686 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72687 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72688 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72689 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72690 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72691 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72692 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72693 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72694 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72695 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72696 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72697 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72698 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72699 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72700 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96514" title="Llista d'asteroides/72701?72800" nonfiltered="3424" processed="3405" dbindex="38726">

|-
| 72701 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72702 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72703 - ||  || 21 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72704 - ||  || 21 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72705 - ||  || 21 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72706 - ||  || 21 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72707 - ||  || 23 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72708 - ||  || 23 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72709 - ||  || 23 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72710 - ||  || 23 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72711 - ||  || 23 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72712 - ||  || 26 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 72713 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72714 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72715 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72716 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72717 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72718 - ||  || 24 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72719 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72720 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72721 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72722 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72723 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72724 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72725 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72726 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72727 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72728 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72729 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72730 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72731 - ||  || 17 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72732 - ||  || 17 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72733 - ||  || 17 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72734 - ||  || 17 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72735 - ||  || 17 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 72736 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72737 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72738 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72739 - ||  || 18 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72740 - ||  || 18 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72741 - ||  || 18 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72742 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72743 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72744 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72745 - ||  || 19 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 72746 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72747 - ||  || 24 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 72748 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72749 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72750 - ||  || 29 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72751 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72752 - ||  || 28 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72753 - ||  || 29 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72754 - ||  || 20 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 72755 - ||  || 20 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 72756 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72757 - ||  || 21 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 72758 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72759 - ||  || 21 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 72760 - ||  || 21 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 72761 - ||  || 23 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 72762 - ||  || 23 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72763 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72764 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72765 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72766 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72767 - ||  || 24 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 72768 - ||  || 24 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72769 - ||  || 24 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72770 - ||  || 24 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72771 - ||  || 24 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72772 - ||  || 24 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72773 - ||  || 24 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72774 - ||  || 24 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72775 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72776 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72777 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72778 - ||  || 27 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72779 - ||  || 29 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72780 - ||  || 18 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72781 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72782 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72783 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72784 - ||  || 24 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72785 - ||  || 24 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72786 - ||  || 24 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72787 - ||  || 24 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72788 - ||  || 24 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 72789 - ||  || 21 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 72790 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72791 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72792 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72793 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72794 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72795 - ||  || 20 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72796 - ||  || 20 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72797 - ||  || 20 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72798 - ||  || 17 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 72799 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72800 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96515" title="Llista d'asteroides/72801?72900" nonfiltered="3425" processed="3406" dbindex="38727">

|-
| 72801 - ||  || 25 de mar, 2001 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 72802 - ||  || 26 de mar, 2001 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 72803 - || 2001 GD || 1 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72804 - || 2001 GQ || 11 d'abril, 2001 || Mallorca || S. Snchez
|-
| 72805 - ||  || 14 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72806 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72807 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72808 - ||  || 13 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 72809 - ||  || 13 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 72810 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72811 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72812 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72813 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72814 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 72815 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72816 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 72817 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72818 - || 2001 HM || 16 d'abril, 2001 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 72819 Brunet || 2001 HX || 18 d'abril, 2001 || Saint-Vran || Saint-Vran
|-
| 72820 - ||  || 17 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72821 - ||  || 17 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72822 - ||  || 17 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72823 - ||  || 17 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72824 - ||  || 19 d'abril, 2001 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 72825 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72826 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 72827 Maxaub ||  || 23 d'abril, 2001 || Pla D'Arguines || R. Ferrando
|-
| 72828 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72829 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72830 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72831 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 72832 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 72833 - ||  || 21 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 72834 - ||  || 25 d'abril, 2001 || Emerald Lane || L. Ball
|-
| 72835 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 72836 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72837 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Farpoint || Farpoint
|-
| 72838 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72839 - ||  || 26 d'abril, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 72840 - ||  || 28 d'abril, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 72841 - ||  || 27 d'abril, 2001 || San Marcello || A. Boattini, M. Tombelli
|-
| 72842 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72843 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72844 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72845 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72846 - ||  || 29 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72847 - ||  || 29 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72848 - ||  || 29 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72849 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72850 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72851 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72852 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72853 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72854 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 72855 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72856 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72857 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 72858 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72859 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72860 - ||  || 21 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 72861 - ||  || 21 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72862 - ||  || 21 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 72863 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72864 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72865 - ||  || 25 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72866 - ||  || 25 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 72867 - ||  || 25 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 72868 - ||  || 21 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72869 - ||  || 26 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72870 - ||  || 30 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72871 - ||  || 15 de maig, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 72872 - ||  || 15 de maig, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 72873 - ||  || 15 de maig, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 72874 - ||  || 14 de maig, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 72875 - ||  || 15 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72876 - ||  || 20 de maig, 2001 || Pises || M. Ory
|-
| 72877 - ||  || 21 de maig, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 72878 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72879 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72880 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72881 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72882 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72883 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72884 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72885 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72886 - ||  || 21 de maig, 2001 || Ond ejov || P. Kunirk, P. Pravec
|-
| 72887 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72888 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72889 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72890 - ||  || 21 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72891 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72892 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72893 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72894 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72895 - ||  || 16 de maig, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 72896 - ||  || 21 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72897 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72898 - ||  || 23 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72899 - ||  || 17 de maig, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 72900 - ||  || 17 de maig, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96516" title="Llista d'asteroides/72901?73000" nonfiltered="3426" processed="3407" dbindex="38728">

|-
| 72901 - ||  || 22 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72902 - ||  || 24 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72903 - ||  || 24 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72904 - ||  || 26 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72905 - || 2001 LX || 13 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72906 - ||  || 13 de juny, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 72907 - ||  || 16 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 72908 - ||  || 21 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 72909 - || 2001 NH || 10 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 72910 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 72911 - ||  || 23 de juliol, 2001 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 72912 - ||  || 18 de juliol, 2001 || Mauna Kea || D. J. Tholen
|-
| 72913 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 72914 - ||  || 14 d'agost, 2001 || Ond ejov || P. Kunirk
|-
| 72915 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 72916 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72917 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 72918 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72919 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72920 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72921 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72922 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72923 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72924 - ||  || 20 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72925 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72926 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72927 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 72928 - ||  || 8 de gener, 2002 || Oaxaca || J. M. Roe
|-
| 72929 - ||  || 7 de gener, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 72930 - ||  || 11 de gener, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 72931 - ||  || 12 de gener, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 72932 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72933 - ||  || 12 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72934 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72935 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72936 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72937 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72938 - ||  || 25 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72939 - ||  || 23 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72940 - ||  || 21 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 72941 - ||  || 4 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 72942 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72943 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72944 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 72945 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Kingsnake || J. V. McClusky
|-
| 72946 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72947 - ||  || 4 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 72948 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72949 - ||  || 12 de febrer, 2002 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 72950 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72951 - ||  || 12 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 72952 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72953 - ||  || 12 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 72954 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72955 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72956 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72957 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72958 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72959 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72960 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72961 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72962 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72963 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72964 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 72965 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72966 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72967 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72968 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72969 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72970 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72971 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72972 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72973 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72974 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72975 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72976 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72977 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72978 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72979 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72980 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72981 - ||  || 15 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 72982 - ||  || 15 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72983 - ||  || 15 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72984 - ||  || 5 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 72985 - ||  || 19 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 72986 - ||  || 19 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72987 - ||  || 21 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72988 - || 2002 EP || 5 de mar, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 72989 - ||  || 6 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72990 - ||  || 12 de mar, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 72991 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 72992 - ||  || 15 de mar, 2002 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 72993 - ||  || 15 de mar, 2002 || Nogales || Tenagra II
|-
| 72994 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 72995 - ||  || 14 de mar, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 72996 - ||  || 14 de mar, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 72997 - ||  || 5 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 72998 - ||  || 6 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 72999 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73000 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96517" title="Llista d'asteroides (70001-71000)" nonfiltered="3427" processed="3408" dbindex="38729">
Llista d'asteroides del 70.001 al 71.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 70001 70100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 70101 70200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 70201 70300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 70301 70400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 70401 70500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 70501 70600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 70601 70700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 70701 70800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 70801 70900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 70901 71000 edit
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96518" title="Llista d'asteroides (71001-72000)" nonfiltered="3428" processed="3409" dbindex="38730">
Llista d'asteroides del 71.001 al 72.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 71001 71100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 71101 71200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 71201 71300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 71301 71400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 71401 71500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 71501 71600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 71601 71700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 71701 71800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 71801 71900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 71901 72000 edit
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96519" title="Llista d'asteroides (72001-73000)" nonfiltered="3429" processed="3410" dbindex="38731">
Llista d'asteroides del 72.001 al 73.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 72001 72100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 72101 72200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 72201 72300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 72301 72400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 72401 72500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 72501 72600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 72601 72700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 72701 72800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 72801 72900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 72901 73000 edit
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96520" title="Llista d'asteroides (73001-74000)" nonfiltered="3430" processed="3411" dbindex="38732">
Llista d'asteroides del 73.001 al 74.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 73001 73100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 73101 73200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 73201 73300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 73301 73400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 73401 73500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 73501 73600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 73601 73700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 73701 73800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 73801 73900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 73901 74000 edit
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96521" title="Llista d'asteroides/73001?73100" nonfiltered="3431" processed="3412" dbindex="38733">

|-
| 73001 - ||  || 10 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 73002 - ||  || 10 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 73003 - ||  || 10 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 73004 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73005 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73006 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73007 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73008 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73009 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73010 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73011 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73012 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73013 - ||  || 11 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73014 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73015 - ||  || 13 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73016 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73017 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73018 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73019 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73020 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73021 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73022 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73023 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73024 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73025 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73026 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73027 - ||  || 11 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73028 - ||  || 11 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73029 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 73030 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 73031 - ||  || 12 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73032 - ||  || 12 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73033 - ||  || 13 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73034 - ||  || 13 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73035 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73036 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73037 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73038 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73039 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73040 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73041 - ||  || 14 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73042 - ||  || 14 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73043 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73044 - ||  || 15 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73045 - ||  || 9 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 73046 - ||  || 9 de mar, 2002 || Catalina || CSS
|-
| 73047 - ||  || 10 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73048 - ||  || 10 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 73049 - ||  || 10 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 73050 - ||  || 11 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 73051 - ||  || 12 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 73052 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73053 - ||  || 13 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73054 - ||  || 15 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73055 - || 2002 FG || 16 de mar, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 73056 - ||  || 19 de mar, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 73057 - ||  || 19 de mar, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 73058 - ||  || 20 de mar, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 73059 Kaunas ||  || 16 de mar, 2002 || Moletai || MAO
|-
| 73060 - ||  || 16 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73061 - ||  || 16 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73062 - ||  || 16 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73063 - ||  || 16 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73064 - ||  || 16 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73065 - ||  || 16 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 73066 - ||  || 16 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 73067 - ||  || 20 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73068 - ||  || 20 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73069 - ||  || 20 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73070 - ||  || 20 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73071 - ||  || 23 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73072 - ||  || 30 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73073 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Emerald Lane || L. Ball
|-
| 73074 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73075 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73076 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73077 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73078 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73079 Davidbaltimore ||  || 14 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73080 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 73081 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 73082 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73083 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73084 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73085 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73086 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73087 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73088 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73089 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73090 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73091 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73092 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73093 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73094 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73095 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73096 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73097 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73098 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73099 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73100 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96522" title="Llista d'asteroides/73101?73200" nonfiltered="3432" processed="3413" dbindex="38734">

|-
| 73101 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73102 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73103 - ||  || 13 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73104 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73105 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73106 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73107 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73108 - ||  || 2 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73109 - ||  || 2 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73110 - ||  || 2 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73111 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73112 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73113 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73114 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 73115 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 73116 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73117 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 73118 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 73119 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 73120 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73121 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73122 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73123 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73124 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73125 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73126 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73127 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73128 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73129 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 73130 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 73131 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73132 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73133 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73134 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73135 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73136 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73137 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73138 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73139 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73140 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73141 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73142 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73143 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73144 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73145 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73146 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73147 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73148 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73149 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73150 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73151 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73152 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73153 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 73154 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73155 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73156 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73157 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73158 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 73159 - ||  || 13 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73160 - ||  || 13 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73161 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 73162 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73163 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73164 - ||  || 13 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73165 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 73166 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73167 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73168 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73169 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73170 - ||  || 16 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73171 - ||  || 16 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73172 - ||  || 16 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73173 - ||  || 16 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73174 - ||  || 16 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73175 - ||  || 16 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73176 - ||  || 18 d'abril, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 73177 - ||  || 18 d'abril, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 73178 - ||  || 17 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73179 - ||  || 21 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73180 - ||  || 18 d'abril, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 73181 - ||  || 29 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73182 - ||  || 17 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73183 - ||  || 17 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73184 - || 2002 JN || 3 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 73185 - || 2002 JP || 3 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 73186 - || 2002 JQ || 3 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 73187 - || 2002 JS || 3 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 73188 - || 2002 JU || 3 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 73189 - || 2002 JV || 3 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 73190 - ||  || 3 de maig, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73191 - ||  || 4 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 73192 - ||  || 4 de maig, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73193 - ||  || 5 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73194 - ||  || 6 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73195 - ||  || 7 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73196 - ||  || 8 de maig, 2002 || Emerald Lane || L. Ball
|-
| 73197 - ||  || 5 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 73198 - ||  || 6 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 73199 - ||  || 8 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 73200 - ||  || 6 de maig, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96523" title="Llista d'asteroides/73201?73300" nonfiltered="3433" processed="3414" dbindex="38735">

|-
| 73201 - ||  || 7 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73202 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73203 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73204 - ||  || 8 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 73205 - ||  || 7 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73206 - ||  || 7 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73207 - ||  || 7 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73208 - ||  || 7 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73209 - ||  || 7 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73210 - ||  || 8 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73211 - ||  || 8 de maig, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 73212 - ||  || 7 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73213 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73214 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73215 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73216 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73217 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73218 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73219 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73220 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73221 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73222 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73223 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73224 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73225 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73226 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73227 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73228 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73229 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73230 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73231 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73232 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73233 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73234 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73235 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73236 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73237 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73238 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73239 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73240 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73241 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73242 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73243 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73244 - ||  || 9 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73245 - ||  || 10 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 73246 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73247 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73248 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73249 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73250 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73251 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73252 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73253 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73254 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73255 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73256 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73257 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73258 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73259 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73260 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73261 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73262 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73263 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73264 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73265 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73266 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73267 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73268 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73269 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73270 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73271 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73272 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73273 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73274 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73275 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73276 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73277 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73278 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73279 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73280 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73281 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73282 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73283 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73284 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73285 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73286 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73287 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73288 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73289 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73290 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73291 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73292 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73293 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73294 - ||  || 10 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73295 - ||  || 8 de maig, 2002 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 73296 - ||  || 12 de maig, 2002 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 73297 - ||  || 6 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73298 - ||  || 7 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73299 - ||  || 7 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73300 - ||  || 7 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96524" title="Llista d'asteroides/73301?73400" nonfiltered="3434" processed="3415" dbindex="38736">

|-
| 73301 - ||  || 7 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73302 - ||  || 7 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73303 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73304 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73305 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73306 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73307 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73308 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73309 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73310 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73311 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73312 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73313 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73314 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73315 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73316 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73317 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73318 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73319 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73320 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73321 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73322 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73323 - ||  || 13 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73324 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73325 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73326 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73327 - ||  || 10 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73328 - ||  || 12 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73329 - ||  || 12 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73330 - ||  || 12 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73331 - ||  || 15 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73332 - ||  || 10 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73333 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73334 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73335 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73336 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73337 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73338 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73339 - ||  || 13 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73340 - ||  || 13 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73341 - ||  || 13 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73342 Guyunusa ||  || 4 de maig, 2002 || Los Molinos || Los Molinos
|-
| 73343 - ||  || 4 de maig, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 73344 - ||  || 5 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73345 - ||  || 5 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73346 - ||  || 6 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73347 - ||  || 6 de maig, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73348 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73349 - ||  || 8 de maig, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 73350 - ||  || 9 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73351 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73352 - ||  || 9 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73353 - ||  || 9 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73354 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73355 - ||  || 13 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73356 - ||  || 15 de maig, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 73357 - || 2002 KB || 16 de maig, 2002 || Fountain Hills || Fountain Hills
|-
| 73358 - ||  || 17 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73359 - ||  || 17 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73360 - ||  || 18 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73361 - ||  || 16 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73362 - ||  || 16 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73363 - ||  || 27 de maig, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 73364 - ||  || 27 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73365 - ||  || 29 de maig, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 73366 - ||  || 29 de maig, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 73367 - ||  || 29 de maig, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 73368 - ||  || 16 de maig, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 73369 - ||  || 17 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73370 - ||  || 17 de maig, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73371 - ||  || 18 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73372 - ||  || 18 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73373 - ||  || 19 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73374 - ||  || 30 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73375 - ||  || 4 de juny, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 73376 - ||  || 4 de juny, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 73377 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73378 - ||  || 7 de juny, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 73379 - ||  || 2 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73380 - ||  || 2 de juny, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 73381 - ||  || 4 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73382 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73383 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73384 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73385 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73386 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73387 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73388 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73389 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73390 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73391 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73392 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73393 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73394 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73395 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73396 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73397 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73398 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73399 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73400 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96525" title="Llista d'asteroides/73401?73500" nonfiltered="3435" processed="3416" dbindex="38737">

|-
| 73401 - ||  || 8 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73402 - ||  || 8 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73403 - ||  || 8 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73404 - ||  || 9 de juny, 2002 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 73405 - ||  || 2 de juny, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 73406 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73407 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73408 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73409 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73410 - ||  || 7 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73411 - ||  || 7 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73412 - ||  || 9 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73413 - ||  || 9 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73414 - ||  || 3 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73415 - ||  || 3 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73416 - ||  || 8 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73417 - ||  || 9 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73418 - ||  || 9 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73419 - ||  || 9 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73420 - ||  || 9 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73421 - ||  || 7 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73422 - ||  || 7 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73423 - ||  || 10 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73424 - ||  || 10 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73425 - ||  || 10 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73426 - ||  || 10 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73427 - ||  || 10 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73428 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73429 - ||  || 13 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73430 - ||  || 12 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73431 - ||  || 14 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73432 - ||  || 10 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73433 - ||  || 11 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73434 - ||  || 14 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73435 - || 2002 MS || 18 de juny, 2002 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 73436 - ||  || 16 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73437 - ||  || 16 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73438 - ||  || 17 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73439 - ||  || 17 de juny, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 73440 - ||  || 29 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73441 - ||  || 30 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73442 Feruglio ||  || 10 de juliol, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 73443 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73444 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73445 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73446 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73447 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73448 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73449 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73450 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73451 - ||  || 6 de juliol, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 73452 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73453 Ninomanfredi ||  || 13 de juliol, 2002 || Campo Catino || G. Masi, F. Mallia
|-
| 73454 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73455 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73456 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73457 - ||  || 12 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73458 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73459 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73460 - ||  || 14 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73461 - ||  || 14 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73462 - ||  || 14 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73463 - ||  || 14 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73464 - ||  || 5 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73465 Buonanno ||  || 10 de juliol, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 73466 - ||  || 20 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73467 - ||  || 20 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73468 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73469 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73470 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73471 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73472 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73473 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73474 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73475 - ||  || 5 d'agost, 2002 || El Centro || El Centro
|-
| 73476 - ||  || 4 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73477 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73478 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73479 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73480 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73481 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73482 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73483 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73484 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73485 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73486 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73487 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73488 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73489 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 73490 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 73491 Robmatson ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 73492 - ||  || 28 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73493 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73494 - ||  || 30 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73495 - ||  || 30 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73496 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73497 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 73498 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 73499 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73500 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96526" title="Llista d'asteroides/73501?73600" nonfiltered="3436" processed="3417" dbindex="38738">

|-
| 73501 - ||  || 11 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73502 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 73503 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73504 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 73505 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73506 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73507 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73508 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73509 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 73510 - || 2002 UQ || 22 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 73511 Lovas ||  || 25 de desembre, 2002 || Piszkstet  || Piszkstet , K. Srneczky
|-
| 73512 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 73513 - ||  || 26 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 73514 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 73515 - ||  || 5 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 73516 - ||  || 7 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 73517 - ||  || 27 de mar, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 73518 - ||  || 28 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 73519 - ||  || 1 de maig, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 73520 - ||  || 22 de juny, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 73521 - ||  || 22 de juny, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 73522 - ||  || 22 de juny, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 73523 - ||  || 25 de juny, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 73524 - ||  || 26 de juny, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 73525 - ||  || 28 de juny, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 73526 - || 2003 NU || 1 de juliol, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 73527 - ||  || 2 de juliol, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 73528 - ||  || 5 de juliol, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 73529 - ||  || 22 de juliol, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 73530 - ||  || 22 de juliol, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 73531 - ||  || 22 de juliol, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 73532 - ||  || 22 de juliol, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 73533 Alonso ||  || 25 de juliol, 2003 || Mallorca || Mallorca
|-
| 73534 - ||  || 24 de juliol, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 73535 - ||  || 28 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 73536 - ||  || 22 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 73537 - ||  || 22 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 73538 - ||  || 22 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 73539 - ||  || 30 de juliol, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 73540 - ||  || 23 de juliol, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 73541 - ||  || 29 de juliol, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 73542 - ||  || 29 de juliol, 2003 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 73543 - ||  || 24 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 73544 - ||  || 30 de juliol, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 73545 - ||  || 30 de juliol, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 73546 - ||  || 30 de juliol, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 73547 - || 2003 PW || 1 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 73548 - ||  || 2 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 73549 - ||  || 3 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 73550 - ||  || 4 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 73551 - || 2003 QV || 18 d'agost, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 73552 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 73553 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 73554 - || 2124 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73555 - || 2129 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73556 - || 2130 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73557 - || 2131 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73558 - || 2567 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73559 - || 2665 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73560 - || 2737 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73561 - || 2803 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73562 - || 2810 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73563 - || 3009 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73564 - || 4051 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73565 - || 4252 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73566 - || 4259 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73567 - || 4509 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73568 - || 4656 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73569 - || 4659 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73570 - || 4736 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73571 - || 4755 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73572 - || 4765 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73573 - || 4766 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73574 - || 4783 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73575 - || 4789 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73576 - || 4812 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73577 - || 4818 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73578 - || 6277 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73579 - || 6284 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73580 - || 6285 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73581 - || 6772 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73582 - || 2249 T-1 || 25 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73583 - || 3092 T-1 || 26 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73584 - || 3228 T-1 || 26 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73585 - || 3339 T-1 || 26 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73586 - || 4141 T-1 || 26 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73587 - || 1020 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73588 - || 1067 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73589 - || 1114 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73590 - || 1258 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73591 - || 1359 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73592 - || 1401 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73593 - || 1806 T-2 || 24 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73594 - || 2014 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73595 - || 2129 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73596 - || 2147 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73597 - || 2188 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73598 - || 2912 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73599 - || 3012 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73600 - || 3020 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96527" title="Llista d'asteroides/73601?73700" nonfiltered="3437" processed="3418" dbindex="38739">

|-
| 73601 - || 3045 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73602 - || 3053 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73603 - || 3214 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73604 - || 4039 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73605 - || 4041 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73606 - || 4079 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73607 - || 4092 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73608 - || 4155 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73609 - || 5114 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73610 - || 1054 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73611 - || 2127 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73612 - || 2178 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73613 - || 2213 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73614 - || 2229 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73615 - || 2353 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73616 - || 2383 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73617 - || 2437 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73618 - || 2458 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73619 - || 3322 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73620 - || 3346 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73621 - || 3381 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73622 - || 3418 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73623 - || 3477 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73624 - || 3481 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73625 - || 3524 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73626 - || 3939 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73627 - || 4040 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73628 - || 4170 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73629 - || 4303 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73630 - || 4352 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73631 - || 4367 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73632 - || 4432 T-3 || 11 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73633 - || 4702 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73634 - || 5077 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73635 - || 5105 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73636 - || 5727 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73637 Guneus ||  || 19 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 73638 - ||  || 8 de novembre, 1975 || Nauchnyj || N. S. Chernykh
|-
| 73639 - ||  || 12 de mar, 1977 || Kiso || H. Kosai, K. Hurukawa
|-
| 73640 Biermann || 1977 RM || 5 de setembre, 1977 || La Silla || H.-E. Schuster
|-
| 73641 - ||  || 18 d'octubre, 1977 || Palomar || S. J. Bus
|-
| 73642 - ||  || 2 de setembre, 1978 || La Silla || C.-I. Lagerkvist
|-
| 73643 - ||  || 27 d'octubre, 1978 || Palomar || C. M. Olmstead
|-
| 73644 - ||  || 27 d'octubre, 1978 || Palomar || C. M. Olmstead
|-
| 73645 - ||  || 7 de novembre, 1978 || Palomar || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 73646 - ||  || 7 de novembre, 1978 || Palomar || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 73647 - ||  || 7 de novembre, 1978 || Palomar || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 73648 - ||  || 25 de juny, 1979 || Siding Spring || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 73649 - ||  || 25 de juny, 1979 || Siding Spring || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 73650 - || 1981 DN || 28 de febrer, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 73651 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 73652 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 73653 - ||  || 6 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 73654 - ||  || 6 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 73655 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 73656 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 73657 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 73658 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 73659 - ||  || 6 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 73660 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 73661 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 73662 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 73663 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 73664 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 73665 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 73666 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 73667 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 73668 - ||  || 6 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 73669 - ||  || 25 de novembre, 1981 || Palomar || C. T. Kowal
|-
| 73670 - || 1982 QP || 19 d'agost, 1982 || Palomar || C. S. Shoemaker, E. M. Shoemaker
|-
| 73671 - ||  || 26 de gener, 1984 || Palomar || E. Bowell
|-
| 73672 - || 1986 QR || 26 d'agost, 1986 || La Silla || H. Debehogne
|-
| 73673 - ||  || 6 de setembre, 1986 || Palomar || E. F. Helin
|-
| 73674 - ||  || 28 de gener, 1988 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 73675 - || 1988 CF || 8 de febrer, 1988 || Kushiro || S. Ueda, H. Kaneda
|-
| 73676 - ||  || 13 de febrer, 1988 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73677 - ||  || 16 de setembre, 1988 || Cerro Tololo || S. J. Bus
|-
| 73678 - || 1988 TY || 13 d'octubre, 1988 || Kushiro || S. Ueda, H. Kaneda
|-
| 73679 - ||  || 26 de setembre, 1989 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73680 - ||  || 28 de setembre, 1989 || La Silla || H. Debehogne
|-
| 73681 - ||  || 2 d'octubre, 1989 || Palomar || E. F. Helin, K. J. Lawrence
|-
| 73682 - ||  || 29 d'abril, 1990 || Siding Spring || A. N. Zytkow, M. J. Irwin
|-
| 73683 - ||  || 14 de setembre, 1990 || Palomar || H. E. Holt
|-
| 73684 - || 1990 SV || 16 de setembre, 1990 || Palomar || H. E. Holt
|-
| 73685 - ||  || 22 de setembre, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73686 - ||  || 10 d'octubre, 1990 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-
| 73687 Thomas Aquinas ||  || 10 d'octubre, 1990 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-
| 73688 - ||  || 15 de novembre, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73689 - || 1991 FK || 17 de mar, 1991 || Kiyosato || S. Otomo, O. Muramatsu
|-
| 73690 - ||  || 2 d'agost, 1991 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73691 - ||  || 2 d'agost, 1991 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73692 Grtler ||  || 12 de setembre, 1991 || Tautenburg Observatory || L. D. Schmadel, F. Brngen
|-
| 73693 Dorschner ||  || 12 de setembre, 1991 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-
| 73694 - ||  || 15 de setembre, 1991 || Palomar || H. E. Holt
|-
| 73695 - ||  || 11 de setembre, 1991 || Palomar || H. E. Holt
|-
| 73696 - ||  || 14 de setembre, 1991 || Palomar || H. E. Holt
|-
| 73697 - ||  || 12 de setembre, 1991 || Palomar || H. E. Holt
|-
| 73698 - || 1991 TE || 1 d'octubre, 1991 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 73699 - ||  || 4 d'octubre, 1991 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-
| 73700 von Kues ||  || 5 d'octubre, 1991 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96528" title="Llista d'asteroides/73701?73800" nonfiltered="3438" processed="3419" dbindex="38740">

|-
| 73701 - ||  || 3 d'octubre, 1991 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-
| 73702 - ||  || 10 d'octubre, 1991 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73703 Billings ||  || 6 d'octubre, 1991 || Palomar || A. Lowe
|-
| 73704 Hladiuk ||  || 6 d'octubre, 1991 || Palomar || A. Lowe
|-
| 73705 - ||  || 31 d'octubre, 1991 || Kitami || A. Takahashi, K. Watanabe
|-
| 73706 - ||  || 4 de novembre, 1991 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73707 - ||  || 5 de novembre, 1991 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73708 - || 1992 DV || 25 de febrer, 1992 || Kushiro || S. Ueda, H. Kaneda
|-
| 73709 - ||  || 29 de febrer, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 73710 - ||  || 4 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 73711 - ||  || 4 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 73712 - ||  || 2 de setembre, 1992 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73713 - ||  || 2 de setembre, 1992 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73714 - ||  || 30 de setembre, 1992 || Palomar || H. E. Holt
|-
| 73715 - ||  || 22 de setembre, 1992 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73716 - ||  || 24 de desembre, 1992 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73717 - ||  || 27 de gener, 1993 || Caussols || E. W. Elst
|-
| 73718 - ||  || 27 de gener, 1993 || Caussols || E. W. Elst
|-
| 73719 - || 1993 FT || 22 de mar, 1993 || Stroncone || A. Vagnozzi
|-
| 73720 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 73721 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 73722 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 73723 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 73724 - ||  || 21 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 73725 - ||  || 21 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 73726 - ||  || 21 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 73727 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 73728 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 73729 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 73730 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 73731 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 73732 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 73733 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 73734 - ||  || 19 de juliol, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73735 - ||  || 18 d'agost, 1993 || Caussols || E. W. Elst
|-
| 73736 - ||  || 20 d'agost, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73737 - ||  || 15 de setembre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73738 - ||  || 15 de setembre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73739 - ||  || 17 de setembre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73740 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73741 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73742 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73743 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73744 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73745 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73746 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73747 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73748 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73749 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73750 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73751 - ||  || 20 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73752 - ||  || 7 de gener, 1994 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 73753 - ||  || 5 de gener, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73754 - ||  || 11 de gener, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73755 - || 1994 CX || 7 de febrer, 1994 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 73756 - ||  || 7 de febrer, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73757 - ||  || 7 de febrer, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73758 - ||  || 7 de febrer, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73759 - ||  || 8 de febrer, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73760 - ||  || 8 de febrer, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73761 - ||  || 6 d'abril, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73762 - || 1994 LS || 3 de juny, 1994 || Palomar || T. B. Spahr
|-
| 73763 - ||  || 2 de juny, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73764 - ||  || 4 de juliol, 1994 || Caussols || E. W. Elst
|-
| 73765 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73766 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73767 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73768 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73769 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73770 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73771 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73772 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73773 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73774 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73775 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73776 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73777 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73778 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73779 - ||  || 2 de setembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73780 - ||  || 5 de setembre, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73781 - ||  || 2 d'octubre, 1994 || Kitami || K. Endate, K. Watanabe
|-
| 73782 Yanagida ||  || 14 d'octubre, 1994 || Yanagida || A. Tsuchikawa, O. Muramatsu
|-
| 73783 - ||  || 28 d'octubre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73784 - ||  || 8 de novembre, 1994 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 73785 - ||  || 27 de novembre, 1994 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 73786 - ||  || 30 de novembre, 1994 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 73787 - ||  || 26 de novembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73788 - ||  || 6 de gener, 1995 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 73789 - ||  || 28 de gener, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73790 - ||  || 31 de gener, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73791 - ||  || 1 de febrer, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73792 - ||  || 24 de febrer, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73793 - ||  || 23 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73794 - ||  || 23 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73795 - ||  || 26 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73796 - ||  || 27 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73797 - ||  || 26 de maig, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73798 - ||  || 25 de juny, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73799 - ||  || 28 de juny, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73800 - ||  || 25 de juny, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96529" title="Llista d'asteroides/73801?73900" nonfiltered="3439" processed="3420" dbindex="38741">

|-
| 73801 - ||  || 17 d'agost, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73802 - ||  || 17 d'agost, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73803 - ||  || 22 d'agost, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73804 - || 1995 RG || 3 de setembre, 1995 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 73805 - ||  || 17 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73806 - ||  || 19 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73807 - ||  || 22 de setembre, 1995 || Kitami || K. Endate, K. Watanabe
|-
| 73808 - ||  || 21 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73809 - ||  || 26 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73810 - ||  || 24 d'octubre, 1995 || Kle  || Kle 
|-
| 73811 - ||  || 17 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73812 - ||  || 18 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73813 - ||  || 17 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73814 - ||  || 14 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73815 - ||  || 15 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73816 - ||  || 15 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73817 - ||  || 15 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73818 - ||  || 17 de novembre, 1995 || Church Stretton || S. P. Laurie
|-
| 73819 - ||  || 16 de novembre, 1995 || Nanyo || T. Okuni
|-
| 73820 - ||  || 29 de novembre, 1995 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 73821 - ||  || 17 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73822 - ||  || 19 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73823 - ||  || 24 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73824 - ||  || 21 de desembre, 1995 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 73825 - ||  || 22 de desembre, 1995 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 73826 - ||  || 16 de desembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73827 - ||  || 12 de gener, 1996 || Kiso || Kiso
|-
| 73828 - ||  || 12 de gener, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73829 - ||  || 15 de gener, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73830 - ||  || 15 de gener, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73831 - ||  || 16 de gener, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73832 - ||  || 24 de gener, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73833 - ||  || 12 de febrer, 1996 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 73834 - ||  || 12 de mar, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73835 - ||  || 12 de mar, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73836 - ||  || 18 de mar, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73837 - ||  || 17 de mar, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73838 - ||  || 11 d'abril, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73839 - ||  || 13 d'abril, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73840 - ||  || 11 d'abril, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73841 - ||  || 18 d'abril, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73842 - ||  || 18 d'abril, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73843 - ||  || 13 de maig, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73844 - ||  || 9 d'agost, 1996 || Haleakala || NEAT
|-
| 73845 - ||  || 6 de setembre, 1996 || Mallorca || M. Blasco
|-
| 73846 - ||  || 8 de setembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73847 - ||  || 15 de setembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73848 - ||  || 18 de setembre, 1996 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 73849 - ||  || 4 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73850 - ||  || 10 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73851 - ||  || 6 d'octubre, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73852 - ||  || 7 de novembre, 1996 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 73853 - ||  || 6 de novembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73854 - ||  || 10 de novembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73855 - ||  || 7 de novembre, 1996 || Kushiro || S. Ueda, H. Kaneda
|-
| 73856 - || 1996 WF || 16 de novembre, 1996 || Sudbury || D. di Cicco
|-
| 73857 - ||  || 16 de novembre, 1996 || Nanyo || T. Okuni
|-
| 73858 - ||  || 1 de desembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73859 - ||  || 7 de desembre, 1996 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 73860 - ||  || 7 de desembre, 1996 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 73861 - ||  || 8 de desembre, 1996 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 73862 - ||  || 15 de desembre, 1996 || Saji || Saji
|-
| 73863 - ||  || 8 de desembre, 1996 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 73864 - ||  || 29 de desembre, 1996 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 73865 - || 1997 AW || 2 de gener, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 73866 - ||  || 2 de gener, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 73867 - ||  || 2 de gener, 1997 || Chichibu || N. Sato
|-
| 73868 - ||  || 1 de gener, 1997 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 73869 - ||  || 2 de gener, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73870 - ||  || 13 de gener, 1997 || Haleakala || NEAT
|-
| 73871 - ||  || 14 de gener, 1997 || Kle  || Kle 
|-
| 73872 - ||  || 7 de gener, 1997 || Colleverde || V. S. Casulli
|-
| 73873 - ||  || 28 de gener, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 73874 - ||  || 29 de gener, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 73875 - ||  || 31 de gener, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73876 - || 1997 CT || 1 de febrer, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 73877 - ||  || 4 de febrer, 1997 || Haleakala || NEAT
|-
| 73878 - ||  || 6 de febrer, 1997 || Haleakala || NEAT
|-
| 73879 - ||  || 1 de febrer, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73880 - ||  || 6 de febrer, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73881 - ||  || 13 de febrer, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 73882 - ||  || 11 de febrer, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 73883 Asteraude || 1997 DQ || 16 de febrer, 1997 || Castres || A. Klotz
|-
| 73884 - || 1997 EG || 1 de mar, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 73885 - || 1997 EV || 1 de mar, 1997 || Campo Imperatore || A. Boattini
|-
| 73886 - ||  || 4 de mar, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73887 - ||  || 3 de mar, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73888 - ||  || 3 de mar, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73889 - ||  || 3 de mar, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73890 - ||  || 5 de mar, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73891 - ||  || 10 de mar, 1997 || Colleverde || V. S. Casulli
|-
| 73892 - ||  || 5 de mar, 1997 || Oohira || T. Urata
|-
| 73893 - ||  || 4 de mar, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 73894 - ||  || 4 de mar, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 73895 - ||  || 4 de mar, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 73896 - ||  || 4 de mar, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 73897 - ||  || 5 de mar, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 73898 - ||  || 10 de mar, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 73899 - ||  || 5 de mar, 1997 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73900 - || 1997 FD || 19 de mar, 1997 || Cloudcroft || W. Offutt
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96530" title="Llista d'asteroides/73901?74000" nonfiltered="3440" processed="3421" dbindex="38742">

|-
| 73901 - ||  || 31 de mar, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 73902 - ||  || 2 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 73903 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 73904 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 73905 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 73906 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 73907 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 73908 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 73909 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 73910 - ||  || 6 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 73911 - ||  || 6 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 73912 - ||  || 8 d'abril, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73913 - ||  || 6 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 73914 - ||  || 7 d'abril, 1997 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73915 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 73916 - ||  || 27 d'abril, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73917 - ||  || 28 d'abril, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73918 - ||  || 30 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 73919 - ||  || 30 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 73920 - ||  || 30 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 73921 - ||  || 7 de juny, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73922 - ||  || 7 de juny, 1997 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73923 - ||  || 30 de juny, 1997 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 73924 - ||  || 28 de juny, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 73925 - ||  || 28 de juny, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73926 - ||  || 26 de juny, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73927 - ||  || 28 de juny, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 73928 - ||  || 3 de juliol, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73929 - ||  || 28 de juliol, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73930 - || 1997 PV || 3 d'agost, 1997 || Caussols || ODAS
|-
| 73931 - ||  || 3 d'agost, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 73932 - ||  || 25 d'agost, 1997 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 73933 - ||  || 3 de setembre, 1997 || Caussols || ODAS
|-
| 73934 - ||  || 24 de setembre, 1997 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 73935 - ||  || 26 de setembre, 1997 || Kle  || Kle 
|-
| 73936 - ||  || 24 de setembre, 1997 || Moriyama || Y. Ikari
|-
| 73937 - ||  || 23 de setembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73938 - ||  || 23 de setembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73939 - ||  || 26 de setembre, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 73940 - ||  || 27 de setembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 73941 - ||  || 27 de setembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73942 - ||  || 27 de setembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73943 - ||  || 28 de setembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73944 - ||  || 30 de setembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73945 - ||  || 28 de setembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73946 - ||  || 24 de setembre, 1997 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 73947 - ||  || 3 d'octubre, 1997 || Caussols || ODAS
|-
| 73948 - ||  || 2 d'octubre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73949 - ||  || 2 d'octubre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73950 - ||  || 3 d'octubre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73951 - ||  || 21 d'octubre, 1997 || Church Stretton || S. P. Laurie
|-
| 73952 - ||  || 25 d'octubre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73953 - ||  || 27 d'octubre, 1997 || Haleakala || AMOS
|-
| 73954 - ||  || 20 d'octubre, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 73955 - ||  || 22 d'octubre, 1997 || Saji || Saji
|-
| 73956 - ||  || 5 de novembre, 1997 || Nachi-Katsuura || Y. Shimizu, T. Urata
|-
| 73957 - ||  || 2 de novembre, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 73958 - || 1997 WN || 18 de novembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 73959 - ||  || 22 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73960 - ||  || 23 de novembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 73961 - ||  || 30 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73962 - ||  || 29 de novembre, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 73963 - ||  || 29 de novembre, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 73964 - ||  || 29 de novembre, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 73965 - ||  || 6 de desembre, 1997 || Caussols || ODAS
|-
| 73966 - ||  || 6 de desembre, 1997 || Cloudcroft || W. Offutt
|-
| 73967 - ||  || 4 de desembre, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 73968 - ||  || 24 de desembre, 1997 || Chichibu || N. Sato
|-
| 73969 - ||  || 21 de desembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73970 - ||  || 5 de gener, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 73971 - ||  || 25 de gener, 1998 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 73972 - ||  || 22 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73973 - ||  || 23 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73974 - ||  || 29 de gener, 1998 || Modra || P. Kolny, L. Korno
|-
| 73975 - ||  || 18 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73976 - ||  || 26 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73977 - ||  || 20 de gener, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 73978 - ||  || 17 de febrer, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73979 - ||  || 21 de febrer, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 73980 - ||  || 23 de febrer, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73981 - ||  || 25 de febrer, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 73982 - ||  || 23 de febrer, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73983 - ||  || 26 de febrer, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73984 - ||  || 26 de febrer, 1998 || Blauvac || R. Roy
|-
| 73985 - ||  || 23 de febrer, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73986 - ||  || 28 de febrer, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73987 - ||  || 2 de mar, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 73988 - ||  || 1 de mar, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73989 - ||  || 1 de mar, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73990 - ||  || 1 de mar, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 73991 - || 1998 FP || 18 de mar, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 73992 - ||  || 20 de mar, 1998 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 73993 - ||  || 22 de mar, 1998 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 73994 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 73995 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 73996 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 73997 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 73998 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 73999 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74000 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96532" title="Abdiqassim Salad Hassan" nonfiltered="3441" processed="3422" dbindex="38743">

Abdiqassim Salad Hassan s un poltic somali nascut a Dusa Marreb (regi de Galguduud) el 1941, membre del subclan Habr Gedir del grup Hawiye.

El 1960 va estudiar a Moscou i es va llicenciar en Bioqumica i va tornar a Somlia el 1965. El 1968 es va presentar a les eleccions per no fou elegit. Va donar suport al cop de Siad Barre del 1969 i el 1973 fou nomenat ministre d'Indstria i Comer. El 1977 fou Ministre d'Informaci i portaveu del govern durant la guerra de l'Ogaden. Desprs va ocupar altres ministeris (Joventut i Esports, Educaci, Treball i Serveis Socials, Obres Pbliques i Vivenda, ministre d'Estat adjunt a l'Oficina del President).

El 10 d'abril de 1989 fou nomenat Ministre de Comer. El 3 de setembre de 1990 fou nomenat Ministre de l'Interior dins el govern de Muhammad Hawadle Madar, en plena guerra civil, govern establert amb la intenci de preparar el retorn al sistema parlamentari com ja estava passant a altres estats africans a rel de la caiguda del bloc sovitic. Desprs d'un revolta popular a Mogadiscio el desembre, Salad va anunciar que el pas tornava al sistema democrtic per no va poder aturar la guerra. El 21 de gener de 1991 es va formar un govern de personalitats de tarann conciliador, dirigit per Umar Arteh Ghalib i en el que Salad fou el nmero dos; per el govern noms va durar sis dies i el 27 de gener el rebels van ocupar el palau presidencial i Barre va fugir. 

Salad es va retirar a la vida privada i no fou represaliat per els nous amos de la situaci per no devia estar prou tranquil i se'n va anar exiliat a Egipte.

Va tornar a Somlia el 1992 quant es va iniciar l'operaci humanitria liderada pels Estats Units coneguda com "Retornar l'esperana", i el 1993 va actuar com a portaveu del Comit d'Ancians per la Pau (els caps de clan), un grup que era hostil a Muhammad Fara Hassan, lies Aydid, enfrontat amb els Estats Units, per tamb a les forces internacionals. L'ONU va prendre el relleu als americans el 1993. Estats Units va retirar les seves tropes el 1994 i las darreres de l'ONU ho van fer el 1995. 

El 30 de gener de 1997 la conferencia de pau de Sodere (Etipia) va establir el Consell de Salvaci Nacional per un acord de 27 partits, per Hussein lies Aydid junior (que havia substitut al seu pare Aydid, mort l'agost de 1996) va rebutjar la seva participaci juntament amb diversos aliats i l'iniciativa va fracassar.

El 1998 Salad i altres politics somalis van treballar per l'obertura d'un nou procs ms ample que tingues en compte la regionalitzaci que s'estava produint (Somaliland, Puntland, Jubaland, Somlia del sud-oest, Hiraan, Shabelle...), procs que es va obrir a Arta (Djibouti) el 2 de maig del 2000. Aquesta conferencia va nomenar (13 d'agost del 2000) l'Assemblea Nacional de Transici, que designaria un president de l'organisme, un president provisional del pas que nomenaria un govern nacional de transici, i aprovaria el govern en el seu cas. Com a president de l'Assemblea fou nomenat Abdullahi Derow Isaaq, del clan Digil-Mirifleh; el26 d'agost del 2000 Salad fou nomenat president provisional de Somlia (en tercera votaci, per 145 vots en contra de 92 que va obtenir l'ex ministre de Finances Abdullahi Ahmad Adow). El seu perode era de tres anys.

Mentre negociava l'acord per nomenar govern no es va moure de Djibouti, per si que va fer un parell de visites temporals a Mogadiscio i Baidoa. A Mogadiscio, en un ambient d'eufria, fou rebut per cent mil persones reunides en un estadi de futbol. El 8 d'octubre del 2000 va nomenar cap del Govern Nacional de Transici a Ali Khalif Galaid, un Darod que havia estat ministre amb Siad Barre i el 14 d'octubre Salad i Galaid van entrar a Mogadiscio escortats per milicians dels principals caps que donaven suport a l'acord d'Arta. 

Salad va romandre la resta dels tres anys i un any ms confinat a Mogadiscio sense haver aconseguit cap dels objectius proposats. El 26 de mar de 2001 les faccions oposades van constituir a Baidoa el Consell de Restauraci i Reconciliaci Somali (CRRS) que va actuar com a contragovern sense reconeixement internacional per que tenia el suport d'Etipia. El maig del 2001 els milicians d'Aydid i els partidaris del Govern Nacional de Transici es van enfrontar als carrers de Mogadiscio. 

El 28 d'octubre de 2001 l'Assemblea Nacional de Transici, per 174 vots a favor i 29 en contra, va deposar al primer ministre Galaid, acusat de fracs i de corrupci, per en un smptoma clar que l'opci d'Arta havia perdut suport en el si dels mateixos que la van formar.

El 12 de novembre Salad va nomenar cap del govern a Hassan Abshir Farah, un dirigent de Puntland enemic del president Abdullahi Yusuf Ahmed. El 24 de desembre de 2001 Abshir Farah va aconseguir firmar un acord de pau a Nakuru (Kenya) amb alguns caps de facci oposats i el 15 d'octubre del 2002 va aconseguir iniciar a Kenya la conferencia d'Eldoret (Conferencia Nacional de Reconciliaci Somali), que havia de continuar els treballs de la conferencia d'Arta, i es va fer un acord de pau i federalisme el 27 d'octubre del 2002.

El 5 de juliol de 2003, els delegats de la Conferencia Nacional de Reconciliaci Somali installats a Nairobi i van constituir un parlament nacional de 351 membres que elegiria a les noves autoritats de l'executiu, ja que l'anterior acabava les seves funcions el 13 d'agost de 2003. Salad per la seva banda va destituir al primer ministre Abshir Farah i al ministres Derow Isaaq i va anunciar que volia prorrogar el Govern Nacional de Transici ms enll del perode de tres anys establert, fins que es pogueren celebrar eleccions generals. Finalment el conflicte poltic es va resoldre i Abshir Farah va romandre com a primer ministre per la maniobra de Salad fou vista com contrari a l'esperit de la normativa que regulava les seves funcions.

El 19 d'agost l'Assemblea va reprendre els seus treballs amb una forta tensi amb Salad, que no hi va ser present. Salad va quedar allat polticament. El 29 de gener de 2004, CNRS va signar un acord a Nairobi que establia un Parlament (amb 275 membres) que seria l'Assemblea Federal de Transici, amb un mandat de cinc anys, i elegiria al president provisional de la Repblica. L'Assemblea Federal es va obrir a Nairobi el 2 de setembre de 2004 sota la presidncia interina de Hersi Bulhan Farah, fins que fou elegit Sharif Hassan Sheikh Adan, que va convocar l'elecci presidencial pel 10 d'octubre del 2004. Salad el mateix dia va acabar el seu mandat (que legalment ja havia expirat l'agost del 2003) i es va presentar a l'elecci presidencial, per tenia poc suport (especialment no tenia suport armat ni de clan, ja que com a membre dels Habr Gedir, el suport d'aquestos era per Aydid junior). Fou eliminat a la primera votaci i es va retirar a la vida privada. 

Darrerament ha donat suport a les Corts Islmiques (2006).

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96539" title="Diada de Sant Flix 2005" nonfiltered="3442" processed="3423" dbindex="38747">

La diada castellera de Sant Flix celebrada el dia 30 d'agost del 2005 a Vilafranca del Peneds, va pasar a la histria degut a que es va realitzar la millor actuaci castellera de totes les colles per part dels Castellers de Vilafranca.
Aquest fet fou possible per dos motius principals, tots els castells que van realitzar foren dels considerats de gamma extra i un d'aquests fou la torre de nou amb folre, un castell que van poder carregar i que mai s'havia fet fins aleshores. Aquest castell s considerat el de ms dificultat fet fins el dia d'avui. 

 Colles participants, castells assolits i puntuaci .


*(f) folre, (m) manilles, (c) carregat, (i) intent, (id) intent desmuntat, (a) agulla, (s) aixecat per sota.
**Al carregar el castell el pom de dalt es va despenjar sol, tot i que les bases indiquen que el castell es considera carregat, els Minyons consideren que no el van descarregar.

= Enllaos externs ==
Informaci de la diada al webcasteller;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96540" title="Ina" nonfiltered="3443" processed="3424" dbindex="38748">
Per a la deessa polinsia vegeu Ina (mitologia);
Ina fou una ciutat de Siclia esmentada per Claudi Ptolemeu que diu que era al sud de l'illa. Cicer l'esmenta probablement (una mica diferent el gentilici) per no la situa. Fou arruinada per Verres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96541" title="Incrions" nonfiltered="3444" processed="3425" dbindex="38749">
Incrions (Incriones)  foren una tribu dels sigambris esmentada per Claudi Ptolemeu, que vivia a la part sud dels dominis sigambris. Podrien ser els mateixos que els juhons (juhones) esmentats per Tcit. Alguns erudits pensen que vivien a la desembocadura del riu Lahn, i altres a Ingersheim (a la vora el Neckar).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96542" title="ndia clssica" nonfiltered="3445" processed="3426" dbindex="38750">
L'ndia a l'poca clssica ja fou esmentada per Herdot, per el seu coneixement rest redut fins que fou visitada per Alexandre el Gran i fou descrita pels escriptors grecs de la seva poca i posteriors i pels gegrafs romans.

Estats, pobles i ciutats de l'ndia a l'poca clssica durant la conquesta d'Alexandre el Gran.

Peucelaotis (Puskkalvati);
Nicaea;
Bucephala;
Glaucanitae;
Sibae o Sibi;
Daetichae;
Nanichae;
Prasiaca;
Mandalae, capital Palibothra, segurament Pataliputra o Patna;
Surasenae;
Methora (ciutat);
Clisobra (ciutat);
Prasii;
Cocconagae;
Sabrae;
Salaceni;
Drillophyllitae;
Adeisathri, capital Sagida (probablement  Sohagpur),
Bolingae. ;
Sandrabatis;
Gymnosophistae ;
Caspeiraei amb la ciutat sagrada de Modura ;
Phyllitae ;
Gondali;
Sorae capital Sora;
Brachmani Magi;
Ambastae;
Bettigi o Bitti;
Tabassi;

Histria.
El Panjab tenia una monarquia amb seu a Taxila (actual Manikyala o molt propera) el rei de la qual es anomenat Txiles, per que es tamb esmentat com Mophis i Omphis. Al sud estava el regne de Porus (probablement Paurava) que estava en guerra amb Txiles. Alexandre va reconciliar als dos reis i va estendre els dominis de Porus a la regi entre l'Hidaspes i el Acsines. Alexandre va rebre una ambaixada d'Abisaris (Abhisara) que probablement governava al sud de Caixmir i estava en guerra amb els Malli, Oxydracae i el poble del Baix Panjab per Alexandre va confirmar a Abisaris la possessi dels seus dominis i va nomenar a Filip strapa del pas dels Malli i Oxydracae i a Pytho strapa de la terra entre l'Indus i l'Acsines d'un costat i la mar de l'altra. Oxyarces fou nomenat strapa de la regi de Paropamisadae (Hindu Kush occidental).

Porus fou mort pel macedoni Eudamos el 317 aC i Sandrocotos rei dels prasis es va revoltar i va establir el domini dels Prasii. Sandrocotos ja era rei el 312 aC quant Seleuc va conquerir Babilnia i va lluitar contre el macedoni per desprs va fer un pacte amb ell, rebent Aracsia, Gedrsia i les regions del Paropamisadae (amb un enlla matrimonial) . Sandracotos fou succet per Amitrkates (Amitraghtas), que va romandre aliat dels selucides. Les guerres amb els parts van afavorir el sorgiment a Bactriana i altres territoris del regne hind-grec sota Menandre, Apollodot , Eucrtides i altres.

En temps d'Antoc III el gran, aquest rei va fer una expedici a l'ndia on apareix el rei Sophagasenus probablement rei dels prasii. 

El regne hind-grec fou liquidat prcticament pels escites (sakes) que tenien per capital  Minnagara el 136 aC. El escites foren expulsats el 56 aC per Vikramaditya, que va establir la dinastia Ksatrapa amb capital a Ujjain.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96543" title="Indoesctia" nonfiltered="3446" processed="3427" dbindex="38751">
Indoesctia fou el nom d'una regi de la zona del Indus, que probablement incloa Kutchh, Gujarat i Saurashtra.  Derivava el seu nom de les tribus escites establertes des el segle II aC a la zona. Claudi Ptolemeu diu que era dividida en districtes: Pattalene, Abiria i Syrastrene (Saurasthra). Els escites foren eliminats al segle I aC. Modernament al regne escita de l'ndia se'l designa com a Sakastan o Sakastana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96544" title="Indus (Cria)" nonfiltered="3447" processed="3428" dbindex="38752">
L'Indus fou un riu de Cria prop de la ciutat de Cibira (Cybira). El seu nom li fou donat perqu hi va arribar un indi amb elefant. Probablement es el mateix riu que Pomponi Mela i Estrab anomenen Calbis o Kalbis, actualment Quingi o Tavas, que desaigua en front de l'illa de Rodes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96547" title="Bromelicia" nonfiltered="3448" processed="3429" dbindex="38753">

Bromelicia (Bromeliaceae) s una famlia de plantes amb flor.

A les bromelicies pertany la pinya tropical o anans (Ananas comosus).

Els gneres i espcies d'aquesta famlia sn originaris de llocs de climes tropical i subtropical d'Amrica.

Carcters distintius de la famlia.

No hi ha arbres dins aquesta famlia, l'espcie ms gran (del gnere Puya) fa uns 4 metres. 

Hi ha moltes espcies epfites, s a dir que creixen sobre altres plantes per tamb n'hi ha que creixen sobre terra.

Moltes bromelicies poden emmagatzemar aigua en un dipsit format per les seves fulles i hi ha espcies suculentes que creixen en climes desrtics i subdesertics.

Gneres.
Abromeitiella Mez;
Acanthostachys Klotzsch ;
Aechmea Ruiz & Pav. ;
Ananas Mill. - Inclou la pinya tropical.
Andrea Mez;
Androlepis Brongn ex Houllet ;
Araeococcus Brongn;
Ayensua L.B.Sm. ;
Billbergia Thunb.;
Brewcaria L.B.Sm., Steyerm. & H.Rob;
Brocchinia Schult.f. ;
Bromelia L.;
Canistrum E.Morren ;
Catopsis Griseb. ;
Connellia  N.E.Br. ;
Cottendorfia Schult.f.;
Cryptanthus Otto & A.Dietr. ;
Deuterocohnia Mez ;
Disteganthus Lem.;
Dyckia Schult.f. ;
Encholirium Mart. ex Schult.f. ;
Fascicularia Mez;
Fernseea Baker;
Fosterella L.B.Sm. ;
Glomeropitcairnia Mez;
Greigia Regel;
Guzmania Ruiz & Pav. ;
Hechtia Klotzsch ;
Hohenbergia Schult.f.;
Hohenbergiopsis L.B.Sm. & Read ;
Lindmania Mez;
Lymania Read;
Mezobromelia L.B.Sm;
Navia Schult.f. ;
Neoglaziovia Mez;
Neoregelia L.B.Sm. ;
Nidularium Lem.;
Ochagavia Phil.;
Orthophytum Beer;
Pitcairnia  L'Her. ;
Portea K. Koch;
Pseudaechmea L.B.Sm. & Read  ;
Pseudananas Hassl. ex Harms ;
Puya Molina;
Quesnelia Gaudich. ;
Ronnbergia E.Morren & Andre ;
Steyerbromelia L.B.Sm;
Streptocalyx Beer;
Tillandsia L.;
Vriesia Lindl.;
Werauhia J.R.Grant ;
Wittrockia Lindm.;


 Enllaos externs .
 LUTHER, H. E. (2002) An Alphabetical List of Bromeliad Binomials The Marie Selby Botanical Gardens, Sarasota, Florida, USA. Published by The Bromeliad Society International.
 Bromeliaceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, information retrieval. Published by Delta-intkey (2002-06-18);
 The Bromeliad Society International;
 Puya raimondii photos;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96550" title="Sturmabteilung" nonfiltered="3449" processed="3430" dbindex="38756">

Els Sturmabteilung (SA, en catal "Tropes d'Assalt") eren una organitzaci paramilitar del NSDAP que van jugar un paper molt important en l'ascens al poder d'Adolf Hitler els anys 1930s.

Els orgens.
A Munic, durant la tardor de 1920, Hitler va crear els Ordnertruppen, un grup d'ex-soldats i busca-raons, per tenir protecci durant els mtings del Partit Nazi dels atacs comunistes. El nom aviat va canviar a Sportabteilung (Secci d'esports), coneguts amb les inicials SA. 

A finals de 1921 es va canviar el nom per la versi final: Sturmabteilung. Amb el liderat d'Ernst Rhm, els milers de SA van tenir molta rellevncia en l'estructura de poder nazi. El 1922 es va crear una secci juvenil (Jugendbund)

Els Sturmabteilung van cometre nombrosos actes de violncia contra grups socialistes durant els anys 1920, baralles de carrer conegudes com collisions. Posteriorment els Schutzstaffel (SS) van pendre aquest rol. Els membres de la SA van participar en diversos atacs i activitats anticapitalistes, fins i tot en collaboraci amb els comunistes, per escndol dels nazis. 

La presa de poder de Hitler.

Desprs de la presa de poder de Hitler el 1933, els SA es van mostrar ansiosos per substituir l'exrcit alemany i obtenir poder. Aix va irritar l'exrcit regular, el Reichswehr, que ja estava ressentit amb el NSDAP, i habitualment es dirigien a ells com la 'prria marr' (pel seu uniforme d'aquest color). Aix, de retruc va provocar tensions amb altres membres del partit, que veien als cada vegada ms forts SA d'Ernst Rhm com un obstacle a les seves prpies ambicions. 

Els Sturmabteilung es van considerar una organitzaci radical i perillosa, especialment pel fet que els seus membres juraven lleialtat als seus comandants abans que a Hitler o el propi partit, i van haver de formar les Schutzstaffel per restringir el poder dels SA.

La nit dels ganivets llargs.

Vegeu l'article principal sobre la nit dels ganivets llargs

La majoria dels conflictes entre la Gestapo i els SA estaven basats en rivalitats personals, per els conflictes socioeconmics tamb van ser importants, doncs els membres de la Gestapo generalment provenien de classe mitjana, mentre que els de la SA eren aturats i de classe treballadora, ms radicals, i que consideraven que la revoluci nazi no s'acabaria quan Hitler arribs al poders.

Els caps nazis, incloent Heinrich Himmler van falsficar un informe suggerint que Rhm planejava un cop d'estat contra Hitler, recolzat per Frana. Al principi Hitler va rebutjar les acusacions, per el va alertar que els SA tenien prou potencial com per treure'l del poder si ho haguessin volgut. Rhm era impopular entre els membres del partit, perqu a part de les seves ambicions es llanaven rumors sobre la seva homosexualitat. La pressi exercida va conduir que Hitler ordens l'execuci dels lders de la SA, entre el 30 de juny i l'1 de juliol de 1934, en el que es coneix com la Nit dels ganivets llargs. Victor Lutze va esdevenir el nou lder, per la organitzaci aviat seria marginada de l'estructura de poder nazi.

La nit dels ganivets llargs va anorrear els SA i va eliminar la dissensi al si del NSDAP. 

El cos armat de la SA, conegut com Feldherrnhalle va participar en la Segona Guerra Mundial, i va passar de la mida de regiments durant el 1940 a cossos d'exrcit el 1945. La organitzaci es va dissoldre amb la derrota alemanya a la Segona Guerra Mundial.

Lders dels SA.
El lder dels SA fou conegut com a Oberste SA-Fhrer (cap Suprem dels SA). El caps dels SA foren els segents:

Emil Maurice (1920 1921);
Hans Ulrich Klintzsche (1921 1923);
Hermann Gring (1923);
Cap (1923 1925);
Franz Pfeffer von Salomon (1926 1930);
Adolf Hitler (1930 1945);

El 1930 Adolf Hitler va assolir el comandament central de les SA, per tal d'assegurar-se'n la lleialtat, fins a la seva mort el 1945. El cap efectiu de l'organitzaci era en mans del Stabschef SA (Cap d'estat major dels SA).  Des del 1931, el Stabschef era considerat sovint com a comandant suprem dels SA, tot actuant com en nom de Hitler.  Aquest crrec fou ocupat per:

Ernst Rhm (1931 1934);
Viktor Lutze (1934 1943);
Wilhelm Scheppmann (1943 1945);

Bibliografia.

Political Violence and The Rise of Nazism : The Storm Troopers in Eastern Germany, 1925-1934 per Richard Bessel (Yale University Press, 1984, ISBN 0-300-03171-8).
The Brown Battalions: Hitler's SA in Words and Pictures translated and edited by Nicholas H. Hatch (Turner, 2000, ISBN 1-56311-595-6).
The SA Generals and The Rise of Nazism per Bruce Campbell (University Press of Kentucky, 1998, ISBN 0-8131-2047-0).
Stormtroopers: A Social, Economic, and Ideological Analysis, 1929-35 per Conan Fischer (Allen & Unwin, 1983, ISBN 0-04-943028-9).
Collectors Guide to SA Insignia per James David Fuller (Matthus Publishers, Postal Instant Press, 1985, ISBN 0-931065-04-6).
The SA: A Historical Perspective per Jill Halcomb (Crown/Agincourt Publishers, 1985, ISBN 0-934870-13-6).
The Making of a Stormtrooper per Peter H. Merkl (Princeton University Press, 1980, ISBN 0-691-07620-0).
The Development of the SA in Nrnberg, 1922-1934 per Eric G. Reiche (Cambridge University Press, 1986, ISBN 0-521-30638-8).
The Nazi Seizure of Power: The Experience of a Single German Town 1930-1935 per William Sheridan Allen (pg 74; Quadrangle Books, 1965).

 Enllaos externs .

   Axis History Factbook   SA;
  Spartacus Educational   Sturm Abteilung (SA);






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96552" title="Cucurbitcia" nonfiltered="3450" processed="3431" dbindex="38757">


Cucurbitcia (Cucurbitaceae) s una famlia de plantes amb flor a la qual pertanyen moltes plantes conreades com el mel la sndria i la carbassa entre altres.

Hi ha uns 118 gneres amb unes 825 espcies la majoria en zones de clima tropical i subtropical. Als Pasos Catalans noms hi ha dos gneres autctons Ecballium i Bryonia 

Caracterstiques de la famlia.

La majoria sn plantes anuals i enfiladisses de sexualitat floral monoica i amb ovari inferior. El fruit s en forma de pepnide 
 
Classificaci.

Subfamlia Zanonioideae (amb grans de pollen estriats)
Tribe Zanonieae;
Subtribu Fevilleinae: Fevillea;
Subtribu Zanoniinae: Alsomitra Zanonia Siolmatra Gerrardanthus Zygosicyos Xerosicyos Neoalsomitra;
Subtribu Gomphogyninae: Hemsleya Gomphogyne Gynostemma;
Subtribu Actinostemmatinae:  Bolbostemma Actinostemma;
Subtribu Sicydiinae: Sicydium Chalema Pteropepon Pseudosicydium Cyclantheropsis;

Subfamlia Cucurbitoideae (amb estils units en una columna simple)
Tribu Melothrieae;
Subtribu Dendrosicyinae: Kedrostis Dendrosicyos Corallocarpus Ibervillea Tumamoca Halosicyos Ceratosanthes Doyerea Trochomeriopsis Seyrigia Dieterlea Cucurbitella Apodanthera Guraniopsis Melothrianthus Wilbrandia;
Subtribu Guraniinae: Helmontia Psiguria Gurania;
Subtribu Cucumerinae: Melancium Cucumeropsis Posadaea Melothria Muellarargia Zehneria Cucumella Cucumis Oreosyce Myrmecosicyos Mukia Dicoelospermum;
Subtribu Trochomeriinae: Solena Trochomeria Dactyliandra Ctenolepsis;
Tribu Schizopeponeae: Schizopepon;
Tribu Joliffieae;
Subtribu Thladianthinae: Indofevillea Siraitia Thladiantha Momordica;
Subtribu Telfairiinae: Telfaria;
Tribu Trichosantheae;
Subtribu Hodgsoniinae: Hodgsonia;
Subtribu Ampelosicyinae: Ampelosicyos Peponium;
Subtribu Trichosanthinae: Gymnopetalum Trichosanthes Tricyclandra;
Subtribu Herpetosperminae: Cephalopentandra Biswarea Herpetospermum Edgaria;
Tribu Benincaseae;
Subtribu Benincasinae: Cogniauxia Ruthalicia Lagenaria Benincasa Praecitrullus Citrullus Acanthosicyos Eureiandra Bambekea Nothoalsomitra Coccinia Diplocyclos Raphidiocystis Lemurosicyos Zombitsia Ecballium Bryonia;
Subtribu Luffinae: Luffa;
Tribu Cucurbiteae (amb pollen espins): Cucurbita Sicana Tecunumania Calycophysum Peponopsis Anacaona Polyclathra Schizocarpum Penelopeia Cionosicyos Cayaponia Selysia Abobra;
Tribu Sicyeae (amb nectari tricomats);
Subtribu Cyclantherinae: Hanburia Echinopepon Marah Echinocystis Vaseyanthus Brandegea Apatzingania Cremastopus Elateriopsis Pseudocyclanthera Cyclanthera Rytidostylis;
Subtribu Sicyinae: Sicyos Sicyosperma Parasicyos Microsechium Sechium Sechiopsis Pterosicyos;
incertae sedis: Odosicyos;

Gneres per ordre alfabtic:
Abobra Acanthosicyos Actinostemma Alsomitra Ampelosycios Anacaona Apatzingania Apodanthera Bambekea Benincasa Biswarea Bolbostemma Brandegea Bryonia Calycophysum Cayaponia Cephalopentandra Ceratosanthes Chalema Cionosicyos Citrullus Coccinia Cogniauxia Corallocarpus Cremastopus Ctenolepis Cucumella Cucumeropsis Cucumis Cucurbita Cucurbitella Cyclanthera Dactyliandra Dendrosicyos Dicoelospermum Dieterlea Diplocyclos Doyerea Ecballium Echinocystis Echinopepon Edgaria Elateriopsis Eureiandra Fevillea Gerrardanthus Gomphogyne Gurania Guraniopsis Gymnopetalum Gynostemma Halosicyos Hanburia Helmontia Hemsleya Herpetospermum Hodgsonia Ibervillea Indofevillea Kedrostis Lagenaria Lemurosicyos Luffa Marah Melancium Melothria Melothrianthus Microsechium Momordica Muellerargia Mukia Myrmecosicyos Neoalsomitra Nothoalsomitra Odosicyos Oreosyce Parasicyos Penelopeia Peponium Peponopsis Polyclathra Posadaea Praecitrullus Pseudocyclanthera Pseudosicydium Psiguria Pteropepon Pterosicyos Raphidiocystis Ruthalicia Rytidostylis Schizocarpum Schizopepon Sechiopsis Sechium Selysia Seyrigia Sicana Sicydium Sicyos Sicyosperma Siolmatra Siraitia Solena Tecunumania Telfairia Thladiantha Trichosanthes Tricyclandra Trochomeria Trochomeriopsis Tumacoca Vaseyanthus Wilbrandia Xerosicyos Zanonia Zehneria Zombitsia Zygosicyos
Ref: Watson and Dallwitz 2002-09-03

Referncies.
;

Enllaos externs.
 Cucurbitaceae in T.C. Andres (1995 onwards).
 Cucurbitaceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, information retrieval. http://delta-intkey.com;
 J.H. Kirkbride Jr and M.J. Dallwitz (2000 onwards). Cucumis and Cucumella (Cucurbitaceae): cucumbers and melons.;
Cucurbit seed as possible oil & protein sources;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96555" title="Diada de Sant Flix 2001" nonfiltered="3451" processed="3432" dbindex="38760">

La diada de Sant Flix celebrada el dia 30 d'agost del 2001 a Vilafranca del Peneds, va ser un xit rotund per al mn casteller.
Onze dels quinze castells que es van poder veure, foren dels considerats de gamma extra, aix fa que aquesta actuaci sigui la millor actuaci castellera de tots els temps.
A ms, els Castellers de Vilafranca van realitzar la millor actuaci feta fins aleshores per una colla i la Colla Joves dels Xiquets de Valls, va realitzar la seva millor actuaci feta fins a la data d'avui.

 Colles participants, castells assolits i puntuaci .


*(f) folre, (m) manilles, (c) carregat, (i) intent, (id) intent desmuntat, (a) agulla, (s) aixecat per sota.

Enllaos externs.
Informaci de la diada al webcasteller;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96561" title="Euforbicia" nonfiltered="3452" processed="3433" dbindex="38761">

Euforbicia (Euphorbiaceae) s una famlia de plantes amb flor.

Cont 240 gneres i unes 7.000 espcies. El ric (Ricinus communis) pertany a aquesta famlia

La distribuci s a la major part del mn amb especial rellevncia a les regions intertropicals i subtropicals.

Als Pasos Catalans les euforbicies autctones estan distribudes en els gneres Euphorbia, Mercurialis, Chrozophora i Andrachne. 

La majoria sn plantes herbcies per tamb n'hi ha que sn arbres o arbusts, especialment en climes tropicals. A les nostres contrades s arbustiva alguna lleteressa (gnere Euphorbia).

Algunes sn suculentes i fan el paper dels cctus en les zones rides africanes.

Caracterstiques de la famlia.
Fulles normalment en disposici alternada i amb estpules. Normalment les fulles sn simples per si no ho sn no sn mai pinnades sin palmades. 

Floraci normalment monoica amb simetria radial. L'estructura de la flor, en el gnere Euphorbia, molt particular, s diu ciati. Estams normalment en nombre d'1 a 10 i ovari hipogini.

 Referncies .
 Universitat de les Illes Balears. Herbari virtual de la Mediterrnia Occidental - Imatges detallades i informaci de les espcies autctones d'aquesta famlia;
 Data from GRIN Taxonomy;
 Euphorbiaceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, information retrieval. http://delta-intkey.com;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96565" title="Ingauns" nonfiltered="3453" processed="3434" dbindex="38764">
Els ingauns (ingauni) foren una tribu lgur que vivia a la zona de costa dels Alps martims, al oest del golf de Gnova. La seva capital fou Albium Ingaunum, actual  Albenga. 

El 205 aC son esmentats per primer cop quant va desembarcar al seu pas Mag, germ d'Annbal. Llavors eren en guerra amb els seus vens els epanteris (epanterii)  que vivien mes al interior, i Mag va fer una aliana amb ells i els va donar suport contra els seus enemics. Mes tard Mag va anar a Itlia a lluitar per derrotat va tornar al pas dels ingauns i de all va sortir cap a l'frica el 203 aC. Desprs de la guerra el 201 aC els romans (cnsol C. Aelius) van fer un tractat amb els ingauns, per per alguna ra, potsre degut a que es dedicaven a la pirateria, els romans sota el cnsol Api Claudi van envair el seu territori setze anys desprs (185 aC), els van derrotar i els van conquerir sis ciutats; tot i aix els ingauns encara estaven en guerra el 181 aC i el procnsol lluci Emili Paulo va tornar al pas, per fou sorprs pels guerrers ingauns i assetjat al seu propi camp. Emili no obstant va aconseguir una decisiva victria i va matar quinze mil enemics i va fer 2500 presoners, fet pel qual va rebre els honors del triomf; els ingauni i altres pobles lgurs es van sotmetre i van demanar la pau. Plini el Vell diu que el seu territori fou alterat no menys de trenta vegades i aix va provocar aixecaments, per el llibre de Plini on s'expliquen els detalls s'ha perdut. 

Encara existien en temps d'Estrab i Plini i probablement s'estenien al est i al oest de la seva capital, al oest segurament fins al pas del intermelis (intermelii) : Progressivament van desaparixer com a poble amb identitat separada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96572" title="Solancia" nonfiltered="3454" processed="3435" dbindex="38765">



Solancia (Solanaceae) s una famlia de plantes amb flor.

Compta amb unes 2.300 espcies difoses principalment per les regions intertropicals i subtropicals.

Als Pasos Catalans sn autctones diverses espcies dels gneres Lycium Atropa, Hyoscyamus, Withania, Physalis, Salpichroa, Solanum i Mandragora.

Hi ha moltes solancies conreades de gran importncia econmica moltes espcies contenen alcaloides com la solanina (patata)la capsacina (pebrot)o la nicotina (tabac)   

Caracterstiques distintives de la famlia.
Flors amb cinc ptals normalment soldats. Fulles alternades. Fruit en baia (com el tomquet) o en cpsula. Llavors rodones i planes d'uns 2-4 mm de dimetre 
Enllaos externs.
 SOL Genomics Network;
 Solanaceae Network - pictures of plants;
 Solanaceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, information retrieval. http://delta-intkey.com;
 Solanace in USDA Plants Database.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96574" title="Als d'Isil" nonfiltered="3455" processed="3436" dbindex="38766">


Als d'Isil s el poble ms septentrional del municipi d'Alt neu, al Pallars Sobir. Es troba situat a 1280 m i a la dreta de la Noguera Pallaresa. L'any 2005 comptava amb 34 habitants. 

El seu origen s medieval, car ja es troba mencionat a l'acta de consagraci de la catedral de la Seu d'Urgell, datada l'any 839, per de cronologia molt discutida. En poca medieval el poble d'Als era dividit en dos nuclis: Als Sobir i Als Juss, essent aquest ltim el poble actual. 

Fou un municipi independent fins 1846, data en la qual s'un a Isil, juntament amb el poble d'rreu. Des de l'any 1999 forma l'entitat municipal descentralitzada d'Isil i Als conjuntament amb Isil.

Quant al seu patrimoni, cal destacar l'esglsia d'origen romnic de Sant Lliser, la qual s documentada l'any 1090. Actualment s un edifici d'poca moderna, per encara conserva una bella portalada romnica decorada amb arquivoltes i dos relleus encastats a la faana. 

Cal esmentar tamb les restes de l'esglsia de Santa Eullia, que fou el temple d'Als Sobir.

 Imatges .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96575" title="Teobromina" nonfiltered="3456" processed="3437" dbindex="38767">
La teobromina s un alcaloide de la familia de la metilxantina, que inclou a ms els compostos similars; teofillina i cafena. El nom prov del gnere de la planta que ms el cont, la Theobroma cacao, el cacau.



 Descripci .
Principal alcaloide del cacau, present entre el 1,5 al 3% en les llavors de cacau en forma de base. Tamb present al t i la nou de cola. S'extreu generalment de la pellofa del cacau que en cont entre el 0,7 i el 1,2%.

 Solubilitat .
1 gram es dissol en 2000 ml d'aigua, 150 ml d'aigua bullint, 2220 ml d'etanol al 95%. Soluble en hidrxids alcalins i cids concentrats, moderadament soluble en amonac. Gaireb insoluble en benz, ter, cloroform i tetraclorur de carboni.
Forma sals que es decomposen en aigua i derivats amb bases que sn ms estables com ara una barreja equimolecular amb acetat sdic i una molcula d'aigua i una sal doble amb calci i salicilat sdic.

 Activitat terapetica .
Dirtic, broncodilatador, cardiotnic
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96576" title="rreu" nonfiltered="3457" processed="3438" dbindex="38768">

rreu s un poble del municipi d'Alt neu (Pallars Sobir). Es troba situat a la dreta de la Noguera Pallaresa a uns 1251 m d'alada. L'any 2005 comptava amb 6 habitants.

Com Als d'Isil, fou un municipi independent fins 1846, data en la qual s'un a Isil. 

Del seu patrimoni destaquen les restes del castell d'rreu, l'esglsia parroquial preromnica de Sant Sadurn i la capella de la Mare de Du de les Neus, del segle XII. Aquesta ltima destaca per tenir un carreu amb un crism en relleu sobre la porta.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96577" title="Haplogrups del cromosoma Y hum" nonfiltered="3458" processed="3439" dbindex="38769">
Els haplogrups del cromosoma Y hum sn haplogrups humans definits per diferncies en l'ADN del cromosoma Y hum.

Els haplogrups sn anomenats amb lletres des de l'A fins a la R, i se subdivideixen amb nmeros i lletres en minscula. Les denominacions dels haplogrups sn establertes pel Y Chromosome Consortium .

El cromosoma Y d'Adam s el que hauria tingut l'avantpassat com ms recent per via patrilineal de tota la humanitat. Cal fer notar que mentre la separaci patrilieal dels humans es va donar fa uns 80.000 anys, l'abre matrilineal indica que l'avantpassada comuna ms recent de tota la humanitat s de fa uns 150.000 anys.

Haplogrups principals.
Els haplogrups principals sn:
Taula.


 Grups A i B .
Els haplogrups A i B noms es troben en l'frica sub-sahariana (i en les poblacions extretes recentment, principalment via l'esclavatge en el colonialisme). La primera branca en separar-se va ser l'A, amb la mutaci M91. Tota la resta de grups sn resumits com a BR (tamb coneguts com a YxA).

Haplogrup A (M91);
BR (M42, M94, M139, M299) ca. 55.000 anys.
Haplogrup B (M60);
CR (vegeu ms a sota);

 Grups amb la mutaci M168 (CR).
M168 i M294 sn les mutacions que defineixen la separaci de CR (tots els haplogrups excepte A i B). Aquesta mutaci precedeix la migraci de Sortida d'frica. Les mutacions definidores de  DE provablement van ocrrer al Nordest d'frica fa uns 50.000 anys. 

Haplogrup C (M130, M216);
DE (M1, M145, M203) ca. 50 kya;
Haplogrup D (M174);
Haplogrup E (M40, M96);
Haplogrup E3a (M2);
Haplogrup E3b (M35);
Haplogrup F (M89, M213);
GR (vegeu ms a sota);

 Grups descendents de l'haplogrup F (GR).
Els grups descendents de l'haplogrup F es troben en un 90% de la poblaci mundial, per quasi exclusivament fora de l'frica subsahariana. La mutaci IJ correspon a una segona onada de sortida d'frica fa uns 45.000 anys que es va escampar per Europa (Cro-Magnon).

L'haplogrup G s originat a ll'Orient Mitj o al Caucas, o potser a zones ms orientals com al Pakistan fa uns 30.000 anys, i es va escampar per Europa amb la Revoluci del Neoltic. L'haplogrup H probablement va aparixer a l'ndia fa entre 30 i 40.000 anys, on roman com a prevalent, escampant-se cap a occident en perodes histrics amb la migraci dels gitanos. L'haplogrup K probablement es va originar al sudoest d'sia escampant-se per frica, Eursia, Austrlia i el sud del Pacfic.

Haplogrup G (M201) 30.000 anys;
Haplogrup H (M52);
IJ (S2, S22) ca. 45.000 anys;
Haplogrup I (M170, M258);
Haplogrup J (M304, S6, S34, S35);
Haplogrup J1;
Haplogrup J2 (M172);
Haplogrup K (M9);

 Grups descendents de l'haplogrup K (LR).
L'haplogrup L es troba principalment al sud asitic. L'haplogrup M s el ms prevalent a Papua Nova Guinea. L'haplogrup NO va aparixer fa uns 35-40.000 anys a l'sia central.

L'haplogrup N probablement va ser originat a Monglia i es va escampar tant a l'est cap a Sibria com a l'oest, essent el grup ms com entre els pobles urlics. L'haplogrup O es troba a l'extrem oriental d'sia i a Oceania. L'haplogrup P va doanr lloc als grups Q i R, i es pot trobar rarament en estat indiferenciat. Es va desenvolupar probablement a l'sia central o a la regi d'Altai. L'haplogrup Q tamb es va originar a l'sia central, migrant per l'est a Amrica del Nord.

Haplogrup L (M20);
Haplogrup M (M4);
NO (M214) 35-40.000 anys;
Haplogrup N (LLY22g);
Haplogrup O (M175);
Haplogrup O3 (M122);
Haplogrup P (M45);
Haplogrup Q (M130);
Haplogrup Q3 (M242);
Haplogrup R (M207, M306);

Haplogrup R.

La massa de l'haplogrup R es troba representada en els llinatges R1a i R1b.

L'R1a s probable que s'origins a les estepes euroasitiques, i est assocaida amb la cultura de Kurgan i l'expansi protoindoeuropea. Es troba principalment a l'sia central i occidental, l'ndia, i entre els pobles eslaus de l'Europa de l'Est. L'R1b es va originar abans o durant l'ltima glaciaci, quan es va concentrar en refugiar-se al sud d'Europa. Es troba ms fcilment entre la poblaci europea, sobretot entre els irlandesos ms occidentals.

Haplogrup R1 (M173);
Haplogrup R1a (M17);
Haplogrup R1b (M343);
Haplogrup R2 (M124);

Vegeu tamb.
Haplogrups mitocondrials humans;

 Referncies .
 Y Chromosome Consortium;
 2005 Y-chromosome Phylogenetic Tree, from FamilyTreeDNA.com;
 A Nomenclature system for the Tree of Human Y-Chromosomal Haplogroups, Genome.org;

Enllaos externs.
ISOGG Y-DNA Haplogroup Tree 2006;
Map of Y Haplogroups;
Indian Y-chromosomal Gene pool and phylogeography;
Atlas of the Human Journey, del Genographic Project, National Geographic;
DNA Heritage's Y-haplogroup map;
Paper that defined haplotype "Eu" haplogroups;
Haplogroup Predictor;
DNA Consulting's Conversion Chart for Male Haplogroups (PDF);
Y- Haplogroup & Sub-clade Projects;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96578" title="Les Ares" nonfiltered="3459" processed="3440" dbindex="38770">
Les Ares s un santuari situat prop del port de la Bonaigua, en l'anomenada Mancomunitat dels Quatre Pobles, al municipi d'Alt neu (Pallars Sobir). Prop del temple hi ha un refugi per a excursionistes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96579" title="Mancomunitat dels Quatre Pobles" nonfiltered="3460" processed="3441" dbindex="38771">
La Mancomunitat dels Quatre Pobles era un territori comunal d'aprofitament dels recursos dels pobles de Valncia d'neu, Esterri d'neu, Son i Sorpe. 

Amb la fusi de Valncia d'neu, Son, Sorpe i Isil l'any 1970 per formar el municipi d'Alt neu la Mancomunitat dels Quatre Pobles pass a formar-ne part.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96580" title="Sofia Gubaidulina" nonfiltered="3461" processed="3442" dbindex="38772">
Sofia Asgatovna Gubaidulina, (en rus                            ) (Xistopol, 24 d'octubre de 1931), s una compositora rusa-ttara que ha creat una msica d'un profund misticisme.

 Carrera .
Gubaidulina va nixer a Xistopol, en la Repblica Ttara. En la seua joventut passava molt de temps pregant en els camps situats al costat de sa casa per esdevenir compositora algun dia. Va estudiar composici i piano al Cobnservatori de Kazan, graduant-se l'any 1954. A Moscou va continuar els seus estudis al Conservatori amb Nikolay Peyko fins l'any 1959, i posteriorment amb Shebalin fins l'any 1963. 

Durant els seus estudis en la Rssia Sovitica, la seua msica va ser tatxada d' "irresponsable" per la seua exploraci d'afinacions alternatives. No obstant aix, va gaudir del suport de Dmitri Xostakvitx, qui en l'avaluaci del seu examen final va encoratjar-la a aprofundir en el cam equivocat.

A mitjant de la dcada de 1970 Gubaidulina va fundar "Astreja", un grup musical amb instruments folklrics dedicat a la improvisaci, amb els companys compositors Victor Suslin i Viatxeslav Artiomov.

A principis dels anys 1980 Gubaidulina va guanyar en popularitat arran que el violinista Gidon Kremer defensara el seu concert per a viol Offertorium. Desprs va compondre un homenatge a T. S. Eliot, emprant textos de l'espiritual obra mestra de l'escriptor: Four Quartets.

L'any 2000 Sofia Gubaidulina, en companyia de Tan Dun, Osvaldo Golijov, i Wolfgang Rihm, va rebre l'encrrec de la Internationale Bachakademie Stuttgart d'escriure una pea per al projecte "Passion 2000", en commemoraci de Johann Sebastian Bach. La seua contribuci va ser Johannes-Passion. L'any 2002 va estrenar Johannes-Ostern ("La Pasqua segons Sant Joan"), encrrec de Hannover Rundfunk. Totes dues obres formen un dptic sobre la mort i resurrecci de Crist, la seua obra ms extensa fins ara.

 Msica .
La msica de Gubaidulina es caracteritza per l's de combinacions inusuals d'instruments. En In Erwartung, combina la percussi amb un quartet de saxfons. Ha compost peces per a koto japons i orquestra Western.

 Misticisme numric .
En les primeries dels anys 1980 va comenar a emprar la successi de Fibonacci per tal d'estructurar la forma de les seues obres. La succesi as a way of structuring the form of the work. El motiu era que la succesi proporcionava una base per a la composici, permetent "respirar" a la forma. La succesi de Fibonacci juga un important paper en peces com ara Perception, Im Anfang war der Rhythmus, Quasi hoketus i la simfonia Stimmen... Verstummen...).

 Premis i reconeixements .

Gubaidulina ha rebut el Prix de Mnaco (1987), el Premio Franco Abbiato (1991), el Heidelberger Knstlerinnenpreis (1991), el Premi de l'Estat Rus (1992), l'SpohrPreis (1995), el Praemium Imperiale de Jap (1998), el Sonning Prize a Dinamarca (1999), el Premi Polar Music a Sucia (2002), la Gran Creu al Sevei Distingit de l'Ordre del Mrit de la Repblica Federal d'Alemanya (2002) i el Premi al Compositor Viu a Cannes el 2003.

L'any 2004, va ser elegida com a membre estranger honorari de l' American Academy of Arts and Letters.

 Cites .
 "Sc una persona religiosa... i per 'religi' entenc re-ligio, el re-lligament d'un nuc... restaurant el lligam de la vida. La vida divideix l'home en trossos... No hi ha ocupaci ms feixuga que la recomposisici de la integritat espiritual mitjanant la composici musical.";

 Obres .
 Quintet per a piano, dos violins, viola, i violoncel (1957);
Night in Memphis cantata (1968);
Musical Toys catorze peces de piano per a infants (1969);
Vivente - Non Vivente, msica electrnica (1970);
Concordanza per a conjunt de cambra (1971);
Quartet de corda No. 1 (1971);
Deu Preludis per a violoncel sol (1974);
Rumore e silenzio per a percussi i clavicmbal (1974);
Hour of the Soul poema de Marina Tsvetieva per a banda de msica i mezzo-soprano/contralto (1974), per a percussi, mezzo-soprano, i gran orquestra (1976);
Sonata per a contrabaix i piano (1975);
Concert per a fagot i corda (1975);
Hell und Dunkel per a orgue (1976);
Dues Balades per a dues trompetes i piano (1976);
Trio per a tres trompetes (1976);
Lied ohne Worte per a trompeta i piano (1977);
Duo sonata per a dos fagots (1977);
Misterioso per a 7 percussionistes (1977);
Introitus concert per a piano i orquestra de cambra (1978);
In Croce per a violoncel i orgue (1979), per a bayan i violoncel (1991);
Jubilatio per a 4 percussionists (1979);
Offertorium (                ) (1980, rev. 1982, 1986);
Garten von freuden und traurigkeiten per a flauta, viola, arpa i narrador (1980);
Perception per a soprano, barton (veus parlant) i 7 instruments de corda (1981, rev. 1983, 1986);
Descensio per a 3 trombons, 3 percussionistes, arpa, clavicmbal i piano (1981);
Sieben Worte per a violoncel, bayan, i corda (1982);
Quasi hoquetus per a viola, fagot, i piano (1984);
Hommage  T.S. Eliot;
Hommage  Marina Tsvetayeva per a cor a capella;
Stimmen... Verstummen... simfonia en dotze moviments (1986);
Rejoice! (Sonata per a viol i violoncel);
Trio de corda(1988);
Jauchzt vor Gott per a cor mixt i orgue (1989);
La pregunta sense resposta (Antwort ohne Frage) collage per a tres orquestres (1989);
Alleluja per a cor mixt, infant soprano, orgue i gran orquestra (1990);
Hrst Du uns, Luigi? Schau mal, welchen Tanz eine einfache Holzrassel fr Dich vollfhrt (              ,       ?          ,                                                          ) per a sis percussionistes (1991);
Aus dem Studenbuch sobre text de Rainer Maria Rilke per a violoncel, orquestra, cor mascul, i una dona parlant (1991);
Gerade und ungerade (           ) per a set percussionistes, incloent-hi cimbalum (1991);
Silenzio per a bayan, viol, i violoncel (1991);
Lauda per a contralt, tenor, barton, narrador, cor mixt, i gran orquestra (1991);
Stufen per a orquestra (1992);
Tartarische Tanz per a bayan i dos contrabaixos (1992);
Dancer on a Tightrope (Der Seiltnzer) per a viol i piano (1993);
Jetzt immer Schnee (                   ) sobre versos de Gennadi Aigi per a conjunt de cambra i cor de cambra (1993);
Meditation ber den Bach-Choral "Vor deinen Thron tret' ich hiermit" per a cimbalum, dos violins, viola, violoncel, i contrabaix (1993);
                              per a tres kotos japonesos baixos de 17 cordes i quatre kotos japonesos de 13 cordes (1993);
Allegro Rustico: Klnge des Waldes per a flauta i piano (1993);
And: The Feast is in Full Procession ( :                      ) per a viola i orquestra (1993);
Quartet de corda No. 4 amb magnetfon(1993);
In Erwartung (          ) per a quartet de saxofons i sis percussionistes (1994) ;
Ein Engel per a contralt i contrabaix (1994);
Xifres del tepms (              ) per a gran orquestra (1994);
Aus der Visionen der Hildegard von Bingen per a alto (1994);
Msica per a flauta, corda, i percussi (1994);
Impromptu per a flauta, viol, i corda (1996);
Quaternion per a quartet de violoncels (1996);
Galgenlider  3 quinze peces per a mezzosoprano, percussi, i contrabaix (1996);
Galgenlider  5 catorze peces per a mezzosoprano, flauta, percussi, bayan, i contrabaix (1996);
Concert per a viola i orquestra (1996);
Ritorno perpetuo per a cimbalum (1997);
The Canticle of the Sun of St Francis of Assisi per a violoncel, cor de cambra, i orquestra (1997);
Im Schatten des Baumes (                  ) per a koto, koto baix, zheng, i orquestra (1998);
Two Paths: A Dedication to Mary and Martha per a dues violes i orquestra (1998);
Johannes-Passion per a soprano, tenor, barton, baix, dos cors mixtos, orgue i gran orquestra (2000);
Risonanza per a tres trompetes, quatre trombons, orgue, i sis instruments de corda (2001);
Johannes-Ostern per a soprano, tenor, barton, baix, dos cors mixtos, orgue i gran orquestra (2001);
The Rider on the White Horse per a gran orquestra i orgue (2002);
Reflections on the theme B-A-C-H per a quartet de corda (2002);
Mirage: The Dancing Sun per a vuit violoncels (2002);
On the Edge of Abyss per a set violoncels i dos waterphones (2002);
The Light of the End (          ) per a sobre sis hexacords per a bayan i gran orquestra (2003);
Verwandlung (Transformaci) per a tromb, quartet de saxofons, viol, violoncel, contrabaix, i tam-tam (2004);
...The Deceitful Face of Hope i Despair per a flauta i orquestra (2005);
Feast During a Plague per a gran orquestra (2006);
The Lyre of Orpheus per a viol, percussi, i corda (2006);

 Enllaos externs .
Classical.net: Sofia Gubaidulina ;
Schirmer: Sofia Gubaidulina ;
Simbolisme Estructural en la Msica de Sofia Gubaidulina Fay Neary ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96581" title="Vitamina K" nonfiltered="3462" processed="3443" dbindex="38773">

La vitamina K sn en realitat un conjunt de moltes vitamines, per exemple, les K1, K2, K3 essent totes anlogues de la 1,4-naftoquinona o derivats d'aquesta.

Les vitamines K constitueixen els factors de coagulaci de la sang; protrombina (factor II), factor VII, factor IX, factor X, protena C, protena S i protena Z.

Molts rodenticides inhibeixen la vitamina K, aixina com alguns medicaments anticoagulants, com ara el Simtron i genrics.

La primera forma de vitamina K va ser descoberta pel Dr. dans Henrik Dam al 1935 m'entres intentava curar a uns pollastres que morien en poc de temps per una malaltia hemorrgica. Encara quel Dam la va aillar a partir de l alfbrega actualment se sintetitza al laboratori i li va otorgar al seu descobridor el premi Nobel de Medicina al 1943.

De forma natural es troba als segents aliments: aliments de fulles verdes (espinacs, bledes, ...), tomaca, fetge, col, coliflor, alfbrega, safanria, cigrons, xocolata, maduixes i a la cervesa.

Referncies.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96582" title="Catalina Cirer Adrover" nonfiltered="3463" processed="3444" dbindex="38774">

Catalina Cirer Adrover (Palma, 1963) s l'exbatllesa de Palma de Mallorca i primera batllessa de la histria de la capital balear. Abans, havia estat consellera del Govern Balear i delegada del Govern a les Illes Balears.

Biografia.
Es va diplomar en econmiques a la UIB i llicenciar-se en cincies empresarials per la UNED (1988). Comen militant polticament a les joventuts de UCD. Desprs pass a militar al PDP i finalment, el 1989, al Partit Popular.

Va iniciar-se a la vida laboral a EMAYA com a auxiliar administrativa i desprs entr a treballar al Banc de Sabadell quan comptava amb 24 anys, ocupaci que mantengu fins a 1993.

Fou nomenada consellera de governaci amb la renovaci generacional que introdu el llavors president Gabriel Caellas al seu gabinet el juny de 1993. En aquest mateix executiu de mitjana d'edat tan baixa, tamb hi havia Rosa Estars, Joan Flaquer, Maria Salom i Jaume Matas.

El maig de 1996, desprs de la victria electoral de Jos Mara Aznar, fou nomenada delegada del Govern Central a les Illes Balears, crrec que deix per presentar-se a les eleccions municipals del 2003.

Acced al crrec de batllessa de Palma el maig del 2003 en guanyar unes ajustadssimes eleccions municipals.

s una declarada seguidora de la lnia de l'expresident Caellas i especialment coneguda per ser una defensora d'algunes tradicions mallorquines com el ball de bot i el Reial Mallorca.

El dia 16 de juny de 2007 i desprs de haver perdut la majoria, la seva successora Aina Calvo (PSIB) la rellev com a batllessa de Palma.

Se la considera la mxima representant en actiu del canyellisme.

Enllaos externs.
 Una alcaldesa histrica ;
 Entrevista (2003) ;
 Entrevista (2005) ;
 Entrevista (2007);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96583" title="Gil'ead" nonfiltered="3464" processed="3445" dbindex="38775">
Gil ead s una ciutat d Alagasia, de la trilogia El Llegat de Christopher Paolini.


Eragon viatja a Gil ead desprs de la mort de Brom, esperant poder contactar amb els vardens i continuar empaitant els Ra'zac. 

Mentre es troba all, per, s capturat pels soldats de Galbatorix, i el fiquen a la mateixa pres on es troba la elfa que havia contactat amb ells en somnis. Amb l ajuda de Murtagh i Saphira aconsegueix escapar i rescatar l elfa, Arya. Lluiten amb un ombra, Durza, per noms aconsegueixen fer-lo fugir.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96584" title="Islanzad" nonfiltered="3465" processed="3446" dbindex="38776">
Islanzad Drttning s un personatge de la saga El Llegat de Christopher Paolini.


Islanzad s la reina dels elfs. Es la vdua de l anterior rei, Evandar, i filla de Dellanir. Viu a Ellesmra, des d on dirigeix la seva raa. La seva filla s Arya, hereva al tron, i l encarregada de custodiar l ou del que va nixer Saphira.

Apareix a Eldest, on rebr amb tots els honors a Eragon i Saphira, i on es reconciliar de la seva filla Arya, desprs d haver passat un temps fora allunyades.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96586" title="Hund am Strand" nonfiltered="3466" processed="3447" dbindex="38777">
Hund am Strand (literalment Gos a la platja) s una banda de rock alternatiu de Berln. La seua msica s en alemany. Fabian Schwinger (Gitarra) i Tina Mamczur (Baix) es van conixer a la Universitat. El bateria Martin Thomas (Marv) va completar ms tard el grup.
 
El seu primer lbum Adieu Sweet Bahnhof va eixir a la venda el 30 de setembre del 2005. El primer single del Cd va ser "Jungen Mdchen" (Nois Noies) i desprs van traure "Neues Lied" (Nova can). Desprs de l'eixida a la venda del  seu 1r disc van fer una gira per Alemanya i ustria. L'estiu del 2006 van traure a la venda un EP en directe Werkstatt Live.

Membres.
Fabian Schwinger: guitarra i cantant;
Martin "Marv" Thomas: bateria;
Tina Mamczur: baix;

Discografia.
lbums.
 Adieu Sweet Bahnhof (2005);

Singles.
 Jungen Mdchen (2005);
 Neues Lied (2006, noms per internet);

Enllaos externs.
 Pgina web oficial;
 Pgina web de fans;
 Biography from laut.de;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96588" title="Born" nonfiltered="3467" processed="3448" dbindex="38778">
Born s un poble del municipi d'Alt neu (Pallars Sobir). Es troba situat a l'esquerra de la Noguera Pallaresa a uns 1.110 m d'altitud. L'any 2005 comptava amb 25 habitants. 

L'esment ms antic conservat de Born s de l'any 908, en un document en qu l'abat Godemir de Gerri intercanvia diversos bns amb el comte Ramon I de Tolosa, entre els quals hi figura una propietat a Borahenne.

Born fou un municipi independent fins el 1846, moment en qu, juntament amb Isavarre, pass a formar part del municipi de Sorpe. 

Entre el seu patrimoni cal destacar el pont romnic i l'esglsia de Sant Mart. D'poca romnica conserva la seva portalada amb arquivoltes decorades i dues piques de pedra, una de les quals presenta un lle en relleu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96589" title="Portocolom" nonfiltered="3468" processed="3449" dbindex="38779">








Portocolom s un nucli costaner que pertany al municipi de Felanitx. Es troba ubicat al sud-est de l'Illa de Mallorca.

Portocolom, anomenat pels felanitxers "Port de Felanitx", s zona de residncia de la poblaci que resideix a l'esmentat municipi al llarg dels mesos d'estiu.

Actualment, la poblaci que resideix a Portocolom al llarg de l'any s'ha anat incrementant de manera accelerada en els darrers anys, cosa que ha fomentat la creaci de distints tipus de serveis que puguin abastir a les necessitats de la poblaci.

Aquesta zona costanera, Portocolom, s un dels pocs ports naturals de l'illa de Mallorca. Aquesta caracterstica permet que molts vaixells cerquin refugi en aquest indret al llarg de la temporada estiuenca trencant l'encant de la petita badia d'aquest histric port de mariners que al llarg de molts anys enrere han emprat embarcacions com el tpic llat mariner elaborat pels mestres d'aixa.
Destaca l'estampa tpica del seu far vigilant la badia d'aquest port recolzada per l'atenta mirada del Puig de Sant Salvador i de l'histric castell roquer de Santueri.

La seva parrquia, construda a finals del segle XIX en estil neogtic, est dedicada a la Mare de Du del Carme.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96590" title="Heineken" nonfiltered="3469" processed="3450" dbindex="38780">

Heineken o s un companyia cervesera neerlandesa, establerta l'any 1864 a Amsterdam, a la vora del riu Amstel, en comprar Gerard Adriaan Heineken (llavors amb 22 anys) una cervesera fins llavors anomenada "De Hooiberg". El 2005, Heineken possea 130 cerveseres a ms de 65 pasos amb una plantilla de 61.732 treballadors.

Produeix anualment 121,8 milions d'hectolitres de cervesa l'any, essent el quart fabricant mundial al darrere d'InBev, SABMiller i Anheuser-Busch. Heineken figura com una de la cerveses importades ms venudes als Estats Units.

Heineken tamb posseeix marques com Cruzcampo, Tiger,  ywiec, Starobrno, Birra Moretti, Ochota, Murphy s, Star o Buckler.

Actualment als Pasos Baixos produeix a Zoeterwoude i 's-Hertogenbosch, havent deixat l'antiga fabrica d'Amsterdam com a museu.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96594" title="Cas Concos des Cavaller" nonfiltered="3470" processed="3451" dbindex="38781">








En la llengua parlada anomenat Cas Concos, s una poblaci que pertany al municipi de Felanitx, a Mallorca.

 Situaci i Histria .
Es troba concretament a 5 km de Felanitx. Les seves festes s celebren el 10 de setembre. Hi ha haver un moviment hippy sobre els anys 60. Actualment s habitant majorment per estrangers. L'Esglsia de Sant Nicolau fou contruida entre els anys 1922 i 1943. Al principi del segle XIX es va fer l'esglsia mes gran i al seu voltant s van anar contruint les cases.

T els seus orgens en una possessi de la famlia Obrador Conco del segle XVI, de la qual prov el seu nom de Cas Concos.

 Enllaos externs .
 Cas Concos al web de Felanitx;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96596" title="Necroflia" nonfiltered="3471" processed="3452" dbindex="38782">

La necroflia s una mena de paraflia que consisteix en l'atracci i l'excitaci sexual cap als cadvers. Es refereix tamb al manteniment de relacions sexuals efectuades amb cadvers.

Aix com altres parafilies, tamb ha estat descrita en animals, tot i que s'ha considerat tradicionalment una activitat purament humana. Concretament en el XIII Congrs Mundial de Sexologia celebrat a Valncia va ser presentat el primer cas filmat de necroflia en gats.

La major part de les societats no toleren la necrofilia si s descoberta. Sovint s penalitzada, sota la figura de profanaci de cadvers. Curiosament, per, hi ha societats on, tot i no acceptar-la de bon grat, es disculpa i es comprn socialment quan es realitza el coit amb una parenta morta a qui s'estimava en vida.

 Bibliografia .
 Costumbres Sexuales, d'Edgar Gregersen. Ed. Folio.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96597" title="Ford Model Y" nonfiltered="3472" processed="3453" dbindex="38783">

El Ford Model Y va ser el primer autombil Ford britnic, dissenyat especficament per al mercat europeu. Aquest petit autombil estava impulsat per un motor de vlvules laterals de 4 cilindres i 933cc. La potncia fiscal era de 8CV.

La producci del Model Y va tenir lloc a Anglaterra (Dagenham) entre 1932 i 1937, a Frana (Asnires) entre 1932 i 1934, i a Alemanya (Colnia), on reb el nom de Ford Kln, entre 1933 i 1936. Tamb va ser muntat a la zona franca de Barcelona entre 1933 i 1936. La versi de dues portes va ser, en 1934, el primer autombil amb quatre places reals que es va vendre per sota de les 100 lliures esterlines, unes 7.350 pessetes de l poca.

Tot i que va ser dissenyat als Estats Units, va tenir un gran xit al mercat britnic, on va afectar significativament les vendes dels seus rivals de marques com ara Austin, Morris, Singer o Hillman, assolint una quota de mercat superior al 50% en la categoria de 8CV.

Durant els primers 14 mesos es va produir una versi amb la graella del radiador ms curta, per la qual cosa es va conixer com a  radiador curt . A partir d octubre de 1933 s introdueix la versi de  radiador llarg , amb el paracops corbat al centre per deixar lloc al radiador que havia crescut per la part inferior.

La millora contnua en la producci i la simplificaci del disseny van permetre reduir el cost fins convertir-lo en el primer autombil de quatre places venut per sota de les 100 lliures. Es van produir versions de dues i quatre portes, amb el sostre fix o correds, aix com un furg tancat. Malgrat que la prpia Ford no va llenar versions cabriolet, per no abusar de la flexibilitat del xasss, diversos carrossers van produir versions obertes.
ensive sliding 'sun' roof.

La configuraci del vehicle era la tradicional, amb el motor al davant i la transmissi posterior. La caixa de canvis era de 3 marxes. La velocitat mxima estava al voltant dels 95 km/h, amb un consum sobre es 8l. cada 100km.

En total es van produir unes 175.000 unitats del Model Y, de les quals el Ford Y&C Model Register t coneixement de l existncia d uns 1.250 supervivents.

Entre 1934 i 1937 es va produir, el Ford Model C(10CV), derivat de l anterior, amb un motor ms potent de 1.172cc i una carrosseria una mica ms gran, del qual si que es va oferir una versi cabriolet de la casa. El Model C, anomenat Ford Eifel a Alemanya, i que tamb va ser produt a Barcelona, mai va assolir els volums de vendes del Model Y, sense arribar a superar les 50.000 unitats produdes. 

Enllaos externs.
 http://www.fordyandcmodelregister.co.uk;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96603" title="Loveland (Ohio)" nonfiltered="3473" processed="3454" dbindex="38784">
Loveland s una ciutat situada en els comtats de Hamilton, Clermont, i Warren, del sud-oest de l'estat d'Ohio, als Estats Units. Segons el cens del 2000, t una poblaci de 11.677 habitants.

 Geografia .


Loveland est situada a 3916 8  nord, 8416 13  oest (39,268759, -84,270397).

Segons l'Oficina del Cens dels EUA, la ciutat t una superfcie total de 12,2 km (4,7 mi). 12,0 km (4,7 mi) d'aquestos sn sl i 0,2 km (0,1 mi) d'aigua. Un 1,28% del total s aigua.

 Demografia .

Segons el cens del 2000, hi ha 11.677 habitants, 4.497 llars, i 3.224 families residint a la ciutat. La densitat de poblaci s 969,6/km (2.513,5/mi). Hi ha 4.653 cases amb una densitat mitjana de 386,4/km (1.001,6/mi). La composici racial de la ciutat s 95,66% blancs, 1,56% negres o afroamericans, 0,05% indis americans, 1,05% asitics, 0,42% d'altres races i 1,26% de dues o ms races. L'1,12% de la poblaci sn hispnics o latinos de qualsevol raa.

Hi ha 4.497 llars dels quals 39,1% tenen fills menors de 18 anys vivint amb ells, 57,6% sn matrimonis vivint junts, 11,1% tenen com a cap de famlia una dona i 28,3% no sn families. El 25,1% de tots els llars el componen individus i el 9,9% sn persones majors de 65 anys o ms vivint soles. La mida mitjana de les llars s de 2,58 i el de les families 3,11 membres.

La poblaci est distribuida en un 29,1% de menors de 18, 6,9% de 18 a 24, 30,3% de 25 a 44, 22,7% de 44 a 64 i 11,0% de majors de 65 anys. L'edat mitjana s de 36 anys. Per cada 100 femelles hi ha 91,0 varons. Per cada 100 dones de 18 anys o ms hi ha 85,4 homes.

Els ingresos mitjans de la llar sn 52.738 dlars i, en el cas de les families, 63.535. Els homes tenen uns ingresos mitjans de 49.653 dlars enfront els 29.250 de les dones. La renda per cpita de la ciutat s de 25.920 dlars. El 5,7% de la poblaci i el 5,7% de les famlies es troben per sota el llindar de la pobresa. De tota la poblaci, el 7,1% d'aquells menors de 18 i el 4,6% dels majors de 65 estan vivint per sota del llindar de la pobresa.

 Enllaos externs .

Ciutat de Loveland;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96605" title="Ford Model C" nonfiltered="3474" processed="3455" dbindex="38785">
El Ford Model C va ser un autombil produt al Regne Unit entre 1934 i 1937. Tamb va ser muntat a Barcelona entre 1934 i 1936. La versi alemanya, produda a Colnia al mateix perode, va rebre el nom de Ford Eifel.

El cotxe equipava una versi engrandida del motor de vlvules laterals del Ford Model Y, amb la cilindrada incrementada fins els 1172cc al eixamplar el dimetre dels 56.6 mm al 63.5 mm per mantenint la carrera en els 92.5mm. El motor estndard donava 32 CV de potncia a 4000 rpm. Aquest motor va tenir una llarga vida, sent installat per diversos productors de vehicles esportius i per la prpia Ford en altres models fins a 1962. La suspensi era la tradicional de Ford, amb ballestes transversals i eixos rgids davant i darrere, com venia sent habitual des del Ford T. La caixa de canvis era de tres relacions

A ms de les versions de dues i quatre portes, tamb va haver una descapotable. A mitjans de 1935 el Model C va rebre algunes millores i es va comercialitzar amb el nom de CX.

La velocitat mxima estava sobre els 110 km/h amb un consum prou raonable per a l'poca.

Enllaos externs.
 http://www.fordyandcmodelregister.co.uk ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96608" title="Colombicultura" nonfiltered="3475" processed="3456" dbindex="38786">
La colombicultura s una prctica extesa per quasi la totalitat del Pas Valenci, sobretot zona del litoral, on la criana de coloms de raa esdev la seua caracterstica ms rellevant.

La prctica ms habitual s'anomena Solta i consisteix en alliberar una femella seguida d'un nombre indeterminat de coloms mascles, segons l'ocasi, perqu competeixquen amb la finalitat de portar-la al mateix colomer. El colombaire, nom amb que s'anomena a l'amo del colom, que aix ho veu realitzat guanya la prova. s costum fer apostes i seguir els moviments dels coloms b desplaant-se sobre el terreny o b amb l's de prismtics. L'espai de la Solta sol ser a les afores del poble, sovint pobles xicotets, i aix permet que els coloms volen tant pels principals edificis del municipi com entre la naturalesa que l'envolta, normalment camps de taronja.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96610" title="Tomatina" nonfiltered="3476" processed="3457" dbindex="38787">


La Tomatina s una festa del municipi valenci de Bunyol, en qu els participants s'hi llencen tomaques entre ells. Aquest esdeveniment t lloc el darrer dimecres d'agost de cada any, durant la setmana de les Festes Majors de la localitat. Juntament amb les falles, fogueres i moros i cristians, s una de les festes valencianes ms conegudes internacionalment.

 Histria .

 Origen .

En 1945, durant una desfilada de gegants i cabuts, uns jvens que volien participar-hi organitzaren una baralla. Com que prop del lloc hi havia una parada de verdures i hortalisses, prengueren els tomquets i els fren servir com a arma de llenar. La Gurdia Civil hagu d'intervindre-hi per a foragitar la baralla, i condemnaren als responsables pagar les destrosses provocades.


A l'any segent, els jvens repetiren el mateix avalot, per esta vegada dugueren nicament les tomaques de cal seua. Encara que, any rere any, es repetia la baralla i la intervenci de la Gurdia Civil, la festa hi qued instaurada, encara que de manera no gaire oficial.

 Evoluci .

En 1950, l'Ajuntament acord per primera vegada permetre aquesta activitat dins de les Festes Majors, i a l'any segent, per, s'hi oposaren facilitant la detenci d'alguns dels participants. No obstant aix, grcies a la pressi popular del poble, els detinguts fren posats en llibertat en poc de temps. A la fi la festa fou permesa, i al llanament de tomaques s'hi afegiren altres costums, com ara ruixar-hi amb aigua o, fins i tot, llenar als rivals a les fonts.

Enmig de la brega muntada, sovint els participants carregaven a aquells que noms hi observaven, fins i tot cap a personatges de rellevncia popular, la qual cosa provoc, una altra vegada la seua prohibici en 1957, sota cstig de crcer. La resposta dels poblatans fou la cellebraci de "l'enterrament de la tomaca", en qu eixiren en process amb una gran tomaca damunt d'un tat dut a les espatlles, i acompanyats amb la banda de msica de lloc amb marxes fnebres al pas.

En 1959, definitivament, l'Ajuntament autoritz la Tomatina, decretant una srie de normes, bsicament, que noms es podrien llenar tomaques desprs del primer soroll d'un coet, i que finalitzaria en sentir-se'n el segon soroll. Entre 1975 i 1980 la festa fou organitzada pels Clavaris de San Lus Bertrn, comprant quantitats significatives de tomaques, ja que abans cada participant duia les tomaques de cal seua.

Grcies a la difusi als mitjans de comunicaci, la festa es feu popular internacionalment, i a partir de 1980 l'Ajuntament provex les tomaques als participants, que augmenten el seu nombre any rere any, aix com les tones de tomaca utilitzades.

 Enllaos externs .

 Web oficial de la Tomatina ;
 Informaci sobre la Tomatina a l'Ajuntament de Bunyol;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96612" title="Batalla de Vukovar" nonfiltered="3477" processed="3458" dbindex="38788">

La Batalla de Vukovar va ser un setge de 87 dies de la ciutat croata de Vukovar per part de l'Exrcit Popular Iugoslau (JNA), que donava suport a diverses forces paramilitars srbies, entre l'agost i el novembre de 1991 durant la Guerra de la independncia croata. Acabava amb la derrota de la Gurdia Nacional Croata, la prcticament total destrucci de Vukovar i la massacre o expulsi dels seus defensors i de la poblaci no-srbia.

Encara que la batalla fou una prdua significativa i simblica per a Crocia, que no va recobrar el control de la ciutat fins el 1998, tamb va ser una victria molt costosa per al JNA, comportant un punt d'inflexi crucial en la guerra global.

Composici tnica de Vukovar.

Vukovar est situada en un important centre regional a la frontera entre Crocia i Srbia, a l'esquerra del riu de Danubi. s un port fluvial essencial i la capital del que era, abans de la guerra, una rea tnicament extremadament mixta. Al municipi, segons el cens de 1991, hi havien 84.189 habitants enregistrats dels qual 36.910 eren croats (un 43,8%), 31.445 serbis (un 37,4%), 1.375 hongaresos (un 1,6%), 6.124 "Iugoslaus" (un 7,3%), i 8.335 (un 9,9%) altres.

Pel que fa noms a la prpia ciutat, estava habitada per aproximadament 40.000 persones amb una clara majoria (un 53%) croata. Els serbis representaven un 36,3%. La majoria del croats vivien al centre de la ciutat, mentre que la majoria del serbis ho feien als suburbis industrials de la ciutat. Abans de 1990, tanmateix, la poblaci de la ciutat estava ben integrada, amb un percentatge inusualment alt de matrimonis mixtos i gent que es descrivien com "Iugoslaus", ni serbis ni croats.

Preludi de la batalla.

El 25 de juny de 1991, Crocia declarava la independncia respecte la Repblica Federal Socialista de Iugoslvia. Aix cre una forta oposici de la minoria srbia per substancial, que prengu les armes en contra del govern croat en una mplia rea del pas. Els hi donaven suport el lder serbi Slobodan Miloevi  i els comandaments del JNA.

En aquest escenari del conflicte iugoslau, els objectius de Miloevi  i el JNA eren una mica diferents. El primer procurava donar suport als esforos de les comunitats rebels srbies per tal que la Crocia independent hagus d'associar-se amb una Iugoslvia dominada pels serbis. Els segons, donaven el suport a la rebelli aspirant enderrocar el nou estat croat. El seu anterior cap, Veljko Kadijevi , planejava avanar al cor de Crocia, capturar la capital Zagreb i destruir les seves forces armades. Un element clau en aquest pla era l's de forces blindades pesades per capturar la regi de l'Eslavnia occidental, amb majoria de poblaci srbia, i llavors avanar cap a l'oest fins a Zagreb.

La regi arrossegava una crisi poltica des de feia temps. El Partit Nacionaista Croat, HDZ, tenia poca influncia directa al municipi de Vukovar, no havent aconseguit cap dels cinc regidors a les eleccions del 1990. El juliol d'aquell any, l'Assemblea Municipal amb domini serbi entrava en conflicte amb el govern nacional quan es negava a donar suport a la nova Constituci croata, que redua de categoria poltica a les minories srbies del pas. L'assemblea era dominada pel Partit Comunista Croat, proper al Partit Comunista Serbi de Miloevi . Un enginyer agrcola serbi, Slavko Dokmanovi , fou elegit president de l'assemblea.

Abans de la primavera del 1991, milcies paramilitars de la prpia Srbia s'havien establert en un cert nombre de localitats a l'Eslavnia occidental. Paramilitaries comandats pel lder del Parit Serbi Radical, Vojislav eelj establien una base al suburbi amb poblaci srbia de Borovo Selo a les rodalies de Vukovar. La propaganda militant tant des de Belgrad com des de Zagreb incrementaven la tensi, radicalitzant a la poblaci local i fomentant que cada costat veis a l'altre com el pitjor del mn. Les tensions s'encengueren ms amb les accions de membres de la lnia dura del HDZ amb atacs contra civils serbis i les seves propietats.

Primeres etapes del conflicte.

Les primeres vctimes a Vukovar arribaven el maig de 1991, quan dos policies croats sn portats presos a Borovo Selo. Un destacament de la policia era enviada a rescatar-los el 2 de maig per la resposta va ser amb foc pesat, patint 12 morts i 20 ferits. Els cossos dels morts es mutilaren i es posaren en exhibici. Arran d'aquests assassinats, les relacions entre croats i serbis empitjoraren bruscament i en els mesos segents els atacs entres les dues comunitats s'intensificaren en diferents llocs de Crocia.

Grups paramilitars serbis i croats comencen una campanya espordica de violncia i intimidaci l'un contra l'altre, per tamb contra els civils. A Vukovar mateix el comandant de la milcia local, Tomislav Mer ep, guanyava "reputaci" per la seva brutalitat contra els serbis locals sent finalment destitut del seu crrec pel govern croat. Com a mnim uns 80 civils serbis foren morts o donats per desapareguts en aquests incidents.

En un esfor per reprendre el control de la situaci a Vukovar, el juliol de 1991, el govern de Zagreb destitua l'assemblea municipal i el seu president per un comissari assignat des del govern, Marin Vidi  Bili. Per Vidi  sembla haver tingut poca influncia en  qualsevol cas. Durant els mesos de juliol i agost de 1991, el govern croat progressivament anava perdent el control d'Eslavnia occidental sobre les forces paramilitars i les milcies srbies locals, a les quals sovint donaven suport les unitats del JNA installades a l'rea, que expulsaven els oficials governamentals i installaven barricades i camps de mines.

El JNA prenia posicions a l'altre costat del Danubi. Els atacs de morter espordics contra Vukovar comenaven el juliol, i els d'artilleria de llarg abast a primers d'agost. A finals d'agost, la poblaci de la ciutat havia caigut a noms 15.000 persones. Vukovar era en gran part envoltada per territoris controlats pels serbis, i a partir del 24 d'agost va ser sotmesa a regulars atacs aeris. No hi havia, tanmateix, cap intent de capturar-la i la baralla consistia principalment en intercanvis intensos de foc entre croats i serbis.

Comena la batalla.

El setembre del 1991 el govern croat havia perdut el control de gaireb un ter del pas. Les seves forces estaven pobrament armades, i, sense accs a armes pesades, eren incapaces de realitzar una oposici efica als seus adversaris ms ben armats. El JNA, com l'exrcit nacional de l'antiga Iugoslvia, encara estava desplegat per tot Crocia i es veia com a una amenaa essencial a la secessi de la repblica de la federaci iugoslava. Estaven actuant obertament en suport de la rebelli srbia i la majoria dels croats el consideraven una a fora hostil.

 Per eliminar l'amenaa del JNA i corregir la seva prpia manca d'armes pesades, 14 de setembre el govern croat llanava un atac contra guarnicions i magatzems d'armes del JNA per tot el territori governat - una ofensiva batejada com la "Batalla de les Casernes". El resultat de l'ofensiva va ser la captura d'alguns magatzems, altres eren destruts o s'evacuaven desprs de negociacions. Aix permetia a les forces croates obtenir un gran nombre d'armes pesades, eliminava una amenaa estratgica i debilitava la fora del JNA.

Les casernes del JNA de Vukovar, al sud, al suburbi de Petrova Gora, van ser atacades pels croats el 14 de setembre davant la impossibilitat de ser capturades. Com a venjana, els paramilitars serbis llanaven un atac al sud-oest de Vukovar des de Negoslavci. 2.000 residents ms fugien, comunicant el resultat de massius morts i assassinats civils.

En resposta a la "batalla de les casernes", el JNA activava un nou pla ofensiu estratgic que tenia com a objectiu principal l'Eslavnia occidental.

Els objectius del JNA en la primera etapa de la batalla eren prendre, a part de Vukovar, les rees no habitades per serbis de l'Eslavnia oriental, per llavors avanar cap a l'oest via Vinkovci i Osijek cap a Zagreb.

El 19 de setembre una enorme columna de l'exrcit JNA sortia de Belgrad; els periodistes estrangers informaven que s'estenia per gaireb 10 km i incloen com a mnim cent tancs, principalment T-55 i M-84, aix com blindats pel transport de personal i nombroses peces d'artilleria pesada. La fora creuava la frontera croata el dia segent, prop de id. Li donaven suport altres unitats del JNA, sobretot el 12 cos (Novi Sad), avanant des de la provncia de Voivodina de Srbia.

Pocs problemes experimentaren en els primers dies de la campanya, i els JNA aprofitaven el temps per expulsar els no-serbis de les comunitats mixtes que es trobaven, com a Ilok. Les bosses de defensors croats a les rodalies de Vukovar retrocediren cap a Vukovar. La 1 Divisi Mecanitzada del JNA arribava rpidament a les casernes de la ciutat i alava el setge croat amb facilitat i encerclava Vukovar. Abans del 30 de setembre la ciutat ja era gaireb completament envoltada; totes les carreteres dins i fora de la ciutat eren bloquejades i noms es podia entrar, perillosament exposat, via una pista a travs d'un camp de blatdemoro.

Vukovar es tallava definitivament quan l'1 d'octubre es capturava el poble colindant de Marinci. Poc temps desprs, el comandant Mile Dedakovi  traspassava la lnia srbia per arribar a Vinkovci. El seu lloc era ocupat pel seu suplent Branko Borkovi  (conegut com "Mladi Jastreb", o Falc Jove). Una contraofensiva croata es muntava durant la segona setmana d'octubre en un esfor per trencar el setge i aix succea al reconquerir Marinci. Tanmateix, la contraofensiva era suspesa pel president croat Franjo Tu man, aparentment a instncies dels negociadors de la Comunitat Europea que intentaven obtenir un alto el foc. La pausa permetia a la 252a Brigada Blindada del JNA reconquerir Marinci el 14 d'octubre tot consolidant el territori capturat. Vukovar era ara plenament assetjat.

El setge de Vukovar.

Des de mitjans d'octubre de 1991 fins a la caiguda de la ciutat de mitjan novembre, Vukovar estava envoltada totalment pel JNA i forces srbies. Els habitants que quedaven - que incloen uns quants milers de serbis - es refugiaven en grans bnquers nuclears construts durant la guerra freda com a assegurana contra una invasi sovitica. S'establia un comit de crisi, operant des d'un d'ells sota l'hospital municipal. Organitzaven el subministrament de menjar, aigua i medicaments, es mantenien un mnim de civils vigilant els carrers i es tenia com a mnim un metge i infermer assignats a cada refugi.

L'hospital es mantenia operatiu tractant centenars de persones ferides, la majoria civils. Malgrat que l'edifici estava marcat clarament amb el smbol de la Creu Roja es bombardejava junt amb la resta de la ciutat. El 4 d'octubre la Fora Aria Iugoslava l'atacava, destruint el seu quirofan.

Malgrat la superioritat en nombre i potncia de les forces que atacaven, eren incapaces de desplaar als defensors croats. Els intents del JNA d'assaltar la ciutat es convertien una i altra vegada amb prdues en m d'obra i equipament. Gran part dels reclutes tenia poca formaci per a combat urb i poc desig d'emprendre'l per la seva perillositat. A ms el seu armament pesat no s'ajustava a aquest tipus de combat. Per aquest motiu, es recorria a intensius bombardeigs d'artilleria de llarg abast que tenien el suport dels atacs aeris ocasionals. Al final d'octubre, gran part de Vukovar s'havia redut a runes. Irnicament, tanmateix, aix donava avantatge als defensors; com l'Exrcit Roig s'havia trobat a Stalingrad cinquanta anys abans, una ciutat destruda oferia moltes ms posicions defensives que una d'intacte.

La pobra actuaci del JNA havia estat una sorpresa negativa per l'alt comandament de l'exrcit a Belgrad. A principis d'octubre, el General ivota Pani , es posava al davant de l'operaci Vukovar. Era acompanyat a les primeres lnies pel Cap de Personal del JNA, Blagoje Adi . Ambds s'horroritzaren per la situaci de caos que van trobar.

Pani  rpidament feia canvis essencials, integrant els paramilitaries a l'estructura militar del JNA i implantant una cadena nica de comandament amb ell al capdavant. Els reclutes poc motivats es reemplaaven per voluntaris serbis nacionalistes all on era possible. Aquesta decisi del Ministeri de l'Interior serbi va ser crucial. S'organitzaren voluntaris dels partits nacionalistes per enviar-los a l'Eslavnia occidental. Encara que relativament poc entrenats, ho compensaven amb xenfobia.

El final de la batalla.

La batalla era finalment acabada per un JNA organitzat pel General Pani  a finals d'octubre de 1991. Pani  havia identificat la debilitat clau del JNA que era la seva incapacitat de fer un atac coordinat amb tropes ben motivades i provedes. Els defensors croats havien pogut prviament derrotar el JNA que atacava per un nic sector i desorganitzat, per no tenia els efectius necessaris per derrotar un atac coordinat contra sectors mltiples.

El 30 d'octubre, el JNA es llanava a un definitiu atac amb tropes d'infanteria ben entrenades i enginyeria que sistemticament foraven el seu cam a travs de les defenses croates. Les forces paramilitars estaven acostumades a aquest tipus d'assalts. Les forces del JNA, dividides en dos sector pel nord i pel sud, atacaven mltiples punts simultniament; els defensors eren incapaos de rebutjar tal atac. El 3 de novembre les tropes de JNA llanaven un atac amfibi a travs del Danubi per trobar-se amb paramilitars serbis anomenats "Tigres", dirigits per l'Arkan. Aix partia el permetre de Vukovar per la meitat, allant una bossa de defensors croats al suburbi de Borovo Naselje. Tot i aix, resistien fins al 16 de novembre.

Pel sud, el "Grup Operacional del Sud" del JNA sistemticament aclaria el centre de la ciutat, allant els defensors restants. Un tur clau era capturat el 9 de novembre, donant una visi clara de la ciutat als atacants. L'agressi era en gran part portada per tropes paramilitars, amb el suport del JNA, especialment en operacions antimines i l'artilleria. Abans del 15 de novembre els defensors s'havien redut a bosses allades, i el 18 de novembre es rendien.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96615" title="Llista d'asteroides (74001-75000)" nonfiltered="3478" processed="3459" dbindex="38789">
Llista d'asteroides del 74.001 al 75.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 74001 74100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 74101 74200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 74201 74300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 74301 74400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 74401 74500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 74501 74600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 74601 74700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 74701 74800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 74801 74900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 74901 75000 edit
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96616" title="Llista d'asteroides (75001-76000)" nonfiltered="3479" processed="3460" dbindex="38790">
Llista d'asteroides del 75.001 al 76.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 75001 75100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 75101 75200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 75201 75300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 75301 75400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 75401 75500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 75501 75600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 75601 75700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 75701 75800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 75801 75900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 75901 76000 edit
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96632" title="Llista d'asteroides/74001?74100" nonfiltered="3480" processed="3461" dbindex="38791">

|-
| 74001 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74002 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74003 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74004 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74005 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74006 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74007 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74008 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74009 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74010 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74011 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74012 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74013 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74014 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74015 - ||  || 22 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74016 - ||  || 28 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74017 - ||  || 28 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74018 - ||  || 29 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74019 - || 1998 GY || 2 d'abril, 1998 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 74020 - ||  || 2 d'abril, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 74021 - ||  || 19 d'abril, 1998 || Stroncone || Stroncone
|-
| 74022 - ||  || 18 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74023 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74024 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Kle  || Kle 
|-
| 74025 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 74026 - ||  || 22 d'abril, 1998 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 74027 - ||  || 18 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74028 - ||  || 18 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74029 - ||  || 18 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74030 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74031 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74032 - ||  || 22 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74033 - ||  || 22 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74034 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74035 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74036 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74037 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74038 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74039 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74040 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74041 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74042 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74043 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74044 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74045 - ||  || 25 d'abril, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 74046 - ||  || 25 d'abril, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 74047 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74048 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74049 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74050 - ||  || 18 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74051 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74052 - ||  || 1 de maig, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 74053 - ||  || 6 de maig, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 74054 - ||  || 1 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74055 - ||  || 22 de maig, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 74056 - ||  || 28 de maig, 1998 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 74057 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74058 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74059 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74060 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74061 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74062 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74063 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74064 - ||  || 26 de maig, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74065 - ||  || 23 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74066 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74067 - ||  || 16 de juny, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74068 - ||  || 22 de juny, 1998 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 74069 - ||  || 22 de juny, 1998 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 74070 - ||  || 19 de juny, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74071 - ||  || 19 de juny, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74072 - ||  || 19 de juny, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74073 - ||  || 24 de juny, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74074 - ||  || 24 de juny, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74075 - ||  || 24 de juny, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74076 - ||  || 24 de juny, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74077 - ||  || 28 de juny, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 74078 - || 1998 NP || 3 de juliol, 1998 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 74079 - || 1998 NS || 11 de juliol, 1998 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 74080 - || 1998 OW || 20 de juliol, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 74081 - ||  || 24 de juliol, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 74082 - ||  || 23 de juliol, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 74083 - ||  || 30 de juliol, 1998 || Vinjan Observatory || Vinjan Observatory
|-
| 74084 - ||  || 26 de juliol, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 74085 - ||  || 22 de juliol, 1998 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 74086 - ||  || 28 de juliol, 1998 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 74087 - ||  || 26 de juliol, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 74088 - ||  || 26 de juliol, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 74089 - ||  || 20 de juliol, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 74090 - || 1998 QU || 18 d'agost, 1998 || Mallorca || A. Lpez, R. Pacheco
|-
| 74091 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74092 - ||  || 22 d'agost, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 74093 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 74094 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74095 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74096 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74097 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 74098 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74099 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74100 - ||  || 25 d'agost, 1998 || Vinjan Observatory || Vinjan Observatory
|-








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96633" title="Llista d'asteroides/74101?74200" nonfiltered="3481" processed="3462" dbindex="38792">

|-
| 74101 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74102 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74103 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74104 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74105 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74106 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74107 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74108 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74109 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74110 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74111 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74112 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74113 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74114 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74115 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74116 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74117 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74118 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74119 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74120 - ||  || 20 d'agost, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 74121 - ||  || 28 d'agost, 1998 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 74122 - ||  || 27 d'agost, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 74123 - ||  || 28 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74124 - ||  || 30 d'agost, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74125 - ||  || 26 d'agost, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74126 - ||  || 23 d'agost, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 74127 - ||  || 23 d'agost, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 74128 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74129 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74130 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74131 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74132 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74133 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74134 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74135 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74136 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74137 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74138 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74139 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74140 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74141 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74142 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74143 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74144 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74145 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74146 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74147 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74148 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74149 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74150 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74151 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74152 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74153 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74154 - ||  || 28 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74155 - ||  || 28 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74156 - ||  || 19 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74157 - ||  || 19 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74158 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74159 - ||  || 26 d'agost, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 74160 - ||  || 26 d'agost, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 74161 - ||  || 26 d'agost, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 74162 - ||  || 26 d'agost, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 74163 - ||  || 26 d'agost, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 74164 - ||  || 26 d'agost, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 74165 - ||  || 26 d'agost, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 74166 - ||  || 19 d'agost, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 74167 - ||  || 15 de setembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 74168 - ||  || 15 de setembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 74169 - ||  || 13 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74170 - ||  || 13 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74171 - ||  || 13 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 74172 - ||  || 12 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74173 - ||  || 12 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74174 - ||  || 13 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74175 - ||  || 13 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74176 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74177 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74178 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74179 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74180 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74181 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74182 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74183 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74184 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74185 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74186 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74187 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74188 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74189 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74190 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74191 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74192 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74193 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74194 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74195 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74196 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74197 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74198 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74199 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74200 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96634" title="Llista d'asteroides/74201?74300" nonfiltered="3482" processed="3463" dbindex="38793">

|-
| 74201 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74202 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74203 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74204 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74205 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74206 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74207 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74208 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74209 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74210 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74211 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74212 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74213 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74214 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74215 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74216 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74217 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74218 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74219 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74220 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74221 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74222 - ||  || 15 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 74223 - ||  || 15 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 74224 - ||  || 16 de setembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 74225 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 74226 - ||  || 21 de setembre, 1998 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 74227 - ||  || 23 de setembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 74228 - ||  || 16 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74229 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74230 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 74231 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 74232 - ||  || 24 de setembre, 1998 || Ond ejov || P. Pravec
|-
| 74233 - ||  || 24 de setembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 74234 - ||  || 20 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74235 - ||  || 27 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74236 - ||  || 25 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74237 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74238 - ||  || 27 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74239 - ||  || 27 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74240 - ||  || 30 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74241 - ||  || 16 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 74242 - ||  || 16 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 74243 - ||  || 16 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 74244 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 74245 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 74246 - ||  || 23 de setembre, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 74247 - ||  || 20 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 74248 - ||  || 20 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 74249 - ||  || 20 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 74250 - ||  || 20 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 74251 - ||  || 20 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 74252 - ||  || 21 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 74253 - ||  || 21 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 74254 - ||  || 21 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 74255 - ||  || 19 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74256 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74257 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74258 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74259 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74260 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74261 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74262 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74263 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74264 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74265 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74266 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74267 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74268 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74269 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74270 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74271 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74272 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74273 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74274 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74275 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74276 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74277 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74278 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74279 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74280 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74281 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74282 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74283 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74284 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74285 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74286 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74287 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74288 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74289 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74290 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74291 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74292 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74293 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74294 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74295 - ||  || 20 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 74296 - ||  || 20 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 74297 - ||  || 20 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 74298 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74299 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74300 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96635" title="Llista d'asteroides/74301?74400" nonfiltered="3483" processed="3464" dbindex="38794">

|-
| 74301 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74302 - ||  || 12 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74303 - ||  || 14 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74304 - ||  || 13 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74305 - ||  || 13 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74306 - ||  || 15 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74307 - ||  || 10 d'octubre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 74308 - ||  || 11 d'octubre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 74309 - ||  || 11 d'octubre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 74310 - ||  || 14 d'octubre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 74311 - ||  || 14 d'octubre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 74312 - ||  || 21 d'octubre, 1998 || Kle  || Kle 
|-
| 74313 - ||  || 18 d'octubre, 1998 || Gekko || T. Kagawa
|-
| 74314 - ||  || 23 d'octubre, 1998 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 74315 - ||  || 17 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74316 - ||  || 24 d'octubre, 1998 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 74317 - ||  || 21 d'octubre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 74318 - ||  || 22 d'octubre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 74319 - ||  || 17 d'octubre, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 74320 - ||  || 19 d'octubre, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 74321 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74322 - ||  || 18 d'octubre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 74323 - ||  || 18 d'octubre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 74324 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74325 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74326 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74327 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74328 - ||  || 16 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74329 - ||  || 24 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74330 - ||  || 24 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74331 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74332 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74333 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74334 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74335 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74336 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74337 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74338 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74339 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74340 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74341 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74342 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74343 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74344 - ||  || 14 de novembre, 1998 || Uenohara || N. Kawasato
|-
| 74345 - ||  || 15 de novembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 74346 - ||  || 14 de novembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74347 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74348 - ||  || 14 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74349 - ||  || 14 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74350 - ||  || 14 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74351 - ||  || 14 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74352 - ||  || 11 de novembre, 1998 || Vinjan Observatory || Vinjan Observatory
|-
| 74353 - ||  || 18 de novembre, 1998 || Catalina || CSS
|-
| 74354 - ||  || 18 de novembre, 1998 || Kushiro || S. Ueda, H. Kaneda
|-
| 74355 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74356 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74357 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74358 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74359 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74360 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74361 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74362 - ||  || 29 de novembre, 1998 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 74363 - ||  || 18 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74364 - ||  || 16 de novembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74365 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74366 - ||  || 22 de novembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74367 - ||  || 16 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74368 - ||  || 18 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74369 - ||  || 24 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74370 - || 1998 XJ || 9 de desembre, 1998 || Kle  || Kle 
|-
| 74371 - ||  || 7 de desembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 74372 - ||  || 7 de desembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 74373 - ||  || 7 de desembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 74374 - ||  || 9 de desembre, 1998 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 74375 - ||  || 8 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74376 - ||  || 9 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74377 - ||  || 9 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74378 - ||  || 8 de desembre, 1998 || Bdoin || P. Antonini
|-
| 74379 - ||  || 15 de desembre, 1998 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 74380 - ||  || 15 de desembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 74381 - ||  || 15 de desembre, 1998 || Kle  || Kle 
|-
| 74382 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74383 - ||  || 8 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74384 - ||  || 10 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74385 - ||  || 10 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74386 - ||  || 11 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74387 - ||  || 12 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74388 - ||  || 13 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74389 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74390 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74391 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74392 - ||  || 15 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74393 - ||  || 15 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74394 - ||  || 15 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74395 - ||  || 15 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74396 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74397 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74398 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74399 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74400 - ||  || 11 de desembre, 1998 || Mrida || O. A. Naranjo
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96636" title="Llista d'asteroides/74401?74500" nonfiltered="3484" processed="3465" dbindex="38795">

|-
| 74401 - || 1998 YZ || 16 de desembre, 1998 || Kle  || Kle 
|-
| 74402 - ||  || 19 de desembre, 1998 || Catalina || CSS
|-
| 74403 - ||  || 21 de desembre, 1998 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 74404 - ||  || 19 de desembre, 1998 || Uenohara || N. Kawasato
|-
| 74405 - ||  || 17 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74406 - ||  || 19 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74407 - ||  || 26 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74408 - ||  || 26 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74409 - ||  || 16 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 74410 - ||  || 11 de gener, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 74411 - ||  || 15 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74412 - ||  || 13 de gener, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 74413 - ||  || 6 de gener, 1999 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 74414 - ||  || 10 de gener, 1999 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 74415 - ||  || 10 de gener, 1999 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 74416 - ||  || 7 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74417 - ||  || 7 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74418 - ||  || 7 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74419 - ||  || 7 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74420 - ||  || 14 de gener, 1999 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 74421 - ||  || 15 de gener, 1999 || Caussols || ODAS
|-
| 74422 - ||  || 13 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74423 - ||  || 10 de gener, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 74424 - || 1999 BN || 17 de gener, 1999 || Modra || P. Kolny, L. Korno
|-
| 74425 - || 1999 BP || 16 de gener, 1999 || Vinjan Observatory || Vinjan Observatory
|-
| 74426 - ||  || 19 de gener, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 74427 - ||  || 18 de gener, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 74428 - ||  || 20 de gener, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 74429 - ||  || 21 de gener, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 74430 - ||  || 24 de gener, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 74431 - ||  || 24 de gener, 1999 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 74432 - ||  || 24 de gener, 1999 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 74433 - ||  || 24 de gener, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 74434 - ||  || 16 de gener, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74435 - ||  || 16 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74436 - ||  || 18 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74437 - || 1999 CR || 5 de febrer, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 74438 - || 1999 CT || 5 de febrer, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 74439 - ||  || 6 de febrer, 1999 || Baton Rouge || W. R. Cooney Jr.
|-
| 74440 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74441 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74442 - ||  || 8 de febrer, 1999 || Uenohara || N. Kawasato
|-
| 74443 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74444 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74445 - ||  || 15 de febrer, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 74446 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74447 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74448 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74449 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74450 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74451 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74452 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74453 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74454 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74455 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74456 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74457 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74458 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74459 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74460 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74461 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74462 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74463 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74464 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74465 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74466 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74467 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74468 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74469 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74470 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74471 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74472 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74473 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74474 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74475 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74476 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74477 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74478 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74479 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74480 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74481 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74482 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74483 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74484 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74485 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74486 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74487 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74488 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74489 - ||  || 11 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74490 - ||  || 11 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74491 - ||  || 11 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74492 - ||  || 11 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74493 - ||  || 11 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74494 - ||  || 11 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74495 - ||  || 11 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74496 - ||  || 9 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74497 - ||  || 9 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74498 - ||  || 7 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74499 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74500 - ||  || 9 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96637" title="Llista d'asteroides/74501?74600" nonfiltered="3485" processed="3466" dbindex="38796">

|-
| 74501 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74502 - ||  || 19 de febrer, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 74503 - ||  || 23 de febrer, 1999 || Val-des-Bois || D. Bergeron
|-
| 74504 - ||  || 18 de febrer, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 74505 - || 1999 EQ || 6 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74506 - ||  || 12 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74507 - || 1999 FX || 17 de mar, 1999 || Caussols || ODAS
|-
| 74508 - ||  || 16 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74509 Gillett ||  || 22 de mar, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 74510 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74511 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74512 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74513 - ||  || 16 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74514 - ||  || 21 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74515 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74516 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74517 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74518 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74519 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74520 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74521 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74522 - ||  || 22 de mar, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 74523 - ||  || 7 d'abril, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74524 - ||  || 9 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74525 - ||  || 6 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74526 - ||  || 6 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74527 - ||  || 6 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74528 - ||  || 6 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74529 - ||  || 6 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74530 - ||  || 12 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74531 - ||  || 12 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74532 - ||  || 6 d'abril, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 74533 - ||  || 10 d'abril, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 74534 - || 1999 JA || 1 de maig, 1999 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 74535 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74536 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74537 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74538 - ||  || 14 de maig, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 74539 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74540 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74541 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74542 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74543 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74544 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74545 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74546 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74547 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74548 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74549 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74550 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74551 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74552 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74553 - ||  || 16 de maig, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74554 - ||  || 7 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74555 - ||  || 4 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74556 - ||  || 11 de juny, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 74557 - ||  || 9 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74558 - ||  || 9 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74559 - ||  || 10 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74560 - ||  || 12 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74561 - ||  || 9 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74562 - ||  || 9 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74563 - || 1999 MQ || 20 de juny, 1999 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 74564 - ||  || 12 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74565 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74566 - ||  || 10 de juliol, 1999 || Mallorca || A. Lpez, R. Pacheco
|-
| 74567 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74568 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74569 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74570 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74571 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74572 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74573 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74574 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74575 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74576 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74577 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74578 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74579 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74580 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74581 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74582 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74583 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74584 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74585 - ||  || 12 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74586 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74587 - ||  || 21 de juliol, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 74588 - ||  || 19 de juliol, 1999 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 74589 - ||  || 16 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74590 - ||  || 22 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74591 - ||  || 10 d'agost, 1999 || Ametlla de Mar || J. Nomen
|-
| 74592 - ||  || 15 d'agost, 1999 || Farpoint || G. Hug
|-
| 74593 - ||  || 15 d'agost, 1999 || Farpoint || G. Hug
|-
| 74594 - ||  || 7 d'agost, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 74595 - || 1999 QP || 20 d'agost, 1999 || Farpoint || G. Bell, G. Hug
|-
| 74596 - || 1999 QQ || 20 d'agost, 1999 || Kle  || Kle 
|-
| 74597 - || 1999 RG || 3 de setembre, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 74598 - ||  || 5 de setembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 74599 - ||  || 6 de setembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 74600 - ||  || 2 de setembre, 1999 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96638" title="Llista d'asteroides/74601?74700" nonfiltered="3486" processed="3467" dbindex="38797">

|-
| 74601 - ||  || 5 de setembre, 1999 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 74602 - ||  || 5 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 74603 - ||  || 3 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74604 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74605 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74606 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74607 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74608 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74609 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74610 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74611 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74612 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74613 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74614 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74615 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74616 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74617 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74618 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74619 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74620 - ||  || 8 de setembre, 1999 || rni Vrh || H. Miku
|-
| 74621 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 74622 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74623 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74624 - ||  || 10 de setembre, 1999 || Ametlla de Mar || J. Nomen
|-
| 74625 Tieproject ||  || 10 de setembre, 1999 || Campo Catino || G. Masi, F. Mallia
|-
| 74626 - ||  || 12 de setembre, 1999 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 74627 - ||  || 14 de setembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 74628 - ||  || 12 de setembre, 1999 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 74629 - ||  || 11 de setembre, 1999 || Saint-Michel-sur-Meurthe || L. Bernasconi
|-
| 74630 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74631 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74632 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74633 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74634 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74635 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74636 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74637 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74638 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74639 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74640 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74641 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74642 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74643 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74644 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74645 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74646 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74647 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74648 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74649 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74650 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74651 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74652 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74653 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74654 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74655 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74656 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74657 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74658 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74659 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74660 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74661 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74662 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74663 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74664 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74665 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74666 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74667 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74668 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74669 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74670 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74671 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74672 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74673 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74674 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74675 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74676 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74677 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74678 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74679 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74680 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74681 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74682 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74683 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74684 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74685 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74686 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74687 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74688 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74689 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74690 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74691 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74692 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74693 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74694 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74695 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74696 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74697 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74698 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74699 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74700 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96639" title="Llista d'asteroides/74701?74800" nonfiltered="3487" processed="3468" dbindex="38798">

|-
| 74701 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74702 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74703 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74704 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74705 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74706 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74707 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74708 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74709 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74710 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74711 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74712 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74713 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74714 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74715 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74716 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74717 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74718 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74719 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74720 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74721 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74722 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74723 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74724 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74725 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74726 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74727 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74728 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74729 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74730 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74731 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74732 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74733 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74734 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74735 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74736 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74737 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74738 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74739 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74740 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74741 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74742 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74743 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74744 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74745 - ||  || 11 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74746 - ||  || 15 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74747 - ||  || 13 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74748 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74749 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74750 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74751 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74752 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74753 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74754 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74755 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74756 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74757 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74758 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74759 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74760 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74761 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74762 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74763 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74764 - ||  || 15 de setembre, 1999 || Ond ejov || P. Kunirk, P. Pravec
|-
| 74765 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 74766 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 74767 - ||  || 5 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 74768 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 74769 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 74770 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 74771 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74772 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 74773 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 74774 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 74775 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 74776 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 74777 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74778 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 74779 - ||  || 11 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74780 - ||  || 14 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 74781 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 74782 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 74783 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74784 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74785 - ||  || 6 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 74786 - || 1999 SY || 16 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74787 - ||  || 22 de setembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 74788 - ||  || 22 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74789 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74790 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74791 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Zeno || T. Stafford
|-
| 74792 - ||  || 29 de setembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 74793 - ||  || 29 de setembre, 1999 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 74794 - ||  || 22 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74795 - ||  || 29 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 74796 - ||  || 29 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 74797 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 74798 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 74799 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74800 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96641" title="Llista d'asteroides/74801?74900" nonfiltered="3488" processed="3469" dbindex="38799">

|-
| 74801 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74802 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74803 - ||  || 21 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 74804 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74805 - || 1999 TF || 2 d'octubre, 1999 || Kle  || Kle 
|-
| 74806 - || 1999 TT || 1 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 74807 - || 1999 TV || 1 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 74808 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 74809 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 74810 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74811 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Farpoint || G. Hug
|-
| 74812 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi , M. Juri 
|-
| 74813 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi , M. Juri 
|-
| 74814 - ||  || 5 d'octubre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 74815 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 74816 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 74817 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 74818 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Gnosca || S. Sposetti
|-
| 74819 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 74820 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 74821 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 74822 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 74823 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Gekko || T. Kagawa
|-
| 74824 Tarter ||  || 12 d'octubre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 74825 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 74826 - ||  || 13 d'octubre, 1999 || Modra || A. Gald, P. Kolny
|-
| 74827 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 74828 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 74829 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74830 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74831 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74832 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74833 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74834 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74835 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74836 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74837 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74838 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 74839 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74840 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74841 - ||  || 11 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 74842 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 74843 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 74844 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 74845 - ||  || 5 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 74846 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74847 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74848 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74849 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74850 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74851 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74852 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74853 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74854 - ||  || 11 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74855 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 74856 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74857 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74858 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74859 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74860 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74861 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74862 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74863 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74864 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74865 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74866 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74867 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74868 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74869 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74870 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74871 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74872 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74873 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74874 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74875 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74876 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74877 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74878 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74879 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74880 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74881 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74882 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74883 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74884 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74885 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74886 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74887 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74888 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74889 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74890 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74891 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74892 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74893 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74894 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74895 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74896 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74897 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74898 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74899 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74900 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96642" title="Llista d'asteroides/74901?75000" nonfiltered="3489" processed="3470" dbindex="38800">

|-
| 74901 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74902 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74903 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74904 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74905 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74906 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74907 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74908 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74909 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74910 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74911 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74912 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74913 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74914 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74915 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74916 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74917 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74918 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74919 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74920 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74921 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74922 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74923 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74924 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74925 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74926 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74927 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74928 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74929 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74930 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74931 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74932 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74933 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74934 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74935 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74936 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74937 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74938 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74939 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74940 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74941 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74942 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74943 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74944 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74945 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74946 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74947 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74948 - ||  || 11 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74949 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74950 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74951 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74952 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74953 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74954 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74955 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74956 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74957 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74958 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74959 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74960 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74961 - ||  || 13 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74962 - ||  || 13 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74963 - ||  || 13 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74964 - ||  || 13 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74965 - ||  || 13 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74966 - ||  || 14 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74967 - ||  || 14 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74968 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74969 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74970 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74971 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74972 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74973 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 74974 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 74975 - ||  || 5 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 74976 - ||  || 5 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 74977 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 74978 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 74979 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 74980 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 74981 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 74982 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 74983 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 74984 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 74985 - ||  || 5 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74986 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74987 - ||  || 11 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 74988 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74989 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 74990 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74991 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74992 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74993 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74994 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74995 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74996 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74997 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74998 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 74999 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75000 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96643" title="Llista d'asteroides/75001?75100" nonfiltered="3490" processed="3471" dbindex="38801">

|-
| 75001 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75002 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75003 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75004 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75005 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75006 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75007 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75008 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75009 - || 1999 UC || 16 d'octubre, 1999 || Ond ejov || P. Pravec, P. Kunirk
|-
| 75010 - || 1999 UP || 16 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 75011 - ||  || 17 d'octubre, 1999 || Oohira || T. Urata
|-
| 75012 - ||  || 17 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 75013 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Farpoint || G. Hug, G. Bell
|-
| 75014 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 75015 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75016 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75017 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75018 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75019 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75020 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75021 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75022 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75023 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75024 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75025 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75026 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75027 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75028 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75029 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75030 - ||  || 28 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75031 - ||  || 28 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75032 - ||  || 28 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75033 - ||  || 28 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75034 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75035 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75036 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75037 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75038 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75039 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75040 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75041 - ||  || 17 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75042 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 75043 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 75044 - ||  || 20 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 75045 - ||  || 28 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75046 - ||  || 28 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75047 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75048 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75049 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 75050 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75051 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75052 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75053 - ||  || 22 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75054 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 75055 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Nachi-Katsuura || Y. Shimizu, T. Urata
|-
| 75056 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75057 - ||  || 7 de novembre, 1999 || Lime Creek || R. Linderholm
|-
| 75058 - ||  || 6 de novembre, 1999 || Saji || Saji
|-
| 75059 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 75060 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 75061 - ||  || 7 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 75062 - ||  || 8 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 75063 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Gnosca || S. Sposetti
|-
| 75064 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 75065 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 75066 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 75067 - ||  || 11 de novembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 75068 - ||  || 2 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75069 - ||  || 2 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75070 - ||  || 2 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75071 - ||  || 11 de novembre, 1999 || Farpoint || G. Bell, G. Hug
|-
| 75072 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Tooele || Hansen Planetarium
|-
| 75073 - ||  || 11 de novembre, 1999 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 75074 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 75075 - ||  || 13 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 75076 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Farpoint || G. Hug, G. Bell
|-
| 75077 - ||  || 13 de novembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 75078 - ||  || 8 de novembre, 1999 || Mallorca || R. Pacheco, A. Lpez
|-
| 75079 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 75080 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 75081 - ||  || 13 de novembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 75082 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75083 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75084 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75085 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75086 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75087 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75088 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75089 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75090 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75091 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75092 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75093 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75094 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75095 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75096 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75097 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75098 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75099 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75100 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96645" title="Llista d'asteroides/75101?75200" nonfiltered="3491" processed="3472" dbindex="38802">

|-
| 75101 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75102 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75103 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75104 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75105 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75106 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75107 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75108 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75109 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75110 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75111 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75112 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75113 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75114 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75115 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75116 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75117 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75118 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75119 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75120 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75121 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75122 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75123 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75124 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75125 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75126 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75127 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75128 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75129 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75130 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75131 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75132 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75133 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75134 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75135 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75136 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75137 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75138 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75139 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75140 - ||  || 2 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75141 - ||  || 6 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75142 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75143 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75144 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75145 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75146 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75147 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75148 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75149 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75150 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75151 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75152 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75153 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75154 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75155 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75156 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75157 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75158 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75159 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75160 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75161 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75162 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75163 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75164 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75165 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75166 - ||  || 6 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75167 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75168 - ||  || 11 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75169 - ||  || 8 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75170 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75171 - ||  || 13 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75172 - ||  || 13 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75173 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75174 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75175 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75176 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75177 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75178 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75179 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75180 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75181 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75182 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75183 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75184 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75185 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75186 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75187 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75188 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75189 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75190 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75191 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75192 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75193 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75194 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75195 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75196 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75197 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75198 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75199 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75200 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96646" title="Llista d'asteroides/75201?75300" nonfiltered="3492" processed="3473" dbindex="38803">

|-
| 75201 - ||  || 6 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75202 - ||  || 6 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75203 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75204 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75205 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75206 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75207 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75208 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75209 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 75210 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 75211 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 75212 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75213 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75214 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75215 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75216 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75217 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75218 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75219 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75220 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75221 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75222 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75223 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Kle  || Kle 
|-
| 75224 - ||  || 27 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 75225 - ||  || 27 de novembre, 1999 || Colleverde || V. S. Casulli
|-
| 75226 - ||  || 19 de novembre, 1999 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 75227 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 75228 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 75229 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 75230 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 75231 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 75232 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 75233 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 75234 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 75235 - ||  || 29 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 75236 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 75237 - ||  || 29 de novembre, 1999 || Oohira || T. Urata
|-
| 75238 - ||  || 29 de novembre, 1999 || San Marcello || A. Boattini, L. Tesi
|-
| 75239 - ||  || 30 de novembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 75240 - ||  || 30 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75241 - ||  || 29 de novembre, 1999 || Nachi-Katsuura || H. Shiozawa, T. Urata
|-
| 75242 - ||  || 29 de novembre, 1999 || Nachi-Katsuura || H. Shiozawa, T. Urata
|-
| 75243 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75244 - ||  || 29 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75245 - ||  || 29 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 75246 - ||  || 30 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75247 - || 1999 XJ || 1 de desembre, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 75248 - || 1999 XX || 2 de desembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 75249 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Baton Rouge || W. R. Cooney Jr.
|-
| 75250 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75251 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75252 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75253 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75254 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75255 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75256 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75257 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75258 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 75259 - ||  || 2 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75260 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75261 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75262 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75263 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75264 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75265 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75266 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75267 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75268 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 75269 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 75270 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75271 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 75272 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75273 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75274 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75275 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75276 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75277 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75278 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75279 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75280 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75281 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75282 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75283 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75284 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75285 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75286 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75287 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75288 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75289 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75290 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75291 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75292 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75293 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75294 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75295 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75296 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75297 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75298 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75299 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75300 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96647" title="Llista d'asteroides/75301?75400" nonfiltered="3493" processed="3474" dbindex="38804">

|-
| 75301 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75302 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75303 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75304 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 75305 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 75306 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Oaxaca || J. M. Roe
|-
| 75307 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 75308 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Kuma Kogen || A. Nakamura
|-
| 75309 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Nachi-Katsuura || Y. Shimizu, T. Urata
|-
| 75310 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75311 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75312 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75313 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75314 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75315 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75316 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75317 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75318 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75319 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75320 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75321 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75322 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75323 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75324 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75325 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75326 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75327 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75328 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75329 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75330 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75331 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75332 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75333 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75334 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75335 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75336 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75337 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75338 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75339 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75340 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75341 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75342 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75343 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75344 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75345 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75346 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75347 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75348 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75349 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75350 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75351 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75352 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75353 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75354 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75355 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75356 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75357 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75358 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75359 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75360 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75361 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75362 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75363 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75364 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75365 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75366 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75367 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75368 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75369 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75370 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75371 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75372 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75373 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75374 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75375 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75376 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75377 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75378 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75379 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75380 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75381 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75382 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75383 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75384 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75385 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75386 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75387 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75388 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75389 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75390 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 75391 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75392 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75393 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75394 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75395 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75396 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75397 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75398 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75399 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75400 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96648" title="Llista d'asteroides/75401?75500" nonfiltered="3494" processed="3475" dbindex="38805">

|-
| 75401 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75402 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75403 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75404 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75405 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75406 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75407 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75408 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75409 - ||  || 9 de desembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 75410 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 75411 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75412 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75413 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75414 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75415 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75416 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75417 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75418 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75419 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75420 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75421 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75422 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75423 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75424 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75425 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75426 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75427 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75428 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75429 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75430 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75431 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75432 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75433 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75434 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75435 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75436 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75437 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Ond ejov || P. Kunirk
|-
| 75438 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75439 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75440 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75441 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75442 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75443 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75444 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75445 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75446 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75447 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75448 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75449 - ||  || 15 de desembre, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 75450 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Uccle || T. Pauwels
|-
| 75451 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75452 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75453 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75454 - ||  || 15 de desembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 75455 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75456 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75457 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75458 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75459 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75460 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 75461 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75462 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75463 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75464 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75465 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75466 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75467 - ||  || 9 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75468 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75469 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75470 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75471 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75472 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75473 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75474 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75475 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75476 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75477 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75478 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75479 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75480 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75481 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75482 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75483 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75484 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75485 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75486 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75487 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75488 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75489 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75490 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75491 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75492 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75493 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75494 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75495 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75496 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75497 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75498 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75499 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75500 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96649" title="Llista d'asteroides/75501?75600" nonfiltered="3495" processed="3476" dbindex="38806">

|-
| 75501 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75502 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75503 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75504 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75505 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75506 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75507 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75508 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75509 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75510 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75511 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75512 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75513 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75514 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75515 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75516 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75517 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75518 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75519 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75520 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75521 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75522 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75523 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75524 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75525 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75526 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75527 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75528 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75529 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75530 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75531 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75532 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75533 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75534 - ||  || 15 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75535 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75536 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 75537 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 75538 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75539 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75540 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 75541 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 75542 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75543 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75544 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75545 - ||  || 9 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75546 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75547 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75548 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75549 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75550 - ||  || 16 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75551 - ||  || 27 de desembre, 1999 || Farpoint || G. Hug, G. Bell
|-
| 75552 - ||  || 28 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75553 - ||  || 30 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75554 - ||  || 27 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75555 - ||  || 31 de desembre, 1999 || Piszkstet  || K. Srneczky, L. Kiss
|-
| 75556 - ||  || 31 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75557 - ||  || 31 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75558 - ||  || 30 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 75559 - ||  || 18 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 75560 - ||  || 31 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 75561 - ||  || 31 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 75562 - ||  || 31 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 75563 - ||  || 30 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 75564 Audubon || 2000 AJ || 2 de gener, 2000 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 75565 - || 2000 AY || 2 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75566 - || 2000 AZ || 2 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75567 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75568 - ||  || 2 de gener, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 75569 - ||  || 2 de gener, 2000 || Gnosca || S. Sposetti
|-
| 75570 - ||  || 1 de gener, 2000 || Piszkstet  || K. Srneczky, L. Kiss
|-
| 75571 - ||  || 3 de gener, 2000 || Powell || Powell
|-
| 75572 - ||  || 4 de gener, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 75573 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75574 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75575 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75576 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75577 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75578 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75579 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75580 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75581 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75582 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75583 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75584 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75585 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75586 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75587 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75588 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75589 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75590 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75591 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75592 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75593 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75594 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75595 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75596 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75597 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75598 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75599 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75600 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96650" title="Llista d'asteroides/75601?75700" nonfiltered="3496" processed="3477" dbindex="38807">

|-
| 75601 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75602 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75603 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75604 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75605 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75606 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75607 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75608 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75609 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75610 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75611 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75612 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75613 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75614 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75615 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75616 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75617 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75618 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75619 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75620 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75621 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75622 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75623 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75624 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75625 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75626 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75627 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75628 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75629 - ||  || 6 de gener, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 75630 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75631 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75632 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75633 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75634 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75635 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75636 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75637 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75638 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75639 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75640 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75641 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75642 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75643 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75644 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75645 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75646 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75647 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75648 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75649 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75650 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75651 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75652 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75653 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75654 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75655 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75656 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75657 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75658 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75659 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75660 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75661 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75662 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75663 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75664 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75665 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75666 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75667 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75668 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75669 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75670 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75671 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75672 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75673 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75674 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75675 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75676 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75677 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75678 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75679 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75680 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75681 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75682 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75683 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75684 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75685 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75686 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75687 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75688 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75689 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75690 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75691 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75692 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75693 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75694 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75695 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75696 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75697 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75698 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75699 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75700 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96651" title="Llista d'asteroides/75701?75800" nonfiltered="3497" processed="3478" dbindex="38808">

|-
| 75701 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75702 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75703 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75704 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75705 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75706 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75707 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75708 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75709 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75710 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75711 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75712 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75713 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75714 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75715 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75716 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75717 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75718 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75719 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75720 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75721 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75722 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75723 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75724 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75725 - ||  || 6 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75726 - ||  || 6 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75727 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75728 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75729 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75730 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75731 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75732 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75733 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75734 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75735 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75736 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75737 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75738 - ||  || 6 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75739 - ||  || 6 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75740 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75741 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75742 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75743 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75744 - ||  || 10 de gener, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 75745 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75746 - ||  || 9 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75747 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75748 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75749 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75750 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75751 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75752 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75753 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75754 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75755 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75756 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75757 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75758 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75759 - ||  || 12 de gener, 2000 || Kle  || Kle 
|-
| 75760 - ||  || 12 de gener, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 75761 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75762 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75763 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75764 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75765 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75766 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75767 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75768 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75769 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75770 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75771 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75772 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75773 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75774 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75775 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75776 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75777 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75778 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75779 - ||  || 9 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75780 - ||  || 10 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75781 - ||  || 10 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75782 - ||  || 10 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75783 - ||  || 10 de gener, 2000 || San Marcello || A. Boattini, V. Cecchini
|-
| 75784 - ||  || 15 de gener, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 75785 - ||  || 15 de gener, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 75786 - ||  || 3 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75787 - ||  || 5 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75788 - ||  || 6 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75789 - ||  || 7 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75790 - ||  || 8 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75791 - ||  || 8 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75792 - ||  || 11 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75793 - ||  || 12 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75794 - ||  || 10 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75795 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75796 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75797 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75798 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75799 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75800 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96652" title="Llista d'asteroides/75801?75900" nonfiltered="3498" processed="3479" dbindex="38809">

|-
| 75801 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75802 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75803 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75804 - ||  || 5 de gener, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 75805 - ||  || 5 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75806 - ||  || 6 de gener, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 75807 - ||  || 6 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75808 - ||  || 7 de gener, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 75809 - ||  || 7 de gener, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 75810 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75811 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75812 - || 2000 BF || 16 de gener, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 75813 - ||  || 27 de gener, 2000 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 75814 - ||  || 27 de gener, 2000 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 75815 - ||  || 28 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75816 - ||  || 28 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75817 - ||  || 29 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75818 - ||  || 29 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75819 - ||  || 29 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75820 - ||  || 26 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75821 - ||  || 28 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75822 - ||  || 31 de gener, 2000 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 75823 - ||  || 28 de gener, 2000 || Piszkstet  || K. Srneczky, L. Kiss
|-
| 75824 - ||  || 29 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75825 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75826 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75827 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75828 - ||  || 29 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75829 - ||  || 30 de gener, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 75830 - ||  || 29 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75831 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75832 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75833 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75834 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75835 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75836 - ||  || 30 de gener, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 75837 - ||  || 30 de gener, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 75838 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75839 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75840 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75841 - ||  || 30 de gener, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 75842 - ||  || 30 de gener, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 75843 - ||  || 28 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75844 - ||  || 30 de gener, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 75845 - ||  || 30 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75846 - ||  || 30 de gener, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 75847 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75848 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75849 - ||  || 28 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75850 - || 2000 CC || 2 de febrer, 2000 || Tebbutt || F. B. Zoltowski
|-
| 75851 - || 2000 CF || 1 de febrer, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 75852 - || 2000 CY || 1 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 75853 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75854 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75855 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75856 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75857 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75858 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75859 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75860 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75861 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75862 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75863 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75864 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75865 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75866 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75867 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75868 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75869 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75870 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75871 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75872 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75873 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75874 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75875 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75876 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75877 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75878 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75879 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75880 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75881 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75882 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75883 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75884 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75885 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75886 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 75887 - ||  || 4 de febrer, 2000 || San Marcello || M. Tombelli, L. Tesi
|-
| 75888 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75889 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75890 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75891 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75892 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75893 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75894 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75895 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75896 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75897 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75898 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75899 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75900 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96653" title="Llista d'asteroides/75901?76000" nonfiltered="3499" processed="3480" dbindex="38810">

|-
| 75901 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75902 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75903 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75904 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75905 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75906 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75907 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75908 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75909 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75910 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75911 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75912 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75913 - ||  || 5 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75914 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75915 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75916 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75917 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75918 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75919 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75920 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75921 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75922 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75923 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75924 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75925 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75926 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75927 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75928 - ||  || 1 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75929 - ||  || 7 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75930 - ||  || 7 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75931 - ||  || 7 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75932 - ||  || 7 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75933 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75934 - ||  || 7 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75935 - ||  || 7 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75936 - ||  || 8 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75937 - ||  || 7 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75938 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75939 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75940 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75941 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75942 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75943 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75944 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75945 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75946 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75947 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75948 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75949 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75950 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75951 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75952 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75953 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75954 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75955 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75956 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75957 - ||  || 8 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75958 - ||  || 8 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75959 - ||  || 8 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75960 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75961 - ||  || 8 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75962 - ||  || 10 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75963 - ||  || 10 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75964 - ||  || 10 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75965 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75966 - ||  || 7 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75967 - ||  || 8 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75968 - ||  || 10 de febrer, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 75969 - ||  || 7 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 75970 - ||  || 7 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 75971 - ||  || 7 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 75972 - ||  || 7 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 75973 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75974 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75975 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75976 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75977 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75978 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75979 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75980 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75981 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75982 - || 2000 DU || 24 de febrer, 2000 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 75983 - || 2000 DY || 24 de febrer, 2000 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 75984 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75985 - ||  || 24 de febrer, 2000 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 75986 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi , M. Juri 
|-
| 75987 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75988 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 75989 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 75990 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75991 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75992 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75993 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75994 - ||  || 27 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75995 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 75996 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 75997 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 75998 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 75999 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 76000 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96654" title="Toms Bretn" nonfiltered="3500" processed="3481" dbindex="38811">

Toms Bretn, (Salamanca, 29 de desembre de 1850 - Madrid, 2 de desembre de 1923), va ser un compositor espanyol.

Biografia.
Compositor i violinista espanyol nascut a Salamanca el 29 de desembre de 1850. Va realitzar els seus primers estudis musicals en l'Escola de Nobles i Belles Arts de Sant Eloi en la seua ciutat natal, on es va guanyar la vida tocant en petites orquestres locals, teatres i esglsies. Als 16 anys es va traslladar a Madrid, on va tocar en l'orquestra de Barbieri i va continuar el seu aprenentatge en el Real Conservatori sota el mestratge d'Emilio Arrieta. Ms tard, protegit per Alfons XII i els comtes de Morphy, va ser becat per a estudiar a Roma, Mil, Viena i Pars. La seua estada a Roma el va marcar positivament, i va tractar d'incorporar a la msica espanyola les grans formes europees.

De tornada a Madrid va ocupar la ctedra de composici  del Real Conservatori i desprs la direcci del mateix. L'any 1872 va rebre, junt amb Chap, el primer premi del Conservatori, i desprs d'aix va fundar la Uni Artstica Musical, que dirigiria per molt de temps. Seguint l'exemple de Barbieri, hi va treballar, amb xit, per tal d'aconseguir estrenar obres estrangeres i espanyoles. Va morir a Madrid el 2 de desembre de 1923.

Aportacions.
Durant tota la seua vida va treballar durament en defensa d'una pera autctona original que poguera impulsar els compositors espanyols en aquest terreny. Desafortunadament el seu projecte no va reeixir, a conseqncia la manca d'un corrent unitari, de l'existncia d'esforos incoherents i esbiaixats i d'una reiterada falta d'inters del pblic. 

En l'intent de crear una pera espanyola va escriure obres lriques encomiables, que van ser criticades, curiosament, per la carncia de carcter espanyol, per no desfer-se dels models d'pera italiana que imperaven en l'poca i per recordar vagament a Wagner. Exemples d'aquestes obres sn Los amantes de Teruel i Garn.

Va compondre nombroses sarsueles i peres. La seua obra La verbena de la Paloma es considera com un dels models clssics del "gnero chico" i un retrat musical sense comparaci del Madrid de finals del segle XIX.

Obres (Llista no exhaustiva).
  Los dos caminos, sarsuela en 1 acte estrenada en 1874 amb llibret de Calixto Navarro.
 El viaje de Europa, pera en 2 actes (1874) amb llibret de Feliu y Codina.
 El alma en un hilo, sarsuela en 2 actes (1874) amb llibret de Pedro Ponce i Juan Carranza.
  El bautizo de Pepn sarsuela (1874), en collaboraci amb el mestre Arche.
 Dos leones, sarsuela en 2 actes en collaboraci amb Manuel Nieto), estrenada en el Teatro Romea de Madrid, el 30 de novembre de 1874; text de Salvador Mara Grans i Calixt Navarro.
 Mara (1875), sarsuela en 2 actes amb llibret de Navarro.
 El 93 (1875), sarsuela en 1 acte amb llibret de Navarro.
 El invlido (1875), sarsuela en 1 acte amb llibret de Navarro.
 Un chaparrn de maridos, sarsuela en 1 acte (1875) amb llibret de Rafael Maria Liern i Anselmo Pila.
 El barberillo de Orn, pera en 3 actes, llibret de Rafael Maria Liern. ;
 Por un cantar (1875), sainet cmic lric en 1 acte, llibret d'Alejandro Vidal y Daz.
 El capitn Mendoza (1876), sarsuela en 2 actes amb llibret de Luis de Olona y Gaeta. ;
 Guzmn el Bueno, pera en 1 acte estrenada en el Teatro Apolo (1877) amb llibret d'Antonio Arnao.
 Huyendo de ellas (1877), pera en 2 actes.
 Novio, padre y suegro (1877), sarsuela en 2 actes, llibret d'Augusto E. Madan y Garca. ;
 Cuidado con los estudiantes! (1877), sarsuela en 1 acte, llibret d'Augusto E. Madan y Garca. ;
 Estudiantes y alguaciles (1877), sarsuela en 1 acte, llibret d'Augusto E. Madan y Garca. ;
 Contar con la huspeda o Locuras madrileas, (1977), sarsuela en 1 acte, llibret de Luis Prez.
Bonito pas (1877), sarsuela en collaboraci amb Federico Chueca i Joaqun Valverde.
 El campanero de Begoa, sarsuela en 3 actes (1878) amb llibret de Mariano Pina Domnguez.
 Corona contra Corona (1879), sarsuela en 3 actes, llibret de Navarro.
  Las seoritas de Conil (1880), "pasillo cmico lrico" en 1 acte, llibret de R. Palomino de Guzmn.
 Los amores de un pncipe (1881), sarsuela en 3 actes, llibret de Jos Sala i Ramiro Sirgue.
 Vista y sentencia (1886), sarsuela bufa en 1 acte, llibret de Navarro y Grans.
 El grito en el cielo (1886), pera en 1 acte, llibret de Navarro.
 Bal masqu (1888), pera en 1 acte, llibret d'Strauss i Bretn.
 Los amantes de Teruel, pera en 4 actes estrenada a Madrid el 12 de febrer de 1889, sobre un llibret escrit pel mateix Toms Bretn basant-se en l'obra original de Juan Eugenio Hartzenbusch.
 El caballo del seorito (1890), sarsuela en 1 acte, llibret de Ricardo de la Vega.
 Garn pera, estrenada el 14 de maig de 1892.
 La verbena de la Paloma, sainet lric en 1 acte,  s potser la seua obra ms famosa, va ser estrenada el 17 de febrer de 1894; el llibret s de de la Vega..
El domingo de Ramos (1894), sarsuela en 1 acte, llibret de Miguel Echegaray.
 La Dolores, pera estrenada el 16 de mar de 1895 en el Teatro de la Zarzuela amb llibret de Josep Feliu i Codina.
 Al fin se casa la Nieves (1895), sarsuela en 1 acte, llibret de de la Vega.
 Botn de guerra (1896), sarsuela en 1 acte, llibret d'Eusebio Sierra.
 El guardia de corps (1897), sarsuela en 1 acte, llibret de Mariano Vela i Carlos Servet Fortunyo;
 El puente del diablo (1898), sarsuela en 1 acte, llibret de Mariano Vela i Carlos Servet Fortunyo;
 El reloj de cuco (1898), sarsuela en 1 acte, llibret de Manuel de Labra i Enrique Ayuso.
 El clavel rojo (1899), sarsuela en 3 actes, llibret de Guillermo Perrn i Miguel de Palacios.
 La cariosa (1899), sarsuela en 1 acte, llibret de Jos Jackson Veyn.
 Covadonga (1900), pera en 3 actes, llibret de Marcos Zapata i Eusebio Sierra.
 La bien plant (1902-1904), sarsuela en 1 acte, llibret de Vela i Servet.
 El ojo del amo (1901).
 La paz del campo (1906), sarsuela-sainet en 1 acte, llibret d'Enrique Vega.
 El certamen de Cremona (1906), comdia musical en 1 acte, llibret de Carlos Fernndez Shaw, basat en una obra de Coppe. ;
 El sueo de Regina (1906), pera en 1 acte, llibret de Manuel Linares Rivas.
 Felicidad (1907), pera en 1 acte, llibret de Justo Huete.
 Ya se van los quintos, madre (1908), sarsuela en 1 acte, llibret d'Alfonso B. Alfaro.
 La generosa (1909), sarsuela en 1 acte, llibret de Gabriel Merino.
 Piel de oso (1909), sarsuela en 1 acte, llibret de Jos Luis Barbadillo i A. Custodio.
 Al alcance de la mano (1911), pera en 1 acte, llibret de Jorge i Jos de la Cueva.
 Les percheleras (1911), sarsuela en 1 acte, llibret de Mihura i Gonzlez del Toro.
 Tabar, pera en 3 actes estrenada a Buenos Aires en 1913 basada en l'epopeia del poeta uruguai Juan Zorrilla de San Martn.
 Las cortes de amor o El trovador Lisardo (1914), opereta en 3 actes, llibret de Jacinto Soriano.
 El seor Gil (1914), pera en 3 actes, llibret de Toms Luceo.
 Los hsares del Zar (1914), sarsuela en 1 acte, llibret de R. Campo, Avils Meana i Carlos Rufart Camps. ;
 La guitarra del amor (1914), fantasia musical en 1 acte, llibret de Perrn i de de Palacios.
 Fraile fingido (1919), pera en 1 acte, llibret de Luceo.

 Enllaos externs .
EPDP: Toms Bretn ;
Rdio Beethoven: Toms Bretn ;
Biografia i sinopsi argumental de La verbena de la Paloma A Zarzuela! ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96655" title="Llista d'asteroides (76001-77000)" nonfiltered="3501" processed="3482" dbindex="38812">
Llista d'asteroides del 76.001 al 77.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 76001-76100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 76101-76200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 76201-76300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 76301-76400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 76401-76500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 76501-76600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 76601-76700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 76701-76800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 76801-76900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 76901-77000 edit
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96656" title="Llista d'asteroides (77001-78000)" nonfiltered="3502" processed="3483" dbindex="38813">
Llista d'asteroides del 77.001 al 78.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 77001-77100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 77101-77200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 77201-77300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 77301-77400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 77401-77500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 77501-77600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 77601-77700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 77701-77800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 77801-77900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 77901-78000 edit
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96657" title="Llista d'asteroides (78001-79000)" nonfiltered="3503" processed="3484" dbindex="38814">
Llista d'asteroides del 78.001 al 79.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 78001 78100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 78101 78200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 78201 78300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 78301 78400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 78401 78500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 78501 78600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 78601 78700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 78701 78800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 78801 78900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 78901 79000 edit
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96658" title="Llista d'asteroides (79001-80000)" nonfiltered="3504" processed="3485" dbindex="38815">
Llista d'asteroides del 79.001 al 80.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 79001 79100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 79101 79200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 79201 79300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 79301 79400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 79401 79500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 79501 79600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 79601 79700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 79701 79800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 79801 79900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 79901 80000 edit
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96659" title="Llista d'asteroides (80001-81000)" nonfiltered="3505" processed="3486" dbindex="38816">
Llista d'asteroides del 80.001 al 81.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 80001-80100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 80101-80200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 80201-80300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 80301-80400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 80401-80500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 80501-80600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 80601-80700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 80701-80800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 80801-80900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 80901-81000 edit
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96660" title="Llista d'asteroides (81001-82000)" nonfiltered="3506" processed="3487" dbindex="38817">
Llista d'asteroides del 81.001 al 82.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 81001 81100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 81101 81200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 81201 81300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 81301 81400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 81401 81500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 81501 81600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 81601 81700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 81701 81800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 81801 81900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 81901 82000 edit
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96661" title="Llista d'asteroides (82001-83000)" nonfiltered="3507" processed="3488" dbindex="38818">
Llista d'asteroides del 82.001 al 83.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 82001 82100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 82101 82200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 82201 82300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 82301 82400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 82401 82500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 82501 82600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 82601 82700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 82701 82800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 82801 82900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 82901 83000 edit
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96662" title="Llista d'asteroides (83001-84000)" nonfiltered="3508" processed="3489" dbindex="38819">
Llista d'asteroides del 83.001 al 84.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 83001 83100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 83101 83200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 83201 83300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 83301 83400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 83401 83500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 83501 83600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 83601 83700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 83701 83800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 83801 83900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 83901 84000 edit
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96663" title="Llista d'asteroides (84001-85000)" nonfiltered="3509" processed="3490" dbindex="38820">
Llista d'asteroides del 84.001 al 85.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 84001 84100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 84101 84200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 84201 84300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 84301 84400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 84401 84500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 84501 84600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 84601 84700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 84701 84800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 84801 84900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 84901 85000 edit
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96664" title="Llista d'asteroides (85001-86000)" nonfiltered="3510" processed="3491" dbindex="38821">
Llista d'asteroides del 85.001 al 86.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 85001 85100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 85101 85200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 85201 85300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 85301 85400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 85401 85500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 85501 85600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 85601 85700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 85701 85800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 85801 85900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 85901 86000 edit
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96665" title="Llista d'asteroides (86001-87000)" nonfiltered="3511" processed="3492" dbindex="38822">
Llista d'asteroides del 86.001 al 87.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 86001-86100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 86101-86200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 86201-86300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 86301-86400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 86401-86500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 86501-86600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 86601-86700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 86701-86800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 86801-86900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 86901-87000 edit
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96666" title="Llista d'asteroides (87001-88000)" nonfiltered="3512" processed="3493" dbindex="38823">
Llista d'asteroides del 87.001 al 88.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 87001 87100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 87101 87200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 87201 87300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 87301 87400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 87401 87500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 87501 87600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 87601 87700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 87701 87800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 87801 87900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 87901 88000 edit
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96668" title="Llista d'asteroides (88001-89000)" nonfiltered="3513" processed="3494" dbindex="38824">
Llista d'asteroides del 88.001 al 89.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 88001 88100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 88101 88200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 88201 88300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 88301 88400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 88401 88500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 88501 88600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 88601 88700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 88701 88800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 88801 88900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 88901 89000 edit
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96670" title="Llista d'asteroides (89001-90000)" nonfiltered="3514" processed="3495" dbindex="38825">
Llista d'asteroides del 89.001 al 90.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 89001 89100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 89101 89200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 89201 89300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 89301 89400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 89401 89500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 89501 89600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 89601 89700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 89701 89800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 89801 89900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 89901 90000 edit
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96679" title="Llista d'asteroides/76001?76100" nonfiltered="3515" processed="3496" dbindex="38826">

|-
| 76001 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76002 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76003 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76004 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76005 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76006 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76007 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76008 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76009 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76010 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76011 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76012 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76013 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76014 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76015 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76016 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76017 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76018 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76019 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76020 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76021 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76022 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76023 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76024 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76025 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76026 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76027 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76028 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76029 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76030 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76031 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76032 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76033 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76034 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76035 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76036 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76037 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76038 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76039 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76040 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76041 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76042 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76043 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76044 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76045 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76046 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76047 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76048 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76049 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76050 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76051 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76052 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76053 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76054 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76055 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76056 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76057 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76058 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76059 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76060 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76061 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76062 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76063 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76064 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76065 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76066 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76067 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76068 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76069 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76070 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76071 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76072 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76073 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76074 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76075 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76076 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76077 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76078 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76079 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76080 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76081 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76082 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76083 - ||  || 27 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76084 - ||  || 27 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76085 - ||  || 27 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76086 - ||  || 27 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76087 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76088 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76089 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76090 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76091 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76092 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76093 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76094 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76095 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76096 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76097 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76098 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76099 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76100 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96680" title="Llista d'asteroides/76101?76200" nonfiltered="3516" processed="3497" dbindex="38827">

|-
| 76101 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76102 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76103 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76104 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76105 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76106 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76107 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76108 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76109 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76110 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76111 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76112 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76113 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76114 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76115 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76116 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76117 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Uccle || T. Pauwels
|-
| 76118 - ||  || 27 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76119 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76120 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76121 - ||  || 25 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 76122 - ||  || 25 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76123 - || 2000 EE || 1 de mar, 2000 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 76124 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76125 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76126 - ||  || 1 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 76127 - ||  || 2 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76128 - ||  || 2 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76129 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76130 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76131 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76132 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76133 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76134 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76135 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76136 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76137 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76138 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76139 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76140 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76141 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76142 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76143 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76144 - ||  || 5 de mar, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 76145 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76146 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76147 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76148 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76149 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76150 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76151 - ||  || 7 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76152 - ||  || 3 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 76153 - ||  || 3 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 76154 - ||  || 3 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 76155 - ||  || 3 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 76156 - ||  || 3 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 76157 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76158 - ||  || 3 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76159 - ||  || 3 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76160 - ||  || 8 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76161 - ||  || 8 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76162 - ||  || 8 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76163 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76164 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76165 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76166 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76167 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76168 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76169 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76170 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76171 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76172 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76173 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76174 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76175 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76176 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76177 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76178 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76179 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76180 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76181 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76182 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76183 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76184 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76185 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76186 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76187 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76188 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76189 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76190 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76191 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76192 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76193 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76194 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76195 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76196 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76197 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76198 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76199 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76200 - ||  || 10 de mar, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96681" title="Llista d'asteroides/76201?76300" nonfiltered="3517" processed="3498" dbindex="38828">

|-
| 76201 - ||  || 8 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76202 - ||  || 8 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76203 - ||  || 10 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76204 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76205 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76206 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76207 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76208 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76209 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76210 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76211 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76212 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76213 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76214 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76215 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76216 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76217 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76218 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76219 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76220 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76221 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76222 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76223 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76224 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76225 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76226 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76227 - ||  || 9 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76228 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76229 - ||  || 4 de mar, 2000 || Fair Oaks Ranch || J. V. McClusky
|-
| 76230 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76231 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76232 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76233 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76234 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76235 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76236 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76237 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76238 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76239 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76240 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76241 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76242 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76243 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76244 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76245 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76246 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76247 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76248 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76249 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76250 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76251 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76252 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76253 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76254 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76255 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76256 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76257 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76258 - ||  || 10 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76259 - ||  || 12 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76260 - ||  || 14 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76261 - ||  || 12 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76262 - ||  || 14 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76263 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76264 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76265 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76266 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76267 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76268 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76269 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76270 - ||  || 8 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 76271 - ||  || 8 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 76272 De Jong ||  || 8 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 76273 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76274 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76275 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76276 - ||  || 9 de mar, 2000 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 76277 - ||  || 9 de mar, 2000 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 76278 - ||  || 10 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76279 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76280 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76281 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76282 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76283 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76284 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76285 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76286 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76287 - ||  || 11 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 76288 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76289 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76290 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76291 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76292 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76293 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76294 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76295 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76296 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76297 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76298 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76299 - ||  || 11 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76300 - ||  || 11 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96682" title="Llista d'asteroides/76301?76400" nonfiltered="3518" processed="3499" dbindex="38829">

|-
| 76301 - ||  || 11 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76302 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76303 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76304 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76305 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76306 - ||  || 12 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76307 - ||  || 7 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76308 - ||  || 7 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76309 - ||  || 10 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 76310 - ||  || 11 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 76311 - ||  || 11 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 76312 - ||  || 11 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 76313 - ||  || 11 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 76314 - ||  || 11 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 76315 - ||  || 11 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 76316 - ||  || 2 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 76317 - ||  || 2 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 76318 - ||  || 2 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 76319 - ||  || 3 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 76320 - ||  || 3 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 76321 - ||  || 3 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 76322 - ||  || 3 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 76323 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76324 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76325 - ||  || 4 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 76326 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76327 - ||  || 4 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 76328 - ||  || 4 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 76329 - ||  || 4 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 76330 - ||  || 4 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 76331 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76332 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76333 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76334 - ||  || 5 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 76335 - ||  || 5 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 76336 - ||  || 6 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 76337 - ||  || 6 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 76338 - ||  || 6 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 76339 - ||  || 6 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 76340 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76341 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76342 - ||  || 11 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 76343 - ||  || 11 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 76344 - ||  || 11 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 76345 - ||  || 12 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76346 - ||  || 12 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76347 - ||  || 12 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76348 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76349 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76350 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76351 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76352 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76353 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76354 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76355 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76356 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76357 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76358 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76359 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76360 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76361 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76362 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76363 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76364 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76365 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76366 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76367 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76368 - ||  || 6 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 76369 - ||  || 3 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 76370 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76371 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76372 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76373 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76374 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76375 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76376 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76377 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76378 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76379 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76380 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76381 - ||  || 1 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 76382 - ||  || 1 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 76383 - ||  || 1 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 76384 - || 2000 FE || 24 de mar, 2000 || Farpoint || Farpoint
|-
| 76385 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76386 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76387 - ||  || 25 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76388 - ||  || 25 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76389 - ||  || 25 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76390 - ||  || 27 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76391 - ||  || 28 de mar, 2000 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 76392 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76393 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76394 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76395 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76396 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76397 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76398 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76399 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76400 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96683" title="Llista d'asteroides/76401?76500" nonfiltered="3519" processed="3500" dbindex="38830">

|-
| 76401 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76402 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76403 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76404 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76405 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76406 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76407 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76408 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76409 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76410 - ||  || 29 de mar, 2000 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 76411 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76412 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76413 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76414 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76415 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76416 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76417 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76418 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76419 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76420 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76421 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76422 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76423 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76424 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76425 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76426 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76427 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76428 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76429 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76430 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76431 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76432 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76433 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76434 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76435 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76436 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76437 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76438 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76439 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76440 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76441 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76442 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76443 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76444 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76445 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76446 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76447 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76448 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76449 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76450 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76451 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76452 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76453 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76454 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76455 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76456 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76457 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76458 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76459 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76460 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76461 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76462 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76463 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76464 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76465 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76466 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76467 - ||  || 30 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76468 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76469 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76470 - ||  || 30 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 76471 - ||  || 30 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 76472 - ||  || 26 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76473 - ||  || 26 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76474 - ||  || 26 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76475 - ||  || 26 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76476 - ||  || 26 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76477 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76478 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76479 - ||  || 26 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76480 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76481 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76482 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76483 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76484 - ||  || 26 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76485 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76486 - ||  || 26 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76487 - ||  || 26 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76488 - || 2000 GG || 1 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76489 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76490 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76491 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76492 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76493 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76494 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76495 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76496 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76497 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76498 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76499 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76500 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96684" title="Llista d'asteroides/76501?76600" nonfiltered="3520" processed="3501" dbindex="38831">

|-
| 76501 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76502 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76503 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76504 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76505 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76506 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76507 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76508 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76509 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76510 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76511 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76512 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76513 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76514 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76515 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76516 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76517 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76518 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76519 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76520 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76521 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76522 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76523 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76524 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76525 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76526 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76527 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76528 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76529 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76530 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76531 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76532 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76533 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76534 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76535 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76536 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76537 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76538 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76539 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76540 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76541 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76542 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76543 - ||  || 13 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76544 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76545 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76546 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76547 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76548 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76549 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76550 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76551 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76552 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76553 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76554 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76555 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76556 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76557 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76558 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76559 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76560 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76561 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76562 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76563 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76564 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76565 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76566 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76567 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76568 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76569 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76570 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76571 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76572 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76573 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76574 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76575 - ||  || 8 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76576 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76577 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76578 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76579 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76580 - ||  || 10 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76581 - ||  || 8 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76582 - ||  || 8 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76583 - ||  || 12 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76584 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76585 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76586 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76587 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76588 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76589 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76590 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76591 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76592 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76593 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76594 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76595 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76596 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76597 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76598 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76599 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76600 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96685" title="Llista d'asteroides/76601?76700" nonfiltered="3521" processed="3502" dbindex="38832">

|-
| 76601 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76602 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76603 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76604 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76605 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76606 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76607 - ||  || 8 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76608 - ||  || 10 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76609 - ||  || 10 d'abril, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 76610 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76611 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76612 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76613 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76614 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76615 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76616 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76617 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76618 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76619 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76620 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76621 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76622 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76623 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76624 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76625 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76626 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76627 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76628 - || 2000 HC || 22 d'abril, 2000 || Kle  || Kle 
|-
| 76629 - || 2000 HG || 23 d'abril, 2000 || Kurohone || T. Kobayashi
|-
| 76630 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76631 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76632 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76633 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76634 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76635 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76636 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76637 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76638 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 76639 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76640 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76641 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76642 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76643 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76644 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76645 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76646 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76647 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76648 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76649 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76650 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76651 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76652 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76653 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76654 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76655 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76656 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76657 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76658 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76659 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76660 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76661 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76662 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76663 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76664 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76665 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76666 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76667 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76668 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76669 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76670 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76671 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76672 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76673 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76674 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76675 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76676 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76677 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76678 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76679 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76680 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76681 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76682 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76683 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76684 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76685 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76686 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76687 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76688 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76689 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76690 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76691 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76692 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76693 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76694 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76695 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76696 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76697 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76698 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76699 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76700 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96686" title="Llista d'asteroides/76701?76800" nonfiltered="3522" processed="3503" dbindex="38833">

|-
| 76701 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76702 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76703 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76704 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76705 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76706 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76707 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76708 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76709 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76710 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76711 - ||  || 3 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76712 - ||  || 3 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76713 - ||  || 6 de maig, 2000 || Ond ejov || Ond ejov Observatory
|-
| 76714 - ||  || 5 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76715 - ||  || 3 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76716 - ||  || 5 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76717 - ||  || 5 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76718 - ||  || 5 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76719 - ||  || 2 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76720 - ||  || 4 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76721 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76722 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76723 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76724 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76725 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76726 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76727 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76728 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76729 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76730 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76731 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76732 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76733 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76734 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76735 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76736 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76737 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76738 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76739 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76740 - ||  || 4 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76741 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76742 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76743 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76744 - ||  || 1 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76745 - ||  || 3 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76746 - ||  || 1 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76747 - ||  || 2 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76748 - ||  || 2 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76749 - ||  || 2 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76750 - ||  || 2 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76751 - ||  || 5 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76752 - ||  || 7 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76753 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76754 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76755 - ||  || 25 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76756 - ||  || 26 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76757 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76758 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76759 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76760 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76761 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76762 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76763 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76764 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76765 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76766 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76767 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76768 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76769 - ||  || 26 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76770 - ||  || 26 de maig, 2000 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 76771 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76772 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76773 - ||  || 26 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76774 - ||  || 24 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76775 - ||  || 24 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76776 - ||  || 24 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76777 - ||  || 25 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76778 - ||  || 25 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76779 - ||  || 26 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76780 - ||  || 26 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76781 - ||  || 27 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76782 - ||  || 31 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76783 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76784 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76785 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76786 - ||  || 6 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76787 - ||  || 5 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76788 - ||  || 6 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76789 - ||  || 8 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76790 - ||  || 8 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76791 - ||  || 1 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76792 - ||  || 1 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76793 - ||  || 5 de juny, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76794 - ||  || 5 de juny, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76795 - ||  || 4 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76796 - ||  || 4 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76797 - ||  || 1 de juny, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 76798 - ||  || 7 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76799 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76800 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96687" title="Llista d'asteroides/76801?76900" nonfiltered="3523" processed="3504" dbindex="38834">

|-
| 76801 - ||  || 2 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76802 - ||  || 9 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76803 - ||  || 5 d'agost, 2000 || Mauna Kea || M. J. Holman
|-
| 76804 - || 2000 QE || 20 d'agost, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76805 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76806 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76807 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76808 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76809 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76810 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76811 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76812 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76813 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76814 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76815 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76816 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76817 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76818 - ||  || 8 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76819 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76820 - ||  || 4 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76821 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76822 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76823 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76824 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76825 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76826 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76827 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76828 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76829 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76830 - ||  || 19 de setembre, 2000 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 76831 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76832 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76833 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76834 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76835 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76836 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76837 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76838 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76839 - ||  || 29 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76840 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76841 - ||  || 4 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76842 - ||  || 4 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76843 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76844 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76845 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76846 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76847 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76848 - ||  || 17 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76849 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Farpoint || Farpoint
|-
| 76850 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76851 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76852 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76853 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76854 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76855 - ||  || 28 de novembre, 2000 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 76856 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76857 - ||  || 18 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76858 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76859 - ||  || 22 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 76860 - ||  || 28 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76861 - ||  || 28 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76862 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76863 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76864 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76865 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76866 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76867 - ||  || 19 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 76868 - ||  || 22 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76869 - ||  || 27 de desembre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 76870 - ||  || 22 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76871 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 76872 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 76873 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76874 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76875 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76876 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76877 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76878 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76879 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76880 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76881 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76882 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76883 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76884 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76885 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76886 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76887 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76888 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76889 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76890 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76891 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76892 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76893 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76894 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76895 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76896 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76897 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76898 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76899 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76900 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96688" title="nsubres" nonfiltered="3524" processed="3505" dbindex="38835">
Els nsubres foren un poble de la Gllia Transalpina i Cisalpina. A la Transalpina Tit Livi els situa entre  Forum Segusianorum  i Lugdunum (Li). A la Cisalpina, la seva capital era Mediolanum (Mil) i entre les ciutats del seu territori i havia la ciutat de Como (Comum).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96689" title="Llista d'asteroides/76901?77000" nonfiltered="3525" processed="3506" dbindex="38836">

|-
| 76901 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76902 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76903 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76904 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76905 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76906 - ||  || 19 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76907 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 76908 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76909 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 76910 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 76911 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76912 - ||  || 22 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76913 - ||  || 26 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76914 - ||  || 26 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76915 - ||  || 27 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 76916 - || 2001 AB || 1 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76917 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76918 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76919 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76920 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76921 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76922 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76923 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76924 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76925 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76926 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76927 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76928 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76929 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76930 - ||  || 2 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76931 - ||  || 3 de gener, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76932 - ||  || 4 de gener, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 76933 - ||  || 6 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76934 - ||  || 15 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 76935 - ||  || 15 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 76936 - ||  || 15 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76937 - ||  || 17 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 76938 - ||  || 17 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76939 - ||  || 17 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76940 - ||  || 18 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76941 - ||  || 18 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76942 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76943 - ||  || 21 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 76944 - ||  || 21 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 76945 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76946 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76947 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76948 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76949 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76950 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76951 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76952 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76953 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76954 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76955 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76956 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76957 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76958 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76959 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76960 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76961 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76962 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76963 - ||  || 18 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76964 - ||  || 19 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76965 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76966 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76967 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76968 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76969 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76970 - ||  || 28 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 76971 - ||  || 28 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 76972 - ||  || 16 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76973 - ||  || 17 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 76974 - ||  || 18 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76975 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76976 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76977 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76978 - ||  || 29 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76979 - ||  || 31 de gener, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 76980 - ||  || 29 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76981 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76982 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76983 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76984 - ||  || 29 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76985 - ||  || 31 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76986 - ||  || 31 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76987 - ||  || 31 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76988 - ||  || 31 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76989 - ||  || 31 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76990 - ||  || 30 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76991 - ||  || 31 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76992 - ||  || 27 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 76993 - ||  || 27 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 76994 - ||  || 29 de gener, 2001 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 76995 - ||  || 26 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 76996 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76997 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76998 - ||  || 18 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 76999 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77000 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96690" title="Insula Allobrogum" nonfiltered="3526" processed="3507" dbindex="38837">
Insula Allobrogum era un lloc de la Gllia Narbonesa on Annbal va establir el seu quart campament desprs de creuar el Roine, en pas dels Allbroges, des on va iniciar el pas dels Alps, probablement seguint la vall de l'Isre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96691" title="Interamna" nonfiltered="3527" processed="3508" dbindex="38838">
Interamna fou el nom de diverses ciutats d'Itlia en l'poca romana. El nom volia dir confluencia de dos rius (inter amnes). Apareix tamb sota la forma Interamnium, i el gentilici Interamnis, per molt limitadament.

Les tres ciutats principals foren:

Interamna Lirinas, al Latium, desapareguda; el lloc que ocupava es diu Terame;
Interamna Nahars, a l'mbria, es la actual Terni;
Interamna Paletina, al Pic,  es la actual Teramo;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96697" title="Interamna Lirinas" nonfiltered="3528" processed="3509" dbindex="38839">
Interamna Lirinas fou una colnia romana a la riba nord del riu Liris, a la vora de la desembocadura d'un petit riu que passava per Aquinum i a uns 10 km d'aquesta ciutat i 11 de Casinum. La ciutat era administrativament part del Latium.

Fou probablement una ciutat dels volscs i el 312 aC es va establir la colnia de dret llat al mateix temps que a Casinum, per assegurar la vall del Liris contra els samnites. 

El 294 aC el territori fou assolat pels samnites per la ciutat no fou atacada. L'any segent el cnsol Sp. Carvilius va comenar les seves operacions sortint de Interamna Lirinas  (Liv. x. 36, 39.).  El 212 aC Annbal va devastar el territori en la seva marxa per la via Llatina des Cpua vers Roma (Liv. xxvi. 9); una mica desprs fou una de les dotze colnies que es van declarar incapaces de proveir a Roma amb els subministraments que demanava i fou castigada amb fortes carregues el 204 aC.

Desprs de la guerra social, i com altres colnies llatines, va esdevenir municipi i va tenir certa importancia; durant el segon triumvirat va rebre una colnia per no va agafar el rang colonial i va mantenir durant l'imperi  el rang municipal (Lib. Col. p. 234). La seva posici,a certa distancia de la via Llatina, no fou favorable al seu creixement; no apareix als itineraris i no se sap si encara existia, per en tot cas va desaparixer al comenament de l'edat mitjana i va esdevenir un castell (Castrum Terame). El lloc de l'antiga ciutat es diu avui dia encara Terame, derivat de l'antic nom i queden restes d'edificis, carrers, muralles i aqeductes, aix com diverses inscripcions i altres objectes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96706" title="Terni" nonfiltered="3529" processed="3510" dbindex="38840">


Terni es una ciutat d'Itlia a la regi d'mbria, provncia de Terni, de la qual es la capital. La comuna t una superfcie de 211 km2 i es a 130 metres sobre el nivell del mar. T uns 110.000 habitants. El seu patr es Sant Valenti el 14 de febrer.

 Histria .

La regio fou poblada pels naharquis, d'tnia umbre. Fundada vers el segle VII aC (segons una inscripci conservada, la tradici local en temps dels romans la suposava fundada el 672 aC) fou conquerida al segle III aC pels romans sense que el fet aparegui esmentat (els umbres foren aliats dels etruscs), i va esdevenir municipi amb el nom de Interamna per va conservar el seu antic nom de Nahars al darrera del nom llat . La primera menci de la ciutat es de quant ja era municipi, en temps de Mari i Sulla (qualificada de florentissima Italiae municipia per Florus) en qu les seves terres foren confiscades per Sulla i repartides entre els seus soldats. Es va recuperar i Cicer la torna esmentat com a lloc important (Cic. ad Att. iv. 1. 5).

Va tenir litigis freqents amb la vena Reate per la regulaci de les aiges del Velinus, que desaiguava al riu Nar a poca distancia d'Interamna, i en temps de Tiberi la ciutat va protestar per un projecte de desviament del Nar, que si es portava a terme no desaiguaria al Tber (Tac. Ann. i. 79.).

A la guerra civil entre Vitelli i Vespasi fou ocupada pel primer que tenia el quarter a Narnia, per fou ocupada sense molta resistncia per  Arrius Varus. (Id. Hist. iii. 61, 63.) .

Diverses inscripcions testimonien la importancia de la ciutat durant tot l'imperi. Encara que no tocava directament a la via Flamnia que anava de Narnia a Mevania sense passar per la ciutat, era a poca distancia i una branca portava de Narnia a Interamna i desprs Spoletum i Forum Flaminii. Aquesta branca va esdevenir tant important que als Itineraris del segle IV es indicada com a via Flamnia sense esmentar l'autentica.

Fou el lloc on tenien el patrimoni i probablement on van nixer els descendents de dos emperadors: Tcit i Flori . El 193  una delegaci del Senat rom es va trobar a la ciutat amb Septimi Sever i el 253 fou el lloc on van morir a mans dels seus soldat l'emperador  Treboni Gal i el seu fill i associat Volusi que anaven a lluitar contra Emili a Msia. 

Al segle IV fou seu d'un bisbe que va subsistir a l'edat mitjana. El nom de la ciutat es va corrompre i escurar a Terni .

De l'poca romana resten l'amfiteatre, dos temples (suposadament dedicats al Sol i a Hrcules) i una part de les antigues termes. Tamb resten nombroses inscripcions conservades al Palazzo Publico; a la rodalia hi ha la cascada de Velinus (a uns 5 km) .

Desprs de la caiguda del imperi va passar a domini hrul, ostrogot (Ttila la va saquejar el 546), bizant (el generals Narss la va saquejar el 554) i llombard. Els longobards hi van entrar el 755 i la ciutat va passar als ducs llombards d'Spoleto. El 742 va tenir lloc a Terni l'acord entre el Papa Zacaries i Luitprand rei dels longobards. 

Frederic I Barba-roja, va erigir la ciutat en feu imperial, del que donar el vicariat (governaci) al cardenal Monticelli que desprs fou l'antipapa Vctor IV. La revolta dels habitants va provocar l'enviament de soldats imperials el 1174, i Terni fou destruda per l'arquebisbe Cristi de Magncia, al servei de l'emperador. El que no fou saquejat pels imperials fou destrut per la gent d'Spoleto i de Narni.

Uns anys desprs un ciutad anomenat Liberotto va encapalar la revolta de la ciutat i des llavors la comuna va estar dominada pels partidaris del Papa. Frederic II (1220-1250) la va assetjar altra cop, i la ciutat va capitular. En aquest segle XIII hi va viure Sant Francesc. 

La ciutat va romandre dins als Estats Pontificis per el segle XIV va instituir un govern comunal i va ampliar les muralles; la burgesia que dirigia la comuna, com en altres llocs, va estar dividida entre gelfs i gibelins, que es van enfrontar repetidament,  i al segle XV entre nobili i banderari, que van reproduir les anteriors lluites. 

Aquestes lluites van decidir al Papa Pius VI a incorporar la ciutat directament als seus dominis i va enviar un comissari apostlic, per les lluites no van disminuir. El 1574 els "banderari" es van revoltar, van expulsar al governador i van exterminar algunes famlies dels nobili. El Papa va reaccionar enviant a la ciutat un exercit sota el comandament de monsenyor Montevalenti, que finalment va entrar a la ciutat i va posar fi a les lluites. Encara van passar uns anys fins que la tranquillitat va retornar totalment per a finals del segle la sobirania del Papa era indiscutida. Llavors Terni tenia nou mil habitants. 

El 1580 el ferrer Ferreira va introduir el treball del ferro de la mina de Monteleone d'Spoleto que encara es tradicional. Es van construir palaus pels senyors, es va reformar Il Duomo (la catedral), i es va edificar la baslica de Sant Valenti, primer bisbe de Terni, del que s'havia trobat una relquia, i que fou aclamat com a patr de la ciutat.

A llarg del segle XVII algunes plagues i epidmies de fam van provocar la decadncia de Terni que va continuar al segle XVIII. Durant el perode napolenic fou part de la Repblica Romana i va seguir desprs la seva sort. 

Desprs d'aix, durant el segle XIX es va industrialitzar (metallrgia) i es van crear fabriques, especialment la gran siderrgia el 1884 i industries d'armament. En pocs anys es va passar de tretze mil a seixanta mil habitants.  El 1927 Mussolini la va declarar "ciutat dinmica" i va esdevenir capital de provncia sota el regim feixista. Tamb es van crear noves industries, especialment qumiques i va sortir el primer gran barri model per a treballadors "Citta giardino" (sobre la idea de la ciutat-fabrica) obre del arquitecte Cesare Bazzani, igual que el Palazzo del Governo.

Les fabriques la van fer objectiu dels aliats a la II guerra Mundial (108 bombardejos) i va quedar destruda excepte curiosament l'rea industrial on es feien les armes, morint milers de persones. 

Es va reconstruir penosament i la siderrgia va continuar essent el puntal de l'economia fins els any setanta quant la crisi mundial va fer perdre milers de llocs de treball. La reconversi no va acabar fins el 1994 quant va nixer la industria italo-alemanya Acciai Speciali Terni (AST) i juntament amb el progrs en altres camps apunten a una constant millora econmica.

 Enllaos externs.

 Portal de la ciutat ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96712" title="Allona" nonfiltered="3530" processed="3511" dbindex="38842">

Allona (en hebreu,      ) s un consell regional situat a l'est de Binyamina, al districte de Haifa d'Israel. El nom, que en hebreu vol dir "roures", prov del gran nombre d'aquests arbres que hi ha a la regi.

El consell regional d'Allona agrupa tres moshav, que es dediquen a l'agricultura, sobretot de vinya:
Ammiqam;
Aviel;
Givat Nili;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96713" title="Teramo" nonfiltered="3531" processed="3512" dbindex="38843">


Teramo es una ciutat d'Itlia, a la regi dels Abruos, provncia de Teramo de la que es capital. Es troba a 265 metres sobre el nivell del mar i la comuna t 151 km2 i uns 55.000 habitants. El seu patr es Sant Berard del que es fa la festa el 19 de desembre.

 Histria .

Interamna fou fundada pels pratutis (praetutii) una de les tribus dels pizens, i en va esdevenir la seva capital. Es esmentada per Claudi Ptolemeu. Al Liber Coloniarum apareix com una de les Civitates Piceni (ciutats del Pic). Portava el nom d' Interamna Paletina o Palestina, segurament relacionada amb la llegendria associaci dels praetutii amb els fenicis. A l'inscripci de Frontinus s'esmenta als seus habitants com Intermanates Praetutiani.

Fou conquerida pel cnsol Manius Curius Dentatus el 290 aC, i va esdevenir municipi. Durant la guerra social (91-88 aC) va estar en el partit popular contrari a Sulla, qui la va privar del seu estatut municipal, estatut que li fou restitut per Juli Csar. Ciutat interior allunyada de les principals vies, no apareix als Itineraris del segle IV, per al segle V era seu d'un bisbe i la ciutat tenia certa importncia.

Queden restes del teatre, els banys i altres edificis, aix com esttues, altars, i altres restes incloent nombroses inscripcions; el nom ja apareix corrupte al Liber Coloniarum amb la forma de Teramne. Per durant uns segles apareix sovint tamb sota el nom dAprutium  possible corrupci del poble dels praetutii aplicada a la seva ciutat principal. Com Abrutium l'esmenta el Gegraf de Ravenna i sota els llombards apareix un comes Apruti. Aquest nom va donar el de la regi (itali: Abruzzo).

La ciutat va entrar en decadncia a la caiguda del Imperi. Dominada pels ostrogots i bizantins, fou conquerida pels longobards i va acabar inclosa en el ducat d'Spoleto poc desprs del 570. El 1156 fou ocupada i incendiada pel normand comte Robert de Loretello i incorporada al Regne de Siclia; la ciutat fou reconstruda pel bisbe local Guiu II. El 1213 el ve ducat d'Spoleto va passar sota sobirania del Papa i Teramo va quedar com a ciutat fronterera sota diversos senyors locals. Dins el regne de Npols i Dues Siclies fou capital de la provncia d' Abruzzo Ulteriore fins el 1860 que fou annexionada al regne d'Itlia.

Ocupada pels alemanys el 1943, el 1944 la poblaci es va revoltar contra els ocupants. El 14 de juny de 1944 hi van entrar els aliats.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96716" title="Indigets" nonfiltered="3532" processed="3513" dbindex="38844">


Els indigets o indigetes (llat indigetes o indigetae)  foren un poble iber de la provncia Tarraconense, a l'extrem nord-est, al golf de Roses i Rhoda i fins als Pirineus ocupant les comarques de l'Empord, La Selva i potser el Girons, on es trobaven amb els ausetans. 

Els indigets van emetre moneda amb la legenda undikesken en escriptura ibrica nord-oriental que en Ibric s'interpreta com una referncia al nom de l'tnia a la que tamb fan referncia les fonts gregues i llatines: (moneda) dels indigets o dels de Undika.

Estaven dividits en quatre tribus i les seves ciutats principals eren Indika (no localitzada per propera a Empries), Emporiae (Empries, en realitat colnia grega), Rhoda (Roses), Juncaria (La Jonquera), Cinniana (Cervi) i Deciana (Llan). Al cap de Creus hi havia un temple dedicat a Venus amb un petit port anomenat Portus Veneris (Portvendres). Les seves terres eren regades pel Clodianus (Fluvi), el Sambrocas (Muga)i el Tichis (Ter). El districte del golf d'Empries fou conegut per Juncarius Campus.

El 218 aC es van sotmetre a Roma. El 195 aC, el cnsol Marc Porci Cat va reprimir la rebelli dels ibers, i una batalla important es va lliurar en terres dels indigets.

Els principals jaciments son Ullastret (Baix Empord), Castell la Fosca (Palams, Baix Empord) i Puig Castellet (Lloret de Mar, La Selva).

Enllaos externs.
 Museu d'arqueologia de Catalunya. La ruta dels ibers: El pas dels indigets.
Mapa detallat dels pobles d'Ibria pre-romans (200aC);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96718" title="Intermelis" nonfiltered="3533" processed="3514" dbindex="38845">
Els intemelis (llat intemelii) foren un poble martim de Ligria al oest dels ingaunis, al peu dels Alps martims. Plini el Vell els descriu junt amb els ingauni com a practicants de la pirateria. Per reprimir aquesta una flota romana va ser a les seves costes el 180 aC. Estrab al seu temps els esmenta com a poble encara diferenciat i amb capital a Albium Intemelium o Albintemelium la actual Vintimiglia.

El seu territori limitava al est amb els ingauni i al oest amb els vediantis. Probablement ocupaven tota la vall del Rutuba (avui Roja) que neix al Coll de Tenda i desaigua prop de Vintimiglia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96723" title="Llista d'asteroides (90001-91000)" nonfiltered="3534" processed="3515" dbindex="38847">
Llista d'asteroides del 90.001 al 91.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 90001 90100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 90101 90200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 90201 90300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 90301 90400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 90401 90500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 90501 90600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 90601 90700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 90701 90800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 90801 90900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 90901 91000 edit
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96724" title="Llista d'asteroides (91001-92000)" nonfiltered="3535" processed="3516" dbindex="38848">
Llista d'asteroides del 91.001 al 92.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 91001 91100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 91101 91200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 91201 91300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 91301 91400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 91401 91500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 91501 91600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 91601 91700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 91701 91800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 91801 91900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 91901 92000 edit
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96725" title="Llista d'asteroides (92001-93000)" nonfiltered="3536" processed="3517" dbindex="38849">
Llista d'asteroides del 92.001 al 93.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 92001-92100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 92101-92200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 92201-92300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 92301-92400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 92401-92500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 92501-92600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 92601-92700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 92701-92800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 92801-92900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 92901-93000 edit
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96726" title="Llista d'asteroides (93001-94000)" nonfiltered="3537" processed="3518" dbindex="38850">
Llista d'asteroides del 93.001 al 94.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 93001 93100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 93101 93200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 93201 93300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 93301 93400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 93401 93500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 93501 93600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 93601 93700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 93701 93800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 93801 93900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 93901 94000 edit
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96727" title="Llista d'asteroides (94001-95000)" nonfiltered="3538" processed="3519" dbindex="38851">
Llista d'asteroides del 94.001 al 95.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 94001 94100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 94101 94200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 94201 94300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 94301 94400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 94401 94500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 94501 94600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 94601 94700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 94701 94800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 94801 94900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 94901 95000 edit
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96728" title="Llista d'asteroides (95001-96000)" nonfiltered="3539" processed="3520" dbindex="38852">
Llista d'asteroides del 95.001 al 96.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 95001 95100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 95101 95200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 95201 95300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 95301 95400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 95401 95500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 95501 95600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 95601 95700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 95701 95800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 95801 95900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 95901 96000 edit
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96729" title="Llista d'asteroides (96001-97000)" nonfiltered="3540" processed="3521" dbindex="38853">
Llista d'asteroides del 96.001 al 97.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 96001 96100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 96101 96200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 96201 96300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 96301 96400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 96401 96500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 96501 96600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 96601 96700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 96701 96800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 96801 96900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 96901 97000 edit
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96730" title="Llista d'asteroides (97001-98000)" nonfiltered="3541" processed="3522" dbindex="38854">
Llista d'asteroides del 97.001 al 98.000, amb data de descoberta i descobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 97001 97100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 97101 97200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 97201 97300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 97301 97400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 97401 97500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 97501 97600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 97601 97700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 97701 97800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 97801 97900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 97901 98000 edit
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96731" title="Llista d'asteroides (98001-99000)" nonfiltered="3542" processed="3523" dbindex="38855">
Llista d'asteroides del 98.001 al 99.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 98001 98100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 98101 98200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 98201 98300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 98301 98400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 98401 98500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 98501 98600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 98601 98700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 98701 98800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 98801 98900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 98901 99000 edit
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96732" title="Llista d'asteroides (99001-100000)" nonfiltered="3543" processed="3524" dbindex="38856">
Llista d'asteroides del 99.001 al 100.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 99001 99100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 99101 99200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 99201 99300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 99301 99400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 99401 99500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 99501 99600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 99601 99700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 99701 99800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 99801 99900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 99901 100000 edit
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96733" title="Llista d'asteroides (100001-101000)" nonfiltered="3544" processed="3525" dbindex="38857">
Llista d'asteroides del 10.001 al 101.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 100001 100100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 100101 100200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 100201 100300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 100301 100400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 100401 100500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 100501 100600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 100601 100700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 100701 100800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 100801 100900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 100901 101000 edit










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96734" title="Llista d'asteroides (101001-102000)" nonfiltered="3545" processed="3526" dbindex="38858">
Llista d'asteroides del 101.001 al 102.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 101001 101100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 101101 101200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 101201 101300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 101301 101400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 101401 101500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 101501 101600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 101601 101700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 101701 101800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 101801 101900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 101901 102000 edit










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96735" title="Llista d'asteroides (102001-103000)" nonfiltered="3546" processed="3527" dbindex="38859">
Llista d'asteroides del 102.001 al 103.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 102001 102100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 102101 102200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 102201 102300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 102301 102400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 102401 102500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 102501 102600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 102601 102700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 102701 102800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 102801 102900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 102901 103000 edit






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96736" title="Llista d'asteroides (103001-104000)" nonfiltered="3547" processed="3528" dbindex="38860">
Llista d'asteroides del 103.001 al 104.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 103001-103100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 103101-103200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 103201-103300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 103301-103400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 103401-103500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 103501-103600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 103601-103700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 103701-103800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 103801-103900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 103901-104000 edit










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96737" title="Llista d'asteroides (104001-105000)" nonfiltered="3548" processed="3529" dbindex="38861">
Llista d'asteroides del 104.001 al 105.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 104001 104100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 104101 104200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 104201 104300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 104301 104400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 104401 104500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 104501 104600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 104601 104700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 104701 104800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 104801 104900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 104901 105000 edit










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96738" title="Llista d'asteroides (105001-106000)" nonfiltered="3549" processed="3530" dbindex="38862">
Llista d'asteroides del 105.001 al 106.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 105001 105100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 105101 105200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 105201 105300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 105301 105400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 105401 105500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 105501 105600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 105601 105700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 105701 105800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 105801 105900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 105901 106000 edit






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96739" title="Llista d'asteroides (106001-107000)" nonfiltered="3550" processed="3531" dbindex="38863">
Llista d'asteroides del 106.001 al 107.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 106001 106100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 106101 106200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 106201 106300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 106301 106400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 106401 106500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 106501 106600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 106601 106700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 106701 106800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 106801 106900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 106901 107000 edit






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96740" title="Llista d'asteroides (107001-108000)" nonfiltered="3551" processed="3532" dbindex="38864">
Llista d'asteroides del 107.001 al 108.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 107001 107100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 107101 107200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 107201 107300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 107301 107400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 107401 107500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 107501 107600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 107601 107700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 107701 107800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 107801 107900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 107901 108000 edit






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96741" title="Llista d'asteroides (108001-109000)" nonfiltered="3552" processed="3533" dbindex="38865">
Llista d'asteroides del 108.001 al 109.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 108001 108100 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 108101 108200 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 108201 108300 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 108301 108400 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 108401 108500 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 108501 108600 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 108601 108700 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 108701 108800 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 108801 108900 edit

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 108901 109000 edit










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96743" title="Llista d'asteroides (109001-110000)" nonfiltered="3553" processed="3534" dbindex="38867">
Llista d'asteroides del 109.001 al 110.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 109001 109100 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 109101 109200 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 109201 109300 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 109301 109400 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 109401 109500 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 109501 109600 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 109601 109700 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 109701 109800 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 109801 109900 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 109901 110000 edita










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96744" title="Llista d'asteroides (110001-111000)" nonfiltered="3554" processed="3535" dbindex="38868">
Llista d'asteroides del 110.001 al 111.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 110001 110100 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 110101 110200 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 110201 110300 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 110301 110400 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 110401 110500 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 110501 110600 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 110601 110700 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 110701 110800 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 110801 110900 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 110901 111000 edita










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96746" title="Llista d'asteroides (111001-112000)" nonfiltered="3555" processed="3536" dbindex="38869">
Llista d'asteroides del 111.001 al 112.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 111001 111100 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 111101 111200 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 111201 111300 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 111301 111400 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 111401 111500 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 111501 111600 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 111601 111700 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 111701 111800 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 111801 111900 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 111901 112000 edita






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96747" title="Llista d'asteroides (112001-113000)" nonfiltered="3556" processed="3537" dbindex="38870">
Llista d'asteroides del 112.001 al 113.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 112001 112100 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 112101 112200 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 112201 112300 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 112301 112400 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 112401 112500 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 112501 112600 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 112601 112700 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 112701 112800 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 112801 112900 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 112901 113000 edita










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96748" title="Llista d'asteroides (113001-114000)" nonfiltered="3557" processed="3538" dbindex="38871">
Llista d'asteroides del 113.001 al 114.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 113001 113100 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 113101 113200 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 113201 113300 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 113301 113400 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 113401 113500 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 113501 113600 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 113601 113700 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 113701 113800 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 113801 113900 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 113901 114000 edita










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96749" title="Jusquam" nonfiltered="3558" processed="3539" dbindex="38872">

Jusquam o Jusquam negre (Hyoscyamus niger) dins de la famlia Solanaceae.
Tamb se l'anomena herba boja pels seus efectes txics. 
En castell Beleo Negro.

L'etimologia d'Hyoscyamus, el nom cientfic de la planta, prov del grec byos (porc) i Kyamos (fava), per no se sap el perqu d'aquest nom. "Beleo negro" t varies teories de procedncia, i una d'elles diu que prov del Du Galo Belenos, en el qual es trobava consagrada aquesta planta, amb la qual enverinaven les fletxes.

Precisament Pilsen (Plze  en txec) deriva etimolgicament del nom d'aquesta planta.

s una planta verinosa per amb efectes anestsics i psicoactiva 

Hbitat.
D'origen eurasitic, on creix silvestre per molt poc comuna, actualment est estesa a tots els continents.
Principalment a zones d'Europa central, frica septentrional i a sia occidental.
La distribuci al principat se centra als Pirineus i t. ruscnic, catalandic N-C auso-segric i sicric. 

s una planta ruderal i nitrfila: Es caracteritza per la seva afinitat per medis rics en elements nitrogenats solubles (sals amniques, nitrats, etc. ) i en zones lligades a l'activitat humana o ramadera. s molt freqent trobar-la als marges dels camins, solars, corrals, llocs amb escombreries, murs i parets de zones habitades, coves... 

Descripci.
La forma vital s bsicament biennal. Sol fer entre 40-100 cm. d'alada. T una rel fusiforme, i una tija cilndrica, blanquinosa per dins i amb vellositats suaus i enganxoses per fora. Les fulles sn grans, alternes, dentades i agudes, de color verd pllid i amb pls. Les fulles inferiors sn rosetes i peciolades, en canvi les superiors sn ssils. El limbe s ms o menys ovalat i allarga (fins a 20 x 12 cm.), normalment pinnatfid amb lbuls triangulars i aguts. 

Format per un ovari que fructifica en una cpsula dehiscent per mitj d'una tapa, el pixidi, d'1-1,5cm. Les inflorescncies sn cimoses, folioses, amb brctees semblants a les fulles i flors sssils, en grups espiciformes. La flor s pentmera, amb un calze urceolat i tubular de fins a 1,5 cm. de longitud, acrescent, i acabat amb 5 dents triangulars. La corolla, de 2-3cm. de dimetre, s lleugerament zigomorfa, degut a que els dos ptals inferiors sn una mica ms llargs i estan ms separats que la resta. Tamb s tubulosa i de color violeta marrons a la base, s'obre mpliament per dalt amb 5 lbuls amples, arrodonits i una mica emarginats, de color groc-ocre, plens de venes reticulades de color violeta. La seva floraci s al maig - setembre.

L'androceu est format 5 estams insertats al tub de la corolla i fusionats a ella, amb anteres violetes. El gineceu s sper. El fruit en forma de cpsula cont les llavors, molt nombroses, petites i de color marr. Quan el fruit madura, s'obre transversalment i deixa caure les llavors. Comencen a aparixer entre juliol - octubre (desembre).

La part utilitzada (droga) sn les seves fulles i llavors. s important destacar que les fulles del segon any de la planta sn ms efectives que les del primer.

Com a principis actius cont molts alcaloides (escopolamina, hiosciamina i hioscina, apoatropina, tropina, escopina i escopolina), flavones, vitamina C, sters, tropanol, sals potssiques, i tanins.

Usos.
Histricament es combinava amb d'altres solancies com la belladona, mandrgora i herba queixalera (Datura stramonium) per fer pocions mgiques d'efectes allucingens o s'utilitzava la planta sola com anestsic (en la medicina rab). 

Fins que ho va prohibir la llei bavaresa de 1516 sobre la puresa de la cervesa, s'havia emprat el jusquam per aromatitzar les cerveses tipus pilsen.

S'utilitza en homeopatia com a calmant.

Tambs s'utilitza com a antiasmtic, espasmoltic, analgsic d'acci local, sedant del sistema nervis...

Es ven en productes com: Atroplex, Espacil, Norilgan, Phenaphen, Pridonnal, Raubalgina, etc.

Les preparacions casolanes d'aquesta planta no sn recomanades si no s amb preinscripci mdica.

Existeixen altres preparacions clssiques com l'oli de jusquam.

Les seves fulles fresques s'apliquen exteriorment en tumors i lceres; mentre que un cop seques, es recomana fumar-les en forma de cigarrets per les malalties de pit.

Bullides amb llet, se suposa que calmen els dolors reumtics crnics.

En la medicina moderna, els alcaloides de l'herba boja tenen aplicacions similars a les de l'atropina i altres especialitats com el tractament preventiu en casos d'asma bronquial i per reduir la secreci excessiva del tracte respiratori durant l'anestesia per inhalaci.

Acci farmacolgica:Igual que l'atropina, la hiosciamina i la hioscina, en dosis baixes, bloquegen els receptors de l'acetilcolina deprimint els impulsos a les terminals nervioses; mentre que en dosis elevades, provoquen una estimulaci abans de la depressi. A dosis elevades es converteix en narctic. Els alcaloides li proporcionen una acci anticolinrgica, actuant com espasmoltics, antiasmtics, antisecretor, midritic i analgsic local. Tamb t una acci sedant sobre el sistema nervis central, pel qual s'utilitza en la malaltia de Parkinson.

Toxicitat.
La escopolamina, un alcaloide que s'obt de la Hyoscyamus niger, pot canviar la conducta d'alg sense el seu consentiment o portar-lo a un mn de fantasia i vols mgics. Per aix aquesta droga formava part del mn mgic medieval, per tamb ha format part del mn de la criminalitat i la tortura poltica. L'escapolamina s la responsable de la midriasi o dilataci de la pupilla.

Curiositats.

Antigament formava part, junt amb la belladona i la mandrgora, de la pomada que s'untaven les bruixes amb el pal de l'escombra, als seus genitals, per experimentar allucinacions i "volar".
En pobles primitius s'utilitzava com afrodisac sent el principal component dels "filtres d'amor". ;
L'ltim segle abans de Crist la reina Cleopatra utilitzava extractes d'Hyoscyamus niger, que cont atropina, per dilatar-se les pupilles i aix semblar ms atractives davant els seus enemics poltics masculins. ;

Enllaos externs.
http://www.erowid.org/plants/henbane/henbane.shtml;
 Hyoscyamus albus ;
 Hyoscyamus niger ;
 Hyoscyamus niger ;
 Hyoscyamus niger ;
 Hyoscyamus niger ;
 Hyoscyamus niger ;
 Hyoscyamus niger ;
 Hyoscyamus niger ;
 Hyoscyamus niger ;
 Hyoscyamus niger ;
 Hyoscyamus niger ;

Referncies bibliogrfiques.
 De Bols O, Vigo J, Masalles R.M, Ninot J.M. Flora manual dels Pasos Catalans, Prtic. Segona Edici, 1993. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96750" title="Llista d'asteroides (114001-115000)" nonfiltered="3559" processed="3540" dbindex="38873">
Llista d'asteroides del 114.001 al 115.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 114001 114100 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 114101 114200 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 114201 114300 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 114301 114400 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 114401 114500 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 114501 114600 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 114601 114700 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 114701 114800 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 114801 114900 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 114901 115000 edita






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96751" title="Llista d'asteroides (115001-116000)" nonfiltered="3560" processed="3541" dbindex="38874">
Llista d'asteroides del 115.001 al 116.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 115001 115100 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 115101 115200 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 115201 115300 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 115301 115400 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 115401 115500 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 115501 115600 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 115601 115700 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 115701 115800 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 115801 115900 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 115901 116000 edita






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96752" title="Llista d'asteroides (116001-117000)" nonfiltered="3561" processed="3542" dbindex="38875">
Llista d'asteroides del 116.001 al 117.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 116001 116100 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 116101 116200 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 116201 116300 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 116301 116400 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 116401 116500 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 116501 116600 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 116601 116700 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 116701 116800 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 116801 116900 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 116901 117000 edita










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96753" title="Llista d'asteroides (117001-118000)" nonfiltered="3562" processed="3543" dbindex="38876">
Llista d'asteroides del 117.001 al 118.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 117001 117100 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 117101 117200 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 117201 117300 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 117301 117400 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 117401 117500 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 117501 117600 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 117601 117700 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 117701 117800 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 117801 117900 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 117901 118000 edita








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96754" title="Escola del Treball de Barcelona" nonfiltered="3563" processed="3544" dbindex="38877">

L'IES Escola del Treball de Barcelona s un institut d'educaci secundria de Barcelona.

L'orgen de l'Escola del Treball.
Els orgens de l'escola se situen al segle XIX durant l'poca de la industrialitzaci a Catalunya. La seva creaci respon a la necessitat de preparar obrers qualificats per fer front a la competncia europea i als nous reptes d'aquell despertar industrial.

Barcelona, capdavantera en la industrialitzaci d'Espanya, havia d'estar al nivell dels mercats europeus si volia ser competitiva. I havia de mantenir-s'hi tot aconseguint la promoci professional en tots els nivells de la producci.

L'any 1868, la Diputaci Provincial de Barcelona, pionera dels ensenyaments tecnico-professionals, a partir d'un projecte de Ramon Manjarrs de Bofarull (director aleshores de l'Escola d'Enginyers), crea una instituci d'ensenyament obrer al recinte de la Universitat Industrial.

Aquest projecte va comenar a funcionar el 24 d'abril de 1873 com a Escola Lliure Provincial d'Arts i Oficis i les classes eres impartides pels mateixos professors que feien classe a la Universitat Industrial.

Rpidament, i fruit de la demanda industrial, es va fer veure que era necessria l'especialitzaci dels ensenyaments que en aquell moment s'impartien a l'Escola; aix, es van crear seccions que desprs serien bsiques en la histria de l'ensenyament tecnicoprofessional:
Teixits (1875);
Tintoreria (1879);
Calderes i mquines de vapor (1889);
Construcci civil (1892);
Electricitat (1899);
Automobilisme (1907);

La conscienciaci, des dels mbits poltics i culturals, de la necessitat d'impulsar ms enll els ensenyaments tcnics i professionals va fer que el 1913 Josep Puig i Cadafalch (llavors diputat a Corts per Barcelona i desprs President de la Mancomunitat) formuls un projecte de reestructuraci que transformava aquella primitiva escola i en fundava una de nova. Era una escola de primer grau per a obrers a l'antiga fabrica txtil de can Batll, que s'anomenar Escola Elemental del Treball i de la qual ser director Paul Castells.

L'inauguraci de l'escola.
L'escola com a tal va ser inaugurada oficialment el dia 29 de maig de 1914 en una sessi solemne presidida pel president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba.

L'any de la fundaci, la matriculaci global fou de 249 alumnes que es distribuen entre manyans de mquines, fonedors i modelistes, electricistes, operaris txtils, operaris de la indstria qumica, fusters, paletes, calderers, planxistes i fumisters.
Els requisits de matriculaci aquell curs eren les segents:
Tenir 14 anys; saber llegir i escriure i conixer les quatre regles fonamentals de l'aritmtica.
Ser obrer d'ofici; justificant aquest requisit per mitj d'un certificat ems per un taller o una societat obrera.
Pagar 5 pessetes de matrcula i 2,50 pessetes de plissa.
Si algun alumne abandons o abandonava l'ofici podia ser convidat a deixar els estudis.

La matrcula va augmentar rpidament i el 1923 ja tenia ms de 800 alumnes. Aquell mateix any s'acorda anomenar l'escola amb el nom actual: Escola del Treball.

En aquella poca, malgrat la prdua dels mercats colonials, la indstria catalana va anar experimentant un avan en el despertar industrial. Aix feu necessari impulsar una cultura industrial. Segons l'historiador i economista J. Nadal, l'any 1900 ms de la meitat dels barcelonins no sabien ni llegir ni escriure i estaven, doncs, poc preparats per treballar en la indstria moderna. I s aqu on se situa la importncia del naixement d'una escola no noms lligada al seu temps histric sin tamb pionera a Catalunya en la formaci de futurs operaris i mestres industrials.

La pedagogia que s'aplicava a l'escola (la mateixa que la Mancomunitat va establir en les seves escoles) era l'aconsellada pels congressos de pedagogia d'arreu del mn i que es caracteritzava per:
Defugir del verbalisme.
Implantar un mtode intutiu i experimental.
Organitzar els ensenyaments d'acord amb un pla cclic que avanava progressivament.

La direcci de Rafael Campalans.
Amb la direcci de Rafael Campalans (poltic, intellectual i pedagog) s quan l'escola viu un dels moments ms lgids. Figura impulsora i emblemtica d'una etapa histrica, Campalans va ser director de l'Escola des del 1922 fins a l'arribada de la dictadura de Primo de Rivera, l'any segent.  

Durant la seva direcci s'amplia l'escola per donar cabuda a un major nombre d'alumnes: s'aixequen dos pisos a la banda esquerra de l'edifici central i, un ms a l'edifici de fusteria. Les obres deixen lloc, dins l'edifici central, a la biblioteca i a la direcci.

Campalans va impulsar tamb cicles de conferncies que van constituir llavors una experincia nica en el mn de l'ensenyament. 

Durant l'any 1923, personalitats representatives d'aquell moment com ara Albert Einstein, Francesc Layret, Josep Carner, Josep Puig i Cadafalch i Rosa Sensat van dictar un cicle de conferncies i van fer diversos cursets.

En acabar el curs 1924-1925 va visitar l'escola el rei Alfons XIII, donant una idea de la importncia del centre dintre del panorama de les escoles professionals del moment.

Amb l'arribada de la Segona Repblica espanyola, l'escola, coneguda en aquells dies com la Universitat del Poble, aconsegueix tenir un programa educatiu que, per primera vegada a la histria del pas, considerava l'ensenyament una necessitat prioritria.

S'implantava la coeducaci i el lacisme a l'ensenyament, es reconeixien les cultures i les llenges nacionals i s'impulsava una important renovaci pedaggica i metodolgica.

Guerra civil i franquisme.
Durant la Guerra Civil espanyola i la posterior dictadura del general Franco, l'escola es va moure primer dintre de la dificultat de continuar impartint classes durant el conflicte bllic i desprs, dintre de l'obligatorietat de seguir una poltica pedaggica i uns plans d'estudis que defugien el carcter propi i diferencial del centre.

Malgrat tot, l'Escola del Treball continuava essent un centre tcnico-professional amb tradici i vocaci de prestigi de la qual era director en Pedro Brosa i Piera.

Aleshores, la durada dels estudis per obtenir el ttol de Mestre Industrial era de:
Dos cursos de preaprenentatge (de 12 a 14 anys) en qu es feien 6 hores diries de classe (prviament s'havia de fer una prova d'accs).
Tres cursos d'aprenentatge per al grau d'oficialia industrial.
Dos cursos de mestratge industrial.

La major part dels alumnes treballaven a la indstria i assistien a les classes de 7 a 9 del vespre.

L'any 1945 se celebra a Madrid l'Exposici Nacional de Treballs d'alumnes d'Escoles Elementals del Treball i d'Arts i Oficis Artstics. L'Escola del Treball en va ser la principal protagonista.

Aquell curs 1945-46 hi havia matriculats uns 4.000 alumnes, prova del creixement accelerat condicionat per la demanda dels empresaris. En aquell moment, haver estat alumne de l'Escola del Treball era garantia de bona formaci, professionalitat i rendiment. 

Per tal d'obtenir impressions directes del bon funcionament de l'escola, el Cap d'Estat, el general Franco, visita el centre l'any 1949 i inaugura l'exposici de treballs fets pels alumnes que, tradicionalment, s'exposaven en acabar cada curs.

Anys desprs, durant 1955, neix la Ley de Formacin Profesional Industrial i l'escola s'ajusta a la nova ordenaci oferint els estudis d'Oficialia Industrial i de Mestria Industrial.

El curs 1960-61, per tal d'augmentar la capacitat del centre, es va establir el rgim d'ensenyament dirn, una modalitat que no tenia tradici a Barcelona.

Durant l'any 1963 finalitza la construcci de l'edifici nou d'uns 6.000 m2 de superfcie (l'actual escola d'Arts i Oficis), que va ser finanat en un 60% pel Ministerio de Educacin i en un 40% per la Diputaci de Barcelona. El 26 de juny de 1963 el Cap d'Estat, Francisco Franco, inaugura aquests nous locals.

L'arribada de la democrcia.
L'any  1975 es va iniciar un nou perode en el desenvolupament del centre. La Diputaci de Barcelona va signar un conveni amb el Ministerio de Educacin y Ciencia en virtut del qual el ministeri prendria cura dels aspectes docents i en cobriria les despeses i la Diputaci es reservava el manteniment dels edificis i installacions de la seva propietat. Aix doncs, es va crear un Patronat amb competncies compartides entre les dues institucions i l'escola es va convertir en un Institut Politcnic de Formaci Professional.

Temps desprs, l'any 1984, la Diputaci va crear el nou Centre d'Arts i Oficis, autnom de l'Escola del Treball. s tamb durant aquesta poca que la Sra. Rosa Pascual dna 5 milions de pessetes per crear uns tallers d'electrnica que avui dia porten el seu nom.

Per qestions de competncies autonmiques en matria d'ensenyament, el 21 de febrer de 1984, el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya va signar un conveni d'actualitzaci amb la Diputaci de Barcelona, un ens que ha estat molt lligat al centre des de la seva naixena. Finalment, el 31 de desembre de 1994, els dos ens pblics van signar un conveni pel qual es traspassaven totes les competncies de titularitat de l'institut a la Generalitat de Catalunya.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96755" title="Llista d'asteroides (118001-119000)" nonfiltered="3564" processed="3545" dbindex="38878">
Llista d'asteroides del 118.001 al 119.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 118001 118100 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 118101 118200 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 118201 118300 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 118301 118400 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 118401 118500 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 118501 118600 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 118601 118700 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 118701 118800 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 118801 118900 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 118901 119000 edita






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96757" title="Llista d'asteroides (119001-120000)" nonfiltered="3565" processed="3546" dbindex="38880">
Llista d'asteroides del 119.001 al 120.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 119001 119100 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 119101 119200 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 119201 119300 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 119301 119400 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 119401 119500 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 119501 119600 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 119601 119700 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 119701 119800 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 119801 119900 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 119901 120000 edita






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96758" title="Llista d'asteroides (120001-121000)" nonfiltered="3566" processed="3547" dbindex="38881">
Llista d'asteroides del 120.001 al 121.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 120001 120100 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 120101 120200 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 120201 120300 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 120301 120400 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 120401 120500 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 120501 120600 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 120601 120700 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 120701 120800 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 120801 120900 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 120901 121000 edita






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96759" title="Llista d'asteroides (121001-122000)" nonfiltered="3567" processed="3548" dbindex="38882">
Llista d'asteroides del 121.001 al 122.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 121001 121100 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 121101 121200 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 121201 121300 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 121301 121400 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 121401 121500 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 121501 121600 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 121601 121700 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 121701 121800 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 121801 121900 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 121901 122000 edita






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96760" title="Llista d'asteroides (122001-123000)" nonfiltered="3568" processed="3549" dbindex="38883">
Llista d'asteroides del 122.001 al 123.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 122001 122100 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 122101 122200 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 122201 122300 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 122301 122400 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 122401 122500 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 122501 122600 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 122601 122700 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 122701 122800 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 122801 122900 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 122901 123000 edita










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96761" title="Llista d'asteroides (123001-124000)" nonfiltered="3569" processed="3550" dbindex="38884">
Llista d'asteroides del 123.001 al 124.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 123001 123100 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 123101 123200 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 123201 123300 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 123301 123400 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 123401 123500 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 123501 123600 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 123601 123700 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 123701 123800 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 123801 123900 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 123901 124000 edita






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96762" title="Llista d'asteroides (124001-125000)" nonfiltered="3570" processed="3551" dbindex="38885">
Llista d'asteroides del 124.001 al 125.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 124001 124100 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 124101 124200 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 124201 124300 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 124301 124400 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 124401 124500 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 124501 124600 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 124601 124700 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 124701 124800 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 124801 124900 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 124901 125000 edita










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96763" title="Llista d'asteroides (125001-126000)" nonfiltered="3571" processed="3552" dbindex="38886">
Llista d'asteroides del 125.001 al 126.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 125001 125100 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 125101 125200 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 125201 125300 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 125301 125400 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 125401 125500 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 125501 125600 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 125601 125700 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 125701 125800 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 125801 125900 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 125901 126000 edita






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96764" title="Llista d'asteroides (126001-127000)" nonfiltered="3572" processed="3553" dbindex="38887">
Llista d'asteroides del 126.001 al 127.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 126001 126100 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 126101 126200 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 126201 126300 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 126301 126400 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 126401 126500 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 126501 126600 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 126601 126700 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 126701 126800 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 126801 126900 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 126901 127000 edita










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96766" title="Llista d'asteroides (127001-128000)" nonfiltered="3573" processed="3554" dbindex="38888">
Llista d'asteroides del 127.001 al 128.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 127001 127100 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 127101 127200 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 127201 127300 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 127301 127400 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 127401 127500 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 127501 127600 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 127601 127700 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 127701 127800 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 127801 127900 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 127901 128000 edita






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96767" title="Llista d'asteroides (128001-129000)" nonfiltered="3574" processed="3555" dbindex="38889">
Llista d'asteroides del 128.001 al 129.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 128001 128100 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 128101 128200 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 128201 128300 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 128301 128400 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 128401 128500 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 128501 128600 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 128601 128700 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 128701 128800 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 128801 128900 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 128901 129000 edita






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96768" title="Llista d'asteroides (129001-130000)" nonfiltered="3575" processed="3556" dbindex="38890">
Llista d'asteroides del 129.001 al 130.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 129001 129100 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 129101 129200 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 129201 129300 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 129301 129400 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 129401 129500 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 129501 129600 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 129601 129700 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 129701 129800 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 129801 129900 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 129901 130000 edita






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96769" title="Llista d'asteroides (130001-131000)" nonfiltered="3576" processed="3557" dbindex="38891">
Llista d'asteroides del 130.001 al 131.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 130001 130100 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 130101 130200 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 130201 130300 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 130301 130400 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 130401 130500 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 130501 130600 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 130601 130700 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 130701 130800 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 130801 130900 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 130901 131000 edita






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96770" title="Llista d'asteroides (131001-132000)" nonfiltered="3577" processed="3558" dbindex="38892">
Llista d'asteroides del 131.001 al 132.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 131001 131100 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 131101 131200 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 131201 131300 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 131301 131400 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 131401 131500 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 131501 131600 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 131601 131700 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 131701 131800 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 131801 131900 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 131901 132000 edita






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96771" title="Llista d'asteroides (132001-133000)" nonfiltered="3578" processed="3559" dbindex="38893">
Llista d'asteroides del 132.001 al 133.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 132001 132100 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 132101 132200 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 132201 132300 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 132301 132400 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 132401 132500 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 132501 132600 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 132601 132700 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 132701 132800 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 132801 132900 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 132901 133000 edita










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96773" title="Llista d'asteroides (133001-134000)" nonfiltered="3579" processed="3560" dbindex="38894">
Llista d'asteroides del 133.001 al 134.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 133001 133100 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 133101 133200 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 133201 133300 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 133301 133400 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 133401 133500 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 133501 133600 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 133601 133700 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 133701 133800 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 133801 133900 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 133901 134000 edita






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96774" title="Llista d'asteroides (134001-135000)" nonfiltered="3580" processed="3561" dbindex="38895">
Llista d'asteroides del 134.001 al 135.000, amb data de descoberta i desobridor. s un fragment de la llista d'asteroides completa. Als asteroides se'ls dna un numero quan es confirma la seva rbita, per tant apareixen llistats aproximadament segons la data de descobriment.




! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="001"| 134001 134100 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="101"| 134101 134200 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="201"| 134201 134300 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="301"| 134301 134400 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="401"| 134401 134500 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="501"| 134501 134600 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="601"| 134601 134700 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="701"| 134701 134800 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="801"| 134801 134900 edita

! colspan="5" style="background-color:silver;text-align:center;" id="901"| 134901 135000 edita









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96776" title="Llista d'asteroides/77001?77100" nonfiltered="3581" processed="3562" dbindex="38896">

|-
| 77001 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77002 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77003 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77004 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77005 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77006 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77007 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77008 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77009 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77010 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77011 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77012 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77013 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77014 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77015 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77016 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77017 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77018 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77019 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77020 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77021 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77022 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77023 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77024 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77025 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77026 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77027 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77028 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77029 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77030 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77031 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77032 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77033 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77034 - ||  || 5 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77035 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77036 - ||  || 14 de febrer, 2001 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 77037 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Oaxaca || J. M. Roe
|-
| 77038 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 77039 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Kle  || Kle 
|-
| 77040 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77041 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77042 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77043 - ||  || 15 de febrer, 2001 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 77044 - ||  || 15 de febrer, 2001 || La Palma || La Palma
|-
| 77045 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77046 - ||  || 3 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77047 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77048 - ||  || 12 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77049 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 77050 - || 2001 DB || 16 de febrer, 2001 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 77051 - || 2001 DL || 16 de febrer, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 77052 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 77053 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 77054 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 77055 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77056 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77057 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77058 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77059 - ||  || 20 de febrer, 2001 || Oaxaca || J. M. Roe
|-
| 77060 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77061 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77062 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77063 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77064 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77065 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77066 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77067 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77068 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77069 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77070 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77071 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77072 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77073 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77074 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77075 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77076 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77077 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77078 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77079 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77080 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77081 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77082 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77083 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77084 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77085 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77086 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77087 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77088 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77089 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77090 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77091 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77092 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77093 - ||  || 20 de febrer, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77094 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77095 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77096 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77097 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77098 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 77099 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77100 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96777" title="Llista d'asteroides/77101?77200" nonfiltered="3582" processed="3563" dbindex="38897">

|-
| 77101 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77102 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77103 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77104 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77105 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77106 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77107 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77108 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77109 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77110 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77111 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77112 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77113 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77114 - ||  || 20 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77115 - ||  || 20 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77116 - ||  || 20 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77117 - ||  || 20 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77118 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77119 - ||  || 26 de febrer, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 77120 - ||  || 26 de febrer, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 77121 - ||  || 24 de febrer, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77122 - ||  || 24 de febrer, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77123 - ||  || 27 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 77124 - ||  || 27 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 77125 - ||  || 27 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 77126 - ||  || 21 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 77127 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77128 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77129 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77130 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77131 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77132 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77133 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77134 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 77135 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77136 - ||  || 26 de febrer, 2001 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 77137 - ||  || 20 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 77138 - || 2001 EN || 2 de mar, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 77139 - || 2001 EY || 1 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77140 - ||  || 1 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77141 - ||  || 1 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77142 - ||  || 1 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77143 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77144 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77145 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77146 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77147 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77148 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77149 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77150 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77151 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77152 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77153 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77154 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77155 - ||  || 2 de mar, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 77156 - ||  || 2 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77157 - ||  || 2 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77158 - ||  || 15 de mar, 2001 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 77159 - ||  || 15 de mar, 2001 || Marxuquera || Marxuquera
|-
| 77160 - ||  || 13 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77161 - ||  || 14 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77162 - ||  || 15 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77163 - ||  || 15 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77164 - ||  || 15 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77165 - ||  || 15 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77166 - ||  || 15 de mar, 2001 || Needville || Needville
|-
| 77167 - ||  || 15 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77168 - ||  || 15 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77169 - ||  || 15 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 77170 - ||  || 15 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77171 - ||  || 4 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77172 - ||  || 14 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77173 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77174 - || 2001 FW || 17 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77175 - ||  || 19 de mar, 2001 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 77176 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77177 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77178 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77179 - ||  || 19 de mar, 2001 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 77180 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77181 - ||  || 16 de mar, 2001 || Needville || Needville
|-
| 77182 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77183 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77184 - ||  || 20 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77185 Cherryh ||  || 20 de mar, 2001 || Needville || D. Wells, A. Cruz
|-
| 77186 - ||  || 20 de mar, 2001 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 77187 - ||  || 22 de mar, 2001 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 77188 - ||  || 22 de mar, 2001 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 77189 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77190 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77191 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77192 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77193 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77194 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77195 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77196 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77197 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77198 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77199 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77200 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96778" title="Llista d'asteroides/77201?77300" nonfiltered="3583" processed="3564" dbindex="38898">

|-
| 77201 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77202 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77203 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77204 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77205 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77206 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77207 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77208 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77209 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77210 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77211 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77212 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77213 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77214 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77215 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77216 - ||  || 17 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77217 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77218 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77219 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77220 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77221 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77222 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77223 - ||  || 18 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77224 - ||  || 22 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 77225 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77226 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77227 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77228 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77229 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77230 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77231 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77232 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77233 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77234 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77235 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77236 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77237 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77238 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77239 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77240 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77241 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77242 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77243 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77244 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77245 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77246 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77247 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77248 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77249 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77250 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77251 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77252 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77253 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77254 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77255 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77256 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77257 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77258 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77259 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77260 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77261 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77262 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77263 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77264 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77265 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77266 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77267 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77268 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77269 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77270 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77271 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77272 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77273 - ||  || 21 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77274 - ||  || 21 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77275 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77276 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77277 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77278 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77279 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77280 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77281 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77282 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77283 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77284 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77285 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77286 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77287 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77288 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77289 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77290 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77291 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77292 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77293 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77294 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77295 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77296 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77297 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77298 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77299 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77300 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96779" title="Llista d'asteroides/77301?77400" nonfiltered="3584" processed="3565" dbindex="38899">

|-
| 77301 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77302 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77303 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77304 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77305 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77306 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77307 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77308 - ||  || 21 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77309 - ||  || 21 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77310 - ||  || 23 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77311 - ||  || 23 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77312 - ||  || 23 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77313 - ||  || 23 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77314 - ||  || 23 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77315 - ||  || 23 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77316 - ||  || 23 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77317 - ||  || 24 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77318 - ||  || 27 de mar, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 77319 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77320 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77321 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77322 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77323 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77324 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77325 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77326 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77327 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77328 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77329 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77330 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77331 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77332 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77333 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77334 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77335 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77336 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77337 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77338 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77339 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77340 - ||  || 17 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77341 - ||  || 17 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77342 - ||  || 17 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77343 - ||  || 17 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 77344 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77345 - ||  || 18 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77346 - ||  || 18 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 77347 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77348 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77349 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77350 - ||  || 20 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77351 - ||  || 27 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 77352 - ||  || 27 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 77353 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77354 - ||  || 23 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77355 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77356 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77357 - ||  || 26 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 77358 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77359 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77360 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77361 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77362 - ||  || 29 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77363 - ||  || 31 de mar, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 77364 - ||  || 31 de mar, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 77365 - ||  || 20 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 77366 - ||  || 20 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77367 - ||  || 20 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77368 - ||  || 20 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77369 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77370 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77371 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77372 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77373 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77374 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77375 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77376 - ||  || 21 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77377 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77378 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77379 - ||  || 21 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77380 - ||  || 21 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77381 - ||  || 23 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77382 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77383 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77384 - ||  || 23 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77385 - ||  || 24 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77386 - ||  || 24 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77387 - ||  || 24 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77388 - ||  || 24 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77389 - ||  || 24 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77390 - ||  || 24 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77391 - ||  || 24 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77392 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77393 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77394 - ||  || 29 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77395 - ||  || 29 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77396 - ||  || 29 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77397 - ||  || 29 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77398 - ||  || 29 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77399 - ||  || 29 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77400 - ||  || 31 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96780" title="Llista d'asteroides/77401?77500" nonfiltered="3585" processed="3566" dbindex="38900">

|-
| 77401 - ||  || 18 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77402 - ||  || 22 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 77403 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77404 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77405 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77406 - ||  || 24 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77407 - ||  || 24 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77408 - ||  || 24 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77409 - ||  || 24 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77410 - ||  || 24 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77411 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77412 - ||  || 31 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77413 - ||  || 31 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77414 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77415 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77416 - ||  || 20 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77417 - ||  || 20 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77418 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77419 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77420 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77421 - || 2001 GB || 1 d'abril, 2001 || Olathe || L. Robinson
|-
| 77422 - || 2001 GH || 1 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77423 - || 2001 GM || 1 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77424 - || 2001 GO || 1 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77425 - || 2001 GY || 13 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 77426 - ||  || 14 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77427 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77428 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77429 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77430 - ||  || 13 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 77431 - ||  || 14 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 77432 - ||  || 14 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 77433 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77434 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77435 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77436 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77437 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77438 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77439 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77440 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77441 Jouve || 2001 HU || 18 d'abril, 2001 || Saint-Vran || Saint-Vran
|-
| 77442 - ||  || 17 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77443 - ||  || 17 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77444 - ||  || 17 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77445 - ||  || 17 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77446 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77447 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77448 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77449 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 77450 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 77451 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 77452 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77453 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77454 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77455 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77456 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77457 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77458 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77459 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77460 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77461 - ||  || 21 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77462 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 77463 - ||  || 25 d'abril, 2001 || Powell || Powell
|-
| 77464 - ||  || 22 d'abril, 2001 || San Marcello || A. Boattini, L. Tesi
|-
| 77465 - ||  || 26 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77466 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77467 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77468 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77469 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 77470 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 77471 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77472 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77473 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77474 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77475 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77476 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77477 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77478 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77479 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77480 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77481 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77482 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77483 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 77484 - ||  || 26 d'abril, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 77485 - ||  || 28 d'abril, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 77486 - ||  || 28 d'abril, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 77487 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77488 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77489 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77490 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77491 - ||  || 29 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77492 - ||  || 29 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77493 - ||  || 29 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77494 - ||  || 29 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77495 - ||  || 29 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77496 - ||  || 29 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77497 - ||  || 29 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77498 - ||  || 30 d'abril, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 77499 - ||  || 26 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 77500 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96781" title="Llista d'asteroides/77501?77600" nonfiltered="3586" processed="3567" dbindex="38901">

|-
| 77501 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77502 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77503 - ||  || 17 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77504 - ||  || 17 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77505 - ||  || 17 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77506 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77507 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77508 - ||  || 19 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77509 - ||  || 19 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77510 - ||  || 21 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77511 - ||  || 21 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77512 - ||  || 21 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77513 - ||  || 21 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77514 - ||  || 21 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77515 - ||  || 22 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77516 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 77517 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77518 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77519 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77520 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77521 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77522 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77523 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77524 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77525 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77526 - ||  || 25 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77527 - ||  || 25 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77528 - ||  || 25 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77529 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77530 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77531 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77532 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77533 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 77534 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77535 - ||  || 26 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77536 - ||  || 26 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77537 - ||  || 26 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77538 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77539 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77540 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77541 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77542 - ||  || 30 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77543 - ||  || 25 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77544 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77545 - ||  || 12 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77546 - ||  || 11 de maig, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77547 - ||  || 15 de maig, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 77548 - ||  || 15 de maig, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77549 - ||  || 10 de maig, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77550 - ||  || 15 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77551 - ||  || 14 de maig, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 77552 - ||  || 15 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77553 - ||  || 15 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77554 - ||  || 15 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77555 - ||  || 15 de maig, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 77556 - ||  || 15 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77557 - ||  || 15 de maig, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77558 - ||  || 15 de maig, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77559 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77560 - ||  || 17 de maig, 2001 || Saji || Saji
|-
| 77561 - ||  || 16 de maig, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 77562 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77563 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77564 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77565 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77566 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77567 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77568 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77569 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77570 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77571 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77572 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77573 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77574 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77575 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77576 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77577 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77578 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77579 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77580 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77581 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77582 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77583 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77584 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77585 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77586 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77587 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77588 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77589 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77590 - ||  || 21 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77591 - ||  || 21 de maig, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 77592 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77593 - ||  || 22 de maig, 2001 || Ond ejov || P. Kunirk, P. Pravec
|-
| 77594 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77595 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77596 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77597 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77598 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77599 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77600 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96784" title="Llista d'asteroides/77601?77700" nonfiltered="3587" processed="3568" dbindex="38902">

|-
| 77601 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77602 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77603 - ||  || 21 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77604 - ||  || 21 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77605 - ||  || 21 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77606 - ||  || 21 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77607 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77608 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77609 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77610 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77611 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77612 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77613 - ||  || 21 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77614 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77615 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77616 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77617 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77618 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77619 - ||  || 23 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77620 - ||  || 23 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77621 - ||  || 25 de maig, 2001 || Ond ejov || P. Pravec, P. Kunirk
|-
| 77622 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77623 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77624 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77625 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77626 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77627 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77628 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77629 - ||  || 23 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77630 - ||  || 24 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77631 - ||  || 24 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77632 - ||  || 24 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77633 - ||  || 18 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77634 - ||  || 18 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77635 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77636 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77637 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77638 - ||  || 23 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77639 - ||  || 26 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77640 - ||  || 26 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77641 - ||  || 26 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77642 - ||  || 26 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77643 - ||  || 16 de maig, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77644 - ||  || 22 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77645 - ||  || 30 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77646 - ||  || 27 de maig, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77647 - ||  || 22 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77648 - ||  || 22 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77649 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77650 - ||  || 24 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77651 - ||  || 24 de maig, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77652 - ||  || 24 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77653 - ||  || 24 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77654 - ||  || 24 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77655 - ||  || 24 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77656 - ||  || 13 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77657 - ||  || 15 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77658 - ||  || 15 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77659 - ||  || 12 de juny, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 77660 - ||  || 15 de juny, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77661 - ||  || 15 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77662 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77663 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77664 - ||  || 12 de juny, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77665 - ||  || 12 de juny, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77666 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77667 - ||  || 15 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77668 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77669 - ||  || 23 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77670 - ||  || 27 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77671 - ||  || 23 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77672 - ||  || 28 de juny, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77673 - ||  || 25 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77674 - ||  || 25 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77675 - ||  || 28 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77676 - ||  || 28 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77677 - ||  || 16 de juny, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77678 - ||  || 20 de juny, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77679 - ||  || 20 de juny, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77680 - ||  || 27 de juny, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77681 - ||  || 27 de juny, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77682 - ||  || 29 de juny, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77683 - || 2001 NN || 9 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77684 - || 2001 NO || 9 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77685 - ||  || 13 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77686 - ||  || 13 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77687 - ||  || 13 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77688 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77689 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77690 - ||  || 13 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77691 - ||  || 13 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77692 - ||  || 13 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77693 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77694 - ||  || 12 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77695 - ||  || 12 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77696 Patriciann ||  || 18 de juliol, 2001 || Nashville || R. Clingan
|-
| 77697 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 77698 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77699 - ||  || 18 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77700 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96785" title="Llista d'asteroides/77701?77800" nonfiltered="3588" processed="3569" dbindex="38903">

|-
| 77701 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77702 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77703 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77704 - ||  || 18 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77705 - ||  || 18 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77706 - ||  || 18 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77707 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77708 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77709 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77710 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77711 - ||  || 23 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77712 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77713 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77714 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77715 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77716 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77717 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77718 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77719 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77720 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77721 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77722 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77723 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77724 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77725 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77726 - ||  || 23 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77727 - ||  || 24 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77728 - ||  || 25 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77729 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77730 - ||  || 18 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77731 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77732 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77733 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 77734 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77735 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77736 - ||  || 26 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77737 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77738 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77739 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77740 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77741 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77742 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 77743 - ||  || 23 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77744 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77745 - ||  || 30 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77746 - ||  || 31 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77747 - ||  || 31 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77748 - ||  || 18 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77749 - ||  || 8 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77750 - ||  || 8 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77751 - ||  || 9 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77752 - ||  || 9 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77753 - ||  || 8 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77754 - ||  || 9 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77755 Delmont ||  || 13 d'agost, 2001 || Vicques || Vicques
|-
| 77756 - ||  || 9 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77757 - ||  || 13 d'agost, 2001 || Uccle || T. Pauwels
|-
| 77758 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77759 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77760 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77761 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77762 - ||  || 14 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77763 - ||  || 15 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77764 - ||  || 3 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77765 - ||  || 7 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77766 - ||  || 14 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77767 - ||  || 13 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77768 - || 2001 QM || 16 d'agost, 2001 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 77769 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77770 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77771 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77772 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77773 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77774 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77775 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77776 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77777 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77778 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77779 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77780 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77781 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77782 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77783 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77784 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77785 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77786 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77787 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77788 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77789 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77790 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77791 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77792 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77793 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77794 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77795 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77796 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Oakley || C. Wolfe
|-
| 77797 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77798 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77799 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77800 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96786" title="Llista d'asteroides/77801?77900" nonfiltered="3589" processed="3570" dbindex="38904">

|-
| 77801 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77802 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77803 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77804 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77805 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77806 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77807 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77808 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77809 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77810 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77811 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77812 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77813 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77814 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77815 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77816 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77817 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77818 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77819 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77820 - ||  || 27 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77821 - ||  || 26 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77822 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 77823 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77824 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77825 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77826 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77827 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77828 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77829 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77830 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77831 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77832 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77833 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77834 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 77835 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77836 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77837 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77838 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77839 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77840 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77841 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77842 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77843 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77844 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77845 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77846 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77847 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77848 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77849 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77850 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77851 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77852 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77853 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77854 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77855 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77856 Noblitt ||  || 11 de setembre, 2001 || Oakley || Oakley
|-
| 77857 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77858 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77859 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77860 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77861 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77862 - ||  || 15 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77863 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 77864 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77865 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77866 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77867 - ||  || 14 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77868 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77869 - || 2001 SA || 16 de setembre, 2001 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 77870 MOTESS || 2001 SM || 16 de setembre, 2001 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 77871 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 77872 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77873 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77874 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77875 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77876 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77877 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77878 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77879 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77880 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77881 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77882 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77883 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77884 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77885 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77886 - ||  || 22 de setembre, 2001 || Farpoint || G. Hug
|-
| 77887 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77888 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77889 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77890 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77891 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77892 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77893 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77894 - ||  || 24 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77895 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77896 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77897 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77898 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77899 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77900 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96787" title="Llista d'asteroides/77901?78000" nonfiltered="3590" processed="3571" dbindex="38905">

|-
| 77901 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77902 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77903 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77904 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77905 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77906 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77907 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77908 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77909 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77910 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77911 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77912 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 77913 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77914 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77915 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77916 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 77917 - ||  || 23 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77918 - ||  || 25 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77919 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77920 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77921 - ||  || 15 de mar, 2002 || Ametlla de Mar || J. Nomen
|-
| 77922 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77923 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77924 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77925 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77926 - ||  || 12 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 77927 - ||  || 21 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77928 - ||  || 6 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77929 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 77930 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 77931 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77932 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77933 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77934 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 77935 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 77936 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 77937 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 77938 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77939 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77940 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77941 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 77942 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 77943 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77944 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77945 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77946 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77947 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77948 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77949 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77950 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77951 - ||  || 13 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 77952 - ||  || 13 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 77953 - ||  || 13 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 77954 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 77955 - ||  || 16 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77956 - ||  || 21 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 77957 - ||  || 16 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77958 - ||  || 21 d'abril, 2002 || Tebbutt || F. B. Zoltowski
|-
| 77959 - ||  || 29 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 77960 - ||  || 22 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77961 - ||  || 22 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77962 - ||  || 3 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 77963 - ||  || 4 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 77964 - ||  || 4 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 77965 - ||  || 1 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 77966 - ||  || 5 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 77967 - ||  || 5 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 77968 - ||  || 4 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 77969 - ||  || 6 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 77970 - ||  || 6 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77971 - ||  || 7 de maig, 2002 || Nogales || Tenagra II
|-
| 77972 - ||  || 2 de maig, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77973 - ||  || 6 de maig, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 77974 - ||  || 8 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 77975 - ||  || 7 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 77976 - ||  || 7 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 77977 - ||  || 8 de maig, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 77978 - ||  || 8 de maig, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 77979 - ||  || 9 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 77980 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77981 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77982 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77983 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77984 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77985 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77986 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77987 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77988 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77989 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77990 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77991 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77992 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77993 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77994 - ||  || 10 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 77995 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77996 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77997 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77998 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 77999 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78000 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96788" title="Llista d'asteroides/78001?78100" nonfiltered="3591" processed="3572" dbindex="38906">

|-
| 78001 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78002 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78003 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78004 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78005 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78006 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78007 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78008 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78009 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78010 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78011 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78012 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78013 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78014 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78015 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78016 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78017 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78018 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78019 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78020 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78021 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78022 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78023 - ||  || 7 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78024 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78025 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78026 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78027 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78028 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78029 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78030 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78031 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78032 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78033 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78034 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78035 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78036 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78037 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78038 - ||  || 10 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78039 - ||  || 10 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78040 - ||  || 13 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78041 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78042 - ||  || 15 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78043 - ||  || 15 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78044 - ||  || 11 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78045 - ||  || 5 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78046 - ||  || 5 de maig, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78047 - ||  || 6 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78048 - ||  || 7 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78049 - ||  || 7 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78050 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78051 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78052 - ||  || 9 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78053 - ||  || 9 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78054 - ||  || 10 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78055 - ||  || 15 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78056 - || 2002 KP || 16 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78057 - ||  || 16 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78058 - ||  || 18 de maig, 2002 || Fountain Hills || Fountain Hills
|-
| 78059 - ||  || 19 de maig, 2002 || Needville || Needville
|-
| 78060 - ||  || 17 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78061 - ||  || 16 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78062 - ||  || 23 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78063 - ||  || 29 de maig, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78064 - ||  || 16 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78065 - || 2002 LC || 1 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78066 - || 2002 LM || 1 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78067 - ||  || 2 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78068 - ||  || 4 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78069 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78070 - ||  || 6 de juny, 2002 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 78071 Vicent ||  || 1 de juny, 2002 || Pla D'Arguines || R. Ferrando
|-
| 78072 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78073 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78074 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78075 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78076 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78077 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78078 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78079 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78080 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78081 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78082 - ||  || 7 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78083 - ||  || 8 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78084 - ||  || 8 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78085 - ||  || 8 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78086 - ||  || 4 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78087 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78088 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78089 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78090 - ||  || 9 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78091 - ||  || 9 de juny, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78092 - ||  || 10 de juny, 2002 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 78093 - ||  || 8 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78094 - ||  || 10 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78095 - ||  || 5 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78096 - ||  || 8 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78097 - ||  || 9 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78098 - ||  || 10 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78099 - ||  || 12 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78100 - ||  || 10 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96789" title="Llista d'asteroides/78101?78200" nonfiltered="3592" processed="3573" dbindex="38907">

|-
| 78101 - ||  || 10 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78102 - ||  || 11 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78103 - ||  || 11 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78104 - ||  || 12 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78105 - ||  || 12 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78106 - ||  || 12 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78107 - ||  || 8 de juny, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78108 - ||  || 9 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78109 - ||  || 13 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78110 - || 2002 MD || 16 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78111 - ||  || 16 de juny, 2002 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 78112 - ||  || 17 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78113 - ||  || 17 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78114 - ||  || 22 de juny, 2002 || La Palma || La Palma
|-
| 78115 - ||  || 20 de juny, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 78116 - || 2002 NB || 1 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78117 - || 2002 NR || 4 de juliol, 2002 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 78118 Bharat || 2002 NT || 4 de juliol, 2002 || Goodricke-Pigott || V. Reddy
|-
| 78119 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78120 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78121 - ||  || 1 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78122 - ||  || 1 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78123 - ||  || 10 de juliol, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 78124 - ||  || 11 de juliol, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 78125 Salimbeni ||  || 11 de juliol, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 78126 - ||  || 3 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78127 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78128 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 78129 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78130 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78131 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78132 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78133 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78134 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78135 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78136 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78137 - ||  || 5 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78138 - ||  || 5 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78139 - ||  || 5 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78140 - ||  || 5 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78141 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 78142 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78143 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78144 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78145 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78146 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78147 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78148 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78149 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78150 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78151 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78152 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78153 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78154 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78155 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78156 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78157 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78158 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78159 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78160 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78161 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78162 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78163 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78164 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78165 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78166 - ||  || 6 de juliol, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78167 - ||  || 8 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78168 - ||  || 8 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78169 - ||  || 15 de juliol, 2002 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 78170 - ||  || 8 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78171 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78172 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78173 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78174 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78175 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78176 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78177 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78178 - ||  || 14 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78179 - ||  || 14 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78180 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78181 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78182 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78183 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78184 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78185 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78186 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78187 - ||  || 11 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78188 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78189 - ||  || 14 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78190 - ||  || 14 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78191 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78192 - ||  || 14 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78193 - ||  || 14 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78194 - ||  || 15 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78195 - ||  || 15 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78196 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78197 - ||  || 12 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78198 - ||  || 14 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78199 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78200 - ||  || 14 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96790" title="Symphonic metal" nonfiltered="3593" processed="3574" dbindex="38908">
Symphonic Metal es un terme emprat per descriure un estil musical de Metal que t elements Simfnics. Per tant, t elements de s similars a les simfonies de msica clssica europea. 
Aquest terme es refereix tant a un estil musical del Metal aix com a un nom que es dona a diferents subgneres d'altres gneres musicals, tenint les dues formes d'utilitzaci moltes variants.

El terme es pot referir a grups de Metal que afegeixen en la seva musicalitat la veu femenina i temes d'pera clssica per donar un sentit sonor de simfonia. 
Referint-se a d'altres generes de Metal, es tracta de grups que utilitzent temes clssics menors o temes operstics, constituint-se en grups amb un ampli ventall de components i utilitzant elements
clssics com l'Arpa, violins ...  o amb instruments recuperats de l'poca medieval.

 Metal Orquestral .
 Caracterstiques Musicals .
Metal Orquestral s un gnere (a vegades anomenat pera metal or simplement Symphonic Metal) que
t les seves arrels, principalment, al Death Metal, el Gothic Metal primerenc i al Power Metal i 
en la msica clssica.

El treball amb la guitarra i el baix sovint segueix el patr dels seus orgens Gtics o Death, sintentitzant altres estils metal de la guitarra. Generes que se solen sintetitzar inclouen Black Metal i Power Metal, i de vegades s'afegeixen elements de Rock. Aquests elements es combinen amb d'altres de msica clssica, creant canons amb una forta sensaci simfnica.

Els teclats tenen un rol important en aquest tipus de msica, i pot arribar a ser el centre on es focalitzen la resta d'instruments. Mentre que la resta d'instruments toquen parts simples, els teclats poden interpretar les parts ms complexes musicalment. Tocan de forma solista es poden utilitzar per interpretar les parts clssiques del tema. 
Alguns grups poden utilitzar orquestres als concerts en viu o gravacions per interpretar les parts que el teclat pot interpretar.

L'atmosfera tamb hih juga un paper important en les interpretacions, a vegades amb temes plens d'horror per evitar un sentiment d'alegria. Aquesta atmosfera es pot mantenir principalment amb el treball dels teclats.

Les lletres cobreixen un ampli ventall, basant-se principalment en temes fantstics, l'edat mitjana o agafant directament temes utilitzats per l'pera. Moltes vegades les lletres de les canons, igual que en el Gothic Metal, es poden conjuntar per crear un sol fil argumental per tot l'lbum (lbums conceptuals).

Les veus del gnere Metal Orquestral es basen principalment en les veus femenines i la imatge que projecten les seves cantants, combinat amb cantants masculins amb veus molt greus o guturals. Les vocalistes tendeixen a utilitzar un estil de veu Mezzo-Soprano en un estil operstic. Altres tipus de veus es poden utilitzar en les canons, encara que principalment s'utilitzen per realar la veu principal o com a efecte dins la can.

 Grups .
 Aesma Daeva;
 After Forever;
 Angtoria;
 Delain;
 Edenbridge;
 Epica;
 Haggard;
 Luca Turilli's Dreamquest;
 Midnight Agony;
 Moi dix Mois;
 Nightwish;
 Offertorium;
 Rain Fell Within;
 Rhapsody of Fire;
 Sirenia;
 Therion;
 Within Temptation;

 Subgneres Simfnics .
 Descripci .
El Metal Simfnic, respecte altres gneres del metal, inclou qualsevol grup que utilitza elements orquestrals, classics
o una utilitzaci del teclat per recrear sons orquestrals o de Gothic Metal. L'utilitzaci d'aspectes simfnics en diverses formes del Metal s'ha utilitzat durant anys, malgrat aix el Metal Simfnic noms es centra en l'utilitzaci extensa d'aspectes simfnics en la composici dels lbums.
Les bandes que noms utilitzen aquests elements de forma espordica estn enumerades dins altres estils.

 Symphonic Black Metal .
Symphonic black metal mant components similars als del melodic black metal, per fa una utilitzaci ms extensa dels teclats o d'instruments normalments utilitzats en la msica clssica. Tamb pot incloure grups que fan una intensa utilitzaci del teclat per generar l'atmosfera musical, com el Doom Metal o el Gothic Metal. Els aspectes simfnics d'aquest gnere solen formar part del grup, i s'utilitzen comunment durant tota la duraci de la can.

Puristes Black Metal interpreten que aquest genere no te rs a veure amb el seu estil degut a les similituts d'aquest estil amb el Gothic Metal. 

 Grups Symphonic Black Metal .
 Antestor (el nou lbum, "The Forsaken");
 Anorexia Nervosa;
 Arcturus (Primers Treballs);
 Chthonic;
 Cradle of Filth;
 Darkwoods My Betrothed;
 Diabolical Masquerade;
 Dimmu Borgir;
 Emperor (Alguns dels seus lbums);
 Limbonic Art;
 Lux Occulta;
 Morgul;
 Odium;
 Summoning;
 Susperia;
 Sothis) ;
 Twilight Ophera;
 Thy Serpent;

 Symphonic Power Metal .

Aquest estil es refereix a grups Power Metal er fa una utilitzaci ms extensa dels teclats o d'instruments normalments utilitzats en la msica clssica. Aquests elements addicionals sovint sn uitiltzats com un element clau
quan es comparen amb  grups de Power Metal "normal", contribuint a afegir un nivell musical ms i afegint ms varietat de s.

Algunes vegades el simfnic power metal s considerat com a metal orquestral y power metal, degut al debat sobre l's del terme Symphonic Power Metal entre els seus fans. Per exemple, Nightwish interpreta diversos elements orquestrals, mentre que Sonata Arctica interpreta ms elements Power.

 Grups Symphonic power metal  .
 Angra;
 Avantasia;
 Blind Guardian (Noms els tlims lbums);
 Bride Adorned;
 Fairyland;
 Enslavement of Beauty;
 Freedom Call;
 Isengard;
 Kamelot;
 Invictus;
 Luca Turilli;
 Lunatica;
 Nightwish ;
 Rhapsody;
 Seraphim;
 Sonata Arctica;
 Stratovarius;
 Symphony X;

 Variacions Simfniques Indirectes .

Els segents artistes no interpreten tipicament variacions simfniques del seu gnere, per de forma indirecte ho fan en ocasions especfiques.

 Deep Purple (Concerto For Group and Orchestra);
 KISS (KISS Symphony: Alive 4);
 Metallica (S&M);
 Queen (The Show Must Go On, Was It All Worth It);
 Rage (Classic Trilogy);
 Xandria (India);

Enllaos externs (Angls).
 Ancientscript;
 Heavy Metal Links;
 Metal Archives;
 Metal-Rules;
 Metal Storm;
 Mod Archive;
 Rock Detector;
 The BNR Metal Pages;
 The Metal Observer;
 Vampire Magazine;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96791" title="Llista d'asteroides/78201?78300" nonfiltered="3594" processed="3575" dbindex="38909">

|-
| 78201 - ||  || 14 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78202 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78203 - ||  || 15 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78204 - ||  || 15 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78205 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78206 - ||  || 5 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78207 - ||  || 12 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78208 - ||  || 11 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78209 - || 2002 OA || 16 de juliol, 2002 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 78210 - || 2002 OT || 17 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78211 - || 2002 OY || 17 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78212 - ||  || 17 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78213 - ||  || 17 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78214 - ||  || 17 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78215 - ||  || 17 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78216 - ||  || 17 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78217 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78218 - ||  || 19 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78219 - ||  || 19 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78220 - ||  || 20 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78221 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Needville || Needville
|-
| 78222 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78223 - ||  || 21 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78224 - ||  || 21 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78225 - ||  || 22 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78226 - ||  || 16 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78227 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78228 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78229 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78230 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78231 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78232 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78233 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78234 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78235 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78236 - ||  || 21 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78237 - ||  || 28 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78238 - ||  || 23 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78239 - ||  || 22 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78240 - ||  || 31 de juliol, 2002 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 78241 - ||  || 29 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78242 - ||  || 28 de juliol, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78243 - || 2002 PV || 1 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78244 - ||  || 2 d'agost, 2002 || El Centro || W. K. Y. Yeung
|-
| 78245 - ||  || 3 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78246 - ||  || 3 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78247 - ||  || 3 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78248 - ||  || 4 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78249 - ||  || 4 d'agost, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 78250 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78251 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78252 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 78253 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78254 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78255 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78256 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78257 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78258 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78259 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78260 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78261 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78262 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78263 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78264 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78265 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78266 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78267 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78268 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78269 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78270 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78271 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78272 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78273 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78274 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78275 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78276 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78277 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78278 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78279 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78280 - ||  || 7 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78281 - ||  || 7 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78282 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 78283 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78284 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Emerald Lane || L. Ball
|-
| 78285 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78286 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78287 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78288 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78289 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78290 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78291 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78292 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78293 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78294 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78295 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78296 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78297 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Needville || Needville
|-
| 78298 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78299 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78300 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96792" title="Llista d'asteroides/78301?78400" nonfiltered="3595" processed="3576" dbindex="38910">

|-
| 78301 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78302 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78303 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78304 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78305 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78306 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78307 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 78308 - ||  || 3 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78309 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 78310 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 78311 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78312 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78313 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78314 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78315 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78316 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78317 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78318 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78319 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78320 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78321 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78322 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78323 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78324 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78325 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78326 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78327 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78328 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78329 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78330 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78331 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78332 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78333 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78334 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78335 - ||  || 13 d'agost, 2002 || El Centro || W. K. Y. Yeung
|-
| 78336 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78337 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78338 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 78339 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 78340 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78341 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78342 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78343 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78344 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78345 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78346 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78347 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78348 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78349 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78350 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78351 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78352 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78353 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78354 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78355 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78356 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78357 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78358 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78359 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78360 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78361 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78362 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78363 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78364 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78365 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78366 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78367 - ||  || 15 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78368 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78369 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78370 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78371 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78372 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78373 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78374 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78375 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78376 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78377 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78378 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78379 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78380 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78381 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78382 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78383 - ||  || 15 d'agost, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78384 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78385 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78386 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 78387 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 78388 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 78389 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 78390 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 78391 Michaeljger ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 78392 Dellinger ||  || 9 d'agost, 2002 || Haleakala || A. Lowe
|-
| 78393 Dillon ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || A. Lowe
|-
| 78394 Garossino ||  || 9 d'agost, 2002 || Haleakala || A. Lowe
|-
| 78395 - ||  || 16 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78396 - ||  || 16 d'agost, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78397 - ||  || 16 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78398 - ||  || 16 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78399 - ||  || 16 d'agost, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78400 - ||  || 16 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96793" title="Llista d'asteroides/78401?78500" nonfiltered="3596" processed="3577" dbindex="38911">

|-
| 78401 - ||  || 19 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78402 - ||  || 19 d'agost, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78403 - ||  || 19 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78404 - ||  || 26 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78405 - ||  || 26 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78406 - ||  || 27 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78407 - ||  || 28 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78408 - ||  || 26 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78409 - ||  || 27 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78410 - ||  || 26 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78411 - ||  || 28 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78412 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78413 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78414 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78415 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78416 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78417 - ||  || 30 d'agost, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 78418 - ||  || 30 d'agost, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 78419 - ||  || 27 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78420 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78421 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78422 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78423 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78424 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78425 - ||  || 30 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78426 - ||  || 30 d'agost, 2002 || Ametlla de Mar || Ametlla de Mar
|-
| 78427 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 78428 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78429 Baschek ||  || 18 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 78430 Andrewpearce ||  || 18 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 78431 Kemble ||  || 16 d'agost, 2002 || Palomar || A. Lowe
|-
| 78432 Helensailer ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || R. Matson
|-
| 78433 Gertrudolf ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 78434 Dyer ||  || 17 d'agost, 2002 || Palomar || A. Lowe
|-
| 78435 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78436 - ||  || 3 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78437 - ||  || 3 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78438 - ||  || 1 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78439 - ||  || 3 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78440 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78441 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78442 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78443 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78444 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78445 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78446 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78447 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78448 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78449 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78450 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78451 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78452 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78453 - ||  || 3 de setembre, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 78454 - ||  || 3 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78455 - ||  || 3 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78456 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78457 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78458 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78459 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78460 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78461 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78462 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78463 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78464 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78465 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78466 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78467 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78468 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78469 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78470 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78471 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78472 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78473 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78474 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78475 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78476 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78477 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78478 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78479 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78480 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78481 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78482 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78483 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78484 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78485 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78486 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78487 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78488 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78489 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78490 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78491 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78492 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78493 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78494 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78495 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78496 - ||  || 3 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78497 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78498 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78499 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78500 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96794" title="Llista d'asteroides/78501?78600" nonfiltered="3597" processed="3578" dbindex="38912">

|-
| 78501 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78502 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78503 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78504 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78505 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78506 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78507 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78508 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78509 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78510 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78511 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78512 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78513 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78514 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78515 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78516 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78517 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78518 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78519 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78520 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78521 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78522 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78523 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78524 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78525 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78526 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78527 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78528 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78529 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78530 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78531 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78532 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78533 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78534 - ||  || 6 de setembre, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 78535 - ||  || 6 de setembre, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 78536 - ||  || 7 de setembre, 2002 || Ond ejov || P. Pravec, P. Kunirk
|-
| 78537 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78538 - ||  || 7 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78539 - ||  || 7 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78540 - ||  || 7 de setembre, 2002 || Ond ejov || P. Kunirk, P. Pravec
|-
| 78541 - ||  || 2 de setembre, 2002 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 78542 - ||  || 9 de setembre, 2002 || Ond ejov || P. Kunirk, P. Pravec
|-
| 78543 - ||  || 6 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78544 - ||  || 7 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78545 - ||  || 7 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78546 - ||  || 8 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78547 - ||  || 8 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78548 - ||  || 9 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78549 - ||  || 9 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78550 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78551 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78552 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78553 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78554 - ||  || 11 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78555 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78556 - ||  || 11 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78557 - ||  || 11 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78558 - ||  || 12 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78559 - ||  || 14 de setembre, 2002 || Ametlla de Mar || Ametlla de Mar
|-
| 78560 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78561 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78562 - ||  || 12 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78563 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78564 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78565 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78566 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78567 - ||  || 14 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78568 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 78569 - ||  || 12 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78570 - ||  || 12 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78571 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 78572 - ||  || 15 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78573 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78574 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78575 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78576 - ||  || 14 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78577 JPL ||  || 10 de setembre, 2002 || Wrightwood || J. W. Young
|-
| 78578 Donpettit ||  || 14 de setembre, 2002 || Palomar || R. Matson
|-
| 78579 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78580 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78581 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78582 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78583 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78584 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78585 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78586 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78587 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78588 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78589 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78590 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78591 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78592 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78593 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78594 - ||  || 26 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78595 - ||  || 26 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78596 - ||  || 26 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78597 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78598 - ||  || 28 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78599 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78600 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96795" title="Llista d'asteroides/78601?78700" nonfiltered="3598" processed="3579" dbindex="38913">

|-
| 78601 - ||  || 28 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78602 - ||  || 28 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78603 - ||  || 28 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78604 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78605 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Nashville || R. Clingan
|-
| 78606 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78607 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78608 - ||  || 18 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78609 - ||  || 21 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78610 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78611 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78612 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78613 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78614 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78615 - ||  || 16 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78616 - ||  || 17 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78617 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78618 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78619 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78620 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78621 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78622 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78623 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78624 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78625 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78626 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78627 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78628 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78629 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78630 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78631 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78632 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78633 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78634 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78635 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78636 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78637 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78638 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78639 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78640 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78641 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78642 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78643 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78644 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78645 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78646 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78647 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78648 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78649 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78650 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78651 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78652 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 78653 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78654 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78655 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78656 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78657 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78658 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78659 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78660 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78661 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 78662 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78663 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78664 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78665 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78666 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78667 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78668 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78669 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 78670 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78671 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78672 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78673 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78674 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78675 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78676 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78677 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78678 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78679 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78680 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78681 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78682 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78683 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78684 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78685 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78686 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78687 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78688 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78689 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78690 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78691 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78692 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78693 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78694 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78695 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78696 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78697 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78698 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78699 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78700 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96796" title="Llista d'asteroides/78701?78800" nonfiltered="3599" processed="3580" dbindex="38914">

|-
| 78701 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78702 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78703 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78704 - ||  || 11 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78705 - ||  || 14 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78706 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78707 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78708 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78709 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78710 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78711 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78712 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78713 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78714 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78715 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78716 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78717 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78718 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78719 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78720 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78721 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78722 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78723 - ||  || 8 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78724 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78725 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78726 - ||  || 8 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78727 - ||  || 8 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78728 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78729 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78730 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78731 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78732 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78733 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78734 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78735 - ||  || 8 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78736 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78737 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78738 - ||  || 8 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78739 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78740 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78741 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78742 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78743 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78744 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78745 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78746 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78747 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78748 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78749 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78750 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78751 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78752 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78753 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78754 - ||  || 13 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78755 - ||  || 13 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78756 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Apache Point || SDSS
|-
| 78757 - || 2002 UM || 22 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78758 - ||  || 27 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78759 - ||  || 25 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78760 - ||  || 28 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78761 - ||  || 28 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78762 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78763 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78764 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78765 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78766 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78767 - ||  || 1 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78768 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78769 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78770 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78771 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78772 - ||  || 4 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78773 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78774 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78775 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78776 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78777 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78778 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78779 - ||  || 8 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78780 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78781 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78782 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78783 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78784 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78785 - ||  || 10 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78786 - ||  || 8 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78787 - ||  || 13 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78788 - ||  || 13 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78789 - ||  || 13 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78790 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78791 - ||  || 14 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78792 - ||  || 30 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78793 - ||  || 30 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78794 - ||  || 28 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78795 - ||  || 30 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78796 - ||  || 3 de desembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 78797 - ||  || 12 de desembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 78798 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 78799 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Palomar || Palomar
|-
| 78800 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96797" title="Llista d'asteroides/78801?78900" nonfiltered="3600" processed="3581" dbindex="38915">

|-
| 78801 - ||  || 2 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78802 - ||  || 7 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78803 - ||  || 26 de juny, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78804 - ||  || 1 de juliol, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78805 - ||  || 2 de juliol, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78806 - ||  || 22 de juliol, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 78807 - ||  || 28 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78808 - ||  || 22 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78809 - ||  || 30 de juliol, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78810 - ||  || 30 de juliol, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78811 - || 2003 PD || 1 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78812 - ||  || 1 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78813 - ||  || 2 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 78814 - ||  || 2 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 78815 - ||  || 1 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78816 Caripito ||  || 4 d'agost, 2003 || Needville || W. G. Dillon, J. Dellinger
|-
| 78817 - ||  || 20 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78818 - ||  || 17 d'agost, 2003 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 78819 - ||  || 20 d'agost, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 78820 - ||  || 20 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78821 - ||  || 20 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 78822 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 78823 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 78824 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 78825 - ||  || 20 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78826 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78827 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78828 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78829 - ||  || 20 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 78830 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 78831 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78832 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 78833 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78834 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78835 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78836 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78837 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78838 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 78839 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78840 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78841 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78842 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78843 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78844 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 78845 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78846 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78847 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78848 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78849 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78850 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78851 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78852 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78853 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78854 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78855 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78856 - ||  || 25 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78857 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 78858 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78859 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78860 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78861 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78862 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78863 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78864 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78865 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78866 - ||  || 27 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78867 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Cerro Tololo || M. W. Buie
|-
| 78868 - ||  || 25 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78869 - ||  || 25 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78870 - ||  || 28 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 78871 - ||  || 30 d'agost, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 78872 - ||  || 31 d'agost, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 78873 - ||  || 31 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 78874 - ||  || 31 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 78875 - ||  || 2 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78876 - ||  || 4 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 78877 - ||  || 4 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78878 - ||  || 15 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78879 - ||  || 15 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 78880 - ||  || 13 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78881 - ||  || 15 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 78882 - ||  || 13 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 78883 - ||  || 15 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78884 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78885 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 78886 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 78887 - ||  || 17 de setembre, 2003 || rni Vrh || J. Skvarc
|-
| 78888 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78889 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78890 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78891 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78892 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78893 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 78894 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78895 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78896 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 78897 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 78898 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78899 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78900 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96798" title="Llista d'asteroides/78901?79000" nonfiltered="3601" processed="3582" dbindex="38916">

|-
| 78901 - ||  || 19 de setembre, 2003 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 78902 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78903 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 78904 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 78905 Seanokeefe ||  || 16 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78906 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 78907 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78908 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78909 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78910 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78911 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78912 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 78913 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 78914 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78915 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78916 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78917 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78918 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78919 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78920 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78921 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78922 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 78923 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78924 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 78925 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 78926 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 78927 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78928 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 78929 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78930 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78931 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78932 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78933 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78934 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 78935 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78936 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78937 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78938 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78939 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78940 - ||  || 22 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78941 - ||  || 23 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 78942 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78943 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 78944 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78945 - ||  || 24 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78946 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78947 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78948 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 78949 - ||  || 21 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78950 - ||  || 22 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78951 - ||  || 24 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 78952 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 78953 - ||  || 27 de setembre, 2003 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 78954 - ||  || 28 de setembre, 2003 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 78955 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Uccle || E. W. Elst, H. Debehogne
|-
| 78956 - ||  || 27 de setembre, 2003 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 78957 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78958 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78959 - ||  || 24 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 78960 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78961 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78962 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78963 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78964 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78965 - ||  || 27 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78966 - ||  || 29 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78967 - ||  || 30 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78968 - ||  || 29 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78969 - ||  || 28 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78970 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 78971 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78972 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78973 - ||  || 30 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78974 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78975 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78976 - ||  || 14 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78977 - ||  || 15 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78978 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 78979 - ||  || 23 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78980 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78981 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 78982 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 78983 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 78984 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78985 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78986 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78987 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78988 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 78989 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 78990 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78991 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78992 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 78993 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 78994 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 78995 - || 2047 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 78996 - || 2080 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 78997 - || 2121 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 78998 - || 2504 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 78999 - || 2614 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79000 - || 2689 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96800" title="Llista d'asteroides/79001?79100" nonfiltered="3602" processed="3583" dbindex="38917">

|-
| 79001 - || 2749 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79002 - || 2774 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79003 - || 3519 P-L || 17 d'octubre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79004 - || 4134 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79005 - || 4220 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79006 - || 4261 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79007 - || 4289 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79008 - || 4306 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79009 - || 4707 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79010 - || 4851 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79011 - || 6312 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79012 - || 6678 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79013 - || 9056 P-L || 17 d'octubre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79014 - || 9520 P-L || 17 d'octubre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79015 - || 9548 P-L || 17 d'octubre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79016 - || 2094 T-1 || 25 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79017 - || 2117 T-1 || 25 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79018 - || 2126 T-1 || 25 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79019 - || 1071 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79020 - || 1085 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79021 - || 1160 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79022 - || 1200 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79023 - || 1213 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79024 - || 1247 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79025 - || 1318 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79026 - || 1322 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79027 - || 1337 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79028 - || 1441 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79029 - || 1503 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79030 - || 2027 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79031 - || 2073 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79032 - || 2134 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79033 - || 2185 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79034 - || 2228 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79035 - || 2247 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79036 - || 3063 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79037 - || 3116 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79038 - || 3144 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79039 - || 3169 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79040 - || 3196 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79041 - || 3234 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79042 - || 3249 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79043 - || 3330 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79044 - || 3919 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79045 - || 4071 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79046 - || 4113 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79047 - || 4184 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79048 - || 4200 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79049 - || 4207 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79050 - || 4649 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79051 - || 5091 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79052 - || 5142 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79053 - || 5153 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79054 - || 1046 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79055 - || 1063 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79056 - || 1132 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79057 - || 1183 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79058 - || 1215 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79059 - || 2014 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79060 - || 2281 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79061 - || 2286 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79062 - || 2449 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79063 - || 2499 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79064 - || 2536 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79065 - || 3102 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79066 - || 3172 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79067 - || 3221 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79068 - || 3258 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79069 - || 3275 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79070 - || 3282 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79071 - || 3300 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79072 - || 3337 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79073 - || 3410 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79074 - || 3530 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79075 - || 3704 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79076 - || 3782 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79077 - || 4122 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79078 - || 4188 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79079 - || 4302 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79080 - || 4502 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79081 - || 4673 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79082 - || 5047 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79083 - || 5068 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79084 - || 5650 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 79085 - ||  || 30 de setembre, 1975 || Palomar || S. J. Bus
|-
| 79086 - || 1977 RD || 4 de setembre, 1977 || La Silla || R. M. West
|-
| 79087 Scheidt ||  || 17 d'octubre, 1977 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, P. Lochno, R. Ziener
|-
| 79088 - ||  || 7 de novembre, 1978 || Palomar || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 79089 - ||  || 7 de novembre, 1978 || Palomar || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 79090 - ||  || 25 de juny, 1979 || Siding Spring || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 79091 - ||  || 24 de juliol, 1979 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 79092 - ||  || 28 de febrer, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 79093 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 79094 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 79095 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 79096 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 79097 - ||  || 7 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 79098 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 79099 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 79100 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96801" title="Llista d'asteroides/79101?79200" nonfiltered="3603" processed="3584" dbindex="38918">

|-
| 79101 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 79102 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 79103 - ||  || 7 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 79104 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 79105 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 79106 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 79107 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 79108 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 79109 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 79110 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 79111 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 79112 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 79113 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 79114 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 79115 - || 1984 JK || 9 de maig, 1984 || Palomar || J. Gibson
|-
| 79116 - ||  || 27 de setembre, 1984 || La Silla || H. Debehogne
|-
| 79117 - ||  || 16 d'agost, 1988 || Palomar || C. S. Shoemaker
|-
| 79118 - ||  || 5 d'abril, 1989 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79119 - ||  || 26 de setembre, 1989 || La Silla || H. Debehogne
|-
| 79120 - ||  || 7 d'octubre, 1989 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79121 - ||  || 2 de mar, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79122 - ||  || 14 de setembre, 1990 || La Silla || H. Debehogne
|-
| 79123 - ||  || 15 de setembre, 1990 || La Silla || H. Debehogne
|-
| 79124 - ||  || 15 de setembre, 1990 || La Silla || H. Debehogne
|-
| 79125 - ||  || 22 de setembre, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79126 - ||  || 22 de setembre, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79127 - ||  || 22 de setembre, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79128 - ||  || 22 de setembre, 1990 || La Silla || H. Debehogne
|-
| 79129 Robkoldewey ||  || 11 d'octubre, 1990 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-
| 79130 - ||  || 26 d'octubre, 1990 || Geisei || T. Seki
|-
| 79131 - ||  || 16 d'octubre, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79132 - ||  || 15 de novembre, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79133 - ||  || 15 de novembre, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79134 - ||  || 15 de novembre, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79135 - || 1991 JV || 8 de maig, 1991 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79136 - ||  || 8 de juliol, 1991 || La Silla || H. Debehogne
|-
| 79137 - ||  || 6 d'agost, 1991 || Palomar || H. E. Holt
|-
| 79138 - ||  || 13 de setembre, 1991 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-
| 79139 - || 1991 SP || 30 de setembre, 1991 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 79140 - ||  || 29 de setembre, 1991 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79141 - || 1991 TB || 1 d'octubre, 1991 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 79142 - ||  || 1 de novembre, 1991 || Palomar || E. F. Helin
|-
| 79143 - ||  || 30 de gener, 1992 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79144 Cervantes ||  || 2 de febrer, 1992 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79145 - ||  || 2 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 79146 - ||  || 2 de maig, 1992 || La Silla || H. Debehogne
|-
| 79147 - ||  || 2 de setembre, 1992 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79148 - ||  || 24 de setembre, 1992 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79149 - ||  || 27 d'octubre, 1992 || Geisei || T. Seki
|-
| 79150 - ||  || 23 d'octubre, 1992 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79151 - ||  || 24 de desembre, 1992 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79152 - ||  || 17 de mar, 1993 || Geisei || T. Seki
|-
| 79153 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 79154 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 79155 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 79156 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 79157 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 79158 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 79159 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 79160 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 79161 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 79162 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 79163 - ||  || 21 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 79164 - ||  || 21 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 79165 - ||  || 21 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 79166 - ||  || 21 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 79167 - ||  || 21 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 79168 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 79169 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 79170 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 79171 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 79172 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 79173 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 79174 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 79175 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 79176 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 79177 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 79178 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 79179 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 79180 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 79181 - ||  || 21 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 79182 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 79183 - || 1993 KY || 21 de maig, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79184 - ||  || 21 de maig, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79185 - ||  || 20 de juliol, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79186 - || 1993 QN || 20 d'agost, 1993 || Palomar || E. F. Helin, J. Alu
|-
| 79187 - ||  || 20 d'agost, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79188 - ||  || 20 d'agost, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79189 - ||  || 15 de setembre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79190 - ||  || 12 d'octubre, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79191 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79192 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79193 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79194 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79195 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79196 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79197 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79198 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79199 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79200 - ||  || 20 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96802" title="Llista d'asteroides/79201?79300" nonfiltered="3604" processed="3585" dbindex="38919">

|-
| 79201 - ||  || 20 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79202 - ||  || 20 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79203 - ||  || 20 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79204 - ||  || 20 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79205 - ||  || 20 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79206 - ||  || 11 de novembre, 1993 || Kushiro || S. Ueda, H. Kaneda
|-
| 79207 - ||  || 8 de gener, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79208 - ||  || 11 de gener, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79209 - ||  || 11 de gener, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79210 - ||  || 8 de febrer, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79211 - ||  || 8 de febrer, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79212 - || 1994 ET || 6 de mar, 1994 || San Marcello || L. Tesi, G. Cattani
|-
| 79213 - || 1994 EX || 8 de mar, 1994 || Stroncone || A. Vagnozzi
|-
| 79214 - ||  || 11 d'abril, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79215 - || 1994 HU || 16 d'abril, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79216 - ||  || 3 de maig, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79217 - ||  || 3 de maig, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79218 - ||  || 8 de maig, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79219 - || 1994 LN || 5 de juny, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79220 - ||  || 12 d'agost, 1994 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 79221 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79222 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79223 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79224 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79225 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79226 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79227 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79228 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79229 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79230 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79231 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79232 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79233 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79234 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79235 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79236 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79237 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79238 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79239 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79240 - || 1994 QD || 26 d'agost, 1994 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 79241 - || 1994 QE || 26 d'agost, 1994 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 79242 - || 1994 RE || 3 de setembre, 1994 || Stroncone || Stroncone
|-
| 79243 - ||  || 9 de setembre, 1994 || Kle  || Kle 
|-
| 79244 - ||  || 1 de setembre, 1994 || Palomar || E. F. Helin
|-
| 79245 - ||  || 5 de setembre, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79246 - ||  || 28 de setembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79247 - ||  || 28 de setembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79248 - || 1994 TJ || 6 d'octubre, 1994 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 79249 - || 1994 TL || 2 d'octubre, 1994 || Kitami || K. Endate, K. Watanabe
|-
| 79250 - ||  || 2 d'octubre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79251 - ||  || 8 d'octubre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79252 - ||  || 10 d'octubre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79253 - ||  || 28 d'octubre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79254 - || 1994 YJ || 23 de desembre, 1994 || Kuma Kogen || A. Nakamura
|-
| 79255 - ||  || 31 de desembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79256 - ||  || 29 de gener, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79257 - ||  || 1 de febrer, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79258 - ||  || 22 de febrer, 1995 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 79259 - ||  || 25 de febrer, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79260 - ||  || 2 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79261 - ||  || 27 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79262 - ||  || 31 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79263 - ||  || 29 d'abril, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79264 - ||  || 29 de juny, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79265 - ||  || 22 de juliol, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79266 - ||  || 22 de juliol, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79267 - ||  || 22 de juliol, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79268 - ||  || 23 de juliol, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79269 - ||  || 19 d'agost, 1995 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 79270 - ||  || 27 d'agost, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79271 Bellagio ||  || 28 de setembre, 1995 || Sormano || V. Giuliani, G. Ventre
|-
| 79272 - ||  || 17 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79273 - ||  || 18 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79274 - ||  || 18 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79275 - ||  || 19 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79276 - ||  || 19 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79277 - ||  || 19 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79278 - ||  || 20 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79279 - ||  || 20 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79280 - ||  || 21 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79281 - ||  || 21 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79282 - ||  || 21 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79283 - ||  || 25 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79284 - ||  || 25 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79285 - ||  || 28 de setembre, 1995 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 79286 - ||  || 28 de setembre, 1995 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 79287 - ||  || 23 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79288 - ||  || 19 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79289 - ||  || 15 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79290 - ||  || 15 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79291 - ||  || 27 d'octubre, 1995 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 79292 - ||  || 17 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79293 - ||  || 20 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79294 - ||  || 24 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79295 - ||  || 24 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79296 - ||  || 14 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79297 - ||  || 14 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79298 - ||  || 15 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79299 - ||  || 16 de novembre, 1995 || Kushiro || S. Ueda, H. Kaneda
|-
| 79300 - ||  || 16 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96803" title="Llista d'asteroides/79301?79400" nonfiltered="3605" processed="3586" dbindex="38920">

|-
| 79301 - ||  || 17 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79302 - ||  || 18 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79303 - ||  || 20 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79304 - ||  || 21 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79305 - || 1995 XK || 12 de desembre, 1995 || Sudbury || D. di Cicco
|-
| 79306 - ||  || 18 de desembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79307 - ||  || 18 de desembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79308 - ||  || 18 de desembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79309 - ||  || 19 de desembre, 1995 || Haleakala || NEAT
|-
| 79310 - ||  || 12 de gener, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79311 - ||  || 15 de gener, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79312 - ||  || 18 de gener, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79313 - || 1996 CK || 1 de febrer, 1996 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 79314 - ||  || 23 de febrer, 1996 || Stroncone || A. Vagnozzi
|-
| 79315 - ||  || 11 de mar, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79316 - ||  || 18 d'abril, 1996 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 79317 - ||  || 18 d'abril, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79318 - ||  || 20 d'abril, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79319 - ||  || 20 d'abril, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79320 - ||  || 20 d'abril, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79321 - ||  || 10 de maig, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79322 - ||  || 10 de maig, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79323 - ||  || 8 d'agost, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79324 - ||  || 8 d'agost, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79325 - || 1996 QJ || 17 d'agost, 1996 || Haleakala || NEAT
|-
| 79326 - ||  || 18 d'agost, 1996 || Caussols || E. W. Elst
|-
| 79327 - ||  || 8 de setembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79328 - ||  || 15 de setembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79329 - ||  || 13 de setembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79330 - ||  || 8 de setembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79331 - || 1996 TY || 5 d'octubre, 1996 || Sudbury || D. di Cicco
|-
| 79332 - ||  || 3 d'octubre, 1996 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 79333 - ||  || 5 d'octubre, 1996 || Kuma Kogen || A. Nakamura
|-
| 79334 - ||  || 15 d'octubre, 1996 || Sudbury || D. di Cicco
|-
| 79335 - ||  || 4 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79336 - ||  || 5 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79337 - ||  || 5 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79338 - ||  || 6 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79339 - ||  || 8 d'octubre, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79340 - ||  || 8 d'octubre, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79341 - ||  || 30 d'octubre, 1996 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 79342 - ||  || 5 de novembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79343 - ||  || 6 de novembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79344 - ||  || 11 de novembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79345 - ||  || 5 de novembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79346 - ||  || 6 de novembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79347 - ||  || 4 de desembre, 1996 || Kle  || Kle 
|-
| 79348 - ||  || 1 de desembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79349 - ||  || 8 de desembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79350 - || 1996 YW || 20 de desembre, 1996 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 79351 - ||  || 1 de gener, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 79352 - ||  || 3 de gener, 1997 || Uenohara || N. Kawasato
|-
| 79353 Andrewalday ||  || 13 de gener, 1997 || Haleakala || NEAT
|-
| 79354 - || 1997 BB || 16 de gener, 1997 || Kle  || Kle 
|-
| 79355 - ||  || 31 de gener, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79356 - ||  || 31 de gener, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79357 - ||  || 4 de febrer, 1997 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 79358 - ||  || 3 de febrer, 1997 || Haleakala || NEAT
|-
| 79359 - ||  || 3 de febrer, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79360 - ||  || 3 de febrer, 1997 || Mauna Kea || J. X. Luu, D. C. Jewitt, C. A. Trujillo, J. Chen
|-
| 79361 - || 1997 DA || 16 de febrer, 1997 || Modra || P. Kolny, L. Korno
|-
| 79362 - ||  || 4 de mar, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 79363 - ||  || 2 de mar, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79364 - ||  || 2 de mar, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79365 - ||  || 3 de mar, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79366 - ||  || 3 de mar, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79367 - ||  || 3 de mar, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79368 - ||  || 5 de mar, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79369 - ||  || 5 de mar, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79370 - ||  || 4 de mar, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 79371 - ||  || 5 de mar, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 79372 - ||  || 10 de mar, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 79373 - ||  || 10 de mar, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 79374 - ||  || 11 de mar, 1997 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79375 - || 1997 FA || 16 de mar, 1997 || Pianoro || V. Goretti
|-
| 79376 - || 1997 FF || 18 de mar, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 79377 - || 1997 FV || 18 de mar, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 79378 - ||  || 29 de mar, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 79379 - ||  || 31 de mar, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 79380 - || 1997 GN || 4 d'abril, 1997 || Haleakala || NEAT
|-
| 79381 - ||  || 7 d'abril, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79382 - ||  || 8 d'abril, 1997 || Sormano || M. Cavagna, P. Chiavenna
|-
| 79383 - ||  || 2 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 79384 - ||  || 2 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 79385 - ||  || 2 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 79386 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 79387 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 79388 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 79389 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 79390 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 79391 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 79392 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 79393 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 79394 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 79395 - ||  || 6 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 79396 - ||  || 6 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 79397 - ||  || 6 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 79398 - ||  || 9 d'abril, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79399 - ||  || 13 d'abril, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 79400 - ||  || 30 d'abril, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96804" title="Llista d'asteroides/79401?79500" nonfiltered="3606" processed="3587" dbindex="38921">

|-
| 79401 - ||  || 25 d'abril, 1997 || Mallorca || A. Lpez, R. Pacheco
|-
| 79402 - ||  || 28 d'abril, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79403 - ||  || 30 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 79404 - ||  || 30 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 79405 - ||  || 30 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 79406 - ||  || 28 d'abril, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79407 - ||  || 1 de maig, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 79408 - ||  || 8 de maig, 1997 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 79409 - ||  || 3 de maig, 1997 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79410 - ||  || 3 de maig, 1997 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79411 - ||  || 3 de maig, 1997 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79412 - ||  || 3 de maig, 1997 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79413 - ||  || 3 de maig, 1997 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79414 - ||  || 3 de maig, 1997 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79415 - ||  || 3 de maig, 1997 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79416 - ||  || 3 de maig, 1997 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79417 - ||  || 27 de maig, 1997 || Caussols || ODAS
|-
| 79418 - || 1997 LO || 3 de juny, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 79419 - || 1997 MZ || 26 de juny, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 79420 - ||  || 28 de juny, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 79421 - ||  || 29 de juny, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 79422 - ||  || 26 de juny, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79423 - ||  || 30 de juny, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79424 - ||  || 6 de juliol, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79425 - ||  || 25 de juliol, 1997 || Mallorca || R. Pacheco, A. Lpez
|-
| 79426 - || 1997 QZ || 24 d'agost, 1997 || Bdoin || P. Antonini
|-
| 79427 - ||  || 24 de setembre, 1997 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 79428 - ||  || 26 de setembre, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 79429 - ||  || 26 de setembre, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 79430 - ||  || 27 de setembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79431 - ||  || 28 de setembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79432 - ||  || 28 de setembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79433 - ||  || 29 de setembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79434 - ||  || 27 de setembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79435 - ||  || 3 d'octubre, 1997 || Caussols || ODAS
|-
| 79436 - ||  || 2 d'octubre, 1997 || Caussols || ODAS
|-
| 79437 - ||  || 3 d'octubre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79438 - ||  || 7 d'octubre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79439 - ||  || 8 d'octubre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79440 - ||  || 8 d'octubre, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 79441 - ||  || 9 d'octubre, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 79442 - || 1997 UX || 22 d'octubre, 1997 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 79443 - ||  || 23 d'octubre, 1997 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 79444 - ||  || 26 d'octubre, 1997 || La Silla || Uppsala-DLR Trojan Survey
|-
| 79445 - ||  || 9 de novembre, 1997 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 79446 - ||  || 1 de novembre, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 79447 - ||  || 21 de novembre, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 79448 - ||  || 23 de novembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 79449 - ||  || 20 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79450 - ||  || 23 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79451 - ||  || 21 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79452 - ||  || 23 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79453 - ||  || 23 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79454 - ||  || 24 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79455 - ||  || 26 de novembre, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 79456 - ||  || 22 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79457 - ||  || 5 de desembre, 1997 || Caussols || ODAS
|-
| 79458 - || 1997 YM || 20 de desembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 79459 - || 1997 YS || 20 de desembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 79460 - ||  || 21 de desembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 79461 - ||  || 21 de desembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79462 - ||  || 27 de desembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79463 - ||  || 28 de desembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79464 - ||  || 29 de desembre, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 79465 - ||  || 27 de desembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79466 - ||  || 28 de desembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79467 - ||  || 31 de desembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79468 - ||  || 29 de desembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79469 - ||  || 1 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79470 - ||  || 2 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79471 - ||  || 2 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79472 - ||  || 6 de gener, 1998 || Sormano || A. Testa, P. Chiavenna
|-
| 79473 - ||  || 18 de gener, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 79474 - ||  || 22 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79475 - ||  || 22 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79476 - ||  || 25 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79477 - || 1998 CN || 3 de febrer, 1998 || Kle  || M. Tich, Z. Moravec
|-
| 79478 - ||  || 6 de febrer, 1998 || Kle  || Kle 
|-
| 79479 - ||  || 1 de febrer, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 79480 - ||  || 22 de febrer, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 79481 - ||  || 1 de mar, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79482 - ||  || 1 de mar, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79483 - ||  || 3 de mar, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79484 - ||  || 18 de mar, 1998 || Teide || Teide
|-
| 79485 - ||  || 24 de mar, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 79486 - ||  || 24 de mar, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 79487 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79488 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79489 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79490 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79491 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79492 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79493 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79494 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79495 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79496 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79497 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79498 - ||  || 31 de mar, 1998 || Kle  || Kle 
|-
| 79499 - ||  || 26 de mar, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 79500 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96805" title="Llista d'asteroides/79501?79600" nonfiltered="3607" processed="3588" dbindex="38922">

|-
| 79501 - ||  || 28 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79502 - ||  || 29 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79503 - ||  || 2 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79504 - ||  || 2 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79505 - ||  || 2 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79506 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79507 - ||  || 24 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79508 - ||  || 30 d'abril, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 79509 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79510 - ||  || 24 d'abril, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 79511 - ||  || 1 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79512 - ||  || 23 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79513 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79514 - ||  || 26 de maig, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79515 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79516 - ||  || 23 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79517 - || 1998 MD || 16 de juny, 1998 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 79518 - ||  || 16 de juny, 1998 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 79519 - ||  || 18 de juny, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79520 - ||  || 27 de juny, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79521 - ||  || 24 de juny, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79522 - ||  || 24 de juny, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79523 - ||  || 20 de juliol, 1998 || San Marcello || A. Boattini, L. Tesi
|-
| 79524 - ||  || 26 de juliol, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79525 - ||  || 26 de juliol, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79526 - ||  || 30 de juliol, 1998 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 79527 - ||  || 26 de juliol, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79528 - || 1998 QG || 17 d'agost, 1998 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 79529 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Vinjan Observatory || Vinjan Observatory
|-
| 79530 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 79531 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79532 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79533 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79534 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79535 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79536 - ||  || 23 d'agost, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 79537 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79538 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79539 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79540 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79541 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79542 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79543 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79544 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79545 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79546 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79547 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79548 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79549 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79550 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79551 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79552 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79553 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79554 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79555 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79556 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79557 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79558 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79559 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79560 - ||  || 28 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79561 - ||  || 30 d'agost, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79562 - ||  || 27 d'agost, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 79563 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79564 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79565 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79566 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79567 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79568 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79569 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79570 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79571 - ||  || 28 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79572 - ||  || 28 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79573 - ||  || 28 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79574 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79575 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79576 - ||  || 28 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79577 - ||  || 26 d'agost, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79578 - ||  || 26 d'agost, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79579 - ||  || 26 d'agost, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79580 - ||  || 26 d'agost, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79581 - ||  || 25 d'agost, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79582 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79583 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79584 - ||  || 13 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 79585 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 79586 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79587 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79588 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79589 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79590 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79591 - ||  || 15 de setembre, 1998 || Vinjan Observatory || Vinjan Observatory
|-
| 79592 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79593 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79594 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79595 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79596 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79597 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79598 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79599 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79600 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96806" title="Llista d'asteroides/79601?79700" nonfiltered="3608" processed="3589" dbindex="38923">

|-
| 79601 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79602 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79603 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79604 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79605 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79606 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79607 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79608 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79609 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79610 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79611 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79612 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79613 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79614 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79615 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79616 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79617 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79618 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79619 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79620 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79621 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79622 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79623 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79624 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79625 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79626 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79627 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79628 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79629 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79630 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79631 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79632 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79633 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79634 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79635 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79636 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79637 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79638 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79639 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79640 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79641 - ||  || 19 de setembre, 1998 || Campo Catino || G. Masi, F. Mallia
|-
| 79642 - ||  || 20 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79643 - ||  || 16 de setembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 79644 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 79645 - ||  || 19 de setembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 79646 - ||  || 22 de setembre, 1998 || Ond ejov || P. Pravec
|-
| 79647 - ||  || 22 de setembre, 1998 || Drebach || J. Kandler, G. Lehmann
|-
| 79648 - ||  || 16 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79649 - ||  || 16 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79650 - ||  || 16 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79651 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79652 - ||  || 20 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79653 - ||  || 22 de setembre, 1998 || Vinjan Observatory || Vinjan Observatory
|-
| 79654 - ||  || 23 de setembre, 1998 || Vinjan Observatory || Vinjan Observatory
|-
| 79655 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 79656 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 79657 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 79658 - ||  || 22 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 79659 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79660 - ||  || 18 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79661 - ||  || 18 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79662 - ||  || 19 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79663 - ||  || 23 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79664 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79665 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79666 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79667 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79668 - ||  || 21 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79669 - ||  || 23 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79670 - ||  || 23 de setembre, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 79671 - ||  || 23 de setembre, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 79672 - ||  || 23 de setembre, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 79673 - ||  || 24 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79674 - ||  || 24 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79675 - ||  || 24 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79676 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79677 - ||  || 27 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79678 - ||  || 27 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79679 - ||  || 20 de setembre, 1998 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 79680 - ||  || 25 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79681 - ||  || 16 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 79682 - ||  || 16 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 79683 - ||  || 16 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 79684 - ||  || 16 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 79685 - ||  || 16 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 79686 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 79687 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 79688 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 79689 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 79690 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 79691 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 79692 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 79693 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 79694 - ||  || 25 de setembre, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 79695 - ||  || 20 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79696 - ||  || 20 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79697 - ||  || 19 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79698 - ||  || 21 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79699 - ||  || 21 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79700 - ||  || 21 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96807" title="Llista d'asteroides/79701?79800" nonfiltered="3609" processed="3590" dbindex="38924">

|-
| 79701 - ||  || 21 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79702 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79703 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79704 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79705 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79706 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79707 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79708 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79709 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79710 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79711 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79712 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79713 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79714 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79715 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79716 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79717 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79718 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79719 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79720 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79721 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79722 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79723 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79724 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79725 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79726 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79727 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79728 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79729 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79730 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79731 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79732 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79733 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79734 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79735 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79736 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79737 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79738 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79739 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79740 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79741 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79742 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79743 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79744 - ||  || 20 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79745 - ||  || 20 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79746 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79747 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79748 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79749 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79750 - ||  || 21 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 79751 - ||  || 21 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 79752 - ||  || 16 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 79753 - ||  || 13 d'octubre, 1998 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 79754 - ||  || 14 d'octubre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 79755 - ||  || 14 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79756 - ||  || 13 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79757 - ||  || 14 d'octubre, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 79758 - ||  || 13 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79759 - ||  || 14 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79760 - ||  || 14 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79761 - ||  || 14 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79762 - ||  || 14 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79763 - ||  || 14 d'octubre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 79764 - ||  || 14 d'octubre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 79765 - ||  || 14 d'octubre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 79766 - ||  || 20 d'octubre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 79767 - ||  || 22 d'octubre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 79768 - ||  || 22 d'octubre, 1998 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 79769 - ||  || 22 d'octubre, 1998 || Gekko || T. Kagawa
|-
| 79770 - ||  || 16 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79771 - ||  || 17 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79772 - ||  || 18 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79773 - ||  || 18 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79774 - ||  || 22 d'octubre, 1998 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 79775 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79776 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79777 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79778 - ||  || 29 d'octubre, 1998 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 79779 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79780 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79781 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79782 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79783 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79784 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79785 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79786 - ||  || 20 d'octubre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 79787 - ||  || 17 d'octubre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 79788 - ||  || 19 d'octubre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 79789 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79790 - ||  || 11 de novembre, 1998 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 79791 - ||  || 8 de novembre, 1998 || Nachi-Katsuura || Y. Shimizu, T. Urata
|-
| 79792 - ||  || 9 de novembre, 1998 || Gekko || T. Kagawa
|-
| 79793 - ||  || 9 de novembre, 1998 || Gekko || T. Kagawa
|-
| 79794 - ||  || 11 de novembre, 1998 || Nachi-Katsuura || Y. Shimizu, T. Urata
|-
| 79795 - ||  || 12 de novembre, 1998 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 79796 - ||  || 11 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79797 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79798 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79799 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79800 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96808" title="Llista d'asteroides/79801?79900" nonfiltered="3610" processed="3591" dbindex="38925">

|-
| 79801 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79802 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79803 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79804 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79805 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79806 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79807 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79808 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79809 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79810 - ||  || 15 de novembre, 1998 || San Marcello || M. Tombelli, A. Boattini
|-
| 79811 - ||  || 9 de novembre, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 79812 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79813 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79814 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79815 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79816 - ||  || 14 de novembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79817 - ||  || 15 de novembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79818 - ||  || 11 de novembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 79819 - ||  || 15 de novembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 79820 - ||  || 11 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79821 - ||  || 11 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79822 - ||  || 13 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79823 - ||  || 14 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79824 - ||  || 11 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79825 - ||  || 18 de novembre, 1998 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 79826 - ||  || 17 de novembre, 1998 || Pianoro || V. Goretti
|-
| 79827 - ||  || 18 de novembre, 1998 || Kushiro || S. Ueda, H. Kaneda
|-
| 79828 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Catalina || CSS
|-
| 79829 - ||  || 17 de novembre, 1998 || Dossobuono || L. Lai
|-
| 79830 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79831 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79832 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79833 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79834 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79835 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79836 - ||  || 26 de novembre, 1998 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 79837 - ||  || 18 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79838 - ||  || 18 de novembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79839 - ||  || 20 de novembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 79840 - ||  || 23 de novembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 79841 - ||  || 19 de novembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79842 - ||  || 19 de novembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 79843 - ||  || 16 de novembre, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 79844 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 79845 - ||  || 7 de desembre, 1998 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 79846 - ||  || 7 de desembre, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 79847 - ||  || 7 de desembre, 1998 || Sormano || F. Manca, A. Testa
|-
| 79848 - ||  || 15 de desembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 79849 - ||  || 15 de desembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 79850 - ||  || 8 de desembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 79851 - ||  || 11 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79852 - ||  || 11 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79853 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79854 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79855 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79856 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79857 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79858 - ||  || 15 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79859 - ||  || 15 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79860 - ||  || 15 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79861 - ||  || 15 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79862 - ||  || 15 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79863 - ||  || 15 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79864 - ||  || 11 de desembre, 1998 || Mrida || O. A. Naranjo
|-
| 79865 - ||  || 8 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 79866 - || 1998 YY || 16 de desembre, 1998 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 79867 - ||  || 17 de desembre, 1998 || Baton Rouge || G. Burks, M. Collier
|-
| 79868 - ||  || 19 de desembre, 1998 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 79869 - ||  || 18 de desembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 79870 - ||  || 21 de desembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 79871 - ||  || 24 de desembre, 1998 || Catalina || CSS
|-
| 79872 - ||  || 24 de desembre, 1998 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 79873 - ||  || 27 de desembre, 1998 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 79874 - ||  || 22 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79875 - ||  || 22 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79876 - ||  || 22 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79877 - ||  || 22 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79878 - ||  || 25 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79879 - ||  || 25 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79880 - ||  || 25 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79881 - ||  || 16 de desembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 79882 - ||  || 17 de desembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 79883 - ||  || 8 de gener, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79884 - ||  || 14 de gener, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79885 - ||  || 14 de gener, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 79886 - ||  || 11 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79887 - ||  || 15 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79888 - ||  || 15 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79889 - ||  || 8 de gener, 1999 || Mrida || O. A. Naranjo
|-
| 79890 - ||  || 14 de gener, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79891 - ||  || 17 de gener, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 79892 - ||  || 18 de gener, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 79893 - ||  || 19 de gener, 1999 || Caussols || ODAS
|-
| 79894 - ||  || 19 de gener, 1999 || Caussols || ODAS
|-
| 79895 - ||  || 20 de gener, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 79896 Billhaley ||  || 20 de gener, 1999 || Kle  || Kle 
|-
| 79897 - ||  || 21 de gener, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 79898 - ||  || 20 de gener, 1999 || Caussols || ODAS
|-
| 79899 - ||  || 20 de gener, 1999 || Caussols || ODAS
|-
| 79900 - ||  || 21 de gener, 1999 || Monte Agliale || S. Donati
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96810" title="Llista d'asteroides/79901?80000" nonfiltered="3611" processed="3592" dbindex="38927">

|-
| 79901 - ||  || 22 de gener, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 79902 - ||  || 20 de gener, 1999 || Caussols || ODAS
|-
| 79903 - ||  || 21 de gener, 1999 || Caussols || ODAS
|-
| 79904 - ||  || 25 de gener, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 79905 - ||  || 16 de gener, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79906 - ||  || 16 de gener, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79907 - ||  || 18 de gener, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79908 - ||  || 16 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79909 - ||  || 18 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79910 - ||  || 19 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79911 - || 1999 CK || 4 de febrer, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 79912 Terrell ||  || 10 de febrer, 1999 || Baton Rouge || W. R. Cooney Jr.
|-
| 79913 - ||  || 9 de febrer, 1999 || Ond ejov || P. Pravec
|-
| 79914 - ||  || 7 de febrer, 1999 || Gekko || T. Kagawa
|-
| 79915 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79916 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79917 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79918 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79919 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79920 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79921 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79922 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79923 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79924 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79925 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79926 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79927 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79928 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79929 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79930 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79931 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79932 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79933 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79934 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79935 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79936 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79937 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79938 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79939 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79940 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79941 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79942 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79943 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79944 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79945 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79946 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79947 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79948 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79949 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79950 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79951 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79952 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79953 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79954 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79955 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79956 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79957 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79958 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79959 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79960 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79961 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79962 - ||  || 11 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79963 - ||  || 11 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79964 - ||  || 11 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79965 - ||  || 11 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79966 - ||  || 11 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79967 - ||  || 11 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79968 - ||  || 11 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79969 - ||  || 11 de febrer, 1999 || Mauna Kea || C. A. Trujillo, J. X. Luu, D. C. Jewitt
|-
| 79970 - ||  || 8 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79971 - ||  || 8 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79972 - ||  || 8 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79973 - ||  || 9 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79974 - ||  || 9 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79975 - ||  || 7 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79976 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79977 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 79978 - ||  || 15 de febrer, 1999 || Mauna Kea || D. C. Jewitt, C. A. Trujillo, J. X. Luu, S. S. Sheppard
|-
| 79979 - ||  || 19 de febrer, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 79980 - ||  || 20 de febrer, 1999 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 79981 - ||  || 17 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79982 - ||  || 18 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79983 - ||  || 20 de febrer, 1999 || Kitt Peak || J. X. Luu, C. A. Trujillo, D. C. Jewitt
|-
| 79984 - ||  || 6 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79985 - ||  || 12 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79986 - ||  || 13 de mar, 1999 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 79987 - ||  || 14 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79988 - ||  || 14 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79989 - ||  || 17 de mar, 1999 || Caussols || ODAS
|-
| 79990 - ||  || 16 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79991 - ||  || 19 de mar, 1999 || Bologna || Osservatorio San Vittore
|-
| 79992 - ||  || 17 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79993 - ||  || 17 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79994 - ||  || 17 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79995 - ||  || 19 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 79996 - ||  || 23 de mar, 1999 || Bologna || Osservatorio San Vittore
|-
| 79997 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79998 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 79999 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80000 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96811" title="Llista d'asteroides/80001?80100" nonfiltered="3612" processed="3593" dbindex="38928">

|-
| 80001 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80002 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80003 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80004 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80005 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80006 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80007 - ||  || 22 de mar, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 80008 - ||  || 4 d'abril, 1999 || San Marcello || L. Tesi, A. Boattini
|-
| 80009 - ||  || 8 d'abril, 1999 || Modra || L. Korno, A. Gald
|-
| 80010 - ||  || 9 d'abril, 1999 || Oaxaca || J. M. Roe
|-
| 80011 - ||  || 7 d'abril, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80012 - ||  || 11 d'abril, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 80013 - ||  || 15 d'abril, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80014 - ||  || 9 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80015 - ||  || 15 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80016 - ||  || 10 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80017 - ||  || 12 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80018 - ||  || 12 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80019 - ||  || 23 d'abril, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi , M. Juri 
|-
| 80020 - ||  || 16 d'abril, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80021 - ||  || 17 d'abril, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80022 - || 1999 JS || 4 de maig, 1999 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 80023 - ||  || 8 de maig, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80024 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80025 - ||  || 8 de maig, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80026 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80027 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80028 - ||  || 14 de maig, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80029 - ||  || 15 de maig, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80030 - ||  || 15 de maig, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80031 - ||  || 15 de maig, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80032 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80033 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80034 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80035 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80036 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80037 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80038 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80039 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80040 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80041 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80042 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80043 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80044 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80045 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80046 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80047 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80048 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80049 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80050 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80051 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80052 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80053 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80054 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80055 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80056 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80057 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80058 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80059 - ||  || 8 de maig, 1999 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 80060 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80061 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80062 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80063 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80064 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80065 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80066 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80067 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80068 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80069 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80070 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80071 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80072 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80073 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80074 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80075 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80076 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80077 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80078 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80079 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80080 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80081 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80082 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80083 - ||  || 16 de maig, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80084 - ||  || 23 de maig, 1999 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 80085 - ||  || 17 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80086 - ||  || 17 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80087 - ||  || 18 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80088 - ||  || 18 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80089 - || 1999 LR || 4 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80090 - ||  || 6 de juny, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80091 - ||  || 11 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80092 - ||  || 8 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80093 - ||  || 9 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80094 - ||  || 9 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80095 - ||  || 12 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80096 - ||  || 9 de juny, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80097 - ||  || 14 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80098 - ||  || 20 de juny, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 80099 - || 1999 NR || 8 de juliol, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80100 - || 1999 NS || 8 de juliol, 1999 || Catalina || CSS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96812" title="Ardon (Osstia del Nord - Alnia)" nonfiltered="3613" processed="3594" dbindex="38929">
Ardon (en osset:      , en rus:       ) s un municipi del centre de la repblica caucsica d'Osstia del Nord - Alnia, a la Federaci Russa. Est situat a la vora dreta del riu Ardon, a 39 Km. al nord-est de la capital Vladikavkaz. L'any 2002 tenia una poblaci de 17.521 habitants. Ardon va ser fundada el 1824, rebent l'estatus de ciutat   l'any 1964, quan es va convertir en un destacat nucli agroindustrial, amb un a fbrica de conserves i una per a processar cnem, entre d'altres. s el centre administratiu del Districte d'Ardonsky, i s un important vincle de comunicacions a l'inici de l'eix ferroviri i rodat que porta a la ciutat d'Alagir.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96813" title="Llista d'asteroides/80101?80200" nonfiltered="3614" processed="3595" dbindex="38930">

|-
| 80101 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80102 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80103 - || 1999 PA || 2 d'agost, 1999 || Gekko || T. Kagawa
|-
| 80104 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80105 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80106 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80107 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80108 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80109 - ||  || 10 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80110 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80111 - ||  || 13 de setembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 80112 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80113 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80114 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80115 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80116 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80117 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80118 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80119 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80120 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80121 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80122 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80123 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80124 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80125 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80126 - ||  || 10 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80127 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80128 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80129 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80130 - ||  || 18 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80131 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80132 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80133 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80134 - ||  || 5 d'octubre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 80135 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Gnosca || S. Sposetti
|-
| 80136 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80137 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80138 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 80139 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80140 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80141 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80142 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80143 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80144 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80145 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80146 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80147 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80148 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80149 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80150 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80151 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80152 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80153 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80154 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80155 - ||  || 13 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80156 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80157 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80158 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80159 - ||  || 5 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80160 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80161 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80162 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80163 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80164 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80165 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80166 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80167 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80168 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80169 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80170 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80171 - ||  || 28 d'octubre, 1999 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 80172 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80173 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80174 - ||  || 28 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80175 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80176 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 80177 - ||  || 28 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80178 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80179 - || 1999 VK || 1 de novembre, 1999 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 80180 - || 1999 VS || 3 de novembre, 1999 || Tooele || Hansen Planetarium
|-
| 80181 - ||  || 7 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 80182 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80183 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Nachi-Katsuura || Y. Shimizu, T. Urata
|-
| 80184 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Kuma Kogen || A. Nakamura
|-
| 80185 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80186 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80187 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80188 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80189 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80190 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80191 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80192 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80193 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80194 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80195 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80196 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80197 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80198 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80199 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80200 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96814" title="Llista d'asteroides/80201?80300" nonfiltered="3615" processed="3596" dbindex="38931">

|-
| 80201 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80202 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80203 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80204 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80205 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80206 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80207 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80208 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80209 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80210 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80211 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80212 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80213 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80214 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80215 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80216 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80217 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80218 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80219 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80220 - ||  || 11 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80221 - ||  || 11 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80222 - ||  || 11 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80223 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80224 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80225 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80226 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80227 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80228 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80229 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80230 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80231 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80232 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80233 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80234 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80235 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80236 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80237 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80238 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80239 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80240 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80241 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80242 - || 1999 WT || 18 de novembre, 1999 || Oohira || T. Urata
|-
| 80243 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Kle  || Kle 
|-
| 80244 - ||  || 25 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 80245 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 80246 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 80247 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 80248 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 80249 - ||  || 30 de novembre, 1999 || Zeno || T. Stafford
|-
| 80250 - ||  || 30 de novembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 80251 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80252 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80253 - ||  || 30 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80254 - ||  || 30 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80255 - ||  || 16 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80256 - ||  || 2 de desembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 80257 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80258 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80259 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80260 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80261 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80262 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80263 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 80264 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 80265 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80266 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80267 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80268 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80269 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80270 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80271 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80272 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80273 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80274 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80275 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80276 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80277 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80278 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80279 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80280 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80281 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80282 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80283 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 80284 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80285 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80286 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80287 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80288 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80289 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80290 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80291 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80292 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80293 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80294 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80295 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80296 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80297 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80298 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80299 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80300 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96815" title="Llista d'asteroides/80301?80400" nonfiltered="3616" processed="3597" dbindex="38932">

|-
| 80301 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80302 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80303 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80304 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80305 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80306 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80307 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80308 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80309 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80310 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80311 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80312 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80313 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80314 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80315 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80316 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80317 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80318 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80319 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80320 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80321 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80322 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80323 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80324 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80325 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80326 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80327 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80328 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80329 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80330 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80331 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80332 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80333 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80334 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80335 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 80336 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80337 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80338 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80339 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Nachi-Katsuura || Y. Shimizu, T. Urata
|-
| 80340 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80341 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80342 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80343 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80344 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80345 - ||  || 11 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80346 - ||  || 11 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80347 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80348 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80349 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80350 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80351 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80352 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80353 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80354 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80355 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80356 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80357 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80358 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80359 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80360 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80361 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80362 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80363 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80364 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80365 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80366 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80367 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80368 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80369 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80370 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80371 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80372 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80373 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80374 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80375 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80376 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80377 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80378 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80379 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80380 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80381 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80382 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80383 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80384 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80385 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80386 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80387 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80388 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80389 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80390 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80391 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80392 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80393 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80394 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80395 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80396 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80397 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80398 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80399 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80400 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96816" title="Llista d'asteroides/80401?80500" nonfiltered="3617" processed="3598" dbindex="38933">

|-
| 80401 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80402 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80403 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80404 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80405 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80406 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80407 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80408 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80409 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80410 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80411 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80412 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80413 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80414 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80415 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80416 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80417 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80418 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80419 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80420 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80421 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80422 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80423 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80424 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80425 - ||  || 15 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80426 - ||  || 15 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80427 - ||  || 15 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80428 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80429 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80430 - ||  || 15 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80431 - ||  || 15 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80432 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80433 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 80434 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 80435 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 80436 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80437 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80438 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80439 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80440 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80441 - ||  || 18 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80442 - ||  || 28 de desembre, 1999 || Olathe || Olathe
|-
| 80443 - ||  || 27 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80444 - ||  || 31 de desembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 80445 - ||  || 27 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80446 - ||  || 31 de desembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 80447 - ||  || 31 de desembre, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 80448 - ||  || 31 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80449 - ||  || 31 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80450 - ||  || 30 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 80451 Alwoods || 2000 AA || 1 de gener, 2000 || Oaxaca || J. M. Roe
|-
| 80452 - || 2000 AK || 2 de gener, 2000 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 80453 - ||  || 3 de gener, 2000 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 80454 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80455 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80456 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80457 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80458 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80459 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80460 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80461 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80462 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80463 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80464 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80465 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80466 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80467 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80468 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80469 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80470 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80471 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80472 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80473 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80474 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80475 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80476 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80477 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80478 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80479 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80480 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80481 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80482 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80483 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80484 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80485 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80486 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80487 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80488 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80489 - ||  || 5 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80490 - ||  || 5 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80491 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80492 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80493 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80494 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80495 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80496 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80497 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80498 - ||  || 5 de gener, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 80499 - ||  || 5 de gener, 2000 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 80500 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96817" title="Llista d'asteroides/80501?80600" nonfiltered="3618" processed="3599" dbindex="38934">

|-
| 80501 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80502 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80503 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80504 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80505 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80506 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80507 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80508 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80509 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80510 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80511 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80512 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80513 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80514 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80515 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80516 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80517 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80518 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80519 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80520 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80521 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80522 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80523 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80524 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80525 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80526 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80527 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80528 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80529 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80530 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80531 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80532 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80533 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80534 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80535 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80536 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80537 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80538 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80539 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80540 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80541 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80542 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80543 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80544 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80545 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80546 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80547 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80548 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80549 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80550 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80551 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80552 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80553 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80554 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80555 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80556 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80557 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80558 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80559 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80560 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80561 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80562 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80563 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80564 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80565 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80566 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80567 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80568 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80569 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80570 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80571 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80572 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80573 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80574 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80575 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80576 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80577 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80578 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80579 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80580 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80581 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80582 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80583 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80584 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80585 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80586 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80587 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80588 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80589 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80590 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80591 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80592 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80593 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80594 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80595 - ||  || 6 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80596 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80597 - ||  || 6 de gener, 2000 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 80598 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80599 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80600 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96818" title="Llista d'asteroides/80601?80700" nonfiltered="3619" processed="3600" dbindex="38935">

|-
| 80601 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80602 - ||  || 9 de gener, 2000 || Grasslands || J. E. McGaha
|-
| 80603 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80604 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80605 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80606 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80607 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80608 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80609 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80610 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80611 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80612 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80613 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80614 - ||  || 12 de gener, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 80615 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80616 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80617 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80618 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80619 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80620 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80621 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80622 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80623 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80624 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80625 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80626 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80627 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80628 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80629 - ||  || 14 de gener, 2000 || Kle  || Kle 
|-
| 80630 - ||  || 14 de gener, 2000 || Kle  || Kle 
|-
| 80631 - ||  || 10 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80632 - ||  || 15 de gener, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 80633 - ||  || 15 de gener, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 80634 - ||  || 5 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80635 - ||  || 5 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80636 - ||  || 7 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80637 - ||  || 7 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80638 - ||  || 8 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80639 - ||  || 8 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80640 - ||  || 8 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80641 - ||  || 8 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80642 - ||  || 9 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80643 - ||  || 9 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80644 - ||  || 9 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80645 - ||  || 10 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80646 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80647 - ||  || 6 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80648 - ||  || 6 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80649 - ||  || 6 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80650 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80651 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80652 - || 2000 BB || 16 de gener, 2000 || Cavezzo || Cavezzo
|-
| 80653 - ||  || 27 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80654 - ||  || 25 de gener, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 80655 - ||  || 27 de gener, 2000 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 80656 - ||  || 29 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80657 - ||  || 29 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80658 - ||  || 29 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80659 - ||  || 26 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80660 - ||  || 26 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80661 - ||  || 26 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80662 - ||  || 28 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80663 - ||  || 28 de gener, 2000 || Les Tardieux || M. Buf
|-
| 80664 - ||  || 26 de gener, 2000 || Dynic || A. Sugie
|-
| 80665 - ||  || 28 de gener, 2000 || Gekko || T. Kagawa
|-
| 80666 - ||  || 28 de gener, 2000 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 80667 - ||  || 31 de gener, 2000 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 80668 - ||  || 31 de gener, 2000 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 80669 - ||  || 29 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80670 - ||  || 29 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80671 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80672 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80673 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80674 - ||  || 26 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80675 - ||  || 30 de gener, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 80676 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80677 - ||  || 29 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80678 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80679 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80680 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80681 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80682 - ||  || 27 de gener, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 80683 - ||  || 28 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80684 - ||  || 28 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80685 - ||  || 29 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80686 - ||  || 30 de gener, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 80687 - ||  || 30 de gener, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 80688 - ||  || 30 de gener, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 80689 - ||  || 31 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80690 - ||  || 27 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80691 - ||  || 27 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80692 - || 2000 CD || 2 de febrer, 2000 || Tebbutt || F. B. Zoltowski
|-
| 80693 - || 2000 CH || 1 de febrer, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 80694 - || 2000 CN || 2 de febrer, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 80695 - || 2000 CP || 2 de febrer, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 80696 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 80697 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 80698 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Baton Rouge || W. R. Cooney Jr.
|-
| 80699 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 80700 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Uenohara || N. Kawasato
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96819" title="Llista d'asteroides/80701?80800" nonfiltered="3620" processed="3601" dbindex="38936">

|-
| 80701 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80702 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80703 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80704 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80705 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80706 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80707 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80708 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80709 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80710 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80711 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80712 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80713 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80714 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80715 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80716 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80717 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80718 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80719 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80720 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80721 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80722 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80723 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80724 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80725 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80726 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80727 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80728 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80729 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80730 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80731 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80732 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80733 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80734 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80735 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80736 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80737 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80738 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 80739 - ||  || 5 de febrer, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 80740 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80741 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80742 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80743 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80744 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80745 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80746 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80747 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80748 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80749 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80750 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80751 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80752 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80753 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80754 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80755 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80756 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80757 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80758 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80759 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80760 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80761 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80762 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80763 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80764 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80765 - ||  || 5 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80766 - ||  || 5 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80767 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80768 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80769 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80770 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80771 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80772 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80773 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80774 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80775 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80776 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80777 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80778 - ||  || 1 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80779 - ||  || 10 de febrer, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 80780 - ||  || 8 de febrer, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 80781 - ||  || 7 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80782 - ||  || 7 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80783 - ||  || 8 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80784 - ||  || 8 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80785 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80786 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80787 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80788 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80789 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80790 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80791 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80792 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80793 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80794 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80795 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80796 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80797 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80798 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80799 - ||  || 8 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80800 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96821" title="Llista d'asteroides/80801?80900" nonfiltered="3621" processed="3602" dbindex="38937">

|-
| 80801 - ||  || 8 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80802 - ||  || 8 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80803 - ||  || 12 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80804 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80805 - ||  || 8 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80806 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 80807 - ||  || 7 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 80808 - ||  || 1 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 80809 - ||  || 1 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80810 - ||  || 1 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 80811 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80812 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80813 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80814 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80815 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80816 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80817 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80818 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80819 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80820 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80821 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80822 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80823 - || 2000 DP || 23 de febrer, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 80824 - || 2000 DX || 24 de febrer, 2000 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 80825 - || 2000 DZ || 24 de febrer, 2000 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 80826 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Rock Finder || W. K. Y. Yeung
|-
| 80827 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80828 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80829 - ||  || 27 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80830 - ||  || 25 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80831 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80832 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80833 - ||  || 25 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80834 - ||  || 25 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80835 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 80836 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80837 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80838 - ||  || 27 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80839 - ||  || 27 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80840 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80841 - ||  || 25 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 80842 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 80843 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80844 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80845 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80846 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80847 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80848 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80849 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80850 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80851 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80852 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80853 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80854 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80855 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80856 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80857 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80858 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80859 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80860 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80861 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80862 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80863 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80864 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80865 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80866 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80867 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80868 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80869 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80870 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80871 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80872 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80873 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80874 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80875 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80876 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80877 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80878 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80879 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80880 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80881 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80882 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80883 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80884 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80885 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80886 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80887 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80888 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80889 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80890 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80891 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80892 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80893 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80894 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80895 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80896 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80897 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80898 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80899 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80900 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96822" title="Llista d'asteroides/80901?81000" nonfiltered="3622" processed="3603" dbindex="38938">

|-
| 80901 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80902 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80903 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80904 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80905 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80906 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80907 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80908 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80909 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80910 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80911 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80912 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80913 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80914 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80915 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80916 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80917 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80918 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80919 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80920 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80921 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80922 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80923 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80924 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80925 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80926 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80927 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80928 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80929 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80930 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80931 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80932 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80933 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80934 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80935 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80936 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80937 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80938 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80939 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80940 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80941 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80942 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80943 - ||  || 27 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80944 - ||  || 27 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80945 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80946 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80947 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80948 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80949 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80950 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80951 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80952 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80953 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80954 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80955 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80956 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80957 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80958 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80959 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80960 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80961 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80962 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80963 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80964 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80965 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80966 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80967 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80968 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80969 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80970 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80971 - ||  || 27 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80972 - ||  || 25 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 80973 - || 2000 EQ || 3 de mar, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 80974 - || 2000 ER || 3 de mar, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 80975 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80976 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80977 - ||  || 3 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80978 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80979 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80980 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80981 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80982 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80983 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80984 - ||  || 6 de mar, 2000 || Kuma Kogen || A. Nakamura
|-
| 80985 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80986 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80987 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80988 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80989 - ||  || 3 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80990 - ||  || 8 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80991 - ||  || 8 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80992 - ||  || 8 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 80993 - ||  || 7 de mar, 2000 || Farpoint || G. Hug
|-
| 80994 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80995 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80996 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80997 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80998 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 80999 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81000 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96823" title="Llista d'asteroides/81001?81100" nonfiltered="3623" processed="3604" dbindex="38939">

|-
| 81001 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81002 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81003 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81004 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81005 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81006 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81007 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81008 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81009 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81010 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81011 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81012 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81013 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81014 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81015 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81016 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81017 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81018 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81019 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81020 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81021 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81022 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81023 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81024 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81025 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81026 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81027 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81028 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81029 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81030 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81031 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81032 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81033 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81034 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81035 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81036 - ||  || 10 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81037 - ||  || 11 de mar, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 81038 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81039 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81040 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81041 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81042 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81043 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81044 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81045 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81046 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81047 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81048 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81049 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81050 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81051 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81052 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81053 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81054 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81055 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81056 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81057 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81058 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81059 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81060 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81061 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81062 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81063 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81064 - ||  || 9 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81065 - ||  || 10 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81066 - ||  || 10 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81067 - ||  || 11 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81068 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81069 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81070 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81071 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81072 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81073 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81074 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81075 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81076 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81077 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81078 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81079 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81080 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81081 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81082 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81083 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81084 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81085 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81086 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81087 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81088 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81089 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81090 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81091 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81092 - ||  || 12 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81093 - ||  || 14 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81094 - ||  || 13 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81095 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81096 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81097 - ||  || 5 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 81098 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81099 - ||  || 8 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 81100 - ||  || 8 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96824" title="Llista d'asteroides/81101?81200" nonfiltered="3624" processed="3605" dbindex="38940">

|-
| 81101 - ||  || 8 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 81102 - ||  || 8 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 81103 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81104 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81105 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81106 - ||  || 10 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81107 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81108 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81109 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81110 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81111 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81112 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81113 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81114 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81115 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81116 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81117 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81118 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81119 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81120 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81121 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81122 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81123 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81124 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81125 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81126 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81127 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81128 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81129 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81130 - ||  || 11 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81131 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81132 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81133 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81134 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81135 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81136 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81137 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81138 - ||  || 11 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81139 - ||  || 11 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81140 - ||  || 12 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81141 - ||  || 7 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81142 - ||  || 11 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 81143 - ||  || 12 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 81144 - ||  || 12 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 81145 - ||  || 2 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 81146 - ||  || 3 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 81147 - ||  || 3 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 81148 - ||  || 3 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 81149 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81150 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81151 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81152 - ||  || 4 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 81153 - ||  || 5 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 81154 - ||  || 6 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 81155 - ||  || 6 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 81156 - ||  || 6 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 81157 - ||  || 6 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 81158 - ||  || 6 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 81159 - ||  || 6 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 81160 - ||  || 6 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 81161 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81162 - ||  || 12 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81163 - ||  || 12 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81164 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81165 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81166 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81167 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81168 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81169 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81170 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81171 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81172 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81173 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81174 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81175 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81176 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81177 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81178 - ||  || 2 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 81179 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81180 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81181 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81182 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81183 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81184 - ||  || 2 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81185 - ||  || 2 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 81186 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81187 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81188 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81189 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81190 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81191 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81192 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81193 - ||  || 1 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 81194 - ||  || 1 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 81195 - ||  || 1 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 81196 - ||  || 25 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81197 - ||  || 26 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81198 - ||  || 27 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81199 - ||  || 25 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81200 - ||  || 25 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96825" title="Llista d'asteroides/81201?81300" nonfiltered="3625" processed="3606" dbindex="38941">

|-
| 81201 - ||  || 25 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81202 - ||  || 29 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81203 Polynesia ||  || 23 de mar, 2000 || Punaauia || J.-C. Pelle
|-
| 81204 - ||  || 30 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81205 - ||  || 30 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81206 - ||  || 30 de mar, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 81207 - ||  || 29 de mar, 2000 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 81208 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81209 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81210 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81211 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81212 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81213 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81214 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81215 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81216 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81217 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81218 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81219 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81220 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81221 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81222 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81223 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81224 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81225 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81226 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81227 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81228 - ||  || 26 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81229 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81230 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81231 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81232 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81233 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81234 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81235 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81236 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81237 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81238 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81239 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81240 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81241 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81242 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81243 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81244 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81245 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81246 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81247 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81248 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81249 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81250 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81251 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81252 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81253 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81254 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81255 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81256 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81257 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81258 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81259 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81260 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81261 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81262 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81263 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81264 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81265 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81266 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81267 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81268 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81269 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81270 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81271 - ||  || 30 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81272 - ||  || 30 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81273 - ||  || 30 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81274 - ||  || 29 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81275 - ||  || 30 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81276 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81277 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81278 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81279 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81280 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81281 - ||  || 26 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81282 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81283 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81284 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81285 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81286 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81287 - ||  || 26 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81288 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81289 - ||  || 26 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81290 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81291 - ||  || 27 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81292 - ||  || 26 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81293 - ||  || 25 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81294 - || 2000 GM || 2 d'abril, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 81295 - || 2000 GU || 2 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81296 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81297 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 81298 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81299 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81300 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96826" title="Llista d'asteroides/81301?81400" nonfiltered="3626" processed="3607" dbindex="38942">

|-
| 81301 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81302 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81303 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81304 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81305 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81306 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81307 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81308 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81309 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81310 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81311 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81312 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81313 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81314 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81315 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81316 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81317 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81318 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81319 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81320 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81321 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81322 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81323 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81324 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81325 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81326 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81327 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81328 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81329 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81330 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81331 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81332 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81333 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81334 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81335 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81336 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81337 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81338 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81339 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81340 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81341 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81342 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81343 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81344 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81345 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81346 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81347 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81348 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81349 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81350 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81351 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81352 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81353 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81354 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81355 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81356 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81357 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81358 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81359 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81360 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81361 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81362 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81363 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81364 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81365 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81366 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81367 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81368 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81369 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81370 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81371 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81372 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81373 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81374 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81375 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81376 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81377 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81378 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81379 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81380 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81381 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81382 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81383 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81384 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81385 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81386 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81387 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81388 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81389 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81390 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81391 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81392 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81393 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81394 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 81395 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81396 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81397 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81398 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81399 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81400 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96827" title="Llista d'asteroides/81401?81500" nonfiltered="3627" processed="3608" dbindex="38943">

|-
| 81401 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81402 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81403 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81404 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81405 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81406 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81407 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81408 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81409 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81410 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81411 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81412 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81413 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81414 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81415 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81416 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81417 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81418 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81419 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81420 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81421 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81422 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81423 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81424 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81425 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81426 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81427 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81428 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81429 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81430 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81431 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81432 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81433 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81434 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81435 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81436 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81437 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81438 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81439 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81440 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81441 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81442 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81443 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81444 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81445 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81446 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81447 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81448 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81449 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81450 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81451 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81452 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81453 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81454 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81455 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81456 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81457 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81458 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81459 - ||  || 10 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81460 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81461 - ||  || 8 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81462 - ||  || 8 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81463 - ||  || 8 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81464 - ||  || 8 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81465 - ||  || 12 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81466 - ||  || 12 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81467 - ||  || 12 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81468 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81469 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81470 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81471 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81472 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81473 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81474 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81475 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81476 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81477 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81478 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81479 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81480 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81481 - ||  || 12 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81482 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81483 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81484 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81485 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81486 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81487 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81488 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81489 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81490 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81491 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81492 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81493 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81494 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81495 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81496 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81497 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81498 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81499 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81500 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96828" title="Llista d'asteroides/81501?81600" nonfiltered="3628" processed="3609" dbindex="38944">

|-
| 81501 - ||  || 8 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81502 - ||  || 8 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81503 - ||  || 9 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81504 - ||  || 9 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81505 - ||  || 12 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81506 - ||  || 12 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81507 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81508 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81509 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81510 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81511 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81512 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81513 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81514 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81515 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81516 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81517 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81518 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81519 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81520 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81521 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81522 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81523 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81524 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81525 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81526 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81527 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81528 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81529 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81530 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81531 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Baton Rouge || W. R. Cooney Jr., M. Hess
|-
| 81532 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81533 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81534 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81535 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81536 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81537 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81538 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81539 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81540 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81541 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81542 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81543 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81544 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81545 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81546 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81547 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81548 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81549 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81550 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 81551 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81552 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81553 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81554 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81555 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81556 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81557 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81558 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81559 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81560 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81561 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81562 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81563 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81564 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81565 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81566 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81567 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81568 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81569 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81570 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81571 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81572 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81573 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81574 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81575 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81576 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81577 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81578 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81579 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81580 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81581 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81582 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81583 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81584 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81585 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81586 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81587 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81588 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81589 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81590 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81591 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81592 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81593 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81594 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81595 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81596 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81597 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81598 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81599 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81600 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96829" title="Llista d'asteroides/81601?81700" nonfiltered="3629" processed="3610" dbindex="38945">

|-
| 81601 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81602 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81603 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81604 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81605 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81606 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81607 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81608 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81609 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81610 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81611 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81612 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81613 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81614 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81615 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81616 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81617 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81618 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81619 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81620 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81621 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81622 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81623 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81624 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81625 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81626 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81627 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81628 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81629 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81630 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81631 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81632 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81633 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81634 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81635 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81636 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81637 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81638 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81639 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81640 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81641 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81642 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81643 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81644 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81645 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81646 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81647 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81648 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81649 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81650 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81651 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 81652 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 81653 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81654 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81655 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81656 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81657 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81658 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81659 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81660 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81661 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81662 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81663 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81664 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81665 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81666 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81667 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81668 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81669 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81670 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81671 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81672 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81673 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81674 - || 2000 JC || 2 de maig, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 81675 - || 2000 JO || 1 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81676 - ||  || 1 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81677 - ||  || 2 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81678 - ||  || 3 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81679 - ||  || 4 de maig, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 81680 - ||  || 1 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81681 - ||  || 1 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81682 - ||  || 2 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81683 - ||  || 4 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81684 - ||  || 6 de maig, 2000 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 81685 - ||  || 3 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81686 - ||  || 3 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81687 - ||  || 4 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81688 - ||  || 3 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81689 - ||  || 5 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81690 - ||  || 5 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81691 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81692 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81693 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81694 - ||  || 3 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81695 - ||  || 4 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81696 - ||  || 5 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81697 - ||  || 5 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81698 - ||  || 5 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81699 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81700 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96830" title="Llista d'asteroides/81701?81800" nonfiltered="3630" processed="3611" dbindex="38946">

|-
| 81701 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81702 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81703 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81704 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81705 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81706 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81707 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81708 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81709 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81710 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81711 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81712 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81713 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81714 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81715 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81716 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81717 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81718 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81719 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81720 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81721 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81722 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81723 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81724 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81725 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81726 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81727 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81728 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81729 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81730 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81731 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81732 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81733 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81734 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81735 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81736 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81737 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81738 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81739 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81740 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81741 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81742 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81743 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81744 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81745 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81746 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81747 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81748 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81749 - ||  || 4 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81750 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81751 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81752 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81753 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81754 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81755 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81756 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81757 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81758 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81759 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81760 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81761 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81762 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81763 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81764 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81765 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81766 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81767 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81768 - ||  || 6 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81769 - ||  || 6 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81770 - ||  || 7 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81771 - ||  || 7 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81772 - ||  || 7 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81773 - ||  || 2 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81774 - ||  || 2 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81775 - ||  || 1 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81776 - ||  || 1 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81777 - ||  || 2 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81778 - ||  || 2 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81779 - ||  || 2 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81780 - ||  || 2 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81781 - ||  || 2 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81782 - ||  || 5 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81783 - ||  || 5 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81784 - ||  || 3 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81785 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81786 - ||  || 5 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81787 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81788 - ||  || 9 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81789 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81790 - ||  || 2 de maig, 2000 || Anderson Mesa || L. H. Wasserman
|-
| 81791 - ||  || 11 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81792 - ||  || 5 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81793 - ||  || 4 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81794 - ||  || 3 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81795 - ||  || 2 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81796 - || 2000 KH || 23 de maig, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 81797 - ||  || 26 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81798 - ||  || 23 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81799 - ||  || 26 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81800 - ||  || 26 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96831" title="Llista d'asteroides/81801?81900" nonfiltered="3631" processed="3612" dbindex="38947">

|-
| 81801 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81802 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81803 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81804 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81805 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81806 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81807 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81808 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81809 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81810 - ||  || 30 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81811 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81812 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81813 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81814 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81815 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81816 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81817 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81818 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81819 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81820 - ||  || 24 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81821 - ||  || 24 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81822 Jamesearly ||  || 27 de maig, 2000 || OCA-Anza || M. White, M. Collins
|-
| 81823 - ||  || 30 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81824 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81825 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81826 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81827 - ||  || 26 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81828 - ||  || 28 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81829 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81830 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81831 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81832 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81833 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81834 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81835 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81836 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81837 - ||  || 31 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81838 - ||  || 29 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81839 - ||  || 24 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81840 - ||  || 25 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81841 - ||  || 27 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81842 - ||  || 27 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81843 - ||  || 27 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81844 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81845 - ||  || 30 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81846 - ||  || 24 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81847 - ||  || 24 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81848 - ||  || 24 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81849 - ||  || 24 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81850 - ||  || 25 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81851 - ||  || 25 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81852 - ||  || 25 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81853 - ||  || 25 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81854 - ||  || 25 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81855 - ||  || 25 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81856 - ||  || 26 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81857 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81858 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81859 - ||  || 29 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81860 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81861 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81862 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81863 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81864 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81865 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81866 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81867 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81868 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81869 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81870 - ||  || 1 de juny, 2000 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 81871 - ||  || 4 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81872 - ||  || 4 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81873 - ||  || 5 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81874 - ||  || 5 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81875 - ||  || 4 de juny, 2000 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 81876 - ||  || 5 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81877 - ||  || 5 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81878 - ||  || 4 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81879 - ||  || 4 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81880 - ||  || 5 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81881 - ||  || 4 de juny, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81882 - ||  || 5 de juny, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81883 - ||  || 4 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81884 - ||  || 7 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81885 - ||  || 8 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81886 - ||  || 8 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81887 - ||  || 9 de juny, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 81888 - ||  || 1 de juny, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81889 - ||  || 1 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81890 - ||  || 1 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81891 - ||  || 5 de juny, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81892 - ||  || 4 de juny, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 81893 - ||  || 4 de juny, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 81894 - ||  || 6 de juny, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81895 - ||  || 5 de juny, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81896 - ||  || 4 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81897 - ||  || 4 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81898 - ||  || 4 de juny, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81899 - ||  || 3 de juny, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81900 - ||  || 1 de juny, 2000 || Haleakala || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96832" title="Llista d'asteroides/81901?82000" nonfiltered="3632" processed="3613" dbindex="38948">

|-
| 81901 - ||  || 11 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81902 - ||  || 25 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81903 - ||  || 24 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81904 - ||  || 24 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81905 - ||  || 3 de juliol, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81906 - ||  || 4 de juliol, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81907 - ||  || 5 de juliol, 2000 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 81908 - ||  || 6 de juliol, 2000 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 81909 - ||  || 8 de juliol, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 81910 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81911 - ||  || 6 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81912 - ||  || 6 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81913 - ||  || 10 de juliol, 2000 || Valinhos || P. R. Holvorcem
|-
| 81914 - ||  || 12 de juliol, 2000 || Farpoint || Farpoint
|-
| 81915 Hartwick ||  || 15 de juliol, 2000 || Dominion || D. D. Balam
|-
| 81916 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81917 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81918 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81919 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81920 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81921 - ||  || 7 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81922 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81923 - ||  || 4 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81924 - ||  || 4 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81925 - ||  || 4 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81926 - ||  || 3 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81927 - ||  || 3 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81928 - ||  || 2 de juliol, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 81929 - || 2000 OE || 22 de juliol, 2000 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 81930 - ||  || 24 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81931 - ||  || 28 de juliol, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 81932 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81933 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81934 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81935 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81936 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81937 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81938 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81939 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81940 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81941 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81942 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81943 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81944 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81945 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81946 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 81947 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Cerro Tololo || M. W. Buie
|-
| 81948 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Cerro Tololo || M. W. Buie
|-
| 81949 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81950 - ||  || 2 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81951 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81952 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 81953 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81954 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81955 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81956 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81957 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81958 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81959 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81960 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81961 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81962 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81963 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81964 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81965 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81966 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81967 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81968 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81969 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81970 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81971 Turonclavere ||  || 22 d'agost, 2000 || Saint-Vran || J. Montanne, L. arounov
|-
| 81972 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81973 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81974 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81975 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81976 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81977 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81978 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81979 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81980 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81981 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81982 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81983 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81984 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81985 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81986 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81987 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81988 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81989 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81990 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81991 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81992 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81993 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81994 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81995 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81996 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81997 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81998 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 81999 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82000 - ||  || 20 d'agost, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96833" title="Llista d'asteroides/82001?82100" nonfiltered="3633" processed="3614" dbindex="38949">

|-
| 82001 - ||  || 20 d'agost, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82002 - ||  || 20 d'agost, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82003 - ||  || 20 d'agost, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82004 - ||  || 20 d'agost, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82005 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82006 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82007 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82008 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 82009 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82010 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82011 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82012 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82013 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 82014 - ||  || 4 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82015 - ||  || 4 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82016 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82017 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82018 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82019 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 82020 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82021 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82022 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82023 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82024 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82025 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82026 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82027 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82028 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82029 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82030 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82031 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82032 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82033 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82034 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82035 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82036 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 82037 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82038 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 82039 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 82040 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82041 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82042 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82043 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82044 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82045 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82046 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82047 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82048 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82049 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82050 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82051 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82052 - ||  || 29 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82053 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Mauna Kea || B. J. Gladman, J. J. Kavelaars
|-
| 82054 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82055 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82056 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82057 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82058 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82059 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82060 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82061 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82062 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82063 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82064 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82065 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82066 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82067 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82068 - ||  || 15 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82069 - ||  || 24 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 82070 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82071 - ||  || 31 de desembre, 2000 || Piszkstet  || Piszkstet , K. Srneczky, L. Kiss
|-
| 82072 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82073 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 82074 - ||  || 31 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82075 - ||  || 26 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 82076 - ||  || 4 de gener, 2001 || Fair Oaks Ranch || J. V. McClusky
|-
| 82077 - ||  || 7 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82078 - ||  || 15 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82079 - ||  || 18 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82080 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82081 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82082 - ||  || 27 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82083 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82084 - ||  || 30 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82085 - ||  || 3 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82086 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82087 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 82088 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82089 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82090 - ||  || 22 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 82091 - ||  || 26 de febrer, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 82092 - ||  || 27 de febrer, 2001 || Piszkstet  || Piszkstet , K. Srneczky, A. Derekas
|-
| 82093 - ||  || 13 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82094 - ||  || 15 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82095 - ||  || 15 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 82096 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82097 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82098 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82099 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82100 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96834" title="Llista d'asteroides/82101?82200" nonfiltered="3634" processed="3615" dbindex="38950">

|-
| 82101 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82102 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82103 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82104 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82105 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82106 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82107 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82108 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82109 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82110 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82111 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82112 - ||  || 20 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82113 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82114 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82115 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82116 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82117 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82118 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82119 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82120 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82121 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82122 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82123 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82124 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82125 - ||  || 23 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82126 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82127 - ||  || 27 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 82128 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82129 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82130 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82131 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82132 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82133 - ||  || 18 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82134 - ||  || 20 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82135 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82136 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82137 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82138 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82139 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82140 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82141 - ||  || 29 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82142 - ||  || 20 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 82143 - ||  || 20 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82144 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82145 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82146 - ||  || 24 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82147 - ||  || 26 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82148 - ||  || 29 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82149 - ||  || 30 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82150 - ||  || 30 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82151 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82152 - ||  || 23 de mar, 2001 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 82153 - ||  || 23 de mar, 2001 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 82154 - ||  || 24 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82155 - ||  || 24 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 82156 - ||  || 31 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82157 - ||  || 26 de mar, 2001 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 82158 - ||  || 26 de mar, 2001 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 82159 - ||  || 27 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82160 - ||  || 24 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82161 - ||  || 14 d'abril, 2001 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 82162 - ||  || 14 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82163 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82164 - ||  || 1 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82165 - ||  || 17 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82166 - ||  || 17 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82167 - ||  || 17 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82168 - ||  || 17 d'abril, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 82169 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 82170 - ||  || 17 d'abril, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 82171 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82172 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82173 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82174 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82175 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82176 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82177 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82178 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 82179 - ||  || 22 d'abril, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 82180 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 82181 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 82182 - ||  || 22 d'abril, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 82183 - ||  || 25 d'abril, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 82184 - ||  || 26 d'abril, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 82185 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 82186 - ||  || 28 d'abril, 2001 || Farpoint || G. Hug
|-
| 82187 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82188 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82189 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82190 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82191 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82192 - ||  || 28 d'abril, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 82193 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82194 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82195 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82196 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82197 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82198 - ||  || 29 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82199 - ||  || 29 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82200 - ||  || 29 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96835" title="Llista d'asteroides/82201?82300" nonfiltered="3635" processed="3616" dbindex="38951">

|-
| 82201 - ||  || 29 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82202 - ||  || 29 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82203 - ||  || 30 d'abril, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 82204 - ||  || 26 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 82205 - ||  || 26 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 82206 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82207 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82208 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82209 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82210 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82211 - ||  || 17 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 82212 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 82213 - ||  || 21 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82214 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82215 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82216 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82217 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 82218 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82219 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82220 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82221 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82222 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82223 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82224 - ||  || 21 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82225 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82226 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82227 - ||  || 26 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82228 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82229 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82230 - ||  || 30 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82231 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82232 Heuberger || 2001 JU || 11 de maig, 2001 || Winterthur || M. Griesser
|-
| 82233 - ||  || 2 de maig, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 82234 - ||  || 11 de maig, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82235 - ||  || 15 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82236 - ||  || 15 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82237 - ||  || 15 de maig, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82238 - ||  || 15 de maig, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82239 - ||  || 15 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82240 - ||  || 14 de maig, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82241 - ||  || 14 de maig, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82242 - ||  || 15 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82243 - ||  || 15 de maig, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82244 - ||  || 15 de maig, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82245 - ||  || 15 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82246 - ||  || 15 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82247 - ||  || 15 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82248 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82249 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82250 - ||  || 21 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82251 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82252 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82253 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82254 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82255 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82256 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82257 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82258 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82259 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82260 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82261 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82262 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82263 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82264 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82265 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82266 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82267 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82268 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82269 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82270 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82271 - ||  || 21 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82272 - ||  || 21 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82273 - ||  || 22 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82274 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82275 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82276 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82277 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82278 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82279 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82280 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82281 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82282 - ||  || 21 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82283 - ||  || 21 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82284 - ||  || 21 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82285 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82286 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82287 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82288 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82289 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82290 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82291 - ||  || 21 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82292 - ||  || 21 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82293 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82294 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82295 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82296 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82297 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82298 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82299 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82300 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96836" title="Llista d'asteroides/82301?82400" nonfiltered="3636" processed="3617" dbindex="38952">

|-
| 82301 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82302 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82303 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82304 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82305 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82306 - ||  || 24 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82307 - ||  || 24 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82308 - ||  || 24 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82309 - ||  || 24 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82310 - ||  || 26 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82311 - ||  || 21 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82312 - ||  || 22 de maig, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82313 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82314 - ||  || 25 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82315 - ||  || 26 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82316 - ||  || 26 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82317 - ||  || 26 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82318 - ||  || 16 de maig, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82319 - ||  || 17 de maig, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82320 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82321 - ||  || 21 de maig, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 82322 - ||  || 26 de maig, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 82323 - ||  || 26 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82324 - ||  || 13 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82325 - ||  || 13 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82326 - ||  || 13 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82327 - ||  || 13 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82328 - ||  || 13 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82329 - ||  || 13 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82330 - ||  || 12 de juny, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82331 - ||  || 15 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82332 Las Vegas ||  || 15 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82333 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82334 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82335 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82336 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82337 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82338 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82339 - ||  || 15 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82340 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82341 - ||  || 12 de juny, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82342 - ||  || 14 de juny, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 82343 - ||  || 14 de juny, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 82344 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82345 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82346 - ||  || 10 de juny, 2001 || Hakos || D. Husar
|-
| 82347 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82348 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82349 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82350 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82351 - ||  || 18 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82352 - ||  || 18 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82353 - ||  || 18 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82354 - ||  || 19 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82355 - ||  || 16 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82356 - ||  || 16 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82357 - ||  || 16 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82358 - ||  || 18 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82359 - ||  || 21 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82360 - ||  || 21 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82361 - ||  || 23 de juny, 2001 || Badlands || Badlands
|-
| 82362 - ||  || 17 de juny, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 82363 - ||  || 21 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82364 - ||  || 20 de juny, 2001 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 82365 - ||  || 25 de juny, 2001 || Ond ejov || P. Kunirk
|-
| 82366 - ||  || 16 de juny, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82367 - ||  || 21 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82368 - ||  || 21 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82369 - ||  || 21 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82370 - ||  || 26 de juny, 2001 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 82371 - ||  || 28 de juny, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82372 - ||  || 19 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82373 - ||  || 21 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82374 - ||  || 25 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82375 - ||  || 25 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82376 - ||  || 27 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82377 - ||  || 27 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82378 - ||  || 27 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82379 - ||  || 27 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82380 - ||  || 28 de juny, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82381 - ||  || 23 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82382 - ||  || 29 de juny, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82383 - ||  || 29 de juny, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82384 - ||  || 25 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82385 - ||  || 28 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82386 - ||  || 23 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82387 - ||  || 16 de juny, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82388 - ||  || 16 de juny, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82389 - ||  || 17 de juny, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82390 - ||  || 19 de juny, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82391 - ||  || 19 de juny, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82392 - ||  || 26 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82393 - ||  || 27 de juny, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82394 - ||  || 27 de juny, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82395 - ||  || 12 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82396 - ||  || 10 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82397 - ||  || 13 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82398 - ||  || 13 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82399 - ||  || 13 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82400 - ||  || 13 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96837" title="Llista d'asteroides/82401?82500" nonfiltered="3637" processed="3618" dbindex="38953">

|-
| 82401 - ||  || 13 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82402 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82403 - ||  || 13 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82404 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82405 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82406 - ||  || 13 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82407 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82408 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82409 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82410 - ||  || 12 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82411 - ||  || 13 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82412 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82413 - ||  || 13 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82414 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82415 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82416 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82417 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82418 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82419 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82420 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82421 - ||  || 9 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82422 - ||  || 12 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82423 - ||  || 13 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82424 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82425 - ||  || 15 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82426 - ||  || 12 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82427 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82428 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82429 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82430 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82431 - || 2001 OF || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82432 - ||  || 18 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82433 - ||  || 18 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82434 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82435 - ||  || 18 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82436 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82437 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82438 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82439 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82440 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82441 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82442 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82443 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82444 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82445 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82446 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82447 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82448 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 82449 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 82450 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82451 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82452 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82453 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82454 - ||  || 21 de juliol, 2001 || San Marcello || A. Boattini, L. Tesi
|-
| 82455 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82456 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82457 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82458 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82459 - ||  || 18 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82460 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82461 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82462 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82463 - ||  || 21 de juliol, 2001 || San Marcello || L. Tesi, G. Forti
|-
| 82464 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Ond ejov || P. Pravec, L. arounov
|-
| 82465 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82466 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82467 - ||  || 18 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82468 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82469 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82470 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82471 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82472 - ||  || 19 de juliol, 2001 || OCA-Anza || M. White, M. Collins
|-
| 82473 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82474 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82475 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82476 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82477 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82478 - ||  || 18 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82479 - ||  || 18 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82480 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82481 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82482 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82483 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82484 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 82485 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 82486 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82487 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82488 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82489 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82490 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82491 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82492 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82493 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82494 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82495 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82496 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82497 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82498 - ||  || 23 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82499 - ||  || 23 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82500 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96838" title="Llista d'asteroides/82501?82600" nonfiltered="3638" processed="3619" dbindex="38954">

|-
| 82501 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82502 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82503 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82504 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82505 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82506 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82507 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82508 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82509 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82510 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82511 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82512 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82513 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82514 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82515 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82516 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82517 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82518 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82519 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82520 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82521 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82522 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82523 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82524 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82525 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82526 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82527 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82528 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82529 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82530 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82531 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82532 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82533 - ||  || 23 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82534 - ||  || 23 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82535 - ||  || 24 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82536 - ||  || 24 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82537 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82538 - ||  || 24 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82539 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82540 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82541 - ||  || 25 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82542 - ||  || 26 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82543 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82544 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82545 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82546 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82547 - ||  || 18 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82548 - ||  || 18 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82549 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82550 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82551 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82552 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82553 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82554 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82555 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82556 - ||  || 24 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82557 - ||  || 24 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82558 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82559 - ||  || 28 de juliol, 2001 || Ond ejov || Ond ejov Observatory
|-
| 82560 - ||  || 26 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82561 - ||  || 26 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82562 - ||  || 26 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82563 - ||  || 26 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82564 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82565 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82566 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82567 - ||  || 26 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82568 - ||  || 26 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82569 - ||  || 31 de juliol, 2001 || Farpoint || G. Hug
|-
| 82570 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82571 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82572 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82573 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82574 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82575 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82576 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 82577 - ||  || 28 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82578 - ||  || 28 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82579 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82580 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82581 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82582 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82583 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82584 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82585 - ||  || 30 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82586 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82587 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82588 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82589 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82590 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82591 - ||  || 23 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82592 - ||  || 25 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82593 - ||  || 25 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82594 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82595 - ||  || 23 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82596 - ||  || 25 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82597 - ||  || 25 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82598 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82599 - ||  || 31 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82600 - ||  || 25 de juliol, 2001 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96839" title="Llista d'asteroides/82601?82700" nonfiltered="3639" processed="3620" dbindex="38955">

|-
| 82601 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 82602 - ||  || 23 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82603 - ||  || 24 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82604 - ||  || 24 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82605 - ||  || 25 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82606 - ||  || 25 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82607 - ||  || 25 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82608 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82609 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82610 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82611 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82612 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82613 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82614 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82615 - ||  || 28 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82616 - ||  || 28 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82617 - ||  || 28 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82618 - ||  || 28 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82619 - ||  || 28 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82620 - ||  || 28 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82621 - ||  || 28 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82622 - ||  || 28 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82623 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82624 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82625 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82626 - ||  || 28 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82627 - ||  || 28 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82628 - ||  || 28 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82629 - ||  || 28 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82630 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82631 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82632 - ||  || 30 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82633 - ||  || 31 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82634 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82635 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82636 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82637 - || 2001 PV || 2 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82638 - ||  || 7 d'agost, 2001 || San Marcello || L. Tesi, M. Tombelli
|-
| 82639 - ||  || 3 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82640 - ||  || 3 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82641 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82642 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82643 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82644 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82645 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82646 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82647 - ||  || 8 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82648 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82649 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82650 - ||  || 12 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82651 - ||  || 12 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82652 - ||  || 9 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82653 - ||  || 13 d'agost, 2001 || Ond ejov || P. Kunirk
|-
| 82654 - ||  || 12 d'agost, 2001 || Farpoint || G. Hug
|-
| 82655 - ||  || 12 d'agost, 2001 || Farpoint || G. Hug
|-
| 82656 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Calar Alto || K. Srneczky, G. Szab
|-
| 82657 - ||  || 14 d'agost, 2001 || San Marcello || A. Boattini, G. Forti
|-
| 82658 - ||  || 9 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82659 - ||  || 9 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82660 - ||  || 9 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82661 - ||  || 9 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82662 - ||  || 9 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82663 - ||  || 9 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82664 - ||  || 9 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82665 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82666 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82667 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82668 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82669 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82670 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82671 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82672 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82673 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82674 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82675 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82676 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82677 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82678 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82679 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82680 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82681 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82682 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82683 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82684 - ||  || 14 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82685 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82686 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82687 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82688 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82689 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82690 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82691 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82692 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82693 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82694 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82695 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82696 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82697 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82698 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82699 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82700 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96840" title="Llista d'asteroides/82701?82800" nonfiltered="3640" processed="3621" dbindex="38956">

|-
| 82701 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82702 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82703 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82704 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82705 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82706 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82707 - ||  || 12 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82708 - ||  || 12 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82709 - ||  || 13 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82710 - ||  || 15 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82711 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82712 - ||  || 12 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82713 - ||  || 12 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82714 - ||  || 13 d'agost, 2001 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 82715 - ||  || 13 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82716 - ||  || 13 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82717 - ||  || 14 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82718 - ||  || 14 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82719 - ||  || 13 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82720 - ||  || 15 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82721 - ||  || 15 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82722 - ||  || 15 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82723 - ||  || 15 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82724 - ||  || 15 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82725 - ||  || 15 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82726 - ||  || 14 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82727 - ||  || 14 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82728 - ||  || 14 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82729 - ||  || 14 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82730 - ||  || 14 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82731 - ||  || 14 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82732 - ||  || 14 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82733 - ||  || 14 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82734 - ||  || 13 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82735 - ||  || 13 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82736 - ||  || 13 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82737 - ||  || 12 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82738 - || 2001 QA || 16 d'agost, 2001 || Farpoint || Farpoint
|-
| 82739 - || 2001 QU || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82740 - || 2001 QY || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82741 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82742 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82743 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82744 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82745 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82746 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82747 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82748 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82749 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82750 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82751 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82752 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82753 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82754 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82755 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82756 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82757 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82758 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82759 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82760 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82761 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82762 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82763 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82764 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82765 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82766 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82767 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82768 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82769 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82770 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82771 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82772 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82773 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82774 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82775 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82776 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82777 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82778 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82779 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82780 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82781 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82782 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82783 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82784 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82785 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82786 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82787 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82788 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82789 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82790 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82791 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82792 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82793 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82794 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82795 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82796 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82797 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82798 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82799 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82800 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96842" title="Llista d'asteroides/82801?82900" nonfiltered="3641" processed="3622" dbindex="38957">

|-
| 82801 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82802 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82803 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82804 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82805 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82806 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82807 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82808 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82809 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Ond ejov || P. Kunirk, U. Babiakov
|-
| 82810 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82811 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82812 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82813 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82814 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82815 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82816 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82817 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82818 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82819 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82820 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82821 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82822 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82823 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82824 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82825 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82826 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82827 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82828 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82829 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82830 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82831 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82832 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82833 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82834 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82835 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82836 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82837 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82838 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82839 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82840 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82841 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82842 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82843 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82844 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82845 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82846 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82847 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82848 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82849 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82850 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82851 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82852 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82853 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82854 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82855 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82856 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82857 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82858 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82859 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82860 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82861 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82862 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82863 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82864 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82865 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82866 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82867 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82868 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82869 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82870 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82871 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82872 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82873 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82874 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82875 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82876 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82877 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Nashville || R. Clingan
|-
| 82878 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82879 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82880 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82881 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82882 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82883 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82884 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82885 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82886 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82887 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82888 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82889 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82890 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82891 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82892 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82893 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82894 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82895 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82896 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Pic du Midi || Pic du Midi
|-
| 82897 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82898 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82899 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82900 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96843" title="Llista d'asteroides/82901?83000" nonfiltered="3642" processed="3623" dbindex="38958">

|-
| 82901 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 82902 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82903 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82904 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82905 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82906 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82907 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82908 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Ond ejov || P. Kunirk, U. Babiakov
|-
| 82909 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82910 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82911 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82912 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82913 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82914 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82915 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82916 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82917 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82918 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82919 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82920 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82921 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82922 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82923 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82924 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82925 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82926 Jacquey ||  || 25 d'agost, 2001 || Pises || Pises
|-
| 82927 - ||  || 25 d'agost, 2001 || San Marcello || L. Tesi, A. Boattini
|-
| 82928 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Ond ejov || P. Kunirk, P. Pravec
|-
| 82929 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Ond ejov || P. Pravec, P. Kunirk
|-
| 82930 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Ond ejov || P. Kunirk, P. Pravec
|-
| 82931 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82932 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82933 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82934 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82935 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82936 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 82937 - ||  || 26 d'agost, 2001 || Ond ejov || P. Pravec, P. Kunirk
|-
| 82938 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82939 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82940 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82941 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82942 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82943 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82944 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82945 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82946 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82947 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82948 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82949 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82950 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82951 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82952 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82953 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82954 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82955 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82956 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82957 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82958 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82959 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82960 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82961 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82962 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82963 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82964 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82965 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82966 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82967 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82968 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82969 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82970 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82971 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82972 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82973 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82974 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82975 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82976 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82977 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82978 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82979 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82980 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 82981 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 82982 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 82983 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 82984 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82985 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82986 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82987 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82988 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 82989 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 82990 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 82991 - ||  || 27 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 82992 - ||  || 27 d'agost, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 82993 - ||  || 28 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 82994 - ||  || 30 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 82995 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82996 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82997 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82998 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 82999 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83000 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96844" title="Llista d'asteroides/83001?83100" nonfiltered="3643" processed="3624" dbindex="38959">

|-
| 83001 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83002 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83003 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83004 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83005 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83006 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83007 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83008 - ||  || 31 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 83009 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83010 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 83011 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 83012 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 83013 - ||  || 26 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 83014 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83015 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83016 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83017 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83018 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83019 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83020 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 83021 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83022 - ||  || 26 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83023 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 83024 - ||  || 27 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83025 - ||  || 28 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83026 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83027 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83028 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83029 - ||  || 26 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83030 - ||  || 26 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83031 - ||  || 28 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83032 - ||  || 31 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83033 - ||  || 30 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83034 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83035 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 83036 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83037 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 83038 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83039 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83040 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83041 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83042 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83043 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83044 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83045 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83046 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83047 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83048 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83049 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 83050 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83051 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83052 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83053 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 83054 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 83055 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83056 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83057 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83058 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83059 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83060 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 83061 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83062 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83063 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83064 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83065 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83066 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83067 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83068 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83069 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83070 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83071 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83072 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83073 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83074 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83075 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83076 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83077 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83078 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83079 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83080 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83081 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83082 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83083 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83084 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83085 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83086 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83087 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83088 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83089 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83090 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 83091 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 83092 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83093 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83094 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83095 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83096 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83097 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83098 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83099 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83100 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96845" title="Ardon" nonfiltered="3644" processed="3625" dbindex="38960">

Ardon, ciutat d'Osstia del Nord.
Ardon, riu afluent del riu Terek a Osstia del Nord.
Ardon, localitat de la provincia russa de Briansk;
Ardon, municipi del cant sus del Valais.
Ardon, municipi del departament francs del Jura.
Ardon, municipi del departament francs del Loiret.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96846" title="Albans" nonfiltered="3645" processed="3626" dbindex="38961">
Els albans foren un poble del Caucas que va habitar el que s avui dia l'Azerbaidjan i antigament es va dir Albnia del Caucas. El seu nom apareix tamb com aluans o aguans (aghuans). El moderns habitants de l'Albnia d'Europa es diuen en canvi albanesos. Els romans van aplicar el nom (com a gentilici) tamb als habitants d'Alba Longa i a la gent de la regi del Mont Alb, entre d'altres.

Els aghuans van formar el regne d'Aghunia. El seu nom es transcriu tamb com Aluanqs. 

Eren un poble caucsic assentat al Caucas ja durant el perode de l'Imperi Persa.

Suposadament (Steppanos Orbelian a "Histria de Sisakan") el cristianisme hi fou introdut per l'apstol Bartolomeu, que va convertir el rei i, per tant tot el pas, per el germ del rei va restar pag i va fer perseguir Bartolomeu que fou crucificat a Aluanq (Bak). 

Vers el segle IV el rei Urnair va acceptar el cristianisme com a religi d'estat. El primer patriarca fou Elish i va residir a una ciutat anomenada Gish.

El segle V els aghuans eren ja cristians i el rei Vatsh molt devot va combatre contra els perses que volien imposar el mazdeisme. Al segle VI el pas tenia dotze bisbats

Al segle VII els aghuans es van armenitzar, i al segle segent es van comenar a islamitzar i en majoria van restar musulmans fins al segle XIII quan el poble quasi va desaparixer barrejat amb les tribus turques assentades al territori o per les morts per les guerres i malalties dels segles segents.

Avui en resten pocs que s'anomenen udi i parlen l'udin, proper a l'antic aghu, viuen quasi tots a Rssia, a la ciutat de Nizdh i rodalies, prop del riu Turianxai.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96853" title="Llista d'asteroides/83101?83200" nonfiltered="3646" processed="3627" dbindex="38964">

|-
| 83101 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83102 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83103 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83104 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83105 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83106 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83107 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83108 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83109 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83110 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83111 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83112 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83113 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83114 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83115 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83116 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83117 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83118 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83119 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83120 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83121 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83122 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83123 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 83124 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 83125 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83126 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83127 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83128 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83129 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83130 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83131 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83132 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83133 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83134 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83135 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83136 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83137 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83138 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83139 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83140 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83141 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 83142 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83143 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83144 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83145 - ||  || 26 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83146 - ||  || 26 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 83147 - ||  || 26 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 83148 - ||  || 26 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 83149 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83150 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83151 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83152 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83153 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 83154 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83155 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83156 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83157 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83158 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83159 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83160 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83161 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83162 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83163 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83164 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83165 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83166 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83167 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83168 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83169 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83170 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83171 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83172 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83173 - ||  || 30 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83174 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 83175 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 83176 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83177 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83178 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83179 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83180 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83181 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83182 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83183 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83184 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83185 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83186 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83187 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83188 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83189 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83190 - ||  || 27 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83191 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83192 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83193 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83194 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83195 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83196 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83197 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83198 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83199 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83200 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96854" title="Llista d'asteroides/83201?83300" nonfiltered="3647" processed="3628" dbindex="38965">

|-
| 83201 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 83202 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83203 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 83204 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83205 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83206 - ||  || 9 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83207 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83208 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83209 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 83210 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83211 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83212 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83213 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83214 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83215 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83216 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83217 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83218 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83219 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83220 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83221 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83222 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83223 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83224 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83225 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83226 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83227 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83228 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83229 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83230 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83231 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83232 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83233 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83234 - ||  || 9 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83235 - ||  || 9 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83236 - ||  || 9 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83237 - ||  || 14 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83238 - ||  || 9 de setembre, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 83239 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83240 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83241 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83242 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83243 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83244 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83245 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83246 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83247 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83248 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83249 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83250 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83251 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83252 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83253 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83254 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83255 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83256 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83257 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83258 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83259 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83260 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83261 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83262 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83263 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83264 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83265 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83266 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83267 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83268 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83269 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83270 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83271 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83272 - ||  || 14 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83273 - ||  || 13 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83274 - ||  || 14 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83275 - ||  || 14 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83276 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83277 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83278 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83279 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83280 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83281 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83282 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83283 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83284 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83285 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83286 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83287 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83288 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83289 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83290 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83291 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83292 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83293 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83294 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83295 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83296 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83297 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83298 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83299 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83300 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96855" title="Llista d'asteroides/83301?83400" nonfiltered="3648" processed="3629" dbindex="38966">

|-
| 83301 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83302 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83303 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83304 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83305 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83306 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83307 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83308 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83309 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83310 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83311 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83312 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83313 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83314 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83315 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83316 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83317 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83318 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83319 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83320 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83321 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83322 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83323 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83324 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83325 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83326 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83327 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83328 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83329 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83330 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83331 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83332 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83333 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83334 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83335 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83336 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83337 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83338 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83339 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83340 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83341 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83342 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83343 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83344 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83345 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83346 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83347 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83348 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83349 - ||  || 9 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83350 - ||  || 9 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83351 - ||  || 9 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83352 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83353 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83354 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83355 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83356 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83357 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83358 - ||  || 4 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83359 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83360 Catalina || 2001 SH || 16 de setembre, 2001 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 83361 - || 2001 SK || 16 de setembre, 2001 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 83362 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 83363 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 83364 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 83365 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 83366 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 83367 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 83368 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 83369 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 83370 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 83371 - ||  || 18 de setembre, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 83372 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83373 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 83374 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 83375 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83376 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83377 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83378 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83379 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83380 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83381 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83382 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83383 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83384 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83385 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83386 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83387 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83388 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83389 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83390 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83391 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83392 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83393 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83394 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83395 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83396 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83397 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83398 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83399 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83400 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96856" title="Llista d'asteroides/83401?83500" nonfiltered="3649" processed="3630" dbindex="38967">

|-
| 83401 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83402 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83403 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83404 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83405 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83406 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83407 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83408 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83409 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83410 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83411 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83412 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83413 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83414 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83415 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83416 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83417 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83418 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83419 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83420 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83421 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83422 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83423 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83424 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83425 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83426 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83427 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83428 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83429 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83430 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83431 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83432 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83433 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83434 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83435 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83436 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83437 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83438 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83439 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83440 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83441 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83442 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83443 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83444 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83445 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83446 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83447 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83448 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83449 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83450 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83451 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83452 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83453 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83454 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83455 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83456 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83457 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83458 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83459 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83460 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83461 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83462 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83463 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83464 Irishmccalla ||  || 19 de setembre, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 83465 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83466 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83467 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83468 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83469 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83470 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83471 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83472 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83473 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83474 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83475 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83476 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83477 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83478 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83479 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83480 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83481 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83482 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83483 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83484 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83485 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83486 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83487 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83488 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83489 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83490 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83491 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83492 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83493 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83494 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 83495 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 83496 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 83497 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83498 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83499 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83500 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96857" title="Llista d'asteroides/83501?83600" nonfiltered="3650" processed="3631" dbindex="38968">

|-
| 83501 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83502 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83503 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83504 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83505 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83506 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83507 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83508 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83509 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83510 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83511 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83512 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83513 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83514 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83515 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83516 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83517 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83518 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83519 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83520 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83521 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83522 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83523 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83524 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83525 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83526 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83527 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83528 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83529 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83530 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83531 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83532 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83533 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83534 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83535 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83536 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83537 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83538 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83539 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83540 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83541 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83542 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83543 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83544 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83545 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83546 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83547 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83548 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83549 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83550 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83551 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83552 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83553 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83554 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83555 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83556 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83557 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83558 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83559 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83560 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83561 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83562 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83563 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83564 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83565 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83566 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83567 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83568 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83569 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83570 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83571 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83572 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83573 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83574 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83575 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83576 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83577 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83578 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83579 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83580 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83581 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83582 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83583 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83584 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83585 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83586 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83587 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83588 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83589 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83590 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83591 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83592 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83593 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83594 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83595 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83596 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Emerald Lane || L. Ball
|-
| 83597 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 83598 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 83599 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 83600 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96858" title="Llista d'asteroides/83601?83700" nonfiltered="3651" processed="3632" dbindex="38969">

|-
| 83601 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 83602 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 83603 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 83604 - ||  || 26 de setembre, 2001 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 83605 - ||  || 26 de setembre, 2001 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 83606 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83607 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83608 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83609 - ||  || 24 de setembre, 2001 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 83610 - ||  || 18 de setembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 83611 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83612 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83613 - ||  || 22 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83614 - ||  || 22 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83615 - ||  || 22 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83616 - ||  || 27 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83617 - ||  || 27 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83618 - ||  || 29 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83619 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83620 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83621 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83622 - ||  || 22 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83623 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83624 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83625 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83626 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83627 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83628 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83629 - ||  || 24 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83630 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83631 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83632 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83633 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83634 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83635 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83636 - ||  || 18 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83637 - ||  || 18 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83638 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 83639 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 83640 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 83641 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83642 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83643 - ||  || 22 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83644 - ||  || 22 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83645 - ||  || 23 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83646 - ||  || 23 de setembre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 83647 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83648 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83649 - ||  || 6 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83650 - ||  || 7 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83651 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83652 - ||  || 9 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83653 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83654 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83655 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83656 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83657 - ||  || 12 d'octubre, 2001 || Colleverde || V. S. Casulli
|-
| 83658 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83659 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83660 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83661 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 83662 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 83663 - ||  || 9 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83664 - ||  || 9 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83665 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83666 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83667 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83668 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83669 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83670 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83671 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83672 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83673 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83674 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83675 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 83676 - ||  || 9 d'octubre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 83677 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 83678 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 83679 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 83680 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 83681 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83682 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83683 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83684 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83685 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83686 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83687 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83688 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83689 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83690 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83691 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83692 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83693 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83694 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83695 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83696 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83697 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83698 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83699 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83700 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96859" title="Cesarea de Mauritnia" nonfiltered="3652" processed="3633" dbindex="38970">
Cesarea fou una ciutat romana de la costa de Mauritnia (Algria). Fou fundada com a colnia pels fenicis amb el nom d'Iol i va caure sota influencia de Cartago. 

Boccus de Mauritnia la va fer capital i desprs ho fou tamb de Juba II, que la va engrandir i hi va fer diverses construccions donant-li el nom de Cesarea (Caesarea) pel seu patr el csar August (Juba II tenia lligams clientelars amb August).

Sota els romans va donar nom a la provncia de la Mauritnia Cesariense (Mauretania Cesariensis) de la que fou capital. Claudi la va convertir en colnia. 

Sota Valent fou incendiada per les tribus berbers per fou restaurada. Va passar als vndals i als bizantins i al segle VI era una ciutat important i fora poblada, a mig cam entre l'Estret i Cartago i amb un port ben protegit per una petita illa.  El mausoleu reial era al oest de la ciutat.

Posteriorment al segle VII va caure en mans del rabs i es va dir Cherchell, versi rab de Cesarea, i en catal fou coneguda per Sersell.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96860" title="Llista d'asteroides/83701?83800" nonfiltered="3653" processed="3634" dbindex="38971">

|-
| 83701 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83702 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83703 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83704 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83705 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83706 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83707 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83708 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83709 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83710 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83711 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83712 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83713 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83714 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83715 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83716 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83717 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83718 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83719 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83720 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83721 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83722 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83723 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83724 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83725 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 83726 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83727 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83728 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83729 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83730 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83731 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83732 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83733 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83734 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83735 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83736 - ||  || 12 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 83737 - ||  || 12 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 83738 - ||  || 12 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 83739 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83740 - ||  || 8 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83741 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83742 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83743 - ||  || 12 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 83744 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83745 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83746 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83747 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83748 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83749 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83750 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83751 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83752 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83753 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83754 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83755 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83756 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83757 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83758 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83759 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83760 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83761 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83762 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83763 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83764 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83765 - ||  || 12 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 83766 - ||  || 12 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 83767 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83768 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83769 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83770 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83771 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83772 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83773 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83774 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83775 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83776 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83777 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83778 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83779 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83780 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83781 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83782 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83783 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83784 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83785 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83786 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83787 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83788 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83789 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83790 - ||  || 12 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 83791 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83792 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83793 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83794 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83795 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83796 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83797 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83798 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83799 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83800 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96861" title="Llista d'asteroides/83801?83900" nonfiltered="3654" processed="3635" dbindex="38972">

|-
| 83801 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83802 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83803 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83804 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83805 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83806 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83807 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83808 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 83809 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83810 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83811 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83812 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 83813 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83814 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83815 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83816 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83817 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83818 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83819 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83820 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 83821 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 83822 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83823 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83824 - ||  || 25 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 83825 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83826 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83827 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83828 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83829 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83830 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83831 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83832 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83833 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83834 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83835 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83836 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83837 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83838 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83839 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83840 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83841 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83842 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83843 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83844 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83845 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83846 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83847 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83848 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83849 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83850 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83851 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83852 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83853 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83854 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83855 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83856 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83857 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83858 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83859 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83860 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83861 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83862 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 83863 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 83864 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 83865 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83866 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83867 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83868 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83869 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 83870 - ||  || 25 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83871 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83872 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 83873 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 83874 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 83875 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83876 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83877 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83878 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83879 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83880 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83881 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83882 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83883 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83884 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83885 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83886 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83887 - ||  || 28 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83888 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83889 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83890 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83891 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83892 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83893 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83894 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83895 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83896 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83897 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83898 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83899 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83900 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96863" title="Llista d'asteroides/83901?84000" nonfiltered="3655" processed="3636" dbindex="38974">

|-
| 83901 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83902 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83903 - ||  || 24 d'octubre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 83904 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83905 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83906 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83907 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83908 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83909 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83910 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 83911 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83912 - ||  || 7 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83913 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83914 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83915 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83916 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83917 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83918 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83919 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83920 - ||  || 6 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83921 - ||  || 8 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83922 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83923 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83924 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83925 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83926 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83927 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83928 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83929 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83930 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83931 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83932 - ||  || 11 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83933 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83934 - ||  || 8 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 83935 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83936 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83937 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83938 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83939 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83940 - ||  || 13 de novembre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 83941 - || 2001 WD || 16 de novembre, 2001 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 83942 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83943 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83944 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83945 - ||  || 18 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83946 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83947 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83948 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83949 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83950 - ||  || 20 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83951 - ||  || 20 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83952 - ||  || 20 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83953 - ||  || 18 de novembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 83954 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83955 - ||  || 8 de desembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 83956 - ||  || 7 de desembre, 2001 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 83957 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83958 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83959 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83960 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83961 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83962 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83963 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83964 - ||  || 7 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83965 - ||  || 7 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83966 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83967 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83968 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83969 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83970 - ||  || 20 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 83971 - ||  || 9 de gener, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 83972 - ||  || 9 de gener, 2002 || Kingsnake || J. V. McClusky
|-
| 83973 - ||  || 5 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 83974 - ||  || 5 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 83975 - ||  || 6 de gener, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 83976 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 83977 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 83978 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 83979 - ||  || 11 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 83980 - ||  || 10 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 83981 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 83982 Crantor ||  || 12 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 83983 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 83984 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 83985 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 83986 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 83987 - ||  || 11 de juny, 2002 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 83988 - ||  || 10 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 83989 - ||  || 17 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 83990 - ||  || 17 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 83991 - ||  || 20 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 83992 - ||  || 25 de juny, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 83993 - ||  || 19 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 83994 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 83995 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 83996 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 83997 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 83998 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 83999 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84000 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96864" title="Llista d'asteroides/84001?84100" nonfiltered="3656" processed="3637" dbindex="38975">

|-
| 84001 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84002 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84003 - ||  || 14 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84004 - ||  || 17 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84005 - ||  || 17 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84006 - ||  || 17 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84007 - ||  || 23 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84008 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84009 - ||  || 31 de juliol, 2002 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 84010 - ||  || 28 de juliol, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84011 - ||  || 23 de juliol, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 84012 - || 2002 PR || 2 d'agost, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 84013 - ||  || 4 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84014 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84015 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 84016 - ||  || 4 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84017 - ||  || 4 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84018 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84019 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84020 - ||  || 4 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84021 - ||  || 4 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84022 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84023 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84024 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84025 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84026 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84027 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84028 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84029 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84030 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84031 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84032 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84033 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84034 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84035 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84036 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84037 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84038 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84039 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84040 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84041 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84042 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84043 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84044 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84045 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84046 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84047 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84048 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84049 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84050 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84051 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84052 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84053 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84054 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84055 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84056 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84057 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84058 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84059 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84060 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84061 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84062 - ||  || 15 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84063 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84064 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84065 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84066 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84067 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84068 - ||  || 1 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84069 - ||  || 1 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84070 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84071 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84072 - ||  || 1 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84073 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 84074 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 84075 Peterpatricia ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || A. Lowe
|-
| 84076 - || 2002 QN || 16 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84077 - ||  || 16 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84078 - ||  || 16 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84079 - ||  || 16 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84080 - ||  || 19 d'agost, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84081 - ||  || 19 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84082 - ||  || 28 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84083 - ||  || 28 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84084 - ||  || 26 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84085 - ||  || 27 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84086 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84087 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84088 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84089 - ||  || 30 d'agost, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 84090 - ||  || 30 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84091 - ||  || 31 d'agost, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84092 - ||  || 31 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84093 - ||  || 27 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84094 - ||  || 30 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84095 Davidjohn ||  || 20 d'agost, 2002 || Palomar || R. Matson
|-
| 84096 Reginaldglenice ||  || 17 d'agost, 2002 || Palomar || A. Lowe
|-
| 84097 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84098 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84099 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84100 - ||  || 3 de setembre, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96865" title="Intibili" nonfiltered="3657" processed="3638" dbindex="38976">
Intibili fou una ciutat de la Btica prop d'Iliturgis, on els romans dirigits per Escipi van derrotar els cartaginesos de Mag, germ d'Annbal, durant la Segona Guerra Pnica el 215 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96866" title="Llista d'asteroides/84101?84200" nonfiltered="3658" processed="3639" dbindex="38977">

|-
| 84101 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84102 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84103 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84104 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84105 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84106 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84107 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84108 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84109 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84110 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84111 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84112 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84113 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84114 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84115 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84116 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84117 - ||  || 3 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84118 - ||  || 3 de setembre, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 84119 - ||  || 3 de setembre, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 84120 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 84121 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84122 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84123 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84124 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84125 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84126 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84127 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84128 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84129 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84130 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84131 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84132 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84133 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84134 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84135 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84136 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84137 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84138 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84139 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84140 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84141 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84142 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84143 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84144 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84145 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84146 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84147 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84148 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84149 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84150 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84151 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84152 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84153 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84154 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84155 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84156 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84157 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84158 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84159 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84160 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84161 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84162 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84163 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84164 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84165 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84166 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84167 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84168 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84169 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84170 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84171 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84172 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84173 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84174 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84175 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84176 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84177 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84178 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84179 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84180 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84181 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84182 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84183 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84184 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84185 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84186 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84187 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84188 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84189 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84190 - ||  || 6 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84191 - ||  || 6 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84192 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84193 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84194 - ||  || 7 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84195 - ||  || 7 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84196 - ||  || 2 de setembre, 2002 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 84197 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84198 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84199 - ||  || 8 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84200 Robertmoore ||  || 8 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96867" title="Llista d'asteroides/84201?84300" nonfiltered="3659" processed="3640" dbindex="38978">

|-
| 84201 - ||  || 7 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84202 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84203 - ||  || 9 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84204 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84205 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84206 - ||  || 11 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84207 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84208 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84209 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84210 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84211 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84212 - ||  || 11 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84213 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84214 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84215 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84216 - ||  || 14 de setembre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 84217 - ||  || 14 de setembre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 84218 - ||  || 14 de setembre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 84219 - ||  || 12 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84220 - ||  || 12 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84221 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84222 - ||  || 15 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84223 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84224 Kyte ||  || 9 de setembre, 2002 || Haleakala || R. Matson
|-
| 84225 Verish ||  || 12 de setembre, 2002 || Palomar || R. Matson
|-
| 84226 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84227 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84228 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84229 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84230 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84231 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84232 - ||  || 26 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84233 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84234 - ||  || 28 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84235 - ||  || 28 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84236 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84237 - ||  || 28 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84238 - ||  || 28 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84239 - ||  || 28 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84240 - ||  || 28 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84241 - ||  || 28 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84242 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84243 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84244 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84245 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84246 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84247 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84248 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84249 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84250 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 84251 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84252 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84253 - ||  || 28 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84254 - ||  || 28 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84255 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84256 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 84257 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 84258 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 84259 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84260 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84261 - ||  || 16 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84262 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84263 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84264 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84265 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84266 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84267 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84268 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84269 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84270 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84271 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84272 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84273 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84274 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84275 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84276 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84277 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84278 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84279 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84280 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84281 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84282 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84283 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84284 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84285 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84286 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84287 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84288 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84289 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84290 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84291 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84292 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84293 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84294 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84295 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84296 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84297 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84298 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84299 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84300 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96868" title="Llista d'asteroides/84301?84400" nonfiltered="3660" processed="3641" dbindex="38979">

|-
| 84301 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84302 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84303 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84304 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84305 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84306 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84307 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84308 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84309 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84310 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84311 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84312 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84313 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84314 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84315 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84316 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84317 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84318 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84319 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84320 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84321 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84322 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84323 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84324 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84325 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84326 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84327 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84328 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84329 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84330 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84331 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84332 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84333 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84334 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84335 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84336 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84337 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84338 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84339 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 84340 Jos ||  || 2 d'octubre, 2002 || Needville || Needville
|-
| 84341 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84342 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 84343 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84344 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84345 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84346 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84347 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84348 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84349 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84350 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84351 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84352 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84353 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84354 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84355 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84356 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 84357 - ||  || 1 d'octubre, 2002 ||  rni Vrh ||  rni Vrh
|-
| 84358 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84359 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84360 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84361 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84362 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84363 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84364 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84365 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84366 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84367 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84368 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84369 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84370 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84371 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84372 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84373 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84374 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84375 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84376 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84377 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84378 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84379 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84380 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84381 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84382 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84383 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84384 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84385 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84386 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84387 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84388 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84389 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84390 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84391 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84392 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84393 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84394 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84395 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84396 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84397 - ||  || 12 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84398 - ||  || 13 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84399 - ||  || 14 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84400 - ||  || 14 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96870" title="Llista d'asteroides/84401?84500" nonfiltered="3661" processed="3642" dbindex="38980">

|-
| 84401 - ||  || 14 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84402 - ||  || 14 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84403 - ||  || 14 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84404 - ||  || 14 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84405 - ||  || 14 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84406 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84407 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84408 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84409 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84410 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84411 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84412 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84413 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84414 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84415 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84416 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84417 Ritabo ||  || 5 d'octubre, 2002 || Coddenham || T. Boles
|-
| 84418 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84419 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84420 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84421 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84422 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84423 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84424 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84425 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84426 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84427 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84428 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84429 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84430 - ||  || 8 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84431 - ||  || 8 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84432 - ||  || 8 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84433 - ||  || 8 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84434 - ||  || 8 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84435 - ||  || 8 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84436 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84437 - ||  || 8 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84438 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84439 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84440 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84441 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84442 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84443 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84444 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84445 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84446 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84447 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84448 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84449 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84450 - ||  || 8 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84451 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84452 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84453 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84454 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84455 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84456 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84457 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84458 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84459 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84460 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84461 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84462 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84463 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84464 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84465 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84466 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84467 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84468 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84469 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84470 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84471 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84472 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84473 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84474 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84475 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84476 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84477 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84478 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84479 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84480 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84481 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84482 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84483 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84484 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84485 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84486 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84487 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84488 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84489 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84490 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84491 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84492 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84493 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84494 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84495 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84496 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84497 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84498 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84499 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84500 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96871" title="Llista d'asteroides/84501?84600" nonfiltered="3662" processed="3643" dbindex="38981">

|-
| 84501 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84502 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84503 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84504 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84505 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84506 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84507 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84508 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84509 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84510 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84511 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84512 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84513 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84514 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84515 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84516 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84517 - ||  || 11 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84518 - ||  || 13 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84519 - ||  || 13 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84520 - ||  || 11 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84521 - ||  || 15 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84522 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Palomar || Palomar
|-
| 84523 - ||  || 28 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84524 - ||  || 28 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84525 - ||  || 28 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84526 - ||  || 28 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84527 - ||  || 28 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84528 - ||  || 28 d'octubre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 84529 - ||  || 28 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84530 - ||  || 29 d'octubre, 2002 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 84531 - ||  || 28 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84532 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84533 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84534 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84535 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84536 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84537 - ||  || 28 d'octubre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 84538 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84539 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84540 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84541 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84542 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84543 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84544 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84545 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84546 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84547 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84548 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84549 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84550 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84551 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84552 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84553 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84554 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84555 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84556 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84557 - || 2002 VC || 1 de novembre, 2002 || Ametlla de Mar || Ametlla de Mar
|-
| 84558 - ||  || 1 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84559 - ||  || 1 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84560 - ||  || 1 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84561 - ||  || 4 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84562 - ||  || 4 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84563 - ||  || 1 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84564 - ||  || 1 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84565 - ||  || 1 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84566 - ||  || 1 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84567 - ||  || 1 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84568 - ||  || 1 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84569 - ||  || 1 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84570 - ||  || 1 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84571 - ||  || 4 de novembre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 84572 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84573 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84574 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84575 - ||  || 4 de novembre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 84576 - ||  || 4 de novembre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 84577 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84578 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84579 - ||  || 4 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84580 - ||  || 4 de novembre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 84581 - ||  || 4 de novembre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 84582 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84583 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84584 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84585 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84586 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84587 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84588 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84589 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84590 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84591 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84592 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84593 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84594 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84595 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84596 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84597 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84598 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84599 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84600 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96872" title="Llista d'asteroides/84601?84700" nonfiltered="3663" processed="3644" dbindex="38982">

|-
| 84601 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84602 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84603 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84604 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84605 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84606 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 84607 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84608 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 84609 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84610 - ||  || 2 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84611 - ||  || 2 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84612 - ||  || 2 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84613 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84614 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84615 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84616 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84617 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84618 - ||  || 8 de novembre, 2002 || Kingsnake || J. V. McClusky
|-
| 84619 - ||  || 4 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84620 - ||  || 4 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84621 - ||  || 4 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84622 - ||  || 4 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84623 - ||  || 4 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84624 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Fountain Hills || Fountain Hills
|-
| 84625 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84626 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84627 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84628 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84629 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84630 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84631 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84632 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84633 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84634 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84635 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84636 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84637 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84638 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84639 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84640 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84641 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84642 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84643 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84644 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84645 - ||  || 1 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84646 - ||  || 3 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84647 - ||  || 3 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84648 - ||  || 3 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84649 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84650 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Kingsnake || J. V. McClusky
|-
| 84651 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84652 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84653 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84654 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84655 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84656 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84657 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84658 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84659 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84660 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84661 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84662 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84663 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84664 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84665 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84666 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84667 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84668 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84669 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84670 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84671 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84672 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84673 - ||  || 8 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84674 - ||  || 8 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84675 - ||  || 8 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84676 - ||  || 11 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84677 - ||  || 11 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84678 - ||  || 11 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84679 - ||  || 11 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84680 - ||  || 11 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84681 - ||  || 11 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84682 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84683 - ||  || 11 de novembre, 2002 || Fountain Hills || Fountain Hills
|-
| 84684 - ||  || 11 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84685 - ||  || 11 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84686 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 84687 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84688 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84689 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84690 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84691 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84692 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84693 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84694 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84695 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84696 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84697 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84698 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84699 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84700 - ||  || 13 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96873" title="Llista d'asteroides/84701?84800" nonfiltered="3664" processed="3645" dbindex="38983">

|-
| 84701 - ||  || 13 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84702 - ||  || 13 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84703 - ||  || 13 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84704 - ||  || 11 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84705 - ||  || 13 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84706 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84707 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84708 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84709 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84710 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84711 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84712 - ||  || 13 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84713 - ||  || 13 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84714 - ||  || 13 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84715 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84716 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84717 - ||  || 13 de novembre, 2002 || Kingsnake || J. V. McClusky
|-
| 84718 - ||  || 14 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84719 - ||  || 3 de novembre, 2002 || Palomar || C. A. Trujillo, M. E. Brown
|-
| 84720 - ||  || 23 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84721 - ||  || 23 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84722 - ||  || 23 de novembre, 2002 || Kingsnake || J. V. McClusky
|-
| 84723 - ||  || 24 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84724 - ||  || 24 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84725 - ||  || 24 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84726 - ||  || 24 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84727 - ||  || 24 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84728 - ||  || 24 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84729 - ||  || 24 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84730 - ||  || 24 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84731 - ||  || 24 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84732 - ||  || 25 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84733 - ||  || 27 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84734 - ||  || 27 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84735 - ||  || 27 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84736 - ||  || 27 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84737 - ||  || 28 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84738 - ||  || 30 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84739 - ||  || 28 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84740 - ||  || 28 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84741 - ||  || 28 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84742 - ||  || 28 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84743 - ||  || 1 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84744 - ||  || 1 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84745 - ||  || 3 de desembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84746 - ||  || 1 de desembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84747 - ||  || 2 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84748 - ||  || 2 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84749 - ||  || 2 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84750 - ||  || 3 de desembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84751 - ||  || 3 de desembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84752 - ||  || 3 de desembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84753 - ||  || 3 de desembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84754 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84755 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84756 - ||  || 2 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84757 - ||  || 2 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84758 - ||  || 2 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84759 - ||  || 3 de desembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84760 - ||  || 3 de desembre, 2002 || Mauna Kea || Mauna Kea
|-
| 84761 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84762 - ||  || 3 de desembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84763 - ||  || 3 de desembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84764 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84765 - ||  || 6 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84766 - ||  || 6 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84767 - ||  || 7 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84768 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84769 - ||  || 6 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84770 - ||  || 6 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84771 - ||  || 7 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84772 - ||  || 6 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84773 - ||  || 6 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84774 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84775 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84776 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84777 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84778 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Tebbutt || F. B. Zoltowski
|-
| 84779 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84780 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84781 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84782 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84783 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84784 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84785 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84786 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84787 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84788 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84789 - ||  || 13 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84790 - ||  || 13 de desembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 84791 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84792 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84793 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84794 - ||  || 12 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84795 - ||  || 9 de desembre, 2002 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 84796 - ||  || 14 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84797 - ||  || 15 de desembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 84798 - ||  || 4 de desembre, 2002 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 84799 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84800 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96874" title="Llista d'asteroides/84801?84900" nonfiltered="3665" processed="3646" dbindex="38984">

|-
| 84801 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84802 - ||  || 27 de desembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84803 - ||  || 28 de desembre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 84804 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84805 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84806 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84807 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84808 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84809 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84810 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84811 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84812 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84813 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84814 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84815 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84816 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84817 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84818 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84819 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84820 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84821 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84822 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84823 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84824 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84825 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84826 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 84827 - || 2003 AC || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84828 - || 2003 AL || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84829 - || 2003 AN || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84830 - ||  || 1 de gener, 2003 || Kingsnake || J. V. McClusky
|-
| 84831 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84832 - ||  || 3 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84833 - ||  || 4 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84834 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84835 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84836 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84837 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84838 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84839 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84840 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84841 - ||  || 2 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84842 - ||  || 5 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84843 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84844 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84845 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84846 - ||  || 4 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84847 - ||  || 4 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84848 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84849 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84850 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84851 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84852 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84853 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84854 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84855 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84856 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84857 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84858 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84859 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84860 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84861 - ||  || 11 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84862 - ||  || 10 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84863 - ||  || 10 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84864 - ||  || 11 de gener, 2003 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 84865 - ||  || 26 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84866 - ||  || 26 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84867 - ||  || 26 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 84868 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84869 - ||  || 25 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 84870 - ||  || 25 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 84871 - ||  || 27 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84872 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84873 - ||  || 28 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84874 - ||  || 29 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 84875 - ||  || 28 de gener, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 84876 - ||  || 28 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84877 - ||  || 31 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84878 - ||  || 28 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84879 - ||  || 28 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84880 - ||  || 1 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84881 - ||  || 4 de febrer, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 84882 Table Mountain ||  || 1 de febrer, 2003 || Wrightwood || J. W. Young
|-
| 84883 - ||  || 28 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84884 - ||  || 23 de mar, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 84885 - ||  || 23 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 84886 - ||  || 31 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84887 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84888 - ||  || 28 de juny, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84889 - ||  || 2 de juliol, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84890 - ||  || 2 de juliol, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84891 - ||  || 21 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 84892 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84893 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 84894 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84895 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84896 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84897 - ||  || 29 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84898 - ||  || 29 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84899 - ||  || 29 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84900 - ||  || 30 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96875" title="Llista d'asteroides/84901?85000" nonfiltered="3666" processed="3647" dbindex="38985">

|-
| 84901 - ||  || 15 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84902 Porrentruy ||  || 17 d'octubre, 2003 || Vicques || M. Ory
|-
| 84903 - ||  || 17 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 84904 - ||  || 24 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84905 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84906 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 84907 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84908 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84909 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84910 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84911 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84912 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84913 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84914 - ||  || 24 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 84915 - ||  || 24 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 84916 - ||  || 25 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 84917 - ||  || 25 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84918 - ||  || 25 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84919 - || 2003 VH || 3 de novembre, 2003 || Piszkstet  || Piszkstet , K. Srneczky, Sz. Mszros
|-
| 84920 - ||  || 6 de novembre, 2003 || Ond ejov || J. Manek
|-
| 84921 Morkolb ||  || 9 de novembre, 2003 || Piszkstet  || K. Srneczky, B. Sip cz
|-
| 84922 - ||  || 14 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 84923 - ||  || 14 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 84924 - ||  || 15 de novembre, 2003 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 84925 - ||  || 15 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 84926 - ||  || 16 de novembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 84927 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 84928 - ||  || 16 de novembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 84929 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84930 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 84931 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84932 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84933 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84934 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84935 - ||  || 22 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84936 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84937 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84938 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84939 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84940 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84941 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84942 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84943 - ||  || 23 de novembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 84944 - ||  || 26 de novembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84945 - ||  || 27 de novembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 84946 - ||  || 30 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84947 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84948 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84949 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84950 - ||  || 1 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84951 - ||  || 1 de desembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 84952 - ||  || 1 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84953 - ||  || 1 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84954 - ||  || 3 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84955 - ||  || 4 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84956 - ||  || 12 de desembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 84957 - ||  || 14 de desembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 84958 - ||  || 14 de desembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 84959 - ||  || 14 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 84960 - ||  || 14 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 84961 - ||  || 15 de desembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 84962 - ||  || 17 de desembre, 2003 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 84963 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84964 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84965 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 84966 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 84967 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 84968 - ||  || 16 de desembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84969 - ||  || 16 de desembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84970 - ||  || 16 de desembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 84971 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84972 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 84973 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 84974 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84975 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84976 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84977 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84978 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84979 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84980 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84981 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84982 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84983 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84984 - ||  || 20 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84985 - ||  || 20 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84986 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 84987 - ||  || 18 de desembre, 2003 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 84988 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84989 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84990 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 84991 - ||  || 22 de desembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 84992 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84993 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84994 - ||  || 22 de desembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 84995 - ||  || 26 de desembre, 2003 || Piszkstet  || K. Srneczky
|-
| 84996 - ||  || 26 de desembre, 2003 || Piszkstet  || Piszkstet , K. Srneczky
|-
| 84997 - ||  || 27 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 84998 - ||  || 27 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 84999 - ||  || 27 de desembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 85000 - ||  || 27 de desembre, 2003 || rni Vrh || rni Vrh
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96876" title="Llista d'asteroides/85001?85100" nonfiltered="3667" processed="3648" dbindex="38986">

|-
| 85001 - ||  || 27 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 85002 - ||  || 27 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 85003 - ||  || 28 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 85004 - ||  || 29 de desembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 85005 - ||  || 29 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 85006 - ||  || 29 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 85007 - ||  || 13 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 85008 - ||  || 16 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 85009 - ||  || 16 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 85010 - ||  || 16 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 85011 - ||  || 18 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 85012 - ||  || 18 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 85013 - ||  || 19 de gener, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85014 - ||  || 19 de gener, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 85015 - ||  || 19 de gener, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 85016 - ||  || 19 de gener, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 85017 - ||  || 21 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 85018 - ||  || 22 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 85019 - || 2039 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85020 - || 2057 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85021 - || 2067 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85022 - || 2068 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85023 - || 2087 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85024 - || 2224 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85025 - || 2544 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85026 - || 2653 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85027 - || 2677 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85028 - || 2729 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85029 - || 2755 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85030 Admetos || 2804 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85031 - || 2860 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85032 - || 3054 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85033 - || 3073 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85034 - || 3542 P-L || 17 d'octubre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85035 - || 4149 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85036 - || 4203 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85037 - || 4279 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85038 - || 4313 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85039 - || 4541 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85040 - || 4617 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85041 - || 4653 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85042 - || 4779 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85043 - || 4817 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85044 - || 4829 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85045 - || 5015 P-L || 22 d'octubre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85046 - || 6126 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85047 - || 6255 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85048 - || 6265 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85049 - || 6279 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85050 - || 6572 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85051 - || 6641 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85052 - || 6778 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85053 - || 6789 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85054 - || 6841 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85055 - || 6872 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85056 - || 9093 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85057 - || 9608 P-L || 17 d'octubre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85058 - || 1112 T-1 || 25 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85059 - || 1211 T-1 || 25 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85060 - || 2080 T-1 || 25 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85061 - || 2137 T-1 || 25 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85062 - || 2272 T-1 || 25 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85063 - || 3148 T-1 || 26 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85064 - || 3338 T-1 || 26 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85065 - || 4053 T-1 || 26 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85066 - || 4255 T-1 || 26 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85067 - || 4333 T-1 || 26 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85068 - || 1021 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85069 - || 1056 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85070 - || 1120 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85071 - || 1189 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85072 - || 1245 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85073 - || 1263 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85074 - || 1288 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85075 - || 1444 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85076 - || 1451 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85077 - || 1454 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85078 - || 1509 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85079 - || 2047 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85080 - || 2070 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85081 - || 2153 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85082 - || 2158 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85083 - || 2305 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85084 - || 2309 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85085 - || 3014 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85086 - || 3059 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85087 - || 3090 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85088 - || 3202 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85089 - || 3304 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85090 - || 4028 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85091 - || 4112 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85092 - || 4253 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85093 - || 5071 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85094 - || 5119 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85095 - || 5192 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85096 - || 1044 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85097 - || 1082 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85098 - || 1208 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85099 - || 1213 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85100 - || 2189 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96877" title="Llista d'asteroides/85101?85200" nonfiltered="3668" processed="3649" dbindex="38987">

|-
| 85101 - || 2192 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85102 - || 2211 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85103 - || 2412 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85104 - || 2415 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85105 - || 2433 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85106 - || 3038 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85107 - || 3144 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85108 - || 3475 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85109 - || 3892 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85110 - || 4043 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85111 - || 4051 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85112 - || 4060 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85113 - || 4116 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85114 - || 4285 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85115 - || 4329 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85116 - || 4342 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85117 - || 5135 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 85118 - || 1971 UU || 26 d'octubre, 1971 || Hamburg-Bergedorf || L. Kohoutek
|-
| 85119 - || 1972 RD || 15 de setembre, 1972 || Palomar || T. Gehrels
|-
| 85120 - ||  || 30 de setembre, 1975 || Palomar || S. J. Bus
|-
| 85121 Loehde ||  || 27 de maig, 1976 || Siding Spring || A. Lowe
|-
| 85122 - ||  || 27 d'octubre, 1978 || Palomar || C. M. Olmstead
|-
| 85123 - ||  || 7 de novembre, 1978 || Palomar || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 85124 - ||  || 7 de novembre, 1978 || Palomar || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 85125 - ||  || 7 de novembre, 1978 || Palomar || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 85126 - ||  || 7 de novembre, 1978 || Palomar || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 85127 - ||  || 7 de novembre, 1978 || Palomar || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 85128 - || 1979 HA || 21 d'abril, 1979 || Palomar || D. Zelinsky
|-
| 85129 - ||  || 25 de juny, 1979 || Siding Spring || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 85130 - ||  || 25 de juny, 1979 || Siding Spring || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 85131 - ||  || 25 de juny, 1979 || Siding Spring || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 85132 - ||  || 25 de juny, 1979 || Siding Spring || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 85133 - ||  || 25 de juny, 1979 || Siding Spring || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 85134 - ||  || 25 de juny, 1979 || Siding Spring || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 85135 - ||  || 22 d'agost, 1979 || La Silla || C.-I. Lagerkvist
|-
| 85136 - ||  || 22 d'agost, 1979 || La Silla || C.-I. Lagerkvist
|-
| 85137 - ||  || 28 de febrer, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 85138 - ||  || 6 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 85139 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 85140 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 85141 - ||  || 6 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 85142 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 85143 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 85144 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 85145 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 85146 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 85147 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 85148 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 85149 - ||  || 6 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 85150 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 85151 - || 1983 QT || 30 d'agost, 1983 || Palomar || J. Gibson
|-
| 85152 - ||  || 16 d'agost, 1985 || Palomar || E. F. Helin
|-
| 85153 - || 1985 TA || 12 d'octubre, 1985 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85154 - ||  || 11 d'octubre, 1986 || Brorfelde || P. Jensen
|-
| 85155 - ||  || 7 de novembre, 1986 || Kle  || A. Mrkos
|-
| 85156 - ||  || 13 de setembre, 1987 || La Silla || H. Debehogne
|-
| 85157 - ||  || 30 de setembre, 1987 || Brorfelde || P. Jensen
|-
| 85158 - ||  || 17 d'octubre, 1987 || Palomar || C. S. Shoemaker
|-
| 85159 - || 1988 DL || 22 de febrer, 1988 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 85160 - ||  || 14 de setembre, 1988 || Cerro Tololo || S. J. Bus
|-
| 85161 - ||  || 16 de setembre, 1988 || Cerro Tololo || S. J. Bus
|-
| 85162 - ||  || 16 de setembre, 1988 || Cerro Tololo || S. J. Bus
|-
| 85163 - ||  || 16 de setembre, 1988 || Cerro Tololo || S. J. Bus
|-
| 85164 - ||  || 3 d'octubre, 1988 || Kle  || A. Mrkos
|-
| 85165 - ||  || 7 d'octubre, 1988 || Palomar || C. S. Shoemaker
|-
| 85166 - || 1989 OC || 21 de juliol, 1989 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 85167 - ||  || 7 de setembre, 1989 || Kle  || A. Mrkos
|-
| 85168 Albertacentenary ||  || 2 de setembre, 1989 || Palomar || A. Lowe
|-
| 85169 - ||  || 26 de setembre, 1989 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85170 - ||  || 7 d'octubre, 1989 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85171 - ||  || 7 d'octubre, 1989 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85172 - ||  || 20 d'agost, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85173 - ||  || 20 d'agost, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85174 - ||  || 16 d'agost, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85175 - || 1990 RS || 13 de setembre, 1990 || Palomar || C. M. Olmstead
|-
| 85176 - ||  || 15 de setembre, 1990 || Palomar || H. E. Holt
|-
| 85177 - ||  || 18 de setembre, 1990 || Palomar || H. E. Holt
|-
| 85178 - || 1990 TQ || 10 d'octubre, 1990 || Kitami || K. Endate, K. Watanabe
|-
| 85179 Meistereckhart ||  || 11 d'octubre, 1990 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-
| 85180 - ||  || 26 d'octubre, 1990 || Oohira || T. Urata
|-
| 85181 - ||  || 15 de novembre, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85182 - || 1991 AQ || 14 de gener, 1991 || Palomar || E. F. Helin
|-
| 85183 - ||  || 18 de gener, 1991 || Haute Provence || E. W. Elst
|-
| 85184 - ||  || 9 de maig, 1991 || Palomar || E. F. Helin
|-
| 85185 - ||  || 6 de juny, 1991 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85186 - ||  || 2 d'agost, 1991 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85187 - ||  || 7 d'agost, 1991 || Palomar || H. E. Holt
|-
| 85188 - ||  || 7 d'agost, 1991 || Palomar || H. E. Holt
|-
| 85189 - ||  || 4 de setembre, 1991 || Palomar || E. F. Helin
|-
| 85190 - ||  || 12 de setembre, 1991 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-
| 85191 - ||  || 7 de setembre, 1991 || Kushiro || S. Ueda, H. Kaneda
|-
| 85192 - ||  || 4 de setembre, 1991 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85193 - ||  || 14 de setembre, 1991 || Palomar || H. E. Holt
|-
| 85194 - ||  || 5 d'octubre, 1991 || Palomar || C. S. Shoemaker
|-
| 85195 von Helfta ||  || 7 d'octubre, 1991 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-
| 85196 - ||  || 4 d'octubre, 1991 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-
| 85197 Ginkgo ||  || 5 d'octubre, 1991 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-
| 85198 - ||  || 2 d'octubre, 1991 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-
| 85199 Habsburg ||  || 3 d'octubre, 1991 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-
| 85200 Johnhault ||  || 6 d'octubre, 1991 || Palomar || A. Lowe
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96878" title="Llista d'asteroides/85201?85300" nonfiltered="3669" processed="3650" dbindex="38988">

|-
| 85201 - ||  || 4 de novembre, 1991 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85202 - ||  || 29 de febrer, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 85203 - ||  || 1 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 85204 - ||  || 2 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 85205 - ||  || 1 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 85206 - ||  || 1 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 85207 - ||  || 1 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 85208 - ||  || 1 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 85209 - ||  || 4 d'abril, 1992 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85210 - ||  || 26 d'abril, 1992 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85211 - || 1992 PL || 8 d'agost, 1992 || Caussols || E. W. Elst
|-
| 85212 - || 1992 RF || 4 de setembre, 1992 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 85213 - ||  || 2 de setembre, 1992 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85214 - ||  || 21 de setembre, 1992 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-
| 85215 Hohenzollern ||  || 26 de setembre, 1992 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-
| 85216 - ||  || 24 de setembre, 1992 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-
| 85217 Bilzingsleben ||  || 31 d'octubre, 1992 || Tautenburg Observatory || F. Brngen
|-
| 85218 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 85219 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 85220 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 85221 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 85222 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 85223 - ||  || 21 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 85224 - ||  || 21 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 85225 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 85226 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 85227 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 85228 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 85229 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 85230 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 85231 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 85232 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 85233 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 85234 - ||  || 19 d'abril, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85235 - || 1993 JA || 13 de maig, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85236 - || 1993 KH || 24 de maig, 1993 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 85237 - ||  || 12 de juliol, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85238 - ||  || 25 de juliol, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85239 - ||  || 20 de juliol, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85240 - ||  || 19 de juliol, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85241 - ||  || 14 d'agost, 1993 || Caussols || E. W. Elst
|-
| 85242 - ||  || 18 d'agost, 1993 || Caussols || E. W. Elst
|-
| 85243 - ||  || 20 d'agost, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85244 - ||  || 20 d'agost, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85245 - ||  || 14 de setembre, 1993 || Palomar || E. F. Helin
|-
| 85246 - ||  || 15 de setembre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85247 - ||  || 15 de setembre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85248 - ||  || 15 de setembre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85249 - ||  || 14 de setembre, 1993 || La Silla || H. Debehogne, E. W. Elst
|-
| 85250 - ||  || 15 de setembre, 1993 || La Silla || H. Debehogne, E. W. Elst
|-
| 85251 - ||  || 15 de setembre, 1993 || La Silla || H. Debehogne, E. W. Elst
|-
| 85252 - ||  || 16 de setembre, 1993 || La Silla || H. Debehogne, E. W. Elst
|-
| 85253 - ||  || 8 d'octubre, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85254 - ||  || 14 d'octubre, 1993 || Palomar || H. E. Holt
|-
| 85255 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85256 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85257 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85258 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85259 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85260 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85261 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85262 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85263 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85264 - ||  || 11 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85265 - || 1993 VR || 14 de novembre, 1993 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 85266 - ||  || 16 de desembre, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85267 - ||  || 12 de gener, 1994 || Colleverde || V. S. Casulli
|-
| 85268 - ||  || 5 de gener, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85269 - ||  || 6 de gener, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85270 - ||  || 6 de gener, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85271 - ||  || 13 de gener, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85272 - ||  || 18 de gener, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85273 - ||  || 8 de febrer, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85274 - || 1994 GH || 3 d'abril, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85275 - || 1994 LY || 11 de juny, 1994 || Palomar || E. F. Helin
|-
| 85276 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85277 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85278 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85279 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85280 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85281 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85282 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85283 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85284 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85285 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85286 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85287 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85288 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85289 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85290 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85291 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85292 - ||  || 3 de setembre, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85293 - ||  || 12 de setembre, 1994 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 85294 - ||  || 28 de setembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85295 - || 1994 TY || 2 d'octubre, 1994 || Kitami || K. Endate, K. Watanabe
|-
| 85296 - ||  || 6 d'octubre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85297 - ||  || 6 d'octubre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85298 - ||  || 8 d'octubre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85299 Neander ||  || 5 d'octubre, 1994 || Tautenburg Observatory || F. Brngen
|-
| 85300 - ||  || 30 d'octubre, 1994 || Palomar || E. F. Helin
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96879" title="Llista d'asteroides/85301?85400" nonfiltered="3670" processed="3651" dbindex="38989">

|-
| 85301 - ||  || 28 d'octubre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85302 - || 1994 VM || 1 de novembre, 1994 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 85303 - ||  || 4 de novembre, 1994 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 85304 - ||  || 3 de novembre, 1994 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 85305 - ||  || 5 de novembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85306 - ||  || 7 de novembre, 1994 || Palomar || C. S. Shoemaker
|-
| 85307 - || 1994 WN || 25 de novembre, 1994 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 85308 - ||  || 30 de novembre, 1994 || Kuma Kogen || A. Nakamura
|-
| 85309 - ||  || 26 de novembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85310 - ||  || 28 de novembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85311 - ||  || 28 de novembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85312 - ||  || 28 de desembre, 1994 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 85313 - ||  || 31 de desembre, 1994 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 85314 - ||  || 7 de gener, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85315 - || 1995 BE || 20 de gener, 1995 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 85316 - ||  || 28 de gener, 1995 || Kitt Peak || S. M. Larson, C. W. Hergenrother
|-
| 85317 Lehr ||  || 30 de gener, 1995 || Tautenburg Observatory || F. Brngen
|-
| 85318 - ||  || 21 de febrer, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85319 - ||  || 2 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85320 Bertram ||  || 4 de mar, 1995 || Tautenburg Observatory || F. Brngen
|-
| 85321 - ||  || 25 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85322 - ||  || 6 d'abril, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85323 - ||  || 8 d'abril, 1995 || Kitt Peak || T. J. Balonek
|-
| 85324 - ||  || 25 d'abril, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85325 - ||  || 22 de juny, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85326 - ||  || 24 de juliol, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85327 - ||  || 26 de juliol, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85328 - || 1995 PA || 1 d'agost, 1995 || Kle  || M. Tich, Z. Moravec
|-
| 85329 - || 1995 PQ || 2 d'agost, 1995 || Nachi-Katsuura || Y. Shimizu, T. Urata
|-
| 85330 - || 1995 QO || 23 d'agost, 1995 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 85331 - ||  || 22 d'agost, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85332 - ||  || 29 de setembre, 1995 || Catalina Station || T. B. Spahr
|-
| 85333 - ||  || 18 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85334 - ||  || 18 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85335 - ||  || 18 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85336 - ||  || 19 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85337 - ||  || 22 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85338 - ||  || 24 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85339 - ||  || 24 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85340 - ||  || 25 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85341 - ||  || 22 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85342 - ||  || 29 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85343 - ||  || 30 de setembre, 1995 || Catalina Station || C. W. Hergenrother
|-
| 85344 - ||  || 26 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85345 - ||  || 25 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85346 - ||  || 19 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85347 - ||  || 23 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85348 - ||  || 23 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85349 - ||  || 17 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85350 - ||  || 17 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85351 - ||  || 18 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85352 - ||  || 25 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85353 - ||  || 20 d'octubre, 1995 || Caussols || E. W. Elst
|-
| 85354 - ||  || 17 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85355 - ||  || 15 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85356 - ||  || 20 de novembre, 1995 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 85357 - ||  || 16 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85358 - ||  || 16 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85359 - ||  || 17 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85360 - ||  || 17 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85361 - ||  || 17 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85362 - ||  || 20 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85363 - ||  || 21 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85364 - ||  || 16 de desembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85365 - ||  || 18 de desembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85366 - ||  || 15 de gener, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85367 - ||  || 13 de gener, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85368 - ||  || 14 de febrer, 1996 || Cima Ekar || U. Munari, M. Tombelli
|-
| 85369 - ||  || 26 de febrer, 1996 || Church Stretton || S. P. Laurie
|-
| 85370 - ||  || 11 de mar, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85371 - ||  || 12 de mar, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85372 - ||  || 13 de mar, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85373 - ||  || 19 de mar, 1996 || Haleakala || NEAT
|-
| 85374 - ||  || 22 de mar, 1996 || Haleakala || AMOS
|-
| 85375 - ||  || 11 d'abril, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85376 - ||  || 12 d'abril, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85377 - ||  || 15 d'abril, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85378 - ||  || 15 d'abril, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85379 - ||  || 20 d'abril, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85380 - || 1996 JS || 13 de maig, 1996 || Haleakala || NEAT
|-
| 85381 - ||  || 13 de maig, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85382 - ||  || 8 de juny, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85383 - || 1996 MS || 22 de juny, 1996 || Haleakala || NEAT
|-
| 85384 - || 1996 NZ || 14 de juliol, 1996 || Haleakala || NEAT
|-
| 85385 - ||  || 14 de juliol, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85386 - ||  || 26 de juliol, 1996 || Haleakala || AMOS
|-
| 85387 - ||  || 8 d'agost, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85388 - ||  || 11 d'agost, 1996 || Nanyo || T. Okuni
|-
| 85389 Rosenauer ||  || 22 d'agost, 1996 || Kle  || Kle 
|-
| 85390 - ||  || 18 d'agost, 1996 || Caussols || E. W. Elst
|-
| 85391 - ||  || 8 de setembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85392 - ||  || 8 de setembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85393 - ||  || 13 de setembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85394 - ||  || 15 de setembre, 1996 || La Silla || Uppsala-DLR Trojan Survey
|-
| 85395 - ||  || 20 de setembre, 1996 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 85396 - ||  || 21 de setembre, 1996 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 85397 - ||  || 6 d'octubre, 1996 || King City || R. G. Sandness
|-
| 85398 - ||  || 5 d'octubre, 1996 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 85399 - ||  || 8 d'octubre, 1996 || Haleakala || NEAT
|-
| 85400 - ||  || 8 d'octubre, 1996 || Nanyo || S. Otomo
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96880" title="Llista d'asteroides/85401?85500" nonfiltered="3671" processed="3652" dbindex="38990">

|-
| 85401 - ||  || 9 d'octubre, 1996 || Nanyo || T. Okuni
|-
| 85402 - ||  || 4 d'octubre, 1996 || Kle  || Kle 
|-
| 85403 - ||  || 7 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85404 - ||  || 10 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85405 - ||  || 8 d'octubre, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85406 - ||  || 7 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85407 - ||  || 7 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85408 - ||  || 3 d'octubre, 1996 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 85409 - ||  || 17 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85410 - ||  || 29 d'octubre, 1996 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 85411 - ||  || 3 de novembre, 1996 || Linz || Linz
|-
| 85412 - ||  || 4 de novembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85413 - ||  || 4 de novembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85414 - ||  || 6 de novembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85415 - ||  || 3 de novembre, 1996 || Kushiro || S. Ueda, H. Kaneda
|-
| 85416 - ||  || 4 de desembre, 1996 || Kle  || Kle 
|-
| 85417 - ||  || 1 de desembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85418 - ||  || 9 de desembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85419 - ||  || 4 de desembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85420 - ||  || 4 de desembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85421 - ||  || 15 de desembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85422 - ||  || 13 de desembre, 1996 || Saji || Saji
|-
| 85423 - ||  || 14 de desembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85424 - ||  || 4 de gener, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 85425 - ||  || 3 de gener, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85426 - ||  || 10 de gener, 1997 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 85427 - ||  || 11 de gener, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 85428 - ||  || 14 de gener, 1997 || Kle  || Kle 
|-
| 85429 - ||  || 15 de gener, 1997 || Kle  || Kle 
|-
| 85430 - ||  || 31 de gener, 1997 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 85431 - ||  || 31 de gener, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85432 - ||  || 4 de febrer, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 85433 - ||  || 13 de febrer, 1997 || Sormano || M. Cavagna, A. Testa
|-
| 85434 - ||  || 9 de febrer, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85435 - ||  || 2 de mar, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85436 - ||  || 5 de mar, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85437 - ||  || 11 de mar, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85438 - ||  || 5 de mar, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 85439 - ||  || 13 de mar, 1997 || San Marcello || L. Tesi, G. Cattani
|-
| 85440 - ||  || 12 de mar, 1997 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85441 - ||  || 31 de mar, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 85442 - ||  || 7 d'abril, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85443 - ||  || 7 d'abril, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85444 - ||  || 2 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 85445 - ||  || 2 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 85446 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 85447 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 85448 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 85449 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 85450 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 85451 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 85452 - ||  || 6 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 85453 - ||  || 12 d'abril, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85454 - ||  || 6 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 85455 - || 1997 HJ || 28 d'abril, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85456 - || 1997 HW || 28 d'abril, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85457 - ||  || 29 d'abril, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85458 - ||  || 30 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 85459 - ||  || 30 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 85460 - ||  || 30 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 85461 - ||  || 30 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 85462 - ||  || 30 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 85463 - ||  || 1 de maig, 1997 || Caussols || ODAS
|-
| 85464 - ||  || 3 de maig, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85465 - ||  || 11 de maig, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 85466 - ||  || 3 de maig, 1997 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85467 - ||  || 31 de maig, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85468 - ||  || 1 de juny, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85469 - ||  || 5 de juny, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85470 - ||  || 5 de juny, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85471 Maryam ||  || 4 de juny, 1997 || Needville || Needville
|-
| 85472 - ||  || 9 de juny, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 85473 - ||  || 12 de juny, 1997 || Cloudcroft || W. Offutt
|-
| 85474 - ||  || 8 de juny, 1997 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85475 - ||  || 8 de juny, 1997 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85476 - || 1997 MY || 26 de juny, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 85477 - ||  || 28 de juny, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 85478 - ||  || 29 de juny, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 85479 - ||  || 9 de juliol, 1997 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 85480 - ||  || 9 de juliol, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 85481 - ||  || 27 de juliol, 1997 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 85482 - ||  || 7 d'agost, 1997 || Rand || G. R. Viscome
|-
| 85483 - ||  || 30 d'agost, 1997 || Haleakala || NEAT
|-
| 85484 - ||  || 30 d'agost, 1997 || Ond ejov || P. Pravec, D. Tuma
|-
| 85485 - ||  || 4 de setembre, 1997 || Caussols || ODAS
|-
| 85486 - ||  || 6 de setembre, 1997 || Caussols || ODAS
|-
| 85487 - ||  || 19 de setembre, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 85488 - ||  || 23 de setembre, 1997 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 85489 - ||  || 19 de setembre, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 85490 - ||  || 28 de setembre, 1997 || Haleakala || NEAT
|-
| 85491 - ||  || 27 de setembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85492 - ||  || 28 de setembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85493 - ||  || 28 de setembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85494 - || 1997 TS || 4 d'octubre, 1997 || Modra || A. Gald, A. Pravda
|-
| 85495 - ||  || 2 d'octubre, 1997 || Caussols || ODAS
|-
| 85496 - ||  || 2 d'octubre, 1997 || Caussols || ODAS
|-
| 85497 - ||  || 7 d'octubre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85498 - ||  || 2 d'octubre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85499 - ||  || 3 d'octubre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85500 - ||  || 3 d'octubre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96881" title="Llista d'asteroides/85501?85600" nonfiltered="3672" processed="3653" dbindex="38991">

|-
| 85501 - ||  || 9 d'octubre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85502 - ||  || 11 d'octubre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85503 - ||  || 10 d'octubre, 1997 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 85504 - ||  || 11 d'octubre, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 85505 - ||  || 26 d'octubre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 85506 - ||  || 19 d'octubre, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 85507 - ||  || 21 d'octubre, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 85508 - ||  || 23 d'octubre, 1997 || Kle  || Kle 
|-
| 85509 - ||  || 28 d'octubre, 1997 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 85510 - ||  || 29 d'octubre, 1997 || Kle  || Kle 
|-
| 85511 - ||  || 30 d'octubre, 1997 || Solingen || B. Koch
|-
| 85512 - ||  || 29 d'octubre, 1997 || Ramonville || C. Buil
|-
| 85513 - ||  || 31 d'octubre, 1997 || Oohira || T. Urata
|-
| 85514 - ||  || 23 d'octubre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85515 - ||  || 26 d'octubre, 1997 || Cima Ekar || U. Munari, M. Tombelli
|-
| 85516 - || 1997 VF || 2 de novembre, 1997 || Kle  || Kle 
|-
| 85517 - ||  || 1 de novembre, 1997 || Oohira || T. Urata
|-
| 85518 - ||  || 6 de novembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 85519 - ||  || 3 de novembre, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 85520 - ||  || 23 de novembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 85521 - ||  || 23 de novembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 85522 - ||  || 20 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85523 - ||  || 23 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85524 - ||  || 21 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85525 - ||  || 21 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85526 - ||  || 22 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85527 - ||  || 22 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85528 - ||  || 23 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85529 - ||  || 23 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85530 - ||  || 23 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85531 - ||  || 23 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85532 - ||  || 23 de novembre, 1997 || Nachi-Katsuura || Y. Shimizu, T. Urata
|-
| 85533 - ||  || 28 de novembre, 1997 || Caussols || ODAS
|-
| 85534 - ||  || 23 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85535 - ||  || 29 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85536 - ||  || 29 de novembre, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 85537 - ||  || 29 de novembre, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 85538 - ||  || 29 de novembre, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 85539 - ||  || 29 de novembre, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 85540 - ||  || 29 de novembre, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 85541 - ||  || 29 de novembre, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 85542 - ||  || 29 de novembre, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 85543 - ||  || 26 de novembre, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 85544 - ||  || 28 de novembre, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 85545 - ||  || 29 de novembre, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 85546 - ||  || 3 de desembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 85547 - ||  || 5 de desembre, 1997 || Cloudcroft || W. Offutt
|-
| 85548 - ||  || 4 de desembre, 1997 || La Silla || Uppsala-DLR Trojan Survey
|-
| 85549 - || 1997 YH || 18 de desembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 85550 - || 1997 YW || 20 de desembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 85551 - ||  || 21 de desembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 85552 - ||  || 28 de desembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 85553 - ||  || 28 de desembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 85554 - ||  || 31 de desembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 85555 - ||  || 31 de desembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 85556 - ||  || 29 de desembre, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 85557 - ||  || 30 de desembre, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 85558 - ||  || 3 de gener, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 85559 Villecroze ||  || 8 de gener, 1998 || Dominion || S. Banh
|-
| 85560 - || 1998 BN || 18 de gener, 1998 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 85561 - ||  || 20 de gener, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85562 - ||  || 18 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85563 - ||  || 24 de gener, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 85564 - ||  || 17 de gener, 1998 || Bologna || Osservatorio San Vittore
|-
| 85565 - ||  || 25 de gener, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 85566 - ||  || 18 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85567 - ||  || 22 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85568 - ||  || 17 de gener, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 85569 - ||  || 22 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85570 - ||  || 22 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85571 - ||  || 23 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85572 - ||  || 25 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85573 - || 1998 CE || 1 de febrer, 1998 || Kle  || J. Tich, M. Tich
|-
| 85574 - || 1998 CG || 1 de febrer, 1998 || Kle  || J. Tich, M. Tich
|-
| 85575 - ||  || 19 de febrer, 1998 || Modra || A. Gald, A. Pravda
|-
| 85576 - ||  || 19 de febrer, 1998 || Kle  || Kle 
|-
| 85577 - ||  || 21 de febrer, 1998 || Modra || A. Gald, A. Pravda
|-
| 85578 - ||  || 26 de febrer, 1998 || Colleverde || V. S. Casulli
|-
| 85579 - ||  || 24 de febrer, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85580 - ||  || 28 de febrer, 1998 || Les Tardieux || M. Buf
|-
| 85581 - ||  || 22 de febrer, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85582 - ||  || 23 de febrer, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85583 - ||  || 1 de mar, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85584 - ||  || 3 de mar, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85585 Mjolnir ||  || 21 de mar, 1998 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 85586 - ||  || 21 de mar, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85587 - ||  || 25 de mar, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 85588 - ||  || 25 de mar, 1998 || Stroncone || Stroncone
|-
| 85589 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85590 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85591 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85592 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85593 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85594 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85595 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85596 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85597 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85598 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85599 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85600 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96882" title="Llista d'asteroides/85601?85700" nonfiltered="3673" processed="3654" dbindex="38992">

|-
| 85601 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85602 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85603 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85604 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85605 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85606 - ||  || 28 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85607 - ||  || 25 de mar, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85608 - ||  || 2 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85609 - ||  || 17 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85610 - ||  || 17 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85611 - ||  || 26 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85612 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85613 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85614 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85615 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85616 - ||  || 24 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85617 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85618 - ||  || 25 d'abril, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85619 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85620 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85621 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85622 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85623 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85624 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85625 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85626 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85627 - ||  || 28 d'abril, 1998 || Mauna Kea || Mauna Kea
|-
| 85628 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85629 - ||  || 24 de maig, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85630 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85631 - ||  || 23 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85632 - ||  || 23 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85633 - ||  || 29 de maig, 1998 || Cerro Tololo || G. Bernstein
|-
| 85634 - ||  || 1 de juny, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85635 - ||  || 20 de juny, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85636 - ||  || 19 de juny, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85637 - ||  || 19 de juny, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85638 - ||  || 24 de juny, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85639 - || 1998 OU || 20 de juliol, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 85640 - ||  || 26 de juliol, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85641 - ||  || 29 de juliol, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 85642 - ||  || 26 de juliol, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85643 - ||  || 26 de juliol, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85644 - ||  || 26 de juliol, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85645 - ||  || 26 de juliol, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85646 - ||  || 26 de juliol, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85647 - || 1998 PZ || 14 d'agost, 1998 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 85648 - ||  || 11 d'agost, 1998 || Mallorca || A. Lpez
|-
| 85649 - ||  || 19 d'agost, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 85650 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 85651 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85652 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85653 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85654 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85655 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85656 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85657 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85658 - ||  || 22 d'agost, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 85659 - ||  || 23 d'agost, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 85660 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85661 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85662 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85663 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85664 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85665 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85666 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85667 - ||  || 20 d'agost, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 85668 - ||  || 20 d'agost, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 85669 - ||  || 26 d'agost, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 85670 - ||  || 30 d'agost, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85671 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85672 - ||  || 19 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85673 - ||  || 26 d'agost, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85674 - ||  || 26 d'agost, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85675 - ||  || 3 de setembre, 1998 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 85676 - ||  || 13 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85677 - ||  || 13 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85678 - ||  || 12 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85679 - ||  || 15 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85680 - ||  || 15 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85681 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85682 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85683 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85684 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85685 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85686 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85687 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85688 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85689 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85690 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85691 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85692 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85693 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85694 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85695 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85696 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85697 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85698 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85699 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85700 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96883" title="Llista d'asteroides/85701?85800" nonfiltered="3674" processed="3655" dbindex="38993">

|-
| 85701 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85702 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85703 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85704 - ||  || 20 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85705 - ||  || 21 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85706 - ||  || 20 de setembre, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 85707 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85708 - ||  || 27 de setembre, 1998 || Baton Rouge || W. R. Cooney Jr., K. Wefel
|-
| 85709 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85710 - ||  || 23 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85711 - ||  || 25 de setembre, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 85712 - ||  || 25 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85713 - ||  || 29 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85714 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85715 - ||  || 16 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 85716 - ||  || 16 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 85717 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 85718 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 85719 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 85720 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 85721 - ||  || 29 de setembre, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 85722 - ||  || 20 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85723 - ||  || 20 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85724 - ||  || 19 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85725 - ||  || 19 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85726 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85727 - ||  || 21 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85728 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 85729 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85730 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85731 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85732 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85733 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85734 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85735 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85736 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85737 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85738 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85739 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85740 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85741 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85742 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85743 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85744 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85745 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85746 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85747 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85748 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85749 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85750 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85751 - ||  || 20 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 85752 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85753 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85754 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85755 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85756 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85757 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85758 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85759 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85760 - ||  || 19 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 85761 - ||  || 25 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 85762 - ||  || 12 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85763 - ||  || 13 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85764 - ||  || 13 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85765 - ||  || 14 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85766 - ||  || 15 d'octubre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 85767 - ||  || 15 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85768 - ||  || 15 d'octubre, 1998 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 85769 - || 1998 UB || 16 d'octubre, 1998 || Catalina || CSS
|-
| 85770 - ||  || 18 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85771 - ||  || 20 d'octubre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 85772 - ||  || 21 d'octubre, 1998 || Kle  || Kle 
|-
| 85773 - ||  || 25 d'octubre, 1998 || Cocoa || I. P. Griffin
|-
| 85774 - ||  || 27 d'octubre, 1998 || Catalina || CSS
|-
| 85775 - ||  || 29 d'octubre, 1998 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 85776 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85777 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85778 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85779 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85780 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 85781 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 85782 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 85783 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 85784 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 85785 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85786 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85787 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85788 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85789 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85790 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85791 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85792 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85793 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85794 - ||  || 11 de novembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 85795 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85796 - ||  || 15 de novembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85797 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85798 - ||  || 11 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85799 - ||  || 11 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85800 - ||  || 14 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96884" title="Llista d'asteroides/85801?85900" nonfiltered="3675" processed="3656" dbindex="38994">

|-
| 85801 - ||  || 14 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85802 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 85803 - ||  || 18 de novembre, 1998 || Catalina || CSS
|-
| 85804 - ||  || 19 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85805 - ||  || 24 de novembre, 1998 || Baton Rouge || W. R. Cooney Jr., P. M. Motl
|-
| 85806 - ||  || 25 de novembre, 1998 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 85807 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85808 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85809 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85810 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85811 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85812 - ||  || 18 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85813 - ||  || 16 de novembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85814 - ||  || 19 de novembre, 1998 || Catalina || CSS
|-
| 85815 - ||  || 24 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85816 - || 1998 XG || 8 de desembre, 1998 || Kle  || Kle 
|-
| 85817 - ||  || 7 de desembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 85818 - ||  || 10 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85819 - ||  || 12 de desembre, 1998 || San Marcello || M. Tombelli, A. Boattini
|-
| 85820 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 85821 - ||  || 15 de desembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 85822 - ||  || 8 de desembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 85823 - ||  || 10 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85824 - ||  || 10 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85825 - ||  || 11 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85826 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85827 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85828 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85829 - ||  || 15 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85830 - ||  || 15 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85831 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85832 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85833 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85834 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85835 - ||  || 15 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85836 - ||  || 17 de desembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 85837 - ||  || 17 de desembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 85838 - ||  || 17 de desembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 85839 - ||  || 17 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85840 - ||  || 18 de desembre, 1998 || Kle  || Kle 
|-
| 85841 - ||  || 20 de desembre, 1998 || Ond ejov || A. Kol , L. arounov
|-
| 85842 - ||  || 22 de desembre, 1998 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 85843 - ||  || 25 de desembre, 1998 || Vinjan Observatory || K. Korlevi , M. Juri 
|-
| 85844 - ||  || 22 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85845 - ||  || 22 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85846 - ||  || 25 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85847 - ||  || 19 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 85848 - ||  || 28 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85849 - || 1999 AW || 7 de gener, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 85850 - ||  || 9 de gener, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 85851 - ||  || 11 de gener, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 85852 - ||  || 11 de gener, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 85853 - ||  || 7 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85854 - ||  || 7 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85855 - ||  || 9 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85856 - ||  || 13 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85857 - ||  || 15 de gener, 1999 || Fair Oaks Ranch || J. V. McClusky
|-
| 85858 - ||  || 9 de gener, 1999 || Uenohara || N. Kawasato
|-
| 85859 - ||  || 11 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85860 - ||  || 13 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85861 - ||  || 15 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85862 - ||  || 13 de gener, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 85863 - || 1999 BG || 16 de gener, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 85864 - ||  || 21 de gener, 1999 || Kle  || Kle 
|-
| 85865 - ||  || 22 de gener, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 85866 - ||  || 22 de gener, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 85867 - ||  || 23 de gener, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 85868 - ||  || 23 de gener, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 85869 - ||  || 23 de gener, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 85870 - ||  || 16 de gener, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85871 - ||  || 19 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85872 - ||  || 19 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85873 - ||  || 5 de febrer, 1999 || Gekko || T. Kagawa
|-
| 85874 - ||  || 9 de febrer, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 85875 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 85876 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85877 - ||  || 13 de febrer, 1999 || Farpoint || G. Hug, G. Bell
|-
| 85878 - ||  || 13 de febrer, 1999 || Baton Rouge || W. R. Cooney Jr., E. Kandler
|-
| 85879 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85880 - ||  || 15 de febrer, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 85881 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85882 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85883 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85884 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85885 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85886 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85887 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85888 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85889 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85890 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85891 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85892 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85893 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85894 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85895 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85896 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85897 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85898 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85899 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85900 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96885" title="Llista d'asteroides/85901?86000" nonfiltered="3676" processed="3657" dbindex="38995">

|-
| 85901 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85902 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85903 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85904 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85905 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85906 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85907 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85908 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85909 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85910 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85911 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85912 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85913 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85914 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85915 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85916 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85917 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85918 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85919 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85920 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85921 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85922 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85923 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85924 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85925 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85926 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85927 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85928 - ||  || 11 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85929 - ||  || 11 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85930 - ||  || 11 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85931 - ||  || 11 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85932 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85933 - ||  || 9 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85934 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85935 - ||  || 13 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85936 - ||  || 13 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85937 - ||  || 17 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85938 - ||  || 24 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85939 - ||  || 17 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85940 - ||  || 18 de febrer, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 85941 - ||  || 18 de febrer, 1999 || Haleakala || NEAT
|-
| 85942 - ||  || 12 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85943 - ||  || 12 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85944 - ||  || 12 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85945 - ||  || 12 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85946 - ||  || 14 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85947 - ||  || 12 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85948 - ||  || 10 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85949 - ||  || 10 de mar, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 85950 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85951 - ||  || 22 de mar, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 85952 - ||  || 18 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85953 - ||  || 24 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85954 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85955 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85956 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85957 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85958 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85959 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85960 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85961 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85962 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85963 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85964 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85965 - ||  || 22 de mar, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 85966 - ||  || 22 de mar, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 85967 - ||  || 7 d'abril, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 85968 - ||  || 8 d'abril, 1999 || Gekko || T. Kagawa
|-
| 85969 - ||  || 8 d'abril, 1999 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 85970 - ||  || 11 d'abril, 1999 || Wykrota || C. Jacques
|-
| 85971 - ||  || 15 d'abril, 1999 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 85972 - ||  || 6 d'abril, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 85973 - ||  || 15 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85974 - ||  || 15 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85975 - ||  || 12 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85976 - ||  || 12 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85977 - ||  || 12 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85978 - ||  || 12 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85979 - ||  || 12 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85980 - ||  || 20 d'abril, 1999 || Oohira || T. Urata
|-
| 85981 - ||  || 18 d'abril, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 85982 - ||  || 19 d'abril, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85983 - ||  || 19 d'abril, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85984 - ||  || 17 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85985 - || 1999 JW || 5 de maig, 1999 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 85986 - || 1999 JX || 6 de maig, 1999 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 85987 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85988 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85989 - ||  || 12 de maig, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 85990 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85991 - ||  || 15 de maig, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 85992 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85993 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85994 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85995 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85996 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85997 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85998 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 85999 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86000 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96886" title="Inykon" nonfiltered="3677" processed="3658" dbindex="38996">
Inykon (llat Inycum) fou una ciutat de Siclia al sud-oest de l'illa a la riba del Hypsas.

La llegenda la fa capital del principat sicani dirigit per Cocalus que va acollir a Ddal, fugitiu de Creta. Herdot l'esmenta com un lloc de confinament on Scythes de Zancle va enviar a Hipcrates a qui havia fet presoner (es possible que Scythes fora nadiu de la ciutat (Aelius V. H. viii. 17.).

Mes tard, sota domini rom, fou una ciutat petita probablement incorporada a Selinunt com a dependncia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96887" title="Llista d'asteroides/86001?86100" nonfiltered="3678" processed="3659" dbindex="38997">

|-
| 86001 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86002 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86003 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86004 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86005 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86006 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86007 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86008 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86009 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86010 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86011 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86012 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86013 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86014 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86015 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86016 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86017 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86018 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86019 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86020 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86021 - ||  || 20 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86022 - ||  || 18 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86023 - ||  || 22 de maig, 1999 || McGraw-Hill || J. W. Parker
|-
| 86024 - ||  || 7 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86025 - ||  || 9 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86026 - ||  || 7 de juny, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86027 - ||  || 9 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86028 - ||  || 9 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86029 - ||  || 8 de juny, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 86030 - ||  || 12 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86031 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86032 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86033 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86034 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86035 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86036 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86037 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86038 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86039 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86040 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86041 - ||  || 12 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86042 - ||  || 12 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86043 - || 1999 OE || 16 de juliol, 1999 || Pises || Pises
|-
| 86044 - ||  || 22 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86045 - ||  || 22 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86046 - ||  || 22 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86047 - ||  || 18 de juliol, 1999 || Mauna Kea || Mauna Kea
|-
| 86048 - ||  || 9 d'agost, 1999 || Ond ejov || P. Pravec, P. Kunirk
|-
| 86049 - ||  || 13 d'agost, 1999 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 86050 - ||  || 12 d'agost, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86051 - ||  || 22 d'agost, 1999 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 86052 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 86053 - ||  || 3 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86054 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86055 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86056 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86057 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86058 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86059 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86060 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86061 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86062 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86063 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86064 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86065 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 86066 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 86067 - ||  || 3 de setembre, 1999 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 86068 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86069 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 86070 - ||  || 15 de setembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 86071 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Uccle || T. Pauwels
|-
| 86072 - ||  || 12 de setembre, 1999 || pice || L. Vyskocil
|-
| 86073 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86074 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86075 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86076 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86077 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86078 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86079 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86080 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86081 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86082 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86083 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86084 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86085 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86086 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86087 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86088 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86089 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86090 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86091 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86092 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86093 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86094 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86095 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86096 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86097 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86098 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86099 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86100 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96888" title="Irenpolis" nonfiltered="3679" processed="3660" dbindex="38998">
Irenpolis fou una ciutat del districte de Lacunitis, al nord-est de Cilcia, no lluny del riu Calycadnus. Anteriorment es creu que va portar el nom de Neronias.

Vegeu tamb: Beroea de Trcia


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96889" title="Llista d'asteroides/86101?86200" nonfiltered="3680" processed="3661" dbindex="38999">

|-
| 86101 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86102 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86103 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86104 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86105 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86106 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86107 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86108 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86109 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86110 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86111 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86112 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86113 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86114 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86115 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86116 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86117 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86118 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86119 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86120 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86121 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86122 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86123 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86124 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86125 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86126 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86127 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86128 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86129 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86130 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86131 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86132 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86133 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86134 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86135 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86136 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86137 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86138 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86139 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86140 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86141 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86142 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86143 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86144 - ||  || 11 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86145 - ||  || 11 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86146 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86147 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86148 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86149 - ||  || 10 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86150 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86151 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86152 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86153 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86154 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86155 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86156 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86157 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86158 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86159 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86160 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86161 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86162 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86163 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86164 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86165 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86166 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86167 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86168 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86169 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86170 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86171 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86172 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86173 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86174 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86175 - ||  || 10 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86176 - ||  || 5 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86177 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Mauna Kea || Mauna Kea
|-
| 86178 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 86179 - ||  || 5 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 86180 - ||  || 5 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86181 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 86182 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 86183 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 86184 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 86185 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 86186 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 86187 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86188 - ||  || 14 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 86189 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 86190 - ||  || 5 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86191 - ||  || 6 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 86192 - ||  || 18 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86193 - ||  || 18 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86194 - ||  || 18 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86195 - ||  || 30 de setembre, 1999 || San Marcello || L. Tesi, G. Forti
|-
| 86196 - ||  || 24 de setembre, 1999 || Piszkstet  || JAS, K. Srneczky, L. Kiss
|-
| 86197 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 86198 - ||  || 29 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 86199 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 86200 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96890" title="Llista d'asteroides/86201?86300" nonfiltered="3681" processed="3662" dbindex="39000">

|-
| 86201 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 86202 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 86203 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 86204 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 86205 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 86206 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi , M. Juri 
|-
| 86207 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi , M. Juri 
|-
| 86208 - ||  || 11 d'octubre, 1999 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 86209 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Giesing || P. Sala
|-
| 86210 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 86211 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 86212 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86213 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86214 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86215 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86216 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86217 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86218 - ||  || 13 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86219 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 86220 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86221 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86222 - ||  || 14 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86223 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86224 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86225 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86226 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86227 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86228 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86229 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86230 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86231 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86232 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86233 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86234 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86235 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86236 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86237 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86238 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86239 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86240 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86241 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86242 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86243 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86244 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86245 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86246 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86247 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86248 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86249 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86250 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86251 - ||  || 11 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86252 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86253 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86254 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86255 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86256 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86257 - ||  || 14 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86258 - ||  || 14 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86259 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86260 - ||  || 5 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 86261 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86262 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 86263 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86264 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 86265 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 86266 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86267 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86268 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86269 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86270 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86271 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86272 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86273 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86274 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86275 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86276 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 86277 - ||  || 14 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86278 - || 1999 UN || 16 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 86279 Brucegary ||  || 17 d'octubre, 1999 || Junk Bond || J. Medkeff
|-
| 86280 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86281 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86282 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 86283 - ||  || 28 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 86284 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86285 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86286 - ||  || 28 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 86287 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86288 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 86289 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86290 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 86291 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 86292 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 86293 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86294 - ||  || 2 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86295 - ||  || 2 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86296 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Dynic || A. Sugie
|-
| 86297 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 86298 - ||  || 13 de novembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 86299 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86300 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96891" title="Eira" nonfiltered="3682" processed="3663" dbindex="39001">
Eira (o Ijira) fou una muntanya de Grcia, a Messnia, al nord d'aquest pas, propera al riu Neda,  que els messenis van fortificar a la segona guerra messnia i Aristmenes va defensar durant deu anys contra els espartans. A una muntanya a la vora del Neda anomenada Tetrzi, al costat de la vila de Kalkaltri, queden les restes d'una antiga fortalesa que fou probablement Eira.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96892" title="Llista d'asteroides/86301?86400" nonfiltered="3683" processed="3664" dbindex="39002">

|-
| 86301 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 86302 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86303 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86304 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86305 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86306 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86307 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86308 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 86309 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86310 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86311 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86312 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86313 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86314 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86315 - ||  || 6 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86316 - ||  || 6 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86317 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86318 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86319 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 86320 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86321 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86322 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86323 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86324 - ||  || 16 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86325 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 86326 - ||  || 30 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86327 - ||  || 29 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 86328 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 86329 - ||  || 2 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86330 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86331 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86332 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86333 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86334 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86335 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86336 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86337 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86338 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86339 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86340 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86341 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86342 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86343 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86344 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86345 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86346 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86347 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86348 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86349 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86350 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86351 - ||  || 11 de desembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 86352 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86353 - ||  || 11 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86354 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 86355 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 86356 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 86357 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 86358 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 86359 - ||  || 15 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86360 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 86361 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86362 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86363 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86364 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86365 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86366 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86367 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86368 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86369 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86370 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86371 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86372 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86373 - || 1999 YK || 16 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86374 - ||  || 17 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 86375 - ||  || 1 de gener, 2000 || San Marcello || L. Tesi, M. Tombelli
|-
| 86376 - ||  || 2 de gener, 2000 || San Marcello || L. Tesi, A. Boattini
|-
| 86377 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86378 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86379 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86380 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86381 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86382 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86383 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86384 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86385 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86386 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86387 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86388 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86389 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86390 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86391 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86392 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86393 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86394 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86395 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86396 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86397 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86398 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86399 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86400 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96893" title="Llista d'asteroides/86401?86500" nonfiltered="3684" processed="3665" dbindex="39003">

|-
| 86401 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86402 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86403 - ||  || 6 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86404 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86405 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86406 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86407 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86408 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86409 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86410 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86411 - ||  || 9 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86412 - ||  || 10 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86413 - ||  || 10 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86414 - ||  || 5 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86415 - ||  || 8 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86416 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86417 - ||  || 7 de gener, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86418 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86419 - ||  || 9 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86420 - ||  || 26 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86421 - ||  || 26 de gener, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 86422 - ||  || 29 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86423 - ||  || 26 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86424 - ||  || 28 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86425 - ||  || 26 de gener, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 86426 - ||  || 27 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86427 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86428 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86429 - ||  || 31 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86430 - ||  || 27 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86431 - ||  || 16 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86432 - ||  || 30 de gener, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 86433 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Rock Finder || W. K. Y. Yeung
|-
| 86434 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86435 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86436 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86437 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86438 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86439 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86440 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86441 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86442 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86443 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86444 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86445 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86446 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86447 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86448 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86449 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86450 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86451 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86452 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86453 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86454 - ||  || 5 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86455 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 86456 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86457 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86458 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86459 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86460 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86461 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86462 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86463 - ||  || 5 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86464 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86465 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86466 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86467 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86468 - ||  || 7 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86469 - ||  || 7 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86470 - ||  || 10 de febrer, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 86471 - ||  || 10 de febrer, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 86472 - ||  || 10 de febrer, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 86473 - ||  || 8 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86474 - ||  || 8 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86475 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86476 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86477 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86478 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86479 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86480 - ||  || 9 de febrer, 2000 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 86481 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86482 - ||  || 7 de febrer, 2000 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 86483 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 86484 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86485 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86486 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86487 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86488 - ||  || 25 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86489 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86490 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 86491 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 86492 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 86493 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86494 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86495 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86496 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86497 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86498 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86499 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86500 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96894" title="Ipsos" nonfiltered="3685" processed="3666" dbindex="39004">
Ipsos (llat Ipsus) fou una ciutat de Frgia propera a Synnada on es va lliurar la gran batalla del 301 aC on Antgon el borni i el seu fill Demetri Poliorcetes foren derrotats per les forces combinades de Cassandre, Lismac de Trcia, Ptolomeu I Ster i Seleuc I Nictor, i en la que Antgon va morir i va perdre les seves possessions asitiques.

Al segles VII i VIII fou seu d'un bisbe.

Es probablement la moderna Ipsili Hissar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96895" title="Llista d'asteroides/86501?86600" nonfiltered="3686" processed="3667" dbindex="39005">

|-
| 86501 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86502 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86503 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86504 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86505 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86506 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86507 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86508 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86509 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86510 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86511 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86512 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86513 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86514 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86515 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86516 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86517 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86518 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86519 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86520 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86521 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86522 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86523 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86524 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86525 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86526 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86527 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86528 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86529 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86530 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86531 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86532 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86533 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86534 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86535 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86536 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86537 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86538 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86539 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86540 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86541 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86542 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86543 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86544 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86545 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86546 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86547 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86548 - ||  || 27 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 86549 - || 2000 EG || 2 de mar, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 86550 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86551 - ||  || 4 de mar, 2000 || Lake Tekapo || N. Brady
|-
| 86552 - ||  || 2 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86553 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86554 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86555 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86556 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86557 - ||  || 3 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86558 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86559 - ||  || 13 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86560 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86561 - ||  || 8 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86562 - ||  || 8 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86563 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86564 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86565 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86566 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86567 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86568 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86569 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86570 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86571 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86572 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86573 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86574 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86575 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86576 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86577 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86578 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86579 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86580 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86581 - ||  || 10 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86582 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86583 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86584 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86585 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86586 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86587 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86588 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86589 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86590 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86591 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86592 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86593 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86594 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86595 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86596 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86597 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86598 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86599 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86600 - ||  || 11 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96897" title="Llista d'asteroides/86601?86700" nonfiltered="3687" processed="3668" dbindex="39007">

|-
| 86601 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86602 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86603 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86604 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86605 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86606 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86607 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86608 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86609 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86610 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86611 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86612 - ||  || 12 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86613 - ||  || 10 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86614 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86615 - ||  || 8 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 86616 - ||  || 8 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 86617 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86618 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86619 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86620 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86621 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86622 - ||  || 11 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 86623 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86624 - ||  || 11 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 86625 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86626 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86627 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86628 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86629 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86630 - ||  || 11 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86631 - ||  || 11 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86632 - ||  || 11 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86633 - ||  || 11 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86634 - ||  || 11 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86635 - ||  || 11 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86636 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86637 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86638 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86639 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86640 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86641 - ||  || 11 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86642 - ||  || 1 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 86643 - ||  || 2 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 86644 - ||  || 3 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 86645 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86646 - ||  || 4 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 86647 - ||  || 5 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 86648 - ||  || 6 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 86649 - ||  || 6 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 86650 - ||  || 6 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 86651 - ||  || 6 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 86652 - ||  || 12 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86653 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86654 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86655 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86656 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86657 - ||  || 5 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 86658 - ||  || 5 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 86659 - ||  || 1 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86660 - ||  || 1 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 86661 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86662 - ||  || 25 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86663 - ||  || 27 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86664 - ||  || 30 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86665 - ||  || 30 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86666 - ||  || 30 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 86667 - ||  || 30 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86668 - ||  || 30 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86669 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86670 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86671 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86672 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86673 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86674 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86675 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86676 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86677 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86678 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86679 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86680 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86681 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86682 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86683 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86684 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86685 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86686 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86687 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86688 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86689 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86690 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86691 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86692 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86693 - ||  || 30 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86694 - ||  || 30 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86695 - ||  || 30 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86696 - ||  || 30 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86697 - ||  || 30 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86698 - ||  || 30 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 86699 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86700 - ||  || 26 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96898" title="Llista d'asteroides/86701?86800" nonfiltered="3688" processed="3669" dbindex="39008">

|-
| 86701 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86702 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86703 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86704 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86705 - ||  || 30 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86706 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86707 - || 2000 GJ || 2 d'abril, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 86708 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86709 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86710 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86711 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86712 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86713 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86714 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86715 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86716 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86717 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86718 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86719 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86720 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86721 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86722 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86723 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86724 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86725 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86726 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86727 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86728 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86729 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86730 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86731 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86732 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86733 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86734 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86735 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86736 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86737 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86738 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86739 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86740 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86741 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86742 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86743 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86744 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86745 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86746 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86747 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86748 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86749 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86750 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86751 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86752 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86753 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86754 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86755 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86756 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86757 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86758 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86759 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86760 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86761 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86762 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86763 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86764 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86765 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86766 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86767 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86768 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86769 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86770 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86771 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86772 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86773 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86774 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86775 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86776 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86777 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86778 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86779 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86780 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86781 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86782 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86783 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86784 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86785 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86786 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86787 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86788 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86789 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86790 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86791 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86792 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86793 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86794 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86795 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86796 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86797 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86798 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86799 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86800 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96899" title="Llista d'asteroides/86801?86900" nonfiltered="3689" processed="3670" dbindex="39009">

|-
| 86801 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86802 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86803 - ||  || 8 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86804 - ||  || 8 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86805 - ||  || 8 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86806 - ||  || 8 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86807 - ||  || 8 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86808 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86809 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86810 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86811 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86812 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86813 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86814 - ||  || 13 d'abril, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 86815 - ||  || 8 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86816 - ||  || 8 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86817 - ||  || 12 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86818 - ||  || 12 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86819 - ||  || 13 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86820 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86821 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86822 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86823 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86824 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86825 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86826 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86827 - ||  || 10 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86828 - ||  || 11 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86829 - ||  || 12 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86830 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86831 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86832 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86833 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86834 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86835 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86836 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86837 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86838 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86839 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86840 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86841 - ||  || 9 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86842 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86843 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86844 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86845 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86846 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86847 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86848 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86849 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86850 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86851 - || 2000 HK || 24 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86852 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86853 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86854 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86855 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86856 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86857 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86858 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86859 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86860 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86861 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86862 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86863 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86864 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86865 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86866 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86867 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86868 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86869 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86870 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86871 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86872 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86873 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86874 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86875 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86876 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86877 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86878 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 86879 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86880 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86881 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86882 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86883 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86884 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86885 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86886 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86887 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86888 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86889 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86890 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86891 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86892 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86893 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86894 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86895 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 86896 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86897 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86898 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86899 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86900 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96900" title="Llista d'asteroides/86901?87000" nonfiltered="3690" processed="3671" dbindex="39010">

|-
| 86901 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86902 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86903 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86904 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86905 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86906 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86907 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86908 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86909 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86910 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86911 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86912 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86913 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86914 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86915 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86916 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86917 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86918 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86919 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86920 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86921 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86922 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86923 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86924 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86925 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86926 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86927 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86928 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86929 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86930 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86931 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86932 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86933 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86934 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86935 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86936 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86937 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86938 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86939 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86940 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86941 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86942 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86943 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86944 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86945 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86946 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86947 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86948 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86949 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 86950 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86951 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86952 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86953 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86954 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86955 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86956 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86957 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 86958 - || 2000 JQ || 1 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86959 - ||  || 2 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86960 - ||  || 1 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86961 - ||  || 1 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86962 - ||  || 3 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86963 - ||  || 1 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86964 - ||  || 3 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86965 - ||  || 2 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86966 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86967 - ||  || 1 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86968 - ||  || 2 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86969 - ||  || 3 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86970 - ||  || 5 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86971 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86972 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86973 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86974 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86975 - ||  || 5 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86976 - ||  || 5 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86977 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86978 - ||  || 3 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86979 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86980 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86981 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86982 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86983 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86984 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86985 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86986 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86987 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86988 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86989 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86990 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86991 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86992 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86993 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86994 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86995 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86996 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86997 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86998 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 86999 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87000 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96901" title="Haggard" nonfiltered="3691" processed="3672" dbindex="39011">
Haggard s un grup de metal simfnic procedent d'Alemanya.

 Histria .
Aquest grup musical comena la seva carrera al 1991 com un grup de Death Metal experimental, perode en el qual graven les maquetes Introduction (1992) i Progressive (1994). 

Quatre anys ms tard, Asis Nasseri, lder i compositor de la banda, a ms de guitarrista, vocalista i percussionista clssic, decideix canviar el rumb del grup cap a un estil ms clssic afegint un violinista, un violoncellista, una soprano i un pianista de forma permanent com a membres de la banda. 

El grup augmenta fins a convertir-se en una orquestra de 16 membres que llanar al mercat el seu primer lbum And Thou Shalt Trust  The Seer el 1997, basat en la vida i obra de Michel de Nostredame, en els dies de la pesta negra. 
Amb aquest nou lbum, malgrat el nou curs clssic del grup, es mantenen les seves arrels al Death Metal variant entre els nous estils generant un mosaic de Metal Orquestral.

L'any 2000, havent afegit una altre soprano  i amb un estil clarament definit, es treu al mercat Awaking The Centuries, que conserva la temtica del disc anterior,  i es realitza una gira per Sud Amrica, que acaba amb la produccin de Awaking The Gods, concert gravat a Mxic.

Al 2004 Haggard publica el seu tercer disc: Eppur Si Muove (De totes maneres, es mou), que es centra en la figura de Galileu Galilei i la seva situaci al presentar la model heliocntric. En el moment del llanament del disc Haggard ja comptava amb 20 membres. 

L'album ms recent de la banda s'anomena Tales of Ithiria i data del 2008. A diferncia dels anteriors albums d'estudi realitzats per Haggard aquest no es basa en cap personatge histric concret, sino en un mn de fantasa ideat per Asis Nasseri (compositor, guitarrista i vocalista de la formaci). 

 Membres .
Asis Nasseri - Veus, Guitarra;
Karin Bodenmller - Soprano;
Fiffi Fuhrmann - Crumhorn;
Kathrin Hertz - Violoncel;
Steffi Hertz - Viola;
Danny Klupp - Guitarra Acstica (Taraxacum);
Kerstin Krainer - Viol;
Luz Marsen - Bateria i Timbals;
Robert Mller - Clarinet;
Andi Nad - Baix;
Kathrin Pechlof - Arpa;
Sasema - Soprano;
Florian Schnellinger - Baix (veus);
Hans Wolf - Piano, Cembalo, Teclats;
Christoph v. Zastrow - Flauta;

 Discografia .

 Introduction (1992, maqueta);
 Progressive (1994, maqueta);
 Once  Upon A December's Dawn (1995, maqueta);
 And Thou Shalt Trust  The Seer (1997);
 Awaking the Centuries (1998);
 Awaking the Gods (2001, en viu);
 Eppur Si Muove (2004);
 Tales of Ithiria (2008);

 Videografia .
 In A Pale Moon's Shadow (VHS, 1998);
 Awaking the Gods (DVD/VHS, 2001);

 Enllaos Externs .
Web oficial  ;
Haggard a BNR Metal;
Haggard a Encyclopaedia Metallum;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96904" title="Kithnos" nonfiltered="3692" processed="3673" dbindex="39012">
Kithnos s una illa de les Cclades, a la mar Egea. La ciutat principal porta el mateix nom. L'antiga ciutat est en runes i ara porta el nom d'Hebraeokastron, i es poden veure les muralles. Modernament se li va dir Thrmia, per unes aiges termals de la part nord-est, per el  nom no va prevaldre. El personatge mes fams de l'illa fou el pintor Cidies. L'illa era coneguda principalment pels seus excellents formatges. Antigament es va dir Dryopis. 

L'illa va enviar un trirrem a la batalla de Salamina i desprs de la guerra del Pelopons va esdevenir aliada d'Atenes junt amb altres illes.

En la guerra entre Macednia i Roma, el 200 aC, fou ocupada per una guarnici macednia i fou assetjada per tal I de Prgam i pels rodis per no la van poder ocupar.

Desprs de la mort del emperador Ner un fals Ner va aparixer a aquesta illa i va reunir a molts adeptes, per hi va romandre poc temps. va seguir en mans de Roma i Bizanci.

El 1205 va passar a Vencia i fou part del Ducat de Naxos. El 1279 fou una de les illes que va ocupar la flota bizantina dirigida pel gran duc Licarios i va quedar sota sobirania bizantina fins que el 1307 Giannoulis da Corogna, un cavaller de l'ordre de Sant Joan, amb un grup de soldats, va ocupar les illes de Sifnos i Kitnos, es va declarar independent de Naxos i de Bizanci, i va abandonar l'ordre anomenant-se senyor sobir de Sifnos i Kitnos. Els Corogna van regir l'illa de Kitnos i la de Sifnos fins que el darrer va morir el 1464. L'hereva Marietta da Corogna es va casar amb Nikolaos Goranides (Nicol I Gozzadini), que va esdevenir senyor. 

Caterina, filla de ngel II Gozzadini senyor de Sifnos i Kitnos (mort el 1464) es va casar 
el 1462  amb el duc de Naxos Jaume III Crispo (duc 1463-1480) i va tenir dos filles: el 1463 a Fiorenza que fou senyora de Namfios, de Santor el 1479, i de Paros el 1520 (va morir el 1528); i el 1466 a Petronela. Mes tard Adriana, filla de Nicolo II Gozzadini, senyor de Sifnos i Kitnos es va casar amb Joan IV Crispo (duc de Naxos 1517-1544);  al segle XVI la filla el senyor ngel III Gozzadini de Sifnos i Kitnos, Fiorenza Gozzadini,  es va casar amb  Francesc IV Crispo, hereu del ducat de Naxos i duc associat (1536-1544) i van tenir una filla Fiorenza Gozzadini.  El 1537 Barba-roja va ocupar l'illa de Sifnos, per no Kitnos que des llavors va haver de pagar tribut. El 1568 Nicol III Gozzadini va recuperar Sifnos i fou senyor de les illes fins a la seva mort el 1579. Els Gozzadini van conservar les illes fins el 1617 en qu foren ocupades pels otomans.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96905" title="Llista d'asteroides/87001?87100" nonfiltered="3693" processed="3674" dbindex="39013">

|-
| 87001 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87002 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87003 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87004 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87005 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87006 - ||  || 11 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87007 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87008 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87009 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87010 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87011 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87012 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87013 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87014 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87015 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87016 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87017 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87018 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87019 - ||  || 10 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87020 - ||  || 10 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87021 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87022 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87023 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87024 - ||  || 5 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87025 - ||  || 7 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87026 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87027 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87028 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87029 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87030 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87031 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87032 - ||  || 5 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87033 - || 2000 KK || 24 de maig, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 87034 - ||  || 26 de maig, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 87035 - ||  || 26 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87036 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87037 - ||  || 27 de maig, 2000 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 87038 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87039 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87040 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87041 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87042 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87043 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87044 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87045 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87046 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87047 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87048 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87049 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87050 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87051 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87052 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87053 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87054 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87055 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87056 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87057 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87058 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87059 - ||  || 29 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87060 - ||  || 24 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 87061 - ||  || 30 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 87062 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87063 - ||  || 29 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87064 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87065 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87066 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87067 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87068 - ||  || 24 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87069 - ||  || 24 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 87070 - ||  || 25 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87071 - ||  || 25 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87072 - ||  || 26 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87073 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87074 - ||  || 30 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87075 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87076 - ||  || 28 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87077 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87078 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87079 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87080 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87081 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87082 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87083 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87084 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87085 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87086 - ||  || 24 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87087 - ||  || 25 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87088 - || 2000 LY || 2 de juny, 2000 || Ond ejov || P. Pravec, P. Kunirk
|-
| 87089 - ||  || 1 de juny, 2000 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 87090 - ||  || 4 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87091 - ||  || 5 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87092 - ||  || 4 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87093 - ||  || 1 de juny, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 87094 - ||  || 1 de juny, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 87095 - ||  || 5 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87096 - ||  || 6 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87097 - ||  || 7 de juny, 2000 || Kle  || Kle 
|-
| 87098 - ||  || 1 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87099 - ||  || 5 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87100 - ||  || 7 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96906" title="Llista d'asteroides/87101?87200" nonfiltered="3694" processed="3675" dbindex="39014">

|-
| 87101 - ||  || 4 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87102 - ||  || 8 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87103 - ||  || 8 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87104 - ||  || 8 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87105 - ||  || 8 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87106 - ||  || 8 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87107 - ||  || 8 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87108 - ||  || 8 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87109 - ||  || 8 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87110 - ||  || 8 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87111 - ||  || 3 de juny, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87112 - ||  || 1 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87113 - ||  || 7 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87114 - ||  || 6 de juny, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87115 - ||  || 9 de juny, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87116 - ||  || 9 de juny, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87117 - ||  || 5 de juny, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87118 - ||  || 3 de juny, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 87119 - ||  || 3 de juny, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 87120 - ||  || 3 de juny, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87121 - ||  || 1 de juny, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 87122 - ||  || 1 de juny, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 87123 - ||  || 25 de juny, 2000 || Farpoint || Farpoint
|-
| 87124 - ||  || 26 de juny, 2000 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 87125 - ||  || 25 de juny, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 87126 - ||  || 24 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87127 - ||  || 25 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87128 - ||  || 25 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87129 - ||  || 26 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87130 - || 2000 NE || 1 de juliol, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 87131 - ||  || 4 de juliol, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 87132 - ||  || 3 de juliol, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 87133 - ||  || 7 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87134 - ||  || 8 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87135 - ||  || 8 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87136 - ||  || 4 de juliol, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 87137 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 87138 - ||  || 10 de juliol, 2000 || Valinhos || P. R. Holvorcem
|-
| 87139 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87140 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87141 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87142 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87143 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87144 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87145 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87146 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87147 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87148 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87149 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87150 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87151 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87152 - ||  || 6 de juliol, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 87153 - ||  || 6 de juliol, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 87154 - ||  || 6 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87155 - ||  || 7 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87156 - ||  || 7 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87157 - ||  || 7 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87158 - ||  || 7 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87159 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 87160 - ||  || 4 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87161 - ||  || 4 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87162 - ||  || 4 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87163 - ||  || 4 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87164 - ||  || 4 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87165 - ||  || 4 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87166 - ||  || 3 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87167 - ||  || 2 de juliol, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 87168 - || 2000 OW || 24 de juliol, 2000 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 87169 - ||  || 27 de juliol, 2000 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 87170 - ||  || 24 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87171 - ||  || 24 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87172 - ||  || 24 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87173 - ||  || 24 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87174 - ||  || 24 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87175 - ||  || 24 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87176 - ||  || 24 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87177 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87178 - ||  || 28 de juliol, 2000 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 87179 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87180 - ||  || 24 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87181 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87182 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87183 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87184 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87185 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87186 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87187 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87188 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87189 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87190 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87191 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87192 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87193 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87194 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87195 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87196 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87197 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87198 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87199 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87200 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96907" title="Llista d'asteroides/87201?87300" nonfiltered="3695" processed="3676" dbindex="39015">

|-
| 87201 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87202 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87203 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87204 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87205 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87206 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87207 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87208 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87209 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87210 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87211 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87212 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87213 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87214 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87215 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87216 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87217 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87218 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87219 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87220 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87221 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87222 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87223 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87224 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87225 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87226 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87227 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87228 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87229 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87230 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87231 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87232 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87233 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87234 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87235 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87236 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87237 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87238 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87239 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87240 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87241 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87242 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87243 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87244 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87245 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87246 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87247 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87248 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87249 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87250 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87251 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87252 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87253 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87254 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87255 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87256 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87257 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87258 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87259 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87260 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87261 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87262 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87263 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87264 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87265 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87266 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87267 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87268 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87269 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Cerro Tololo || Cerro Tololo
|-
| 87270 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Cerro Tololo || M. W. Buie
|-
| 87271 - ||  || 3 d'agost, 2000 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 87272 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87273 - ||  || 2 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87274 - ||  || 3 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87275 - ||  || 4 d'agost, 2000 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 87276 - ||  || 6 d'agost, 2000 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 87277 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87278 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87279 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87280 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87281 - ||  || 8 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87282 - ||  || 8 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87283 - ||  || 8 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87284 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87285 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87286 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87287 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87288 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87289 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87290 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87291 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87292 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87293 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87294 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87295 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87296 - ||  || 2 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87297 - ||  || 2 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87298 - ||  || 2 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87299 - ||  || 3 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87300 - ||  || 3 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96908" title="Llista d'asteroides/87301?87400" nonfiltered="3696" processed="3677" dbindex="39016">

|-
| 87301 - ||  || 4 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87302 - ||  || 4 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87303 - ||  || 5 d'agost, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 87304 - ||  || 9 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87305 - ||  || 9 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87306 - ||  || 10 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87307 - ||  || 7 d'agost, 2000 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 87308 - ||  || 2 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87309 - || 2000 QP || 21 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87310 - ||  || 23 d'agost, 2000 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 87311 - ||  || 21 d'agost, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87312 - ||  || 23 d'agost, 2000 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 87313 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87314 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87315 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87316 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87317 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87318 - ||  || 24 d'agost, 2000 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 87319 - ||  || 25 d'agost, 2000 ||  rni Vrh ||  rni Vrh
|-
| 87320 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87321 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87322 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87323 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87324 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87325 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87326 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87327 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87328 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87329 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87330 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87331 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87332 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87333 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87334 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87335 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87336 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87337 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87338 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87339 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87340 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87341 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87342 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87343 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87344 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87345 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87346 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87347 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87348 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87349 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87350 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87351 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87352 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87353 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87354 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87355 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87356 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87357 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87358 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87359 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87360 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87361 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87362 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87363 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87364 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87365 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87366 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87367 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87368 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87369 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87370 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87371 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87372 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87373 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87374 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87375 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87376 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87377 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87378 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87379 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87380 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87381 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87382 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87383 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87384 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87385 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87386 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87387 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87388 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87389 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87390 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87391 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87392 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 87393 - ||  || 27 d'agost, 2000 || Needville || Needville
|-
| 87394 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87395 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87396 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87397 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87398 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87399 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87400 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96909" title="Bors Ieltsin" nonfiltered="3697" processed="3678" dbindex="39017">


Bors Nikolievitx Ieltsin (en rus:                           ) (Butka, provncia de Sverdlovsk, URSS, 1931 - Moscou, 23 d'abril de 2007) va ser un poltic rus. Va ser el primer president de la Federaci Russa, entre els anys 1991 i 1999.

El seu pare, Nikolai Ieltsin, fou enviat al gulag el 1934 per agitaci antisovitica. Va estudiar enginyeria a Berezniki (territori de Perm) i el 1961 ingress al PCUS. El 1977 fou nomenat cap del partit a Sverdlovsk, on va fer derruir la casa Ipatiev, on foren assassinats Nicolau II de Rssia i la seva famlia.

Membre de l'ala progressista del partit, el 1985 Mikhal Gorbatxov el va cridar a Moscou, i el 1989 esdevingu diputat, imposant la seva lnia a la del conservador Jegor Ligatxov. 

A les primeres eleccions democrtiques fou escollit President de la Repblica Socialista Federada Sovitica de Rssia el 1990. Quan es va produir el cop d'estat del 1991 contra Gorbatxov protagonitz amb xit la resistncia contra els involucionistes, cosa que li permet ocupar el lloc de Gorbatoxov i emprendre mesures ms radicals: reconixer la independncia de les antigues repbliques sovitiques i illegalitzar el PCUS.

Fou el principal promotor de la Comunitat d'Estats Independents com a successora de la URSS el 1991 amb Leonid Kravtxuk i Stanislav Xuixkevitx, de la qual fou president del 1993 al 2000, per a l'interior de Rssia els seus intents de reformes foren boicotejats per la duma, controlada per elements conservadors i comunistes. Aix el condu a convocar un referndum el 1993, el resultat del qual li permet promulgar una nova constituci accentuadament presidencialista amb la qual control el govern i pogu prescindir de la cambra. Poc desprs, davant la negativa dels parlamentaris, encapalats per Alexander Rutskoi i Ruslan Khasbulatov que es negaren a acatar la convocatria d'eleccions anticipades, va fer assaltar el parlament. 

Els diversos governs foren encapalats per Victor Txernomyrdin, addicte a Ieltsin, el qual, malgrat els problemes de salut i l'hostilitat d'amplis sectors, fou reelegit el 1996 fins el 1998. La seva gesti, dominada per l'autoritarisme i per procediments dubtosament democrtics, no aconsegu redrear l'economia russa ni frenar l'extensi de la corrupci malgrat les reformes i les ajudes d'Occident.  Tot i aix, fou reescollit a les eleccions de 1995 aliat amb Aleksandr Lebed, derrotant el candidat comunista Gennadi Ziuganov.

El 1992 ratific el tractat START i es mostr belligerant envers l'ampliaci de l'OTAN als pasos de l'Europa de l'Est, que fins aleshores havien format part del Consell d'Assistncia Econmica Mtua. En els conflictes derivats de la dissoluci de l'antiga Iugoslvia comunista, s'abstingu de fer costat a Srbia, tradicional aliat de Rssia als Balcans. 

El 1994 i el 1996 atac la repblica de Txetxnia per ofegar-hi la rebelli secessionista, per trob una forta resistncia dirigida per Djokhar Dudiev. El 1997 sign un tractat d'uni amb el president de Bielorssia, Aleksandr Lukaixenko, que va intentar infructuosament estendre a Ucrana i Kazakhstan. En 1998-99 nomen cinc primers ministres, al darrer dels quals, Vladimir Putin, ced el crrec en dimitir al desembre del 1999. 





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96910" title="Llista d'asteroides/87401?87500" nonfiltered="3698" processed="3679" dbindex="39018">

|-
| 87401 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87402 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87403 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87404 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87405 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87406 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87407 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87408 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87409 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87410 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87411 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87412 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87413 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87414 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87415 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87416 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87417 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87418 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87419 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87420 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87421 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87422 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87423 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87424 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87425 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87426 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87427 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87428 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87429 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87430 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87431 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87432 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87433 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87434 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87435 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87436 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87437 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87438 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87439 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87440 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87441 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87442 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87443 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87444 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87445 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87446 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87447 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87448 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87449 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87450 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87451 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87452 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87453 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87454 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87455 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87456 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87457 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87458 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87459 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87460 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87461 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87462 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87463 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87464 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 87465 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87466 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87467 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87468 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87469 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87470 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87471 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87472 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87473 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87474 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87475 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87476 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87477 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87478 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87479 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87480 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87481 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87482 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87483 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87484 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87485 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87486 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87487 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87488 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87489 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87490 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87491 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87492 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87493 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87494 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87495 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87496 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87497 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87498 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87499 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87500 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96911" title="Llista d'asteroides/87501?87600" nonfiltered="3699" processed="3680" dbindex="39019">

|-
| 87501 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87502 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87503 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87504 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87505 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87506 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87507 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87508 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87509 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87510 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87511 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87512 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87513 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87514 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87515 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87516 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87517 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87518 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87519 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87520 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87521 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87522 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87523 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87524 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87525 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87526 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87527 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87528 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87529 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87530 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87531 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87532 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87533 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87534 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87535 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87536 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87537 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87538 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87539 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87540 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87541 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87542 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87543 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87544 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87545 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87546 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87547 - ||  || 21 d'agost, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87548 - ||  || 21 d'agost, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87549 - ||  || 21 d'agost, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87550 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 87551 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87552 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87553 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87554 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87555 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Cerro Tololo || Cerro Tololo
|-
| 87556 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87557 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87558 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87559 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87560 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87561 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87562 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87563 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87564 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87565 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87566 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87567 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87568 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87569 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87570 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87571 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87572 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87573 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87574 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87575 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87576 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87577 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87578 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87579 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87580 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87581 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87582 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87583 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87584 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87585 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87586 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87587 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87588 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87589 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87590 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87591 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87592 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87593 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87594 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87595 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87596 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87597 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87598 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87599 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87600 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96912" title="Llista d'asteroides/87601?87700" nonfiltered="3700" processed="3681" dbindex="39020">

|-
| 87601 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87602 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87603 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87604 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87605 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87606 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87607 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87608 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87609 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87610 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87611 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87612 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87613 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87614 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87615 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87616 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87617 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87618 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87619 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87620 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87621 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87622 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87623 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87624 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87625 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87626 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87627 - ||  || 6 de setembre, 2000 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 87628 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87629 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87630 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87631 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87632 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87633 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87634 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87635 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87636 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87637 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87638 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87639 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87640 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87641 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87642 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87643 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87644 - ||  || 8 de setembre, 2000 || Gnosca || S. Sposetti
|-
| 87645 - ||  || 9 de setembre, 2000 || Gnosca || S. Sposetti
|-
| 87646 - ||  || 8 de setembre, 2000 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 87647 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87648 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87649 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87650 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87651 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87652 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87653 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87654 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87655 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87656 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87657 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 87658 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87659 - ||  || 4 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87660 - ||  || 4 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87661 - ||  || 4 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87662 - ||  || 4 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 87663 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87664 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87665 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87666 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87667 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87668 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87669 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87670 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87671 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87672 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87673 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87674 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87675 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87676 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87677 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87678 - ||  || 6 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87679 - ||  || 6 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87680 - ||  || 7 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87681 - ||  || 7 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87682 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87683 - ||  || 19 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 87684 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87685 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87686 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87687 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87688 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87689 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87690 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87691 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87692 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87693 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87694 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87695 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87696 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87697 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87698 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87699 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87700 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96913" title="Llista d'asteroides/87701?87800" nonfiltered="3701" processed="3682" dbindex="39021">

|-
| 87701 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87702 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 87703 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 87704 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 87705 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 87706 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87707 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87708 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87709 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87710 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87711 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87712 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87713 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87714 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87715 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87716 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87717 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87718 - ||  || 25 de setembre, 2000 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 87719 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87720 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87721 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87722 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87723 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87724 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87725 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87726 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87727 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87728 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87729 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87730 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87731 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87732 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87733 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87734 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87735 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87736 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87737 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87738 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87739 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87740 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87741 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87742 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87743 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87744 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87745 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87746 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87747 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87748 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87749 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87750 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87751 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87752 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87753 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87754 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87755 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87756 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87757 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87758 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87759 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87760 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87761 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87762 - ||  || 29 de setembre, 2000 || Nacogdoches || W. D. Bruton, G. Rodgers
|-
| 87763 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87764 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87765 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87766 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87767 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87768 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87769 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87770 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87771 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87772 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87773 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87774 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87775 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87776 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87777 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87778 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87779 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87780 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87781 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87782 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87783 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87784 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87785 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87786 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87787 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87788 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87789 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87790 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87791 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87792 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87793 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87794 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87795 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87796 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87797 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87798 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87799 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87800 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96914" title="Llista d'asteroides/87801?87900" nonfiltered="3702" processed="3683" dbindex="39022">

|-
| 87801 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87802 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87803 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87804 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87805 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87806 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87807 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87808 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87809 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87810 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87811 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87812 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87813 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87814 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87815 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87816 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87817 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87818 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87819 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 87820 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 87821 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Elmira || A. J. Cecce
|-
| 87822 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87823 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87824 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87825 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87826 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87827 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87828 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87829 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87830 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87831 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87832 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87833 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87834 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87835 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87836 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 87837 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 87838 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 87839 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87840 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87841 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87842 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87843 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87844 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87845 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87846 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87847 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87848 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87849 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87850 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87851 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87852 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87853 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87854 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87855 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87856 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87857 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87858 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87859 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87860 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87861 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87862 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87863 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87864 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87865 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87866 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87867 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87868 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87869 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87870 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87871 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87872 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87873 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87874 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87875 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87876 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87877 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87878 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87879 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87880 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87881 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87882 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87883 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87884 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87885 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87886 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87887 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87888 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87889 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87890 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87891 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87892 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87893 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87894 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87895 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87896 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87897 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87898 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87899 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87900 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96915" title="Llista d'asteroides/87901?88000" nonfiltered="3703" processed="3684" dbindex="39023">

|-
| 87901 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87902 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87903 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87904 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87905 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87906 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87907 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87908 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87909 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87910 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87911 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87912 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87913 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87914 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87915 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87916 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87917 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87918 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87919 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87920 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87921 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87922 - ||  || 29 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 87923 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87924 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87925 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87926 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87927 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 87928 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87929 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87930 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87931 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 87932 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87933 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 87934 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87935 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87936 - ||  || 29 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87937 - ||  || 29 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87938 - ||  || 29 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87939 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87940 - ||  || 29 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87941 - ||  || 29 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87942 - ||  || 29 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87943 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87944 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87945 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 87946 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87947 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 87948 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87949 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87950 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87951 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87952 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87953 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87954 Tomkaye || 2000 TK || 2 d'octubre, 2000 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 87955 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87956 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87957 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87958 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87959 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87960 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87961 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87962 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87963 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87964 - ||  || 3 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87965 - ||  || 6 d'octubre, 2000 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 87966 - ||  || 3 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87967 - ||  || 5 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87968 - ||  || 5 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87969 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87970 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87971 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87972 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87973 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87974 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87975 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87976 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87977 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87978 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87979 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87980 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87981 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87982 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87983 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87984 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87985 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87986 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87987 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 87988 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87989 - ||  || 21 d'octubre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 87990 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87991 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87992 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87993 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87994 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87995 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87996 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87997 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87998 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 87999 - ||  || 30 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88000 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96916" title="Llista d'asteroides/88001?88100" nonfiltered="3704" processed="3685" dbindex="39024">

|-
| 88001 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88002 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88003 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88004 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88005 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88006 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88007 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88008 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88009 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88010 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88011 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88012 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88013 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88014 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88015 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88016 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88017 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88018 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88019 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88020 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88021 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88022 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88023 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88024 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88025 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88026 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88027 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88028 - ||  || 30 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88029 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88030 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88031 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88032 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88033 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88034 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88035 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88036 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88037 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88038 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88039 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88040 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88041 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88042 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88043 - ||  || 29 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88044 - ||  || 29 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88045 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88046 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88047 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88048 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88049 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88050 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88051 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88052 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88053 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88054 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88055 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88056 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88057 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88058 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88059 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88060 - ||  || 2 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88061 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88062 - ||  || 2 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88063 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88064 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88065 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88066 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88067 - ||  || 2 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88068 - ||  || 2 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88069 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88070 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88071 - ||  || 4 de novembre, 2000 || Saji || Saji
|-
| 88072 - || 2000 WB || 16 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 88073 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88074 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88075 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88076 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88077 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88078 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88079 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88080 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88081 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88082 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88083 - ||  || 22 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 88084 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88085 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88086 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88087 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88088 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88089 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88090 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88091 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88092 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88093 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88094 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88095 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88096 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88097 - ||  || 28 de novembre, 2000 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 88098 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88099 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88100 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96917" title="Llista d'asteroides/88101?88200" nonfiltered="3705" processed="3686" dbindex="39025">

|-
| 88101 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88102 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88103 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88104 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88105 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88106 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88107 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88108 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88109 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88110 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88111 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88112 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88113 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88114 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88115 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88116 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88117 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88118 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88119 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88120 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88121 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88122 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88123 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88124 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88125 - ||  || 22 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 88126 - ||  || 23 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 88127 - ||  || 28 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 88128 - ||  || 27 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88129 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88130 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88131 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88132 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88133 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 88134 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88135 - ||  || 22 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 88136 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88137 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88138 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88139 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88140 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88141 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88142 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88143 - ||  || 27 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88144 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88145 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88146 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Gnosca || S. Sposetti
|-
| 88147 - ||  || 28 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88148 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88149 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88150 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88151 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88152 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88153 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88154 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88155 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88156 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88157 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88158 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 88159 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88160 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88161 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88162 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88163 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88164 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88165 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88166 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88167 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88168 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88169 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88170 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88171 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88172 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88173 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88174 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88175 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88176 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88177 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88178 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88179 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88180 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88181 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88182 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88183 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88184 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88185 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88186 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88187 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88188 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88189 - ||  || 6 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88190 - ||  || 20 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88191 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 88192 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88193 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88194 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88195 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88196 - ||  || 16 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 88197 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88198 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88199 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88200 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96918" title="Llista d'asteroides/88201?88300" nonfiltered="3706" processed="3687" dbindex="39026">

|-
| 88201 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88202 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88203 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88204 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88205 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88206 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88207 - ||  || 18 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 88208 - ||  || 19 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 88209 - ||  || 22 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88210 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 88211 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 88212 - ||  || 18 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88213 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88214 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88215 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88216 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88217 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88218 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88219 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88220 - ||  || 3 de gener, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88221 - ||  || 4 de gener, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88222 - ||  || 15 de gener, 2001 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 88223 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88224 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88225 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88226 - ||  || 24 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88227 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88228 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88229 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88230 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88231 - ||  || 29 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88232 - ||  || 31 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88233 - ||  || 28 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 88234 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88235 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88236 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88237 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88238 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88239 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88240 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Farpoint || G. Hug
|-
| 88241 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88242 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88243 - ||  || 5 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88244 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 88245 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 88246 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88247 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88248 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88249 - ||  || 3 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88250 - ||  || 15 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88251 - ||  || 20 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88252 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88253 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88254 - ||  || 31 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88255 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88256 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88257 - ||  || 14 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88258 - ||  || 14 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88259 - ||  || 21 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88260 - ||  || 22 d'abril, 2001 || Schiaparelli || Schiaparelli
|-
| 88261 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88262 - ||  || 29 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88263 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88264 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88265 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88266 - ||  || 24 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88267 - ||  || 22 de maig, 2001 || Cerro Tololo || M. W. Buie
|-
| 88268 - ||  || 24 de maig, 2001 || Cerro Tololo || M. W. Buie
|-
| 88269 - ||  || 22 de maig, 2001 || Cerro Tololo || M. W. Buie
|-
| 88270 - ||  || 24 de maig, 2001 || Cerro Tololo || M. W. Buie
|-
| 88271 - ||  || 15 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88272 - ||  || 14 de juny, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 88273 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88274 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88275 - ||  || 18 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88276 - ||  || 21 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88277 - ||  || 21 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88278 - ||  || 21 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88279 - ||  || 23 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88280 - ||  || 28 de juny, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88281 - ||  || 29 de juny, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88282 - ||  || 23 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88283 - ||  || 25 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88284 - ||  || 27 de juny, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 88285 - ||  || 27 de juny, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 88286 - ||  || 30 de juny, 2001 || Haute Provence || Haute Provence
|-
| 88287 - ||  || 16 de juny, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88288 - ||  || 17 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88289 - ||  || 23 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88290 - ||  || 24 de juny, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 88291 - ||  || 27 de juny, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88292 Bora-Bora ||  || 12 de juliol, 2001 || Punaauia || J.-C. Pelle
|-
| 88293 - ||  || 13 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88294 - ||  || 13 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88295 - ||  || 13 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88296 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88297 Huikilolani ||  || 11 de juliol, 2001 || Needville || Needville
|-
| 88298 - ||  || 13 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88299 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88300 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96919" title="Llista d'asteroides/88301?88400" nonfiltered="3707" processed="3688" dbindex="39027">

|-
| 88301 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88302 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 88303 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88304 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88305 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88306 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88307 - ||  || 18 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 88308 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88309 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88310 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 88311 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 88312 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88313 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88314 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88315 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88316 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88317 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88318 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88319 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88320 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88321 - ||  || 23 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88322 - ||  || 23 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88323 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88324 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88325 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88326 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88327 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88328 - ||  || 26 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88329 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88330 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88331 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88332 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 88333 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 88334 - ||  || 24 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 88335 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88336 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88337 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88338 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 88339 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88340 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88341 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88342 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88343 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88344 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88345 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88346 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88347 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 88348 - ||  || 24 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88349 - ||  || 25 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 88350 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88351 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88352 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88353 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 88354 - ||  || 23 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88355 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88356 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88357 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88358 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88359 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88360 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88361 - ||  || 30 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88362 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88363 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88364 - || 2001 PK || 5 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 88365 - ||  || 3 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 88366 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 88367 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 88368 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Ametlla de Mar || J. Nomen
|-
| 88369 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88370 - ||  || 15 d'agost, 2001 || Ametlla de Mar || J. Nomen
|-
| 88371 - ||  || 14 d'agost, 2001 || San Marcello || A. Boattini, M. Tombelli
|-
| 88372 - ||  || 9 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88373 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 88374 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 88375 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 88376 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 88377 - ||  || 15 d'agost, 2001 || Emerald Lane || L. Ball
|-
| 88378 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88379 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88380 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88381 - ||  || 14 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 88382 - ||  || 13 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88383 - ||  || 14 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 88384 - ||  || 13 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 88385 - ||  || 13 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 88386 - ||  || 13 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 88387 - || 2001 QT || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88388 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 88389 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88390 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88391 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88392 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88393 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88394 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88395 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88396 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88397 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88398 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88399 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88400 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96920" title="Llista d'asteroides/88401?88500" nonfiltered="3708" processed="3689" dbindex="39028">

|-
| 88401 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88402 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88403 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88404 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88405 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88406 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88407 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88408 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88409 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88410 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88411 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88412 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88413 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88414 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88415 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88416 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88417 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88418 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88419 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88420 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88421 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88422 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88423 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88424 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88425 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88426 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88427 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88428 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88429 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88430 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88431 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88432 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Oakley || C. Wolfe
|-
| 88433 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Oakley || C. Wolfe
|-
| 88434 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88435 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88436 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88437 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88438 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88439 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88440 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88441 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88442 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88443 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88444 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88445 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88446 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88447 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88448 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88449 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88450 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88451 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88452 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88453 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88454 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88455 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 88456 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 88457 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 88458 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 88459 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 88460 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88461 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88462 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88463 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88464 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88465 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88466 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88467 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Ametlla de Mar || J. Nomen
|-
| 88468 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 88469 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88470 Joaquinescrig ||  || 26 d'agost, 2001 || Pla D'Arguines || R. Ferrando
|-
| 88471 - ||  || 26 d'agost, 2001 || Farpoint || Farpoint
|-
| 88472 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88473 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88474 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88475 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88476 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88477 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88478 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88479 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88480 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88481 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88482 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88483 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88484 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88485 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88486 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88487 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88488 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88489 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88490 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88491 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88492 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88493 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88494 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88495 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88496 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88497 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88498 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88499 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88500 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96921" title="Llista d'asteroides/88501?88600" nonfiltered="3709" processed="3690" dbindex="39029">

|-
| 88501 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88502 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88503 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88504 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88505 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88506 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88507 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88508 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 88509 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 88510 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88511 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 88512 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 88513 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88514 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88515 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88516 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88517 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88518 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88519 - ||  || 31 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 88520 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 88521 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88522 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88523 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88524 - ||  || 27 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88525 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 88526 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 88527 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88528 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88529 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88530 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88531 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88532 - ||  || 31 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88533 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88534 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 88535 - ||  || 28 d'agost, 2001 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 88536 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88537 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88538 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88539 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 88540 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88541 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88542 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88543 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88544 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 88545 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88546 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88547 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88548 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88549 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88550 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88551 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88552 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88553 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88554 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88555 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88556 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88557 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88558 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88559 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88560 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88561 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88562 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88563 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88564 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88565 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88566 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88567 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88568 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 88569 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88570 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88571 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88572 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88573 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88574 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88575 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88576 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88577 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 88578 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88579 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88580 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88581 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88582 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88583 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88584 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88585 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88586 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88587 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88588 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 88589 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88590 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88591 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88592 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88593 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88594 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88595 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88596 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88597 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88598 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88599 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88600 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96922" title="Llista d'asteroides/88601?88700" nonfiltered="3710" processed="3691" dbindex="39030">

|-
| 88601 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88602 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88603 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88604 - ||  || 31 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88605 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88606 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88607 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88608 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88609 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88610 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88611 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Cerro Tololo || Cerro Tololo
|-
| 88612 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88613 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88614 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88615 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88616 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88617 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 88618 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 88619 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88620 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88621 - ||  || 9 de setembre, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 88622 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 88623 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88624 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88625 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88626 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88627 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88628 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88629 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88630 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88631 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88632 - ||  || 9 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88633 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 88634 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88635 - ||  || 14 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88636 - ||  || 14 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88637 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 88638 - ||  || 13 de setembre, 2001 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 88639 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88640 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88641 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88642 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88643 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88644 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88645 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88646 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88647 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88648 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88649 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88650 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88651 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88652 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88653 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88654 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88655 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88656 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88657 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88658 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88659 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88660 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88661 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88662 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88663 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88664 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88665 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88666 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88667 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88668 - ||  || 14 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88669 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88670 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88671 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88672 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88673 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88674 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88675 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88676 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88677 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88678 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88679 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88680 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88681 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88682 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 88683 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88684 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88685 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88686 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88687 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88688 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88689 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88690 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88691 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88692 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88693 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88694 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88695 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88696 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88697 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88698 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88699 - ||  || 14 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88700 - ||  || 15 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96923" title="Llista d'asteroides/88701?88800" nonfiltered="3711" processed="3692" dbindex="39031">

|-
| 88701 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88702 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88703 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88704 - || 2001 SF || 16 de setembre, 2001 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 88705 - || 2001 SV || 17 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 88706 - || 2001 SW || 17 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 88707 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 88708 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 88709 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 88710 - ||  || 18 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88711 - ||  || 18 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 88712 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88713 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88714 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88715 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88716 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88717 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88718 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88719 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88720 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88721 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88722 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88723 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88724 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88725 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88726 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88727 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88728 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88729 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88730 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88731 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88732 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88733 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88734 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88735 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88736 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88737 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88738 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88739 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88740 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88741 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88742 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88743 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88744 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88745 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88746 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88747 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88748 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88749 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88750 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88751 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88752 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88753 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88754 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88755 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88756 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88757 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88758 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88759 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88760 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88761 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88762 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88763 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88764 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88765 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88766 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88767 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88768 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88769 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88770 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88771 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88772 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88773 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88774 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88775 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88776 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88777 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88778 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88779 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88780 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88781 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88782 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88783 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88784 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88785 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88786 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88787 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88788 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88789 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88790 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88791 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88792 - ||  || 18 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 88793 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 88794 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 88795 Morvan ||  || 20 de setembre, 2001 || Le Creusot || J.-C. Merlin
|-
| 88796 - ||  || 22 de setembre, 2001 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 88797 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88798 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88799 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88800 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96924" title="Llista d'asteroides/88801?88900" nonfiltered="3712" processed="3693" dbindex="39032">

|-
| 88801 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88802 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88803 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88804 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88805 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88806 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88807 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88808 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88809 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88810 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88811 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88812 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88813 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88814 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88815 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88816 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88817 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88818 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88819 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88820 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88821 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88822 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88823 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88824 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88825 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88826 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88827 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88828 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88829 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88830 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88831 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88832 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88833 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88834 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88835 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88836 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88837 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88838 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88839 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88840 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88841 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88842 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88843 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88844 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88845 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88846 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88847 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88848 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88849 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88850 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88851 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88852 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88853 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88854 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88855 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88856 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88857 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88858 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88859 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88860 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88861 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88862 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88863 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88864 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88865 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88866 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88867 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88868 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88869 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88870 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88871 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88872 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88873 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88874 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 88875 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 88876 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 88877 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 88878 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 88879 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 88880 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 88881 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88882 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88883 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88884 - ||  || 22 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88885 - ||  || 22 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88886 - ||  || 28 de setembre, 2001 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 88887 - ||  || 27 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88888 - ||  || 27 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88889 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88890 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88891 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88892 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88893 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88894 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88895 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88896 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88897 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88898 - ||  || 22 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88899 - ||  || 23 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 88900 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96925" title="Llista d'asteroides/88901?89000" nonfiltered="3713" processed="3694" dbindex="39033">

|-
| 88901 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88902 - ||  || 26 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88903 - || 2001 TL || 6 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88904 - ||  || 7 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88905 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Farpoint || Farpoint
|-
| 88906 Moutier ||  || 11 d'octubre, 2001 || Vicques || Vicques
|-
| 88907 - ||  || 7 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88908 - ||  || 8 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88909 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Kle  || Kle 
|-
| 88910 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 88911 - ||  || 9 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88912 - ||  || 9 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88913 - ||  || 9 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88914 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88915 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88916 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88917 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88918 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88919 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88920 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88921 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88922 - ||  || 6 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88923 - ||  || 7 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 88924 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 88925 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 88926 - ||  || 9 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88927 - ||  || 9 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88928 - ||  || 9 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88929 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88930 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88931 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88932 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88933 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88934 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88935 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88936 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88937 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88938 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88939 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88940 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88941 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88942 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88943 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88944 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88945 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88946 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88947 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88948 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88949 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88950 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88951 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88952 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88953 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88954 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88955 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88956 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88957 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88958 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88959 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88960 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 88961 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 88962 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88963 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88964 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88965 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88966 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88967 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88968 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88969 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88970 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88971 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88972 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88973 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88974 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88975 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88976 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88977 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88978 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88979 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88980 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88981 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88982 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88983 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88984 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88985 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88986 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88987 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88988 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88989 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88990 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88991 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88992 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88993 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88994 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88995 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88996 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88997 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88998 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 88999 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89000 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96926" title="Llista d'asteroides/89001?89100" nonfiltered="3714" processed="3695" dbindex="39034">

|-
| 89001 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89002 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89003 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89004 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89005 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89006 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89007 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89008 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89009 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89010 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89011 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89012 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89013 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89014 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89015 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89016 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89017 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89018 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89019 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89020 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89021 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89022 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89023 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89024 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89025 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89026 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89027 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89028 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89029 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89030 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89031 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89032 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89033 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89034 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89035 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89036 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89037 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89038 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89039 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89040 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89041 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89042 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89043 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89044 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89045 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89046 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89047 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89048 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89049 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89050 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89051 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89052 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89053 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89054 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89055 - ||  || 12 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 89056 - ||  || 12 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 89057 - ||  || 12 d'octubre, 2001 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 89058 - ||  || 8 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89059 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89060 - ||  || 12 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 89061 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89062 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89063 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89064 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89065 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89066 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89067 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89068 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89069 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89070 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89071 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89072 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89073 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89074 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89075 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89076 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89077 - ||  || 12 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 89078 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89079 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89080 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89081 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89082 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89083 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89084 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89085 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 89086 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89087 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89088 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89089 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89090 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89091 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89092 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89093 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89094 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89095 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89096 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89097 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89098 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89099 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89100 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96927" title="Llista d'asteroides/89101?89200" nonfiltered="3715" processed="3696" dbindex="39035">

|-
| 89101 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89102 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89103 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89104 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89105 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89106 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89107 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89108 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89109 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 89110 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89111 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89112 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89113 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 89114 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 89115 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89116 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89117 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89118 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89119 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89120 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89121 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89122 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 89123 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 89124 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89125 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89126 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 89127 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 89128 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89129 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89130 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Powell || Powell
|-
| 89131 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 89132 - ||  || 24 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 89133 - ||  || 24 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 89134 - ||  || 25 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 89135 - ||  || 25 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 89136 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 89137 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89138 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 89139 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89140 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89141 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89142 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89143 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89144 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89145 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89146 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89147 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89148 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89149 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89150 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89151 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89152 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89153 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89154 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89155 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89156 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89157 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89158 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89159 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89160 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89161 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89162 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89163 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89164 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89165 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89166 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89167 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89168 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89169 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89170 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89171 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89172 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89173 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89174 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89175 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89176 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89177 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89178 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89179 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89180 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89181 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89182 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89183 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 89184 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89185 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89186 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89187 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89188 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89189 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89190 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89191 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89192 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89193 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89194 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89195 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89196 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89197 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89198 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89199 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89200 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96928" title="Llista d'asteroides/89201?89300" nonfiltered="3716" processed="3697" dbindex="39036">

|-
| 89201 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 89202 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 89203 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 89204 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 89205 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 89206 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89207 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89208 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89209 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89210 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89211 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89212 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89213 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89214 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89215 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89216 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89217 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89218 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89219 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89220 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89221 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89222 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89223 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89224 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89225 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89226 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89227 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89228 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89229 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89230 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89231 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89232 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89233 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89234 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89235 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89236 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89237 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89238 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89239 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89240 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89241 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89242 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89243 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89244 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89245 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89246 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89247 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89248 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89249 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89250 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89251 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89252 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89253 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89254 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89255 - ||  || 26 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89256 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89257 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 89258 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 89259 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89260 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 89261 - || 2001 VO || 7 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89262 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89263 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Starkenburg Observatory || Starkenburg
|-
| 89264 Sewanee ||  || 11 de novembre, 2001 || Cordell-Lorenz || D. T. Durig
|-
| 89265 - ||  || 8 de novembre, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 89266 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89267 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89268 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89269 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89270 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89271 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89272 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89273 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89274 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89275 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89276 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89277 - ||  || 7 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89278 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89279 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89280 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89281 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89282 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Ond ejov || P. Pravec, P. Kunirk
|-
| 89283 - ||  || 11 de novembre, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 89284 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89285 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89286 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89287 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89288 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89289 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89290 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89291 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89292 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89293 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89294 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89295 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89296 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89297 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89298 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89299 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89300 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96929" title="Llista d'asteroides/89301?89400" nonfiltered="3717" processed="3698" dbindex="39037">

|-
| 89301 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89302 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89303 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89304 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89305 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89306 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89307 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89308 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89309 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89310 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89311 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89312 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89313 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89314 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89315 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89316 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89317 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89318 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89319 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89320 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89321 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89322 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89323 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89324 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89325 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89326 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89327 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89328 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89329 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89330 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89331 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89332 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89333 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89334 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89335 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89336 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89337 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89338 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89339 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89340 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89341 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89342 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89343 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89344 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89345 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89346 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89347 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89348 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89349 - ||  || 11 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89350 - ||  || 11 de novembre, 2001 || Ond ejov || P. Kunirk, P. Pravec
|-
| 89351 - ||  || 8 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89352 - ||  || 8 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89353 - ||  || 14 de novembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 89354 - ||  || 14 de novembre, 2001 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 89355 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 89356 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89357 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89358 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89359 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89360 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89361 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89362 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89363 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89364 - ||  || 13 de novembre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 89365 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89366 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89367 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89368 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89369 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89370 - ||  || 13 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89371 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89372 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89373 - ||  || 14 de novembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 89374 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89375 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89376 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89377 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89378 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89379 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89380 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89381 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89382 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89383 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89384 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89385 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89386 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89387 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89388 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89389 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89390 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89391 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89392 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89393 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89394 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89395 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89396 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89397 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89398 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89399 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89400 - || 2001 WB || 16 de novembre, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96930" title="Llista d'asteroides/89401?89500" nonfiltered="3718" processed="3699" dbindex="39038">

|-
| 89401 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 89402 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 89403 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89404 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89405 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89406 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89407 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89408 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89409 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89410 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89411 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89412 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89413 - ||  || 18 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89414 - ||  || 18 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89415 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89416 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89417 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89418 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89419 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89420 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89421 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89422 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89423 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89424 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89425 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89426 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89427 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89428 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89429 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89430 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89431 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89432 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89433 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89434 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89435 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89436 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89437 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89438 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 89439 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 89440 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 89441 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89442 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89443 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89444 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89445 - ||  || 20 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89446 - ||  || 20 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89447 - ||  || 20 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89448 - ||  || 21 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89449 - ||  || 21 de novembre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 89450 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 89451 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89452 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89453 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 89454 - || 2001 XG || 4 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89455 - ||  || 8 de desembre, 2001 || Starkenburg Observatory || Starkenburg
|-
| 89456 - ||  || 5 de desembre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 89457 - ||  || 5 de desembre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 89458 - ||  || 7 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89459 - ||  || 7 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89460 - ||  || 8 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89461 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89462 - ||  || 7 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89463 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89464 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89465 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89466 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89467 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89468 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89469 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89470 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89471 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89472 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89473 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89474 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89475 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89476 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89477 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89478 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89479 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89480 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89481 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89482 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89483 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89484 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89485 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89486 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89487 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 89488 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 89489 - ||  || 7 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89490 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89491 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89492 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89493 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89494 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89495 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89496 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89497 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89498 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89499 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89500 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96931" title="Llista d'asteroides/89501?89600" nonfiltered="3719" processed="3700" dbindex="39039">

|-
| 89501 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89502 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89503 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89504 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89505 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89506 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89507 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89508 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89509 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89510 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89511 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89512 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89513 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89514 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89515 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89516 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89517 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89518 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89519 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89520 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89521 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89522 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89523 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89524 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89525 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89526 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89527 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89528 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89529 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89530 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89531 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89532 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89533 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89534 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89535 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89536 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89537 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89538 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89539 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89540 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89541 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89542 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89543 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89544 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89545 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89546 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89547 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89548 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89549 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89550 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89551 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89552 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89553 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89554 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89555 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89556 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89557 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89558 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89559 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89560 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89561 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89562 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89563 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89564 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89565 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 89566 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89567 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89568 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89569 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89570 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89571 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89572 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89573 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89574 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89575 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89576 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89577 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89578 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89579 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89580 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89581 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89582 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89583 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89584 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89585 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89586 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89587 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89588 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89589 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89590 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89591 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89592 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89593 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89594 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89595 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89596 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89597 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89598 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89599 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89600 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96932" title="Llista d'asteroides/89601?89700" nonfiltered="3720" processed="3701" dbindex="39040">

|-
| 89601 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89602 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89603 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89604 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89605 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89606 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89607 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89608 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89609 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89610 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89611 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89612 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89613 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89614 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89615 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89616 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89617 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89618 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89619 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89620 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89621 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89622 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89623 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89624 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89625 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89626 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89627 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89628 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89629 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89630 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89631 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89632 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89633 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89634 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89635 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89636 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89637 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89638 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89639 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89640 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89641 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89642 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89643 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89644 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89645 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89646 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89647 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89648 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89649 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89650 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89651 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89652 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89653 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89654 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89655 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89656 - ||  || 7 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89657 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 89658 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89659 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89660 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89661 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89662 - ||  || 21 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89663 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 89664 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 89665 - ||  || 20 de desembre, 2001 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 89666 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89667 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89668 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89669 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89670 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89671 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89672 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89673 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89674 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89675 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89676 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89677 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89678 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89679 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89680 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89681 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89682 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89683 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89684 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89685 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89686 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89687 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89688 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89689 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89690 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89691 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89692 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89693 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89694 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89695 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89696 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89697 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89698 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89699 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89700 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96933" title="Llista d'asteroides/89701?89800" nonfiltered="3721" processed="3702" dbindex="39041">

|-
| 89701 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89702 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89703 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89704 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89705 - ||  || 16 de desembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 89706 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89707 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89708 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89709 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89710 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89711 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89712 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 89713 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 89714 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89715 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89716 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89717 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89718 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89719 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89720 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89721 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89722 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89723 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89724 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89725 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89726 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89727 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89728 - ||  || 22 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89729 - ||  || 22 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89730 - ||  || 22 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89731 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89732 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 89733 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 89734 - || 2002 AH || 4 de gener, 2002 || San Marcello || M. Tombelli, A. Boattini
|-
| 89735 - || 2002 AM || 4 de gener, 2002 || San Marcello || A. Boattini, L. Tesi
|-
| 89736 - ||  || 15 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89737 - ||  || 8 de gener, 2002 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 89738 - ||  || 9 de gener, 2002 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 89739 - ||  || 9 de gener, 2002 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 89740 - ||  || 9 de gener, 2002 || Nashville || R. Clingan
|-
| 89741 - ||  || 11 de gener, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 89742 - ||  || 5 de gener, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 89743 - ||  || 5 de gener, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 89744 - ||  || 8 de gener, 2002 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 89745 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89746 - ||  || 5 de gener, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 89747 - ||  || 6 de gener, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 89748 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89749 - ||  || 6 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 89750 - ||  || 7 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 89751 - ||  || 11 de gener, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 89752 - ||  || 12 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 89753 - ||  || 10 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 89754 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89755 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89756 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89757 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89758 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89759 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89760 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89761 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89762 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89763 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89764 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89765 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89766 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89767 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89768 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89769 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89770 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89771 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89772 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89773 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89774 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89775 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89776 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89777 - ||  || 12 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89778 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89779 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89780 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89781 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89782 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89783 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89784 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89785 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89786 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89787 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89788 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89789 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89790 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89791 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89792 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89793 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89794 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89795 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89796 - ||  || 12 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 89797 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89798 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89799 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89800 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96934" title="Llista d'asteroides/89801?89900" nonfiltered="3722" processed="3703" dbindex="39042">

|-
| 89801 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89802 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89803 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89804 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89805 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89806 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89807 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89808 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89809 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89810 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89811 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89812 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89813 - ||  || 5 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 89814 - ||  || 5 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 89815 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89816 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89817 - ||  || 10 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 89818 - ||  || 2 de gener, 2002 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 89819 - ||  || 19 de gener, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 89820 - ||  || 18 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 89821 - ||  || 20 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 89822 - ||  || 18 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 89823 - ||  || 18 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89824 - ||  || 19 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89825 - ||  || 19 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89826 - ||  || 19 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89827 - ||  || 21 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89828 - ||  || 19 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 89829 - ||  || 20 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 89830 - || 2002 CE || 1 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89831 - ||  || 5 de febrer, 2002 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 89832 - ||  || 4 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 89833 - ||  || 4 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 89834 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89835 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Ametlla de Mar || J. Nomen
|-
| 89836 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89837 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 89838 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89839 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89840 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89841 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 89842 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 89843 - ||  || 13 de febrer, 2002 || Farpoint || G. Hug
|-
| 89844 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89845 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89846 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89847 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89848 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89849 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89850 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89851 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89852 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89853 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89854 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89855 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89856 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89857 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89858 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89859 - ||  || 12 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 89860 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89861 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89862 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89863 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89864 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89865 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89866 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89867 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89868 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89869 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89870 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89871 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89872 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89873 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89874 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89875 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89876 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89877 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89878 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89879 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89880 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89881 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89882 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89883 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89884 - ||  || 5 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 89885 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 89886 - ||  || 14 de febrer, 2002 || Cerro Tololo || Deep Lens Survey
|-
| 89887 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89888 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89889 - ||  || 13 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89890 - ||  || 15 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 89891 - ||  || 4 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 89892 - ||  || 5 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 89893 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 89894 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 89895 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89896 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 89897 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89898 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 89899 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 89900 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96935" title="Llista d'asteroides/89901?90000" nonfiltered="3723" processed="3704" dbindex="39043">

|-
| 89901 - ||  || 12 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89902 - ||  || 4 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 89903 Post ||  || 20 de febrer, 2002 || Desert Moon || B. L. Stevens
|-
| 89904 - ||  || 16 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 89905 - ||  || 19 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89906 - ||  || 19 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89907 - ||  || 19 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89908 - ||  || 20 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 89909 - ||  || 8 de mar, 2002 || Kle  || Kle 
|-
| 89910 - ||  || 10 de mar, 2002 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 89911 - ||  || 9 de mar, 2002 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 89912 - ||  || 5 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 89913 - ||  || 5 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 89914 - ||  || 10 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 89915 - ||  || 9 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 89916 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 89917 - ||  || 11 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 89918 - ||  || 11 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 89919 - ||  || 11 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 89920 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89921 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 89922 - ||  || 11 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 89923 - ||  || 12 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 89924 - ||  || 12 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 89925 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89926 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89927 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89928 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89929 - ||  || 14 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 89930 - ||  || 12 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 89931 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89932 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89933 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89934 - ||  || 14 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89935 - ||  || 12 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 89936 - ||  || 15 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 89937 - ||  || 19 de mar, 2002 || Fountain Hills || Fountain Hills
|-
| 89938 - ||  || 19 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 89939 - ||  || 16 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89940 - ||  || 16 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89941 - ||  || 19 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 89942 - ||  || 17 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 89943 - ||  || 20 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89944 - ||  || 20 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 89945 - ||  || 1 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 89946 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 89947 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 89948 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 89949 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 89950 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89951 - ||  || 13 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 89952 - ||  || 6 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 89953 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89954 - ||  || 13 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 89955 - ||  || 5 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 89956 Leibacher ||  || 6 de juny, 2002 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 89957 - ||  || 10 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89958 - ||  || 14 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89959 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89960 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89961 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89962 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89963 - ||  || 18 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89964 - ||  || 28 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89965 - ||  || 3 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 89966 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 89967 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89968 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89969 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89970 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89971 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89972 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89973 - ||  || 8 de setembre, 2002 || Piszkstet  || Piszkstet , K. Srneczky
|-
| 89974 - ||  || 11 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 89975 - ||  || 12 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 89976 - ||  || 26 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 89977 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 89978 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89979 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89980 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89981 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89982 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89983 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89984 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89985 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89986 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89987 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89988 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89989 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89990 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89991 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 89992 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89993 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89994 - ||  || 8 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 89995 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 89996 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89997 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89998 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 89999 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 90000 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96937" title="Diada Minyons de Terrassa 1998" nonfiltered="3724" processed="3705" dbindex="39044">
La XX Diada de la colla dels Minyons de Terrassa celebrada el dia 22 de novembre del 1998 a Terrassa, va passar a formar part de la histria en majscules degut a que es va poder completar (carregar i descarregar) per primera vegada a la histria un castell hum de deu pisos: el 3 de 10 amb folre i manilles. Aquesta fita aconseguida per la colla local dels Minyons, es va assolir just una setmana desprs de qu els Castellers de Vilafranca carreguessin el mtic castell de deu pisos per primera vegada, en una actuaci creada noms amb aquesta finalitat desprs d'uns intents anteriors infructuosos portats a terme pels vilafranquins. 

Els Minyons de Terrassa van ser els primers en portar aquest castell a la plaa en la seva propia Festa Major el Juliol del mateix any. Aquell dia per, tot hi fer-ne un intent molt prometedor, aquest castell no es va poder assolir, ajornant-lo doncs, fins la Diada de la Colla. Arribat el gran dia llargament esperat per tot el Mn Casteller, es van trobar a la Plaa Vella de Terrassa amb unes condicions meteorolgiques especialment adverses (la  temperatura era propera als zero graus i a estones queia aiguaneu). Els Minyons van comenar l'actuaci amb aquest gegant dels castells i en un primer intent es van quedar a un pas de coronar la construcci, ja que una relliscada de l'enxaneta quan es disposava a travessar pel damunt dels dosos va fer que aquesta es despengs fins les manilles. Tot i aquest espectacular incident el castell es va poder desmuntar tot sencer sense problemes, per bviament no es podia considerar vlid, aix que van tornar a bastir-lo i en el seu segon intent la colla del Valls Occidental, ara s, va carregar i descarregar magistralment el mtic castell.

Tamb cal destacar que durant aquesta diada els Castellers de Barcelona van assolir per primera vegada en els seus 29 anys d'histria un castell de nou pisos. El castell en qesti fou el 4 de 9 amb folre carregat.

 Colles participants, castells assolits i puntuaci .


*(f) folre, (m) manilles, (c) carregat, (i) intent, (id) intent desmuntat, (a) agulla, (s) aixecat per sota.

Enllaos externs.
Informaci de la diada al webcasteller;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96938" title="Itxkria" nonfiltered="3725" processed="3706" dbindex="39045">
Itxkria s el nom en turc de la regi central de Txetxnia, una zona muntanyosa on l'pica local hi situa els "orgens" o la "puresa" dels clans txetxens (teips), i d'on provenen els lders independentistes de les recents guerres txetxens, com Xamil Bassiev o Aslan Maskhdov. s per aquest motiu que quan el 1991 els rebels txetxenes van declarar la independncia van triar el nom de Repblica Txetxena d'Itxkria per a referir-se al conjunt de Txetxnia.

Vegeu tamb: Repblica Txetxena d'Itxkria;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96940" title="(84522) 2002 TC302" nonfiltered="3726" processed="3707" dbindex="39046">



(84522) 2002 TC302 s un objecte del Cintur de Kuiper, que orbita al voltant del Sol a 55 UA de distncia mitja. Es va descobrir el 9 d'octubre del 2002 pel programa de detecci d'asteroides NEAT en l'observatori de Mont Palomar (Califrnia, EUA). 

S'inclou dins de la categoria dels objectes del disc dispers degut al fet que es situa a ms de 50 UA del sol, encara que tamb es pot classificar com un objecte de ressonncia 2:5, ja que efecta dues rbites al voltant del Sol alhora que Nept en realitza cinc. Te un dimetre aproximat de 1200 Km, convertint-lo en el major objecte de la seva ressonncia i en el tercer del disc dispers despres de 2003 UB313 i Sedna.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96941" title="Llista d'asteroides/90001?90100" nonfiltered="3727" processed="3708" dbindex="39047">

|-
| 90001 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90002 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90003 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90004 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 90005 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 90006 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90007 - ||  || 13 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 90008 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90009 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90010 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90011 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90012 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90013 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90014 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90015 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90016 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90017 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90018 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90019 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90020 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90021 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90022 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Apache Point || SDSS
|-
| 90023 - ||  || 28 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90024 - ||  || 28 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 90025 - ||  || 28 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 90026 - ||  || 28 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 90027 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 90028 - ||  || 28 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 90029 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 90030 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 90031 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 90032 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 90033 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 90034 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 90035 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 90036 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 90037 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 90038 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90039 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90040 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90041 - || 2002 VU || 1 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 90042 - ||  || 1 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 90043 - ||  || 2 de novembre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90044 - ||  || 2 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 90045 - ||  || 4 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 90046 - ||  || 2 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 90047 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90048 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90049 - ||  || 2 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 90050 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90051 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90052 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90053 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90054 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90055 - ||  || 2 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 90056 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90057 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90058 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90059 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90060 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90061 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90062 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90063 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90064 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90065 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90066 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90067 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90068 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90069 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90070 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90071 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90072 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90073 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90074 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90075 - ||  || 13 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 90076 - ||  || 11 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90077 - ||  || 11 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90078 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90079 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90080 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90081 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90082 - ||  || 13 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 90083 - ||  || 11 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90084 - ||  || 11 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90085 - ||  || 14 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 90086 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90087 - ||  || 23 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 90088 - ||  || 24 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 90089 - ||  || 27 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90090 - ||  || 28 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90091 - ||  || 1 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90092 - ||  || 1 de desembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 90093 - ||  || 1 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90094 - ||  || 1 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90095 - ||  || 2 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90096 - ||  || 2 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90097 - ||  || 2 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90098 - ||  || 2 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90099 - ||  || 2 de desembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 90100 - ||  || 3 de desembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96942" title="Llista d'asteroides/90101?90200" nonfiltered="3728" processed="3709" dbindex="39048">

|-
| 90101 - ||  || 2 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90102 - ||  || 2 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90103 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90104 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90105 - ||  || 6 de desembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 90106 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90107 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90108 - ||  || 6 de desembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 90109 - ||  || 9 de desembre, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 90110 - ||  || 6 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90111 - ||  || 6 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90112 - ||  || 7 de desembre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90113 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90114 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90115 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 90116 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90117 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90118 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90119 - ||  || 12 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90120 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90121 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90122 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90123 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90124 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90125 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90126 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90127 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90128 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90129 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90130 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90131 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90132 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90133 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90134 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90135 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90136 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90137 - ||  || 6 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90138 Diehl || 2002 YD || 25 de desembre, 2002 || Desert Moon || B. L. Stevens
|-
| 90139 - ||  || 27 de desembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90140 Gmezdonet ||  || 28 de desembre, 2002 || Pla D'Arguines || Pla D'Arguines
|-
| 90141 - ||  || 28 de desembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90142 - ||  || 27 de desembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90143 - ||  || 28 de desembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90144 - ||  || 28 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90145 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90146 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90147 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90148 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90149 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90150 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90151 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90152 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90153 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90154 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90155 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90156 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90157 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90158 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90159 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90160 - ||  || 29 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90161 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 90162 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90163 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90164 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90165 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90166 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90167 - ||  || 3 de gener, 2003 || Nashville || R. Clingan
|-
| 90168 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90169 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90170 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90171 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90172 - ||  || 2 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90173 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90174 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90175 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90176 - ||  || 4 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90177 - ||  || 4 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90178 - ||  || 4 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90179 - ||  || 4 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90180 - ||  || 4 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90181 - ||  || 4 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90182 - ||  || 4 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90183 - ||  || 4 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90184 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90185 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90186 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90187 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90188 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90189 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90190 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90191 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90192 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90193 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90194 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90195 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90196 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90197 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90198 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90199 - ||  || 8 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90200 - ||  || 8 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96943" title="Llista d'asteroides/90201?90300" nonfiltered="3729" processed="3710" dbindex="39049">

|-
| 90201 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90202 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90203 - ||  || 9 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90204 - ||  || 10 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90205 - ||  || 6 de gener, 2003 || Needville || Needville
|-
| 90206 - ||  || 11 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90207 - ||  || 10 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90208 - ||  || 10 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90209 - ||  || 10 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90210 - ||  || 11 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90211 - ||  || 10 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90212 - ||  || 12 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90213 - ||  || 10 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90214 - ||  || 10 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90215 - ||  || 12 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90216 - ||  || 11 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 90217 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90218 - || 2003 BC || 16 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90219 - ||  || 25 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90220 - ||  || 26 de gener, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 90221 - ||  || 26 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90222 - ||  || 26 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90223 - ||  || 26 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90224 - ||  || 26 de gener, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 90225 - ||  || 26 de gener, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 90226 - ||  || 26 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90227 - ||  || 26 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90228 - ||  || 26 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90229 - ||  || 27 de gener, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 90230 - ||  || 25 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 90231 - ||  || 25 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 90232 - ||  || 26 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90233 - ||  || 26 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90234 - ||  || 27 de gener, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 90235 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90236 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90237 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90238 - ||  || 27 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 90239 - ||  || 29 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 90240 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90241 - ||  || 26 de gener, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 90242 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90243 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90244 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90245 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90246 - ||  || 27 de gener, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 90247 - ||  || 27 de gener, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 90248 - ||  || 28 de gener, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90249 - ||  || 28 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 90250 - ||  || 28 de gener, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90251 - ||  || 28 de gener, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 90252 - ||  || 30 de gener, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90253 - ||  || 30 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90254 - ||  || 28 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90255 - ||  || 30 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90256 - ||  || 28 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90257 - ||  || 28 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 90258 - ||  || 31 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90259 - ||  || 31 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90260 - ||  || 31 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90261 - ||  || 31 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90262 - ||  || 26 de gener, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90263 - || 2003 CO || 1 de febrer, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90264 - ||  || 1 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90265 - ||  || 1 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90266 - ||  || 1 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90267 - ||  || 1 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90268 - ||  || 1 de febrer, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 90269 - ||  || 2 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90270 - ||  || 2 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90271 - ||  || 2 de febrer, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 90272 - ||  || 7 de febrer, 2003 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 90273 - ||  || 8 de febrer, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90274 - ||  || 9 de febrer, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 90275 - || 2003 DM || 19 de febrer, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 90276 - ||  || 22 de febrer, 2003 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 90277 - ||  || 22 de febrer, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 90278 - ||  || 24 de febrer, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 90279 - ||  || 26 de febrer, 2003 || Kle  || Kle 
|-
| 90280 - ||  || 26 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90281 - ||  || 27 de febrer, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 90282 - ||  || 22 de febrer, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 90283 - ||  || 28 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90284 - ||  || 6 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90285 - ||  || 6 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90286 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90287 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90288 - ||  || 6 de mar, 2003 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 90289 - ||  || 6 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90290 - ||  || 6 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90291 - ||  || 6 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90292 - ||  || 6 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90293 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90294 - ||  || 6 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90295 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90296 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90297 - ||  || 7 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90298 - ||  || 7 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90299 - ||  || 7 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90300 - ||  || 8 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96944" title="Llista d'asteroides/90301?90400" nonfiltered="3730" processed="3711" dbindex="39050">

|-
| 90301 - ||  || 7 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90302 - ||  || 9 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90303 - ||  || 10 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90304 - ||  || 9 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90305 - || 2003 FX || 21 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 90306 - ||  || 26 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90307 - ||  || 23 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90308 - ||  || 23 de mar, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 90309 - ||  || 23 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 90310 - ||  || 23 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 90311 - ||  || 25 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 90312 - ||  || 25 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90313 - ||  || 23 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90314 - ||  || 23 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90315 - ||  || 23 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90316 - ||  || 23 de mar, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 90317 - ||  || 23 de mar, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 90318 - ||  || 24 de mar, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 90319 - ||  || 25 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 90320 - ||  || 26 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 90321 - ||  || 26 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90322 - ||  || 26 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90323 - ||  || 26 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 90324 - ||  || 26 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 90325 - ||  || 27 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 90326 - ||  || 27 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90327 - ||  || 27 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 90328 - ||  || 28 de mar, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 90329 - ||  || 28 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90330 - ||  || 29 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90331 - ||  || 29 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90332 - ||  || 29 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90333 - ||  || 29 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90334 - ||  || 29 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90335 - ||  || 30 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90336 - ||  || 30 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90337 - ||  || 30 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90338 - ||  || 31 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90339 - ||  || 25 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90340 - ||  || 27 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90341 - ||  || 1 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90342 - ||  || 2 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 90343 - ||  || 3 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90344 - ||  || 1 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90345 - ||  || 1 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90346 - ||  || 3 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90347 - ||  || 8 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90348 - ||  || 5 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90349 - ||  || 8 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90350 - ||  || 6 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90351 - ||  || 9 d'abril, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 90352 - ||  || 8 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90353 - ||  || 7 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90354 - ||  || 7 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90355 - ||  || 25 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90356 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90357 - ||  || 26 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 90358 - ||  || 27 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90359 - ||  || 28 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90360 - ||  || 29 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90361 - ||  || 30 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90362 - ||  || 30 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90363 - ||  || 30 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 90364 - ||  || 2 de maig, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90365 - ||  || 2 de maig, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90366 - ||  || 5 de maig, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90367 - ||  || 6 de juny, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90368 - || 2003 MG || 19 de juny, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 90369 - ||  || 23 de juny, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90370 - ||  || 7 de juliol, 2003 || Piszkstet  || Piszkstet , K. Srneczky, B. Sip cz
|-
| 90371 - ||  || 2 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 90372 - ||  || 25 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90373 - ||  || 28 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90374 - ||  || 17 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90375 - ||  || 25 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90376 - || 2003 VL || 5 de novembre, 2003 || Piszkstet  || Piszkstet , K. Srneczky, Sz. Mszros
|-
| 90377 Sedna ||  || 14 de novembre, 2003 || Palomar || M. E. Brown, C. A. Trujillo, D. Rabinowitz
|-
| 90378 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90379 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90380 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90381 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90382 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90383 - ||  || 16 de novembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 90384 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90385 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90386 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90387 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90388 - ||  || 24 de novembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 90389 - ||  || 28 de novembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90390 - ||  || 1 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90391 - ||  || 1 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90392 - ||  || 14 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90393 - ||  || 15 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90394 - ||  || 15 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90395 - ||  || 1 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90396 - ||  || 16 de desembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 90397 - ||  || 16 de desembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 90398 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90399 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 90400 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96945" title="Llista d'asteroides/90401?90500" nonfiltered="3731" processed="3712" dbindex="39051">

|-
| 90401 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90402 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90403 - ||  || 21 de desembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 90404 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90405 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90406 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90407 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90408 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90409 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90410 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90411 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90412 - ||  || 20 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90413 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90414 Karpov ||  || 19 de desembre, 2003 || Pla D'Arguines || R. Ferrando
|-
| 90415 - ||  || 23 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90416 - ||  || 28 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90417 - ||  || 27 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90418 - ||  || 27 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90419 - ||  || 27 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90420 - ||  || 27 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90421 - ||  || 27 de desembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 90422 - ||  || 28 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90423 - ||  || 29 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90424 - ||  || 29 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 90425 - ||  || 13 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90426 - ||  || 13 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90427 - ||  || 16 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90428 - ||  || 18 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90429 - ||  || 19 de gener, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 90430 - ||  || 22 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90431 - ||  || 23 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90432 - ||  || 23 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90433 - ||  || 22 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90434 - ||  || 20 de gener, 2004 || Kingsnake || J. V. McClusky
|-
| 90435 - ||  || 24 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90436 - ||  || 26 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90437 - ||  || 23 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90438 - ||  || 22 de gener, 2004 || Haleakala || NEAT
|-
| 90439 - ||  || 23 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90440 - ||  || 23 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90441 - ||  || 22 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90442 - ||  || 23 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90443 - ||  || 24 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90444 - ||  || 28 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90445 - ||  || 29 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90446 - ||  || 28 de gener, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 90447 - ||  || 28 de gener, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 90448 - ||  || 29 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90449 - ||  || 27 de gener, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 90450 - ||  || 28 de gener, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 90451 - ||  || 31 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90452 - ||  || 29 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90453 - || 2004 CM || 6 de febrer, 2004 || Tenagra II || M. B. Schwartz, P. R. Holvorcem
|-
| 90454 - || 2004 CV || 10 de febrer, 2004 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 90455 - ||  || 12 de febrer, 2004 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 90456 - ||  || 13 de febrer, 2004 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 90457 - ||  || 10 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90458 - ||  || 11 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90459 - ||  || 11 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90460 - ||  || 13 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90461 - ||  || 11 de febrer, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 90462 - ||  || 11 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90463 - ||  || 14 de febrer, 2004 || Jornada || D. S. Dixon
|-
| 90464 - ||  || 10 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90465 - ||  || 11 de febrer, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90466 - ||  || 11 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90467 - ||  || 13 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90468 - ||  || 14 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90469 - ||  || 12 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90470 - ||  || 13 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90471 - ||  || 14 de febrer, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 90472 - ||  || 15 de febrer, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 90473 - ||  || 12 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90474 - ||  || 13 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90475 - ||  || 13 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90476 - ||  || 13 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90477 - ||  || 14 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90478 - ||  || 15 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90479 - ||  || 15 de febrer, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 90480 - ||  || 15 de febrer, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 90481 Wollstonecraft || 2004 DA || 16 de febrer, 2004 || Needville || W. G. Dillon, D. Wells
|-
| 90482 Orcus || 2004 DW || 17 de febrer, 2004 || Palomar || M. E. Brown, C. A. Trujillo
|-
| 90483 - ||  || 16 de febrer, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90484 - ||  || 16 de febrer, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90485 - ||  || 16 de febrer, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90486 - ||  || 17 de febrer, 2004 || Haleakala || NEAT
|-
| 90487 - ||  || 16 de febrer, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 90488 - ||  || 16 de febrer, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 90489 - ||  || 17 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90490 - ||  || 17 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90491 - ||  || 18 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90492 - ||  || 19 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90493 - ||  || 19 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90494 - ||  || 18 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90495 - ||  || 23 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90496 - ||  || 19 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90497 - ||  || 23 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90498 - ||  || 17 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90499 - ||  || 12 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90500 - ||  || 11 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96946" title="Llista d'asteroides/90501?90600" nonfiltered="3732" processed="3713" dbindex="39052">

|-
| 90501 - ||  || 11 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90502 - ||  || 12 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90503 - ||  || 15 de mar, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 90504 - ||  || 11 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90505 - ||  || 12 de mar, 2004 || Cordell-Lorenz || Cordell-Lorenz
|-
| 90506 - ||  || 12 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90507 - ||  || 12 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90508 - ||  || 12 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90509 - ||  || 13 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90510 - ||  || 15 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90511 - ||  || 14 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90512 - ||  || 13 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90513 - ||  || 14 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90514 - ||  || 15 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90515 - ||  || 14 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90516 - ||  || 15 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90517 - ||  || 15 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90518 - ||  || 15 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90519 - ||  || 13 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90520 - ||  || 14 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90521 - ||  || 14 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90522 - ||  || 15 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90523 - ||  || 12 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90524 - ||  || 15 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90525 - ||  || 17 de mar, 2004 || Wrightwood || J. W. Young
|-
| 90526 - ||  || 16 de mar, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 90527 - ||  || 16 de mar, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90528 Raywhite ||  || 16 de mar, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 90529 - ||  || 16 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90530 - ||  || 16 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90531 - ||  || 17 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90532 - ||  || 17 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90533 Laurentblind ||  || 28 de mar, 2004 || Ottmarsheim || C. Rinner
|-
| 90534 - ||  || 18 de mar, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90535 - ||  || 17 de mar, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 90536 - ||  || 16 de mar, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90537 - ||  || 17 de mar, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 90538 - ||  || 19 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90539 - ||  || 20 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90540 - ||  || 17 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90541 - ||  || 19 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90542 - ||  || 22 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90543 - ||  || 18 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90544 - ||  || 23 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90545 - ||  || 23 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90546 - ||  || 24 de mar, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90547 - ||  || 24 de mar, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90548 - ||  || 24 de mar, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90549 - ||  || 25 de mar, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90550 - ||  || 23 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90551 - ||  || 23 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90552 - ||  || 27 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90553 - ||  || 27 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90554 - ||  || 28 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90555 - ||  || 22 de mar, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90556 - ||  || 16 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90557 - ||  || 27 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90558 - ||  || 27 de mar, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90559 - ||  || 27 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90560 - ||  || 27 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90561 - ||  || 28 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90562 - ||  || 28 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90563 - ||  || 29 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90564 - ||  || 12 d'abril, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 90565 - ||  || 9 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90566 - ||  || 11 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90567 - ||  || 12 d'abril, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90568 - ||  || 13 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90569 - ||  || 14 d'abril, 2004 || Needville || Needville
|-
| 90570 - ||  || 14 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90571 - ||  || 14 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90572 - ||  || 11 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90573 - ||  || 12 d'abril, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 90574 - ||  || 11 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90575 - ||  || 12 d'abril, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90576 - ||  || 10 d'abril, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 90577 - ||  || 12 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90578 - ||  || 13 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 90579 - ||  || 15 d'abril, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 90580 - ||  || 15 d'abril, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 90581 - ||  || 17 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90582 - ||  || 20 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 90583 - ||  || 24 d'abril, 2004 || Haleakala || NEAT
|-
| 90584 - || 2030 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90585 - || 2032 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90586 - || 2035 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90587 - || 2182 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90588 - || 2209 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90589 - || 2587 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90590 - || 2624 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90591 - || 2659 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90592 - || 2801 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90593 - || 3003 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90594 - || 3563 P-L || 17 d'octubre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90595 - || 4033 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90596 - || 4229 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90597 - || 4248 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90598 - || 4253 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90599 - || 4542 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90600 - || 4560 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96948" title="Llista d'asteroides/90601?90700" nonfiltered="3733" processed="3714" dbindex="39053">

|-
| 90601 - || 4718 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90602 - || 4757 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90603 - || 4760 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90604 - || 4813 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90605 - || 4814 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90606 - || 4879 P-L || 26 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90607 - || 4918 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90608 - || 5020 P-L || 17 d'octubre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90609 - || 5027 P-L || 17 d'octubre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90610 - || 6098 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90611 - || 6100 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90612 - || 6132 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90613 - || 6187 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90614 - || 6646 P-L || 26 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90615 - || 6762 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90616 - || 6835 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90617 - || 9589 P-L || 17 d'octubre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90618 - || 1072 T-1 || 25 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90619 - || 1227 T-1 || 25 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90620 - || 4342 T-1 || 26 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90621 - || 1007 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90622 - || 1155 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90623 - || 1202 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90624 - || 1270 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90625 - || 1336 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90626 - || 1483 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90627 - || 2090 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90628 - || 2135 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90629 - || 2149 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90630 - || 2159 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90631 - || 2213 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90632 - || 2259 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90633 - || 3040 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90634 - || 3046 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90635 - || 3068 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90636 - || 3250 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90637 - || 3340 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90638 - || 4048 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90639 - || 4151 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90640 - || 4500 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90641 - || 4570 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90642 - || 5093 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90643 - || 5166 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90644 - || 5483 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90645 - || 1004 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90646 - || 1008 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90647 - || 1016 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90648 - || 1030 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90649 - || 1041 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90650 - || 1112 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90651 - || 1219 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90652 - || 1224 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90653 - || 1904 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90654 - || 2067 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90655 - || 2144 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90656 - || 2399 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90657 - || 2414 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90658 - || 2455 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90659 - || 3175 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90660 - || 3314 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90661 - || 3853 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90662 - || 4087 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90663 - || 4257 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90664 - || 4283 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90665 - || 4299 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90666 - || 4374 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90667 - || 5011 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90668 - || 5075 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90669 - || 5181 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90670 - || 5183 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90671 - || 5728 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 90672 - || 1977 RH || 6 de setembre, 1977 || La Silla || L. D. Schmadel
|-
| 90673 - ||  || 7 de desembre, 1977 || Palomar || S. J. Bus
|-
| 90674 - ||  || 27 d'octubre, 1978 || Palomar || C. M. Olmstead
|-
| 90675 - ||  || 27 d'octubre, 1978 || Palomar || C. M. Olmstead
|-
| 90676 - ||  || 7 de novembre, 1978 || Palomar || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 90677 - ||  || 7 de novembre, 1978 || Palomar || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 90678 - ||  || 25 de juny, 1979 || Siding Spring || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 90679 - ||  || 25 de juny, 1979 || Siding Spring || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 90680 - ||  || 28 de febrer, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 90681 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 90682 - ||  || 7 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 90683 - ||  || 6 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 90684 - ||  || 6 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 90685 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 90686 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 90687 - ||  || 7 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 90688 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 90689 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 90690 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 90691 - ||  || 6 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 90692 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 90693 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 90694 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 90695 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 90696 - ||  || 7 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 90697 - ||  || 1 de setembre, 1983 || La Silla || H. Debehogne
|-
| 90698 - || 1984 EA || 1 de mar, 1984 || Anderson Mesa || E. Bowell
|-
| 90699 - || 1986 QK || 25 d'agost, 1986 || La Silla || H. Debehogne
|-
| 90700 - ||  || 28 d'agost, 1986 || La Silla || H. Debehogne
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96949" title="Llista d'asteroides/90701?90800" nonfiltered="3734" processed="3715" dbindex="39054">

|-
| 90701 - ||  || 2 de setembre, 1986 || La Silla || H. Debehogne
|-
| 90702 - ||  || 13 de febrer, 1988 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90703 Indulgentia ||  || 8 de setembre, 1988 || Tautenburg Observatory || F. Brngen
|-
| 90704 - ||  || 14 de setembre, 1988 || Cerro Tololo || S. J. Bus
|-
| 90705 - ||  || 4 de gener, 1989 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 90706 - ||  || 3 d'abril, 1989 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90707 - ||  || 3 d'abril, 1989 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90708 - || 1990 EU || 2 de mar, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90709 Wettin ||  || 12 d'octubre, 1990 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-
| 90710 - ||  || 9 d'octubre, 1990 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 90711 - ||  || 10 d'octubre, 1990 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-
| 90712 Wittelsbach ||  || 12 d'octubre, 1990 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-
| 90713 - ||  || 11 de novembre, 1990 || Geisei || T. Seki
|-
| 90714 - ||  || 15 de novembre, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90715 - ||  || 8 d'abril, 1991 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90716 - ||  || 8 d'abril, 1991 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90717 - ||  || 2 d'agost, 1991 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90718 - ||  || 12 de setembre, 1991 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-
| 90719 - ||  || 13 de setembre, 1991 || Palomar || H. E. Holt
|-
| 90720 - ||  || 14 de setembre, 1991 || Palomar || H. E. Holt
|-
| 90721 - ||  || 13 de setembre, 1991 || Palomar || H. E. Holt
|-
| 90722 - ||  || 10 d'octubre, 1991 || Palomar || K. J. Lawrence
|-
| 90723 - ||  || 10 d'octubre, 1991 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90724 - ||  || 4 de novembre, 1991 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90725 - ||  || 4 de novembre, 1991 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90726 - ||  || 29 de gener, 1992 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90727 - ||  || 29 de febrer, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 90728 - ||  || 2 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 90729 - ||  || 2 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 90730 - ||  || 2 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 90731 - || 1992 OC || 26 de juliol, 1992 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 90732 - || 1992 PO || 8 d'agost, 1992 || Caussols || E. W. Elst
|-
| 90733 - ||  || 21 de gener, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90734 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 90735 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 90736 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 90737 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 90738 - ||  || 21 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 90739 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 90740 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 90741 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 90742 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 90743 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 90744 - ||  || 18 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 90745 - ||  || 19 d'abril, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90746 - ||  || 12 de juliol, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90747 - ||  || 15 d'agost, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90748 - ||  || 18 d'agost, 1993 || Caussols || E. W. Elst
|-
| 90749 - ||  || 20 d'agost, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90750 - ||  || 20 d'agost, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90751 - ||  || 20 d'agost, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90752 - ||  || 15 de setembre, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90753 - ||  || 15 de setembre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90754 - ||  || 15 de setembre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90755 - ||  || 15 de setembre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90756 - ||  || 14 de setembre, 1993 || La Silla || H. Debehogne, E. W. Elst
|-
| 90757 - ||  || 14 de setembre, 1993 || La Silla || H. Debehogne, E. W. Elst
|-
| 90758 - ||  || 15 de setembre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90759 - ||  || 17 de setembre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90760 - ||  || 22 de setembre, 1993 || La Silla || H. Debehogne, E. W. Elst
|-
| 90761 - ||  || 16 de setembre, 1993 || La Silla || H. Debehogne, E. W. Elst
|-
| 90762 - ||  || 8 d'octubre, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90763 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90764 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90765 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90766 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90767 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90768 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90769 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90770 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90771 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90772 - || 1993 UH || 19 d'octubre, 1993 || Palomar || E. F. Helin
|-
| 90773 - ||  || 20 d'octubre, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90774 - ||  || 20 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90775 - ||  || 20 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90776 - ||  || 11 de novembre, 1993 || Kushiro || S. Ueda, H. Kaneda
|-
| 90777 - ||  || 10 de desembre, 1993 || Palomar || C. S. Shoemaker
|-
| 90778 - ||  || 10 de febrer, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90779 - ||  || 8 de febrer, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90780 - ||  || 8 de febrer, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90781 - ||  || 9 de mar, 1994 || Caussols || E. W. Elst
|-
| 90782 - ||  || 6 d'abril, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90783 - ||  || 6 d'abril, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90784 - || 1994 HZ || 16 d'abril, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90785 - ||  || 2 de maig, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90786 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90787 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90788 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90789 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90790 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90791 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90792 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90793 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90794 - ||  || 5 de setembre, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90795 - ||  || 28 de setembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90796 - ||  || 29 de setembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90797 - ||  || 29 de setembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90798 - ||  || 28 d'octubre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90799 - ||  || 28 d'octubre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90800 - ||  || 28 d'octubre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96950" title="Llista d'asteroides/90801?90900" nonfiltered="3735" processed="3716" dbindex="39055">

|-
| 90801 - ||  || 9 de novembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90802 - || 1994 WY || 25 de novembre, 1994 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 90803 - ||  || 28 de novembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90804 - ||  || 28 de novembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90805 - ||  || 28 de novembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90806 - || 1995 AE || 4 de gener, 1995 || Colleverde || V. S. Casulli
|-
| 90807 - ||  || 1 de febrer, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90808 - ||  || 1 de febrer, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90809 - ||  || 24 de febrer, 1995 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 90810 - ||  || 24 de febrer, 1995 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 90811 - ||  || 22 de febrer, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90812 - ||  || 2 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90813 - ||  || 2 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90814 - ||  || 23 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90815 - ||  || 23 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90816 - ||  || 22 de juliol, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90817 Doylehall || 1995 RO || 1 de setembre, 1995 || Haleakala || AMOS
|-
| 90818 - || 1995 RR || 14 de setembre, 1995 || Haleakala || AMOS
|-
| 90819 - || 1995 SN || 18 de setembre, 1995 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 90820 - ||  || 20 de setembre, 1995 || Haleakala || AMOS
|-
| 90821 - ||  || 26 de setembre, 1995 || Kle  || Kle 
|-
| 90822 - ||  || 19 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90823 - ||  || 26 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90824 - ||  || 28 de setembre, 1995 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 90825 - ||  || 28 de setembre, 1995 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 90826 - ||  || 14 d'octubre, 1995 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 90827 - ||  || 15 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90828 - ||  || 23 d'octubre, 1995 || Kle  || Kle 
|-
| 90829 - ||  || 21 d'octubre, 1995 || Kushiro || S. Ueda, H. Kaneda
|-
| 90830 - ||  || 25 d'octubre, 1995 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 90831 - ||  || 17 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90832 - ||  || 17 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90833 - ||  || 18 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90834 - ||  || 20 d'octubre, 1995 || Caussols || E. W. Elst
|-
| 90835 - ||  || 20 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90836 - ||  || 14 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90837 - ||  || 18 de novembre, 1995 || Bologna || Osservatorio San Vittore
|-
| 90838 - ||  || 21 de novembre, 1995 || Nanyo || T. Okuni
|-
| 90839 - ||  || 27 de novembre, 1995 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 90840 - ||  || 16 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90841 - ||  || 16 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90842 - ||  || 16 de desembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90843 - ||  || 21 de desembre, 1995 || Haleakala || NEAT
|-
| 90844 - ||  || 12 de gener, 1996 || Kiso || Kiso
|-
| 90845 - ||  || 18 de gener, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90846 - || 1996 DY || 21 de febrer, 1996 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 90847 - ||  || 11 de mar, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90848 - ||  || 11 de mar, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90849 - ||  || 12 de mar, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90850 - ||  || 16 de mar, 1996 || Haleakala || AMOS
|-
| 90851 - || 1996 GX || 7 d'abril, 1996 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 90852 - ||  || 11 d'abril, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90853 - ||  || 11 d'abril, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90854 - ||  || 13 d'abril, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90855 - ||  || 13 d'abril, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90856 - ||  || 15 d'abril, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90857 - ||  || 17 d'abril, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90858 - ||  || 18 d'abril, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90859 - ||  || 18 d'abril, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90860 - ||  || 18 d'abril, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90861 - || 1996 JD || 7 de maig, 1996 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 90862 - ||  || 22 de maig, 1996 || Macquarie || R. H. McNaught, J. B. Child
|-
| 90863 - ||  || 17 d'agost, 1996 || Church Stretton || S. P. Laurie
|-
| 90864 - ||  || 9 de setembre, 1996 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 90865 - ||  || 8 de setembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90866 - ||  || 10 de setembre, 1996 || La Silla || Uppsala-DLR Trojan Survey
|-
| 90867 - ||  || 21 de setembre, 1996 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 90868 - ||  || 18 de setembre, 1996 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 90869 - ||  || 4 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90870 - ||  || 4 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90871 - ||  || 4 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90872 - ||  || 8 d'octubre, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90873 - ||  || 6 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90874 - ||  || 3 d'octubre, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 90875 - ||  || 3 de novembre, 1996 || Saji || Saji
|-
| 90876 - ||  || 13 de novembre, 1996 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 90877 - ||  || 14 de novembre, 1996 || Oohira || T. Urata
|-
| 90878 - ||  || 1 de novembre, 1996 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 90879 - ||  || 19 de novembre, 1996 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 90880 - ||  || 30 de novembre, 1996 || Chichibu || N. Sato
|-
| 90881 - ||  || 3 de desembre, 1996 || Nachi-Katsuura || Y. Shimizu, T. Urata
|-
| 90882 - ||  || 9 de desembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90883 - ||  || 8 de desembre, 1996 || Chichibu || N. Sato
|-
| 90884 - ||  || 12 de desembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90885 - ||  || 29 de desembre, 1996 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 90886 - ||  || 18 de desembre, 1996 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 90887 - ||  || 3 de gener, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 90888 - ||  || 4 de gener, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 90889 - ||  || 3 de gener, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90890 - ||  || 10 de gener, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 90891 - ||  || 13 de gener, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 90892 - || 1997 BC || 16 de gener, 1997 || Kle  || Kle 
|-
| 90893 - || 1997 BE || 16 de gener, 1997 || Kle  || Kle 
|-
| 90894 - ||  || 28 de gener, 1997 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 90895 - ||  || 2 de febrer, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90896 - ||  || 3 de febrer, 1997 || Haleakala || NEAT
|-
| 90897 - ||  || 1 de febrer, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 90898 - ||  || 11 de febrer, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 90899 - ||  || 3 de mar, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90900 - ||  || 4 de mar, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96951" title="Llista d'asteroides/90901?91000" nonfiltered="3736" processed="3717" dbindex="39056">

|-
| 90901 - ||  || 4 de mar, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90902 - ||  || 4 de mar, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90903 - ||  || 2 de mar, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90904 - ||  || 4 de mar, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 90905 - ||  || 4 de mar, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90906 - ||  || 5 de mar, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 90907 - || 1997 GX || 3 d'abril, 1997 || Kle  || Kle 
|-
| 90908 - ||  || 2 d'abril, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90909 - ||  || 7 d'abril, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90910 - ||  || 2 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 90911 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 90912 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 90913 - ||  || 30 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 90914 - ||  || 30 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 90915 - ||  || 30 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 90916 - || 1997 LR || 1 de juny, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90917 - ||  || 2 de juliol, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90918 - ||  || 2 d'agost, 1997 || Castres || A. Klotz
|-
| 90919 - ||  || 11 d'agost, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 90920 - ||  || 30 d'agost, 1997 || Caussols || ODAS
|-
| 90921 - ||  || 22 d'agost, 1997 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 90922 - ||  || 4 de setembre, 1997 || Caussols || ODAS
|-
| 90923 - ||  || 1 de setembre, 1997 || Caussols || ODAS
|-
| 90924 - ||  || 1 de setembre, 1997 || Caussols || ODAS
|-
| 90925 - ||  || 8 de setembre, 1997 || Yatsuka || H. Abe
|-
| 90926 - ||  || 22 de setembre, 1997 || Kle  || Kle 
|-
| 90927 - ||  || 25 de setembre, 1997 || Dossobuono || L. Lai
|-
| 90928 - ||  || 27 de setembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90929 - ||  || 28 de setembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90930 - ||  || 30 de setembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90931 - ||  || 30 de setembre, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 90932 - ||  || 3 d'octubre, 1997 || Caussols || ODAS
|-
| 90933 - ||  || 5 d'octubre, 1997 || Kle  || Kle 
|-
| 90934 - ||  || 6 d'octubre, 1997 || Ond ejov || P. Pravec
|-
| 90935 - ||  || 6 d'octubre, 1997 || Kitami || K. Endate, K. Watanabe
|-
| 90936 - ||  || 11 d'octubre, 1997 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 90937 - ||  || 11 d'octubre, 1997 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 90938 - ||  || 5 d'octubre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90939 - ||  || 6 d'octubre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90940 - ||  || 9 d'octubre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90941 - ||  || 11 d'octubre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90942 - ||  || 9 d'octubre, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 90943 - ||  || 24 d'octubre, 1997 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 90944 - ||  || 25 d'octubre, 1997 || Castres || A. Klotz
|-
| 90945 - ||  || 22 d'octubre, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 90946 - ||  || 25 d'octubre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90947 - ||  || 30 d'octubre, 1997 || Anderson Mesa || B. A. Skiff
|-
| 90948 - ||  || 6 de novembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 90949 - ||  || 6 de novembre, 1997 || Nachi-Katsuura || Y. Shimizu, T. Urata
|-
| 90950 - ||  || 8 de novembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 90951 - ||  || 6 de novembre, 1997 || Chichibu || N. Sato
|-
| 90952 - ||  || 1 de novembre, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 90953 - ||  || 7 de novembre, 1997 || Nanyo || T. Okuni
|-
| 90954 - ||  || 19 de novembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 90955 - ||  || 19 de novembre, 1997 || Chichibu || N. Sato
|-
| 90956 - ||  || 23 de novembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 90957 - ||  || 20 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90958 - ||  || 23 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90959 - ||  || 23 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90960 - ||  || 28 de novembre, 1997 || Haleakala || NEAT
|-
| 90961 - ||  || 23 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90962 - ||  || 24 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90963 - ||  || 29 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90964 - ||  || 28 de novembre, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 90965 - ||  || 25 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90966 - ||  || 28 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90967 - ||  || 29 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90968 - ||  || 29 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90969 - ||  || 29 de novembre, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 90970 - ||  || 29 de novembre, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 90971 - ||  || 29 de novembre, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 90972 - ||  || 29 de novembre, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 90973 - ||  || 29 de novembre, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 90974 - ||  || 29 de novembre, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 90975 - ||  || 29 de novembre, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 90976 - ||  || 29 de novembre, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 90977 - ||  || 29 de novembre, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 90978 - ||  || 26 de novembre, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 90979 - ||  || 26 de novembre, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 90980 - ||  || 29 de novembre, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 90981 - ||  || 29 de novembre, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 90982 - ||  || 3 de desembre, 1997 || Chichibu || N. Sato
|-
| 90983 - ||  || 6 de desembre, 1997 || Bdoin || P. Antonini
|-
| 90984 - ||  || 5 de desembre, 1997 || Caussols || ODAS
|-
| 90985 - ||  || 5 de desembre, 1997 || Caussols || ODAS
|-
| 90986 - ||  || 8 de desembre, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 90987 - ||  || 15 de desembre, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 90988 - ||  || 4 de desembre, 1997 || La Silla || Uppsala-DLR Trojan Survey
|-
| 90989 - || 1997 YP || 20 de desembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 90990 - ||  || 22 de desembre, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 90991 - ||  || 24 de desembre, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 90992 - ||  || 24 de desembre, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 90993 - ||  || 28 de desembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 90994 - ||  || 29 de desembre, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 90995 - || 1998 AK || 2 de gener, 1998 || Nachi-Katsuura || Y. Shimizu, T. Urata
|-
| 90996 - ||  || 8 de gener, 1998 || Modra || A. Gald, A. Pravda
|-
| 90997 - || 1998 BC || 16 de gener, 1998 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 90998 - || 1998 BU || 19 de gener, 1998 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 90999 - ||  || 22 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91000 - ||  || 24 de gener, 1998 || Haleakala || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96952" title="Llista d'asteroides/91001?91100" nonfiltered="3737" processed="3718" dbindex="39057">

|-
| 91001 - ||  || 18 de gener, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 91002 - ||  || 23 de gener, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91003 - ||  || 25 de gener, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 91004 - ||  || 26 de gener, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 91005 - ||  || 24 de gener, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 91006 - ||  || 28 de gener, 1998 || Kle  || Kle 
|-
| 91007 - ||  || 30 de gener, 1998 || Kle  || J. Tich, M. Tich
|-
| 91008 - ||  || 23 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91009 - ||  || 26 de gener, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 91010 - ||  || 1 de febrer, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 91011 - ||  || 8 de febrer, 1998 || Modra || A. Gald, A. Pravda
|-
| 91012 - || 1998 DY || 18 de febrer, 1998 || Kle  || Kle 
|-
| 91013 - ||  || 20 de febrer, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 91014 - ||  || 23 de febrer, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91015 - ||  || 25 de febrer, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 91016 - ||  || 22 de febrer, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 91017 - ||  || 25 de febrer, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 91018 - ||  || 20 de febrer, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 91019 - ||  || 26 de febrer, 1998 || Blauvac || R. Roy
|-
| 91020 - ||  || 24 de febrer, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91021 - ||  || 26 de febrer, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91022 - ||  || 19 de febrer, 1998 || Kushiro || S. Ueda, H. Kaneda
|-
| 91023 - ||  || 23 de febrer, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 91024 - ||  || 28 de febrer, 1998 || Piszkstet  || K. Srneczky, L. Kiss
|-
| 91025 - ||  || 27 de febrer, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 91026 - ||  || 27 de febrer, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 91027 - ||  || 26 de febrer, 1998 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 91028 - ||  || 24 de febrer, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91029 - || 1998 EY || 2 de mar, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 91030 - ||  || 2 de mar, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 91031 - ||  || 2 de mar, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 91032 - ||  || 1 de mar, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 91033 - ||  || 3 de mar, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 91034 - ||  || 1 de mar, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 91035 - ||  || 5 de mar, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 91036 - ||  || 22 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91037 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91038 - ||  || 22 de mar, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91039 - ||  || 24 de mar, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 91040 - ||  || 25 de mar, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 91041 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91042 - ||  || 26 de mar, 1998 || Kle  || Kle 
|-
| 91043 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91044 - ||  || 22 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91045 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91046 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91047 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91048 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91049 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91050 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91051 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91052 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91053 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91054 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91055 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91056 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91057 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91058 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91059 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91060 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91061 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91062 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91063 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91064 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91065 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91066 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91067 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91068 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91069 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91070 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91071 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91072 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91073 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91074 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91075 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91076 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91077 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91078 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91079 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91080 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91081 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91082 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91083 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91084 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91085 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91086 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91087 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91088 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91089 - ||  || 24 de mar, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 91090 - ||  || 29 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91091 - ||  || 22 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91092 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91093 - || 1998 GS || 3 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91094 - ||  || 2 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91095 - ||  || 2 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91096 - ||  || 15 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91097 - ||  || 2 d'abril, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 91098 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91099 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91100 - ||  || 25 d'abril, 1998 || Haleakala || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96953" title="Llista d'asteroides/91101?91200" nonfiltered="3738" processed="3719" dbindex="39058">

|-
| 91101 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91102 - ||  || 18 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91103 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91104 - ||  || 18 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91105 - ||  || 18 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91106 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91107 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91108 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91109 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91110 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91111 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91112 - ||  || 25 d'abril, 1998 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 91113 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91114 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91115 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91116 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91117 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91118 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91119 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91120 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91121 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91122 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91123 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91124 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91125 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91126 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91127 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91128 - ||  || 19 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91129 - ||  || 19 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91130 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91131 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91132 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91133 - ||  || 28 d'abril, 1998 || Mauna Kea || Mauna Kea
|-
| 91134 - ||  || 29 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91135 - ||  || 19 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91136 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91137 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91138 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91139 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91140 - ||  || 1 de juny, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 91141 - ||  || 3 de juny, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91142 - ||  || 20 de juny, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 91143 - ||  || 19 de juny, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91144 - ||  || 24 de juny, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91145 - || 1998 OX || 20 de juliol, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 91146 - ||  || 20 de juliol, 1998 || San Marcello || M. Tombelli, L. Tesi
|-
| 91147 - ||  || 16 de juliol, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91148 - ||  || 20 de juliol, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 91149 - || 1998 PS || 15 d'agost, 1998 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 91150 - ||  || 26 d'agost, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 91151 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91152 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91153 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91154 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91155 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91156 - ||  || 31 d'agost, 1998 || Modra || A. Gald, J. Tth
|-
| 91157 - ||  || 26 d'agost, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 91158 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91159 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91160 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91161 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91162 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91163 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91164 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91165 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91166 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91167 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91168 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91169 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91170 - ||  || 21 d'agost, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 91171 - ||  || 23 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91172 - ||  || 15 de setembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 91173 - ||  || 12 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91174 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91175 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91176 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91177 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91178 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91179 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91180 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91181 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91182 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91183 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91184 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91185 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91186 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91187 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91188 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91189 - ||  || 16 de setembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 91190 - ||  || 29 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91191 - ||  || 16 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 91192 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 91193 - ||  || 19 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91194 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91195 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91196 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91197 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91198 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91199 - ||  || 20 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 91200 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96954" title="Llista d'asteroides/91201?91300" nonfiltered="3739" processed="3720" dbindex="39059">

|-
| 91201 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91202 - ||  || 25 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 91203 - ||  || 19 d'octubre, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 91204 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91205 - ||  || 22 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 91206 - ||  || 24 de novembre, 1998 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 91207 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91208 - ||  || 15 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91209 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 91210 - ||  || 11 de desembre, 1998 || Mrida || O. A. Naranjo
|-
| 91211 - ||  || 17 de desembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 91212 - ||  || 24 de desembre, 1998 || Catalina || CSS
|-
| 91213 - ||  || 22 de desembre, 1998 || Kuma Kogen || A. Nakamura
|-
| 91214 Diclemente ||  || 23 de desembre, 1998 || San Marcello || A. Boattini, L. Tesi
|-
| 91215 - || 1999 AN || 5 de gener, 1999 || Ond ejov || L. arounov, L. Vasta
|-
| 91216 - ||  || 10 de gener, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 91217 - ||  || 11 de gener, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 91218 - ||  || 10 de gener, 1999 || Nachi-Katsuura || Y. Shimizu, T. Urata
|-
| 91219 - ||  || 11 de gener, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 91220 - ||  || 13 de gener, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 91221 - ||  || 9 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91222 - ||  || 9 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91223 - ||  || 13 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91224 - || 1999 BH || 16 de gener, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 91225 - ||  || 20 de gener, 1999 || Kle  || Kle 
|-
| 91226 - ||  || 22 de gener, 1999 || Kle  || Kle 
|-
| 91227 - ||  || 22 de gener, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 91228 - ||  || 24 de gener, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 91229 - ||  || 26 de gener, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 91230 - ||  || 16 de gener, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91231 - ||  || 18 de gener, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91232 - ||  || 18 de gener, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91233 - ||  || 6 de febrer, 1999 || Dynic || Y. Ikari
|-
| 91234 - ||  || 7 de febrer, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 91235 - ||  || 7 de febrer, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 91236 - ||  || 6 de febrer, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 91237 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91238 - ||  || 13 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91239 - ||  || 15 de febrer, 1999 || Baton Rouge || Baton Rouge, M. Collier
|-
| 91240 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91241 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91242 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91243 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91244 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91245 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91246 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91247 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91248 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91249 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91250 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91251 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91252 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91253 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91254 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91255 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91256 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91257 - ||  || 13 de febrer, 1999 || Monte Agliale || E. Mazzoni
|-
| 91258 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91259 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91260 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91261 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91262 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91263 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91264 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91265 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91266 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91267 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91268 - ||  || 8 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91269 - ||  || 9 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91270 - ||  || 9 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91271 - ||  || 9 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91272 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91273 - || 1999 DN || 16 de febrer, 1999 || Caussols || ODAS
|-
| 91274 - ||  || 18 de febrer, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi , M. Juri 
|-
| 91275 - ||  || 13 de mar, 1999 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 91276 - ||  || 14 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91277 - ||  || 14 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91278 - ||  || 14 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91279 - ||  || 14 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91280 - ||  || 15 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91281 - ||  || 12 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91282 - ||  || 16 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91283 - ||  || 16 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91284 - ||  || 19 de mar, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 91285 - ||  || 22 de mar, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 91286 - ||  || 23 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91287 Simon-Garfunkel ||  || 21 de mar, 1999 || Wykrota || C. Jacques
|-
| 91288 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91289 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91290 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91291 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91292 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91293 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91294 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91295 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91296 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91297 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91298 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91299 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91300 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96955" title="Llista d'asteroides/91301?91400" nonfiltered="3740" processed="3721" dbindex="39060">

|-
| 91301 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91302 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91303 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91304 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91305 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91306 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91307 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91308 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91309 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91310 - ||  || 6 d'abril, 1999 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 91311 - ||  || 15 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91312 - ||  || 13 d'abril, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi , M. Juri 
|-
| 91313 - ||  || 7 d'abril, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 91314 - ||  || 9 d'abril, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 91315 - ||  || 9 d'abril, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 91316 - ||  || 14 d'abril, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91317 - ||  || 15 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91318 - ||  || 15 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91319 - ||  || 6 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91320 - ||  || 6 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91321 - ||  || 7 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91322 - ||  || 7 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91323 - ||  || 6 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91324 - ||  || 12 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91325 - ||  || 6 d'abril, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 91326 - ||  || 11 d'abril, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 91327 - ||  || 11 d'abril, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 91328 - ||  || 12 d'abril, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91329 - ||  || 9 d'abril, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 91330 - ||  || 20 d'abril, 1999 || Kle  || Kle 
|-
| 91331 - ||  || 17 d'abril, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91332 - ||  || 17 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91333 - ||  || 8 de maig, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91334 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91335 - ||  || 8 de maig, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91336 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91337 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91338 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91339 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91340 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91341 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91342 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91343 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91344 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91345 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91346 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91347 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91348 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91349 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91350 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91351 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91352 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91353 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91354 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91355 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91356 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91357 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91358 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91359 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91360 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91361 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91362 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91363 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91364 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91365 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91366 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91367 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91368 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91369 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91370 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91371 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91372 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91373 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91374 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91375 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91376 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91377 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91378 - ||  || 14 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91379 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91380 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91381 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91382 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91383 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91384 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91385 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91386 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91387 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91388 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91389 - ||  || 9 de maig, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91390 - || 1999 KL || 16 de maig, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91391 - ||  || 16 de maig, 1999 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 91392 - ||  || 18 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91393 - ||  || 18 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91394 - || 1999 LM || 6 de juny, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 91395 - ||  || 5 de juny, 1999 || Kuma Kogen || A. Nakamura
|-
| 91396 - ||  || 10 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91397 - ||  || 8 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91398 - ||  || 11 de juny, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91399 - ||  || 8 de juny, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91400 - || 1999 MW || 23 de juny, 1999 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96956" title="Llista d'asteroides/91401?91500" nonfiltered="3741" processed="3722" dbindex="39061">

|-
| 91401 - || 1999 MY || 22 de juny, 1999 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 91402 - || 1999 NW || 9 de juliol, 1999 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 91403 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91404 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91405 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91406 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91407 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91408 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91409 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91410 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91411 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91412 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91413 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91414 - ||  || 12 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91415 - ||  || 12 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91416 - ||  || 12 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91417 - ||  || 12 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91418 - ||  || 12 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91419 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91420 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91421 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91422 - || 1999 OH || 16 de juliol, 1999 || Pises || Pises
|-
| 91423 - ||  || 16 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91424 - ||  || 10 d'agost, 1999 || Ametlla de Mar || J. Nomen
|-
| 91425 - ||  || 7 d'agost, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91426 - ||  || 13 d'agost, 1999 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 91427 - ||  || 14 d'agost, 1999 || Ond ejov || P. Kunirk, P. Pravec
|-
| 91428 - ||  || 20 d'agost, 1999 || Gnosca || S. Sposetti
|-
| 91429 - ||  || 30 d'agost, 1999 || Gnosca || S. Sposetti
|-
| 91430 - || 1999 RL || 4 de setembre, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 91431 - || 1999 RQ || 3 de setembre, 1999 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 91432 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 91433 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91434 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91435 - ||  || 3 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91436 - ||  || 3 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91437 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91438 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91439 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91440 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91441 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91442 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91443 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91444 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91445 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91446 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91447 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91448 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91449 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91450 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91451 - ||  || 13 de setembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 91452 - ||  || 14 de setembre, 1999 || Ond ejov || P. Kunirk, P. Pravec
|-
| 91453 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91454 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91455 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91456 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91457 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91458 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91459 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91460 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91461 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91462 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91463 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91464 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91465 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91466 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91467 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91468 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91469 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91470 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91471 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91472 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91473 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91474 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91475 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91476 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91477 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91478 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91479 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91480 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91481 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91482 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91483 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91484 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91485 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91486 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91487 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91488 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91489 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91490 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91491 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91492 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91493 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91494 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91495 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91496 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91497 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91498 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91499 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91500 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96957" title="Llista d'asteroides/91501?91600" nonfiltered="3742" processed="3723" dbindex="39062">

|-
| 91501 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91502 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91503 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91504 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91505 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91506 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91507 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91508 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91509 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91510 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91511 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91512 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91513 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91514 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91515 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91516 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91517 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91518 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91519 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91520 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91521 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91522 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91523 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91524 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91525 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91526 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91527 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91528 - ||  || 11 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91529 - ||  || 13 de setembre, 1999 || Farpoint || G. Hug, G. Bell
|-
| 91530 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91531 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91532 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91533 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91534 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91535 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91536 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91537 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91538 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91539 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91540 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91541 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91542 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91543 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91544 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91545 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91546 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91547 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91548 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91549 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91550 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91551 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91552 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 91553 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Observatoire Royal de Belgique, Uccle || T. Pauwels
|-
| 91554 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Mauna Kea || J. X. Luu, C. A. Trujillo, D. C. Jewitt
|-
| 91555 - ||  || 5 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91556 - ||  || 5 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91557 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91558 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91559 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91560 - ||  || 5 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91561 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91562 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 91563 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91564 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91565 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91566 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91567 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 91568 - ||  || 11 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 91569 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91570 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91571 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91572 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91573 - ||  || 16 de setembre, 1999 || Observatoire Royal de Belgique, Uccle || T. Pauwels, S. I. Ipatov
|-
| 91574 - ||  || 22 de setembre, 1999 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 91575 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91576 - ||  || 29 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91577 - ||  || 29 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91578 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91579 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91580 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91581 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91582 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91583 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91584 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91585 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91586 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91587 - ||  || 29 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91588 - || 1999 TJ || 2 d'octubre, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 91589 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 91590 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 91591 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 91592 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 91593 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi , M. Juri 
|-
| 91594 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi , M. Juri 
|-
| 91595 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 91596 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 91597 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 91598 - ||  || 11 d'octubre, 1999 || Lime Creek || R. Linderholm
|-
| 91599 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 91600 - ||  || 13 d'octubre, 1999 || Ond ejov || P. Pravec, P. Kunirk
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96958" title="Llista d'asteroides/91601?91700" nonfiltered="3743" processed="3724" dbindex="39063">

|-
| 91601 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 91602 - ||  || 13 d'octubre, 1999 || Modra || A. Gald, P. Kolny
|-
| 91603 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 91604 - ||  || 14 d'octubre, 1999 || Uccle || T. Pauwels, H. M. J. Boffin
|-
| 91605 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 91606 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 91607 - ||  || 5 d'octubre, 1999 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 91608 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91609 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91610 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91611 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91612 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91613 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91614 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91615 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91616 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91617 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 91618 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91619 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91620 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91621 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91622 - ||  || 5 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91623 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91624 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91625 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91626 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91627 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91628 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91629 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91630 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91631 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91632 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91633 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91634 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91635 - ||  || 11 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91636 - ||  || 11 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91637 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91638 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91639 - ||  || 14 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91640 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91641 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91642 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91643 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91644 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91645 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91646 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91647 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91648 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91649 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91650 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91651 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91652 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91653 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91654 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91655 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91656 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91657 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91658 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91659 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91660 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91661 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91662 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91663 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91664 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91665 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91666 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91667 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91668 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91669 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91670 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91671 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91672 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91673 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91674 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91675 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91676 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91677 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91678 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91679 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91680 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91681 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91682 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91683 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91684 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91685 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91686 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91687 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91688 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91689 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91690 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91691 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91692 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91693 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91694 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91695 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91696 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91697 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91698 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91699 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91700 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96959" title="Llista d'asteroides/91701?91800" nonfiltered="3744" processed="3725" dbindex="39064">

|-
| 91701 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91702 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91703 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91704 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91705 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91706 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91707 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91708 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91709 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91710 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91711 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91712 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91713 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91714 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91715 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91716 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91717 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91718 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91719 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91720 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91721 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91722 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91723 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91724 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91725 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91726 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91727 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91728 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91729 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91730 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91731 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91732 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91733 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91734 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91735 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91736 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91737 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91738 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91739 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91740 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91741 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91742 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91743 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91744 - ||  || 11 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91745 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91746 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91747 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91748 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91749 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91750 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91751 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91752 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91753 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91754 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91755 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91756 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91757 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91758 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91759 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91760 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91761 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91762 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91763 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91764 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91765 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91766 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91767 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91768 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91769 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91770 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91771 - ||  || 13 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91772 - ||  || 13 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91773 - ||  || 13 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91774 - ||  || 13 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91775 - ||  || 13 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91776 - ||  || 13 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91777 - ||  || 13 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91778 - ||  || 14 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91779 - ||  || 14 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91780 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91781 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91782 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91783 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91784 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91785 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91786 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91787 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91788 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91789 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91790 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 91791 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91792 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91793 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91794 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91795 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91796 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 91797 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91798 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91799 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91800 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96960" title="Llista d'asteroides/91801?91900" nonfiltered="3745" processed="3726" dbindex="39065">

|-
| 91801 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91802 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91803 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91804 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91805 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91806 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91807 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91808 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91809 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91810 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91811 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91812 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91813 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91814 - ||  || 13 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91815 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91816 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91817 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91818 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91819 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91820 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91821 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91822 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91823 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91824 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91825 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91826 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91827 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91828 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91829 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91830 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91831 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91832 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91833 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91834 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91835 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91836 - ||  || 5 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91837 - ||  || 5 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91838 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91839 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91840 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91841 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91842 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91843 - ||  || 16 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 91844 - ||  || 19 d'octubre, 1999 || Ond ejov || P. Kunirk, P. Pravec
|-
| 91845 - ||  || 19 d'octubre, 1999 || Ond ejov || P. Kunirk, P. Pravec
|-
| 91846 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 91847 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91848 - ||  || 28 d'octubre, 1999 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 91849 - ||  || 28 d'octubre, 1999 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 91850 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 91851 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91852 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91853 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91854 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91855 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91856 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91857 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91858 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91859 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91860 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91861 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91862 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91863 - ||  || 28 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91864 - ||  || 28 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91865 - ||  || 28 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91866 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91867 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91868 - ||  || 16 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91869 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 91870 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 91871 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91872 - ||  || 18 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91873 - ||  || 28 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91874 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91875 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91876 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 91877 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91878 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91879 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91880 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91881 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 91882 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91883 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91884 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91885 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91886 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91887 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91888 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91889 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91890 Kiriko Matsuri ||  || 4 de novembre, 1999 || Yanagida || A. Tsuchikawa
|-
| 91891 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 91892 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91893 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91894 - ||  || 6 de novembre, 1999 || High Point || D. K. Chesney
|-
| 91895 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 91896 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 91897 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 91898 - ||  || 8 de novembre, 1999 || Gnosca || S. Sposetti
|-
| 91899 - ||  || 7 de novembre, 1999 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 91900 - ||  || 5 de novembre, 1999 || San Marcello || L. Tesi, M. Tombelli
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96961" title="Llista d'asteroides/91901?92000" nonfiltered="3746" processed="3727" dbindex="39066">

|-
| 91901 - ||  || 2 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91902 - ||  || 2 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91903 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Farpoint || G. Bell, G. Hug
|-
| 91904 - ||  || 7 de novembre, 1999 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 91905 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 91906 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Zeno || T. Stafford
|-
| 91907 - ||  || 13 de novembre, 1999 || Kuma Kogen || A. Nakamura
|-
| 91908 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91909 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91910 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91911 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91912 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91913 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91914 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91915 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91916 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91917 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91918 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91919 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91920 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91921 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91922 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91923 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91924 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91925 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91926 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91927 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91928 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91929 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91930 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91931 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91932 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91933 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91934 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91935 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91936 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91937 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91938 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91939 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91940 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91941 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91942 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91943 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91944 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91945 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91946 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91947 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91948 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91949 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91950 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91951 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91952 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91953 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91954 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91955 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91956 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91957 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91958 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91959 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91960 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91961 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91962 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91963 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91964 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91965 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91966 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91967 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91968 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91969 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91970 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91971 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91972 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91973 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91974 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91975 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91976 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91977 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91978 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91979 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91980 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91981 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91982 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91983 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91984 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91985 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91986 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91987 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91988 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91989 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 91990 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91991 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91992 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91993 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91994 - ||  || 6 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91995 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91996 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 91997 - ||  || 8 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91998 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 91999 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92000 - ||  || 11 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96962" title="Llista d'asteroides/92001?92100" nonfiltered="3747" processed="3728" dbindex="39067">

|-
| 92001 - ||  || 13 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 92002 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92003 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92004 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92005 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92006 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92007 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92008 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92009 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92010 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92011 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92012 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92013 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92014 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92015 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92016 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92017 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92018 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92019 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92020 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92021 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92022 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92023 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92024 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92025 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92026 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92027 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92028 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92029 - ||  || 6 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92030 - ||  || 6 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92031 - ||  || 6 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92032 - ||  || 6 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92033 - ||  || 6 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92034 - ||  || 6 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92035 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92036 - ||  || 7 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92037 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92038 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92039 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92040 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92041 - ||  || 2 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 92042 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 92043 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 92044 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 92045 - ||  || 2 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 92046 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 92047 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92048 - ||  || 6 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 92049 - ||  || 8 de novembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92050 - ||  || 11 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 92051 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 92052 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92053 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92054 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92055 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92056 - ||  || 13 de novembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92057 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92058 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 92059 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92060 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 92061 - ||  || 29 de novembre, 1999 || Olathe || L. Robinson
|-
| 92062 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92063 - ||  || 29 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92064 - ||  || 26 de novembre, 1999 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 92065 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92066 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92067 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92068 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92069 - ||  || 29 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92070 - ||  || 30 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92071 - ||  || 29 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 92072 - ||  || 16 de novembre, 1999 || Modra || Modra
|-
| 92073 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 92074 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 92075 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 92076 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 92077 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 92078 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 92079 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 92080 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92081 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92082 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92083 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92084 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92085 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92086 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92087 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92088 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92089 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92090 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92091 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92092 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92093 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92094 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92095 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92096 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92097 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Kuma Kogen || A. Nakamura
|-
| 92098 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92099 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92100 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96963" title="Llista d'asteroides/92101?92200" nonfiltered="3748" processed="3729" dbindex="39068">

|-
| 92101 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92102 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92103 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92104 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92105 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92106 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92107 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92108 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92109 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92110 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92111 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92112 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92113 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92114 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92115 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92116 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92117 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92118 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92119 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92120 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92121 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92122 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92123 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92124 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Campo Catino || Campo Catino
|-
| 92125 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Oohira || N. Kawasato
|-
| 92126 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 92127 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 92128 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 92129 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 92130 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 92131 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 92132 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 92133 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 92134 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92135 - ||  || 11 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92136 - ||  || 11 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92137 - ||  || 11 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92138 - ||  || 11 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92139 - ||  || 11 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92140 - ||  || 11 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92141 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 92142 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 92143 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 92144 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 92145 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 92146 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 92147 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 92148 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 92149 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 92150 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 92151 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92152 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92153 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92154 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92155 - ||  || 11 de desembre, 1999 || Uccle || T. Pauwels
|-
| 92156 - ||  || 2 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92157 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92158 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92159 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92160 - ||  || 15 de desembre, 1999 || Oohira || T. Urata
|-
| 92161 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92162 - ||  || 9 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92163 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92164 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92165 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92166 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92167 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92168 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92169 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92170 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92171 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92172 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92173 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92174 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92175 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92176 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92177 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92178 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92179 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92180 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92181 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92182 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92183 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92184 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92185 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92186 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92187 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92188 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92189 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92190 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92191 - ||  || 15 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92192 - ||  || 15 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92193 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92194 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92195 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92196 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92197 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92198 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 92199 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 92200 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96964" title="Llista d'asteroides/92201?92300" nonfiltered="3749" processed="3730" dbindex="39069">

|-
| 92201 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92202 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92203 - ||  || 9 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92204 - ||  || 9 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92205 - || 1999 YP || 16 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92206 - ||  || 30 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92207 - ||  || 30 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92208 - ||  || 31 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 92209 - ||  || 26 de desembre, 1999 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 92210 - ||  || 3 de gener, 2000 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 92211 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92212 - ||  || 2 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92213 - ||  || 5 de gener, 2000 || Kle  || Kle 
|-
| 92214 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92215 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92216 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92217 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92218 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92219 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92220 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92221 - ||  || 5 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92222 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92223 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92224 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92225 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92226 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92227 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92228 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92229 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92230 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92231 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92232 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92233 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92234 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92235 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92236 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92237 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92238 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92239 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92240 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92241 - ||  || 6 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92242 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92243 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92244 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92245 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92246 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92247 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92248 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92249 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92250 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92251 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92252 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92253 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92254 - ||  || 9 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92255 - ||  || 9 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92256 - ||  || 9 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92257 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92258 - ||  || 9 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92259 - ||  || 9 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92260 - ||  || 21 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92261 - ||  || 28 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92262 - ||  || 31 de gener, 2000 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 92263 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92264 - ||  || 29 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92265 - ||  || 26 de gener, 2000 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 92266 - ||  || 29 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92267 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92268 - ||  || 27 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92269 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 92270 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92271 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92272 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92273 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92274 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92275 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92276 - ||  || 10 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92277 - ||  || 5 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 92278 - ||  || 5 de febrer, 2000 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 92279 - || 2000 DG || 22 de febrer, 2000 || San Marcello || L. Tesi
|-
| 92280 - ||  || 25 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92281 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Prescott || Spacewatch
|-
| 92282 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92283 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92284 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92285 - || 2000 EW || 3 de mar, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 92286 - ||  || 3 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92287 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92288 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92289 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92290 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92291 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92292 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92293 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92294 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92295 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92296 - ||  || 11 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92297 - ||  || 10 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 92298 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92299 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92300 - ||  || 1 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96965" title="Llista d'asteroides/92301?92400" nonfiltered="3750" processed="3731" dbindex="39070">

|-
| 92301 - || 2000 FG || 25 de mar, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 92302 - ||  || 27 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92303 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92304 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92305 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92306 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92307 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92308 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92309 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92310 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92311 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92312 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92313 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92314 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 92315 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92316 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92317 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92318 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92319 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92320 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92321 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92322 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92323 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92324 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92325 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92326 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92327 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92328 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92329 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92330 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92331 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92332 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92333 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92334 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92335 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92336 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92337 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92338 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92339 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92340 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92341 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92342 - ||  || 12 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92343 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92344 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92345 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92346 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92347 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92348 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92349 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92350 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 92351 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92352 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92353 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92354 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 92355 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92356 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92357 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92358 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92359 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92360 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92361 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92362 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92363 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92364 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92365 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92366 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92367 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92368 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92369 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92370 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92371 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92372 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92373 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92374 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92375 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92376 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92377 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92378 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92379 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92380 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92381 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92382 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92383 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92384 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92385 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92386 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 92387 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92388 - || 2000 JP || 1 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92389 - ||  || 3 de maig, 2000 || Ond ejov || P. Pravec, P. Kunirk
|-
| 92390 - ||  || 1 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92391 - ||  || 1 de maig, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 92392 - ||  || 3 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92393 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92394 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92395 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92396 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92397 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92398 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92399 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92400 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96966" title="Llista d'asteroides/92401?92500" nonfiltered="3751" processed="3732" dbindex="39071">

|-
| 92401 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92402 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92403 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92404 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92405 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92406 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92407 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92408 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92409 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92410 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92411 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92412 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92413 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92414 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92415 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92416 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92417 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92418 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92419 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92420 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92421 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92422 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92423 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92424 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92425 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92426 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92427 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92428 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92429 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92430 - ||  || 10 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92431 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92432 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92433 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92434 - ||  || 1 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92435 - ||  || 2 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92436 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92437 - ||  || 1 de maig, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 92438 - ||  || 2 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92439 - || 2000 KD || 24 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92440 - ||  || 24 de maig, 2000 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 92441 - ||  || 26 de maig, 2000 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 92442 - ||  || 27 de maig, 2000 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 92443 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92444 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92445 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92446 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92447 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92448 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92449 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92450 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92451 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92452 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92453 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92454 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92455 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92456 - ||  || 29 de maig, 2000 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 92457 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92458 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92459 - ||  || 24 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92460 - ||  || 24 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92461 - ||  || 26 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92462 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92463 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92464 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92465 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92466 - ||  || 24 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92467 - ||  || 24 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92468 - ||  || 25 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92469 - ||  || 26 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92470 - ||  || 26 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92471 - ||  || 29 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92472 - ||  || 28 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92473 - || 2000 LP || 2 de juny, 2000 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 92474 - ||  || 4 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92475 - ||  || 5 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92476 - ||  || 5 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92477 - ||  || 5 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92478 - ||  || 6 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92479 - ||  || 5 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92480 - ||  || 5 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92481 - ||  || 4 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92482 - ||  || 6 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92483 - ||  || 8 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92484 - ||  || 8 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92485 - ||  || 10 de juny, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92486 - ||  || 9 de juny, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 92487 - ||  || 5 de juny, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92488 - ||  || 1 de juny, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 92489 - || 2000 MK || 24 de juny, 2000 || Tebbutt || F. B. Zoltowski
|-
| 92490 - ||  || 29 de juny, 2000 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 92491 - ||  || 29 de juny, 2000 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 92492 - ||  || 24 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92493 - ||  || 25 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92494 - ||  || 24 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92495 - || 2000 NY || 4 de juliol, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 92496 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 92497 - ||  || 3 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92498 - ||  || 7 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92499 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92500 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96967" title="Llista d'asteroides/92501?92600" nonfiltered="3752" processed="3733" dbindex="39072">

|-
| 92501 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92502 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92503 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92504 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92505 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92506 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92507 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92508 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92509 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92510 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92511 - ||  || 6 de juliol, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92512 - ||  || 6 de juliol, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92513 - ||  || 6 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92514 - ||  || 6 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92515 - ||  || 7 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92516 - ||  || 4 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92517 - ||  || 4 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92518 - ||  || 4 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92519 - ||  || 4 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92520 - ||  || 3 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92521 - ||  || 3 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92522 - ||  || 2 de juliol, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92523 - ||  || 4 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92524 - ||  || 25 de juliol, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92525 - ||  || 28 de juliol, 2000 || Gnosca || S. Sposetti
|-
| 92526 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92527 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Lake Tekapo || Lake Tekapo
|-
| 92528 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92529 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92530 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92531 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92532 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92533 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92534 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92535 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92536 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92537 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92538 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92539 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92540 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92541 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92542 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 92543 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92544 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92545 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92546 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92547 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92548 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92549 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92550 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92551 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92552 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92553 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92554 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92555 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92556 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92557 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92558 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92559 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92560 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92561 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92562 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92563 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 92564 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92565 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92566 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92567 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92568 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92569 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92570 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92571 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92572 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92573 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92574 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92575 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92576 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92577 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92578 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Cerro Tololo || M. W. Buie
|-
| 92579 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Cerro Tololo || M. W. Buie
|-
| 92580 - || 2000 PZ || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92581 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92582 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92583 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92584 - ||  || 2 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92585 - ||  || 7 d'agost, 2000 || Gnosca || S. Sposetti
|-
| 92586 - ||  || 9 d'agost, 2000 || Emerald Lane || L. Ball
|-
| 92587 - ||  || 6 d'agost, 2000 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 92588 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92589 - ||  || 3 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92590 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92591 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92592 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92593 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92594 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92595 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92596 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92597 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92598 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92599 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92600 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96968" title="Llista d'asteroides/92601?92700" nonfiltered="3753" processed="3734" dbindex="39073">

|-
| 92601 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92602 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92603 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92604 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92605 - ||  || 2 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92606 - ||  || 2 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92607 - ||  || 2 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92608 - ||  || 2 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92609 - ||  || 2 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92610 - ||  || 2 d'agost, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92611 - ||  || 5 d'agost, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 92612 - ||  || 9 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92613 - || 2000 QO || 21 d'agost, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 92614 - || 2000 QY || 23 d'agost, 2000 || Gnosca || S. Sposetti
|-
| 92615 - ||  || 23 d'agost, 2000 || Gnosca || S. Sposetti
|-
| 92616 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Gnosca || S. Sposetti
|-
| 92617 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92618 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92619 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92620 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92621 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92622 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92623 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi , M. Juri 
|-
| 92624 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92625 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92626 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92627 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92628 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92629 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92630 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92631 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92632 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92633 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92634 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92635 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92636 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92637 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92638 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92639 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92640 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92641 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92642 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92643 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92644 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92645 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92646 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92647 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92648 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 92649 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92650 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92651 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92652 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92653 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92654 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92655 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92656 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92657 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92658 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92659 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92660 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92661 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92662 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92663 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92664 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92665 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92666 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92667 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92668 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92669 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92670 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92671 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92672 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92673 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92674 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92675 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92676 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92677 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92678 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92679 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92680 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92681 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92682 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92683 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92684 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92685 Cordellorenz ||  || 31 d'agost, 2000 || Cordell-Lorenz || D. T. Durig
|-
| 92686 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92687 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92688 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92689 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92690 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92691 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92692 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92693 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92694 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92695 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92696 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92697 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92698 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92699 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92700 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96969" title="Llista d'asteroides/92701?92800" nonfiltered="3754" processed="3735" dbindex="39074">

|-
| 92701 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92702 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92703 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92704 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92705 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92706 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92707 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92708 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92709 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92710 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92711 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92712 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92713 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92714 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92715 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92716 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92717 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92718 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92719 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92720 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92721 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92722 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92723 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92724 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92725 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92726 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92727 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92728 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92729 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92730 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92731 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92732 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92733 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92734 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92735 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92736 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92737 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92738 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92739 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92740 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92741 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92742 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92743 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92744 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92745 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92746 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92747 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92748 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92749 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92750 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92751 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92752 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92753 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92754 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92755 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92756 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92757 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92758 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92759 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92760 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92761 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92762 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92763 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92764 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92765 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92766 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92767 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92768 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92769 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92770 - ||  || 30 d'agost, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 92771 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92772 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92773 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92774 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92775 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92776 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92777 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92778 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92779 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92780 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92781 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92782 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92783 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92784 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92785 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92786 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92787 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92788 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92789 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92790 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92791 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92792 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92793 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92794 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92795 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92796 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92797 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92798 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92799 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92800 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96970" title="Llista d'asteroides/92801?92900" nonfiltered="3755" processed="3736" dbindex="39075">

|-
| 92801 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92802 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92803 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92804 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92805 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92806 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92807 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92808 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92809 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92810 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92811 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92812 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92813 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92814 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92815 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92816 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92817 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92818 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92819 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92820 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92821 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92822 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92823 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92824 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92825 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92826 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92827 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92828 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92829 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92830 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92831 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92832 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92833 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92834 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92835 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92836 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92837 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92838 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92839 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92840 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92841 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92842 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92843 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92844 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92845 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92846 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92847 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92848 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92849 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92850 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92851 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92852 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92853 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92854 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92855 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92856 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92857 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92858 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92859 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92860 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92861 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92862 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92863 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92864 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92865 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92866 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92867 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92868 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92869 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92870 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92871 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92872 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92873 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92874 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92875 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92876 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92877 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92878 - ||  || 20 d'agost, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92879 - ||  || 20 d'agost, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92880 - ||  || 20 d'agost, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92881 - ||  || 20 d'agost, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92882 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92883 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92884 - ||  || 30 d'agost, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92885 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92886 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92887 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92888 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92889 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92890 - ||  || 30 d'agost, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 92891 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Cerro Tololo || M. W. Buie
|-
| 92892 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Cerro Tololo || M. W. Buie
|-
| 92893 - ||  || 27 d'agost, 2000 || Cerro Tololo || M. W. Buie
|-
| 92894 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Cerro Tololo || M. W. Buie
|-
| 92895 - ||  || 21 d'agost, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92896 - ||  || 21 d'agost, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92897 - || 2000 RV || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92898 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92899 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92900 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96971" title="Llista d'asteroides/92901?93000" nonfiltered="3756" processed="3737" dbindex="39076">

|-
| 92901 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92902 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92903 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92904 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92905 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92906 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92907 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92908 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92909 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92910 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92911 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92912 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92913 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92914 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92915 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92916 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92917 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92918 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92919 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92920 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92921 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92922 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92923 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92924 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92925 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92926 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92927 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92928 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92929 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92930 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92931 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92932 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92933 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92934 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92935 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92936 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92937 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92938 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92939 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92940 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92941 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92942 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92943 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 92944 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 92945 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92946 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92947 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92948 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92949 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92950 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92951 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92952 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92953 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92954 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92955 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92956 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92957 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92958 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92959 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92960 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92961 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92962 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92963 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92964 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92965 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92966 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92967 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92968 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92969 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92970 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92971 - ||  || 6 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92972 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 92973 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92974 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92975 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92976 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92977 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92978 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92979 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92980 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92981 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92982 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92983 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92984 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92985 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92986 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92987 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92988 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92989 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92990 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92991 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92992 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92993 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92994 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92995 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 92996 - ||  || 9 de setembre, 2000 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 92997 - ||  || 9 de setembre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 92998 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 92999 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93000 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96972" title="Llista d'asteroides/93001?93100" nonfiltered="3757" processed="3738" dbindex="39077">

|-
| 93001 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93002 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93003 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93004 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93005 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93006 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93007 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93008 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93009 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93010 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93011 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93012 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93013 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93014 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93015 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93016 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93017 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93018 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93019 - ||  || 4 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93020 - ||  || 4 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93021 - ||  || 4 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93022 - ||  || 4 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93023 - ||  || 4 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93024 - ||  || 4 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93025 - ||  || 4 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93026 - ||  || 4 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 93027 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93028 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93029 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93030 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93031 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93032 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93033 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93034 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93035 - ||  || 6 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93036 - ||  || 6 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93037 - ||  || 6 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93038 - ||  || 6 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93039 - ||  || 6 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93040 - || 2000 SG || 18 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93041 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 93042 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 93043 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 93044 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93045 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93046 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93047 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93048 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Reedy Creek || R. H. McNaught
|-
| 93049 - ||  || 19 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 93050 - ||  || 19 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 93051 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 93052 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93053 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93054 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93055 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93056 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93057 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93058 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93059 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93060 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 93061 Barbagallo ||  || 23 de setembre, 2000 || Bologna || V. S. Casulli
|-
| 93062 - ||  || 19 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 93063 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 93064 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 93065 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 93066 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 93067 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 93068 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 93069 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 93070 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93071 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93072 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93073 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93074 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93075 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93076 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93077 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93078 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93079 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93080 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93081 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93082 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93083 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93084 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93085 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93086 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93087 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93088 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93089 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93090 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93091 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93092 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93093 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93094 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93095 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93096 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93097 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93098 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93099 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93100 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96973" title="Llista d'asteroides/93101?93200" nonfiltered="3758" processed="3739" dbindex="39078">

|-
| 93101 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 93102 Leroy ||  || 27 de setembre, 2000 || Sainte-Clotilde || R. Chassagne, C. Demeautis
|-
| 93103 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93104 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93105 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93106 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93107 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93108 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93109 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93110 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93111 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93112 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93113 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93114 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93115 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93116 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93117 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93118 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93119 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93120 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93121 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93122 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93123 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93124 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93125 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93126 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93127 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93128 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93129 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93130 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93131 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93132 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93133 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93134 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93135 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93136 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93137 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93138 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93139 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93140 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93141 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93142 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93143 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93144 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93145 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93146 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93147 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93148 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93149 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93150 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93151 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93152 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93153 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93154 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93155 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93156 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93157 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93158 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93159 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93160 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93161 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93162 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93163 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93164 - ||  || 29 de setembre, 2000 || Emerald Lane || L. Ball
|-
| 93165 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93166 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93167 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93168 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93169 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93170 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93171 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93172 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93173 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93174 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93175 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93176 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93177 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93178 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93179 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93180 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93181 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93182 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93183 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93184 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93185 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93186 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93187 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93188 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93189 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93190 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93191 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93192 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93193 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93194 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93195 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93196 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93197 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93198 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93199 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93200 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96974" title="Llista d'asteroides/93201?93300" nonfiltered="3759" processed="3740" dbindex="39079">

|-
| 93201 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93202 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93203 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93204 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93205 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93206 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93207 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93208 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93209 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93210 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93211 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93212 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93213 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93214 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93215 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93216 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93217 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93218 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93219 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93220 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93221 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93222 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93223 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93224 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93225 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93226 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93227 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93228 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93229 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93230 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93231 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93232 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93233 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93234 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93235 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93236 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93237 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93238 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93239 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93240 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93241 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93242 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93243 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93244 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93245 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93246 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93247 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93248 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93249 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93250 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93251 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93252 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93253 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93254 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93255 - ||  || 29 de setembre, 2000 || Ond ejov || P. Kunirk, P. Pravec
|-
| 93256 - ||  || 29 de setembre, 2000 || Ond ejov || P. Pravec, P. Kunirk
|-
| 93257 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93258 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93259 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93260 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93261 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93262 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93263 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93264 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93265 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93266 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93267 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93268 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93269 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93270 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93271 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93272 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93273 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93274 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93275 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93276 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93277 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93278 - ||  || 19 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 93279 - ||  || 19 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 93280 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 93281 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 93282 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 93283 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 93284 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 93285 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 93286 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93287 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93288 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93289 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93290 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93291 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93292 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93293 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93294 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93295 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93296 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93297 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93298 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93299 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93300 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96975" title="Llista d'asteroides/93301?93400" nonfiltered="3760" processed="3741" dbindex="39080">

|-
| 93301 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93302 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93303 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93304 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93305 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93306 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93307 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93308 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93309 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93310 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93311 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93312 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93313 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93314 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93315 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93316 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93317 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93318 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93319 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93320 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93321 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93322 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93323 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93324 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93325 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93326 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93327 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93328 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93329 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93330 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93331 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93332 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93333 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93334 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93335 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93336 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93337 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93338 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93339 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93340 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93341 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93342 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93343 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93344 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93345 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93346 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93347 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93348 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93349 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93350 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93351 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93352 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93353 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93354 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93355 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93356 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93357 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93358 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93359 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93360 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93361 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93362 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93363 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93364 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93365 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93366 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93367 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93368 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93369 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93370 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93371 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93372 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93373 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93374 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93375 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93376 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93377 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93378 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93379 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93380 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93381 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93382 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93383 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93384 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93385 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93386 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93387 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93388 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93389 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93390 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93391 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93392 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93393 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93394 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93395 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93396 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93397 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93398 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93399 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93400 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96976" title="Llista d'asteroides/93401?93500" nonfiltered="3761" processed="3742" dbindex="39081">

|-
| 93401 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93402 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93403 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93404 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93405 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93406 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93407 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93408 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93409 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93410 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93411 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93412 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93413 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93414 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93415 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93416 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93417 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93418 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93419 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93420 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93421 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93422 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93423 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93424 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93425 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93426 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93427 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93428 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93429 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93430 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93431 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93432 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93433 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93434 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93435 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93436 - ||  || 29 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 93437 - ||  || 29 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 93438 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93439 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93440 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93441 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 93442 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 93443 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 93444 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 93445 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 93446 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 93447 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 93448 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93449 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93450 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93451 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93452 - ||  || 29 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93453 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93454 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93455 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93456 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93457 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93458 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 93459 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93460 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93461 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93462 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 93463 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93464 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93465 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93466 - || 2000 TO || 2 d'octubre, 2000 || Emerald Lane || L. Ball
|-
| 93467 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93468 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93469 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93470 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93471 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93472 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93473 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93474 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93475 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93476 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93477 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93478 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93479 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93480 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93481 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93482 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93483 - ||  || 3 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93484 - ||  || 5 d'octubre, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 93485 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93486 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93487 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93488 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93489 - ||  || 5 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93490 - ||  || 8 d'octubre, 2000 || Emerald Lane || L. Ball
|-
| 93491 - ||  || 7 d'octubre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 93492 - ||  || 6 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93493 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93494 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93495 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93496 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93497 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93498 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93499 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93500 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96977" title="Llista d'asteroides/93501?93600" nonfiltered="3762" processed="3743" dbindex="39082">

|-
| 93501 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93502 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93503 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93504 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93505 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93506 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93507 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93508 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 93509 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93510 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93511 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93512 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93513 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93514 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93515 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93516 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93517 - ||  || 3 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93518 - ||  || 3 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93519 - ||  || 3 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93520 - ||  || 3 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93521 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93522 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93523 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93524 - || 2000 UQ || 20 d'octubre, 2000 || Ond ejov || P. Kunirk
|-
| 93525 - || 2000 UX || 21 d'octubre, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 93526 - || 2000 UY || 21 d'octubre, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 93527 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93528 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93529 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93530 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93531 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93532 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93533 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93534 - ||  || 27 d'octubre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 93535 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93536 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93537 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93538 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93539 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93540 - ||  || 29 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93541 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93542 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93543 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93544 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93545 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93546 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93547 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93548 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93549 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93550 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93551 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93552 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93553 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93554 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93555 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93556 - ||  || 29 d'octubre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 93557 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93558 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93559 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93560 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93561 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93562 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93563 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93564 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93565 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93566 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93567 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93568 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93569 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93570 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93571 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93572 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93573 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93574 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93575 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93576 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93577 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93578 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93579 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93580 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93581 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93582 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93583 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93584 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93585 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93586 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93587 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93588 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93589 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93590 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93591 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93592 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93593 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93594 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93595 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93596 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93597 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93598 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93599 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93600 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96978" title="Llista d'asteroides/93601?93700" nonfiltered="3763" processed="3744" dbindex="39083">

|-
| 93601 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93602 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93603 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93604 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93605 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93606 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93607 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93608 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93609 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93610 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93611 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93612 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93613 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93614 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93615 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93616 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93617 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93618 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93619 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93620 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93621 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93622 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93623 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93624 - ||  || 26 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93625 - ||  || 26 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93626 - ||  || 26 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93627 - ||  || 29 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93628 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93629 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93630 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93631 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93632 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93633 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93634 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93635 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93636 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93637 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93638 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93639 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93640 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93641 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93642 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93643 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93644 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93645 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93646 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93647 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93648 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93649 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93650 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93651 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93652 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93653 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93654 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93655 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93656 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93657 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93658 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93659 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93660 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93661 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93662 - ||  || 29 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93663 - ||  || 29 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93664 - ||  || 30 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93665 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93666 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93667 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93668 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93669 - ||  || 29 d'octubre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 93670 - ||  || 29 d'octubre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 93671 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93672 - ||  || 19 d'octubre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 93673 - ||  || 18 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93674 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93675 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93676 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93677 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93678 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93679 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93680 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93681 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93682 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93683 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93684 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93685 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93686 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93687 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93688 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93689 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93690 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93691 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93692 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93693 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93694 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93695 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93696 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93697 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93698 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93699 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93700 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96979" title="Llista d'asteroides/93701?93800" nonfiltered="3764" processed="3745" dbindex="39084">

|-
| 93701 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93702 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93703 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93704 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93705 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93706 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93707 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93708 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93709 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93710 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93711 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93712 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93713 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93714 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93715 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93716 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93717 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93718 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93719 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93720 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93721 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93722 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93723 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93724 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93725 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93726 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93727 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93728 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93729 - ||  || 2 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93730 - ||  || 2 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93731 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93732 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93733 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93734 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93735 - ||  || 2 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93736 - ||  || 2 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93737 - ||  || 2 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93738 - ||  || 2 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93739 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93740 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93741 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93742 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93743 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93744 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93745 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93746 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93747 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93748 - ||  || 9 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93749 - ||  || 2 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93750 - ||  || 17 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93751 - ||  || 17 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93752 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93753 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93754 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93755 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93756 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 93757 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93758 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93759 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93760 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93761 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93762 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93763 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 93764 - ||  || 23 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 93765 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 93766 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93767 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Needville || Needville
|-
| 93768 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93769 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93770 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93771 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93772 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93773 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93774 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93775 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93776 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93777 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93778 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93779 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93780 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93781 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93782 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93783 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93784 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93785 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93786 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93787 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93788 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93789 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93790 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93791 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93792 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93793 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93794 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93795 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93796 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93797 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93798 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93799 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93800 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96980" title="Llista d'asteroides/93801?93900" nonfiltered="3765" processed="3746" dbindex="39085">

|-
| 93801 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93802 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93803 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93804 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93805 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 93806 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93807 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93808 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93809 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93810 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93811 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93812 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93813 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93814 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93815 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93816 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93817 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93818 - ||  || 23 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 93819 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93820 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93821 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93822 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93823 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93824 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93825 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93826 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93827 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93828 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93829 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93830 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93831 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93832 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93833 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93834 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93835 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93836 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93837 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93838 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93839 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93840 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93841 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93842 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93843 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93844 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93845 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93846 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93847 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93848 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93849 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93850 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93851 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93852 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93853 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93854 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93855 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93856 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93857 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93858 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93859 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93860 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93861 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93862 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93863 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93864 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93865 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93866 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93867 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93868 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93869 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93870 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93871 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93872 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93873 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93874 - ||  || 27 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 93875 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93876 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93877 - ||  || 17 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 93878 - ||  || 18 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 93879 - ||  || 18 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 93880 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 93881 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 93882 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 93883 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93884 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93885 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93886 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93887 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93888 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93889 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93890 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93891 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93892 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93893 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93894 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93895 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93896 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93897 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93898 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93899 - ||  || 22 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 93900 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96981" title="Llista d'asteroides/93901?94000" nonfiltered="3766" processed="3747" dbindex="39086">

|-
| 93901 - ||  || 28 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 93902 - ||  || 28 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 93903 - ||  || 28 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 93904 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93905 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 93906 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93907 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93908 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93909 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93910 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93911 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93912 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93913 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93914 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93915 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93916 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93917 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 93918 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93919 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93920 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93921 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93922 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93923 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93924 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93925 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93926 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93927 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93928 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93929 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93930 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93931 - ||  || 22 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 93932 - ||  || 23 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 93933 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93934 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93935 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93936 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93937 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93938 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 93939 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93940 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93941 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93942 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93943 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93944 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93945 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93946 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93947 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93948 - ||  || 27 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93949 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Gnosca || S. Sposetti
|-
| 93950 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93951 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93952 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93953 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93954 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93955 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93956 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93957 - ||  || 27 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93958 - ||  || 16 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93959 - ||  || 16 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93960 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93961 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93962 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 93963 - || 2000 XE || 1 de desembre, 2000 || Farpoint || G. Hug
|-
| 93964 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 93965 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93966 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93967 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93968 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93969 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93970 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93971 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93972 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93973 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93974 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93975 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93976 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93977 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93978 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93979 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93980 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93981 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93982 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93983 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93984 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93985 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93986 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93987 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93988 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93989 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93990 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93991 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93992 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93993 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93994 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93995 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93996 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93997 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93998 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 93999 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94000 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96982" title="Llista d'asteroides/94001?94100" nonfiltered="3767" processed="3748" dbindex="39087">

|-
| 94001 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94002 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94003 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94004 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94005 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94006 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94007 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94008 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94009 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94010 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94011 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94012 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94013 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94014 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94015 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94016 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94017 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94018 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94019 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94020 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94021 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94022 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94023 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94024 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94025 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94026 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94027 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94028 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94029 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94030 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94031 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94032 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94033 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94034 - ||  || 15 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94035 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94036 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94037 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94038 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94039 - ||  || 6 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94040 - ||  || 6 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94041 - ||  || 6 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94042 - ||  || 6 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94043 - ||  || 6 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94044 - ||  || 15 de desembre, 2000 || Uccle || T. Pauwels
|-
| 94045 - ||  || 11 de desembre, 2000 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 94046 - || 2000 YK || 16 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94047 - ||  || 17 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94048 - ||  || 19 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94049 - ||  || 20 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 94050 - ||  || 20 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 94051 - ||  || 21 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 94052 - ||  || 19 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94053 - ||  || 20 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94054 - ||  || 21 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 94055 - ||  || 20 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 94056 - ||  || 19 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 94057 - ||  || 25 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 94058 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 94059 - ||  || 20 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94060 - ||  || 20 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94061 - ||  || 20 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94062 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 94063 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 94064 - ||  || 22 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94065 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94066 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 94067 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 94068 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94069 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94070 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94071 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94072 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94073 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94074 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94075 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94076 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94077 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94078 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94079 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94080 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94081 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94082 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94083 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94084 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94085 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94086 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94087 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94088 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94089 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94090 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94091 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94092 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94093 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94094 - ||  || 16 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 94095 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94096 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94097 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94098 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94099 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94100 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96983" title="Llista d'asteroides/94101?94200" nonfiltered="3768" processed="3749" dbindex="39088">

|-
| 94101 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94102 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94103 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94104 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94105 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94106 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94107 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94108 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94109 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94110 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94111 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94112 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94113 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94114 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94115 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94116 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94117 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94118 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94119 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94120 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94121 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94122 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94123 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94124 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94125 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94126 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94127 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94128 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94129 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94130 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94131 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94132 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94133 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94134 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94135 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 94136 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94137 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 94138 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94139 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94140 - ||  || 31 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 94141 - ||  || 17 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 94142 - ||  || 23 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 94143 - ||  || 27 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 94144 - ||  || 27 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 94145 - ||  || 20 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 94146 - ||  || 2 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 94147 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94148 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94149 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94150 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94151 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94152 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94153 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94154 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94155 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94156 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94157 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94158 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94159 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94160 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94161 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94162 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94163 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94164 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94165 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94166 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94167 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94168 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94169 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94170 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94171 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94172 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94173 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94174 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94175 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94176 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94177 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94178 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94179 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94180 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94181 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94182 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94183 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94184 - ||  || 4 de gener, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 94185 - ||  || 4 de gener, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 94186 - ||  || 15 de gener, 2001 || Kle  || Kle 
|-
| 94187 - ||  || 2 de gener, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 94188 - ||  || 3 de gener, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 94189 - || 2001 BU || 17 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 94190 - || 2001 BY || 17 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 94191 - ||  || 17 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94192 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94193 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94194 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94195 - ||  || 22 de gener, 2001 || Oaxaca || J. M. Roe
|-
| 94196 - ||  || 21 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 94197 - ||  || 21 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 94198 - ||  || 21 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 94199 - ||  || 18 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94200 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96984" title="Llista d'asteroides/94201?94300" nonfiltered="3769" processed="3750" dbindex="39089">

|-
| 94201 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94202 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94203 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94204 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94205 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94206 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94207 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94208 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94209 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94210 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94211 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94212 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94213 - ||  || 23 de gener, 2001 || Oaxaca || J. M. Roe
|-
| 94214 - ||  || 18 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94215 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94216 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94217 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94218 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94219 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94220 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94221 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94222 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94223 - ||  || 17 de gener, 2001 || Calar Alto || Calar Alto
|-
| 94224 - ||  || 19 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 94225 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94226 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94227 - ||  || 26 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 94228 - ||  || 31 de gener, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 94229 - ||  || 29 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94230 - ||  || 29 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94231 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94232 - ||  || 30 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94233 - ||  || 31 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94234 - ||  || 31 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 94235 - ||  || 31 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94236 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94237 - ||  || 24 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94238 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94239 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94240 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94241 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94242 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94243 - ||  || 3 de febrer, 2001 || Piera || J. Guarro
|-
| 94244 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94245 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94246 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94247 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94248 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 94249 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 94250 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 94251 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 94252 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 94253 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 94254 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 94255 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 94256 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94257 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94258 - ||  || 14 de febrer, 2001 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 94259 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94260 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94261 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94262 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94263 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94264 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94265 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94266 - || 2001 DO || 16 de febrer, 2001 || Ond ejov || P. Pravec, L. arounov
|-
| 94267 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94268 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94269 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94270 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94271 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94272 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94273 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94274 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94275 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94276 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94277 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94278 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94279 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94280 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94281 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94282 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94283 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94284 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94285 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94286 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 94287 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94288 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94289 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94290 - ||  || 20 de febrer, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 94291 - ||  || 28 de febrer, 2001 || Badlands || R. Dyvig
|-
| 94292 - ||  || 18 de febrer, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 94293 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94294 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94295 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94296 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94297 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 94298 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 94299 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 94300 - ||  || 1 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96985" title="Llista d'asteroides/94301?94400" nonfiltered="3770" processed="3751" dbindex="39090">

|-
| 94301 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 94302 - ||  || 15 de mar, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 94303 - ||  || 15 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94304 - ||  || 13 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 94305 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94306 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 94307 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 94308 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 94309 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94310 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94311 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94312 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94313 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94314 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94315 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94316 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94317 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94318 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94319 - ||  || 17 de mar, 2001 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 94320 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94321 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94322 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94323 - ||  || 27 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 94324 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94325 - ||  || 21 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 94326 - ||  || 21 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 94327 - ||  || 21 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 94328 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94329 - ||  || 26 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 94330 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94331 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94332 - || 2001 KF || 16 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94333 - ||  || 18 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 94334 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 94335 - ||  || 31 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 94336 - ||  || 9 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 94337 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94338 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94339 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94340 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94341 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94342 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94343 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94344 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94345 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 94346 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94347 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94348 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94349 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94350 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94351 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94352 - ||  || 26 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 94353 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94354 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94355 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 94356 - ||  || 28 d'agost, 2001 || Kuma Kogen || A. Nakamura
|-
| 94357 - ||  || 27 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 94358 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 94359 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94360 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94361 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94362 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94363 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94364 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94365 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94366 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94367 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94368 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94369 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94370 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 94371 - ||  || 18 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 94372 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94373 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94374 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94375 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94376 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94377 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94378 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94379 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94380 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94381 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94382 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94383 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94384 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94385 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94386 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94387 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94388 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94389 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94390 - ||  || 18 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 94391 - ||  || 18 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 94392 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94393 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94394 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94395 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94396 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94397 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94398 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94399 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94400 Hongdaeyong ||  || 25 de setembre, 2001 || Bohyunsan || Y.-B. Jeon, B.-C. Lee
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96986" title="Llista d'asteroides/94401?94500" nonfiltered="3771" processed="3752" dbindex="39091">

|-
| 94401 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 94402 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 94403 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 94404 - ||  || 30 de setembre, 2001 || Emerald Lane || L. Ball
|-
| 94405 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94406 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94407 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 94408 - ||  || 9 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94409 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94410 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94411 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Ametlla de Mar || J. Nomen
|-
| 94412 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 94413 - ||  || 9 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94414 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94415 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94416 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94417 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94418 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94419 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94420 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94421 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94422 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94423 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94424 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94425 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94426 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94427 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94428 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94429 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94430 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94431 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94432 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94433 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94434 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94435 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94436 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94437 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94438 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94439 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94440 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94441 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94442 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94443 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94444 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94445 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94446 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94447 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94448 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94449 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94450 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94451 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94452 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94453 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94454 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94455 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94456 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94457 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94458 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94459 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94460 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94461 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94462 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 94463 - ||  || 12 d'octubre, 2001 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 94464 - ||  || 12 d'octubre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 94465 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 94466 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 94467 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 94468 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94469 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94470 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94471 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94472 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94473 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94474 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94475 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94476 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94477 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94478 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94479 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94480 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 94481 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 94482 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 94483 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 94484 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 94485 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 94486 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 94487 - ||  || 24 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 94488 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94489 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94490 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94491 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94492 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94493 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94494 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94495 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94496 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94497 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94498 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94499 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94500 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96987" title="Llista d'asteroides/94501?94600" nonfiltered="3772" processed="3753" dbindex="39092">

|-
| 94501 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94502 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94503 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94504 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94505 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94506 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94507 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94508 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94509 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94510 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94511 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94512 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 94513 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94514 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94515 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94516 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94517 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94518 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94519 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94520 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94521 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94522 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94523 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94524 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94525 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94526 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94527 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94528 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94529 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94530 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94531 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94532 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94533 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94534 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94535 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94536 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94537 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94538 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94539 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 94540 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94541 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 94542 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 94543 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 94544 - ||  || 24 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 94545 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 94546 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 94547 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 94548 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94549 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94550 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94551 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94552 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94553 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94554 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94555 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94556 - ||  || 11 de novembre, 2001 || Ond ejov || P. Pravec, P. Kunirk
|-
| 94557 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94558 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94559 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94560 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94561 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94562 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94563 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94564 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94565 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94566 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94567 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94568 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94569 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94570 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94571 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94572 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94573 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94574 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94575 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94576 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94577 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94578 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94579 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94580 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94581 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94582 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94583 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94584 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94585 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94586 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94587 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94588 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94589 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94590 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94591 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94592 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94593 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94594 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94595 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94596 - ||  || 14 de novembre, 2001 || Ond ejov || P. Kunirk, P. Pravec
|-
| 94597 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 94598 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 94599 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 94600 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96988" title="Llista d'asteroides/94601?94700" nonfiltered="3773" processed="3754" dbindex="39093">

|-
| 94601 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94602 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94603 - ||  || 11 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94604 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 94605 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94606 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94607 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94608 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94609 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94610 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94611 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94612 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94613 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94614 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94615 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94616 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94617 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94618 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94619 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94620 - ||  || 13 de novembre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 94621 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94622 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 94623 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94624 - ||  || 16 de novembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 94625 - ||  || 20 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94626 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94627 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94628 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94629 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94630 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94631 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94632 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94633 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94634 - ||  || 21 de novembre, 2001 || San Marcello || L. Tesi, M. Tombelli
|-
| 94635 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94636 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94637 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 94638 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94639 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94640 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94641 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94642 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94643 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94644 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94645 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94646 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94647 - ||  || 18 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94648 - ||  || 20 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94649 - ||  || 16 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 94650 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 94651 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94652 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94653 - ||  || 20 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94654 - ||  || 20 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94655 - ||  || 20 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94656 - ||  || 20 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94657 - ||  || 21 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94658 - ||  || 21 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94659 - ||  || 21 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94660 - ||  || 21 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94661 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94662 - ||  || 24 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94663 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94664 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94665 - ||  || 6 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94666 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94667 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94668 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94669 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94670 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94671 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94672 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94673 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94674 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94675 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94676 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94677 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94678 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94679 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94680 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94681 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94682 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94683 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94684 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94685 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94686 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94687 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94688 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94689 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94690 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94691 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94692 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94693 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94694 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94695 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94696 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94697 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94698 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94699 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94700 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96990" title="Llista d'asteroides/94701?94800" nonfiltered="3774" processed="3755" dbindex="39094">

|-
| 94701 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94702 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94703 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94704 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94705 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94706 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94707 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94708 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94709 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94710 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94711 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94712 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94713 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94714 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94715 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94716 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94717 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94718 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94719 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94720 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94721 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94722 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94723 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94724 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94725 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94726 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94727 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94728 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94729 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94730 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94731 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94732 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94733 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94734 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94735 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94736 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94737 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94738 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94739 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94740 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94741 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94742 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94743 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94744 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94745 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94746 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94747 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94748 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94749 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94750 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94751 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94752 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94753 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 94754 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94755 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94756 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94757 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94758 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94759 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94760 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94761 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94762 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94763 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94764 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94765 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94766 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94767 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94768 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94769 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94770 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94771 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Kingsnake || J. V. McClusky
|-
| 94772 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94773 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94774 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94775 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94776 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94777 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94778 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94779 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94780 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94781 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94782 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94783 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94784 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94785 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94786 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94787 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94788 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94789 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94790 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94791 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94792 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94793 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94794 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94795 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94796 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94797 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94798 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94799 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94800 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96991" title="Llista d'asteroides/94801?94900" nonfiltered="3775" processed="3756" dbindex="39095">

|-
| 94801 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94802 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94803 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94804 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94805 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94806 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94807 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94808 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94809 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94810 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94811 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94812 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94813 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94814 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94815 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94816 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94817 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94818 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94819 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94820 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94821 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94822 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94823 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94824 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94825 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94826 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94827 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94828 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94829 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94830 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94831 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94832 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94833 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94834 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94835 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94836 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94837 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94838 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94839 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94840 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94841 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94842 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94843 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94844 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94845 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94846 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94847 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94848 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94849 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94850 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94851 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94852 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94853 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94854 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94855 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94856 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94857 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94858 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94859 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94860 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94861 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94862 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94863 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94864 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94865 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94866 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94867 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94868 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94869 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94870 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94871 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94872 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94873 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94874 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94875 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94876 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94877 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94878 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94879 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94880 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94881 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94882 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94883 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 94884 Takuya ||  || 14 de desembre, 2001 || Uccle || H. M. J. Boffin
|-
| 94885 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94886 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94887 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94888 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94889 - || 2001 YK || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94890 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94891 - ||  || 23 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94892 - ||  || 25 de desembre, 2001 || Ametlla de Mar || Ametlla de Mar
|-
| 94893 - ||  || 25 de desembre, 2001 || Ametlla de Mar || J. Nomen
|-
| 94894 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 94895 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94896 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94897 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94898 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94899 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94900 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96992" title="Llista d'asteroides/94901?95000" nonfiltered="3776" processed="3757" dbindex="39096">

|-
| 94901 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94902 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94903 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94904 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94905 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94906 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94907 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94908 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94909 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94910 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94911 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94912 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94913 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94914 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94915 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94916 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94917 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94918 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94919 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94920 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94921 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94922 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94923 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94924 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94925 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94926 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94927 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94928 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94929 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94930 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94931 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94932 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94933 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94934 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94935 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94936 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94937 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94938 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94939 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94940 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94941 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94942 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94943 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94944 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94945 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94946 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94947 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94948 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94949 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94950 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94951 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94952 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94953 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94954 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94955 - ||  || 21 de desembre, 2001 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 94956 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 94957 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 94958 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 94959 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94960 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94961 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94962 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94963 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94964 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94965 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94966 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94967 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94968 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94969 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94970 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94971 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94972 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94973 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 94974 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 94975 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 94976 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94977 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94978 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 94979 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94980 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94981 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94982 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94983 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94984 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94985 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94986 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94987 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94988 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94989 - ||  || 20 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94990 - ||  || 20 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94991 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94992 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94993 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94994 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94995 - ||  || 20 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94996 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 94997 - ||  || 22 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 94998 - ||  || 21 de desembre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 94999 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95000 - ||  || 24 de desembre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96994" title="Llista d'asteroides/95001?95100" nonfiltered="3777" processed="3758" dbindex="39097">

|-
| 95001 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 95002 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 95003 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 95004 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 95005 - ||  || 20 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 95006 - || 2002 AQ || 5 de gener, 2002 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 95007 - || 2002 AR || 5 de gener, 2002 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 95008 - ||  || 4 de gener, 2002 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 95009 - ||  || 4 de gener, 2002 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 95010 - ||  || 6 de gener, 2002 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 95011 - ||  || 6 de gener, 2002 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 95012 - ||  || 6 de gener, 2002 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 95013 - ||  || 6 de gener, 2002 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 95014 - ||  || 4 de gener, 2002 || Needville || Needville
|-
| 95015 - ||  || 8 de gener, 2002 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 95016 Kimjeongho ||  || 9 de gener, 2002 || Bohyunsan || Bohyunsan
|-
| 95017 - ||  || 11 de gener, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 95018 - ||  || 11 de gener, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 95019 - ||  || 5 de gener, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 95020 - ||  || 10 de gener, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 95021 - ||  || 12 de gener, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 95022 - ||  || 12 de gener, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 95023 - ||  || 4 de gener, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 95024 - ||  || 8 de gener, 2002 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 95025 - ||  || 7 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95026 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95027 - ||  || 5 de gener, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 95028 - ||  || 7 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95029 - ||  || 7 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95030 - ||  || 8 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95031 - ||  || 13 de gener, 2002 || Mallorca || J. Nomen
|-
| 95032 - ||  || 9 de gener, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 95033 - ||  || 12 de gener, 2002 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 95034 - ||  || 14 de gener, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 95035 - ||  || 14 de gener, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 95036 - ||  || 14 de gener, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 95037 - ||  || 14 de gener, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 95038 - ||  || 5 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95039 - ||  || 5 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95040 - ||  || 7 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95041 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95042 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95043 - ||  || 12 de gener, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95044 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95045 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95046 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95047 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95048 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95049 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95050 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95051 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95052 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95053 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95054 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95055 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95056 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95057 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95058 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95059 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95060 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95061 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95062 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95063 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95064 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95065 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95066 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95067 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95068 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95069 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95070 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95071 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95072 - ||  || 15 de gener, 2002 || Kle  || Kle 
|-
| 95073 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95074 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95075 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95076 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95077 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95078 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95079 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95080 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95081 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95082 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95083 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95084 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95085 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95086 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95087 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95088 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95089 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95090 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95091 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95092 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95093 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95094 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95095 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95096 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95097 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95098 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95099 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95100 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96995" title="VHS" nonfiltered="3778" processed="3759" dbindex="39098">


VHS,  acrnim de Video Home System (sistema de vdeo domstic), s un sistema d'enregistrament d'udio i vdeo analgics en cinta magntica desenvolupat per JVC els anys 70 del segle XX. El seu sistema s semblant al de les cintes d'udio (cassette), per amb una cinta ms ampla i amb una carcassa ms gran que incorpora una tapa, que s'aixeca amb un bot que es troba al lateral dret i que protegeix la cinta.

La qualitat d'imatge que oferia era inferior a la dels sistemes Betamax i 2000, per, tot i aix, a primers dels anys 80 va aconseguir convertir-se en el sistema estndard, i ho va ser durant ms de quinze anys fins a l'arribada del DVD, que ofereix millor qualitat d'imatge i la possibilitat d'enregistrar continguts multimdia, diferents idiomes, subttols, etc, a ms de patir menys desgast pel seu s.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96996" title="Llista d'asteroides/95101?95200" nonfiltered="3779" processed="3760" dbindex="39099">

|-
| 95101 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95102 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95103 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95104 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95105 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95106 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95107 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95108 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95109 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95110 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95111 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95112 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95113 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95114 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95115 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95116 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95117 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95118 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95119 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95120 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95121 - ||  || 12 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95122 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95123 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95124 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95125 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95126 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95127 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95128 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95129 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95130 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95131 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95132 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95133 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95134 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95135 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95136 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95137 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95138 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95139 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95140 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95141 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95142 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95143 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95144 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95145 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95146 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95147 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95148 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95149 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95150 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95151 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95152 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95153 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95154 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95155 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95156 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95157 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95158 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95159 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95160 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95161 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95162 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95163 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95164 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95165 - ||  || 12 de gener, 2002 || Nyukasa || Nyukasa
|-
| 95166 - ||  || 6 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95167 - ||  || 7 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95168 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95169 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95170 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95171 - ||  || 10 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95172 - ||  || 11 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95173 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95174 - ||  || 12 de gener, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95175 - ||  || 12 de gener, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95176 - ||  || 12 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95177 - ||  || 14 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95178 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95179 - || 2002 BO || 16 de gener, 2002 || Piszkstet  || Piszkstet , K. Srneczky, Zs. Heiner
|-
| 95180 - ||  || 19 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95181 - ||  || 19 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95182 - ||  || 19 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95183 - ||  || 18 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95184 - ||  || 18 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95185 - ||  || 18 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95186 - ||  || 18 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95187 - ||  || 18 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95188 - ||  || 19 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95189 - ||  || 19 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95190 - ||  || 19 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95191 - ||  || 19 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95192 - ||  || 20 de gener, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95193 - ||  || 19 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95194 - ||  || 19 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95195 - ||  || 19 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95196 - ||  || 19 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95197 - ||  || 19 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95198 - ||  || 21 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95199 - ||  || 21 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95200 - ||  || 21 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96997" title="Llista d'asteroides/95201?95300" nonfiltered="3780" processed="3761" dbindex="39100">

|-
| 95201 - ||  || 21 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95202 - ||  || 25 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95203 - ||  || 23 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95204 - ||  || 23 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95205 - ||  || 23 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95206 - ||  || 25 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95207 - ||  || 20 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95208 - ||  || 23 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95209 - || 2002 CW || 2 de febrer, 2002 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 95210 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95211 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95212 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95213 - ||  || 1 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95214 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 95215 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95216 - ||  || 5 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95217 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 95218 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Ametlla de Mar || J. Nomen
|-
| 95219 Borgman ||  || 8 de febrer, 2002 || Needville || Needville
|-
| 95220 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 95221 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 95222 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95223 - ||  || 5 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95224 - ||  || 5 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 95225 - ||  || 5 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 95226 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95227 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95228 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95229 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95230 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95231 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95232 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95233 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95234 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95235 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 95236 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95237 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95238 - ||  || 12 de febrer, 2002 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 95239 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 95240 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 95241 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 95242 - ||  || 12 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 95243 - ||  || 12 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 95244 - ||  || 12 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 95245 - ||  || 12 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 95246 - ||  || 12 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 95247 - ||  || 12 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 95248 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95249 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95250 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95251 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95252 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95253 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95254 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95255 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95256 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95257 - ||  || 12 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 95258 - ||  || 12 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 95259 - ||  || 12 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 95260 - ||  || 13 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 95261 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95262 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95263 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95264 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95265 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95266 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95267 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95268 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95269 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95270 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95271 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95272 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95273 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95274 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95275 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95276 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95277 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95278 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95279 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95280 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95281 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95282 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95283 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95284 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95285 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95286 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95287 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95288 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95289 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95290 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95291 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95292 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95293 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95294 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95295 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95296 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95297 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95298 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95299 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95300 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96998" title="Llista d'asteroides/95301?95400" nonfiltered="3781" processed="3762" dbindex="39101">

|-
| 95301 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95302 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95303 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95304 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95305 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95306 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95307 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95308 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95309 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95310 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95311 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95312 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95313 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95314 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95315 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95316 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95317 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95318 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95319 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95320 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95321 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95322 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95323 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95324 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95325 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95326 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95327 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95328 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95329 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95330 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95331 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95332 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95333 - ||  || 14 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 95334 - ||  || 14 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 95335 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Uccle || E. W. Elst, H. Debehogne
|-
| 95336 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95337 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95338 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95339 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95340 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95341 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95342 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95343 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95344 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95345 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95346 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95347 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95348 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95349 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95350 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95351 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95352 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95353 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95354 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95355 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95356 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95357 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95358 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95359 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95360 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95361 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95362 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95363 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95364 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95365 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95366 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95367 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95368 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95369 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95370 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95371 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95372 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95373 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95374 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95375 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95376 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95377 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95378 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95379 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95380 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95381 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95382 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95383 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95384 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95385 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95386 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95387 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95388 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95389 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95390 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95391 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95392 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95393 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95394 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95395 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95396 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95397 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95398 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95399 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95400 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="96999" title="Riu Iris" nonfiltered="3782" processed="3763" dbindex="39102">

Iris fou l'antic nom d'un riu del Pont avui anomenat Kasalmak. El seu naixement es a l'Antitaure (Antitaurus) al sud del Pont i corre en direcci nord-oest fins a Comana i llavors cap al oest; passava per les ciutats de Mesyla i Gaziura; abans d'arribar a Amisos rebia les aiges del seu afluent el riu Scylax, i girava cap a l'est passant prop dEupatoria on girava al nord i travessava la plana de Themiscyra, i desaiguava a l'Eux (mar Negra) per quatre boques, essent la principal la occidental. La part propera a la desembocadura s'anomena en turc Yeshitor Yekil Irmak. 

El riu era menys important que l'Halis per era un dels principals de l'sia Menor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97000" title="Llista d'asteroides/95401?95500" nonfiltered="3783" processed="3764" dbindex="39103">

|-
| 95401 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95402 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95403 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95404 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95405 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95406 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95407 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95408 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95409 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95410 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95411 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95412 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95413 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95414 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95415 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95416 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95417 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95418 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95419 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95420 - ||  || 5 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95421 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95422 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95423 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95424 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95425 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95426 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95427 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95428 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95429 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95430 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95431 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95432 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95433 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95434 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95435 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95436 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95437 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95438 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95439 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95440 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95441 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95442 - ||  || 15 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95443 - ||  || 15 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95444 - ||  || 14 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95445 - ||  || 5 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95446 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95447 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95448 - ||  || 4 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95449 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 95450 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95451 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95452 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 95453 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95454 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95455 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95456 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95457 - ||  || 12 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95458 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95459 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95460 - || 2002 DR || 17 de febrer, 2002 || Oaxaca || J. M. Roe
|-
| 95461 - ||  || 21 de febrer, 2002 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 95462 - ||  || 16 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 95463 - ||  || 16 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95464 - ||  || 19 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95465 - ||  || 19 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95466 - ||  || 19 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95467 - ||  || 20 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95468 - ||  || 20 de febrer, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95469 - ||  || 22 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95470 - ||  || 20 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95471 - || 2002 EE || 3 de mar, 2002 || Farpoint || G. Hug
|-
| 95472 - ||  || 5 de mar, 2002 || Farpoint || Farpoint
|-
| 95473 - ||  || 6 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95474 - ||  || 10 de mar, 2002 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 95475 - ||  || 10 de mar, 2002 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 95476 - ||  || 11 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95477 - ||  || 14 de mar, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 95478 - ||  || 14 de mar, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 95479 - ||  || 3 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 95480 - ||  || 5 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 95481 - ||  || 6 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95482 - ||  || 6 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95483 - ||  || 9 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95484 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 95485 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 95486 - ||  || 5 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95487 - ||  || 5 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95488 - ||  || 10 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95489 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95490 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95491 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95492 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95493 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95494 - ||  || 11 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95495 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 95496 - ||  || 11 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95497 - ||  || 11 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95498 - ||  || 11 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 95499 - ||  || 10 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95500 - ||  || 11 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97001" title="Llista d'asteroides/95501?95600" nonfiltered="3784" processed="3765" dbindex="39104">

|-
| 95501 - ||  || 11 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95502 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95503 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95504 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 95505 - ||  || 11 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95506 - ||  || 12 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95507 - ||  || 12 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95508 - ||  || 12 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95509 - ||  || 12 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95510 - ||  || 12 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95511 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95512 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95513 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95514 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95515 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95516 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95517 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95518 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95519 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95520 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95521 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95522 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95523 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95524 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95525 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95526 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95527 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95528 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95529 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95530 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95531 - ||  || 14 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95532 - ||  || 14 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95533 - ||  || 14 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95534 - ||  || 11 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95535 - ||  || 13 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95536 - ||  || 13 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95537 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95538 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95539 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95540 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95541 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95542 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95543 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95544 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95545 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95546 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95547 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95548 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95549 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95550 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95551 - ||  || 14 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95552 - ||  || 14 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95553 - ||  || 14 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95554 - ||  || 14 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95555 - ||  || 14 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95556 - ||  || 14 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95557 - ||  || 14 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95558 - ||  || 11 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95559 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95560 - ||  || 15 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95561 - ||  || 5 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 95562 - ||  || 6 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95563 - ||  || 6 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95564 - ||  || 6 de mar, 2002 || Catalina || CSS
|-
| 95565 - ||  || 9 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95566 - ||  || 9 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95567 - ||  || 9 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95568 - ||  || 9 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95569 - ||  || 10 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95570 - ||  || 10 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95571 - ||  || 12 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95572 - ||  || 12 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95573 - ||  || 12 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95574 - ||  || 12 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95575 - ||  || 12 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95576 - ||  || 12 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95577 - ||  || 14 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95578 - ||  || 14 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95579 - ||  || 15 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95580 - ||  || 15 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95581 - ||  || 15 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95582 - ||  || 15 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95583 - ||  || 9 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95584 - ||  || 19 de mar, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 95585 - ||  || 20 de mar, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 95586 - ||  || 16 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95587 - ||  || 16 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95588 - ||  || 16 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95589 - ||  || 16 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95590 - ||  || 16 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95591 - ||  || 16 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95592 - ||  || 17 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95593 Azusienis ||  || 16 de mar, 2002 || Moletai || MAO
|-
| 95594 - ||  || 16 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 95595 - ||  || 16 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 95596 - ||  || 16 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 95597 - ||  || 19 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95598 - ||  || 19 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95599 - ||  || 20 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95600 - ||  || 20 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97002" title="Llista d'asteroides/95601?95700" nonfiltered="3785" processed="3766" dbindex="39105">

|-
| 95601 - ||  || 20 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95602 - ||  || 20 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95603 - ||  || 20 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95604 - ||  || 20 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95605 - ||  || 20 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95606 - ||  || 20 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95607 - ||  || 20 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95608 - ||  || 20 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95609 - ||  || 20 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95610 - ||  || 20 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95611 - ||  || 20 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95612 - ||  || 20 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95613 - ||  || 30 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95614 - ||  || 31 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95615 - ||  || 31 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95616 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 95617 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 95618 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 95619 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 95620 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 95621 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95622 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95623 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95624 - ||  || 13 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95625 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Cerro Tololo || M. W. Buie, A. B. Jordan, J. L. Elliot
|-
| 95626 - ||  || 13 d'abril, 2002 || Mauna Kea || Mauna Kea
|-
| 95627 - ||  || 1 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95628 - ||  || 2 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95629 - ||  || 2 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95630 - ||  || 2 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95631 - ||  || 3 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95632 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95633 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95634 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 95635 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95636 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95637 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95638 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95639 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95640 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95641 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95642 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95643 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95644 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95645 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95646 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95647 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95648 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95649 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95650 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95651 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95652 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95653 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95654 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95655 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95656 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95657 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95658 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95659 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95660 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95661 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95662 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95663 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95664 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95665 - ||  || 13 d'abril, 2002 || Needville || Needville
|-
| 95666 - ||  || 13 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95667 - ||  || 13 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95668 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95669 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95670 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95671 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95672 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95673 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95674 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95675 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95676 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95677 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Palomar || M. White, M. Collins
|-
| 95678 - || 2002 HM || 16 d'abril, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 95679 - || 2002 HX || 16 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95680 - ||  || 16 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95681 - ||  || 17 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95682 - ||  || 19 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95683 - || 2002 JA || 2 de maig, 2002 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 95684 - ||  || 7 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95685 - ||  || 8 de maig, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 95686 - ||  || 6 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95687 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95688 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95689 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95690 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95691 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95692 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95693 - ||  || 7 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95694 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95695 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95696 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95697 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95698 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95699 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95700 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97003" title="Grozni" nonfiltered="3786" processed="3767" dbindex="39106">
Grozni (en rus:         ; en txetx:      -      Sl - ala), s la capital de de la repblica caucsica de Txetxnia, a la Federaci Russa, aix com de l'autoproclamada Repblica Txetxena d'Itxkria. Els rebels txetxens han anomenat la ciutat Djovkhar Ghaala en honor a Dzokhar Dudiev. Segons el Cens rus (2002) tenia 210.720 habitants.

Es considera el 1918 com la data de la seva fundaci, quan destacaments cosacs establiren l'enclavament militar de Grosnaia, de gran importncia durant la invasi russa del Caucas. Durant les dues recents  guerres txetxenes, la ciutat ha estat destruda en quasi la seva totalitat. 


Ciutats agermanades.
 - Varsvia, Polnia (1997);
 - Odessa, Ucrana;

Vegeu tamb.
Lyudmila Turishcheva;
Makka Sagaipova;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97004" title="Llista d'asteroides/95701?95800" nonfiltered="3787" processed="3768" dbindex="39107">

|-
| 95701 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95702 - ||  || 13 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95703 - ||  || 6 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95704 - ||  || 6 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95705 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95706 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95707 - ||  || 16 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95708 - ||  || 17 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 95709 - ||  || 3 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 95710 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Needville || Needville
|-
| 95711 - || 2003 AK || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95712 - ||  || 2 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95713 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95714 - ||  || 12 de gener, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95715 - ||  || 26 de gener, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 95716 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95717 - ||  || 25 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 95718 - ||  || 26 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95719 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95720 - ||  || 28 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95721 - ||  || 1 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95722 - ||  || 3 de febrer, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 95723 - ||  || 4 de febrer, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95724 - ||  || 4 de febrer, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95725 - ||  || 6 de febrer, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95726 - ||  || 6 de febrer, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95727 - ||  || 21 de febrer, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 95728 - ||  || 26 de febrer, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 95729 - ||  || 26 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95730 - ||  || 20 de febrer, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 95731 - ||  || 22 de febrer, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 95732 - ||  || 28 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95733 - ||  || 28 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95734 - ||  || 6 de mar, 2003 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 95735 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95736 - ||  || 5 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95737 - ||  || 6 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95738 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95739 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95740 - ||  || 7 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95741 - ||  || 9 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95742 - ||  || 6 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95743 - ||  || 6 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95744 - ||  || 6 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95745 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95746 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95747 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95748 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95749 - ||  || 6 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95750 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95751 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95752 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95753 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95754 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95755 - ||  || 7 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95756 - ||  || 7 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95757 - ||  || 7 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95758 - ||  || 7 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95759 - ||  || 8 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95760 - ||  || 9 de mar, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 95761 - ||  || 9 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95762 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95763 - ||  || 7 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95764 - ||  || 7 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95765 - ||  || 7 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95766 - ||  || 7 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95767 - ||  || 8 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95768 - ||  || 8 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95769 - ||  || 9 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95770 - ||  || 10 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95771 - ||  || 9 de mar, 2003 || Vicques || M. Ory
|-
| 95772 - ||  || 11 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 95773 - ||  || 8 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95774 - ||  || 9 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95775 - ||  || 10 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95776 - ||  || 9 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95777 - ||  || 11 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95778 - ||  || 12 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 95779 - ||  || 12 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95780 - ||  || 7 de mar, 2003 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 95781 - ||  || 12 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95782 - ||  || 24 de mar, 2003 || Needville || Needville
|-
| 95783 - ||  || 27 de mar, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 95784 - ||  || 28 de mar, 2003 || La Silla || G. Masi
|-
| 95785 - ||  || 27 de mar, 2003 || Piszkstet  || K. Srneczky
|-
| 95786 - ||  || 29 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95787 - ||  || 22 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 95788 - ||  || 22 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 95789 - ||  || 23 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 95790 - ||  || 23 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 95791 - ||  || 24 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95792 - ||  || 23 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 95793 - ||  || 23 de mar, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 95794 - ||  || 25 de mar, 2003 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 95795 - ||  || 23 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95796 - ||  || 23 de mar, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 95797 - ||  || 24 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95798 - ||  || 24 de mar, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 95799 - ||  || 25 de mar, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 95800 - ||  || 25 de mar, 2003 || Haleakala || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97006" title="Llista d'asteroides/95801?95900" nonfiltered="3788" processed="3769" dbindex="39108">

|-
| 95801 - ||  || 26 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95802 Francismuir ||  || 31 de mar, 2003 || Needville || J. Dellinger
|-
| 95803 - ||  || 24 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95804 - ||  || 24 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95805 - ||  || 24 de mar, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 95806 - ||  || 25 de mar, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 95807 - ||  || 25 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 95808 - ||  || 25 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 95809 - ||  || 25 de mar, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 95810 - ||  || 25 de mar, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 95811 - ||  || 26 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 95812 - ||  || 26 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 95813 - ||  || 26 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 95814 - ||  || 26 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95815 - ||  || 26 de mar, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 95816 - ||  || 26 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 95817 - ||  || 26 de mar, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 95818 - ||  || 27 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 95819 - ||  || 27 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 95820 - ||  || 27 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95821 - ||  || 27 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 95822 - ||  || 27 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 95823 - ||  || 27 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 95824 - ||  || 28 de mar, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 95825 - ||  || 28 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95826 - ||  || 28 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95827 - ||  || 28 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95828 - ||  || 29 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95829 - ||  || 29 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95830 - ||  || 29 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95831 - ||  || 29 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95832 - ||  || 30 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95833 - ||  || 30 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95834 - ||  || 31 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95835 - ||  || 24 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95836 - ||  || 25 de mar, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 95837 - ||  || 26 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 95838 - ||  || 30 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95839 - ||  || 30 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95840 - ||  || 30 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95841 - ||  || 31 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95842 - ||  || 31 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95843 - ||  || 31 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95844 - ||  || 31 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95845 - ||  || 31 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95846 - ||  || 31 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95847 - ||  || 26 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95848 - ||  || 26 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95849 - ||  || 25 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95850 - ||  || 29 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95851 - ||  || 26 de mar, 2003 || Moletai || MAO
|-
| 95852 - ||  || 31 de mar, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 95853 - ||  || 31 de mar, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 95854 - ||  || 1 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95855 - ||  || 1 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95856 - ||  || 1 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 95857 - ||  || 2 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95858 - ||  || 2 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95859 - ||  || 2 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 95860 - ||  || 2 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 95861 - ||  || 1 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95862 - ||  || 3 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95863 - ||  || 5 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95864 - ||  || 6 d'abril, 2003 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 95865 - ||  || 3 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95866 - ||  || 4 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95867 - ||  || 4 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95868 - ||  || 4 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 95869 - ||  || 5 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95870 - ||  || 5 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95871 - ||  || 8 d'abril, 2003 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 95872 - ||  || 5 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95873 - ||  || 6 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95874 - ||  || 9 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95875 - ||  || 7 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95876 - ||  || 8 d'abril, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 95877 - ||  || 8 d'abril, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 95878 - ||  || 4 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95879 - ||  || 8 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 95880 - ||  || 4 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95881 - || 2003 HR || 20 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 95882 - || 2003 HW || 21 d'abril, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 95883 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95884 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95885 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95886 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95887 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95888 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95889 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95890 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 95891 - ||  || 25 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95892 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95893 - ||  || 25 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95894 - ||  || 25 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95895 - ||  || 25 d'abril, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 95896 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95897 - ||  || 26 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 95898 - ||  || 28 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95899 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95900 - ||  || 25 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97007" title="Llista d'asteroides/95901?96000" nonfiltered="3789" processed="3770" dbindex="39109">

|-
| 95901 - ||  || 26 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95902 - ||  || 28 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95903 - ||  || 27 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95904 - ||  || 28 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95905 - ||  || 28 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95906 - ||  || 28 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95907 - ||  || 26 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95908 - ||  || 28 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95909 - ||  || 28 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95910 - ||  || 27 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95911 - ||  || 29 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95912 - ||  || 29 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95913 - ||  || 29 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95914 - ||  || 29 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 95915 - ||  || 28 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95916 - ||  || 30 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95917 - ||  || 30 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95918 - ||  || 30 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95919 - ||  || 28 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95920 - ||  || 30 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 95921 - ||  || 30 d'abril, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 95922 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95923 - ||  || 27 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95924 - ||  || 2 de maig, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95925 - ||  || 1 de maig, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95926 - ||  || 2 de maig, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95927 - ||  || 3 de maig, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95928 - ||  || 7 de maig, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 95929 - ||  || 8 de maig, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 95930 - ||  || 8 de maig, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 95931 - ||  || 11 de maig, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95932 - ||  || 8 de maig, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95933 - || 2003 KF || 20 de maig, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95934 - ||  || 22 de maig, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95935 - ||  || 25 de maig, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 95936 - ||  || 26 de maig, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 95937 - ||  || 28 de maig, 2003 || Needville || J. Dellinger
|-
| 95938 - ||  || 31 de maig, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95939 - ||  || 30 de maig, 2003 || Wrightwood || J. W. Young
|-
| 95940 - ||  || 1 de juny, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 95941 - ||  || 5 de juny, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 95942 - ||  || 4 de juny, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 95943 - ||  || 9 de juny, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 95944 - ||  || 23 de juny, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95945 - ||  || 26 de juny, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95946 - ||  || 27 de juny, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 95947 - ||  || 1 de juliol, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 95948 - ||  || 25 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 95949 - ||  || 30 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 95950 - ||  || 30 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 95951 - ||  || 18 d'agost, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 95952 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 95953 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 95954 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Piszkstet  || Piszkstet , K. Srneczky, B. Sip cz
|-
| 95955 - ||  || 21 d'agost, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 95956 - ||  || 13 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 95957 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 95958 - ||  || 23 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 95959 Covadonga ||  || 28 de setembre, 2003 || La Caada || J. Lacruz
|-
| 95960 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 95961 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95962 Copito ||  || 19 de novembre, 2003 || Begues || Begues
|-
| 95963 - ||  || 16 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 95964 - ||  || 17 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 95965 - ||  || 27 de maig, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95966 - ||  || 27 de maig, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95967 - ||  || 10 de juny, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 95968 - ||  || 12 de juny, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 95969 - ||  || 12 de juny, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 95970 - ||  || 12 de juny, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 95971 - ||  || 12 de juny, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 95972 - ||  || 12 de juny, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 95973 - ||  || 13 de juny, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 95974 - ||  || 14 de juny, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 95975 - ||  || 14 de juny, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 95976 - ||  || 14 de juny, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 95977 - ||  || 12 de juny, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 95978 - ||  || 14 de juny, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 95979 - ||  || 15 de juny, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 95980 - ||  || 14 de juny, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 95981 - ||  || 13 de juny, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 95982 - ||  || 19 de juny, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 95983 - ||  || 22 de juny, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 95984 - ||  || 9 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 95985 - ||  || 9 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 95986 - ||  || 10 de juliol, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 95987 - ||  || 11 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 95988 - ||  || 14 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 95989 - ||  || 9 de juliol, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 95990 - ||  || 11 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 95991 - ||  || 11 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 95992 - ||  || 11 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 95993 - ||  || 9 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 95994 - ||  || 10 de juliol, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 95995 - ||  || 10 de juliol, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 95996 - ||  || 11 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 95997 - ||  || 11 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 95998 - ||  || 11 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 95999 - ||  || 15 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 96000 - ||  || 11 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97008" title="Llista d'asteroides/96001?96100" nonfiltered="3790" processed="3771" dbindex="39110">

|-
| 96001 - ||  || 11 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 96002 - ||  || 11 de juliol, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 96003 - ||  || 15 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 96004 - ||  || 15 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 96005 - ||  || 11 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 96006 - ||  || 11 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 96007 - ||  || 16 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 96008 - ||  || 16 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 96009 - ||  || 18 de juliol, 2004 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 96010 - ||  || 3 d'agost, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 96011 - ||  || 6 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 96012 - ||  || 6 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 96013 - ||  || 6 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 96014 - ||  || 6 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 96015 - ||  || 6 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 96016 - ||  || 6 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 96017 - ||  || 6 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 96018 - ||  || 6 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 96019 - ||  || 6 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 96020 - ||  || 6 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 96021 - ||  || 7 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 96022 - ||  || 7 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 96023 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 96024 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 96025 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 96026 - ||  || 9 d'agost, 2004 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 96027 - ||  || 6 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 96028 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 96029 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 96030 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 96031 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 96032 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 96033 - ||  || 9 d'agost, 2004 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 96034 - ||  || 10 d'agost, 2004 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 96035 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 96036 - ||  || 9 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 96037 - ||  || 10 d'agost, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 96038 - ||  || 6 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 96039 - ||  || 9 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 96040 - ||  || 10 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 96041 - ||  || 10 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 96042 - ||  || 10 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 96043 - ||  || 12 d'agost, 2004 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 96044 - ||  || 13 d'agost, 2004 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 96045 - ||  || 14 d'agost, 2004 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 96046 - ||  || 11 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 96047 - ||  || 21 d'agost, 2004 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 96048 - ||  || 21 d'agost, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 96049 - ||  || 21 d'agost, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 96050 - ||  || 21 d'agost, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 96051 - || 2115 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96052 - || 2134 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96053 - || 2156 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96054 - || 2189 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96055 - || 2596 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96056 - || 2704 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96057 - || 2711 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96058 - || 2831 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96059 - || 3030 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96060 - || 3103 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96061 - || 4222 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96062 - || 4558 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96063 - || 4627 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96064 - || 4772 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96065 - || 4785 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96066 - || 4799 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96067 - || 4810 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96068 - || 4819 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96069 - || 6060 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96070 - || 6078 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96071 - || 6127 P-L || 25 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96072 - || 6222 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96073 - || 6677 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96074 - || 6709 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96075 - || 6736 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96076 - || 6825 P-L || 26 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96077 - || 6840 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96078 - || 6857 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96079 - || 7583 P-L || 22 d'octubre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96080 - || 7649 P-L || 27 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96081 - || 9079 P-L || 17 d'octubre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96082 - || 9606 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96083 - || 1242 T-1 || 25 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96084 - || 2225 T-1 || 25 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96085 - || 2256 T-1 || 25 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96086 - || 1006 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96087 - || 1035 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96088 - || 1074 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96089 - || 1127 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96090 - || 1185 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96091 - || 1267 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96092 - || 2036 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96093 - || 2063 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96094 - || 2089 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96095 - || 2095 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96096 - || 2111 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96097 - || 2122 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96098 - || 2143 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96099 - || 2193 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96100 - || 2263 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97009" title="Llista d'asteroides/96101?96200" nonfiltered="3791" processed="3772" dbindex="39111">

|-
| 96101 - || 3006 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96102 - || 3054 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96103 - || 3132 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96104 - || 3189 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96105 - || 3225 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96106 - || 3313 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96107 - || 4109 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96108 - || 4167 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96109 - || 4192 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96110 - || 4224 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96111 - || 4243 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96112 - || 5063 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96113 - || 5083 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96114 - || 5088 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96115 - || 5139 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96116 - || 5412 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96117 - || 5458 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96118 - || 1087 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96119 - || 1091 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96120 - || 1114 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96121 - || 1127 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96122 - || 1141 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96123 - || 1184 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96124 - || 2058 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96125 - || 2152 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96126 - || 2174 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96127 - || 2202 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96128 - || 2220 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96129 - || 2248 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96130 - || 2269 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96131 - || 2276 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96132 - || 2354 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96133 - || 2488 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96134 - || 3027 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96135 - || 3054 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96136 - || 3209 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96137 - || 3252 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96138 - || 3277 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96139 - || 3324 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96140 - || 3339 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96141 - || 3359 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96142 - || 3425 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96143 - || 3434 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96144 - || 3466 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96145 - || 3808 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96146 - || 3834 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96147 - || 3851 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96148 - || 3991 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96149 - || 4125 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96150 - || 4158 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96151 - || 4239 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96152 - || 4358 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96153 - || 4651 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96154 - || 5121 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 96155 - || 1973 HA || 27 d'abril, 1973 || Palomar || A. R. Sandage
|-
| 96156 - || 1974 CB || 14 de febrer, 1974 || Harvard Observatory || Harvard Observatory
|-
| 96157 - ||  || 27 d'octubre, 1978 || Palomar || C. M. Olmstead
|-
| 96158 - ||  || 27 d'octubre, 1978 || Palomar || C. M. Olmstead
|-
| 96159 - ||  || 7 de novembre, 1978 || Palomar || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 96160 - ||  || 7 de novembre, 1978 || Palomar || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 96161 - ||  || 7 de novembre, 1978 || Palomar || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 96162 - ||  || 25 de juny, 1979 || Siding Spring || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 96163 - ||  || 28 de febrer, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 96164 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 96165 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 96166 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 96167 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 96168 - ||  || 3 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 96169 - ||  || 7 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 96170 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 96171 - ||  || 8 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 96172 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 96173 - ||  || 6 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 96174 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 96175 - ||  || 6 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 96176 - ||  || 7 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 96177 - || 1984 BC || 30 de gener, 1984 || Palomar || E. F. Helin, R. S. Dunbar
|-
| 96178 - ||  || 29 de setembre, 1987 || Anderson Mesa || E. Bowell
|-
| 96179 - ||  || 25 de febrer, 1988 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 96180 - ||  || 16 de setembre, 1988 || Cerro Tololo || S. J. Bus
|-
| 96181 - ||  || 8 de novembre, 1988 || Kushiro || S. Ueda, H. Kaneda
|-
| 96182 - ||  || 6 de setembre, 1989 || Palomar || E. F. Helin
|-
| 96183 - ||  || 27 d'octubre, 1989 || Palomar || E. F. Helin
|-
| 96184 - ||  || 28 d'agost, 1990 || Palomar || H. E. Holt
|-
| 96185 - ||  || 13 de setembre, 1990 || La Silla || H. Debehogne
|-
| 96186 - ||  || 22 de setembre, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96187 - ||  || 16 d'octubre, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96188 - || 1991 GC || 8 d'abril, 1991 || Palomar || E. F. Helin
|-
| 96189 - ||  || 6 de juliol, 1991 || La Silla || H. Debehogne
|-
| 96190 - ||  || 2 d'agost, 1991 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96191 - ||  || 3 d'octubre, 1991 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96192 Calgary ||  || 6 d'octubre, 1991 || Palomar || A. Lowe
|-
| 96193 Edmonton ||  || 6 d'octubre, 1991 || Palomar || A. Lowe
|-
| 96194 - ||  || 2 de novembre, 1991 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96195 - ||  || 1 de gener, 1992 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96196 - ||  || 1 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 96197 - ||  || 1 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 96198 - ||  || 2 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 96199 - ||  || 4 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 96200 - ||  || 25 d'agost, 1992 || Palomar || A. Lowe
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97010" title="Llista d'asteroides/96201?96300" nonfiltered="3792" processed="3773" dbindex="39112">

|-
| 96201 - ||  || 2 de setembre, 1992 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96202 - ||  || 2 de setembre, 1992 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96203 - ||  || 24 de setembre, 1992 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96204 - ||  || 25 de setembre, 1992 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96205 Ararat ||  || 24 de setembre, 1992 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-
| 96206 - ||  || 24 de setembre, 1992 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-
| 96207 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 96208 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 96209 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 96210 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 96211 - ||  || 21 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 96212 - ||  || 21 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 96213 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 96214 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 96215 - ||  || 20 d'agost, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96216 - ||  || 15 de setembre, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96217 - ||  || 14 de setembre, 1993 || Cima Ekar || A. Boattini, V. Goretti
|-
| 96218 - ||  || 15 de setembre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96219 - ||  || 19 de setembre, 1993 || Caussols || E. W. Elst
|-
| 96220 - ||  || 16 de setembre, 1993 || La Silla || H. Debehogne, E. W. Elst
|-
| 96221 - ||  || 15 d'octubre, 1993 || Kitami || K. Endate, K. Watanabe
|-
| 96222 - ||  || 12 d'octubre, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96223 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96224 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96225 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96226 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96227 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96228 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96229 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96230 - ||  || 11 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96231 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96232 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96233 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96234 - || 1993 UG || 20 d'octubre, 1993 || Palomar || E. F. Helin
|-
| 96235 - ||  || 20 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96236 - ||  || 20 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96237 - ||  || 4 de novembre, 1993 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 96238 - ||  || 4 de gener, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96239 - ||  || 7 de gener, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96240 - ||  || 7 de gener, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96241 - ||  || 7 de gener, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96242 - ||  || 13 de gener, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96243 - ||  || 12 de febrer, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96244 - ||  || 8 de febrer, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96245 - ||  || 8 de febrer, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96246 - ||  || 4 de maig, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96247 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96248 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96249 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96250 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96251 - ||  || 5 de setembre, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96252 - ||  || 28 de novembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96253 - ||  || 28 de gener, 1995 || Oohira || T. Urata
|-
| 96254 - ||  || 27 de febrer, 1995 || Kuma Kogen || A. Nakamura
|-
| 96255 - ||  || 2 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96256 - ||  || 25 d'abril, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96257 - || 1995 JE || 3 de maig, 1995 || La Silla || S. Mottola
|-
| 96258 - ||  || 27 de maig, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96259 - ||  || 23 de juny, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96260 - ||  || 29 de juny, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96261 - ||  || 22 de juliol, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96262 - || 1995 PF || 1 d'agost, 1995 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 96263 - ||  || 23 de setembre, 1995 || Bologna || Osservatorio San Vittore
|-
| 96264 - ||  || 18 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96265 - ||  || 19 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96266 - ||  || 21 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96267 - ||  || 26 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96268 - ||  || 20 de setembre, 1995 || Catalina Station || T. B. Spahr, C. W. Hergenrother
|-
| 96269 - ||  || 17 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96270 - ||  || 27 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96271 - ||  || 21 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96272 - ||  || 29 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96273 - ||  || 17 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96274 - ||  || 21 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96275 - ||  || 17 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96276 - ||  || 15 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96277 - ||  || 20 de novembre, 1995 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 96278 - ||  || 17 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96279 - ||  || 17 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96280 - ||  || 19 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96281 - ||  || 21 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96282 - ||  || 23 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96283 - ||  || 16 de desembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96284 - ||  || 18 de desembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96285 - ||  || 20 de desembre, 1995 || Haleakala || NEAT
|-
| 96286 - ||  || 15 de gener, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96287 - ||  || 20 de gener, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96288 - ||  || 11 d'abril, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96289 - ||  || 17 d'abril, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96290 - ||  || 18 d'abril, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96291 - ||  || 18 d'abril, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96292 - ||  || 18 d'abril, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96293 - ||  || 20 d'abril, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96294 - ||  || 11 de maig, 1996 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 96295 - ||  || 11 de maig, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96296 - ||  || 20 de juliol, 1996 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 96297 - ||  || 13 de setembre, 1996 || Haleakala || NEAT
|-
| 96298 - ||  || 6 de setembre, 1996 || Siding Spring || G. J. Garradd
|-
| 96299 - || 1996 SO || 18 de setembre, 1996 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 96300 - ||  || 21 de setembre, 1996 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97012" title="Llista d'asteroides/96301?96400" nonfiltered="3793" processed="3774" dbindex="39113">

|-
| 96301 - ||  || 7 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96302 - ||  || 8 d'octubre, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96303 - ||  || 17 d'octubre, 1996 || La Silla || C.-I. Lagerkvist
|-
| 96304 - ||  || 5 de novembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96305 - ||  || 10 de novembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96306 - ||  || 20 de novembre, 1996 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 96307 - ||  || 4 de desembre, 1996 || Pleiade || P. Antolini, F. Castellani
|-
| 96308 - ||  || 12 de desembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96309 - ||  || 12 de desembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96310 - ||  || 14 de desembre, 1996 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 96311 - ||  || 11 de desembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96312 - ||  || 12 de desembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96313 - ||  || 3 de gener, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96314 - ||  || 8 de gener, 1997 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 96315 - ||  || 9 de gener, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96316 - ||  || 11 de gener, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96317 - ||  || 30 de gener, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 96318 - ||  || 1 de febrer, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 96319 - ||  || 1 de febrer, 1997 || Chichibu || N. Sato
|-
| 96320 - ||  || 6 de febrer, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96321 - ||  || 6 de febrer, 1997 || Chichibu || N. Sato
|-
| 96322 - ||  || 12 de febrer, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 96323 - ||  || 14 de febrer, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 96324 - ||  || 4 de mar, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 96325 - ||  || 3 de mar, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96326 - ||  || 3 de mar, 1997 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 96327 - ||  || 5 de mar, 1997 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96328 - || 1997 GC || 2 d'abril, 1997 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 96329 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 96330 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 96331 - ||  || 6 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 96332 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 96333 - ||  || 6 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 96334 - ||  || 30 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 96335 - ||  || 9 de maig, 1997 || Mauna Kea || C. Veillet
|-
| 96336 - ||  || 28 de maig, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96337 - ||  || 5 de juny, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96338 - ||  || 1 de juny, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96339 - ||  || 29 de juny, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 96340 - ||  || 8 de juliol, 1997 || Caussols || ODAS
|-
| 96341 - ||  || 31 de juliol, 1997 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 96342 - ||  || 8 d'agost, 1997 || Ond ejov || P. Pravec
|-
| 96343 - ||  || 3 de setembre, 1997 || Bdoin || P. Antonini
|-
| 96344 - ||  || 5 de setembre, 1997 || Alfred University || A. M. Robbins
|-
| 96345 - ||  || 8 de setembre, 1997 || Caussols || ODAS
|-
| 96346 - ||  || 23 de setembre, 1997 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 96347 - ||  || 28 de setembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96348 - ||  || 7 d'octubre, 1997 || Nanyo || T. Okuni
|-
| 96349 - ||  || 23 d'octubre, 1997 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 96350 - ||  || 26 d'octubre, 1997 || Nachi-Katsuura || Y. Shimizu, T. Urata
|-
| 96351 - ||  || 28 d'octubre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96352 - ||  || 1 de novembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 96353 - ||  || 6 de novembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 96354 - ||  || 6 de novembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 96355 - ||  || 11 de novembre, 1997 || Kle  || Kle 
|-
| 96356 - ||  || 10 de novembre, 1997 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 96357 - ||  || 23 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96358 - ||  || 23 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96359 - ||  || 22 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96360 - ||  || 22 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96361 - ||  || 22 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96362 - ||  || 23 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96363 - ||  || 25 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96364 - ||  || 23 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96365 - ||  || 22 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96366 - ||  || 29 de novembre, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 96367 - ||  || 29 de novembre, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 96368 - ||  || 3 de desembre, 1997 || Chichibu || N. Sato
|-
| 96369 - ||  || 3 de desembre, 1997 || Chichibu || N. Sato
|-
| 96370 - ||  || 1 de desembre, 1997 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 96371 - ||  || 7 de desembre, 1997 || Caussols || ODAS
|-
| 96372 - ||  || 24 de desembre, 1997 || Chichibu || N. Sato
|-
| 96373 - ||  || 27 de desembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 96374 - ||  || 31 de desembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 96375 - ||  || 31 de desembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96376 - || 1998 AY || 5 de gener, 1998 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 96377 - ||  || 4 de gener, 1998 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 96378 - || 1998 BA || 16 de gener, 1998 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 96379 - || 1998 BH || 18 de gener, 1998 || Modra || P. Kolny, L. Korno
|-
| 96380 - ||  || 19 de gener, 1998 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 96381 - ||  || 22 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96382 - ||  || 22 de gener, 1998 || Stroncone || Stroncone
|-
| 96383 - ||  || 24 de gener, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 96384 - ||  || 22 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96385 - ||  || 28 de gener, 1998 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 96386 - ||  || 26 de gener, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 96387 - ||  || 19 de gener, 1998 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 96388 - ||  || 26 de gener, 1998 || Dossobuono || L. Lai
|-
| 96389 - ||  || 26 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96390 - ||  || 6 de febrer, 1998 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 96391 - ||  || 6 de febrer, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 96392 - || 1998 DH || 17 de febrer, 1998 || Modra || A. Gald, A. Pravda
|-
| 96393 - ||  || 19 de febrer, 1998 || Kle  || Kle 
|-
| 96394 - ||  || 23 de febrer, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96395 - ||  || 23 de febrer, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96396 - ||  || 24 de febrer, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96397 - ||  || 27 de febrer, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 96398 - ||  || 27 de febrer, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 96399 - ||  || 22 de febrer, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 96400 - ||  || 22 de febrer, 1998 || Haleakala || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97013" title="Llista d'asteroides/96401?96500" nonfiltered="3794" processed="3775" dbindex="39114">

|-
| 96401 - ||  || 24 de febrer, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 96402 - ||  || 23 de febrer, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96403 - ||  || 24 de febrer, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96404 - ||  || 23 de febrer, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96405 - || 1998 ES || 2 de mar, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 96406 - ||  || 2 de mar, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 96407 - ||  || 5 de mar, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 96408 - ||  || 5 de mar, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 96409 - ||  || 1 de mar, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96410 - ||  || 1 de mar, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96411 - ||  || 1 de mar, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96412 - ||  || 1 de mar, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96413 - ||  || 1 de mar, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96414 - ||  || 3 de mar, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96415 - ||  || 22 de mar, 1998 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 96416 - ||  || 22 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96417 - ||  || 18 de mar, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96418 - ||  || 25 de mar, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 96419 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96420 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96421 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96422 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96423 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96424 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96425 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96426 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96427 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96428 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96429 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96430 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96431 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96432 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96433 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96434 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96435 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96436 - ||  || 28 de mar, 1998 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 96437 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96438 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96439 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96440 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96441 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96442 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96443 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96444 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96445 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96446 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96447 - ||  || 22 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96448 - ||  || 28 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96449 - ||  || 3 d'abril, 1998 || Oohira || T. Urata
|-
| 96450 - ||  || 2 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96451 - ||  || 2 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96452 - ||  || 2 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96453 - ||  || 2 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96454 - || 1998 HR || 17 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96455 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96456 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96457 - ||  || 28 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96458 - ||  || 17 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96459 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96460 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96461 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96462 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96463 - ||  || 30 d'abril, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 96464 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96465 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96466 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96467 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96468 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96469 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96470 - ||  || 25 d'abril, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96471 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96472 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96473 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96474 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96475 - ||  || 25 d'abril, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96476 - ||  || 18 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96477 - ||  || 18 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96478 - ||  || 19 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96479 - ||  || 19 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96480 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96481 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96482 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96483 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96484 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96485 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96486 - ||  || 25 d'abril, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96487 - ||  || 1 de maig, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 96488 - ||  || 6 de maig, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 96489 - ||  || 23 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96490 - ||  || 23 de maig, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 96491 - ||  || 23 de maig, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 96492 - ||  || 28 de maig, 1998 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 96493 - ||  || 19 de maig, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96494 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96495 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96496 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96497 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96498 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96499 - ||  || 23 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96500 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97014" title="Iotape" nonfiltered="3795" processed="3776" dbindex="39115">

Iotape fou una ciutat de Cilcia, al districte de Selenitis (sud-oest de Cilcia), no llunyana de la ciutat de Selinus. Podria ser la mateix ciutat desprs esmentada com Laerte, ciutat natal de  Digenes Laertius. Se la identifica amb el medieval fort Lambardo.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97015" title="Llista d'asteroides/96501?96600" nonfiltered="3796" processed="3777" dbindex="39116">

|-
| 96501 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96502 - ||  || 23 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96503 - ||  || 16 de juny, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96504 - ||  || 20 de juny, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96505 - ||  || 24 de juny, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96506 - ||  || 26 de juliol, 1998 || Linz || E. Meyer
|-
| 96507 - ||  || 19 d'agost, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 96508 - ||  || 26 d'agost, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 96509 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96510 - ||  || 26 d'agost, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 96511 - ||  || 30 d'agost, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96512 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96513 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96514 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96515 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96516 - ||  || 19 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96517 - ||  || 26 d'agost, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96518 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96519 - ||  || 10 de setembre, 1998 || Vinjan Observatory || Vinjan Observatory
|-
| 96520 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 96521 - ||  || 13 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96522 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96523 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96524 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96525 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96526 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96527 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96528 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96529 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96530 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96531 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96532 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96533 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96534 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96535 - ||  || 20 de setembre, 1998 || Catalina || CSS
|-
| 96536 - ||  || 19 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 96537 - ||  || 22 de setembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 96538 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 96539 - ||  || 24 de setembre, 1998 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 96540 - ||  || 18 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96541 - ||  || 20 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96542 - ||  || 21 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96543 - ||  || 27 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96544 - ||  || 28 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96545 - ||  || 16 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 96546 - ||  || 16 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 96547 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 96548 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 96549 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 96550 - ||  || 19 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96551 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96552 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96553 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96554 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96555 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96556 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96557 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96558 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96559 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96560 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96561 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96562 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96563 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96564 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96565 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96566 - ||  || 12 d'octubre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 96567 - ||  || 13 d'octubre, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 96568 - ||  || 15 d'octubre, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 96569 - ||  || 11 d'octubre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 96570 - ||  || 11 d'octubre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 96571 - ||  || 17 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96572 - ||  || 23 d'octubre, 1998 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 96573 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96574 - ||  || 30 d'octubre, 1998 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 96575 - ||  || 18 d'octubre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 96576 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96577 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96578 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 96579 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96580 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96581 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96582 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96583 - ||  || 15 de novembre, 1998 || Sormano || P. Sicoli, F. Manca
|-
| 96584 - ||  || 14 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96585 - ||  || 17 de novembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 96586 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96587 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96588 - ||  || 18 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96589 - ||  || 18 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96590 - || 1998 XB || 1 de desembre, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 96591 - || 1998 XY || 7 de desembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 96592 - ||  || 7 de desembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 96593 - ||  || 10 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96594 - ||  || 10 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96595 - ||  || 11 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96596 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96597 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96598 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96599 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96600 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97016" title="Llista d'asteroides/96601?96700" nonfiltered="3797" processed="3778" dbindex="39117">

|-
| 96601 - ||  || 15 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 96602 - ||  || 23 de desembre, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 96603 - ||  || 20 de desembre, 1998 || Ond ejov || A. Kol , L. arounov
|-
| 96604 - ||  || 25 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96605 - ||  || 7 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96606 - ||  || 7 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96607 - ||  || 14 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96608 - ||  || 15 de gener, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 96609 - ||  || 9 de gener, 1999 || Mrida || O. A. Naranjo
|-
| 96610 - ||  || 16 de gener, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96611 - ||  || 18 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96612 - ||  || 5 de febrer, 1999 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 96613 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Gekko || T. Kagawa
|-
| 96614 - ||  || 6 de febrer, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 96615 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96616 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96617 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96618 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96619 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96620 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96621 - ||  || 11 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96622 - || 1999 DY || 18 de febrer, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 96623 Leani ||  || 14 de mar, 1999 || Monte Agliale || M. M. M. Santangelo
|-
| 96624 - ||  || 12 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96625 - ||  || 16 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96626 - ||  || 22 de mar, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 96627 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96628 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96629 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96630 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96631 - ||  || 23 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96632 - ||  || 6 d'abril, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 96633 - ||  || 7 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96634 - ||  || 9 d'abril, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 96635 - ||  || 10 d'abril, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 96636 - ||  || 6 d'abril, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 96637 - ||  || 7 d'abril, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 96638 - ||  || 10 d'abril, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 96639 - ||  || 11 d'abril, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 96640 - ||  || 15 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96641 - ||  || 6 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96642 - ||  || 6 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96643 - ||  || 7 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96644 - ||  || 7 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96645 - ||  || 6 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96646 - ||  || 7 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96647 - ||  || 7 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96648 - ||  || 12 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96649 - ||  || 12 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96650 - ||  || 15 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96651 - ||  || 12 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96652 - || 1999 HA || 16 d'abril, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 96653 - ||  || 17 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96654 - ||  || 8 de maig, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 96655 - ||  || 8 de maig, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 96656 - ||  || 8 de maig, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 96657 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96658 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96659 - ||  || 8 de maig, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 96660 - ||  || 8 de maig, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 96661 - ||  || 14 de maig, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 96662 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96663 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96664 - ||  || 15 de maig, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 96665 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96666 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96667 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96668 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96669 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96670 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96671 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96672 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96673 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96674 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96675 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96676 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96677 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96678 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96679 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96680 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96681 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96682 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96683 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96684 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96685 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96686 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96687 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96688 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96689 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96690 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96691 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96692 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96693 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96694 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96695 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96696 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96697 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96698 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96699 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96700 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97017" title="Jotapata" nonfiltered="3798" processed="3779" dbindex="39118">
Jotapata (Iotapata) fou una ciutat de Galilea a la cimera d'un turo en una posici molt ben defensada, a mig cam entre Ptolemais i el llac Tiberades, i al nord de Natzaret, famosa per haver resistit els atacs de Vespasi en un setge i conquesta que fou  narrat per Flavius Josefus, el qual diu que van morir quaranta mil defensors i 1200 foren fets presoners;  Vespasi va fer arrasar el lloc fins els fonaments (juliol del 67) . Ha estat identificada amb el modern lloc de Tell Jafat, al nord de Sepphoris.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97018" title="Llista d'asteroides/96701?96800" nonfiltered="3799" processed="3780" dbindex="39119">

|-
| 96701 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96702 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96703 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96704 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96705 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96706 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96707 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96708 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96709 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96710 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96711 - ||  || 8 de maig, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 96712 - ||  || 20 de maig, 1999 || Oaxaca || J. M. Roe
|-
| 96713 - ||  || 18 de maig, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96714 - ||  || 22 de maig, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96715 - ||  || 18 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96716 - ||  || 18 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96717 - ||  || 18 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96718 - ||  || 18 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96719 - ||  || 17 de maig, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 96720 - || 1999 LP || 4 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96721 - || 1999 LT || 7 de juny, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 96722 - ||  || 10 de juny, 1999 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 96723 - ||  || 12 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96724 - ||  || 9 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96725 - ||  || 12 de juny, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96726 - ||  || 13 de juny, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96727 - ||  || 12 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96728 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96729 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96730 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96731 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96732 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96733 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96734 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96735 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96736 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96737 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96738 - ||  || 12 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96739 - ||  || 12 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96740 - ||  || 12 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96741 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96742 - || 1999 ON || 17 de juliol, 1999 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 96743 - ||  || 22 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96744 - ||  || 18 de juliol, 1999 || Mauna Kea || D. J. Tholen, R. J. Whiteley
|-
| 96745 - || 1999 PB || 2 d'agost, 1999 || Gekko || T. Kagawa
|-
| 96746 - ||  || 13 d'agost, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 96747 Crespodasilva ||  || 16 d'agost, 1999 || WAO || L. Crespo da Silva
|-
| 96748 - ||  || 5 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 96749 - ||  || 5 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 96750 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96751 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96752 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96753 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96754 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96755 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96756 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96757 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96758 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96759 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96760 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96761 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96762 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96763 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96764 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Monte Agliale || S. Donati
|-
| 96765 - ||  || 10 de setembre, 1999 || Ond ejov || P. Pravec, P. Kunirk
|-
| 96766 - ||  || 10 de setembre, 1999 || rni Vrh || J. Skvarc
|-
| 96767 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96768 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96769 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96770 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96771 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96772 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96773 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96774 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96775 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96776 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96777 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96778 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96779 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96780 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96781 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96782 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96783 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96784 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96785 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96786 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96787 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96788 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96789 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96790 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96791 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96792 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96793 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96794 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96795 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96796 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96797 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96798 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96799 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96800 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97019" title="Llista d'asteroides/96801?96900" nonfiltered="3800" processed="3781" dbindex="39120">

|-
| 96801 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96802 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96803 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96804 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96805 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96806 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96807 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96808 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96809 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96810 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96811 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96812 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96813 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96814 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96815 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96816 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96817 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96818 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96819 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96820 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96821 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96822 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96823 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96824 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96825 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96826 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96827 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96828 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96829 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96830 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96831 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96832 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96833 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96834 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96835 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96836 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96837 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96838 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96839 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96840 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96841 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96842 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96843 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96844 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96845 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96846 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96847 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96848 - ||  || 5 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 96849 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 96850 - ||  || 3 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96851 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 96852 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 96853 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 96854 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 96855 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 96856 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 96857 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 96858 - ||  || 18 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96859 - ||  || 18 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96860 - ||  || 22 de setembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 96861 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96862 - ||  || 29 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96863 - ||  || 29 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96864 - ||  || 29 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96865 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96866 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96867 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96868 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 96869 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96870 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96871 - ||  || 18 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96872 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 96873 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96874 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 96875 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 96876 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Gnosca || S. Sposetti
|-
| 96877 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Oohira || T. Urata
|-
| 96878 - ||  || 11 d'octubre, 1999 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 96879 - ||  || 11 d'octubre, 1999 || Monte Agliale || S. Donati
|-
| 96880 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 96881 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96882 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96883 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96884 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96885 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96886 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96887 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96888 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 96889 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96890 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 96891 - ||  || 13 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 96892 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 96893 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 96894 - ||  || 5 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 96895 - ||  || 5 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 96896 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96897 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96898 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96899 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96900 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97020" title="Llista d'asteroides/96901?97000" nonfiltered="3801" processed="3782" dbindex="39121">

|-
| 96901 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96902 - ||  || 11 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96903 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96904 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96905 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96906 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96907 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96908 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96909 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96910 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96911 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96912 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96913 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96914 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96915 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96916 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96917 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96918 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96919 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96920 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96921 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96922 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96923 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96924 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96925 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96926 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96927 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96928 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96929 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96930 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96931 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96932 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96933 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96934 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96935 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96936 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96937 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96938 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96939 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96940 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96941 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96942 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96943 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96944 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96945 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96946 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96947 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96948 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96949 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96950 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96951 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96952 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96953 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96954 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96955 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96956 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96957 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96958 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96959 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96960 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96961 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96962 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96963 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96964 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96965 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96966 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96967 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96968 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96969 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96970 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96971 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96972 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96973 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96974 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96975 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96976 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96977 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96978 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96979 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96980 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96981 - ||  || 13 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96982 - ||  || 14 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96983 - ||  || 14 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96984 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96985 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96986 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96987 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96988 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96989 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96990 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96991 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96992 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 96993 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 96994 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 96995 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 96996 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 96997 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96998 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 96999 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97000 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97021" title="Llista d'asteroides/97001?97100" nonfiltered="3802" processed="3783" dbindex="39122">

|-
| 97001 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97002 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97003 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97004 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97005 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97006 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97007 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97008 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97009 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97010 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97011 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97012 - ||  || 13 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97013 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97014 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97015 - ||  || 14 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97016 - ||  || 14 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97017 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97018 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97019 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97020 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97021 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97022 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97023 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97024 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97025 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97026 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97027 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97028 - ||  || 11 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97029 - ||  || 14 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97030 - ||  || 18 d'octubre, 1999 || Olathe || Olathe
|-
| 97031 - ||  || 19 d'octubre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 97032 - ||  || 20 d'octubre, 1999 || Oohira || T. Urata
|-
| 97033 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 97034 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97035 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97036 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97037 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97038 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97039 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97040 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97041 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97042 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97043 - ||  || 28 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97044 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97045 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97046 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97047 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97048 - ||  || 28 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97049 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97050 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97051 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97052 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97053 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97054 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97055 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97056 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97057 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97058 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97059 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97060 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97061 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 97062 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 97063 - ||  || 2 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97064 - ||  || 2 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97065 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Nachi-Katsuura || Y. Shimizu, T. Urata
|-
| 97066 - ||  || 13 de novembre, 1999 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 97067 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 97068 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 97069 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Gnosca || S. Sposetti
|-
| 97070 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97071 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97072 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97073 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97074 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97075 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97076 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97077 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97078 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97079 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97080 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97081 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97082 - ||  || 11 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97083 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97084 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97085 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97086 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97087 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97088 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97089 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97090 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97091 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97092 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97093 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97094 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97095 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97096 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97097 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97098 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97099 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97100 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97022" title="And Thou Shalt Trust... The Seer" nonfiltered="3803" processed="3784" dbindex="39123">

And Thou Shalt Trust... The Seer s el primer lbum que va treure al mercat el  grup alemany Haggard desprs de publicar algunes demos i singles d'un estil Death Metal experimental poc inspirat.

Aquest lbum, produit a Munic i publicat amb el segell Last Episode, marca un canvi, passant a oferir un estil molt ms sofisticat. El conjunt alemany esdeven el primer grup de metall clssic/orquestral/simfnic del mn. 
Aix doncs, s'embarca en una carrera clssica desprs de 4 anys amb Death Metal tot afegint al grup com a membres permanents un violinista, un violoncellista, una soprano i un pianista. Augmentant el nombre de components a 16, es converteix en una impressionant orquestra que s la que treu al mercat aquest lbum. 

El tema principal de l'obra se centra en el personatge de Michel de Notredame, ms conegut com a Nostradamus, durant els temps de la Pesta Negra. Per donar consistncia a l'atmosfera, i com a grup de Metal Simfnic, es combinen les veus guturals amb les veus de soprano, mentre que el so de l'arpa simbolitza el crit amarg d'aquells que viuen com a maleits. 
Aquest fil argumental ser el mateix que tindr el seu proper lbum Awaking the Centuries.

L'lbum es public el 15 d'octubre del 1997 i aconsegu fora popularitat a Alemanya, i especialment a l'Amrica del Sud, on el grup gaudeix de molta popularitat.

 Components .

Asis Nasseri - Vocalista, Veus Guturales i Guitarres;
Luz Marsen - Bateria i Timbals;
Andi Nad - Baix;
Danny Klupp - Guitarres i Guitarres Acstiques;
Karin Bodenmller - Vocalista (Soprano);
Sasema - Vocalista (Soprano);
Florian Schnellinger - Vocalista (Baix);
Hans Wolf - Piano, Cmbal, Teclats;
Kathrin Pechlof - Arpa;
Kerstin Krainer - Viol;
Steffi Hertz - Viola;
Kathrin Hertz - Violoncel;
Christoph V. Zastrow - Flauta;
Robert Mller - Clarinet;
Florian Bartl - Obo;
Fiffi Fuhrmann - Cromhorn;

 Collaboracions .

Schalleluja Coro de Cmara - Ulrich Hermann - Director;
Annelies Jentsch - Soprano;
Moni Hollmann - Soprano ;
Deborah Kabalo - Soprano;
Helga Neumayer - Soprano;
Christine Pachmann - Soprano;
Margit Flamme - Contralt;
Henrike Schulz - Contralt;
Gudrun Trbs - Contralt;
Gudrun Zielinski - Contralt;
Ulrich Hermann - Tenor;
Hermann F. Latka - Tenor ;
Jrgen Sum - Contratenor ;
Rolf V. Criegern - Baix (veus) ;
Manfred Eilers - Baix (veus);
Uli Francke - Baix (veus);
Gnter Hautzinger - Baix (veus);

 Canons .

 The Day As Heaven Wept   (05:47);
 Origin of a Crystal Soul (05:55);
 Requiem In D-Minor	      (02:08);
 In A Pale Moon's Shadow  (09:38);
 Cantus Firmus In A-Minor (02:32);
 De La Morte Noire	      (08:02);
 Lost (Robin's Song)	    (04:25);
 A Midnight Gathering	    (02:59);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97023" title="Llista d'asteroides/97101?97200" nonfiltered="3804" processed="3785" dbindex="39124">

|-
| 97101 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97102 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97103 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97104 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97105 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97106 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97107 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97108 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97109 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97110 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97111 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97112 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97113 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97114 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97115 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97116 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97117 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97118 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97119 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97120 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97121 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97122 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97123 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97124 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97125 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97126 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97127 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97128 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97129 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97130 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97131 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97132 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97133 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97134 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97135 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97136 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97137 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97138 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97139 - ||  || 11 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97140 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97141 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97142 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97143 - ||  || 13 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97144 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97145 - ||  || 13 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97146 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97147 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97148 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97149 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97150 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97151 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97152 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97153 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97154 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97155 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97156 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97157 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97158 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97159 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97160 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97161 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97162 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97163 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97164 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97165 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97166 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97167 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97168 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97169 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97170 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97171 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97172 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97173 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97174 - ||  || 2 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97175 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97176 - ||  || 13 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97177 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97178 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97179 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97180 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97181 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97182 - || 1999 WC || 16 de novembre, 1999 || Sabino Canyon || J. E. McGaha
|-
| 97183 - ||  || 25 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 97184 - ||  || 19 de novembre, 1999 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 97185 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 97186 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Gnosca || S. Sposetti
|-
| 97187 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97188 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97189 - ||  || 30 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97190 - ||  || 29 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97191 - ||  || 29 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97192 - ||  || 30 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97193 - ||  || 30 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97194 - ||  || 30 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97195 - ||  || 30 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97196 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 97197 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97198 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97199 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97200 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97025" title="Llista d'asteroides/97201?97300" nonfiltered="3805" processed="3786" dbindex="39125">

|-
| 97201 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97202 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97203 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97204 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97205 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97206 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97207 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97208 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97209 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 97210 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 97211 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 97212 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Campo Catino || Campo Catino
|-
| 97213 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97214 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97215 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97216 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97217 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97218 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97219 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97220 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97221 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97222 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97223 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97224 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97225 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97226 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97227 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97228 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97229 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97230 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97231 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97232 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97233 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97234 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97235 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97236 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97237 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97238 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97239 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97240 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97241 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97242 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97243 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97244 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97245 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97246 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97247 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97248 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97249 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97250 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97251 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97252 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97253 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97254 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97255 - ||  || 11 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97256 - ||  || 11 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97257 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97258 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97259 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97260 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97261 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97262 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97263 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97264 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97265 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97266 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97267 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97268 Serafinozani ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97269 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97270 - ||  || 15 de desembre, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 97271 - ||  || 2 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97272 - ||  || 2 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97273 - ||  || 2 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97274 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97275 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97276 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 97277 - ||  || 15 de desembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 97278 - ||  || 15 de desembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 97279 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 97280 - ||  || 9 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97281 - ||  || 9 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97282 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97283 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97284 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97285 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97286 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97287 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97288 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97289 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97290 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97291 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97292 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97293 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97294 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97295 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97296 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97297 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97298 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97299 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97300 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97026" title="Llista d'asteroides/97301?97400" nonfiltered="3806" processed="3787" dbindex="39126">

|-
| 97301 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97302 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97303 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97304 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97305 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97306 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97307 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97308 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97309 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97310 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97311 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97312 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97313 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97314 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97315 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97316 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97317 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97318 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97319 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97320 - ||  || 15 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97321 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97322 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97323 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97324 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97325 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97326 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97327 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97328 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97329 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97330 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97331 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97332 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97333 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97334 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 97335 - || 1999 YF || 16 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97336 - ||  || 16 de desembre, 1999 || Grasslands || J. E. McGaha
|-
| 97337 - ||  || 17 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97338 - ||  || 27 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97339 - ||  || 30 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97340 - ||  || 30 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 97341 - ||  || 2 de gener, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 97342 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97343 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97344 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97345 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97346 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97347 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97348 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97349 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97350 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97351 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97352 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97353 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97354 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97355 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97356 - ||  || 5 de gener, 2000 || Sormano || A. Testa, P. Chiavenna
|-
| 97357 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97358 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97359 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97360 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97361 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97362 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97363 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97364 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97365 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97366 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97367 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97368 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97369 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97370 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97371 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97372 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97373 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97374 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97375 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97376 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97377 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97378 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97379 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97380 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97381 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97382 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97383 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97384 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97385 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97386 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97387 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97388 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97389 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97390 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97391 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97392 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97393 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97394 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97395 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97396 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97397 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97398 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97399 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97400 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97027" title="Llista d'asteroides/97401?97500" nonfiltered="3807" processed="3788" dbindex="39127">

|-
| 97401 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97402 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97403 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97404 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97405 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97406 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97407 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97408 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97409 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97410 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97411 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97412 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97413 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97414 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97415 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97416 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97417 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97418 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97419 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97420 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97421 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97422 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97423 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97424 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97425 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97426 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97427 - ||  || 9 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97428 - ||  || 9 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97429 - ||  || 9 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97430 - ||  || 10 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97431 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97432 - ||  || 10 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97433 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97434 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97435 - ||  || 5 de gener, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97436 - ||  || 6 de gener, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97437 - ||  || 6 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97438 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97439 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97440 - ||  || 4 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97441 - ||  || 28 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97442 - ||  || 29 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97443 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97444 - ||  || 28 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97445 - ||  || 29 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97446 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97447 - ||  || 27 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97448 - ||  || 30 de gener, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 97449 - ||  || 27 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97450 - ||  || 27 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97451 - || 2000 CA || 1 de febrer, 2000 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 97452 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97453 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97454 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97455 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97456 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97457 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97458 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97459 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97460 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97461 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97462 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97463 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97464 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97465 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97466 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97467 - ||  || 5 de febrer, 2000 || Olathe || L. Robinson
|-
| 97468 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97469 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97470 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97471 - ||  || 1 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 97472 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Needville || Needville
|-
| 97473 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97474 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97475 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97476 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97477 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97478 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97479 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97480 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97481 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97482 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97483 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97484 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97485 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97486 - ||  || 7 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97487 - ||  || 7 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97488 - ||  || 5 de febrer, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 97489 - ||  || 10 de febrer, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 97490 - ||  || 8 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97491 - ||  || 8 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97492 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97493 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97494 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97495 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97496 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97497 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97498 - ||  || 5 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97499 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97500 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97028" title="Llista d'asteroides/97501?97600" nonfiltered="3808" processed="3789" dbindex="39128">

|-
| 97501 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97502 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97503 - ||  || 8 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97504 - ||  || 13 de febrer, 2000 || Oaxaca || J. M. Roe
|-
| 97505 - ||  || 10 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97506 - ||  || 10 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97507 - ||  || 8 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97508 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 97509 - ||  || 7 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 97510 - ||  || 7 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97511 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97512 - ||  || 5 de febrer, 2000 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 97513 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97514 - ||  || 25 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97515 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97516 - ||  || 27 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97517 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97518 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97519 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 97520 - ||  || 25 de febrer, 2000 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 97521 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97522 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97523 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97524 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97525 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97526 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97527 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97528 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97529 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97530 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97531 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97532 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97533 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97534 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97535 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97536 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97537 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97538 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97539 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97540 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97541 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97542 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97543 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97544 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97545 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97546 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97547 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97548 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97549 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97550 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97551 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97552 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97553 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97554 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97555 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97556 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97557 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97558 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97559 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97560 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97561 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97562 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97563 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97564 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97565 - ||  || 27 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97566 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97567 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97568 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97569 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97570 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97571 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97572 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97573 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97574 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97575 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97576 - ||  || 25 de febrer, 2000 || Uccle || T. Pauwels
|-
| 97577 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97578 - ||  || 27 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 97579 - ||  || 4 de mar, 2000 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 97580 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97581 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97582 - ||  || 6 de mar, 2000 || Kuma Kogen || A. Nakamura
|-
| 97583 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97584 - ||  || 8 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97585 - ||  || 8 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97586 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97587 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97588 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97589 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97590 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97591 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97592 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97593 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97594 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97595 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97596 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97597 - ||  || 11 de mar, 2000 || Boca Raton || B. A. Segal
|-
| 97598 - ||  || 3 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97599 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97600 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97029" title="Llista d'asteroides/97601?97700" nonfiltered="3809" processed="3790" dbindex="39129">

|-
| 97601 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97602 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97603 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97604 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97605 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97606 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97607 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97608 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97609 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97610 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97611 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97612 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97613 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97614 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97615 - ||  || 12 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97616 - ||  || 14 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97617 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97618 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97619 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97620 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97621 - ||  || 8 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 97622 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97623 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97624 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97625 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97626 - ||  || 11 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97627 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97628 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97629 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97630 - ||  || 12 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97631 - ||  || 3 de mar, 2000 || Anderson Mesa || L. H. Wasserman
|-
| 97632 - ||  || 3 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 97633 - ||  || 6 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 97634 - ||  || 6 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 97635 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97636 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97637 - ||  || 10 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 97638 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97639 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97640 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97641 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97642 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97643 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97644 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97645 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97646 - ||  || 1 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 97647 - ||  || 5 de mar, 2000 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 97648 - || 2000 FU || 26 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97649 - ||  || 26 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97650 - ||  || 25 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97651 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97652 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97653 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97654 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97655 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97656 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97657 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97658 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97659 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97660 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97661 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97662 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97663 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97664 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97665 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97666 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97667 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97668 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97669 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97670 - ||  || 30 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97671 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97672 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97673 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97674 - ||  || 31 de mar, 2000 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 97675 - ||  || 29 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97676 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97677 - ||  || 30 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 97678 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 97679 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97680 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97681 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97682 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97683 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97684 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97685 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97686 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97687 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97688 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97689 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97690 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97691 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97692 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97693 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97694 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97695 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97696 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97697 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97698 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97699 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97700 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97030" title="Llista d'asteroides/97701?97800" nonfiltered="3810" processed="3791" dbindex="39130">

|-
| 97701 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97702 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97703 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97704 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97705 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97706 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97707 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97708 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97709 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97710 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97711 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97712 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97713 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97714 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97715 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97716 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97717 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97718 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97719 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97720 - ||  || 8 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97721 - ||  || 8 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97722 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97723 - ||  || 12 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97724 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97725 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Mauna Kea || D. J. Tholen, R. J. Whiteley
|-
| 97726 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97727 - ||  || 9 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97728 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97729 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97730 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97731 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97732 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97733 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97734 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97735 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97736 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97737 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97738 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97739 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97740 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97741 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97742 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97743 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97744 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97745 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97746 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97747 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97748 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97749 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97750 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97751 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97752 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97753 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97754 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97755 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97756 - || 2000 JY || 1 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97757 - ||  || 2 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97758 - ||  || 2 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97759 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97760 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97761 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97762 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97763 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97764 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97765 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97766 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97767 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97768 - ||  || 2 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97769 - ||  || 1 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97770 - ||  || 1 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 97771 - ||  || 2 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97772 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97773 - ||  || 1 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97774 - ||  || 26 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97775 - ||  || 26 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97776 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97777 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97778 - ||  || 31 de maig, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 97779 - ||  || 30 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97780 - ||  || 30 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97781 - ||  || 28 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97782 - ||  || 28 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97783 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97784 - ||  || 26 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97785 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 97786 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Ond ejov || P. Pravec, P. Kunirk
|-
| 97787 - ||  || 7 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97788 - ||  || 8 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97789 - ||  || 7 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97790 - ||  || 7 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97791 - ||  || 7 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97792 - ||  || 10 de juliol, 2000 || Farpoint || G. Hug
|-
| 97793 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97794 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97795 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97796 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97797 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97798 - ||  || 7 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97799 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97800 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97031" title="Llista d'asteroides/97801?97900" nonfiltered="3811" processed="3792" dbindex="39131">

|-
| 97801 - ||  || 4 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97802 - ||  || 3 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97803 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97804 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97805 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97806 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97807 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97808 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97809 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97810 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97811 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97812 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97813 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97814 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97815 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97816 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97817 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97818 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97819 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97820 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97821 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97822 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97823 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97824 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97825 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97826 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 97827 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97828 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97829 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97830 - ||  || 3 d'agost, 2000 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 97831 - ||  || 5 d'agost, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 97832 - ||  || 5 d'agost, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 97833 - ||  || 5 d'agost, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 97834 - ||  || 2 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97835 - ||  || 5 d'agost, 2000 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 97836 - ||  || 9 d'agost, 2000 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 97837 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97838 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97839 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97840 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97841 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97842 - ||  || 2 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97843 - ||  || 4 d'agost, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 97844 - ||  || 9 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97845 - ||  || 4 d'agost, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 97846 - ||  || 3 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97847 - ||  || 2 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97848 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97849 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97850 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97851 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97852 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi , M. Juri 
|-
| 97853 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi , M. Juri 
|-
| 97854 - ||  || 25 d'agost, 2000 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 97855 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97856 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97857 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97858 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97859 - ||  || 27 d'agost, 2000 || Needville || Needville
|-
| 97860 - ||  || 27 d'agost, 2000 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 97861 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97862 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97863 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97864 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97865 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97866 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97867 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97868 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97869 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97870 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97871 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97872 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 97873 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97874 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97875 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97876 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97877 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97878 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97879 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97880 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97881 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97882 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97883 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97884 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97885 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97886 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97887 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97888 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97889 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97890 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97891 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97892 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97893 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97894 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97895 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97896 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97897 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97898 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97899 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97900 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97032" title="Llista d'asteroides/97901?98000" nonfiltered="3812" processed="3793" dbindex="39132">

|-
| 97901 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97902 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97903 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97904 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97905 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97906 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97907 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97908 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97909 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97910 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97911 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97912 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97913 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97914 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97915 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97916 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97917 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97918 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97919 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97920 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97921 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97922 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97923 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97924 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97925 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97926 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97927 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97928 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97929 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97930 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97931 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97932 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97933 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97934 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97935 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97936 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97937 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97938 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97939 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97940 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97941 - ||  || 29 d'agost, 2000 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 97942 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97943 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97944 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97945 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97946 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97947 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97948 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97949 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97950 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97951 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97952 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97953 - ||  || 30 d'agost, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 97954 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97955 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97956 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97957 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97958 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97959 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97960 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97961 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97962 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97963 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97964 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97965 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97966 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97967 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97968 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97969 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97970 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97971 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97972 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97973 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97974 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97975 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97976 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97977 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97978 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97979 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97980 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97981 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97982 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97983 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97984 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97985 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97986 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97987 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97988 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97989 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97990 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97991 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97992 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97993 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97994 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97995 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97996 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97997 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97998 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 97999 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98000 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97034" title="Llista d'asteroides/98001?98100" nonfiltered="3813" processed="3794" dbindex="39133">

|-
| 98001 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98002 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98003 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98004 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98005 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98006 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98007 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98008 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98009 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98010 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98011 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98012 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98013 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98014 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98015 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98016 - ||  || 21 d'agost, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98017 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 98018 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98019 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98020 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98021 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98022 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98023 - ||  || 21 d'agost, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98024 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98025 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98026 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98027 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98028 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98029 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98030 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98031 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98032 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98033 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98034 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 98035 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98036 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98037 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98038 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98039 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98040 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98041 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98042 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98043 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98044 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98045 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98046 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98047 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98048 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98049 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98050 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98051 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98052 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98053 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98054 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98055 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98056 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98057 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98058 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98059 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98060 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98061 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98062 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98063 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98064 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98065 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98066 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98067 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98068 - ||  || 4 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98069 - ||  || 4 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98070 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 98071 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98072 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98073 - ||  || 6 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98074 - ||  || 7 de setembre, 2000 || Kle  || Kle 
|-
| 98075 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98076 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98077 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98078 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98079 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98080 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98081 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98082 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98083 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98084 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98085 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98086 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98087 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98088 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98089 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98090 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98091 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98092 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98093 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98094 - ||  || 7 de setembre, 2000 || Elmira || A. J. Cecce
|-
| 98095 - ||  || 8 de setembre, 2000 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 98096 - ||  || 8 de setembre, 2000 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 98097 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98098 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98099 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98100 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97035" title="Campionat de la WNBA" nonfiltered="3814" processed="3795" dbindex="39134">
Els campions de les edicions disputades de la WNBA sn els segents:

 Historial .
 1997: Houston Comets 1-0 New York Liberty;
 1998: Houston Comets 2-1 Phoenix Mercury;
 1999: Houston Comets 2-1 New York Liberty;
 2000: Houston Comets 2-0 New York Liberty;
 2001: Los Angeles Sparks 2-0 Charlotte Sting;
 2002: Los Angeles Sparks 2-0 New York Liberty;
 2003: Detroit Shock 2-1 Los Angeles Sparks;
 2004: Seattle Storm 2-1 Connecticut Sun;
 2005: Sacramento Monarchs 3-1 Connecticut Sun;
 2006: Sacramento Monarchs 2-3 Detroit Shock;
 2007: Phoenix Mercury 3-2 Detroit Shock;
 2008: San Antonio Silver Stars 0-3 Detroit Shock;

 Palmars .
 4 ttols Houston Comets;
 3 ttols Detroit Shock;
 2 ttols Los Angeles Sparks;
 1 ttol Seattle Storm;
 1 ttol Sacramento Monarchs;
 1 ttol Phoenix Mercury;

 Enllaos externs .
 Web oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97036" title="Llista d'asteroides/98101?98200" nonfiltered="3815" processed="3796" dbindex="39135">

|-
| 98101 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98102 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98103 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98104 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98105 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98106 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98107 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98108 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98109 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98110 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98111 - ||  || 4 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98112 - ||  || 4 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98113 - ||  || 4 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98114 - ||  || 4 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98115 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98116 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98117 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98118 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98119 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98120 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi , M. Juri 
|-
| 98121 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98122 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98123 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98124 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98125 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 98126 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 98127 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Ond ejov || L. arounov, P. Pravec
|-
| 98128 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 98129 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98130 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98131 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98132 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98133 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98134 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98135 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98136 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98137 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98138 - ||  || 25 de setembre, 2000 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 98139 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98140 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98141 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98142 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98143 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98144 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98145 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98146 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98147 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98148 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98149 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98150 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98151 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98152 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98153 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98154 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98155 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98156 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98157 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98158 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98159 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98160 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98161 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98162 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98163 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98164 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98165 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98166 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98167 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98168 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98169 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98170 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98171 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98172 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98173 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98174 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98175 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98176 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98177 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98178 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98179 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98180 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98181 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98182 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98183 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98184 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98185 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98186 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98187 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98188 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98189 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98190 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98191 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98192 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98193 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98194 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98195 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98196 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98197 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98198 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98199 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98200 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97037" title="Jotabe" nonfiltered="3816" processed="3797" dbindex="39136">
Jotabe (Iotabe) fou una illa de la mar Eritrea (mar Roja) a certa distancia d'Eilat, que era habitada per jueus, els quals foren independents fins el temps de Justini I quant es van posar sota sobirania bizantina. Correspon a la illa de Tiran (Djazira Tyran) a l'entrada del golf d'Akaba.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97038" title="Llista d'asteroides/98201?98300" nonfiltered="3817" processed="3798" dbindex="39137">

|-
| 98201 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98202 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98203 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98204 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98205 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98206 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98207 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98208 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98209 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98210 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98211 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98212 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98213 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98214 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98215 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98216 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98217 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98218 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98219 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98220 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98221 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98222 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98223 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98224 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98225 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98226 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98227 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98228 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98229 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98230 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98231 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98232 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98233 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98234 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98235 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98236 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98237 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98238 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98239 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98240 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98241 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98242 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Elmira || A. J. Cecce
|-
| 98243 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98244 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98245 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98246 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98247 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98248 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98249 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98250 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98251 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98252 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98253 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98254 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98255 - ||  || 19 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 98256 - ||  || 19 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 98257 - ||  || 19 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 98258 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98259 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98260 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98261 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 98262 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 98263 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98264 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 98265 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 98266 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 98267 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98268 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98269 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98270 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98271 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98272 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98273 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98274 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98275 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98276 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98277 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98278 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98279 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98280 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98281 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98282 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98283 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98284 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98285 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98286 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98287 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98288 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98289 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98290 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98291 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98292 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98293 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98294 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98295 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98296 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98297 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98298 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98299 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98300 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97039" title="Llista d'asteroides/98301?98400" nonfiltered="3818" processed="3799" dbindex="39138">

|-
| 98301 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98302 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98303 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98304 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98305 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98306 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98307 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98308 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98309 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98310 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98311 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98312 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98313 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98314 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98315 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98316 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98317 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98318 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98319 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98320 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98321 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98322 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98323 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98324 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98325 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98326 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98327 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98328 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98329 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98330 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98331 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98332 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98333 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98334 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98335 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98336 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98337 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98338 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98339 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98340 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98341 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98342 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98343 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98344 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98345 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98346 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98347 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98348 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98349 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98350 - ||  || 29 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 98351 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 98352 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98353 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 98354 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 98355 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 98356 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 98357 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 98358 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 98359 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98360 - ||  || 29 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98361 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98362 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98363 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98364 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98365 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 98366 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98367 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98368 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98369 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98370 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98371 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98372 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98373 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98374 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98375 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98376 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98377 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98378 - ||  || 3 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98379 - ||  || 4 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98380 - ||  || 6 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98381 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98382 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98383 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98384 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98385 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98386 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98387 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98388 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98389 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98390 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98391 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98392 - || 2000 UC || 18 d'octubre, 2000 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 98393 - ||  || 23 d'octubre, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 98394 - ||  || 23 d'octubre, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 98395 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 98396 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 98397 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 98398 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98399 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98400 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97040" title="Llista d'asteroides/98401?98500" nonfiltered="3819" processed="3800" dbindex="39139">

|-
| 98401 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98402 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98403 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98404 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98405 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98406 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98407 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98408 - ||  || 19 d'octubre, 2000 || Olathe || L. Robinson
|-
| 98409 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98410 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98411 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 98412 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98413 - ||  || 29 d'octubre, 2000 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 98414 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98415 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98416 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98417 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98418 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98419 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98420 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98421 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98422 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98423 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98424 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98425 - ||  || 30 d'octubre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 98426 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98427 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98428 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98429 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98430 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98431 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98432 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98433 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98434 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98435 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98436 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98437 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98438 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98439 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98440 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98441 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98442 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98443 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98444 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98445 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98446 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98447 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98448 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98449 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98450 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98451 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98452 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98453 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98454 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98455 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98456 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98457 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98458 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98459 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98460 - ||  || 26 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98461 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98462 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98463 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98464 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98465 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98466 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98467 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98468 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98469 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98470 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98471 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98472 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98473 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98474 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98475 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98476 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98477 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98478 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98479 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98480 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98481 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98482 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98483 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98484 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98485 - ||  || 29 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98486 - ||  || 29 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98487 - ||  || 29 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98488 - ||  || 30 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98489 - ||  || 30 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98490 - ||  || 30 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98491 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98492 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98493 - ||  || 26 d'octubre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 98494 Marsupilami ||  || 27 d'octubre, 2000 || Le Creusot || J.-C. Merlin
|-
| 98495 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 98496 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98497 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98498 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98499 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98500 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97041" title="Llista d'asteroides/98501?98600" nonfiltered="3820" processed="3801" dbindex="39140">

|-
| 98501 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98502 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98503 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98504 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98505 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98506 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98507 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98508 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98509 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98510 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98511 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98512 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98513 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98514 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98515 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98516 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98517 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98518 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98519 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98520 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98521 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98522 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98523 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98524 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98525 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98526 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98527 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98528 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98529 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98530 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98531 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 98532 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98533 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98534 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98535 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98536 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98537 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98538 - ||  || 2 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98539 - ||  || 2 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98540 - ||  || 2 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98541 - ||  || 2 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98542 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98543 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98544 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98545 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98546 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98547 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98548 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98549 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98550 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98551 - ||  || 18 de novembre, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 98552 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98553 - ||  || 18 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98554 - ||  || 18 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98555 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98556 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98557 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98558 - ||  || 22 de novembre, 2000 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 98559 - ||  || 22 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 98560 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Elmira || A. J. Cecce
|-
| 98561 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98562 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98563 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98564 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98565 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98566 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98567 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 98568 - ||  || 23 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 98569 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 98570 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98571 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98572 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98573 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98574 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98575 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98576 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98577 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98578 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98579 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98580 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98581 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98582 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98583 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98584 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98585 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98586 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98587 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98588 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98589 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98590 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98591 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98592 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98593 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98594 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98595 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98596 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98597 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98598 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98599 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98600 - ||  || 28 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97042" title="Llista d'asteroides/98601?98700" nonfiltered="3821" processed="3802" dbindex="39141">

|-
| 98601 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98602 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98603 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98604 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98605 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98606 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98607 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98608 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98609 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98610 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98611 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98612 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98613 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98614 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98615 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98616 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98617 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98618 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98619 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98620 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98621 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98622 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98623 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98624 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98625 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98626 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98627 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98628 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98629 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98630 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98631 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98632 - ||  || 27 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98633 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98634 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98635 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98636 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98637 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98638 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98639 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98640 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98641 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98642 - ||  || 28 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 98643 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98644 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98645 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 98646 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98647 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98648 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98649 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98650 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98651 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98652 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98653 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98654 - ||  || 23 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 98655 - ||  || 28 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 98656 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 98657 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 98658 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98659 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98660 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98661 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98662 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98663 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98664 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 98665 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98666 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98667 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98668 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98669 - ||  || 22 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 98670 - ||  || 22 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 98671 - ||  || 23 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 98672 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98673 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98674 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98675 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98676 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98677 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98678 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98679 - ||  || 27 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98680 - ||  || 28 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 98681 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98682 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98683 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98684 - ||  || 18 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98685 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98686 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98687 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98688 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98689 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98690 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98691 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 98692 - ||  || 2 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 98693 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98694 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98695 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98696 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98697 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98698 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98699 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98700 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97043" title="os" nonfiltered="3822" processed="3803" dbindex="39142">

os (en grec    ) s una illa de Grcia a la mar Egea, una de les Esprades, al nord de Santor i al sud de Paros i Naxos. El seu nom antic fou         (Phoenice). 

La ciutat d'os o Nio era a l'oest de l'illa i tenia un bon port. La moderna capital, Khora, fou aixecada al costat de l'antiga, sobre un castell medieval (construt el 1400 pels venecians);  de l'antiga ciutat en queden unes restes; Khora t un petit museu arqueolgic i est formada per dues parts, la vila de Khora i el port. 

L'illa s famosa per ser el lloc d'enterrament d'Homer, ja que la mare, Clmene, era natural de l'illa, i segons Aristtil el mateix Homer hi va nixer. La seva tomba fou descoberta al final del segle XVIII al nord-est de l'illa.

En un tur al centre-sud de l'illa hi ha el monestir d'gios Ioannis. La muntanya ms alta s el Pirgos, amb 713 metres, al centre de l'illa. Les aiges sn fredes a causa del vent del nord, anomenat Meltemi; com que el port de l'illa s protegit dels vents, els mariners l'anomenen Petita Malta.

 Histria .

Aliada generalment d'Atenes, va ser independent fins que va passar a Roma. Possessi romana i bizantina, va passar al ducat de Naxos vers el 1208. El 1523 va passar als otomans. El 1821 es va revoltar i el 1832 fou reconeguda part de Grcia.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97044" title="Llista d'asteroides/98701?98800" nonfiltered="3823" processed="3804" dbindex="39143">

|-
| 98701 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98702 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98703 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98704 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98705 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98706 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98707 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98708 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98709 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98710 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98711 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98712 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98713 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98714 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98715 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98716 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98717 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98718 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98719 - ||  || 6 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98720 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98721 - ||  || 19 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98722 Elenaumberto ||  || 22 de desembre, 2000 || Ceccano || G. Masi
|-
| 98723 - ||  || 22 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 98724 - ||  || 23 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 98725 - ||  || 23 de desembre, 2000 || Kle  || Kle 
|-
| 98726 - ||  || 22 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98727 - ||  || 26 de desembre, 2000 || Kle  || Kle 
|-
| 98728 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 98729 - ||  || 22 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98730 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98731 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 98732 - ||  || 22 de desembre, 2000 || Needville || Needville
|-
| 98733 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Needville || Needville
|-
| 98734 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 98735 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98736 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98737 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98738 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98739 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98740 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98741 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98742 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98743 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98744 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98745 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98746 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98747 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98748 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98749 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98750 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98751 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98752 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98753 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98754 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98755 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98756 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98757 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98758 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98759 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98760 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98761 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98762 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98763 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98764 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98765 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98766 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98767 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98768 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98769 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98770 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98771 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98772 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98773 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98774 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98775 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98776 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98777 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98778 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98779 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98780 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98781 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98782 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98783 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98784 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98785 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98786 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98787 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98788 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98789 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98790 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98791 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98792 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98793 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98794 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98795 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98796 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98797 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98798 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98799 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98800 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97045" title="Llista d'asteroides/98801?98900" nonfiltered="3824" processed="3805" dbindex="39144">

|-
| 98801 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98802 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98803 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98804 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98805 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98806 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98807 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98808 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98809 - ||  || 31 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98810 - ||  || 17 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 98811 - ||  || 17 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 98812 - ||  || 19 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98813 - ||  || 20 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98814 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 98815 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 98816 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 98817 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98818 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98819 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 98820 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98821 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 98822 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98823 - ||  || 17 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98824 - ||  || 20 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 98825 Maryellen ||  || 27 de desembre, 2000 || Kanab || E. E. Sheridan
|-
| 98826 - ||  || 31 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98827 - || 2001 AW || 1 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 98828 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98829 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98830 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98831 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98832 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98833 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98834 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98835 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98836 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98837 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98838 - ||  || 4 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 98839 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98840 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98841 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98842 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98843 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98844 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98845 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98846 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98847 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98848 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98849 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98850 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98851 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98852 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98853 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98854 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98855 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98856 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98857 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98858 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98859 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98860 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98861 - ||  || 7 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98862 - ||  || 15 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 98863 - ||  || 15 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98864 - ||  || 15 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98865 - ||  || 15 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98866 - ||  || 15 de gener, 2001 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 98867 - ||  || 18 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98868 - ||  || 18 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98869 - ||  || 18 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98870 - ||  || 18 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98871 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98872 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98873 - ||  || 20 de gener, 2001 || Gnosca || S. Sposetti
|-
| 98874 - ||  || 19 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 98875 - ||  || 21 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 98876 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98877 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98878 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98879 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98880 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98881 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98882 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98883 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98884 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98885 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98886 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98887 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98888 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98889 - ||  || 18 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98890 - ||  || 18 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98891 - ||  || 19 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 98892 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98893 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98894 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98895 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98896 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98897 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98898 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98899 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98900 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97046" title="Llista d'asteroides/98901?99000" nonfiltered="3825" processed="3806" dbindex="39145">

|-
| 98901 - ||  || 28 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 98902 - ||  || 17 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 98903 - ||  || 19 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 98904 - ||  || 19 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 98905 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98906 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98907 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98908 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98909 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98910 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98911 - ||  || 29 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98912 - ||  || 29 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98913 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98914 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98915 - ||  || 30 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98916 - ||  || 31 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98917 - ||  || 29 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98918 - ||  || 31 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98919 - ||  || 31 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98920 - ||  || 31 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98921 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98922 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98923 - ||  || 25 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 98924 - ||  || 18 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98925 - || 2001 CX || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98926 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98927 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98928 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98929 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98930 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98931 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98932 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98933 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98934 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98935 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98936 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98937 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98938 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98939 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98940 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98941 - ||  || 3 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98942 - ||  || 3 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98943 - ||  || 3 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98944 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98945 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98946 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98947 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98948 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98949 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98950 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98951 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98952 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98953 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98954 - ||  || 12 de febrer, 2001 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 98955 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98956 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98957 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 98958 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98959 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98960 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98961 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98962 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98963 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98964 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98965 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98966 - ||  || 12 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 98967 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 98968 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98969 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98970 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98971 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98972 - ||  || 20 de febrer, 2001 || Oaxaca || J. M. Roe
|-
| 98973 - ||  || 17 de febrer, 2001 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 98974 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98975 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98976 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98977 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98978 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98979 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98980 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98981 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98982 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98983 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98984 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98985 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98986 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98987 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98988 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98989 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98990 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98991 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98992 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98993 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98994 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98995 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98996 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98997 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98998 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 98999 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99000 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97047" title="Llista d'asteroides/99001?99100" nonfiltered="3826" processed="3807" dbindex="39146">

|-
| 99001 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99002 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99003 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99004 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99005 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99006 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99007 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99008 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99009 - ||  || 21 de febrer, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 99010 - ||  || 21 de febrer, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 99011 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99012 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99013 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99014 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99015 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99016 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99017 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99018 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99019 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99020 - ||  || 20 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99021 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99022 - ||  || 27 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 99023 - ||  || 27 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 99024 - ||  || 22 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99025 - ||  || 20 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 99026 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99027 - ||  || 21 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99028 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99029 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99030 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99031 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99032 - ||  || 17 de febrer, 2001 || La Palma || La Palma
|-
| 99033 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99034 - ||  || 20 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 99035 - || 2001 EX || 1 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99036 - ||  || 1 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99037 - ||  || 1 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99038 - ||  || 2 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 99039 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99040 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99041 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99042 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99043 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99044 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99045 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99046 - ||  || 2 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 99047 - ||  || 14 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99048 - ||  || 15 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 99049 - ||  || 14 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99050 - ||  || 15 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99051 - ||  || 15 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99052 - ||  || 15 de mar, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 99053 - ||  || 15 de mar, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 99054 - ||  || 15 de mar, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 99055 - ||  || 15 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 99056 - ||  || 15 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99057 - ||  || 15 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99058 - ||  || 15 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 99059 - ||  || 4 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99060 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99061 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99062 - || 2001 FQ || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99063 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99064 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99065 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99066 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99067 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99068 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99069 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99070 - ||  || 22 de mar, 2001 || Junk Bond || D. Healy
|-
| 99071 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99072 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99073 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99074 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99075 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99076 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99077 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99078 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99079 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99080 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99081 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99082 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99083 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99084 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99085 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99086 - ||  || 18 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 99087 - ||  || 19 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 99088 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99089 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99090 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99091 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99092 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99093 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99094 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99095 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99096 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99097 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99098 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99099 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99100 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97048" title="Llista d'asteroides/99101?99200" nonfiltered="3827" processed="3808" dbindex="39147">

|-
| 99101 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99102 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99103 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99104 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99105 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99106 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99107 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99108 - ||  || 21 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99109 - ||  || 23 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99110 - ||  || 23 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99111 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99112 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99113 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99114 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99115 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99116 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99117 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99118 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99119 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99120 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99121 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99122 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99123 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99124 - ||  || 21 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99125 - ||  || 21 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99126 - ||  || 23 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99127 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99128 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99129 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99130 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99131 - ||  || 16 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 99132 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99133 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99134 - ||  || 16 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 99135 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99136 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99137 - ||  || 17 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99138 - ||  || 17 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99139 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99140 - ||  || 18 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99141 - ||  || 18 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99142 - ||  || 18 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99143 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99144 - ||  || 18 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 99145 - ||  || 18 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 99146 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99147 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99148 - ||  || 23 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 99149 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99150 - ||  || 29 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 99151 - ||  || 23 de mar, 2001 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 99152 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99153 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99154 - ||  || 29 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99155 - ||  || 29 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99156 - ||  || 20 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 99157 - ||  || 20 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 99158 - ||  || 20 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 99159 - ||  || 20 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 99160 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99161 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99162 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99163 - ||  || 21 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 99164 - ||  || 23 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 99165 - ||  || 24 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99166 - ||  || 24 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99167 - ||  || 24 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 99168 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99169 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99170 - ||  || 29 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99171 - ||  || 29 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99172 - ||  || 29 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99173 - ||  || 30 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99174 - ||  || 18 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99175 - ||  || 18 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 99176 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99177 - ||  || 25 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99178 - ||  || 25 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99179 - ||  || 31 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99180 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99181 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99182 - ||  || 20 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99183 - ||  || 20 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99184 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99185 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99186 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99187 - ||  || 18 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99188 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99189 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99190 - ||  || 18 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99191 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99192 - ||  || 14 d'abril, 2001 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 99193 - ||  || 14 d'abril, 2001 || Begues || P. Manteca
|-
| 99194 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99195 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99196 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99197 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 99198 - ||  || 17 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99199 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99200 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97049" title="Llista d'asteroides/99201?99300" nonfiltered="3828" processed="3809" dbindex="39148">

|-
| 99201 Sattler ||  || 25 d'abril, 2001 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 99202 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 99203 - ||  || 26 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99204 - ||  || 26 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99205 - ||  || 25 d'abril, 2001 || Ametlla de Mar || Ametlla de Mar
|-
| 99206 - ||  || 26 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 99207 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99208 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99209 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99210 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99211 - ||  || 29 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99212 - ||  || 30 d'abril, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 99213 - ||  || 30 d'abril, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 99214 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99215 - ||  || 17 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99216 - ||  || 21 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99217 - ||  || 21 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99218 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99219 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99220 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99221 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99222 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99223 - ||  || 25 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99224 - ||  || 25 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99225 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99226 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99227 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99228 - ||  || 26 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99229 - ||  || 26 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99230 - || 2001 KL || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99231 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99232 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99233 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99234 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99235 - ||  || 21 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99236 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99237 - ||  || 24 de maig, 2001 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 99238 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99239 - ||  || 21 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99240 - ||  || 21 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99241 - ||  || 16 de maig, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 99242 - ||  || 17 de maig, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 99243 - ||  || 22 de maig, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 99244 - ||  || 28 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99245 - ||  || 17 de maig, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 99246 - ||  || 18 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99247 - ||  || 22 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99248 - ||  || 29 de maig, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 99249 - ||  || 24 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99250 - || 2001 LH || 10 de juny, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 99251 - || 2001 LM || 13 de juny, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 99252 - ||  || 13 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99253 - ||  || 13 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99254 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99255 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99256 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99257 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99258 - ||  || 21 de juny, 2001 || Calar Alto || Calar Alto
|-
| 99259 - ||  || 26 de juny, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 99260 - ||  || 23 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 99261 - ||  || 15 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 99262 Bleustein ||  || 20 de juliol, 2001 || Le Creusot || J.-C. Merlin
|-
| 99263 - ||  || 23 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 99264 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 99265 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99266 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99267 - ||  || 18 de juliol, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 99268 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99269 - ||  || 25 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 99270 - ||  || 25 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 99271 - ||  || 3 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 99272 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 99273 - ||  || 14 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 99274 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 99275 - ||  || 14 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 99276 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99277 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99278 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 99279 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99280 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99281 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99282 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99283 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99284 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99285 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99286 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99287 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 99288 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99289 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99290 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99291 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99292 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99293 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99294 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99295 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99296 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99297 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99298 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99299 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99300 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97050" title="Llista d'asteroides/99301?99400" nonfiltered="3829" processed="3810" dbindex="39149">

|-
| 99301 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99302 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99303 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 99304 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99305 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99306 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99307 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99308 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99309 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99310 - ||  || 22 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99311 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99312 - ||  || 29 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 99313 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99314 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99315 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99316 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99317 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99318 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99319 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99320 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 99321 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99322 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 99323 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99324 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99325 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99326 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99327 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99328 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 99329 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99330 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99331 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99332 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99333 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 99334 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99335 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99336 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99337 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99338 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99339 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99340 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99341 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99342 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99343 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99344 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99345 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99346 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99347 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99348 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99349 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99350 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99351 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99352 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99353 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99354 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99355 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99356 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99357 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99358 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99359 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99360 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99361 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99362 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99363 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99364 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99365 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99366 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99367 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99368 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99369 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99370 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99371 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99372 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99373 - || 2001 YU || 18 de desembre, 2001 || Kingsnake || J. V. McClusky
|-
| 99374 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99375 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99376 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99377 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99378 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99379 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99380 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99381 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 99382 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 99383 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99384 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99385 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99386 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99387 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 99388 - || 2002 AL || 4 de gener, 2002 || San Marcello || A. Boattini, M. Tombelli
|-
| 99389 - || 2002 AN || 5 de gener, 2002 || San Marcello || L. Tesi, M. Tombelli
|-
| 99390 - ||  || 6 de gener, 2002 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 99391 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99392 - ||  || 9 de gener, 2002 || Oaxaca || J. M. Roe
|-
| 99393 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99394 - ||  || 4 de gener, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 99395 - ||  || 8 de gener, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 99396 - ||  || 5 de gener, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 99397 - ||  || 7 de gener, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 99398 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99399 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99400 - ||  || 11 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97051" title="Llista d'asteroides/99401?99500" nonfiltered="3830" processed="3811" dbindex="39150">

|-
| 99401 - ||  || 12 de gener, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 99402 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99403 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99404 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99405 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99406 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99407 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99408 - ||  || 7 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99409 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99410 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99411 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99412 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99413 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99414 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99415 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99416 - ||  || 14 de gener, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 99417 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99418 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99419 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99420 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99421 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99422 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99423 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99424 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99425 - ||  || 11 de gener, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 99426 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99427 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99428 - ||  || 12 de gener, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 99429 - ||  || 14 de gener, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 99430 - ||  || 19 de gener, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 99431 - ||  || 18 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99432 - ||  || 19 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99433 - ||  || 19 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99434 - ||  || 19 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99435 - ||  || 21 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99436 - ||  || 22 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99437 - ||  || 25 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99438 - ||  || 25 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99439 - ||  || 2 de febrer, 2002 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 99440 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99441 - ||  || 4 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 99442 - ||  || 4 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99443 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 99444 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99445 - ||  || 5 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99446 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 99447 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 99448 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99449 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99450 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99451 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99452 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99453 - ||  || 12 de febrer, 2002 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 99454 - ||  || 12 de febrer, 2002 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 99455 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99456 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99457 - ||  || 13 de febrer, 2002 || Nashville || R. Clingan
|-
| 99458 - ||  || 12 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 99459 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99460 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99461 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99462 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99463 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99464 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99465 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99466 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99467 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99468 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99469 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99470 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99471 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99472 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99473 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99474 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99475 - ||  || 13 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99476 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99477 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99478 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99479 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99480 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 99481 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99482 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99483 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99484 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99485 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99486 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99487 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99488 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99489 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99490 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99491 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99492 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99493 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99494 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99495 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99496 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99497 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99498 - ||  || 14 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99499 - ||  || 15 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99500 - ||  || 14 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97052" title="Llista d'asteroides/99501?99600" nonfiltered="3831" processed="3812" dbindex="39151">

|-
| 99501 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99502 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 99503 Leewonchul ||  || 16 de febrer, 2002 || Bohyunsan || Y.-B. Jeon, B.-C. Lee
|-
| 99504 - ||  || 22 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99505 - ||  || 16 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 99506 - ||  || 20 de febrer, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99507 - ||  || 6 de mar, 2002 || Ond ejov || P. Kunirk
|-
| 99508 - ||  || 9 de mar, 2002 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 99509 - ||  || 14 de mar, 2002 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 99510 - ||  || 14 de mar, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 99511 - ||  || 5 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 99512 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99513 - ||  || 10 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99514 - ||  || 10 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99515 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99516 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99517 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99518 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99519 - ||  || 10 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99520 - ||  || 11 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99521 - ||  || 11 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99522 - ||  || 11 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99523 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99524 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99525 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99526 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99527 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99528 - ||  || 15 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 99529 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99530 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99531 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99532 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99533 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99534 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99535 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99536 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99537 - ||  || 11 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99538 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99539 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99540 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99541 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99542 - ||  || 15 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99543 - ||  || 2 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99544 - ||  || 5 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99545 - ||  || 9 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99546 - ||  || 9 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99547 - ||  || 9 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99548 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 99549 - ||  || 10 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99550 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99551 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99552 - ||  || 13 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99553 - ||  || 12 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99554 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99555 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99556 - ||  || 13 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99557 - ||  || 14 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99558 - ||  || 14 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99559 - ||  || 19 de mar, 2002 || Fountain Hills || Fountain Hills
|-
| 99560 - ||  || 19 de mar, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 99561 - ||  || 20 de mar, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 99562 - ||  || 16 de mar, 2002 || Farpoint || G. Hug
|-
| 99563 - ||  || 16 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99564 - ||  || 16 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99565 - ||  || 16 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99566 - ||  || 16 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 99567 - ||  || 16 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99568 - ||  || 16 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99569 - ||  || 16 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99570 - ||  || 16 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99571 - ||  || 16 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 99572 - ||  || 16 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 99573 - ||  || 19 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99574 - ||  || 19 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99575 - ||  || 19 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99576 - ||  || 19 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99577 - ||  || 20 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99578 - ||  || 20 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99579 - ||  || 20 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99580 - ||  || 21 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99581 - ||  || 21 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99582 - ||  || 31 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99583 - ||  || 7 d'abril, 2002 || Essen || Essen
|-
| 99584 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 99585 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 99586 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 99587 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99588 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99589 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99590 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99591 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99592 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99593 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99594 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99595 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99596 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Ametlla de Mar || J. Nomen
|-
| 99597 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99598 - ||  || 2 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99599 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99600 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97053" title="Llista d'asteroides/99601?99700" nonfiltered="3832" processed="3813" dbindex="39152">

|-
| 99601 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99602 - ||  || 2 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99603 - ||  || 2 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99604 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99605 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99606 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99607 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99608 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99609 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99610 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99611 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99612 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99613 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99614 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99615 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99616 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99617 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99618 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99619 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99620 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99621 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99622 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99623 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99624 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99625 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 99626 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99627 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99628 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99629 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99630 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99631 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99632 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99633 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99634 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99635 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99636 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99637 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99638 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99639 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99640 - ||  || 13 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99641 - ||  || 13 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99642 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99643 - ||  || 13 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99644 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99645 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99646 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99647 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99648 - || 2002 HR || 16 d'abril, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 99649 - ||  || 16 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99650 - ||  || 16 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99651 - ||  || 16 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99652 - ||  || 16 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99653 - ||  || 16 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99654 - ||  || 16 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99655 - ||  || 18 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99656 - ||  || 16 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99657 - ||  || 16 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99658 - ||  || 17 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99659 - ||  || 29 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99660 - ||  || 29 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99661 - ||  || 22 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99662 - ||  || 21 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99663 - ||  || 17 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99664 - ||  || 18 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 99665 - ||  || 18 d'abril, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 99666 - ||  || 30 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99667 - ||  || 3 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 99668 - ||  || 5 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 99669 - ||  || 5 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 99670 - ||  || 6 de maig, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 99671 - ||  || 3 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99672 - ||  || 6 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99673 - ||  || 6 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 99674 - ||  || 4 de maig, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99675 - ||  || 5 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 99676 - ||  || 6 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 99677 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99678 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99679 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99680 - ||  || 6 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99681 - ||  || 7 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99682 - ||  || 7 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99683 - ||  || 8 de maig, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 99684 - ||  || 8 de maig, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 99685 - ||  || 8 de maig, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 99686 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99687 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99688 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99689 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99690 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99691 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99692 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99693 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99694 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99695 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99696 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99697 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99698 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99699 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99700 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97054" title="Llista d'asteroides/99701?99800" nonfiltered="3833" processed="3814" dbindex="39153">

|-
| 99701 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99702 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99703 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99704 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99705 - ||  || 7 de maig, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99706 - ||  || 8 de maig, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 99707 - ||  || 9 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99708 - ||  || 9 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 99709 - ||  || 10 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 99710 - ||  || 10 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 99711 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99712 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99713 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99714 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99715 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99716 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99717 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99718 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99719 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99720 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99721 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99722 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99723 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99724 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99725 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99726 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99727 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99728 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99729 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99730 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99731 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99732 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99733 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99734 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99735 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99736 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99737 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99738 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99739 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99740 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99741 - ||  || 10 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99742 - ||  || 7 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99743 - ||  || 7 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99744 - ||  || 7 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99745 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99746 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99747 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99748 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99749 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99750 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99751 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99752 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99753 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99754 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99755 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99756 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99757 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99758 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99759 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99760 - ||  || 15 de maig, 2002 || Fountain Hills || Fountain Hills
|-
| 99761 - ||  || 15 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99762 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99763 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99764 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99765 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99766 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99767 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99768 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99769 - ||  || 14 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99770 - ||  || 11 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99771 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99772 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99773 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99774 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99775 - ||  || 13 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99776 - ||  || 13 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99777 - ||  || 13 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99778 - ||  || 13 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99779 - ||  || 15 de maig, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 99780 - ||  || 3 de maig, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 99781 - ||  || 5 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99782 - ||  || 5 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99783 - ||  || 7 de maig, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99784 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99785 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99786 - ||  || 10 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99787 - ||  || 15 de maig, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 99788 - ||  || 16 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99789 - ||  || 18 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99790 - ||  || 18 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99791 - ||  || 18 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99792 - ||  || 16 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99793 - ||  || 16 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99794 - ||  || 16 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99795 - ||  || 19 de maig, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99796 - ||  || 17 de maig, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 99797 - ||  || 18 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99798 - || 2002 LT || 2 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99799 - ||  || 5 de juny, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 99800 - ||  || 2 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97055" title="Llista d'asteroides/99801?99900" nonfiltered="3834" processed="3815" dbindex="39154">

|-
| 99801 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99802 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99803 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99804 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99805 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99806 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99807 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99808 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99809 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99810 - ||  || 8 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99811 - ||  || 3 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99812 - ||  || 8 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99813 - ||  || 8 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99814 - ||  || 10 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99815 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99816 - ||  || 5 de juny, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 99817 - ||  || 7 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99818 - ||  || 9 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99819 - ||  || 9 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99820 - ||  || 15 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99821 - ||  || 10 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99822 - || 2002 MA || 16 de juny, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 99823 - ||  || 16 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99824 - ||  || 29 de juny, 2002 || Vicques || M. Ory
|-
| 99825 - ||  || 12 de juliol, 2002 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 99826 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99827 - ||  || 3 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99828 - ||  || 3 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99829 - ||  || 3 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99830 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99831 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99832 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99833 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99834 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99835 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99836 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99837 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99838 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99839 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99840 - ||  || 12 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99841 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99842 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99843 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99844 - ||  || 14 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99845 - ||  || 15 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99846 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99847 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 99848 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 99849 - ||  || 5 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99850 - ||  || 14 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99851 - ||  || 17 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99852 - ||  || 19 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99853 - ||  || 21 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99854 - ||  || 21 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99855 - ||  || 21 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99856 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99857 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99858 - ||  || 22 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99859 - ||  || 22 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99860 - ||  || 23 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99861 Tscharnuter ||  || 29 de juliol, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 99862 - ||  || 23 de juliol, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 99863 - ||  || 23 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99864 - ||  || 23 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99865 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99866 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99867 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99868 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99869 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99870 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99871 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99872 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99873 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99874 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99875 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99876 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99877 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99878 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99879 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99880 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99881 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99882 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 99883 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99884 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99885 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 99886 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 99887 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 99888 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 99889 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 99890 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 99891 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Haleakala || A. Lowe
|-
| 99892 - || 2002 QL || 16 d'agost, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99893 - || 2002 QX || 16 d'agost, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 99894 - ||  || 16 d'agost, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 99895 - ||  || 16 d'agost, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 99896 - ||  || 16 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99897 - ||  || 26 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99898 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99899 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99900 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97056" title="Llista d'asteroides/99901?100000" nonfiltered="3835" processed="3816" dbindex="39155">

|-
| 99901 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99902 - ||  || 18 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 99903 - ||  || 17 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 99904 - ||  || 27 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 99905 Jeffgrossman ||  || 27 d'agost, 2002 || Palomar || R. Matson
|-
| 99906 Uofalberta ||  || 17 d'agost, 2002 || Palomar || A. Lowe
|-
| 99907 - || 1989 VA || 2 de novembre, 1989 || Palomar || C. S. Shoemaker
|-
| 99908 - ||  || 20 de juliol, 1990 || Palomar || A. Lowe
|-
| 99909 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 99910 - ||  || 2 d'octubre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 99911 - ||  || 28 de setembre, 1995 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 99912 - ||  || 31 d'octubre, 1995 || Modra || A. Gald, A. Pravda
|-
| 99913 - ||  || 7 de febrer, 1997 || Haleakala || NEAT
|-
| 99914 - ||  || 30 de setembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 99915 - ||  || 2 d'octubre, 1997 || Caussols || ODAS
|-
| 99916 - ||  || 3 de gener, 1998 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 99917 - ||  || 18 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 99918 - ||  || 18 de setembre, 1998 || Catalina || CSS
|-
| 99919 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 99920 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 99921 - ||  || 15 de setembre, 1999 || Ond ejov || P. Pravec, P. Kunirk
|-
| 99922 - ||  || 13 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 99923 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 99924 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 99925 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 99926 - ||  || 8 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 99927 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 99928 Brainard ||  || 4 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 99929 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 99930 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 99931 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 99932 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 99933 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 99934 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 99935 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 99936 - ||  || 11 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 99937 - ||  || 25 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 99938 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 99939 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 99940 - ||  || 27 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 99941 - ||  || 23 de novembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 99942 Apophis ||  || 19 de juny, 2004 || Kitt Peak || R. A. Tucker, D. J. Tholen, F. Bernardi
|-
| 99943 - ||  || 6 de gener, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 99944 - || 2710 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 99945 - || 4589 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 99946 - || 4134 T-1 || 26 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 99947 - || 4220 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 99948 - ||  || 23 de setembre, 1952 || Mount Wilson || L. E. Cunningham
|-
| 99949 - || 1972 FD || 16 de mar, 1972 || Palomar || T. Gehrels
|-
| 99950 Euchenor ||  || 19 de setembre, 1973 || Palomar || Palomar
|-
| 99951 - ||  || 30 de setembre, 1975 || Palomar || S. J. Bus
|-
| 99952 - ||  || 30 de setembre, 1975 || Palomar || S. J. Bus
|-
| 99953 - || 1978 ND || 7 de juliol, 1978 || Palomar || C. T. Kowal
|-
| 99954 - || 1978 NH || 10 de juliol, 1978 || Palomar || E. F. Helin, E. M. Shoemaker
|-
| 99955 - ||  || 27 d'octubre, 1978 || Palomar || C. M. Olmstead
|-
| 99956 - || 1978 VA || 5 de novembre, 1978 || Palomar || E. F. Helin
|-
| 99957 - ||  || 7 de novembre, 1978 || Palomar || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 99958 - ||  || 6 de novembre, 1978 || Palomar || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 99959 - ||  || 7 de novembre, 1978 || Palomar || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 99960 - ||  || 6 de novembre, 1978 || Palomar || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 99961 - ||  || 25 de juny, 1979 || Siding Spring || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 99962 - ||  || 25 de juny, 1979 || Siding Spring || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 99963 - ||  || 25 de juny, 1979 || Siding Spring || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 99964 - ||  || 25 de juny, 1979 || Siding Spring || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 99965 - ||  || 25 de juny, 1979 || Siding Spring || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 99966 - ||  || 25 de juny, 1979 || Siding Spring || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 99967 - ||  || 24 de juliol, 1979 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 99968 - ||  || 22 d'agost, 1979 || La Silla || C.-I. Lagerkvist
|-
| 99969 - ||  || 28 de febrer, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 99970 - ||  || 28 de febrer, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 99971 - ||  || 28 de febrer, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 99972 - ||  || 7 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 99973 - ||  || 7 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 99974 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 99975 - ||  || 6 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 99976 - ||  || 6 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 99977 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 99978 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 99979 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 99980 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 99981 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 99982 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 99983 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 99984 - ||  || 3 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 99985 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 99986 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 99987 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 99988 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 99989 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 99990 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 99991 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 99992 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 99993 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 99994 - ||  || 7 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 99995 - ||  || 7 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 99996 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 99997 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 99998 - ||  || 6 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 99999 - || 1981 FP || 28 de mar, 1981 || Harvard Observatory || Harvard Observatory
|-
| 100000 - ||  || 28 de setembre, 1982 || Palomar || J. Gibson
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97057" title="Llista d'asteroides/100001?100100" nonfiltered="3836" processed="3817" dbindex="39156">

|-
| 100001 - ||  || 20 d'octubre, 1982 || Kitt Peak || G. Aldering
|-
| 100002 - ||  || 30 d'agost, 1983 || Palomar || J. Gibson
|-
| 100003 - ||  || 1 de setembre, 1983 || La Silla || H. Debehogne
|-
| 100004 - || 1983 VA || 1 de novembre, 1983 || IRAS || IRAS
|-
| 100005 - || 1986 RY || 6 de setembre, 1986 || Palomar || E. F. Helin
|-
| 100006 - ||  || 28 de febrer, 1987 || La Silla || H. Debehogne
|-
| 100007 - ||  || 13 de febrer, 1988 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100008 - || 1988 QZ || 16 d'agost, 1988 || Palomar || C. S. Shoemaker
|-
| 100009 - ||  || 1 de setembre, 1988 || La Silla || H. Debehogne
|-
| 100010 - ||  || 14 de setembre, 1988 || Cerro Tololo || S. J. Bus
|-
| 100011 - ||  || 11 de novembre, 1988 || Kushiro || S. Ueda, H. Kaneda
|-
| 100012 - ||  || 25 de gener, 1989 || Kle  || A. Mrkos
|-
| 100013 - ||  || 4 de febrer, 1989 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100014 - ||  || 26 de setembre, 1989 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100015 - ||  || 28 de setembre, 1989 || Palomar || C. S. Shoemaker
|-
| 100016 - ||  || 28 de setembre, 1989 || Palomar || C. S. Shoemaker
|-
| 100017 - ||  || 3 d'octubre, 1989 || Cerro Tololo || S. J. Bus
|-
| 100018 - ||  || 7 d'octubre, 1989 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100019 Gregorianik ||  || 23 d'octubre, 1989 || Tautenburg Observatory || F. Brngen
|-
| 100020 - ||  || 23 d'agost, 1990 || Palomar || H. E. Holt
|-
| 100021 - ||  || 16 d'agost, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100022 - ||  || 22 de setembre, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100023 - ||  || 22 de setembre, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100024 - ||  || 22 de setembre, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100025 - ||  || 22 de setembre, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100026 - ||  || 22 de setembre, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100027 Hannaharendt ||  || 12 d'octubre, 1990 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-
| 100028 - ||  || 10 d'octubre, 1990 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-
| 100029 Varnhagen ||  || 10 d'octubre, 1990 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-
| 100030 - ||  || 18 de novembre, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100031 - ||  || 20 de mar, 1991 || La Silla || H. Debehogne
|-
| 100032 - ||  || 8 d'abril, 1991 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100033 - ||  || 9 d'abril, 1991 || Tautenburg Observatory || F. Brngen
|-
| 100034 - ||  || 2 d'agost, 1991 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100035 - ||  || 5 d'agost, 1991 || Palomar || H. E. Holt
|-
| 100036 - ||  || 6 d'agost, 1991 || Palomar || H. E. Holt
|-
| 100037 - || 1991 RM || 4 de setembre, 1991 || Palomar || E. F. Helin
|-
| 100038 - ||  || 13 de setembre, 1991 || Palomar || H. E. Holt
|-
| 100039 - ||  || 15 de setembre, 1991 || Palomar || H. E. Holt
|-
| 100040 - ||  || 11 de setembre, 1991 || Palomar || H. E. Holt
|-
| 100041 - ||  || 8 de setembre, 1991 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100042 - ||  || 16 de setembre, 1991 || Palomar || H. E. Holt
|-
| 100043 - ||  || 29 de setembre, 1991 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100044 - || 1991 TX || 1 d'octubre, 1991 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 100045 - ||  || 5 d'octubre, 1991 || Palomar || C. S. Shoemaker
|-
| 100046 - ||  || 2 d'octubre, 1991 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-
| 100047 Leobaeck ||  || 2 d'octubre, 1991 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-
| 100048 - ||  || 2 d'octubre, 1991 || Palomar || C. P. de Saint-Aignan
|-
| 100049 Csarann ||  || 6 d'octubre, 1991 || Palomar || A. Lowe
|-
| 100050 Carloshernandez ||  || 6 d'octubre, 1991 || Palomar || A. Lowe
|-
| 100051 Davidhernandez ||  || 6 d'octubre, 1991 || Palomar || A. Lowe
|-
| 100052 - ||  || 7 de novembre, 1991 || Palomar || C. S. Shoemaker
|-
| 100053 - ||  || 2 de gener, 1992 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100054 - ||  || 29 de gener, 1992 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100055 - ||  || 29 de gener, 1992 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100056 - ||  || 29 de febrer, 1992 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100057 - ||  || 29 de febrer, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 100058 - || 1992 EH || 5 de mar, 1992 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100059 - ||  || 1 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 100060 - ||  || 1 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 100061 - ||  || 1 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 100062 - ||  || 2 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 100063 - ||  || 2 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 100064 - ||  || 1 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 100065 - ||  || 8 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 100066 - ||  || 8 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 100067 - ||  || 2 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 100068 - ||  || 8 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 100069 - ||  || 2 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 100070 - ||  || 3 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 100071 - ||  || 1 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 100072 - ||  || 1 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 100073 - ||  || 1 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 100074 - ||  || 26 de juliol, 1992 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100075 - ||  || 8 d'agost, 1992 || Caussols || E. W. Elst
|-
| 100076 - ||  || 8 d'agost, 1992 || Caussols || E. W. Elst
|-
| 100077 - ||  || 7 d'agost, 1992 || Palomar || A. Lowe
|-
| 100078 - ||  || 2 de setembre, 1992 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100079 - ||  || 2 de setembre, 1992 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100080 - ||  || 2 de setembre, 1992 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100081 - ||  || 27 de setembre, 1992 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100082 - ||  || 27 de setembre, 1992 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100083 - ||  || 30 de setembre, 1992 || Kitami || K. Endate, K. Watanabe
|-
| 100084 - ||  || 26 de setembre, 1992 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-
| 100085 - ||  || 25 d'octubre, 1992 || Palomar || C. S. Shoemaker
|-
| 100086 - ||  || 18 d'octubre, 1992 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100087 - ||  || 22 de gener, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100088 - || 1993 DC || 18 de febrer, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100089 - ||  || 23 de mar, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100090 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 100091 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 100092 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 100093 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 100094 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 100095 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 100096 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 100097 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 100098 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 100099 - ||  || 21 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 100100 - ||  || 21 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97058" title="Llista d'asteroides/100101?100200" nonfiltered="3837" processed="3818" dbindex="39157">

|-
| 100101 - ||  || 21 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 100102 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 100103 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 100104 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 100105 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 100106 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 100107 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 100108 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 100109 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 100110 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 100111 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 100112 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 100113 - ||  || 21 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 100114 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 100115 - ||  || 19 d'abril, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100116 - ||  || 21 de maig, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100117 - ||  || 25 de maig, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100118 - ||  || 13 de juny, 1993 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 100119 - || 1993 OB || 16 de juliol, 1993 || Palomar || E. F. Helin
|-
| 100120 - ||  || 20 de juliol, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100121 - ||  || 20 de juliol, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100122 Alpes Maritimes ||  || 15 d'agost, 1993 || Caussols || E. W. Elst
|-
| 100123 - ||  || 17 d'agost, 1993 || Caussols || E. W. Elst
|-
| 100124 - ||  || 20 d'agost, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100125 - ||  || 20 d'agost, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100126 - ||  || 20 d'agost, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100127 - ||  || 20 d'agost, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100128 - ||  || 20 d'agost, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100129 - ||  || 15 de setembre, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100130 - ||  || 12 de setembre, 1993 || Palomar || E. F. Helin
|-
| 100131 - ||  || 15 de setembre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100132 - ||  || 14 de setembre, 1993 || La Silla || H. Debehogne, E. W. Elst
|-
| 100133 - ||  || 15 de setembre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100134 - ||  || 15 de setembre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100135 - ||  || 15 de setembre, 1993 || La Silla || H. Debehogne, E. W. Elst
|-
| 100136 - ||  || 19 de setembre, 1993 || Caussols || E. W. Elst
|-
| 100137 - ||  || 17 de setembre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100138 - ||  || 16 de setembre, 1993 || La Silla || H. Debehogne, E. W. Elst
|-
| 100139 - || 1993 TS || 11 d'octubre, 1993 || Kitami || K. Endate, K. Watanabe
|-
| 100140 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100141 - ||  || 8 d'octubre, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100142 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100143 - ||  || 15 d'octubre, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100144 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100145 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100146 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100147 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100148 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100149 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100150 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100151 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100152 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100153 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100154 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100155 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100156 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100157 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100158 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100159 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100160 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100161 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100162 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100163 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100164 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100165 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100166 - ||  || 20 d'octubre, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100167 - ||  || 21 d'octubre, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100168 - ||  || 20 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100169 - ||  || 20 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100170 - ||  || 20 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100171 - ||  || 20 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100172 - || 1993 WL || 17 de novembre, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100173 - || 1993 XZ || 11 de desembre, 1993 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 100174 - ||  || 12 de gener, 1994 || Stroncone || A. Vagnozzi
|-
| 100175 - ||  || 5 de gener, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100176 - ||  || 5 de gener, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100177 - ||  || 5 de gener, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100178 - ||  || 6 de gener, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100179 - ||  || 7 de gener, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100180 - ||  || 8 de gener, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100181 - ||  || 8 de gener, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100182 - ||  || 8 de gener, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100183 - ||  || 8 de gener, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100184 - ||  || 11 de gener, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100185 - ||  || 11 de gener, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100186 - ||  || 19 de gener, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100187 - ||  || 29 de gener, 1994 || Stroncone || A. Vagnozzi
|-
| 100188 - ||  || 9 de febrer, 1994 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 100189 - ||  || 10 de febrer, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100190 - ||  || 10 de febrer, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100191 - ||  || 11 de febrer, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100192 - ||  || 12 de febrer, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100193 - ||  || 15 de febrer, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100194 - ||  || 7 de febrer, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100195 - ||  || 7 de febrer, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100196 - ||  || 8 de febrer, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100197 - ||  || 8 de febrer, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100198 - ||  || 9 de mar, 1994 || Stroncone || A. Vagnozzi
|-
| 100199 - ||  || 4 de mar, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100200 - ||  || 5 de mar, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97059" title="Llista d'asteroides/100201?100300" nonfiltered="3838" processed="3819" dbindex="39158">

|-
| 100201 - || 1994 FD || 19 de mar, 1994 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 100202 - || 1994 GB || 2 d'abril, 1994 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 100203 - ||  || 6 d'abril, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100204 - ||  || 6 d'abril, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100205 - ||  || 11 d'abril, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100206 - || 1994 HW || 16 d'abril, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100207 - ||  || 19 d'abril, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100208 - ||  || 1 de maig, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100209 - ||  || 4 de maig, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100210 - ||  || 15 de juny, 1994 || Siding Spring || G. J. Garradd
|-
| 100211 - ||  || 7 d'agost, 1994 || Siding Spring || G. J. Garradd
|-
| 100212 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100213 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100214 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100215 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100216 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100217 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100218 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100219 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100220 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100221 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100222 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100223 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100224 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100225 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100226 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100227 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100228 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100229 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100230 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100231 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100232 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100233 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100234 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100235 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100236 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100237 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100238 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100239 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100240 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100241 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100242 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100243 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100244 - || 1994 QB || 16 d'agost, 1994 || Siding Spring || G. J. Garradd
|-
| 100245 - ||  || 2 de setembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100246 - ||  || 2 de setembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100247 - ||  || 12 de setembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100248 - ||  || 3 de setembre, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100249 - ||  || 12 de setembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100250 - ||  || 3 de setembre, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100251 - ||  || 3 de setembre, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100252 - ||  || 5 de setembre, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100253 - ||  || 27 de setembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100254 - ||  || 28 de setembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100255 - ||  || 28 de setembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100256 - ||  || 28 de setembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100257 - ||  || 28 de setembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100258 - ||  || 29 de setembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100259 - ||  || 2 d'octubre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100260 - ||  || 2 d'octubre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100261 - ||  || 4 d'octubre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100262 - ||  || 9 d'octubre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100263 - ||  || 10 d'octubre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100264 - ||  || 10 d'octubre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100265 - ||  || 12 d'octubre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100266 - ||  || 14 d'octubre, 1994 || Kuma Kogen || A. Nakamura
|-
| 100267 - ||  || 14 d'octubre, 1994 || Kiso || Kiso
|-
| 100268 Rosenthal ||  || 5 d'octubre, 1994 || Tautenburg Observatory || F. Brngen
|-
| 100269 - ||  || 28 d'octubre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100270 - || 1994 VQ || 1 de novembre, 1994 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 100271 - ||  || 3 de novembre, 1994 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 100272 - ||  || 1 de novembre, 1994 || Kitami || K. Endate, K. Watanabe
|-
| 100273 - ||  || 27 de novembre, 1994 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 100274 - ||  || 28 de novembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100275 - ||  || 28 de novembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100276 - || 1994 XV || 6 de desembre, 1994 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 100277 - ||  || 2 de desembre, 1994 || Ond ejov || P. Pravec
|-
| 100278 - || 1994 YN || 28 de desembre, 1994 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 100279 - ||  || 31 de desembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100280 - ||  || 26 de gener, 1995 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 100281 - ||  || 29 de gener, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100282 - ||  || 29 de gener, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100283 - ||  || 29 de gener, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100284 - ||  || 31 de gener, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100285 - ||  || 1 de febrer, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100286 - ||  || 1 de febrer, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100287 - ||  || 1 de febrer, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100288 - ||  || 1 de febrer, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100289 - ||  || 1 de febrer, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100290 - ||  || 1 de febrer, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100291 - ||  || 3 de febrer, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100292 - ||  || 28 de febrer, 1995 || Colleverde || V. S. Casulli
|-
| 100293 - ||  || 24 de febrer, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100294 - ||  || 24 de febrer, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100295 - ||  || 2 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100296 - || 1995 FB || 21 de mar, 1995 || Stroncone || Stroncone
|-
| 100297 - ||  || 23 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100298 - ||  || 23 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100299 - ||  || 25 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100300 - ||  || 25 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97060" title="Llista d'asteroides/100301?100400" nonfiltered="3839" processed="3820" dbindex="39159">

|-
| 100301 - ||  || 27 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100302 - ||  || 27 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100303 - ||  || 27 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100304 - ||  || 31 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100305 - ||  || 1 d'abril, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100306 - ||  || 2 d'abril, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100307 - ||  || 8 d'abril, 1995 || Kitt Peak || T. J. Balonek
|-
| 100308 - || 1995 HB || 21 d'abril, 1995 || Ond ejov || P. Pravec, L. arounov
|-
| 100309 - || 1995 HD || 20 d'abril, 1995 || Kuma Kogen || A. Nakamura
|-
| 100310 - ||  || 26 d'abril, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100311 - ||  || 26 d'abril, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100312 - || 1995 LQ || 3 de juny, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100313 - ||  || 5 de juny, 1995 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 100314 - ||  || 22 de juny, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100315 - ||  || 23 de juny, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100316 - ||  || 24 de juny, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100317 - ||  || 25 de juny, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100318 - ||  || 29 de juny, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100319 - ||  || 22 de juny, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100320 - ||  || 22 de juny, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100321 - ||  || 29 de juny, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100322 - ||  || 29 de juny, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100323 - ||  || 22 de juliol, 1995 || Church Stretton || S. P. Laurie
|-
| 100324 - ||  || 22 de juliol, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100325 - ||  || 22 de juliol, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100326 - ||  || 22 de juliol, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100327 - || 1995 QX || 22 d'agost, 1995 || Uto || F. Uto
|-
| 100328 - ||  || 17 d'agost, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100329 - ||  || 28 d'agost, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100330 - ||  || 28 d'agost, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100331 - ||  || 23 d'agost, 1995 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 100332 - ||  || 20 d'agost, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100333 - ||  || 22 de setembre, 1995 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 100334 - ||  || 17 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100335 - ||  || 18 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100336 - ||  || 18 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100337 - ||  || 24 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100338 - ||  || 25 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100339 - ||  || 25 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100340 - ||  || 25 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100341 - ||  || 25 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100342 - ||  || 26 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100343 - ||  || 26 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100344 - ||  || 26 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100345 - ||  || 25 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100346 - ||  || 18 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100347 - ||  || 18 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100348 - ||  || 20 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100349 - ||  || 30 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100350 - ||  || 24 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100351 - ||  || 29 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100352 - ||  || 14 d'octubre, 1995 || Stroncone || A. Vagnozzi
|-
| 100353 - ||  || 14 d'octubre, 1995 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 100354 - ||  || 15 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100355 - ||  || 15 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100356 - ||  || 15 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100357 - ||  || 15 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100358 - ||  || 24 d'octubre, 1995 || Kle  || Kle 
|-
| 100359 - ||  || 27 d'octubre, 1995 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 100360 - ||  || 17 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100361 - ||  || 17 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100362 - ||  || 17 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100363 - ||  || 17 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100364 - ||  || 19 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100365 - ||  || 21 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100366 - ||  || 23 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100367 - ||  || 23 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100368 - ||  || 23 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100369 - ||  || 20 d'octubre, 1995 || Caussols || E. W. Elst
|-
| 100370 - ||  || 20 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100371 - ||  || 22 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100372 - ||  || 17 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100373 - ||  || 19 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100374 - ||  || 19 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100375 - ||  || 20 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100376 - ||  || 20 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100377 - || 1995 VH || 1 de novembre, 1995 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 100378 - ||  || 14 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100379 - ||  || 14 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100380 - ||  || 15 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100381 - ||  || 15 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100382 - ||  || 15 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100383 - ||  || 15 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100384 - ||  || 15 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100385 - ||  || 15 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100386 - ||  || 20 de novembre, 1995 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 100387 - ||  || 20 de novembre, 1995 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 100388 - ||  || 28 de novembre, 1995 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 100389 - ||  || 24 de novembre, 1995 || Chichibu || N. Sato, T. Urata
|-
| 100390 - ||  || 16 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100391 - ||  || 17 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100392 - ||  || 17 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100393 - ||  || 19 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100394 - ||  || 20 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100395 - ||  || 23 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100396 - ||  || 16 de desembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100397 - ||  || 16 de desembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100398 - ||  || 16 de desembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100399 - ||  || 16 de desembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100400 - ||  || 18 de desembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97061" title="Llista d'asteroides/100401?100500" nonfiltered="3840" processed="3821" dbindex="39160">

|-
| 100401 - ||  || 22 de desembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100402 - ||  || 25 de desembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100403 - || 1996 AD || 1 de gener, 1996 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 100404 - ||  || 12 de gener, 1996 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 100405 - ||  || 12 de gener, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100406 - ||  || 12 de gener, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100407 - ||  || 12 de gener, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100408 - ||  || 12 de gener, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100409 - ||  || 13 de gener, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100410 - ||  || 13 de gener, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100411 - ||  || 13 de gener, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100412 - ||  || 14 de gener, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100413 - ||  || 13 de gener, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100414 - ||  || 13 de gener, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100415 - ||  || 16 de gener, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100416 Syang || 1996 CB || 2 de febrer, 1996 || Dominion || D. D. Balam
|-
| 100417 - || 1996 EC || 7 de mar, 1996 || Linz || Linz
|-
| 100418 - ||  || 12 de mar, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100419 - ||  || 12 de mar, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100420 - ||  || 12 de mar, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100421 - ||  || 23 de mar, 1996 || Haleakala || AMOS
|-
| 100422 - ||  || 12 d'abril, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100423 - ||  || 12 d'abril, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100424 - ||  || 15 d'abril, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100425 - || 1996 HM || 17 d'abril, 1996 || Haleakala || AMOS
|-
| 100426 - ||  || 18 d'abril, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100427 - ||  || 17 d'abril, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100428 - ||  || 17 d'abril, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100429 - ||  || 17 d'abril, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100430 - ||  || 18 d'abril, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100431 - ||  || 18 d'abril, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100432 - ||  || 20 d'abril, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100433 - ||  || 24 de maig, 1996 || Nanyo || T. Okuni
|-
| 100434 - || 1996 LJ || 6 de juny, 1996 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 100435 - ||  || 8 de juny, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100436 - ||  || 15 de juliol, 1996 || Haleakala || NEAT
|-
| 100437 - || 1996 OY || 22 de juliol, 1996 || Kle  || Kle 
|-
| 100438 - ||  || 14 d'agost, 1996 || Haleakala || NEAT
|-
| 100439 - ||  || 10 d'agost, 1996 || Haleakala || NEAT
|-
| 100440 - ||  || 14 d'agost, 1996 || Haleakala || NEAT
|-
| 100441 - ||  || 8 d'agost, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100442 - || 1996 QV || 20 d'agost, 1996 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 100443 - || 1996 RS || 9 de setembre, 1996 || Haleakala || NEAT
|-
| 100444 - ||  || 9 de setembre, 1996 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 100445 - ||  || 12 de setembre, 1996 || Colleverde || V. S. Casulli
|-
| 100446 - ||  || 15 de setembre, 1996 || Haleakala || NEAT
|-
| 100447 - ||  || 14 de setembre, 1996 || Church Stretton || S. P. Laurie
|-
| 100448 - ||  || 13 de setembre, 1996 || Haleakala || NEAT
|-
| 100449 - ||  || 7 de setembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100450 - ||  || 8 de setembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100451 - ||  || 13 de setembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100452 - ||  || 10 de setembre, 1996 || La Silla || Uppsala-DLR Trojan Survey
|-
| 100453 - ||  || 18 de setembre, 1996 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 100454 - ||  || 18 de setembre, 1996 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 100455 - ||  || 18 de setembre, 1996 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 100456 - || 1996 TH || 2 d'octubre, 1996 || Colleverde || V. S. Casulli
|-
| 100457 - ||  || 7 d'octubre, 1996 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 100458 - ||  || 4 d'octubre, 1996 || Church Stretton || S. P. Laurie
|-
| 100459 - ||  || 6 d'octubre, 1996 || Rand || G. R. Viscome
|-
| 100460 - ||  || 8 d'octubre, 1996 || Haleakala || NEAT
|-
| 100461 - ||  || 9 d'octubre, 1996 || Haleakala || NEAT
|-
| 100462 - ||  || 15 d'octubre, 1996 || Kle  || Kle 
|-
| 100463 - ||  || 9 d'octubre, 1996 || Nanyo || T. Okuni
|-
| 100464 - ||  || 3 d'octubre, 1996 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 100465 - ||  || 4 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100466 - ||  || 4 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100467 - ||  || 4 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100468 - ||  || 6 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100469 - ||  || 7 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100470 - ||  || 7 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100471 - ||  || 7 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100472 - ||  || 10 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100473 - ||  || 10 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100474 - ||  || 11 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100475 - ||  || 12 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100476 - ||  || 12 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100477 - ||  || 8 d'octubre, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100478 - ||  || 3 d'octubre, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100479 - ||  || 3 d'octubre, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100480 - || 1996 UK || 16 d'octubre, 1996 || Nachi-Katsuura || Y. Shimizu, T. Urata
|-
| 100481 - ||  || 20 d'octubre, 1996 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 100482 - ||  || 18 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100483 - ||  || 30 d'octubre, 1996 || Tokyo-Mitaka || Tokyo-Mitaka
|-
| 100484 - ||  || 29 d'octubre, 1996 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 100485 - || 1996 VX || 3 de novembre, 1996 || Linz || Linz
|-
| 100486 - ||  || 7 de novembre, 1996 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 100487 - ||  || 10 de novembre, 1996 || Sudbury || D. di Cicco
|-
| 100488 - ||  || 4 de novembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100489 - ||  || 5 de novembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100490 - ||  || 5 de novembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100491 - ||  || 3 de novembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100492 - ||  || 7 de novembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100493 - ||  || 11 de novembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100494 - ||  || 9 de novembre, 1996 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 100495 - || 1996 WH || 17 de novembre, 1996 || Sudbury || D. di Cicco
|-
| 100496 - || 1996 WJ || 17 de novembre, 1996 || Sudbury || D. di Cicco
|-
| 100497 - || 1996 XB || 1 de desembre, 1996 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 100498 - || 1996 XK || 1 de desembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100499 - || 1996 XP || 1 de desembre, 1996 || Chichibu || N. Sato
|-
| 100500 - ||  || 4 de desembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97063" title="Llista d'asteroides/100501?100600" nonfiltered="3841" processed="3822" dbindex="39161">

|-
| 100501 - ||  || 8 de desembre, 1996 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 100502 - ||  || 12 de desembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100503 - ||  || 9 de desembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100504 - ||  || 2 de gener, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100505 - ||  || 2 de gener, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100506 - ||  || 2 de gener, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100507 - ||  || 10 de gener, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100508 - ||  || 13 de gener, 1997 || Kle  || Kle 
|-
| 100509 - ||  || 11 de gener, 1997 || Haleakala || NEAT
|-
| 100510 - ||  || 15 de gener, 1997 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 100511 - ||  || 10 de gener, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100512 - ||  || 11 de gener, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100513 - ||  || 10 de gener, 1997 || Uenohara || N. Kawasato
|-
| 100514 - ||  || 15 de gener, 1997 || Campo Imperatore || A. Boattini, A. Di Paola
|-
| 100515 - ||  || 15 de gener, 1997 || Campo Imperatore || A. Boattini, A. Di Paola
|-
| 100516 - || 1997 BA || 16 de gener, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 100517 - || 1997 BD || 16 de gener, 1997 || Kle  || Kle 
|-
| 100518 - || 1997 BL || 16 de gener, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 100519 - ||  || 28 de gener, 1997 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 100520 - ||  || 30 de gener, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 100521 - ||  || 26 de gener, 1997 || Modra || A. Gald, A. Pravda
|-
| 100522 - || 1997 CA || 1 de febrer, 1997 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 100523 - ||  || 2 de febrer, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100524 - ||  || 6 de febrer, 1997 || Kle  || Kle 
|-
| 100525 - ||  || 1 de febrer, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100526 - ||  || 1 de febrer, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100527 - ||  || 2 de febrer, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100528 - ||  || 3 de febrer, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100529 - ||  || 3 de febrer, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100530 - ||  || 3 de febrer, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100531 - ||  || 3 de febrer, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100532 - ||  || 6 de febrer, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 100533 - ||  || 1 de febrer, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100534 - ||  || 3 de febrer, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100535 - ||  || 3 de febrer, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100536 - ||  || 6 de febrer, 1997 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 100537 - ||  || 2 de mar, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100538 - ||  || 7 de mar, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100539 - ||  || 3 de mar, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100540 - ||  || 4 de mar, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100541 - ||  || 7 de mar, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100542 - ||  || 9 de mar, 1997 || Oohira || T. Urata
|-
| 100543 - ||  || 4 de mar, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100544 - ||  || 10 de mar, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100545 - ||  || 9 de mar, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100546 - ||  || 13 de mar, 1997 || Bdoin || P. Antonini
|-
| 100547 - ||  || 4 de mar, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 100548 - ||  || 4 de mar, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 100549 - ||  || 5 de mar, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 100550 - ||  || 10 de mar, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 100551 - ||  || 10 de mar, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 100552 - ||  || 31 de mar, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 100553 - || 1997 GD || 2 d'abril, 1997 || Pianoro || V. Goretti
|-
| 100554 - || 1997 GJ || 4 d'abril, 1997 || Haleakala || NEAT
|-
| 100555 - ||  || 7 d'abril, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100556 - ||  || 7 d'abril, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100557 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Kitami || K. Endate, K. Watanabe
|-
| 100558 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 100559 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 100560 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 100561 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 100562 - ||  || 5 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 100563 - ||  || 7 d'abril, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100564 - ||  || 9 d'abril, 1997 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 100565 - ||  || 9 d'abril, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100566 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 100567 - ||  || 6 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 100568 - ||  || 5 d'abril, 1997 || Haleakala || NEAT
|-
| 100569 - || 1997 HR || 28 d'abril, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100570 - ||  || 28 d'abril, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100571 - ||  || 29 d'abril, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100572 - ||  || 29 d'abril, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100573 - ||  || 29 d'abril, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100574 - ||  || 30 d'abril, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100575 - ||  || 30 d'abril, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100576 - ||  || 30 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 100577 - ||  || 30 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 100578 - ||  || 30 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 100579 - ||  || 30 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 100580 - ||  || 30 d'abril, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100581 - ||  || 29 d'abril, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100582 - ||  || 30 d'abril, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100583 - ||  || 10 de maig, 1997 || Mauna Kea || C. Veillet
|-
| 100584 - ||  || 1 de maig, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 100585 - ||  || 7 de juny, 1997 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100586 - ||  || 8 de juny, 1997 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100587 - || 1997 MH || 26 de juny, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100588 - ||  || 28 de juny, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 100589 - ||  || 29 de juny, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100590 - ||  || 2 de juliol, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100591 - ||  || 2 de juliol, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100592 - ||  || 5 de juliol, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100593 - ||  || 28 de juliol, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100594 - ||  || 30 de juliol, 1997 || Caussols || ODAS
|-
| 100595 - ||  || 4 d'agost, 1997 || Modra || A. Gald, A. Pravda
|-
| 100596 Perrett ||  || 9 d'agost, 1997 || Dominion || D. D. Balam
|-
| 100597 - ||  || 11 d'agost, 1997 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 100598 - ||  || 31 d'agost, 1997 || Cloudcroft || W. Offutt
|-
| 100599 - ||  || 31 d'agost, 1997 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 100600 - ||  || 4 de setembre, 1997 || Caussols || ODAS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97065" title="Llista d'asteroides/100601?100700" nonfiltered="3842" processed="3823" dbindex="39162">

|-
| 100601 - ||  || 4 de setembre, 1997 || Caussols || ODAS
|-
| 100602 - ||  || 10 de setembre, 1997 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 100603 - ||  || 15 de setembre, 1997 || Modra || A. Gald, A. Pravda
|-
| 100604 - ||  || 11 de setembre, 1997 || Uccle || T. Pauwels
|-
| 100605 - ||  || 23 de setembre, 1997 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 100606 - ||  || 25 de setembre, 1997 || Ond ejov || P. Pravec
|-
| 100607 - ||  || 26 de setembre, 1997 || Ond ejov || P. Pravec
|-
| 100608 - ||  || 23 de setembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100609 - ||  || 23 de setembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100610 - ||  || 28 de setembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100611 - ||  || 28 de setembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100612 - ||  || 29 de setembre, 1997 || Nachi-Katsuura || Y. Shimizu, T. Urata
|-
| 100613 - ||  || 28 de setembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100614 - ||  || 28 de setembre, 1997 || Haleakala || NEAT
|-
| 100615 - ||  || 3 d'octubre, 1997 || Caussols || ODAS
|-
| 100616 - ||  || 3 d'octubre, 1997 || Caussols || ODAS
|-
| 100617 - ||  || 3 d'octubre, 1997 || Caussols || ODAS
|-
| 100618 - ||  || 3 d'octubre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100619 - ||  || 4 d'octubre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100620 - ||  || 3 d'octubre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100621 - ||  || 11 d'octubre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100622 - ||  || 13 d'octubre, 1997 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 100623 - ||  || 3 d'octubre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100624 - ||  || 6 d'octubre, 1997 || La Silla || Uppsala-DLR Trojan Survey
|-
| 100625 - || 1997 UZ || 22 d'octubre, 1997 || Kle  || Kle 
|-
| 100626 - ||  || 21 d'octubre, 1997 || Nachi-Katsuura || Y. Shimizu, T. Urata
|-
| 100627 - ||  || 19 d'octubre, 1997 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 100628 - ||  || 26 d'octubre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 100629 - ||  || 21 d'octubre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100630 - ||  || 22 d'octubre, 1997 || Ond ejov || P. Pravec
|-
| 100631 - ||  || 29 d'octubre, 1997 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 100632 - ||  || 23 d'octubre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100633 - ||  || 23 d'octubre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100634 - ||  || 30 d'octubre, 1997 || Anderson Mesa || B. A. Skiff
|-
| 100635 - ||  || 30 d'octubre, 1997 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 100636 - ||  || 26 d'octubre, 1997 || La Silla || Uppsala-DLR Trojan Survey
|-
| 100637 - ||  || 1 de novembre, 1997 || Kitami || K. Endate, K. Watanabe
|-
| 100638 - ||  || 1 de novembre, 1997 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 100639 - ||  || 6 de novembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 100640 - ||  || 7 de novembre, 1997 || Zeno || T. Stafford
|-
| 100641 - ||  || 3 de novembre, 1997 || Sormano || V. Giuliani, F. Manca
|-
| 100642 - ||  || 4 de novembre, 1997 || Nachi-Katsuura || Y. Shimizu, T. Urata
|-
| 100643 - ||  || 9 de novembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 100644 - ||  || 1 de novembre, 1997 || Kitami || K. Endate, K. Watanabe
|-
| 100645 - ||  || 3 de novembre, 1997 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 100646 - || 1997 WR || 19 de novembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 100647 - ||  || 23 de novembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 100648 - ||  || 23 de novembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 100649 - ||  || 20 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100650 - ||  || 20 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100651 - ||  || 22 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100652 - ||  || 22 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100653 - ||  || 22 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100654 - ||  || 23 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100655 - ||  || 22 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100656 - ||  || 23 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100657 - ||  || 23 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100658 - ||  || 25 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100659 - ||  || 25 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100660 - ||  || 30 de novembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 100661 - ||  || 28 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100662 - ||  || 29 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100663 - ||  || 29 de novembre, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 100664 - ||  || 29 de novembre, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 100665 - ||  || 29 de novembre, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 100666 - ||  || 29 de novembre, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 100667 - ||  || 29 de novembre, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 100668 - ||  || 29 de novembre, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 100669 - ||  || 28 de novembre, 1997 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 100670 - ||  || 29 de novembre, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 100671 - ||  || 26 de novembre, 1997 || La Silla || Uppsala-DLR Trojan Survey
|-
| 100672 - ||  || 30 de novembre, 1997 || La Silla || Uppsala-DLR Trojan Survey
|-
| 100673 - || 1997 XY || 3 de desembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 100674 - ||  || 2 de desembre, 1997 || Nachi-Katsuura || Y. Shimizu, T. Urata
|-
| 100675 - ||  || 4 de desembre, 1997 || Kuma Kogen || A. Nakamura
|-
| 100676 - ||  || 6 de desembre, 1997 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 100677 - ||  || 5 de desembre, 1997 || Caussols || ODAS
|-
| 100678 - ||  || 4 de desembre, 1997 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 100679 - ||  || 15 de desembre, 1997 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 100680 - ||  || 15 de desembre, 1997 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 100681 - ||  || 19 de desembre, 1997 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 100682 - ||  || 19 de desembre, 1997 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 100683 - ||  || 20 de desembre, 1997 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 100684 - ||  || 21 de desembre, 1997 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 100685 - ||  || 21 de desembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 100686 - ||  || 24 de desembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 100687 - ||  || 23 de desembre, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 100688 - ||  || 25 de desembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 100689 - ||  || 25 de desembre, 1997 || Chichibu || N. Sato
|-
| 100690 - ||  || 25 de desembre, 1997 || Stakenbridge || B. G. W. Manning
|-
| 100691 - ||  || 25 de desembre, 1997 || Saji || Saji
|-
| 100692 - ||  || 27 de desembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 100693 - ||  || 26 de desembre, 1997 || Haleakala || NEAT
|-
| 100694 - ||  || 21 de desembre, 1997 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 100695 - ||  || 28 de desembre, 1997 || Cloudcroft || W. Offutt
|-
| 100696 - ||  || 31 de desembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 100697 - ||  || 28 de desembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100698 - ||  || 29 de desembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100699 - ||  || 31 de desembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100700 - ||  || 31 de desembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97066" title="Llista d'asteroides/100701?100800" nonfiltered="3843" processed="3824" dbindex="39163">

|-
| 100701 - ||  || 5 de gener, 1998 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 100702 - ||  || 1 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100703 - ||  || 5 de gener, 1998 || Chichibu || N. Sato
|-
| 100704 - || 1998 BG || 17 de gener, 1998 || Modra || P. Kolny, L. Korno
|-
| 100705 - ||  || 22 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100706 - ||  || 24 de gener, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 100707 - ||  || 25 de gener, 1998 || Modra || A. Gald
|-
| 100708 - ||  || 22 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100709 - ||  || 22 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100710 - ||  || 22 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100711 - ||  || 27 de gener, 1998 || Sormano || A. Testa, P. Ghezzi
|-
| 100712 - ||  || 22 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100713 - ||  || 22 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100714 - ||  || 22 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100715 - ||  || 22 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100716 - ||  || 25 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100717 - ||  || 25 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100718 - ||  || 28 de gener, 1998 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 100719 - ||  || 29 de gener, 1998 || Kle  || M. Tich, Z. Moravec
|-
| 100720 - ||  || 23 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100721 - ||  || 25 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100722 - ||  || 29 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100723 - ||  || 28 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100724 - ||  || 29 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100725 - ||  || 23 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100726 - ||  || 25 de gener, 1998 || Cima Ekar || M. Tombelli, A. Boattini
|-
| 100727 - ||  || 22 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100728 - || 1998 CK || 2 de febrer, 1998 || Kle  || M. Tich, Z. Moravec
|-
| 100729 - || 1998 CX || 5 de febrer, 1998 || Kle  || M. Tich, Z. Moravec
|-
| 100730 - ||  || 13 de febrer, 1998 || San Marcello || L. Tesi, A. Boattini
|-
| 100731 - || 1998 DO || 18 de febrer, 1998 || Colleverde || V. S. Casulli
|-
| 100732 - || 1998 DQ || 19 de febrer, 1998 || Kle  || Kle 
|-
| 100733 - ||  || 18 de febrer, 1998 || Kle  || Kle 
|-
| 100734 - ||  || 18 de febrer, 1998 || Kle  || Kle 
|-
| 100735 - ||  || 19 de febrer, 1998 || Kle  || Kle 
|-
| 100736 - ||  || 17 de febrer, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100737 - ||  || 23 de febrer, 1998 || Modra || A. Gald, A. Pravda
|-
| 100738 - ||  || 23 de febrer, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100739 - ||  || 27 de febrer, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 100740 - ||  || 24 de febrer, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100741 - ||  || 26 de febrer, 1998 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 100742 - ||  || 23 de febrer, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100743 - ||  || 23 de febrer, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100744 - ||  || 28 de febrer, 1998 || La Silla || C.-I. Lagerkvist
|-
| 100745 - ||  || 2 de mar, 1998 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 100746 - ||  || 2 de mar, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100747 - ||  || 3 de mar, 1998 || Teide || Teide
|-
| 100748 - ||  || 1 de mar, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100749 - ||  || 1 de mar, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100750 - ||  || 6 de mar, 1998 || Gekko || T. Kagawa
|-
| 100751 - ||  || 1 de mar, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100752 - ||  || 3 de mar, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100753 - ||  || 19 de mar, 1998 || Mallorca || A. Lpez, R. Pacheco
|-
| 100754 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100755 - ||  || 20 de mar, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100756 - ||  || 24 de mar, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 100757 - ||  || 20 de mar, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100758 - ||  || 20 de mar, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100759 - ||  || 22 de mar, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100760 - ||  || 24 de mar, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 100761 - ||  || 24 de mar, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 100762 - ||  || 26 de mar, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 100763 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100764 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100765 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100766 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100767 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100768 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100769 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100770 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100771 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100772 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100773 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100774 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100775 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100776 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100777 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100778 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100779 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100780 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100781 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100782 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100783 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100784 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100785 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100786 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100787 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100788 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100789 - ||  || 21 de mar, 1998 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 100790 - ||  || 24 de mar, 1998 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 100791 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100792 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100793 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100794 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100795 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100796 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100797 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100798 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100799 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100800 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97067" title="Llista d'asteroides/100801?100900" nonfiltered="3844" processed="3825" dbindex="39164">

|-
| 100801 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100802 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100803 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100804 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100805 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100806 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100807 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100808 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100809 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100810 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100811 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100812 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100813 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100814 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100815 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100816 - ||  || 22 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100817 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100818 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100819 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100820 - ||  || 28 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100821 - ||  || 28 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100822 - ||  || 29 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100823 - ||  || 29 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100824 - ||  || 29 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100825 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100826 - ||  || 18 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100827 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100828 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 100829 - ||  || 17 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100830 - ||  || 19 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100831 - ||  || 19 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100832 - ||  || 17 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100833 - ||  || 17 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100834 - ||  || 24 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100835 - ||  || 24 d'abril, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 100836 - ||  || 22 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100837 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100838 - ||  || 22 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100839 - ||  || 18 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100840 - ||  || 18 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100841 - ||  || 18 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100842 - ||  || 18 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100843 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100844 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100845 - ||  || 28 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100846 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100847 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100848 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100849 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100850 - ||  || 22 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100851 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100852 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100853 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100854 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100855 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100856 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100857 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100858 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100859 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100860 - ||  || 30 d'abril, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 100861 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100862 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100863 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100864 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100865 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100866 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100867 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100868 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100869 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100870 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100871 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100872 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100873 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100874 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100875 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100876 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100877 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100878 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100879 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100880 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100881 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100882 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100883 - ||  || 25 d'abril, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100884 - ||  || 25 d'abril, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100885 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100886 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100887 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100888 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100889 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100890 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100891 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100892 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100893 - ||  || 19 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100894 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100895 - ||  || 22 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100896 - ||  || 6 de maig, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 100897 - ||  || 5 de maig, 1998 || San Marcello || L. Tesi, A. Caronia
|-
| 100898 - ||  || 15 de maig, 1998 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 100899 - ||  || 24 de maig, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100900 - ||  || 22 de maig, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97068" title="Llista d'asteroides/100901?101000" nonfiltered="3845" processed="3826" dbindex="39165">

|-
| 100901 - ||  || 22 de maig, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 100902 - ||  || 23 de maig, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 100903 - ||  || 23 de maig, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 100904 - ||  || 22 de maig, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100905 - ||  || 26 de maig, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100906 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100907 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100908 - ||  || 28 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100909 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100910 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100911 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100912 - ||  || 28 de maig, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100913 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100914 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100915 - ||  || 23 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100916 - ||  || 23 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100917 - ||  || 23 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100918 - ||  || 23 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100919 - ||  || 23 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100920 - ||  || 23 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100921 - ||  || 23 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100922 - ||  || 23 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100923 - ||  || 1 de juny, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100924 - ||  || 1 de juny, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100925 - ||  || 1 de juny, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100926 - || 1998 MQ || 18 de juny, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 100927 - ||  || 16 de juny, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100928 - ||  || 23 de juny, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100929 - ||  || 20 de juny, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100930 - ||  || 19 de juny, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100931 - ||  || 19 de juny, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100932 - ||  || 22 de juny, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100933 - ||  || 30 de juny, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100934 - ||  || 28 de juny, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100935 - ||  || 26 de juny, 1998 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 100936 - ||  || 26 de juny, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100937 - ||  || 26 de juny, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100938 - ||  || 26 de juny, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100939 - ||  || 23 de juny, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 100940 - ||  || 28 de juny, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100941 - ||  || 28 de juny, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100942 - ||  || 23 de juliol, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 100943 - ||  || 27 de juliol, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 100944 - ||  || 26 de juliol, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100945 - ||  || 26 de juliol, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100946 - ||  || 26 de juliol, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100947 - ||  || 26 de juliol, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100948 - ||  || 26 de juliol, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100949 - ||  || 26 de juliol, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 100950 - || 1998 PA || 1 d'agost, 1998 || Vinjan Observatory || Vinjan Observatory
|-
| 100951 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100952 - ||  || 19 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100953 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 100954 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 100955 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100956 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100957 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100958 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100959 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100960 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100961 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100962 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100963 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100964 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100965 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100966 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100967 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100968 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100969 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100970 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100971 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100972 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100973 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100974 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100975 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100976 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100977 - ||  || 25 d'agost, 1998 || Bdoin || P. Antonini
|-
| 100978 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100979 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100980 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100981 - ||  || 20 d'agost, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 100982 - ||  || 22 d'agost, 1998 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 100983 - ||  || 23 d'agost, 1998 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 100984 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100985 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100986 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100987 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100988 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100989 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100990 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100991 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100992 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100993 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100994 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100995 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100996 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100997 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100998 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 100999 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101000 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97069" title="Llista d'asteroides/101001?101100" nonfiltered="3846" processed="3827" dbindex="39166">

|-
| 101001 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101002 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101003 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101004 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101005 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101006 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101007 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101008 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101009 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101010 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101011 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101012 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101013 - ||  || 20 d'agost, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101014 - ||  || 27 d'agost, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101015 - ||  || 27 d'agost, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101016 - ||  || 26 d'agost, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 101017 - ||  || 30 d'agost, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101018 - ||  || 30 d'agost, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101019 - ||  || 30 d'agost, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101020 - ||  || 26 d'agost, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101021 - ||  || 26 d'agost, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101022 - ||  || 26 d'agost, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101023 - ||  || 23 d'agost, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101024 - ||  || 29 d'agost, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101025 - ||  || 30 d'agost, 1998 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 101026 - ||  || 30 d'agost, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 101027 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101028 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101029 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101030 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101031 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101032 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101033 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101034 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101035 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101036 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101037 - ||  || 28 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101038 - ||  || 19 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101039 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101040 - ||  || 28 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101041 - ||  || 31 d'agost, 1998 || Kle  || Kle 
|-
| 101042 - ||  || 26 d'agost, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 101043 - ||  || 26 d'agost, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 101044 - ||  || 26 d'agost, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 101045 - ||  || 26 d'agost, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 101046 - ||  || 26 d'agost, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 101047 - ||  || 26 d'agost, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 101048 - ||  || 26 d'agost, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 101049 - ||  || 25 d'agost, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 101050 - ||  || 25 d'agost, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 101051 - ||  || 25 d'agost, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 101052 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101053 - ||  || 26 d'agost, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101054 - ||  || 26 d'agost, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101055 - || 1998 RL || 1 de setembre, 1998 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 101056 - ||  || 10 de setembre, 1998 || Vinjan Observatory || Vinjan Observatory
|-
| 101057 - ||  || 15 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101058 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101059 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101060 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101061 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101062 - ||  || 15 de setembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 101063 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101064 - ||  || 12 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101065 - ||  || 13 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101066 - ||  || 13 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101067 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101068 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101069 - ||  || 15 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101070 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 101071 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101072 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101073 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101074 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101075 - ||  || 13 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101076 - ||  || 15 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101077 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101078 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101079 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101080 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101081 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101082 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101083 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101084 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101085 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101086 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101087 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101088 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101089 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101090 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101091 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101092 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101093 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101094 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101095 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101096 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101097 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101098 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101099 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101100 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97070" title="Llista d'asteroides/101101?101200" nonfiltered="3847" processed="3828" dbindex="39167">

|-
| 101101 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101102 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101103 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101104 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101105 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101106 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101107 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101108 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101109 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101110 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101111 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101112 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101113 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101114 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101115 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101116 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101117 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101118 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101119 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101120 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101121 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101122 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101123 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101124 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101125 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101126 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101127 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101128 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101129 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101130 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101131 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101132 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101133 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101134 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101135 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101136 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101137 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101138 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101139 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101140 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101141 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101142 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101143 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101144 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101145 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101146 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101147 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101148 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101149 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101150 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101151 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101152 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101153 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101154 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101155 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101156 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101157 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101158 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101159 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101160 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101161 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101162 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101163 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101164 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101165 - || 1998 SS || 16 de setembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 101166 - ||  || 16 de setembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 101167 - ||  || 19 de setembre, 1998 || Catalina || CSS
|-
| 101168 - ||  || 18 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101169 - ||  || 18 de setembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 101170 - ||  || 18 de setembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 101171 - ||  || 18 de setembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 101172 - ||  || 19 de setembre, 1998 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 101173 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101174 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101175 - ||  || 20 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101176 - ||  || 20 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101177 - ||  || 20 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101178 - ||  || 20 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101179 - ||  || 20 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101180 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 101181 - ||  || 21 de setembre, 1998 || Catalina || CSS
|-
| 101182 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 101183 - ||  || 19 de setembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 101184 - ||  || 21 de setembre, 1998 || Catalina || CSS
|-
| 101185 - ||  || 23 de setembre, 1998 || Catalina || CSS
|-
| 101186 - ||  || 23 de setembre, 1998 || Ond ejov || P. Pravec
|-
| 101187 - ||  || 16 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101188 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101189 - ||  || 20 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101190 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101191 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101192 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101193 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101194 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101195 - ||  || 22 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101196 - ||  || 24 de setembre, 1998 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 101197 - ||  || 25 de setembre, 1998 || Ond ejov || P. Pravec
|-
| 101198 - ||  || 19 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101199 - ||  || 21 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101200 - ||  || 21 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97071" title="Llista d'asteroides/101201?101300" nonfiltered="3848" processed="3829" dbindex="39168">

|-
| 101201 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101202 - ||  || 19 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101203 - ||  || 23 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101204 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 101205 - ||  || 25 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101206 - ||  || 25 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101207 - ||  || 25 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101208 - ||  || 27 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101209 - ||  || 27 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101210 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101211 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101212 - ||  || 27 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101213 - ||  || 28 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101214 - ||  || 28 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101215 - ||  || 30 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101216 - ||  || 30 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101217 - ||  || 16 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101218 - ||  || 16 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101219 - ||  || 16 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101220 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101221 - ||  || 18 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101222 - ||  || 20 de setembre, 1998 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 101223 - ||  || 25 de setembre, 1998 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 101224 - ||  || 20 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 101225 - ||  || 20 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 101226 - ||  || 20 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 101227 - ||  || 19 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101228 - ||  || 19 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101229 - ||  || 21 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 101230 - ||  || 21 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 101231 - ||  || 21 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 101232 - ||  || 29 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101233 - ||  || 19 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101234 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101235 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101236 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101237 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101238 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101239 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101240 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101241 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101242 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101243 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101244 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101245 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101246 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101247 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101248 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101249 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101250 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101251 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101252 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101253 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101254 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101255 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101256 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101257 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101258 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101259 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101260 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101261 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101262 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101263 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101264 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101265 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101266 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101267 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101268 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101269 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101270 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101271 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101272 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101273 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101274 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101275 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101276 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101277 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101278 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101279 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101280 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101281 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101282 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101283 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101284 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101285 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101286 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101287 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101288 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101289 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101290 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101291 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101292 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101293 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101294 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101295 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101296 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101297 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101298 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101299 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101300 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97072" title="Llista d'asteroides/101301?101400" nonfiltered="3849" processed="3830" dbindex="39169">

|-
| 101301 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101302 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101303 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101304 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101305 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101306 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101307 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101308 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101309 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101310 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101311 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101312 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101313 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101314 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101315 - ||  || 18 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 101316 - ||  || 20 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 101317 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101318 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101319 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101320 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101321 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101322 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101323 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101324 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101325 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101326 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101327 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101328 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101329 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101330 - ||  || 18 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 101331 - ||  || 18 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 101332 - ||  || 19 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101333 - ||  || 16 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101334 - ||  || 22 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101335 - ||  || 18 de setembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 101336 - ||  || 12 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101337 - ||  || 12 d'octubre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 101338 - ||  || 13 d'octubre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 101339 - ||  || 13 d'octubre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 101340 - ||  || 13 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101341 - ||  || 12 d'octubre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 101342 - ||  || 12 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101343 - ||  || 12 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101344 - ||  || 13 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101345 - ||  || 13 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101346 - ||  || 15 d'octubre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 101347 - ||  || 15 d'octubre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 101348 - ||  || 14 d'octubre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 101349 - ||  || 14 d'octubre, 1998 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 101350 - ||  || 13 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101351 - ||  || 15 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101352 - ||  || 14 d'octubre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101353 - ||  || 14 d'octubre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101354 - ||  || 14 d'octubre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101355 - ||  || 15 d'octubre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 101356 - ||  || 15 d'octubre, 1998 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 101357 - ||  || 14 d'octubre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101358 - ||  || 10 d'octubre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101359 - ||  || 14 d'octubre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101360 - || 1998 UH || 17 d'octubre, 1998 || Catalina || CSS
|-
| 101361 - || 1998 UJ || 17 d'octubre, 1998 || Catalina || CSS
|-
| 101362 - || 1998 UP || 17 d'octubre, 1998 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 101363 - || 1998 UQ || 16 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101364 - || 1998 US || 18 d'octubre, 1998 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 101365 - || 1998 UT || 16 d'octubre, 1998 || Catalina || CSS
|-
| 101366 - || 1998 UY || 17 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101367 - ||  || 16 d'octubre, 1998 || Ond ejov || P. Pravec
|-
| 101368 - ||  || 20 d'octubre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 101369 - ||  || 20 d'octubre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 101370 - ||  || 20 d'octubre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 101371 - ||  || 22 d'octubre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 101372 - ||  || 22 d'octubre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 101373 - ||  || 17 d'octubre, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 101374 - ||  || 16 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101375 - ||  || 16 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101376 - ||  || 17 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101377 - ||  || 17 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101378 - ||  || 18 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101379 - ||  || 23 d'octubre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 101380 - ||  || 18 d'octubre, 1998 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 101381 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101382 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101383 - ||  || 30 d'octubre, 1998 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 101384 - ||  || 17 d'octubre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101385 - ||  || 17 d'octubre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101386 - ||  || 18 d'octubre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 101387 - ||  || 29 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101388 - ||  || 29 d'octubre, 1998 || Catalina || CSS
|-
| 101389 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101390 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101391 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101392 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101393 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101394 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101395 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101396 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101397 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101398 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101399 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101400 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97073" title="Llista d'asteroides/101401?101500" nonfiltered="3850" processed="3831" dbindex="39170">

|-
| 101401 - || 1998 VD || 7 de novembre, 1998 || Gekko || T. Kagawa
|-
| 101402 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101403 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 101404 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 101405 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 101406 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 101407 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 101408 - ||  || 11 de novembre, 1998 || Gekko || T. Kagawa
|-
| 101409 - ||  || 11 de novembre, 1998 || Nachi-Katsuura || Y. Shimizu, T. Urata
|-
| 101410 - ||  || 12 de novembre, 1998 || Ond ejov || P. Pravec
|-
| 101411 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101412 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101413 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101414 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101415 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101416 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101417 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101418 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101419 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101420 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101421 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101422 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101423 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101424 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101425 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101426 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101427 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101428 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101429 - ||  || 13 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101430 - ||  || 14 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101431 - ||  || 11 de novembre, 1998 || Chichibu || N. Sato
|-
| 101432 - ||  || 14 de novembre, 1998 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 101433 - ||  || 11 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101434 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 101435 - ||  || 14 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101436 - ||  || 14 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101437 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101438 - ||  || 11 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101439 - ||  || 11 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101440 - ||  || 14 de novembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101441 - ||  || 15 de novembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101442 - ||  || 15 de novembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101443 - ||  || 15 de novembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101444 - ||  || 15 de novembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101445 - ||  || 14 de novembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101446 - ||  || 15 de novembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101447 - ||  || 11 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101448 - ||  || 14 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101449 - ||  || 15 de novembre, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 101450 - ||  || 15 de novembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101451 - ||  || 14 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101452 - ||  || 18 de novembre, 1998 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 101453 - ||  || 19 de novembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 101454 - ||  || 17 de novembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 101455 - ||  || 17 de novembre, 1998 || Catalina || CSS
|-
| 101456 - ||  || 19 de novembre, 1998 || Catalina || CSS
|-
| 101457 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101458 - ||  || 22 de novembre, 1998 || Les Tardieux || M. Buf
|-
| 101459 - ||  || 19 de novembre, 1998 || Uenohara || N. Kawasato
|-
| 101460 - ||  || 23 de novembre, 1998 || Gekko || T. Kagawa
|-
| 101461 - ||  || 25 de novembre, 1998 || Cocoa || I. P. Griffin
|-
| 101462 - ||  || 25 de novembre, 1998 || Cocoa || I. P. Griffin
|-
| 101463 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101464 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101465 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101466 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101467 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101468 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101469 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101470 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101471 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101472 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101473 - ||  || 18 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101474 - ||  || 18 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101475 - ||  || 18 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101476 - ||  || 18 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101477 - ||  || 16 de novembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101478 - ||  || 18 de novembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101479 - ||  || 23 de novembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101480 - ||  || 20 de novembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101481 - ||  || 23 de novembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101482 - ||  || 23 de novembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101483 - ||  || 17 de novembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101484 - ||  || 18 de novembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101485 - ||  || 19 de novembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101486 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101487 - ||  || 22 de novembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101488 - ||  || 19 de novembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 101489 - ||  || 20 de novembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101490 - ||  || 20 de novembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101491 - || 1998 XA || 1 de desembre, 1998 || Cocoa || I. P. Griffin
|-
| 101492 - ||  || 7 de desembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 101493 - ||  || 7 de desembre, 1998 || San Marcello || M. Tombelli, A. Boattini
|-
| 101494 - ||  || 8 de desembre, 1998 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 101495 - ||  || 10 de desembre, 1998 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 101496 - ||  || 9 de desembre, 1998 || Nachi-Katsuura || Y. Shimizu, T. Urata
|-
| 101497 - ||  || 8 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101498 - ||  || 8 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101499 - ||  || 9 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101500 - ||  || 12 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97074" title="Joppa" nonfiltered="3851" processed="3832" dbindex="39171">

Joppa o Ioppe fou el nom antic de Jaffa, anomenada pels hebreus Japho. En el repartiment de territoris entre les tribus israelites que ocupaven el Canaan era al lmit nord dels territoris de Dan, a la costa i era l'nic port del jueus  fins que Herodes el gran va construir el port de Cesarea. 

Judes Macabeu la va incendiar en represlia per un acte dels habitants contra els jueus. El macabeu Jonatan la va ocupar per no la va poder conservar i fou desprs reconquerida per Sim, que la va fortificar.

Pompeu la va annexionar a la provncia de Sria el 63 aC, per el 40 aC fou inclosa al regne d'Herodes, el qual va existir fins el 6 dC, constitut seguidament la provncia de Judea. Durant la revolta jueva (66-73) fou refugi de pirates i fou ocupada per Cestius que va matar a 8.400 habitants; Vespasi la va fer demolir, per desprs fou reconstruda.

Sota Constant el gran fou seu d'un bisbat, i un bisbe de Joppa s esmentat com a participant al concili de Jerusalem del 536. Fou ocupada pels musulmans el 636 i fou coneguda desprs com Jaffa.

Forma part actualment d'una conurbaci urbana amb Tel Aviv (Tel Aviv-Yafo)

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97075" title="Llista d'asteroides/101501?101600" nonfiltered="3852" processed="3833" dbindex="39172">

|-
| 101501 - ||  || 12 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101502 - ||  || 7 de desembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 101503 - ||  || 8 de desembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 101504 - ||  || 15 de desembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 101505 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101506 - ||  || 13 de desembre, 1998 || Rand || G. R. Viscome
|-
| 101507 - ||  || 8 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101508 - ||  || 10 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101509 - ||  || 10 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101510 - ||  || 11 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101511 - ||  || 11 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101512 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101513 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101514 - ||  || 15 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101515 - ||  || 15 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101516 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101517 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101518 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101519 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101520 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101521 - ||  || 15 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101522 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101523 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101524 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101525 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101526 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101527 - ||  || 15 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101528 - ||  || 15 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101529 - ||  || 15 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101530 - ||  || 8 de desembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101531 - ||  || 11 de desembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101532 - ||  || 11 de desembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101533 - ||  || 26 de desembre, 1998 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 101534 - ||  || 25 de desembre, 1998 || San Marcello || L. Tesi, A. Boattini
|-
| 101535 - ||  || 19 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101536 - ||  || 19 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101537 - ||  || 22 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101538 - ||  || 22 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101539 - ||  || 22 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101540 - ||  || 22 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101541 - ||  || 22 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101542 - ||  || 25 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101543 - ||  || 26 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101544 - ||  || 26 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101545 - ||  || 16 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101546 - ||  || 16 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 101547 - ||  || 27 de desembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101548 - ||  || 27 de desembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101549 - ||  || 27 de desembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101550 - || 1999 AE || 5 de gener, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 101551 - ||  || 7 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101552 - ||  || 7 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101553 - ||  || 10 de gener, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 101554 - ||  || 9 de gener, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101555 - ||  || 12 de gener, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 101556 - ||  || 12 de gener, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 101557 - ||  || 9 de gener, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 101558 - ||  || 13 de gener, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 101559 - ||  || 9 de gener, 1999 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 101560 - ||  || 7 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101561 - ||  || 8 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101562 - ||  || 8 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101563 - ||  || 9 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101564 - ||  || 11 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101565 - ||  || 13 de gener, 1999 || Gekko || T. Kagawa
|-
| 101566 - ||  || 14 de gener, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 101567 - ||  || 15 de gener, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 101568 - ||  || 14 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101569 - ||  || 14 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101570 - ||  || 14 de gener, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101571 - ||  || 9 de gener, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101572 - || 1999 BF || 16 de gener, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 101573 - || 1999 BQ || 16 de gener, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 101574 - ||  || 17 de gener, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 101575 - ||  || 18 de gener, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 101576 - ||  || 19 de gener, 1999 || Caussols || ODAS
|-
| 101577 - ||  || 18 de gener, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 101578 - ||  || 20 de gener, 1999 || Kle  || Kle 
|-
| 101579 - ||  || 19 de gener, 1999 || Caussols || ODAS
|-
| 101580 - ||  || 21 de gener, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 101581 - ||  || 21 de gener, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 101582 - ||  || 22 de gener, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 101583 - ||  || 23 de gener, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 101584 - ||  || 19 de gener, 1999 || Caussols || ODAS
|-
| 101585 - ||  || 20 de gener, 1999 || Caussols || ODAS
|-
| 101586 - ||  || 20 de gener, 1999 || Caussols || ODAS
|-
| 101587 - ||  || 22 de gener, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 101588 - ||  || 24 de gener, 1999 || Monte Agliale || M. M. M. Santangelo, G. Cavalletti
|-
| 101589 - ||  || 16 de gener, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 101590 - ||  || 16 de gener, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101591 - ||  || 16 de gener, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101592 - ||  || 18 de gener, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101593 - ||  || 18 de gener, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101594 - ||  || 26 de gener, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 101595 - ||  || 16 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101596 - ||  || 17 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101597 - ||  || 19 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101598 - ||  || 22 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101599 - ||  || 17 de gener, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101600 - ||  || 20 de gener, 1999 || Catalina || CSS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97076" title="Llista d'asteroides/101601?101700" nonfiltered="3853" processed="3834" dbindex="39173">

|-
| 101601 - || 1999 CM || 4 de febrer, 1999 || Gekko || T. Kagawa
|-
| 101602 - ||  || 7 de febrer, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 101603 - ||  || 8 de febrer, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 101604 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101605 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101606 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101607 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101608 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101609 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101610 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101611 - ||  || 13 de febrer, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 101612 - ||  || 13 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101613 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 101614 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 101615 - ||  || 14 de febrer, 1999 || Farpoint || G. Hug, G. Bell
|-
| 101616 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Oohira || T. Urata
|-
| 101617 - ||  || 13 de febrer, 1999 || Oohira || T. Urata
|-
| 101618 - ||  || 14 de febrer, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 101619 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101620 - ||  || 15 de febrer, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 101621 - ||  || 15 de febrer, 1999 || Kle  || Kle 
|-
| 101622 - ||  || 15 de febrer, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 101623 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101624 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101625 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101626 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101627 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101628 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101629 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101630 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101631 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101632 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101633 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101634 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101635 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101636 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101637 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101638 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101639 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101640 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101641 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101642 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101643 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101644 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101645 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101646 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101647 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101648 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101649 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101650 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101651 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101652 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101653 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101654 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101655 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101656 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101657 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101658 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101659 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101660 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101661 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101662 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101663 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101664 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101665 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101666 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101667 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101668 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101669 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101670 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101671 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101672 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101673 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101674 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101675 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101676 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101677 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101678 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101679 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101680 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101681 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101682 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101683 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101684 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101685 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101686 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101687 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101688 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101689 - ||  || 11 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101690 - ||  || 11 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101691 - ||  || 11 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101692 - ||  || 11 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101693 - ||  || 11 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101694 - ||  || 11 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101695 - ||  || 8 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101696 - ||  || 8 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101697 - ||  || 9 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101698 - ||  || 9 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101699 - ||  || 9 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101700 - ||  || 13 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97078" title="Llista d'asteroides/101701?101800" nonfiltered="3854" processed="3835" dbindex="39175">

|-
| 101701 - ||  || 13 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101702 - ||  || 13 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101703 - ||  || 13 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101704 - ||  || 13 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101705 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101706 - ||  || 13 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101707 - ||  || 13 de febrer, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101708 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101709 - ||  || 8 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101710 - || 1999 DQ || 16 de febrer, 1999 || Caussols || ODAS
|-
| 101711 - ||  || 18 de febrer, 1999 || Haleakala || NEAT
|-
| 101712 - ||  || 20 de febrer, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 101713 - ||  || 20 de febrer, 1999 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 101714 - ||  || 17 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101715 - ||  || 17 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101716 - ||  || 18 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101717 - ||  || 18 de febrer, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101718 - || 1999 EB || 6 de mar, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 101719 - || 1999 EF || 10 de mar, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 101720 - ||  || 6 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101721 - ||  || 13 de mar, 1999 || Kle  || Kle 
|-
| 101722 - ||  || 10 de mar, 1999 || Baton Rouge || W. R. Cooney Jr.
|-
| 101723 - ||  || 13 de mar, 1999 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 101724 - ||  || 12 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101725 - ||  || 13 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101726 - ||  || 14 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101727 - ||  || 15 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101728 - ||  || 12 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101729 - ||  || 15 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101730 - ||  || 14 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101731 - ||  || 14 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101732 - ||  || 15 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101733 - ||  || 15 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101734 - ||  || 16 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101735 - ||  || 16 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101736 - ||  || 17 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101737 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101738 - ||  || 17 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101739 - ||  || 19 de mar, 1999 || Caussols || ODAS
|-
| 101740 - ||  || 20 de mar, 1999 || Caussols || ODAS
|-
| 101741 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101742 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101743 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101744 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101745 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101746 - ||  || 22 de mar, 1999 || Needville || Needville
|-
| 101747 - ||  || 18 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101748 - ||  || 19 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101749 - ||  || 23 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101750 - ||  || 23 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101751 - ||  || 23 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101752 - ||  || 22 de mar, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101753 - ||  || 24 de mar, 1999 || Monte Agliale || M. M. M. Santangelo
|-
| 101754 - ||  || 19 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101755 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101756 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101757 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101758 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101759 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101760 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101761 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101762 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101763 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101764 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101765 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101766 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101767 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101768 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101769 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101770 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101771 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101772 - ||  || 18 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101773 - ||  || 22 de mar, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101774 - ||  || 22 de mar, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101775 - || 1999 GT || 5 d'abril, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 101776 - ||  || 7 d'abril, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101777 - ||  || 13 d'abril, 1999 || Baton Rouge || W. R. Cooney Jr., M. Howard
|-
| 101778 - ||  || 15 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101779 - ||  || 9 d'abril, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101780 - ||  || 10 d'abril, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101781 - ||  || 14 d'abril, 1999 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 101782 - ||  || 11 d'abril, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101783 - ||  || 14 d'abril, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101784 - ||  || 14 d'abril, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101785 - ||  || 9 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101786 - ||  || 15 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101787 - ||  || 7 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101788 - ||  || 12 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101789 - ||  || 6 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101790 - ||  || 12 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101791 - ||  || 12 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101792 - ||  || 12 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101793 - ||  || 7 d'abril, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101794 - ||  || 10 d'abril, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101795 - ||  || 22 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101796 - ||  || 18 d'abril, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 101797 - ||  || 18 d'abril, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 101798 - ||  || 16 d'abril, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101799 - ||  || 17 d'abril, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101800 - ||  || 19 d'abril, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97079" title="Llista d'asteroides/101801?101900" nonfiltered="3855" processed="3836" dbindex="39176">

|-
| 101801 - ||  || 17 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101802 - ||  || 17 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101803 - || 1999 JH || 6 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101804 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101805 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101806 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101807 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101808 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101809 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101810 - ||  || 8 de maig, 1999 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 101811 - ||  || 14 de maig, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 101812 - ||  || 8 de maig, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 101813 - ||  || 14 de maig, 1999 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 101814 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101815 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101816 - ||  || 8 de maig, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 101817 - ||  || 8 de maig, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 101818 - ||  || 14 de maig, 1999 || Mauna Kea || D. J. Tholen, R. J. Whiteley
|-
| 101819 - ||  || 8 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101820 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101821 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101822 - ||  || 15 de maig, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101823 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101824 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101825 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101826 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101827 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101828 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101829 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101830 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101831 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101832 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101833 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101834 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101835 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101836 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101837 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101838 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101839 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101840 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101841 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101842 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101843 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101844 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101845 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101846 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101847 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101848 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101849 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101850 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101851 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101852 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101853 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101854 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101855 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101856 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101857 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101858 - ||  || 18 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101859 - || 1999 LA || 2 de juny, 1999 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 101860 - ||  || 8 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101861 - ||  || 9 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101862 - ||  || 10 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101863 - ||  || 11 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101864 - ||  || 10 de juny, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101865 - ||  || 8 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101866 - ||  || 12 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101867 - ||  || 12 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101868 - ||  || 15 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101869 - || 1999 MM || 20 de juny, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101870 - || 1999 NV || 7 de juliol, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 101871 - ||  || 12 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101872 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 101873 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101874 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101875 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101876 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101877 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101878 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101879 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101880 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101881 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101882 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101883 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101884 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101885 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101886 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101887 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101888 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101889 - ||  || 12 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101890 - ||  || 12 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101891 - ||  || 12 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101892 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101893 - || 1999 PJ || 6 d'agost, 1999 || Kle  || Kle 
|-
| 101894 - ||  || 9 d'agost, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 101895 - ||  || 11 d'agost, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 101896 - ||  || 12 d'agost, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 101897 - ||  || 15 d'agost, 1999 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 101898 - ||  || 7 d'agost, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101899 - ||  || 8 d'agost, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101900 - || 1999 QH || 18 d'agost, 1999 || Gekko || T. Kagawa
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97080" title="Llista d'asteroides/101901?102000" nonfiltered="3856" processed="3837" dbindex="39177">

|-
| 101901 - ||  || 22 d'agost, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 101902 - || 1999 RN || 3 de setembre, 1999 || Ceccano || G. Masi
|-
| 101903 - || 1999 RR || 3 de setembre, 1999 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 101904 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Gekko || T. Kagawa
|-
| 101905 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Farpoint || Farpoint
|-
| 101906 - ||  || 6 de setembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 101907 - ||  || 6 de setembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 101908 - ||  || 5 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 101909 - ||  || 3 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101910 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101911 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 101912 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101913 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101914 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101915 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101916 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101917 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101918 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101919 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101920 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101921 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101922 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101923 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101924 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101925 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101926 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101927 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101928 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101929 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101930 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101931 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101932 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101933 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101934 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101935 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101936 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101937 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101938 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101939 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101940 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101941 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101942 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101943 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101944 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101945 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101946 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101947 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101948 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101949 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101950 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101951 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 101952 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 101953 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 101954 - ||  || 10 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101955 - ||  || 11 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101956 - ||  || 11 de setembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 101957 - ||  || 12 de setembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 101958 - ||  || 12 de setembre, 1999 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 101959 - ||  || 13 de setembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 101960 - ||  || 11 de setembre, 1999 || Drebach || A. Knfel
|-
| 101961 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 101962 - ||  || 12 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 101963 - ||  || 15 de setembre, 1999 || Kle  || Kle 
|-
| 101964 - ||  || 13 de setembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 101965 - ||  || 13 de setembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 101966 - ||  || 14 de setembre, 1999 || Modra || A. Gald, P. Kolny
|-
| 101967 - ||  || 13 de setembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 101968 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101969 - ||  || 13 de setembre, 1999 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 101970 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101971 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101972 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101973 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101974 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101975 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101976 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101977 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101978 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101979 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101980 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101981 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101982 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101983 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101984 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101985 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101986 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101987 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101988 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101989 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101990 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101991 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101992 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101993 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101994 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101995 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101996 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101997 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101998 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 101999 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102000 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97081" title="Llista d'asteroides/102001?102100" nonfiltered="3857" processed="3838" dbindex="39178">

|-
| 102001 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102002 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102003 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102004 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102005 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102006 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102007 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102008 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102009 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102010 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102011 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102012 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102013 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102014 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102015 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102016 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102017 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102018 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102019 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102020 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102021 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102022 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102023 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102024 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102025 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102026 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102027 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102028 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102029 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102030 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102031 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102032 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102033 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102034 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102035 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102036 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102037 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102038 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102039 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102040 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102041 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102042 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102043 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102044 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102045 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102046 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102047 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102048 - ||  || 13 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102049 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102050 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102051 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102052 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102053 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102054 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102055 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102056 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102057 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102058 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102059 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102060 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102061 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102062 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102063 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102064 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102065 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102066 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102067 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102068 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102069 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102070 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102071 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102072 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102073 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102074 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102075 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102076 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102077 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102078 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102079 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102080 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102081 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102082 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102083 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102084 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102085 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102086 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102087 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102088 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102089 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102090 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102091 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102092 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102093 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102094 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102095 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102096 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102097 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102098 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102099 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102100 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97082" title="Llista d'asteroides/102101?102200" nonfiltered="3858" processed="3839" dbindex="39179">

|-
| 102101 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102102 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102103 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102104 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102105 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102106 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102107 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102108 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102109 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102110 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102111 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102112 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102113 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102114 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102115 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102116 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102117 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102118 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102119 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102120 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102121 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102122 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102123 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102124 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102125 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102126 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102127 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102128 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102129 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102130 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102131 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102132 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102133 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102134 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102135 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102136 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102137 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102138 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102139 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102140 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102141 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102142 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102143 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102144 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102145 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102146 - ||  || 11 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102147 - ||  || 13 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102148 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102149 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102150 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102151 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102152 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102153 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102154 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102155 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102156 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102157 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102158 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102159 - ||  || 13 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102160 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 102161 - ||  || 3 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 102162 - ||  || 5 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102163 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 102164 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102165 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102166 - ||  || 5 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102167 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102168 - ||  || 5 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102169 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 102170 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102171 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102172 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102173 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102174 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102175 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102176 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102177 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102178 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102179 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102180 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102181 - ||  || 11 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 102182 - ||  || 14 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102183 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 102184 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 102185 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102186 - ||  || 5 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102187 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102188 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 102189 - ||  || 18 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102190 - ||  || 27 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102191 - ||  || 29 de setembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 102192 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102193 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102194 - ||  || 29 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102195 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102196 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102197 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102198 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102199 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102200 - ||  || 29 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97083" title="Llista d'asteroides/102201?102300" nonfiltered="3859" processed="3840" dbindex="39180">

|-
| 102201 - ||  || 29 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102202 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102203 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102204 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102205 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102206 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102207 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102208 - ||  || 21 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 102209 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102210 - ||  || 29 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102211 - || 1999 TQ || 1 d'octubre, 1999 || Campo Catino || Campo Catino
|-
| 102212 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 102213 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 102214 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 102215 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 102216 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Nacogdoches || B. D. McCormack, D. W. Carona
|-
| 102217 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102218 - ||  || 5 d'octubre, 1999 || Farpoint || G. Bell, G. Hug
|-
| 102219 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Farpoint || G. Bell, G. Hug
|-
| 102220 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi , M. Juri 
|-
| 102221 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi , M. Juri 
|-
| 102222 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 102223 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Gnosca || S. Sposetti
|-
| 102224 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Gnosca || S. Sposetti
|-
| 102225 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 102226 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Hudson || S. Brady
|-
| 102227 - ||  || 13 d'octubre, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 102228 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Ond ejov || P. Pravec, P. Kunirk
|-
| 102229 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Ond ejov || P. Pravec, P. Kunirk
|-
| 102230 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 102231 - ||  || 14 d'octubre, 1999 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 102232 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 102233 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Calgary || G. W. Billings
|-
| 102234 - ||  || 5 d'octubre, 1999 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 102235 - ||  || 13 d'octubre, 1999 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 102236 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102237 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102238 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102239 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102240 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102241 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102242 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102243 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102244 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102245 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102246 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102247 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102248 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102249 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102250 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102251 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102252 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102253 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102254 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102255 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102256 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102257 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102258 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102259 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102260 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102261 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102262 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102263 - ||  || 13 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 102264 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102265 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102266 - ||  || 5 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102267 - ||  || 5 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102268 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102269 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102270 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102271 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102272 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102273 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102274 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102275 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102276 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102277 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102278 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102279 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102280 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102281 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102282 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102283 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102284 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102285 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102286 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102287 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102288 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102289 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102290 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102291 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102292 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102293 - ||  || 11 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102294 - ||  || 11 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102295 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102296 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102297 - ||  || 14 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102298 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102299 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102300 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97084" title="Jos Antonio Aguirre i Lecube" nonfiltered="3860" processed="3841" dbindex="39181">
Jos Antonio Aguirre i Lecube i en basc Agirre ta Lekubetar Joseba Andoni (Bilbao, 1 de mar de 1904 - Pars, 22 de mar de 1960) va ser el primer lehendakari o president d'Euskadi, crrec que va assumir durant la Guerra Civil Espanyola .



 Infncia i Joventut .
Fill d'un petit comerciant i de famlia molt honesta, en morir sn pare va esdevenir l'encarregat d'una fabrica de xocolata, amb noms 15 anys; Jos Antonio es va convertir llavors en la figura paterna dels seus germans, ja que era el ms gran dels 8.

Des de ben jove, va sentir curiositat pel Dret i per l'Economia encara que la seua veritable passi sempre fou la poltica. s va fer militant de les joventuts catliques , per a ms tard passar a ser militant del PNB, partit en el qu sempre va destacar com a poltic.

Haver estat jugador de l'Athletic de Bilbao  (encara que realment mai no va arribar a destacar en el futbol), li fou til durant la seva poca poltica, ja que sempre va ser recordat a Madrid com a "El basc que jugava a futbol". El seu pas per lAthletic de Bilbao el sald amb 23 gols marcats i una Copa Espanyola guanyada. 

Mantingu l'equilibri entre els seus estudis i la seva famlia, fins que s va treure el ttol d'advocat per la Universitat de Deusto. Llavors el seu segon germ s va fer crrec de la fbrica i de la famlia.

 Mandat com a Lehendakari .

Ja militant del PNB , tan bon punt constituda la II Repblica espanyola fou escollit alcalde de Getxo, amb noms 22 anys. Des d'aquest crrec, va reclamar l'estatut de autonomia per a la seua naci vasca.



Jos Antonio Aguirre sempre va defensar com a mal menor una concepci federalista  per a una repblica que es plantejava un nou model de Estat i, una cop descartat l'estat federal pel govern republic, Aguirre va impulsar un nou estatut de Autonomia per al pas basc :

.. 
es declara que el Pas Basc constitux una entitat natural i jurdica amb personalitat poltica prpia, i se li reconeix com a tal el dret a constituir-se i regir-se per ell mateix com a Estat Autnom dintre de la totalitat de l'Estat Espanyol ... 

Es va elaborar un estatut d'autonomia que va ser aprovat per amplia majoria, per la victria de la CEDA n'impossibilit la trmitaci en les Corts Espanyoles i feu que fos retornat a euskadi. Llavors Aguirre va decidir que les provncies basques tindrien moneda i relacions internacionals prpies, totalment independents del govern espanyol.

En el 1936, el triomf del Front Popular permet tornar a processar l'estatut de autonomia del pas basc, aprovat, aquest cop, per la gran majoria del poble basc. L'estatut fou aprovat per les Corts Espanyoles l'1 d'octubre de 1936, el mateix dia que els rebels proclamaven cap d'estat a Francisco Franco. I el 7 d'octubre s'install el govern autnom amb Aguirre com a lehendakari, qui jur en euskera davant l'Arbre de Guernica: "Davant de  Du humiliat / dempeus sobre la terra basca / amb el record dels avantpassats / sota l'arbre de Gernika, juro complir fidelment el meu mandat". Assolida les noves competncies per a Euskadi, hagu de preparar la seva comunitat per a la Guerra Civil.



 Guerra civil .
En el 1937 les tropes franquistes arribaren a la comunitat basca. Per fer-hi front, Aguirre havia fet construir el Cintur de Ferro de Bilbao, un sistema de fortificaci format per tnels, bnquers i trinxeres que passava a travs de la costa i les forests que envolten Bilbao (Gaztelumendi, Artxanda, etc.) per a defensar la ciutat dels revoltats.

Al setembre de 1936, l'Euzko Gudarostea (exrcit de ms de 100.000 homes, dirigit pel recentment format Govern basc de Jos Antonio Aguirre i format per batallons de diferents ideologies fidel a la Repblica), empr el Cinturo de Ferro per a defensar l'ltima capital basca en mans de la segona repblica. Aquest exrcit destac en les armes i el valor que va demostrar, per els mancaven avions i tancs, i una major ajuda per part de la Repblica. No obstant aix, en diferents expedicions sobrevolant territori enemic van arribar uns 40 o 50 avions de refor. Altres, enviats a travs de Frana, van ser retinguts o retornats, desprs de desmuntar-los l'armament, a Barcelona o a Valncia en virtut de la poltica de No intervenci.

Davant de la inevitable caiguda de Bilbao, Aguirre es despla al front per a parlar amb els soldats, per a demanar-los que, si ms no, aguantessin un dia, el just per que es poguessin evacuar les seves dones, els seus fills, les seves famlies. 

En el juny de 1937, les tropes franquistes trencaren el conegut Cintur de Ferro i entraren a la capital biscana grcies a la traci d'Alejandro Goicoechea. Aguirre trasllad el seu Govern a Trucos primer, a Santander desprs, per acabar marxant a Catalunya, amb la voluntat de seguir lluitant amb els seus homes per la Repblica. Enmig, el dirigent nacionalista basc Juan de Ajurriaguerra pact la rendici a Santoa amb els italians (Pacte de Santoa), per els termes de l'acord no foren honorats per Franco.



 Exili a Catalunya .
Segons les prpies paraules d'Aguirre, Catalunya fou sempre la seva segona ptria .
Quan els feixistes ocuparen Bilbao, el govern d'Aguirre es trasllad a Catalunya , on fou rebut pel President Companys, i on retrob altres bascos all exiliats. Des de l'exili catal, Companys ajuda a Aguirre amb diners de la Generalitat de Catalunya  i contribueix en la creaci de bars, centres de atenci i hospitals per als exiliats bascos. L'amistat que s'establ entre els dos presidents port a que Aguirre ajuds Companys durant l'exili a Frana .

Ms tard Aguirre marx cap a Frana per comenar a preparar el govern a l'exili. Quan Catalunya era a punt de ser capturada pels feixistes,  torn a Barcelona per fer costat al President Companys i marxar junts cap el dur exili .

 Exili a Paris .

Desprs de la invasi franquista de la ciutat de Barcelona, Aguirre i el president de la generalitat de Catalunya, Llus Companys, marxaren junts cap a l'exili . Durant el cam, el president Aguirre anim el President Companys dient-li que els pobles no moren com les persones, lluiten i surten cap endavant, frase a la que el president catal contest dient que ell estava preocupat pels exiliats catalans que lluitaven sense empar .

Aguirre pregunt quants diners tenien els catalans exiliats, la resposta del President Companys, fou que ell noms tenia 75.000 francs, per pagar l'hospitalitzaci del seu fill malalt. Aguirre, llavors, li prestar els diners suficients per a restablir la Generalitat de Catalunya a l'exili .

A partir d'aqu, els camins dels dos presidents se separaren. Quan Franco va fer executar el President Companys, Aguirre li va enviar un comunicat de blasme .

Per els esdeveniments depassaren el primer lehendakari basc que, degut a la invasi alemanya de Frana, s'hagu d'exiliar novament, aquest cop als Estats Units, desprs d'una arriscada escapada via Berln i Sud Amrica. Finalment, Nova York ser la nova seu del govern basc en l'exili; Aguirre s'hi estar fins al 1946, exercint al mateix temps com a professor en la Columbia University.



Per, finalment, a l'any 1946 pogu retornar a Frana, on es constitu novament el Govern Basc a l'exili. Aguirre particip en la creaci de la Lliga Internacional d'Amics dels Bascos, que arrib a atraure 50.000 militants, entre ells personalitats religioses com els cardenals Verdier i Griffin, poltics, intellectuals, artistes i escriptors. Va participar en el Congrs de La Haia, on els lders europeus van discutir sobre la idea d'una Europa unida i federada, i all va promoure la seva idea d'una uni dels pobles d'Europa. El govern en l'exili promogu les vagues massives que van sacsejar el Pas Basc en 1947 i 1951. Desprs d'aquests incidents, al juny de 1951 el govern francs confisc les oficines del Govern Basc de l'avinguda Marceau de Pars, i les lliur als representants de la dictadura franquista. En 1954, el llavors Ministre de l'Interior Franois Mitterrand prohib les emissions de Rdio Euskadi, cosa que porta moltes protestes del govern basc.

Lamentablement, per, el Govern Basc en l'exili va estar lluny de complir els seus objectius. Les seves accions per a guanyar el suport de les democrcies occidentals contra el franquisme el van dur a collaborar amb l'FBI nord-americ durant la guerra, i fins i tot  a expulsar als membres comunistes del govern per no irritar els nord-americans. Per el govern dels Estats Units va trobar que Franco era molt ms til als seus propsits durant la Guerra Freda, i l'ingrs d'Espanya a les Nacions Unides en 1955 va ser un fort cop per al govern en l'exili. L'nic representant espanyol en la Nacions Unides havia estat el delegat del Govern Basc, Jess de Galndez, fins a la seva mort en un confs episodi contemporani a l'ingrs del govern franquista en l'organitzaci internacional.

 Mort del Lehendakari .
El lehendakari va morir d'un atac cardac el 22 de mar de 1960. El seu cadver va ser traslladat a Donibane Lohizune, al pas basc francs, on va ser enterrat. En el retorn de la Democrcia a Espanya va ser novament enterrat amb tots els honors que es mereixia com a lehendakari.

Qualssevol que hagin estat els seus errors durant els anys de guerra i exili, va ser sempre fidel al jurament donat en 1936: 

 ... "Fins que el feixisme sigui derrotat, el nacionalisme basc seguir en el seu lloc"... 

 Bibliografia .

Aguirre, Jos Antonio Veinte aos de gestin del Gobierno Vasco (1936-1956) Durango: Leopoldo Zugaza;
Aguirre, Jos Antonio De Guernica a Nueva York pasando por Berln New York, 1942;
Anasagasti, Iaki, ed. Conversaciones sobre Jos Antonio Aguirre Bilbao: Idatz Ekintza, 1983;
Lorenzo Espinosa, Jos Mara Historia de Euskal Herria. Vol. 3, El nacimiento de una nacin Tafalla: Txalaparta, 1997.
Aguirre Jos Antonio Entre la libertad y la revolucin, 1930-1935 1935;
Aguirre Jos Antonio Cinco conferencias pronunciadas en un viaje por Amrica 1944;

 Referncies .








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97085" title="Llista d'asteroides/102301?102400" nonfiltered="3861" processed="3842" dbindex="39182">

|-
| 102301 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102302 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102303 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102304 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102305 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102306 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102307 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102308 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102309 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102310 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102311 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102312 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102313 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102314 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102315 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102316 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102317 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102318 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102319 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102320 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102321 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102322 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102323 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102324 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102325 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102326 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102327 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102328 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102329 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102330 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102331 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102332 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102333 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102334 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102335 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102336 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102337 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102338 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102339 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102340 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102341 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102342 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102343 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102344 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102345 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102346 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102347 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102348 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102349 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102350 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102351 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102352 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102353 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102354 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102355 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102356 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102357 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102358 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102359 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102360 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102361 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102362 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102363 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102364 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102365 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102366 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102367 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102368 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102369 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102370 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102371 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102372 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102373 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102374 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102375 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102376 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102377 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102378 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102379 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102380 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102381 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102382 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102383 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102384 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102385 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102386 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102387 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102388 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102389 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102390 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102391 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102392 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102393 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102394 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102395 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102396 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102397 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102398 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102399 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102400 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97086" title="Llista d'asteroides/102401?102500" nonfiltered="3862" processed="3843" dbindex="39183">

|-
| 102401 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102402 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102403 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102404 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102405 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102406 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102407 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102408 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102409 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102410 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102411 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102412 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102413 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102414 - ||  || 11 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102415 - ||  || 11 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102416 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102417 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102418 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102419 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102420 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102421 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102422 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102423 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102424 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102425 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102426 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102427 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102428 - ||  || 13 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102429 - ||  || 13 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102430 - ||  || 13 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102431 - ||  || 13 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102432 - ||  || 14 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102433 - ||  || 14 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102434 - ||  || 14 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102435 - ||  || 14 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102436 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102437 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102438 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102439 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102440 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102441 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102442 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102443 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102444 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102445 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102446 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102447 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102448 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102449 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102450 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102451 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102452 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102453 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102454 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102455 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102456 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102457 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 102458 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102459 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102460 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102461 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 102462 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 102463 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 102464 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 102465 - ||  || 5 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102466 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102467 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102468 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102469 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102470 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102471 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102472 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102473 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102474 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102475 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102476 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102477 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102478 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102479 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102480 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102481 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102482 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102483 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102484 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102485 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102486 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102487 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102488 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102489 - ||  || 13 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102490 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102491 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102492 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102493 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102494 - ||  || 5 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102495 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102496 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102497 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102498 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102499 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102500 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97087" title="Llista d'asteroides/102501?102600" nonfiltered="3863" processed="3844" dbindex="39184">

|-
| 102501 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102502 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102503 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102504 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102505 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102506 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102507 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102508 - ||  || 11 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102509 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102510 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102511 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102512 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102513 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102514 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102515 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102516 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102517 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102518 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102519 - ||  || 5 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 102520 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102521 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102522 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102523 - || 1999 UG || 16 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 102524 - || 1999 UK || 16 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 102525 - || 1999 UV || 16 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 102526 - ||  || 16 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 102527 - ||  || 17 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 102528 - ||  || 26 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 102529 - ||  || 27 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 102530 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Biosphere 2 || G. J. Garradd
|-
| 102531 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 102532 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Modra || A. Gald, J. Tth
|-
| 102533 - ||  || 28 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102534 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102535 - ||  || 28 d'octubre, 1999 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 102536 - ||  || 28 d'octubre, 1999 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 102537 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102538 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102539 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102540 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102541 - ||  || 28 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102542 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102543 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102544 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102545 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102546 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102547 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102548 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102549 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102550 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102551 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102552 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102553 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102554 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102555 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102556 - ||  || 28 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102557 - ||  || 28 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102558 - ||  || 28 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102559 - ||  || 28 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102560 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102561 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102562 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102563 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102564 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102565 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102566 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102567 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102568 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102569 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102570 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102571 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102572 - ||  || 16 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102573 - ||  || 16 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102574 - ||  || 17 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 102575 - ||  || 28 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102576 - ||  || 28 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102577 - ||  || 28 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102578 - ||  || 28 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102579 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102580 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102581 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102582 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102583 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102584 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102585 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102586 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102587 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102588 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102589 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102590 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102591 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102592 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Olathe || Olathe
|-
| 102593 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Oaxaca || J. M. Roe
|-
| 102594 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102595 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102596 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102597 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102598 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102599 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 102600 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97088" title="Llista d'asteroides/102601?102700" nonfiltered="3864" processed="3845" dbindex="39185">

|-
| 102601 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 102602 - ||  || 7 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 102603 - ||  || 6 de novembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 102604 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 102605 - ||  || 8 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 102606 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 102607 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 102608 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102609 - ||  || 2 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102610 - ||  || 2 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102611 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 102612 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 102613 - ||  || 11 de novembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 102614 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 102615 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 102616 - ||  || 13 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 102617 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Gnosca || S. Sposetti
|-
| 102618 - ||  || 8 de novembre, 1999 || Mallorca || R. Pacheco, A. Lpez
|-
| 102619 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Gnosca || S. Sposetti
|-
| 102620 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Nachi-Katsuura || Y. Shimizu, T. Urata
|-
| 102621 - ||  || 13 de novembre, 1999 || Saji || Saji
|-
| 102622 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Kle  || Kle 
|-
| 102623 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102624 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102625 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Farpoint || G. Bell, G. Hug
|-
| 102626 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Modra || L. Korno, J. Tth
|-
| 102627 - ||  || 11 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102628 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102629 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102630 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102631 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102632 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102633 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102634 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102635 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102636 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102637 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102638 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102639 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102640 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102641 - ||  || 11 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102642 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102643 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102644 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102645 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102646 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102647 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102648 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102649 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102650 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102651 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102652 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102653 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102654 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102655 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102656 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102657 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102658 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102659 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102660 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102661 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102662 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102663 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102664 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102665 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102666 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102667 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102668 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102669 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102670 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102671 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102672 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102673 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102674 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102675 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102676 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102677 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102678 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102679 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102680 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102681 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102682 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102683 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102684 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102685 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102686 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102687 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102688 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 102689 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102690 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102691 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102692 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102693 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102694 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102695 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102696 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102697 - ||  || 6 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102698 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102699 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102700 - ||  || 7 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97089" title="Llista d'asteroides/102701?102800" nonfiltered="3865" processed="3846" dbindex="39186">

|-
| 102701 - ||  || 7 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102702 - ||  || 7 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102703 - ||  || 6 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102704 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102705 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102706 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102707 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102708 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102709 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102710 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102711 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102712 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102713 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102714 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102715 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102716 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102717 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102718 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102719 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102720 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102721 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102722 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102723 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102724 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102725 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102726 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102727 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102728 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102729 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102730 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102731 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102732 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102733 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102734 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102735 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102736 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102737 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102738 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102739 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102740 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102741 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102742 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102743 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102744 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102745 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102746 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102747 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102748 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102749 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102750 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102751 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102752 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102753 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102754 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102755 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102756 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102757 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102758 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102759 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102760 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102761 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102762 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102763 - ||  || 7 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102764 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102765 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102766 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102767 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102768 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102769 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102770 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102771 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102772 - ||  || 11 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102773 - ||  || 11 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102774 - ||  || 11 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102775 - ||  || 13 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102776 - ||  || 13 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102777 - ||  || 8 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102778 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102779 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102780 - ||  || 13 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102781 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102782 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102783 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102784 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102785 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102786 - ||  || 13 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102787 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102788 - ||  || 13 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102789 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102790 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102791 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102792 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102793 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102794 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102795 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102796 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102797 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102798 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102799 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102800 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97090" title="Llista d'asteroides/102801?102900" nonfiltered="3866" processed="3847" dbindex="39187">

|-
| 102801 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102802 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102803 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102804 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102805 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102806 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102807 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102808 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102809 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102810 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 102811 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102812 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102813 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102814 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102815 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102816 - ||  || 6 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102817 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102818 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102819 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102820 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102821 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102822 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102823 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102824 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102825 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102826 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102827 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102828 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102829 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102830 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102831 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102832 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102833 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102834 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102835 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102836 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102837 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102838 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 102839 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102840 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102841 - ||  || 2 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102842 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102843 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102844 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102845 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102846 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102847 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102848 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 102849 - ||  || 13 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102850 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102851 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 102852 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102853 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102854 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102855 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102856 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102857 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102858 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102859 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Kle  || Kle 
|-
| 102860 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Kle  || Kle 
|-
| 102861 - ||  || 27 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 102862 - ||  || 27 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 102863 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 102864 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 102865 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 102866 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 102867 - ||  || 30 de novembre, 1999 || Kle  || Kle 
|-
| 102868 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 102869 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102870 - ||  || 30 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102871 - ||  || 30 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102872 - ||  || 30 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102873 - ||  || 30 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102874 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102875 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102876 - ||  || 29 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102877 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102878 - ||  || 29 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102879 - ||  || 29 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102880 - ||  || 30 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102881 - ||  || 30 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102882 - ||  || 17 de novembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 102883 - ||  || 16 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102884 - ||  || 2 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102885 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 102886 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102887 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102888 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102889 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102890 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102891 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102892 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102893 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102894 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102895 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102896 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 102897 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102898 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102899 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 102900 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97091" title="Llista d'asteroides/102901?103000" nonfiltered="3867" processed="3848" dbindex="39188">

|-
| 102901 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102902 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102903 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 102904 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102905 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102906 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102907 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102908 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102909 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102910 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102911 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102912 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102913 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102914 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102915 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102916 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102917 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102918 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102919 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102920 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102921 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102922 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102923 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102924 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102925 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102926 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102927 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 102928 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 102929 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Blauvac || R. Roy
|-
| 102930 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102931 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102932 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102933 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102934 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102935 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102936 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102937 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102938 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102939 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102940 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102941 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102942 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102943 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102944 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102945 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102946 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102947 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102948 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102949 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102950 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102951 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102952 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102953 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102954 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102955 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102956 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102957 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102958 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102959 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102960 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102961 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102962 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102963 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102964 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102965 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102966 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102967 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102968 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102969 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102970 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102971 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102972 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102973 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102974 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102975 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102976 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102977 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102978 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102979 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102980 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102981 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102982 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102983 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102984 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102985 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102986 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102987 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102988 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102989 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102990 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102991 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102992 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102993 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102994 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102995 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102996 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102997 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102998 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 102999 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 103000 - ||  || 9 de desembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97092" title="Llista d'asteroides/103001?103100" nonfiltered="3868" processed="3849" dbindex="39189">

|-
| 103001 - ||  || 9 de desembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 103002 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103003 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103004 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103005 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103006 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103007 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103008 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103009 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103010 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103011 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103012 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103013 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103014 - ||  || 9 de desembre, 1999 || Gekko || T. Kagawa
|-
| 103015 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Campo Catino || Campo Catino
|-
| 103016 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Ond ejov || P. Pravec, P. Kunirk
|-
| 103017 - ||  || 11 de desembre, 1999 || Oaxaca || J. M. Roe
|-
| 103018 - ||  || 11 de desembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 103019 - ||  || 11 de desembre, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 103020 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 103021 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 103022 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 103023 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 103024 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 103025 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 103026 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 103027 - ||  || 11 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103028 - ||  || 11 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103029 - ||  || 11 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103030 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 103031 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 103032 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 103033 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 103034 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 103035 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 103036 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 103037 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 103038 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 103039 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 103040 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 103041 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 103042 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 103043 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 103044 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 103045 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103046 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103047 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103048 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103049 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103050 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103051 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103052 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103053 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103054 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103055 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103056 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103057 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103058 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103059 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 103060 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 103061 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103062 - ||  || 2 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103063 - ||  || 2 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103064 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103065 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103066 - ||  || 15 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103067 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103068 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103069 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103070 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103071 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103072 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 103073 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103074 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103075 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103076 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 103077 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103078 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103079 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103080 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103081 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103082 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103083 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103084 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103085 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103086 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103087 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103088 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103089 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103090 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103091 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103092 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103093 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103094 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103095 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103096 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103097 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103098 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103099 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103100 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97093" title="Llista d'asteroides/103101?103200" nonfiltered="3869" processed="3850" dbindex="39190">

|-
| 103101 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103102 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103103 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103104 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103105 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103106 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103107 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103108 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103109 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103110 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103111 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103112 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103113 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103114 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103115 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103116 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103117 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103118 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103119 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103120 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103121 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103122 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103123 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103124 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103125 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103126 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103127 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103128 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103129 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103130 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103131 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103132 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103133 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103134 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103135 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103136 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103137 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103138 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103139 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103140 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103141 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103142 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103143 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103144 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103145 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103146 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103147 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103148 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103149 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103150 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103151 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103152 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103153 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103154 - ||  || 15 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103155 - ||  || 15 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103156 - ||  || 15 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103157 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103158 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103159 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103160 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103161 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103162 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103163 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103164 - ||  || 15 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103165 - ||  || 15 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103166 - ||  || 15 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103167 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103168 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103169 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 103170 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 103171 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 103172 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 103173 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 103174 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 103175 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 103176 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 103177 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 103178 - ||  || 2 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103179 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 103180 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 103181 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 103182 - ||  || 2 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103183 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103184 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103185 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 103186 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 103187 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103188 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103189 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103190 - ||  || 2 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103191 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 103192 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 103193 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 103194 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 103195 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 103196 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 103197 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103198 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103199 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103200 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97094" title="Llista d'asteroides/103201?103300" nonfiltered="3870" processed="3851" dbindex="39191">

|-
| 103201 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103202 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103203 - ||  || 9 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103204 - ||  || 9 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103205 - ||  || 9 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103206 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103207 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103208 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103209 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 103210 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103211 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103212 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103213 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 103214 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103215 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103216 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 103217 - ||  || 17 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103218 - ||  || 16 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103219 - ||  || 19 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103220 - ||  || 28 de desembre, 1999 || Rock Finder || W. K. Y. Yeung
|-
| 103221 - ||  || 29 de desembre, 1999 || Baton Rouge || W. R. Cooney Jr.
|-
| 103222 - ||  || 29 de desembre, 1999 || Baton Rouge || W. R. Cooney Jr.
|-
| 103223 - ||  || 30 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103224 - ||  || 27 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103225 - ||  || 27 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103226 - ||  || 31 de desembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 103227 - ||  || 27 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103228 - ||  || 31 de desembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 103229 - ||  || 27 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103230 - ||  || 31 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103231 - ||  || 31 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103232 - ||  || 31 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103233 - ||  || 31 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103234 - ||  || 30 de desembre, 1999 || Mauna Kea || C. Veillet
|-
| 103235 - ||  || 30 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103236 - ||  || 27 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103237 - ||  || 30 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103238 - ||  || 17 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 103239 - || 2000 AS || 2 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103240 - ||  || 2 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103241 - ||  || 3 de gener, 2000 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 103242 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103243 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103244 - ||  || 3 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103245 - ||  || 3 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103246 - ||  || 3 de gener, 2000 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 103247 - ||  || 3 de gener, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 103248 - ||  || 2 de gener, 2000 || San Marcello || A. Boattini, M. Tombelli
|-
| 103249 - ||  || 3 de gener, 2000 || San Marcello || A. Boattini, G. Forti
|-
| 103250 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103251 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103252 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103253 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103254 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103255 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103256 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103257 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103258 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103259 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103260 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103261 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103262 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103263 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103264 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103265 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103266 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103267 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103268 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103269 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103270 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103271 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103272 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103273 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103274 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103275 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103276 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103277 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103278 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103279 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103280 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103281 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103282 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103283 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103284 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103285 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103286 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103287 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103288 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103289 - ||  || 2 de gener, 2000 || Gnosca || S. Sposetti
|-
| 103290 - ||  || 5 de gener, 2000 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 103291 - ||  || 5 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103292 - ||  || 5 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103293 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103294 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103295 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103296 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103297 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103298 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103299 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103300 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97095" title="Llista d'asteroides/103301?103400" nonfiltered="3871" processed="3852" dbindex="39192">

|-
| 103301 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103302 - ||  || 5 de gener, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 103303 - ||  || 6 de gener, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 103304 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103305 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103306 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103307 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103308 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103309 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103310 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103311 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103312 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103313 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103314 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103315 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103316 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103317 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103318 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103319 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103320 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103321 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103322 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103323 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103324 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103325 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103326 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103327 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103328 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103329 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103330 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103331 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103332 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103333 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103334 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103335 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103336 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103337 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103338 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103339 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103340 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103341 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103342 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103343 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103344 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103345 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103346 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103347 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103348 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103349 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103350 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103351 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103352 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103353 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103354 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103355 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103356 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103357 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103358 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103359 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103360 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103361 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103362 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103363 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103364 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103365 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103366 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103367 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103368 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103369 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103370 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103371 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103372 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103373 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103374 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103375 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103376 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103377 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103378 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103379 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103380 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103381 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103382 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103383 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103384 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103385 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103386 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103387 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103388 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103389 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103390 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103391 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103392 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103393 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103394 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103395 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103396 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103397 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103398 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103399 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103400 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97097" title="Llista d'asteroides/103401?103500" nonfiltered="3872" processed="3853" dbindex="39193">

|-
| 103401 - ||  || 6 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103402 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103403 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103404 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103405 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103406 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103407 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103408 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103409 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103410 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103411 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103412 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103413 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103414 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103415 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103416 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103417 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103418 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103419 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103420 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103421 - ||  || 6 de gener, 2000 || San Marcello || L. Tesi, G. Forti
|-
| 103422 Laurisirn ||  || 9 de gener, 2000 || Nyrol || Nyrol
|-
| 103423 - ||  || 11 de gener, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 103424 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103425 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103426 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103427 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103428 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103429 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103430 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103431 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103432 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103433 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103434 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103435 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103436 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103437 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103438 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103439 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103440 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103441 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103442 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103443 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103444 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103445 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103446 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103447 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103448 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103449 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103450 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103451 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103452 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103453 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103454 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103455 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103456 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103457 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103458 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103459 - ||  || 9 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103460 - ||  || 11 de gener, 2000 || Drebach || J. Kandler, G. Lehmann
|-
| 103461 - ||  || 14 de gener, 2000 || Farpoint || Farpoint
|-
| 103462 - ||  || 3 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103463 - ||  || 3 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103464 - ||  || 3 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103465 - ||  || 4 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103466 - ||  || 4 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103467 - ||  || 4 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103468 - ||  || 5 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103469 - ||  || 5 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103470 - ||  || 5 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103471 - ||  || 5 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103472 - ||  || 5 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103473 - ||  || 6 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103474 - ||  || 6 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103475 - ||  || 7 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103476 - ||  || 7 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103477 - ||  || 8 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103478 - ||  || 8 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103479 - ||  || 9 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103480 - ||  || 9 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103481 - ||  || 11 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103482 - ||  || 10 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103483 - ||  || 10 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103484 - ||  || 10 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103485 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103486 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103487 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103488 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103489 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103490 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103491 - ||  || 5 de gener, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 103492 - ||  || 5 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103493 - ||  || 5 de gener, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 103494 - ||  || 6 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103495 - ||  || 6 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103496 - ||  || 6 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103497 - ||  || 7 de gener, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 103498 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103499 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103500 - ||  || 9 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97098" title="Llista d'asteroides/103501?103600" nonfiltered="3873" processed="3854" dbindex="39194">

|-
| 103501 - ||  || 8 de gener, 2000 || Mauna Kea || D. J. Tholen, R. J. Whiteley
|-
| 103502 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103503 - ||  || 4 de gener, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 103504 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103505 - || 2000 BW || 28 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103506 - ||  || 28 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103507 - ||  || 26 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103508 - ||  || 27 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103509 - ||  || 26 de gener, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 103510 - ||  || 26 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103511 - ||  || 25 de gener, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 103512 - ||  || 26 de gener, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 103513 - ||  || 27 de gener, 2000 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 103514 - ||  || 21 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103515 - ||  || 21 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103516 - ||  || 21 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103517 - ||  || 27 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103518 - ||  || 27 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103519 - ||  || 27 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103520 - ||  || 28 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103521 - ||  || 28 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103522 - ||  || 29 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103523 - ||  || 26 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103524 - ||  || 29 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103525 - ||  || 29 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103526 - ||  || 29 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103527 - ||  || 26 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103528 - ||  || 26 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103529 - ||  || 26 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103530 - ||  || 26 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103531 - ||  || 28 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103532 - ||  || 28 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103533 - ||  || 28 de gener, 2000 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 103534 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103535 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103536 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103537 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103538 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103539 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103540 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103541 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103542 - ||  || 29 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103543 - ||  || 26 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103544 - ||  || 29 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103545 - ||  || 25 de gener, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 103546 - ||  || 27 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103547 - ||  || 29 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103548 - ||  || 29 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103549 - ||  || 29 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103550 - ||  || 29 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103551 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103552 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103553 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103554 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103555 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103556 - ||  || 31 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103557 - ||  || 31 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103558 - ||  || 25 de gener, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 103559 - ||  || 27 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103560 - ||  || 30 de gener, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 103561 - ||  || 28 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103562 - ||  || 30 de gener, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 103563 - ||  || 30 de gener, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 103564 - ||  || 30 de gener, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 103565 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103566 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103567 - ||  || 29 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103568 - ||  || 30 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103569 - ||  || 28 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103570 - ||  || 27 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103571 - ||  || 16 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103572 - ||  || 16 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103573 - ||  || 30 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103574 - || 2000 CR || 3 de febrer, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 103575 - || 2000 CS || 3 de febrer, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 103576 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Zeno || T. Stafford
|-
| 103577 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 103578 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103579 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103580 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103581 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103582 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103583 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103584 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103585 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103586 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103587 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103588 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103589 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103590 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103591 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103592 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103593 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103594 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103595 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103596 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103597 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103598 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103599 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103600 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97099" title="Llista d'asteroides/103601?103700" nonfiltered="3874" processed="3855" dbindex="39195">

|-
| 103601 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103602 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103603 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103604 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103605 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103606 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103607 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103608 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103609 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103610 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103611 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103612 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103613 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103614 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103615 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103616 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103617 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103618 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103619 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103620 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103621 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103622 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103623 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103624 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103625 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103626 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103627 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103628 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103629 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103630 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103631 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103632 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103633 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103634 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103635 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103636 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103637 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103638 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103639 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Oaxaca || J. M. Roe
|-
| 103640 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 103641 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 103642 - ||  || 5 de febrer, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 103643 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103644 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103645 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103646 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103647 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103648 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103649 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103650 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103651 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103652 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103653 - ||  || 5 de febrer, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 103654 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 103655 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 103656 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103657 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103658 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103659 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103660 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103661 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103662 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103663 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103664 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103665 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103666 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103667 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103668 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103669 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103670 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103671 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103672 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103673 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103674 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103675 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103676 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103677 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103678 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103679 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103680 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103681 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103682 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103683 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103684 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103685 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103686 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103687 - ||  || 1 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103688 - ||  || 1 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103689 - ||  || 1 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103690 - ||  || 7 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103691 - ||  || 7 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103692 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 103693 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103694 - ||  || 7 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103695 - ||  || 5 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103696 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103697 - ||  || 8 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103698 - ||  || 10 de febrer, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 103699 - ||  || 7 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103700 - ||  || 7 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97100" title="Llista d'asteroides/103701?103800" nonfiltered="3875" processed="3856" dbindex="39196">

|-
| 103701 - ||  || 7 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103702 - ||  || 8 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103703 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103704 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103705 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103706 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103707 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103708 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103709 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103710 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103711 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103712 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103713 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103714 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103715 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103716 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103717 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103718 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103719 - ||  || 8 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103720 - ||  || 8 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103721 - ||  || 10 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103722 - ||  || 11 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103723 - ||  || 11 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103724 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103725 - ||  || 7 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103726 - ||  || 8 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103727 - ||  || 8 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103728 - ||  || 10 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103729 - ||  || 12 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103730 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103731 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103732 - ||  || 8 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103733 - ||  || 5 de febrer, 2000 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 103734 - ||  || 5 de febrer, 2000 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 103735 - ||  || 5 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 103736 - ||  || 5 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 103737 - ||  || 5 de febrer, 2000 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 103738 - ||  || 5 de febrer, 2000 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 103739 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 103740 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 103741 - ||  || 7 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 103742 - ||  || 7 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 103743 - ||  || 7 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 103744 - ||  || 7 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 103745 - ||  || 8 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103746 - ||  || 10 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103747 - ||  || 1 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 103748 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103749 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103750 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103751 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103752 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103753 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103754 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103755 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103756 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103757 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103758 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103759 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103760 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103761 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103762 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103763 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103764 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103765 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103766 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103767 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103768 - || 2000 DO || 23 de febrer, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 103769 - || 2000 DV || 24 de febrer, 2000 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 103770 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Drebach || J. Kandler, G. Lehmann
|-
| 103771 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103772 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103773 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103774 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103775 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103776 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103777 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103778 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103779 - ||  || 24 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103780 - ||  || 25 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103781 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Oaxaca || J. M. Roe
|-
| 103782 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 103783 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103784 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103785 - ||  || 27 de febrer, 2000 || Rock Finder || W. K. Y. Yeung
|-
| 103786 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103787 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103788 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103789 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103790 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103791 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103792 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103793 - ||  || 27 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103794 - ||  || 27 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103795 - ||  || 27 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103796 - ||  || 27 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103797 - ||  || 27 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103798 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103799 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103800 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97101" title="Llista d'asteroides/103801?103900" nonfiltered="3876" processed="3857" dbindex="39197">

|-
| 103801 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103802 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103803 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103804 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103805 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103806 - ||  || 25 de febrer, 2000 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 103807 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103808 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103809 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103810 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103811 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103812 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103813 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103814 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103815 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103816 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103817 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103818 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103819 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103820 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103821 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103822 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103823 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103824 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103825 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103826 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103827 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103828 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103829 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103830 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103831 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103832 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103833 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103834 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103835 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103836 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103837 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103838 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103839 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103840 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103841 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103842 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103843 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103844 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103845 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103846 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103847 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103848 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103849 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103850 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103851 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103852 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103853 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103854 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103855 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103856 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103857 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103858 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103859 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103860 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103861 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103862 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103863 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103864 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103865 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103866 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103867 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103868 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103869 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103870 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103871 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103872 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103873 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103874 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103875 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103876 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103877 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103878 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103879 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103880 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103881 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103882 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103883 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103884 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103885 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103886 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103887 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103888 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103889 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103890 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103891 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103892 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103893 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103894 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103895 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103896 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103897 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103898 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103899 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103900 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97102" title="Llista d'asteroides/103901?104000" nonfiltered="3877" processed="3858" dbindex="39198">

|-
| 103901 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103902 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103903 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103904 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103905 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103906 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103907 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103908 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103909 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103910 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103911 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103912 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103913 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103914 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103915 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103916 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103917 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103918 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103919 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103920 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103921 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103922 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103923 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103924 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103925 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103926 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103927 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103928 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103929 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103930 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103931 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103932 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103933 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103934 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103935 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103936 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103937 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103938 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103939 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103940 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103941 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103942 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103943 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103944 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103945 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103946 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103947 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103948 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103949 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103950 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103951 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103952 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103953 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103954 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103955 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103956 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103957 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103958 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103959 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103960 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103961 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103962 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103963 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103964 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103965 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103966 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Monte Agliale || S. Donati
|-
| 103967 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103968 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103969 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103970 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103971 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103972 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103973 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103974 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103975 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103976 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103977 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103978 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103979 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103980 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103981 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103982 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103983 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103984 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103985 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103986 - ||  || 27 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103987 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 103988 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103989 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103990 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103991 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103992 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103993 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103994 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103995 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103996 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103997 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103998 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 103999 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104000 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97103" title="Llista d'asteroides/104001?104100" nonfiltered="3878" processed="3859" dbindex="39199">

|-
| 104001 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104002 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104003 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104004 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104005 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104006 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104007 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104008 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104009 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104010 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104011 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104012 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104013 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104014 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104015 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104016 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104017 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104018 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104019 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104020 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Uccle || T. Pauwels
|-
| 104021 - ||  || 25 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104022 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104023 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104024 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104025 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104026 - ||  || 25 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104027 - ||  || 25 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104028 - ||  || 27 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104029 - ||  || 27 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104030 - ||  || 25 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 104031 - || 2000 EA || 1 de mar, 2000 || Oaxaca || J. M. Roe
|-
| 104032 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104033 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104034 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104035 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104036 - ||  || 2 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104037 - ||  || 2 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104038 - ||  || 2 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104039 - ||  || 2 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104040 - ||  || 2 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104041 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104042 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104043 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104044 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104045 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104046 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104047 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104048 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104049 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104050 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104051 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104052 - ||  || 6 de mar, 2000 || Lake Tekapo || N. Brady
|-
| 104053 - ||  || 3 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104054 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104055 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104056 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104057 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104058 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104059 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104060 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104061 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104062 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104063 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104064 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104065 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104066 - ||  || 3 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 104067 - ||  || 3 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 104068 - ||  || 3 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104069 - ||  || 3 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104070 - ||  || 8 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104071 - ||  || 8 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104072 - ||  || 8 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104073 - ||  || 8 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104074 - ||  || 8 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104075 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104076 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104077 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104078 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104079 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104080 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104081 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104082 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104083 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104084 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104085 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104086 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104087 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104088 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104089 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104090 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104091 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104092 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104093 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104094 - ||  || 6 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104095 - ||  || 6 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104096 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104097 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104098 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104099 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104100 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97104" title="Llista d'asteroides/104101?104200" nonfiltered="3879" processed="3860" dbindex="39200">

|-
| 104101 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104102 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104103 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104104 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104105 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104106 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104107 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104108 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104109 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104110 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104111 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104112 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104113 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104114 - ||  || 10 de mar, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 104115 - ||  || 3 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104116 - ||  || 3 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104117 - ||  || 3 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104118 - ||  || 9 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104119 - ||  || 9 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104120 - ||  || 10 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104121 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104122 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104123 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104124 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104125 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104126 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104127 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104128 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104129 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104130 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104131 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104132 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104133 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104134 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104135 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104136 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104137 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104138 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104139 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104140 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104141 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104142 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104143 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104144 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104145 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104146 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104147 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104148 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104149 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104150 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104151 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104152 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104153 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104154 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104155 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104156 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104157 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104158 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104159 - ||  || 10 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104160 - ||  || 10 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104161 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104162 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104163 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104164 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104165 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104166 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104167 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104168 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104169 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104170 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104171 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104172 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104173 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104174 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104175 - ||  || 6 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104176 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104177 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104178 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104179 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104180 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104181 - ||  || 11 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104182 - ||  || 11 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104183 - ||  || 11 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104184 - ||  || 11 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104185 - ||  || 9 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104186 - ||  || 9 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104187 - ||  || 9 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104188 - ||  || 12 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104189 - ||  || 12 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104190 - ||  || 12 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104191 - ||  || 12 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104192 - ||  || 14 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104193 - ||  || 14 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104194 - ||  || 11 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104195 - ||  || 12 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104196 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104197 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104198 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104199 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104200 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97105" title="Llista d'asteroides/104201?104300" nonfiltered="3880" processed="3861" dbindex="39201">

|-
| 104201 - ||  || 8 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 104202 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104203 - ||  || 8 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 104204 - ||  || 8 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 104205 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104206 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104207 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104208 - ||  || 9 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104209 - ||  || 10 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104210 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104211 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104212 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104213 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104214 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104215 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104216 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104217 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104218 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104219 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104220 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104221 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104222 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104223 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104224 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104225 - ||  || 11 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104226 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104227 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104228 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104229 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104230 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104231 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104232 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104233 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104234 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104235 - ||  || 11 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104236 - ||  || 11 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104237 - ||  || 11 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104238 - ||  || 11 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104239 - ||  || 11 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104240 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104241 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104242 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104243 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104244 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104245 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104246 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104247 - ||  || 11 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104248 - ||  || 11 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104249 - ||  || 12 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104250 - ||  || 12 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104251 - ||  || 7 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104252 - ||  || 11 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104253 - ||  || 11 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104254 - ||  || 12 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 104255 - ||  || 1 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 104256 - ||  || 2 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 104257 - ||  || 2 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 104258 - ||  || 2 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 104259 - ||  || 3 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104260 - ||  || 3 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 104261 - ||  || 3 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104262 - ||  || 3 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 104263 - ||  || 3 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 104264 - ||  || 3 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 104265 - ||  || 4 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 104266 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104267 - ||  || 4 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 104268 - ||  || 4 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 104269 - ||  || 4 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 104270 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104271 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104272 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104273 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104274 - ||  || 5 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 104275 - ||  || 5 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 104276 - ||  || 6 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104277 - ||  || 6 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 104278 - ||  || 6 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 104279 - ||  || 6 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 104280 - ||  || 6 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 104281 - ||  || 6 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 104282 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104283 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104284 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104285 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104286 - ||  || 11 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 104287 - ||  || 11 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 104288 - ||  || 12 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104289 - ||  || 12 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104290 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104291 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104292 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104293 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104294 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104295 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104296 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104297 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104298 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104299 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104300 - ||  || 1 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97106" title="Llista d'asteroides/104301?104400" nonfiltered="3881" processed="3862" dbindex="39202">

|-
| 104301 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104302 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104303 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104304 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104305 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104306 - ||  || 5 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 104307 - ||  || 2 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 104308 - ||  || 3 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104309 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104310 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104311 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104312 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104313 - ||  || 15 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104314 - ||  || 5 de mar, 2000 || Cerro Tololo || Deep Lens Survey
|-
| 104315 - || 2000 FO || 25 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104316 - ||  || 25 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104317 - ||  || 25 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104318 - ||  || 25 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104319 - ||  || 25 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104320 - ||  || 26 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104321 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104322 - ||  || 27 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104323 - ||  || 27 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104324 - ||  || 27 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104325 - ||  || 25 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104326 - ||  || 29 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104327 - ||  || 29 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104328 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104329 - ||  || 25 de mar, 2000 || Kle  || Kle 
|-
| 104330 - ||  || 29 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104331 - ||  || 29 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104332 - ||  || 29 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104333 - ||  || 30 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104334 - ||  || 30 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104335 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104336 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104337 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104338 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104339 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104340 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104341 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104342 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104343 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104344 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104345 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104346 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104347 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104348 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104349 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104350 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104351 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104352 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104353 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104354 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104355 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104356 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104357 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104358 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104359 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104360 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104361 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104362 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104363 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104364 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104365 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104366 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104367 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104368 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104369 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104370 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104371 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104372 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104373 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104374 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104375 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104376 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104377 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104378 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104379 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104380 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104381 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104382 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104383 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104384 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104385 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104386 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104387 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104388 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104389 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104390 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104391 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104392 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104393 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104394 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104395 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104396 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104397 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104398 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104399 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104400 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97107" title="Llista d'asteroides/104401?104500" nonfiltered="3882" processed="3863" dbindex="39203">

|-
| 104401 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104402 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104403 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104404 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104405 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104406 - ||  || 29 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104407 - ||  || 29 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104408 - ||  || 29 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104409 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104410 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104411 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104412 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104413 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104414 - ||  || 30 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 104415 - ||  || 26 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104416 - ||  || 26 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104417 - ||  || 26 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104418 - ||  || 26 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104419 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104420 - ||  || 26 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104421 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104422 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104423 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104424 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104425 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104426 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104427 - ||  || 26 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104428 - ||  || 26 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104429 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104430 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104431 - ||  || 30 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104432 - ||  || 30 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104433 - ||  || 30 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104434 - ||  || 25 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104435 - ||  || 25 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104436 - ||  || 25 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104437 - ||  || 25 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104438 - ||  || 25 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104439 - ||  || 26 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104440 - ||  || 31 de mar, 2000 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 104441 - || 2000 GQ || 1 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104442 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104443 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104444 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104445 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 104446 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104447 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104448 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104449 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104450 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104451 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104452 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104453 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104454 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104455 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104456 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104457 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104458 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104459 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104460 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104461 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104462 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104463 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104464 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104465 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104466 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104467 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104468 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104469 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104470 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104471 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104472 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104473 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104474 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104475 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104476 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104477 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104478 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104479 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104480 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104481 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104482 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104483 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104484 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104485 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104486 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104487 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104488 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104489 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104490 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104491 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104492 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104493 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104494 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104495 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104496 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104497 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104498 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104499 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104500 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97108" title="Llista d'asteroides/104501?104600" nonfiltered="3883" processed="3864" dbindex="39204">

|-
| 104501 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104502 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104503 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104504 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104505 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104506 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104507 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104508 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104509 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104510 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104511 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104512 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104513 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104514 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104515 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104516 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104517 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104518 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104519 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104520 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104521 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104522 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104523 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104524 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104525 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104526 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104527 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104528 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104529 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104530 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104531 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104532 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104533 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104534 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104535 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104536 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104537 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104538 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104539 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104540 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104541 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104542 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104543 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104544 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104545 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104546 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104547 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104548 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104549 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104550 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104551 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104552 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104553 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104554 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104555 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104556 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104557 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104558 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104559 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104560 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104561 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104562 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104563 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104564 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104565 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104566 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104567 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104568 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104569 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104570 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104571 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104572 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104573 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104574 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104575 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104576 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104577 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104578 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104579 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104580 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104581 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104582 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104583 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104584 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104585 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104586 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104587 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104588 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104589 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104590 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104591 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104592 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104593 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104594 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104595 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104596 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104597 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104598 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104599 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104600 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97109" title="Llista d'asteroides/104601?104700" nonfiltered="3884" processed="3865" dbindex="39205">

|-
| 104601 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104602 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104603 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104604 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104605 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104606 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104607 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104608 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104609 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104610 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104611 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104612 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104613 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104614 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104615 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104616 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104617 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104618 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104619 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104620 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104621 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104622 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104623 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104624 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104625 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104626 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104627 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104628 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104629 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104630 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104631 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104632 - ||  || 8 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104633 - ||  || 8 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104634 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104635 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104636 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104637 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104638 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104639 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104640 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104641 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104642 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 104643 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104644 - ||  || 11 d'abril, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 104645 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104646 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104647 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104648 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104649 - ||  || 10 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104650 - ||  || 9 d'abril, 2000 || Ond ejov || P. Kunirk, U. Babiakov
|-
| 104651 - ||  || 12 d'abril, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 104652 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104653 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104654 - ||  || 8 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104655 - ||  || 8 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104656 - ||  || 8 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104657 - ||  || 8 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104658 - ||  || 12 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104659 - ||  || 12 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104660 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104661 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104662 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104663 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104664 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104665 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104666 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104667 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104668 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104669 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104670 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104671 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104672 - ||  || 12 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104673 - ||  || 8 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104674 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104675 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104676 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104677 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104678 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104679 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104680 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104681 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104682 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104683 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104684 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104685 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104686 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104687 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104688 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104689 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104690 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104691 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104692 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104693 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104694 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104695 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104696 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104697 - ||  || 8 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104698 - ||  || 10 d'abril, 2000 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 104699 - ||  || 12 d'abril, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 104700 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97110" title="Llista d'asteroides/104701?104800" nonfiltered="3885" processed="3866" dbindex="39206">

|-
| 104701 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104702 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104703 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104704 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104705 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104706 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104707 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104708 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104709 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104710 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104711 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104712 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104713 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104714 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104715 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104716 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104717 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104718 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104719 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104720 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104721 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104722 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104723 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104724 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104725 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104726 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104727 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104728 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104729 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104730 - || 2000 HQ || 24 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104731 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104732 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104733 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104734 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104735 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104736 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104737 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104738 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104739 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104740 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104741 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104742 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104743 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104744 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104745 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104746 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104747 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104748 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104749 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104750 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104751 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104752 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104753 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104754 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104755 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104756 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104757 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104758 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104759 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104760 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104761 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104762 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104763 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104764 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104765 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104766 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Tebbutt || F. B. Zoltowski
|-
| 104767 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104768 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104769 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104770 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104771 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104772 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104773 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104774 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104775 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104776 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104777 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104778 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104779 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104780 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104781 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104782 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104783 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104784 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104785 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104786 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104787 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104788 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104789 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104790 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104791 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104792 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104793 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104794 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104795 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104796 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104797 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104798 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104799 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104800 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97111" title="Llista d'asteroides/104801?104900" nonfiltered="3886" processed="3867" dbindex="39207">

|-
| 104801 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104802 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104803 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104804 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104805 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104806 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104807 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104808 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104809 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104810 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104811 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104812 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104813 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104814 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104815 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104816 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104817 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104818 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104819 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104820 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104821 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104822 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104823 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104824 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104825 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104826 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104827 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104828 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104829 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104830 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104831 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104832 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104833 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104834 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104835 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104836 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104837 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104838 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104839 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104840 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104841 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104842 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104843 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104844 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104845 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104846 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104847 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104848 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 104849 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104850 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104851 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104852 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104853 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104854 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104855 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104856 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104857 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104858 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104859 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104860 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104861 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104862 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104863 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104864 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104865 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104866 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104867 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104868 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104869 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104870 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104871 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104872 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104873 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104874 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104875 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104876 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104877 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104878 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104879 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104880 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104881 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104882 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104883 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104884 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104885 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104886 - || 2000 JS || 1 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104887 - ||  || 2 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104888 - ||  || 1 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104889 - ||  || 1 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104890 - ||  || 1 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104891 - ||  || 2 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104892 - ||  || 2 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104893 - ||  || 3 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104894 - ||  || 3 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104895 - ||  || 2 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104896 - ||  || 2 de maig, 2000 || Drebach || Drebach
|-
| 104897 - ||  || 5 de maig, 2000 || Farpoint || Farpoint
|-
| 104898 - ||  || 2 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104899 - ||  || 4 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104900 - ||  || 1 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97112" title="Llista d'asteroides/104901?105000" nonfiltered="3887" processed="3868" dbindex="39208">

|-
| 104901 - ||  || 1 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104902 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104903 - ||  || 3 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104904 - ||  || 3 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104905 - ||  || 4 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104906 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104907 - ||  || 3 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104908 - ||  || 3 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104909 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104910 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104911 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104912 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104913 - ||  || 9 de maig, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 104914 - ||  || 5 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104915 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104916 - ||  || 5 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104917 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104918 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104919 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104920 - ||  || 3 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104921 - ||  || 3 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104922 - ||  || 3 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104923 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104924 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104925 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104926 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104927 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104928 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104929 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104930 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104931 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104932 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104933 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104934 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104935 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104936 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104937 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104938 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104939 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104940 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104941 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104942 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104943 - ||  || 5 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104944 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104945 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104946 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104947 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104948 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104949 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104950 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104951 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104952 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104953 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104954 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104955 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104956 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104957 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104958 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104959 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104960 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104961 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104962 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104963 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104964 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104965 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104966 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104967 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104968 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104969 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104970 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104971 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104972 - ||  || 10 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104973 - ||  || 4 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104974 - ||  || 4 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104975 - ||  || 5 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104976 - ||  || 5 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104977 - ||  || 5 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104978 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104979 - ||  || 1 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104980 - ||  || 1 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104981 - ||  || 1 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104982 - ||  || 2 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104983 - ||  || 2 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104984 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104985 - ||  || 4 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104986 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104987 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104988 - ||  || 5 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104989 - ||  || 5 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104990 - ||  || 13 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104991 - ||  || 12 de maig, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 104992 - ||  || 5 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104993 - ||  || 2 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 104994 - ||  || 2 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 104995 - || 2000 KJ || 23 de maig, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 104996 - ||  || 26 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104997 - ||  || 26 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104998 - ||  || 26 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 104999 - ||  || 26 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105000 - ||  || 27 de maig, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97113" title="Llista d'asteroides/105001?105100" nonfiltered="3888" processed="3869" dbindex="39209">

|-
| 105001 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105002 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105003 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105004 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105005 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105006 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105007 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105008 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105009 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105010 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105011 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105012 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105013 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105014 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105015 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105016 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105017 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105018 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105019 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105020 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105021 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105022 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105023 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105024 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105025 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105026 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105027 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105028 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105029 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105030 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105031 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105032 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105033 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105034 - ||  || 24 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 105035 - ||  || 24 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 105036 - ||  || 24 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 105037 - ||  || 24 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 105038 - ||  || 26 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 105039 - ||  || 30 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 105040 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105041 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105042 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105043 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105044 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105045 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105046 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105047 - ||  || 23 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105048 - ||  || 24 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105049 - ||  || 31 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 105050 - ||  || 27 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105051 - ||  || 27 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105052 - ||  || 27 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105053 - ||  || 27 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105054 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105055 - ||  || 24 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105056 - ||  || 24 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105057 - ||  || 25 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105058 - ||  || 25 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105059 - ||  || 25 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105060 - ||  || 25 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105061 - ||  || 26 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105062 - ||  || 26 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105063 - ||  || 26 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105064 - ||  || 26 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105065 - ||  || 26 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105066 - ||  || 26 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105067 - ||  || 27 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105068 - ||  || 27 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105069 - ||  || 28 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105070 - ||  || 23 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105071 - ||  || 30 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105072 - ||  || 31 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105073 - ||  || 30 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 105074 - ||  || 30 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105075 - ||  || 29 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 105076 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105077 - ||  || 28 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 105078 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105079 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105080 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105081 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105082 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105083 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105084 - ||  || 27 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105085 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105086 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105087 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105088 - ||  || 25 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105089 - ||  || 24 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105090 - ||  || 26 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105091 - || 2000 LO || 2 de juny, 2000 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 105092 - ||  || 1 de juny, 2000 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 105093 - ||  || 1 de juny, 2000 ||  rni Vrh ||  rni Vrh
|-
| 105094 - ||  || 1 de juny, 2000 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 105095 - ||  || 1 de juny, 2000 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 105096 - ||  || 4 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105097 - ||  || 4 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105098 - ||  || 4 de juny, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 105099 - ||  || 5 de juny, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 105100 - ||  || 5 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97114" title="Llista d'asteroides/105101?105200" nonfiltered="3889" processed="3870" dbindex="39210">

|-
| 105101 - ||  || 5 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105102 - ||  || 4 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105103 - ||  || 4 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105104 - ||  || 4 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105105 - ||  || 6 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105106 - ||  || 7 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105107 - ||  || 2 de juny, 2000 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 105108 - ||  || 7 de juny, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 105109 - ||  || 1 de juny, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105110 - ||  || 4 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105111 - ||  || 8 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105112 - ||  || 8 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105113 - ||  || 8 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105114 - ||  || 8 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105115 - ||  || 8 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105116 - ||  || 6 de juny, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 105117 - ||  || 1 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105118 - ||  || 1 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105119 - ||  || 1 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105120 - ||  || 1 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105121 - ||  || 5 de juny, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105122 - ||  || 5 de juny, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105123 - ||  || 1 de juny, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 105124 - ||  || 1 de juny, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 105125 - ||  || 1 de juny, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 105126 - ||  || 24 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105127 - ||  || 25 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105128 - ||  || 27 de juny, 2000 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 105129 - ||  || 29 de juny, 2000 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 105130 - ||  || 24 de juny, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 105131 - ||  || 29 de juny, 2000 || Farpoint || G. Hug
|-
| 105132 - ||  || 24 de juny, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 105133 - || 2000 NA || 1 de juliol, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 105134 - ||  || 3 de juliol, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 105135 - ||  || 4 de juliol, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 105136 - ||  || 3 de juliol, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 105137 - ||  || 8 de juliol, 2000 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 105138 - ||  || 4 de juliol, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 105139 - ||  || 4 de juliol, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 105140 - ||  || 10 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105141 - ||  || 7 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105142 - ||  || 4 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105143 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105144 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105145 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105146 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105147 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105148 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105149 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105150 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105151 - ||  || 7 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105152 - ||  || 4 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105153 - ||  || 4 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105154 - ||  || 4 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105155 - ||  || 4 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105156 - ||  || 4 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105157 - ||  || 3 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105158 - || 2000 OL || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105159 - ||  || 24 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105160 - ||  || 24 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105161 - ||  || 24 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105162 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105163 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105164 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105165 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105166 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105167 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105168 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105169 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105170 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105171 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105172 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105173 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105174 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105175 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105176 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105177 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105178 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105179 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105180 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105181 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105182 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105183 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105184 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105185 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105186 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105187 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105188 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105189 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105190 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105191 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105192 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105193 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105194 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105195 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105196 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105197 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105198 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105199 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105200 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97115" title="SCUMM" nonfiltered="3890" processed="3871" dbindex="39211">

SCUMM (Script Creation Utility for Maniac Mansion) s un motor de videojocs per a aventures grfiques, creat per la companyia Lucasfilm Games (ms endavant coneguda amb el nom LucasArts) i desenvolupat per Aric Wilmunder i Ron Gilbert, inicialment pel videojoc Maniac Mansion publicat el 1987 tot i que el primer joc en posar en prctica aquesta eina fou Zak McKracken el qual va sortir a la venda uns mesos abans. El motor va anant sofrint modificacions per desenvolupar noves aventures grfiques.

Disseny.
La primera versi permetia als dissenyadors de jocs crear escenaris, objectes i seqncies de dileg sense necessitat d'escriure-les amb el mateix llenguatge amb el que s'havia escrit el codi font. Per, el gran avantatge era que substitua les comandes amprades per controlar el protagonista per icones, d'aquesta manera noms feia falta polsar l'icona i desprs al punt calent de l'escenari. Aquest sistema fou rebatejat per els jugadors com a "Point & Click", tot i que aquest amb aquest nom tamb s'empra en altres aventures grfiques que utilitzen un sistema similar.

L'interfcie  va anar evolucionant, cada vegada se simplificaven ms les accions disponibles. El primer canvi important, va fer desapareixe les icones de la pantalla deixant ms espai per l'escenari, en lloc de les icones es va utilitzar el boto dret del ratol per canviar la acci actual per una altra, aix no feia falta desplaar el cursor de punta a punta de la pantalla cada vegada que es volia realitzar una acci diferent. Ms endavant, es va fer una altre canvi destacable, de tal manera que el men amb les accions noms apareixia quan polsaves el boto dret sobre un punt calent.

Aquesta eina s'ha utilitzat des de l'any 1987 fins el 1997, ms endavant la companyia LucasArts la va substituir per un altre motor fet amb LUA anomenat GrimE.

Llistat de versions.
 Versi 0 .
 Maniac Mansion (Versi de Commodore 64 );

 Versi 1 .
 Maniac Mansion (Versi original de PC );
 Zak McKracken and the Alien Mindbenders (Versions de Commodore 64 i PC);

 Versi 1.5 .
 Maniac Mansion (Versi de NES );

 Versi 2 .
 Maniac Mansion (Versi d'Amiga i la versi millorada de PC);
 Zak McKracken and the Alien Mindbenders (Versi d'Amiga, Atari ST i la versi millorada de PC);

 Versi 3 .
 Indiana Jones and the Last Crusade: The Graphic Adventure (Versions d'Amiga, PC (EGA i VGA) i FM-Towns);
 Zak McKracken and the Alien Mindbenders (Versi FM-Towns);
 LOOM (Versins d'Amiga, EGA PC i FM-Towns );

 Versi 4 .
 The Secret of Monkey Island (Versions d'Amiga i EGA/VGA PC);
 LOOM (Versi VGA PC CD-ROM);
 Passport to Adventure (Demos per PC);

 Versi 5 .

 The Secret of Monkey Island (Versi VGA PC CD-ROM);
 Monkey Island 2: LeChuck's Revenge (Versi de PC i Amiga);
 Indiana Jones and the Fate of Atlantis (Versi de PC i Amiga);

 Versi 6 .
 Maniac Mansion: Day of the Tentacle;
 Sam & Max Hit the Road;

 Versi 7 .
 Full Throttle;
 The Dig;

 Versi 8 .
 The Curse of Monkey Island;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97116" title="Llista d'asteroides/105201?105300" nonfiltered="3891" processed="3872" dbindex="39212">

|-
| 105201 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105202 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105203 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105204 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105205 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105206 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105207 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105208 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105209 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105210 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105211 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 105212 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105213 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105214 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105215 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105216 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105217 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105218 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105219 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105220 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105221 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105222 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Cerro Tololo || M. W. Buie
|-
| 105223 - || 2000 PJ || 1 d'agost, 2000 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 105224 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105225 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105226 - ||  || 2 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105227 - ||  || 5 d'agost, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 105228 - ||  || 4 d'agost, 2000 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 105229 - ||  || 3 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105230 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105231 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105232 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105233 - ||  || 2 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105234 - ||  || 10 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105235 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105236 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105237 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105238 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105239 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105240 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105241 - ||  || 3 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105242 - ||  || 3 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105243 - ||  || 4 d'agost, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 105244 - ||  || 5 d'agost, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 105245 - ||  || 3 d'agost, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 105246 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105247 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105248 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105249 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105250 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Starkenburg Observatory || Starkenburg
|-
| 105251 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Gnosca || S. Sposetti
|-
| 105252 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105253 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105254 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105255 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105256 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105257 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105258 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105259 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105260 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105261 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105262 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105263 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105264 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105265 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105266 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105267 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105268 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105269 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105270 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105271 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105272 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Emerald Lane || L. Ball
|-
| 105273 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105274 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105275 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105276 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105277 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105278 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105279 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105280 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Ond ejov || P. Kunirk
|-
| 105281 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105282 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105283 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105284 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105285 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105286 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105287 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105288 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105289 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105290 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105291 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105292 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105293 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105294 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105295 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105296 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105297 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105298 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105299 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105300 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97117" title="Llista d'asteroides/105301?105400" nonfiltered="3892" processed="3873" dbindex="39213">

|-
| 105301 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105302 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105303 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105304 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105305 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105306 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105307 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105308 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105309 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105310 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105311 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105312 - ||  || 30 d'agost, 2000 || Needville || J. Dellinger, C. Gustava
|-
| 105313 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105314 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105315 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105316 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105317 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105318 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105319 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105320 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105321 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105322 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105323 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105324 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105325 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105326 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105327 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105328 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105329 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105330 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105331 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105332 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105333 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105334 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105335 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105336 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105337 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105338 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105339 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105340 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105341 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105342 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105343 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105344 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105345 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105346 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105347 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105348 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105349 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105350 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105351 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105352 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105353 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105354 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105355 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105356 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105357 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105358 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105359 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105360 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105361 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105362 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105363 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105364 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105365 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105366 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105367 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105368 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105369 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105370 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105371 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105372 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105373 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105374 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105375 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105376 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105377 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105378 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105379 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 105380 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105381 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105382 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105383 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105384 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105385 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105386 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105387 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105388 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105389 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105390 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105391 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105392 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105393 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105394 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105395 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105396 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105397 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105398 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105399 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105400 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97118" title="Llista d'asteroides/105401?105500" nonfiltered="3893" processed="3874" dbindex="39214">

|-
| 105401 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105402 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105403 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105404 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105405 - ||  || 27 d'agost, 2000 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 105406 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105407 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105408 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105409 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105410 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105411 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105412 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105413 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105414 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105415 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105416 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105417 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105418 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105419 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105420 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105421 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105422 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105423 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105424 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105425 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105426 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105427 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105428 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105429 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105430 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105431 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105432 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105433 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105434 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105435 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105436 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105437 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105438 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105439 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105440 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105441 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105442 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105443 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105444 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105445 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105446 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105447 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105448 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105449 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105450 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105451 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105452 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105453 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105454 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105455 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105456 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105457 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105458 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105459 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105460 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105461 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105462 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105463 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105464 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105465 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105466 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105467 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105468 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105469 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105470 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105471 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105472 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105473 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105474 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105475 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105476 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105477 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105478 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105479 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105480 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105481 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105482 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105483 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105484 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105485 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105486 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105487 - ||  || 20 d'agost, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105488 - ||  || 21 d'agost, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105489 - ||  || 21 d'agost, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105490 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105491 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105492 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105493 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105494 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105495 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105496 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105497 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105498 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105499 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105500 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97119" title="Llista d'asteroides/105501?105600" nonfiltered="3894" processed="3875" dbindex="39215">

|-
| 105501 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105502 - ||  || 20 d'agost, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105503 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105504 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105505 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105506 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105507 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105508 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Emerald Lane || L. Ball
|-
| 105509 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105510 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105511 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105512 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105513 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105514 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105515 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105516 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105517 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105518 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105519 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105520 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105521 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105522 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105523 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105524 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105525 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105526 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105527 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105528 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105529 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105530 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105531 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105532 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105533 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105534 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105535 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105536 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105537 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105538 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Farpoint || G. Hug
|-
| 105539 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105540 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105541 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105542 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105543 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105544 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105545 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105546 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105547 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105548 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105549 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105550 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105551 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105552 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105553 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105554 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 105555 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 105556 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105557 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105558 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105559 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105560 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105561 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105562 - ||  || 7 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 105563 - ||  || 7 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 105564 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105565 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105566 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105567 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105568 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105569 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105570 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105571 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105572 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105573 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105574 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105575 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105576 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105577 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105578 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105579 - ||  || 8 de setembre, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 105580 - ||  || 8 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 105581 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105582 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105583 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105584 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105585 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105586 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105587 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105588 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105589 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105590 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105591 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105592 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105593 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105594 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105595 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105596 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105597 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105598 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105599 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105600 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97120" title="Llista d'asteroides/105601?105700" nonfiltered="3895" processed="3876" dbindex="39216">

|-
| 105601 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105602 - ||  || 4 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105603 - ||  || 4 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105604 - ||  || 4 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105605 - ||  || 4 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105606 - ||  || 4 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105607 - ||  || 4 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105608 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105609 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105610 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105611 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105612 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105613 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105614 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105615 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105616 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105617 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105618 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105619 - ||  || 6 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105620 - ||  || 6 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105621 - ||  || 7 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105622 - ||  || 7 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105623 - ||  || 18 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105624 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105625 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 105626 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105627 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105628 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105629 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105630 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105631 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 105632 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 105633 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105634 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105635 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105636 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105637 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105638 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105639 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105640 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105641 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105642 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105643 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105644 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105645 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105646 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105647 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 105648 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 105649 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Cordell-Lorenz || D. T. Durig, A. D. McDermott
|-
| 105650 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105651 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105652 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 105653 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105654 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105655 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105656 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105657 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105658 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105659 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105660 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105661 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105662 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105663 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105664 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105665 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105666 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105667 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105668 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105669 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105670 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105671 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105672 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105673 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 105674 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 105675 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Kuma Kogen || A. Nakamura
|-
| 105676 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 105677 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 105678 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105679 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105680 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105681 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105682 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105683 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105684 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105685 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105686 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105687 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105688 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105689 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105690 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105691 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105692 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105693 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105694 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105695 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105696 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105697 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105698 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105699 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105700 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97121" title="Llista d'asteroides/105701?105800" nonfiltered="3896" processed="3877" dbindex="39217">

|-
| 105701 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105702 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105703 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105704 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105705 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105706 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105707 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105708 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105709 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105710 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105711 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105712 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105713 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105714 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105715 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105716 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105717 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105718 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105719 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105720 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105721 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105722 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105723 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105724 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105725 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105726 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105727 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105728 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105729 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105730 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105731 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105732 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105733 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105734 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105735 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105736 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105737 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105738 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105739 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105740 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105741 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105742 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105743 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105744 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105745 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105746 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105747 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105748 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105749 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105750 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105751 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105752 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105753 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105754 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105755 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105756 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105757 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105758 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105759 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105760 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105761 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105762 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105763 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105764 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105765 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105766 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105767 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105768 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105769 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105770 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105771 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105772 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105773 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105774 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105775 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105776 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105777 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105778 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105779 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105780 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105781 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105782 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105783 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105784 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105785 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105786 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105787 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105788 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105789 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105790 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105791 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105792 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105793 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105794 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105795 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105796 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105797 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105798 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105799 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105800 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97122" title="Llista d'asteroides/105801?105900" nonfiltered="3897" processed="3878" dbindex="39218">

|-
| 105801 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105802 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105803 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105804 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105805 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105806 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105807 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105808 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105809 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105810 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105811 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105812 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105813 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105814 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105815 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105816 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105817 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105818 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105819 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105820 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105821 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105822 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105823 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105824 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105825 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105826 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105827 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105828 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105829 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105830 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105831 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105832 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105833 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105834 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105835 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105836 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105837 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105838 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105839 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105840 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105841 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105842 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105843 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105844 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105845 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 105846 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105847 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105848 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105849 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105850 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105851 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105852 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105853 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105854 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105855 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105856 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105857 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105858 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105859 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105860 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105861 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105862 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105863 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105864 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105865 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105866 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105867 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105868 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105869 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105870 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105871 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105872 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105873 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105874 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105875 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105876 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105877 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105878 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105879 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105880 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105881 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105882 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105883 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105884 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105885 - ||  || 17 de setembre, 2000 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 105886 - ||  || 19 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 105887 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105888 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 105889 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 105890 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 105891 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 105892 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 105893 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 105894 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 105895 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 105896 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 105897 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 105898 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 105899 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 105900 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97123" title="Llista d'asteroides/105901?106000" nonfiltered="3898" processed="3879" dbindex="39219">

|-
| 105901 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105902 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 105903 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105904 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105905 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105906 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105907 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105908 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105909 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105910 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105911 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105912 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105913 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105914 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105915 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105916 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105917 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105918 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105919 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105920 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105921 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105922 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105923 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105924 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105925 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105926 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105927 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105928 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105929 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105930 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105931 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105932 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105933 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105934 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105935 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105936 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105937 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105938 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105939 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105940 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105941 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105942 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105943 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105944 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105945 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105946 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105947 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105948 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105949 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105950 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105951 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105952 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105953 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105954 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105955 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105956 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105957 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105958 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105959 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105960 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105961 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105962 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105963 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105964 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105965 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105966 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105967 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105968 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105969 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105970 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105971 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105972 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105973 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105974 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105975 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105976 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105977 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105978 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105979 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105980 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105981 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105982 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105983 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105984 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105985 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105986 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105987 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105988 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105989 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105990 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105991 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105992 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105993 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105994 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105995 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105996 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105997 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105998 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 105999 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106000 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97124" title="Hipercub" nonfiltered="3899" processed="3880" dbindex="39220">
En geometria, un tesseractis o hipercub s una figura formada per dos cubs desplaats en un quart eix dimensional (anomenem al primer longitud, al segon alada i al tercer profunditat).

Es compon de 8 celles cbiques, 24 cares quadrades, 32 arestes i 16 vrtexs, aix tenint en compte el desenvolupament del polinomi  on el valor de n equival al nmero de dimensions (en aquest cas 4) i x es la llargada, l'alada, l'amplitud, etc. de la figura polidimensional equilter.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97125" title="Llista d'asteroides/106001?106100" nonfiltered="3900" processed="3881" dbindex="39221">

|-
| 106001 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106002 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106003 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106004 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106005 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106006 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106007 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106008 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106009 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106010 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106011 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106012 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106013 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106014 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106015 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106016 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106017 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106018 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106019 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106020 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106021 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106022 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106023 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106024 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106025 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106026 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106027 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106028 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106029 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106030 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106031 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106032 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106033 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106034 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106035 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106036 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106037 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106038 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106039 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106040 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106041 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106042 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106043 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106044 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106045 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106046 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106047 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106048 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106049 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106050 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106051 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106052 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106053 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106054 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106055 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106056 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106057 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106058 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106059 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106060 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106061 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106062 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106063 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106064 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106065 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106066 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106067 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106068 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106069 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106070 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 106071 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 106072 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 106073 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 106074 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 106075 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106076 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 106077 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 106078 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106079 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106080 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106081 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106082 - ||  || 29 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106083 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106084 - ||  || 29 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106085 - ||  || 29 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106086 - ||  || 29 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106087 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106088 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106089 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106090 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106091 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106092 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106093 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106094 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106095 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106096 - || 2000 TQ || 2 d'octubre, 2000 || Emerald Lane || L. Ball
|-
| 106097 - ||  || 4 d'octubre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 106098 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106099 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106100 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97126" title="Rupia pakistanesa" nonfiltered="3901" processed="3882" dbindex="39222">

La rupia pakistanesa (en urd                P kist n  r piy o, simplement,       r piy) s la moneda del Pakistan. El codi ISO 4217 s PKR i s'acostuma a abreujar Rs o amb el smbol de la rupia,  , o b PKRs o PK  per diferenciar-la de les altres rupies. Es divideix en 100 paise (    ).         

Histria.
La rupia pakistanesa es va posar en circulaci arran de la independncia el 1947. Els primers mesos el Pakistan va usar rupies ndies amb el mot "Pakistan" sobreimprs. Els nous bitllets i monedes van aparixer el 1948. Com la moneda de l'ndia, originalment es dividia en 16 annas, cadascuna subdividida en 4 pice o 12 pies. La rupia es va decimalitzar el 1961 i es va subdividir en 100 paise (en singular paisa).

En independitzar-se Bangla Desh del Pakistan, el 1972 el nou estat va crear la taka (BDT) en substituci de la rupia pakistanesa en termes paritaris (1 BDT = 1 PKR). Actualment no sn equivalents, ja que la taka s'ha devaluat lleugerament en relaci amb la rupia pakistanesa.

Monedes i bitllets.
Emesa pel Banc Estatal del Pakistan (                  Bank Dawlat P kist n), en circulen monedes d'1, 5, 10, 20, 25 i 50 paise i d'1, 2 i 5 rupies, i bitllets d'1, 2, 5, 10, 20, 50, 100, 500, 1.000 i 5.000 rupies. Les monedes fraccionries, tot i continuar tenint valor legal, circulen molt rarament i ja no s'emeten i els bitllets d'1, 2 i 5 rupies s'estan substituint progressivament per les monedes del mateix valor.

Taxes de canvi .
1 EUR = 77,5460 PKR (31 d'agost del 2006);
1 USD = 60,4000 PKR (31 d'agost del 2006);

Vegeu tamb.
Rupia;

Enllaos externs.
Banc Estatal del Pakistan ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97127" title="Llista d'asteroides/106101?106200" nonfiltered="3902" processed="3883" dbindex="39223">

|-
| 106101 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106102 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106103 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106104 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106105 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106106 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106107 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106108 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106109 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106110 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106111 - ||  || 4 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106112 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106113 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106114 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106115 - ||  || 3 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106116 - ||  || 4 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106117 - ||  || 3 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106118 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106119 - ||  || 4 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106120 - ||  || 4 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106121 - ||  || 4 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106122 - ||  || 7 d'octubre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 106123 - ||  || 6 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106124 - ||  || 6 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106125 - ||  || 6 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106126 - ||  || 6 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106127 - ||  || 6 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106128 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106129 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106130 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106131 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106132 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106133 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106134 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106135 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106136 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106137 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106138 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106139 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106140 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106141 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106142 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106143 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106144 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106145 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106146 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106147 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106148 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106149 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106150 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106151 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106152 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106153 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106154 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106155 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106156 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106157 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106158 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106159 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106160 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106161 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106162 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106163 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106164 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106165 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106166 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106167 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106168 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106169 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106170 - ||  || 6 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106171 - ||  || 5 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106172 - || 2000 UF || 19 d'octubre, 2000 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 106173 - ||  || 22 d'octubre, 2000 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 106174 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106175 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106176 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106177 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106178 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106179 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106180 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106181 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106182 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106183 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106184 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106185 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106186 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106187 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106188 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106189 - ||  || 26 d'octubre, 2000 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 106190 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106191 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106192 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106193 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106194 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106195 - ||  || 29 d'octubre, 2000 || Ond ejov || P. Kunirk
|-
| 106196 - ||  || 29 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106197 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106198 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106199 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106200 - ||  || 27 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97128" title="Llista d'asteroides/106201?106300" nonfiltered="3903" processed="3884" dbindex="39224">

|-
| 106201 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106202 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106203 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106204 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106205 - ||  || 29 d'octubre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106206 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106207 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106208 - ||  || 26 d'octubre, 2000 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 106209 - ||  || 29 d'octubre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106210 - ||  || 29 d'octubre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106211 - ||  || 29 d'octubre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106212 - ||  || 29 d'octubre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106213 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106214 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106215 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106216 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106217 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106218 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106219 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106220 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106221 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106222 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106223 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106224 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106225 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106226 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106227 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106228 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106229 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106230 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106231 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106232 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106233 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106234 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106235 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106236 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106237 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106238 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106239 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106240 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106241 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106242 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106243 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106244 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106245 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106246 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106247 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106248 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106249 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106250 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106251 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106252 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106253 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106254 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106255 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106256 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106257 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106258 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106259 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106260 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106261 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106262 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106263 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106264 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106265 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106266 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106267 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106268 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106269 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106270 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106271 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106272 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106273 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106274 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106275 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106276 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106277 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106278 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106279 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106280 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106281 - ||  || 26 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106282 - ||  || 30 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106283 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106284 - ||  || 29 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106285 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106286 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106287 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106288 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106289 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106290 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106291 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106292 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106293 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106294 - ||  || 26 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106295 - ||  || 26 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106296 - ||  || 30 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106297 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106298 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106299 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106300 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97129" title="Llista d'asteroides/106301?106400" nonfiltered="3904" processed="3885" dbindex="39225">

|-
| 106301 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106302 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106303 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106304 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106305 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106306 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106307 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106308 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106309 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106310 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106311 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106312 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106313 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106314 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106315 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106316 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106317 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106318 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106319 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106320 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106321 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106322 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106323 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106324 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106325 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106326 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106327 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106328 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106329 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106330 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106331 - ||  || 29 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106332 - ||  || 30 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106333 - ||  || 30 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106334 - ||  || 30 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106335 - ||  || 30 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106336 - ||  || 30 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106337 - ||  || 30 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106338 - ||  || 30 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106339 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106340 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106341 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106342 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106343 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106344 - ||  || 26 d'octubre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106345 - ||  || 29 d'octubre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106346 - ||  || 29 d'octubre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106347 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106348 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106349 - || 2000 VE || 1 de novembre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 106350 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106351 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106352 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106353 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106354 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106355 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106356 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106357 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106358 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106359 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106360 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106361 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106362 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106363 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106364 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106365 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106366 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106367 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106368 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106369 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106370 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106371 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106372 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106373 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106374 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106375 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106376 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106377 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106378 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106379 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106380 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106381 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106382 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106383 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106384 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106385 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106386 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106387 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106388 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106389 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106390 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106391 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106392 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106393 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106394 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106395 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106396 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106397 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106398 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106399 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106400 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97130" title="Llista d'asteroides/106401?106500" nonfiltered="3905" processed="3886" dbindex="39226">

|-
| 106401 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106402 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106403 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106404 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106405 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106406 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106407 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106408 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106409 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106410 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106411 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106412 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106413 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106414 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106415 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106416 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106417 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106418 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106419 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106420 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106421 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 106422 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106423 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106424 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106425 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106426 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106427 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106428 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106429 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106430 - ||  || 2 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106431 - ||  || 2 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106432 - ||  || 2 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106433 - ||  || 2 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106434 - ||  || 2 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106435 - ||  || 2 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106436 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106437 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106438 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106439 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106440 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106441 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106442 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106443 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106444 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106445 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106446 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106447 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106448 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106449 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106450 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106451 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106452 - ||  || 6 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106453 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106454 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106455 - ||  || 9 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106456 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106457 - || 2000 WC || 16 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106458 - ||  || 17 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106459 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106460 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106461 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106462 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106463 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106464 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106465 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106466 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106467 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106468 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106469 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106470 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Farpoint || G. Hug
|-
| 106471 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Elmira || A. J. Cecce
|-
| 106472 - ||  || 22 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 106473 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106474 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106475 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106476 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106477 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106478 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106479 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106480 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106481 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 106482 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106483 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106484 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106485 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106486 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106487 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106488 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106489 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106490 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106491 - ||  || 23 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 106492 - ||  || 23 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 106493 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106494 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106495 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106496 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106497 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106498 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106499 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106500 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97131" title="Llista d'asteroides/106501?106600" nonfiltered="3906" processed="3887" dbindex="39227">

|-
| 106501 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106502 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106503 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106504 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106505 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106506 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106507 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106508 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106509 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106510 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106511 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106512 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106513 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106514 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106515 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106516 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106517 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106518 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106519 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106520 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106521 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106522 - ||  || 27 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106523 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106524 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106525 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106526 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106527 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106528 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106529 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106530 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106531 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106532 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106533 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106534 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106535 - ||  || 28 de novembre, 2000 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 106536 - ||  || 28 de novembre, 2000 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 106537 McCarthy ||  || 23 de novembre, 2000 || Junk Bond || J. Medkeff
|-
| 106538 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106539 - ||  || 28 de novembre, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 106540 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106541 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106542 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106543 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106544 - ||  || 27 de novembre, 2000 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 106545 Colanduno ||  || 28 de novembre, 2000 || Junk Bond || J. Medkeff
|-
| 106546 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106547 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106548 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106549 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106550 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106551 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106552 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106553 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106554 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106555 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106556 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106557 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106558 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106559 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106560 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106561 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106562 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106563 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106564 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106565 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106566 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106567 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106568 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106569 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106570 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106571 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106572 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106573 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106574 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106575 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106576 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106577 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106578 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106579 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106580 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106581 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106582 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106583 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106584 - ||  || 27 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106585 - ||  || 27 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106586 - ||  || 27 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106587 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 106588 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106589 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 106590 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106591 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106592 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106593 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106594 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106595 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106596 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106597 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106598 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106599 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106600 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97132" title="Llista d'asteroides/106601?106700" nonfiltered="3907" processed="3888" dbindex="39228">

|-
| 106601 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106602 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106603 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106604 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106605 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106606 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106607 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106608 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106609 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106610 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106611 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106612 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106613 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106614 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106615 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106616 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106617 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106618 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106619 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106620 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106621 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106622 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106623 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106624 - ||  || 27 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 106625 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106626 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106627 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106628 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106629 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106630 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106631 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106632 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106633 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106634 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 106635 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106636 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106637 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106638 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106639 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106640 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106641 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106642 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106643 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106644 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106645 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106646 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106647 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106648 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106649 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106650 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106651 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106652 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106653 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106654 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 106655 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106656 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106657 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106658 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106659 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106660 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106661 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 106662 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106663 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106664 - ||  || 23 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 106665 - ||  || 23 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 106666 - ||  || 23 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 106667 - ||  || 23 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 106668 - ||  || 23 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 106669 - ||  || 28 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 106670 - ||  || 28 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106671 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106672 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106673 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106674 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 106675 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 106676 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106677 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106678 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106679 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106680 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106681 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106682 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106683 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106684 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106685 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106686 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106687 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106688 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106689 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106690 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106691 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 106692 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106693 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106694 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106695 - ||  || 22 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 106696 - ||  || 22 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 106697 - ||  || 22 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 106698 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106699 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106700 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97133" title="Llista d'asteroides/106701?106800" nonfiltered="3908" processed="3889" dbindex="39229">

|-
| 106701 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106702 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106703 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106704 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106705 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106706 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106707 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106708 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106709 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106710 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106711 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106712 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106713 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106714 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106715 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106716 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106717 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106718 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106719 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106720 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106721 - ||  || 27 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106722 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106723 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106724 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106725 - ||  || 27 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106726 - ||  || 28 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106727 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106728 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106729 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106730 - ||  || 17 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106731 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106732 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106733 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106734 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106735 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106736 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106737 - ||  || 27 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106738 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106739 - ||  || 16 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106740 - ||  || 18 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106741 - ||  || 18 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106742 - ||  || 18 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106743 - ||  || 18 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106744 - ||  || 18 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106745 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106746 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106747 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106748 - ||  || 3 de desembre, 2000 || Olathe || L. Robinson
|-
| 106749 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106750 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106751 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106752 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106753 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106754 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106755 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106756 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106757 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106758 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106759 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106760 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106761 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106762 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106763 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106764 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106765 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106766 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106767 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106768 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 106769 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106770 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106771 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106772 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106773 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106774 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106775 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106776 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106777 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106778 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106779 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106780 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106781 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106782 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106783 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106784 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106785 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106786 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106787 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106788 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106789 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106790 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106791 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106792 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106793 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106794 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106795 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106796 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106797 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106798 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106799 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106800 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97134" title="Llista d'asteroides/106801?106900" nonfiltered="3909" processed="3890" dbindex="39230">

|-
| 106801 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106802 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106803 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106804 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106805 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106806 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106807 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106808 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106809 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106810 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106811 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106812 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106813 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106814 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106815 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106816 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106817 Yubangtaek ||  || 6 de desembre, 2000 || Bohyunsan || Y.-B. Jeon, B.-C. Lee
|-
| 106818 - ||  || 8 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106819 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106820 - ||  || 7 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106821 - ||  || 15 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106822 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106823 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106824 - ||  || 6 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106825 - ||  || 15 de desembre, 2000 || Uccle || T. Pauwels
|-
| 106826 - || 2000 YF || 16 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106827 - || 2000 YU || 16 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106828 - ||  || 18 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106829 - ||  || 17 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106830 - ||  || 19 de desembre, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 106831 - ||  || 20 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106832 - ||  || 20 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106833 - ||  || 20 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106834 - ||  || 20 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106835 - ||  || 22 de desembre, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 106836 - ||  || 20 de desembre, 2000 || Oaxaca || J. M. Roe
|-
| 106837 - ||  || 20 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106838 - ||  || 23 de desembre, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 106839 - ||  || 21 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106840 - ||  || 22 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106841 - ||  || 22 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106842 - ||  || 23 de desembre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 106843 - ||  || 25 de desembre, 2000 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 106844 - ||  || 25 de desembre, 2000 || Oaxaca || J. M. Roe
|-
| 106845 - ||  || 24 de desembre, 2000 || Farpoint || G. Hug
|-
| 106846 - ||  || 22 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106847 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Ametlla de Mar || J. Nomen
|-
| 106848 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106849 - ||  || 22 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106850 - ||  || 21 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106851 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Fair Oaks Ranch || J. V. McClusky
|-
| 106852 - ||  || 22 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 106853 - ||  || 27 de desembre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 106854 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106855 - ||  || 26 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 106856 - ||  || 26 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106857 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106858 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106859 - ||  || 23 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106860 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106861 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106862 - ||  || 25 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 106863 - ||  || 25 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 106864 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106865 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106866 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106867 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106868 - ||  || 31 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106869 - ||  || 31 de desembre, 2000 || Piszkstet  || Piszkstet , K. Srneczky, L. Kiss
|-
| 106870 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106871 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106872 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106873 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106874 - ||  || 23 de desembre, 2000 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 106875 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106876 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106877 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106878 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106879 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106880 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106881 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106882 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106883 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106884 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106885 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106886 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106887 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106888 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106889 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106890 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106891 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106892 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106893 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106894 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106895 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106896 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106897 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106898 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106899 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106900 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97135" title="Llista d'asteroides/106901?107000" nonfiltered="3910" processed="3891" dbindex="39231">

|-
| 106901 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106902 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106903 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106904 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106905 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106906 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106907 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106908 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106909 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106910 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106911 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106912 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106913 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106914 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106915 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106916 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106917 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106918 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106919 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106920 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106921 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106922 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106923 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106924 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106925 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106926 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106927 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106928 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106929 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106930 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106931 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106932 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106933 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106934 - ||  || 16 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106935 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106936 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106937 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 106938 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106939 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106940 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106941 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106942 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106943 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106944 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106945 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106946 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106947 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106948 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106949 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106950 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106951 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106952 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106953 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106954 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106955 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106956 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106957 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106958 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106959 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106960 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106961 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106962 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106963 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106964 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106965 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106966 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106967 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106968 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106969 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106970 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106971 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106972 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106973 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106974 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106975 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106976 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106977 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106978 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106979 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106980 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106981 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106982 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106983 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106984 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106985 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106986 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106987 - ||  || 26 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 106988 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 106989 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106990 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106991 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106992 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106993 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106994 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106995 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106996 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106997 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106998 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 106999 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 107000 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97136" title="Llista d'asteroides/107001?107100" nonfiltered="3911" processed="3892" dbindex="39232">

|-
| 107001 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 107002 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 107003 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 107004 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 107005 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 107006 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 107007 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 107008 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 107009 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 107010 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 107011 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 107012 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 107013 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 107014 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 107015 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 107016 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 107017 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 107018 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 107019 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 107020 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 107021 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 107022 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 107023 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 107024 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 107025 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 107026 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 107027 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107028 - ||  || 21 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 107029 - ||  || 22 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 107030 - ||  || 22 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107031 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107032 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107033 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107034 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107035 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107036 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107037 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107038 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 107039 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 107040 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 107041 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 107042 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 107043 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 107044 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 107045 - ||  || 31 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107046 - ||  || 22 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107047 - ||  || 26 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107048 - ||  || 26 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107049 - ||  || 31 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107050 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 107051 - || 2001 AD || 1 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107052 - || 2001 AQ || 1 de gener, 2001 || Piszkstet  || Piszkstet , K. Srneczky, L. Kiss
|-
| 107053 - ||  || 3 de gener, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 107054 - ||  || 1 de gener, 2001 || Ond ejov || P. Kunirk
|-
| 107055 - ||  || 3 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107056 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107057 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107058 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107059 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107060 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107061 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107062 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107063 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107064 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107065 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107066 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107067 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107068 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107069 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107070 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107071 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107072 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107073 - ||  || 4 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107074 Ansonsylva ||  || 4 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107075 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107076 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107077 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107078 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107079 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107080 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107081 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107082 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107083 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107084 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107085 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107086 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107087 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107088 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107089 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107090 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107091 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107092 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107093 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107094 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107095 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107096 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107097 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107098 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107099 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107100 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97137" title="Llista d'asteroides/107101?107200" nonfiltered="3912" processed="3893" dbindex="39233">

|-
| 107101 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107102 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107103 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107104 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107105 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107106 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107107 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107108 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107109 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107110 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107111 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107112 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107113 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107114 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107115 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107116 - ||  || 2 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107117 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107118 - ||  || 2 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107119 - ||  || 2 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107120 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107121 - ||  || 3 de gener, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107122 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107123 - ||  || 4 de gener, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107124 - ||  || 15 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107125 - ||  || 15 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107126 - ||  || 15 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107127 - ||  || 15 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107128 - ||  || 15 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107129 - ||  || 15 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107130 - ||  || 15 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107131 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107132 - ||  || 15 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107133 - ||  || 15 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107134 - ||  || 15 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107135 - || 2001 BH || 17 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 107136 - || 2001 BQ || 17 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 107137 - || 2001 BW || 17 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 107138 - ||  || 18 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107139 - ||  || 18 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107140 - ||  || 18 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107141 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107142 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107143 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107144 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107145 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107146 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107147 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107148 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107149 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107150 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107151 - ||  || 17 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107152 - ||  || 18 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107153 - ||  || 18 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107154 - ||  || 21 de gener, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 107155 - ||  || 21 de gener, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 107156 - ||  || 21 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 107157 - ||  || 21 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 107158 - ||  || 21 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 107159 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107160 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107161 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107162 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107163 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107164 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107165 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107166 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107167 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107168 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107169 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107170 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107171 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107172 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107173 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107174 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107175 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107176 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107177 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107178 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107179 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107180 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107181 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107182 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107183 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107184 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107185 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107186 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107187 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107188 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107189 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107190 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107191 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107192 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107193 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107194 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107195 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107196 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107197 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107198 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107199 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107200 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97138" title="Llista d'asteroides/107201?107300" nonfiltered="3913" processed="3894" dbindex="39234">

|-
| 107201 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107202 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107203 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107204 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107205 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107206 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107207 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107208 - ||  || 22 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107209 - ||  || 23 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107210 - ||  || 21 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107211 - ||  || 24 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107212 - ||  || 24 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107213 - ||  || 25 de gener, 2001 || Oaxaca || J. M. Roe
|-
| 107214 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107215 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107216 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107217 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107218 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107219 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107220 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107221 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107222 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107223 - ||  || 21 de gener, 2001 || Pla D'Arguines || R. Ferrando
|-
| 107224 - ||  || 28 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 107225 - ||  || 27 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107226 - ||  || 17 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107227 - ||  || 17 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107228 - ||  || 17 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107229 - ||  || 17 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107230 - ||  || 17 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107231 - ||  || 18 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107232 - ||  || 18 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107233 - ||  || 18 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107234 - ||  || 18 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107235 - ||  || 18 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107236 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107237 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107238 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107239 - ||  || 19 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107240 - ||  || 20 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107241 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107242 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107243 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107244 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107245 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107246 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107247 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107248 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107249 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107250 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107251 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107252 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107253 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107254 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107255 - ||  || 29 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107256 - ||  || 29 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107257 - ||  || 29 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107258 - ||  || 29 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107259 - ||  || 29 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107260 - ||  || 29 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107261 - ||  || 29 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107262 - ||  || 30 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107263 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107264 - ||  || 31 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107265 - ||  || 31 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107266 - ||  || 31 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107267 - ||  || 31 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107268 - ||  || 31 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107269 - ||  || 31 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107270 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107271 - ||  || 29 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107272 - ||  || 29 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107273 - ||  || 29 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107274 - ||  || 31 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107275 - ||  || 31 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107276 - ||  || 29 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107277 - ||  || 27 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107278 - ||  || 29 de gener, 2001 || Carbuncle Hill || W. K. Y. Yeung
|-
| 107279 - ||  || 29 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107280 - ||  || 31 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107281 - ||  || 26 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107282 - ||  || 26 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107283 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107284 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107285 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107286 - ||  || 26 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107287 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107288 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107289 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107290 - || 2001 CA || 1 de febrer, 2001 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 107291 - || 2001 CF || 1 de febrer, 2001 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 107292 - || 2001 CZ || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107293 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107294 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107295 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107296 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107297 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107298 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107299 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107300 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97139" title="Llista d'asteroides/107301?107400" nonfiltered="3914" processed="3895" dbindex="39235">

|-
| 107301 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107302 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107303 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107304 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107305 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107306 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107307 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107308 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107309 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107310 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107311 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Oaxaca || J. M. Roe
|-
| 107312 - ||  || 3 de febrer, 2001 || Piera || J. Guarro
|-
| 107313 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107314 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107315 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107316 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107317 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107318 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107319 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107320 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107321 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107322 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107323 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107324 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107325 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107326 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107327 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107328 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107329 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107330 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107331 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107332 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107333 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107334 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107335 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107336 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107337 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107338 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107339 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107340 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107341 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107342 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107343 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107344 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107345 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107346 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107347 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107348 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107349 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107350 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107351 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107352 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107353 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107354 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107355 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107356 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107357 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107358 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107359 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107360 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107361 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107362 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107363 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107364 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107365 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107366 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107367 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107368 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107369 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107370 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107371 - ||  || 12 de febrer, 2001 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 107372 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107373 - ||  || 5 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107374 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107375 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107376 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 107377 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 107378 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107379 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Nogales || Tenagra II
|-
| 107380 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107381 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107382 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107383 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107384 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107385 - ||  || 15 de febrer, 2001 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 107386 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107387 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107388 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107389 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107390 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107391 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107392 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107393 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 107394 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 107395 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107396 - || 2001 DU || 16 de febrer, 2001 || Nogales || Tenagra II
|-
| 107397 - || 2001 DY || 16 de febrer, 2001 || Nogales || Tenagra II
|-
| 107398 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Nogales || Tenagra II
|-
| 107399 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107400 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97140" title="Repblica Txetxena d'Itxkria" nonfiltered="3915" processed="3896" dbindex="39236">


La Repblica Txetxena d'Itxkria (                            ), s el nom del govern rebel txetx, contraposat a la repblica autnoma de Txetxnia, subjecte federal de Rssia. Fou declarada l'any 1991, i no ha obtingut mai cap reconeixement tot i controlar de facto parts importants del pas en diferents moments, especialment durant el govern de Djokhar Dudiev. Tan sols va rebre el suport del president georgi Zviad Gamsakhurdia, i dels talibans quan aquests governaven l'Afganistan. Dudiev fou qui eleg el nom d'Itxkria per a la nova repblica, pres d'una regi muntanyosa feu del teips (clans) ms independentistes. Durant les hostilitats amb Rssia, la representaci oficial del govern a l'exili ha estat a Londres.

Vegeu tamb: Txetxnia;

 Enllaos externs .
Oficina de premsa de la Repblica Txetxena d'Itxkria;

 Bibliografia .
Taibo, Carlos: El conflicto de Chechenia. ISBN 84-8198-206-3;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97141" title="Llista d'asteroides/107401?107500" nonfiltered="3916" processed="3897" dbindex="39237">

|-
| 107401 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 107402 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107403 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107404 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107405 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107406 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107407 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 107408 - ||  || 16 de febrer, 2001 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 107409 - ||  || 16 de febrer, 2001 ||  rni Vrh ||  rni Vrh
|-
| 107410 - ||  || 17 de febrer, 2001 ||  rni Vrh ||  rni Vrh
|-
| 107411 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107412 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107413 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107414 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107415 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107416 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107417 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107418 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107419 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107420 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107421 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107422 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107423 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107424 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107425 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107426 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 107427 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 107428 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 107429 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 107430 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 107431 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107432 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107433 - ||  || 16 de febrer, 2001 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 107434 - ||  || 17 de febrer, 2001 ||  rni Vrh ||  rni Vrh
|-
| 107435 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107436 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107437 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107438 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107439 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107440 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107441 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107442 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107443 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107444 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107445 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107446 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107447 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107448 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107449 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107450 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107451 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107452 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107453 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107454 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107455 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107456 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107457 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107458 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107459 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107460 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107461 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107462 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107463 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107464 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107465 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107466 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107467 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107468 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107469 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107470 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107471 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107472 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107473 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107474 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107475 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107476 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107477 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107478 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107479 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107480 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107481 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107482 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107483 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107484 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107485 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107486 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107487 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107488 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107489 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107490 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107491 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107492 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107493 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107494 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107495 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107496 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107497 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107498 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107499 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107500 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97142" title="Llista d'asteroides/107501?107600" nonfiltered="3917" processed="3898" dbindex="39238">

|-
| 107501 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107502 - ||  || 20 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107503 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107504 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107505 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107506 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107507 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107508 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107509 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107510 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107511 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107512 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107513 - ||  || 20 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107514 - ||  || 20 de febrer, 2001 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 107515 - ||  || 21 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107516 - ||  || 21 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107517 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 107518 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107519 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107520 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107521 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107522 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107523 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107524 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107525 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107526 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107527 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107528 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107529 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107530 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107531 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107532 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107533 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107534 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107535 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107536 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107537 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107538 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107539 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107540 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107541 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107542 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107543 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107544 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107545 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107546 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107547 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107548 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107549 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107550 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107551 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107552 - ||  || 22 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107553 - ||  || 22 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107554 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107555 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Ond ejov || P. Pravec, P. Kunirk
|-
| 107556 - ||  || 26 de febrer, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 107557 - ||  || 21 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107558 - ||  || 23 de febrer, 2001 || Cerro Tololo || Deep Lens Survey
|-
| 107559 - ||  || 22 de febrer, 2001 || Nogales || Tenagra II
|-
| 107560 - ||  || 22 de febrer, 2001 || Nogales || Tenagra II
|-
| 107561 - ||  || 28 de febrer, 2001 || Badlands || R. Dyvig
|-
| 107562 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107563 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107564 - ||  || 27 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107565 - ||  || 27 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107566 - ||  || 27 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107567 - ||  || 27 de febrer, 2001 || Kle  || Kle 
|-
| 107568 - ||  || 22 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107569 - ||  || 22 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107570 - ||  || 22 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107571 - ||  || 22 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107572 - ||  || 20 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107573 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107574 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107575 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107576 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107577 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107578 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107579 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107580 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107581 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107582 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107583 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107584 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107585 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107586 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107587 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107588 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107589 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107590 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107591 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107592 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107593 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107594 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107595 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107596 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107597 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107598 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107599 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107600 - || 2001 EO || 2 de mar, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97143" title="Llista d'asteroides/107601?107700" nonfiltered="3918" processed="3899" dbindex="39239">

|-
| 107601 - || 2001 EW || 2 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107602 - ||  || 1 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107603 - ||  || 1 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107604 - ||  || 3 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107605 - ||  || 3 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107606 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107607 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107608 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107609 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107610 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107611 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107612 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107613 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107614 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107615 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107616 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107617 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107618 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107619 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107620 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107621 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107622 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107623 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107624 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107625 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107626 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107627 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107628 - ||  || 2 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107629 - ||  || 2 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107630 - ||  || 3 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107631 - ||  || 3 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107632 - ||  || 3 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107633 - ||  || 3 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107634 - ||  || 3 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107635 - ||  || 3 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107636 - ||  || 15 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107637 - ||  || 15 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107638 - ||  || 15 de mar, 2001 || Junk Bond || Junk Bond
|-
| 107639 - ||  || 13 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107640 - ||  || 14 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107641 - ||  || 15 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107642 - ||  || 3 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107643 - ||  || 15 de mar, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 107644 - ||  || 15 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107645 - ||  || 14 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107646 - ||  || 15 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107647 - ||  || 15 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107648 - ||  || 15 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107649 - ||  || 15 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107650 - ||  || 15 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107651 - ||  || 15 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107652 - ||  || 15 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107653 - ||  || 15 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107654 - ||  || 15 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107655 - ||  || 15 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107656 - ||  || 15 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107657 - ||  || 15 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107658 - ||  || 15 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107659 - ||  || 4 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107660 - || 2001 FH || 16 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107661 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107662 - ||  || 17 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107663 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107664 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107665 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107666 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107667 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107668 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107669 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107670 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107671 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107672 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107673 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107674 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107675 - ||  || 20 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107676 - ||  || 17 de mar, 2001 || Gnosca || S. Sposetti
|-
| 107677 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107678 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107679 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107680 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107681 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107682 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107683 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107684 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107685 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107686 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107687 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107688 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107689 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107690 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107691 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107692 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107693 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107694 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107695 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107696 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107697 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107698 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107699 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107700 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97144" title="Llista d'asteroides/107701?107800" nonfiltered="3919" processed="3900" dbindex="39240">

|-
| 107701 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107702 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107703 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107704 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107705 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107706 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107707 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107708 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107709 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107710 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107711 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107712 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107713 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107714 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107715 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107716 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107717 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107718 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107719 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107720 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107721 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107722 - ||  || 17 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107723 - ||  || 17 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107724 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107725 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107726 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107727 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107728 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107729 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107730 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107731 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107732 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107733 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107734 - ||  || 18 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107735 - ||  || 20 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107736 - ||  || 21 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107737 - ||  || 21 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107738 - ||  || 21 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107739 - ||  || 22 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107740 - ||  || 22 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107741 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107742 - ||  || 17 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107743 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107744 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107745 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107746 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107747 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107748 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107749 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107750 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107751 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107752 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107753 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107754 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107755 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107756 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107757 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107758 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107759 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107760 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107761 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107762 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107763 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107764 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107765 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107766 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107767 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107768 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107769 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107770 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107771 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107772 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107773 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107774 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107775 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107776 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107777 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107778 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107779 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107780 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107781 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107782 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107783 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107784 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107785 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107786 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107787 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107788 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107789 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107790 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107791 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107792 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107793 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107794 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107795 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107796 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107797 - ||  || 21 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107798 - ||  || 23 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107799 - ||  || 23 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107800 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97145" title="Llista d'asteroides/107801?107900" nonfiltered="3920" processed="3901" dbindex="39241">

|-
| 107801 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107802 - ||  || 24 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107803 - ||  || 26 de mar, 2001 || Cordell-Lorenz || D. T. Durig
|-
| 107804 - ||  || 26 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107805 - ||  || 21 de mar, 2001 || Kuma Kogen || A. Nakamura
|-
| 107806 - ||  || 26 de mar, 2001 || Kanab || E. E. Sheridan
|-
| 107807 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107808 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107809 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107810 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107811 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107812 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107813 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107814 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107815 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107816 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107817 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107818 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107819 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107820 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107821 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107822 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107823 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107824 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107825 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107826 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107827 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107828 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107829 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107830 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107831 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107832 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107833 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107834 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107835 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107836 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107837 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107838 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107839 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107840 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107841 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107842 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107843 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107844 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107845 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107846 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107847 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107848 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107849 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107850 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107851 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107852 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107853 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107854 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107855 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107856 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107857 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107858 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107859 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107860 - ||  || 21 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107861 - ||  || 21 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107862 - ||  || 21 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107863 - ||  || 21 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107864 - ||  || 21 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107865 - ||  || 23 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107866 - ||  || 26 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107867 - ||  || 26 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107868 - ||  || 26 de mar, 2001 || Cerro Tololo || Deep Lens Survey
|-
| 107869 - ||  || 27 de mar, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 107870 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107871 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107872 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107873 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107874 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107875 - ||  || 27 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107876 - ||  || 26 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107877 - ||  || 27 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107878 - ||  || 27 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107879 - ||  || 27 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107880 - ||  || 27 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107881 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107882 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107883 - ||  || 27 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107884 - ||  || 27 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107885 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107886 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107887 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107888 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107889 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107890 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107891 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107892 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107893 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107894 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107895 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107896 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107897 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107898 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107899 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107900 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97146" title="Llista d'asteroides/107901?108000" nonfiltered="3921" processed="3902" dbindex="39242">

|-
| 107901 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107902 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107903 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107904 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107905 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107906 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107907 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107908 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107909 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107910 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107911 - ||  || 16 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107912 - ||  || 16 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107913 - ||  || 17 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107914 - ||  || 17 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107915 - ||  || 17 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107916 - ||  || 17 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107917 - ||  || 17 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107918 - ||  || 17 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107919 - ||  || 17 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107920 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107921 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107922 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107923 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107924 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107925 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107926 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107927 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107928 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107929 - ||  || 18 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107930 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107931 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107932 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107933 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107934 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107935 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107936 - ||  || 18 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107937 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107938 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107939 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107940 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107941 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107942 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107943 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107944 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107945 - ||  || 19 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107946 - ||  || 19 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107947 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107948 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107949 - ||  || 20 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107950 - ||  || 28 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107951 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107952 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107953 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107954 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107955 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107956 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107957 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107958 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107959 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107960 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107961 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107962 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107963 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107964 - ||  || 29 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107965 - ||  || 29 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107966 - ||  || 29 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107967 - ||  || 29 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107968 - ||  || 24 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107969 - ||  || 24 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107970 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107971 - ||  || 29 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107972 - ||  || 24 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107973 - ||  || 29 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107974 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107975 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107976 - ||  || 29 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107977 - ||  || 29 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107978 - ||  || 29 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107979 - ||  || 31 de mar, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 107980 - ||  || 20 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107981 - ||  || 20 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107982 - ||  || 20 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107983 - ||  || 20 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 107984 - ||  || 20 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107985 - ||  || 20 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107986 - ||  || 20 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107987 - ||  || 20 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107988 - ||  || 20 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107989 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107990 - ||  || 21 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 107991 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107992 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107993 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107994 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107995 - ||  || 21 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107996 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107997 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 107998 - ||  || 21 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 107999 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108000 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97148" title="Llista d'asteroides/108001?108100" nonfiltered="3922" processed="3903" dbindex="39243">

|-
| 108001 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108002 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108003 - ||  || 21 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108004 - ||  || 21 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108005 - ||  || 21 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108006 - ||  || 21 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108007 - ||  || 23 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108008 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108009 - ||  || 23 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108010 - ||  || 23 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108011 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108012 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108013 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108014 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108015 - ||  || 23 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108016 - ||  || 23 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108017 - ||  || 24 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108018 - ||  || 24 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108019 - ||  || 24 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108020 - ||  || 24 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108021 - ||  || 24 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108022 - ||  || 24 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108023 - ||  || 24 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108024 - ||  || 24 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108025 - ||  || 24 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108026 - ||  || 24 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108027 - ||  || 24 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108028 - ||  || 24 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108029 - ||  || 24 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108030 - ||  || 24 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108031 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108032 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108033 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108034 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108035 - ||  || 26 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108036 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108037 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108038 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108039 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108040 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108041 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108042 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108043 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108044 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108045 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108046 - ||  || 26 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108047 - ||  || 27 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108048 - ||  || 27 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108049 - ||  || 27 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108050 - ||  || 27 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108051 - ||  || 27 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108052 - ||  || 27 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108053 - ||  || 27 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108054 - ||  || 27 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108055 - ||  || 27 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108056 - ||  || 29 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108057 - ||  || 29 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108058 - ||  || 29 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108059 - ||  || 29 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108060 - ||  || 29 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108061 - ||  || 29 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108062 - ||  || 29 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108063 - ||  || 30 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108064 - ||  || 30 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108065 - ||  || 30 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108066 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108067 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108068 - ||  || 19 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108069 - ||  || 19 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108070 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108071 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108072 - ||  || 22 de mar, 2001 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 108073 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108074 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108075 - ||  || 23 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108076 - ||  || 24 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108077 - ||  || 24 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108078 - ||  || 24 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108079 - ||  || 24 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108080 - ||  || 24 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108081 - ||  || 24 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108082 - ||  || 24 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108083 - ||  || 24 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108084 - ||  || 24 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108085 - ||  || 25 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108086 - ||  || 21 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108087 - ||  || 19 de mar, 2001 || Uccle || T. Pauwels
|-
| 108088 - ||  || 20 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108089 - ||  || 20 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108090 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108091 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108092 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108093 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108094 - ||  || 20 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108095 - ||  || 20 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108096 - ||  || 25 de mar, 2001 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 108097 - ||  || 26 de mar, 2001 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 108098 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108099 - ||  || 18 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108100 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97149" title="Llista d'asteroides/108101?108200" nonfiltered="3923" processed="3904" dbindex="39244">

|-
| 108101 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108102 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108103 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108104 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108105 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108106 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108107 - ||  || 21 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108108 - ||  || 22 de mar, 2001 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 108109 - ||  || 24 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108110 - ||  || 20 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108111 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108112 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108113 - ||  || 14 d'abril, 2001 || Pla D'Arguines || R. Ferrando
|-
| 108114 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 108115 - ||  || 13 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108116 - ||  || 14 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108117 - ||  || 14 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108118 - ||  || 14 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108119 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108120 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108121 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108122 - ||  || 14 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108123 - ||  || 14 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108124 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108125 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108126 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108127 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108128 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108129 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108130 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108131 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108132 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108133 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108134 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108135 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108136 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108137 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108138 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108139 - ||  || 14 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108140 - || 2001 HO || 16 d'abril, 2001 || Saint-Vran || Saint-Vran
|-
| 108141 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108142 - ||  || 17 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108143 - ||  || 17 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108144 - ||  || 17 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108145 - ||  || 17 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108146 - ||  || 17 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108147 - ||  || 17 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108148 - ||  || 17 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108149 - ||  || 17 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108150 - ||  || 17 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108151 - ||  || 17 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108152 - ||  || 17 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108153 - ||  || 17 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108154 - ||  || 17 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108155 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108156 - ||  || 17 d'abril, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 108157 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108158 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108159 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108160 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108161 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108162 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108163 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108164 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108165 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108166 - ||  || 21 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108167 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108168 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108169 - ||  || 21 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108170 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108171 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108172 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108173 - ||  || 17 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108174 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108175 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108176 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108177 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108178 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108179 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108180 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108181 - ||  || 21 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108182 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108183 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 108184 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108185 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108186 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 108187 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 108188 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 108189 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 108190 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 108191 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108192 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108193 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108194 - ||  || 21 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108195 - ||  || 21 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108196 - ||  || 21 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108197 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108198 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108199 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108200 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97150" title="Llista d'asteroides/108201?108300" nonfiltered="3924" processed="3905" dbindex="39245">

|-
| 108201 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 108202 - ||  || 25 d'abril, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 108203 - ||  || 26 d'abril, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 108204 - ||  || 26 d'abril, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 108205 - ||  || 26 d'abril, 2001 || San Marcello || L. Tesi, G. Forti
|-
| 108206 - ||  || 26 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108207 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108208 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108209 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108210 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108211 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108212 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108213 - ||  || 26 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108214 - ||  || 26 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108215 - ||  || 26 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108216 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108217 - ||  || 26 d'abril, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 108218 - ||  || 26 d'abril, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 108219 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108220 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108221 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108222 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108223 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108224 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108225 - ||  || 29 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108226 - ||  || 29 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108227 - ||  || 29 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108228 - ||  || 29 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108229 - ||  || 29 d'abril, 2001 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 108230 - ||  || 26 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108231 - ||  || 26 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108232 - ||  || 26 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108233 - ||  || 26 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108234 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108235 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108236 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108237 - ||  || 30 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108238 - ||  || 30 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108239 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108240 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108241 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108242 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108243 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108244 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108245 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108246 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108247 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108248 - ||  || 17 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108249 - ||  || 17 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108250 - ||  || 17 d'abril, 2001 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 108251 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108252 - ||  || 19 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108253 - ||  || 21 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108254 - ||  || 21 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108255 - ||  || 21 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108256 - ||  || 21 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108257 - ||  || 22 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108258 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108259 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108260 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108261 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108262 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108263 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108264 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108265 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108266 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108267 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108268 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108269 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108270 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108271 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108272 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108273 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108274 - ||  || 25 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108275 - ||  || 25 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108276 - ||  || 25 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108277 - ||  || 25 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108278 - ||  || 21 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108279 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108280 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108281 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108282 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108283 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108284 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108285 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108286 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108287 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108288 - ||  || 25 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108289 - ||  || 26 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108290 - ||  || 26 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108291 - ||  || 26 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108292 - ||  || 26 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108293 - ||  || 26 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108294 - ||  || 26 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108295 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108296 - ||  || 28 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108297 - ||  || 30 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108298 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108299 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108300 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97151" title="Llista d'asteroides/108301?108400" nonfiltered="3925" processed="3906" dbindex="39246">

|-
| 108301 - || 2001 JK || 2 de maig, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108302 - || 2001 JL || 2 de maig, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108303 - || 2001 JN || 2 de maig, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108304 - || 2001 JP || 2 de maig, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108305 - || 2001 JX || 11 de maig, 2001 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 108306 - || 2001 JZ || 11 de maig, 2001 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 108307 - ||  || 13 de maig, 2001 || Olathe || L. Robinson
|-
| 108308 - ||  || 13 de maig, 2001 || Farpoint || G. Hug
|-
| 108309 - ||  || 15 de maig, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108310 - ||  || 15 de maig, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108311 - ||  || 15 de maig, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108312 - ||  || 15 de maig, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108313 - ||  || 15 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108314 - ||  || 14 de maig, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108315 - ||  || 15 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108316 - ||  || 14 de maig, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108317 - ||  || 14 de maig, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108318 - ||  || 14 de maig, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108319 - ||  || 15 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108320 - ||  || 15 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108321 - ||  || 15 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108322 - ||  || 15 de maig, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108323 - ||  || 15 de maig, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108324 - || 2001 KB || 16 de maig, 2001 || Nogales || Tenagra II
|-
| 108325 - || 2001 KV || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108326 - || 2001 KY || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108327 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108328 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108329 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108330 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108331 - ||  || 16 de maig, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108332 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108333 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108334 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108335 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108336 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108337 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108338 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108339 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108340 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108341 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108342 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108343 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108344 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108345 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108346 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108347 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108348 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108349 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108350 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108351 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108352 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108353 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108354 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108355 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108356 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108357 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108358 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108359 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108360 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108361 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108362 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108363 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108364 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108365 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108366 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108367 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108368 - ||  || 21 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108369 - ||  || 20 de maig, 2001 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 108370 - ||  || 21 de maig, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108371 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108372 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108373 - ||  || 21 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108374 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108375 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108376 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108377 - ||  || 23 de maig, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 108378 - ||  || 22 de maig, 2001 || Ond ejov || P. Pravec, P. Kunirk
|-
| 108379 - ||  || 17 de maig, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108380 - ||  || 21 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108381 - ||  || 21 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108382 Karencilevitz ||  || 18 de maig, 2001 || OCA-Anza || M. White, M. Collins
|-
| 108383 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108384 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108385 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108386 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108387 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108388 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108389 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108390 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108391 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108392 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108393 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108394 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108395 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108396 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108397 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108398 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108399 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108400 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97152" title="Llista d'asteroides/108401?108500" nonfiltered="3926" processed="3907" dbindex="39247">

|-
| 108401 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108402 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108403 - ||  || 21 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108404 - ||  || 21 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108405 - ||  || 21 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108406 - ||  || 21 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108407 - ||  || 21 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108408 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108409 - ||  || 23 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108410 - ||  || 24 de maig, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108411 - ||  || 23 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108412 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108413 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108414 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108415 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108416 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108417 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108418 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108419 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108420 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108421 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108422 - ||  || 21 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108423 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108424 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108425 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108426 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108427 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108428 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108429 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108430 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108431 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108432 - ||  || 23 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108433 - ||  || 23 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108434 - ||  || 24 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108435 - ||  || 24 de maig, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108436 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108437 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108438 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108439 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108440 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108441 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108442 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108443 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108444 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108445 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108446 - ||  || 24 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108447 - ||  || 24 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108448 - ||  || 24 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108449 - ||  || 24 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108450 - ||  || 24 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108451 - ||  || 24 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108452 - ||  || 24 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108453 - ||  || 24 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108454 - ||  || 24 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108455 - ||  || 24 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108456 - ||  || 24 de maig, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108457 - ||  || 24 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108458 - ||  || 18 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108459 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108460 - ||  || 18 de maig, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108461 - ||  || 22 de maig, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108462 - ||  || 18 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108463 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108464 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108465 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108466 - ||  || 23 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108467 - ||  || 23 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108468 - ||  || 23 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108469 - ||  || 23 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108470 - ||  || 23 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108471 - ||  || 23 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108472 - ||  || 23 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108473 - ||  || 24 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108474 - ||  || 24 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108475 - ||  || 26 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108476 - ||  || 26 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108477 - ||  || 26 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108478 - ||  || 26 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108479 - ||  || 27 de maig, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108480 - ||  || 16 de maig, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108481 - ||  || 16 de maig, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108482 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108483 - ||  || 17 de maig, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108484 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108485 - ||  || 18 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108486 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108487 - ||  || 18 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108488 - ||  || 18 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108489 - ||  || 18 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108490 - ||  || 18 de maig, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108491 - ||  || 18 de maig, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108492 - ||  || 20 de maig, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108493 - ||  || 20 de maig, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108494 - ||  || 21 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108495 - ||  || 21 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108496 - ||  || 21 de maig, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 108497 - ||  || 21 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108498 - ||  || 22 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108499 - ||  || 22 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108500 - ||  || 22 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97153" title="Llista d'asteroides/108501?108600" nonfiltered="3927" processed="3908" dbindex="39248">

|-
| 108501 - ||  || 22 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108502 - ||  || 23 de maig, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108503 - ||  || 25 de maig, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108504 - ||  || 29 de maig, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108505 - ||  || 18 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108506 - ||  || 21 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108507 - ||  || 21 de maig, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108508 - ||  || 21 de maig, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108509 - ||  || 22 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108510 - ||  || 24 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108511 - ||  || 24 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108512 - ||  || 25 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108513 - ||  || 26 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108514 - ||  || 26 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108515 - ||  || 27 de maig, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108516 - ||  || 30 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108517 - ||  || 26 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108518 - ||  || 29 de maig, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108519 - || 2001 LF || 3 de juny, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108520 - || 2001 LK || 11 de juny, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 108521 - || 2001 LL || 11 de juny, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 108522 - || 2001 LQ || 14 de juny, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108523 - || 2001 LT || 12 de juny, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108524 - ||  || 13 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108525 - ||  || 13 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108526 - ||  || 13 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108527 - ||  || 13 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108528 - ||  || 13 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108529 - ||  || 13 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108530 - ||  || 13 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108531 - ||  || 13 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108532 - ||  || 13 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108533 - ||  || 12 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108534 - ||  || 15 de juny, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108535 - ||  || 12 de juny, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108536 - ||  || 14 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108537 - ||  || 15 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108538 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108539 - ||  || 15 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108540 - ||  || 15 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108541 - ||  || 15 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108542 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108543 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108544 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108545 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108546 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108547 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108548 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108549 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108550 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108551 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108552 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108553 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108554 - ||  || 15 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108555 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108556 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108557 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108558 - ||  || 12 de juny, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108559 - ||  || 13 de juny, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108560 - ||  || 14 de juny, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108561 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108562 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108563 - ||  || 15 de juny, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108564 - ||  || 15 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108565 - || 2001 MC || 16 de juny, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 108566 - || 2001 MF || 16 de juny, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 108567 - || 2001 MY || 18 de juny, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 108568 - ||  || 18 de juny, 2001 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 108569 - ||  || 18 de juny, 2001 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 108570 - ||  || 19 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108571 - ||  || 16 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108572 - ||  || 16 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108573 - ||  || 17 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108574 - ||  || 17 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108575 - ||  || 18 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108576 - ||  || 21 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108577 - ||  || 21 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108578 - ||  || 23 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108579 - ||  || 20 de juny, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108580 - ||  || 20 de juny, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108581 - ||  || 16 de juny, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108582 - ||  || 19 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108583 - ||  || 21 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108584 - ||  || 21 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108585 - ||  || 22 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108586 - ||  || 23 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108587 - ||  || 24 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108588 - ||  || 21 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108589 - ||  || 25 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108590 - ||  || 21 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108591 - ||  || 23 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108592 - ||  || 23 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108593 - ||  || 25 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108594 - ||  || 28 de juny, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108595 - ||  || 25 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108596 - ||  || 25 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108597 - ||  || 27 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108598 - ||  || 27 de juny, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108599 - ||  || 28 de juny, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108600 - ||  || 29 de juny, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97154" title="Llista d'asteroides/108601?108700" nonfiltered="3928" processed="3909" dbindex="39249">

|-
| 108601 - ||  || 24 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108602 - ||  || 29 de juny, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108603 - ||  || 20 de juny, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108604 - ||  || 21 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108605 - ||  || 25 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108606 - ||  || 25 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108607 - ||  || 26 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108608 - ||  || 26 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108609 - ||  || 26 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108610 - ||  || 27 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108611 - ||  || 27 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108612 - ||  || 28 de juny, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108613 - ||  || 30 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108614 - ||  || 17 de juny, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108615 - ||  || 17 de juny, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108616 - ||  || 17 de juny, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108617 - ||  || 19 de juny, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108618 - ||  || 19 de juny, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108619 - ||  || 19 de juny, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108620 - ||  || 19 de juny, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108621 - ||  || 20 de juny, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108622 - ||  || 20 de juny, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108623 - ||  || 21 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108624 - ||  || 22 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108625 - ||  || 25 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108626 - ||  || 26 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108627 - ||  || 27 de juny, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108628 - ||  || 27 de juny, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108629 - ||  || 27 de juny, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108630 - ||  || 27 de juny, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108631 - || 2001 NG || 10 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108632 - ||  || 13 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108633 - ||  || 13 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108634 - ||  || 13 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108635 - ||  || 13 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108636 - ||  || 13 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108637 - ||  || 13 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108638 - ||  || 13 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108639 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108640 - ||  || 12 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108641 - ||  || 15 de juliol, 2001 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 108642 - ||  || 13 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108643 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108644 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108645 - ||  || 12 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108646 - ||  || 13 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108647 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108648 - ||  || 13 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108649 - ||  || 13 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108650 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108651 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108652 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108653 - ||  || 9 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108654 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108655 - ||  || 12 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108656 - ||  || 12 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108657 - ||  || 12 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108658 - ||  || 12 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108659 - ||  || 13 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108660 - ||  || 13 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108661 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108662 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108663 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108664 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108665 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108666 - || 2001 OD || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108667 - || 2001 OS || 17 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108668 - ||  || 18 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108669 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108670 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108671 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 108672 - ||  || 18 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108673 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108674 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108675 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108676 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108677 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108678 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108679 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108680 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108681 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108682 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108683 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108684 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108685 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108686 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108687 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108688 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108689 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108690 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108691 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108692 - ||  || 18 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108693 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108694 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108695 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108696 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108697 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108698 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108699 - ||  || 18 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108700 - ||  || 18 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97155" title="Llista d'asteroides/108701?108800" nonfiltered="3929" processed="3910" dbindex="39250">

|-
| 108701 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108702 - ||  || 21 de juliol, 2001 || San Marcello || M. Tombelli, G. Forti
|-
| 108703 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108704 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108705 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108706 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108707 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108708 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108709 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108710 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108711 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108712 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108713 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108714 - ||  || 18 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108715 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108716 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108717 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108718 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108719 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108720 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Kuma Kogen || A. Nakamura
|-
| 108721 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108722 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108723 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108724 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108725 - ||  || 18 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108726 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108727 - ||  || 18 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108728 - ||  || 18 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108729 - ||  || 18 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108730 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108731 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108732 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108733 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108734 - ||  || 23 de juliol, 2001 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 108735 - ||  || 24 de juliol, 2001 || McDonald || J. G. Ries
|-
| 108736 - ||  || 24 de juliol, 2001 || Lake Tekapo || I. P. Griffin, N. Brady
|-
| 108737 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108738 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108739 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108740 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108741 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108742 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108743 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108744 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108745 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108746 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108747 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108748 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108749 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108750 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108751 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108752 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108753 - ||  || 23 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108754 - ||  || 23 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108755 - ||  || 23 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108756 - ||  || 23 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108757 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108758 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108759 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108760 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108761 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108762 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108763 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108764 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108765 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108766 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108767 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108768 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108769 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108770 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108771 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108772 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108773 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108774 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108775 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108776 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108777 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108778 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108779 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108780 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108781 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108782 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108783 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108784 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108785 - ||  || 26 de juliol, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 108786 - ||  || 26 de juliol, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 108787 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108788 - ||  || 24 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108789 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108790 - ||  || 28 de juliol, 2001 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 108791 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108792 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108793 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108794 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108795 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108796 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108797 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108798 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108799 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108800 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97156" title="Llista d'asteroides/108801?108900" nonfiltered="3930" processed="3911" dbindex="39251">

|-
| 108801 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108802 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108803 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108804 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108805 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108806 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108807 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 108808 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108809 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108810 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108811 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108812 - ||  || 24 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108813 - ||  || 24 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108814 - ||  || 25 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108815 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108816 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108817 - ||  || 23 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108818 - ||  || 26 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108819 - ||  || 26 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108820 - ||  || 26 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108821 - ||  || 26 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108822 - ||  || 26 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108823 - ||  || 26 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108824 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108825 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108826 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108827 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108828 - ||  || 26 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108829 - ||  || 26 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108830 - ||  || 31 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108831 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108832 - ||  || 28 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108833 - ||  || 18 de juliol, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108834 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 108835 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108836 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108837 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108838 - ||  || 31 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108839 - ||  || 31 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108840 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108841 - ||  || 23 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108842 - ||  || 23 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108843 - ||  || 23 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108844 - ||  || 25 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108845 - ||  || 30 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108846 - ||  || 31 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108847 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108848 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108849 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108850 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108851 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108852 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108853 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108854 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108855 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108856 - ||  || 25 de juliol, 2001 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 108857 - ||  || 25 de juliol, 2001 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 108858 - ||  || 23 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108859 - ||  || 25 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108860 - ||  || 25 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108861 - ||  || 25 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108862 - ||  || 25 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108863 - ||  || 26 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108864 - ||  || 26 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108865 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108866 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108867 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108868 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108869 - ||  || 28 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108870 - ||  || 28 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108871 - ||  || 28 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108872 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108873 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108874 - ||  || 30 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108875 - ||  || 28 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108876 - ||  || 28 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108877 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108878 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108879 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108880 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108881 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108882 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108883 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108884 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108885 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108886 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 108887 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108888 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 108889 - || 2001 PX || 2 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108890 - ||  || 8 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108891 - ||  || 3 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108892 - ||  || 3 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108893 - ||  || 3 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108894 - ||  || 3 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108895 - ||  || 3 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108896 - ||  || 9 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108897 - ||  || 6 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108898 - ||  || 6 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108899 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108900 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97157" title="Llista d'asteroides/108901?109000" nonfiltered="3931" processed="3912" dbindex="39252">

|-
| 108901 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108902 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108903 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108904 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108905 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108906 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108907 - ||  || 8 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108908 - ||  || 8 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108909 - ||  || 8 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108910 - ||  || 8 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108911 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108912 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108913 - ||  || 12 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108914 - ||  || 12 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108915 - ||  || 7 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108916 - ||  || 8 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108917 - ||  || 15 d'agost, 2001 || Emerald Lane || L. Ball
|-
| 108918 - ||  || 13 d'agost, 2001 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 108919 - ||  || 8 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108920 - ||  || 9 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108921 - ||  || 9 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108922 - ||  || 9 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108923 - ||  || 9 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108924 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108925 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108926 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108927 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108928 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108929 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108930 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108931 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108932 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108933 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108934 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108935 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108936 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108937 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108938 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108939 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108940 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108941 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108942 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108943 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108944 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108945 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108946 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108947 - ||  || 13 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108948 - ||  || 14 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108949 - ||  || 14 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108950 - ||  || 14 d'agost, 2001 || San Marcello || A. Boattini, L. Tesi
|-
| 108951 - ||  || 15 d'agost, 2001 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 108952 - ||  || 15 d'agost, 2001 || San Marcello || M. Tombelli, A. Boattini
|-
| 108953 - ||  || 13 d'agost, 2001 || Uccle || T. Pauwels
|-
| 108954 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108955 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108956 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108957 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108958 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108959 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108960 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108961 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108962 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108963 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108964 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108965 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108966 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108967 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108968 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108969 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108970 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108971 - ||  || 12 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108972 - ||  || 12 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108973 - ||  || 12 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108974 - ||  || 13 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108975 - ||  || 15 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108976 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108977 - ||  || 13 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108978 - ||  || 13 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108979 - ||  || 3 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108980 - ||  || 3 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108981 - ||  || 14 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108982 - ||  || 14 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 108983 - ||  || 14 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108984 - ||  || 15 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108985 - ||  || 15 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108986 - ||  || 15 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108987 - ||  || 15 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108988 - ||  || 14 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108989 - ||  || 14 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108990 - ||  || 14 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108991 - ||  || 14 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108992 - ||  || 14 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108993 - ||  || 14 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108994 - ||  || 14 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108995 - ||  || 14 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108996 - ||  || 13 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108997 - ||  || 13 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108998 - ||  || 13 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 108999 - ||  || 13 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 109000 - ||  || 3 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97158" title="Llista d'asteroides/109001?109100" nonfiltered="3932" processed="3913" dbindex="39253">

|-
| 109001 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 109002 - ||  || 13 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 109003 - ||  || 15 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 109004 - ||  || 15 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 109005 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109006 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109007 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 109008 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 109009 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109010 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109011 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109012 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109013 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109014 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109015 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109016 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109017 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109018 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109019 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109020 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109021 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109022 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109023 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109024 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109025 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109026 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109027 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109028 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109029 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109030 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109031 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109032 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109033 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109034 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109035 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109036 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109037 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109038 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109039 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109040 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109041 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109042 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109043 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109044 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109045 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109046 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109047 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109048 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109049 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109050 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109051 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109052 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109053 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109054 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109055 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109056 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109057 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109058 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109059 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109060 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109061 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109062 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109063 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109064 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109065 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109066 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109067 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109068 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109069 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109070 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109071 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109072 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109073 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109074 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109075 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109076 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109077 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109078 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109079 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109080 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109081 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109082 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109083 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109084 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109085 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109086 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109087 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109088 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109089 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109090 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109091 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109092 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109093 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109094 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109095 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109096 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Ond ejov || P. Kunirk, U. Babiakov
|-
| 109097 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Pla D'Arguines || R. Ferrando
|-
| 109098 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 109099 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109100 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97159" title="Llista d'asteroides/109101?109200" nonfiltered="3933" processed="3914" dbindex="39254">

|-
| 109101 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109102 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109103 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109104 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109105 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109106 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109107 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109108 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109109 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109110 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109111 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109112 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109113 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109114 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109115 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109116 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109117 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109118 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109119 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109120 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109121 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109122 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109123 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109124 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109125 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109126 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109127 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109128 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109129 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109130 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109131 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109132 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109133 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109134 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109135 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109136 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109137 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109138 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109139 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109140 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109141 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109142 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109143 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109144 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109145 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109146 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109147 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109148 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109149 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109150 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109151 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109152 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109153 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109154 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109155 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109156 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109157 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109158 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109159 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109160 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109161 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109162 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109163 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109164 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109165 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109166 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109167 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109168 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109169 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109170 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109171 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109172 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109173 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109174 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109175 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109176 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109177 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109178 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109179 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109180 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109181 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109182 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109183 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Oakley || C. Wolfe
|-
| 109184 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109185 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109186 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109187 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109188 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 109189 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 109190 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109191 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109192 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109193 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109194 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109195 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109196 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109197 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109198 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109199 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109200 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97160" title="Llista d'asteroides/109201?109300" nonfiltered="3934" processed="3915" dbindex="39255">

|-
| 109201 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109202 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109203 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109204 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109205 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109206 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109207 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109208 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109209 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109210 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109211 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109212 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109213 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109214 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109215 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109216 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 109217 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 109218 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109219 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109220 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109221 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109222 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109223 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Needville || Needville
|-
| 109224 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 109225 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109226 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109227 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109228 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109229 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109230 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109231 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109232 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109233 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109234 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109235 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 109236 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 109237 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109238 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109239 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109240 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109241 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109242 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109243 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109244 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109245 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109246 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109247 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109248 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109249 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109250 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109251 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109252 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109253 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109254 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109255 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109256 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109257 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109258 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109259 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109260 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109261 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109262 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109263 - ||  || 24 d'agost, 2001 || OCA-Anza || M. White, M. Collins
|-
| 109264 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 109265 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 109266 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Ond ejov || P. Kunirk
|-
| 109267 - ||  || 26 d'agost, 2001 || Farpoint || Farpoint
|-
| 109268 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109269 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109270 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109271 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109272 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109273 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109274 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109275 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109276 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109277 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109278 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109279 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109280 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109281 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109282 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109283 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109284 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109285 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109286 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109287 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109288 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109289 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109290 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109291 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109292 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109293 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109294 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109295 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109296 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109297 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109298 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109299 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109300 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97161" title="Llista d'asteroides/109301?109400" nonfiltered="3935" processed="3916" dbindex="39256">

|-
| 109301 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109302 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109303 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109304 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109305 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109306 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109307 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109308 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109309 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109310 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109311 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109312 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109313 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109314 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109315 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109316 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109317 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109318 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109319 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109320 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109321 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109322 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109323 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109324 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109325 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109326 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109327 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109328 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109329 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109330 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 109331 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 109332 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 109333 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 109334 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 109335 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 109336 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 109337 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109338 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109339 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109340 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109341 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 109342 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 109343 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 109344 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 109345 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109346 - ||  || 27 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109347 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109348 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 109349 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 109350 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 109351 - ||  || 27 d'agost, 2001 || Farpoint || G. Hug
|-
| 109352 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 109353 - ||  || 26 d'agost, 2001 || Ond ejov || Ond ejov Observatory
|-
| 109354 - ||  || 26 d'agost, 2001 || Ond ejov || P. Pravec, P. Kunirk
|-
| 109355 - ||  || 28 d'agost, 2001 || Farpoint || G. Hug
|-
| 109356 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109357 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109358 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109359 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109360 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109361 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109362 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109363 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109364 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109365 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109366 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109367 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109368 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109369 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109370 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109371 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109372 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109373 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109374 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109375 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109376 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109377 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109378 - ||  || 31 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 109379 - ||  || 31 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 109380 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109381 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 109382 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 109383 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 109384 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 109385 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 109386 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 109387 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109388 - ||  || 26 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109389 - ||  || 26 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 109390 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109391 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109392 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109393 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109394 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109395 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 109396 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109397 - ||  || 26 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 109398 - ||  || 27 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109399 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109400 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97162" title="Llista d'asteroides/109401?109500" nonfiltered="3936" processed="3917" dbindex="39257">

|-
| 109401 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109402 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109403 - ||  || 26 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109404 - ||  || 27 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109405 - ||  || 27 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109406 - ||  || 30 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109407 - ||  || 29 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109408 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109409 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109410 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109411 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109412 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 109413 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109414 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109415 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 109416 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 109417 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109418 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109419 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109420 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109421 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109422 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109423 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109424 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109425 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109426 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109427 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109428 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109429 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109430 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109431 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109432 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109433 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 109434 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 109435 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 109436 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109437 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109438 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109439 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109440 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109441 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109442 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109443 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109444 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 109445 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109446 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109447 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109448 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109449 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109450 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109451 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109452 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109453 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109454 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109455 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 109456 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109457 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109458 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109459 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109460 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109461 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109462 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109463 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109464 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109465 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109466 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109467 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109468 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109469 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109470 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109471 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109472 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109473 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109474 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 109475 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109476 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109477 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109478 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109479 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109480 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109481 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109482 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109483 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109484 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109485 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109486 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109487 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109488 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109489 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109490 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109491 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109492 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109493 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109494 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109495 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109496 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109497 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109498 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109499 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109500 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97163" title="Llista d'asteroides/109501?109600" nonfiltered="3937" processed="3918" dbindex="39258">

|-
| 109501 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 109502 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 109503 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109504 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109505 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109506 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109507 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109508 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109509 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109510 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109511 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109512 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109513 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109514 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109515 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109516 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109517 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109518 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109519 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109520 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109521 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109522 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 109523 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109524 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109525 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109526 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109527 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109528 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109529 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109530 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109531 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109532 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109533 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 109534 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 109535 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 109536 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 109537 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 109538 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 109539 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109540 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109541 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109542 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109543 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109544 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109545 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109546 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109547 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109548 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109549 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109550 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109551 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109552 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109553 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109554 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109555 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109556 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109557 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109558 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109559 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109560 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109561 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109562 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109563 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109564 - ||  || 26 d'agost, 2001 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 109565 - ||  || 26 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109566 - ||  || 26 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109567 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109568 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109569 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109570 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109571 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109572 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 109573 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Crimea-Simeis || Crimea-Simeis
|-
| 109574 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109575 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109576 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109577 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109578 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109579 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109580 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109581 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109582 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109583 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 109584 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109585 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109586 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109587 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109588 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109589 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109590 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109591 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109592 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109593 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109594 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109595 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109596 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109597 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109598 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109599 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109600 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97164" title="Llista d'asteroides/109601?109700" nonfiltered="3938" processed="3919" dbindex="39259">

|-
| 109601 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109602 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109603 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109604 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109605 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109606 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 109607 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 109608 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109609 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109610 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109611 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109612 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109613 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109614 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109615 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109616 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109617 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109618 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 109619 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109620 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109621 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109622 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109623 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109624 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109625 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109626 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109627 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109628 - ||  || 27 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109629 - ||  || 27 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109630 - ||  || 27 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109631 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109632 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109633 - ||  || 29 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109634 - ||  || 29 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109635 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109636 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109637 - ||  || 27 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109638 - ||  || 27 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109639 - || 2001 RA || 2 de setembre, 2001 || Farpoint || G. Hug
|-
| 109640 - || 2001 RJ || 6 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109641 - || 2001 RQ || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109642 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109643 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109644 - ||  || 9 de setembre, 2001 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 109645 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109646 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109647 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109648 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109649 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109650 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 109651 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 109652 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 109653 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109654 - ||  || 9 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109655 - ||  || 9 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109656 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109657 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 109658 - ||  || 11 de setembre, 2001 || San Marcello || A. Boattini, L. Tesi
|-
| 109659 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 109660 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109661 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 109662 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109663 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109664 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109665 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109666 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109667 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109668 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109669 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109670 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109671 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109672 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109673 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109674 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109675 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109676 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109677 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109678 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109679 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109680 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109681 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109682 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109683 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109684 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109685 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109686 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109687 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109688 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109689 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109690 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109691 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109692 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109693 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109694 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109695 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109696 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109697 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109698 - ||  || 9 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109699 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109700 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97165" title="Llista d'asteroides/109701?109800" nonfiltered="3939" processed="3920" dbindex="39260">

|-
| 109701 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109702 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109703 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109704 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109705 - ||  || 9 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109706 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 109707 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109708 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109709 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109710 - ||  || 14 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109711 - ||  || 14 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109712 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 109713 - ||  || 15 de setembre, 2001 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 109714 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 109715 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109716 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109717 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109718 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109719 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109720 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109721 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109722 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109723 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109724 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109725 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109726 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109727 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109728 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109729 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109730 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109731 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109732 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109733 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109734 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109735 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109736 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109737 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109738 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109739 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109740 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109741 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109742 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109743 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109744 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109745 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109746 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109747 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109748 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109749 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109750 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109751 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109752 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109753 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109754 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109755 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109756 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109757 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109758 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109759 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109760 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109761 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109762 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109763 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109764 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109765 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109766 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109767 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109768 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109769 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109770 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109771 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109772 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109773 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109774 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109775 - ||  || 14 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109776 - ||  || 13 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109777 - ||  || 14 de setembre, 2001 || Ond ejov || P. Kunirk
|-
| 109778 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109779 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109780 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109781 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109782 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109783 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109784 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109785 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109786 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109787 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109788 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109789 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109790 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109791 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109792 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109793 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109794 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109795 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109796 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109797 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109798 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109799 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109800 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97166" title="Llista d'asteroides/109801?109900" nonfiltered="3940" processed="3921" dbindex="39261">

|-
| 109801 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109802 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109803 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109804 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 109805 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109806 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109807 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109808 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109809 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109810 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109811 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109812 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109813 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109814 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109815 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109816 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109817 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109818 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109819 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109820 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109821 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109822 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109823 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109824 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109825 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109826 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109827 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109828 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109829 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109830 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109831 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109832 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109833 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109834 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109835 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109836 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109837 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109838 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109839 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109840 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109841 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109842 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109843 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109844 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109845 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109846 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109847 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109848 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109849 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109850 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109851 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109852 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109853 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109854 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109855 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109856 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109857 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109858 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109859 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109860 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109861 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109862 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109863 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109864 - ||  || 15 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109865 - ||  || 6 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109866 - ||  || 9 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109867 - ||  || 9 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109868 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109869 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109870 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109871 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109872 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109873 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109874 - ||  || 14 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109875 - ||  || 14 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 109876 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 109877 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109878 - || 2001 SG || 16 de setembre, 2001 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 109879 - || 2001 SL || 16 de setembre, 2001 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 109880 - || 2001 SZ || 17 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 109881 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 109882 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 109883 - ||  || 18 de setembre, 2001 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 109884 - ||  || 18 de setembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 109885 - ||  || 18 de setembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 109886 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 109887 - ||  || 18 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 109888 - ||  || 18 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 109889 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 109890 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 109891 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109892 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109893 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109894 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109895 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109896 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109897 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109898 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109899 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109900 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97167" title="Llista d'asteroides/109901?110000" nonfiltered="3941" processed="3922" dbindex="39262">

|-
| 109901 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109902 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109903 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109904 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109905 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109906 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109907 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109908 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109909 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109910 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109911 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109912 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109913 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109914 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109915 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109916 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109917 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109918 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109919 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109920 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109921 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109922 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109923 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109924 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109925 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109926 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109927 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109928 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109929 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109930 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109931 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109932 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109933 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109934 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109935 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109936 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109937 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109938 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109939 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109940 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109941 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109942 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109943 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109944 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109945 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109946 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109947 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109948 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109949 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109950 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109951 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109952 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109953 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109954 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109955 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109956 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109957 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109958 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109959 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109960 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109961 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109962 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109963 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109964 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109965 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109966 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109967 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109968 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109969 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109970 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109971 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109972 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109973 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109974 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109975 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109976 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109977 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109978 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109979 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109980 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109981 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109982 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109983 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109984 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109985 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109986 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109987 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109988 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109989 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109990 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109991 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109992 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109993 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109994 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109995 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109996 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109997 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109998 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 109999 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110000 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97168" title="Llista d'asteroides/110001?110100" nonfiltered="3942" processed="3923" dbindex="39263">

|-
| 110001 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110002 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110003 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110004 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110005 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110006 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110007 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110008 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110009 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110010 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110011 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110012 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110013 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110014 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110015 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110016 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110017 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110018 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110019 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110020 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110021 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110022 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110023 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110024 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110025 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110026 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 110027 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110028 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110029 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110030 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110031 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110032 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110033 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110034 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110035 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110036 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110037 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110038 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110039 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110040 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110041 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110042 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110043 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110044 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110045 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110046 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110047 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110048 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110049 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110050 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110051 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110052 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110053 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110054 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110055 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110056 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110057 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110058 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110059 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110060 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110061 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110062 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110063 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110064 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110065 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110066 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110067 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110068 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110069 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110070 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110071 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110072 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110073 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 110074 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 110075 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 110076 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 110077 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 110078 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 110079 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 110080 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 110081 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 110082 - ||  || 18 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 110083 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110084 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110085 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110086 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110087 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110088 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110089 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110090 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110091 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110092 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110093 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110094 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110095 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110096 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110097 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110098 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110099 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110100 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97169" title="Llista d'asteroides/110101?110200" nonfiltered="3943" processed="3924" dbindex="39264">

|-
| 110101 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110102 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110103 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110104 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110105 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110106 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110107 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110108 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110109 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110110 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110111 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110112 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110113 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110114 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110115 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110116 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110117 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110118 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110119 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110120 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110121 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110122 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110123 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110124 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110125 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110126 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110127 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110128 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110129 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110130 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110131 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110132 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110133 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110134 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110135 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110136 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110137 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110138 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110139 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110140 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110141 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110142 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110143 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110144 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110145 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110146 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110147 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110148 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110149 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110150 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110151 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110152 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110153 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110154 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110155 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110156 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110157 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110158 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110159 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110160 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110161 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110162 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110163 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110164 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110165 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110166 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110167 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110168 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110169 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110170 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110171 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110172 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110173 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110174 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110175 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110176 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110177 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110178 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110179 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110180 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110181 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110182 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110183 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110184 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110185 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110186 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110187 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110188 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110189 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110190 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110191 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110192 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110193 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110194 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110195 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110196 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110197 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110198 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110199 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110200 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97170" title="Llista d'asteroides/110201?110300" nonfiltered="3944" processed="3925" dbindex="39265">

|-
| 110201 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110202 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110203 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110204 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110205 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110206 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110207 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110208 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110209 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110210 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110211 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110212 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110213 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110214 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110215 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110216 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110217 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110218 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110219 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110220 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110221 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110222 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110223 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110224 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110225 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110226 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110227 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110228 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110229 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110230 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110231 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110232 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110233 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110234 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110235 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110236 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110237 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110238 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110239 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110240 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110241 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110242 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110243 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110244 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110245 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110246 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110247 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110248 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110249 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110250 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110251 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110252 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110253 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110254 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110255 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110256 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110257 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110258 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110259 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110260 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110261 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110262 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110263 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110264 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110265 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110266 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110267 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110268 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110269 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110270 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110271 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110272 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110273 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110274 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110275 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110276 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110277 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110278 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110279 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110280 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110281 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110282 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110283 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110284 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110285 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110286 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110287 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110288 - ||  || 23 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 110289 - ||  || 23 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 110290 - ||  || 23 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 110291 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 110292 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 110293 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 110294 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 110295 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 110296 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 110297 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 110298 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 110299 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 110300 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97171" title="Llista d'asteroides/110301?110400" nonfiltered="3945" processed="3926" dbindex="39266">

|-
| 110301 - ||  || 18 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110302 - ||  || 26 de setembre, 2001 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 110303 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110304 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110305 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110306 - ||  || 26 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110307 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 110308 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110309 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110310 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110311 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110312 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110313 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110314 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110315 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110316 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110317 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110318 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110319 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110320 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110321 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110322 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110323 - ||  || 27 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110324 - ||  || 22 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110325 - ||  || 28 de setembre, 2001 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 110326 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110327 - ||  || 22 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110328 - ||  || 22 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110329 - ||  || 22 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110330 - ||  || 27 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110331 - ||  || 23 de setembre, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 110332 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 110333 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 110334 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110335 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110336 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110337 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110338 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110339 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110340 - ||  || 23 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110341 - ||  || 23 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110342 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110343 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110344 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110345 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110346 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110347 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110348 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110349 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110350 - ||  || 23 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110351 - ||  || 23 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110352 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110353 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110354 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110355 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110356 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110357 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110358 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110359 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110360 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110361 - ||  || 26 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110362 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110363 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110364 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110365 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110366 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110367 - ||  || 18 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110368 - ||  || 18 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110369 - ||  || 18 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110370 - ||  || 18 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110371 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110372 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110373 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110374 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 110375 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110376 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110377 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110378 - ||  || 22 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110379 - ||  || 22 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110380 - ||  || 22 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110381 - ||  || 23 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110382 - ||  || 26 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110383 - ||  || 23 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110384 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Farpoint || Farpoint
|-
| 110385 - ||  || 6 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110386 - ||  || 7 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110387 - ||  || 7 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110388 - ||  || 7 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110389 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110390 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110391 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 110392 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 110393 Rammstein ||  || 11 d'octubre, 2001 || Le Creusot || Le Creusot
|-
| 110394 - ||  || 9 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110395 - ||  || 9 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110396 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110397 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110398 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110399 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110400 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97172" title="Llista d'asteroides/110401?110500" nonfiltered="3946" processed="3927" dbindex="39267">

|-
| 110401 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110402 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110403 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110404 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 110405 - ||  || 12 d'octubre, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 110406 - ||  || 6 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110407 - ||  || 7 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110408 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 110409 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110410 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110411 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110412 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110413 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110414 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110415 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 110416 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 110417 - ||  || 9 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110418 - ||  || 9 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110419 - ||  || 9 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110420 - ||  || 9 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110421 - ||  || 9 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110422 - ||  || 9 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110423 - ||  || 9 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110424 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110425 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110426 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110427 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110428 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110429 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110430 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110431 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110432 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110433 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110434 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110435 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110436 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110437 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110438 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110439 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110440 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110441 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110442 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110443 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110444 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110445 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110446 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110447 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110448 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110449 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110450 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110451 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110452 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110453 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110454 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110455 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110456 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110457 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110458 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110459 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 110460 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 110461 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 110462 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 110463 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110464 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110465 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110466 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110467 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110468 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110469 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110470 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110471 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110472 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110473 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110474 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110475 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110476 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110477 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110478 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110479 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110480 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110481 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110482 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110483 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110484 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110485 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110486 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110487 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110488 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110489 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110490 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110491 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110492 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110493 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110494 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110495 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110496 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110497 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110498 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110499 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110500 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97173" title="Llista d'asteroides/110501?110600" nonfiltered="3947" processed="3928" dbindex="39268">

|-
| 110501 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110502 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110503 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110504 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110505 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110506 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110507 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110508 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110509 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110510 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110511 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110512 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110513 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110514 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110515 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110516 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110517 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110518 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110519 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110520 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110521 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110522 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110523 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110524 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110525 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110526 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110527 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110528 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110529 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110530 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110531 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110532 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110533 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110534 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110535 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110536 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110537 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110538 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110539 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110540 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110541 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110542 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110543 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110544 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110545 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110546 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110547 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110548 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110549 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110550 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110551 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110552 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110553 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 110554 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 110555 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110556 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110557 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110558 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110559 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110560 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110561 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110562 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110563 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110564 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110565 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110566 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110567 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110568 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110569 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110570 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110571 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110572 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110573 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110574 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110575 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110576 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110577 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110578 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110579 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110580 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110581 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110582 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110583 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110584 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110585 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110586 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110587 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110588 - ||  || 12 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 110589 - ||  || 12 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 110590 - ||  || 12 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 110591 - ||  || 12 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 110592 - ||  || 12 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 110593 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110594 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110595 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110596 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110597 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110598 - ||  || 12 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 110599 - ||  || 12 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 110600 - ||  || 12 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97174" title="Llista d'asteroides/110601?110700" nonfiltered="3948" processed="3929" dbindex="39269">

|-
| 110601 - ||  || 12 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 110602 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110603 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110604 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110605 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110606 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110607 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110608 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 110609 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 110610 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110611 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110612 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110613 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110614 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110615 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110616 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110617 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110618 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110619 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110620 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110621 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110622 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110623 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 110624 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110625 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 110626 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110627 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 110628 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110629 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110630 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110631 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110632 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110633 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110634 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110635 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110636 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110637 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110638 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110639 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110640 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110641 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110642 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110643 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110644 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110645 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110646 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110647 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110648 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110649 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110650 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 110651 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110652 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110653 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110654 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110655 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110656 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110657 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110658 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110659 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110660 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110661 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110662 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110663 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110664 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110665 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110666 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110667 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110668 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110669 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110670 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110671 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110672 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110673 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110674 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110675 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110676 - ||  || 12 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 110677 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 110678 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110679 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110680 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110681 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110682 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110683 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110684 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110685 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110686 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110687 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110688 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110689 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110690 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110691 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110692 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110693 - ||  || 12 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 110694 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110695 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110696 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110697 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110698 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110699 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110700 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97175" title="Llista d'asteroides/110701?110800" nonfiltered="3949" processed="3930" dbindex="39270">

|-
| 110701 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110702 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 110703 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110704 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110705 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110706 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110707 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110708 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110709 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110710 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110711 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110712 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110713 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110714 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110715 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110716 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110717 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110718 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110719 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110720 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110721 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110722 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110723 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110724 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110725 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110726 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110727 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110728 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110729 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 110730 - ||  || 7 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110731 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110732 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110733 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110734 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110735 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110736 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110737 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110738 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110739 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110740 - || 2001 UF || 17 d'octubre, 2001 || Nashville || R. Clingan
|-
| 110741 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 110742 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Kuma Kogen || A. Nakamura
|-
| 110743 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Kuma Kogen || A. Nakamura
|-
| 110744 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110745 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 110746 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110747 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110748 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110749 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110750 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110751 - ||  || 24 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 110752 - ||  || 24 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 110753 - ||  || 24 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 110754 - ||  || 24 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 110755 - ||  || 24 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 110756 - ||  || 25 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 110757 - ||  || 25 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 110758 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 110759 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110760 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110761 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110762 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110763 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110764 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110765 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110766 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110767 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110768 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110769 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110770 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 110771 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110772 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110773 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110774 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110775 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110776 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110777 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110778 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110779 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110780 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110781 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110782 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110783 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110784 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110785 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110786 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110787 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110788 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110789 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110790 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110791 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110792 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110793 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110794 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110795 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110796 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110797 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110798 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110799 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110800 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97176" title="Llista d'asteroides/110801?110900" nonfiltered="3950" processed="3931" dbindex="39271">

|-
| 110801 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110802 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110803 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110804 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110805 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110806 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110807 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110808 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110809 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110810 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110811 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110812 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110813 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110814 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110815 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110816 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110817 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110818 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110819 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110820 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110821 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110822 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110823 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110824 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110825 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110826 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110827 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110828 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110829 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110830 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110831 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110832 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110833 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110834 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110835 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110836 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110837 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110838 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110839 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110840 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 110841 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 110842 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110843 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110844 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110845 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110846 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110847 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110848 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110849 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110850 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110851 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110852 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110853 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110854 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110855 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110856 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110857 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110858 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110859 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110860 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110861 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110862 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110863 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 110864 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110865 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110866 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 110867 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 110868 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 110869 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 110870 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 110871 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 110872 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 110873 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 110874 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110875 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110876 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110877 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110878 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110879 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110880 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110881 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110882 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110883 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110884 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110885 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110886 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110887 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110888 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110889 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110890 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110891 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110892 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110893 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110894 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110895 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110896 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110897 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110898 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110899 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110900 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97177" title="Llista d'asteroides/110901?111000" nonfiltered="3951" processed="3932" dbindex="39272">

|-
| 110901 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110902 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110903 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110904 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110905 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110906 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110907 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110908 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110909 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110910 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110911 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110912 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110913 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110914 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110915 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110916 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110917 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110918 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110919 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110920 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110921 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110922 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110923 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110924 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110925 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110926 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110927 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110928 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110929 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110930 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110931 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110932 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110933 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110934 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110935 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110936 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110937 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110938 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110939 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110940 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110941 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110942 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110943 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110944 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110945 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110946 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110947 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110948 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110949 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110950 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110951 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110952 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110953 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110954 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110955 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110956 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110957 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110958 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110959 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110960 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110961 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110962 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110963 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110964 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110965 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110966 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110967 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110968 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110969 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110970 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110971 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110972 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110973 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110974 - ||  || 26 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 110975 - ||  || 26 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 110976 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110977 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110978 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110979 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110980 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110981 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110982 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110983 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110984 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110985 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110986 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110987 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110988 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110989 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 110990 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110991 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110992 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110993 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110994 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110995 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 110996 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 110997 - ||  || 24 d'octubre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 110998 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 110999 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111000 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97178" title="Llista d'asteroides/111001?111100" nonfiltered="3952" processed="3933" dbindex="39273">

|-
| 111001 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 111002 - || 2001 VN || 6 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111003 - || 2001 VU || 6 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111004 - || 2001 VX || 6 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111005 - || 2001 VY || 6 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111006 - || 2001 VZ || 6 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111007 - ||  || 7 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 111008 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 111009 - ||  || 11 de novembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 111010 - ||  || 7 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111011 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111012 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111013 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111014 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111015 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111016 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111017 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111018 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111019 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111020 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111021 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111022 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111023 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111024 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111025 - ||  || 7 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 111026 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111027 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111028 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111029 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111030 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111031 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111032 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111033 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111034 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111035 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111036 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111037 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111038 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111039 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111040 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111041 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111042 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111043 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111044 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111045 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111046 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111047 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111048 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111049 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111050 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111051 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111052 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111053 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111054 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111055 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111056 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111057 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111058 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111059 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111060 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111061 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111062 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111063 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111064 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111065 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111066 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111067 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111068 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111069 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111070 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111071 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111072 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111073 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111074 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111075 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111076 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111077 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111078 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111079 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111080 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111081 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111082 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111083 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111084 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111085 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111086 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111087 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111088 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111089 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111090 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111091 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111092 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111093 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111094 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111095 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111096 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111097 - ||  || 11 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111098 - ||  || 11 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111099 - ||  || 11 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111100 - ||  || 11 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97180" title="Llista d'asteroides/111101?111200" nonfiltered="3953" processed="3934" dbindex="39274">

|-
| 111101 - ||  || 11 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111102 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111103 - ||  || 14 de novembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 111104 - ||  || 11 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 111105 - ||  || 11 de novembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 111106 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111107 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 111108 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 111109 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 111110 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111111 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111112 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111113 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111114 - ||  || 13 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111115 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111116 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111117 - ||  || 11 de novembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 111118 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 111119 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 111120 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 111121 - ||  || 13 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111122 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111123 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111124 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111125 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111126 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111127 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111128 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111129 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111130 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111131 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111132 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111133 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111134 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111135 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111136 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111137 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111138 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111139 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111140 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111141 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111142 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111143 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111144 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111145 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111146 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111147 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111148 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111149 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111150 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111151 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111152 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111153 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111154 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111155 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111156 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111157 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111158 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111159 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111160 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111161 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111162 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111163 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111164 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111165 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111166 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111167 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111168 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111169 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111170 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111171 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111172 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 111173 - ||  || 13 de novembre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 111174 - ||  || 13 de novembre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 111175 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 111176 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 111177 - ||  || 11 de novembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 111178 - ||  || 11 de novembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 111179 - || 2001 WG || 16 de novembre, 2001 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 111180 - ||  || 16 de novembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 111181 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 111182 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 111183 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 111184 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111185 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111186 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111187 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111188 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111189 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111190 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111191 - ||  || 26 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111192 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111193 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111194 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111195 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111196 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111197 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111198 - ||  || 18 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111199 - ||  || 18 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111200 - ||  || 27 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97181" title="Llista d'asteroides/111201?111300" nonfiltered="3954" processed="3935" dbindex="39275">

|-
| 111201 - ||  || 18 de novembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 111202 - ||  || 18 de novembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 111203 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111204 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111205 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111206 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111207 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111208 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111209 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111210 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111211 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111212 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111213 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111214 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111215 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111216 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111217 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111218 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111219 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111220 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111221 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111222 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111223 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111224 - ||  || 18 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111225 - ||  || 18 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111226 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 111227 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111228 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111229 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111230 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111231 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111232 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111233 - ||  || 20 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111234 - ||  || 21 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111235 - ||  || 21 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111236 - ||  || 21 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111237 - ||  || 21 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111238 - ||  || 21 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111239 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 111240 - ||  || 16 de novembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 111241 - || 2001 XV || 7 de desembre, 2001 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 111242 - ||  || 8 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111243 - ||  || 8 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111244 - ||  || 8 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111245 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111246 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111247 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111248 - ||  || 8 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111249 - ||  || 8 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111250 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111251 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111252 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111253 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111254 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111255 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111256 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111257 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111258 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111259 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111260 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111261 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111262 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111263 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111264 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111265 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111266 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111267 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111268 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111269 - ||  || 7 de desembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 111270 - ||  || 7 de desembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 111271 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 111272 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 111273 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111274 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 111275 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111276 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111277 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111278 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111279 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111280 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111281 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111282 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111283 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111284 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111285 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111286 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111287 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111288 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111289 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111290 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111291 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111292 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111293 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111294 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111295 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111296 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111297 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111298 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111299 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111300 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97182" title="Llista d'asteroides/111301?111400" nonfiltered="3955" processed="3936" dbindex="39276">

|-
| 111301 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111302 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111303 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111304 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111305 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111306 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111307 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111308 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111309 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111310 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111311 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111312 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111313 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111314 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111315 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111316 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111317 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111318 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111319 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111320 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111321 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111322 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111323 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111324 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111325 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111326 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111327 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111328 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111329 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 111330 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 111331 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111332 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111333 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111334 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111335 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111336 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111337 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111338 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111339 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111340 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111341 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111342 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111343 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111344 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111345 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111346 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111347 - ||  || 7 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111348 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111349 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111350 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111351 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111352 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111353 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111354 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111355 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111356 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111357 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111358 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111359 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111360 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111361 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111362 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111363 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111364 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111365 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111366 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111367 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111368 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111369 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111370 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111371 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111372 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111373 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111374 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111375 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111376 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111377 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111378 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111379 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111380 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111381 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111382 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111383 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111384 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111385 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111386 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111387 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111388 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111389 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111390 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111391 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111392 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111393 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111394 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111395 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111396 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111397 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111398 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111399 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111400 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97183" title="Llista d'asteroides/111401?111500" nonfiltered="3956" processed="3937" dbindex="39277">

|-
| 111401 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111402 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111403 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111404 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111405 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111406 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111407 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111408 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111409 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111410 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111411 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111412 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111413 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111414 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111415 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111416 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111417 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111418 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111419 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111420 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111421 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111422 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111423 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111424 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111425 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111426 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111427 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111428 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111429 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111430 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111431 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111432 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111433 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111434 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111435 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111436 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111437 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111438 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111439 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111440 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111441 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111442 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111443 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111444 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111445 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111446 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111447 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111448 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111449 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111450 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111451 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111452 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111453 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 111454 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111455 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111456 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111457 - ||  || 7 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111458 - ||  || 7 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111459 - ||  || 7 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111460 - ||  || 8 de desembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 111461 - ||  || 8 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111462 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 111463 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 111464 - ||  || 12 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 111465 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 111466 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Needville || Needville
|-
| 111467 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 111468 - ||  || 23 de desembre, 2001 || Piszkstet  || Piszkstet , K. Srneczky, G. Frsz
|-
| 111469 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111470 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111471 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111472 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111473 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111474 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111475 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111476 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111477 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111478 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111479 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111480 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111481 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111482 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111483 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111484 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111485 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111486 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111487 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111488 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111489 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111490 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111491 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111492 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111493 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111494 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111495 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111496 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111497 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111498 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111499 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111500 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97184" title="Llista d'asteroides/111501?111600" nonfiltered="3957" processed="3938" dbindex="39278">

|-
| 111501 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111502 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111503 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111504 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111505 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111506 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111507 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111508 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111509 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111510 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111511 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111512 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111513 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111514 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111515 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 111516 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 111517 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 111518 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 111519 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111520 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111521 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111522 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111523 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111524 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111525 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111526 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111527 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 111528 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111529 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111530 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111531 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111532 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 111533 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111534 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111535 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111536 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111537 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111538 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111539 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111540 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111541 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111542 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 111543 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111544 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111545 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111546 - ||  || 21 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111547 - ||  || 22 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111548 - ||  || 22 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111549 - ||  || 22 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111550 - ||  || 22 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111551 - ||  || 22 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111552 - ||  || 22 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111553 - ||  || 22 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111554 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 111555 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 111556 - ||  || 20 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 111557 - ||  || 20 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 111558 - || 2002 AZ || 6 de gener, 2002 || Desert Moon || B. L. Stevens
|-
| 111559 - ||  || 5 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111560 - ||  || 6 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111561 - ||  || 5 de gener, 2002 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 111562 - ||  || 5 de gener, 2002 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 111563 - ||  || 5 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111564 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111565 - ||  || 8 de gener, 2002 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 111566 - ||  || 6 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111567 - ||  || 5 de gener, 2002 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 111568 - ||  || 11 de gener, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 111569 - ||  || 6 de gener, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 111570 - ||  || 11 de gener, 2002 || Piszkstet  || Piszkstet , K. Srneczky, Z. Heiner
|-
| 111571 - ||  || 11 de gener, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 111572 - ||  || 11 de gener, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 111573 - ||  || 4 de gener, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 111574 - ||  || 5 de gener, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 111575 - ||  || 5 de gener, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 111576 - ||  || 6 de gener, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 111577 - ||  || 8 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111578 - ||  || 7 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 111579 - ||  || 7 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 111580 - ||  || 12 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111581 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111582 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111583 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111584 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111585 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111586 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111587 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111588 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111589 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111590 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111591 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111592 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111593 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111594 - ||  || 11 de gener, 2002 || Piszkstet  || Piszkstet , K. Srneczky, Z. Heiner
|-
| 111595 - ||  || 13 de gener, 2002 || Needville || Needville
|-
| 111596 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111597 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111598 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111599 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111600 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97186" title="Llista d'asteroides/111601?111700" nonfiltered="3958" processed="3939" dbindex="39279">

|-
| 111601 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111602 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111603 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111604 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111605 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111606 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111607 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111608 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111609 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111610 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111611 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111612 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111613 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111614 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111615 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111616 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111617 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111618 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111619 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111620 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111621 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111622 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111623 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111624 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111625 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111626 - ||  || 14 de gener, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 111627 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111628 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111629 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111630 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111631 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111632 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111633 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111634 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111635 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111636 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111637 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111638 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111639 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111640 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111641 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111642 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111643 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111644 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111645 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111646 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111647 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111648 - ||  || 5 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111649 - ||  || 5 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111650 - ||  || 5 de gener, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 111651 - ||  || 6 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111652 - ||  || 6 de gener, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 111653 - ||  || 7 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 111654 - ||  || 7 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 111655 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111656 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111657 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111658 - ||  || 12 de gener, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 111659 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111660 - ||  || 13 de gener, 2002 || Apache Point || SDSS
|-
| 111661 - || 2002 BP || 16 de gener, 2002 || Needville || Needville
|-
| 111662 - ||  || 20 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 111663 - ||  || 19 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 111664 - ||  || 19 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 111665 - ||  || 19 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 111666 - ||  || 18 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111667 - ||  || 18 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111668 - ||  || 18 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111669 - ||  || 18 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111670 - ||  || 18 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111671 - ||  || 18 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111672 - ||  || 18 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111673 - ||  || 19 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111674 - ||  || 21 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111675 - ||  || 25 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111676 - ||  || 25 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111677 - ||  || 25 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111678 - ||  || 25 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111679 - ||  || 25 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111680 - ||  || 23 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111681 - ||  || 23 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111682 - ||  || 23 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111683 - ||  || 23 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111684 - ||  || 23 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111685 - ||  || 20 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 111686 - ||  || 21 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 111687 - || 2002 CA || 1 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111688 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111689 - ||  || 4 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 111690 - ||  || 1 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111691 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111692 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111693 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111694 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111695 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 111696 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Needville || Needville
|-
| 111697 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 111698 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 111699 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 111700 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97187" title="Llista d'asteroides/111701?111800" nonfiltered="3959" processed="3940" dbindex="39280">

|-
| 111701 - ||  || 4 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111702 - ||  || 5 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111703 - ||  || 5 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111704 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 111705 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111706 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111707 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111708 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111709 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111710 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111711 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111712 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111713 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111714 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111715 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111716 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111717 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111718 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111719 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111720 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 111721 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 111722 - ||  || 12 de febrer, 2002 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 111723 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111724 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 111725 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 111726 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 111727 - ||  || 12 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 111728 - ||  || 12 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 111729 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111730 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111731 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111732 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111733 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111734 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111735 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111736 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111737 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111738 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111739 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111740 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111741 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111742 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111743 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111744 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111745 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111746 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111747 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111748 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111749 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111750 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111751 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111752 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Needville || Needville
|-
| 111753 - ||  || 13 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111754 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111755 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111756 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111757 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111758 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111759 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111760 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111761 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111762 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111763 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111764 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111765 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111766 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111767 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111768 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111769 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111770 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111771 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111772 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111773 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 111774 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111775 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111776 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111777 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111778 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111779 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111780 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111781 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111782 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111783 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111784 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111785 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111786 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111787 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111788 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111789 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111790 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111791 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111792 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111793 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111794 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111795 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111796 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111797 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111798 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111799 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111800 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97188" title="Llista d'asteroides/111801?111900" nonfiltered="3960" processed="3941" dbindex="39281">

|-
| 111801 - ||  || 15 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 111802 - ||  || 15 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111803 - ||  || 15 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111804 - ||  || 4 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111805 - ||  || 4 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111806 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 111807 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 111808 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 111809 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111810 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111811 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111812 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111813 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111814 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 111815 - ||  || 13 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 111816 - ||  || 15 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111817 - || 2002 DF || 16 de febrer, 2002 || Farpoint || G. Hug
|-
| 111818 - || 2002 DT || 17 de febrer, 2002 || Needville || Needville
|-
| 111819 - ||  || 16 de febrer, 2002 || Uccle || T. Pauwels
|-
| 111820 - ||  || 18 de febrer, 2002 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 111821 - ||  || 19 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111822 - ||  || 17 de febrer, 2002 || Cordell-Lorenz || D. T. Durig
|-
| 111823 - ||  || 19 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111824 - ||  || 22 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111825 - ||  || 16 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111826 - ||  || 22 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111827 - ||  || 5 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111828 - ||  || 5 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111829 - ||  || 12 de mar, 2002 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 111830 - ||  || 14 de mar, 2002 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 111831 - ||  || 14 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111832 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111833 - ||  || 14 de mar, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 111834 - ||  || 5 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111835 - ||  || 6 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111836 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111837 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111838 - ||  || 10 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111839 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 111840 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 111841 - ||  || 10 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 111842 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111843 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111844 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111845 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111846 - ||  || 9 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111847 - ||  || 9 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 111848 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111849 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111850 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111851 - ||  || 12 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111852 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111853 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111854 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111855 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111856 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111857 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111858 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111859 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111860 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111861 - ||  || 13 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111862 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111863 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111864 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111865 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111866 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111867 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111868 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111869 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111870 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111871 - ||  || 11 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111872 - ||  || 5 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 111873 - ||  || 6 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111874 - ||  || 6 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111875 - ||  || 6 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111876 - ||  || 9 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 111877 - ||  || 9 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 111878 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111879 - ||  || 10 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 111880 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 111881 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111882 - ||  || 12 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 111883 - ||  || 13 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 111884 - ||  || 14 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 111885 - ||  || 12 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 111886 - ||  || 12 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111887 - ||  || 14 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111888 - ||  || 15 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111889 - ||  || 13 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111890 - ||  || 15 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111891 - ||  || 19 de mar, 2002 || Fountain Hills || Fountain Hills
|-
| 111892 - ||  || 19 de mar, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 111893 - ||  || 19 de mar, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 111894 - ||  || 16 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111895 - ||  || 17 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111896 - ||  || 20 de mar, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 111897 - ||  || 20 de mar, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 111898 - ||  || 20 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111899 - ||  || 16 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111900 - ||  || 16 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97189" title="Llista d'asteroides/111901?112000" nonfiltered="3961" processed="3942" dbindex="39282">

|-
| 111901 - ||  || 17 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 111902 - ||  || 20 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111903 - ||  || 20 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111904 - ||  || 20 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111905 - ||  || 19 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 111906 - ||  || 20 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111907 - ||  || 20 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111908 - ||  || 20 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111909 - ||  || 20 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 111910 - ||  || 20 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 111911 - ||  || 21 de mar, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 111912 - ||  || 16 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111913 - || 2002 GD || 1 d'abril, 2002 || Kle  || Kle 
|-
| 111914 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111915 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111916 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111917 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 111918 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111919 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 111920 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 111921 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111922 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111923 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111924 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111925 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111926 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111927 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111928 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111929 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111930 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111931 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111932 - ||  || 1 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111933 - ||  || 3 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 111934 - ||  || 2 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111935 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111936 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111937 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111938 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111939 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111940 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 111941 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111942 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 111943 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111944 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111945 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 111946 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 111947 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111948 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111949 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111950 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111951 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 111952 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111953 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111954 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111955 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111956 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111957 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111958 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 111959 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 111960 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 111961 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111962 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111963 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111964 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111965 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111966 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111967 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111968 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111969 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111970 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111971 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111972 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111973 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111974 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111975 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111976 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111977 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111978 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111979 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111980 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111981 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111982 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111983 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111984 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111985 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111986 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111987 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111988 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111989 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111990 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111991 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111992 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111993 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111994 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111995 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111996 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111997 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111998 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 111999 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112000 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97190" title="Llista d'asteroides/112001?112100" nonfiltered="3962" processed="3943" dbindex="39283">

|-
| 112001 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112002 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 112003 - ||  || 13 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112004 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112005 - ||  || 13 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112006 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112007 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112008 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112009 - ||  || 13 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112010 - ||  || 13 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112011 - ||  || 13 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112012 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112013 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112014 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112015 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112016 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112017 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112018 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112019 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112020 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112021 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112022 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112023 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112024 - ||  || 16 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112025 - ||  || 16 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112026 - ||  || 16 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112027 - ||  || 16 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112028 - ||  || 18 d'abril, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 112029 - ||  || 19 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112030 - ||  || 18 d'abril, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 112031 - ||  || 18 d'abril, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 112032 - ||  || 18 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112033 - ||  || 17 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112034 - ||  || 17 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112035 - ||  || 18 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112036 - ||  || 30 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112037 - ||  || 30 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112038 - ||  || 30 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112039 - ||  || 21 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112040 - ||  || 17 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112041 - || 2002 JG || 3 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 112042 - ||  || 4 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 112043 - ||  || 4 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 112044 - ||  || 5 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112045 - ||  || 5 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112046 - ||  || 4 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112047 - ||  || 6 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112048 - ||  || 6 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112049 - ||  || 6 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112050 - ||  || 7 de maig, 2002 || Tebbutt || F. B. Zoltowski
|-
| 112051 - ||  || 7 de maig, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 112052 - ||  || 7 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112053 - ||  || 8 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 112054 - ||  || 8 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 112055 - ||  || 8 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 112056 - ||  || 8 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 112057 - ||  || 6 de maig, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 112058 - ||  || 6 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112059 - ||  || 6 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112060 - ||  || 6 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112061 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112062 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112063 - ||  || 7 de maig, 2002 || Kle  || Kle 
|-
| 112064 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112065 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112066 - ||  || 7 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112067 - ||  || 7 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112068 - ||  || 7 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112069 - ||  || 7 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112070 - ||  || 7 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112071 - ||  || 7 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112072 - ||  || 8 de maig, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 112073 - ||  || 9 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 112074 - ||  || 7 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112075 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112076 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112077 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112078 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112079 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112080 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112081 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112082 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112083 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112084 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112085 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112086 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112087 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112088 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112089 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112090 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112091 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112092 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112093 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112094 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112095 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112096 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112097 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112098 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112099 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112100 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97191" title="Llista d'asteroides/112101?112200" nonfiltered="3963" processed="3944" dbindex="39284">

|-
| 112101 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112102 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112103 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112104 - ||  || 8 de maig, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 112105 - ||  || 8 de maig, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 112106 - ||  || 9 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112107 - ||  || 9 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112108 - ||  || 9 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112109 - ||  || 9 de maig, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 112110 - ||  || 10 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 112111 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112112 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112113 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112114 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112115 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112116 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112117 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112118 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112119 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112120 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112121 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112122 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112123 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112124 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112125 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112126 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112127 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112128 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112129 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112130 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112131 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112132 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112133 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112134 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112135 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112136 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112137 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112138 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112139 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112140 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112141 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112142 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112143 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112144 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112145 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112146 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112147 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112148 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112149 - ||  || 10 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112150 - ||  || 7 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112151 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112152 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112153 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112154 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112155 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112156 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112157 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112158 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112159 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112160 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112161 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112162 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112163 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112164 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112165 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112166 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112167 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112168 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112169 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112170 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112171 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112172 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112173 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112174 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112175 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112176 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112177 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112178 - ||  || 11 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112179 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112180 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112181 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112182 - ||  || 8 de maig, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112183 - ||  || 12 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112184 - ||  || 13 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112185 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112186 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112187 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112188 - ||  || 10 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112189 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112190 - ||  || 12 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112191 - ||  || 12 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112192 - ||  || 11 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112193 - ||  || 6 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112194 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112195 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112196 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112197 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112198 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112199 - ||  || 15 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112200 - ||  || 4 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97192" title="Llista d'asteroides/112201?112300" nonfiltered="3964" processed="3945" dbindex="39285">

|-
| 112201 - ||  || 5 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112202 - ||  || 5 de maig, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 112203 - ||  || 6 de maig, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112204 - ||  || 6 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112205 - ||  || 6 de maig, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 112206 - ||  || 6 de maig, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 112207 - ||  || 7 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112208 - ||  || 9 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112209 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112210 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112211 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112212 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112213 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112214 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112215 - ||  || 10 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112216 - ||  || 10 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112217 - ||  || 11 de maig, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112218 - ||  || 2 de maig, 2002 || Haleakala || M. White, M. Collins
|-
| 112219 - || 2002 KV || 16 de maig, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 112220 - ||  || 16 de maig, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 112221 - ||  || 22 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112222 - ||  || 16 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112223 - ||  || 23 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112224 - ||  || 29 de maig, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 112225 - ||  || 16 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112226 - ||  || 17 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112227 - ||  || 17 de maig, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 112228 - ||  || 21 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112229 - ||  || 21 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112230 - ||  || 27 de maig, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 112231 - ||  || 30 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112232 - ||  || 30 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112233 Kammerer ||  || 16 de maig, 2002 || Palomar || M. Meyer
|-
| 112234 - || 2002 LB || 1 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112235 - || 2002 LF || 1 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112236 - || 2002 LU || 2 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112237 - ||  || 2 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112238 - ||  || 2 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112239 - ||  || 2 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112240 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112241 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112242 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112243 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112244 - ||  || 4 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112245 - ||  || 6 de juny, 2002 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 112246 - ||  || 2 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112247 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112248 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112249 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112250 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112251 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112252 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112253 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112254 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112255 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112256 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112257 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112258 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112259 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112260 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112261 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112262 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112263 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112264 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112265 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112266 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112267 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112268 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112269 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112270 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112271 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112272 - ||  || 8 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112273 - ||  || 8 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112274 - ||  || 8 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112275 - ||  || 9 de juny, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 112276 - ||  || 7 de juny, 2002 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 112277 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112278 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112279 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112280 - ||  || 9 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112281 - ||  || 9 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112282 - ||  || 9 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112283 - ||  || 9 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112284 - ||  || 9 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112285 - ||  || 2 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112286 - ||  || 2 de juny, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112287 - ||  || 4 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112288 - ||  || 10 de juny, 2002 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 112289 - ||  || 9 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112290 - ||  || 3 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112291 - ||  || 5 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112292 - ||  || 12 de juny, 2002 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 112293 - ||  || 9 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112294 - ||  || 9 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112295 - ||  || 9 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112296 - ||  || 12 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112297 - ||  || 9 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112298 - ||  || 10 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112299 - ||  || 10 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112300 - ||  || 10 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97193" title="Llista d'asteroides/112301?112400" nonfiltered="3965" processed="3946" dbindex="39286">

|-
| 112301 - ||  || 10 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112302 - ||  || 9 de juny, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 112303 - ||  || 4 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112304 - ||  || 11 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112305 - ||  || 11 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112306 - ||  || 12 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112307 - ||  || 12 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112308 - ||  || 12 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112309 - ||  || 10 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112310 - ||  || 12 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112311 - ||  || 9 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112312 - ||  || 9 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112313 - ||  || 12 de juny, 2002 || Needville || Needville
|-
| 112314 - ||  || 9 de juny, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112315 - ||  || 10 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112316 - ||  || 10 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112317 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112318 - ||  || 10 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112319 - || 2002 MM || 17 de juny, 2002 || Needville || Needville
|-
| 112320 - ||  || 19 de juny, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 112321 - ||  || 16 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112322 - ||  || 16 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112323 - ||  || 16 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112324 - ||  || 24 de juny, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 112325 - ||  || 17 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112326 - ||  || 22 de juny, 2002 || La Palma || La Palma
|-
| 112327 - ||  || 26 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112328 - ||  || 16 de juny, 2002 || Palomar || M. Meyer
|-
| 112329 - || 2002 NY || 5 de juliol, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 112330 - ||  || 5 de juliol, 2002 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 112331 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112332 - ||  || 6 de juliol, 2002 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 112333 - ||  || 6 de juliol, 2002 || Needville || Needville
|-
| 112334 - ||  || 1 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112335 - ||  || 1 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112336 - ||  || 3 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112337 - ||  || 10 de juliol, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 112338 - ||  || 10 de juliol, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 112339 - ||  || 11 de juliol, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 112340 - ||  || 11 de juliol, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 112341 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112342 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112343 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112344 - ||  || 1 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112345 - ||  || 1 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112346 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 112347 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112348 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112349 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112350 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112351 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112352 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112353 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112354 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112355 - ||  || 5 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112356 - ||  || 5 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112357 - ||  || 5 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112358 - ||  || 5 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112359 - ||  || 5 de juliol, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 112360 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112361 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112362 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112363 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112364 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112365 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112366 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112367 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112368 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112369 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112370 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112371 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112372 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112373 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112374 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112375 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112376 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112377 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112378 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112379 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112380 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112381 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112382 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112383 - ||  || 12 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112384 - ||  || 12 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112385 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 112386 - ||  || 14 de juliol, 2002 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 112387 - ||  || 14 de juliol, 2002 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 112388 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112389 - ||  || 15 de juliol, 2002 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 112390 - ||  || 8 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112391 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112392 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112393 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112394 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112395 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112396 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112397 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112398 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112399 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112400 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97194" title="Llista d'asteroides/112401?112500" nonfiltered="3966" processed="3947" dbindex="39287">

|-
| 112401 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112402 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112403 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112404 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112405 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112406 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112407 - ||  || 14 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112408 - ||  || 14 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112409 - ||  || 14 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112410 - ||  || 14 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112411 - ||  || 14 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112412 - ||  || 14 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112413 - ||  || 15 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112414 - ||  || 15 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112415 - ||  || 15 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112416 - ||  || 15 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112417 - ||  || 15 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112418 - ||  || 12 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112419 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112420 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112421 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 112422 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 112423 - ||  || 14 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112424 - ||  || 14 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112425 - ||  || 14 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112426 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 112427 - ||  || 15 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112428 - ||  || 14 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112429 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112430 - ||  || 5 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112431 - ||  || 14 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112432 - ||  || 14 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112433 - ||  || 14 de juliol, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112434 - || 2002 OD || 16 de juliol, 2002 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 112435 - || 2002 OO || 17 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112436 - ||  || 17 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112437 - ||  || 17 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112438 - ||  || 17 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112439 - ||  || 17 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112440 - ||  || 17 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112441 - ||  || 17 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112442 - ||  || 17 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112443 - ||  || 17 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112444 - ||  || 16 de juliol, 2002 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 112445 - ||  || 20 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112446 - ||  || 20 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112447 - ||  || 20 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112448 - ||  || 20 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112449 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112450 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112451 - ||  || 21 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112452 - ||  || 21 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112453 - ||  || 21 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112454 - ||  || 21 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112455 - ||  || 22 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112456 - ||  || 22 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112457 - ||  || 22 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112458 - ||  || 22 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112459 - ||  || 16 de juliol, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 112460 - ||  || 17 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112461 - ||  || 17 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112462 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112463 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112464 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112465 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112466 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112467 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112468 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112469 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112470 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112471 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112472 - ||  || 20 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112473 - ||  || 21 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112474 - ||  || 22 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112475 - ||  || 22 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112476 - ||  || 30 de juliol, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 112477 - ||  || 17 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112478 - ||  || 30 de juliol, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 112479 - ||  || 29 de juliol, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112480 - ||  || 29 de juliol, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112481 - ||  || 30 de juliol, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 112482 - ||  || 24 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112483 - || 2002 PA || 1 d'agost, 2002 || Emerald Lane || L. Ball
|-
| 112484 - ||  || 4 d'agost, 2002 || Emerald Lane || L. Ball
|-
| 112485 - ||  || 4 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112486 - ||  || 2 d'agost, 2002 || El Centro || El Centro
|-
| 112487 - ||  || 3 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112488 - ||  || 3 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112489 - ||  || 3 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112490 - ||  || 4 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112491 - ||  || 4 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112492 - ||  || 2 d'agost, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 112493 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112494 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112495 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112496 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112497 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112498 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Farpoint || G. Hug
|-
| 112499 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112500 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97195" title="Llista d'asteroides/112501?112600" nonfiltered="3967" processed="3948" dbindex="39288">

|-
| 112501 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112502 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112503 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112504 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112505 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112506 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112507 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112508 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112509 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112510 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112511 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112512 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112513 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112514 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112515 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112516 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112517 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112518 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112519 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112520 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112521 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112522 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112523 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112524 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112525 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112526 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112527 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 112528 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112529 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112530 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112531 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112532 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112533 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112534 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112535 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112536 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112537 - ||  || 7 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112538 - ||  || 7 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112539 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Emerald Lane || L. Ball
|-
| 112540 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 112541 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112542 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112543 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112544 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112545 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112546 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112547 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112548 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112549 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Ametlla de Mar || J. Nomen
|-
| 112550 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112551 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112552 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112553 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112554 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112555 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112556 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112557 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112558 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112559 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112560 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112561 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112562 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112563 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112564 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112565 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112566 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112567 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112568 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112569 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112570 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112571 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112572 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112573 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112574 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112575 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112576 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112577 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112578 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112579 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112580 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112581 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112582 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112583 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112584 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112585 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112586 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112587 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112588 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112589 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112590 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112591 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112592 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112593 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112594 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112595 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112596 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112597 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112598 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112599 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112600 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97196" title="Isavarre" nonfiltered="3968" processed="3949" dbindex="39289">

Isavarre s un poble que forma part del municipi d'Alt neu (Pallars Sobir). Es troba situat a uns 1.124 m d'altitud i a l'esquerra de la Noguera Pallaresa. L'any 2005 comptava amb 25 habitants.

La menci ms antiga del lloc d'Isavarre s una convinena de l'any 1064, en qu els comtes de Pallars, Artau I i Ramon V, pactaren que aquesta vila passaria a formar part del Pallars Sobir. Durant tota l'edat mitjana, Isavarre estigu vinculat al monestir de Santa Maria de Gerri. 

Fou municipi independent fins 1846, any en qu, juntament amb Born, s'agreg a Sorpe.

Pel que fa al seu patrimoni, destaca l'esglsia parroquial de Sant Lloren. s una construcci del segle XII, fora modificada, que conserva una portalada esculturada amb arquivoltes, que recorda a les de les esglsies de Sant Joan d'Isil, Sant Lliser d'Als d'Isil i Sant Mart de Born. Al seu interior serva dues piques de pedra decorades, una de baptismal i l'altra per a contenir-hi els Sants Olis.
 
L'esglsia era decorada amb pintures murals romniques repartides en l'actualitat entre el Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona), el Museu Dioces d'Urgell (la Seu d'Urgell) i el Toledo Museum of Art (Ohio, Estats Units).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97197" title="Llista d'asteroides/112601?112700" nonfiltered="3969" processed="3950" dbindex="39290">

|-
| 112601 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112602 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112603 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112604 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112605 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112606 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112607 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112608 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112609 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112610 - ||  || 3 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112611 - ||  || 3 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112612 - ||  || 4 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112613 - ||  || 4 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112614 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112615 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112616 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112617 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112618 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112619 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112620 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112621 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112622 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112623 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112624 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112625 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112626 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112627 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112628 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112629 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112630 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112631 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 112632 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112633 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112634 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112635 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112636 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112637 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 112638 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112639 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112640 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112641 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112642 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112643 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112644 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112645 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112646 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112647 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112648 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112649 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112650 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112651 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112652 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112653 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112654 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112655 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112656 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Pla D'Arguines || R. Ferrando
|-
| 112657 - ||  || 13 d'agost, 2002 || El Centro || W. K. Y. Yeung
|-
| 112658 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 112659 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Tenagra || Tenagra
|-
| 112660 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 112661 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112662 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112663 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112664 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112665 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112666 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112667 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112668 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112669 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112670 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 112671 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 112672 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 112673 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 112674 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112675 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112676 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112677 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112678 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112679 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112680 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112681 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112682 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112683 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112684 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112685 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112686 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112687 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112688 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112689 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112690 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112691 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112692 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112693 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112694 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112695 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112696 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112697 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112698 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112699 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112700 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97198" title="Llista d'asteroides/112701?112800" nonfiltered="3970" processed="3951" dbindex="39291">

|-
| 112701 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112702 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112703 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112704 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112705 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112706 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112707 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112708 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112709 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112710 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112711 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112712 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112713 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112714 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112715 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112716 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 112717 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112718 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112719 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112720 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112721 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112722 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112723 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112724 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112725 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112726 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112727 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112728 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112729 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112730 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112731 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112732 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112733 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112734 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112735 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112736 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112737 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112738 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112739 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112740 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112741 - ||  || 15 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112742 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112743 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112744 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112745 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112746 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112747 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112748 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112749 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112750 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112751 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112752 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112753 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112754 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112755 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112756 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112757 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112758 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112759 - ||  || 15 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112760 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 112761 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 112762 - ||  || 15 d'agost, 2002 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 112763 - ||  || 1 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112764 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112765 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112766 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112767 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112768 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112769 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112770 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112771 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112772 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112773 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112774 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112775 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112776 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112777 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112778 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112779 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112780 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112781 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112782 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112783 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112784 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112785 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112786 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112787 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112788 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112789 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112790 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112791 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112792 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112793 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112794 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112795 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112796 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112797 Grantjudy ||  || 9 d'agost, 2002 || Haleakala || A. Lowe
|-
| 112798 Kelindsey ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || A. Lowe
|-
| 112799 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || A. Lowe
|-
| 112800 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97199" title="Llista d'asteroides/112801?112900" nonfiltered="3971" processed="3952" dbindex="39292">

|-
| 112801 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112802 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112803 - || 2002 QG || 16 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112804 - || 2002 QR || 16 d'agost, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112805 - ||  || 16 d'agost, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 112806 - ||  || 16 d'agost, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 112807 - ||  || 16 d'agost, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 112808 - ||  || 16 d'agost, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 112809 - ||  || 16 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112810 - ||  || 16 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112811 - ||  || 16 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112812 - ||  || 16 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112813 - ||  || 16 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112814 - ||  || 16 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112815 - ||  || 16 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112816 - ||  || 16 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112817 - ||  || 16 d'agost, 2002 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 112818 - ||  || 16 d'agost, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112819 - ||  || 16 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112820 - ||  || 16 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112821 - ||  || 19 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112822 - ||  || 19 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112823 - ||  || 19 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112824 - ||  || 19 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112825 - ||  || 19 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112826 - ||  || 20 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112827 - ||  || 20 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112828 - ||  || 24 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112829 - ||  || 26 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112830 - ||  || 26 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112831 - ||  || 26 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112832 - ||  || 26 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112833 - ||  || 26 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112834 - ||  || 26 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112835 - ||  || 28 d'agost, 2002 || Bagnall Beach || G. Crawford
|-
| 112836 - ||  || 27 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112837 - ||  || 27 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112838 - ||  || 28 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112839 - ||  || 28 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112840 - ||  || 26 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112841 - ||  || 27 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112842 - ||  || 28 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112843 - ||  || 28 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112844 - ||  || 28 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112845 - ||  || 28 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112846 - ||  || 28 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112847 - ||  || 28 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112848 - ||  || 28 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112849 - ||  || 28 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112850 - ||  || 27 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112851 - ||  || 27 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112852 - ||  || 27 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112853 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 112854 - ||  || 28 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112855 - ||  || 28 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112856 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112857 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112858 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112859 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112860 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112861 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112862 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112863 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112864 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112865 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112866 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112867 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112868 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112869 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112870 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112871 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112872 - ||  || 30 d'agost, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 112873 - ||  || 30 d'agost, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 112874 - ||  || 30 d'agost, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 112875 - ||  || 30 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112876 - ||  || 30 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112877 - ||  || 28 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112878 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112879 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112880 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112881 - ||  || 30 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112882 - ||  || 30 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112883 - ||  || 30 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112884 - ||  || 30 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112885 - ||  || 30 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112886 - ||  || 30 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112887 - ||  || 30 d'agost, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 112888 - ||  || 30 d'agost, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 112889 - ||  || 31 d'agost, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 112890 - ||  || 30 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112891 - ||  || 30 d'agost, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112892 - ||  || 30 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112893 - ||  || 17 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112894 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112895 - ||  || 18 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112896 - ||  || 18 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112897 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || R. Matson
|-
| 112898 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || R. Matson
|-
| 112899 - ||  || 16 d'agost, 2002 || Palomar || A. Lowe
|-
| 112900 - ||  || 20 d'agost, 2002 || Palomar || R. Matson
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97200" title="Llista d'asteroides/112901?113000" nonfiltered="3972" processed="3953" dbindex="39293">

|-
| 112901 - ||  || 16 d'agost, 2002 || Palomar || A. Lowe
|-
| 112902 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112903 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112904 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112905 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112906 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112907 - ||  || 17 d'agost, 2002 || Palomar || A. Lowe
|-
| 112908 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112909 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112910 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112911 - ||  || 17 d'agost, 2002 || Palomar || A. Lowe
|-
| 112912 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112913 - ||  || 18 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 112914 - ||  || 17 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112915 - ||  || 16 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112916 - ||  || 17 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112917 - ||  || 27 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112918 - ||  || 17 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112919 - ||  || 28 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112920 - ||  || 28 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112921 - ||  || 17 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112922 - ||  || 30 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112923 - ||  || 27 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112924 - ||  || 30 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112925 - ||  || 27 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112926 - ||  || 18 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112927 - ||  || 18 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112928 - ||  || 30 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112929 - ||  || 16 d'agost, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 112930 - ||  || 17 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112931 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112932 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112933 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112934 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112935 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112936 - ||  || 1 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112937 - ||  || 1 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 112938 - ||  || 3 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112939 - ||  || 3 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112940 - ||  || 3 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112941 - ||  || 1 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 112942 - ||  || 1 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 112943 - ||  || 1 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 112944 - ||  || 1 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 112945 - ||  || 2 de setembre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 112946 - ||  || 3 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 112947 - ||  || 3 de setembre, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 112948 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112949 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112950 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112951 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112952 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112953 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 112954 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112955 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112956 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112957 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112958 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112959 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112960 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112961 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112962 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112963 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112964 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112965 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112966 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112967 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112968 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112969 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112970 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112971 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112972 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112973 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112974 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112975 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112976 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112977 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112978 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112979 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112980 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112981 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112982 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112983 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112984 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112985 - ||  || 6 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112986 - ||  || 3 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 112987 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112988 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112989 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112990 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112991 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112992 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112993 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112994 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112995 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112996 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112997 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 112998 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 112999 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113000 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97201" title="Llista d'asteroides/113001?113100" nonfiltered="3973" processed="3954" dbindex="39294">

|-
| 113001 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113002 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113003 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113004 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113005 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113006 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113007 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113008 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113009 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113010 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113011 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113012 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113013 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113014 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113015 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113016 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113017 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113018 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113019 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113020 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113021 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113022 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113023 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113024 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113025 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113026 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113027 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113028 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113029 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113030 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113031 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113032 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113033 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113034 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113035 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113036 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113037 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113038 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113039 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113040 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113041 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113042 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113043 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113044 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113045 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113046 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113047 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113048 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113049 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113050 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113051 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113052 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113053 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113054 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113055 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113056 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113057 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113058 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113059 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113060 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113061 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113062 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113063 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113064 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113065 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113066 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113067 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113068 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113069 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113070 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113071 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113072 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113073 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113074 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113075 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113076 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113077 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113078 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113079 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113080 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113081 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113082 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113083 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113084 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113085 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113086 - ||  || 3 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113087 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113088 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113089 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113090 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113091 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113092 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113093 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113094 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113095 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113096 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113097 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113098 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113099 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113100 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97202" title="Llista d'asteroides/113101?113200" nonfiltered="3974" processed="3955" dbindex="39295">

|-
| 113101 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113102 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113103 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113104 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113105 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113106 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113107 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113108 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113109 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113110 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113111 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113112 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113113 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113114 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113115 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113116 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113117 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113118 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113119 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113120 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113121 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113122 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113123 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113124 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113125 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113126 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113127 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113128 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113129 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113130 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113131 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113132 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113133 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113134 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113135 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113136 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113137 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113138 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113139 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113140 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113141 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113142 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113143 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113144 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113145 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113146 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113147 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113148 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113149 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113150 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113151 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113152 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113153 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113154 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113155 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113156 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113157 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113158 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113159 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113160 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113161 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113162 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113163 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113164 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113165 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113166 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113167 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113168 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113169 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113170 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113171 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113172 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113173 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113174 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113175 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113176 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113177 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113178 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113179 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113180 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113181 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113182 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113183 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113184 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113185 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113186 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113187 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113188 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113189 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113190 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113191 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113192 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113193 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113194 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113195 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113196 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113197 - ||  || 6 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113198 - ||  || 6 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113199 - ||  || 6 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113200 - ||  || 6 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97203" title="Llista d'asteroides/113201?113300" nonfiltered="3975" processed="3956" dbindex="39296">

|-
| 113201 - ||  || 6 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113202 - ||  || 7 de setembre, 2002 || Piszkstet  || Piszkstet , K. Srneczky
|-
| 113203 - ||  || 7 de setembre, 2002 || Piszkstet  || Piszkstet , K. Srneczky
|-
| 113204 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113205 - ||  || 7 de setembre, 2002 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 113206 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113207 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113208 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 113209 - ||  || 6 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113210 - ||  || 7 de setembre, 2002 || Ond ejov || P. Pravec, P. Kunirk
|-
| 113211 - ||  || 7 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113212 - ||  || 3 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113213 - ||  || 6 de setembre, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 113214 - ||  || 9 de setembre, 2002 || Piszkstet  || Piszkstet , K. Srneczky
|-
| 113215 - ||  || 9 de setembre, 2002 || Powell || Powell
|-
| 113216 - ||  || 7 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113217 - ||  || 6 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113218 - ||  || 7 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113219 - ||  || 7 de setembre, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 113220 - ||  || 8 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113221 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113222 - ||  || 7 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113223 - ||  || 7 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113224 - ||  || 7 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113225 - ||  || 7 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113226 - ||  || 8 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113227 - ||  || 8 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113228 - ||  || 8 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113229 - ||  || 8 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113230 - ||  || 8 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113231 - ||  || 8 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113232 - ||  || 8 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113233 - ||  || 8 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113234 - ||  || 8 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113235 - ||  || 9 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113236 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113237 - ||  || 8 de setembre, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 113238 - ||  || 9 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113239 - ||  || 9 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113240 - ||  || 9 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113241 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113242 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113243 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113244 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113245 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113246 - ||  || 11 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113247 - ||  || 11 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113248 - ||  || 9 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113249 - ||  || 9 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113250 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113251 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113252 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113253 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113254 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113255 - ||  || 12 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113256 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Hoher List || E. W. Elst
|-
| 113257 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113258 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113259 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113260 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113261 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113262 - ||  || 11 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113263 - ||  || 11 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113264 - ||  || 11 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113265 - ||  || 11 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113266 - ||  || 11 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113267 - ||  || 12 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113268 - ||  || 12 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113269 - ||  || 12 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113270 - ||  || 12 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113271 - ||  || 12 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113272 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113273 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113274 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113275 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113276 - ||  || 11 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113277 - ||  || 11 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113278 - ||  || 11 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113279 - ||  || 11 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113280 - ||  || 11 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113281 - ||  || 12 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113282 - ||  || 12 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113283 - ||  || 12 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113284 - ||  || 12 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113285 - ||  || 12 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113286 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113287 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113288 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113289 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113290 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113291 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113292 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113293 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113294 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113295 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113296 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113297 - ||  || 14 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113298 - ||  || 14 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113299 - ||  || 11 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113300 - ||  || 11 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97204" title="Llista d'asteroides/113301?113400" nonfiltered="3976" processed="3957" dbindex="39297">

|-
| 113301 - ||  || 11 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113302 - ||  || 12 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113303 - ||  || 12 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113304 - ||  || 12 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113305 - ||  || 12 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113306 - ||  || 12 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113307 - ||  || 12 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113308 - ||  || 11 de setembre, 2002 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 113309 - ||  || 11 de setembre, 2002 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 113310 - ||  || 12 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113311 - ||  || 14 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113312 - ||  || 14 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113313 - ||  || 14 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113314 - ||  || 12 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113315 - ||  || 12 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113316 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113317 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113318 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113319 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113320 - ||  || 14 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113321 - ||  || 14 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113322 - ||  || 14 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113323 - ||  || 14 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113324 - ||  || 14 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113325 - ||  || 14 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113326 - ||  || 14 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113327 - ||  || 14 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113328 - ||  || 14 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113329 - ||  || 14 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113330 - ||  || 14 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113331 - ||  || 14 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113332 - ||  || 14 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113333 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 113334 - ||  || 12 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113335 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113336 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113337 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113338 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113339 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113340 - ||  || 14 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113341 - ||  || 15 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113342 - ||  || 15 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113343 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113344 - ||  || 14 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113345 - ||  || 14 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113346 - ||  || 14 de setembre, 2002 || Palomar || R. Matson
|-
| 113347 - ||  || 14 de setembre, 2002 || Palomar || R. Matson
|-
| 113348 - ||  || 14 de setembre, 2002 || Palomar || R. Matson
|-
| 113349 - ||  || 15 de setembre, 2002 || Palomar || R. Matson
|-
| 113350 - ||  || 14 de setembre, 2002 || Palomar || R. Matson
|-
| 113351 - ||  || 14 de setembre, 2002 || Palomar || R. Matson
|-
| 113352 - ||  || 14 de setembre, 2002 || Haleakala || R. Matson
|-
| 113353 - ||  || 9 de setembre, 2002 || Haleakala || R. Matson
|-
| 113354 - ||  || 1 de setembre, 2002 || Haleakala || R. Matson
|-
| 113355 Gessler ||  || 14 de setembre, 2002 || Palomar || R. Matson
|-
| 113356 - ||  || 14 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113357 - ||  || 1 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113358 - ||  || 1 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113359 - ||  || 1 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113360 - ||  || 26 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113361 - ||  || 26 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113362 - ||  || 26 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113363 - ||  || 26 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113364 - ||  || 26 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113365 - ||  || 26 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113366 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113367 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113368 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113369 - ||  || 26 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113370 - ||  || 26 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113371 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113372 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113373 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113374 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113375 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113376 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113377 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113378 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113379 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113380 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113381 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113382 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113383 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113384 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113385 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113386 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113387 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113388 - ||  || 28 de setembre, 2002 || Pla D'Arguines || R. Ferrando
|-
| 113389 - ||  || 28 de setembre, 2002 || Ond ejov || Ond ejov Observatory
|-
| 113390 Helvetia ||  || 29 de setembre, 2002 || Winterthur || M. Griesser
|-
| 113391 - ||  || 26 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113392 - ||  || 26 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113393 - ||  || 26 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113394 - ||  || 26 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113395 - ||  || 26 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113396 - ||  || 26 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113397 - ||  || 26 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113398 - ||  || 26 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113399 - ||  || 26 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113400 - ||  || 26 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97205" title="Llista d'asteroides/113401?113500" nonfiltered="3977" processed="3958" dbindex="39298">

|-
| 113401 - ||  || 26 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113402 - ||  || 26 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113403 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113404 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113405 - ||  || 28 de setembre, 2002 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 113406 - ||  || 28 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113407 - ||  || 28 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113408 - ||  || 28 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113409 - ||  || 28 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113410 - ||  || 28 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113411 - ||  || 28 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113412 - ||  || 28 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113413 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113414 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113415 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Vicques || M. Ory
|-
| 113416 - ||  || 28 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113417 - ||  || 28 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113418 - ||  || 28 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113419 - ||  || 28 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113420 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113421 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113422 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113423 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113424 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113425 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113426 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113427 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113428 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113429 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113430 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113431 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113432 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113433 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113434 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113435 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113436 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113437 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113438 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113439 - ||  || 28 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113440 - ||  || 28 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113441 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113442 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113443 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113444 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113445 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113446 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113447 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 113448 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113449 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113450 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113451 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113452 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113453 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113454 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113455 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113456 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113457 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113458 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113459 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113460 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113461 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 113462 - ||  || 16 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113463 - ||  || 17 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113464 - ||  || 19 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113465 - ||  || 21 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113466 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113467 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113468 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113469 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113470 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113471 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113472 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113473 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113474 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113475 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113476 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113477 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113478 - ||  || 25 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113479 - || 2002 TF || 1 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113480 - || 2002 TH || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113481 - || 2002 TL || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113482 - || 2002 TN || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113483 - || 2002 TO || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113484 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113485 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113486 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113487 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113488 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113489 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113490 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113491 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113492 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113493 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113494 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113495 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113496 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113497 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113498 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113499 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113500 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97206" title="Llista d'asteroides/113501?113600" nonfiltered="3978" processed="3959" dbindex="39299">

|-
| 113501 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113502 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113503 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113504 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113505 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113506 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113507 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113508 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113509 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113510 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113511 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113512 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113513 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113514 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113515 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113516 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113517 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113518 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113519 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113520 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113521 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113522 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113523 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113524 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113525 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113526 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113527 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113528 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113529 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113530 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113531 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113532 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113533 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113534 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113535 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113536 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113537 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113538 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113539 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113540 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113541 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113542 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113543 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113544 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113545 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113546 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113547 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113548 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113549 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113550 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113551 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113552 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113553 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113554 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113555 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113556 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113557 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113558 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113559 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113560 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113561 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113562 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113563 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113564 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113565 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113566 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113567 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113568 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113569 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113570 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113571 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113572 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113573 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113574 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113575 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113576 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113577 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113578 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113579 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113580 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113581 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113582 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113583 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113584 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113585 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113586 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113587 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113588 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113589 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113590 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113591 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113592 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113593 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113594 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113595 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113596 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113597 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113598 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113599 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113600 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97207" title="Llista d'asteroides/113601?113700" nonfiltered="3979" processed="3960" dbindex="39300">

|-
| 113601 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113602 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113603 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113604 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113605 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113606 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113607 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113608 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113609 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113610 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113611 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113612 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113613 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113614 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113615 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113616 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113617 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113618 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 113619 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113620 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 113621 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 113622 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 113623 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 113624 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113625 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 113626 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 113627 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Essen || Essen
|-
| 113628 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113629 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113630 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113631 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113632 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113633 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113634 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113635 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113636 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113637 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113638 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113639 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113640 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113641 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113642 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113643 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113644 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113645 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113646 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113647 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113648 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113649 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113650 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113651 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113652 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113653 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113654 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113655 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113656 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113657 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113658 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113659 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 113660 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 113661 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 113662 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113663 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113664 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113665 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113666 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113667 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113668 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113669 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113670 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113671 - ||  || 13 d'octubre, 2002 || Schiaparelli || Schiaparelli
|-
| 113672 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Farpoint || Farpoint
|-
| 113673 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 113674 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113675 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113676 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113677 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113678 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113679 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113680 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113681 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113682 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113683 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 113684 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 113685 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113686 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113687 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113688 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113689 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113690 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113691 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113692 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113693 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113694 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113695 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113696 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113697 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113698 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113699 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113700 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97208" title="Llista d'asteroides/113701?113800" nonfiltered="3980" processed="3961" dbindex="39301">

|-
| 113701 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113702 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113703 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113704 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113705 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113706 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113707 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113708 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113709 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113710 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113711 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113712 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113713 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113714 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113715 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113716 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113717 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113718 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113719 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113720 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113721 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113722 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113723 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113724 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113725 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113726 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113727 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113728 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113729 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113730 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113731 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113732 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113733 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113734 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113735 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113736 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113737 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113738 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113739 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113740 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113741 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113742 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113743 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113744 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113745 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113746 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113747 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113748 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113749 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113750 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113751 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113752 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113753 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113754 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113755 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113756 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113757 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113758 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113759 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113760 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113761 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113762 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113763 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113764 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113765 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113766 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113767 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113768 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113769 - ||  || 11 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113770 - ||  || 13 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113771 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113772 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113773 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113774 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113775 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113776 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113777 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113778 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113779 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113780 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113781 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113782 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113783 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113784 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113785 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113786 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113787 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113788 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113789 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113790 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113791 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113792 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113793 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113794 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113795 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113796 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113797 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113798 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113799 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113800 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97209" title="Llista d'asteroides/113801?113900" nonfiltered="3981" processed="3962" dbindex="39302">

|-
| 113801 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113802 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113803 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113804 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113805 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113806 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113807 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113808 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113809 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113810 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113811 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113812 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113813 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113814 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113815 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113816 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113817 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113818 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113819 - ||  || 8 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113820 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113821 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113822 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113823 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113824 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113825 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113826 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113827 - ||  || 8 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113828 - ||  || 8 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113829 - ||  || 8 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113830 - ||  || 8 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113831 - ||  || 8 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113832 - ||  || 8 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113833 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113834 - ||  || 8 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113835 - ||  || 8 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113836 - ||  || 8 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113837 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113838 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113839 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113840 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113841 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113842 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113843 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113844 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113845 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113846 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113847 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113848 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113849 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113850 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113851 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113852 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113853 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113854 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113855 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113856 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113857 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113858 - ||  || 8 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113859 - ||  || 8 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113860 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113861 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113862 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113863 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113864 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113865 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113866 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113867 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113868 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113869 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113870 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113871 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113872 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113873 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113874 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113875 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113876 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113877 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113878 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113879 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113880 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113881 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113882 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113883 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113884 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113885 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113886 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113887 - ||  || 11 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113888 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113889 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113890 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113891 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113892 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113893 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113894 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113895 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113896 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113897 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113898 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113899 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113900 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97210" title="Llista d'asteroides/113901?114000" nonfiltered="3982" processed="3963" dbindex="39303">

|-
| 113901 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113902 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113903 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113904 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113905 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113906 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113907 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113908 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113909 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113910 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113911 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113912 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113913 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113914 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113915 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113916 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113917 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113918 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113919 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113920 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113921 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113922 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113923 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113924 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113925 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113926 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113927 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113928 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113929 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113930 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113931 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113932 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113933 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113934 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113935 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113936 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113937 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113938 - ||  || 12 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113939 - ||  || 12 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113940 - ||  || 13 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113941 - ||  || 13 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113942 - ||  || 13 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113943 - ||  || 13 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113944 - ||  || 11 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113945 - ||  || 11 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113946 - ||  || 12 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113947 - ||  || 15 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113948 - ||  || 11 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113949 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Apache Point || SDSS
|-
| 113950 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Apache Point || SDSS
|-
| 113951 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Apache Point || SDSS
|-
| 113952 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Apache Point || SDSS
|-
| 113953 - || 2002 UK || 21 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113954 - ||  || 28 d'octubre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 113955 - ||  || 28 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113956 - ||  || 28 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113957 - ||  || 28 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113958 - ||  || 28 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113959 - ||  || 28 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113960 - ||  || 28 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113961 - ||  || 28 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113962 - ||  || 28 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113963 - ||  || 26 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113964 - ||  || 26 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113965 - ||  || 26 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113966 - ||  || 28 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113967 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Nogales || Tenagra II
|-
| 113968 - ||  || 28 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113969 - ||  || 28 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113970 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113971 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113972 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113973 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113974 - ||  || 29 d'octubre, 2002 || Nogales || Tenagra II
|-
| 113975 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113976 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113977 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113978 - ||  || 28 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113979 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113980 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113981 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113982 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113983 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113984 - ||  || 28 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113985 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 113986 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113987 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113988 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113989 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113990 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113991 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 113992 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 113993 - ||  || 28 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113994 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113995 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 113996 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113997 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113998 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 113999 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114000 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97211" title="Llista d'asteroides/114001?114100" nonfiltered="3983" processed="3964" dbindex="39304">

|-
| 114001 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114002 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 114003 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114004 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114005 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114006 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114007 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114008 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114009 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114010 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114011 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114012 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114013 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114014 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114015 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114016 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114017 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114018 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114019 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114020 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114021 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114022 - ||  || 29 d'octubre, 2002 || Apache Point || SDSS
|-
| 114023 - ||  || 29 d'octubre, 2002 || Apache Point || SDSS
|-
| 114024 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Apache Point || SDSS
|-
| 114025 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Apache Point || SDSS
|-
| 114026 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Apache Point || SDSS
|-
| 114027 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Apache Point || SDSS
|-
| 114028 - ||  || 1 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114029 - ||  || 1 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114030 - ||  || 2 de novembre, 2002 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 114031 - ||  || 4 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 114032 - ||  || 4 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 114033 - ||  || 1 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114034 - ||  || 1 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114035 - ||  || 1 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114036 - ||  || 1 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114037 - ||  || 1 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114038 - ||  || 1 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114039 - ||  || 1 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114040 - ||  || 1 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114041 - ||  || 1 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114042 - ||  || 1 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114043 - ||  || 4 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114044 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Needville || Needville
|-
| 114045 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114046 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114047 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114048 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114049 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114050 - ||  || 4 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114051 - ||  || 4 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114052 - ||  || 4 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114053 - ||  || 4 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114054 - ||  || 4 de novembre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114055 - ||  || 4 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 114056 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114057 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114058 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114059 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114060 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114061 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114062 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114063 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114064 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114065 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114066 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114067 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114068 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114069 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114070 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114071 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114072 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114073 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114074 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114075 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114076 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114077 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114078 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114079 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114080 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114081 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114082 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114083 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114084 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114085 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114086 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114087 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114088 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114089 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114090 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114091 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114092 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114093 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114094 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Kingsnake || J. V. McClusky
|-
| 114095 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114096 - ||  || 8 de novembre, 2002 || Kingsnake || J. V. McClusky
|-
| 114097 - ||  || 8 de novembre, 2002 || Kingsnake || J. V. McClusky
|-
| 114098 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114099 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 114100 - ||  || 4 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97212" title="Llista d'asteroides/114101?114200" nonfiltered="3984" processed="3965" dbindex="39305">

|-
| 114101 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114102 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114103 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114104 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114105 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114106 - ||  || 4 de novembre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114107 - ||  || 4 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 114108 - ||  || 4 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 114109 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114110 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114111 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114112 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114113 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114114 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114115 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114116 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114117 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114118 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114119 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114120 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114121 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114122 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114123 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114124 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114125 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114126 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114127 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114128 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114129 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114130 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114131 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114132 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114133 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114134 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114135 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114136 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114137 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 114138 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 114139 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114140 - ||  || 1 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114141 - ||  || 4 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 114142 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114143 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114144 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114145 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114146 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114147 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114148 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114149 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114150 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114151 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114152 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114153 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Kingsnake || J. V. McClusky
|-
| 114154 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114155 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114156 Eamonlittle ||  || 4 de novembre, 2002 || La Palma || La Palma
|-
| 114157 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114158 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114159 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114160 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114161 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114162 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114163 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114164 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114165 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114166 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114167 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114168 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114169 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114170 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114171 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114172 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114173 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114174 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114175 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114176 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114177 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114178 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114179 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114180 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114181 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114182 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114183 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114184 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114185 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114186 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114187 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114188 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114189 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114190 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114191 - ||  || 11 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114192 - ||  || 11 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114193 - ||  || 11 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114194 - ||  || 11 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114195 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114196 - ||  || 11 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114197 - ||  || 11 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114198 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114199 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114200 - ||  || 11 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97213" title="Llista d'asteroides/114201?114300" nonfiltered="3985" processed="3966" dbindex="39306">

|-
| 114201 - ||  || 13 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114202 - ||  || 10 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114203 - ||  || 11 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114204 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114205 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114206 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114207 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114208 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114209 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114210 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114211 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114212 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114213 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114214 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114215 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114216 - ||  || 13 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114217 - ||  || 13 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114218 - ||  || 13 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114219 - ||  || 13 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114220 - ||  || 13 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114221 - ||  || 13 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114222 - ||  || 13 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114223 - ||  || 13 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114224 - ||  || 13 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114225 - ||  || 13 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114226 - ||  || 11 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114227 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114228 - ||  || 13 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114229 - ||  || 13 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114230 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114231 - ||  || 13 de novembre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114232 - ||  || 14 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114233 - ||  || 14 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114234 - ||  || 11 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114235 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114236 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114237 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114238 - || 2002 WC || 16 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114239 - || 2002 WN || 21 de novembre, 2002 || Wrightwood || J. W. Young
|-
| 114240 - ||  || 24 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114241 - ||  || 24 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114242 - ||  || 23 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114243 - ||  || 24 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114244 - ||  || 24 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114245 - ||  || 24 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114246 - ||  || 24 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114247 - ||  || 25 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114248 - ||  || 26 de novembre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114249 - ||  || 24 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114250 - ||  || 28 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114251 - ||  || 28 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114252 - ||  || 28 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114253 - ||  || 28 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114254 - ||  || 28 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 114255 - ||  || 28 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 114256 - ||  || 28 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 114257 - ||  || 28 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 114258 - ||  || 28 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 114259 - ||  || 28 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 114260 - ||  || 28 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 114261 - ||  || 28 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 114262 - || 2002 XH || 1 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114263 - ||  || 1 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114264 - ||  || 1 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114265 - ||  || 1 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114266 - ||  || 1 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114267 - ||  || 1 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114268 - ||  || 1 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114269 - ||  || 1 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114270 - ||  || 1 de desembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 114271 - ||  || 2 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114272 - ||  || 3 de desembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114273 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114274 - ||  || 2 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114275 - ||  || 3 de desembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114276 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114277 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114278 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114279 - ||  || 2 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114280 - ||  || 2 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114281 - ||  || 2 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114282 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114283 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114284 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114285 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114286 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114287 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114288 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114289 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Fountain Hills || Fountain Hills
|-
| 114290 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114291 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114292 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114293 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114294 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114295 - ||  || 6 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114296 - ||  || 6 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114297 - ||  || 6 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114298 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114299 - ||  || 9 de desembre, 2002 || Tebbutt || F. B. Zoltowski
|-
| 114300 - ||  || 6 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97214" title="Llista d'asteroides/114301?114400" nonfiltered="3986" processed="3967" dbindex="39307">

|-
| 114301 - ||  || 8 de desembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 114302 - ||  || 7 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114303 - ||  || 7 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114304 - ||  || 8 de desembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 114305 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114306 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114307 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114308 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114309 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114310 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114311 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114312 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114313 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114314 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114315 - ||  || 8 de desembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 114316 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114317 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114318 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114319 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114320 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114321 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114322 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114323 - ||  || 9 de desembre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114324 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114325 - ||  || 12 de desembre, 2002 || Nogales || P. R. Holvorcem, M. B. Schwartz
|-
| 114326 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114327 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114328 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114329 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114330 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114331 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114332 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114333 - ||  || 12 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114334 - ||  || 12 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114335 - ||  || 12 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114336 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114337 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 114338 - ||  || 12 de desembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 114339 - ||  || 12 de desembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 114340 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114341 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114342 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114343 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114344 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114345 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114346 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114347 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114348 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114349 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114350 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114351 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114352 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114353 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114354 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114355 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114356 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114357 - ||  || 13 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114358 - ||  || 13 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114359 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114360 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114361 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114362 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114363 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114364 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114365 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114366 - ||  || 13 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114367 - ||  || 14 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114368 - ||  || 14 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114369 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114370 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114371 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114372 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114373 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114374 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114375 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114376 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114377 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114378 - ||  || 6 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114379 - ||  || 6 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114380 - ||  || 6 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114381 - ||  || 6 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114382 - ||  || 6 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114383 - ||  || 6 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114384 - || 2002 YF || 27 de desembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114385 - || 2002 YX || 27 de desembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114386 - ||  || 27 de desembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114387 - ||  || 27 de desembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114388 - ||  || 27 de desembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114389 - ||  || 27 de desembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114390 - ||  || 28 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114391 - ||  || 28 de desembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114392 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Tebbutt || F. B. Zoltowski
|-
| 114393 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114394 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114395 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114396 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114397 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114398 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114399 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114400 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97215" title="Llista d'asteroides/114401?114500" nonfiltered="3987" processed="3968" dbindex="39308">

|-
| 114401 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114402 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114403 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114404 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114405 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114406 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114407 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114408 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114409 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114410 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114411 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114412 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114413 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114414 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114415 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114416 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114417 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114418 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114419 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114420 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114421 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114422 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114423 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114424 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 114425 - || 2003 AV || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114426 - ||  || 2 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114427 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114428 - ||  || 3 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114429 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114430 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114431 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114432 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114433 - ||  || 2 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114434 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114435 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114436 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114437 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114438 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114439 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114440 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114441 - ||  || 2 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114442 - ||  || 2 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114443 - ||  || 4 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114444 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114445 - ||  || 3 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114446 - ||  || 3 de gener, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114447 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114448 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114449 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114450 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114451 - ||  || 4 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114452 - ||  || 4 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114453 - ||  || 4 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114454 - ||  || 4 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114455 - ||  || 4 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114456 - ||  || 4 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114457 - ||  || 4 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114458 - ||  || 4 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114459 - ||  || 4 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114460 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114461 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114462 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114463 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114464 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114465 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114466 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114467 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114468 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114469 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114470 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114471 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114472 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114473 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114474 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114475 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114476 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114477 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114478 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114479 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114480 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114481 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114482 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114483 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114484 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114485 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114486 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114487 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114488 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114489 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114490 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114491 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114492 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114493 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114494 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114495 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114496 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114497 - ||  || 8 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114498 - ||  || 8 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114499 - ||  || 10 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114500 - ||  || 10 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97216" title="Llista d'asteroides/114501?114600" nonfiltered="3988" processed="3969" dbindex="39309">

|-
| 114501 - ||  || 11 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114502 - ||  || 10 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114503 - ||  || 10 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114504 - ||  || 10 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114505 - ||  || 10 de gener, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114506 - ||  || 11 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114507 - ||  || 12 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114508 - ||  || 11 de gener, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114509 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114510 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114511 - ||  || 2 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114512 - ||  || 4 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114513 - ||  || 26 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114514 - ||  || 26 de gener, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114515 - ||  || 25 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114516 - ||  || 26 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114517 - ||  || 26 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114518 - ||  || 26 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114519 - ||  || 26 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114520 - ||  || 26 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114521 - ||  || 26 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114522 - ||  || 26 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114523 - ||  || 26 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114524 - ||  || 26 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114525 - ||  || 26 de gener, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114526 - ||  || 26 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114527 - ||  || 26 de gener, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114528 - ||  || 26 de gener, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114529 - ||  || 26 de gener, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114530 - ||  || 26 de gener, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114531 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114532 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114533 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114534 - ||  || 26 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114535 - ||  || 26 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114536 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114537 - ||  || 27 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114538 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114539 - ||  || 24 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114540 - ||  || 25 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114541 - ||  || 26 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114542 - ||  || 26 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114543 - ||  || 26 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114544 - ||  || 26 de gener, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114545 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114546 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114547 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114548 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114549 - ||  || 27 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114550 - ||  || 27 de gener, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114551 - ||  || 26 de gener, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114552 - ||  || 27 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114553 - ||  || 27 de gener, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114554 - ||  || 28 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114555 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114556 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114557 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114558 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114559 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114560 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114561 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114562 - ||  || 27 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114563 - ||  || 27 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114564 - ||  || 28 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114565 - ||  || 27 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114566 - ||  || 28 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114567 - ||  || 28 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114568 - ||  || 28 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114569 - ||  || 28 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114570 - ||  || 28 de gener, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114571 - ||  || 30 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114572 - ||  || 27 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114573 - ||  || 28 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114574 - ||  || 28 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114575 - ||  || 31 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114576 - ||  || 28 de gener, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114577 - ||  || 29 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114578 - ||  || 29 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114579 - ||  || 29 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114580 - ||  || 30 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114581 - ||  || 30 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114582 - ||  || 31 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114583 - ||  || 31 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114584 - ||  || 31 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114585 - ||  || 31 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114586 - ||  || 30 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114587 - ||  || 31 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114588 - ||  || 31 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114589 - ||  || 31 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114590 - ||  || 23 de gener, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114591 - ||  || 1 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114592 - ||  || 2 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114593 - ||  || 2 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114594 - ||  || 1 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114595 - ||  || 1 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114596 - ||  || 1 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114597 - ||  || 1 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114598 - ||  || 1 de febrer, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114599 - ||  || 2 de febrer, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114600 - ||  || 2 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97217" title="Llista d'asteroides/114601?114700" nonfiltered="3989" processed="3970" dbindex="39310">

|-
| 114601 - ||  || 2 de febrer, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114602 - ||  || 2 de febrer, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114603 - ||  || 2 de febrer, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114604 - ||  || 3 de febrer, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114605 - ||  || 4 de febrer, 2003 || Haleaala || NEAT
|-
| 114606 - ||  || 6 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114607 - ||  || 19 de febrer, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114608 - ||  || 23 de febrer, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 114609 - ||  || 22 de febrer, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114610 - ||  || 22 de febrer, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114611 - ||  || 24 de febrer, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 114612 - ||  || 26 de febrer, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 114613 - ||  || 25 de febrer, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 114614 - ||  || 22 de febrer, 2003 || Goodricke-Pigott || J. W. Kessel
|-
| 114615 - ||  || 19 de febrer, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114616 - ||  || 21 de febrer, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114617 - ||  || 22 de febrer, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114618 - || 2003 EO || 3 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114619 - || 2003 EP || 3 de mar, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114620 - ||  || 6 de mar, 2003 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 114621 - ||  || 5 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114622 - ||  || 6 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114623 - ||  || 6 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114624 - ||  || 6 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114625 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114626 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114627 - ||  || 7 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114628 - ||  || 8 de mar, 2003 || Nogales || P. R. Holvorcem, M. B. Schwartz
|-
| 114629 - ||  || 6 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114630 - ||  || 6 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114631 - ||  || 6 de mar, 2003 || Goodricke-Pigott || Goodricke-Pigott
|-
| 114632 - ||  || 6 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114633 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114634 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114635 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114636 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114637 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114638 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114639 - ||  || 7 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114640 - ||  || 7 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114641 - ||  || 8 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114642 - ||  || 8 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114643 - ||  || 8 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114644 - ||  || 8 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114645 - ||  || 8 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114646 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114647 - ||  || 7 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114648 - ||  || 7 de mar, 2003 || Socorro || Lincoln Near-Earth Asteroid ResearchINEAR
|-
| 114649 Jeanneacker ||  || 6 de mar, 2003 || Saint-Sulpice || B. Christophe
|-
| 114650 - ||  || 8 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114651 - ||  || 8 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114652 - ||  || 11 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114653 - ||  || 9 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114654 - ||  || 9 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114655 - ||  || 9 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114656 - ||  || 24 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114657 - ||  || 24 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114658 - ||  || 27 de mar, 2003 || Needville || L. Casady, P. Garossino
|-
| 114659 - ||  || 28 de mar, 2003 || Piszkstet  || K. Srneczky
|-
| 114660 - ||  || 30 de mar, 2003 || Nashville || R. Clingan
|-
| 114661 - ||  || 23 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114662 - ||  || 23 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114663 - ||  || 23 de mar, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 114664 - ||  || 23 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114665 - ||  || 24 de mar, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114666 - ||  || 23 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114667 - ||  || 23 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114668 - ||  || 23 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114669 - ||  || 23 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114670 - ||  || 23 de mar, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114671 - ||  || 24 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114672 - ||  || 24 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114673 - ||  || 24 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114674 - ||  || 24 de mar, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114675 - ||  || 24 de mar, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114676 - ||  || 24 de mar, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114677 - ||  || 25 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114678 - ||  || 25 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114679 - ||  || 25 de mar, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114680 - ||  || 26 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114681 - ||  || 26 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114682 - ||  || 26 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114683 - ||  || 26 de mar, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114684 - ||  || 27 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114685 - ||  || 27 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114686 - ||  || 27 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114687 - ||  || 27 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114688 - ||  || 27 de mar, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 114689 - ||  || 28 de mar, 2003 || Needville || Needville
|-
| 114690 - ||  || 28 de mar, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 114691 - ||  || 28 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114692 - ||  || 29 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114693 - ||  || 29 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114694 - ||  || 30 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114695 - ||  || 31 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114696 - ||  || 27 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114697 - ||  || 28 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114698 - ||  || 31 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114699 - ||  || 31 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114700 - ||  || 31 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97218" title="Llista d'asteroides/114701?114800" nonfiltered="3990" processed="3971" dbindex="39311">

|-
| 114701 - ||  || 23 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114702 - ||  || 26 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114703 - ||  || 24 de mar, 2003 || Goodricke-Pigott || V. Reddy
|-
| 114704 - ||  || 25 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114705 - ||  || 30 de mar, 2003 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 114706 - ||  || 1 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114707 - ||  || 1 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114708 - ||  || 1 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114709 - ||  || 1 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114710 - ||  || 3 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114711 - ||  || 2 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114712 - ||  || 2 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114713 - ||  || 2 d'abril, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114714 - ||  || 4 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114715 - ||  || 3 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114716 - ||  || 6 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114717 - ||  || 4 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114718 - ||  || 4 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114719 - ||  || 8 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114720 - ||  || 8 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114721 - ||  || 8 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114722 - ||  || 3 d'abril, 2003 || Cerro Tololo || Deep Lens Survey
|-
| 114723 - ||  || 7 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114724 - ||  || 5 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114725 - ||  || 6 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114726 - ||  || 21 d'abril, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 114727 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114728 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114729 - ||  || 25 d'abril, 2003 || Nashville || R. Clingan
|-
| 114730 - ||  || 25 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114731 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114732 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114733 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114734 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114735 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 114736 - ||  || 25 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114737 - ||  || 25 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114738 - ||  || 23 d'abril, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 114739 - ||  || 23 d'abril, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 114740 - ||  || 25 d'abril, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 114741 - ||  || 26 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114742 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114743 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114744 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114745 - ||  || 25 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114746 - ||  || 26 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114747 - ||  || 27 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114748 - ||  || 26 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114749 - ||  || 28 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114750 - ||  || 29 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114751 - ||  || 29 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114752 - ||  || 29 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114753 - ||  || 28 d'abril, 2003 || Nogales || M. B. Schwartz, P. R. Holvorcem
|-
| 114754 - ||  || 29 d'abril, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 114755 - ||  || 28 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114756 - ||  || 29 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114757 - ||  || 29 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114758 - ||  || 28 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114759 - ||  || 28 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114760 - ||  || 28 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114761 - ||  || 29 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114762 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114763 - ||  || 1 de maig, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114764 - ||  || 1 de maig, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114765 - ||  || 1 de maig, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114766 - ||  || 2 de maig, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114767 - ||  || 2 de maig, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 114768 - ||  || 5 de maig, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114769 - ||  || 6 de maig, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114770 - ||  || 1 de maig, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114771 - ||  || 10 de maig, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 114772 - ||  || 24 de maig, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 114773 - ||  || 24 de maig, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 114774 - ||  || 27 de maig, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114775 - ||  || 25 de maig, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114776 - || 2003 MJ || 20 de juny, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 114777 - ||  || 23 de juny, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114778 - ||  || 22 de juny, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114779 - ||  || 25 de juny, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114780 - ||  || 25 de juny, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114781 - ||  || 25 de juny, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114782 - ||  || 26 de juny, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114783 - ||  || 26 de juny, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114784 - ||  || 26 de juny, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114785 - ||  || 26 de juny, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114786 - ||  || 26 de juny, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114787 - ||  || 29 de juny, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 114788 - ||  || 29 de juny, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 114789 - ||  || 26 de juny, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114790 - ||  || 27 de juny, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114791 - ||  || 29 de juny, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114792 - ||  || 30 de juny, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114793 - ||  || 1 de juliol, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114794 - ||  || 1 de juliol, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114795 - ||  || 2 de juliol, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114796 - ||  || 3 de juliol, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 114797 - ||  || 4 de juliol, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114798 - ||  || 3 de juliol, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114799 - ||  || 8 de juliol, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 114800 - ||  || 8 de juliol, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97220" title="George Everest" nonfiltered="3991" processed="3972" dbindex="39313">


El coronel Sir George Everest (Gwerndale, Galles, 4 de juliol de 1790   Londres, 1 de desembre de 1866) fou un gegraf i topgraf galls, responsable general de la topografia de l'ndia des de 1830 fins a 1843. 

Fou responsable de completar l'estudi topogrfic del subcontinent indi, des del sud de l'ndia fins al Nepal, a l'extrem septentrional, una distncia aproximada de 2.400 quilmetres. El treball el va comenar amb William Lambton el 1806 i fou finalitzat desprs de diverses dcades.

La muntanya de l'Everest fou batejada aix per Andrew Waugh, l'agrimensor general britnic de l'ndia, en honor del seu predecessor George Everest.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97222" title="Llista d'asteroides/114801?114900" nonfiltered="3992" processed="3973" dbindex="39315">

|-
| 114801 - ||  || 8 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114802 - ||  || 1 de juliol, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114803 - ||  || 10 de juliol, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114804 - ||  || 10 de juliol, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114805 - ||  || 3 de juliol, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 114806 - || 2003 OR || 20 de juliol, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 114807 - ||  || 20 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114808 - ||  || 22 de juliol, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114809 - ||  || 22 de juliol, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114810 - ||  || 24 de juliol, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 114811 - ||  || 24 de juliol, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 114812 - ||  || 24 de juliol, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 114813 - ||  || 24 de juliol, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 114814 - ||  || 23 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114815 - ||  || 24 de juliol, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 114816 - ||  || 25 de juliol, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114817 - ||  || 26 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114818 - ||  || 27 de juliol, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 114819 - ||  || 20 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114820 - ||  || 28 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114821 - ||  || 28 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114822 - ||  || 23 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114823 - ||  || 23 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114824 - ||  || 29 de juliol, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 114825 - ||  || 29 de juliol, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 114826 - ||  || 29 de juliol, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 114827 - ||  || 30 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114828 - ||  || 30 de juliol, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 114829 - ||  || 23 de juliol, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 114830 - ||  || 29 de juliol, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114831 - ||  || 29 de juliol, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114832 - ||  || 30 de juliol, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114833 - ||  || 30 de juliol, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114834 - ||  || 30 de juliol, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114835 - ||  || 24 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114836 - ||  || 24 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114837 - ||  || 24 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114838 - ||  || 24 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114839 - ||  || 24 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114840 - ||  || 30 de juliol, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114841 - || 2003 PF || 1 d'agost, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 114842 - ||  || 1 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114843 - ||  || 1 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114844 - ||  || 1 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114845 - ||  || 2 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114846 - ||  || 2 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114847 - ||  || 2 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114848 - ||  || 2 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114849 - ||  || 3 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114850 - ||  || 4 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114851 - ||  || 1 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114852 - ||  || 1 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114853 - ||  || 1 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114854 - ||  || 2 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114855 - ||  || 2 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114856 - ||  || 4 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114857 - ||  || 4 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114858 - ||  || 4 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114859 - ||  || 7 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114860 - || 2003 QB || 24 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114861 - || 2003 QD || 17 d'agost, 2003 || Needville || Needville
|-
| 114862 - ||  || 19 d'agost, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 114863 - ||  || 19 d'agost, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 114864 - ||  || 19 d'agost, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 114865 - ||  || 19 d'agost, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 114866 - ||  || 19 d'agost, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 114867 - ||  || 17 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114868 - ||  || 21 d'agost, 2003 || Modra || . Gajdo, J. Vilgi
|-
| 114869 - ||  || 18 d'agost, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 114870 - ||  || 20 d'agost, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 114871 - ||  || 21 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114872 - ||  || 20 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114873 - ||  || 20 d'agost, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 114874 - ||  || 20 d'agost, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 114875 - ||  || 21 d'agost, 2003 || Needville || Needville
|-
| 114876 - ||  || 21 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114877 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114878 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114879 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114880 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114881 - ||  || 20 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114882 - ||  || 20 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114883 - ||  || 20 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114884 - ||  || 20 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114885 - ||  || 20 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114886 - ||  || 20 d'agost, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 114887 - ||  || 21 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114888 - ||  || 21 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114889 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114890 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114891 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114892 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114893 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114894 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114895 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114896 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114897 - ||  || 20 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114898 - ||  || 20 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114899 - ||  || 21 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114900 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97223" title="Llista d'asteroides/114901?115000" nonfiltered="3993" processed="3974" dbindex="39316">

|-
| 114901 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114902 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114903 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114904 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114905 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114906 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114907 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114908 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114909 - ||  || 20 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114910 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Emerald Lane || L. Ball
|-
| 114911 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114912 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114913 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114914 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114915 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114916 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114917 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114918 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114919 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114920 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114921 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114922 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114923 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114924 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114925 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114926 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114927 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114928 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114929 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 114930 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114931 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114932 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114933 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114934 - ||  || 20 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114935 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114936 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114937 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114938 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114939 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114940 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114941 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114942 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114943 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114944 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114945 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114946 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114947 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114948 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114949 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114950 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114951 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114952 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114953 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114954 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114955 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114956 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114957 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114958 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114959 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114960 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114961 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114962 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114963 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114964 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114965 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114966 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114967 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114968 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114969 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114970 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114971 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114972 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114973 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114974 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114975 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114976 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114977 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114978 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114979 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114980 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114981 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114982 - ||  || 25 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114983 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114984 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114985 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114986 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114987 - ||  || 26 d'agost, 2003 || Piszkstet  || Piszkstet , K. Srneczky, B. Sip cz
|-
| 114988 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114989 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114990 - ||  || 26 d'agost, 2003 || Piszkstet  || Piszkstet , K. Srneczky, B. Sip cz
|-
| 114991 - ||  || 26 d'agost, 2003 || Piszkstet  || K. Srneczky, B. Sip cz
|-
| 114992 - ||  || 20 d'agost, 2003 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 114993 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 114994 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114995 - ||  || 25 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114996 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 114997 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114998 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 114999 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115000 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97226" title="Llista d'asteroides/115001?115100" nonfiltered="3994" processed="3975" dbindex="39317">

|-
| 115001 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115002 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115003 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115004 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115005 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115006 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115007 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115008 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115009 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115010 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115011 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115012 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115013 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115014 - ||  || 25 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115015 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Cerro Tololo || M. W. Buie
|-
| 115016 - ||  || 25 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115017 - ||  || 25 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115018 - ||  || 26 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115019 - ||  || 28 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115020 - ||  || 28 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115021 - ||  || 28 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115022 - ||  || 28 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115023 - ||  || 29 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115024 - ||  || 30 d'agost, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115025 - ||  || 28 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115026 - ||  || 28 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115027 - ||  || 29 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115028 - ||  || 31 d'agost, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115029 - ||  || 31 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115030 - ||  || 31 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115031 - ||  || 28 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115032 - ||  || 29 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115033 - ||  || 31 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115034 - ||  || 31 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115035 - ||  || 30 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115036 - ||  || 30 d'agost, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115037 - ||  || 31 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115038 - ||  || 31 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115039 - ||  || 31 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115040 - ||  || 31 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115041 - ||  || 31 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115042 - ||  || 20 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115043 - || 2003 RH || 1 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115044 - || 2003 RQ || 2 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115045 - ||  || 1 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115046 - ||  || 1 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115047 - ||  || 2 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115048 - ||  || 3 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115049 - ||  || 3 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115050 - ||  || 3 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115051 - ||  || 4 de setembre, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 115052 - ||  || 5 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115053 - ||  || 1 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115054 - ||  || 1 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115055 - ||  || 3 de setembre, 2003 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 115056 - ||  || 4 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115057 - ||  || 4 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115058 - ||  || 4 de setembre, 2003 || Piszkstet  || Piszkstet , K. Srneczky, B. Sip cz
|-
| 115059 - ||  || 5 de setembre, 2003 || Piszkstet  || Piszkstet , K. Srneczky, B. Sip cz
|-
| 115060 - ||  || 13 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115061 - ||  || 14 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115062 - ||  || 13 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115063 - ||  || 14 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115064 - ||  || 14 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115065 - ||  || 15 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115066 - ||  || 15 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115067 - ||  || 15 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115068 - ||  || 15 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115069 - ||  || 15 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115070 - ||  || 13 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115071 - ||  || 15 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115072 - ||  || 15 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115073 - ||  || 14 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115074 - ||  || 14 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115075 - ||  || 14 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115076 - ||  || 15 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115077 - ||  || 15 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115078 - ||  || 3 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115079 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115080 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115081 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115082 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 115083 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115084 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115085 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115086 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115087 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115088 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115089 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115090 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115091 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115092 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115093 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 115094 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115095 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115096 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115097 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115098 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115099 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115100 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97227" title="Isil" nonfiltered="3995" processed="3976" dbindex="39318">


Isil (antigament anomenat tamb Gil) s un poble del municipi d'Alt neu (Pallars Sobir). Es troba situat en el curs del Noguera Pallaresa a 1.160 m d'altitud. L'any 2005 comptava amb 85 habitants.

La menci documental ms antiga s a l'acta de consagraci de la catedral de la Seu d'Urgell, datada l'any 839, per de cronologia molt discutida. Tamb est documentat en una convinena de 1064 entre els comtes Artau I i Ramon V, per la qual Isil passa al Pallars Sobir. 

Isil fou un municipi independent fins el 1970, data en la qual juntament amb Valncia d'neu, Son i Sorpe crearen el municipi d'Alt neu. L'any 1971 Isil i Als d'Isil es constituren en entitat local menor, que fou suprimida l'any 1992. Tanmateix, el 1999 es torn a constituir en entitat municipal descentralitzada amb el nom d'Isil i Als.

Entre el seu patrimoni immoble destaca l'esglsia de Sant Joan, situada als afores de la poblaci. s una basilica de tres naus capada per tres absis que se sostenen sobre el riu. Destaca per la decoraci de la portalada esculturada amb arquivoltes, similar a les de Sant Lliser d'Als d'Isil, Sant Lloren d'Isavarre i Sant Mart de Born. Cal assenyalar el fris d'arquets cecs que recorre la faana sud i les dues plaques amb relleus que es troben encastades en aquesta mateixa faana. 

Isil s tamb conegut per la festa de les Falles, que res tenen a veure amb les de Valncia. Com a record de la celebraci pagana del solstici d'estiu, els habitants d'Isil descendeixen de la muntanya amb troncs encesos, que en mig de la nit sembla una serp de foc. Aquesta festa fou recuperada l'any 1978 i declarada festa d'inters nacional per la Generalitat de Catalunya l'any 1991.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97228" title="Llista d'asteroides/115101?115200" nonfiltered="3996" processed="3977" dbindex="39319">

|-
| 115101 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115102 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115103 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115104 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115105 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115106 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115107 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115108 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115109 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115110 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115111 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115112 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115113 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115114 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115115 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115116 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115117 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115118 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115119 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115120 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115121 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115122 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115123 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115124 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115125 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115126 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115127 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115128 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115129 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115130 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115131 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115132 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115133 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115134 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115135 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115136 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115137 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115138 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115139 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115140 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115141 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115142 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 115143 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 115144 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 115145 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 115146 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 115147 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 115148 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 115149 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115150 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115151 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115152 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 115153 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115154 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115155 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115156 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115157 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115158 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115159 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115160 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115161 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115162 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115163 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115164 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115165 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115166 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115167 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115168 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115169 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115170 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115171 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115172 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115173 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115174 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115175 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115176 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115177 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115178 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115179 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115180 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115181 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115182 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115183 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 115184 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115185 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115186 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115187 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115188 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115189 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115190 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115191 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115192 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Farpoint || Farpoint
|-
| 115193 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115194 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115195 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115196 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115197 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115198 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115199 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115200 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97229" title="Llista d'asteroides/115201?115300" nonfiltered="3997" processed="3978" dbindex="39320">

|-
| 115201 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115202 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115203 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115204 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115205 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115206 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115207 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115208 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115209 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115210 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Mallorca || Mallorca
|-
| 115211 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115212 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115213 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115214 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115215 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115216 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115217 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115218 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 115219 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115220 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115221 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115222 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115223 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115224 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115225 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115226 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115227 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115228 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115229 - ||  || 21 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115230 - ||  || 21 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115231 - ||  || 21 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115232 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115233 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 115234 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115235 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115236 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115237 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115238 - ||  || 21 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115239 - ||  || 21 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115240 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115241 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115242 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115243 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115244 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115245 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115246 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115247 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115248 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115249 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115250 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115251 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115252 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115253 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115254 - ||  || 22 de setembre, 2003 || Piszkstet  || Piszkstet , K. Srneczky, B. Sip cz
|-
| 115255 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115256 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115257 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115258 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115259 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115260 - ||  || 22 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115261 - ||  || 23 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115262 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115263 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115264 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115265 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115266 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115267 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115268 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115269 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115270 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115271 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115272 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115273 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115274 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115275 - ||  || 21 de setembre, 2003 || Pla D'Arguines || Pla D'Arguines
|-
| 115276 - ||  || 21 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115277 - ||  || 22 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115278 - ||  || 22 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115279 - ||  || 22 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115280 - ||  || 22 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115281 - ||  || 22 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115282 - ||  || 24 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115283 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115284 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115285 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115286 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115287 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115288 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115289 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115290 - ||  || 21 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115291 - ||  || 21 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115292 - ||  || 21 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115293 - ||  || 21 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115294 - ||  || 21 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115295 - ||  || 21 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115296 - ||  || 25 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115297 - ||  || 24 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115298 - ||  || 22 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115299 - ||  || 22 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115300 - ||  || 22 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97230" title="Llista d'asteroides/115301?115400" nonfiltered="3998" processed="3979" dbindex="39321">

|-
| 115301 - ||  || 25 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115302 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115303 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115304 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115305 - ||  || 24 de setembre, 2003 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 115306 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115307 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115308 - ||  || 24 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115309 - ||  || 25 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115310 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115311 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 115312 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Wrightwood || J. W. Young
|-
| 115313 - ||  || 25 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115314 - ||  || 25 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115315 - ||  || 25 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115316 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115317 - ||  || 27 de setembre, 2003 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 115318 - ||  || 27 de setembre, 2003 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 115319 - ||  || 28 de setembre, 2003 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 115320 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115321 - ||  || 28 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115322 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115323 - ||  || 27 de setembre, 2003 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 115324 - ||  || 29 de setembre, 2003 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 115325 - ||  || 29 de setembre, 2003 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 115326 - ||  || 29 de setembre, 2003 || Junk Bond || D. Healy
|-
| 115327 - ||  || 27 de setembre, 2003 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 115328 - ||  || 28 de setembre, 2003 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 115329 - ||  || 27 de setembre, 2003 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 115330 - ||  || 22 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115331 Shrylmiles ||  || 29 de setembre, 2003 || Junk Bond || D. Healy
|-
| 115332 - ||  || 28 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115333 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115334 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115335 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115336 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115337 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115338 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115339 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115340 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115341 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115342 - ||  || 27 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115343 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115344 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115345 - ||  || 27 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115346 - ||  || 24 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115347 - ||  || 24 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115348 - ||  || 25 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115349 - ||  || 25 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115350 - ||  || 25 de setembre, 2003 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 115351 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115352 - ||  || 27 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115353 - ||  || 25 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115354 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115355 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115356 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115357 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115358 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115359 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115360 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115361 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115362 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115363 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115364 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115365 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115366 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115367 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115368 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115369 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115370 - ||  || 27 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115371 - ||  || 27 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115372 - ||  || 27 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115373 - ||  || 28 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115374 - ||  || 28 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115375 - ||  || 28 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115376 - ||  || 27 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115377 - ||  || 24 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115378 - ||  || 25 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115379 - ||  || 25 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115380 - ||  || 25 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115381 - ||  || 27 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115382 - ||  || 27 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115383 - ||  || 28 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115384 - ||  || 29 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115385 - ||  || 29 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115386 - ||  || 29 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115387 - ||  || 29 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115388 - ||  || 30 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115389 - ||  || 30 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115390 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115391 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115392 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115393 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115394 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115395 - ||  || 21 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115396 - ||  || 29 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115397 - ||  || 28 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115398 - ||  || 28 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115399 - ||  || 29 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115400 - ||  || 29 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97231" title="Llista d'asteroides/115401?115500" nonfiltered="3999" processed="3980" dbindex="39322">

|-
| 115401 - ||  || 29 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115402 - ||  || 30 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115403 - ||  || 30 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115404 - ||  || 27 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115405 - ||  || 28 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115406 - ||  || 28 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115407 - ||  || 28 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115408 - ||  || 28 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115409 - ||  || 28 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115410 - ||  || 29 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115411 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115412 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115413 - ||  || 29 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115414 - ||  || 29 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115415 - ||  || 29 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115416 - ||  || 29 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115417 - ||  || 30 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115418 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115419 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115420 - ||  || 30 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115421 - ||  || 30 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115422 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115423 - ||  || 28 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115424 - ||  || 28 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115425 - ||  || 28 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115426 - ||  || 29 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115427 - ||  || 30 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115428 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 115429 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115430 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115431 - ||  || 4 d'octubre, 2003 || Kingsnake || J. V. McClusky
|-
| 115432 - ||  || 1 d'octubre, 2003 || Goodricke-Pigott || J. W. Kessel
|-
| 115433 - ||  || 2 d'octubre, 2003 || Goodricke-Pigott || J. W. Kessel
|-
| 115434 - ||  || 5 d'octubre, 2003 || Goodricke-Pigott || V. Reddy
|-
| 115435 - ||  || 6 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115436 - ||  || 1 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115437 - ||  || 2 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115438 - ||  || 1 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115439 - ||  || 1 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115440 - ||  || 1 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115441 - ||  || 1 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115442 - ||  || 1 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115443 - ||  || 2 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115444 - ||  || 3 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115445 - ||  || 4 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115446 - ||  || 5 d'octubre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115447 - ||  || 5 d'octubre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115448 - ||  || 14 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115449 Robson ||  || 14 d'octubre, 2003 || New Milford || John J. McCarthy Observatory
|-
| 115450 - ||  || 15 d'octubre, 2003 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 115451 - ||  || 15 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115452 - ||  || 14 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115453 - ||  || 14 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115454 - ||  || 14 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115455 - ||  || 14 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115456 - ||  || 9 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115457 - ||  || 5 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115458 - ||  || 14 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115459 - ||  || 15 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115460 - ||  || 15 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115461 - ||  || 15 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115462 - ||  || 15 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115463 - ||  || 15 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115464 - ||  || 15 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115465 - ||  || 15 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115466 - ||  || 15 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115467 - ||  || 15 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115468 - ||  || 15 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115469 - ||  || 1 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115470 - ||  || 5 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115471 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115472 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115473 - ||  || 17 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115474 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115475 - ||  || 17 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115476 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115477 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Wrightwood || J. W. Young
|-
| 115478 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115479 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115480 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 115481 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115482 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115483 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115484 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115485 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Wrightwood || J. W. Young
|-
| 115486 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115487 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115488 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115489 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115490 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Kingsnake || J. V. McClusky
|-
| 115491 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Kingsnake || J. V. McClusky
|-
| 115492 - ||  || 23 d'octubre, 2003 || Emerald Lane || L. Ball
|-
| 115493 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115494 - ||  || 17 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115495 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115496 - ||  || 24 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115497 - ||  || 24 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115498 - ||  || 25 d'octubre, 2003 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 115499 - ||  || 25 d'octubre, 2003 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 115500 - ||  || 23 d'octubre, 2003 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97234" title="Llista d'asteroides/115501?115600" nonfiltered="4000" processed="3981" dbindex="39323">

|-
| 115501 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 115502 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 115503 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115504 - ||  || 23 d'octubre, 2003 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 115505 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115506 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115507 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115508 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115509 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115510 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115511 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115512 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115513 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115514 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115515 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115516 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115517 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 115518 - ||  || 16 d'octubre, 2003 ||  rni Vrh ||  rni Vrh
|-
| 115519 - ||  || 16 d'octubre, 2003 ||  rni Vrh ||  rni Vrh
|-
| 115520 - ||  || 17 d'octubre, 2003 ||  rni Vrh ||  rni Vrh
|-
| 115521 - ||  || 17 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115522 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115523 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115524 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 115525 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 115526 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 115527 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115528 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115529 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115530 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115531 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115532 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115533 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115534 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115535 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115536 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115537 - ||  || 23 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115538 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115539 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115540 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115541 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115542 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115543 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115544 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115545 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115546 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115547 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115548 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115549 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115550 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115551 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115552 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115553 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115554 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 115555 - ||  || 17 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115556 - ||  || 17 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115557 - ||  || 17 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115558 - ||  || 17 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115559 - ||  || 17 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115560 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115561 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Needville || W. G. Dillon, D. Wells
|-
| 115562 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115563 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115564 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115565 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115566 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115567 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115568 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115569 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115570 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115571 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115572 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115573 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115574 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115575 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115576 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115577 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115578 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115579 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115580 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115581 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115582 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115583 - ||  || 17 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115584 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115585 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115586 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115587 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115588 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115589 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115590 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115591 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115592 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115593 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115594 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115595 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115596 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115597 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115598 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115599 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115600 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97235" title="Llista d'asteroides/115601?115700" nonfiltered="4001" processed="3982" dbindex="39324">

|-
| 115601 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115602 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115603 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115604 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115605 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115606 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115607 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115608 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115609 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115610 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115611 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115612 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115613 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115614 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115615 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115616 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115617 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115618 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115619 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115620 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115621 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115622 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115623 - ||  || 17 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115624 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115625 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115626 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115627 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115628 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115629 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115630 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115631 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115632 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115633 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115634 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115635 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115636 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115637 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115638 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115639 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115640 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115641 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115642 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115643 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115644 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115645 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115646 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115647 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115648 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115649 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115650 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115651 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115652 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115653 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115654 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115655 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115656 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115657 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115658 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115659 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115660 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115661 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115662 - ||  || 17 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115663 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115664 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115665 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115666 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115667 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115668 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115669 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115670 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115671 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115672 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115673 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115674 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115675 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115676 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115677 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115678 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115679 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115680 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115681 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115682 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115683 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115684 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115685 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115686 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115687 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115688 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115689 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115690 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115691 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115692 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115693 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115694 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115695 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115696 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115697 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115698 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115699 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115700 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97236" title="Llista d'asteroides/115701?115800" nonfiltered="4002" processed="3983" dbindex="39325">

|-
| 115701 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115702 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115703 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115704 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115705 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 115706 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115707 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115708 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115709 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115710 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115711 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115712 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115713 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115714 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115715 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115716 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115717 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115718 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115719 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115720 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115721 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115722 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115723 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115724 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115725 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115726 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115727 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115728 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115729 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115730 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115731 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115732 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115733 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115734 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115735 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115736 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115737 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115738 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115739 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115740 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115741 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115742 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115743 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115744 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115745 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115746 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115747 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115748 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115749 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115750 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115751 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115752 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115753 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115754 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115755 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115756 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115757 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115758 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115759 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115760 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115761 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115762 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115763 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115764 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115765 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115766 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115767 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115768 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115769 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115770 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115771 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115772 - ||  || 23 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115773 - ||  || 23 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115774 - ||  || 23 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115775 - ||  || 23 d'octubre, 2003 || Nogales || Tenagra II
|-
| 115776 - ||  || 23 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115777 - ||  || 23 d'octubre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115778 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115779 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115780 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115781 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115782 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115783 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115784 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115785 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115786 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115787 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115788 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115789 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115790 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115791 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115792 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115793 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115794 - ||  || 23 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115795 - ||  || 23 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115796 - ||  || 23 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115797 - ||  || 23 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115798 - ||  || 23 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115799 - ||  || 24 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115800 - ||  || 24 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97237" title="Llista d'asteroides/115801?115900" nonfiltered="4003" processed="3984" dbindex="39326">

|-
| 115801 Punahou ||  || 23 d'octubre, 2003 || Junk Bond || Junk Bond
|-
| 115802 - ||  || 23 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115803 - ||  || 23 d'octubre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115804 - ||  || 23 d'octubre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115805 - ||  || 23 d'octubre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115806 - ||  || 23 d'octubre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115807 - ||  || 23 d'octubre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115808 - ||  || 23 d'octubre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115809 - ||  || 24 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115810 - ||  || 24 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115811 - ||  || 24 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115812 - ||  || 24 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115813 - ||  || 24 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115814 - ||  || 24 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115815 - ||  || 24 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115816 - ||  || 24 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115817 - ||  || 24 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115818 - ||  || 24 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115819 - ||  || 24 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115820 - ||  || 25 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115821 - ||  || 25 d'octubre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115822 - ||  || 26 d'octubre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 115823 - ||  || 26 d'octubre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 115824 - ||  || 26 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115825 - ||  || 26 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115826 - ||  || 26 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115827 - ||  || 26 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115828 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115829 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115830 - ||  || 25 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115831 - ||  || 25 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115832 - ||  || 25 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115833 - ||  || 25 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115834 - ||  || 25 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115835 - ||  || 25 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115836 - ||  || 25 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115837 - ||  || 25 d'octubre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115838 - ||  || 26 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115839 - ||  || 26 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115840 - ||  || 26 d'octubre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115841 - ||  || 26 d'octubre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115842 - ||  || 26 d'octubre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115843 - ||  || 27 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115844 - ||  || 27 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115845 - ||  || 27 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115846 - ||  || 27 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115847 - ||  || 27 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115848 - ||  || 28 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115849 - ||  || 28 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115850 - ||  || 28 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115851 - ||  || 29 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115852 - ||  || 24 d'octubre, 2003 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 115853 - ||  || 17 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115854 - ||  || 29 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115855 - ||  || 29 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115856 - ||  || 29 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115857 - ||  || 29 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115858 - ||  || 29 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115859 - ||  || 29 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115860 - ||  || 29 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115861 - ||  || 29 d'octubre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 115862 - ||  || 30 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115863 - ||  || 30 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115864 - ||  || 30 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115865 - ||  || 29 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115866 - ||  || 29 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115867 - ||  || 25 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115868 - ||  || 25 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115869 - ||  || 25 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115870 - ||  || 26 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115871 - ||  || 26 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115872 - ||  || 27 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115873 - ||  || 28 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115874 - ||  || 28 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115875 - ||  || 28 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115876 - ||  || 29 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115877 - ||  || 29 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115878 - ||  || 29 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115879 - ||  || 29 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 115880 - ||  || 30 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115881 - ||  || 29 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115882 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115883 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115884 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115885 - ||  || 6 de novembre, 2003 || Piszkstet  || K. Srneczky, B. Sip cz
|-
| 115886 - ||  || 2 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115887 - ||  || 1 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115888 - ||  || 1 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115889 - ||  || 3 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115890 - ||  || 3 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115891 - ||  || 14 de novembre, 2003 || Wrightwood || J. W. Young
|-
| 115892 - ||  || 15 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115893 - ||  || 14 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115894 - ||  || 14 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115895 - ||  || 14 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115896 - ||  || 14 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115897 - ||  || 14 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115898 - ||  || 15 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115899 - ||  || 15 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115900 - ||  || 4 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97238" title="Llista d'asteroides/115901?116000" nonfiltered="4004" processed="3985" dbindex="39327">

|-
| 115901 - ||  || 15 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115902 - ||  || 3 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115903 - ||  || 3 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115904 - || 2003 WC || 16 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115905 - || 2003 WT || 16 de novembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 115906 - ||  || 16 de novembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 115907 - ||  || 16 de novembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 115908 - ||  || 16 de novembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 115909 - ||  || 16 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115910 - ||  || 16 de novembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 115911 - ||  || 16 de novembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 115912 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115913 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115914 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115915 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115916 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115917 - ||  || 16 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115918 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115919 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115920 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115921 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115922 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115923 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115924 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115925 - ||  || 16 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115926 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115927 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115928 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115929 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115930 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115931 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115932 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115933 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115934 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115935 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115936 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Goodricke-Pigott || Goodricke-Pigott
|-
| 115937 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 115938 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115939 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115940 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115941 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115942 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115943 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115944 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115945 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115946 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115947 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115948 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115949 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115950 Kocherpeter ||  || 18 de novembre, 2003 || Vicques || Vicques
|-
| 115951 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115952 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115953 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115954 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115955 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115956 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115957 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115958 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115959 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115960 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115961 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115962 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115963 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115964 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115965 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115966 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115967 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115968 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115969 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115970 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115971 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115972 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115973 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115974 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115975 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115976 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115977 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115978 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115979 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115980 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115981 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115982 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115983 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115984 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115985 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115986 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115987 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115988 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115989 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115990 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115991 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115992 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115993 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115994 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115995 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 115996 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 115997 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115998 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 115999 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116000 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97239" title="Llista d'asteroides/116001?116100" nonfiltered="4005" processed="3986" dbindex="39328">

|-
| 116001 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116002 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116003 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116004 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116005 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116006 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116007 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116008 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116009 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116010 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116011 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 116012 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 116013 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 116014 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116015 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 116016 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116017 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 116018 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 116019 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 116020 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116021 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 116022 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116023 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116024 - ||  || 22 de novembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 116025 - ||  || 22 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116026 - ||  || 16 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116027 - ||  || 16 de novembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 116028 - ||  || 16 de novembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 116029 - ||  || 16 de novembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 116030 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116031 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116032 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116033 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116034 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116035 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116036 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116037 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116038 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116039 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116040 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 116041 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 116042 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 116043 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116044 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116045 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116046 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116047 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116048 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116049 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116050 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116051 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116052 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 116053 - ||  || 22 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116054 - ||  || 23 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116055 - ||  || 23 de novembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 116056 - ||  || 23 de novembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 116057 - ||  || 24 de novembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 116058 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116059 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116060 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116061 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116062 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116063 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116064 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116065 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116066 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116067 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116068 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116069 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116070 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116071 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116072 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116073 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116074 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116075 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116076 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116077 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116078 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116079 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116080 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116081 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116082 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116083 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116084 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116085 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116086 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116087 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116088 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116089 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116090 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116091 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116092 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116093 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116094 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116095 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116096 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116097 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116098 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116099 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116100 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97240" title="Llista d'asteroides/116101?116200" nonfiltered="4006" processed="3987" dbindex="39329">

|-
| 116101 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 116102 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116103 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116104 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116105 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116106 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116107 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116108 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116109 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116110 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116111 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116112 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116113 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116114 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116115 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116116 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116117 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116118 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116119 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116120 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116121 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116122 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116123 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116124 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116125 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116126 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116127 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116128 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116129 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116130 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116131 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116132 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116133 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116134 - ||  || 23 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116135 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116136 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116137 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116138 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116139 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116140 - ||  || 23 de novembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 116141 - ||  || 24 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116142 - ||  || 24 de novembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116143 - ||  || 25 de novembre, 2003 || Kingsnake || J. V. McClusky
|-
| 116144 - ||  || 26 de novembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116145 - ||  || 29 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116146 - ||  || 29 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116147 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116148 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116149 - ||  || 29 de novembre, 2003 || Needville || Needville
|-
| 116150 - ||  || 30 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116151 - ||  || 30 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116152 - ||  || 30 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116153 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116154 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 116155 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 116156 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 116157 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 116158 - ||  || 29 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116159 - ||  || 29 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116160 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116161 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116162 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 116163 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116164 - ||  || 24 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116165 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 116166 - || 2003 XJ || 3 de desembre, 2003 || La Silla || R. Gauderon, R. Behrend
|-
| 116167 - ||  || 1 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116168 - ||  || 1 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116169 - ||  || 1 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116170 - ||  || 1 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116171 - ||  || 1 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116172 - ||  || 1 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116173 - ||  || 1 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116174 - ||  || 1 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116175 - ||  || 1 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116176 - ||  || 1 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116177 - ||  || 1 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116178 - ||  || 1 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116179 - ||  || 1 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116180 - ||  || 1 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116181 - ||  || 1 de desembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 116182 - ||  || 3 de desembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116183 - ||  || 3 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116184 - ||  || 3 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116185 - ||  || 3 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116186 - ||  || 3 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116187 - ||  || 4 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116188 - ||  || 4 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116189 - ||  || 4 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116190 - ||  || 4 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116191 - ||  || 4 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116192 - ||  || 10 de desembre, 2003 || Nogales || Tenagra II
|-
| 116193 - ||  || 12 de desembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 116194 - ||  || 13 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116195 - ||  || 13 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116196 - ||  || 14 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116197 - ||  || 15 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116198 - ||  || 15 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116199 - ||  || 1 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116200 - ||  || 15 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97241" title="Llista d'asteroides/116201?116300" nonfiltered="4007" processed="3988" dbindex="39330">

|-
| 116201 - ||  || 3 de desembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116202 - ||  || 14 de desembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 116203 - ||  || 14 de desembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 116204 - ||  || 12 de desembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 116205 - ||  || 5 de desembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 116206 - ||  || 1 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116207 - ||  || 3 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116208 - ||  || 3 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116209 - ||  || 3 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116210 - ||  || 3 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116211 - ||  || 3 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116212 - ||  || 3 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116213 - ||  || 3 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116214 - ||  || 3 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116215 - ||  || 13 de desembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 116216 - ||  || 14 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116217 - ||  || 14 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116218 - ||  || 15 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116219 - || 2003 YH || 16 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116220 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116221 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116222 - ||  || 16 de desembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 116223 - ||  || 16 de desembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 116224 - ||  || 16 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116225 - ||  || 16 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116226 - ||  || 16 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116227 - ||  || 16 de desembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 116228 - ||  || 16 de desembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 116229 - ||  || 16 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116230 - ||  || 16 de desembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 116231 - ||  || 16 de desembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 116232 - ||  || 16 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116233 - ||  || 16 de desembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116234 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116235 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116236 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116237 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116238 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116239 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116240 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 116241 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116242 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116243 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116244 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116245 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116246 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116247 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116248 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116249 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116250 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116251 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116252 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116253 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116254 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116255 - ||  || 16 de desembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116256 - ||  || 16 de desembre, 2003 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 116257 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 116258 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 116259 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116260 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116261 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116262 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116263 - ||  || 22 de desembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 116264 - ||  || 16 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116265 - ||  || 16 de desembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 116266 - ||  || 16 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116267 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116268 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116269 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 116270 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116271 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116272 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116273 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116274 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116275 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116276 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116277 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116278 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116279 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 116280 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116281 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116282 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116283 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116284 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116285 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116286 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116287 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116288 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116289 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116290 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116291 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116292 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116293 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116294 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116295 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116296 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116297 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116298 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116299 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116300 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97242" title="Llista d'asteroides/116301?116400" nonfiltered="4008" processed="3989" dbindex="39331">

|-
| 116301 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116302 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116303 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116304 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116305 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116306 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116307 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116308 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116309 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116310 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116311 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116312 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116313 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 116314 - ||  || 20 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116315 - ||  || 20 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116316 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116317 - ||  || 20 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116318 - ||  || 20 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116319 - ||  || 20 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116320 - ||  || 21 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116321 - ||  || 21 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116322 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116323 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116324 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116325 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116326 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116327 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116328 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116329 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116330 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116331 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116332 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116333 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116334 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116335 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116336 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116337 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116338 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116339 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116340 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116341 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116342 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116343 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116344 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116345 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116346 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116347 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116348 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116349 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116350 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116351 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116352 - ||  || 20 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116353 - ||  || 20 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116354 - ||  || 20 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116355 - ||  || 20 de desembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 116356 - ||  || 21 de desembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 116357 - ||  || 21 de desembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 116358 - ||  || 21 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116359 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116360 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116361 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116362 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116363 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116364 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116365 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116366 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116367 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116368 - ||  || 21 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116369 - ||  || 22 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116370 - ||  || 22 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116371 - ||  || 22 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116372 - ||  || 21 de desembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 116373 - ||  || 21 de desembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 116374 - ||  || 23 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116375 - ||  || 23 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116376 - ||  || 23 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116377 - ||  || 23 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116378 - ||  || 25 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116379 - ||  || 27 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116380 - ||  || 27 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116381 - ||  || 27 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116382 - ||  || 27 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116383 - ||  || 27 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116384 - ||  || 28 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116385 - ||  || 28 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116386 - ||  || 27 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116387 - ||  || 27 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116388 - ||  || 27 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116389 - ||  || 27 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116390 - ||  || 27 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116391 - ||  || 27 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116392 - ||  || 27 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116393 - ||  || 27 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116394 - ||  || 27 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116395 - ||  || 27 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116396 - ||  || 28 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116397 - ||  || 28 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116398 - ||  || 28 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116399 - ||  || 28 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116400 - ||  || 28 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97243" title="Llista d'asteroides/116401?116500" nonfiltered="4009" processed="3990" dbindex="39332">

|-
| 116401 - ||  || 28 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116402 - ||  || 28 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116403 - ||  || 28 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116404 - ||  || 28 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116405 - ||  || 28 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116406 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 116407 - ||  || 25 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116408 - ||  || 27 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116409 - ||  || 27 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116410 - ||  || 27 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116411 - ||  || 27 de desembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 116412 - ||  || 27 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116413 - ||  || 28 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116414 - ||  || 28 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116415 - ||  || 28 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116416 - ||  || 28 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116417 - ||  || 28 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116418 - ||  || 28 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116419 - ||  || 28 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116420 - ||  || 28 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116421 - ||  || 29 de desembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 116422 - ||  || 29 de desembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 116423 - ||  || 29 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116424 - ||  || 29 de desembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 116425 - ||  || 29 de desembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 116426 - ||  || 29 de desembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 116427 - ||  || 29 de desembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 116428 - ||  || 29 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116429 - ||  || 29 de desembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 116430 - ||  || 29 de desembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 116431 - ||  || 29 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116432 - ||  || 29 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116433 - ||  || 29 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116434 - ||  || 29 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116435 - ||  || 30 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116436 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116437 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116438 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116439 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116440 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116441 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116442 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116443 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116444 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 116445 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116446 - || 2004 AG || 5 de gener, 2004 || Wrightwood || J. W. Young
|-
| 116447 - || 2004 AJ || 11 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116448 - || 2004 AT || 12 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116449 - || 2004 AU || 12 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116450 - || 2004 AW || 12 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116451 - ||  || 12 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116452 - ||  || 12 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116453 - ||  || 12 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116454 - ||  || 13 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116455 - ||  || 13 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116456 - ||  || 13 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116457 - ||  || 13 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116458 - ||  || 13 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116459 - ||  || 13 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116460 - ||  || 14 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116461 - ||  || 13 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116462 - ||  || 13 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116463 - ||  || 14 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116464 - ||  || 14 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116465 - ||  || 14 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116466 - ||  || 15 de gener, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116467 - ||  || 15 de gener, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116468 - ||  || 2 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116469 - ||  || 15 de gener, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116470 - ||  || 15 de gener, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116471 - ||  || 13 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116472 - ||  || 16 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116473 - ||  || 16 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116474 - ||  || 16 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116475 - ||  || 16 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116476 - ||  || 16 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116477 - ||  || 16 de gener, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116478 - ||  || 16 de gener, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116479 - ||  || 16 de gener, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116480 - ||  || 17 de gener, 2004 || Haleakala || NEAT
|-
| 116481 - ||  || 16 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116482 - ||  || 16 de gener, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116483 - ||  || 17 de gener, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116484 - ||  || 16 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116485 - ||  || 17 de gener, 2004 || Haleakala || NEAT
|-
| 116486 - ||  || 16 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116487 - ||  || 16 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116488 - ||  || 16 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116489 - ||  || 17 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116490 - ||  || 17 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116491 - ||  || 17 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116492 - ||  || 17 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116493 - ||  || 17 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116494 - ||  || 16 de gener, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116495 - ||  || 17 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116496 - ||  || 18 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116497 - ||  || 17 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116498 - ||  || 17 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116499 - ||  || 17 de gener, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116500 - ||  || 17 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97244" title="Llista d'asteroides/116501?116600" nonfiltered="4010" processed="3991" dbindex="39333">

|-
| 116501 - ||  || 17 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116502 - ||  || 17 de gener, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116503 - ||  || 18 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116504 - ||  || 19 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116505 - ||  || 19 de gener, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116506 - ||  || 19 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116507 - ||  || 21 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116508 - ||  || 21 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116509 - ||  || 19 de gener, 2004 || Haleakala || NEAT
|-
| 116510 - ||  || 18 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116511 - ||  || 19 de gener, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116512 - ||  || 20 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116513 - ||  || 21 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116514 - ||  || 21 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116515 - ||  || 21 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116516 - ||  || 19 de gener, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116517 - ||  || 19 de gener, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116518 - ||  || 19 de gener, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116519 - ||  || 22 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116520 - ||  || 22 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116521 - ||  || 22 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116522 - ||  || 21 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116523 - ||  || 21 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116524 - ||  || 21 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116525 - ||  || 21 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116526 - ||  || 21 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116527 - ||  || 21 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116528 - ||  || 21 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116529 - ||  || 21 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116530 - ||  || 22 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116531 - ||  || 22 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116532 - ||  || 23 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116533 - ||  || 23 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116534 - ||  || 23 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116535 - ||  || 23 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116536 - ||  || 23 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116537 - ||  || 23 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116538 - ||  || 24 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116539 - ||  || 21 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116540 - ||  || 21 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116541 - ||  || 22 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116542 - ||  || 27 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116543 - ||  || 21 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116544 - ||  || 23 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116545 - ||  || 24 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116546 - ||  || 24 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116547 - ||  || 24 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116548 - ||  || 24 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116549 - ||  || 24 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116550 - ||  || 24 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116551 - ||  || 22 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116552 - ||  || 22 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116553 - ||  || 23 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116554 - ||  || 27 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116555 - ||  || 22 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116556 - ||  || 22 de gener, 2004 || Haleakala || NEAT
|-
| 116557 - ||  || 24 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116558 - ||  || 27 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116559 - ||  || 23 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116560 - ||  || 23 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116561 - ||  || 23 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116562 - ||  || 23 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116563 - ||  || 22 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116564 - ||  || 23 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116565 - ||  || 25 de gener, 2004 || Haleakala || NEAT
|-
| 116566 - ||  || 27 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116567 - ||  || 27 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116568 - ||  || 27 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116569 - ||  || 22 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116570 - ||  || 23 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116571 - ||  || 23 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116572 - ||  || 23 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116573 - ||  || 23 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116574 - ||  || 24 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116575 - ||  || 24 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116576 - ||  || 24 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116577 - ||  || 24 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116578 - ||  || 26 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116579 - ||  || 26 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116580 - ||  || 27 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116581 - ||  || 27 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116582 - ||  || 27 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116583 - ||  || 28 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116584 - ||  || 28 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116585 - ||  || 27 de gener, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116586 - ||  || 26 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116587 - ||  || 26 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116588 - ||  || 27 de gener, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116589 - ||  || 27 de gener, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116590 - ||  || 28 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116591 - ||  || 29 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116592 - ||  || 30 de gener, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116593 - ||  || 23 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116594 - ||  || 23 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116595 - ||  || 23 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116596 - ||  || 24 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116597 - ||  || 24 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116598 - ||  || 24 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116599 - ||  || 26 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116600 - ||  || 26 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97245" title="Llista d'asteroides/116601?116700" nonfiltered="4011" processed="3992" dbindex="39334">

|-
| 116601 - ||  || 26 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116602 - ||  || 28 de gener, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116603 - ||  || 28 de gener, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116604 - ||  || 28 de gener, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116605 - ||  || 28 de gener, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116606 - ||  || 28 de gener, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116607 - ||  || 28 de gener, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116608 - ||  || 29 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116609 - ||  || 29 de gener, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116610 - ||  || 28 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116611 - ||  || 29 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116612 - ||  || 29 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116613 - ||  || 29 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116614 - ||  || 29 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116615 - ||  || 30 de gener, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116616 - ||  || 30 de gener, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116617 - ||  || 30 de gener, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116618 - ||  || 27 de gener, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116619 - ||  || 29 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116620 - ||  || 29 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116621 - ||  || 29 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116622 - ||  || 29 de gener, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116623 - ||  || 29 de gener, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116624 - ||  || 30 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116625 - ||  || 30 de gener, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116626 - ||  || 30 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116627 - ||  || 31 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116628 - ||  || 28 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116629 - ||  || 30 de gener, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116630 - ||  || 18 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116631 - ||  || 16 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116632 - ||  || 19 de gener, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116633 - ||  || 16 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116634 - ||  || 17 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116635 - ||  || 18 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116636 - ||  || 19 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116637 - ||  || 28 de gener, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116638 - || 2004 CD || 2 de febrer, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116639 - || 2004 CF || 2 de febrer, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116640 - ||  || 10 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116641 - ||  || 10 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116642 - ||  || 10 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116643 - ||  || 10 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116644 - ||  || 11 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116645 - ||  || 11 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116646 - ||  || 11 de febrer, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116647 - ||  || 11 de febrer, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116648 - ||  || 11 de febrer, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116649 - ||  || 10 de febrer, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116650 - ||  || 11 de febrer, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116651 - ||  || 12 de febrer, 2004 || Nogales || Tenagra II
|-
| 116652 - ||  || 12 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116653 - ||  || 12 de febrer, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116654 - ||  || 12 de febrer, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116655 - ||  || 12 de febrer, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116656 - ||  || 11 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116657 - ||  || 12 de febrer, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116658 - ||  || 12 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116659 - ||  || 12 de febrer, 2004 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 116660 - ||  || 13 de febrer, 2004 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 116661 - ||  || 10 de febrer, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116662 - ||  || 12 de febrer, 2004 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 116663 - ||  || 11 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116664 - ||  || 12 de febrer, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116665 - ||  || 12 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116666 - ||  || 12 de febrer, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116667 - ||  || 14 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116668 - ||  || 11 de febrer, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116669 - ||  || 13 de febrer, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116670 - ||  || 15 de febrer, 2004 || Haleakala || NEAT
|-
| 116671 - ||  || 11 de febrer, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116672 - ||  || 10 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116673 - ||  || 11 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116674 - ||  || 11 de febrer, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116675 - ||  || 14 de febrer, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116676 - ||  || 15 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116677 - ||  || 10 de febrer, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116678 - ||  || 10 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116679 - ||  || 11 de febrer, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116680 - ||  || 11 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116681 - ||  || 11 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116682 - ||  || 12 de febrer, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116683 - ||  || 13 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116684 - ||  || 13 de febrer, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116685 - ||  || 11 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116686 - ||  || 11 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116687 - ||  || 11 de febrer, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116688 - ||  || 11 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116689 - ||  || 12 de febrer, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116690 - ||  || 12 de febrer, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116691 - ||  || 12 de febrer, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116692 - ||  || 13 de febrer, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116693 - ||  || 13 de febrer, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116694 - ||  || 14 de febrer, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116695 - ||  || 13 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116696 - ||  || 14 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116697 - ||  || 14 de febrer, 2004 || Haleakala || NEAT
|-
| 116698 - ||  || 14 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116699 - ||  || 14 de febrer, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116700 - ||  || 15 de febrer, 2004 || Catalina || CSS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97246" title="Jnia" nonfiltered="4012" processed="3993" dbindex="39335">
Jnia (Ionia) s el nom assignat als territoris poblats pels jnics grecs a l'sia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud). Al interior, en direcci est, a no gaire distncia de la costa, hi havia les ciutats de Magnsia, Larissa, Tralles, Alabanda i altres que no en formaven part. Claudi Ptolemeu la situa entre el riu Hermos a Ldia i el Meandre a Cria (quedant fora Focea i Milet).

Les colnies gregues jniques a l'sia Menor, segons la tradici, foren fundades desprs de la mort de Codros, el darrer rei d'tica, vers el 1044 aC, o poc abans, vers el 1060 aC, uns seixanta anys desprs de la conquesta del Pelopons pels doris. Els fills de Codros, Neleos i Androcle, contraris a l'abolici de la monarquia i al nomenament del seu germ gran, Medon, com arcont, van emigrar a l'sia amb els seus seguidors i altres colons de diferents llocs de Grcia. Els colons es van barrejar amb els nadius meonis, caris i pelsgics, especialment per la manca de dones, el que va donar un nou poble  no purament grec per de cultura i tradici grega. Els jonis d'altra banda parlaven quatre diferents dialectes.

Les ciutats que van fundar eren independents una de l'altre per formaven una confederaci o Dodecpolis per alguns temes en com. Les dotze ciutats foren:

Focea;
Eritrea;
Clazmenes;
Teos;
Lebedos;
Colof;
Efes;
Priene;
Mios;
Milet;
Samos ((illa);
Quios (illa);

Vers el 700 aC, Esmirna, que fins llavors pertanyia a l'Elia, va esdevenir membre de la confederaci ampliada a tretze ciutats.

Totes les ciutats formaven estats independents a manera de repblica amb govern democrtic i els afers comuns era discutits a la reuni que es feia peridicament a Paninion (Panionium), a les estivacions del nord de la muntanya Mycale, prop de Priene, i no lluny de la costa. De resultes de les reunions va sorgir al lloc una ciutat petita amb un pritaneu (Prytaneum) on es feien els encontres. El carcter poltic de les reunions es va anar perdent i cada vegada mes van esdevenir encontres religiosos i ldics on es feien uns jocs. 

En aquestos anys de riquesa les colnies van enviar colnies al Mediterrani occidental (Masslia, Empries, Allia i d'altres) i a la costa de Crimea.

En temps del rei de Ldia Giges, les colnies jniques foren atacades pels lidis i conquerides una darrera l'altra. Amb el rei Cresos totes les ciutats estaven sotmeses a aquest rei per conservaven la seva autonomia. Quant Ldia va caure en mans de Cir II el gran de Prsia el 557 aC les ciutats gregues van haver de reconixer la supremacia del rei persa, per els perses gaireb no van intervenir en els afers interns de les ciutats o de la confederaci, i es limitaven a cobrar un tribut i al rebre alguns contingents militar quant els hi eren demanats tant pel rei com pels strapes; en aquest temps es van establir a les ciutats jniques tiranies, de vegades encapalades per un magnat persa i de vegades per un grec que assolia el poder absolut i que tenia el suport dels perses.

El 500 aC es donaven les condicions per una insurrecci que es va iniciar a Milet sota la direcci del seu tir Histieos i el seu gendre Aristgores. La revolta, en la que els atenencs i eretris (d'Ertria a l'illa d'Eubea) van ajudar als sollevats, va tenir dues fases: inicialment els rebels van ocupar i destruir la ciutat de Sardes, on residia el strapa persa per foren derrotats en una sagnant batalla prop d'Efes. La segona fase fou la progressiva reconquesta de les ciutats pels perses. El 496 aC les ciutats havien estat redudes i van haver d'assistir al rei de Prsia en la seva expedici a Grcia per castigar als atenencs per l'ajut als rebels. A la batalla de Mycale el 479 aC els contingents jonis van desertar de la flota persa i es van unir als grecs i aix va obrir el cam a la seva independncia, que fou assegurada el 469 aC a la batalla del Eurimedon. Les ciutats es van aliar a Atenes que va quedar com a protectora davant de futurs atacs perses.

Al final de la guerra del Pelopons la pau d'Antlcides va tornar a transferir la sobirania de les ciutats jniques a Prsia (387 aC). Desprs de la conquesta de Prsia per Alexandre el Gran (334 aC) les ciutats van quedar sota dependncia del regne de Macednia. A la seva mort i desprs d'algunes lluites, les ciutats van dependre d'Antgon el borni, i el 301 aC, desprs de la batalla d'Ipsos, de Seleuc I Nictor. Derrotatel selucida Antoc III el gran pels romans (390 aC) la pau d'Apamea va transferir la zona a la sobirania romana.

Sota els romans les ciutats van conservar la seva importancia econmica, comercial i cultural, per van perdre tota capacitat poltica per esdevenir ciutats de provncia.

 Vegeu tamb .
Repblica de Jnia, efmera repblica proclamada pels grecs el 1922.
Marathesion;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97247" title="Llista d'asteroides/116701?116800" nonfiltered="4013" processed="3994" dbindex="39336">

|-
| 116701 - ||  || 15 de febrer, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116702 - ||  || 12 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116703 - ||  || 12 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116704 - ||  || 12 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116705 - ||  || 12 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116706 - ||  || 12 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116707 - ||  || 14 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116708 - ||  || 13 de febrer, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116709 - ||  || 13 de febrer, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116710 - ||  || 13 de febrer, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116711 - ||  || 16 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116712 - ||  || 16 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116713 - ||  || 16 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116714 - ||  || 16 de febrer, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116715 - ||  || 16 de febrer, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116716 - ||  || 17 de febrer, 2004 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 116717 - ||  || 17 de febrer, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116718 - ||  || 17 de febrer, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116719 - ||  || 18 de febrer, 2004 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 116720 - ||  || 16 de febrer, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116721 - ||  || 17 de febrer, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116722 - ||  || 16 de febrer, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116723 - ||  || 16 de febrer, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116724 - ||  || 16 de febrer, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116725 - ||  || 16 de febrer, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116726 - ||  || 16 de febrer, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116727 - ||  || 17 de febrer, 2004 || Haleakala || NEAT
|-
| 116728 - ||  || 17 de febrer, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116729 - ||  || 18 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116730 - ||  || 18 de febrer, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116731 - ||  || 19 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116732 - ||  || 19 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116733 - ||  || 16 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116734 - ||  || 18 de febrer, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116735 - ||  || 19 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116736 - ||  || 19 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116737 - ||  || 19 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116738 - ||  || 19 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116739 - ||  || 19 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116740 - ||  || 19 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116741 - ||  || 26 de febrer, 2004 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 116742 - ||  || 19 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116743 - ||  || 19 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116744 - ||  || 19 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116745 - ||  || 19 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116746 - ||  || 19 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116747 - ||  || 23 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116748 - ||  || 23 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116749 - ||  || 25 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116750 - ||  || 25 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116751 - ||  || 25 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116752 - ||  || 25 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116753 - ||  || 26 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116754 - ||  || 26 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116755 - ||  || 23 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116756 - ||  || 17 de febrer, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116757 - ||  || 14 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116758 - ||  || 10 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116759 - ||  || 11 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116760 - ||  || 11 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116761 - ||  || 12 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116762 - ||  || 12 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116763 - ||  || 13 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116764 - ||  || 13 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116765 - ||  || 13 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116766 - ||  || 14 de mar, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116767 - ||  || 10 de mar, 2004 || Haleakala || NEAT
|-
| 116768 - ||  || 11 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116769 - ||  || 11 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116770 - ||  || 11 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116771 - ||  || 12 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116772 - ||  || 12 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116773 - ||  || 12 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116774 - ||  || 14 de mar, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116775 - ||  || 15 de mar, 2004 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 116776 - ||  || 14 de mar, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116777 - ||  || 15 de mar, 2004 || Goodricke-Pigott || Goodricke-Pigott
|-
| 116778 - ||  || 13 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116779 - ||  || 15 de mar, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116780 - ||  || 13 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116781 - ||  || 14 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116782 - ||  || 14 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116783 - ||  || 14 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116784 - ||  || 12 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116785 - ||  || 12 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116786 - ||  || 12 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116787 - ||  || 12 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116788 - ||  || 12 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116789 - ||  || 14 de mar, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116790 - ||  || 14 de mar, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116791 - ||  || 15 de mar, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116792 - ||  || 15 de mar, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116793 - ||  || 15 de mar, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116794 - ||  || 15 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116795 - ||  || 15 de mar, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116796 - ||  || 15 de mar, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116797 - ||  || 15 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116798 - ||  || 15 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116799 - ||  || 15 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116800 - ||  || 15 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97248" title="Llista d'asteroides/116801?116900" nonfiltered="4014" processed="3995" dbindex="39337">

|-
| 116801 - ||  || 13 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116802 - ||  || 14 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116803 - ||  || 15 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116804 - ||  || 15 de mar, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116805 - ||  || 15 de mar, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116806 - ||  || 15 de mar, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116807 - ||  || 15 de mar, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116808 - ||  || 15 de mar, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116809 - ||  || 15 de mar, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116810 - ||  || 15 de mar, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116811 - ||  || 15 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116812 - ||  || 15 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116813 - ||  || 14 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116814 - ||  || 14 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116815 - ||  || 14 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116816 - ||  || 14 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116817 - ||  || 15 de mar, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116818 - ||  || 15 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116819 - || 2004 FM || 16 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116820 - || 2004 FO || 16 de mar, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116821 - ||  || 16 de mar, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116822 - ||  || 16 de mar, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116823 - ||  || 16 de mar, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116824 - ||  || 16 de mar, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116825 - ||  || 16 de mar, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116826 - ||  || 26 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116827 - ||  || 26 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116828 - ||  || 16 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116829 - ||  || 17 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116830 - ||  || 17 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116831 - ||  || 29 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116832 - ||  || 16 de mar, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116833 - ||  || 16 de mar, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116834 - ||  || 16 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116835 - ||  || 16 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116836 - ||  || 17 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116837 - ||  || 17 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116838 - ||  || 17 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116839 - ||  || 17 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116840 - ||  || 17 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116841 - ||  || 17 de mar, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116842 - ||  || 18 de mar, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116843 - ||  || 16 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116844 - ||  || 18 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116845 - ||  || 18 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116846 - ||  || 18 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116847 - ||  || 19 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116848 - ||  || 19 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116849 - ||  || 19 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116850 - ||  || 18 de mar, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116851 - ||  || 19 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116852 - ||  || 19 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116853 - ||  || 19 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116854 - ||  || 19 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116855 - ||  || 20 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116856 - ||  || 18 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116857 - ||  || 19 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116858 - ||  || 18 de mar, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116859 - ||  || 20 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116860 - ||  || 20 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116861 - ||  || 20 de mar, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 116862 - ||  || 23 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116863 - ||  || 18 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116864 - ||  || 20 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116865 - ||  || 23 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116866 - ||  || 20 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116867 - ||  || 24 de mar, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116868 - ||  || 24 de mar, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 116869 - ||  || 24 de mar, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 116870 - ||  || 25 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116871 - ||  || 20 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116872 - ||  || 23 de mar, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116873 - ||  || 23 de mar, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116874 - ||  || 24 de mar, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116875 - ||  || 24 de mar, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116876 - ||  || 25 de mar, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116877 - ||  || 26 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116878 - ||  || 21 de mar, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116879 - ||  || 21 de mar, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116880 - ||  || 23 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116881 - ||  || 23 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116882 - ||  || 22 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116883 - ||  || 23 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116884 - ||  || 24 de mar, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116885 - ||  || 25 de mar, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116886 - ||  || 26 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116887 - ||  || 26 de mar, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116888 - ||  || 26 de mar, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116889 - ||  || 27 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116890 - ||  || 27 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116891 - ||  || 27 de mar, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116892 - ||  || 23 de mar, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116893 - ||  || 28 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116894 - ||  || 19 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116895 - ||  || 25 de mar, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116896 - ||  || 25 de mar, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116897 - ||  || 26 de mar, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116898 - ||  || 26 de mar, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116899 - ||  || 27 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116900 - ||  || 28 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97249" title="Llista d'asteroides/116901?117000" nonfiltered="4015" processed="3996" dbindex="39338">

|-
| 116901 - ||  || 16 de mar, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116902 - ||  || 18 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116903 - || 2004 GW || 11 d'abril, 2004 || Wrightwood || J. W. Young
|-
| 116904 - ||  || 8 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116905 - ||  || 9 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116906 - ||  || 11 d'abril, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116907 - ||  || 10 d'abril, 2004 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 116908 - ||  || 12 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116909 - ||  || 9 d'abril, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 116910 - ||  || 10 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116911 - ||  || 8 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116912 - ||  || 12 d'abril, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 116913 - ||  || 11 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116914 - ||  || 13 d'abril, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116915 - ||  || 13 d'abril, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116916 - ||  || 12 d'abril, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116917 - ||  || 9 d'abril, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 116918 - ||  || 10 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116919 - ||  || 12 d'abril, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116920 - ||  || 13 d'abril, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116921 - ||  || 13 d'abril, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116922 - ||  || 13 d'abril, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116923 - ||  || 14 d'abril, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116924 - ||  || 14 d'abril, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116925 - ||  || 14 d'abril, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116926 - ||  || 14 d'abril, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116927 - ||  || 14 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116928 - ||  || 15 d'abril, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116929 - ||  || 15 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116930 - ||  || 11 d'abril, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116931 - ||  || 12 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116932 - ||  || 12 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116933 - ||  || 12 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116934 - ||  || 13 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116935 - ||  || 13 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116936 - ||  || 14 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116937 - ||  || 15 d'abril, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116938 - ||  || 15 d'abril, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116939 - ||  || 15 d'abril, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116940 - ||  || 15 d'abril, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 116941 - ||  || 11 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116942 - ||  || 12 d'abril, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 116943 - ||  || 15 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116944 - ||  || 12 d'abril, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116945 - ||  || 12 d'abril, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116946 - ||  || 12 d'abril, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116947 - ||  || 13 d'abril, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116948 - ||  || 13 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116949 - ||  || 11 d'abril, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116950 - ||  || 15 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116951 - ||  || 15 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116952 - ||  || 15 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116953 - ||  || 15 d'abril, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 116954 - ||  || 20 d'abril, 2004 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 116955 - ||  || 16 d'abril, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116956 - ||  || 16 d'abril, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 116957 - ||  || 16 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116958 - ||  || 17 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116959 - ||  || 17 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116960 - ||  || 17 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116961 - ||  || 17 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116962 - ||  || 17 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116963 - ||  || 16 d'abril, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116964 - ||  || 16 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116965 - ||  || 16 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116966 - ||  || 17 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116967 - ||  || 17 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116968 - ||  || 19 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116969 - ||  || 19 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116970 - ||  || 16 d'abril, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116971 - ||  || 17 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116972 - ||  || 16 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116973 - ||  || 17 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116974 - ||  || 17 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116975 - ||  || 19 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116976 - ||  || 19 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116977 - ||  || 20 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116978 - ||  || 20 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116979 - ||  || 20 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116980 - ||  || 21 d'abril, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 116981 - ||  || 21 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116982 - ||  || 17 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116983 - ||  || 16 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116984 - ||  || 16 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116985 - ||  || 16 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116986 - ||  || 16 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116987 - ||  || 16 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 116988 - ||  || 17 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116989 - ||  || 20 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116990 - ||  || 21 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116991 - ||  || 21 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116992 - ||  || 21 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116993 - ||  || 21 d'abril, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 116994 - ||  || 22 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116995 - ||  || 22 d'abril, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 116996 - ||  || 22 d'abril, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 116997 - ||  || 23 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 116998 - ||  || 23 d'abril, 2004 || Haleakala || NEAT
|-
| 116999 - ||  || 25 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117000 - ||  || 21 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97250" title="Llista d'asteroides/117001?117100" nonfiltered="4016" processed="3997" dbindex="39339">

|-
| 117001 - ||  || 24 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117002 - ||  || 23 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117003 - ||  || 23 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117004 - ||  || 25 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117005 - ||  || 25 d'abril, 2004 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 117006 - ||  || 25 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117007 - ||  || 25 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117008 - ||  || 26 d'abril, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117009 - ||  || 16 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117010 - ||  || 10 de maig, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 117011 - ||  || 9 de maig, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 117012 - ||  || 11 de maig, 2004 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 117013 - ||  || 12 de maig, 2004 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 117014 - ||  || 8 de maig, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 117015 - ||  || 10 de maig, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 117016 - ||  || 12 de maig, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 117017 - ||  || 12 de maig, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 117018 - ||  || 13 de maig, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 117019 - ||  || 9 de maig, 2004 || Haleakala || NEAT
|-
| 117020 - ||  || 10 de maig, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 117021 - ||  || 10 de maig, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 117022 - ||  || 12 de maig, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 117023 - ||  || 12 de maig, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 117024 - ||  || 12 de maig, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 117025 - ||  || 12 de maig, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 117026 - ||  || 13 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117027 - ||  || 13 de maig, 2004 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 117028 - ||  || 13 de maig, 2004 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 117029 - ||  || 10 de maig, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 117030 - ||  || 10 de maig, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 117031 - ||  || 12 de maig, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 117032 - ||  || 14 de maig, 2004 || Jarnac || Jarnac
|-
| 117033 - ||  || 9 de maig, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117034 - ||  || 13 de maig, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117035 - ||  || 13 de maig, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 117036 - ||  || 15 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117037 - ||  || 15 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117038 - ||  || 15 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117039 - ||  || 15 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117040 - ||  || 15 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117041 - ||  || 15 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117042 - ||  || 15 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117043 - ||  || 15 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117044 - ||  || 15 de maig, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 117045 - ||  || 15 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117046 - ||  || 15 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117047 - ||  || 14 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117048 - ||  || 15 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117049 - ||  || 15 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117050 - ||  || 15 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117051 - ||  || 14 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117052 - ||  || 15 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117053 - ||  || 15 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117054 - ||  || 12 de maig, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117055 - ||  || 15 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117056 - ||  || 13 de maig, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117057 - || 2004 KN || 16 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117058 - || 2004 KW || 17 de maig, 2004 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 117059 - ||  || 18 de maig, 2004 || Nashville || R. Clingan
|-
| 117060 - ||  || 16 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117061 - ||  || 16 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117062 - ||  || 16 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117063 - ||  || 18 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117064 - ||  || 16 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117065 - ||  || 18 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117066 - ||  || 19 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117067 - ||  || 17 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117068 - ||  || 22 de maig, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 117069 - ||  || 17 de maig, 2004 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 117070 - ||  || 18 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117071 - ||  || 19 de maig, 2004 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 117072 - ||  || 22 de maig, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 117073 - ||  || 23 de maig, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117074 - ||  || 23 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117075 - ||  || 24 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117076 - ||  || 19 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117077 - ||  || 5 de juny, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 117078 - ||  || 6 de juny, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 117079 - ||  || 11 de juny, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117080 - ||  || 13 de juny, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117081 - ||  || 10 de juny, 2004 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 117082 - ||  || 11 de juny, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 117083 - ||  || 12 de juny, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 117084 - ||  || 14 de juny, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117085 - ||  || 14 de juny, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117086 - ||  || 8 de juny, 2004 || Piszkstet  || K. Srneczky, G. Szab
|-
| 117087 - ||  || 13 de juny, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117088 - ||  || 13 de juny, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117089 - ||  || 12 de juny, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 117090 - ||  || 16 de juny, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117091 - ||  || 11 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117092 - ||  || 11 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117093 - ||  || 12 de juliol, 2004 || Vallemare di Borbona || V. S. Casulli
|-
| 117094 - ||  || 11 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117095 - ||  || 12 de juliol, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 117096 - ||  || 15 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117097 - ||  || 11 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117098 - ||  || 15 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117099 - ||  || 11 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117100 - ||  || 14 de juliol, 2004 || Siding Spring || SSS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97251" title="Llista d'asteroides/117101?117200" nonfiltered="4017" processed="3998" dbindex="39340">

|-
| 117101 - ||  || 16 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117102 - ||  || 16 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117103 - ||  || 16 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117104 - ||  || 17 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117105 - ||  || 16 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117106 - ||  || 16 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117107 - ||  || 21 de juliol, 2004 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 117108 - ||  || 6 d'agost, 2004 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 117109 - ||  || 3 d'agost, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 117110 - ||  || 6 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 117111 - ||  || 6 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 117112 - ||  || 6 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 117113 - ||  || 7 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 117114 - ||  || 7 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 117115 - ||  || 7 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 117116 - ||  || 7 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 117117 - ||  || 7 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 117118 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117119 - ||  || 7 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 117120 - ||  || 7 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 117121 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117122 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117123 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 117124 - ||  || 9 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117125 - ||  || 9 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117126 - ||  || 9 d'agost, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117127 - ||  || 9 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117128 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117129 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117130 - ||  || 9 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117131 - ||  || 9 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117132 - ||  || 9 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117133 - ||  || 10 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117134 - ||  || 7 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 117135 - ||  || 9 d'agost, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117136 - ||  || 9 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117137 - ||  || 10 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117138 - ||  || 10 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117139 - ||  || 10 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117140 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117141 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117142 - ||  || 9 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117143 - ||  || 10 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117144 - ||  || 10 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117145 - ||  || 10 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117146 - ||  || 10 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117147 - ||  || 14 d'agost, 2004 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 117148 - ||  || 10 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117149 - ||  || 12 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117150 - ||  || 12 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117151 - ||  || 12 d'agost, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 117152 - ||  || 16 d'agost, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 117153 - ||  || 19 d'agost, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 117154 - ||  || 19 d'agost, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 117155 - ||  || 17 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117156 Altschwendt ||  || 23 d'agost, 2004 || Altschwendt || Altschwendt
|-
| 117157 - ||  || 21 d'agost, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 117158 - ||  || 21 d'agost, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 117159 - ||  || 21 d'agost, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 117160 - ||  || 19 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117161 - ||  || 19 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117162 - ||  || 21 d'agost, 2004 || Goodricke-Pigott || Goodricke-Pigott
|-
| 117163 - ||  || 22 d'agost, 2004 || Goodricke-Pigott || Goodricke-Pigott
|-
| 117164 - ||  || 6 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117165 - ||  || 4 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 117166 - ||  || 5 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 117167 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117168 - ||  || 7 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117169 - ||  || 7 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117170 - ||  || 7 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117171 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117172 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117173 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117174 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117175 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117176 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117177 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117178 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117179 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117180 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117181 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117182 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 117183 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 117184 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 117185 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117186 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117187 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117188 - ||  || 7 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 117189 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117190 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 117191 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117192 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117193 - ||  || 9 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117194 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117195 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117196 - ||  || 11 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117197 - ||  || 9 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117198 - ||  || 9 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117199 - ||  || 9 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117200 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97252" title="Llista d'asteroides/117201?117300" nonfiltered="4018" processed="3999" dbindex="39341">

|-
| 117201 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117202 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117203 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117204 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117205 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117206 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117207 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117208 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117209 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117210 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117211 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117212 - ||  || 11 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117213 - ||  || 11 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117214 - ||  || 11 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117215 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 117216 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117217 - ||  || 6 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 117218 - ||  || 6 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 117219 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117220 - ||  || 12 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117221 - ||  || 13 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117222 - ||  || 13 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117223 - ||  || 14 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 117224 - ||  || 13 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117225 - ||  || 13 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117226 - ||  || 13 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117227 - ||  || 13 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117228 - ||  || 15 de setembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117229 - ||  || 15 de setembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117230 - ||  || 15 de setembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117231 - ||  || 9 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117232 - ||  || 16 de setembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117233 - ||  || 16 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117234 - ||  || 16 de setembre, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 117235 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117236 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117237 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117238 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117239 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117240 Zhytomyr ||  || 19 de setembre, 2004 || Andrushivka || Andrushivka
|-
| 117241 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 117242 - ||  || 21 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117243 - ||  || 22 de setembre, 2004 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 117244 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117245 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117246 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117247 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117248 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117249 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117250 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117251 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117252 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117253 - ||  || 18 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117254 - ||  || 18 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117255 - ||  || 18 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117256 - ||  || 22 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117257 - ||  || 22 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117258 - ||  || 22 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117259 - ||  || 22 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117260 - ||  || 22 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117261 - ||  || 16 de setembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117262 - ||  || 16 de setembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117263 - ||  || 16 de setembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117264 - ||  || 22 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117265 - ||  || 4 d'octubre, 2004 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 117266 - ||  || 5 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117267 - ||  || 6 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117268 - ||  || 4 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117269 - ||  || 4 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117270 - ||  || 6 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117271 - ||  || 6 d'octubre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 117272 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117273 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117274 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117275 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 117276 - ||  || 5 d'octubre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 117277 - ||  || 6 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117278 - ||  || 6 d'octubre, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 117279 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117280 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117281 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117282 - ||  || 9 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117283 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117284 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117285 - ||  || 8 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117286 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117287 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117288 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117289 - ||  || 10 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117290 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117291 - ||  || 9 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117292 - ||  || 9 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117293 - ||  || 4 d'octubre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 117294 - ||  || 12 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117295 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117296 - ||  || 21 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117297 - ||  || 21 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117298 - ||  || 20 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117299 - ||  || 19 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117300 - ||  || 2 de novembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97253" title="Llista d'asteroides/117301?117400" nonfiltered="4019" processed="4000" dbindex="39342">

|-
| 117301 - ||  || 3 de novembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117302 - ||  || 3 de novembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117303 - ||  || 3 de novembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117304 - ||  || 3 de novembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 117305 - ||  || 1 de novembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 117306 - ||  || 4 de novembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 117307 - ||  || 4 de novembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 117308 - ||  || 4 de novembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 117309 - ||  || 4 de novembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 117310 - ||  || 5 de novembre, 2004 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 117311 - ||  || 5 de novembre, 2004 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 117312 - ||  || 3 de novembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117313 - ||  || 4 de novembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 117314 - ||  || 4 de novembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117315 - ||  || 4 de novembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117316 - ||  || 5 de novembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 117317 - ||  || 9 de novembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 117318 - ||  || 6 de novembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117319 - ||  || 10 de novembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117320 - ||  || 10 de novembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117321 - ||  || 10 de novembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117322 - ||  || 4 de novembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117323 - ||  || 12 de novembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117324 - ||  || 18 de novembre, 2004 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 117325 - ||  || 18 de novembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117326 - ||  || 18 de novembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117327 - ||  || 19 de novembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117328 - ||  || 21 de novembre, 2004 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 117329 - ||  || 9 de desembre, 2004 || Jarnac || Jarnac
|-
| 117330 - ||  || 2 de desembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117331 - ||  || 2 de desembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 117332 - ||  || 3 de desembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117333 - ||  || 3 de desembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 117334 - ||  || 3 de desembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117335 - ||  || 7 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117336 - ||  || 9 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117337 - ||  || 3 de desembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117338 - ||  || 8 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117339 - ||  || 8 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117340 - ||  || 8 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117341 - ||  || 10 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117342 - ||  || 7 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117343 - ||  || 7 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117344 - ||  || 11 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117345 - ||  || 11 de desembre, 2004 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 117346 - ||  || 9 de desembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117347 - ||  || 10 de desembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117348 - ||  || 11 de desembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117349 - ||  || 11 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117350 - ||  || 13 de desembre, 2004 || Yamagata || Yamagata
|-
| 117351 - ||  || 9 de desembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 117352 - ||  || 10 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117353 - ||  || 11 de desembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 117354 - ||  || 9 de desembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 117355 - ||  || 14 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117356 - ||  || 9 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117357 - ||  || 10 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117358 - ||  || 11 de desembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117359 - ||  || 13 de desembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117360 - ||  || 14 de desembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117361 - ||  || 9 de desembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 117362 - ||  || 9 de desembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 117363 - ||  || 10 de desembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117364 - ||  || 11 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117365 - ||  || 11 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117366 - ||  || 11 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117367 - ||  || 11 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117368 - ||  || 12 de desembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117369 - ||  || 14 de desembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 117370 - ||  || 14 de desembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117371 - ||  || 12 de desembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117372 - ||  || 13 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117373 - ||  || 13 de desembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117374 - ||  || 13 de desembre, 2004 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 117375 - ||  || 14 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117376 - ||  || 14 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117377 - ||  || 14 de desembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117378 - ||  || 3 de desembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117379 - ||  || 9 de desembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 117380 - ||  || 11 de desembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117381 Lindaweiland || 2004 YU || 18 de desembre, 2004 || Junk Bond || D. Healy
|-
| 117382 - ||  || 16 de desembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117383 - ||  || 16 de desembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117384 - ||  || 18 de desembre, 2004 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117385 - ||  || 18 de desembre, 2004 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117386 - ||  || 18 de desembre, 2004 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117387 - ||  || 18 de desembre, 2004 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117388 - ||  || 18 de desembre, 2004 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117389 - ||  || 18 de desembre, 2004 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117390 - ||  || 19 de desembre, 2004 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117391 - ||  || 18 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 117392 - ||  || 19 de desembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117393 - ||  || 21 de desembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 117394 - ||  || 16 de desembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117395 - ||  || 21 de desembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 117396 - ||  || 1 de gener, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117397 - ||  || 1 de gener, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117398 - ||  || 6 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117399 - ||  || 6 de gener, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117400 - ||  || 6 de gener, 2005 || Catalina || CSS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97254" title="Llista d'asteroides/117401?117500" nonfiltered="4020" processed="4001" dbindex="39343">

|-
| 117401 - ||  || 6 de gener, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117402 - ||  || 6 de gener, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117403 - ||  || 6 de gener, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117404 - ||  || 7 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117405 - ||  || 6 de gener, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117406 - ||  || 7 de gener, 2005 || Pla D'Arguines || R. Ferrando
|-
| 117407 - ||  || 1 de gener, 2005 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 117408 - ||  || 1 de gener, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117409 - ||  || 1 de gener, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117410 - ||  || 6 de gener, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117411 - ||  || 6 de gener, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117412 - ||  || 6 de gener, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117413 Ramonycajal ||  || 8 de gener, 2005 || La Caada || J. Lacruz
|-
| 117414 - ||  || 9 de gener, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117415 - ||  || 6 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117416 - ||  || 6 de gener, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117417 - ||  || 6 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117418 - ||  || 6 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117419 - ||  || 6 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117420 - ||  || 6 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117421 - ||  || 6 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117422 - ||  || 6 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117423 - ||  || 7 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117424 - ||  || 6 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117425 - ||  || 6 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117426 - ||  || 6 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117427 - ||  || 6 de gener, 2005 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 117428 - ||  || 7 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117429 - ||  || 11 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117430 - ||  || 13 de gener, 2005 || New Mexico Skies || A. Lowe
|-
| 117431 - ||  || 13 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117432 - ||  || 7 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117433 - ||  || 15 de gener, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117434 - ||  || 13 de gener, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117435 Severochoa ||  || 14 de gener, 2005 || La Caada || La Caada
|-
| 117436 - ||  || 9 de gener, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117437 - ||  || 9 de gener, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117438 - ||  || 13 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117439 - ||  || 13 de gener, 2005 || New Mexico Skies || A. Lowe
|-
| 117440 - ||  || 13 de gener, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117441 - ||  || 13 de gener, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117442 - ||  || 13 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117443 - ||  || 15 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117444 - ||  || 15 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117445 - ||  || 15 de gener, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117446 - ||  || 11 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117447 - ||  || 11 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117448 - ||  || 11 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117449 - ||  || 12 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117450 - ||  || 12 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117451 - ||  || 13 de gener, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117452 - ||  || 15 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117453 - ||  || 15 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117454 - ||  || 15 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117455 - ||  || 15 de gener, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117456 - ||  || 13 de gener, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117457 - ||  || 13 de gener, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117458 - ||  || 15 de gener, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117459 - ||  || 15 de gener, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117460 - ||  || 15 de gener, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117461 - ||  || 15 de gener, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117462 - ||  || 16 de gener, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117463 - ||  || 16 de gener, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117464 - ||  || 16 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117465 - ||  || 16 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117466 - ||  || 16 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117467 - ||  || 16 de gener, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117468 - ||  || 16 de gener, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117469 - ||  || 16 de gener, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117470 - ||  || 16 de gener, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117471 - ||  || 17 de gener, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117472 - ||  || 17 de gener, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117473 - ||  || 17 de gener, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117474 - ||  || 16 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117475 - ||  || 16 de gener, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117476 - ||  || 16 de gener, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117477 - ||  || 17 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117478 - ||  || 18 de gener, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117479 - ||  || 19 de gener, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117480 - ||  || 31 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117481 - ||  || 31 de gener, 2005 || New Mexico Skies || A. Lowe
|-
| 117482 - ||  || 1 de febrer, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117483 - ||  || 1 de febrer, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117484 - ||  || 1 de febrer, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117485 - ||  || 1 de febrer, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117486 - ||  || 1 de febrer, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117487 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 117488 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117489 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117490 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117491 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117492 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117493 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117494 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117495 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117496 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117497 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117498 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117499 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117500 - ||  || 3 de febrer, 2005 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97256" title="Llista d'asteroides/117501?117600" nonfiltered="4021" processed="4002" dbindex="39344">

|-
| 117501 - ||  || 1 de febrer, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117502 - ||  || 1 de febrer, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117503 - ||  || 1 de febrer, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117504 - ||  || 1 de febrer, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117505 - ||  || 4 de febrer, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 117506 Wildberg ||  || 5 de febrer, 2005 || Wildberg || Wildberg
|-
| 117507 - ||  || 1 de febrer, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117508 - ||  || 3 de febrer, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 117509 - ||  || 3 de febrer, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117510 - ||  || 5 de febrer, 2005 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 117511 - ||  || 5 de febrer, 2005 || Cordell-Lorenz || D. T. Durig, V. L. Nixon
|-
| 117512 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117513 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117514 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117515 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117516 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117517 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117518 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117519 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117520 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117521 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117522 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117523 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117524 - ||  || 3 de febrer, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117525 - ||  || 3 de febrer, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117526 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117527 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117528 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117529 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117530 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 117531 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117532 - ||  || 3 de febrer, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117533 - ||  || 9 de febrer, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117534 - ||  || 9 de febrer, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117535 - ||  || 9 de febrer, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117536 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117537 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117538 - || 2005 DU || 20 de febrer, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117539 - ||  || 17 de febrer, 2005 || La Silla || A. Boattini, H. Scholl
|-
| 117540 - || 2005 EN || 1 de mar, 2005 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 117541 - || 2005 EQ || 1 de mar, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117542 - || 2005 EV || 2 de mar, 2005 || New Mexico Skies || A. Lowe
|-
| 117543 - ||  || 3 de mar, 2005 || New Mexico Skies || A. Lowe
|-
| 117544 - ||  || 2 de mar, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117545 - ||  || 1 de mar, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117546 - ||  || 1 de mar, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117547 - ||  || 1 de mar, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117548 - ||  || 1 de mar, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117549 - ||  || 1 de mar, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117550 - ||  || 2 de mar, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117551 - ||  || 2 de mar, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117552 - ||  || 2 de mar, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117553 - ||  || 2 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117554 - ||  || 3 de mar, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117555 - ||  || 3 de mar, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117556 - ||  || 3 de mar, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117557 - ||  || 3 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117558 - ||  || 3 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117559 - ||  || 3 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117560 - ||  || 3 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117561 - ||  || 3 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117562 - ||  || 3 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117563 - ||  || 3 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117564 - ||  || 3 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117565 - ||  || 3 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117566 - ||  || 4 de mar, 2005 || New Mexico Skies || A. Lowe
|-
| 117567 - ||  || 4 de mar, 2005 || New Mexico Skies || A. Lowe
|-
| 117568 - ||  || 5 de mar, 2005 || Kitami || K. Endate
|-
| 117569 - ||  || 3 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117570 - ||  || 3 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117571 - ||  || 3 de mar, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117572 - ||  || 8 de mar, 2005 || New Mexico Skies || A. Lowe
|-
| 117573 - ||  || 3 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117574 - ||  || 3 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117575 - ||  || 3 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117576 - ||  || 3 de mar, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117577 - ||  || 3 de mar, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117578 - ||  || 4 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117579 - ||  || 4 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117580 - ||  || 4 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117581 - ||  || 4 de mar, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117582 - ||  || 7 de mar, 2005 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 117583 - ||  || 1 de mar, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117584 - ||  || 1 de mar, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117585 - ||  || 3 de mar, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117586 - ||  || 3 de mar, 2005 || Jarnac || Jarnac
|-
| 117587 - ||  || 3 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117588 - ||  || 3 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117589 - ||  || 3 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117590 - ||  || 3 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117591 - ||  || 3 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117592 - ||  || 3 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117593 - ||  || 3 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117594 - ||  || 4 de mar, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117595 - ||  || 4 de mar, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117596 - ||  || 4 de mar, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117597 - ||  || 4 de mar, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117598 - ||  || 7 de mar, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117599 - ||  || 7 de mar, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117600 - ||  || 2 de mar, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97257" title="Llista d'asteroides/117601?117700" nonfiltered="4022" processed="4003" dbindex="39345">

|-
| 117601 - ||  || 2 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117602 - ||  || 3 de mar, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117603 - ||  || 3 de mar, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117604 - ||  || 3 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117605 - ||  || 4 de mar, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117606 - ||  || 8 de mar, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117607 - ||  || 8 de mar, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117608 - ||  || 8 de mar, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117609 - ||  || 8 de mar, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117610 - ||  || 8 de mar, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117611 - ||  || 8 de mar, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117612 - ||  || 8 de mar, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117613 - ||  || 8 de mar, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117614 - ||  || 8 de mar, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117615 - ||  || 10 de mar, 2005 || New Mexico Skies || A. Lowe
|-
| 117616 - ||  || 11 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117617 - ||  || 3 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117618 - ||  || 3 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117619 - ||  || 3 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117620 - ||  || 3 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117621 - ||  || 3 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117622 - ||  || 3 de mar, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117623 - ||  || 4 de mar, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117624 - ||  || 7 de mar, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117625 - ||  || 7 de mar, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117626 - ||  || 7 de mar, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117627 - ||  || 7 de mar, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117628 - ||  || 7 de mar, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117629 - ||  || 8 de mar, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117630 - ||  || 8 de mar, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117631 - ||  || 8 de mar, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117632 - ||  || 8 de mar, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117633 - ||  || 9 de mar, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117634 - ||  || 9 de mar, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117635 - ||  || 9 de mar, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117636 - ||  || 9 de mar, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117637 - ||  || 9 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117638 - ||  || 9 de mar, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117639 - ||  || 9 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117640 - ||  || 9 de mar, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117641 - ||  || 9 de mar, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117642 - ||  || 9 de mar, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117643 - ||  || 9 de mar, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117644 - ||  || 9 de mar, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117645 - ||  || 9 de mar, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117646 - ||  || 9 de mar, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117647 - ||  || 9 de mar, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117648 - ||  || 10 de mar, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117649 - ||  || 10 de mar, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117650 - ||  || 10 de mar, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117651 - ||  || 2 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117652 - ||  || 9 de mar, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117653 - ||  || 11 de mar, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117654 - ||  || 7 de mar, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117655 - ||  || 9 de mar, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117656 - ||  || 10 de mar, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117657 - ||  || 10 de mar, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117658 - ||  || 10 de mar, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117659 - ||  || 10 de mar, 2005 || Siding Spring || SSS
|-
| 117660 - ||  || 11 de mar, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117661 - ||  || 11 de mar, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117662 - ||  || 11 de mar, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117663 - ||  || 12 de mar, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117664 - ||  || 12 de mar, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117665 - ||  || 8 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117666 - ||  || 8 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117667 - ||  || 11 de mar, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117668 - ||  || 9 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117669 - ||  || 11 de mar, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117670 - ||  || 4 de mar, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117671 - ||  || 4 de mar, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117672 - ||  || 4 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117673 - ||  || 7 de mar, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117674 - ||  || 7 de mar, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117675 - ||  || 8 de mar, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117676 - ||  || 10 de mar, 2005 || Siding Spring || SSS
|-
| 117677 - ||  || 11 de mar, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117678 - ||  || 8 de mar, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117679 - ||  || 10 de mar, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117680 - ||  || 13 de mar, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117681 - ||  || 9 de mar, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117682 - ||  || 9 de mar, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117683 - ||  || 10 de mar, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117684 - ||  || 12 de mar, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117685 - ||  || 12 de mar, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117686 - ||  || 10 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117687 - ||  || 11 de mar, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117688 - ||  || 14 de mar, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117689 - ||  || 14 de mar, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117690 - ||  || 12 de mar, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117691 - ||  || 8 de mar, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117692 - ||  || 8 de mar, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117693 - ||  || 9 de mar, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117694 - ||  || 10 de mar, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117695 - ||  || 10 de mar, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117696 - ||  || 10 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117697 - ||  || 10 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117698 - ||  || 9 de mar, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117699 - ||  || 9 de mar, 2005 || Siding Spring || SSS
|-
| 117700 - ||  || 10 de mar, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97258" title="Llista d'asteroides/117701?117800" nonfiltered="4023" processed="4004" dbindex="39346">

|-
| 117701 - ||  || 10 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117702 - ||  || 3 de mar, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117703 - ||  || 11 de mar, 2005 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 117704 - ||  || 12 de mar, 2005 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 117705 - ||  || 18 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117706 - ||  || 18 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117707 - ||  || 31 de mar, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117708 - ||  || 30 de mar, 2005 || Goodricke-Pigott || P. Kumar
|-
| 117709 - ||  || 30 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117710 - ||  || 31 de mar, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117711 - || 2005 GA || 1 d'abril, 2005 || Piszkstet  || Piszkstet , K. Srneczky
|-
| 117712 - || 2005 GD || 1 d'abril, 2005 || Piszkstet  || Piszkstet , K. Srneczky
|-
| 117713 - ||  || 2 d'abril, 2005 || Piszkstet  || Piszkstet , K. Srneczky
|-
| 117714 - ||  || 2 d'abril, 2005 || Piszkstet  || Piszkstet , K. Srneczky
|-
| 117715 - ||  || 2 d'abril, 2005 || New Mexico Skies || R. Hutsebaut
|-
| 117716 - ||  || 1 d'abril, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117717 - ||  || 1 d'abril, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117718 - ||  || 1 d'abril, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117719 - ||  || 1 d'abril, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117720 - ||  || 2 d'abril, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117721 - ||  || 2 d'abril, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117722 - ||  || 1 d'abril, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117723 - ||  || 1 d'abril, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117724 - ||  || 1 d'abril, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117725 - ||  || 1 d'abril, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117726 - ||  || 1 d'abril, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117727 - ||  || 1 d'abril, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117728 - ||  || 1 d'abril, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117729 - ||  || 1 d'abril, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117730 - ||  || 2 d'abril, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117731 - ||  || 2 d'abril, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117732 - ||  || 2 d'abril, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117733 - ||  || 2 d'abril, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117734 - ||  || 2 d'abril, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117735 - ||  || 2 d'abril, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117736 - ||  || 4 d'abril, 2005 || Vicques || Vicques
|-
| 117737 - ||  || 1 d'abril, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117738 - ||  || 2 d'abril, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117739 - ||  || 4 d'abril, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117740 - ||  || 4 d'abril, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117741 - ||  || 4 d'abril, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117742 - ||  || 4 d'abril, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117743 - ||  || 4 d'abril, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117744 - ||  || 4 d'abril, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117745 - ||  || 2 d'abril, 2005 || Siding Spring || SSS
|-
| 117746 - ||  || 2 d'abril, 2005 || Siding Spring || SSS
|-
| 117747 - ||  || 5 d'abril, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117748 - ||  || 5 d'abril, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117749 - ||  || 5 d'abril, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117750 - ||  || 5 d'abril, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117751 - ||  || 5 d'abril, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117752 - ||  || 7 d'abril, 2005 || New Mexico Skies || A. Lowe
|-
| 117753 - ||  || 4 d'abril, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117754 - ||  || 4 d'abril, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117755 - ||  || 6 d'abril, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117756 - ||  || 1 d'abril, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117757 - ||  || 5 d'abril, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117758 - ||  || 4 d'abril, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117759 - ||  || 6 d'abril, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117760 - ||  || 2 d'abril, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117761 - ||  || 2 d'abril, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 117762 - ||  || 2 d'abril, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 117763 - ||  || 4 d'abril, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117764 - ||  || 4 d'abril, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117765 - ||  || 5 d'abril, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117766 - ||  || 6 d'abril, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117767 - ||  || 6 d'abril, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117768 - ||  || 1 d'abril, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117769 - ||  || 4 d'abril, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117770 - ||  || 5 d'abril, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 117771 - ||  || 6 d'abril, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117772 - ||  || 6 d'abril, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117773 - ||  || 7 d'abril, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117774 - ||  || 7 d'abril, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117775 - ||  || 9 d'abril, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117776 - ||  || 9 d'abril, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117777 - ||  || 6 d'abril, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117778 - ||  || 6 d'abril, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117779 - ||  || 6 d'abril, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117780 - ||  || 9 d'abril, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117781 - ||  || 10 d'abril, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117782 - ||  || 10 d'abril, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117783 - ||  || 11 d'abril, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117784 - ||  || 11 d'abril, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117785 - ||  || 5 d'abril, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117786 - ||  || 5 d'abril, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117787 - ||  || 7 d'abril, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117788 - ||  || 8 d'abril, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117789 - ||  || 12 d'abril, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117790 - ||  || 13 d'abril, 2005 || New Mexico Skies || A. Lowe
|-
| 117791 - ||  || 1 d'abril, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117792 - ||  || 10 d'abril, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117793 - ||  || 10 d'abril, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117794 - ||  || 12 d'abril, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117795 - ||  || 13 d'abril, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117796 - ||  || 14 d'abril, 2005 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 117797 - ||  || 14 d'abril, 2005 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 117798 - ||  || 11 d'abril, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117799 - ||  || 12 d'abril, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117800 - ||  || 13 d'abril, 2005 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97259" title="Llista d'asteroides/117801?117900" nonfiltered="4024" processed="4005" dbindex="39347">

|-
| 117801 - ||  || 11 d'abril, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117802 - ||  || 11 d'abril, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117803 - ||  || 11 d'abril, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117804 - ||  || 11 d'abril, 2005 || Siding Spring || SSS
|-
| 117805 - ||  || 12 d'abril, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117806 - ||  || 13 d'abril, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117807 - ||  || 14 d'abril, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117808 - ||  || 15 d'abril, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117809 - ||  || 15 d'abril, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117810 - ||  || 15 d'abril, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117811 - ||  || 12 d'abril, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117812 - ||  || 15 d'abril, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117813 - ||  || 17 d'abril, 2005 || Siding Spring || SSS
|-
| 117814 - ||  || 30 d'abril, 2005 || New Mexico Skies || A. Lowe
|-
| 117815 - ||  || 30 d'abril, 2005 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 117816 - ||  || 28 d'abril, 2005 || Siding Spring || SSS
|-
| 117817 - ||  || 3 de maig, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117818 - ||  || 1 de maig, 2005 || Siding Spring || SSS
|-
| 117819 - ||  || 3 de maig, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117820 - ||  || 4 de maig, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117821 - ||  || 4 de maig, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117822 - ||  || 4 de maig, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117823 - ||  || 3 de maig, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117824 - ||  || 3 de maig, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117825 - ||  || 3 de maig, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117826 - ||  || 4 de maig, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117827 - ||  || 4 de maig, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117828 - ||  || 4 de maig, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117829 - ||  || 7 de maig, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117830 - ||  || 7 de maig, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117831 - ||  || 3 de maig, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117832 - ||  || 4 de maig, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117833 - ||  || 4 de maig, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 117834 - ||  || 8 de maig, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117835 - ||  || 8 de maig, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117836 - ||  || 8 de maig, 2005 || Siding Spring || SSS
|-
| 117837 - ||  || 4 de maig, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 117838 - ||  || 6 de maig, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117839 - ||  || 8 de maig, 2005 || Siding Spring || SSS
|-
| 117840 - ||  || 11 de maig, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 117841 - ||  || 8 de maig, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 117842 - ||  || 15 de maig, 2005 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 117843 - ||  || 11 de maig, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 117844 - ||  || 11 de maig, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117845 - ||  || 12 de maig, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117846 - ||  || 12 de maig, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117847 - ||  || 13 de maig, 2005 || Siding Spring || SSS
|-
| 117848 - ||  || 9 de maig, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117849 - ||  || 14 de maig, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117850 - ||  || 3 de maig, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117851 - ||  || 3 de maig, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117852 - ||  || 3 de maig, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117853 - ||  || 3 de maig, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117854 - ||  || 4 de maig, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 117855 - ||  || 12 de maig, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 117856 - ||  || 18 de maig, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 117857 - ||  || 19 de maig, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117858 - ||  || 30 de maig, 2005 || New Mexico Skies || A. Lowe
|-
| 117859 - ||  || 29 de maig, 2005 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 117860 - || 2005 LY || 1 de juny, 2005 || New Mexico Skies || A. Lowe
|-
| 117861 - ||  || 1 de juny, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 117862 - ||  || 3 de juny, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 117863 - || 2028 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117864 - || 2069 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117865 - || 2081 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117866 - || 2105 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117867 - || 2127 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117868 - || 2147 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117869 - || 2168 P-L || 26 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117870 - || 2174 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117871 - || 2186 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117872 - || 2210 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117873 - || 2212 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117874 - || 2511 P-L || 26 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117875 - || 2539 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117876 - || 2586 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117877 - || 2593 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117878 - || 2602 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117879 - || 2621 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117880 - || 2651 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117881 - || 2675 P-L || 26 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117882 - || 2680 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117883 - || 2682 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117884 - || 2684 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117885 - || 2692 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117886 - || 2694 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117887 - || 2721 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117888 - || 2735 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117889 - || 2745 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117890 - || 2748 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117891 - || 2750 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117892 - || 2753 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117893 - || 2781 P-L || 26 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117894 - || 2791 P-L || 26 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117895 - || 2802 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117896 - || 2815 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117897 - || 2845 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117898 - || 3029 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117899 - || 3048 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117900 - || 3053 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97260" title="Milladoiro" nonfiltered="4025" processed="4006" dbindex="39348">

Milladoiro s un grup de msica folk de Galcia. De vegades comparats amb els Chieftains, estan entre els grups ms importants de msica celta.

 Histria .
El grup fou fundat per Rodrigo Roman i Antn Seoane el 1978, i immediatament publicaren el seu primer disc, Milladoiro. En aquest enregistrament ja hi havia Xos V. Ferreirs, en aquells moments esmentat com a "artista convidat". El mateix any, el disc ja reb premis de la crtica.

Ferreirs, per altra banda, amb Nando Casal i Moncho Garca Rei, form el grup Fascas do Xiabre, i convid Roman i Seoane a participar al seu proper disc.

La fusi dels dos grups, amb l'afegit del flautista Xos A. Mndez i de la violonista Laura Quintilln, constitu la fundaci de Milladoiro.

Per commemorar el 25 aniversari del grup, es public un disc recopilatori anomenat XXV el 2005.

 Components .
Membres fundadors
Rodrigo Roman (Harpes, bouzouki, guitarra acstica, Harpa jueva) 1978-2000;
Xos V. Ferreirs (Bag pipes, mandolina, tin whistle, bouzouki, percussions) 1978-;
Nando Casal (Bag pipes, clarinet, tin whistle, percussions, veus) 1978-;
Antn Seoane (Teclats, guitarra, hurdy gurdy, acordi, veus) 1978-;
Xos A. Mndez (Flautes) 1979-;
Moncho Garca Rei (Bodhran, percussions, veus) 1978-;
Laura Quintilln (viol) 1979-1980;

Altres
Michel Canad (viol) 1980-1993;
Antn Seij (viol) 1993-1999;
Harry C. (viol) 1999-;
Roi Casal (Harpa, bouzouki, ocarina, percussions) 2000-;
Man Conde (Guitarres, bouzouki) 2000-;

 Discografia .
1978 Milladoiro;
1979 A Galicia de Maeloc ;
1980 O berro seco ;
1982 Milladoiro 3 ;
1984 Solfafria ;
1987 Divinas Palabras ;
1989 Castellum Honesti ;
1991 Galicia no Tempo ;
1993 A Via Lctea ;
1993 A xeometra da Alma ;
1994 Iacobus Magnus ;
1995 Gallaecia Fulget ;
1995 As fadas de estrao nome - Concert.
1999 No confn dos verdes castros ;
1999 Auga de Maio ;
2002 O nio do sol ;
2005 XXV - Recopilatori.

 Enllaos externs .
Web Oficial;
Web Oficial de Harry C.;
La primera pgina de fans;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97262" title="Llista d'asteroides/117901?118000" nonfiltered="4026" processed="4007" dbindex="39349">

|-
| 117901 - || 3055 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117902 - || 3058 P-L || 25 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117903 - || 3115 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117904 - || 3504 P-L || 17 d'octubre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117905 - || 3543 P-L || 17 d'octubre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117906 - || 4046 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117907 - || 4076 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117908 - || 4104 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117909 - || 4123 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117910 - || 4130 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117911 - || 4138 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117912 - || 4171 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117913 - || 4211 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117914 - || 4225 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117915 - || 4227 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117916 - || 4271 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117917 - || 4281 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117918 - || 4320 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117919 - || 4537 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117920 - || 4546 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117921 - || 4621 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117922 - || 4622 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117923 - || 4660 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117924 - || 4699 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117925 - || 4701 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117926 - || 4703 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117927 - || 4739 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117928 - || 4741 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117929 - || 4742 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117930 - || 4747 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117931 - || 4776 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117932 - || 4781 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117933 - || 4808 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117934 - || 4809 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117935 - || 4863 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117936 - || 4899 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117937 - || 5036 P-L || 22 d'octubre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117938 - || 6101 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117939 - || 6122 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117940 - || 6191 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117941 - || 6202 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117942 - || 6210 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117943 - || 6219 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117944 - || 6257 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117945 - || 6271 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117946 - || 6276 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117947 - || 6301 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117948 - || 6315 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117949 - || 6316 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117950 - || 6337 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117951 - || 6369 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117952 - || 6376 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117953 - || 6511 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117954 - || 6686 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117955 - || 6693 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117956 - || 6695 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117957 - || 6706 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117958 - || 6732 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117959 - || 6763 P-L || 26 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117960 - || 6784 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117961 - || 6813 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117962 - || 6854 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117963 - || 7596 P-L || 17 d'octubre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117964 - || 7619 P-L || 17 d'octubre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117965 - || 9064 P-L || 17 d'octubre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117966 - || 9524 P-L || 17 d'octubre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117967 - || 9563 P-L || 17 d'octubre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117968 - || 9564 P-L || 17 d'octubre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117969 - || 9583 P-L || 17 d'octubre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117970 - || 9590 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117971 - || 9613 P-L || 17 d'octubre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117972 - || 1055 T-1 || 25 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117973 - || 1073 T-1 || 25 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117974 - || 1077 T-1 || 25 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117975 - || 1131 T-1 || 25 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117976 - || 1158 T-1 || 25 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117977 - || 1192 T-1 || 25 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117978 - || 1215 T-1 || 25 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117979 - || 1233 T-1 || 25 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117980 - || 1256 T-1 || 25 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117981 - || 2067 T-1 || 25 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117982 - || 2134 T-1 || 25 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117983 - || 2240 T-1 || 25 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117984 - || 2283 T-1 || 25 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117985 - || 3167 T-1 || 26 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117986 - || 3176 T-1 || 26 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117987 - || 4106 T-1 || 26 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117988 - || 4300 T-1 || 26 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117989 - || 4371 T-1 || 26 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117990 - || 1014 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117991 - || 1033 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117992 - || 1039 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117993 - || 1064 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117994 - || 1076 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117995 - || 1086 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117996 - || 1089 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117997 - || 1090 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117998 - || 1095 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 117999 - || 1113 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118000 - || 1128 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97265" title="Llista d'asteroides/118001?118100" nonfiltered="4027" processed="4008" dbindex="39350">

|-
| 118001 - || 1147 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118002 - || 1172 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118003 - || 1190 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118004 - || 1192 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118005 - || 1214 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118006 - || 1252 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118007 - || 1256 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118008 - || 1257 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118009 - || 1271 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118010 - || 1272 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118011 - || 1289 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118012 - || 1313 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118013 - || 1338 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118014 - || 1342 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118015 - || 1430 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118016 - || 1437 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118017 - || 1448 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118018 - || 1496 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118019 - || 1504 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118020 - || 1602 T-2 || 24 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118021 - || 2035 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118022 - || 2055 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118023 - || 2103 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118024 - || 2110 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118025 - || 2121 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118026 - || 2151 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118027 - || 2161 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118028 - || 2283 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118029 - || 2295 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118030 - || 2325 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118031 - || 2330 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118032 - || 2410 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118033 - || 2904 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118034 - || 3015 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118035 - || 3031 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118036 - || 3038 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118037 - || 3041 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118038 - || 3051 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118039 - || 3075 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118040 - || 3104 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118041 - || 3179 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118042 - || 3204 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118043 - || 3220 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118044 - || 3224 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118045 - || 3258 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118046 - || 3259 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118047 - || 3306 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118048 - || 3311 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118049 - || 4066 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118050 - || 4073 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118051 - || 4102 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118052 - || 4105 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118053 - || 4106 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118054 - || 4123 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118055 - || 4124 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118056 - || 4126 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118057 - || 4163 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118058 - || 4175 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118059 - || 4206 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118060 - || 4213 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118061 - || 4249 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118062 - || 4256 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118063 - || 4259 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118064 - || 4292 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118065 - || 4302 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118066 - || 4317 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118067 - || 4648 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118068 - || 5011 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118069 - || 5022 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118070 - || 5060 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118071 - || 5062 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118072 - || 5076 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118073 - || 5077 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118074 - || 5078 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118075 - || 5082 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118076 - || 5100 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118077 - || 5165 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118078 - || 5174 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118079 - || 5189 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118080 - || 5197 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118081 - || 5206 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118082 - || 5207 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118083 - || 5215 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118084 - || 5340 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118085 - || 1019 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118086 - || 1037 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118087 - || 1043 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118088 - || 1090 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118089 - || 1093 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118090 - || 1105 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118091 - || 1124 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118092 - || 1150 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118093 - || 1163 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118094 - || 1852 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118095 - || 2007 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118096 - || 2125 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118097 - || 2148 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118098 - || 2171 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118099 - || 2210 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118100 - || 2224 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97266" title="Llista d'asteroides/118101?118200" nonfiltered="4028" processed="4009" dbindex="39351">

|-
| 118101 - || 2228 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118102 - || 2254 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118103 - || 2279 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118104 - || 2294 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118105 - || 2309 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118106 - || 2343 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118107 - || 2361 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118108 - || 2398 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118109 - || 2445 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118110 - || 2493 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118111 - || 2633 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118112 - || 2665 T-3 || 11 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118113 - || 3091 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118114 - || 3117 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118115 - || 3118 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118116 - || 3161 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118117 - || 3168 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118118 - || 3169 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118119 - || 3177 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118120 - || 3181 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118121 - || 3211 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118122 - || 3228 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118123 - || 3238 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118124 - || 3253 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118125 - || 3278 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118126 - || 3344 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118127 - || 3399 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118128 - || 3457 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118129 - || 3459 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118130 - || 3469 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118131 - || 3501 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118132 - || 3505 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118133 - || 3523 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118134 - || 3533 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118135 - || 3559 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118136 - || 3756 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118137 - || 3813 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118138 - || 4036 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118139 - || 4041 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118140 - || 4042 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118141 - || 4048 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118142 - || 4117 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118143 - || 4124 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118144 - || 4136 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118145 - || 4142 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118146 - || 4161 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118147 - || 4183 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118148 - || 4204 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118149 - || 4298 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118150 - || 4325 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118151 - || 4391 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118152 - || 5076 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118153 - || 5083 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118154 - || 5110 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118155 - || 5141 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118156 - || 5146 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118157 - || 5157 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118158 - || 5161 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118159 - || 5162 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118160 - || 5646 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118161 - || 5710 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 118162 - || 1951 SX || 29 de setembre, 1951 || Palomar || A. G. Wilson
|-
| 118163 - ||  || 25 de juny, 1979 || Siding Spring || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 118164 - ||  || 28 de febrer, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 118165 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 118166 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 118167 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 118168 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 118169 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 118170 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 118171 - ||  || 16 de febrer, 1988 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 118172 Vorgebirge ||  || 5 d'abril, 1989 || La Silla || M. Geffert
|-
| 118173 - ||  || 11 d'abril, 1991 || Tautenburg Observatory || F. Brngen
|-
| 118174 - ||  || 12 de setembre, 1991 || Palomar || H. E. Holt
|-
| 118175 - ||  || 6 d'octubre, 1991 || Palomar || A. Lowe
|-
| 118176 - ||  || 26 de gener, 1992 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118177 - ||  || 2 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 118178 Rinckart ||  || 23 de setembre, 1992 || Tautenburg Observatory || F. Brngen
|-
| 118179 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 118180 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 118181 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 118182 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 118183 - ||  || 21 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 118184 - ||  || 21 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 118185 - ||  || 21 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 118186 - || 1993 XC || 4 de desembre, 1993 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 118187 - ||  || 16 de desembre, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118188 - ||  || 6 d'abril, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118189 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 118190 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 118191 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 118192 - ||  || 12 de setembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118193 - ||  || 12 de setembre, 1994 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 118194 - || 1994 SG || 30 de setembre, 1994 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 118195 - ||  || 28 de setembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118196 - ||  || 6 d'octubre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118197 - ||  || 28 d'octubre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118198 - ||  || 28 d'octubre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118199 - ||  || 1 de febrer, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118200 - ||  || 2 de febrer, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97267" title="Llista d'asteroides/118201?118300" nonfiltered="4029" processed="4010" dbindex="39352">

|-
| 118201 - ||  || 29 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118202 - ||  || 26 d'abril, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118203 - ||  || 26 d'abril, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118204 - ||  || 23 de juny, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118205 - ||  || 25 de juny, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118206 - ||  || 22 de juliol, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118207 - ||  || 17 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118208 - ||  || 2 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118209 - ||  || 19 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118210 - ||  || 23 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118211 - ||  || 15 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118212 - ||  || 14 de desembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118213 - ||  || 22 de desembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118214 - ||  || 12 de gener, 1996 || Kle  || Kle 
|-
| 118215 - ||  || 24 de gener, 1996 || Cloudcroft || W. Offutt
|-
| 118216 - ||  || 22 de febrer, 1996 || Stroncone || A. Vagnozzi
|-
| 118217 - ||  || 11 de mar, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118218 - ||  || 15 d'abril, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 118219 - ||  || 18 d'abril, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 118220 - ||  || 18 d'abril, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 118221 - ||  || 18 d'abril, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 118222 - ||  || 8 de setembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118223 - ||  || 21 de setembre, 1996 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 118224 - ||  || 3 d'octubre, 1996 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 118225 - ||  || 4 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118226 - ||  || 7 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118227 - ||  || 8 d'octubre, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 118228 - ||  || 8 d'octubre, 1996 || Mauna Kea || J. Chen, D. C. Jewitt, C. A. Trujillo, J. X. Luu
|-
| 118229 - ||  || 10 de novembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118230 - ||  || 30 de novembre, 1996 || Chichibu || N. Sato
|-
| 118231 - ||  || 8 de desembre, 1996 || Catalina Station || C. W. Hergenrother
|-
| 118232 - ||  || 9 de gener, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 118233 - ||  || 30 de gener, 1997 || Cima Ekar || U. Munari, M. Tombelli
|-
| 118234 - ||  || 31 de gener, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118235 - ||  || 7 de mar, 1997 || Bologna || Osservatorio San Vittore
|-
| 118236 - ||  || 4 de mar, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118237 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 118238 - ||  || 2 de maig, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118239 - || 1997 KX || 31 de maig, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 118240 - ||  || 5 de juny, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118241 - ||  || 7 de juny, 1997 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 118242 - ||  || 9 de juliol, 1997 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 118243 - ||  || 30 d'agost, 1997 || Kle  || Z. Moravec
|-
| 118244 - ||  || 3 de setembre, 1997 || Caussols || ODAS
|-
| 118245 - ||  || 23 de setembre, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 118246 - ||  || 27 de setembre, 1997 || Caussols || ODAS
|-
| 118247 - ||  || 3 d'octubre, 1997 || Caussols || ODAS
|-
| 118248 - ||  || 2 d'octubre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118249 - ||  || 23 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118250 - ||  || 19 de gener, 1998 || Uenohara || N. Kawasato
|-
| 118251 - ||  || 22 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118252 - ||  || 31 de gener, 1998 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 118253 - ||  || 23 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118254 - || 1998 CU || 4 de febrer, 1998 || Kle  || M. Tich, Z. Moravec
|-
| 118255 - ||  || 6 de febrer, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 118256 - ||  || 23 de febrer, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118257 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118258 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118259 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118260 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118261 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118262 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118263 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118264 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118265 - ||  || 29 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118266 - ||  || 18 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118267 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118268 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118269 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118270 - ||  || 19 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118271 - ||  || 25 d'abril, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 118272 - ||  || 22 de maig, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118273 - ||  || 26 de juliol, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 118274 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118275 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118276 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118277 - ||  || 25 d'agost, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 118278 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118279 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118280 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118281 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118282 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118283 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118284 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118285 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118286 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118287 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118288 - ||  || 20 de setembre, 1998 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 118289 - ||  || 19 de setembre, 1998 || Uenohara || N. Kawasato
|-
| 118290 - ||  || 20 de setembre, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 118291 - ||  || 25 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118292 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118293 - ||  || 25 de setembre, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 118294 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 118295 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118296 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118297 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118298 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118299 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118300 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97268" title="Llista d'asteroides/118301?118400" nonfiltered="4030" processed="4011" dbindex="39353">

|-
| 118301 - ||  || 14 d'octubre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 118302 - ||  || 14 d'octubre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118303 - || 1998 UG || 17 d'octubre, 1998 || Catalina || CSS
|-
| 118304 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 118305 - ||  || 18 d'octubre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 118306 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118307 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118308 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118309 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118310 - ||  || 15 de novembre, 1998 || Catalina || CSS
|-
| 118311 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118312 - ||  || 11 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118313 - ||  || 17 de novembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 118314 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118315 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118316 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118317 - ||  || 18 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118318 - || 1998 XW || 7 de desembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 118319 - ||  || 15 de desembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 118320 - ||  || 15 de desembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 118321 - ||  || 15 de desembre, 1998 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 118322 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118323 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118324 - ||  || 15 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118325 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118326 - ||  || 25 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118327 - ||  || 26 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118328 - ||  || 26 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118329 - ||  || 16 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 118330 - || 1999 AP || 4 de gener, 1999 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 118331 - ||  || 9 de gener, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 118332 - ||  || 8 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118333 - ||  || 15 de gener, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 118334 - ||  || 15 de gener, 1999 || Caussols || ODAS
|-
| 118335 - ||  || 19 de gener, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 118336 - ||  || 20 de gener, 1999 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 118337 - ||  || 23 de gener, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 118338 - || 1999 CS || 5 de febrer, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 118339 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118340 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118341 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118342 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118343 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118344 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118345 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118346 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118347 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118348 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118349 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118350 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118351 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118352 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118353 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118354 - ||  || 13 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118355 - ||  || 14 de febrer, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118356 - ||  || 12 de mar, 1999 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 118357 - ||  || 15 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118358 - ||  || 16 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118359 - ||  || 16 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118360 - ||  || 17 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118361 - ||  || 17 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118362 - ||  || 23 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118363 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118364 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118365 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118366 - || 1999 GK || 5 d'abril, 1999 || Modra || J. Tth, D. Kalman ok
|-
| 118367 - ||  || 12 d'abril, 1999 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 118368 - ||  || 11 d'abril, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118369 - ||  || 11 d'abril, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118370 - ||  || 14 d'abril, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118371 - ||  || 12 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118372 - ||  || 12 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118373 - ||  || 12 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118374 - ||  || 7 d'abril, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118375 - ||  || 16 d'abril, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118376 - ||  || 16 d'abril, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118377 - ||  || 19 d'abril, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118378 - ||  || 17 d'abril, 1999 || Kitt Peak || Kitt Peak
|-
| 118379 - ||  || 18 d'abril, 1999 || Kitt Peak || Kitt Peak
|-
| 118380 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118381 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118382 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118383 - ||  || 8 de maig, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 118384 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118385 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118386 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118387 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118388 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118389 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118390 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118391 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118392 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118393 - ||  || 17 de maig, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118394 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118395 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118396 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118397 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Uccle || T. Pauwels
|-
| 118398 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118399 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118400 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97269" title="Llista d'asteroides/118401?118500" nonfiltered="4031" processed="4012" dbindex="39354">

|-
| 118401 LINEAR ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118402 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118403 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118404 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118405 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118406 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118407 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118408 - ||  || 5 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 118409 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 118410 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 118411 - ||  || 6 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 118412 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118413 - ||  || 19 de setembre, 1999 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 118414 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 118415 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118416 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi , M. Juri 
|-
| 118417 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 118418 - ||  || 14 d'octubre, 1999 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 118419 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118420 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118421 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118422 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118423 - ||  || 13 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118424 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118425 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118426 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118427 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118428 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118429 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118430 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118431 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118432 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118433 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 118434 - ||  || 5 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118435 - ||  || 5 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118436 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118437 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118438 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118439 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118440 - ||  || 16 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118441 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118442 - ||  || 19 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118443 - ||  || 28 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 118444 - ||  || 11 de novembre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 118445 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118446 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118447 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118448 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118449 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118450 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118451 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118452 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118453 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118454 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118455 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118456 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118457 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 118458 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118459 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 118460 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 118461 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 118462 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118463 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118464 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118465 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 118466 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 118467 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 118468 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118469 - ||  || 15 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118470 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118471 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118472 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118473 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118474 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118475 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118476 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118477 - ||  || 12 de gener, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 118478 - ||  || 5 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118479 - ||  || 6 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118480 - ||  || 26 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118481 - ||  || 28 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118482 - ||  || 30 de gener, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 118483 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118484 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118485 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118486 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118487 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118488 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118489 - ||  || 1 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 118490 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118491 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118492 - ||  || 7 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118493 - ||  || 27 de febrer, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi , M. Juri 
|-
| 118494 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118495 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118496 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118497 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118498 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118499 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118500 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97270" title="Llista d'asteroides/118501?118600" nonfiltered="4032" processed="4013" dbindex="39355">

|-
| 118501 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118502 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118503 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118504 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118505 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118506 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118507 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118508 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118509 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118510 - ||  || 27 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118511 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118512 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118513 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118514 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118515 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118516 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118517 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118518 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 118519 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118520 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118521 - ||  || 5 de mar, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 118522 - ||  || 3 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118523 - ||  || 3 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118524 - ||  || 8 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118525 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118526 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118527 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118528 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118529 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118530 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118531 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118532 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118533 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118534 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118535 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118536 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118537 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118538 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118539 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118540 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118541 - ||  || 11 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118542 - ||  || 9 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118543 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118544 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118545 - ||  || 11 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118546 - ||  || 11 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118547 - ||  || 11 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118548 - ||  || 12 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 118549 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118550 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118551 - ||  || 12 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118552 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118553 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118554 - ||  || 2 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 118555 - ||  || 27 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118556 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118557 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118558 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118559 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118560 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118561 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118562 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118563 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118564 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118565 - ||  || 30 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118566 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118567 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118568 - || 2000 GD || 1 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118569 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118570 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 118571 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118572 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118573 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118574 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118575 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118576 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118577 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118578 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118579 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118580 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118581 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118582 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118583 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118584 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118585 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118586 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118587 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118588 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118589 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118590 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118591 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118592 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118593 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118594 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118595 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118596 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118597 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118598 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118599 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118600 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97271" title="Llista d'asteroides/118601?118700" nonfiltered="4033" processed="4014" dbindex="39356">

|-
| 118601 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118602 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118603 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118604 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118605 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118606 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118607 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118608 - ||  || 8 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118609 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118610 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118611 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118612 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118613 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118614 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118615 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118616 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118617 - ||  || 8 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118618 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118619 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118620 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118621 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118622 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118623 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118624 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118625 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118626 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118627 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118628 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118629 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118630 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118631 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118632 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118633 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118634 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118635 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118636 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118637 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118638 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118639 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118640 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118641 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118642 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118643 - ||  || 1 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118644 - ||  || 1 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118645 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118646 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118647 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118648 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118649 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118650 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118651 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118652 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118653 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118654 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118655 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118656 - ||  || 5 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118657 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118658 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118659 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118660 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118661 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118662 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118663 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118664 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118665 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118666 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118667 - ||  || 25 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118668 - ||  || 31 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118669 - ||  || 27 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118670 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118671 - ||  || 26 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118672 - ||  || 26 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118673 - ||  || 29 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118674 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118675 - ||  || 24 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118676 - ||  || 7 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118677 - ||  || 8 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118678 - ||  || 6 de juny, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118679 - ||  || 1 de juny, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 118680 - ||  || 1 de juny, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118681 - ||  || 3 de juliol, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118682 - ||  || 7 de juliol, 2000 || Farpoint || Farpoint
|-
| 118683 - ||  || 12 de juliol, 2000 || Ond ejov || P. Kunirk
|-
| 118684 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118685 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118686 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118687 - ||  || 7 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118688 - ||  || 7 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118689 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118690 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118691 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118692 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118693 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118694 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118695 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118696 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118697 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118698 - ||  || 28 de juliol, 2000 || Cerro Paranal || B. J. Gladman
|-
| 118699 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118700 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97272" title="Almanac" nonfiltered="4034" processed="4015" dbindex="39357">
Un almanac o parenstic s una publicaci anual que cont informaci tabular d'alguns temes determinats, ordenats en un calendari. S'hi poden trobar dades astronmiques, pronstics meteorolgics, dades de les festes populars, santorals, mercats i fires. A Occident, en el decurs dels segles, rabs, jueus i conversos importaren, elaboraren i adaptaren aquestes tables, antecedents dels calendaris actuals i que inicialment, a ms dels pronstics, solien incloure alguns consells de moral o d'higiene. La invenci de la impremta i l'aparici de la premsa tipogrfica va possibilitar una molt millor difusi dels calendaris, amb una progressiva acceptaci i inters d'un pblic de cada vegada ms nombrs. El carcter sintetitzat de les informacions i, fonamentalment, la naturalesa astrolgica i astronmica dels continguts converteixen als almanacs en publicacions privilegiades i molt populars, amb una important difusi entre les distintes classes socials. Almanacs o calendaris, sn considerats en l'mbit de la literatura popular com a literatura de fil o cordell. Una definici que no t res de pejorativa i que es deu a la manera com era feta la propaganda i venda d'aquestes publicacions, que es penjaven amb un fil a les vidrieres de les llibreries o botigues. Un costum que encara continua ben viu a molts d'indrets del mn. D'acord amb el seu s pblic, podrem classificar els almanacs en dos grups: per una banda els de petit fullet, dirigits a les poblacions rurals o dels voltants de les ciutats i per l'altra els que tenen un major nombre de pgines, fins i tot com si fossin petits llibres, en forma de volums destinats a un pblic ms burgs i ciutad.
 
El parenstic s una publicaci imprescindible a la pagesia i a moltes cases de pobles i ciutats. Pronostica el temps que far al llarg de l'any i tamb indica les bones poques per sembrar o collir i el santoral. A les illes Balears i Pitises han estat i sn de fet molt populars la qual cosa demostra que els parenstics no passen de moda. Les Balears sn la comunitat capdavantera de tot l'estat espanyol en l'edici d'aquest tipus de calendaris. Encara avui la seva consulta s fonamental a l'hora de planificar les matances, fer els empelts dels arbres o arbusts, treure els fems o tallar la llenya. 

El mot Almanac prov de l'rab al-manh (Calendari) o        al-manaakh (el clima), reflexant el seu propsit original per utilitzar-lo per l'agricultura, tot proporcionant informaci sobre les estacions i el clima. La paraula parenstic, autntica joia filolgica, segons el DCVB ve de pronstic i s'ha convertida en parenstic o parenstric per assimilaci amb parenostre. 

A les Illes Balears el ms antic de tots s el Calendario y almanaque religioso para las Islas Baleares vell hereu d'una poca daurada dels almanacs illencs. La gent el coneix encara com es parenstic. A l'any 1989, de la m de l'Institut d'Estudis Eivissencs, va nixer El Pitis, continuaci dEl Pitiuso, editat durant trenta-cinc anys (1945-1979) pel folklorista Joan Castell Guasch. La primera edici de la represa, desprs de deu anys d'absncia, recuperava una publicaci basada ara en articles sobre la histria, la poblaci, els costums i les tradicions pitises. Tamb surten el Calendari Porrerenc, editat per Joan Barcel i Bau i Bartomeu Amengual i Gomila. Es ve publicant des de l'any 1994. Altres ttols: -Calendari Mallorqu de S'Arenal i Llucmajor editat per Jaume Alzamora. -Calendari Mallorqu de Sa Plaa. Es va comenar a publicar el 2006. Es tracta d'un almanac de gran format que inclou costumari i creences, celebracions, herbes medicinals, dies adequats per tallar cabells i depilaci i calendari biodinmic. 
-Parenstic Pags i Parenstic Mariner editats a Menorca pel setmanari L'Iris, de Ciutadella, han sortit per primera vegada al 2007. Un i altre comparteixen moltes pgines que es dediquen a efemrides d'embarcacions de pesca i a la histria, lxic, peixos i cuina marinera. -Des del 2003 s'edita el Pronstic santjoaner, a crrec del Collectiu Teranyines, Sant Joan. 

A Catalunya es publiquen els almanacs segents: Calendari dels Pagesos, Almanac del cordill, Agenda del Pags (Girona), editada per Presncia i el Calendari de Fra Ramon, ermit dels Pirineus, que est escrit en castell, amb algun text en catal i duu ms de 130 anys de publicaci. Al Pas Valenci surt el Calendari dels Brillants editat a Benissa (Marina Alta) i El Brillantet que s un calendari i santoral que cont informaci sobre les tradicions culturals i festives del Pas Valenci i altres aspectes quotidians. Tamb surt el Calendari del Profeta (fundat el 1873) publicat a Alcoi (Alacant) per M. Goslbez Bot. s un dels almanacs ms antics que s'editen actualment a la pennsula. Al Rossell sortia el Calendari Catal del Rossell (Perpiny). 

En castell s'edita encara el Calendario Zaragozano-El Firmamento fundat a l'any 1840 i a Itlia podrem destacar lAlmanacco Barbanera i Il Vero Sesto Cajo Baccelli (Florncia). A Portugal sn famosos O Seringador (Porto) i el Borda d'Agua (Lisboa).

 Enllaos externs .

 Almanac de Xipre del Nord;
 Temps d'almanacs, calendaris i agendes, article de festes.org;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97273" title="Llista d'asteroides/118701?118800" nonfiltered="4035" processed="4016" dbindex="39358">

|-
| 118701 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118702 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Cerro Tololo || M. W. Buie, S. D. Kern
|-
| 118703 - ||  || 4 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118704 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118705 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118706 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118707 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118708 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118709 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118710 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118711 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118712 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118713 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118714 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118715 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118716 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118717 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118718 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118719 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118720 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118721 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118722 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118723 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118724 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118725 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118726 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118727 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118728 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118729 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118730 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118731 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118732 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118733 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118734 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118735 - ||  || 30 d'agost, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 118736 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118737 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118738 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118739 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118740 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118741 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118742 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118743 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118744 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118745 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118746 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118747 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118748 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118749 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118750 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118751 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118752 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118753 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118754 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118755 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118756 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118757 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118758 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118759 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118760 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118761 - ||  || 21 d'agost, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118762 - ||  || 21 d'agost, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118763 - ||  || 21 d'agost, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118764 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118765 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118766 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118767 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118768 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Cerro Tololo || M. W. Buie
|-
| 118769 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Cerro Tololo || M. W. Buie
|-
| 118770 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118771 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118772 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118773 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118774 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118775 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118776 - ||  || 7 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118777 - ||  || 7 de setembre, 2000 || Ond ejov || P. Kunirk
|-
| 118778 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118779 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118780 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118781 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118782 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118783 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118784 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118785 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118786 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118787 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118788 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118789 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118790 - ||  || 6 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118791 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118792 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118793 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118794 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118795 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118796 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118797 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118798 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118799 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118800 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97274" title="Llista d'asteroides/118801?118900" nonfiltered="4036" processed="4017" dbindex="39359">

|-
| 118801 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118802 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118803 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118804 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118805 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118806 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118807 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118808 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118809 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118810 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118811 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118812 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118813 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118814 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118815 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118816 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118817 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118818 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118819 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118820 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118821 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118822 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118823 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118824 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118825 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118826 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118827 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118828 - ||  || 29 de setembre, 2000 || Ond ejov || P. Kunirk, P. Pravec
|-
| 118829 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Ond ejov || P. Pravec, P. Kunirk
|-
| 118830 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118831 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118832 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118833 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118834 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 118835 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118836 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118837 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118838 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118839 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118840 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118841 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118842 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118843 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118844 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118845 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118846 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118847 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118848 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118849 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118850 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118851 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118852 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118853 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118854 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118855 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118856 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118857 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118858 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118859 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118860 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118861 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118862 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118863 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118864 - ||  || 29 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118865 - ||  || 29 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118866 - ||  || 29 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118867 - ||  || 29 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118868 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118869 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118870 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118871 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118872 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118873 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118874 - ||  || 3 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118875 - ||  || 3 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118876 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118877 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118878 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118879 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118880 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118881 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118882 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118883 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118884 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118885 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118886 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118887 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118888 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118889 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118890 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118891 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118892 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118893 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118894 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118895 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118896 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118897 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118898 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118899 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118900 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97275" title="Llista d'asteroides/118901?119000" nonfiltered="4037" processed="4018" dbindex="39360">

|-
| 118901 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118902 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118903 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118904 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118905 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118906 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118907 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118908 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118909 - ||  || 30 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118910 - ||  || 29 d'octubre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118911 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118912 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118913 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118914 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118915 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118916 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118917 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118918 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118919 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118920 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118921 - ||  || 2 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118922 - ||  || 2 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118923 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118924 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118925 - ||  || 6 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118926 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118927 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118928 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118929 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118930 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118931 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Bohyunsan || Y.-B. Jeon, B.-C. Lee
|-
| 118932 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118933 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 118934 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118935 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118936 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118937 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118938 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118939 - ||  || 27 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118940 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118941 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118942 - ||  || 23 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 118943 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118944 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118945 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Junk Bond || J. Medkeff
|-
| 118946 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118947 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118948 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118949 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118950 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118951 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118952 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118953 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118954 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118955 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118956 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118957 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118958 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118959 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118960 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118961 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118962 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118963 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118964 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118965 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118966 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118967 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118968 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118969 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118970 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 118971 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118972 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118973 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118974 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118975 - ||  || 27 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118976 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 118977 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Haute Provence || Haute Provence
|-
| 118978 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118979 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118980 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118981 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118982 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 118983 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118984 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118985 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118986 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118987 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118988 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118989 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118990 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118991 - ||  || 19 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118992 - ||  || 20 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118993 - ||  || 22 de desembre, 2000 || Ond ejov || P. Kunirk, P. Pravec
|-
| 118994 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118995 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118996 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118997 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118998 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 118999 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 119000 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97276" title="Llista de presidents del Paraguai" nonfiltered="4038" processed="4019" dbindex="39361">

Aquesta s una llista dels Presidents del Paraguai i dels ocupants dels crrecs predecessors.

Cnsols.
Fulgencio Yegros (1811);
Jos Gaspar Rodrguez de Francia (12 d'octubre de 1813 - 12 de febrer de 1814);
Fulgencio Yegros (12 de febrer de 1814 - 12 de juny de 1814);
Jos Gaspar Rodrguez de Francia (12 de juny de 1814 - 20 de setembre de 1840);
Manuel Antonio Ortiz (20 de setembre de 1840 - 22 de gener de 1841);
Juan Jos Medina (22 de gener de 1841 - 9 de febrer de 1841);
Mariano Roque Alonzo (9 de febrer de 1841 - 14 de mar de 1841);
Mariano Roque Alonzo i Carlos Antonio Lpez (14 de mar de 1841 - 13 de mar de 1844);

Presidents del Paraguai.
El President de Paraguai  s el Cap d'Estat e cap de govern de Paraguai. El crrec fou creat en 1844.

Actualment el president s triat per la poblaci per a un perode de govern de 5 anys.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97277" title="Llista d'asteroides/119001?119100" nonfiltered="4039" processed="4020" dbindex="39362">

|-
| 119001 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 119002 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 119003 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 119004 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 119005 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 119006 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 119007 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 119008 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 119009 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 119010 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 119011 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 119012 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 119013 - ||  || 22 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 119014 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 119015 - ||  || 23 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 119016 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119017 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119018 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119019 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119020 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119021 - ||  || 4 de gener, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119022 - ||  || 15 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119023 - ||  || 18 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119024 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119025 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119026 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119027 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119028 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119029 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119030 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 119031 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119032 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119033 - ||  || 13 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119034 - || 2001 FR || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119035 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119036 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119037 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119038 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119039 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119040 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119041 - ||  || 24 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 119042 - ||  || 17 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119043 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119044 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 119045 - ||  || 21 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119046 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119047 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119048 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119049 - ||  || 26 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119050 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 119051 - ||  || 14 de maig, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 119052 - || 2001 KZ || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119053 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119054 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119055 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119056 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119057 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119058 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119059 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119060 - ||  || 21 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119061 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119062 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119063 - ||  || 24 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119064 - ||  || 18 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119065 - ||  || 24 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119066 - ||  || 23 de maig, 2001 || Cerro Tololo || M. W. Buie
|-
| 119067 - ||  || 23 de maig, 2001 || Cerro Tololo || M. W. Buie
|-
| 119068 - ||  || 23 de maig, 2001 || Cerro Tololo || M. W. Buie
|-
| 119069 - ||  || 23 de maig, 2001 || Cerro Tololo || M. W. Buie
|-
| 119070 - ||  || 23 de maig, 2001 || Cerro Tololo || M. W. Buie
|-
| 119071 - ||  || 13 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119072 - ||  || 13 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119073 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119074 - ||  || 11 de juny, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119075 - ||  || 11 de juny, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 119076 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119077 - ||  || 16 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119078 - ||  || 19 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119079 - ||  || 27 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119080 - ||  || 24 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119081 - ||  || 13 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119082 - ||  || 13 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119083 - ||  || 15 de juliol, 2001 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 119084 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119085 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119086 - ||  || 12 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 119087 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119088 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119089 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119090 - ||  || 18 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119091 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119092 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119093 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 119094 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119095 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119096 - ||  || 18 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119097 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119098 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119099 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119100 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97278" title="Llista d'asteroides/119101?119200" nonfiltered="4040" processed="4021" dbindex="39363">

|-
| 119101 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119102 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 119103 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119104 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119105 - ||  || 26 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119106 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119107 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119108 - ||  || 23 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 119109 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 119110 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119111 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119112 - ||  || 25 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119113 - ||  || 28 de juliol, 2001 || Ond ejov || Ond ejov Observatory
|-
| 119114 - ||  || 26 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119115 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119116 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119117 - ||  || 26 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 119118 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119119 - ||  || 28 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 119120 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119121 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 119122 - ||  || 23 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 119123 - ||  || 25 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 119124 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119125 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119126 - ||  || 28 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119127 - ||  || 28 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119128 - ||  || 28 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 119129 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119130 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119131 - || 2001 PN || 1 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119132 - ||  || 8 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119133 - ||  || 8 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 119134 - ||  || 8 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 119135 - ||  || 8 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 119136 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 119137 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 119138 - ||  || 9 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119139 - ||  || 9 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119140 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 119141 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 119142 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 119143 - ||  || 13 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 119144 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119145 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119146 - ||  || 12 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119147 - ||  || 14 d'agost, 2001 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 119148 - ||  || 14 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119149 - ||  || 14 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 119150 - ||  || 13 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 119151 - ||  || 13 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 119152 - ||  || 13 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 119153 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119154 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119155 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119156 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119157 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119158 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119159 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119160 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119161 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119162 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119163 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119164 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119165 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119166 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119167 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119168 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119169 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119170 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119171 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119172 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119173 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119174 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119175 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119176 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119177 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119178 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119179 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119180 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Oakley || C. Wolfe
|-
| 119181 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119182 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119183 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119184 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119185 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 119186 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119187 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119188 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119189 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119190 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119191 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119192 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119193 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 119194 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119195 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Emerald Lane || L. Ball
|-
| 119196 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119197 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119198 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119199 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119200 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97279" title="Llista d'asteroides/119201?119300" nonfiltered="4041" processed="4022" dbindex="39364">

|-
| 119201 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119202 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119203 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119204 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119205 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119206 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 119207 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 119208 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119209 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119210 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119211 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119212 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 119213 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 119214 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119215 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 119216 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 119217 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119218 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119219 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119220 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119221 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119222 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119223 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119224 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119225 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119226 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119227 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119228 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119229 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119230 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119231 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119232 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119233 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119234 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119235 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119236 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119237 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119238 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119239 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119240 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119241 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119242 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119243 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119244 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119245 - ||  || 26 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119246 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119247 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119248 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 119249 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119250 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119251 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119252 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119253 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119254 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119255 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119256 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119257 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119258 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119259 - ||  || 9 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119260 - ||  || 9 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119261 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 119262 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119263 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119264 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119265 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119266 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119267 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119268 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119269 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119270 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119271 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119272 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119273 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119274 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119275 - ||  || 14 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119276 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119277 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119278 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119279 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119280 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119281 - ||  || 9 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119282 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119283 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119284 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119285 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119286 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119287 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119288 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119289 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119290 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119291 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119292 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 119293 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 119294 - ||  || 18 de setembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 119295 - ||  || 18 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 119296 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 119297 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119298 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119299 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119300 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97280" title="Llista d'asteroides/119301?119400" nonfiltered="4042" processed="4023" dbindex="39365">

|-
| 119301 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119302 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119303 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119304 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119305 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119306 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119307 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119308 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119309 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119310 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119311 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119312 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119313 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119314 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119315 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 119316 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119317 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119318 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119319 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119320 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119321 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 119322 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119323 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119324 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119325 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119326 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119327 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119328 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119329 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119330 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119331 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119332 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119333 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119334 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119335 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119336 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119337 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119338 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119339 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119340 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119341 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119342 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119343 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119344 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119345 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119346 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119347 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119348 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119349 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119350 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119351 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119352 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119353 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119354 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119355 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119356 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119357 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119358 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119359 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119360 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119361 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119362 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119363 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119364 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119365 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119366 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119367 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119368 - ||  || 26 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119369 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119370 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119371 - ||  || 22 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119372 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119373 - ||  || 22 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119374 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119375 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119376 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119377 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119378 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119379 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119380 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119381 - ||  || 18 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119382 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119383 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119384 - || 2001 TG || 5 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119385 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 119386 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119387 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119388 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119389 - ||  || 9 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119390 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119391 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119392 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119393 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119394 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119395 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119396 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119397 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119398 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 119399 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 119400 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97281" title="Llista d'asteroides/119401?119500" nonfiltered="4043" processed="4024" dbindex="39366">

|-
| 119401 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119402 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119403 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119404 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119405 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119406 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119407 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119408 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119409 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119410 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119411 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119412 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119413 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119414 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119415 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119416 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119417 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119418 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119419 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119420 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119421 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119422 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119423 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119424 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 119425 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119426 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119427 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119428 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119429 - ||  || 12 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 119430 - ||  || 12 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 119431 - ||  || 12 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 119432 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119433 - ||  || 12 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 119434 - ||  || 12 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 119435 - ||  || 12 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 119436 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119437 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119438 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119439 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119440 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119441 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119442 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119443 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119444 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119445 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119446 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119447 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119448 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119449 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119450 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119451 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119452 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119453 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119454 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119455 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119456 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119457 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119458 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119459 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119460 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119461 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119462 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119463 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 119464 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 119465 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119466 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 119467 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 119468 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119469 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 119470 - ||  || 24 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 119471 - ||  || 24 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 119472 - ||  || 25 d'octubre, 2001 || Farpoint || G. Hug
|-
| 119473 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 119474 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119475 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119476 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119477 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119478 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119479 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119480 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119481 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119482 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119483 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119484 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119485 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119486 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119487 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119488 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119489 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119490 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119491 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 119492 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119493 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119494 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119495 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119496 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 119497 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119498 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119499 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119500 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97282" title="Llista d'asteroides/119501?119600" nonfiltered="4044" processed="4025" dbindex="39367">

|-
| 119501 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119502 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119503 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119504 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119505 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119506 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119507 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119508 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119509 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119510 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119511 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119512 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119513 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119514 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119515 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119516 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119517 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119518 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119519 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119520 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119521 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119522 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119523 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119524 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119525 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119526 - ||  || 24 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119527 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119528 - ||  || 26 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 119529 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119530 - ||  || 6 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119531 - ||  || 8 de novembre, 2001 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 119532 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119533 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119534 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119535 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119536 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119537 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119538 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119539 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119540 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119541 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119542 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119543 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119544 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119545 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119546 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119547 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119548 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119549 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119550 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119551 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119552 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119553 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119554 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119555 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119556 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119557 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119558 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119559 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119560 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119561 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119562 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119563 - ||  || 11 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119564 - ||  || 11 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119565 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 119566 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 119567 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119568 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119569 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 119570 - ||  || 11 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119571 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 119572 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119573 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119574 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119575 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119576 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119577 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119578 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119579 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119580 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119581 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119582 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119583 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119584 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119585 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119586 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119587 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119588 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119589 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119590 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119591 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119592 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119593 - ||  || 14 de novembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 119594 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119595 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119596 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119597 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119598 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119599 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119600 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97283" title="Llista d'asteroides/119601?119700" nonfiltered="4045" processed="4026" dbindex="39368">

|-
| 119601 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119602 - ||  || 24 de novembre, 2001 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 119603 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119604 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119605 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119606 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119607 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119608 - ||  || 27 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119609 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119610 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119611 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119612 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119613 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119614 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119615 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119616 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119617 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119618 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119619 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119620 - ||  || 18 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119621 - ||  || 18 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119622 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 119623 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119624 - ||  || 20 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119625 - ||  || 20 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119626 - ||  || 21 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119627 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119628 - ||  || 16 de novembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 119629 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 119630 - ||  || 5 de desembre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 119631 - ||  || 7 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119632 - ||  || 8 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119633 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119634 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Oaxaca || J. M. Roe
|-
| 119635 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119636 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119637 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119638 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119639 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119640 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119641 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119642 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119643 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119644 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119645 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119646 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119647 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119648 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119649 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119650 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119651 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119652 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119653 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119654 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119655 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119656 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119657 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119658 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119659 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119660 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119661 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119662 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119663 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119664 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119665 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119666 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119667 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119668 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119669 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119670 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119671 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119672 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119673 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119674 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119675 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119676 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119677 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119678 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119679 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119680 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119681 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119682 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119683 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119684 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119685 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119686 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119687 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119688 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119689 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119690 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119691 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119692 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119693 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119694 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119695 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119696 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119697 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119698 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119699 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119700 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97284" title="Llista d'asteroides/119701?119800" nonfiltered="4046" processed="4027" dbindex="39369">

|-
| 119701 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119702 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119703 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119704 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119705 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119706 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119707 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119708 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119709 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119710 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119711 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119712 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119713 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119714 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119715 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119716 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119717 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119718 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119719 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119720 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119721 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119722 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119723 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119724 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119725 - ||  || 7 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119726 - ||  || 7 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119727 - ||  || 7 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119728 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119729 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 119730 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119731 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119732 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119733 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119734 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119735 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119736 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119737 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119738 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119739 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119740 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119741 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119742 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119743 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119744 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119745 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119746 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119747 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119748 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119749 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119750 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119751 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119752 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119753 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119754 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119755 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119756 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119757 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119758 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119759 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119760 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119761 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119762 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119763 - ||  || 20 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119764 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119765 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119766 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119767 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 119768 - ||  || 22 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119769 - ||  || 22 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119770 - ||  || 22 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 119771 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 119772 - ||  || 8 de gener, 2002 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 119773 - ||  || 11 de gener, 2002 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 119774 - ||  || 7 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119775 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119776 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119777 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119778 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119779 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119780 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119781 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119782 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119783 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119784 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119785 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119786 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119787 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119788 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119789 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119790 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119791 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119792 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119793 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119794 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119795 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119796 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119797 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119798 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119799 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119800 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97285" title="Son (Alt neu)" nonfiltered="4047" processed="4028" dbindex="39370">

Son (tamb anomenat Son del Pi) s un poble del municipi d'Alt neu (Pallars Sobir). Es troba situat al pla, prop de la confluncia entre la vall de la Noguera Pallaresa i la de la Bonaigua, a 1.393 metres d'altitud. L'any 2005 comptava amb 46 habitants.

La poblaci de Son s esmentada en l'acta de consagraci de la Catedral de la Seu d'Urgell, datada l'any 839, per de cronologia molt discutida. La localitat la tornem a trobar esmentada l'any 1076, juntament amb l'esglsia de Sancti Iusti. 

Son tingu ajuntament propi fins 1970, data en la qual s'un amb Valncia d'neu, Sorpe i Isil per crear el municipi d'Alt neu. 


Aquesta poblaci conserva un important patrimoni arquitectnic que destaca sobre tot, per l'esglsia romnica de Sant Just i Sant Pastor. s una gran edificaci dels segles XI i XII, molt modificada, que conserva un imponent campanar de torre quadrada amb decoraci llombarda. Al seu interior serva, entre diversos objectes litrgics de pedra d'poca romnica, un retaule del segle XV de l'escola de Pere Espallargues. Cal destacar el comunidor que fa les funcions de torre del rellotge.

S'ha d'esmentar tamb l'esglsia de Sant Pere de l'Abadia, de grans dimensions i construda al segle XII, que si b fou molt desfigurada per la seva adaptaci com a rectoria encara se'n reconeix externament les formes d'esglsia.

Per ltim, Son tenia una tercera esglsia romnica, la Mare de Du de Bellero, que s'ensulsi als anys 50 del segle XX.

Des del 2002, hi ha el Centre de Desenvolupament Sostenible dels Pirineus de les Planes de Son, una mica ms amunt del poble, que s un centre d'educaci ambiental de la Fundaci Territori i Paisatge de la Caixa de Catalunya.

Ms amunt encara, hi ha el refugi del Pla de la Font, a 2050 m i prop del Coll de Fogueruix.

Festivitats.
 1r diumenge d'Agost- Festa Major;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97286" title="Llista d'asteroides/119801?119900" nonfiltered="4048" processed="4029" dbindex="39371">

|-
| 119801 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119802 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119803 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119804 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119805 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119806 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119807 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119808 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119809 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119810 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119811 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119812 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119813 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119814 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119815 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119816 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119817 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119818 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119819 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119820 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119821 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119822 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119823 - ||  || 22 de gener, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 119824 - ||  || 20 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119825 - ||  || 18 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119826 - ||  || 18 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119827 - ||  || 18 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119828 - ||  || 22 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119829 - ||  || 23 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119830 - ||  || 23 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119831 - ||  || 19 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119832 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119833 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 119834 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 119835 - ||  || 4 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 119836 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 119837 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 119838 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 119839 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119840 - ||  || 5 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 119841 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119842 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119843 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 119844 - ||  || 5 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 119845 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 119846 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 119847 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 119848 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119849 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119850 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119851 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119852 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119853 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119854 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119855 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119856 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119857 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119858 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119859 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119860 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119861 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119862 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119863 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119864 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119865 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119866 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119867 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119868 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119869 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119870 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119871 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119872 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119873 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119874 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119875 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119876 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119877 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119878 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 119879 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119880 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119881 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119882 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119883 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119884 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119885 - ||  || 13 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119886 - ||  || 15 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119887 - ||  || 4 de febrer, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119888 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 119889 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119890 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 119891 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 119892 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 119893 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119894 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119895 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119896 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 119897 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 119898 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119899 - ||  || 12 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119900 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97287" title="Llista d'asteroides/119901?120000" nonfiltered="4049" processed="4030" dbindex="39372">

|-
| 119901 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119902 - ||  || 19 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119903 - ||  || 12 de mar, 2002 || Farpoint || G. Hug
|-
| 119904 - ||  || 6 de mar, 2002 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 119905 - ||  || 14 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 119906 - ||  || 11 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 119907 - ||  || 14 de mar, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 119908 - ||  || 5 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 119909 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119910 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119911 - ||  || 10 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119912 - ||  || 12 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 119913 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119914 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119915 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 119916 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119917 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119918 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119919 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119920 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119921 - ||  || 6 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119922 - ||  || 10 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 119923 - ||  || 11 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 119924 - ||  || 12 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 119925 - ||  || 12 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119926 - ||  || 13 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 119927 - ||  || 14 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 119928 - ||  || 12 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 119929 - ||  || 24 de mar, 2002 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 119930 - ||  || 20 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119931 - ||  || 20 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119932 - ||  || 30 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 119933 - || 2002 GN || 3 d'abril, 2002 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 119934 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 119935 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 119936 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 119937 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 119938 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 119939 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 119940 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 119941 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119942 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119943 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119944 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119945 - ||  || 4 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 119946 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119947 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119948 - ||  || 5 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 119949 - || 2002 KD || 16 de maig, 2002 || Fountain Hills || Fountain Hills
|-
| 119950 - ||  || 16 de maig, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 119951 - ||  || 17 de maig, 2002 || Palomar || C. A. Trujillo, M. E. Brown
|-
| 119952 - ||  || 9 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119953 - || 2002 ML || 17 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119954 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119955 - ||  || 17 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119956 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Cerro Tololo || M. W. Buie
|-
| 119957 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119958 - ||  || 7 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119959 - ||  || 26 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 119960 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119961 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 119962 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119963 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119964 - ||  || 8 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119965 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119966 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119967 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Apache Point || SDSS
|-
| 119968 - || 2002 UF || 18 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 119969 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 119970 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119971 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119972 - ||  || 14 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119973 - ||  || 11 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119974 - ||  || 15 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119975 - ||  || 15 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119976 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 119977 - ||  || 23 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 119978 - ||  || 24 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 119979 - ||  || 16 de novembre, 2002 || Palomar || Palomar
|-
| 119980 - ||  || 2 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119981 - ||  || 1 de desembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 119982 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119983 - ||  || 7 de desembre, 2002 || Ond ejov || P. Kunirk, P. Pravec
|-
| 119984 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 119985 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119986 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119987 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119988 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119989 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119990 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119991 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 119992 - ||  || 12 de desembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 119993 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 119994 - || 2002 YJ || 27 de desembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119995 - || 2002 YU || 27 de desembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119996 - ||  || 27 de desembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119997 - ||  || 28 de desembre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 119998 - ||  || 28 de desembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 119999 - ||  || 28 de desembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120000 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97289" title="Llista d'asteroides/120001?120100" nonfiltered="4050" processed="4031" dbindex="39373">

|-
| 120001 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 120002 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 120003 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 120004 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 120005 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 120006 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 120007 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 120008 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120009 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120010 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120011 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120012 - ||  || 2 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120013 - ||  || 5 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120014 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120015 - ||  || 4 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120016 - ||  || 4 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120017 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120018 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120019 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120020 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120021 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120022 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120023 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120024 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120025 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120026 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120027 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120028 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120029 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120030 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120031 - ||  || 9 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120032 - ||  || 8 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120033 - ||  || 10 de gener, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120034 - ||  || 10 de gener, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120035 - ||  || 10 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120036 - ||  || 4 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120037 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120038 - ||  || 26 de gener, 2003 || Wrightwood || J. W. Young
|-
| 120039 - ||  || 25 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120040 - ||  || 24 de gener, 2003 || La Silla || A. Boattini, H. Scholl
|-
| 120041 - ||  || 24 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 120042 - ||  || 26 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 120043 - ||  || 26 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120044 - ||  || 27 de gener, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 120045 - ||  || 25 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 120046 - ||  || 26 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120047 - ||  || 26 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120048 - ||  || 27 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120049 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120050 - ||  || 27 de gener, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120051 - ||  || 30 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120052 - ||  || 30 de gener, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 120053 - ||  || 30 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120054 - ||  || 28 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120055 - ||  || 29 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 120056 - ||  || 31 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120057 - ||  || 31 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120058 - ||  || 31 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120059 - ||  || 31 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120060 - ||  || 30 de gener, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 120061 - ||  || 1 de febrer, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 120062 - ||  || 1 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120063 - ||  || 1 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120064 - ||  || 1 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120065 - ||  || 1 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120066 - ||  || 7 de febrer, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 120067 - ||  || 6 de febrer, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120068 - ||  || 21 de febrer, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 120069 - ||  || 22 de febrer, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 120070 - ||  || 22 de febrer, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 120071 - ||  || 21 de febrer, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 120072 - ||  || 19 de febrer, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 120073 - ||  || 22 de febrer, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 120074 - || 2003 EA || 1 de mar, 2003 || Jornada || D. S. Dixon
|-
| 120075 - ||  || 5 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120076 - ||  || 5 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120077 - ||  || 6 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 120078 - ||  || 6 de mar, 2003 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 120079 - ||  || 6 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120080 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120081 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120082 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120083 - ||  || 5 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120084 - ||  || 6 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120085 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120086 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120087 - ||  || 6 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120088 - ||  || 7 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120089 - ||  || 7 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120090 - ||  || 7 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120091 - ||  || 7 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120092 - ||  || 7 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120093 - ||  || 8 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120094 - ||  || 8 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120095 - ||  || 9 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120096 - ||  || 9 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120097 - ||  || 10 de mar, 2003 || Campo Imperatore || Campo Imperatore
|-
| 120098 - ||  || 10 de mar, 2003 || Campo Imperatore || Campo Imperatore
|-
| 120099 - ||  || 9 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120100 - ||  || 9 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97290" title="Llista d'asteroides/120101?120200" nonfiltered="4051" processed="4032" dbindex="39374">

|-
| 120101 - ||  || 26 de mar, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 120102 - ||  || 26 de mar, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 120103 Dolero ||  || 24 de mar, 2003 || Saint-Sulpice || B. Christophe
|-
| 120104 - ||  || 21 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 120105 - ||  || 23 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120106 - ||  || 23 de mar, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 120107 - ||  || 24 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120108 - ||  || 24 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120109 - ||  || 25 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 120110 - ||  || 25 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 120111 - ||  || 23 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120112 - ||  || 25 de mar, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 120113 - ||  || 26 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120114 - ||  || 26 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 120115 - ||  || 26 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 120116 - ||  || 27 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 120117 - ||  || 27 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120118 - ||  || 27 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 120119 - ||  || 28 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 120120 - ||  || 28 de mar, 2003 || Needville || Needville
|-
| 120121 - ||  || 28 de mar, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 120122 - ||  || 28 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120123 - ||  || 29 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120124 - ||  || 30 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120125 - ||  || 31 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120126 - ||  || 31 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120127 - ||  || 31 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120128 - ||  || 26 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120129 - ||  || 25 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 120130 - ||  || 26 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120131 - ||  || 26 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120132 - ||  || 26 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 120133 - ||  || 1 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120134 - ||  || 2 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120135 - ||  || 1 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120136 - ||  || 1 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120137 - ||  || 3 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 120138 - ||  || 5 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 120139 - ||  || 3 d'abril, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 120140 - ||  || 3 d'abril, 2003 || Uccle || Uccle
|-
| 120141 - ||  || 7 d'abril, 2003 || Mallorca || Mallorca
|-
| 120142 - ||  || 5 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 120143 - ||  || 9 d'abril, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 120144 - ||  || 9 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120145 - ||  || 8 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120146 - ||  || 7 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120147 - ||  || 7 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120148 - ||  || 12 d'abril, 2003 || Emerald Lane || L. Ball
|-
| 120149 - ||  || 6 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120150 - ||  || 3 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120151 - ||  || 3 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120152 - ||  || 21 d'abril, 2003 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 120153 - ||  || 21 d'abril, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 120154 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120155 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120156 - ||  || 25 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120157 - ||  || 25 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120158 - ||  || 26 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 120159 - ||  || 26 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 120160 - ||  || 28 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120161 - ||  || 26 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120162 - ||  || 29 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120163 - ||  || 27 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120164 - ||  || 27 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120165 - ||  || 28 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120166 - ||  || 28 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120167 - ||  || 29 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 120168 - ||  || 29 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120169 - ||  || 30 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120170 - ||  || 1 de maig, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120171 - ||  || 1 de maig, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120172 - ||  || 3 de maig, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120173 - ||  || 1 de maig, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120174 - ||  || 23 de maig, 2003 || Wrightwood || J. W. Young
|-
| 120175 - ||  || 24 de maig, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 120176 - ||  || 26 de maig, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120177 - ||  || 5 de juny, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 120178 - ||  || 26 de juliol, 2003 || Palomar || M. E. Brown, C. A. Trujillo, D. Rabinowitz
|-
| 120179 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120180 - ||  || 27 d'agost, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 120181 - ||  || 24 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 120182 - ||  || 14 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 120183 - ||  || 27 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 120184 - ||  || 22 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120185 - ||  || 30 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120186 - ||  || 29 de gener, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 120187 - ||  || 10 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 120188 - ||  || 11 de febrer, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 120189 - ||  || 13 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 120190 - ||  || 13 de febrer, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120191 - ||  || 15 de febrer, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 120192 - ||  || 14 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 120193 - ||  || 16 de febrer, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120194 - ||  || 17 de febrer, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120195 - ||  || 17 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120196 - ||  || 17 de febrer, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 120197 - ||  || 19 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120198 - ||  || 20 de febrer, 2004 || Haleakala || NEAT
|-
| 120199 - ||  || 23 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120200 - ||  || 26 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97291" title="Llista d'asteroides/120201?120300" nonfiltered="4052" processed="4033" dbindex="39375">

|-
| 120201 - ||  || 13 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 120202 - ||  || 12 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 120203 - ||  || 12 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 120204 - ||  || 11 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 120205 - ||  || 14 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 120206 - ||  || 15 de mar, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120207 - ||  || 13 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 120208 - ||  || 15 de mar, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 120209 - ||  || 13 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 120210 - ||  || 15 de mar, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120211 - ||  || 15 de mar, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120212 - ||  || 13 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 120213 - ||  || 14 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 120214 - ||  || 15 de mar, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 120215 - ||  || 15 de mar, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 120216 - ||  || 14 de mar, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120217 - || 2004 FL || 16 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120218 - ||  || 17 de mar, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 120219 - ||  || 25 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120220 - ||  || 26 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120221 - ||  || 28 de mar, 2004 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 120222 - ||  || 17 de mar, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120223 - ||  || 28 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120224 - ||  || 17 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120225 - ||  || 16 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120226 - ||  || 18 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120227 - ||  || 18 de mar, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120228 - ||  || 19 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120229 - ||  || 17 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120230 - ||  || 19 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120231 - ||  || 19 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120232 - ||  || 19 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120233 - ||  || 19 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120234 - ||  || 19 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120235 - ||  || 20 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120236 - ||  || 18 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120237 - ||  || 18 de mar, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 120238 - ||  || 20 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120239 - ||  || 20 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120240 - ||  || 23 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120241 - ||  || 20 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120242 - ||  || 24 de mar, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120243 - ||  || 24 de mar, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120244 - ||  || 25 de mar, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120245 - ||  || 27 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120246 - ||  || 24 de mar, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120247 - ||  || 25 de mar, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120248 - ||  || 27 de mar, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120249 - ||  || 11 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 120250 - ||  || 11 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 120251 - ||  || 12 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120252 - ||  || 13 d'abril, 2004 || Mount Graham || W. H. Ryan, Q. Jamieson
|-
| 120253 - ||  || 13 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 120254 - ||  || 13 d'abril, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 120255 - ||  || 10 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 120256 - ||  || 12 d'abril, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120257 - ||  || 13 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120258 - ||  || 14 d'abril, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120259 - ||  || 15 d'abril, 2004 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 120260 - ||  || 9 d'abril, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 120261 - ||  || 15 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 120262 - ||  || 12 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 120263 - ||  || 12 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 120264 - ||  || 12 d'abril, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120265 - ||  || 13 d'abril, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120266 - ||  || 12 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 120267 - ||  || 13 d'abril, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120268 - ||  || 14 d'abril, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120269 - ||  || 14 d'abril, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120270 - ||  || 13 d'abril, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120271 - ||  || 16 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 120272 - ||  || 17 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120273 - ||  || 17 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120274 - ||  || 17 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120275 - ||  || 16 d'abril, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120276 - ||  || 17 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120277 - ||  || 17 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120278 - ||  || 16 d'abril, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 120279 - ||  || 17 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120280 - ||  || 20 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120281 - ||  || 21 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120282 - ||  || 16 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 120283 - ||  || 20 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120284 - ||  || 21 d'abril, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120285 - ||  || 22 d'abril, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 120286 - ||  || 27 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120287 - ||  || 25 d'abril, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120288 - ||  || 25 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120289 - ||  || 25 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120290 - ||  || 29 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120291 - ||  || 30 d'abril, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120292 - ||  || 13 de maig, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 120293 - ||  || 13 de maig, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120294 - ||  || 10 de maig, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 120295 - ||  || 11 de maig, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120296 - ||  || 12 de maig, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 120297 - ||  || 9 de maig, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120298 - ||  || 15 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120299 - ||  || 9 de maig, 2004 || Sandlot || G. Hug
|-
| 120300 - ||  || 14 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97292" title="Llista d'asteroides/120301?120400" nonfiltered="4053" processed="4034" dbindex="39376">

|-
| 120301 - ||  || 15 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120302 - ||  || 13 de maig, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120303 - ||  || 14 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120304 - ||  || 9 de maig, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120305 - || 2004 KF || 16 de maig, 2004 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 120306 - ||  || 17 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120307 - ||  || 19 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120308 - ||  || 22 de maig, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 120309 - ||  || 23 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120310 - ||  || 24 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120311 - ||  || 11 de juny, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 120312 - ||  || 5 de juny, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 120313 - ||  || 11 de juny, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120314 - ||  || 11 de juny, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120315 - ||  || 12 de juny, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120316 - ||  || 12 de juny, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 120317 - ||  || 11 de juny, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120318 - ||  || 11 de juny, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120319 - ||  || 12 de juny, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120320 - ||  || 14 de juny, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120321 - ||  || 13 de juny, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120322 - ||  || 17 de juny, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 120323 - ||  || 18 de juny, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120324 - ||  || 21 de juny, 2004 || Piszkstet  || K. Srneczky
|-
| 120325 - ||  || 26 de juny, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120326 - ||  || 9 de juliol, 2004 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 120327 - ||  || 9 de juliol, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 120328 - ||  || 11 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120329 - ||  || 11 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120330 - ||  || 11 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120331 - ||  || 11 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120332 - ||  || 16 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120333 - ||  || 27 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120334 - ||  || 16 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120335 - ||  || 17 de juliol, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 120336 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120337 - ||  || 9 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120338 - ||  || 10 d'agost, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120339 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120340 - ||  || 14 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 120341 - ||  || 21 d'agost, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 120342 - ||  || 7 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120343 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120344 - ||  || 9 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120345 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120346 - ||  || 13 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 120347 - ||  || 22 de setembre, 2004 || Palomar || H. G. Roe, M. E. Brown, K. M. Barkume
|-
| 120348 - ||  || 3 d'octubre, 2004 || Palomar || M. E. Brown, C. A. Trujillo, D. Rabinowitz
|-
| 120349 - ||  || 12 de desembre, 2004 || Jarnac || D. H. Levy
|-
| 120350 - ||  || 3 de maig, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 120351 - ||  || 14 de maig, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 120352 - ||  || 13 de maig, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 120353 - ||  || 4 de juny, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 120354 - ||  || 13 de juny, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 120355 - ||  || 16 de juny, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 120356 - ||  || 28 de juny, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 120357 - ||  || 30 de juny, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120358 - ||  || 30 de juny, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120359 - ||  || 30 de juny, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 120360 - ||  || 27 de juny, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 120361 - || 2005 NZ || 3 de juliol, 2005 || New Mexico Skies || A. Lowe
|-
| 120362 - ||  || 1 de juliol, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120363 - ||  || 3 de juliol, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 120364 - ||  || 3 de juliol, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 120365 - ||  || 7 de juliol, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120366 - ||  || 5 de juliol, 2005 || Siding Spring || SSS
|-
| 120367 - ||  || 2 de juliol, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 120368 - ||  || 3 de juliol, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 120369 - ||  || 6 de juliol, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120370 - ||  || 26 de juliol, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 120371 - ||  || 29 de juliol, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 120372 - || 2005 PY || 1 d'agost, 2005 || Siding Spring || SSS
|-
| 120373 - ||  || 1 d'agost, 2005 || Siding Spring || SSS
|-
| 120374 - ||  || 1 d'agost, 2005 || Siding Spring || SSS
|-
| 120375 - ||  || 10 d'agost, 2005 || Ottmarsheim || C. Rinner
|-
| 120376 - ||  || 4 d'agost, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 120377 - ||  || 4 d'agost, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 120378 - ||  || 25 d'agost, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 120379 - ||  || 24 d'agost, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 120380 - ||  || 25 d'agost, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 120381 - ||  || 27 d'agost, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120382 - ||  || 27 d'agost, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120383 - ||  || 27 d'agost, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120384 - ||  || 26 d'agost, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120385 - ||  || 25 d'agost, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 120386 - ||  || 25 d'agost, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 120387 - ||  || 25 d'agost, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 120388 - ||  || 26 d'agost, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120389 - ||  || 26 d'agost, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120390 - ||  || 26 d'agost, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120391 - ||  || 28 d'agost, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120392 - ||  || 30 d'agost, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120393 - ||  || 30 d'agost, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 120394 - ||  || 27 d'agost, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 120395 - ||  || 27 d'agost, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 120396 - ||  || 27 d'agost, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 120397 - ||  || 27 d'agost, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 120398 - ||  || 30 d'agost, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 120399 - ||  || 30 d'agost, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 120400 - ||  || 28 d'agost, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97293" title="Llista d'asteroides/120401?120500" nonfiltered="4054" processed="4035" dbindex="39377">

|-
| 120401 - ||  || 3 de setembre, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 120402 - ||  || 8 de setembre, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 120403 - ||  || 11 de setembre, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120404 - ||  || 14 de setembre, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120405 - ||  || 24 de setembre, 2005 || Andrushivka || O. Gerashchenko, Yu. Ivashchenko
|-
| 120406 - ||  || 26 de setembre, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120407 - ||  || 25 de setembre, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120408 - ||  || 24 de setembre, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120409 - || 2178 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 120410 - || 2225 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 120411 - || 2857 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 120412 - || 3017 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 120413 - || 4815 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 120414 - || 4880 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 120415 - || 6057 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 120416 - || 6123 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 120417 - || 6264 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 120418 - || 6633 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 120419 - || 2308 T-1 || 25 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 120420 - || 4133 T-1 || 26 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 120421 - || 1604 T-2 || 24 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 120422 - || 2023 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 120423 - || 2061 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 120424 - || 2099 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 120425 - || 2113 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 120426 - || 3080 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 120427 - || 1155 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 120428 - || 2128 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 120429 - || 2225 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 120430 - || 2303 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 120431 - || 2448 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 120432 - || 2614 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 120433 - || 3132 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 120434 - || 3202 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 120435 - || 3310 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 120436 - || 4589 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 120437 - || 5101 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 120438 - || 1978 NU || 7 de juliol, 1978 || Palomar || J. G. Williams
|-
| 120439 - ||  || 7 de novembre, 1978 || Palomar || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 120440 - ||  || 7 de novembre, 1978 || Palomar || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 120441 - ||  || 25 de juny, 1979 || Siding Spring || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 120442 - || 1981 DW || 28 de febrer, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 120443 - ||  || 28 de febrer, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 120444 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 120445 - ||  || 6 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 120446 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 120447 - ||  || 7 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 120448 - ||  || 3 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 120449 - ||  || 6 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 120450 - || 1982 SV || 20 de setembre, 1982 || Palomar || E. F. Helin
|-
| 120451 - || 1983 QU || 30 d'agost, 1983 || Palomar || J. Gibson
|-
| 120452 - || 1988 NA || 6 de juliol, 1988 || Palomar || A. Maury
|-
| 120453 - ||  || 14 de setembre, 1988 || Cerro Tololo || S. J. Bus
|-
| 120454 - ||  || 16 de setembre, 1988 || Cerro Tololo || S. J. Bus
|-
| 120455 - ||  || 3 d'abril, 1989 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120456 - || 1989 JB || 3 de maig, 1989 || Palomar || E. F. Helin
|-
| 120457 - ||  || 28 d'agost, 1990 || Palomar || H. E. Holt
|-
| 120458 - ||  || 22 de setembre, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120459 - ||  || 22 de setembre, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120460 Hambach ||  || 13 d'octubre, 1990 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-
| 120461 - ||  || 10 d'octubre, 1990 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-
| 120462 - ||  || 26 d'octubre, 1990 || Geisei || T. Seki
|-
| 120463 - ||  || 8 d'abril, 1991 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120464 - ||  || 6 d'agost, 1991 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120465 - ||  || 6 d'octubre, 1991 || Palomar || A. Lowe
|-
| 120466 - ||  || 3 de novembre, 1991 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120467 - ||  || 4 de novembre, 1991 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120468 - ||  || 4 de novembre, 1991 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120469 - ||  || 29 de febrer, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 120470 - ||  || 29 de febrer, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 120471 - ||  || 6 de mar, 1992 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120472 - ||  || 1 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 120473 - ||  || 2 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 120474 - ||  || 2 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 120475 - ||  || 1 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 120476 - ||  || 1 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 120477 - ||  || 30 de juliol, 1992 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120478 - || 1992 QS || 29 d'agost, 1992 || Palomar || E. F. Helin
|-
| 120479 - ||  || 2 de setembre, 1992 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120480 - ||  || 2 de setembre, 1992 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120481 - ||  || 24 de setembre, 1992 || Tautenburg Observatory || F. Brngen, L. D. Schmadel
|-
| 120482 - || 1992 TA || 2 d'octubre, 1992 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120483 - ||  || 21 de gener, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120484 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 120485 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 120486 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 120487 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 120488 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 120489 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 120490 - ||  || 21 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 120491 - ||  || 21 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 120492 - ||  || 21 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 120493 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 120494 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 120495 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 120496 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 120497 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 120498 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 120499 - || 1993 NA || 9 de juliol, 1993 || Stroncone || A. Vagnozzi
|-
| 120500 - || 1993 OM || 24 de juliol, 1993 || Stroncone || A. Vagnozzi
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97295" title="Llista d'asteroides/120501?120600" nonfiltered="4055" processed="4036" dbindex="39378">

|-
| 120501 - ||  || 15 d'agost, 1993 || Caussols || E. W. Elst
|-
| 120502 - ||  || 20 d'agost, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120503 - ||  || 12 de setembre, 1993 || Palomar || PCAS
|-
| 120504 - ||  || 22 de setembre, 1993 || La Silla || H. Debehogne, E. W. Elst
|-
| 120505 - ||  || 22 de setembre, 1993 || La Silla || H. Debehogne, E. W. Elst
|-
| 120506 - ||  || 15 d'octubre, 1993 || Kitami || K. Endate, K. Watanabe
|-
| 120507 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120508 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120509 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120510 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120511 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120512 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120513 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120514 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120515 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120516 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120517 - ||  || 20 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120518 - ||  || 9 de novembre, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120519 - ||  || 7 de gener, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120520 - ||  || 13 de gener, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120521 - ||  || 7 de febrer, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120522 - ||  || 11 de juliol, 1994 || La Silla || H. Debehogne, E. W. Elst
|-
| 120523 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120524 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120525 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120526 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120527 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120528 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120529 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120530 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120531 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120532 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120533 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120534 - ||  || 12 de setembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120535 - ||  || 12 de setembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120536 - ||  || 12 de setembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120537 - ||  || 3 de setembre, 1994 || La Silla || La Silla
|-
| 120538 - ||  || 28 de setembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120539 - ||  || 28 de setembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120540 - ||  || 30 de setembre, 1994 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 120541 - ||  || 2 d'octubre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120542 - ||  || 8 d'octubre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120543 - ||  || 28 d'octubre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120544 - || 1994 WK || 25 de novembre, 1994 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 120545 - || 1994 WS || 25 de novembre, 1994 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 120546 - ||  || 28 de novembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120547 - ||  || 31 de desembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120548 - || 1995 BO || 23 de gener, 1995 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 120549 - ||  || 29 de gener, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120550 - ||  || 29 de gener, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120551 - ||  || 29 de gener, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120552 - ||  || 1 de febrer, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120553 - ||  || 1 de febrer, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120554 - ||  || 1 de febrer, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120555 - ||  || 4 de febrer, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120556 - ||  || 4 de febrer, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120557 - ||  || 21 de febrer, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120558 - ||  || 21 de febrer, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120559 - ||  || 1 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120560 - ||  || 2 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120561 - ||  || 2 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120562 - ||  || 23 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120563 - ||  || 23 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120564 - ||  || 23 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120565 - ||  || 23 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120566 - ||  || 23 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120567 - ||  || 23 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120568 - ||  || 27 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120569 - ||  || 24 de mar, 1995 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 120570 - ||  || 2 d'abril, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120571 - ||  || 24 d'abril, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120572 - ||  || 29 de juny, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120573 - ||  || 25 de juny, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120574 - ||  || 19 de juliol, 1995 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 120575 - || 1995 QD || 17 d'agost, 1995 || Colleverde || V. S. Casulli
|-
| 120576 - ||  || 25 d'agost, 1995 || Nachi-Katsuura || Y. Shimizu, T. Urata
|-
| 120577 - ||  || 22 d'agost, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120578 - ||  || 22 d'agost, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120579 - ||  || 28 d'agost, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120580 - || 1995 SF || 17 de setembre, 1995 || Kle  || Z. Moravec
|-
| 120581 - ||  || 17 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120582 - ||  || 18 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120583 - ||  || 18 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120584 - ||  || 18 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120585 - ||  || 19 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120586 - ||  || 19 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120587 - ||  || 21 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120588 - ||  || 22 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120589 - ||  || 22 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120590 - ||  || 25 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120591 - ||  || 26 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120592 - ||  || 29 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120593 - ||  || 25 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120594 - ||  || 19 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120595 - ||  || 15 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120596 - ||  || 17 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120597 - ||  || 17 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120598 - ||  || 18 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120599 - ||  || 21 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120600 - ||  || 23 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97296" title="Llista d'asteroides/120601?120700" nonfiltered="4056" processed="4037" dbindex="39379">

|-
| 120601 - ||  || 20 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120602 - ||  || 11 de novembre, 1995 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 120603 - ||  || 14 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120604 - ||  || 14 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120605 - ||  || 14 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120606 - ||  || 15 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120607 - ||  || 15 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120608 - ||  || 16 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120609 - ||  || 16 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120610 - ||  || 17 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120611 - ||  || 17 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120612 - ||  || 17 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120613 - ||  || 17 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120614 - ||  || 18 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120615 - ||  || 19 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120616 - ||  || 20 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120617 - ||  || 14 de desembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120618 - ||  || 16 de desembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120619 - ||  || 18 de desembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120620 - ||  || 25 de desembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120621 - ||  || 15 de gener, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120622 - ||  || 15 de gener, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120623 - ||  || 18 de gener, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120624 - ||  || 11 de mar, 1996 || Haleakala || AMOS
|-
| 120625 - ||  || 11 de mar, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120626 - ||  || 11 de mar, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120627 - ||  || 12 de mar, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120628 - ||  || 24 de mar, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120629 - ||  || 12 d'abril, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120630 - ||  || 13 d'abril, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120631 - ||  || 13 d'abril, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120632 - ||  || 13 d'abril, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120633 - ||  || 15 d'abril, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120634 - ||  || 12 d'abril, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120635 - ||  || 18 d'abril, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120636 - ||  || 18 d'abril, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120637 - ||  || 9 de maig, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120638 - ||  || 11 de maig, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120639 - ||  || 24 de maig, 1996 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 120640 - || 1996 PN || 9 d'agost, 1996 || Macquarie || R. H. McNaught, J. B. Child
|-
| 120641 - ||  || 10 d'agost, 1996 || Haleakala || NEAT
|-
| 120642 - ||  || 10 d'agost, 1996 || Haleakala || NEAT
|-
| 120643 - || 1996 RU || 10 de setembre, 1996 || Kle  || Kle 
|-
| 120644 - ||  || 11 de setembre, 1996 || Haleakala || NEAT
|-
| 120645 - ||  || 7 de setembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120646 - ||  || 13 de setembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120647 - ||  || 21 de setembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120648 - ||  || 19 de setembre, 1996 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 120649 - ||  || 8 d'octubre, 1996 || Haleakala || NEAT
|-
| 120650 - ||  || 11 d'octubre, 1996 || Haleakala || NEAT
|-
| 120651 - ||  || 15 d'octubre, 1996 || Sudbury || D. di Cicco
|-
| 120652 - ||  || 4 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120653 - ||  || 4 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120654 - ||  || 7 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120655 - ||  || 7 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120656 - ||  || 7 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120657 - ||  || 17 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120658 - ||  || 17 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120659 - ||  || 18 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120660 - || 1996 VA || 1 de novembre, 1996 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 120661 - ||  || 11 de novembre, 1996 || Sudbury || D. di Cicco
|-
| 120662 - ||  || 3 de novembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120663 - ||  || 5 de novembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120664 - ||  || 5 de novembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120665 - || 1996 XT || 1 de desembre, 1996 || Chichibu || N. Sato
|-
| 120666 - ||  || 6 de desembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120667 - ||  || 1 de desembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120668 - ||  || 6 de desembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120669 - ||  || 4 de desembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120670 - ||  || 8 de desembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120671 - ||  || 12 de desembre, 1996 || Oohira || T. Urata
|-
| 120672 - || 1997 AK || 2 de gener, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 120673 - ||  || 2 de gener, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 120674 - ||  || 2 de gener, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120675 - ||  || 9 de gener, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120676 - ||  || 14 de gener, 1997 || Kle  || Kle 
|-
| 120677 - ||  || 11 de gener, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120678 - ||  || 31 de gener, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120679 - ||  || 29 de gener, 1997 || Sormano || A. Testa, P. Chiavenna
|-
| 120680 - ||  || 31 de gener, 1997 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 120681 - ||  || 31 de gener, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120682 - ||  || 1 de febrer, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120683 - ||  || 6 de febrer, 1997 || Modra || A. Gald, A. Pravda
|-
| 120684 - ||  || 1 de febrer, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120685 - ||  || 1 de febrer, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120686 - ||  || 3 de febrer, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120687 - ||  || 3 de febrer, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120688 - ||  || 7 de febrer, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120689 - ||  || 4 de mar, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120690 - ||  || 2 de mar, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120691 - ||  || 10 de mar, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120692 - ||  || 5 de mar, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 120693 - ||  || 8 d'abril, 1997 || Ond ejov || P. Pravec
|-
| 120694 - ||  || 2 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 120695 - ||  || 7 d'abril, 1997 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120696 - || 1997 HH || 28 d'abril, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120697 - ||  || 28 d'abril, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120698 - ||  || 30 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 120699 - ||  || 27 d'abril, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120700 - ||  || 30 d'abril, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97298" title="Llista d'asteroides/120701?120800" nonfiltered="4057" processed="4038" dbindex="39380">

|-
| 120701 - ||  || 30 d'abril, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120702 - ||  || 8 de maig, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120703 - ||  || 3 de maig, 1997 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120704 - ||  || 31 de maig, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120705 - ||  || 8 de juny, 1997 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120706 - ||  || 26 de juny, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120707 - ||  || 27 de juny, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120708 - ||  || 26 de juny, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120709 - ||  || 29 de juny, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 120710 - ||  || 29 de juny, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120711 - ||  || 30 de juny, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120712 - ||  || 30 de juny, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120713 - ||  || 30 d'agost, 1997 || Haleakala || NEAT
|-
| 120714 - ||  || 25 de setembre, 1997 || Rand || G. R. Viscome
|-
| 120715 - ||  || 27 de setembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 120716 - ||  || 28 de setembre, 1997 || Needville || Needville
|-
| 120717 - ||  || 23 de setembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120718 - ||  || 23 de setembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120719 - ||  || 27 de setembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120720 - ||  || 27 de setembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120721 - ||  || 28 de setembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120722 - ||  || 28 de setembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120723 - ||  || 27 de setembre, 1997 || Caussols || ODAS
|-
| 120724 - ||  || 28 de setembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120725 - ||  || 28 de setembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120726 - ||  || 25 de setembre, 1997 || Uccle || T. Pauwels
|-
| 120727 - ||  || 27 de setembre, 1997 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 120728 - ||  || 28 de setembre, 1997 || Haleakala || AMOS
|-
| 120729 - ||  || 28 de setembre, 1997 || Haleakala || AMOS
|-
| 120730 - ||  || 26 de setembre, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 120731 - ||  || 3 d'octubre, 1997 || Caussols || ODAS
|-
| 120732 - ||  || 3 d'octubre, 1997 || Caussols || ODAS
|-
| 120733 - ||  || 2 d'octubre, 1997 || Caussols || ODAS
|-
| 120734 - ||  || 2 d'octubre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120735 - ||  || 7 d'octubre, 1997 || Yatsuka || H. Abe
|-
| 120736 - ||  || 9 d'octubre, 1997 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 120737 - ||  || 8 d'octubre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 120738 - ||  || 2 d'octubre, 1997 || Haleakala || AMOS
|-
| 120739 - ||  || 11 d'octubre, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 120740 - ||  || 23 d'octubre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120741 - ||  || 26 d'octubre, 1997 || Chichibu || N. Sato
|-
| 120742 - ||  || 4 de novembre, 1997 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 120743 - ||  || 8 de novembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 120744 - ||  || 21 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120745 - ||  || 21 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120746 - ||  || 21 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120747 - ||  || 22 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120748 - ||  || 22 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120749 - ||  || 23 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120750 - ||  || 24 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120751 - ||  || 30 de novembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 120752 - ||  || 28 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120753 - ||  || 29 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120754 - ||  || 29 de novembre, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 120755 - ||  || 29 de novembre, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 120756 - ||  || 5 de desembre, 1997 || Caussols || ODAS
|-
| 120757 - ||  || 21 de desembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120758 - ||  || 29 de desembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120759 - ||  || 31 de desembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120760 - ||  || 29 de desembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120761 - ||  || 1 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120762 - ||  || 6 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120763 - ||  || 22 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120764 - ||  || 18 de gener, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 120765 - ||  || 23 de gener, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120766 - ||  || 26 de gener, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 120767 - ||  || 27 de gener, 1998 || Modra || P. Kolny, L. Korno
|-
| 120768 - ||  || 25 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120769 - ||  || 6 de febrer, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 120770 - ||  || 17 de febrer, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120771 - ||  || 21 de febrer, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 120772 - ||  || 22 de febrer, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 120773 - ||  || 24 de febrer, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120774 - ||  || 24 de febrer, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 120775 - ||  || 24 de febrer, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120776 - ||  || 28 de febrer, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 120777 - ||  || 23 de febrer, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120778 - ||  || 27 de febrer, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120779 - ||  || 5 de mar, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 120780 - ||  || 1 de mar, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120781 - ||  || 1 de mar, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120782 - ||  || 1 de mar, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120783 - ||  || 3 de mar, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120784 - ||  || 3 de mar, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120785 - ||  || 20 de mar, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120786 - ||  || 20 de mar, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120787 - ||  || 20 de mar, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 120788 - ||  || 26 de mar, 1998 || Kle  || Kle 
|-
| 120789 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120790 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120791 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120792 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120793 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120794 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120795 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120796 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120797 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120798 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120799 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120800 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97300" title="Llista d'asteroides/120801?120900" nonfiltered="4058" processed="4039" dbindex="39381">

|-
| 120801 - ||  || 30 de mar, 1998 || Kle  || Kle 
|-
| 120802 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120803 - ||  || 31 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120804 - ||  || 24 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120805 - ||  || 28 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120806 - ||  || 2 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120807 - || 1998 HK || 18 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120808 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120809 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Vinjan Observatory || Vinjan Observatory
|-
| 120810 - ||  || 19 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120811 - ||  || 18 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120812 - ||  || 17 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120813 - ||  || 27 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120814 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120815 - ||  || 24 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120816 - ||  || 30 d'abril, 1998 || Kle  || Kle 
|-
| 120817 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120818 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120819 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120820 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120821 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120822 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120823 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120824 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120825 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120826 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120827 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120828 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120829 - ||  || 23 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120830 - ||  || 19 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120831 - ||  || 19 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120832 - ||  || 19 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120833 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120834 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120835 - ||  || 24 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120836 - ||  || 23 de maig, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120837 - ||  || 27 de maig, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120838 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120839 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120840 - ||  || 28 de maig, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120841 - ||  || 23 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120842 - ||  || 23 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120843 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120844 - ||  || 23 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120845 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120846 - ||  || 23 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120847 - || 1998 MG || 17 de juny, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120848 - ||  || 24 de juny, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120849 - ||  || 23 de juliol, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 120850 - ||  || 26 de juliol, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120851 - ||  || 29 de juliol, 1998 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 120852 - ||  || 20 de juliol, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 120853 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 120854 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120855 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120856 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120857 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120858 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120859 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120860 - ||  || 26 d'agost, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120861 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120862 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120863 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120864 - ||  || 26 d'agost, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120865 - ||  || 25 d'agost, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120866 - ||  || 15 de setembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 120867 - ||  || 15 de setembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 120868 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120869 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 120870 - ||  || 11 de setembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 120871 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120872 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120873 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120874 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120875 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120876 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120877 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120878 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120879 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120880 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120881 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120882 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120883 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120884 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120885 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120886 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120887 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120888 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120889 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120890 - || 1998 SU || 16 de setembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 120891 - ||  || 16 de setembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 120892 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 120893 - ||  || 20 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120894 - ||  || 21 de setembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 120895 - ||  || 18 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120896 - ||  || 20 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120897 - ||  || 21 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120898 - ||  || 21 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120899 - ||  || 21 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120900 - ||  || 22 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97301" title="Llista d'asteroides/120901?121000" nonfiltered="4059" processed="4040" dbindex="39382">

|-
| 120901 - ||  || 22 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120902 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120903 - ||  || 20 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120904 - ||  || 20 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120905 - ||  || 23 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120906 - ||  || 23 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120907 - ||  || 25 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120908 - ||  || 25 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120909 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120910 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120911 - ||  || 20 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120912 - ||  || 21 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120913 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120914 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120915 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120916 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120917 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120918 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120919 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120920 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120921 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120922 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120923 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120924 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120925 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120926 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120927 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120928 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120929 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120930 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120931 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120932 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120933 - ||  || 20 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120934 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120935 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120936 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120937 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120938 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120939 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120940 - ||  || 13 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120941 - ||  || 14 d'octubre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 120942 - ||  || 1 d'octubre, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 120943 - ||  || 13 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120944 - ||  || 14 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120945 - ||  || 14 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120946 - ||  || 15 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120947 - ||  || 15 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120948 - ||  || 14 d'octubre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120949 - ||  || 20 d'octubre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 120950 - ||  || 20 d'octubre, 1998 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 120951 - ||  || 17 d'octubre, 1998 || Xinglong || Beijing Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 120952 - ||  || 23 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120953 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120954 - ||  || 18 d'octubre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 120955 - ||  || 22 d'octubre, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 120956 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120957 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120958 - ||  || 28 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120959 - ||  || 17 d'octubre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 120960 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 120961 - ||  || 11 de novembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 120962 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120963 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120964 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120965 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120966 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120967 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120968 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 120969 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120970 - ||  || 15 de novembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120971 - ||  || 11 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120972 - ||  || 20 de novembre, 1998 || Gekko || T. Kagawa
|-
| 120973 - ||  || 19 de novembre, 1998 || Catalina || CSS
|-
| 120974 - ||  || 18 de novembre, 1998 || Chichibu || N. Sato
|-
| 120975 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120976 - ||  || 16 de novembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120977 - ||  || 19 de novembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120978 - ||  || 19 de novembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120979 - || 1998 XU || 7 de desembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 120980 - ||  || 8 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120981 - ||  || 8 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120982 - ||  || 8 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120983 - ||  || 8 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120984 - ||  || 8 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120985 - ||  || 15 de desembre, 1998 || Kle  || Kle 
|-
| 120986 - ||  || 15 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120987 - ||  || 8 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120988 - ||  || 8 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120989 - ||  || 10 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120990 - ||  || 10 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120991 - ||  || 10 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120992 - ||  || 11 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120993 - ||  || 13 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 120994 - ||  || 14 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120995 - ||  || 11 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120996 - ||  || 15 de desembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 120997 - ||  || 11 de desembre, 1998 || Mrida || O. A. Naranjo
|-
| 120998 - ||  || 16 de desembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 120999 - ||  || 17 de desembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 121000 - ||  || 17 de desembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97302" title="Llista d'asteroides/121001?121100" nonfiltered="4060" processed="4041" dbindex="39383">

|-
| 121001 - ||  || 22 de desembre, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 121002 - ||  || 22 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121003 - ||  || 25 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121004 - ||  || 29 de desembre, 1998 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 121005 - ||  || 22 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121006 - ||  || 7 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121007 - ||  || 10 de gener, 1999 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 121008 - ||  || 14 de gener, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121009 - ||  || 7 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121010 - ||  || 11 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121011 - ||  || 13 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121012 - ||  || 13 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121013 - ||  || 13 de gener, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 121014 - ||  || 13 de gener, 1999 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 121015 - ||  || 10 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121016 - ||  || 18 de gener, 1999 || Drebach || J. Kandler, G. Lehmann
|-
| 121017 - ||  || 19 de gener, 1999 || San Marcello || A. Boattini, M. Tombelli
|-
| 121018 - ||  || 20 de gener, 1999 || Caussols || ODAS
|-
| 121019 - ||  || 20 de gener, 1999 || Campo Catino || Campo Catino
|-
| 121020 - ||  || 22 de gener, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 121021 - ||  || 24 de gener, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 121022 - ||  || 20 de gener, 1999 || Caussols || ODAS
|-
| 121023 - ||  || 18 de gener, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121024 - ||  || 16 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121025 - ||  || 16 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121026 - ||  || 16 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121027 - ||  || 17 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121028 - ||  || 18 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121029 - ||  || 18 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121030 - ||  || 18 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121031 - ||  || 19 de gener, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121032 - ||  || 23 de gener, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121033 - || 1999 CU || 5 de febrer, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 121034 - ||  || 6 de febrer, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 121035 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121036 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121037 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121038 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121039 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121040 - ||  || 14 de febrer, 1999 || Caussols || ODAS
|-
| 121041 - ||  || 11 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121042 - ||  || 11 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121043 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121044 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121045 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121046 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121047 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121048 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121049 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121050 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121051 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121052 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121053 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121054 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121055 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121056 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121057 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121058 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121059 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121060 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121061 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121062 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121063 - ||  || 11 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121064 - ||  || 9 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121065 - ||  || 9 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121066 - ||  || 8 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121067 - ||  || 8 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121068 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121069 - ||  || 13 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121070 - ||  || 13 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121071 - ||  || 13 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121072 - ||  || 17 de febrer, 1999 || Farpoint || G. Hug, G. Bell
|-
| 121073 - ||  || 15 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121074 - ||  || 16 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121075 - ||  || 17 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121076 - ||  || 17 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121077 - ||  || 17 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121078 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121079 - ||  || 17 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121080 - ||  || 17 de mar, 1999 || Caussols || ODAS
|-
| 121081 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121082 - ||  || 19 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121083 - ||  || 23 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121084 - ||  || 23 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121085 - ||  || 23 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121086 - ||  || 23 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121087 - ||  || 22 de mar, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 121088 - ||  || 24 de mar, 1999 || Kle  || Kle 
|-
| 121089 - ||  || 24 de mar, 1999 || Kle  || Kle 
|-
| 121090 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121091 - ||  || 19 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121092 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121093 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121094 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121095 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121096 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121097 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121098 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121099 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121100 - ||  || 22 de mar, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97303" title="Llista d'asteroides/121101?121200" nonfiltered="4061" processed="4042" dbindex="39384">

|-
| 121101 - ||  || 22 de mar, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 121102 - ||  || 20 de mar, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 121103 - ||  || 20 de mar, 1999 || Apache Point || SDSS
|-
| 121104 - || 1999 GQ || 5 d'abril, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 121105 - ||  || 7 d'abril, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 121106 - ||  || 6 d'abril, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121107 - ||  || 3 d'abril, 1999 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 121108 - ||  || 15 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121109 - ||  || 9 d'abril, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 121110 - ||  || 12 d'abril, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121111 - ||  || 9 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121112 - ||  || 6 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121113 - ||  || 6 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121114 - ||  || 7 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121115 - ||  || 7 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121116 - ||  || 12 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121117 - ||  || 9 d'abril, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121118 - ||  || 7 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121119 - ||  || 12 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121120 - ||  || 12 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121121 - ||  || 19 d'abril, 1999 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 121122 - ||  || 21 d'abril, 1999 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 121123 - ||  || 16 d'abril, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121124 - ||  || 17 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121125 - ||  || 17 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121126 - ||  || 8 de maig, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121127 - ||  || 8 de maig, 1999 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 121128 - ||  || 6 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121129 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121130 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121131 - ||  || 7 de maig, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121132 - ||  || 8 de maig, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121133 - ||  || 15 de maig, 1999 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 121134 - ||  || 15 de maig, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121135 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121136 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121137 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121138 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121139 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121140 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121141 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121142 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121143 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121144 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121145 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121146 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121147 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121148 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121149 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121150 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121151 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121152 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121153 - ||  || 14 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121154 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121155 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121156 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121157 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121158 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121159 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121160 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121161 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121162 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121163 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121164 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121165 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121166 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121167 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121168 - ||  || 16 de maig, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121169 - ||  || 16 de maig, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121170 - ||  || 17 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121171 - ||  || 18 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121172 - ||  || 18 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121173 - ||  || 18 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121174 - ||  || 18 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121175 - ||  || 18 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121176 - ||  || 11 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121177 - ||  || 7 de juny, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121178 - ||  || 8 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121179 - ||  || 10 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121180 - ||  || 12 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121181 - ||  || 9 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121182 - ||  || 11 de juny, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121183 - ||  || 7 de juny, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 121184 - || 1999 NH || 5 de juliol, 1999 || Farpoint || G. Bell, G. Hug
|-
| 121185 - || 1999 NP || 7 de juliol, 1999 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 121186 - ||  || 12 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121187 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121188 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121189 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121190 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121191 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121192 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121193 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121194 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121195 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121196 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121197 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121198 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121199 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121200 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97304" title="Llista d'asteroides/121201?121300" nonfiltered="4062" processed="4043" dbindex="39385">

|-
| 121201 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121202 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121203 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121204 - ||  || 22 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121205 - ||  || 8 d'agost, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 121206 - ||  || 13 d'agost, 1999 || Baton Rouge || W. R. Cooney Jr.
|-
| 121207 - ||  || 7 d'agost, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 121208 - ||  || 8 d'agost, 1999 || Gekko || T. Kagawa
|-
| 121209 - ||  || 17 d'agost, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121210 - ||  || 25 d'agost, 1999 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 121211 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121212 - ||  || 3 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121213 - ||  || 3 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121214 - ||  || 3 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121215 - ||  || 3 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121216 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121217 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121218 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121219 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121220 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121221 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121222 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121223 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121224 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121225 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Kle  || Kle 
|-
| 121226 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121227 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121228 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121229 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121230 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121231 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121232 - ||  || 11 de setembre, 1999 || Starkenburg Observatory || Starkenburg
|-
| 121233 - ||  || 10 de setembre, 1999 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 121234 - ||  || 11 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121235 - ||  || 13 de setembre, 1999 || Kanab || E. E. Sheridan
|-
| 121236 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121237 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121238 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121239 - ||  || 14 de setembre, 1999 || Kle  || Kle 
|-
| 121240 - ||  || 15 de setembre, 1999 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 121241 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121242 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121243 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121244 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121245 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121246 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121247 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121248 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121249 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121250 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121251 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121252 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121253 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121254 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121255 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121256 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121257 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121258 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121259 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121260 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121261 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121262 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121263 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121264 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121265 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121266 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121267 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121268 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121269 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121270 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121271 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121272 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121273 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121274 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121275 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121276 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121277 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121278 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121279 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121280 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121281 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121282 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121283 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121284 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121285 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121286 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121287 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121288 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121289 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121290 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121291 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121292 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121293 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121294 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121295 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121296 - ||  || 13 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121297 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121298 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121299 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121300 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97305" title="Llista d'asteroides/121301?121400" nonfiltered="4063" processed="4044" dbindex="39386">

|-
| 121301 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121302 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121303 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121304 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121305 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121306 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121307 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121308 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121309 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121310 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121311 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121312 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121313 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Uccle || T. Pauwels
|-
| 121314 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 121315 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121316 - ||  || 5 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 121317 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121318 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 121319 - ||  || 5 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121320 - ||  || 6 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121321 - || 1999 SH || 16 de setembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 121322 - ||  || 19 de setembre, 1999 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 121323 - ||  || 22 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121324 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121325 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121326 - ||  || 22 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121327 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121328 - ||  || 29 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121329 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121330 - ||  || 29 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121331 - ||  || 30 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121332 - ||  || 29 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121333 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 121334 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Stroncone || Stroncone
|-
| 121335 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121336 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Modra || L. Korno, J. Tth
|-
| 121337 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 121338 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 121339 - ||  || 13 d'octubre, 1999 || Ond ejov || P. Kunirk, P. Pravec
|-
| 121340 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 121341 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 121342 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 121343 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121344 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121345 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121346 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121347 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121348 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121349 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121350 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121351 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121352 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121353 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121354 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121355 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121356 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121357 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121358 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121359 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121360 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121361 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121362 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121363 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121364 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121365 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121366 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121367 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121368 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121369 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121370 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121371 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121372 - ||  || 11 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121373 - ||  || 11 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121374 - ||  || 11 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121375 - ||  || 11 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121376 - ||  || 13 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121377 - ||  || 14 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121378 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121379 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121380 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121381 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121382 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121383 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121384 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121385 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121386 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121387 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121388 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121389 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121390 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121391 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121392 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121393 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121394 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121395 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121396 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121397 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121398 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121399 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121400 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97306" title="Llista d'asteroides/121401?121500" nonfiltered="4064" processed="4045" dbindex="39387">

|-
| 121401 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121402 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121403 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121404 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121405 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121406 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121407 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121408 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121409 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121410 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121411 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121412 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121413 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121414 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121415 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121416 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121417 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121418 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121419 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121420 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121421 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121422 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121423 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121424 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121425 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121426 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121427 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121428 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121429 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121430 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121431 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121432 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121433 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121434 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121435 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121436 - ||  || 11 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121437 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121438 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121439 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121440 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121441 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121442 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121443 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121444 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121445 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121446 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121447 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121448 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121449 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121450 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121451 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121452 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121453 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121454 - ||  || 13 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121455 - ||  || 13 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121456 - ||  || 14 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121457 - ||  || 14 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121458 - ||  || 14 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121459 - ||  || 14 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121460 - ||  || 14 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121461 - ||  || 14 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121462 - ||  || 14 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121463 - ||  || 14 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121464 - ||  || 14 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121465 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121466 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121467 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121468 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121469 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121470 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 121471 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121472 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121473 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121474 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121475 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121476 - ||  || 5 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121477 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121478 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121479 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121480 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121481 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121482 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121483 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121484 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121485 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121486 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121487 - ||  || 11 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 121488 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121489 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121490 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121491 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121492 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 121493 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121494 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121495 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121496 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121497 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121498 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121499 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121500 - ||  || 5 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97307" title="Llista d'asteroides/121501?121600" nonfiltered="4065" processed="4046" dbindex="39388">

|-
| 121501 - ||  || 5 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121502 - ||  || 5 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121503 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121504 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121505 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121506 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121507 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121508 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121509 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121510 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121511 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121512 - ||  || 5 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121513 - ||  || 28 d'octubre, 1999 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 121514 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121515 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121516 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121517 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Gnosca || S. Sposetti
|-
| 121518 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121519 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121520 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121521 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121522 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121523 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121524 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121525 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121526 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121527 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121528 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121529 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121530 - ||  || 16 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121531 - ||  || 16 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121532 - ||  || 16 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121533 - ||  || 16 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121534 - ||  || 18 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121535 - ||  || 18 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121536 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 121537 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121538 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121539 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121540 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121541 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Gnosca || S. Sposetti
|-
| 121542 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121543 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Baton Rouge || W. R. Cooney Jr., P. M. Motl
|-
| 121544 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Baton Rouge || W. R. Cooney Jr., P. M. Motl
|-
| 121545 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121546 - ||  || 5 de novembre, 1999 || San Marcello || L. Tesi, A. Boattini
|-
| 121547 - ||  || 11 de novembre, 1999 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 121548 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121549 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121550 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121551 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121552 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121553 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121554 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121555 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121556 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121557 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121558 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121559 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121560 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121561 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121562 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121563 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121564 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121565 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121566 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121567 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121568 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121569 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121570 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121571 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121572 - ||  || 7 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121573 - ||  || 8 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121574 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121575 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121576 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121577 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121578 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121579 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121580 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121581 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121582 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121583 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121584 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121585 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121586 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121587 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121588 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121589 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121590 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121591 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121592 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121593 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121594 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121595 - ||  || 6 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121596 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121597 - ||  || 11 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121598 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121599 - ||  || 13 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121600 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97310" title="Llista d'asteroides/121601?121700" nonfiltered="4066" processed="4047" dbindex="39389">

|-
| 121601 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121602 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121603 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121604 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121605 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121606 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121607 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121608 - ||  || 11 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121609 - ||  || 13 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121610 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121611 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121612 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121613 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121614 - ||  || 11 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121615 - ||  || 13 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121616 - ||  || 13 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121617 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121618 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121619 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121620 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121621 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121622 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121623 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121624 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121625 - ||  || 6 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121626 - ||  || 6 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121627 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121628 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121629 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121630 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121631 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121632 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121633 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121634 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 121635 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121636 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121637 - ||  || 13 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121638 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121639 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121640 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121641 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121642 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121643 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Kle  || Kle 
|-
| 121644 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 121645 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 121646 - ||  || 27 de novembre, 1999 || Monte Agliale || M. Ziboli
|-
| 121647 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121648 - ||  || 30 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121649 - ||  || 30 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121650 - ||  || 30 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121651 - ||  || 30 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121652 - ||  || 30 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121653 - || 1999 XV || 2 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121654 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121655 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121656 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121657 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121658 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121659 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121660 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121661 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121662 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121663 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121664 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Uenohara || N. Kawasato
|-
| 121665 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121666 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121667 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121668 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121669 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121670 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121671 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121672 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121673 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121674 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121675 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121676 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121677 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121678 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121679 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121680 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121681 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121682 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121683 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121684 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121685 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121686 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121687 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121688 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121689 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121690 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121691 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121692 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121693 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121694 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121695 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121696 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121697 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121698 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121699 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121700 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97311" title="Llista d'asteroides/121701?121800" nonfiltered="4067" processed="4048" dbindex="39390">

|-
| 121701 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121702 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121703 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121704 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121705 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121706 - ||  || 9 de desembre, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 121707 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121708 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121709 - ||  || 11 de desembre, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 121710 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121711 - ||  || 11 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121712 - ||  || 11 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121713 - ||  || 11 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121714 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121715 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121716 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121717 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121718 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121719 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121720 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121721 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121722 - ||  || 2 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121723 - ||  || 2 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121724 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121725 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Mount Hopkins || C. W. Hergenrother
|-
| 121726 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121727 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121728 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121729 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121730 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121731 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121732 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121733 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121734 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121735 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121736 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121737 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121738 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121739 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121740 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121741 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121742 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121743 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121744 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121745 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121746 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121747 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121748 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121749 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121750 - ||  || 15 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121751 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121752 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 121753 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121754 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121755 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121756 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 121757 - ||  || 16 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121758 - ||  || 19 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121759 - ||  || 19 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121760 - ||  || 28 de desembre, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 121761 - ||  || 30 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 121762 - ||  || 30 de desembre, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 121763 - ||  || 27 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121764 - ||  || 31 de desembre, 1999 || Farpoint || G. Hug, G. Bell
|-
| 121765 - ||  || 31 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121766 - ||  || 31 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121767 - ||  || 31 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121768 - ||  || 31 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121769 - ||  || 31 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 121770 - ||  || 1 de gener, 2000 || San Marcello || A. Boattini, G. Forti
|-
| 121771 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121772 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121773 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121774 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121775 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121776 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121777 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121778 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121779 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121780 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121781 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121782 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121783 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121784 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121785 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121786 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121787 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121788 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121789 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121790 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121791 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121792 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121793 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121794 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121795 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121796 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121797 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121798 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121799 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121800 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97312" title="Llista d'asteroides/121801?121900" nonfiltered="4068" processed="4049" dbindex="39391">

|-
| 121801 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121802 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121803 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121804 - ||  || 13 de gener, 2000 || Kle  || Kle 
|-
| 121805 - ||  || 12 de gener, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 121806 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121807 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121808 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121809 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121810 - ||  || 7 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121811 - ||  || 8 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121812 - ||  || 9 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121813 - ||  || 9 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121814 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121815 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121816 - ||  || 6 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121817 - ||  || 2 de gener, 2000 || Piszkstet  || K. Srneczky, L. Kiss
|-
| 121818 - ||  || 2 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121819 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121820 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121821 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121822 - || 2000 BT || 26 de gener, 2000 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 121823 - ||  || 28 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121824 - ||  || 26 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121825 - ||  || 26 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121826 - ||  || 26 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121827 - ||  || 28 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121828 - ||  || 29 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121829 - ||  || 29 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121830 - ||  || 26 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121831 - ||  || 28 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121832 - ||  || 29 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121833 - ||  || 27 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121834 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121835 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121836 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121837 - ||  || 30 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121838 - ||  || 28 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121839 - ||  || 30 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121840 - ||  || 28 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121841 - ||  || 16 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121842 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121843 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121844 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121845 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121846 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121847 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121848 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121849 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121850 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121851 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121852 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121853 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Tebbutt || F. B. Zoltowski
|-
| 121854 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121855 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121856 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121857 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121858 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121859 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121860 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121861 - ||  || 1 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121862 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121863 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121864 - ||  || 9 de febrer, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 121865 - ||  || 10 de febrer, 2000 || La Silla || C. Cavadore, F. Colas
|-
| 121866 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121867 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121868 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121869 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121870 - ||  || 7 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121871 - ||  || 8 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121872 - ||  || 10 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121873 - ||  || 12 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121874 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121875 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121876 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121877 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121878 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121879 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121880 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121881 - ||  || 25 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121882 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121883 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121884 - ||  || 27 de febrer, 2000 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 121885 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121886 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121887 - ||  || 27 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121888 - ||  || 27 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121889 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121890 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121891 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121892 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121893 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121894 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121895 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121896 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121897 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121898 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121899 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121900 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97313" title="Llista d'asteroides/121901?122000" nonfiltered="4069" processed="4050" dbindex="39392">

|-
| 121901 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121902 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121903 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121904 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121905 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121906 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121907 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121908 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121909 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121910 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121911 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121912 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121913 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121914 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121915 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121916 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121917 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121918 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121919 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121920 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121921 - ||  || 26 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121922 - ||  || 27 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121923 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121924 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121925 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121926 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121927 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121928 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121929 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121930 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121931 - ||  || 27 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121932 - ||  || 25 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121933 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121934 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121935 - ||  || 2 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121936 - ||  || 2 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121937 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121938 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121939 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121940 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121941 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121942 - ||  || 8 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121943 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121944 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121945 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121946 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121947 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121948 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121949 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121950 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121951 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121952 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121953 - ||  || 10 de mar, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 121954 - ||  || 10 de mar, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 121955 - ||  || 4 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121956 - ||  || 9 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121957 - ||  || 10 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121958 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121959 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121960 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121961 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121962 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121963 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121964 - ||  || 11 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121965 - ||  || 12 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121966 - ||  || 11 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121967 - ||  || 8 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 121968 - ||  || 8 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121969 - ||  || 8 de mar, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 121970 - ||  || 9 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121971 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121972 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 121973 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 121974 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 121975 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 121976 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 121977 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 121978 - ||  || 8 de mar, 2000 || Mauna Kea || R. J. Whiteley
|-
| 121979 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121980 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121981 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121982 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121983 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121984 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121985 - ||  || 10 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121986 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121987 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121988 - ||  || 29 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121989 - ||  || 30 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 121990 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121991 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121992 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121993 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 121994 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 121995 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121996 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121997 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121998 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 121999 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122000 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97314" title="Llista d'asteroides/122001?122100" nonfiltered="4070" processed="4051" dbindex="39393">

|-
| 122001 - ||  || 29 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 122002 - ||  || 29 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 122003 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122004 - ||  || 26 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122005 - ||  || 30 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122006 - ||  || 25 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 122007 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122008 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122009 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122010 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122011 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122012 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122013 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122014 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122015 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122016 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122017 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122018 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122019 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122020 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122021 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122022 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122023 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122024 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122025 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122026 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122027 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122028 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122029 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122030 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122031 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122032 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122033 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122034 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122035 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122036 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122037 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122038 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122039 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122040 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122041 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122042 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122043 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122044 - ||  || 9 d'abril, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 122045 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122046 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122047 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122048 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122049 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122050 - ||  || 8 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122051 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 122052 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122053 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122054 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 122055 - ||  || 10 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 122056 - ||  || 10 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 122057 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122058 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122059 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122060 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122061 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122062 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122063 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122064 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122065 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122066 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122067 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Baton Rouge || W. R. Cooney Jr.
|-
| 122068 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 122069 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 122070 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 122071 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122072 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 122073 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122074 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122075 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122076 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122077 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122078 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122079 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122080 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 122081 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 122082 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122083 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122084 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122085 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122086 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122087 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122088 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122089 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122090 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122091 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122092 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122093 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122094 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122095 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 122096 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122097 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122098 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122099 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122100 - ||  || 24 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97315" title="Llista d'asteroides/122101?122200" nonfiltered="4071" processed="4052" dbindex="39394">

|-
| 122101 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122102 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122103 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122104 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 122105 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122106 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122107 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122108 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122109 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122110 - ||  || 28 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122111 - ||  || 26 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122112 - ||  || 1 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122113 - ||  || 3 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122114 - ||  || 5 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122115 - ||  || 5 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122116 - ||  || 5 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122117 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122118 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122119 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122120 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122121 - ||  || 3 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122122 - ||  || 5 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122123 - ||  || 5 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122124 - ||  || 5 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122125 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122126 - ||  || 4 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122127 - ||  || 4 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122128 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122129 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122130 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122131 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122132 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122133 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122134 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122135 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122136 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122137 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122138 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122139 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122140 - ||  || 5 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122141 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122142 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122143 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122144 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122145 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122146 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122147 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122148 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122149 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122150 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122151 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122152 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122153 - ||  || 6 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122154 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122155 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122156 - ||  || 2 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122157 - ||  || 2 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122158 - ||  || 4 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122159 - ||  || 9 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122160 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122161 - ||  || 13 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 122162 - ||  || 26 de maig, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 122163 - ||  || 27 de maig, 2000 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 122164 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122165 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122166 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122167 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122168 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122169 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122170 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122171 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122172 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122173 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122174 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122175 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122176 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122177 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122178 - ||  || 24 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 122179 - ||  || 24 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 122180 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122181 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122182 - ||  || 30 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 122183 - ||  || 24 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122184 - ||  || 24 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122185 - ||  || 24 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122186 - ||  || 25 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122187 - ||  || 26 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 122188 - ||  || 26 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122189 - ||  || 28 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122190 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122191 - ||  || 27 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122192 - ||  || 24 de maig, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 122193 - ||  || 2 de juny, 2000 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 122194 - ||  || 1 de juny, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 122195 - ||  || 4 de juny, 2000 || Farpoint || G. Hug
|-
| 122196 - ||  || 6 de juny, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 122197 - ||  || 1 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122198 - ||  || 7 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122199 - ||  || 8 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122200 - ||  || 8 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97316" title="Llista d'asteroides/122201?122300" nonfiltered="4072" processed="4053" dbindex="39395">

|-
| 122201 - ||  || 8 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122202 - ||  || 8 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122203 - ||  || 1 de juny, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122204 - ||  || 6 de juny, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122205 - ||  || 8 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122206 - ||  || 6 de juny, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122207 - ||  || 4 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122208 - ||  || 1 de juny, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122209 - ||  || 27 de juny, 2000 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 122210 - ||  || 7 de juliol, 2000 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 122211 - ||  || 3 de juliol, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 122212 - ||  || 3 de juliol, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 122213 - ||  || 4 de juliol, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 122214 - ||  || 4 de juliol, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 122215 - ||  || 1 de juliol, 2000 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 122216 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122217 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122218 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122219 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122220 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122221 - ||  || 6 de juliol, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 122222 - ||  || 7 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122223 - ||  || 7 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122224 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122225 - ||  || 4 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122226 - ||  || 4 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122227 - || 2000 OJ || 22 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122228 - ||  || 27 de juliol, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 122229 - ||  || 27 de juliol, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 122230 - ||  || 24 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122231 - ||  || 24 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122232 - ||  || 24 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122233 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Lake Tekapo || Lake Tekapo
|-
| 122234 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122235 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122236 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122237 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122238 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122239 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122240 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122241 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122242 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122243 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122244 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122245 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122246 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122247 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122248 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122249 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122250 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122251 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122252 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122253 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122254 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122255 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122256 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122257 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122258 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122259 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122260 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122261 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122262 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122263 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122264 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122265 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122266 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122267 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122268 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122269 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122270 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122271 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122272 - || 2000 PV || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122273 - ||  || 3 d'agost, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 122274 - ||  || 1 d'agost, 2000 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 122275 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122276 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122277 - ||  || 4 d'agost, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 122278 - ||  || 5 d'agost, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 122279 - ||  || 6 d'agost, 2000 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 122280 - ||  || 8 d'agost, 2000 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 122281 - ||  || 8 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122282 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122283 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122284 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122285 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122286 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122287 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122288 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122289 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122290 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122291 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122292 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122293 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122294 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122295 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122296 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122297 - ||  || 2 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122298 - ||  || 4 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122299 - ||  || 4 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122300 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97317" title="Llista d'asteroides/122301?122400" nonfiltered="4073" processed="4054" dbindex="39396">

|-
| 122301 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122302 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122303 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122304 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122305 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122306 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 122307 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi , M. Juri 
|-
| 122308 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi , M. Juri 
|-
| 122309 - ||  || 24 d'agost, 2000 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 122310 - ||  || 21 d'agost, 2000 || Saltsjbaden || A. Brandeker
|-
| 122311 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Ond ejov || P. Kunirk, P. Pravec
|-
| 122312 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 122313 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122314 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122315 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122316 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122317 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122318 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122319 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122320 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122321 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122322 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122323 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122324 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122325 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122326 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122327 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122328 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122329 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122330 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122331 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122332 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122333 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122334 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122335 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122336 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122337 - ||  || 27 d'agost, 2000 || Ond ejov || P. Pravec, P. Kunirk
|-
| 122338 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122339 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122340 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122341 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122342 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122343 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122344 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122345 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122346 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122347 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122348 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122349 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122350 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122351 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122352 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122353 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122354 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122355 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122356 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122357 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122358 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122359 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122360 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122361 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122362 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122363 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122364 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122365 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122366 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122367 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122368 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122369 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122370 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122371 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122372 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122373 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122374 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122375 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122376 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122377 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122378 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122379 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122380 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122381 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122382 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122383 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 122384 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122385 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122386 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122387 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122388 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122389 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122390 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122391 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122392 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122393 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122394 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122395 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122396 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122397 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122398 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122399 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122400 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97318" title="Llista d'asteroides/122401?122500" nonfiltered="4074" processed="4055" dbindex="39397">

|-
| 122401 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122402 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122403 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122404 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122405 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122406 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122407 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122408 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122409 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122410 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122411 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122412 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122413 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122414 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122415 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122416 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122417 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122418 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122419 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122420 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122421 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122422 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122423 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122424 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122425 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122426 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122427 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122428 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122429 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122430 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122431 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122432 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122433 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122434 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122435 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122436 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122437 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122438 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122439 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122440 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122441 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122442 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122443 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122444 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122445 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122446 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122447 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122448 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122449 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122450 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122451 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122452 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122453 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122454 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122455 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122456 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122457 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122458 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122459 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122460 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122461 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122462 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122463 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122464 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122465 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122466 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122467 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122468 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122469 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122470 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122471 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122472 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122473 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122474 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122475 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122476 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122477 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122478 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122479 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122480 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122481 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122482 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122483 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122484 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122485 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122486 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122487 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122488 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122489 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122490 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122491 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122492 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122493 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122494 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122495 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122496 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122497 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122498 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122499 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122500 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97319" title="Llista d'asteroides/122501?122600" nonfiltered="4075" processed="4056" dbindex="39398">

|-
| 122501 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122502 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122503 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122504 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122505 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122506 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122507 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122508 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122509 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122510 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122511 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122512 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122513 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122514 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122515 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122516 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122517 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122518 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122519 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122520 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122521 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122522 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122523 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122524 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122525 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122526 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122527 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122528 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122529 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122530 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122531 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122532 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122533 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122534 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122535 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122536 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122537 - ||  || 20 d'agost, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122538 - ||  || 21 d'agost, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122539 - ||  || 21 d'agost, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122540 - ||  || 21 d'agost, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122541 - ||  || 21 d'agost, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122542 - ||  || 21 d'agost, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122543 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122544 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 122545 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122546 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122547 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122548 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122549 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122550 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122551 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122552 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122553 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122554 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Cerro Tololo || M. W. Buie
|-
| 122555 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Cerro Tololo || M. W. Buie
|-
| 122556 - ||  || 21 d'agost, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122557 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122558 - || 2000 RA || 1 de setembre, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 122559 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122560 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122561 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122562 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122563 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122564 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122565 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122566 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122567 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122568 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122569 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122570 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 122571 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122572 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122573 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122574 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122575 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122576 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122577 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122578 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122579 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122580 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122581 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122582 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122583 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122584 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122585 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122586 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122587 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122588 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122589 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122590 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122591 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122592 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122593 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122594 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122595 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122596 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122597 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122598 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122599 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122600 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97320" title="Llista d'asteroides/122601?122700" nonfiltered="4076" processed="4057" dbindex="39399">

|-
| 122601 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122602 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122603 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122604 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122605 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122606 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122607 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122608 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122609 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122610 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122611 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122612 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122613 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122614 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122615 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122616 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122617 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122618 - ||  || 4 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122619 - ||  || 7 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 122620 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122621 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122622 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122623 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122624 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122625 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122626 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122627 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122628 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122629 - ||  || 8 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122630 - ||  || 8 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 122631 - ||  || 10 de setembre, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 122632 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Monte Agliale || S. Donati
|-
| 122633 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122634 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122635 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122636 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122637 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122638 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122639 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122640 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122641 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122642 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122643 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122644 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122645 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122646 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122647 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122648 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122649 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122650 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122651 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122652 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122653 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122654 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122655 - ||  || 4 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122656 - ||  || 4 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122657 - ||  || 4 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122658 - ||  || 4 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 122659 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122660 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122661 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122662 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122663 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122664 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122665 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122666 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122667 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122668 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122669 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122670 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122671 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122672 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122673 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122674 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122675 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122676 - ||  || 6 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122677 - ||  || 6 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122678 - ||  || 6 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122679 - ||  || 6 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122680 - ||  || 4 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 122681 - || 2000 SW || 19 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 122682 - ||  || 18 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122683 - ||  || 18 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122684 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122685 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122686 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122687 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122688 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 122689 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 122690 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122691 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 122692 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122693 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122694 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122695 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122696 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122697 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122698 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122699 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122700 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97322" title="Llista d'asteroides/122701?122800" nonfiltered="4077" processed="4058" dbindex="39400">

|-
| 122701 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 122702 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 122703 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122704 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122705 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122706 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122707 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122708 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122709 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122710 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122711 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122712 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122713 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122714 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122715 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122716 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122717 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122718 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122719 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122720 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122721 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122722 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122723 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122724 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122725 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122726 - ||  || 26 de setembre, 2000 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 122727 - ||  || 26 de setembre, 2000 ||  rni Vrh ||  rni Vrh
|-
| 122728 - ||  || 26 de setembre, 2000 ||  rni Vrh ||  rni Vrh
|-
| 122729 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 122730 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122731 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122732 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122733 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122734 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122735 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122736 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122737 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122738 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122739 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122740 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122741 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122742 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122743 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122744 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122745 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122746 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122747 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122748 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122749 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122750 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122751 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122752 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122753 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122754 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122755 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122756 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122757 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122758 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122759 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122760 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122761 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122762 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122763 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122764 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122765 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122766 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122767 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122768 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122769 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122770 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122771 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122772 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122773 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122774 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122775 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122776 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122777 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122778 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122779 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122780 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122781 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122782 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122783 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122784 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122785 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122786 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122787 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122788 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122789 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122790 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122791 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122792 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122793 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122794 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122795 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122796 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122797 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122798 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122799 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122800 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97323" title="Llista d'asteroides/122801?122900" nonfiltered="4078" processed="4059" dbindex="39401">

|-
| 122801 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122802 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122803 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122804 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122805 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122806 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122807 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122808 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122809 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122810 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122811 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122812 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122813 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122814 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122815 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122816 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122817 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122818 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122819 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122820 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122821 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122822 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122823 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122824 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122825 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122826 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122827 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122828 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122829 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122830 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122831 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122832 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122833 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122834 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122835 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122836 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122837 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122838 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122839 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122840 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122841 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122842 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122843 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122844 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122845 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122846 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122847 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122848 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122849 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122850 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122851 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122852 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122853 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122854 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122855 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122856 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122857 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122858 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122859 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122860 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122861 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122862 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122863 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122864 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122865 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122866 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122867 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122868 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122869 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122870 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122871 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122872 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122873 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122874 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122875 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122876 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122877 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122878 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122879 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122880 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122881 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122882 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122883 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122884 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122885 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122886 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122887 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122888 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122889 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122890 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122891 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122892 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122893 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122894 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122895 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122896 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122897 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122898 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122899 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122900 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97324" title="Llista d'asteroides/122901?123000" nonfiltered="4079" processed="4060" dbindex="39402">

|-
| 122901 - ||  || 19 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 122902 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 122903 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122904 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122905 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122906 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122907 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122908 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122909 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122910 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122911 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122912 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122913 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122914 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122915 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122916 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122917 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122918 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122919 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122920 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122921 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122922 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122923 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122924 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122925 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122926 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122927 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122928 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122929 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122930 - ||  || 19 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 122931 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 122932 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 122933 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 122934 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 122935 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 122936 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 122937 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 122938 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 122939 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122940 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122941 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122942 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122943 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122944 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122945 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122946 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122947 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122948 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122949 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122950 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122951 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122952 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122953 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122954 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122955 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122956 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122957 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122958 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122959 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122960 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122961 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122962 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122963 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122964 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122965 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122966 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122967 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122968 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122969 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122970 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122971 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122972 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122973 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122974 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122975 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122976 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122977 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122978 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122979 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122980 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122981 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122982 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122983 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122984 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122985 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122986 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122987 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122988 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122989 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122990 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122991 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122992 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122993 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122994 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122995 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122996 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122997 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122998 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 122999 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123000 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97325" title="Llista d'asteroides/123001?123100" nonfiltered="4080" processed="4061" dbindex="39403">

|-
| 123001 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123002 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123003 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123004 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123005 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123006 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123007 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123008 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123009 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123010 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123011 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123012 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123013 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123014 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123015 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123016 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123017 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123018 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123019 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123020 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123021 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123022 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123023 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123024 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123025 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123026 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123027 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123028 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123029 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123030 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123031 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123032 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123033 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123034 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123035 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123036 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123037 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123038 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123039 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123040 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123041 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123042 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123043 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123044 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123045 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123046 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123047 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123048 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123049 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123050 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123051 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123052 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123053 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123054 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123055 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123056 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123057 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123058 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123059 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123060 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123061 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123062 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123063 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123064 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123065 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123066 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123067 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123068 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123069 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123070 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123071 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123072 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123073 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123074 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123075 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123076 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123077 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123078 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123079 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123080 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123081 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123082 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123083 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123084 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123085 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123086 - ||  || 28 de setembre, 2000 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 123087 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123088 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123089 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123090 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123091 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123092 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 123093 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 123094 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 123095 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 123096 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123097 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123098 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123099 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123100 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97326" title="Fulgencio Yegros" nonfiltered="4081" processed="4062" dbindex="39404">
Fulgencio Yegros Quyquyh, Departament de Paraguar (1780 - 1821) va ser el primer Cnsol del Paraguai i uns dels artfex de la Independncia del pas.

Va comenar de jove la seva actuaci a l'exrcit i va participar en batalles com la de Coimbra el 1806 i la Buseo el 1807. Va ser president de la Junta Superior Gubernativa el 1811 i cnsol de la Repblica el 1813 juntament amb Jos Gaspar Rodrguez de Francia. Es va retirar de la vida pblica el 1814. 

Va morir afusellat per ordre del dictador doctor Francia el 17 de juliol de 1821. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97327" title="Llista d'asteroides/123101?123200" nonfiltered="4082" processed="4063" dbindex="39405">

|-
| 123101 - ||  || 29 de setembre, 2000 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 123102 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123103 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123104 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123105 - ||  || 29 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123106 - ||  || 29 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123107 - ||  || 29 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123108 - ||  || 29 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123109 - ||  || 29 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123110 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123111 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123112 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123113 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123114 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123115 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123116 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123117 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123118 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123119 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123120 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Apache Point || SDSS
|-
| 123121 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123122 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123123 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123124 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123125 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123126 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123127 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123128 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123129 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123130 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123131 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123132 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123133 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123134 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123135 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123136 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123137 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123138 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123139 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123140 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123141 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123142 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123143 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123144 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123145 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123146 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123147 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123148 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123149 - ||  || 3 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123150 - ||  || 6 d'octubre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123151 - ||  || 4 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123152 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123153 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123154 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123155 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123156 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123157 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123158 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123159 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123160 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123161 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123162 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123163 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123164 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123165 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123166 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123167 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123168 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123169 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123170 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123171 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123172 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123173 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123174 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123175 - ||  || 3 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123176 - ||  || 3 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123177 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123178 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123179 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123180 - ||  || 6 d'octubre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 123181 - ||  || 22 d'octubre, 2000 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 123182 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123183 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123184 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123185 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123186 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123187 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123188 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123189 - ||  || 23 d'octubre, 2000 || Ond ejov || P. Kunirk
|-
| 123190 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123191 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123192 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123193 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123194 - ||  || 27 d'octubre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123195 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123196 - ||  || 29 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123197 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123198 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123199 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123200 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97329" title="Llista d'asteroides/123201?123300" nonfiltered="4083" processed="4064" dbindex="39406">

|-
| 123201 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123202 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123203 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123204 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123205 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123206 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123207 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123208 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123209 - ||  || 29 d'octubre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123210 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123211 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123212 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123213 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123214 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123215 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123216 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123217 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123218 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123219 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123220 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123221 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123222 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123223 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123224 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123225 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123226 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123227 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123228 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123229 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123230 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123231 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123232 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123233 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123234 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123235 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123236 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123237 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123238 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123239 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123240 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123241 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123242 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123243 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123244 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123245 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123246 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123247 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123248 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123249 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123250 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123251 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123252 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123253 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123254 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123255 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123256 - ||  || 26 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123257 - ||  || 26 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123258 - ||  || 30 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123259 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123260 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123261 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123262 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123263 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123264 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123265 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123266 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123267 - ||  || 26 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123268 - ||  || 29 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123269 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123270 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123271 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123272 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123273 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123274 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123275 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123276 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123277 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123278 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123279 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123280 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123281 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123282 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123283 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123284 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123285 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123286 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123287 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123288 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123289 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123290 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123291 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123292 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123293 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123294 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123295 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123296 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123297 - ||  || 29 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123298 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123299 - ||  || 26 d'octubre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123300 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97331" title="Llista d'asteroides/123301?123400" nonfiltered="4084" processed="4065" dbindex="39408">

|-
| 123301 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123302 - ||  || 19 d'octubre, 2000 || McGraw-Hill || G. J. Garradd
|-
| 123303 - || 2000 VT || 1 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123304 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123305 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123306 - ||  || 2 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123307 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123308 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123309 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123310 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123311 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123312 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123313 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123314 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123315 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123316 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123317 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123318 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123319 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123320 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123321 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123322 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123323 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123324 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123325 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123326 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123327 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123328 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123329 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123330 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123331 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123332 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123333 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123334 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123335 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123336 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123337 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123338 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123339 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123340 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123341 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123342 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123343 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123344 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123345 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123346 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123347 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123348 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123349 - ||  || 9 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123350 - ||  || 17 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123351 - ||  || 18 de novembre, 2000 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 123352 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123353 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123354 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123355 - ||  || 18 de novembre, 2000 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 123356 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123357 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123358 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Moriyama || Moriyama
|-
| 123359 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123360 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123361 - ||  || 23 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 123362 - ||  || 23 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 123363 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123364 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123365 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123366 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123367 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123368 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123369 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123370 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123371 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123372 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123373 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123374 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123375 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123376 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123377 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123378 - ||  || 27 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123379 - ||  || 27 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123380 - ||  || 27 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123381 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123382 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123383 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123384 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123385 - ||  || 28 de novembre, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 123386 - ||  || 28 de novembre, 2000 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 123387 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123388 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123389 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123390 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123391 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123392 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123393 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123394 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123395 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123396 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123397 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123398 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123399 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123400 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97332" title="Llista d'asteroides/123401?123500" nonfiltered="4085" processed="4066" dbindex="39409">

|-
| 123401 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123402 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123403 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123404 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123405 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123406 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123407 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123408 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123409 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123410 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123411 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123412 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123413 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123414 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123415 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123416 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123417 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123418 - ||  || 27 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123419 - ||  || 27 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123420 - ||  || 28 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123421 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123422 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123423 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123424 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123425 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123426 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123427 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123428 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123429 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123430 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123431 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123432 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123433 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123434 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123435 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123436 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123437 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123438 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123439 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123440 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123441 - ||  || 16 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123442 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123443 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123444 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123445 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123446 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123447 - ||  || 17 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123448 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123449 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123450 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123451 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123452 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123453 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123454 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123455 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123456 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123457 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123458 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123459 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123460 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123461 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123462 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123463 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123464 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123465 - ||  || 22 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 123466 - ||  || 23 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 123467 - ||  || 28 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 123468 - ||  || 28 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123469 - ||  || 28 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123470 - ||  || 28 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 123471 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 123472 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123473 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123474 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123475 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123476 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123477 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123478 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123479 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123480 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123481 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123482 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123483 - ||  || 22 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 123484 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123485 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123486 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123487 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123488 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123489 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123490 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123491 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123492 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123493 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123494 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123495 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123496 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123497 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123498 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123499 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Gnosca || S. Sposetti
|-
| 123500 - ||  || 27 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97333" title="Llista d'asteroides/123701?123800" nonfiltered="4086" processed="4067" dbindex="39410">

|-
| 123701 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123702 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123703 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123704 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123705 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123706 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123707 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123708 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123709 - ||  || 27 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123710 - ||  || 19 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123711 - ||  || 21 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123712 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123713 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123714 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123715 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123716 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123717 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123718 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 123719 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123720 - ||  || 31 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123721 - ||  || 31 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 123722 - ||  || 16 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123723 - ||  || 17 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123724 - ||  || 17 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123725 - ||  || 21 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123726 - ||  || 23 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123727 - ||  || 23 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123728 - ||  || 17 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123729 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123730 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123731 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123732 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123733 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123734 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123735 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123736 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123737 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123738 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123739 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123740 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123741 - ||  || 4 de gener, 2001 || Bohyunsan || Y.-B. Jeon, B.-C. Lee
|-
| 123742 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123743 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123744 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123745 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123746 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123747 - ||  || 4 de gener, 2001 || Fair Oaks Ranch || J. V. McClusky
|-
| 123748 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123749 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123750 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123751 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123752 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123753 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123754 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123755 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123756 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123757 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123758 - ||  || 3 de gener, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123759 - ||  || 3 de gener, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123760 - ||  || 3 de gener, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123761 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123762 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123763 - ||  || 3 de gener, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123764 - ||  || 14 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123765 - ||  || 15 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123766 - ||  || 15 de gener, 2001 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 123767 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123768 - ||  || 14 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123769 - ||  || 15 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123770 - ||  || 4 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123771 - || 2001 BL || 17 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 123772 - ||  || 17 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123773 - ||  || 18 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123774 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123775 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123776 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123777 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123778 - ||  || 19 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123779 - ||  || 18 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123780 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123781 - ||  || 21 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 123782 - ||  || 21 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 123783 - ||  || 18 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123784 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123785 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123786 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123787 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123788 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123789 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123790 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123791 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123792 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123793 - ||  || 19 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123794 - ||  || 25 de gener, 2001 || Badlands || R. Dyvig
|-
| 123795 - ||  || 25 de gener, 2001 || Badlands || R. Dyvig
|-
| 123796 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123797 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123798 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123799 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123800 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97334" title="Llista d'asteroides/123501?123600" nonfiltered="4087" processed="4068" dbindex="39411">

|-
| 123501 - ||  || 27 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123502 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123503 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123504 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123505 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123506 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123507 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123508 - ||  || 18 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123509 - ||  || 26 de novembre, 2000 || La Silla || O. R. Hainaut, C. E. Delahodde, A. C. Delsanti
|-
| 123510 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123511 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123512 - ||  || 16 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123513 - ||  || 18 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123514 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123515 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123516 - ||  || 3 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123517 - ||  || 3 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123518 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123519 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123520 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123521 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123522 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123523 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123524 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123525 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123526 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123527 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123528 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123529 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123530 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123531 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123532 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Bohyunsan || Y.-B. Jeon, B.-C. Lee
|-
| 123533 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123534 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123535 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123536 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123537 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123538 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123539 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123540 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123541 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123542 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123543 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123544 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123545 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123546 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123547 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123548 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123549 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123550 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123551 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123552 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123553 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123554 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123555 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123556 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123557 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123558 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123559 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123560 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123561 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123562 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123563 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123564 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123565 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123566 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123567 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123568 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123569 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123570 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123571 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123572 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123573 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123574 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123575 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123576 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123577 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123578 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123579 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123580 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123581 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123582 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123583 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123584 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123585 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123586 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123587 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123588 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123589 - ||  || 6 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123590 - ||  || 15 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123591 - ||  || 15 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123592 - ||  || 7 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123593 - ||  || 15 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123594 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123595 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123596 - ||  || 6 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123597 - ||  || 19 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123598 - ||  || 18 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123599 - ||  || 20 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123600 - ||  || 20 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97335" title="Llista d'asteroides/123601?123700" nonfiltered="4088" processed="4069" dbindex="39412">

|-
| 123601 - ||  || 19 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123602 - ||  || 20 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123603 - ||  || 21 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123604 - ||  || 20 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123605 - ||  || 22 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123606 - ||  || 22 de desembre, 2000 || Ond ejov || P. Kunirk, P. Pravec
|-
| 123607 - ||  || 21 de desembre, 2000 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 123608 - ||  || 21 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123609 - ||  || 21 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123610 - ||  || 22 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123611 - ||  || 16 de desembre, 2000 || Uccle || T. Pauwels
|-
| 123612 - ||  || 22 de desembre, 2000 || Gnosca || S. Sposetti
|-
| 123613 - ||  || 24 de desembre, 2000 || Ond ejov || P. Kunirk, U. Babiakov
|-
| 123614 - ||  || 20 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123615 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123616 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123617 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123618 - ||  || 22 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123619 - ||  || 23 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123620 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123621 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123622 - ||  || 26 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 123623 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123624 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123625 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123626 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123627 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123628 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123629 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123630 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123631 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123632 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123633 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123634 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123635 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123636 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123637 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123638 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123639 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123640 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123641 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123642 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123643 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123644 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123645 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123646 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123647 - ||  || 31 de desembre, 2000 || Ond ejov || P. Kunirk, U. Babiakov
|-
| 123648 - ||  || 22 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123649 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123650 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123651 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123652 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123653 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123654 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123655 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123656 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123657 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123658 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123659 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123660 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123661 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123662 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123663 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123664 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123665 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123666 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123667 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123668 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123669 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123670 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123671 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123672 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123673 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123674 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123675 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123676 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123677 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123678 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123679 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123680 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123681 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123682 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123683 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123684 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123685 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123686 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123687 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123688 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123689 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123690 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123691 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123692 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123693 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123694 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123695 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123696 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123697 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123698 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123699 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 123700 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97336" title="Llista d'asteroides/123801?123900" nonfiltered="4089" processed="4070" dbindex="39413">

|-
| 123801 - ||  || 18 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123802 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123803 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123804 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123805 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123806 - ||  || 29 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123807 - ||  || 29 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123808 - ||  || 29 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123809 - ||  || 31 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 123810 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123811 - ||  || 30 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123812 - ||  || 30 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123813 - ||  || 31 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123814 - ||  || 29 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123815 - ||  || 31 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123816 - ||  || 29 de gener, 2001 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 123817 - ||  || 31 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123818 - ||  || 31 de gener, 2001 || Junk Bond || Junk Bond
|-
| 123819 - ||  || 25 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123820 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123821 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123822 - ||  || 19 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 123823 - ||  || 19 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123824 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123825 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123826 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123827 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123828 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123829 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123830 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123831 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123832 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123833 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123834 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123835 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123836 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123837 - ||  || 3 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123838 - ||  || 4 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123839 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123840 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123841 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123842 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123843 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123844 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123845 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123846 - ||  || 4 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123847 - ||  || 5 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123848 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123849 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123850 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123851 - ||  || 14 de febrer, 2001 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 123852 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Modra || A. Gald, . Gajdo
|-
| 123853 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123854 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123855 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123856 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123857 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123858 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123859 - ||  || 11 de febrer, 2001 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 123860 - || 2001 DX || 16 de febrer, 2001 || Nogales || Tenagra II
|-
| 123861 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123862 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123863 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123864 - ||  || 16 de febrer, 2001 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 123865 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 123866 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123867 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123868 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 123869 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 123870 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123871 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123872 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123873 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123874 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123875 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123876 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123877 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123878 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123879 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123880 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123881 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123882 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123883 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123884 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123885 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123886 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123887 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123888 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123889 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123890 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123891 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123892 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123893 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123894 - ||  || 20 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123895 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123896 - ||  || 21 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123897 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123898 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123899 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123900 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97337" title="Llista d'asteroides/123901?124000" nonfiltered="4090" processed="4071" dbindex="39414">

|-
| 123901 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123902 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123903 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123904 - ||  || 20 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123905 - ||  || 20 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123906 - ||  || 21 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123907 - ||  || 22 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123908 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 123909 - ||  || 23 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123910 - ||  || 27 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123911 - ||  || 27 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123912 - ||  || 20 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123913 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123914 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123915 - ||  || 18 de febrer, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 123916 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123917 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123918 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 123919 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123920 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123921 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123922 - ||  || 22 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123923 - ||  || 27 de febrer, 2001 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 123924 - ||  || 1 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123925 - ||  || 1 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123926 - ||  || 3 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123927 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123928 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123929 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123930 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123931 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123932 - ||  || 3 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123933 - ||  || 15 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123934 - ||  || 15 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123935 - ||  || 15 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123936 - ||  || 15 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123937 - ||  || 3 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123938 - ||  || 13 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123939 - ||  || 15 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123940 - ||  || 15 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 123941 - ||  || 13 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123942 - ||  || 14 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123943 - ||  || 15 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123944 - ||  || 15 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123945 - ||  || 15 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123946 - ||  || 15 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 123947 - ||  || 3 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123948 - ||  || 15 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 123949 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123950 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123951 - ||  || 18 de mar, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 123952 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123953 - ||  || 20 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 123954 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123955 - ||  || 17 de mar, 2001 || Gnosca || S. Sposetti
|-
| 123956 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123957 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123958 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123959 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123960 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123961 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123962 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123963 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123964 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123965 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123966 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123967 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 123968 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123969 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123970 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123971 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123972 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123973 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123974 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123975 - ||  || 21 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 123976 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123977 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123978 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123979 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123980 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123981 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123982 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123983 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123984 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123985 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123986 - ||  || 23 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123987 - ||  || 24 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 123988 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123989 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123990 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123991 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123992 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123993 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123994 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123995 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123996 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123997 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123998 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 123999 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124000 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97338" title="Llista d'asteroides/124001?124100" nonfiltered="4091" processed="4072" dbindex="39415">

|-
| 124001 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124002 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124003 - ||  || 21 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124004 - ||  || 23 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124005 - ||  || 23 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124006 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124007 - ||  || 26 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 124008 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124009 - ||  || 16 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 124010 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124011 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124012 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124013 - ||  || 17 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124014 - ||  || 17 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124015 - ||  || 17 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124016 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124017 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124018 - ||  || 18 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124019 - ||  || 18 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124020 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124021 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124022 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124023 - ||  || 18 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124024 - ||  || 18 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124025 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124026 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124027 - ||  || 19 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124028 - ||  || 20 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124029 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124030 - ||  || 23 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124031 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124032 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124033 - ||  || 29 de mar, 2001 || Bagnall Beach || G. Crawford
|-
| 124034 - ||  || 29 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124035 - ||  || 20 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124036 - ||  || 20 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124037 - ||  || 20 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124038 - ||  || 20 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124039 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124040 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124041 - ||  || 21 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124042 - ||  || 21 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124043 - ||  || 21 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124044 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124045 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124046 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124047 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124048 - ||  || 24 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124049 - ||  || 24 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124050 - ||  || 24 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124051 - ||  || 24 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124052 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124053 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124054 - ||  || 26 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124055 - ||  || 29 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124056 - ||  || 29 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124057 - ||  || 30 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124058 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124059 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124060 - ||  || 20 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 124061 - ||  || 23 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124062 - ||  || 23 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124063 - ||  || 24 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124064 - ||  || 24 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124065 - ||  || 25 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124066 - ||  || 31 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124067 - ||  || 31 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124068 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124069 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124070 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124071 - ||  || 26 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124072 - ||  || 24 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124073 - ||  || 13 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124074 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Kanab || E. E. Sheridan
|-
| 124075 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Junk Bond || D. Healy
|-
| 124076 - ||  || 14 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124077 - ||  || 14 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124078 - ||  || 14 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124079 - ||  || 14 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124080 - ||  || 14 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124081 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124082 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124083 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124084 - ||  || 17 d'abril, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 124085 - ||  || 21 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124086 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124087 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Ond ejov || P. Kunirk, P. Pravec
|-
| 124088 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124089 - ||  || 21 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124090 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 124091 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 124092 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124093 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124094 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124095 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124096 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124097 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124098 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124099 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124100 - ||  || 30 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97339" title="Llista d'asteroides/124101?124200" nonfiltered="4092" processed="4073" dbindex="39416">

|-
| 124101 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124102 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124103 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124104 - ||  || 17 d'abril, 2001 || Saint-Vran || Saint-Vran
|-
| 124105 - ||  || 21 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124106 - ||  || 21 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124107 - ||  || 21 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124108 - ||  || 21 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124109 - ||  || 22 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124110 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124111 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124112 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124113 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124114 - ||  || 21 d'abril, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 124115 - ||  || 15 de maig, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124116 - ||  || 14 de maig, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124117 - ||  || 15 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124118 - ||  || 15 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124119 - ||  || 15 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124120 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124121 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124122 - ||  || 21 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124123 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124124 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124125 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124126 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124127 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124128 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124129 - ||  || 21 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124130 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124131 - ||  || 21 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124132 - ||  || 24 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124133 - ||  || 22 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124134 - ||  || 24 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124135 - || 2001 LS || 14 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124136 - ||  || 13 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124137 - ||  || 15 de juny, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 124138 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124139 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124140 - ||  || 3 de juny, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124141 - ||  || 14 de juny, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124142 - ||  || 18 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124143 - ||  || 21 de juny, 2001 || Calar Alto || Calar Alto
|-
| 124144 - ||  || 20 de juny, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124145 - ||  || 19 de juny, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124146 - ||  || 22 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124147 - ||  || 25 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124148 - ||  || 25 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124149 - ||  || 28 de juny, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124150 - ||  || 13 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124151 - ||  || 13 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124152 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124153 - ||  || 13 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124154 - ||  || 12 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124155 - ||  || 12 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124156 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124157 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124158 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124159 - ||  || 18 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124160 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124161 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124162 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124163 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124164 - ||  || 18 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124165 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124166 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124167 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124168 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124169 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124170 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124171 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124172 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124173 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124174 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124175 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124176 - ||  || 24 de juliol, 2001 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 124177 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124178 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124179 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124180 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124181 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124182 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124183 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124184 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124185 - ||  || 26 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124186 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124187 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124188 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124189 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124190 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124191 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124192 - ||  || 26 de juliol, 2001 || Moletai || MAO
|-
| 124193 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124194 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124195 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124196 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 124197 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124198 - ||  || 18 de juliol, 2001 || Mauna Kea || D. J. Tholen
|-
| 124199 - ||  || 26 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124200 - ||  || 28 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97340" title="Llista d'asteroides/124201?124300" nonfiltered="4093" processed="4074" dbindex="39417">

|-
| 124201 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124202 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124203 - ||  || 28 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124204 - ||  || 22 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124205 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124206 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 124207 - ||  || 25 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124208 - ||  || 25 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124209 - ||  || 25 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124210 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124211 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124212 - ||  || 28 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124213 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124214 - ||  || 19 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124215 - ||  || 25 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124216 - ||  || 7 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124217 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124218 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124219 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124220 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124221 - ||  || 8 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124222 - ||  || 8 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124223 - ||  || 12 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124224 - ||  || 9 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124225 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124226 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124227 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124228 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124229 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124230 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124231 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124232 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124233 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124234 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124235 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124236 - ||  || 15 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124237 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124238 - ||  || 12 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124239 - ||  || 12 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124240 - ||  || 14 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124241 - ||  || 15 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124242 - ||  || 14 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124243 - ||  || 13 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124244 - ||  || 13 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124245 - ||  || 13 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124246 - ||  || 15 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124247 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124248 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124249 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124250 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124251 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124252 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124253 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124254 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124255 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124256 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124257 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124258 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124259 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124260 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124261 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124262 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124263 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124264 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124265 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124266 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124267 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124268 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124269 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124270 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124271 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124272 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124273 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124274 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124275 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124276 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124277 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124278 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124279 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124280 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124281 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124282 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124283 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124284 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124285 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124286 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124287 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124288 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124289 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124290 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124291 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124292 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124293 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124294 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124295 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124296 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124297 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124298 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124299 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124300 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97341" title="Nou Romancer" nonfiltered="4094" processed="4075" dbindex="39418">


Nou Romancer s un grup de msica mallorqu que pretn recuperar la tradici antiga dels romanos.

Components.
 Biel Jord: guitarra i bouzouki;
 Pere V. Rado: veu i acordi;
 Tolo Font: percussi;
 Miquel ngel Bauz: viola;
 Jaume Bueno: flautes;

Discografia.
 1995: Nou Romancer (maqueta);
 1998: Blau com el Sol;
 1999: El lladre de les taronges;
 2002: La mentida i el titella;
 2007: Llengua d'espases;

Enllaos externs.
 Web oficial del grup;
 Lletres i acords de les seves canons;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97342" title="Llista d'asteroides/124301?124400" nonfiltered="4095" processed="4076" dbindex="39419">

|-
| 124301 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124302 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124303 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124304 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124305 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124306 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124307 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124308 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124309 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124310 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124311 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Ametlla de Mar || J. Nomen
|-
| 124312 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124313 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124314 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124315 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124316 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124317 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124318 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124319 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124320 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124321 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124322 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124323 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124324 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124325 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124326 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124327 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124328 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124329 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124330 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124331 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124332 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124333 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124334 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124335 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124336 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124337 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124338 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124339 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124340 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124341 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124342 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124343 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124344 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124345 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124346 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124347 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124348 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124349 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124350 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124351 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124352 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124353 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124354 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124355 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124356 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124357 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124358 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124359 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124360 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124361 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124362 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124363 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124364 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124365 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124366 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124367 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124368 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 124369 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124370 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124371 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124372 - ||  || 26 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124373 - ||  || 26 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124374 - ||  || 26 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124375 - ||  || 26 d'agost, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124376 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124377 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124378 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124379 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124380 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124381 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124382 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124383 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124384 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124385 - ||  || 26 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124386 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 124387 - ||  || 27 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124388 - ||  || 26 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124389 - ||  || 28 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124390 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124391 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124392 - ||  || 29 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124393 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 124394 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124395 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 124396 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124397 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124398 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 124399 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124400 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97343" title="Llista d'asteroides/124401?124500" nonfiltered="4096" processed="4077" dbindex="39420">

|-
| 124401 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124402 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124403 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124404 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124405 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124406 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124407 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124408 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124409 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124410 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124411 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124412 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124413 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124414 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124415 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124416 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124417 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124418 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124419 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124420 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124421 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124422 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124423 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124424 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124425 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124426 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124427 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124428 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124429 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124430 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124431 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124432 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124433 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124434 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124435 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124436 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124437 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124438 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124439 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124440 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124441 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124442 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124443 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124444 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124445 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124446 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124447 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124448 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124449 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124450 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 124451 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124452 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124453 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124454 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124455 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124456 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124457 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124458 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124459 - ||  || 18 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124460 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124461 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124462 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124463 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124464 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124465 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124466 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124467 - ||  || 19 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124468 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124469 - ||  || 25 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124470 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124471 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124472 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124473 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124474 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124475 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124476 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124477 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124478 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124479 - ||  || 9 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124480 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124481 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124482 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124483 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124484 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124485 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124486 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124487 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124488 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124489 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124490 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124491 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124492 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124493 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124494 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124495 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124496 - ||  || 13 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124497 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124498 - ||  || 14 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124499 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124500 - ||  || 9 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97344" title="Llista d'asteroides/124501?124600" nonfiltered="4097" processed="4078" dbindex="39421">

|-
| 124501 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124502 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124503 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124504 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124505 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124506 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124507 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124508 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124509 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124510 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124511 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124512 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124513 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124514 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124515 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124516 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124517 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124518 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124519 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124520 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124521 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124522 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124523 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124524 - ||  || 9 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124525 - ||  || 14 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124526 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124527 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124528 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124529 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124530 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124531 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124532 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124533 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124534 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124535 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124536 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124537 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124538 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 124539 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 124540 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 124541 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 124542 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124543 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124544 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124545 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124546 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124547 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124548 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124549 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124550 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124551 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124552 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124553 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124554 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124555 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124556 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124557 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124558 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124559 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124560 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124561 - || 2001 ST || 17 de setembre, 2001 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 124562 - || 2001 SU || 17 de setembre, 2001 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 124563 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124564 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124565 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124566 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124567 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124568 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124569 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 124570 - ||  || 18 de setembre, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 124571 - ||  || 18 de setembre, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 124572 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124573 - ||  || 18 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124574 - ||  || 18 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124575 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124576 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124577 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124578 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124579 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124580 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124581 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124582 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124583 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124584 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124585 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124586 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124587 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124588 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124589 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124590 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124591 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124592 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124593 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124594 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124595 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124596 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124597 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124598 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124599 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124600 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97345" title="Llista d'asteroides/124601?124700" nonfiltered="4098" processed="4079" dbindex="39422">

|-
| 124601 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124602 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124603 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124604 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124605 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124606 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124607 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124608 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124609 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124610 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124611 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124612 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124613 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124614 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124615 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124616 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124617 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124618 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124619 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124620 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124621 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124622 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124623 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124624 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124625 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124626 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124627 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124628 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124629 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124630 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124631 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124632 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124633 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124634 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124635 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124636 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124637 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124638 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124639 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124640 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124641 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124642 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124643 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124644 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124645 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124646 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124647 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124648 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124649 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124650 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124651 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124652 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124653 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124654 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124655 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124656 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124657 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124658 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124659 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124660 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124661 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124662 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124663 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124664 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124665 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124666 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124667 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124668 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124669 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124670 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124671 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124672 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124673 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124674 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124675 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124676 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124677 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124678 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124679 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124680 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124681 - ||  || 18 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124682 - ||  || 18 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124683 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124684 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124685 - ||  || 18 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124686 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124687 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124688 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124689 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124690 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124691 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124692 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124693 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124694 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124695 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124696 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124697 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124698 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124699 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124700 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97346" title="Llista d'asteroides/124701?124800" nonfiltered="4099" processed="4080" dbindex="39423">

|-
| 124701 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124702 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124703 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124704 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124705 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124706 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124707 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124708 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124709 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124710 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124711 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124712 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124713 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124714 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124715 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124716 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124717 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124718 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124719 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124720 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124721 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124722 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124723 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124724 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124725 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124726 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124727 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124728 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124729 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124730 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124731 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124732 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124733 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124734 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124735 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124736 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124737 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124738 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124739 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124740 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124741 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124742 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124743 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124744 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124745 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124746 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124747 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124748 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124749 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124750 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124751 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124752 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124753 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124754 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124755 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124756 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124757 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124758 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124759 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124760 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124761 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124762 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124763 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124764 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124765 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124766 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124767 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124768 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124769 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124770 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124771 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124772 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124773 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124774 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124775 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124776 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124777 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124778 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124779 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124780 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124781 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124782 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124783 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124784 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124785 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124786 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124787 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124788 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124789 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124790 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124791 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124792 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124793 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124794 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124795 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124796 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124797 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124798 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124799 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124800 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97347" title="Llista d'asteroides/124801?124900" nonfiltered="4100" processed="4081" dbindex="39424">

|-
| 124801 - ||  || 26 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124802 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124803 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124804 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124805 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124806 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124807 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124808 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124809 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124810 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124811 - ||  || 22 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124812 - ||  || 22 de setembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 124813 - ||  || 22 de setembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 124814 - ||  || 22 de setembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 124815 - ||  || 22 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124816 - ||  || 28 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124817 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124818 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124819 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124820 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124821 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124822 - ||  || 22 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124823 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124824 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124825 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124826 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124827 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124828 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124829 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124830 - ||  || 18 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124831 - ||  || 18 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 124832 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124833 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124834 - || 2001 TH || 8 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124835 - ||  || 7 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124836 - ||  || 7 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124837 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124838 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124839 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124840 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124841 - ||  || 9 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124842 - ||  || 9 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124843 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124844 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Shishikui || Shishikui
|-
| 124845 - ||  || 12 d'octubre, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 124846 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124847 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124848 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124849 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124850 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124851 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124852 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Needville || Needville
|-
| 124853 - ||  || 9 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124854 - ||  || 9 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124855 - ||  || 9 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124856 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124857 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124858 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124859 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124860 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124861 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124862 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124863 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124864 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124865 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124866 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124867 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124868 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124869 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124870 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124871 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124872 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124873 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124874 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124875 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124876 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124877 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124878 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124879 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124880 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124881 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124882 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124883 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124884 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124885 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124886 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124887 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124888 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124889 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124890 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124891 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 124892 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124893 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124894 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124895 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124896 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124897 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124898 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124899 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124900 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97348" title="Llista d'asteroides/124901?125000" nonfiltered="4101" processed="4082" dbindex="39425">

|-
| 124901 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124902 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124903 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124904 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124905 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124906 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124907 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124908 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124909 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124910 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124911 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124912 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124913 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124914 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124915 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124916 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124917 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124918 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124919 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124920 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124921 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124922 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124923 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124924 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124925 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124926 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124927 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124928 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124929 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124930 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124931 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124932 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124933 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124934 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124935 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124936 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124937 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124938 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124939 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124940 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124941 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124942 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124943 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124944 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124945 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124946 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124947 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124948 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124949 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124950 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124951 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124952 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124953 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124954 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124955 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124956 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124957 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124958 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124959 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124960 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124961 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124962 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124963 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124964 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124965 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 124966 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124967 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124968 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124969 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124970 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124971 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124972 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124973 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124974 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124975 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124976 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124977 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124978 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124979 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124980 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 124981 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 124982 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 124983 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124984 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124985 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124986 - ||  || 12 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124987 - ||  || 12 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 124988 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124989 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124990 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124991 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124992 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124993 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124994 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124995 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124996 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124997 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124998 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 124999 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125000 - ||  || 10 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97350" title="Llista d'asteroides/125001?125100" nonfiltered="4102" processed="4083" dbindex="39426">

|-
| 125001 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125002 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125003 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125004 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 125005 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 125006 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125007 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125008 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125009 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125010 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125011 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125012 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125013 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125014 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125015 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125016 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125017 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125018 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125019 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125020 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125021 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125022 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125023 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125024 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125025 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125026 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125027 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125028 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125029 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125030 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125031 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125032 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125033 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125034 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125035 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125036 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125037 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125038 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125039 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125040 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125041 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125042 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125043 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125044 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125045 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125046 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125047 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 125048 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125049 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 125050 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 125051 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 125052 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125053 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125054 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 125055 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125056 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 125057 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125058 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125059 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125060 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 125061 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 125062 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 125063 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125064 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125065 - ||  || 8 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125066 - ||  || 8 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125067 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 125068 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125069 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125070 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 125071 - ||  || 8 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125072 - || 2001 UG || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125073 - || 2001 UZ || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125074 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125075 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 125076 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Vicques || M. Ory
|-
| 125077 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125078 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125079 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125080 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125081 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125082 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 125083 - ||  || 24 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 125084 - ||  || 24 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 125085 - ||  || 24 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 125086 - ||  || 24 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 125087 - ||  || 25 d'octubre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 125088 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125089 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125090 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125091 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125092 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125093 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125094 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125095 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125096 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125097 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125098 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125099 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125100 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97351" title="Llista d'asteroides/125101?125200" nonfiltered="4103" processed="4084" dbindex="39427">

|-
| 125101 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125102 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125103 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125104 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125105 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125106 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125107 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125108 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125109 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125110 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125111 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125112 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125113 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125114 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125115 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125116 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125117 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125118 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125119 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125120 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125121 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125122 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125123 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125124 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125125 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125126 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125127 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125128 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125129 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125130 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125131 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125132 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125133 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125134 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125135 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125136 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125137 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125138 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125139 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125140 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125141 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125142 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125143 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125144 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125145 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125146 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125147 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125148 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125149 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125150 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125151 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125152 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125153 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125154 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125155 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 125156 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125157 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 125158 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125159 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 125160 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 125161 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125162 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125163 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125164 - ||  || 16 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125165 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125166 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125167 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125168 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125169 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125170 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125171 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125172 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125173 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125174 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125175 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125176 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125177 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125178 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125179 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125180 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125181 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125182 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125183 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125184 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125185 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125186 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125187 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125188 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125189 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125190 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125191 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125192 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125193 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125194 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125195 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125196 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125197 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125198 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125199 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125200 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97352" title="Llista d'asteroides/125201?125300" nonfiltered="4104" processed="4085" dbindex="39428">

|-
| 125201 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125202 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125203 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125204 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125205 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125206 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125207 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125208 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125209 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125210 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125211 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125212 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125213 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125214 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125215 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125216 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125217 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125218 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125219 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125220 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125221 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125222 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125223 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125224 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125225 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125226 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125227 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125228 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125229 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125230 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125231 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125232 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125233 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125234 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125235 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125236 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125237 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 125238 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125239 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125240 - ||  || 24 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125241 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125242 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125243 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125244 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125245 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 125246 - ||  || 24 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125247 - ||  || 25 d'octubre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 125248 - ||  || 26 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125249 - ||  || 18 d'octubre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 125250 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125251 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125252 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125253 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125254 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125255 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 125256 - ||  || 24 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125257 - ||  || 26 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125258 - ||  || 26 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125259 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125260 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125261 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125262 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125263 - ||  || 24 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125264 - ||  || 24 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125265 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 125266 - || 2001 VG || 7 de novembre, 2001 || Emerald Lane || L. Ball
|-
| 125267 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125268 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Badlands || R. Dyvig
|-
| 125269 - ||  || 11 de novembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 125270 - ||  || 11 de novembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 125271 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125272 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125273 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125274 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125275 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125276 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125277 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125278 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125279 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125280 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125281 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125282 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125283 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125284 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125285 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125286 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125287 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125288 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125289 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125290 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125291 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125292 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125293 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125294 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125295 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125296 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125297 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125298 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125299 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125300 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97353" title="Llista d'asteroides/125301?125400" nonfiltered="4105" processed="4086" dbindex="39429">

|-
| 125301 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125302 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125303 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125304 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125305 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125306 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125307 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125308 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125309 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125310 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125311 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125312 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125313 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125314 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125315 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125316 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125317 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125318 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125319 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125320 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125321 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125322 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125323 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125324 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125325 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125326 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125327 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125328 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125329 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125330 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125331 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125332 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125333 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125334 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125335 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125336 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125337 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125338 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125339 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125340 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125341 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125342 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125343 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125344 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125345 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125346 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125347 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125348 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125349 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125350 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125351 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125352 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125353 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125354 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125355 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125356 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125357 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125358 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125359 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125360 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125361 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125362 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125363 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125364 - ||  || 11 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125365 - ||  || 11 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125366 - ||  || 11 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125367 - ||  || 11 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125368 - ||  || 11 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125369 - ||  || 11 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125370 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 125371 - ||  || 14 de novembre, 2001 || Ond ejov || P. Kunirk, P. Pravec
|-
| 125372 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Modra || L. Korno, J. Tth
|-
| 125373 - ||  || 14 de novembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 125374 - ||  || 8 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125375 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125376 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 125377 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125378 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125379 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125380 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125381 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125382 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125383 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125384 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125385 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125386 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125387 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125388 - ||  || 11 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125389 - ||  || 11 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125390 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125391 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 125392 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125393 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125394 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125395 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125396 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125397 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125398 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125399 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125400 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97354" title="Llista d'asteroides/125501?125600" nonfiltered="4106" processed="4087" dbindex="39430">

|-
| 125501 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125502 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125503 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125504 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125505 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125506 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125507 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125508 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125509 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125510 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125511 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125512 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125513 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125514 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125515 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125516 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125517 - ||  || 18 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125518 - ||  || 18 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125519 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125520 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125521 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 125522 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 125523 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 125524 - ||  || 25 de novembre, 2001 || Kingsnake || J. V. McClusky
|-
| 125525 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125526 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125527 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125528 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125529 - ||  || 20 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125530 - ||  || 20 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125531 - ||  || 20 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125532 - ||  || 20 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125533 - ||  || 20 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125534 - ||  || 20 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125535 - ||  || 20 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125536 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125537 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125538 - ||  || 20 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125539 - ||  || 21 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125540 - ||  || 21 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125541 - ||  || 21 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125542 - ||  || 21 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125543 - ||  || 21 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125544 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 125545 - ||  || 24 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125546 - || 2001 XN || 4 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125547 - ||  || 8 de desembre, 2001 || Uccle || H. M. J. Boffin
|-
| 125548 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125549 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125550 - ||  || 7 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125551 - ||  || 7 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125552 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125553 - ||  || 8 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125554 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125555 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125556 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125557 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125558 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125559 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125560 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125561 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125562 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125563 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125564 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125565 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Uccle || T. Pauwels
|-
| 125566 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125567 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125568 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125569 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125570 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125571 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125572 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125573 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125574 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125575 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125576 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125577 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125578 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125579 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125580 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125581 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125582 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125583 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125584 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125585 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125586 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125587 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125588 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125589 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 125590 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 125591 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 125592 Buthiers ||  || 15 de desembre, 2001 || Buthiers || J.-C. Merlin
|-
| 125593 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125594 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125595 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125596 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125597 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125598 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125599 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125600 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97355" title="Llista d'asteroides/125601?125700" nonfiltered="4107" processed="4088" dbindex="39431">

|-
| 125601 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125602 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125603 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125604 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125605 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125606 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125607 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125608 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125609 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125610 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125611 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125612 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125613 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125614 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125615 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125616 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125617 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125618 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125619 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125620 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125621 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125622 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125623 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125624 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125625 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125626 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125627 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125628 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125629 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125630 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125631 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125632 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125633 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125634 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125635 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125636 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125637 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125638 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125639 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125640 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125641 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125642 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125643 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125644 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125645 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125646 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125647 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125648 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125649 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125650 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125651 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125652 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125653 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125654 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125655 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125656 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125657 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125658 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125659 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125660 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125661 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125662 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125663 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125664 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125665 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125666 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125667 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125668 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125669 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125670 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125671 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125672 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125673 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125674 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125675 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125676 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125677 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125678 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125679 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125680 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125681 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125682 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125683 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125684 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125685 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125686 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125687 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125688 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Uccle || H. M. J. Boffin
|-
| 125689 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125690 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125691 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125692 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125693 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125694 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125695 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125696 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125697 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125698 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125699 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125700 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97356" title="Llista d'asteroides/125701?125800" nonfiltered="4108" processed="4089" dbindex="39432">

|-
| 125701 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125702 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125703 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125704 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125705 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125706 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125707 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125708 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125709 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125710 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125711 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125712 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125713 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125714 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125715 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125716 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125717 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125718 Jemasalomon ||  || 15 de desembre, 2001 || Buthiers || J.-C. Merlin
|-
| 125719 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Uccle || H. M. J. Boffin
|-
| 125720 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125721 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125722 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125723 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125724 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125725 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125726 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125727 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125728 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125729 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125730 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125731 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125732 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125733 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125734 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125735 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125736 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125737 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125738 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125739 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125740 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125741 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125742 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125743 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125744 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125745 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125746 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125747 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125748 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125749 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125750 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125751 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125752 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125753 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125754 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125755 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125756 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125757 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125758 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125759 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125760 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125761 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125762 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125763 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125764 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125765 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125766 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125767 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125768 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125769 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125770 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125771 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125772 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125773 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125774 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125775 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125776 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125777 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125778 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125779 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125780 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125781 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125782 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125783 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125784 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125785 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125786 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125787 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125788 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125789 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125790 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125791 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125792 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125793 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125794 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125795 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125796 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125797 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125798 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125799 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125800 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97357" title="Llista d'asteroides/125401?125500" nonfiltered="4109" processed="4090" dbindex="39433">

|-
| 125401 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125402 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125403 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125404 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125405 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125406 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125407 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125408 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125409 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125410 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125411 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125412 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125413 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125414 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125415 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125416 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125417 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125418 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125419 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125420 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125421 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125422 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125423 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125424 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125425 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125426 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125427 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125428 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125429 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125430 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125431 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125432 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125433 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125434 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125435 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125436 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125437 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125438 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125439 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125440 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125441 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125442 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125443 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125444 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125445 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125446 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125447 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125448 - ||  || 13 de novembre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 125449 - ||  || 11 de novembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 125450 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125451 - ||  || 14 de novembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 125452 - || 2001 WK || 16 de novembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 125453 - || 2001 WR || 16 de novembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 125454 - || 2001 WW || 16 de novembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 125455 - ||  || 16 de novembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 125456 - ||  || 16 de novembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 125457 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 125458 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125459 - ||  || 20 de novembre, 2001 || Ametlla de Mar || J. Nomen
|-
| 125460 - ||  || 22 de novembre, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 125461 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125462 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125463 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125464 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125465 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125466 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125467 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125468 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125469 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125470 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125471 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125472 - ||  || 21 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125473 - ||  || 20 de novembre, 2001 || Kuma Kogen || A. Nakamura
|-
| 125474 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 125475 - ||  || 18 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125476 - ||  || 27 de novembre, 2001 || Pla D'Arguines || R. Ferrando
|-
| 125477 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125478 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125479 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125480 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125481 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125482 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125483 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125484 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125485 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125486 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 125487 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125488 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125489 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125490 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125491 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125492 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125493 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125494 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125495 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125496 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125497 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125498 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125499 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125500 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97358" title="Llista d'asteroides/125801?125900" nonfiltered="4110" processed="4091" dbindex="39434">

|-
| 125801 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125802 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125803 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125804 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125805 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125806 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125807 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125808 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125809 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125810 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125811 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125812 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125813 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125814 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125815 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125816 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125817 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125818 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125819 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125820 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125821 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125822 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125823 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125824 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125825 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125826 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125827 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125828 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125829 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125830 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125831 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125832 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125833 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125834 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125835 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125836 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125837 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125838 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125839 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125840 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125841 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125842 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125843 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125844 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125845 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125846 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125847 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125848 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125849 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125850 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125851 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125852 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125853 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125854 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125855 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125856 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125857 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125858 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125859 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125860 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125861 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125862 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125863 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125864 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125865 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125866 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125867 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125868 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125869 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125870 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125871 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125872 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125873 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125874 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125875 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125876 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125877 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125878 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125879 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125880 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 125881 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125882 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125883 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125884 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125885 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125886 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125887 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125888 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125889 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125890 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125891 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125892 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125893 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125894 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125895 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125896 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125897 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125898 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125899 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125900 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97359" title="Llista d'asteroides/125901?126000" nonfiltered="4111" processed="4092" dbindex="39435">

|-
| 125901 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125902 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125903 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125904 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125905 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125906 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125907 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125908 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125909 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125910 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125911 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125912 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125913 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125914 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125915 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125916 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125917 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125918 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125919 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125920 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125921 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125922 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125923 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125924 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125925 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125926 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125927 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125928 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125929 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125930 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125931 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125932 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125933 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125934 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125935 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125936 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125937 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125938 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125939 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125940 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125941 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125942 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125943 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125944 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125945 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125946 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125947 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125948 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125949 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125950 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125951 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125952 - ||  || 8 de desembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 125953 - ||  || 8 de desembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 125954 - ||  || 8 de desembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 125955 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125956 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125957 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125958 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125959 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125960 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125961 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125962 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 125963 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125964 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125965 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125966 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125967 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125968 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125969 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125970 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125971 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125972 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125973 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125974 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125975 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125976 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125977 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125978 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125979 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125980 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125981 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125982 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125983 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125984 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125985 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125986 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125987 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125988 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125989 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125990 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125991 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125992 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125993 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125994 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125995 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125996 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125997 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125998 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 125999 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126000 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97360" title="Llista d'asteroides/126001?126100" nonfiltered="4112" processed="4093" dbindex="39436">

|-
| 126001 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126002 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126003 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126004 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126005 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126006 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126007 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126008 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126009 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126010 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126011 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126012 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126013 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126014 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126015 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126016 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126017 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126018 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126019 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126020 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126021 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126022 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126023 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126024 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126025 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126026 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126027 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126028 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126029 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126030 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126031 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126032 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126033 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126034 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126035 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126036 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126037 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126038 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126039 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126040 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126041 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126042 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126043 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126044 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126045 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126046 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126047 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126048 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126049 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126050 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126051 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126052 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126053 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126054 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126055 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126056 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126057 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126058 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126059 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126060 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126061 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126062 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126063 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126064 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126065 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126066 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126067 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126068 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126069 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126070 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126071 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126072 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126073 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126074 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126075 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126076 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126077 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126078 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126079 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126080 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126081 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126082 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126083 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 126084 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 126085 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126086 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 126087 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 126088 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 126089 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 126090 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126091 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126092 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126093 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126094 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126095 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126096 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126097 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126098 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126099 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126100 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97361" title="Llista d'asteroides/126101?126200" nonfiltered="4113" processed="4094" dbindex="39437">

|-
| 126101 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126102 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126103 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126104 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126105 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126106 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126107 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126108 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126109 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126110 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126111 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126112 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126113 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126114 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126115 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126116 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 126117 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126118 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 126119 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126120 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126121 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126122 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126123 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126124 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126125 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126126 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126127 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126128 - ||  || 20 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126129 - ||  || 20 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126130 - ||  || 20 de desembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126131 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126132 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126133 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126134 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126135 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126136 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126137 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126138 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126139 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126140 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126141 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126142 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126143 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126144 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126145 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126146 - ||  || 20 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126147 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126148 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126149 - ||  || 20 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126150 - ||  || 22 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126151 - ||  || 22 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126152 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126153 - ||  || 24 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 126154 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Palomar || C. A. Trujillo, M. E. Brown
|-
| 126155 - ||  || 20 de desembre, 2001 || Palomar || C. A. Trujillo, M. E. Brown
|-
| 126156 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 126157 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126158 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 126159 - ||  || 20 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 126160 - || 2002 AF || 4 de gener, 2002 || Vicques || M. Ory
|-
| 126161 - || 2002 AK || 4 de gener, 2002 || San Marcello || A. Boattini, M. Tombelli
|-
| 126162 - || 2002 AY || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126163 - ||  || 5 de gener, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126164 - ||  || 6 de gener, 2002 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 126165 - ||  || 8 de gener, 2002 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 126166 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126167 - ||  || 9 de gener, 2002 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 126168 - ||  || 5 de gener, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126169 - ||  || 2 de gener, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126170 - ||  || 5 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126171 - ||  || 7 de gener, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126172 - ||  || 9 de gener, 2002 || Bohyunsan || Bohyunsan
|-
| 126173 - ||  || 11 de gener, 2002 || Farpoint || G. Hug
|-
| 126174 - ||  || 11 de gener, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 126175 - ||  || 4 de gener, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126176 - ||  || 5 de gener, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126177 - ||  || 10 de gener, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 126178 - ||  || 12 de gener, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 126179 - ||  || 12 de gener, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 126180 - ||  || 12 de gener, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 126181 - ||  || 4 de gener, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126182 - ||  || 8 de gener, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126183 - ||  || 8 de gener, 2002 || Needville || Needville
|-
| 126184 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126185 - ||  || 5 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126186 - ||  || 7 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126187 - ||  || 7 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126188 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126189 - ||  || 9 de gener, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126190 - ||  || 7 de gener, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126191 - ||  || 15 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126192 - ||  || 5 de gener, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126193 - ||  || 9 de gener, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126194 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126195 - ||  || 8 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126196 - ||  || 7 de gener, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126197 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126198 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126199 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126200 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97362" title="Llista d'asteroides/126201?126300" nonfiltered="4114" processed="4095" dbindex="39438">

|-
| 126201 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126202 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126203 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126204 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126205 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126206 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126207 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126208 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126209 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126210 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126211 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126212 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126213 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126214 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126215 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126216 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126217 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126218 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126219 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126220 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126221 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126222 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126223 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126224 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126225 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126226 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126227 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126228 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126229 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126230 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126231 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126232 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126233 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126234 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126235 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126236 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126237 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126238 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126239 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126240 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126241 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126242 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126243 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126244 - ||  || 12 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126245 - ||  || 13 de gener, 2002 || Piszkstet  || Piszkstet , K. Srneczky, Z. Heiner
|-
| 126246 - ||  || 9 de gener, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 126247 - ||  || 9 de gener, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 126248 - ||  || 9 de gener, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 126249 - ||  || 9 de gener, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 126250 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126251 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126252 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126253 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126254 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126255 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126256 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126257 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126258 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126259 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126260 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126261 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126262 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126263 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126264 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126265 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126266 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126267 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126268 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126269 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126270 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126271 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126272 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126273 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126274 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126275 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126276 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126277 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126278 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126279 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126280 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126281 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126282 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126283 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126284 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126285 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126286 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126287 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126288 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126289 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126290 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126291 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126292 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126293 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126294 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126295 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126296 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126297 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126298 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126299 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126300 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97363" title="Llista d'asteroides/126301?126400" nonfiltered="4115" processed="4096" dbindex="39439">

|-
| 126301 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126302 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126303 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126304 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126305 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126306 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126307 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126308 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126309 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126310 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126311 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126312 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126313 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126314 - ||  || 12 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126315 - ||  || 13 de gener, 2002 || Piszkstet  || Piszkstet , K. Srneczky, Z. Heiner
|-
| 126316 - ||  || 12 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126317 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126318 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126319 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126320 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126321 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126322 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126323 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126324 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126325 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126326 - ||  || 14 de gener, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126327 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126328 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126329 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126330 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126331 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126332 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126333 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126334 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126335 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126336 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126337 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126338 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126339 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126340 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126341 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126342 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126343 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126344 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126345 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126346 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126347 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126348 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126349 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126350 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126351 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126352 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126353 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126354 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126355 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126356 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126357 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126358 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126359 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126360 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126361 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126362 - ||  || 5 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126363 - ||  || 5 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126364 - ||  || 5 de gener, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126365 - ||  || 7 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126366 - ||  || 8 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126367 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126368 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126369 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126370 - ||  || 8 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126371 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126372 - ||  || 10 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126373 - ||  || 11 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126374 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126375 - ||  || 12 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126376 - ||  || 12 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126377 - ||  || 12 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126378 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126379 - ||  || 15 de gener, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126380 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126381 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126382 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126383 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126384 - ||  || 8 de gener, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126385 - ||  || 14 de gener, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126386 - || 2002 BT || 21 de gener, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 126387 - || 2002 BZ || 18 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126388 - ||  || 20 de gener, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 126389 - ||  || 21 de gener, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 126390 - ||  || 21 de gener, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 126391 - ||  || 18 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126392 - ||  || 18 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126393 - ||  || 18 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126394 - ||  || 20 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126395 - ||  || 19 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126396 - ||  || 19 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126397 - ||  || 19 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126398 - ||  || 18 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126399 - ||  || 18 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126400 - ||  || 18 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97364" title="Llista d'asteroides/126401?126500" nonfiltered="4116" processed="4097" dbindex="39440">

|-
| 126401 - ||  || 18 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126402 - ||  || 18 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126403 - ||  || 18 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126404 - ||  || 19 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126405 - ||  || 19 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126406 - ||  || 19 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126407 - ||  || 19 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126408 - ||  || 19 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126409 - ||  || 21 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126410 - ||  || 21 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126411 - ||  || 21 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126412 - ||  || 21 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126413 - ||  || 22 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126414 - ||  || 22 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126415 - ||  || 23 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126416 - ||  || 22 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126417 - ||  || 20 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126418 - ||  || 20 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126419 - ||  || 20 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126420 - ||  || 20 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126421 - ||  || 21 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126422 - ||  || 21 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126423 - ||  || 19 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126424 - || 2002 CR || 2 de febrer, 2002 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 126425 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126426 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126427 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126428 - ||  || 5 de febrer, 2002 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 126429 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126430 - ||  || 4 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126431 - ||  || 4 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126432 - ||  || 4 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126433 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 126434 - ||  || 5 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126435 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126436 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 126437 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 126438 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126439 - ||  || 4 de febrer, 2002 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 126440 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 126441 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 126442 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 126443 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 126444 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Kingsnake || J. V. McClusky
|-
| 126445 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Kingsnake || J. V. McClusky
|-
| 126446 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126447 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126448 - ||  || 4 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126449 - ||  || 4 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126450 - ||  || 4 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126451 - ||  || 4 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126452 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126453 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126454 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126455 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126456 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126457 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126458 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126459 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126460 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126461 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126462 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126463 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126464 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126465 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126466 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126467 - ||  || 5 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126468 - ||  || 5 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126469 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126470 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126471 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126472 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126473 - ||  || 12 de febrer, 2002 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 126474 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 126475 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126476 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126477 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126478 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126479 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126480 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126481 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126482 - ||  || 12 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 126483 - ||  || 12 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 126484 - ||  || 12 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 126485 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126486 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126487 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126488 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126489 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126490 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126491 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126492 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126493 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126494 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126495 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126496 - ||  || 12 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 126497 - ||  || 13 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 126498 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126499 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126500 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97366" title="Llista d'asteroides/126501?126600" nonfiltered="4117" processed="4098" dbindex="39441">

|-
| 126501 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126502 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126503 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126504 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126505 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126506 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126507 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126508 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126509 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126510 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126511 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126512 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126513 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126514 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126515 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126516 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126517 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126518 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126519 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126520 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126521 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126522 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126523 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126524 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126525 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126526 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126527 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126528 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126529 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126530 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126531 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126532 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126533 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126534 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126535 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126536 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126537 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126538 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126539 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126540 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126541 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126542 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126543 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126544 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126545 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126546 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126547 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126548 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126549 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126550 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126551 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126552 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126553 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126554 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126555 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126556 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126557 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126558 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126559 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126560 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126561 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126562 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126563 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126564 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126565 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126566 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126567 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126568 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126569 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126570 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126571 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126572 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126573 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126574 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126575 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126576 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126577 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126578 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Bohyunsan || Bohyunsan
|-
| 126579 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126580 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126581 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126582 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126583 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126584 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126585 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126586 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126587 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126588 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126589 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126590 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126591 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126592 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126593 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126594 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126595 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126596 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126597 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126598 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126599 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126600 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97367" title="Llista d'asteroides/126601?126700" nonfiltered="4118" processed="4099" dbindex="39442">

|-
| 126601 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126602 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126603 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126604 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126605 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126606 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126607 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126608 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126609 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126610 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126611 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126612 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126613 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126614 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126615 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126616 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126617 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126618 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126619 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 126620 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126621 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126622 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126623 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126624 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126625 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126626 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126627 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126628 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126629 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126630 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126631 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126632 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126633 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126634 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126635 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126636 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126637 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126638 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126639 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126640 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126641 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126642 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126643 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126644 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126645 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126646 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126647 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126648 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126649 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126650 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126651 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126652 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126653 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126654 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126655 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126656 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126657 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126658 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126659 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126660 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126661 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126662 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126663 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126664 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126665 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126666 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126667 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126668 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126669 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126670 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126671 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126672 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126673 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126674 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126675 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126676 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126677 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126678 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126679 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126680 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126681 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126682 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126683 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126684 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126685 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126686 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126687 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126688 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126689 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126690 - ||  || 4 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126691 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126692 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126693 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126694 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126695 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126696 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126697 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126698 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126699 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126700 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97368" title="Llista d'asteroides/126701?126800" nonfiltered="4119" processed="4100" dbindex="39443">

|-
| 126701 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126702 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126703 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126704 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126705 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126706 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126707 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126708 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126709 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126710 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126711 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126712 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126713 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126714 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126715 - ||  || 15 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126716 - ||  || 15 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126717 - ||  || 15 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126718 - ||  || 15 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126719 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 126720 - ||  || 2 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126721 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126722 - ||  || 5 de febrer, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126723 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126724 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126725 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126726 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126727 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126728 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126729 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126730 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126731 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126732 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126733 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126734 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126735 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126736 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126737 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126738 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126739 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126740 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126741 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126742 - ||  || 15 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126743 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126744 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126745 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126746 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126747 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126748 - || 2002 DP || 16 de febrer, 2002 || Vicques || M. Ory
|-
| 126749 - ||  || 20 de febrer, 2002 || Desert Moon || B. L. Stevens
|-
| 126750 - ||  || 19 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126751 - ||  || 19 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126752 - ||  || 17 de febrer, 2002 || Needville || Needville
|-
| 126753 - ||  || 16 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126754 - ||  || 20 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126755 - ||  || 19 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126756 - ||  || 19 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126757 - ||  || 19 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126758 - ||  || 19 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126759 - ||  || 19 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126760 - ||  || 20 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126761 - ||  || 19 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126762 - ||  || 19 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126763 - ||  || 20 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126764 - ||  || 20 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126765 - ||  || 21 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126766 - ||  || 21 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126767 - ||  || 22 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126768 - ||  || 24 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126769 - ||  || 24 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126770 - ||  || 16 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126771 - ||  || 16 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126772 - ||  || 19 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126773 - ||  || 19 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126774 - ||  || 20 de febrer, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126775 - ||  || 20 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126776 - ||  || 7 de mar, 2002 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 126777 - ||  || 7 de mar, 2002 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 126778 - ||  || 10 de mar, 2002 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 126779 - ||  || 10 de mar, 2002 || Nashville || R. Clingan
|-
| 126780 - ||  || 10 de mar, 2002 || Kle  || Kle 
|-
| 126781 - ||  || 13 de mar, 2002 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 126782 - ||  || 14 de mar, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 126783 - ||  || 4 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126784 - ||  || 5 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126785 - ||  || 5 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126786 - ||  || 5 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126787 - ||  || 6 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126788 - ||  || 9 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126789 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126790 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126791 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126792 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126793 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126794 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126795 - ||  || 5 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126796 - ||  || 5 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126797 - ||  || 10 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126798 - ||  || 9 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126799 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126800 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97369" title="Llista d'asteroides/126801?126900" nonfiltered="4120" processed="4101" dbindex="39444">

|-
| 126801 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126802 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126803 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126804 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126805 - ||  || 9 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126806 - ||  || 12 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126807 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126808 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126809 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126810 - ||  || 10 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126811 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126812 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126813 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126814 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126815 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126816 - ||  || 11 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126817 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126818 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126819 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126820 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126821 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126822 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126823 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126824 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126825 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126826 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126827 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126828 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126829 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126830 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126831 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126832 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126833 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126834 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126835 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126836 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126837 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126838 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126839 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126840 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126841 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126842 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126843 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126844 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126845 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126846 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126847 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126848 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126849 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126850 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126851 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126852 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126853 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126854 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126855 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126856 - ||  || 14 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126857 - ||  || 11 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126858 - ||  || 15 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126859 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126860 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126861 - ||  || 13 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126862 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126863 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126864 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126865 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126866 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126867 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126868 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126869 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126870 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126871 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126872 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126873 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126874 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126875 - ||  || 11 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126876 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126877 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126878 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126879 - ||  || 14 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126880 - ||  || 14 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126881 - ||  || 10 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126882 - ||  || 11 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126883 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126884 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126885 - ||  || 15 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126886 - ||  || 15 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126887 - ||  || 2 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126888 - ||  || 5 de mar, 2002 || Catalina || CSS
|-
| 126889 - ||  || 6 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126890 - ||  || 6 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126891 - ||  || 9 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126892 - ||  || 9 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126893 - ||  || 9 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126894 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126895 - ||  || 9 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126896 - ||  || 9 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126897 - ||  || 9 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126898 - ||  || 9 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126899 - ||  || 10 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126900 - ||  || 9 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97370" title="Llista d'asteroides/126901?127000" nonfiltered="4121" processed="4102" dbindex="39445">

|-
| 126901 - ||  || 9 de mar, 2002 || Catalina || CSS
|-
| 126902 - ||  || 9 de mar, 2002 || Catalina || CSS
|-
| 126903 - ||  || 9 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126904 - ||  || 9 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126905 - ||  || 9 de mar, 2002 || Catalina || CSS
|-
| 126906 - ||  || 10 de mar, 2002 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 126907 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126908 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126909 - ||  || 10 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126910 - ||  || 12 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126911 - ||  || 12 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126912 - ||  || 12 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126913 - ||  || 12 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126914 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126915 - ||  || 11 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126916 - ||  || 12 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126917 - ||  || 12 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126918 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126919 - ||  || 13 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126920 - ||  || 13 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126921 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126922 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126923 - ||  || 13 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126924 - ||  || 13 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126925 - ||  || 12 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126926 - ||  || 12 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126927 - ||  || 12 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126928 - ||  || 12 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126929 - ||  || 12 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126930 - ||  || 12 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126931 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126932 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126933 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126934 - ||  || 14 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126935 - ||  || 14 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126936 - ||  || 15 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126937 - ||  || 15 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126938 - ||  || 15 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126939 - ||  || 15 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126940 - || 2002 FJ || 16 de mar, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 126941 - || 2002 FL || 16 de mar, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 126942 - || 2002 FP || 18 de mar, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 126943 - || 2002 FX || 18 de mar, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 126944 - ||  || 19 de mar, 2002 || Fountain Hills || Fountain Hills
|-
| 126945 - ||  || 19 de mar, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 126946 - ||  || 19 de mar, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 126947 - ||  || 18 de mar, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 126948 - ||  || 20 de mar, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 126949 - ||  || 16 de mar, 2002 || Farpoint || G. Hug
|-
| 126950 - ||  || 23 de mar, 2002 || Nogales || Tenagra II
|-
| 126951 - ||  || 16 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126952 - ||  || 16 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126953 - ||  || 16 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126954 - ||  || 17 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126955 - ||  || 17 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126956 - ||  || 17 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126957 - ||  || 16 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126958 - ||  || 16 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126959 - ||  || 16 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126960 - ||  || 16 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126961 - ||  || 16 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126962 - ||  || 16 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126963 - ||  || 16 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126964 - ||  || 17 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126965 - ||  || 18 de mar, 2002 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 126966 - ||  || 18 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126967 - ||  || 18 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126968 - ||  || 19 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126969 - ||  || 19 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126970 - ||  || 19 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126971 - ||  || 19 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126972 - ||  || 19 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126973 - ||  || 19 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126974 - ||  || 19 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126975 - ||  || 17 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126976 - ||  || 18 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126977 - ||  || 19 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126978 - ||  || 19 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126979 - ||  || 19 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 126980 - ||  || 20 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 126981 - ||  || 20 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126982 - ||  || 20 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126983 - ||  || 20 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126984 - ||  || 20 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126985 - ||  || 20 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126986 - ||  || 20 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126987 - ||  || 20 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126988 - ||  || 20 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126989 - ||  || 20 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126990 - ||  || 20 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126991 - ||  || 20 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126992 - ||  || 20 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126993 - ||  || 20 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126994 - ||  || 20 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 126995 - ||  || 20 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 126996 - ||  || 21 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126997 - ||  || 21 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126998 - ||  || 21 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 126999 - ||  || 22 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127000 - ||  || 22 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97371" title="Llista d'asteroides/127001?127100" nonfiltered="4122" processed="4103" dbindex="39446">

|-
| 127001 - ||  || 23 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127002 - ||  || 30 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127003 - || 2002 GO || 3 d'abril, 2002 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 127004 - ||  || 3 d'abril, 2002 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 127005 - ||  || 1 d'abril, 2002 || Needville || Needville
|-
| 127006 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127007 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 127008 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127009 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 127010 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 127011 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 127012 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 127013 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 127014 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 127015 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127016 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127017 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127018 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127019 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127020 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127021 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127022 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127023 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127024 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127025 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127026 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127027 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 127028 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127029 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127030 - ||  || 6 d'abril, 2002 || Cerro Tololo || M. W. Buie
|-
| 127031 - ||  || 1 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127032 - ||  || 1 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127033 - ||  || 1 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127034 - ||  || 2 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127035 - ||  || 2 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127036 - ||  || 2 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127037 - ||  || 1 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127038 - ||  || 2 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127039 - ||  || 2 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127040 - ||  || 2 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127041 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127042 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127043 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127044 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127045 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127046 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127047 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 127048 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127049 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127050 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127051 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127052 - ||  || 2 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127053 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 127054 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127055 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 127056 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127057 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 127058 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127059 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127060 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127061 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127062 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127063 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127064 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127065 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127066 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127067 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127068 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127069 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127070 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127071 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127072 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127073 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127074 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127075 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127076 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127077 - ||  || 6 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127078 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127079 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127080 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127081 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127082 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127083 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127084 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127085 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127086 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127087 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127088 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127089 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127090 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127091 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127092 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127093 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127094 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127095 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127096 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127097 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127098 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127099 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127100 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97372" title="Llista d'asteroides/127101?127200" nonfiltered="4123" processed="4104" dbindex="39447">

|-
| 127101 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127102 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127103 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127104 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127105 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127106 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127107 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127108 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127109 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127110 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127111 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127112 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127113 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127114 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127115 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127116 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127117 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127118 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127119 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127120 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127121 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127122 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127123 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127124 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127125 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127126 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127127 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127128 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127129 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127130 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127131 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127132 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127133 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127134 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127135 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127136 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127137 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127138 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127139 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127140 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127141 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127142 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127143 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127144 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127145 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127146 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127147 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127148 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127149 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127150 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127151 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127152 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127153 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127154 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127155 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127156 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127157 - ||  || 13 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127158 - ||  || 13 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127159 - ||  || 13 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127160 - ||  || 13 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127161 - ||  || 13 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127162 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127163 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127164 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127165 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127166 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127167 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127168 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127169 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127170 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127171 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127172 - ||  || 13 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127173 - ||  || 13 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127174 - ||  || 13 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127175 - ||  || 13 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127176 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127177 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127178 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127179 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127180 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127181 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127182 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127183 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127184 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127185 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127186 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127187 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127188 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127189 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127190 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127191 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127192 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127193 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127194 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127195 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Palomar || M. White, M. Collins
|-
| 127196 - || 2002 HH || 16 d'abril, 2002 || Ond ejov || Ond ejov Observatory
|-
| 127197 - || 2002 HO || 16 d'abril, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 127198 - ||  || 16 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127199 - ||  || 16 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127200 - ||  || 16 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97373" title="Llista d'asteroides/127201?127300" nonfiltered="4124" processed="4105" dbindex="39448">

|-
| 127201 - ||  || 16 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127202 - ||  || 17 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127203 - ||  || 18 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127204 - ||  || 18 d'abril, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 127205 - ||  || 20 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127206 - ||  || 16 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127207 - ||  || 17 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127208 - ||  || 17 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127209 - ||  || 18 d'abril, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 127210 - ||  || 21 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127211 - ||  || 22 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127212 - ||  || 23 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127213 - ||  || 17 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127214 - ||  || 17 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127215 - ||  || 17 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127216 - ||  || 18 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127217 - ||  || 16 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127218 - || 2002 JE || 3 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 127219 - ||  || 3 de maig, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127220 - ||  || 3 de maig, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127221 - ||  || 5 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127222 - ||  || 5 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127223 - ||  || 5 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127224 - ||  || 6 de maig, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127225 - ||  || 4 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127226 - ||  || 6 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127227 - ||  || 5 de maig, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127228 - ||  || 7 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127229 - ||  || 2 de maig, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127230 - ||  || 7 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127231 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127232 - ||  || 6 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127233 - ||  || 6 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127234 - ||  || 7 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127235 - ||  || 7 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127236 - ||  || 7 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127237 - ||  || 7 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127238 - ||  || 7 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127239 - ||  || 8 de maig, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 127240 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127241 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127242 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127243 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127244 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127245 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127246 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127247 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127248 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127249 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127250 - ||  || 8 de maig, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 127251 - ||  || 8 de maig, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 127252 - ||  || 9 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 127253 - ||  || 10 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 127254 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127255 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127256 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127257 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127258 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127259 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127260 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127261 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127262 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127263 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127264 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127265 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127266 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127267 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127268 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127269 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127270 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127271 - ||  || 10 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127272 - ||  || 5 de maig, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127273 - ||  || 11 de maig, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127274 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127275 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127276 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127277 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127278 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127279 - ||  || 10 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127280 - ||  || 10 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127281 - ||  || 7 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127282 - ||  || 7 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127283 - ||  || 7 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127284 - ||  || 7 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127285 - ||  || 7 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127286 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127287 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127288 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127289 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127290 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127291 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127292 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127293 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127294 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127295 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127296 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127297 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127298 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127299 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127300 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97374" title="Llista d'asteroides/127301?127400" nonfiltered="4125" processed="4106" dbindex="39449">

|-
| 127301 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127302 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127303 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127304 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127305 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127306 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127307 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127308 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127309 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127310 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127311 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127312 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127313 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127314 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127315 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127316 - ||  || 9 de maig, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 127317 - ||  || 11 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127318 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127319 - ||  || 13 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127320 - ||  || 13 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127321 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127322 - ||  || 14 de maig, 2002 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 127323 - ||  || 7 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127324 - ||  || 15 de maig, 2002 || Fountain Hills || Fountain Hills
|-
| 127325 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127326 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127327 - ||  || 10 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127328 - ||  || 12 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127329 - ||  || 14 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127330 - ||  || 14 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127331 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127332 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127333 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127334 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127335 - ||  || 13 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127336 - ||  || 13 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127337 - ||  || 4 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127338 - ||  || 4 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127339 - ||  || 5 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127340 - ||  || 5 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127341 - ||  || 5 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127342 - ||  || 5 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127343 - ||  || 5 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127344 - ||  || 5 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127345 - ||  || 5 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127346 - ||  || 5 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127347 - ||  || 5 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127348 - ||  || 5 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127349 - ||  || 5 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127350 - ||  || 6 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127351 - ||  || 6 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127352 - ||  || 6 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127353 - ||  || 7 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127354 - ||  || 7 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127355 - ||  || 7 de maig, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127356 - ||  || 7 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127357 - ||  || 7 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127358 - ||  || 8 de maig, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127359 - ||  || 8 de maig, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127360 - ||  || 9 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127361 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127362 - ||  || 9 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127363 - ||  || 9 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127364 - ||  || 9 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127365 - ||  || 9 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127366 - ||  || 9 de maig, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127367 - ||  || 9 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127368 - ||  || 9 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127369 - ||  || 12 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127370 - ||  || 13 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127371 - ||  || 13 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127372 - ||  || 13 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127373 - ||  || 14 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127374 - || 2002 KE || 16 de maig, 2002 || Fountain Hills || Fountain Hills
|-
| 127375 - || 2002 KN || 16 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127376 - ||  || 17 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127377 - ||  || 17 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127378 - ||  || 18 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127379 - ||  || 17 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127380 - ||  || 16 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127381 - ||  || 16 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127382 - ||  || 27 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127383 - ||  || 28 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127384 - ||  || 19 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127385 - ||  || 30 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127386 - ||  || 2 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127387 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127388 - ||  || 6 de juny, 2002 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 127389 - ||  || 1 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127390 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127391 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127392 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127393 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127394 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127395 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127396 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127397 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127398 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127399 - ||  || 8 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127400 - ||  || 2 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97375" title="Llista d'asteroides/127401?127500" nonfiltered="4126" processed="4107" dbindex="39450">

|-
| 127401 - ||  || 3 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127402 - ||  || 8 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127403 - ||  || 9 de juny, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 127404 - ||  || 3 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127405 - ||  || 3 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127406 - ||  || 3 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127407 - ||  || 9 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127408 - ||  || 12 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127409 - ||  || 5 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127410 - ||  || 5 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127411 - ||  || 10 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127412 - ||  || 8 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127413 - ||  || 10 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127414 - ||  || 12 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127415 - ||  || 11 de juliol, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 127416 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127417 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127418 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127419 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127420 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127421 - ||  || 20 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127422 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127423 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127424 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127425 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127426 - ||  || 21 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127427 - ||  || 22 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127428 - || 2002 PX || 1 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127429 - ||  || 4 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127430 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127431 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127432 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127433 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127434 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127435 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127436 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127437 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127438 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127439 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127440 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127441 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127442 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127443 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127444 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127445 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127446 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127447 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127448 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127449 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127450 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127451 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 127452 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 127453 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 127454 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127455 - ||  || 18 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127456 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127457 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127458 - ||  || 30 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127459 - ||  || 30 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127460 - ||  || 30 d'agost, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127461 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || R. Matson
|-
| 127462 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || R. Matson
|-
| 127463 - ||  || 16 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127464 - ||  || 1 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 127465 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127466 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127467 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127468 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127469 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127470 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127471 - ||  || 6 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127472 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127473 - ||  || 9 de setembre, 2002 || Drebach || Drebach
|-
| 127474 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127475 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127476 - ||  || 12 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127477 - ||  || 14 de setembre, 2002 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 127478 - ||  || 26 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127479 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127480 - ||  || 28 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 127481 - ||  || 28 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 127482 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 127483 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127484 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 127485 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 127486 - ||  || 16 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127487 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127488 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127489 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127490 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127491 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127492 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127493 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127494 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127495 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127496 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127497 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127498 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127499 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127500 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97376" title="Llista d'asteroides/127501?127600" nonfiltered="4127" processed="4108" dbindex="39451">

|-
| 127501 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127502 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127503 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127504 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127505 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127506 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127507 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127508 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 127509 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127510 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127511 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127512 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127513 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127514 - ||  || 13 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127515 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Apache Point || SDSS
|-
| 127516 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Apache Point || SDSS
|-
| 127517 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Apache Point || SDSS
|-
| 127518 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127519 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127520 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127521 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127522 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127523 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127524 - ||  || 3 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 127525 - ||  || 3 de novembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 127526 - ||  || 11 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127527 - ||  || 13 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127528 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127529 - ||  || 13 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127530 - ||  || 15 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127531 - ||  || 23 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127532 - ||  || 24 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127533 - ||  || 24 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127534 - ||  || 30 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127535 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127536 - ||  || 3 de desembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 127537 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127538 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127539 - ||  || 7 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127540 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127541 - ||  || 12 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127542 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127543 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127544 - ||  || 11 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127545 - ||  || 4 de desembre, 2002 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 127546 - ||  || 4 de desembre, 2002 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 127547 - ||  || 3 de desembre, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 127548 - || 2002 YM || 27 de desembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127549 - ||  || 27 de desembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127550 - ||  || 27 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127551 - ||  || 28 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127552 - ||  || 28 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127553 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127554 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127555 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127556 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127557 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127558 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127559 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127560 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127561 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127562 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 127563 - ||  || 31 de desembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 127564 - || 2003 AX || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127565 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127566 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127567 - ||  || 2 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127568 - ||  || 4 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127569 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127570 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127571 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127572 - ||  || 4 de gener, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127573 - ||  || 4 de gener, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127574 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127575 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127576 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127577 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127578 - ||  || 5 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127579 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127580 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127581 - ||  || 5 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127582 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127583 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127584 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127585 - ||  || 10 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127586 - ||  || 11 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127587 - ||  || 8 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127588 - ||  || 2 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127589 - ||  || 5 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127590 - ||  || 25 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127591 - ||  || 23 de gener, 2003 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 127592 - ||  || 25 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127593 - ||  || 26 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127594 - ||  || 26 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127595 - ||  || 26 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127596 - ||  || 26 de gener, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127597 - ||  || 26 de gener, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127598 - ||  || 26 de gener, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127599 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127600 - ||  || 27 de gener, 2003 || Haleakala || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97378" title="Llista d'asteroides/127601?127700" nonfiltered="4128" processed="4109" dbindex="39452">

|-
| 127601 - ||  || 26 de gener, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127602 - ||  || 26 de gener, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127603 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127604 - ||  || 26 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127605 - ||  || 26 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127606 - ||  || 26 de gener, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127607 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127608 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127609 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127610 - ||  || 26 de gener, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127611 - ||  || 27 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127612 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127613 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127614 - ||  || 30 de gener, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127615 - ||  || 26 de gener, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127616 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127617 - ||  || 27 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127618 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127619 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127620 - ||  || 27 de gener, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127621 - ||  || 27 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127622 - ||  || 28 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127623 - ||  || 30 de gener, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127624 - ||  || 30 de gener, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127625 - ||  || 28 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127626 - ||  || 28 de gener, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127627 - ||  || 31 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127628 - ||  || 31 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127629 - ||  || 28 de gener, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127630 - ||  || 28 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127631 - ||  || 28 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127632 - ||  || 30 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127633 - ||  || 1 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127634 - ||  || 1 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127635 - ||  || 1 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127636 - ||  || 1 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127637 - ||  || 1 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127638 - ||  || 1 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127639 - ||  || 1 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127640 - ||  || 1 de febrer, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127641 - ||  || 2 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127642 - ||  || 2 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127643 - ||  || 2 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127644 - ||  || 2 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127645 - ||  || 3 de febrer, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127646 - ||  || 5 de febrer, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127647 - ||  || 6 de febrer, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127648 - ||  || 7 de febrer, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127649 - ||  || 7 de febrer, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127650 - ||  || 21 de febrer, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127651 - ||  || 22 de febrer, 2003 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 127652 - ||  || 22 de febrer, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127653 - ||  || 22 de febrer, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127654 - ||  || 22 de febrer, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127655 - ||  || 22 de febrer, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127656 - ||  || 22 de febrer, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127657 - ||  || 24 de febrer, 2003 || Uccle || T. Pauwels
|-
| 127658 - ||  || 26 de febrer, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 127659 - ||  || 23 de febrer, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127660 - ||  || 26 de febrer, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 127661 - ||  || 22 de febrer, 2003 || Goodricke-Pigott || J. W. Kessel
|-
| 127662 - ||  || 25 de febrer, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127663 - ||  || 24 de febrer, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127664 - ||  || 25 de febrer, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 127665 - ||  || 19 de febrer, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127666 - ||  || 22 de febrer, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127667 - ||  || 22 de febrer, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127668 - ||  || 22 de febrer, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127669 - ||  || 5 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127670 - ||  || 5 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127671 - ||  || 6 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127672 - ||  || 6 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127673 - ||  || 6 de mar, 2003 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 127674 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127675 - ||  || 5 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127676 - ||  || 6 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127677 - ||  || 6 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127678 - ||  || 6 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127679 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127680 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127681 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127682 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127683 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127684 - ||  || 6 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127685 - ||  || 7 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127686 - ||  || 5 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127687 - ||  || 7 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127688 - ||  || 7 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127689 - ||  || 5 de mar, 2003 || Collepardo || CAT
|-
| 127690 - ||  || 5 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127691 - ||  || 5 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127692 - ||  || 6 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127693 - ||  || 6 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127694 - ||  || 6 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127695 - ||  || 6 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127696 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127697 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127698 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127699 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127700 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97379" title="Llista d'asteroides/127701?127800" nonfiltered="4129" processed="4110" dbindex="39453">

|-
| 127701 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127702 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127703 - ||  || 6 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127704 - ||  || 6 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127705 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127706 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127707 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127708 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127709 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127710 - ||  || 7 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127711 - ||  || 7 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127712 - ||  || 7 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127713 - ||  || 7 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127714 - ||  || 7 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127715 - ||  || 7 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127716 - ||  || 8 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127717 - ||  || 8 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127718 - ||  || 8 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127719 - ||  || 8 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127720 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127721 - ||  || 7 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127722 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127723 - ||  || 7 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127724 - ||  || 7 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127725 - ||  || 9 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127726 - ||  || 9 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127727 - ||  || 10 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127728 - ||  || 10 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127729 - ||  || 9 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127730 - ||  || 11 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127731 - ||  || 8 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127732 - ||  || 9 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127733 - ||  || 9 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127734 - ||  || 11 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127735 - || 2003 FU || 20 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127736 - ||  || 23 de mar, 2003 || Farpoint || G. Hug
|-
| 127737 - ||  || 26 de mar, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 127738 - ||  || 21 de mar, 2003 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 127739 - ||  || 28 de mar, 2003 || Needville || L. Casady, P. Garossino
|-
| 127740 - ||  || 22 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127741 - ||  || 23 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127742 - ||  || 24 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127743 - ||  || 22 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127744 - ||  || 22 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127745 - ||  || 23 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127746 - ||  || 23 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127747 - ||  || 23 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127748 - ||  || 23 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127749 - ||  || 23 de mar, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127750 - ||  || 23 de mar, 2003 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 127751 - ||  || 23 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127752 - ||  || 23 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127753 - ||  || 23 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127754 - ||  || 23 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127755 - ||  || 24 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127756 - ||  || 24 de mar, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127757 - ||  || 24 de mar, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127758 - ||  || 25 de mar, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127759 - ||  || 23 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127760 - ||  || 23 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127761 - ||  || 23 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127762 - ||  || 23 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127763 - ||  || 23 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127764 - ||  || 24 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127765 - ||  || 24 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127766 - ||  || 26 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127767 - ||  || 23 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127768 - ||  || 23 de mar, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127769 - ||  || 24 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127770 - ||  || 24 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127771 - ||  || 25 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127772 - ||  || 25 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127773 - ||  || 25 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127774 - ||  || 25 de mar, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127775 - ||  || 25 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127776 - ||  || 25 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127777 - ||  || 25 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127778 - ||  || 25 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127779 - ||  || 25 de mar, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127780 - ||  || 25 de mar, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127781 - ||  || 26 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127782 - ||  || 26 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127783 - ||  || 26 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127784 - ||  || 26 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127785 - ||  || 26 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127786 - ||  || 26 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127787 - ||  || 26 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127788 - ||  || 26 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127789 - ||  || 26 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127790 - ||  || 26 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127791 - ||  || 26 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127792 - ||  || 26 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127793 - ||  || 26 de mar, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127794 - ||  || 26 de mar, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127795 - ||  || 26 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127796 - ||  || 26 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127797 - ||  || 26 de mar, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127798 - ||  || 27 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127799 - ||  || 27 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127800 - ||  || 27 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97380" title="Llista d'asteroides/127801?127900" nonfiltered="4130" processed="4111" dbindex="39454">

|-
| 127801 - ||  || 27 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127802 - ||  || 27 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127803 - ||  || 27 de mar, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 127804 - ||  || 27 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127805 - ||  || 27 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127806 - ||  || 27 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127807 - ||  || 27 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127808 - ||  || 27 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127809 - ||  || 27 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127810 - ||  || 28 de mar, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 127811 - ||  || 28 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127812 - ||  || 28 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127813 - ||  || 28 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127814 - ||  || 28 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127815 - ||  || 28 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127816 - ||  || 28 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127817 - ||  || 28 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127818 - ||  || 28 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127819 - ||  || 29 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127820 - ||  || 29 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127821 - ||  || 29 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127822 - ||  || 29 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127823 - ||  || 29 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127824 - ||  || 29 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127825 - ||  || 29 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127826 - ||  || 29 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127827 - ||  || 29 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127828 - ||  || 29 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127829 - ||  || 29 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127830 - ||  || 29 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127831 - ||  || 29 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127832 - ||  || 31 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127833 - ||  || 24 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127834 - ||  || 25 de mar, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127835 - ||  || 26 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127836 - ||  || 27 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127837 - ||  || 30 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127838 - ||  || 30 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127839 - ||  || 31 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127840 - ||  || 30 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127841 - ||  || 31 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127842 - ||  || 31 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127843 - ||  || 31 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127844 - ||  || 31 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127845 - ||  || 30 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127846 - ||  || 31 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127847 - ||  || 31 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127848 - ||  || 31 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127849 - ||  || 31 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127850 - ||  || 31 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127851 - ||  || 30 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127852 - ||  || 30 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127853 - ||  || 30 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127854 - ||  || 31 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127855 - ||  || 31 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127856 - ||  || 31 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127857 - ||  || 31 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127858 - ||  || 31 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127859 - ||  || 31 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127860 - ||  || 31 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127861 - ||  || 22 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127862 - ||  || 23 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127863 - ||  || 25 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127864 - ||  || 26 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127865 - ||  || 26 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127866 - ||  || 26 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127867 - ||  || 26 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127868 - ||  || 26 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127869 - ||  || 25 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127870 Vigo ||  || 24 de mar, 2003 || Mrida || I. R. Ferrn, C. Leal
|-
| 127871 - ||  || 31 de mar, 2003 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 127872 - || 2003 GV || 4 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127873 - ||  || 1 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127874 - ||  || 1 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127875 - ||  || 1 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127876 - ||  || 1 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127877 - ||  || 1 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127878 - ||  || 1 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127879 - ||  || 1 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127880 - ||  || 1 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127881 - ||  || 1 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127882 - ||  || 1 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127883 - ||  || 1 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127884 - ||  || 2 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127885 - ||  || 2 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127886 - ||  || 2 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127887 - ||  || 2 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127888 - ||  || 1 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127889 - ||  || 1 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127890 - ||  || 2 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127891 - ||  || 2 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127892 - ||  || 2 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127893 - ||  || 2 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127894 - ||  || 1 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127895 - ||  || 1 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127896 - ||  || 3 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127897 - ||  || 4 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127898 - ||  || 2 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127899 - ||  || 2 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127900 - ||  || 3 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97381" title="Llista d'asteroides/127901?128000" nonfiltered="4131" processed="4112" dbindex="39455">

|-
| 127901 - ||  || 6 d'abril, 2003 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 127902 - ||  || 6 d'abril, 2003 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 127903 - ||  || 3 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127904 - ||  || 3 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127905 - ||  || 4 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127906 - ||  || 6 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127907 - ||  || 6 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127908 - ||  || 4 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127909 - ||  || 4 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127910 - ||  || 4 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127911 - ||  || 6 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127912 - ||  || 4 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127913 - ||  || 5 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127914 - ||  || 7 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127915 - ||  || 8 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127916 - ||  || 8 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127917 - ||  || 8 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127918 - ||  || 8 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127919 - ||  || 9 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127920 - ||  || 9 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127921 - ||  || 9 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127922 - ||  || 9 d'abril, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127923 - ||  || 8 d'abril, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127924 - ||  || 7 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127925 - ||  || 7 d'abril, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127926 - ||  || 9 d'abril, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 127927 - ||  || 10 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127928 - ||  || 10 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127929 - ||  || 9 d'abril, 2003 || Kingsnake || J. V. McClusky
|-
| 127930 - ||  || 5 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127931 - ||  || 4 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127932 - ||  || 21 d'abril, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 127933 - ||  || 21 d'abril, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 127934 - ||  || 22 d'abril, 2003 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 127935 - ||  || 21 d'abril, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 127936 - ||  || 23 d'abril, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 127937 - ||  || 23 d'abril, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 127938 - ||  || 25 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127939 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127940 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127941 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127942 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127943 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127944 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127945 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127946 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127947 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127948 - ||  || 25 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127949 - ||  || 25 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127950 - ||  || 25 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127951 - ||  || 25 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127952 - ||  || 26 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127953 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127954 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127955 - ||  || 25 d'abril, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 127956 - ||  || 26 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127957 - ||  || 26 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127958 - ||  || 25 d'abril, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 127959 - ||  || 26 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127960 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127961 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127962 - ||  || 25 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127963 - ||  || 26 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127964 - ||  || 26 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127965 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 127966 - ||  || 27 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127967 - ||  || 28 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127968 - ||  || 26 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127969 - ||  || 26 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127970 - ||  || 28 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127971 - ||  || 29 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127972 - ||  || 28 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127973 - ||  || 29 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127974 - ||  || 29 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127975 - ||  || 29 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127976 - ||  || 29 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127977 - ||  || 29 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127978 - ||  || 29 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127979 - ||  || 29 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127980 - ||  || 29 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127981 - ||  || 29 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127982 - ||  || 29 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127983 - ||  || 29 d'abril, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 127984 - ||  || 28 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127985 - ||  || 29 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127986 - ||  || 29 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127987 - ||  || 29 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127988 - ||  || 28 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127989 - ||  || 28 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127990 - ||  || 30 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127991 - ||  || 30 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127992 - ||  || 30 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127993 - ||  || 30 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127994 - ||  || 30 d'abril, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 127995 - ||  || 29 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 127996 - ||  || 30 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 127997 - ||  || 28 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127998 - ||  || 28 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 127999 - ||  || 29 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128000 - ||  || 30 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97386" title="Nicanor Duarte Frutos" nonfiltered="4132" processed="4113" dbindex="39457">

Nicanor Duarte Frutos (Coronel Oviedo, 11 d'octubre de 1956) es un poltic de Paraguai, actual president de la Repblica des de 2003.

 Biografia .
s fill d'un policia afiliat a l'Associaci Nacional Republicana-Partit Colorado (Asociacin Nacional Republicana-Partido Colorado), el ms important i influent del pas. La seva mare era costurera. Posterioirment es va bolcar a la poltica. Est afiliat al mateix partit que el seu pare des dels 14 anys. Actualment est casat amb Gloria Mara Penayo i t 6 fills. 

s advocat, filsof, periodista i docent de sociologia. Va cursar els seus estudis a la Universidad Nacional d'Asuncin i la Universidad Catlica de Asuncin.  Va ser ministre d'Educaci durant els governs de Juan Carlos Wasmosy (1993-1998) i Lus ngel Gonzalez Macchi (1999-2003). 

 Presidncia .
Nicanor Duarte Frutos s President de la Repblica del Paraguai, desprs de guanyar les eleccions generals l'abril de 2003 amb el 37,1 % de cots com a candidat del Partit Colorado, agrupaci poltica que governa aquest pas sense interrupci des de 1947. 

Duarte Frutos va prometre acabar amb la pobresa i la corrupci, reconegudes per ell mateix com a alarmants. Desprs de l'incendi d'un centre comercial a la capital de Paraguai i el segrest i l'assassinat de la fill de l'expresident Ral Cubas que va haver d'afrontar el seu govern, Duarte va admetre que aquests incidents i altres sn conseqncia directa de la corrupci que colpeja el pas. 

Tot i ser membre d'un partit conservador, Duarte ha realitzat una poltica ms aviat d'esquerres que contrasta amb la dels seus antecesors de governs precedents. Entre aquestes mesures destaquen el seu rebuig al neoliberalisme en la poltica econmica, la seva oposici a lALCA, la bsqueda de cooperaci de governs llatinoamericans com el del president veneol Hugo Chvez (venta de petroli a preus preferents), a ms a ms de les bones relacions amb els governs de Brasil de Lula i de l'Argentina de Nstor Kirchner, aix com el reforament de Mercosur. Malgrat tot, Duarte Frutos va ser durament criticat per diversos governs llationamericans per haver perms l'ingrs de tropes nord-americanes al territori de Paraguai per a efectuar exercicis conjunts amb l'exrcit d'aquest pas. 

Tot i haver iniciat el seu mandat amb un alt ndex de popularitat, Duarte Frutos ha vist caure el percentatges de conciutadans que aproven la seva gesti. Aquesta tendncia acompanya el desgast poltic del mateix partit, que tot i ser encara el partit ms poders del Paraguai, ha anat perdent hegemonia desprs de les diverses eleccions des de la restauraci de la democrcia. 

Actualment, Duarte Frutos es troba al mig d'una polmica desencadenada degut a la seva elecci com a president de la Junta de Gobierno del Partit Colorado, acci considerada com a inconstitucional per tots els partits de l'oposici. Duarte Frutos va buscar el recolzament de la Cort Suprema de Justcia per acabar amb les crtiques, fet que va agravar encara ms la crisi. 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97387" title="Fina Rif" nonfiltered="4133" processed="4114" dbindex="39458">


La illustradora Fina Rif, barcelonina nascuda a Palma de Mallorca, ha tingut una formaci diversa en pintura i dibuix.

Amb la illustraci del llibre Chiribit, de Marta Mata, el 1963, Fina Rif comena una llarga trajectria com a dibuixant de ms de dos-cents ttols. Especialitzada en la illustraci de llibres infantils i juvenils, ha collaborat en diverses editorials catalanes. La seva condici de mestra afegeix, a un estil personal, la caracterstica de descripci comunicativa.

La seva obra ha estat exposada en diverses ciutats europees i peridicament exposa a la Sala Rovira de Barcelona.

Illustra regularment a les revistes Cavall Fort i El Tatano. Forma part del seu Consell de Redacci. 

Ha illustrat cartells i programes per a entitats culturals i cviques, logotips, portades de discos i cassets. Tamb ha fet el disseny d'algunes joguines, un dels quals va merixer un premi ADI-FAD l'any 1967.

Publica articles sobre expressi plstica i illustraci en revistes especialitzades. Ha participat com a professora a les Escoles d'Estiu, ha impartit cursos de formaci de mestres a l'ICE de la Universitat de Barcelona i al de la Universitat Autnoma de Barcelona i cursos d'illustraci a l'Escola Professional de la Diputaci de Barcelona.

Ha estat membre de la junta de l Associaci Professional d'Illustradors de Catalunya (APIC), actuant com a vicepresidenta i presidenta el 1986-87. Representant d'aquesta associaci al Consell Catal del Llibre per a Infants i Joves. s membre de la junta de l Associaci Catalana d'Amics del Llibre Infantil i Juvenil (ACALI). 

Enllaos externs.
Web oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97436" title="La Costera (Mallorca)" nonfiltered="4134" processed="4115" dbindex="39459">




La Costera o Sa Costera s una ampla zona del la part sud del litoral del municipi d'Escorca, a Mallorca, limitada per la Punta de Cala Roja al sud-oest i pel Morro del forat al nord-est.

s un paratge que destaca per la seva gran bellesa i per l'excusi que la voreja, que s una de les ms clssiques de l'illa.

Rep el nom de la possessi de La Costera, que es troba al peu de la torre de Na Seca.

A la part central, hi trobem la font ms cabalosa de l'illa, que desaigua al mar. Tamb hi trobem unes construccions que antany serviren per aprofitar l'energia d'aquesta aigua per dur electricitat a la Vall de Sller. Actualment, est en construcci una canalitzaci submarina per a conduir l'aigua d'aquesta font cap a la badia de Palma.

L'excursi.
L'excursi que recorre el litoral sol comenar del Mirador de les Barques i passant per les possessions de Blitx d'Amunt, Blitx d'Enmig (esbucada), Blitx d'Avall i el Coll de Biniamar, arriba a Cala Tuent. Parteix del municipi de Sller i travessant el de Fornalutx, va a parar al d'Escorca.

L'excursi permet travessar el torrent de na Mra i admirar muntanyes com el Puig de la Comuna, el Puig de Blitx, Na Seca i la Muntanya de Moncaire.

Enllaos externs.
 http://mallorca-2005.blogspot.com/2005/04/cam-de-sa-costera.html;
 http://www.banyalbahar.com/costera.htm;
 http://www.pbase.com/dwoods02/sacostera;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97438" title="Chambry" nonfiltered="4135" processed="4116" dbindex="39460">

Chambry s un municipi francs, situat al departament de Savoia i a la regi de Roine-Alps. L'any 2005 tenia 58.100 habitants.

Escut.

Escut de Chambry : de gules, amb la creu d'argent, comandat a la sinistra d'una estrella d'or

Geografia.

Chambry est situada en una plana tancada entre el masss dels Bauges a l'est (dominat pel Nivolet sobre el qual s'hi troba la creu del Nivolet), el masss de la Chartreuse al sud (dominat pel Granier), la chane de l'pine a l'oest amb la dent del gat i pel llac del Bourget al nord.

Etimologia.
Els romans anomenaren Lemencum l'enclavament implantat dins l'actual barri de Lmenc a Chambry. A l'edat mitjana, la vila canvia de nom desprs de l'edificaci del castell pels ducs.

Evoluci del nom segons els anys:
 1016: Camefriacum (Cart. Saint-Andr, Append., n 44);
 1029: Camberiaco;
 1036: Cambariacum;
 1044: Cambariaco;
 sobre 1100: Chambariaco;
 1233: Chamberium;
 1603: Chamberi;



Economia.
 Equipaments elctrics;
 Agroalimentaci;
 Fibra de vidre;

Personalitats.

Personatges clebres.

 Amde VIII de Savoia;
 Benot de Boigne;
 Claude Favre de Vaugelas;
 Renaud Dutreil, poltic;
 Godelle;

Filsofs i juristes.

 Jean-Jacques Rousseau;
 Joseph de Maistre;
 Xavier de Maistre;

Monuments i llocs turstics.
Chambry est classificada com a Vila d'Art i d'Histria (Ville d'Art et d'Histoire).

El monument ms remarcable de Chambry s el castell dels Ducs de Savoia, que allotja avui la prefectura i el consell general. Just al costat es troba la Santa Capella. Per el ms clebre s la font dels elefants, que commemora les explotacions d'ndies de comte de Boigne. Aquesta font s igualment coneguda pel nom de quatre sans cul (quatre sense cul), ja que noms la meitat anterior dels elefants s representada.

Chambry comprn un seguit d'edificis contemporanis, reconeguts com a referncies arquitectniques:
 l'espai Malraux, sala d'espectacles construda per Mario Botta;
 la mdiathque Jean-Jacques Rousseau, construda per Aurelio Galfetti;
 le mange, centre de congressos construda per Jean-Jacques Morisseau ;
 la ciutat de les Arts, construda per Yann Keromnes, Aurelio Galfetti, i Franois Cusson;

Dos edificis dels anys 1930, de formig, sn notables:
 les Halles, primer exemple de construcci amb formig, sense pilars, Sobre una obra d'aquesta talla. Protegeixen un mercat cobert i un mercat a l'aire lliure que es realitza dues vegades a la setmana. Les Halles actualment sn objecte d'un concurs d'arquitectura per a la realitzaci d'un centre comercial modern. Quatre projectes estan en pugna, al preveure alguns la destrucci de l'edifici i d'altres la seva integraci en el nou conjunt.
 els antics arxius departamentals;

La rotonde de la gare, inspirada per l'arquitecte Gustave Eiffel, construda el 1906 s igualment remarcable. Ha estat inscrita a l'Inventaire supplmentaire des monuments historiques (Inventari suplementari dels monuments histrics) el 1984.

La vila disposa de tres museus :
 el museu de les Belles Arts;
 el museu de la Savoian, dedicat a l'histria local;
 el museu dels Charmettes, casa on Jean-Jacques Rousseau pass una part de la seva joventut.

Ciutats agermanades.
  Tor (Itlia);
  Albstadt (Alemanya);
  Ouahigouya (Burkina Faso);

Enllaos.

Pgina oficial de l'ajuntament;
Promoci de Chambry;
Chambry a Wikitravel;
Sortides i informacions prctiques;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97441" title="ARN missatger" nonfiltered="4136" processed="4117" dbindex="39461">

Cicle vital d'una molcula d'ARNm en una cllula eucariota. L'ARN s transcrit dins el nucli cellular i, una vegada processat completament, s transportat al citoplasma i traslladat al ribosoma, on s tradut una o ms vegades i, finalment, s degradat.]]

L'cid ribonucleic missatger (ARNm o mRNA) s una molcula d'ARN que serveix de model qumic per a crear un producte proteic. L'ARNm s transcrit a partir d'una plantilla d'ADN i porta informaci codificada fins a les regions on se sintetizen les protenes: els ribosomes. Aqu, el polmer d'cid nucleic s tradut en un polmer d'aminocids: una protena. Tant a l'ARN com a l'ADN, la informaci gentica est codificada en la seqncia de 4 nucletids diferents agrupats en codons de tres bases cadascun. Cada cod codifica per a un aminocid especfic, excepte el cod STOP que indica el final de la sntesi proteica. Aquest procs requereix dos tipus d'ARN: l'ADN de transferncia (ARNt) reconeix el cod i aporta l'aminocid corresponent a la cadena proteica en sntesi, mentre que l'ARN ribosmic (ARNr) s el component central de la maquinria de sntesi proteica.

"Cicle vital" de l'ARNm.
El breu cicle vital de l'ARNm comena amb la transcripci a partir d'ADN i acaba en degradaci. Durant la seva vida, una molcula d'ARNm pot ser processada, editada i transportada principalment per a la traducci. Les molcules d'ARNm eucaritic sovint requereixen un processament i transport molt complexos, mentre que les procariotes, no.

Transcripci.

Durant la transcripci, l'ARN polimerasa genera una cpia d'un gen d'ADN en forma de molcula d'ARN. Aquest procs s fora similar en eucariotes i procariotes. De totes maneres, hi ha una diferncia notable ja que l'ARN polimerasa eucaritica s'associa amb enzims processadors d'ARNm durant la transcripci, fet que agilitza fora el procs un cop iniciat. El producte immediat, el pre-ARNm, ha de patir encara un complex processament per arribar a ser ARNm madur.

 Processament del pre-ARNm .

El processament de l'ARNm difereix bastant entre eucariotes, bacteris i arqueobacteris. L'ARNm no eucaritic s essencialment madur quan s acabat de transcriure i no requereix cap processament, a excepci d'alguns pocs casos. El pre-ARNm eucariota, en canvi, requereix un llarg i complex processament.

 Splicing .

Lsplicing s el procs mitjanant el qual el pre-ARNm s modificat per tal de retirar certs fragments interns de seqncia no codificant, anomenats introns. Els fragments que codifiquen per la protena i que, per aix, no sn delecionats sn els exons. A vegades, un mateix ARNm pot patir un procs d'splicing especfic segons el context qumic i biolgic, de manera que permet que un mateix gen codifiqui per a diverses protenes segons les necessitats, es parla llavors d' splicing alternatiu. L' splicing s dut a terme normalment a travs d'un complex format per protenes i ARN anomenat spliceosoma, per algunes molcules d'ARN sn capaces de catalitzar els seus propis processos d'splicing grcies a la seva capacitat autocataltica com a ribozims.

 Addicci de la caputxa 5'  .
La caputxa 5'  s un nucletid de guanina modificat que s'afegeix al capdavant (extrem 5') del pre-ARN utilitzant l'enlla 5-Trifosfat. Aquesta modificaci s crtica i fonamental per al reconeixement i la correcta classificaci de l'ARNm en el ribosoma, aix com per a la protecci de l'ARNm de les 5' exonucleases. Tamb s fora important per a d'altres processos essencials com l'splicing i el transport.

Edici.
En alguns casos, l'ARNm s editat, canviant-ne la composici dels nucletids. Un exemple en seria l'ARNm apoliprotena B, que s editat i modificat en alguns teixits per no en d'altres. L'edici crea un cod stop abans (seqencialment parlant) del final predeterminat. Aix dna lloc a protenes ms curtes i petites.

 Poliadenilaci .
La poliadenilaci consisteix en enllaar covalentment un grup poliadenilil a una molcula d'ARN missatger. En els organismes eucariotes, la majoria dels ARNm sn poliadenilats pel seu extrem 3'. L'anomenada cua poli-A i la proteina que la cobreix protegeixen temporalment l'ARNm de la degradaci per exonucleases. La poliadenilaci s, tamb, fora important per al final de la transcripci, l'exportaci de l'ARNm fora del nucli i la seva traducci. El fenomen de la poliadenilaci d'ARNm es pot donar, tamb, en organismes procaritics, on, a diferncia dels casos anteriors, s'ocupa de facilitar, ms que no pas d'evitar, la degradaci per acci de les exonucleases.

La poliadenilaci es duu a terme durant i immediatament desprs del procs de transcripci de l'ARNm. Una vegada ha estat transcrita, la cadena d'ARNm s encaixat en un complex format per endonucleases associades a ARN polimerasa, que li adhereixen la cua poli-A. La regi d'encaix s localitzable grcies a la seva proximitat a la seqncia de bases AAUAAA. Una vegada encaixat, el missatger rep de 80 a 250 residus d'adenosina en el seu extrem 3', reacci que s catalitzada per la poliadenilat polimerasa.

Transport.
Una altra diferncia entre eucariotes i procariotes es troba en el transport d'ARNm. Com que, en eucariotes, l'ARNm s transcrit en un compartiment diferent d'on ser tradut, cal que sigui exportat des del nucli fins al citoplasma. Els ARNm madurs sn reconeguts grcies a les modificacions post-transcripcionals i exportats a travs de porus nuclears.

Traducci.

Grcies al fet que els ARNm procaritics no han de ser processats ni transportats, la traducci a crrec dels ribosomes pot comenar immediatament desprs de la transcripci. Aix, es considera que la traducci est acoblada a la transcripci, en procariotes.

L'ARNm eucariota madur i exportat al citoplasma pot ser tradut pel ribosoma. Es pot dur a terme en el mateix citoplasma, a travs dels ribosomes lliures o, com succeeix habitualment, l'ARNm s dirigit al reticle endoplasmtic grcies a una seqncia senyal on els ribosomes integrats en el reticle s'encarregaran de la seva traducci.Tal com es pot comprovar, la traducci no es dna, com en els procariotes, de forma acoblada a la transcripci.

Degradaci.
Al cap d'un cert temps, l'ARN missatger s degradat, sovint amb l'ajuda d'ARNases. Aquest cicle de vida limitat capacita la cllula per modificar de forma rpida la seva sntesi proteica d'acord amb les seves necessitats.

Cada tipus d'ARNm t un determinat temps de vida. Als bacteris, poden durar des d'uns segons fins ms d'una hora; en mamfers, la longevitat varia des d'uns quants minuts fins a dies. La durada del cicle vital no s noms una qesti temporal: la quantitat de protena que es pot produir mitjanant un sol ARNm depn completament de la seva estabilitat. La presncia de seqncies riques en AU s un element desestabilitzador dels ARNm en alguns mamfers, ja que hi ha certs enzims que tendeixen a associar-s'hi. La rpida degradaci associada a seqncies riques en AU s un mecanisme fonamental per prevenir la sobreproducci de citocines potents com el Factor de necrosi tumoral (TNF) i el Factor estimulador de colnies de macrfags i granulcits (GM-CSF).

 Estructura de l'ARNm .



 Caputxa 5' .
La caputxa 5' s un nucletid de guanina modificat que ha estat adherit al capdavant (extrem 5') d'una molcula d'ARNm en cllula eucariota poc desprs de l'inici de la transcripci. La caputxa consisteix en un residu terminal de 7-metilguanosina enllaat amb un pont 5'-5'trifosfat al primer nucletid transcrit. La seva presncia s fonamental perqu el ribosoma el reconegui i per protegir-lo de les ARNases.

L'addicci de la caputxa s un procs acoblat a la transcripci, de manera que els dos processos s'influeixen mtuament. Poc desprs de l'inici de la transcripci, l'extrem 5' de l'ARNm que s'est sintetizant s enllaat amb un complex sintetitzador de caputxes associat amb l'ARN polimerasa. Aquest complex enzimtic catalitza les reaccions qumiques requerides en aquest procs bioqumic format per molts passos. 

En primer lloc, l'enzim fosfohidrolasa construeix els ponts fosfodister gamma mentre elimina els fosfats alfa i beta. Desprs, l'enzim guaniniltransferasa transfereix una guanina i el seu fosfat alfa en el fosfat beta de l'extrem 5' de l'ARNm, donant lloc a un enlla 5'-5'trifosfat. El tercer pas s la metilaci, per part de l'enzim guanina-7-metiltransferasa, de la posici 7-nitrogen de la guanina acabada d'adherir. Finalment, la 2'-0-metiltransferasa metila la posici 2' de la ribosa. Aquest grup metil aporta ms estabilitat a l'ARNm grcies a la protecci de l'enlla fosfoster de l'atac nucleoflic de l'Hidrogen ve. Una vegada formada la caputxa 5', la molcula d'ARNm se separa del complex sintetitzador de caputxes.

 Regions codificants .
Les regions codificants estan formades per codons que sn decodificades i tradudes en protena grcies al ribosoma. Les regions codificants comencen en el cod d'inici i acaben amb el cod stop. Algunes porcions de les regions codificants poden servir de regions reguladores en el pre-ARNm, ja que sn recongegudes per unes protenes potenciadores de l'empalmament, o splicing enhancer, i per les protenes silenciadores i, per tant, sn capaces de determinar quines regions del pre-ARNm seran eliminades durant el procs d'empalmament.

 ARNm monocistrnic i policistrnic .
Una molcula d'ARNm s'anomena monocistrnica quan cont la informaci gentica per a traduir una sola protena. s el cas de la majoria dels ARNm eucaritics. D'altra banda, els ARNm policistrnics duen la informaci necessria per a diverses protenes; acostumen a trobar-se en bacteris i arqueobacteris. S'utilitza el terme dicistrnic per anomenar els ARNm que codifiquen per a dues protenes.

 Regions no tradudes .
Les regions no tradudes (Untranslated regions, UTRs) sn porcions de l'ARNm situades abans del cod d'inici de la traducci i desprs del cod stop que no es tradueixen, anomenades 5'UTR i 3'UTR, respectivament. Aquestes regions sn transcrites com una part del mateix transcrit que la regi codificant. S'han atribut diverses funcions en l'expressi gnica a aquestes regions no codificants, entre les quals es troben l'estabilitat de l'ARNm, la seva localitzaci i la seva eficincia traduccional. L'habilitat d'una UTR per dur a terme cadascuna d'aquestes funcions depn de la seqncia d'aquesta UTR i pot diferir entre ARNm diferents.

Les UTRs podrien fer ms estables els ARNm variant la seva afinitat pels enzims ribonucleases i per altres protenes promotores o inhibidores de la degradaci de l'ARN.  

L'eficincia traduccional i tamb la seva inhibici poden estar mediades per UTRs. Diverses protenes que poden unir-se a les regions 3' o 5' UTR podrien afectar la traducci interferint en l'habilitat del ribosoma per unir-se a l'ARNm. Els microARN podent unir-se, tamb, a les regions 3'UTR i afectar l'estabilitat o l'eficincia de l'ARNm.

La localitzaci citoplasmtica dels ARNm es creu que tamb est determinada per la 3'UTR. Les protenes que es necessiten en una regi de la cllula determinada i que han de ser-hi transportades, poden tenir seqncies especials dins la 3'UTR que permeten que el transcrit sigui tradut en aquella regi.

Alguns dels elements continguts en les UTR formen unes estructures secundries caracterstiques quan sn transcrites. Aquests elements estructurals tamb estan involucrats en la regulaci de l'ARNm. Alguns, com per exemple els elements SECIS sn dianes per a la uni amb determinades protenes. Un tipus d'element de l'ARNm, el riboswitch (de l'angls, interruptor de ribosa), s'enllaa a unes molcules petites, de manera que canvia els seus nivells de transcripci i traducci. En aquests casos, l'ARNm s'autoregula.

 Cua 3'poli-A .
La cua 3'poli-A s una llarga seqncia de nucletids d'adenina (sovint, uns quants centenars) afegits a la "cua" (extrem 3') del pre-ARNm a travs de l'acci de l'enzim poliadenilat polimerasa. En els eucariotes superiors, la cua poli-A s'afegeix a aquells transcrits que presenten el senyal AAUAAA. La importncia d'aquest senyal ha estat demostrada grcies a la mutaci del gen hum 2-globina que canvia la seqncia original d'AATAAA a AATAAG, i que pot comportar greus deficincies en la hemoglobina.

ARN contra-sentit.
Durant la transcripci, la doble cadena d'ADN produeix ARN en el sentit "correcte" de la cadena. L'altra, la cadena d'ADN complementria s'anomena cadena en sentit contrari. L'ARNm contra-sentit s l'ARNm complementari a la seqncia d'un o ms ARNm. En alguns organismes, la presncia d'un ARNm contra-sentit pot inhibir l'expressi gnica unint-se amb l'ARNm complementari. Com que l'ARNm ha de ser d'una sola cadena per ser tradut, aquest mecanisme tan simple el pot bloquejar.
En recerca bioqumica, aquest efecte s'ha utilitzat per estudiar la funci gnica. Afegint-li el seu complementari, podem veure les conseqncies del bloqueig. Aquest tipus d'estudis s'han fet en el cuct Caenorhabditis elegans  i en el bacteri Escherichia coli. Aix juga un important paper en la interferncia de l'ARN i en la seva transcripci.

 Per a aprofundir .
 ARN;
 microARN;
 ADN;

Referncies.


Enllaos externs.
 Life of mRNA Animaci flaix;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97444" title="Parlament de les Illes Balears" nonfiltered="4137" processed="4118" dbindex="39462">

El Parlament de les Illes Balears s segons l'Estatut la representaci del poble de les illes.  A ms d'exercir el poder legislatiu, aprova els pressupostos, controla el govern i a ms tria el president de les Illes Balears.

La seu es troba al carrer Conqueridor de Palma a l'edifici de l'antic Crculo Mallorqun . La seva actual presidenta s Maria Antnia Munar Riutort (UM).

Histria.
L'antecedent immediat que cal cercar a la histria per trobar un rgan semblant s el Gran i General Consell malgrat que aquest no tenia rang de corts si b n'exercia algunes funcions.

El Parlament Balear neix amb l'aprovaci de l'autonomia al 1983.

Representaci de cada illa.
 Mallorca: 33 escons;
 Menorca: 13 escons;
 Eivissa: 12 escons;
 Formentera: 1 esc;

VII legislatura.
Partit Popular: 28 escons;
PSIB: 20 escons;
PSM-EN, EU-EV, Esquerra:Bloc per Mallorca i PSM-Verds: 5 escons;
Uni Mallorquina: 3 escons;
Eivissa pel Canvi: 2 escons;
AIPF: 1 esc;



VI legislatura.
 Partit Popular: 29 escons;
 PSIB: 19 escons;
 PSM-EN: 4 escons;
 EU-Els Verds de Mallorca: 3 escons;
 Uni Mallorquina: 3 escons;
 AIPF: 1 esc;

V legislatura.
 PP: 28 escons;
 PSIB: 13 escons;
 PPE: 6 escons;
 PSM-EN: 5 escons;
 UM: 3 escons;
 EU-Els Verds (Mallorca): 2 escons;
 PSM (Menorca): 1;
 Esquerra de Menorca: 1 esc;
 COP: 1 esc;

IV legislatura.
 PP: 30 escons;
 PSIB: 16 escons;
 PSM: 5 escons;
 UM: 2 escons;
 EU: 2 escons;
 PSM (Menorca): 1 esc;
 Esquerra de Menorca: 1 esc;
 Els Verds (Eivissa): 1 esc;
 APIF: 1 esc;

III legislatura.
 PP-UM: 31 escons;
 PSIB: 21 escons;
 EEM: 2 escons;
 PSM-NM: 3 escons;
 UIM: 1 esc;
 FIEF: 1 esc;

II legislatura.
 AP-PL: 25 escons;
 FSB-PSOE: 21 escons;
 CDS: 5 escons;
 UM: 4 escons;
 PSM-EN: 2 escons;
 EEM: 2 escons;

I lesgislatura.



Llista de Presidents.

Assemblea de Parlamentaris de les Illes Balears (instituci preautonmica)
 Jeroni Albert i Picornell 30/VII/1977- 24/VII/1978 UCD;


Consell General Interinsular (instituci preautonmica)
 Jeroni Albert i Picornell 24/VII/1978- 27/IX/1982 UCD;
 Francesc Tutz Bennsar 27/IX/1982- 07/VI/1983 UCD;


Parlament de les Illes Balears (etapa autonmica)




Enllaos externs.

Parlament de les Illes Balears;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97454" title="Schutzstaffel" nonfiltered="4138" processed="4119" dbindex="39463">

Els Schutzstaffel ("Escamots de Protecci"), fou una organitzaci de seguretat del NSDAP, el partit nazi.

Els orgens.
Les SS es van crear en els anys 1920s com la gurda personal d'Adolf Hitler, perqu les Sturmabteilung s'havien fet tan grans que Hitler creia que necessitava uns guardaespatlles absolutament fidels. Sota el liderat de Heinrich Himmler, les SS van crixer des d'una petita formaci paramilitar fins a convertir-se en la ms gran i poderosa organitzaci de l'Alemanya Nazi. 

La presa de poder de Hitler.
Desprs de l'arribada al poder d'Adolf Hitler, les SS es van transformar en una organitzaci estatal, i els seus membres superiors, funcionaris. La resta de membres es van considerar voluntaris a temps parcial, i es va crear la Allgemeine-SS per encabir-los. A la tardor de 1933, els guardaespatlles d'Adolf Hitler van rellevar la gurdia de la cancelleria com protectors del Canceller d'Alemanya. 

L'abril de 1934 les SS van prendre el control de la Gestapo, que fins llavors era la policia secreta prussianaq que es transformaria en la policia secreta alemanya. Desprs de la Nit dels ganivets llargs, les SS van patir una gran reorganitzaci, i a l'estiu ja controlaven els Camps de concentraci nazis.

Mentre el Partit Nazi anava monopolitzant el poder poltic a alemanya, les funcions claus de l'estat, com la policia, les anaven absorbint els Schutzstaffel, mentre que moltes organitzacions de les SS es van transformar en agncies guvernamentals. Per mantenir el poder poltic del Partit Nazi, les SS van tenir autoritzaci per establir a les policies secretes, la Gestapo i la Sipo, posant de fet les SS per sobre de la llei. 

Les SS durant la Segona Guerra Mundial.
Els nazis van convertir les SS en una unitat d'lit, la 'gurdia pretoriana', amb el seu personal seleccionat seguint els criteris del que crien puresa racial, amb una lleialtat incondicional al Fhrer i al Partit Nazi. Vestien uniformes i insgnies que els diferenciaven de la resta de militars i membres del partit. 

Les Waffen-SS, l'ala militar de les SS van evolucionar fins convertir-se en un segon exrcit alemany, a part del regular, la Wehrmacht. Inicialment, els seus membres eren voluntaris, per amb el decurs de la guerra, i amb la capacitat militar alemanya esvaint-se, al 1944 els seus membres s'escollien a sort entre la poblaci masculina, molts d'ells joves menors de 18 anys.

Les SS van ser tamb un instrument de terror durant l'Holocaust. Heinrich Himmler, el seu lder va ser un dels arquitectes de la Soluci final. Les SS van asassinar uns vuit milions de persones, la majoria jueus en els territoris ocupats durant la guerra. Les SS van ser les responsables d'establir i operar els camps de concentraci i els camps d'extermini, en els que milions de persones van morir per maltractaments, explotaci, malnutrici, experiments mdics o neteja tnica. 

Una vegada acabada la guerra, els jutges dels Judicis de Nuremberg van declarar les SS com la organitzaci criminal responsable de la implemantaci del Genocidi i de cometre crims de guerra i crims contra la humanitat.

Denominaci i graduaci de les SS (grafia alemanya-catalana).
SS. Schutzstaffel: '"esquadres de proteccin", als inicis destinades a la protecci del Fhrer i membres rellevants del partit Nazi.
Totenkopf o Totenkopfverband: secci paramilitar de les SS.
Reichsfhrer SS o SS Reichsfhrer: cap dels SS, equivalent a un mariscal de camp. El grau ms alt de les SS.
SS Obergruppenfhrer: dins els SS, equivalent de tinent general;
SS Gruppenfhrer: General de divisi.
SS Obergruppenfhrer: el superior dels SS Gruppenfhrer.
SS Standartenfhrer: coronel de las SS.
SS Obersturmbannfhrer: dins els SS, l'equivalent d'un tinent coronel.
SS Sturmbannfhrer: comandant dels SS.
SS Hauptsturmfhrer: dins els SS, equivalent a capit;
SS Obersturmfhrer: tinent dels SS.
SS Hauptscharfhrer: brigada;
SS Oberscharfhrer: dins els SS, l'equivalent de sergent;
SS Scharfhrer: sergent primer.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97455" title="Teorema de Bayes" nonfiltered="4139" processed="4120" dbindex="39464">
El teorema de Bayes, s un dels teoremes ms emprats a la teoria de la probabilitat. Descobert per Thomas Bayes s una manera particular de relacionar dues probabilitats per tal de demostrar la relaci entre la probabilitat d'un esdeveniment condicionada al succs d'un segon esdeveniment i la probabilitat d'aquest segon esdeveniment condicionada al succs del primer, s a dir, entre  i .

Sigui  una partici de l'espai E i sigui B un esdeveniment qualsevol. De l'expressi de la probabilitat condicionada, si  es defineix la probabilitat del succs A condicionada a B tal com:

;

ens dna la probabilitat de A sabent d'entrada que s'ha verificat el succs B i, per tant:

;

Aquesta manera de relacionar les probabilitats condicionades  i  del primer i darrer termes de la igualtat s'anomena frmula de Bayes, essent particularment til.

 Formes alternatives del teorema de Bayes .

 Teorema de Bayes per a funcions de densitat de probabilitat .

Existeix una versi del teorema de Bayes que pot aplicar-se a 
variables aleatries contnues.
Derivar aquesta forma del teorema s ms complex matemticament,
per l'expressi del teorema s tan senzilla com la presentada anteriorment:

;

Tamb podem expressar el teorema de la segent manera:



La nomenclatura s la segent: f(x, y) s la funci de densitat 
conjunta de X i Y,
f(x|y) s la densitat de X condicional a Y=y
(de vegades tamb anomenada com a distribuci a posteriori de X),
f(y|x) = 
i f(x) i f(y) sn les funcions de densitat marginals 
dX i Y respectivament
(de vegades f(x) s'anomena la distribuci a priori dX).

Aqu hem abusat la notaci lleugerament,
ja que hem emprat f per tots aquests termes,
tot i que cadascun s en realitat una funci diferent.
Les funcions es poden distingir fcilment pel nom dels seus arguments.

 Teorema de Bayes emprant derivades de Radon-Nykodim .

Existeix una versi general del teorema de Bayes que s vlid
per variables aleatries contnues i discretes, aix com per qualsevol
dues variables per les quals disposem de la derivada de Radon-Nykodim
de la seva distribuci de probabilitat respecte una mesura sigma-finita.

Sigui  la mesura de probabilitat de X,
 una mesura sigma-finita que domina a ,
i anomenem
 a la derivada de Radon-Nykodim
de  respecte .
Definim de forma anloga ,  i
.
Considerem la mesura de probabilitat conjunta per a (X,Y),
que est dominada per la mesura producte ,
i anomenem .
Aleshores la derivada de Radon-Nykodim de la mesura de probabilitat
de X condicional a la sigma-algebra originada per,
,
satisfa:

.

Si tant X com Y sn variables aleatries discretes, aquesta frmula s equivalent
a la versi original del teorema de Bayes.
Si tant X com Y sn variables aleatries contnues, aquesta frmula s equivalent
a la versi del teorema per a funcions de densitat de probabilitat
presentada anteriorment.
Tanmateix, aquesta versi s ms general i pot aplicar-se, per exemple, quan X s
contnua i Y s discreta.

Aquesta versi del teorema pot generalitzar-se en cas de tenir ms de dues variables
aleatries. De fet, la generalitzaci s directa: tan sols cal considerar que X i Y
sn vectors aleatoris en lloc de variables aleatries.
Com que les versions presentades anteriorment sn casos particulars,
tamb es poden generalitzar de forma directa en cas de tenir ms de dues
variables aleatries.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97458" title="Anschluss" nonfiltered="4140" processed="4121" dbindex="39465">

Anschluss () s el nom amb qu es coneix l'annexi d'ustria al Tercer Reich pel rgim nazi el 12 de mar de 1938.

Antecedents.
La reunificaci dels pobles alemanys en un sol estat una constant des de la creaci del Sacre Imperi Romanogermnic, que havia perviscut en diverses frmules fins el 1806. Fins la Guerra Austroprussiana de 1866 es creia que la recomposici noms la podria liderar ustria, per la victria prussiana a la guerra va posar en entredit aquesta teoria. La composici multitnica de l'Imperi austrohongars tamb feia que es rebutgs aquesta possibilitat perqu no renunciarien als territoris no alemanys, i les guerres perdudes afeblir l'imperi i el va allunyar d'aquest objectiu, i van permetre el lideratge de Prssia en la Confederaci d'Alemanya del Nord, que es convertiria en l'Imperi Alemany el 1871, a ms de la condici religiosa: mentre ustria era eminentment catlica, Prssia era protestant.

Amb la dissoluci de l'Imperi austrohongars pel Tractat de Versalles el 1919, els austracs germanoparlants haguessin volgut integrar-se en la Repblica de Weimar, per les condicions d'aquest tractat ho impedien perqu Frana i el Regne Unit volien evitar una alemanya massa forta.

A principis dels anys 1930, el suport a ustia per la uni amb la Repblica de Weimar era molt important, i els governs van mirar d'establir acords duaners el 1931, per l'ascens al poder de Hitler va refredar les intencions austraques. Hitler (austrac de naixement) va prometre un nou imperi (Reich) que reuns tots els pobles alemanys, per la fora, si calia. 

ustria va patir la crisi econmica com la resta dels seus vens. La primera repblica, dominada pel partit socialcristi (CS) des dels anys 1920 es va desintegrar el 1933, amb la dissoluci del parlament i la prohibici dels nacional socialistes austracs, fins arribar a la guerra civil el febrer i la prohibici del tots els partits a excepci del CS i va evolucionar fins a transformar-se en un pseudofascisme, on el CS i els paramilitars del Heimwehr dominaven l'estat que ja no tenia llibertat de premsa, i el Canceller governava per decret. El predomini del catolicisme va fer que Engelbert Dollfuss i el seu successor Kurt Schuschnigg s'inspiressin en el feixisme itali de Benito Mussolini, qui els va donar suport fins que va necessitar el suport alemany a Etipia i l'establiment de l'Eix.

Quan el Canceller Dollfuss va ser assassinat pels nazis austracs el 25 de juliol de 1934, es va desfermar la segona guerra civil en menys d'un any, que va acabar el ms d'agost, quan els dirigents nazis austracs van marxar a Alemanya per coordinar les accions, mentre la resta comenava a emprar mtodes terroristes contra les institucions (amb el resultat de 800 morts fins al 1938) Schuschnigg, el successor de Dollfuss va pendre mesures drstiques contra els nazis, com internar-los en camps de concentraci, cosa que tamb va fer amb els socialdemcrates.

Moviments alemanys i austracs del 1938.
A principis de 1938, Hitler ja havia consolidat el seu poder al front del Tercer Reich i estava preparat per acomplir la reunificaci. 

El gener de 1938, Hitler va demanar que es cesss Alfred Jansa, el cap de l'exrcit austrac, que estava preparant-se per la defensa contra una invasi alemanya, i Kurt Schuschnigg va accedir.El 12 de febrer de 1938, Hitler es va trobar amb Schuschnigg a Berchtesgaden (Baviera) i li va demanar que aixequs la prohibici dels partits poltics i reinstalls al llibertat dels partits, allibers els presoners nazis i que aquests participssin en el govern, si no volia enfrontar-se a una acci militar. Schuschnigg va acceptar les demandes i va anomenar dos nazis, Arthur Seyss-Inquart, com a ministre d'interior i Edmund Glaise-Horstenau com a ministre sense cartera.

Els nous ministres van treballar per manllevar l'autoritat de Schuschnigg, i aquest va reacionar usant el patriotisme i mirant de recollir el mxim suport popular. Per primer cop desprs de la primera guerra civil, els socialistes i comunistes podien aparixer en pblic, i li van oferir el seu suport.

El 9 de mar, com a ltima oportunitat per mantenir la independncia d'ustria, Schuschnigg va programar un plebiscit sobre la independncia per al 13 de mar, i per assegurar-se la majoria, es va posar el mnim d'edat per en 24 anys, ats que els ms joves majoritriament s'inclinaven per la reunificaci i les idees nazis. Al dia segent de la convocatria, Hitler va deixar clar que no es quedaria de braos creuats, i va declarar que hi hauria una tupinada massiva i Alemanya no acceptaria el resultat. A ms, el ministre de propaganda alemany va informar que hi havia hagut aldaulls i que gran part de la poblaci demanava que l'exrcit alemany restabls l'ordre. Schuschnigg immediatament va dir que els informes eren mentida, i Hitler va enviar un ultimtum a Schuschnigg l'11 de mar, demanant que es dons el poder al partit nazi austrac o s'envairia ustria. Abans d'esperar una resposta, Hitler va signar l'ordre d'enviar les tropes. Llavors, Schuschnigg va buscar desesperadament suport internacional per la independncia d'ustria, per veient que ni Frana ni el Regne Unit pendrien cap acci, va dimitir com a canceller, en una intervenci radiofnica en la qual acceptava els canvis i donava el govern als nazi per evitar un bany de sang.

El president Wilhelm Miklas va refusar nomenar Seyss-Inquart com a canceller i ho va demanar a Michael Skubl i Sigismund Schilhawsky, per els nazis s'havien preparat b, i en poques hores van pendre control de gran part de Viena, incloent el ministeri d'afers interns (que controlava la policia). Com Miklas refusava nomenar Seyss-Inquart, aquest no podia enviar un telegrama demanant al govern alemany l'enviament de tropes per restablir l'ordre, Hitler estava furis. A les 10 de la nit, desprs d'haver signat l'ordre d'invasi, Hermann Gring i Hitler van deixar d'esperar i van publicar un telegrama fals en el que el govern austrac demanava l'entrada de les tropes. A mitjanit, desprs que tots els edificis importants de Viena havien estat presos pels nazis i els poltics importants, com Richard Schmitz, Leopold Figl, Friedrich Hillegeist i Franz Olah havien estat detinguts per les SS enviades per Heinrich Himmler, Miklas va anomenar Seyss-Inquart com a Canceller.


Anschluss.

El mat del 12 de mar el 8. exrcit de la Wehrmacht va creuar la frontera, i no van trobar resistncia per part de l'exrcit austac, i van ser rebuts amb alegria per la poblaci. 

Tot i que els invasors estaven mal organitzats i coordinats, no va tenir una importncia cabdal perqu no hi va haver combats, per va servir per alertar els comandants alemanys per les futures operacions a empendre. 

Hitler va arribar amb cotxe a Braunau am Inn, la seva ciutat natal, la mateixa tarda, i va rebre una calurosa rebuda, i tot seguit va recrrer ustria en una ruta triomfal, que va culminar en una rebuda de 200.000 persones a la 'Heldemplatz' (Plaa dels Herois) de Viena, per escoltar el seu discurs de proclamaci de l'Anschluss.

Com que la intervenci alemanya encara va trigar tres dies en ocupar tot el territori, el referndum es va celebrar en una part d'ustria el 13 de mar.

La ratificaci.

L'Anschluss va tenir efecte legislatiu immediatament, i fou sotms a un plebiscit el 10 d'abril que va refrendar la unificaci pel 99,73% dels vots, desprs d'una intensa campanya de propaganda, per en el referndum s'havia excls del vot a jueus i antics membres de partits d'esquerra (unes 400.000 persones, el 10% de la poblaci), i el vot no era secret. 

ustria va esdevenir la provncia d'Ostmark del Tercer Reich fins el final de la Segona Guerra Mundial, i Seyss-Inquart el seu governador. Durant les setmanes segents, 70.000 persones, incloent socialdemcrates, comunistes, jueus o altres dissidents potencials, van ser empresonats o enviats a camps de concentraci. Un govern provisional va declarar la nullitat de l'Anschluss el 27 d'abril de 1945.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97460" title="Joan Baptista Culla i Clar" nonfiltered="4141" processed="4122" dbindex="39466">
Joan Baptista Culla i Clar s un historiador i escriptor catal que usa el nom de ploma Joan B. Culla.

Joan B. Culla va nixer a Barcelona l'any 1952. s professor d'Histria Contempornia a la Universitat Autnoma de Barcelona des de 1977.

Ha escrit ms d'una dotzena de llibres, a ms de collaborar peridicament en publicacions nacionals com l'Avui, L'Aven, Spiens, Idees i Serra d'Or. Tamb collabora en diaris i publicacions internacionals, com El Pas, Poltica Exterior o Hrodote (de Pars).

Des d'inicis del anys 90 presenta i dirigeix el programa de televisi Segle XX al Canal 33, on es repassa la histria del segle XX des d'una ptica moderna, per alhora indita. Cada setmana s'emet un documental que presenta un tema diferent. Tamb participa com a comentarista a altres mitjans de comunicaci, especialment radiofnics.

Algunes de les seves obres sn:
El Catalanisme d'esquerra (1928-1936).
El franquisme i la transici democrtica (1939-1988). Volum VIII d'Histria de Catalunya (dirigida per Piere Villar).
Israel, el somni i la tragdia. Del sionisme al conflicte de Palestina, 2004.

 Enllaos externs .
 Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97462" title="Coordinadora Gesto por la Paz d'Euskal Herria" nonfiltered="4142" processed="4123" dbindex="39467">
La Coordinadora Gesto por la Paz d'Euskal Herria o Euskal Herriko Bakearen Aldeko Koordinankundea s una plataforma pacifista, cvica, unitria, pluralista i independent de qualsevol partit poltic o instituci. Des de 1986 constituex una resposta organitzada de la societat civil del Pas Basc enfront de la violncia que el poble basc sofreix.

El seu projecte per a aconseguir la pau inclou com actuacions principals: incrementar la mobilitzaci ciutadana, conscienciar la societat de la seva responsabilitat en la necessria resposta pacfica, vetllar per que l'eradicaci de la violncia des de les institucions pbliques es doni dintre de la legalitat i el respecte als drets humans i fomentar una cultura de pau. Com a forma de protesta, t establerta la realitzaci de concentracions silencioses de 15 minuts, en desenes de localitats basques a l'endem de produir-se una mort provocada per un acte violent. 

El 1993 fou guardonada amb el Premi Prncep d'Astries de la Concrdia.

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de Gesto por la Paz;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de la Concrdia 1993;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97466" title="Parell solitari" nonfiltered="4143" processed="4124" dbindex="39468">


Un parell solitari s un parell d'electrons situats a la capa ms exterior de l'tom i que no estan enllaats ni compartits amb altres toms. Tot i que a la capa de valncia dels toms tamb hi podem trobar electrons desaparellats i altres electrons aparellats, noms es consideren un parell solitari quan no formen part de cap enlla. Per tant el nombre d'electrons solitaris ms el nombre d'electrons enllaats, equivaldran al nombre d'electrons de valncia d'un compost. Es solen representar grficament en les estructures qumiques amb dos punts o amb una ratlleta.

Sovint exhibeix un carcter polar negatiu degut a la seva alta densitat de crrega. Els parells solitaris formen enllaos datius, per exemple, la creaci de l'i hidroni, H3O+, ocorre quan els cids es dissolen en aigua i es deguda a que l'tom d'oxigen cedeix un dels dos parells solitaris que t a l'i hidrogen.

H+ + H2:   H3+;

Els toms del grup del nitrogen, presentant un estat d'oxidaci -3, presenten un parell electrnic solitari, els del grup de l'oxigen, en un estat d'oxidaci -2, disposen de dos parells solitaris d'electrons i els halogens, amb estat d'oxidaci -1, presenten tres parells solitaris.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97471" title="Base nitrogenada" nonfiltered="4144" processed="4125" dbindex="39471">
Una base nitrogenada s un compost orgnic que deu les seves propietats de base a un parell solitari d'electrons d'un tom de nitrogen. Les bases nitrogenades principals sn l'adenina, la guanina, la timina, la citosina i l'uracil, formen part del material gentic, per tamb trobem les aminas com l'amoni (NH3), la trietilamina, piridina

Les bases nitrogenades es poden classificar en dos grups: purines, adenina (A) i guanina (G); i pirimidines, citosina (C), timina (T) i uracil (U). Aquestes bases formen una part cabdal dels nucletids, i les interaccions entre l'adenina/timina i la guanina/citosina sn la base del codi gentic universal. En l'ARN l'uracil substitueix la timina. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97473" title="Fundaci Bill i Melinda Gates" nonfiltered="4145" processed="4126" dbindex="39472">

La Fundaci Bill i Melinda Gates s una fundaci de caritat establerta a la ciutat nord-americana de Seattle, sota els auspicis de Bill Gates, president de la multinacional de la informtica Microsoft, i la seva esposa, Melinda Gates. Fou creada el gener de l'any 2000 a l'unir-se la Fundaci Gates per a l'aprenentatge i la Fundaci William H. Gates. La fundaci s dirigida pels pares de Bill Gates, William H. Gates i Patty Stonesifer. 

Des dels seus inicis la Fundaci Bill i Melinda Gates s'ha dedicat ha invertit diners en l'escolaritzaci, la prevenci de la sida i les malalties que afecten el Tercer Mn. El 2004 van sorprendre l'opini pblica mundial, donanant la quantitat de 200 milions de dlars per a promoure la prevenci de la sida a la ndia; el seu major programa de subvencions en un sol pas. El 2005 donaren la quantitat de 800 milions de dlars, apropant-se a la quantitat que anualment destina l'Organitzaci Mundial de la Salut de les Nacions Unides.

L'any 2006 fou guardonada amb el Premi Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de la Fundaci Bill i Melinda Gates;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional 2006;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97474" title="SEAT" nonfiltered="4146" processed="4127" dbindex="39473">



SEAT (acrnim de Sociedad Espaola de Automviles de Turismo) s un fabricant d'autombils espanyol, actualment propietat del Grup Volkswagen. Es caracteritza per construir vehicles amb una lnia ms esportiva i mediterrnia que les altres marques que integren el grup, d'unes lnies ms convencionals, valors que es veuen reflectits en l'eslgan de la companyia: "SEAT autoemocin".

 Histria .
Trobareu la histria ms completa a l'article Histria de la SEAT

SEAT s el principal fabricant d'autombils espanyol. La companyia va ser fundada el 1950 per l'Institut Nacional d'Indstria, amb l'objectiu d' aconseguir motoritzar popularment el pas. Durant ms de 30 anys, comprava les llicncies de FIAT per poder fabricar i comercialitzar els vehicles d'aquesta marca sota el nom de SEAT. Des de 1950 fins 1980, la societat va ser altament intervinguda per l'INI. 

A partir de 1980, FIAT decideix no renovar les llicncies amb SEAT i es ven totes les accions d'aquesta marca a l'INI. D'aquesta manera, l'empresa queda plenament en mans de l'estat i en una situaci de certa orfandat tecnolgica que va superar fent aliances amb diferents socis. 

El 1986 Volkswagen adquireix la majoria de les accions en borsa i es pacta que Volkswagen disposar de les installacions de SEAT a Barcelona per a muntar-hi els models Volkswagen Passat, Santana i Polo classic (s'abarateix m d'obra respecte Alemanya), a canvi que els futurs models de SEAT comptaran amb la tecnologia Volkswagen. El 1990, trobem el Toledo com a primer Seat desenvolupat per Volkswagen. Aquest any tamb Volkswagen compra les accions restants que tenia l'estat sobre SEAT i la companyia es privatitza totalment. 

L'any 1999 la Generalitat de Catalunya li conced el Premi Nacional a la Projecci Social de la Llengua Catalana.

L'abril de 2008, el president del consell d'administraci Francisco Garca Sanz, va comentar amb periodistes "Se'ns acaben els pobles i les ciutats". Quan un corresponsal catal li indic que no hi havia cap cotxe amb nom de ciutat catalana, aquest va respondre que "Nosaltres som espanyols", i quan se li record que la fbrica s a Martorell digu que "no es pot portar la fbrica a Madrid".

Organigrama de SEAT S.A..
Direcci: Dr. Martin Winterkorn

Comit Executiu: Erich Schmitt (President)
Dept. I+D: Frank Bekemeier

Dept. Finances: Jan-Henrik Lafrentz 

Dept. Recursos humans: Ramn Paredes 

Dept. Comercial: Berthold Krger

Dept. Producci: Wolfram Thomas

Departament d  investigaci i desenvolupament (I+D).
La companyia realitza un continuat esfor inversor en el llanament de nous models i en la modernitzaci de les seves installacions. Dins d'aquesta estratgia, una de les prioritats s la inversi en Investigaci i Desenvolupament (I+D) amb la finalitat d'oferir productes innovadors de mxima qualitat i a un preu prou competitiu. En aquesta activitat treballen diriament 1.300 persones en el Centre Tcnic de SEAT a Martorell. 
Aquesta societat, gestionada totalment per l  esmentada marca, ofereix a SEAT una posici singular entre tots els fabricants d' autombils establerts a Espanya, ja que s l'nica marca capa de dissenyar, desenvolupar i produir els seus propis vehicles. 

Exportacions.
A excepci del monovolum Seat Alhambra, fabricat en la planta que el Grup Volkswagen t a Palmela (Portugal), la resta dels seus vehicles es produeixen a la factoria de Martorell. (Incls l  Ibiza, que ha retornat la producci a Catalunya degut a les fortes pressions dels sindicats obrers). 
Aquesta planta, que fou inaugurada en 1993 pel Rei Juan Carlos I de Borbn, est considerada com una de les ms avanades d'Europa grcies als seus sistemes logstics i a la flexibilitat del procs de producci. 
L'empresa espanyola exporta les dues terceres parts de la seva producci. Els seus principals mercats sn els europeus, encara que est present en 67 pasos dels cinc continents, a travs d' una extensa xarxa comercial composta per ms de 3.000 punts de  venda i assistncia. 
SEAT, la plantilla bsica de la qual est integrada per prop de 13.000 persones, va celebrar en l'any 2000 el seu 50 Aniversari.

 Poltica medioambiental .
L' Empresa es compromet a la millora contnua i afavoreix la compatibilitat ecolgica dels seus productes i dels  centres de fabricaci, centres de venda i centres de reciclatge, aix com en la racionalitzaci de l' explotaci dels recursos naturals sota la consideraci dels aspectes mediambientals. 
Per aix, SEAT, aplica les millors tecnologies per a la protecci del medi ambient i les incorpora al cicle vital dels seus productes. En aquesta finalitat SEAT s'implica amb la societat i les Administracions per un desenvolupament mediambientals sostenible. 
La marca informa clarament als seus clients, distribudors i a l'opini pblica de les activitats mediombientals de la companyia. 
SEAT t implantat i certificat un Sistema de Gesti Mediambiental (SGMA), segons la norma ISO 14001, el qual estableix la sistematitzaci general per a la gesti responsable del medi ambient. Aquest sistema inclou l' estructura organitzativa, la planificaci de les activitats i les prctiques necessries per a desenvolupar, implantar, portar a terme, revisar i mantenir al dia la Poltica Mediambiental. 

 La SEAT catalana de 1907 .
L'any 1907, al Sal de l'Autombil de Madrid i sota la marca Catalonia, la Societat Espanyola d'Autombils i Transports, amb seu a Barcelona, va presentar uns autombils de la marca francesa Rebour.

 Models actuals .
Alhambra ;
Altea;
Crdoba;
Ibiza;
Toledo;
Len;
Altea XL;
Altea Freetrack;
SEAT Fr Series;
SEAT Cupra Series;

 Prototips .

Bolero;
Frmula;
Salsa;
Salsa Emocin;
Tango;
CUPRA GT;
Altea;
Toledo;
Len;
Ibiza Vaillante;
Altea Freetrack;
Tribu;

 Models anteriors .

600;
800;
850;
1200;
1400;
1430;
1500;
124;
127;
128;
131;
132;
133;
Arosa;
Fura;
Ibiza;
Inca;
Mlaga;
Marbella;
Panda;
Ritmo;
Ronda;
Sport;
Terra;
Trans;

 Notes i referncies .


Enllaos externs.
  Pgina oficial de SEAT;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97482" title="Repblica de Jnia" nonfiltered="4147" processed="4128" dbindex="39474">
La Repblica de Jnia fou un estat grec als territoris grecs de l'sia Menor entregats pels otomans al final de la guerra. Les forces militars gregues ocupaven des el 1919 Esmirna i regions venes, de les que s'havia traspassat l'administraci per part del sult, regions que els grecs van voler estendre mes al est per el 1922 van ser aturats pels kemalistes. El 17 de juliol de 1922 segons el calendari juli aleshores vigent (30 de juliol segons el actual calendari gregori) el govern grec va emetre una proclamaci prometen al poble grec de Jnia un sistema republic d'autogovern sobre el territori concedit peltractat de Sevres i encarregava al alt comissionat grec a Esmirna de fer els passos que consideres necessaris. Els venizelistes al govern grec eren favorables a la Jnia independent per els seus opositors monrquics no hi estaven d'acord perqu reforava la posici nacional i internacional del seu rival. Els mateixos venizelistes consideraven la proclamaci sense prou fora i tampoc li donaven suport tal com s'havia formulat.  

El 14 d'agost (27 d'agost segons el calendari gregori) els turcs kemalistes, com a resposta, van iniciar la seva ofensiva i en poc temps (setembre) van derrotar els grecs. Prop de la derrota, militars de les forces d'ocupaci, en virtut de la declaraci del govern, amb suport d'alguns civils grecs, van fer una cerimnia de proclamaci de la Repblica de Jnia que no tenia cap virtualitat doncs el territori era segons el tractat de sobirania otomana i als grecs noms els corresponia l'administraci cedida pel sult, i estava sota control de les forces militars gregues, per els grecs no podien romandre en lluita indefinidament amb els kemalistes, ni d'altra banda podien abandonar Jnia a la seva sort. Finalment els turcs van entrar a Esmirna (9 de setembre). L'armistici es va signar a Mudanya (Territori dels Estrets) el 11 d'octubre de 1922. El gener de 1923, es va reunir a Lausana una conferencia de totes les potencies interessades en el restabliment de la pau. El 30 de gener de 1923, Grcia i Turquia van signar l'acord que establia la repatriaci dels internats civils per les dues parts i de tots el presoners de guerra turcs i un nombre igual de presoners grecs, i la resta de presoners de guerra i alguns civils van ser enviats a camps de treball i els que van sobreviure foren repatriats desprs de la signatura del tractat de pau de Lausana el 24 de juliol de 1923.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97485" title="Fernando Henrique Cardoso" nonfiltered="4148" processed="4129" dbindex="39475">


Fernando Henrique Cardoso ( Rio de Janeiro, Brasil 1931 ) s un poltic i socileg brasiler, president de la repblica en dos perodes constitucionals: de 1995 a 1999, i des d'aquest any fins el 2003 

Biografia.
Nascut el 18 de juny a la ciutat de Rio de Janeiro, resid des de ben petit a la ciutat de Sao Paulo. Graduat per la Universitat de Sao Paulo, d'on va esdevenir professor de cincies poltiques i sociologia. 

Va ser autor juntament amb Enzo Faletto d'un text molt important dintre de les les cincies socials llatinoamericanes "Dependencia y desarrollo en America Latina Ensayo de interpretacin sociolgica" publicat l'any 1969. 

Vida poltica.
s cofundador i president honorfic del Partit de la Social Democrcia Brasilera o PSDB (en portugus: Partido da Social Democracia Brasileira). Mentre Brasil va estar sota un govern militar, Cardoso, que en aquell temps era professor de sociologia a la universitat, fou expulsat del pas. Quan va tornar va esdevenir un dels ms importants membres de les campanyes que demanaven el retorn de la democrcia i del respecte dels drets humans. El 1985 va pretendre l'alcaldia de Sao Paulo, per fou derrotat a les eleccions. 

Va ser Ministre de Relacions Exteriors i desprs Ministre d'Hisenda en el govern del president Itamar Franco, sent un dels creadors de l'anomenat Pla do Real, que era un programa econmic ideat per a substituir la moneda per a contenir l'enorme inflaci que assotava el pas. Aquest xit amb el temps li va valer obtenir la presidncia i en les eleccions de 1994 va tenir el suport del President Franco per esdevenir candidat. 

En el seu govern va iniciar una poltica neoliberal com succea en la dcada del 1990 als pasos de gaireb tota Llationamrica, continuant en gran part amb l'obertura econmica que havia comenat uns anys abans. Amb l'xit del pla econmic, Cardoso va tenir el suport suficient per a canviar la Constituci per tal de poder-se presentar novament a la Presidncia de la Repblica. El 1998 Cardoso va enfrontar-se a Luiz Incio Lula da Silva, com havia passat el 1994, i el va derrotar novament. 

En el seu segon mandat hagu d'enfrontar-se a diverses crisis econmiques mundials, que van afectar l'economia del pas i van collocar en risc el triomf del real, tamb va haver una crisi energtica que va ajudar a baixar molt la popularitat del President. 

L'any 2000 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional per la seva tasca, dins i fora del Brasil, en favor de l'enfortiment dels valors democrtics, el perfeccionament de les institucions i la cerca del progrs i el benestar de la poblaci.

En les eleccions de 2002 el candidat del seu partit va ser derrotat, i el 2003 va ser succet per Luiz Incio Lula da Silva, mxim representant de l'esquerra brasilera. Des de llavors, Cardoso s'ha dedicat a seminaris i a un Institut que duu el seu nom.

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional 2000;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97490" title="Seat 600" nonfiltered="4149" processed="4130" dbindex="39476">
 


El Seat 600 va ser la versi espanyola del Fiat 600 itali. El disseny va ser obra del prestigis i conegut enginyer Dante Giacosa (1905-1996) i va ser presentat al pblic per primera vegada al Sal de l'Autombil de Ginebra de 1955

Caracterstiques:

 Motor i tracci posteriors ;
 Quatre places ;
 Cilindrada: 633 cc (600N); 757cc (600D, E, L);
 Potncia: 21,5 CV (29 CV) a 4500 rpm (4800 rpm);
 Velocitat mxima: 95 km/h  (108 km/h);
 Capacitat del dipsit: 27 L ;
 Consum mig: 7l. / 100 km ;
 Autonomia: 400 km ;

Histria.
Tot i que inicialment es van importar uns pocs exemplars, SEAT va iniciar la producci en 1957 a la Zona Franca de Barcelona, sobre la base del model itali i la venta s'inici el 27 de juny de 1957. Fins al 3 d'agost de 1973, quan es va deixar de fabricar, es van produir ms de 790.000 unitats, amb la qual cosa es va convertir en el primer autombil produt en massa a l'estat espanyol, sent considerat el cotxe que va motoritzar el pas.

Quan va sortir al mercat costava 71.400 pessetes (65.000 ms 6.400 de impostos), uns 430 euros. Inicialment va ser el cotxe al que podia accedir la classe mitja que no es podia permetre adquirir vehicles de prestacions superiors com el Seat 1400 que costava gaireb el doble, 144.600 pessetes; la renta pe cpita a Espanya era d'unes 18.472 pessetes.

La demanda va ser tan gran que calia esperar mesos per obtenir-lo; en el mes de mar, tres mesos abans del llanament, ja hi havia 300 000 comandes realitzades. El 1958 la seva producci es multiplic gaireb per cinc, al passar de gaireb 2.600 unitats a ms de 12.000 unitats. Cal tenir present que el 1950 el parc automobilstic a Espanya era d'unes 100.000 unitats; s a dir, uns 3,1 vehicles por cada 1.000 habitants. Amb el temps es va convertir en un cotxe popular i posteriorment objecte de desig de colleccionistes i aficionats als autombils clssics.

La primera versi, coneguda com a Normal o N, tenia els intermitents davanters sobre les aletes, al costat del capot, i va ser substitut en 1963 pel Seat 600D, la versi amb ms exemplars produts (418.035), que havia incrementat la seua cilindrada fins els 767cc. En 1970 es presenta el Seat 600E, amb els fars i els pilots ms grossos que ja incorporava des de feia uns anys el Fiat 600D i les portes que s'obrien de forma convencional i no al revs com les versions anteriors que tenien les frontisses al darrere i el pany al davant.

A banda de les versions convencionals, tamb es van produir models com el comercial, el descobert, i la Formicheta, una furgoneta derivada de la berlina. Entre 1964 i 1967 es van produir unes 18.000 unitats de la versi de quatre portes, anomenada Seat 800, que era 180mm ms llarga i no tenia parallel a la gamma FIAT.

Des de 1967 va conviure amb el Seat 850, derivat del mateix 600, ms espais i potent, per no va ser fins l'arribada del Seat 127, un tracci davantera modern i prctic presentat en 1972, que el 600 no va tenir un veritable substitut com a model  supervendes  de la marca.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97493" title="Estat autnom de l'Epir" nonfiltered="4150" processed="4131" dbindex="39477">
L'estat autnom de l'Epir fou un estat autnom que va existir al sud d'Albnia i nord de Grcia entre 1914 i 1915

El tractat de Londres de 1913 (que va marcar el final de laGuerra dels Balcans) va assignar la major part de l'Epir a Grcia, per els districtes del nord van quedar dins d'Albnia, en contra dels desitjos de la poblaci grega de la zona. El 7 de mar de 1914 va arribar a Albnia el prncep Guillem de Wied i els grecs del sud d'aquest pas es van rebellar contra la seva pertinena al principat i van constituir el govern provisional anomenat "Autonomos Epeiros" (Epir autnom). Els irregulars grecs van terroritzar a la poblaci albanesa que va haver de fugir. 

El govern grec va repudiar aquests actes per secretament donava ajut al rebels. Al esclatar la Primera Guerra Mundial, les tropes gregues van envair l'Epir autnom i el van ocupar (finals de 1914) amb la virtual complaena del govern provisional, que fou dissolt a la part sud, on es va establir l'administraci militar de l'Epir grec. A la part nord el govern provisional va prendre el nom de Govern de "(Autonomos) Boreios Epeiros" (Epir del Nord autnom) i les tropes gregues van romandre al pas.

El 1915 els grecs van entregar el control de la zona nord del sud d'Albnia als italians (les tropes gregues no van evacuar completament la zona fins el 1916). Els italians van establir un regim d'ocupaci militar i el 1916 van transferir la zona als seus aliats francesos. 

La pertinena de l'Epir del Nord a Albnia fou confirmada per la Comissi de Delimitaci de Fronteres el 1921, que tamb va confirmar la incorporaci de la resta litigiosa de l'Epir, amb Janina, a Grcia. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97506" title="Fons de comer" nonfiltered="4151" processed="4132" dbindex="39478">
El fons de Comer s un concepte comptable que designa a l'excs de valor material d'una empresa quan s venuda, i que generalment v donat per all que dna rendiments a l'empresa per que no s pas material (clients, patents, marques).

s un valor immaterial que es dna quan a la empresa es generen beneficis superiors als habituals en el sector econmic. Hom tamb la defineix com el valor actual dels superbeneficis (all que ultrapassa d'un benefici normal) que genera la empresa.

 El fons de comer en comptabilitat .
El Pla General de Comptabilitat considera el fons de comer com a un immobilitzat intangible, forma part de l'actiu de l'empresa i s'amortitza en un perode de cinc anys.

 El fons de comer en economia .
Quan hom compra una empresa, el fons de comer s finalment el resultat de l'acord entre el comprador i venedor, per en economia hi ha dos mtodes per a calcular-lo: l'anomenat mtode indirecte o mtode alemany i l'anomenat mtode directe o mtode anglosax.

 El mtode alemany .
En aquest mtode el fons de comer es calcula mitjanant la diferncia entre el valor de la empresa en funcionament i el valor de la seva part tangible. 

        Fons de comer = Valor de rendiment - Valor substancial

 El mtode anglosax .
En aquest mtode el fons de comer es calcula trobant el valor actual de la diferncia entre les rendes generades per l'empresa i aquelles que podem considerar normals.

Fons de comer = (rendibilitat dels fons propis de l'empresa - rendibilitat normal dels fons propis del sector) x Valor substancial x Valor actual d'una renda unitria durant N anys a la taxa de descompte k');

 Enllaos externs .
 Com calcular el Fons de Comer ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97507" title="Valor substancial" nonfiltered="4152" processed="4133" dbindex="39479">
El  valor substancial d'una empresa s el valor de reposici actualitzat de tots els bens de l'empresa, descomptant-ne els deutes amb terceres persones. Per a calcular el valor substancial brut s'agafa la totalitat de l'actiu net, mentre que per a calcular el valor substancial net s'agafen els fons propis (capital social i reserves). Es tracta d'un concepte econmic fonamental per a calcular el fons de comer.

Valor substancial = Actiu - Recursos aliens;
Vegeu tamb.
Apalancament;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97508" title="Gidda" nonfiltered="4153" processed="4134" dbindex="39480">

Gidda (en rab    , Jeddah), s una ciutat de l'oest de la pennsula Arbiga, a l'Arbia Saudita.

Ciutats agermanades.
Gidda t 23 ciutats agermanades:



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97510" title="Franjo Tu?man" nonfiltered="4154" processed="4135" dbindex="39481">

Franjo Tu man ( Veliko Trgovi e, Crocia, 14 de maig, 1922 - Zagreb, 10 de desembre, de 1999) va ser el primer president de Crocia durant els anys 1990.

Als 19 anys es va unir a l'escamot antifeixista de Josip Broz Tito, de qui n'arrib a ser amic personal, i acabada la guerra, era el general ms jove de l'Exrcit Popular Iugoslau, amb tan sols 23 anys. El 1957 va escriure Rat protiv rata (Guerra contra guerra), descripci de les tctiques guerreres partisanes; el 1967 va compondre una Declaraci sobre la llengua literria croata, de caire separatista del serbocroat oficial. Ms tard escriv Velike ideje i mali narodi (Grans idees i petites nacions) on s enfronta a la teoria de nacionalitat oficial iugoslava. Alhora, form part del moviment anomenat Masovni Pokret o Maspok (Poder de Masses), que protagonitz l'anomenada Hrvatsko prolje e o Primavera croata de 1971. Alhora, fou fundador i cap del 1961 al 1967 de lInstitut za historiju radni koga pokreta Hrvatske (Institut per a la Histria del Moviment Treballador Croat).

El 1971 fou condemnat a mort acusat de separatisme i de donar suport a grups ustaixa, per Tito, en nom de la seva antiga amistat, li commut la pena i va romandre empresonat fins el 1981. Un cop lliure de la pres, el 20 de febrer de 1981 fou condemnat a 3 anys de pres per minimitzar el genocidi ustaixa davant periodistes estrangers en la presentaci del seu llibre Bespuca povijesne z biljnosti (La veritat histrica sense camins). Per aquest motiu ha estat acusat de ser "el Le Pen croat" (paraules del periodista belga Michel Collon). 

En els 1990 va liderar el partit Uni Democrtica Croata (HDZ-Hrvatska Demokratska Zajednica) que va ser la punta del moviment independentista Croata a la fi del segle XX. La HDZ va assolir agrupar a la majoria absoluta del poble croat tant a Crocia com a Bsnia i Hercegovina a les primeres eleccions democrtiques, just desprs de la caiguda del comunisme en la SFRJ, celebrades el 1990.

Aix es convertia en el president del pas. El seu objectiu es va cristallitzar el 30 de maig de 1990 a travs d'un Referndum nacional per la Independncia de Crocia.  Va frenar hbilment l'en aquells dies molt superior en armes Exrcit Iugoslau (JNA) a Crocia amb la combinaci d'armisticis i defensa del territori del pas. Desprs que les forces internacionals de UNPROFOR finalment s'interposessin entre l'autoproclamat estat serbi dintre de Crocia i les forces croates, Tudjman va decidir organitzar i armar l'Exrcit Croat- (HV), preparant per al 1995 les operacions Bljesak i Oluja (tempesta), amb les quals va recuperar la integritat territorial del pas.

Els seus detractors, com el president actual de Crocia- Stjepan Mesi , li acusen de no haver comprs la situaci de Bsnia i Hercegovina i la realitat nacional dels bosnians. Sembla que Tudjman comptava els bosnians com a part integral del poble Croat, considerant-los "Croats de religi Islmica". Aquest i altres errors de clcul per la seva banda van provocar una guerra entre els bosniocroats dirigits des de Zagreb (els Croats de Bsnia i Hercegovina) i els Bosnians, durant l'Agressi a Bsnia i Hercegovina. Els bosnians no volien que cap part de Bsnia i Hercegovina fos separada i annexada a Crocia. Uns altres l'acusen d'haver negociat directament amb Slobodan Miloevi  la divisi de Bsnia i Hercegovina entre Crocia i Srbia, demostrada per certs documents visuals.

Fou reescollit dues vegades i romandria al poder fins a la seva mort a finals del 1999. Fora del seu pas, el seu cognom es lletreja tamb "Tudjman".





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97514" title="FK Terek Grozni" nonfiltered="4155" processed="4136" dbindex="39482">

El FK Terek Grozni (en rus:                      ), s el club de futbol ms important de Txetxnia, amb seu a la seva capital Grozni.

 Histria .
Fundat el 1946 com a Dynamo, s'anomen ms tard Neftyanik (1948), i finalment Terek (1958). El seu actual president s Ramzan Kadrov. Durant la dcada dels noranta, el club va desaparixer en diferents moments, i de fet no va participar a les competicions russes de futbol durant les dues guerres txetxenes. L'any 2004 l'equip va guanyar la Copa Russa i la lliga de segona divisi, classificant-se per a jugar l'any segent la Copa de la UEFA, on va ser eliminat en la primera eliminatria. La conflictiva situaci de Txetxnia fa que en l'actualitat l'equip jugui els seus partits com a local a la ciutat de Piatigorsk, al krai de Stvropol. En competici europea ha disputat els partits a Moscou. Abans de l'inici de la temporada 2008, la Uni Russa de Futbol li ha garantit poder jugar els partits de casa a la seva ciutat .

 Palmars .
Copa de Rssia (1): 2004.

References.


Enllaos externs.
 Web del club;
 Web no oficial;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97519" title="Uni Democrtica Croata" nonfiltered="4156" processed="4137" dbindex="39483">
La Uni Democrtica Croata (en croat: Hrvatska Demokratska Zajednica, HDZ) s un partit poltic croat fundat el 1989 per dissidents nacionalistes croats liderats per Franjo Tu man. Ha estat al poder de 1990 al 2000 amb la presidncia de Tu man. Durant aquest mandat, Crocia es va esdevenir independent (1991), va ser reconeguda internacionalment (1992) i va recuperar el conjunt dels seus territori d'abans de la guerra (1998). Des del 2003, el partit s en cohabitaci al poder.

Aquest partit s membre del Partit Popular Europeu.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97521" title="Valncia d'neu" nonfiltered="4157" processed="4138" dbindex="39484">


Valncia d'neu s un poble del municipi d'Alt neu (Pallars Sobir) i la seu del seu ajuntament. 

Situaci.
Est situat en una plana a la dreta del riu de la Bonaigua, a 1.076 m d'altitud. L'any 2005 comptava amb 175 habitants, essent el nucli ms poblat del municipi.

Histria.
L'esment ms antic de la vila de Valncia d'neu s de 1281, quan el comte Arnau Roger I de Pallars Sobir li reconegu a Pere II el Gran el domini sobre diversos llocs del Pallars. Al segle XIII, el castell era una fortificaci molt important per a controlar l'accs a la vall d'Arn i a terres occitanes pel port de la Bonaigua. Fou el darrer baluart de l'enfrontament -originat a la guerra civil catalana- entre el comte Hug Roger III i el comte de Cardona Joan Ramon Folc IV en representaci del rei Ferran II que fin amb la fugida del comte de Pallars a Frana en 1488 i la rendici del castell defensat fins el 29 de juny de 1491 per la seva dona, Caterina Albert.
Aquest lloc estratgic, va ser ocupat pels francesos en 1794, durant les guerres carlines al 1836 i va ser lloc de refugi dels maquis desprs de la guerra civil espanyola.
En poca medieval el poble estava situat a l'entorn del castell i al segle XVIII baix al pla per establir-se en el seu emplaament actual. 

Valncia d'neu fou un municipi independent fins 1970, en qu juntament amb Isil, Son i Sorpe, s'un formant el municipi d'Alt neu. L'ajuntament t la seu en aquesta poblaci.

Patrimoni.
Entre el seu patrimoni cal destacar el Castell situat en un promontori als afores del poble, a l'indret on hi havia el nucli de poblaci antic. Tamb cal esmentar l'esglsia romnica de Sant Andreu del segle XII, de la qual noms ha restat l'absis decorat amb mnsules. Provinents d'aquesta esglsia, el Museu Dioces d'Urgell (la Seu d'Urgell), conserva tres fragments de pintura mural romnica que decoraren l'absis i que representen l'Epifania.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97523" title="2003 AZ84" nonfiltered="4158" processed="4139" dbindex="39485">



2003 AZ84 s un objecte del Cintur de Kuiper que rbita al voltant del Sol a 39.45 UA de distncia mitja. Aix s aproximadament a la mateixa distncia que el planeta nan Plut. Te un dimetre d'aproximadament 730 kilometres segons el metode de l'assupci d'albedo.

El seu descobriment es va produir el 13 de gener del 2003 per Chad Trujillo i Michael E. Brown dins del proyecte NEAT, proyecte per a detectar nous asteroides, en l'observatori de Mont Palomar (Califrnia, EUA).

Dins de la categoria d'objectes del Cintur de Kuiper, 2003 AZ84 pertany a la subcategoria dels Plutins. Aquesta subcategoria engloba tots els objectes amb rbites semblants a la de Plut. Aix vol dir que  dna 2 voltes al voltant del Sol en el temps que Nept en dna 3. Dins d'aquesta categoria es un dels objecte ms grans, junt a Plut, 90482 Orcus, Caront  i (28978) Ixion.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97525" title="Ramzan Kadrov" nonfiltered="4159" processed="4140" dbindex="39486">
Ramzan Akhmdovitx Kadrov (en rus:                         ), (Tsenteroi, 5 d'octubre de 1976), s des del 4 de mar del 2006 el primer ministre de la repblica de Txetxnia, a la Federaci Russa. Fill del president txetx assassinat Akhmad Kadrov, va accedir al crrec de primer ministre desprs de la mort en accident del seu predecessor Serguei Abramov, amb l'aprovaci del parlament txetx i l'aval del president rus Vladimir Putin, que mant aix un important aliat d'tnia txetxena en el conflicte amb els independentistes. Ramzan Kadrov s conegut especialment perqu comanda un exrcit privat de 3000 homes, anomenats els kadirovski, que sobre el terreny ha perms al govern federal redur la presncia de tropes russes. Els kadirovski han estat sovint acusats de cometre nombrosos actes de brutalitat i violacions dels drets humans; malgrat aix Vladimir Putin va condecorar Kadrov amb la medalla d'Heroi de la Federaci Russa. Kadrov s tamb president del club de futbol ms destacat de Txetxnia, el Terek Grozni.

 Intents d'assassinat .

Ramzan ha patit diversos intents d'assassinat per part de la resistncia. Aquestos sn:

12 de maig del 2000, prop de Gudermes, una bomba controlada remotament esclata al passar el seu vehicle i queda ferit greeu; fou portat a Moscou en avi especial. Va romandre al hopspital sis mesos.

Gener del 2001, prop de Gudermes, una bomba controlada remotament esclata al passar el seu vehicle i queda ferit lleu;

Maig del 2003, a Ilishkan-Yurt a Txetxnia oriental, tres dones s'inmolen junt a Ramzan i el seu pare Akmat; molts gurdies van morir per els dos lders van sortir ilesos.

Juliol del 2003, a la vila de Zozin-Yurt, una dona suicida intenta entrar al quater de la milcia de Ranzan amb una bomba al damunt, i es abatuda.

Febrer del 2004, prop de Grozni, unes bombes controlades remotament exp`loten al passar un convoi amb 13 vehicles, en un dels quals anava Ramzan; el vehicle destruit no fou el que la resistncia volia.

Abril del 2004, a Gudermes, en una lluita amb el fins llavors aliat Sulim Yamadayev, comandant de la milcia Vostok, aquest darrer li dispara i el fereix lleument; Ramzan noms va estar unes hores a l'hospital;

6 de maig del 2004, al districte de Nozhay Yurt, la unitat de Ramzan s atacada i rodejada per nombrosos membres de la resistncia; Kadyrov va disparar contra els qwue es volien rendir i desprs d'un combar, aprofitant l'arribada d'un helicopter rus, va poder escapar encara que ferit; altre cop fou traslladat a un hospital a Moscou. Era a Moscou el 9 de maig quant el seu pare va morir en un atemptat de la resistncia.

Si hi ha hagut intents desprs del 9 de maig del 2004 no s'han fet pblics. Des llavors porta arreu 300 gurdies i 60 vehicles com a protecci;

 Referncies .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97526" title="Lliga de comunistes de Iugoslvia" nonfiltered="4160" processed="4141" dbindex="39487">
La Lliga de Comunistes de Iugoslvia (en croat Komunista Savez Jugoslavije), abans de 1952 Partit Comunista de Iugoslvia (Komunisti ka partija Jugoslavije), era el principal partit comunista a Iugoslvia. Es fundava com a partit d'oposici al Regne de Iugoslvia el 1919. Desprs de l'xit inicial en les eleccions, el partit era proscrit pel govern reial i romania illegal fins a la Segona Guerra Mundial. Desprs de portar la resistncia a la ocupaci de les Potncies de l'Eix, es convertia en el partit que governaria Iugoslvia des de 1945 fins a 1991.

El partit, encapalat per Josip Broz Tito de 1937 a 1980, era el primer partit comunista al poder en la histria del comunisme obertament oposat a la poltica comuna dirigida per la Uni Sovitica. Era expulsat del Cominform el 1948 desprs de qu Stalin acuss a Tito de nacionalista i amb tendncia a la dreta. Desprs de purgues internes, el partit es rebatejava com la Lliga de Comunistes i adoptava una poltica d'autogesti dels treballadors i de comunisme independent, conegut com Titoisme.

El partit es desintegrava a finals dels 1980 i els primers anys 1990, juntament amb Iugoslvia.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97527" title="2005 RN43" nonfiltered="4161" processed="4142" dbindex="39488">

2005 RN43 s un objecte del Cintur de Kuiper que rbita al voltant del Sol a 41 UA de distncia mitja.  Te un dimetre d'aproximadament 765 kilmetres segons el mtode de l'assupci d'albedo.

El seu descobriment es va produir el 9 d'octubre del 2005 per part de A.C.Becker, A.W.Pucket i J.Kubica  en l'observatori de Apache Point (Nou Mxic, EUA).

Dins de la categoria d'objectes del Cintur de Kuiper, 2005 RN43 pertany suposadament a la subcategoria dels Cubewanos, encara que no s'ha pogut determinar la seua pertinena  a aquest grup amb total certesa degut al seu recent descobriment. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97529" title="Adelaida d'ustria" nonfiltered="4162" processed="4143" dbindex="39489">

Adelaida d'ustria, reina de Sardenya (Mil 1822 - Tor 1855). Arxiduquessa d'ustria, princesa d'Hongria i de Bohmia amb el tractament d'altesa imperial que es cas amb el primer rei d'Itlia, Vctor Manuel II d'Itlia.

Nascuda a la ciutat de Mil, capital de la llavors provncia austriaca de la Llombardia, el dia 3 de juny de 1822, essent filla de l'arxiduc Rainier d'ustria i de la princesa Elisabet de Savoia-Carignano. Adelaida era nta per via paterna de l'emperador Leopold II, emperador romanogermnic i de la infanta Maria Llusa d'ustria mentre que per via materna ho era del prncep Carles Manuel de Savoia-Carignano i de la princesa Maria Teresa de Savoia.

Educada a la cort virreinal de Mil en un ambient culte i italianitzat, on el seu pare era el governador de les dues provncies italianes de l'Imperi austrac, Llombadia i Vencia, l'arxiduquessa contragu matrimoni el dia 12 d'abril de 1842, a l'edat de 20 anys, amb el prncep i llavors rei Vctor Manuel II d'Itlia, a Stupinigi. Vctor Manuel era fill del rei Carles Albert I de Sardenya i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria-Toscana. 

Vctor Manuel i Adelaida tingueren set fills i en el part del darrer l'arxiduquessa austriaca hi trob la mort.

 SAR la princesa Clotilde d'Itlia, nascuda el 1843 a Tor i morta el 1911 a  Moncalieri. Es cas el 1859 a Tor amb el prncep Napole Josep Bonaparte.

 SM el rei Humbert I d'Itlia, nat a Tor el 1844 i assassinat el 1900 a Monza. Es cas amb la princesa Margarida de Savoia-Gnova.

 SAR el prncep Amadeu d'Itlia, nat el 1845 a Tor i mort el 1890 a la mateixa localitat. Es cas el 1867 a Tor amb l'aristcrata italiana, Maria Victria del Pozzo, princesa de la Cisterna. L'any 1888 es torn a casar, aquest cop amb la princesa Maria Leticia Bonaparte.

 SAR el prncep Oddone d'Itlia, duc de Montferrato, nat el 1847 a Tor i mort el 1866 a Gnova.

 SAR la princesa Maria Pia d'Itlia, nada el 1847 a Tor i morta el 1911 a Stupinigi. Es cas el 1862 a Lisboa amb el rei Llus II de Portugal.

 SAR el prncep Carles Albert de Savoia, duc de Chablais, nat el 1851 a Moncalieri i mort el 1854 a Stupinigi.

 SAR el prncep Vctor Manuel de Savoia, comte de Gnova, nat el 1855 a Tor i mort pocs mesos desprs a la capital piemontesa.

Maria Adelaida mor el dia 20 de gener de 1855 a Tor, dotze dies desprs del naixement del seu darrer fill. L'infant moriria sis mesos desprs. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97530" title="2003 MW12" nonfiltered="4163" processed="4144" dbindex="39490">


2003 MW12 s un objecte del Cintur de Kuiper que rbita al voltant del Sol a 46 UA de distncia mitja. Te un dimetre d'aproximadament 765 kilometres segons el metode de l'assupci d'albedo.

El seu descobriment es va produir el 21 de juny del 2003 en el Steward Observatory (Arizona, EUA), per part de J.A.Larsen, dins del programa de detecci d'asteroides i cometes Spacewatch.

Dins de la categoria d'objectes del Cintur de Kuiper, 2003 MW12 pertany  a la subcategoria dels Cubewanos.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97538" title="Periant" nonfiltered="4164" processed="4145" dbindex="39492">

El periant o perigoni (del grec peri = al voltant, i goni = estructures de reproducci) s una adaptaci funcional de les plantes que actua com a reclam i recepci d'animals transportadors de pollen. Est constitut per les peces estrils situades a la perifria de la flor. Quan est ben desenvolupat consta de dos tipus de peces: de fora a dins, els spals, que constitueixen el calze, i els ptals, que constitueixen la corolla. Els spals solen sser verds i d'aspecte foliaci i els ptals, de colors diversos. Si els spals estan lliures entre ells, el calze s'anomena dialispal; si estan soldats, gamospal o sinspal. Si els ptals estan lliures entre ells, la corolla s'anomena dialiptala; si estan soldats, gamoptala o simptala. Quan les peces del periant no estan diferenciades en ptals i spals s'anomenen tpals. El periant indiferenciat rep sovint el nom de perigoni.

Segons el nombre de verticils que constitueixen el periant, les flors reben noms diferents:
 Diclamdia: si la flor t dos o ms verticils diferents i pot ser de dos tipus:
 Heteroclamdia: si els dos verticils tenen peces diferenciables morfolgicament: el calze, format pels spals, i la corolla, formada pels ptals.
 Homoclamdia: si els dos verticils que formen el periant tenen peces no diferenciables morfolgicament, aquestes peces s'anomenen tpals, i en aquest cas el periant acostuma a rebre el nom de perigoni. Exemple: Magnlia.

 Monoclamdia: si la flor t un sol verticil.

 Aclamdia (o nua): si la flor no t periant. Exemple: Faig.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97539" title="Nigromant d'Endor" nonfiltered="4165" processed="4146" dbindex="39493">

La nigromant d'Endor s un personatge que apareix als Llibres de Samuel, de la Bblia.

Sal, el primer rei d'Israel, estava en guerra contra els filisteus i es trobava en una situaci desesperada. Va fer cercar una nigromant; i van trobar una endevinadora i mdium a Endor (I Samuel, 28,5-25).

Sal es disfress i an de nit, acompanyat per dos homes, a casa de la bruixa. L'endevinadora feu prometre a Sal que no seria perseguida per la llei, ja que la bruixeria era prohibida. Desprs d'invocar el profeta Samuel, s'adon que el visitant era el rei Sal, per continu amb la invocaci perqu Sal torn a prometre que no la perseguiria.

La nigromant relat les visions que tenia: un esperit pujava del fons de la terra, un anci cobert amb el mantell de profeta. Sal hi reconegu Samuel, qui li anunci que perdria el tron a mans de David i el regne a mans dels filisteus, perqu havia desobet Du en no haver fet la guerra contra els amalequites.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97540" title="Endor (desambiguaci)" nonfiltered="4166" processed="4147" dbindex="39494">

Geografia:
Endor s un kibbutz d'Israel.
Guerra de les Galxies:
Endor s un planeta a la lluna del qual viuen els ewoks.
Bblia:
La nigromant d'Endor s un personatge del primer llibre de Samuel.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97543" title="Solanina" nonfiltered="4167" processed="4148" dbindex="39495">
Solanina s un alcaloide verins que es troba en diverses espcies de plantes de la famlia solancia.

Forma part de les defenses naturals de les plantes ja que s un fungicida i plaguicida natural.

La solanina es pot trobar a qualsevol part de la planta i en aquelles que han sofert malalties pot acumular-se en grans quantitats. Tot i que en les patates conreades el nivell de solanina s molt baix, en els tubercles verds de les patateres pot arribar a concentracions d'1 mg per quilo que ja sn perilloses per la salut.

Frmula qumica de la solanina.


 Referncies .
a-Chaconine and a-Solanine, Review of Toxicological Literature;
Medplus Medical Encyclopedia - Green tubers and sprouts;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97544" title="Agrupaci Independent Popular de Formentera" nonfiltered="4168" processed="4149" dbindex="39496">
L'Agrupaci Independent Popular de Formentera s un partit poltic de la pitisa menor de caire conservador que al Parlament Balear. Normalment rep el suport el Partit Popular formenterenc i el Grup d'Independents de Formentera (GUIF).

Es va integrar dins el Grup Popular juntament amb el PP a les legislatures IV i VI. En canvi, a la VII legislatura Josep Mayans, el seu representant, havia mostrat la intenci de formar un grup parlamentari propi, finalment per es troba dins el Grup Mixt.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97545" title="Llista d'asteroides/128001?128100" nonfiltered="4169" processed="4150" dbindex="39497">

|-
| 128001 - ||  || 30 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128002 - ||  || 29 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128003 - ||  || 27 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128004 - ||  || 23 d'abril, 2003 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 128005 - ||  || 24 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128006 - ||  || 25 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128007 - ||  || 29 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128008 - ||  || 1 de maig, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128009 - ||  || 1 de maig, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128010 - ||  || 2 de maig, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128011 - ||  || 2 de maig, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128012 - ||  || 3 de maig, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128013 - ||  || 2 de maig, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128014 - ||  || 2 de maig, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 128015 - ||  || 2 de maig, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128016 - ||  || 6 de maig, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 128017 - ||  || 6 de maig, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128018 - ||  || 7 de maig, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 128019 - ||  || 5 de maig, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128020 - ||  || 8 de maig, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128021 - ||  || 10 de maig, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128022 - ||  || 2 de maig, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 128023 - || 2003 KE || 20 de maig, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128024 - || 2003 KH || 20 de maig, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128025 - || 2003 KK || 20 de maig, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 128026 - ||  || 22 de maig, 2003 || Nogales || Tenagra II
|-
| 128027 - ||  || 22 de maig, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 128028 - ||  || 22 de maig, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128029 - ||  || 23 de maig, 2003 || Nashville || R. Clingan
|-
| 128030 - ||  || 25 de maig, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128031 - ||  || 25 de maig, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128032 - ||  || 27 de maig, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 128033 - ||  || 27 de maig, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 128034 - ||  || 27 de maig, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 128035 - ||  || 29 de maig, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128036 - ||  || 28 de maig, 2003 || Mallorca || Mallorca
|-
| 128037 - ||  || 26 de maig, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 128038 - ||  || 30 de maig, 2003 || Cerro Tololo || M. W. Buie
|-
| 128039 - ||  || 29 de maig, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128040 - ||  || 30 de maig, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128041 - ||  || 30 de maig, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128042 - || 2003 LU || 2 de juny, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128043 - ||  || 2 de juny, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128044 - ||  || 1 de juny, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128045 - ||  || 6 de juny, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 128046 - ||  || 23 de juny, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128047 - ||  || 21 de juny, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128048 - ||  || 25 de juny, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128049 - ||  || 26 de juny, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128050 - ||  || 26 de juny, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 128051 - ||  || 26 de juny, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 128052 - ||  || 28 de juny, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128053 - ||  || 29 de juny, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128054 - ||  || 28 de juny, 2003 || Wise || D. Polishook
|-
| 128055 - ||  || 22 de juny, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128056 - ||  || 30 de juny, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128057 - || 2003 NR || 1 de juliol, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 128058 - ||  || 3 de juliol, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 128059 - ||  || 1 de juliol, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 128060 - ||  || 4 de juliol, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128061 - ||  || 2 de juliol, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 128062 - ||  || 6 de juliol, 2003 || Piszkstet  || Piszkstet , K. Srneczky, B. Sip cz
|-
| 128063 - ||  || 8 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128064 - ||  || 1 de juliol, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128065 - || 2003 OK || 19 de juliol, 2003 || Desert Moon || B. L. Stevens
|-
| 128066 - || 2003 OM || 17 de juliol, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 128067 - ||  || 22 de juliol, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 128068 - ||  || 22 de juliol, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 128069 - ||  || 24 de juliol, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 128070 - ||  || 25 de juliol, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 128071 - ||  || 25 de juliol, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128072 - ||  || 25 de juliol, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128073 - ||  || 27 de juliol, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 128074 - ||  || 27 de juliol, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 128075 - ||  || 22 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128076 - ||  || 22 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128077 - ||  || 26 de juliol, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128078 - ||  || 29 de juliol, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 128079 - ||  || 29 de juliol, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 128080 - ||  || 31 de juliol, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 128081 - ||  || 29 de juliol, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 128082 - ||  || 22 de juliol, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 128083 - ||  || 24 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128084 - ||  || 24 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128085 - ||  || 24 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128086 - ||  || 30 de juliol, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 128087 - || 2003 PH || 1 d'agost, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 128088 - || 2003 PL || 1 d'agost, 2003 || rni Vrh || J. Skvarc
|-
| 128089 - ||  || 2 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 128090 - ||  || 2 d'agost, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 128091 - ||  || 1 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128092 - ||  || 1 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128093 - ||  || 1 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 128094 - ||  || 2 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 128095 - ||  || 2 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 128096 - ||  || 2 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 128097 - ||  || 4 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128098 - ||  || 4 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128099 - ||  || 4 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128100 - ||  || 3 d'agost, 2003 || Needville || W. G. Dillon, J. Dellinger
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97546" title="Llista d'asteroides/128101?128200" nonfiltered="4170" processed="4151" dbindex="39498">

|-
| 128101 - ||  || 5 d'agost, 2003 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 128102 - ||  || 4 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128103 - ||  || 19 d'agost, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 128104 - ||  || 18 d'agost, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 128105 - ||  || 18 d'agost, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 128106 - ||  || 21 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128107 - ||  || 20 d'agost, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 128108 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128109 - ||  || 20 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128110 - ||  || 20 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128111 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128112 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128113 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128114 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128115 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128116 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 128117 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 128118 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128119 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128120 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128121 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128122 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128123 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128124 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128125 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128126 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128127 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128128 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128129 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128130 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128131 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128132 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128133 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128134 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128135 - ||  || 20 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128136 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 128137 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128138 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128139 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128140 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128141 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128142 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128143 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128144 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128145 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128146 - ||  || 25 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128147 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 128148 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128149 - ||  || 25 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128150 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128151 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128152 - ||  || 25 d'agost, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 128153 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128154 - ||  || 25 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128155 - ||  || 25 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128156 - ||  || 29 d'agost, 2003 || Needville || J. Dellinger, P. Garossino
|-
| 128157 - ||  || 28 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 128158 - ||  || 30 d'agost, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128159 - ||  || 28 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128160 - ||  || 28 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 128161 - ||  || 31 d'agost, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128162 - ||  || 31 d'agost, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128163 - ||  || 31 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 128164 - ||  || 30 d'agost, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 128165 - ||  || 29 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128166 - ||  || 27 d'agost, 2003 || Mrida || I. Ferrin, C. Leal
|-
| 128167 - ||  || 30 d'agost, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128168 - ||  || 31 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128169 - ||  || 2 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128170 - ||  || 2 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128171 - ||  || 1 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128172 - ||  || 1 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128173 - ||  || 5 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 128174 - ||  || 1 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128175 - ||  || 4 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128176 - ||  || 1 de setembre, 2003 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 128177 Griffioen ||  || 5 de setembre, 2003 || Calvin College || A. Vanden Heuvel
|-
| 128178 - ||  || 13 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 128179 - ||  || 14 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 128180 - ||  || 15 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 128181 - ||  || 13 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 128182 - ||  || 15 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128183 - ||  || 15 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 128184 - ||  || 14 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128185 - || 2003 SP || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128186 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128187 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128188 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128189 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 128190 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128191 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128192 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128193 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128194 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128195 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128196 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128197 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128198 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128199 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128200 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97547" title="Llista d'asteroides/128201?128300" nonfiltered="4171" processed="4152" dbindex="39499">

|-
| 128201 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128202 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128203 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128204 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128205 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128206 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128207 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128208 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128209 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128210 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128211 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128212 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128213 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128214 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128215 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128216 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128217 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128218 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128219 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128220 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 128221 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128222 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128223 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128224 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128225 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128226 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128227 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128228 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 128229 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128230 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 128231 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128232 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128233 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128234 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128235 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128236 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128237 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128238 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128239 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128240 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128241 - ||  || 21 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128242 - ||  || 22 de setembre, 2003 || Kle  || M. Tich
|-
| 128243 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128244 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128245 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128246 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128247 - ||  || 22 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128248 - ||  || 25 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 128249 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128250 - ||  || 27 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128251 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128252 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128253 - ||  || 28 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128254 - ||  || 28 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128255 - ||  || 24 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 128256 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128257 - ||  || 25 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128258 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 128259 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 128260 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 128261 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 128262 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128263 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128264 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128265 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128266 - ||  || 4 d'octubre, 2003 || Kingsnake || J. V. McClusky
|-
| 128267 - ||  || 1 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128268 - ||  || 1 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128269 - ||  || 5 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128270 - ||  || 3 d'octubre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 128271 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128272 - ||  || 17 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128273 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128274 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128275 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128276 - ||  || 17 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128277 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128278 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128279 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128280 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128281 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128282 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128283 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128284 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128285 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128286 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128287 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128288 - ||  || 23 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128289 - ||  || 24 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128290 - ||  || 25 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128291 - ||  || 25 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128292 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128293 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 128294 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128295 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128296 - ||  || 26 de novembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128297 - ||  || 13 de desembre, 2003 || Wrightwood || J. W. Young
|-
| 128298 - ||  || 4 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128299 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128300 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97548" title="Llista d'asteroides/128301?128400" nonfiltered="4172" processed="4153" dbindex="39500">

|-
| 128301 - ||  || 28 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 128302 - ||  || 15 de gener, 2004 || Sandlot || G. Hug
|-
| 128303 - ||  || 13 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128304 - ||  || 17 de gener, 2004 || Haleakala || NEAT
|-
| 128305 - ||  || 21 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128306 - ||  || 22 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128307 - ||  || 23 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128308 - ||  || 23 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128309 - ||  || 28 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128310 - ||  || 29 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128311 - ||  || 11 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128312 - ||  || 11 de febrer, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128313 - ||  || 12 de febrer, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128314 - ||  || 15 de febrer, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 128315 - ||  || 17 de febrer, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 128316 - ||  || 19 de febrer, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128317 - ||  || 17 de febrer, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128318 - ||  || 14 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128319 - ||  || 15 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128320 - ||  || 13 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128321 - ||  || 15 de mar, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 128322 - ||  || 15 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128323 - ||  || 15 de mar, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 128324 - ||  || 15 de mar, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128325 - ||  || 14 de mar, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128326 - || 2004 FN || 16 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128327 - ||  || 16 de mar, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 128328 - ||  || 20 de mar, 2004 || Siding Spring || Siding Spring
|-
| 128329 - ||  || 16 de mar, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128330 - ||  || 17 de mar, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128331 - ||  || 17 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128332 - ||  || 18 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128333 - ||  || 19 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128334 - ||  || 19 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128335 - ||  || 20 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128336 - ||  || 20 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128337 - ||  || 25 de mar, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128338 - ||  || 26 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128339 - ||  || 22 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128340 - ||  || 23 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128341 - ||  || 27 de mar, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 128342 - ||  || 17 de mar, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128343 - ||  || 11 d'abril, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 128344 - ||  || 12 d'abril, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128345 - ||  || 15 d'abril, 2004 || Emerald Lane || L. Ball
|-
| 128346 - ||  || 15 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128347 - ||  || 12 d'abril, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128348 - ||  || 15 d'abril, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 128349 - ||  || 12 d'abril, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128350 - ||  || 13 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128351 - ||  || 13 d'abril, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128352 - ||  || 14 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128353 - ||  || 15 d'abril, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128354 - ||  || 14 d'abril, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128355 - ||  || 13 d'abril, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128356 - ||  || 15 d'abril, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128357 - ||  || 16 d'abril, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128358 - ||  || 16 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128359 - ||  || 16 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128360 - ||  || 17 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128361 - ||  || 17 d'abril, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128362 - ||  || 20 d'abril, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128363 - ||  || 20 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128364 - ||  || 21 d'abril, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128365 - ||  || 21 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128366 - ||  || 21 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128367 - ||  || 25 d'abril, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128368 - ||  || 25 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128369 - ||  || 30 d'abril, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128370 - ||  || 25 d'abril, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128371 - ||  || 30 d'abril, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128372 - ||  || 9 de maig, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 128373 - ||  || 12 de maig, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 128374 - ||  || 15 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128375 - ||  || 15 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128376 - ||  || 15 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128377 - ||  || 12 de maig, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 128378 - ||  || 15 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128379 - ||  || 15 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128380 - ||  || 15 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128381 - ||  || 15 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128382 - ||  || 15 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128383 - ||  || 9 de maig, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128384 - ||  || 16 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128385 - ||  || 16 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128386 - ||  || 16 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128387 - ||  || 16 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128388 - ||  || 23 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128389 - ||  || 22 de maig, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 128390 - ||  || 23 de maig, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128391 - || 2004 LQ || 8 de juny, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128392 - || 2004 LY || 9 de juny, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128393 - ||  || 6 de juny, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128394 - ||  || 6 de juny, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128395 - ||  || 12 de juny, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128396 - ||  || 12 de juny, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128397 - ||  || 6 de juny, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128398 - ||  || 11 de juny, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128399 - ||  || 11 de juny, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128400 - ||  || 11 de juny, 2004 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97549" title="Llista d'asteroides/128401?128500" nonfiltered="4173" processed="4154" dbindex="39501">

|-
| 128401 - ||  || 13 de juny, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128402 - ||  || 13 de juny, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128403 - ||  || 8 de juny, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128404 - ||  || 11 de juny, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128405 - ||  || 11 de juny, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128406 - ||  || 11 de juny, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128407 - ||  || 12 de juny, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128408 - ||  || 12 de juny, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 128409 - ||  || 12 de juny, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128410 - ||  || 12 de juny, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128411 - ||  || 12 de juny, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 128412 - ||  || 14 de juny, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128413 - ||  || 14 de juny, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128414 - ||  || 12 de juny, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128415 - ||  || 13 de juny, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128416 - ||  || 13 de juny, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128417 - ||  || 12 de juny, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 128418 - ||  || 12 de juny, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128419 - ||  || 14 de juny, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128420 - || 2004 MS || 16 de juny, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128421 - ||  || 16 de juny, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128422 - ||  || 16 de juny, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128423 - ||  || 16 de juny, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128424 - ||  || 17 de juny, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128425 - ||  || 20 de juny, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128426 - ||  || 18 de juny, 2004 || Piszkstet  || K. Srneczky
|-
| 128427 - ||  || 28 de juny, 2004 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 128428 - || 2004 NJ || 8 de juliol, 2004 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 128429 - || 2004 NK || 8 de juliol, 2004 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 128430 - ||  || 7 de juliol, 2004 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 128431 - ||  || 9 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128432 - ||  || 9 de juliol, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128433 - ||  || 9 de juliol, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128434 - ||  || 9 de juliol, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 128435 - ||  || 13 de juliol, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128436 - ||  || 11 de juliol, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128437 - ||  || 14 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128438 - ||  || 9 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128439 - ||  || 10 de juliol, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 128440 - ||  || 11 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128441 - ||  || 11 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128442 - ||  || 11 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128443 - ||  || 11 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128444 - ||  || 11 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128445 - ||  || 14 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128446 - ||  || 15 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128447 - ||  || 15 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128448 - ||  || 14 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128449 - ||  || 14 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128450 - ||  || 15 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128451 - ||  || 15 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128452 - ||  || 15 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128453 - ||  || 11 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128454 - ||  || 11 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128455 - ||  || 11 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128456 - ||  || 11 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128457 - ||  || 14 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128458 - ||  || 14 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128459 - ||  || 14 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128460 - ||  || 15 de juliol, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 128461 - || 2004 OA || 16 de juliol, 2004 || Pla D'Arguines || R. Ferrando
|-
| 128462 - ||  || 16 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128463 - ||  || 16 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128464 - ||  || 16 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128465 - ||  || 20 de juliol, 2004 || Great Shefford || P. Birtwhistle
|-
| 128466 - ||  || 21 de juliol, 2004 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 128467 - ||  || 25 de juliol, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128468 - ||  || 25 de juliol, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128469 - ||  || 28 de juliol, 2004 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 128470 - ||  || 28 de juliol, 2004 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 128471 - ||  || 16 de juliol, 2004 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 128472 - || 2004 PS || 7 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128473 - || 2004 PV || 6 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128474 - ||  || 7 d'agost, 2004 || Pla D'Arguines || R. Ferrando
|-
| 128475 - ||  || 6 d'agost, 2004 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 128476 - ||  || 3 d'agost, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 128477 - ||  || 3 d'agost, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 128478 - ||  || 3 d'agost, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 128479 - ||  || 4 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128480 - ||  || 5 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128481 - ||  || 6 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128482 - ||  || 6 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128483 - ||  || 6 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128484 - ||  || 6 d'agost, 2004 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 128485 - ||  || 6 d'agost, 2004 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 128486 - ||  || 7 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128487 - ||  || 7 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128488 - ||  || 7 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128489 - ||  || 7 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128490 - ||  || 7 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128491 - ||  || 7 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128492 - ||  || 7 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128493 - ||  || 7 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128494 - ||  || 7 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128495 - ||  || 7 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128496 - ||  || 7 d'agost, 2004 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 128497 - ||  || 7 d'agost, 2004 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 128498 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 128499 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 128500 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Campo Imperatore || CINEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97550" title="Llista d'asteroides/128501?128600" nonfiltered="4174" processed="4155" dbindex="39502">

|-
| 128501 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128502 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128503 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128504 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128505 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128506 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 128507 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128508 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128509 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128510 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128511 - ||  || 9 d'agost, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128512 - ||  || 9 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128513 - ||  || 9 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128514 - ||  || 9 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128515 - ||  || 9 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128516 - ||  || 9 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128517 - ||  || 9 d'agost, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128518 - ||  || 9 d'agost, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128519 - ||  || 9 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128520 - ||  || 9 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128521 - ||  || 9 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128522 - ||  || 9 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128523 Johnmuir ||  || 11 d'agost, 2004 || Francisquito || R. E. Jones
|-
| 128524 - ||  || 6 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128525 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128526 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128527 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128528 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128529 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128530 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128531 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128532 - ||  || 9 d'agost, 2004 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 128533 - ||  || 9 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128534 - ||  || 9 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128535 - ||  || 9 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128536 - ||  || 9 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128537 - ||  || 9 d'agost, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128538 - ||  || 9 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128539 - ||  || 10 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128540 - ||  || 10 d'agost, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128541 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128542 - ||  || 9 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128543 - ||  || 5 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128544 - ||  || 6 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128545 - ||  || 6 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128546 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128547 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128548 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128549 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128550 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128551 - ||  || 9 d'agost, 2004 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 128552 - ||  || 9 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128553 - ||  || 9 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128554 - ||  || 9 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128555 - ||  || 9 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128556 - ||  || 10 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128557 - ||  || 10 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128558 - ||  || 10 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128559 - ||  || 11 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128560 - ||  || 11 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128561 - ||  || 10 d'agost, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128562 - ||  || 10 d'agost, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128563 - ||  || 10 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128564 - ||  || 10 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128565 - ||  || 11 d'agost, 2004 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 128566 - ||  || 11 d'agost, 2004 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 128567 - ||  || 11 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128568 - ||  || 10 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128569 - ||  || 12 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128570 - ||  || 11 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128571 - ||  || 11 d'agost, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 128572 - ||  || 11 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128573 - ||  || 11 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128574 - ||  || 11 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128575 - ||  || 12 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128576 - ||  || 12 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128577 - ||  || 15 d'agost, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 128578 - ||  || 15 d'agost, 2004 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 128579 - ||  || 9 d'agost, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 128580 - ||  || 14 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128581 - ||  || 15 d'agost, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 128582 - ||  || 15 d'agost, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 128583 - ||  || 10 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128584 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128585 - || 2004 QV || 18 d'agost, 2004 || Altschwendt || W. Ries
|-
| 128586 - || 2004 QW || 16 d'agost, 2004 || Altschwendt || W. Ries
|-
| 128587 - ||  || 19 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128588 - ||  || 19 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128589 - ||  || 19 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128590 - ||  || 19 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128591 - ||  || 19 d'agost, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 128592 - ||  || 21 d'agost, 2004 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 128593 - ||  || 20 d'agost, 2004 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 128594 - ||  || 16 d'agost, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 128595 - ||  || 21 d'agost, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 128596 - ||  || 21 d'agost, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 128597 - ||  || 21 d'agost, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 128598 - ||  || 21 d'agost, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 128599 - ||  || 21 d'agost, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 128600 - ||  || 21 d'agost, 2004 || Siding Spring || SSS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97551" title="Llista d'asteroides/128601?128700" nonfiltered="4175" processed="4156" dbindex="39503">

|-
| 128601 - ||  || 21 d'agost, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 128602 - ||  || 21 d'agost, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 128603 - ||  || 22 d'agost, 2004 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 128604 - ||  || 21 d'agost, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 128605 - ||  || 22 d'agost, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128606 - ||  || 19 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128607 - ||  || 20 d'agost, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 128608 - ||  || 21 d'agost, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 128609 - ||  || 22 d'agost, 2004 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 128610 - ||  || 20 d'agost, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 128611 - ||  || 20 d'agost, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 128612 - ||  || 25 d'agost, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128613 - ||  || 24 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128614 - ||  || 21 d'agost, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 128615 - ||  || 26 d'agost, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 128616 - ||  || 24 d'agost, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 128617 - ||  || 24 d'agost, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 128618 - ||  || 19 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128619 - ||  || 25 d'agost, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128620 - ||  || 25 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128621 - || 2004 RD || 2 de setembre, 2004 || Wrightwood || J. W. Young
|-
| 128622 - || 2004 RU || 4 de setembre, 2004 || Kle  || J. Tich, M. Tich
|-
| 128623 - ||  || 5 de setembre, 2004 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 128624 - ||  || 4 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128625 - ||  || 4 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128626 - ||  || 5 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128627 - ||  || 6 de setembre, 2004 || Ottmarsheim || C. Rinner
|-
| 128628 - ||  || 6 de setembre, 2004 || Goodricke-Pigott || Goodricke-Pigott
|-
| 128629 - ||  || 7 de setembre, 2004 || Vicques || M. Ory
|-
| 128630 - ||  || 6 de setembre, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 128631 - ||  || 6 de setembre, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 128632 - ||  || 7 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128633 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Saint-Vran || Saint-Vran
|-
| 128634 - ||  || 4 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128635 - ||  || 7 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128636 - ||  || 7 de setembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128637 - ||  || 7 de setembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128638 - ||  || 7 de setembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128639 - ||  || 7 de setembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128640 - ||  || 7 de setembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128641 - ||  || 6 de setembre, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 128642 - ||  || 6 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128643 - ||  || 7 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128644 - ||  || 7 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128645 - ||  || 7 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128646 - ||  || 7 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128647 - ||  || 7 de setembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128648 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128649 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128650 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128651 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128652 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128653 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128654 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128655 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128656 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128657 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128658 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128659 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128660 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128661 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128662 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128663 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128664 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128665 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128666 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128667 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128668 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128669 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128670 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128671 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128672 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128673 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128674 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128675 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128676 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128677 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128678 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128679 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128680 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128681 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128682 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128683 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128684 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128685 - ||  || 7 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128686 - ||  || 7 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128687 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128688 - ||  || 9 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128689 - ||  || 9 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128690 - ||  || 7 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128691 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128692 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128693 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128694 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128695 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128696 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128697 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128698 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128699 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128700 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97552" title="Llista d'asteroides/128701?128800" nonfiltered="4176" processed="4157" dbindex="39504">

|-
| 128701 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128702 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128703 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128704 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128705 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128706 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128707 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128708 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128709 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128710 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128711 - ||  || 9 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128712 - ||  || 9 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128713 - ||  || 6 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128714 - ||  || 6 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128715 - ||  || 7 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128716 - ||  || 7 de setembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128717 - ||  || 7 de setembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128718 - ||  || 7 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128719 - ||  || 7 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128720 - ||  || 7 de setembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128721 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Kle  || Kle 
|-
| 128722 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128723 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128724 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128725 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128726 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128727 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128728 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128729 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128730 - ||  || 9 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128731 - ||  || 9 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128732 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128733 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128734 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128735 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128736 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128737 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128738 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128739 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128740 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128741 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128742 - ||  || 11 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128743 - ||  || 11 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128744 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128745 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128746 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128747 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128748 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128749 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128750 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128751 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128752 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128753 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128754 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128755 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128756 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128757 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128758 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128759 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128760 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128761 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128762 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128763 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128764 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128765 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128766 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128767 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128768 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128769 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128770 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128771 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128772 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128773 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128774 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128775 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128776 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128777 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128778 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128779 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128780 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128781 - ||  || 11 de setembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128782 - ||  || 11 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128783 - ||  || 11 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128784 - ||  || 11 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128785 - ||  || 11 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128786 - ||  || 11 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128787 - ||  || 11 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128788 - ||  || 11 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128789 - ||  || 11 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128790 - ||  || 11 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128791 - ||  || 11 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128792 - ||  || 11 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128793 - ||  || 11 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128794 - ||  || 11 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128795 - ||  || 13 de setembre, 2004 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 128796 - ||  || 7 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128797 - ||  || 7 de setembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128798 - ||  || 7 de setembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128799 - ||  || 9 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128800 - ||  || 9 de setembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97553" title="Llista d'asteroides/128801?128900" nonfiltered="4177" processed="4158" dbindex="39505">

|-
| 128801 - ||  || 9 de setembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128802 - ||  || 9 de setembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128803 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128804 - ||  || 12 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128805 - ||  || 13 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128806 - ||  || 13 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128807 - ||  || 6 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128808 - ||  || 6 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128809 - ||  || 6 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128810 - ||  || 6 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128811 - ||  || 6 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128812 - ||  || 6 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128813 - ||  || 15 de setembre, 2004 || 7300 Observatory || W. K. Y. Yeung
|-
| 128814 - ||  || 15 de setembre, 2004 || 7300 Observatory || W. K. Y. Yeung
|-
| 128815 - ||  || 15 de setembre, 2004 || 7300 Observatory || W. K. Y. Yeung
|-
| 128816 - ||  || 9 de setembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128817 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128818 - ||  || 11 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128819 - ||  || 11 de setembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128820 - ||  || 12 de setembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128821 - ||  || 12 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128822 - ||  || 12 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128823 - ||  || 13 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128824 - ||  || 13 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128825 - ||  || 13 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128826 - ||  || 13 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128827 - ||  || 13 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128828 - ||  || 13 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128829 - ||  || 15 de setembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128830 - ||  || 15 de setembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128831 - ||  || 15 de setembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128832 - ||  || 13 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128833 - ||  || 13 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128834 - ||  || 13 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128835 - ||  || 13 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128836 - ||  || 13 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128837 - ||  || 14 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128838 - ||  || 14 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128839 - ||  || 14 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128840 - ||  || 15 de setembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128841 - ||  || 15 de setembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128842 - ||  || 7 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128843 - ||  || 11 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128844 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128845 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128846 - ||  || 16 de setembre, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 128847 - ||  || 16 de setembre, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 128848 - ||  || 16 de setembre, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 128849 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128850 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128851 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128852 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128853 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128854 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128855 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128856 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128857 - ||  || 18 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128858 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 128859 - ||  || 16 de setembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128860 - ||  || 21 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128861 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128862 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128863 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128864 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128865 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128866 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128867 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128868 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128869 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128870 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128871 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128872 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128873 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128874 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128875 - ||  || 18 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128876 - ||  || 18 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128877 - ||  || 22 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128878 - ||  || 22 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128879 - ||  || 22 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128880 - ||  || 22 de setembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128881 - ||  || 23 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128882 - ||  || 22 de setembre, 2004 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 128883 - ||  || 16 de setembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128884 - ||  || 16 de setembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128885 - ||  || 16 de setembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128886 - ||  || 16 de setembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128887 - ||  || 16 de setembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128888 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128889 - ||  || 30 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128890 - ||  || 18 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128891 - ||  || 24 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128892 - || 2004 TH || 4 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128893 - || 2004 TK || 3 d'octubre, 2004 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 128894 - || 2004 TL || 3 d'octubre, 2004 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 128895 - || 2004 TW || 4 d'octubre, 2004 || Jarnac || Jarnac
|-
| 128896 - ||  || 4 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128897 - ||  || 4 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128898 - ||  || 3 d'octubre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128899 - ||  || 5 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128900 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97554" title="Llista d'asteroides/128901?129000" nonfiltered="4178" processed="4159" dbindex="39506">

|-
| 128901 - ||  || 8 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128902 - ||  || 11 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128903 - ||  || 10 d'octubre, 2004 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 128904 - ||  || 3 d'octubre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128905 - ||  || 3 d'octubre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128906 - ||  || 4 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128907 - ||  || 4 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128908 - ||  || 4 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128909 - ||  || 4 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128910 - ||  || 4 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128911 - ||  || 4 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128912 - ||  || 4 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128913 - ||  || 4 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128914 - ||  || 4 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128915 - ||  || 5 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128916 - ||  || 5 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128917 - ||  || 5 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128918 - ||  || 5 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128919 - ||  || 5 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128920 - ||  || 5 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128921 - ||  || 5 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128922 - ||  || 5 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128923 - ||  || 5 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128924 - ||  || 5 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128925 - ||  || 6 d'octubre, 2004 || Antares || R. Holmes
|-
| 128926 - ||  || 6 d'octubre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128927 - ||  || 6 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128928 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128929 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128930 - ||  || 4 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128931 - ||  || 5 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128932 - ||  || 5 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128933 - ||  || 5 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128934 - ||  || 6 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128935 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128936 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128937 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128938 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128939 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128940 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128941 - ||  || 5 d'octubre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128942 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128943 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128944 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128945 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128946 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128947 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128948 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128949 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128950 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128951 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128952 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128953 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128954 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128955 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128956 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 128957 - ||  || 8 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128958 - ||  || 8 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128959 - ||  || 8 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 128960 - ||  || 4 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128961 - ||  || 4 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128962 - ||  || 5 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128963 - ||  || 5 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128964 - ||  || 5 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128965 - ||  || 6 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128966 - ||  || 6 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128967 - ||  || 6 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128968 - ||  || 6 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128969 - ||  || 6 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128970 - ||  || 6 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128971 - ||  || 6 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128972 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128973 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128974 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128975 - ||  || 8 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128976 - ||  || 8 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128977 - ||  || 9 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128978 - ||  || 9 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128979 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128980 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128981 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128982 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128983 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128984 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128985 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128986 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128987 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128988 - ||  || 8 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128989 - ||  || 8 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128990 - ||  || 8 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128991 - ||  || 8 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128992 - ||  || 14 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128993 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128994 - ||  || 8 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128995 - ||  || 8 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 128996 - ||  || 8 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128997 - ||  || 6 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128998 - ||  || 6 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 128999 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 129000 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97555" title="Coalici Popular" nonfiltered="4179" processed="4160" dbindex="39507">
La Coalici Popular s una agrupaci de partits de centre-dreta que es presentaren a les primeres eleccions autonmiques de les Illes Balears el 1983. La formaven Aliana Popular, el Partit Demcrata Liberal i la Uni Liberal; al Parlament, va obtenir 21 escons.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97558" title="Inducci electromagntica" nonfiltered="4180" processed="4161" dbindex="39508">

La inducci electromagntica no s'ha de confondre amb la "inducci magntica", que normalment fa referncia al camp magntic.;

La inducci electromagntica s la producci d'una diferncia de potencial elctric (o voltatge) a travs d'un conductor situat dins d'un flux magntic canviant.
Sostn gran part de l s, producci i distribuci a gran escala de l energia elctrica. 

 Descobriment .

Els inicis de la inducci electromagntica es remunten a l any 1830 amb els treballs independents de Michael Faraday i Joseph Henry. 

Generalment s'acredita a Michael Faraday el descobriment del fenomen de la inducci en el 1831 encara que podria haver sigut anticipat pel treball de Francesco Zantedeschi en 1829. 

Faraday va trobar que la fora electromotriu (FEM) produda en un circuit tancat s proporcional a la variaci de flux magntic que travessi aquest circuit.

 Llei de Faraday .

A la prctica, la troballa anterior significa que un corrent elctric ser indut en qualsevol conductor quan el flux magntic canvii, o b quan el conductor es mogui respecte a un flux magntic constant.

D'altra banda, Heinrich Lenz va comprovar que el corrent degut a la FEM induda sempre s'oposa al canvi de flux magntic, en el que es coneix com a llei de Lenz, per tant s el responsable del signe negatiu en la segent equaci.

La llei d'inducci de Faraday sobre la inducci electromagntica diu que:
 , ;

on:
 s la fora electromotriu (FEM) en volts;
 s el flux magnetic en webers;

Pel cas especial d'un solenoide, comprs de N espires amb la mateixa rea, l
 ;

on:
 s la fora electromotriu (FEM) en volts;
N s el nombre de espires del solenoide;
 s el flux magntic en webers a travs d'una sola espira.

 Autoinducci .
L'autoinducci s la inducci electromagntica produda per l'oposici d'un conductor pel que passa un corrent elctric a les variacions d'aquest corrent.

Un conductor travessat per un corrent elctric genera un camp magntic, la llei de Faraday indica que si el flux de camp magntic que travessa el conductor o circuit varia al llarg del temps apareixer un fora electromotriu al circuit . Qualsevol variaci del corrent produir una variaci del camp indut, que al seu torn produir una tensi que s'oposar a la variaci del camp i, per tant, a la variaci del corrent:
;

on  s el coeficient d'autoinducci del circuit o inductncia del mateix.

Aplicacions.
Els principis de la inducci electromagntica s'apliquen en molts sistemes i dispositius, inclosos:

Tancament per inducci;
Motor elctric;
Generador elctric;
Transformador;
Cuina d'inducci;
Soldadura d'inducci;
Inductor;

Vegeu tamb.
Equacions de Maxwell;
Inductncia;
Llei de Faraday;
Corrent de Focault;

Referncies.
 ;
 ;
 J.S. Kovacs and P. Signell, Magnetic induction  (2001), Project PHYSNET document MISN-0-145. ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97560" title="Nicotina" nonfiltered="4181" processed="4162" dbindex="39509">
 
Nicotina s un alcaloide que es troba en diverses plantes de la famlia Solancia. s una base nitrogenada oliosa que es dissol en l'aigua i penetra fcilment en la pell.

En el tabac es troba en quantitats que van del 0'3 al 5% (sobre pes sec). En el tomquet, patata pebrot i albergnia n'hi ha petites quantitats. Tamb apareix en les fulles de la planta de la coca.

La biosntesi de la nicotina es produeix en les arrels, per s'acumula a les fulles. 

Va ser allada de la planta el 1828 i sintetitzada qumicament el 1893.

s un ver, la dosi letal (DL50)en rates s de 50 mg per quilo.

Els efectes sobre la salut de petites quantitats continuades afecten al cor i promouen el cncer. S'ha comprovat que un 75% dels pacients amb esquizofrnia sn fumadors.

Va ser un dels primers insecticides que es van utilitzar (abans de la invenci del DDT). s d'origen biolgic i no selectiu pel que fa a les plagues que afecta per era extremadament perills per l'aplicador, ja que penetra per la pell i ara s'usa poques vegades.

Segons alguns estudis cientfics s una substncia estimulant en els homes i tranquillitzant en les dones i en tots els casos s fortament addictiva, per aix resulta tan difcil deixar el tabac. 

Referncies.


 The Guardian: "Nicotine could soon be rehabilitated as a treatment for schizophrenia, Alzheimer's and Parkinson's diseases, as well as hyperactivity disorders." ;
 Nicotine Therapy for ADNFLE: "Nicotine as an antiepileptic agent in ADNFLE: An n-of-one study" ;
 Minna, John D.: "Nicotine exposure and bronchial epithelial cell nicotinic acetylcholine receptor expression in the pathogenesis of lung cancer" ;
 Fallon, J.H., i cols. (2005)  Gender: A major determinant of  brain response to nicotine. International Journal of Neuropharmacology. 8:1-10.  ;
 West, Kip A., i cols.: "Rapid Akt activation by nicotine and a tobacco carcinogen modulates the phenotype of normal human airway epithelial cells" ;
 National Institute on Drug Abuse;
Powledge TM (2004) Nicotine as therapy. PLoS Biol 2(11): e404.:   ;


Enllaos externs.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97562" title="Pedro Duque" nonfiltered="4182" processed="4163" dbindex="39510">

Pedro Duque ( Madrid, Espanya 1963 ) s un enginyer aeronutic, conegut principalment per haver estat el primer astronauta espanyol. 

Biografia.
Nascut el 14 de mar de 1963 es va llicenciar l'any 1986 a l'Escola Tcnica Superior d'Enginyers Aeronutics de la Universitat Politcnica de Madrid amb una nota mitja de 10, encara que fou el segon de la seva promoci. Aquest mateix any va comenar a treballar en el grup empresarial espanyol GMV, on va ser destinat al Centre Europeu d'Operacions Espacioals o ESOC, situat a la ciutat alemanya de Darmstadt, per realitzar treballs en el marc de l'Agncia Espacial Europea (ESA). 

Vida a l'espai.
L'any 1992 va ser seleccionat en un dels concursos que ha realitzat aquesta agncia per a buscar persones que puguin desenvolupar la labor d'astronauta. Desprs d'entrenar-se a la Ciutat de les Estrelles de Moscou (Rssia) i als Estats Units. La seva primera missi espacial va ser la STS-95 del transbordador espacial Discovery, entre octubre i novembre de 1998, de nou dies de durada, durant la qual va supervisar el mdul experimental de l'ESA. L'octubre de l'any 2003 Duque va participar en un altre viatge espacial, en el qual va ser llanat a l'espai amb la nau russa Soyuz, realitzant la tasca d'enginyer de vol i visitant la Estaci Espacial Internacional durant deu dies per a la realitzaci de la Missi Cervantes. 

El 1995 fou guardonat amb lOrdre de l'Amistat, concedida pel president de Rssia Bors Ieltsin; el 1999 amb la Gran Creu al Mrit Aeronutic, concedida per Joan Carles I d'Espanya; i el mateix any amb el Premi Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional, juntament amb els astronautes John Glenn, Chiaki Mukai i Valery Polyakov per l'exploraci pacfica de l'espai.

Des de novembre de 2004 treballa en la Ctedra GMV de l'Escola Tcnica Superior d'Enginyers Aeronutics de la Universitat Politcnica de Madrid.

Enllaos externs.
  Biografia de Pedro Duque a l'ESA;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional 1999;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97563" title="John Glenn" nonfiltered="4183" processed="4164" dbindex="39511">

John Herschel Glenn Jr. ( Cambridge, Ohio, EUA 1921 ) s un astronauta nord-americ retirat, pilot militar i poltic. Va ser el tercer nord-americ a volar a l'espai, i el primer en orbitar sobre la Terra. Finalment va servir com a senador per l'estat d'Ohio des de 1974 a 1999. Aquell mateix any va rebre al costat dels seus companys de transbordador espacial el premi Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional. 

Primers anys i carrera militar. 
Glenn va nixer el 18 de juliol de 1921 a Cambridge, Ohio, i va obtenir el graduat en cincies d'enginyeria al Muskigum College. Es va allistar en el programa naval de cadets d'aviaci el 1942 i va ser assignat al grup VMO-155 del Cos de Marines el 1944. Durant la Segona Guerra Mundial Glenn va volar sobre les illes Marshall, especficament Maloelap, on va atacar l'artilleria antiarea nipona, per ser transferit el 1945 a la Naval Air Station Patuxent River, ascendint a capit al final de la guerra. 

Desprs de la Guerra, Glenn va volar en missions en el nord de la Xina, amb base a l'illa de Guam, i el 1948 es va fer instructor de vol a la ciutat texana de Corpus Christi. Fou enviat a la guerra de Corea amb l'esquadr VMF-311 dels Marines, amb el seu company de vol Ted Williams dels Boston Red Sox, en aquells dies ja fams jugador de beisbol. 

Desprs de la guerra de Corea va tornar a la N.A.S. Patuxent River, amb un lloc en l'escola de pilots de proves. Com a pilot de proves, va servir com a oficial d'armament, volant en avions a altes altituds i comprovant els seus canons i metralladores. El 16 de juliol de 1957 Glenn va completar el primer vol supersnic trascontinental en un Vought F8O Crusader. El vol de Califrnia a Nova York va durar 3 hores, 23 minuts i 8 segons. 

Carrera a la NASA. 
 
El 1959 Glenn va ser assignat a la NASA, com un dels astronautes originals per al Projecte Mercury. Va pilotar la primera missi tripulada en rbita nord-americana a bord del Friendship 7 (Amistat 7) el 20 de febrer de 1962. Desprs de completar tres rbites, el Mercury Atlas 6 durant 4 hores, 55 minuts i 23 segon, Glenn va ser rebut com un heroi nacional. La seva fama el va dur a ser amic personal dels Kennedy; desprs de l'assassinat del president Kennedy, Jackie Kennedy va demanar al mateix Glenn que dons la notcia als fills el 22 de novembre de 1963. 

Glenn va dimitir de la NASA sis setmanes desprs de l'assassinat de Kennedy. El 1965 Gleen, retirat com a coronel, va entrar al mn dels negocis com exectiu de la Royal Crown Cola.

 Vida poltica . 
El 1970, John Glenn entr en la poltica i va representar l'estat d'Ohio per al Partit Demcrata al Senat des de 1974 fins a la seva retirada l'any 1999. El 1964 havia anunciat que es presentaria contra el senador Stephen M. Young, per les primries, per hagu de retirar-se al sofrir una caiguda a la seva cambra de bany. La caiguda li va produir una commoci cerebral i va danyar la seva orella interna, la recuperaci de la qual el va deixar sense temps per a realitzar la campanya. 


Glenn va lluitar per la nominaci demcrata al senat l'any 1970; no obstant aix, va perdre les primries contra el seu company Howard Metzenbaum, que perdria les eleccions generals contra el republic Robert Taft Jr. En les primries de 1974, Glenn va derrotar Metzenbaum, i en les eleccions generals del mateix any, Glenn va guanyar l'alcalde de Cleveland, el republic Ralph Perk. El 1980, va tornar a guanyar la reelecci, derrotant el seu oponent republic Jim Betts, aix com el 1986 derrotant Tom Kindness. 

Glenn va ser un dels cinc senadors de l'escndol Keating Five desprs d'acceptar una contribuci de 200.000 dlars de Charles Keating. Glenn i el senador republic John McCain van ser els nics exonerats. La comissi del senat va trobar que Glenn havia exercitat un "judici pobre". L'associaci del seu nom amb l'escndol va donar als republicans esperances que seria vulnerable en la campanya de 1992. Per contra, Glenn va derrotar el representant republic Michael DeWine mantenint el seu esc. 

El 1998 Glenn va declinar presentar-se a la reelecci. El partit demcrata va escollir Mary Boyle per a substituir-lo, per va ser derrotada pel llavors governador d'Ohio, George Voinovich. Glenn tamb va intentar presentar-se com a Vicepresident amb Jimmy Carter el 1976, per Carter va seleccionar el senador de Minnesota Walter Mondale en la convenci nacional demcrata del mateix any. 

Com senador, va ser l'autor principal de l'Acta de no proliferaci de 1978, va servir com a president del comit d'assumptes governamentals des de 1978 a 1995, va tenir un seient en els comits de relacions externes i forces armades i en el comit especial d'edat. Una vegada que els republicans van recuperar el control del senat, Glenn tamb va servir com membre menor en un comit d'investigaci especial presidit pel senador de Tennessee i actor Fred Thompson.

Retorn a la vida espacial.
El 28 d'octubre de 1998, per, Glenn va realitzar el seu segon vol espacial, durant la missi STS-95, a bord del transbordador espacial Discovery per a estudiar els efectes del vol espacial en els ancians. A l'edat de 77 anys, Glenn es convert en la persona de ms edat que havia anat a l'espai. La participaci de Glenn en la missi de nou dies va ser criticada d'una banda de la comunitat espacial com un viatge turstic per a un poltic. Uns altres, no obstant aix van observar que el vol de Glenn va oferir una investigaci valuosa sobre la falta de gravetat i altres aspectes del vol espacial en la mateixa persona en dos punts de la seva vida separats per 35 anys - el major interval entre vols espacials per a la mateixa persona. 

El 1999 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional, juntament amb els astronautes Pedro Duque, Chiaki Mukai i Valery Polyakov per l'exploraci pacfica de l'espai.

El centre d'investigaci John H. Glenn de la NASA, a la ciutat de Cleveland, Ohio, s denominat aix en honor seu.

Enllaos externs.
  Biografia de John Glenn a la NASA;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional 1999;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97564" title="Llista d'asteroides/129001?129100" nonfiltered="4184" processed="4165" dbindex="39512">

|-
| 129001 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 129002 - ||  || 9 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129003 - ||  || 9 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129004 - ||  || 9 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 129005 - ||  || 10 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129006 - ||  || 10 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129007 - ||  || 10 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129008 - ||  || 10 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129009 - ||  || 9 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 129010 - ||  || 9 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129011 - ||  || 10 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 129012 - ||  || 10 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 129013 - ||  || 10 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 129014 - ||  || 11 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129015 - ||  || 11 d'octubre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 129016 - ||  || 11 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129017 - ||  || 11 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129018 - ||  || 11 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129019 - ||  || 13 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129020 - ||  || 4 d'octubre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 129021 - ||  || 9 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 129022 - ||  || 10 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129023 - ||  || 10 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129024 - ||  || 12 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129025 - ||  || 14 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129026 - ||  || 15 d'octubre, 2004 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 129027 - ||  || 15 d'octubre, 2004 || Haleakala || NEAT
|-
| 129028 - ||  || 15 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129029 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129030 - ||  || 9 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 129031 - ||  || 9 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129032 - ||  || 14 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129033 - ||  || 14 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129034 - ||  || 10 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 129035 - ||  || 18 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 129036 - ||  || 16 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 129037 - ||  || 16 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 129038 - ||  || 16 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 129039 - ||  || 18 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 129040 - ||  || 20 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 129041 - ||  || 21 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 129042 - ||  || 2 de novembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129043 - ||  || 3 de novembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129044 - ||  || 3 de novembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129045 - ||  || 3 de novembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129046 - ||  || 3 de novembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129047 - ||  || 3 de novembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129048 - ||  || 3 de novembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129049 - ||  || 3 de novembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129050 - ||  || 3 de novembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 129051 - ||  || 3 de novembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 129052 - ||  || 3 de novembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 129053 - ||  || 3 de novembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 129054 - ||  || 1 de novembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 129055 - ||  || 5 de novembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 129056 - ||  || 3 de novembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129057 - ||  || 4 de novembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129058 - ||  || 4 de novembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129059 - ||  || 4 de novembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129060 - ||  || 4 de novembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 129061 - ||  || 4 de novembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 129062 - ||  || 4 de novembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129063 - ||  || 4 de novembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 129064 - ||  || 4 de novembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 129065 - ||  || 5 de novembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 129066 - ||  || 7 de novembre, 2004 || Wrightwood || J. W. Young
|-
| 129067 - ||  || 3 de novembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129068 - ||  || 4 de novembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 129069 - ||  || 5 de novembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 129070 - ||  || 7 de novembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 129071 - ||  || 3 de novembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 129072 - ||  || 5 de novembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 129073 - ||  || 9 de novembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 129074 - ||  || 5 de novembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 129075 - ||  || 6 de novembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 129076 - ||  || 6 de novembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 129077 - ||  || 6 de novembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 129078 - ||  || 8 de novembre, 2004 || Vicques || Vicques
|-
| 129079 - ||  || 7 de novembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 129080 - ||  || 6 de novembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 129081 - ||  || 14 de novembre, 2004 || Cordell-Lorenz || Cordell-Lorenz
|-
| 129082 - ||  || 12 de novembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 129083 - ||  || 3 de novembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129084 - ||  || 11 de novembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129085 - ||  || 11 de novembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129086 - ||  || 11 de novembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129087 - ||  || 3 de novembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129088 - ||  || 3 de novembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129089 - ||  || 3 de novembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 129090 - || 2004 WB || 17 de novembre, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 129091 - ||  || 18 de novembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 129092 - ||  || 19 de novembre, 2004 || Haleakala-Faulkes || Faulkes Telescope
|-
| 129093 - ||  || 19 de novembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129094 - || 2004 XZ || 1 de desembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 129095 - ||  || 1 de desembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 129096 - ||  || 1 de desembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 129097 - ||  || 1 de desembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 129098 - ||  || 1 de desembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 129099 Spoelhof ||  || 3 de desembre, 2004 || Calvin-Rehoboth || L. Molnar
|-
| 129100 - ||  || 2 de desembre, 2004 || Catalina || CSS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97565" title="Llista d'asteroides/129101?129200" nonfiltered="4185" processed="4166" dbindex="39513">

|-
| 129101 - ||  || 9 de desembre, 2004 || Jarnac || Jarnac
|-
| 129102 - ||  || 2 de desembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 129103 - ||  || 8 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 129104 - ||  || 7 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 129105 - ||  || 8 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 129106 - ||  || 8 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 129107 - ||  || 8 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 129108 - ||  || 9 de desembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 129109 - ||  || 10 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 129110 - ||  || 10 de desembre, 2004 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 129111 - ||  || 10 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 129112 - ||  || 12 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 129113 - ||  || 2 de desembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129114 - ||  || 9 de desembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 129115 - ||  || 10 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 129116 - ||  || 12 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 129117 - ||  || 11 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 129118 - ||  || 13 de desembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129119 - ||  || 14 de desembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 129120 - ||  || 14 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 129121 - ||  || 10 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 129122 - ||  || 11 de desembre, 2004 || Haleakala || NEAT
|-
| 129123 - ||  || 9 de desembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129124 - ||  || 12 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 129125 - ||  || 15 de desembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 129126 - ||  || 2 de desembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 129127 - ||  || 2 de desembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 129128 - ||  || 14 de desembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129129 - || 2004 YJ || 17 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 129130 - ||  || 18 de desembre, 2004 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 129131 - ||  || 17 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 129132 - ||  || 16 de desembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129133 - ||  || 20 de desembre, 2004 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 129134 - ||  || 6 de gener, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 129135 - ||  || 6 de gener, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 129136 - ||  || 7 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 129137 - ||  || 13 de gener, 2005 || Vicques || Vicques
|-
| 129138 - ||  || 13 de gener, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 129139 - ||  || 13 de gener, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129140 - ||  || 13 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 129141 - ||  || 15 de gener, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129142 - ||  || 15 de gener, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129143 - ||  || 16 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 129144 - ||  || 18 de gener, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 129145 - || 2005 CE || 1 de febrer, 2005 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 129146 - ||  || 4 de febrer, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 129147 - ||  || 1 de febrer, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 129148 - ||  || 3 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 129149 - ||  || 3 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 129150 - ||  || 8 de mar, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 129151 - ||  || 3 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 129152 - ||  || 9 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 129153 - ||  || 10 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 129154 - ||  || 10 de mar, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 129155 - ||  || 12 de mar, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 129156 - ||  || 13 de mar, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129157 - ||  || 10 de mar, 2005 || Calvin-Rehoboth || Calvin-Rehoboth
|-
| 129158 - ||  || 30 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 129159 - ||  || 2 d'abril, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129160 - ||  || 5 d'abril, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 129161 - ||  || 2 d'abril, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 129162 - ||  || 2 d'abril, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129163 - ||  || 4 d'abril, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129164 - ||  || 7 d'abril, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129165 - ||  || 9 d'abril, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 129166 - ||  || 14 d'abril, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 129167 - ||  || 4 de maig, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 129168 - ||  || 3 de maig, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 129169 - ||  || 10 de maig, 2005 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 129170 - ||  || 11 de maig, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129171 - ||  || 13 de maig, 2005 || Siding Spring || SSS
|-
| 129172 - ||  || 13 de maig, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 129173 - ||  || 13 de maig, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 129174 - ||  || 14 de maig, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129175 - ||  || 30 de maig, 2005 || Siding Spring || SSS
|-
| 129176 - ||  || 2 de juny, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 129177 - ||  || 2 de juny, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 129178 - ||  || 4 de juny, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129179 - ||  || 4 de juny, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 129180 - ||  || 6 de juny, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129181 - ||  || 10 de juny, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129182 - ||  || 11 de juny, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129183 - ||  || 11 de juny, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129184 - ||  || 12 de juny, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129185 - ||  || 14 de juny, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 129186 - ||  || 13 de juny, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 129187 - ||  || 11 de juny, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 129188 - ||  || 17 de juny, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 129189 - ||  || 27 de juny, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129190 - ||  || 29 de juny, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129191 - ||  || 29 de juny, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129192 - ||  || 28 de juny, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129193 - ||  || 29 de juny, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129194 - ||  || 30 de juny, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129195 - ||  || 28 de juny, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129196 - ||  || 30 de juny, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 129197 - || 2005 NC || 2 de juliol, 2005 || New Mexico Skies || A. Lowe
|-
| 129198 - ||  || 3 de juliol, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 129199 - ||  || 2 de juliol, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 129200 - ||  || 1 de juliol, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97566" title="Llista d'asteroides/129201?129300" nonfiltered="4186" processed="4167" dbindex="39514">

|-
| 129201 - ||  || 3 de juliol, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 129202 - ||  || 1 de juliol, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129203 - ||  || 5 de juliol, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129204 - ||  || 5 de juliol, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129205 - ||  || 5 de juliol, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129206 - ||  || 5 de juliol, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 129207 - ||  || 4 de juliol, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 129208 - ||  || 5 de juliol, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129209 - ||  || 10 de juliol, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 129210 - ||  || 1 de juliol, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129211 - ||  || 1 de juliol, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129212 - ||  || 3 de juliol, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129213 - ||  || 4 de juliol, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129214 - ||  || 4 de juliol, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 129215 - ||  || 9 de juliol, 2005 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 129216 - ||  || 10 de juliol, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 129217 - ||  || 3 de juliol, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129218 - ||  || 7 de juliol, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129219 - ||  || 10 de juliol, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129220 - ||  || 10 de juliol, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129221 - ||  || 26 de juliol, 2005 || Haleakala || NEAT
|-
| 129222 - ||  || 29 de juliol, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129223 - ||  || 31 de juliol, 2005 || Siding Spring || SSS
|-
| 129224 - ||  || 31 de juliol, 2005 || Siding Spring || SSS
|-
| 129225 - ||  || 31 de juliol, 2005 || Siding Spring || SSS
|-
| 129226 - ||  || 28 de juliol, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129227 - ||  || 28 de juliol, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129228 - ||  || 30 de juliol, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129229 - ||  || 1 d'agost, 2005 || Siding Spring || SSS
|-
| 129230 - ||  || 1 d'agost, 2005 || Siding Spring || SSS
|-
| 129231 - ||  || 2 d'agost, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 129232 - ||  || 2 d'agost, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 129233 - ||  || 2 d'agost, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 129234 Silly ||  || 8 d'agost, 2005 || Saint-Sulpice || B. Christophe
|-
| 129235 - ||  || 15 d'agost, 2005 || Pla D'Arguines || Pla D'Arguines
|-
| 129236 - ||  || 2 d'agost, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 129237 - ||  || 4 d'agost, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129238 - || 2005 QV || 22 d'agost, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129239 - ||  || 24 d'agost, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129240 - ||  || 22 d'agost, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129241 - ||  || 24 d'agost, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129242 - ||  || 24 d'agost, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129243 - ||  || 25 d'agost, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129244 - ||  || 26 d'agost, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129245 - ||  || 27 d'agost, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129246 - ||  || 27 d'agost, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129247 - ||  || 27 d'agost, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129248 - ||  || 25 d'agost, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129249 - ||  || 26 d'agost, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129250 - ||  || 26 d'agost, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129251 - ||  || 26 d'agost, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129252 - ||  || 26 d'agost, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129253 - ||  || 27 d'agost, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129254 - ||  || 27 d'agost, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129255 - ||  || 28 d'agost, 2005 || Siding Spring || SSS
|-
| 129256 - ||  || 29 d'agost, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 129257 - ||  || 29 d'agost, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129258 - ||  || 24 d'agost, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129259 - ||  || 25 d'agost, 2005 || Piszkstet  || K. Srneczky, G. Szab, D. Szm
|-
| 129260 - ||  || 29 d'agost, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129261 - ||  || 31 d'agost, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 129262 - ||  || 31 d'agost, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 129263 - ||  || 27 d'agost, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129264 - ||  || 27 d'agost, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129265 - ||  || 27 d'agost, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129266 - ||  || 27 d'agost, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129267 - ||  || 28 d'agost, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129268 - ||  || 28 d'agost, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129269 - ||  || 27 d'agost, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129270 - ||  || 28 d'agost, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129271 - ||  || 28 d'agost, 2005 || Siding Spring || SSS
|-
| 129272 - ||  || 29 d'agost, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129273 - ||  || 29 d'agost, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129274 - ||  || 31 d'agost, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129275 - ||  || 4 de setembre, 2005 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 129276 - ||  || 8 de setembre, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 129277 - ||  || 6 de setembre, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 129278 - ||  || 8 de setembre, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 129279 - ||  || 10 de setembre, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129280 - ||  || 1 de setembre, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129281 - ||  || 6 de setembre, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129282 - ||  || 13 de setembre, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129283 - ||  || 13 de setembre, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129284 - ||  || 13 de setembre, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129285 - ||  || 24 de setembre, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129286 - ||  || 23 de setembre, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129287 - ||  || 25 de setembre, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129288 - ||  || 26 de setembre, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129289 - ||  || 24 de setembre, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129290 - ||  || 24 de setembre, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129291 - ||  || 26 de setembre, 2005 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 129292 - ||  || 27 de setembre, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129293 - ||  || 24 de setembre, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129294 - ||  || 25 de setembre, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129295 - ||  || 26 de setembre, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129296 - ||  || 28 de setembre, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129297 - ||  || 29 de setembre, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129298 - ||  || 29 de setembre, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129299 - ||  || 25 de setembre, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129300 - ||  || 25 de setembre, 2005 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97567" title="Llista d'asteroides/129301?129400" nonfiltered="4187" processed="4168" dbindex="39515">

|-
| 129301 - ||  || 25 de setembre, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129302 - ||  || 27 de setembre, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129303 - ||  || 27 de setembre, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129304 - ||  || 27 de setembre, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129305 - ||  || 28 de setembre, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129306 - ||  || 29 de setembre, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129307 - ||  || 29 de setembre, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 129308 - ||  || 29 de setembre, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129309 - ||  || 29 de setembre, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129310 - ||  || 30 de setembre, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129311 - ||  || 30 de setembre, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129312 - ||  || 30 de setembre, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 129313 - ||  || 30 de setembre, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129314 - ||  || 29 de setembre, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 129315 - ||  || 18 de setembre, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129316 - ||  || 3 d'octubre, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129317 - ||  || 1 d'octubre, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 129318 - ||  || 1 d'octubre, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 129319 - ||  || 1 d'octubre, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 129320 - ||  || 1 d'octubre, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129321 - ||  || 1 d'octubre, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 129322 - ||  || 6 d'octubre, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129323 - ||  || 5 d'octubre, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129324 - ||  || 4 d'octubre, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 129325 - ||  || 5 d'octubre, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 129326 - ||  || 3 d'octubre, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 129327 - ||  || 10 d'octubre, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 129328 - ||  || 10 d'octubre, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 129329 - ||  || 13 d'octubre, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 129330 - ||  || 22 d'octubre, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 129331 - ||  || 23 d'octubre, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129332 - ||  || 23 d'octubre, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 129333 - ||  || 23 d'octubre, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 129334 - ||  || 22 d'octubre, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129335 - ||  || 23 d'octubre, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 129336 - ||  || 23 d'octubre, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129337 - ||  || 23 d'octubre, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129338 - ||  || 23 d'octubre, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 129339 - ||  || 22 d'octubre, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129340 - ||  || 24 d'octubre, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129341 - ||  || 24 d'octubre, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 129342 Ependes ||  || 5 de novembre, 2005 || Marly || P. Kocher
|-
| 129343 - || 2063 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129344 - || 2094 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129345 - || 2116 P-L || 26 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129346 - || 2222 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129347 - || 2234 P-L || 17 d'octubre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129348 - || 2513 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129349 - || 2514 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129350 - || 2515 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129351 - || 2652 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129352 - || 2664 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129353 - || 2719 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129354 - || 2747 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129355 - || 3004 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129356 - || 3067 P-L || 25 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129357 - || 3099 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129358 - || 3105 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129359 - || 4209 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129360 - || 4263 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129361 - || 4324 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129362 - || 4327 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129363 - || 4330 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129364 - || 4719 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129365 - || 4751 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129366 - || 4752 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129367 - || 4795 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129368 - || 4823 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129369 - || 4909 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129370 - || 6258 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129371 - || 6266 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129372 - || 6291 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129373 - || 6318 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129374 - || 6340 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129375 - || 6350 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129376 - || 6357 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129377 - || 6716 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129378 - || 6729 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129379 - || 6799 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129380 - || 6839 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129381 - || 6850 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129382 - || 6852 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129383 - || 7623 P-L || 22 d'octubre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129384 - || 1218 T-1 || 25 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129385 - || 4041 T-1 || 26 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129386 - || 1027 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129387 - || 1129 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129388 - || 1149 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129389 - || 1285 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129390 - || 1291 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129391 - || 1319 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129392 - || 1339 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129393 - || 1362 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129394 - || 1402 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129395 - || 1421 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129396 - || 1424 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129397 - || 1508 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129398 - || 2109 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129399 - || 2186 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129400 - || 2321 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97568" title="Llista d'asteroides/129401?129500" nonfiltered="4188" processed="4169" dbindex="39516">

|-
| 129401 - || 3098 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129402 - || 4093 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129403 - || 4185 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129404 - || 5021 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129405 - || 5046 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129406 - || 5092 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129407 - || 5177 T-2 || 25 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129408 - || 1045 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129409 - || 2033 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129410 - || 2150 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129411 - || 2154 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129412 - || 2160 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129413 - || 2226 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129414 - || 2231 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129415 - || 2277 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129416 - || 2291 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129417 - || 2613 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129418 - || 2617 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129419 - || 2619 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129420 - || 3114 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129421 - || 3147 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129422 - || 3223 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129423 - || 3379 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129424 - || 3415 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129425 - || 3497 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129426 - || 3516 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129427 - || 4123 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129428 - || 4164 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129429 - || 4289 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129430 - || 4305 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129431 - || 4355 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129432 - || 4506 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129433 - || 4608 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129434 - || 5013 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129435 - || 5017 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129436 - || 5039 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 129437 - || 1978 NG || 10 de juliol, 1978 || Palomar || E. F. Helin, E. M. Shoemaker
|-
| 129438 - ||  || 25 de juny, 1979 || Siding Spring || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 129439 - ||  || 4 d'agost, 1980 || Siding Spring || Royal Observatory Edinburgh
|-
| 129440 - ||  || 28 de febrer, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 129441 - ||  || 28 de febrer, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 129442 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 129443 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 129444 - ||  || 3 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 129445 - ||  || 7 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 129446 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 129447 - ||  || 1 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 129448 - ||  || 26 de setembre, 1989 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 129449 - ||  || 18 de novembre, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 129450 - || 1991 JM || 5 de maig, 1991 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129451 - || 1991 KD || 18 de maig, 1991 || Palomar || C. S. Shoemaker
|-
| 129452 - ||  || 6 d'octubre, 1991 || Palomar || A. Lowe
|-
| 129453 - ||  || 6 d'octubre, 1991 || Palomar || A. Lowe
|-
| 129454 - ||  || 31 d'octubre, 1991 || Kitami || A. Takahashi, K. Watanabe
|-
| 129455 - ||  || 30 de gener, 1992 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 129456 - ||  || 29 de febrer, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 129457 - ||  || 1 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 129458 - ||  || 1 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 129459 - ||  || 2 de mar, 1992 || La Silla || UESAC
|-
| 129460 - ||  || 6 d'agost, 1992 || Palomar || H. E. Holt
|-
| 129461 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 129462 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 129463 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 129464 - ||  || 21 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 129465 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 129466 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 129467 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 129468 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 129469 - ||  || 21 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 129470 - || 1993 KC || 20 de maig, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129471 - ||  || 20 de juliol, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 129472 - ||  || 15 d'agost, 1993 || Caussols || E. W. Elst
|-
| 129473 - || 1993 TK || 10 d'octubre, 1993 || Stroncone || A. Vagnozzi
|-
| 129474 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 129475 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 129476 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 129477 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 129478 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 129479 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 129480 - ||  || 20 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 129481 - ||  || 8 de febrer, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 129482 - ||  || 6 d'abril, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129483 - ||  || 15 d'abril, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129484 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 129485 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 129486 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 129487 - ||  || 3 de setembre, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 129488 - ||  || 28 de setembre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129489 - ||  || 4 d'octubre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129490 - ||  || 9 d'octubre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129491 - ||  || 10 d'octubre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129492 - ||  || 11 d'octubre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129493 - ||  || 29 de gener, 1995 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 129494 - ||  || 31 de gener, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129495 - ||  || 24 de febrer, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129496 - || 1995 EK || 5 de mar, 1995 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 129497 - ||  || 23 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129498 - ||  || 23 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129499 - ||  || 23 de mar, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129500 - ||  || 2 d'abril, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97569" title="Llista d'asteroides/129501?129600" nonfiltered="4189" processed="4170" dbindex="39517">

|-
| 129501 - ||  || 28 d'abril, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129502 - ||  || 29 de juny, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129503 - ||  || 24 de juliol, 1995 || Church Stretton || S. P. Laurie
|-
| 129504 - ||  || 17 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129505 - ||  || 19 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129506 - ||  || 21 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129507 - ||  || 26 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129508 - ||  || 29 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129509 - ||  || 29 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129510 - ||  || 25 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129511 - ||  || 15 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129512 - ||  || 21 d'octubre, 1995 || Ond ejov || P. Pravec
|-
| 129513 - ||  || 16 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129514 - ||  || 17 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129515 - ||  || 18 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129516 - ||  || 19 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129517 - ||  || 21 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129518 - ||  || 15 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129519 - ||  || 15 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129520 - ||  || 21 de novembre, 1995 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 129521 - ||  || 23 de novembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129522 - ||  || 14 de desembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129523 - ||  || 14 de desembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129524 - ||  || 18 de desembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129525 - ||  || 13 de gener, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129526 - ||  || 14 de gener, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129527 - ||  || 12 de gener, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129528 - ||  || 19 de gener, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129529 - ||  || 11 de mar, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129530 - ||  || 12 de mar, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129531 - ||  || 12 de mar, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129532 - ||  || 11 de mar, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129533 - ||  || 12 de mar, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129534 - ||  || 19 d'abril, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129535 - ||  || 19 d'abril, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129536 - ||  || 11 de maig, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129537 - ||  || 16 de maig, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129538 - || 1996 NM || 14 de juliol, 1996 || Haleakala || NEAT
|-
| 129539 - ||  || 15 de juliol, 1996 || Lime Creek || R. Linderholm
|-
| 129540 - ||  || 13 d'agost, 1996 || Haleakala || NEAT
|-
| 129541 - ||  || 9 d'agost, 1996 || Nanyo || T. Okuni
|-
| 129542 - ||  || 15 de setembre, 1996 || Church Stretton || S. P. Laurie
|-
| 129543 - ||  || 14 de setembre, 1996 || Stroncone || A. Vagnozzi
|-
| 129544 - ||  || 7 de setembre, 1996 || Nanyo || T. Okuni
|-
| 129545 - ||  || 20 de setembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129546 - ||  || 3 d'octubre, 1996 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 129547 - ||  || 3 d'octubre, 1996 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 129548 - ||  || 11 d'octubre, 1996 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 129549 - ||  || 12 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129550 - ||  || 9 d'octubre, 1996 || Nanyo || T. Okuni
|-
| 129551 - ||  || 5 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129552 - ||  || 7 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129553 - ||  || 7 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129554 - ||  || 6 d'octubre, 1996 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 129555 - ||  || 30 d'octubre, 1996 || Colleverde || V. S. Casulli
|-
| 129556 - ||  || 15 de novembre, 1996 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 129557 - ||  || 2 de desembre, 1996 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 129558 - ||  || 6 de desembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129559 - || 1996 YH || 20 de desembre, 1996 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 129560 - ||  || 3 de febrer, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129561 - ||  || 9 de febrer, 1997 || Kuma Kogen || A. Nakamura
|-
| 129562 - ||  || 4 de febrer, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129563 - ||  || 2 de mar, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129564 - ||  || 7 de mar, 1997 || Anderson Mesa || M. W. Buie
|-
| 129565 - ||  || 2 d'abril, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129566 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 129567 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 129568 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 129569 - ||  || 6 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 129570 - ||  || 3 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 129571 - ||  || 6 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 129572 - ||  || 6 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 129573 - ||  || 29 d'abril, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129574 - ||  || 2 de maig, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129575 - || 1997 LM || 3 de juny, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 129576 - ||  || 4 de setembre, 1997 || Caussols || ODAS
|-
| 129577 - ||  || 9 de setembre, 1997 || Dynic || A. Sugie
|-
| 129578 - ||  || 10 de setembre, 1997 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 129579 - ||  || 21 de setembre, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 129580 - ||  || 23 de setembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129581 - ||  || 23 de setembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129582 - ||  || 27 de setembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129583 - ||  || 28 de setembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129584 - ||  || 29 de setembre, 1997 || Needville || W. G. Dillon
|-
| 129585 - ||  || 29 de setembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129586 - ||  || 3 d'octubre, 1997 || Mallorca || A. Lpez, R. Pacheco
|-
| 129587 - ||  || 4 d'octubre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129588 - ||  || 4 d'octubre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129589 - || 1997 UD || 20 d'octubre, 1997 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 129590 - || 1997 UN || 19 d'octubre, 1997 || Kle  || Kle 
|-
| 129591 - ||  || 23 d'octubre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129592 - ||  || 30 d'octubre, 1997 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 129593 - ||  || 27 d'octubre, 1997 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 129594 - ||  || 25 d'octubre, 1997 || La Silla || Uppsala-DLR Trojan Survey
|-
| 129595 - || 1997 VD || 2 de novembre, 1997 || Kle  || Kle 
|-
| 129596 - ||  || 2 de novembre, 1997 || Nanyo || T. Okuni
|-
| 129597 - ||  || 4 de novembre, 1997 || Kle  || Kle 
|-
| 129598 - ||  || 6 de novembre, 1997 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 129599 - ||  || 6 de novembre, 1997 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 129600 - ||  || 19 de novembre, 1997 || Chichibu || N. Sato
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97570" title="Llista d'asteroides/129601?129700" nonfiltered="4190" processed="4171" dbindex="39518">

|-
| 129601 - ||  || 21 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129602 - ||  || 22 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129603 - ||  || 22 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129604 - ||  || 23 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129605 - ||  || 30 de novembre, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129606 - ||  || 26 de novembre, 1997 || La Silla || Uppsala-DLR Trojan Survey
|-
| 129607 - ||  || 30 de novembre, 1997 || La Silla || Uppsala-DLR Trojan Survey
|-
| 129608 - ||  || 24 de desembre, 1997 || Stroncone || Stroncone
|-
| 129609 - ||  || 31 de desembre, 1997 || Nachi-Katsuura || Y. Shimizu, T. Urata
|-
| 129610 - ||  || 5 de gener, 1998 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 129611 - ||  || 1 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129612 - ||  || 1 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129613 - ||  || 24 de gener, 1998 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 129614 - ||  || 28 de gener, 1998 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 129615 - ||  || 18 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129616 - ||  || 22 de gener, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129617 - ||  || 30 de gener, 1998 || Modra || P. Kolny, L. Korno
|-
| 129618 - ||  || 24 de febrer, 1998 || Haleakala || NEAT
|-
| 129619 - ||  || 23 de febrer, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129620 - ||  || 1 de mar, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 129621 - ||  || 2 de mar, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129622 - ||  || 22 de mar, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129623 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129624 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129625 - ||  || 20 de mar, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129626 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129627 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129628 - ||  || 19 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129629 - ||  || 22 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129630 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129631 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129632 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129633 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129634 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129635 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129636 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129637 - ||  || 21 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129638 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129639 - ||  || 20 d'abril, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129640 - ||  || 19 de maig, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129641 - ||  || 22 de maig, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129642 - ||  || 19 de maig, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129643 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129644 - ||  || 23 de maig, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129645 - ||  || 22 de maig, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129646 - ||  || 27 de maig, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129647 - ||  || 1 de juny, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 129648 - ||  || 18 de juny, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129649 - ||  || 18 de juny, 1998 || Mallorca || A. Lpez, R. Pacheco
|-
| 129650 - ||  || 19 de juny, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129651 - ||  || 25 de juny, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129652 - ||  || 24 de juliol, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 129653 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129654 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129655 - ||  || 20 d'agost, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129656 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129657 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129658 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129659 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129660 - ||  || 17 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129661 - ||  || 27 d'agost, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129662 - ||  || 30 d'agost, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129663 - ||  || 30 d'agost, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129664 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129665 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129666 - ||  || 24 d'agost, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129667 - ||  || 26 d'agost, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 129668 - ||  || 28 d'agost, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129669 - || 1998 RY || 12 de setembre, 1998 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 129670 - ||  || 12 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129671 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129672 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129673 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129674 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129675 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129676 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129677 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129678 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129679 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129680 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129681 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129682 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129683 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129684 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129685 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129686 - ||  || 14 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129687 - ||  || 20 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129688 - ||  || 17 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129689 - ||  || 16 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129690 - ||  || 16 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129691 - ||  || 16 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129692 - ||  || 22 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129693 - ||  || 23 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129694 - ||  || 25 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129695 - ||  || 25 de setembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129696 - ||  || 19 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129697 - ||  || 19 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129698 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129699 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129700 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97571" title="Llista d'asteroides/129701?129800" nonfiltered="4191" processed="4172" dbindex="39519">

|-
| 129701 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129702 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129703 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129704 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129705 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129706 - ||  || 18 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 129707 - ||  || 20 de setembre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 129708 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129709 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129710 - ||  || 26 de setembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129711 - ||  || 16 de setembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129712 - ||  || 14 d'octubre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129713 - ||  || 13 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129714 - ||  || 14 d'octubre, 1998 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 129715 - ||  || 14 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129716 - ||  || 15 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129717 - ||  || 14 d'octubre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129718 - ||  || 23 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129719 - ||  || 23 d'octubre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129720 - ||  || 18 d'octubre, 1998 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 129721 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 129722 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129723 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129724 - ||  || 11 de novembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 129725 - ||  || 14 de novembre, 1998 || Uenohara || N. Kawasato
|-
| 129726 - ||  || 10 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129727 - ||  || 11 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129728 - ||  || 16 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129729 - ||  || 21 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129730 - ||  || 18 de novembre, 1998 || Socorro || LINEAR
|-
| 129731 - ||  || 18 de novembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129732 - ||  || 23 de novembre, 1998 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129733 - ||  || 15 de desembre, 1998 || Caussols || ODAS
|-
| 129734 - ||  || 12 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129735 - || 1998 YU || 16 de desembre, 1998 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 129736 - ||  || 26 de desembre, 1998 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129737 - ||  || 9 de gener, 1999 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 129738 - || 1999 BT || 16 de gener, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 129739 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129740 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129741 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129742 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129743 - ||  || 15 de febrer, 1999 || Monte Agliale || S. Donati
|-
| 129744 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129745 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129746 - ||  || 10 de febrer, 1999 || Mauna Kea || J. X. Luu, C. A. Trujillo, D. C. Jewitt
|-
| 129747 - ||  || 7 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129748 - ||  || 8 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129749 - ||  || 9 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129750 - ||  || 12 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129751 - ||  || 8 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129752 - ||  || 9 de febrer, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129753 - ||  || 21 de febrer, 1999 || Gekko || T. Kagawa
|-
| 129754 - || 1999 EE || 9 de mar, 1999 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 129755 - ||  || 14 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129756 - ||  || 9 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129757 - ||  || 16 de mar, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129758 - ||  || 20 de mar, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129759 - ||  || 22 de mar, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129760 - ||  || 5 d'abril, 1999 || Mallorca || Mallorca
|-
| 129761 - ||  || 14 d'abril, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 129762 - ||  || 11 d'abril, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129763 - ||  || 11 d'abril, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129764 - ||  || 6 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129765 - ||  || 7 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129766 - ||  || 12 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129767 - ||  || 11 d'abril, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129768 - ||  || 15 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129769 - || 1999 HN || 17 d'abril, 1999 || Ond ejov || P. Pravec
|-
| 129770 - || 1999 HV || 18 d'abril, 1999 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 129771 - ||  || 17 d'abril, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129772 - ||  || 17 d'abril, 1999 || Kitt Peak || Kitt Peak
|-
| 129773 - ||  || 8 de maig, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 129774 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129775 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129776 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129777 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129778 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129779 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129780 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129781 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129782 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129783 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129784 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129785 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129786 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129787 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129788 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129789 - ||  || 10 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129790 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129791 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129792 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129793 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129794 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129795 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129796 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129797 - ||  || 14 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129798 - ||  || 12 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129799 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129800 - ||  || 13 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97572" title="Llista d'asteroides/129801?129900" nonfiltered="4192" processed="4173" dbindex="39520">

|-
| 129801 - ||  || 17 de maig, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 129802 - ||  || 16 de maig, 1999 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 129803 - ||  || 18 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129804 - ||  || 18 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129805 - ||  || 18 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129806 - ||  || 18 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129807 - ||  || 17 de maig, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 129808 - ||  || 17 de maig, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129809 - ||  || 9 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129810 - ||  || 9 de juny, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129811 - ||  || 11 de juny, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 129812 - ||  || 23 de juny, 1999 || Woomera || F. B. Zoltowski
|-
| 129813 - || 1999 NJ || 6 de juliol, 1999 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 129814 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129815 - ||  || 13 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129816 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129817 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129818 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129819 - ||  || 14 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129820 - ||  || 12 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129821 - ||  || 12 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129822 - ||  || 12 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129823 - ||  || 12 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129824 - ||  || 12 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129825 - ||  || 12 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129826 - ||  || 12 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129827 - ||  || 12 de juliol, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129828 - ||  || 13 d'agost, 1999 || Farpoint || G. Hug
|-
| 129829 - || 1999 RP || 3 de setembre, 1999 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 129830 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 129831 - ||  || 3 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129832 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129833 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129834 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129835 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129836 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129837 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129838 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129839 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129840 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129841 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129842 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129843 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129844 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129845 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129846 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129847 - ||  || 13 de setembre, 1999 || Ond ejov || P. Kunirk, P. Pravec
|-
| 129848 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129849 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129850 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129851 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129852 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129853 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129854 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129855 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129856 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129857 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129858 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129859 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129860 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129861 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129862 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129863 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129864 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129865 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129866 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129867 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129868 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129869 - ||  || 9 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129870 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129871 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129872 - ||  || 8 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129873 - ||  || 15 de setembre, 1999 || Uccle || T. Pauwels, S. I. Ipatov
|-
| 129874 - ||  || 6 de setembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129875 - ||  || 7 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129876 - ||  || 4 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 129877 - ||  || 22 de setembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129878 - ||  || 21 de setembre, 1999 || Kle  || Kle 
|-
| 129879 - ||  || 29 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 129880 - ||  || 28 de setembre, 1999 || Monte Agliale || M. M. M. Santangelo
|-
| 129881 - ||  || 29 de setembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 129882 - || 1999 TO || 1 d'octubre, 1999 || Campo Catino || Campo Catino
|-
| 129883 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 129884 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 129885 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129886 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi , M. Juri 
|-
| 129887 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Ond ejov || P. Kunirk, P. Pravec
|-
| 129888 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129889 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129890 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129891 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129892 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129893 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129894 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129895 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129896 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129897 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129898 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 129899 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129900 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97573" title="Llista d'asteroides/129901?130000" nonfiltered="4193" processed="4174" dbindex="39521">

|-
| 129901 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129902 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129903 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129904 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129905 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129906 - ||  || 11 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129907 - ||  || 11 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129908 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129909 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129910 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129911 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129912 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129913 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129914 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129915 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129916 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129917 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129918 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129919 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129920 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129921 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129922 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129923 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129924 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129925 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129926 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129927 - ||  || 4 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129928 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129929 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129930 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129931 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129932 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129933 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129934 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129935 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129936 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129937 - ||  || 7 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129938 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129939 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129940 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129941 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129942 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129943 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129944 - ||  || 11 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129945 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129946 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129947 - ||  || 12 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129948 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129949 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129950 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129951 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129952 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129953 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129954 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 129955 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 129956 - ||  || 9 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129957 - ||  || 15 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129958 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129959 - ||  || 3 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129960 - ||  || 6 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129961 - ||  || 10 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129962 - ||  || 1 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 129963 - ||  || 2 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 129964 - ||  || 8 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129965 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129966 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 129967 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129968 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 129969 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 129970 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129971 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129972 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129973 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 129974 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129975 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129976 - ||  || 16 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129977 - ||  || 16 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129978 - ||  || 29 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129979 - ||  || 16 d'octubre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129980 - ||  || 28 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 129981 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129982 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 129983 - ||  || 30 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129984 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 129985 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 129986 - ||  || 19 d'octubre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129987 - ||  || 31 d'octubre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 129988 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 129989 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129990 - ||  || 2 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129991 - ||  || 2 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129992 - ||  || 2 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129993 - ||  || 2 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129994 - ||  || 2 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 129995 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 129996 - ||  || 13 de novembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 129997 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129998 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 129999 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130000 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97574" title="Llista d'asteroides/130001?130100" nonfiltered="4194" processed="4175" dbindex="39522">

|-
| 130001 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130002 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130003 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130004 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130005 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130006 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 130007 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 130008 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130009 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130010 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130011 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130012 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130013 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130014 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130015 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130016 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130017 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130018 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130019 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130020 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130021 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130022 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130023 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130024 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130025 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130026 - ||  || 6 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130027 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130028 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130029 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130030 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130031 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130032 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130033 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130034 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130035 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130036 - ||  || 6 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130037 - ||  || 6 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130038 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130039 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130040 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130041 - ||  || 10 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130042 - ||  || 12 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130043 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130044 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130045 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130046 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130047 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130048 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130049 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130050 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130051 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130052 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130053 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130054 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130055 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130056 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130057 - ||  || 6 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130058 - ||  || 6 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130059 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130060 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130061 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130062 - ||  || 15 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130063 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130064 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130065 - ||  || 14 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130066 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 130067 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 130068 - ||  || 4 de novembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130069 - ||  || 1 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 130070 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130071 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 130072 - ||  || 3 de novembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 130073 - ||  || 9 de novembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130074 - ||  || 11 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130075 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130076 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130077 - ||  || 5 de novembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130078 - ||  || 26 de novembre, 1999 || Linz || E. Meyer
|-
| 130079 - ||  || 26 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 130080 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 130081 - ||  || 29 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130082 - ||  || 29 de novembre, 1999 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 130083 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130084 - ||  || 29 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130085 - ||  || 30 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130086 - ||  || 30 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130087 - ||  || 28 de novembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130088 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 130089 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 130090 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 130091 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130092 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130093 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130094 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130095 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130096 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130097 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130098 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130099 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130100 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97575" title="Llista d'asteroides/130101?130200" nonfiltered="4195" processed="4176" dbindex="39523">

|-
| 130101 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130102 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130103 - ||  || 6 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130104 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130105 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130106 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130107 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130108 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130109 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130110 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130111 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130112 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130113 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130114 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130115 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130116 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130117 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130118 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130119 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130120 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130121 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130122 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130123 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130124 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Les Tardieux || M. Buf
|-
| 130125 - ||  || 11 de desembre, 1999 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 130126 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 130127 - ||  || 4 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 130128 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 130129 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 130130 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130131 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130132 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130133 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130134 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130135 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130136 - ||  || 3 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130137 - ||  || 11 de desembre, 1999 || Uccle || T. Pauwels
|-
| 130138 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130139 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130140 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130141 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130142 - ||  || 8 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130143 - ||  || 10 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130144 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130145 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130146 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130147 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130148 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130149 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130150 - ||  || 12 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130151 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130152 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130153 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130154 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130155 - ||  || 15 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130156 - ||  || 13 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130157 - ||  || 14 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130158 - ||  || 7 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 130159 - ||  || 2 de desembre, 1999 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130160 - ||  || 2 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130161 - ||  || 5 de desembre, 1999 || Catalina || CSS
|-
| 130162 - || 1999 YM || 16 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130163 - ||  || 29 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130164 - ||  || 27 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130165 - ||  || 27 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130166 - ||  || 31 de desembre, 1999 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130167 - ||  || 30 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130168 - ||  || 30 de desembre, 1999 || Socorro || LINEAR
|-
| 130169 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130170 - ||  || 3 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130171 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130172 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130173 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130174 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130175 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130176 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130177 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130178 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130179 - ||  || 5 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130180 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130181 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130182 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130183 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130184 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130185 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130186 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130187 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130188 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130189 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130190 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130191 - ||  || 2 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130192 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130193 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130194 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130195 - ||  || 5 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130196 - ||  || 4 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130197 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130198 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130199 - ||  || 3 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130200 - ||  || 8 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97576" title="Llista d'asteroides/130201?130300" nonfiltered="4196" processed="4177" dbindex="39524">

|-
| 130201 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130202 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130203 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130204 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130205 - ||  || 7 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130206 - ||  || 9 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130207 - ||  || 15 de gener, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 130208 - ||  || 5 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130209 - ||  || 7 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130210 - ||  || 8 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130211 - ||  || 8 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130212 - ||  || 8 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130213 - ||  || 9 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130214 - ||  || 10 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130215 - ||  || 13 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130216 - ||  || 6 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130217 - ||  || 6 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130218 - ||  || 6 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130219 - ||  || 7 de gener, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130220 - ||  || 9 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130221 - ||  || 2 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130222 - || 2000 BM || 24 de gener, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 130223 - ||  || 27 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130224 - ||  || 29 de gener, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130225 - ||  || 25 de gener, 2000 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 130226 - ||  || 28 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130227 - ||  || 30 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130228 - ||  || 28 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130229 - ||  || 30 de gener, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 130230 - ||  || 27 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130231 - ||  || 27 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130232 - ||  || 16 de gener, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130233 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130234 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130235 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130236 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130237 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130238 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130239 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130240 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 130241 - ||  || 10 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130242 - ||  || 2 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130243 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130244 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 130245 - ||  || 8 de febrer, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 130246 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130247 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130248 - ||  || 6 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130249 - ||  || 5 de febrer, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 130250 - ||  || 3 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130251 - ||  || 11 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130252 - ||  || 4 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130253 - ||  || 27 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130254 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130255 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130256 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130257 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130258 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130259 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130260 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130261 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130262 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130263 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130264 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130265 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130266 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130267 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130268 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130269 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130270 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130271 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130272 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130273 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130274 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130275 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130276 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130277 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130278 - ||  || 28 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130279 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130280 - ||  || 29 de febrer, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130281 - || 2000 EM || 2 de mar, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 130282 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130283 - ||  || 4 de mar, 2000 || Lake Tekapo || N. Brady
|-
| 130284 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130285 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130286 - ||  || 3 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130287 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130288 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130289 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130290 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130291 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130292 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130293 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130294 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130295 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130296 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130297 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130298 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130299 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130300 - ||  || 10 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97577" title="Llista d'asteroides/130301?130400" nonfiltered="4197" processed="4178" dbindex="39525">

|-
| 130301 - ||  || 9 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130302 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130303 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130304 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130305 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130306 - ||  || 12 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130307 - ||  || 14 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130308 - ||  || 9 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130309 - ||  || 12 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130310 - ||  || 12 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130311 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130312 - ||  || 8 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130313 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130314 - ||  || 11 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 130315 - ||  || 11 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130316 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130317 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130318 - ||  || 11 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130319 - ||  || 2 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 130320 - ||  || 2 de mar, 2000 || Catalina || CSS
|-
| 130321 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130322 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130323 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130324 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130325 - ||  || 4 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130326 - ||  || 5 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130327 - ||  || 3 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130328 - ||  || 27 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130329 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130330 - ||  || 28 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130331 - ||  || 30 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130332 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130333 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130334 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130335 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130336 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130337 - ||  || 27 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130338 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130339 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130340 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130341 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130342 - ||  || 30 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130343 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130344 - ||  || 26 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130345 - ||  || 26 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130346 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130347 - ||  || 29 de mar, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130348 - ||  || 25 de mar, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130349 - ||  || 26 de mar, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130350 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130351 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130352 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130353 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130354 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130355 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130356 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130357 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130358 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130359 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130360 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130361 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130362 - ||  || 4 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130363 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130364 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130365 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130366 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130367 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130368 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130369 - ||  || 7 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130370 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130371 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130372 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130373 - ||  || 6 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130374 - ||  || 12 d'abril, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 130375 - ||  || 5 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130376 - ||  || 2 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130377 - ||  || 3 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130378 - || 2000 HR || 24 d'abril, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130379 - ||  || 29 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130380 - ||  || 30 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130381 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130382 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130383 - ||  || 25 d'abril, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130384 - ||  || 27 d'abril, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130385 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130386 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130387 - ||  || 7 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130388 - ||  || 1 de maig, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 130389 - ||  || 1 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130390 - ||  || 1 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130391 - ||  || 6 de maig, 2000 || La Silla || La Silla
|-
| 130392 - ||  || 25 de maig, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130393 - ||  || 30 de maig, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130394 - ||  || 7 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130395 - ||  || 11 de juny, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130396 - ||  || 6 de juny, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130397 - ||  || 5 de juny, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130398 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130399 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130400 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97578" title="Llista d'asteroides/130401?130500" nonfiltered="4198" processed="4179" dbindex="39526">

|-
| 130401 - ||  || 5 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130402 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130403 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130404 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130405 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130406 - ||  || 23 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130407 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130408 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130409 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130410 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130411 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130412 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130413 - ||  || 31 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130414 - ||  || 30 de juliol, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130415 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130416 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130417 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130418 - ||  || 29 de juliol, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130419 - || 2000 PP || 1 d'agost, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130420 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130421 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130422 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130423 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130424 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130425 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130426 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130427 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130428 - ||  || 1 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130429 - ||  || 2 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130430 - ||  || 2 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130431 - ||  || 2 d'agost, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130432 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130433 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Ond ejov || P. Pravec, P. Kunirk
|-
| 130434 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130435 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130436 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130437 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130438 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130439 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130440 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130441 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130442 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130443 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 130444 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130445 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130446 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130447 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130448 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130449 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130450 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130451 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130452 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130453 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130454 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130455 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130456 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130457 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130458 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130459 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130460 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130461 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130462 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130463 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130464 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130465 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130466 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130467 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130468 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130469 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130470 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130471 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130472 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130473 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130474 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130475 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130476 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130477 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130478 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130479 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130480 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130481 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130482 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130483 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130484 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130485 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130486 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130487 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130488 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130489 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130490 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130491 - ||  || 29 d'agost, 2000 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 130492 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130493 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130494 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130495 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130496 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130497 - ||  || 24 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130498 - ||  || 25 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130499 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130500 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97579" title="Llista d'asteroides/130501?130600" nonfiltered="4199" processed="4180" dbindex="39527">

|-
| 130501 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130502 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130503 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130504 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130505 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130506 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130507 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130508 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130509 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130510 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130511 - ||  || 28 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130512 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130513 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130514 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130515 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130516 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130517 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130518 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130519 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130520 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130521 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130522 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130523 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130524 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130525 - ||  || 26 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130526 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130527 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130528 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130529 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130530 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130531 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130532 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130533 - ||  || 29 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130534 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130535 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130536 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130537 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130538 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130539 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130540 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130541 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130542 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130543 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130544 - ||  || 21 d'agost, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130545 - ||  || 21 d'agost, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130546 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130547 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130548 - ||  || 31 d'agost, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130549 - || 2000 RT || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130550 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130551 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130552 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130553 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130554 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130555 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130556 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130557 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130558 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130559 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130560 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130561 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130562 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130563 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130564 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 130565 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 130566 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130567 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130568 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130569 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130570 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130571 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130572 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130573 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130574 - ||  || 8 de setembre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 130575 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130576 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130577 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130578 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130579 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130580 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130581 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130582 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130583 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130584 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130585 - ||  || 9 de setembre, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 130586 - ||  || 9 de setembre, 2000 || Farpoint || G. Hug
|-
| 130587 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130588 - ||  || 1 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130589 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130590 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130591 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130592 - ||  || 2 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130593 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130594 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130595 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130596 - ||  || 3 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130597 - ||  || 4 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130598 - ||  || 4 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130599 - ||  || 4 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130600 - ||  || 5 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97580" title="Llista d'asteroides/130601?130700" nonfiltered="4200" processed="4181" dbindex="39528">

|-
| 130601 - || 2000 SD || 17 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130602 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 130603 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 130604 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 130605 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130606 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130607 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130608 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130609 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130610 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 130611 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Tebbutt || F. B. Zoltowski
|-
| 130612 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Bisei SG Center || BATTeRS
|-
| 130613 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130614 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130615 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130616 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130617 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130618 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130619 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130620 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130621 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130622 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130623 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130624 - ||  || 26 de setembre, 2000 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 130625 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130626 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130627 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130628 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130629 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130630 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130631 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130632 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130633 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130634 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130635 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130636 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130637 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130638 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130639 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130640 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130641 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130642 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130643 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130644 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130645 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130646 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130647 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130648 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130649 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130650 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130651 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130652 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130653 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130654 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130655 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130656 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130657 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130658 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130659 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130660 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130661 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130662 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130663 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130664 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130665 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130666 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130667 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130668 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130669 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130670 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130671 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130672 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130673 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130674 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130675 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130676 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130677 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130678 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130679 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130680 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130681 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130682 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130683 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130684 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130685 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130686 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130687 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130688 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130689 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130690 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130691 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130692 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130693 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130694 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130695 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130696 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130697 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130698 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130699 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130700 - ||  || 22 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97581" title="Llista d'asteroides/130701?130800" nonfiltered="4201" processed="4182" dbindex="39529">

|-
| 130701 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130702 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130703 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130704 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130705 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130706 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130707 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130708 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130709 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 130710 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 130711 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130712 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130713 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130714 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130715 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130716 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130717 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130718 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130719 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130720 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130721 - ||  || 25 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130722 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130723 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130724 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130725 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130726 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130727 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130728 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130729 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130730 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130731 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130732 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130733 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130734 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130735 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130736 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130737 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130738 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130739 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130740 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130741 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130742 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130743 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130744 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130745 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130746 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130747 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130748 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130749 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130750 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130751 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130752 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130753 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130754 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130755 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130756 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130757 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130758 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130759 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130760 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130761 - ||  || 23 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130762 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130763 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130764 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130765 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130766 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130767 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130768 - ||  || 30 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130769 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130770 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130771 - ||  || 28 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130772 - ||  || 29 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130773 - ||  || 29 de setembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130774 - ||  || 27 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130775 - ||  || 26 de setembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 130776 - ||  || 21 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130777 - ||  || 20 de setembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130778 - ||  || 24 de setembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130779 - ||  || 3 d'octubre, 2000 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 130780 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130781 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130782 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130783 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130784 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130785 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130786 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130787 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130788 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130789 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130790 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130791 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130792 - ||  || 3 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130793 - ||  || 4 d'octubre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130794 - ||  || 6 d'octubre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130795 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130796 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130797 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130798 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130799 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130800 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97582" title="Capsacina" nonfiltered="4202" processed="4183" dbindex="39530">
La capsacina o capsicina s un alcaloide lipfil de frmula 8-metil-N-vanilil-6-nonenamida. s la substncia majoritria d'un grup d'unes 14 que s'anomenen capsicinoides que sn les responsables del gust picant de determinades varietats de pebrot.

 Biosntesi i acci farmacolgica .
La biosntesi de la capsacina es produeix a partir de l'aminocid fenilalanina i la seva acumulaci depen tamb de factors ambientals (la secada fa que s'incrementi la capsacina). S'acumula especialment en la placenta del fruit i en menor quantitat en llavors i polpa. 

Aquest alcaloide s'utilitza en farmcia com analgsic i anticancergen. Sembla que s una defensa natural de la planta contra els depredadors i noms per selecci gentica s'han conseguit pebrots que no piquen que sn els preferits a Europa mentre la resta del mn els vol picants.

En ser la capsacina una substncia lipfila per treure el gust picant no serveix de res beure aigua sin que cal prendre llet no desnatada per exemple. 

 Presncia en els pebrots .

Els pebrots ms picants i per tant amb ms contingut de capsacina sn els del grup anomenat habanero seguits dels xili o el bitxo.

Alguns tipus de pebrots com els anomenats Del Piquillo i Del Padrn s'estan seleccionant genticament per a eliminar els exemplars que sn coents.

A l'extrem contrari es troben els pebrots dolos com el Morr, Reus o Ros de Mallorca per exemple.
 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97583" title="Llista d'asteroides/130801?130900" nonfiltered="4203" processed="4184" dbindex="39531">

|-
| 130801 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130802 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130803 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130804 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130805 - ||  || 2 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130806 - ||  || 1 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130807 - ||  || 3 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130808 - || 2000 UU || 21 d'octubre, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 130809 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130810 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130811 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130812 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130813 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130814 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130815 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130816 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130817 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130818 - ||  || 23 d'octubre, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 130819 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130820 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130821 - ||  || 29 d'octubre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130822 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130823 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130824 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130825 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130826 - ||  || 30 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130827 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130828 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130829 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130830 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130831 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130832 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130833 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130834 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130835 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130836 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130837 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130838 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130839 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130840 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130841 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130842 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130843 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130844 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130845 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130846 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130847 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130848 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130849 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130850 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130851 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130852 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130853 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130854 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130855 - ||  || 26 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130856 - ||  || 26 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130857 - ||  || 23 d'octubre, 2000 || Vinjan Observatory || K. Korlevi 
|-
| 130858 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130859 - ||  || 24 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130860 - ||  || 30 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130861 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130862 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130863 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130864 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130865 - ||  || 30 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130866 - ||  || 31 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130867 - ||  || 25 d'octubre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130868 - || 2000 VZ || 1 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130869 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130870 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130871 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130872 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Ond ejov || P. Kunirk
|-
| 130873 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Ond ejov || P. Pravec, P. Kunirk
|-
| 130874 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 130875 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130876 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130877 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130878 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130879 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130880 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130881 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130882 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130883 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130884 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130885 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130886 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130887 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130888 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130889 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130890 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130891 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130892 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130893 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130894 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130895 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130896 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130897 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130898 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130899 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130900 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97584" title="Llista d'asteroides/130901?131000" nonfiltered="4204" processed="4185" dbindex="39532">

|-
| 130901 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130902 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130903 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130904 - ||  || 2 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130905 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130906 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130907 - ||  || 2 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130908 - ||  || 1 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130909 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130910 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130911 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130912 - ||  || 3 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130913 - ||  || 6 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130914 - || 2000 WY || 17 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130915 - ||  || 18 de novembre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 130916 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130917 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130918 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130919 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130920 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Elmira || A. J. Cecce
|-
| 130921 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130922 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130923 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130924 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130925 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130926 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Fountain Hills || C. W. Juels
|-
| 130927 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130928 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130929 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130930 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130931 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130932 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130933 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130934 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130935 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130936 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130937 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130938 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130939 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130940 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130941 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130942 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130943 - ||  || 27 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130944 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130945 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130946 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130947 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130948 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130949 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130950 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130951 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130952 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130953 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130954 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130955 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130956 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130957 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130958 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130959 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130960 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130961 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130962 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130963 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130964 - ||  || 26 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130965 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 130966 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130967 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130968 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130969 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130970 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130971 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130972 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130973 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130974 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130975 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130976 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130977 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130978 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130979 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130980 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130981 - ||  || 16 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130982 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 130983 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130984 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130985 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130986 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130987 - ||  || 21 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130988 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130989 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130990 - ||  || 29 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130991 - ||  || 30 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 130992 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130993 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130994 - ||  || 20 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130995 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130996 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130997 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130998 - ||  || 24 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 130999 - ||  || 25 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131000 - ||  || 28 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97585" title="Llista d'asteroides/131001?131100" nonfiltered="4205" processed="4186" dbindex="39533">

|-
| 131001 - ||  || 27 de novembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131002 - ||  || 18 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131003 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131004 - ||  || 19 de novembre, 2000 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 131005 - ||  || 3 de desembre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 131006 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131007 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131008 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131009 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131010 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131011 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131012 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131013 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131014 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131015 - ||  || 1 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131016 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131017 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131018 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131019 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131020 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131021 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131022 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131023 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131024 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131025 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131026 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131027 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131028 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131029 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131030 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131031 - ||  || 7 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131032 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131033 - ||  || 4 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131034 - ||  || 6 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131035 - ||  || 5 de desembre, 2000 || Uccle || T. Pauwels
|-
| 131036 - || 2000 YE || 16 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131037 - || 2000 YN || 16 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131038 - || 2000 YP || 16 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131039 - ||  || 17 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131040 - ||  || 16 de desembre, 2000 || Uccle || T. Pauwels
|-
| 131041 - ||  || 24 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 131042 - ||  || 23 de desembre, 2000 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 131043 - ||  || 22 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131044 - ||  || 23 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131045 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131046 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131047 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131048 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131049 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131050 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131051 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131052 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131053 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131054 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131055 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131056 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131057 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131058 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131059 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131060 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131061 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131062 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131063 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131064 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131065 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131066 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131067 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131068 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131069 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131070 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131071 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131072 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131073 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131074 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131075 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131076 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131077 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131078 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131079 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131080 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131081 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131082 - ||  || 21 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131083 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131084 - ||  || 28 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131085 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131086 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131087 - ||  || 29 de desembre, 2000 || Haleakala || NEAT
|-
| 131088 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131089 - ||  || 17 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131090 - ||  || 23 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131091 - ||  || 31 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131092 - ||  || 30 de desembre, 2000 || Socorro || LINEAR
|-
| 131093 - ||  || 31 de desembre, 2000 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131094 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131095 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131096 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131097 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131098 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131099 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131100 - ||  || 2 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97587" title="Llista d'asteroides/131101?131200" nonfiltered="4206" processed="4187" dbindex="39535">

|-
| 131101 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131102 - ||  || 3 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131103 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131104 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131105 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131106 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131107 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131108 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131109 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131110 - ||  || 4 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131111 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131112 - ||  || 5 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131113 - ||  || 15 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131114 - ||  || 15 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131115 - || 2001 BN || 17 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 131116 - || 2001 BS || 17 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 131117 - ||  || 16 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 131118 - ||  || 18 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131119 - ||  || 18 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131120 - ||  || 18 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131121 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131122 - ||  || 19 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 131123 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131124 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131125 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131126 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131127 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131128 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131129 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131130 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131131 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131132 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131133 - ||  || 24 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131134 - ||  || 19 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131135 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131136 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131137 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131138 - ||  || 28 de gener, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 131139 - ||  || 17 de gener, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 131140 - ||  || 17 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 131141 - ||  || 18 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 131142 - ||  || 20 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131143 - ||  || 26 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131144 - ||  || 29 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131145 - ||  || 27 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 131146 - ||  || 29 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 131147 - ||  || 31 de gener, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 131148 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131149 - ||  || 21 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131150 - ||  || 31 de gener, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131151 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131152 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131153 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Oaxaca || J. M. Roe
|-
| 131154 - ||  || 3 de febrer, 2001 || Piera || J. Guarro
|-
| 131155 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Farpoint || G. Hug
|-
| 131156 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131157 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131158 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131159 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131160 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131161 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131162 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131163 - ||  || 1 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 131164 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131165 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131166 - ||  || 2 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131167 - ||  || 3 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131168 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131169 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131170 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131171 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 131172 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131173 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131174 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131175 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131176 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131177 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131178 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131179 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131180 - ||  || 15 de febrer, 2001 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 131181 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Ond ejov || P. Pravec, L. arounov
|-
| 131182 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131183 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131184 - ||  || 15 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131185 - ||  || 13 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131186 - || 2001 DS || 16 de febrer, 2001 || Nogales || Tenagra II
|-
| 131187 - || 2001 DW || 16 de febrer, 2001 || Nogales || Tenagra II
|-
| 131188 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 131189 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131190 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131191 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Farpoint || Farpoint
|-
| 131192 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 131193 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Nogales || Tenagra II
|-
| 131194 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131195 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131196 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131197 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131198 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131199 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131200 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97588" title="Llista d'asteroides/131201?131300" nonfiltered="4207" processed="4188" dbindex="39536">

|-
| 131201 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131202 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131203 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131204 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131205 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131206 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131207 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131208 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131209 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131210 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131211 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131212 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131213 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131214 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131215 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131216 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131217 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131218 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131219 - ||  || 21 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131220 - ||  || 22 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 131221 - ||  || 22 de febrer, 2001 || Nogales || Tenagra II
|-
| 131222 - ||  || 22 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 131223 - ||  || 20 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 131224 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131225 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131226 - ||  || 19 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131227 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131228 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131229 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131230 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131231 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131232 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131233 - ||  || 16 de febrer, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131234 - ||  || 22 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 131235 - ||  || 17 de febrer, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 131236 - || 2001 ER || 4 de mar, 2001 || Oaxaca || J. M. Roe
|-
| 131237 - ||  || 1 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131238 - ||  || 1 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131239 - ||  || 1 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131240 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131241 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131242 - ||  || 2 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131243 - ||  || 15 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131244 - || 2001 FD || 18 de mar, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 131245 - ||  || 16 de mar, 2001 || Junk Bond || D. Healy
|-
| 131246 - ||  || 16 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 131247 - ||  || 19 de mar, 2001 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 131248 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131249 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131250 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131251 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131252 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131253 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131254 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131255 - ||  || 21 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131256 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131257 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131258 - ||  || 20 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 131259 - ||  || 20 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 131260 - ||  || 17 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131261 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131262 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131263 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131264 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131265 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131266 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131267 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131268 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131269 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131270 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131271 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131272 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131273 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131274 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131275 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131276 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131277 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131278 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131279 - ||  || 19 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131280 - ||  || 23 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131281 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131282 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131283 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131284 - ||  || 16 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131285 - ||  || 18 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131286 - ||  || 18 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131287 - ||  || 18 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131288 - ||  || 18 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131289 - ||  || 18 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131290 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131291 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131292 - ||  || 18 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131293 - ||  || 18 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 131294 - ||  || 19 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131295 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131296 - ||  || 23 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 131297 - ||  || 29 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131298 - ||  || 29 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131299 - ||  || 30 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131300 - ||  || 20 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97589" title="Llista d'asteroides/131301?131400" nonfiltered="4208" processed="4189" dbindex="39537">

|-
| 131301 - ||  || 21 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 131302 - ||  || 23 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 131303 - ||  || 23 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 131304 - ||  || 23 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 131305 - ||  || 23 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 131306 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131307 - ||  || 27 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131308 - ||  || 26 de mar, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131309 - ||  || 27 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 131310 - ||  || 29 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131311 - ||  || 29 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131312 - ||  || 29 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 131313 - ||  || 24 de mar, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 131314 - ||  || 21 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 131315 - ||  || 18 de mar, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 131316 - ||  || 20 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131317 - ||  || 20 de mar, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131318 - ||  || 22 de mar, 2001 || Kitt Peak || Kitt Peak
|-
| 131319 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131320 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131321 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 131322 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131323 - ||  || 15 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 131324 - ||  || 21 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131325 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131326 - ||  || 21 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131327 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Emerald Lane || L. Ball
|-
| 131328 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 131329 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 131330 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 131331 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 131332 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131333 - ||  || 28 d'abril, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 131334 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131335 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131336 - ||  || 29 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131337 - ||  || 29 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131338 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 131339 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131340 - ||  || 16 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131341 - ||  || 18 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 131342 - ||  || 21 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131343 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131344 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131345 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131346 - ||  || 24 d'abril, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 131347 - ||  || 25 d'abril, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131348 - ||  || 21 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131349 - ||  || 23 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131350 - ||  || 27 d'abril, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131351 - || 2001 JE || 2 de maig, 2001 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 131352 - ||  || 11 de maig, 2001 || Ond ejov || L. arounov
|-
| 131353 - ||  || 15 de maig, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 131354 - ||  || 15 de maig, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 131355 - ||  || 15 de maig, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 131356 - ||  || 15 de maig, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 131357 - ||  || 15 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131358 - ||  || 19 de maig, 2001 || Ond ejov || P. Pravec, P. Kunirk
|-
| 131359 - ||  || 17 de maig, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 131360 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131361 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131362 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131363 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131364 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131365 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131366 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131367 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131368 - ||  || 21 de maig, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 131369 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131370 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131371 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131372 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131373 - ||  || 17 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131374 - ||  || 21 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131375 - ||  || 21 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131376 - ||  || 23 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131377 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131378 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131379 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131380 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131381 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131382 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131383 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131384 - ||  || 23 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131385 - ||  || 23 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131386 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131387 - ||  || 24 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131388 - ||  || 18 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131389 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131390 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131391 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131392 - ||  || 22 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131393 - ||  || 23 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131394 - ||  || 26 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131395 - ||  || 18 de maig, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 131396 - ||  || 18 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131397 - ||  || 18 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131398 - ||  || 22 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131399 - ||  || 22 de maig, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131400 - ||  || 26 de maig, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97590" title="Llista d'asteroides/131401?131500" nonfiltered="4209" processed="4190" dbindex="39538">

|-
| 131401 - || 2001 LY || 13 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131402 - ||  || 13 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131403 - ||  || 13 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131404 - ||  || 12 de juny, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 131405 - ||  || 15 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 131406 - ||  || 15 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131407 - ||  || 15 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 131408 - ||  || 18 de juny, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131409 - ||  || 18 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 131410 - ||  || 24 de juny, 2001 || Desert Beaver || W. K. Y. Yeung
|-
| 131411 - ||  || 21 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 131412 - ||  || 27 de juny, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 131413 - || 2001 NT || 8 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 131414 - ||  || 14 de juliol, 2001 || Emerald Lane || L. Ball
|-
| 131415 - ||  || 13 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 131416 - || 2001 OA || 16 de juliol, 2001 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 131417 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131418 - ||  || 17 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131419 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131420 - ||  || 16 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131421 - ||  || 20 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131422 - ||  || 21 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 131423 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Ond ejov || Ond ejov Observatory
|-
| 131424 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 131425 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131426 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 131427 - ||  || 26 de juliol, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 131428 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131429 - ||  || 27 de juliol, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 131430 - ||  || 29 de juliol, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131431 - ||  || 10 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 131432 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 131433 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 131434 - ||  || 11 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 131435 - ||  || 12 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 131436 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131437 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131438 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 131439 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Oakley || C. Wolfe
|-
| 131440 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131441 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131442 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 131443 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 131444 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131445 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131446 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Emerald Lane || L. Ball
|-
| 131447 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131448 - ||  || 20 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131449 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131450 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131451 - ||  || 26 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131452 - ||  || 21 d'agost, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 131453 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131454 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131455 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131456 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 131457 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 131458 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131459 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131460 - ||  || 22 d'agost, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131461 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131462 - ||  || 24 d'agost, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131463 - ||  || 17 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 131464 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 131465 - ||  || 16 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 131466 - ||  || 23 d'agost, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 131467 - ||  || 8 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131468 - ||  || 7 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131469 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131470 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131471 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131472 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131473 - ||  || 10 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131474 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 131475 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131476 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131477 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131478 - ||  || 11 de setembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 131479 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131480 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131481 - ||  || 12 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131482 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131483 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131484 - ||  || 16 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131485 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131486 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131487 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131488 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131489 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131490 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131491 - ||  || 17 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131492 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131493 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131494 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131495 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131496 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131497 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131498 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131499 - ||  || 25 de setembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 131500 - ||  || 26 de setembre, 2001 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97591" title="Llista d'asteroides/131501?131600" nonfiltered="4210" processed="4191" dbindex="39539">

|-
| 131501 - ||  || 26 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131502 - ||  || 19 de setembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 131503 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131504 - ||  || 21 de setembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131505 - ||  || 27 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131506 - ||  || 28 de setembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 131507 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131508 - ||  || 20 de setembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131509 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131510 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131511 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131512 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131513 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131514 - ||  || 13 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131515 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131516 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131517 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131518 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131519 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131520 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131521 - ||  || 14 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131522 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 131523 - ||  || 11 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131524 - ||  || 15 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 131525 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131526 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131527 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131528 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131529 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131530 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131531 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131532 - ||  || 19 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 131533 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131534 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131535 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131536 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131537 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131538 - ||  || 22 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131539 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131540 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131541 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131542 - ||  || 23 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131543 - ||  || 17 d'octubre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 131544 - ||  || 21 d'octubre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131545 - ||  || 20 d'octubre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 131546 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 131547 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131548 - ||  || 11 de novembre, 2001 || Ond ejov || P. Pravec, P. Kunirk
|-
| 131549 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131550 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131551 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131552 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131553 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131554 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131555 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131556 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131557 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131558 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131559 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131560 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131561 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131562 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131563 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131564 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131565 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131566 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131567 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131568 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131569 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131570 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131571 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131572 - ||  || 10 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131573 - ||  || 9 de novembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 131574 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131575 - ||  || 13 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131576 - ||  || 13 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131577 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131578 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131579 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131580 - ||  || 12 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131581 - ||  || 15 de novembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 131582 - ||  || 20 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131583 - ||  || 20 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131584 - ||  || 22 de novembre, 2001 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 131585 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131586 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131587 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131588 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131589 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131590 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131591 - ||  || 19 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131592 - ||  || 20 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131593 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131594 - ||  || 17 de novembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131595 - ||  || 16 de novembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 131596 - || 2001 XK || 4 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131597 - ||  || 8 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131598 - ||  || 12 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 131599 - ||  || 7 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131600 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97592" title="Llista d'asteroides/131601?131700" nonfiltered="4211" processed="4192" dbindex="39540">

|-
| 131601 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131602 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131603 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131604 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131605 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131606 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131607 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131608 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131609 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131610 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131611 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131612 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131613 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131614 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131615 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131616 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131617 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131618 - ||  || 7 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131619 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131620 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131621 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131622 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131623 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131624 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131625 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131626 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131627 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131628 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131629 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131630 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131631 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131632 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131633 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131634 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131635 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131636 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131637 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131638 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131639 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131640 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131641 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131642 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131643 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131644 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131645 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131646 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 131647 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131648 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131649 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131650 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131651 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 131652 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131653 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131654 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131655 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131656 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131657 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131658 - ||  || 13 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131659 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131660 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131661 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131662 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131663 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131664 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131665 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131666 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131667 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131668 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131669 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131670 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131671 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131672 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131673 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131674 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131675 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131676 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131677 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131678 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131679 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131680 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131681 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131682 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131683 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131684 - ||  || 14 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131685 - ||  || 10 de desembre, 2001 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 131686 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131687 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131688 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131689 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131690 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131691 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131692 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131693 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131694 - ||  || 15 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131695 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Mauna Kea || S. S. Sheppard, J. T. Kleyna, D. C. Jewitt
|-
| 131696 - ||  || 9 de desembre, 2001 || Mauna Kea || S. S. Sheppard, J. T. Kleyna, D. C. Jewitt
|-
| 131697 - ||  || 11 de desembre, 2001 || Mauna Kea || J. T. Kleyna, S. S. Sheppard, D. C. Jewitt
|-
| 131698 - ||  || 7 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 131699 - || 2001 YA || 16 de desembre, 2001 || Oaxaca || J. M. Roe
|-
| 131700 - || 2001 YN || 17 de desembre, 2001 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97593" title="Llista d'asteroides/131701?131800" nonfiltered="4212" processed="4193" dbindex="39541">

|-
| 131701 - || 2001 YV || 18 de desembre, 2001 || Kingsnake || J. V. McClusky
|-
| 131702 - ||  || 22 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131703 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131704 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131705 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131706 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131707 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131708 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131709 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131710 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131711 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131712 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131713 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131714 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131715 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131716 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131717 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131718 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131719 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131720 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131721 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131722 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131723 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131724 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131725 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131726 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131727 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131728 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131729 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 131730 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 131731 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 131732 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131733 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131734 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131735 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131736 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131737 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131738 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 131739 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131740 - ||  || 18 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131741 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131742 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131743 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131744 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131745 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131746 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131747 - ||  || 21 de desembre, 2001 || Haleakala || NEAT
|-
| 131748 - ||  || 20 de desembre, 2001 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 131749 - ||  || 17 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131750 - ||  || 22 de desembre, 2001 || Socorro || LINEAR
|-
| 131751 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 131752 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 131753 - ||  || 19 de desembre, 2001 || Palomar || NEAT
|-
| 131754 - || 2002 AO || 5 de gener, 2002 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 131755 - ||  || 6 de gener, 2002 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 131756 - ||  || 6 de gener, 2002 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 131757 - ||  || 6 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131758 - ||  || 4 de gener, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 131759 - ||  || 6 de gener, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 131760 - ||  || 11 de gener, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 131761 - ||  || 11 de gener, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 131762 - ||  || 11 de gener, 2002 || Piszkstet  || Piszkstet 
|-
| 131763 - ||  || 11 de gener, 2002 || Piszkstet  || Piszkstet 
|-
| 131764 - ||  || 10 de gener, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 131765 - ||  || 10 de gener, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 131766 - ||  || 10 de gener, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 131767 - ||  || 11 de gener, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 131768 - ||  || 12 de gener, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 131769 - ||  || 6 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131770 - ||  || 5 de gener, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 131771 - ||  || 5 de gener, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 131772 - ||  || 13 de gener, 2002 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 131773 - ||  || 13 de gener, 2002 || Oizumi || T. Kobayashi
|-
| 131774 - ||  || 8 de gener, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 131775 - ||  || 5 de gener, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 131776 - ||  || 5 de gener, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 131777 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131778 - ||  || 5 de gener, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 131779 - ||  || 5 de gener, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 131780 - ||  || 8 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 131781 - ||  || 6 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 131782 - ||  || 14 de gener, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 131783 - ||  || 14 de gener, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 131784 - ||  || 5 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131785 - ||  || 7 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131786 - ||  || 7 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131787 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131788 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131789 - ||  || 10 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 131790 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131791 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131792 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131793 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131794 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131795 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131796 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131797 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131798 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131799 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131800 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97594" title="Llista d'asteroides/131801?131900" nonfiltered="4213" processed="4194" dbindex="39542">

|-
| 131801 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131802 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131803 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131804 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131805 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131806 - ||  || 12 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131807 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131808 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131809 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131810 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131811 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131812 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131813 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131814 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131815 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131816 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131817 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131818 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131819 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131820 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131821 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131822 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131823 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131824 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131825 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131826 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131827 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131828 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131829 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131830 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131831 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131832 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131833 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131834 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131835 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131836 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131837 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131838 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131839 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131840 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131841 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131842 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131843 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131844 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131845 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131846 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131847 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131848 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131849 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131850 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131851 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131852 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131853 - ||  || 13 de gener, 2002 || Needville || Needville
|-
| 131854 - ||  || 12 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 131855 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131856 - ||  || 9 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131857 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131858 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131859 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131860 - ||  || 11 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131861 - ||  || 11 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131862 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131863 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131864 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131865 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131866 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131867 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131868 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131869 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131870 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131871 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131872 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131873 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131874 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131875 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131876 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131877 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131878 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131879 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131880 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131881 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131882 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131883 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131884 - ||  || 13 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131885 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131886 - ||  || 15 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131887 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131888 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131889 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131890 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131891 - ||  || 14 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131892 - ||  || 5 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 131893 - ||  || 5 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131894 - ||  || 7 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 131895 - ||  || 8 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131896 - ||  || 10 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 131897 - ||  || 8 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 131898 - ||  || 19 de gener, 2002 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 131899 - ||  || 19 de gener, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 131900 - ||  || 19 de gener, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97595" title="Llista d'asteroides/131901?132000" nonfiltered="4214" processed="4195" dbindex="39543">

|-
| 131901 - ||  || 21 de gener, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 131902 - ||  || 21 de gener, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 131903 - ||  || 18 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131904 - ||  || 18 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131905 - ||  || 18 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131906 - ||  || 18 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131907 - ||  || 19 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131908 - ||  || 19 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131909 - ||  || 19 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131910 - ||  || 19 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131911 - ||  || 19 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131912 - ||  || 19 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131913 - ||  || 19 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131914 - ||  || 19 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131915 - ||  || 21 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131916 - ||  || 21 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131917 - ||  || 21 de gener, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 131918 - ||  || 22 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131919 - ||  || 23 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131920 - ||  || 19 de gener, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131921 - ||  || 19 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131922 - ||  || 19 de gener, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 131923 - ||  || 4 de febrer, 2002 || Badlands || R. Dyvig
|-
| 131924 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 131925 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 131926 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 131927 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 131928 - ||  || 5 de febrer, 2002 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 131929 - ||  || 4 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 131930 - ||  || 4 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 131931 - ||  || 5 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 131932 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 131933 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 131934 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 131935 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 131936 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Nashville || R. Clingan
|-
| 131937 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 131938 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 131939 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 131940 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 131941 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 131942 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131943 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131944 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131945 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131946 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131947 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131948 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131949 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131950 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131951 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131952 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131953 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131954 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131955 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131956 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131957 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 131958 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 131959 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 131960 - ||  || 12 de febrer, 2002 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 131961 - ||  || 12 de febrer, 2002 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 131962 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 131963 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 131964 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 131965 - ||  || 12 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 131966 - ||  || 12 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 131967 - ||  || 12 de febrer, 2002 || Fountain Hills || C. W. Juels, P. R. Holvorcem
|-
| 131968 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131969 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131970 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131971 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131972 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131973 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131974 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131975 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 131976 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131977 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131978 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131979 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131980 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131981 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131982 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131983 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131984 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131985 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131986 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131987 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131988 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131989 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131990 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131991 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131992 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131993 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131994 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131995 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131996 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131997 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131998 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 131999 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132000 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97596" title="Llista d'asteroides/132001?132100" nonfiltered="4215" processed="4196" dbindex="39544">

|-
| 132001 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132002 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132003 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132004 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132005 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132006 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132007 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132008 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132009 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132010 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132011 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132012 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132013 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132014 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132015 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132016 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132017 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132018 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132019 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132020 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132021 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132022 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132023 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132024 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132025 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132026 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132027 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132028 - ||  || 14 de febrer, 2002 || Nashville || R. Clingan
|-
| 132029 - ||  || 14 de febrer, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 132030 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132031 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132032 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132033 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132034 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132035 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132036 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132037 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132038 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132039 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132040 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132041 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132042 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132043 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132044 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132045 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132046 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132047 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132048 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132049 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132050 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132051 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132052 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132053 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132054 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132055 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132056 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132057 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132058 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132059 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132060 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132061 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132062 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132063 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132064 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132065 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132066 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132067 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132068 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132069 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132070 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 132071 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132072 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132073 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132074 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132075 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132076 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132077 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132078 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132079 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132080 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132081 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132082 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132083 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132084 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132085 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132086 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132087 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132088 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132089 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132090 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132091 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132092 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132093 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132094 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132095 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132096 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132097 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132098 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132099 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132100 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97597" title="Llista d'asteroides/132101?132200" nonfiltered="4216" processed="4197" dbindex="39545">

|-
| 132101 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132102 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132103 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132104 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132105 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132106 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132107 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132108 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132109 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132110 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132111 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132112 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132113 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132114 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132115 - ||  || 15 de febrer, 2002 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 132116 - ||  || 4 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132117 - ||  || 5 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132118 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132119 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 132120 - ||  || 12 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 132121 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132122 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132123 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132124 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132125 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132126 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132127 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132128 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132129 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132130 - ||  || 13 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132131 - ||  || 15 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 132132 - ||  || 15 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132133 - ||  || 15 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132134 - ||  || 14 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132135 - ||  || 15 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132136 - ||  || 3 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132137 - ||  || 4 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132138 - ||  || 6 de febrer, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132139 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132140 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132141 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132142 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132143 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132144 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132145 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 132146 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 132147 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 132148 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 132149 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Kvistaberg || Uppsala-DLR Asteroid Survey
|-
| 132150 - ||  || 9 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 132151 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132152 - ||  || 11 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132153 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132154 - ||  || 8 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132155 - ||  || 7 de febrer, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132156 - ||  || 10 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132157 - ||  || 20 de febrer, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 132158 - ||  || 20 de febrer, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132159 - ||  || 8 de mar, 2002 || Ond ejov || P. Pravec, P. Kunirk
|-
| 132160 - ||  || 8 de mar, 2002 || Kle  || Kle 
|-
| 132161 - ||  || 6 de mar, 2002 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 132162 - ||  || 7 de mar, 2002 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 132163 - ||  || 14 de mar, 2002 || Prescott || P. G. Comba
|-
| 132164 - ||  || 14 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132165 - ||  || 3 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132166 - ||  || 3 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132167 - ||  || 5 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 132168 - ||  || 6 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132169 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132170 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132171 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132172 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132173 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132174 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132175 - ||  || 5 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 132176 - ||  || 10 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132177 - ||  || 10 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132178 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132179 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132180 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132181 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132182 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132183 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132184 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132185 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132186 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132187 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132188 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132189 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132190 - ||  || 11 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132191 - ||  || 9 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 132192 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132193 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132194 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132195 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132196 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132197 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132198 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132199 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132200 - ||  || 11 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97598" title="Llista d'asteroides/132201?132300" nonfiltered="4217" processed="4198" dbindex="39546">

|-
| 132201 - ||  || 12 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132202 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132203 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132204 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132205 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132206 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132207 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132208 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132209 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132210 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132211 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132212 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132213 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132214 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132215 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132216 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132217 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132218 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132219 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132220 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132221 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132222 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132223 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132224 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132225 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132226 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132227 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132228 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132229 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132230 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132231 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132232 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132233 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132234 - ||  || 14 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132235 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132236 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132237 - ||  || 10 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132238 - ||  || 12 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132239 - ||  || 12 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132240 - ||  || 13 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132241 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132242 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132243 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132244 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132245 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132246 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132247 - ||  || 9 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132248 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132249 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132250 - ||  || 14 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132251 - ||  || 14 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132252 - ||  || 12 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132253 - ||  || 5 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132254 - ||  || 6 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132255 - ||  || 9 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132256 - ||  || 9 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132257 - ||  || 9 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132258 - ||  || 10 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 132259 - ||  || 10 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132260 - ||  || 9 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 132261 - ||  || 10 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 132262 - ||  || 12 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132263 - ||  || 12 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 132264 - ||  || 12 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 132265 - ||  || 11 de mar, 2002 || Cima Ekar || Asiago-DLR Asteroid Survey
|-
| 132266 - ||  || 12 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132267 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132268 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132269 - ||  || 13 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132270 - ||  || 12 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132271 - ||  || 12 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132272 - ||  || 12 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132273 - ||  || 12 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132274 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132275 - ||  || 13 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132276 - ||  || 15 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132277 - ||  || 15 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132278 - ||  || 14 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132279 - ||  || 5 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132280 - ||  || 16 de mar, 2002 || Nogales || Tenagra II
|-
| 132281 - ||  || 16 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132282 - ||  || 16 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132283 - ||  || 16 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132284 - ||  || 16 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132285 - ||  || 16 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132286 - ||  || 16 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132287 - ||  || 16 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132288 - ||  || 18 de mar, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132289 - ||  || 19 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132290 - ||  || 19 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132291 - ||  || 19 de mar, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132292 - ||  || 21 de mar, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132293 - ||  || 20 de mar, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132294 - ||  || 21 de mar, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 132295 - || 2002 GC || 1 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132296 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Emerald Lane || L. Ball
|-
| 132297 - ||  || 3 d'abril, 2002 || Drebach || G. Lehmann, J. Kandler
|-
| 132298 - ||  || 6 d'abril, 2002 || Emerald Lane || L. Ball
|-
| 132299 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132300 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97599" title="Llista d'asteroides/132301?132400" nonfiltered="4218" processed="4199" dbindex="39547">

|-
| 132301 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 132302 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 132303 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132304 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 132305 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 132306 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 132307 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 132308 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132309 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132310 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132311 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132312 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132313 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132314 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132315 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132316 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132317 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132318 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132319 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132320 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132321 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132322 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132323 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132324 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132325 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132326 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132327 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132328 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132329 - ||  || 7 d'abril, 2002 || Cerro Tololo || M. W. Buie
|-
| 132330 - ||  || 1 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132331 - ||  || 1 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132332 - ||  || 3 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 132333 - ||  || 1 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132334 - ||  || 2 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 132335 - ||  || 2 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 132336 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132337 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132338 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132339 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132340 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132341 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132342 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132343 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132344 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132345 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132346 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132347 - ||  || 2 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132348 - ||  || 4 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132349 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132350 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132351 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132352 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 132353 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132354 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132355 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132356 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132357 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 132358 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132359 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132360 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132361 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132362 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132363 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132364 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132365 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 132366 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132367 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132368 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132369 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132370 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132371 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132372 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 132373 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132374 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132375 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132376 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132377 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132378 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132379 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132380 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132381 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132382 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132383 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132384 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132385 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132386 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132387 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132388 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132389 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132390 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132391 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132392 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132393 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132394 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132395 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132396 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132397 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132398 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132399 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132400 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97600" title="Llista d'asteroides/132401?132500" nonfiltered="4219" processed="4200" dbindex="39548">

|-
| 132401 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132402 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132403 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132404 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132405 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132406 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132407 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132408 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132409 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132410 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132411 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132412 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 132413 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132414 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132415 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132416 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132417 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132418 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132419 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132420 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132421 - ||  || 13 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 132422 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132423 - ||  || 13 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132424 - ||  || 13 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132425 - ||  || 13 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132426 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132427 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132428 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132429 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132430 - ||  || 12 d'abril, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132431 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132432 - ||  || 15 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132433 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132434 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 132435 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132436 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132437 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132438 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132439 - ||  || 9 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132440 - ||  || 10 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132441 - ||  || 11 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132442 - ||  || 8 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132443 - ||  || 5 d'abril, 2002 || Palomar || M. White, M. Collins
|-
| 132444 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Haleakala || M. White, M. Collins
|-
| 132445 - ||  || 14 d'abril, 2002 || Palomar || M. Meyer
|-
| 132446 - ||  || 16 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132447 - ||  || 16 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132448 - ||  || 16 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132449 - ||  || 16 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132450 - ||  || 16 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132451 - ||  || 16 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132452 - ||  || 16 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132453 - ||  || 16 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132454 - ||  || 16 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132455 - ||  || 17 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132456 - ||  || 17 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132457 - ||  || 18 d'abril, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 132458 - ||  || 18 d'abril, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132459 - ||  || 18 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132460 - ||  || 18 d'abril, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 132461 - ||  || 30 d'abril, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132462 - ||  || 22 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132463 - ||  || 17 d'abril, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132464 - || 2002 JM || 3 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 132465 - || 2002 JO || 3 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 132466 - || 2002 JY || 3 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 132467 - ||  || 4 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 132468 - ||  || 3 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132469 - ||  || 5 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 132470 - ||  || 6 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132471 - ||  || 4 de maig, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132472 - ||  || 6 de maig, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132473 - ||  || 5 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 132474 - ||  || 8 de maig, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 132475 - ||  || 7 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132476 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132477 - ||  || 1 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132478 - ||  || 7 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132479 - ||  || 7 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132480 - ||  || 7 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132481 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132482 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132483 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132484 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132485 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132486 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132487 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132488 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132489 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132490 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132491 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132492 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132493 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132494 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132495 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132496 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132497 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132498 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132499 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132500 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97601" title="Llista d'asteroides/132501?132600" nonfiltered="4220" processed="4201" dbindex="39549">

|-
| 132501 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132502 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132503 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132504 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132505 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132506 - ||  || 9 de maig, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132507 - ||  || 8 de maig, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132508 - ||  || 9 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132509 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132510 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132511 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132512 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132513 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132514 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132515 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132516 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132517 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132518 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132519 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132520 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132521 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132522 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132523 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132524 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132525 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132526 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132527 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132528 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132529 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132530 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132531 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132532 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132533 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132534 - ||  || 10 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132535 - ||  || 10 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132536 - ||  || 10 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132537 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132538 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132539 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132540 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132541 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132542 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132543 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132544 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132545 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132546 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132547 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132548 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132549 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132550 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132551 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132552 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132553 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132554 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132555 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132556 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132557 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132558 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132559 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132560 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132561 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132562 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132563 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132564 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132565 - ||  || 13 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132566 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132567 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132568 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132569 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132570 - ||  || 10 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132571 - ||  || 10 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132572 - ||  || 13 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132573 - ||  || 6 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132574 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132575 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132576 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132577 - ||  || 13 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132578 - ||  || 15 de maig, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132579 - ||  || 4 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132580 - ||  || 4 de maig, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132581 - ||  || 4 de maig, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132582 - ||  || 4 de maig, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132583 - ||  || 5 de maig, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132584 - ||  || 5 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132585 - ||  || 5 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132586 - ||  || 5 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132587 - ||  || 7 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132588 - ||  || 7 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132589 - ||  || 7 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132590 - ||  || 8 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132591 - ||  || 9 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132592 - ||  || 9 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132593 - ||  || 9 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132594 - ||  || 9 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132595 - ||  || 9 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132596 - ||  || 9 de maig, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 132597 - ||  || 10 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132598 - ||  || 11 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132599 - ||  || 13 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132600 - ||  || 13 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97602" title="Llista d'asteroides/132601?132700" nonfiltered="4221" processed="4202" dbindex="39550">

|-
| 132601 - ||  || 13 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132602 - ||  || 16 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132603 - ||  || 25 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132604 - ||  || 30 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132605 - ||  || 29 de maig, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132606 - ||  || 29 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132607 - ||  || 16 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132608 - ||  || 16 de maig, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132609 - ||  || 17 de maig, 2002 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 132610 - ||  || 18 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132611 - ||  || 30 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132612 - ||  || 30 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132613 - ||  || 30 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132614 - ||  || 23 de maig, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132615 - ||  || 2 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132616 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132617 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132618 - ||  || 7 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132619 - ||  || 1 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132620 - ||  || 2 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132621 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132622 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132623 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132624 - ||  || 5 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132625 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132626 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132627 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132628 - ||  || 6 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132629 - ||  || 8 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132630 - ||  || 9 de juny, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 132631 - ||  || 9 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132632 - ||  || 9 de juny, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132633 - ||  || 1 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132634 - ||  || 3 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132635 - ||  || 10 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132636 - ||  || 3 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132637 - ||  || 9 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132638 - ||  || 9 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132639 - ||  || 11 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132640 - ||  || 9 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132641 - ||  || 12 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132642 - ||  || 5 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132643 - ||  || 10 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132644 - ||  || 5 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132645 - ||  || 5 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132646 - ||  || 6 de juny, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132647 - ||  || 13 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132648 - ||  || 9 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132649 - ||  || 9 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132650 - ||  || 9 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132651 - ||  || 9 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132652 - ||  || 10 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132653 - ||  || 10 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132654 - ||  || 10 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132655 - ||  || 10 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132656 - ||  || 8 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132657 - ||  || 10 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132658 - ||  || 14 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132659 - ||  || 11 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132660 - ||  || 12 de juny, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132661 - ||  || 12 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132662 - ||  || 8 de juny, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 132663 - ||  || 16 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132664 - ||  || 25 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132665 - ||  || 16 de juny, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132666 - ||  || 3 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132667 - ||  || 3 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132668 - ||  || 10 de juliol, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 132669 - ||  || 11 de juliol, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 132670 - ||  || 1 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132671 - ||  || 3 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132672 - ||  || 3 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132673 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132674 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132675 - ||  || 4 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132676 - ||  || 5 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132677 - ||  || 5 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132678 - ||  || 5 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132679 - ||  || 6 de juliol, 2002 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 132680 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132681 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132682 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132683 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132684 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132685 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132686 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132687 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132688 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132689 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132690 - ||  || 12 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132691 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132692 - ||  || 13 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132693 - ||  || 14 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132694 - ||  || 11 de juliol, 2002 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 132695 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132696 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132697 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132698 - ||  || 9 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132699 - ||  || 12 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132700 - ||  || 14 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97603" title="Llista d'asteroides/132701?132800" nonfiltered="4222" processed="4203" dbindex="39551">

|-
| 132701 - ||  || 14 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132702 - ||  || 17 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132703 - ||  || 17 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132704 - ||  || 17 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132705 - ||  || 20 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132706 - ||  || 22 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132707 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132708 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132709 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132710 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132711 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132712 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132713 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132714 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132715 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132716 - ||  || 18 de juliol, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132717 - ||  || 22 de juliol, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 132718 - ||  || 23 de juliol, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132719 - || 2002 PF || 1 d'agost, 2002 || Pises || Pises
|-
| 132720 - ||  || 4 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132721 - ||  || 3 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132722 - ||  || 3 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132723 - ||  || 4 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132724 - ||  || 4 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132725 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132726 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132727 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132728 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132729 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132730 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132731 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132732 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132733 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132734 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132735 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132736 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132737 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132738 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132739 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132740 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132741 - ||  || 6 d'agost, 2002 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 132742 - ||  || 7 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132743 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132744 - ||  || 4 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132745 - ||  || 4 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132746 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132747 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Needville || Needville
|-
| 132748 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132749 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132750 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132751 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132752 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132753 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132754 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132755 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132756 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132757 - ||  || 5 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132758 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132759 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132760 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132761 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132762 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132763 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132764 - ||  || 9 d'agost, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132765 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132766 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132767 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132768 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132769 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132770 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132771 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132772 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132773 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132774 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132775 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132776 - ||  || 12 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132777 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132778 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132779 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132780 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132781 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132782 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132783 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132784 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132785 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132786 - ||  || 13 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132787 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132788 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132789 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132790 - ||  || 14 d'agost, 2002 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 132791 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Cerro Tololo || M. W. Buie
|-
| 132792 - ||  || 10 d'agost, 2002 || Cerro Tololo || M. W. Buie
|-
| 132793 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 132794 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 132795 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 132796 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 132797 - ||  || 15 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132798 - ||  || 8 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132799 - ||  || 11 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132800 - || 2002 QM || 16 d'agost, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97604" title="Llista d'asteroides/132801?132900" nonfiltered="4223" processed="4204" dbindex="39552">

|-
| 132801 - ||  || 16 d'agost, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132802 - ||  || 16 d'agost, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132803 - ||  || 16 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132804 - ||  || 19 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132805 - ||  || 19 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132806 - ||  || 19 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132807 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132808 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132809 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132810 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132811 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132812 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132813 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132814 - ||  || 30 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132815 - ||  || 30 d'agost, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132816 - ||  || 29 d'agost, 2002 || Palomar || S. F. Hnig
|-
| 132817 - ||  || 28 d'agost, 2002 || Palomar || R. Matson
|-
| 132818 - ||  || 26 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132819 - ||  || 18 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132820 - ||  || 17 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132821 - ||  || 18 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132822 - ||  || 18 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132823 - ||  || 30 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132824 - ||  || 17 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132825 - ||  || 16 d'agost, 2002 || Nanchuan || Nanchuan
|-
| 132826 - ||  || 27 d'agost, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132827 - ||  || 1 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132828 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132829 - ||  || 3 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132830 - ||  || 3 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132831 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132832 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132833 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132834 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132835 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132836 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132837 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132838 - ||  || 3 de setembre, 2002 || Needville || Needville
|-
| 132839 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132840 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132841 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132842 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132843 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132844 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132845 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132846 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132847 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132848 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132849 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132850 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132851 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132852 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132853 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132854 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132855 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132856 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132857 - ||  || 3 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132858 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132859 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132860 - ||  || 4 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132861 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132862 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132863 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132864 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132865 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132866 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132867 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132868 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132869 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132870 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132871 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132872 - ||  || 6 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132873 - ||  || 5 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132874 - ||  || 9 de setembre, 2002 || Piszkstet  || Piszkstet 
|-
| 132875 - ||  || 7 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132876 - ||  || 7 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132877 - ||  || 9 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132878 - ||  || 7 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132879 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132880 - ||  || 9 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132881 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132882 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132883 - ||  || 10 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132884 - ||  || 11 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132885 - ||  || 11 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132886 - ||  || 11 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132887 - ||  || 11 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132888 - ||  || 11 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132889 - ||  || 12 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132890 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132891 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132892 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132893 - ||  || 12 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132894 - ||  || 12 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132895 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132896 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132897 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132898 - ||  || 14 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132899 - ||  || 15 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132900 - ||  || 13 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97605" title="Llista d'asteroides/132901?133000" nonfiltered="4224" processed="4205" dbindex="39553">

|-
| 132901 - ||  || 15 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132902 - ||  || 8 de setembre, 2002 || Haleakala || R. Matson
|-
| 132903 - ||  || 14 de setembre, 2002 || Palomar || R. Matson
|-
| 132904 - ||  || 12 de setembre, 2002 || Palomar || R. Matson
|-
| 132905 - ||  || 15 de setembre, 2002 || Palomar || R. Matson
|-
| 132906 - ||  || 9 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132907 - ||  || 15 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132908 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132909 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132910 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132911 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132912 - ||  || 26 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132913 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132914 - ||  || 28 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132915 - ||  || 26 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132916 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Ond ejov || P. Pravec
|-
| 132917 - ||  || 28 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132918 - ||  || 28 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132919 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132920 - ||  || 29 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132921 - ||  || 28 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132922 - ||  || 28 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132923 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132924 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132925 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132926 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132927 - ||  || 18 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132928 - ||  || 18 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132929 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132930 - ||  || 30 de setembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132931 - ||  || 16 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132932 - ||  || 27 de setembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132933 - || 2002 TC || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132934 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132935 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132936 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132937 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132938 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132939 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132940 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132941 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132942 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132943 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132944 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132945 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132946 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Pla D'Arguines || R. Ferrando
|-
| 132947 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132948 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132949 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132950 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132951 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132952 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132953 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132954 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132955 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132956 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132957 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132958 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132959 - ||  || 1 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132960 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132961 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132962 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132963 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132964 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132965 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132966 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132967 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132968 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132969 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132970 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132971 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132972 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132973 - ||  || 2 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132974 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132975 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132976 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132977 - ||  || 11 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132978 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132979 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132980 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132981 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132982 - ||  || 3 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132983 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132984 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132985 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132986 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132987 - ||  || 4 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132988 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132989 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132990 - ||  || 8 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132991 - ||  || 8 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132992 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132993 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132994 - ||  || 6 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 132995 - ||  || 7 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 132996 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 132997 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132998 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 132999 - ||  || 9 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 133000 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97606" title="Llista d'asteroides/133001?133100" nonfiltered="4225" processed="4206" dbindex="39554">

|-
| 133001 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 133002 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 133003 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 133004 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 133005 - ||  || 11 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 133006 - ||  || 12 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 133007 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Apache Point || SDSS
|-
| 133008 - ||  || 5 d'octubre, 2002 || Apache Point || SDSS
|-
| 133009 - ||  || 10 d'octubre, 2002 || Apache Point || SDSS
|-
| 133010 - ||  || 28 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 133011 - ||  || 28 d'octubre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 133012 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 133013 - ||  || 30 d'octubre, 2002 || Haleakala || NEAT
|-
| 133014 - ||  || 31 d'octubre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 133015 - ||  || 3 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 133016 - ||  || 1 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 133017 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 133018 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133019 - ||  || 6 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133020 - ||  || 5 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 133021 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 133022 - ||  || 7 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 133023 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 133024 - ||  || 12 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 133025 - ||  || 13 de novembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 133026 - ||  || 27 de novembre, 2002 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133027 - ||  || 3 de desembre, 2002 || Palomar || NEAT
|-
| 133028 - ||  || 6 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 133029 - ||  || 10 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 133030 - ||  || 13 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 133031 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 133032 - ||  || 5 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 133033 - ||  || 27 de desembre, 2002 || Socorro || LINEAR
|-
| 133034 - ||  || 28 de desembre, 2002 || Ametlla de Mar || Ametlla de Mar
|-
| 133035 - ||  || 2 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133036 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133037 - ||  || 3 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133038 - ||  || 1 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133039 - ||  || 7 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133040 - ||  || 27 de gener, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133041 - ||  || 27 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133042 - ||  || 28 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133043 - ||  || 29 de gener, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133044 - ||  || 29 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133045 - ||  || 29 de gener, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133046 - ||  || 31 de gener, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133047 - ||  || 1 de febrer, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133048 - ||  || 4 de febrer, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133049 - ||  || 24 de febrer, 2003 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 133050 - ||  || 21 de febrer, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133051 - || 2003 EH || 2 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133052 - ||  || 2 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133053 - ||  || 8 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133054 - ||  || 8 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133055 - ||  || 8 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133056 - ||  || 6 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133057 - ||  || 11 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133058 - ||  || 11 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133059 - ||  || 9 de mar, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133060 - ||  || 29 de mar, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133061 - ||  || 22 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133062 - ||  || 23 de mar, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133063 - ||  || 23 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133064 - ||  || 24 de mar, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133065 - ||  || 25 de mar, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133066 - ||  || 30 de mar, 2003 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 133067 - ||  || 30 de mar, 2003 || Kitt Peak || M. W. Buie
|-
| 133068 - ||  || 21 d'abril, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 133069 - ||  || 28 d'abril, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133070 - ||  || 26 d'abril, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133071 - ||  || 27 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133072 - ||  || 29 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133073 - ||  || 28 d'abril, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133074 - ||  || 21 d'abril, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 133075 - ||  || 1 de maig, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133076 - ||  || 2 de maig, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133077 - ||  || 4 de maig, 2003 || Kle  || J. Tich, M. Tich
|-
| 133078 - ||  || 5 de maig, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133079 - ||  || 11 de maig, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 133080 - ||  || 26 de maig, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133081 - ||  || 25 de maig, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133082 - ||  || 29 de maig, 2003 || Nashville || R. Clingan
|-
| 133083 - ||  || 22 de juny, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133084 - ||  || 26 de juny, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133085 - ||  || 26 de juny, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133086 - ||  || 26 de juny, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133087 - ||  || 26 de juny, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133088 - ||  || 26 de juny, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133089 - ||  || 28 de juny, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133090 - ||  || 26 de juny, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133091 - ||  || 29 de juny, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133092 - ||  || 27 de juny, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133093 - || 2003 NP || 1 de juliol, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133094 - ||  || 5 de juliol, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 133095 - ||  || 7 de juliol, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 133096 - ||  || 8 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133097 - ||  || 8 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133098 - ||  || 7 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133099 - ||  || 3 de juliol, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133100 - ||  || 18 de juliol, 2003 || Haleakala || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97607" title="Llista d'asteroides/133101?133200" nonfiltered="4226" processed="4207" dbindex="39555">

|-
| 133101 - ||  || 22 de juliol, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133102 - ||  || 23 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133103 - ||  || 24 de juliol, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 133104 - ||  || 26 de juliol, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 133105 - ||  || 25 de juliol, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133106 - ||  || 27 de juliol, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 133107 - ||  || 27 de juliol, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 133108 - ||  || 28 de juliol, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 133109 - ||  || 25 de juliol, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133110 - ||  || 30 de juliol, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133111 - ||  || 31 de juliol, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 133112 - ||  || 29 de juliol, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 133113 - ||  || 30 de juliol, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133114 - ||  || 30 de juliol, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133115 - ||  || 24 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133116 - ||  || 24 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133117 - ||  || 24 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133118 - ||  || 24 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133119 - ||  || 24 de juliol, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133120 - ||  || 30 de juliol, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133121 - ||  || 29 de juliol, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 133122 - ||  || 30 de juliol, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133123 - ||  || 1 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133124 - ||  || 1 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133125 - ||  || 2 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133126 - ||  || 2 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133127 - ||  || 2 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133128 - ||  || 2 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133129 - ||  || 2 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133130 - ||  || 1 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133131 - ||  || 2 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133132 - ||  || 2 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133133 - ||  || 4 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133134 - ||  || 5 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133135 - ||  || 5 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133136 - ||  || 19 d'agost, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 133137 - ||  || 18 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133138 - ||  || 18 d'agost, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 133139 - ||  || 20 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133140 - ||  || 21 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133141 - ||  || 21 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133142 - ||  || 20 d'agost, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 133143 - ||  || 21 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133144 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133145 - ||  || 20 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133146 - ||  || 21 d'agost, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 133147 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133148 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133149 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133150 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133151 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133152 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133153 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133154 - ||  || 20 d'agost, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 133155 - ||  || 21 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133156 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133157 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133158 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 133159 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 133160 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 133161 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Piszkstet  || Piszkstet 
|-
| 133162 - ||  || 21 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133163 - ||  || 21 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133164 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133165 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133166 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133167 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133168 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133169 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133170 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133171 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133172 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133173 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133174 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133175 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133176 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133177 - ||  || 20 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133178 - ||  || 20 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133179 - ||  || 21 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133180 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133181 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133182 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133183 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133184 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133185 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133186 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133187 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133188 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133189 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133190 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133191 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133192 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133193 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133194 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133195 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133196 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133197 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133198 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133199 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133200 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97608" title="Llista d'asteroides/133201?133300" nonfiltered="4227" processed="4208" dbindex="39556">

|-
| 133201 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133202 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133203 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133204 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133205 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133206 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133207 - ||  || 22 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133208 - ||  || 25 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133209 - ||  || 25 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133210 - ||  || 25 d'agost, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 133211 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133212 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133213 - ||  || 26 d'agost, 2003 || rni Vrh || H. Miku
|-
| 133214 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133215 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133216 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133217 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133218 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133219 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133220 - ||  || 25 d'agost, 2003 || Reedy Creek || J. Broughton
|-
| 133221 - ||  || 23 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133222 - ||  || 24 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133223 - ||  || 25 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133224 - ||  || 25 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133225 - ||  || 25 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133226 - ||  || 27 d'agost, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133227 - ||  || 29 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133228 - ||  || 31 d'agost, 2003 || Pla D'Arguines || Pla D'Arguines
|-
| 133229 - ||  || 28 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133230 - ||  || 28 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133231 - ||  || 31 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133232 - ||  || 31 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133233 - ||  || 30 d'agost, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133234 - ||  || 31 d'agost, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133235 - ||  || 30 d'agost, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133236 - ||  || 31 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133237 - ||  || 31 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133238 - ||  || 31 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133239 - ||  || 31 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133240 - ||  || 31 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133241 - ||  || 31 d'agost, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133242 - ||  || 31 d'agost, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133243 - ||  || 2 de setembre, 2003 || Essen || Essen
|-
| 133244 - ||  || 1 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133245 - ||  || 1 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133246 - ||  || 1 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133247 - ||  || 1 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133248 - ||  || 1 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133249 - ||  || 1 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133250 - ||  || 5 de setembre, 2003 || Piszkstet  || Piszkstet 
|-
| 133251 - ||  || 4 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133252 - ||  || 8 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133253 - ||  || 14 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133254 - ||  || 15 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133255 - ||  || 14 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133256 - ||  || 15 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133257 - ||  || 15 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133258 - ||  || 15 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133259 - ||  || 15 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133260 - ||  || 13 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133261 - ||  || 14 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133262 - ||  || 3 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133263 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133264 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133265 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133266 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133267 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133268 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133269 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133270 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133271 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133272 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133273 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133274 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133275 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133276 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133277 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133278 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133279 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 133280 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Wrightwood || J. W. Young
|-
| 133281 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133282 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133283 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133284 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133285 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133286 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133287 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133288 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133289 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133290 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133291 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133292 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133293 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Andrushivka || Andrushivka
|-
| 133294 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133295 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133296 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 133297 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 133298 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133299 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133300 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97609" title="Llista d'asteroides/133301?133400" nonfiltered="4228" processed="4209" dbindex="39557">

|-
| 133301 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133302 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133303 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133304 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133305 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133306 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133307 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133308 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133309 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133310 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133311 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133312 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133313 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133314 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133315 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133316 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133317 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133318 - ||  || 21 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133319 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133320 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133321 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 133322 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 133323 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 133324 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133325 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133326 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133327 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133328 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133329 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133330 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133331 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133332 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133333 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133334 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133335 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133336 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133337 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133338 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133339 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133340 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133341 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133342 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133343 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133344 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133345 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133346 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133347 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133348 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133349 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133350 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133351 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133352 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 133353 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133354 - ||  || 18 de setembre, 2003 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 133355 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133356 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133357 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 133358 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133359 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133360 - ||  || 20 de setembre, 2003 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 133361 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133362 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133363 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133364 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 133365 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 133366 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133367 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133368 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133369 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133370 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133371 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133372 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133373 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133374 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133375 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133376 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133377 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133378 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133379 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133380 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133381 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133382 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133383 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133384 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133385 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133386 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133387 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133388 - ||  || 22 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133389 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133390 - ||  || 22 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133391 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133392 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133393 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133394 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133395 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133396 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133397 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133398 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133399 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133400 - ||  || 22 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97610" title="Llista d'asteroides/133401?133500" nonfiltered="4229" processed="4210" dbindex="39558">

|-
| 133401 - ||  || 23 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133402 - ||  || 23 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133403 - ||  || 23 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133404 - ||  || 23 de setembre, 2003 || Saint-Sulpice || B. Christophe
|-
| 133405 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 133406 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133407 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133408 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133409 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133410 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133411 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133412 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133413 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133414 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133415 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133416 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133417 - ||  || 21 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133418 - ||  || 22 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133419 - ||  || 22 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133420 - ||  || 23 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133421 - ||  || 22 de setembre, 2003 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 133422 - ||  || 22 de setembre, 2003 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 133423 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133424 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 133425 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133426 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133427 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133428 - ||  || 21 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133429 - ||  || 21 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133430 - ||  || 21 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133431 - ||  || 23 de setembre, 2003 || Uccle || T. Pauwels
|-
| 133432 - ||  || 22 de setembre, 2003 || Goodricke-Pigott || V. Reddy
|-
| 133433 - ||  || 22 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133434 - ||  || 22 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133435 - ||  || 22 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133436 - ||  || 25 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133437 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133438 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133439 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133440 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133441 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133442 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133443 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133444 - ||  || 27 de setembre, 2003 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 133445 - ||  || 28 de setembre, 2003 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 133446 - ||  || 29 de setembre, 2003 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 133447 - ||  || 29 de setembre, 2003 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 133448 - ||  || 27 de setembre, 2003 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 133449 - ||  || 28 de setembre, 2003 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 133450 - ||  || 29 de setembre, 2003 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 133451 - ||  || 29 de setembre, 2003 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 133452 - ||  || 25 de setembre, 2003 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 133453 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133454 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 133455 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133456 - ||  || 27 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133457 - ||  || 27 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133458 - ||  || 27 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133459 - ||  || 24 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133460 - ||  || 24 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133461 - ||  || 24 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133462 - ||  || 25 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133463 - ||  || 27 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133464 - ||  || 27 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133465 - ||  || 27 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133466 - ||  || 27 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133467 - ||  || 27 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133468 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133469 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133470 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133471 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133472 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133473 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133474 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133475 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133476 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133477 - ||  || 27 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133478 - ||  || 27 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133479 - ||  || 27 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133480 - ||  || 27 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133481 - ||  || 28 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133482 - ||  || 28 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133483 - ||  || 28 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133484 - ||  || 28 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133485 - ||  || 28 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133486 - ||  || 29 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133487 - ||  || 29 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133488 - ||  || 29 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133489 - ||  || 29 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133490 - ||  || 26 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133491 - ||  || 27 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133492 - ||  || 27 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133493 - ||  || 28 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133494 - ||  || 29 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133495 - ||  || 29 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133496 - ||  || 30 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133497 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133498 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133499 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133500 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97611" title="Llista d'asteroides/133501?133600" nonfiltered="4230" processed="4211" dbindex="39559">

|-
| 133501 - ||  || 19 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133502 - ||  || 20 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133503 - ||  || 28 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133504 - ||  || 28 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133505 - ||  || 28 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133506 - ||  || 27 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133507 - ||  || 28 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133508 - ||  || 28 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133509 - ||  || 28 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133510 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133511 - ||  || 18 de setembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133512 - ||  || 29 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133513 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133514 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133515 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133516 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133517 - ||  || 17 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133518 - ||  || 30 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133519 - ||  || 30 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133520 - ||  || 29 de setembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133521 - ||  || 28 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133522 - ||  || 29 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133523 - ||  || 29 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133524 - ||  || 29 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133525 - ||  || 16 de setembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133526 - ||  || 25 de setembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133527 - || 2003 TZ || 5 d'octubre, 2003 || Wrightwood || J. W. Young
|-
| 133528 - ||  || 4 d'octubre, 2003 || Junk Bond || D. Healy
|-
| 133529 - ||  || 3 d'octubre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133530 - ||  || 2 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133531 - ||  || 2 d'octubre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133532 - ||  || 1 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133533 - ||  || 2 d'octubre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133534 - ||  || 4 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133535 - ||  || 4 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133536 - ||  || 15 d'octubre, 2003 || Sandlot || Sandlot
|-
| 133537 - ||  || 7 d'octubre, 2003 || Schiaparelli || L. Buzzi
|-
| 133538 - ||  || 15 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133539 - ||  || 14 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133540 - ||  || 14 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133541 - ||  || 3 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133542 - ||  || 14 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133543 - ||  || 15 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133544 - ||  || 15 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133545 - ||  || 14 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133546 - ||  || 15 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133547 - ||  || 15 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133548 - ||  || 15 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133549 - ||  || 1 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133550 - ||  || 3 d'octubre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133551 - ||  || 15 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133552 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Mulheim-Ruhr || Mulheim-Ruhr
|-
| 133553 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133554 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133555 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133556 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133557 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133558 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Kingsnake || J. V. McClusky
|-
| 133559 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133560 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133561 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133562 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133563 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133564 - ||  || 25 d'octubre, 2003 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 133565 - ||  || 23 d'octubre, 2003 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 133566 - ||  || 26 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133567 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Nashville || R. Clingan
|-
| 133568 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133569 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133570 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 133571 - ||  || 17 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133572 - ||  || 17 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133573 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133574 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133575 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133576 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133577 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133578 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133579 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133580 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133581 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133582 - ||  || 17 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133583 - ||  || 17 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133584 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133585 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133586 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133587 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133588 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133589 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133590 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133591 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133592 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133593 - ||  || 17 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133594 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 133595 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133596 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133597 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133598 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133599 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133600 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97612" title="Llista d'asteroides/133601?133700" nonfiltered="4231" processed="4212" dbindex="39560">

|-
| 133601 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133602 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133603 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133604 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133605 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133606 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133607 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133608 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133609 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133610 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133611 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133612 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133613 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133614 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133615 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133616 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133617 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133618 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133619 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133620 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133621 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133622 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133623 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133624 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133625 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133626 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133627 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133628 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133629 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133630 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133631 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133632 - ||  || 17 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133633 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133634 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133635 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133636 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133637 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133638 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133639 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133640 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133641 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133642 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133643 - ||  || 18 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133644 - ||  || 19 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133645 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133646 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133647 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133648 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133649 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133650 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133651 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133652 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133653 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133654 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133655 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133656 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133657 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133658 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133659 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133660 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133661 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133662 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133663 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133664 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133665 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133666 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133667 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133668 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133669 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133670 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133671 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133672 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133673 - ||  || 23 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133674 - ||  || 23 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133675 - ||  || 20 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133676 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133677 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133678 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133679 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133680 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133681 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133682 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133683 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133684 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133685 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133686 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133687 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133688 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133689 - ||  || 23 d'octubre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133690 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133691 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133692 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133693 - ||  || 21 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133694 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133695 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133696 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133697 - ||  || 22 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133698 - ||  || 23 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133699 - ||  || 23 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133700 - ||  || 23 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97613" title="Llista d'asteroides/133701?133800" nonfiltered="4232" processed="4213" dbindex="39561">

|-
| 133701 - ||  || 23 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133702 - ||  || 24 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133703 - ||  || 24 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133704 - ||  || 24 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133705 - ||  || 24 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133706 - ||  || 24 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133707 - ||  || 24 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133708 - ||  || 24 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133709 - ||  || 24 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133710 - ||  || 24 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133711 - ||  || 24 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133712 - ||  || 25 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133713 - ||  || 25 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133714 - ||  || 25 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133715 - ||  || 25 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133716 - ||  || 26 d'octubre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 133717 - ||  || 27 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133718 - ||  || 25 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133719 - ||  || 25 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133720 - ||  || 25 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133721 - ||  || 25 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133722 - ||  || 26 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133723 - ||  || 26 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133724 - ||  || 26 d'octubre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133725 - ||  || 27 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133726 - ||  || 29 d'octubre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 133727 - ||  || 28 d'octubre, 2003 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 133728 - ||  || 17 d'octubre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133729 - ||  || 29 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133730 - ||  || 29 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133731 - ||  || 29 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133732 - ||  || 29 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133733 - ||  || 29 d'octubre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133734 - ||  || 29 d'octubre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133735 - ||  || 16 d'octubre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133736 - ||  || 2 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133737 - ||  || 15 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133738 - ||  || 12 de novembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133739 - ||  || 15 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133740 - ||  || 15 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133741 - ||  || 2 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133742 - ||  || 15 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133743 - || 2003 WM || 16 de novembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 133744 - ||  || 16 de novembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 133745 - ||  || 16 de novembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 133746 - ||  || 16 de novembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 133747 - ||  || 16 de novembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 133748 - ||  || 16 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133749 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133750 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133751 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133752 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133753 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Junk Bond || Junk Bond
|-
| 133754 - ||  || 16 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133755 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133756 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 133757 - ||  || 17 de novembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 133758 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133759 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133760 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133761 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133762 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133763 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133764 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133765 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133766 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133767 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133768 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133769 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133770 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133771 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133772 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133773 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 133774 - ||  || 16 de novembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 133775 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133776 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133777 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133778 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133779 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133780 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133781 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133782 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 133783 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133784 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133785 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133786 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133787 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133788 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133789 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133790 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133791 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133792 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133793 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133794 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133795 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133796 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133797 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133798 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133799 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133800 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97614" title="Llista d'asteroides/133801?133900" nonfiltered="4233" processed="4214" dbindex="39562">

|-
| 133801 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133802 - ||  || 21 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133803 - ||  || 23 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133804 - ||  || 24 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133805 - ||  || 24 de novembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133806 - ||  || 26 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133807 - ||  || 24 de novembre, 2003 || Desert Moon || B. L. Stevens
|-
| 133808 - ||  || 26 de novembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133809 - ||  || 26 de novembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133810 - ||  || 29 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133811 - ||  || 26 de novembre, 2003 || Moonedge || F. Schiralli Jr.
|-
| 133812 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133813 - ||  || 19 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133814 - ||  || 20 de novembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 133815 - ||  || 30 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133816 - ||  || 30 de novembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133817 - ||  || 18 de novembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133818 - ||  || 29 de novembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133819 - || 2003 XS || 3 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133820 - ||  || 1 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133821 - ||  || 1 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133822 - ||  || 1 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133823 - ||  || 1 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133824 - ||  || 1 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133825 - ||  || 4 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133826 - ||  || 14 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133827 - ||  || 14 de desembre, 2003 || Palomar || NEAT
|-
| 133828 - ||  || 1 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133829 - ||  || 1 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133830 - ||  || 1 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133831 - ||  || 4 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133832 - ||  || 5 de desembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 133833 - ||  || 5 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133834 - ||  || 16 de desembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 133835 - ||  || 16 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133836 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133837 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133838 - ||  || 16 de desembre, 2003 || rni Vrh || rni Vrh
|-
| 133839 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133840 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133841 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133842 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133843 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133844 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133845 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133846 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133847 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133848 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133849 - ||  || 18 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133850 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 133851 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133852 - ||  || 19 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133853 - ||  || 28 de desembre, 2003 || Socorro || LINEAR
|-
| 133854 - ||  || 29 de desembre, 2003 || Catalina || CSS
|-
| 133855 - ||  || 17 de desembre, 2003 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133856 - ||  || 24 de desembre, 2003 || Haleakala || NEAT
|-
| 133857 - ||  || 5 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133858 - ||  || 12 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 133859 - ||  || 12 de gener, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 133860 - ||  || 19 de gener, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133861 - ||  || 19 de gener, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 133862 - ||  || 20 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133863 - ||  || 21 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133864 - ||  || 22 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133865 - ||  || 20 de gener, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133866 - ||  || 25 de gener, 2004 || Haleakala || NEAT
|-
| 133867 - ||  || 28 de gener, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133868 - ||  || 18 de mar, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 133869 - ||  || 16 de mar, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133870 - ||  || 20 d'abril, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133871 - ||  || 12 de maig, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 133872 - ||  || 17 de maig, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133873 - ||  || 15 de juny, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133874 - ||  || 17 de juny, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 133875 - ||  || 11 de juliol, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133876 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133877 - ||  || 7 d'agost, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 133878 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133879 - ||  || 8 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133880 - ||  || 10 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133881 - ||  || 10 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133882 - ||  || 11 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133883 - ||  || 10 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133884 - ||  || 11 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133885 - ||  || 11 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133886 - ||  || 11 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133887 - ||  || 12 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133888 - ||  || 21 d'agost, 2004 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 133889 - ||  || 20 d'agost, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 133890 - ||  || 25 d'agost, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133891 - ||  || 20 d'agost, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 133892 - ||  || 7 de setembre, 2004 || Ottmarsheim || C. Rinner
|-
| 133893 - ||  || 7 de setembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133894 - ||  || 4 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 133895 - ||  || 7 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133896 - ||  || 7 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133897 - ||  || 7 de setembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133898 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133899 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133900 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97615" title="Llista d'asteroides/133901?134000" nonfiltered="4234" processed="4215" dbindex="39563">

|-
| 133901 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133902 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133903 - ||  || 7 de setembre, 2004 || Bergisch Gladbach || W. Bickel
|-
| 133904 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133905 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133906 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 133907 - ||  || 9 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133908 - ||  || 6 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133909 - ||  || 9 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133910 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133911 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133912 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133913 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133914 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133915 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133916 - ||  || 9 de setembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133917 - ||  || 10 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133918 - ||  || 15 de setembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133919 - ||  || 8 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133920 - ||  || 13 de setembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133921 - ||  || 15 de setembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133922 - ||  || 9 de setembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 133923 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133924 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133925 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133926 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133927 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133928 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133929 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133930 - ||  || 17 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133931 - ||  || 21 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133932 - ||  || 22 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133933 - ||  || 22 de setembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133934 - || 2004 TQ || 4 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133935 - ||  || 4 d'octubre, 2004 || Goodricke-Pigott || R. A. Tucker
|-
| 133936 - ||  || 6 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133937 - ||  || 4 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133938 - ||  || 12 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133939 - ||  || 4 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133940 - ||  || 4 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133941 - ||  || 4 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133942 - ||  || 4 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133943 - ||  || 5 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133944 - ||  || 5 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133945 - ||  || 5 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133946 - ||  || 6 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133947 - ||  || 6 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133948 - ||  || 6 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133949 - ||  || 6 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133950 - ||  || 4 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133951 - ||  || 5 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133952 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133953 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133954 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133955 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133956 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133957 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 133958 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133959 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 133960 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 133961 - ||  || 8 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133962 - ||  || 8 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133963 - ||  || 9 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133964 - ||  || 6 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133965 - ||  || 6 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133966 - ||  || 6 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133967 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133968 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133969 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133970 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133971 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133972 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133973 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133974 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133975 - ||  || 9 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133976 - ||  || 5 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133977 - ||  || 10 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133978 - ||  || 6 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133979 - ||  || 6 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133980 - ||  || 9 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133981 - ||  || 9 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133982 - ||  || 9 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133983 - ||  || 7 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133984 - ||  || 10 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133985 - ||  || 11 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133986 - ||  || 9 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133987 - ||  || 10 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133988 - ||  || 12 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133989 - ||  || 10 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133990 - ||  || 14 d'octubre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133991 - ||  || 9 d'octubre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133992 - ||  || 16 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133993 - ||  || 20 d'octubre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 133994 - ||  || 2 de novembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133995 - ||  || 2 de novembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 133996 - ||  || 3 de novembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133997 - ||  || 3 de novembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133998 - ||  || 3 de novembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 133999 - ||  || 3 de novembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134000 - ||  || 3 de novembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97616" title="Llista d'asteroides/134001?134100" nonfiltered="4235" processed="4216" dbindex="39564">

|-
| 134001 - ||  || 3 de novembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 134002 - ||  || 3 de novembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 134003 - ||  || 3 de novembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 134004 - ||  || 2 de novembre, 2004 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 134005 - ||  || 4 de novembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134006 - ||  || 3 de novembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134007 - ||  || 4 de novembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134008 - ||  || 4 de novembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 134009 - ||  || 5 de novembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 134010 - ||  || 7 de novembre, 2004 || Wrightwood || J. W. Young
|-
| 134011 - ||  || 4 de novembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134012 - ||  || 4 de novembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134013 - ||  || 4 de novembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134014 - ||  || 4 de novembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134015 - ||  || 4 de novembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134016 - ||  || 7 de novembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134017 - ||  || 7 de novembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134018 - ||  || 5 de novembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 134019 - ||  || 9 de novembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 134020 - ||  || 6 de novembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134021 - ||  || 7 de novembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134022 - ||  || 10 de novembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134023 - ||  || 7 de novembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134024 - ||  || 9 de novembre, 2004 || Haleakala || NEAT
|-
| 134025 - ||  || 3 de novembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134026 - ||  || 7 de novembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134027 - ||  || 12 de novembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 134028 - ||  || 12 de novembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 134029 - ||  || 10 de novembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134030 - ||  || 2 de novembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 134031 - || 2004 WY || 17 de novembre, 2004 || Siding Spring || SSS
|-
| 134032 - ||  || 18 de novembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134033 - ||  || 19 de novembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134034 - ||  || 19 de novembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 134035 - ||  || 18 de novembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134036 - ||  || 1 de desembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 134037 - ||  || 2 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134038 - ||  || 2 de desembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 134039 - ||  || 2 de desembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 134040 - ||  || 2 de desembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 134041 - ||  || 8 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134042 - ||  || 8 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134043 - ||  || 8 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134044 - ||  || 9 de desembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 134045 - ||  || 8 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134046 - ||  || 8 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134047 - ||  || 8 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134048 - ||  || 8 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134049 - ||  || 9 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134050 - ||  || 9 de desembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 134051 - ||  || 10 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134052 - ||  || 10 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134053 - ||  || 10 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134054 - ||  || 10 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134055 - ||  || 10 de desembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134056 - ||  || 11 de desembre, 2004 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 134057 - ||  || 7 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134058 - ||  || 7 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134059 - ||  || 10 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134060 - ||  || 11 de desembre, 2004 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 134061 - ||  || 8 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134062 - ||  || 10 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134063 - ||  || 9 de desembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 134064 - ||  || 8 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134065 - ||  || 10 de desembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134066 - ||  || 12 de desembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134067 - ||  || 12 de desembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134068 - ||  || 8 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134069 - ||  || 13 de desembre, 2004 || Yamagata || Yamagata
|-
| 134070 - ||  || 2 de desembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134071 - ||  || 2 de desembre, 2004 || Palomar || NEAT
|-
| 134072 - ||  || 2 de desembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 134073 - ||  || 3 de desembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134074 - ||  || 3 de desembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134075 - ||  || 3 de desembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134076 - ||  || 10 de desembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134077 - ||  || 12 de desembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134078 - ||  || 10 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134079 - ||  || 10 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134080 - ||  || 11 de desembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134081 - ||  || 9 de desembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 134082 - ||  || 11 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134083 - ||  || 11 de desembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134084 - ||  || 13 de desembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134085 - ||  || 10 de desembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134086 - ||  || 9 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134087 - ||  || 9 de desembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 134088 - ||  || 9 de desembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 134089 - ||  || 10 de desembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134090 - ||  || 11 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134091 - ||  || 14 de desembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 134092 - ||  || 14 de desembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 134093 - ||  || 14 de desembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134094 - ||  || 12 de desembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134095 - ||  || 12 de desembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134096 - ||  || 15 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134097 - ||  || 10 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134098 - ||  || 10 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134099 - ||  || 11 de desembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 134100 - ||  || 10 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97617" title="Llista d'asteroides/134101?134200" nonfiltered="4236" processed="4217" dbindex="39565">

|-
| 134101 - ||  || 15 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134102 - ||  || 15 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134103 - ||  || 15 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134104 - ||  || 13 de desembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134105 - ||  || 14 de desembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 134106 - ||  || 13 de desembre, 2004 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 134107 - ||  || 14 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134108 - ||  || 14 de desembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134109 - ||  || 14 de desembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 134110 - ||  || 15 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134111 - ||  || 15 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134112 - ||  || 9 de desembre, 2004 || Catalina || CSS
|-
| 134113 - ||  || 12 de desembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134114 - ||  || 15 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134115 - ||  || 15 de desembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134116 - ||  || 16 de desembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134117 - ||  || 19 de desembre, 2004 || Socorro || LINEAR
|-
| 134118 - ||  || 18 de desembre, 2004 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 134119 - ||  || 18 de desembre, 2004 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 134120 - ||  || 18 de desembre, 2004 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 134121 - ||  || 16 de desembre, 2004 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134122 - ||  || 20 de desembre, 2004 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 134123 - ||  || 20 de desembre, 2004 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 134124 - || 2005 AM || 2 de gener, 2005 || Begues || Begues
|-
| 134125 - ||  || 6 de gener, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 134126 - ||  || 6 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 134127 - ||  || 6 de gener, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 134128 - ||  || 6 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 134129 - ||  || 7 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 134130 - ||  || 3 de gener, 2005 || Piszkstet  || Piszkstet 
|-
| 134131 - ||  || 6 de gener, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 134132 - ||  || 6 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 134133 - ||  || 7 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 134134 - ||  || 6 de gener, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 134135 - ||  || 7 de gener, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 134136 - ||  || 8 de gener, 2005 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 134137 - ||  || 8 de gener, 2005 || Campo Imperatore || CINEOS
|-
| 134138 - ||  || 9 de gener, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 134139 - ||  || 11 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 134140 - ||  || 11 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 134141 - ||  || 13 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 134142 - ||  || 13 de gener, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134143 - ||  || 15 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 134144 - ||  || 11 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 134145 - ||  || 13 de gener, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134146 - ||  || 13 de gener, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 134147 - ||  || 13 de gener, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134148 - ||  || 15 de gener, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134149 - ||  || 15 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 134150 - ||  || 15 de gener, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 134151 - ||  || 15 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 134152 - ||  || 15 de gener, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134153 - ||  || 15 de gener, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134154 - ||  || 13 de gener, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134155 - ||  || 15 de gener, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134156 - ||  || 15 de gener, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134157 - ||  || 15 de gener, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134158 - ||  || 15 de gener, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134159 - || 2005 BP || 16 de gener, 2005 || Desert Eagle || W. K. Y. Yeung
|-
| 134160 - ||  || 16 de gener, 2005 || Uccle || Uccle
|-
| 134161 - ||  || 16 de gener, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134162 - ||  || 16 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 134163 - ||  || 16 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 134164 - ||  || 16 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 134165 - ||  || 16 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 134166 - ||  || 16 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 134167 - ||  || 16 de gener, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134168 - ||  || 16 de gener, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134169 - ||  || 17 de gener, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 134170 - ||  || 17 de gener, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 134171 - ||  || 18 de gener, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134172 - ||  || 19 de gener, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134173 - ||  || 1 de febrer, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134174 - ||  || 1 de febrer, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 134175 - ||  || 1 de febrer, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134176 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 134177 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 134178 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 134179 - ||  || 3 de febrer, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 134180 - ||  || 1 de febrer, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 134181 - ||  || 1 de febrer, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 134182 - ||  || 1 de febrer, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 134183 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134184 - ||  || 4 de febrer, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134185 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 134186 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 134187 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 134188 - ||  || 3 de febrer, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 134189 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 134190 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 134191 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 134192 - ||  || 9 de febrer, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134193 - ||  || 2 de febrer, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 134194 - ||  || 8 de febrer, 2005 || Mauna Kea || C. Veillet
|-
| 134195 - ||  || 9 de febrer, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 134196 - || 2005 DW || 28 de febrer, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 134197 - || 2005 EP || 1 de mar, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 134198 - ||  || 1 de mar, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134199 - ||  || 2 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 134200 - ||  || 3 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97618" title="Llista d'asteroides/134201?134300" nonfiltered="4237" processed="4218" dbindex="39566">

|-
| 134201 - ||  || 2 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 134202 - ||  || 4 de mar, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 134203 - ||  || 4 de mar, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 134204 - ||  || 4 de mar, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 134205 - ||  || 11 de mar, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 134206 - ||  || 8 de mar, 2005 || Socorro || LINEAR
|-
| 134207 - ||  || 10 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 134208 - ||  || 11 de mar, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 134209 - ||  || 9 de maig, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 134210 - ||  || 9 d'agost, 2005 || Cerro Tololo || Cerro Tololo
|-
| 134211 - ||  || 27 d'agost, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 134212 - ||  || 25 de setembre, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 134213 - ||  || 29 de setembre, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 134214 - ||  || 3 d'octubre, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134215 - ||  || 9 d'octubre, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134216 - ||  || 22 d'octubre, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 134217 - ||  || 30 d'octubre, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134218 - ||  || 28 d'octubre, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 134219 - ||  || 5 de novembre, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 134220 - ||  || 24 de novembre, 2005 || Palomar || NEAT
|-
| 134221 - ||  || 25 de novembre, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 134222 - ||  || 30 de novembre, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134223 - ||  || 28 de novembre, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 134224 - ||  || 1 de desembre, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134225 - ||  || 4 de desembre, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134226 - ||  || 6 de desembre, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134227 - ||  || 14 de desembre, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 134228 - ||  || 6 de desembre, 2005 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 134229 - ||  || 21 de desembre, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134230 - ||  || 24 de desembre, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134231 - ||  || 25 de desembre, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134232 - ||  || 25 de desembre, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134233 - ||  || 24 de desembre, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134234 - ||  || 24 de desembre, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134235 - ||  || 26 de desembre, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134236 - ||  || 26 de desembre, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 134237 - ||  || 25 de desembre, 2005 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134238 - ||  || 27 de desembre, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 134239 - ||  || 28 de desembre, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 134240 - ||  || 27 de desembre, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 134241 - ||  || 30 de desembre, 2005 || Catalina || CSS
|-
| 134242 - ||  || 27 de desembre, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 134243 - ||  || 30 de desembre, 2005 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 134244 - ||  || 6 de gener, 2006 || Calvin-Rehoboth || Calvin-Rehoboth
|-
| 134245 - ||  || 4 de gener, 2006 || Catalina || CSS
|-
| 134246 - ||  || 5 de gener, 2006 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 134247 - ||  || 5 de gener, 2006 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 134248 - ||  || 2 de gener, 2006 || Catalina || CSS
|-
| 134249 - ||  || 5 de gener, 2006 || Catalina || CSS
|-
| 134250 - ||  || 5 de gener, 2006 || Catalina || CSS
|-
| 134251 - ||  || 6 de gener, 2006 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 134252 - ||  || 3 de gener, 2006 || Socorro || LINEAR
|-
| 134253 - ||  || 6 de gener, 2006 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 134254 - ||  || 4 de gener, 2006 || Socorro || LINEAR
|-
| 134255 - ||  || 6 de gener, 2006 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 134256 - ||  || 6 de gener, 2006 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 134257 - ||  || 7 de gener, 2006 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 134258 - ||  || 7 de gener, 2006 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 134259 - ||  || 20 de gener, 2006 || Catalina || CSS
|-
| 134260 - ||  || 21 de gener, 2006 || Palomar || NEAT
|-
| 134261 - ||  || 22 de gener, 2006 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 134262 - ||  || 23 de gener, 2006 || Catalina || CSS
|-
| 134263 - ||  || 23 de gener, 2006 || Socorro || LINEAR
|-
| 134264 - ||  || 20 de gener, 2006 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134265 - ||  || 24 de gener, 2006 || Socorro || LINEAR
|-
| 134266 - ||  || 26 de gener, 2006 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 134267 - ||  || 26 de gener, 2006 || Catalina || CSS
|-
| 134268 - ||  || 25 de gener, 2006 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134269 - ||  || 26 de gener, 2006 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134270 - ||  || 26 de gener, 2006 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134271 - ||  || 28 de gener, 2006 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 134272 - ||  || 28 de gener, 2006 || 7300 Observatory || W. K. Y. Yeung
|-
| 134273 - ||  || 25 de gener, 2006 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134274 - ||  || 26 de gener, 2006 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134275 - ||  || 26 de gener, 2006 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 134276 - ||  || 31 de gener, 2006 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134277 - ||  || 31 de gener, 2006 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134278 - ||  || 31 de gener, 2006 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134279 - ||  || 31 de gener, 2006 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134280 - ||  || 28 de gener, 2006 || Anderson Mesa || LONEOS
|-
| 134281 - ||  || 1 de febrer, 2006 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 134282 - ||  || 1 de febrer, 2006 || Catalina || CSS
|-
| 134283 - ||  || 2 de febrer, 2006 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 134284 - ||  || 2 de febrer, 2006 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134285 - ||  || 2 de febrer, 2006 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 134286 - ||  || 3 de febrer, 2006 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134287 - ||  || 1 de febrer, 2006 || Catalina || CSS
|-
| 134288 - ||  || 10 de febrer, 2006 || Catalina || CSS
|-
| 134289 - ||  || 12 de febrer, 2006 || Palomar || NEAT
|-
| 134290 - ||  || 20 de febrer, 2006 || Catalina || CSS
|-
| 134291 - ||  || 20 de febrer, 2006 || Catalina || CSS
|-
| 134292 - ||  || 20 de febrer, 2006 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 134293 - ||  || 20 de febrer, 2006 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 134294 - ||  || 22 de febrer, 2006 || Palomar || NEAT
|-
| 134295 - ||  || 22 de febrer, 2006 || Catalina || CSS
|-
| 134296 - ||  || 20 de febrer, 2006 || Catalina || CSS
|-
| 134297 - ||  || 24 de febrer, 2006 || Mount Lemmon || Mount Lemmon Survey
|-
| 134298 - ||  || 26 de febrer, 2006 || Catalina || CSS
|-
| 134299 - ||  || 23 de febrer, 2006 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134300 - || 2109 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97619" title="Llista d'asteroides/134301?134400" nonfiltered="4238" processed="4219" dbindex="39567">

|-
| 134301 - || 2141 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 134302 - || 2634 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 134303 - || 2701 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 134304 - || 2716 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 134305 - || 2738 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 134306 - || 2807 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 134307 - || 2849 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 134308 - || 4183 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 134309 - || 4552 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 134310 - || 4698 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 134311 - || 4704 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 134312 - || 4797 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 134313 - || 4816 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 134314 - || 6362 P-L || 24 de setembre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 134315 - || 7501 P-L || 17 d'octubre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 134316 - || 9579 P-L || 17 d'octubre, 1960 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 134317 - || 4117 T-1 || 26 de mar, 1971 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 134318 - || 1141 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 134319 - || 1205 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 134320 - || 1292 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 134321 - || 1316 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 134322 - || 1471 T-2 || 29 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 134323 - || 1564 T-2 || 24 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 134324 - || 1619 T-2 || 24 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 134325 - || 4492 T-2 || 30 de setembre, 1973 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 134326 - || 2251 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 134327 - || 2304 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 134328 - || 2371 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 134329 - || 2377 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 134330 - || 3055 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 134331 - || 3139 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 134332 - || 3323 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 134333 - || 3345 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 134334 - || 3391 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 134335 - || 4112 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 134336 - || 4592 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 134337 - || 4680 T-3 || 17 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 134338 - || 5080 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 134339 - || 5628 T-3 || 16 d'octubre, 1977 || Palomar || C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld, T. Gehrels
|-
| 134340 Plut ||   || 23 de gener, 1930 || Flagstaff || C. W. Tombaugh
|-
| 134341 - || 1979 MA || 25 de juny, 1979 || Siding Spring || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 134342 - ||  || 25 de juny, 1979 || Siding Spring || E. F. Helin, S. J. Bus
|-
| 134343 - ||  || 2 de mar, 1981 || Siding Spring || S. J. Bus
|-
| 134344 - ||  || 24 de setembre, 1989 || La Silla || H. Debehogne
|-
| 134345 - ||  || 16 d'octubre, 1990 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 134346 - ||  || 2 d'agost, 1991 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 134347 - ||  || 2 de setembre, 1992 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 134348 - ||  || 31 d'octubre, 1992 || Tautenburg Observatory || F. Brngen
|-
| 134349 - ||  || 17 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 134350 - ||  || 19 de mar, 1993 || La Silla || UESAC
|-
| 134351 - ||  || 15 de setembre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 134352 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134353 - ||  || 9 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 134354 - ||  || 20 d'octubre, 1993 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 134355 - ||  || 5 de maig, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134356 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 134357 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 134358 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 134359 - ||  || 12 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 134360 - ||  || 10 d'agost, 1994 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 134361 - || 1994 RF || 4 de setembre, 1994 || Farra d'Isonzo || Farra d'Isonzo
|-
| 134362 - ||  || 2 d'octubre, 1994 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134363 - ||  || 7 de novembre, 1994 || Kushiro || S. Ueda, H. Kaneda
|-
| 134364 - ||  || 21 de febrer, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134365 - ||  || 2 d'abril, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134366 - || 1995 LC || 1 de juny, 1995 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 134367 - ||  || 25 de juliol, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134368 - ||  || 26 de juliol, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134369 - || 1995 QE || 17 d'agost, 1995 || Colleverde || V. S. Casulli
|-
| 134370 - ||  || 19 d'agost, 1995 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 134371 - || 1995 RH || 3 de setembre, 1995 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 134372 - ||  || 25 de setembre, 1995 || Catalina Station || T. B. Spahr
|-
| 134373 - ||  || 18 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134374 - ||  || 18 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134375 - ||  || 18 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134376 - ||  || 18 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134377 - ||  || 25 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134378 - ||  || 22 de setembre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134379 - ||  || 23 d'octubre, 1995 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134380 - ||  || 28 de desembre, 1995 || Siding Spring || R. H. McNaught
|-
| 134381 - ||  || 13 de gener, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134382 - ||  || 10 de febrer, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134383 - ||  || 10 de febrer, 1996 || Xinglong || BAO Schmidt CCD Asteroid Program
|-
| 134384 - ||  || 19 de mar, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134385 - ||  || 13 de setembre, 1996 || Haleakala || NEAT
|-
| 134386 - ||  || 20 de setembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134387 - ||  || 4 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134388 - ||  || 4 d'octubre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134389 - ||  || 10 de novembre, 1996 || Sudbury || D. di Cicco
|-
| 134390 - ||  || 5 de novembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134391 - ||  || 2 de desembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134392 - ||  || 5 de desembre, 1996 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134393 - ||  || 10 de gener, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134394 - ||  || 31 de gener, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134395 - ||  || 2 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 134396 - ||  || 30 d'abril, 1997 || Socorro || LINEAR
|-
| 134397 - ||  || 3 de maig, 1997 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 134398 - ||  || 3 de maig, 1997 || La Silla || E. W. Elst
|-
| 134399 - ||  || 1 de juny, 1997 || Kitt Peak || Spacewatch
|-
| 134400 - ||  || 8 de juny, 1997 || La Silla || E. W. Elst
|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97620" title="Museu Dioces d'Urgell" nonfiltered="4239" processed="4220" dbindex="39568">

El Museu Dioces d'Urgell (la Seu d'Urgell) nasqu al segle XX del conjunt de d'objectes litrgics i religiosos que hi havia disposats a la sala capitular de la catedral. L'any 1956 un grup de ciutadans demanaren al bisbe la possibilitat d'exposar aquell conjunt de peces de manera permanent. La proposta fou acceptada i el 1957, durant la setmana santa, es cre l'Exposici d'Art Sacre. 

A causa de l'xit de l'exhibici, el bisbe Ramon Iglesias decret la creaci del Museu el 7 d'agost de 1957. Es crei oport emprar la l'esglsia de Sant Miquel com a sala d'exposici i amb tal finalitat s'iniciaren les obres d'apariament per fer-ne un espai segur i apte per a contenir-hi les obres. Durant la dcada dels seixanta i sentanta l'obra estigu repartida entre l'esglsia de Sant Miquel i la sala capitular i els seus fons s'ompliren de peces, mercs a les bones relacions entre la Dicesi d'Urgell i el Museu Nacional d'Art de Catalunya.

El 29 de juny de 1975 s'obriren les portes del Museu als visitants, mentre es duien a terme obres al temple de la Pietat per tal de dipositar-hi el gruix de la collecci. Aix mateix, es redactaren els estatuts del Museu i s'install un modern sistema de seguretat per tal de protegir les peces. 

En aquesta dcada el Museu s'enfront a una tasca difcil. A causa del despoblament de les zones pirinenques, molts objectes d'art quedaren abandonats i desatesos, per la qual cosa es cre la Comissi Diocesana per al Patrimoni Artistc, la funci de la qual era la de recollir les peces d'art dels llogarrets ms desprotegits, a fi d'assegurar-les i exposar-les al pblic. Aix doncs, en uns pocs anys la collecci s'augment amb ms de cent peces recollides d'arreu de la dicesi.  

La collecci del Museu es constituteix bsicament per objectes d'art litrgic i religis que abasten des del segle X fins al segle XVIII. Entre les peces ms destacades hom hi troba un Beatus de Libana: el Beatus de la Seu d'Urgell, la butlla del papa Silvestre II (de l'any 1001), diverses pintures murals romniques i una gran collecci d'orfebreria gtica, renaixentista i barroca. 

Vegeu tamb.
Beatus de la Seu d'Urgell

 Enllaos externs .
Pgina web del Museu Dioces d'Urgell;
Informaci del Museu al web de la Generalitat;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97621" title="Chiaki Mukai" nonfiltered="4240" processed="4221" dbindex="39569">

Chiaki Mukai ( Tatebayashi, Jap 1952 ), s una astronauta japonesa. 

Va nixer el 6 de maig de 1952 a la ciutat de Tatebayashi, a la prefectura japonesa de Gunma. Desprs de cursar estudis bsics, el 1977 va obtenir la llicenciatura en Medicina per l'Escola Superior Femenina de Keio, Tquio, i el 1968 es va doctorar en Fisiologia. Especialitzada en cirurgia cardiovascular, a la dcada de 1980 va treballar en diversos hospitals japonesos. 

Integrada a l'Agncia Espacial Japonesa (JAXA), a partir de 1985 va iniciar la seva collaboraci amb la NASA amb la qual ha volat en dues ocasions a l'espai exterior, l'any 1994 i 1998 realitzant estudis mdics sobre la falta de gravetat en l'sser hum. El 1999 fou guardonada el Premi Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional, juntament amb els astronautes Pedro Duque, John Glenn i Valery Polyakov per l'exploraci pacfica de l'espai.

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional 1999;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97622" title="Blat de moro dol" nonfiltered="4241" processed="4222" dbindex="39570">

El blat de moro dol (Zea mays var. rugosa) s una varietat de dacsa caracteritzada pel fet de tenir ms sucre que les altres varietats.

Des de temps antics hi ha hagut en els camps de conreu plantes mutants que conserven el sucre dels grans sense convertir-los en mid i aquestes plantes s'han anat reproduint per tal de mantenir aquesta caracterstica.

Les varietats actuals sn hbrids seleccionats que sn ms estables que les varietats antigues.

El conreu t un cicle ms curt que el blat de moro normal perqu les panotxes es cullen amb el gra encara tendre.

Habitualment es mengen els grans immadurs bullits o al forn amb la panotxa sencera o amb els grans separats (normalment enllaunats).

Una altra forma de consumir-los s adobats en vinagre; aleshores s'agafen les panotxes quan noms fan 5 cm de llarg.


Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97624" title="President del Parlament de les Illes Balears" nonfiltered="4242" processed="4223" dbindex="39571">

El President del Parlament de les Illes Balears s el representant mxim de la cambra s'ocupa del seu bon funcionament, a ms es troba al cap davant de la Mesa i dirigeix i modera els debats. Un altre funci del president s respcte al reglament de la cambra el tan fa complir, insterpreta i substitueix. En aquest darrer cas ha de comptar amb el recolzament de la Mesa i la Junta de Portaveus.

Llista de presidents del Parlament.




Vegeu tamb.
 Parlament de les Illes Balears;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97629" title="Pont (desambiguaci)" nonfiltered="4243" processed="4224" dbindex="39572">

Anatomia: Pont (anatomia), del sistema nervis.
Enginyeria: estructura construda per salvar un obstacle fsic (un riu, una vall, una carretera, etc.) tot passant-hi per damunt. Vegeu pont.
Geografia / Histria;
El Regi del Pont, regi histrica de l'sia Menor, vora la mar Negra.
El regne del Pont, antic regne hellenstic centrat a la regi del Pont.
La Pont Polemoniac, provncia romana.
Pont Capadoci;
L'estat del Pont, territori sota domini grec del 1919 al 1922.
Geografia dels Pasos Catalans;
El Pont d'Armentera, municipi de l'Alt Camp.
El Pont de Bar, municipi de l'Alt Urgell.
El Pont de Claverol, cap del municipi de Conca de Dalt, al Pallars Juss.
Pont de Molins, municipi de l'Alt Empord.
El Pont de Montanyana, municipi de la Baixa Ribagora.
El Pont de Suert, municipi de l'Alta Ribagora, capital de la comarca.
El Pont de Vilomara, cap del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort, al Bages.
El Pont de Vilomara i Rocafort, municipi del Bages.
Msica: Pea d'alguns intstruments musicals de corda. Vegeu pont (msica);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97630" title="Morcia" nonfiltered="4244" processed="4225" dbindex="39573">


Morcia (Moraceae) s una famlia de plantes amb flor.

Comprn 5 tribus, uns 40 gneres amb un total d'unes 1.000 espcies. Normalment les espcies d'aquest gnere adopten la forma d'arbres, arbusts i lianes i unes poques sn herbcies. La majoria sn originries de zones de clima subtropical o tropical i unes poques ho sn de la zona de clima temperat i tenen ltex de color blanc o taronja.

Tribus i gneres.


 Enllaos externs .

Moraceae a L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants. ;
Fitxa de les Morcies a l'ITIS ;
Fitxa de les Morcies al GRIN ;
Fitxa de les Morcies a l'USDA ;
Fitxa de les Morcies a l'NCBI ;
Llista de gneres de les Morcies al Royal Botanic Gardens, Kew UK ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97633" title="Repblica Srbia de Krajina" nonfiltered="4245" processed="4226" dbindex="39576">


La Repblica Srbia de Krajina (en serbi: Republika Srbska Krajina (RSK); en cirllic:                         ) va ser una entitat srbia autoproclamada a Crocia l'any 1991, sense reconeixement internacional. Una gran part va ser envada per forces croates el 1995; la resta romania a l'Eslavnia oriental sota administraci de les Nacions Unides fins a la seva reincorporaci pacfica a Crocia el 1998.

Se situava al voltant de la frontera de Crocia amb Bsnia i Hercegovina.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97634" title="Valeri Poliakov" nonfiltered="4246" processed="4227" dbindex="39577">

Valeriy Vladimirovich Polyakov ( en rus:                             ) ( Tula, URSS 1942 ) s un cosmonauta rus que t el rcord de permanncia a l'espai al romandre a bord de la l'estaci espacial MIR durant 14 mesos continuats.

Va nixer a Tula, Federaci Russa el 27 d'abril de 1942 amb el nom de Valeriy Ivanovich Korshunov, el qual es canvi desprs de ser adoptat. Es gradu el 1959 i entr a realitzar el doctorat en medicina a Moscou, especialitzant-se en medicina austronutica. 

Desprs de ser seleccionat com a cosmonauta el 22 de mar de 1972, va participar en dues missions espacials: la primera el 1989, la qual el va permetre romandre a l'estaci MIR durant 240 dies, 22 hores i 34 minuts; i una segona el 1994, que el va permetre romandre 437 dies, 17 hores i 58 minuts, aconseguint un rcord de permanncia a l'espai encara no superat. Aquell mateix any es retir com astronauta per dedicar-se a la seva professi de metge. Actualment s diputat-director del Ministeri de la Salut Pblica a Moscou.

El 1999 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional, juntament amb els astronautes Pedro Duque, John Glenn i Chiaki Mukai per l'exploraci pacfica de l'espai.

 Enllaos externs .
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional 1999;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97635" title="Krajina (desambiguaci)" nonfiltered="4247" processed="4228" dbindex="39578">

Regi croata de Krajina.
Repblica srbia de Krajina que va ser una entitat srbia autoproclamada a Crocia l'any 1991.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97638" title="Metionina" nonfiltered="4248" processed="4229" dbindex="39579">






La metionina (abreujada Met o M) s un dels aminocids transcripcionals que formen les protenes dels ssers vius. 

A l'ARNm, codifica com a AUG. Aquest cod s el d'inici estndard de la traducci gentica i la metionina el primer aminocid que s'incorpora en les protenes encara que desprs s normalment eliminada. Tamb es troba codificat a l'interior dels pptids.

La frmula qumica s C5H11NO2S



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97640" title="Anna Politkvskaia" nonfiltered="4249" processed="4230" dbindex="39580">



Anna Stepnovna Politkvskaia (                             en rus), (Nova York, EUA; 30 d'agost del 1958   Moscou, Rssia; 7 d'octubre del 2006) fou una periodista russa coneguda per la seva oposici al conflicte txetx i a l'administraci de Vladmir Putin. 

 Biografia .
 Joventut .

Politkvskaia va nixer com a Anna Mazepa a Nova York el 1958, on els seus pares, de l'Ucrana sovitica, eren diplomtics a les Nacions Unides. Estudi periodisme a la Universitat de l'Estat de Moscou, obtingu el ttol de graduada l'any 1980, i comen la seva carrera al diari Izvstia.

 Carrera .
Des del juny del 1999 fins el 2006, escrigu columnes per a la publicaci de notcies anomenada Nvaia Gazeta. Public diversos llibres guardonats sobre Txetxnia i el rgim del President Vladmir Putin , el ms recent anomenat La Rssia de Putin. Reb, diversos cops, amenaces de mort com a resultat de la seva feina.  L'any 2001, Politkvskaia es despla en avi fins a Viena, en seguiment de les amenaces per e-mail que anunciaven que el policia d'OMON que ella havia acusat de cometre atrocitats contra civils cercava revenja. L'oficial, Serguei Lapin, fou arrestat i acusat l'any 2002, per el seu cas noms es tanc un any desprs.  L'any 2005, Lapin fou sentenciat i empresonat per haver torturat i "fet desaparixer" un pres txetx, el mateix cas illustrat per Anna Politkvskaia a l'article "La gent que desapareix".

S'involucr, en diverses ocasions, en la negociaci de l'alliberament d'ostatges, com en el cas de la presa d'ostatges del teatre Dubrovka de Moscou d'octubre del 2002 per part de rebels txetxens. Politkvskaia recolz tamb els drets legals de les famlies de llurs vctimes. 

En plena crisi d'hostatges a l'escola de Beslan el setembre de 2004, durant el seu viatge cap a Beslan per collaborar amb les negociacions amb els segrestadors, Politkvskaia emmalalt violentament i va perdre el coneixement. De fet no va aconseguir arribar a l'escola, i assenyal un enverinament en el te que havia pres a l'avi com a causa del que li pass. Tot i aix, encara no s'ha determinat la causa de la seva malaltia, segons el Comit per a la Protecci de Periodistes. 

Mentre presenciava una conferncia sobre la llibertat de premsa organitzada per Reporters Sense Fronteres a Viena el desembre del 2005, Politkvskaia digu: "La gent sovint han de pagar amb llurs vides el fet de dir el que pensen en veu alta. De fet, hom pot fins i tot ser assassinat per donar-me informaci. No sc pas l'nica que s en perill. Tinc exemples que ho demostren."

Politkvskaia reb una gran aclamaci per la seva feina a Txetxnia, on sovint visit hospitals i camps de refugiats per entrevistar i informar sobre soldats ferits i el patiment de civils. 

Fou l'autora de nombrosos articles crtics amb la guerra a Txetxnia, entre els quals uns quants destinats especficament a exposar abusos comesos sota el primer ministre txetx d'obedincia russa, Ramzan Kadrov. Tamb va escriure un llibre crtic amb el president Putin, i ms especficament sobre el seu inters en la Segona Guerra de Txetxnia. Mai es cans de revelar els abusos als drets humans i la violaci de lleis a Txetxnia i el nord caucsic rus. El 2003, public un llibre anomenat Un petit rac d'infern: Informes des de Txetxnia, que escenificava una guerra brutal i infernal en la qual s'havien torturat, segrestat o assassinat milers de ciutadans innocents a mans de les autoritats txetxenes i/o federals.

Els crtics amb els articles d'Anna Politkvskaia l'acusen de posar-se del costat dels rebels, pel fet de concentrar totes les seves activitats en les forces federals russes, tot i que tamb critic fortament les tctiques brutals dels rebels txetxens. 

 Guardons .
 2001: Premi de la Uni Russa de Periodistes;
 2001: Premi Global al Periodisme pels Drets Humans concedit per Amnistia Internacional del Regne Unit;
 2002: Premi a la Llibertat d'Expressi del Centre Nord-americ del PEN Club;
 2003: Premi Lettre Ulysses;
 2003: Medalla Hermann Kesten;
 2004: Premi Olof Palme (compartit amb Ludmila Aleksieva i Serguei Kovaliov) ;
 2004: Premi Manuel Vzquez Montalbn (compartit amb Maruja Torres) ;
 2005: Premi per la Llibertat i el Futur dels Mitjans de Comunicaci;
 2007: Premis Internacionals Terenci Moix, premi especial del Jurat en la seva memria;

 Mort .

Politkvskaia fou trobada morta el dissabte 7 d'octubre de 2006 a l'interior de l'ascensor del seu bloc d'apartaments del centre de Moscou, tal com informaren Interfax i altres agncies russes de notcies. La policia inform que foren trobades una pistola Makrov i quatre projectils al mateix lloc del crim. Les primeres investigacions assenyalen un assass a sou, ja que fou disparada dues vegades, una de les quals al cap, per encara no s'ha aclarit qui n'orden l'homicidi. El fet que l'assassinat tingus lloc el mateix dia de l'aniversari del president Vladmir Putin t certa rellevncia per a moltes veus. 

El dia del seu homicidi, Politkvskaia havia planejat presentar una extensa histria sobre les prctiques de tortura suposadament practicades per les autoritats txetxenes, segons fonts de l'editor de Nvaia Gazeta Dmitri Murtov. Els acusats en aquesta citada histria de practicar tortures pertanyen a unitats de seguretat depenents del primer ministre d'obedincia russa Ramzan Kadrov, segons inform Murtov. Aquestes unitats sn conegudes pel nom de kadrovtsi. Un dia desprs de la mort d'Anna Politkvskaia, la policia embarg el disc dur del seu ordinador i altres materials utilitzats per escriure l'article de recerca; ara la histria mai no ser publicada. De fet, segons Murtov, han desaparegut dues fotografies dels torturadors sospitosos. El fiscal general Iuri Txaika s'encarregar personalment de la investigaci, tal com anunci el seu despatx. 

El despatx de Txaika afirm que els investigadors assenyalaven la feina professional de Politkvskaia com a primer motiu del seu assassinat. El diputat de la Duma estatal Aleksandr Lbedev, que compr un 90% del Nvaia Gazeta el juny del 2006, ha establert una recompensa de 25 milions de rubles, ms d'un mili d'euros, per qualsevol informaci relacionada amb els responsables de la mort de Politkvskaia, tal com informa Ekho Moskv. El funeral va tenir lloc el dimarts 10 d'octubre, a dos quarts de 3 de la tarda, al cementiri de Troiekrovski. 

Reacci .
Vitali Iaroixevski, subdirector del Nvaia Gazeta, va dir: "El primer que em ve al cap s que l'Anna ha estat assassinada per les seves activitats professionals. No veiem cap altre motiu per a aquest terrible crim." Iaroixevski va manifestar que no hi havia cap teoria immediata sobre qui s'amagava darrere la seva mort, i va apuntar que podria ser convenient per a un enemic de Kadrov matar l'Anna Politkvskaia per tacar aix el nom del primer ministre txetx.  Iaroixevski va informar tamb que Politkvskasa havia concedit una entrevista a Radio Free Europe / Radio Liberty la darrera setmana en la qual assegur que era testimoni en un cas criminal contra Kadrov relacionat amb segrestos a Txetxnia, un cas basat en el seu reportatge. En aquella mateixa entrevista, anomen Kadrov "l'Stalin d'avui dia". Fonts judicials anunciaren que estan investigant una "pista txetxena" en l'aparent homicidi a sou, segons inform l'agncia de notcies Interfax. 



 Referncies .


l'estat de la periodista Anna Politkvskaya, que han enverinat mentre es dirigia a l'escola d'Osstia del Nord Vilaweb;
a Rssia la periodista Anna Politkvskaia, crtica amb Putin El Peridico;
a Moscou Anna Politkvskaia, la periodista russa crtica amb el Kremlin Vilaweb;
Politkvskaia investigava les tortures a Txetxnia quan va ser assassinada a Moscou El Punt - Edici Digital;
de Putin l'endem de l'assassinat de Politkvskaia - Avui+;

 Enllaos externs .

 Novaia Gazeta;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97641" title="Petropvlovsk-Kamtxatski" nonfiltered="4250" processed="4231" dbindex="39581">

Petropvlovsk-Kamtxatski (en rus              -          ) s la capital de la provncia de Kamtxatka. La poblaci de la ciutat t un creixement rpid, i el 2004 s'hi comptaven 202.000 habitants. Est dividida en dos barris, Octubre (           , Oktibrskii) i Lenin (         , Lninskii). Altres localitats dels voltants sn Kliutx, etc.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97643" title="Maria Pia d'Itlia" nonfiltered="4251" processed="4232" dbindex="39582">
.


 Maria Pia d'Itlia (reina de Portugal) (1848) - (1911).

 Maria Pia d'Itlia (princesa de Iugoslvia) (1934).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97644" title="Milan Babi?" nonfiltered="4252" processed="4233" dbindex="39583">
Milan Babi  (26 de febrer de 1956 - 5 de mar de 2006) va ser des de 1991 a 1995 el primer president de la Repblica srbia de Krajina, regi en gran part poblada de serbis que se separava de Crocia. Processat per crims de guerra pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslvia (ICTY), el 2004, desprs d'admetre la seva culpabilitat va ser condemnat a 13 anys de pres. Se'l va trobar mort el 6 de mar de 2006 a la seva cella de La Haia aparentment per haver-se sucidat.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97647" title="Estat del Pont" nonfiltered="4253" processed="4234" dbindex="39584">
L'Estat del Pont fou un projecte d'estat grec a la regi del Pont entre 1919 i 1922.



La poblaci hellnica del Pont era important en nombre i molt aferrada a la seva tnia i cultura. Els otomans van fer diversos intents de netejar la zona de grecs i altres minories al final del segle XIX, amb violncies, decisions arbitraries, confiscacions, lleis i altres mesures que foraven a la poblaci a buscar refugi a les zones muntanyoses.

L'anima de la rebelli dels grecs fou Germanos Caravangelis, bisbe de Castria, lder a la lluita a Macednia abans de la guerra dels Balcans; tamb va destacar l'illuminat Chrissantos, bisbe de Trebisonda. Els bisbats del Pont van esdevenir centres de guia i reclutament per rebels , mentre les muntanyes esdevenien els punts de resistncia sobre el terreny. Per l'activitat rebel era reduda ja que no disposaven d'armament. Aix va canviar amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial quant les armes van comenar a arribar.

El 1917 Grcia i els aliats van comenar a treballar en el projecte de crear un estat grec autnom al Pont, o be un estat grec-armeni; aquest projecte, una vegada acabada la guerra amb la derrota otomana i els imperis centrals (novembre de 1918), va comenar a ser una possibilitat real, ja que els guerrillers tenien el control sobre el terreny d'una part del pas.



K. Constantinidis, un grec-marsells, va fundar la Lliga Nacional del Pont i va establir el mapa del nou estat. G. Thoides, el 1919, en va dissenyar la futura bandera que era la nacional grega am l'guila dels Comn, si be de moment els guerrillers utilitzaven la bandera blava amb creu blanca i al centre un disc daurat amb l'guila dels Comn. 

Les milcies gregues amb l'ajut de l'exrcit grec que havia passat a l'sia, van controlar el territori casi totalment el 1920, i fins el 1922, per la derrota grega (setembre 1922) va suposar la fi del projecte. Mancats els guerrillers de l'ajut grec els kemalistes van restablir el control turc del territori rpidament i la poblaci fou deportada en massa. Els que van sobreviure foren inclosos al intercanvi de poblacions establert pel tractat de Lausana el 1923.

Uns milers de pntics grecs de religi musulmana van poder romandre a Turquia on encara viuen i formen una comunitat nacional diferenciada.



El 1955 es van emetre monedes per els suposats descendents dels Comn, per un Imperi de Trebisonda que ocuparia la mateix zona de l'efmer Estat del Pont. Aquest descendents dels Comn encara existeixen i es consideren sobirans, per els seus suposats drets dinstics han estat posats en qesti.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97648" title="Jos Lpez Portillo" nonfiltered="4254" processed="4235" dbindex="39585">
Jos Lpez Portillo Pacheco (Ciutat de Mxic, Mxic 1920   d. 2004) fou un poltic mexic que va ocupar la presidncia del seu pas entre 1976 i 1982. 

Biografia.
Va nixer el 16 de juny de 1920 a Ciutat de Mxic, enmig d'una famlia de destacats intellectuals. El seu avi, Jos Lpez Portillo Rojas, es va distingir com intellectual al segle XIX, sent membre de l'Acadmia Mexicana i va exercir com Ministre en dos polmics governs conservadors. 

De jove va cursar la llicenciatura en Dret a la Universitat Nacional de Mxic (acatual UNAM). Va entrar al servei pblic l'any 1959 de la m del Partit Revolucionari Institucional, l'organitzaci que durant la major part del segle XX va dominar de manera absoluta la vida poltica mexicana. Desprs de fundar el doctorat en cincies administratives a l'Institut Politcnic Nacional (1961) i d'escalar jerarquies en el govern federal, va assolir fer-se de la cartera financera nacional a l'ocupar el lloc de Secretari d'Hisenda de 1973 a 1975. En aquells anys els presidents emanats del seu partit escollien personalment al seu successor i Jos Lpez Porillo va ser l'opci escollida pel president Luis Echeverra. Els segents mesos Lpez Portillo realitzaria una campanya presidencial sense adversari algun: l'nic partit opositor amb registre, Acci Nacional, no va presentar candidat a causa de fortes divisions internes. 

President de Mxic.
Enmig d'un ambient tibant Lpez Portillo va prendre possessi com President de la Repblica l'1 de desembre de 1976. La situaci poltica era difcil ats que tot just uns dies abans el President Echeverra havia realitzat una de les devaluacions monetries ms severes que el pas hagus viscut fins a aquelles dates. No obstant aix, el nou president contava amb diversos factors al seu favor. A nivell personal, Lpez Portillo era molt ms carismtic que el seu antecessor i aviat es va fer amb la bona voluntat popular. D'altra banda, la crisi internacional del petroli, unit al descobriment de vastes reserves al Golf de Mxic, haurien de catapultar a Mxic a un dels primers llocs en exportaci de cru en aquells moments, atraient enormes quantitats de divises al pas en un lapse relativament curt de temps. 

Els seus principals xits es van donar en l'rea de les relacions exteriors. Va organitzar la Cimera Internacional Nord-Sud a la ciutat de Cancn (1981) per a promoure el dileg entre els pasos del Primer i Tercer mn; va buscar una soluci digna als conflictes bllics centreamericans; va reprendre les relacions diplomtiques amb Espanya, trencades arran de l'adveniment de Francisco Franco al poder; i va rebre la visita del Papa, el qual va oferir una missa a l'aire lliure que va ser transmesa en directe per la televisi pblica, una cosa sense precedents en la histria moderna de Mxic. Pels seus esforos en matria exterior va ser guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional l'any 1981, en la seva primera convocatria. 

No obstant aix, en matria econmica la seva administraci es va caracteritzar per prendre decisions arbitrries i financerament inadecuades que van detonar la crisi ms severa en la histria de la naci. Contagiat de l'eufria dels mercats, el govern va tramitar una srie de prstecs poc responsables, que sumats a la falta de visi i a una enorme corrupci en el mateix govern federal van acabar no noms per reduir a zero els beneficis del petroli sin a multiplicar el deute extern i a devaluar en ms d'un 400 % el valor de la moneda. En els ltims anys de la seva administraci, una fugida massiva de capitals producte del pnic suscitat pel mal maneig de l'economia va polvoritzar les reserves internacionals del pas i el govern es va veure forat a declarar-se en moratria de pagaments i nacionalitzar els bancs.

Lpez Portillo va deixar la presidncia l'1 de desembre de 1982. Va escollir com a successor Miguel de la Madrid, un destacat advocat amb experincia en matria econmica i el primer d'una llista de governants amb una visi orientada al mercat i amb estudis en economia realitzats en prestigiades universitats de l'estranger. 

Retir de la poltica.
Allunyat de la poltica es va dedicar a escriure la seva autobiografia i altres llibres. La seva vida privada va continuar sent motiu d'escndol. Desprs de viure un trrid roman amb la seva Secretria de Turisme, ell i la seva famlia es van mudar a una fastuosa residncia en els suburbis de la capital mexicana, la qual cosa va augmentar les sospites de corrupci. 

Els seus ltims anys van ser difcils. Paralitzat parcialment per seqeles d'una emblia, es va veure embolicat en una fero disputa per la custdia dels seus bns entre els fills dels seus dos matrimonis. A l'edat de 83 anys i vctima d'una complicaci cardaca generada per una pneumnia Lpez Portillo va morir a Ciutat de Mxic el 17 de febrer de 2004. 

Obra escrita.
Gnesis y Teora del Estado Moderno (1965);
Quetzalcatl (1965);
Don Q (1987);
Mis Tiempos (2 volums, 1988);
Umbrales (1997);
El sper PRI (2000);

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional 1981;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97649" title="Pindos" nonfiltered="4255" processed="4236" dbindex="39586">


Pindos (muntanyes);
Pindos (Drida), ciutat;
riu Pindos avui Apostoli.
Principat de Pindos i Voivodat de Macednia o Pindos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97650" title="Akhmat Kadrov" nonfiltered="4256" processed="4237" dbindex="39587">

Akhmat Abdulkhamdovitx Kadrov (en rus:                             ), (23 d'agost de 1951 - 9 de maig de 2004), va ser president de Txetxnia els anys 2003 i 2004, fins que va ser assassinat per rebels txetxens en un atemptat a Grozni. Membre d'una famlia txetxena vctima de les deportacions de Stalin, Akhmat Kadrov va nixer durant l'exili al Kazakhstan. Va poder tornar a Tsenteroi, localitat originaria, l'any 1957. Amb la  fi de la Uni Sovitica i l'inici de les hostilitats russo-txetxenes,  Kadrov es convert en cabdill militar i religis, defensant posicions independentistes. Posteriorment, va optar per recolzar el govern federal i es convert en aliat de Vladmir Putin a Txetxnia, i va ser elegit president el 5 d'octubre de 2003 desprs d'unes eleccions no reconegudes per l'OSCE. L'espectacular atemptat 
que li va costar la vida el 9 de maig de 2004, succe a l'estadi de Grozni, en una desfilada militar que commemorava la fi de la Segona Guerra Mundial. Una mina terrestre collocada sota la tribuna que presidia va matar-lo a ell, dos dels seus guardaespatlles, el president del Consell d'Estat Txetx, un nen i un periodista de Reuters. Entre els ms de 56 ferits  hi hagu Valeri Baranov, comandant de les forces russes a Txetxnia. Desprs de la seva mort, va ser nomenat president Serguei Abramov. Un dels seus quatre fills, Ramzan Kadrov, s l'actual primer ministre de Txetxnia i lidera l'exrcit dels kadirovski.

 Referncies .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97652" title="Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslvia" nonfiltered="4257" processed="4238" dbindex="39588">
El Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslvia (ICTY), s un cos de les Nacions Unides (UN) que s'estableix per processar crims de guerra en l'anterior Iugoslvia. El tribunal funciona com a jutjat ad hoc i est situat a La Haia.

Era establert per la resoluci 827 del Consell de Seguretat de les NU del 25 de maig de 1993. T jurisdicci sobre certs tipus de crims comesos en el territori de l'antiga Iugoslvia des de 1991: incompliments greus de les 1949 Convencions de Ginebra, violacions dels drets de guerra, genocidis, i crims contra la humanitat. Pot jutjar noms individus, per no organitzacions o governs. La mxima sentncia que pot imposar s cadena perptua. Diversos pasos han signat acords amb les NU per fer sentncies custodiades. L'ltima acusaci s'emetia el 15 de mar de 2004. Aspira completar tots els judicis al final del 2008 i totes les apellacions pel 2010.
Acusats.
Slobodan Miloevi ;
Ante Gotovina;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97657" title="Kootenai" nonfiltered="4258" processed="4239" dbindex="39589">
El kootenai s una llengua allada en risc d'extinci (el 1970 hi havia noms 500 Kootenais que la tenien com a llengua materna) que es parla en algunes regions d'Idaho i a la Colmbia Britnica (Canad).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97658" title="Yoko Ono" nonfiltered="4259" processed="4240" dbindex="39590">


Yoko Ono Lennon (kanji o katakana, Ono Y ko; nascuda el 18 de febrer de 1933 s una artista japonesa nascuda a Tquio (Jap). Vdua de John Lennon, aquest li va dedicar gran part del seu treball, canons i discos. Els dos  es van casar a Gibraltar.

Yoko Ono s una de les ms importants artistes de vanguardia de la dcada dels 60. Era membre  del collectiu Fluxus. s considerada una de les artistes que ms influncia van tenir en la creaci de la cultura punk.

Discografia.
 1970 Yoko Ono/Plastic Ono Band, Rykodisc;
 1971 Fly, Rykodisc;
 1973 Approximately Infinite Universe, Rykodisc;
 1973 Feeling the Space, Rykodisc;
 1981 Season of Glass, Rykodisc;
 1982 It's Alright (I See Rainbows), Rykodisc;
 1985 Starpeace, Rykodisc;
 1995 New York Rock Cast, Capitol;
 1995 Rising, Capitol;
 1997 A Story, Rykodisc;
 2001 Blueprint for a Sunrise, Capitol;
 2007 Yes, I'm A Witch;

 Enllaos externs .

 Lloc web oficial;
 ;
 Yoko Ono (personatge) a Internet Movie Database ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97659" title="Presa d'ostatges del teatre Dubrovka" nonfiltered="4260" processed="4241" dbindex="39591">
La Presa d'ostatges del teatre Dubrovka es refereix a l'assalt amb ostatges que el 23 d'octubre de 2002 va cometre un grup de guerrillers txetxens a Moscou, durant una representaci de l'obra Nord-Ost. Ms de 900 persones van romandre dos dies i mig com a ostatges d'un grup d'homes i dones armats, que exigien la sortida de les tropes russes de Txetxnia. Desprs de tres dies de negociacions, la intervenci de les forces especials russes, utilitzant gasos, va acabar amb la vida de 130 ostatages i 41 assaltants. L'assalt txetx fou posteriorment reivindicat pel cabdill txext Xamil Bassiev. 

Desenvolupament de la Crisi.
 23 d'Octubre .
Liderats per Movsar Bariev, els assaltants van entrar a l'edifici a les 21:00 h., armats amb granades i amb explosius adherits al cos. Tamb van collocar explosius a punts estratgics de l'edifici. Gaireb la meitat del grup eren dones. Alguns actors que no eren a escena van poder fugir per una finestra, alertant a la policia dels fets. Altres persones del pblic van alertar tamb la premsa i la policia mitjanant telfons mbils. Alguns ostatges de religi musulmana i una quinzena de nens van ser alliberats pels segrestadors.

24 d'Octubre.
Els segrestadors van exigir la presncia de representants de la Creu Roja i de Metges Sense Fronteres. Destacats poltics com Ruslan Auxev, ex-president ingix, o Aslanbek Aslkhanov, diputat per Txetxnia a la Duma, entre d'altres, van prendre part en les negociacions, durant les quals els segrestadors prometeren alliberar els ostatges estrangers. Tamb demanaren la presncia d'Akhmad Kadrov, cap de l'administraci txetxena. Durant aquest segon dia una civil no identificada entr a l'edifici i fou morta a trets pels segrestadors. El Consell de Seguretat de les Nacions Unides adopt una resoluci de suport al govern rus davant la situaci. 

25 d'Octubre.
El pediatre Leonid Roshal i diversos metges entraren a l'edifici, duent medicaments necessaris per als ostatges. La cadena NTV entrevist Movsar Bariev, que expos les seves reivindicacions i es mostr disposat alliberar ms ostatges. Aquest dia es va incorporar a les negociacions la periodista Anna Politkovskaia. Els segrestadors alliberen ms ostatges, entre ells vuit nens.

26 d'Octubre.
Akhmed Zakiev, representant del president txetx Aslan Maskhdov, afirm en les seves conversacions amb representants del Kremlin que Maskhdov havia apellat als segrestadors a no cometre imprudncies. Sobre les 5:30 h., segons diversos testimonis,  s'inici l'operaci de les Spetsnaz que, desprs d'algun intercanvi de trets, introduren un gas anestsic mitjanant els conductes d'aire. El gas va ser el causant de la majoria de les morts, encara que les forces especials van matar diversos segrestadors a trets.

 Conseqncies .


El mtode emprat per a alliberar els ostatages va rebre nombroses crtiques, despertant una gran controvrsia el tipus de gas que s'havia utilitzat, i que les autoritats russes es van negar a identificar incls durant les cures als ostatges ferits. Posteriorment s'ha aclarit que el gas utilitzat va ser el Kolokol-1, un derivat del fentanyl desenvolupat per la KGB els anys setanta. La letalitat del Kolokol-1 s encara motiu de discussi entre familiars de les vctimes i les autoritats russes. Tot i que Xamil Bassiev es va atribur l'assalt, les autoritats russes van reclamar al govern de Dinamarca l'extradici del representant txetx Akhmed Zakiev, al que acusaven d'haver planificat l'atac, per aquesta no es va produr perqu no es van considerar provades les acusacions.

L'any 2003 el periodista rus Andrzej Zaucha va fer el documental Moscou. Nord-Ost.

 Referncies .


 Enllaos externs .
NORD-OST  INVESTIGATION UNFINISHED Events, facts, conclusions Crnica detallada dels fets i les investigacions, publicada el 26/04/2006. ;
Nord-Ost Justice;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97660" title="Pierre Elliott Trudeau" nonfiltered="4261" processed="4242" dbindex="39592">

Pierre Elliott Trudeau (nat el 18 d'octubre del 1919 a Mont-real, mort el 28 de setembre del 2000) fou un poltic canadenc de la segona meitat del segle XX. Fou primer ministre del pas dues vegades: del 20 d'abril del 1968 al 3 de juny de 1979, i del 3 de mar de 1980 al 30 de juny de 1984.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97661" title="Arquetip" nonfiltered="4262" processed="4243" dbindex="39593">
Un arquetip s l'encarnaci artstica d'una srie de qualitats personals, de manera que esdev smbol i model d'aquestes. Personatges reals o de ficci posteriors poden respondre als arquetips o ideals fixats per la tradici. Aix, per exemple, es pot dir d'una persona que t un comportament "quixotesc" si segueix el patr de conducta del Quixot.

Alguns trets que poden ser prova d'arquetip:
el mateix personatge s tractat en diferents obres al llarg dels segles;
el seu nom propi ha esdevingut com o adjectiu, s'ha incorporat al llenguatge corrent;
serveix per illustrar un conjunt de qualitats que formen una personalitat concreta reconeixible i aplicable a d'altres;
no hi ha altres personatges que encarnin aquelles qualitats amb el mateix grau d'exactitud;
hi ha abstracci dels trets que no corresponen a l'arquetip (per exemple, d'Emma Bovary importa el romanticisme i la manera de percebre l'amor, no el gust en el vestir);


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97665" title="Principat de Pindos i Voivodat de Macednia" nonfiltered="4263" processed="4244" dbindex="39594">
El principat de Pindos i Voivodat de Macednia fou un estat autnom dels aromans que va existir entre 1941 i 1944 a les muntanyes al nord de Grcia (al sud d'Albnia sense arribar a la costa).

Els alemanys van ocupar Grcia el 1941 i en van entregar una part del nord del pas a Bulgria i un altra part a Itlia. Els italians, a la seva zona (al sud-sud-est d'Albnia) van afavorir l'establiment d'un estat autnom amb important presencia de l'tnia aromana, sota el lder local arom de Samarina, Alkiviadis Diamantis, lder de la Legi Romana, un grup paramilitar feixista, que va prendre el ttol de prncep (Alkiviadis I). El principat abraava la regi de les muntanyes Pindos i nominalment Macednia, i reclamava Salnica com a capital, per aquesta ciutat, ni la regi de Macednia, en va ser mai part (una facci macednia va oferir la corona al prncep, per noms sobre el paper). La capital fou Metsovo (Aminciu en arom), i l'assemblea nacional es reunia a Trikala.

Al comenament la minoria aromana donava suport a aquest estat per aviat es va veure que el volien els italians era convertir-los al catolicisme (els arumans eren ortodoxos) i italianitzar-los aprofitant el seu origen llat i la seva llengua derivada del llat. A mes a mes el govern local va exercir una forta repressi contra l'oposici i especialment contra els grecs, cosa que tampoc va agradar als arumans.

Alkiaviadis I va abdicar el 1943 i el va substituir un parent lluny Nicolau I Matoussi que va refusar el tron; el bar hongars-croat Gyula Cseszneky (Juli I) fou reconegut pels italians perqu la seva famlia havia provet de gra al exrcit feixista. Juli I aparentment va protegir als jueus, (un nombre important de jueus van buscar refugi al principat durant el seu regnat) perqu la seva mare era jueva sefardita.

Desprs de l'armistici itali, la Gestapo va destronar a Juli I, que es va refugiar a Hongria, i el principat, tot i que no fou abolit legalment, va desaparixer de fet; el germ de Juli, Miguel I Cseszneky de Milvny, hereu designat, va agafar el ttol per mai va tenir cap control al pas el qual ni tant sols va arribar a visitar; Hatzi, cap de les milcies aromanes feixistes, va assolir l'administraci; el territori del principat va caure en mans de la guerrilla comunista grega el 1944 i fou conquerit per les forces del govern grec el 1947. Ni els comunistes ni desprs el govern grec van reconixer l'existncia del principat ni cap dret als seus sobirans.

Actualment existeix un pretendent al tron de Pindo, anomenat Nicolau II Diamantis. 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97669" title="Hamlet" nonfiltered="4264" processed="4245" dbindex="39596">

Hamlet, prncep de Dinamarca s una tragdia escrita en vers per William Shakespeare a comenaments del segle XVII, probablement entre 1600 i 1601. Sembla que recull una llegenda danesa recollida per Saxo Grammaticus i adaptada per reflectir la realitat anglesa de l'poca. s una de les obres ms conegudes del seu autor i un dels clssics de la literatura universal. El seu protagonista, que dna ttol a l'obra, ha esdevingut un arquetip clssic.

Argument.
Els sentinelles del castell d'Elsinor, acompanyats del cortes Horaci, reben a la mitjanit la visita de l'espectre del rei mort Hamlet. Horaci ho atribueix als preparatius de guerra contra l'intent d'invasi del prncep noruec Fortinbras. El germ del rei Hamlet s el nou rei elegit, Claudi, qui s'ha casat amb la seua cunyada Gertrudis. El prncep Hamlet, vestit de dol per la mort del seu pare, es mostra melanclic pel casament precipitat. Alertat pels sentinelles, Hamlet els acompanya en la segent gurdia i parla amb l'espectre, qui li conta com fou assassinat pel seu propi germ i l'exhorta a la venjana.

Oflia, filla del cortes Poloni, est enamorada de Hamlet per aquest no pot correspondre-li per la tasca que t encomanada. Ella pateix en creure'l boig.

Per fer que Claudi confessi, Hamlet fa servir uns actors que acaben d'arribar a la cort per tal que escenifiquen un drama que representa amb fidelitat l'assassinat del rei, fent avergonyir la reina.

A la seua cambra, Claudi intenta penedir-se amb precs. Hamlet entra i veu l'ocasi de matar-lo per prefereix esperar a un moment que condemne el seu antagonista a l'infern.

La reina espera el seu fill a la seu cambra mentre Poloni s'amaga darrere uns tapissos per espiar Hamlet amb la connivncia de la reina. En veure's vigilat, Hamlet traspassa els tapissos amb la seua espasa matant el pare d'Oflia. Hamlet recrimina violentament la seua mare el seu capteniment i s frenat per una nova aparici de l'espectre que noms veu el prncep.

Claudi envia Hamlet a Anglaterra, demanant a dos servents que l'assassinin en el viatge, pla que el prncep descobreix.

Oflia, plena de dolor, se sucida llenant-se al riu. El seu germ Laertes vol matar  Hamlet i el repta a un combat amb espases. Tots dos resulten malferits davant els ulls de tota la cort. Durant el dol, la reina beu per accident un vi enverinat destinat a Hamlet. Aquest aconsegueix que Claudi tamb el begui. En aquests moments, el prncep noruec Fortinbras est ocupant la cort i Hamlet, abans d'expirar, dna el seu vot perqu sigui el nou rei.

L'obra acaba, doncs, amb tots els personatges rellevants morts reforant el seu carcter trgic.

Trets significatius.

Hamlet encarna el dubte, entre l'amor cap a la seva mare i la lleialtat deguda al pare, entre les seves pors i el deure de venjar el rei mort, entre l'amor i les seves obligacions. Aquest carcter complex s un dels principals atractius de l'obra.

L'acci trgica t elements cmics, com els dilegs entre els servidors, que fan de contrapunt. Denuncia la corrupci del pas i l'escassa frontera entre realitat i aparena, tema tpic del barroc. Un altre tema barroc que apareix s la mort, omnipresent a l'obra. La majoria de representacions del protagonista el mostren interrogant un crani, moment que pertany a l'escena primera del cinqu acte (enterrament d'Oflia), encara que generalment s'associa amb el fams monleg "Ser o no ser" del tercer acte.

Els personatges es mostren sobretot a partir dels monlegs que fan, on expliquen els seus problemes i anticipen accions futures. s una tragdia, doncs, ms reflexiva que no pas d'acc, tot i el gran nombre d'esdeveniments que tenen lloc a la cort. 

Shakespeare va introduir elements per distreure el pblic, com espectres, batalles, conspiracions i trames secundries. Aquest s un tret de tota la seva producci, que fa que les seves representacions tinguin diversos nivells de lectura.

Referncies.



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97672" title="Montserrat Pujolar i Gimnez" nonfiltered="4265" processed="4246" dbindex="39597">
Montserrat Pujolar i Gimnez (Ripoll, 13 de desembre del 1939), compositora de sardanes, professora i bibliotecria.

 Biografia .
Infant prodigi, comen a estudiar msica als tres anys. Quatre anys ms tard ja tocava el piano i l'harmnium. Desprs d'un parntesi, dels 19 al 23 anys curs la carrera musical al Conservatori del Liceu de Barcelona amb resultats brillants i fou becada per realitzar el virtuosisme i els estudis de perfeccionament a l'estranger. Temps a venir seria nomenada professora adjunta de la ctedra de msica a lEscola Normal.

s autora de msica sacra, canons i sardanes.

En Toms Gil i Membrado va dedicar la sardana Les dues Montserrats (1998) a Montserrat Juvanteny i a Montserrat Pujolar, i la sardana Enlla d'amor (1998) a la filla d'aquesta, Jezabel Palacios i Pujolar.

 Obra .
 Alleluia;
 Ave Maria;
 Himne de Catalunya en miniatura, per a quatre veus mixtes i cobla ;
 Himne del Millenari del Monestir de Ripoll;
 Sanctus;

 Sardanes .
 A Sant Eudald (2004);
 Amb l'esperit vibrant (1979), tamb en versi coral amb lletra de Joan Sol i Margarit;
 L'aplec del vespre (1996);
 Cant a Martorelles (1991), tamb en versi coral amb lletra de Joan Costa;
 Catalunya en miniatura (1989), tamb en versi coral;
 50 i endavant! (1996);
 La dansa dels gegants (1995), basada en els balls de Pere Puig per als gegants de Ripoll;
 Dola melangia (1993), tamb en versi coral amb lletra de Jaume Falc i Jan;
 Goig (1999);
 Hores viscudes (1999);
 Mil anys del Monestir de Ripoll (1978), primera sardana, n'hi ha versi coral;
 Notes d'aigua (2001);
 Petitona (1980);
 Ripoll a l'entorn del monestir (1988);
 Ripoll, ciutat pubilla (2003);
 Tarda de juny a la Gavarra (1992), obligada de tenora;

 Bibliografia .
 Josep Llobet i Gass Montserrat Pujolar, un dest musical Ripoll: Associaci Sardanista de Ripoll, 1999-2006 (2 volums);

 Enllaos .
ndex de les sardanes de Montserrat Pujolar;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97677" title="Prolina" nonfiltered="4266" processed="4247" dbindex="39598">


La prolina (abreujada Pro o P) s un dels aminocids transcripcionals que formen les protenes dels ssers vius. 

A l'ARNm, est codificada com a AUG, CCU, CCC, CCA o CCG.

La seva estructura en l'enlla peptdic confereix un gir fix i marcat en l'estructura secundria de la protena sent responsable usualment de canvis de segments o estructures secundries.
Biosntesi.

Propietats estructurals.

Articles relacionats.
 Collagen ;
 Hlix de Prolina ;
 Enlla peptdic;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97679" title="Comptabilitat" nonfiltered="4267" processed="4248" dbindex="39599">
La Comptabilitat s el sistema ordenat (mitjanant els principis comptables) de comptes (representacions de successos econmics en l'empresa) que serveix per a observar la realitat econmica d'una entitat econmica i les variacions que es produeixin. Una altra accepci ms complexa i utilitarista fora que la comptabilitat s el procs de manteniment, auditoria i processament de la informaci financera amb finalitat mercantil. s un conjunt de tcniques que s'utilitzen per a produir sistemtica i estructuradament la informaci quantitativa expressada en unitats monetries (qualsevol moneda de curs legal) de les transaccions que realitza una entitat econmica i de certs esdeveniments econmics quantificables que l'afecten, a fi de facilitar als diversos interessats el prendre decisions en relaci amb aquesta entitat econmica. 

En el cor de la moderna comptabilitat es troba el sistema de partida doble. Aquest sistema implica el realitzar almenys dues entrades (o assentaments) per a cada transacci: un crrec en un compte i el corresponent abonament en  altre compte. La suma del Deure (dbit) ha de ser sempre igual a la suma de l'Haver (crdit). Aix proporciona un sistema senzill per a detectar errors. Aquest sistema va ser utilitzat per primera vegada en l'Europa medieval. D'acord amb les crtiques a les prctiques de comptabilitat estndard, aquesta ha canviat lleugerament des de llavors. S'han dut a terme mesures de reforma comptable en cada generaci per a tractar que la comptabilitat fos rellevant per al capital o la capacitat de producci. No obstant aix, no han canviat els principis bsics, que se suposa que sn independents de l'economia.

 Histria .

L'art de la comptabilitat, sobre una base cientfica, va tenir la seva primera manifestaci escrita amb la publicaci a Itlia (Vencia) en 1494, de la famosa obra Summa de Arithmetica, Geometria, Proportioni i Proportionalita de Luca Pacioli (1445-1517) l'autor, tamb conegut com Fra Lucca de Borgo Snacti Sepulchri va dedicar trenta-sis captols de la seva obra a la descripci dels mtodes comptables empleats pels principals i grans comerciants venecians. 

L'autor dedica a ms part dels seus treballs a la descripci d'altres usos mercantils, tals com contractes de societat, el cobrament d'interessos i l'ocupaci de les lletres de canvi. 

Segons Pacioli les anotacions en el llibre Diari consten de dues parts clarament diferenciades: una comenant amb la paraula per (el dbit de l'assentament) i l'altra amb la paraula a (l'haver de l'assentament comptable), antecedent del model d'assentament comptable tradicional. Ats que en aquella poca no era costum la utilitzaci del balan de situaci, noms descriu els usos en l'elaboraci del balan de comprovaci de sumes i saldos, que era utilitzat a l'esgotar-se les pgines del llibre major. La traducci a l'angls va ser publicada a Londres per John Gouge o Gough el 1543. Es descriu com A profitable treatyce(Un tractat profits), tamb denominat L'Instrument o Llibre per a aprendre el bon ordre de portana del fams coneixement anomenat en llat Dare et Habere. 

El 1588 John Mellis, de Southwark, va publicar un petit llibre on afirma "Sc el renovador i revividor d'una antiga cpia publicada aqu a Londres el 14 d'agost de 1543". John Mellis es refereix al fet que els principis de comptabilitat que explica (que s un sistema simple de partida doble) segueix "la forma de Vencia."

Objectiu de la Comptabilitat.
La Comptabilitat t un objectiu: Donar la informaci necessria per a la presa correcta de decisions. La seva funci s el mesurament i registre de fets econmics. Els fets econmics sn les operacions que es realitzen mitjanant el perode comptable. El perode comptable s aquell comprs per un any, fent una correcci el perode comptable pot ser tamb d'un mes, un bimestre, un trimestre o un semestre, aix depn del comptador que realitzi la comptabilitat i el determina quin seria el perode comptable, encara que el sistema de pagaments d'impostos s un any i molt diferent al perode comptable, ja que es diu any fiscal que comena del 1 de gener de xxxx al 31 de desembre de xxxx.

Patrimoni net comptable.
s el conjunt de bns, drets i obligacions (deutes) expressats en unitats monetries que es posseixen en un moment determinat del temps. El valor d'aquest patrimoni net es troba sumant per una banda els bns i els drets (a aquesta suma se l'anomena actiu) i restant  el conjunt d'obligacions (deutes) que t l'empresa (que sn anomenades passiu exigible). 

 La Comptabilitat a l'Estat Espanyol .
La competncia per a establir la legislaci comptable correspon a l'estat, b i que la Uni Europea ha marcat algunes pautes de convergncia a nivell europeu. L'organisme que regula la normativa comptable a Espanya s l'Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC), que depn del Ministeri d'Economia i Hisenda.

Les obligacions en matria comptable que han de complir les pymes i les grans empreses residents a l Estat Espanyol estan regulades per la legislaci mercantil espanyola en vigor, que inclou com a disposicions ms importants el Codi de Comer, la llei de Societats Annimes,la llei de Societats de Responsabilitat Limitada, la llei de Cooperatives, la llei d Auditoria de Comptes i la llei de l impost sobre societats. El Pla General de Comptabilitat,i el Pla General de Comptabilitat de petites i mitjanes empreses aprovats pels Reials Decrets 1514 i 1515 del 16 d Octubre de 2007 respectivament, constitueixen el desplegament reglamentari de la legislaci mercantil en matria comptable pel que fa als comptes anuals individuals que obligatriament han de presentar totes les empreses cada any, i substitueixen al Pla General de Comptabilitat de l any 1990 aprovat pel Reial Decret 743/1990 de 20 de desembre  que restar vigent fins el 31 de desembre de 2007, aplicant-se per als exercicis econmics que comencen a partir de l 1 de gener de 2008 els plans de comptabilitat aprovats pels referits decrets.

 Les "Quatre Grans" firmes de l'auditoria .
Les quatre grans empreses d'auditoria a nivell mundial sn:

 Deloitte (anteriorment Deloitte and Touche) ;
 Ernst and Young ;
 KPMG ;
 PricewaterhouseCoopers ;

Amb anterioritat a l'escndol de la companyia multinacional Enron, existien cinc grans signatures, anomenades les Cinc Grans. A partir de la separaci de la branca d'assegurament d' Arthur Andersen, que es va unir, a Espanya, a Deloitte & Touche (que desprs s'anomenaria nicament Deloitte), Arthur Andersen va abandonar el grup. Enron s'ha convertit noms en el primer d'una srie d'escndols comptables en els quals s'ha vist embolicada la indstria comptable en 2002. Aix va provocar conseqncies de llarg abast en la indstria d'EUA.

L'aplicaci d'estndards comptables internacionals provinents de la International Accounting Standards Board situada a Londres i que estan ms relacionades amb les prctiques del Regne Unit que a les de nord-americanes, sn freqentment invocades per aquells que adverteixen la relativa estabilitat del sistema comptable britnic (que va ser reformat desprs dels escndols dels ltims anys 1980 i primers anys 1990). S'invoca una reforma comptable de major importncia per aquells que veuen problemes en el capitalisme o economia, i busquen una comptabilitat ecolgica o social.

Vegeu tamb.
Assentament comptable;

 Enllaos externs .  
 
 Vocabulari catal de comptabilitat;
 Pgina de l'ICAC   ;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97680" title="Luca Pacioli" nonfiltered="4268" processed="4249" dbindex="39600">

Luca Pacioli o Fra Luca Bartolomeo Pacioli (tamb: Paciolo, Paciolli o Paciolus) (Borgo Sansepolcro c. 1445- Sansepolcro 1514 o 1517) fou un clebre francisc i -especialment- matemtic itali, un dels pioners del clcul de probabilitats i realitzador de grans aportacions a la comptabilitat. 

 Vida i obra .
Lucca Pacioli va nixer a Borgo de Sansepolcro, petita poblaci de la regi de Toscana cap a l'any 1445. Poc se sap de la seva vida abans de 1500, excepte que en la seva joventut va estudiar en la anomenada "escola del bac" tipus d'escola matemtica per a clculs de comptabilitat basats en la anomenada numeraci arbiga; centres d'aquest tipus d'escola havien sorgit en les principals places comercials d'Europa a partir del segle XI. Les habilitats de Pacioli van fer que el comerciant veneci Rompiasi el contracts. A Vencia va freqentar la anomenada Scuola digues Rialto a la qual ensenyava Domenico Bragadin qui basava els seus ensenyaments en la lgica i en les matemtiques per a estudiar medicina i astrologia; aix era un pensament humanista que considerava a la cincia com el millor mtode d'accedir a Du; s llavors segons tot sembla indicar-ho, que Pacioli decideix ordenar-se frare; aix s que desprs va ingressar a l'Ordre franciscana (1470). Quan fou professor de matemtiques va viatjar fent classes per diverses regions d'Itlia, residint principalment en Florncia, Pisa, Perusa, Bolonya, Roma, Npols, Mil i Vencia; a Mil va arribar en 1497 al acceptar una oferta del duc Ludovico el Moro va collaborar amb Leonardo da Vinci en els estudis referits a la secci uria que ell anomenava Divina Proporci. 

El 1494 (ajudat pel recent -per a Europa- invent de la impremta de tipus mbils) va publicar a Vencia una veritable enciclopdia de cincies matemtiques titulada Summa di arithmetica, geometrica, proportione, et proportionalita a la qual va redactar en llat medieval vulgar (el mateix Pacioli va declarar que va utilitzar un imbroglio de termes llatins, italians i grecs); l'obra cont un tractat general d'aritmtica i lgebra; aquests elements aritmtics eren molt utilitzats pels mercaders per a efectuar comparances i canvis de les monedes, pesos i mesures que usaven els diferents estats feudals. Un dels captols de la Summa est titulat Tractatus de computis et scripturis i en aquest s presentat per primera vegada, d'una manera sistemtica, el concepte (bsic actualment per a la comptabilitat) de partida doble (i amb aix, els de deu i haver, aix com els de balan i inventari). Conceptes que aviat es van difondre per tota Europa amb el nom de "mtode veneci" perqu era usat principalment pels comerciants venecians en les seves transaccions. En 1509 va escriure Pacioli una traducci llatina de la Geometria de Euclides i va publicar un text que havia concebut durant la seva estada en 1497 en la cort de Ludovico Sforza (Ludovico El Moro); a aquest llibre li va donar per ttol De Divina Proportione, i fou illustrat amb els clebres gravats realitzats per Leonardo en els quals es representen suggestives figures polidriques. 

En "La Divina Proporci" Pacioli tracta el tema de la proporci urea, i hi fa consideracions cosmolgiques i matemtiques connexes a la teoria dels slids platnics i altres tipologies de poliedres, consideracions referides a l'arquitectura preses de Vitrubio i de Leon Battista Alberti, tamb aborda qestions relatives a la perspectiva (camp que llavors interessava molt al seu pais, el pintor Piero della Francesca, fent esment dels grans mestres Melozzo da Forl i Marco Palmezzaro entre altres). 

 Perfil cultural de Lucca Pacioli . 
s evident que Pacioli oscilla entre dues concepcions antittiques de les matemtiques: una de caire pragmtic i altra de caire especulatiu i fins i tot mstic; en relaci a la segona no fou influt per les suggestions mstico-mgiques del platonisme humanista originat en la Acadmia de Marsilio Ficino.

Per aix, l'obra de Pacioli ha de ser entesa entesa d'acord amb el context de l'poca del Renaixement itali. Pacioli no s com el seu coetani Girolamo Cardano, ni tampoc com ms tard fora Johannes Kepler, s a dir, no s un matemtic en el sentit actual; rememorant Pitgoras, afirm que "la cincia matemtica s'ha d'entendre com a la suma d'aritmtica, geometria, astrologia (llavors confosa encara amb l'astronomia), msica, perspectiva, arquitectura i cosmografia" (aquesta ltima en temps de Pacioli, encara  no diferenciada de la cosmologia), topografia i la geografia).  



 Relaci de l'obra de Pacioli amb els artistes renaixentistes .
Pacioli ha estat en contacte amb nombrosos artistes del seu temps, entre uns altres el ja citat Leonardo, sumant-se Leon Battista Alberti, Piero della Francesca, Melozzo fa Forl i Marco Palmezzano, tamb cap citar Bramante, Francesco di Giorgio Martini i , potser, Albrecht Drer. El llibre De Divina Proportione t la influncia de ms d'un artista de la seva poca. Existeix per altra banda un retrat de Lucca Pacioli atribut a Jacopo de'Barbaria i conservat en el museu napolit de Capo di Monte, on el frare i matemtic de Sansepolcro (Lucca Pacioli) est representat mentre assenyala en una pissarra algunes propietats geomtriques, a la seva destra penja del sostre un poliedre arquimdic, mentre que a la seva esquerra es troba un personatge considerat per alguns com Durero (encara que ms probablement es tracta de Guidobaldo dna Montefeltro. L'atribuci de tal pintura s controvertida encara i es basa en la interpretaci d'una llegenda inserida en la mateixa pintura que diu Iaco Bar Vigennio. 
 
 Referncies .
Pacioli, Luca.  De divina proportione, Luca Paganinem de Paganinus de Brescia (Antonio Capella) 1509, Venice;
Taylor, Emmet, R. No Royal Road: Luca Pacioli and his Times (1942);

 Enllaos externs .
 Biografia en castell;
 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97681" title="Maria Pia d'Itlia (reina de Portugal)" nonfiltered="4269" processed="4250" dbindex="39601">


Maria Pia d'Itlia, reina de Portugal (Tor 1847 - Stupinigi 1911). Princesa de Sardenya i desprs d'Itlia amb el tractament d'altesa reial es convert en reina de Portugal d'en del seu casament l'any 1862 amb el ja coronat rei Llus I de Portugal.

Nada a Tor, capital del regne de Sardenya, el dia 16 d'octubre de l'any 1847, essent filla del rei Vctor Manuel II d'Itlia i de l'arxiduquessa Adelaida d'ustria. Nta per via paterna del rei Carles Albert I d'Itlia i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria-Toscana ho era per via materna de l'arxiduc Rainier d'ustria i de la princesa Elisabet de Savoia-Carignano.

El 6 d'octubre de 1862 es cas a Lisboa amb el rei Llus I de Portugal, fill de la reina Maria II de Portugal i del prncep Ferran de Saxnia-Coburg Gotha; alhora, Llus II era germ del rei Pere V de Portugal, mort sense descendncia l'any 1861.

La parella s'establ a cavall entre Lisboa, capital portuguesa, i els palaus que la Famlia reial portuguesa tenia als voltants de Sintra. La parella tingu dos fills:

 SM el rei Carles I de Portugal, nat a Lisboa el 1863 i mort com a conseqncia d'un atac terrorista el 1908. Es cas amb la princesa Amlia d'Orleans.

 SAR l'infant Alfons de Portugal, nat el 1865 a Ajuda i mort el 1920 a Npols. Es cas morganticament l'any 1917 amb l'estatunidenca Nevada Hayes Stoody.

Maria Pia i Llus I de Portugal tenien inquietuds bastant diferents. Mentre que la reina era coneguda pels seus dispendis en extrevagncies de difcil justificaci, el rei portugus era un home d'mplies inquietuds intellectuals que anaven des del fet de ser poeta fins a la seva passi per l'oceonografia. 

L'any 1889 mor el rei Llus I de Portugal i Maria Pia es convert en reina viuda de Portugal. Amb el regicidi que signific la mort del seu fill primognit i de l'hereu a la Corona portuguesa l'any 1908 a Lisboa, Maria Pia comen a donar smptomes de patir una greu i progressiva demncia senil que s'agreuj amb la proclamaci de la Repblica portuguesa l'any 1910.

Amb la proclamaci de la Repblica l'any 1910 i amb l'expulsi de la Famlia reial, Maria Pia s'install al Piemont on mor l'any segent a l'edat de 64 anys. Fou enterrada al Pante Reial de la Famlia Savoia a la Catedral de Superga, essent l'nica reina lusitana no enterrada al Pante de la Famlia Bragana.

El viaducte ferroviari construit per Gustave Eiffel sobre el Duero el 1877, reb en el seu honor el nom de Pont de Maria Pia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97684" title="Amlia d'Orleans" nonfiltered="4270" processed="4251" dbindex="39603">
Amlia d'Orleans, reina de Portugal (York House al comtat de Surrey 1865 - Versalles 1951). Princesa de sang de Frana de la casa dels Orleans amb el tractament d'altesa reial que es convert en reina de Portugal d'en de l'ascens al tro del seu marit, el rei Carles I de Portugal.

Nascuda a York House a la localitat de Twickenham al comtat angls de Surrey, el dia 28 de setembre de 1865, essent filla del prncep Felip d'Orleans i de la princesa Maria Isabel d'Orleans, caps de la Casa Reial de Frana. Amlia era nta per via paterna del prncep Ferran Felip d'Orleans i de la duquessa Helena de Mecklenburg-Schwerin i per via materna del prncep Antoni d'Orleans i de la infanta Llusa Ferranda d'Espanya. 

Batejada amb el nom de Maria Amlia Llusa Helena reb una esmerada educaci a casa que la destinaria a convertir-se en un brillant partit pels diferents prnceps de les monarquies catliques europees com a primognita del Cap de la Casa Reial dels Orleans. 

El 22 de maig de 1886, a l'edat de 20 anys, contragu matrimoni a Lisboa amb el prncep hereu i desprs rei Carles I de Portugal, fill del rei Llus I de Portugal i de la princesa Maria Pia de Savoia. D'aquesta forma dues de les cases reials de l'Europa catlica ms antigues i prestigioses es veien una vegada ms unides per llaos de sang.

Carles i Amlia tingueren tres fills:

 SAR el prncep hereu Llus Felip de Portugal, nat a Lisboa el 1887 i mort l'any 1908 a la capital lusitana com a conseqncia d'un atemptat terrorista.

 SAR la infanta Maria Anna de Portugal, nada a Lisboa el 1887 i morta el mateix dia.

 SM el rei Manel II de Portugal, nat a Lisboa el 1889 i mort a Fullwell Park (Anglaterra) el 1932. Es cas amb la princesa Augusta Victria de Hohenzollern-Sigmaringen l'any 1913 al Castell de Sigmaringen.



L'any 1889, desprs de noms tres anys d'arribar a Portugal es convert en reina del pas lusit. La seva nata elegncia i la seva cultura fruit d'una esmerada educaci influenciaren favorablemet la cort portuguesa i ajudaren a desenvolupar un rol significatiu com a reina de Portugal. 

L'any 1892 fund l'Institut de Socors als Nufrags i l'any 1905 el Museu Nacional dels Cotxe. Alhora, i com a obra principal, fund l'organitzaci d'assistncia nacionals als tuberculosos dedicada a combatre un dels flagells ms importants del Portugal de l'poca.

A part de la seva vida pblica, s'encarreg personalment, a diferncia de la seva antecessora, de l'educaci dels seus fills als qui preper a la perfecci per la vida pblica i les responsabilitats socials i poltiques que haurien d'entomar algun dia. Desenvolupa el sentit crtic dels seus fills i els hi mostr el llegat cultural i histric del Mediterrani a travs de creuers destinats a aproximar els seus fills les cultures romanes, gregues i egpcies.

L'1 de febrer de l'any 1908 es produ un atemptat terrorista contra el rei Carles I de Portugal i el seu fill i hereu, el prncep Llus Felip de Portugal, el qual deix un profund llast en el carcter de la sobirana. Es retir al Palau de Pena a Sintra, sense deixar de recolzar al seu fill, el rei Manel II de Portugal, en el difcil paper de monarca en un moment en qu l'instituci monrquica era mal vista en el pas.

Amb la proclamaci de la Repblica portuguesa l'any 1910, la reina segu el cam de l'exili amb el resta de la Famlia Reial a Londres. Pocs mesos desprs establiria la seva residncia definitiva a la localitat francesa de Versalles. Malgrat tot, els disgustos arribarien de nou amb la mort sobtada del rei Manel II de Portugal l'any 1932.

Durant la Segona Guerra Mundial, el govern portugus del general Salazar convid a la reina a refugiar-se a Portugal per evitar l'ocupaci alemanya de Frana. Amlia no accept i declar la seva residncia territori nacional portugus, conscient que ella era la nica representant viva del tronc central i principal de la Casa dels Bragana.

No fou fins l'any 1946 que decid retornar a Portugal per tal de realitzar una emotiva visita a tots els llocs vinculats amb el seu passat portugus. Rebuda per multituds visit el Monestir de Ftima i algunes de les principals residncies reials. En aquest viatge aprofit l'ocasi per ser padrina del prncep Duarte de Portugal, present duc de Bragana i cap de la casa reial portuguesa, legitimant d'alguna forma aquesta brana de la casa dels Bragana com a hereva directe al tro portugus.

Amlia mor l'octubre de 1951 a l'edat de 86 anys a la seva residncia francesa de Versalles, essent posteriorment enterrada al Pante Reial dels Bragana a l'Esglsia de So Vicente de Fora a Lisboa. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97686" title="Melozzo da Forl" nonfiltered="4271" processed="4252" dbindex="39604">

Michelozzo degli Ambrogi (1438-1494) fou un pintor itali renaixentista pertanyent a l'escola d'Urbino i a l'escola de Forl, fams per les seves pintures sobre ngels i el seu s de la perspectiva. 

 Biografia . 
El pintor quattrocentista Michelozzo degli Ambrogi s ms conegut el nom del lloc on ocorre el seu naixement, Forl, en 1438. No ses sap gaire sobre els seus comenaments i els seus mestres, per se suposa que es va formar en l'escola de pintura de Forl, regida per Ansuino da Forl. Se sap que va ser un gran admirador de Piero della Francesca (qui va influenciar notablement l'estil de Melozzo), les obres del qual va estudiar a la cort de Urbino, on va comenar la seva carrera de pintor. Desprs d'aquest perode de formaci es va traslladar a Roma. No es coneix amb certesa si el trasllat va ocrrer en 1475, com molts estudiosos suposen, o en 1464. D'haver arribat a Roma en 1464, es creu que va treballar en l'esglsia de San Marco.

Ja a Roma, Sixt IV el contract com a pictor papalis, juntament amb altres artistes la decoraci de la Biblioteca Vaticana. Hi va realitzar en 1477 la seva obra mestra: el fresc "Sixt IV nomenant prefecte Platina". En 1468 Melozzo fou un dels membres originals de l'acadmia fundada per Sixt IV a fi d'unir els principals artistes que treballaven en la ciutat. En 1480 va acabar els frescs de l'absis de l'esglsia dels Sants Apstols, encomanats per Pietro Riario, i abandona Roma (en la qual va dur a l'escor a la seva mxima expressi i va emprar una perspectiva de "sotto in s" presa de Mantegna) per a traslladar-se a Loreto, on va decorar en 1484 la cpula de la Capella del Tresor i va reprendre la seva afici cap a la perspectiva arquitectnica. 

En 1489 Melozzo va tornar a Roma, per a retornar ms tard a la seva ciutat natal, , on mor el 8 de novembre de 1494, desprs d'haver pintat l'esglsia dels Capuchinos que seria destruda en el segle XVII. Els seus principals seguidors foren Marco Palmezzano, Lorenzo de Viterbo i Antoniazzo Romano, per el seu estil va influenciar notablement d'altres artistes, com, Bramante. 

 Caracterstiques de la seva obra .
Encara que pocs dels treballs de Melozzo han estat preservats fins al moment, les crtiques concorden que aquest pintor va contribuir sensiblement al progrs de l'art. A pesar de no ser un notable colorista, Melozzo va realitzar un bon s de la llum, i va tractar amb cura les fines i solemnes figures en les seves pintures, caracteritzant-se per l'amplitud decorativa del mateix. El seu treball t certa semblana amb el del seu contemporani Andrea Mantegna. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97689" title="Sistema" nonfiltered="4272" processed="4253" dbindex="39605">


 Caracterstiques .
Es pot definir com sistema qualsevol conjunt d'elements en interacci. Una altra definici entn un sistema com un grup de parts en interacci que funcionen com un tot i que s distingible del seu entorn a travs d'uns lmits o fronteres reconegudes.  

El funcionament d'un sistema depn de la manera com estan relacionades les seves parts o elements de forma que si alguna part o element s afegida, suprimida o modificada cal esperar que el funcionament del sistema sigui diferent. El que distingeix un sistema d'una collecci inconnexa d'elements s el fet que les propietats del sistema no s'explica per la suma de les seves parts sin que les relacions establertes produeixen uns resultats diferents als resultats esperables dels elements presos individualment. 

Aquest punt de vista holista es fa evident, per exemple si es considera que un rellotge no t les mateixes propietats que la collecci inconnexa de les seves peces. Un equip de futbol o la qualitat d'un sistema de so no s'explica noms pels elements individuals que en formen part sin per la qualitat de cadascun dels elements integrats en un tot. Si algun dels elements falla la qualitat del conjunt es ressenteix. D'aqu que es digui que els sistemes presenten unes propietats emergents. 

Les mquines i artefactes humans sn sistemes fsics dels que es poden construir models sovint deterministes que poden donar lloc a la predicci del futur a travs d'equacions matemtiques. La mecnica de Newton aplicada al sistema solar per exemple permet fer prediccions sobre la posici precisa dels planetes en el futur. D'entre els sistemes fsics podem distingir els sistemes de naturalesa estocstica com ara un sistema fsic simple format per un globus ple de gas en el que els elements  canvien de posici contnuament. Les molcules del gas presenten una energia cintica que fa que xoquin unes amb les altres i amb la paret del globus. A travs d'equacions de tipus estadstic i de les lleis de la termodinmica es pot preveure quina ser la situaci del conjunt d'elements del sistema en el futur. 

A la natura es poden descobrir sistemes naturals a diferents nivells (sistemes bioqumics, cllules, individus, poblacions, comunitats, ecosistemes, Biosfera). Aquests sistemes sn ms difcils de modelitzar de forma precisa ja que sn fora complicats. Els models tenen per la  capacitat de mostrar tendncies.
 
Aquesta organitzaci complexa de sistema es pot evidenciar tamb en els sistemes socials (empreses, institucions, ciutats, sistemes de ciutats, etc). En aquests sistemes s'estableixen relacions, regulacions, mecanismes i processos que regulen el seu funcionament. 

D'entre els sistemes socials, els sistemes de presa de decisions o sistemes de gesti sn fonamentals per al bon funcionament de  qualsevol organitzaci. Una empresa per exemple, es pot concebre com un sistema que cont altres sistemes amb unes funcions determinades. El sistema empresa t establerts (sub)sistemes interns (de gesti de la seguretat, de la qualitat, de la informaci, de la gesti ambiental,...) que presenten cadascun una organitzaci prpia, una estructura i uns processos que permeten la consecuci dels seus objectius propis dins del sistema ms general de l'empresa. En els sistemes socials es posen en joc, a ms d'elements materials, elements del sistema de naturalesa immaterial (idees, conceptes, normatives,..).




 Tipus de sistemes .
Hi ha diferents maneres de classificar els sistemes. 

Segons sigui la seva complexitat:

Es distingeix entre sistemes simples i complexos. La complexitat est en  funci del nmero d'elements interconnectats, del nombre de relacions establertes entre els elements i del nmero i caracterstiques dels processos interns establerts en el sistema. En el cas d'un sistema complex com un ecosistema, el nmero d'elements del sistema (organismes, poblacions, factors fsics i qumics ambientals,...) s fora elevat, les relacions entre els elements sn molt abundants i variades (de depredaci, competncia, simbiosi,...) i els processos interns del sistema (del cicle de la matria, flux d'energia,..) sn tamb diversos. Una mena de sistema complex s el sistema dit autopoitic. Es defineix com un sistema que s capa de reproduir-se per si mateix. Les cllules o els organismes sn sistemes autopoitics. D'entre els sistemes complexos tamb es parla de sistemes complexos autoadaptatius o autoorganitzats. Sn sistemes que tenen una certa capacitat d'adaptar-se a situacions canviants del seu entorn. Els ecosistemes, molts sistemes socials i els organismes sn exemples d'aquesta mena de sistemes. 

Si es considera el seu nivell de clausura:

Els sistemes se'ls classifica en sistemes oberts i tancats segons presentin o no intercanvis amb l'exterior del sistema (de matria, energia i informaci). La major part dels sistemes del mn real sn sistemes oberts. Els sistemes naturals i socials per exemple estan en relaci amb d'altres de la mateixa o de diferent dimensi, naturalesa i nivell de jerarquia. 

Tamb se'ls pot classificar segons la seva naturalesa en sistemes fsics, naturals i socials.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97693" title="Iolkos" nonfiltered="4273" processed="4254" dbindex="39606">
Iolkos (llat Iolcus) fou una ciutat de Magnsia a Tesslia, a la punta inicial del golf Pagasos i al peu del Mont Pelion. 

Es famosa perqu a la llegenda fou la residencia de Json i el lloc on es van reunir els argonautes.

La ciutat mai va participar en cap esdeveniment histric important i el 290 aC els seus habitants, junt amb els habitants d'altres ciutats venes, foren traslladats a la nova ciutat de Demetries, que s'acabava de fundar. La ciutat va quedar casi buida i finalment es va despoblar del tot al segle I aC.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97696" title="Iolaenses" nonfiltered="4274" processed="4255" dbindex="39607">
Iolaenses o iolai foren un poble antic de Sardenya. 

Estrab diu que fou un poble que al seu temps era anomenat diagesbians o diagebrians (o diaphebreis o diaphebeis) i era d'origen tirr. La tradici, sense cap fonament, els presentava com d'origen grec i no etrusc, i deia que veien d'tica i Tspies, i s'havien establert a l'illa sota la direcci d Iolaos, nebot d'Hrcules.

Si be se'ls identifica de vegades amb els iliens (ilienses) per Pausnies, nic autor que esmenta als dos pobles, els diferencia un de l'altre. Pausnies situa als iolaenses a la regi d'Olbia, al nord-est de la l'illa, per Diodor de Siclia els presenta ocupant la plana frtil quant el districte d'Olbia es muntanys i poc frtil.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97697" title="Isdics" nonfiltered="4275" processed="4256" dbindex="39608">
Els isdics (llat isadici) s un poble esmentat per Estrab (XI p. 506) que l'associa als troglodites del Caucas i a altres tribus d'aquesta regi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97698" title="Maria Isabel d'Orleans (comtessa de Pars)" nonfiltered="4276" processed="4257" dbindex="39609">


Maria Isabel d'Orleans, princesa d'Orleans (Sevilla 1848 - Villamanrique de la Condesa (provncia de Sevilla) 1919). Princesa de sang de Frana de la Casa dels Orleans amb el tractament d'altesa reial que per grcia de la reina Isabel II d'Espanya fou elevada al rang d'infanta d'Espanya amb el tractament d'altesa reial.

Nascuda a Sevilla el dia 21 de setembre de 1848, essent filla del prncep Antoni d'Orleans i de la infanta Llusa Ferranda d'Espanya. Maria Isabel era nta per via paterna del rei Llus Felip I de Frana i de la princesa Maria Amlia de Borb-Dues Siclies mentre que per via materna ho era del rei Ferran VII d'Espanya i de la princesa Maria Cristina de Borb-Dues Siclies.

El 30 de maig de l'any 1864, a l'edat de 16 anys, es cas a Kingston-on-Thames (Anglaterra) amb el prncep Felip d'Orleans, cap de la casa reial de Frana. Felip era fill del prncep Ferran Felip d'Orleans i de la duquessa Helena de Mecklenburg-Schwerin. La parella tingu vuit fills:

 SAR la princesa Amlia d'Orleans, nada el 1865 a York House a la localitat de Twickenham (Anglaterra) i mor el 1951 a Versalles. Es cas amb el rei Carles I de Portugal.

 SAR el prncep Felip d'Orleans, nat a York House a la localitat de Twickenham (Anglaterra) el 1869 i mor el 1926 a Palerm. Es cas amb l'arxiduquessa Maria Dorotea d'ustria el 1896 a Viena.

 SAR la princesa Helena d'Orleans, nascuda el 1871 a Twickenham (Anglaterra) i morta el 1951 a Florncia. Es cas en primeres noces amb el prncep Manuel Filibert de Savoia-Aosta i en segone npcies amb Otto Campini.

 SAR el prncep Carles d'Orleans, nascut el 1875 i mort el mateix any.

 SAR la princesa Isabel d'Orleans, nascuda a Stowe House (Anglaterra) i morta el 1961 a Larache (Marroc). Es cas amb el prncep Joan d'Orleans, duc de Guisa.

 SAR el prncep Jaume d'Orleans, nascut el 1880 i mort el 1881.

 SAR la princesa Llusa d'Orleans, nascuda el 1882 a Stowe House (Anglaterra) i mort a Madrid el 1958. Es cas amb el prncep Carles de Borb-Dues Siclies.

 SAR el prncep Ferran d'Orleans, nascut el 1884 i mort el 1924. Es cas amb la marquessa de Valdeterrazo.

Maria Isabel i Felip crearen un ambient culte i refinat que permet als prnceps d'Orleans vincular-se amb les principals monarquies catliques europees del moment: ustria, Borb-Dues Siclies, Savoia-Aosta i Orleans.

Els prestigi aconseguit pels comtes de Pars i les seves magnfiques relacions amb la Casa Reial britnica feren que s'elegs la princesa Helena d'Orleans, filla dels comtes, com a esposa del prncep hereu Albert Vctor del Regne Unit, fill primognit dels llavors prnceps de Galles i desprs reis Eduard VII del Regne Unit i Alexandra de Dinamarca. Ara b, el problema religis i la negativa de la princesa d'abandonar el catolicisme desferen la idea d'unir les cases d'Orleans i del Regne Unit. 

Altres foren els pretendents de les princeses Orleans, la princesa Helena fou l'elegida pel tsar Alexandre III de Rssia per convertir-se amb esposa del tsarevitx i posterior tsar Nicolau II de Rssia per tal d'establir, d'aquesta forma, una uni duradora entre Frana i Rssia. En aquest cas la negativa de Nicolau fou el fet que fu fracassar la relaci que ja es donava per feta, en aquell moment Nicolau ja estava enamorat de la princesa Alexandra de Hessen-Darmstadt. 

Maria Llusa mor el 1919, vint-i-cinc anys desprs que el seu esps, a la localitat sevillana de Villamanrique de la Condesa a l'edat de 71 anys.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97700" title="Iulia Ioza" nonfiltered="4277" processed="4258" dbindex="39610">
Iulia Ioza fou una ciutat de la costa de la Btica, entre Gades i Belon, colonitzada per una poblaci barrejada de romans i d'habitants de la ciutat de Zelis, prop de Tingis.

Estrab l'esmenta sota aquest nom per mes tard apareix con Iulia Transducta o simplement Transducta. Les monedes porten la inscripci Iulia Traducta. Transducta fou la traducci llatina del nom fenici Joza (Ioza).

Era prop de la moderna Tarifa, fins i tot potser a la mateixa ciutat, per la seva ubicaci exacta es desconeix.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97703" title="Isarcs" nonfiltered="4278" processed="4259" dbindex="39611">
Isarcs (llat isarci) foren una tribu rtia que vivia a la desembocadura del riu Isarus, del qual derivaven el nom.

Son esmentats per Plini el Vell (III 24).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97706" title="Raspall" nonfiltered="4279" processed="4260" dbindex="39612">

S'anomena raspall a un utensili consistent en un mnec i una base, sobre la qual es fixen cerres o altres elements flexibles aptes per al raspallat. Hi ha diversos tipus, diferenciats pels materials i per l's a qu estan destinats.


 Alguns tipus de raspall .
 Raspall d'apicultor: El raspall de cerra s utilitzat pels apicultors per a agranar les abelles de les bresques, quan realitzen la collita de mel. s un element summament prctic, necessari en el moment de la collita de mel, o quan es realitza divisions de ruscs. En l'actualitat els fabriquen de cerres o b de fibres plstiques. Es mulla amb aigua amb la fi de no espatllar a les abelles.
 Raspall de dents;
 Raspall del pl;
 Granera;

 Altres usos del terme .

En metallrgia es denomina raspall a una mquina capa de treballar peces metlliques per desgast, a l'efecte d'aconseguir la forma o el gruix que es desitja.
En fusteria s'utilitza el raspall de fuster, ferramenta adequada per a treballar la fusta.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97708" title="Isabel d'Orleans" nonfiltered="4280" processed="4261" dbindex="39613">


 Isabel d'Orleans (duquessa de Guisa) (1878 - 1961).

 Isabel d'Orleans (princesa d'Orleans) (1900 - 1983).

 Isabel d'Orleans (comtessa de Schnborn-Buchheim) (1932).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97709" title="Maria Isabel d'Orleans" nonfiltered="4281" processed="4262" dbindex="39614">


 Maria Isabel d'Orleans (comtessa de Pars);

 Maria Isabel d'Orleans (princesa de Liechtenstein);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97711" title="Iturea" nonfiltered="4282" processed="4263" dbindex="39615">

Iturea es el nom grec d'una regio de Palestina anomenada a la Bblia Jetur, del nom d'un fill d'Ismael. Si be Iturea o Jetur com territori noms s esmentat a la Bblia els itureus com a poble son esmentats per altres fonts: Euplemos diu que foren una de les tribus conquerides pel rei David; tamb els esmenten Estrab, Plini el vell, Flavius Josefus i altres; alguns els consideren rabs i altres sirians. 

Al segle I aC Iturea era inclosa en el regne de Ptolomeu fill de Mennaeus (Regne de Calcis) que va regnar del 85 aC al 40 aC i que va pagar una forta suma a Pompeu per assegurar la corona i la pau, per va haver de cedir part d'Iturea i altres regions als romans; el va succeir el seu fill Lisnies I al que Di Cassi anomena com a "rei dels itureus", que fou executat per ordre de Marc Antoni vers el 36 aC, a petici de Clepatra. 

Vers el 32 aC o una mica mes tard, Iturea i comarques adjacents (Abilene i Tracontida) van caure en mans d'un cap anomenat Zendor, que probablement les va comprar als romans per a la seva mort vers el 20 aC August va concedir la regi a Herodes el gran, el qual va morir el 4 aC. El seu fill Herodes Filip el va succeir com a tetrarca de Bashan (que incloa Batanea, Iturea, Tracontida i Aurantida) mentre que Lisnies II (possible fill de Lisnies I) apareix vers el 15 dC governant l'Abilene i alguna zona de Gaulanitida o d'Iturea.

En una inscripci datada l'any 6, Quint Emili Secundus explica que fou enviat contra els itureus de les muntanyes del Lban, el que fa pensar que en aquest temps els itureus vivien all per es probable que el nom d'Iturea fos donat no sols als territoris que ocupaven sin a regions que havien ocupat abans. 

El 38 Iturea i una part de la Tracontida (o potser la Gaulantida) foren donades per Callgula  a Sohem o Soem (Soemus), anomenat altre cop per Di Cassi (i tamb per Tcit) rei dels itureus. Soemus va morir el 49 i el seu regne es va incorporar a la provncia de Sria.

 Llista de governants .

Ptolemeu de Calcis 85-40 aC;

Lisnies I 40-33 aC;

Zendor de Tracontida  33-20 aC;

Herodes  el Gran 20 aC-4 aC;

Lisnies II  4 aC- 37 i Herodes Filip II 4 aC - 34;

Sohemus d'Iturea 38-49;

A Sria (provncia romana) 49;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97714" title="Llevataps" nonfiltered="4283" processed="4264" dbindex="39616">

El llevataps o tirabuix s una eina consistent en una espiral metllica amb un mnec o una palanca que serveix per a llevar els taps de suro als flascons i a les ampolles. Els llevataps es fabriquen en materials tan diversos com ara plstic, metall o fusta.

Hi ha diferents tipus de llevataps:
D'ampolla, el ms habitual, que al seu torn adopta diferents formes: ;
Plegable, propi de l'hostaleria, ja que es pot portar a la butxaca. ;
D'ales que s'alcen en introduir la barrina, cosa que facilita l'extracci del tap de suro en fer palanca. s molt com en l'mbit domstic com a estri de cuina. ;
De paret, adossat a la paret i que s'acciona mitjanant un sistema de palanca. ;
De lmines, consistent en dues lmines metlliques que s'introduxen en els laterals del coll de l'ampolla i, aix, s'extrau el tap intacte. ;

Per la forma d'extracci del suro, se'n poden distingir de diverses menes:
D'un impuls ;
De dos impulsos ;
De palanca ;
D'extracci contnua;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97717" title="Propietats emergents" nonfiltered="4284" processed="4265" dbindex="39617">


- Propietats emergents dels sistemes

A banda de les propietats d'organitzaci, funcionalitat i estructura els sistemes presenten una srie de propietats emergents d'alt nivell que no es troben associades especficament a cap part determinada del sistema sin que resulten del funcionament del conjunt. Algunes d'aquestes propietats sn l'entropia del sistema, el contingut d'informaci del sistema, l'evoluci del sistema en el temps i la seva complexitat. A continuaci veurem algunes d'aquestes propietats, en concret el concepte d'entropia, el d'evoluci del sistema en el temps i el d'informaci. Aquests dos darrers conceptes es vincularan a un sistema natural, l'ecosistema.

a)Entropia

En un sistema fsic simple l'entrada d'energia en el sistema produeix ms desordre o entropia. Aix, si s'escalfa un globus ple de gas la resposta es manifesta amb un major ms actiu de les molcules del gas, produint-se aix un major desordre intern. 

El concepte d'entropia t el seu origen a la Termodinmica. Els fsics preocupats pel funcionament de les mquines trmiques, com ara la mquina de vapor, van observar que en cap cas aquesta mquina podia oferir un rendiment del 100%. En aquests sistemes mecnics si b tot el combustible es pot transformar en calor (segons el primer principi de la Termodinmica), no s possible convertir tota la calor generada en treball. 

L'energia disponible o energia lliure (delta G, l'energia que realment utilitza una mquina trmica per produir treball, resulta de la variaci de l'energia inicial disponible (o entalpia delta H) menys una energia que es perd en el sistema. L'energia que es perd s proporcional a la temperatura absoluta a la que es troba el sistema (T) i a un valor d'energia conegut com entropia (delta S). L'entropia s una energia que es perd, que s'inverteix en produir desordre molecular en els elements materials del sistema. Aix s el que explica que no es pugui obtenir un rendiment del 100% amb una mquina trmica.  El segon principi de la termodinmica es formula doncs amb l'expressi 

delta G = delta H   T delta S.

El concepte d'entropia es pot ampliar a altres tipus de sistemes no termodinmics com ara als sistemes vius o els sistemes socials i en general a qualsevol sistema complex autoadaptatiu. En aquests casos l'entrada d'energia en els sistemes sovint no produeix ms desordre intern sin al contrari, ms ordre o organitzaci. D'alguna manera sembla que aquest comportament contradigui el segon principi de la Termodinmica. En aquests sistemes les estructures o formes preexistents (determinades per la seva histria) representa una informaci acumulada que permet la canalitzaci de l'energia entrant en determinades direccions. Aix fa que l'entropia del sistema no augmenti sin que disminueixi com a resultat de l'entrada d'energia. 

La contradicci del segon principi de la Termodinmica s noms aparent. L'organitzaci preexistent en aquests sistemes permet l'exportaci de l'entropia a l'exterior del sistema. Si es considera conjuntament el sistema i el seu entorn com un supersistema aleshores no es viola el segon principi ja que l'entropia del supersistema, format pel sistema i el seu entorn, en conjunt augmenta. De fet res a l'Univers pot violar el segon principi de la Termodinmica.  

El que s'est dient es podr entendre si es considera com es distribueix l'energia en els ecosistemes. Una part de la radiaci solar entrant s canalitzada pels sistemes fotosinttics dels vegetals per transformar aquesta energia en energia d'enlla qumic que es troba a les molcules orgniques redudes com ara els sucres. Aquesta energia emmagatzemada pot ser utilitzada per sintetitzar noves molcules que donen lloc a una millora de l'estructura de la cllula (en ms ordre o organitzaci interna). 

Aix s possible perqu hi ha una informaci acumulada que permet aquesta canalitzaci de l'energia. Aquesta informaci es troba al material gentic, informaci que li diu a la cllula com ha de ser i funcionar el sistema fotosinttic. L'energia acumulada a l'ecosistema passa d'uns organismes a uns altres fins als descomponedors. La respiraci dels organismes de l'ecosistema dna lloc a l'alliberament de l'energia entrada cap a l'entorn del sistema. Aix els ecosistemes es comporten com si es tractessin d'acumuladors d'energia que van cedint poc a poc a l'entorn. Considerant l'ecosistema i el seu entorn (el supersistema), l'entropia ha augmentat i per tant no es contradiu el segon principi de la Termodinmica.

Un fenomen observat en els sistemes naturals com ara els ecosistemes s que, a ms d'exportar entropia a l'entorn, aquests sistemes tendeixen a retardar l'exportaci d'entropia al llarg de la successi ecolgica de forma que en els estadis inicials l'exportaci d'entropia s intensa per reduir-se progressivament als estadis ms madurs. Aix per exemple en un bosc madur, l'energia incident i canalitzada pels vegetals no es dissipa a l'entorn en forma d'entropia sin que s'acumula en el si del sistema amb estructures inerts com ara la fusta.

b) Dinmica interna i evoluci dels sistemes

Una propietat que presenten els sistemes s la capacitat d'evoluci o de canvi dinmic en el transcurs del temps. No tots els sistemes presenten aquesta capacitat ja que els sistemes simples de tipus determinista (p.e. mquines) no evolucionen o en tot cas presenten un comportament de tipus cclic (p.e. el sistema mecnic utilitzat per omplir un dipsit del vter). Als sistemes ms complicats, entre els elements del sistema s'estableixen relacions que condicionen una dinmica determinada en el temps tant dels elements que cont com del sistema en conjunt. L'evoluci del sistema no es dirigeix a  qualsevol estat possible sin cap a un estat que ve determinat per les interaccions establertes entre els elements del sistema ja que aquestes relacions  produeixen restriccions que possibiliten uns determinats estats entre tots els estats possibles. Un exemple clar del que es ve dient s com evoluciona un ecosistema, la seva successi ecolgica.

c)Informaci

En un sistema qualsevol les relacions entre els elements presenten un contingut d'informaci. Quan ms relacions hagin establertes entre els elements del sistema ms gran s el contingut d'informaci del sistema.

Per entendre el concepte d'informaci d'un sistema posarem l'exemple d'un objecte material creat per l'home com pot ser un diccionari. Cada paraula del diccionari ve definida per la interconnexi d'elements (idees o altres paraules) que li donen un sentit. Un bon diccionari, que sigui complert en l'exposici dels usos diferents de cada paraula, presenta un contingut d'informaci elevat. Per contra un diccionari escolar presenta un contingut d'informaci ms redut. 

En Ecologia el terme informaci s'utilitza com un exponent del grau d'organitzaci de l'ecosistema (de la seva complexitat). Un alt nivell d'organitzaci es manifesta amb ms informaci que es fa palesa per exemple amb una millor estructuraci de l'espai (en estrats diferenciats en el cas de l'ecosistema bosc), amb una major diversitat d'espcies (considerant el contingut d'informaci del material gentic), amb l'abundncia de missatges o senyals (visuals, sonors, olfactius), per la presncia de rutes o pistes, de caus ben organitzats, per l'abundncia de relacions estables entre les diferents poblacions, etc., 

En els sistemes complexos, la informaci es pot associar a l'energia. L'establiment de noves relacions entre elements d'un sistema requereix energia. En el cas d'un sistema social com s una empresa, una millor organitzaci (un major contingut d'informaci) ser possible a partir de la incorporaci de treball (energia) del personal encarregat. Al llarg de l'evoluci del sistema, la incorporaci d'energia al sistema fa que el contingut total d'informaci del sistema augmenti. Tamb les importacions d'energia i matria degudes a l'explotaci d'altres sistemes amb els que es relaciona dna lloc a un augment de la informaci. Al llarg de la successi ecolgica, per exemple, la incorporaci constant d'energia a travs dels autotrofs fa que el contingut total d'informaci del sistema augmenti. Tamb les importacions d'energia i matria degudes a l'explotaci d'ecosistemes vens permet aquest augment d'informaci (o d'organitzaci).

En els ecosistemes, la informaci s'acumula tant per via gentica com per la via cultural. L'existncia prvia d'informaci a l'ecosistema dna lloc, com ja s'ha dit ms amunt, que l'energia incident doni lloc a ms ordre en comptes de desordre o entropia (contradient aparentment el segon principi de la Termodinmica segons el qual la incidncia d'energia a un sistema produeix ms desordre o entropia). Aquesta contradicci ja s'ha dit que s ms aparent que real ja que el que fa el sistema s canalitzar l'energia adequadament per produir ordre (ja que hi ha informaci gentica prvia que ho permet) i exporta l'entropia a l'entorn del sistema. 

Qualsevol entrada d'energia en un sistema produeix canvis en el mateix. En els sistemes fsics simples (com ara en un globus ple de gas) la introducci d'energia es tradueix en desordre o entropia, ja que les molcules de gas tendeixen a moure's ms activament i a l'atzar. En canvi en els sistemes naturals i socials autoorganitzats, on hi ha informaci prvia acumulada, l'entrada d'energia  es tradueix en ms organitzaci. Aix s possible pel fet que la informaci preexistent (gentica i cultural)  canalitza l'energia cap a rutes i destins adequats. 

Qualsevol  poblaci de l'ecosistema s portadora d'informaci. Un excs de matria i energia que incideixi en l'efectiu de poblaci fa augmentar la probabilitat que augmenti la informaci tant gentica com cultural.  La informaci gentica es perd si la poblaci s'extingeix o b si es fa ms uniforme si disminueix l'efectiu de poblaci ja que aleshores es redueix la variabilitat gentica. Pot augmentar si la poblaci incrementa el seu efectiu ja que la probabilitat que es presentin noves adquisicions gentiques favorables augmenta i aquest carcter es pot transmetre. 

La informaci cultural fa referncia a aquella informaci que es transmet de generaci en generaci a travs de l'aprenentatge, si s que l'estructura d'edats ho permet. Si es transmet,  la informaci a ms pot presentar nous significats que en circumstncies noves pot arribar a ser important per la supervivncia de la poblaci, s a dir pot diversificar-se. 

El nombre d'esdeveniments ocorreguts a un individu fa augmentar la quantitat d'informaci de qu disposa. Aix per exemple una au insectvora presenta un nmero de contactes elevat amb la seva presa, fet que contribueix a l'aprenentatge de les millors tctiques per a la depredaci, el que facilita una millor depredaci (cal dir que en molts casos el reconeixement de la presa per part del depredador no s gentica doncs aix limitaria l'extensi del depredador a territoris on noms es presents aquesta presa). El depredador acumula informaci sovint per via cultural (per no exclusivament). La presa tendeix a acumular la informaci per via gentica, per selecci natural. Si ha pogut escapar a la depredaci, l'avantatge que ha fet possible la seva supervivncia s tramesa de generaci en generaci per via gentica (grcies a una nova caracterstica morfolgica, fisiolgica o de comportament instintiu que ha facilitat la supervivncia). Cal dir que les preses tamb poden acumular informaci per via cultural.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97718" title="Serina" nonfiltered="4285" processed="4266" dbindex="39618">

La serina (abreujada Ser o S) s un compost orgnic de formula simplificada HO2CCH(NH2)CH2OH. s un dels 20 dels aminocids transcripcionals que formen les protenes dels ssers vius. 

No s essencial en la dieta humana, ja que pot ser sintetitzada a partir d'altres metabolits, incloent la glicina. La serina va ser allada per primera vegada el 1865 a partir de la protena de la seda, que n's particularment rica. El seu nom deriva del terme llat per a la seda, sericum. L'estructura de la serina es va establir el 1902. El grup hidroxil el fa un aminocid de tipus polar.

A l'ARNm, est codificada com a UCU, UCC, UCA, UCG, AGU i AGC.

Biosintesi.
La sintesi de la serina s'inicia amb l'oxidaci del 3-fosfoglicerat formant 3-fosfohidroxipiruvat i NADH. L'aminaci reductiva d'aquesta cetona se seguida per la hidrolisi que condueix a la serina. La serina hidroximetiltransferasa catalitza la conversi simultnia de la L-Serina a Glicina i 5,6,7,8-tetrahidrofolat a 5,10-metilentetrahidrofolat.

Metabolisme.
La serina s important en el metabolisme ja que participa en al biosntesi de purina i pirimidina. Tamb s el precursor de diversos aminocids, incloent glicina, cistena i triptfan, aquest darrer noms en bacteris. Tamb s el precursor de nombrosos metabolits, incloent els esfingolpids. LA serina tamb s un dels precursors de l'cid flic, el qual s el principal donador de fragments de carboni a la biosntesi.

Senyalitzaci.
La D-serina, sintetitzada per la serina racemasa a partir de la L-Serina, serveix com una molcula de senyal neuronal activant els receptors NMDA del cervell. 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97721" title="Raspall (desambiguaci)" nonfiltered="4286" processed="4267" dbindex="39619">

 Biografia de Manuel Joaquim Raspall i Mayol ;
Botnica: arbust perennifoli de la famlia de les cneorcies (Cneorum tricoccon). Vegeu Olivella (planta).
Esport: Varietat de la pilota valenciana en qu la pilota pot anar per terra raspant-la. Vegeu pilota a raspall.
Tecnologia: instrument que serveix per a netejar, fregar, etc. Vegeu Raspall.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97722" title="Isaura" nonfiltered="4287" processed="4268" dbindex="39620">
Isaura (llat i grec Isaura) fou una ciutat de l'sia Menor, capital de Isuria situada al sud-oest del pas. Era fortificada i es trobava al peu de les muntanyes del Taure.

Perdicas d'Orstia la va assetjar desprs de la mort d'Alexandre el gran, i al no poder resistir els habitants van incendiar la ciutat que va quedar arrasada (Diodorus XVIII 22).

La ciutat fou reconstruda per fou destruda altre cop el 48 aC pel cnsol Servilius Isauricus. Desprs de la seva destrucci fou cedida a Amintes de Galcia que va construir una nova ciutat a la rodalia, rodejada per una muralla, per no la va arribar a acabar. 

Vers el 265 un cap de partida isurica, Trebeli, es va apoderar de la ciutat i es va proclamar emperador (rom), per fou derrotat per un general egipci anomenat Causisoleus, al servei del dux Gali.

Al segle IV era seu d'un bisbe i tres bisbes apareixen esmentats: Tefil, Sisamoas i Mamas; dos  mes son esmentats i datats (Hilari el 381, i Aetios el 451), i un tercer Callistratos era bisbe vers el 400. 

Durant l'imperi Bizant es va dir Isaurpolis i va pertnyer a la provncia de Licania.

S'han trobat runes d'aquesta ciutat: la mes antiga (coneguda per Isaura Palea) correspon amb tota probabilitat a Ulu Bunar on queden restes de les muralles; aquesta ciutat era en posici idnia per activitats de bandidatge. A la ciutat de Dorla, prop de Konya, i no lluny de Ulu Bunar, s'han trobat inscripcions gregues i cristianes que apunten a que la segona Isaura (Isaura Nova) fou aquesta ciutat, aix com tombes dels segles III, IV i V. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97723" title="Hattusa" nonfiltered="4288" processed="4269" dbindex="39621">

Hattusa fou l'antiga capital de l'imperi hitita des del regnat de Hattusil I. Estava situada al centre d'Anatlia. En l'actualitat s'hi troba la ciutat de Bo azky.

Hattusa va esdevenir hitita al voltant de l'any 1700 aC, en ser presa per Anitta que s'autoproclamar "gran rei", i que fou el moment en qu es considera fundat el regne hitita. La seva situaci estratgica i les seves defenses naturals van fer que Hattusil I hi trasllads la seva capital.

Per la documentaci escrita en tauletes i els testimonis arqueolgics, se sap que la ciutat era molt gran: en el seu mxim esplendor, el temple ocupava 20.000 metres quadrats i per accedir a la ciutat s'havien de recrrer dos kilmetres tot creuant cinc portes decorades amb lleons, dus i altres bsties. 

La ciutat fou atacada i saquejada pels Gasgha; fou destruda al segle XII aC, possiblement per tribus d'origen |frigi.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97724" title="Isabel d'Orleans (duquessa de Guisa)" nonfiltered="4289" processed="4270" dbindex="39622">


Isabel d'Orleans, duquessa de Guisa (Castell d'Eu 1878 - Larache 1961). Princesa de sang de Frana de la casa dels Orleans amb el tractament d'altesa reial que esdevingu duquessa de Guisa i esposa del cap de la Casa Reial dels Orlans.

Nascuda al castell d'Eu, al departament francs de Seine-Maritime, el dia 7 de maig de l'any 1878, essent filla del prncep Felip d'Orlans i de la princesa Maria Isabel d'Orlans. Isabel era nta per via paterna del prncep Ferran Felip d'Orleans i de la duquessa Helena de Mecklenburg-Schwerin mentre que per via materna ho era del prncep Antoni d'Orlans i de la infanta Llusa Ferranda d'Espanya.

Isabel era filla del cap de la casa reial dels Orlans. Aquest fet, sumat al prestigi intellectual del comte de Pars fu que els seus fills contraguessin matrimoni dins de les principals cases reials catliques europees. Isabel fou educada en un selecte ambient en qu la cultura, i principalment la histria, jugaven un rol primordial. 

El 30 d'octubre de l'any 1899 es cas a Twickenham (tradicional exili dels Orlans a Anglaterra) amb el prncep Joan d'Orlans, fill del prncep Robert d'Orleans i de la princesa Francesca d'Orlans. Joan esdevingu el Cap de la Casa dels Orleans a la mort del prncep Felip d'Orlans l'any 1926 sense descendncia. 

Els ducs de Guisa, coneguts internacionalment com els Guisa, tingueren quatre fills:

 SAR la princesa Isabel d'Orlans, nada a Pars l'any 1900 i morta a Neuilly-sur-Seine el 1983. Es cas en primeres npcies l'any 1923 amb el comte Bruno d'Harcourt, membre d'una aristcrata famlia francesa prxima als Orlans, en segones npcies es cas l'any 1934 amb el prncep Pierre Murat.

 SAR la princesa Francesca d'Orlans, nada el 1902 a Pars i morta el 1953 a Pars. Es cas l'any 1929 a Palerm amb el prncep Cristfor de Grcia.

 SAR la princesa Anna d'Orlans, nada al Castell del Nouvion-en-Thirache el 1906 i morta a Capo di Sorrento el 1986. Es cas a Npols l'any 1927 amb el prncep Amadeu de Savoia-Aosta.

 SAR el prncep Enric d'Orleans, nat el 1908 al Castell del Nouvion-en-Thirache 1908 i mort al mateix castell el 1999. Es cas l'any 1931 a Palerm amb la princesa Isabel d'Orleans-Bragana, princesa imperial del Brasil.
 
El 21 d'abril de l'any 1961, la princesa Isabel de Guisa mor a Larache, al Marroc, on els Orlans posseen una important finca agrcola i ramadera.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97726" title="Donibane Lohizune" nonfiltered="4290" processed="4271" dbindex="39623">


Donibane Lohizune (en basc) o Saint-Jean-de-Luz (en francs) s una ciutat situada al territori de Lapurdi, al departament de Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Est situada a la riba del golf de Biscaia (mar Cantbric) i tenia 13.247 habitants el 1999. Est documentada la seva existncia des del segle XI.

A l'esglsia de Sant Joan Baptista, que cont un retaule de 1670, s'hi va cellebrar les noces entre Llus XIV i Maria Teresa d'ustria, filla de Felip IV d'Espanya, el 1660.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97727" title="Zazpiak Bat" nonfiltered="4291" processed="4272" dbindex="39624">



En euskera Zazpiak Bat significa les set, una (zazpi=7, bat=1), i s'empra com a lema per referir-se a la unitat dels set territoris del Pas Basc en una sola ptria. L'expressi tamb designa l'escut que representa aquesta mateixa idea.

L'expressi fou formulada per primer cop pel lingista navarrs Arturo Campin Jaimebon el 1876 amb la publicaci del seu llibre Consideraciones acerca de la cuestin foral y los carlistas en Navarra. Antoine d'Abbadie, amb l'organitzaci dels actes anomenats Congrs et Ftes de la Tradition Basque a Donibane Lohizune sota el lema Zazpiak Bat va contribuir a la popularitzaci de l'expressi, i en l'edici de 1897 es va representar amb un escut dissenyat per Jean Jaugain que recollia els sis escuts dels set territoris, amb el mateix escut per la baixa i alta Navarra, ja que en la divisi tradicional del Pas Basc s discutible si sn un sol territori o dos. Aquest escut es considera sovint com l'escut del Pas Basc.

Les expressions Hirurak bat (les tres, una) i Laurak bat (les quatre, una) s'han fet servir en diferents moments de la histria per reivindicar la unitat dels tres territoris que actualment formen la comunitat autnoma d'Euscadi i la d'aquests tres amb Navarra.
Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97728" title="Itureus" nonfiltered="4292" processed="4273" dbindex="39625">
Els itureus eren un poble nmada d'origen rab o siri, que vivia al territori de les tribus d'Israel, havent ocupat terres a les divisions de Ruben, Gad i Manass, que els van sotmetre junt amb els hagarites. 

Amb el temps van tornar a ser independents i tot i que sotmesos pel rei David, van recuperar la llibertat. El 105 aC ocupaven probablement terres al nord de Galilea quant foren derrotats per Aristbul I que va annexionar els seus dominis a Judea i els va convertir a la fora a la religi jueva. 

Al 85 aC tornaven a ser independents sota el rei Ptolomeu I de Calcis. Va conservar el tron el 63 pagant una forta quantitat a Pompeu. El rei va morir el 40 aC el va succeir el seu fill Lisnies I, assassinat per Marc Antoni vers el 36 aC. Iturea va passar provisionalment a Sria; els itureus foren posats al poc temps sota l'autoritat d'un cap rab anomenat Zenodorus, que probablement va comprar el regne als romans, per a la seva mort vers el 20 aC  va concedir la regi a Herodes el gran rei de Judea, el qual va morir el 4 aC. El seu fill Herodes Filip el va succeir com a tetrarca a Batanea, Iturea, Tracontida i Aurantida) mentre que Abilene fou donada a Lisnies II (possible fill de Lisnies I) el qual apareix vers el 15 dC governant aquest territori. A la mort d'Herodes Filip el 34 dC, els seus dominis d'Iturea i Traconitis foren donats per Callgula al seu amic rab Soemus i l'Abilene fou afegida als dominis del seu amic  Herodes I Agripa. Soemus va morir al 49 dC i el seu regne fou afegit a la provncia romana de Sria. Desprs d'aquesta epoca ja no es torna a parlar dels itureus.

Vegeu tamb: Iturea



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97730" title="Isuria" nonfiltered="4293" processed="4274" dbindex="39626">
Isuria fou una regi de l'sia Menor, que limitava al est amb Licania; al nord amb Frgia; al oest amb Psdia i al sud amb Cilcia i Pamflia. El pas era molt muntanys i salvatge, casi b no tenia ciutats, i les poques que hi havia eren al nord exclosa la capital Isaura que era al sud-oest. Tot i que la major part del pas eren muntanyes, es cultivava tamb el vi amb fora extensi i altres productes bsics per les necessitats.

Els seus habitants eren els isauris, pobles salvatges que vivien del robatori, el saqueig i la pirateria. Isuria fou sotmesa per Roma l'any 75 aC desprs d'una campanya d'uns tres anys.

Tot i la seva derrota els isauris van continuar amb els seus hbits depredadors. El pas havia estat incorporat a Galcia vers el 37 aC, i el sobir de Galcia, Amintes, va intentar eliminar la costum del bandidatge per va morir en una emboscada de bandits el 25 aC. 

Mentre Pompeu reeixia contra els pirates cilicis a la mar, els bandits isauris continuaven actuant. Com que els romans no podien perseguir-los per les muntanyes, van establir una srie de fortaleses i els van rodejar; per els isauris sovint van poder esquivar el bloqueig.

Isuria fou provncia romana separada, creada a la reorganitzaci de Diocleci probablement el 
293 i va romandre com a provncia bizantina fins a l'introducci dels thema. Els isauris no foren totalment dominats fins al temps de Justini.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97731" title="Isauris" nonfiltered="4294" processed="4275" dbindex="39627">
Els isauris  (isauri o isaurica gens) eren probablement un poble originat en els psidis tot i que se'ls considerava licaons. 

Els isauris son descrits con a lletjos, de baixa estatura i mal armats; mals soldats en camp obert per insuperables quant desenvolupaven la lluita guerrillera a les muntanyes.

La seva activitat principal era el robatori, el bandidatge, el saqueig i la rapinya. Vivien a les muntanyes i baixaven a la plana i atacaven els llogarets de les regions mes properes (Cilcia, Frgia i Psdia). Molts isauris van prendre part tamb a les pirateries dels cilicis (segle II i I aC). 

Per tot aix van esdevenir tant perillosos que els romans van enviar el 78 aC una expedici dirigida per P. Servilius, que desprs de diverses campanyes va aconseguir prendre els seus punts mes forts a les muntanyes, va ocupar Isaura, i els va obligar a la submissi; per la seva victria va rebre el nom d'Isuric (75 aC).

A partir d'aqu foren identificats com a poble separat (abans eren freqentment considerats licaons). Cicer es el primer que en parla com a poble diferent i distingeix entre Forum Lycaonium i Forum Isauricum.

Tot i la seva derrota els isauris van continuar amb els seus hbits depredadors. Vers el 37 aC el pas havia estat incorporat a Galcia, i el sobir d'aquest estat, Amintes, va intentar eliminar la costum del bandidatge per va morir en un combat amb bandits. Mentre Pompeu reeixia contra els pirates cilicis a la mar, els bandits isauris continuaven actuant. Com que els romans no podien perseguir-los per les muntanyes, van establir una srie de fortaleses i els van rodejar; per els isauris sovint van poder esquivar el bloqueig.

Al segle III els habitants d'Isuria i els de Cilcia es van unir en una sola naci (els habitants de les parts muntanyoses de Cilcia ja eren anomenats isauris i de fet tenien les mateixes actituds i caracterstiques). Els isauris unificats van iniciar expedicions de saqueig a gran escala i les ciutats mes riques foren atacades tot i que normalment eren  fortificades.

Durant dos segles van ser el terror dels pobles vens. Sembla que fou un dels principals caps dels isauris, Trebeli, el que va prendre el ttol d'emperador rom vers el 266 aC i fou un dels trenta tirnas. Tot i que fou derrotat i mort els romans, aquestos no van poder conquerir les muntanyes dels isauris. 

Durant el regnat de Probe es va obtenir una submissi que no fou duradora doncs desprs del 282 van tornar a ser independents. 

Al segle V mes d'un exercit bizant fou completament aniquilat pels isauris. El 475 un militar de la regi que servia al exercit bizant es va proclamar emperador amb el nom de Zen, pel seu matrimoni amb la filla de Lle I i juntament amb el fill menor d'edat Lle II. Fou conegut com l'isauri. En el regnat del successor Anastasi I els isauris foren sotmesos sin totalment si en gran part, i sota Justini I ja estaven totalment sotmesos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97733" title="Campionat de l'NBA" nonfiltered="4295" processed="4276" dbindex="39628">
Llista de temporades del campionat de l'NBA, amb el campi, subcampi, resultats i els ttols de "MVP Lliga Regular" i "Millor Entrenador".

 Historial .





*: Els equips assenyalats canvien de nom (fins l'any 2005):
 Philadelphia Warriors: Golden State Warriors. (Equip que juga a la ciutat d'Oakland, (Califrnia));
 Baltimore Bullets: Washington Wizards.
 Minneapolis Lakers: Los Angeles Lakers.
 Syracuse Nationals: Philadelphia 76ers.
 Rochester Royals: Sacramento Kings.
 Fort Wayne Pistons: Detroit Pistons.
 Saint Louis Hawks: Atlanta Hawks.
 San Francisco Warriors: Golden State Warriors.
 Washington Bullets: Washington Wizards.

 Palmars .
 17 ttols: Boston Celtics 1957, 1959, 1960, 1961, 1962, 1963, 1964, 1965, 1966, 1968, 1969, 1974, 1976, 1981, 1984, 1986, 2008. ;
 14 ttols: Los Angeles Lakers 1949, 1950, 1952, 1953, 1954, 1972, 1980, 1982, 1985, 1987, 1988, 2000, 2001, 2002.
 6 ttols: Chicago Bulls 1991, 1992, 1993, 1996, 1997, 1998.
 4 ttols: San Antonio Spurs 1999, 2003, 2005, 2007. ;
 3 ttols: Golden State Warriors 1947, 1956, 1975, Philadelphia 76ers 1955, 1967, 1983, Detroit Pistons 1989, 1990, 2004. ;
 2 ttols: New York Knicks 1970, 1973, Houston Rockets 1994, 1995.
 1 ttols: Baltimore Bullets 1948, Rochester Royals 1951, Saint Louis Hawks 1958, Milwaukee Bucks 1971, Portland Trail Blazers 1977, Washington Bullets 1978, Seattle SuperSonics 1979, Miami Heat 2006.

 Enllaos externs .
 Web oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97734" title="Bitinis" nonfiltered="4296" processed="4277" dbindex="39629">
Els bitinis (llat Bitini) foren un poble d'origen traci que va habitar Bitnia.

Articles relacionats.
 Estrimonis;

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97736" title="Glates" nonfiltered="4297" processed="4278" dbindex="39630">
Els glates foren un poble de l'sia Menor d'origen gal (celta) dividit en tres tribus principals:

Els tolistobois;
Els tectsages;
Els trocmis;

Van arribar a l'sia Menor a traves de Grcia, Trcia i Bitnia i es van establir a Frgia agafant les costums dels frigis i mes tard la llengua grega. Van fundar l'estat de Galcia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97738" title="Itria" nonfiltered="4298" processed="4279" dbindex="39632">
Itria (grec i llat Ithoria) fou una ciutat d'Etlia, prop del riu Aquelos, i a poca distancia de Conope, situada a l'entrada d'un pas fortificat.

Fou conquerida per Filip V de Macednia i arrasada totalment el 219 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97740" title="Itome" nonfiltered="4299" processed="4280" dbindex="39634">
Itome  (grec Ithome) fou una fortalesa i muntanya de Messnia on els messenis es van sostenir per molt temps durant la primera guerra messnia contra els espartans.

Quan Epaminondes va restablir la independncia de Messnia va fundar en aquest lloc la ciutat de Messene.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97742" title="Mesa del Parlament de les Illes Balears" nonfiltered="4300" processed="4281" dbindex="39635">

La Mesa del Parlament de les Illes Balears representa de manera collegiada a la cambra a ms de gestionar i governar de manera correcta la insituci. La conformen el president del Parlament, els dos vicepresidents i els dos secretaris. La Mesa s'elegeix entre els diputats electes a la sessi constitutiva del Parlament. Tamb exerceix una important tasca de caire intern com programar els treballs, establir el calendari de plens, gestiona els documents adreats a la cambra i elabora i controla el pressupost intern.

Composici actual de la Mesa (VII legislatura).  
 President: Maria Antnia Munar Riutort (UM);
 Vicepresident primer: Pere Rotger Llabrs (PP);
 Vicepresident segon: Aina Rado (PSIB);
 Secretari primer: Eduard Riudavets (PSM);
 Secretari segon: Pere Palau (PP);

Vegeu tamb.
 Parlament de les Illes Balears;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97749" title="Caparezza" nonfiltered="4301" processed="4282" dbindex="39636">


Michele Salvemini s un msic itali ms conegut amb el nom de CapaRezza va nixer a Molfetta el 9 d'octubre del 1973.

Discografia.
lbums.
            Sunny cola connection ;
1999 - Ricomincio da Capa (Demo);
1999 - Con Caparezza... nella monnezza (Demo);
1999 - Zappa (Demo);
2000 - Caparezza ?!;
2003 - Verit supposte;
2006 - Habemus Capa;
2008 - Le dimensioni del mio caos;

Singels.
2000 - Tutto ci che c';
2000 - Tutto ci che c' - Remix;
2000 - La fitta sassaiola dell'ingiuria;
2000 - Chi cazzo me lo;
2000 - La gente originale;
2003 - Follie preferenziali;
2003 - Il secondo secondo me;
2003 - Fuori dal Tunnel;
2004 - Vengo dalla luna;
2004 - Giuda me;
2004 - Jodellavitanonhocapitouncazzo;
2006 - La mia parte intollerante;
2006 - Torna Catalessi;
2006 - Dalla parte del toro;
2008 - Eroe ( Storia di Luigi Delle Bicocche );

Vdeos.

2000 - Tutto ci che c';
2000 - La fitta sassaiola dell'ingiuria;
2003 - Follie preferenziali;
2003 - Il secondo secondo me;
2003 - Fuori dal Tunnel;
2003 - Limiti (Video Censurat);
2004 - Vengo dalla luna;
2004 - Jodellavitanonhocapitouncazzo;
2006 - La mia parte intollerante;
2006 - Torna Catalessi;
2008 - Eroe ( Storia di Luigi Delle Bicocche );

DVD.
Al 2005 va sortir a escena el DVD In Supposta veritas, un concert gravat a la seva poblaci Molfetta durant la segona gira de l'artista. El DVD compta amb diversos extres com un duet amb Angelo Branduardi, i videoclips de diverses canons interpretades a altres concerts o mai emesos pels mitjans de comunicaci.

 Enllaos externs .
Pgina oficial;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97751" title="Vojislav Kotunica" nonfiltered="4302" processed="4283" dbindex="39638">

Vojislav Kotunica (pronunciat / vois l v ko  tunit s /, nascut el 24 de mar de 1944) s un poltic i advocat serbi. Va ser Primer Ministre del Govern de Srbia fins a la seva renncia el mar de 2008, setmanes desprs de la declaraci d'independncia de Kosovo. El seu partit, el Partit Democrtic de Srbia, va obtenir 47 diputats en les eleccions de 2007, quedant en tercer lloc, per darrere del Partit Radical Serbi i el Partit Demcrata.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97752" title="Llista de blocs sillbics moderns del hangul" nonfiltered="4303" processed="4284" dbindex="39639">
Tot seguit una llista de blocs sillbics moderns del hangul.

Les vocals i consonants emprades en el hangul modern sn:

19 consonants inicials (  ,    choseong):                    

21 vocals mitges (  ,    jungseong):                     

27 consonants finals (  ,    jongseong):                            (o no finals)

El nombre de blocs sillbics, que es poden fer amb totes les parts sn:

1921(27+1) = 11.172;

No totes les 11.172 sllabes estan actualment en s, degut a les contraccions fontiques i buits accidentals; aquesta llista inclou blocs no estndards que algunes vegades es poden observar en xats com  ,  , o  . D'altra banda, els documents histrics requrien un elevat nombre de blocs.

Llista.
Els blocs hangul estndards sn els segents:
 .
                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

 .
                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

 .

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            
 
 .

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            
 
 .

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            
 
 .

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            
 
 .

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            
 
 .

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            
 
 .

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            
 
 .

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            
 
 .

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

 .

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            
 
 .

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            
 
 .

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            
 
 .

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            
 
 .

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

 .

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            
 
 .

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            
 
 .

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            

                            





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97756" title="Departament d'taca" nonfiltered="4304" processed="4285" dbindex="39641">
El departament d'taca fou un departament francs creat el 7 de novembre de 1797 amb les illes jniques d'taca, Lucada, Cefalnia, i les fortaleses continentals de Preveza i Vonitsa. El departament va desaparixer amb l'ocupaci russa del 28 d'octubre de 1798. Fou restaurat de fet el 20 de juliol de 1807 quant les illes Jniques foren retornades a Frana i constitut formalment el 13 de setembre de 1807. El 8 d'octubre de 1809 va passar a dependre de les Provncies Illries per a la segona quinzena d'octubre les illes foren ocupades pels britnics (menys Lucada que fou ocupada el 6 d'abril de 1810).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97758" title="Manuel Chaves Gonzlez" nonfiltered="4305" processed="4286" dbindex="39643">


Manuel Chaves Gonzlez (Ceuta, 1945) s un poltic espanyol del PSOE. Actualment s President de la Comunitat Autnoma d'Andalusia i President del PSOE.

Biografia. 
Va nixer el 7 de juliol de 1945 a la ciutat de Ceuta. Va estudiar dret a la Universitat de Sevilla, en la qual es doctor i exerc de professor. Posteriorment fou professor a la Universitat de Bilbao i la Universitat de Crdova.

Activitat poltica.
Va iniciar la seva activitat poltica a mitjans de la dcada del 1960 a la universitat. Durant aquesta poca conegu a diversos militants antifranquistes sevillans com Amparo Rubiales, Javier Prez Royo, Rafael Escuredo o fins i tot Felipe Gonzlez. 

Afiliat al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i a la Uni General de Treballadors (UGT) des de 1968, fou candidat per aquest partit en les eleccions generals de 1977 al Congrs per la provncia de Cadis, aconseguint un esc i repetint en les segents eleccions consecutives fins l'any 1990, moment en el qual abandon la poltica nacional per passar a l'autonmica.

Poltica nacional. 
En la formaci del seu segon govern, Felipe Gonzlez el nomen l'any 1982 Ministre de Treball i Seguretat Social, crrec que va desenvolupar fins el 1989.

L'any 1988 va sofrir una vaga general, la primera en l'actual democrcia espanyola, convocada entre d'altres per la UGT i CC.OO. a causa del seu projecte de llei consistent en l'aprovaci d'una srie de models contractuals "en prctiques". 

Poltica autonmica. 

L'any 1990 va abandonar la poltica nacional per presentar-se com a candidat del PSOE en les eleccions autonmiques a Andalusia, obtenint la presidncia de la Junta d'Andalusia i encadenant 6 victries (3 d'elles per majoria absoluta) consecutives. 

De forma informal se'l consider en aquells moments com un de "tres barons del PSOE" al costat de Juan Carlos Rodrguez Ibarra i Jos Bono, tamb presidents autonmics.

Presidncia del PSOE.
Desprs de la derrota del seu partit en les eleccions generals de 12 de mar de 2000, per la qual dimit Joaqun Almunia Amann com a Secretari Generaldel partit, es feu crrec de la Comissi Poltica (nom que se li va donar a la gestora). Com a president de la mateixa organitz el 35 Congrs del PSOE en el qual fou escollit Secretari General del partit Jos Luis Rodrguez Zapatero. En agrament als serveis prestats al partit en tan delicada situaci va ser proposat per al crrec de President del PSOE pel propi Zapatero l'any 2000, crrec que ostenta actualment. 

Enllaos externs.
  Informaci de Manuel Chaves al Congrs dels Diputats;
  Informaci de Manuel Chaves a elpais.com;
  Informaci de Manuel Chaves a la Junta d'Andalusia;






 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97759" title="Departament de Crcira" nonfiltered="4306" processed="4287" dbindex="39644">
El departament de Crcira fou un departament francs creat el 7 de novembre de 1797 amb les illes de Corf, Paxos, Antipaxos i la fortalesa continental de Parga. El departament va desaparixer amb l'ocupaci russa conclosa el 3 de mar de 1799. Fou restaurat de fet el 20 de juliol de 1807 quan les illes Jniques foren retornades a Frana i constitut formalment el 13 de setembre de 1807. El 8 d'octubre de 1809 va passar a dependre de les Provncies illries. L'octubre de 1810 els britnics van ocupar les illes Paxos. El 26 de juny de 1814 el governador francs de Corf va entregar l'illa als britnics.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97760" title="Departament de la Mar Egea" nonfiltered="4307" processed="4288" dbindex="39645">
El departament de la Mar Egea fou un departament francs creat el 7 de novembre de 1797 amb les illes Zante, Kythira, Stophades i Karaiskais o Dragamesto. El departament va desaparixer amb l'ocupaci russa del 23 d'octubre de 1798. Fou restaurat de fet el 20 de juliol de 1807 quant les illes Jniques foren retornades a Frana i constitut formalment el 13 de setembre de 1807. El 8 d'octubre de 1809 va passar a dependre de les Provncies illries. El 8 d'octubre de 1809 els britnics van ocupar Zante i demes illes del departament.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97765" title="Itanos" nonfiltered="4308" processed="4289" dbindex="39647">
Itanos (llat Itanus) es una ciutat de la costa est de Creta, prop del cap Itanos. Segons Herdot els colons de Tera (Thera, avui Santor) que van fundar Cirene, devien el seu coneixement de la costa a un venedor de porpra d'Itanus anomenat Corobios. Les monedes de la ciutat presenten motius que recorden a una deessa fencia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97767" title="Sacramento Kings" nonfiltered="4309" processed="4290" dbindex="39649">

Sacramento Kings s una franqucia de la NBA amb seu a Sacramento, Califrnia.

 Histria de la franqucia .
 Rochester Royals 1945-1957;
 Cincinnati Royals 1957-1972;
 Kansas City-Omaha Kings 1972-1975;
 Kansas City Kings 1975-1985;
Sacramento Kings 1985-avui.
Temporada 2008-09.
Desprs d'un mal comenament de temporada, amb un parcial de victries-derrotes de 6-18, els kings van acomiadar a l'entrenador Reggie Theus, que comenava la seva segona temporada a l'equip. El seu lloc l'ocup, com a entrenador inter, Kenny Natt.

 Pavellons .
 Edgerton Park Arena (1948-1955);
 Rochester War Memorial (1955-1958);
 Cincinnati Gardens (1958-1972);
 Kansas City Municipal Auditorium (1972-1974);
 Omaha Civic Auditorium (1972-1978);
 Kemper Arena (1974-1985);
 ARCO Arena I (1985-1988);
 ARCO Arena II (1988-avui);

Plantilla 2006/07.


Referncies.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97771" title="Itlia romana" nonfiltered="4310" processed="4291" dbindex="39652">
Itlia es una pennsula que ocupa aproximadament el territori de la actual Repblica d'Itlia excloses les illes de Sardenya i Siclia i la zona dels Alps. El nom es va estendre a tota la pennsula per la conquesta romana.

Geografia de l'Itlia romana.

Rius d'Itlia .

El principal riu d'Itlia fou el Padus (Po). LArnus (Arno) i Tber sn els mes famosos. 

El Padus va d'oest a est rebent afluents pels dos costats. Els afluents de la part nord son: 

Duria Minor (Dora Riparia, que desaigua prop de Tor, antiga Augusta Taurinorum;
Stura (Stura);
Orgus (Orco);
Duria Major (Dora Baltea);
Sessites (Sesia);
Ticinus (Ticino);
Lambrus (Lambro);
Addua (Adda);
Ollius (Oglio);
Mincius (Mincio);

Els afluents pel sud son:

Tanarus (Tanaro);
Trebia (Trebbia);
Tarus (Taro);
Incius (Enza);
Gabellus (Secchia);
Scultenna (Panaro);
Renus (Reno) i el su afluent el Sinno (Senio);
Vatrenus (Santerno);

Altres rius que baixen dels Alps per no desaigen al Po son: 

Athesis (Adige) que corra parallel al Po i desaigua a la mar Adritica.
Medoacus  (Brenta);
Plavis (Piave);
Tilavemptus (Tagliamento);
Sontius (Isonzo);
Varus (Var),  a Ligria, que forma el lmit occidental de la regi;
Rutuba (Roia), rega la terra dels intermelis;
Macra (Magra), separa Ligria d'Etrria;

Rius de l'Itlia Central 

Arnus (Arno) ;

Ausar (Serchio);
Caecina (Cecina);
Umbro (Ombrone);
Arminia (Fiora);
Tiberis (itali Tevere, catal Tber) amb els seus afluents el Paglia i subafluent el  Clanis (Chiani), i lAnius o Anio (Aniene).
Nar (Nera) amb el seu afluent el  Velinus  (Velino);
Liris (Garigliano or Liri);
Volturnus (Volturno ) amb els seu afluent el Calor (Calore Irpino), i subafluents Sabatus (Sabbato), i Tamarus (Tamaro). ;

Rius d'Itlia del Sud:

Silarus (Sele) que separa Campnia de Lucnia, amb el seus afluents el Calor (Calore Lucano) i el Tanager (Tanagro o Negro o Nagro);
Las (Lao) que marca el lmit entre Lucnia i Bruttium;
Crathis (Crati) ;
Neaethus (Neto).

Rius de la costa Adritica (de nord a sud):

Ariminus (Marecchia);
Crustumius (Conca);
Pisaurus (Foglia);
Metaurus (Metauro);
Aesis (Esino);
Potentia (Potenza);
Flusor (Chienti);
Truentus (Tronto);
Vomanus (Vomano);
Aternus (Aterno o Pescara);
Sagrus (Sangro);
Trinius (Trigno);
Tifernus (Bimferno);
Frento (Fortore);
Cerbalus (Cervaro);
Aufidus (Ofanto);
Bradanus (Bradano);
Casuentus (Basiento);
Aciris (Agri);
Siris (Sinni);

 Llacs d'Itlia . 

Lacus Verbanus (Lago Maggiore), format pel Ticino;
Lacus Larius (Lago di Como), format per l'Addua;
Lacus Sebinus (Lago d'Iseo) format pel l'Ollius;
Lacus Benacus (Lago di Garda), format pel Mincius;
Lacus Eupilis, format pel Lamber o Lambro;
Lacus Ceresius (Lago di Lugano), entre el llac de Como i el Lago Maggiore;
Lacus Vulsiniensis (Lago di Bolsena) ;
Lacus Sabatinus (Lago di Bracciano) ;
Lacus Ciminus (Lago di Vico);
Lacus Albanus (Lago d'Albano) ;
Lacus Nemorensis (Lago di Nemi), al Latium;
Lacus Avernus a Campania;
Lacus Trasimenus (Lago di Perugia) ;
Lacus Fucinus (Lago Fucino o Lago di Celano);

 Muntanyes .

Apenninus (Apenins);
Monte Amiata o Monte di Santa Fiora, a  Etrria, de 1460 metres;
Mons Ciminus  ;
Mons Albanus o Mont Alb;
Mons Vesubius (Vesuvi);
Mons Vultur;
Mons Garganus;
Mons Argentarius  (Monte Argentaro) a la costa d'Etrria;
Mons Circeius (Monte Circello)  a la costa del Latium;

 Etnografia .

Al nord d'Itlia hi havia tres grups tnics principals i dos secundaris. Els tres principals eren els gals (celtes), els vnets i els lgurs. Separats hi havia els carnis (celtes) i els eugans 

A la resta de la pennsula es classifiquen en tres grups:

1) Pelsgics

Oenotris o enotris (Ointroi);
Sculs;
Messapis o iapigis;
Peuquetis;
Daunis;

2) Osc-umbre

Ausons o auruncs, despres opics que van donar nom a Opicia o Opica al centre d'Itlia;
Hirpins;
Volscs;
Eques;
Llatins;
Sabllics o Sabins ;
Samnites;
Picens;
Marruquins;
Vestins;
Pelignis;
Mars;
Frentans;
Lucans;
Umbres;

3) Etruscs o tirrens

4) Els brucis foren una barreja de enotris i lucans

Histria .

El 509 aC la monarquia romana fou enderrocada i es va establir la repblica. Fins llavors Roma era un petit poder local que en alguns moments s'havia eixamplat mes o menys cap a les zones venes. En els anys segents es van desenvolupar les lluites amb els volscs i els etruscs. 

Ves fou ocupada el 396 aC per el 390 aC els gals que baixaven des el nord van ocupar Roma que fou en part destruda.

Desprs es van establir colnies a Sutrium i Nepete i es va continuar la lluita amb els volscs. M. Valerius Corvius el 346 aC va destruir Satricum amb el que la submissi dels volscs es va completar.

El 343 aC Roma va entrar en guerra amb els samnites per primera vegada (Primera guerra samnita). La revolta dels llatins i la victria romana al Mont Vesuvi (340 aC) foren els episodis principals, i la guerra amb els samnites es va acabar el 338 aC; els llatins i Campnia van quedar sotmesos. Ara Roma dominava el Latium (els eques i hrnics encara eren independents), una part d'Etrria (la part sud), el pas dels volscs i Campnia. 

La segona guerra samnita (326 aC-304 aC) va suposar la conquesta dels territoris de lucans, apulis, mars, vestins i pelignis. Els etruscs van participar a la guerra des el 311 aC i els romans van poder adquirir Perusia, Cortona i Arretium. Cap al final de la guerra els umbres es van unir als samnites contra Roma. El 306 aC foren sotmesos els hrnics. La pau del 304 aC no va suposar gran guanys territorials. Pels tractats amb els mars, marruquins, pelignis i frentans, aquestos pobles  van quedar com aliats de Roma des el 304 aC. Poc desprs van quedar sotmesos els eques (302 aC) i el 301 aC els vestins van esdevenir aliats.

El 298 aC es va iniciar la tercera guerra samnita en la que els samnites tenien per aliats als etruscs, umbres i gals; Roma va guanyar la guerra i va imposar els termes de la pau (290 aC). Els sabins, antics aliats ara en guerra amb Roma, van quedar tamb sotmesos; va seguir la derrota dels gals snons, el territori dels quals fou conquerit pel cnsol Dolabella el 283 aC i es va establir la colnia de Sena Gallica. 

La guerra amb etruscs i samnites es va renovar el 282 aC (quarta guerra samnita) en la que els samnites van tenir el suport de lucans i brucis. La guerra es va estendre contra Trent, que va cridar en ajut al rei d'Epir, Pirros. Tot i les seves victries, Pirros fou finalment derrotat a Beneventum (275 aC) i els romans van poder sotmetre tot el sud d'Itlia (Trent el 272 aC i tot seguit Samni, Lucnia i Bruttium).

El 268 aC foren sotmesos els picentins i el 266 aC els sallentins i sarsinats i altres tribus dels umbres. La revolta de Volsinii el 265 aC fou aplanada.

El 232 aC es va iniciar la guerra amb els gals de la Cisalpina; Roma va obtenir diverses victries i va establir les colnies de Placentia i Cremona el 218 aC. Els bois foren dominats el 191 aC. La conquesta de la Gllia Transpadana, es va fer tot seguit, si be no hi ha dades d'aquesta conquesta. Els vnets, aliats romans durant la guerra, van ser incorporats mitjanant tractat.

El 177 aC foren sotmesos els istris. Els darrers a ser dominats foren els lgurs, submissi que va necessitar diverses campanyes (el primer triomf sobre els lgurs es va celebrar el 236 aC i el darrer el 158 aC).

 Administraci romana d'Itlia durant la Repblica .

Les relacions de Roma amb cada ciutat o cada poble eren regulades per acords especfics o per decrets segons les circumstancies en qu la submissi s'havia produt. Alguns d'aquests tractats son coneguts com per exemple els dels llatins, campanis i hrnics (Tit Livi VIII 11-14, IX 43). Fins a l'esclat de la guerra social els italians estaven dividits en dos grans grups: els que tenien ciutadania romana i els aliats. 

Entre els que tenien ciutadania hi havia els que la tenien amb ple dret i els que la tenien sense dret a sufragi (dret que sovint van anar obtenint, com per exemple els sabins que el 290 aC van obtenir la ciutadania sense sufragi, per van obtenir aquest dret el 268 aC; altres exemples posteriors foren Formiae, Fundi i Arpinum, que finalment van rebre el dret de sufragi el 188 aC. 

Entre els aliats i havia els socis o federats, que eren la majoria, normalment procedents de nacions i ciutats sotmeses voluntriament a Roma, o que havien obtingut tractats favorables. La condici de soci o feudatari era variable: alguns eren en teoria iguals a Roma (aequum foedus), altres eren casi be subjectes. Exemples de tractats igualitaris foren Heraclea de Lucnia, Nepolis de Campnia, els carmets d'mbria i les ciutats del Latium. Laurentum va anar renovant el tractat igualitari fins al final de la Repblica. La independncia era nominal i Roma tenia l'exclusivitat de les relacions exteriors i la defensa, per internament gaudien de completa autonomia; les tropes que eren posades per aquests estats o ciutats a disposici de Roma, combatien a les legions sota els seus propis estendards, com auxiliars; conservaven les seves lleis i tribunals; incls quant la Lex Iulia va concedir a totes les ciutats d'Itlia la ciutadania romana, cada ciutat federada va haver d'adoptar especficament les seves prpies lleis anteriors per que la llei esdevingus vigent al seu territori.

Similar als aliats eren les colnies llatines, es a dir una colnia romana que no gaudia dels drets de ciutadania, per tenien la mateixa condici que les ciutats aliades del Latium. Les primeres colnies foren comunes de romans i llatins i les darreres es van formar quant ja la lliga Llatina feia temps que havia desaparegut (338 aC).

A la guerra social (90 aC-89 aC) es va produir la revolta dels pobles sabllics, els pobles que no tenien ciutadania. Etruscs i umbres en van restar casi al marge, i els sabins, llatins, volscs i altres que ja tenien ciutadania van estar al costat del govern central. La Lex Iulia (90 aC) va concedir la ciutadania llatina a totes les ciutats i pobles d'Itlia i la Lex Plautia Papiria (89 aC) va completar les disposicions en favor de les ciutats italianes amb la plena ciutadania. Al mateix temps el dret llat extingit a la resta d'Itlia fou concedits a la Gllia Cispadana i a la Gllia Transalpina. La plena ciutadania fou concedida a aquestes regions el 49 aC per Juli Csar. Els nous ciutadans romans d'Itlia foren inclosos en alguna de les 35 tribus romanes. 

Cada municipi roma va esdevenir com una petita Roma amb la seva representaci i organitzaci interna, el seu senat (els decurions vitalicis de l'ordo decurionum), les seves assembles populars (cada vegada menys freqents), els seus magistrats locals elegits anualment per les assembles i mes tard pel senat (diumviri o quatorviri equivalents als cnsols i pretors; quinquennales, equivalents a censors; aediles i quaestores). El municipi possea un territori (ager) del qual era la capital, i sobre les altres ciutats o llogarets del municipi els magistrats tenien la mateixa autoritat que dins la ciutat. La Lex Pompeia va assignar molts llogarets de la Gllia Cisalpina al municipis propers; de Cremona i Mntua depenien ciutats mitjanes o petites situades a fora distancia; Beneventum abraava part del territori dels hirpins, etc...Aix cal distingir entre les ciutats municipals i les simples ciutats que depenien de la capalera del municipi (civitas fora, conciliabula, vici, castella, castrum, etc...) si be algunes vegades tamb tenien una organitzaci interior prpia; algunes ciutats subordinades van sobrepassar a la capital per en van continuar dependent (per exemple Baiae, tot i el seu creixement, va romandre dependncia de Cumae). El ttol de colnia va perdre importancia doncs totes les ciutats tenien ciutadania, per es donava quant rebien colnies de ciutadans romans que reforaven la ciutat, si be realment va esdevenir un ttol honorari que no donava cap dret especial.

Una estructura diferent era la prefectura, que eren el municipis on l'autoritat judicial era exercida per un prefecte (Praefectus) enviat directament de Roma. Per realment, fora de l'mbit judicial, les diferencies no existien, i les prefectures eren sovint anomenades municipis. 

L'organitzaci municipal va subsistir durant tot l'Imperi i encara desprs sota les lleis gtica i llombarda, i van ser la base per la fundaci de les comunes a l'edat mitjana. En el perode cristi cada municipi va esdevenir seu d'un bisbe i els lmits del bisbat o dicesi coincidien amb els del municipi.



 Administraci d'Itlia durant l'Imperi .

August va dividir Itlia administrativament en onze regions, inicialment per facilitar la confecci dels cens i per les taxes, per desprs conservades amb finalitat financeres i administratives. Plini el Vell detalla la divisi d'August de la segent manera:

La primera regi amb el Latium (en el sentit ampli , incloent volscs i hrnics) i Campnia i el districte del picentins. El seu lmit al nord era l'Anio i anava del Tber al Silarus.
La segona regi, al sud-est de l'anterior, amb la Pulla, Calbria i el territori dels hirpins (Hirpnia).
La tercera regi amb Lucnia i Bruttium, amb el riu Silarus com al lmit al nord-oest i el Bradanus al nord-est. ;
La quarta regi, amb el Samni (excls el pas dels hirpins), i els territoris dels  frentans, marruquins, mars, pelignis, equiculs, vestins i sabins, es a dir de l'Anio al Pic (el riu Aternus marcava el lmit) i fins l'mbria, al nord, i fins la Pulla al sud ( de la que estava separada pel Tifernus).
La cinquena regi formada pel Pic (incloent Hadria i el pas dels praetutii), des la desembocadura del Aternus fins a la del Aesis.
La sisena regi, amb mbria i el pas dels gals snons, estesa per la costa de la mar Adritica del Aesis al Ariminus, i separada al oest d'Etrria pel Tber. ;
La setena regi formada per Etrria. ;
La vuitena regi formada per la  Gllia Cispadana, fins a les fronteres de Ligria al oest i fins a Placenta i Ariminum al est, amb el riu Po (Padus) al nord i els Apenins al sud;
La novena regi formada per Ligria. ;
La dcima regi formada per Venetia, el pas del carnis i stria, i el districte dels cenomans a la Gllia Cisalpina.
L'onzena regi la Gllia Transpadana entre els Alps i el riu Po.

Inicialment no tenien nom sin numero per amb el temps van agafar el nom tradicional o el de la principal part que les composava. Aquesta divisi va subsistir fins al temps de Constant el gran. Adri i Marc Aureli van fer petits canvis referents a l'administraci de justcia i els administradors de justcia es van anomenar consularis que va esdevenir aviat el ttol dels governadors de cada regi. No fou fins al segle IV que les regions o districtes d'Itlia van esdevenir provncies.

Constant va fer els segents canvis:

La quarta regio fou dividida en dues, al sud el Samni incloent el pas dels hirpins (abans excls) i els dels frentans i pelignis; i al nord els sabins, mars i vestins (regi de Valria, per la via Valria que creuava el territori.
La cinquena regi va prendre el nom de Picenum Suburbicarium.;
La sexta regio es va separar entre l'antic pas dels gals snons (batejat com Picenum Annonarium) i mbria. ;
La setena regio es va dividir en dos parts: Etruria Anonnaria i Tuscia Urbicaria.;
La vuitena regi de la Gllia Cisalpina es va dividir en dues; la part occidental es va dir Emlia (per la via Emlia que la creuava) i la part oriental Flamnia (tamb per la via principal). De vegades, per propsits administratius, Flamnia quedava unida al Picenum Annonarium.
La novena regi fou ampliada amb la provncia dels Alps Cotis i es va dir regio dels Alps Cotis.
L'onzena regio va agafar el nom de Ligria.

Les provncies de Rcia (amb Vindelcia) i les illes de Crsega, Sardenya i Siclia, foren unides a Itlia. Les tres illes foren posades sota l'autoritat del Vicarius Urbis Romae, mentre la resta d'Itlia estava sota autoritat del Vicarius Italiae. 




Les disset provncies d'Itlia son esmentades per Notitia Dignitatum (II. pp. 9, 10) amb algunes provncies unides administrativament:

1.	Venetia.
2.	Aemilia.
3.	Liguria (abans Gllia Transpadana).
4.	Flaminia et Picenum Annonarium.
5.	Tuscia et Umbria.
6.	Picenum Suburbicarium.
7.	Campania.
8.	Sicilia.
9.	Apulia et Calabria.
10.	Lucania et Bruttii.
11.	Alpes Cottiae (abans Ligria).
12.	Raetia Prima.
13.	Raetia Secunda.
14.	Samnium.
15.	Valeria.
16.	Sardinia.
17.	Corsica.

Paulus Diaconus (Hist. Lang. II. 14--22) afegeix una provncia anomenada Alpes Apennini segurament un canvi de nom de l'antiga Etrria o Tuscia Annonaria.

De les disset provncies, 8 eren governades per magistrats que portaven el nom de consularis, set per praesides, i les dos mes al sud per correctores.

Aquesta divisi va seguir sota la monarquia dels ostrogots, per fou canviada sota els normands que van establir un sistema de ducats (Friule, Verona, Pavia, Benevent, Spoleto, etc...)  i comtats. Els bizantins van establir una administraci prpia: l'Exarcat de Ravenna (incloent el districte de Pentpolis), el ducat de Roma (incloent part d'Etrria i Latium), el ducat de Npols (amb part de Campnia) i la provncia de Calbria que desprs va esdevenir la  Capitanata i la Basilicata (Pulla i Lucnia).

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97780" title="Matana de Srebrenica" nonfiltered="4311" processed="4292" dbindex="39656">

La matana de Srebrenica, tamb coneguda com massacre de Srebrenica o genocidi de Srebrenica, es produa el juliol de 1995 amb l'assassinat de com a mnim 8.000 homes bosnians, des d'adolescents fins a ancians, a la regi de Srebrenica a Bsnia i Hercegovina per l'exrcit de la Repblica de Srpska sota el comandament del general Ratko Mladi  i seguint les ordres poltiques de Radovan Karadi . Els dispositius de seguretat estatals especials de Srbia coneguts com els "Escorpins" tamb participaren en la massacre. Les Nacions Unides havien declarat prviament Srebrenica "rea segura" amb la presncia de 400 soldats holandesos armats que no evitaren la massacre. La massacre inclou uns quants exemples on nens i dones eren tamb assassinats. Mentre el nombre exacte de morts mai se sabr, la llista de gent desapareguda o morta a Srebrenica compilada per la Comissi Federal de Persones Desaparegudes per ara inclou 8.373 noms.

La massacre de Srebrenica s l'assassinat massiu ms gran a Europa des de la Segona Guerra Mundial i s el primer cas legalment establert de genocidi a Europa. El Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslvia (ICTY) manifestava en el seu judici:

Procurant eliminar una part dels musulmans bosnians, les forces srbies bosnianes cometeren un genocidi. Aspiraven a l'extinci dels quaranta mil musulmans bosnians que vivien a Srebrenica, un grup que era emblemtic dels musulmans bosnians en general. Despullaven tots els presos musulmans mascles, militars i civils, ancians i joves, de les seves pertinences personals i de identificaci, i deliberadament i metdicament els mataven noms sobre la base de la seva identitat.

Antecedents.

El conflicte a la Bsnia oriental.



Bsnia comenava el seu viatge cap a la independncia amb una declaraci parlamentria de sobirania el 15 d'octubre de 1991. La Repblica de Bsnia i Hercegovina era reconeguda per la Comunitat Europea el 6 d'abril de 1992, i l'endem pels Estats Units. Tanmateix, el reconeixement internacional no acabava amb la qesti, i una lluita fero pel control territorial comenava entre els tres principals grups de Bsnia: bosnians, serbis i croats. La comunitat internacional feia diversos intents d'establir la pau, per el seu xit va ser molt limitat. En la part oriental de Bsnia, a la vora de Srbia, el conflicte era especialment fero entre els serbis i els bosnians.

 1992 campanya de neteja tnica.

Els serbis pretenien conservar Bsnia i Hercegovina com una part component de l'anterior estat. Creien que l'rea de Podrinje Central (Regi de Srebrenica) tenia una importncia estratgica essencial. Sense aquesta rea, que era predominantment territori tnic bosni, no hi hauria integritat territorial dins de la seva entitat poltica nova de la Republika Srpska. El serbis no volien acceptar l'enclavament bosni dins dels seus territoris, perqu el territori es partiria en dos i estaria separat de la prpia Srbia i d'rees a l'Hercegovina oriental que estaven habitades principalment per poblaci srbia.

 Per aconseguir aquest propsit, van procedir amb el neteja tnica dels bosnians de Bsnia oriental i Podrinje Central amb el propsit de connectar-lo amb territori serbi. A Bratunac, per exemple, els bosnians eren assassinats o se'ls forava a fugir a Srebrenica. Segons dades governamentals bsnies, 1.156 bosnians moriren en aquests atacs (3.156 s la suma de la guerra sencera).

 Aproximadament 762 bosnians havien estat morts a Zvornik l'1 de juny de 1992. Una massacre similar havia tingut lloc a Cerska el 9 de setembre de 1992, quan un grup de 6.000 refugiats de Konjevic Polje, Cerska i Kamenica intentaven arribar a Tuzla. El VRS va preparar emboscades i va obrir foc obert a la columna, provocant molts morts i prenent centenars de presos, que ms endavant "desapareixien". Aproximadament 500 persones foren morts a la vora de Snagovo, quan la columna que fugia caigu sota el foc de l'artilleria i l'aviaci. Les restes humanes encara no s'han trobat. El mateix passava amb una columna que hi pass direcci a Tuzla el juliol de 1995.

Des d'aleshores, els pobles serbis que envoltaven Srebrenica s'utilitzaven com a bases per atacar-la, com va concloure l'ICTY.

Lluita per Srebrenica.

Malgrat que Srebrenica tenia una poblaci predominantment bosniana, els militars i les forces paramilitars srbies d'aquesta rea i les parts venes de la Bsnia oriental guanyaven el control de la ciutat durant unes quantes setmanes, matant i expulsant civils bosnians, a principis del 1992. El maig de d'aquell any, tanmateix, les forces governamentals bosnianes sota la direcci de Naser Ori  aconseguien recuperar Srebrenica.

Durant els seguents mesos, Ori  i els seus homes premien cap enfora les forces srbies en una srie de contraofensives de guerrilles en un intent de trencar el setge de Srebrenica. Abans de setembre de 1992, les forces bosnianes de Srebrenica s'havien unit amb les de epa, una ciutat controlada pels bosnians al sud de Srebrenica. Abans del gener de 1993, l'enclavament s'havia expandit per incloure la base tamb controlada de Cerska, a l'oest de Srebrenica. Aquest enclavament ja controlava uns 900 km, per no estava connectat per l'oest i romania una illa vulnerable enmig del territori controlat pels serbis.

El gener de 1993, les forces bosnianes capturaven una base estratgicament important del VRS al poble de Kravica, matant unes quantes decennes de soldats serbis i alguns civils, i amenaaven directament Bratunac. Durant els propers mesos, tanmateix, els militars serbis es reorganitzaven i llanaven una altra ofensiva a gran escala, capturant finalment els pobles de Konjevi  Polje i Cerska, tallant l'enlla entre Srebrenica i epa i reduint la mida de l'enclavament de Srebrenica a 150 km. Els residents bosnians de les rees exteriors convergien a la ciutat de Srebrenica i la seva poblaci augmentava entre 50.000 i 60.000 persones.

El general francs Philippe Morillon, comandant de la  Fora de Protecci (UNPROFOR) de les Nacions Unides (NU) visitava Srebrenica el mar de 1993. En aquells moments la ciutat estava abarrotada i prevalien les condicions de setge. No hi havia gaireb aigua corrent doncs les forces srbies havien destrut els subministraments d'aigua de la ciutat. La gent confiava en generadors improvisats per a l'electricitat. El menjar, medicaments i altres elements de supervivncia eren extremadament escassos. Abans de marxar, Morillon deia als espantats residents de Srebrenica en una reuni pblica que la ciutat estava sota la protecci de les NU i que mai no els abandonaria.

Entre els mesos de mar i abril de 1993 uns quants milers de bosnians foren evacuats de Srebrenica sota els auspicis de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (UNHCR) de les NU. El govern bosni de Sarajevo s'hi oposava perqu pensaven que contribua a la neteja tnica del territori bosni.

Les autoritats srbies seguien amb el propsit de capturar l'enclavament degut la seva proximitat amb la frontera de Srbia i perqu estava envoltat totalment per territoris controlats pels serbis. Era un lloc tant estratgicament important com vulnerable per capturar. El 13 d'abril de 1993, el serbis comunicaven als representants de la UNHCR que atacarien la ciutat al cap de dos dies llevat que el bosnians es rendissin. Els bosnians rebutjaren rendir-se.

"rea segura de Srebrenica".

Abril de 1993: el Consell de Seguretat declara Srebrenica una "rea segura".

El 16 d'abril de 1993, el Consell de Seguretat de l'ONU a travs de la resoluci 819, declara:

Tots els partits i alegats han de tractar Srebrenica i els seus voltants com una rea segura que hauria de ser lliure de qualsevol atac armat o de qualsevol altre acte hostil.;

El mateix es feia amb epa i Gorade. El 18 d'abril de 1993, el primer grup de tropes de la UNPROFOR arribaven a Srebrenica.

Les forces srbies dels pobles circumdants continuaven atacant Srebrenica fins i tot desprs que es converts en un "refugi segur", com conclua el ICTY.

Referncies.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97782" title="Ciutadella de Roses" nonfiltered="4312" processed="4293" dbindex="39657">

La Ciutadella de Roses s una fortificaci renaixentista (amb modificacions posteriors) situada al NO de l'actual vila de Roses (Alt Empord) i que domina la badia del mateix nom. 

El nom popular de ciutadella, per, s tcnicament incorrecte, perqu no es tracta d'una fortalesa annexa a una ciutat emmurallada, sin de les autntiques muralles de la vila vella de Roses, les restes de la qual es conserven al seu interior. Noms a finals del segle XVIII i principis del XIX l'antiga fortificaci pass a exercir, de fet, el paper de ciutadella en relaci amb la nova poblaci, que s'havia traslladat extramurs per que mai no dispos d'una muralla de defensa. s molt ms escaient, per tant, la tamb popular denominaci de les Muralles.

Histria.
Porta martima del comtat d'Empries, amb una activitat comercial destacada, Roses oferia un port natural molt atractiu, a recer dels vents i que possibilitava una rpida penetraci a l'Empord i a les comarques nord-occidentals de Catalunya. El monestir de Roses ja tingu una primitiva fortificaci i la poblaci que sorg al seu voltant fou murallada a principis del segle XV, clar exponent de la creixent importncia que adquir i de les apetncies que, en conseqncia, despertava.

El lloc esdevingu, en el segle XVI, una base estratgica maritimoterrestre de primer ordre per a la Monarquia Hispnica, prxima a la frontera del Rossell (del sistema defensiu de la qual form part) i a les possessions dels ustries al nord d'Itlia. Per aix, el 1543 Carles I man, durant una visita a la localitat, la fortificaci de l'indret amb les tcniques llavors ms modernes, per protegir-lo dels atacs dels pirates barbarescos i dels francesos.

A partir de 1544, amb un projecte del capit Luis Pizao, fou construt el castell de la Trinitat, que havia de protegir la badia per l'est i el flanc oriental de la vila. El 1551 s'inici la construcci de les potents muralles abaluardades que havien d'envoltar la poblaci, inicialment projectades pel mateix Pizao per redefinides i completades per l'enginyer itali Giovan Battista Calvi. La construcci d'aquesta gran obra de fortificaci implic el pas de Roses del domini dels comtes d'Empries al domini reial, si no jurdicament si de forma tcita. El sistema defensiu del golf de Roses es completava amb les torres artillades del cap Norfeu, Montg i l'Escala.

Durant els segles XVII i XVIII, espanyols i francesos (en breus perodes d'ocupaci) ampliaren i modernitzaren les defenses de la "ciutadella". Sobretot a aquests darrers, i especialment al seu servei d'intelligncia militar, es deu el bon nombre de plnols i gravats d'aquest sistema defensiu que es conserva.

En la Guerra dels Segadors, la guarnici de Roses es mantingu inicialment fidel a Felip IV, per la plaa fou ocupada pels francesos el 1645, desprs d'un curt setge, fins que el Tractat dels Pirineus la retorn als Habsburg. Durant la Guerra dels Nou Anys, un altre setge francs acab posant Roses a les mans de l'exrcit de Llus XIV de Frana des de 1693 fins al Tractat de Ryswick de 1697. La Guerra Gran signific un nou setge francs (1794-1795) i una nova ocupaci fins a la Pau de Basilea de juliol de 1795. Aquest setge deix en molt mala situaci la vila i les seves defenses. En aquest moment es decid el trasllat de la poblaci extramurs, a l'rea que actualment ocupa. Les defenses, en un estat decrpit, de fet havien esdevingut tcnicament obsoletes ja feia temps i, d'altra banda, amb la modificaci de la frontera el 1659 i l'esfondrament de l'imperi hispnic a Europa, havien deixat de tenir ra de ser.

Tot i amb aix, l'exrcit napolenic trob encara, durant la Guerra del Francs, una guarnici a la "ciutadella" disposada a resistir i que va haver de fer front a un ltim setge (1808), que acab deixant Roses en mans dels francesos fins 1814. El comandament francs decid, desprs d'un cop de m fracassat de la guerrilla el febrer de 1813, la inutilitzaci de les fortificacions, que foren volades intencionadament, tant el castell de la Trinitat com les muralles de la vila vella en alguns punts.

Situaci actual.

Aquestes muralles constitueixen un exemple, relativament ben conservat, de fortificaci abaluardada d'poca moderna, que en ms d'una ocasi s'ha salvat in extremis de les apetncies dels especuladors. La Porta de Mar ofereix un sobri i elegant conjunt de decoraci renaixentista parallel a altres models italians. Dintre del recinte es conserven les restes de:
la fortificaci renaixentista i moderna;
la ciutat grega i romana de Rhode;
el monestir altomedieval de Santa Maria de Roses;
la vila vella de Roses i les seves fortificacions medievals;

El conjunt de la "ciutadella" est afectat per les disposicions espanyoles de protecci del patrimoni histric de 1949 i 1961, i catalogat com a B Cultural d'Inters Nacional als efectes de la llei del Patrimoni Cultural catal de 1993. El jaciment de Rhode, en especial, i darrerament tamb la vila medieval, han estat objecte de repetides campanyes arqueolgiques. Malgrat aquells primers reconeixements, ni la dictadura franquista ni, inicialment, el nou rgim democrtic no es van interessar per un programa seris de recuperaci. Fins 1982 l'Ajuntament de Roses no hi va poder adquirir els ltims terrenys de propietat privada, en un procs que s'havia iniciat, per cessi de l'Estat Espanyol, el 1923.

Desprs d'estar durant molts anys tancat, prcticament abandonat i a merc dels saquejadors, el recinte emmurallat i les restes arqueolgiques que cont foren oberts al pblic el 1991 i s'han convertit, des de 2004, en el Museu de la Ciutadella de Roses, impulsat per la Generalitat de Catalunya, la Diputaci de Girona i l'Ajuntament de Roses. Aquest ltim gestiona el conjunt en el marc d'un important programa de recuperaci del patrimoni arqueolgic del municipi a travs de la Fundaci Roses Histria i Natura creada el 2002.

Bibliografia.
Pablo de la Fuente, Les fortificacions reials del golf de Roses en l'poca moderna, Figueres, Brau-Ajuntament de Roses, 1998.
Carlos Daz, Hug Palou i Anna M. Puig, La Ciutadella de Roses, Girona, Diputaci de Girona-Caixa de Girona (Quaderns de la Revista de Girona, 77), 1998.
Dami Martnez Latorre, "El Portal de Mar de la fortalesa de Roses, una obra renaixentista a Catalunya", Locus Amoenus, 4 (1998-1999), 155-170.;
Josep Maria Nolla i Brufau, Narcs M. Amich Raurich, "El cementiri de l'rea de l'hospital militar de la Ciutadella de Roses", Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 37 (1996-1997), 1027-1040.;
Anna M. Puig, Carme Carrascal, Gemma Vieyra, Mireia Teixidor, "La Roses d'poca visigtica en el subsl de la ciutadella (Alt Empord): darreres investigacions", Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 37 (1996-1997), 1011-1026.;
Josep Tarrs, Aurora Martn i Xavier Nieto, "La Ciutadella de Roses", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 22 (1989), 313-332.
Joan Vicens, "El Museu de la Ciutadella de Roses, una realitat necessria", Revista de Girona, 225 (2004), 6.
Altres publicacions als Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos.

Galeria d'imatges.


Vegeu tamb.
Roses;
Rhode;
Monestir de Santa Maria de Roses;
Setge de Roses (1645);
Setge de Roses (1693);
Setge de Roses (1794);
Setge de Roses (1808);

Enllaos externs.
Inventari del Patrimoni Arquitectnic de Catalunya: Ciutadella de Roses i runes del monestir de Santa Maria;
Roses, port estratgic de la Mediterrnia: la Ciutadella i el castell de la Trinitat;
Dossier Museu de la Ciutadella 2006;
Fundaci Roses Histria i Natura;
Castells medievals de Catalunya: Ciutadella de Roses;
Les rutes dels castells: Ciutadella de Roses;
Fundaci privada cultural Les Fortaleses Catalanes: Plaa forta de Roses;
Los ingenieros del rey  (requereix IExplorer);
Flickr: Ciutadella de Roses (fotografies);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97783" title="Stura" nonfiltered="4313" processed="4294" dbindex="39658">


Stura o Stura di Demonte es un riu del nord-oest d'Itlia afluent del Tanaro (que es afluent del Po) al que desaigua prop de Bra. Neix als Alps prop de Demonte i corre uns 110 km.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97784" title="Kefar Guiladi" nonfiltered="4314" processed="4295" dbindex="39659">
Kefar Guiladi (en hebreu,          ) s un kibbutz del consell regional de l'Alta Galilea, al districte del Nord d'Israel. Es troba al sud de Metula, a la frontera amb el Lban.

Histria.
El kibbutz fou fundat el 1916 per membres de l'organitzaci ha-Xomer, la precursora de la Hagan, en terres propietat de l'Associaci Jueva per a la Colonitzaci. De fet, la vila rep el nom d'un dels fundadors de la ha-Xomer. Desprs de l'atac rab de Tel Hai del 1920, fou temporalment abandonar; tanmateix, els habitants hi retornaren deu mesos desprs.

El 6 d'agost de 2006, durant el conflicte israelolibans de 2006, dotze soldats reservistes de l'exrcit israeli van morir a causa d'un mssil Katiuixa llanat per Hesboll. Els soldats, que formaven part del cos d'artilleria, s'estaven reunint per preparar-se per entrar en acci al conflicte.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97785" title="Departament del Stura" nonfiltered="4315" processed="4296" dbindex="39660">
Stura fou un departament francs creat el 1802 en el territori del Regne de Sardenya-Piemont. La capital fou Cuneo i estava dividit en els districtes de Cuneo, Alba, Mondovi, Saluzzo, i Savigliano. Va existir fins el 1814. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97786" title="Balseros" nonfiltered="4316" processed="4297" dbindex="39661">

Balseros s un documental catal sobre les experincies de diversos balseros cubans, rodada a partir de l'estiu de 1994.

Els protagonistes.
 Guillermo Armas;
 Rafael Cano;
 Mericys Gonzlez;
 Misclaida Gonzlez;
 Miriam Hernndez;
 Oscar del Valle;
 Juan Carlos Subiza;

Crdits.
 Producci: Bausan Films i TVC;
 Directors: Carles Bosch i Josep Maria Domnech;
 Guionistes: David Trueba i Carles Bosch;
 Director de fotografia: Josep Maria Domnech;
 Productor: Loris Omedes;
 Productor executiu: M Jos Solera;
 Productor executiu TVC: Tom Roca;
 Director de Producci: Tono Folguera;
 Mnager de Producci: Richard Schweid;
 Msica: Lucrecia;
 So: Juan Snchez "Cuti";
 Muntatge: Ernest Blasi;
 Grafisme: Philip Stanton;
 Llengua: Castell i angls;
 Pressupost: 770.000  ;

Guardons.
 Premi al millor documental sobre tema latinoameric d'un director no latinoameric al Festival del Nuevo Cine Latinoamericano de L'Havana de 2002.
 Candidatura al Premi Goya 2002 al millor documental.
 Festival de Cine de Sundance 2003.
 Nominada per l'Acadmia a l'scar al Millor documental el 2004.
 Emmy a la millor fotografia: Josep Maria Domnech el 2005;

Enllaos externs.
 Bausan Films ;
 Especial Balseros als scars a tv3.cat;
 IMDB ;
 Zinema.com ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97794" title="Alta Galilea (consell regional)" nonfiltered="4317" processed="4298" dbindex="39662">

L'Alta Galilea s un consell regional del districte del Nord d'Israel. La poblaci del consell regional s molt variada, i inclou jueus, rabs, cristians i drusos. Es troba a la regi coneguda com a "dit de Galilea", a l'est del Lban i a l'oest dels alts del Golan.

Economia.
La regi ha estat, durant molts anys, un nucli agrcola. La majoria del terreny era molt pantans fins als anys cinquanta, quan les terres foren dessecades i aprofitades per a usos agrcoles.

Tot i aix, actualment un 79% de l'activitat econmica del consell es basa en el sector industrial. La major part de les fbriques es dediquen al processament del plstic i del cuiro. El fet que bona part de la poblaci encara es dediqui a l'agricultura ha afavorit que s'hi installessin tamb algunes plantes de processament d'aliments.

Nuclis de poblaci.
El municipi agrupa els nuclis de poblaci segents: Amir, Ammi'ad, Ayyelet Hashahar, Bar'am, Dafna, Dan, Gadot, Gonen, Hagosherim, Hulata, Kefar Blum, Kefar Guiladi, Kefar Hanasi, Kefar Szold, Lahavot Habashan, Mahanayim, Malqui, Ma'yan Barukh, Menara, Misgav Am, Ne'ot Mordekhay, Qaddarim, Sasa, Sede Nehemya, Senir, Shamir, Yiftah, Yir'on, Ziv'on.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97796" title="Dora Baltea" nonfiltered="4318" processed="4299" dbindex="39663">


El Dora Baltea es un riu del nord-oest d'Itlia afluent del riu Po que naix a la Vall d'Aosta als Alps i recorre el Piemont. El seu nom antic rom fou Duria Major.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97797" title="Dora Riparia" nonfiltered="4319" processed="4300" dbindex="39664">



El Dora Riparia es un riu del nord-oest d'Itlia afluent del riu Po. El seu nom antic fou Duria Minor.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97798" title="Riu Po" nonfiltered="4320" processed="4301" dbindex="39665">




El riu Po (en llat Padus) s el ms important riu itali tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu caudal mxim, 10.300 m/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara. La seva conca hidrogrfica cobreix 71.057 km, o sigui una quarta part del territori d'Itlia. La seva conca es coneguda per la Padnia.
Geografia.
El Po neix a Pian del Re, en el municipi de Crissolo al peu del Monte Viso, a 2.022 m d'altitud, en els Alps occidentals, i desemboca en la Mar Adritica, formant un vast delta de 380 km que comena a prop de Ferrara, on el Po es divideix en tres branques:  El Po principal (al nord de Ferrara), des de Ferrara el Po di Volano i el Po di Primaro (o Primaro o Po morto di Primaro), per formar el Delta del Po.

El Po principal se subdivideix en cinc braos principals : el Po de Maistra, el Po de Pila, el Po de Tolle, el Po de Gnocca i el Po de Goro.

el seu caudal mitj a la desembocadura s de 1.560 m/s.

Travessa les ciutats de Tor, Cremona i Piacenza.

La conca del Po afecta 3.200 municipis i sis regions : Piemont, Vall d'Aosta, Llombardia, Vneto, Emlia-Romanya i el Trentino-Tirol del Sud. Cobreix una gran part de la plana del Po, la regi ms rica en Itlia. La conca del Po alberga 16 milions d'habitants. s un element neurlgic de l'economia italiana que representa el 40% del P.I.B. del pas, el 37% de la indstria, el 46% de les feines, el 55% de la producci animal, 35% de la producci agrcola, i 48% del consum d'electricitat.

 Afluents .

(E, esquerra; D, dreta):

 Pellice (E);
 Varaita (D);
 Maira (D);
 Dora Riparia (E);
 Stura (E);
 Orco (E);
 Dora Baltea (E);
 Sesia (E);
 Tanaro (D);
 Scrivia (D);
 Agogna (E);
 Tic (E);
 Lambro (E);
 Trebbia (D);
 Nure (D);
 Adda (E);
 Arda (D);
 Taro (D);
 Parma (D);
 Enza (D);
 Oglio (E);
 Mincio (E);
 Secchia (D);
 Panaro (D);

 Economia.
Navegaci .
Durant molt de temps el Po ha estat el ms important canal de comunicaci entre la mar Adritica i el nord-oest del pas. Des de l'Antiguitat s'unia el cor de la Llombardia, portant persones i mercaderies. Amb el pas del temps, el trnsit es va intensificar, afectant tamb el Ticino, el Mincio, el Adda i tota la xarxa de canals artificials construts entre l'Edat Mitjana i avui.

El riu va ser recorregut en els dos sentits per embarcacions cada vegada ms nombroses i importants en dimensi. El descens era problemtic en molts casos i, per mantenir la ruta, era freqent en lloc dels rems i del tim deixar arrossegar cadenes en el fons dels rius. Per a la pujada del riu, a ms a ms de les veles, s'utilitzaven ganxos tirats per cavalls, asses, bous o fins i tot homes. El barquer se servia igualment d'una gran perxa per empnyer, caminant ell fins i tot del davant al darrere de la barca.

Les barques de diferents tipus (Bucintori (vaixell veneci), gavarra, rascone, magana, barbotta, burchi), variaven per les seves dimensions per tenien totes la proa elevada i un fons pla que els permetia navegar sense tocar el fons.

Actualment el Po s navegable en 389 km des de la sortida del Ticino fins al mar. Existeixen serveis actius de navegaci comercial des de Falleba fins al mar (292 km).

 Histria.
El Po s de vegades identificat amb l Erdan de la mitologia grega, riu on Faet, fill de Hlios (el Sol) i de Clmene, va ser precipitat per Zeus - causant molts danys   mentre condua el carro del seu pare a travs de la volta celest...

Bibliografia.


 Enllaos externs .
  Autoritat de la conca del riu Po;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97799" title="Orca" nonfiltered="4321" processed="4302" dbindex="39666">

L'orca  (Orcinus orca) s un cetaci membre de la famlia del dof ocenic (Delphinidae) i s l'nica espcie del seu gnere (Orcinus). 

Es el segon mamfer (desprs de l'home) pel que fa a la distribuci mundial ja que viu des dels oceans tropicals a l'rtic. Les orques es desplacen contnuament en grups familiars. Mentre uns grups sn migratoris altres poblacions sn estables.

Sn animals carnvors que s'alimenten principalment de peixos (salm, taur, tonyina, etc.) per tamb s'alimenten d'altres animals com tortugues marines o mamfers com els lleons marins o la morsa. Tamb ataquen i s'alimenten d'altres cetacis, d'aqu que en alguns idiomes se n'hagi dit histricament assassina de balenes.. 

Exteriorment el seu cos combina el color negre i el blanc. Els mascles poden arribar a fer 9,5 metres de llarg i pesar 6.000 kg, mentre les femelles sn un 10% ms petites.

Les orques en llibertat poden viure 80 anys o ms, per en captivitat no solen passar dels 20.

Les orques nascudes en captivitat i alliberades desprs d'anys en companyia humana segueixen depenent dels homes pel que fa a l'alimentaci.

La imatge popular de les orques va rebre la consideraci d'un animal perills (la pellcula de 1977 Orca: The Killer Whale, Orca, la balena assassina) i va canviar a un "dof amable" a travs del cinema (la pellcula de 1993 Salveu a Willly) o l'espectacle amb orques com Ulisses del zoolgic de Barcelona i a altres llocs com Sea World d'Estats Units.

Referncies.


 Enllaos externs .
Orca-Live;
A captive orca photo database;
A database of wild orcas;
Killer whale images, Tysfjord, Norway;
70South - information on the Killer Whale;
Monterey Bay Whale Watch Photos: Killer Whales Attacking Gray Whales;
Predation Behavior of Transient Killer Whales in Monterey Bay, California;
Research project studying Killer whales in the Norwegian Arctic;
New Zealand, Papua New Guinea and Antarctic orca research;
FEROP - Russian Far East Orca Project (English Page);





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97808" title="Carles Llus de Borb i de Bragana" nonfiltered="4322" processed="4303" dbindex="39667">

Carles Llus de Borb i de Bragana, comte de Montemoln (Madrid 1818 - Brunse (Estria) 1861), fou Pretendent carl al tron d'Espanya des de l'any 1845 amb el nom de Carles VI.

Nascut el dia 31 de gener de 1818 al Palau Reial de Madrid. Fill de l'infant Carles Maria Isidre de Borb i de la infanta Maria Francesca de Portugal; era nt per via paterna del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Llusa de Borb-Parma i per via materna del rei Joan VI de Portugal i de la infanta Carlota Joaquima d'Espanya.

Educat a la Cort de Madrid, l'any 1832 marx a l'exili junt amb el seu pare, el pretendent carl i la seva mare, com a conseqncia del no reconeixement d'Isabel II d'Espanya com a princesa hereva al tron espanyol. El 1845, el seu pare abdic a favor seu i esdevingu Pretendent al tron per la branca dinstica carlina amb el nom de Carles VI.

El setembre del 1846, Carles Llus va escapar de Bourges i esquivant la vigilncia francesa, va acabar a Londres acollit pel govern angls (favorable al carlisme). Estava disposat a pactar amb el liberalisme i intent el seu casament amb la reina Isabel II per tal de solucionar el conflicte. Jaume Balmes havia defensat, al llarg de la dcada de 1840, la uni entre el comte de Montemoln i la reina Isabel II d'Espanya. Malgrat tot, diferncies protocolries sobre la posici del comte evitaren el casament i de passada la resoluci definitiva del contencis carl.

Finalment, va casar-se a Anglaterra amb Miss Horsey, un matrimoni morgantic que es va trencar immediatament i pel qual va renunciar als seus drets a favor del seu germ Joan Carles de Borb i de Bragana (1849). Desenganyat aviat del seu enamorament temporal, se'n va desdir i va tornar a assumir la corona carlina tot i les protestes del seu germ.

El dia 10 de juliol de 1850 es cas al Palau de Caserta amb la princesa Maria Carolina de Borb-Dues Siclies, filla del rei Francesc I de les Dues Siclies i de la infanta Maria Isabel d'Espanya. La parella no tingu fills. 

Durant els seus anys de rei pretendent tingu lloc l'anomenada Segona Guerra Carlina i el 1860 propici una revolta des de Sant Carles de la Rpita, conegut com a lOrtegada en record del general Ortega que comand les tropes que desembarcaren amb el Pretendent, el qual pretenia posar-se al capdavant del moviment, per fracass, tal com havia predit el general Ramon Cabrera. Com a conseqncia, fou fet presoner i condemnat a pres, tot i que es benefici d'un indult personal de la reina Isabel II d'Espanya. Malgrat tot, l'indult estava condicionat a una renncia formal als seus drets al tron espanyol, produda el dia 23 d'abril de 1860 a Tortosa. 

Davant la seva renncia, fou el seu germ Joan Carles de Borb i de Bragana qui encapal la branca carlista. Aquestes pretensions no agradaren al comte de Montemoln que declar la seva renncia no vlida i recuper el poder del carlisme per segona vegada i fins a la seva mort, atribuda al tifus, per en estranyes circumstncies (2 dies de diferncia), a Brunse, a l'estat austrac d'Estria. Els servidors de palau feren crrer el rumor d'un complot i d'un emmetzinament en grup que tamb hauria acabat amb la vida de l'infant Ferran de Borb i de Bragana, tot i que mai s'ha pogut demostrar. Foren soterrats tots tres a Trieste.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97809" title="Planta biennal" nonfiltered="4323" processed="4304" dbindex="39668">


Una planta biennal s la que tarda en completar el seu cicle biolgic entre 12 i 24 mesos.

Dit d'una altra manera les plantes biennals el primer any creixen vegetativament i el segon floreixen i fan les llavors.

Hi ha ms plantes de cicle anual o perennes que no pas plantes de cicle biennal

Normalment el primer any la planta t la tija curta i de vegades les fulles estan en forma de roseta (disposici radial). Les arrels arriben a la mxima fondria i desenvolupament abans d'iniciar el perode reproductiu.

Sovint una planta biennial necessita de l'estimul del fred per a poder florir o el procs que s'anomena vernalitzaci.

El segon any (normalment quan comencen a allargar.se els dies a la primavera) creix la tija que porta les flors (popularment es diu que la planta s'espiga). En les plantes agrcoles en qu s'aprofiten les fulles i les arrels (espinac o pastanaga per exemple) aques creixement de la tija floral fa que ja no es pugui aprofitar el producte perqu resulta fibrs i perd les qualitats.

De vegades plantes biennals quan es troben en determinades condicions ambientals o amb un tractament amb hormona vegetal poden fer el seu cicle en un sol any. Per exemple si es planten espinacs a principi d'estiu fan la tija floral al cap de poques setmanes perqu encara hi ha moltes hores de llum.



Enllaos externs.
 Plant life cycles;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97810" title="Ferran de Borb i de Bragana" nonfiltered="4324" processed="4305" dbindex="39669">
Ferran de Borb i de Bragana (Madrid, 1824 - Brunse, Estria, ustria, 1861) fou el germ petit dels pretendents carlins Carles VI i Joan III.

Nascut a Madrid el 1824, tercer fill de Carles Maria Isidre (Carles V) i de Maria Francesca de Bragana, mai no va contraure matrimoni tot i els intents d'uni dinstica amb la branca liberal que es dugueren a terme quan la reina Isabel II semblava que anava a contraure matrimoni amb el seu germ gran Carles Llus.

Durant la Segona Guerra Carlina va fer costat al seu germ Carles Llus, el pretendent a la corona, en el seu intent de dirigir la guerra. El 1860 va acompanyar-lo en el desembarcament a Sant Carles de la Rpita, que va acabar amb la detenci de tots dos i Carles VI obligat a renunciar als seus drets successoris, que recaigueren provisionalment en l'altre germ, Joan III. Un cop lliure, es va retractar del document signat i va recuperar-los. 

Ferran va morir solter i sense fills el dia 1 de gener del 1861, aparentment d'una pneumnia, tot i que la coincidncia en el temps i el lloc amb les morts del seu germ i la seva cunyada Maria Carolina de Borb-Dues Siclies, ha portat a moltes sospites dels carlins cap a un assassinat amb ver per part d'agents liberals. Fou enterrat a Trieste amb tots dos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97816" title="Enrique Valentn Iglesias Garca" nonfiltered="4325" processed="4306" dbindex="39670">

Enrique Valentn Iglesias Garca ( Arancedo, El Franco, Astries 1931 ) s un economista uruguai d'origen espanyol. Entre 1988 i el maig de 2005, any en qu renunci al crrec, fou el president del Banc Interameric de Desenvolupament (BID), una instituci internacional dedicada a promoure el desenvolupament econmic al continent Americ per mitj de la inversi i la formulaci de poltiques.  

 Biografia . 
Iglesias va nixer a la ciutat d'Arancedo, al concejo asturi d'El Franco l'any 1931, fill de Manuel Iglesias i Isabel Garca. Va emigrar a l'Uruguai amb els seus pares el 1934, nacionalitzant-se uruguai immediatament. A la universitat va desenvolupar un inters en l'economia, i el 1953 es va graduar a la Universitat de la Repblica de Montevideo, llicenciant-se en economia i administraci d'empreses. Desprs de graduar-se, va treballar per a un banc del sector privat, la qual cosa el va conduir, posteriorment, cap a un llarg mandat com el president del Banc Central de l'Uruguai entre 1966 i 1988. 

El 1981 fou designat per les Nacions Unides Secretari General de la Conferncia sobre Fonts d'Energia noves i renovables de l'ONU realitzada a Nairobi (Kenya). El 1982 li fou concedit el Premi Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional per la seva tasca de conductor de la cooperaci entre els pobles iberoamericans i la comunitat internacional.

Entre 1985 i 1988 altern el seu crrec de president del Banc Central amb el de Ministre de Relacions Exteriors del govern uruguai presidit per Julio Mara Sanguinetti.

President del Banc Interameric.
El 1988 fou escollit president del Banc Interameric de Desenvolupament (BID), i durant els primers mesos del mandat va concloure les negociacions Setena (1989) i Vuitena (1994) Reposici General de Recursos. Respectivament, aquestes negociacions van augmentar el capital ordinari del Banc de 26,5 mil milions de dlars a 101 mil milions. 

Iglesias va ser un dels princpials promotors del lliure comer i el multilateralisme, tenint un inters especial en l'energia. Potser per aquest ltim punt, el BID ha participat en una varietat de projectes energtics, com s el projecte de gas de Camisea, explotaci gasstica al Per. Sota el comandament d'Iglesias, per, el BID ha rebut crtiques sobre el seu finanament del projecte, la qual cosa els detractors veuen com ambiental i socialment nociu. El BID ha estat acusat, aix mateix, de facilitar el genocidi dels pobles indgenes al fer prstecs a un consorci argent que molts consideren poc escrupols. 

En un informe que va filtrar el grup de promoci de l'Amaznia nord-americ Amazon Watch, el Ministeri de Salut del Per va determinar que 22 indgenes van morir desprs de ser exposats a malalties respiratries per part dels treballadors que treballaven al gaseoducte i el 30% de l'tnia Nanti (la poblaci total de la qual s de 500 membres) ha mort des de l'any 1995.

L'1 de juny de l'any 2005 Iglesias renunci al seu crrec.

Enllaos externs.
  Pgina Oficial del BID, biografia;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional 1982;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97818" title="Carles de Borb i ustria-Este" nonfiltered="4326" processed="4307" dbindex="39671">

Carles Maria dels Dolors de Borb i d'ustria-Este (Ljubljana, Eslovnia, 1848 - Varese, Llombardia, 1909) fou pretendent carl a la corona d'Espanya i Rei de la branca dinstica carlina amb el nom de Carles VII (1868-1909). Duc de Madrid. Nt de Carles V, nebot de Carles VI i fill de Joan III, comte de Montizn. 

El 1866 es cas amb Margarida de Borb-Parma, filla del duc de Parma, i reorganitz el carlisme. Grcies al manifest Carta a los espaoles de la seva via la princesa de Beira, va ser reconegut legtim pretendent del carlisme (20 de juny del 1868). En el seu primer manifest poltic (1869) promet la defensa de la unitat religiosa, la descentralitzaci poltica i foral i el proteccionisme econmic. 

El 1869 fu un intent militar a favor de la causa carlina i dispos de la collaboraci de Ramon Cabrera. El 1872 impuls la lluita carlina que s'estenia a Catalunya -on promet derogar el decret de Nova Planta i retornar els furs-, al Pas Basc i a Navarra i la continu desprs de la proclamaci d'Alfons XII el 1874, fins a la derrota final el 1876. 

Durant tota la guerra exerc de cap suprem de l exrcit carl juntament amb el seu germ Alfons Carles de Borb i Austria-Este. Desprs de lluitar contra la Regncia de Serrano, el regnat d'Amadeu I d'Espanya, la Primera Repblica Espanyola, el Govern Provisional tamb de Serrano, i el nou rei liberal Alfons XII, va perdre la guerra. 

Un any desprs reorganitz de nou el partit. Installat a Pau (Frana), pass a Londres i finalment a Vencia, fixant la residncia oficial de la cort carlina al palau del Lored de la ciutat adritica. 

Durant els any 1877 i 1881 va fer viatges propagandstics i personals pels EUA, les corts europees i l Amrica del Sud. 

El 1900 tingu lloc un nou petit intent militar a Badalona en defensa de la seva causa, per fracass rpidament. Casat amb Berta de Rohan-Guemene en segones npcies, les relacions amb els seus 5 fills del primer matrimoni van empitjorar per culpa de la madrastra. El succe com a pretendent el seu fill Jaume de Borb i Borb Parma (Jaume III).

 Vegeu tamb .
Llista de pretendents al tron de Frana

 Referncies .
 Don Carlos VII a la Classic Encyclopedia, basada a l'edici de 1911 de la  ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97823" title="Jaume de Borb i de Borb-Parma" nonfiltered="4327" processed="4308" dbindex="39672">

Jaume de Borb i Borb-Parma (Vevey, Sussa, 1870-Pars 1931).
Duc de Madrid. Fill de Carles VII i de Margarida de Parma, va ser pretendent carl amb el nom de Jaume III. Reorganitz el carlisme i mantingu unes relacions molt conflictives amb la seva madrastra Berta de Rohan-Guemene.

Aquesta mateixa va reconixer Alfons XIII com a rei sense cap respecte per l honor carl. Quan Alfons XII es va casar amb Maria Cristina d Habsburg (1879), el matrimoni va perjudicar el carlisme i les seves relacions amistoses amb els Habsburg d ustria es van deteriorar sensiblement. Jaume no va poder contraure matrimoni amb la princesa Matilde de Baviera per diverses circumstncies (pressions de Maria Cristina, o b de Berta de Rohan) i va acabar morint solter i sense descendncia, el 1931. 

Va participar com a oficial tsarista en la Guerra russo-japonesa (1904) i en la Guerra dels Bxers (1900). Va ser partidari dels aliats durant la Primera Guerra Mundial, (per prefer que el partit carl guards una estricta neutralitat). 

Durant la seva etapa, el carlisme adopt el nom genric de "jaumisme", per b que mantenint l esperit tradicional i recuperant l antic nom desprs de la mort de Jaume (1931). Orient el partit cap a una defensa ms compromesa de les demandes populars, de tipus obrerista i regionalista, amb especial atenci als creixents nacionalismes basc i catal (amb els quals el carlisme procur dur una relaci d avinentesa en la reivindicaci foral i autonmica, per sense derivar en postures d'independentisme).

S enfront a la poltica del seu parent Alfons XIII i a la Dictadura de Primo de Rivera (qui clausur i persegu els centres carlins), si b intent d arribar a un acord en l anomenat "Pacte de Terratet" (12 setembre del 1931) amb la branca dinstica rival. La seva sobtada mort (2 d octubre del mateix any) fu naufragar tota possibilitat de negociaci en quedar anullat el pacte.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97824" title="Julivert" nonfiltered="4328" processed="4309" dbindex="39673">

El julivert (Petroselinum crispum) s una planta de la famlia apicia.

s originria de l'est d'Europa i apareix conreada al camp o en testos arreu del mn.

Als Pasos Catalans apareix com a subespontnia al voltant de les cases de pags i molt sovint entre les roques de les parets fetes de pedra seca.

La dita popular: El julivert com ms s'hi fa ms s'hi fa ms s'hi perd es refereix al fet que el conreu d'aquesta planta t la competncia de l'abundncia les plantes silvestres de julivert i potser al fet que les llavors poden tardar un mes en germinar.

De les dues varietats de julivert la de fulles arrissades s ms decorativa per amb un gust menys intens.

Se'n consumeixen les fulles com a condiment per tamb es pot menjar l'arrel.

Contingut en nutrients de 100 grams de fulles.
Valor energtic: 153 kilojouls;
Glcids:6 grams ;
Protena: 3 grams;
Greix:1 gram ;
Vitamines: C 133 mg A 421 unitats.

Aplicacions medicinals.
Com altres plantes considerades inofensives el julivert s txic consumit en grans quantitats. Popularment s'havia fet servir com un remei pel mal al i se sap que les dones de la Grcia antiga el feien servir per dissimular davant els seus marits que havien begut vi.

En general se'l considera d'efecte diurtic i emenagog (regula la menstruaci)

 Enllaos externs .
Gernot Katzer's Spice Pages;
UVSC Herbarium - Petroselinum;

 Fotos .


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97825" title="Alfons Carles de Borb i ustria-Este" nonfiltered="4329" processed="4310" dbindex="39674">

Alfons Carles de Borb i d ustria-Este (Londres 1849-Viena 1936) fou fill de Joan de Borb i de Bragana i de l'arxiduquessa Maria Beatriu d'ustria-Este i germ del pretendent Carles VII. Alfons era nt per via paterna de l'infant Carles Maria Isidre de Borb i de la infanta Maria Francesca de Portugal i per lnia materna del duc Francesc IV de Mdena i de la princesa Maria Beatriu de Savoia. Infant d'Espanya amb el tractament d'altesa reial per la branca dels pretendents carlistes. Ostent, per concessi del seu pare, el ducat de Sant Jaime.

El 26 d'abril de 1871 es cas a Kleinheubach (Alemanya) amb la infanta Maria de les Neus de Bragana, filla del rei Miquel I de Portugal i de la princesa Adelaida de Lwenstein-Wertheim-Rosenberg.

Era coronel de zuaus a l exrcit pontifici (va lluitar contra els liberals italians) i tamb oficial de l Imperi Austro-Hongars per part de la seva mare. Com el seu germ, va viure a l exili fins que comen la Tercera Guerra Carlina (1872), i aleshores Carles el va nomenar comandant general de Catalunya i el Centre amb la missi de dirigir la guerra en aquest sector. Va arribar acompanyat dels generals carlins i de la seva esposa Maria de les Neus de Bragana.

Desprs d un dur enfrontament d influncies amb el fams general Savalls, va ser rellevat i s ocup del sector del Maestrat.

Sota les seves ordres els carlins ocuparen Conca, per va durar molt poc aquesta victria. Fart de les tensions i disputes de poders amb els caps valencians, prefer demanar la dimissi a Carles i marx cap a Frana. El 1876, acabada la guerra, va traslladar-se a l Imperi Austro-Hongars acabant per retirar-se de tota trama poltica, viatjant per molts pasos amb la seva esposa i fent algunes campanyes contra el duel i la maoneria. 

Durant la Primera Guerra Mundial, va ser partidari dels Imperis Centrals.

Quan el seu nebot Jaume va morir (1931), el va succer com a nou pretendent: Alfons Carles I. Degut a la seva edat i la falta de fills, el carlisme tenia altre cop un greu problema successori. Alguns carlins van optar per la branca alfonsina rival, per la majoria pensaven que el germ de l emperador austrac, Robert d ustria-Este, acceptaria el crrec. D altres van proposar que els fills de Blanca, filla de Carles VII, fossin els hereus. 

Finalment, el 1936, Alfons Carles va designar el seu nebot Francesc Xavier de Borb i Parma com a regent (i com a probable candidat a assumir la corona) mentre no se solucions el conflicte successori. D aquesta manera, la casa de Borb-Parma ostenta actualment l herncia oficial dels carlins. Alfons Carles va morir a Viena en un accident amb un cami militar que mai s ha sabut si fou provocat expressament.


Llista de pretendents al tron de Frana




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97826" title="Orco" nonfiltered="4330" processed="4311" dbindex="39675">


El riu Orco (en piemonts  Eva d'r que significa Aigua d'or) s un riu del nord-oest d'Itlia, afluent del riu Po. El seu nom antic fou Orgus i s'explotava l'arena d'or.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97827" title="Francesc Xavier de Borb i Parma" nonfiltered="4331" processed="4312" dbindex="39676">
Francesc Xavier de Borb-Parma, tamb anomenat Xavier I de Parma, ( Villa Pianor, Itlia 1889 - Coira, Sussa 1977 ) fou el duc titular de Parma i nebot dels pretendents carlins Carles VII i Alfons Carles I. Aix mateix fou regent (1936-1952) i Pretendent al tron d'Espanya (1952-1975). 

 Orgens familiars .
Va nixer el 25 de maig de 1889 a la Villa Pianor, poblaci situada prop de Lucca a la Toscana italiana, sent fill del duc Robert I de Parma i la seva segona esposa, Maria Antnia de Portugal. Fou nt per lnia paterna del duc Carles III de Parma i Llusa de Frana, i per lnia materna del rei Miquel I de Portugal i Adelaida de Lwenstein-Wertheim-Rosenberg.

Fou germ de Zita de Borb-Parma, casada amb Carles I d'ustria; i Flix de Borb-Parma, casada amb Carlota I de Luxemburg. Aix mateix fou germ, per part de pare, de Maria Llusa de Borb-Parma, casada amb Ferran I de Bulgria; Enric, Josep i Elies de Parma. 

 Ncpies i descendents .
Es cas el 12 de novembre de 1927 a la ciutat de Lignires amb Magadalena de Borb-Busset. D'aquesta uni nasqueren:
Maria Francesca de Borb-Parma (1928);
Carles Hug de Borb i Parma (1930), duc titular de Parma i pretendent carlista;
Maria Teresa de Borb-Parma (1933);
Ceclia de Borb-Parma (1935);
Maria de les Neus de Borb-Parma (1937);
Sixte de Borb (1940);

 Infncia .
Fou batejat per l'arquebisbe de Lucca, sent-li imposat el nom de Xavier en record del sant patr de Navarra per desig del seu pare, que havia combatut en la Tercera Guerra Carlina. Al seu bateig hi assistiren, esposa del llavors pretendent carlista al tron, Carles VII, i el seu fill Jaume. Pass la seva infncia en les possessions que la famlia tenia a Itlia i ustria. Als vuit anys ingress a l'internat "Stella Matutina" de Feldkirch al costat del seu germ Sixt de Borb-Parma, i posteriorment realitz els seus estudis universitaris a la ciutat de Pars, on va llicenciar-se en enginyeria agronmica i Cincies Poltiques, acabant els seus estudis el 1914. 

Va participar en la Primera Guerra Mundial com a oficial d'Artilleria de l'exrcit de Blgica, i combat als fronts belga, francs i angls. Ell i el seu germano Sixt intercedeixen, a petici del papa Benet XV, per a intentar assolir una pau separada entre l'Imperi austrohongars, l'emperadriu del qual, Zita, era germana seva, i els aliats, sense xit. 

 Guerra Civil i Franquisme .

Particip activament en els preparatius del cop d'estat militar que donar inici a la Guerra Civil Espanyola, presidint una junta suprema militar que proporcionar un gran nombre d'armes als revoltats. Desprs del triomf, en les eleccions de febrer de 1936 del Front Popular, estableix contacte amb els generals Jos Sanjurjo i Emilio Mola ("Director" de la conspiraci), autoritzant a les milcies de requets carlistes, per mitj d'una ordre signada el 14 de juliol a Saint-Jean-de-Luz, a incorporar-se a la revolta, al triomf de la qual a Navarra contribuiran decisivament. El 5 d'agost, el pretendent Alfons Carles I el nomen General de Divisi dels Reals Exrcits. 

Posteriorment collabor amb el general Francisco Franco, per la decisi d'agrupar a l'abril de 1937 el carlisme en les F.E.T.y de las JONS, l'enfront amb Franco durant tota la dictadura i, paradoxalment, tot i trobar-se entre els vencedors de la Guerra Civil, el moviment carl fou desprs perseguit i prohibit.

Xavier de Borb encapal una activa oposici poltica contra el rgim amb molts mtings, manifestacions i sabotatges. 

 Pretendent Carl .

L'any 1936 el pretendent carlista Alfons Carles de Borb i Austria-Este (Alfons Carles I) mor a Viena atropellat per un cami. Mort sense descendncia directa, igual que el seu predecessor Jaume de Borb i de Borb-Parma, i a l'extingir-se la dinastia original, el carlisme s'enfront a un difcil problema successori (encara no aclarit avui dia) pel qual s'oferixen tres possibles solucions. D'entre totes elles, la major part dels carlistes acceptaren a Francesc Xavier de Borb i Parma (una altra part important per accept a Joan de Borb i Battenberg, fill d'Alfons XIII d'Espanya i pare de l'actual rei Joan Carles I; i uns altres seguiran altres opcions dinstiques). Aix, Francesc Xavier fou nomenat regent el 1936 amb la intenci de posar soluci al problema dinstic. 

 Acci poltica .
Expulsat d'Espanya va ajudar la Resistncia francesa en la Segona Guerra Mundial fins que fou capturat pels nazis. Internat al camp de concentraci de Dachau el 1944, fou alliberat en acabar el conflicte, continuant amb l'oposici a Franco.

El 26 de juny de 1950 jura els furs bascos en l'arbre de Guernica, i un any desprs, al desembre de 1951, feu el matix amb els furs catalans a Montserrat. El 1952, davant la persistncia del problema i persuadit pel Consell Nacional de la Comuni Tradicionalista, es proclam a si mateix rei d'Espanya a Barcelona amb el nom de Xavier I d'Espanya, si b fou expulsat d'Espanya immediatament. Aquestes pretensions les va mantindre fins l'any 1975, moment en el qual abdic en favor del seu fill Carles Hug desprs de sofrir un greu accident automobilstic. 

 Duc titular de Parma .
El novembre de 1974, a la mort sense successors del seu nebot Robert de Parma, fou nomenat duc titular de Parma. 

Mor el 7 de maig de 1977 a la seva residncia sussa de Coira a l'edat de 87 anys.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97828" title="Carles Hug de Borb i Parma" nonfiltered="4332" processed="4313" dbindex="39677">
Carles Hug de Borb-Parma (Pars, 8 d'abril de 1930) duc de Parma i Piacenza, comte de Montemoln, i cap de la casa ducal de Parma, s un dels actuals pretendents carlins al tron d'Espanya, amb el nom de Carles Hug I. 

 Vida .
Carles Hug de Borb-Parma s fill de Xavier de Borb-Parma i de Magdalena de Bourbon-Bousset. Es va llicenciar en Cincies Econmiques a la Universitat d'Oxford. En acabar els seus estudis, treballa al Deutsche Bank, en plena reconstrucci econmica alemanya. 

El 1956, el seu pare el va enviar a Espanya per a reconstruir l'organitzaci del Partit Carl i aprendre espanyol. Va realitzar nombrosos viatges per Espanya, unes vegades tolerats pel rgim franquista i d'altres no. Per a conixer de primera m la realitat de la classe treballadora espanyola, va treballar durant l'estiu de 1962 en la mina asturiana El Sotn. Durant aquests anys connecta amb els sectors ms progressistes del carlisme agrupats majoritriament al volant de l'AET i el MOT, iniciant-se la renovaci ideolgica del Partit Carl cap a postures de nova esquerra socialista autogestionria i federalista, renovaci molt influda per les noves idees del Concili Vatic II. 

El 29 d'abril de 1964 es cas amb la princesa Irene d'Orange Nassau, dels Pasos Baixos. Les noces es va celebrar a la baslica de Santa Maria la Major de Roma (Itlia). D'aquest matrimoni en van nixer quatre fills: Carlos Javier, prncep de Piacenza i duc de Madrid (1970); Margarita, comtessa de Colorno; Jaime, duc de San Jaime i comte de Bardi (1972) i Mara Carolina, duquessa de Guernica i marquesa de Sala (1974). Es van divorciar el 1981. 

El 1968, el rgim franquista el va expulsar d'Espanya. Desprs d'una entrevista amb un periodista fams, el periodista va comentar: Ara entenc perqu Franco escoll Joan Carles com a successor. El 8 d'abril de 1975 en abdicar el seu pare, Xavier, als drets a la Corona espanyola, es va convertir en el pretendent carl a la Corona, a ms de retenir la presidncia del Partit Carl. 

El mar de 1976 va intentar entrar a Espanya per les autoritats no li van donar autoritzaci per a entrar i no va poder sortir de l'aeroport de Madrid-Barajas. Va tornar clandestinament per a presidir el romiatge de Montejurra, prenent una ruta diferent a la del seu germ Sixte de Borb (tradicionalistes i extrema dreta), i convidant a ms al romiatge a tota classe de partits d'esquerra. La jornada va acabar amb la mort de dos seguidors de Carles Hug a mans d'ultradretans espanyols, italians i argentins. 

Va poder tornar definitivament a la fi de 1977 i el 1979 se li va atorgar la nacionalitat espanyola. A les eleccions generals espanyoles de 1979 va encapalar la candidatura del Partit Carl a Navarra, on va aconseguir el 7,7% dels vots per sense esc. Desprs del fracs electoral, el novembre de 1979 va renunciar a la presidncia del partit i l'abril de 1980 va deixar l'organitzaci, abandonant aix la poltica activa. El 1981 va marxar als Estats Units, on va exercir com a professor a la Universitat de Harvard. En 1999 es va traslladar a viure a Brusselles. Habitualment participa en actes propis de la seva titularitat com a cap de la Casa de Borb-Parma i com a pretendent carl. L'nica organitzaci poltica que reconeix Carles Hug de Borb i Parma com a cap carl i legtim continuador del carlisme histric s el Partit Carl.

 Obres .
Que es el Carlismo (1976);
La va carlista al socialismo autogestionario (1977);
Algunas reflexiones sobre el socialismo del siglo XXI  (2004);

 Enllaos externs .
Don Carlos Hugo, article a La Voz de Asturias (en asturi);
Web de la Casa de Borbn-Parma;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97829" title="Sesia" nonfiltered="4333" processed="4314" dbindex="39678">





El Sesia es un riu del nord-oest d'Itlia, afluent del riu Po. El seu nom antic fou Sessites.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97833" title="Leonard Cohen" nonfiltered="4334" processed="4315" dbindex="39681">

Leonard Norman Cohen, nascut el 21 de setembre de 1934 a Montreal (Canad), s un poeta, novellista i cantant, tot i que s ms conegut especialment per l'ltima d'aquestes facetes, la de cantautor. Les lletres de Cohen sn molt emotives i lricament complexes, encara que els seus tres eixos temtics sn l'amor, la religi i les relacions de parella. Deuen ms als jocs de paraules i metfores de la poesia que a les convencions de la msica folk. Cohen canta amb una veu peculiarment greu. La seva msica ha influt a molts altres autors i les seves canons han estat interpretades per molts altres artistes. Ha viscut a Montreal, Londres, Grcia, Nova York i actualment resideix a Los ngeles.

Biografia.

Joventut.
Leonard Cohen va nixer en una famlia jueva de classe mitjana i d'ascendncia polonesa el 1934 a Montreal, Canad. Va viure a  Westmount a l'illa de Montreal. El seu pare, Nathan Cohen era propietari d'una botiga de roba i va morir quan Leonard tenia 9 anys. Durant l'adolescncia va aprendre a tocar la guitarra i va formar un grup de msica d'inspiraci country-folk anomenat Buckskin boys.

Naixement d'un poeta.
El 1951, Leonard Cohen va entrar a la Universitat McGill de Montral. El seu primer recull de poesia titulat Let Us Compare Mythologies va aparixer el 1956 i fou editat per McGill Poetry Series, quan noms era un estudiant sense ttol.

El 1961, The Spice Box of Earth el va fer fams en els cercles de poetes canadencs. Desprs es va installar a Grcia, a l'illa d'Hydra on va publicar Flowers for Hitler el 1964, i les novelles The Favorite Game (1963) i Beautiful Losers (1966).

The Favorite Game s una novella d'aprenentatge, autobiogrfica amb el tema d'un jove que busca la seva identitat en l'escriptura. Per contra, Beautiful Losers es pot considerar com una novella amb un protagonista que no tindr fama, ja que s'inscriu en la narrativa postmoderna de destrucci de l'identitat dels personatges principals i combina sagrat i prof, religi i sexualitat, amb una llengua molt rica i lrica, per extremadament dur.

 Cohen lletrista.
Cohen es va installar als Estats Units i va comenar a cantar en els festivals folk. el 1966 Judy Collins va convertir en un hit la can Suzanne. Aquesta pea fa referncia a Suzanne Verdal, l'antiga esposa d'un amic, l'escultor quebequs Armand Vaillancourt. John H. Hammond el va fer signar pel segell Columbia Records i el 1967 va aparixer el seu primer lbum, Songs of Leonard Cohen que tamb contenia una versi de Suzanne. Fou un lbum ben rebut per la crtica. A aquest lbum el van seguir Songs from a Room (1969), Songs of Love and Hate, Live Songs (1973) i New Skin for the Old Ceremony (1974).

El 1977 apareix Death of a Ladies' Man, produt per Phil Spector, que s'allunya del minimalisme habitual. Recent Songs de factura ms clssica va sortir el 1979. 

El 1984 va aparixer Various Positions un lbum molt espiritual que cont la coneguda Hallelujah. Columbia va renunciar als drets de l'lbum pels Estats Units, on Cohen va tenir un xit menys important que a Europa o el Canad. El 1986 va aparixer en un episodi de la srie Miami Vice. El 1988 I'm Your Man marca un canvi dins l'escriptura i la composici dels temes. Apareixen els sintetitzadors i tamb l'humor negre en les lletres. 

La retirada.
El 1994, desprs de la promoci de l'lbum The Future, Leonard Cohen es va retirar a un monestir budista, al Mount Baldy Zen Center, proper a Los Angeles. El 1996, va ser ordenat monjo budista Zen, com a Jikan, Dharma, que el vol dir silencis. Va marxar del Mount Baldy a la primavera de 1999. Durant aquest perode, no va compondre cap can, per va comenar de nou amb l'lbum Ten New Songs (2001) amb la collaboraci i influncia de Sharon Robinson, que tamb va intervenir a Dear Heather de 2004 i en el qual tamb va intervenir la companya de Cohen i cantant de jazz Anjani Thomas. 

El 2006, Cohen va escriure i publicar un nou recull potic, Book of Longing i Blue Alert, aquest darrer coescrit amb Anjani Thomas. Parallelament, el documntal Leonard Cohen: I'm Your Man va aparixer als cinemes. Es tracta d'un grup d'entrevistes realitzades per fer aquesta pellcula i presentacions en directe d'artistes com Nick Cave, Rufus Wainwright, Jarvis Cocker i un concert d'homenatge. 

El 2007 Philip Glass, compositor de msica contempornia, va musicar el recull Book of Longing i el va estrenar, amb Cohen que recitava, l'1 de juny de 2007 a Toronto en el Luminato Festival. 

Actualment Cohen resideix en el barri portugus de Montral, la seva ciutat natal. 

El 2008 est prevista una gira mundial de Cohen, que ja t 74 anys.

Temes. 

Els temes recurrents en l'obra de Cohen inclouen diversos com l'amor i el sexe, la religi, la depressi psicolgica, i la msica en si. Encara que tamb ha abordat certs assumptes poltics, ho ha fet de vegades de manera ambigua. 

L'amor i el sexe sn temes habituals en la msica popular; L'experincia de Cohen com novellista i poeta li dota d'una sensibilitat especial per a tractar-los. "Suzanne," probablement la primera can de Cohen que va atreure l'atenci de pblics amplis, barreja cert tipus d'amor amb la meditaci religiosa, mescla que igualment es produeix a "Joan of Arc." Famous Blue Raincoat" ofereix el punt de vista d'un home el matrimoni del qual s'ha trencat a causa de la infidelitat de la seva esposa amb un amic d'ell. La can est escrita amb la forma d'una carta a aquest amic al que escriu "Suposo que et trobo a faltar, suposo que et perdono. Has de saber que el teu enemic est dormit i que la seva dona s lliure" mentre que "Everybody Knows" tracta la crua realitat de la SIDA. "Sisters of Mercy" evoca l'amor autntic (agape ms que eros) que troba en una habitaci d'hotel amb dues dones de Edmonton i "Chelsea Hotel #2" descriu la seva aventura amb Janis Joplin d'una manera bastant poc sentimental.

Cohen tamb ha adaptat textos d'altres autors. La lletra de la can Take this Waltz, del disc I'm your Man (1988), s una adaptaci del poema Pequeo vals viens de Federico Garca Lorca.

Discografia.

Songs of Leonard Cohen (1967);
Songs from a Room (1969);
Songs of Love and Hate (1971);
Live Songs (1973);
New Skin for the Old Ceremony (1974);
Death of a Ladies' Man (1977);
Recent Songs (1979);
Various Positions (1984);
I'm Your Man (1988);
The Future (1992);
Cohen Live (1994);
Field Commander Cohen: Tour of 1979 (2001);
Ten New Songs (2001);
Dear Heather (2004);

Compilacions.

 The Best of Leonard Cohen, 1975, Columbia, Gold.
 So Long, Marianne, 1991, Columbia.
 More Best of Leonard Cohen, 1997, Columbia.
 The Essential Leonard Cohen, 2002, Columbia.

Discs d'homenatge.

 I'm Your Fan, 1991, versions de Cohen interpretades per artistes fok i alternatius com R.E.M., Nick Cave i the Bad Seeds, Pixies, The Lilac Time and Geoffrey Oryema,
 Tower of Song, enregistrat el 1995, t un programa clarament pop-rock amb versions de Sting, Jann Arden, Willie Nelson and Elton John.
 Famous Blue Raincoat: Songs of Leonard Cohen, per Jennifer Warnes (1987), s l'lbum d'homenatge ms fams.
 Bird on the Wire: the Songs of Leonard Cohen, per Perla Batalla, el 2005.
 Leonard Cohen: I'm Your Man, s la banda sonora del documental del mateix nom aparegut el 2006. Inclou versions de les canons de Cohen fetes per Nick CAve, Rufus Wainwright, Martha Wainwright, U2, Kate and Anna McGarrigle, The Handsome Family, Jarvis Cocker, Teddy Thompsson, Beth Orton, Antony i altres. Va ser produt per Hal Willner. ;
 Hi ha almenys 32 discos d'homenatge en altres llenges diferents de l'angls. ;

 Llibres .
Let Us Compare Mythologies (poesia) 1956;
The Spice-Box of Earth (poesia) 1961;
The Favourite Game (novella) 1963;
Flowers for Hitler (poesia) 1964;
Beautiful Losers (novella) 1966;
Parasites of Heaven (poesia) 1966;
Selected Poems 1956 1968 (poesia) 1968;
The Energy of Slaves (poesia) 1972;
Death of a Lady's Man (poesia) 1978;
Book of Mercy (poesia) 1984;
Stranger Music (poemes i canons) 1993;
Book of Longing (poesia, prosa, dibuixos) 2006;

 Enllaos externs .
Web oficial de Leonard Cohen;
The Leonard Cohen Files ;
The Leonard Cohen Forum;
Web de l'lbum Dear Heather;
web de l'lbum Ten New Songs;
Web de l'lbum  The Essential Leonard Cohen;
Web de l'lbum  Field Commander Cohen: Tour Of 1979;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97836" title="Lambro" nonfiltered="4335" processed="4316" dbindex="39683">


El Lambro (en Llombard Lamber o Lambar) es un riu del nord-oest d'Itlia afluent del riu Po. Passa prop de Mil. El seu nom antic fou Lambrus per els romans l'anomenaren sovint "riu fred". Neix al llac Pusiano (antic Eupilis Lacus).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97837" title="Adda" nonfiltered="4336" processed="4317" dbindex="39684">





L'Adda s un riu del nord d'Itlia afluent del riu Po. El seu nom antic fou Addua.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97839" title="Oglio" nonfiltered="4337" processed="4318" dbindex="39686">




El Oglio es un riu del nord d'Itlia afluent del riu Po. Es forma per la uni de dos rierols: el Narcanello, que ve de la glacera Presena, i el Frigidolfo, originat al llac  Ercavallo, al parc nacional de Stelvio, ajuntant-se al lloc anomenat Corno dei Tre Signori. El seu nom antic fou Ollius.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97840" title="Mincio" nonfiltered="4338" processed="4319" dbindex="39687">


El Mincio es un riu del nord d'Itlia afluent del riu Po. A la primera part (uns 75 km) es diu Sarca. El seu nom antic fou Mincius.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97842" title="Tanaro" nonfiltered="4339" processed="4320" dbindex="39689">


El Tanaro es un riu del nord-oest d'Itlia afluent del riu Po pel sud. El seu nom antic fou Tanarus. Neix als Alps Ligurs, prop de la frontera francesa, i s l'afluent ms important de la marge dreta del Po en termes de llargria i de mida de la conca de drenatge (parcialment alpina i parcialment vers el Apenins).

Afluents.
Els principals sn el Stura di Demonte per l'esquerra i el Bormida i Belbo per la dreta.

Curs.
Passa per les poblacions de Ceva, Alba, Asti i Alessandria, abans de confluir amb el Po a prop de Bassignana.

Cabal.
Amb grans variacions estacionals, el rgim del riu s ms tpic dels Apenins que no pas dels Alps. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97846" title="Taro (desambiguaci)" nonfiltered="4340" processed="4321" dbindex="39690">


Taro, planta;
Riu Taro, a Itlia;
Taro, vila de Per regi de Huanuco.
Taro, lloc de Pitcairn;
Taro-Toru, riu de Sumatra a Indonsia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97847" title="Riu Taro" nonfiltered="4341" processed="4322" dbindex="39691">



El Taro es un riu del nord d'Itlia afluent del riu Po pel sud. El seu nom antic fou Tarus.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97849" title="Enza" nonfiltered="4342" processed="4323" dbindex="39692">


El Enza es un riu del nord d'Itlia afluent del riu Po des el sud. El seu nom antic fou Incius.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97851" title="Secchia" nonfiltered="4343" processed="4324" dbindex="39693">


El Secchia es un riu del nord d'Itlia afluent del riu Po des el sud. El seu nom antic fou Gabellus o Scia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97853" title="Panaro" nonfiltered="4344" processed="4325" dbindex="39694">


El Panaro es un riu del nord d'Itlia afluent del riu Po des el sud. El seu nom antic fou Scultenna.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97854" title="Riu Reno" nonfiltered="4345" processed="4326" dbindex="39695">


El Reno es un riu del nord d'Itlia afluent del riu Po pel marge dret (sud). El seu nom antic fou Renus. Reno es tamb el nom itali del riu Rin.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97855" title="Santerno" nonfiltered="4346" processed="4327" dbindex="39696">


El Santerno  es un riu del nord d'Itlia a la conca sud del riu Po. Dasaigua a un altra riu, el Reno. El seu nom antic fou Valtrenus.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97856" title="Belisario Betancur Cuartas" nonfiltered="4347" processed="4328" dbindex="39697">
Belisario Betancur Cuartas ( Amag, Colmbia 1923 ) s un advocat, escriptor i retirat poltic conservador, que va ocupar la presidncia de Colmbia entre 1982 i 1986. 

Biografia.
Nascut el 4 de febrer de 1923 a la ciutat d'Amag, al departament d'Antioquia colombi. Inici els seus estudis a la seva poblaci natal, per continuar-los grcies a una beca al Seminiri de Missions de Yarumal, on es va graduar en batxiller el 1941. Va estudiar dret a la Universitat Pontifcia Bolivariana de Medelln, on es va doctorar en Dret i Economia. 

Vida poltica.
Inici la seva carrera poltica en el Partit conservador de Colmbia sent escollit diputat a l'Assamblea d'Antioquia entre 1945 i 1947. An escalant possicions dins el seu partit aix com en les diferents cambres de representants de Colmbia per esdevenir membre de l'Assemblea Nacional Constituent entre 1953 i 1957, on va proclamar que el president constitucional era Laureano Gmez i no Gustavo Rojas Pinilla.

Nomenat ministre de Treball l'any 1963, durant el govern de Guillermo Len Valncia, fou el creador de l'Associaci Nacional d'Instituts Financers (ANIF), de la qual en va ser primer president, crrec que va exercir durant un any. Va romandre en Espanya durant dos anys com ambaixador de Colmbia, i all va tenir tamb la representaci diplomtica davant els pasos rabs. 

Presidncia de Colmbia. 
Va ser candidat a la Presidncia els anys 1970 i 1978. Finalment, el 30 de maig de 1982 fou escollit President de la Repblica de Colmbia, amb 3.168.592 vots, fins a llavors la major votaci en la histria del pas. 

El seu mandat es va caracteritzar per obres socials d'envergadura com l'impuls a l'habitatge popular i una dramtica reducci de l'analfabetisme, la universitat oberta i a distncia. Va iniciar l'obertura democrtica al pas, amb la incorporaci dels principals grups i moviments armats a la vida civil aix com una recerca contnua de la pau, grcies a la qual va obrir-se un procs de negociaci amb els escamots colombians, el fracs dels quals va desembocar en la Presa del Palau de Justcia. 

Durant el seu govern es va aprovar la llei sobre elecci popular d'alcaldes; reformes dels rgims departamentals i municipals, Congrs i la justcia; l'estatut sobre la televisi; la llei dels dies festius suprimits o traslladats a dilluns; i el nou Codi Contencis Administratiu. Es va promulgar l'estatut bsic dels partits i va comenar l'exploraci i exportaci de carb. 

Sent president, va impulsar el Grup de Contadora per la pau a Centreamrica, tasca per la qual fou recompensat amb el Premi Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional l'any 1983. 

Obra literria.
 Colombia cara a cara (1961);
 Imagen del cambio social en Colombia (1966);
 A pesar de la pobreza (1967);
 La ayuda externa (1970);
 Despierta Colombia (1970);
 Populismo (1970);
 La otra Colombia (1975);
 Dinero, precios, salarios (1975);
 El compromiso de la paz: informe al Congreso de Colombia 1982-1986 (1986);
 El homo sapiens se extravi en Amrica Latina (1990);
 El lenguaje como expresin de la historia de Antioquia (1991);

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional 1983;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97858" title="Adige" nonfiltered="4348" processed="4329" dbindex="39698">


El Adige s un riu del nord-est d'Itlia. El seu nom antic fou Athesis.

Afluents: 

Passirio (Passer) prop de Merano (Meran), ;
Isarco (Eisack) prop de Bolzano (Bozen), ;
Noce, prop de Mezzocorona, ;
Avisio prop de Lavis, ;
Fersina prop de Trento, ;
Leno prov de Rovereto.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97861" title="Grup de Contadora" nonfiltered="4349" processed="4330" dbindex="39699">
El Grup de Contadora fou una instncia multilateral establerta pels governs de Colmbia, Mxic, Panam i Veneuela, l'any 1983, per a promoure conjuntament la pau i la concrdia a Centreamrica. 

Orgens.
El gener de 1983 els governs de Colmbia, Mxic, Panam i Veneuela van establir un sistema d'acci conjunta per a promoure la pau en Centreamrica, especialment enfront dels conflictes armats en El Salvador, Nicaragua i Guatemala, que amenaaven amb desestabilitzar tota la regi. 

L'estmul original va provenir del primer Ministre suec Olof Palme i els premis Nobel Gabriel Garca Mrquez, Alfonso Garca Robles i Alva Myrdal als presidents de Colmbia, Mxic, Veneuela i Panam, perqu actun com mediadors. 

Missi principal.
El grup de va reunir per primera vegada a l'Illa de Contadora (Panam) el 1983 i va cridar l'atenci sobre els conflictes centroamericans, aix com va posar pressi per a una atenuaci de la presncia militar d'Estats Units a l'rea. El pla de pau va ser donat suport pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides, l'Assemblea General de les Nacions Unides i molts altres organismes internacionals i regionals. 

El setembre de 1983, a causa de la mediaci del Grup de Contadora, els cancellers dels pasos centroamericans van adoptar un Document d'Objectius a la ciutat de Panam. El document declara la voluntat dels governs centroamericans de promoure la democratitzaci i acabar els conflictes armats, actuant d'acord a la llei internacional, per a revitalitzar i restaurar el desenvolupament econmic i la cooperaci a Centreamrica, i negociar millors accessos als mercats internacionals. 

El setembre de 1984, va ser presentada lActa de Paz y Cooperacin de Centroamrica de Contadora, que contenia un detallat esquema de compromisos per a la pau, la democratitzaci, la seguretat regional i la cooperaci econmica. Aix mateix creava comits regionals per a avaluar i seguir aquests compromisos. Aquest mateix any fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional.

El 29 de juliol de 1985, a Lima, aprofitant la trobada de presidents per a assistir a la presa de possici del president peru Alan Garca, Argentina, Brasil, Per i Uruguai van anunciar junts la creaci del Grup de suport a Contadora o Grup de Lima. Ambds grups de pasos junts van ser coneguts com el Grup dels Vuit. Aquest mateix any fou guardonat amb el Premi Internacional Simn Bolvar, concedit pel govern de Veneuela i la UNESCO, en la seva segona edici.

L'Acta de Contadora va obtenir el suport generalitzat dels pasos democrtics d'Amrica Llatina per no va comptar amb el suport essencial dels Estats Units, a causa de la seva oposici a reconixer al govern de Nicaragua i a renunciar a les intervencions militars unilaterals a l'rea. 

Si b el Grup Comptadora no va assolir establir una frmula de pau acceptabe per a totes les parts involucrades, va assentar els fonaments perqu emergs aquest pla en els anys segents: l'Acord de Pau d'Esqupulas, que va permetre reformular completament la poltica centreamericana. 

El Grup dels Vuit va ampliar posteriorment les seves preocupacions a altres problemes d'inters regional, abordant la situaci de les Illes Malvines, exhortant a la negociaci entre Argentina i el Regne Unit; el deute extern i el proteccionisme dels pasos desenvolupats. 

A partir de 1990 el Grup de Contadora va adoptar el nom de Grup de Rio. 

Vegeu tamb.
Grup de suport a Contadora;
Grup de Rio;

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional 1984;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97870" title="Anatomia animal" nonfiltered="4350" processed="4331" dbindex="39700">
L'anatomia animal s la branca de la biologia que estudia la morfologia animal des d'un punt de vista interpretatiu. 

Consisteix en l'observaci i valoraci de totes les estructures que conformen l'organisme, per tal d'entendre'n el funcionament i la relaci, i poder aix, ja en la branca de l'anatomia clnica, fer-ne diagnstics.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97875" title="Wireless Application Protocol" nonfiltered="4351" processed="4332" dbindex="39701">

Wireless Application Protocol o WAP (protocol d'aplicacions sense fil) s un estndard obert internacional per a aplicacions que utilitzen les comunicacions sense fil, p.ex. accs a serveis de  Internet des d'un telfon mbil. 

Es tracta de l'especificaci d'un entorn d'aplicaci i de conjunt de protocols de comunicacions per a normalitzar el mode en qu els dispositius sense fil, es poden utilitzar per a accedir al correu electrnic, grup de notcies i altres.

L'organisme que s'encarrega de desenvolupar l'estndard WAP va ser originriament el WAP Forum, fundat per quatre empreses del sector de les comunicacions mbils, Sony-Ericsson, Nokia, Motorola i Openwave (originriament Unwired Planet). Des de 2002 el WAP Forum s part de la Open Mobile Alliance (OMA), consorci que s'ocupa de la definici de diverses normes relacionades amb les comunicacions mbils, entre elles les normes WAP.

Enllaos externs.
 La viquipdia WAP;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97876" title="Brenta" nonfiltered="4352" processed="4333" dbindex="39702">


El Brenta es un riu del nord d'Itlia al Vneto. El seu nom antic fou Medoacus.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97877" title="Piave" nonfiltered="4353" processed="4334" dbindex="39703">


El Piave es un riu del nord d'Itlia. El seu nom antic fou Plavis. El seu principal afluent es el Cordevole. Altres afluents sn el Ansiei, Boite, Ma, Soligo, Sonna i Tesa.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97878" title="Tagliamento" nonfiltered="4354" processed="4335" dbindex="39704">


El Tagliamento (Tiliment en fril) s un riu del nord d'Itlia al Fril. El seu nom antic fou Tilavemptus.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97879" title="Ficus" nonfiltered="4355" processed="4336" dbindex="39705">


Ficus s un gnere de plantes amb flor dins la famlia de les morcies.

s el gnere al qual pertany la figuera i moltes plantes utilitzades com ornamentals anomenades popularment com Ficus. Les plantes d'aquest gnere adopten la forma d'arbres, arbusts i lianes i fan el fruit (una figa normalment comestible) en forma de siconi. Sn originries de la zona de clima tropical amb unes poques espcies en zones de clima temperat clid.

Espcies.
El gnere Ficus inclou les espcies segents:


Enllaos externs.

Fitxa dels Ficus a l'USDA ;
Fitxa dels Ficus al GRIN ;
Fitxa dels Ficus a l'ITIS ;
 Lloc web sobre figueres ;
 Fruites de climes clids: la figa ;
 California Rare Fruit Growers: Caracterstiques de les figues ;
 North American Fruit Explorers: Fig ;
 BBC: Fig fossil clue to early farming ;
 New York Times; June 1, 2006; "Figs Believed to Be First Cultivated Fruit"  ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97881" title="Soca" nonfiltered="4356" processed="4337" dbindex="39707">

Biologia: ;
Poblaci genticament uniforme d'organismes. Vegeu soca (biologia).
Nom com de bolets de fusta. Vegeu bolet de soca ;
Botnica: part d'un arbre que queda desprs d'haver-lo tallat. Vegeu Soca (botnica);
Geografia: riu d'Itlia i d'Eslovnia. Vegeu Isonzo.
Literatura: poeta uruguaya. Vegeu Susana Soca;
Mitologia catalana: Ti de Nadal;
Gastronomia: Soca de Nia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97882" title="Temporada 1968-1969 del FC Barcelona" nonfiltered="4357" processed="4338" dbindex="39708">
Les dades ms destacates de la temporada 1968-1969 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

Plantilla.



Entrenador:  Salvador Artigas ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97883" title="Ria" nonfiltered="4358" processed="4339" dbindex="39709">


La Ria (en occit Ria, nom femen; en francs la Roya; en itali il Roia) es un riu en els lmits entre Frana (on neix) i Itlia (per on corre la darrera part del seu curs), que desaigua prop de Ventimiglia. El seu nom antic fou Rutuba.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97884" title="Llista de platges d'Eivissa" nonfiltered="4359" processed="4340" dbindex="39710">
Llista de cales i platges d'Eivissa i Formentera en sentit horari:

 Eivissa .

 Talamanca i el Botafoc.
 Ses Figueretes i es Viver.
 Altres: Salt de s'Ase i Cova de ses Dones.


 Sant Josep de sa Talaia .

 Platja d'en Bossa, en part tamb d'Eivissa.
 Platja des Cavallet;
 Platja de ses Salines, o Migjorn.
 Platja des Codolar;
 es Bol Nou;
 Cala Jondal;
 Es Xarcu;
 Cala des Cubells;
 Cala d'Hort;
 Cala Carb;
 Cala Vedella;
 Cala Mol;
 Cala Tarida;
 Cala Codolar;
 Platjes de Comte;
 Cala Bassa;
 Port des Torrent;
Altres: Port Roig, sa Caixota, Cala Truja, Cal d'en Real, Cala Corral, Cala Bou, Cala Pinet i s'Estanyol;

 Sant Antoni de Portmany .

 Es Pouet;
 Platja de Sant Antoni o de s'Arenal.
 Cal des Moro;
 Cala Graci i Cala Grassioneta.
 Cala Salada;
Altres: Rac de sa Galera.


 Sant Joan de Labritja .

Port de Sant Miquel, Cala des Moltons i es Pas de s'Illa;
Port de Benirrs o Cala Benirrs;
s'Illot des Rencl;
Cala Xarraca;
Cala Xucl;
Cala de Portinatx;
Cala d'en Serra;
Cala de Sant Vicent;
Altres: port de ses Caletes, es Canaret, es Cal de s'Illa i es Portixol.

 Santa Eulria des Riu .

s'Aigua Blanca o es Paller des Camp;
Platja des Figueral;
Pou des Lle o Canal d'en Mart;
Cala Boix;
Cala Llenya;
Cala Nova;
es Canar;
s'Argamassa;
Cala Pada;
Platja de Santa Eulria;
Cala Llonga;
Platja de can Martina;
Platja del riu de Santa Eulria;
Cal de s'Alga;
Platja des Niu Blau;
Cala Mastella;
Platja de s'Estanyol;
Altres: sa Caleta, platja de la Punta des Andreus, Sl d'en Serr i ses Estanques.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97885" title="Magra" nonfiltered="4360" processed="4341" dbindex="39711">



El Magra es un riu del nord d'Itlia. El seu nom antic fou Macra.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97886" title="Poltica de l'Equador" nonfiltered="4361" processed="4342" dbindex="39712">
La constituci vigent de la Repblica de l'Equador, aprovada el 10 d'agost de 1998 defineix el pas com una repblica presidencialista, unitria i democrtica, amb una separaci de poders en branques legislativa, executiva i judicial. El sufragi s universal, directe i secret i s obligatori per als ciutadans equatorians majors d'edat que spiguen llegir i escriure, per s voluntari per als analfabets i per als majors de seixanta-cinc anys. El sufragi est prohibit als membres dels cossos de seguretat (exrcit, policia, etc.).

 Organitzaci poltica .

El poder executiu i el president de la Repblica.
Vegeu tamb: Llista de presidents de l'Equador;
El poder executiu est representat pel president de la repblica, que promulga i executa les lleis dels Congrs Nacional, el poder legislatiu. El president s electe, juntament amb el vicepresident (formant l'anomenat binomi presidencial), per majoria absoluta a travs de sufragi universal i per un perode de 4 anys. El perode de govern del president s'inicia el 15 de gener de l'any segent a la celebraci de les eleccions. Si en l'elecci cap binomi presidencial obt majoria absoluta es realitza una segona volta dins dels quaranta-cinc dies segents en la qual noms participen els dos binomis que hagin obtingut ms vots en la primera volta. No s necessria la segona votaci si el binomi que ha obtingut el primer lloc assoleix ms del quaranta per cent dels vots vlids i una diferncia major de deu punts percentuals sobre el resultat del binomi situat en segon lloc. Els deu punts percentuals es calculen sobre la totalitat dels vots vlids.

En cas de falta definitiva del president, el poder passa al vicepresident pel temps que falti per completar el corresponent perode constitucional. Si faltessin simultniament i definitiva el president i el vicepresident, el president del Congrs Nacional assumeix temporalment la presidncia i convoca el Congrs Nacional perqu, dins del termini de deu dies, elegeixi el president de la repblica que romandr en les seves funcions fins a completar el respectiu perode presidencial.

Els ministres de l'estat sn de lliure nomenament i remoci del President de la Repblica i el representaran en els assumptes propis del ministeri al seu crrec. El nombre de ministeris, la seva denominaci i les matries de la seva competncia les determina el president de la Repblica.

El poder legislatiu i el Congrs Nacional.
El poder legislatiu est representat per un sistema unicameral amb seu a Quito, el Congrs Nacional, que s'elegeix per sufragi universal per un perode de quatre anys. Habitualment en una mateixa convocatria electoral es realitzen les eleccions presidencials i les eleccions legislatives. Els partits o moviments poltics que comptin amb un nombre de diputats que representi almenys el deu per cent del Congrs Nacional poden formar un bloc legislatiu; els partits que no arribin a tal percentatge poden unir-se amb altres per formar-lo.

El Congrs Nacional est integrat per diputats que sn elegits de la segent forma, amb un total de 100 diputats:
 2 diputats per cada provncia;
 1 diputat ms per cada dos-cents mil habitants o fracci que passi de cent cinquanta mil.

El nombre d'habitants que serveix de base per a l'elecci s l'establert per l'ltim cens nacional de poblaci, que s'ha de realitzar cada deu anys.

El poder judicial i la Cort Suprema de Justcia.
El poder judicial est representat per la Cort Suprema de Justcia, per les corts, tribunals i jutjats que estableixin la Constituci i la llei i pel Consell Nacional de la Judicatura. La Cort Suprema de Justcia t jurisdicci a tot el territori nacional i la seva seu a Quito. Actua com a cort de cassaci, a travs de sales especialitzades, i exerceix, a ms, totes les atribucions que li assenyalen la Constituci i les lleis. El Consell Nacional de la Judicatura s l'rgan de govern, administratiu i disciplinari de la funci judicial. Les lleis aprovades pel Congrs Nacional determinen la seva integraci, la forma de designaci dels seus membres, la seva estructura i les seves funcions.

 Partits poltics .
 Vegeu tamb Partits poltics de l'Equador, Eleccions presidencials de l'Equador i Eleccions legislatives de l'Equador;
Histricament els partits poltics de l'Equador han estat relativament petits i fora nombrosos, amb una ideologia poc definida, basant-se ms en el carisma personal dels seus lders. Malgrat la presncia de partits amb lnies ideolgiques clares, aquesta tendncia personalista segueix present en l'actualitat, amb partits formats al voltant d'un personatge concret. Durant la segona meitat del segle XIX i tot el segle XX (excepte en les etapes de dictadures) la poltica equatoriana ha estat tradicionalment controlada pel Partit Liberal (representant de la burgesia de la costa, principalment de Guayaquil) i el Partit Conservador (representant de l'aristocrcia conservadora de la serralada). Aquesta tendncia bipartidista es comen a trencar especialment a partir dels anys 1960, amb nombrosos partits de totes les tendncies. A partir d'aquest moment, els partits ms forts i que histricament han mantingut ms clara la seva lnia ideolgica i la seva fora electoral sn, d'una banda, el Partido Social Cristiano, de centredreta i que en els darrers anys ha passat d'una lnia ms populista i autoritria a una lnia ms neoliberal per amb preocupacions socials i ideolgiques; d'altra banda el partit Izquierda Democrtica, que ha representat la ideologia socialdemcrata aglutinant, des de la seva creaci el 1967, diverses tendncies de l'esquerra equatoriana.

A ms, a partir de la dcada de 1990, han sorgit amb fora partits de tendncia indigenista, amb l'objectiu de portar al terreny poltic les reivindicacions de la poblaci indgena, tradicionalment absent de la lluita poltica. El ms important s, sens dubte, Pachakutik, de tendncia socialista.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97887" title="Siconi" nonfiltered="4362" processed="4343" dbindex="39713">


El siconi s una infructescncia que s'ha format a partir d'una inflorescncia, amb el receptacle piriforme o arrodonit, engruixit i carns, buit a l'interior i amb una obertura a la part inferior (ostiol) guarnida de petits hipsofilles que permet l'entrada de petits insectes responsables de la pollinitzaci. A les parets internes d'aquest receptacle hi sn inserits els petits fruits en forma d'aquenis. N's un exemple de siconi la figa prpia de la figuera i altres plantes del gnere Ficus.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97890" title="Ombrone" nonfiltered="4363" processed="4344" dbindex="39714">


El Ombrone es un riu del nord d'Itlia. El seu nom antic fou Umbro.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97892" title="Garigliano" nonfiltered="4364" processed="4345" dbindex="39715">


El Garigliano es un riu d'Itlia. Se'l coneix tamb com Liri (nom que porta al comenament). El seu nom antic fou Liris.

Aquest riu fou teatre de quatre batalles importants: 

El juny de 915 entre la lliga del papa Joan X dirigida pel duc Alberic d'Spoleto, i els sarrans que havien comenat a establir-se a la vall.

El 29 de desembre de 1503 la victria dels aragonesos i castellans contra els francesos, prop de Gaeta, que va confirmar el domini espanyol al Regne de Npols.
 
El 1860 la derrota del exrcit del rei borb de Dues Siclies contra els piemontesos.
 
Des el novembre de 1943, una llarga batalla entre els aliats i els alemanys (vegeu Monte Cassino);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97895" title="Ernst Rhm" nonfiltered="4365" processed="4346" dbindex="39716">

Ernst Julius Rhm, (Munic, 28 de novembre de 1887 - Munic, 2 de juliol de 1934) fou un militar alemany, comandant i cofundador de les Sturmabteilung.

Rhm va servir com a oficial a l'excit bavars durant la Primera Guerra Mundial, en la que va ser greument ferit en la cara a Lorena, Frana.

Desprs de la guerra, el 1918, va entrar en les Freikorps, una de les milcies que es van formar a Munic com a reacci contra la Repblica de Weimar. 

El 1920, es va afiliar al NSDAP en el que va ajudar a organitzar les Sturmabteilung (SA), una milcia que tenia per funci protegir els lders del partit i atacar els oponents poltics. Rhm va participar el 1923 en el fallit Cop d'estat de Munic, pel que va haver de passar quinze mesos a la pres, on es va fer amic ntim d'Adolf Hitler. Un cop alliberat el 1924, va treballar amb Hitler per reconstruir el partit, per les seves diferncies es van fer importants. 

L'abril del 1924 va ajudar a crear el Frontbann com alternativa legal a la temporalment illegalitzada SA, i va ser diputat pel fins que va dimitir el 1925 i va anar a Bolvia com asessor militar.

El retorn a Alemanya.
Hitler personalment va demanar a Rhm que torns a Alemanya per fer-se crrec de la direcci de les Sturmabteilung, crrec que va acceptar el 1931, aportant noves idees i farcint la direci amb amics personals. Els rumors sobre les prctiques homosexuals entre els membres de la direcci de les SA els van costar l'animadversi dels militars de carrera i altres membres del partit, que recelaven del poder de la milcia.

Caiguda.
Quan els nacionalsocialistes van arribar el poder el 1933, l'ala esquerra del NSDAP continuava creient en el socialisme que donava nom al partit, propugnant la nacionalitzaci de les grans empreses, el repartiment de beneficis als treballadors, i rebaixes em els tipus d'inters, qestions totes elles anatema pels empresaris que havien ajudat a l'arribada al poder de Hitler. Rhm va parlar sobre una "segona revoluci" i va demanar actuar contra els reaccionaris igual que havien actuat contra els comunistes durant la consolidaci del partit els anys anteriors.

Hitler va comprometre's amb els empresaris alemanys, i aix va obrir una escletxa entre ell i les SA. Les Sturmabteilung les formaven bsicament les classes treballadores anticapitalistes, que esperaven guanyar la revoluci lluitant-la en els carrers. Rhm creia que havien d'esdevenir el nucli d'un exrcit revolucionari, per Hitler creia que un cop al poder ja no els necessitava, perqu volia el suport de l'exrcit per assegurar-se la presidncia quan von Hindenburg mors, ats el seu feble estat de salut.

A principis de juny de 1934, von Hindenburg, va forar Hitler amb l'amenaa que o es pacificava Alemanya o declararia la Llei marcial, cosa que li retiraria el poder, i aquest va pactar amb el Reichswehr suprimir les SA i cancellar els plans per la "segona revoluci".

La nit dels ganivets llargs.
Els caps nacionalsocialistes, incloent Heinrich Himmler i Hermann Gring van falsificar un informe suggerint que Rhm planejava un cop d'estat contra Hitler, amb el suport de Frana. Al principi Hitler va rebutjar les acusacions, per el va alertar que els SA tenien prou potencial com per treure'l del poder si ho haguessin volgut, i la pressi exercida per von Hindenburg va conduir a que Hitler ordens l'execuci dels lders de la SA, entre el 30 de juny i l'1 de juliol de 1934, en el que es coneix com la Nit dels ganivets llargs, entre ells Ernst Rhm. 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97896" title="Calore Irpino" nonfiltered="4366" processed="4347" dbindex="39717">
Calore Irpino es un riu d'Itlia que passa per Benevent i desaigua al Volturno. Per distingir-lo d'un altre riu itali anomenat tamb Calore, se'l coneix com a Calore Irpino i l'altre com a Calore Lucano o Calore Salernitano.

Antigament es va dir Calor i naixia al pas dels hirpins.  Desprs de passar per Beneventum desaiguava al Volturnus al sud-oest de Telsia; rebia dos afluents principals: el Sabatus (que avui es el Sabbato), a la regi de Benevent, i el Tamaris (avui el Tamaro) uns 10 Km. desprs.

A la vora d aquest riu, a uns 5 km. de Beneventum, el general cartagins Hann va derrotar Tiberi Semproni Grac II el 214 aC. Contra el que freqentment es pensa, Grac no va morir aqu sin dos anys desprs a Campi Veteres, a la Lucnia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97897" title="Calore Lucano" nonfiltered="4367" processed="4348" dbindex="39718">
El Calore Lucano o Calore Salernitano s un riu del sud-oest d'Itlia. Neix a Monti Alburni  (1.554 m) als Apenins i corre pel "Parco Nazionale del Cilento e Vallo di Diano". Desaigua al riu Sele. El seu nom llat fou Calor.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97899" title="Efecte Ruchti-Lohmann" nonfiltered="4368" processed="4349" dbindex="39719">
L'Efecte Ruchti-Lohmann s un fenomen econmic observat el 1953 pels economistes Martin Lohmann i Hans Ruchti. Tamb s conegut com l'efecte expansiu de l amortitzaci. 

Consisteix en qu l'amortitzaci no sols permet mantenir la capacitat productiva de l'empresa, sin que fins i tot permet d'ampliar-la, fet que es va donar en moltes empreses en acabar la Segona Guerra Mundial. Per tal que es produeixi s'han de complir els segents requisits:

 Que l'empresa es trobi en una fase de creixement en la que calgui un s creixent d'actius fixos.
 Absncia d'obsolescncia tecnolgica.
 L'equip productiu haur de presentar cert crrec de divisibilitat;
 La capacitat productiva ha de mantenir-se inalterada al llarg de la seva vida til.
 Inexistncia d'inflaci.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97900" title="Rennia" nonfiltered="4369" processed="4350" dbindex="39720">

Rennia (en alemany Rheinland, "terra del Rin") s una regi d'Alemanya, repartida entre els estats de Rin del Nord-Westflia i Rennia-Palatinat.

Rennia va ser la zona ocupada per Frana desprs de la Primera Guerra Mundial com a conseqncia del Tractat de Versalles, i va ser recuperada, violant aquest tractat, pel Tercer Reich el 7 de mar de 1936, amb molt poques tropes i entrant en bicicleta. Els francesos no van actuar a causa de la gran inestabilitat poltica de l'poca.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97901" title="Felip Sol i Sabars" nonfiltered="4370" processed="4351" dbindex="39721">
Felip Sol i Sabars (Lleida, Segri 1915 - Barcelona 2005) fou un poltic catal, germ de Llus Sol i Sabars. Durant la Guerra Civil espanyola fou tinent en l'exrcit franquista, i el 1943 es llicenci en medicina. Amb els anys, evolucionaria ideolgicament i particip en els moviments ciutadans, culturals i professionals d'oposici a la dictadura franquista. El 1971 fou membre fundador de l'Assemblea de Catalunya i ingresss al Partit dels Socialistes de Catalunya. 

A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou elegit senador per Lleida dins la coalici Entesa dels Catalans i, desprs de les primers eleccions municipals el 1979, regidor de l'Ajuntament de Barcelona com a responsable de l'rea de Sanitat. El 1983, per, abandon el PSC per a incorporar-se al moviment de Nacionalistes d'Esquerra. Ha escrit nombrosos assaigs sobre aspectes socials i poltics de la medicina. Tamb ha estat president de l'Associaci Catalana d'Amics del Poble Sahrau. 

 Referncies .

 L'Estatut, entre el desig i la realitat amb Albert Viladot i Presas;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97902" title="Bernardo O'Higgins" nonfiltered="4371" processed="4352" dbindex="39722">
Bernardo O'Higgins Riquelme (Xile, 20 d'agost de 1778 -  Lima, 24 d'octubre de 1842) va ser un militar xil. s considerat un dels Pares de la Ptria xilena , va ser  una de les figures militars fonamentals de la independncia i el primer cap d'estat de Xile independent sota el ttol de Director Suprem entre 1817 i 1823, quan va renunciar voluntriament al crrec per a evitar una guerra civil, exiliant-se al Per fins a la seva mort.

 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97904" title="Fuet" nonfiltered="4372" processed="4353" dbindex="39723">


El fuet, espetec, tastet, petador o secallona s un embotit tpic de la gastronomia catalana

Est fet de carn magra de porc, cansalada, capolada i adobada amb pebre negre i altres espcies i embotit en budell prim de porc; s habitual que, durant el procs de reps, s'hi formin unes taques blanques que el recobreixin.

Pot oferir moltes variants de gust en funci del procs de fermentaci que hagi passat i del tipus d'espcies que s'hi afegeixin. Es pot menjar quan encara s tendre o quan ja s sec; es pot conservar diversos mesos en un rebost.

Actualment, el centre geogrfic de la creaci de fuet s Osona, on es fa servir el porc de Vic com a base, per se'n fa arreu de Catalunya. Tamb t molta anomenada el d'Olot.

La varietat gruixuda del fuet s'anomena llonganissa, que, segons com, s'assembla molt al fuet o s'assembla ms al salami per influncia del que en territoris castellanoparlants es coneix com a salchichn o longaniza.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97908" title="Max Reger" nonfiltered="4373" processed="4354" dbindex="39724">

Johann Baptist Joseph Maximilian Reger (Brand, 19 de mar de 1873 - Leipzig, 11 de maig de 1916) va ser un compositor alemany, organista, pianista i professor.

Vida.
Nascut a Brand, Baviera, Reger va estudiar msica a Munic i Wiesbaden amb Hugo Riemann. L'any 1901 es va establir a Munic, on va dedicar-se a l'ensenyament de l'orgue i composici, i des del 1907 va treballar a Leipzig, on va ser director musical de la universitat fins l'any 1908 i professor de composici al Conservatori Felix Mendelssohn fins a la seua mort. Tamb va tenir una intensa activitat com a director d'orquestra i pianista. Entre els seus alumnes cal destacar Joseph Haas i George Szell. Des de l'any 1911 va dirigir l'orquestra de la Cort de Meiningen fins que va ser dissolta el 1914, moment en qu va traslladar-se a Jena. Va morir d'infart de miocardi a Leipzig.


Obra.
Durant una vida creativa de poc ms de 20 anys, Reger va produir una gran quantitat d'obres en tots el gneres (amb l'excepci de l'pera), quasi sempre emprant formes abstractes, encara que molt poques d'elles sn ben conegudes avui dia. Moltes de les seues obres sn en forma de fuga o variacions, incloent-hi la que probablement s la seua obra ms popular Variacions i Fuga sobre un tema de Mozart (basada en el tema inicial de la Sonata per a piano, K. 331 de Wolfgang Amadeus Mozart. Tamb va deixar una gran quantitat d'obres per a orgue, incloent-hi la Fantasia i fuga sobre BACH (aquesta pea, basada en el Motiu BACH es considera una de les ms difcils del repertori de l'instrument).  Va sentir-se particularment atret per la forma fugada durant tota la seua vida, fins i tot declarant: "Altres componen Fugues - Jo visc en elles.

Va ser un ferm abanderat de la msica absoluta i es veia a si mateix com part de la tradici musical de Ludwig van Beethoven i Johannes Brahms. La seua obra combina sovint les estructures clssiques d'aquests compositors amb les harmonies exteses de Franz Liszt i Richard Wagner i el complex contrapunt de Johann Sebastian Bach. La seua msica per a orgue, tamb influda per Liszt, es filla d'aquesta tradici. De les seues obres orquestrals, les ricament elaborades Variacions Hiller i les Variacions Mozart sn les ms recordades; de la msica de cambra els lleugerament texturats trios s'han fet un lloc en el repertori, junt amb algunes obres per a instruments de corda sols. Les seues darreres obres per a piano o dos pianos el situen com a succesor de Brahms en la tradici musical germnica. Va percaar, de manera intensiva i fins als lmits, el desenvolupament continu bramhsi i la seua modulaci, sovint emprant, com Brahms, el contrapunt de Bach: l's de les formes fugades, les variacions i l'energia i complexitat del desenvolupament temtic.

No es pot dir que les seues obres foren revolucionries, ja que poden ser considerades com una conseqncia del desenvolupament de les formes clssiques, com la fuga i el baix continu. La influncia d'aquest darrer pot escoltar-se en les obres de cambra que son profundament reflexives i originals.

Obres.
Llista d'Opus.
Sonata per a viol no. 1, Re menor, op. 1 (1890);
Trio amb piano no. 1 per a viol, viola i piano, Si menor, op. 2 (1891);
Sonata per a viol no. 2, Re major, op. 3 (1891);
Sis Canons, op. 4 (1891);
No. 1 "Gebet" (Hebbel);
No. 2 "Widmung" (Rckert);
No. 3 "Winterahnung" (Rckert);
No. 4 "Im April" (Geibel);
No. 5 "Der zerissne Grabkranz" (annim);
No. 6 "Bitte" (annim);
Sonata per a violoncel no. 1, Fa menor, op. 5 (1892);
Tres canons per a cor i piano, op. 6 (1892);
No. 1 "Trost" (Mller);
No. 2 "Zur Nacht" (Engel);
No. 3 "Abendlied" (Lenau);
Tres peces per a orgue, op. 7 (1892);
No. 1 Preludi i Fuga, Re major;
No. 2 Fantasia sobre el 'Te Deum laudamus;
No. 3 Fuga, Re menor;
Cinc Canons, op. 8 (1892);
No. 1 "Waldlied" (Uhli);
No. 2 "Trnen in Auge" (v. Wildenbruch);
No. 3 "Der Kornblumenstrauss" (v. Wildenbruch);
No. 4 "Scherz" (v. Chamisso);
No. 5 "Bauernregel" (Uhli);
Dozte Vasos-Capritx per a piano a quatre mans, op. 9 (1892);
No. 1 Allegro;
No. 2 Presto;
No. 3 Andante (con passione);
No. 4 Lento impetuoso;
No. 5 Allegro moderato (quasi Andantino);
No. 6 Prestissimo;
No. 7 Moderato;
No. 8 Allegro non tanto;
No. 9 Andantino;
No. 10 Vivace;
No. 11 Allegro scherzio;
No. 12 Allegro impetuoso;
Vint danses alemanyes per a piano a 4 mans, op. 10 (1892);
No. 1 Allegretto Re major;
No. 2 Sol menor ;
No. 3 Innocente La major;
No. 4 Re menor;
No. 5 Con anima ed scherzio Mi major;
No. 6 Allegro Do sostingut menor ;
No. 7 Cantabile La bemoll major;
No. 8 Appassionato Fa menor;
No. 9 Allegretto Si bemoll major;
No. 10 Grazioso Andantino Re major;
No. 11 Impetuoso Mi major;
No. 12 Allegretto La major;
No. 13 Andantino, ma non troppo Si menor;
No. 14 Innocente Fa major;
No. 15 Scherzio Sol menor;
No. 16 Appassionato (non allegro) Fa menor;
No. 17 Andantino La bemoll major;
No. 18 Presto Do sostingut menor;
No. 19 Giocoso Si major ;
No. 20 Con Bravura Mi major;
Set Valsos per a piano, op. 11 (1893);
No. 1 Allegro ma non troppo La major;
No. 2 Semplice Do sostingut menor;
No. 3 Moderato Re major;
No. 4 Grazioso La bemoll major ;
No. 5 Commodo Mi major;
No. 6 Melancolique (Lento) Fa sostingut menor ;
No. 7 Allegro vivace La major;
Cinc Canons, op. 12 (1893);
No. 1 "Friedhofgesang" (Kleinschmidt);
No. 2 "Das arme Vgelein" (v. Gilm);
No. 3 "Wenn ich's nur wsst" (Ehlen);
No. 4 "Gruss" (Michaeli);
No. 5 "Um dich" (Kurz);
Lose Bltter per a piano, op. 13 (1894);
No. 1 Petite Romance (andante) Fa menor;
No. 2 Valsette (Allegretto grazioso) La bemoll major;
No. 3 Scherzoso (Vivace) Si bemoll major;
No. 4 Moment Musical (Andantino) La bemoll major;
No. 5 Petite Caprice (Allegretto) Si bemoll menor ;
No. 6 Prlude et Fuga (Andantino (semplice) - Allegretto) Fa major ;
No. 7 Sarabie (Grave) Re menor;
No. 8 ? - ? (Largo) Si menor;
No. 9 Danse des Paysans (Commodo) La major;
No. 10 Chant sans Paroles Mi major;
No. 11 Appassionato (Vivace) Do sostingut menor;
No. 12 Choral (andante) Re major;
No. 13 Marcia Funebre Do menor (arranjada per a orquestra per Lothar Windsperger);
No. 14  la Hongroise (Allegro) Fa menor;
Cinc Duets per a Soprano, viola i piano, op. 14 (1894);
No. 1 "Nachts" (v. Eichendorff);
No. 2 "Abendlied (v. Goethe)";
No. 3 "Sommernacht" (Saul);
No. 4 "Gb's ein einzig Brnnelein (de la Toscana)";
No. 5 "O frage nicht" (Nawrocki);
"Ich stehe hoch ber'm See" per a baix i piano (Frau v. Lieven), op. 14b (1894);
Deu canons ver a mitja veu i piano, op. 15 (1894);
No. 1 "Glck" (v. Rohrscheidt);
No. 2 "Das Blatt im Buche" (Grn);
No. 3 "Nelken" (Storm);
No. 4 "Traum" (v. Eichendorff);
No. 5 "Das Mdchen spricht" (Prutz);
No. 6 "Scheiden" (Saul);
No. 7 "Der Schelm" (R...);
No. 8 "Leichtsinniger Rat" (Saul);
No. 9 "Verlassen hab ich mein Lieb" (Engel);
No. 10 "Trost" (Falke);
Suite per a orgue no. 1, Mi menor, op. 16 (1894-1895);
No. 1 Introducci (Grave) i Fuga (Allegro ma non tanto);
No. 2 Adagio assai;
No. 3 Intermezzo (Un poco Allegro, ma non troppo) i Trio (Andantino);
No. 4 Passacaglia (andante);
Aus der Jugendzeit per a piano, op. 17 (1895);
No. 1 Frohsinn (Allegretto) La major;
No. 2 Hasche mich! (Grazioso) Do major;
No. 3 Ein Spielchen! (Andantino) Fa major;
No. 4 Das tote Vglein (andante espressivo) Mi menor;
No. 5 ber Stock und Stein (Presto) Re menor;
No. 6 Was die Grossmutter erzhlt (andante espressivo) Sol major;
No. 7 Ein Tnzchen (Allegro) Sol menor;
No. 8 Bange Frage (andante) La menor;
No. 9 Weihnachtstraum (Andantino) La major (Fantasia sobre Nit de Pau);
No. 10 Grosses Fest (Allegro a la marcia) Si bemoll major ;
No. 11 Abendgesang (andante con espressione) Re major;
No. 12 Fast zu keck! (Allegro vivace) Fa major;
No. 13 Frhlingslust (Vivace) Do major ;
No. 14 Kleiner Trotzkopf (Vivace) Mi menor;
No. 15 Reigen (Allegretto grazioso) Sol major ;
No. 16 Fast zu ernst! (Fughette - andante con espressione) Sol menor;
No. 17 A la Gigue (Presto assai) Mi menor;
No. 18 Nordischer Tanz (Allegretto) Re major;
No. 19 Erster Streit (Agitato) Re menor;
No. 20 Vershnung (Cantabile) La major;
Vuit Improvisacions per a piano, op. 18 (1896);
No. 1 Allegretto con grazia Mi major;
No. 2 Andantino Si menor;
No. 3 Caprice (Allegro vivace) Sol menor;
No. 4 andante sepmlice Re major;
No. 5 Moderato, ma marcato Do menor;
No. 6 Allegretto con grazia Do sostingut menor;
No. 7 Vivace assai Fa major;
No. 8 Etude brillante (Allegro con brio) Do menor;
Dues Canons Espirituals per a mitja veu i orgue, op. 19 (1898);
No. 1 "Passionslied";
No. 2 "Doch du liessest ihn im Grabe nicht";
Cinc Humoresques per a piano, op. 20 (1898);
No. 1 Allegretto grazioso Re major;
No. 2 Presto - andante (con grandezza) Si menor;
No. 3 Andantino grazioso La major;
No. 4 Prestissimo assai Do major;
No. 5 Vivace assai Sol menor;
"Hymne an den Gesang" per a Cor i Orquestra/piano (Steiner), op. 21 (1898);
Sis Valsos per a piano, op. 22 (1898);
Quatre Canons, op. 23 (1898);
No. 1 "Das Kleinste Lied" (Hamerling);
No. 2 "Pythia" (Ritter);
No. 3 "Das sterbende Kind" (Geibel);
No. 4 "Vom Kssen!" (Ritter);
Sis Peces per a piano, op. 24 (1898);
No. 1 Valse Impromptu;
No. 2 Menuet;
No. 3 Rverie Fantastique;
No. 4 Un Moment Musical;
No. 5 Chant de la Nuit;
No. 6 Rhapsodie;
Aquarellen per a piano, op. 25 (1898);
Set Peces-Fantasia per a piano, op. 26 (1898);
No. 1 Elegie Mi menor (tamb en arrajament orquestral);
Fantasia per a Orgue sobre 'Ein fest Burg ist unser Gott, op. 27 (1898);
Sonata per a violoncel no. 2, Sol menor, op. 28 (1898);
Fantasia i Fuga per a Orgue, Do menor, op. 29 (1898);
Organ Fantasia on 'Freu dich sehr, o meine Seele, op. 30 (1898);
Sis Poemes, op. 31 (1898);
No. 1 "Allein" (Ritter);
No. 2 "Ich glaub', lieber Schatz" (Ritter);
No. 3 "Unbegehrt" (Ritter);
No. 4 "Und hab' so grosse Sehnsucht" (Ritter);
No. 5 "Mein Traum" (Ritter);
No. 6 "Schlimme Geschichte" (Ritter);
Set Charakterstcke per a piano, op. 32 (1898);
Sonata per a orgue no. 1, Fa sostingut menor, op. 33 (1899);
Cinc peces pintoresques per a piano a quatre mans, op. 34 (1899);
Sis Canons, op. 35 (1899);
No. 1 "Dein Auge" (Dahn);
No. 2 "Der Himmel hat ein Thrnen geweint" (Rckert);
No. 3 "Traum durch die Dmmerung" (Bierbaum);
No. 4 "Flieder" (Bierbaum);
No. 5 "Du liebes Auge" (Rooquette);
No. 6 "Wenn lichter Mondenschein" (d'Annunzio);
Nine Bunte Bltter per a piano, op. 36 (1899);
Cinc Canons, op. 37 (1899);
No. 1 "Helle Nacht" (Verlain);
No. 2 "Volkslied" (Ritter);
No. 3 "Glckes genug" (v. Liliencron);
No. 4 "Frauenhaar" (Bierbaum);
No. 5 "Nchtliche Pfade" (Stieler);
Set Canons per a cor mascul, op. 38 (1899);
No. 1 "Ausfahrt";
No. 2 "Frhlingsruf";
No. 3 "ber die Berge";
No. 4 "Wie ist doch die Erde so schn!";
No. 5 "Frohsinn";
No. 6 "Abendreih'n";
No. 7 "Hell ins Fenster";
Tres canons per a cor a sis veus (SAATBB), op. 39 (1899);
No. 1 "Abendlied" (Plinke);
No. 2 "Frhlingsblick" (Lenau);
No. 3 "Schweigen" (Falke);
Dues Fantasiesper a Orgue, op. 40 (1899);
No. 1 'Wie schn leucht' uns der Morgenstern;
No. 2 'Straf' mich nicht in deinem Zorn;
Sonata per a viol no. 3, La major, op. 41 (1899);
Quatre sonates per a viol sol, op. 42 (1900);
No. 1 Re menor;
No. 2 La major;
No. 3 Si menor;
No. 4 Sol menor;
Vuit Canons, op. 43 (1899);
No. 1 "Zwischen zwei Nchte" (Falke);
No. 2 "Mde" (Falke);
No. 3 "Meinem Kinde" (Falke);
No. 4 "Abschied" (Wiener);
No. 5 "Wiegenlied" (Dehmel);
No. 6 "Die Betrogene spricht" (Ritter);
No. 7 "Mein Herz" (Wiener);
No. 8 "Sag es nicht" (Wiener);
Deu petites peces per a piano, op. 44 (1900);
No. 1 Albumblatt;
No. 2 Burletta;
No. 3 Es war einmal;
No. 4 Capriccio La menor;
No. 5 Moment musical;
No. 6 Scherzo;
No. 7 Humoreske;
No. 8 Fughette;
No. 9 Gigue;
No. 10 Capriccio Do major;
Sis Intermezzi per a piano, op. 45 (1900);
Organ Fantasia i Fuga sobre B-A-C-H, op. 46 (1900);
Sis Trios per a Orgue, op. 47 (1900);
No. 1 Cnon;
No. 2 Gigue;
No. 3 Canzonetta;
No. 4 Scherzo;
No. 5 Siciliana;
No. 6 Fuga;
Set Canons, op. 48 (1900);
No. 1 "Htet euch" (Geibel);
No. 2 "Leise Lieder" (Morgenstern);
No. 3 "Im arm er Liebe" (Hartleben);
No. 4 "Ach, Liebste, in Gedanken" (Stona);
No. 5 "Junge Ehe" (Ubell);
No. 6 "Am Dorfsee" (Wiener);
No. 7 "Unvergessen" (Frey);
Dues sonates Sonatas per a viola/Clarinet, op. 49 (1900);
No. 1 La bemoll major;
No. 2 Fa sostingut menor;
Dues Romances per a viol i orquestra, op. 50 (1900);
No. 1 Sol major;
No. 2 Re major;
Dotze Canons, op. 51 (1900);
No. 1 "Der Mond glht" (Diderich);
No. 2 "Mgdleins Frage" (Dorr-Ljubljaschtschi);
No. 3 "Trume, trume, du mein ssses Leben" (Dehmel);
No. 4 "Geheimnis" (Evers);
No. 5 "Mdchenlied" (Morgenstern);
No. 6 "Schmied Schmerz" (Bierbaum);
No. 7 "Nachtgang" (Bierbaum);
No. 8 "Gleich einen versunkenen Melodie" (Morgenstern);
No. 9 "Frhlingsregen" (Morgenstern);
No. 10 "Verlorne Liebe" (Galli);
No. 11 "Frhlingsmorgen" (Mller);
No. 12 "Weisse Tauben" (Morgenstern);
Tres Fantasies per a orgue, op. 52 (1900);
No. 1 Alle Menschen mssen sterben;
No. 2 Wachet auf, ruft uns die Stimme;
No. 3 Halleluja, Gott zu loben;
Set Siluetes per a piano, op. 53 (1900);
Dos Quartets de corda, op. 54 (1901);
No. 1 Sol menor;
No. 2 La major;
Quinze Canons, op. 55 (1901);
No. 1 "Hymnus des Hasses" (Morgenstern);
No. 2 "Traum" (Evers);
No. 3 "Der tapfere Schneider" (Falke);
No. 4 "Rosen" (Itzerott);
No. 5 "Der Narr" (v. Jacobosky);
No. 6 "Verklrung" (Itzerott);
No. 7 "Sterne" (Ritter);
No. 8 "Zwei Gnze" (De Capitolio);
No. 9 "Ein Paar" (Braungart);
No. 10 "Wren wir zwei klein Vgel" (Greiner);
No. 11 "viola d'amour" (Falke);
No. 12 "Nachtsegen" (Evars);
No. 13 "Gute Nacht" (Falke);
No. 14 "Allen Welten abgewit" (Stona);
No. 15 "Der Alte" (Falke);
Conc Preludis i Fugues per a orgue, op. 56 (1901);
No. 1 Mi major;
No. 2 Re menor;
No. 3 Sol major;
No. 4 Do major;
No. 5 Si menor;
Fantasia i Fuga Simfniques per a orgue, op. 57 (1901);
SisBurlesques per a piano a quatre mans, op. 58 (1901);
Dotze peces per a orgue, op. 59 (1901);
No. 1 Prelude;
No. 2 Pastorale;
No. 3 Intermezzo;
No. 4 Kanon;
No. 5 Toccata;
No. 6 Fuge;
No. 7 Kyrie;
No. 8 Gloria;
No. 9 Benedictus;
No. 10 Capriccio;
No. 11 Melodia;
No. 12 Te Deum;
Sonata per a orgue no. 2, Re menor, op. 60 (1901);
No. 1 Improvisaci;
No. 2 Invocaci;
No. 3 Introducci i Fuga;
Peces Litrgiques Simples per a usar en els Serveis Religiosos, op. 61 (1901);
Vuit versions del Tantum ergo, op. 61a;
Quatre Versions del Tantum ergo per a Sop. Contr./Tenor Baix i orgue, op. 61b;
Quatre Versions del Tantum ergo per a Cor a quatre veus i orgue, op. 61c;
Vuit Marienlieder, op. 61d;
Quatre Marienlider per a SC/TB i Organ, op. 61e;
Quatre Marienlieder per a cor a quatre veus i orgue, op. 61f;
Sis Trauergesnge per a Cor, op. 61g ;
Setze Canons, op. 62 (1901);
No. 1 "Wehe" (Boelitz);
No. 2 "Waldeseiligkeit" (Dehmel);
No. 3 "Ruhe" (Evers);
No. 4 "Menschen und Natur" (Baumgart);
No. 5 "Wir Zwei" (Falke);
No. 6 "Reinheit" (Boelitz);
No. 7 "Vor dem Sterben" (Boelitz);
No. 8 "Gebet" (Braungart);
No. 9 "Strampelchen" (v. Bluethgen);
No. 10 "Die Nixe" (Falke);
No. 11 "Fromm" (Falke);
No. 12 "Totensprache" (v. Jacobovsky);
No. 13 "Begegnung" (Mrike);
No. 14 "Ich schwebe" (Henkel);
No. 15 "Pflugerin Sorge" (Henkel);
No. 16 "Anmutiger Vertrag (Morgenstern);
Monleg per a Orgue, op. 63 (1902);
No. 1 Preludi Do menor;
No. 2 Fuga Do major;
No. 3 Canzona Sol menor;
No. 4 Capriccio La menor;
No. 5 Intro Fa menor;
No. 6 Passacaglia Fa menor;
No. 7 Ave Maria;
No. 8 Fantasia Do major;
No. 9 Toccata Mi menor;
No. 10 Fuga Mi menor;
No. 11 Cnon Re major;
No. 12 Scherzo Re menor;
Quintet amb piano no. 2, Do menor, op. 64 (1901-1902);
Dotze Peces per a Orgue, op. 65 (1902);
No. 1 Rhapsodie;
No. 2 Capriccio;
No. 3 Pastorale;
No. 4 Consolation;
No. 5 Improvisation;
No. 6 Fuga;
No. 7 Preludi;
No. 8 Fuga;
No. 9 Canzona;
No. 10 Scherzo;
No. 11 Toccata;
No. 12 Fuga;
Dotze Canons, op. 66 (1902) ;
No. 1 "Sehnsucht" (Itzerott);
No. 2 "Freundliche Vision" (Bierbaum);
No. 3 "Aus der ferne in der Nacht" (Bierbaum);
No. 4 "Du bist mir gut!" (Boelitz);
No. 5 "Maienblten" (v. Jacobovsky);
No. 6 "Die Primeln" (Hamerling);
No. 7 "Die Liebe" (Dehmel);
No. 8 "An dich" (Itzerott);
No. 9 "Erlst" (Itzerott);
No. 10 "Morgen" (Makay);
No. 11 "Jetzt und immel" (Dehmel);
No. 12 "Kindergeschichte" (v. Jacobovsky);
Cinquanta-dos Preludis Corals, op. 67 (1902);
No. 1 'Allein Gott in der Hh sei Ehr;
No. 2 'Alles ist an Gottes Segen;
No. 3 'Aus tiefer Not schrei ich zu dir;
No. 4 'Aus meines Herzens Grunde;
No. 5 'Christus, der ist mein Leben;
No. 6 'Ein' feste Burg ist unser Gott;
No. 7 'Dir, dir, Jehovah, will ich singen!;
No. 8 'Erschienen ist der herrlich' Tag;
No. 9 'Herr Jesu Christ, dich zu uns wend;
No. 10 'Es ist das Heil uns kommen her;
No. 11 'Freu' dich sehr, O meine Seele;
No. 12 'Gott des Himmels und der Erden;
No. 13 'Herr, wie du willst, so shick's mit mir;
No. 14 'Herzlich tut mich verlangen;
No. 15 'Jauchz, Erd, und Himmel, juble hell;
No. 16 'Ich dank dir, lieber Herre;
No. 17 'Ich will dich lieben, meine Strke;
No. 18 'Jerusalem, du hochgebaute Stadt;
No. 19 'Jesu Leiden, Pein und Tod;
No. 20 'Jesus, meine Zuversicht;
No. 21 'Jesu, meine Freude;
No. 22 'Komm, o komm, du Geist des Lebens;
No. 23 'Lobe Gott, ihr Christen alle gleich;
No. 24 'Lobe den Herren, dem mchtigen Knig;
No. 25 'Mach's mit mir, Gott, nach deiner Gt;
No. 26 'Meinen Jesum la' ich nicht;
No. 27 'Nun danket alle Gott;
No. 28 'Nun freut euch, lieben Christen;
No. 29 'Nun komm, der Heiden Heili;
No. 30 'O Gott, du frommer Gott;
No. 31 'O Jesu Christ, meines Lebens Licht;
No. 32 'O Lamm Gottes, unschuldig;
No. 33 'O Welt, ich mu dich lassen;
No. 34 'Schmcke dich, o liebe Seele;
No. 35 'Seelenbrutigam;
No. 36 'Sollt' ich meinem Gott nicht singen?;
No. 37 'Straf mich nicht in deinem Zorn;
No. 38 'Valet will ich dir geben;
No. 39 'Vater unser im Himmelreich;
No. 40 'Vom Himmel hoch, da komm ich her;
No. 41 'Wachet auf, ruft uns die Stimme;
No. 42 'Von Gott will ich nicht lassen;
No. 43 'Warum sollt' ich mich den grmen?;
No. 44 'Was Gott tut, das ist wohlgetan;
No. 45 'Wer nur den lieben Gott lsst walten;
No. 46 'Wer nur den lieben Gott lsst walten;
No. 47 'Werde munter, mein Gemte;
No. 48 'Wer wei, wie nahe mir mein Ende!;
No. 49 'Wie schn leuchtet uns der Morgenstern;
No. 50 'Wie wohl ist mir, o Freund der Seelen;
No. 51 'Jesus ist kommen;
No. 52 'O wie selig;
Sis Canons, op. 68 (1902);
No. 1 "Eine Seele" (v. Jacobovsky);
No. 2 "Unterwgs" (Boelitz);
No. 3 "Mrchenli" (Evers);
No. 4 "Engelwacht" (Muth);
No. 5 "Nachtseele" (Evers);
No. 6 "An die Geliebte" (Falke);
Deu Peces per a orgue, op. 69 (1903);
No. 1 Preludi Mi menor;
No. 2 Fuga Mi menor;
No. 3 Basso ostinato Mi menor;
No. 4 Moment musical Re major;
No. 5 Capriccio Re menor;
No. 6 Toccata Re major;
No. 7 Fuga Re major;
No. 8 Romance Sol menor;
No. 9 Preludi La menor;
No. 10 Fuga La menor;
Disset Canons, op. 70 (1903);
No. 1 "Prludium" (Boelitz);
No. 2 "Der Knig bei der Krnung" (Mrike);
No. 3 "Ritter rt dem Knappen dies" (Bierbaum);
No. 4 "Die bunten Khe" (Falke);
No. 5 "Gruss" (Genischen);
No. 6 "Elternstolz" (Folk song);
No. 7 "Meine Seele" (Evers);
No. 8 "Die Verschmte" (Falke);
No. 9 "Sehnsucht" (v. Jacobovsky);
No. 10 "Hoffnungstrost" (from East Preussia);
No. 11 "Gegen Abend" (Bierbaum);
No. 12 "Dein Bild" (v. Jacobovsky);
No. 13 "Mein und Dein" (Fischer);
No. 14 "Der Bote" (Fick);
No. 15 "Thrnen" (Braungart);
No. 16 "Der durstes Erklrung" (Fick);
No. 17 "Sommernacht" (Evers);
"Gesang der Verklrten" per a cor a quatre veus (SSCTB) i orquestra (Busse), op. 71 (1903);
Sonata per a viol no. 4, Do major, op. 72 (1903);
Variacions i Fuga sobre un Tema Original per a orgue, Fa sostingut menor, op. 73 (1903);
Quartet de corda no. 3, Re menor, op. 74 (1903-1904);
Divuit Canons, op. 75 (1904);
No. 1 "Markspruch" (Weigi);
No. 2 "Mondnacht" (Evers);
No. 3 "Der Knabe an die Mutter" (Serbian);
No. 4 "Dmmer" (Boelitz);
No. 5 "Bses Weib" (16th century);
No. 6 "Ihr, ihr Herrlichen!" (Hlderlin);
No. 7 "Schlimm fr die Mnner" (Serbian);
No. 8 "Wsche im Wind" (Falke);
No. 9 "All' mein gedanken, mein Herz und mein Sinn" (Dahn);
No. 10 "Schwische Treue" (Seyboth);
No. 11 "Aeolsharfe" (Lingg);
No. 12 "Hat gesangt - bleibt nicht dabei" (Popular);
No. 13 "Das Ringlein" (v. Jacobovsky);
No. 14 "Schlafliedchen" (Busse);
No. 15 "Darum" (Seyboth);
No. 16 "Das febster Klang im Winde!" (Evars);
No. 17 "Du brachtest mir deiner Seele Trank" (Braungart);
No. 18 "Einsamkeit" (Goethe);
Canons senzilles, op. 76 (1903-1912);
No. 1 "Du Meines Herzens Kronelein";
No. 2 "Daz Iuwer Min Engel Walte";
No. 3 "Waldeinsamkeit";
No. 4 "Wenn Die Linde Bluht";
No. 5 "Herzenstausch";
No. 6 "Beim Schneewetter";
No. 7 "Schlecht' Wetter";
No. 8 "Einen Brief soll ich schreiben";
No. 9 "Am Brnnelle";
No. 10 "Warte Nur";
No. 11 "Mei Bua";
No. 12 "Mit Rosen Bestreut";
No. 13 "Der verliebte Jger";
No. 14 "Mein Schtzelein";
No. 15 "Maiennacht";
No. 16 "Glck";
No. 17 "Wenn Alle Welt So Einig War";
No. 18 "In Einem Rosengartelein";
No. 19 "Hans und Grete";
No. 20 "Es Bluht Ein Blumlein";
No. 21 "Minnelied";
No. 22 "Des Kindes Gebet";
No. 23 "Zweisprach";
No. 24 "Abgeguckt";
No. 25 "Friede";
No. 26 "Der Schwur";
No. 27 "Kindeslacheln";
No. 28 "Die Mutter Spricht";
No. 29 "Schmeichelkatzchen";
No. 30 "Vorbeimarsch";
No. 31 "Gottes Segen";
No. 32 "Von der Liebe";
No. 33 "Das Wolklein";
No. 34 "Reiterlied";
No. 35 "Mittag";
No. 36 "Schelmenliedchen";
No. 37 "Heimat";
No. 38 "Das Mgdlein";
No. 39 "Abendlied";
No. 40 "Wunsch";
No. 41 "An Den Frhlingsregen";
No. 42 "Der Postillon";
No. 43 "Brunnensang";
No. 44 "Klein Marie";
No. 45 "Lutschemaulchen";
No. 46 "Soldatenlied";
No. 47 "Schlaf' Ein";
No. 48 "Zwei Mauschen";
No. 49 "Ein Tanzchen";
No. 50 "Knecht Ruprecht";
No. 51 "Die Funf Hunerchen";
No. 52 "Maria Wiegenlied";
No. 53 "Das Brderchen";
No. 54 "Das Schwesterchen";
No. 55 "Furchthaschen";
No. 56 "Der Igel";
No. 57 "Die Bienen";
No. 58 "Mausefangen";
No. 59 "Zum Schlafen";
No. 60 "Der Knig Aus Dem Morgenli";
Serenata no. 1 per a flauta, viol i viola, Re major, op. 77a (1904);
Trio de corda no. 1, La menor, op. 77b (1904);
Sonata per a violoncel no. 3, Fa major, op. 78 (1904);
Deu Peces per a piano, op. 79a (1900-1904);
No. 1 Humoreske;
No. 2 Humoreske;
No. 3 Intermezzo;
No. 4 Melodie;
No. 5 Romanze;
No. 6 Impromptu;
No. 7 Impromptu;
No. 8 Caprice;
No. 9 Capriccio;
No. 10 Melodie;
Preludis Corals per a orgue, op. 79b (1900-1904);
No. 1 'Ach Gott, verla mich nicht;
No. 2 'Ein Feste Burg ist unser Gott;
No. 3 'Herr, nun selbst den Wagen halt;
No. 4 'Morgenglanz der Ewigkeit;
No. 5 'Mit Fried und Freud fahr ich dahin;
No. 6 'We weiss, wie nahe mir mein Ende;
No. 7 'Auferstehn, ja auferstehn wirst Du;
No. 8 'Christ ist erstien von dem Tod;
No. 9 'Christus, Der ist mein Leben;
No. 10 'Mit Fried und Freud fahr ich dahin;
No. 11 'Nun danket alle Gott;
No. 12 'Herr, nun selbst den Wagen halt;
No. 13 'Warum solit ich mich gramen;
Vuit Canons, op. 79c (1900-1904);
No. 1 "Abend" (Schfer);
No. 2 "Um Mitternacht blhen die Blumen" (Stona);
No. 3 "Volkslied" (Itzerott);
No. 4 "Friede" (Huggenberger);
No. 5 "Auf mondbeschienen Wegen" (Huggenberger);
No. 6 "Die Glocke des Glcks" (Ritter);
No. 7 "Erinnerung" (Schfer);
No. 8 "Zge" (Huggenberger);
Suite per a viol i piano, op. 79d (1902-1904);
No. 1 Wiegenlied;
No. 2 Capriccio;
No. 3 Burla;
Dues Peces per a violoncel i piano, op. 79e (1904);
No. 1 Caprice;
No. 2 Kleine Romanze;
Catorze Corals per a Cor a 4, 5 o 6 veus, op. 79f (1900-1904);
No. 1 "Jesu, meines Lebens Leben" (4 veus);
No. 2 "Auferstien" (4 veus);
No. 3 "Nun preiset alle" (4 veus);
No. 4 "Nun preiset alle" (4 veus);
No. 5 "Such, wer da will" (4 veus);
No. 6 "Ach, Gott, verla mich nicht" (4 veus);
No. 7 "Ich weiss, mein Gott" (4 veus);
No. 8 "Ich hab in Gottes Herz und Sinn" (5 veus);
No. 9 "Jesu, grosser Wunderstern" (5 veus);
No. 10 "Jesus soll die Losung sein" (5 veus);
No. 11 "Trauungsgesang";
No. 13 "Auferstien" (5 veus);
No. 14 "Gib dich zufrieden" (5 o 6 veus);
Tres Corals per a Cor femen o infantil (1900-1904);
Dotze peces per a orgue op. 80 (1904):
No. 1 Preludi Mi menor;
No. 2 Fughetta Mi menor;
No. 3 Canzonetta Sol menor;
No. 4 Gigue Re menor;
No. 5 Ave Maria Re bemoll menor;
No. 6 Intermezzo Sol menor;
No. 7 Scherzo Fa sostingut menor;
No. 8 Romance La menor ;
No. 9 Perpetuum mobile Fa menor;
No. 10 Intermezzo Re major;
No. 11 Toccata La menor;
No. 12 Fuga La menor;
Variacions i Fuga sobre un tema de Bach per a piano, op. 81 (1904);
Aus Meine Tagebuch per a piano, op. 82 (1904-1912);
Deu Canons per a cor mascul, op. 83 (1904-1912);
Sonata per a viol no. 5, Fa sostingut menor, op. 84 (1905);
Quatre Preludis i Fugues per a orgue, op. 85 (1905);
No. 1 Do sostingut menor;
No. 2 Sol major;
No. 3 Fa major;
No. 4 Mi menor;
Variacions i Fuga sobre un tema de Beethoven per a dos pianos, op. 86 (1904) (tamb en arranjament per a orquestra, 1915);
Dues Composicions per a viol i piano, op. 87 (1905);
No. 1 Albumblatt;
No. 2 Romanze;
Quatre Canons, op. 88 (1905);
No. 1 "Notturno" (Boelitz);
No. 2 "Stelldichein" (Hrmann);
No. 3 "Fltenspielerin" (Evers);
No. 4 "Spatz und Sptzin" (Meyere);
Quatre Sonatines per a piano, op. 89 (1905-1908);
No. 1 Mi menor;
No. 2 Re major;
No. 3 Fa major;
No. 4 La menor;
Sinfonietta per a orquestra, La major, op. 90 (1904-1905);
Set Sonates per a viol sol, op. 91 (1905);
No. 1 La menor;
No. 2 Re major;
No. 3 Si bemoll major;
No. 4 Si menor;
No. 5 Mi menor;
No. 6 Sol major;
No. 7 La menor;
Suite per a orgue no. 2, op. 92 (1905);
No. 1 Preludi Sol menor;
No. 2 Fuga;
No. 3 Intermezzo Si menor;
No. 4 Basso ostinato Sol menor;
No. 5 Romanza La bemoll major;
No. 6 Toccata Sol menor;
No. 7 Fuga Sol menor;
Suite en estil antic per a viol i piano, Fa major, op. 93 (1906) (tamb en arranjament per a orquestra, 1916);
Sis Peces per a piano a 4 mans, op. 94 (1906);
Serenata per a orquestra, Sol major, op. 95 (1905-1906);
Introducci, Passacaglia i Fuga per a dos pianos, Si menor, op. 96 (1906);
Quatre Canons, op. 97 (1906);
No. 1 "Das Dorf" (Boelitz);
No. 2 "Leise, leise weht ihr Lfte" (Brentano);
No. 3 "Ein Drangen ist in meinem Herzen" (St. Zweig);
No. 4 "Der bescheidene Schfer" (Weisse);
Cinc Canons, op. 98 (1906);
No. 1 "Aus den Himmelsaugen" (Heine);
No. 2 "Der gute Rath" (Schatz);
No. 3 "Sonntag" (Volkslied);
No. 4 "Es schlft ein stiller Garten" (Hauptmann);
No. 5 "Sommernacht" (Triepel);
Sis Preludis i Fugues per a piano, op. 99 (1907);
Variacions i Fuga sobre un Tema de Johann Adam Hiller per a orquestra, Mi major, op. 100 (1907);
Concert per a viol, La major, op. 101 (1907-1908);
Trio amb piano no. 2 per a viol, violoncel i piano, Mi menor, op. 102 (1907-1908);
Hausmusik, op. 103 (1908);
Suite per a viol i piano, La menor, op. 103a (1908);
No. 3 Aria (tamb en arranjament per a orquestra);
Dues petites Sonates per a viol i piano, op. 103b (1909);
No. 1 Re menor;
No. 2 La major;
Dotze petites Peces sobre les seues prpies canons de l'opus 76 per a viol i piano, op. 103c;
Sis Canons, op. 104 (1907);
No. 1 "Neue Flle" (Zweig);
No. 2 "Warnung" (anon.);
No. 3 "Mutter, tote Mutter" (Hartwig);
No. 4 "Lied eines Mdchens" (13th century);
No. 5 "Das Sausewind" (Busse);
No. 6 "Mdchenlied" (Boelitz);
Dues Canons espirituals per a Mezzo/Barton i Orgue/Harmnium/piano, op. 105 (1907);
No. 1 "Ich sehe Dich in tausend Bildern" (Novaris);
No. 2 "Meine Zeele ist still zu Gott" (Salm 62);
Salm no. 100 per a cor i orquestra, Do menor, op. 106 (1908-1909);
  'Jauchzet dem Herrn alle Welt!' ;
  'Erkennet, da der Herr Gott ist!' ;
  'Gehet zu seinen Toren ein' ;
  'Denn der Herr ist freundlich' ;
Sonata no. 3 per a Clarinet/viola , Si bemoll major, op. 107 (1908-1909);
Prleg Simfnic a una tragdia per a orquestra, La menor, op. 108 (1908);
Quartet de corda no. 4, Mi bemoll major, op. 109 (1909);
Tres motets a 5 veus per a cor a capella, op. 110 (1909-1912);
No. 1 "Mein Odem ist swach";
No. 2 "Ach, Herre, Strafe mich nicht";
No. 3 "O Tod, wei bitter bist du";
Tres Duets per a Soprano, Contralt i piano, op. 111a (1909);
No. 1 "Waldesstille" (Rafael);
No. 2 "Frhlingsfeier" (Steindorff);
No. 3 "Abendgang" (Britl);
Tres Canons per a cor femen a 4 veus (1909), op. 111b;
Tres Canons per a Cor femen a 3 veus (1909), op. 111c (arranjament de l'op. 111b);
"Les monges" per a cor i orquestra (Boelitz), op. 112 (1909);
Quartet amb piano no. 1, Re menor, op. 113 (1910);
Concert per a piano, Fa menor, op. 114 (1910);
Episodes, 8 Peces per a piano, op. 115 (1910);
No. 1 andante Re major;
No. 2 andante con moto;
No. 3 Allegretto Do major;
No. 4 andante sostenuto;
No. 5 Larghetto;
No. 6 Vivace;
No. 7 Vivace quasi presto;
No. 8 Vivace;
Sonata per a violoncel no. 4, La menor, op. 116 (1910);
Vuit Preludis i Fugues per a viol sol, op. 117 (1909-1912);
No. 1 Si menor;
No. 2 Sol menor;
No. 3 Mi menor;
No. 4 Sol menor (Chaconne);
No. 5 Sol major;
No. 6 Re menor;
No. 7 La menor;
No. 8 Mi menor;
Sextet de corda per a dos violins, dues violes i dos violoncels, Fa major, op. 118 (1910);
"Die Weihe der Nacht" per a contralt, cor mascul i orquestra (Hebbel), op. 119 (1911);
"Eine Lustspielovertre" per a orquestra, op. 120 (1911);
Quartet de corda no. 5, Fa sostingut menor, op. 121 (1911);
Sonata per a viol no. 8, Mi menor, op. 122 (1911);
Concert en estil antic per a orquestra, Fa major, op. 123 (1912);
"An die Hoffnung" per a contralt o mezzosoprano i orquestra o piano (Hlderlin), op. 124 (1912);
Suite romntica per a orquestra, op. 125 (1912);
"Rmischer Triumphgesang" per a cor mascul i orquestra, op. 126 (1912);
Introducci, Passacaglia i Fuga per a orgue, Mi menor, op. 127 (1913);
Quatre Poemes Simfnics sobre Arnold Bcklin per a orquestra, op. 128 (1913);
Nou Peces per a orgue, op. 129 (1913);
No. 1 Toccata Re menor;
No. 2 Fuga Re menor;
No. 3 Canon Mi menor;
No. 4 Melodia Si bemoll major;
No. 5 Capriccio Sol menor;
No. 6 Basso ostinato Sol menor;
No. 7 Intermezzo Fa menor;
No. 8 Preludi Si menor;
No. 9 Fuga Si menor;
Suite de Ballet per a orquestra, Re major, op. 130 (1913);
Sis Preludis i Fugues per a viol sol, op. 131a (1914);
No. 1 La menor;
No. 2 Re menor;
No. 3 Sol major;
No. 4 Sol menor;
No. 5 Re major;
No. 6 Mi menor;
Tres Duos (Cnons i Fugues) en estil antic per a dos violins, op. 131b (1914);
Tres Suites per a violoncel sol, op. 131c (1915);
No. 1 Sol major;
No. 2 Re menor;
No. 3 La menor;
Tres Suites per a viola sola, op. 131d (1915);
No. 1 Sol menor;
No. 2 Re major;
No. 3 Mi menor;
Variacions i Fuga sobre un tema de Mozart per a orquestra, op. 132 (1914) (tamb en arranjament per a dos pianos, 1914);
 Theme, andante grazioso;
 Variation I. L'istesso tempo;
 Variation II. Poco agitato;
 Variation III. Con moto;
 Variation IV. Vivace;
 Variation V. Quasi presto;
 Variation VI. Sostenuto;
 Variation VII. andante grazioso;
 Variation VIII. Molto sostenuto;
 Fuga. Allegretto grazioso;
Quartet amb piano no. 2, La menor, op. 133 (1914);
Variacions i Fuga sobre un tema de Telemann per a piano, op. 134 (1914);
Trenta Preludis Corals, op. 135a (1914);
Fantasia i Fuga per a orgue, Re menor, op. 135b (1916);
"Hymnus der Liebe" per a Barton/Contralt i orquestra, op. 136 (1914);
Dotze Canons espirituals amb acompanyament de piano/harmnium/orgue, op. 137 (1914);
No. 1 "Bitte um einen seligen Tod" (Herman. gest. 1561);
No. 2 "Dein Wille, Herr, geschehe!" (Eichendorff);
No. 3 "Uns ist geboren ein Kindlein" (Annim);
No. 4 "Am Abend" (Annim);
No. 5 "O Herre Gott, nimm du von mir" (Annim);
No. 6 "Christ, deines Geistes Sssigkeit" (Annim);
No. 7 "Grablied" (Arndt);
No. 8 "Morgengesang" (Alberus);
No. 9 "Lass dich nur nichts nicht darn" (Flemming);
No. 10 "Christkindleins Wiegenlied" (Annim);
No. 11 "Klage vor Gottes Leiden" (Annim);
No. 12 "O Jesu Christ, wir warten dein" (Alberus);
Vuit Canons espirituals per a cor a 4 veus o a 8 veus, op. 138 (1914);
Sonata per a viol no. 9, Do menor, op. 139 (1915);
Eine Vaterlndishe Overture, per a orquestra, op. 140 (1914);
Serenade per a trio de corda, op. 141a (1915);
Trio de corda, op. 141b (1915);
Fnf neue Kinderlieder, per a veu i piano, op. 142 (1915);
Trume an Karnin, per a piano, op. 143 (1915);
Zwei Gesnge, per a cor i orquestra, op. 144 (1916);
 Set Peces per a orgue op. 145 (1915/1916):
 Funeral Ode;
 Psalm of Thanksgiving;
 Christmas;
 Passion;
 Easter;
 Pentecost;
 Victory Celebration;
Quintet amb clarinet op. 146 (1916);

 Obres sense nmero d'Opus.
Quartet de corda", Re menor (1888-1889) (amb contrabaix en el moviment final);
"Castra vetera", msica incidental (1889-1890);
"Heroide", moviment simfnic per a orquestra, Re menor (1889);
Moviment Simfnic per a orquestra, Re menor (1890);
Parts de viol per a sis Sonatines, op. 36 de Clementi (before 1895);
Quintet amb piano, Do menor (1897-1898);
Andante Lric (Liebestraum) per a cordes (1898);
Scherzino per a trompa i corda (1899);
"Tantum ergo sacramentum" per a cor a 5 veus (1895);
"Gloriabuntur in te omnes" per a cor a 4 veus (1898?);
"Maria Himmelsfreud!" per a cor (Heuberger) (1899 or 1900);
Tres Canons espirituals per a Mezzosoprano/Barton i orgue (1900/1903);
Caprice per a violoncel i piano, La menor (1901);
Albumblatt per a violoncel/viol i piano, Mi bemoll major (1902?);
Tarantella per a violoncel/viol i piano, Sol menor (1902?);
Allegretto grazioso per a Flute i piano, La major (1902?);
Preludi i Fuga per a viol, La menor (1902);
Romanze per a viol i piano, Sol major (1902);
Petite caprice per a viol i piano, Sol menor (1902);
"Palmsonntagsmorgen" per a cor a 5 veus (Geibel) (1902);
"Auferstien, auferstien" per a cor i orgue, La major, (1903-1905) (arr. Haas);
Quatre Cantates (1903-1905);
"Vom Himmel hoch, da komm ich her";
"O wie selig seid ihr doch, ihr Frommen";
"O Haupt voll Blut und Wunden";
"Meinen Jesum lass ich nicht";
"Weihegesang" per a cor i orquestra de vent (Liebmann), La major (1908);
"Vater unser" per a cor a 12 veus (1909) (completed by Hasse);
"Lasset uns den Herren preisen" per a cor a 5 veus (Rist) (1911?);
Scherzo per a flauta i quartet de corda, Sol menor;
"Befiehl dem Herrn deine Wege", Trauungslied per a soprano, contralt i orgue;

Obres per a orgue sense nmero d'Opus.
 Introducci i Passacaglia en Re menor (1899);
 Preludi orgue en Do menor (1900);
 Variacions i Fuga sobre 'God Save the King'  (1901);
 Preludi i Fuga Re menor (1902);
 Romance en La menor per a harmnium, versi d'orgue del compositor (1904);
 Preludi i Fuga Sol sostingut menor (1906);
 Preludi i Fuga Fa sostingut menor (1912);
 Preludis Corals:
 O Traurigkeit, o Herzeleid (1893);
 Komm, ser Tod (1894);
 Wer wei, wie nahe mir mein Ende (1900);
 Christ ist erstien von dem Tod (1901);

Enllaos externs.
 The Max Reger Foundation of America, New York City ;
 Max-Reger-Institut, Karlsruhe, Germany ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97910" title="Carles Llus d'ustria (arxiduc d'ustria)" nonfiltered="4374" processed="4355" dbindex="39725">


Carles Llus d'ustria, arxiduc d'ustria (Schnbrunn 1833 - Viena 1896) Arxiduc d'ustria, prncep imperial de Bohmia i d'Hongria amb el tractament d'altesa imperial. Membre de la millenria Casa dels Habsburg la descedncia del qual s, actualment, la que ostenta la primogenitura de la Casa austriaca.

Nascut al Palau de Schnbrunn el dia 30 de juliol de l'any 1833, essent fill de l'arxiduc Francesc Carles d'ustria i de la princesa Sofia de Baviera. Carles Llus era nt per via paterna de l'emperador Francesc I d'ustria i de la princesa Maria Teresa de Borb-Dues Siclies i per lnia materna del rei Maximili I Josep de Baviera i de la princesa Carolina de Baden.

Educat a la rgida Cort d'ustria al costat dels seus quatre germans, l'emperador Francesc Josep I d'ustria, l'arxiduc Maximili d'ustria i l'arxiduc Llus Vctor d'ustria.

Carles Llus es cas en tres ocasions. El primer matrimoni fou amb la princesa Margarida de Saxnia i se celebr a Dresden el dia 4 de novembre de 1856. Margarida era filla del rei Joan I de Saxnia i de la princesa Amlia de Baviera i era cosina germana de Carles Llus. La parella no tingu fills ja que Margarida mor el 15 de setembre de 1858 a Monza a l'edat de 18 anys.

El segon matrimoni de Carles Llus fou amb la princesa Maria de l'Anunciaci de Borb-Dues Siclies i se celebr a Roma i fou ratificat a Vencia el dia 21 d'octubre de 1862. Maria de l'Anunciaci era filla del rei Ferran II de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria. La parella tingu quatre fills per la princesa napolitana mor l'any 1871.

 SAIR l'arxiduc Francesc Ferran d'ustria, nat a Graz el 1863 i assassinat a Sarajevo l'any 1914. Es cas morganticament amb Sophie Chotek von Chotkowa, creada duquessa von Hohenberg.

 SAIR l'arxiduc Ot d'ustria, nat a Graz el 1865 i mort a Viena el 1906. Es cas amb la princesa Maria Josepa de Saxnia.

 SAIR l'arxiduc Francesc Carles d'ustria, nat a Viena el 1868 i mort a Munic el 1915. Es cas morganticament l'any 1909 amb Bertha Czuber.

 SAIR l'arxiduquessa Margarida d'ustria, nada el 1870 a Artstetten i morta a Gmunden el 1902. Es cas amb el duc Albert de Wrttemberg. ;

L'any 1873, l'arxiduc Carles Llus contreia de nou matrimoni a Kleinheubach el dia 23 de juliol amb l'infanta Maria Teresa de Portugal, filla del rei Miquel I de Portugal i de la princesa Adelaida de Lwenstein-Wertheim-Rosenberg.

 SAIR l'arxiduquessa Maria de l'Anunciaci d'ustria, nada el 1876 a Reichenau i morta a Vaduz el 1961.

 SAIR l'arxiduquessa Elisabet d'ustria, nada a Reichenau el 1878 i morta a Vaduz el 1961. Es cas amb el prncep Alois de Liechtenstein l'any 1903 a Viena.

Carles Llus mor del tifus l'any 1896 a Viena, la seva viuda moriria 48 anys desprs a la mateixa ciutat de Viena, a les acaballes de la Segona Guerra Mundial.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97912" title="Ral Ricardo Alfonsn" nonfiltered="4375" processed="4356" dbindex="39726">

Ral Ricardo Alfonsn ( Chascoms, Argentina 1927 ) s un advocat, poltic i activista dels drets humans argent, diputat nacional, senador i President de la Naci Argentina entre 1983 i 1989. 

Infncia i joventut. 
Nasqu el 12 de mar de 1927 fill d'un comerciant minorista de Chascoms, una petita ciutat a 120 quilmetres de Buenos Aires. Va realitzar els seus estudis primaris a l'Escola Normal Regional de Chascoms i els estudis secundaris en el Liceu Militar General San Martn, d'on retorn amb el grau de sotstinent de reserva. En l'acadmia militar es va relacionar, com a companys de classe, amb als futurs dictadors Leopoldo Fortunato Galtieri i Jorge Rafael Videla. 

Va estudiar cincies jurdiques en la Facultat de Dret de la Universitat Nacional de La Plata llicenciant-se com a advocat l'any 1950. 

Inicis poltics.

En 1950 va comenar la seva actuaci poltica en el Moviment d'Intransigncia i Renovaci de la Uni Cvica Radical, a la seva poblaci natal, on va participar de la fundaci del diari El Imparcial.

El 1954 va ser escollit regidor del seu poble, i l'any segent fou empresonat per la Revoluci Llibertadora. El 1958 fou escollit diputat provincial a la Provncia de Buenos Aires i diputat nacional, durant el govern radical d'Arturo Illia, entre 1963 i 1966, en el qual fou vicepresident del Bloc de diputats nacionals de la Uni Cvica Radical del Poble (UCRP). Finalment, el 1965 fou escollit president del Comit Provncia de Buenos Aires de la UCRP. 

Moviment de Renovaci i Canvi. 
A partir de la dictadura militar de tipus permanent que va installar Juan Carlos Ongana, Alfonsn va estrnyer els seus contactes amb els sectors de centre-esquerra, i va comenar a desenvolupar, des de la Provncia de Buenos Aires, un pensament socialdemcrata dins el radicalisme que tindr un considerable impacte en la joventut. 


Amb la poltica prohibida i una situaci internacional conflictiva, la joventut progressista argentina es va veure enfront de l'opci concreta de sumar-se a la lluita armada. Alfonsn va rebutjar expressament aquesta lluita com a cam de progrs social, que van adoptar en aquells dies alguns grups catlics, nacionalistes, peronistas i d'esquerra, per a oferir a un ampli sector de la joventut un canal pacfic de militncia de centre-esquerra. Lalfonsinisme va donar la consigna "Eleccions lliures i sense proscripcions", com alternativa a "Ni cop ni elecci, revoluci". 

El setembre de 1972, a la ciutat de Rosario, es crea el "Moviment Renovador Nacional", reclamant un programa de carcter "nacional, popular, democrtic i alliberador", i proclamen a Ral Alfonsn com a pre-candidat presidencial en les eleccions internes de la UCR, imposant-se al sector unionista de Ricardo Balbn.

El 1973, la Uni Cvica Radical va perdre les eleccions davant Juan Domingo Pern, per Ral Alfonsn va resultar electe, una vegada ms, diputat nacional. Poc desprs, al maig, Alfonsn va ampliar l'extensi del sector que condua per a crear el Moviment de Renovaci i Canvi, amb un posici summament crtica a l'estratgia d'unitat nacional del balbinisme, en contra de tot acord amb el peronisme, i un programa d'esquerra social-demcrata que proposava la reforma agrria, una nova reforma universitria, la democratitzaci del sindicalisme i l'establiment d'una democrcia social. 

Assemblea Permanent pels Drets Humans i dictadura. 
El 18 de desembre de 1975, tres mesos abans del cop militar que va donar inici a la dictadura coneguda com Procs de Reorganitzaci Nacional (1976-1983), Alfonsn va ser una de les personalitats que van fundar l'Assemblea Permanent pels Drets Humans (APDH), al costat, entre d'altres, de Rosa Pantalen, Adolfo Prez Esquivel, scar Allende i Susana Gallart. La APDH va ocupar un important paper de defensa dels drets humans durant la dictadura militar, desprs va donar el treball de la Comissi Nacional sobre la Desaparici de Persones i finalment va lluitar contra la impunitat dels crims contra la humanitat comesos durant el Procs de Reorganitzaci Nacional, part de la responsabilitat de la qual va ser del propi Alfonsn, quan va esdevenir president. 

Va realitzar diversos viatges a Amrica Llatina, Estats Units, sia, la URSS i Europa, on va freqentar als dirigents de la Internacional Socialista (IS), denunciant la massiva violaci de drets humans que s'estava produint a Argentina. El 1976 va fundar i va dirigir la revista Propuesta y Control, nica revista poltica opositora en aquells primers anys del govern militar. 

Guerra de les Malvines. 
El 1982, davant la Guerra de les Malvines, Alfonsn fou un dels pocs poltics argentins que es va oposar a l'acci militar a les Illes Malvines i va sostenir que la seva finalitat era assolir l'enfortiment de la dictadura. Va exigir al govern militar que proves informaci verdica sobre la marxa del conflicte. 

A la derrota de la guerra Alfonsin promogu la creaci d'una transici democrtica del pas, proposant la constituci d'un govern civil d'unitat nacional presidit per Arturo Illia, amb la finalitat de produir-se la democratitzaci del pas.

Eleccions presidencials de 1983. 
 
A finals de 1982, una vegada obert el procs de transici a la democrcia, sota la presidncia del general Bignone, Alfonsn es va convertir, primer en president del Comit Nacional de la Uni Cvica Radical a l'imposar-se al Moviment de Renovaci i Canvi en les eleccions internes partidries. Poc desprs va ser nomenat candidat a president de la Naci, quan l'altre pre-candidat radical, Fernando de la Ra, va declinar la seva candidatura davant l'ampli suport que estava rebent Alfonsn a tot el pas. 

Enfrontat al candidat peronista talo Lder, Alfonsn aconsegu la victria el 30 d'octubre de 1983 amb una campanya electoral en la qual va buscar sobretot transmetre una imatge de pau, evitant curosament tot conflicte, gestos de violncia en els actes i discursos agressius i amb el 51.7 % dels vots. 

Presidncia de la Naci (1983-1989). 
El 10 de desembre de 1983 Ral Alfonsn va assumir la presidncia de la Naci. El seu govern va enfrontar dos grans grups de problemes: d'una banda, la consolidaci de la democrcia i la relaci amb les Forces Armades; i, de l'altra, l'obra general de govern. 

Drets humans i revoltes militars. 
El govern d'Alfonsn hagu d'enfrontar el problema de la transici a la democrcia en un pas amb una llarga tradici de governs militars que havia arribat a la tragdia del terrorisme d'estat i la guerra. 

El 15 de desembre de 1983 Alfonsn va sancionar els decrets 157/83 i 158/83. Pel primer s'ordenava enjudiciar als dirigents de les organitzacions guerrilleres ERP i Montoneros; pel segon s'ordenava processar a les tres juntes militars que van dirigir el pas des del cop militar del 24 de mar de 1976 fins a la Guerra de les Malvines. El mateix dia va crear la Comissi Nacional sobre la Desaparici de Persones (CONADEP), integrada per personalitats independents amb la missi de documentar i registrar casos i proves de violacions de drets humans, per a fundar el judici a les juntes militars. El 15 de desembre va enviar al Congrs un projecte de llei declarant nulla l'anomenada llei d'acte-amnistia N 22.924 dictada pel govern militar. Una setmana desprs el projecte va ser sancionat com la Llei N 23.040, la primera llei de la nova etapa democrtica. 

El 1985 Alfonsn fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional en consideraci a les dificultats de la transici poltica, al fer-se crrec del govern de la Repblica Argentina desprs d'una guerra de dramtiques conseqncies. 
 

El govern d'Alfonsn va estar permanentment amenaat per sectors de les Forces Armades que es negaven a acceptar l'enjudiciament per violacions als drets humans durant el rgim militar anterior. Per a intentar mantenir sota control el descontentament en les Forces Armades, el 1986 Alfonsn hagu d'intervenir personalment perqu el Congrs ratifiqus la Llei de Punt Final imposant un termini de 60 dies per a processar a acusats de delictes contra la humanitat comesos durant el govern militar i posant fi als judicis civils contra els caps de les dictadures militars. La Llei de Punt Final, per, no va ser suficient i durant la Setmana Santa de 1987 es va produir una gran rebelli militar encapalada per joves oficials que es van denominar "carapintadas". Al mateix temps que els caps militars demostraven que no estaven disposats a obeir les ordres del president *Alfonsn i reprimir la insurrecci, milions de persones van sortir als carrers per a oposar-se a l'alament militar i la CGT va declarar la vaga general en defensa del govern constitucional. 

Les lleis de Punt Final i Obedincia Deguda van ser objectes de forts qestionaments per part de les organitzacions de drets humans, el moviment estudiantil, i les forces poltiques progressistes. Amb posterioritat, ambdues lleis i els indults als caps militars i guerrillers ja condemnats, concedits pel president Carlos Menem l'any 1989, van ser conegudes com les lleis d'impunitat, i serien derogades pel congrs Nacional l'any 2003.

Poltica econmica. 
La situaci econmica i social en la qual Alfonsn va assumir el govern era realment molt negativa, internament i externa. Externament, el 1982 esclatava la crisi del deute extern llatinoameric, davant la moratria de Mxic i la negativa dels creditors a refinanar prstecs, aix com l'exigncia que el deute es cancells amb els actius dels Estats deutors. Les poltiques engegades no donaren soluci, a finals de 1984 el salari real havia augmentat el 35 % per la inflaci ho havia fet en el 625 %.

Entre les transformacions econmiques estructurals dissenyades pel govern d'Alfonsn, cal destacar la iniciaci del procs d'integraci econmica amb Brasil, Uruguai i Paraguai, que va donar origen al Mercosur. 

La introducci d'una nova moneda, l'austral, havia de fer remuntar l'economia argentina; tanmateix, si b a l'inici redu la inflaci, aquesta torn a augmentar i produ una baixada en el preu de les exportancions argentines. L'impagament del deute extern per part del govern argent provoc que el Banc Mundial cancells les seves ajudes al pas.

En les eleccions presidencials del 14 de maig, avanades expressament per Alfonsn en uns mesos de bon comportament econmic, el candidat del seu partit, Eduardo Angeloz, va ser derrotat per Carlos Menem. Per encara faltaven 7 mesos per a la data de lliurament del comandament, que havien de transcrrer enmig de la hiperinflaci. Davant el risc de dissoluci de l'Estat i l'eventualitat d'un nou cop militar, Alfonsn va renunciar el 9 de juliol de 1989 per a anticipar el lliurament del comandament a Carlos Menem. 

Poltica internacional. 
Alfonsn va sostenir una activa poltica internacional implementada pel seu ministre de Relacions Internacionals, Dante Caputo, l'nic que es va mantenir durant tot el seu mandat. Durant el seu govern Argentina s'integr al Mercosur; es milloraren les relacions amb Xile, grcies a la mediaci del Vatic, per establir els lmits fronterers definitius entre els dos estats andins el 1984.

El govern d'Alfonsn va donar suport a la integraci d'Argentina, juntament amb Brasil, Per i Uruguai, en el Grup de suport de Contadora, una organitzaci de suport al Grup de Contadora i que a partir d'aquell moments pass a ser conegut amb el nom de Grup dels Vuit.

Retir presidencialista.
Al renunciar a la presidncia del pas, Alfonsn continu vinculat a la poltica argentina, primer com a president del seu partit poltic Uni Cvica Radical -fins a la seva renncia el 1991 desprs de la debacle del partit en les eleccions parlamentries d'aquell any-, i desprs com a senador, escollit el 2001. En aquest crrec don suport a l'elecci com a president d'Ernesto Duhalde, desprs de la renncia de Fernando de la Ra. 

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional 1985;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97913" title="Maria Teresa de Portugal" nonfiltered="4376" processed="4357" dbindex="39727">


 Maria Teresa de Portugal (infanta d'Espanya) (1793 - 1874).

 Maria Teresa de Portugal (arxiduquessa d'ustria) (1855 - 1944).

 Maria Teresa de Portugal (princesa de Thurn und Taxis) (1881 - 1945).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97916" title="Maria Teresa de Portugal (arxiduquessa d'ustria)" nonfiltered="4377" processed="4358" dbindex="39728">
Maria Teresa de Portugal, arxiduquessa d'ustria (Kleinheubach 1855 - Viena 1944). Infanta de Portugal amb el tractament d'altesa reial que esdevingu per matrimoni arxiduquessa d'ustria.

Nascuda a Kleinheubach el dia 24 d'agost de 1855, essent filla del rei Miquel I de Portugal, a l'exili des de 1834, i de la princesa Adelaida de Lownstein-Wertheim-Rosenberg. La infanta era nta del rei Joan VI de Portugal i de la infanta Carlota Joaquima d'Espanya.

El 23 de juliol de l'any 1873 es cas a Kleinheubach amb l'arxiduc Carles Llus d'ustria, germ de l'emperador Francesc Josep I d'ustria, i fill de l'arxiduc Francesc Carles d'ustria i de la princesa Sofia de Baviera. La parella tingu dues filles:

 SAIR l'arxiduquessa Maria de l'Anunciaci d'ustria, nascuda a Reichenau el 1876 i morta l'any 1961 a Vaduz.

 SAIR l'arxiduquessa Elisabet de Baviera, nada a Reichenau el 1878 i morta a Vaduz el 1960. Es cas amb el prncep Alois de Liechtenstein.

Maria Teresa mor el 12 de febrer de l'any 1944 a Viena als pocs mesos que la ciutat fos ocupada per les tropes d'alliberament sovitiques. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97918" title="Tahiti" nonfiltered="4378" processed="4359" dbindex="39729">


El tahiti (o reo Tahiti) s una llengua austronsia parlada a l'illa de Tahit i a la resta de les illes de la Societat. Forma part del grup polinesi oriental i es considera la llengua nuclear de les llenges tahtiques. El tahiti s la llengua ms prominent del reo m  ohi, el nom que reben el conjunt de llenges parlades a la Polinsia Francesa, ms enll de la seva adscripci a un grup lingstic. El reo m  ohi inclou, a ms del tahiti, les llenges o dialectes segents:

La llengua de les illes Tuamotu, anomenada reko pa umotu, que engloba set variants dialectals.
Les llenges de les illes Marqueses: la del nord-oest (eo enana) i la del sud-est (eo enata). ;
Les llenges de les illes Australs i les diferents variants: El reo rapa i l'australs, que agrupa les variants anomenades rurutu, tupua i, rimatara i ra ivavae.
La llengua de les illes Gambier, el reo mangareva.

En alguns casos les diferncies sn de pronunciaci, i en altres resulten mtuament inintelligibles. Actualment el tahiti, a causa del major pes demogrfic, de l's per part de l'administraci territorial i dels mitjans de comunicaci, s mpliament ents pels altres parlants polinesis. De tota manera, el francs s'imposa com a llengua vehicular.

Fins al segle XIX, de la mateixa manera que la resta de llenges polinsies, el tahiti no fou transcrit, ats que fins aleshores havia roms com a llengua de tradici oral. Foren missioners  de la London Missionary Society els primers a fer la transcripci del tahiti. L'oralitat de la llengua i el fet que els primers transcriptors fossin europeus, s la causa que el tahiti usi l'alfabet llat, amb unes certes particularitats.

Histria.

El tahiti, com la resta de llenges polinsies s'origin a partir de la immigraci i colonitzaci de comunitats humanes per entre les diferents illes de l'oce Pacfic. Aix, la fragmentaci lingstica actual en trenta-vuit llenges de la regi de la Polinsia obeeix al fenomen migratori i colonitzador, que marc no solament el ritme evolutiu de les llenges polinsies, sin tamb la seva difusi. Durant el 1600-1200 aC, la cultura Lapita es va desenvolupar i expandir de Papua a Fiji fins a Tonga i Samoa. s justament des d'aquests dos darrers grups d'illes d'on eixiren les migracions i colonitzacions de la Polinsia vers el 300 aC. Fiji, un territori de cultura i llengua melansies fou el punt d'origen per a la colonitzaci de les illes venes de Tonga i Samoa. En aquest triangle es gest la configuraci del fijopolinesi, una protollengua derivada de les llenges melansies que s'havien distribut per la regi ocenica a travs dels Lapita. Igualment, en aquest triangle insular es configur la cultura polinsia, per b que Fiji, en tant que territori melanesi fortament lligat a aquesta regi, no va seguir l'evoluci posterior de Tonga i Samoa cap a una nova cultura que, per exemple, no usava la cermica, cosa que s que feia Fiji i la cultura melansia. Aquesta nova cultura amb trets idiosincrtics que la diferenciaven de la de la Melansia fou l'origen de la cultura polinsia. En conseqncia, quan al 300 aC des de Tonga i Samoa s'emprengueren les navegacions vers l'est, s'export ja una cultura prpia diferenciada de la cultura mare melansia. I una llengua nova que serviria d'origen de les futures llenges polinsies.

Les migracions causades a Tonga i Samoa seguiren una trajectria que pass per les Illes Cook, Tahit, les Illes Tuamotu i acab a les Illes Marqueses. En aquesta primera colonitzaci, hom pot veure l'articulaci dels grans grups lingstics dins les llenges polinsies: el tnguic, el samoic, el tahtic i el marqusic. Aquestes protollenges esdevindrien l'embri de les futures llenges derivades que conformen els subgrups del mateix nom que les protollenges. En l'actualitat, l'nica protollengua que subsisteix s el tnguic, dividit en tongals i nius; a ms, el tongals s la llengua ms propera al protopolinesi, una reconstrucci de la llengua mare de les trenta-vuit llenges polinsies.

Hom pot veure com el tahtic (o prototahiti) es form durant la primera onada migratria que colonitz la Polinsia central (Illes Cook, Illes de la Societat, Illes Tuamotu i ms tard les Illes Australs) Les arrels del tahiti, doncs, es poden trobar ja als primers temps de l'existncia de la cultura polinsia. L'evoluci posterior de la llengua li ha fet perdre alguns fonemes caracterstics (com ja es veur a la secci de la gramtica ms endavant) que s que es poden trobar en altres llenges tahtiques i l'ha afaionada de la manera que hom la pot trobar avui. L'allament que sofria cada territori causava la ruptura i fragmentaci del subgrup lingstic en llenges independents que, malgrat que comparteixen un origen com, acabaren patint una evoluci separada de les altres llenges, sense que hi vagi haver un contacte freqent o usual entre parlants que vagi poder mantenir la cohesi o unir la seva evoluci.

Des d'aquest nucli central de la Polinsia eixiren noves migracions vers l'any 1000 que eixamplaren l'rea de domini del tahtic a partir d'una de les llenges que ja s'estaven formant. De la mateixa manera que des de les Illes Marqueses es pobl Hawai i cap al 400, al segle XI des del nucli tahtic comprs entre les Illes de la Societat i les Illes Cook es pobl Nova Zelanda. Aix supos una expansi considerable del domini del tahtic que, com el marqusic, eixamplava la seva rea de difusi a travs de la colonitzaci. A Nova Zelanda (o Aotearoa) es configur amb el temps la que ha acabat esdevenint l'altra gran llengua tahtica: el maori. No es pot dir que el maori i el tahiti siguin llenges bessones i que l'una provingui de l'altra. S'ha de veure el maori com el fruit d'una evoluci separada d'un dialecte tahtic, al mateix nivell que el tahiti o el que s'ha anomenat maori de les Illes Cook. Totes tres llenges formen el gran espai lingstic tahtic, desprs d'evolucions i transformacions per separat a cadascuna de les illes o arxiplags corresponents. Per exemple, mentre que el maori conserva els fonemes  i , el tahiti no els ha conservat i la pronncia relaxada i rpida els ha simplificat a una oclusiva glotal sorda (). A continuaci hom pot veure una taula comparativa d'alguns mots en tahiti, maori i maori de les illes cook:




La natura oral de les llenges polinsies ha dificultat a bastament un seguiment de l'evoluci i transformaci del tahiti (de la mateixa manera que ho dificulta per a la resta de llenges de la famlia) i n'ha impedit la fixaci escrita, la qual cosa n'ha afavorit les transformacions. Semblantment, aquest fet impedeix de fixar amb precisi l'aparici diferenciada del tahiti dins la famlia de llenges tahtiques. Solament les restes materials, l'etnografia i l'estudi de les colonitzacions poden explicar la difusi lingstica a la Polinsia i la seva consegent fragmentaci, per impedeix de precisar els canvis interns immaterials com l'evoluci d'un dialecte tahtic a llengua, com s el cas del tahiti. Fins al segle XVIII no aparegueren els primers textos en tahiti i arribaren de la m dels europeus que exploraven els mars del Sud, per la qual cosa els errors sn considerables i l'omissi de la glotal o les vocals allargades sovinteja, fins i tot als escrits que produren els missioners britnics que arribaren a Tahit a inicis del segle XIX. La publicaci d'un llibre ntegrament en tahiti no arrib fins al 1810 . Amb l'annexi a Frana com a colnia de Tahit, les Illes de la Societat al 1881, irromp dins l'espai polinesi la llengua francesa i una aculturaci progressiva de la societat tahitiana, a despit de la llengua i cultura originals.

Gramtica.
Fontica i ortografia.
En tant que llengua austronsia, el tahiti solament disposa de catorze fonemes, aix s, nou consonants i cinc vocals. Es podria augmentar aquesta xifra a dinou fonemes si es compten els allargaments voclics. Aquest fet simplifica a bastament l'alfabet en comparaci amb les llenges romniques, per tal com solament disposa de catorze lletres.

L'alfabet tahiti s el segent:



La lletra  eta s ben caracterstica de llenges polinsies. Indica el cop de glota ([ ]) i t carcter de consonant. L'escriptura d'aquesta lletra, a diferncia de la okina hawaiana, es fa com un apstrof tipogrfic (   ), per si no es disposa d'ell es pot fer com un apstrof recte (   ). Cal dir que aquesta s l'opci adoptada per l'Acadmia Tahitiana que s l'ens oficial encarregat de fixar les normes ortogrfiques i gramaticals del tahiti a la Polinsia Francesa, per que no disposa de l'acceptaci unnime de la comunitat filolgica de Tahit i sovint hi pot haver ensenyants o mitjans de comunicaci escrits que usin d'altres regles ortogrfiques, com el sistema Raapoto . El sistema Raapoto (que deu al nom al seu creador Turo a Raapoto) indica el cop de glota sobre la mateixa vocal amb un accent obert (`): , , , , . Quan aix es combina amb un allargament voclic (que Raapoto, com l'acadmia indica amb un macron) esdev un accent circumflex (^): , , , , . Actualment es tracta d'una opci ortogrfica en retrocs a causa de la implantaci progressiva i major acceptaci de les normes de l'acadmia. A ms, les normes de l'acadmia tahitiana segueixen els patrons ortogrfics adoptats per llenges germanes del tahiti, com el tongals, el samo o el hawaii i aix li dna ms fora argumental enfront d'altres normes ortogrfiques del tahiti. De totes formes el tahiti es caracteritza per tenir moltes  eta al principi de paraula dificultant la seva visualitzaci, l's de majscules i l'ordre alfabtic.

El sistema fontic del tahiti es configura de la manera segent:



Consonants






Vocals





Com es pot veure, el sistema consonntic es troba mancat de fonemes tan acostumats a les llenges indoeuropees com , ,  o . Es destaca la presncia de dues glotals: l'oclusiva glotal sorda (, provinent d'una pronunciaci laxa dels antics fonemes  i ) i la fricativa glotal sorda (). Es tracta de dues consonants que sempre s'han de situar davant un fonema voclic i que no es poden combinar ni entre ells, ni amb altres fonemes consonntics. Si b a la resta del sistema hi pot haver variacions entre les llenges polinsies, ambds fonemes sn ben caracterstics d'aquesta famlia lingstica i en marquen un tret distintiu, de la mateixa manera que ho s la simplicitat del sistema consonntic.

Quant al sistema voclic, s'hi troben els fonemes bsics, com al castell. Tanmateix, caldria afegir a cada fonema voclic l'allargament corresponent. Doncs, al costat d'aquests 5 fonemes, s'hi trobarien , , ,  i . En l'ortografia tahitiana aquest allargament s'indica amb el macron (). La combinaci d'un cop de glota ( ) i una vocal llarga (com  ) no causa cap modificaci, ans una successi de carcters:   p  (nou). Cal tenir en compte que aquests allargaments voclics o cops de glota poden canviar a bastament el significat d'una paraula: ava ("pas entre esculls"),  ava (beguda forta); piti ("dos"), p t  (espcie d'arbre).

En tahiti es pot trobar les segents composicions de sllabes: vocal, vocal-vocal, o consonant-vocal.

Com a excepci grfica dins el tahiti, s'usa la diresi ( , toro  a ) en el determinant a.

L'equivalncia entre la grafia i el fonema quedaria de la manera que segueix:



Contactes i transformacions voclics.
La combinaci i transformaci de vocals en tahiti tampoc presenta complicacions. La pronunciaci no varia en combinar les vocals entre elles, siguin breus o llargues, per la qual cosa es pot dir que hi ha un predomini del hiat en el contacte voclic. Solament hi ha cinc contactes voclics que presenten una transformaci d'alguna de les vocals:

ai;
En aquest cas la i esdev una la semiconsonant : .
ae;
En aquest cas la e esdev una vocal semioberta anterior no arrodonida (): . La pronncia laxa pot fer que  es converteixi solament en .
oi;
En aquest cas la o pot tendir a sonar com una vocal semioberta anterior arrodonida (): .
ao;
En aquest cas, la o pot tendir a sonar com una vocal quasi tancada quasi posterior arrodonida (): .
au;
En aquest cas la u esdev una semiconsonat : .

Accentuaci.
La tonicitat voclica en tahiti ja presenta una certa complexitat major. Hi pot haver ms d'una vocal dins un mot amb l'accent tnic. L'accentuaci des mots es regeix per les normes o variants segents:

Totes les vocals llargues sempre s'accentuen:  (t n n t , "tenir rodaments de cap").
Als mots on hi ha de dues a tres sllabes amb dues o tres vocals breus, o una breu i una llarga, totes les vocals s'accentuen, llevat de la final, si s breu:  (tere, "viatger");  (te  , "aix");  (mati, espcie d'arbre);   (m ti, llum);  ( ohipa, treball);  (mareva, "passar rpidament").
La presncia de les glotals  o  pot fer canviar l'accent. Si una glotal es troba entre dues vocals breus, l'accent caur sobre la darrera vocal; en canvi, si la primera vocal s llarga, l'accent no caur a la darrera vocal:  (maha, "quatre");  (m ha, "apaivagat").
Als mots de ms de dues o tres sllabes, l'accentuaci s'aplica al mot a partir de les diverses unitats que el composen, de dues o tres sllabes. L'accentuaci, doncs, es fa de manera independent en aquests grups:  (manihini, "convidat");  (m t  are, onada);  (ha apurarara a, "dispersi").Als mots formats per reduplicaci de mots, aquest fenomen s molt ms clar:  (taratara, "espins");  (t hanahana, "reescalfar").
Als mots d'origen estranger de ms de dues o tres sllabes, aquesta darrera norma no se segueix i s'accentuen totes les vocals menys la final:  (porotetani, "protestant");  (peretiteni, president).
La norma anterior pot servir per a qualsevol mot on la tonicitat voclica no sigui clara.

Adaptaci d'estrangerismes.
Per a l'adaptaci a l'ortografia i pronunciaci tahitiana de les paraules estrangeres que han arribat a la Polinsia Francesa de la m dels francesos i anglesos, hi ha unes certes convencions  que es poden seguir o no, depenent del context d'arribada del mot i el seu significat  per a la tahititzaci dels prstecs estrangers. Les lletres c, d, g, k, s, x i z amb els sons corresponents que poden tenir associats per a cada llengua, es converteixen en  (t); la lateral  i similars es converteix en la bategant ; les lletres j i y ( o  segons les llenges) esdev una i ; i la b ( i similars) es converteix en una p (). Doncs, el mot president en tahiti ha esdevingut peretiteni o Rssia, R tia. Per consegent, seguint aquesta convenci, Catalunya es convertiria en Tatar nia. 

Aix no obstant, en els darrers anys cada cop hi ha ms mots que s'escapen a aquestes convencions de transcripci i que es poden pronunciar amb els fonemes forans originals. En el fons, ja es troben indicis d'aquesta prctica en el si de la incorporaci d'altres paraules polinsies al tahiti que conservaren fonemes originals que en tahiti no existeixen, com poden ser el fonema  i el fonema  del tongals, el samo o el maori.

Morfologia flexiva.
La morfologia flexiva del tahiti, en tant que llengua austronsia, s'allunya fora dels patrons de les llenges romniques i per a un parlant d'aquestes llenges  i d'altres del grup indoeuropeu  els pot costar d'assimilar alguns conceptes presents en aquesta llengua. De la mateixa manera que la fontica i l'ortografia tahitianes no presenten grans complicacions, la morfologia nominal i verbal pot presentar algunes dificultats.

Morfologia nominal.
Gnere i nombre.
Una de les particularitats ms rellevants del tahiti s la manca de flexi quant al nombre dels substantius, els adjectius i certs determinants. El nombre s'indica a travs dels articles  definits o indefinits : Te fenua ("el pas"), te mau fenua ("els pasos"). En tahiti existeixen tres gradacions de nombre: singular, dual i plural, com al grec. Cal tenir en compte que alguns determinats no fan aquesta distinci i solament assenyalen el singular i el plural. Hom troba els tres nombres, sobretot, als pronoms i als articles.

Pel que fa al gnere, aquest no s'indica ni al substantiu, ni als adjectius ni als determinants que el puguin acompanyar. A la prctica, el comportament dels substantius s com si tinguessin gnere neutre o nic. Aquest fet simplifica en gran manera el coneixement que ha de tenir el parlant sobre el gnere dels substantius que usa.

D'altra banda, s necessari de recordar que un mot en tahiti, tot depenent dels afixos o partcules que l'acompanyen pot sser un substantiu, un adjectiu o un verb. Ms endavant es tractar el cas dels verbs. Quant a la morfologia nominal, el significat del mot, la seva situaci dins la frase i la presncia dels determinants i adjectius que indiquen la natura del mot, en tant que substantiu (i nucli del sintagma nominal).

Morfologia dels pronoms personals.
Els pronoms personals en tahiti disposen de tres persones (primera, segona i tercera) i de tres nombres (singular, dual i plural). A aquestes caracterstiques estndards, cal afegir-hi una particularitat del tahiti per a la primera persona del dual i el plural, que s la inclusi o exclusi de la persona a la qual hom s'adrea:



Pronoms personals





Morfologia dels determinants.
Atesa la grandria de la famlia dels determinants, ac solament es tractaran els ms usuals i bsics del tahiti, com els articles, els demostratius i els possessius.

Els articles poden dividir-se en definits i indefinits. Hi ha diverses maneres de formar articles a partir d'una partcula inicial com te ("el/la"): te  oire ("la ciutat"); te h     oire ("una ciutat"). Tampoc cal oblidar la presncia del dual als articles, sota la partcula n : n  mata ("els ulls"). Per a la indicaci del plural la frmula ms usual per a definits i indefinits s mau: te mau fare ("les cases"); te h    mau fare ("unes cases"). Una particularitat del tahiti compartida, per exemple, amb el catal s la presncia d'un article personal:  o: E fa ehau  o Rui ("en Llus s soldat").

A continuaci s'indiquen els articles definits i indefinits ms habituals:



Articles





Pel que fa als demostratius, presenten una estructura senzilla, on no hi ha gaire clares les fronteres entre la proximitat i la llunyania, de la mateixa manera que tampoc hi s entre un demostratiu singular i un demostratiu neutre. Semblantment, hi ha una gran sinonmia en el camp dels demostratius i hom troba diversos mots amb el mateix significat, sense que hi hagi matisos perceptibles per al parlant. Amb tot, es pot polaritzar la proximitat i la llunyania en dos mots concrets: teie i derivats com te ie i teie nei per a la proximitat, i ter  per a la llunyania: teie fare ("aquesta casa"); ter  fare ("aquella casa"). Un demostratiu sense adscripci seria t n , que pot tenir ambds significats: t n  fare ("aquesta/aquella casa"). Per a la construcci del plural s'empra la partcula mau, com als articles. Els demostratius pronominalitzats sn idntics als que actuen com a determinats.

Seguidament, hom pot veure una taula amb els demostratius:



Demostratius





Finalment, quant als possessius, presenten dos graus de possessi: forta (propietat constitutiva, possessi passiva) i feble (propietat no constitutiva, possessi activa); forta: t na pape ("la seva aigua", a propsit del riu); feble: t na pape ("la seva aigua", que ell est bevent). A aquests graus s'hi afegeix un tercer per al singular que s el de la possessi neutra. La possessi forta s'expressa a partir de l'arrel t -, la neutra a partir de ta i la feble a partir de t . Com en castell o francs, el possessiu no s'acompanya d'article (te, te mau) quan actua de determinant; s que el duu, en canvi, en actuar com un pronom possessiu.

La taula segent cont els possessius amb les tres gradacions de possessi:



Possessius





Morfologia verbal.
En tahiti qualsevol mot pot esdevenir un verb. Solament cal donar-li el significat corresponent a partir dels afixos i partcules verbals adequats. En aquest cas, es tracta d'elements que indiquen ms el mode i l'aspecte dels verbs, ms que no pas la indicaci temporal, que s'ha d'extreure a voltes de l'afix aspectual, del qual es pot desprendre informaci temporal, o del mot corresponent situat, no pas dins un sintagma verbal, sin en un sintagma nominal proper al verb. Igualment, sn molt rellevants els adverbis, que poden donar informaci temporal i/o aspectual indispensable per al significat de la frase que el verb no ens ofereix. s per aix que els afixos, les partcules adjacents i d'altres parts de la frase poden completar o formar plenament el significat del verb que, altrament, podria tenir un significat erroni o incomplet si no es tinguessin en compte aquestes parts.

Tot seguit, s'ofereixen alguns marcadors modals, aspectuals i temporals per al verb tahiti:



Vegeu a continuaci un exemple que mostra l'estructura del verb en tahiti:

 ua tae mai te pah  i te hora piti: "El vaixell ha arribat a les dues". tae s el nucli verbal, i significa "haver arribat";  ua indica que s'ha acomplert l'acci; i mai indica la proximitat espacial de l'acci. Te pah  s "el vaixell" i i te hora piti vol dir textualment "a l'hora dos". Es pot veure la precisi que els marcadors aporten al nucli verbal per a obtenir la precisi aspectual i temporal de l'acci que es vol expressar.

Sintaxi.
La frase en tahiti t una estructura prpia, marcada. L'element central s el verb i els seus marcadors aspectuals i temporals, que se situen al principi de la frase; seguidament, ve el subjecte i els seus complements; finalment  si el verb s transitiu  ve el complement directe o objecte. Doncs l'ordre de la frase en tahiti s verb - subjecte - complements:  ua  amu  o Tama i te i a ("Tama ha menjat el peix"). Noteu que el complement directe ve introdut per la preposici i, que indica la presncia de l'objecte:  ua hopu vau i te miti ("jo m'he banyat al mar"). Cal remarcar que en aquesta frase el que seria un complement circumstancial de lloc de presncia obligada pel verb, en tahiti s un objecte. Pel que fa a les construccions impersonals, tamb sn habituals en tahiti:  ua ta ata ("hi ha gent").

Sociolingstica.
Amb l'annexi de Tahit a Frana com una possessi d'ultramar al 1881, s'inici una aculturaci progressiva de la societat tahitiana amb l'arribada de poblaci francesa, que portava una llengua i una cultura prpies que gaudien d'un estatut jurdic i un prestigi superiors als que gaudien el tahiti i la cultura polinsia. Amb tot, a les capes populars de la poblaci es mantingu la llengua viva. Igualment, incorpor amb mots originals tahitians tots aquells objectes o idees nous que havien arribat amb els colonitzadors. Amb el temps, el tahiti ha sabut adaptar-se a les innovacions tecnolgiques i culturals i ha introdut conceptes ben moderns, molts cops no pas sota la forma de prstecs lingstics, sin sota la forma original tahitiana, com "cibernauta" ( ainati) o "disc compacte" (Pehen  i).

La poblaci de la Polinsia Francesa s en l'actualitat bilinge, per b que encara hi ha una petita part de la poblaci que s monolinge. La dominaci colonial de la regi pacfica ha estat forta i amb l'accs a l'educaci bsica de la poblaci el francs ha aconseguit una presncia molt gran dins la societat polinsia. Aix no obstant, el tahiti mant un grup de parlants estable, que suposa el 40% de la poblaci, tenint en compte que un 78% de la poblaci s d'origen polinesi . El francs, en tant que lingua franca del territori permet la intercomprensi entre els habitants dels diferents arxiplags de la Polinsia francesa, on cadascun dels quals t la seva prpia llengua, com s el cas de les illes de la Societat, que t el tahiti. Cal tenir en compte que la comprensi entre els parlants de les diferents llenges que componen el reo m  ohi s molt baixa o nulla i el francs facilita les relacions entre ells. Igualment, cal destacar que el francs que es parla a la Polinsia Francesa no s el mateix que es parla a la metrpoli i s un dialecte ms del francs. Fins i tot, hi ha molts casos de gents que parlen una barreja de les variants ms pobres del francs i del tahiti.

En els darrers 10 anys, especialment a partir del 2004 amb l'atorgament d'una nova llei fonamental per a la Polinsia Francesa, s'han fet esforos des d'una administraci controlada per forces poltiques polinesistes o independentistes per tal que el tahiti recuperi parlants i s social. Tanmateix, l'arrelament del francs s fort i, per b que s'ha evitat la situaci que es produeix a antigues excolnies franceses, on el francs ha esdevingut la llengua del pas a despit de les llenges autctones, el tahiti actualment no pot competir amb la lingua franca del pas. I encara ms, amb una llei fonamental que mant el francs com a llengua oficial de l'administraci i els afers pblics i relega el tahiti a "patrimoni cultural de l'illa a conservar".

Dins aquesta lnia de recuperaci del tahiti enfront del francs, el govern de la Polinsia Francesa ha estat confegint d'en el 2004 un projecte d'immersi lingstica a l'ensenyament primari i secundari. Tot mantenint-se dins la legalitat  que dna al francs l'oficialitat en solitari en la vida pblica de la Polinsia Francesa , s'han organitzat cursos de tahiti per a nens i adolescents als respectius nivells educatius , encara que la llengua vehicular d'estudis continua essent, per llei, el francs. Quant a la universitat, la Universitat de la Polinsia Francesa, hi ha estudis relacionats amb la llengua i la cultura polinsies, tot i que no existeix una "filologia tahitiana" en si. Aix no obstant, la universitat ofereix cursos de tahiti oficials a professionals de l'educaci i dels mitjans de comunicaci, amb tres nivells de coneixement i domini de la llengua. Malgrat tota aquesta poltica, els habitants polinesis restringeixen l's del tahiti dins un marc de relacions familiars, amicals o generacionals. El francs, per consegent, roman com a llengua de relacions pbliques.

Finalment, quant als mitjans de comunicaci, la presncia del tahiti ha augmentat sensiblement, i hom pot trobar un parell de diaris que publiquen ntegrament en tahiti. En el camp de la rdio, es poden trobar diverses emissores que radien en tahiti. On la presncia s menor s a la televisi, encara que el naixement de Tahiti Nui Tlvision n'ha fet crixer la presncia, ja que la programaci d'aquesta cadena o s bilinge o ntegrament en tahiti.

Expressions bsiques.
En aquest apartat s'ofereixen algunes de les expressions ms comunes en tahiti per a una conversaci bsica amb un parlant d'aquesta llengua:




Text d'exemple.
S'ha escollit els dos primers articles de la declaraci universal dels drets humans com a text d'exemple en tahiti, per tal com s un text el significat del qual pot ser conegut per gaireb qualsevol persona del mn. La versi que s'ofereix s la traducci oficial proveda per l'Oficina de l'Alt Comissionat pels Drets Humans de les Nacions Unides.

 IRAVA MATAMUA

E fanauhia te t   to'ara'a o te ta ata-tupu ma te ti am  e te ti amanara a  aifaito. Ua    te mana o pa ari e i te manava e ma te  a au taea e  oia ta ratou ha a i rotop  ia ratou iho, e ti a ai;

 IRAVA PITI

E ti a ta te ta ata tata itahi i te fa ariro  ei ti ara a no na, teie mau ti amanara a e te mau ti am ra a i ha apararea i roto i teie Fa ira a, ma te h    m  itira a orehia  oia na ni a i te taura ta ata, na ni a i te rava  iri, i te t n  e te vahine, i te reo, i te fa aro o, te mana o poritita  aore ra na ni a i te tahi atu a mau mana o no roto mai i te va a ai a  aore ra i te  avirira ata ata; ma te ma iti- ore-ato a-hia  oia na ni a i te faufa a, i te papafanaura a  aore ra na ni a i te tahi atu a mau huru ti ara a.

Teie atu a,  aore  e m  itira a e ravehia na ni a i te papara a poritita, i te manara a-ture  aore ra na ni a i te papara a i rotop  i te mau va a ai a o te fenua  aore ra o te hau-fenua o te h    ta ata a amau, noa atu teie  e fenua  aore  e hau-fenua mana ta a  ,  e fenua fa aterehia, i  o oti-pito- ore  aore ra  e fenua ti am ra a fa aitihia.

Manlleus del tahiti.
Monoi (mono i). s oli de coco macerat amb flors de tiara utilitzat tradicionalment com a protector solar. Actualment es comercialitza com a denominaci d'origen protegida.
Motu. En tahiti un dels significats que t s "illa". Ha passat al vocabulari geogrfic internacional per designar els illots corallins dels atols o dels esculls que envolten les illes altes.
Pareo. Prov de p reu que significa 'tela'. s el vestit tradicional polinesi, tant per homes com per dones, i la paraula deriva de turmell.
Tatuar. Prov del substantiu t tau ('tatuatge'). El verb s ta t tau, relacionat amb l'acci de picar repetidament.
Tiara. En tahiti tiare s una flor en general. Internacionalment s'utilitza per a la tiare tahit (gardenia tahitensis), considerada com l'emblema de Tahit. En catal se l'anomena tiara.

Notes.


Bibliografia.
Dictionnaire tahitien-franais Fa atoro parau tahiti-far ni. Pape ete: Acadmie tahitienne - Fare V na a, 1999;
Grammaire de la langue tahitienne. Pape ete: Acadmie Tahitienne - Fare V na a, 1986;
LEMATRE, Y., Lexique du tahitien contemporain : tahitien-franais, franais-tahitien. Paris: Orstom, 1995 ISBN 2-7099-0228-1;
MORAL, R. DEL, Diccionario Espasa - Lenguas del mundo Madrid: Espasa Calpe, 2002. ISBN 84-239-2475-0 DL M. 41.530-2001;
 PAIA, M.; VERNAUDON, J., Ia ora na, mthode d'initiation  la langue tahitienne. Paris: INALCO, ditions de la Bibliothque publique d'information du Centre Georges Pompidou, 2000;

Enllaos externs.

Acadmia Tahitiana (Fare V na a)  :
Frum de l'acadmia;
Diccionari tahiti-francs de l'acadmia;
Lxic del tahiti contemporani: tahiti-francs, francs-tahiti, d'Yves Lematre.   ;
Versi en lnia dels diccionaris tahiti-angls de John Davies (1851) i tahiti-francs de Tepano Jaussen (1861)   ;
  ;
Lxic bsic de tahiti  ;
Lxic informtic del tahiti  ;
E Parau Tatou i te Reo Tahiti! Curs d'iniciaci al tahiti.  ;
Secci de llenges oceniques de l'INALCO ;
Distribuci de les llenges polinsies a la Polinsia Francesa ;
Estructura lingstica del tahiti ;
Fitxa de lethnologue sobre el tahiti ;
Tahiti Nui Tlvision  ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97919" title="Margarida de Saxnia (arxiduquessa d'ustria)" nonfiltered="4379" processed="4360" dbindex="39730">
Margarida de Saxnia, arxiduquessa d'ustria (Desdren 1840 - Monza 1858). Princesa de Saxnia amb el tractament d'altesa reial que esdevingu arxiduquessa d'ustria en una nova connexi entre ustria i Saxnia.

Nascuda a Dresden, capital del Regne de Saxnia, el dia 24 de maig de 1840, essent filla del rei Joan I de Saxnia i de la princesa Amlia de Baviera. Margarida era nta per lnia paterna del prncep Maximili de Saxnia i de la princesa Carolina de Borb-Parma i per lnia materna ho era del rei Maximili I Josep de Baviera i de la princesa Carolina de Baden.

A l'edat de 16 anys contragu matrimoni amb l'arxiduc Carles Llus d'ustria, el dia 4 de novembre de 1856 a Desdren. Carles Llus era germ de l'emperador Francesc Josep I d'ustria i era fill de l'arxiduc Francesc Carles d'ustria i de la princesa Sofia de Baviera.

Installats a la ciutat de Monza, en aquell moment dominada pels austriacs, la princesa Margarida mor el dia 15 de setembre de 1858 a l'edat de 18 anys, sense haver tingut descendncia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97920" title="Margarida de Saxnia" nonfiltered="4380" processed="4361" dbindex="39731">


 Margarida de Saxnia (arxiduquessa d'ustria) (1840 - 1858).

 Margarida de Saxnia (princesa de Hohenzollern-Sigmaringen) (1900 - 1962).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97921" title="Jacques Delors" nonfiltered="4381" processed="4362" dbindex="39732">

Jacques Delors ( Pars, Frana 1925 ) s un poltic europeu de nacionalitat francesa, president de la Comissi Europea entre 1985 i 1995. 

Orgens.
Va nixer el 20 de juliol de 1925 a la ciutat de Pars en una famlia d'origen humil, de pensament democrata-cristi i sindicalista. Desprs d'estudiar economia a la Universitat de la La Sorbona aconsegu entrar al treballar al Banc de Frana el 1945.

Vida poltica.
El 1969 el Primer Ministre de Frana Jacques Chaban-Delmas va aconseguir incloure Delors en el seu gabinet, sense cap caretera. Ocup el crrec fins el 1972. Al deixar el govern Delors fou nomenat professor assiciat a la Universitat Paris-Dauphine, desenvolupant-lo fins el 1979. El 1974 s'afili al Partit Socialista Francs, aconseguint un esc al Parlament Europeu en les primeres eleccions per sufragi universal d'aquesta instituci europea.

El 1981 abondona la poltica europea cridat pel President de Frana Franois Miterrand, el qual el nomena Ministre d'Economia i Finances entre 1981 i 1984 en els tres governs de Pierre Mauroy.

El 1985 grcies al suport del mateix Mitterrand i de Helmut Kohl Jacques Delors s nomenat President de la Comissi Europea, sent el vuit president de la instituci. En aquest crrec instig la creaci del Llibre blanc de la Comissi Europea, i la instituci de l'Acta nica Europea l'any 1986, mitjanant la qual es reformaven els Tractats de Pars i Roma. Per la seva gran tasca desenvolupada en la Comissi el 1990 li fou conferit un segon mandat, sent l'nic president en repetir mandat a la Comissi.

El 1993, com a president de la Comisi Europea, firm el Tractat de la Uni Europea o Tractat de Maastricht per la qual s'establia la craci de la Uni Europea.

Al finalitzar el seu segon mandat el 1995, renunci a presentar-se a les eleccions presidencials franceses, per no interferir en la carrera poltica de la seva filla, Martine Aubry.

Guardons.
El 1989 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional, juntament amb Mikhal Gorbatxov, pels seus esforos, al llarg dels ltims anys, per afavorir la cooperaci internacional i eliminar les barreres que dificulten l'enteniment entre les nacions.

El 1992 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, i el 1998 fou guardonat amb el Premi Internacional Catalunya concedit per la Generalitat de Catalunya. 

Enllaos externs.
  Informaci de Jacques Delors a la Comissi Europea;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional 1989;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97923" title="Maria de l'Anunciaci de Borb-Dues Siclies" nonfiltered="4382" processed="4363" dbindex="39733">


Maria de l'Anunciaci de Borb-Dues Siclies, arxiduquessa d'ustria (Palau de Caserta 1843 - Viena 1871). Princesa de les Dues Siclies amb el tractament d'altesa reial que contragu matrimoni amb l'arxiduc Carles Llus d'ustria.

Nada el dia 24 de mar de l'any 1843 al Palau de Caserta, sent filla del rei Ferran II de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria. Maria de l'Anunciaci fou nta per lnia paterna del rei Francesc I de les Dues Siclies i de la infanta Maria Isabel d'Espanya mentre que per lnia materna ho era de l'arxiduc Carles Llus d'ustria i de la princesa Enriqueta de Nassau-Weilburg.

El dia 16 d'octubre de 1862 es cas per poders a Roma amb l'arxiduc Carles Llus d'ustria, fill de l'arxiduc Francesc Carles d'ustria i de la princesa Sofia de Baviera. La parella tingu quatre fills:

 SAIR l'arxiduc Francesc Ferran d'ustria, nat a Graz el 1863 i assassinat a Sarajevo el 1914. Es cas morganticament amb Sofia Chotek von Chotkowa, creada duquessa de Hohenberg.

 SAIR l'arxiduc Ot d'ustria, nat a Graz el 1865 i mort a Viena el 1906. Es cas amb la princesa Maria Josepa de Saxnia.

 SAIR l'arxiduc Ferran Carles, nat a Viena el 1868 i mort a Munic el 1915. Es cas morganticament amb Bertha Czuber.

 SAIR l'arxiduquessa Margarida d'ustria, nada a Artstetten el 1870 i morta a Gmunden el 1902. Es cas amb el duc Albert de Wrttemberg el 1893 a Viena.

La descendncia de Maria de l'Anuncaci s l'actual branca primognita de la millenria casa dels Habsburg d'ustria. Maria de l'Anuncaci mor l'any 1871 a Viena.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97925" title="Carles Llus d'ustria" nonfiltered="4383" processed="4364" dbindex="39734">


 Carles Llus d'ustria (duc de Teschen) (1771 - 1847);

 Carles Llus d'ustria (arxiduc d'ustria) (1833 - 1896);

 Carles Llus d'ustria (arxiduc d'ustria II) (1918);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97928" title="Itlica" nonfiltered="4384" processed="4365" dbindex="39735">
Itlica (llat Italica) fou una ciutat de la Btica fundada per Publi Corneli Escipi l'afric en el lloc de l'antiga ciutat de Sancios el 206 aC i fou poblada amb veterans discapacitats de la batalla d'Ilipa.

Va tenir el rang de municipi i va tenir el ttol de Iulia Augusta Italica i Iulia Augusta Aelia Italica. Hi van nixer Adri, Traj i Teodosi el Gran, i potser tamb el poeta Sili Itlic (Silius Italicus). Sota els rabs es va dir Talika; un canvi del curs del riu va obligar als habitants a traslladar-se al lloc on avui es Sevilla, llavors Hispalis, i tot i que aquesta ciutat era mes antiga que Itlica, la ciutat abandonada fou coneguda per Hispalis Vetera i desprs Sevilla la Vieja. 

Les seves runes es poden veure a tocar de Santiponce (a 9 km nord-oest de Sevilla), i la comarca s'anomena Campos de Talca. L'amfiteatre, que estava en bon estat, fou usat el 1774 per fer dics i carreteres. Uns marbres descoberts el 1799 per un monjo pobre anomenat Jos Moscoso es van salvar noms perqu els va rodejar d'una paret. Es poden veure tamb la Casa de los Baos (cisternes de reserva d'aigua) i l'aqeducte, i restes menors. Tamb s'han trobat esttues i altres objectes.

Les principals restes son:

El Teatre, construt entre el 30 i el 37 i desprs reformat (60 a 80, i durant el segle II). Fou descobert el 1937 per Francisco Collantes de Tern y Delorme, i excavat el 1970 i sistematicament el 1979. La cavea, lorchestra, les graderies de la moenia (22,5 metres de dimetre), la frons pulpiti, la scaena frons (de 48,5 metres) i el porticus post scaenam (primer obert i despres tancat i on es va construir un temple a Isis) son les seves parts principals.

La ciutat romana, de la que queden les restes d'edificis i carrers. Fou ampliada per Traj i sobretot per Adri (zona coneguda per Nova urbs). La part nova es va despoblar al segle III. Fou excavada parcialment per Francisco de Bruna entre 1781 i 1788 i posteriorment s'ha excavat diferents vegades. Es poden veure encara les cloaques i les cisternes (castellum aquae) de les que l'aigua passava a les fonts publiques i edificis principals mitjanant canonades de plom.

L'amfiteatre, uns dels majors de l'Imperi, amb capacitat per 25000 espectadors. La cavea o graderia tenia tres nivells (ima, media i summa cavea), de les que noms resten les dos inferiors i encara parcialment. Al centre una zona d'arena amb una estructura de fusta, on es feien els espectacles en els que intervenien gladiadors i feres.

Les muralles, de les que es pot veure una part flanquejada per dos torres rectangulars. ;

La casa de l'Exedra, que inclou unes termes i una palestra allargada; al pati central hi havia una font i prtics amb pilars.
 
La casa de Nept t tamb unes termes i habitacions decorades amb mosaics.

La casa del pati rodi;

La casa d' Hiles. ;

La casa dels Ocells ;

Traianeum, temple dedicat a Traj.

La casa del Planetari on estan representades diverses divinitats que donen nom als dies de la setmana.

I les termes majors, o banys pblics.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97930" title="Carles Barrera Snchez" nonfiltered="4385" processed="4366" dbindex="39736">
Carles Barrera Snchez (Viella, Vall d'Aran, desembre de 1950) fou Sndic d'Aran  del 7 de juny de 1995 al 18 de juny del 2007). Cap als anys seixanta va marxar amb la seva famlia a Barcelona, on va estudiar mestria industrial. Treball a FECSA i el 1972 va tornar a la Vall d'Aran. Durant la transici form part de l'associaci venal Es Terss i d'Unitat d'Aran, amb la qual es present a les eleccions municipals del 1979 i ocup una regidoria a l'ajuntament de Vielha. Per quan aquesta va a passar a formar part del Partit dels Socialistes de Catalunya va abandonar la poltica fins el 1995. Aleshores es present al crrec de Sndic d'Aran per Convergncia Democrtica Aranesa.

 Enllaos externs .
 Biografia a la pgina del Consell General d'Aran;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97931" title="Isionda" nonfiltered="4386" processed="4367" dbindex="39737">
Isionda fou una ciutat del sud-oest de Psdia, a pocs km al nord-oest de Termessos. Si b de vegades ha estat identificada amb la ciutat de Sinda, esmentada per Estrab, probablement es tracta d'una ciutat diferent (Sinda era prop de Cibyra, a la Psdia Frgia. Unes runes a la cimera d'un tur allat de Psdia podrien ser les restes d'Isionda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97932" title="Istros" nonfiltered="4387" processed="4368" dbindex="39738">
Istros o Istrona  (llat Istrus) fou una ciutat de Creta prop de Minoa. S'han trobat importants runes de la ciutat (edificis i columnes), i dos grans blocs de marbre.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97933" title="Istrpolis" nonfiltered="4388" processed="4369" dbindex="39739">
Istrpolis o Istripolis o Histripolis, o simplement stria (llat Istropolis o Istriopolis o Histriopolis grec           ,             ), fou una ciutat de la baixa Msia, a la riba sud del llac Halmyris, prop de la costa de la mar Negra. Fou colnia de Milet que va participar activament en el comer oriental, per progressivament es va anar despoblant i era noms un llogaret en temps d'Estrab. La seva localitzaci exacta no es coneix, i s'ha identificat de vegades amb Kiusntenza o Kostendsje (l'antiga Constantiana) que probablement era de fet una mica mes al sud.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97935" title="Riu Isis" nonfiltered="4389" processed="4370" dbindex="39740">
Isis fou un riu navegable de la costa de la Mar Negra entre Acinasis i Mogrus, que desaiguava a no massa distancia de Phasis. Podria ser el modern Tshorok o oroch a la frontera entre Gergia (Adjria) i Turquia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97937" title="Ball d'en Serrallonga" nonfiltered="4390" processed="4371" dbindex="39741">
El Ball d'en Serrallonga s un ball folklric popular de Catalunya. Aquest ball recrea la quadrilla del bandoler Joan Sala, "Serrallonga" o "Joan de Serrallonga", bandoler del segle XVII. Aix doncs, el ball est format per Joan de Serrallonga, Joana de Torrelles -la seva ltima amant- i en Joanet -el seu fill-; a ms de 10 o 15 bandolers de la seva quadrilla, els noms d'alguns dels quals sn: Xafarroques, Astut, Petit Gorns, Pere Blau, Peret Xinxola, Petit Com, Tallaferro, Marxant, Xocopanarra, Fadr de Sau, Vermell, Rocamora, Tendret, Xicopaneda...

En l'actualitat, a Catalunya existeixen  ms de 8 colles de Balls de Serrallonga, i les ms importants es troben a poblacions com Vilafranca del Peneds,  Tarragona, Sant Hilari Sacalm, Terrassa, Vilanova i la Geltr, Torredembarra, Tortell, Santa Margarida i els Monjos, Sant Quint de Mediona i Perpiny. Cal dir que aquest ball popular va sser prohibit a Catalunya durant la dictadura franquista perqu per representar-lo s'utilitzen trabucs, que sn armes de foc, i suposava un perill. La primera poblaci a recuperar aquest ball desprs del rgim franquista va sser Vilafranca del Peneds, i recentment, han celebrat el 25 aniversari de la recuperaci del Ball.
En aquest ball, els bandolers van vestits segons l'poca on se situa en Joan de Serrallonga, aix doncs, duen pantalons de pana fins al genoll, armilla, camisa, barretina, espardenyes de set vetes i una manta penjada a l'espatlla. El tret ms caracterstic d'aquest ball s la utilitzaci del trabuc, una arma d'avantcrrega que s'utilitzava a l'poca, i que en l'actualitat sn utilitzades reproduccions de les del segle XVII.

Cal diferenciar els Balls de Serrallonga del que hom coneix com a trabucaires. La diferncia principal recau en el fet que els Balls de Serrallonga dansen al so de la gralla i van executant certes coreografies (els balls, prpiament) i es dispara amb un cert ordre. Els trabucaires es limiten simplement a disparar a tort i a dret. A ms, els Balls d'en Serrallonga fan una representaci, o sainet, de les malifetes del bandoler i la seva quadrilla, mentre que els trabucaires no ho fan.

Enllaos externs.

Web del Ball d'en Serrallonga de Vilafranca del Peneds

Web de la Festa Major de Vilafranca del Peneds

Web de les Festes de Santa Tecla de Tarragona



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97938" title="stria" nonfiltered="4391" processed="4372" dbindex="39742">


stria, asteroide 183.
Pennsula d'stria;
Comtat d'stria;
stria veneciana;
Regi d'Istria;
Ducat d'stria;
Departament d'stria;
Intendncia d'stria;
Provncia d'stria;
upanija Istarska (upanija d'stria);
Canal d'stria;
stria, famlia de Crsega que va arribar a governar l'illa i fou aliada del rei de Catalunya-Arag.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97940" title="Es Terss" nonfiltered="4392" processed="4373" dbindex="39743">
Es Terss o Es Terons fou una associaci venal fundada a Vielha (Vall d'Aran) el 1978, amb el propsit de recuperar la memria histrica i reclamar als ponents de l Estatut de Sau el reconeixement de la singularitat poltica de la Vall d'Aran. La seva filiaci poltica era propera a la socialdemocrcia, i el 1979, de cara a les eleccions municipals, va promoure la creaci del partit poltic Unitat d'Aran, en el qual es va integrar. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97941" title="Eleccions presidencials de l'Equador" nonfiltered="4393" processed="4374" dbindex="39744">
A continuaci es presenten els resultats de les eleccions presidencials de la Repblica de l'Equador, ordenats de ms recent a ms antic.

 Eleccions presidencials de 15 d'octubre de 2006 .


 Eleccions presidencials de 20 d'octubre de 2002 .


 Eleccions presidencials de 1998 .


 Vegeu tamb .
 Poltica de l'Equador;
 Eleccions legislatives de l'Equador;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97943" title="Gda?sk" nonfiltered="4394" processed="4375" dbindex="39745">


Gda sk  (en polons, en caixubi Gdu sk, en alemany Danzig) s la ciutat que allotja el major port de Polnia i la capital de la regi de Pomernia, a la Mar Bltica, vora dels rius Vstula i Mot awa.

 Poblaci .


 Districtes .
 30 districtes (pol. dzielnica);




Galeria d'imatges.

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97944" title="Eleccions legislatives de l'Equador" nonfiltered="4395" processed="4376" dbindex="39746">
A continuaci es presenten els resultats de les eleccions legislatives de la Repblica de l'Equador, ordenats de ms recent a ms antic.

 Eleccions legislatives de 15 d'octubre de 2006 .
  ;

 Eleccions legislatives de 20 d'octubre de 2002 . 


 Vegeu tamb .
 Poltica de l'Equador;
 Eleccions presidencials de l'Equador;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97945" title="Pennsula d'stria" nonfiltered="4396" processed="4377" dbindex="39747">

La pennsula d'stria s un accident geogrfic a l'extrem nord-oest de Crocia i sud-oest d'Eslovnia. T forma triangular i majoritariament pertany a la Repblica de Crocia, excepte una petita part, al nord, que pertany a Eslvenia. Trieste, ciutat italiana, tot i formar part de la regi d'stria, es troba fora de la pennsula, de la que la seva badia, avui anomenada Trzaski Zaliv, en marca el comenament al nord-oest. L'extrem sud s el cap o punta Kamenjak, i el golf Rijecki Zaliv (Golf de Rijeka) n's l'extrem nord-oriental. 

A la pennsula, seguint la costa de nord a sud i d'oest a est, es troben les segents ciutats principals (totes croates menys les quatre que s'indica):

Muggia (Itlia);
Koper (Eslovnia) ;
Izola (Eslovnia) ;
Piran (Eslovnia) ;
Umag;
Novigrad;
Pore ;
Vrsar;
Rovinj;
Brioni (a l'illa de Brioni, famosa per ser el lloc d'estiueig del mariscal Josip Broz Tito);
Pula;
Premantura;
Medulin (al extrem sud);
Rakalj;
Koroma na;
Raa;
Labin ;
Plomin;
Lovran;
Opatika;
Rijeka;

A l'interior les tres principals ciutats son Motovun, Buzet i Puzin.

La part croata integra la upanija d'stria (upanija Istarska), divisi administrativa de Crocia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97949" title="stria veneciana" nonfiltered="4397" processed="4378" dbindex="39748">
La stria veneciana fou la part de la pennsula d'stria que va passar a Vencia al llarg del segle XIII i fins al comenament del segle XIV. La darrera fou Pola al 1331. Aquestes ciutats ja havien estat aliades o pagaven tribut a Vencia des el segle XII i es van separar del patriarcat d'Aquileia. Van pertanyer a Vencia fins el 1797 (Tractat de Campo Formio).

Principals ciutats venecianes:

Montefalcone;
Grado;
Capo d'Istria;
Pola;
Parenzo;
Rovigno;
Umago;
Albona;
Fianona;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97950" title="Istris" nonfiltered="4398" processed="4379" dbindex="39749">
Els istris (llat istri, grec istrioi) foren un poble probablement del grup illiri que vivia a la regi d'stria.

Apareixen per primera vegada a l'histria fent part de les expedicions de pirates a finals del segle IV aC i ja son esmentat com a pirates per Tit Livi el 301 aC. Abans de la Segona Guerra Pnica els pirates istris son esmentats separadament d'altres pirates illiris. Contra ells foren enviats el cnsols Marcus Mincius Rufus i Publius Cornelius el 221 aC i van obtenir una submissi nominal.

El 183 aC el cnsol M. Claudius Marcellus desprs d'una campanya contra els gals d'Illria va obtenir perms per entrar a stria per tampoc va aconseguir una submissi efectiva i van seguir dedicats a la pirateria, i a mes es van oposar a la fundaci de la colnia romana d'Aquileia, el que va portar a nous enfrontaments.

El 178 aC el cnsol Aulus Manlius va envair stria amb dues legions i fou derrotat i amb prou feines es va escapar de ser capturat, per va poder recuperar-se i ja havia restablert la situaci a l'arribada del seu collega Marcus Junius amb reforos. Els dos cnsols en conjunt van atacar als istris i el van derrotar; el consol del 177 aC, Gaius Claudius, va conquerir les ciutat de Nesactium, Mutila, i Faveria, i va obligar al poble a sotmetres; per aquesta victria va obtenir els honors del triomf (177 aC). Aquesta vegada la submissi fou total i ja no es t noticies de mes revoltes, i nicament s'esmenta una queixa que van fer per les exaccions de Gaius Cassius, conjuntament amb els carnis i els iapids.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97952" title="Regi d'stria" nonfiltered="4399" processed="4380" dbindex="39750">


stria (llat Istria o Histria) fou una antiga regi formada per la pennsula d'stria i territoris adjacents pel nord, situada a l'extrem nord de la mar Adritica, entre Trieste (antiga Tergeste) al golf de Vencia, i Rijeka (itali Fiume) al golf de Kvarneric (itali Golfo di Quarnero).

El nom li fou donat per la creena de qu una branca del Danubi (en grec Ister) desaiguava a la mar Adritica. El pas es va dir Istros (llat Istrus). Per s molt possible que el nom nadiu dels seus habitants, els istris (llat istri, grec istroi) dons peu a la creena de qu aquella era la zona on desaiguava l'Ister.

 Geografia de l'stria romana .

Les principals ciutats foren:

Pola (al extrem sud), colnia romana sota August;
Aegida (Capo d'Istria, actual Koper), desprs  Iustinopolis;
Parentum (Parenzo) ;
Nesactium, prop de la desembocadura del Arsia (Arsa);
Mutila (esmentada per Plini, desconeguda);
Faveria (esmentada per Plini, desconeguda);
Pucinum, esmentada per Ptolomeu i Plini, potser al pas dels carnis al nord-oest de Trieste, podria ser Duino.
Piquentum (Pikouenton) possiblement Pinguente.
Alvum o Alvon (Alouon), possiblement Albona, al est del riu Arsiu, fora ja d'stria.
Ningum, esmentada a l'Itinerari d'Anton, entre Tergeste i Parentium;
Humago (Umago), esmentada pel Gegraf de Ravenna;
Neapolis (Citt Nuova) , esmentada pel Gegraf de Ravenna;
Ruvignio (Rovigno) , esmentada pel Gegraf de Ravenna;
Piranon (Pirano),  esmentada pel Gegraf de Ravenna ;

L'extrem sud de la pennsula es deia Promontorium Polaticum i desprs fou la Punta di Promontore, sota domini veneci. El golf a continuaci es deia Flanaticus Sinus, i amb itali Golfo di Mendolino.

 Geografia moderna .

La regi actualment est dividida entre Eslovnia i Crocia; 1/5 part de la pennsula al nord correspon a Eslovnia (excepte Trieste i rodalies que pertany a Itlia) i el triangle que forma la resta (4/5 de la pennsula) correspon a Crocia. Les ciutats principals porten el segents noms:

Trieste (en eslov Trzaski i el golf Trzaski Zaliv);
Koper (abans Capo d'Istria o Capodistria);
Piran (abans Pirano);
Pula (abans Pola);
Rovinj (abans Rovigno);
Pore  (Parenzo);
Umag (abans Umago);

El cap o extrem sud de la pennsula es diu punta Kamenjak, el pas per mar es diu Kvarner, i el golf al extrem oriental de la pennsula es el Rijecki Zaliv (Golf de Rijeka).

 Histria antiga .

stria fou conquerida pels romans el 177 aC i August la va incorporar a la regi de Venetia dins l'administraci d'Itlia amb lmit al sud en el riu Arsia (itali Arsa) i al nord al riu Formio (Plini exclou Tergeste, moderna Trieste, d'stria, per Claudi Ptolemeu l'inclou i fa el riu Timavus el lmit nord). 

Al segle IV els consularis (governadors) de Venetiae et Histriae, eren sota jurisdicci del vicari d'Itlia.

Va passar a domini dels ostrogots i desprs dels bizantins el 539 sota els que va restar fins el 752, i al segle VII fou saquejada per avars i eslaus.

 Edat mitjana .

El 752 va passar als llombards i va romandre en les seves mans fins el 774 quant va tornar als bizantins, per acabar finalment el 789 cedida als francs i succesivament al Regne d'Itlia i desprs al de Germnia. 

El 952 el rei Ot I de Grmania la va cedir als ducs de Baviera i el 976 Oto II la va cedir als ducs de Carntia. Dins del ducat va formar un marcgraviat desprs comtat.

Fou donada en feu als Eppenstein dels que va passar als Sponheim, i finalment a la casa ducal d'Andechs-Meran. Algunes ciutats com Pola, es van afermar com comunes independents i es van aliar a Vencia.

El 1209 el patriarcat d'Aquileia va rebre en feu una bona part d'stria mentre la resta (amb capital a Pisino, la moderna Puzin) va passar als comtes de Gorzia. Les ciutats d'stria van estar en guerra contra el Patriarca i finalment van anar passant a Vencia, la darrera Pola el 1331. La resta d'stria va passar desprs d'una conflictiva succesi a la dinastia Habsburg, i al anomenat comtat d'stria es va unir desprs el comtat de Mitterburg que incloia la regi de Trieste.

 Histria moderna .

La stria veneciana va passar a ustria el 1797 pel tractat de Campo Formio, i fou ocupada per Frana el 19 de novembre de 1805, i per la Pau de Presburg fou cedida a Frana i unida al regne napolenic d'Itlia del 1 de maig de 1806  al 1809, com a departament d'stria, formant des el 1808 un ducat concedit al mariscal Bessires. El 14 d'octubre de 1809 Napole va unir l'stria, Trieste i Gorzia a les Provncies Illries formant dos provncies (Trieste i Gorzia) i el 15 d'abril de 1811 va formar l'intendncia d'stria que fou una provincia del Imperi que del 30 de juny del 1811 al 18 de setembre de 1881 fou dividida en dos districtes militars (Capo d'Istria i Rovigno); l'intendencia fou ocupada a finals de 1813 pels austriacs, els quals van entrar a Trieste el 30 de maig de 1814. ustria va dividir el territori en els districtes de Trieste i Fiume. El Congrs de Viena els va reconeixer la possessi i es va constituir (1816) en part del nominal Regne austrac d'Illria. ustria va afavorir el poblament d'eslaus (eslovens i croats) per por de les reclamacions italianes. El 1849 es va constituir la provncia d'stria amb una dieta provincial.  

Al final de la Primera Guerra Mundial (tractat de Saint-Germain-en-Laye del 1919) va passar a Itlia.
 
El 1943 fou ocupada pels alemanys pero reconquerida pels aliats el 1945.

Al final de la guerra (1945) es va dividir en una zona concedida a Iugoslvia i la zona de Trieste dividida en zona A i zona B (Territori lliure de Trieste) que de fet va quedar sota administraci italiana des el 1954 al dissoldre's el govern del territori. Muggia, a la zona A, va quedar per Itlia. Tres-cents mil italians van haver d'evacuar el territori. Els fets mes dramtics es van produir a Pola, assignada a Iugoslvia, i evacuada per 28000 dels seus 32000 habitants alguns dels quals es van emportar fins i tots els tats amb les restes dels seus ancestres. La regi fou poblada sobretot amb croats i eslovens.

Dins Iugoslvia fou dividida entre Crocia i Eslovnia seguint criteris tnics. Les fronteres internes de Iugoslvia es van mantenir a l'accedir Eslovnia i Crocia a la independncia el 1991.

Galeria.



Enllaos externs.

 Istrianet;
 Oficina de turisme de l'stria Croata;
 Panorames virtuals d'Istra;
 Piemonte d'Istria Community (it.);














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97953" title="Delicte" nonfiltered="4400" processed="4381" dbindex="39751">
El delicte s definit com una conducta tpica (tipificada per la llei), antijurdica (contrria a dret), culpable i punible. Suposa una conducta infraccional del Dret penal, s a dir, una acci o omissi tipificada i penada per la llei.

La definici de delicte ha diferit i difereix encara avui entre escoles criminolgiques. Alguna vegada, especialment en la tradici iberoamericana, es va intentar establir a travs de concepte de Dret natural, creant per tant el delicte natural.

El 'delicte, en sentit estricte, s definit com una conducta o acci tpica (tipificada per la llei), antijurdica (contrria a Dret ), culpable i punible. Suposa una conducta infraccional del Dret penal, s a dir, una acci o omissi tipificada i penada per la llei. 
La paraula delicte deriva del verb llatdelinquere, que significa abandonar, apartar del bon cam, allunyar-se del sender assenyalat per la llei. 
La definici de delicte ha diferit i difereix encara avui entre escoles criminolgiques. Alguna vegada, especialment en la tradici iberoamericana, es va intentar establir a travs del concepte de dret natural, creant per tant eldelicte natural. 
Avui aquesta accepci s'ha deixat de banda, i s'accepta ms una reducci a certs tipus de comportament que una societat, en un determinat moment, decideix punir. Aix es pretn alliberar de paradoxes i diferncies culturals que dificulten una definici universal. 

 Delicte penal i delicte civil . 
En algunes sistemes jurdics, com en el de Dret rom, el de Argentina, el de Xile, o el de Espanya (i, generalment, diversos sistemes de la famlia del Dret continental), es distingeix entre "delicte civil" i "delicte penal". 
El "delicte civil" s l'acte il  lcit, executat amb intenci de danyar a uns altres, mentre que constitueix "cuasidelitos civil" l'acte negligent que causa dany.  

Els actes considerats com "delictes civils" i "cuasidelitos civils", poden ser tamb "delicte penal" si es troben tipificats i sancionats per la llei penal] ]. 
Un "delicte penal" no ser, a la vegada, "delicte civil", si no ha causat danys; com tampoc un "delicte civil" ser, a la vegada, "delicte penal", si la conducta il  lcita no est tipificada penalment. 

 Crim i delicte . 
Crimidelictesn termes equivalents. La seva diferncia rau en qu delicte s genric i per crim s'entn un delicte ms greu o, en certs pasos, un delicte ofensiu en contra de les persones. Tant el delicte com el crim sn categories presentades habitualment com universals, per els delictes i els crims sn definits pels diferents ordenaments jurdics vigents en un territori o en un interval de temps 

Tant el crim en la seva fa privilegiat i en la seva fa material ha estat diferent en tots els moments histrics coneguts i en tots els sistemes poltics actuals. 

Es pot al  legar que l'homicidi s considerat delicte a totes les legislacions, per matar un altre s castigat com homicidi nomssota estrictes condicions: que no es mat en una guerra , Que no es mat exercint una professi (metge s, infermer s, policia s, jutges, ministre s de l'interior, ministres de defensa), o que no es mat en legtima defensa. 

D'altra banda, existeixen delictes i crims considerats internacionals, com el genocidi, la pirateria naval, el trfic de persones, etc. Per un crim que no s castigat s solament un retret moral injuris en contra d'una persona, fins i tot si ella va incrrer en aquesta conducta, considerada delicte. Noms el cstig constitueix a alg en delinqent o criminal. El cstig transforma la vaga noci de delicte en un fet. Aquesta idea es pot intentar refutar argumentant que n'hi ha prou amb l'existncia d'una vctima perqu existeixi delicte o crim. 

Crea delictes, crims i cstigs sn facultats sobiranes dels qui estan al capdavant d'un sistema normatiu (vegeu principi de legalitat penal). Aix explica que en Singapur sigui un delicte mascar goma de mscara en llocs pblics i un crim botarlo al pis i en Xile sigui un delicte fumar marihuana fins i tot dins d'un espai privat, o a Alemanya la negaci de l'holocaust. 

 Classificaci dels delictes . 
 Dols. Individualitzen accions per la incorporaci del resultat al programa causal finalment dominat per l'agent. L'autor ha volgut la realitzaci del fet tpic. Hi ha coincidncia entre el que l'autor va fer i el que va voler. ;
 Culps. L'autor no ha volgut la realitzaci del fet tpic. El resultat no s producte de la seva voluntat, sin de l'incompliment del deure de cura. ;
 Comissi. Sorgeixen de l'acci de l'autor. Quan la norma prohibeix fer una determinada conducta i l'actor la realitza. ;
 Omissi. Sn abstencions, es fonamenten en normes que ordenen fer alguna cosa. El delicte es considera realitzat en el moment en qu va haver de realitzar l'acci omesa. ;
 Prpia. Estan establerts en el CP. Els pot fer qualsevol persona, n'hi ha prou amb ometre la conducta a la qual la norma obliga. ;
 Imprpia. No estan establerts en el CP. s possible mitjanant una omissi, consumar un delicte de comissi (delictes de comissi per defecte), com a conseqncia l'autor ser reprimit per la realitzaci del tipus legal basat en la prohibici de realitzar una acci positiva. No qualsevol pot cometre un delicte d'omissi imprpia, s necessari que qui s'abst tingui el deure d'evitar el resultat (deure de garant). Ex. La mare que no alimenta al nad, i en conseqncia mor. s un delicte de comissi per omissi. ;
 De resultat. Exigeixen la producci de determinat resultat. Estan integrats per l'acci, la imputaci objectiva i el resultat. ;
 De activitat. Sn aquells en els quals la realitzaci del tipus coincideix amb l'ltim acte de l'acci i per tant no es produeix un resultat separable d'ella. El tipus s'esgota en la realitzaci d'una acci, i la qesti de la imputaci objectiva s totalment aliena a aquests tipus penals, donat que no vinculen l'acci amb un resultat. En aquests delictes no es presenta cap problema de causalitat. ;
 De lesi. Hi ha un dany apreciable del b jurdic. Es relaciona amb els delictes de resultat. ;
 De perill. No es requereix que l'acci hagi ocasionat un dany sobre un objecte, sin que s suficient amb que l'objecte jurdicament protegit hagi estat posat en perill de patir la lesi que es vol evitar. El perill pot serconcretquan s'ha de donar realment la possibilitat de la lesi, oabstractequan el tipus penal es redueix simplement a descriure una forma de comportament que representa un perill, sense necessitat que aquest perill es hagi verificat. (Quan l'acci crea un risc determinat per la llei i objectivament desaprovar, indistintament de qu el risc o perill afecti o no l'objecte que el b jurdic protegeix de manera concreta). ;
 Comuns. Poden ser realitzats per qualsevol. No esmenten una qualificaci especial d'autor, es refereixen a l'en forma genrica (el qual). ;
 Especials. Noms poden ser comesos per un nombre limitat de persones: aquells que tinguin les caracterstiques especials requerides per la llei per ser l'autor. Aquests delictes no noms estableixen la prohibici d'una acci, sin que requereixen ms una determinada qualificaci de l'autor. Sndelictes especials propisquan fan referncia al carcter del subjecte. L': el prevaricato noms pot cometre qui s jutge. Sn delictes especials impropis aquells en qu la qualificaci especfica de l'autor opera com a fonament d'agreujament o atenuaci. Ex.: Agreujament de l'homicidi coms per l'ascendent, descendent o cnjuge (Art. 80, inc.1). ;

 Delictes en particular . 
La branca del Dret penal que versa sobre l'anlisi detallat dels delictes en particular s'anomena comunamentPart especial del Dret penal. 

 Delictes contra la vida . 
 Assassinat ;
 Auxili al sucidi ;
 Duel ;
 Homicidi ;
 Infanticidi ;
 Lesions ;
 Parricidio ;
 Uxoricidio ;
 Avortament ;

 Delictes contra l'honor . 
 Injries ;
 Calmnia ;
 Difamaci ;

 Delictes contra la llibertat i indemnitat sexual (a vegades anomenats contra l'honestedat) . 
 Violaci ;
 Estupro ;
 Abs sexual ;
 Corrupci de menors ;
 Prostituci infantil ;
 Pornografia infantil ;
 Proxenetisme ;
 Ultratges al pudor ;

 Delictes contra la llibertat . 
 Segrest ;
 Sostracci de menors ;
 Esclavitud ;
 Trfic de persones esclavitzat ;
 Tortura ;
 Amenaces ;

 Delictes contra la intimitat . 
 Violaci de domicili ;
 espionatge ;

 Delictes contra la propietat . 
 Furt ;
 Robatori ;
 Extorsi ;
 Estafa ;
 Usurpaci ;
 Usura ;
 Danys ;
 Incendi ;
 Pirateria ;
 Pirateria (Dret d'autor) ;
 Tutela penal de la propietat industrial ;

 Delictes contra la seguretat dels mitjans de transport i de comunicaci . 
 Pirateria martima. ;
 Pirateria aria ;

 Delictes contra la seguretat pblica . 
 Estrag. ;

 Delictes contra la salut pblica . 
 Narcotrfic ;
 Consum de drogues ;

 Delictes ecolgics . 
 Delicte ecolgic ;
 Dany al medi ambient ;
 Caa d'espcies protegides ;
 Caa fora de temporada ;
 Tallada d'arbres protegits ;
 Pesca d'espcies protegides ;

 Delictes contra l'ordre de les famlies . 
 Adulteri ;
 Bigamia ;
 Poligmia. ;

 Delictes contra l'ordre pblic . 
 Instigaci a cometre delictes ;
 Associaci illcita;

 Delictes contra la seguretat nacional . 
 Traci ;
 Sedici ;
 Atemptats a l'ordre constitucional i a la vida democrtica ;
 Rebelli;

 Delictes contra l'administraci pblica . 
 Abs d'autoritat ;
 Atemptat contra l'autoritat ;
 Suborn ;
 Contraban ;
 Exaccions illegals ;
 Frau al fisc ;
 Evasi d'impostos ;
 Malversaci de cabals pblics ;
 Negociacions incompatibles amb l'exercici de funcions pbliques ;
 Resistncia contra l'autoritat ;
 Usurpaci d'autoritat, ttols o honors ;

 Delictes contra l'administraci de justcia . 
 Prevaricaci ;
 Fals testimoni ;
 Obstrucci a la justcia ;
 Falsa denncia ;

 Delictes contra la fe pblica . 
 Falsificaci de moneda, bitllets de banc, ttols al portador i documents de crdit ;
 Falsificaci de segells, timbres i marques ;
 Falsificaci de documents ;
 Fraus al comer i la indstria ;
 Gir fraudulent de xecs ;

 Delictes internacionals . 
 Crim de guerra ;
 Crim de lesa humanitat ;
 Crim d'extermini ;
 Pirateria ;
 Apartheid ;

 Vegeu tamb . 

 Teoria del delicte ;
 Iter criminis ;
 Crims Internacionals;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97955" title="scar Lpez Hinarejos" nonfiltered="4401" processed="4382" dbindex="39752">
scar Lpez Hinarejos, conegut amb el pseudnim el Gran Oscarn, s un cracker valenci, que fou condemnat dels delictes de danys, descobriment, i revelaci de secrets.

El Gran Oscarn fou l'autor de cabronator, un troi informtic que distribua des de la seva pgina web. Es creu que va infectar cap a 100.000 mquines, de les quals en podia extreure informaci i danyar-ne els continguts i el funcionament.

L'abril del 2003, fou detingut per la Gurdia Civil. El Jutjat Penal nmero 7 de Valncia el condemna a indemnitzar els afectats que el van denunciar. s la primera sentncia a Espanya contra el creador d'un virus informtic.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97956" title="Srebrenica" nonfiltered="4402" processed="4383" dbindex="39753">


 Srebrenica (en cirllic:           ) s un poble petit de muntanya i municipi a l'est de Bsnia i Hercegovina, a l'entitat Republika Srpska. La seva indstria principal s la mineria de sal i un balneari prxim.

Al cens de poblaci de 1931, el districte tenia una majoria ortodoxa srbia (50,5%).

 Al cens de 1991, el municipi de Srebrenica tenia 37.213 residents: 27.118 bosnians (72,9%), 9.381 serbis (25,2%), 372 iugoslaus (1%), 40 croats (0,1%), i 302 altres (0,8%). La prpia ciutat de Srebrenica tenia 5.754 residents: bosnians amb un 64%, serbis amb un 29%, iugoslaus amb un 5,3%, amb un 1% d'altres, i croats amb un 0,7%.

 Abans de 1992, hi havia una fbrica de metall a la ciutat, amb mines a prop de plom, zenc, i or. De fet, el nom de la ciutat significa "mina d'argent".

Durant la Guerra de Bsnia (1992-1995), la ciutat es convertia en un enclavament bosni on s'hi establiren les milcies dirigides pel comandant bosni Naser Ori . La ciutat va ser envoltada per l'exrcit serbi, tot i que era una rea segura vigilada per una petita unitat de l'exrcit holands operant sota el mandat de les NU per la Fora de protecci de les Nacions Unides (UNPROFOR). El juliol de 1995, la ciutat era capturada per l'exrcit serbi que deportava la poblaci de ms de 20.000 persones. Els soldats holandesos fracassaven en l'intent de salvar-los. Els voltants de Srebrenica es convertien en el lloc de la massacre de Srebrenica, on els aproximadament vuit mil homes bosnians de totes les edats eren executats per l'exrcit serbi de Bsnia. Encara hi ha alguns milers de persones desaparegudes.

 L'11 de juliol del 2005 marcava el 10 aniversari de la massacre. Molts dels militars responsables foren processars pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslvia. Per molts dels responsables poltics i militars de la matana estan encara desapareguts. 

La ciutat t un cementiri en memria de les vctimes de la matana, monument que va ser inaugurat per l'antic president dels Estats Units, Bill Clinton, el 2003.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97957" title="Ducat d'stria" nonfiltered="4403" processed="4384" dbindex="39754">
El ducat d'stria (Duche de l'Istrie) fou un ttol del regne napolenic d'Itlia concedit per Napole al seu mariscal Jean Baptiste Bessires (1768-1813) el 1808. Com honor poc habitual Napole el va concedir amb rang hereditari. El territori d'stria fou perdut per Frana el 1813.

El ttol va passar al seu fill gran Napole Bessires (1802-1856) que fou desprs fet par de Frana pel rei Lluis XVIII. Bertrand Bessires (1773-1854), bar de Bessires, va morir abans que el pare.

El titol es va extingir el 1856.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97959" title="Kevin David Mitnick" nonfiltered="4404" processed="4385" dbindex="39755">
Kevin Mitnick (nascut el 6 d'agost de 1963), s un dels hackers  ms famosos  empresonat i condemnat.
l'ultim  arrest de Mitnick es va fer pel FBI, el 15 de febrer de 1995 sota l'acusaci de haver entrat en alguns dels sistemes d'ordinadors segurs dels Estats Units d'Amrica.

Mitnick havia estat condemnat prviament en el  1981 per destrucci de dades en una xarxa d'ordinadors amb robatori de manuals d'operador d'una companyia telefnica. El 1983 va ser condemnat per entrar a un ordinador del Pentgon de la xarxa ARPAnet des de la sala terminal d'una campus (USC). Molts d'anys ms tard va viure en la clandestinitat ms d'un any desprs de ser acusat de fer malb una referncia de crdit TRW d'ordinador, es va lliurar un ordre d'arrest que va desaparixer dels arxius de la policia sense cap explicaci. Va ser  condemnat per robar programari de l'Operaci Santa Cruz el desembre de 1987. El 1988 Mitnick es declar culpable d'una estafa  per ordinador i de possessi illegal de codis d'accs a distncia, desprs d'haver estar capturat per atacs nocturns per entrar a la xarxa d'ordinadors de la companyia Digital, coneguda com a Easynet, amb la finalitat d'obtenir una copia del sistema operatiu del miniordinador VMS de Digital.

Hi ha una pellcula (Operaci Takedown) basada en aquests fets.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97960" title="Comtat d'stria (medieval)" nonfiltered="4405" processed="4386" dbindex="39756">
El comtat d'stria fou un territori dependent inicialment del ducat de Baviera i desprs del de Carntia, constitut el 955. Els seus comtes portaven el ttol de comtes i marquesos (marcgravis) fins el 1062, en qu el ttol comtal fou l'nic emprat. Va pertnyer als Eppenstein i als Sponheim, i el 1173 va passar a la casa d'Andechs-Meran fins el 1267, que va formar part del comtat de Gorzia (Gorz) governat per la dinastia de comtes de Lurngau, el qual, des del 1373, per un pacte successori, va passar als Habsburg.

Actualment el comtat d'stria s una divisi administrativa de Crocia, anomenada en croat Istarska upanija.

Vegeu tamb. 
Comtat de Gorzia;
Gorzia i Gradisca;
Patriarcat d'Aquileia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97963" title="Robert Tappan Morris" nonfiltered="4406" processed="4387" dbindex="39757">

Robert Tappan Morris, fill de Robert Thomas Morris, recent graduat en Informtica per la Universitat de Cornell el 1988, va difondre un virus a travs d'ArpaNet (precursora d'Internet) que va aconseguir infectar 6.000 servidors connectats a la xarxa. La propagaci la va realitzar des d'un dels terminals del MIT (Institut Tecnolgic de Massachussets). 

En ser descobert, va ser condemnat per la cort de Syracuse, estat de Nova York, a 4 anys de pres i al pagament de 10.000 dlars de multa, una pena que va ser commutada a llibertat sota paraula i condemnat a complir 400 hores de treballs comunitaris.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97965" title="Fiat Panda" nonfiltered="4407" processed="4388" dbindex="39758">
El febrer de 1980 FIAT presenta un nou utilitari anomenat Fiat Panda, a partir del projecte del 1968 que el jove Giorgetto Giugiaro havia presentat per l'Autobianchi A112 i que va ser rebutjat en l ltim moment per tenir una lnia que semblava massa espartana per al gust de la clientela femenina.  La denominaci interna del projecte sembla que va ser "tipo zero" i la sigla del model va ser 141.

Histria.

El Panda equipava originalment un motor bicilndric refredat per aire de 652cc derivat del Fiat 126 ("Panda 30") o, un quatre cilindres de 903cc procedent del Fiat 127 ("Panda 45"). Es va concebre com a una moderna interpretaci de l utilitari per a tot per a una clientela jove seguint l esperit dels models francesos com el Citron 2CV o el Renault 4 que en aquell moment vivien una segona joventut, tenint un gran xit al mercat europeu i, especialment a l itali. 

En aquells temps un autombil per al jovent havia de ser robust, espart, adaptable a les ms diverses situacions i condicions d s, a ms de ser econmic tant en la compra com en el manteniment.


El Panda possea totes aquestes caracterstiques com els seus competidors, per es distingia per la cura particular amb que s havien projectat els interiors. La instrumentaci minimalista, els nombrosos indrets portaobjectes, l absncia d acabats pretenciosos i el sostre que podia ser descapotable de tela li donaven un aspecte transgressor. La  xispa  del Panda eren els seients que, tot i ser molt prims, es podien abatre horitzontalment, formant una superfcie plana que anava del volant al port posterior. Per a la nova generaci de l poca significava que el cotxe es podia transformar en un llit de fortuna per a poder utilitzar en qualsevol moment. El Panda, d altra banda era tamb atractiu per a la clientela tradicional, tenint  una gran difusi entre camperols i flotes de lloguer de cotxes. L xit va ser immediat i tan gran que la cadena de producci no donava abast, generant-se llistes d espera de fins a un any.

Als dos motors originals es va afegir un tercer en altres pasos europeus derivat del del Fiat 850, comercialitzat com a Seat Panda 35 a Espanya i Fiat Panda 34 a Holanda.

Al Sal de Pars de 1982 es va presentar el Panda 45 Super. Aquesta versi incorporava diverses millores, la ms significativa era la caixa de canvis de cinc marxes, a ms de canvis estilstics i en els acabats. La nova graella davantera de plstic (el primer model de Fiat que la va utilitzar amb les cinc barres diagonals argentades) distingia la versi Super dels models inicials amb la graella de xapa. Desprs va arribar el Panda 30 Super.


L empresa austraca Steyr-Puch va desenvolupar un sistema de quatre rodes motrius per al Panda 4x4 (tipo 153). Presentat en juny de 1983 incorporava el motor de 965cc de l Autobianchi A112 amb 48CV. El Panda 4x4 va ser el primer petit cotxe amb motor transversal en presentar un sistema de tracci total. El sistema es podia seleccionar manualment, amb una primera reduda. En condicions normals s iniciava la marxa en segona velocitat, mentre que la cinquena tenia la mateixa relaci dels Panda normals. Steyr-Puch fabricava el sistema sencer de tracci integral, embragatge, caixa de canvi, l arbre de transmissi en tres peces, l eix posterior amb el diferencial i fins i tot els frens, el conjunt es muntava a una carrosseria reforada en la planta siciliana de Termini Imerese. Amb un pes de 740 kg, el Panda 4x4 completava el km. amb sortida parada en 38.8 segons i tenia una velocitat mxima de 135 km/h.

 
L xit del Panda feu que en juliol de 1984 s arribs al mili d unitats produdes. En novembre de 1984 es van fer petites modificacions i les diferents versions van ser batejades com a  L ,  CL  i  S  totes amb modificacions de detall que incloen l adopci de la graella de cinc barres diagonals per a totes les versions.

Els canvis ms significatius van arribar en gener de 1986. El motor de 650cc es va substituir per un de (34CV), i el 903cc amb un 999cc (45CV, o 50CV en el 4x4). Tots dos motors pertanyien a la nova famlia FIRE amb 4 cilindres, refrigeraci per aigua i un arbre de leves. Un altre canvi important va tenir lloc a la suspensi posterior, on es van substituir les rudimentries ballestes per un eix rgid (conegut com a eix Omega) amb un montant central i suspensions de molls helicoidals (el 4x4 va continuar amb les ballestes). Tamb es van fer millores a l interior i l estructura que va ser reforada. La gamma es va articular en cinc versions, tres de 750 (L, CL, S) una 1000 Super e la 4x4.

En abril del mateix any el Panda va rebre un motor diesel de 1301cc amb 37CV, una versi descafenada del que havien fet servir el 127 el Uno. Equipat normalment amb la caixa de cinc velocitats estava disponible nicament en la versi  L . El mateix mes es va introduir la versi  Van  (vehicle comercial), amb motors de benzina i diesel, amb una capacitat de crrega de fins a 810 litres. En alguns casos el Panda Van tenia les finestres posteriors tapades i en compte del port posterior tenia un afegit de plstic que convertia en vertical la part posterior del cotxe, incrementant aix la capacitat de crrega. 


L any segent, el 1987, es presenta el Panda Young amb un 769cc que feia servir el mateix bloc del vell 903cc de varilles i balancins i donava els mateixos 34CV de la versi FIRE. El motor FIRE de 999cc va ser millorat el mateix any amb la introducci d injecci electrnica i catalitzador, finalment tamb es va comercialitzar en edici limitada el Panda 4x4 Sisley.

En 1988 es va superar el llindar dels 2 milions d unitats produdes i dos anys desprs, en 1990, la gamma es va incrementar amb el Panda Electra, una versi amb motor elctric, ecolgica, per amb problema que el pes del cotxe incrementava significativament fins els 1.150 kg.

El Panda va tenir tamb una versi automtica anomenada  Selecta  (1991-94) equipada amb un variador continu inspirat en el que equipen alguns ciclomotors. Des d aleshores no es van introduir grans innovacions en el Panda ms enll de les modificacions necessries per adaptar-se a les normatives en vigor, especialment les ambientals.

El Panda va estar en producci fins a 2003 quan va ser substitut pel Nou Fiat Panda.

Models derivats.

Entre 1980 i 1986 el Panda va ser produt sota llicncia a Espanya per SEAT amb el nom de Seat Panda i una furgoneta derivada anomenada Seat Trans. Al finalitzar l acord entre totes dues empreses, com va passar en el cas del Fiat Ritmo, modificat com a Seat Ronda, tamb el Panda va ser modificat el mnim indispensable per evitar problemes de llicncia i comercialitzat amb el nom de Seat Marbella, en el cas de la furgoneta va passar a anomenar-se Seat Terra. Ambdues versions es van mantenir en producci fins a 1998.

 Enllaos externs .

Pgina de Fiat Espanya;
Pgina de Fiat Italia;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97967" title="Intendncia d'stria" nonfiltered="4408" processed="4389" dbindex="39759">
L'intendencia d'stria fou una entitat administrativa francesa que es va formar el 15 d'abril de 1811 com a provncia de l'Imperi. Del 30 de juny del 1811 al 18 de setembre de 1881 fou dividida en dos districtes militars (Capo d'Istria i Rovigno); el seu governador fou el general francs Jean-Baptiste Bessires, duc d'stria. La major part del territori fou ocupat a finals de 1813 pels austracs, els quals van entrar a Trieste el 30 de maig de 1814. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97968" title="Departament d'stria" nonfiltered="4409" processed="4390" dbindex="39760">
El departament d'stria fou un departament delRegne napoleonic d'Itlia, format el 1 de maig de 1806 com a divisi administrativa del regne. La capital fou Trieste. El 14 d'octubre de 1809 fou annexionat a Frana com a part de les Provncies Illiries i va formar les provncies de Trieste i Gorzia. El 15 d'abril de 1811 es va constituir l'Intendncia d'stria que va substituir al departament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97970" title="Dinamita (TV)" nonfiltered="4410" processed="4391" dbindex="39761">
Dinamita s una srie de televisi produida a TV3 sota la direcci del grup teatral El Tricicle. Tenia un humor molt caracterstic basat en els sketch de gags curts i de caire surrealista. Tenia influencies de l'humor angls i va suposar un canvi en els projectes del Tricicle als que estem acostumats.

La plantilla d'actors era de qualitat i repetien gaireb tots els personatges. Destacava la presencia dels mateixos membres del Tricicle (abandonant el seu habitual mudisme), l'actriu Vicenta N'Dongo i el popular doblador de la serie Bola de Drac que feia la veu del Follet Tortuga.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97971" title="Provncia d'stria" nonfiltered="4411" processed="4392" dbindex="39762">
La provncia d'stria dins la corona austraca es va formar el 4 de mar de 1849 a la reorganitzaci administrativa que va seguir a la revoluci hongaresa. La provncia fou dotada d'una Dieta provincial autnoma el 1861. El 21 de desembre de 1867 va quedar dins la Cisletnia o meitat austraca del Imperi. La provncia fou ocupada per Itlia el 9 de novembre de 1918 i li fou formalment cedida el 10 de setembre de 1919.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97973" title="Canal d'stria" nonfiltered="4412" processed="4393" dbindex="39763">

El canal d'stria o canal de Limski es un estuari que s'obre a la costa occidental de la pennsula d'stria a Crocia, pocs quilmetres al nord de Rovinj (Rovigno), i pocs al sud de Vrsar. T uns 12 km de llargria i una amplada mitjana d'uns 2 km. Es tracta del final de la vall del riu Pazin ica es transforma en una ria.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97986" title="Comtat d'stria" nonfiltered="4413" processed="4394" dbindex="39764">

upanija Istarska (comtat o districte d'stria) fou una divisi administrativa de Crocia formada el 30 de desembre de 1992. Va canviar el seu nom a Istarska upanija el 1997.

A les primeres eleccions l'Assemblea Democrtica d'stria (ADI), fundada el 1990, partidria d'una amplia autonomia per stria i d'una igualtat de drets entre croats i italians, i contrria al nacionalisme croat (i per tant generalment oposada als governs nacionalistes de Zagreb) va guanyar amb una amplssima majoria i un dels seus lders, Luciano Delbianco, va ser nomenat governador (zupan). Luciano Delbianco va trencar amb el partit i va formar el Frum Democrtic d'stria. Al front de la regi el va substituir Stevo Zific (23 de gener de 1997) i l'ADI va renovar la seva majoria.

El 7 de febrer de 1997, per llei estatal, el nom de les regions fou canviat, i la paraula inicial, upanija, es va traslladar al final. La zupnia va adoptar oficialment el nom d' Istarka upanija.

El 24 de juliol de 2001, amb la majoria ratificada de l'Assemblea Democrtica d'stria, va assolir el govern Ivan Jakovcic.

Vegeu tamb.
Comtat d'stria (medieval);




Piemonte d'Istria Community (it.);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97988" title="Isondes" nonfiltered="4414" processed="4395" dbindex="39765">
Isondes (en llat Isondae) fou un poble del Caucas esmentat per Claudi Ptolemeu (V. 9.  23), que vivia probablement a la vall del Terek o al modern Lezgistan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97989" title="Cctel" nonfiltered="4415" processed="4396" dbindex="39766">
Un cctel s una barreja d'alcohols i sucs de fruites que dna un beuratge amb un gust agradable i de vegades una gran quantitat de colors i/o formes. Sn, famosos el daiquiri, Bloody Mary, Margarita, Gimlet, etc.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97995" title="Alt srab" nonfiltered="4416" processed="4397" dbindex="39767">
L'alt srab s un dels dos dialectes principals del srab, concretament el que es parla al voltant de l'enclavament de Bautzen amb uns 55.000 parlants srab. Es parla a la provncia de Alta Luscia, avui dia, part de Saxnia. s una llengua eslava occidental, molt semblant al txec.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97996" title="Juan Jos Ibarretxe Markuartu" nonfiltered="4417" processed="4398" dbindex="39768">


Juan Jos Ibarretxe Markuartu (Laudio, 1957) s un poltic basc.

Membre i dirigent del Partit Nacionalista Basc (EAJ/PNB), ha estat alcalde de Laudio, procurador de les Juntes Generals d'laba, vicelehendakari i s lehendakari (president) d'Euskadi des del 2 de gener de 1999.

Llicenciat en Cincies Econmiques per la Universitat del Pas Basc. Afeccionat al ciclisme. Casat amb Begoa Arregi, amb qui t dues filles.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="97999" title="Baix srab" nonfiltered="4418" processed="4399" dbindex="39769">
El baix srab s un dels dos dialectes principals del srab, concretament el que utilitzen  uns 15.000 parlants, a l'entorn de la ciutat de Cottbus.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98000" title="Carlos Garaikoetxea Urriza" nonfiltered="4419" processed="4400" dbindex="39770">
Carlos Garaikoetxea Urriza (Pamplona-Iruea, 1938) s un poltic i advocat navarrs.

Dirigent del Partit Nacionalista Basc a Navarra entre 1975 i 1980. Membre del Parlament Foral de Navarra des d'abril de 1979, el juny d'aquest mateix any va ser nomenat president del Consell General Basc.

Fou escollit president o lehendakari del Govern del Pas Basc el 1980, va ser reelegit en 1984 i substitut per Jos Antonio Ardanza el 1985 per discrepncies amb la direcci del seu partit.

El 1986 es va separar del PNB per a fundar Eusko Alkartasuna, partit que va presidir fins el 1999 i pel qual va resultar escollit diputat del Parlament Basc en les eleccions autonmiques de 1986 i de 1990. De 1987 a 1991 va ser diputat en el Parlament Europeu.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98001" title="Jess Mara de Leizaola Snchez" nonfiltered="4420" processed="4401" dbindex="39771">
Jess Mara de Leizaola Snchez (Sant Sebasti, 1896-1989) va ser lehendakari del govern basc en l'exili entre 1960 i 1979. 

Va iniciar la seva carrera poltica com a diputat del PNB en el parlament espanyol durant la segona repblica. Desprs de la guerra civil va ser membre del govern d'Euzkadi del lehendakari Jos Antonio Aguirre com a conseller de Justcia i Cultura.

Va ser nomenat Lehendakari en 1960, desprs de la defunci d'Aguirre. El Lehendakari Leizaola va desenvolupar la seva labor en l'exili, va fixar la seva residncia en Pars, des d'on es va dedicar a denunciar la dictadura. En 1979, desprs de 43 anys d'exili va poder regressar a Euskadi, que, en aquest moment, iniciava la recuperaci de la democrcia i l'autogovern. La seva labor poltica la va compaginar amb inquietuds literries i intellectuals. Va ser autor de literatura basca i d'estudis de poesia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98002" title="Jos Antonio Ardanza Garro" nonfiltered="4421" processed="4402" dbindex="39772">


Jos Antonio Ardanza (Elorrio, 1941), poltic basc, lehendakari d'Euskadi entre 1985 i 1999. 

Militant del Partit Nacionalista Basc (PNB), va ser triat alcalde d'Arrasate (Guipscoa) en les primeres eleccions municipals (1979) desprs de la tornada a la democrcia en Espanya i, en 1983, president de la Diputaci Foral de Guipscoa. Desprs de la dimissi de Carlos Garaikoetxea en 1985 a causa de l'escissi interna del PNB de la qual sortiria Eusko Alkartasuna, va resultar designat pel seu partit president del govern autnom basc, en substituci d'aquest. 

Va obtenir novament el crrec desprs de la cessi de la lehendakari per part del PSE-PSOE de Ramn Juregui, obtenint el triomf en 1990 i 1994. La seva pertinena a l'ala moderada i autonomista del Partit Nacionalista Basc va propiciar una perllongada collaboraci entre el PNB i els socialistes bascos, que va cristallitzar en un govern de coalici entre 1986 i 1998.

A l'actualitat presideix la companyia basca de telecomunicacions Euskaltel.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98004" title="Companyia Elctrica Dharma" nonfiltered="4422" processed="4403" dbindex="39773">

La Companyia Elctrica Dharma s un grup de msica catalana procedent de Barcelona, en concret del barri de Sants. La seva msica t un caire fora festiu i agitat, resultat de la mescla d'estils com el folk catal o el jazz-rock, entre d'altres per sense deixar de banda la qualitat musical i la improvisaci prpies del jazz. Les seves lletres expliquen histries blliques i revolucionries.
Histria.

Els orgens del grup els trobem al bell mig d'una comuna rural propera a Girona, l'estiu de 1974, on els germans Joan, Josep i Esteve Fortuny, el baixista Carles Vidal i el teclista Jordi Soley varen compondre els temes que formarien el seu primer treball, Diumenge.

L'any 1986, el grup va patir la prdua d'Esteve Fortuny, el guitarra, a causa d'una hemorrgia cerebral en un concert a Cardedeu el 19 d'agost. No obstant, el grup se'n va refer i les circumstncies no els ha impedit d'arribar a gravar vint discos i assolir una popularitat a tot arreu.
La formaci va crixer amb la incorporaci de Maria i Llus Fortuny. Pep Rius com a guitarrista i Tianan Bi Tra al djemb es van unir darrerament al grup.

El 2005 enregistren 30 anys, la Dharma l'arma, un disc gravat al Palau de la Msica en collaboraci amb la Cobla Mediterrnia celebrant els 30 anys d'existncia de la banda, que avui dia encara s present a l'escenari musical catal amb la mateixa fora que als seus inicis.

Discografia.

 Diumenge (1975);
 L'Oucomballa (1976);
 Tramuntana (1977);
 L'ngel de la dansa (1978);
 Ordinries aventures (1979);
 L'Atlntida (1981);
 Al Palau de la Msica amb la Cobla Mediterrnia (1982);
 Catalluna (1983);
 Fora Dharma! Deu anys de resistncia (1985);
 No volem ser (1986);
 Homenatge a Esteve Fortuny (1987);
 Fibres del cor (1989);
 Tifa Head (1991);
 Que no es perdi aquest so (1993);
 20 anys de Companyia Elctrica Dharma (1994);
 El ventre de la bstia (1996);
 Rac de mn (1998);
 Sonada (2000);
 Llibre vermell (2002);
 Dharmasseria (2004);
 30 anys, la Dharma l'arma! (2005);
 El misteri d'en Miles Serra i les musiques mutants (2008);

ltimes propostes.

El misteri d'en Miles Serra i les msiques mutants s el seu ltim disc on mesclen, inspirant-se en els orgens del grup, el jazz del bluesman Miles Davis i les msiques per a cobla i sardanes del compositor catal Joaquim Serra. La gira, anomenada Misteri Tour recorrer diferents escenaris de tota Catalunya, a ms a ms d'algun concert a les Illes i a Tunsia.

Enlla.
ladharma.com, web oficial.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98005" title="Gran Peneds" nonfiltered="4423" processed="4404" dbindex="39774">


El Gran Peneds s una denominaci d's com per de carcter popular que  es refereix al conjunt de municipis que formen el Baix Peneds, l'Alt Peneds, el Garraf i part del territori de l'Anoia que histricament formaren part de la vegueria de Vilafranca.
Geografia.
El seu territori est delimitat a l Est, al Nord i a l Oest per les serralades litorals i prelitorals. s un territori homogeni i relativament planer en la franja litoral i la depressi penedesenca, situada entre les conques del Foix i de l Anoia.

Histria.
Antigament aquests territoris formaven part de l'Olrdola romana i posteriorment aquests termes municipals formaren part de la vegueria de Vilafranca existent des del 1304 al 1716 quan va ser reanomenada com a corregiment de Vilafranca en aplicaci dels Decrets de Nova Planta. A ms el 1833 va ser retallada per la divisi provincial de Catalunya i posteriorment va ser trencada en diferents comarques per la divisi territorial de Catalunya feta pel franquisme l'any 1938.  Actualment els seus territoris pertanyen doncs a tres comarques, dues d'elles a la provincia de Barcelona (Alt Peneds i Garraf) i una a la provincia de Tarragona (Baix Peneds).


Reivindicaci social.
La iniciativa Per una veguria prpia s de carcter social i t la seva base en els nexes que han tingut aquests territoris histricament. Esta a favor de la creaci de la Vegueria del Peneds a la prxima divisi territorial de Catalunya per tal de resoldre la fragmentaci  provincial  imposada per l Estat des del 1833 i reblada per Franco el 1938 i contindria els municipis de l'Alt Peneds, el Baix Peneds i el Garraf i aquells municipis de l'Anoia que votin una moci favorable a adherir-s'hi. En paraules del seu propi manifest la Vegueria del Peneds tindria  la intenci de desenvolupar els valors comuns d'aquests territoris sense haver d'assumir les insuficincies i excedents d'altres territoris metropolitans.
Adhesions destacables.



A desembre del 2007 s'hi havien adherit:
61 Ajuntaments:Albinyana; l'Arbo, Argenola, Banyeres del Peneds, Bellprat, Bellvei, Bonastre, Cabrera d'Igualada, Calafell, Capellades, Carme, Castellol, Castellv de la Marca, Cubelles, Cunit, el Montmell, el Pla del Peneds, el Vendrell, Font-rub, Gelida, Hostalets de Pierola, Igualada, Jorba, la Bisbal del Peneds, la Granada, la Llacuna, la Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt, les Cabanyes, Lloren del Peneds, Masquefa, Montmaneu, Olrdola, Olesa de Bonesvalls, Olivella, Piera, Pacs del Peneds, Pontons, Puigdlber,Sant Jaume dels Domenys, Sant Mart de Tous, Sant Mart Sarroca, Sant Pere de Ribes, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quint de Mediona, Sant Sadurn d'Anoia, Santa Fe del Peneds, Santa Maria de Miralles, Sitges, Subirats, Torrelavit, Vallbona d'Anoia, Veciana, Vilafranca del Peneds, Vilanova i la Geltr i Vilob del Peneds.

Consells Comarcals: Alt Peneds, Anoia, Baix Peneds i Garraf (100% de la poblaci);
12 associacions empresarials (4.500 empreses);
25 empreses a ttol personal;
111 entitats,associacions i grups (7.750 socis);
11.750 ciutadans i ciutadanes a ttol personal.


Resum de municipis adherits


*L'entrada de mocions en favor de la Vegueria del Peneds a l'Anoia s encara en procs.


Ajuntaments que properament votaran la moci:
- El Bruc (Anoia);
- Mas Lloren (Baix Peneds);
- Orp (Anoia);
- Rubi (Anoia);
- Santa Oliva (Baix Peneds);
- Torrelles de Foix (Alt Peneds);

Enllaos Externs.
 Plataforma "per una vegueria prpia" a favor de la creaci de la Vegueria del Peneds;
 Noticia sobre una trobada reivindicativa del bestiari;
 Adhesi de la Uni Empresarial del Peneds a la Plataforma Pro Vegueria Peneds;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98007" title="Labeatis" nonfiltered="4424" processed="4405" dbindex="39775">
Labeatis (Lacus Labeatis) fou un llac d'Illria al nord d'Scodra (Scutari) ciutat que era la capital del poble illiri anomenat labeates o labeatae. Fou posteriorment el llac d'Scutari i modernament el llac de Shkodr. Era conegut per la gran quantitat de peix que s'hi trobava. Els rius de la regi de Montenegro venien a parar a aquest llac que estava comunicat amb el mar pel riu Barbana



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98008" title="Labicum" nonfiltered="4425" processed="4406" dbindex="39776">
Labicum fou una ciutat del Latium al peu de les estivacions nord-orientals del Mont Alb, a uns 20 km de Roma.

La llegenda diu que fou fundada per Glaucos, fill de Minos. Dions en canvi diu que fou una colnia d'Alba Longa. Fou una ciutat de la lliga Llatina i apareix repetidament com a membre d'aquesta lliga. Es possible que fora ocupada algun temps pels eques (era la primera ciutat llatina a la frontera amb els eques), per histricament noms es pot afirmar que sempre apareix com a ciutat llatina. 

El 458 aC el seu territori fou assolat pel general dels eques Gracchus; el 418 aC la ciutat, que era aliada romana, es va passar als eques i va establir junt amb ells el camp de Mont Algidus per les forces combinades foren derrotades pel dictador rom Quintus Servilus Priscus i Labicum fou capturada al assalt. El senat rom va enviar a la ciutat una colnia de 1500 ciutadans romans que el 416 aC foren atacats pels eques per els van rebutjar sense ajut. El 383 aC el territori fou devastat pels praestins (habitants de Praeneste) que eren en guerra amb Roma. No torna a ser objecte de cap atac fins el 211 aC quant el territori fou assolat per Annbal.

Desprs d'aix ja no torna a aparixer a l'histria per encara va existir com a municipi si b en decadncia. Cicer diu que era un ciutat pobre i decadent. Estrab la descriu com a ciutat en runes, i Plini el Vell parla tamb d'una ciutat que va existir per esmenta el ager Labicanus que era frtil i hi creixia el ram.

Es creu que els seus habitants darrers es van establir a l'estaci de la via Labicana anomenada Ad Quintanas, car el seu gentilici fou Lavicani quintanenses segons apareix a alguna inscripci.

Desprs  d'algunes discussions va ser plenament identificada com l'actual vila de La Colonna (fundada al segle XI) on no queda cap resta antiga per a la rodalia de la qual s'ha trobat alguna inscripci 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98009" title="Kadmonites" nonfiltered="4426" processed="4407" dbindex="39777">
Kadmonites foren un poble de Canaan. A la Bblia se'ls anomena Beni Kedem (fills de Kedem, per aquest nom vol dir Orient) pel que se suposa que es va donar a diversos pobles que vivien al est.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98010" title="Issos" nonfiltered="4427" processed="4408" dbindex="39778">
Issos (en llat Issus) fou una ciutat de Cilcia al golf que portava el seu nom (golf d'Issos, llat Issus sinus, grec Issikos kolpos) conegut tamb per golf de Myriandros. Aquest golf avui dia es diu golf d'Iskenderun i abans es va dir  d'Alexandreta. Tamb un riu que desaiguava al golf portava el nom de Riu Issos.

El golf anava del promontori Megarsus (Cap Karadash) a la costa cilcia, fins al Rhosicus Scopolus (Ras al-Khanzir) a la costa siriana. A l'est del cap Megarsus es trobava la ciutat de Mallus o Mallos, seguien les de Serraepolis (o Serraipolis), Aegae (Ayaz) i desprs en algun punt Issos, la darrera ciutat abans de Sria i la ciutat ms oriental de la costa sud de l'sia Menor. Al golf diverses ciutats no estan identificades: Myriandrus, Nicopolis (potser la mateixa Issos amb un altre nom), Epiphaneia, Arae Alexandri, i la mateixa Issos.

A una certa distncia de la ciutat es va lliurar la batalla d'Issos (333 aC) en la qual Alexandre el Gran va derrotar els perses. Darios va creuar l'Amanus que separava Sria de Cilcia, passant per les anomenades Amanicae Pylae (Portes de l'Amanus) mentre Alexandre, que era a Mallos, va anar fins a Myriandros; els dos exrcits es van estar buscant. Darios es va aturar al riu Pinaros al nord del qual era Issos.

Un segona batalla es va lliurar en aquest lloc entre Septimi Sever i Pescenni Nger l'any 194.

La tercera batalla coneguda es va lliurar el 622 entre les forces de l'emperador Heracli i els sassnides. Els bizantins van portar un exrcit per mar que va arribar inesperadament i va derrotar els perses.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98011" title="Issa" nonfiltered="4428" processed="4409" dbindex="39779">

Issa fou el nom d'una illa de la mar Adritica coneguda desprs com Lissa i modernament com Vis.

Era a la costa de Librnia, la mes allunyada de la costa. El 387 aC Dions el vell de Siracusa, per assegurar el domini de la mar Adritica, va ajudar a la gent de Paros a fundar una colnia a l'illa. Agron, rei d'Illria, la va atacar  i va assetjar la ciutat, i els seus habitants van demanar ajut a Roma. Els romans van enviar una ambaixada el 232 aC per durant el temps que va passar Agron va morir i la reina Teuta va agafar les regnes del poder com a regent del fill menor d'Agron (que no era fill de Teuta). Quant l'ambaixada va arribar davant Teuta aquesta va rebutjar d'aixecar el setge i va fer matar a algun dels ambaixadors, el que fou causa de la primera guerra d'Illria (229 aC) que va portar al final del setge de Lissa i la seva entrada a l'aliana romana com a ciutat lliure. 

Durant bastant de temps Issa va seguir emetent monedes, que porten mfores per un cant perqu l'illa era famosa pels seus vins. Els mariners de Issa van ajudar als romans contra Filip V de Macednia i en premi foren exceptuats de tribut i van rebre la ciutadania romana (vers el 200 aC). Encara en temps de Juli Csar la ciutat principal de l'illa, Issa, era una ciutat prospera. En aquest segle la poblaci era majoritriament de Librnia.

Al segle VI o VII va ser ocupada per eslaus i al 950 apareix en poder de Neretva.
Mes tard va passar a mans de Vencia i fou rebatejada Lissa.

Vegeu: Lissa i Vis



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98012" title="Issedons" nonfiltered="4429" processed="4410" dbindex="39780">
Issedons (Issedones) foren un poble que vivia al est dels argippaei, a l'sia Central, que eren coneguts dels grecs de les colnies de l'Eux. L'espart Alcman (671-631 aC) els esmenta com assedons (assedones). Foren expulsats de les seves terres pels arimaspi, i llavors els issedons van pressionar als escites i cimmeris.

Herdot indica algun dels seus costums: quant alg perdia al pare, havia de matar unes ovelles i coure la carn amb la del mort quant era cremat. El crani del difunt era guardat i es convertia en una espcie d'dol. Eren respectuosos de les lleis, i la dona i el home eren iguals en drets i deures.

Els esforos per identificar-los no han arribat a res concloent. Els costums descrits per Herdot segurament foren mal interpretats.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98013" title="Iulio Bona" nonfiltered="4430" processed="4411" dbindex="39781">
Iulio Bona fou una ciutat de la Gllia Belga habitada pels caletis o caleites que ocupaven el pas de Caux.

A l'edat mitjana es va dir Illebona i fou la residencia preferida dels ducs de Normandia; Guillem el conqueridor i tenia un castell en el que residia sovint. 

Actualment es diu Lillebonne i es a la riba del Bolbec. S'han trobat restes romanes (restes de la via romana, un teatre, tombes, medalles i altres antiguitats). 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98014" title="Iuliobriga" nonfiltered="4431" processed="4412" dbindex="39782">
Iuliobriga fou una ciutat dels cntabres de la Tarraconense. Pertanyia al convent de Clunia, i era propera a les fonts de l'Ebre. El seu port es deia Portus Victoriae Uliobrigensium i era probablement Santoa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98015" title="Iuliopolis Aegypti" nonfiltered="4432" processed="4413" dbindex="39783">
Iuliopolis Aegypti fou una ciutat del Baix Egipte que apareix a partir del segle I i que probablement fou fundada per Juli Csar o poc desprs. Plini el Vell diu que era a uns 30 km d'Alexandria a la vora del canal que connectava la capital amb la branca canpica del Nil. Algun erudits pensen que podria ser la mateixa ciutat que Nicopolis o Ciutat de la Victria que va fundar August el 29 aC per celebrar la conquesta del pas i castigar als alexandrins per la seva lleialtat a Clepatra; altres pensen que era un suburbi d'Alexandria (probablement, en aquest cas, seria lEleusis esmentat per Estrab) 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98016" title="Justinianpolis (Epir)" nonfiltered="4433" processed="4414" dbindex="39784">
Justinianpolis (llat Iustinianopolis)  fou una ciutat de l'Epir que anteriorment es va dir Hadrianopolis (Adrianpolis)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98017" title="Justinianpolis (frica)" nonfiltered="4434" processed="4415" dbindex="39785">
Justinianpolis (llat Iustinianopolis)  fou una ciutat de l'frica romana que anteriorment es va dir Hadrumetum. El nom li fou donat pels bizantins en honor de l'emperador Justini I, quan va reconquerir l'frica als vndals. 

Correspon a la moderna Sussa a Tunsia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98018" title="Iutungs" nonfiltered="4435" processed="4416" dbindex="39786">
Iutungs (llat Iuthungi) foren un poble germnic que vivia a la vora del Danubi. Alguns antics escriptors es refereixen a ells com a part dels alamans, per per altres mes probablement eren una grup dels gots. El seu nom vol dir "descendents".

Durant el regnat d'Lluci Domici Aureli van envair Itlia (259-260) i foren derrotats a Augsburg (24 i 25 d'abril del 260) per Marcus Simplicinus Genialis)  havent de demanar la pau; van haver de tornar a les seves terres derrotats per no escarmentats doncs aviat van comenar a preparar una nova invasi. En tots els atacs van actuar conjuntament amb altres pobles germnics, com els alamans, els sueus o els gots. 

El 356-358 van envair la provncia de Rcia i van destruir Castra Regina, capital provincial; el 383 van tornar a envair la provncia per foren rebutjats per un exercit format per huns i alans al servei de Roma. Aeci va lluitar contra ells entre el 429 i el 431. Desprs desapareixen de l'histria probablement integrats en una confederaci.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98021" title="Juvavum" nonfiltered="4436" processed="4417" dbindex="39787">
Juvavum o Juvavia fou una ciutat de l'interior de Nrica, a l'esquerra del riu Ivarus. Es la moderna Salzburg. Era la capital dels reis de Noricum fins que fou ocupada pels romans Fou seu de la V cohort de la I Legi i residencia del governador provincial. A la segona meitat del segle V fou destruda pels hruls per fou restaurada al segle VII.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98024" title="Llus III d'Alemanya" nonfiltered="4437" processed="4418" dbindex="39788">
Llus III d'Alemanya, tamb anomenat "Llus el Jove", fill de Llus el Germnic.

Va rebre l'any 865 Turngia i Saxnia. 
A l'igual que els seus germans, va ser rei dels francs orientals des de l'any 876 fins a la seva mort. 
Va derrotar el seu oncle Carles el Calb a la batalla a Andernach. Grcies al tractat de Ribemont (880) va obtenir Lorena. 
A la mort del seu germ Carloman va obtenir Baviera.
A la seva mort tots els seus territoris passan al seu germ Carles, tornat-se a reunificar el regne d'Alemanya que s'havia dividit a la mort del seu pare.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98025" title="Carloman de Baviera" nonfiltered="4438" processed="4419" dbindex="39789">

Carloman (830 - 22 de mar de 880), monarca carolingi; Rei d'Itlia; Rei de Baviera. Fill de Llus el Germnic.
 
Va estar al capdavant de les Marques orientals des del 856 i va rebre desprs de la mort del seu pare el ttol de rei de Baviera l'any 876. 
Es va convertir en rei d'Itlia des de la mort del seu oncle Carles el Calb en 877. 

Dos anys desprs, en 879, va abdicar a favor dels seus germans Llus III, a qui li passar Baviera i Carles III el Gras a qui li cedeix la resta del regne d'Alemanya . Va ser pare d'Arnulf de Carntia futur rei d'Alemanya. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98028" title="Arnulf de Carntia" nonfiltered="4439" processed="4420" dbindex="39790">

Arnulf de Carntia (Arnulf von Krnten, en alemany) (850 -8 de desembre de 899) va ser magrave de Carntia, rei de la Frana Oriental, rei de Lotarngia i emperador d'Occident de la dinastia Carolngia.

Arnulf era fill natural del rei Carloman de Baviera i de Litswinde, filla del comte Eberhard de Carntia, d'on li ve el seu sobrenom.

Desprs de ser deposat el seu oncle l'emperador Carles III el Gras, Arnulf es va convertir en rei de la Frana oriental i de Lotarngia (887).

Va obtenir una victria davant els vkings a Lovaina, actual Blgica, el setembre de 891. 
Arnulf va envair Itlia l'any 896 enfrontant-se a Lambert de Spoleto i aconsegueix ser designat emperador d'Occident el 25 d'abril de 896, quan encara ho era Lambert.

L'any 898, l'emperador i rei d'Itlia, Lambert de Spoleto va ser derrotat per Berenguer de Friuli que ambicionava el tron d'Itlia i va morir assassinat. 

Se'l considera rei d'Itlia des del 896, en qu va envair el regne, fins la seva mort al 899.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98030" title="Llus IV d'Alemanya" nonfiltered="4440" processed="4421" dbindex="39791">
Luis IV (893 -911) anomenat "el Nen". Fill d'Arnulf de Carntia, va ser rei de Frana oriental i de Lotarngia i l'ltim representant carolingi a la Frana Oriental. 

Va ser rei sota regncia des de l'any 899 fins a la seva mort un any desprs. Durant el seu breu regnat es van produir atacs hongaresos i l'ascensi dels ducats hereditaris. 
El va succeir Conrad I com a rei germnic. 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98031" title="Conrad I d'Alemanya" nonfiltered="4441" processed="4422" dbindex="39792">
Conrad I (890? - 23 de desembre de 918), fill del duc Conrad de Franconia i nt per via materna de l'emperador Arnulf de Carntia. 
Va ser duc de Franconia i rei de Frana oriental des de 911 a 918. 
Va accedir al tron dels francs orientals desprs de la mort de Llus IV el Nen, ltim representant de la lnia oriental dels carolingis. 
Va mantenir una aliana amb l'Esglsia per no va ser reconegut pels ducats de Baviera, Lorena, Saxnia i Subia, amb qu va estar enfrontat, i que va intentar sotmetre encara que va fracassar. 

Li va succeir Enric I l'Ocellaire, el seu adversari ms destacat per, segons es creu, designat pel propi Conrad com a successor al final del seu regnat. 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98032" title="Alfons Sala i Argem" nonfiltered="4442" processed="4423" dbindex="39793">
Alfons Sala i Argem (Terrassa 1863 - Barcelona 1945) fou un industrial, advocat i poltic catal.

Biografia.
Dirig l'empresa txtil Sala Badrinas. Va ser membre de la comissi organitzadora de la Caixa de Pensions. President de la Cambra de Comer i Indstria de Terrassa durant 1891-1896, cre l'Escola d'Enginyers Industrials Txtils d'aquesta ciutat. Al 1926 fou nomenat comte d'gara. 

Actuaci poltica.
Va ser diputat provincial els anys 1888 i 1892 i diputat al Congrs dels Diputats els anys 1893, 1896, 1898, 1899, 1901, 1903 i 1905. El 1906, en crear-se la Solidaritat Catalana i veient en perill la reelecci per la forta influncia social d'aquesta coalici catalanista, va decidir no presentar la seva candidatura. Fou elegit de nou al 1910 i successivament en diferents processos electorals fins al 1922, essent anomenat finalment senador vitalici pel rei Alfons XIII el 1923. 

Sempre representant el districte de Terrassa des dels rengles del Partit Liberal (tot i que aix no li va impedir defensar el proteccionisme des del Congrs dels Diputats i des del Foment del Treball Nacional), aglutin un nucl de partidaris de carcter conservador, anticatalanista i monrquic que conformaren un moviment poltic oligrquic de poder, localista i caciquil, conegut com el "salisme", enfrontat a republicans, catalanistes d'esquerra i, fins i tot, a la Lliga Regionalista.

El febrer de 1918 i per fer front al creixent moviment catalanista, que havia aconseguit el 1914 la Mancomunitat de Catalunya, va promoure i particip de forma activa en la fundaci de la Unin Monrquica Nacional, coalici de les fraccions dinstiques ms dretanes, conservadores i centralistes de Catalunya, de la qual fou nomenat president. Des d'aquesta formaci va combatre l'autonomisme, es neg a participar a l'Assemblea de Parlamentaris i rebutj el projecte d'Estatut d'Autonomia de 1919.

Arran del cop d'estat del general Primo de Rivera el 1923, collabor amb la seva dictadura i fou designat president de la Mancomunitat de Catalunya desprs de la destituci de Josep Puig i Cadafalch, on n'inici un procs de desmantellament que culmin en la seva supressi definitiva el 25 de mar del 1925.

Pblicament inactiu durant la Segona Repblica espanyola, en fracassar inicialment a Catalunya l'aixecament militar del 1936 pass a Burgos, des d'on retorn a Terrassa el 1939 una vegada ocupada Catalunya per l'exrcit sublevat.    

Bibliografia.
Obres d'Alfons Sala.
 Fundamentos bsicos de la poltica econmica de Espaa. Barcelona, 1925. ;
 Intervenciones parlamentarias. Barcelona, 1927. ;
 Fundamentos bsicos de la sociedad y de la patria. Sabadell, 1942.

Obres sobre Alfons Sala. 
 Alfonso Sala Argem, conde de Egara, d' Aurelio Joaniquet. Madrid, 1955. ;
 Alfons Sala i Argem. Industrial i poltic, 1863-1945, de Josep Puy. Terrassa, 1983. ;
 Qui ha manat a Terrassa? i altres reflexions, de Xavier Marcet. Terrassa, 1991.

Fonts bibliogrfiques.
Aquesta entrada "Alfons Sala i Argem" s'ha confeccionat sobre la base de les seguents fonts:
 Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo-Americana. Espasa-Calpe, S.A., Madrid, 1926, tom LIII, pgs. 90-91. ;
 Gran Enciclopdia Catalana. Enciclopdia Catalana, S.A., Barcelona, 1988, volum 20, pg. 159. ;
 Diccionari d'Histria de Catalunya. Edicions 62, S.A., Barcelona, 1992, pgs. 953-954.

Enllaos externs.
 El monument en honor seu a Terrassa;
 Breu biografia a la Llista de presidents de la Diputaci de Barcelona;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98033" title="Serchio" nonfiltered="4443" processed="4424" dbindex="39794">


El Serchio es un riu de la Toscana a Itlia. El seu nom antic fou Ausar.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98037" title="Cecina" nonfiltered="4444" processed="4425" dbindex="39795">


El Cecina s un riu d'Itlia, a la Toscana. El seu nom antic fou Caecina.

Desprs del seu naixement a la provncia de Grosseto corre de sud a nord i entra a la provncia de Siena per Radicondati, i canvia el curs cap al oest; desprs passa a la provncia de Pisa i desaigua a la mar. Rep les aiges dels rierols Sterza, Tossa i Pavona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98045" title="Fiora" nonfiltered="4445" processed="4426" dbindex="39796">


El Fiora es un riu d'Itlia a la Toscana i Laci. El seu nom antic fou Arminia. Els seus afluents son per l'esquerra els rierols Lente i Strozza-volpe, i el torrent Timone; i per la dreta els rierols Olpeta i Fosso Rigo. Forma durant un tram el lmit entre la Toscana i el Laci.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98053" title="Aniene" nonfiltered="4446" processed="4427" dbindex="39797">


El Aniene es un riu d'Itlia al Laci, afluent del Tber. El seu nom antic fou Anio i ms tard fou conegut popularment com el Teverone, s a dir, petit Tber.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98060" title="Blitzkrieg" nonfiltered="4447" processed="4428" dbindex="39798">
La Blitzkrieg (en catal, guerra llampec) s el nom d'un tipus d'operaci militar desenvolupada per Heinz Guderian que requereix un bombardeig inicial seguit de l'atac de forces terrestres amb rapidesa i sorpresa i usada al principi de la Segona Guerra Mundial.

Moviments inicials.

La Blitzkrieg buscava accions decisives, i la concepci del focus (schwerpunkt), com el punt de concentraci de l'esfor de combat es desenvolupava, de manera que les unitats Panzer i la Luftwaffe noms s'usaven en l'atac a aquest punt. Aconseguint l'xit en el focus, una petita fora trencava la lnia i guanyava l'aventatge de lluitar des de la reraguarda.

L'atac necessitava un atac previ de les Forces aries, que havien de buscar la superitat aria atacant els avions en terra, bombardejant els aeroports o eliminant l'aviaci enemiga en l'aire. 

Per aconseguir trencar la lnia en un punt, la infanteria o no tan freqentmentels blindats (podien reservar-se per moviments posteriors) ataquen la lnia defensiva ajudats per foc d'artilleria i bombardeig aeri per fer un forat en la lnia defensiva per on travessarien totes les forces motoritzades. La fora llavors atacaria els flancs per distanciar-se en l'anomenat moviment de frontissa, a partir de la que es maniobraria endavant contra les lnies de defensa en la maniobra de palanca.

Com element final s'usaven la Infanteria aerotransportada rere les lnies enemigues per alterar les activitats enemigues i pendre posicions importants.

Parlisi.
Havent aconseguit trencar les lnies enemigues i penetrar a la reraguarda, les forces alemanyes intentaven paralitzar la defensa i la presa de decisions enemigues, movent-se ms de pressa que els enemics, les forces mecanitzades van explotar les febleses i actuaven abans que els oponents poguessin preparar una resposta.

Les forces mecanitzades podien actuar ms de pressa que les seves oponents per la seva superior mobilitat, i per millorar la seva efectivitat es requeria que totes les accions empreses per les forces alemanyes es fessin recollint la informaci, prenent decisions i fent arribar les ordres als subordinats rpidament per dur a terme l'acci. El control de la operaci era flexible: el comandants rebien les directives de les operacions i ells mateixos decidien les millors accions per completar-les. La crrega de comandament al cap es reduia i es repartia entre el comandants, i aix els donava iniciativa, i les decisions importants es prenien rpidament i podien ser transmeses verbalment.

Fase final.
La fase final de la batalla, el calder consistia en l'atac a les forces encerclades, i en aquest moment s en el que es feien la majoria de baixes, especialment captura de presoners i armes.

L's en combat.
La Blitzkrieg va ser usada amb xit en la Campanya de Polnia i la Batalla de Frana, car el sistema defensiu es basava en defenses esttiques, per en la Operaci Barbarroja, la invasi de la Uni Sovitica no va funcionar tan b com l'esperat perqu els sovitics van usar la Tctica de l'eri: desplegament en profunditat, permetre el pas als enemics per esquivar les concentracions defensives, millora de les armes antitanc, reforament dels flancs, i atac a l'inici de l'atac enemic per anullar l'artilleria.

Posteriorment, la superitat aria aliada i la dificultat per construir nous blindats va limitar la capacitat ofensiva alemanya.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98061" title="Chiani" nonfiltered="4448" processed="4429" dbindex="39799">


El Chiani s un riu d'Itlia afluent per la dreta del Paglia que s un afluent del Tiber. El seu nom antic fou Clanis  .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98062" title="Paglia" nonfiltered="4449" processed="4430" dbindex="39800">


El Paglia es un riu d'Itlia al Laci, afluent del Tber.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98063" title="Nera" nonfiltered="4450" processed="4431" dbindex="39801">




El Nera es un riu d'Itlia a l'mbria i Laci. El seu nom antic fou Nar.

Els seus afluents son:

Torrent Rio ;
Torrent Campiano ;
Vigi ;
Torrent Argentina ;
Sordo ;
Corno ;
Torrent Tissino ;
Torrent Pescia ;
Fosso Sensati ;
Fosso Terria ;
Forma Principe ;
Fosso Castellone ;
Forma di Mezzo ;
Velino (antic Velinus);
Canale Ferriera ;
Fosso Tarquinio ;
Torrent Serra ;
Torrent Aia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98066" title="Velino" nonfiltered="4451" processed="4432" dbindex="39802">


El Velino s un riu d'Itlia, principal afluent del Nera. El seu nom antic fou Velinus. Una muntanya a la rodalia es diu tamb Velino.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98069" title="Mont Velino" nonfiltered="4452" processed="4433" dbindex="39803">

El mont Velino (del llat, Velinus) s una muntanya d'Itlia als Abruos, que forma part de la cadena dels Apenins. La seva altura mxima s de 2.486 m.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98077" title="Conrado del Campo" nonfiltered="4453" processed="4434" dbindex="39804">
Conrado del Campo y Zabaleta (Madrid, 28 d'octubre de 1878 - Madrid, 17 de mar de 1953), compositor, director d'orquestra i professor espanyol.

Biografia.
Va estudiar en el Conservatori de Madrid amb Hierro, Monasterio, Fontanilla i Serrano. Tamb va rebre llions de Ruperto Chap. Sent un excellent violinista i violista, va formar part de l'orquestra simfnica del Teatro Real i d'un grup de cambra, el Cuarteto Francs, creat a Madrid l'any 1903 i que alguns anys desprs va passar a anomenar-se Quinteto de Madrid, en incorporar-se Joaqun Turina com a pianista, quartet/quintet que va fer molt per generar entusiasme per la msica de cambra a la ciutat de Madrid. L'any 1899 va guanyar el primer premi per la seua primera obra orquestral, el poema simfnic Ante las ruinas, que Toms Bretn va estrenar l'any segent en la Societat de Concerts. 

Del Campo va obtenir la ctedra de composici en el Conservatori de Madrid el 1915, on va destacar per la seua amplitud de criteri i pel seu coneixement dels ltims corrents del mn musical. La seua constant inquietud i estudi, ms enll de l'oficial, li van proporcionar una vasta cultura musical i humanstica. Conrado del Campo era un msic polifactic: tocava la viola i el violoncel, componia, dirigia orquestres, exercia la crtica musical i ensenyava en el Conservatori com a catedrtic de composici. La seua producci s molt elevada: quasi vint peres i altres tantes sarsueles, una trentena d'obres de cambra, quinze simfonies, ms de trenta partitures per a cant i piano i obres religioses i fins i tot per al cine. Aquest centenar llarg de composicions sn avui quasi desconegudes. Alguns dels seus alumnes del Conservatori van ser desprs compositors, intrprets i musiclegs d'Espanya i Llatinoamrica: Francisco Escudero, Cristbal Halffter, Enrique Franco, Amadeo Roldn i Domingo Santa Cruz.

Encara que del Campo no va renunciar al nacionalisme que va heretar dels seus mestres, per prpia iniciativa i instrucci es va allunyar de l'influent estil francs de la seua joventut i es va interessar per la msica alemanya, des dels quartets tardans de Beethoven fins a l'orquestra de Wagner i, sobretot, la potica de Richard Strauss. Les seues obres ms importants sn La divina Comedia (1909) i Fantasia castellana (1939). 

Quan Debussy va escoltar La Divina Comedia de del Campo a Pars el 1913 va notar l'afinitat amb els poemes simfnics de Richard Strauss. Com Strauss, del Campo tenia una sensibilitat romntica i tendncia cap a l'idealisme, encara que el profund carcter nacionalista de la seua obra semblara ali a les seues posteriors actituds. A causa d'aquesta substancial dicotomia entre la inspircio hispnica i la germnica, la msica de del Campo sembla arribar de vegades a un punt de comproms semblant a aquell dels compositors acadmics i antiimpressionistes. 

En aquest sentit, malgrat l's de melodies, cadncies i modes populars, del Campo pot ser considerat com l'oposat estilstic a Manuel de Falla. Va ser probablement l'nic compositor espanyol a emprar la melodia sense fi i el leitmotif wagnerians, ambds presents en els seus poemes simfnics. 

En les seues nombroses obres escniques hi ha diferncies ms notries entre del Campo i Strauss, tant esttiques com en procediments, ja que del Campo tractava continguts i idees espanyoles en les seus peres i sarsueles, una preferncia inevitablement reflectida en la msica. Un dels aspectes ms interessants de la seua creaci dramtica i orquestral s la conciliaci entre un carcter popular espanyol, de vegades reafirmat amb allusions regionals especfiques, i les sonoritats orquestrals de Wagner i Strauss. 

La msica de cambra de del Campo s la part de la seua producci que ms alludeix al passat i refleteix la seua admiraci pels quartets tardans de Beethoven, que a ms va interpretar durant tota la seua vida, deixant-hi una marca important per sense cap evidncia d'imitaci.

Obres.
Msica instrumental.
Ante las ruinas, (1899).
La divina Comedia (1909);
Fantasa castellana (1939). ;
Ofrenda (1934);
Evocacin y Nostalgia de los Molinos de Viento (Obertura Poemtica);
Seis Pequeas Composiciones: I: Preludio (Molto tranquilo) II: Allegretto III: Lentamente (Luis de Gongora) IV: Allegro con moto, gracioso y popular (Luis de Gongora) V: Moderado tranquilo siempre soador y misterioso VI: Animado y alegre, con carcter popular (Luis de Gongora) ;
Quartet de corda n 5, "Caprichos romnticos" (1908), inspirat en Gustavo Adolfo Bcquer: 1   Preludio, muy tranquilo. ( Yo s un himno gigante ), 2   Scherzo, vivo y caprichoso ( Espritu sin nombre ), 3   Andante, tranquilo muy intenso y dramtico ( Dej la luz a un lado ), y 4   Final, bastante lento y muy severo ( Primero es un albor trmulo y vago ). ;
Quartet de corda n 13 en La major, "Carles III": 1  Majeza y seoro, 2   Estudiantina, 3   Nocturno (Noche de Madrid), y 4   Fiesta. Compost l'any 1949 i estrenat l'any segent per l'Agrupaci Nacional de Msica de Cambra.

Msica escnica.
El final de don lvaro (Carlos Fernndez Shaw sobre l'obra d'ngel de Saavedra Duc de Rivas), pera en dos actes (17 d'abril de 1911, Madrid) ;
Astucia de mujer o La boda del Montseny (Francisco de Iracheta), sarsuela en un acte (1912, Madrid) ;
La flor del agua (Vctor Said Armesto), drama musical en dues escenes op. 15 (1914, Madrid) ;
La tragedia del beso (Carlos Fernndez Shaw sobre la histria de Paolo i Francesca de Dante Alighieri), pera en un acte op. 22 (1915, Madrid) ;
El Avapis (Toms Borrs), drama lric en tres actes op. 30 (1919 Madrid) ;
Fantochines (Toms Borrs), pera de cambra en un acte op. 36 (1923, Madrid; estrenada al Teatre Barcelona de Barcelona el 15 de mar de 1924) ;
La malquerida (Federico Romero y Guillermo Fernndez-Shaw sobre el drama rural de Jacinto Benavente), pera en tres actes op. 69 (1939, Barcelona) ;
Lola, la piconera (sobre l'obra de Jos Mara Pemn), pera en tres actes op. 109 (1950, Gran Teatre del Liceu, Barcelona) ;
El burlador de Toledo (Toms Borrs/Emilio Ferraz Revenga), sarsuela en 2 actes op. 62 (1965 Madrid);

Obra literria.
Escritos de Conrado del Campo. Recull i comentaris d'Antonio Iglesias. Madrid: Alpuerto, 1984.

Enllaos externs.
Monografia sobre Conrado del Campo;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98078" title="Sabato" nonfiltered="4454" processed="4435" dbindex="39805">


El Sabato o Sabbato es un riu d'Itlia afluent per la dreta del Calore Irpino (que desaigua al Volturno). El seu nom antic fou Sabatus. Per l'esquerra rep el rierol Finestrelle.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98079" title="Partits poltics de l'Equador" nonfiltered="4455" processed="4436" dbindex="39806">
La Repblica de l'Equador t un sistema multipartidista. Histricament els partits poltics de l'Equador han estat relativament petits i fora nombrosos, amb una ideologia poc definida, basant-se ms en el carisma personal dels seus lders. Malgrat la presncia de partits amb lnies ideolgiques clares, aquesta tendncia personalista segueix present en l'actualitat, amb partits formats al voltant d'un personatge concret (per exemple el Partido Renovador Institucional de Accin Nacional, basat en la fortuna personal de l'empresari lvaro Noboa).

Durant la segona meitat del segle XIX i tot el segle XX (excepte en les etapes de dictadures) la poltica equatoriana ha estat tradicionalment controlada pel Partit Liberal (representant de la burgesia de la costa, principalment de Guayaquil) i el Partit Conservador (representant de l'aristocrcia conservadora de la serralada). Aquesta tendncia bipartidista es comen a trencar especialment a partir dels anys 1960, amb nombrosos partits de totes les tendncies. A partir d'aquest moment, els partits ms forts i que histricament han mantingut ms clara la seva lnia ideolgica i la seva fora electoral sn, d'una banda, el Partido Social Cristiano, de centredreta i que en els darrers anys ha passat d'una lnia ms populista i autoritria (representada per Len Febres Cordero) a una lnia ms neoliberal per amb certes preocupacions socials i ideolgiques (amb nous poltics com Jaime Nebot o Cynthia Viteri). D'altra banda, el partit Izquierda Democrtica, que ha representat la ideologia socialdemcrata aglutinant, des de la seva creaci el 1967, diverses tendncies de l'esquerra equatoriana descontentes amb els plantejaments marxistes que durant els anys 1960 van tenir una relativa fora al pas.

A ms, a partir de la dcada de 1990, han sorgit amb fora partits de tendncia indigenista, amb l'objectiu de portar al terreny poltic les reivindicacions de la poblaci indgena, tradicionalment absent de la lluita poltica. El ms important s, sens dubte, Pachakutik, de tendncia socialista i, en part, representant de la Confederaci de Nacionalitats Indgenes de l'Equador (CONAIE).

Els partits.
Els partits ms importants existents actualment a l'Equador sn els segents (es llisten noms aquells partits que s'han presentat a les dues darreres eleccions):
 Partido Social Cristiano: partit de centredreta neoliberal. Actualment disposa de 4 diputats al Congrs Nacional. ;
 Izquierda Democrtica: partit de tendncia socialdemcrata moderada. Actualment disposa de 13 diputats al Congrs Nacional.
 Movimiento Unidad Plurinacional Pachakutik - Nuevo Pas: partit indigenista de tendncia socialista. Actualment diposa de 5 diputats al Congrs Nacional.
 Partido Renovador Institucional de Accin Nacional: partit de dreta de carcter populista i liderat per l'empresari lvaro Noboa. Actualment disposa de 10 diputats al Congrs Nacional.
 Frente Radical Alfarista: partit de tendncia centrista liberal, creat el 1978.
 Movimiento Popular Democrtico: partit d'ideologia marxista-leninista, creat com a bra poltic del Partido Comunista Marxista Leninista del Ecuador. Actualment disposa de 3 diputats al Congrs Nacional.
 Partido Roldosista Ecuatoriano: partit de centre-dreta amb un marcat carcter populista, creat desprs de la mort del president Jaime Rolds per Abdal Bucaram. Actualment disposa de 15 diputats al Congrs Nacional.
 Partido Sociedad Patritica 21 de Enero;
 Partido Liberal Radical Ecuatoriano;
 Partido Comunista del Ecuador;
 Partido Socialista - Frente Amplio: partit de tendncia socialista.

Vegeu tamb.
 Poltica de l'Equador;
 Eleccions presidencials de l'Equador;
 Eleccions legislatives de l'Equador;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98081" title="Tammaro" nonfiltered="4456" processed="4437" dbindex="39807">


El Tammaro  o Tamaro es un riu d'Itlia afluent per la dreta del Calore Irpino. El seu nom antic fou Tamarus. Rep per la dreta, a la provncia de Campobasso, els torrents Magnaluno, Saraceno i Tappne.

Una muntanya a Sussa (al Ticino) tamb porta el nom de Tamaro.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98082" title="Puig Tamaro" nonfiltered="4457" processed="4438" dbindex="39808">
El Tamaro s una muntanya de Sussa, al cant de Ticino, amb una altura de 1.960 m. T un refugi prop de la cimera.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98083" title="Sele" nonfiltered="4458" processed="4439" dbindex="39809">


El Sele es un riu d'Itlia. El seu nom antic fou Silarus. El seus afluents son, a l'esquerra, el rierol Temete,  el Calore Lucano, el Tanagro o Negro, i els torrents Alimenta i Lama; i a la dreta la riera de Calabritto, el canal Acque Alte Lignara i el de Campolungo, i els torrents Acerra, Telegro, La Tenza, Trigento i Vonghia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98086" title="Mrio Soares" nonfiltered="4459" processed="4440" dbindex="39810">


Mrio Alberto Nobre Lopes Soares ( Lisboa, Portugal 1924 ) s un poltic portugus, dues vegades Primer Ministre de Portugal i dues vegades tamb President de Portugal. 

Biografia.
Nascut el 7 de desembre de 1924 a Lisboa. Es va llicenciar en Cincies Histrico-Filosfiques a la Facultat de Lletres de la Universitat de Lisboa, l'any 1951, i en Dret, en la Facultat de Dret de la mateixa universitat, l'any 1957. 

Acci poltica.
Mentre estudi a la universitat milit en el Partit Comunista Portugus, sent l'encarregat de la secci juvenil.

Allunyat dels seus companys comunistes, l'abril de 1964, a Ginebra, Sussa, Soares juntament amb Francisco Ramos da Costa i Manuel Tito de Morais crearen lAco Socialista Portuguesa (Acci Socialista Portuguesa). El 1968 Soares fou arrestat per la polcia militar (PIDE) durant el govern del general Salazar, conegut com Estado Novo, i fou sentenciat per un tribunal a ser recls en una preso a la colnia de So Tom al Golf de Guinea. Vuit mesos desprs aconsegu tornar a Portugal grcies a la caiguda del dicatador Salazar, que havia estat reemplaat per Marcello Caetano.

El 1970 Soares s'exili a Roma, i posteriorment, a Pars, Vincennes i Rennes. El 19 d'abril de 1973 l'Acci Socialista Portuguesa va esdevenir el Partit Socialista de Portugal, sent escollit secretari general del partit, a imatge del Partit Socialista d'Alemanya constitut per Willy Brandt.

L'1 de maig de 1974, desprs del 25 d'abril, data de la Revoluci dels Clavells, Soares va desembarcar a la ciutat de Lisboa, retornant del seu exili a Pars. Va ser rebut entre una multitud de portuguesos entre els quals hi havia lvaro Cunhal: ideolgicament diferents, van pujar agafats del bra per primera i ltima vegada. 

En el primer govern democrtic de Portugal Soares fou nomenat Ministre d'Afers Exteriors el 1975. En aquest crrec va ser un dels ferms impulsors de la independncia de les colnies portugueses, com Moambic. Aix mateix, el 1976 es decid abandonar el territori de Timor-Leste, deixant les portes obertes per a la invasi d'aquesta ex-colnia per les tropes d'Indonsia, que va provocar durant tres dcades la mort de ms de 250.000 timoreos. 

Primer Ministre.
El 1976 es realitzaren les primeres eleccions completament democrtiques de Portugal, aconseguint el Partit Socialista de Soares la victria simple i necessitant la creaci d'un govern de coalici amb el Partit Popular de Portugal, amb Soares com a Primer Ministre de Portugal. Davant una situaci econmica desastrosa, el govern de Soares emprengu mesures poltiques d'austeritat, les quals el feren molt impopular i generaren revoltes internes. El 1978, davant els embats poltics dels seus ex-companys comunistes, hagu de renunciar al seu crrec.

Desprs d'una srie de governs conservadors, Soares torna a guanyar les eleccions el 1983, convertint-se de nou en Primer Ministre. En aquesta nova etapa Portugal accelerar les converses per poder entrar a la Comunitat Econmica Europea, aconseguint-ho el 1986.

Presidncia de la Repblica.
En les eleccions a la presidncia del pas, Soares venc el 1986 el candidat conservador Diogo Freitas do Amaral per tant sols un punt de diferncia percentual. El 1991 fou reelegit per continuar en el seu crrec, aquest cop per ms del 70 % dels vots emesos. 

El 1996 abandon definitivament el seu crrec, sent succet pel tamb socialista Jorge Sampaio 

Vida poltica postpresidencial.
El 1999 fou escollit diputat pel Parlament Europeu entre aquell mateix any i el 2004. En aquella legislatura el Partit Socialista Europeu el present com a candidat a presidir el Parlament perdent davant la diputada popular Nicole Fontaine.

El 1991 fund la seva prpia Fundaci, Fundaci Mrio Soares. El 1995 fo guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional. El 1998 fou guardonat amb el Premi Internacional Simn Bolvar pel govern de Veneuela i la UNESCO, juntament amb Milad Hanna.

L'any 2005 es present com a candidat del Partit Socialista a les Eleccions presidencials portugueses, intentant aconseguir aix un tercer mandat. L'aparici del candidat independent socialista Manuel Alegre comport la derrota del candidat oficialista davant el centrista Anbal Cavaco Silva.

Enllaos externs.
  Fundao Mrio Soares;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional 1995;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98090" title="Tanagro" nonfiltered="4460" processed="4441" dbindex="39811">


El Tanagro o Negro (de vegades tamb Nagro) es un riu d'Itlia. El seu nom antic fou Tanager. Afluents per l'esquerra son els torrent Buco, Galdo, Lacevo, Lontrano i Marza, el Lagno del Termine, i el canal Zia Francesca; per la dreta el Bianco, i els torrent Corsi, Stanfolo i Vonghia di Palomonte.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98091" title="Lao" nonfiltered="4461" processed="4442" dbindex="39812">


L'idioma lao;
El grup tnic Lao (tnia);
El Riu Lao;
La, un poeta cmic atenenc. ;
Kung Lao, personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat.
Lao  o  Laosi, natural o relatiu a Laos;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98092" title="Crati" nonfiltered="4462" processed="4443" dbindex="39813">


El Crati es un riu del sud d'Itlia a Calbria. El seu nom antic fou Crathis.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98093" title="Helena de Mecklenburg-Schwerin" nonfiltered="4463" processed="4444" dbindex="39814">

Helena de Mecklenburg-Schwerin, princesa d'Orleans (Ludwigslust 1814 - Richmond al comtat de Surrey 1858). Duquessa de Mecklenburg-Schwerin amb el tractament d'altesa que esdevingu esposa del prncep hereu de Frana durant el regnat de Llus Felip I de Frana.

Orgens familiars.
Nada a la ciutat de Ludwigslust, capital intermitent del gran ducat de Mecklenburg-Schwerin el dia 24 de gener de 1814, sent filla del gran duc hereu Frederic Llus de Mecklenburg-Schwerin i de la princesa Carolina Llusa de Saxnia-Weimar-Eisenach. Helena era nta per via paterna del gran duc Frederic Francesc I de Mecklenburg-Schwerin i de la princesa Llusa de Saxnia-Gotha i per lnia paterna ho era del gran duc Carles August I de Saxnia-Weimar-Eisenach i de la princesa Llusa de Hessen-Darmstadt.

Npcies i descendents.
Helena contragu matrimoni a Fointenebleau el dia 30 de maig de 1837, a l'edat de 23 anys, amb el prncep Ferran Felip d'Orleans, fill del rei Llus Felip I de Frana i de la princesa Maria Amlia de Borb-Dues Siclies. Ferran Felip ostentava el ttol de duc d'Orleans i era el prncep hereu de la Casa orleanista.

La parella tingu dos fills:

 SAR el prncep Felip d'Orleans, nat a Pars el 1838 i mort el 1894 a Stowe House (Anglaterra). Es cas amb la princesa Maria Isabel d'Orleans.

 SAR el prncep Robert d'Orleans, nat a Pars el 1840 i mort el 1911 al Castell de Saint Firmin. Es cas amb la princesa Francesca d'Orleans.

La uni entre Helena i Ferran Felip fou frut de l'amor, a diferncia de la majoria d'unions entre membres de la reialesa d'aquell moment a Europa. A la mort del seu esps, l'any 1842, Helena fu construint un imponent mausoleu a la Catedral de Dreux.

L'any 1848 hagu de partir a l'exili amb tota la Famlia Reial dels Orleans en direcci Anglaterra.

La princesa Helena mor l'any 1858 a l'exili angls de Richmond a l'edat de 44 anys. Des de l'any 1842, cinc anys desprs del seu casament, havia quedat viuda del duc d'Orleans. La religi protestant de la duquessa Helena imped que a la seva mort pogus ser enterrada junt amb el seu esps, catlic. Per palliar-ho es construir un mausoleu al costat del del duc d'Orleans i s'hi obr una finestra entre els dos.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98094" title="Neto" nonfiltered="4464" processed="4445" dbindex="39815">


El Neto  s un riu d'Itlia a la Calbria, el segon ms important de la regi. El seu nom antic fou Neaethus .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98095" title="Marecchia" nonfiltered="4465" processed="4446" dbindex="39816">


El Marecchia  es un riu d'Itlia. El seu nom antic fou Ariminus. Els afluents principals sn el Mavone, el torrent Mazzocco, el torrent Ausa i el riu San Marino.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98096" title="Riu Conca" nonfiltered="4466" processed="4447" dbindex="39817">


El Conca  es un riu d'Itlia a les provncies de Pesaro-Urbino i Rimini. El seu nom antic fou Crustumius .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98097" title="Foglia" nonfiltered="4467" processed="4448" dbindex="39818">


El Foglia es un riu d'Itlia. El seu nom antic fou Pisarus. Els principals afluents per l'esquerra sn el torrent Apsa di Macerata, el riu Fogliola, i el torrent Mutino; i per la dreta el riu Apsa i el Apsa di San Donato.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98098" title="Metauro" nonfiltered="4468" processed="4449" dbindex="39819">


El Metauro es un riu d'Itlia. El seu nom antic fou Metaurus. Per l'esquerra t com afluent el riu Maggiore, i per la dreta el Candigliano, i els torrents Sant'Antonio i Tarugo.

A la riba del riu Metauro, a uns 15 km de la costa, a la vora de les viles de  Calcinelli i de Montemaggiore al Metauro, s'hi va lliurar la batalla del Metaure  el 207 aC, entre els cnsols romans Marc Livi Salinator i Gai Claudi Ner,i el germ d'Annbal, Asdrbal. Els romans van obtenir la victria i Asdrbal fou executat. Desprs d'aquesta victria els cartaginesos van comenar a perdre la Segona Guerra Pnica.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98099" title="Esino" nonfiltered="4469" processed="4450" dbindex="39820">


El riu Esino es un riu d'Itlia a Les Marques. El seu nom antic fou Aesis. Els seus afluenents per l'esquerra sn el rierol Fossato, Giano, els torrents Granita i Sentino, i el rierol Triponzio; i per la dreta els torrents Csola i Esinante, i els rierols Liscia i  Pratacci. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98100" title="Potenza" nonfiltered="4470" processed="4451" dbindex="39821">


Potenza s una ciutat d'Itlia a la regi de Basilicata (l'antiga Lucnia). s capital de la provncia de Potenza i de la regi de Basilicata. Prop de la ciutat passa el riu Basento.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:70000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:16036
  bar:1871 from:0 till:18413
  bar:1881 from:0 till:20353
  bar:1901 from:0 till:16163
  bar:1911 from:0 till:16818
  bar:1921 from:0 till:18257
  bar:1931 from:0 till:21830
  bar:1936 from:0 till:25103
  bar:1951 from:0 till:32574
  bar:1961 from:0 till:43545
  bar:1971 from:0 till:56597
  bar:1981 from:0 till:64358
  bar:1991 from:0 till:65714
  bar:2001 from:0 till:69060

PlotData=
  bar:1861 at: 16036 fontsize:S text:16.036 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 18413 fontsize:S text:18.413 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 20353 fontsize:S text:20.353 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 16163 fontsize:S text:16.163 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 16818 fontsize:S text:16.818 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 18257 fontsize:S text:18.257 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 21830 fontsize:S text:21.830 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 25103 fontsize:S text:25.103 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 32574 fontsize:S text:32.574 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 43545 fontsize:S text:43.545 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 56597 fontsize:S text:56.597 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 64358 fontsize:S text:64.358 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 65714 fontsize:S text:65.714 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 69060 fontsize:S text:69.060 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98101" title="Home de Gergia" nonfiltered="4471" processed="4452" dbindex="39822">

L'home de Gergia (Homo georgicus) s una espcie d' Homo establerta el 2002 a partir dels fssils trobats un any abans a Dmanisi, en el Caucas, Repblica de Gergia. Es considera intermitja entre l' Homo habilis i l'  Homo erectus i relacionada amb l' Homo ergaster. Els fssils s'han datat en 1,8 milions d'anys. La mida del cervell s'ha calculat entre 600 i 680 ml L'alada s'ha estimat en 1,5 m. 

Primer es va trobar gran part de l'esquelet (Vekua i cols. 2002; Gabunia i cols. 2002). Posteriorment hi ha hagut altres troballes, incloent-hi un crani complet (per sense dents, noms amb l'ullal esquerre) i a ms, s'han trobat associats amb els ossos, artefactes de pedra i de percussi, que permetien a l'espcie caar, matar animals i processar-los. La condici de caador i no de carronyaire ni de simple recolector i consumidor d'aliments tous vegetals, de l'home de Gergia, ha estat establerta. L'homnid de Dmanisi consumia carn, i aquest producte, pot haver estat la clau de la supervivncia d'aquesta espcie i d'altres homnids habitants d'altes latituds, sobre tot a l'hivern. (Lordkipanidze, D.).

Referncies.
Gabunia L., de Lumley M.-A., Vekua A., Lordkipanidze D., and de Lumley H. 2002: "Dcouvert d'un nouvel hominid  Dmanissi (Transcaucasie, Georgie)". C.R.Palevol 1, 2002:243-53.
Vekua A., Lordkipanidze D., Rightmire G.P., Agusti J., Ferring R., Maisuradze G. i cols. 2002: "A new skull of early Homo from Dmanisi, Georgia". Science, 297:85-9.

 Enllaos externs .
David Lordkipanidze;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98103" title="Riu Potenza" nonfiltered="4472" processed="4453" dbindex="39823">


El Potenza es un riu d'Itlia. El seu nom antic fou Potentia. Els afluents per l'esquerra sn el Catignano, el Chiaro, el Campodonico, el torrent Monocchia, el Palazzolo, el rierol de San Lazzaro, i el Torbido; i per la dreta el rierol de l'Elce, el torrent Palente, i el riu Scarzito.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98105" title="Chienti" nonfiltered="4473" processed="4454" dbindex="39824">


El Chienti es un riu d'Itlia de les provincies de Macerata i Ascoli Piceno. El seu nom antic fou Flusor. Els afluents per l'esquerra sn el torrent Cesolone, el riu Chienti di Gelagna, el Pozzuolo, el San Luca, el rierol Sdregaro, i el torrent Trodica; i per la dreta els rierols de la Conce i Ceronaro, els torrents Fiastrella, Fiastrone i Fornace, i els rius Fossaccio i  Sgamorato. Esta format per dos branques: el Chienti di Tortorina i el Chienti di Gelagna, desrps de l'uni.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98106" title="Tronto" nonfiltered="4474" processed="4455" dbindex="39825">

El Tronto es un riu d'Itlia a les Marques, Abruos i Laci. Corre per les provncies de Ascoli Piceno, Teramo, i Rieti. Els afluents de l'esquerra son el rierol Bretta, els torrents Chiaro, Chifente, Fiobbo, Fluvione, i  Lama, i el riu Riccione; i per la dreta els torrents Castellano i Marino i la riera de la Montagna. El seu nom antic fou Truentus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98107" title="Enric I d'Alemanya" nonfiltered="4475" processed="4456" dbindex="39826">


Enric I (Heinrich I), anomenat l'Ocellaire, (876-936). Rei d'Alemanya, rei de Lotarngia.

En 912 s nomenat duc de Saxnia, i en 919 succeeix a Conrad I com rei de la Frana oriental.

En els seus vint-i-quatre anys de regnat, Enric va abordar amb xit alguns dels problemes ms apressants que sofria el regne, tals com la consolidaci de la instituci davant els grans i l'ampliaci de zones d'influncia, amb l'annexi de Lorena i la intervenci en Bohmia. A ms va dur a terme una important tasca d'impuls a la colonitzaci, moviment conegut com Drang nach Osten que va afectar el nord i est del pas i va permetre consolidar aquestes zones de poblaci davant les incursions d'hongaresos, eslaus i suecs.

Durant el seu regnat, es va produir un gran aven en l'evangelitzaci del regne de Bohmia i en l'enfortiment de les estructures eclesistiques, reprenent la poltica carolngia de suport a les comunitats monstiques i valent-se de nombrosos homes de l'esglsia en l'administraci de l'estat.

La fortificaci dels castells del sud de Germnia i la reorganitzaci de la cavalleria pesada culminen la seva obra poltica i militar.
La seva insistncia en nomenar successor com a Rei d'Alemanya al seu fill Ot I el Gran, va evitar la divisi del regne desprs de la seva mort.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98108" title="Vomano" nonfiltered="4476" processed="4457" dbindex="39827">


El Vomano es un riu d'Itlia. El seu nom antic fou Vomanus. Els afluents per l'esquerra son el torrente Cerreto, les rieres Maiorano i  de la Monache, el torrent de  Paludi, i la riera Torrio; i per la dreta el Arno, el Mavone i el torrent Rocchetta.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98109" title="Sangro" nonfiltered="4477" processed="4458" dbindex="39828">


El Sangro es un riu d'Itlia. El seu nom antic fou Sagrus. Els afluents de l'esquerra sn el Vallone del Raso, Vallone Spuria, el Aventino, el torrent Gogna, el barranc Laio, el torrent Parello, el Vallone Visceglie i el Vallone Retoso; a la dreta els torrents Appello, Pianetto, Turcano, Verde di Borrello, Fondillo i Scerto, els rius Torto i Zttola, el torrent Molinaro i el riu de San Pietro Avellana.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98110" title="Aterno" nonfiltered="4478" processed="4459" dbindex="39829">


El Aterno es un riu d'Itlia. Prop de Popoli s'uneix al Sagittario i forma el Pescara, que desprs es divideix en dos branques prop de Monticchio: l'Aterno i el Fossa (de 9 km), que vorejen el monte Cerro; es retroven a Vila Sant'Angelo. El riu corre llavors fins a la mar. Rep per l'esquerra els torrents Rajale i Riano i per la dreta els torrents Mandragone i Raio El seu nom antic fou Aternus.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98111" title="Trigno" nonfiltered="4479" processed="4460" dbindex="39830">


El Trigno es un riu d'Itlia. El seu nom antic fou Trinius. El seu afluent principal es el Treste.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98115" title="Biferno" nonfiltered="4480" processed="4461" dbindex="39831">


El Biferno (tambe apareix com Bimferno o Tiferno) es un riu d'Itlia. Es forma per la uni dels torrents Quirino i Cllora. Els afluents principals a l'esquerra sn el torrent Cervato, els barrancs Ceruntoli i Grande, i les rieres Lattuni i Macchie; i a la dreta el torrent Cigno, el barranc Ingotta, el riu Oratino, el barranc de la Piana, el torrent Rio, el barranc Rio Vivo, el torrent Rivolo i el barranc de la Tortore. El seu nom antic fou Tifernus.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98116" title="Fortore" nonfiltered="4481" processed="4462" dbindex="39832">


El Fortore  es un riu d'Itlia. El seu nom antic fou Frento. Rep com afluents per l'esquerra el rierol de Foiano i la riera de San Pietro.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98118" title="Riu Cervaro" nonfiltered="4482" processed="4463" dbindex="39833">

El Cervaro es un petit riu d'Itlia que desaigua a la mar Adritica prop de Siponto-Mafredonia a Foggia. Neix al darrera de les la comunes de Zungoli, Anzano i Monteleone di Puglia. El seu nom llat fou Cerbalus.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98121" title="Ofanto" nonfiltered="4483" processed="4464" dbindex="39834">


El Ofanto  es un riu del sud d'Itlia. El seu nom antic fou  Aufidus. Els afluents a l'esquerra sn els torrents Cortino, Isca, Laosento o Osento, Orata, Sant'Angelo i Sarda; i a la dreta el torrent Acqua Bianca, el riu de la Finocchia, i els torrens Fiumicello i Tragino.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98123" title="Bradano" nonfiltered="4484" processed="4465" dbindex="39835">


El Bradano es un riu del sud d'Itlia. El seu nom antic fou Bradanus.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98126" title="Basento" nonfiltered="4485" processed="4466" dbindex="39836">


El Basento  o Basiento es un riu del sud d'Itlia. Es forma per l'uni de tres rieres: la de la Sciffra (5 km) que ve de la  Serra Boschetto, la de Fossa Cupa  (12 km) que ve del mont Airoso, i la de Torno (6 km) que ve del Sellata; s'uneixen a Ponte di Tavola prop de Potenza. Rep per l'esquerra els torents Gallitello, Tiera, la Tora, i la Canala; i a la dreta els torrents Camastra, Rifreddo i la Vella. El seu nom antic fou Casuentus .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98128" title="Absenta" nonfiltered="4486" processed="4467" dbindex="39837">

L'absenta s una beguda alcohlica destilada a partir d'herbes, principalment l'Artemisia absinthium, l'ans verd i el fonoll. T un gust similar al licor d'ans i acostuma a tenir una graduaci alcohlica molt elevada.

De vegades a l'absenta se l'anomena la Fe Verte (la fada verda) degut al seu color original, tpicament verd clar, que es transforma en un color llets o ennuvolat en el moment de preparar la beguda per ser consumida. Aquesta preparaci consisteix en afegir-hi aigua freda que desf una mica de sucre, l'aigua serveix per rebaixar la proporci d'alcohol i el sucre per reduir l'amargor.

L'absenta es va originar a Sussa com un elixir, per es va popularitzar a Frana en les darreries del segle XIX i comenaments del XX, particularment entre els artistes i escriptors parisins. En el punt lgid de la seva popularitat es va considerar que era una droga psicoactiva perillosament addictiva, i en el 1915 ja era prohibida en alguns pasos europeus i als EUA. Sembla que aquesta consideraci va ser errnia donat que no hi ha cap evidncia que l'absenta sigui ms perillosa que l'alcohol ordinari, encara que sn pocs es estudis mdics moderns portats a terme per verificar aix. En la dcada dels 90 els pasos de l'Uni Europea comenren a re-autoritzar la seva fabricaci i venda.

Preparaci.

La preparaci es considera una part important de l'experincia de beure absenta, tant s aix que s'ha convertit ben b en un ritual.

Tradicionalment l'absenta se serveix en un got de vidre sobre el qual s'hi colloca una cullera foradada especialment dissenyada per aquest s. Al damunt de la cullera, en la seva part cncava es colloca un terrs de sucre i tot seguit s'hi vessa aigua molt freda a sobre del sucre fins que la beguda es dilueix fins a un rati d'unes 3 a 5 parts d'aigua per 1 part d'absenta. Durant aquest procs, els components no solubles en aigua, principalment els de l'ans i el fonoll, es desprenen de la solluci i ennuvolen la beguda; la opalescncia resultant s'anomena louche (fr. trbol). 

Afegir aigua s important, donat que exposa una varietat de sabors de les herbes que componen l'absenta i que en estat original sn emmascarats pel gust d'ans. Per a molta gent una absenta de qualitat no requereix sucre, per s'afegeix d'acord amb el gust de cada bevedor.

Amb l'increment de popularitat es varen comenar a fer servir les fonts d'absenta, grans gerres amb aigua freda i una base amb diverses aixetes. Aquestes permetien preparar ms d'una beguda a la vegada.

Encara que molts bars serveixen absenta en gots normals, tamb existeixen vasos especficament fets per l'absenta, amb una marca o una part inferior bombada que indica la quantitat d'absenta que ha de ser abocada (normalment sobre els 30ml).

Enllaos externs.
Oxygenee's Virtual Absinthe Museum    Un museu virtual de l'absenta amb histria, tradicions, art i antiguitats. ;
La Fe Verte    El frum online ms antic i gran sobre el mn de l'absenta, amb guies, referncies i articles.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98129" title="Agri (riu)" nonfiltered="4487" processed="4468" dbindex="39838">


El riu Agri s un riu del sud d'Itlia. A Montalbano Ionico hi ha una resclosa amb un llac de 2500 metres de llarg i 800 d'ample. Una altra resclosa s a Spinoso. El seu nom antic fou Aciris.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98130" title="Operaci Weserbung" nonfiltered="4488" processed="4469" dbindex="39839">


L'Operaci Weserbung va ser el nom en clau que va donar l'exrcit alemany a la invasi de Noruega i Dinamarca durant la Segona Guerra Mundial. La invasi es va iniciar el 9 d'abril de 1940. En part, per assegurar-se el subministre de ferro de les mines sueques, del que Alemanya depenia per al seu esfor de guerra i que era transportat a travs del port noruec de Narvik. Per tamb per impedir una possible ocupaci aliada de Noruega i al mateix temps evitar el bloqueig dels ports alemanys decretat per Gran Bretanya des de la declaraci de guerra el setembre anterior. Dinamarca no tenia cap valor estratgic per els ports danesos donaven un fcil accs als ports noruegs i, a ms, en ser un pas ve calia tenir-lo controlat d'alguna manera.

Dinamarca es va rendir quasi immediatament. El govern dans sabia perfectament que no podia fer res contra l'exrcit alemany i va voler evitar un vessament intil de sang. A causa d'aquesta poca resistncia, l'ocupaci alemanya va ser lleugera comparada amb la d'altres pasos ocupats. Les institucions daneses van poder conservar gran part de la seva autonomia i es va postposar la deportaci de la poblaci jueva. Aquesta actitud permissiva es va acabar l'agost de 1943. Les derrotes alemanyes a Stalingrad i El Alamein havien provocat creixents disturbis i manifestacions antialemanyes que, segons els nazis, el govern dans no va castigar amb la suficient duresa.

Noruega era important perque alemanya conseguia molts materials de Suecia, pero com que a l'hivern els ports de Suecia estaven congelats, havien de baixar fins a Noruega. L'ocupaci de Noruega va ser ms complicada. Les tropes alemanyes van poder ocupar els ports en noms tres dies per l'exrcit noruec es va replegar a les valls de l'interior del pas, molt muntanys, i all es va preparar per oferir resistncia. A ms, Gran Bretanya i Frana van enviar algunes divisions per ajudar als noruecs. Per la situaci de les tropes aliades es va anar tornant cada dia ms crtica i el 28 d'abril els britnics van decidir retirar-se del sud de Noruega. Noms al nord, al port de Narvik, la guarnici alemanya, allada de la resta de l'exrcit, va poder ser derrotada, i el port ocupat el 28 de maig. Per llavors, la invasi alemanya dels Pasos Baixos i Blgica havia canviat les prioritats defensives de britnics i francesos. El 8 de juny, desprs de destruir les installacions porturies, les tropes aliades van ser evacuades del nord de Noruega. Finalment, el 10 de juny Noruega es va rendir incondicionalment.

Vegeu tamb.
 Cronologia de la Segona Guerra Mundial;
 Cronologia dels fets que van precedir a la Segona Guerra Mundial;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98131" title="Senio" nonfiltered="4489" processed="4470" dbindex="39840">





El Senio (antic Siris o Sinno) s un riu d'Itlia que neix als Apenins i desaigua al Remo (Po d'Argenta o de Primaro), prop del lloc de Fosso vecchio. Marca el lmit entre els territoris de  Fusignano i Bagnacavallo..







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98132" title="Sinni" nonfiltered="4490" processed="4471" dbindex="39841">


El Sinni s un riu del sud d'Itlia. El seu nom antic era Sinnus o Siris. L'antiga ciutat de Siris era a la desembocadura del riu.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98136" title="Societat de responsabilitat limitada" nonfiltered="4491" processed="4472" dbindex="39842">
La societat de responsabilitat limitada (o tamb SL) s una empresa mercantil en la qual el capital est dividit en quotes socials de diferent valor, amb ttols innegociables ni denominables accions i en la qual la responsabilitat dels socis se circumscriu exclusivament al capital aportat per cadascun. 

En la ra social d'aquest tipus de societat ha de deixar-se en clar que la societat es tracta d'una de responsabilitat limitada, d'ometre's aquesta circumstncia els socis responen solidriament de les obligacions de la societat. Les resolucions en la societat les adopten els socis. Aquests individus sn els creadors d'aquest tipus de societat. El contracte haur d'establir de quina forma s'adoptaran aquestes decisions. L'habitual s que les decisions siguin adoptades en la Reuni de Socis. Quan la decisi tingus a veure amb la modificaci del contracte social, si algun dels socis tingus la majoria necessria per a prendre per si noms la decisi, la quin varia segons que el contracte ho hagus previst (ms de la meitat del capital social) o no (tres quartes parts del capital social), la llei exigeix el vot d'altre soci en el mateix sentit. 

Malgrat la similitud entre la Societat annima i la Societat Limitada (capital dividit en accions o participacions, responsabilidd dels accionistes/socis al capital aportat) la major diferncia radica en la personalitat dels socis de la Societat Limitada. s a dir, a pesar que ambdues figures jurdiques es denominen societat capitalistes (on el que importa s el capital aportat), la societat limitada es distingeix de l'annima que, a ms de ser capitalista, tamb t un toc personalista, aix s, no noms li importa el capital aportat, sin tamb les persones que ponene el capital. Per aix, quan un soci vulgui desprendre's de les seves participacions, els altres socis tendran dret preferent a adquirir-les, ja que, donat aquest carcter un poc ms personalista, la societat limitada protegeix als socis enfront d'entrades de nous socis no desitjats. 

Per aquest motiu, per a tenir un control ms detallat dels socis que componen la societat, la gran majoria de societats que es funden sn societats limitades.

 Denominaci a altres pasos .

 A Alemanya i Sussa: "Gesellschaft mit beschrnkter Haftung" o GmbH;
 A ustria: "Gesellschaft mit beschrnkter Haftung" o Ges.mbH;
 A Dinamarca: "Anpartsselskab" o ApS;
 A Frana, Blgica i Luxemburg:  "Socit  Responsabilit Limite" o SARL;
 A Itlia: "Societ a responsabilit limitata" o S.r.l.;
 Als Pasos Baixos: "Besloten vennootschap" o B.V.
 Al Regne Unit i a Irlanda: "Limited company" o Ltd.;
 Als Estats Units: "Limited liability company" o L.L.C. o LLC;
 A Polnia: "Sp ka z ograniczon  odpowiedzialno ci " o Sp. z o.o..

 Regulaci per pasos.
 Espanya: Llei 2/95 de Societats de Responsabilitat Limitada, de 23 de mar del 1995;
 Argentina: Ley N 19.550, sobre Sociedades Comerciales, publicada al Boletn Oficial N 22409 el 25 d'abril de 1972.
 Xile: Ley N 3.918, sobre Sociedades de responsabilidad limitada, publicada al Diario Oficial  el 14 de mar de 1923.
 Mxic: Ley General de Sociedades Mercantiles, publicada  al Diario Oficial de la Federacin el 4 d'agost de 1934.

Veure tamb.
 Societat collectiva;
 Societat comanditria;
 Societat annima;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98137" title="Enotris" nonfiltered="4492" processed="4473" dbindex="39843">
Els enotris foren els primers habitants del Bruttium, segons el nom donat pels autors clssics grecs, que els fan d'origen pelsgic. Els comes i els morgetes foren tribus d'aquest poble. Eren el poble que habitava la regi quant van arribar els primers colons grecs i van fundar Crotona (710 aC) i desprs altres (Locris i Rhegion les principals). Foren dominats a finals del segle V i comenaments del segle IV pel poble sabllic dels lucans, i els enotris van ser condemnats a l'esclavatge; per a la meitat del segle IV aC els enotris i els esclaus lucans junt amb joves lucans, es van revoltar, i de la barreja entre lucans i enotris va sorgir el poble dels brucis.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98141" title="Alagasia" nonfiltered="4493" processed="4474" dbindex="39844">
Alagasia s una terra de fantasia on es desenvolupa la histria d'El Llegat, la trilogia de Christopher Paolini.


Habitants d'Alagasia. 
Les races principals inclouen humans, elfs, nans, rgals i dracs, tot i que aquests darrers estan en perill d'extinci. Hi ha tamb un cert nombre de criatures els orgens de les quals no es coneixen, com els Ombra o els Ra'zac. A banda de les races, a Alagasia tamb han existit o existeixen societats que mereixen reconeixement, com els vardens, els Genets de Drac i els Apstates.  

Humans. 
Els humans semblen poblar la majoria del mn conegut d'Alagasia, encara que van venir de l'altre costat del mar fa relativament poc. Un grup de vint guerrers fundaren Alagasia, tot i que no se sap com hi van arribar. s molt probable que els Ra'zac els fessin fugir. Arribaren a Surda, i all comenaren a expandir-se i a adaptar-se a aquest nou lloc, i hi habitaven en pau. S'assabentaren de l'existncia dels nans, amb els quals comerciaren durant uns quants anys abans de l'Allament.   

Els guerrers arribaren tres-cents anys desprs de la formaci dels Genets de Drac. Es van installar al nord i van romandre all gaireb dos mil anys. Poc desprs, el Rei Palancar, va arribar a Alagasia. Primer arrib a Surda, on pos nom a la Vall de Palancar, on s'havien installat els humans originriament. Llavors comen a construir un estat poders. Va lluitar contra els nans i els elfs tres vegades, i va perdre les tres lluites.  

Un grup de Senyors demanaren un tracte abans que els elfs sollicitessin la pau sense el coneixement de Palancar, i a Palancar se li va usurpar el tron i va ser desterrat, per ell, la seva famlia i els seus vassalls es negaren a marxar de la vall. Per prevenir un possible atac de Palancar o que aquest aconsegus ms poder, els Genets construren Ristvak'baen, a la muntanya d'Utgard, per a poder vigilar Palancar i el seu imperi. Finalment, un fill avaricis que no podia esperar la mort natural del seu pare el mat de manera que ell pogus convertir-se en rei, i all llan la casa de Palancar a l'assassinat, la traci i altres coses que convertiren el que va ser un estat poders en una mera ombra de si mateix.

El predecessor de Vrael, Anurin, governant dels Genets, va buscar humans Genets per prevenir que all torns a passar, i protegir aix els governs humans. Va ser una decisi molt impopular, i va provocar una forta discussi entre ell i la Reina Elfa Dellanir. Anurin va separar els Genets del govern lfic i abandon Vroengard. Ara no podien protegir els governs, aix que el seu propsit va disminuir, fins que la reina amb gran saviesa va deixar els Genets lliures de qualsevol govern, i els va permetre tornar a Du Weldenvarden. Aquesta opci mai no l'acab de satisfer, i com que el poder dels Genets era ms gran que el seu propi, ning no podia vigilar els guardes, com els elfs solien fer. Aix va portar al final dels Genets (La Caiguda) a mans del nou rei Galbatorix.

Elfs. 
La raa dels elfs es remunta a temps antics, quan existien amb altres bsties destinades a la terra. Tenen una aparena molt humana, cara suau amb orelles punxegudes, pell clara, front prima i trets elegants. Acostumen a estar prims, amb cossos musculats, i no tenen pl enlloc dels seus cossos, excepte al cap. Als elfs els agrada cantar i ballar. Tots els elfs sn vegetarians, perqu valoren la vida de tots els ssers. Es diu que el poder dels elfs s immens, fins al punt que l'elf ms feble i menys entrenat podria derrotar un hum guerrer hbil amb l'espasa.

Van arribar a Alagasia en uns vaixells d'argent, des d'una terra que anomenaven Alalea. Es diu que va ser Teirm el primer lloc que van trepitjar els elfs. Avui dia viuen retirats als boscos, lluny de l'abast de Galbatorix.

Els elfs sn dirigits per la reina Islanzad, que va succeir el Rei Evandar i la Reina Dellanir. Islanzad era la parella del Rei Evandar, i es va convertir en reina desprs que el seu cnjuge mors a la darrera batalla dels elfs contra Galbatorix a Ilirea. Arya, filla d'Islanzad, es convertir en reina a la mort de la seva mare.

Un cop, els elfs van tenir un horrible malents amb els dracs que condu a una cruenta guerra. Finalment van poder resoldre les seves disputes grcies als Genets de Drac. Elfs i dracs es reuniren a Ilirea per a unir mgicament les seves races. Els elfs proporcionaven l'estructura i els dracs el seu poder i la seva potncia, i aix les seves nimes es fonien. Els dragons van rebre els dons de la llengua i altres coses de la civilitzaci, i llavors van esdevenir menys ferotges. Els elfs van obtindre ms fora i elegncia, i millor habilitat amb la mgia. La seva vida natural es va allargar fins fer-los gaireb immortals, tot i que no invencibles. Les seves habilitats com a mags prenien forma de can, i amb les seves veus podien donar forma als objectes. Com a resultat, totes les seves eines, incloses les seves cases, es feien cantant, modelant el material de qu estaven fetes d'aquesta manera. Abans de La Caiguda dels Genets, els elfs tenien moltes grans ciutats a tot el continent, no solament a Du Weldenvarden; llocs agafats per Galbatorix durant La Caiguda.

Es diu que els apassiona el mar ms que qualsevol altra cosa, i probablement tenien moltes ciutats per la costa. Ellesmra es converteix en la capital dels elfs desprs de La Caiguda, i es troba al cor de Du Weldenvarden. Est protegida per barreres arcanes que fan impossible aparixer all dins per art de mgia. Per a poder-hi entrar, hom ha de passar per Gilderean el Savi, el Guardi de la Porta. Existeix des de la guerra entre elfs i dracs, s el portador de les flames blanques de Vandil i s prncep de la Casa Miolandra.

Parlen la Llengua Antiga, i degut a aix no poden mentir, encara que a vegades amaguen part de la veritat o insinuen una cosa quan en realitat en volen dir una altra. L'elf amb major estatus parla en segon terme.

Tamb sn coneguts com la Gent Justa, tot i que la seva major debilitat s la seva vanitat. Sovint fan servir la mgia per a canviar el seu fsic i pensen com tenir un millor aspecte del que realment tenen. Han utilitzat les seves habilitats amb la mgia per a crear les seves cases als boscos de Du Weldenvarden cantant als arbres i a les plantes, o per construir qualsevol eina. Aquesta tcnica s utilitzada per Rhunon, forjador de les espases dels Genets, i el ms consumat forjador d'Alagasia, encisa les espases dels Genets perqu estiguin eternament esmolades, i no es rovellin ni es trenquin mai. Aquesta tcnica tamb intervingu en la creaci de l'arbre Menoa, en el qual els elfs fan la Celebraci del Jurament de Sang. L'arbre Menoa era originriament una cantant, anomenada Linnea, decebuda en el seu desig de tenir cnjuge. Desprs d'assassinar el seu proms hipcrita, cant a si mateixa al costat d'un pi fins que no hi va haver cap diferncia entre els dos, i tots dos formaren un.

Nans. 
Els nans sn la raa ms antiga de totes (diuen haver viscut a Alagasia ms de vuit millenis), i han viscut a les Muntanyes Beor des dels primers dies. Sn descrits com humanoides petits i rabassuts, amb cabells llargs i densos, i amb set dits a cada peu. Tenen vides llargues, per no sn immortals com elfs o dracs.   

Consideren que van ser creats per un dels seus dus, a qui anomenen Helzvog, i els veneren a tots ells amb molta devoci. La histria dels dus s que Guntera, Rei de Dus, s un guerrer i un erudit, per s una mica lluntic i li han d oferir sacrificis per complaure l. El veneren perqu va fer servir els ossos d un gegant per crear el mn. Es diu que va nixer d una lloba a l alba de les estrelles, i lluit contra gigants i monstres per fer-se un lloc a Alagasia. Va prendre a Kilf, deessa dels rius i els mars, com esposa. Urur s el du del cel i de l aire, i el seu germ, Morgothal, el du del foc. Els germans s estimaven tant l un a l altre que no es podien separar, i per aix el Sol i les estrelles. A la religi dels nans, Sindri s la mare de la terra, i Helzvog s el favorit entre tots els dus nans. Desprs que els gigants foren eradicats, Helzvog cregu que Alagasia havia de ser poblada, i tot i que sabia que els altres dus estarien en desacord, va crear secretament els primers nans de les arrels de les muntanyes. Al saber aix, els dus crearen altres habitants: Sindri va crear els humans de la terra, i Urur i Morgothal als dracs. Guntera va crear els elfs, i aix la resta de races van entrar al mn.  

Els rituals d enterrament dels nans diuen que han de ser enterrats a la pedra, d altra manera es creu que els seus esperits mai es reunirien amb Helzvog a les seves sales de pedra. Els elfs troben increble aquesta religi, ja que ells sn ms cientfics i noms creuen en el que saben de la naturalesa.  

Els dracs i els nans mai no han anat plegats. Abans que s establissin els Genets de Drac, els dracs tenien com a costum robar l or dels nans i menjar-se el seu bestiar, provocant tensions entre les dues races. Aix va provocar que els nans es neguessin a ser inclosos en el pacte entre elfs i dracs, el que explica que no hi hagus mai un Genet Nan.  

Al llarg dels 8.000 anys hi ha hagut quaranta-dos reis, essent el primer de tots Korgan, i el quaranta-dos Hrothgar. Volund, el martell de Korgan, est en mans dels rei actual. A El Llegat, els nans eren dirigits pel rei Hrothgar fins que el va matar Murtagh. Segons el primer llibre, Orik s l hereu de Hrothgar.  

Els nans es divideixen en tretze clans, i un Rei els governa a tots. Hi ha tretze Caps de Clan que decideixen el nou Rei quan l anterior mor. Els Caps de Clan tenen molt de poder.  

Orthiad, una de les ciutats abandonades dels nans, va ser la capital dels nans durant molt de temps, abans que Tronjheim es crees a Farthen Dr. Tronjheim s tan gran que podria albergar a tota la naci nana en cas d emergncia, la qual cosa ha succet dos o tres cops.  

Els nans sn possiblement els millors ferres d Alagasia, noms igualats pels elfs. Ha creat moltes meravelles, incloent-hi punys de metall en qu inclouen joies i punxes de ferro. Tamb li han proporcionat a Eragon de la seva armadura, i van creat tamb una per als dracs dels Genets, que ara porta Saphira. Tamb li donaren un collaret que li impedia ser convocat per un altre. Aquest artefacte tamb va ser creat pels enans mitjanant un encanteri. La seva artesania s noms igualada pels elfs.  

Els humans fan servir el mateix tipus de runa per escriure que els nans, perqu quan els humans arribaren a Alagasia eren analfabets i els nans els ensenyaren. Tamb allotgen als vardens a casa seva (Tronjheim) essent d una ajuda inavaluable. Els hi donen suport als vardens, com els elfs, i han jurat que caminaran plegats quan hagin de marxar contra Galbatorix.  

Urgals. 
Vegeu Urgals.

Dracs. 
Els dracs han viscut a Alagasia des de anys immemorials. La pell d un drac s gaireb impenetrable, tot i que la fina membrana que recobreix les ales s que es pot foradar amb ms facilitat. Les seves escates brillen com gemmes, i tot el drac s del mateix color. Els seus ulls sn del mateix color que les escates, i tant les seves dents com les punxes del coll acostumen a ser de color blanc. Espiren flames per la boca, tamb del seu mateix color, i alguns poden aguantar fins a una hora. Mai no paren de crixer fins la seva mort. Els dracs tenen propietats mgiques. No poden fer-la servir voluntriament, excepte per al foc que treuen de la boca.  

Hi va haver una guerra entre dracs i elfs molt cruenta. Un elf va trobar un ou de drac i el va cuidar, aturant aix la guerra i portant la pau. Per evitar-ne una altra, els dracs connectaren les seves nimes amb les dels elfs, canviant les dues races (vegeu elfs). Els dracs donen el Gedwy Ignasia (palmell que brilla) quan sn tocats pels seus Genets el primer cop. Es comuniquen amb ells de manera teleptica i poden combinar la seva mgia. Els dracs sn immortals, i tamb permeten als seus Genets ser-ho.  

Genets de Drac. 
Vegeu Genets de Drac.  

Els Perjurats. 
Tamb coneguts com Wyrdfell, els Perjurats eren el grup de Genets que Galbatorix usava per combatre els altres Genets de Drac. Ells tamb n eren, per estaven alterats per Galbatorix i el servien.  

L nic del que se sap que va tenir fills s Morzan, que va ser pare de Murtagh i Eragon. Brom, el Genet de Drac, va matar Morzan i dos Perjurats, i va ser el responsable de la mort de cinc ms. La resta moriren en emboscades, sucidats o per abs de mgia, principalment a causa dels vardens.  

Es comenta la gran similitud entre els Perjurats i els Nazgl del Senyor dels Anells, ja que serveixen al senyor fosc. Tamb sn fora similar a Forsaken, en nombre i pel fet que se ls prometia gran poder pel seu servei. Tamb lluitaven entre si per aconseguir ms poder l un sobre l altre, tot i que a diferncia de Forsaken, els Perjurats paguen les seves batalles amb la vida.

Homes gat. 
Els homes gat sn ssers interessants ja que sn capaos de canviar el seu aspecte entre hum i gat. Es descriuen com a gats grans, de mirada ferotge, amb cossos magres, espatlles fortes i potes grans. Tamb tenen un cabell abundant que recobreix la seva angular cara. No se sap amb certesa d on provenen. Tamb hi ha dones gat.  

No acostumen a parlar amb la gent, excepte amb endevinalles, o d una manera molt crptica, el que els fa molt difcil d entendre. Noms apareixen en temps de necessitat. Es diu que durant el temps dels Genets, eren tan clebres com els dracs. Eren l animal de companyia favorit de reis i elfs, tot i que eren els mateixos homes gat qui decidien quan marxaven i quan es quedaven. s una raa que s ha comenat a exhaurir, d una manera tan inexplicable com el seu origen.  

A Eragon n'apareixen dos: Solembum i  Maud.

Ombra. 
Els ombra sn humans possets per esperits. Sn similars als encantadors, ja que tots dos fan servir la mgia per dur a terme tasques mgiques, per amb la diferncia que l encantador controla els esperits que fa servir, mentre que un ombra deixa la seva ment i el seu cos al servei de l esperit i no t cap tipus de control sobre les seves accions.  

Sn molt poderosos, i noms tres ssers han pogut matar-ne un: l elf Laetri, el Genet de Drac Irnstad, i Eragon. La nica manera de matar un ombra s foradant-li el cor. D una altra manera, reapareix en un altre lloc i torna ms poders encara que abans. L nic ombra important que apareix als llibres s Durza, el qual gaireb mata Eragon a Gil'ead, per va sobreviure grcies a l ajuda del seu drac i de Murtagh. Es desconeix si hi ha ms ombres durant l poca en qu es desenvolupa la histria del llibre.  

Ra'zac. 
Vegeu Ra'zac.  

Vardens. 
Vegeu Vardens.  

Gent Grisa. 
Vegeu Gent Grisa.  

Mgia. 
Els humans, els elfs o qualsevol altra criatura no sn la font de la mgia. La mgia salvatge s molt ms poderosa que qualsevol altra criatura vivent. Els mags, abans de la creaci del Llenguatge Antic, tan sols havien de nixer amb l habilitat innata de fer servir la mgia, i noms havien de pensar en la seva prpia llengua. Per fer-la servir en aquells dies, la energia requerida era molt petita.  

La mgia deixa l usuari fatigat. Si s utilitza mgia, l'energia necessria s la mateixa que es necessitaria per realitza la tasca de manera normal. Altres atributs com la distncia a l objectiu i la gravetat de la mgia afecta al cansament que adquirir l usuari. La mgia extremadament potent vencer l usuari, matant-lo i deixant l obra incomplerta.  

La mgia no permet ressuscitar a ning d'entre els morts, ja que existeix un abisme entre la vida i la mort on la mgia no significa res. Si un usuari ho prova, perdr tota la seva energia i morir en l intent. Els encanteris s han de fer de manera que si l usuari estigus a punt de perdre tota la seva energia en l intent, l encanteri es pugui trencar i salvar-se.  

El mtode de pensar en l encanteri en la prpia llengua s molt perills, ja que una petita distracci pot fer variar-lo i convertir-se en una catstrofe. Un succs aix va estar a punt d eliminar tota la vida a Alagasia. Llavors, la Gent Grisa va fer l encanteri ms gran que s ha fet mail, per lligar la mgia al Llenguatge Antic. La Gent Grisa va esgotar gaireb tota la seva energia i acabaren morint, per van aconseguir canviar la naturalesa de la mgia.  

Igual que abans, encara s ha de nixer amb l habilitat innata de fer mgia i ser un Shur'tugal, per ara han de conixer la Llengua Antiga per poder-la fer servir i controlar. Tot i aix, encara s possible pensar l encanteri en Llenguatge Antic perqu funcioni, donant l avantatge de la sorpresa. Si un sap el nom d una cosa en el Llenguatge antic, tindr el control complert sobre aquesta cosa. Aix tamb inclou el nom real d una persona.  

Elfs, dracs i Genets poden fer mgia. Tamb accedeixen a la mgia els mags i les bruixes a travs d encanteris o pocions. Si un encantador invoca un esperit i aquest el posseeix, es converteix en un ombra. Els Genets de Drac enforteixen la seva capacitat de fer mgia a travs del lligam que estableixen amb el seu drac, un lligam amb les forces primitives de la terra.

Una de les tcniques bsiques ms emprades s l habilitat d estendre la conscincia ms enll d un mateix, posant-se en contacte amb el que l envolta. S aprn a entrar en contacte amb les ments d altres persones, podent fins i tot prendre n el control. Tamb s ensenya l acte contrari, el de defensar-se, posant barreres a la ment perqu ning no et pugui atacar d aquesta manera.  

A les batalles mgiques, els adversaris no ataquen fins que no han entrat a la ment de l enemic. Els encantadors protegeixen els exrcits amb la seva mgia. Els mags rivals intenten trencar aquestes proteccions.  

Hi ha secrets a la mgia, noms reservats als Genets de Drac ms assenyats i experimentats: 
 Les dotze paraules de mort, que poden matar un exrcit sencer tallant certs nervis o artries, necessitant noms l energia necessria per aixecar un dit. ;
 Donar atributs especials als objectes. ;
 Transportar instantniament un objecte. ;
 Identificar verins en menjar i begudes. ;
 Poder veure i sentir el que est passant en un altre lloc del mn. ;
 Treure energia del que envolta el Genet, incloent coses de la terra i la vida del que l envolta. ;
Un secret que encara no ha estat revelat s com pot continuar augmentant cada any la fora de Galbatorix.

Llenges d Alagasia. 
Encara que a gaireb tot arreu d Alagasia es parla en el mateix idioma, n hi ha d altres tamb.   

El Llenguatge Antic es refereix a la llengua que es parlava antuvi a Alagasia, a la trilogia El Llegat de Christopher Paolini. Era utilitzada entre la Gent Grisa, i s utilitzada pels elfs a diari, i per a la resta de races per fer servir la mgia. 

Els noms en aquesta llengua sn els noms veritables de les coses; el coneixement del nom veritable d una persona concedeix l habilitat per controlar-la. La pronunciaci, els temps, i ms coses sobre el Llenguatge antic es poden trobar a la "Guia de Llengua" de l edici Deluxe d Eragon.
El Llenguatge Antic est fortament influenciat pel Nrdic antic, una llengua germnica parlada pels habitants escandinaus i els seus assentaments d ultramar durant l poca dels vkings, fins l any 1300.

 Orgens .
El Llenguatge Antic era l emprat per la Gent Grisa. No era sempre la llengua de la mgia. Originriament, la mgia era controlada per les idees i el pensament del mag, per si l usuari es distreia les conseqncies podien ser terribles. Finalment hi va haver un desastre enorme degut a aix, i la Gent Grisa havia de decidir fer alguna cosa per evitar aquest perill. Van llanar l encanteri ms gran de la histria, canviant la naturalesa de la prpia mgia, de manera que la seva llengua la controls. L esfor d aquest encanteri va provocar que la Gent Grisa desaparegus d'Alagasia.

 Etiqueta .
Hi ha formules especfiques de cortesia entre els elfs. Quan dos elfs es troben, toquen amb els seus dos primers dits els llavis, per indicar que "no distorsionarem la veritat durant la nostra conversa", seguit d una srie de frases que depenen de la situaci. De fet, utilitzant el Llenguatge Antic, noms es pot dir la veritat.

Exemple.
El dileg s aquest:
Primer elf: Atra estern ono thelduin;
Segon elf: Mor'ranr lfa unin hjarta onr;
Primer elf: Un du evarnya ono varda;

La persona de posici ms baixa parla primer. Pot estar saludant una persona d estatus ms elevat, o b honrant un subordinat. La primera resposta, Mor'ranr lfa unin hjarta onr, s obligatria per no faltar el respecte. La segona resposta la fa el primer interlocutor si s una situaci formal. Si un est insegur de la seva posici ha de donar possibilitat de parlar al seu interlocutor. Si aquest no diu res haur de parlar primer.

 Vocabulari.
Frases i paraules agafades dels llibres Eragon, Eragon Deluxe i Eldest, en les seves contraportades.

Adurna - Aigua.
Agaet Bledhren - Celebraci del Jurament de Sang;
Aiedail - L'estel del mat;
A varden abr du Shur'tugal gata vanta    A warden of the Riders lacks passage. ;
lfr ach thornessa   Ell fa aix. ;
lfrinn ero a koma ramrsja   Es veia una dona forta. ;
Argetlam - Ma d'argent;
Atra estern ono thelduin/Mor'ranr lfa unin hjarta onr/Un du evarnya ono varda   Que la bona fortuna t'acompanyi/Que la pau habiti al teu cor/I que els estels et guardin. ;
Atra glai un ilian taught ono un atra ono wase sklir fr rauthr   Deixa que la sort i la felicitat et guiin i et protegeixin de la desgrcia.
Atra nosu wase vardo fra eld hrnya   Que no pugui sentir-nos ning.
Bjartskular - Escates brillants;
Blthr - Atura't.
Betq istalri!   Foc ample! ;
Brakka du vanyal sem huildar Saphira un eka!   Redueix la mgia que ens ret a Saphira i a mi.
Brising - Foc.
Dagshelgr - Dia sagrat.
Deloi moi! - Terra, canvia! ;
Domia abr Wydra   Control del dest (llibre).
Draumr kpa   Ulls de somni. ;
Du Fells Nngorth   Les muntanyes maleides.
Du Fyrn Skulblaka   La Guerra dels Dracs.
Du grind huildr!   Aguanta la porta! ;
Du Silbena Datia   Les boirines que suspiren (un poema).
Du Sndavar Freohr   Mort de les ombres.
Du Vllar Eldrvarya   Els Camps Ardents.
Du Vrangr Gata   El cam errant (haura de ser Du Gata Vrangr segona la gramtica correcta de la Llengua Antiga).
Du Weldenvarden   El bosc que vigila.
Dvergan - Nans.
Ebrithil - Mestre.
Edur - Llom.
Edur Carthungav   Os de cua de Les Vertebrades.
Eka a friai un Shur'tugal!   Sc un Genet i un amic! ;
Elda - Titol honorfic de gran lloada, desprovist de gnere.
Eyddr eyreya onr! - Buideu les vostres oides!
Fethrblaka, eka weohnata niat haina ono. Blaka eom iet lam   Ocell, no et far mal. Vola fins la meva m.
Fricai Anglt   Amic mort.
Gala O Wyrda brunhvitr/Abr Berundal vandr-fodhr/Burthro lausbldar eja undir/Eom kona dauthleikr...     Sing O white-browed Fate/Of ill-marked Berundal/Born under oaken leaves/To mortal woman...
Gnga aptr- Anar endarrera.
Gnga fram- Anar endavant.
Gath sem oro un lam iet   Uneix aquesta fletxa amb la meva m.
Gath un reisa du rakr!   Uneix i alcana la boirina! ;
Gedwy ignasia   Palmell brillant.
Guloth du knfr!   Atenua el fil! (d un arma).
Jierda theirra kalfis!   Mata les seves cries! ;
Lethrblaka   Rat-penat.
Letta orya thorna!   Atura aquestes fletxes! ;
Liduen Kvaedh   Escriptura potica.
Losna kalfya iet   Allibera les cries. ;
Manin! Wyrda! Hugin! - Memria! Dest! Idea! ;
Moi stenr!   Pedra, canvia! ;
Nagz reisa!   Manta, cau! ;
Osthato Chetow   La Salvia que est de Dol.
Reisa du adurna   Augmenta l aigua.
S mor'ranr ono finna   Que trobis pau.
S onr sverdar sitja hvass!   Que les teves espases romanin afilades!
S orm thornessa hvr sharjalv lfs   Que aquesta serpent mantigui la seva vida. ;
Sklir nosu fra brisingr   Protegeix-nos del foc.
Skulblaka, eka celbra ono un malabra ono un onr Shur'tugal n haina. Atra nosu wase fricai - Drac, l honro i desitjo que vost i el vostre Genet no pateixin cap mal. Deixa ns ser amics.
Stenr reisa!   Augmenta pedra! ;
Stydja unin mor'ranr, Hrothgar Knungr   Descansi en pau, rei Hrothgar. ;
Thrysta deloi   Comprimeix la terra. ;
Thrysta vindr   Comprimeix l aire. ;
Thverr stenr un atra eka hrna!   Travessa la pedra i deixa m escoltar! ;
Togira Ikonoka   L Esguerrat que est Sencer.
Tuatha du orothrim   Comprovaci del temperament del ximple.
Vel enradhin iet ai Shur'tugal   La meva paraula de Genet.
Vinr lfakyn   Elf amic.
Wase heill!   Ser curat! ;
Wiol ono   Per a tu. ;
Wiol pmnuria ilian   Per la meva felicitat.

 Anlisi crtica .
Mols fillegs trobe irrisori afirmar que Christopher Paolini ha creat una llengua sencera, degut a la gran influncia d aquesta dels idiomes nrdics.

En alguns casos, les paraules romanen exactament igual que en el Nrdic Antic, o tenen canvis menors com el canvi d una lletra o l adici d una diresi. Una comparaci de la Llengua Antiga amb l islands, que est molt a la vora del Nordic Antic, illustra aquesta afirmaci:



Aquesta no s una llista complerta de la Llengua Antiga, i molts pensen que s una petita part d una ms gran.





Llengua dels nans. 
La llengua dels nans a El Llegat s molt similar a la del Senyor dels Anells, amb un accent molt semblant.  

Llengua dels rgals. 
La llengua dels urgals s una llengua molt ronca que consisteix en grunyits i sorolls. Alguns urgals tamb coneixen i fan servir la llengua comuna. Quan se saluda un Cap de guerra, s aixeca el cap i es brama. La resposta acostuma ser una envestida amb el cap. Baixar el cap significa que ests a punt d atacar (envestida), i s ho prenen com un senyal de falta de respecte.

Similituds amb la Terra Mitjana. 
Alagasia, i moltes de les seves llenges, substncies i races sn criticades per la seva similitud amb la Terra Mitjana de J.R.R. Tolkien i els seus continguts. A totes dues trobem les races dels nans i els elfs.   

La raa dolenta de Tolkien sn els orcs, i una sub raa seva sn els Uruk, molt semblants als rgals de Paolini. Les dues races sn de soldats naturalment violents que formen part dels exrcits del lder dolent. L Uruk-hai del Senyor dels Anells s molt similar al Kull d Eragon. Tamb es troben moltes similituds entre els Nazgl i els Apstates.  

La llengua tamb s molt semblant als dos mns. Cada raa t la seva prpia llengua. La llengua dels elfs d Alagasia t una pronunciaci molt similar a la llengua lfica de la Terra Mitjana. Tamb es comenta que molts noms estan obtinguts directament alterant l obra de Tolkien:  

Arya - Arwen, Arda  
Ardwen - Arwen  
Isenstar - Isengard  
Mithrim - Mithrim o mithril  
Eragon - Aragorn o Erigoin (per tamb gaireb idntic a "drac")  
Angrenost - Angrenost, el nom Sindarin per a Isengard  
Morgothal - Morgoth  
Elessari - Elessar  
Furnost - Fornost  
Desert Hadarac - Desert Harad  
Melian - Melian  
Vanilor - Valinor  
Eridor - Eriador  
Imiladris - Imladris  
Undin - Fundin/Udun  
Eldor   Eldar 

Molts dels fans de la trilogia El Llegat argumenten que, tot i que existeixen similituds entre els dos mns, Alagasia t els seus mecanismes nics. Per exemple, a la Terra Mitjana les races pertanyen a un bndol o a un altre, blanc o negre, mentre que a Alagasia no s exactament aix, i algunes races que es creu que sn dolentes en un comenament es revelen per ser del costat bo, com els rgals.  

Llocs importants. 
Vegeu llistat.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98142" title="Societat collectiva" nonfiltered="4494" processed="4475" dbindex="39845">
La Societat collectiva s una societat personalista dedicada a l'explotaci d'un objecte social, en nom collectiu i sota el principi de la responsabilitat personal, illimitada, subsidiria i solidria dels seus socis. Aix vol dir:
 Responsabilitat personal: de les obligacions de la societat en responen els socis. Per exemple, si la societat ha contret un deute amb un provedor o un banc i no pot fer-hi front (no pot pagar el deute), hauran de pagar-lo els socis.
 Responsabilitat illimitada: els socis responen amb tots els seus bns i drets, presents i futurs, sense cap limitaci de la quantitat.
 Responsabilitat solidria: si un soci no fa front a les seves obligacions derivades de la condici de soci (per exemple, perqu no t bns suficients), els altres socis se n'hauran de fer crrec i reclamar-li desprs al soci mors.
 Responsabilitat subsidiria: els deutes socials s'hauran de cobrir primerament amb el patrimoni de la societat. Noms en cas que aquest no sigui suficient es podr actuar contra el patrimoni dels socis.
Les relacions internes entre els socis estan dominades pel contracte de societat, sempre que no siguin contraris a la llei. El ms habitual s que les diverses legislacions que preveuen l'existncia d'aquest tipus de societat exigeixin que la seva constituci es faci en escriptura pblica i que aquesta s'inscrigui en un registre, com ara el Registre Mercantil a Espanya o el Registre de Comer i Indstria d'Andorra.

A ms d'en aquests dos estats, la societat collectiva existeix en d'altres com Frana, Itlia, Alemanya, Argentina o Mxic.

Histria.
La societat collectiva s la ms antiga de les societats mercantils. Va nixer a l'Edat mitjana com a una forma evolutiva de les comunitats hereditries que continuaven amb l'exercici del comer patern. Per aix, en principi, noms va unir persones lligades per vincles de sang. Posteriorment, aquesta comunitat de treball es va obrir a altres persones que no eren de la famlia, persones que no menjaven del mateix pa ("companyia" ve de cum panis).

Tot i que la societat collectiva segueix regulada per la legislaci vigent, actualment ha quedat obsoleta per l'aparici de la societat annima i la societat limitada, que tenen l'avantatge que la responsabilitat dels socis es limita al capital subscrit.

La regulaci de la societat collectiva en dret espanyol.
Requisits formals i contingut de l'escriptura.
El contracte de societat ha de ser atorgat en escriptura pblica i inscrit al Registre Mercantil. Aquesta escriptura haur de contenir una srie de mencions mnimes, que sn les establertes per l'article 125 del Codi de Comer:

 nom, cognom i domicili dels socis;
 ra social;
 nom i cognom dels socis als quals s'encomani la gesti de la societat i l's de la signatura social;
 capital que aporta cada soci;
 duraci de la societat;
 i si escau, les quantitats assignades a cada soci per a les seves despeses particulars.

Aix mateix, l'article 209 del reglament del Registre Mercantil afegeix altres mencions que tamb hauran de constar en l'escriptura social en el moment de realitzar la primera inscripci de la societat:
 domicili social;
 l'objecte social;
 i la data d'inici de les operacions.

Ms enll de totes aquestes mencions mnimes, els socis sn lliures d'incloure en l'escriptura pblica els pactes lcits i les condicions especials que considerin convenients.

Transformaci de la societat collectiva.
La transformaci s l'operaci jurdica mitjanant la qual la societat collectiva passa a adoptar la forma d'un altre tipus social. El canvi de forma de les societat collectives en societats annimes o limitades s fora freqent avui dia per la preferncia per les formes socials en qu els socis tenen limitada llur responsabilitat.

Ats que es tracta d'un fenomen desconegut en el moment de redactar-se el Codi de Comer, la regulaci de la transformaci est recollida en el Reglament del Registre Mercantil i en la Llei de Societats Annimes (LSA).

La transformaci requereix el consentiment de tots i cadascun dels socis, l'acord dels quals s'haur de fer constar necessriament en escriptura pblica que posteriorment s'inscriur al Registre Mercantil. En l'escriptura de transformaci hauran de constar les mencions que la llei exigeixi per a la constituci del nou tipus social. Aix mateix, s'haur de redactar un balan general de la societat tancat el dia anterior a l'atorgament de l'escriptura i l'informe d'experts sobre el patrimoni social no dinerari.

Malgrat la transformaci subsisteix el rgim de responsabilitat anterior respecte dels deutes contrets amb anterioritat a la transformaci a no ser que els creditors hagin consentit expressament a la transformaci (article 232 de la LSA).

Rescissi parcial del contracte de societat.
La disoluci del vincle social respecte d'un dels socis pot venir b de la seva voluntat, en cas que la societat s'hagi constitut per temps indefinit, o b com a conseqncia d'una sanci imposada per la resta de socis.

El soci t dret de separaci en les societats constitudes per temps indefinit perqu ning pot obligar-se a romandre en la societat per sempre.

Quant a la separaci forosa del soci, aquesta pot donar-se quan el soci hagi incomplert les seves obligacions, duent a terme alguna de les conductes recollides a continuaci:
 quan hagi utilitzat els bns comuns i la signatura social en operacions per compte propi;
 quan s'hagi ingerit en l'administraci de la societat no sent-ne el gestor;
 quan sent-ne l'administrador hagus coms frau;
 quan hagus incomplert l'obligaci d'aportar la part del capital corresponent;
 quan hagus violat la prohibici de fer competncia a la societat;
 quan hagus incomplert el deure de prestar oficis personals a la societat;
 i quan hagus incomplert qualsevol altra obligaci social.

La rescissi exclou de la societat al soci voluntriament separat o al soci culpable, per aquest continuar sent responsable de les prdues produdes abans de l'exclusi. Perqu la separaci o exclusi tingui efectes erga omnes s necessari la seva inscripci al Registre Mercantil.

Dissoluci i liquidaci de la societat.
Les causes de dissoluci poden ser contractuals o legals. Les causes contractuals hauran d'establir-se en el contracte de societat, mentre que les causes legals es troben als articles 221, 222 i 224 del Codi de Comer.

Les causes legals de dissoluci sn les segents:

 Complir-se el terme fixat en el contracte.
 Realitzaci del objecte de la companyia.
 Prdua total del capital social.
 Concurs de la companyia.
 Mort d'un dels socis, tret de pacte exprs en contrari en l'escriptura.
 Inhabilitaci d'un soci per a l'administraci dels seus bns.
 Concurs d'un dels socis.
 Denncia unilateral del contracte.

 Vegeu tamb .
 Societat comanditria;

 Bibliografia .
URA, Rodrigo. Derecho mercantil. Madrid: Marcial Pons, 1999. ISBN 84-7248-698-2.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98144" title="Hirpnia" nonfiltered="4495" processed="4476" dbindex="39846">
Hirpnia fou el nom donat al pas dels hirpins. El territori fou incls junt amb la Pulla i Calbria a la segona regi d'Itlia en temps d August, i aquesta divisi es va conservar fins al temps de Constant el gran, per el territori d Hirpnia en fou separat llavors o poc abans  per ser unit a la primera regi (formada per Campnia i Latium. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98148" title="Dauns" nonfiltered="4496" processed="4477" dbindex="39847">
Dauns (llat dauni, grec daunoi) foren un poble considerat d'origen pelsgic, que vivia a la costa al nord de la moderna Aplia. Eren vens dels apulis (al oest) i dels peuquetis (al sud). Van quedar sota sobirania romana com aliats a la segona guerra samnita, a finals del segle IV aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98150" title="Don Carlos (pera)" nonfiltered="4497" processed="4478" dbindex="39848">

Don Carlos, en la versi francesa, o Don Carlo, en la versi italiana, s una pera en cinc actes de Giuseppe Verdi, sobre un llibret de Joseph Mry i Camille du Locle, basat en el drama de Friedrich von Schiller (escrit l'any 1805). Va ser estrenada l'1 de mar de 1867 a l'Opra de Paris.

L'pera de Pars, per donar major solemnitat a l'Exposici Universal de 1867, va decidir encarregar una nova pera a Verdi, una vegada que Meyerbeer, el compositor operstic francs per excellncia, havia mort el 1864. Verdi aport al model que exigia Pars una nova i profunda dimensi amb la seva gran personalitat i intuci dramtica. Aix, Don Carlos s potser la darrera obra mestra de la grand opra francesa, ja en el moment del seu crepuscle.

Una estrena a Pars significava cinc actes i l'inevitable ballet, el que donava com a resultat una enorme durada que s'havia d'adaptar, a ms, a qestions tan banals com els horaris dels ltims trens de rodalies, per la qual cosa Verdi va haver de retallar algunes escenes. Verdi va tornar a trobar-se amb l'obstacle dels horaris nocturns quan anys ms tard va decidir emprendre la transformaci del Don Carlos francs al Don Carlo itali. En una carta del 3 de desembre de 1882 escrivia al seu amic Giuseppe Piroli:
Redueixo a quatre actes el Don Carlo per a Viena. En aquesta ciutat, sabeu que a les deu de la nit els porters tanquen la porta principal de les cases i en aquesta hora tots mengen i beuen cervesa i pastissos. En conseqncia, el teatre, s a dir, l'espectacle ha d'haver acabat per a aquestes hores.

Encara que el protagonista s un tenor, Verdi va compondre aquesta obra principalment per a veus masculines greus, tres baixos i un barton.

L'acci transcorre a Espanya, durant la segona meitat del segle XVI, en el regnat de Felip II, excepte el primer acte de la versi de cinc actes, que transcorre al bosc de Fontainebleau, prop de Pars. Les relacions del rei i el seu fill Carles, mort empresonat, introdueix els suposats amors entre Carles i Isabel de Valois, muller de Felip II, i crea les figures de Rodrigo de Posa, l'amic de Carles i valedor dels drets dels Pasos Baixos, i la princesa d'boli, personatge real que aqu t un paper conspirador, i tamb l'inquietant personatge del Gran Inquisidor. Felip II s la figura central, molt complexa, que desconfia del seu fill, que estima la seva jove esposa per sense sentir-se estimat, que sent afecte i admiraci per la noble figura de Posa malgrat les seves discrepncies poltiques.

L'empremta de Schiller es manifesta tamb en la psicologia dels altres personatges, subratllada amb eficcia i dramatisme per la msica verdiana, igual que amb els grans temes que s'hi plantegen: el cant a la llibertat, a l'amistat i a l'amor, les tensions entre la vida pblica i la privada o entre l'Esglsia i l'Estat, el poder i la revolta, la passi i la gelosia, l'idealisme i la traci, la religi i el fanatisme, la tirania i la llibertat dels pobles. La condici de grand opra dna lloc, a ms, a brillants escenes collectives, com la del cruel acte de fe davant de tot el poble i els diputats flamencs.

Fitxa tcnica.

Versions diferents.
Versi original (1866) : Sobre text francs, consta de cinc actes sense ballet.
Versi de Pars (1867) : Verdi afegeix un ballet a la versi original i efectua diversos talls amb el propsit de mantenir la durada de l'obra.
Versi de Mil (1884) : Verdi suprimeix l'acte I i el ballet; a ms a ms, reelabora una gran part de l'obra segons la revisi del llibret feta per Du Locle i tradut a l'itali.
Versi de Mdena (1886) : En aquesta versi es torna a incorporar l'acte I. Es tracta d'una versi hbrida entre les versions de 1867 i de 1884. Sembla que Verdi no va participar en aquesta reelaboraci.

La versi que ha prevalgut en el temps s el Don Carlo en itali i quatre actes, estrenada al Teatro alla Scala el 1884, mentre que la versi de l estrena parisenca, Don Carlos, en francs i cinc actes  i amb el ballet La Pelegrina, ha estat sempre una veritable raresa, fins i tot a Frana, per les dificultats de reunir un repartiment adequat.

Argument.

 Acte I.
L'acci transcorre a l'any 1559 al bosc de Fontainebleau, durant la negociaci de la pau entre Frana i Espanya. Segons els termes del tractat l'Infant d'Espanya, Carles, haur de casar-se amb Isabel de Valois, la filla del rei de Frana, Enric II.

Per tal de conixer la seua promesa, Carles ha vingut d'incgnit a Frana. En el transcurs d'una cacera organitzada pel rei, es troba amb Isabel, que s'ha extraviat de la companyia del seu patge Thibault. Sota pretext d'ajudar-la a trobar el castell, Carles l'aborda i s'inicia una conversa entre ells. Isabel li parla del seu prxim casament i dels seus temors respecte a haver d'esposar-se amb un home que no ha vist mai. Per apaivagar les seues inquietuds, Carles li mostra una miniatura que representa a l'infant d'Espanya. A la vista del retrat, Isabel reconeix el seu interlocutor i un duo apassionat uneix els futurs marit i muller. Aquest duo s interromput per l'arribada de l'ambaixador d'Espanya a Frana que ha vingut a anunciar la decisi del rei d'Espanya, Felip II, que s vidu, de casar-se ell mateix amb Isabel de Valois.

Aquesta notcia provoca l'alegria dels acompanyants de l'ambaixador, per sumeix en la tristesa els dos joves enamorats.

Acte II.
Primer quadre: En el claustre del monestir de Yuste a Extremadura.;

Un monjo prega prop de la tomba de l'Emperador Carles V, mentre altres germans salmodien a la capella.

Carles, vingut per trobar en aquest indret la manera d'apaivagar les seues preocupacions, creu reconixer la veu de Carles V, el seu avi, en la del monjo que resa.

La seua meditaci s interrompuda per l'arribada del seu amic Rodrigo, marqus de Posa. Aquest acaba de tornar dels Pasos Baixos, on ha estat testimoni dels excessos de l'ocupaci espanyola, i demana a l'infant que utilitze la seua influncia davant del rei en favor dels flamencs. Carles, per part seua, li confessa el seu amor per la reina, la seua madrastra. Rodrigo li aconsella allunyar-se de la cort i anar a donar suport als flamencs. En separar-se, els dos homes es juren eterna amistat.

Segon quadre : Als jardins del monestir.;

Les dames de la cort departeixen alegrement. La princesa d'Eboli, tan bella com intrigant, comena a cantar una can. Rodrigo aprofita aquesta reuni per a trametre a la reina una carta de sa mare (Caterina de Mdici), a la qual adjunta una nota de Carles. Rodrigo suplica a la reina d'acordar una entrevista amb aquest. Aleshores apareix Carles i s'inflama, per Isabel li recorda que, malgrat tot, ara s sa mare. Desesperat, Carles se'n va.

El rei arriba envoltat de cortesans; s'estranya de veure la reina sola, cosa totalment contrria al protocol. Aleshores decideix despatxar de la cort espanyola la dama d'honor de la reina, la comtessa d'Aremberg, qui hauria d'haver tingut cura de fer companyia a la reina. La reina s'esfora a consolar l'exiliada.

Rodrigo aprofita l'avinentesa per a defensar davant el rei la causa de Flandes.

Sensible a la franquesa del marqus, el rei deixa anar confidncies ntimes: ats que sospita una intriga entre el seu fill i la seua esposa, demana al marqus que els vigile, i li aconsella desconfiar del Gran Inquisidor.

 Acte III.
Primer quadre : De nit, als jardins de la reina.;

Carles llegeix una carta que el cita a mitjanit. Veient una dona emmascarada que ell creu que s la reina, es precipita vers ella tot deixant anar paraules inflamades de passi. Per descobreix que es tracta de la princesa d'Eboli. Carles no pot negar a la princesa el seu error, i aquesta, veient-se menyspreada jura venjar-se'n. Rodrigo intenta calmar-la, per ella se'n va amb un to amenaador. Aleshores el marqus aconsella Carles que li envie els papers comprometedors que poguessen estar en possessi seua.

Segon quadre : Davant la catedral.;

El rei, la reina, la cort, el clergat i el poble s'han aplegat; uns heretges condemnats per la Inquisici seran cremats.

Una delegaci de diputats flamencs encapalats per Carles interromp l'execuci. Els diputats demanen al rei que escolte la seua splica, per Felip II els fa arrestar. Carles, indignat, escomet son pare amb l'espasa, i a conseqncia d'aix s arrestat pel seu amic Rodrigo. El seguici reial se'n va, mentre ascendeixen les flames de la foguera.

 Acte IV.
Primer quadre: a l'alba, en el gabinet del rei.;
Felip II est sumit en la tristesa de no ser estimat per la seua esposa, quan s'anuncia l'arribada del Gran Inquisidor. El rei l'ha fet venir amb el propsit de preguntar-li si pot condemnar el seu fill a mort per haver-se rebellat contra ell. El Gran Inquisidor li respon afirmativament i, en contrapartida, reclama al rei la vida de Rodrigo, a causa de les seues idees subversives. Felip refusa.

Arriba la reina, qui demana justcia pel robatori d'un estoig. Felip li'l dna, l'obre i obliga la reina a reconixer el retrat de Carles sobre un medall. Davant l'acusaci d'adulteri, Isabel perd el coneixement.

A la crida del rei acudeixen Rodrigo i la princesa d'Eboli.

Quan Felip es penedeix de les seues sospites, la princesa confessa a la reina haver estat l'autora del robatori, amb l'objectiu d'acusar-la d'adulteri. Isabel, com a cstig, la deixa triar entre l'exili o ingressar en un convent.

Segon quadre: a pres.;
Rodrigo visita a Carles a la pres. Li confessa que s un home en perill des que s'han descobert a sa casa els dos homes a la cella; l'un amb l'hbit d'inquisidor, l'altre assassina Rodrigo amb un tret d'arcabs. En expirar, Rodrigo confia a Carles que Isabel l'espera l'endem al convent de Yuste.

El rei, escortat pel gran Inquisidor i uns prnceps, arriba per alliberar el seu fill, per aquest el rebutja. Se sent sonar la campana d'alarma i el poble penetra en la pres per tal d'alliberar l'Infant. Per finalment la intervenci del Gran Inquisidor descoratja el poble, que finalment pren posici al costat del rei.

 Acte V.
En el convent de Yuste, Isabel prega davant la tomba de Carles V, quan Carles arriba per anunciar la seua partida a Flandes. S'acomiaden, i en aquest moment arriba el rei en companyia del Gran Inquisidor. Aquest darrer vol fer arrestar l'Infant, del qual sospita que vol donar suport als flamencs. Carles es defensa.

En aquest moment arriba un monjo. Porta la corona reial i parla amb la veu del difunt emperador Carles V, que temps enrere havia triat Yuste per a retirar-se del mn i morir en pau. El rei i tots els presents queden colpits d'estupor. El monjo protegeix Carles enduent-se'l cap a les profunditats del claustre.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98160" title="National Basketball League (Estats Units)" nonfiltered="4498" processed="4479" dbindex="39849">
La National Basketball League fou una lliga professional de bsquet dels Estats Units.

 Histria .
S'inici l'any 1937 amb 13 equips. Compt amb el suport de tres grans corporacions empresarials General Electric, Firestone i Goodyear, i estigu basada, principalment, a la regi dels Grans llacs, amb equips de petites ciutats i de corporacions empresarials. L'any 1949 la NBL s'un a la BAA i formaren l'actual NBA.

Actualment, cinc equips de la NBA tenen les seves arrels en aquesta competici. Tres d'ells s'uniren a l'NBA l'any 1948: Minneapolis Lakers (actualment Los Angeles Lakers), Rochester Royals (actualment Sacramento Kings) i Fort Wayne Pistons (actualment Detroit Pistons). Dos ms s'hi uniren l'any 1949: Tri-Cities Blackhawks (actualment Atlanta Hawks) i Syracuse Nationals (actualment Philadelphia 76ers).

 Historial .
1937-38: Akron Goodyear Wingfoots 2-1 Oshkosh All-Stars ;
1938-39: Akron Firestone Non-Skids 3-2 Oshkosh All-Stars ;
1939-40: Akron Firestone Non-Skids 3-2 Oshkosh All-Stars ;
1940-41: Oshkosh All-Stars 3-0 Sheboygan Redskins ;
1941-42: Oshkosh All-Stars 2-1 Fort Wayne Pistons ;
1942-43: Sheboygan Redskins 2-1 Fort Wayne Pistons ;
1943-44: Fort Wayne Pistons 3-0 Sheboygan Redskins ;
1944-45: Fort Wayne Pistons 3-2 Sheboygan Redskins ;
1945-46: Rochester Royals 3-0 Sheboygan Redskins ;
1946-47: Chicago Gears 3-2 Rochester Royals ;
1947-48: Minneapolis Lakers 3-1 Rochester Royals;
1948-49: Anderson Packers 3-0 Oshkosh All-Stars;

 Franqucies .
 Akron Firestone Non-Skids (1937-41);
 Akron Goodyear Wingfoots (1937-42);
 Anderson Duffey Packers (1946-49);
 Buffalo Bisons (1937-38);
 Chicago Bruins (1939-42);
 Chicago Studebaker Flyers (1942-43) ;
 Chicago American Gears (1944-47);
 Cleveland Chase Brassmen (1943-44);
 Cleveland Allmen Transfers (1944-46);
 Columbus Athletic Supply (1938-39);
 Dayton Metropolitans (1937-38);
 Dayton Rens (1948-49);
 Denver Nuggets (1948-49) club diferent a l'actual;
 Detroit Eagles (1939-41);
 Detroit Gems (1946-47);
 Detroit Vagabond Kings/Dayton Rens (1948-49);
 Flint Dow A.C.'s/Midland Dow A.C.'s (1947-48);
 Fort Wayne General Electrics (1937-38);
 Fort Wayne Zollner Pistons (1941-48);
 Hammond Ciesar All-Americans (1938-41) ;
 Hammond Calumet Buccaneers (1948-49)  ;
 Indianapolis Kautskys (1937-48)  ;
 Kankakee Gallagher Trojans (1937-38);
 Minneapolis Lakers (1947-48);
 Oshkosh All-Stars (1937-49);
 Pittsburgh Pirates (1937-39);
 Pittsburgh Raiders (1944-45);
 Richmond King Clothiers/Cincinnati Comellos (1937-38);
 Rochester Royals (1945-48);
 Sheboygan Redskins (1938-49);
 Syracuse Nationals (1946-49);
 Toledo Jim White Chevrolets (1941-43);
 Toledo Jeeps (1946-48);
 Tri-Cities Blackhawks (1946-49);
 Warren Penns (1937-38) ;
 Cleveland White Horses (1938-39);
 Waterloo Hawks (1948-49);
 Whiting Ciesar All-Americans (1937-38);
 Youngstown Bears (1945-47);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98162" title="Llac Maggiore" nonfiltered="4499" processed="4480" dbindex="39850">

El llac Maggiore (Lago Maggiore o lago Verbano, en alemany Langensee, llati Lacus Verbanus) es un llac d'Itlia i Sussa, el mes occidental dels tres llacs prealpins i el segon mes gran desprs del llac Garda.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98163" title="Hidrxid" nonfiltered="4500" processed="4481" dbindex="39851">

Els hidrxids sn compostos qumics formats per un metall i el grup funcional hidroxil (-OH) amb oxidaci -1.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98165" title="American Basketball League" nonfiltered="4501" processed="4482" dbindex="39852">


 American Basketball League I, la primera lliga professional de basquetbol als Estats Units (1925-1955).
 American Basketball League II, una lliga professional de basquetbol que intent competir amb la NBA (1961-1963).
 American Basketball League III, una lliga femenina de basquetbol (1996-1998).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98168" title="American Basketball League I" nonfiltered="4502" processed="4483" dbindex="39853">
L'American Basketball League va ser la primera veritable lliga professional de basquetbol dels Estats Units.

 Histria .
L'ABL fou durant molts anys la principal lliga de bsquet dels Estats Units. Fundada el 1925, abans de la Primera Guerra Mundial destacaren clubs com Cleveland Rosenblums, New York Celtics, Boston Whirlwinds o Philadelphia Sphas. Molts jugadors eren fills d'immigrants de primera generaci, principalment jueus, italians o irlandesos.

A finals dels anys trenta i inicis dels quaranta aparegueren noves lligues que competiren amb la ABL, com la Basketball Association of America o la National Basketball League. Alguns clubs passaren a la BAA. Els Cleveland Rosenblums esdevingueren Cleveland Rebels i els Boston Whirlwinds Boston Celtics. Tot i comptar amb el primer jugador de ms de 7 peus d'alada, Elmore Morgenthaler, la ABL an perdent pistonada enfront les noves lligues, especialment quan BAA i NBL s'uniren per formar la NBA. A partir dels 50, la ABL rest com una lliga menor a la costa est. El 1955 fou abandonada.

 Franqucies .


 Historial .
1925-26: Cleveland Rosenblums 3-0 Brooklyn Arcadians ;
1926-27: Brooklyn Celtics 3-0 Cleveland Rosenblums ;
1927-28: New York Celtics 3-1 Fort Wayne Hoosiers ;
1928-29: Cleveland Rosenblums 4-0 Fort Wayne Hoosiers ;
1929-30: Cleveland Rosenblums 4-1 Rochester Centrals ;
1930-31: Brooklyn Visitations 4-2 Fort Wayne Hoosiers ;
1931-32: la lliga suspn operacions;
1932-33: la lliga suspn operacions;
1933-34: Philadelphia Sphas 4-2 Trenton Moose ;
1934-35: Brooklyn Visitations 3-2 New York Jewels ;
1935-36: Philadelphia Sphas 4-3 Brooklyn Visitations ;
1936-37: Philadelphia Sphas 4-3 Jersey Reds ;
1937-38: Jersey Reds 4-2 New York Jewels ;
1938-39: New York Jewels 3-0 Jersey Reds ;
1939-40: Philadelphia Sphas 1-0 Washington Heurich Brewers;
1940-41: Philadelphia Sphas 3-1 Brooklyn Celtics ;
1941-42: Wilmington Blue Bombers  (guany les dues fases del campionat) ;
1942-43: Philadelphia Sphas 4-3 Trenton Tigers ;
1943-44: Wilmington Bombers 4-3 Philadelphia Sphas ;
1944-45: Philadelphia Sphas 2-1 Baltimore Bullets ;
1945-46: Baltimore Bullets 3-1 Philadelphia Sphas ;
1946-47: Trenton Tigers  (Baltimore Bullets no pogu disputar les finals) ;
1947-48: Wilkes-Barre Barons 2-1 Paterson Crescents ;
1948-49: Wilkes-Barre Barons 3-2 Scranton Miners ;
1949-50: Scranton Miners 1-0 Bridgeport Aer-A-Sols ;
1950-51: Scranton Miners 1-0 Wilkes-Barre Barons ;
1951-52: Wilkes-Barre Barons 1-0 Scranton Miners ;
1952-53: Manchester British-Americans 1-0 Wilkes-Barre Barons ;
1953-54: la lliga suspn operacions;
1954-55: competici abandonada definitivament;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98169" title="Llac d'Iseo" nonfiltered="4503" processed="4484" dbindex="39854">

El llac Iseo (Lago d'Iseo o Sebino, nom llat Sebinus) es un llac d'Itlia, el quart mes important de la regi de Llombardia . Es troba al nord de la regi a la Val Camonica prop de Brscia i Brgam. El llac est repartit entre la provncia de Brgam i la provncia de Brescia.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98171" title="Oxocid" nonfiltered="4504" processed="4485" dbindex="39855">
Els oxocids sorgeixen de la combinaci d'un element no metall amb el grup funcional hidroxil -OH d'oxidaci -1.

Tamb se'ls anomena cids terciaris. Aquests cids formen sals quan es combinen amb un hidrxid.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98174" title="American Basketball League II" nonfiltered="4505" processed="4486" dbindex="39856">
La American Basketball League fou una competici de basquetbol dels Estats Units ja desapareguda. Agaf en nom d'una competici que exist entre 1925 i 1955.

 Histria .
Aquesta competici s'inici el 1961 i fou abandonada el 1962. Com a curiositat es pot destacar que fou la primera lliga que introdu la lnia de tres punts dins del bsquet.

La competici es cre per iniciativa d'Abe Saperstein, en ser-li negada una franqucia esportiva a la ciutat de Los Angeles per a la NBA. En lloc seu, l'NBA permet el trasllat dels Minneapolis Lakers a la ciutat californiana. Com a reacci, Saperstein va convncer equips de la National Alliance of Basketball Leagues (NABL) i de la Amateur Athletic Union (AAU) a unir-se a la seva nova lliga. La competici no reeix i fou abandonada el 31 de desembre de 1962. La majoria dels clubs participants retornaren a les seves lligues prvies.

 Franqucies .
Chicago Majors (1961/62-62/63);
Cleveland Pipers (1961/62);
Kansas City Steers (1961/62-62/63);
Long Beach Chiefs (1961/62-62/63, com a Hawaii Chiefs el 1961/62);
Los Angeles Jets (1961/62);
Oakland Oaks (1961/62-62/63, com a San Francisco Saints el 1961/62);
Philadelphia Tapers (1961/62-62/63, com a Washington Tapers i New York Tapers el 1961/62);
Pittsburgh Rens (1961/62-62/63);

 Historial .
1961/62: Cleveland Pipers 3-2 Kansas City Steers;
1962/63: Kansas City Steers declarats campions;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98175" title="American Basketball League III" nonfiltered="4506" processed="4487" dbindex="39857">
Amb el nom d'American Basketball League es cre l'any 1996 una lliga independent de bsquet en categoria femenina als Estats Units. Coincid en el temps amb una altra competici de bsquet femenina, la WNBA, fet que feu que la ABL perds pistonada ja que no podia competir econmicament amb la primera, que estava recolzada per al NBA.

Alguns equips de la ABL, Chicago, Portland i Seattle, van rebre una plaa a la WNBA.

 Franqucies .
 Atlanta Glory;
 Chicago Condors 1998;
 Colorado Xplosion;
 Columbus Quest;
 Long Beach StingRays 1997-98;
 Nashville Noise 1998;
 New England Blizzard;
 Philadelphia Rage 1997-98;
 Portland Power;
 Richmond Rage 1996-97;
 San Jose Lasers;
 Seattle Reign;

 Historial .
1996-97: Columbus Quest 3-2 Richmond Rage;
1997-98: Columbus Quest 3-2 Long Beach StingRays;
1998-99: competici abandonada el desembre de 1998.

 Enllaos relacionats .
WNBA;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98176" title="Llac de Garda" nonfiltered="4507" processed="4488" dbindex="39858">


El llac de Garda o de Benco (nom llat Benacus) es un llac d'Itlia, el mes gran del pas, que te riba a la provncia de Brescia a la Llombardia, a la provncia de Verona al Vnet, i a la provncia de Trento al Trentino-Tirol del Sud (Trentino-Alt Adige).

 Ubicaci .

Al nord d'Itlia entre els Alps i la Val Padana es troba el llac de Garda a uns 25 km a l'oest de Verona i a uns 95 km a l'est de Mil. Tres regions (amb les seves respectives provncies) es reparteixen el llac:

 Al nord: Trentino - Alto Adigio (Trento);
 Al oest: Llombardia (Brescia);
 Al est: Vneto (Verona).

El llac es troba a les coordenades geogrfiques
segents:

 Latitud:  entre els 4527' N y los 4553' N;
 Longitud: entre els 1031' E y los 1052' E;
 Altitud:  65 msnm;

Clima .

El clima s mediterrani i suau, el que ha contribut, a part de la bellesa paisatgstica, a fer del llac de Garda uneixi important atracci turstica internacional. La temperatura mitja anual s de 12,5C, oscillant entre els 1,5C al gener i els 23C al juliol. Les precipitacions sn abundants (850 mm anuals) i repartides durant tot l'any. A causa de l'efecte trmic de l'Ora, per les tardes es registren regularment corrents d'aire a travs del llac, fet que fa que hi abundin surfistes.

Flora i Fauna .

La vegetaci regnant al voltant del llac s mediterrnia: xiprer, cedre, baladre, olivera i, rarament, palmell. La riquesa aqfera del llac inclou a una trentena d'espcies de peixos, entre les principals cal destacar: l'anguila, la carpa, el lucius, la tenca i la truita de riu.

Agricultura .
Al voltant del llac es pot parlar de dues zones de cultiu: al nord la vinya i al sud i oest l'olivera i els ctrics. 

 Localitats al Llac de Garda .



 Fotogaleria .


Enllaos externs.
 Plana web oficial del Llac de Garda;
 Portale del Lago de Garda;
 Sirmione la Perla del Llac de Garda;
 Llac de Garda - Cmara web;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98178" title="Llac de Lugano" nonfiltered="4508" processed="4489" dbindex="39859">


El llac Lugano es un llac del cant de Ticino (Sussa) i que te riba tambe a la provncia de Varese i a la provncia de Como a Italia. En territorio sus, a la vora del llac, hi ha la comuna italiana de Campione, un enclavament itali a Sussa. El seu nom llat fou Lacus Ceresius.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98179" title="Llac de Bolsena" nonfiltered="4509" processed="4490" dbindex="39860">
El llac de Bolsena (lago di Bolsena, antic Lacus Volsinii o Vilsiniensis) s un llac de formaci volcnica al centre d'Itlia format fa 370.000 anys en una caldera del complex volcnic. El volc fou per darrera vegada actiu el 104 aC. T forma oval i 113,5 km2. Se situa a una altitud de 305 metres sobre el nivell del mar i t una profunditat mxima de 151 metres (81 m de mitjana). s a la part nord de la provncia de Viterbo. 

Un ter del llac fou donat a l'esglsia per la famlia Alberici d'Orvieto; a canvi, el bisbe els donava tres vegades l'any, com a cens, dotze quilos de peix pescat al llac. 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98181" title="Quebratxo blanc" nonfiltered="4510" processed="4491" dbindex="39861">

El quebratxo blanc (Aspidosperma quebracho-blanco) s un arbre sud-americ de la famlia de les apocincies que habita el nord de l'Argentina, del Paraguai i de Bolvia, bsicament a la regi del Gran Chaco. Existeixen altres quebratxos per que pertanyen a gneres ben diferents, per b que comparteixen la singularitat de tenir una fusta molt dura.


 Etimologia .
El mot Aspidosperma fa referncia al prefix Aspido (en grec, coberta protectora, escut) i sperma (llavor) fent patent la duresa d'aquestes llavors alades. L'epitet especfic quebracho t el seu origen en el seu nom popular que, alhora, prov de la contracci castellana de "quiebra + hacha" donant a entendre la duresa de la seva fusta.

 Histria .
Aquesta planta es coneix com a medicinal des de temps precolombins. Els jesutes que acompanyaven els primers expedicionaris per terres sud-americanes en van fer molt d s enfront de tot tipus de febres. No va ser fins el segle XIX que va arribar a Europa donada la seva bona reputaci com a febrfug. En els darrers anys el seu consum a decaigut molt sobretot en els pasos occidentals on altres plantes tenen virtuts semblants i millors.


 Caracterstiques .
s un arbre alt amb branques joves pndules i fulles persistents, simples, ellptiques, coricies i lleugerament espinescent a l'pex. Les flors hermafrodites es disposen en inflorescncies cimoses, axillars i terminals. Sn de color groc clar i desprenen un suau perfum un cop l'arbre est en plena floraci. El fruit s un follicle de 7 a 12 cm de llargria que cont nombroses llavors de forma alada. La fusta, molt dura, s'utilitza per a la fabricaci de mobles.

 Farmacologia .

Medicinalment se'n fa servir l'escora pel contingut alt en alguns alcaloides, per b que de manera popular tamb se n'han usat els fruits, les fulles i les arrels. 

Entre els alcaloides que s'hi han allat trobem derivats de la ioimbina, el qual s'ha usat fora sovint com a afrodisac ateses les virtuts en les disfuncions erctils d'aquest principi actiu. El seu s, per, s'ha de fer sota estricte control mdic. Al nostre pas, fins fa poc s'ha usat com a estimulant respiratori i expectorant i s'ha prescrit en cas de bronquitis, asma o emfisema pulmonar. Altres virtuts medicinals reconegudes sn les d'antipirtic, antisptic, tnic, antimalric i anestsic.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98183" title="Rigoletto" nonfiltered="4511" processed="4492" dbindex="39862">

Rigoletto s una pera en 3 actes amb msica de Giuseppe Verdi i llibret de  Francesco Maria Piave, basat en l'obra teatral "Le roi s'amuse" de Victor Hugo. Va ser estrenada l' 11 de mar de 1851 en el teatre La Fenice de Vencia. s la segona pera ms representada al Liceu amb 359 representacions.

Un drama de passi, engany, amor filial i venjana amb una figura central, Rigoletto, el  buf geperut de la cort del ducat de Mntua.

 Argument .

L'acci es desenvolupa a la ciutat de Mntua (Itlia), durant el segle XVI.
 Acte I .
S'ala el tel i apareix el palau del Duc de Mntua mentre s'escolta una msica festiva. El Duc mostra el seu carcter frvol i llibert quan canta Questa o quella. Conversa amb Borsa sobre una xicota desconeguda de qu s'ha encapritxat. Marullo comunica als cortesans que el buf Rigoletto oculta una amant. Rigoletto es mofa de diversos personatges les dones o germanes dels quals han estat cortejades pel Duc. Un d'aquests personatges burlats s Monterone a qui el Duc ordena arrestar. Monterone ix de l'escena maleint Rigoletto. s la famosa maledizione que portar la perdici de Rigoletto.

Hi ha un canvi d'escena. Rigoletto torna a sa casa preocupat per la maledicci. Apareix el personatge de Sparafucile, un assass professional que ofereix els seus serveis a Rigoletto. Aquest va expressant els seus sentiments i la seua condici de vida. Entra en la casa i hi troba la seua filla (a qui els cortesans havien pres com a amant). S'anomena Gilda i viu amagada i resguardada per son pare. Els dos personatges mantenen una conversa i Rigoletto insisteix molt que Gilda no isca ms que a missa i que l'acompanye l'ama Giovanna.

El Duc arriba a la casa i s'assabenta que Gilda s en realitat la filla de Rigoletto. Suborna Giovanna i s'oculta en el jard. Gilda confessa l'ama que est enamorada d'un jove que ha vist en l'esglsia, que no s un altre que el Duc. En aquest moment apareix i li declara el seu amor. Junts canten E il sol dell'anima. El Duc conta a Gilda que s un estudiant i que s'anomena Gualtier Mald. Fora se senten les veus de Ceprano i Borda que planegen el rapte de la suposada amant de Rigoletto, que en realitat s la seua filla. El Duc marxa. Quan Gilda es queda sola repeteix el nom del seu enamorat, cantant el Caro nome.

A continuaci t lloc una escena d'embull i confusi entre els cortesans i Rigoletto, que s burlat i enganyat per aquests, que aconsegueixen entrar en el jard i raptar a Gilda. Quan Rigoletto se se n'adona s massa tard. Ple d'angoixa recorda i canta ah, la maledizione!

 Acte II .
L'escena s en el palau del Duc que est desesperat perqu en tornar a la casa de Rigoletto no ha trobat Gilda. Canta Parmi vedar le lacrime. Entren els cortesans i conten que han raptat l'amant de Rigoletto. El Duc s'adona que es tracta de Gilda i va en la seua busca. Entra en escena Rigoletto vestit de buf, i molt angoixat els diu a tots Tindr la meua filla i desprs, Cortigiani, vil razza. Entra en escena Gilda que conta a son pare el li ha estat succeint des de fa algun temps, Tots els dies festius, en l'esglsia. Rigoletto planeja venjar-se del Duc, mentre la seua filla demana que el perdone. Rigoletto canta Si, vendetta.

 Acte III .
Transcorre en una posada on es troben Rigoletto, Gilda, el Duc, el malvat Sparafucile i la seua germana Magdalena. Rigoletto vol demostrar a la seua filla com s de llicencis el Duc. s quan aquest ltim canta La donna e mobile (la dona s voluble) i desprs corteja a Magdalena. Rigoletto planeja l'assassinat del Duc junt amb Sparafucile i desprs demana a Gilda que se'n vaja a casa, es pose roba d'home i figisca a Verona. La xicota obeeix. L'assass i ell decidixen que desprs de la mort, el cos ha de ser ficat en un sac i llenat al riu.

Es desencadena una tempesta i el Duc decideix passar la nit en la posada. Magdalena tracta de convncer el seu germ que no assassine al Duc sin al buf. Sparafucile s'escandalitza perqu no pot assassinar un client, per promet assassinar el primer home que es presente en la Taverna. Apareix Gilda (desobeint les ordes de son pare), vestida d'home i Sparafucile l'assassina en confondre-la amb un client.

Ja no hi ha tempesta. Rigoletto entra en escena i Sparafucile li lliura el sac. Quan es disposa a tirar-lo al riu sent la veu del Duc des de l'interior de la posada, cantant La donna e mobile. Horroritzat, obri el sac i veu la seua filla agonitzant encara. Gilda i son pare es penedixen del que ocorre i es demanen mtuament perd. L'escena acaba amb un lament de Rigoletto que recorda la maledizione de Monterone.

 Histria de l'obra .
A les primeries de 1851, el teatre de La Fenice de Vencia va invitar Verdi a compondre una nova pera. Verdi va triar el drama francs Le roi s'amuse de l'escriptor Victor Hugo, encara que aquesta obra havia estat censurada a Pars, acusant-la de manifestar el llibertinatge d'un rei. Per aix mateix, Verdi va acceptar des d'un principi modificar els noms i els llocs sempre que poguera conservar el nucli del drama.

Per tres mesos abans de l'estrena la censura va vetar el llibret. El comunicat deia aix:  El governador militar de Vencia, senyor Gorzowski, deplora que el poeta Piave i el clebre msic Verdi no hagen sabut triar un altre camp per a fer brollar els seus talents, que el de la repugnant immoralitat i obscena trivialitat de l'argument del llibret titulat La Maledizione. La seua Excellncia ha disposat vetar absolutament la representaci i desitja que jo advertisca a aquesta Presidncia d'abstenir-se'n de qualsevol ulterior insistncia...

L'assumpte es va resoldre grcies a la diplomcia dels administradors del teatre. Es van traslladar a Busseto i all es van posar d'acord amb Verdi i el llibretista perqu es canviaren alguns punts:

Traslladar l'acci de La Cort de Frana a una cort menor.
Canviar els noms dels protagonistes inventats per Victor Hugo.
Canviar l'escena en qu el llibert posseeix una clau per a accedir al la cambra de la protagonista per una altra distinta que respectara la necessria decncia.
La visita del rei a la Taverna ser casual i no dictada per baixos propsits.

Verdi va acceptar aquestes condicions i el contracte es va firmar. Les firmes van ser tres: Verdi, Piave i Guglielmo Brenna, secretari de La Fenice. Aix va nixer l'pera Rigoletto que es coneix avui dia. Verdi es va proposar en aquesta obra conciliar l'estructura tradicional del melodrama amb la complexitat del protagonista, Rigoletto, i aix no ho va poder canviar la censura amb les seues condicions. El buf Rigoletto s un personatge tpicament verdi, que es mou entre l'afecte per la seua filla i l'odi pel Duc i els cortesans. s exactament el que Verdi volia realitzar.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98185" title="Mont Alb" nonfiltered="4512" processed="4493" dbindex="39863">
El mont Alb (Monte Albanus, abans segurament Monte Cabo) es la muntanya mes alta de la serralada de les muntanyes Albanes (Albanus Mons) a uns 13 km al sud-est de Roma, d'uns 956 metres d'altura. A la rodalia hi ha els llacs Alb i Nemi formats per explosions volcniques. La zona fou necrpolis de la ciutat d'Alba Longa. 

A la muntanya hi havia un temple dedicat a Jpiter Latiaris on es feien les trobades anyals de la Lliga Llatina. Restes del temple van existir fins el 1777 quant les pedres foren usades per un monestir per un cardenal, per la via d'accs encara es conserva.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98189" title="Monte Amiata" nonfiltered="4513" processed="4494" dbindex="39864">

El Monte Amiata o Monte di Santa Fiora s una serralada muntanyosa del preapen tosc, que est en part a la provncia de Grosseto i en part a la provncia de Siena. s un antic volc. La muntanya s molt rica en aigua que s'aprofita per aqeductes i es porta a altres llocs de Toscana. Antigament s'explotava el cinabri.

L'altura mxima s la Vetta (abans Masso di Maremma) amb 1.738 m d'altura; segueixen la Montagnola, el Corno di Bellaria, el Poggio Trauzzolo, el Poggio Pinzi, el monte Labro i el monte Civitella. 

Hi ha les segents comunes: Abbadia San Salvatore, Arcidosso, Castel del Piano, Piancastagnaio, Santa Fiora, Seggiano i Castell'Azzara. Les comunes de Roccalbegna, Semproniano, Cinigiano, Castiglione d'Orcia i Radicofani sn a les rodalies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98191" title="Ar blanc" nonfiltered="4514" processed="4495" dbindex="39865">


L'ar blanc (Crataegus monogyna) s un arbret o arbust de la famlia de les roscies molt com en el clima mediterrani. En catal, l'ar blanc es coneix tamb pels noms d'espinalb o espinal, esp blanc, o simplement esp, cirerer o cirerer de pastor, gargaller, ram de Sant Pere entre d'altres.

 Etimologia . 

 Crataegus  prov del grec  kratos  i significa  dur , probablement referint-se a la seva fusta.  Monogyna , de  mono  = un i  gynos  = pistil.

 Ecologia .

 Distribuci mundial .
L'ar blanc t una mplia distribuci, el trobem al centre d'Europa, regi mediterrnia, costa atlntica, oest asitic, sud d'Escandinvia, Amrica del Nord, nord d'frica i Sibria. La seva forma vital s pluriennal.

 Distribuci als Pasos Catalans .
Al Principat s com a tot el territori, Pasos Catalans, Pas Valenci  i Illes Balears. Concretament es troba als Pirineus,  i contrades humides del NE, territori auso-segrric, territori catalandic, sicric i llocs poc plujosos propers (Urgell, Segri), al Pas Valenci, Mallorca i Menorca.

 Hbitat .
El seu hbitat s l'estatge mont i regi mediterrnia. Viu en indrets humits de la muntanya mitjana, normalment en rouredes o en bardisses humides, boscos caducifolis, poc densos, esbarzerars, envoltant cultius i als vessants de les muntanyes.

 Descripci morfolgica .



Aquest arbust espins pot arribar a atnyer uns 10 metres d'alt per normalment no passa de 5 metres. Quant als seus rgans vegetatius, la rel s axonomorfa, com en totes les dicotilednies amb un eix principal ms desenvolupat que els laterals o secundaris. T les branques o tiges llenyoses molt espinoses, de tall erecte i amb l'escora grisenca; als nostres boscos no sol tenir una capada massa densa. Presenta fulles joves glabres. Les fulles ms desenvolupades fan d'1 a 3,5 cm; tenen de 3 a 7 (9) segments aguts i enters o lobato-dentats a l'pex; normalment sn tri o pentalobulades, discolores i pinnatipartides o pinnatfides, ovals i de marge serrat; de color verd fosc brillant a l'anvers i verd clar al revers, per aix en diem discolores. El pecol mesura de 3 a 15 mm de longitud. T estpules que solen ser lanceolato-subulades.

Les flors sn blanques i hermafrodites i apareixen a la primavera formant unes inflorescncies racemoses anomenades corimbes, amb una aroma intensa, fan 1 o 1,5 cm de dimetre, amb 5 spals curts i triangulars i 5 ptals orbiculars i crenats. La corolla s dialiptala amb simetria actinomorfa. L'androceu t de 10 a 20 estams. El gineceu est, tal i com indica el seu nom, monogyna, format per 1 carpel en aquesta espcie, per tant s unicarpellar amb l'ovari nfer o seminfer.

Els fruits sn petits poms de color roig brillant, ellipsoides, d'un centmetre de llargada. Maduren a finals d'agost, tenen un sol pinyol (la llavor, procedent del seu nic carpel).

 Part utilitzada (droga) .
Fulles i flors. En menor mesura el fruit.

Usos medicinals.

 Composici qumica .
Tant les flors de Crataegus monogyna com les de Crataegus oxyacantha, espcie amb la que de vegades es confon, contenen quercitrina, la descomposici de la qual dna quercetina. Acabades d'agafar tenen trimetilamina.

A les fulles i als fruits hi ha lactones i diverses flavones: aquestes substncies sn les responsables, en part, de la seva acci cardaca.

Especficament cont:

 Flavonoides (1,8-2%). Rutina, hipersids, vitexina, orientina, hetersids de vitexina.
 Tanins catquics (2,4%). Picnogenols.
 Triterpens (0,6%). cids oleanlic, urslic, crataeglic.
 Esteroides.
 Amines. Tiramina;

 Accions farmacolgiques .
Consta aprovat per la Comissi E del Ministeri de Sanitat alemany l's d'aquesta planta en els segents casos:
 Insuficincia cardaca;
 Insuficincia coronria;
 Bradicrdia.

No s til en atacs aguts perqu t un efecte lent.

 Propietats farmacolgiques .


 Cardiotnica i lleugerament dirtica: es considera que la seva acci regula la tensi arterial i, per tant, es podria emprar en el tractament de la hipertensi arterial i en les artmies cardaques.
 Sedant, pot resultar til per a tractar l'insomni.
 Relaxant muscular i antiespasmdica: tamb es podria utilitzar en casos d'ansietat i nerviosisme que provoquen smptomes com espasmes i tensi muscular.

 Toxicitat .

Durant l's de preparats comercials amb ar blanc, un petit nombre de pacients avaluats va mostrar alguns efectes adversos: fatiga, transpiraci, nusees i erupci cutnia a les mans, que van desaparixer un cop suspesa la medicaci.

La hipotensi i bradicrdia que provoca negativament en alguns casos es pot prendre com efecte favorable quan hi ha cardiopaties que donen taquiaritmia i hipertensi arterial.

 Observacions .
Segons indica Font i Quer, l'ar blanc s l'espcie ms freqent d'aquest gnere que es troba a la pennsula. Cito d'El Dioscrides Renovado, d'aquest autor:
Las majuelas fueron pasto del hombre desde remotas pocas, cuando todo aprovechaba para su mantenimiento; en las habitaciones lacustres prehistricas se han hallado restos de ellas, principalmente los cuescos de sus frutos

 Enllaos externs .

http://www.zonaverde.net/crataegusmonogyna.htm

http://www.botanical-online.com/fotoscraetagusmonogyma.htm

http://www.xtec.cat/col-anunciata-cerdanyola/plantes/arcblanc.htm

 Referncies bibliogrfiques .

 Tratado de fitomedicina, ALONSO, Jorge R., Isis Ediciones SRL, 1998, Buenos Aires, Argentina.
 Gran Enciclopedia de las Plantas Medicinales, Berdonces i Serra, Tikal Ediciones, Ref. T-910-999 ISBN 84-305-8496-X;
 Plantas Medicinales, El Dioscrides Renovado, FONT QUER, Po, Ediciones Pennsula, S.A., 2000, Barcelona, ISBN: 84-8307-242-4;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98206" title="Khalkha" nonfiltered="4515" processed="4496" dbindex="39866">


Khalkha Gol o Khalkyn Gol, riu de Monglia;
Khalkha, llengua, vegeu Mongol;
Khalkha, poble mongol;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98208" title="Platja de l'Almadrava (els Poblets)" nonfiltered="4516" processed="4497" dbindex="39867">


La platja de l'Almadrava s una platja situada al municipi dels Poblets (Marina Alta, Pas Valenci) en l'antic terme municipal de Setla i Mirarrosa. S'extn al llarg d'un miler de metres des de la punta de l'Almadrava, on desemboca el riu Girona, fins el Cam Marjaletes. Es tracta d'una platja tranquilla feta de cdols.

 Vegeu tamb .
 Llista de platges del Pas Valenci;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98214" title="Cadeix (Sria)" nonfiltered="4517" processed="4498" dbindex="39869">
Cadeix (tamb escrit com Kadesh o Qadesh, nom que vol dir "Santa") fou una ciutat de la moderna Sria, a la vora del riu Orontes, probablement localitzada a la moderna excavaci de Tell Nebi Mend, a uns 24 km al sud-oest d'Hims.
 
Fou una ciutat dels cananeus que aliada a un altre ciutat important, Megiddo, i altres menors, es va oposar a la conquesta de la regi per Tuthmosis III d'Egipte. La ciutat era esmentada com Qidshu a les tauletes d'Amarna i era probablement aliada del rei hurrita de Mittani. Els egipcis, vencedors a la batalla de Megiddo, van imposar la seva hegemonia a la zona del Llevant. 

Es coneixen els noms de tres reis de Cadeix: Suttarna (vers 1350 aC); Etakkama (vers 1345 aC) i Ari-Teshub (vers 1330-1325 aC).

Desprs de la victria del rei hitita Subiluliuma I sobre el regne de Niya (al sud d'Alep) es va dirigir al sud, en direcci a Qatna on el rei Akizzi es va sotmetre. Tot seguit va continuar avanant cap a Apa (potser Apina o Upe, desprs Damasc), regi que al menys en part era controlada per Egipte. En aquest moment Suttarna, rei de Cadeix (vassall egipci) i el seu fill Aitaqqama, que potser es van sentir amenaats, van atacar als hitites tot i que aquest no va fer cap moviment per atacar Cadeix. El rei hitita els va derrotar i es van refugiar a la ciutat de Abzuya, ciutat que fou assetjada i conquerida, i Suttarna, el seu fill i altres familiars (fills, germans) fets presoners (igualment van marxar amb el rei cap a Hatti). Tot seguit el rei hitita va establir com a rei vassall a Aitaqqama (Etakkama), per desprs de la sortida dels hitites el nou sobir va insistir en una carta en la seva lleialtat al fara. 

Cadeix, que feia uns 150 anys que era vassall d'Egipte, es va aliar amb els hitites; vers 1300 aC fou dominat efimerament per Seti I.Ramss II va preparar una expedici militar com a resposta. Els dos exrcits van xocar a la zona del riu Orontes, a la vora de la ciutat, i es va lliurar l'anomenada batalla de Cadeix entre hitites i egipcis; els egipcis es van atribuir la victria per es creu que fou mes aviat favorable als hitites; la data de la batalla no est establerta definitivament per fou vers el 1285 aC. Cadeix va romandre sota influencia hitita i va restar en el seu poder durant un segle con estat vassall.

El regne va passar finalment als israelites al segle XI aC.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98216" title="Cadeix-Barnea" nonfiltered="4518" processed="4499" dbindex="39870">
Cadeix (hebreu:       ) o  Cadeix-Barnea (                ), fou una ciutat del sud de Palestina. Kadesh vol dir "santa" i barnea "desert de donar tombs". 

Fou el lloc on els israelites van arribar quant per fi van entrar a Canaan. Desprs de donar tombs pel desert durant uns anys es van tornar a reunir a Cadeix, probablement al mateix lloc per ara esmentat com Merib de Cadeix. All va morir Mriam i fou enterrada. Els israelites van alertar a Moiss sobre la manca d'aigua i Moiss va fer brollar aigua d'una pedra (la font Enmishpat). Moiss va enviar una ambaixada al rei d'Edom, demanant pas per les seves terres, per el perms no fou concedit.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98219" title="Contracte d'agncia" nonfiltered="4519" processed="4500" dbindex="39871">

El contracte d'agncia s el contracte en virtut del qual una persona natural o jurdica (l'agent) assumeix de forma estable i permanent l'encrrec de promoure, en nom i per compte d'altri i a canvi d'una retribuci, la conclusi de contractes com a intermediari independent, sense assumir-ne, tret de pacte en contrari, el risc.

Inicialment un contracte atpic, la promulgaci de la Llei 12/1992 sobre el Contracte d'Agncia (LCA) va suposar la tipificaci d'aquest contracte a l'ordenament jurdic espanyol. Aquesta llei va transposar la Directiva 86/653/CEE de 18 de desembre de 1986. Aquesta directiva comunitria s una sntesi de diverses concepcions jurdiques, com ara l'anglosaxona, per amb predomini del dret alemany, que fou el primer en regular aquest contracte. La LCA completa les normes de la directiva i ha de ser interpretada de conformitat amb aquesta.

La seva regulaci en dret espanyol.
L'agent s, d'acord amb l'article 1 de la LCA, un intermediari independent. s doncs, un subjecte diferent del representant o viatjant de comer, ja que aquest est vinculat per una relaci laboral amb l'empresari i generalment no pot organitzar la seva activitat professional ni el temps dedicat a la mateixa conforme als seus propis criteris. Com a conseqncia d'aquest carcter d'intermediari independent, el contracte que uneix agent i empresari s mercantil, pressumint la LCA que l'agent persona fsica s comerciant i si fos una societat, societat mercantil.

L'activitat de l'agent consisteix en promoure o concloure, personalment o mitjanant els seus dependents, els actes o operacions de comer que li haguessin estat encomanats per l'empresari, davant del qual respondr personalment, no noms per la seva prpia activitat, sin tamb per la dels seus dependents.

Tret de pacte en contrari, l'agent pot dur a terme la seva activitat per compte d'un o ms empresaris, essent possible un pacte d'exclusiva en favor de noms un. Aix s, l'agent necessitar el consentiment de l'empresari amb el qual hagi celebrat un contracte d'agncia per a exercir per compte propi o d'un tercer una activitat professional relacionada amb bns o serveis de naturalesa anloga i concurrents amb els bns o serveis objecte del contracte inicial.

El contracte d'agncia s consensual i necessriament retribut.

Obligacions de l'agent.
Les seves obligacions estan presidides pel deure genric d'actuar de forma lleial i de bona fe, tot vetllant pels interessos de l'empresari per compte del qual actua. A ms a ms i en virtut d'all establert a l'article 9.2 de la LCA, l'agent estar obligat a:

 Ocupar-se de la promoci i, si s'escau, tamb de la conclusi dels actes o operacions que li haguessin encomanat.
 Comunicar a l'empresari la informaci que tingui relativa a la solvncia dels tercers amb els quals existexin operacions pendents de conclusi o execuci.
 Desenvolupar la seva activitat atenent les instruccions que rebi del principal, sempre que no afectin a la seva independncia.
 Rebre en nom de l'empresari qualsevol mena de reclamaci de tercers sobre defectes o vicis de qualitat o quantitat dels bns venuts i dels serveis prestats com a conseqncia de les operacions promogudes, encara que no les hagus concls.
 Dur una comptabilitat independent dels actes o operacions relatius a cadascun dels empresaris per compte dels quals treballi.

Obligacions de l'empresari.
L'empresari o principal tamb est obligat a actuar d'acord amb el deure genric de lleialtat i bona fe. Aix mateix, l'article 10 de la LCA estableix tot un seguit d'obligacions ms concretes:
 Posar a disposici de l'agent, amb l'antelaci suficient i en la quantitat apropiada, els mostraris, catlegs, tarifes i altres documents necessaris per a l'exercici de la seva activitat professional.
 Procurar a l'agent totes les informacions necessries per a l'execuci del contracte d'agncia i, en particular, fer-li saber quan prevegi que el volum d'actes o operacions ser sensiblement inferior al que l'agent hagus pogut esperar.
 Satisfer la remuneraci pactada d'acord amb el sistema escollit, que podr consistir en una quantitat fixa, en una comissi, normalment pactada en funci del volum de vendes, o en una combinaci d'ambdues. La remuneraci s un element essencial del contracte, per la qual cosa, en defecte de pacte, la retribuci es fixar d'acord amb els usos de la plaa on l'agent desenvolupi la seva activitat i, a manca d'aquests, correspondr al jutge  establir la retribuci que consideri raonable.
En el termini de quinze dies, l'empresari haur de comunicar a l'agent l'acceptaci o el rebuig de l'operaci comunicada. Aix mateix haur de comunicar a l'agent, en el termini ms breu possible, tenint en compte la naturalesa de l'operaci, l'execuci, l'execuci parcial o la falta d'execuci d'aquesta.

Prohibici de competncia.
Entre les estipulacions del contracte d'agncia, les parts podran incloure una restricci o limitaci de les activitats professionals a desenvolupar per part de l'agent un cop extingit el contracte, amb la qual cosa, s'estenen els seus efectes una vegada finalitzat.

El pacte de limitaci de competncia no podr tenir una durada superior a dos anys a comptar des de l'extinci del contracte d'agncia. Si el contracte d'agncia s'hagus pactat per un temps menor, el pacte de limitaci de competncia no podr tenir una durada superior a un any.

Perqu aquest pacte sigui vlid, l'article 21 de la LCA estableix una srie de requisits:
 Haur de recollir-se per escrit.
 Noms podr estendre's a la zona geogrfica o a aquesta i al grup de persones confiades a l'agent.
 Noms podr afectar la classe de bns o de serveis objecte dels actes o operacions promoguts o conclosos per l'agent.

Extinci del contracte.
Tal i com estableix l'article 23 de la LCA, el contracte d'agncia es podr pactar per temps determinat o indefinit. En cas que no s'hagus fixat una durada determinada, s'entendr que el contracte ha estat pactat per temps indefinit.

El contracte per temps definit s'extingir pel compliment del termini pactat. No obstant aix, els contractes que continun sent executats per ambdues parts desprs de transcorregut el termini inicialment previst seran considerats com a contractes de durada indefinida.

Quant al contracte per temps indefinit, l'article 25 de la LCA estableix que s'extingir per la denncia unilateral de qualsevol de les dues parts mitjanant preavs per escrit. El termini de preavs ser d'un mes per cada any de vigncia del contracte, amb un mxim de sis mesos. Si el contracte d'agncia hagus estat vigent per un perode inferior a un any, el termini de preavs ser d'un mes.

Les parts podran pactar majors terminis de preavs, sense que el termini per al preavs de l'agent pugui ser inferior a l'establert per al preavs de l'empresari. 

No caldr preavs en cas d'incompliment total o parcial per l'altra part de les seves obligacions legals o contractuals o en cas que sigui declarada en concurs. En aquests casos, s'entn que el contracte finalitza en el moment de la recepci de la notificaci escrita en qu consti la voluntat de donar-lo per extingit i la causa de l'extinci.

Tampoc caldr preavs en cas de mort o declaraci de defunci de l'agent. S, en canvi, donat cas que el difunt sigui l'empresari, els hereus del qual hauran de respectar el preavs establert si volen donar per finalitzat el contracte.

Indemnitzacions.
L'agent, en cas de denncia t dret a dues classes d'indemnitzaci: la indemnitzaci per clientela i la indemnitzaci per danys i perjudicis.

L'acci per a exigir totes dues indemnitzacions prescriu a l'any, a comptar des de l'extinci del contracte. Per a interrompre la prescripci s vlida tant la reclamaci judicial com l'extrajudicial.

Indemnitzaci per clientela.
Quan s'extingeixi el contracte d'agncia, sigui per temps determinat o indefinit, l'agent que hagus aportat nous clients a l'empresari o incrementat sensiblement les operacions amb la clientela preexistent, tindr dret a una indemnitzaci si la seva activitat anterior pot continuar produint avantatges substancials a l'empresari i resulta equitativament procedent per l'existncia de pactes de limitaci de competncia, per les comissions que perdi o per les altres circumstncies que concorrin.

El dret a la indemnitzaci per clientela existeix tamb en el cas que el contracte s'extingeixi per mort o declaraci de defunci de l'agent. 

La indemnitzaci no podr excedir, en cap cas, de l'import mig anual de les remuneracions percebudes per l'agent durant els ltims cinc anys o, durant tot el perode de durada del contracte, si aquest fos inferior. 

Indemnitzaci per danys i perjudicis.
Sens perjudici de la indemnitzaci per clientela, l'empresari que denunci unilateralment el contracte d'agncia de durada indefinida vindr obligat a indemnitzar els danys i perjudicis que l'extinci anticipada hagi causat a l'agent, sempre que la mateixa no permeti l'amortitzaci de les despeses que l'agent, instrut per l'empresari, hagi realitzat per a l'execuci del contracte.

Supsits d'inexistncia del dret a la indemnitzaci.
D'acord amb l'article 30 de la LCA, l'agent no tindr dret a la indemnitzaci per clientela o per danys i perjudicis en els segents supsits: 

Quan l'empresari hagus extingit el contracte per l'incompliment de les obligacions legals o contractuals establertes a crrec de l'agent. ;
Quan l'agent hagus denunciat el contracte, tret que la denncia tingus com a causa circumstncies imputables a l'empresari, o es bass en l'edat, la invalidesa o la malaltia de l'agent i no pogus exigir-se-li raonablement la continutat de les seves activitats. ;
Quan, amb el consentiment de l'empresari, l'agent hagus cedit a un tercer els drets i les obligacions dels quals era titular en virtut del contracte d'agncia.

 Bibliografia .
APARICIO GONZLEZ, M. Luisa. Cdigo de comercio y leyes complementarias. Madrid: Civitas Ediciones, 2004. ISBN 84-470-2231-5.
URA, Rodrigo. Derecho mercantil. Madrid: Marcial Pons, 1999. ISBN 84-7248-698-2.
VICENT CHULI, Francisco. Introduccin al Derecho Mercantil. Valncia: Tirant lo Blanch, 2002. ISBN 84-8442-663-7.

 Enllaos externs .
Text ntegre de la Llei 12/1992 del Contracte d'Agncia ;
Text ntegre de la Directiva 86/653/CEE del Consell de 18 de desembre de 1986 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98220" title="Qudeix de Neftal" nonfiltered="4520" processed="4501" dbindex="39872">
Qudeix de Neftal fou un lloc de Palestina a la actual regi fronterera entre Israel i el Lban, on actualment hi ha el kibbutz Malqui.

El llibre de Josu l'esmenta com a una fortalesa dels cananeus que fou conquerida pels israelites de Moiss (que van matar al seu rei) i atribuda a la tribu de Neftal. Mes tard va passar als levites i fou classificada com a ciutat de refugi junt amb Shechem (Sequem) i Quiriat-Arb (Hebron). Fou conquerida al segle VIII aC per Tiglatpileser III que va deportar als seus habitants a Assria. Al segle V, sota els perses, fou capital del districte de l'Alta Galilea, depenent del governador de Tir. Entre el 145 i el 143 aC fou conquerida pel macabeu Jonatan expulsant a les forces del selucida Demetri I Soter i va quedar casi despoblada. 

Hi va nixer Tobies. Flavi Josefus l'esmenta com un lloc fronterer entre Galilea i Tir.

Correspon a la moderna Hulet Banias o Kedes. A la segona meitat del segle XX s'hi va establir un kibbutz jueu.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98223" title="Qudeix d'Issacar" nonfiltered="4521" processed="4502" dbindex="39873">
Qudeix d'Issacar o Qudeix de Galilea fou una ciutat al territori de la tribu d'Issacar que va pertnyer als levites (1 Chron. vi. 72; Reland, Palaest. p. 668; Winer, Biblisch. Realwrt. s.v.; Von Raumer, Palest. p. 129; Ritter, Erdkunde, vol. xv.pp. 246--252.)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98224" title="Qudeix de Jud" nonfiltered="4522" processed="4503" dbindex="39874">
Qudeix de Jud fou una ciutat al sud del territori de la tribu de Jud (Josu XV 23) que si be s esmentada un parell de vegades no va jugar cap paper a la histria.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98225" title="Queil" nonfiltered="4523" processed="4504" dbindex="39875">
Queil fou una ciutat de la tribu de Jud a Palestina. La ciutat fou assetjada pels filisteus en temps del rei David per aquest va aixecar el setge. Segons la tradici i fou enterrat el profeta Habakkuk.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98226" title="Quenites" nonfiltered="4524" processed="4505" dbindex="39876">
Els quenites foren una tribu seminmada, segurament part del grup dels madianites que vivien al Sina i sud de Jud. Eren un poble de pastors i ferrers.  El sogre de Moiss, Hobab, pertanyia a aquest grup. Per concessi de David, van poder viure en part del territori que abans fou dels amalequites i van acabar fusionats amb la resta dels jueus. Un grup anomenat els recabites es considerat pertanyent al grup dels quenites. El seu ancestre mtic seria Can. Es creu que el du Jahv fou inicialment una divinitat dels quenites dels que desprs va passar als jueus. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98229" title="Quenazites" nonfiltered="4525" processed="4506" dbindex="39877">
Els quenazites foren una tribu suposadament cananea descendent de Quenaz (fill d'Elifaz i nt d'Esa) que es va associar amb els hebreus i van esdevenir part de la tribu de Jud. 

Segons la Bblia, durant l'xode del poble jueu, els quenazites s'uniren al poble d'Israel quan Jefunn i els seus fills s'integraren a la tribu de Jud.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98235" title="Capital social" nonfiltered="4526" processed="4507" dbindex="39878">
Capital social, en analogia amb el capital econmic. La naturalesa del terme fa que sigui difcil d'entendre. Primerament va ser usat a principis del segle XX en pedagogia. No va ser reprs fins a la dcada dels '60 quan es va comenar a usar per a teories de desenvolupament econmic. Normalment en els models econmics tradicionals i neo-liberals aquest concepte s totalment ignorat, per en els anys '80 va tornar a prendre importncia. Fou usat per molts autors en sociologia i models d'economia alternatius. Es podria resumir com "No solament s important el que saps, si no a qui coneixes" (de l'angls what you know, who you know). Fukuyama, ho defineix com la norma que fa que existeixi cooperaci entre dues parts. Autors importants son Robert Putnam 1993 i Coleman 1988. Igualment es refereix al valor collectiu de les xarxes socials i s considerat per a la formulaci de poltiques en moltes organitzacions. 

Tamb ha estat recentment reconegut per institucions tals com el Banc Mundial, encara que amb algunes reserves al concepte. No obstant aix, el capital social no t per que necessriament produir coses bones, de vegades el capital social pot tenir connotacions negatives, com en el cas de mfies diverses. Per exemple els contactes creats entre diverses persones poden idear coses dolentes per a la societat com crmen.

Pel que fa a la disciplina de comptabilitat, el capital social, s l'import monetari, o el valor dels bns que els amos d'una societat (entesa aquesta com una empresa, conjunt de bns, sigui societat limitada, annima o comanditaria en les seves diferents versions) li cedeixen a aquesta sense dret de devoluci i que queda comptabilitzat en una partida comptable del mateix nom. Segons les diferents legislacions mercantils, cada tipus d'empresa i per tant la seva forma jurdica marqus els requisits, quantitat mnima, desembors d'aquesta partida, per exemple a Espanya una societat limitada ha de tenir almenys 3.005.12 euros, mentre que una societat annima ha de tenir almenys 60.101,21 euros.

 Vegeu tamb .
 Pierre Bourdieu;
 Robert Putnam;
 Coleman;
 Woolcock;
 Societat civil;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98237" title="Qiryat" nonfiltered="4527" processed="4508" dbindex="39879">

Qiryat (tamb Kirjath o Kiriath o Kiryath) s una paraula hebrea que vol dir ciutat. Moltes ciutats dels hebreus i jueus porten aquesta paraula dins el seu nom. Les antigues escriuen el seu nom amb la primera lletra K, i les modernes es transcriuen amb la primera lletra Q.
Qiryat Atta;
Qiryat Byaliq;
Qiryat Gat;
Qiryat Motsqin;
Qiryat Xemona;
Qiryat Yam;
Quiriataim ;
Quiriat-Arb ;
Quiriat-Hussot;
Quiriat-Jearim ;
Quiriat-Sann ;
Quiriat-Sfer;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98238" title="Quiriataim" nonfiltered="4528" processed="4509" dbindex="39880">
Quiriataim (ciutat doble) fou una ciutat de Palestina a l'est del riu Jord que pertanyia a un poble anomenat els emims, que en foren expulsats pels moabites. Desprs va passar als jueus i fou assignada a la tribu de Rubn, per durant l'exili a Babilnia els moabites van recuperar la ciutat junt amb d'altres. 

Flavius Josefus parla d'una ciutat amb aquest nom que estava poblada de cristians, per probablement s una ciutat diferent de la ciutat moabita i correspondria a la moderna Kureyeiat al sud del wadi Zurka, mentre l'edomita seria el llogaret d'Al-Teim, al nord del wadi Zurka, on hi ha unes runes. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98240" title="Fatiha Boudiaf" nonfiltered="4529" processed="4510" dbindex="39881">
Fatiha Boudiaf ( Or, Algria 1944 ) s una defensora dels drets de la dona i pacifista algerina.

Casada amb el president argel Muhammad Boudiaf, aquest fou assassinat el 29 de juny de 1992 a mans d'un radical islmic. Des d'aquell moment, Fatiha denunci la investigaci oficial de la mort del seu marit, suggerint que no va ser obra d'un fantic religis sin que formava part d'un estratagema poltic organitzat.

En memria del seu marit cre la Fundaci Boudiaf per a la promoci de la pau i l'ajuda a les vdues argelines. 

El 1998 fou guardonada amb el Premi Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional, juntament amb Rigoberta Mench, Fatana Ishaq Gailani, Somaly Mam, Emma Bonino, Graa Machel i Olayinka Koso-Thomas pel seu treball, per separat, en defensa i dignificaci de la dona.

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional 1998;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98246" title="Quiriat-Sfer" nonfiltered="4530" processed="4511" dbindex="39883">
Quiriat-Sfer (Ciutat del llibre, Josu 15.15, 16, Judges 1.11) o Quiriat-Sann (ciutat de les palmeres Josu 15.49) fou una ciutat de Palestina, prop d'Hebron, que en temps de Josu fou conquerida (Josu 10.38) i rebatejada Debir (paraula o oracle,      , LXX), per recuperada pels cananeus (Josu 15.16-20). Mes tard fou conquerida altre cop pels jueus (Josu 21.15; 1 Chron. 6.58.) per va perdre importancia.

Un altra ciutat anomenada tamb Debir era al territori de Gad (Josu 13.26)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98248" title="Quir de Moab" nonfiltered="4531" processed="4512" dbindex="39884">
Quir de Moab (la fortalesa de Moab) anomenada tamb Kir-Heresith o Kir-Heres, fou una ciutat de Moab. Ptolemeu l'esmenta com Kharaka. La Bblia diu que pertanyia als assiris. Tiglatpileser III hi va enviar els presoners desprs de la conquesta de Damasc. En una poca no coneguda va passar als rabs i pertanyia als nabateus quant fou conquerida pels romans el 105. Va esdevenir la ciutat de Kharkha i va tenir certa importancia i sota els bizantins va arribar a ser seu d'un bisbe. Sota els croats va agafar el nom de Kerak i s'hi va construir una gran fortalesa que fou ocupada per Salad el 1188. 

Vegeu Kerak;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98250" title="Edward Hastings Chamberlin" nonfiltered="4532" processed="4513" dbindex="39886">
Edward Hastings Chamberlin (18 de maig de 1899-1967) fou un  economista nord-americ. Nasqu a La Conner (Washington). 

Estudi primer a la Universitat d'Iowa (on fou influenciat per Frank H. Knight), i continu en altres graus a les universitats de Michigan, i la de Universitat de Harvard on es gradu el 1927.

Ha fet motes contribucions en teoria econmica moderna, particularment en el camp de la competncia econmica. Potser la seva contribuci ms significativa fou la teoria de competncia monopolstica. Chamberlin public The Theory of Monopolistic Competition el 1933, el mateix any que Joan Robinson public The Economics of Imperfect Competition; ambds economistes es consideren els pares de la teoria econmcia de la competncia imperfecta.

Treballs.
The Theory of Monopolistic Competiton (1933);
Toward a More General Theory of Value (1957);

Enllaos.
Breu biografia de Chamberlin  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98251" title="Ot I" nonfiltered="4533" processed="4514" dbindex="39887">

Ot I el Gran (23 de novembre 912 - 7 de maig 973), fill de Enric I l Ocellaire, rei dels alemanys, i Matilde de Ringelheim, era Duc de Saxnia, Rei d Alemanya i posiblement el primer Emperador romanogermnic  (Mentre que Carlemany havia estat coronat emperador en 800, el seu imperi es dividia entre els seus nts, i desprs de l'assassinat de Berenguer de Friul en 924, el ttol imperial quedava vacant durant gaireb quaranta anys.)

L'inici del regnat. 
Ot succea el seu pare com rei dels alemanys en 936. Dispos que la seva coronaci fos en l'antiga capital de Carlemany, Aquisgr, on se l'ungia per part de l'arquebisbe de Magncia, primat de l'esglsia alemanya. Segons l'historiador sax Widukind de Corvey, al seu banquet de coronaci varen ser els altres quatre ducs de l'imperi: Franconia, Subia, Baviera i Lorena, actuant com els seus ajudants personals: Arnulf I de Baviera com oficial (o mariscal), Herman I, duc de Subia com encarregat del vi (l'equivalent modern del sommelier) (llat pincerna o buticularius), Eberhard III de Franconia com mayordomo, i Gilbert de Lorraine com ajudant de cambra. Aix, des del principi del seu regnat, indicava que era el successor de Carlemany, els ltims hereus del qual havien desaparegut en 911, i que tenia l'esglsia alemanya, amb els seus poderosos bisbes i abats, darrere ell.  Ot pretenia dominar l'esglsia i utilitzar-la com la nica instituci que unifiqus el territori alemany en un imperi teocrtic poderos. L'Esglsia oferia riquesa, m d'obra militar i el seu monopoli sobre alfabetitzaci. Per la seva part l'Emperador oferia protecci contra els nobles, la promesa de donacions, i un cancilleria que es desenvolupava com la via d'enfortir l'administraci central.

En 938, es descobreix una mina rica d'argent al Rammelsberg a Saxnia. Aquest cos de mena proporcionaria molt de l'argent, coure, i plom d'Europa als dos-cents propers anys, i aquest riquesa mineral mantenia els fons per a les activitats d'Ot durant el seu regnat.

El primer regnat d'Ot va estar marcat per una srie de rebellions ducals.  En 938 Eberhard, el nou duc de Baviera, rebutj retre homenatge a Ot. Quan Ot el depos a favor del seu oncle Berthold, Eberhard de Franconia es revolt, juntament amb uns quants nobles saxons, i intent deposar Ot a favor del seu germanastre gran Thankmar (fill de la primera muller d'Enric Hatheburg). Encara que Ot va derrotar i matar Thankmar en 936, la rebelli continu l'any segent en qu Gilbert, el Duc de Lorraine, jurava fidelitat al Rei Llus IV de Frana. Mentrestant, el germ ms jove d'Ot, Enric I de Baviera, conspirava amb l'Arquebisbe de Magncia per assassinar-lo. La rebelli acabava en 939 amb la victria d'Ot a la Batalla d'Andernach, on morien els dos els ducs de Franconia i Lorena. Enric fugia a Frana, i Ot responia donant suport Hug el Gran en la seva campanya contra la corona francesa, per en 941 Ot i Enric es reconcilien a travs dels esforos de la seva mare, i l'any segent Ot es retirava de Frana desprs que Llus reconegus el seu protectorat sobre Lorena.

Per evitar altres rebellions, Ot prepara, per a tots els ducats importants del regne alemany, per a ser ocupats per membres familiars propers. Mant el ducat de Franconia, ara vacant, com a feu personal, mentre en 944 atorgava el ducat de Lorena a Conrad el Vermell, que ms tard es va casar amb la seva filla Liutgard. Mentrestant, disposava que el seu fill Liutdolf es cass amb Ida, la filla del Duc Herman de Subia, i herets aquell ducat quan Herman va morir en 947. Un arranjament similar portava a Enric a convertir-se en duc de Baviera en 949.

Campanyes a Itlia i l'Europa oriental . 


Mentrestant, Itlia havia caigut en un caos poltic. A la mort (950), possiblement enverinat, de Lotari d'Arles, el tron itali va ser heretat per una dona, Adelaida d'Itlia, respectivament filla, nora, i vdua dels tres ltims reis d'Itlia. 
Un noble local, Berenguer d'Ivrea, s'autodeclara rei d'Itlia, segresta Adelaida, i prova de legitimar el seu regnat forant Adelaida a casar-se amb el seu fill Adalbert. Tanmateix, Adelaida s'escapava a Canossa i demana la intervenci alemana. Luitdolf i Enric independentment envaen Itlia del nord per aprofitar-se de la situaci, per en 951 Ot frustr les ambicions del seu fill i el seu germ envaint Itlia havent estat ell, qui obliga a Berenguer a jurar fidelitat, i com que era vidu des de 946, es va casar amb Adelaida.

Aquest matrimoni provocava una altra rebelli. Quan Adelaida te un fill, Liutdolf temia per la seva posici com l'hereu d'Ot, i en 953 es rebella en coalici amb Conrad el Vermell i l'Arquebisbe de Magncia. Mentre que Ot tingu inicialment xit reafirmant la seva autoritat a Lorena, el capturen quan atac Magncia, i l'any segent, la rebelli s'havia ests per tot el regne. No obstant aix, Conrad i Luitdolf es varen equivocar aliant-se amb els Magiars. Les extenses ratzies magiars al sud d'Alemanya en 954 oblig als nobles alemanys a unir-se i al Rgim d'Auerstadt, Conrad i Luitdolf eren desposeits dels seus ttols i l'autoritat d'Ot es reestablia. En 955, Ot consolidavala seva autoritat vencent les forces magiars a la Batalla de Lechfeld.

 El sistema Otoni .

Una part clau de la poltica nacional d'Ot era reforar les autoritats eclesistiques, principalment bisbes i abats, a costa de la secular noblesa que amenaava amb el seu propi poder. Per controlar les forces que l'Esglsia representava, Ot havia recurregut a tres institucions de les quals feia un s consistent. Una era la investidura reial dels bisbes i abats amb els smbols dels seus oficis, en sentit espiritual, perqu Ot era el Rei ungit dels alemanys, com en sentit temporal, ja que Ot s'assegurava als seus bisbes i abats com el seus vassalls mitjanant una cerimnia de distinci. "Sota aquestes condicions l'elecci clerical es convertia en una mera formalitat a l'Imperi Otoni, i el rei omplia les filesde l'episcopat amb els seus propis parents i amb els seus administratius lleials de la cancelleria, que tamb eren nomenats per a encapalar els grans monestirs" (Cantor, 1994 p213). 
La segona instituci es va establir de forma ms segura als territoris Otonians, es tractava de la propietat de les esglsies. En el dret alemany, qualsevol estructura construda en terra propietat d'un senyor pertanyia a aquell senyor, llevat que una carta hagus alliberat, molt especficament, aquells drets. Ot i la seva cancelleria reclamaven insistentment els drets de propietat sobre moltes esglsies i abadies.
El tercer instrument de poder Otoni era el sistema del advocatus (advocat). Ladvocatus era un director secular de propietats eclesistiques, que tenia dret a una certa porci dels productes agrcoles i uns altres ingressos i era responsable de la seguretat i bon ordre. Efectuaven les funcions similars a los bailli dels franc occidentals i mantenien la seva posici noms per la voluntat continuada de l'emperador al que servien.

Ot dot els bisbats i abadies amb grans extensions de terra, en les quals les autoritats seculars no tenien ni el poder de jurisdicci ni d'impostos. En un exemple extrem, quan Conrad el Vermell va ser esposeit del seu ttol ducal a Lorena, Ot assign al seu germ Bruno, Arquebisbe de Colnia, com el nou duc de Lorena. A les terres que Ot conqueria als Wends i altres pobles eslaus, fundava nous bisbats a les seves fronteres orientals.

Donat que Ot personalment assignava els bisbes i abats, aquestes reformes reforaven la seva autoritat central, i les posicions superiors de l'esglsia alemanya funcionaven amb respecte com a bra de la burocrcia imperial. La conflictivitat d'aquests bisbats poderosos amb els successors d'Ot i el creixement del poder Papal durant la Reforma Gregoriana, portar durant el segle XI a la Querella de les Investidures i la desaparici de l'autoritat central a Alemanya.

 El Renaixement Otoni.

Un limitat renaixement de les arts i l'arquitectura va dependre del patronatge de la cort d'Ot i els seus successors. El Renaixement Otoni era evident en algunes escoles de catedrals, com la de Bruno I, Arquebisbe de Colnia, i en la producci de manuscrits illuminats, la major forma d'art essencial de l'pocat, amb un grup d'scriptoria d'elit com ara Quedlinburg, fundada per Ot en 936. 
Les abadies Imperials i la cort Imperial es convertien en els centres de vida religiosa i espiritual, guiades per l'exemple de dones de la famlia reial.  Ot estava escandalitzat per l'estat de la litrgia a Roma, i va encarregar el primer Llibre Pontifical, un llibre litrgic que contenia tant oracions com instruccions litrgiques.  La compilaci del Pontifical Romanogermnic, com el varen anomenar, va ser supervisada per l'Arquebisbe Wilhelm de Magncia.

Ttol Imperial . 

Al voltant de 960, Itlia era una altra vegada en una confusi poltica, i quan Berenguer ocup els Estats papals del nord, el Papa Joan XII deman ajut a Ot. Ot retornava a Itlia i el 2 de febrer de 962, el papa el coronava emperador. (Translatio Imperii.) Deu dies ms tard, el papa i l'emperador ratificaven el Diploma Ottonianum, en el qual l'emperador es convertia en l'avalador de la independncia dels estats papals.  Aquest era el primer poder efica garantit des de l'Imperi Carolingi. 
Desprs que Ot marxs de Roma i reconquers els Estats Papals a Berenguer, Joan es va inquietar del poder de l'emperador i envi enviats als magiars i a l'Imperi Bizant per formar una lliga contra Ot. El novembre de 963, Ot tornava a Roma i convocava un snode de bisbes per deposar a Joan XII i coronar a Lle VIII, un seglar, com papa. Quan l'emperador marxava de Roma, s'inici una guerra civil a la ciutat entre els que donaven suport a l'emperador i els que donaven suport a Joan. 
Joan retorn al poder enmig de lluites encarnissades i excomulg els que l'havien deposat, forant a Ot a retornar a Roma una tercera vegada el juliol de 964 i deposar Papa Benet V (Ja que Joan havia mort dos mesos abans). En aquesta ocasi, Ot obtenia dels ciutadans de Roma la promesa de no elegir un papa sense aprovaci imperial.

 

Ot en va fer campanyes infructuoses al sud d'Itlia en diverses ocasions entre 966-972.  En 967, donava el ducat de Spoleto a Pandulf Ironhead, prncep de Benevent i Capua, un aliat poders en el Mezzogiorno. L'any (968) Ot deix el setge de Bari a crrec de Pandulf, per el duc aliat era capturat en la batalla de Bovino pels bizantins. En 972, l'emperador bizant Joan I Tzimisces reconeix el ttol imperial d'Ot i accept un matrimoni entre el fill d'Ot i hereu de la corona, Ot II, i la seva neboda Theophano. Pandulf va ser alliberat del seu captiveri.

Desprs de la seva mort en 973 va ser enterrat prop de la seva primera muller Edith de Wessex en el Catedral de Magdeburg.

Successi.
Tot i que el seu regne pass a Ot II, emperador romanogermnic, cal destacar que la seva filla Luitgard es va casar amb el Duc Slic Conrad el Vermell de Lorena. El besnet d'aquets, Conrad II ser en el 1024 el successor al tron alemany d'Enric II, produint-se el relleu de la dinastia Otoniana per la dinastia Slica.

Notes.
 
References. 
Norman E. Cantor, 1994. The Civilization of the Middle Ages;
 



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98256" title="Newport" nonfiltered="4534" processed="4515" dbindex="39889">


Newport (en galls Casnewydd) s una ciutat gallesa dels comtats histrics de Monmouthshire/Gwent, que des del 1996 forma una Autoritat Unitria prpia. Es troba a la badia de Bristol, al sud-est de Galles i prop de la frontera amb Anglaterra. Es va expandir enormement durant el segle XIX a causa de la indstria minera i el trfic dels seus ports. El juny de 2002, Newport obtingu l'estatut de ciutat per part d'Elisabet II. Al cens de l'any 2001 la poblaci de Newport era de 137.017 habitants, 139.600 de 2005.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98259" title="Farina" nonfiltered="4535" processed="4516" dbindex="39890">



La farina s el producte que s'obt de la moltura del gra de cereal. La ms habitual s la de blat
Farina (provenent del llat farina, que a la vegada prov de far i de farris, nom antic del farro). Es el pols fi que se obt del cereal molt i de altress aliments rics en mid.

Es pot obtendre farina de diferents cereals. Per la ms habitual es farina de blat (cereal proveniente d' Europa, element imprescindible para la elaboraci del pa), tamb es fa farina de ordi, de civada, de cigrons, de moresc (cereal provenient d continent americ) o d'arrs (cereal provenient d' sia). Es fan farines de pexls (cigrons, mongetes) i tamb en Austrlia es fan farines d'acacia (farina d' acacia).

El denominador com de les farines vegetals es el mid, que es un carbohidrat compleix.

A Europa s'aplica el concepte farina  a la del blat, i es referix indistintament tant a la refinada como a la integral, per la importncia que aqusta t com a base del pa, que a la seva vegada es un pilar de l' alimentaci en la cultura europea. El s de la farina de blat en el p s en part grcies al gluten. El gluten s una protena compleixa que le dona al pa la sevas elasticidad y consistncia.



Altres farines.
Farina d'arrs. De gran importncia en la cuna del sudest asitic, tamb es fa paper comestible amb ella. Normalment es consumeixe la refinada per tamb es ven la de tipo integral.

Cara de castagna Se utilitza en Crssega para la seva variedat de Polenta, en el Perigord i en Itlia para elaboraci de postres.

Farina de cigrons. Molt empleada en los arrebossats i freidurias de la cuina ndia.

Farina de peixols. Se utilitza en la cuina India.

Farina d'almorta. Emplea l' almorta. Es fa s en les migas i les gachas, els arrebossats A la andaluza i per fregir peix.

Farina de peix;

Farina de moresc. Originari del continent americ, el moresc se utilitza (como farina o, mes comnment, maresc nixtamalitzat) para fer truites, aliment que desde fa milers d' anys segueix sent, amb  el frijoles i el Bitxo (una trada sagrada), la base de la alimentaci en las culturas de Amrica Llatina (vase Mesoamica y azteques, entre altres). ;

 Farina de soja , de alt contingut protic. Per l' alimentaci animal.

 Altres: patata, amaranto y d' altres productes.

Farines de origen animal.

Existixen farines de origen animal que se utilitzan com aport de protenas,  obtiguts a partir de subproductes de l' industria crnica.

 Farina d' ossos;
 Farina de sang;
 Farina de plumes o de pell o de ngles;
 Farina de peix;

 Elaboraci de la farina .
La Farina s' obtien per la molienda dels  grans entre pedras de mol o rodes d' acer. En la actualitat es molt amb maquinria elctrica, aunque es venen petits molins manuals y elctrics.
En el procs de la molienda se separa el salvat i, per tant, la farina de blat es fa mes fcilment digerible  mes pobre en fibra. Ams, se separa la aleurona i l' embri, pel que es perden protenes i lpids, principals causants del enranciament de la farina.

El pols de farina en suspensi es explosiu, como cualsevol mezcla de substancia inflamable finamente pulveritzada i aire. Algunes de las peors tragedies civils per explosions s' han donat en molins de farina.


Referncies.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98260" title="Game Boy" nonfiltered="4536" processed="4517" dbindex="39891">


Game Boy (Japons:       ) s una srie de consoles porttils amb videojocs alimentades amb bateria i comercialitzades per Nintendo. s el sistema ms venut fins la data.
La Game Boy s'anomenava en la seva fase com a prototipus Dot Matrix Game o DMG, nom que va conservar-se en els seus registres del nmero en el model desenvolupat per la divisi Intelliget Systems encapalada per Gunpei Yokoi i llanat al mercat el 21 d'abril de 1989 al Jap.

Arquitectura interna.

Caracterstiques del sistema original de 8 bits (DMG-001) (1989):

CPU: Z80 de 8 bits treballant a 4.194304 MHz;
RAM: 8kB interns;
VRAM: 8kB interns;
So: 4 canals. La GB noms t un altaveu, per t sortida per auriculars amb els quals pot sentir-se so estreo.
Pantalla: LCD Reflectiva amb resoluci de 160x144 pxels;
Colors:  4 tons de gris;
Sprites simultanis a pantalla: 40 sprites cadascun de 8x8 o 8x16 seleccionable;
Comunicacions: port de srie;
Usuaris: fins 4 via cable link connectat al port de srie i una Game Boy amb un cartutx de joc per cada usuari;

Usava com a mesura ("Gamepacks") en cartutxos basats en tecnologia PROM. El joc que la dugu veritablement a la cim fou el Tetris.

Versions.

La Game Boy, s la versi original, per al llarg dels anys, Nintendo va llanar diverses versions amb noves caracterstiques, algunes compatibles amb jocs de consola d'una o ms versions ms antigues:

 Game Boy Pocket - Una unitat ms petita, ms ntida i que emprava menys bateria.
 Game Boy Light - Noms venuda al Jap, de la mateixa mida que la Pocket, per amb pantalla retroilluminada per millorar la visibilitat. Ap0lguns suggereixen que la seva pantalla retroilluminada consumeix la vida de la bateria.
 Game Boy Color - Actualitzaci de la gamma de Game Boy de 8 bits. T el doble de velocitat de processador, dues vegades ms memria, una pantalla a color, i un port de comunicacions infrarroig. Sovint referida com GBC.
 Game Boy Advance (2001) - compte amb un processador de 32-bit ARM, una gamma ms gran de colors, i un rellotge en temps real per usar-lo en jocs. Tcnicamente semblant a la Super Nintendo, compte amb adaptacions millorats de clssics com Super Mario Bros, 2, Super Mario Kart i F-Zero juntament a nous ttols com per exemple Kuru Kuru Kururin. Sovint anomenada GBA.
 Game Boy Advance SP (2003) - Un nou disseny de la Game Boy Advance sense canvis en les capacitats de procs. La seva forma plegable en redueix la mida, aproximadament, a la meitat. Incorpora retroilluminaci i bateria d'i liti. Tamb canvia el format de connexi de auriculars a un connector especial.
 Game Boy Micro (2005) - Tercer disseny de la Game Boy Advance, mant la pantalla retroilluminada de la SP i redueix la seva mida. Referent a la capacitat, s igual a Game Boy Advance, encara que t la pantalla ms petita i noms s compatible amb els jocs de Game Boy Advance. La carcassa d'aquesta versi s bescanviable.


La major part de les consoles de videojocs es tornen obsoletes quan nous sistemes sn llanats al mercat. La Game Boy, amb les seves actualitzacions, s nica en vitalitat. El 2004 va complir el seu quinz aniversari i en tot aquest temps ha sobreviscut a moltes rivals (la gran majoria tcnicament superiors), com per exemple, la SEGA Game Gear i la Atari Lynx.
Fins la Game Boy Micro, han conservat compatibilitat amb els jocs de les versions d'abans.

Jocs.
Hi ha milions de jocs disponibles per a la Game Boy, els quals poden ser atributs en part al les seves vendes milionries, un disseny ben documentat, i a un curt cicle de desenvolupament.

El sistema original de Game Boy compta amb poc ms de 500 jocs llanats entre juny de 1989 i setembre de 2001.

Accessoris.

 Super Game Boy (1994). No era una consola Game Boy, sin un adaptador que permet jugar amb tots els cartutxos de la Game Boy clssica en la consola Super Nintendo en la pantalla del televisor. s, a ms a ms, una actualitzaci de l'estndard de Game Boy que en comptes d'assignar al joc 4 tonalitats de gris permet assignar colors des de una paleta de 16 colors, recolzant-se en part del maquinari de Super Nintendo. La gamma de colors s molt limitada en alguns jocs degut a qu foren creats pel maquinari de Game Boy amb les seves limitacions.

 Game Boy Player (2003). Semblant al dispositiu Super Game Boy. Aquest dispositiu permet jugar als jocs de Game Boy Advance a la Nintendo GameCube. Usa la mateixa gamma de colors a l'original del cartutx en comptes de colorejar el joc, per es poden modificar la mida de la pantalla i t apagat automtic, entre d'altres funcions.

 Game Boy Camera & Printer (1998). Sn un parell d'accessoris per la consola porttil Game Boy, llanats el 1998. El primer s una cmera fotogrfica que permet desar la fotografia a la Game Boy. El segon s per imprimir-ne les fotos o captures de pantalla d'alguns jocs. ;

 Vegeu tamb .
Llista de videojocs de la Game Boy;

 Enllaos externs .


 Histria de la Game Boy & Color .
 Llista oficial de videojocs llanats a l'Amrica ;
 Game Boy Land;
Frum sobre les consoles GBA al VaDeJocs.Cat ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98262" title="Graa Machel" nonfiltered="4537" processed="4518" dbindex="39892">
Graa Machel ( Moambic 1946 ) s una poltica i activista social en favor dels drets dels nens moambiquesa.

Biografia.
Nascuda el 23 d'octubre de 1946 en una comunitat rural de Moambic reb l'educaci primria en una Missi Metodista per aconseguir poder viatjar fins a Portugal per llicenciar-se en llengues romniques a la Universitat de Lisboa. Retorn al seu pas el 1973, entrant a formar part del Front d'Alliberament Moambiqus (FRELIMO), i desenvolupant el crrec de mestra.

El 1975 es cas amb el poltic Samora Machel. Desprs que el seu pas aconsegus la independncia aquell mateix any, el seu marit fou nomenat President del pas el 25 de juny, esdevnint Graa Machel Ministra d'Educaci i Cultura.

El 19 d'octubre de 1986 el seu marit mor en un accident fortuit d'avi mentre aquest es dirigia a Malawi. Desprs de retirar-se de la poltica al seu pas, l'any 1994 fou nomenada pel Secretari General de les Nacions Unides Boutros Boutros-Ghali presidenta de la Comissi d'Estudi de les Nacions Unides sobre l'Impacte dels Conflictes Armats sobre la Infncia.

El 1995 fou guardonada amb la Medalla Nansen per les Nacions Unides pel seus treballs en defensa dels drets humans, i especialment per la defensa dels drets de la infncia.

El juliol de 1998 es cas novament amb Nelson Mandela, president de Sud-frica. Aquell mateix any fou guardonada amb el Premi Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional, juntament amb Fatiha Boudiaf, Rigoberta Mench, Fatana Ishaq Gailani, Somaly Mam, Emma Bonino i Olayinka Koso-Thomas pel seu treball, per separat, en defensa i dignificaci de la dona.

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional 1998;
  Estudi de la UNICEF sobre l'Impacte dels Conflictes Armats sobre la Infncia;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98263" title="Labranda" nonfiltered="4538" processed="4519" dbindex="39893">
Labranda fou una ciutat del oest de Cria, depenent de Mylasa. Tenia un santuari de Zeus Stratios. Les seves runes podrien ser a Iakli, la qual tamb podria ser Euromos.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98264" title="Lacantis" nonfiltered="4539" processed="4520" dbindex="39894">
Lacantis (grec      i   ) es el nom d'un districte de Cilcia, a la regi de Tars, entre Cidnos (Cydnus) i Sarosa (Sarus). En aquest districte hi havia la ciutat d'Irenpolis (Ptol. 5.8.6.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98277" title="Sebaste de Cilcia" nonfiltered="4540" processed="4521" dbindex="39896">
Sebaste (       ) era a una ciutat en una petita illa de la costa de l anomenada Cilcia Aspera, entre Coricos i la boca del riu Lamus; la ciutat fou construda pel rei Arquelau de Capadcia. Va rebre el seu nom en honor d'August i abans es va dir Eleusa (Elaeusa). Fou parcialment destruda per un terratrmol. L'illa va quedar unida al continent per un banc d'arena. Estava situada entre Coricos i la desembocadura del Lamis. Encara en queden unes restes amb un temple amb restes d'haver estat destrut per un terratrmol, un teatre, i tres aqeductes
Avui dia l illa ja est unida a la costa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98278" title="Sebaste de Frgia" nonfiltered="4541" processed="4522" dbindex="39897">
Sebaste (       ) fou una ciutat de la Frgia Pacatiana, entre Alydda i Eumnia. Es esmentada per Hierocles i apareix a les actes del Concili de Constantinoble. Correspondria a la actual Segikler a la vora de la qual passa un riu que s anomena Sebasi Su.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98279" title="Reconquesta" nonfiltered="4542" processed="4523" dbindex="39898">


La Reconquesta s el nom amb qu es coneix internacionalment el procs histric per mitj del qual els regnes cristians del nord de la pennsula Ibrica van conquerir progressivament l al-ndalus. Es considera que va comenar el 722 com a resistncia de les societats muntanyenques del nord a l avan dels musulmans, amb la batalla de Covadonga, i va finalitzar el 1492 amb la conquesta del regne de Granada.

Segons la historiografia ms recent el terme reconquesta s histricament inexacte, ats que els regnes cristians que van conquerir el territori andalus es van constituir com a societats desprs de l ocupaci islmica de la pennsula, malgrat els esforos d'alguns monarques castellans per presentar-se com a hereus directes de l'antic regne visigot de Toledo. A ms a ms, segons aquesta interpretaci actual, reconquesta s un concepte parcial, ats que noms presenta la visi cristiana d'aquest complex procs histric, esbiaixant el punt de vista dels andalusins. Per tant, s'ha suggerit com a noms alternatius Conquesta cristiana, Conquesta feudal d al-ndalus, o directament la Colonitzaci feudal de la Pennsula Ibrica, entre d altres denominacions, que no porten la crrega ideolgica del concepte de reconquesta. En realitat, aquest concepte s una construcci historiogrfica que agrupa diverses etapes i situacions molt diferents al llarg dels 8 segles que es considera que va durar, ja que els protagonistes no tenien conscincia, en general, d'aquest procs histric. Aix i tot, l'Esglsia i alguns cronistes medievals ja van fer construccions ideolgiques amb aquest concepte, amb la finalitat de justificar les conquestes.

Cal tenir present tamb que la colonitzaci d'al-ndalus no s cap fet exclusiu hispnic, ja que s explica en un context europeu caracteritzat per l'expansi de la societat feudal des del nucli original del Feudalisme, al centre de l'Europa occidental, cap a la perifria, essent aix un procs histric que respon als mateixos parmetres que altres processos contemporanis com la conquesta i colonitzaci anglesa d'Irlanda, l'expansi alemanya a l'est del riu Elba (procs conegut amb el terme tamb ideolgic de Drang nach Osten o "Marxa a l'Est"), i l'expansi franca a Terra Santa mitjanant les Croades i la creaci del regne croat de Jerusalem, entre d altres.

Antecedents.

El perode tardorom.

Al segle V l'afeblit Imperi Rom d'Occident va demanar als visigots, un poble brbar fortament romanitzat i que estava federat a l'imperi, que expulsessin els vndals i alans d'Hispnia. Com a pagament per llur lleialtat, els visigots rebrien aquesta provncia romana i el sud de la Gllia com a foedus. Amb la deposici de l'ltim emperador rom per Odoacre el 476 els visigots van governar aquests territoris com a regne independent, primer com a Regne de Tolosa i, desprs de la derrota a mans dels francs el 507 a la Batalla de Vouill, nicament a Hispnia com a Regne de Toledo. Aix i tot l'aportaci de poblaci dels visigots a la pennsula va ser molt reduda.

L ocupaci musulmana de la pennsula.

A la mort del rei visigot Vtiza, el 710, es va produir un conflicte entre els partidaris de la monarquia hereditria amb els fills del rei mort al capdavant, i els partidaris de la monarquia electiva a favor del nou rei Roderic, un conflicte que tenia, aix mateix, un rerefons religis entre catlics i arrians. El 711 el comte de Ceuta, Juli, que estava refugiant la famlia i els partidaris de Vtiza i que mantenia relacions amb el governador de Tingis, Triq ibn Ziyad, i el seu emir Mussa ibn Nussayr, va demanar ajuda a les poblacions rabs i berbers del nord d frica per intervenir al conflicte i donar-li suport en la seva lluita contra Roderic. Els historiadors difereixen quant a la intenci de Mussa en aquest moment de la histria; ja sigui que planejava una conquesta completa, una invasi limitada per confirmar una aliana, o noms un atac per afeblir les forces de visigtiques.

Les forces musulmanes van derrotar Roderic que segons les llegendes hauria mort a la batalla de Guadalete el 711, a causa en part per la deserci de les tropes sota el seu comandament a petici del bisbe Oppas (el nebot del qual, quila, era fill de Vtiza). Desprs de la batalla, el domini visigot es va desmembrar, i quila va rendir les seves terres el 712.

Durant els tres anys segents els musulmans van ocupar la resta de l antiga Hispnia mitjanant pactes amb la noblesa visigtica. El 713 va caure Toledo i el 714 Saragossa. L exercit raboberber va continuar cap al nord fins ser derrotat per Eudes d'Aquitnia a prop de Tolosa el 721, i finalment per Carles Martell el 732 en la batalla de Tours. Els musulmans, llavors, es van assentar a la pennsula ibrica, establint un emirat subordinat, nominalment, al califa de Damasc. La major part dels nobles visigots van mantenir llurs propietats i llur estatus social convertint-se a l'islam, ats que el canvi de govern no afectava seriosament llurs activitats quotidianes. Les divisions comtals es van mantenir, per l'administraci local va canviar; els musulmans van ocupar els llocs clau ats que cap no-musulm podia governar un musulm. La poblaci de cristians i jueus havien de sotmetre's al Codi d'Umar, que assegurava la supremacia de l'islam sobre les altres religions. Des de llavors es va conixer al territori musulm de la pennsula com a al-ndalus.

La regi nord d'Hispnia, travessada per la serralada Cantbrica, era habitada durant el primer millenni aC per grups tribals que els estrangers anomenaven asturs, cntabres i vascons. No van poder ser conquerits pels romans i  al segle I August els va allar envoltant-los amb campaments romans, d on desprs sorgirien ciutats com Lle i Pamplona. Aquestes poblacions de muntanya no romanitzades van resistir tamb a l ocupaci musulmana, creant-se aix els primers grups de resistncia al nord de la pennsula.

Orgens dels Regnes Cristians.

El Regne d'Astries.

Per a ms informaci, vegeu l'article principal del Regne d'Astries;

 El 718 el noble visigot Pelai, l encarregat de la gurdia reial de Roderic que hauria escapat de la batalla de Guadalete, es va refugiar junt a altres visigots a Astries, aliant-se amb les poblacions indgenes tribals a travs del matrimoni amb la reialesa astur. Sota el seu liderat els atacs contra els berbers installats a la zona de Galcia es van incrementar. Entre el 718 i 724 (possiblement al 722), l'emir hi va enviar tropes per sufocar aquesta rebelli i per controlar la regi. Les tropes de l'emir, tanmateix, van ser derrotades a la Batalla de Covadonga. La hiptesi ms acceptada quant a la batalla (una epopeia segons les crniques cristianes, una escaramussa segons els textos rabs) diu que les forces musulmanes van ser atacades des dels penya-segats i es van retirar a les valls cap a la regi de l actual ciutat de Gijn, i desprs van ser atacades durant la seva retirada pel seguici del duc Pere de Cantbria i gaireb aniquilats. La victria va enfortir els asturians i tan bon punt havien expulsat els andalusins de les valls orientals d'Astries, Pelai va atacar Lle, la ciutat principal del nord-oest de la pennsula, i va dominar els passos de les muntanyes, allant la regi dels atacs andalusins. Pelai va continuar atacant els berbers que havien roms a les serralades asturianes fins que es retiraren. Desprs va casar el seu fill Ffila amb la filla del duc Pere. 

Alfons II (791-842), fill de Freula i la basca Mnia d'laba, va pujar al tron el 791. Durant les primaveres del 792, 793 i 794 els andalusins van saquejar laba i fins i tot Oviedo. Per tal de prevenir aquests atacs continus, el rei va comenar a establir contactes diplomtics amb els reis de Pamplona i amb Carlemany i el seu successor Llus el Piets, que serien molt importants en el desenvolupament cultural, religis i poltic del regne d Astries. Al-Hakam va assajar d'interrompre aquests contactes atacant Astries, per el regne es va consolidar amb el reconeixement d'Alfons com a rei d'Astries per Carlemany i el Papa. Va conquerir Galcia i la regi dels bascos. Durant el seu regnat es va intentar crear una esglsia nacional independent de l esglsia mossrab de Toledo, i en aquest procs es va descobrir, aparentment, la tomba de Sant Jaume a Compostella, en Galcia. Pelegrins de tota Europa occidental van comenar una ruta de pelegrinatge entre l'allada Astries i les terres carolngies, al sud de l'actual Frana, formant-se aix un cam que va animar econmicament la zona i pel que penetrarien les corrents culturals europees.

La poltica d'Alfons consistia en despoblar les fronteres de les Vardlies (que es convertirien en Castella) per guanyar el suport necessari al nord de les muntanyes i aix fer crixer les forces militars. El regne va ser prou fort per saquejar les ciutats andalusines de Lisboa, Zamora i Coimbra en busca de bot.

Les campanyes franques i la Marca Hispnica.

Per a ms informaci, vegeu l'article principal de la Marca Hispnica;


El 778 la primera expedici franca de Carlemany contra Saragossa va fracassar i la reraguarda de l exrcit va ser destruda a la Batalla de Roncesvalls mentre es retirava cap a Frana, un esdeveniment que ha quedat registrat en la Chanson de Roland (Can de Roland). Com a resultat, els Pirineus occidentals havien estat alliberats pels indgenes tant de musulmans com de francs, i van sorgir quatre estats diferents: el regne de Pamplona (que desprs seria conegut com a Navarra), i els comtats d'Arag, Sobrarb i Ribagora. Navarra va emergir com a regne al voltant de Pamplona, la seva capital, i va controlar el pas de Roncesvalls. El seu primer rei va ser nnec I, el qual va expandir els seus dominis fins a la Badia de Biscaia i va prendre alguns pobles a l altre costat dels Pirineus, per mai no va atacar directament l exrcit carolingi, ats que era, nominalment, el seu vassall. Posteriorment va ser reconegut oficialment com a rei independent pel Papa, i el comtat d Arag va ser annexionat per Navarra a finals del segle X. La geografia muntanyenca havia protegit dels atacs andalusins aquests territoris junt a Sobrarb i Ribagora, el que els va permetre que, llevat de Navarra, aquests comtats romanguessin estables per dos segles.

La frontera franca al sud es va anar expandint lentament fins que el 795 es va incloure els comtats de Girona, Cardona, Osona i Urgell dins del ducat de Septimnia, regi que els carolingis anomenaven marca hispnica, per que no tenia cap oficialitat ni cap marqus. Els comtats catalans protegien els passos orientals dels Pirineus i les costes, per la marca incloa no noms els comtats del sud, sin tamb alguns comtats al nord de les muntanyes com ara Perpiny i Foix. Tanmateix, el comtat amb el paper ms rellevant seria el de Barcelona, desprs de ser conquerida la ciutat el 801 per Llus I el Piets, fill de Carlemany. Durant les ltimes dcades del segle IX, sota el comte Guifr el Pils, Barcelona es convertiria en el comtat dominant de la regi, controlant les poltiques dels altres comtats catalans.

El procs de Colonitzaci.
Tan bon punt els francs havien venut els musulmans, la necessitat de defensar els passos o ports dels Pirineus s havia convertit en una situaci important de la poltica de Carlemany. Es van construir fortificacions i es va donar protecci als habitants de les antigues ciutats romanes com ara Jaca i Girona. Els passos principals eren Orreaga/Roncesvalles, Somport i Jonquera. Carlemany va poblar els comtats de Pamplona, Arag i Barcelona. 

L assentament de poblaci cristiana a la conca del Duero es va realitzar en dues fases. Al nord del riu, entre els segles IX i X, es va utilitzar el sistema de la pressura. Al sud del Duero, durant els segles X i XI es van desenvolupar ciutats mitjanant la donaci de furs, els quals s estendrien desprs cap a altres regions, i fonamentalment amb la formaci de mercats.  Els furs eren estatuts que documentaven els privilegis i usatges amb qu regir la comunitat, donats normalment per monarca, malgrat que no nicament, a les persones que poblaven un poble. Com a resultat, el consell del poble era depenent del seu senyor, convertint-se aix els furs en el sistema ms utilitzat per poblar Navarra i ms tard Arag. El primer fur va ser atorgat al comte Ferran Gonzlez de Castrojeriz durant la dcada del 940. 

En una primera onada de colonitzaci, la pressura es referia a un grup de pagesos que creuaven les muntanyes i s assentaven a les terres despoblades de la conca del Duero per practicar l agricultura. La monarquia asturiana promovia aquest sistema atorgant al pags tota la terra que podia treballar i defensar com a propietat seva. Ms tard tamb els magnats asturians i gallecs, aix com el clergat, i sobretot els monestirs benedictins enviarien llurs expedicions prpies amb pagesos que dominaven amb relacions feudals, el que va crear tota una xarxa d aldees a la frontera. Amb el temps els primers pagesos lliures aniran desapareixent i tots els pagesos esdevindrien vassalls feudals. Les pressures tamb es van utilitzar, per exemple, a Catalunya, quan el comte de Barcelona va demanar al bisbe d Urgell i al comte de Girona colonitzar les planes de Vic.

Va ser precisament amb l aparici del Feudalisme a principis del segle X que la conquesta es va accelerar pel desig dels senyors feudals, inclosos els reis, d aconseguir noves terres. A partir d aquest moment les ciutats i els pobles van guanyar major importncia amb el ressorgiment del comer i l expansi monetria a la baixa edat mitjana. Tamb l enfortiment de la monarquia va permetre controlar majorment el procs de colonitzaci i regular l emigraci cap al sud de les poblacions feudalitzades. Aix cal diferenciar entre les terres directament poblades pels reis, bsicament a les ciutats i viles malgrat que no nicament, i les donacions en feu a senyors feudals laics, monestirs i ordes militars que atreien poblaci concedint-los rendes menys fortes que les que tenien als seus llocs d origen, on el feudalisme feia segles que estava consolidat.

A partir del segle XIII, quan la monarquia ja dominava el procs, la colonitzaci es va organitzar mitjanant els coneguts Repartiments, pels quals els monarques repartien el territori conquerit a al-ndalus. Les donacions podien ser directament a pagesos en petites proporcions, o b a senyors feudals que posteriorment repartiria a altres pagesos. Amb aquest mtode es va colonitzar els regnes de Mallorca, Valncia, Mrcia, Sevilla i Jan, i ms tard el de Granada.

Al-ndalus davant la conquesta cristiana.


;
La situaci d al-ndalus entre els segles X i XII va tenir un paper molt important en el desenvolupament dels regnes cristians. 

El 923 l emir de Crdova Abd al-Rahman III, lder de la dinastia Umayyad, va declarar-se califa independent de la dinastia Abbssida, de Bagdad. Va prendre tot el poder religis i poltic, i va reorganitzar l exrcit i la burocrcia. Tan bon punt va guanyar el control dels governadors dissidents, el califa va voler acabar amb el liderat cristi de la pennsula atacant-los diverses vegades.
Abd-ar-Rahman net es va convertir en una titella sota les mans dels gran visir Almansor (al-Mansur, "el victoris"). Almansor va iniciar una forta campanya contra els regnes cristians, atacant i saquejant Burgos, Lle, Pamplona, Barcelona i Santiago de Compostella fins la seva mort el 1002.  

A la mort d Almansor I el 1031 al-ndalus va patir guerres civils que van acabar amb el sorgiment de les taifes. Les taifes eren petits regnes establerts pels governadors de les ciutats que van aconseguir assolir llur independncia. Com a resultat van emergir fins 34 regnes petits que van lluitar entre s per annexionar nous territoris sota la seva influncia.

Quan Alfons VI de Castella (1040-1109) va conquerir Tulaytula en 1085 els dirigents d'al-ndalus, no sense grans temors, van decidir cridar en auxili els guerrers almorvits, berbers neoconversos que tenien una visi estricta i poc cultivada de l'islam. Yusuf Ibn Tasufin va entrar amb el seu exrcit a la pennsula ibrica en diverses ocasions (1086, 1088 i 1093, i es trob amb una terra frtil i prspera, per tamb va observar el que per a ell era un relaxament dels preceptes doctrinals de l'islam i una excessiva tolerncia amb els jueus i els cristians. Aix li va provocar la determinaci d'apoderar-se d'aquests regnes, animat per la divisi entre les diferents taifes. Va completar la conquesta d Alndalus al 1090, a excepci de la taifa de Valncia, que va ser conquerida en 1094 pel mercenari castell anomenat el Cid, que la va mantenir fins el 1102.

Els benimerins foren la dinastia berber que va succeir els almohades al Marroc, des de mitjans del segle XIII a principis del XV. Els benimerins intervingueren de manera decisiva en la poltica del regne nassar de Granada, on tenien un exrcit permanent. A ms a ms, foren un recolzament fonamental de la resistncia contra els reis cristians. El seu objectiu estratgic, en un principi, fou el de dominar l'estret de Gibraltar per tal de tenir el control del comer entre la Mediterrnia i l'Atlntic. D'aquesta manera, els benimerins entraren en el sud d al-ndalus al 1224, per recolzar els reis granadins, enfrontant-se directament amb els cristians. L'enfrontament pel domini de l'estret de Gibraltar es coneix com la batalla de l'Estret, lliurat entre Castella, en ocasions amb el suport naval de la Corona d'Arag, i l'aliana nassar-benimerina, entre 1263 i 1350. 

Jaume I d Arag va conquerir bona part del Xarc al-ndalus (l orient peninsular), primer amb la conquesta de Mallorca el (1229) i ms tard amb la conquesta de Valncia (1238).
Mentrestant els castellans van obtenir victries importants, com la conquesta de Tarifa (1292) i la de Gibraltar (1308), per les incursions granadines, la frustrada croada castellano-aragonesa de 1309 i el desastre de la Vega (1319), van igualar les forces cristianes i musulmanes.

Aix doncs la creixent amenaa nassar-benimer va rellanar la conquesta feudal entre 1327 i 1344. Cap a 1330 Granada es va decantar per altra aliana amb el sult benimer Abul-Hasan (1331-1351), disposat a una guerra oberta contra els cristians. D'aquesta manera, els benimerins van arribar a recuperar els ports de Tarifa, Algesires, Gibraltar (1333) i Rota. Alfons XI de Castella va enfortir Castella durant les treves, i en 1339 va ajuntar les seves tropes amb les de Pere IV d'Arag i Alfons IV de Portugal. En agost de 1340 un gran exrcit benimer va desembarcar en les costes peninsulars i va assetjar Tarifa (ara en poder dels castellans). L'enfrontament definitiu va tenir lloc en la batalla del riu Salat (30 d'octubre de 1340), on les tropes castellanes i els seus aliats, derrotaren a l'exrcit nassar-benimer d Abul-Hasan i el nassar Yusuf I (1333-1354), els quals tenien un exrcit molt ms nombrs, per pitjor armat i d'inferior tctica. Amb la moral recuperada Alfons XI va conquerir Alcal la Real (1341), va derrotar els nassars en la Batalla del riu Palmones (1343) i desprs de dos anys de setge va prendre Algesires (mar de 1344). En 1349 va intentar conquerir en Gibraltar, per va morir de pesta durant el setge (mar de 1350). Amb les seves victries, Alfons XI va destruir l'ltim suport nord-afric d'al-ndalus. Des de mitjans del segle XIV, Granada va quedar allada del Magrib. El imperi benimeri va anar desintegrant-se lentament a la mort d'Abul-Hasan, encara que van romandre a la pennsula fins el 1374.

L'evoluci poltica dels Regnes Cristians.

Astries i Lle.

Per a ms informaci, vegeu l'article principal del Regne de Lle;

Alfons III d'Astries va fer de Lle la seva nova capital i va repoblar aquesta regi estratgica. Des d aquesta ciutat el rei va comenar una srie de campanyes per controlar les terres al nord del Duero. Va reorganitzar els seus territoris en ducats majors (Galcia i Portugal) i comtats majors (Saldaa i Castella)  i va fortificar les fronteres amb molts castells. L any de la seva mort havia nascut ja el Regne de Lle. Amb aquesta nova situaci de poder, el seu hereu Ordoni II de Lle va atacar Toledo i Sevilla. El califat de Crdova, que aleshores no estava dividit, va atacar Lle. Navarra es va aliar amb Orodni contra Abd-al-Rahman, per va ser derrotat a la Batalla de Valdejunquera el 920. Durant els segents 80 anys el regne de Lle va sofrir diverses guerres civils, atacs dels andalusins, disputes internes i assassinats la qual cosa va dur a la independncia parcial de Galcia i Castella debilitant les forces cristianes. 

Ramir II de Lle, aliat del comte Ferran Gonzlez de Castella, va derrotar el califa a Simanc el 939. Desprs d aquesta batalla Ramir va aconseguir 12 anys de pau, per havia de concedir a Gonzlez la independncia de Castella com a pagament pel seu suport durant la batalla. Alfons V finalment va derrotar Almansor. Alfons V es va annexar Arag el segle X i va expandir el seu control sobre la Frana del sud. 

Navarra.

Per a ms informaci, vegeu l'article principal del Regne de Navarra;

Durant les darreres dcades del segle X, el rei Garcia II de Navarra va rebre Biscaia de Castella, i sota el seu regnat Navarra es va convertir en el regne hegemnic de la pennsula. El seu fill, San el Gran, que va regnar del 1004 al 1035 va annexar Castella al regne amb el seu matrimoni, va conquerir Sobrarb i Ribagora i va fer del regne de Lle el seu vassall en matar l nic fill del rei Beremund III de Lle. Seguint el costum navarrs, San va dividir el regne entre els seus fills: Castella (i Biscaia) per Ferran, Navarra i la Rioja per San IV de Navarra, el comtat d Arag per Ramir, i Sobrarb i Ribagora per Gonal. Ramir va matar al seu germ Gonal i va annexar el seus dominis, mentre que Ferran, que es va fer rei, es va casar amb la filla de Beremund III convertint-se en rei de Lle i Castella. 

Navarra va perdre la seva importncia sota el rei San IV en perdre La Rioja i gaireb es convertiria en vassall d'Arag. Desprs de la seva mort, els navarresos van elegir com a rei seu a San Ramrez, rei d'Arag. San Ramrez va aconseguir el reconeixement internacional d'Arag, i va expandir les fronteres cap al sud.

Corona d'Arag.

Per a ms informaci, vegeu l'article principal de la Corona d'Arag;


La independncia del comtat de Barcelona succeeix, de facto, durant el regnat del comte Borrell II, qui en patir l atac de Barcelona per part d'Almansor el 985, deman l'ajut per vassallatge al rei franc, per no el va rebre. En canviar la dinastia franca dels carolingis pels capets, Hug Capet deman la renovaci del vassallatge a canvi de protecci (maig de 987), per Borrell II declararia que la nova dinastia de Frana no eren els governadors legtims de Frana, i per tant del seu comtat.

L'11 d'agost de 1137 el comte Ramon Berenguer IV es promet a Barbastre amb la princesa Peronella d'Arag, una nena d'un any, tot i que el casament no es va realitzar fins uns anys desprs a Lleida, l'agost del 1150. Aquest prometatge li permet de passar a governar immediatament aquest pas amb el ttol de prncep: quedava constituda la Corona d'Arag grcies a la uni dels sobirans d Arag i Catalunya, i passant a l'ofensiva conquerint les taifes de Tortosa, Lleida i Siurana entre els anya 1147 i 1154.

La derrota catalanano-aragonesa a la Batalla de Muret (1213), i la mort de Pere el Catlic en la mateixa, signific la fi del vassallatge occit al comte de Barcelona i de l intent de domini feudal d Occitnia. En endavant la poltica expansiva de la corona es dirigir cap al Xarq al-ndalus, (Valenci i les Illes Balears), i ms tard s'estendria ms enll pel mar Mediterrani, annexant-se el regne de Npols, el regne de Crsega, el regne de Siclia i el regne de Sardenya. Fins i tot els reis van incloure entre els seus ttols el ducat d'Atenes i es va crear el ducat de Neoptria, malgrat l efmer domini dels mercenaris almogvers sobre aquests ducats, i Jaume II tamb s'intitulava rei de Mrcia, malgrat haver-hi ocupat el regne noms temporalment.

El final de l'expansi peninsular de la Corona d'Arag el marca el Tractat d'Almizra (1244) signat per Jaume I i el seu gendre Alfons X de Castella. En el pacte s'estipul que les terres al sud de la lnia Busot-Biar-La Vila Joiosa quedaren reservades per al regne de Castella, tot i que posteriorment, els territoris del regne de Mrcia situats al nord del riu Segura van ser incorporades al regne de Valncia per Jaume II (Governaci d'Oriola), en virtut de la Sentncia Arbitral de Torrelles (1304) i del Tractat d'Elx (1305).

Castella.

Per a ms informaci, vegeu l'article principal de la Corona de Castella;

L'any 929, el Comtat de Castella es va independitzar de Lle amb el comte Ferran Gonzlez, per la Corona de Castella, com entitat histrica, comena el segle XIII, any en qu Ferran III de Castella, es corona rei de Castella i rei de Lle, el qual incloa els antics regnes de Galcia i Astries. La uni entre els dos regnes ja s'havia produt en ocasions anteriors, el 1037 grcies a Ferran I de Castella i el 1072 amb Alfons VI de Lle per separar-se de nou el 1157, per aquesta en fou l'ltima i definitiva. 

Ferran I de Castella va ser rei ms important de la segona meitat del segle XI. Va conquerir Combra i va atacar els regnes andalusins, exigint-los un tribut conegut com a pria. L estratgia de Ferran era continuar demanant pries fins que el taifa estigus molt debilitat militarment i econmicament. Va repoblar tamb les fronteres per mitj de furs. Continuant amb la tradici navarresa, abans de la seva mort va dividir el regne entre els seus fills. San II de Castella volia reunir el regne del seu pare, i va atacar els seus germans. San va ser mort en el setge de Zamora el 1072, i el seu germ Alfons VI va prendre Lle, Castella i Galcia. 

Alfons VI, el Valent, va colonitzar amb poblaci dels seus regnes les zones de Segvia, vila i Salamanca. En haver assegurat les fronteres, el rei Alfons va conquerir el poders regne andalus de Toledo el 1085. Toledo, l antiga capital dels visigots, era una localitat ideolgicament molt significativa, i la conquesta va fer d Alfons un dels reis ms reconeguts del mn cristi. Va adoptar el ttol d Imperator totious Hispanie ("Emperador de totes les Espanyes", en el sentit geogrfic del terme). Alfons va aplicar una poltica molt ms agressiva contra les taifes, les quals van demanar el suport dels almorvits africans.

Portugal.

Per a ms informaci, vegeu l'article principal sobre Portugal;

El 24 de juny de 1129 es va produir la Batalla de Sant Mamede en qu Alfons Henriques va vncer la seva mare, Teresa de Lle i Nez, adquirint i controlant el comtat portugus, declarant-lo principat independent. El 1139, sota el ttol de comte de Portugal, desprs de la victria en la Batalla d'Ourique contra un contingent musulm, Alfons es va autoproclamar Rei de Portugal, amb el suport de les seves tropes. 

Segons la tradici, la independncia de Portugal va ser confirmada ms endavant a les mtiques corts de Lamego, quan va rebre de l'arquebisbe de Braga la corona de Portugal, encara que estudis recents qestionen la reuni d'aquestes corts. El reconeixement de Castella, per, va arribar el 5 d'octubre de 1143 i es va deure al desig d'Alfons VII de Castella de ser emperador (i com a tal, necessitava d'altres reis com a vassalls). Alfons Henriques va assajar de consolidar la seva independncia, amb importants conquestes de terra andalusina al sud, com la conquesta de Lisboa el 24 d'octubre de 1142 i Santarm el 15 de mar, amb el suport d'una poderosa esquadra de 160 vaixells i un contingent d uns 12.000 croats que es dirigien cap a Terra Santa. Per les seves conquestes, que en ms de quaranta anys va duplicar el territori que el seu pare li havia llegat, va ser apellat El Conqueridor, tot i que tamb va ser conegut com El Fundador i El Gran. El musulmans, fins i tot, en senyal de respecte, van anomenar-lo Ibn-Arrik ("fill d'Enric", traducci literal del genitiu Henriques) o El-Bortukali ("el portugus").

Els Reis Catlics i la conquesta del Regne de Granada.

Per a ms informaci, vegeu l'article principal del Regne Nasr de Granada;


A finals de l'edat mitjana la pennsula estava dividida en quatre regnes cristians, Castella, Arag, Navarra i Portugal, i al-ndalus s havia redut al regne musulm de Granada governat per Abu 'Abd All h o Boabdil. 

Enric IV de Castella va cercar l'aliana amb Portugal. Per obtenir-la, va casar la seva filla Joana la Beltraneja amb Alfons V de Portugal. No obstant aix, la seva germana, la infanta Isabel I de Castella, que aspirava a la corona, es va casar amb Ferran II d'Arag i desprs de la mort d'Enric, va reclamar tot el territori castell. Desprs de la guerra civil castellana entre partidaris d Isabel, amb el suport d'Arag, i partidaris de Joana, amb el suport de Portugal, Isabel va romandre en el tron. 

L'aliana castellano-aragonesa va conquerir Granada el 1492 i el 1512 Navarra va ser annexionada a la Corona d'Arag, passant desprs a la de Castella el 1515. Posteriorment, desaparegut per complet al-ndalus, l expansi feudal i el procs de colonitzaci va continuar al nord d frica, les Canries i a la recentment descoberta Amrica.

Vida i cultura a l'poca de la Conquesta.

Llenges i religi.

Quan els musulmans arriben a la pennsula, la poblaci hispano-romana parlava un llat vulgaritzat com arreu de la Romnia, i nicament l oligarquia visigtica sembla que era bilinge, perqu parlaven llat i la seva llengua germnica. Amb l ocupaci musulmana, l assentament progressiu de poblacions rabs i berbers, i les conversions dels indgenes a l islam, al territori andalus es parlava quasi exclusivament en llengua rab, i en concret en un dialecte andalus influenciat per la llengua mossrab. Existien petits grups cristians que conservaren aquesta llengua roman hispnica, per la van anar perdent a poc a poc, passant-se a l'rab, fins desaparixer per complet cap al segle XII, tant els mossrabs com la seva llengua.

La tolerncia dels musulmans cap a cristians i jueus, mentre pagaven un tribut especial, es va perdre amb l'avan de la conquesta de la pennsula pels feudals, i amb l'arribada dels almorvits d'frica. Als territoris conquerits pels cristians tamb vivien musulmans que no havien estat expulsats ni esclavitzats, la qual cosa va produir un intercanvi cultural entre musulmans i cristians que es reflexa en els arabismes existents a les llenges romniques peninsulars (catal, castell i galaico-portugus), en els magnfics sistemes de regadiu, sobretot a l est peninsular, o en l anomenat art mudjar. 
Els jueus coneixien l'hebreu, que utilitzaven als seus ritus religiosos, per parlaven en rab o roman segons on visqueren. Per exemple al segle XIII el coneixement de l'rab i el castell per part dels jueus de Toledo va jugar un paper important en la traducci d obres cientfiques i literries dels antics grecs, perdudes en llat, per que els musulmans havien conservat en rab durant l'edat mitjana. El personatge jueu ms important de l'poca seria el filsof Moiss Maimnides. 

La poltica religiosa dels Reis Catlics van acabar amb l'expulsi dels jueus, la persecuci dels conversos, i l allament i segregaci dels musulmans, amb la intenci d'homogenetzar la pennsula religiosament.

Grups socials fruit de la Conquesta.

Durant el procs de la conquestes es van originar diversos grups socials com a conseqncia del contacte entre distintes societats i cultures:
 els mossrabs: les minories cristianes de les terres controlades pels musulmans; la majoria van acabar convertint-se a l islam per estalviar-se el tribut especial, i altres van emigrar cap als regnes cristians del nord durant els temps de persecuci. Van desaparixer cap al segle XII.
 els muladins: els cristians o pagans que es van convertir a l'islam desprs de l'arribada dels musulmans, la major part de la poblaci hispano-romana.
 els mudjars: els musulmans que habitaven en les terres que havien conquerit els cristians, la gran majoria pagesos; desprs de les conversions foroses del segle XVI van ser coneguts com a moriscos, i van ser expulsats definitivament en 1609. A la Catalunya Nova i al Pas Valenci se'ls van conixer tamb com a tagarins.
 els conversos: jueus que es van convertir al cristianisme voluntriament o per la fora desprs del decret d expulsi dels jueus de 1492; alguns d'ells serien criptojueus que van practicar el judaisme en secret.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98280" title="Trajanpolis de Msia" nonfiltered="4543" processed="4524" dbindex="39899">
Trajanpolis de Msia fou una ciutat romana construda en territori de la tribu dels Thraemenothyritae a les fronteres de Frgia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98282" title="Trajanpolis de Trcia" nonfiltered="4544" processed="4525" dbindex="39900">
Trajanpolis de Trcia fou una ciutat fundada segurament en honor del emperador Traj a la costa sud de Trcia, casi be al mateix temps que Plotinpolis que fou fundada en honor de la seva dona Plotina. La situaci exacta es dubtosa. Es possible que fos a la dreta del Hebros a uns 70 km de la seva boca, on avui hi ha la ciutat d'Orikhova, per aix no concilia amb algunes dades que donen els gegrafs romans segons els quals, per les distancies que donen, podria estar al oest del riu, a la via Egntia. Trajanpolis fou declarada capital de la provncia dels Rdope i va mantenir la seva importncia fins al segle IV. Ami no l esmenta i dona com a principals ciutats de la provncia dels Rdope a Maximianpolis, Maronea i Aenos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98290" title="Lacinium" nonfiltered="4545" processed="4526" dbindex="39902">
Lacinium es un promontori de la costa est del Bruttium, a uns 10 km al sud de Crotona. Forma el lmit sud del golf de Trent (el promontori Iapigi forma el lmit nord).  Tenia un temple dedicat a Juno Lacinius. Avui es diu Capo della Colonne per alguna columna que resta de l'antic temple. Tamb se l'anomena Cap Nau derivat del grec      (temple).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98291" title="Lacmon" nonfiltered="4546" processed="4527" dbindex="39903">
Lacmon (en grec       ) s la muntanya ms alta de les muntanyes Pindos, anomenada tamb Zygs i modernament Mtzovo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98293" title="Taygetos" nonfiltered="4547" processed="4528" dbindex="39904">

Les muntanyes Taygetus (grec Taygetos         ) es l'antic nom d'unes unes muntanyes del Pelopons que s'orienten perpendiculars a les muntanyes d'Arcdia i cap al sud fins el cap Matapan. La seva altura mxima es dona prop d'Esparta, i la muntanya mes alta era el Taletum (grec Taleton,        ) avui Sant Elies, de 2409 metres; proper i havia l'Evoras (grec       ) probablement el modern Paximdhi de mes 2300 metres. 

Des l'Eurotas es desprenen uns contraforts anomenats actualment Lykobuni (        , muntanyes dels llops) que formen un districte muntanys fins el golf messnic anomenat Mani o Mnia (Mana) i els seus habitants maniats, els quals van restar independents durant tota la dominaci otomana al menys de fet.

Entre l'Evoras i el Talentum hi havia un districte anomenat Theras (     ). Al sud hi havia canteres de marbre i mines de ferro. Les mes importants a Croceae (prfir verd).

Els bizantins van anomenar a aquestes muntanyes  Pentedactylum (             ) que vol dir "cinc dits" i al segle XIII es deien Melings (        )




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98295" title="Parnon" nonfiltered="4548" processed="4529" dbindex="39905">
El Parnon (Mont Parnon, grec       ) es una serralada de Lacnia al Pelopons, parallela a les muntanyes Taygetus. El Parnon estricte correspon al modern Malev i forma la frontera natural entre Arcdia, Lacnia i Arglida. La seva altura mxima es de 1937 metres.

Continua cap al sud-est pel districte modern de Tzakona, corrupci de Lacnia, els habitants del qual parlen un dialecte semblant al grec antic; a la part occidental continua descendint i es divideix en grups de turons separats que portaven els noms de Barbosthenes Olympus, Ossa, Thornax o Menelaium (Menelaion); desprs continua al sud on s conegut com mont Zaraz (     ) amb una altura de ms de 1.000 metres (1.060), fins a la costa.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98296" title="Eurotes" nonfiltered="4549" processed="4530" dbindex="39906">
El riu Eurotes en llat Eurotas (       ) es el principal riu de Lacnia. Neix a la vall entre el Taygetus i el Parnon, prop de Belemina. Antigament es deia Vomycas (       ) i Himeros (      ). El seu nom modern es Iris o Niris per a la part baixa se'l coneix com Baslipotam o Vasilicoptamo (riu Reial).

Entre els afluents cal esmentar el Oenus (grec Oenos       ) actual Kelefna i el seu afluent el Gorgylus (grec Gorgylos         ) probablement el modern Vresten.

Durant el seu curs corria en part de manera subterrnia, per reapareixer mes tard. A la meitat de la seva vall arriba a la regi de la ciutat d'Esparta i desprs segueix cap a mar arribant a la plana coneguda per Helos (per la ciutat d'Helos), per desaiguar finalment a la mar al golf de Lacnia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98297" title="Lacnia" nonfiltered="4550" processed="4531" dbindex="39907">
Lacnia (grec         ), anomenada inicialment Lacedemnia (          ) nom que va seguir essent usant, era la part sud-est del Pelopons. 

 Poblaci .

Els seus habitants es deien laconis (de vegades lacon) o lacedemonis. El nom s'atribueix al heroi mtic Lacon o Lacedmon per els erudits pensen que derivava del grec        o       (llac o llacuna) perqu la regi era com un llac entre muntanyes.

 Configuraci del territori .

Al nord tenia les muntanyes d'Arcdia, i des d'elles corrien al sud les de Taygetos (Taygetus) i  Parnon, les darreres formant el lmit entre Lacnia i Messnia, i acabant al promontori de Taenarion (Taenarum) el cap Matapan que es l'extrem sud de Grcia i de l'Europa continental; al est la costa acabava amb el promontori  Malea.  El riu Eurotas (amb el seu tributari l'Oenos o Oenus, probablement el mateix riu que el Cnacion,        ) regava el pas. Altres rius del pas eren el Tiasa (     , modern Pandelemona), el Phellia (      ) , el Smenus (Smenos), i el Scyras. El riu Eurotas es creuat per un antic pont anomenat el Xerkampo.

 Ciutats principals de Lacnia .

Les principals ciutats eren Esparta, Amicles i Faris totes properes una de l'altra i properes al riu Eurotas. Amicles (Amyclae) fou la principal ciutat abans de la invasi drica i era a uns 4 km d'Esparta; al sud, a pocs km, era Faris (Pharis) que tamb fou una ciutat dels aqueus que ja existia abans dels doris. Un altre ciutat era Theraphne, depenent d'Esparta.

 Altres ciutats: .

A les muntanyes Taygetos;
Messapees (llat Messapeae);
Brysees (llat Bryseae)  ;
Lapithaion (llat Lapithaeum);
Derrhion (llat Derrhium) ;
Harpleia;
 A la vall de l'Eurotas;
Castell de Kharacoma (?) depenent de la vena ciutat de:
Pellana;
Belemina;
Aegys (abans ciutat arcdia);
Tripolis;

 A la vall de l'Oenos;
Sellsia (Sellasia) i molt proper el rierol de Gorgylus on es va lliurar la batalla de Sellsia en la que Clemenes fou derrotat per Antgon Doson.
Caries (Caryae);
Scotitas (?);
Hermes (Hermae);
Oenos (ciutat que donava nom al riu);

Districte de Sciritis;
Sciros (Scirus);
Oeum (abans Ium segons Xenofont);

Sud de Lacnia;
Crocees (Croceae);
Aegies (Aegiae) ;
Cranes (a una illa enfront de Githyon);
Gythion (Gythium),  el principal port del pas;

A l'est de Gythion;
Trinasos (Trinasus) a la punta nord-est del promontori Taenarum;
Helos;
Acries (Acriae), al sud d'Helos ;
Biandina (?) desprs Biadinpolis ;
Leuce;
Pleies (Pleiae);
Asopos (Asopus, abans Cyparissia);
Hyperteleatum prop del promontori o pennsula de Onugnathos (Onugnathus);
Boees (Boeae) amb la badia Boeaticus sinus;
Etis;
Aphrodisias;
Side;
Nymphaeum;
Malea, al promontori Malea (?????) avui Mali, el segon mes al sud de Grcia desprs de Taenarum, amb una esttua d'Apollo al promontori. ;
Citera (Cythera) illa al sud de Malea;
Side;
Epidelion (Epidelium) ;
Epidauros Limea (Epidaurus Limera) ;
Zarax;
Cifanta (Cyphanta);
Prasies (Prasiae) o Brasies (Brasiae) ;
Gerontres (Geronthrae) ;
Marios (Marius);
Glyppia o Glympia;
Selinos (Selinus) ;

A l'oest de Gythion;
Las, i no lluny el riu Smenos (??????, llat Smenus), i a tocar el temple de Artemisa Dictynna al promontori anomenat Agheranos on era suposadament enterrat Las, fundador de la  ciutat, i al sud el rierol avui anomenat Dhkova;
Hypsi;
Scyras (?) amb un altar dedicat a Zeus i al sud la pennsula de Siutri, probablement  el  Sinus Aegilodes esmentat per Plini el Vell;
Aegila;
Pyrrhikhos (Pyrrhichus);
Teuthrone;
Kikonia;
Psamathos (Psmathus) ;
Akhileios limen (Achileius Portus) a la pennsula de Taenarum o Cap Matapan;
Taenarion (Taenarum) mes tard Caenpolis ;
Hippola al promontori Thyrides;
Messa, al mateix promontori;
Oetylos (Oetylus);
Talames (Thalamae) ;
Pefnos (Pephnos, llat Pephnus) prop del riu Pamisos (avui Mila), antic lmit de Messnia.
Leuctra o Leuctrum;
Cardamyle;
Gernia (Gerenia);
Alagnia (Alagonia);

Altres;
Etilos;
Bioai;

 Histria .

 Temps llegendaris .

La llegenda fa als lelegis o leleges els primitius habitants del Pelopons. El seu rei Lelex fou succet pel seu fill Myles, i aquest pel seu fill Eurotas, que va donar nom al riu. No va deixar descendncia masculina i el va succeir Lacedemon o Lacon, fill de Zeus i de Tageta, que es va casar amb Esparta, filla del darrer rei, que va donar el seu nom al poble i el de la seva dona a la ciutat que va fundar. El seu fill Amicles, va fundar la ciutat de Amyclae. Desprs d'aix Lacedemnia fou regida per prnceps aqueus; Esparta fou la residencia de Menelau, germ d'Agamemn. A Menelau el va succeir Orestes, que es va casar amb la filla de Menelau, Hermione; a Orestes el va succeir el seu fill Tisamenos, que regnava quant van arribar els doris sota la direcci dels heracleiades (descendents d'Hracles o Hrcules). Lacedemnia va ser adjudicada en el repartiment a Eurstenes i Procles, fills bessons d'Aristodem.

La llegenda fa als doris amos immediats de tot el Pelopons per en realitat primer van ocupar la Lacnia i finalment la plana d'Esparta. El doris van dividir els territoris en sis districtes: Esparta, reservada per ells; Amyclae a uns 4 km d'Esparta, que va quedar pels aqueus (i per ells fou anomenada  Filonomos o Philonomus) i  Las, Pharis, Aegys i una sisena ciutat el nom de la qual no s'ha conservat, que serien governades per virreis i podrien rebre nous ciutadans. 

Amyclae fou conquerida poc abans de la primera guerra messnia pel rei espart Teleclos que tamb va conquerir Pharis i Geronthrae, tamb ciutats dels aqueus; el seu fill Alcmenes, va conquerir la ciutat d'Helos, a la costa, prop de la desembocadura de l'Eurotas. Encara hi havia altres ciutats aquees que foren sotmeses per aquesta poca per de les que no s'ha conservat la noticia.

A la meitat del segle VIII els doris d'Esparta ja dominaven tota Lacnia central; la part oriental era domini d'Argos que posseen fins el Cap Malea i l'illa Citera; aquesta part fou conquerida pels espartans a una poca no coneguda per segurament entre la meitat del segle VIII i la primera guerra messnia (743 aC a 724 aC).

 Guerres messnies, Cinria, Arcdia .

L'expansi subsegent fou cap a la part oriental, cap a Messnia, on el doris que hi governaven posseen terres frtils. A la primera guerra va seguir la segona (685 aC a 668 aC) amb la que tota Messnia fou conquerida i els habitants foren convertits en ilotes o helotes. El nom de Messnia va desaparixer i la denominaci de Lacnia o Lacedemnia es va estendre a tot al sud del Pelopons, de costa a costa.

Les parts altes de les valls del Eurotas i Oenus, i els  districtes de Sciritis, Beleminatis, Maleatis, i Cariatis, que pertanyien als arcadis, foren conquerits pels espartans i annexionats abans del 600 aC. Quant van intentar passar les muntanyes del nord i sotmetre Tegea es van trobar amb una forta resistncia i tot i que els tegeans es van declarar tributaris d'Esparta, l'expansi ja s'havia gaireb acabat i els espartans es van retirar amb noms aquesta declaraci que era fora nominal.

El 547 aC els espartans es van apoderar del districte oriental de Cinria. En aquest districte hi havia la ciutat de Anthana. A la frontera de Messnia amb Elis els espartans apareixen dominant Aulon.

Els espartans es van dividir en classes: els espartans propis, els periecs (perioeci) i els ilotes o helots. Els primers eren la classe dirigent; el segons tot i que homes lliures no participaven al govern; i els tercers eren esclaus sense drets sobretot pels espartans per tamb per alguns perioeci. Licurg va dividir el territori de Lacnia entre 9000 espartans i 30000 periecs (perioeci).

 Hegemonia tebana i decadncia espartana .

Les fronteres de Lacedemnia van romandre inalterades durant segles fins que el 371 aC derrotats per Epaminondes de Tebes, es va restablir la independncia de Messnia i es va fundar la ciutat de Megalpolis a Arcdia com una falca a territori espart (a la vall de l'Eurotas).

Uns anys desprs el rei Filip II de Macednia va transferir alguns districtes a Argos, Arcdia i Messnia, i en concret a aquesta darrera els districtes al nord del riu Pephnos, que no se sap si els messenis van poder conservar per molt de temps.

Quant es va establir la Lliga Aquea, la influencia d'Esparta casi va desaparixer; el rei Clemenes III va derrotar els aqueus en diverses batalles, per els aqueus van cridar en ajut a Antgon Doson, que  va derrotar  als espartans a la batalla de Sellsia (221 aC) i Esparta no va tardar a caure en mans de tirans; el darrer d'aquestos, Nabis, fou obligat per T. Quinctius Flamininus a entregar Gythium i altres ciutats de la costa que havien ajudat als romans i que foren separades de Lacnia i posades sota protecci de la Lliga Aquea (195 aC) amb el que els espartans van quedar confinats a la vall on els seus avantpassats s'havien establert i rodejats d'enemics.

 Dominaci romana i separaci de Eleutero-Lacnia .

El 188 aC Esparta fou ocupada per l'estrateg de la Lliga Aquea, Philopoemen (Filopemen), i incorporada a aquesta Lliga; Roma, irritada pel increment de poder de la lliga, va donar suport al partit nacionalista espart, per poc desprs Grcia fou conquerida pels romans i Esparta incorporada com la resta d'estats grecs.

No es coneix si les ciutats aliades de Roma a la costa oriental de Lacnia foren retornades a l'administraci d'Esparta, per el mes probables es que formessin una entitat nova: Eleuthero-Laconia (Eleutero-Lacnia) el pas dels eleutero-laconis (eleuthero-laconis) es a dir els laconis o lacedemonis lliures. 

August va afavorir als espartans i va donar a Esparta la ciutat messnia de Cardamyle i desprs la de Pharae i l'illa de Citera. Durant l'imperi fou noms el nom d'una comarcasense entitat poltica.

A finals del segle IV el pas fou devastat pels gots sota la direcci d'Alaric I (395) que va ocupar Esparta, per el 396 en fou expulsat per Estilic. 

A partir del segle VI es van establir a la regi grups d'eslaus que al segle VII dominaven prcticament Lacnia que jurdicament romania en mans de l' Imperi Bizant. No fou fins al segle VIII que l'emperadriu Irene (797-802) va aconseguir recuperar de fet les planes i els que no es van voler sotmetre es van haver de refugiar a les muntanyes.

Els francs van esdevenir senyors del Pelopons al segle XIII i al lloc de l'antiga Esparta encara van trobar una ciutat anomenada  Lacedaimonia que va desaparixer desprs del 1248, en qu Guillem de Villehardouin va construir una fortalesa a les puntes rocoses de les muntanyes Taygetus, a uns 5 km de l'antiga ciutat, on va establir la seva residncia i que es va dir Mistra o Misithra, la qual podria haver estat construda al lloc d'una antiga ciutat identificada amb l'homrica Messe. Fin a la meitat del segle XIX l'antiga Esparta, centre de Lacnia, no fou reconstruda al lloc on era antigament, per ordre del govern. Una comarca del Pelopons encara es diu Tzakonia (corrupci de Lacnia).
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98298" title="Laconis" nonfiltered="4551" processed="4532" dbindex="39908">
Laconis (de vegades lacons) o lacedemonis fou el nom dels habitants de Lacnia o Lacedemnia. El nom s'atribueix al heroi mtic Lacon o Lacedmon per els erudits pensen que derivava del grec       o       (llac o llacuna) perqu la regi era com un llac entre muntanyes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98302" title="Eleutero-Lacnia" nonfiltered="4552" processed="4533" dbindex="39909">
Eleutero-Lacnia (o Eleuthero-Lacnia, llat Eleuthero-Laconia), que vol dir Lacnia lliure, fou un districte del Pelopons creat pels romans amb les ciutats de Lacnia aliades.

El darrer tir d'Esparta, Nabis, fou obligat per T. Quinctius Flamininus a entregar Gythium i altres ciutats de la costa que havien ajudat als romans i que foren separades de Lacnia i posades sota protecci de la Lliga Aquea (195 aC). Pocs anys desprs Grcia fou conquerida pels romans i Esparta incorporada a la sobirania romana com la resta d'estats grecs. No es coneix si les ciutats aliades de Roma a la costa oriental de Lacnia foren retornades a l'administraci d'Esparta, per el mes probables es que formessin una entitat separada: Eleuthero-Laconia que fou una confederaci de ciutats eleutero-lacnies.

Els eleutero-laconis (eleuthero-laconis) s a dir els laconis o lacedemonis lliures governaven individualment les ciutats com aliats de Roma, i les ciutats estaven confederats entre elles pels afers comuns.

Pausnies diu que les ciutats foren inicialment 24 i que al seu temps eren 18 els noms de les quals eren Gythium, Teuthrone, Las, Pyrrhicus, Caenepolis, Oetylus, Leuctra, Thalamae, Alagnia, Gernia, Asopus, Acriae, Boeae, Zarax, Epidaurus Limera, Brasiae, Geronthrae i Marios. 

Els districtes al nord del riu Pephnos formaven part del territori. La ciutat ms al nord era Gernia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98307" title="Golf de Lacnia" nonfiltered="4553" processed="4534" dbindex="39910">
El golf de Laconia es el nom que porta el golf situat a la par sud-est del Pelopons, entre el Cap Matapan i el cap Malea o Malas (perllongat per l'illa Citera). La punta central del Pelopons i occidental del golf, el Cap Matapan (antic Taenarum) es la punta mes al sud de l'Europa continental, i la punta oriental del Pelopons i del golf es la segona. L'antic riu Eurotas desaigua al golf.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98311" title="Escala (element constructiu)" nonfiltered="4554" processed="4535" dbindex="39911">

Una escala s un element constructiu que permet de salvar una distncia vertical mitjanant un seguit d'esglaons o graons.

Les mides dels graons reben noms especfics:
 Estesa: s la distncia horitzontal entre entre les vores de dos graons successius. Com que els graons solen tenir volada, l'estesa sol ser ms gran que la fondria de la cara superior del gra.
 Alada: s la distncia vertical entre entre les vores de dos graons successius. ;
 Llargada del gra: l'amplria de l'escala.

Diferents normatives urbanstiques i de seguretat prescriuen una l'altura mxima i una estesa mnima dels graons, amb el que, implcitament, es prescriu tamb un pendent mxim. Aquests requisits solen variar poc entre les diferents legislacions, per varien ms amb l's a que es destina cada escala. Aix, a Catalunya, entre els requisits mnims d'habitabilitat que s'exigeixen per habitatges nous hi ha el que si l'accs a l'habitatge disposa d'escales els graons han de tenir una altura mxima de 18,5 cm i una estesa mnima de 28 cm. El Codi d'Accessibilitat, tamb a Catalunya, exigeix per als graons les escales adaptades una altura mxima de 16 cm i una estesa mnima de 30 cm.

Perqu una escala sigui cmoda cal que la mida del gra sigui la mateixa que la d'una passa normal. Es pot comprovar que per la majoria de persones una passa normal sobre una superfcie horitzontal fa aproximadament entre 60 i 65 cm i en una rampa es va reduint a mida que augmenta el pendent. Es considera que una escala ser cmoda si els seus graons segueixen les proporcions de la segent regla prctica: 



En molts casos no es fa servir un marge tant ample, emprant 61 a 64 cm, o directament 62,5 cm com a mida de la passa, en comptes de 60 a 65 cm. Aquesta regla funciona per adequar-se, com s'ha dit, a la mida d'una passa natural, i tamb perqu la gran majoria d'escales que  existeixen la segueixen, de manera que hem aprs a pujar escales amb escales d'aquestes proporcions i ja hi estem acostumats. Podem comprovar que els graons d'altres mides no sn cmodes provant de pujar per una escala mecnica aturada, ja que els graons de les escales mecniques, que no estan pensats per pujar-hi cmodament a peu sin cmodament aturat, sn ms grans del que correspondria (d'acord amb la frmula) a una escala del mateix pendent, i per aix per pujar-los a peu cal fer un esfor ms gran que en una escala normal.

Si l'escala s corba, l'estesa de cada gra varia segons on la mesurem (ms petita com ms cap a l'interior de la corba). Aleshores, les proporcions ptimes del gra s'han d'assolir coincidint amb la trajectria normal dels usuaris, que s'anomena lnia d'esteses, perqu s la lnia sobre la que es mesuren les esteses per aplicar la frmula indicada. Aquesta lnia se sol prendre parallela a la vora de l'escala al costat interior de la corba i a 45 cm d'aquesta vora (que normalment coincidir amb la barana).

Vegeu tamb.
Barana;

Referncies.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98313" title="Castellnou d'Arri" nonfiltered="4555" processed="4536" dbindex="39912">


Castellnou d'Arri (en occit Castlnu d'Arri, en francs i oficialment Castelnaudary) s un municipi del departament de l'Aude a la regi francesa del Llenguadoc-Rossell. L'any 1999 tenia 10.851 habitants.

Castellnou d'Arri pertany a l'antiga provncia del Lauragus, bressol del catarisme. La ciutat s coneguda pel seu Caolet, del qual s la capital mundial i pel seu Gran Embassament, important port sobre el Canal del Migdia.

Monuments.
El Gran Embassament;
Tal com havien demanat els habitants de la ciutat, Pierre-Paul Riquet, impulsor del Canal del Migdia (aleshores Canal Reial del Llenguadoc), i Franois Androssy, gemetra, van fer de Castellnou d'Arri, amb la construcci del Gran Embassament, el cor tecnolgic d'aquesta obra. s l'nic mirall d'aigua d'aquesta dimensi (7 hectrees) entre Tolosa i Seta.

La vista de l'embassament de la ciutat s admirable: d'un costat les rescloses de Sant Roc sn una illustraci de l'art i de la tcnica de l'obra; de l'altre costat, es troba l'illa de la Cibla ('le de la Cyble) ideada, en aquest pas de vent, com a dic de contenci.

El 1997, aquest embassament ha estat classificat a la llista del Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

La collegiata de Sant Miquel;
Situada als lmits del nou Regne de Frana desprs del Tractat de Paris de 1229, l'esglsia, construda a partir de 1240 i fins al 1270, s ideada com a temple fortalesa d'estil romnic. 

El 1317, en el moment de la creaci del bisbat de Saint-Papoul -ideat per a limitar les pretensions del bisbe de Tolosa-, l'esglsia va ser elevada al rang de collegiata.
A l'hora del trnsit del Prncep Negre el 1355, l'esglsia va ser enderrocada en part.

L'edifici va ser fora modificat als segles XIV, XV, XVIII i XIX. Avui en dia apareix com un gran edifici d'estil gtic dotat de nou capelles laterals i d una imposant agulla piramidal, el cap de la qual culmina a 50 metres. Compta amb un gran orgue de la fi del segle XVIII.

El Presidial;

El 1553, Caterina de Mdicis, comtessa del Lauragus, va fer del comtat una batllia i l'antic castell de l'origen de la ciutat esdev un presidial, nom que rebien els tribunals de justcia a l'Antic Rgim. Es va fer servir com a pres desprs de la Revoluci Francesa i fins al 1926. Avui en dia s un museu.

El mol de Cogarel (segle XVII);

Castellnou d'Arri s fams pels seus molins de vent. A l'inici del segle XIX, encara hi havia vora el gran embassament de vint a trenta molins. El mol de Cogarel s un dels darrers vestigis d'aquesta poca i ofereix un panorama admirable sobre la ciutat i la plana del Lauragus.

Ca l'Apotecari (segle XVIII);

Construda el 1783 per a les necessitats de l'hospital, l'oficina de l'apotecari cont una collecci remarcable de pots de farmcia fets de majlica de Moustiers (segle XVIII) i de porcellana d'estil Imperi del segle XIX.

Esdeveniments histrics.

A l'hora de la croada albigesa (el 1211), Sim IV de Montfort va ser assetjat pels comtes de Tolosa i els de Foix.

El 31 d'octubre de 1355, en plena Guerra dels Cent Anys, la ciutat va ser saquejada per les hordes del Prncep Negre, que, havent sortit de Bordeus, van devastar la Gascunya, el Lauragus i Narbona, evitant amb cura les places ms defensades. La ciutat va ser destruda i els seus habitants massacrats.

 s davant Castellnou d'Arri que s'esdev la batalla decisiva entre les tropes reialistes del mariscal Frederic Schomberg i les tropes frondistes del duc de Montmorency, governador del Llenguadoc, l'1 de setembre de 1632. El duc havia conspirat amb na Maria de Mdicis, mare de Llus XIII, i Gast d'Orleans, germ del rei, en contra el cardenal Richelieu. Capturat a l'inici de la batalla, va ser condemnat a mort i decapitat a Tolosa de Llenguadoc el 30 de setembre de 1632.

Gastronomia.
El caolet s una especialitat de Castellnou d'Arri.

Enllaos exteriors.
Pgina oficial de la ciutat de Castellnou d'Arri ;
El Canal del Migdia a Castellnou d'Arri ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98314" title="Ratko Mladi?" nonfiltered="4556" processed="4537" dbindex="39913">

Ratko Mladi  (en cirllic:             ) (12 de mar del 1942, Boinovi i, Bsnia i Hercegovina) era el general de l'exrcit de la Republika Srpska (VRS) (l'exrcit serbi de Bsnia) durant la guerra de Bsnia (1992-95). El 1996, junt amb d'altres lders serbis, va ser acusat per crims de guerra i genocidi el Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslvia (ICTY) a La Haia en connexi amb el setge de Sarajevo en el qual morien 10.000 persones i la massacre de Srebrenica de 8.000 bosnians el 11 de juliol de 1995, que va ser la pitjor atrocitat d'Europa des de la Segona Guerra Mundial. Hi ha actualment una ordre  de detenci internacional excepcional contra Mladi  segons la resoluci 61 de l'ICTY que conclou que hi ha indicis raonables per creure que l'acusat ha coms els delictes en qesti, incloent-hi genocidi. El govern dels Estats Units ha ofert una recompensa de 5 milions de dlars pel seu arrest.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98315" title="Arnaldo Antunes" nonfiltered="4557" processed="4538" dbindex="39914">

Arnaldo Antunes (So Paulo, 2 de setembre de 1960), msic, poeta i artista visual paulista.

Artista multi-factic, va ser vocalista del grup Tits des dels seus inicis fons a l lbum Tudo Ao Mesmo Tempo Agora (1991), per continuar la seva carrera en solitari. D entre els seus discs, llibres o obres ms coneguts hi trobem Nome (1995), 2 ou mais corpos no mesmo espao (1997), Psia (1986), Tudos (1990) i As coisas (1992). Les seves canons ms famoses sn, entre d altres, Pulso e Comida. 

Eventualment, realitza treballs musicals juntament amb Carlinhos Brown i Marisa Monte, al grup de Msica Popular Brasilera Tribalistas.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98319" title="Colom flamenc" nonfiltered="4558" processed="4539" dbindex="39915">
El colom flamenc o colom d'ull s una raa de colom prpia de Catalunya.

Histria.
Segurament va ser introduda a la Pennsula Ibrica durant el perode de dominaci musulmana i s parent del colom drag castell. Tamb podria tenir algun vincle amb l'antic colom missatger persa.

Va estar a punt a punt de desaparixer.
Caracterstiques.
Robust tant en amplada com en allargada, aix fa que voli poc.
Pes duns 700 grams les femelles i 800 els mascles.
Longitud entre 40 i 45 cm.
Rivet ocular de roig intens d'uns 2 o 3 cm i molt carns.
Potes curtes que la fan caminar fent tentines.
Barba: una berruga central i dues de laterals formadores d'una papada de roig intens, carnosa i sense plomes.
Carncules nasals desenvolupades i poc arrissades.

Enllaos externs.
Les races domstiques autctones de Catalunya;
El Francol, Associaci de Criadors d'Aus;
Club Catal de Coloms de Races Autctones;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98320" title="Cadeix" nonfiltered="4559" processed="4540" dbindex="39916">

Ciutat de Sria, al riu Orontes, escenari de la famosa Batalla de Cadeix del 1285 aC, vegeu Cadeix;
Ciutat del sud de Palestina, que apareix com Cadeix, Cadeix-Barnea o Merib de Cadeix.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98324" title="Bosnians" nonfiltered="4560" processed="4541" dbindex="39917">
 

Els bosnians (en bosni: Bonjaci) sn un poble eslau del sud que viuen principalment a Bsnia i Hercegovina i la regi Sandak de Srbia i Montenegro, amb una petita poblaci autctona tamb present a Kosovo. Descendents d'indgenes convertits a l'Islam durant el perode Otom, els bosnians estan tpicament caracteritzats pel seu lligam a la regi histrica de Bsnia, a l'adherncia tradicional a l'Islam, amb una llengua i cultura comuna.

Hi ha ms de dos milions de bosnians que viuen als Balcans. Els diversos episodis de neteja tnica han tingut un efecte enorme sobre la distribuci territorial de la seva poblaci. Parcialment a causa d'aix, existeix una notable dispora bosniana en un cert nombre de pasos, incloent-hi ustria, Sucia, Turquia i els Estats Units. Tant dins de la regi com a l'exterior, els bosnians es fan notar sovint per a la seva cultura diferent, en la qual han causat impacte les civilitzacions i escoles tant orientals com occidentals sobre el curs de la seva histria.

Tamb se'ls anomena bosnians musulmans. El terme bosni s una mica imprecs en aquest context, a vegades es generalitza i s'utilitza per denotar tots els habitants de Bsnia sense tenir en compte el seu origen tnic (no noms bosnians, sin tamb serbis, croats o qualsevol altre grup al pas). El terme bosni musulm, per, es considera antiquat i, en certes situacions, fins i tot suaument ofensiu a causa de la seva identificaci religiosa implicada i de la lluita histrica del bosnians pel seu reconeixement nacional.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98327" title="Sant Pon de Corbera" nonfiltered="4561" processed="4542" dbindex="39919">

Sant Pon de Corbera s una esglsia romnica erigida al segle XI en estil romnic llombard. Originalment formava part del monestir benedict del mateix nom.

Inicialment fou un priorat benedict que depengu de l'Abadia de Cluny a travs del monestir de Sant Pere de Casserres.

L'esglsia, en lnies generals, es troba en magnfic estat de conservaci. Tanmateix, les dependncies monstiques i el claustre presumiblement han quedat sepultats per les construccions i modificacions del conjunt que s'han realitzat en poques modernes.

Es troba dins del terme municipal de Cervell (Baix Llobregat), per la proximitat amb Corbera de Llobregat ha propiciat que des del segle XIV la denominaci de l'esglsia sigui "de Corbera", i que finalment esdevingus sufragnia de les parrquies de Corbera de Llobregat.

Conserva petits fragments de pintura mural, presumptament originaris. S'hi poden veure les restes del forn utilitzat en el procs de fossa de les primeres campanes.

Es declar Monument Histric - Artstic l'any 1931. L'ltima restauraci s de 1992, per en lnies generals el temple resta fidel a la construcci originaria, sense prcticament cap modificaci.

Enllaos externs.
Monestirs de Catalunya. Sant Pon de Corbera;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98330" title="Qudeix" nonfiltered="4562" processed="4543" dbindex="39921">

Llocs de la Bblia
Qudeix de Neftal, una vila de la qual queden restes al kibbutz Malqui.
Qudeix de Jud.
Qudeix d'Issacar o Qudeix de Galilea.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98333" title="Maria Francesca del Brasil" nonfiltered="4563" processed="4544" dbindex="39922">


Maria Francesca del Brasil, princesa d'Orleans (Rio de Janeiro 1824 - Pars 1898). Prncep del Brasil amb el tractament d'altesa reial i imperial, contragu matrimoni en el si de la famlia Orleans de Frana.

Nascuda a Rio de Janeiro, capital imperial del Brasil, el dia 2 d'agost de 1824, sent filla de l'emperador Pere I del Brasil i de l'arxiduquessa Maria Leopoldina d'ustria. Nta per lnia paterna del rei Joan VI de Portugal i de la infanta Carlota Joaquima d'Espanya ho era per lnia materna de l'emperador Francesc I d'ustria i de la princesa Maria Teresa de Borb-Dues Siclies.

L'1 de maig de 1843 es cas a Rio de Janeiro amb el prncep Francesc d'Orleans, fill del rei Llus Felip I de Frana i de la princesa Maria Amlia de Borb-Dues Siclies. Francesc era cos germ de la mare de Maria Francesca.

La parella s'establ a Frana i tingu dos fills:

 SAR la princesa Francesca d'Orleans, nada a Neuilly-sur-Seine el 1844 i morta al Castell de Saint-Firmin el 1925. Es cas amb el prncep Robert d'Orleans.

 SAR el prncep Pere d'Orleans, nat a Saint-Cloud el 1945 i mort a Pars el 1919.

Maria Francesca mor el 27 de mar de 1898 a la seva residncia parisina. L'actual pretendent de la Casa dels Orleans descendeix de la seva filla Francesca.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98339" title="Naser Ori?" nonfiltered="4564" processed="4545" dbindex="39924">
Naser Ori  (3 de mar del 1967), va ser un oficial militar bosni que comandava l'Exrcit de la Repblica de Bsnia i Hercegovina a l'enclavament de Srebrenica a la Bsnia oriental durant la guerra de Bsnia (1992-1995).

El 2006 fou declarat culpable de crims de guerra el Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslvia (ICTY) a La Haia per no evitar les morts de 5 i el maltractament d'11 detinguts serbis bosnians durant el perode que va de finals del 1992 a principis del 1993. Va ser absolt de les acusacions de causar danys a les infraestructures civils ms enll de les necessitats militars.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98347" title="Crim de guerra" nonfiltered="4565" processed="4546" dbindex="39925">

Un crim de guerra s una violaci de les lleis i costums de la guerra. Sn definits per acords internacionals i en particular per l'Estatut de Roma (els 59 apartats de l'article 8), regint les competncies del Cort Penal Internacional (CPI), com violacions greus de la Convenci de Ginebra. Inclou els casos on una de les parts en conflicte emprn voluntriament objectius (tant humans com materials) no militars. Un objectiu no militar comprn els civils, els presoners de guerra i els ferits.

El 1945, el procs de Nuremberg, encarregat desprs de la Segona Guerra Mundial de jutjar els criminals i les organitzacions nazis, definia aix el crim de guerra:

Assassinat, mals tractaments o deportaci per a treballs forats, o per a tot altre objectiu, de les poblacions civils als territoris ocupats, assassinat o mals tractaments dels presoners de guerra, execuci dels ostatges, pillatges de bns pblics o privats, destrucci sense motiu de les ciutats i dels pobles, o devastacins no justificades per les exigncies militars.;

Encara que aquesta definici no sigui ni la primera, ni la millor (s poc clara, a-posteriori i ad-hoc), t una importncia considerable en la mesura que s l'ltima que han reconegut els Estats Units (que no reconeixen la CPI).

Inclou els crims de guerra establert violacions de la protecci de les lleis de la guerra, per tamb els fracassos que s'adhereixin a les normes de procediment i normes de la batalla, com atacar els que mostra una bandera blanca, o que utilitzen el mateix pavell com un Ardid de guerra per muntar un atac. Atacar enemic mentre les tropes es despleguen per mitj d'un paracaigudes no s un crim de guerra. Tanmateix, el Protocol I, article 42 dels Convenis de Ginebra prohibeix explcitament que els paracaigudistes atacant a expulsar dels avions danyats, i el lliurament de paracaigudistes, una vegada desembarcat. Els crims de guerra inclouen actes com ara el maltractament dels presoners de guerra o civils. Els crims de guerra sn de vegades part dels casos d'assassinat en massa i genocidi, encara que aquests delictes sn ms mpliament cobertes pel dret internacional humanitari es descriu com a crims de lesa humanitat. 

Els crims de guerra sn importants en el dret internacional humanitari perqu s una zona en qu els tribunals internacionals, com ara els judicis de Nuremberg i Tokio, els assaigs s'han convocat. Exemples recents sn el Tribunal Penal Internacional per l'antiga Iugoslvia i el Tribunal Penal Internacional per a Rwanda, que van ser establerts pel Consell de Seguretat de l'ONU que actu de conformitat amb el Captol VII de la Carta de les Nacions Unides. 

En virtut dels Principis de Nuremberg, els crims de guerra sn diferents de crims contra la pau que s la planificaci, preparar, iniciar, o fer la guerra d'agressi o una guerra a violaci dels tractats internacionals, acords o garanties.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98358" title="Emma Bonino" nonfiltered="4566" processed="4547" dbindex="39927">

Emma Bonino (Bra, Piemont, Itlia 1948 ) s una poltica italiana, membre del Parlament itali i actual Ministra de Poltica Europea i Comer Internacional en el govern de Romano Prodi.

Biografia.
Nascuda el 9 de mar de 1948 a la poblaci de Bra, prop de Cuneo. Desprs d'estudiar estudis primaris a la seva ciutat natal, va llicenciar-se en llenges i literatura moderna a la Universitat Bocconi de Mil, realitzant una tesi sobre l'autobiografia de Malcolm X.

El 1998 fou guardonada amb el Premi Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional, juntament amb Fatiha Boudiaf, Rigoberta Mench, Fatana Ishaq Gailani, Somaly Mam, Graa Machel i Olayinka Koso-Thomas pel seu treball, per separat, en defensa i dignificaci de la dona.

Vida poltica.
Poltica italiana.
El 1975 fund el Centre d'Informaci sobre l'esterilitzaci i l'avortament i promogu un referndum per la legalitzaci de l'avortament a l'estat itali, sent arrestada per primer cop per desobedincia civil.

L'any segent el Partit Radical es present per primer cop a les eleccions, sent Bonino escollida membre de la Cmara de Representants italiana. Una condici que seria repetida en 6 legislatures ms: 1979, 1983, 1987, 1992, 1994 i 2006.

El 1986 fou una de les promotores principals del referndum contra l'energia nuclear que va permetre abandonar el programa civil nuclear a Itlia. El 1994 fou designada pel Govern itali cap de la delegaci nacional a l'Assemblea General de les Nacions Unides per parlar sobre la Moratria sobre la Pena de mort.

El 17 de maig de 2006 Bonino fou nomenada Ministra de Poltica Europea i Comer Internacional en el govern de Romano Prodi, guanyador de les eleccions generals de 2006 davant Silvio Berlusconi.

Poltica europea.

El 1979 fou escollida membre del Parlament europeu, i posteriorment fou reescollida el 1984 i 1999. Des de la seva acta de diputada europea va iniciar els seus treballs en favor de la dona i dels ms desafavorits, aix com tamb contra els governs autoritaris. 

Entre 1980 i 1981 va promoure diverses campanyes pels drets civils dels ciutadans de l'Europa de l'est, aix com de la instauraci d'una Cort Penal Internacional (avui dia establerta a La Haia). El 1981 va fundar l'associaci "Food and Disarmament International", de la qual s secretaria general des de 1985, i amb la qual pretn donar a conixer el problema de la fam al mn.

El 1993 va promoure davant les Nacions Unides l'establiment del Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslvia, tribunal especfic per investiguar i jutjar els crims comessos durant la guerra dels Balcans i les seves sequelles.

Comissria europea.

El 1995 Bonino fou nomenada Comissria Europea de Salut, Protecci al Consumidor, Comissria Europea d'Assumptes Pesquers i Martims aix com de l'Oficina europea d'ajuda humanitria, sota la Comissi presidida per Jacques Santer. El 26 de gener d'aquell any, quaranta hores desprs de pendre possessi del seu crrec, viatj fins a Sarajevo i Mostar per denunciar la impotncia de la Uni Europea i el desinters de l'ONU sobre el conflicte dels Balcans i per fer tancar els ulls davant la neteja tnica que s'hi estava desenvolupant. El 1996 denunci l'abandonament de Rwanda per part de la Comunitat Internacional davant el genocidi coms per les tnies Tutsi i Hutu.

Bonino, com a responsable d'ajuda humanitria de la Comissi Europea, realitz diversos viatges a zones en conflicte: Somlia, denunciant el rgim dels Senyors de la Guerra; Sudan; Kurdistan, ofegat per les sancions imposades al rgim de Saddam Hussein; Afganistan, on denunci el rgim dels Talibans per les seves restriccions a la poblaci, i a la dona en especial; Guinea Bissau, on medi entre govern i guerrilla; i Sierra Leone.

El 15 de mar de 1999 dimit del seu crrec, a l'igual que la resta de la Comissi de Jacques Santer, per les acusaci de frau i malversaci de fons sobre la comissria Edith Cresson, restant per en el seu crrec fins el novembre en la itnerina Comissi Marn.

El juny d'aquell mateix any es present novament a les eleccions europees amb la seva prpia formaci, Lista Bonino, aconseguint el 8,5 % dels vots italians i aconseguint 7 eurodiputats. El 2004 la Lista Bonino s'afili al Aliana dels Liberals i Demcrates per Europa.

Enllaos externs.

  Pgina Personal d'Emma Bonino;
  Informaci d'Emma Bonino al Parlament Europeu;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional 1998;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98362" title="Centre d'Esports Tortosa" nonfiltered="4567" processed="4548" dbindex="39928">
El Centre d'Esports Tortosa, en la seua secci d'handbol, s l'equip de la ciutat, on s treballa tant en equips masculins com en femenins. Aporta una gran pedrera i un bon nivell a seleccions i lligues catalanes.

 Histria i funcionament .

Aquest club va comenar a funcionar independentment del Club de Rem, del qual depenia a la dcada dels 80. Des de llavors s'ha anat incrementant el planter fins arribar a tenir set equips en competici i una escola.

Est implicat en el pla experimental de l'esport a l'IES Joaquim Bau de la ciutat, on es promociona la prctica de l'handbol alhora que els estudis. Des del 2006 tots dos centres treballen per impartir un cicle mitj d'entrenador d'handbol, que continuaria amb un cicle superior.

s el segon esport de la ciutat, desprs de l'esport rei, el rem olmpic.

Els equips entrenen al pavell i a les pistes municipals de l'estadi durant tota la setmana.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98364" title="UNPROFOR" nonfiltered="4568" processed="4549" dbindex="39929">
La Fora de protecci de les Nacions Unides, UNPROFOR, eren les principals tropes de les Nacions Unides pel manteniment de la pau a Crocia i a Bsnia i Hercegovina durant les guerres iugoslaves. El seu servei va tenir lloc entre el febrer de 1992 i el mar de 1995.

L'UNPROFOR estava composat per gaireb 39.000 efectius, 320 dels quals van ser morts en servei, dels segents pasos per ordre alfabtic: Argentina, Bangla Desh, Blgica, Brasil, Canad, Colmbia, Dinamarca, Egipte, Espanya, Eslovquia, Estats Units, Federaci Russa, Finlndia, Frana, Ghana, ndia, Indonsia, Irlanda, Itlia, Jordnia, Kenya, Litunia, Malisia, Nepal, Nova Zelanda, Nigria, Noruega, Pasos Baixos, Pakistan, Polnia, Portugal, Regne Unit, Repblica Txeca, Sucia, Sussa, Tunsia, Turquia, Ucrana i Veneuela.

Els comandants de l'UNPROFOR van ser:

 General Satish Nambiar (ndia, mar del 1992 - mar del 1993);
 General Lars-Eric Wahlgren (Sucia, mar de 1993 - juny del 1993);
 General Jean Cot (Frana, juny del 1993 - mar del 1994);
 General Bertrand de Sauville de La Presle (Frana, mar del 1994);

Principals oficials:

 General Lewis MacKenzie (Canad - Sector Sarajevo 1992);
 General Philippe Morillon (Frana, octubre del 1992 - juliol del 1993);
 General Bernard Janvier (Frana);
 General Francis Briquemont (Blgica,  ? - 17 de gener del 1994);
 General Michael Rose (Regne Unit, 17 de gener del 1994 - 25 de febrer del 1995);
 General Rupert Smith (Regne Unit, 25 de febrer del 1995);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98366" title="Kremlin de Moscou" nonfiltered="4569" processed="4550" dbindex="39931">

El Kremlin de Moscou (en rus                  , Moskovksi Kreml) marca el centre geogrfic de Moscou i el centre poltic de Rssia: hi t la residncia oficial el president de la Federaci Russa, desprs d'haver albergat tradicionalment els tsars i els dirigents sovitics. Per metonmia, l'expressi el Kremlin designa sovint entre la premsa i els mitjans de comunicaci el poder rus o b, al mateix temps, el poder sovitic.

Aquesta prestigiosa construcci s el kremlin ms clebre, mot adaptat del rus        (Kreml), que designa una fortalesa urbana. La forma del seu voltant s triangular. Al recinte exterior es pot veure la plaa Roja i el riu Moskv, i a dins allotja palaus i catedrals.

Enllaos externs.
Vista aria;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98368" title="Somaly Mam" nonfiltered="4570" processed="4551" dbindex="39932">
Somaly Mam ( Cambodja 1970 ) s una activista cambodjana en favor dels drets humans.

Des de ben petita fou reclosa en un bordell a Cambodja, sent torturada i violada en diferentes ocasions. El 1991 Pierre Legros aconsegu treure-la d'aquest mn, traslladant-se fins a Pars. El 1995 retorn al seu pas en una missi de Metges Sense Fronteres i als 30 anys va esdevenir portaveu de les dones i criatures maltractades i torturades al seu pas, cosa que li ha valgut ms d'una amenaa de mort. 

El 1997, junt amb el seu marit Pierre Legros, van crear lAgir pour les Femmes en Situation Prcaire (AFESIP), una ONG que treballa a Cambodja, Tailndia, Vietnam i Laos per reintegrar socialment les vctimes dels abusos sexuals, dones i nenes majoritriament.

El 1998 fou guardonada amb el Premi Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional, juntament amb Fatiha Boudiaf, Rigoberta Mench, Fatana Ishaq Gailani, Emma Bonino, Graa Machel i Olayinka Koso-Thomas pel seu treball, per separat, en defensa i dignificaci de la dona.

 Enllaos externs .
  Pgina Oficial de l'ONG AFESIP;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional 1998;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98369" title="Ralleu" nonfiltered="4571" processed="4552" dbindex="39933">

Ralleu (oficialment en francs Railleu) s un municipi catal de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord. Administrativament s una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals, al cant d'Oleta.

Demografia.

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:350 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:50
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1962 text:1962
  bar:1968 text:1968
  bar:1975 text:1975
  bar:1982 text:1982
  bar:1990 text:1990
  bar:1999 text:1999

PlotData=
  color:barra width:30 align:left

  bar:1962 from:0 till: 48
  bar:1968 from:0 till: 25
  bar:1975 from:0 till: 11
  bar:1982 from:0 till: 10
  bar:1990 from:0 till: 11
  bar:1999 from:0 till: 16

PlotData=

  bar:1962 at: 48 fontsize:S text: 48 shift:(-8,5)
  bar:1968 at: 25 fontsize:S text: 25 shift:(-10,5)
  bar:1975 at: 11 fontsize:S text: 11 shift:(-10,5)
  bar:1982 at: 10 fontsize:S text: 10 shift:(-10,5)
  bar:1990 at: 11 fontsize:S text: 11 shift:(-10,5)
  bar:1999 at: 16 fontsize:S text: 16 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font INSEE
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98371" title="Capgrossos de Matar" nonfiltered="4572" processed="4553" dbindex="39934">


Els Capgrossos de Matar sn una colla castellera de Matar creada l'any 1996. El color de la seva camisa es blau mar com la bandera de la ciutat i actualment compta amb uns 750 castellers.
El castells ms importants assolits per la colla sn el pilar de 7 amb folre, 5 de 8, 4 de 8 amb l'agulla, 3 de 9 amb folre i el 4 de 9 amb folre. 

El nom.
La colla va elegir el nom degut a que volien un de diferent als utilitzats per les altres colles i que fes referncia a la seva ciutat. Aix doncs el mot Capgrs feia referncia a la forma histrica amb la que els barcelonins anomenaven als ciutadans de Matar.

Millor actuaci.
La seva millor actuaci fins la data d'avui la van realitzar el 6 de novembre del 2005, coincidint amb la seva 10 diada. Durant aquesta actuaci van realitzar les segents construccions:
3 de 9 amb folre, 4 de 8 amb l'agulla, 4 de 9 amb folre i el pilar de 7 amb folre.


Enllaos externs.
www.capgrossos.cat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98373" title="Fatana Ishaq Gailani" nonfiltered="4573" processed="4554" dbindex="39935">
Fatana Ishaq Gailani (Afganistan, 1954 ) s una activista afganesa en favor dels drets humans, especialment en els drets de la dona.

Resident en un camp de refugiats del Pakistan des de 1978 per la seva oposici primer al govern comunista i posteriorment al Talib, el 1993 va crear el Consell de Dones Afganeses, per la qual cosa ha rebut diverses amenaes de mort del rgim Talib que durant anys ha ocupat el poder a Afganistan. Aquest Consell t l'objtectiu principal de proporcionar mitjans educatius i sanitaris a nens i dones afganes als camps de refugiats, informant aix mateix les dones sobre els seus drets en el marc de les tradicions culturals i religioses del seu pas.

El 1998 fou guardonada amb el Premi Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional, juntament amb Fatiha Boudiaf, Rigoberta Mench, Somaly Mam, Emma Bonino, Graa Machel i Olayinka Koso-Thomas pel seu treball, per separat, en defensa i dignificaci de la dona.

Enllaos externs.
  Pgina Oficial del Consell de Dones Afganeses;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional 1998;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98375" title="Alexandre I de Rssia" nonfiltered="4574" processed="4555" dbindex="39936">

Alexandre I de Rssia (en rus:           I         ) (Sant Petersburg 1777 - Taganrog 1825). Tsar de Rssia entre 1801 i 1825, rei de Polnia des de 1815 i primer gran duc de Finlndia. 

Va nixer el dia 23 de desembre de 1777 a Sant Petersburg essent fill del futur tsar Pau I de Rssia i de la duquessa Sofia de Wrttemberg. Alexandre era nt del tsar Pere III de Rssia i de la tsarina Caterina II de Rssia per via paterna; mentre que per via materna era nt del duc Frederic II Eugeni de Wrttemberg i de la marcgravina Frederica Dorotea de Brandenburg-Schwedt. 

Alexandre va succeir el seu pare al tron desprs que aquest fos assassinat, i va dirigir Rssia durant el perode catic de les Guerres Napoleniques. El seu regnat es divideix en dues gran etapes, mentre que en un primer perode intent la introducci de reformes de carcter liberal, desprs de 1815 fou el principal defensor de l'absolutisme a Europa. Referent a la poltica exterior, Alexandre increment i consolid definitivament el poder de Rssia en el concert internacional. Concretament, sota el seu regnat, Rssia va conquerir Finlndia i part de Polnia. Les estranyes contradiccions del seu carcter converteixen Alexandre en un dels tsars ms interessants de Rssia. 

 Biografia .

Poc desprs del seu naixement, la seva via paterna, la tsarina Caterina la Gran, l'apart dels seus pares per tal de guiar personalment la instrucci del futur tsar. Algunes veus alleguen que ella volia proclamar Alexandre com a hereu del tron en detriment del seu pare. 

Alexandre fou utilitzat tant per la tsarina com pel tsarvitx en les seves personals lluites de poder a la Cort. Aquest fet condicion de forma important el carcter d'Alexandre que aviat es convert en una persona amb un carcter difcil, amb grans dots per a la manipulaci de les persones i amb una facilitat d'exercir el poder remarcable. Educat sota l'atmosfera lliberal de la cort de Caterina, va ser instrut, per un tutor sus, Frederic Cesar de Laharpe, en els principis de Rosseau. A part de la formaci intellectual, Alexandre fou instrut en els coneixements militars pel Nikolai Saltykov que l'introdu en els costums de la noblesa russa.

Inicialment, el jove Alexandre simpatitzava amb els revolucionaris francesos i polonesos. Malgrat tot, aviat s'intu que el seu pare li va ensenyar a combinar un teric amor per la humanitat amb un despreci prctic per l'home. Aquestes tendncies contradictries van mantenir-se en el seu carcter durant tota la seva vida, revelant-se en les fluctuacions de la seva poltica, tant interna com exterior. 

El 1793 es cas amb la princesa Llusa de Baden, que noms tenia 14 anys en aquell moment. La mort de Caterina, el novembre de 1796, va portar el seu pare, Pau I de Rssia, al tron. Aviat, el nou tsar es guany les enemistats de la noblesa i l'esglsia russa que veia amb mals ulls les reformes iniciades pels governs de Pau. Aix, el tsar fou assassinat el mar de 1801. Del seu matrimoni amb Llusa de Baden tans sols va tenir dues filles que van morir de petites. 

Va establir amistat amb Napole Bonaparte per un perode de temps molt breu per per pressi dels nobles i dels familiars, l'aliana es va trencar i Alexandre es va convertir novament en enemic de Frana. 

 Arribada al tron .

Alexandre I va arribar al tro el 23 de mar de 1801 i va ser coronat al Kremlin el 15 de setembre del mateix any 1801. Els historiadors encara debaten sobre el paper que va jugar Alexandre en l'assassinat del seu pare. L'opini ms estesa s que ell estava a favor d'aconseguir prendre el tro al seu pare per que va insistir en qu el seu pare no havia de morir. Al pincipi, de fet, aix va exercir una petita influncia en la vida de l'emperador. 

El jove tsar estava determinat a reformar el sistema de govern obsolet i centralitzat que Rssia tenia. Al mateix temps que retenia per un temps alguns dels vells ministres que havien servit a l'emperador Pau, un dels primers actes del seu regnat va ser el nomenament del Comit Privat, tamb anomenat irnicament "Comite du salut public", format per joves i entusiastes amics seus -Victor Kochubey, Nikolay Novosiltsev, Pavel Stroganov i Adam Jerzy Czartoryski- per donar forma a uns esquemes de reformes internes que pretenien aconseguir l'establiment d'una monarquia constitucional. Alexandre intent elaborar una constituci i grans poltiques lliberals. Tamb volia resoldre un altre problema rus -el futur dels serfs. El rgim va contemplar la possibilitat d'emancipaci dels serfs encara que aix no es va aconseguir fins el 1861. Russia no estava preparada per a una societat ms lliberal; i Alexandre, va ser tal com ell mateix va dir, "un feli accident" al tron dels tsars. Alexandre es queix amargament de l'estat de barbarisme en qu havia quedat el pas degut al trfic d'homes.

Alexandre tamb es queix de la corrupci generalitzada i el fet que aquesta l'havia deixat sense homes. En conseqncia, hagu de cobrir els llocs administratius governamentals amb alemanys i altres estrangers cosa que accentuava la resistncia dels vells russos a les reformes. Aquest regnat que havia comenat amb grans promeses de reformes i que va acabar enfortint encara ms les cadenes que oprimien el poble rus va ser conseqncia ms aviat dels defectes del tsar que de la corrupci i de l'endarreriment de la manera de viure russa. 

El seu amor per la llibertat es va demostrar irreal, tot i semblar sincer. La seva vanitat augmentava al presentar-se davant el mn com el benefactor del seu poble, per al seu teric liberalisme s'hi afegia un carcter autcrata sense que aix li represents cap contradicci. 

Sempre vols instruir-me!, exclamava davant Derzhavin, el seu ministre de justcia, Per jo sc un emperador autcrata i ho ser, i res ms!. El prncep Czartoryski va escriure: Podria haver acordat graciosament que tothom sigus lliure, si cada un escolls lliurement ser-ho.

Malgrat tot el seu temperament, unit a la falta de fermesa dels seus propsits, li van fer posposar aquelles mesures els principis de les quals havia recolzat pblicament. 

 Legislaci .

La codificaci de les lleis iniciada el 1801 no va acabar de dur-se a terme durant el seu regnat. No es va fer res per solucionar la situaci de la pagesia russa. La constituci esbossada per Mikhal Speransky i aprovada per l'emperador va quedar sense firma. Alexandre, de fet, va posseir en gran mesura totes les caracterstiques tirniques, com la desconfiana en la capacitat del seu poble per tenir una opini independent. Li va faltar tamb el primer requisit per ser un sobir reformista: la confiana en la seva gent; i va ser aix el que va viciar les reformes que es dugueren a terme. Va experimentar en les provncies perifriques del seu imperi, i els russos van fer notar amb murmuracions que, no content amb governar mitjanant estrangers, ara concedia a Polnia, Finlndia i les provncies bltiques els beneficis que a ells els negava. 




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98376" title="Olayinka Koso-Thomas" nonfiltered="4575" processed="4556" dbindex="39937">
Olayinka Koso-Thomas ( Nigria ) s una metgessa i activista social nigeriana.

Establerta a Sierra Leone treballa en favor de l'abolici de la mutiliaci genital femenina o ablaci de cltoris, per la qual cosa ha estat amenaada de mort per diversos grups fantics religiosos. Membre de diferents associacions mdiques actualment presideix el Comit Interafric sobre les Prctiques Tradicionals que afecten la salut de les dones i els Nens.

El 1998 fou guardonada amb el Premi Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional, juntament amb Fatiha Boudiaf, Rigoberta Mench, Fatana Ishaq Gailani, Somaly Mam, Emma Bonino i Graa Machel pel seu treball, per separat, en defensa i dignificaci de la dona.

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional 1998;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98378" title="Lacrings" nonfiltered="4576" processed="4557" dbindex="39938">
Els lacrings (en llat lacringi) foren un poble possiblement germnic que va participar a les invasions de l'imperi en temps de Marc Aureli.

Estaven assentats a Dcia i eren aliats dels asdings (asdingi)  i els burs (buri). Els asdings van creuar el Danubi per demanar terres a l'emperador per la petici fou refusada. Llavors els asdings van comenar a saquejar Dcia i van amenaar als seus aliats lacrings per aquests els van atacar i els van derrotar; llavors els lacrings van poder entrar com aliats.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98379" title="Lactarius Mons" nonfiltered="4577" processed="4558" dbindex="39939">

Lactarius Mons fou el nom llat d'una muntanya prop dStabia a Campania. Portava el nom per la qualitat de les pastures i la llet que feien les vaques de la regi. 

Al peu d'aquesta muntanya Narss va derrotar i matar al rei ostrogot Teias el 533 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98380" title="Lacus Felices" nonfiltered="4578" processed="4559" dbindex="39940">
Lacus Felices fou una ciutat de Nrica, al sud del Danubi a uns 40 km al oest dArelape i uns 30 al est de Laureacum. Fou el quarter dels arquers a cavall romans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98381" title="Lade" nonfiltered="4579" processed="4560" dbindex="39941">
Lade (    ) es un grup d'illes al golf Latmis (Sinus Latmicus), prop de  Milet, en front de la desembocadura del Meandre. Eren la protecci del port de Milet. Al segle I aC havien esdevingut refugi de pirates. 

A Lade els jnics foren derrotats pels perses en una batalla naval el 494 aC





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98384" title="Dinastia Otoniana" nonfiltered="4580" processed="4561" dbindex="39942">
La Dinastia Otoniana era una dinastia de reis d'Alemanya,  que pren el nom del seu primer emperador per tamb es coneguda com a Dinastia Saxona per l'origen de la famlia. 

La famlia mateixa, a vegades, tamb es coneix com els Liudolfings, pel seu primer membre conegut Liudolf i un dels seus noms principals. 

Els governants Otonians tamb es consideren com la primera dinastia del Sacre Imperi Romanogermnic, com successors de la Dinastia Carolngia i de Carlemany, que s comunament vist com el fundador original d'un nou Regne Franc successor de l'Imperi Rom.

Tot i no haver estat mai Emperador, Enric I l'Ocellaire, Duc de Saxnia impulsa l'accs de la seva dinastia a l'Imperi al haver unificat els diferents pobles germnics sota un nic rei, llegat que recau en el seu fill Ot el Gran qui si que es nomenat Emperador i, com a tal es el successor de la dinastia Carolngia. 
Des d'Ot I la majoria dels reis alemanys tamb eren coronats Emperadors Romanogermnics. Sota el regnat dels governants Otonians, el regne de Franc Oriental esdev finalment el regne d'Alemanya amb la unificaci dels ducats de Lorena, Saxnia, Franconia, Subia, Turngia i Baviera en un imperi ara concls. Tamb la identificaci d'Alemanya amb el Sacre Imperi Romanogermnic, que dominar la histria alemanya fins a 1806, comen amb la coronaci de Ot I el Gran a Roma en 962. No obstant aix, la projectada restauraci de l'Imperi Rom decauria mes tard sota el regnat d'Ot III.

Desprs de l'extinci de la dinastia Otoniana amb la mort d'Enric II, emperador Romanogermnic, el 1024 la corona passava a la  Dinastia Slica amb Conrad II, besnet de Luitgard, una filla de l'Emperador Ot I que s'havia casat amb el Duc Slic Conrad el Vermell de Lorena. 

Reis i Emperadors Otonians:
 Enric I l'Ocellaire, Rei dels alemanys i Duc de Saxnia, mort en 936 ;
 Ot I el Gran, Emperador romanogermnic i Duc de Saxnia, mort en 973 ;
 Ot II, emperador romanogermnic, mort en 983 ;
 Ot III, emperador romanogermnic, mort en 1002 ;
 Sant Enric II, emperador romanogermnic, mort en 1024 ;

Alguns altres membres famosos de la Casa de Liudolfing o Otoniana:

 Liudolf, Comte de Saxnia, mort en 864/866 ;
 Sant Altfrid, Bisbe d'Hildesheim, mort en 874 ;
 Brun, Duc de Saxnia, mort en 880 ;
 Ot l'Illustre, Duc de Saxnia, mort en 912 ;
 Gerberge de Saxnia, mort en 954 ;
 Enric I, Duc de Bavaria, mort en 955 ;
 Liudolf, Duc de Subia, mort en 957 ;
 Hedwige de Saxnia, mort en 965 ;
 Bruno I, Arquebisbe de Colnia i Duc de Lotarngia, mort en 965;
 William, Arquebisbe de Magncia, mort en 968 ;
 Ot, Duc de Subia i Baviera, mort en 982 ;
 Enric II, Duc de Baviera, el Wrangler, mort en 995 ;
 Bruno, Bisbe d'Augsburg, mort en 1029;

Veure tamb.
 Renaixena Otoniana ;
 Art Otoni ;
 Arquitectura Otoniana;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98389" title="Llacs de Plitvice" nonfiltered="4581" processed="4562" dbindex="39944">

 




Els llacs de Plitvice (en croat: Plitvi ka Jezera) sn un parc nacional a Crocia, situat al municipi de Plitvi ka Jezera, al comtat de Lika-Senj i prop de la frontera amb Bsnia i Hercegovina. Situats a mig cam entre les ciutats de Zagreb i Zadar al si d'un altipl crstic. Creat el 8 d'abril de 1949, va ser afegit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 1979.

Va ser un dels principals llocs de combat durant la guerra serbocroata en l'incident dels llacs de Plitvice.

El parc, amb una superfcie de 295 km, comprn els llacs de Plitvice que formen un conjunt de 16 grans llacs enllaats entre ells per 92 cascades amb petits rius turmentats i tamb el bosc proper (bosc de tipus primitiu composat principalment de faigs i de pins) on hi neix el riu Korana. S'hi protegeixen nombroses espcies animals i vegetals rares de les quals els ms coneguts sn l's bru i el llop. La fauna i la flora hi sn doncs molt prspers com ho testimonia la riquesa pisccola dels llacs.

Hi domina el clima continental, amb una temperatura anual mitjana de 9 C i amb precipitacions anuals de 1300 mm. La temperatura de l'aigua dels llacs augmenta a l'estiu fins a 24 C. La neu hi cau de novembre fins a finals de mar, i els llacs sn generalment gelats i recoberts de neu de desembre a gener.

Un cam de fusta fa el tomb al parc, per tamb s possible combinar-ho amb un tren panormic i en vaixell. Tret del cam i les poques disposicions per als turistes, la naturalesa s salvatge, no sent-hi autoritzada cap intervenci humana.

Geologia.

Les aiges, travessant les roques dolomtiques, dissolen la calcria que es rediposita per formar barreres de travert que separen els llacs entre ells, construint coves i salts d'aigua. Aquest fenomen geolgic, amb una antiguitat que no superaria els quatre millenis se segueix produint modificant constantment el seu aspecte.

s una gran atracci turstica i alguns es casen fins i tot sota les cascades.

Els llacs sn alimentats pel riu negre (Crna rijeka) i el riu blanc (Bijela rijeka)i estan subdividits per dues formacions principals: els llacs superiors i els inferiors.

Els principals llacs superiors sn:

Kozjak (81,5 ha);
Pro ansko (68 ha);
Galovac (12,5 ha);
Gradinsko (8,1 ha);
Ciginovac (7,5 ha);
Okrugljak veliko (4,1 ha);
Veliki Jovinovac - Veliko Jezero (2 ha);
Mali Jovinovac - Malo Jezero (2 h );
Batinovac (1,5 ha) ;
Veliki Burget (0,6 h ) ;
Vir (0,6 ha);
Milino jezero;

I els inferiors:

Milanovac (3,2 ha);
Kalu erovac (2,1) ;
Gavanovac (0,7 h ) ;
Novakovi a-brod (0,4 ha);




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98390" title="Torre d'Hrcules" nonfiltered="4582" processed="4563" dbindex="39945">


La Torre d'Hrcules s un far de 57 metres d'alada i gaireb 1900 anys d'antiguitat situat a la costa de la ciutat de La Corunya. T el privilegi de ser l'nic far rom del mn que roman en funcionament. Al llarg de la histria, diverses llegendes han girat al voltant sobre la seva construcci. La ms estesa diu que Hrcules va arribar en barca a les costes dels voltants de la torre, i enterr all mateix el cap del gegant Geri desprs de derrotar-lo en combat.

 Histria .

La Torre d'Hrcules va ser construda pels romans com a far de navegaci en el segle II dC, durant els regnats dels emperadors romans Traj o Adri. Segons indica la inscripci al peu de la torre i les referncies documentals que hi ha sobre la ciutat de Brigantium (actual La Corunya) revelen l'existncia d'un far de l'poca de Traj construt, tal i com indica la inscripci al peu de l'edifici, per Gaio Sevio Lupo, arquitecte d'Aeminium (actual Coimbra). 

La torre va perdre, possiblement, el seu s martim durant l'edat mitjana al convertir-se en fortificaci arran de les disputes entre el comte de Traba i l'arquebisbe Xelmrez que supos la prdua, entre d'altres, del mur exterior. 

Fou l'any 1682 quan el duc d'Uceda va encarregar la restauraci arquitectnica del conegut com a "Castelo Vello" a l'arquitecte Amaro Antune, que va construir una escala de fusta que travessava les voltes fins a la part superior on se situen dues petites torres per a suportar els fanals. 

Durant el regnat de Carles IV d'Espanya es realitz la reconstrucci completa del far. L'obra neoclssica s'acab l'any 1791 sota la direcci d'Eustaquio Giannini. Abans que comencs la reforma, la torre era un cos prismtic de base quadrada amb un exterior compost d'un mur de pedra amb dues portes a la part baixa i finestres asimtriques que la recorrien fins al pis superior, i una mordent helicodal que arribava fins a la part superior. El seu interior conservava la vella estructura romana, per amb escales de fusta que pertanyien a la restauraci de l'edifici, harmonitzant-la en la seva decoraci amb marcs superiors de portes i finestres. 

Entre l'any 1992 i 1994 es dugueren a terme unes excavacions arqueolgiques en el recinte.

 Mitologia .

Una de les llegendes ms esteses sobre l'origen de la torre, narrada per Alfons X de Castella en un fragment de la "Crnica General", afirma que va existir un gegant anomenat Geri, rei de Brigantium, que obligava als seus sbdits a donar-li la meitat dels seus bns, incloent els seus fills. Un dia, els sbdits van decidir demanar ajuda a Hrcules que va reptar a Geri en un duel que dur ininterrompudament tres dies i tres nits. Hrcules va derrotar el gegant, el va enterrar i va construir un tmul que va coronar amb una gran torxa. Prop d'aquest sepulcre, va fundar una ciutat amb el nom de Crunna, la primera dona que hi va arribar. Actualment, a l'escut de La Corunya hi apareix la torre sobre la calavera de Geri. 

Una altra llegenda sobre l'origen, pressa del "Libro das invasins de Irlanda" durant el renaixement gallec, sost que el rei Breogn d'Hispnia va fer erigir la torre perqu el seu fill Ith pogus veure Irlanda des de dalt. Malgrat la voluntat de conquerir l'illa va fracassar en el seu intent, mentre que el seu germ Mil si que tingu xit.

Una de les tradicions mitolgiques que acompanyen a la Torre d'Hrcules des de sempre postula que el rei Hispan, nebot d'Hrcules, va fer construir un grandis mirall al capdamunt de la torre. Grcies a ell, els vigies podien veure des de molt lluny la presncia de naus de possibles enemics, i avisar d'aquesta manera la ciutat. Conscients d'aquest mirall, un poble conquistador originari de Caldea va dissenyar una estratgia per assaltar La Corunya. Consistia en disfressar els vaixells amb arbres perqu semblessin illes flotants. Un cop van arribar prop de la torre van destruir el mirall amb fletxes, per desprs entrar a la ciutat. L'origen d'aquesta llegenda possiblement rau en el fet que en llat a l'atalaia se l'anomena "especula", paraula que es pot confondre si tenim en compte que mirall en gallec se'n diu "espello".

 Referncies .


 Enllaos externs .


Foto a Google Maps;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98392" title="Tomeu Penya" nonfiltered="4583" processed="4564" dbindex="39946">



Bartomeu Nicolau Morl, de nom artstic Tomeu Penya (Vilafranca de Bonany, 1949) s un cantautor mallorqu de msica Country.

Biografia.
Els inicis d en Tomeu a nivell artstic comencen com a integrant de bandes de rock que amb motiu del  boom  turstic es formaren a l illa. Tasca que li proporcion una experincia invalorable. Ms tard, decideix penjar-se la guitarra i viatjar per Europa. 

Es guanya la vida tocant a pubs d Alemanya, Dinamarca, Sucia... I s en aquesta poca quan ms s enyora i comena a compondre canons. 

De tornada a Mallorca, un grup d amics l anima perqu continu, i el rector del seu poble (Vilafranca de Bonany) dirigeix la gravaci d un primer disc Cant a la vila, del qual es fa una petita tirada. 

DESEMBRE DEL  82. En TOMEU, amb el suport i finanament d un grup d amics grava un LP on recull els seus darrers treballs. En Joan Bibiloni l ajuda en la producci. Surt al mercat Crritx i roses i va comenar una gran demanda per part del pblic mallorqu. 

A L ESTIU DEL  83. En Tomeu penya super tots els rcords que pot aconseguir un artista a la seva terra. Es venen ms de 10.000 cpies del disc i reclamen la seva presncia en festes i revetlles de l illa (50 recitals en un estiu).

NOVEMBRE DEL  83. Es va comenar a preparar el segon disc amb la responsabilitat que implicava l xit aconseguit en el primer. S inicia la polmica: per alguns, en TOMEU seria un fenomen de curta durada; fins i tot els ms  puristes  opinen que el cantant desvirtua el folklore mallorqu, per per a la gran majoria s un autntic revulsiu per a la musica illenca, admiren el seu coratge i s emocionen amb les seves canons. 

ABRIL DEL  84. Nou disc, es diu: Coverbos i s hi inclou un tema que s havia avanat com a single i que mouria polmica,  Trenc . A la seva manera senzilla i subtil, en TOMEU defens la conservaci d un dels darrers paratges verges de l illa. Ning no pogu negar el gran xit d aquest disc. Temes com: SA PERDIU, MORROS DE CIRERA, FEIXETS DE CABELLS. .. calaren dins del seu pblic que l acompanyava a cor a tots els recitals. 

1985. Es prepara el tercer disc. Ja es comena a analitzar el fenomen  TOMEU PENYA , fins i tot a Catalunya ja es parla d ell. Quin ser el secret. . .? Potser la seva manera senzilla i clida de cantar, la seva veu tan personal, la seva ingenutat no exempta d humor i d ironia. . . Aquest any s edita ILLAMOR, un cntic d amor profund a la seva terra, un disc, en el qual el sentiment s imposa a la festa. ILLAMOR s un xit i ning ja no ho qualifica com el  fenomen  de curta durada. 

1986. Mallorquins i catalans, can encomanadissa i xalesta, i un test repl d ironia i humor, popularitzen rpidament en TOMEU PENYA a Catalunya. Aquest tema que donava ttol al nou disc, sonava a totes les emissores. El  fenomen  ja era a Catalunya, i rebia amb delit l alenada d aire fresc de la seva msica. 

1987. Els mitjans de Catalunya li dediquen uns extensos reportatges. Sorprn la seva inslita ventura musical. S edita un disc molt acurat amb una amorosa producci  TOMEU . . Una autntica obra d art que consolida el cantautor a Catalunya. 

1988-89. La carrera d en TOMEU segueix imparable, ARRELS/ARRELS  89. Premis, recitals, televisions. . . I dins del  89 l acompliment d un gran somni, la seva actuaci al Palau de la msica. La msica i la curiosa personalitat d en TOMEU i el fet de no haver adoptat cap dels cnons clssics dels altres cantautors, mou una vertadera polmica entre els crtics. 

1990. ELS CORS FERITS. Sens dubte la producci ms cuidada fins al moment. Aquest disc presenta novetats: inclou versions d u n dels seus dols DON WILLIAMS, aix, i temes com AINA, fan que aquest disc sigui un escal ms dins la seva carrera. Quinze mil cpies venudes i nombroses actuacions, tot un xit dins el mercat catal. 

1991. Es fa un parntesi en l edici discogrfica. ELS CORS FERITS encara dna molta guerra. A l hivern fa una extensa gira per pobles de Catalunya que finalitza amb dues exitoses actuacions a Barcelona. 

1992. En aquest any es presenta SIRENA, una nova producci que segueix la lnia de l anterior disc. De nou, adaptacions de clssics del  Country  i una arriscada versi d una can de Wilson Picket,  FINS A MITJA NIT . Al mes d octubre en TOMEU, juntament amb na MARIA DEL MAR BONET, s designat per a la Generalitat de Catalunya com a PREMI NACIONAL DE LA MSICA LLEUGERA. A finals d any, surt al mercat una recopilaci titulada  DEU ANYS D XITS  que recull part dels temes ms populars del cantautor i una novetat que va significar un rotund xit, la nadala  EL REI NEGRE . 

1993. Durant aquest any en TOMEU PENYA segueix cultivant xits apotesics a les Illes Balears, als Pasos Catalans i Andorra, amb un total de 35 actuacions realitzades durant la temporada. 

1994. UNA ACLUCADA D ULL. La can  Illes dins un riu  llana a en TOMEU PENYA com a indiscutible nmero 1. Rcord de vendes i d xit . A partir d aquest disc la carrera de l artista rep una important empenta. 

1995. ANUATS. Aquest disc no defrauda l expectaci davant la nova feina d un triomfador. Per primera vegada en TOMEU PENYA fa la producci artstica tot sol. Continua realitzant concerts per Catalunya i Balears. 

1996. BALADES. Segon recull, que aquesta vegada presenta una impressionant selecci de les seves canons d amor. Balades s la millor manera de conixer en TOMEU PENYA. A ms a ms, participa en el mes de juliol en el programa  GREC  96 , al Palau de la Msica, l esdeveniment cultural ms important per en TOMEU com a artista i com a guany personal.

1997. DE TOT COR. Les lletres del nou disc tornen a parlar de la vida quotidiana i amb el so country, mentre que les lletres d amor van acompanyades amb el ritme de balada. Dues de les onze canons del compacte :  HO FEIM  i  PELS BONS TEMPS  s han extret de :  We do it   de R. i J. Stone, I  For the good times  de Kristoferson. 

1998. Es prepara com un any de molta feina, amb gales a les Illes amb el seu grup GEMINIS, i actuacions per Catalunya amb els excellents msics catalans que habitualment l acompanyen. I treu el seu quinz disc a la venda: PENYA AL DESCOBERT, un disc per traure s el barret. Un treball amb 12 canons on retroben els seus temes ms caracterstics, l amor: (Cristina, Unes Paraules, Suau, Mallorqu, etc.). Especial atenci es mereix la can  Mallorqu , un divertit himne d amor envers Mallorca, inspirat en els cntics que es fan als estadis de futbol. 

1999. ANTOLOGIA. Discos i actuacions s han anat succeint any rera any tot mantenint  l estrella  d en TOMEU a dalt de tot. Des d aquest punt i en un moment de reflexi en la seva carrera en TOMEU ha volgut presentar un disc amb una selecci molt personal.  ANTOLOGIA  reuneix temes que d alguna manera han significat molt per en TOMEU. Juntament amb  Balades , la seva anterior recopilaci (Blau 1.997),  Antologia  s la essncia d un artista fidel a ell mateix i que sap sempre complaure al seu pblic. En aquest disc podem apreciar la gran versatilitat d en TOMEU PENYA: balades, mitjos temps, temes arrelats al folk mallorqu, i tamb abordar amb el seu estil caracterstic, el country al qual s tan aficionat.  Antologia  ofereix a ms a ms, una can indita a la seva discografia:  Dona Reggae , i una fantstica nadala, expressament creada per a aquesta recopilaci:  Cantem Nadales. 

2003. FCIL. El seu primer disc en castell en el qual destaca la seva capacitat d adaptaci a tota classe de pblic. Va ser reconegut com un gran treball del cantautor.

2005. SA FORA D UNA MIRADA. Torna al seu estil country amb balades que expressen la seva inquietud per la societat actual sense deixar de banda un gran acabament artstic propi de TOMEU PENYA.

Actualment, en TOMEU PENYA s un intrpret preocupat i interessat en trobar noves maneres d entendre i d interpretar la msica sota un punt de vista nou, especial, per atractiu per als oients. ;

En TOMEU PENYA no t lmits, ni fronteres, est absolutament obert a tot, i a tothom. La seva illusi i ms gran recompensa s la feina dura, per ben feta. s un cantautor molt productiu i creatiu, d una qualitat progressiva que no defrauda mai al seu auditori. La seva fora i magnetisme fan que transformi al pblic en el seu cmplice.

Discografia.
 Tomeu Penya canta a la vila (1980);
 Crritx i roses (Blau 1982);
 Coverbos (Blau 1984);
 Illamor (Blau 1985);
 Mallorquins i catalans (Blau 1986);
 Tomeu (Blau 1987);
 Arrels (Blau 1988 / 1989);
 Els cors ferits (Blau 1990);
 Sirena (Blau 1992);
 10 anys d'xits (Blau 1992);
 Una aclucada d'ull (Blau 1994);
 Anuats (Picap 1995);
 Balades (Blau 1996);
 De tot cor (Picap 1997);
 Penya al descobert (Picap 1998);
 Antologia (1999);
 Aix s Pecat (Picap 2001);
 Fcil (DiscMedi-Blau 2003);
 Sa fora d'una mirada (2004);
 Paraules que s'end es vent (2007);

Enllaos externs.
 Entrevista;
 Pagina web oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98394" title="Steve Nash" nonfiltered="4584" processed="4565" dbindex="39947">
Stephen (Steve) John Nash (nascut el 7 de febrer de 1974 a Johannesburg, Sud-frica) s un jugador de bsquet canadenc. Els seus pares es van traslladar quan ell tenia menys de dos anys a aquest pas, apartant la famlia del mal ambient del pas on estaven. Amb 1,91 m d'altura, s l'actual base dels Phoenix Suns i ha aconseguit el ttol de MVP de la Lliga Regular de l'NBA 2 anys consecutius, el 2005 i 2006.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98395" title="Ladoceia" nonfiltered="4585" processed="4566" dbindex="39948">
Ladoceia (           ) fou una ciutat d'Arcdia, al districte de Menlia.

El 423 aC es va lliurar en aquest lloc una batalla entre Tegea i Mantinea

Desprs de la construcci de Megalpolis al segle IV aC va esdevenir dependncia d'aquesta ciutat.

El 226 aC es va lliurar una altra batalla entre la Lliga Aquea i el rei Clemenes d'Esparta.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98396" title="Ladon" nonfiltered="4586" processed="4567" dbindex="39949">


Geografia: Nom de dos rius de l'Antiga Grcia;

Ladon (lida);
Ladon (Arcdia);
Mitologia:
Ladon (mitologia), drac de cent caps que mai no dormia del Jard de les Hesprides.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98397" title="Ladon (lida)" nonfiltered="4587" processed="4568" dbindex="39950">
Ladon (en grec        , Ldonas) s un riu de la mitologia grega, de la regi d'lide, afluent del Peneios.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98400" title="Leeis" nonfiltered="4588" processed="4569" dbindex="39951">

Els leeis (laeaei,        ) foren una tribu dels peonis de Macednia, que fou governada pel rei odrisi Sitalces. Probablement vivien a l'est de l'Estrim.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98401" title="Ramn Rubial Cavia" nonfiltered="4589" processed="4570" dbindex="39952">
Ramn Rubial Cavia nascut a Erandio, (Biscaia) el 28 d'octubre de 1906 i mort a Bilbao el 24 de maig de 1999. 

Dirigent socialista espanyol. Obrer metalrgic. El 1920 va iniciar la seva militncia a la Uni General de Treballadors i el 1922 es va afiliar al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). L'any 1934 va ser detingut, processat i condemnat per participaci en activitats revolucionries. Va combatre a la Guerra Civil, sent capturat el 1937, desprs d'aix va ser condemnat a trenta anys de pres. Alliberat el 23 d'agost de 1956 va reorganitzar el PSOE i la UGT a la clandestinitat. 

Va ser president del PSOE des de 1976 fins 1999. Senador per Biscaia a les primeres eleccions democrtiques (1977). Vicepresident Segon del Senat i el 7 de febrer de 1978 va ser nomenat president del Consell General Basc, tot i que aquest crrec no es igual al crrec de lehendakari, que va preparar la tornada de l'autonomia al Pas Basc, fins a 1980.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98403" title="Laietans" nonfiltered="4590" processed="4571" dbindex="39953">



Els laietans (laeatani,           ) foren un poble iber que habitava la part costera de la provncia de Barcelona al nord del riu Llobregat i fins al Tordera.

Els laietans van emetre moneda amb la legenda laiesken en escriptura ibrica nord-oriental que en Ibric s'interpreta com una referncia al nom de l'tnia a la que tamb fan referncia les fonts gregues i llatines: (moneda) dels laietans o dels de Laie.

Les ciutats principals del seu territori foren Barcino (Barkeno, Barcelona), Baetulo (Baitolo, actual Badalona, a la vora del riu Baetulo, avui Bess),  Iluro o Ilturo,  Lauro (Matar), Egara (Terrassa)  i Blanda (Blanes, prop del riu Larnum avui Tordera). Barkeno fou fundada vers els segle VI aC (encara que desprs potser fou refundada pels cartaginesos). Anteriorment va existir una ciutat a Montjuc, que probablement es deia Laie, la qual don el nom als laietans.

Com altres pobles ibers feien els seus poblats a turons i envoltats de muralles; les cases eren rectangulars i fetes amb pedra. Vivien de la cacera, la pesca i l'agricultura i teixien llana i lli. La seva cermica era poc desenvolupada i treballaven redudament el bronze i el ferro. Emmagatzemaven en sitges. Els seus vins foren apreciats al seu temps. Un dels seus aliments basics fou un derivat lacti similar al iogurt.

Probablement van originar els lacetans.

 L origen dels laietans .

Els laietans constitren el grup tnic que els autors clssics, a partir del s. I dC, denominaren Laletnia o Laetnia (aquestes dues paraules, de manera errnia), i que en algunes inscripcions d poca imperial s esmenta com Laietania. Aix, des de la segona meitat del s. XIX els estudiosos l han anomenat d aquesta manera.

L origen dels laietans, com el d altres tnies del NE peninsular, residiria molt possiblement en una barreja de les poblacions autctones de l Edat del Bronze amb la minoria de colons indoeuropeus dels camps d urnes i que havia rebut les influncies dels pobles de la Mediterrnia oriental des del s. VI aC. Sobre aquesta poblaci (ligur?) precisament en aquest mateix segle, com pensen Gimeno i Izquierdo (1990), s imposaren els grups ibrics prpiament dits procedents del SE peninsular o rea nuclear ibrica. s al segle VI, en tot cas, quan apareixen els diversos poblats concentrats en els turons del Valls i el Maresme. Pel que fa a la identitat i nom d aquesta tnia ibrica, si ens referim a les fonts clssiques, Hecateu de Milet anomenava misgetes els pobles situats entre el Garraf i el Llenguadoc. El cert s que una mica ms tard, entre el 500 i el 425 es va produir la iberitzaci de la poblaci autctona del Valls i de la franja costanera.

A part d una suposada invasi ibera procedent del sud de la pennsula, Emprion tindria un paper fonamental en la conformaci de la cultura laietana, encara que hi ha algun autor que afirma que fou ms important la influncia fencia que la grega en aquest aspecte. Per els fenicis tingueren la seva importncia als segles VII i VI aC i a partir d aquest segle, i especialment al s. III, va ser l enclau emporit el que ms influ culturalment en els laietans, a l igual que en la resta de pobles ibers del NE hispnic.  

No obstant, pel que fa al nom  Laietans , que apareix a les monedes ibriques amb la llegenda Laiesken, del s. II aC, sembla que s indoeuropeu i que podria venir de l arrel pla- i significar  habitants de la plana , o b de *lei-, que ve a indicar un prat en terra humida o aiguamoll.

Per aquesta denominaci s tardana; apareix per primera vegada a les monedes amb llegenda Laiesken, de mitjan s. II aC. Com pensa Garca Alonso, el nom de  laietans , aix com el d altres topnims celtes (pensem en el cas de Burriac) podria venir d alguna penetraci tardana de gals procedents del SE de l actual Frana, que imposarien aquest nom sobre la poblaci ibrica (o iberitzada).

Per ltim, com ja hem avanat al principi, en poca imperial romana la regi s anomenar Laietnia, com aix ho documenta l epigrafia.

 La seva extensi territorial .

Tot sembla suposar que al s. IV aC el territori dels laietans es troba ja ben conformat geogrficament. Al nord limitarien amb els indigets o indigetes; al sud amb els cessetans o cossetans, i a l oest amb ausetans i lacetans. Per delimitar l extensi de la Laietnia, per, hem de fiar-nos de fonts escrites en una poca fora tardana: els segles I i II dC, en ple imperi rom. Aix, alguns autors clssics com Estrab parlen dels indigetes com el poble de la costa del nordest de Catalunya a partir del Llobregat; en tot cas la cultura material de laietans i indigetes (establerts a l Empord) s molt semblant. Sembla que el Garraf delimitaria el poble laiet pel sud, i que el riu Tordera seria la seva frontera septentrional. Plini el Vell, a la seva Histria Natural, situa aquesta regi entre els rius Rubricatum (Llobregat) al sud, i l Arnum (la Tordera) al nord, i els anomena Laeetani. La mateixa extensi costanera s la que defensa Claudi Ptolomeu a la seva Geografia (II, 6, 18), on diu que els laietans s estenen des de Barcelona a Blanes. Cap a l interior tamb abraava les comarques immediates fins al tossals propers a Montserrat, les serres de Sant Lloren del Munt, Sant Miquel del Fai, Cingles de Bert i masss del Montseny. Aquesta Laietnia interior, amb el seu nucli a la gran fossa tectnica que comprn les planes del Valls, estaria controlada per petits nuclis fortificats situats a la vessant interior de la serralada litoral, com Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet) o el Tur de les Maleses (Castellruf). 

Encara que els autors que hem esmentat escriuen en poca imperial romana, haurem d extrapolar-ho a l poca preromana i podem dir que la Laietnia abraaria un territori que avui dia, grosso modo, pertany a les comarques del Baix Llobregat, els Vallesos, el Barcelons i el Maresme, encara que Tarradell, el 1961, noms donava com a laietanes Barcelona, el Maresme i el Valls.

L poca de mxima expansi dels jaciments laietans estaria situada, segons Barber i Dupr (1984), entre el 300 i el 250 aC, en nmeros rodons. Aix, Ruiz i Sanmart (2001) donen a la Laietnia un rea d uns 2.000 km2, amb una poblaci de 27.000 habitants cap al s. III aC, i, per tant, una densitat de poblaci d uns 13,5 habitants/km2, similar a la que tenia la mateixa zona al s. XVI. Es tracta d una superfcie territorial similar a la d altres estats arcaics o poleis de la Mediterrnia. 
 
Molts autors creuen que la capitalitat d aquest grup tnic estaria situada probablement al poblat de Burriac (Matar), que segons Bonamusa (2006) t etimologia celta pel seu acabament en  ac i que considera que aquest era en realitat el nom de l oppidum. Burriac era un centre del primer grup de la classificaci de Sanmart i sembla ser el predecessor de la posterior ciutat romana que s establir al costat del mar i que es correspondr amb la Ilturo monetal. Per la gran extensi de Burriac s ja d poca romana (s. II aC) i possiblement la capital de la Laietnia ibrica hagus estat a la desembocadura del Llobregat. No obstant, sobre aix no hi ha evidncies arqueolgiques prou consistents (noms l encunyaci de monedes amb llegenda Barkeno al voltant del 200 aC i la suposici que seria el lloc on conflurien els productes agrcoles del Valls i del Baix Llobregat per ser comercialitzats a l exterior).

Hem d esmentar, pel que fa a la histria de la Laietnia abans de l arribada dels romans, la invasi de les forces cartagineses a partir del 237 aC pel general Amlcar Barca. Aquest controlava temporalment tota la costa est ibrica fins a l establiment d una divisria permament al voltant del riu Hiberus que va tenir lloc el 226 aC. El fet s que la ciutat d Emporion (aliada dels romans) controlava comercialment els territoris ibrics de la desembocadura de l Ebre (en cas que l Hiberus sigui considerat com a l Ebre) des de finals del s. V aC i calia fer fora davant l embranzida pnica.

 El model de poblament .

L oppidum o poblat fortificat dalt d un tur s l element clau dins del sistema de poblament ibric. Per cal abandonar la idea tradicional d una srie de  poblats ibrics  iguals entre s i sense coordinaci uns amb els altres, malgrat que hem de constatar que, a simple vista, la seva distribuci territorial en tota l rea ibrica era de forma irregular i poc ordenada. Per en realitat hi havia una estructura consolidada d assentaments de diverses dimensions amb una relaci jerrquica entre s, com han anat demostrant autors com Joan Sanmart i Arturo Ruiz. 

Aquesta jerarquitzaci tindria lloc a la costa laietana i, per extensi, a la de tot el NE a finals de l ibric antic, especialment a mitjan s. V aC. En aquest moment es produiren una srie de transformacions urbanstiques als assentaments de la zona de Catalunya que donaren com a resultat una concentraci del poblament en oppida encastellats, sovint amb muralles defensives, en front a l hbitat dispers de l poca anterior. Aquest fenomen s'inserta dins d un model en el qual destaquem els que podrem anomenar nuclis de primer i segon ordre, i, fins i tot, de tercer ordre. Possiblement aix tingui relaci amb la vinguda de poblacions del Sud al segle anterior, que s imposaren sobre el fons autcton, de societat ms  igualitria . Entre finals del s. V i els inicis del IV aC la Laietnia ibrica es troba ja plenament organitzada quant al sistema de poblament.

Els nuclis de primer ordre formarien part d un conjunt d oppida o poblats fortificats de manera monumental, amb una superfcie situada entre 8 i 15 ha, que eren centres organitzadors d unitats territorials econmiques, bsicament agrries, i, possiblement, poltiques. En aquests nuclis es concentraria la major part de la poblaci. Els assentaments de segon ordre serien poblats ms petits, d unes 2 a 4 Ha, i, per ltim, els de tercer ordre constiturien estructures ms redudes, amb una superfcie de 0,5 a 1 ha i que serien ciutadelles, explotacions agropecuries, o fortaleses de control del territori, s a dir, centres ms especialitzats situats als espais controlats pels nuclis de primer ordre abans esmentats.

Els poblats (nuclis de primer i segon ordre) exercien un control poltic sobre l rea de captaci dels recursos agrcoles i eren tamb els centres redistribuidors dels excedents que proporcionaven els assentaments rurals (nuclis de tercer ordre). En aquests oppida hi havia cases, espais per a treballs de transformaci o emmagatzament dels excedents, espais comunitaris (de reuni, per exemple) i altres dependncies complementries. Quant a la consideraci d aquests oppida i el seu territori d influncia encara no est molt clar entre els investigadors si es poden considerar com a  ciutats  (poleis) en el sentit clssic del terme.
 
El que s s cert s que a la nostra zona va ser amb la fundaci de les primeres ciutats de patr rom a la zona, quan el sistema de poblament indgena basat en l existncia d aquests nuclis de primer i segon ordre (els poblats dels turons) va arribar al seu col lapse i va aparixer el sistema basat en la ciuitas (ciutat amb el seu territori).

Quant al nucli de primer ordre que podria tenir la funci de  capital  de la regi tnica laietana, sabem que a partir del s. II aC, ser Burriac-Ilduro, a la costa del Maresme. Per en poca preromana tot fa pensar en la possible existncia d un altre nucli de primer ordre ms antic, situat a la muntanya de Montjuc, avui en dia totalment arrassat, i que podria correspondre a la Barkeno monetal.

 Una societat jerarquitzada .

Si hem de fer cas als autors que propugnen una invasi ibrica des del sud, ja hem dit que aquesta possiblement es produ al s. VI i sembla ser que en el nou ordre social els camperols de la plana, que lliurarien als caps de llinatge els excedents de les seves collites, serien els descendents de les poblacions autctones. En tot cas, segons Barber i Dupr (1984) s als segles IV i III aC quan apareixen i es consoliden definitivament les classes socials.

Sanmart (2001) pensa que a partir del s. IV aC, la societat ibrica de la costa tindria totes les caracterstiques d un estat arcaic, amb un control per part de la classe aristocrtica. 

En primer lloc estarien els dirigents estatals de les principals formacions tniques, entre elles la dels laietans, que s la que aqu ens interessa. Probablement, si acceptem la tesi de la invasi ibrica, ells, juntament amb els caps de llinatge que en depenien, serien els descendents dels caps guerrers vinguts del sud

Per sota d ells, els caps de llinatge es dedicarien bsicament a l activitat guerrera. Pel mecanisme de la deuotio els guerrers es mantenien units al seu rex o cabdill amb una mena de jurament de tipus religis. Aix, varen participar en qualitat de mercenaris en les guerres dels cartaginesos a Siclia, al s. V, i a la guerra del Pelopons tamb a la mateixa illa. No obstant, no tenim moltes proves pel que fa a la Laietnia d una ideologia de carcter guerrer per part de l aristocrcia dominant, com s es veu en altres rees del mn ibric.

Respecte a aquesta  classe social mitja-alta , hem de dir que molts autors defensen per a la costa del NE peninsular un model social de comunitats regides per assemblees, senats i magistrats, controlats per la classe aristocrtica. Aquesta estructura seria la que predominaria en els nuclis de primer ordre, s a dir, en el nostre cas, Burriac. Dins del model que proposem i que es basa en gran mesura en el que van exposar Gimeno i Izquierdo fa anys (1990), possiblement era una reuni de caps de llinatge o de clan (com un petit senat rom) la que regia els destins de les comunitats de primer ordre de la Laietnia ibrica. Pel que fa als nuclis de segon ordre (poblats ms petits), Martnez (2002) creu que sembla molt probable que fos una assemblea de caps de famlia (una mena de consell d ancians) la que resolia els problemes dels habitants. 

Per sota dels caps de llinatge estaria una classe de guerrers al servei d aquests i uns artesans que residien als poblats. Aquests formaven una classe mitjana dependent dels caps de llinatge, als quals estarien probablement vinculats mitjanant relacions clientelars.

Els productors agrcoles eren la capa ms baixa i possiblement descendents de les poblacions autctones preibriques. Residien als petits assentaments rurals o en les cases ms modestes dels poblats des dels quals cada dia baixaven a cultivar el tros de terra.

 Aspectes econmics: agricultura, ramaderia i comer .

Un sistema basat en l explotaci cerealista

L economia ibrica, en trets generals, presenta un marcat caire agrcola i s sobre aquesta base que es desenvolup tot el seu entramat social. A l ibric ple (segles IV i III aC) la Laietnia assol la seva mxima activitat econmica i van tenir el seu mxim apogeu els camps de sitges, que no es poden interpretar noms com a reserves alimentries dels habitants d un poblat, sin com a una acumulaci d excedents cerealstics (bsicament parlem de blat, ordi, civada i mill) que l aristocrcia local controlava i gestionava. El sistema de la redistribuci d aquests excedents era el que regulava l activitat econmica entre els poblats grans i els assentaments de tercer ordre. Aquests lliuraven part de les seves collites als nuclis de segon ordre, que la destinaven tant a mantenir els artesans i els dirigents com a la seva comercialitzaci exterior a canvi dels materials d importaci. El lliurament dins de l entramat dels poblats es feia a manera de tributaci dels caps de llinatge envers el cap o caps de la formaci laietana, s a dir, a fi de satisfer una dependncia poltica dels poblats de segon ordre envers els nuclis ms importants situats a la costa (els de primer ordre). Eren aquests els que controlaven la sortida martima d aquests excedents que es canviarien pels productes d importaci, objectes de prestigi com la cermica grega, i que els caps nobiliaris distribuen entre una poderosa classe mitjana que formaria la seva clientela, situada en els diversos poblats de l rea laietana.

Desprs de la conquesta romana, es substitu la dependncia econmica cap al centres de primer grau pels recaptadors llatins.

L escriptura ibrica possiblement va nixer per a facilitar el control econmic de les transaccions dels cereals entre aquests centres agrcoles de la plana, els poblats on residien els caps redistribuidors i els de la costa que els comercialitzaven a l exterior.

Tot i aix, com s obvi, una part de la producci ceralista era pel consum dels propis habitants dels poblats. Aix est tamb lligat a l aparici d innovacions tcniques com el mol giratori, introdut entre finals del s. V i principis del IV.

Altres cultius

Aquesta economia de tipus bsicament cerealista, que fonamentava el comer amb l exterior, es veia complementada amb altres cultius com la vinya, l olivera, l espart, els naps i el lli (si fem cas de les fonts antigues i les restes trobades en alguns jaciments). Arqueolgicament parlant, tenim constncia de l existncia d tils com la reixa d arat i d altres eines agrcoles en el mn ibric ja des del s. IV aC. Aix, l activitat rural es repartia entre el bosc, l horta i el sec, com es feia a les nostres masies fins fa poc. 

Quant al conreu de la vinya, sembla ser que, segons les ltimes indagacions, foren els fenicis, als voltants del 600 aC, qui la introduren a casa nostra i assessoraren les elits indgenes en el seu cultiu. Aix pel que fa a l rea ibrica al sud del Llobregat, ja que sembla que al NE de Catalunya foren els grecs foceus els artfexs de la introducci de la viticultura, i en aquesta rea, com hem dit repetidament, predominava el cultiu dels cereals. El consum vincola era minoritari i reservat a la classe dominant: el cultiu de la vinya i la fermentaci del vi possiblement estava associat en els seus inicis a la religi. Mitjanant el consum d aquest embriagador producte, les elits religioses o poltiques pretenien assolir estats alterats de conscincia (com feien alguns fongs o herbes alucingenes en les cultures indgenes precolombines) i unir-se a la divinitat o divinitats. 

Ramaderia i consum de carn

Tamb hem de dir que els ibers laietans combinaven la cacera i la recol lecci, que seguien sent practicades, amb aquestes activitats agrcoles. Tamb cal ressenyar que la ramaderia es practicava especialment en rees muntanyenques o allunyades de la costa. En una data tan reculada com la primera meitat del s. VI aC, poca de la iberitzaci de les poblacions de la costa central catalana, el 90 % dels ossos d animals trobats al poblat de la Penya del Moro pertanyen a espcies domesticades, per la qual cosa des d antic podem dir que la ramaderia era molt ms important que la cacera quant al subministrament crnic. A l ibric ple va crixer molt el consum alimentari del porc, seguit del bou i altres espcies no domstiques.

Manufactures de producci indgena

A la part costanera central de Catalunya, no noms eren els cereals els protagonistes dels intercanvis sin que tamb tenien un important pes les manufactures txtils, que tamb es troben documentades a les fonts clssiques sobre els pobles ibers, aix com la producci cermica, que en alguns casos tamb era exportada a l exterior. A aquest respecte hem de destacar que la terrissa laietana era de gran qualitat i de parets primes, per dures. A partir del s. III aC, es va fer servir la tcnica de insuflar alternativament foc oxigenat (aire lliure) i reductor (forn tancat), cosa que produa la caracterstica pasta estil  sandwich , que presenta un nucli negre rodejat de dues bandes de color argila. Els centres terrissers laietans estaven situats prop dels cursos d aigua i al costat de jaciments de fang importants.

L activitat metal lrgica es limitaria a confeccionar eines i armes per als habitants dels poblats, a causa de la pobresa mineral en metalls de l rea.

Per una altra banda, els ibers laietans no noms comerciaven amb cartaginesos, grecs, fenicis i romans, sin que amb els altres pobles de l rea ibrica i els celtes del sud de Frana tamb intercanviaven manufactures i altres productes (com les espases tipus La Tne, de tradici cltica, trobades a Catalunya). No obstant, sobre aquest punt ja hem dit abans que alguns autors, com Garca Alonso, defensen una penetraci de grups de procedncia gl lica sobre la meitat nord de Catalunya.

 La conquesta romana .

Desprs de l'arribada de les tropes romanes a partir del 218 aC, a fi de tallar els subministraments del cabdill cartagins Hannbal, la zona, tradicionalment aliada dels romans, fou rpidament sotmesa a control militar.

Encara que no es constata l existncia d episodis violents desprs d'aquesta invasi, hem d assenyalar que, no obstant, s establiren almenys quatre llocs de vigilncia o castella: Penjabocs (prop d on desprs es fundar Baetulo), el tur de can Tac (entre els rius Congost i Mogent, al Valls oriental), la fortificaci de Sant Pol (al litoral) i la Torrassa del Moro, a Llinars (aquesta construda, sembla ser, a la segona meitat del s. II aC). La mansio (lloc de parada a les vies romanes semblant a les actuals estacions de servei) de Praetorium, parada esmentada als vasos Apol linars i a altres itineraris de vies romanes, i que tradicionalment s ubica a Llinars o a La Roca del Valls, podria ser una fortificaci militar per controlar la Laietnia interior. No sabem si la podem identificar amb l'esmentada Torrassa del Moro, ja que aquesta s noms una torre circular i no t les caractersques d una mansio. Potser la posterior parada de la via Heraclea s inspiraria en el topnim que identificava el presidi?

Aquests fortins, ms que la poblaci indgena, controlaven les principals vies d accs a la depressi prelitoral. Sembla que es situaven al costat de l antiga via Heraclea (ho veiem clarament en el cas de Praetorium) utilitzada com a ruta de penetraci militar, i, pel que fa a la de Sant Pol, al llarg d un antic cam que vorejaria la costa i que seria el precedent de la via Augusta litoral. Ja en poca ibrica existia una lnia de poblats fortificats a la mateixa zona que vigilaven la depressi prelitoral. Noms que ara s la Repblica romana qui pren les decisions.

Enllaos externs.
 Museu d'arqueologia de Catalunya. La ruta dels ibers: El pas dels laietans.
Mapa detallat dels pobles d'Ibria pre-romans (200aC);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98404" title="Lalia" nonfiltered="4591" processed="4572" dbindex="39954">
Lalia (Laelia,       ) probablement l'actual Aracnea o El Berrocal, fou una ciutat dels turdetans a l'oest de la Btica, propera a Itlica. Fou ciutat independent i desprs aliada a Roma, va emetre moneda amb un cavaller cavalcant rpid amb les seves armes, gra i palmeres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98406" title="Lestrgons" nonfiltered="4592" processed="4573" dbindex="39955">
Els lestrgons (laestrygones,             ) foren un llegendari poble de gegants esmentat per Homer a l'Odissea, que eren governats per un rei anomenat Lamus. Se'ls situa a Siclia a la regi de Leontins on hi havia una comarca anomenada Laestrygonii Campi. En temps d'August, la famlia romana dels Lamiae pretenia derivar del rei Lamus.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98407" title="Daniel Gasulla i Porta" nonfiltered="4593" processed="4574" dbindex="39956">
Daniel  Gasulla i Porta (Martorell, 21 de setembre del 1970) s farmacutic, msic i compositor de sardanes

 Biografia .
Inici els estudis de solfeig i piano amb nou anys, amb Teresa Garcia i Pons. Als 17 comen a estudiar  harmonia i fiscorn amb el compositor Toms Gil i Membrado, que aquest mateix complet posteriorment amb contrapunt, composici i instrumentaci per a cobla. Durant dos anys, tamb, estudi conjunt coral al Conservatori Superior de Msica de Barcelona.

Debut com a instrumentista de fiscorn a la cobla Juvenil Ciutat d'Igualada, d'on pass  a la  Ciutat de Terrassa. Tamb ha tocat el tromb de pistons a la Ciutat de Cornell (fins al 2004). Ha dirigit la cobla-orquestra Nocturna, d'Igualada, (1997-2000), cobla Ress (2003-2006) i la Banda de Msica d'Igualada (2003-2006). Actualment s el director de la cobla Contempornia. Com a trombonista de vares ha tocat en lStandard Big Band i en la Banda Municipal, de Martorell.

Ha escrit diverses sardanes i ha conreat amb fora xit el camp de la sardana revessa, amb composicions basades en melodies extretes, en alguns casos, de pellcules i sries de televisi com Mary Poppins, West Side Story i Nissaga de Poder o d'altres msiques populars (Si tu vas al cel, Murallas de Tarragona). Tamb s autor d'arranjaments de ball per a cobla, i ha escrit una marxa de process per a Setmana Santa (Passi al Barri de Ftima).

 Obres .
 Can per a caramelles i petita orquestra;
 Himne a Farmcia (1996), per a coral;
 Himne del Mir Martorell Futbol Sala, lletra i msica;

 Msica per a cobla .
 Instrumentaci de la Corranda d'Olesa (2006), ballet;
 Fox a les dues rodes;
 El galop de la pau (2004), galop per a exhibici o concurs de colles sardanistes (pas-doble);
 Lligams, glossa per a cobla i timbales;
 Nit mgica, galop per a concurs de colles sardanistes (pas-doble);
 El violinista en el tejado, selecci de temes arranjats per a cobla;

Diversos arranjaments de ballables: Amparito Roca, Boleros de sempre, Fi de festa, Polca del barril, El tractor amarillo

 Sardanes .
 A l'amic Ramon (1997);
 Al peu del monument (1992);
 L'amic amatent (1990), dedicada a en Mrius Escoda i Masachs;
 Amics de Sant Antoni (1989);
 L'aplec del meu poble (1998);
 Argent a Igualada (1993);
 Argent borgenc (2000);
 L'avi Quico (1991);
 Bella Antnia (2006);
 Bonica tardor (1992);
 Les Borges 10+10 (1995);
 El campanar de Martorell (1992);
 Cinquanta i cent (2004);
 Cinquantenries (2000);
 Cobla Vila d'Olesa (1991);
 Colla 17 d'abril (1993);
 Colla Fora Viva (1991);
 Colles de Barcelona (1995);
 Cossetans amb salsa (2000);
 Dansaire i amic (2000), dedicada a Enric Mogas i Bret;
 De Vilanova a Malgrat (1999);
 10 anys a Sant Climent;
 Deu anys en un mat (1994), dedicada a Catalunya Rdio;
 Dola Ada (1998);
 Enlla d'argent (1992), dedicada als seus pares. Premiada a Mollet 1993;
 Ferm record;
 La font de l'Eud (1989);
 La font de la Filosa (2006), estrena ms votada a Banyoles;
 Els gegants d'Ol (1991);
 Gent nostra (1988), primera sardana;
 Honorant Toms Gil i Membrado (2005), dedicada en agrament al mestre Gil;
 Illusions d'or (1996);
 En Jaume de Martorell (1999);
 Joves d'argent (2001), dedicada a la cobla Jovenvola de Sabadell;
 Martorell, ciutat pubilla (1993);
 Mas Bonans, aplec d'argent (1991);
 Nou cam, cinc anys (2001);
 Nuri 2000 (2000);
 Per a tots vosaltres (2002);
 Per tu, Climent (1992);
 Els primers deu anys (2003);
 En Raimon i la Marta (2004), dedicada a Raimon Atzer i Marta Bou;
 Records d'Asc (1997);
 Roques blaves (1994);
 El Salvador de Cal Bep (2005);
 Sant Quirze, mil cent anys (1997);
 Sempre petits (2001);
 Slvia (1994), Premiada a Mollet 1994;
 Sitges, joia de la Mediterrnia (2000);
 Terrassa dansa (1993);
 En Tomtic i els seus amics (2002), dedicada al Club Super3;
 El "TOT Molins" (1993), dedicada a la revista del mateix nom;
 Trentores (1995);
 La Vilella Alta (1997);
 Viu record (1995);
 Vostra Ensenya (2003);

 Sardanes revesses .
Amb patinet, L'amic Narcs, Animalades, Apanyeu-vos, Artesaurenca (2000), Bibliorevessa, Blederies, Carrinclona, Cavalcant de nou, Em plau el sarau (2002), Encara hi som a temps?, Ensopegades (1992), Ensucrada (1997), Figuerolenca (1996), La Fina i el Far-west, Maxambrat, Nissagada II, On s en Shin-chan?, Quina marxa, el Sarau (2001), Quina monada!!, Quins disbarats!, Quinzerau (1998), Somiant de tot, Teuladiana (1999), Vinc als vint (2003), West Side Revessa

 Arxius de msica .
 Per a tots vosaltres

 Roques blaves

 Bibliografia .
David Pubill, Daniel Gasulla, Francesc X. Sureda, Antonio Camins, Merc Palls, Elena Escubedo and Jorge Camarasa Characterization of nisoxetine binding in rat vas deferens membranes: modulation by sigma and PCP ligands. Aparegut  a Life Sciences 62 (1998)

 Enllaos .
 Plana web personal;
 ndex de les sardanes de Daniel Gasulla;
 Breu biografia i fotografia del compositor;
 Pgina de la Secci Sardanista de La Passi d'Esparreguera, amb dues sardanes dedicades pel compositor;
 Pgina del Grup Sardanista Tambor, amb breu biografia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98408" title="Laevi" nonfiltered="4594" processed="4575" dbindex="39957">
Els laevi o la (    ) foren una tribu de gals de la Cisalpina prop del naixement del Padus (riu Po)., Polibi els associa als libicis (libicii         ), i diu que els dos pobles ocupaven planes de la Gllia Cisalpina prop dels pas dels nsubres. Tit Livi i Plini el Vell els fan lgurs, i Livi els situa al Ticino, junt amb un poble anomenat marici, completament desconegut, per que tamb suposa  lgurs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98410" title="Lagnia" nonfiltered="4595" processed="4576" dbindex="39958">
Lagnia (Lagania         ) fou una ciutat dels tectsages a Galcia, a uns 35 km a l'est de Julipolis (Iuliopolis). No es esmentada pels autors clssics per amb l'Imperi va augmentar la seva importancia al segle V era seu d'un bisbe que va assistir al Concili de Calcednia el 451. Vers l'any 500 va canviar el seu nom per Anastasipolis (Anastasiopolis).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98412" title="Lagria" nonfiltered="4596" processed="4577" dbindex="39959">
Lagria (Lagaria        ) fou una petita ciutat de Lucnia entre Thuris i el riu Sbaris, fundada segons la llegenda per una colnia de Focea dirigida per Epeios.  Els seus vins eren molt apreciats a Itlia. Estrab l'esmenta noms com a fortalesa. Podria ser la moderna Nocara a uns 15 km de la costa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98413" title="Lagina" nonfiltered="4597" processed="4578" dbindex="39960">
Lagina (         ) fou una ciutat del districte de Stratoniceia, a Cria, que tenia un gran temple d'Hecate on es feia un festival anyal. La moderna Lakena, prop de la desembocadura del Tshina, conservava el seu nom. Esteve Bizant l'esmenta com Lagnia (Laginia).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98414" title="Laus" nonfiltered="4598" processed="4579" dbindex="39961">


Poble dels laus o laevi;
Ciutat de Laus, desprs Laus Pompeia, a la Gllia Transalpina;
Las, al lmit entre Lucnia i Bruttium;
Riu Las;
Golf de Las;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98418" title="Cap Pela" nonfiltered="4599" processed="4580" dbindex="39962">
Cap Pela s un grup de msica vocal mallorqu que canta canons a capella, s a dir, sense instruments. El grup va ser creat pel msic Mart Sez i Madrona, compositor i director de diverses formacions corals.

Components.
 Esther Barcel - Soprano;
 Sofia Domnech - Soprano;
 Carol Domnech - Contralt;
 Begoa de la Iglesia - Contralt;
 Guillem Ramon - Tenor;
 Santiago Francia - Tenor;
 Joaquim Domnech - Baix;

Discografia.
 Cap pela (Ona Digital, 1998);
 A pl (Ona Digital, 2000);
 De cap (Ona Digital, 2004);
 Directe! (Blau, 2006);
 Per Nadal (Blau, 2008);

Enllaos externs.
 Ona Digital;
 Madma Gestions culturals - udios i vdeos.
 Fonart Gesti Cultural;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98419" title="Aleix Vidal-Quadras Roca" nonfiltered="4600" processed="4581" dbindex="39963">

Aleix Vidal-Quadras Roca, o tamb Alejo, (Barcelona, 20 de maig de 1945) s un poltic catal llicenciat en Cincies Fsiques i catedrtic de Fsica Atmica i Nuclear a la  Universitat Autnoma de Barcelona.

Ha estat president del Partit Popular de Catalunya (1991-1996), diputat al Parlament de Catalunya (1988-1999), senador autonmic de la representaci del Parlament de Catalunya (1995-1999).

El 1993 cre la la Fundacin Concordia per reforar el seu discurs.

Actualment s eurodiputat i s vicepresident primer del Parlament Europeu (va ser triat el 1999 i reelegit en 2004).

Escriu regularment a diversos mitjans de comunicaci com el diari La Razn o al seu blog personal hostatjat a Periodista Digital, on ha escrit coses com "Por tremendo que suene, un anlisis objetivo de la conducta del Presidente del Gobierno en relacin al nuevo Estatuto de Catalua nos conduce a una conclusin pavorosa, pero ineludible: Jos Luis Rodrguez Zapatero est cometiendo alta traicin".

Obres.
 Cuestin de fondo (1993) ISBN 84-7639-162-5;
 En el fragor del bin y del mal (1997) ISBN 978-84-239-7833-5;
 La derecha: Qu era? Qu es? (1997) ISBN 978-84-233-2861-1;
 Amars a tu tribu (1998) ISBN 978-84-08-02441-5;
 La constitucin traicionada (2006) ISBN 978-84-96088-49-8;

Enllaos externs.
  Bloc personal;
  Fitxa al Parlament Europeu;
  Fitxa al Senat Espanyol;
  Fundacin Concordia;

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98420" title="Lalasis" nonfiltered="4601" processed="4582" dbindex="39964">
Lalasis (       ) fou un districte de Cilcia al damunt del districte de Selentis o Selenitis, probablement des les muntanyes Taure vers el nord. Plini esmenta una ciutat de Lalasis a Isaria, suposadament la capital del districte, i que es probablement la mateixa que Esteve Bizant anomena Lalisanda, la qual diu que era anomenada al seu temps Dalisanda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98424" title="Incident dels llacs de Plitvice" nonfiltered="4602" processed="4583" dbindex="39965">

L'incident dels llacs de Plitvice de mar del 1991 (conegut en croat com "Psqua sagnant de Plitvice", Krvavi Uskrs na Plitvicama / Plitviki Krvavi Uskrs) va ser un enfrontament entre el dispositiu de seguretat de la Repblica de Crocia i separatistes serbis armats. El resultat va ser de dos morts - un per cada costat - i va contribur significativament en l'empitjorament de les tensions tniques que havien de ser el detonant de la subsegent Guerra de la independncia croata.

Antecedents.

El maig de 1990, el partit HDZ encapalat per Franjo Tu man guanyava les primeres eleccions multipartit postcomunistes de Crocia. Tu man seguia una dura cursa nacionalista croata, defensant la independncia respecte Iugoslvia. La gran majoria de les minories srbies de Crocia s'hi oposava. Desprs de l'elecci de Tu man, els nacionalistes serbis croats de la regi Krajina de Crocia (fent frontera amb l'oest de Bsnia i Hercegovina) es llanaven a una revolta armada en la qual els oficials governamentals croats eren expulsats per la fora o s'excloen d'una mplia rea del Krajina, lliurant el control dels municipis als serbis locals de Krajina o al novament establert Consell Nacional Serbi, dirigit per Milan Babi  (per ms tard convertir-se en el govern de la Repblica srbia de Krajina). El procs no passava de la nit al dia sin que prenia una quantitat considerable de temps, un any, per completar-se.

Els llacs de Plitvice sn una rea escnica i parc nacional de Crocia, situat a la Krajina croata prop de la frontera bosniana, aproximadament 150 km cap al sud de la capital croata de Zagreb. Abans del 1995, l'rea circumdant era principalment poblada de serbis i els llacs eren a la vora de l'rea controlada pels serbis de Krajina. El parc nacional era, tanmateix, sota el control dels croats lleials al govern de Zagreb.

 El conflicte.

El 29 de mar de 1991, la direcci dels llacs de Plitvice era expulsada per l'exrcit serbi de Krajina, presumptament amb el suport dels voluntaris paramilitars serbis sota les ordres de Vojislav eelj. La regi s relativament poc poblada i no hi havia cap amenaa bvia cap als serbis locals. L'atac serbi del parc pot haver estat motivat per un desig de controlar la carretera estratgica que enllaava el sud i el nord a travs del parc, connectant les comunitats srbies de les regions de Lika i Banija. La prdua del parc nacional era un cop seris cap a l'orgull nacional croat i la posici estratgica del govern a Krajina. El govern de Tu man decidia reconquerir el parc per la fora.

El diumenge de Pasqua, el 31 de mar de 1991, la policia croata i les tropes paramilitars del Ministeri del Interior croat (MUP) ingressaven al parc per expulsar les forces srbies rebels. Els paramilitaries serbis paraven una emboscada a un autobs que condua a la policia croata al parc nacional, a la carretera del nord de Korenica, fent esclatar una llarga batalla d'un dia entre els dos costats. Durant la baralla, dues persones - un policia croat i un de serbi - foren abatudes, vint foren ferits i a vint-i-nou paramilitars serbis i policies es feien presoners. Entre els presos hi havia Goran Hadi , que ms tard seria el president de la Repblica srbia de Krajina.

La Presidncia collectiva de Iugoslvia rebia el brot de violncia amb alarma i es reunia aquella mateixa nit per parlar de la situaci a Plitvice. Per la insistncia del representant de Srbia, Borislav Jovi , i en contra dels desigs d'Eslovnia i Crocia, s'orden la intervenci de l'Exrcit Popular Iugoslau (JNA) per crear una zona intermdia entre els dos costats i acabar amb el conflicte. Les unitats del JNA - manades, irnicament, per un coronel croat - s'hi desplaaven l'endem. El parlament serbi tamb es reun en sessi d'emergncia, tractant l'incident com a virtual casus belli i votant per oferir als serbis de Krajina "tota l'ajuda necessria" en el seu conflicte amb Zagreb.

El 2 d'abril, el JNA ordenava a la policia croata que abandonessin el parc, cosa que van fer. El General Andrija Reeta, encarregat de l'operaci, deia als mitjans de comunicaci que els seus homes no estaven per protegir a ning sin noms per evitar "confrontacions tniques". Tanmateix, el govern croat reaccionava amb fria al moviment del JNA. L'ajudant superior de Tu man, Mario Nobilo, afirmava que el JNA "els havia dit bastant literalment que si no evacuaven Plitvice liquidarian la nostra policia" i Tu man mateix donava un avs per la rdio croata de qu si l'exrcit continuava les seves activitats es consideraria com a exrcit hostil d'ocupaci.

Tot i que la intervenci reeixida del JNA donava un final a la baralla, tenia l'efecte de consolidar les primeres lnies a la regi i evitar altres operacions croates contra els rebels serbis. Uns quants mesos ms tard, el brot de guerra a gran escala tamb afectava al parc nacional que queia fermament en mans dels serbis de Krajina, aquesta vegada amb el suport ple del JNA. El control governamental dels llacs de Plitvice no es restauraria finalment fins desprs de l'Operaci Tempesta de l'agost de 1995.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98425" title="Alberto Fernndez Daz" nonfiltered="4603" processed="4584" dbindex="39966">


Alberto Fernndez Daz (Barcelona, 12 de desembre de 1961) s un poltic i advocat catal, membre del Partit Popular de Catalunya, partit del qual fou president entre 1996 i 2002. 

Fou diputat al Parlament de Catalunya i actualment s regidor i president del grup municipal del Partit Popular a l'Ajuntament de Barcelona. Candidat a l'alcaldia a les eleccions de l'any 2003, va repetir al 2007.

s germ del tamb poltic del Partit Popular Jorge Fernndez Daz.

Enllaos externs.
   Plana web d'Alberto Fernndez Daz;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98427" title="Lambese" nonfiltered="4604" processed="4585" dbindex="39967">
Lambese (        ) fou una de les principals ciutat de Numdia al peu de les muntanyes del Aures (Mont Auraisus) , pertanyent als massilis (massylii) prop dels lmits amb Mauritnia. Fou seu de la Legio III Augusta.

s la moderna vila de Lemba o Tesaout a l'intreior d'Algria. Queden importants runes entre les que destaca l'amfiteatre, el temple d'Escolapi, un arc triomfal i altres edificis, i les muralles. Fou destruda probablement pels vndals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98428" title="Lmia (mitologia)" nonfiltered="4605" processed="4586" dbindex="39968">


En la mitologia grega, Lmia era un monstre femen que raptava nens per xuclar-los la sang.

L'origen del seu mite es troba en una donzella anomenada Lmia (o tamb Sbaris), filla de Bel (o b Posid) i de Lbia. Lmia es va unir amb Zeus, per la qual cosa va ser castigada per Hera, esposa de Zeus, fent que el fill de Lmia mors. Aquesta, presa de la desesperaci, es va amagar en una cova per ocultar la seva pena. I all es va quedar fins que es va convertir en un monstre. Envejosa dels nens de les altres dones, els espiava per atacar-los i menjar-se'ls, sobretot en els moments en qu no estava borratxa.

Hera tamb va maleir Lmia a no poder dormir, ja que quan tancava els ulls noms veia la imatge del seu fill mort. Zeus li va concedir el do de poder treure's els ulls de les conques i tornar-se'ls a posar.

La histria sobre la seva mort s una mica confusa, per sembla que va ser morta per Euribat, fill d'Eufem, que la va llanar contra unes roques, fracturant-li el crani. Just en el lloc on va morir va sorgir la font de Sbaris, que donaria nom a una ciutat italiana fundada pels Locres.

Durant molts anys, el seu mite va anar evolucionant. Sembla que primer se la va assimilar el judaisme en la forma de la seva Lilit, primera esposa d'Adam. En l'Antiga Roma, el seu nom es feia servir per espantar les criatures. Durant el Renaixement se la representava amb cos de serp i cap i pits de dona. Algunes vegades es parla tamb de lmies (en plural). 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98430" title="Unidad Revolucionaria Nacional Gutemalteca" nonfiltered="4606" processed="4587" dbindex="39969">

Unidad Revolucionaria Nacional Guatemalteca (URNG) s un partit poltic creat el 1982 a Guatemala i oficialitzat el 1998.

Fou creada el 1982 grcies a la coordinaci dels quatre grups guerrillers ms importants de Guatemala durant la dcada de 1970: Ejrcito Guerillero de los Pobres (EGP), la Organizacin del Pueblo en Armas (ORPA), les Fuerzas Armadas Rebeldes (FAR), i el Partido Guatemalteco del Trabajo (PGT).

L'aparici de la URNG va suposar una gran avanament en la lluita revolucionria per la cpula militar de l'exrcit de Guatemala va utilitzar-lo per poder utilitzar una major repressi amb el menor cost poltic possible. 

El 29 de desembre de 1996 se sign els acords de pau entre el govern de Guatemala i l'URNG en presncia del Secretari General de les Nacions Unides Boutros Boutros-Ghali, posant fi a 36 anys de Guerra Civil. El secretari general de la URNG, el comandant Rolando Morn, i el president de Guatemala, lvaro Arz, foren guardonats amb el Premi UNESCO per la Pau. El 1997 li fou concedit el Premi Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional, juntament amb el Govern de Guatemala.

El 1999 va presentar-se a les eleccions en una coalici amb altres partits menors d'esquerres, aconseguint el tercer lloc, per el 2003, desprs de presentar-se per separat, la URNG va aconseguir uns pssims resultats amb tan sols dos diputats al parlament guatemalenc.

Enllaos externs.
  Pgina oficial de la URNG;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional 1997;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98431" title="Lmia (ciutat)" nonfiltered="4607" processed="4588" dbindex="39970">
'Lmia (Lamia      ) fou una ciutat de Tesslia al districte Phthiotis, situada a una plana propera al golf de Malis o Malac.

Es famosa per la guerra entre els atenencs i els grecs confederats contra Antpater el 323 aC. Antpater fou inicialment derrotat i es va refugiar a la ciutat on fou assetjat. A la guerra se la va anomenar guerra de Lmia. Antpater va rebre socors de Crter i es va poder retirar al nord, i desprs va derrotar els aliats a la batalla de Crannon (322 aC).

El 208 aC, Filip, fill de Demetri, va derrotar els etolis prop de Lmia. El 192 aC Lmia es va sotmetre voluntriament a Antoc III el gran i l'any segent (191 aC) fou assetjada per Filip V de Macednia i els romans; el setge fou complicat perqu la roca de la rodalia ajudava a la defensa i els assetjadors no la podien penetrar, per finalment fou ocupada pels romans el 190 aC.

Encara existia al segle VI. Correspon a la moderna Zitni i ms tard Lamia, situada a un tur de natural fortificat, on queden restes de les muralles i algunes (minses) de la ciutat. En front de la ciutat hi havia el riu Aquelos (Achelous).

El port de la ciutat es deia Falara (Phalara,          ) i s l'actual Styldha.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98432" title="Laminium" nonfiltered="4608" processed="4589" dbindex="39971">
Laminium (        ) fou una ciutat dels carpetans (o segons alguns dels oretans) a Hispnia i desprs del convent jurdic de Cartago Nova i de la provncia Cartaginense. Inicialment fou ciutat estipendiaria (tributaria). Dins del seu terme estava el naixement del riu Anas (Guadiana).

Encara no es coneix el emplaament exacte de la ciutat. Per diverses autors es consideren com tal un lloc dins dels termes de: Alhambra o Daimiel en Ciutat Reial, o al contrari, Munera, Ossa de Montiel o Villarrobledo en Albacete.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98434" title="Lamotis" nonfiltered="4609" processed="4590" dbindex="39972">
Lamotis (       ) fou un districte de la costa oriental de la Cilcia Aspera, entre els rius  Calycadnus i Lamus. La seva capital fou Lamus, que donava el nom al districte.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98436" title="Sexy Sadie" nonfiltered="4610" processed="4591" dbindex="39973">
Sexy Sadie s un grup de pop-rock mallorqu que canta en angls.

Van editar sis discs oficials, a part s'hi inclouen un de versions, un de rareses, un de remescles i un recopilatori.

El grup es form el 1992, i s dels pocs grups de la fornada independent sorgida a l'Estat Espanyol a principis dels 90, juntament amb Los Planetas o Manta Ray entre d'altres, que encara romanen en actiu. Desprs de quasi tres anys sense treure, el 3 d'abril de 2006 publicaren el seu darrer disc titulat Translate. 

El 19 de setembre de 2006, el grup anunci la seva dissoluci. 

Components.
 Jaime Garca Soriano: guitarra i veu;
 Toni Toledo: bateria;
 Carlos Piln: guitarra;
 Jaume Gost: baix;

Anteriorment, foren membres del grup Miquel Serra (substituit por Carlos Piln) i Jos Luis Sampol (per Jaume Gost).

Discografia.
1994   Draining Your Brain ;
1996   Onion Soup 	   ;
1997   Onion Soup triturated by Big Toxic ;
1998   It's Beautiful, It's Love 	 ;
2000   Butterflies;
2000   Odd Tracks Out! ;
2002   Dream Covers 	  ;
2003   Lost & Found;
2004   What Have You Done? - 10 Years of Singles  ;
2006   Translate;

Enllaos externs.
 Pgina Oficial;
 Pgina no oficial;
 Microsite de Sexy Sadie a Sonorate;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98437" title="Sterlin" nonfiltered="4611" processed="4592" dbindex="39974">
Sterlin es una banda pop mallorquina que canta en angls.

Public el seu primer disc el 4 d'abril de 2005 amb el nom de The loneliest girl in the world. El 20 de febrer de 2007 public el seu segon lbum, Destroy.

Components.
 Adela Peraita: vocalista del grup. Coneguda per ser la vocalista del grup Sunflowers.
 Steve Withers: compositor i guitarra. Anteriorment form part dels grups The Fits o Baby Powder (Regne Unit) i actualment viu a Mallorca.
 Toni Toledo: bateria. s tamb bateria d'un altre grup mallorqu, Sexy Sadie.
 Paco Torres: guitarra.
 Juanjo Rossell: baix.
 Jaume Amengual: piano.

Discografia.
 2005: The loneliest girl in the world;
 2007: Destroy;

Enllaos externs.
Subterfuge;
Pgina web oficial;
Sterlin a Last.fm;
MySpace de Sterlin;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98438" title="Forcallat" nonfiltered="4612" processed="4593" dbindex="39975">
El forcallat, o la forcallada o forcalla, s una varietat de cep blanca. El ram s gran i compacte. El gra s mitjancer, de color daurat. El cep s molt resistent a la sequera i es cultiva amb una densitat molt baixa ocupant gran extensions de terreny.

El forcallat s d'origen manxec i el major cultiu es troba a la Manxa, on s'anomena airn. s una de les varietats recomanades a la DO Alacant. Tamb existeix una varietat de forcallat negra poc estesa i utilitzada noms a la DO Valncia.

El vi varietal de forcallat s alcohlic, amb cos, de color groc pllid, aroma fruitosa, poc cid i amb poc carcter. S'utilitza sovint per destillar brandi o en cupatges amb rams negres tintorers per suavitzar el color del vi.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98439" title="Steve Irwin" nonfiltered="4613" processed="4594" dbindex="39976">

Stephen Robert "Steve" Irwin (22 de febrer de 1962     4 de setembre de 2006), ms conegut com El caador de cocodrils (The crocodrile hunter en angls) va ser un naturalista australi i una celebritat televisiva. Va ser ms conegut pel programa de televisi The Crocodile Hunter (El caador de cocodrils), una srie documental poc convencional sobre naturalesa salvatge. La personalitat d'Irwin i les seves actuacions estrafolries en la srie el van dur a la fama internacional. Tamb era propietari i director del Zoo d'Austrlia a Beerwah, Queensland.

El 4 de setembre de 2006, Irwin mor a causa de la picada d'una escurana mentre filmava un documental a la Gran barrera de corall, prop de Port Douglas. L'agull de l'escurana de cua curta va perforar la part frontal esquerra del pit d'Irwin causant-li ferides mortals, segons els metges que van certificar la serva defunci. Aquesta espcie d'escurana sovint puja la seva cua com un escorp quan se li acosten. Encara que l'agull cont ver, aquest no s letal. S'especula que la causa de la mort podria ser el tall de l'artria aorta o una punci al propi cor, combinat amb el ver injectat per l'animal. Encara que el conservacionista i animador televisiu va ser evacuat a l'hospital de Cairns, Austrlia, va ser declarat mort tot just desprs d'ingressar en el centre assistencial.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98440" title="Un ballo in maschera" nonfiltered="4614" processed="4595" dbindex="39977">

Un ballo in maschera, (Un ball de mscares), s una pera en tres actes de Giuseppe Verdi sobre llibret d'Antonio Somma. Est basada en el llibret d'Eugne Scribe Gustave III al qual va posar msica Daniel Auber, inspirat al seu torn en els esdeveniments que van envoltar l'assassinat del rei Gustau III de Sucia en un ball de disfresses l'any 1792. L'estrena va tenir lloc al Teatro Apollo de Roma, el 17 de febrer de 1859.

Un ballo in maschera va ser una de les peres ms problemtiques de Verdi. Durant la seua composici, la censura va exigir grans canvis, fins i tot demanant ms alteracions de les que Verdi estava disposat a acceptar. Aleshores, Verdi va trencar el contracte amb el teatre, que el va demandar, i Verdi va contraatacar amb una demanda per difamaci. Finalment la lluita legal va concloure amb la retirada de les acusacions per part del teatre, i amb el comproms de Verdi d'acabar l'pera. Malgrat tot, abans de l'estrena a Roma, l'acci va haver de traslladar-se d'Estocolm a Boston i el rei Gustau va ser substitut pel comte de Warwick, ats que les autoritats no permetien que una obra de teatre incloguera un regicidi.

 Argument .

Lloc, Boston, (Massachusetts).
Temps: finals del Segle XVIII.

Acte I..

Quadre I

El comte de Warwick, Riccardo, obra la seua audincia matutina a la que assisteixen diversos sbdits, entre ells alguns enemics del comte que planegen el seu assassinat. El patge Oscar li proporciona la llista de convidats al prxim ball de mscares. La llista inclou Amlia, esposa del seu secretari Renato, de la qual el comte est enamorat en secret. Renato posa en gurdia el comte davant els rumors de conspiraci. El comte es troba alleujat de qu Renato no sospite els seus sentiments vers la seua esposa, i no fa massa cas de les advertncies. Un jutge sollicita l'exili d'Ulrica, una bruixa, per el patge Oscar la defensa. El comte, divertit proposa d'anar a visitar la vella bruixa.

Quadre 2

A la cabana de la bruixa. La vella est envoltada d'una gran gentada que demana els consells ms diversos. El comte i la seua cort han assistit d'incgnit. Un mariner demana saber quina recompensa rebr pels llargs anys de servei al comte. Riccardo li introdueix a la butxaca uns diners i una carta de recomanaci. Una dama noble demana consell per oblidar un amor prohibit. Es tracta d'Amlia, que tamb ha assistit d'incgnit. Ulrica li recomana unes herbes que haur de recollir ella mateixa per la nit prop del patbul. Amlia decideix anar per les herbes, i Riccardo sospitant que ell mateix pot ser l'amor prohibit, decideix seguir-la. Riccardo, disfressat de pescador, li demana a Ulrica pel seu futur. Aqueste profetitza que ser assassinat per la primera persona en estrnyer-li la m, que resulta ser Renato. Tots desconfien de la veracitat de la profecia, tot i que Ulrica intenta convncer-los de la seua infallibilitat.

Acte II..
Amelia busca les herbes mgiques. Apareix Riccardo, que li confessa el seu amor. Ella no sap ben b qu fer, perqu tamb estima el seu esps. Arriba Renato i adverteix a Riccardo del perill que corre a causa de la conspiraci. Riccardo ha d'anar-se'n i deixa la dona emmascarada en companyia de Renato, demanant-li que la porte a la ciutat sense preguntar-li el seu nom. Apareixen llavors els conspiradors, que ataquen Renato confonent-lo amb el comte. Amlia, en intentar protegir-lo, desvetlla la seua identitat. Els conspiradors es burlen de l'esps enganyat, i ell, furis de gelosia cita aquests per a l'endem.

Acte III..

Quadre I

Renato decideix venjar la seua vergonya assassinat Riccardo en lloc de la seua esposa, aquesta demana veure al seu fill. Arriben Tom i Samuel, i es decideix que ser Renato qui matar el comte. En una conversa entre Oscar i Amlia aquest li dna la invitaci per al ball de mscares. Amlia sospita que el ball pot ser una trampa mortal per a Riccardo.

Quadre II

Gabinet del comte. Riccardo, que es deu tant a l'amistat amb Renato i a l'amor a Amlia, decideix enviar tots dos a Anglaterra per tal d'evitar temptacions. Rep una carta annima (d'Amlia) que el posa en gurdia de nou front a un intent d'assassinat, per el compte no en fa cas.

Quadre III

El ball de mscares. Els conspiradors disfressats dissimulen entre el pblic assistent. Renato obt d'Oscar amb amenaces quina disfressa porta el comte. Amlia intenta que el comte abandone el ball. Finalment el comte s assassinat per Renato. El comte, moribund, perdona els conspiradors i revela que Amlia mai no ha estat infidel al seu esps.

ries i fragments destacats.
"La rivedra nell'estasi" (Riccardo);
"Alla vita che t'arride" (Renato);
"Volta la terrea" (Page);
"Re dell'abisso" (Ulrica);
"Di' tu se fedele" (Riccardo);
" scherzo od  follia" (Riccardo);
"Ma dall'arido stelo divulsa" (Amelia);
"Ve'se di notte qui con la sposa" (Samuel, Tom);
"Morr, ma prima in grazia" (Amelia);
"Eri tu, che macchiavi" (Renato);
"Dunque l'onta di tutti sol una" (Renato, Samuel, Tom);
"Ma se m'e forza perderti" (Riccardo);
"Saper vorreste" (Page);
"Ella  pura: in braccio a morte" (Riccardo);

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

Enllaos externs.
 Kareol Llibret bilinge itali-castell i discografia de referncia ;
 EPDLP Escolta gratuta de l'obertura i l'escena final ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98441" title="Sunflowers" nonfiltered="4615" processed="4596" dbindex="39978">
Sunflowers fou un grup de pop-rock alternatiu mallorqu de finals del segle XX i principis del XXI.

Components.
 Angelo: guitarra i teclats;
 Chicho: guitarra;
 Man: bateria;
 Rafael: baix;
 Adela Peraita: Veu;

Discografia.
 1998 Inside Out;
 2000 Homework;

Enllaos externs.
 MTV.es;
 Crtica del seu disc Inside Out;
 Mondosonoro;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98444" title="Golf Lamiac" nonfiltered="4616" processed="4597" dbindex="39979">
Golf Lamiac (Lamiacus Sinus, Lamiacos kolpos:                ), fou el nom que es donava ocasionalment al golf Maliac, degut a la ciutat de Lmia. Apareix al menys tres vegades a Pausnies. Al segle XIX s'anomenava golf de Zitni, per desprs va recuperar el nom de golf Maliac.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98445" title="Golf Maliac" nonfiltered="4617" processed="4598" dbindex="39980">
Golf Maliac (Maliacus sinus, Maliacos kolpos:                 ) s el nom modern (Maliakos Kolpos) i antic d'un golf del centre de Grcia, a la part oriental, al sud de Tesslia, entre el districte de Phthiotis i el de Malis, tancat per l'extrem nord-oest de l'illa Eubea.  l'entrada del golf hi havia la part nord-oest de l'illa d'Eubea i les illes Likhades, i a l'altra extrem desaiguava el riu Esperqueios.

El seu nom li venia donat pel districte de Malis, per sovint era anomenat golf Lamiac (Lamiacus sinus (               ) per la ciutat de Lmia i aix l'anomen Pausnies. Al segle passat es va dir Golf de Zitni i la ciutat de Lmia es va dir tamb Zitni.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98446" title="Maliac" nonfiltered="4618" processed="4599" dbindex="39981">



Maliac s el nom donat als naturals de del districte de Malis;
Maliac s un golf de Grcia, vegeu golf Maliac;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98447" title="Lamiac" nonfiltered="4619" processed="4600" dbindex="39982">



Lamiac s el nom dels natural de Lmia, a Grcia.
Lamiac fou un conflice blic, vegeu Guerres de Lmia o lamiaques.
Lamiac fou el nom alternatiu del golf de Malis o Maliac.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98450" title="Richard Dawkins" nonfiltered="4620" processed="4601" dbindex="39983">

Richard Dawkins (nom complet: Clinton Richard Dawkins; nascut el 26 de mar de 1941) s un etleg britnic, teric evolutiu i escriptor de divulgaci cientfica que ocupa la ctedra Charles Simonyi de Difusi de la Cincia a la Universitat d'Oxford.

Nascut a Nairobi (Kenia) de pares britnics, la seva famlia torn a Anglaterra el 1949. Va ser educat a Oxford on es va doctorar sota la direcci del Premi Nobel Nikolaas Tinbergen. Des del 1967 fins el 1969 fou professor adjunt a la Universitat de Berkeley, a Califrnia.

Dawkins es va donar a conixer amb el seu llibre El gen egoista, publicat el 1976, que va popularitzar la visi de l'evoluci des del punt de vista dels gens, i va introduir els termes mem i memtica. 

El 1982 va fer una contribuci original a la cincia de l'evoluci amb la teoria presentada en el seu llibre El fenotip ests, on afirma que els efectes fenotpics no estan limitats al cos d'un organisme, sin que poden abastar ms enll dins l'ambient, incloent-hi els cossos d'altres organismes. Des de llavors ha escrit diversos llibres molt populars sobre l'evoluci, i ha parlat a la televisi britnica sobre biologia evolutiva, creacionisme i religi.

Dawkins es declara ateu, humanista i escptic. s membre del moviment bright i  com a comentarista de cincia, religi i poltica  s entre els intellectuals pblics ms coneguts del mn en llengua anglesa. La defensa apassionada de Dawkins de l'evoluci li ha guanyat el malnom de "rottweiler de Darwin".
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98451" title="Lloren Capdevila i Roure" nonfiltered="4621" processed="4602" dbindex="39984">
Lloren Capdevila i Roure s un escriptor catal nascut a Alpicat (Segri) el 1969. Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Lleida, s professor de llengua i literatura en un institut de Santpedor, poblaci propera a Manresa, on resideix actualment.

La primera narraci que va publicar va sortir a la revista universitria Tirant al Blanc, de Lleida. La primera novella que va escriure, per, va ser Rac de mn, una stira sobre l'ecologisme, l'especulaci i la poltica, amb qu va guanyar el premi Vila d'Asc.

Amb El color del crepuscle, que s'esdev al final del segle XIV, poc abans de la mort del rei Joan I, va guanyar el premi Leandre Colomer i va iniciar un cicle de tres novelles emmarcades a la baixa edat mitjana, completat amb O rei o res!, que t com a rerefons el Comproms de Casp, i nima de llop, que va merixer el premi El Lector de l'Odissea i que situa la trama cap a mitjan segle XV, en el temps de la guerra civil catalana i les revoltes remences. Tamb ha publicat la novella Serrallonga, l'ltim bandoler, que pretn donar una visi humana del fams bandoler de les Guilleries. Tot i el carcter histric de la majoria de les seves novelles (de totes excepte la primera), la narrativa d'aquest autor no abandona la cura en els aspectes literaris o en la creaci de personatges.

Collabora en publicacions peridiques com Segre, El Pou de la gallina i Regi 7.
 
Bibliografia.
Rac de mn (El Mdol, 2000), premi Vila d'Asc 1999;
El color del crepuscle (Columna, 2001), premi Leandre Colomer 2000;
O rei o res! (Columna, 2003);
nima de llop (Proa, 2003), premi El Lector de l'Odissea, 2004;
Serrallonga, l'ltim bandoler (Proa, 2006);
El secret del bandoler (Crulla, 2007), premi Gran Angular 2007;
Els diaris de Pascal (Proa-TV3, 2008);

Enllaos externs.
Informaci sobre l'autor, a l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98456" title="Lampsacos" nonfiltered="4622" processed="4603" dbindex="39985">
L mpsac (), llat Lampsacus o Lampsacum fou una de les principals ciutats gregues de Msia a la vora de l' Hellespont. Fou fundada sota el nom de Pityusa o Pityussa i desprs va rebre colon jonis de Milet i Focea. Era a l'altre costat de Callpolis al Quersons trcic i tenia un port excellent. El seu territori produa un bon vi. Lampsacus tenia una esttua d'un lle postrat molt ben feta, obra de Lysippos, per fou traslladada per Agripa a Roma al camp de Mart.

Lampsacos fou el suposat lloc de naixement de Priapos, un deu de la fertilitat a la mitologia grega, representat amb uns grans genitals, que hauria nascut all d'Artemisa.

Va combatre contra el vell Milcades que s'havia establert al Quersons trcic i que va atacar la ciutat, per Milcades fou fet presoner i noms alliberat per la mediaci del rei de Ldia Cresos.

Va participar a la rebelli de Jnia per aviat fou recuperada pels perses. Fou governada per un tir local amb suport dels perses, anomenat Hippocles. El seu fill Entides es va casar amb Arquedice filla de Psstrat. Un intent de cop d'estat d'Euagon, que va voler ocupar l'acrpoli i proclamar-se tir es va produir per aquesta poca. Desprs de la batalla de Micale el 479 aC la ciutat va esdevenir aliada d'Atenes. ingressant a la Lliga Dlica i va pagar un tribut de 12 talents (una gran quantitat a l'poca). El 413 aC, desprs del fracs de l'expedici a Siclia, es va revoltar per com que no tenia fortificacions fou recuperada fcilment per una flota atenenca dirigida per Estrombquides. Al segle segent, com les demes ciutats, va passar a sobirania persa conservant el seu govern.

Va rebre als macedonis i va pertnyer a l'imperi d'Alexandre i els seus didocs.

Fou atacada per Antoc III el gran el 196 aC i la ciutat es va declarar per Roma, i va votar oferir una corona d'or a la Repblica romana a canvi de la qual foren acceptats com aliats.

En temps d'Estrab encara era una ciutat important.

Fou lloc de naixement de diverses poetes, escriptors i filsofs com Caron, l'historiador, Anaxmenes l'orador, Metrodoros, deixeble d'Epicuri (que hi va residir per uns anys) i altres















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98457" title="Tap de suro" nonfiltered="4623" processed="4604" dbindex="39986">

El tap de suro s una pea de suro que es posa a la boca de l'ampolla. s especialment important en la indstria vincola per una adequada conservaci del vi i del cava. 

El suro s un material pors i impermeable que s'extreu de l'escora d'alzina surera, una espcie originria de la Mediterrnia occidental. El sector catal s capdavanter mundial en la producci de taps de suro de qualitat.

Propietats del tap de suro.
El suro t una peculiar estructura cellular i unes propietats fsiques que el fan apropiat pel seu s com a tap. El suro est format per cllules mortes disposades per estrats sense espai intracellular. Internament contenen un gas similar a l'aire que representa prop del 89% del volum cellular i dna al suro una densitat molt baixa.

Les caracterstiques fsiques sn:
Lleugeresa, amb un pes especfic entre 0,13 i 0,25 g/cm ;
Elasticitat.
Compressibilitat, amb gran capacitat de recuperaci.
Adherncia, amb un alt coeficient de fricci.
Impermeabilitat als lquids i gasos. La penetraci d'oxigen en una ampolla tapada amb suro s de 0,1 ml en un any.
Allant trmic. s difcil que cremi.
Qumicament inert, rarament es podreix.

Els problemes que pot portar el suro a la qualitat del vi provenen d'elements externs, com una contaminaci bacteriolgica o un tractament amb productes agressius.

Existeixen diferents models normalitzats de taps, i diferents qualitats:
El tap natural s de suro 100% natural.
El tap reblert, o aglomerat, s de suro natural processat amb pols de suro i ltex.
El tap bess o de dues peces s una combinaci de tap d'aglomerat amb disc de suro natural a cada cap.
El tap corona s una xapa metllica amb folre interior de suro de fins a 3 mm, utilitzat en el cava abans del degollament i en altres begudes carbniques.

Un tap de suro de qualitat superior s'anomena tref, del francs trs fin que vol dir 'molt fi'. S'utilitza especialment en les ampolles de vins escumosos i d'altres vins especials

Tap de vi.

Encara que hi ha diversos models, el tap estndard utilitzat pel vi s cilndric de 24 mm de dimetre i es colloca comprimit en colls d'ampolla de 18 mm. Altres models habituals sn el tap bordels de 49,5 a 54 mm de llargada, i el tap itali de 34, 40,5 o 45 mm de llargada per ms de 26 mm de dimetre.

El tap de suro permet airejar el vi, per un cop l'ampolla reposa en posici horitzontal, el vi humiteja el tap i no permet que l'oxigen entri. El catador de vins, desprs d'obrir l'ampolla amb un llevataps, el primer que fa s olorar el tap. Si el vi est en bones condicions el tap ha de fer olor de vi. Si fa olor de suro, anomenat vi surs, s que l'ampolla no s'ha conservat adequadament, o b el suro cont fongs que poden haver contaminat el vi agafant mal gust. Per aquest motiu es considera una bona prctica, a l'hora de servir el vi, deixar el tap sobre la taula.

Un tap de suro aglomerat no s apte per a vins de guarda, per pot tenir la qualitat suficient per a vins joves.

Tap de cava.

En el cas dels vins escumosos, com que el tap ha de suportar una altra pressi, el dimetre pot ser de fins a 31 mm. El tap de cava t forma de xampiny amb un cos cnic inferior i un cos ovoide superior. Un cop posat a l'ampolla pot tenir una vida d'uns 25 anys de vida.

Va ser la necessitat de taps pel xampany del segle XVII que va estendre la utilitzaci del suro abandonat els altres taps de fusta o de cnem impregnat en oli.

A la base del tap es posen unes marques per distingir el tipus de vins escumosos:
Una estrella de quatre puntes indica que ha estat elaborat pel mtode tradicional.
Una circumferncia indica un granvs.
Un cercle indica el mtode tranfer.
Un triangle equilter indica un vi gasificat.

Taps sinttics.

En regions vincoles del Nou Mn (Xile, Argentina, Sud-frica) s'han anat introduint taps fabricats amb materials sinttics, almenys en certs productes que no requereixin criana en ampolla. Solen ser compostos de cautx, ceres i poliolifenes.



El tap de "Cava" , es totalment cilindric. La forma de " xampinyo" la forma la compresi que pateix el suro.

Indstria del tap de suro.
El principal productor mundial de suro s Portugal seguit d'Espanya, en concret a Andalusia, Extremadura, l'Empord i Castell.

La producci de taps de suro t una llarga tradici a Catalunya. Probablement ja es feien taps per les mfores romanes. La producci va augmentar amb la plaga de la filloxera quan es van substituir vinyes per sureres. Abans de la Primera Guerra Mundial, quan es van talar moltes sureres per la gran demanda de carb, la producci catalana s'estimava en el 80% mundial. Actualment la superfcie d'alzines de Catalunya s d'un 10% del total de l'estat, per continua lder en el sector de taps per vins escumosos i vins tranquils. Cada any es fabriquen a Catalunya uns 2.700 milions de taps de suro concentrant el 15% de la producci mundial a les comarques de l'Alt Empord, el Baix Empord, el Girons i la Selva.

L'alta qualitat dels taps catalans fa que el sector sigui lder mundial en la normalitzaci. L'Institut Catal del Suro ha elaborat les Normes Catalanes del Suro que sn un referent mundial. L'Institut, amb seu a Palafrugell, s un consorci on participa entre altres la Generalitat de Catalunya, l'Associaci d'Empresaris Surers de Catalunya i la Universitat de Girona. Entre altres activitats dirigeix la Secretaria de Normalitzaci per Espanya (AENOR) i participa en els processos de normalitzaci internacional ISO.

Totes les denominacions d'origen de Catalunya han adoptat en els seus reglaments la utilitzaci exclusiva de taps de suro en els seus vins. Existeix un estret lligam entre la indstria vincola i la surotapera.

Enllaos externs.
Normes Catalanes del Suro;
Informe anual sobre la indstria a Catalunya 2005 ;
Museu del Suro de Palafrugell;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98458" title="Lampas" nonfiltered="4624" processed="4605" dbindex="39987">
Lampas (      ) fou un port de la costa orienta del Quersons Tauric. Arri l'esmenta com Lampas i Halmitis per en realitat Halmitis devia ser el seu port. Al segle XIX eren les viles trtares de Bouk-Lambat i Koutchouk-Lambat, a una badia al costat del cap de Plaka. S'han trobat algunes runes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98460" title="Lamponeia" nonfiltered="4625" processed="4606" dbindex="39988">
Lamponeia (         ), llati Lamponium, fou una ciutat grega d'Elia al sud-oest de la Troade, que fou incorporada a Prsia pel strapa Otanes durant el regnat de Darios I el gran. Ms tard devia desaparixer doncs ja no torna a ser esmentada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98463" title="Simulador" nonfiltered="4626" processed="4607" dbindex="39989">


Un simulador s un aparell que permet la simulaci d'un sistema, reproduint tamb el seu comportament. Els simuladors reprodueixen sensacions que en la realitat no estan succeint. 

Els simuladors pretenen reproduir tant les sensacions fsiques (velocitat, acceleraci, percepci de l'entorn) com tamb les sensacions del comportament dels equipaments de la mquina que es vol simular.

 Simulaci de sensacions fsiques .

Per simular les sensacions fsiques es poden utilitzar uns mecanismes hidrulics fora complexos que estan comandats per uns ordinadors molt potents que mitjanant uns models matemtics aconsegueixen reproduir sensacions de velocitat i acceleraci. Per reproduir la percepci de l'entorn exterior es fan servir unes projeccions en grans pantalles de dades d'una base d'un terreny. A aquest entorn se li diu "Entorn Sinttic".

 Vegeu tamb .
Simulador de vol;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98464" title="Jacques Fromental Halvy" nonfiltered="4627" processed="4608" dbindex="39990">

Jacques-Franois-Fromental-lie Halvy, (Pars, 27 de maig de 1799 - Nia, 17 de mar de 1862), va ser un compositor francs.

Biografia.
Son pare, de cognom Lvy, originari de Frth (Baviera), era mestre d'escola i poeta, sa mare Julie Meyer era de la localitat francesa de Malzville, prop de Nancy. L'any 1807, la famlia va canviar el cognom pel de Halvy.

A l'edat de 7 anys va entrar en el Conservatori de Pars on va tenir com a mestres a Flix Cazot (solfeig), Lambert (piano), Henri Berton (harmonia), tienne Nicolas Mhul i Luigi Cherubini (contrapunt). Amb auest ltim va establir una amistat que va durar tota la seua vida. En 1817, va obtenir el Segon Prix de Rome i dos anys ms tard el Primer Gran Premi.

L'any 1827 va ser nomenat professor d'harmonia del Conservatori i, on ms tard va impartir classes de contrapunt i composici. Va compondre un gran nombre d'peres, per noms La Juive, gran pera en cinc actes sobre un llibret d'Eugne Scribe, es continua interpretant actualment.

Va contraure matrimoni amb una dona artista i culta, filla d'un banquer, Lonie Rodrigues-Henriques, amb la que va tenir dos filles, la major casada amb el seu cos Ludovic Halvy i Genevive que seria l'esposa de Georges Bizet i posteriorment senyora d'mile Straus.

A ms de la seua inspiraci com a msic, tenia tamb vertader talent com a escriptor, i sota el pseudnim de Gervasius va escriure diverses cartes sobre msica, a ms d'un Tractat de Contrapunt i Fuga firmat per Luigi Cherubini.

D'entre les 36 obres que va escriure per al teatre, les ms aplaudides seran Guido et Ginebra ou la Peste de Florence sobre un llibret de Scribe (1838), La Reine de Chipre sobre un llibret de Saint-Georges (1841) i Charles VI sobre un llibret de Casimir et Germain Delavigne (1843).

Entre les seues peres cmiques cal esmentar: L'Eclair (1835), Les Mousquetaires de la Reine (1846), Le Val d'Andorre (1848) i La Tempesta (1850). La seua obra comprn tamb algunes cantates, diverses peces de msica vocal, i un de Profundis per a la cerimnia fnebre del Duc de Berry.

L'any 1833, va succeir Franois-Joseph Ftis com a professor de contrapunt en el conservatori i va ser elegit membre de l'Acadmia de Belles Arts substituint a Anton Reicha. Desprs de la seua mort li va ser concedida a la seua viuda una pensi de 5.000 francs com a recompensa nacional.

Com a professor va tenir com a alumnes ms destacats a Charles Gounod, Victor Mass, Franois Bazin i Georges Bizet, casat amb la seua filla en 1869.

Va morir de tuberculosi.

Donant prova de gran entusiasme, va declarar:  La msica ofereix aquesta meravellosa conjunci de l'art que crea, que emociona, i de la cincia que regeix. Per noms l'art s l'amo, la cincia governa per no regna. 

El seu nebot Ludovic Halvy va ser llibretista de moltes peres importants, entre elles Carmen de Bizet.

 peres .
L'Artisan (1827);
Clari, en italien (1828);
La Dilettante d'Avignon (1828);
Ludovic, iniciada per Hrold (1833);
La Juive (1835);
L'clair (1835);
Guido et Ginevra (1838);
Le Shrif (1839);
Le Guitarrro (1841);
La Reine de Chypre (1841);
Charles VI (1843);
Les Mousquetaires de la reine (1846);
Le Val d'Andorre (1848);
La fe aux roses (1849);
La Tempesta, en itali, sobre el drama de William Shakespeare (1850);
La Dame de pique, sobre l'obra de Prosper Mrime (1850);
Le Juif errant (1852) sobre l'obra d'Eugne Sue;
Le nabab (1853);
Jaguarita l'Indienne (1855);
La Magicienne (1858);

Enllaos externs.
 musicologie.org Biografia ;
 Biografia ;
Relacions entre Berlioz i Halvy ;
Elements biogrfics ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98465" title="El mat i la mare que el va parir" nonfiltered="4628" processed="4609" dbindex="39991">
El mat i la mare que el va parir s el programa despertador de Rdio Flaixbac. 

El programa va comenar l'any 1997 amb Joan Arenyes com a director i presentador i ha tingut diferents presentadors com Lluci Ferrer o Vador Llad.

El 12 de setembre de 2006 inici la novena temporada amb nou presentador, el cantant i periodista Pere Espinosa. El 16 d'octubre del mateix any Carles Prez va substitur a Espinosa, que cess el seu contracte amb l'emissora. El contingut del programa en la nova temporada qued fora renovat. Combina la msica amb l'humor de sries radiofoniques, tertulia dels presentadors, seccions surrealistes, concursos i informaci constant. Actualment, el programa est condut per Carles Prez, "Peyu" Jutglar, Marcel Morilla, Berta Badia i Slvia Ferrer.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98469" title="Museu del Louvre" nonfiltered="4629" processed="4610" dbindex="39992">


El Museu del Louvre s un dels museus ms importants del mn. Es troba ubicat a Pars, (Frana), al palau del Louvre. 

 Histria del museu .

Inicialment, al segle XII, va ser una fortalesa i ms tard amb ampliacions del Renaixement  i algunes ms. Desprs part del Palau del Louvre es va obrir per primera vegada al pblic com a museu el 8 de novembre de 1793, durant la Revoluci Francesa. Va estar unit al palau de les Tulleries formant un sol conjunt arquitectnic fins al 1870, quan el Palau de les Tulleries va ser destrut durant els fets de la Comuna de Pars. L'ltima remodelaci important del museu va ser la famosa pirmide de vidre que serveix com a entrada des del 1989, dissenyada per Ieoh Ming Pei.

Ms tard, el mar de 2004 es va anunciar una nova ampliaci del museu que es dedicar a l'art islmic. Per al seu disseny es va convocar un concurs internacional el 2005. Est previst que aquesta nova sala obri al pblic al 2010 en una nova galeria a la Cort Visconti. Pel projecte s'hi van invertir 50 milions d'euros.

Colleccions. 
El museu del Louvre compta actualment amb diferents colleccions d'obres d'art provinents de civilitzacions, cultures i poques variades. Cont al voltant de 300.000 peces, de les quals noms 35.000 estan exposades. 

 

Orgens.
Les colleccions del Louvre provenen de diversos orgens: 

Les colleccions reals. Els monarques francesos van mostrar, ja des del segle XIV, afici per adquirir obres d'art, havent de destacar-se la labor de Francesc I i Llus XIV amb l'adquisici de la collecci del banquer Jabach i del cardenal Mazzarino; Llus XV va adquirir la collecci del prncep de Carignan, i Llus XVI, quadres de les escoles flamenca i holandesa. ;

La revoluci francesa va significar l'obtenci d'obres d'art per a l'estat per diversos camins: la supressi de les ordres monstiques, la desafectaci de les esglsies i l'aband de bns per la noblesa fugida. Tamb, entre 1794 i 1795, van arribar obres requisades per l'exrcit revolucionari a Blgica i Holanda. ;

Les guerres napoleniques van significar un notable increment de les colleccions del Louvre, doncs els exrcits van requisar obres als diferents pasos envats. No obstant aix, moltes d'aquestes obres van haver de retornar-se als seus pasos d'origen. El 1801 la signatura del Concordat va obligar a retornar a les esglsies obres religioses. ;

Durant els segles XIX i XX, la collecci es va incrementar mitjanant donacions de colleccionistes privats, aix com per una poltica d'adquisicions que s'ha centrat especialment en l'escola francesa. Entre les donacions, cal destacar la de 1935, del Bar Edmond de Rothschild (1845-1934), amb ms de 40.000 gravats, gaireb 3.000 dibuixos i 500 llibres illustrats. ;


El Louvre mostra obres d'art anteriors a 1848; les obres posteriors es mostren al Museu d'Orsay i l'art contemporani al Centre Georges Pompidou. Al Museu del Louvre es troba la ms que famosa Gioconda del clebre pintor i escultor Leonardo da Vinci, aix com altres obres de l'Art universal com la Venus de Milo, la Victria de Samotrcia o l'escriv assegut. Encara que aquests fets han provocat tensions entre els francesos i els italians, grecs i egipcis ja que els primers s'han "apoderat" de les seves obres ms importants.

A part d'aix tamb podem trobar en ell bastants obres d'autors molt coneguts com poden ser Jacques-Louis David, Fragonard, Rembrandt, Rubens, Tiziano, Poussin, fins i tot espanyols com Goya o Zurbarn. A ms d'obres d'art, el Louvre t una mplia collecci de mobles, sent l'objecte ms espectacular d'aquesta collecci el Bureau du Roi del segle XVIII, avui retornat al Palau de Versalles.

Antiguitats orientals. 
El departament d'antiguitats orientals conserva objectes de la regi situada entre l'actual ndia i el Mar Mediterrani. Des del neoltic, nombroses civilitzacions s'han succet en aquesta zona, on s'observa l'aparici d'una administraci poltica, militar i religiosa. s igualment el bressol de l'escriptura, que va fer aparici al voltant del 3300 aC a Uruk, Mesopotmia. El museu del Louvre disposa de tres colleccions rellevants en aquest departament, organitzades segons els conjunts geogrfics i culturals: 
Mesopotmia (Sumria, Babilnia, Assria, Anatlia...) ;
Iran ;
Pasos de Llevant (costa siria-palestina, Xipre) ;

Art islmic. 
Aquest departament, creat la tardor de 2003, reagrupa les colleccions provinents de l'rea situada entre Espanya i la ndia i daten de l'origen de la civilitzaci islmica (622) fins al segle XIX. Aqu es troben moltes joies de l'art islmic: la pyxide d'al-Mughira, una caixa d'ivori de l'any 968; le plat au paon, una important cermica otomana, i sobretot le Baptistre de Saint-Louis, una de les ms clebres i enigmtiques peces d'aquest art, creada per Muhammad ibn al-Zayn al comenament del segle XIV. Tamb s destacable el material de les excavacions a Susa (Iran), en les quals el museu va participar. El museu aviat va haver de doblar l'espai dedicat a l'art islmic per a mostrar almenys 3.005 obres.

 Enllaos externs .

Web del Museu del Louvre;
Louvre - Fotos;
Muse du Louvre - Museo del Louvre Ms de 10.000 imatges;
Free photos of Louvre ;



















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98479" title="Lance" nonfiltered="4630" processed="4611" dbindex="39993">

 Lance (Ciutat);
 Lance (Pokmon);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98481" title="Lamus" nonfiltered="4631" processed="4612" dbindex="39994">
Lamus (     ) fou una ciutat de Cilcia, a la desembocadura del riu Lamus. Era capital del districte de Lamotis. El riu i la ciutat sn esmentats per Estrab i Claudi Ptolemeu, mentre que Esteve Bizant noms esmenta el riu, el qual era poc important i formava el lmit entre la Cilcia anomenada Aspera i l'anomenada prpia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98483" title="Universitat de Salamanca" nonfiltered="4632" processed="4613" dbindex="39995">
La Universitat de Salamanca, situada a la ciutat de Salamanca, s la segona universitat ms antiga d'Espanya i una de les ms antigues de Europa. 

Histria. 
La Universitat de Salamanca s una de les ms antigues d'Europa juntament amb les de Bolonya, La Sorbona de Pars, Oxford i Cambridge. s per tant la ms antiga de les universitats espanyoles en funcionament, donada l'efmera aparici de la Universitat de Palncia entre els anys 1175 i 1180. 

La fundaci de la universitat data de l'any 1218 pel rei Alfons IX de Lle, amb la categoria d'Estudi General del seu regne i amb l'objectiu d'evitar que els lleonesos haguessin de sortir del regne de Lle per a estudiar a l'incipient estudi general de Palncia. s, per tant, el ttol dEstudi General el qual manifesta la diversitat dels seus ensenyaments, la seva caracterstica no privada (oberta a tothom) i la validesa dels seus ttols. La instituci va trigar almenys dos segles a comptar amb edificis propis on impartir la docncia. Fins que es va produir aquest esdeveniment, les classes s'impartien en el claustre de la catedral de la ciutat, en cases llogades al cabildo (ajuntament) i a l'esglsia de Sant Benet. Sota el regnat d'Alfons X el Savi es va transformar d'Estudi General en Gran Universitat. El cardenal aragons Pero Martnez de Luna, posteriorment Benet XIII d'Aviny, gran protector de la instituci, va impulsar la compra dels primers solars i la construcci de les Escuelas Mayores, edifici histric de la universitat, a partir de l'any 1411. 


El claustre d'aquesta Universitat va discutir la viabilitat del projecte de Cristfol Colom i les conseqncies que portaven les seves afirmacions. Una vegada descobert el continent americ, es va discutir sobre el dret dels indgenes a ser reconeguts amb plenitud de drets; es van analitzar els processos econmics per primera vegada, es va desenvolupar la cincia del Dret i fou un focus humanista, aix com la font de la qual es nodria l'administraci de la monarquia hispnica per a crear i mantenir el seu Estat. Matemtics de Salamanca van estudiar la reforma del calendari, per encrrec del papa Gregori XIII, i van proposar la soluci que es va implantar posteriorment. 

El moment lgid d'aquesta instituci fou el perode en el qual van conviure alguns dels seus membres ms brillants i que es va conixer com l'escola de Salamanca. Cap el 1580, en aquest perode, arribaven 6.500 estudiants nous cada any. 

Durant la guerra del Francs (1808-1813) molts dels seus Collegis Majors van resultar destruts, no per batalles sin per construir defensens amb les seves pedres, i les seves biblioteques espoliades. Molts dels llibres foren recuperats entre l'equipatge del rei Josep I Bonaparte desprs de la batalla de Vitria (1813), i una part dels fons van ser regalats per Ferran VII a Lord Wellington, com agrament del seu suport durant la guerra, i una altra va passar a formar part de la Biblioteca del Palau Reial de Madrid. Aquests ltims van ser recuperats per a la Biblioteca de la Universitat l'any 1954. 

El 1986 li fou concedit el Premi Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional, juntament amb la Universitat de Combra per l'extraordinria aportaci que ambdues han prestat a la formaci de l'esperit de tots els pasos que integren la Comunitat iberoamericana i al seu dileg tradicional amb les diverses universitats del continent americ, que va convertir l'Oce Atlntic en el "Mare Nostrum" de la cultura universal. 

Alumnes i professors destacats. 

Per aquesta Universitat han passat en qualitat d'alumnes o professors Luis Ponce de Len, Francisco de Vitria (precursor del Dret Internacional, un segle abans que Hug Grocio), Domingo de Soto (deixeble de l'anterior, que va participar en el concili de Trento i en la Junta de Valladolid sobre la qesti indgena), Martn de Azpilcueta (va examinar per primera vegada el fenomen de la inflaci, abans fins i tot que Jean Bodin), Toms de Mercado (pioner de l'anlisi econmica), Fernando de Rojas (autor de La Celestina), Sant Joan de la Creu, Diego de Covarrubias (un dels creadors del nou dret adaptat a un estat modern com eren els renaixentistes), Antonio de Nebrija (humanista i autor de la primera gramtica de la llengua castellana), Pedro Snchez Ciruelo (gran matemtic que a ms de Salamanca va ser professor en Alcal i la Sorbona), Francisco de Salinas (catedrtic de msica), Hernn Corts (conquistador de Mxic), Francisco Snchez de las Brozas, Ambrosio de Morales (humanista i arqueleg), Alonso Fernndez de Madrigal, Luis de Gngora (un dels ms grans escriptors del Segle d'or espanyol de les lletres espanyoles), Abraham Zacut (gran astrnom jueu que va ser conseller de reis com el de Portugal), Beatriz Galindo (probablement la primera dona professora d'universitat), el Comte-Duc d'Olivares (vlid del rei Felip IV d'Espanya), Cardenal Mazzarino (primer ministre del rei de Llus XIV de Frana), Caldern de la Barca, Miguel de Unamuno (que va ser rector en tres ocasions), Jos Mara Gil-Robles (brillant advocat que va participar en plets que han assegut precedent en el Dret Internacional), els lingistes Antonio Tovar i Luis Michelena, Pedro Salinas, Enrique Tierno Galvn i Adolfo Surez (primer cap de govern democrtic d'Espanya desprs del franquisme) entre molts altres.


Dins la Universitat, les facultats sn els centres encarregats de la gesti administrativa i de l'organitzaci dels ensenyaments universitaris conduents a l'obtenci de ttols acadmics. Actualment, la Universitat de Salamanca est constituda per 16 facultats: 
Facultat de Belles Arts ;
Facultat de Biologia ;
Facultat de Cincies Agrries i Ambientals ;
Facultat de Cincies ;
Facultat de Cincies Qumiques ;
Facultat de Cincies Socials ;
Facultat de Dret ;
Facultat d'Economia i Empresa ;
Facultat d'Educaci ;
Facultat de Farmcia ;
Facultat de Filologia ;
Facultat de Filosofia ;
Facultat de Geografia i Histria ;
Facultat de Medicina i Odontologia ;
Facultat de Psicologia ;
Facultat de Traducci i Documentaci ;

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de la Universitat de Salamanca;
  Xarxa d'Universitats europees, Grup Coimbra;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional 1986;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98490" title="Ellesmra" nonfiltered="4633" processed="4614" dbindex="39996">
Ellesmra s la capital dels elfs a Alagasia, el mn de la trilogia El Llegat de Christopher Paolini.


Trobem Ellesmra al bosc de Du Weldenvarden, al nord d Alagasia. La reina elfa, Islanzad Drttning, viu aqu. Abans de qu Saphira nasqus, el seu ou viatjava entre Ellesmra i Tronjheim cada any.

A Eldest, Eragon viatja a Ellesmra amb Arya i Orik per completar el seu entrenament i coneixement a mans d Oromis. Oromis s el darrer Genet de Drac que no es va alinear amb el rei Galbatorix.

La residncia reial del monarca, la Sala Tialdari, es troba a la part oest de la ciutat, i compta amb uns grans jardins. Els jardins es troben davant de la residncia. Un cop els traspasses, et trobes amb una filera d arbres. Els troncs es van espessint fins formar el rebedor principal de fusta. La residncia Tialdari es composa de sales d estudi, salons, menjadors i d altres, tot construts de manera que incorporen l herba, l aigua i els troncs dels voltants, una caracterstica de l arquitectura lfica. La Sala Tialdari allotja als visitants estrangers d alt estatus: quan el prncep nan Orik va acompanyar a Eragon i Saphira per supervisar el seu entrenament, es va allotjar all. Els Genets mai ho han fet.

No hi ha carreteres a Ellesmra, per si que trobem camins d herba delimitats per les construccions d arbres, o fileres d arbres que formen veritables murs. Lluny, a les rodalies de la ciutat, es troba l arbre Menoa, on es fa la Celebraci del Jurament de Sang un cop al segle. Aquest arbre est associat a una llegenda i a un mite lfic.

Els monarques lfics mantenen tamb una residncia a la ciutat reservada per a s exclusiu del Genets de Drac: un enorme arbre en el que s acomoda l habitaci per al lder dels Genets i per al seu drac. Unes escales pugen en espiral fins a la copa de l arbre, al voltant del tronc, on es troba l apartament del Genet. Hi trobem un vestbul circular amb diferents portes, que condueixen a un elegant menjador, a uns lavabos i a un dormitori, amb una magnfica vista de Du Weldenvarden. Hi ha un forat en una de les parets exteriors per permetre al drac accedir-hi volant. El forat es pot tapar amb unes cortines. A la part superior, trobem un escriptori molt ben equipat i moblat, amb un escriptori i espai per llibres. Tamb te un forat com l altra cambra per al drag. Quan Eragon i Saphira arriben a Ellesmra sn els primers de la nova ordre de Genets en ocupar aquestes estncies.

Els elfs canten als arbres i al bosc, modificant-lo aix mgicament a les seves necessitats. Tots els seus edificis estan fets cantant a la naturalesa, i formen part d ella.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98492" title="Elva" nonfiltered="4634" processed="4615" dbindex="39997">

Elva s un personatge de la trilogia El Llegat, de Christopher Paolini.


Elva s una nena que viu amb els vardens. s una nena orfe que vivia al cuidat d una dona major. El dia que Eragon va arribar a Tronjheim, la dona li va demanar que la benes. Eragon ho va intentar fer mitjanant la Llengua Antiga, tot i que no ho havia fet mai abans. Desprs, Saphira li va donar la marca platejada dels dracs, el Gedwey Ignasia, a la front.

Malauradament, degut a un error en les paraules que va emprar, la va maleir, condemnant-la a veure s afectada pels mals de la gent que la rodeja. Ara est obligada a protegir l altra gent a canvi de la seva prpia pau interior. Si intenta ignorar la necessitat de protegir-ne els altres del mal, s ella qui pateix un mal terrible.

La mgia de drac que posseeix la fa tenir un cos d una nena de quatre anys, per amb una ment d un adult. Les seves habilitats es desenvolupen rpidament, i s capa de preveure esdeveniments un parell d hores abans que succeeixin. Aquesta habilitat va permetre a Elva salvar la vida a la lder dels vardens, Nasuada, d un intent d assassinat per part dels mags ms perillosos del rei Galbatorix. Des d aquell moment, Nasuada la contracta com un dels seus guardaespatlles, juntament amb els seus soldats i mags.

Eragon va prometre que quan acabs la guerra desfaria el malefici.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98494" title="Xavier Gabriel Lliset" nonfiltered="4635" processed="4616" dbindex="39998">
Xavier Gabriel Lliset s un dels empresaris catalans ms adinerats de Catalunya degut a la sucursal de loteria La Bruixa d'Or oberta a Sort. Va ser pioner amb la venta de bitllets per internet de manera que va aconseguir guanyar ms de 60 milions d'euros per sorteig. De fet la seva administraci de loteria ha estat l'nica en arribar al lmit de bitllets que permet vendre a un sol establiment el sistema de loteries. Exporta ms loteria a l'exterior de l'estat espanyol i de Catalunya que la resta d'administracions dels territoris juntes.

Anteriorment havia estat l'introductor del rfting al Pallars Sobir ajudant a la recuperaci econmica de la comarca amb el turisme.

Va guanyar el Premio Emprendedor del Ao de l'any 1999.

El 4 de setembre del 2006 va anunciar que tenia previst ser el primer turista espacial de Catalunya en un vol de finals del 2008. Aix el converir alhora en el primer catal astronauta. Ho far a travs de la VSS Enterprise de l'empresa Virgin Galactic de la que se n'ha convertit soci fundador.

Va manifestar la voluntat de qu els catalans volguessin participar del projecte de manera que viatjar en autobs per tot el pas recollint els desitjos dels que ho vulguin per endur-se'ls a l'espai.

Amb els beneficis que aconsegueix amb la loteria t una associaci d'ajut als afectats de sndrome de Down i malalties estranyes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="98498" title="Cmera lcida" nonfiltered="4636" processed="4617" dbindex="39999">

La cmera lcida o cmera clara s un instrument ptic que utilitzen els artistes com una ajuda per a dibuixar. El qumic i fsic angls William Hyde Wollaston la va patentar el 1806.

La cmera lcida efectua una superposisi ptica del subjecte a dibuixar i la superfcie on ha de realitzar-se el dibuix. L'artista utilitza aquesta superposici per marcar els punts clau del subjecte a reproduir, o fins i tot les seues grans lnies. La perspectiva pot reproduir-se de manera perfecta, sense construcci.

En el cas d utilitzaci de paper blanc per a dibuix, el treball s ms difcil ats que la lluminositat del paper molesta el dibuixant. s preferible l s de paper negre o de color fosc, i un llapis blanc.



La cmera lcida de Wollaston, com mostra el diagrama de l esquerra, utilitza un prisma. Es disposa l aparell de manera que la meitat de la pupilla de l ull E mire en el prisma ABCD, precebent el subjecte a dibuixar, mesclant la visi directa de la superfcie de dibuix. Les lents L i L  igualen les distncies ptiques del subjecte S i de la superfcie P del dibuix.

L any 2001, el pintor David Hockney va desencadenar una violenta controvrsia amb la seua obra Sabers perduts; tcniques perdudes dels antics mestres en qu demostrava que una part important dels grans pintors del passat, com ara Ingres, Van Eyck i Caravaggio, no feien els seus dibuixos a m alada sin utilitzant dispositus ptics com la cmera lcida, la cmera obscura o projeccions d imatges en espills cncaus. Els treballs d'Hockney han estat criticats per Ross Woodrow, de la Universitat de Newcastle a Austrlia. 

Malgrat tot, no cal perdre de vista que, com reconeix Hockney, sempre s la m de l artista la que dibuixa.


Veure tamb.
 Cmera obscura;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
